Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana novembre 2012 | núm. 80 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana . novembre 2012 | núm. 80 Ajuntament de Barcelona Alcalde Xavier Trias Gabinet Tècnic de Programació BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat fax: 93 402 34 07 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 80. Novembre 2012 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Dipòsit legal: B.26.464/91 ISSN: 2014-7449 L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Sant Jaume 1, Edifici Palau, 2a pl., 08002. Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 4 I. Indústria 10 Conjuntura industrial 11 II. Finances 14 Sistema financer 15 Mercat de renda variable 18 III. Consum, comerç i preus 19 Preus de consum 20 Consum d’aigua 22 Matriculació de vehicles 23 IV. Transports i comunicacions 24 Port: mercaderies i passatgers 25 Aeroport: passatgers i mercaderies 29 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 32 V. Turisme, fires i congressos 33 Activitat turística 34 VI. Construcció 36 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 37 Construcció d’habitatges 39 Llicències d’obres 41 VII. Mercat immobiliari 44 Preus al mercat residencial 45 VIII. Mercat de treball 47 Població activa i ocupada 48 Llocs de treball ocupats 50 Contractació laboral 54 Atur registrat 56 IX. Distribució de la renda 60 Distribució territorial de la RFD per càpita a Barcelona 2011 61 Resumen/Summary 66 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 67 novembre 2012 | núm. 80 Síntesi de la conjuntura 5Barcelona economia 80Síntesi de la conjuntura Durant el segon terç de l’any l’economia barcelonina ha evolucionat millor que la de la resta del país, però no ha pogut esquivar els efectes de la nova recessió que afecta gairebé tota Europa. Segons les previsions més recents de la Comissió Europea, la zona euro tancarà 2012 amb un descens de l’ordre de qua- tre dècimes percentuals pel conjunt de l’any. Una contracció mínima en comparació amb la de 2008-2009 i que, atesos els resultats del tercer trimestre, implicaria que l’economia europea hauria començat a tocar fons. En tot cas, la reacti- vació econòmica no es preveu ni immediata ni general ni generosa. I molt menys la reactivació del mercat laboral. Les previsions apunten a un 2013 encara recessiu per a la majoria dels països de la zona euro que enguany tanquin en negatiu com serà el cas d’Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia. Òbviament, la materialització d’aquestes previsions i de les que anuncien un creixement especialment feble per a la resta de grans països de la UE –en especial França–, frenarà l’ex- pansió de l’economia barcelonina. Al marge de la gran dependència que lògicament té l’econo- mia de la ciutat de les del seu entorn immediat –Espanya i la resta de la Unió Europea– l’esforç realitzat els darrers anys de donar-se a conèixer als mercats més llunyans d’Amèrica i Àsia a més de l’Europa de l’Est, li pot proporcionar un mar- ge suplementari de creixement. Sempre que es confirmin les previsions que anuncien que el procés expansiu d’aquestes economies es mantindrà relativament estable al llarg de 2013. Un cop repassades les previsions sembla adient fer una ulla- da –necessàriament superficial– als principals registres de l’economia dels Estats Units i de la Unió Europea correspo- nents al tercer trimestre d’enguany. D’entrada s’observa una diferència notable en el creixement del PIB. Mentre el dels Estats Units manté un ritme de creixement relativament estable basat en la demanda interna, el de la UE va lliscant a la baixa bàsicament per la feblesa que mostra aquest mateix segment de la demanda. Un efecte imputable par- cialment a les polítiques d’austeritat pública aplicades amb diferent grau de severitat per la major part dels governs de la zona euro per intentar contenir el creixement del deute públic. Irlanda, Grècia i Portugal són exemples de trajectò- ries que cap altre país vol replicar. 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic. 3 Les de la UE corresponen a la Zona euro. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea Espanya IV.11 I.12 II.12 III.12 IV.11 I.12 II.12 III.12 IV.11 I.12 II.12 III.12 PIB 2,0 2,4 2,1 2,5 0,7 0,1 –0,3 –0,4 0,0 –0,7 –1,4 –1,6 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 2,0 2,4 2,2 2,5 –0,5 –1,0 –1,6 –1,7 –3,1 –3,1 –3,8 –4,0 aportació al creixement del PIB (p.p.) Demanda externa 0,0 0,0 –0,1 0,0 1,2 1,1 1,3 1,3 3,1 2,4 2,4 2,4 aportació al creixement del PIB (p.p.) Indicador de clima econòmic2 100,2 100,8 100,9 100,8 92,6 93,3 91,3 87,4 91,2 91,7 88,8 84,9 Índex: 1990-2011=100 Producció industrial 4,1 4,4 4,7 3,3 0,1 –1,4 –1,9 –1,9 –4,6 –5,9 –6,8 –5,1 Taxa de variació anual (%) Població activa ocupada 1,1 1,8 0,0 –0,1 –0,1 –0,2 –2,9 –3,7 –4,7 –4,6 taxa de variació anual (%) Taxa d’atur 8,7 8,3 8,2 8,1 10,0 10,2 10,4 10,6 22,8 24,4 24,6 25,0 en % de la població activa Preus de consum1 3,0 2,7 1,7 2,0 3,0 2,9 2,5 2,7 2,4 1,9 1,9 3,4 taxa de variació anual (%) Exportacions3 11,8 12,5 19,1 16,2 10,1 7,6 8,1 8,7 10,1 3,0 2,8 4,9 taxa de variació interanual (%) Importacions3 13,7 12,2 16,7 14,1 5,7 3,4 1,4 1,1 5,2 –0,5 –2,3 –2,3 taxa de variació interanual (%) Tipus d’interès a curt termini1 0,42 0,33 0,30 0,27 1,50 1,04 0,70 0,36 1,36 0,94 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d’interès a llarg termini1 2,05 2,04 1,82 1,63 4,20 3,65 3,44 3,13 5,44 5,20 6,63 5,95 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,318 1,320 1,253 1,286 — — — — Unitats de $ per Euro 6Barcelona economia 80Síntesi de la conjuntura EUAEspanya UE Producte Interior Brut (variació anual)(%) Catalunya -6 -4 -2 0 2 4 6 201220112010200920082007 El manteniment dels elevats preus del petroli i d’altres primeres matèries penalitza el creixement de l’economia europea. La lleu contracció del