La Municipal Els joves debaten
sobre la nit 
Pàgina 4
Casa Àsia
Pàgina 5
Núm. 78. Maig de 2005. Exemplar gratuït.
El Tibidabo actualitza els seus orígens
Des de que a finals del segle XIX el d’identitat del parc –l’Avió, l’Aeri, la Talaia, els completar-la amb un programa específic que
doctor Salvador Andreu va imaginar autòmats i els miralls-, alhora que adquirir-ne faci atractiva la visita al parc en dies feiners.
per a Barcelona un espai d’esbarjo de noves per tal d’actualitzar i singularitzar la Un dels nous espais previstos s’anomenarà
ciutadà que fos alhora una gran zona seva oferta. Però el pla no s’atura aquí. D’acord Ingenium. Es tracta d’un centre que combina
verda, moltes coses han canviat al Tibidabo. A amb la seva filosofia inicial, el conjunt de bar- diversió i pedagogia, a partir del foment de la
les succesives remodelacions del parc s’han celonins i barcelonines podrà gaudir d’aquest curiositat, la creació i la invenció dels seus visi-
anat afegint diferents recursos i serveis ciuta- espai privilegiat fins i tot quan les tants. Altres novetats seran el Marionetarium,
dans, com l’Observatori Fabra, el Centre instal·lacions estiguin tancades. En aquest sen- un espectacle dedicat als nostres records, i
d’Interpretació de Collserola, el Museu tit, es potenciarà la seva dimensió de parc urbà, l’Aeromàgic, la nova gran atracció de la tempo-
Verdaguer, la Torre i el Mirador de Collserola. l’educació lúdica, i el contacte amb la natura. rada.
Ara, més de 100 anys després de la seva inaugu- Si fins ara el parc d’atraccions només ha estat El projecte d’execució d’aquestes reformes pre-
ració el Tibidabo comença una nova etapa. obert els caps de setmana i els períodes de veu finalitzar la primera fase el 2007, i dos anys
Fins ara, les atraccions han estat el principal vacances, a partir d’ara serà un equipament més tard s’espera inaugurar totalment les ins-
reclam del Tibidabo. El nou projecte contempla obert tot l’any. Aquesta expansió no només per- tal·lacions, que no tancaran al públic durant
mantenir i restaurar aquelles que són signes met millorar l’oferta actual sinó que obliga a les obres.
2
La Municipal
Gent de casa Cada dia millor
Educació vial a les escoles renoven i adapten per donar el suport
El programa “La Guàrdia adient. I també es disposa de material
Urbana a les escoles” està adaptat per alumnes cecs.
basat en un anàlisi de l’ús que es fa de Un dels objectius de l’actual curs esco-
l’espai públic, en la percepció del propi lar és incrementar la participació d’a-
risc i en la reflexió sobre el propi com- lumnes d’educació secundària i de bat-
portament per potenciar l’adquisició de xillerat (joves entre 14 i 18 anys). També
conductes segures com a vianant, pas- es treballa per aconseguir una partici-
satger i conductor. L’objectiu general es pació més activa de les famílies, com a
fer reflexionar l’alumnat sobre un primer i principal agent educatiu.
model de mobilitat segura, sostenible i Es vol continuar en aquesta línia, i fer
cívica. És, doncs, una de les accions més un treball conjunt amb el professorat
importants en matèria de prevenció que per aconseguir una acció de qualitat i
Ascen Labella, la Guàrdia Urbana porta a terme a les continuada en el procés educatiu de l’a-
lumne que té a veure amb l’educació en
Responsable de Personal escoles.
Es treballa conjuntament amb l’escola i valors i la construcció d’un model de
de Sant Martí. s’adreça a les diferents etapes educati- ciutadà compromès amb el civisme i
ves, on es marquen objectius específics amb una mobilitat segura i responsable.
Gent del barri segons la realitat que viuen els alumnes.
Aquest treball de suport i motivació a la
labor realitzada per famílies i mestres Maribel Cruset i Ortin
Quan l’Ascen Labella (Barcelona, pretén millorar any darrere any, amb Coordinadora monitors Educació Viària
1965) va accedir al cos administra- l’aplicació de noves metodologies i l’ela- Carles Reyner i Xiol
tiu de l’Ajuntament no sabia ben bé boració de nous materials. Es disposa de Intendent coord. Servei Educació Viària
on era la plaça Valentí Almirall. De materials pedagògics que s’avaluen, Guàrdia Urbana de Barcelona
fet, es pensava que el lloc de treball
que havia guanyat estaria ubicat a
una altra plaça, la de Sant Jaume.
