La Municipal
Núm. 73. Desembre de 2004. Exemplar gratuït.
Setmana de la mobilitat sostenible i segura
El transport públic, el principal beneficiat
Barcelona va acollir el passat mes de
novembre la Setmana de la mobilitat
sostenible i segura, que aquest any
acullí un important i variat nombre
d’activitats. Així, la presentació de diferents
mesures de millora del transport públic, la cele-
bració de diverses jornades i conferències i els
actes de carrer als districtes van conformar un
programa amb l’objectiu comú de fer de la nostra
ciutat un hàbitat més propi de les persones que
dels cotxes.
El transport públic, especialment l’autobús, és
un dels grans beneficiats per l’aplicació de les
mesures permanents previstes. Entre elles, des-
taca l’anivellament de 120 parades d’autobús per
tal de facilitar-ne l’accés, especialment de les per-
sones amb dificultats de mobilitat. Abans d’aca-
bar l’any també s’estrenaran 45 nous autobusos
completament adaptats i es perllongaran les
línies 125, 79, 43 i 185. El metro veurà com es
substitueixen les màquines expenedores de
títols, per facilitar-ne el seu ús per part de perso-
nes amb mobilitat reduïda, i es millora l’accessi-
biltats de les rampes i andanes o s’instal·laran
camins per a invidents en estacions de les línies
L1, L4 i L5.
Però la Setmana de la mobilitat no dura només
set dies. Per primera vegada, s’han convocat els
premis de Mobilitat Sostenible i Segura 2004/05.
Tant els organismes públics com les empreses i
entitats privades poden optar a aquest guardó,
que té com a objectiu reconèixer qualsevol actua-
ció relacionada amb la gestió del transport
públic, l’aplicació de noves tecnologies, de reduc-
ció de la contaminació o la promoció d’alternati-
ves al transport privat. Tota la informació sobre
aquest premi es troba a la pàgina www.mobili-
tat.net. El veredicte es farà públic durant la
Setmana de la mobilitat de l’any vinent.
Noves
dependències
municipals
L’Equip d’Atenció a la Dona
estrenarà un nou local de més
de 200m2 a La Sagrera.
Pàgina 3.
A falta de tancar els comptes definitius de l’any, la capital
catalana ha rebut ja un 16% més de turistes que el 2003, els
quals han deixat més de 400 milions d’euros en hotels,
comerços, bars i restaurants de la ciutat. Segons les dades
presentades recentment pel segon tinent d’alcalde de
l’Ajuntament, Jordi Portabella, les xifres resultants dels
primers vuit mesos de l’any fan que el volum econòmic que
es deriva de l’activitat turística signifiqui ja un 13% del PIB
de la ciutat.
Els turistes gasten 
més a Barcelona
La Municipal
2
Cada dia millor
Innovar, innovar i innovar.
Som bons en serveis. Més:
som uns clàssics. Però no n’hi
ha prou: avui les organitza-
cions que es proposen sempre estar ben
connectades amb els ciutadans saben
que els bons serveis es transformen en
karaoke: en repetició. D’aquí a la mono-
tonia hi ha un pas. Un Ajuntament
karaoke no es el que l’hi convé a
Barcelona. 
La paraula a les organitzacions d’avui
es innovació: fem les coses, els serveis,
diferentment. Amb atreviment. Amb
passió. Per superar les expectatives. Per
entusiasmar. Per sorprendre. Per ser
excel·lents. Qui lidera aquesta innova-
ció és l’alta direcció. En les organitza-
cions que innoven, la paraula gestió és
antiga: el lideratge relacional és el que
compta. I el talent. El només complir és
antediluvià.
Fa molts anys que treballo a
l’Ajuntament. I les he vist de tots colors.
Crec que ara, com organització, estem
karaokes. Però, també, sé que hi ha a la
casa una energia per a l’innovació com
a poques organitzacions de la ciutat.
Continuarà a baixa intensitat?
Deixarem de mirar-nos el melic i opta-
rem per innovar en política? En gestió
de personal? En treball interorganitza-
tiu? En serveis per als nous reptes ciu-
tadans? En situar els plurals ciutadans
en el centre de totes les decisions? En no
tenir por al fracàs? En aconseguir que
tothom torni a vibrar per l’Ajuntament
que volem i que els ciutadans esperen?
Després del Fòrum 2004 és un moment
òptim per reinventar un Ajuntament no
només a prop dels ciutadans: amb els
ciutadans i els treballadors i treballado-
res municipals.