PIB de la UE és la valoració sintètica d’una economia que no genera prous llocs de treball –la taxa d’atur repunta dècima a dècima– que veu retrocedir la seva producció industrial i assisteix a un progressiu enfosquiment del clima econòmic en el què operen les seves empreses. Els preus de consum mantenen una evolució poc ajustada a la feblesa de la demanda. Una conseqüència de les elevades cotitzacions del petroli i altres primeres matèries als mercats internacionals. Pel que fa a la demanda externa, el creixe- ment sostingut de les exportacions es contraposa a la con- tenció de les importacions. Un dinamisme del sector exterior afavorit per la feblesa de l’euro que, al seu torn, alimenta les tensions inflacionistes. A banda de l’evolució de l’anomenada economia “real”, la Unió Europea arrossega el problema ja esmentat dels des- equilibris fiscals i del deute sobirà. Una qüestió que al llarg de 2012 ha incidit molt negativament en el creixement de l’economia i la solvència de les empreses d’aquells països que han patit una major pressió per part dels mercats finan- cers. El PIB espanyol corresponent al tercer trimestre de 2012 no ha pogut igualar el valor assolit un trimestre abans. Amb aquest, són ja quatre trimestres consecutius de descens com a conseqüència de la persistent pèrdua d’impuls de la demanda interna. La Comptabilitat Nacional Trimestral confirma el manteni- ment de la trajectòria contractiva del PIB d’Espanya ence- tada a les acaballes de 2011. L’estimació corresponent al tercer trimestre representa una pèrdua de tres dècimes percen- tuals en relació al trimestre anterior i d’un 1,6% en el darrer any. Val a dir que aquests resultats, encara provisionals, avancen una relativa desacceleració del ritme de caiguda del PIB. Una desacceleració que sembla molt associada a com- ponents estacionals –una bona temporada turística pel que fa a visitants estrangers- i a factors puntuals com ara l’avança- ment de compres de béns i serveis per esquivar l’augment de l’IVA. No s’observen canvis en el clima econòmic capaços de redreçar la conjuntura a curt termini. EUACatalunya Espanya UE Preus de consum (variació anual)(%) 201220112010200920082007-2 -1 0 1 2 3 4 5 6 EUACatalunya Espanya UE Taxa d’atur (en % de la població activa)(%) 0 4 8 12 16 20 24 28 201220112010200920082007 Preus de les primeres matèries i del petroli (Índex 2005 = 100)Índex $/barril 0 30 60 90 120 150 180 210 240 0 20 40 60 80 100 120 140 160 201220112010200920082007 índex gral.($) índex gral.(€) Brent ($) 7Barcelona economia 80Síntesi de la conjuntura La variació interanual negativa del PIB espanyol s’explica per la feblesa de la demanda interna que ha restat quatre punts percentuals al creixement del PIB –dues dècimes més que un trimestre abans– mentre que l’aportació de la deman- da externa s’ha estabilitzat en els 2,6 punts percentuals per tercer trimestre consecutiu. Les exportacions de béns i ser- veis han continuat creixent, encara que a un ritme més moderat que un any abans, mentre que les importacions es continuen reduint de manera sostinguda. El fort desequilibri de la balança comercial espanyola amb l’exterior es va cor- regint. Pel que fa als principals components de la demanda interna, la pitjor evolució correspon, un trimestre més, a la inversió en actius fixos materials. Tant la construcció com la inversió empresarial, per motius diferents, són a punt de tancar un exercici especialment negatiu. Una situació que la davallada de la despesa corrent tan privada com pública no pot compensar. Des de la vessant de l’oferta, les grans xifres macroeconò- miques presenten una evolució similar a les de la primera meitat de l’any amb l’excepció del terciari. Així, es produ- eix un creixement relativament significatiu de la producció corresponent al sector primari, mentre que la resta de sectors veuen caure els valors de les seves produccions. En el cas de la indústria, i més concretament de la manufacturera, el rit- me de davallada es modera lleument si es compara amb el ritme del primer semestre. La construcció, com ja s’ha apun- tat, encapçala el procés d’ajust de la capacitat productiva de l’economia espanyola. La iniciativa privada no està en con- dicions de compensar, ni tan sols parcialment, la quantiosa retallada dels pressupostos públics en inversió. El conjunt del terciari és, en tot cas, la darrera incorporació al segment dels sectors que evolucionen a la baixa. Un descens ara per ara molt moderat que afecta a la majoria de branques i, per pri- mera vegada, al segment de l’administració pública, la sani- tat i l’educació. -6 -3 0 3 6 9 12 15 AturOcupacióExportacionsPIB Va ria ci ó (% ) 2011/2010 darrers 12 mesos -8 -4 0 4 8 12 16 20 OcupacióMercaderies port Viatgers port i aeroport PIB Va ria ci ó (% ) 2011/2010 darrers 12 mesos -24 -20 -16 -12 -8 -4 0 4 8 AturOcupacióSuperf. prevista PIB Va ria ci ó (% ) 2011/2010 darrers 12 mesos Indústria Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 2n.tr.12 — –1,2 — — –0,9 Índex de producció (Catalunya) 3r.tr.12 — –5,6 — — –8,1 Exportacions (Catalunya) (milions €) 3r.tr.12 12.688 –1,6 52.652 3,7 13,1 Preus industrials (Catalunya) oct.12 — 3,7 — — 5,1 Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 3r.tr.12 65.936 –5,6 — — –5,1 Atur registrat sectorial oct.12 11.428 0,8 — — 0,2 L’activitat industrial accentua el seu descens com a conseqüència de la forta contracció de la de- manda interna i el progressiu afebliment de l’externa. El procés d’ajustament de la capacitat pro- ductiva es manté viu, alhora que les exportacions assoleixen nous màxims. Construcció Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 2n.tr.12 — –6,3 — — –5,0 Obra pública licitada (Cat) (milionsd’€) 2n.tr.12 214 –11,0 878 –61,0 –66,1 Habitatges iniciats 3r.tr.12 120 –42,0 742 –24,7 –43,9 Llicències d’obres aprovades – superfície prevista (m2) 3r.tr.12 103.263 91,6 