març 2013 | núm. 81 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana 81 març 2013 | núm. 81 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana . Ajuntament de Barcelona Alcalde Xavier Trias Gabinet Tècnic de Programació BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat fax: 93 402 34 07 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 81. Març 2013 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Dipòsit legal: B.26.464/91 ISSN: 2014-7449 L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Sant Jaume 1, Edifici Palau, 2a pl., 08002. Barcelona economia Índex març 2013 | núm. 81 Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 4 I. Indústria 10 Conjuntura industrial 11 II. Finances 14 Sistema financer 15 Mercat de renda variable 18 III. Consum, comerç i preus 19 Preus de consum 20 Consum d’aigua 22 Matriculació de vehicles 23 IV. Transports i comunicacions 24 Port: mercaderies i passatgers 25 Aeroport: passatgers i mercaderies 29 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 32 V. Turisme, fires i congressos 34 Activitat turística 35 VI. Construcció 37 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 38 Construcció d’habitatges 40 Llicències d’obres 43 VII. Mercat immobiliari 46 Preus al mercat residencial 47 Cost d’accés a l’habitatge 53 VIII. Mercat de treball 55 Població activa i ocupada 56 Llocs de treball ocupats 58 Contractació laboral 62 Atur registrat 64 Resumen/Summary 68 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 69 Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura Barcelona economia 81 Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea Espanya I.12 II.12 III.12 IV.12 I.12 II.12 III.12 IV.12 I.12 II.12 III.12 IV.12 PIB 2,4 2,1 2,6 1,5 0,1 –0,3 –0,4 –0,6 –0,7 –1,4 –1,6 –1,9 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 2,4 2,2 2,6 1,4 –0,9 –1,6 –1,7 –1,5 –3,1 –3,8 –4,0 –4,7 aportació al creixement del PIB (p.p.) Demanda externa 0,0 –0,1 0,0 0,1 1,1 1,3 1,4 0,9 2,4 2,4 2,4 2,8 aportació al creixement del PIB (p.p.) Indicador de clima econòmic2 100,6 100,6 100,5 100,9 94,4 92,5 88,3 88,6 92,5 89,6 85,8 87,3 Índex: 1990–2011=100 Producció industrial 4,4 4,7 3,4 2,8 –1,3 –1,8 –1,9 –2,9 –5,9 –6,8 –5,4 –5,8 Taxa de variació anual (%) Població activa ocupada 1,8 –0,1 –0,4 –0,5 –0,5 –3,7 –4,7 –4,6 –4,7 taxa de variació anual (%) Taxa d’atur 8,3 8,2 8,0 7,8 10,2 10,4 10,5 10,7 24,4 24,6 25,0 26,0 en % de la població activa Preus de consum1 2,7 1,7 2,0 1,7 2,9 2,5 2,7 2,3 1,9 1,9 3,4 2,9 taxa de variació anual (%) Exportacions3 12,3 18,9 16,0 5,7 7,6 8,1 8,7 4,2 3,0 2,8 4,9 4,3 taxa de variació interanual (%) Importacions3 12,1 16,6 14,0 3,9 3,5 1,6 1,5 –0,3 –0,5 –2,3 –2,3 –6,3 taxa de variació interanual (%) Tipus d’interès a curt termini1 0,29 0,32 0,24 0,24 0,86 0,66 0,25 0,19 0,86 0,66 0,25 0,19 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d’interès a llarg termini1 2,17 1,62 1,72 1,72 3,29 3,41 2,43 2,10 5,17 6,59 5,92 5,34 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,320 1,253 1,286 1,312 — — — — Unitats de $ per Euro 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic. 3 Les de la UE corresponen a la Zona euro. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE i Ministerio de Economía y Hacienda. Durant el darrer any l’evolució a la baixa de l’economia És un fet que malgrat que l’economia de la UE va perdent europea ha dibuixat un perfil que recorda el de 2008 però pes relatiu sobre la mundial a favor de les dinàmiques eco- molt més moderat. L’objectiu d’enguany és replicar la nomies emergents d’Àsia i Amèrica, la conjuntura europea trajectòria alcista de 2009. condiciona i és condicionada per la de la resta del món. Així, que el creixement de l’economia mundial s’hagi desaccelerat Un cop conegudes les estimacions més recents sobre l’evo- de manera significativa al llarg de 2012 –segons l’FMI s’ha lució de l’economia europea durant el darrer trimestre de reduït set dècimes fins al 3,2%– no es pot desvincular de la 2012, es confirma que la UE s’ha endinsat en una segona recessió europea. El radical canvi de conjuntura d’una de les recessió tot just tres anys després de superar la de 2009. grans àrees econòmiques més desenvolupades ha passat fac- Tècnicament es pot parlar sense reserves d’una nova reces- tura al dinamisme de la majoria de les economies emergents, sió, però si s’atén a les previsions i a les circumstàncies que especialment d’aquelles amb una producció molt depenent han condicionat la dèbil recuperació de l’economia europea de la demanda exterior. El manteniment dels elevats preus del els darrers anys, pot ser tant o més adequat parlar de rèplica petroli i de les primeres matèries bàsiques ha contribuït a diferida de l’anterior fase recessiva. Tant per la baixa inten- amortir l’efecte derivat d’una menor demanda per part de sitat del retrocés com per la durada que es preveu curta. Una l’economia europea. On sí s’ha fet sentir aquesta menor rèplica induïda com a conseqüència d’una recuperació ex - demanda ha estat en el ritme de creixement del comerç mun- cess ivament feble, condicionada entre altres raons per l’apli- dial, que ha patit una notable desacceleració. cació de polítiques d’austeritat i consolidació fiscal enca- minades a la superació de la crisi del sistema financer i del Les economies nord-americana i japonesa, que juntament deute sobirà. Una crisi molt focalitzada en els països perifè- amb l’europea conformen el gruix de les economies avança- rics del sud de la Unió Europea i Irlanda, però amb reper- des, han acabat l’any amb senyals de desacceleració dels cussions sobre el conjunt de l’economia europea. respectius creixements. En termes de mitjana anual però, l’evolució del PIB de 2012 ha estat més positiva que un any abans, contrastant amb la tendència seguida per la UE. Uns resultats que responen a les diferents polítiques aplicades. Més expansives fora d’Europa i més austeres a l’àmbit de la zona euro. 5 Síntesi de la conjuntura Barcelona economia 81 Producte Interior Brut Preus de consum (%) (variació anual) (%) (variació anual) 6 6 4 5 4 2 3 0 2 -2 1 0 -4 -1 -6 -2 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Catalunya Espanya UE EUA Catalunya Espanya UE EUA Taxa d’atur Preus de les primeres matèries i del petroli (%) (en % de la població activa) Índex (Índex 2005 = 100) $/barril 28 300 150 24 250 125 20 200 100 16 150 75 12 8 100 50 4 50 25 0 0 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Catalunya Espanya UE EUA índex gral.($) índex gral.(€) Brent ($) Assumit que l’economia europea ha evolucionat pitjor del L’economia espanyola progressa en la correcció dels grans que es preveia a començament d’any, la majoria de les desequilibris macroeconòmics a costa d’accentuar les projeccions apunten a un canvi de tendència durant diferències entre les rendes més elevades i la resta. la segona meitat de 2013. La Comptabilitat Nacional Trimestral confirma el manteni- Els principals indicadors macroeconòmics han tancat 2012 ment de la trajectòria contractiva del PIB d’Espanya inicia- reflectint un lleu empitjorament de la conjuntura econòmica da un any abans. L’estimació corresponent al quart trimestre de la UE. Segons les estimacions d’Eurostat, l’evolució del avança una pèrdua de vuit dècimes percentuals en relació al PIB del darrer trimestre de l’any ha mantingut inalterable la trimestre anterior i un retrocés de l’1,9% de variació inter- trajectòria lleument descendent dels trimestres anteriors. anual. Pel conjunt de l’any, el PIB de 2012 ha caigut un Una evolució que s’explica per la progressiva feblesa de la 1,4% en relació a la mitjana de 2011. Variacions que, a l’es- demanda interna, que frena el creixement de la producció pera de les dades corresponents, es poden fer extensibles a industrial, condicionada també per la desacceleració de l’eco - Catalunya. El gran llast que impedeix el canvi de signe del nomia mundial i la fortalesa de l’euro. El canvi de signe de creixement del PIB espanyol –i del català– és la davallada les importacions, la contenció de les exportacions i la pèrdua persistent i creixent de la demanda interna, fet que, d’altra d’ocupació són alguns dels fets econòmics rellevants que banda, contribueix de manera decidida a la correcció del ajuden a conformar la negativa evolució de l’indicador de cli- dèficit exterior. La pesada digestió de la voluminosa inver- ma econòmic. El manteniment dels elevats preus del petroli sió en construcció de la darrera fase del cicle expansiu con- i d’altres primeres matèries ha continuat penalitzant el crei- diciona de manera indiscriminada la disponibilitat de nou xement de l’economia europea. crèdit i l’estabilització de la demanda. Abans s’ha fet referència a l’impacte de la pèrdua d’impuls de l’economia europea sobre el creixement econòmic mun- dial. Ara convé insistir en l’altra cara d’aquesta dependèn- cia. La pèrdua de tremp de l’economia mundial ha frenat les exportacions i el creixement econòmic europeu. En aquestes condicions, les polítiques de consolidació fiscal han esde- vingut més regressives del que es preveia. 6 Síntesi de la conjuntura Barcelona economia 81 Indústria, construcció i serveis Valor absolut i taxa interanual (%) 15 Indicadors Darrer període 2012 11/10 12 Indústria 9 Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.12 — –0,6 — — –0,9 6 Índex de producció (Catalunya) 4t.tr.12 — –0,3 — — –8,1 3 Exportacions (Catalunya) (milions €) 4t.tr.12 14.184 8,6 53.733 4,5 13,1 0 Preus industrials (Catalunya) des.12 — 3,0 — — 5,1 -3 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.12 64.889 –6,0 — — –5,1 -6 Atur registrat sectorial des.12 11.333 0,8 — — 0,2 -9 PIB Exportacions Ocupació Atur L’activitat industrial accentua el seu descens malgrat la millora puntual de l’índex de producció industrial del darrer trimestre. El procés d’ajustament de la capacitat productiva es manté viu com es dedueix de l’evolució del mercat laboral, alhora que s’alenteix el creixement de les exportacions. 2011/2010 2012/2011 Construcció 12 Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.12 — –8,0 — — –4,2 8 Obra pública licitada (Catalunya) (milions €) 2n.tr.12 214 –11,0 878 –61,0 –66,1 4 Habitatges iniciats 4t.tr.12 144 –63,4 493 –54,1 –43,9 0 Llicències d’obres aprovades -4 — superfície prevista (m2) 4t.tr.12 115.921 –45,9 522.644 –28,4 –3,2 -8 — habitatges nous previstos 4t.tr.12 249 137,1 1.501 –3,6 –23,7 -12 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.12 32.401 –16,0 — — –16,4 -16 Atur registrat sectorial des.12 11.976 –4,2 — — 6,4 -20 -24 L’activitat constructora pateix la forta contenció de la despesa pública i l’atonia de la inversió priva- -28 da. Les dades de les llicències d’obres són molt il·lustratives. El total anual, poc més de mig milió -32 PIB Superfície Ocupació Atur de m2 de superfície prevista, equival a menys d’un terç de la mitjana anual del període 2000-2008 i prevista fixa un nou mínim anual. No s’observen senyals de canvi de tendència més enllà de la lleu reducció 2011/2010 2012/2011 del nombre d’aturats. Un fet irrellevant atès que l’ocupació sectorial continua a la baixa. Serveis 20 Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.12 — –1,4 — — 0,8 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.12 825.696 –2,3 — — –1,4 16 Atur registrat sectorial des.12 84.701 5,7 — — 9,6 12 Viatgers per l’aeroport (milers) 4t.tr.12 7.525 –5,4 35.145 2,2 17,8 8 Viatgers per l’aeroport (internacional, milers) 4t.tr.12 4.987 1,3 23.640 9,1 23,5 Nombre de viatgers pel port (milers) 4t.tr.12 694 –0,2 3.423 –10,6 10,7 4 Tràfic portuari de mercaderies (m. tones) 4t.tr.12 9.925 0,4 41.487 –3,6 0,2 0 Viatges en transport públic urbà (milers) 4t.tr.12 147.705 –7,0 594.430 –4,3 0,9 -4 El terciari s’endinsa en la recessió durant la segona meitat de l’any. Tot i que amb menys intensitat que la resta de sectors productius, es veu obligat a continuar ajustant la seva capacitat productiva als -8 PIB Viatgers port Mercaderies Ocupació nous requeriments de la demanda. El discret dinamisme que encara manté l’activitat turística és in- i aeroport port sufi cient per a compensar la feblesa de la resta del sector. Fins i tot en aquest segment s’ha d’anotar 2011/2010 2012/2011 el canvi de tendència del nombre de passatgers de creuers. La variació interanual negativa del PIB espanyol s’explica Des de la vessant de l’oferta, la Comptabilitat Nacional del per l’accentuació de la davallada de la demanda interna. En darrer trimestre de 2012 mostra una evolució continuista en només un any, aquest component ha passat de restar poc més relació a la resta de l’any. Amb l’excepció del sector primari, de tres punts percentuals al creixement del PIB a restar-ne que continua contribuint positivament a la variació del PIB, gairebé cinc. Un ritme de caiguda que la demanda externa la resta de grans sectors productius segueix drenant el crei- només ha pogut compensar molt parcialment. Les exporta- xement. En el cas de la indústria, i més concretament de la cions de béns i serveis han continuat augmentant però menys manufacturera, el ritme de davallada s’ha moderat lleument que un any abans per la creixent atonia de la demanda euro- si es compara amb el del primer semestre però no recupe ra pea. Alhora, les importacions s’han continuat reduint de el nivell d’un any abans. La construcció encapçala un trimes- manera sostinguda. Pel que fa als principals components tre més el procés d’ajustament de la capacitat productiva de de la demanda interna, la pitjor evolució correspon, un tri- l’economia espanyola. El sector privat no està en condicions mestre més, a la inversió en actius fixos materials. Tant la de compensar la quantiosa retallada dels pressu postos pú- construcció com la inversió empresarial, per motius dife- blics d’inversió en infraestructures i equipaments. El conjunt rents, han tancat un exercici especialment negatiu. Una del terciari, que havia començat l’any en positiu, acaba 2012 situació que la davallada de la despesa corrent, tant privada mostrant una línia descendent que va a més, encapçalada com pública, ha acabat per agreujar. com a novetat pel segment dels serveis financers i d’assegu- rances. Els serveis immobiliaris i els d’informació i comuni- cacions es mantenen encara en positiu. 7 Variació (%) Variació (%) Variació (%) Síntesi de la conjuntura Barcelona economia 81 Turisme, consum i preus Valor absolut i taxa interanual (%) Indicadors Darrer període 2012 11/10 15 12 Consum, crèdit i turisme 9 Matriculació de vehicles 4t.tr.12 6.668 –11,5 28.454 –12,2 –23,0 6 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.12 262.231 –2,2 — — –0,9 3 Saldo viu del crèdit (milions d’€)(província) set.12 255.542 –2,6 — — –4,3 0 Pernoctacions hoteleres (milers) st-ds.12 4.942 2,6 15.932 2,6 10,5 -3 Visitants que pernocten a la ciutat (milers) st-ds.12 2.378 3,1 7.440 0,7 3,6 -6 Passatgers de creuers (milers) 4t.tr.12 563 3,2 2.409 –9,4 13,1 -9 -12 El sector hoteler de la ciutat ha tancat 2012 guanyant clients. Un any més, aquest sector ha mostrat Visitants Pernoctacions Ocupació Passatgers la seva capacitat d’adaptació en un context desfavorable. Un any en el que la majoria dels indica- creuers dors relacionats amb el consum han evolucionat a la baixa de manera contundent. La matriculació 2011/2010 2012/2011 de vehicles n’és un dels exemples més clars. Preus de consum (IPC) i salaris 4 Barcelona (província) des.12 — 3,8 — — 2,5 Catalunya des.12 — 3,6 — — 2,5 3 Espanya des.12 — 2,9 — — 2,4 2 Subjacent des.12 — 2,1 — — 1,5 Zona euro des.12 — 2,2 — — 2,7 1 Cost laboral mensual / treballador 4t.tr.12 — –1,5 — — 1,6 0 La contenció dels preus de consum durant els darrers dos mesos de l’any ha maquillat molt lleu- -1 ment les tensions inflacionistes derivades de l’augment de l’IVA, dels preus de l’energia i d’algunes -2 taxes i preus regulats. El repunt de la inflació subjacent avala aquesta valoració. S’amplia notable- Barcelona Espanya Subjacent Cost laboral ment el diferencial inflacionista entre la província de Barcelona i Catalunya i el conjunt d’Es pa nya, alhora que els costos laborals baixen. 2011/2010 2012/2011 Preus del mercat immobiliari 0 Compravenda sostre residencial -2 – Habitatges nous (€/m2) 2n.sm.12 4.364 –10,1 — — –7,4 -4 – Habitatges de segona mà (€/m2) 2012 3.217 –1,2 — — –12,3 – Places d’aparcament (€) 2n.sm.12 28.829 0,1 — — –2,1 -6 Lloguer (€/mes) -8 – Sostre residencial 3r.tr.2012 720 –6,1 — — –0,4 -10 La homogeneïtat de signes en les variacions de preus del sostre residencial al llarg del segon semes- -12 tre de 2012, tant pel que fa a la compravenda com al lloguer, defineix exactament la situació d’un -14 mercat desbordat –més oferta de producte que demanda solvent– en un context econòmic i financer Habitatges Habitatges Lloguer nous segona mà habitatge especialment desfavorable. Aquests valors mitjants amaguen, més que mai, realitats diverses segons 2011/2010 2012/2011 àrees i segments del mercat. La Comptabilitat Nacional estima que l’economia espanyola Que el terciari es vegi cada cop més afectat per l’actual fase ha tancat 2012 amb una reducció del 4,7% del nombre de recessiva és quelcom que impacta directament en l’activitat llocs de treball en comparació a un any abans. La variació econòmica de la regió metropolitana. més intensa dels darrers tres anys. L’estructura productiva de Barcelona i entorn metropolità, En termes d’ocupació, durant el quart trimestre de 2012 s’ha definida en relació a la de la resta del país per una base mantingut el ritme de pèrdua de llocs de treball equivalents industrial manufacturera diversificada i exportadora i espe- a temps complet en relació a un any abans. A diferència de cialment per un sector terciari igualment diversificat on l’aportació dels diferents sectors al creixement (o descens) sobresurten els serveis a les empreses i més concretament de la producció total del país, en termes d’ocupació la els més estratègics i de més valor afegit, ja no garanteix que homogeneïtat és indiscutible. Tots els sectors econòmics la capital es pugui mantenir al marge de la conjuntura reces- –inclòs el primari i els serveis immobiliaris i d’informació– siva que afecta al conjunt del país. La relativa dependència han tancat l’any amb menys llocs de treball efectius que un de l’activitat constructora –menor que en altres àmbits– s’ha any abans. La construcció, després de l’enorme ajust acu- vist compensada per la major presència d’indústria exporta- mulat al llarg del darrer quinquenni, sembla encetar una fase dora, per un turisme menys estacional que el de la costa i per de caiguda més moderada. Continua liderant el descens en un terciari omnipresent i especialitzat. Elements que han termes relatius, seguida a molta distància per la indústria ajudat a trampejar els pitjors efectes de la llarga crisi econò- manufacturera, que ha triplicat el ritme d’un any abans. mica però que comencen a mostrar senyals d’esgotament. L’amortització de llocs de treball en el terciari també s’ha accelerat. En conseqüència, el pes relatiu dels salaris en la distribució primària de les rendes generades cau de manera notable. Els beneficis empresarials i molt especialment els impostos en són els beneficiaris. 8 Variació (%) Variació (%) Variació (%) Síntesi de la conjuntura Barcelona economia 81 Mercat de treball Valor absolut i taxa interanual (%) Indicadors Darrer període 2012 11/10 1 Ocupació 0 Població activa estimada 4t.tr.12 784.900 –1,9 — — 0,6 -1 Població activa estimada (RMB) 4t.tr.12 2.458.300 –2,2 — — –0,9 -2 Taxa d’ocupació (16-64 anys) 4t.tr.12 64,3 –2,4 — — –0,5 Ocupats afiliats a la Seguretat Social des. 12 968.243 –2,3 — — –2,2 -3 Ocupats afiliats a la Seg. Social (RMB) des. 12 2.026.840 –3,9 — — –2,4 -4 Contractes laborals registrats 4t.tr.12 198.792 –3,5 742.580 –3,9 –0,6 -5 La població activa es contrau com a conseqüència de la sostinguda feblesa del mercat de treball i el Població Taxa Ocupats Contractes activa d’ocupació canvi dels fluxos migratoris. El nombre d’ocupats i les taxes d’ocupació segueixen aquesta mateixa tendència. La contractació laboral tampoc té motius per créixer. 2011/2010 2012/2011 Atur registrat 10 Total atur registrat des.12 112.192 3,3 — — 7,7 Atur masculí des.12 57.062 1,8 — — 7,0 8 Atur femení des.12 55.130 4,8 — — 8,4 Atur juvenil des.12 5.676 –16,1 — — 6,8 6 Taxa d’atur registrat des.12 14,3 5,1 — — 7,9 Total atur registrat (RMB) des.12 435.450 5,8 — — 9,2 4 Taxa d’atur registrat (RMB) des.12 17,7 7,9 — — 10,1 La persistent pèrdua de llocs de treball incideix en un increment del nombre d’aturats i de les corres- 2 ponents taxes d’atur. L’únic aspecte lleument positiu és la desacceleració que mostra el creixement de l’atur. Positiu només en la forma, perque es tracta d’un procés recolzat bàsicament en la reducció 0 Total atur Atur masculí Atur femení Atur RMB del nombre d’actius i no en la creació de nous llocs de treball. 2011/2010 2012/2011 La confirmació de l’entrada d’Espanya i també de la UE L’evolució de les principals magnituds del mercat de treball en una nova recessió s’ha fet notar en la majoria dels corrobora l’empitjorament de la conjuntura econòmica indicadors de conjuntura econòmica de la ciutat durant els darrers mesos de 2012. de final d’any. Comparant les dades de tancament de 2012 amb les d’un Deixant de banda aquells segments de l’activitat productiva any abans és inqüestionable que la situació del mercat labo- que encara no s’havien recuperat després del daltabaix de ral de la ciutat i entorn metropolità ha empitjorat. Igual que 2008-2009, com és el cas de l’activitat constructora, i alguns ha passat a la resta de Catalunya i d’Espanya. A grans trets, indicadors de consum com ara la matriculació de vehicles, el ritme de destrucció de llocs de treball s’ha mantingut en durant els darrers mesos de 2012 s’observa una certa recai- poc més del 2% i s’ha accelerat a l’entorn metropolità fins a guda per part d’aquests segments i un empitjorament pro- superar el 4%. La contractació laboral a la ciutat s’ha reduït gressiu dels resultats a sectors que fins aleshores havien més que un any abans. El creixement de l’atur registrat s’ha mantingut una trajectòria clarament expansiva. L’exportació moderat en línia amb el descens de la població activa i condi- de productes manufacturats, tot i tancar l’any en positiu, cionat pels volums assolits. La taxa d’atur ha continuat a l’al- n’és un exemple clar. També ho és el tràfic de mercaderies ça però moderant lleument el ritme d’ascens. Tendències que pel port. I el de passatgers, tant pel port com per l’aeroport. previsiblement es mantindran durant la major part de 2013. I el transport públic urbà. Fins i tot l’incansable augment del nombre de visitants que fan nit als hotels de la ciutat ha A manera de síntesi, i a diferència del que ha succeït a la començat a mostrar símptomes d’esgotament. Variacions la major part del país, l’economia barcelonina ha superat el majoria d’elles previsibles atès l’augment acumulat i les 2012 amb una relativa solvència. Això no treu que alguns cotes assolides i de ben segur superables a mesura que la sectors tradicionals i amb molt pes relatiu com ara el comerç conjuntura econòmica comenci a millorar. i els serveis financers n’han sortit molt tocats i les previsions a curt i mitjà termini no són massa favorables. S’ha d’acce- lerar el procés de modernització del teixit productiu poten- ciant activitats i segments d’alt valor afegit per tal de millo- rar la qualificació mitjana dels llocs de treball i la seva remuneració. Es tracta, en definitiva, d’intentar reconduir el continuat deteriorament de la capacitat econòmica de la població. 9 Variació (%) Variació (%) I. Indústria Conjuntura industrial Barcelona economia 81 Indicadors d’activitat industrial1 4t.tr.11 1r.tr.12 2n.tr.12 3r.tr.12 4t.tr.12 Evolució del PIB industrial (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) Catalunya (%) PIB (Variació real) –0,9 –0,5 –0,9 –2,2 –0,6 5 Índex Producció (IPI) 4 —Total indústria –8,1 –1,2 –3,1 –5,7 –0,3 3 —Energia –14,9 17,4 9,1 0,3 1,4 2 —Intermedis –9,4 –4,9 –5,9 –5,8 0,3 1 —Equipament –1,7 –6,2 –8,3 –9,7 –4,1 0 —Consum –8,4 1,3 –0,3 –5,2 0,7 -1 -2 Exportacions de béns 6,1 6,9 4,0 –1,6 8,6 -3 Importacions de béns –3,6 –3,6 –7,3 –7,5 –5,2 -4 Índex Clima (ICI)2 –20,9 –21,4 –22,6 –24,3 –23,6 I.10 II.10 III.10 IV.10 I.11 II.11 III.11 IV.11 I.12 II.12 III.12 IV.12 Índex Preus (IPRI)3 5,1 3,6 2,8 3,8 3,0 PIB pm PIB indústria Cost laboral/treballador 3,7 3,3 2,4 1,8 1,0 Afiliats Seguretat Social3 –3,3 –3,8 –4,2 –4,4 –5,1 Aturats registrats3 –1,1 –1,6 2,9 1,9 2,8 Espanya Índex de producció industrial (Catalunya) PIB (Variació real) 0,2 –3,2 –3,1 –2,9 –2,4 (taxes de variació interanual) Índex Producció (IPI) (%) —Total indústria –6,0 –5,4 –7,0 –5,9 –4,9 —Energia –6,4 0,4 –0,6 2,4 1,6 12 —Intermedis –8,1 –7,3 –7,6 –7,2 –6,3 8 —Equipament –5,9 –9,8 –13,9 –10,7 –7,0 —Consum –3,5 –3,2 –4,5 –5,4 –5,2 4 0 Exportacions de béns 9,7 2,6 1,0 1,2 2,6 Importacions de béns 2,4 –5,7 –6,4 –7,9 –11,3 -4 Índex Clima (ICI)2 –17,3 –15,9 –17,0 –18,3 –16,8 -8 Índex Preus (IPRI)3 5,5 4,4 2,5 3,8 2,7 Cost laboral/treballador 1,8 2,6 2,6 1,8 0,7 -12 II.11 III.11 IV.11 I.12 II.12 III.12 IV.12 Afiliats Seguretat Social3 –3,6 –4,6 –5,2 –5,5 –6,0 Aturats registrats3 3,6 6,9 10,2 8,7 6,6 General Consum Equipament Intermedis Crèdit (Saldo viu)3 –6,0 –4,1 –5,8 –7,1 1 Variacions interanuals. 2 Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. Deixant de banda els valors de l’IPI, la lectura de la resta d’indicadors disponibles ofereix un panorama en el que pre- La feblesa de l’economia europea s’afegeix a l’ofegament dominen les variacions interanuals negatives. Importacions, cada cop més intens de la demanda interna espanyola a clima industrial, nombre d’ocupats i per descomptat, el PIB l’hora d’explicar l’atonia de l’activitat industrial catalana. sectorial, que retrocedeix per cinquè trimestre consecutiu. La trajectòria descendent del clima industrial no és cap novetat L’índex de producció industrial (IPI) del darrer trimestre de però sí que sorprèn que durant els darrers mesos de l’any l’any ofereix uns valors més moderats que els registrats hagi evolucionat pitjor a Catalunya que no pas a Esp anya i durant els trimestres centrals de l’any. Fins i tot s’observen al conjunt de la UE. De fet, es fa difícil d’entendre el procés variacions lleument positives a tots els components amb de divergència que al llarg del darrer any i mig han seguit els l’excepció del segment de fabricació de béns d’equipament. indicadors de clima industrial de Catalunya i Espanya. És Però aquest aparent canvi de tendència no s’observa a la una situació sense precedents en la història recent més enllà resta d’Espanya, on la producció industrial tanca l’any amb de la que es va produir a l’inici de la recessió econòmica de reduccions d’intensitat similar a les registrades la resta de 2009, que va ser intensa però de curta durada. l’any. Una anàlisi més detallada de les dades de base permet constatar que bàsicament es tracta d’un efecte de l’augment La reducció del nombre de treballadors directament ocupats de la volatilitat dels registres mensuals. L’aparent millora en activitats industrials tampoc és cap novetat. El fet remar- respon més a un efecte estadístic que no pas a un reflex de cable en aquest cas és que la destrucció de llocs de treball la realitat. En conseqüència, l’esperat canvi de tendència s’ha intensificat durant les acaballes de 2012. Una variació encara no s’albira. que explica que la contenció de les xifra d’aturats sectorials de començament d’any s’hagi transformat en una nova ten- dència alcista. L’augment del cost laboral/treballador s’ha desaccelerat de manera molt significativa i consistent amb la feblesa de la conjuntura econòmica. 11 Conjuntura industrial Barcelona economia 81 Exportacions de productes industrials (Catalunya) Indicador del clima industrial (ICI) Segons contingut tecnològic (Milions d’€) Saldos Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 10 2000 32.035 4.386 16.318 3.903 7.428 0 2001 34.801 4.393 18.115 4.147 8.146 -10 2002 35.311 4.805 17.894 4.244 8.368 2003 35.711 4.754 18.231 4.302 8.426 -20 2004 37.559 4.694 19.569 4.729 8.566 -30 2005 40.747 5.941 21.043 5.134 8.630 2006 44.886 6.653 22.716 6.375 9.141 -40 2007 47.226 6.216 24.692 6.446 9.871 -50 2008 47.663 6.380 23.566 6.882 10.836 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2009 39.047 4.786 18.407 5.532 10.322 Catalunya Espanya Unió Europea 2010 45.525 5.355 21.890 6.855 11.426 Nota: Mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes 1r.tr. 10.681 1.236 5.178 1.585 2.682 total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres 2n.tr. 11.288 1.335 5.454 1.775 2.725 mesos). 