Així que va haver d’agafar la guia i
buscar aquella recòndita placeta del
barri de Sant Martí. Quan hi va
arribar el primer dia es va trobar
amb un barri que l’enamoraria i
uns companys amb els que se senti-
ria com a casa. “Érem com una
família”, afirma. Dels 14 treballa-
dors de la seu municipal (ara n’hi
ha més de 80 i unes 200 a tot el
Districte), fa un esment especial de
la seva primera cap, Maria Josefa
Vilaseca. “Va ser una mestra per
mi. Era molt activa, fins i tot feia
una carrera, i això que estava a
punt de jubilar-se.” També hi havia
una relació molt cordial amb la per-
sona que ocupava la direcció de ser-
veis, la gerència actual. “El dia del
nomenament de Barcelona com a
seu dels Jocs Olímpics del 1992 està-
vem a la seu del Districte amb la
televisió posada. Tots els caps esta-
ven a la casa gran fent el seguiment
i quan van tornar portaven ampo-
lles de cava per a celebrar-ho amb LA
BOTIGA Servei dental infantil. L’Hospital
tots nosaltres”, recorda.
Amb la descentralització municipal de nens de Barcelona (Consell
van arribar als Districtes noves
competències, nous companys i de Cent 437, tel. 932 310 512)
noves feines. Fou també el pas cap a
formes d’organització més comple- ofereix un 10% de descompte en
xes. A Sant Martí fou necessari
ampliar la seu del Districte, tot i diversos serveis d’higiene
que les obres no van paralitzar la
feina diària. “Durant els mesos que dental infantil: odontopediatria,
van durar les obres anàvem passant
de despatx en despatx, i fins i tot ortodòncia, higiene maxilofacial
teníem una petita excavadora al
pati. La nit abans de la inauguració i urgències de 24 hores. Una
vam treballar tota la nit. I a l’ende-
mà em tocava fer d’hostessa!”, ens bona oportunitat per fer valdre
explica l’Ascen. Avui, dinou anys
després de la seva arribada a Sant allò de “més val prevenir que
Martí, no canviaria el seu destí per
cap altre. curar”.
3
Rutes ambientals Redescobrir els bars 
Conèixer la Barcelona sostenible i restaurants modernistes
L’Institut del Paisatge Urbà, l’entitat
impulsora i creadora de la Ruta del
Modernisme de Barcelona, ha editat la
guia Sortim que descobreix la història i
decoració de bars, cafeteries i restaurants
modernistes de Barcelona. Sortim proposa
endinsar-se en l’atmosfera de les arts deco-
ratives de principis del segle XX tot parti-
cipant de trobades culturals, prenent una
copa o degustant les especialitats culinà-
ries d’establiments que han conservat la
seva bellesa original.
Els 14 establiments que recomana la guia
s’han mantingut pràcticament intactes des
de la seva fundació o bé han estat creats a
partir de la recuperació d’elements moder-
nistes d’altres botigues destinades a des-
aparèixer. La guia és també un reconeixe-
ment a l’esforç de generacions de propieta-
A mb el nom “Com funciona Barcelona?”, Paral·lelament, l’Ajuntament continua desenvolu- ris per conservar el caràcter original dels
l’Ajuntament ha organitzat tot un seguit de pant el programa “Com funciona Barcelona?” seus establiments. Aquests espais tenen en
rutes ambientals per la ciutat per donar a conèi- adreçat a les escoles, amb el mateix objectiu de comú l’ús de les arts aplicades com ara la
xer entre la ciutadania el funcionament de la ges- conèixer les principals instal·lacions relacionades ceràmica decorativa en els arrambadors o
tió ambiental del medi urbà. Les rutes tenen per amb la gestió mediambiental de la ciutat. taulells; els guixos en motllures per deco-
objectiu conscienciar la població perquè Aquestes visites, guiades per educadors ambien- rar sobretot sostres; el marbre per a
barres, sòcols i arrambadors; l’ebenisteria
Barcelona sigui una ciutat més sostenible amb la tals, són obertes a tots els cicles educatius i s’orga- per fer els aparadors; el ferro forjat per a
participació de tothom. Els itineraris proposats nitzen amb grups de 25 alumnes (a excepció de la les columnes, llums i penjadors, i final-
són: la ruta de l’energia, la ruta dels residus i la visita a la cabina de control atmosfèric i a les cla- ment, els vitralls a les portes i finestres.