620.855 –20,9 –3,2 – habitatges nous previstos 3r.tr.12 249 137,1 1.501 –3,6 –23,7 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 3r.tr.12 33.684 –17,5 — — –16,4 Atur registrat sectorial oct.12 12.145 –3,5 — — 6,4 L’activitat constructora pateix la forta contenció de la despesa pública i l’atonia de la inversió pri- vada. Les dades de les llicències corresponents al tercer trimestre de 2012, notablement positives, ajuden a moderar la davallada de la resta de l’any. No s’observen senyals de canvi de tendència més enllà de la lleu reducció del nombre d’aturats. Un fet poc rellevant atès que l’ocupació sectorial con- tinua a la baixa. Serveis Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 2n.tr.12 — –0,2 — — 0,6 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 3r.tr.12 827.853 –0,8 — — –1,4 Atur registrat sectorial oct.12 84.436 5,3 — — 9,6 Viatgers per l’aeroport (milers) jl-oc.12 14.251 4,5 35.566 4,9 17,8 Viatgers per l’aeroport (internac., milers) jl-oc.13 9.994 10,9 23.683 10,9 23,5 Nombre de viatgers pel port (milers) 3r.tr.12 1.410 –15,8 3.423 –10,1 10,7 Tràfic portuari de mercaderies (m. tones) 3r.tr.12 10.682 –3,8 41.468 –6,9 0,2 Viatges en transport públic urbà (milers) 3r.tr.12 132.831 –6,1 605.674 –2,7 0,9 L’activitat del terciari perd impuls a mesura que avança l’any. Encara que amb menys intensitat que la resta de sectors productius, es veu obligat a ajustar la seva capacitat productiva als nous requeri- ments de la demanda. La solidesa de l’activitat turística ha compensat la feblesa d’altres branques. Això ha permès mantenir el dinamisme de l’activitat aeroportuària, en clar contrast amb la reduc- ció d’activitat que presenta el port, tant de passatgers com de mercaderies. Indústria, construcció i serveis Valor absolut i taxa interanual (%) Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 11/10 8Barcelona economia 80Síntesi de la conjuntura El procés d’ajustament de plantilles –més intens que el de la producció– afavoreix que augmenti la productivitat aparent tot i que moderant el ritme d’avanç. En termes d’ocupació, durant el tercer trimestre d’enguany s’ha accentuat la pèrdua de llocs de treball equivalents a temps complet en relació a un any abans. Amb l’excepció de les activitats immobiliàries i, sembla que puntualment, les professionals, l’amortització de llocs de treball afecta tots els sectors. Al marge de la construcció, que segons aquestes dades ha perdut l’equivalent a una cinquena part del nombre d’ocupats de que disposava un any abans, la indústria manu- facturera registra un descens proper al 6% per segon trimes- tre consecutiu. Una conseqüència directa del descens del nombre d’ocupats i dels costos laborals unitaris és la persis- tent pèrdua de pes relatiu de les remuneracions dels assala- riats a favor de l’excedent brut d’explotació en la distribució primària de rendes. Aquesta conjuntura cada cop més recessiva de l’economia espanyola defineix també la de la catalana i, per extensió, la metropolitana. No obstant, les diferències en l’estructura sectorial productiva –més secundari i terciari i menys pri- mari i construcció a Barcelona i regió metropolitana que no pas a la resta d’Espanya, asseguren una evolució de l’activi- tat econòmica comparativament menys negativa a la capital catalana. Un dels elements diferencials a destacar és el dina- misme que han mostrat durant la major part de l’any tot el ventall de serveis pensats per atendre els visitants. Tant els sistemes de transport de llarga distància com els d’acollida han registrat creixements significatius del nombre d’usuaris. La nota discordant la posa el transport marítim que ha començat a evidenciar la necessitat de consolidar els volums assolits després d’anys de creixement intens. -12 -9 -6 -3 0 3 6 9 12 15 Passatgers creuers OcupacióPernoctacionsVisitants Va ria ci ó (% ) 2011/2010 darrers 12 mesos Va ria ci ó (% ) 2011/2010 darrers 12 mesos -12 -10 -8 -6 -4 -2 0 Lloguer habitatge Habitatges segona mà Habitatges nous 0 1 2 3 4 5 SalarisSubjacentEspanyaBarcelona Va ria ci ó (% ) 2011/2010 darrers 12 mesos Consum, crèdit i turisme Matriculació de vehicles 3r.tr.12 7.070 –15,0 29.320 –14,4 –23,0 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 3r.tr.12 265.243 0,5 — — –0,9 Saldo viu del crèdit (milions d’€)(província) jn.12 260.335 –2,7 — — –4,3 Pernoctacions hoteleres (milers) mg-ag.12 6.356 2,8 15.802 2,2 10,5 Visitants que pernocten a la ciutat (milers) mg-ag.12 2.785 –2,8 7.367 –1,1 3,6 Passatgers de creuers (milers) 3r.tr.12 941 –15,1 2.391 –9,4 13,1 Amb l’excepció de les pernoctacions hoteleres –que han continuat a l’alça durant els primers vuit mesos de 2012– la majoria dels indicadors relacionats amb el consum han evolucionat a la baixa. La matriculació de vehicles n’és l’exemple més clar i els passatgers de creuers la variable que mos- tra un canvi més radical. Preus de consum (IPC) i salaris Barcelona (província) oct.12 — 4,2 — — 2,5 Catalunya oct.12 — 4,2 — — 2,5 Espanya oct.12 — 3,5 — — 2,4 Subjacent oct.12 — 2,5 — — 1,5 Zona euro oct.12 — 2,5 — — 2,7 Salaris pactats en acords col·lectius gn-st.12 — 2,0 — — 2,6 La taxa d’inflació s’enlaira a partir de la segona meitat de l’estiu com a conseqüència de l’anunci de l’augment de l’IVA i de l’augment dels preus de l’energia. Tampoc s’ha d’oblidar l’increment d’algunes taxes i preus regulats per tal de reduir el dèficit públic. L’augment de la inflació subja- cent confirma aquesta diversitat de factors. S’amplia el diferencial inflacionista entre la província de Barcelona i Catalunya i el conjunt d’Espanya, Preus del mercat immobiliari Compravenda sostre residencial — Habitatges nous (€/m2) 1r.sm.12 4.596 –9,6 — — –7,4 — Habitatges de segona mà (€/m2) 1r.sm.12 — –10,3 — — –8,9 — Places d’aparcament (€) 1r.sm.12 29.112 –3,1 — — 0,9 Lloguer (€/mes) — Sostre residencial 2n.tr.12 711 –4,6 — — –0,4 La