3r.tr. 11.213 1.303 5.238 1.672 3.000 4t.tr. 12.344 1.481 6.020 1.823 3.019 2011 51.471 5.123 25.321 8.177 12.851 Índex de preus industrials (Catalunya) 1r.tr. 12.568 1.286 6.353 1.814 3.116 2n.tr. 12.948 1.290 6.510 1.992 3.156 (%) (Variació interanual) 3r.tr. 12.893 1.237 6.274 1.965 3.418 10 4t.tr. 13.063 1.311 6.185 2.406 3.161 8 6 2012 53.773 5.282 26.870 7.684 13.938 1r.tr. 13.434 1.356 6.815 1.882 3.381 4 2n.tr. 13.467 1.330 7.071 1.797 3.269 2 3r.tr. 12.688 1.222 6.029 1.858 3.580 0 4t.tr. 14.184 1.374 6.956 2.146 3.708 -2 Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. -4 Font: Institut d’Estadística de Catalunya. -6 -8 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Alt i mitjà Baix i mitjà General Consum Equipament Intermedis Variació (%) Total alt baix 4t.tr.2012/4t.tr.2011 8,6 11,1 5,2 2n.sem.2012/2n.sem.11 3,5 3,8 3,1 El progressiu afebliment de la conjuntura econòmica 2012/2011 4,5 5,6 2,8 europea modera la dinàmica expansiva de les exportacions 2011/2010 13,1 12,9 11,7 catalanes de productes manufacturats. El sorprenent repunt de les exportacions del darrer trimestre de l’any s’explica en part per la negativa evolució del tercer Exportacions industrials (Catalunya) trimestre, que ha significat un primer punt d’inflexió des- prés de dos anys i mig de creixement ferm i sostingut de les milions d’€ (%) exportacions de productes manufacturats. Un cop superats 60.000 30 àmpliament els màxims registrats el 2008, la conjuntura 50.000 20 internacional obliga a les empreses catalanes a moderar el 40.000 10 ritme exportador i a procurar consolidar les quotes de mer- cat assolides darrerament. De fet, en un context d’economia 30.000 0 europea pràcticament estancada, era impensable continuar 20.000 -10 l’expansió al fort ritme del bienni 2010-2011, pràcticament 10.000 -20 un 15% de mitjana anual. Un altre obstacle a aquesta dinà- mica, i no menor, és que la producció amb més contingut 0 -30 2007 2008 2009 2010 2011 2012 tecnològic s’ha mantingut relativament al marge d’aquest total acumulat darrers dotze mesos esforç exportador. Continua lluny dels volums d’abans de la taxa de variació interanual (%) crisi i ha perdut quota relativa en les exportacions catalanes. 12 Conjuntura industrial Barcelona economia 81 Enquesta de clima empresarial (AMB) (%) Evolució de l’activitat industrial 4t.tr.11 1r.tr.12 2n.tr.12 3r.tr.12 4t.tr.12 (Mitjanes anuals) Valoració del període saldos 20 Marxa del negoci Normal 36 35 39 35 38 Saldo –41 –45 –29 –45 –38 10 Variació sobre el trimestre anterior 0 Facturació Igual 28 33 43 34 36 -10 Saldo –22 –30 –24 –38 –20 -20 Facturació a Igual 28 30 35 35 32 -30 l’estranger Saldo 2 –6 5 8 16 -40 Preus de venda Igual 77 59 75 73 79 Marxa Vendes Exportacions Preus Inversió Saldo –18 –14 –13 –10 –17 negoci totals Nombre treballadors Igual 75 66 76 75 70 2008 2009 2010 2011 2012 Saldo –17 –14 –9 –12 –26 Inversió realitzada Igual 69 66 68 68 64 Saldo –4 –18 –13 –15 –20 Perspectives a curt termini Evolució de l’ocupació i la inversió industrial Marxa del negoci Igual 63 36 42 39 52 saldos Saldo –13 –40 –33 –48 –36 15 Facturació Igual 57 51 47 47 54 10 Saldo –8 –13 –29 –22 –27 5 Facturació a Igual 46 39 38 39 50 0 l’estranger Saldo 5 17 9 9 8 -5 -10 Preus de venda Igual 66 76 80 80 67 -15 Saldo –1 –13 –12 –12 –7 -20 Nombre treballadors Igual 82 78 82 79 71 -25 Saldo –11 –12 –11 –15 –24 -30 II.10 III.10 IV.10 I.11 II.11 III.11 IV.11 I.12 II.12 III.12 IV.12 Inversió prevista Igual 74 66 68 71 60 Saldo –7 –14 –17 –23 –28 Ocupació Inversió Factors que limiten l’expansió del negoci Feblesa de 47,9 44,7 43,0 44,8 41,3 la demanda trimestre de 2012 era força similar a l’existent un any abans. Si més no entre les que formen part de la mostra. Hom pot Equipament productiu 3,0 3,5 2,3 1,7 1,5 insuficient dir que les millores o el clima favorable del primer semestre s’ha diluït durant el darrer terç de l’any. En tot cas, ha aug- Manca de mà d’obra 1,2 2,0 2,8 2,8 1,5 mentat de forma significativa el nombre d’empreses que adequada declaren que la seva facturació a l’estranger ha anat a més. Dificultats 16,8 22,1 21,0 19,3 19,4 En el millor dels casos, l’augment de la facturació a l’es- financeres tranger ha servit per a compensar parcialment la pèrdua de Augment de la 22,8 21,1 23,4 25,4 24,4 negoci en el mercat interior. competència Altres o 11,4 6,5 7,5 6,1 11,9 L’augment del percentatge d’empreses que declaren que han cap en concret retallat capacitat productiva via amortització de llocs de tre- Font: Enquesta de Clima Empresarial (ECE). Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona. ball i ajornament d’inversions és un bon indicador de les dificultats per les que transita l’activitat industrial a Cata- lunya i especialment d’unes expectatives escassament engres- Les opinions dels empresaris industrials són especialment ca dores. A l’hora d’identificar els principals factors que decebedores a l’hora de valorar les perspectives a curt limiten l’expansió del negoci es repeteixen els ja tradicio- termini. nals. A la feblesa de la demanda –cada cop més accentuada– i a l’augment de la competència, s’hi ha afegit el descontent Els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial del darrer generalitzat sobre les dificultats d’accés al finançament. trimestre de 2012 no mostren cap canvi a millor de la situa- ció d’atonia en la que es mou l’activitat industrial metropo- litana per segon any consecutiu. Dels resultats disponibles es desprèn que la situació de les empreses durant el darrer 13 II. Finances Sistema financer Barcelona economia 81 Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d’€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749 des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298 des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933 des. 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 des. 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 març 2010 154.212 36.367 190.579 314.118 1.118.551 276.221 65.386 341.607 435.027 1.767.890 juny 2010 162.085 38.557 200.642 310.716 1.140.843 278.911 65.530 344.441 444.360 1.791.405 set. 2010 157.416 36.918 194.334 308.970 1.134.056 276.622 64.623 341.245 440.578 1.781.928 des. 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291 març 2011 158.747 35.779 194.526 314.594 1.144.471 272.914 63.636 336.250 435.744 1.763.282 juny 2011 160.522 35.389 195.911 321.172 1.157.377 267.565 63.081 330.646 440.549 1.758.573 set. 2011 157.791 34.935 192.726 304.479 1.125.504 262.458 61.394 323.852 434.791 1.728.701 des. 2011 154.817 33.851 188.669 300.719 1.109.002 265.645 60.620 326.265 434.190 1.715.160 març 2012 153.739 32.720 186.459 311.852 1.103.113 265.673 59.963 325.636 429.530 1.695.547 juny 2012 150.044 32.764 182.808 301.325 1.088.677 260.335 58.315 318.650 431.315 1.674.931 set. 2012 147.952 31.703 179.655 287.225 1.058.119 255.542 58.147 313.689 417.184 1.633.489 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banc d’Espanya. província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Evolució del crèdit al sector privat Dipòsits (Província) Variació del set. 2012 / set. 2011 –6,2 –6,8 –5,7 –6,0 (milions d’€) saldo viu (%) des. 2011 / des. 2010 –4,6 –6,0 –3,9 –3,5 12.000 25 des. 2010 / des. 2009 3,2 3,3 –3,4 0,7 9.000 20 Crédit 15 6.000 set. 2012/ set. 2011 –2,6 –3,1 –4,0 –5,5 10 des. 2011 / des. 2010 –4,3 –4,5 –1,4 –3,8 3.000 5 des. 2010 / des. 2009 0,2 –0,3 0,2 0,3 0 0 -3.000 -5 L’accés al crèdit per part del sector privat continua -6.000 -10 2007 2008 2009 2010 2011 2012 condicionat per l’endeutament que arrossega de la fase Saldo trimestral expansiva del cicle econòmic. Variació interanual del saldo viu (%) El saldo viu del crèdit al sector privat de la província de Barce lona a final del tercer trimestre de 2012 era un 2,6% més baix que un any abans. Una variació que no assoleix la El volum de dipòsits que empreses i famílies mantenen en el intensitat de la registrada a final de 2011 ni tampoc la de sistema bancari inicia l’últim trimestre de l’any amb un des- la resta d’Espanya. La recessió en la que s’ha endinsat tant cens interanual de l’ordre del sis per cent, accentuant la tra- l’economia catalana com l’espanyola fa pensar que aquesta jectòria baixista de final de 2011. Un descens congruent situació de lleu contracció del saldo viu del crèdit bancari en amb una conjuntura econòmica que s’ha complicat mes a mans del sector privat es mantindrà en el curt termini. I és mes, en la que a diari desapareixen empreses. El correspo- que l’accés a nou finançament de moltes empreses i econo- nent augment de l’atur, afegit a la moderació salarial i a l’in- mies familiars es veu condicionada per la necessitat de crement de la càrrega impositiva penalitzen la capacitat reduir les ràtios de crèdit viu/PIB que presenta l’economia d’estalvi de les famílies. Tampoc ajuda la pèrdua de credibi- espanyola d’ençà 2005. Una càrrega especialment feixuga litat que afecta a una part significativa del sistema financer en una conjuntura econòmica recessiva com l’actual. espanyol. En definitiva, a menys activitat productiva i menys disponibilitat de crèdit, és d’esperar que els recursos privats dipositats en les entitats financeres siguin també menors. 15 Sistema financer Barcelona economia 81 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya (milions d’€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238 4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 448.688 45.928 81.638 4t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 548.740 51.461 100.094 4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 623.540 56.576 109.133 4t.tr.2008 1.016.948 26.244 156.141 151.848 682.716 819.412 655.145 54.176 110.092 4t.tr.2009 991.362 23.123 152.199 130.438 685.601 813.939 654.566 49.273 110.100 1r.tr.2010 985.197 22.791 149.368 126.464 686.574 811.243 655.474 47.716 108.053 2n.tr.2010 994.440 23.366 152.413 124.054 694.607 821.460 660.436 44.712 116.312 3r.tr.2010 991.374 23.456 152.031 121.514 694.373 810.716 659.232 40.259 111.225 4t.tr.2010 985.157 23.128 152.376 114.520 695.134 812.782 662.797 42.069 107.916 1r.tr.2011 971.962 22.618 145.796 109.582 693.966 804.029 658.133 41.073 104.823 2n.tr.2011 963.039 22.436 146.481 105.489 688.634 805.058 658.999 40.201 105.858 3r.tr.2011 951.096 22.203 145.503 102.258 681.132 794.554 655.726 38.478 100.350 4t.tr.2011 943.784 21.763 143.235 98.510 680.277 793.430 656.452 37.686 99.292 1r.tr.2012 935.176 21.416 139.850 96.193 677.716 782.441 649.716 35.835 96.890 2n.tr.2012 912.949 21.085 138.007 91.869 661.988 779.915 644.201 34.726 100.988 3r.tr.2012 886.962 20.852 135.140 87.793 643.178 767.855 639.522 31.953 96.381 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. 3r.tr.12/ 4t.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ Variació (%) 3r.tr.11 4t.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 Evolució del crèdit per segments de demanda Total sectors –6,7 –4,2 –0,6 –2,5 (%) (Variació tendencial) Indústria –7,1 –6,0 0,1 –2,5 Construcció –14,1 –14,0 –12,2 –14,1 50 Serveis –5,6 –2,1 1,4 0,4 40 Total famílies –3,4 –2,3 –0,1 –0,7 30 Inversió immobiliària –2,5 –0,9 1,3 –0,2 20 Consum durador –17,0 –10,4 –14,6 –9,1 10 0 La contracció del saldo viu del crèdit bancari es fa notar -10 especialment en el conjunt de les activitats productives. -20 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Les darreres dades disponibles confirmen que la reducció Indústria Construcció Resta Serveis del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat és Inversió immobiliària famílies Serveis Immobiliàris força més intensa en el conjunt del sector productiu que no pas en el de les economies familiars. A banda de l’asimetria entre empreses i famílies a l’hora de liquidar o esquivar els La construcció continua liderant, en termes relatius, el retro- seus deutes bancaris en situacions extremes, la raó bàsica cés del volum de crèdit viu en el segment de les activitats rau en el pes tan determinant que representa la inversió productives. A banda d’aquest tret repetitiu per cinquè any immobiliària sobre el total del crèdit a disposició d’aquestes consecutiu, comença a ser rellevant l’evolució a la baixa del últimes. Una tipologia de crèdit que, per definició, estableix saldo creditici del terciari, un sector que acapara més del 70% una relació estable i a llarg termini. Per contra, la resta del crèdit bancari a disposició de l’activitat econòmica. Una d’aplicacions del crèdit bancari a les famílies s’ha ajustat de evolució ara per ara molt condicionada pel pes de les activi- man era més decidida. A tall d’exemple, el saldo viu de finan- tats immobiliàries, un segment del negoci especialment çament de béns de consum durador acumula més de quatre afectat per la insistent i creixent contracció de la demanda. anys de descens i es compara amb els volums de comença- Les empreses industrials també pateixen l’escassetat de crè- ment de segle. dit però l’evolució sembla més continguda. 16 Sistema financer Barcelona economia 81 Oficines de les entitats de crèdit Treballadors assalariats del sector de la mediació financera Resta Període Barcelona província Catalunya Madrid Espanya Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 2000 2.121 3.043 7.189 2.974 38.967 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 2.075 3.093 7.181 2.928 38.676 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 des. 2002 2.073 3.146 7.235 2.895 39.008 des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 des. 2003 2.066 3.232 7.332 2.895 39.749 des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 des. 2004 2.068 3.335 7.478 2.950 40.602 des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471 des. 2005 2.056 3.486 7.682 3.055 41.978 des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414 des. 2006 2.076 3.642 7.933 3.140 43.690 des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682 des. 2007 2.112 3.767 8.160 3.258 45.499 des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.311 des. 2008 2.097 3.769 8.155 3.312 46.074 des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 des. 2009 1.978 3.583 7.762 3.220 44.430 des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 març 2010 1.966 3.572 7.729 3.197 44.134 març 2010 26.257 37.405 48.542 n.d. juny 2010 1.951 3.559 7.692 3.180 43.943 juny 2010 21.977 30.334 39.142 n.d. set. 2010 1.918 3.554 7.649 3.143 43.726 set. 2010 25.684 37.237 47.749 n.d. des. 2010 1.888 3.439 7.458 3.127 43.163 des. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715 març 2011 1.842 3.261 7.147 3.039 42.159 març 2011 25.536 36.842 46.039 n.d. juny 2011 1.820 3.176 6.992 2.988 41.395 juny 2011 17.671 28.041 34.449 n.d. set. 2011 1.790 3.108 6.827 2.925 40.657 set. 2011 21.053 28.146 35.248 n.d. des.2011 1.778 3.053 6.717 2.893 40.103 des. 2011 25.102 35.051 43.872 248.408 març 2012 1.759 3.030 6.666 2.874 39.862 març 2012 24.914 34.795 43.539 n.d. juny 2012 1.741 2.977 6.570 2.863 39.521 juny 2012 24.814 34.653 43.264 n.d. set. 2012 1.733 2.960 6.535 2.841 39.317 set. 2012 24.626 34.315 42.811 n.d. des. 2012 24.695 33.994 42.391 n.d. Nota: Afiliats al R.G. de la Seguretat Social a l’epígraf “Mediació financera” de la CNAE Resta excepte per Espanya que són treballadors de les entitats de crèdit. Variació (%) Barcelona província Catalunya Madrid Espanya Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banco de España. Elaboració pròpia. set.2012/set.2011 –3,2 –4,8 –4,3 –2,9 –3,3 des.2011/des.2010 –5,7 –11,2 –9,9 –7,5 –7,1 des.2010/des.2009 –4,7 –4,0 –3,9 –2,9 –2,9 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya des.2009/des.2008 –5,7 –4,9 –4,8 –2,8 –3,6 des.2012/des.2011 –1,6 –3,0 –3,4 n.d. des.2011/des.2010 –1,2 –5,5 –7,0 –5,8 des.2010/des.2009 –4,4 –1,8 –3,6 –2,1 El sector dels serveis financers continua immers en un des.2009/des.2008 –3,1 –3,5 –3,4 –3,2 procés de sanejament que implicarà una notable concentració de l’oferta en un nombre molt limitat d’entitats. Evolució dels tipus d’interès D’ençà els màxims assolits durant el 2007-2008 en termes (%) de nombre d’oficines comercials –poc més de 8.150 a Cata - 8 lunya i unes 46.000 al conjunt d’Espanya– quatre anys després 7 en queden d’operatives poc més de 6.500 i 39.000 respec- 6 tivament. A Barcelona, aquest procés d’ajustament s’ha con- 5 4 cretat en la desaparició d’unes 380 sucursals d’entitats de 3 crèdit, un 18% de les existents a començament de la crisi 2 financera de 2007. Val a dir que tant en termes de xarxes 1 d’oficines com de llocs de treball, el procés de reestructura- 0 -1 ció del sector sembla que s’està fent amb més diligència a -2 Catalunya que no pas a la resta d’Espanya. En tot cas, és un 2008 2009 2010 2011 2012 procés que encara te molt recorregut per endavant. Tipus d’intervenció Tipus d’interès hipotecari del BCE del total d’entitats Tipus no hipotecaris IPC del total d’entitats 17 Mercat de renda variable Barcelona economia 81 Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda variable negociada a Borsa de Barcelona Renda Renda Renda variable 1 fixa pública fixa privada Total milions d’€ 2000 49.384 30.762 171 80.317 100.000 2001 59.026 50.500 653 111.044 2002 85.578 64.467 191 150.236 80.000 2003 89.228 66.001 654 155.882 2004 128.786 75.941 107 204.833 60.000 2005 152.198 82.486 3.993 238.678 40.000 2006 241.683 83.835 4.907 330.425 2007 328.262 82.512 4.747 415.521 20.000 2008 251.232 70.235 6.514 327.980 2009 169.543 64.968 2.716 237.227 0 2008 2009 2010 2011 2012 2010 232.691 59.217 3.364 295.271 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 1r.tr. 53.274 16.829 60 70.163 2n.tr. 56.265 12.473 689 69.427 3r.tr. 48.186 13.066 508 61.760 4t.tr. 74.966 16.849 2.107 93.921 Evolució d’índexs borsaris 2011 212.304 64.140 3.741 280.185 Índex 1r.tr. 63.441 12.018 744 76.203 2n.tr. 47.125 17.441 384 64.950 18.000 3r.tr. 47.797 14.632 1.602 64.031 16.000 4t.tr. 53.941 20.049 1.012 75.002 14.000 2012 136.598 55.013 1.609 193.220 12.000 1r.tr. 39.368 13.535 610 53.513 2n.tr. 32.297 15.026 126 47.449 10.000 3r.tr. 27.910 13.770 638 42.319 8.000 4t.tr. 37.024 12.682 234 49.940 6.000 1 Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de 4.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 l’Ajuntament de Barcelona. Dow Jones IBEX-35 Nikkei (Eurostoxx 50)x3 Renda Renda fixa Variació (%) variable pública privada Total La relativa relaxació de la prima de risc i la reobertura dels 4t.tr.2012/4t.tr.2011 –31,4 –36,7 –76,9 –33,4 mercats financers a les grans empreses espanyoles durant els 2n.sm.2012/2n.sm.2011 –36,2 –23,7 –66,6 –33,6 darrers mesos de 2012 ha contribuït a millorar la confiança 2012/2011 –35,7 –14,2 –57,0 –31,0 dels inversors domèstics i estrangers en l’economia espa- 2011/2010 –8,8 8,3 11,2 –5,1 nyola tot i la decebedora evolució del seu PIB i mercat labo- ral durant el darrer trimestre de l’any. Uns resultats molt condicionats per la situació d’atonia en la que s’ha endinsat La valoració de la renda variable obvia la situació de l’activitat productiva al conjunt de la UE. l’economia “real” i s’allunya dels mínims dels darrers anys. L’evolució dels índexs borsaris al llarg del darrer any i La lleu millora que s’aprecia en l’evolució de l’índex més també d’ençà els mínims de començament de 2009 posa de representatiu de la borsa espanyola no es detecta encara en manifest que el diferencial entre el mercat nord-americà el volum de negoci. Així, els volums de contractació efecti- –que en només cinc anys ha recuperat les cotitzacions màxi- va a Borsa de Barcelona corresponents a 2012 parlen d’un mes d’abans de la crisi– i l’europeu tendirà a reduir-se més mercat “en hores baixes”. S’ha acabat negociant un 31% que no pas a eixamplar-se. Això porta a pensar en unes menys que un any abans. En només dos anys (2011-2012) expectatives moderadament positives per a la renda variable s’ha perdut un terç del total contractat durant 2010, any de espanyola i europea durant la primera meitat de 2013. recuperació després del daltabaix de 2008-2009. La baixa capitalització dels actius borsaris dificulta que s’apreciïn els moviments de fons que aposten per una millora de l’econo- mia espanyola a mitjà termini, començant per les seves empreses. 18 III. Consum, comerç i preus Preus de consum Barcelona economia 81 Índex general de preus del consum (IPC) (%) Variació interanual IPC (variació interanual) des.2009/ des.2010/ des.2011/ des.2012/ (%) des.2008 des.2009 des.2010 des.2011 6 5 Barcelona (prov.) 1,3 2,9 2,5 3,8 Catalunya 1,2 3,0 2,5 3,6 4 C.A. Madrid 0,9 3,0 2,5 2,5 3 Espanya 0,8 3,0 2,4 2,9 2 — Subjacent 0,3 1,5 1,5 2,1 1 Zona euro 0,9 2,2 2,7 2,2 0 Unió Europea 1,5 2,7 3,0 2,3 -1 Variació mitjana anual -2 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2009/2008 2010/2009 2011/2010 2012/2011 Espanya Subjacent Barcelona (província) Barcelona (prov.) 0,5 2,0 3,2 2,9 Catalunya 0,2 2,0 3,3 2,9 C.A. Madrid –0,1 1,8 3,1 2,4 Espanya –0,3 1,8 3,2 2,4 — Subjacent 0,8 0,6 1,7 1,6 Zona euro 0,3 1,7 2,7 2,5 Diferencial d’inflació entre Barcelona i Madrid Unió Europea 1,0 2,2 3,1 2,5 (%) Font (per a tot l’apartat): INE i Eurostat. 8 7 L’augment de l’IVA i d’alguns preus regulats i taxes 6 públiques a l’empara de les polítiques de reducció del 5 dèficit públic, explica les tensions inflacionistes de la segona 4 meitat de l’any. 3 2 Des de l’òptica de la taxa d’inflació, al 2012 li escau una 1 anàlisi per segments. A un primer semestre de notable esta- 0 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 bilitat a l’entorn d’un 2,3% de variació interanual de l’índex Diferència entre Diferència acumulada de preus de consum a la província de Barcelona i Catalunya prov. Bcn i C.A. Madrid i del 2% a Espanya, l’ha seguit un segon semestre de repunt intens de la taxa d’inflació amb màxims que han superat el 4% als dos primers àmbits mencionats i del 3,5% al conjunt darrer cicle expansiu de l’economia i la posterior i actual d’Espanya. Unes tensions inflacionistes que s’han començat a fase recessiva els preus de consum han pujat més a l’àrea de moderar durant els darrers mesos de 2012 i començament Barcelona que a la de Madrid. Any a any i de manera per- d’enguany davant l’evid ència d’una demanda de consum cada sistent. En total, l’augment acumulat d’aquest diferencial de cop més insolvent. preus de consum durant els darrers divuit anys supera el 8% o unes dècimes menys si es calcula a partir de la suma de les El que sembla indiscutible és que l’IPC continua augmen- mitjanes anuals. És un fet rellevant perquè sembla respondre tant, amb i sense pressió de la demanda de consum. I també a factors estructurals. hi ha un altre aspecte que de tant persistent mereix una míni- ma atenció. És el diferencial d’inflació entre Barcelona i Si ens fixem en l’entorn europeu i més concretament en la Madrid. Més concretament entre les respectives províncies. zon a euro, les moderades tensions inflacionistes del primer A priori, hom no esperaria grans diferències de preus entre terç de 2012 s’han començat a desinflar a les acaballes de les dues conurbacions urbanes més importants d’Espanya. l’any. L’afebliment de la demanda agregada ha estat deter- Però les dades acostumen a ser més objectives que les sen- minant. Una de les conseqüències és un nou augment del sacions i com es pot observar al gràfic adjunt, durant tot el diferencial de preus entre Espanya i la zona euro. Un dife- rencial especialment notori si la comparació es fa amb les economies francesa i alemanya. Tot un despropòsit en un context dominat per la urgència de que l’economia espanyo- la guanyi competitivitat. 20 Preus de consum Barcelona economia 81 IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 ds.12/ds.11 ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 ds.12/ds.11 ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 ds.12/ds.11 Alimentació i begudes no alcohòliques 0,9 2,1 3,3 0,7 2,1 3,0 2,9 3,2 3,4 Begudes alcohòliques i tabac 14,4 4,2 5,7 15,2 4,2 5,4 5,1 4,4 4,3 Vestit i calçat 0,7 0,5 0,4 0,6 0,3 0,3 0,6 1,6 0,9 Habitatge i subministres 5,3 5,5 5,4 5,7 5,8 5,6 3,8 5,3 3,6 Parament de la llar 1,7 1,2 1,8 1,0 1,1 1,2 0,8 1,9 1,0 Medicina –1,4 –2,3 21,2 –1,2 –2,8 13,3 1,3 2,5 2,4 Transport 9,2 4,9 3,2 9,2 4,9 3,1 5,5 4,7 2,5 Comunicacions –0,7 –1,6 –2,8 –0,7 –1,6 –2,7 0,1 –0,5 –2,4 Lleure i cultura –1,3 1,3 2,2 –1,1 1,3 0,8 0,3 0,2 1,0 Ensenyament 2,6 3,9 14,7 2,3 2,8 10,5 2,5 2,0 7,1 Hoteleria i restauració 2,1 1,4 1,4 1,7 1,2 0,8 1,9 2,5 2,2 Altres 3,4 3,1 3,7 2,8 2,7 3,3 2,3 2,6 1,7 Total 3,0 2,5 3,6 3,0 2,4 2,9 2,7 3,0 2,2 Diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE IPC harmonitzat (per components) (IPC Catalunya - IPC UE) (variació interanual) (%) Hoteleria i restauració 6 Ensenyament 5 Lleure i cultura 4 Comunicacions 3 Transport 2 Medicina 1 Parament de la llar 0 Habitatge i subministres -1 Vestit i calçat -2 Begudes alcoh. i tabac 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Espanya UME Alemanya França Aliment. i beg. no alcoh. Total -8 -4 0 4 8 12 16 20 (%) des.12/des.11 des.11/des.10 Diferencial d’inflació entre Espanya i la UME (%) Els components de la despesa que més divergeixen de la 1,5 mitjana europea quant a increments de preus durant 2012 són medicina i ensenyament. 1,0 0,5 A final de 2011, quan la taxa d’inflació era més baixa a Catalunya que al conjunt d’Europa, les diferències per com- 0,0 ponents de la despesa eren relativament moderades i la majo - -0,5 ria favorables (de signe negatiu) a Catalunya. Amb les dades de final de 2012 l’escenari és completament diferent. Només -1,0 quatre components –alimentació, vestit, comunicacions i hos- ta leria– han registrat uns increments de preus més moderats -1,5 2007 2008 2009 2010 2011 2012 que a la resta de la UE. Amb signe positiu però en quantia poc significativa es situa el parament de la llar i el transport. En el darrer grup, que inclou els components més inflacio- nistes en el que va d’any en relació amb la mitjana de la UE, hi figuren la despesa en begudes alcohòliques i tabac, l’habi- tatge i subministres (energ ia i aigua), lleure i cultura i molt especialment l’ensenyament i la medicina com a conseqüèn- cia de l’augment de les taxes universitàries i de la part de la despesa farmacèutica que va a càrrec dels usuaris. 21 Consum d’aigua Barcelona economia núm. 81 Consum d’aigua Variació del consum d’aigua segons usos Total Estructura d’usos (milers m3) (acumulat darrers dotze mesos) Comercial (%) Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres 4 2000 100,0 115.130 74.044 32.972 8.114 2 2001 99,5 114.544 73.448 32.936 8.159 2002 97,9 112.749 73.684 32.247 6.819 0 2003 99,5 114.531 74.044 32.639 7.848 -2 2004 98,6 113.494 73.528 32.354 7.611 -4 2005 95,2 109.574 71.284 31.751 6.538 -6 2006 93,0 107.123 69.204 31.662 6.257 -8 2007 90,1 103.771 66.642 30.755 6.374 -10 2008 87,0 100.200 66.570 29.491 4.139 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2009 84,8 97.588 65.153 27.782 4.653 2010 84,6 97.432 64.929 27.741 4.762 1r.tr. 26.342 18.591 6.749 1.002 2n.tr. 23.040 15.530 6.594 916 3r.tr. 25.632 16.533 7.647 1.452 4t.tr. 22.418 14.276 6.751 1.391 Variació del consum d’electricitat a Catalunya (acumulat darrers dotze mesos) 2011 84,7 97.467 64.581 27.684 5.203 (%) 1r.tr. 25.869 18.072 6.733 1.064 12 2n.tr. 23.570 15.777 6.666 1.127 9 3r.tr. 26.011 17.019 7.568 1.424 6 4t.tr. 22.017 13.713 6.716 1.588 3 2012 83,9 96.541 64.024 27.172 5.345 0 1r.tr. 25.111 17.596 6.446 1.070 -3 2n.tr. 24.392 16.665 6.583 1.143 -6 3r.tr. 23.780 15.159 7.055 1.565 -9 4t.tr. 23.259 14.604 7.089 1.566 -12 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Total Domèstic Sectors productius Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia. Consum Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres 4t.tr.2012/4t.tr.2011 5,6 6,5 5,6 –1,4 La feblesa de la conjuntura econòmica i un ús cada cop més 2n.sm.2012/2n.sm.2011 –2,1 –3,2 –1,0 4,0 eficient són alguns dels factors que expliquen el lleu descens 2012/2011 –0,9 –0,9 –1,8 2,7 del consum d’aigua. 2011/2010 0,0 –0,5 –0,2 9,3 Durant el darrer any, la ciutat de Barcelona ha assolit un nou mínim en el consum d’aigua potable que dóna continuïtat a una tendència de fons que es va encetar a començament de segle. En relació amb els màxims assolits ara fa uns quinze anys, el consum actual s’ha reduït aproximadament un 17%. Les dades disponibles posen de manifest que l’estalvi en el consum d’aigua –uns 926.000 m3, l’equivalent a tres dies i mig de consum de la ciutat– es reparteix per meitats entre l’ús domèstic i el productiu, si bé en termes relatius la inci- dència és més remarcable en aquest darrer. Un tret previsi- ble atès que l’enduriment de la crisi econòmica ha aprimat molt més el cens del teixit productiu que no pas el demo- gràfic. El consum d’aigua en espais públics i instal·lacions municipals mostra l’altra cara de la moneda amb un creixe- ment relativament significatiu per quart any consecutiu. Amb tot, s’està lluny dels consums previs a la darrera gran seque- ra que va patir Catalunya ara fa gairebé un lustre. 