Toni Puig,
Assessor de la Direcció de 
Comunicació i Qualitat
Gent de casa
Vicky Climente, nascuda a Barcelona
el 1953, és tècnica en Relacions
Públiques per la Universitat de
Barcelona. Va començar a treballar a
l’Ajuntament el 1974, és a dir, que
aquest any en fa trenta que hi treballa.
Des dels seus inicis a la casa, la Vicky
ha viscut molts canvis. El més impor-
tant per a ella va ser la descentralitza-
ció municipal. “Fa 25 anys, cap paper,
persona o projecte no s’aprovava sense
passar per la Plaça Sant Jaume, ja que
era l’únic centre de decisió municipal.
No té res a veure amb l’autonomia i
competències que tenen avui els dis-
trictes, instituts, empreses i altres
àmbits municipals”.
Aquests canvis, explica la Vicky, han
afectat també les persones. “Jo abans
treballava amb funcionaris, ara ho
faig amb polítics”. I és que quan la
Vicky va començar a treballar a
l’Ajuntament l’estructura municipal
descansava principalment sobre l’al-
calde, els tinents d’alcalde i uns
quants caps d’unitat. “Avui l’estructu-
ra és molt més complexa”. Una altra
de les coses que també han millorat
molt amb els anys són les pròpies
dependències municipals i la manera
de treballar. Ens explica la Vicky que
“quan vaig entrar tot era molt més
precari i es feia tot a mà”. De fet, ella
mateixa es va estrenar a l’antic Centre
reproductor de documents, on s’enca-
rregava de microfilmar els documents.
Va ser precisament en aquest lloc, als
pocs mesos de començar a treballar,
quan la Vicky va veure clar que havia
estat de sort. “L’any que vaig entrar a
l’Ajuntament el nostre cap d’aleshores
ens va regalar una participació de la
loteria de Nadal. I ens va tocar un
milió i mig de pessetes! Amb les com-
panyes de l’àrea vam marxar de vacan-
ces a Suïssa”. Per això, la Vicky afir-
ma sense embuts “quan vaig entrar a
l’Ajuntament em va tocar la loteria”.
No n’hi ha per menys.
Vicky Climente, 
secretària de direcció.
“Quan vaig entrar a
l’Ajuntament em va
tocar la loteria”
Llegir costa menys. Tots els treballadors i treballadores
de l’Ajuntament de Barcelona poden adquirir les
publicacions municipals amb un 30% de descompte sobre
el seu preu de venda al públic. Si voleu aprofitar aquesta
oportunitat, només us heu d’adreçar a l’Oficina d’Atenció
al Ciutadà (Pl. Sant Miquel, 4).
Més informació a: www.bcn.es/publicacions
LA
BOTIGA
3L’Equip d’Atenció a la Dona (EAD)
de la regiduria de Dona i Drets
Civils prepara grans canvis. La seva
seu del carrer del Rec número 15 ha
quedat petita per la gran quantitat de perso-
nes que calia atendre i els nombrosos serveis
que allà s’ofereixen.
És per això que la Regidoria de Dona i Drets
Civils ha decidit fer mudances i adquirir una
nova seu al barri de La Sagrera. El nou local,
situat al carrer Garcilaso cantonada
Meridiana, comptarà amb una superfície útil
de 210 metres quadrats i haurà costat, un cop
reformat i adequat, 353.000 € que ja estan con-
templats en el pressupost de l’any 2005.
Actualment l’equip està format per un grup
d’assitents socials, un equip d’advocadesses i
una psicòloga. Coordinats per una directora,
atenen les dones amb problemes de maltracta-
ments i ho fan des de l’òptica social, jurídica i
psicològica. Un cop analitzat cada cas es deri-
va la persona cap a la xarxa d’atenció primà-
ria, la policia o als serveis hospitalaris. Quan
és necessari s’encamina aquestes persones
cap al Centre d’Acollida per a Dones
Maltractades.
El local actual, molt limitat en quant a espai,
no reuneix les condicions necessàries per
poder treure tot el rendiment al seu equip
humà. Les noves instal·lacions, que es preveu
que podran estar inaugurades abans de l’estiu
de l’any vinent, permetran reforçar l’equip,
tot oferint els mateixos serveis d’una forma
més digna i millorant l’atenció personalitzada.  