ruta de l’aigua. vegueres, que permeten un màxim de 12 i 15 alum- Els bars i restaurants de la guia Sortim
L’Ajuntament de Barcelona té com a una de les nes respectivament). mostren la importància que va tenir el
seves prioritats el respecte pel medi ambient i el Modernisme en l’ús social de l’art, és a dir,
foment de les polítiques sostenibles. Per aquest OBSERVACIONS: com els mestres d’obra, artesans i dissen-
motiu, s’han organitzat unes rutes per conèixer Ruta de l’energia: yadors van saber aplicar el nou llenguatge
del Modernisme als espais més modestos
millor el funcionament ecològic de la ciutat i sen- Primer dilluns de mes de 16 a 19 h. de la ciutat. I com, també, van saber fer
tir-nos més corresponsables amb una Barcelona Instal·lacions: solar fotovoltaica Ajuntament i destacar el seu ofici dins de les obres crea-
més sostenible. Aquests itineraris mostren dife- solar tèrmica piscines Picornell. des pels grans mestres del moviment com
rents aspectes de la gestió ambiental del medi Resta de dilluns de 16 a 19 h. Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i
urbà, com la gestió dels residus, la regulació de les Instal·lacions: solar fotovoltaica Ajuntament i Montaner.
aigües pluvials o l’aprofitament de l’energia solar. CRBS. Editada en català, castellà, anglès i fran-
Totes les visites són guiades. Ruta dels residus: cès, es pot adquirir a llibreries i als
Dimecres de 10 a 13 h. Centres del Modernisme per 7 euros. Els
Les rutes ambientals estan obertes a tots els ciuta-
Instal·lacions: Punt Verd de Sant Andreu i qui ho facin als Centres del Modernisme
dans. Famílies, grups, entitats i persones indivi- seran obsequiats amb un pràctic mapa de
duals poden inscriure’s gratuïtament a aquests iti- Ecoparc 2. butxaca que inclou informació bàsica de
neraris, que s’han posat en marxa durant el mes Ruta de l’aigua: tots els establiments (horaris, adreces i
de març de 2005 amb visites programades fins al Primer dissabte de mes de 10 a 13 h. tipus de local) per poder fer el recorregut
22 de juny. Instal·lacions: Dipòsit d’aigües pluvials de Joan dels bars i restaurants sense necessitat de
La inscripció es pot fer posant-se en contacte amb Miró i clavegueres. portar la guia al damunt.
el Centre de Recursos Barcelona Sostenible, per I també visites al dipòsit d’aigües pluvials de
telèfon o por correu electrònic (932 374 743, Joan Miró els dimecres de 17 a 18.30h i els dis-
recursos@mail.bcn.es) sabtes de 10 a 11.30 h (excepte el primer dissabte
Les rutes ambientals es fan dilluns, dimecres i dis- de mes).
sabtes en funció de les següents temàtiques: Totes les rutes són guiades.
• Ruta de l’energia: visita a les instal·lacions d’e-
nergia solar de l’Ajuntament de Barcelona, a la Telèfon d’inscripció: 932 374 743
plaça sant Jaume, i de les piscines Picornell.
També es fa una visita guiada al Centre de
Recursos Barcelona Sostenible, espai on es mos- Com funciona Barcelona?
tren un seguit d’elements per estalviar energia a L’oportunitat de conèixer la ciutat més a fons!
casa o a la feina. • L’aigua neix a l’aixeta i mor al desguàs. Les
• Ruta dels residus: recorregut pel Punt Verd de llums s’encenen amb l’interruptor. Les escombra-
Sant Andreu, una de les instal·lacions on es ries desapareixen al contenidor... Cada dia, a la
poden portar els residus especials i voluminosos i ciutat les nostres necessitats vitals es resolen
visita a l’Ecoparc 2, situat a Montcada i Reixach, sense cap dependència aparent de l’exterior.
on es transformen els residus orgànics en com- Podem arribar a obviar el medi que ens envolta i
post o biogàs. que és imprescindible per viure?
• Ruta de l’aigua: visita al dipòsit d’aigües pluvials • Conèixer millor el funcionament ecològic de la
de Joan Miró, instal·lacions que eviten inunda- ciutat ens pot ajudar a ser més conscients dels
cions i faciliten el tractament de les aigües a la diferents aspectes de la gestió ambiental del medi
depuradora. Descoberta d’un tram de les clavegue- urbà i a sentir-nos coresponsables dels canvis
res de Barcelona (recorregut per un tram on cir- necessaris per fer una Barcelona més sostenible.
culen les aigües residuals de la ciutat).
4
La Municipal
Contribuint a la 
regularització La nit és jove
d’immigrants Molt se n’ha parlat sobre la forma que aquest col.lectiu respecte l’ús cívic de la nit.
tenen els joves de divertir-se, especial- El conjunt del projecte té cinc fases, que poden
ment de nit. Sovint sentim les veus d’especia- seguir-se amb tot detall al web
listes, com ara sociòlegs o educadors, que www.jovesinit.org. De la primera fase, que va
donen la seva visió sobre el tema. Però poc en consistir en una roda d’entrevistes a diferents
sabíem fins ara de l’opinió dels mateixos joves, experts, en va sortir una comissió per seguir i
els autèntics protagonistes de la història. Per avaluar el procés. La segona i tercera fases van
tal de conèixer de primera mà les seves refle- servir per copsar l’opinió dels mateixos joves, a
xions i propostes sobre la qüestió, la Regidoria través d’una enquesta i amb reunions amb
de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, con- associacions respectivament. La fase que s’està
juntament amb la Fundació Jaume Bofill, el desenvolupant actualment és la dels anome-
Consell de la Joventut de Barcelona i la nats jurats de joves, un espai de participació
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de que es fa a tots els districtes de la ciutat. La
Barcelona han posat en funcionament el pro- cinquena i última fase servirà per elaborar els
jecte “Joves i nit”, una iniciativa que preveu resultats.