22 Matriculació de vehicles Barcelona economia 81 Matriculació de vehicles Matriculació segons tipologia de vehicles Període Barcelona Província Catalunya Espanya Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 2001 n.d. 242.467 318.543 1.875.909 2007 37.059 18.538 5.116 10.683 2002 n.d. 222.464 293.613 1.769.857 2008 26.825 15.284 3.711 6.339 2003 n.d. 251.132 326.012 1.898.112 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 2004 n.d. 269.387 356.261 2.149.755 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 2005 n.d. 290.049 386.400 2.319.601 2011 17.220 11.102 1.157 2.935 2006 n.d. 284.546 382.404 2.364.654 1r.tr. 4.447 2.425 292 767 2007 71.396 293.756 401.599 2.599.697 2n.tr. 4.563 2.980 290 797 2008 52.159 206.393 275.596 1.818.314 3r.tr. 4.104 3.200 333 682 2009 39.891 158.054 209.706 1.312.359 4t.tr. 4.106 2.497 242 689 2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 2012 15.061 9.847 1.334 2.212 2011 32.414 140.165 181.312 1.143.539 1r.tr. 3.617 2.305 239 629 1r.tr. 7.931 34.051 44.135 292.312 2n.tr. 3.885 2.742 632 667 2n.tr. 8.630 37.806 48.843 335.053 3r.tr. 3.738 2.601 286 445 3r.tr. 8.319 35.048 45.816 270.727 4t.tr. 3.821 2.199 177 471 4t.tr. 7.534 33.260 42.518 245.447 2012 28.454 122.387 158.190 968.368 Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta 1r.tr. 6.790 31.131 39.880 267.291 2n.tr. 7.926 34.079 43.702 281.268 4t.tr.2012/4t.tr.2011 –6,9 –11,9 –26,9 –31,6 3r.tr. 7.070 29.900 39.562 222.778 1r.sm.2012/1r.sm.2011 –7,9 –15,7 –19,5 –33,2 4t.tr. 6.668 27.277 35.046 197.031 2012/2011 –12,5 –11,3 15,3 –24,6 Nota: A partir de 2007 s’inclouen els ciclomotors. 2011/2010 –24,7 –21,0 –34,8 –13,5 Font (per a tot l’apartat): Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i DGT. Elaboració pròpia. Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya Evolució mensual dels vehicles matriculats (Barcelona) 4t.tr.2012/4t.tr.2011 –11,5 –18,0 –17,6 –19,7 (%) 2n.sm.2012/2n.sm.2011 –13,3 –16,3 –15,5 –18,7 7.000 20 2012/2011 –12,2 –12,7 –12,8 –15,3 6.000 10 2011/2010 –23,0 –17,1 –18,1 –16,7 5.000 0 4.000 -10 La matriculació de vehicles a Barcelona durant el darrer 3.000 -20 trimestre de 2012 ha ajudat a moderar lleument la 2.000 -30 trajectòria descendent de la resta de l’any. Una evolució 1.000 -40 que difereix de la de la resta del país. 0 2008 2009 2010 2011 2012 -50 Els gairebé 28.500 vehicles nous matriculats a Barcelona Matriculacions mensuals Variació darrers dotze mesos (%) du rant el 2012 (poc més de la meitat han estat turismes) no passen de representar el 40% dels que es van estrenar cinc anys abans, el millor moment de la historia en termes d’expansió del parc automobilístic. A Catalunya, durant el trienni 2005-2007 es van matricular gairebé 400.000 vehi- Matriculacions per tipus de vehicles cles de mitjana anual. L’any passat, només l’equivalent al (variació interanual) (%) 40% d’aquest total. Total vehicles Una davallada tan intensa i general no s’explica només per l’impacte de la crisi econòmica sobre la capacitat adquisiti- va i inversora de famílies i empreses. També s’ha de tenir en Turismes compte l’excepcionalitat dels volums de matriculació del trienn i esmentat, quan l’eufòria econòmica i creditícia va afa- Motos i ciclomotors vorir una ampliació i renovació accelerada del parc de vehi- cles. I tenir present que les necessitats, les preferències i la Resta sensibilitat amb iental dels consumidors no són les mateixes -30 -20 -10 0 10 20 ara que les de deu anys enrere. En conseqüència, és molt probable que la correcció en aquest mercat encara es man- 2012 2011 2010 tingui al llarg de 2013 tot i que amb menys intensitat que durant el darrer bienni. 23 IV. Transports i comunicacions Port: mercaderies i passatgers Barcelona economia 81 Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828 2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217 2006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.466 2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700 2008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.886 2009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630 2010 17.051 25.927 15.491 12.391 686 10.869 875 2.667 13.616 23.156 1r.tr. 3.805 6.117 3.467 2.908 143 2.617 194 593 3.007 5.532 2n.tr. 4.104 6.367 3.767 3.159 140 2.621 198 587 3.171 5.628 3r.tr. 4.534 6.670 4.068 3.214 178 2.679 288 777 3.602 5.871 4t.tr. 4.609 6.772 4.188 3.111 225 2.952 195 710 3.836 6.126 2011 18.258 24.808 16.493 12.268 824 9.936 940 2.605 14.695 21.676 1r.tr. 4.414 6.673 4.065 3.248 136 2.856 213 571 3.637 6.020 2n.tr. 4.622 6.352 4.178 3.346 195 2.323 249 682 3.675 5.534 3r.tr. 4.802 6.298 4.306 3.029 236 2.548 260 721 3.774 5.478 4t.tr. 4.420 5.485 3.944 2.645 257 2.209 218 631 3.609 4.644 2012 19.114 22.373 15.913 10.457 1.210 9.221 1.991 2.695 15.250 19.318 1r.tr. 4.293 5.591 3.675 2.591 223 2.345 395 655 3.407 4.849 2n.tr. 5.036 5.960 4.078 2.858 333 2.322 626 781 3.982 5.118 3r.tr. 5.193 5.489 4.308 2.616 338 2.218 547 655 4.043 4.754 4t.tr. 4.592 5.333 3.852 2.392 317 2.336 423 605 3.819 4.597 Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Total mercaderies Variació (%) Cabotatge Exterior Total Evolució del tràfic de mercaderies 4t.tr.2012/4t.tr.2011 milions de tones Total –8,7 2,2 0,4 60 Càrrega general 1,4 –6,7 –5,3 Líquids a doll –29,4 16,9 7,5 50 Sòlids a granel –30,6 27,2 24,5 40 2n.sem.2012/2n.sem2011 30 Total –3,0 –1,6 –1,8 20 Càrrega general 4,4 –7,7 –5,5 Líquids a doll –26,5 4,3 –0,8 10 Sòlids a granel 27,0 23,4 23,5 0 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 2012/2011 Total 3,3 –4,9 –3,6 Càrrega general Dolls líquids i sòlids Càrrega general 8,0 –11,8 –8,3 Líquids a doll –19,2 –0,3 –3,1 Sòlids a granel 127,7 30,5 33,1 L’activitat portuària durant 2012 no ha pogut mantenir la 2011/2010 tendència lleument expansiva del bienni anterior però Total 7,9 –1,1 0,2 la variació del darrer trimestre de l’any fa pensar en Càrrega general 2,0 3,4 3,2 una propera estabilització del volum de tràfic. Líquids a doll 30,6 –11,2 –6,8 Sòlids a granel 35,1 –1,3 –0,6 Durant el darrer trimestre de 2012 el port de Barcelona ha canalitzat el tràfic de gairebé deu milions de tones de mer- caderies, un 0,4% més que durant el mateix període d’un any abans. Un increment insuficient per canviar el signe anual però valuós perquè es produeix en un context especialment difícil tant per les economies espanyola i catalana com per la de la Unió Europea. 25 Port: mercaderies i passatgers Barcelona economia 81 Tràfic de contenidors Evolució del tràfic exterior Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia milions de tones Període Exterior Cabotatge Total (milers tones) 50 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 40 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 30 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 20 2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929 10 2006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.573 2007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.417 0 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 2008 2.298.542 270.935 2.569.477 25.159 2009 1.590.200 206.957 1.797.157 17.612 Exportacions Importacions 2010 1.764.993 183.430 1.948.423 19.205 1r.tr. 392.496 44.082 436.578 4.335 2n.tr. 418.052 46.268 464.320 4.586 3r.tr. 476.198 46.052 522.250 5.085 Tràfic de contenidors 4t.tr. 478.247 47.028 525.275 5.199 milions de Teus variació (%) 2011 1.837.086 197.607 2.034.693 19.861 3,0 20 1r.tr. 496.980 42.329 539.309 5.279 2n.tr. 475.609 54.554 530.163 5.173 2,5 10 3r.tr. 459.732 56.931 516.663 4.973 2,0 0 4t.tr. 404.765 43.793 448.558 4.436 1,5 -10 2012 1.591.865 164.566 1.756.431 17.401 1,0 -20 1r.tr. 371.643 38.898 410.541 4.098 2n.tr. 393.979 43.454 437.433 4.416 0,5 -30 3r.tr. 431.400 45.889 477.289 4.617 0,0 -40 4t.tr. 394.843 36.325 431.168 4.270 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%) Teus Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones 4t.tr.2012/4t.tr.2011 –2,5 –17,1 –3,9 –3,7 La davallada de les importacions de productes energètics 2n.sm.2012/2n.sm.2011 –4,4 –18,4 –5,9 –5,5 s’ha vist parcialment compensada per l’augment de les 2012/2011 –13,3 –16,7 –13,7 –12,4 exportacions de ciment i clínquer. El total exportat s’acosta 2011/2010 4,1 7,7 4,4 3,4 als màxims assolits el 2008. Els 41,5 milions de tones que han passat pel port durant 2012 s’han quedat a 1,5 milions del total de 2011. Un descens del Tràfic de contenidors segons origen/destinació 3,6% que és imputable en exclusiva al tràfic amb l’exterior, que perd un 5%. El de cabotatge ha mantingut la tendència milers de teus 500 alcista d’un any abans. Però una simple ullada a les xifres 450 del tràfic amb l’exterior posa de manifest que el descens s’ha 400 concentrat en les importacions, un reflex de la contracció de 350 la demanda interna. Mentre que el tràfic d’importació s’ha 300 reduït gairebé un 11% en el conjunt de 2012, les exporta- 250 cions han man tingut la tendència ascendent dels darrers anys 200 creixent un 3,7% i superant novament la cota dels quinze 150 milions de tones anuals. 100 50 0 Per modalitat de transport, tant la càrrega general –que inclou 2008 2009 2010 2011 2012 la mercaderia de més valor afegit– com els líquids a doll O/D Bcn. En trànsit –bàsicam ent productes energètics i químics– han acabat l’any amb pèrdues de volum significatives. L’agregat dels sò lids a granel registra un creixement espectacular gràcies a l’aug- ment de les exportacions de ciment i clínker i al tràfic de productes alimentaris i del sector agro-ramader. El descens de la càrrega general explica l’evolució, igualment a la baixa, del tràfic de contenidors. Un descens molt escorat en el seg- ment dels contenidors en trànsit. 26 Port: mercaderies i passatgers Barcelona economia 81 Distribució del tràfic per productes (2012) O rigen/destinació del tràfic portuari exterior (2012) Variació (%) Variació (%) Productes Tones 2012/2011 2011/2010 Àrees geogràfiques Tones 2012/2011 2011/2010 Gas natural 3.841.432 –6,4 –19,4 França / Itàlia 5.306.655 –17,4 –13,8 Gasoil, gasolina i fuel 4.191.759 –12,7 4,5 Europa (Atlàntic) 2.393.063 7,7 9,8 Biocombustibles 988.945 44,7 n.d. Med. Or., Negre i Pr. Orient 3.253.945 11,6 –2,5 Altres productes energètics 339.757 –17,3 –14,3 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 4.142.362 –0,1 7,4 Productes siderometal·lúrgics 2.162.777 –5,7 4,9 Sud i sud-est asiàtic 2.452.895 –5,2 6,5 Potasses i altres adobs 615.547 –15,6 75,3 Extrem Orient i Japó 3.936.519 –10,3 0,6 Productes químics 3.935.120 –7,3 6,7 Nord d’Àfrica 4.749.582 6,1 –1,1 Ciment i clínker 1.339.471 262,1 –22,2 Resta d’Àfrica 1.813.019 0,5 –16,0 Altres materials construcció 977.834 –22,1 33,5 Amèrica del Nord (Atlàntic) 748.557 –19,4 1,1 Cereals i farines 736.958 22,0 13,0 Golf de Mèxic 1.072.138 –39,1 14,9 Fava de soja 1.508.189 –0,5 –8,6 Amèrica Central i Carib 762.458 23,9 –21,1 Pinso i farratges 1.267.220 34,9 18,0 Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.809.878 –1,2 11,4 Fruites i verdures 414.825 –26,3 8,9 Amèrica del Nord (Pacífic) 64.001 3,9 –52,4 Begudes i derivats 705.060 5,8 14,7 Amèrica del Sud (Pacífic) 386.883 –11,8 22,0 Conserves 187.038 –6,6 45,0 Oceania i Illes del Pacífic 231.535 –4,5 –8,6 Tabac, cafè i cacau 462.153 2,0 –6,4 Olis i greixos 922.990 26,3 –15,7 Pesca congelada 82.946 –26,9 27,2 Tràfic comercial per àrees geogràfiques Resta productes alimentaris 1.475.334 –1,6 6,5 (percentatge sobre el total) Paper i pasta 1.438.877 –7,8 5,8 Oceania i Illes del Pacífic Fusta 112.838 –45,5 –0,8 Amèrica del Sud Maquinària i recanvis 1.297.815 –9,2 1,0 Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Automòbils i peces 1.529.914 –0,2 20,6 Amèrica del Nord Resta de mercaderies 3.891.765 –14,4 –12,0 Resta d’Àfrica Tares 7.060.861 –7,1 1,1 Nord d’Àfrica Extrem Orient i Japó Total 41.487.425 –3,6 0,2 Sud i sud-est asiàtic Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic Med. Or., Negre i Pròxim Orient Europa (Atlàntic) Principals tipologies del tràfic comercial França i Itàlia (milions de tones) 0 4 8 12 16 20 % 2012 2011 Automòbils i maquinària Paper i pasta Agro-ramader i alimentació Amb els resultats de final de 2012 es confirma que la majo- Materials construcció ria dels agregats més importants de la mercaderia que passa Química pel port de la ciutat ha vist caure el seu volum de tràfic en Sidero-metal·lúrgia relació a un any abans. En els cas de les importacions de gas Energia natural i del tràfic englobat en l’heterogeni epígraf de resta 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 de mercad eries, el retrocés es produeix per segon any con- 2012 2011 2010 secutiu. A aquests dos grans segments reincidents en la ten- dència descendent s’hi han afegit enguany els combustibles derivats del pe troli, els productes siderometal·lúrgics, els quí- mics, el paper i pasta i la maquinària i recanvis entre els més rellevants. No més els biocombustibles, el ciment i clínker i alguns productes agro ramaders i alimentaris han acabat l’any clarament en positiu. 27 Port: mercaderies i passatgers Barcelona economia 81 Trànsit de passatgers Tràfic portuari d’exportació Ferris Creuers en milions de tones (%) Període regulars Creuers trànsit Total 18 30 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 15 20 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 12 10 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 9 0 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 6 -10 2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330 3 -20 2006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.751 2007 1.114.445 975.907 789.287 2.879.639 0 -30 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2008 1.151.976 1.150.933 922.957 3.225.866 acumulat darrers dotze mesos 2009 1.048.890 1.181.328 971.519 3.201.737 taxa de variació interanual (%) 2010 1.107.675 1.265.605 1.084.659 3.457.939 1r.tr. 131.671 71.331 94.325 297.327 2n.tr. 295.752 418.036 323.157 1.036.945 3r.tr. 533.580 509.348 407.086 1.450.014 Trànsit de viatgers 4t.tr. 146.672 266.890 260.091 673.653 milers 2011 1.169.820 1.502.623 1.156.069 3.828.512 4.000 1r.tr. 135.941 71.636 121.008 328.585 3.500 2n.tr. 319.215 475.156 336.516 1.130.887 3.000 3r.tr. 566.050 688.896 419.094 1.674.040 4t.tr. 148.614 266.935 279.451 695.000 2.500 2.000 2012 1.013.885 1.438.383 970.251 3.422.519 1.500 1r.tr. 144.418 72.720 85.930 303.068 1.000 2n.tr. 269.295 464.131 282.364 1.015.790 3r.tr. 469.143 613.186 327.790 1.410.119 500 4t.tr. 131.029 288.346 274.167 693.542 0 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 Ferris regulars Creuers Creuers en trànsit 4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ Variació (%) 4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010 Ferris regulars –11,8 –16,0 –13,3 5,6 S’han intensificat els intercanvis comercials amb els ports Creuers 8,0 –5,7 –4,3 18,7 no europeus del Mediterrani. L’augment de la competència Creuers en trànsit –1,9 –13,8 –16,1 6,6 en un context econòmic recessiu ha incidit en l’activitat del Total –0,2 –11,2 –10,6 10,7 port de Barcelona. L’enduriment de la recessió econòmica i la incertesa de les La contracció de les importacions i l’augment de les expor- expectatives a mitjà termini han acabat impactant en el tacions, a banda de decisions empresarials, ajuda a explicar negoci dels creuers i en el conjunt del trànsit de passatgers la contenció del tràfic comercial entre el port de la ciutat i pel port. els ports asiàtics de l’Índic i Pacífic. Els més propers, els del Mediterrani i Golf Pèrsic, han guanyat quota de mercat. Ja des de començament d’any s’intuïa que durant el 2012 no També s’ha reduït el volum de tràfic amb el continent ame- es podrien repetir les excel·lents xifres d’un any abans pel ricà, sent especialment intens en el cas del Golf de Mèxic i que fa al trànsit de passatgers pel port. El progressiu empit- de la meitat septentrional del continent. El tràfic amb Amèri- jorament de la situació econòmica al conjunt de la Unió ca del Sud s’ha mantingut relativament estable. Ha continu- Europea i especialment a Espanya i Itàlia, afegia incertesa a at minvant el volum de tràfic encara majoritari amb els ports la desconfiança provocada pel naufragi del Costa Concòr- més propers de França i Itàlia, alhora que es van consolidant dia. Que finalment la pèrdua de passatgers s’hagi limitat al les rutes que comuniquen el port de Barcelona amb els de la guany d’un any abans, quan es van assolir màxims històrics resta d’Europa. Per continents, amb les dades de 2012 el port a tots els segments, i afecti molt més als creuers en trànsit de Barcelona només ha guanyat presència a l’Àfrica i Ocea- que no als ancorats a Barcelona, s’ha de considerar un resul- nia. La contracció del PIB espanyol i de l’europeu i l’augment tat acceptable. Com en el cas del tràfic de mercaderia, s’ha de competència d’altres ports del seu entorn li ha restat pre- de tenir present també la pressió d’una competència que no sència en les grans rutes del tràfic marítim. El fort descens ha deixat d’augmentar durant tots els anys d’expansió. del nombre de contenidors en trànsit pel port de la ciutat n’és un bon indici. 28 Aeroport: passatgers i mercaderies Barcelona economia 81 Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l’aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542 2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811 2006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.520 2007 32.898 4.798 10.383 14.660 2.964 96.786 16.137 80.649 352.501 168.179 181.286 2008 30.272 3.435 9.135 13.974 3.695 103.996 13.072 90.924 321.693 145.273 173.457 2009 27.422 3.045 8.136 12.703 3.521 89.815 10.492 79.323 278.984 122.906 153.556 2010 29.210 3.071 8.557 13.242 4.302 103.280 10.791 92.489 277.832 116.155 158.894 1r.tr. 5.788 787 1.811 2.486 699 25.068 2.490 22.578 60.743 27.799 32.401 2n.tr. 7.371 838 2.098 3.353 1.075 28.018 2.809 25.209 71.098 29.798 40.416 3r.tr. 8.855 681 2.492 4.103 1.567 24.363 2.767 21.596 75.712 28.867 46.204 4t.tr. 7.195 765 2.157 3.300 962 25.831 2.725 23.106 70.279 29.691 39.873 2011 34.398 3.172 9.533 16.323 5.341 96.573 11.008 85.565 303.054 118.062 182.539 1r.tr. 6.685 759 2.050 3.060 813 24.760 2.541 22.219 67.372 28.974 37.874 2n.tr. 9.187 844 2.479 4.427 1.433 24.895 2.909 21.986 80.760 31.140 48.906 3r.tr. 10.570 750 2.803 5.012 1.996 23.243 2.946 20.297 83.697 30.326 52.753 4t.tr. 7.956 819 2.201 3.824 1.099 23.675 2.612 21.063 71.225 27.622 43.006 2012 35.145 2.572 8.879 17.823 5.817 96.520 8.845 87.675 290.004 98.943 188.549 1r.tr. 6.871 704 1.860 3.386 905 22.681 2.354 20.327 62.228 23.128 38.581 2n.tr. 9.553 697 2.365 4.947 1.530 24.827 2.415 22.412 78.856 26.614 51.450 3r.tr. 11.197 549 2.747 5.648 2.237 23.605 2.205 21.400 84.498 26.837 56.984 4t.tr. 7.525 622 1.907 3.842 1.146 25.406 1.870 23.535 64.422 22.364 41.534 1 El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. La distribució entre interior i internacional pot variar lleugerament entre les diferents taules depenent si es considera el trànsit comercial o la totalitat. Font (per a tot l’apartat, si no s’indica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena. Variació (%) Passatgers 4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ milions variació (%) 4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010 40 20 Total –5,4 1,1 2,2 17,8 15 BCN-MDD –24,1 –25,4 –18,9 3,0 35 10 Resta interior –13,4 –7,0 –6,9 11,5 30 5 Unió Europea 0,5 7,4 9,2 23,3 Resta internacional 4,2 9,3 8,9 24,1 25 0 20 -5 -10 Variació (%) Mercaderies 15 -15 4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ 10 -20 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010 Total 7,3 4,5 –0,1 –6,5 Interior –28,4 –26,7 –19,6 2,0 Internacional 11,7 8,6 2,5 –7,5 L’estroncament de la trajectòria alcista en el darrer trimestre Variació (%) Avions de l’any no ha impedit que l’aeroport hagi tancat 2012 amb més de 35 milions de passatgers, un nou rècord històric. 4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ 4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010 En un context de caigudes generalitzades de viatgers en les Total –9,6 –3,9 –4,3 9,1 principals infraestructures espanyoles, incloent les aeropor- Interior –19,0 –15,1 –16,2 1,6 Internacional –3,4 2,9 3,3 14,9 tuàries, les dades de viatgers que han passat per l’aeroport de El Prat reflecteixen el manteniment de la tònica ascendent del darrer bienni, un fet que ha permès consolidar i fins i tot superar els valors de l’any anterior, quan es va fer un impac- tant salt endavant amb un creixement del 17,8%. 29 Aeroport: passatgers i mercaderies Barcelona economia 81 Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons país Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons d’origen o destinació dels vols (2012) aeroport d’origen o destinació dels vols (2012) Nombre de 2012/ % sobre el Aeroports espanyols Aeroports internacionals passatgers 2011(%) total Ciutat/aeroport Passatgers Ciutat/aeroport Passatgers Espanya 11.465.907 –9,6 32,6 Regne Unit 3.210.155 32,7 9,1 Madrid/Barajas 2.573.032 Amsterdam/Schipol 1.251.440 Itàlia 2.848.129 0,8 8,1 Palma de Mallorca 1.460.270 París/Charles de Gaulle 1.028.007 Alemanya 2.756.895 7,4 7,8 Sevilla 979.461 París/Orly 836.779 França 2.721.751 14,8 7,7 Eivissa 852.663 Londres/Gatwick 742.151 Holanda 1.411.125 –2,2 4,0 Màlaga 795.680 Roma/ Fiumicino 739.708 Suïsa 1.346.566 3,9 3,8 Menorca 656.441 Londres/Heathrow 737.571 Federació Russa 1.268.366 35,1 3,6 Bilbao 613.057 Munich 676.978 Portugal 899.731 –3,0 2,6 Santiago 448.793 Frankfurt 639.902 Bèlgica 841.877 10,8 2,4 Alacant 416.454 Lisboa 603.543 Estats Units 710.597 –2,7 2,0 FGL.Granada/Jaén 375.152 Milà/Malpensa 589.618 Àustria 444.150 22,9 1,3 Astúries 353.913 Zuric 560.721 Suècia 377.585 20,9 1,1 Tenerife N/Los Rodeos 333.530 Ginebra 528.891 Dinamarca 341.381 –16,4 1,0 Gran Canària 323.051 Brussel·les 523.105 Israel 334.317 –3,6 1,0 Resta aeroports 1.269.667 Resta aeroports 14.181.787 Marroc 331.205 0,5 0,9 Romania 328.629 –9,0 0,9 Total 11.451.164 Total 23.640.201 Irlanda 321.618 3,6 0,9 Turquia 297.662 2,8 0,8 Polònia 276.544 50,5 0,8 República Txeca 254.533 –17,5 0,7 Passatgers per l’aeroport per mesos (milions) Noruega 248.825 7,8 0,7 gn Grècia 189.765 –24,1 0,5 ds 4 fb Hongria 172.756 105,4 0,5 Qatar 168.630 21,4 0,5 3 Resta de països 1.576.477 n.d. 4,5 nv 2 mç Total 35.145.176 2,2 100,– 1 oc 0 ab 2010 2011 Distribució dels passatgers de vols comercials st mg 2012 de Barcelona (exclosos trànsits) milions ag jn 40 jl 35 30 25 20 15 Aeronaus i passatgers 10 Nombre de (mitjanes diàries) passatgers 5 110.000 0 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 100.000 2012 2011 2007 90.000 2008 Interior Internacional 80.000 2010 2006 2005 70.000 2009 2004 60.000 L’augment de 2012, un 2,2%, pot semblar poca cosa en rela- 50.000 1998 2001 ció amb el de l’any anterior, però s’ha de valorar com més 40.000 que digne atès que el de Barcelona és l’únic aeroport que 30.000 1995 creix entre els dotze més grans de la xarxa espanyola; una 20.000 400 500 600 700 800 900 1.000 xarxa que, en el seu conjunt, ha perdut en 2012 deu milions Operacions d’aeronaus de passatgers, un 5% en relació amb l’any anterior. Pel que fa a les operacions d’enlairament i d’aterratge rea- litzades a El Prat, en 2012 s’ha registrat un descens del en la utilització d’aeronaus més grans lligades a l’expansió 4,3%. Una davallada que ha estat generalitzada al llarg de del tràfic intercontinental. En conjunt, les mitjanes diàries l’any amb la única excepció d’uns lleus augments en juliol i d’operacions consignades –gairebé 800– i d’usuaris trans- agost, mesos de màxima afluència turística. La davallada portats –poc més de 96.000– palesen que, en comparació amb anual s’ha d’emmarcar en el context inflacionista dels preus cinc anys enrere i sense entrar a considerar les rutes, s’està dels carburants, en les operacions de concentració de rutes i traslladant un nombre superior de viatgers en un menor nombre d’aeronaus. 30 Aeroport: passatgers i mercaderies Barcelona economia 81 Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (2012) Passatgers Mercaderies (tones) Avions Total Variació Internacional/ Regular/ Variació Variació Aeroports (milers) interanual(%) Total (%) Total (%) Total interanual(%) Total interanual(%) 1. Madrid-Barajas 45.195 –9,0 67,9 98,9 359.362 –8,8 373.185 –13,1 2. Barcelona 35.145 2,2 67,4 96,9 96.520 –0,1 290.004 –4,3 3. Palma de Mallorca 22.667 –0,3 75,3 84,9 13.712 –13,1 173.957 –3,4 4. Màlaga 12.582 –1,9 80,7 93,7 2.711 –9,4 102.153 –4,9 5. Gran Canària 9.892 –6,1 59,1 71,4 20.603 –13,0 100.390 –9,8 6. Alacant 8.855 –10,7 84,0 82,0 2.526 –16,1 62.468 –17,3 7. Tenerife Sud 8.531 –1,5 89,4 64,3 3.905 –12,8 56.210 –3,2 8. Eivissa 5.555 –1,6 58,3 83,5 2.616 –5,0 57.737 –6,5 9. Lanzarote 5.169 –6,8 67,0 72,5 2.108 –26,6 44.787 –9,8 10. València 4.752 –4,6 65,9 98,0 11.126 5,9 59.824 –15,0 11. Fuerteventura 4.399 –11,1 76,0 71,5 1.213 –22,1 37.772 –15,2 12. Sevilla 4.287 –13,5 33,8 97,1 4.774 –6,9 48.501 –13,4 13. Bilbao 4.171 3,1 34,4 97,0 2.263 –14,1 50.030 –8,1 14. Tenerife Nord 3.718 –9,2 1,3 99,4 14.767 –6,2 55.784 –10,9 15. Girona 2.845 –5,4 91,7 95,9 134 114,3 27.674 –0,4 Total Espanya 194.230 –5,0 65,4 90,6 649.745 –3,3 1.924.668 –10,1 Evolució del trànsit aeroportuari als aeroports espanyols Distribució de passatgers de l’aeroport de BCN % per companyies milions passatgers 100 250 80 200 60 150 40 100 20 50 0 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Vueling Ryanair EasyJet Iberia Madrid Barcelona Palma de Mallorca Lufthansa Air Europa Air France British Airways Màlaga Gran Canària Resta aeroports espanyols Swiss intern. KLM Wizz Air Hungary Altres Nota: Vueling i Clickair es van fusionar el juliol de 2009. Ryanair comença a operar setembre 2010. Pel que fa al transport de mercaderia, el còmput anual s’ha situat en 2012 en un nivell pràcticament idèntic al de l’any anterior i lluny dels màxims assolits en 2009 i 2010, quan es turisme i la tendència creixent de molts ciutadans europeus van despassar les cent-mil tones. El tret més rellevant ha d’establir-se temporalment en d’altres països de la UE per estat la divergent trajectòria del tràfic interior –que cau gai- raó d’estudis o de feina. rebé un 20%–, i la del tràfic internacional, que creix un 2,5% gràcies exclusivament al tràfic amb l’exterior de la UE. Aquestes tendències de fons han estat recolzades en unes polítiques de preus a la baixa i d’augment de rutes per part Prossegueix la internacionalització de l’aeroport: un 67,4% de les aerolínies, que s’han mogut en un entorn de forta dels usuaris ha tingut en 2012 un punt d’origen o destinació competència i de forts sotracs des del punt de vista acciona- a l’estranger, vint punts més que en 2000. rial i empresarial. Justament aquests sotracs són els que han capgirat en els darrers anys la distribució de passatgers per Potser l’element més significatiu de l’evolució del transport companyies, fins al punt que les dues companyies que més de passatgers per via aèria és la cada cop més acusada viatgers han transportat en 2012 –amb un 44,6% del total– divergència entre el mercat interior i l’internacional: les són Vueling i Ryanair, dues companyies sense presència a El rutes amb l’exterior –i especialment les de fora de la UE– Prat en una data tan recent com 2004. Juntament amb la ter- continuen guanyant pes mentre que les d’interior han regis- cera en nombre de viatgers, EasyJet, són les que més usua- trat una notable i sostinguda pèrdua de viatgers. A banda que ris han guanyat en relació amb l’any anterior, reflectint els fluxos dins del mercat interior estan sent molt penalitzats l’augment de la quota del segment de baix cost. Per últim, per la difícil conjuntura econòmica en general i per la gran resta apuntar que el doble potencial que ofereix la ciutat i el feblesa de la demanda interna en particular, i sense oblidar seu entorn com a destinació (i origen) vacacional i per a la competència amb l’AVE, el cert és que la tendència de negocis ha enlairat El Prat fins a la posició capdavantera fons dels darrers anys ha estat l’expansió ferma i sostinguda mundial com a l’aeroport que més rutes té previst obrir en del segment internacional, en línia amb la globalització 2013. econòmica –sobretot d’una economia de serveis–, l’auge del 31 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Barcelona economia 81 Transport públic metropolità (milers de viatges) Transport públic urbà (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total Xarxa Xarxa FGC 2000 450.100 298.500 — 748.600 Període Metro Autobusos Servei urbà Total 2001 471.770 283.564 — 755.334 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2002 502.911 297.154 — 800.065 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2003 516.961 320.167 — 837.128 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 2004 533.186 327.340 7.688 868.214 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 2004 342.793 200.405 28.994 579.880 2005 542.930 330.770 13.040 886.740 2006 553.630 340.120 16.910 910.660 2005 345.273 199.741 28.984 587.037 2007 562.550 351.380 20.860 934.790 2006 353.388 201.809 29.210 601.308 2008 571.650 339.680 23.110 934.440 2007 366.372 203.679 29.321 619.132 2009 551.580 338.800 23.980 914.360 2008 376.374 188.333 29.980 617.857 2009 361.653 189.869 28.290 603.663 2010 564.800 333.700 23.800 922.300 1r.sem. 287.500 172.200 12.100 471.900 2010 381.222 183.357 27.078 615.399 2n.sem. 277.200 161.600 11.700 450.500 1r.tr. 93.905 47.177 7.490 154.332 2n.tr. 99.427 48.969 7.197 161.973 2011 575.770 335.600 24.196 935.470 3r.tr. 87.922 40.178 5.453 138.843 1r.sem. 296.900 172.200 12.366 481.400 4t.tr. 99.968 47.034 6.939 160.251 2n.sem. 278.870 163.400 11.830 454.070 2011 388.978 181.678 26.296 621.147 2012 554.400 321.500 23.661 899.536 1r.tr. 98.646 46.362 7.065 158.164 1r.sem. 290.400 169.500 12.325 472.200 2n.tr. 101.751 47.727 6.973 162.726 2n.sem. 264.000 152.000 11.336 427.336 3r.tr. 90.020 40.527 5.431 141.480 Nota: Les dades del darrer any són provisionals. 