2005, Any del Llibre i la Lectura
Oferta pública
d’ocupació 2004
L’Equip d’Atenció a la Dona
canvia de casa
Barcelona viurà el proper any
una veritable passió per les lle-
tres. Tot just quan es complirà el
quart centenari de la publicació
del Quixot, la ciutat acollirà un conjunt
d’activitats de tota mena amb motiu de
l’Any del Llibre i la Lectura, com ara expo-
sicions, rutes literàries, col·loquis i festes
de tota mena. L’Ajuntament impulsa aques-
ta celebració amb l’objectiu d’intercanviar
experiències i adquirir nous coneixements
que permetin valorar encara més, si això és
possible, l’aportació dels llibres. I també
per analitzar aspectes com les xarxes cultu-
rals i socials que es creen al voltant del
món del llibre, la seva incidència socioe-
conòmica i la seva transformació tecnològi-
ca. A més de reunir escriptors, editors,
il·lustradors, crítics, traductors i altres
professionals del món del llibre, tots ells de
prestigi reconegut, aquest esdeveniment és,
per sobre de tot, patrimoni dels lectors i
homenatge a una fidelitat que ha anat crei-
xent any rere any, tal com ho demostra la
concorreguda Diada de Sant Jordi, una
celebració barcelonina única al món.
Entre les propostes de l’Any, el personatge
creat per Cervantes serà el protagonista de
l’exposició “El Quixot i Barcelona” al
Museu d’Història de la Ciutat. Per la seva
banda, un dels escriptors que més es vincu-
len literàriament a Barcelona com és
Manuel Vázquez Montalbán, centrarà la
trobada “La novel·la negra i la identitat
europea”, i el llibre “Passejades per la
Barcelona literària” recorrerà els itinera-
ris per on transcorre un gran nombre d’o-
bres. La “Setmana de Sant Jordi” incidirà
en les arrels cíviques d’aquesta festa, dedi-
cant del 18 al 24 d’abril un bon nombre de
concerts, lectures dramatitzades i altres
actes per celebrar aquesta festa de ressò
mundial.
Aquest és un petit tast de les moltes activi-
tats que des de l’Oficina Tècnica de l’Any
del Llibre i la Lectura, coordinada des de
l’Institut de Cultura de Barcelona, s’estan
emprenent, però per conèixer el programa
definitiu haurem d’esperar al mes de gener.
Prenem nota.
A quest any 2004 es proveiran les places que acontinuació es llisten, recollides a l’Oferta
pública d’ocupació corresponent. Detallem, així
mateix, l’estat de situació en el que es troben les
esmentades convocatòries: 
36 places d’Auxiliars d’Administració General
(grup D), escala d’administració general, sotescala
administrativa. (4 d’aquestes places corresponen
a l’oferta de 2003)
La realització dels dos primers exercicis està pre-
vist que dugui a terme durant la primera quinze-
na del mes de novembre.
14 places de Tècnics Superiors en Dret (grup A),
escala d’administració especial, sotescala tècnica i
classe superior.
La publicació al DOGC està prevista que es realit-
zi durant el mes de novembre.
13 places de Tècnics Superiors d’Arquitectura i
Enginyeria (grup A), escala d’administració espe-
cial, sotescala tècnica i classe superior. (3 d’a-
questes places corresponen a l’oferta de 2003)
La publicació al DOGC està prevista que es realit-
zi durant el mes de novembre. La realització dels
exercicis es portarà a terme a partir del mes de
febrer.
11 places de Tècnics Superiors d’Educació i
Psicologia (grup A), escala d’administració espe-
cial, sotescala tècnica i classe superior.
Resta pendent de determinar el timing d’aquesta
convocatòria.
1 plaça de Tècnic Superior en Ciències, (grup A),
escala d’administració especial, sotescala tècnica i
classe superior.
Resta pendent de determinar el timing d’aquesta
convocatòria.
13 places de Tècnics Mitjos d’Arquitectura i
Enginyeria (grup B), escala d’administració espe-
cial, sotescala tècnica i classe mitjana.
La publicació al DOGC està prevista que es realit-
zi durant el mes de novembre.
21 places de Tècnics Mitjos de Ciències Socials
(grup B), escala d’administració especial, sotesca-
la tècnica i classe mitjana.
La publicació al DOGC està prevista que es realit-
zi durant el mes de novembre.
30 places de Bombers (grup D), escala d’adminis-
tració especial, sotescala de serveis especials i
classe de Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis
i Salvament.
La publicació al DOGC està prevista que es realit-
zi durant el mes de novembre. La realització dels
exercicis començarà a partir del mes de desem-
bre.
100 places d’Agents de la Guàrdia Urbana (grup
D), escala d’administració especial, sotescala de
serveis especials i classe Guàrdia Urbà.
El procés selectiu va finalitzar al juliol, pendent
de la superació del curs que els aspirants estan
duent a terme a l’Escola de Polícia de Mollet, curs
de 9 mesos de durada.