homogeneïtat de signes en les variacions de preus del sostre residencial al llarg del primer se- mestre de 2012, tant pel que fa al segment de compravenda com de lloguer, defineix exactament la situació d’un mercat desbordat –més oferta de producte que demanda solvent– en un context econò- mic i financer especialment desfavorable. Turisme, consum i preus Valor absolut i taxa interanual (%) Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 11/10 9Barcelona economia 80Síntesi de la conjuntura L’enfosquiment de les expectatives tant a Espanya com a la resta d’Europa ha començat a frenar el fort ritme de creixement de l’activitat turística barcelonina. El nombre de viatgers de vols internacionals en el que va d’any ha crescut per sobre del 10%; el de pernoctacions hoteleres també ha evolucionat lleument a l’alça. si bé es preveu una certa contenció pel darrer terç de l’any. Per con- tra, la major part de la resta del terciari es decanta per un descens moderat dels volums d’activitat. Fora comptades excepcions, més moderat que el que es produeix a la resta de Catalunya. La construcció manté un nivell d’activitat de subsistència en el segment privat combinant unes poques promocions residencials noves, amb obres de reforma i rehabilitació de baix pressupost i altres de més volada, cen- trades en l’augment i modernització de l’equipament hote- ler. L’activitat industrial metropolitana, pendent cada cop més dels mercats exteriors, comença a notar la pèrdua d’im- puls de l’economia europea. La persistent feblesa del mercat de treball explica que la població activa comenci a perdre efectius. Pel que fa al mercat laboral, que en darrera instància conti- nua sent l’element que més preocupa a la majoria de la població, l’evolució continua sense ser positiva. Això no treu que en termes comparatius la majoria dels indicadors ofereixen una visió de l’evolució del nombre d’ocupats i d’aturats més favorable a la capital que no pas a la resta del territori. Bàsicament, les variacions del nombre d’ocupats i del d’aturats són més contingudes a Barcelona que a la resta del país. Un aspecte a destacar i que s’haurà de seguir és la consoli- dació del canvi de tendència que s’observa en la població activa. Després d’un trienni de relativa estabilitat esbiaixada a la baixa, enguany s’ha registrat un daltabaix considerable. Un moviment imputable a un ventall de causes entre les que sobresurten un moderat descens de la població en edat de treballar degut a canvis en els fluxos migratoris, una sortida del mercat laboral regulat d’una part dels desocupats sense dret a prestacions i sense expectatives raonables de trobar feina a mitjà termini i un allargament del període de forma- ció que retarda la incorporació efectiva al mercat de treball de molts joves. En definitiva, una retallada de les taxes d’ac- tivitat que si es manté en el temps, farà més difícil la recu- peració dels nivells de renda i benestar d’abans de la crisi. -5 -4 -3 -2 -1 0 1 ContractesOcupatsTaxa d’ocupació Població activa Va ria ci ó (% ) 2011/2010 darrers 12 mesos 0 2 4 6 8 10 Atur RMBAtur femeníAtur masculíTotal atur Va ria ci ó (% ) 2011/2010 darrers 12 mesos Ocupació Població activa estimada 3r.tr.12 779.800 –3,9 — — 0,6 Població activa estimada (RMB) 3r.tr.12 2.461.200 –2,6 — — –0,9 Taxa d’ocupació (16-64 anys) 3r.tr.12 64,7 –3,9 — — –0,5 Ocupats afiliats a la Seguretat Social oct. 12 969.633 –2,4 — — –2,2 Ocupats afiliats a la Seg. Social (RMB) oct. 12 2.039.900 –3,4 — — –2,4 Contractes laborals registrats jl-oc.12 256.348 –2,3 757.435 –1,8 –0,6 La població activa tendeix a la baixa com a conseqüència de la sostinguda feblesa del mercat de tre- ball i el canvi dels fluxos migratoris. El nombre d’ocupats i les taxes d’ocupació segueixen aques- ta mateixa tendència. La contractació laboral tampoc té motius per créixer. Atur registrat Total atur registrat oct.12 112.479 2,9 — — 7,7 Atur masculí oct.12 57.102 1,9 — — 7,0 Atur femení oct.12 55.377 4,0 — — 8,4 Atur juvenil oct.12 6.511 –10,7 — — 6,8 Taxa d’atur registrat oct.12 14,4 5,9 — — 7,9 Total atur registrat (RMB) oct.12 437.089 5,6 — — 9,2 Taxa d’atur registrat (RMB) oct.12 17,8 8,5 — — 10,1 La pèrdua de llocs de treball derivada de la feblesa de la conjuntura econòmica incideix en un incre- ment del nombre d’aturats i de les corresponents taxes d’atur. L’únic aspecte lleument positiu és la desacceleració que mostra el creixement de l’atur. Positiu només en la forma, perque es tracta d’un procés recolzat bàsicament en la contracció del nombre d’actius i no en la creació de nous llocs de treball. Mercat de treball Valor absolut i taxa interanual (%) Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 11/10 I. Indústria 11 Barcelona economia 80 (%) Evolució del PIB industrial (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) PIB indústria PIB pm -6 -4 -2 0 2 4 6 III.12II.12I.12IV.11III.11II.11I.11IV.10III.10II.10I.10IV.09 (%) Índex de producció industrial (Catalunya) (taxes de variació interanual) General Consum Equipament Intermedis -12 -8 -4 0 4 8 12 III.12II.12I.12IV.11III.11II.11I.11 Conjuntura industrial 1 Variacions interanuals. 