4t.tr. 98.561 47.062 6.826 158.777 Font: Autoritat del Transport Metropolità i estimació pròpia. 2012 373.505 173.965 23.299 594.430 1r.tr. 97.914 46.489 6.263 156.862 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ 2010/ 2n.tr. 98.363 46.823 5.964 157.279 Variació (%) 2n.sem.2011 2011 2010 2009 3r.tr. 84.523 38.193 4.715 132.584 Ferroviari –5,3 –3,7 1,9 2,4 4t.tr. 92.705 42.460 6.357 147.705 Autobús –7,0 –4,2 –0,2 –1,5 Nota: El Total inclou els viatges en tramvia. Tramvia –4,2 –2,2 1,7 –0,7 Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM. Total –5,9 –3,8 1,1 0,9 4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ Variació (%) 4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011/ 2010 Metro –5,9 –6,0 –4,0 2,0 Total transport públic urbà Autobús –9,8 –7,9 –4,2 –0,9 FGC –6,9 –9,7 –11,4 –2,9 milions de viatges variació (%) 650 4 Total Urbà –7,0 –6,7 –4,3 0,9 625 600 2 575 Durant 2012, el nombre de viatges en transport públic a 0 550 l’àmbit metropolità s’ha reduït després de dos anys de 525 -2 recuperació i d’assolir màxims històrics. 500 -4 475 Segons les dades avançades per l’ATM, l’evolució del nom- 450 -6 bre de viatges, o més exactament validacions, al sistema inte- 2007 2008 2009 2010 2011 2012 grat del transport públic metropolità ha anat de més a menys Total acumulat darrers dotze mesos al llarg de 2012. Una evolució que s’ha de relacionar direc- Taxa de variació interanual (%) tament amb la registrada per l’activitat econòmica i el mer- cat laboral. El descens de l’1,9% del primer semestre s’ha triplicat en el segon. En el conjunt de l’any s’han deixat de fer gairebé 36 milions de viatges, un 3,8% dels realitzats un any abans. Els quasi 900 milions de validacions de 2012 és el total més baix dels darrers set anys i es produeix tot just després del màxim assolit el 2011. 32 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Barcelona economia 81 Transport públic de rodalia (milers) Total ferrocarril de rodalia RENFE FGC milions de viatges variació (%) Línia Metro 180 4 Període Total Llobr-Anoia Vallès Total Total 170 2000 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2 2001 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 160 2002 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 150 0 2003 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 140 2004 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997 130 -2 120 2005 121.835 18.117 27.834 45.951 167.786 -4 110 2006 120.887 19.961 28.713 48.674 169.561 2007 116.964 20.112 29.518 49.630 166.594 100 -6 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2008 114.866 21.188 29.773 50.960 165.826 Total acumulat darrers dotze mesos 2009 109.965 21.663 29.835 51.498 161.463 Taxa de variació interanual (%) 2010 103.688 21.980 30.703 52.683 156.371 1r.tr. 25.617 5.700 7.965 13.665 39.282 2n.tr. 26.109 5.685 8.352 14.037 40.146 de la dècada passada. Aquesta variació tan modesta ha per - 3r.tr. 24.782 5.015 6.202 11.217 35.999 mès compensar parcialment el retrocés més accentuat del 4t.tr. 27.180 5.580 8.185 13.765 40.945 nombre d’usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat i limitar el descens del nombre de viatges en el conjunt del servei 2011 106.182 23.036 31.131 54.168 160.350 1r.tr. 26.298 5.689 8.266 13.955 40.253 ferro viari de rodalia durant 2012 a un 1,7%. 2n.tr. 28.188 5.843 8.072 13.915 42.103 3r.tr. 24.864 5.641 6.316 11.957 36.821 En el cas de transport públic urbà, el descens supera el 4% i 4t.tr. 26.832 5.864 8.477 14.341 41.173 és liderat pel servei urbà dels FGC. Tant el metro com els autobusos registren pèrdues a l’entorn del 4%, intensifica- 2012 105.918 21.285 30.374 51.659 157.577 des durant la segona meitat de l’any. Les reivindicacions 1r.tr. 26.498 5.808 8.400 14.207 40.705 2n.tr. 28.022 5.462 7.730 13.192 41.214 laborals expliquen una part d’aquesta pèrdua, especialment 3r.tr. 25.362 4.646 5.884 10.530 35.892 en el servei dels autobusos. El tramvia també ha tancat l’any 4t.tr. 26.036 5.369 8.360 13.729 39.765 lleument en negatiu. Que el descens hagi estat generalitzat i Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de més acusat en el servei urbà que en el de rodalia remet a una la Generalitat de Catalunya. causa comuna –la conjuntura econòmica i la feblesa del mercat laboral– i a una demanda més inelàstica del servei de rodalia que no pas de l’urbà davant de canvis tarifaris. La 4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ Variació (%) 4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011/ 2010 mobilitat obligada per motius de feina o estudi és percen- tualment molt més alta en els desplaçaments interurbans que RENFE –3,0 –0,6 –0,3 2,4 no pas en els urbans. En una part d’aquests, la bicicleta i les FGC –4,3 –7,8 –4,6 2,8 Total rodalia –3,4 –3,0 –1,7 2,5 cames són alternatives cada cop més valorades. L’evolució a la baixa l’han patit tots els operadors i els dife- rents sistemes de transport. Tant el de superfície com el sub- terrani. Tant el ferrocarril com l’autobús. Tant el servei urbà com el de rodalia. Això no treu que s’observin diferències d’intensitat significatives. Així, el transport públic de roda- lia ha aguantat millor que l’urbà. En concret, Renfe ha tan- cat l’any amb 106 milions de passatgers i un retrocés de no- més tres dècimes percentuals, el millor resultat entre tots els operadors, però lluny dels volums màxims assolits a mitjan 33 V. Turisme, fires i congressos Activitat turística Barcelona economia 81 Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Activitat hotelera segons categoria Període Pernoctacions Turistes1 Estada mitjana2 Ocupació Nombre de Nombre de Estada 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 Categoria habitacions (%) pernoctacions turistes mitjana 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 set-oct. 2012 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 H 5* 85,1 394.368 203.766 1,9 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 H 4* 88,4 1.578.545 738.127 2,1 H 3* 88,7 795.487 366.618 2,2 2005 10.931.638 5.656.848 1,9 H 2* 89,2 162.908 81.854 2,0 20063 13.198.982 6.709.175 2,0 H 1* 84,8 98.094 62.169 1,6 2007 13.620.347 7.108.393 1,9 Total 87,9 3.029.402 1.452.534 2,1 2008 12.485.198 6.659.075 1,9 nov-des. 2012 2009 12.817.171 6.476.034 2,0 H 5* 54,0 246.743 120.432 2,0 2010 14.047.396 7.133.524 2,0 H 4* 59,2 1.046.019 500.685 2,1 gn-fb 1.508.387 817.475 1,9 H 3* 58,0 552.737 271.024 2,0 mç-ab 2.302.949 1.248.526 1,8 H 2* 60,6 129.166 62.175 2,1 mg-jn 2.398.305 1.274.600 1,9 H 1* 48,6 67.794 44.755 1,5 jl-ag 2.956.616 1.353.142 2,2 Total 57,9 2.042.459 999.071 2,0 st-oc 2.801.479 1.380.859 2,0 nv-ds 2.079.660 1.058.922 2,0 2011 15.529.218 7.390.777 2,1 gn-fb 1.776.533 901.516 2,0 Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona mç-ab 2.627.048 1.246.890 2,1 milions mg-jn 2.877.086 1.356.965 2,1 18 jl-ag 3.306.392 1.507.143 2,2 16 st-oc 2.875.782 1.328.017 2,2 14 nv-ds 2.066.377 1.050.246 2,0 12 2012 15.931.932 7.440.113 2,1 10 gn-fb 1.794.548 897.708 2,0 8 mç-ab 2.709.755 1.305.821 2,1 6 mg-jn 2.962.704 1.367.500 2,2 4 jl-ag 3.393.065 1.417.478 2,4 2 st-oc 3.029.402 1.452.534 2,1 0 nv-ds 2.042.459 999.071 2,0 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 1 S’entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, Pernoctacions Turistes amb independència del motiu de la seva estada. 2 Dades expressades en nits. 3 A partir de 2006 s’ha modificat el métode d’estimació de les pernoctacions, els turistes i l’estada mit- jana, de tal forma que es trenquen les sèries. Les dades de 2005 s’han reconstruït amb la nova metodologia. Aquesta trajectòria a l’alça s’emmarca en el procés igualment Font (de tot l’apartat si no s’indica el contrari): Gremi d’Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona. expansiu que s’ha registrat a nivell mundial –on segons l’OMT el nombre de turistes va augmentar un 4%–, i a Espanya, on en 2012 el nombre de visitants estrangers comptabilitzats per l’INE Variació (%) Pernoctacions Turistes va augmentar un 2,9%, mentre que la despesa mitjana per turis- nov-des.2012/nov-des.2011 –1,2 –4,9 ta ho va fer un 2,7%. Catalunya va ser la comunitat que més 2n.sem. 2012/2n.sem. 2011 2,6 –0,4 viatgers estrangers va rebre i on més va créixer el nombre de visi - tants; visitants que, en un de cada dos casos, va passar o es va 2012/2011 2,6 0,7 allotjar a Barcelona durant la seva estada. En conjunt, el ba lanç 2011/2010 10,5 3,6 dels registres de turistes allotjats en hotels a Barcelona en 2012 se situa en gairebé setze milions de pernoctacions i 7,4 milions Tot i l’alentiment del creixement registrat en el darrer tram de de turistes, un 2,6% i un 0,7% més que un any enrere. l’any, els principals indicadors turístics tanquen 2012 amb nous màxims històrics. Aquests valors, que pràcticament doblen els de fa una dècada i quadrupliquen els de fa dues, s’emmarquen en la via de creixe- En un dels exercicis més difícils en termes econòmics de la ment que ha caracteritzat aquest sector d’activitat en la història història recent pel conjunt del país, el turisme ha tornat a des- recent, que ha permès al sector esdevenir un dels eixos vitals en tacar per ser un dels pocs sectors amb una evolució positiva que l’estructura productiva i laboral de la ciutat. I això ha estat pos- ha portat un cop més els seus registres a màxims històrics. És sible no només per la via de l’impacte directe sinó per l’induït, cert que s’ha esmorteït el ritme de creixement en relació amb el atès el fort component d’interconnexió que caracteritza el turis- bienni anterior, així com que durant el mes de desembre la xifra me amb sectors com el dels transports, el comerç, la gastrono- de visitants i la de pernoctacions va quedar per sota de l’asso- mia, els equipaments culturals o els esdeveniments esportius, lida un any enrere, però això no enfosqueix la vitalitat i la fer- entre d’altres. Aquest marc és el que ha impulsat l’augment de mesa d’un sector que pas a pas s’ha anat consolidant com un l’oferta hotelera, que en 2012 ha crescut en catorze nous hotels dels més sòlids de la nostra economia. i 1.600 places. 35 Activitat turística Barcelona economia 81 Lloc de procedència dels turistes Nombre de pernoctacions var(%) 2012 v2a0r1(%) milions variació (%) 2/ nombre % gn2–0m1g1 10 17 20 16 15 Espanya 1.449.042 21,8 –11,5 15 10 Unió Europea 2.862.992 43,1 –4,6 14 Alemanya 370.413 5,6 –0,3 13 5 Àustria 81.298 1,2 12,8 12 0 Bèlgica 128.988 1,9 4,4 11 -5 Dinamarca 66.565 1,0 –1,5 10 Finlàndia 49.531 0,7 –5,0 9 -10 França 511.345 7,7 –7,9 8 -15 2008 2009 2010 2011 2012 Grècia 30.471 0,5 –48,7 Irlanda 61.631 0,9 –6,5 total acumulat darrers dotze mesos Itàlia 438.827 6,6 –16,1 taxa de variació interanual (%) Luxemburg 6.708 0,1 5,2 Països Baixos 200.420 3,0 –3,4 Polònia 45.834 0,7 5,5 Portugal 91.372 1,4 –13,5 Regne Unit 529.621 8,0 7,0 Places hoteleres per categories República Txeca 18.478 0,3 –7,7 nombre de places Suècia 122.965 1,8 1,2 70.000 Resta Unió Europea 108.525 1,6 –1,4 Resta d’Europa 563.823 8,5 5,8 60.000 Amèrica 1.057.273 15,9 –3,6 50.000 Estats Units 567.752 8,5 0,1 40.000 Resta d’Amèrica 489.521 7,4 –7,5 30.000 Japó 145.548 2,2 –0,9 20.000 Països africans 69.746 1,0 5,6 10.000 Resta del món 499.722 7,5 13,4 0 Total 6.648.146 100,0 –3,9 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació del Departament d’Estadística de 1* 2* 3* 4* 5* i GL l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE. Creuers turístics pel Port de Barcelona Transports de l’oci passatgers (milers) vaixells milers de viatges venuts 3.000 1.000 8.000 2.500 900 6.000 2.000 800 1.500 700 4.000 1.000 600 500 500 2.000 0 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 400 0 Passatgers embarcats Passatgers desembarcats 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 Passatgers en trànsit Nombre de vaixells 1r.trim. 2n.trim. 3r.trim. 4t.trim. primer cas, perquè s’han consolidat els valors assolits amb L’esmorteïment del creixement de 2012 no és més que un l’impuls de 2011 i s’ha mantingut com a primer país emissor, reflex de la difícil conjuntura econòmica que travessen moltes per sobre dels 560.000 visitants. En el cas de Rússia, perquè de les economies emissores. En la vessant més propera, la fe - l’extraordinari ascens dels darrers anys –un 242% en el darrer blesa de la demanda interna a Catalunya i Espanya ha continuat trienni–, l’ha enlairat fins a la setena posició per països, per drenant el creixement, tal com va passar en 2011. Pel que fa al davant del Japó. Per acabar, resta comentar que tant els trans- turisme internacional, cal distingir dinàmiques molt diferents ports de l’oci com els creuers han vist frenat l’ascens dels que responen en gran mesura a la situació econòmica dels res- darrers anys. Els 2,4 milions de creueristes que han passat per pectius països: d’una banda, d’entre les grans potències econò- les instal·lacions portuàries suposen un descens del 10%, moti- miques i demogràfiques europees destaca l’augment del 7% vat pel retrocés dels creuers en trànsit. Aquesta reculada –que dels visitants britànics, mentre que els alemanys s’han mantin- es pro dueix després de set anys de creixement sostingut– no és gut, i francesos i italians han retrocedit. A banda del desplom impediment perquè 2012 es confirmi com el segon millor exer- de Grècia, els dos aspectes més rellevants en l’anàlisi de la pro- cici de la història en termes de volum de creueristes. cedència dels visitants els trobem a Estats Units i Rússia. En el 36 VI. Construcció Indicadors d’activitat al sector de la construcció Barcelona economia 81 Nombre d’empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris1 Evolució del PIB de la construcció (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya (%) Construcció 5 des. 2005 5.854 8.319 22.762 40.215 0 des. 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 des. 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 -5 des. 2008 5.118 7.232 19.252 34.031 Serveis immobiliaris -10 des. 2005 6.129 6.768 11.186 14.947 -15 des. 2006 6.459 7.139 11.970 16.188 des. 2007 6.382 6.944 11.423 15.533 -20 I.10 II.10 III.10 IV.10 I.11 II.11 III.11 IV.11 I.12 II.12 III.12 IV.12 des. 2008 5.997 6.458 10.229 13.645 PIB pm PIB Construcció Construcció i activitats immobiliàries març 2009 10.420 12.847 27.749 45.078 juny 2009 10.216 12.505 26.882 43.788 set. 2009 9.899 12.084 25.706 41.680 des. 2009 9.745 12.084 24.883 40.106 Treballadors del sector de la construcció milers març 2010 9.653 11.676 24.413 39.433 400 juny 2010 9.605 11.633 24.472 39.578 350 set. 2010 9.440 11.408 23.670 38.193 des. 2010 9.279 11.163 23.164 37.076 300 250 març 2011 9.196 11.050 22.882 36.709 200 juny 2011 9.111 10.925 22.635 36.366 set. 2011 8.897 10.677 21.911 34.983 150 des. 2011 8.802 10.501 21.242 33.606 100 50 març 2012 8.689 10.352 20.831 33.038 0 juny 2012 8.569 10.219 20.539 32.688 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 set. 2012 8.361 9.952 19.804 31.398 Barcelona Resta Catalunya des. 2012 8.212 9.705 19.200 30.229 Resta RMB/Àmbit Metropolità 1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. Aquest escenari de descens continuat dels volums d’activi- tat sectorial té un reflex directe en l’evolució del teixit Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya empresarial i del mercat laboral. Un quinquenni d’ajust Construcció i activitats immobiliàries intens de la capacitat productiva hauria d’ésser suficient per des. 2012/des. 2011 –6,7 –7,6 –9,6 –10,0 purgar els excessos d’un període de temps similar si el pro- des. 2011/des. 2010 –5,1 –5,9 –8,3 –9,4 blema només fos aquest. Però com que no és així, les xifres des. 2010/des. 2009 –4,8 –7,6 –6,9 –7,6 de tancament de 2012 pel que a fa a nombre d’empreses i llocs de treball ocup ats ja remeten a les de quinze anys enre- re. Sempre és arriscat comparar situacions tan allunyades en La construcció continua perdent pes relatiu en l’aportació el temps perquè les dades no són estrictament homogènies. al PIB. El canvi tecnològic i de processos, a més de possibles can- vis metodològics en les estadístiques, són elements a consi- En el darrer tram de l’any no s’han detectat novetats en l’evo- derar. En tot cas, la situació del sector és dramàtica i aquest lució dels principals indicadors d’activitat de la construcció. darrer any, segons els registres de la Seguretat Social corres- Com ja s’havia fet evident durant els primers nou mesos de ponents a Catalunya, ha perdut un altre 10% del seu teixit 2012, ni la iniciativa privada ni les administracions públi- empresarial i gairebé un 15% del nombre de llocs de treball. ques han variat el sentit de les seves actuacions en el sector. Unes variacions que es moderen en el cas de Barcelona quan En conjunt, segons la Comptabilitat Nacional, el volum d’in - es refereixen al nombre d’empreses. versió adreçat a la construcció ha continuat minvant durant el darrer trimestre de l’any a un ritme similar al de trimes- tres precedents. 38 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Barcelona economia 81 Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€) Edificació Obra civil Total construcció Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254 2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622 2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170 2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574 2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215 2005 2.067.571 10.435.715 3.145.306 23.088.312 5.212.877 33.524.027 2006 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 7.580.678 44.013.875 2007 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 7.062.326 37.399.431 2008 1.915.925 10.075.827 4.330.709 28.434.485 6.246.634 38.510.312 2009 1.838.844 10.187.026 3.899.834 25.167.045 5.738.678 35.354.071 2010 1.544.241 8.115.871 1.960.882 13.792.721 3.505.123 21.908.592 1r.tr. 498.753 2.605.491 443.448 3.198.530 942.201 5.804.021 2n.tr. 450.198 2.109.422 502.934 3.608.676 953.132 5.718.098 3r.tr. 350.245 1.642.135 703.555 3.312.585 1.053.800 4.954.720 4t.tr. 245.045 1.758.823 310.945 3.672.930 555.990 5.431.753 2011 519.171 3.523.134 649.108 8.253.357 1.168.279 11.776.491 1r.tr. 183.193 1.163.435 219.888 2.002.224 403.081 3.165.659 2n.tr. 115.999 903.989 124.288 2.812.612 240.287 3.716.601 3r.tr. 128.288 776.037 156.642 1.936.730 284.930 2.712.767 4t.tr. 91.691 679.673 148.290 1.501.791 239.981 2.181.464 2012 1r.tr. 70.526 483.727 69.068 1.079.009 139.594 1.562.736 2n.tr. 112.020 459.857 101.886 1.635.191 213.906 2.095.048 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Variació % Catalunya Edificació Obra civil Total construcció Licitació oficial (Administracions Públiques) 2n.tr.2012/2n.tr.2011 –3,4 –18,0 –11,0 variació (%) variació (%) 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –39,0 –50,3 –45,1 10 20 2011/2010 –65,6 –66,5 –66,1 0 2010/2009 –15,5 –49,7 –38,8 -10 0 -20 Variació % Espanya -30 -20 Edificació Obra civil Total construcció -40 -40 2n.tr.2012/2n.tr.2011 –49,1 –41,9 –43,6 -50 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –54,4 –43,6 –46,9 -60 -60 -70 2011/2010 –56,3 –40,0 –46,1 -80 -80 2010/2009 –20,0 –45,1 –37,9 2008 2009 2010 2011 gn-oc 2008 2009 2010 2011 gn-oc Edificació 2012 Obra civil 2012 Catalunya Espanya Deixant de banda la forta davallada de la inversió privada en construcció residencial –que és objecte d’anàlisi en el capí- tol següent– l’evolució de la licitació pública no és millor. De fet, en el moment de tancar aquesta edició encara no La vessant positiva d’aquesta conjuntura tan decebedora i s’havien fet públiques les dades corresponents al segon que no ofereix expectatives de millora a mitjà termini és que semestre de 2012. Un endarreriment inhabitual que de ben ha forçat a les empreses auxiliars i proveïdores del sector segur no està motivat per les dificultats de gestionar un –productores de materials de construcció i equipament entre nombre ingent d’expedients. El més probable és que el des- d’altres– a que s’hagin obert a l’exterior. I amb notable èxit. cens del primer semestre s’hagi intensificat durant la segona Una de les vies més efectives per fer-ho ha estat la d’aprofi- meitat de l’any. tar l’experiència i la tutela de les grans constructores espan- yoles amb presència consolidada a l’exterior, bàsicament a la resta d’Europa, Àfrica, Orient Mitjà i Amèrica. 39 Construcció d’habitatges Barcelona economia 81 Construcció d’habitatges Barcelona Resta ÀM-Resta RMB1 Àmbit Metropolità-RMB1 Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706 2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309 2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580 2008 2.729 4.404 8.464 22.909 11.193 27.313 15.196 40.353 27.569 71.007 2009 1.309 3.154 4.255 14.418 5.564 17.572 6.523 18.917 12.358 37.871 2010 1.913 1.672 5.736 6.606 7.649 8.278 5.874 13.014 13.523 21.292 1r.tr. 507 696 1.689 2.009 2.196 2.705 1.458 4.253 3.654 6.958 2n.tr. 591 342 1.718 2.077 2.309 2.419 1.768 3.069 4.077 5.488 3r.tr. 510 354 1.324 1.388 1.834 1.742 1.366 2.827 3.200 4.569 4t.tr. 305 280 1.005 1.132 1.310 1.412 1.282 2.865 2.592 4.277 2011 1.073 1.839 3.975 6.349 5.048 8.188 2.850 10.516 7.898 18.704 1r.tr. 295 427 1.597 1.169 1.892 1.596 982 2.833 2.874 4.429 2n.tr. 178 395 562 1.975 740 2.370 557 2.507 1.297 4.877 3r.tr. 207 736 1.095 1.778 1.302 2.514 847 2.686 2.149 5.200 4t.tr. 393 281 721 1.427 1.114 1.708 464 2.490 1.578 4.198 2012 493 1.077 2.420 3.919 2.913 4.996 2.398 8.007 5.311 13.003 1r.tr. 157 176 616 920 773 1.096 814 2.360 1.587 3.456 2n.tr. 72 286 836 761 908 1.047 498 1.571 1.406 2.618 3r.tr. 120 399 544 848 664 1.247 382 1.942 1.046 3.189 4t.tr. 144 216 424 1.390 568 1.606 704 2.134 1.272 3.740 1 A partir de 2008 les dades corresponen a l’Àmbit Metropolità (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), mentre que les dades anteriors corresponen a la RMB (les cinc comarques anteriors més l’Alt Penedès i el Garraf). Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d’obra residencial i dels certificats finals d’obra dels Col·legis d’Aparelladors de Catalunya. Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Les dades de 2011 de tot l’apartat són provisionals. Barcelona Resta Àmbit Metropolità Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats Habitatges iniciats 4t.tr.2012/4t.tr.2011 –63,4 –23,1 –41,2 –2,6 (taxa de variació interanual) (%) 2n.sem.2012/2n.sem.2011 –56,0 –39,5 –46,7 –30,2 70 2012/2011 –54,1 –41,4 –39,1 –38,3 2011/2010 –43,9 10,0 –30,7 –3,9 20 El procés de caiguda de la construcció residencial s’accentua al llarg de 2012. -30 Dins del ventall d’indicadors que palesen la trajectòria con- tractiva en què es troba immersa l’economia, els relatius a la -80 construcció i el mercat immobiliari són particularment nega- 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 tius. De fet, amb la seva evolució en els darrers anys, aquesta Barcelona Àmbit Matropolità Catalunya branca productiva ha esdevingut el major llast de l’econo- mia. Si acotem el perímetre de l’anàlisi als valors sectorials, les dades de producció, ocupació, finançament o transmis- sions revelen que el contundent ajustament a la baixa des- Les dades de 2012 revelen que la contracció és generalitza- prés dels anys de forta expansió no s’ha aturat. da i, malgrat haver-se iniciat en 2007, encara presenta taxes negatives de dos dígits. La única excepció en aquest perío- En el cas específic de la producció, que en 2012 s’hagin visat de correspon a 2010, quan es va produir un repunt efímer a Catalunya 5.300 habitatges, un 94,7% menys que la mitja- atribuïble a canvis legislatius que van dinamitzar simbòlica- na anual del quinquenni 2003-2007, o que treballin gairebé ment la demanda. El perfil de producció que queda després dues-centes mil persones menys que en 2007 resumeix molt d’aquestes intenses caigudes és força pla: a Barcelona en bé la idea de què el sector es troba en estat letàrgic a l’espera 2012 s’han iniciat al llindar dels 500 habitatges, i a l’Àmbit d’algun signe de millora. Metropolità, poc menys de 3.000. En ambdós casos, com a Catalunya, el descens en relació al màxim de 2006, supera el 90%. 40 Construcció d’habitatges Barcelona economia 81 Habitatges iniciats als grans municipis de l’Àmbit Habitatges iniciats a l’Àmbit Metropolità Metropolità (milers) 2011 2012 Variació (%) 1 Barcelona 1.073 493 –54,1 l’Hospitalet de Llobregat 252 438 73,8 3,0 Vallès Badalona 236 236 0,0 2,5 2,0 Oriental Terrassa 111 80 –27,9 1,5 Sabadell 253 167 –34,0 1,0 Vallès 0,5 Mataró 188 10 –94,7 Occidental 0 Maresme Santa Coloma de Gramenet 49 67 36,7 3,0 Cornellà de Llobregat 175 0 –100,0 3,0 2,5 2,5 Sant Cugat 653 71 –89,1 2,0 2,0 Sant Boi de Llobregat 148 32 –78,4 1,5 1,5 1,0 1,0 Rubí 49 19 –61,2 0,5 0,5 Viladecans 52 99 90,4 Baix 0 0 el Prat de Llobregat 9 112 1.144,4 Llobregat Castelldefels 139 11 –92,1 3,0 3,0 Granollers 95 121 27,4 2,5 Barcelonès 2,5 2,0 Cerdanyola del Vallès 21 32 52,4 2,0 1,5 Mollet del Vallès 3 2 –33,3 1,5 1,0 1,0 0,5 0,5 Total municipis grans 3.506 1.990 –43,2 0 0 Total Àmbit Metropolità 5.048 2.913 –42,3 2009 2010 2011 2012 Total Catalunya 7.898 5.311 –32,8 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats Habitatges iniciats/1000 habitants milers (mitjanes anuals) 140 Barcelona 120 Barcelonès 100 Baix Llobregat 80 Vallès Occidental 60 Vallès Oriental Maresme 40 Àmbit Metropolità 20 Catalunya 0 0 5 10 15 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 Barcelona i Àmbit Metropolità Resta Catalunya 2012 2009-2011 2006-2008 Aquest enfonsament ha estat particularment intens en algu- d’ús turístic– la demanda emergirà quan la recuperació nes àrees on l’eclosió d’habitatges orientats a usos turístics econòmica sigui prou sostinguda com perquè les economies ha deixat molts habitatges per vendre amb el canvi de con- familiars recuperin la confiança i perquè les entitats finan- juntura; una acumulació que, juntament amb les dificultats ceres hagin netejat els seus balanços i tornin a donar crèdit. d’accés al crèdit, allunya qualsevol perspectiva de noves Fins llavors, i sempre sota la hipòtesi que els preus culminin prom ocions a mitjà termini: de fet, a 9 de les 41 comarques el seu ajustament a la baixa, és d’esperar que la construcció el nombre d’habitatges iniciats en 2012 és testimonial, infe- residencial continuï amb un perfil molt pla rior a les 10 unitats. La contundent severitat amb què s’està ajustant la despesa i A Barcelona, com passa amb d’altres grans ciutats amb la inversió des del sector públic ha impactat de ple en el sec- demanda latent de primer habitatge i on l’estoc per vendre tor de l’habitatge. A banda de que la intervenció pública està és relativament petit –en part perquè s’ha desviat cap a d’al- sent intensa en aspectes que afecten la demanda d’habitatge tres fórmules o règims d’ús com el lloguer i els apartaments en general, amb canvis legislatius importants com la supres- sió total de la desgravació fiscal de l’habitatge, l’alça de l’IVA o la reducció dels terminis mínims dels contractes de lloguer, la intervenció directa en producció també acusa la situació recessiva que afecta l’economia en general i el dèficit de les 41 Construcció d’habitatges Barcelona economia 81 Habitatges protegits i públics a Barcelona segons règim de protecció Barcelona Catalunya Visat inicial Certificat final Total Total Remodelació Remodelació iniciats acabats Total Venda Lloguer de barris Total Venda Lloguer de barris protegits protegits 2002 1.742 490 760 492 1.336 838 38 460 8.488 5.186 2003 1.337 467 740 130 845 439 143 263 5.073 5.109 2004 879 468 387 24 1.806 507 1.039 260 6.390 5.887 2005 1.519 507 714 298 855 350 374 131 6.932 5.020 2006 1.442 630 649 163 898 393 288 217 7.592 3.803 2007 1.650 959 583 108 925 424 309 192 9.201 4.303 2008 1.174 533 641 0 1.913 740 1.073 100 10.542 6.315 2009 1.964 1.431 460 73 739 137 362 240 9.027 6.366 2010 893 227 666 0 944 587 329 28 7.602 6.735 2011 1.077 561 516 0 1.154 567 587 0 2.767 5.759 1r.tr. 270 7 263 0 172 102 70 0 n.d. n.d. 2n.tr. 297 73 224 0 290 186 104 0 n.d. n.d. 3r.tr. 341 328 13 0 306 252 54 0 n.d. n.d. 4t.tr. 169 153 16 0 386 27 359 0 n.d. n.d. 2012 342 192 150 0 1.081 604 432 45 1.926 5.147 1r.tr. 124 95 29 0 526 332 149 45 n.d. n.d. 2n.tr. 74 44 30 0 185 132 53 0 n.d. n.d. 3r.tr. 139 51 88 0 239 18 221 0 n.d. n.d. 4t.tr. 5 2 3 0 131 122 9 0 n.d. n.d. Nota: les qualificacions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials. Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Actuacions de rehabilitació aprovades a la campanya Barcelona Posa’t Guapa Iniciats Acabats 2012 Var(%)1 2012 Var(%)1 Tipologia 2010 2011 2012 1. Ciutat Vella 66 –71,7 50 –49,5 Programa d’obres 1.775 895 999 2. l’Eixample 54 –64,5 173 343,6 Façanes 767 377 410 3. Sants-Montjuïc 108 10,2 97 –65,1 Terrats i cobertes 311 141 165 4. Les Corts 68 — 14 –72,0 Patis de llums 465 225 194 5. Sarrià-Sant Gervasi 17 –63,0 44 –60,7 Escales i vestíbuls i alt. 232 152 230 6. Gràcia 12 –94,0 99 –36,1 7. Horta-Guinardó 14 –82,7 205 64,0 Programes d’accessibilitat 570 344 612 8. Nou Barris 38 5,6 21 –88,5 Millora de locals comercials 68 67 — 9. Sant Andreu 52 — 162 –46,5 Programes d’instal·lacions 435 316 375 10. Sant Martí 64 –71,0 212 –57,3 Programa de medi ambient 97 34 22 Sense dades 0 — 0 — Actuacions especials 19 18 13 Barcelona 493 –54,1 1.077 –41,4 Total 2.964 1.674 2.021 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Nota: El programa d’accessibilitat inclou la supressió de barreres arquitectòniques, la dota- ció d’elevadors i l’adaptació d’habitatges. El d’instal·lacions inclou la substitució d’antenes i dipòsits d’aigua i l’ordenació d’aparells d’aire condicionat. I el de medi ambient, l’aïllament tèrmic i acústic, les calefaccions urbanes, les plaques solars i la insonorització d’habitatges. Habitatges protegits amb visat inicial A partir de 2010 dades pendents de revisió. Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. nombre d’habitatges 12.000 administracions públiques en particular. Els habitatges ini- 10.000 ciats sota tutela pública han continuat reduint-se i, a Barce- lona, han passat de més de mil en 2011 a 342 unitats en 2012, 8.000 la xifra més baixa dels darrers anys. A Catalunya la trajectò- 6.000 ria és semblant i en 2012 s’ha situat en nivells mínims. Com 4.000 a tret positiu, a Barcelona cal destacar el revifament de les actuacions de rehabilitació, en particular gràcies a les obres 2.000 d’accessibilitat i de façanes. 0 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 Barcelona Catalunya 42 Llicències d’obres Barcelona economia 81 Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament Comercial Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658 2006 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 1.543.118 389.129 1.932.247 2007 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 1.078.169 350.475 1.428.644 2008 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 1.035.077 480.709 1.515.786 2009 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 609.869 387.816 997.685 2010 132.421 138.570 30.068 63.296 131.001 57.588 552.945 201.453 754.398 2011 138.850 136.785 23.949 35.473 61.726 36.374 433.157 296.802 729.959 1r.tr. 20.408 24.753 3.802 27.793 12.546 9.694 98.996 101.920 200.916 2n.tr. 61.018 61.263 11.405 6.208 14.059 14.022 167.975 93.028 261.003 3r.tr. 9.961 4.899 4.210 196 286 3.271 22.823 31.085 53.908 4t.tr. 47.463 45.870 4.532 1.276 34.835 9.387 143.363 70.769 214.132 2012 63.197 66.994 10.141 5.614 65.802 13.448 225.196 297.448 522.644 1r.tr. 21.503 31.113 2.046 5.429 38.627 8.070 106.788 42.053 148.841 2n.tr. 10.031 3.597 887 153 7.875 1.573 24.116 130.506 154.622 3r.tr. 18.272 12.191 4.673 32 13.060 2.147 50.375 52.888 103.263 4t.tr. 13.391 20.093 2.535 0 6.240 1.658 43.917 72.001 115.918 Nota: Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d’aquest apartat són provisionals. A partir d’octubre de 2011, les llicències d’obres majors recullen actuacions en edificis catalogats. Això afecta especialment la sèrie de superfície de reforma, que deixa de ser homogènia en termes metodològics en relació amb els trimestres precedents. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Direcció d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 4t.tr.2012/4t.tr.2011 –69,4 1,7 –45,9 Sostre nou previst a les llicències d’obres 2n.sem.2012/2n.sem.2011 –43,3 22,6 –18,2 milers m2 2012/2011 –48,0 0,2 –28,4 1.800 2011/2010 –21,7 47,3 –3,2 1.600 1.400 1.200 1.000 Sostre previst a les llicències d’obres 800 600 (acumulats 12 mesos) m2 400 (milions) 200 2,5 0 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 2,0 Residencial Aparcament 1,5 Locals comercials i oficines Altres 1,0 0,5 tiva que registren o anticipen les llicències d’obres. Una davallada que cal qualificar de desplom atès el punt tan alt 0,0 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 d’on va arribar en el màxim cíclic i la velocitat de caiguda. Nou Reforma i ampliació En només sis anys s’ha travessat dels màxims als mínims de Sostre total Tendència la història recent de la ciutat: d’1,5 milions de m2 d’obra no- va prevista en 2006, s’ha passat en 2012 a un 14,6% d’aquell volum. Quant a la superfície prevista de reforma i amplia- L’obra nova prevista a les llicències d’obres compleix sis ció, té una dinàmica pròpia que la dota d’una major estabi- anys consecutius de severa contracció. litat. Precisament per aquesta qualitat, el descens és menys acusat: la dotació de 2012 s’ha mantingut en relació amb la Poques paraules basten per situar-nos en el moment en què d’un any enrere, i equival a un 66% de la del màxim cíclic. es troba el sector de la construcció a la ciutat, que no és pas Això ha propiciat que per primer cop a la història recent, el pitjor que la de la resta del país. Les taules i gràfics adjunts sostre previst per reforma i ampliació hagi superat el d’obra revelen la magnitud de la davallada de l’activitat construc- nova. 43 Llicències d’obres Barcelona economia 81 Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d’obres aprovades (m2) (2012) Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 11.683 2.123 964 170 417 6.047 3.375 24.779 2. Eixample 74.204 38.283 16.216 4.737 1.125 39.968 10.367 184.900 3. Sants-Montjuïc 8.390 3.790 2.177 1.277 3.842 0 8.379 27.855 4. Les Corts 12.252 5.053 1.305 1.448 7.077 0 5.466 32.601 5. Sarria-Sant Gervasi 16.610 7.425 717 1.025 22.732 0 2.697 51.206 6. Gràcia 13.065 6.027 1.560 216 4.580 2.233 1.684 29.365 7. Horta-Guinardó 8.012 1.278 347 240 12.050 0 1.520 23.447 8. Nou Barris 1.341 5.052 14.976 0 0 0 1.118 22.487 9. Sant Andreu 2.517 66 1.204 244 8.845 0 494 13.370 10. Sant Martí 27.842 34.492 11.403 7.335 13.146 14.268 4.148 112.634 Barcelona 175.916 103.589 50.869 16.692 73.814 62.516 39.248 522.644 Habitatges i places d’aparcament Habitatges de nova planta previstos Habitatges Places nombre d’habitatges variació (%) Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 1.800 80 2000 5.005 899 5.904 10.676 1.600 60 2001 4.322 559 4.881 9.586 1.400 40 2002 5.024 837 5.861 10.812 1.200 2003 4.899 837 5.736 13.531 1.000 20 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 800 0 600 -20 2005 6.300 1.307 7.607 12.470 400 2006 6.393 1.431 7.824 14.336 200 -40 2007 4.769 1.367 6.136 12.529 0 -60 2008 3.132 1.516 4.648 9.904 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2009 2.279 760 3.039 4.665 Nombre d’habitatges Taxa de variació dels darrers 12 mesos (%) 2010 1.930 683 2.613 4.491 1r.tr. 601 149 750 1.482 2n.tr. 518 309 827 916 3r.tr. 246 73 319 574 Pateix dins de la construcció privada residencial, per l’ato- 4t.tr. 565 152 717 1.519 nia de la demanda i per l’acumulació d’estocs; pateix, dins del segment de sostre destinat a l’activitat econòmica, per la 2011 1.472 1.077 2.549 5.922 manca de perspectives per abordar noves inversions en im - 1r.tr. 233 252 485 n.d. mob ilitzat; i pateix en l’edificació civil com equipaments i 2n.tr. 654 253 907 n.d. 3r.tr. 105 124 229 n.d. obra pública, per la delicada situació del sector públic que 4t.tr. 480 448 928 n.d. raciona al màxim la despesa i la inversió. I tot això, a més, en un entorn de difícil accés al crèdit en el què el sanejament 2012 1.198 789 1.987 2.616 de les entitats financeres està resultant més llarg i costós del 1r.tr. 466 95 561 892 que es preveia. 2n.tr. 306 331 637 684 3r.tr. 249 184 433 392 4t.tr. 177 179 356 648 L’anàlisi de les dades de 2012 per categories de sostre reve- la que la davallada general afecta tots els usos de sostre. Dins de l’obra nova, les tres úniques tipologies amb signifi- Habitatges cació quantitativa –residencial, per aparcaments i el binomi Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total equipaments-hotels–, tenen unes aportacions de sostre sem- blants, entre 60.000 i 70.000 m2. Dins de la categoria de 4t.tr.2012/4t.tr.2011 –63,1 –60,0 –61,6 2n.sem.2012/2n.sem.2011 –27,2 –36,5 –31,8 reforma i ampliació, els expedients més abundants corres- ponen als de reforma d’interiors per la divisió, segregació o 2012/2011 –18,6 –26,7 –22,0 agrupació de entitats, així com a les obres d’instal·lació 2011/2010 –23,7 57,7 –2,4 d’ascensors que afecten l’estructura de l’edifici. En termes territorials, els districtes que concentren una major quantitat Cal apuntar que en l’augment del pes relatiu del sostre de de sostre són l’Eixample i Sant Martí. En el primer cas, reforma han intervingut algunes modificacions metodològi- abunden els projectes hotelers nous i la reforma d’habitat- ques per la incorporació a la sèrie d’expedients d’enderrocs ges, mentre que a Sant Martí es concentren la major part o rehabilitacions de façanes d’edificis catalogats. Unes incor - dels expedients d’habitatges nous d’una certa envergadura, a poracions que cal esmentar però que tenen una rellevànc ia més d’altres projectes per usos d’aparcaments, comercial, mínima sobre el volum de sostre total. I, en definitiva, aquests d’equipaments i hotels. canvis metodològics no adulteren l’argument principal, com és que en la feble i incerta conjuntura econòmica actual la construcció pateix més que la resta de sectors i des de molts angles diferents. 44 Llicències d’obres Barcelona economia 81 Llicències d’obres majors de construcció de nou sostre aprovades de gener a desembre de 2012 Edificis residencials unifamiliars de 2 a 10 habitatges d’11 a 40 habitatges més de 40 habitatges Altres edificis Oficines Indústries Equipaments Hotels D’altres Font: Servei de Control de l’Edificació de l’Ajuntament de Barcelona, elaborat IdBC-IMI. VII. Mercat immobiliari Preus al mercat residencial Barcelona economia 81 1. Visió general dels mercats: preus, finançament i compravendes Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial de Barcelona Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges 4 d’aparcament 1 Període Nova planta 1 Segona mà 2 Nova planta 1 Segona mà 3 €/m2/mes €/mes € 1997 1.457 1.352 167.682 123.959 5,4 358,4 15.030 1998 1.569 1.481 176.097 134.393 5,3 350,7 14.420 1999 1.913 1.724 245.153 154.949 5,9 403,3 16.590 2000 2.165 2.062 283.918 175.775 6,6 448,5 17.010 2001 2.500 2.185 294.796 201.978 7,8 517,6 18.270 2002 2.931 2.845 362.100 247.776 8,6 578,9 18.830 2003 3.476 3.301 405.850 277.834 9,6 639,3 20.750 2004 4.193 3.905 438.570 312.750 10,6 699,7 21.840 2005 5.082 4.498 508.460 344.904 11,8 779,2 24.520 2006 5.804 4.865 590.420 392.397 13,4 873,6 27.520 2007 5.952 4.769 603.190 376.093 15,8 1.041,4 27.730 2008 5.918 4.361 581.356 361.377 12,6 816,3 28.538 2009 5.442 4.097 549.907 350.655 11,8 781,6 29.154 2010 5.242 4.046 521.422 355.985 11,6 754,9 29.429 2011 4.853 3.548 486.931 360.450 11,4 753,0 28.801 2012 4.364 3.217 445.253 300.870 10,8 720,4 28.829 1 Dades de Tecnigrama fins 2008, de l’Instituto Apolda entre 2009 i 2011, i de BCF Consultors a partir de 2012. 2 Dades del Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona fins 2000, i d’Idealista a partir de 2001. 3 Dades del Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona fins 2011 i de Inenso-Secretaria d’Habitatge a partir de 2012. 4 La sèrie de lloguer s’interromp en 2007. A partir de 2008 les dades incorporen diferències metodològiques importants que impossibiliten les comparacions amb anys anteriors. Les dades de 2012 corres- ponen al 3r.tr. Nota: els valors anuals corresponen al del 4t.trimestre de l’any excepte els de venda de nova planta, que corresponen al segon semestre de l’any. Font: BCF Consultors, Instituto Apolda, Tecnigrama, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Idealista, Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl, i elaboració pròpia. Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d’aparcament Variacions(%) Nova planta Segona mà Nova planta Segona mà €/m2/mes €/mes € 2010/2009 –3,7 –1,2 –5,2 1,5 –2,0 –3,4 0,9 2011/2010 –7,4 –12,3 –6,6 1,3 –1,4 –0,3 –2,1 2012/2011 –10,1 –9,3 –8,6 –1,1 –5,6 –6,1 0,1 El mercat immobiliari residencial ha intensificat el procés d’ajustament dels preus forçat per una conjuntura Evolució dels preus dels habitatges econòmica novament recessiva i la pressió de l’oferta €/m2 d’habitatges en mans de les entitats financeres. 7.000 6.000 Continua vigent l’advertiment que es feia en l’edició ante- 5.000 rior d’aquesta publicació sobre la pèrdua de representativi- tat i fiabilitat de les dades de preus mitjans de venda dels 4.000 habitatges que ofereixen els diferents agents que operen en 3.000 el mercat residencial, bàsicament per la migradesa del nom- 2.000 bre de transaccions i per la complicada situació del mercat, 1.000 tant en la vessant d’oferta com la de demanda. En aquesta 0 mateixa línia d’aclariments metodològics, cal dir que les 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 dades de preus de segona mà combinen la sèrie original del Preus nominals Preus reals propi Ajunta ment fins el 2000 amb les d’Idealista i Inenso. Nous Segona mà Nous Segona mà Cap trencament metodològic és una solució òptima, però la feblesa de les dades –i el seu abast territorial i temporal, la seva representativitat i fiabilitat– dificulta una aposta clara. definició de la trajectòria al llarg de l’any però hi ha indicis En qualsevol cas, la valoració que segueix se centrarà en les que fan pensar en un ajust relativament constant a l’entorn grans tendències, força coincidents entre tots els operadors. del 10% pel que fa al preu de compravenda en €/m2. Una variació que és l’aplicable tant al reduït mercat de l’obra Una primera ullada a la taula de variacions dels preus –tant nova com al dominant de la segona mà. de compra com de lloguer– confirma l’evolució inequívoca- ment descendent dels valors mitjans de 2012 en relació a un any abans. Les dades disponibles no són concloents en la 47 Preus al mercat residencial Barcelona economia 81 Habitatges hipotecats en finques urbanes Crèdit per a adquisició d’habitatge propi i tipus d’interès Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya milers de milions d’€ tipus d’interès (%) Nombre 700 8 2002 n.d. 84.381 121.435 541.035 600 2003 n.d. 137.600 193.272 995.816 6 2004 n.d. 148.629 211.731 1.109.223 500 2005 n.d. 155.428 226.371 1.232.973 400 2006 n.d. 163.961 240.498 1.324.522 4 300 2007 n.d. 126.874 195.604 1.235.212 200 2 2008 17.790 81.783 119.315 836.419 100 2009 13.989 61.886 93.902 653.173 0 0 2010 16.935 63.827 92.494 605.172 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Crèdit a les persones físiques per adquisició d’habitatge propi 2011 11.659 43.752 63.584 409.337 Tipus d’interès hipotecari 1r.tr. 4.027 15.678 22.035 143.202 2n.tr 3.150 11.607 16.465 101.657 3r.tr. 2.486 9.397 14.489 89.562 4t.tr. 1.996 7.070 10.595 74.916 Diferències interanuals de l’euribor 2012 7.775 28.302 42.632 274.715 1r.tr. 2.165 8.403 12.768 80.500 punts percentuals 2n.tr. 2.068 7.821 11.458 71.826 2 3r.tr. 2.014 6.858 10.261 66.592 4t.tr. 1.528 5.220 8.145 55.797 1 Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. 0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Col·legi de Registradors publicades pel -1 Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona per l’INE. -2 -3 Variació (%) Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya -4 Nombre d’hipoteques -5 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 4t.tr. 2012/4t.tr.2011 –23,4 –26,2 –23,1 –25,5 2n.sem.2012/2n.sem.2011 –21,0 –26,7 –26,6 –25,6 Diferència del valor mensual de l’euribor amb el d’un any abans 2012/2011 –33,3 –35,3 –33,0 –32,9 2011/2010 –31,2 –31,5 –31,3 –32,4 Import mitjà del crèdit 4t.tr. 2012/4t.tr.2011 –12,3 –7,1 –5,5 –4,0 Compra-vendes d’habitatges a Barcelona (prov) 2n.sem.2012/2n.sem.2011 –11,5 –8,3 –8,5 –5,8 2012/2011 –13,3 –13,0 –12,6 –7,8 nombre d’habitatges 2011/2010 –6,8 –3,8 –3,7 –4,2 (dades mensuals) 3.000 2.500 2.000 Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecats en finques urbanes 1.500 milers € 1.000 240 500 200 0 160 2009 2010 2011 2012 120 Habitatges nous Habitatges de 2a mà 80 Font: Estadística de Transmissions de Drets de la Propietat (INE). 40 sobre el preu té més recorregut en el mercat de segona mà. 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 També s’ha de tenir present que aquest segment del mercat Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya és més estable que el de nou perquè el nombre d’oper adors és més voluminós i canviar les tendències és feixuc. Al llarg dels darrers quinze anys, tot i que l’evolució dels preus als dos En el cas del preu total de l’habitatge, l’evolució és igual- segments del mercat ha estat paral·lela, el de segona mà ha ment baixista en el segment de l’obra nova però més estable registrat un augment relativament més contingut que el nou en el de segona mà. Deixant de banda la influencia del tren- i ha iniciat el procés de correcció abans. El de segona mà és cament de les sèries, un factor que no es pot obviar és que més flexible a l’hora d’adaptar-se a les condicions canviants es tracta de preus d’oferta i no de transacció i la negociació d’un mercat baixista. 48 Preus al mercat residencial Barcelona economia 81 2. Preus de venda i lloguer per districtes i barris Preu de venda dels habitatges de nova planta (2n.sem.2012) Superfície mitjana Preu mitjà de venda (€/m2 construïts) Preu de venda dels habitatges (milers €) Districte (m2 construïts) preu variació1 (%) mínim mitjà màxim 1. Ciutat Vella 68,8 5.124 28,1 140,00 349,31 532,50 2. L’Eixample 101,7 4.946 –12,4 233,00 498,46 1.400,00 3. Sants-Montjuïc 102,5 3.280 –5,2 132,00 324,89 675,00 4. Les Corts 84,3 4.237 –23,2 230,00 357,41 621,50 5. Sarrià-Sant Gervasi 124,6 7.429 –2,8 281,00 987,01 3.100,00 6. Gràcia 97,9 4.296 –8,1 195,00 420,30 1.300,00 7. Horta-Guinardó 90,0 3.298 –12,5 137,00 295,52 961,62 8. Nou Barris 92,7 3.080 –11,0 185,00 288,53 498,00 9. Sant Andreu 92,2 3.641 –4,9 170,00 326,15 680,00 10. Sant Martí 95,0 3.589 –23,1 159,00 336,87 899,00 Barcelona 98,4 4.364 –10,1 132,00 445,25 3.100,00 1 Variació interanual. Font: BCF Consultors i elaboració pròpia. Preu dels habitatges en oferta de segona mà (2012) Preu de lloguer dels habitatges a Barcelona €/m2 milers € Lloguer Lloguer mitjà preu variació preu variació (€/m2/mes) contractual (€/mes) Districte venda interanual(%) venda interanual(%) Districte 3r.tr.2012 var.(%)1 3r.tr.2012 var.(%)1 1. Ciutat Vella 2.784 –9,6 282,7 –6,6 1. Ciutat Vella 11,3 –5,0 630,2 –3,8 2. L’Eixample 3.437 –10,0 362,1 13,4 2. L’Eixample 10,8 –3,7 805,6 –2,3 3. Sants-Montjuïc 2.498 –12,6 225,4 –10,5 3. Sants-Montjuïc 10,7 –6,8 629,8 –7,5 4. Les Corts 4.077 –8,2 422,1 –1,9 4. Les Corts 11,7 –2,8 885,4 –1,1 5. Sarrià-Sant Gervasi 3.930 –12,0 502,7 6,7 5. Sarrià-Sant Gervasi 12,3 –6,7 975,4 –6,6 6. Gràcia 2.963 –15,0 285,9 –4,1 6. Gràcia 11,5 –5,0 702,9 –6,3 7. Horta-Guinardó 2.457 –11,9 216,1 –7,7 7. Horta-Guinardó 10,2 –3,7 604,0 –5,1 8. Nou Barris 2.046 –15,9 176,1 –6,0 8. Nou Barris 9,2 –11,2 538,8 –12,1 9. Sant Andreu 2.390 –10,7 211,7 –7,9 9. Sant Andreu 9,7 –7,0 613,4 –6,9 10. Sant Martí 2.948 –10,9 260,8 –12,8 10. Sant Martí 10,5 –3,8 652,4 –8,1 Barcelona 3.217 –9,3 300,9 –1,1 Barcelona 10,8 –5,6 720,4 –6,1 1 Variació interanual. 1 Font: Idealista, Inenso i elaboració pròpia. Variació interanual. Font: Secretaria d’Habitatge a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl. La sostinguda tendència baixista dels preus és una conse- amb una dotació mitjana de gairebé cent mil hipoteques al qüència directa de la creixent feblesa de la demanda i de les mes al conjunt d’Espanya, el 2012 s’ha tancat amb poc més limitacions d’accés al corresponent finançament. I també, òbviament, del fort increment que van registrar durant la d’una cinquena part d’aquesta xifra màxima. El retrocés a dècada anterior a la crisi de 2008. Segons les dades de Catalunya és fins i tot lleument superior. A remarcar que si bé les tendències dels darrers dos anys no mostren diferèn- Transmissions de Drets de la Propietat que elabora l’INE, les cies substancials segons els àmbits territorials, no és menys compravendes d’habitatges a la província de Barcelona du- rant el darrer trimestre de 2012 s’han estabilitzat a l’entorn cert que durant el primer trienni de crisi (2008-2010) la dels 5.500 habitatges trimestrals, el valor més baix des de fa reducció del nombre d’hipoteques va ser més moderada a Barcelona que no pas a la resta de Catalunya. Possiblement molts anys. Les gairebé 26.000 operacions de transmissió perquè la inversió en habitatge secundari o de temporada anuals sembla que encara ofereixen un cert marge de caigu- da. Que això es concreti o no al llarg d’enguany tindrà molt sobre el total juga un paper molt més irrellevant a la capital a veure amb la urgència de les entitats de crèdit d’alleugerir que no pas a la resta del país. els seus balanços d’actius immobiliaris. I també d’una hipo L’evolució dels tipus d’interès hipotecaris i les seves pers- tètica millora de l’accés al crèdit hipotecari per part de les pectives a mitjà termini, malgrat que han evolucionat en la operacions de compravenda al marge de les carteres immo- línia d’afavorir l’endeutament, han passat a un segon terme biliàries de les entitats financeres. com a conseqüència de les polítiques restrictives i selectives que han imposat les entitats de crèdit a l’hora de concedir La notable i persistent davallada de noves hipoteques sobre habitatges que recullen les xifres del Col·legi de Registra- noves hipoteques. Polítiques aplicades per intentar contenir dors de la Propietat confirmen la forta contracció de volums el fort creixement de la morositat en un context de feblesa econòmica i augment de l’atur. que ha viscut el negoci immobiliari els darrers anys. Després d’assolir màxims anuals durant el quinquenni 2003-2007 49 Preus al mercat residencial Barcelona economia 81 Preu de venda dels habitatges per barris (2012) 55 56 55 56 54 54 22 40 49 22 50 53 40 49 43 57 43 50 53 57 39 41 48 51 52 39 48 51 41 52 42 47 58 42 47 58 38 46 45 60 38 46 45 60 28 29 37 36 44 59 28 29 37 36 44 59 25 25 23 62 23 62 30 34 27 35 61 30 34 27 35 61 63 73 21 24 33 21 24 33 63 73 26 31 64 72 26 31 64 32 32 72 6 65 6 65 20 19 71 70 20 19 71 70 8 7 5 66 8 7 5 66 17 69 69 18 9 68 17 18 9 68 15 67 15 10 67 16 14 1 4 10 4 2 16 14 1 2 3 3 13 11 13 11 12 12 Preus de venda dels habitatges (€) sense oferta significativa menys de 250.000 de 250.000 a 350.000 de 350.001 a 450.000 de 450.001 a 550.000 de 550.001 a 650.000 més de 650.000 Ciutat Vella Les Corts 35 el Guinardó Sant Andreu 01 el Raval 19 les Corts 36 la Font d’en Fargues 57 la Trinitat Vella 02 el Barri Gòtic 20 la Maternitat i Sant Ramon 37 el Carmel 58 Baró de Viver 03 la Barceloneta 21 Pedralbes 38 la Teixonera 59 el Bon Pastor 04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 39 Sant Genís dels Agudells 60 Sant Andreu Sarrià-Sant Gervasi 40 Montbau 61 la Sagrera l’Eixample 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 41 la Vall d’Hebron 62 el Congrés i els Indians 05 el Fort Pienc 23 Sarrià 42 la Clota 63 Navas 06 la Sagrada Família 24 les Tres Torres 43 Horta 07 la Dreta de l’Eixample 25 Sant Gervasi - la Bonanova Sant Martí 08 l’Antiga Esquerra de l’Eixample 26 Sant Gervasi - Galvany Nou Barris 64 Camp de l’Arpa del Clot 09 la Nova Esquerra de l’Eixample 27 el Putxet i el Farró 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 65 el Clot 10 Sant Antoni 45 Porta 66 el Parc i la Llacuna del Poblenou Gràcia 46 el Turó de la Peira 67 la Vila Olímpica del Poblenou Sants-Montjuïc 28 Vallcarca i els Penitents 47 Can Peguera 68 el Poblenou 11 el Poble Sec 29 el Coll 48 la Guineueta 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del 12 la Marina del Prat Vermell 30 la Salut 49 Canyelles Poblenou 13 la Marina de Port 31 la Vila de Gràcia 50 les Roquetes 70 el Besòs i el Maresme 14 la Font de la Guatlla 32 el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova 51 Verdun 71 Provençals del Poblenou 15 Hostafrancs 52 la Prosperitat 72 Sant Martí de Provençals 16 la Bordeta Horta-Guinardó 53 la Trinitat Nova 73 la Verneda i la Pau 17 Sants - Badal 33 el Baix Guinardó 54 Torre Baró 18 Sants 34 Can Baró 55 Ciutat Meridiana 56 Vallbona Font: Elaboració pròpia a partir de dades de BCF consultors i de Tecnigrama. El preu mitjà del sostre residencial a Barcelona durant 2012 preus a Ciutat Vella –variació influïda per l’escassa i pecu- s’ha reduït a l’entorn del 10% en les compravendes, prop liar oferta nova de mercat lliure existent al districte– el preu d’un 6% en el lloguer i s’ha mantingut estable en les places mitjà a la resta de districtes ha caigut mostrant un ampli ven- d’aparcament noves en edificis residencials. tall de variacions. Un ventall tan divers com caòtic. Es con- firma com era d’esperar que el districte més car és el que Reprenent l’evolució dels preus del sostre residencial a menys cau (Sarrià-Sant Gervasi), alhora que els retrocessos Barcelona centrarem l’anàlisi en les mitjanes per districte més moderats corresponen a districtes amb uns preus del corresponents al segon semestre de 2012. S’ha d’insistir, sostre nou clarament per sota de la mitjana de la ciutat amb més motius encara que en parlar de la mitjana de ciu- (Sants-Montjuïc i Sant Andreu). L’Eixample, superat en 2 tat, en la relativa representativitat de les mitjanes de preus €/m per l’oferta cèntrica i escassa de Ciutat Vella, i Sant que presentem, atès que en alguns casos la mostra és relati- Martí, els districtes amb més oferta, veuen com els preus vament reduïda; tot i això, mantenen un valor orientatiu dels seus habitatges nous cauen més que al conjunt de la ciu- innegable. Així, deixant al marge el fort increment dels tat. 50 Preus al mercat residencial Barcelona economia 81 3. L’oferta d’obra nova Oferta residencial de nova planta (2n. semestre 2012) Promocions amb hab. en venda Total habitatges de les promocions Habitatges a la venda % Variació Variació Variació d’habitatges Districte Nombre interanual (%) Nombre interanual (%) Nombre interanual (%) per vendre 1. Ciutat Vella 6 –33,3 179 –48,3 13 –58,1 7,3 2. L’Eixample 41 17,1 1.095 24,9 246 –12,1 22,5 3. Sants-Montjuïc 21 16,7 449 3,0 151 14,4 33,6 4. Les Corts 10 42,9 459 92,1 195 29,1 42,5 5. Sarrià-Sant Gervasi 23 0,0 424 9,8 162 3,8 38,2 6. Gràcia 23 –11,5 379 –19,0 78 –41,8 20,6 7. Horta-Guinardó 31 –18,4 428 –26,2 199 –15,3 46,5 8. Nou Barris 8 –11,1 181 –11,7 18 –40,0 9,9 9. Sant Andreu 27 17,4 546 –2,8 99 –42,8 18,1 10. Sant Martí 37 5,7 1.457 35,4 198 –23,6 13,6 Barcelona 227 1,8 5.597 8,2 1.359 –14,0 24,3 Font (per a tot aquest subapartat si no s’indica el contrari): BCF Consultors i elaboració pròpia. Tipologia de les noves promocions (2n.sem.2012) Habitatges a la venda (2n.sem.2012) Promocions Dimensió mitjana Districte plurifamiliars1 hab./prom. n. de plantes 1. Ciutat Vella 100,0 29,8 5,8 Sant Martí 2. L’Eixample 100,0 26,7 6,9 Sant Andreu 3. Sants-Montjuïc 100,0 21,4 5,2 Nou Barris 4. Les Corts 100,0 45,9 5,8 Horta-Guinardó 5. Sarrià-Sant Gervasi 96,9 18,4 4,6 Gràcia 6. Gràcia 96,2 16,5 4,1 Sarrià-Sant Gervasi 7. Horta-Guinardó 100,0 13,8 4,3 Les Corts 8. Nou Barris 100,0 22,6 4,9 Sants-Montjuïc L'Eixample 9. Sant Andreu 99,0 20,2 5,0 Ciutat Vella 10. Sant Martí 97,5 39,4 6,7 0 100 200 300 Barcelona 99,0 24,7 5,5 1 en % del total. Habitatges acabats Habitatges en construcció En el mercat de segona mà, amb molta més oferta i transac- cions que el nou, la situació és força diferent. Tots els dis- trictes registren davallades de preus i cap desentona massa Característiques dels habitatges: de la mitjana de la ciutat en parlar del preu/m2. La situació nombre mitjà de dormitoris i banys (2n.sem.2012) canvia en comparar els preus totals. En aquest cas, els incre- ments que es detecten a l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi Sant Martí Sant Andreu juntament amb el descens testimonial de Les Corts –els tres Nou Barris districtes amb els preus més elevats de la ciutat– compensen Mitjana Horta-Guinardó Barcelona els descensos de la resta de districtes i moderen el del con- Gràcia junt de la ciutat. Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc Pel que fa al preu de lloguer, la darrera dada disponible en L'Eixample el moment de tancar aquesta edició correspon al tercer tri- Ciutat Vella mestre i situa el preu mitjà de Barcelona en 720 € mensuals, 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 un 6,1% menys que un any abans. Ponderat per la superfí- Nombre mitjà de banys Nombre mitjà de dormitoris cie, el preu mitjà es situa en 10,8 €/m2/mes i un descens interanual del 5,6%. Aquestes variacions ens diuen que el preu del lloguer es modera menys que el de compra –un signe clar de que en aquests moments hi ha més demanda de Seguint l’esquema del mercat de segona mà, els preus de lloguer que de compra– i que la tendència descendent s’ha lloguer per districtes mostren una dispersió força acotada al accentuat en relació a 2011. A la combinació de més deman- voltant de la mitjana de la ciutat i cap trenca la homogeneïtat da i més oferta que ha caracteritzat aquest segment del mer- del signe. L’excepció és Nou Barris, el districte amb el lloguer cat els darrers anys s’hi ha d’afegir la pèrdua de poder més baix és també el que registra la davallada més intensa adquisitiu de la demanda i la de valor dels actius per part doblant la mitjana de la ciutat. A Ciutat Vella, amb un preu de 2 dels propietaris. Aquests nous elements segurament expli- lloguer/m situat en la franja alta com a conseqüència d’una quen la intensificació de la pressió a la baixa dels preus de dimensió mitjana de les llars més petita que a la resta de la lloguer. ciutat, els preus de lloguer també s’han moderat. 