Amb el nom de sempre
però rejovenida, aquí
teniu La Municipal. Ara,
amb menys pàgines però
amb més freqüència. Cada mes arri-
barà a casa vostra per explicar i
informar sobre les novetats que sor-
geixen a l’Ajuntament. La
Municipal, però, també vol escoltar.
Donem un pas més per enfortir la
comunicació interna i per fer córrer
la informació entre nosaltres. Per
estar al cas de com evolucionen les
feines que duen a terme els dife-
rents grups de treball i els diferents
equips que integren aquest nom-
brós col·lectiu de persones que som
els treballadors municipals.
EDITO-
RIAL
La Municipal
4
Rafael Jiménez Asensio ha estat
nomenat nou cap dels Serveis
Jurídics de l’Ajuntament en subs-
titució de Jaume Galofré. Doctor
en Dret per la Universitat del País
Basc, actualment és catedràtic de
Dret Constitucional de la
Universitat Ramon Llull. Jiménez
havia estat lletrat del Gabinet
Jurídic Central del govern basc i
cap del Servei d’Estudis de
l’Institut Basc d’Administració
Pública. És també autor de diver-
sos estudis sobre la matèria.
El geògraf Josep Serra i Batiste és
el nou responsable del Gabinet
Tècnic de Programació de
l’Ajuntament. Amb una llarga
experiència a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona,
Serra té com a principals àmbits
de treball la direcció i realització
d’estudis i informes sociode-
mogràfics, econòmics, territorials
i electorals, per a la seva aplicació
en el planejament urbanístic, la
prestació de serveis i l’assessora-
ment institucional.
Ana Belén Moreno Vílchez és la
nova cap de premsa de
l’Ajuntament. Procedent del
Centre de Mitjans del Fòrum, Ana
Belén Moreno és llicenciada en
Periodisme per la Universitat
Autònoma de Barcelona, on havia
exercit de professora a la Facultat
de Ciències de la Comunicació.
Anteriorment havia estat
Directora d’Operacions de Premsa
dels Campionats del Món de
Natació Barcelona 2003.
Darrers 
nomenaments
La brutícia és la 
primera preocupació 
dels barcelonins
Presentada la darrera Enquesta de Serveis
La darrera Enquesta de Serveis pre-
sentada a finals d’octubre pel porta-
veu de l’Ajuntament, Ferran
Mascarell, i la regidora de Partici-
pació Ciutadana, Assumpta Escarp, ha posat
en evidència un canvi en la percepció dels
ciutadans en relació al principal problema
que creuen que pateix Barcelona. Si l’any
2003 un 20,9% dels enquestats afirmaven que
el principal problema de la ciutat era la inse-
guretat, aquest any el motiu de preocupació
més important és la brutícia, amb un 15% de
respostes, mentre que l’any passat obtenia un
resultat clarament inferior, un 10,5%. Pel que
fa a la inseguretat, l’enquesta actual el situa
en segona posició, amb un 14,2%. El tercer
lloc del rànquing l’ocupen la circulació amb
un 12,1% i les qüestions associades a la immi-
gració, amb el mateix resultat. El capítol de
neteja inclou aspectes molt diversos, com l’as-
pecte dels carrers, la recollida d’escombraries
i els excrements animals.
Pel que fa a la valoració de la gestió munici-
pal el sondeig atorga una nota mitja de 5,9
punts al Govern de la ciutat, pràcticament
igual que ara fa un any. La nota més alta l’ob-
té el servei de metro (6,9%) i la més baixa l’a-
parcament (3,3%). En general, els barcelonins
i les barcelonines estan contents de viure a la
ciutat, amb un grau de satisfacció del 7,8. Els
més satisfets són els veïns de Les Corts (8,2),
l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi (8), i els més
insatisfets els de Ciutat Vella (7). Per la seva
banda, el Baròmetre –que ofereix uns resul-
tats parcialment diferents a l’Enquesta, per la
seva immediatesa, tot i tenir una fiabilitat
des d’un punt de vista científic una mica infe-
rior- valora especialment els efectes positius
del turisme i l’estat de conservació de les plat-
ges. Els líders polítics més valorats són l’al-
calde Joan Clos (5,9) i Jordi Portabella i Imma
Mayol (5,8).
El Departament d’Estudis i Avaluació de
l’Ajuntament és l’encarregat de realitzar els
estudis que tracten d’esbrinar la realitat
social de la ciutat, les condicions de vida
dels barcelonins i les seves opinions sobre
l’actuació política municipal, incloent-hi la
valoració dels diferents líders polítics dels
partits amb representació al consistori.