2 Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. Indicadors d’activitat industrial1 3r.tr.11 4t.tr.11 1r.tr.12 2n.tr.12 3r.tr.12 Catalunya PIB (Variació real) 3,2 –0,9 –0,5 –1,2 Índex Producció (IPI) —Total indústria 0,8 –8,1 –1,2 –3,1 –5,6 —Energia –2,0 –14,9 17,4 9,1 0,3 —Intermedis –2,7 –9,4 –4,9 –5,9 –5,8 —Equipament 10,2 –1,7 –6,2 –8,3 –9,1 —Consum 0,9 –8,4 1,3 –0,3 –5,3 Exportacions de béns 14,5 6,1 6,9 4,0 –1,6 Importacions de béns 6,1 –3,6 –3,6 –7,3 –7,5 Índex Clima (ICI)2 –17,6 –20,5 –21,3 –23,1 –24,5 Índex Preus (IPRI)3 6,3 5,1 3,6 2,8 3,8 Cost laboral/treballador 3,4 3,7 3,3 2,4 Afiliats Seguretat Social3 –2,8 –3,3 –3,8 –4,2 –4,4 Aturats registrats3 –3,0 –1,1 –1,6 2,9 1,9 Espanya PIB (Variació real) 2,5 0,2 –3,4 –3,1 Índex Producció (IPI) —Total indústria –2,1 –6,0 –5,4 –7,0 –5,7 —Energia –5,4 –6,4 0,4 –0,6 2,3 —Intermedis –4,6 –8,1 –7,3 –7,6 –7,1 —Equipament 2,4 –5,9 –9,8 –13,9 –10,0 —Consum –0,2 –3,5 –3,2 –4,5 –5,4 Exportacions de béns 13,6 9,7 2,6 1,0 1,2 Importacions de béns 4,5 2,4 –5,7 –6,4 –7,9 Índex Clima (ICI)2 –14,9 –17,5 –15,6 –17,0 –18,4 Índex Preus (IPRI)3 7,1 5,5 4,4 2,5 3,8 Cost laboral/treballador 2,2 1,8 2,6 2,6 Afiliats Seguretat Social3 –2,9 –3,6 –4,6 –5,2 –5,5 Aturats registrats3 –0,1 3,6 6,9 10,2 8,7 Crèdit (Saldo viu)3 –4,3 –6,0 –4,1 –5,8 Una primera lectura del ventall d’indicadors disponibles ofereix un panorama en el que predominen les variacions interanuals negatives. Els signes positius es limiten a les exportacions, als preus de sortida de fàbrica i als costos laborals. L’atur sectorial, en retrocés durant el darrer any i mig, torna a créixer a mesura que l’ocupació directa del sec- tor accentua el seu ritme de descens. Per contra, els signes negatius caracteritzen la variació del PIB, les importacions, l’índex de producció i de clima i els ja esmentats del mercat laboral. El retrocés del PIB sectorial dels primers tres trimestres d’enguany contrasta amb el 2,5% de taxa de creixement mitjà d’un any abans i confirma el canvi de tendència iniciat a final de 2011. Un canvi recolzat en primera instància en l’evolució a la baixa dels volums de producció dels seg- ments de béns intermedis i d’equipament i que darrerament s’hi ha afegit la producció de béns de consum. El sector pro- ductor d’energia continua escapant, per molt poc, a la pèr- dua general d’activitat del sector industrial. L’evolució de l’índex de clima industrial –en retrocés d’ençà la primavera de 2011 i relativament estancat durant la major part de 2012– no mostra la més mínima senyal de retallar el diferencial que manté amb la resta d’Espanya i de la Unió Europea. La tendència a l’estancament de l’economia europea agreuja el retrocés de l’activitat industrial catalana, molt penalitzada per la contracció de la demanda interna. Els índexs de producció i clima industrial dels trimestres centrals de l’any confirmen la progressiva pèrdua d’impuls que arrossega l’activitat industrial d’ençà la segona meitat de l’any passat. A la contracció de la demanda interna espa- nyola que ja suma quatre anys ininterromputs i que darre- rament s’ha accentuat, s’hi afegeix la pèrdua d’intensitat exportadora com a conseqüència de la dificultat de mantenir els elevats ritmes de creixement del darrer bienni en un con- text de progressiu estancament de l’economia europea. La conjuntura actual posa de relleu que la pèrdua de teixit indus- trial dels darrers quinquennis a favor de les economies emer- gents limita la capacitat de desenvolupament i arrossegament de la indústria catalana via mercat exterior. 12 Conjuntura industrial Barcelona economia 80 Saldos Indicador del clima industrial (ICI) Espanya Unió EuropeaCatalunya -50 -40 -30 -20 -10 0 10 201220112010200920082007 (%) Índex de preus industrials (Catalunya) (Variació interanual) Consum Equipament IntermedisGeneral -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 201220112010200920082007 Nota: Mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Exportacions de productes industrials (Catalunya) Segons contingut tecnològic (Milions d’€) Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 2000 32.035 4.386 16.318 3.903 7.428 2001 34.801 4.393 18.115 4.147 8.146 2002 35.311 4.805 17.894 4.244 8.368 2003 35.711 4.754 18.231 4.302 8.426 2004 37.559 4.694 19.569 4.729 8.566 2005 40.747 5.941 21.043 5.134 8.630 2006 44.886 6.653 22.716 6.375 9.141 2007 47.226 6.216 24.692 6.446 9.871 2008 47.663 6.380 23.566 6.882 10.836 2009 39.047 4.786 18.407 5.532 10.322 2010 45.525 5.355 21.890 6.855 11.426 1r.tr. 10.681 1.236 5.178 1.585 2.682 2n.tr. 11.288 1.335 5.454 1.775 2.725 3r.tr. 11.213 1.303 5.238 1.672 3.000 4t.tr. 12.344 1.481 6.020 1.823 3.019 2011 51.471 5.123 25.321 8.177 12.851 1r.tr. 12.568 1.286 6.353 1.814 3.116 2n.tr. 12.948 1.290 6.510 1.992 3.156 3r.tr. 12.893 1.237 6.274 1.965 3.418 4t.tr. 13.063 1.311 6.185 2.406 3.161 2012 1r.tr. 13.434 1.356 6.815 1.882 3.381 2n.tr. 13.467 1.330 7.071 1.797 3.269 Alt i mitjà Baix i mitjà Variació (%) Total alt baix 2n.tr.2012/2n.tr.2011 4,0 7,7 –1,6 1r.sem.2012/1r.sem.11 5,4 7,3 2,5 2011/2010 13,1 12,9 11,7 2010/2009 16,6 17,5 15,3Les manufactures amb un contingut tecnològic alt i mitjà-alt continuen liderant l’exportació de productes industrials de Catalunya. La cara més positiva de l’activitat industrial catalana durant la primera meitat de 2012 ha correspost al sector exportador. Segons les xifres provisionals disponibles, les vendes a l’ex- terior de productes manufacturats han crescut un 5,4% en comparació amb el mateix període d’un any abans. Per con- tra, les importacions han retrocedit en un percentatge simi- lar. Dues variacions amb un denominador comú: la persis- tent contracció de la demanda interna a Catalunya i Espa- nya. Quan el mercat intern perd capacitat d’absorció, les importacions necessàriament baixen, alhora que la produc- ció autòctona s’esforça a buscar fora una alternativa a la pèr- dua del mercat interior. Un recurs que comença a flaquejar a mesura que l’economia europea s’estanca i s’endinsa en una nova fase recessiva. saldos Evolució del comerç internacional (Catalunya) (Variació interanual) ImportacionsExportacions -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 201220112010200920082007 13 Barcelona economia 80 saldos Tendència de l’activitat industrial Facturació a l’estranger Preus venda Perspectives de negoci Marxa del negoci -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 201220112010200920082007 Conjuntura industrial Enquesta de clima empresarial (ECE) (%) (AMB) 3r.tr.11 4t.tr.11 1r.tr.12 2n.tr.12 3r.tr.12 Valoració del període Marxa del negoci Normal 43 36 35 39 35 Saldo –36 –41 –45 –29 –45 Variació sobre el trimestre anterior Facturació Igual 31 28 33 43 34 Saldo –35 –22 –30 –24 –38 Facturació a l’estranger Igual 27 28 30 35 35 Saldo –6 2 –6 5 8 Preus de venda Igual 74 77 59 75 73 Saldo –10 –18 –14 –13 –10 Nombre treballadors Igual 81 75 66 76 75 Saldo –11 –17 –14 –9 –12 Inversió realitzada Igual 74 69 66 68 68 Saldo 1 –4 –18 –13 –15 Perspectives a curt termini (ECE) (%) (AMB) 3r.tr.11 4t.tr.11 1r.tr.12 2n.tr.12 3r.tr.12 Marxa del negoci Igual 57 63 36 42 39 Saldo –7 –13 –40 –33 –48 Facturació Igual 50 57 51 47 47 Saldo 2 –8 –13 –29 –22 Facturació a l’estranger Igual 48 46 39 38 39 Saldo 13 5 17 9 9 Preus de venda Igual 67 66 76 80 80 Saldo –8 –1 –13 –12 –12 Nombre de treballadors Igual 86 82 78 82 79 Saldo –11 –11 –12 –11 –15 Inversió prevista Igual 80 74 66 68 71 Saldo –11 –7 –14 –17 –23 saldos Evolució de l’ocupació i la inversió industrial Ocupació Inversió -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 III.12II.12I.12IV.11III.11II.11I.11IV.10III.10II.10I.10 L’atonia de l’activitat industrial metropolitana gira a l’entorn d’una demanda interna molt feble i de les dificultats de finançament i tresoreria. Els resultats de l’Enquesta de Clima empresarial del tercer trimestre de 2012 no mostren cap canvi a millor –amb l’ex- cepció de les exportacions– de la situació d’atonia en la que es mou l’activitat industrial metropolitana per segon any consecutiu. Dels resultats disponibles es desprèn que la situació actual de les empreses ha empitjorat lleument en relació a un any abans. Ha augmentat notablement –fins a superar la meitat de les enquestades– el nombre de les que valoren negativament l’evolució del seu negoci durant l’es- tiu. Una opinió recolzada en l’evolució a la baixa de la fac- turació en el mercat intern –la facturació a l’estranger es manté en positiu– i en una política de preus molt ajustada. Tot plegat comporta reduccions de plantilles i una reducció de les inversions previstes. A diferència del que s’ha vist en altres conjuntures, les pers- pectives a curt termini no transpiren l’optimisme que tra- dicionalment ha mostrat l’industrial del nostre país en situa- cions anteriors igualment complicades. Fins i tot els expor- tadors veuen complicat continuar creixent i es conformen en mantenir les cotes assolides. Per descomptat, augmenta el nombre d’empreses que allarguen en el temps la seva políti- ca de congelació d’inversions i ajustaments de plantilles. Factors limitadors de l’expansió del negoci (ECE) (%) (AMB) 3r.tr.11 4t.tr.11 1r.tr.12 2n.tr.123r.tr.12 Feblesa de la demanda 49,7 47,9 44,7 43,0 44,8 Equipament productiu insuficient 0,6 3,0 3,5 2,3 1,7 Manca de mà d’obra adequada 1,8 1,2 2,0 2,8 2,8 Dificultats financeres 15,8 16,8 22,1 21,0 19,3 Augment de la competència 29,7 22,8 21,1 23,4 25,4 Altres o cap en concret 2,4 11,4 6,5 7,5 6,1 Font (per a les dades de l’AMB): Enquesta de clima empresarial. Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona. Elaboració pròpia. II. Finances Barcelona economia 80 15 Sistema financer La demanda de crèdit per part del sector privat continua condicionada per l’endeutament que arrossega de la fase expansiva del cicle econòmic. El saldo viu del crèdit al sector privat de la província de Barcelona a mitjan 2012 era un 2,7% més baix que un any abans. Una variació que no assoleix la intensitat de la regis- trada a final de 2011 ni tampoc la de la resta d’Espanya. La recessió en la que s’ha endinsat l’economia catalana i tam- bé l’espanyola fa pensar que aquesta situació de lleu con- tracció del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat es mantindrà en el curt termini. I és que l’accés a nou finançament de moltes empreses i economies familiars es veu compromesa per la necessitat de reduir les ràtios de crè- dit viu/PIB que presenta l’economia espanyola d’ençà 2005. Una càrrega insostenible en un context com l’actual en el que no s’albiren unes perspectives de millora consistent a mitjà termini. El volum de dipòsits d’empreses i famílies en el sistema bancari tanca la primera meitat de l’any amb un descens interanual de l’ordre del sis per cent, accentuant la trajectò- ria baixista de final de 2011. Un descens congruent amb la difícil conjuntura econòmica actual en la que a diari desapa- reixen empreses i l’augment de l’atur penalitza la capacitat d’estalvi de les famílies. Tampoc ajuda la pèrdua de credibi- litat que afecta a una part significativa del sistema creditici espanyol. En definitiva, a menys activitat econòmica, menys ingressos de les famílies i menys disponibilitat de crèdit, és lògic que els recursos privats dipositats en les entitats finan- ceres siguin també menors. província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Dipòsits juny 2012/ juny 2011 –6,5 –6,7 –6,2 –5,9 des. 2011 / des. 2010 –4,6 –6,0 –3,9 –3,5 des. 2010 / des. 2009 3,2 3,3 –3,4 0,7 Crèdit juny 2012/ juny 2011 –2,7 –3,6 –2,1 –4,8 des. 2011 / des. 2010 –4,3 –4,5 –1,4 –3,8 des. 2010 / des. 2009 0,2 –0,3 0,2 0,3 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banc d’Espanya. Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d’€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749 des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298 des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933 des. 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 des. 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 març 2010 154.212 36.367 190.579 314.118 1.118.551 276.221 65.386 341.607 435.027 1.767.890 juny 2010 162.085 38.557 200.642 310.716 1.140.843 278.911 65.530 344.441 444.360 1.791.405 set. 2010 157.416 36.918 194.334 308.970 1.134.056 276.622 64.623 341.245 440.578 1.781.928 des. 