L’aprovació del nou reglament de la Llei l’elaboració d’un informe sobre el model d’oci Aquesta experiència destaca particularment
d’Estrangeria ha dut canvis importants nocturn dels joves barcelonins. per la metodologia emprada per a obtenir la
en el paper dels Ajuntaments en relació a la “Joves i nit” és un projecte que al llarg dels informació (opinions i propostes) que ha de
immigració al comportar la intervenció de les anys 2004 i 2005 obre espais de participació als servir de base per la redacció de l’informe
corporacions locals en tres tipus de procedi- joves de 15 a 29 anys. Una participació amb la final. En aquest sentit, les més de vint mil
ments a que els immigrants es poden acollir qual es pretén la seva implicació en la presa de enquestes enviades presentaven el format de
per a obtenir el permís de residència. decisions públiques –més encara tractant-se qüestionari autogestionat, això és, que la seva
El primer procediment és el de  normalització d’un tema del seu màxim interès- i les conclu- contestació era voluntària a través del correu
(conegut popularment com a regularització), sions del qual s’emmarcaran en el Pacte per la postal o internet. Es van rebre unes mil respos-
pel qual l’Ajuntament emet certificats d’em- Nit que l’Ajuntament de la nostra ciutat ha de tes. Pel que fa als jurats, la selecció dels parti-
padronament. Fins al 5 d’abril s’han sol·licitat promoure en els propers anys. Per tant, els cipants és totalment aleatòria però el seu com-
44.361 certificats, dels quals ja s’han lliurat objectius declarats de les institucions i entitats promís a participar ha de ser ferm. Els joves
41.325, és a dir el 93%. que l’impulsen són: a) detectar i recollir opi- reben molta informació de fonts plurals –tèc-
El segon és el procediment per a reagrupament nions representatives dels joves sobre la nit a nics, acadèmics, polítics- i les debaten durant
familiar. En aquest cas l’immigrant amb per- Barcelona mitjançant  metodologies partici- dos o tres dies. Al final d’aquesta fase hauran
mís de residència sol·licita a l’Ajuntament un patives innovadores; b) consolidar un interlo- participat uns 300 joves. Si voleu conèixer les
informe de disponibilitat d’habitatge adequat cutor plural, informat i representatiu sobre conclusions de tot aquest procès haureu d’espe-
per a reagrupar la seva família. En aquest sen- el tema, i c) sensibilitzar i responsabilitzar rar al desembre.
tit l’Ajuntament promou la integració dels
immigrants facilitant el reagrupament familiar.
Per a aquest procediment, s’ha posat en marxa
des del Gabinet Tècnic d’Immigració, de nova Gràcia va viure el passat mes de març dues jornades d’intens debat i
creació,  un dispositiu per fer front a la gran formulació d’interessants propostes per part dels vint-i-vuit joves
demanda de sol·licituds. S’han rebut fins el 12
d’abril un total de 998 sol·licituds, a un ritme participants del jurat d’aquest districte. Tal com preveu el programa, es
de 125 per setmana. El dispositiu per a la redac- combinaren debats sobre el model general d’oci nocturn i el cas concret
ció d’aquests informes inclou una visita de la
Guàrdia Urbana al domicili del reagrupant per del barri. L’ampliació de l’horari del transport públic i dels locals de
constatar l’estat del mateix. diversió van ser algunes de les propostes més repetides. 
Finalment, el tercer és el d’autorització de
residència temporal per supòsits excepcionals.
Està adreçat a immigrants que porten tres anys
de permanència a Espanya i que sol·liciten a
l’Ajuntament un informe d’arrelament social
per aconseguir el permís de residència. 
Per a realitzar aquestes funcions s’ha posat en
marxa al districte de l’Eixample un Punt
d’Informació d’Arrelament amb la principal
funció d’emetre l’esmentat informe.
D’altra banda, en vista de la mesura presa des
del Govern Central sobre l’empadronament per
omissió amb caràcter retroactiu, i tenint en
compte que el termini per als tràmits no s’ha
modificat, en 48 hores es va instal·lar un Punt
Especialitzat per tal de donar resposta les
demandes sense afectar als serveis habituals
d’atenció ciutadana.