Bona part d’aquests estudis s’elaboren a
partir de dues enquestes, l’Enquesta de
Serveis Municipals 
—un estudi de periodicitat anual que recull la
informació que s’extreu de 4000 entrevis-
tes realitzades a persones majors de 18
anys— i el Baròmetre municipal. Aquest
últim té una periodicitat trimestral, per la
qual cosa mostra una fotografia més imme-
diata de la realitat barcelonina. A més, és un
sondeig més polític, ja que pregunta per la
intenció de vot i la valoració de partits i
líders polítics locals. El Baròmetre es realit-
za a partir de 800 entrevistes telefòniques.
5Premis Telecities a la web de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona ha rebut
dos dels quatre guardons atorgats per la xarxa de ciutats europees Telecities a pro-
jectes duts a terme pels governs locals en favor de la promoció de la societat del
coneixement. En concret, l’espai Noves Ocupacions Porta 22 ha estat premiat en la cate-
goria eLearning and eInclusion (iniciatives de formació i ocupació), i el servei del web
municipal La Carpeta del Ciutadà ha rebut el guardó de Reengineering (a projectes de
reenginyeria i modernització del servei públic).
ÚLTIMA
HORA
La biblioteca de Parcs i Jardins comp-ta amb un fons de més de 2.500
volums i una trentena de revistes espe-
cialitzades, amb temes de jardineria,
botànica, paisatgisme, disseny i ciències
afins. Aquest fons contribueix a la for-
mació d’estudiants de diferents nivells i
a l’ampliació de coneixements de tècnics
i professionals d’aquesta disciplina.
La biblioteca es troba a la planta baixa
del Centre de Formació del Laberint
d’Horta, (Germans Desvalls s/n, Parc del
Laberint d’Horta) i és oberta a tothom els
dilluns, dimarts i dimecres de 9h a 13h,
tot i estar especialment dirigida als tre-
balladors del propi  Institut.
Per tal de donar-li a la col·lecció la difu-
sió que es mereix, s’està treballant en la
línia d’integrar els fons en el sistema del
catàleg corporatiu municipal creat per la
Biblioteca General de l’Ajuntament de
Barcelona. Aquesta integració passa, en
una primera fase, per l’organització dels
recursos d’informació en paper, la catalo-
gació i la classificació seguint normes
internacionals de descripció bibliogràfi-
ca, i la posterior difusió a través del catà-
leg via Intranet per a tots els usuaris
municipals, i via Internet per a tots els
ciutadans i ciutadanes. D’aquesta mane-
ra en el catàleg corporatiu, l’usuari
podrà localitzar al costat d’altres fons
d’interès com els d’Alcaldia, els
d’Estadística o els d’Urbanisme els
recursos adquirits sobre aquesta discipli-
na. En aquests moments el catàleg corpo-
ratiu dóna accés a 31.000 recursos d’in-
formació. En una segona fase es tracta-
ran, organitzaran i difondran  la resta de
recursos d’informació  (electrònics, etc.)
utilitzant també els canals de comunica-
ció d’Intranet i Internet.
2.500
volums especialitzades 
a la biblioteca 
de Parcs i Jardins
La biblioteca 
més verda
El Centre d’Informació i
Assessorament per Joves (CIAJ) ha
complert 20 anys d’existència. És
doncs, un servei consolidat i que
ha aconseguit ser un punt de referència per
als joves de la ciutat. Des dels seus inicis ha
tingut clara la seva missió: fer possible l’arri-
bada d’informació als joves de la ciutat de
forma clara i entenedora, especialment als
sectors juvenils amb menys possibilitats de
tenir aquesta informació, ja sigui per qües-
tions socials, culturals o econòmiques.
Des del mes de juny d’enguany, el CIAJ té un
nou local, al carrer Sant Oleguer. Aquest
espai ha estat dissenyat per acollir d’una
manera més adient el servei de consultes pre-
sencials, autoconsultes i el servei de conne-
xió gratuït a Internet. És un repte per al ser-
vei, el qual desplaça la seva centralitat ante-
rior del carrer Ferran, a canvi d’apostar per
una atenció més qualitativa i, alhora, ajudar
a dinamitzar un nou espai de la ciutat com és
l’entorn de la nova Rambla del Raval.
Amb el nou espai, el CIAJ, més enllà de voler
incrementar el volum d’usuaris presencials,
ha de permetre una millor connexió amb
aquells departaments municipals que facili-
tin informació i assessorament als joves i/o
tinguin aquest fragment de la població com
un dels seus públics potencials; ha de poder
millorar i actualitzar la seva presència en la
xarxa electrònica, amb especial dedicació a
la web pròpia; i també ha de poder donar una
especial atenció al col·lectiu juvenil nouvin-
gut, orientant-lo en les seves primeres passes
en la nostra ciutat.