51 Preus al mercat residencial Barcelona economia 81 Resum de preus i superficie per tipologies d’habitatge (2n. semestre 2012) Tipus d’habitatge Loft 1D 2D 3D 4D 5 i dúplex Total Total habitatges Superfície cons. amb el. comuns (m2) 121,6 67,8 83,7 110,3 144,7 1.251,8 98,4 Superfície útil (m2) 96,1 53,2 66,0 87,4 114,5 199,6 77,8 Preu de l’habitatge (€) 449.784 270.489 348.085 502.739 743.062 2.564.605 445.253 Preu/m2 amb el. comuns 3.715 4.137 4.162 4.504 4.764 10.146 4.364 Preu/m2 útil 4.718 5.232 5.275 5.685 6.029 12.791 5.520 Habitatges unifamiliars Superfície cons. amb el. comuns (m2) 160,0 177,5 218,8 196,9 Superfície útil (m2) 127,0 140,0 167,7 152,9 Preu de l’habitatge (€) 1.100.000 970.500 1.240.500 1.114.750 Preu/m2 amb el. comuns 6.875 5.249 4.988 5.235 Preu/m2 útil 8.661 6.647 6.609 6.772 Habitatges plurifamiliars Superfície cons. amb el. comuns (m2) 121,6 67,8 83,5 109,3 141,0 251,8 97,3 Superfície útil (m2) 96,1 53,2 65,9 86,7 111,9 199,6 76,9 Preu de l’habitatge (€) 449.784 270.489 346.648 496.089 718.366 2.564.605 438.032 Preu/m2 amb el. comuns 3.715 4.137 4.156 4.494 4.753 10.146 4.354 Preu/m2 útil 4.718 5.232 5.269 5.671 6.000 12.791 5.507 Dotacions i equipaments dels habitatges nous (2n. semestre. 2012) Districtes % d’habitatges Ciutat Sants- Sarrià- Horta- Nou Sant Sant que disposen de: Barcelona Vella L’Eixample Montjuïc Les Corts Sant Ger. Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Aire condicionat (fred) 27,7 16,7 34,3 42,9 22,2 38,1 20,0 23,1 28,6 20,8 21,2 Bomba de calor (fred i calor) 61,4 83,3 62,9 47,6 77,8 57,1 70,0 65,4 71,4 62,5 51,5 Calefacció (només calor) 31,2 16,7 31,4 33,3 11,1 57,1 45,0 23,1 28,6 20,8 27,3 Parquet 75,7 100,0 82,9 57,1 77,8 85,7 75,0 84,6 71,4 75,0 63,6 Armaris encastats 51,0 50,0 57,1 28,6 44,4 66,7 65,0 53,8 42,9 50,0 42,4 Placa vitroceràmica 61,4 66,7 62,9 38,1 66,7 52,4 50,0 76,9 57,1 75,0 63,6 Microones 42,6 83,3 37,1 19,0 33,3 90,5 40,0 26,9 28,6 45,8 42,4 Plaques solars 45,0 50,0 48,6 38,1 55,6 57,1 55,0 38,5 57,1 37,5 36,4 Videoporter 78,7 83,3 82,9 76,2 77,8 85,7 80,0 76,9 71,4 70,8 78,8 Zona enjardinada 14,6 7,7 0,0 1,3 0,0 44,3 0,0 33,5 0,0 25,0 14,7 Piscina comunitària 24,0 23,1 6,4 16,8 1,0 52,5 17,5 53,3 0,0 32,6 20,7 Traster 54,5 53,8 41,4 53,0 37,9 62,7 60,3 74,2 11,8 76,1 52,2 Ascensor 93,1 100,0 94,6 71,8 100,0 92,4 98,4 98,4 100,0 97,8 91,3 Amb independència de la font a la que s’atorgui més credi- bilitat, els preus del mercat immobiliari residencial de Barce - Preu de les places d’aparcament en edificis lona han evolucionat a la baixat durant 2012. En línia amb residencials nous (2n.sem.2012) l’evolució registrada a la resta del país i en consonància amb la € difícil situació economia. Això no treu que hi hagi excep- mitjana Bcn 45.000 cions. Segments escollits del mercat que per la seva singu- 40.000 laritat, localització o tipologia, segueixen una tendència prò- 35.000 30.000 pia. Aquests contrastos formen part de la realitat però són tan 25.000 excepcionals que no alteren el to general. 20.000 15.000 L’oferta d’habitatges nous a la venda en el mercat lliure es 10.000 manté en mínims. En alguns districtes la seva presència 5.000 0 és testimonial. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Districte Segons l’informe de mercat promogut i cofinançat per la màxim mitjà mínim Gene ralitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Promo - tors i Constructors, a la tardor de 2012 hi havia a Barcel ona uns 1.359 habitatges nous disponibles en 227 promocions en mesos en el mercat. Hi ha poques promocions recents, al pro cés de comercialització. Unes xifres relativa ment esqui- menys això és el que es pot interpretar del fet que els habi- fides si es comparen amb les dels darrers vint anys i que tatges a la venda representen escassament una quarta part alhora semblen definir uns mínims a prova de conjuntures del total d’habitatges de les promocions. A la meitat dels dis- desfav orables. En tot cas, el més preocupant no són tant les trictes aquest percentatge és clarament inferior i només a xifres absolutes –que ho són– sinó que l’oferta existent es dos el percentatge a la venda supera el 40%. nodreix majoritàriament de promocions que porten molts 52 Cost d’accés a l’habitatge Barcelona economia 81 Accessibilitat familiar a l’habitatge a Barcelona RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD (€) (€) RFD (€) s /RFD d’interès (%) mensual (€) SBF ABF Nova planta 2002 362.100 35.831 10,1 54.315 1,5 4,80 2.054 68,8 63,8 2003 405.850 37.221 10,9 60.878 1,6 3,71 2.027 65,3 60,5 2004 438.570 40.266 10,9 65.786 1,6 3,36 2.054 61,2 56,7 2005 508.460 42.904 11,9 76.269 1,8 3,28 2.298 64,3 60,1 2006 590.420 44.530 13,3 88.563 2,0 4,17 2.856 77,0 72,9 2007 603.190 46.547 13,0 90.479 1,9 5,24 3.251 83,8 79,9 2008 581.356 49.333 11,8 87.203 1,8 5,86 3.326 80,9 77,2 2009 549.907 49.813 11,0 82.486 1,7 3,44 2.462 59,3 55,7 2010 521.422 50.180 10,4 78.213 1,6 2,77 2.170 51,9 48,3 2011 486.931 50.359 9,7 73.040 1,5 3,38 2.167 51,6 48,0 2012 445.253 47.992 9,3 66.788 1,4 3,42 1.988 49,7 46,0 Segona mà 2002 247.776 35.831 6,9 37.166 1,0 4,80 1.406 47,1 42,0 2003 277.834 37.221 7,5 41.675 1,1 3,71 1.387 44,7 39,9 2004 312.750 40.266 7,8 46.913 1,2 3,36 1.465 43,7 39,2 2005 344.904 42.904 8,0 51.736 1,2 3,28 1.559 43,6 39,4 2006 392.397 44.530 8,8 58.860 1,3 4,17 1.898 51,1 47,1 2007 376.093 46.547 8,1 56.414 1,2 5,24 2.027 52,3 48,4 2008 361.377 49.333 7,3 54.207 1,1 5,86 2.067 50,3 46,6 2009 350.655 49.813 7,0 52.598 1,1 3,44 1.570 37,8 34,2 2010 355.985 50.180 7,1 53.398 1,1 2,77 1.481 35,4 31,8 2011 360.450 50.359 7,2 54.068 1,1 3,38 1.604 38,2 34,6 2012 300.870 47.992 6,3 45.131 0,9 3,42 1.343 33,6 29,8 Notes: SBF (sense bonificacions fiscals) ABF (amb bonificacions fiscals). El tipus d’interès considerat és el del conjunt d’entitats. El termini d’amortització és de 20 anys fins a 2001 i progressiu d’ençà 2002 fins als 25 anys en 2006. Les dades dels habitatges nous corresponen al segon semestre, i la sèrie incorpora canvis metodològics a partir de 2008. Les dades del preu de venda de segona mà corresponen a mitjanes anuals i són preus d’oferta. Les dades de la RFD s’han modificat pel canvi de base de la comptabilitat nacional (nova Base 2000) i són provisionals per als darrers quatre anys. Font: les taules i gràfics d’aquest apartat són d’elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama, Instituto Apolda, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Idescat i Banco de España. La reducció de l’esforç econòmic per accedir a un habitatge en propietat s’explica pel notable descens dels preus del Esforç econòmic d’amortització mercat immobiliari. Es consolida una tendència iniciada el (Quota mensual) 2007. € 3.500 Es miri com es miri, les dades de 2012 confirmen que l’ac- 3.000 cessibilitat teòrica a un habitatge en propietat a Barcelona 2.500 per part dels residents a la ciutat ha millorat en relació a un any abans. És a dir, que és menys costós accedir a un habi- 2.000 tatge de preu mitjà en relació a la renda disponible mitjana. 1.500 Una afirmació basada en els resultats d’un model teòric que 1.000 contrasten amb la realitat de què una bona part de la supo- 500 sada demanda potencial –frenada en el seu moment per l’es- 0 calada dels preus– es resisteix a signar una hipoteca (que 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 implica assumir compromisos econòmics a molt llarg termi- Habitatges nous Habitatges 2a. mà ni) per la pèssima conjuntura econòmica i laboral i perquè assisteix atemorida i desconcertada als efectes negatius de moltes decisions de compra preses en moments d’eufòria Si hom deixa de banda les sensacions –sempre importants i econòmica i probablement sense massa reflexió ni el suport sovint decisives en la compravenda de l’habitatge principal– professional adequat. No ha de sorprendre que actualment la realitat és que durant 2012 els preus de venda han conti- siguin majoria els potencials compradors que pensen que nuat baixant –tant els habitatges nous com els de segona pecar de prudent és una virtut. mà– i els tipus d’interès de referència s’han mantingut rela- tivament estables i baixos en termes reals. Dos bons incen- tius, a més dels beneficis fiscals que des de mitjan d’any ja tenien data de caducitat, per convertir-se en comprador. Per - què aquestes condicions objectivament favorables no han estat més aprofitades pels potencials compradors? 53 Cost d’accés a l’habitatge Barcelona economia 81 Accessibilitat familiar a l’habitatge als districtes de Barcelona (2012) RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD (€ ) (€ ) RFD (€ ) s /RFD d’interès (%) mensual (€ ) SBF ABF Nova planta 1. Ciutat Vella 349.305 36.938 9,5 52.396 1,4 3,42 1.560 50,7 45,8 2. l’Eixample 498.456 53.775 9,3 74.768 1,4 3,42 2.226 49,7 46,3 3. Sants-Montjuïc 324.891 36.021 9,0 48.734 1,4 3,42 1.451 48,3 43,3 4. Les Corts 357.413 67.857 5,3 53.612 0,8 3,42 1.596 28,2 25,6 5. Sarrià-Sant Gervasi 987.009 85.848 11,5 148.051 1,7 3,42 4.407 61,6 59,5 6. Gràcia 420.300 50.772 8,3 63.045 1,2 3,42 1.877 44,4 40,8 7. Horta-Guinardó 295.521 38.521 7,7 44.328 1,2 3,42 1.320 41,1 36,4 8. Nou Barris 288.529 29.561 9,8 43.279 1,5 3,42 1.288 52,3 46,2 9. Sant Andreu 326.154 35.562 9,2 48.923 1,4 3,42 1.456 49,1 44,1 10. Sant Martí 336.873 39.226 8,6 50.531 1,3 3,42 1.504 46,0 41,4 Barcelona 445.253 47.992 9,3 66.788 1,4 3,42 1.988 49,7 46,0 Segona mà 1. Ciutat Vella 282.660 36.938 7,7 42.399 1,1 3,42 1.262 41,0 36,1 2. l’Eixample 362.090 53.775 6,7 54.314 1,0 3,42 1.617 36,1 32,7 3. Sants-Montjuïc 225.390 36.021 6,3 33.809 0,9 3,42 1.006 33,5 28,5 4. Les Corts 422.070 67.857 6,2 63.311 0,9 3,42 1.885 33,3 30,7 5. Sarrià-Sant Gervasi 502.710 85.848 5,9 75.407 0,9 3,42 2.245 31,4 29,3 6. Gràcia 285.890 50.772 5,6 42.884 0,8 3,42 1.277 30,2 26,6 7. Horta-Guinardó 216.130 38.521 5,6 32.420 0,8 3,42 965 30,1 25,4 8. Nou Barris 176.120 29.561 6,0 26.418 0,9 3,42 786 31,9 25,8 9. Sant Andreu 211.710 35.562 6,0 31.757 0,9 3,42 945 31,9 26,8 10. Sant Martí 260.760 39.226 6,6 39.114 1,0 3,42 1.164 35,6 31,0 Barcelona 300.870 47.992 6,3 45.131 0,9 3,42 1.343 33,6 29,8 Nota: les dades de RFD són estimades i provisionals, subjectes a revisió. La resposta a aquesta qüestió es troba en el descens de la Renda Familiar Disponible i especialment, en els factors que Esforç econòmic d’accés a l’habitatge (2012) han provocat aquest descens: la creixent feblesa i incertesa que caracteritza el mercat laboral i l’entrada de l’economia Sant Martí espanyola en una nova recessió econòmica. Tot plegat ha Sant Andreu Mitjana incrementat la desconfiança en una recuperació sostinguda Nou Barris Barcelona nou de l’activitat econòmica a mitjà termini. En aquestes condi- Horta-Guinardó Mitjana Barcelona cions “reals i anímiques”, que l’esforç econòmic per accedir Gràcia segona mà a un habitatge sigui menor que en el passat recent no és un Sarrià-Sant Gervasi factor determinant per passar d’esser demanda potencial a Les Corts Sants-Montjuïc efectiva. Primer s’ha de recuperar una mínima confiança en L’Eixample el futur. Ciutat Vella 0 25 50 75 Tot i la correcció acumulada per part dels indicadors que Hipoteca/RFD (%), amb bonificacions fiscals mesuren l’esforç econòmic associat a la compra d’un habi- Habitatge nou Habitatge de segona mà tatge d’ençà els màxims de 2007-2008, encara hi ha marge de caiguda (de millora pel comprador). L’indicador bàsic o primari, que és el que relaciona el preu d’un habitatge amb la renda efectiva del comprador sense considerar ni finança- ment ni beneficis fiscals, és a prop de recuperar els valors de començament de segle, quan ja acumulaven un increment significatiu respecte de la mitjana del primer quinquenni del cicle expansiu de l’economia i del mercat immobiliari. En tot cas és un ajust notable en termes monetaris però que ha de continuar fins a sintonitzar amb una realitat que està can- viant dia a dia a base de contenció salarial, inestabilitat labo- ral i pèrdua de beneficis socials. 54 VIII. Mercat de treball Població activa i ocupada Barcelona economia 81 Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900 4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200 4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800 4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300 4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000 4t.tr.2006 812.600 449.800 362.800 2.504.070 1.413.870 1.090.200 3.699.100 2.100.500 1.598.600 4t.tr.2007 811.600 441.200 370.400 2.578.100 1.453.900 1.124.200 3.799.100 2.158.000 1.641.100 4t.tr.2008 814.800 429.100 385.700 2.560.500 1.411.300 1.149.200 3.854.800 2.149.900 1.704.900 4t.tr.2009 810.400 425.800 384.600 2.530.100 1.382.800 1.147.300 3.779.500 2.079.500 1.700.000 4t.tr.2010 795.700 422.900 372.800 2.535.800 1.378.700 1.157.100 3.820.300 2.076.700 1.743.600 1r.tr.2011 800.900 420.000 380.900 2.541.300 1.379.200 1.162.100 3.827.100 2.085.000 1.742.000 2n.tr.2011 797.000 412.900 384.100 2.531.600 1.347.080 1.184.520 3.826.300 2.051.200 1.775.100 3r.tr.2011 811.500 416.200 395.300 2.527.130 1.342.950 1.184.180 3.818.600 2.049.400 1.769.100 4t.tr.2011 800.400 420.500 379.900 2.513.400 1.353.000 1.160.400 3.782.200 2.030.300 1.752.000 1r.tr.2012 790.900 408.500 382.400 2.503.400 1.334.200 1.169.200 3.776.900 2.007.400 1.769.500 2n.tr.2012 791.300 401.000 390.300 2.479.800 1.314.200 1.165.600 3.742.400 1.995.700 1.746.700 3r.tr.2012 779.800 406.000 373.800 2.461.200 1.308.700 1.152.500 3.724.900 1.994.300 1.730.600 4t.tr.2012 784.900 398.800 386.100 2.458.300 1.296.400 1.161.900 3.696.600 1.956.900 1.739.600 Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. 4t.tr.12/ 4t.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ Variació (%) 4t.tr.11 4t.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 Taxa d’activitat (de 16 a 64 anys) Barcelona (mitjanes anuals) Total actius –1,9 0,6 –1,8 –0,5 (%) Homes –5,2 –0,6 –0,7 –0,8 100 Dones 1,6 1,9 –3,1 –0,3 90 RMB 80 Total actius –2,2 –0,9 0,2 –1,2 Homes –4,2 –1,9 –0,3 –2,0 70 Dones 0,1 0,3 0,9 –0,2 60 Catalunya 50 Total actius –2,3 –1,0 1,1 –2,0 Homes –3,6 –2,2 –0,1 –3,3 40 Dones –0,7 0,5 2,6 –0,3 30 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Total Homes Dones El mercat laboral tanca 2012 mantenint una trajectòria clarament descendent. La pèrdua de població activa n’és un dels indicadors rellevants. Segons l’Enquesta de Població Activa del quart trimestre de 2012, la població que es declara laboralment activa a Barce- Després d’un lustre d’amortització de llocs de treball com lona s’estima a l’entorn dels 785.000 efectius, una xifra prò- a conseqüència d’un llarg període de recessió econòmica i pia de mitjans de la dècada passada. En relació als volums d’a pli cació de polítiques contundents de consolidació fiscal, màxims assolits el 2008, la pèrdua acumulada és de poc més és inevitable insistir en aspectes del mercat laborat perfec - del 4%, entre un punt i un punt i mig percentual més que a tament coneguts i tractats però que malauradament conti- l’entorn metropolità i que la resta de Catalunya respectiva- nuen sent d’actualitat. L’escenari a final de 2012 és similar ment. Una evolució que s’explica tant pels canvis en els flu- o lleument pitjor al d’un any abans. En síntesi, es continuen xos migratoris i el desànim que genera la persistent contracció perdent llocs de treball a gairebé tots els sectors d’activitat i del mercat laboral com per la reducció de la població de 16 l’atur continua augmentant. S’observen petites diferències anys i més. Aquesta franja de població es torna a situar clara- als diferents àmbits territorials però la tendència general ment per sota dels 1,3 milions de residents a Barcelona, una s’imposa. situació que no es produïa feia dècades, mentre que a Cata- lunya es perd la cota dels sis milions. 56 Població activa i ocupada Barcelona economia 81 Evolució de la població ocupada Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.2001 592.800 331.200 261.600 1.913.390 1.146.000 767.390 2.822.400 1.704.900 1.117.500 4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100 4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900 4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300 4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000 4t.tr.2006 761.600 426.200 335.400 2.341.870 1.328.150 1.013.720 3.452.000 1.982.700 1.469.300 4t.tr.2007 764.900 416.600 348.300 2.411.700 1.360.600 1.051.100 3.547.300 2.037.200 1.510.100 4t.tr.2008 746.900 396.000 350.900 2.298.600 1.250.100 1.048.500 3.399.000 1.888.400 1.510.600 4t.tr.2009 687.400 358.200 329.200 2.137.500 1.132.600 1.004.900 3.136.400 1.702.100 1.434.300 4t.tr.2010 668.600 343.500 325.100 2.118.300 1.112.400 1.005.900 3.133.500 1.677.400 1.456.100 1r.tr.2011 672.700 347.200 325.500 2.087.800 1.115.300 972.500 3.099.500 1.675.100 1.424.400 2n.tr.2011 684.700 349.900 334.800 2.115.400 1.113.580 1.001.820 3.135.400 1.670.600 1.464.800 3r.tr.2011 676.400 344.800 331.600 2.080.620 1.086.370 994.250 3.076.600 1.633.000 1.443.600 4t.tr.2011 665.200 346.100 319.100 2.039.500 1.075.800 963.700 3.006.800 1.610.000 1.396.800 1r.tr.2012 651.000 332.200 318.800 2.004.700 1.055.200 949.500 2.939.900 1.556.100 1.383.800 2n.tr.2012 654.700 328.500 326.200 1.984.800 1.029.600 955.200 2.920.800 1.540.100 1.380.700 3r.tr.2012 632.300 323.600 308.700 1.943.120 1.021.500 921.620 2.884.500 1.539.200 1.345.300 4t.tr.2012 637.900 315.300 322.600 1.918.400 985.300 933.100 2.811.400 1.475.800 1.335.700 Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. 4t.tr.12/ 4t.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ Taxes d’activitat i d’ocupació (Barcelona) Variació (%) 4t.tr.11 4t.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 Barcelona Període Total Homes Dones Total ocupats –4,1 –0,5 –2,7 –8,0 Taxa d’activitat Homes –8,9 0,8 –4,1 –9,5 Dones 1,1 –1,8 –1,2 –6,2 4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0 4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0 RMB 4t.tr.2006 77,8 85,3 70,1 Total ocupats –5,9 –3,7 –0,9 –7,0 4t.tr.2007 77,4 84,8 70,2 Homes –8,4 –3,3 –1,8 –9,4 Dones –3,2 –4,2 0,1 –4,2 4t.tr.2008 78,9 85,2 72,8 Catalunya 4t.tr.2009 79,0 84,7 73,4 Total ocupats –6,5 –4,0 –0,1 –7,7 4t.tr.2010 79,0 83,1 75,0 Homes –8,3 –4,0 –1,5 –9,9 4t.tr.2011 79,6 84,0 75,3 Dones –4,4 –4,1 1,5 –5,1 1r.tr.2012 79,6 83,2 76,0 2n.tr.2012 79,6 83,3 76,2 El col·lectiu femení, amb un retrocés des de màxims ara per 3r.tr.2012 80,0 85,2 75,1 4t.tr.2012 79,3 82,6 76,2 ara molt moderat, continua mostrant una evolució menys contractiva que el masculí. Taxa d’ocupació 4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4 En paral·lel al descens de la població activa, la diferència 4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6 entre sexes s’ha reduït de man era significativa. Amb les dar - 4t.tr.2006 72,8 80,8 64,8 rer es dades disponibles, el nombre de dones que es declaren 4t.tr.2007 72,9 80,0 66,0 laboralment actives a Barcelona pràcticament iguala el dels 4t.tr.2008 72,2 78,5 66,2 homes. Una tendèn cia que també es dóna a la resta del país 4t.tr.2009 66,8 71,1 62,7 però que encara no s’acosta a la quasi paritat que s’observa 4t.tr.2010 66,2 67,1 65,3 entre la població resident a la capital. Les diferències en 4t.tr.2011 65,9 68,8 63,1 l’estructura productiva ajuden a explicar-ho. 1r.tr.2012 65,3 67,5 63,2 2n.tr.2012 65,7 68,1 63,5 El descens de la població activa no es pot deslligar del nota- 3r.tr.2012 64,7 67,6 61,9 ble retrocés de la població ocupada. Segons l’EPA, la pèrdua 4t.tr.2012 64,3 65,1 63,5 d’ocupació entre els residents de la ciutat durant el dar rer any Nota: Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. s’ha centrat exclusivament entre els homes. Segons aquesta Font: Idescat a partir de l’EPA. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. font, durant el darrer trimestre de l’any passat i en relació amb un any abans hi havia gairebé un 9% menys d’homes ocupats i un 1,1% més de dones amb feina fora de casa. Una situació difícil d’explicar i que contrasta amb l’evolució observ ada a la resta del país. 57 Llocs de treball ocupats Barcelona economia 81 Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490 31 des. 2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495 31 des. 2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017 31 des. 2006 935.931 1.916.608 2.672.993 122.218 363.383 562.057 1.082.032 2.338.954 3.338.604 31 des. 2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.375.740 3.398.642 31 des. 2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.062.428 2.282.114 3.252.560 31 des. 2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.073 2.176.854 3.099.878 31 des. 2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.014.109 2.162.100 3.086.563 març 2011 860.497 1.734.352 2.410.066 113.410 336.038 533.873 998.968 2.137.870 3.050.463 juny 2011 847.049 1.718.024 2.421.993 113.557 336.867 536.735 985.169 2.118.130 3.070.205 set. 2011 845.625 1.704.863 2.383.929 112.351 334.016 532.706 983.609 2.101.870 3.033.161 des. 2011 853.132 1.703.524 2.354.893 112.678 333.863 529.592 991.356 2.109.900 3.001.447 març 2012 846.078 1.684.791 2.336.677 111.994 331.375 525.819 983.990 2.088.644 2.975.436 juny 2012 841.614 1.674.912 2.355.327 111.837 331.403 528.235 982.403 2.082.123 3.007.757 set. 2012 830.042 1.656.063 2.311.363 110.298 327.581 522.996 971.779 2.053.580 2.959.992 des. 2012 824.745 1.634.128 2.255.410 110.485 327.014 519.167 968.243 2.026.840 2.875.276 Notes: A partir de 2009 les dades són mitjanes mensuals menys les del Total afiliats que són de final de mes. A més, les del Total afiliats de la RMB són estimades. Font (de totes les taules d’aquest apartat si no es diu el contrari): Departament de Treball de la Generalitat i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. des. 2012/ des. 2011/ des.2010/ des.2009/ Variació (%) des. 2011 des. 2010 des.2009 des.2008 Evolució de l’afiliació a la Seguretat Social (Barcelona) Afiliats R.G. — Barcelona –3,3 –2,5 –0,6 –4,0 Afiliats (%) — RMB –4,1 –3,0 –0,5 –5,3 — Catalunya –4,2 –3,5 –0,6 –5,2 20.000 4 Autònoms 10.000 2 — Barcelona –1,9 –1,3 –1,6 –4,3 — RMB –2,1 –1,2 –1,6 –4,9 0 0 — Catalunya –2,0 –1,5 –1,9 –5,0 -10.000 -2 Total — Barcelona –2,3 –2,2 –0,7 –3,9 -20.000 -4 — RMB –3,9 –2,4 –0,7 –4,6 — Catalunya –4,2 –2,8 –0,4 –4,7 -30.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 -6 Saldo trimestral Variació interanual (%) Després d’un primer semestre relativament estable, l’evolució del darrer trimestre de 2012 ha confirmat la tendència descendent accentuada a final d’estiu a mesura En línia amb l’evolució d’un any abans, el col·lectiu dels que es confirmava la intensitat de la recaiguda en la autònoms resisteix millor que el dels assalariats. Això és recessió. així no tant perquè després de gairebé cinc anys de crisi eco- nòmica i contracció del mercat de treball l’auto ocupació Segons els registres de la Seguretat Social, el 2012 s’ha con- continuï sent –que ho és, per aquells que tenen els coneixe- vertit en el cinquè any consecutiu de pèrdua d’afiliats en ments i el finançament necessari– una via efectiva per a situació d’alta a Barcelona. Un resultat que també s’ha donat reincorporar-se al món laboral, sinó perquè la depuració a Catalunya i al conjunt d’Espanya. Amb l’agreujant que a severa del sector ja es va produir durant els primers anys de tots els àmbits s’ha accentuat el procés d’ajustament de la crisi, entre 2008 i 2010, de la mà de la construcció i activi- capacitat productiva via amortització de llocs de treball. Un tats annexes. També s’ha de tenir present que en l’augment procés afavorit per la darrera reforma laboral. Com ja és de l’atur d’enguany hi juga un paper rellevant el procés de habitual, el teixit productiu de la capital sembla que resisteix regulació d’ocupació en el segment de les empreses mitjanes millor que el de la resta del país aquest agreujament de la i grans que fins fa ben poc havien aconseguit adaptar la seva conjuntura. Així, les dades de final d’any donen una pèrdua capacitat productiva a una demanda cada cop més esquif ida d’afiliats actius del 2,3% a Barcelona, aproximadament la amb mesures pactades i mínimament traumàtiques per a la meitat que la registrada a la resta de Catalunya. Una diferèn- plantilla. Una política que s’ha hagut d’esmenar a corre cuita cia molt més àmplia que la registrada al llarg dels quatre a mesura que les expectatives econòmiques han empitjorat. anys anteriors. 58 Llocs de treball ocupats Barcelona economia 81 Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social (desembre 2012) Barcelona Regió Metropolitana Catalunya R.G. + Autònoms R.G. + Autònoms RMB/ Sectors R.G. Absoluts Var. (%)* R.G. Absoluts Var. (%)* Cat. (%) Var. (%)* I. Agric., ramad., silvic. i pesca 269 433 11,9 1.110 4.006 –5,0 12,4 –2,3 Alimentació i begudes 5.154 5.703 –12,6 28.109 30.769 –2,7 41,9 –1,4 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 2.875 3.674 –11,0 19.234 22.789 –6,9 66,3 –7,0 Indústria del paper 1.330 1.419 –0,8 6.514 6.825 –4,7 58,1 –3,6 Arts gràfiques 3.074 4.049 –7,1 13.103 15.689 –7,3 79,5 –6,9 Indústria química 5.819 6.015 –7,9 21.303 21.879 –3,7 71,4 –2,5 Indústria farmacèutica 7.431 7.449 –0,8 17.927 17.958 –1,9 89,6 –1,7 Cautxú i matèries plàstiques 795 1.026 –6,6 14.365 15.284 –4,1 69,0 –6,3 Extr.i fabr. prod. minerals no metàl·lics 2.075 2.246 –7,8 6.645 7.404 –12,7 50,5 –14,0 Metal·lúrgia 272 461 –12,5 5.708 6.727 –9,1 65,1 –6,9 Prod. metàl·lics exc. maquinària 1.898 2.674 –13,1 26.165 30.881 –8,5 64,8 –7,7 Prod. Informàtics, electrònics i òptics 664 800 –6,0 5.119 5.534 –14,7 82,8 –13,2 Materials i equips elèctrics 3.557 3.628 –16,7 10.546 10.793 –9,4 81,0 –8,2 Maquinària i equips mecànics 2.573 3.017 –9,9 15.864 17.889 –7,8 65,7 –6,2 Vehicles i altre material de transport 16.727 16.798 1,9 33.029 33.370 –2,2 80,8 –2,9 Fabricació de mobles 339 627 –14,8 3.210 4.605 –13,2 59,1 –13,2 Resta d’activitats industrials 1.810 2.593 –8,6 6.432 8.883 –10,2 51,1 –7,3 Reparació i instal·lació de maquinària 2.115 2.710 –2,3 6.554 9.067 1,2 64,7 1,3 II. Indústria 58.508 64.889 –6,0 239.827 266.346 –5,8 64,6 –5,2 Subministrament d’energia i aigua 4.595 4.627 –7,0 6.234 6.340 –3,3 56,0 –2,1 Sanejament i gestió de residus 7.162 7.184 –6,8 12.263 12.429 –4,6 70,9 –3,1 III. Subministraments i residus 11.757 11.811 –6,9 18.497 18.769 –4,2 65,1 –2,7 IV. Construcció 24.561 32.401 –16,0 65.680 103.916 –15,2 60,1 –14,7 Venda i reparació de vehicles 7.080 8.549 –5,5 21.942 29.262 –6,0 60,8 –4,9 Comerç a l’engròs i intermediaris 44.630 53.351 –4,4 117.042 140.003 –4,5 75,8 –4,2 Comerç al detall 72.267 89.278 –1,8 160.931 213.616 –2,1 69,4 –2,3 Serveis comercials 123.977 151.178 –2,9 299.915 382.881 –3,3 70,8 –3,2 Transports 20.175 27.402 –2,7 43.730 71.604 –5,5 72,8 –5,6 Serveis de magatzem i postals 18.120 18.707 –4,5 35.623 37.101 –4,4 80,4 –4,4 Transport i emmagatzematge 38.295 46.109 –3,4 79.353 108.705 –5,1 75,2 –5,2 Serveis d’allotjament 13.921 14.367 –0,4 18.456 19.370 –1,1 60,9 –2,3 Serveis de menjar i begudes 45.919 55.859 –0,8 84.350 114.743 –1,3 68,7 –1,6 Hostaleria i restauració 59.840 70.226 –0,7 102.806 134.113 –1,3 67,4 –1,7 Edició 8.980 9.919 –7,8 11.105 13.017 –6,8 87,3 –6,2 Cine, enreg. de sò, ràdio i televisió 3.462 4.188 –8,5 7.649 8.885 –6,7 87,5 –7,1 Telecomunicacions 6.053 6.304 –6,9 7.743 8.391 –5,0 83,5 –4,9 Tecnologies de la informació 21.073 23.062 –1,4 29.432 33.686 2,1 89,3 2,1 Serveis d’informació 2.681 3.230 1,5 3.385 4.575 1,2 83,1 4,1 Informació i comunicació 42.249 46.703 –4,1 59.314 68.554 –1,8 87,5 –1,6 Finances i assegurances 38.797 40.827 –2,4 51.765 57.244 –2,7 80,6 –2,8 Activitats immobiliàries 9.747 11.954 2,4 14.181 18.717 1,4 79,8 1,1 Serveis centrals a les empreses 27.767 33.184 0,3 41.334 52.409 0,2 75,0 –0,9 Serveis d’arquitectura i enginyeria 11.416 14.552 –6,4 19.671 26.400 –5,7 77,0 –6,2 Recerca i desenvolupament 8.569 9.324 –0,6 12.855 14.318 1,1 80,4 3,3 Publicitat i estudis de mercat 11.160 13.973 –10,9 15.003 19.945 –11,1 89,5 –10,5 Altres activ. professionals i tècniques 7.171 11.413 –2,5 11.062 18.766 –1,2 79,3 –0,5 Activitats prof., científ. i tècniques 66.083 82.446 –3,5 99.925 131.838 –3,0 78,5 –2,9 Activitats de lloguer 9.706 11.446 –12,8 16.474 20.501 –12,4 84,0 –11,9 Serveis relacionats amb l’ocupació 14.377 14.602 0,3 17.912 18.325 0,3 77,1 1,0 Agències i operadors turístics 5.403 5.986 –3,1 6.504 7.713 –3,1 81,8 –2,9 Serveis a edificis i empreses 59.525 63.325 2,3 111.783 121.082 0,9 80,1 0,4 Serveis administratius i auxiliars 89.011 95.359 –0,4 152.673 167.621 –1,2 80,3 –1,3 AA. PP. i organismes extraterr. 