Aquest punt està situat a la Casa del Mig 
(c/ Muntadas 5-35 –Parc de l’Espanya
Industrial-), on s’ha dotat una oficina on un
equip de més de 50 persones atén els tràmits
corresponents per donar sortida a aquesta cam-
panya, que en tres dies de funcionament havia
atès ja més de 2000 persones.
Un nou premi per la Carpeta del Ciutadà. El servei que ofereix 5
l’Ajuntament de Barcelona a través del web www.bcn.es per consul-
tar i tramitar dades fiscals i d’empadronament ha rebut el primer
premi de la categoria Sistemes que milloren la vida dels ciutadans,
atorgat per les empreses T-Systems i Expansión. Aquest és el segon
premi que rep la Carpeta del Ciutadà, desenvolupada per
l’Ajuntament de Barcelona, des que es va posar en marxa. 
Casa A`sia Nou Centre
Municipal de
S’amplien les activitats
Cultura Popular
a Sant Andreu
El districte de Sant Andreu inicia la
remodelació d’un edifici situat a la
Plaça de Can Galta Cremat per convertir-lo
en el proper Centre Municipal de Cultura
Popular. Aquest nou equipament té com a
finalitat agrupar totes aquelles entitats que
actualment s’ubiquen a d’altres zones del
barri i que treballen per mantenir viva la
cultura popular a Sant Andreu. S’espera que
les obres finalitzin abans que acabi l’any.
La notícia del projecte d’aquest nou equipa-
ment es va conèixer el passat 2 de març
durant el Ple del districte. Va ser allí on el
regidor Jordi Hereu va anunciar que el
Districte havia decidit aprofitar les obres de
remodelació de la Plaça de Can Galta
Cremat i els carrers del seu entorn, per ini-
D’acord amb un conveni signat recent- popular entre els barcelonins. I la raó no ha ciar també la remodelació de l’edifici de
ment per l’Ajuntament de Madrid, la estat una altra que les moltes activitats i pro- planta baixa existent sota la plaça. 
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de postes obertes al públic organitzades per El nou Centre Municipal de Cultura Popular
Barcelona, el consistori madrileny passa a aquesta entitat. de Sant Andreu té una superfície de 600 m2 i
formar part de l’Alt Patronat de Casa Àsia, Un dels trets més destacats de Casa Àsia és es dividirà en diversos espais que podran
l’òrgan de gestió d’aquesta institució que, el seu gran dinamisme. Una activitat cons- ser d’ús comunitari o bé d’accés restringit
fins ara, era constituït pel Ministeri d’Afers tant i continuada que, a partir d’ara, també per a les diferents entitats que s’ubiquin al
Exteriors, l’Ajuntament de Barcelona i la s’ampliarà als caps de setmana. A banda de centre. Entre d’altres, hi haurà una aula
Generalitat. les activitats institucionals on entren en joc insonoritzada per als assajos i gravacions de
Amb aquest conveni, l’Ajuntament de les diferents representacions diplomàtiques música i una zona per a usos comunitaris i
Madrid obrirà un espai d’informació i docu- dels països asiàtics a Espanya, Casa Àsia de serveis. Uns espais pensats per acollir
mentació de Casa Àsia a la seva ciutat. Una també treballa per potenciar i millorar les activitats culturals de tota mena com ara la
aportació amb la que pretén col·laborar i relacions econòmiques, acadèmiques i edu- representació d’espectacles de petit format o
contribuir a la realització de les diverses catives amb orient. Activitats que venen l’organització de trobades, conferències,
activitats que s’organitzin i que no només reforçades amb d’altres més populars i de tallers, etc.
beneficiarà a aquesta entitat, sinó que també caire cultural que són, segurament, les que Amb la creació d’aquest nou centre, el
representa un vincle important entre les més coneixem els ciutadans. Districte de Sant Andreu fa un pas endavant
dues ciutats. I és que, històricament, L’organització del Festival Àsia, les exposi- per convertir el moviment cultural en un
Barcelona i Madrid han estat la porta cions de la seva Galeria d’art i les col·labora- dels seus trets distintius. Entitats com la
d’Espanya en les relacions amb Àsia, i és per cions que, any rere any, estableix amb infini- Germandat de Geganters i Trabucaires de
això que hi ha una llarga tradició d’orienta- tat de cicles i festivals de cinema fan de Casa Sant Andreu, els dos grups de diables del
listes, sobretot en els terrenys filosòfic i cul- Àsia un espai viu i actual. barri, La Satànica i Els diables de Sant
tural. Andreu o el Foment Sardanista podran gau-
Casa Àsia és un consorci que es va crear dir d’un nou espai ple d’avantatges que, a
l’any 2001 amb la intenció d’aprofundir en Casa Àsia més, els facilitarà les relacions i la comuni-
les relacions polítiques, econòmiques, Palau Baró de Quadras cació entre ells. 
empresarials i culturals entre Espanya, Àsia Av. Diagonal, 373 Actualment, Sant Andreu ja compta amb el
i la zona del Pacífic (incloent Austràlia i 08008 - Barcelona Centre Cultural Can Fabra i el SAT, el Sant
Nova Zelanda).  Un objectiu difícil però que, Tel. 932 387 337 Andreu Teatre. Dos espais que, juntament
amb els anys, s’ha anat assolint i ampliant. casaasia@casaasia.es amb el nou Centre Municipal de Cultura
No per res, Casa Àsia ha esdevingut un espai www.casaasia.es Popular, conformen una estructura sòlida
per a fonamentar la cultura del barri.