L’horari del CIAJ és, de dilluns a divendres,
de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores al carrer
Sant Oleguer, 6-8. Més informació a
www.bcn.es/ciaj i a l’e-mail ciaj@mail.bcn.es
El CIAJ estrena seu
Amplia la seva oferta a joves d’altres països 
El catàleg dels edificis 
històrics, ara en CD-Rom
L’Ajuntament de Barcelona ha
començat a comercialitzar en
suport CD-Rom el catàleg dels edi-
fics històrics de la ciutat. Són més
de 3.000 edifics que, pel seu interès històric o
artístic, no es poden enderrocar.
Sobre la base del Catàleg del Patrimoni
Històrico-Artístic de l’any 1979, el Sector
d’Urbanisme de l’Ajuntament va posar en
marxa l’any 1994 el pla de revisió, que va 
culminar el 2000 amb l’aprovació d’un pla 
especial de protecció d’edificis per cadascun
dels deu districtes.
Amb la darrera revisió, el nombre d’edifics
amb algun grau de protecció s’ha multiplicat
per tres, augmentant considerablement el nom-
bre d’obres de districtes com Nou Barris i Sant
Martí que eren els menys representats fins ara.
El CD-Rom de recent aparició, que es comer-
cialitza al preu de 30 euros, permet realitzar
recerques d’edificis a través del seu nom, el
del seu autor, la seva ubicació, periode de
construcció o estil arquitectònic. El mateix
cercador és accessible des de la pàgina web de
l’àrea d’Urbanisme a l’adreça www.urbanis-
medebarcelona.net/patrimoni/home.htm    
La Municipal
6
BCN Llums
Heu pensat mai qui encèn el botonet
de les llums de Barcelona cada nit?
O qui canvia les bombetes dels
fanals del carrer? L’equip humà que
ho fa possible és el Departament d’Enllumenat
i Energia. Actualment està compost per 18 per-
sones —7 tècnics, 8 tècnics auxiliars i inspec-
tors i 4 auxiliars administratius-, 4 dones i 14
homes. Després de dependre respectivament
de les àrees d’Obres Públiques i Circulació, el
Departament va passar a formar part de
Manteniment. Amb la descentralització als
districtes, que va reduir-ne parcialment la
plantilla, va arribar a la seva configuració
actual.
La seva feina consisteix en el manteniment i
explotació, mitjançant contractes externes, de
l’enllumenat, els túnels urbans i la xarxa vià-
ria i les escales mecàniques i ascensors de la
ciutat. És a dir, són els encarregats d’encendre
els fanals de la ciutat quan es fa fosc i de fer
funcionar els llums dels túnels per on circu-
lem. A més de les contractes de conservació
participen dels projectes i obres de noves ins-
tal·lacions, bé directament o com assessors
tècnics, controlant totes les obres d’enllume-
nat que realitzen altres operadors. La contrac-
ta d’energia elèctrica és una altra tasca molt
important, atès que l’enllumenat públic gene-
ra un consum equivalent al 45% del total
municipal.
Josep Maria Berengueres, cap del
Departament des del 1990, ens explica que
Barcelona s’il·lumina amb 123.500 lluminàries
per l’enllumenat viari, 4.850 per l’enllumenat
artístic, i 14.250 pels túnels (sense les Rondes).
El tipus de font lumínica més important és el
vapor de sodi alta pressió amb el 67%, el segon
és el vapor de mercuri amb el 30% i el tercer es
la fluorescència amb 
el 3%. La potència instal·lada per l’enllume-
nat és de 26.300 Kw. 
És el llibre/bíblia de Tom Peters, undels gurús més prestigiosos d’a-
quests últims anys, la cara més agosara-
da de l’altre gran gurú, Peter Drucker. Un
llibre esplèndidament editat, amb il·lus-
tracions i subratllats, amb quadres pel
canvi suggerents, que hauria d’estar a les
taules de tots els directius de la casa. No
només com a bíblia de consulta: com a
clau per encertar en les decisions que
avui calen per potenciar el talent en tots
els treballadors i treballadores, per situar
el valor de marca en el cor de tot el que es
fa, per estar en sintonia amb les organit-
zacions de serveis excel·lents. Només
una critica: Tom Peters trenca el llen-
guatge pesat de la gestió. I ho fa magnífi-
cament. Però abusa de les exclamacions.
L’ultim de Tom Peters:
Re-imaginemos
Des de l’any 2000 en què va començara funcionar a ple rendiment, la
Intranet de l’Ajuntament no ha parat de
créixer. Com es pot observar al gràfic,
aquest any el nombre de visites registra-
des superarà el de l’any passat i, tot i que
encara no hem arribat al nivell òptim, la
línia segueix ascendent.