74.777 74.798 –4,1 109.577 109.638 –4,6 66,8 –4,7 Ensenyament 59.082 61.968 –3,8 101.337 108.582 –3,4 76,5 –3,6 Serveis sanitaris 55.245 59.763 0,1 110.657 120.918 0,6 73,3 0,6 Servei socials 25.157 25.436 2,9 48.340 49.134 2,5 68,6 1,8 Serveis sanitaris i socials 80.402 85.199 0,9 158.997 170.052 1,1 71,9 1,0 Activitats i serveis culturals 6.423 9.818 –3,3 7.653 13.525 –4,8 81,6 –4,6 Activitats esportives i recreatives 12.433 13.173 –2,5 23.581 25.968 –1,0 70,2 –0,5 Activitats associatives 11.223 12.074 –4,6 15.998 17.352 –4,8 76,9 –5,0 Altres serveis personals 17.311 23.864 –2,4 31.939 53.315 –3,1 70,5 –3,3 Serv. personals, culturals i esportius 47.390 58.929 –3,0 79.171 110.160 –3,1 72,6 –3,0 V. Serveis 729.650 825.696 –2,3 1.309.014 1.568.105 –2,5 73,7 –2,6 Total afiliats (I+II+III+IV+V) 824.745 935.230 –3,2 1.634.128 1.961.142 –3,7 70,7 –3,8 (*) Variació interanual. 59 Llocs de treball ocupats Barcelona economia 81 Comptes de cotització per nombre de treballadors Evolució de l’ocupació per sectors (RMB) (*) Any 1-5 6-50 51-500 >500 Total (%) (variació interanual) Barcelona 10 des. 2000 55.608 16.486 1.878 161 74.133 des. 2005 58.946 17.460 2.073 178 78.657 5 des. 2007 59.017 17.369 2.242 189 78.817 0 des. 2008 57.824 16.437 2.175 182 76.618 -5 des. 2009 55.722 15.541 2.082 179 73.524 des. 2010 54.715 15.110 2.110 189 72.124 -10 des. 2011 54.973 14.867 1.981 192 72.013 -15 des. 2012 53.572 14.324 1.922 185 70.003 Regió Metropolitana -20 2007 2008 2009 2010 2011 2012 des. 2000 121.469 39.342 3.997 262 165.070 Indústria Construcció Serveis des. 2005 135.187 43.414 4.433 301 183.335 des. 2007 136.753 43.538 4.811 327 185.429 * L’aplicació de la nova CNAE 2009 afableix l’homogeneïtat de les sèries. des. 2008 131.670 40.232 4.644 323 176.869 des. 2009 125.134 37.276 4.441 304 167.155 des. 2010 122.867 36.250 4.416 326 163.859 des. 2011 122.590 35.075 4.250 316 162.231 Variació del nombre d’empreses (RMB) des. 2012 118.857 33.247 4.076 306 156.486 Serveis administratius i auxil. Catalunya Activ. profess. i tècniques Activitats immobiliàries des. 2000 182.239 56.311 5.421 315 244.286 Finances i assegurances des. 2005 207.062 64.842 6.260 374 278.538 Informació i comunicació Hostaleria i restauració des. 2007 211.870 65.993 6.745 410 285.018 Transports i emmagatzematge des. 2008 203.117 60.500 6.513 404 270.534 Serveis comercials Construcció des. 2009 193.568 56.038 6.254 388 256.248 Subministraments i residus Resta d'activitats industrials des. 2010 190.111 54.249 6.242 412 251.014 Vehicles i material de transport des. 2011 188.971 52.142 6.008 401 247.522 Metall, maquinària i electrònica des. 2012 183.252 49.394 5.761 389 238.796 Química, farmacèutica i plàstic Paper, arts gràf. i suports enreg. Tèxtil, confecció, cuir i calçat Alimentació begudes i tabac La persistent contracció de la demanda interna comporta un -14 -12 -10 -8 -6 -4 -2 0 2 (%) afebliment del teixit productiu via tancament d’empreses. des.2012 / des.2011 El 2012 s’ha tancat amb una retallada notable del nombre d’empreses amb assalariats cotitzant a la Seguretat Social. A diferència del que s’observava en l’evolució del nombre de A més de la construcció, augmenta el nombre de subsectors treballadors, en aquest cas la intensitat de la davallada és industrials i terciaris obligats a reajustar la seva capacitat relativament homogènia als diferents àmbits territorials. Mal- productiva davant la contracció de la demanda interna. grat tot, la contracció a Barcelona és lleument més mode- rada que a la resta del país. Així, al llarg de 2012 Barcelona La informació referida a l’àmbit metropolità mostra que de ha perdut unes 2.000 empreses amb treballadors assalariats les cinc agrupacions que a final del tercer trimestre encara i cotitzant a la Seguretat Social. Una xifra que equival a un mostraven augments en el nombre d’ocupats en relació a un retrocés del 2,8% anual, mig punt relatiu menys que la varia- any abans només dues, els serveis sanitaris i socials i les acti- ció registrada en termes d’ocupats assalariats i aproximada- vitats immobiliàries, conserven el signe positiu a final d’any. ment un punt percentual menys que a la resta de Catalunya. Si la comparació es fa en relació a quatre anys enrere, només En tot cas, un ajust més accentuat que el registrat durant el els serveis socials presenten un saldo clarament alcista. Tant bienni precedent. els sanitaris com els immobiliaris tenen uns volums d’ocu- pació pràcticament idèntics als de final de 2008. Dues de En termes agregats, la pèrdua de teixit productiu al llarg del les tres que han evolucionat a pitjor són l’hostaleria i res- darrer quinquenni s’estima en poc més d’un 11% entre les tauració i les finances i assegurances, rellevants en termes empreses localitzades a la capital mentre que a la resta de quantitatius. Els saldos negatius s’han accentuat a la resta Cata lunya supera el 18%. Pel que fa a la grandària de les em - de sectors. preses, l’impacte ha estat especialment sever entre les empre- ses petites, de 6 a 50 treballadors, i relativament neutre entre Que la regió metropolitana concentri aproximadament el les mitjanes/grans, de 51 a 500 treballadors. Les dificultats 70% del teixit productiu català explica que aquestes varia- de finançament i per abordar estratègies d’internacionalitza- cions es repliquin al conjunt de Catalunya. En el cas de la ció poden ser alguns dels factors que ho poden explicar. capital val la pena remarcar que sectors com ara els serveis Contràriament, i per motius diferents, tant les grans empre- comercials, el transport i emmagatzematge i l’hoteleria i ses com les més petites, aquelles amb un màxim de 5 treba- restauració entre els més rellevants, han registrat una evolu- lladors, han guanyat pes relatiu en l’estructura productiva ció menys negativa que a la resta del país. catalana i barcelonina. 60 Llocs de treball ocupats Barcelona economia 81 Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social Afiliats estrangers a la Seguretat Social (prov. Barcelona) Període UE Resta món Total Període R. General (%) Autònoms (%) Resta (%) Província de Barcelona des. 2006 233.368 11,3 22.319 5,5 34.242 56,1 des. 2007 255.382 12,2 27.808 6,7 26.514 49,8 31 des. 2002 25.057 101.793 126.850 des. 2008 242.989 12,2 28.325 7,0 33.922 60,1 31 des. 2003 29.064 115.434 144.498 des. 2009 223.173 11,7 27.138 7,0 35.639 61,9 31 des. 2004 34.728 138.833 173.561 des. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 31 des. 2005 41.122 231.170 272.292 31 des. 2006 50.168 239.761 289.929 març 2011 215.127 11,5 29.944 7,9 34.745 61,7 juny 2011 217.527 11,7 30.808 8,1 35.757 63,4 31 des. 2007 72.119 237.585 309.704 set. 2011 212.199 11,5 31.143 8,3 36.002 62,3 31 des. 2008 70.379 234.857 305.236 des. 2011 203.107 11,0 31.624 8,4 36.273 62,8 31 des. 2009 67.990 217.962 285.952 31 des. 2010 68.773 215.673 284.446 març 2012 200.031 11,0 32.164 8,6 34.184 61,8 31 des. 2011 68.012 202.992 271.004 juny 2012 203.620 11,2 32.970 8,8 33.985 57,4 set. 2012 197.170 11,0 32.940 8,9 37.852 61,3 31 març 2012 68.358 198.021 266.379 des. 2012 185.566 10,6 33.576 9,1 38.218 59,7 30 juny 2012 68.691 201.887 270.578 30 set. 2012 66.864 199.534 266.398 Nota: Els percentatges corresponen al pes relatiu dels estrangers sobre el total del règim. 31 des. 2012 65.871 191.489 257.360 Catalunya des. 2012/ des. 2011/ des. 2010/ des. 2009/ 31 des. 2002 33.785 139.976 173.761 Variació (%) des. 2011 des. 2010 des. 2009 des. 2008 31 des. 2003 39.313 161.161 200.474 Règim General –8,6 –7,4 –1,7 –8,2 31 des. 2004 47.589 195.947 243.536 Autònoms 6,2 7,7 8,2 –4,2 31 des. 2005 56.431 321.424 377.855 Resta règims 5,4 1,5 0,3 5,1 31 des. 2006 69.884 336.633 406.517 31 des. 2007 116.570 324.172 440.742 31 des. 2008 110.553 313.715 424.268 31 des. 2009 108.102 289.721 397.823 Distribució sectorial dels estrangers afiliats a la 31 des. 2010 109.230 286.543 395.773 Seguretat Social. Catalunya (desembre 2012) 31 des. 2011 106.545 270.495 377.040 Resta de serveis AA.PP., sanitat i ensenyament 31 març 2012 106.602 263.973 370.575 Serveis a l’empresa 30 juny 2012 113.387 280.089 393.476 Finances, asseg. i immobiliari 30 set. 2012 108.946 273.376 382.322 Informació i comunicació 31 des. 2012 102.258 253.681 355.939 Hoteleria i restauració Transports i emmagatzament Nota: Les sèries de procedència geogràfica s’adapten a les diverses ampliacions de la UE. Comerç i reparacions Font: www.seg-social.es Construcció Indústria, energia, aigua i residus Agric., ramad. i pesca des. 2012/ des. 2011/ des. 2010/ des. 2009/ 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 Variació (%) des. 2011 des. 2010 des. 2009 des. 2008 (%) Província de Barcelona Total No UE UE Total –5,0 –4,7 –0,5 –6,3 Comunitaris –3,1 –1,1 1,2 –3,4 No comunitaris –5,7 –5,9 –1,1 –7,2 En paral·lel, els treballadors estrangers han anat perdent pes Catalunya relatiu en el col·lectiu dels assalariats del Règim General i Total –5,6 –4,7 –0,5 –6,2 l’estant guanyant entre els autònoms. Entre els treballadors Comunitaris –4,0 –2,5 1,0 –2,2 agrícoles i de la llar englobats en els corresponents Sistemes No comunitaris –6,2 –5,6 –1,1 –7,6 Especials d’Afiliació, la presència d’estrangers es manté rela - tiva ment estable i continua sent majoritària. Un altre tret a destacar dels registres de la Seguretat Social La distribució per sectors ofereix pistes que ajuden a expli- és el referit a la situació i evolució del nombre d’afiliats es- car perquè la pèrdua d’ocupació afecta amb especial inten- trangers en situació d’alta. Les dades de tancament d’any no sitat als actius estrangers. Un cop acabat la major part de ofereixen cap sorpresa en relació a la tònica dels darrers l’ajust de la construcció, més de dues terceres parts dels es- anys de contracció del mercat laboral. La reducció del nom- trang ers en situació d’alta a la Seguretat Social que actual- bre d’afiliats ha continuat sent lleument més elevada entre ment treballen a Catalunya ho fan en activitats i sectors del els estrangers i més concretament els no comunitaris –a terciari que hom qualificaria de productivitat baixa i amb un l’entorn de dos punts percentuals més a final d’any– que no elevat component de contractació temporal i estacional. pas entre els nacionals. 61 Contractació laboral Barcelona economia 81 Distribució dels contractes registrats Contractes segons tipologia i sexe Període Total Temporals Indefinits Contractes Dones Homes Total Var.(%) Barcelona 2011 2011/10 2001 771.212 651.648 119.564 Total Indefinits 39.031 44.088 83.119 –10,1 2002 714.928 607.874 107.054 – ordinaris 20.732 25.991 46.723 –2,6 2003 671.879 579.685 92.194 – foment contractació 2.872 2.650 5.522 –54,4 2004 835.526 729.338 106.188 – convertits en indefinits 15.272 15.256 30.528 –4,6 2005 887.269 771.740 115.529 – resta indefinits 155 191 346 –19,2 2006 912.761 762.544 150.217 Total Temporals 369.641 320.062 689.703 0,7 2007 915.196 758.784 156.412 – obra o servei 109.933 125.973 235.906 –4,2 2008 889.354 744.766 144.588 – eventuals 147.769 152.470 300.239 6,2 2009 756.279 658.132 98.147 – interinitat 106.756 36.235 142.991 –2,2 2010 777.611 685.121 92.490 – relleu i subst. jubilats 1.289 1.471 2.760 –2,6 – formació i pràctiques 2.502 2.271 4.773 17,7 2011 772.822 689.703 83.119 – resta temporals 1.392 1.642 3.034 –2,2 1r.tr. 184.497 161.349 23.148 2012 2012/11 2n.tr. 192.065 171.071 20.994 3r.tr. 190.322 169.718 20.604 Total Indefinits 41.728 41.984 83.712 0,7 4t.tr. 205.938 187.565 18.373 – ordinaris 25.931 25.822 51.753 10,8 – foment contractació 1.514 1.492 3.006 –45,6 2012 742.580 658.868 83.712 – convertits en indefinits 14.136 14.492 28.628 –6,2 1r.tr. 178.113 158.749 19.364 – resta indefinits 147 178 325 –6,1 2n.tr. 188.979 167.841 21.138 Total Temporals 348.927 309.941 658.868 –4,5 3r.tr. 176.696 157.319 19.377 – obra o servei 108.121 129.792 237.913 0,9 4t.tr. 198.792 174.959 23.833 – eventuals 136.713 137.959 274.672 –8,5 Regió Metropolitana – interinitat 98.901 36.074 134.975 –5,6 – relleu i subst. jubilats 1.377 1.767 3.144 13,9 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 – formació i pràctiques 2.390 2.248 4.638 –2,8 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 – resta temporals 1.425 2.101 3.526 16,2 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 2005 1.874.593 1.634.133 240.460 2006 1.999.753 1.675.993 323.760 Contractes registrats 2007 1.999.597 1.662.490 337.107 milers variació (%) 2008 1.787.203 1.488.515 298.688 300 10 2009 1.468.336 1.271.505 196.831 2010 1.534.668 1.349.946 184.722 250 5 200 0 2011 1.500.042 1.334.561 165.481 1r.tr. 356.923 310.339 46.584 150 -5 2n.tr. 377.797 335.618 42.179 100 -10 3r.tr. 385.153 344.986 40.167 4t.tr. 380.169 343.618 36.551 50 -15 2012 1.440.329 1.276.652 163.677 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 -20 1r.tr. 334.895 296.591 38.304 Total trimestral 2n.tr. 365.141 323.621 41.520 Variació interanual dels darrers dotze mesos (%) 3r.tr. 361.105 322.744 38.361 4t.tr. 379.188 333.696 45.492 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Enmig de la tònica depressiva del mercat laboral, emergeix sense més transcendència el repunt de la contractació 4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ Variació (%) 4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010 indefinida. Barcelona En consonància amb el descens del nombre d’ocupats i l’aug - Total contractes –3,5 –5,2 –3,9 –0,6 Temporals –6,7 –7,0 –4,5 0,7 ment de l’atur, la contractació laboral durant 2012 no ha pogut Indefinits 29,7 10,9 0,7 –10,1 assolir els volums d’un any abans. A la lleu revifada de 2010, protagonitzada per la contractació temporal, l’han seguit dos RMB Total contractes –0,3 –3,3 –4,0 –2,3 anys de contenció força moderada. A Barcelona i entorn Temporals –2,9 –4,7 –4,3 –1,1 metro polità, el 2012 s’ha tancat amb la xifra de contractes Indefinits 24,5 9,3 –1,1 –10,4 formalitzats més baixa dels darrers nou anys. La relativa bona acceptació de la nova modalitat de contractació indefi- nida durant el darrer trimestre de l’any contribueix a expli- car el descens de la contractació temporal. 62 Contractació laboral Barcelona economia 81 Contractes per sectors econòmics Contractes temporals segons durada en mesos Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%) Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5 2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459 2006 34.262 30,6 65.093 15,9 812.104 15,9 2006 255.593 215.769 26.942 4.083 260.157 2007 31.101 29,4 62.387 16,5 820.206 16,7 2007 255.209 209.943 25.325 4.882 263.425 2008 26.259 29,1 51.694 15,6 809.764 15,9 2008 292.824 175.738 26.883 6.508 242.813 2009 19.493 22,5 46.883 15,5 689.153 12,5 2009 280.605 133.527 21.442 6.292 216.226 2010 20.882 18,1 40.691 14,3 715.388 11,6 2010 305.438 140.149 21.828 4.812 212.894 1r.tr. 4.979 21,4 10.449 16,7 162.172 13,6 1r.tr. 67.904 29.127 4.841 1.454 49.697 2n.tr. 5.068 18,3 10.535 15,1 183.736 10,9 2n.tr. 79.534 37.108 4.185 1.100 54.889 3r.tr. 5.776 15,0 10.197 10,8 180.350 10,6 3r.tr. 77.627 38.571 5.514 1.082 52.559 4t.tr. 5.059 18,3 9.510 14,4 189.130 11,4 4t.tr. 80.373 35.343 7.288 1.176 55.749 2011 19.861 22,1 31.020 13,0 721.139 10,3 2011 318.822 137.706 21.674 4.082 207.419 1r.tr. 5.181 23,8 9.176 14,3 169.889 12,1 1r.tr. 72.542 30.538 4.928 1.116 52.225 2n.tr. 4.840 24,8 8.147 14,2 178.895 10,4 2n.tr. 77.885 37.010 4.205 710 51.261 3r.tr. 5.295 23,6 7.109 11,5 177.737 10,4 3r.tr. 76.301 36.428 5.065 940 50.984 4t.tr. 4.545 15,3 6.588 11,4 194.618 8,7 4t.tr. 92.094 33.730 7.476 1.316 52.949 2012 18.036 22,0 26.217 13,2 697.428 10,9 2012 309.231 121.755 21.355 4.460 202.067 1r.tr. 4.351 22,6 7.211 13,9 166.200 10,3 1r.tr. 72.171 28.267 4.437 1.087 52.787 2n.tr. 4.652 23,5 6.467 13,8 177.660 10,7 2n.tr. 81.232 33.560 3.861 826 48.362 3r.tr. 4.582 21,4 6.081 12,4 165.880 10,6 3r.tr. 75.356 31.506 4.204 926 45.327 4t.tr. 4.451 20,5 6.458 12,4 187.688 11,8 4t.tr. 80.472 28.422 8.853 1.621 55.591 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. 4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ Variació (%) 4t.tr.2011/ 2n.sem.2011/ 2011 2010 4t.tr.2012/ 2n.sem.2012/ 2012/ 2011/ Variació (%) 4t.tr.2011 2n.sem.2011 2011 2010 Menys d’1 mes –12,6 –7,5 –3,0 4,4 1-6 mesos –15,7 –14,6 –11,6 –1,7 Indústria –2,1 –8,2 –9,2 –4,9 6-18 mesos 18,4 4,1 –1,5 –0,7 Construcció –2,0 –8,5 –15,5 –23,8 Més de 18 mesos 23,2 12,9 9,3 –15,2 Serveis –3,6 –5,0 –3,3 0,8 Indeterminada 5,0 –2,9 –2,6 –2,6 L’anàlisi per sexes de la contractació acumulada al llarg de 2012 posa de relleu algunes diferències en relació amb la dinàm ica d’anys anteriors. La més destacada és que la con- Contractació indefinida tractació indefinida ha afavorit per igual ambdós sexes. El que contractes (%) no canvia és el protagonisme que les dones assumeixen en 50.000 25 la contractació temporal, gràcies bàsicament als contractes 40.000 20 d’interinitat. Una modalitat que, juntament amb els eventuals, han protagonitzat el descens de la contractació temporal. 30.000 15 Pel que fa a la distribució sectorial, la construcció és, un any 20.000 10 més, l’activitat econòmica que registra el descens més 10.000 5 accentuat del nombre de contractes registrats. Tant la indús- tria com els serveis han notat el canvi a pitjor de la conjun- 0 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 tura econòmica i han formalitzat menys contractes que un Contractes indefinits any abans. L’augment de la contractació indefinida, espe- Contractes indefinits/Total contractes cialment durant el darrer trimestre de l’any, es fa sentir a tots els sectors. Fins i tot a la construcció, encara que de manera més temperada que a la resta d’activitats. 63 Atur registrat Barcelona economia 81 Evolució de l’atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 31 des. 2005 53.606 24.735 28.850 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243 31 des. 2006 53.279 24.252 29.027 181.343 78.080 103.263 260.749 111.713 149.036 31 des. 2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725 31 des. 2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602 31 des. 2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 31 des. 2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 31 març 2011 109.153 56.768 52.385 411.247 213.863 197.384 611.269 320.769 290.500 30 juny 2011 104.784 53.820 50.964 393.815 201.268 192.547 576.394 298.074 278.320 30 set. 2011 108.250 55.379 52.871 407.585 208.446 199.139 600.930 310.955 289.975 31 des. 2011 108.624 56.042 52.582 411.755 213.773 197.982 614.244 322.565 291.679 31 març 2012 113.528 58.421 55.107 429.474 222.134 207.340 638.247 334.030 304.217 30 juny 2012 110.521 56.440 54.081 422.074 215.324 206.750 615.576 317.619 297.957 30 set. 2012 112.088 56.593 55.495 431.668 218.832 212.836 632.457 324.621 307.836 31 des. 2012 112.192 57.062 55.130 435.450 221.399 214.051 646.956 332.506 314.450 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. des.2012/ des.2011/ des.2010/ des.2009/ Variació (%) des.2011 des.2010 des.2009 des.2008 Evolució mensual de l’atur Barcelona Saldo (%) Total 3,3 7,7 –0,2 36,0 6.000 60 Masculí 1,8 7,0 –2,3 40,0 5.000 50 Femení 4,8 8,4 2,2 31,7 4.000 40 RMB 3.000 30 Total 5,8 9,2 –0,5 33,3 2.000 20 Masculí 3,6 8,7 –2,5 37,9 1.000 10 Femení 8,1 9,8 1,8 28,5 0 0 Catalunya -1.000 -10 Total 5,3 9,2 0,2 32,7 -2.000 -20 Masculí 3,1 8,7 –2,2 36,3 -3.000 -30 2008 2009 2010 2011 2012 Femení 7,8 9,6 3,0 28,8 Saldo mensual Variació interanual de l’atur (%) L’augment de l’atur registrat es va alentint però el procés d’ajustament del mercat laboral encara no ha tocat fons. Centrant l’anàlisi a Barcelona, el 2012 es va tancar amb un Les xifres d’atur registrat de final de 2012 no poden fer altra creixement interanual de l’atur registrat del 3,3%. En termes cosa que confirmar la conjuntura d’extrema dificultat i dure- absoluts, poc més de 3.500 nous desocupats en un any. Un sa que ha caracteritzat tant l’economia espanyola com la increment que alhora que situa l’atur corresponent a la ciu- catalana durant la major part de l’any. Les xifres de comen - tat en un nou màxim històric, és força més moderat que el çament de 2013 no anuncien cap canvi de tendència a curt i registrat a la resta del país. De fet, l’augment del nombre mitjà termini més enllà d’una relativa i esperada desaccele- d’aturats a Barcelona durant el darrer any només explica un ració de l’augment de les xifres de persones sense feina en 11% de l’augment del total registrat a Catalunya, aproxima- el mercat regulat. Sembla que es pot repetir la situació de dament la meitat del pes relatiu que té en població activa. dos anys enrere quan l’atur va iniciar una fase de relativa Una diferència rellevant que s’explica per la conjunció de estabilització. Actualment però, les condicions de fons no diversos factors i que dóna peu a parlar de que el teixit pro- són tan favorables. ductiu de la ciutat central afronta la persistent crisi econò- mica amb menys desgast que la resta del país. 64 Atur registrat Barcelona economia 81 Evolució de l’atur registrat segons edats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 16.229 65.282 52.352 24.148 90.953 71.740 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 18.219 71.208 56.555 26.621 99.055 77.856 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 18.627 70.303 58.871 27.306 98.540 80.859 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 17.028 69.031 61.524 25.414 97.453 84.659 31 des. 2005 4.564 25.340 23.702 18.907 88.402 75.208 29.550 129.176 103.879 31 des. 2006 4.178 25.391 23.710 16.419 88.369 76.555 25.735 129.114 105.900 31 des. 2007 3.763 24.400 23.080 15.932 89.186 77.740 25.620 131.650 108.519 31 des. 2008 5.847 39.534 28.923 27.811 151.746 104.627 44.299 228.895 150.038 31 des. 2009 7.417 55.677 37.975 34.101 206.580 138.237 54.421 307.716 199.624 31 des. 2010 6.333 54.006 40.529 28.886 200.209 147.958 46.344 301.352 214.977 31 març 2011 7.743 58.022 43.388 35.947 216.658 158.642 56.907 323.879 230.483 30 juny 2011 6.625 54.590 43.569 30.496 204.622 158.697 46.536 300.726 229.132 30 set. 2011 7.640 55.939 44.671 34.629 209.407 163.549 53.753 310.582 236.595 31 des. 2011 6.766 56.210 45.648 31.118 212.301 168.336 49.269 319.081 245.894 31 març 2012 7.499 58.006 48.023 33.817 218.837 176.820 52.725 327.371 258.151 30 juny 2012 6.106 55.661 48.754 29.786 212.115 180.173 44.982 309.865 260.729 30 set. 2012 6.369 56.263 49.456 31.087 216.254 184.327 47.306 317.794 267.357 31 des. 2012 5.676 55.916 50.600 27.590 217.434 190.426 43.499 325.090 278.367 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. des.2012/ des.2011/ des.2010/ des.2009/ Variació (%) des.2011 des.2010 des.2009 des.2008 Barcelona (%) < 25 anys –16,1 6,8 –14,6 26,9 70 25-44 anys –0,5 4,1 –3,0 40,8 45 i més 10,8 12,6 6,7 31,3 60 50 RMB < 25 anys –11,3 7,7 –15,3 22,6 40 25-44 anys 2,4 6,0 –3,1 36,1 30 45 i més 13,1 13,8 7,0 32,1 20 Catalunya 10 < 25 anys –11,7 6,3 –14,8 22,8 0 25-44 anys 1,9 5,9 –2,1 34,4 45 i més 13,2 14,4 7,7 33,0 -10 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Barcelona RMB sense BCN Les dones i els actius de més edat són els col·lectius que han patit amb més intensitat la pèrdua de llocs de treball. L’anàlisi de les xifres d’atur per edats posa de manifest que L’evolució per sexes, amb un impacte més acusat sobre el l’augment registrat a final d’any respon a una distribució col·lectiu femení tant a Barcelona com a la resta de Cata- molt asimètrica pel que fa a l’impacte per grans segments lunya, s’ha d’interpretar tenint present que aquest segment d’edat. En aquest cas tampoc hi ha diferències substancials de la població activa ha continuat lleument a l’alça mante- entre els residents a Barcelona i els de la resta del país. El nint-se en cotes màximes mentre que la masculina ha min- col·lectiu dels més joves registra una notable davallada tant vat de manera notable després d’uns anys d’estancament. en relació al trimestre anterior com a un any abans. Una També respon al fet que el primer impacte de la crisi sobre variació relativament normal i de caire estacional a la que el mercat laboral (2008-2009) es va concentrar en activitats també s’hi pot haver afegit una sortida puntual del mercat de amb una presència majoritària d’homes com són la cons- treball per continuar o millorar el seu nivell formatiu. En trucció i activitats industrials i terciàries relacionades. Per conseqüència, l’augment de les xifres d’atur s’ha nodrit ex- contra, darrerament aquest protagonisme l’ha assumit el ter- clus ivament dels actius de més de 24 anys i especialment dels ciari. que superen els 45 anys. Un col·lectiu, aquest darrer, que va camí de convertir-se en la gran borsa de l’atur estructural a Catalunya. 65 Atur registrat Barcelona economia 81 Evolució de l’atur registrat per sectors econòmics Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Primari Indústria Construció Serveis S.o.a. 31 des. 2001 135 8.559 2.544 28.427 3.612 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 195 8.303 2.631 31.083 4.217 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 des. 2003 352 7.739 2.861 31.047 4.380 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 des. 2004 287 6.941 2.818 31.029 3.861 673 35.098 13.206 86.874 11.732 31 des. 2005 341 7.974 3.404 38.893 2.891 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430 31 des. 2006 267 7.560 3.102 39.673 2.677 1.204 42.764 14.880 113.512 8.983 31 des. 2007 312 7.129 3.416 38.446 1.940 1.412 41.700 17.314 115.003 7.429 31 des. 2008 445 9.738 6.845 53.873 3.403 2.416 59.407 37.515 172.835 12.011 31 des. 2009 311 11.992 12.365 72.314 4.087 2.032 70.928 61.911 227.818 16.229 31 des. 2010 372 11.214 11.741 73.078 4.463 2.822 64.891 59.518 230.250 19.572 31 març 2011 429 11.740 12.644 79.404 4.936 3.227 67.507 63.750 254.218 22.545 30 juny 2011 556 11.072 12.442 76.181 4.533 3.342 63.634 62.053 243.545 21.241 30 set. 2011 519 11.273 12.491 79.150 4.817 3.312 64.656 62.973 254.159 22.485 31 des. 2011 483 11.240 12.495 80.128 4.278 3.440 64.719 63.618 259.565 20.413 31 març 2012 521 11.709 12.772 83.844 4.682 3.627 66.844 65.231 271.973 21.799 30 juny 2012 518 11.496 12.456 81.792 4.259 3.451 66.210 63.868 267.085 21.460 30 set. 2012 531 11.373 12.242 83.948 3.994 3.546 65.969 63.540 277.803 20.810 31 des. 2012 549 11.333 11.976 84.701 3.633 3.957 66.773 62.227 282.756 19.737 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. des.2012/ des.2011/ des.2010/ des.2008/ Variació (%) des.2011 des.2010 des.2009 des.2007 Variació de l’atur sectorial (%) Barcelona Primari 13,7 29,8 19,6 42,6 Serveis personals i altres Indústria 0,8 0,2 –6,5 36,6 Serveis sanitaris i socials Construcció –4,2 6,4 –5,0 100,4 Ensenyament Serveis 5,7 9,6 1,1 40,1 AA.PP. i OO. extrat. S.o.a. –15,1 –4,1 9,2 75,4 Serveis administratius i auxil. Activ. profess. i tècniques Regió Metropolitana Activitats immobiliàries Primari 15 21,9 38,9 71,1 Finances i assegurances Serveis editorials i d’informació Indústria 3,2 –0,3 –8,5 42,5 Transports i comunicacions Construcció –2,2 6,9 –3,9 116,7 Hosteleria i restauració Serveis 8,9 12,7 1,1 50,3 Serveis comercials S.o.a. –3,3 4,3 20,6 61,7 Construcció Subministraments i residus Indústria Sector primari El terciari es converteix en el principal emissari de nous -6 -3 0 3 6 9 12 15 18 actius desocupats. des.2012 / des.2011 Deixant de banda l’augment del primari i el retrocés del nomb re d’aturats sense ocupació anterior –una bona part gent jove i immigrants que busquen la seva primera feina– la Si hom observa la distribució sectorial amb més detall, els variació a l’alça de les xifres d’aturats s’origina majoritària- increments relatius més significatius en termes anuals a la ment al dominant i heterogeni sector dels serveis. A la cons- ciutat corresponen al transport i comunicacions i als serveis trucció li resta poc marge de caiguda i de mica en mica es va editorials i d’informació, a més del sector primari. En ter- allunyant dels màxims registrats durant el primer semes tre mes absoluts el protagonisme recau en els serveis comer- de 2012 mentre que l’activitat industrial, incapaç de mante- cials i, a una certa distància, en l’hoteleria i restauració i en nir el dinamisme del bienni 2010-2011, torna a ser font de els serveis administratius i auxiliars. Els serveis sanitaris i nous desocupats. L’evolució recent de les taxes d’atur sec- socials i els transports i comunicacions són els següents en torials a l’àmbit metropolità –relativament estables a la cons - termes absoluts. En el cantó positiu –reducció de les xifres trucció i fins i tot a la indústria i a l’alça pel que fa al ter- d’atur– destaquen la construcció i les activitats professionals i ciari– s’ha d’interpretar com un avanç del que s’espera per tècniques. Els serveis de subministrament d’energia i aigua enguany. i recollida i tractament de residus també aconsegueixen aca- bar 2012 amb menys aturats que un any abans. 66 Atur registrat Barcelona economia 81 Taxes d’atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6 31 des. 2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9 31 des. 2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6 31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2 31 des. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9 31 des. 2006 6,6 5,4 8,0 7,2 5,5 9,5 7,0 5,3 9,3 9,3 31 des. 2007 6,3 5,4 7,4 7,1 5,6 9,1 7,0 5,5 9,0 9,4 31 des. 2008 9,1 8,9 9,3 11,1 10,4 12,0 11,0 10,4 11,8 13,6 31 des. 2009 12,6 12,6 12,3 15,0 14,5 15,4 14,9 14,6 15,2 17,1 31 des. 2010 12,6 12,4 13,0 14,9 14,5 15,5 14,7 14,2 15,3 17,8 31 març 2011 13,7 13,5 13,8 16,2 15,5 16,9 16,0 15,4 16,7 18,8 30 juny 2011 13,1 13,0 13,2 15,6 14,9 16,3 15,1 14,5 15,7 17,8 30 set. 2011 13,4 13,3 13,4 16,1 15,5 16,8 15,8 15,2 16,4 18,3 31 des. 2011 13,6 13,3 13,8 16,4 15,8 17,1 16,2 15,9 16,7 19,2 31 març 2012 14,4 14,3 14,4 17,2 16,6 17,7 17,0 16,6 17,3 20,6 30 juny 2012 14,0 14,0 13,9 17,1 16,5 17,7 16,5 15,9 17,1 20,0 30 set. 2012 14,4 14,0 14,8 17,5 16,6 18,5 17,0 16,3 17,8 20,4 31 des. 2012 14,3 14,3 14,3 17,7 17,1 18,4 17,5 17,0 18,1 21,2 Nota: Els canvis metodològics de l’atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d’atur el 2005. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Taxes d’atur registrat Taxes d’atur registrat (RMB) (%) (%) 24 40 21 36 18 32 15 28 12 24 9 20 6 16 3 12 0 8 2008 2009 2010 2011 2012 2009 2010 2011 2012 Barcelona RMB Catalunya Espanya Agricultura Indústria Construcció Serveis La reducció de la població activa explica pràcticament la meitat de l’augment que han registrat les taxes d’atur el Estrangers registrats a l’atur darrer any. (província Barcelona) Sense excepcions als diferents àmbits territorials conside- 100.000 rats, les taxes d’atur registrat a final de 2012 superen àmplia- 80.000 ment els valors d’un any enrere i fixen nous màxims, amb l’excepció de Barcelona. Això ha estat possible gràcies a re- 60.000 gistrar l’augment més moderat, unes set dècimes percentuals, aproximadament la meitat que a la resta de Catalunya. Uns 40.000 resultats que amplien el diferencial existent entre la ciutat 20.000 central i la resta del país pel que fa a taxa d’atur. En només dos anys s’ha passat d’una diferència de poc més de dos 0 punts percentuals a més de tres. Total Indústria Construcció Serveis S.o.a. ds.2009 ds.2010 ds.2011 ds.2012 Per acabar, una menció al canvi de tendència que registra l’atur dels estrangers. Tant a Barcelona com a la resta del país, el nombre de desocupats estrangers inscrits a les Ofici- nes de Treball de la Generalitat s’ha reduït en relació amb un any enrere. 67 Resumen / Summary Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 81 Principales indicadores económicos/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain I.2012 II.2011 III.2011 IV.2012 I.2012 II.2012 III.2012 IV.2012 I.2012 II.2012 III.2012 IV.2012 PIB/GDP in real terms,% change on year earlier 2,4 2,1 2,6 1,5 0,1 –0,3 –0,4 –0,6 –0,7 –1,4 –1,6 –1,9 tasa variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 2,4 2,2 2,6 1,4 –0,9 –1,6 –1,7 –1,5 –3,1 –3,8 –4,0 –4,7 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Demanda externa/External Demand 0,0 –0,1 0,0 0,1 1,0 1,3 1,4 0,9 2,4 2,4 2,4 2,8 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Clima económico/Economic climate2 100,6 100,6 100,5 100,9 94,4 92,5 88,3 88,6 92,5 89,6 85,8 87,3 Índice: 2000=100 Producción industrial/Industrial production 4,4 4,7 3,4 2,8 –1,3 –1,8 –1,9 –2,9 –5,9 –6,8 –5,4 –5,8 tasa de variación anual(%)/(%) change on year Población activa ocupada/Active residents occupied 1,8 –0,1 –0,4 –0,5 –0,5 –3,7 –4,7 –4,6 –4,7 tasa de variación anual (%)/% change on year Tasa de paro/Unemployment rate 8,3 8,2 8,0 7,8 10,2 10,4 10,5 10,7 24,4 24,6 25,0 26,0 en % de la población activa/% of labour force Precios de Consumo/Consumer prices1 2,7 1,7 2,0 1,7 2,9 2,5 2,7 2,3 1,9 1,9 3,4 2,9 tasa de variación anual (%)/% change on year Exportación/Export 3 12,3 18,9 16,0 5,7 7,6 8,1 8,7 4,2 3,0 2,8 4,9 4,3 tasa de variación anual (%)/% change on year Importación/Import 3 12,1 16,6 14,0 3,9 3,5 1,6 1,5 –0,3 –0,5 –2,3 –2,3 –6,3 tasa de variación anual (%)/% change on year Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 0,29 0,32 0,24 0,24 0,86 0,66 0,25 0,19 0,86 0,66 0,25 0,19 Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 2,17 1,62 1,72 1,72 3,29 3,41 2,43 2,10 5,17 6,59 5,92 5,34 Rendimiento de la deuda pública a 10 años Tipo de cambio del dólar/Exchange rates 1 — — — — 1,320 1,253 1,286 1,312 — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. 3 Datos correspondientes a la zona euro. Figures of the Euro area. Fuentes/Sources: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. A lo largo de 2012 el retroceso de la economía europea ha During 2012 the decline in the European economy has drawn a dibujado un perfil que recuerda el de 2008 pero mucho profile reminiscent of 2008 but much more moderate. The goal más moderado. El objetivo para este año es replicar for this year is to replicate the upward trend in 2009. la trayectoria alcista de 2009. Most recent estimates of the evolution of the European econ- Las estimaciones más recientes sobre la evolución de la eco- omy during the last quarter of 2012 confirm that the European nomía europea durante el último trimestre de 2012 confir- Union has entered a second recession in three years after man que la UE ha entrado en una segunda recesión tres años beating the last. Given the forecasts and the circumstances después de superar la última. Atendiendo a las previsiones y that have conditioned the weak recovery of the European a las circunstancias que han condicionado la débil recupera- economy in recent years, it would be even more appropriate ción de la economía europea los últimos años, puede ser to speak of a deferred replica of the 2008-2009 recession tanto o más correcto hablar de réplica diferida de la recesión than properly a new recession, both because of the low de 2008-2009 que de nueva recesión. Tanto por la baja inten- intensity of the recovery and the expectations of a short sidad del proceso como por la previsión de que no se alar- length of time. In short, an extremely weak recovery, induced, gará en el tiempo. En definitiva, una réplica inducida por among other things, by the severe fiscal consolidation poli- una recuperación extremadamente débil, condicionada entre cies implemented to overcome the financial sector and sov- otras razones por la aplicación de políticas de consolidación ereign debt crises, mainly located in the peripheral southern fiscal austeras. Políticas para lograr superar la crisis del sis- countries and Ireland, but affecting the whole European tema financiero y de la deuda soberana. Una crisis localizada economy. en los países periféricos del sur e Irlanda pero con repercu- siones sobre el conjunto de la economía europea. 69 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 81 (%) (%) (en % de la població activa / % of labour force) 6 28 4 24 20 2 16 0 12 -2 8 -4 4 -6 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Cataluña España UE EUA Cataluña España UE EUA A pesar de que la economía de la UE pierde peso relativo Although the economy of the EU is losing relative weight in sobre la mundial a favor de las economías emergentes, la the world economy in favour of the emerging economies of coyuntura europea condiciona y es condicionada por la del Asia and America, European economic climate influences resto del mundo. A lo largo de 2012 el crecimiento de la eco- and is influenced by that of the rest of the world. Throughout nomía mundial ha perdido siete décimas porcentuales hasta 2012 the growth of the world economy was 3.2%, losing el 3,2% según el FMI. Un hecho que se explica en parte por seven percentage points, according to the IMF, explained la negativa evolución de Europa. Este cambio de coyuntura partly by the negative trend of the European economy. This ha pasado factura al dinamismo de la mayoría de las econo- change in the economic situation has taken its toll on the mías emergentes, especialmente de las más dependientes de most dynamic emerging economies, particularly those most la demanda externa. El mantenimiento de los elevados pre- dependent on external demand. The maintenance of high oil cios del petróleo y materias primas ha suavizado el efecto and commodities has softened the effect of the lower demand deri vado de una menor demanda por parte de la economía from the European economy, but that lower demand has europea. Donde sí se ha hecho sentir esta menor demanda ha impacted in turn the world trade, resulting in a significant sido en el crecimiento del comercio mundial, que ha sufrido slowdown. una notable desaceleración. The US and Japanese economies have closed 2012 with Las economías norteamericana y japonesa han cerrado 2012 clear signs of slowdown in their respective growth rates. con señales de clara desaceleración de sus respectivos rit- However, the average annual GDP evolution has been more mos de crecimiento. Sin embargo, en términos de media positive than a year earlier, in contrast to the trend followed anual, la evolución del PIB ha sido más positiva que un año by the EU, which would apparently result from the different antes, contrastando con la tendencia seguida por la UE. policies applied, being more expansive outside Europe, and Unos resultados que parecen responder a las políticas expan- more severe in the Eurozone. sivas fuera de Europa y más austeras en la zona euro. Europe’s economy has evolved worse than expected at the Que la economía europea haya evolucionado peor de lo que beginning of the year, although not changing too much the se preveía no modifica en exceso las previsiones de un forecasts of a turnaround in the second half of 2013. cambio de tendencia hacia finales de 2013. The main macroeconomic indicators have closed 2012 Los principales indicadores han cerrado 2012 reflejando un reflecting a slight worsening of the economic situation in the ligero empeoramiento de la coyuntura económica de la UE. EU. According to Eurostat, the evolution of GDP in the last Según Eurostat, la evolución del PIB del último trimestre quarter of the year has maintained the slightly downward del año ha mantenido inalterable la trayectoria descendente trend of the previous quarters. An evolution explained by de los trimestres anteriores. Una evolución explicada por la progressive weakness of domestic demand, which slowed the debilidad de la demanda interna, que modera el crecimiento growth of industrial production, in turn influenced by the de la producción industrial, condicionada a su vez por la slowdown of the world economy and the strength of the euro. desacele ración de la economía mundial y la fortaleza del The change in the trend of imports, the exports containment euro. El cambio de signo de las importaciones, la contención and the loss of jobs are some of the important economic de las exportaciones y la pérdida de puestos de trabajo son events that shape the evolution of the negative economic cli- algunos de los hechos económicos que conforman la nega- mate indicator. The price of oil and other commodities con- tiva evolución del indicador de clima económico. La coti- tinued to penalize the growth of the European economy. The zación del petróleo y otras materias primas ha continuado loss of momentum in the global economy has slowed exports pena lizando el crecimiento en Europa. La pérdida de impul- and economic growth in Europe. Under these conditions, so de la economía mundial ha frenado las exportaciones y el fiscal consolidation policies have proved more regressive crecimiento económico europeo. En estas condiciones, las than expected. políticas de consolidación fiscal se han revelado más regre- sivas de lo que se preveía. 70 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 81 Sectores econòmicos / Economic sectors Valor absoluto / tasa interanual (%) 2011/10 Indicadors Período Período 2012 (%) 16 Industria / Industry 12 Variación PIB sectorial (Catalunya) IV.12 8 Change in GDP industry 4th.Q — –0,6 — — –0,9 4 Exportaciones (M.€) (Catalunya) IV.12 Export 4th.Q 14.184 8,6 53.733 4,5 13,1 0 Precios industriales (Catalunya) dc.12 Producer prices ds. — 3,0 — — 5,1 -4 Ocupados sector (Seguridad Social) IV.12 Workers affiliated (Social Security) 4th.Q 64.889 –6,0 — — –5,1 -8 Variación PIB Exportaciones Ocupados Parados Paro registrado sectorial dc.12 Registered unemployment ds. 11.333 0,8 — — 0,2 2011/2010 2012/2011 10 Construcción / Construction 5 0 Variación PIB sectorial (Catalunya) IV.12 Change in GDP construction 4th.Q — –8,0 — — –4,2 -5 -10 Viviendas iniciadas IV.12 Started dwellings 4th.Q 144 –63,4 493 –54,1 –43,9 -15 -20 Licencias de obra nueva (m2) IV.12 -25 Planned new construction (sq.m.) 4th.Q 115.921 –45,9 522.644 –28,4 –3,2 -30 Ocupados sector (Seguridad Social) IV.12 32.401 –16,0 — — –16,4 -35 Variación PIB Obra licencias Ocupados Paro registrado Workers affiliated (Social Security) 4th.Q Paro registrado sectorial dc.12 2011/2010 2012/2011 Registered unemployment ds. 11.976 –4,2 — — 6,4 Servicios / Services 20 Variación PIB sectorial (Catalunya) IV.12 16 Change in GDP services 4th.Q — –1,4 — — 0,8 12 Aeropuerto. Pasajeros (miles) IV.12 Passenger trafic. Airport 4th.Q 7.525 –5,4 35.145 2,2 17,8 8 Puerto. Mercancías (milesTn.) IV.12 4 Freight traffic. Port 4th.Q 9.925 0,4 41.487 –3,6 0,2 0 Ocupados sector (Seguridad Social) IV.12 Workers affiliated (Social Security) 4th.Q 825.696 –2,3 — — –1,4 -4 Paro registrado dc.12 Registered unemployment ds. 84.701 5,7 — — 9,6 -8 Variación PIB Aeropuerto Puerto Ocupados Period Last 12 months (%) 2011/2010 2012/2011 Indicators Period Absolute value / interannual rate 2011/10 La economía española avanza en la corrección de los The Spanish economy is moving towards correcting the large grandes desequilibrios macroeconómicos acentuando las macroeconomic imbalances, increasing the differences between diferencias entre las rentas más elevadas y el resto higher incomes and the rest La Contabilidad Nacional Trimestral confirma el manteni- Quarterly national accounts confirmed the maintenance of miento de la trayectoria descendente del PIB de España ini- the downward GDP of Spain starting a year earlier. The ciada un año antes. La estimación correspondiente al cuarto estimate for the fourth quarter points to a loss of eight per- trimestre avanza una pérdida de ocho décimas porcentuales centage points compared with the previous quarter, with a en relación al trimestre anterior y una variación interanual variation of -1.9% in year on year terms. When compared del -1,9%. En relación a la media de 2011, el PIB de 2012 ha with the 2011 average, GDP in 2012 dropped by 1.4%, a caído un 1,4%. Variaciones aplicables también a Cata lu ña. trend that can also be applied to Catalonia. The burden that El lastre que impide el cambio de signo del crecimiento del prevents the change of the trend of the growth of both the PIB español –incluido el catalán– es la caída persistente de Spanish and Catalan GDP is the persistent fall in domestic la demanda interna. Un hecho que, por otra parte, está en la demand, a fact that explains also the sharp correction in the base de la fuerte corrección del déficit exterior. La pesada external deficit. The difficult digestion of the heavy bulk of digestión de la voluminosa inversión en construcción condi- the construction investment shapes indiscriminately access ciona de manera indiscriminada el acceso a nuevo crédito y to new credit and demand stabilization. la estabilización de la demanda. 71 Variación (%) Variación (%) Variación (%) Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 81 Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto / tasa interanual (%) 2011/10 Indicadors Período Período 2012 (%) 15 10 Consumo, crédito y turismo / Consumption, credit and tourism 5 Matriculación de vehículos IV.12 0 6.668 –11,5 28.454 –12,2 –23,0 Auto registrations 4th.Q -5 Ocupados sector (Seguridad Social) IV.12 -10 262.231 –2,2 — — –0,9 Workers affiliated (Social Security) 4th.Q -15 Pernoctaciones hoteleras (miles) st-dc.12 -20 4.942 2,6 15.932 2,6 10,5 Hotel overnight stays (thousands) st-ds. -25 Vehículos Ocupados Pernoctaciones Cruceros Pasajeros de cruceros (miles) IV.12 563 3,2 2.409 –9,4 13,1 Cruise passengers 4th.Q 2011/2010 2012/2011 4 Precios de consumo (IPC) y salarios / CPI (consumer prices index) and wages 3 Barcelona (provincia) dc.12 2 Barcelona (province) ds. — 3,8 — — 2,5 Cataluña dc.12 Catalonia ds. — 3,6 — — 2,5 1 España dc.12 0 Spain ds. — 2,9 — — 2,4 -1 Zona euro dc.12 Euro zone ds. — 2,2 — — 2,7 -2 Salarios pactados en convenio IV.12 Barcelona España Zona euro Salarios Wages 4th.Q — –1,5 — — 1,6 2011/2010 2012/2011 Precios del mercado inmobiliario/ Housing prices 0 -2 Viviendas nuevas (€/m2) 2n.sm.12 4.364 –10,1 — — –7,4 New housing (€/sq.m.) 2nd.half -4 Segunda mano-oferta (€/m2) 2012 -6 3.217 –1,2 — — –12,3 Second hand housing (€/sq.m.) 2012 -8 Precio de alquiler (€/mes) III.12 720 –6,1 — — –0,4 -10 Transaction price 3rd.Q -12 Plazas de aparcamiento nuevas (€) 2n.sm.12 28.829 0,1 — — –2,1 Parking lots (€) 2nd.half -14 Nuevo Segunda mano Alquiler Period Last 12 months (%) 2011/2010 2012/2011 Indicators Period Absolute value / interannual rate 2011/10 La variación interanual negativa del PIB de España se expli- The negative year on year Spanish GDP variation is due to ca por la fuerte caída de la demanda interna. En sólo un año the sharp drop in domestic demand. In just one year, this este componente ha pasado de restar unos tres puntos por- component has gone from subtracting three percentage points centuales al crecimiento del PIB a restar casi cinco. Una to GDP to almost five, partially offset by a decline in foreign caída compensada parcialmente por la demanda externa. Las demand. Exports have grown less than a year, due to a slug- exportaciones han crecido menos que un año antes por la gish European market, and at the same time, imports volume atonía del mercado europeo. Al mismo tiempo, se ha redu- has decreased. Of the main components of domestic demand, cido el volumen de las importaciones. De los principales investment in fixed assets is the one that has experienced a componentes de la demanda interna, la inversión en activos more significant contraction. Both construction and busi- fijos materiales es la que más se contrae. Tanto la construc- ness investment have ended 2012 in negative. A situation ción como la inversión empresarial han cerrado 2012 en exacerbated by the fall in current expenditure, both private negativo. Una situación agravada por la caída del gasto and public. corriente, tanto privado como público. 72 Variación (%) Variación (%) Variación (%) Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 81 Mercado de trabajo / Labor market Valor absoluto / tasa interanual (%) 2011/10 3 Indicadors Período Período 2012 (%) 2 Ocupación / Employment 1 Residentes activos IV.12 0 Active residents 4th.Q 784.900 –1,9 — — 0,6 -1 Residentes activos (RMB) IV.12 -2 Active residents (metropolitan area) 4th.Q 2.458.300 –2,2 — — –0,9 -3 Total ocupados (Seguridad Social) dc.12 Workers affiliated (Social Security) ds. 968.243 –2,3 — — –2,2 -4 Total ocupados (RMB) (Seg. Social) dc.12 -5 Activos Ocupados Contratos Workers affiliated (metrop. area) ds. 2.026.840 –3,9 — — –2,4 Contratos laborales registrados IV.12 198.792 –3,5 742.580 –3,9 –0,6 2010/2009 2011/2010 2012/2011 Registred employments contracts 4th.Q 10 Paro registrado / Registered unemployment 8 Total paro registrado dc.12 Registered unemployment ds. 112.192 3,3 — — 7,7 6 Paro masculino dc.12 Male unemployment ds. 57.062 1,8 — — 7,0 4 Paro femenino dc.12 Female unemployment ds. 55.130 4,8 — — 8,4 2 Paro juvenil (16-24 años) dc.12 Youth unemployment (aged 16-24) ds. 5.676 –16,1 — — 6,8 0 Total Masculino Femenino RMB Total paro registrado (RMB) dc.12 Registered unemployment (metrop. area) ds. 435.450 5,8 — — 9,2 2011/2010 2012/2011 12 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate 10 Barcelona dc.12 Barcelona ds. 14,3 5,1 — — 7,9 8 Región Metropolitana (RMB) dc.12 6 Metropolitan area ds. 17,7 7,9 — — 10,1 Cataluña dc.12 4 Catalonia ds. 17,5 8,0 — — 10,2 España dc.12 2 Spain ds. 21,2 10,4 — — 7,9 0 Barcelona RMB Cataluña España Period Last 12 months (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2011/10 dc.2010 dc.2012 Desde la vertiente de la oferta, la Contabilidad Nacional From the supply side the national accounts show a year-end muestra un cierre de año continuista con los trimestres pre- continuity with previous quarters. Except for the primary cedentes. Excepto el sector primario, que continua aportan- sector, which continues contributing to the change in GDP, do a la variación del PIB, los restantes sectores productivos the remaining productive sectors continue draining growth. siguen drenando crecimiento. En el caso de la industria el For industry the rate of decline has slowed slightly com- ritmo de caída se ha frenado ligeramente si se compara con pared to the first half. Construction continues to lead the el del primer semestre. La construcción sigue liderando el process of adjustment of the productive capacity of the econ- proceso de ajuste de la capacidad productiva de la economía omy. The private sector is not able to compensate for the española. El sector privado no está en condiciones de com- many budget cuts in public investment. The tertiary sector, pensar los cuantiosos recortes en los presupuestos públicos which had begun in positive, closed in 2012 showing a clear de inversión. El terciario, que había iniciado el año en posi- downward trend. tivo, cierra 2012 mostrando una tendencia claramente des- cendente. 73 Variación (%) Variación (%) Variación (%) Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 81 La Contabilidad Nacional estima que la economía española National Accounts estimates that the Spanish economy has lost ha perdido el equivalente al 4,7% del total de puestos de the equivalent to 4.7% of total employment during 2012, the trabajo a lo largo de 2012. La pérdida más intensa del most intense in the last three years. último trienio. In terms of employment, all major economic sectors, includ- En términos de ocupación, todos los grandes sectores eco- ing primary, have closed 2012 with less occupied than a nómicos, incluido el primario, han cerrado 2012 con menos year earlier. The construction seems to initiate a phase of ocupados que un año antes. La construcción parece iniciar relatively moderate following a strong adjustment, leading una fase de caída relativamente moderada después del fuer- again the decline in relative terms, followed far behind by te ajuste realizado. Continua liderando el descenso en térmi- the industry, which tripled the rate of decline in 2011. The nos relativos seguido a mucha distancia de la industria, que service sector has also accelerated the process of adjust- ha triplicado el ritmo de descenso de 2011. También se ha ment. acelerado el proceso de ajuste en el terciario. The current recession affecting increasingly the services has a Que la actual fase recesiva afecte cada vez más al conjunto direct impact on the metropolitan economy. de los servicios tiene consecuencias directas en la economía metropolitana. The production structure of the Barcelona metropolitan area, characterized by a diversified and export active indus- La estructura productiva de la región metropolitana de Barce - trial base and an ubiquitous services sector, which includes lona, caracterizada por una base industrial diversificada y strategic services to companies, no longer guarantees that exportadora y un sector terciario omnipresente del que des- the capital could remain outside the economic downturn tacan los servicios estratégicos a las empresas, ya no garan- affecting the whole country. In recent years, the moderate tiza que la capital pueda mantenerse al margen de la reces ión dependence on the construction sector was offset by the económica que afecta al conjunto del país. A lo largo de los dynamism of the export industry, the rise of urban tourism últimos años, la moderada dependencia de la actividad cons- and an extension and specialization of the tertiary. Items tructora se ha compensado con el dinamismo de la industria that have helped mitigate the worst effects of the long eco- exportadora, el auge del turismo urbano y una extensión y nomic crisis but starting to lose strength. especialización del terciario. Elementos que han ayudado a mitigar los peores efectos de la larga crisis económica pero Confirmation of the entry of Spain and the EU into a new que empiezan a perder fuerza. recession has been noted in most of the city economic indicators at the end of the year. La confirmación de la entrada de España y la UE en una nueva recesión se ha hecho notar en la mayoría de los Over the last few months of 2012 there has been a relapse of indicadores de coyuntura económica de la ciudad de the indicators of those sectors of activity which had not yet final de año. recovered from the fall of 2008-2009. This applies to the construction and vehicle registration. Also there is a wors- A lo largo de los últimos meses de 2012 se ha producido una ening of the sectors which until then had maintained an recaída en los indicadores de aquellos segmentos de actividad expansive evolution. This applies to the export of manufac- que aún no se habían recuperado de la caída de 2008-2009. turing, the port traffic of goods and the traffic of passengers, Es el caso de la construcción y la matriculación de vehícu- both through the port and airport. Even the remarkable los. También se observa un empeoramiento de la coyun tura increase in the number of visitors staying in city hotels has en sectores que hasta aquel momento habían manten ido una begun to show signs of exhaustion. A foreseeable trend evolución expansiva. Es el caso de la exportación de pro- which follows the cumulative increases and will be sur- ductos fabriles, el tráfico portuario de mercancías i el de mountable as the economy starts improving. pasajeros tanto por el puerto como por vía aérea. Incluso el inagotable aumento del número de visitantes que se alojan en los hoteles de la ciudad ha empezado a mostrar señales de agotamiento. Variaciones todas ellas previsibles después de los aumentos acumulados y superables a medida que la coyun- tura económica empiece a mejorar. 74 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 81 La evolución de las principales magnitudes del mercado de The evolution of the key labour market indicators confirms the trabajo corrobora el deterioro de la coyuntura económica deterioration of the economic situation during the last months durante los últimos meses de 2012. of 2012. Comparando los datos de cierre de 2012 con los de un año Comparing the data at the closing of 2012 with those of pre- antes se constata que la situación del mercado laboral de la vious year shows, the labour market situation of the city and ciudad y área metropolitana ha empeorado. Ha pasado lo the metropolitan area has worsened. It’s been the same in mismo en el resto de Cataluña y España. A grandes trazos, the rest of Catalonia and Spain. Broadly speaking, the rate el ritmo de pérdida de puestos de trabajo se ha mantenido en of loss of jobs in the capital has remained slightly over 2%, poco más del 2% en la capital y ha subido hasta superar el whereas in the metropolitan has exceeded 4%. The number 4% en el entorno metropolitano. El número de nuevos con- of new labour contracts has experienced an even more falling tratos laborales se ha reducido más que un año antes. El cre- than a year earlier. The increase in unemployment has slowed cimiento del paro se ha moderado gracias al descenso de la due to the drop in the active population. The unemployment población activa. La tasa de paro ha continuado su escalada. rate has continued to climb. These trends are likely to con- Tendencias que previsiblemente se mantendrán durante la tinue for most of 2013. mayor parte de 2013. Unlike what has happened in most of the country, the A diferencia de lo que ha sucedido en la mayor parte del Barcelona economy has overcome 2012 with a relative sol- país, la economía de Barcelona ha superado 2012 con una vency, although some traditional sectors, which have a relativa solvencia. Eso no quita que algunos sectores tradi- remarkable relative weight, such as commerce and financial cionales y con mucho peso relativo como el comercio y los services, have had a bad year, with not too promising short servicios financieros entre otros, han tenido un mal año y las and medium term prospects. In order to reshape the situa- previsiones a corto y medio plazo no son demasiado hala- tion, the process of modernization has to be continued, fos- güeñas. Para reconducir la situación hay que acelerar el pro- tering activities and segments of high value added. In short, ceso modernizador del tejido productivo potenciando a persistent deterioration of the economic capacity of the actividades y segmentos de alto valor añadido. Se trata, en population has to be reversed. definitiva, de intentar reconducir el persistente deterioro de la capacidad económica de la población. 75 març 2013 | núm. 81