El Club Àsia
El Club Àsia neix per oferir tot un seguit d’avantatges a tots aquells que s’hi apuntin i que
desitgin conèixer i apropar-se una mica més i millor el món de les cultures de la regió
d’Àsia-Pacific.
Fer-se soci del Club Àsia permet gaudir de tot un seguit d’avantatges exclusives. Entre
d’altres, els socis podran gaudir d’activitats en exclusiva i a preus reduïts com ara tallers
de gastronomia asiàtica, cursos i seminaris d’introducció a la medicina tradicional xinesa,
cal·ligrafia, dansa, arts plàstiques, ioga, cinema, teràpies, etc.  
D’altra banda, el club també organitza viatges a preus especials i sortides de cap de
setmana, a més d’oferir la possibilitat d’accedir a edicions exclusives per a socis de les
últimes novetats de la literatura asiàtica. 
Si a tot això, li afegim descomptes a restaurants asiàtics, botigues especialitzades, cursos,
festivals, preestrenes de pel·lícules o la recepció d’un butlletí quinzenal, els 35 € que costa
la quota anual ens semblen simbòlics.
6
La Municipal
BCN per servir-vos
CAIXA
Agència Local d’Energia D’EINES
de Barcelona
L’Agència Local d’Energia treballa per No en va, el recolzament i la conscienciació
convertir Barcelona en una ciutat de la població és un altre del punts impor-
exemplar pel que fa al tractament dels tants de l’Agència. I és per això que moltes
temes energètics i la seva repercussió de les seves actuacions es conceben amb
ambiental, i mira d’assolir nivells òptims en l’objectiu d’avivar la motivació de la socie-
la utilització i la gestió dels recursos ener- tat envers la sostenibilitat energètica.
gètics locals i en la promoció d’una energia D’aquesta manera, la divulgació, la informa-
de qualitat, racional i sostenible. ció i l’assessorament en matèria energètica
Així doncs, l’objectiu primordial de es converteixen en activitats bàsiques de
l’Agència Local d’Energia és millorar la l’Agència Local d’Energia. Contra l’estrès
qualitat ambiental. Una millora que, segons En aquest projecte són moltes les entitats
l’Agència mateixa, només s’assolirà treba- que hi participen o que hi formen part a tra- ovint a la feina sentim expressions
llant per al desenvolupament sostenible de vés de l’anomenat Consorci de l’Agència Sdel tipus “què estressat que estic!” o
la ciutat a partir del foment de l’estalvi d’e- Local d’Energia de Barcelona. Una entitat “això em provoca estrès”. Però realment
nergia, l’eficiència energètica, l’ús i el integrada per l’Ajuntament de Barcelona, sabem què és l’estrès? i, en cas
coneixement de les energies renovables i l’Entitat Metropolitana de Serveis afirmatiu, sabem què podem fer tal
l’optimització de la qualitat dels serveis Hidràulics i Tractament de Residus, d’evitar-lo?
relacionats amb aquest sector. Tot un con- l’Institut Català d’Energia, el Instituto para Per aclarir-nos una mica aquestes
junt d’accions difícils d’aconseguir però la Diversificación y Ahorro de la Energía, la qüestions el catedràtic de psicologia de
que, amb el suport de la societat, són més Universitat Autònoma de Barcelona i la la Universitat de Múrcia José María
que possibles. Universitat Politècnica de Catalunya. Martínez Selva, ha escrit el seu llibre
“Estrés laboral. Guía para empresarios
y empleados” 
Editada per Pearson Educación aquesta
obra consta de tres parts: en la primera
d’elles es descriu aquest mal i les seves
conseqüències, a continuació s’apunten
un seguit de mesures que els empresaris
poden emprendre per tal d’evitar-lo i
finalment es descriuen les iniciatives
individuals en el mateix sentit i les
teràpies psicològiques més adients.
INTRA
NET
Diccionaris i 
enciclopèdies en línia
Dins del nou portal de la Biblioteca
General trobareu les eines
necessàries per traduir qualsevol
paraula i, de forma immediata, des
del català a altres llengües com el
castellà, l’anglès, el francès o
l’euskera. També podreu consultar
enciclopèdies en  català com la
Hiperenciclopèdia, en anglès com
l’Enciclopèdia Britànica o en francès
Per exemple… Vilassar de Mar com l’Encyclopédie de l’Agora.