Volem que la Intranet sigui un autèntic
espai de comunicació interna a tots els
nivells, i a la vegada la nostra eina quoti-
diana de treball. Estem treballant per
millorar-la i en aquesta secció us anirem
informant puntualment de les novetats.
Augmenta l’ús 
de la Intranet
BCN per servir-vos
CAIXA
D’EINES
INTRA
NET
Per exemple… Vitòria
A quest mes de novembre s’ha tancat laprimera experiència del programa pilot
de servei de préstec de bicicletes que
l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz va inaugu-
rar el passat mes de juliol a través del seu
Centre d’Estudis Ambientals. Des de fa temps
els vitorians gaudeixen d’un bon traçat urbà
de carrils-bici, uns 60 quilòmetres en tota la
ciutat. No obstant, a diferència de Barcelona,
aquests carrils són compartits tant per motos
com per cotxes. 
El nou servei ha tingut una molt bona acolli-
da ja que, segons les fonts municipals consul-
tades, s’hi han inscrit més de 9000 persones
en aquests cinc mesos des de la posada en
marxa del seu funcionament. Això s’ha tra-
duït en uns 19.000 usos de bicicletes llogades,
o el que és el mateix, uns 300 lloguers diaris.
Tots els habitants de la capital basca han
pogut gaudir durant aquests mesos d’una
bona passejada en bicicleta des de les 10 del
matí fins les 9 del vespre i que ara, per raons
climatològiques evidents per tots aquells que
conegueu la ciutat durant l’hivern, esperarà
als garatges municipals l’arribada de la prò-
xima primavera.
Creus que seria convenient
crear una taxa per als turistes?
A DEBAT
L’èxit de Barcelona com a destinació turística per a persones de tot el món com-
porta importants beneficis per a la ciutat, com ara en l’activitat econòmica o en la
seva imatge internacional. No obstant, el turisme també provoca un ús intensiu de
la ciutat que genera despeses addicionals. Algunes opinions s’han mostrat favora-
bles a compensar la despesa que provoca la massiva afluència de turistes, amb una
taxa municipal.
Ho podrien pagar els hotels
Plàcid Guerrero
Serveis tècnics Districte de Sants
En principi hi estic en contra, perquè frenaria
el turisme. No és per l’import que són pocs
diners, sinò per la imatge que dóna. Pot passar
com a Balears. Potser una solució seria que ho
paguessin els hotels.
Els turistes ja gasten prou
Glòria Bosch
Informadora/tramitadora
Jo no hi estic d’acord. Imagina’t que anéssim
per Europa i a tot arreu ens fessin pagar un
euro per dormir. De la mateixa manera no em
sembla que els turistes hagin de pagar una taxa
quan ja gasten prou amb l’estada i la compra de
records.
El turista utilitza molts serveis
Josep Ramon Carme
Oficial de bombers
Sí, i no només a Barcelona. Un euro no és una
gran despesa i pot ser d’un gran ajut de cara a
temes ecològics i de serveis. El turista utilitza
més els serveis d’una ciutat ja que té més neces-
sitats que l’habitant habitual i es normal que
col·labori a pagar-los.
És necessària
Miquel Àngel Ruiz
Conductor d’autobús
Totalment a favor de la “ecotaxa”. Sent la ciutat
de Barcelona un destí turístic tan important, i
amb l’enorme volum de turistes que la visiten,
la trobo necessària. No només pels gastos gene-
rats directament per ells (neteja, seguretat, etc),
sinó també per ajudar a una evolució de la ciu-
tat cap a un turisme de qualitat i allunyar-nos
d’un estil Lloret de Mar, tant degradat.
Pot espantar els turistes
Ma Rosa Dorca
Professora Escola Bonanova (IMAS)
No, perquè és una mesura que pot espantar els
turistes, que poden acabar preferint un altre
destí per a les seves vacances. És com si hagues-
sin de pagar el preu d’una entrada per venir a
la ciutat.
Un euro potser és massa
Carme Marín
Auxiliar de biblioteca
Veient les onades de turistes que venen em sem-
blaria bé que paguessin una mica, però un euro
per persona i dia potser és massa. Si no es fa
s’hauria de limitar el turisme no fent tantes
ofertes, perquè sinó se’ns en pot anar de les
mans. 
La Municipal
Una publicació de l’Ajuntament 
de Barcelona
Gerència de Serveis Generals. Direcció de
Comunicació Corporativa i Qualitat.
Director: Enric Casas
Director editorial: José Pérez Freijo
Directora de continguts: Carme Lagunas
Redacció i Fotografia : Mónmedia
i Ajuntament de Barcelona
Disseny: Jardí + Utensil
Edició Web: Miquel Navarro
Producció: Joan Isern i Maribel Baños
Impressió: Departament d’Imatge
i Producció Editorial
Distribució: Ma. Àngels Alonso i Correus
Administració: Ascensió Garcia
Departament d’Imatge i Producció
Editorial. Pg. Zona Franca, 60
08038 Barcelona
www.bcn.es/publicacions
Correu electrònic: clagunas@mail.bcn.es
Dipòsit Legal: B.14.742-1990
Imprès en paper reciclat
La Municipal
8
Ofertes per 
als treballadors
RH+
Els treballadors de
l’Ajuntament de Barcelona
poden consultar ara, a través de
la Intranet municipal, les ofer-
tes específicament destinades a ells.
Són moltes les empreses i entitats de la
ciutat de Barcelona que volen presentar
els seus serveis als treballadors i treballa-
dores de l’Ajuntament tot oferint-los un
tracte especial. La Direcció de Recursos
Humans de l’Ajuntament, com a òrgan
central,  rep habitualment aquestes ofer-
tes.
En aquests moments, donat el desenvolu-
pament de la Intranet Municipal es possi-
ble facilitar el procés de comunicació i
difusió d’aquestes ofertes, permetent que
el personal pugui gaudir d’aquests benefi-
cis que una gran organització com
l’Ajuntament possibilita en relació a les
empreses que ofereixen productes i ser-
veis.
Les ofertes que arriben és poden agrupar
en diferents sectors d’activitat: finance-
res, esportives, de salut, bens de consum,
etc. i el format com arriben és molt divers
i heterogeni, la qual cosa fa extraordinà-
riament complicada la seva àgil difusió.
Aquest projecte permetrà establir un sis-
tema d’agrupació de les diferents ofertes
per poder consultar-les, definint el circuit
d’entrada, sortida, caducitat de les ofer-
tes, i els requisits mínims que es contem-
plen per a poder-hi accedir. Tot plegat,
amanit amb un disseny gràfic de presen-
tació a través de la Intranet i amb un sis-
tema d’administració que el fa més efi-
cient.
D’aquest manera s’acompleixen molts
dels objectius que ens hem marcat. A més
d’anar dotant de contingut la Intranet
Municipal, fent-la així cada cop més útil i
necessària, es millora substancialment la
informació que reben els treballadors,
assegurant-ne la seva recepció pel major
nombre de persones. Es garanteix també
la qualitat de les ofertes amb un nivell de
rigorositat més alt i s’estandaritzen els
procediments garantint la comunicació.
Com funciona el procediment
Els treballadors de l’Ajuntament podran
accedir-hi a través de la Intranet munici-
pal des d’un apartat dit de Recursos
Humans. D’aquesta manera podran con-
sultar les ofertes que tindran sempre el
mateix format per facilitar-ne la compren-
sió i la selecció  de forma més ràpida. Des
del mateix apartat es podran imprimir.
Per part de les empreses ofertants el pro-
cediment és el següent: aquestes s’hauran
de donar d’alta mitjançant un formulari
per tal d’accedir a l’aplicatiu. A partir del
moment de l’alta de l’empresa, aquesta
podrà accedir a un formulari estandarit-
zat, que li permetrà publicar la/les ofer-
ta/es que, en principi, estaran limitades a
dues per empresa.
Un cop introduides, les ofertes apareixe-
ran agrupades per temes i tindran data de
caducitat. Com a màxim podran estar
publicades 365 dies a partir de la seva
introducció o publicació. Hi haurà per
part de l’Ajuntament, un o varis usuaris
que podran, si és necessari, en qualsevol
moment esborrar tant ofertes com empre-
ses i revocar-les-hi l’accés si cal.
En aquests moments, aquest projecte ja
està desenvolupat i en espera de posada
en marxa. Només falta fer les proves
corresponents a l’escenari real i fer-ne els
darrers retocs. 
N’augmenta la varietat i qualitat
€
El pla de formació 2005 inicia una línia de treball adreça-
da a gerents i directors de serveis. El seu objectiu és
potenciar el lideratge intern a la nostra organització.
El contingut anirà en dues línies: una que afavorirà l'intercanvi
i la relació entre les diferents gerències, i l'altra seran accions a
mida per a cada gerent i el seu equip directiu.
NOU
Les imatges mostren diversos aspectes de la interfície del 
cercador d’ofertes, accessible a través de la Intranet municipal