Des de la secció de consultes podeu
a unes setmanes Vilassar de Mar va rebre ment serà recollida al portal de casa seva. En fer preguntes terminològiques en
F el premi de Recollida Selectiva i Reducció aquest sentit, Vilassar de Mar ha estat el pri- línia al TERMCAT i des de la part de
de Residus 2003 per a ens locals, que atorga el mer municipi de més de 10.000 habitants en traductors podeu traduir directament
Departament de Medi Ambient i Habitatge de implantar el PAP per a la segregació de la frases i textos sencers.
la Generalitat de Catalunya. recollida selectiva comercial.
Amb aquest guardó, la Generalitat reconeixia D’aquesta manera, Vilassar no només cons-
els esforços i la tasca realitzada per aquesta ciencia els seus habitants sobre la recollida
població del Maresme que, des de l’any 2003, selectiva, sinó que s’assegura un futur soste-
porta a terme el sistema de recollida selectiva nible, s’estalvia pagar l’ecotaxa que penalitza
de brossa PAP (Porta A Porta). D’acord amb els municipis amb un excés de residus, impe-
aquest sistema, els ciutadans han de treure deix l’ampliació de la incineradora i, el que
un tipus o un altre de brossa, depenent del és més important, aconsegueix reciclar fins a
dia de la setmana i de l’hora, que posterior- un 75% de les seves deixalles.
7
La Municipal
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona
Redacció i maquetació: Mónmedia
Fotografia: Mónmedia i Ajuntament de Barcelona
Disseny: Jardí + Utensil
Dipòsit legal: B.14.742-1990
Imprès en paper reciclat
A DEBAT Què en penses de la Carta Municipal?
Barcelona té una vella aspiració: l’aprovació de la seva Carta Municipal. Des de fa
més de vint anys s’espera l’entrada en vigor d’un text necessari per l’especial
idiosincràcia de la ciutat, per la seva condició de capital de Catalunya i per les
problemàtiques particulars que altres ciutats no tenen.
Una eina important Una legislació pionera Cal més consciència 
Jordi Fandos Rosa Maria Muñoz Lluís Cerdà Cuéllar
Assessor jurídic de L’Eixample Lletrada dels Serveis Jurídics Direcció de Serveis de Mobilitat
És una eina jurídica molt important, tant per l’or- És un magnífic instrument per a millorar la Serà una eina bàsica per a donar un millor servei als
ganització interna que dissenya per a la ciutat governabilitat de l’Ajuntament i la qualitat dels ciutadans, perquè l’admistració local és la més pro-
com per la descentralització que ha permès efec- serveis públics, gràcies a la concreció de compe- pera als ciutadans. A més, ara hi ha una conjuntura
tuar als Districtes com, per exemple, la reserva tències que conté en matèria d’urbanisme, infras- favorable per a què es pugui aprovar la nova Carta
d’un 15% del pressupost municipal per a la seva tructures i telecomunicacions. Aborda els drets Municipal i declaracions fetes per membres del
gestió directa. En aquests moments de negociació individuals dels barcelonins des d’una òptica pro- Govern de l’Estat així ho reflecteixen, tot i els pro-
de la Carta amb el govern estatal cal esperar que gressista: regula, per exemple, la participació dels blemes que puguin existir amb el seu finançament.
assolim els objectius plantejats, com ara la partici- estrangers. També preveu la justícia ciutadana, la Al cap i a la fí les competències no es poden cedir
pació de la ciutat en la gestió del port i l’aeroport, més propera al ciutadà. La Carta ha estat pionera sense els diners necessaris per a dur-les a terme, i
la creació de la justícia municipal o les millores en idees respecte altres legislacions autonòmiques pel que he pogut sentir el tema està una miqueta
del finançament local. i estatals. encallat. Per últim, penso que caldria que existís
una major consciència ciutadana sobre el tema, pot-
ser caldria algun tipus de campanya informativa.
La ciutadania com a nacionalitat Aporta innovacions Més i millors serveis
Javier Sánchez Cano Iria Garcia Pilar Bespín
Cap de Gabinet Reg. Participació Ciutadana Tècnica dels Serveis de Prevenció Administració Regidoria d’Hisenda
La Carta per a mi és sobretot el símbol de la Crec que reconeix la singularitat de Barcelona Una ciutat com Barcelona necessita d’una norma-
voluntat d’autogovern de Barcelona, que és algu- com a ciutat i capital de Catalunya. Suposarà un tiva pròpia per tal de poder donar més i millors
na cosa més que una ciutat, i que aquesta condi- reforçament del paper de l’Ajuntament: més com- serveis als ciutadans. En aquest sentit, la Carta
ció li ha estat reconeguda, al llarg del temps, a tra- petències i millors recursos i serveis que incre- permet reservar una parcela autònoma respecte
vés d’una llei especial. Amb la Carta afirmem ser mentaran la qualitat de vida dels ciutadans. Pel les altres administracions, una qüestió bàsica per
una gran ciutat espanyola i europea, capital de que fa al meu àmbit de treball, la prevenció i la tal de portar l’administració local a la seva màxi-
Catalunya, i ens dotem de nous instruments de seguretat, penso que aporta aspectes innovadors i ma expressió. Per tant, millors serveis i més parti-
descentralització, de noves formes de provisió interessants, com ara la Justícia de Proximitat que cipació ciutadana. La Carta, a més a més, ha estat
consorciada de serveis, de noves competències i facilitaran la desjudicialització de la vida quotidia- el punt de partida d’on ha sorgit la reforma de la
noves formes d’exercici de l’autoritat. Però el més na i el reforçament de la convivència, de la partici- Llei de Bases de Règim Local, també coneguda
important és l’ethos: la idea de ciutat-estat, la de pació ciutadana i de la cohesió social. Reforçarà la com la llei de les grans ciutats.
ciutadania com a nacionalitat. capacitat sancionadora de l’Alcalde.
8
La Municipal
RH+
La selecció de personal
E ls processos de selecció i promoció de personal tenen com a objec- en l’anàlisi de competències, incidint d’aquesta forma en la valoració
tiu trobar entre tots els candidats i les candidates presentats d’aptituds i habilitats professionals. L’aplicació s’ha fet tant en alguns
aquells que més s’ajusten al perfil professional requerit per l’organit- Concursos, com en Promocions Internes i Oferta Pública. 
zació. Definir aquest perfil i triar els sistemes que s’utilitzaran per Portar endavant aquest model d’avaluació comporta una amplia refle-
avaluar-lo són dos punts fonamentals en un procés d’aquestes caracte- xió sobre el tipus de treballador municipal que els ciutadans demanen
rístiques. i, en definitiva, sobre les competències professionals i els valors que
La ràpida i complexa evolució experimentada per les organitzacions ha de fomentar la nostra Organització.
en els darrers anys ha modificat els perfils professionals que aquestes
demanen. Actualment, qualsevol organització moderna que vulgui ser
competitiva sap que ha d’apostar per integrar a la seva plantilla treba-
lladors que, partint d’una sòlida formació de base, siguin capaços de
realitzar constantment nous aprenentatges i adaptar-se sense dificul-
tat als constants canvis de l’entorn laboral. 
A l’hora de concretar el dibuix del nou professional caldrà convertir
els requeriments de les organitzacions en variables mesurables que
facilitin una visió integrada dels candidats. Es així com arribem al
concepte de competències professionals. 
L’avaluació per competències és un important avanç en la gestió dels
Recursos Humans perquè propugna l’observació dels candidats des
d’una perspectiva global i contempla la seva projecció futura.
Es pot dir que quan s’observen les competències d’un candidat s’està
analitzant l’aplicació que aquesta persona fa, en un moment puntual i
pel desenvolupament d’una tasca concreta dins d’un context determi-
nat, del conjunt integrat de les seves aptituds, trets de personalitat i
coneixements formals o informals adquirits al llarg de la seva vida. A
l’hora d’avaluar a aquest candidat serà tant important detectar quines
són les competències que ja mostra, com esbrinar la seva capacitat
per desenvolupar-ne de noves i, més concretament, aquelles que inte-
ressen a l’Organització.
Davant d’aquesta nova situació, les tècniques de selecció han hagut
d’evolucionar adaptant-se a les noves exigències. És així com aparei-
xen mètodes específics d’avaluació de competències com poden ser,
per exemple, les entrevistes en profunditat o els Assessment Centers. 
L’Administració Pública no queda al marge dels profunds canvis que
en els darrers temps ha sofert la nostra societat. El nivell d’exigència
dels ciutadans creix de forma continua i actualment tothom entén que
les administracions estan al servei dels administrats i s’han de regir
per criteris d’eficiència i eficàcia. Si aquest concepte és vàlid per a
totes les administracions, encara resulta més evident als ajuntaments
donada la seva proximitat als ciutadans. 
Des de finals dels anys 80 l’Ajuntament de Barcelona introdueix en els
seus processos de selecció eines d’avaluació (entrevistes i proves psi-
cotècniques) que aprofundeixen en aspectes psicoprofessionals dels
candidats més enllà dels seus coneixements teòrics. En els darrers
anys, s’ha apostat en determinats processos per una selecció basada
Les imatges mostren diversos aspectes de la interfície del 
cercador d’ofertes, accessible a través de la Intranet municipal