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291 març 2011 158.747 35.779 194.526 314.594 1.144.471 272.914 63.636 336.250 435.744 1.763.282 juny 2011 160.522 35.389 195.911 321.172 1.157.377 267.565 63.081 330.646 440.549 1.758.573 set. 2011 157.791 34.935 192.726 304.479 1.125.504 262.458 61.394 323.852 434.791 1.728.701 des. 2011 154.817 33.851 188.669 300.719 1.109.002 265.645 60.620 326.265 434.190 1.715.160 març 2012 153.739 32.720 186.459 311.852 1.103.113 265.673 59.963 325.636 429.530 1.695.547 juny 2012 150.044 32.764 182.808 301.325 1.088.677 260.335 58.315 318.650 431.315 1.674.931 (milions d’€) Variació del saldo viu (%) Evolució del crèdit al sector privat (Província) -6.000 -3.000 0 3.000 6.000 9.000 12.000 -10 -5 0 5 10 15 20 25 201220112010200920082007 Variació interanual del saldo viu (%) Saldo trimestral Barcelona economia 80 16 Sistema financer Augmenta la contracció del crèdit bancari, especialment en el conjunt de les activitats productives. Les darreres dades disponibles, corresponents al segon tri- mestre de 2012, confirmen que la reducció del saldo viu del crèdit en mans del sector privat és lleument més intensa en el conjunt dels sectors productius que no pas en les famílies. La raó bàsica s’ha de buscar en el pes tan determinant que representa la inversió immobiliària sobre el total del crèdit a disposició d’aquestes últimes. Una tipologia de crèdit que, per definició, estableix una relació estable i a llarg termini. Per contra, la resta d’aplicacions del crèdit bancari a les fa- mílies s’ha ajustat de manera més decidida. A tall d’exem- ple, el saldo viu de finançament de béns de consum durador acumula més de quatre anys de descens i es compara amb els volums de deu anys enrere. El retrocés del volum de crèdit viu en el segment de les acti- vitats productives el continua liderant, en termes relatius, la construcció. A banda d’aquest tret, quasi estructural, co- mença a ser rellevant l’evolució del saldo creditici de les empreses de serveis, un sector que acapara més del 70% del crèdit bancari a disposició de l’activitat econòmica. Una evo- lució molt condicionada pel pes dels serveis immobiliaris, un segment del negoci amb una elevada taxa de morositat. Les empreses industrials, tot i el dinamisme exportador, tam- bé pateixen l’escassetat de crèdit. Evolució del crèdit per segments de demanda (Variació tendencial) Indústria Construcció Serveis Immobiliàris Resta Serveis Inversió immobiliària famílies (%) -20 -10 0 10 20 30 40 50 201220112010200920082007 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya (milions d’€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238 4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 448.688 45.928 81.638 4t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 548.740 51.461 100.094 4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 623.540 56.576 109.133 4t.tr.2008 1.016.948 26.244 156.141 151.848 682.716 819.412 655.145 54.176 110.092 4t.tr.2009 991.362 23.123 152.199 130.438 685.601 813.939 654.566 49.273 110.100 1r.tr.2010 985.197 22.791 149.368 126.464 686.574 811.243 655.474 47.716 108.053 2n.tr.2010 994.440 23.366 152.413 124.054 694.607 821.460 660.436 44.712 116.312 3r.tr.2010 991.374 23.456 152.031 121.514 694.373 810.716 659.232 40.259 111.225 4t.tr.2010 985.157 23.128 152.376 114.520 695.134 812.782 662.797 42.069 107.916 1r.tr.2011 971.962 22.618 145.796 109.582 693.966 804.029 658.133 41.073 104.823 2n.tr.2011 963.039 22.436 146.481 105.489 688.634 805.058 658.999 40.201 105.858 3r.tr.2011 951.096 22.203 145.503 102.258 681.132 794.554 655.726 38.478 100.350 4t.tr.2011 943.784 21.763 143.235 98.510 680.277 793.430 656.452 37.686 99.292 1r.tr.2012 935.176 21.416 139.850 96.193 677.716 782.441 649.716 35.835 96.890 2n.tr.2012 912.914 21.085 138.007 91.834 661.988 779.950 644.236 34.726 100.988 2n.tr.12/ 4t.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ Variació (%) 2n.tr.11 4t.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 Total sectors –5,2 –4,2 –0,6 –2,5 Indústria –5,8 –6,0 0,1 –2,5 Construcció –12,9 –14,0 –12,2 –14,1 Serveis –3,9 –2,1 1,4 0,4 Total famílies –3,1 –2,3 –0,1 –0,7 Inversió immobiliària –2,2 –0,9 1,3 –0,2 Consum durador –13,6 –10,4 –14,6 –9,1 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. Barcelona economia 80 17 Sistema financer El sector dels serveis financers continua immers en un ambiciós procés de reconversió. Un procés que prioritza el sanejament i enfortiment de les entitats. D’ençà els màxims assolits durant el 2007-2008 en termes de nombre d’oficines comercials –poc més de 8.150 a Cata- lunya i unes 46.000 al conjunt d’Espanya– quatre anys des- prés en queden d’operatives poc més de 6.500 i 39.500 res- pectivament. A Barcelona, aquest procés d’ajustament s’ha concretat en la desaparició de més de 350 sucursals d’enti- tats de crèdit, un 17,5% de les existents a començament de la crisi financera de 2007. Val a dir que tant en termes de xarxes d’oficines com de llocs de treball, el procés de rees- tructuració del sector sembla que s’està fent amb més dili- gència a Catalunya que no pas a la resta d’Espanya. Treballadors assalariats del sector de la mediació financera Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471 des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414 des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682 des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.311 des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 març 2010 26.257 37.405 48.542 n.d. juny 2010 21.977 30.334 39.142 n.d. set. 2010 25.684 37.237 47.749 n.d. des. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715 març 2011 25.536 36.842 46.039 n.d. juny 2011 17.671 28.041 34.449 n.d. set. 2011 21.053 28.146 35.248 n.d. des. 2011 25.102 35.051 43.872 248.408 març 2012 24.914 34.795 43.539 n.d. juny 2012 24.814 34.653 43.264 n.d. set. 2012 24.626 34.315 42.811 .n.d. Nota: Afiliats al R.G. de la Seguretat Social a l’epígraf “Mediació financera” de la CNAE excepte per Espanya que són treballadors de les entitats de crèdit. Font: Departament de Treball de la Generalitat y Banco de España. Elaboració pròpia. Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya set.2012/mç2011 –3,6 –6,9 –7,0 — des.2011/des.2010 –1,2 –5,5 –7,0 –5,8 des.2010/des.2009 –4,4 –1,8 –3,6 –2,1 des.2009/des.2008 –3,1 –3,5 –3,4 –3,2 Resta Variació (%) Barcelona província Catalunya Madrid Espanya jn. 2012/jn. 2011 –4,3 –6,3 –6,0 –4,2 –4,5 des.2011/des.2010 –5,7 –11,2 –9,9 –7,5 –7,1 des.2010/des.2009 –4,7 –4,0 –3,9 –2,9 –2,9 des.2009/des.2008 –5,7 –4,9 –4,8 –2,8 –3,6 (%) -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 20122011201020092008 Evolució dels tipus d’interès Tipus d’interès hipotecari del total d’entitats Tipus d’intervenció del BCE Tipus no hipotecaris del total d’entitats IPC Oficines de les entitats de crèdit Resta Període Barcelona província Catalunya Madrid Espanya des. 2000 2.121 3.043 7.189 2.974 38.967 des. 2001 2.075 3.093 7.181 2.928 38.676 des. 2002 2.073 3.146 7.235 2.895 39.008 des. 2003 2.066 3.232 7.332 2.895 39.749 des. 2004 2.068 3.335 7.478 2.950 40.602 des. 2005 2.056 3.486 7.682 3.055 41.978 des. 2006 2.076 3.642 7.933 3.140 43.690 des. 2007 2.112 3.767 8.160 3.258 45.499 des. 2008 2.097 3.769 8.155 3.312 46.074 des. 2009 1.978 3.583 7.762 3.220 44.430 març 2010 1.966 3.572 7.729 3.197 44.134 juny 2010 1.951 3.559 7.692 3.180 43.943 set. 2010 1.918 3.554 7.649 3.143 43.726 des. 2010 1.888 3.439 7.458 3.127 43.163 març 2011 1.842 3.261 7.147 3.039 42.159 juny 2011 1.820 3.176 6.992 2.988 41.395 set. 2011 1.790 3.108 6.827 2.925 40.657 des. 2011 1.778 3.053 6.717 2.893 40.103 març 2012 1.759 3.030 6.666 2.874 39.862 juny 2012 1.741 2.977 6.570 2.863 39.521 Barcelona economia 80 18 Mercat de renda variable Renda Renda fixa Variació (%) variable pública privada Total 3r.tr.2012/3r.tr.2011 –41,6 –5,9 –60,2 –33,9 1r.sm.2012/1r.sm.2011 –35,2 –3,0 –34,8 –28,5 2011/2010 –8,8 8,3 11,2 –5,1 2010/2009 37,2 –8,9 23,9 24,5 En el cas de la borsa espanyola, l’evolució de l’IBEX-35 anuncia més pèrdues per enguany i seran cinc de consecu- tius. Queden ja molt lluny els valors màxims de 2007, per sobre dels 15.000 punts. Cinc anys després el mercat ha per- dut pràcticament la meitat d’aquell valor màxim. La sobre- valoració general dels actius immobiliaris i el fort endeuta- ment del sector privat, en un context europeu especialment complicat, ha impactat negativament en els resultats empre- sarials i, en conseqüència, en l’evolució del mercat de renda variable espanyol. L’evolució de l’Eurostoxx-50 reflecteix aquestes dificultats –especialment durant la primera meitat de l’any– però probablement tancarà 2012 en positiu. Igual que el Nikkei japonès i el Dow Jones americà. Si finalment resulta que la capacitat predictiva dels mercats financers ja no és tal, el que sí reflecteixen és l’actual divergència entre l’estancada economia europea i la més dinàmica de l’altre costat de l’Atlàntic. El mercat borsari barceloní, igual que l’espanyol, pateix amb especial intensitat les dificultats i incerteses que afecten l’economia espanyola. Si continua sent cert que els mercats financers i més con- cretament el de renda variable avancen els canvis en les tendències econòmiques, la negativa evolució de la borsa barcelonina i dels índexs més representatius de la borsa es- panyola i del mercat europeu, anuncia que la superació de l’actual fase recessiva ni tan sols s’entreveu. Només el mer- cat nord-americà es desmarca d’aquesta visió tan poc engres- cadora. milions d’€ 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 20122011201020092008 Renda variable negociada a Borsa de Barcelona 4t.tr.3r.tr.2n.tr.1r.tr. Índex 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 201220112010200920082007 Evolució d’índexs borsaris Dow Jones IBEX-35 Nikkei (Eurostoxx 50)x3 Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda Renda Renda variable 1 fixa pública fixa privada Total 2000 49.384 30.762 171 80.317 2001 59.026 50.500 653 111.044 2002 85.578 64.467 191 150.236 2003 89.228 66.001 654 155.882 2004 128.786 75.941 107 204.833 2005 152.198 82.486 3.993 238.678 2006 241.683 83.835 4.907 330.425 2007 328.262 82.512 4.747 415.521 2008 251.232 70.235 6.514 327.980 2009 169.543 64.968 2.716 237.227 2010 232.691 59.217 3.364 295.271 1r.tr. 53.274 16.829 60 70.163 2n.tr. 56.265 12.473 689 69.427 3r.tr. 48.186 13.066 508 61.760 4t.tr. 74.966 16.849 2.107 93.921 2011 212.304 64.140 3.741 280.185 1r.tr. 63.441 12.018 744 76.203 2n.tr. 47.125 17.441 384 64.950 3r.tr. 47.797 14.632 1.602 64.031 4t.tr. 53.941 20.049 1.012 75.002 2012 1r.tr. 39.368 13.535 610 53.513 2n.tr. 32.297 15.026 126 47.449 3r.tr. 27.910 13.770 638 42.319 1 Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. III. Consum, comerç i preus Barcelona economia 80 20 IPC (variació interanual) (%) -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 201220112010200920082007 Espanya Barcelona (província)Subjacent Preus de consum La taxa d’inflació s’enlaira després d’una primera meitat d’any de forta contenció. Després de mig any de relativa estabilitat de l’índex general de preus de consum a l’entorn d’increments que van del 2% al 2,3% a Espanya i província de Barcelona, respectivament, l’anunci i posterior augment de la imposició indirecta a tra- vés de l’IVA a partir de l’1 de setembre s’ha traduït en un notable repunt de la inflació. Un repunt que s’ha concentrat en dos mesos –agost i setembre– tradicionalment poc infla- cionistes. L’augment de l’octubre té un component estructu- ral rellevant i en conseqüència, era previsible. Deixant de banda que la pressió fiscal no és l’únic factor responsable d’aquest augment de les tensions inflacionistes i que probablement una part de l’impacte previst encara no s’ha traslladat als preus de venda per no ofagar encara més una demanda extraordinàriament feble, les dades d’octubre poden marcar el màxim relatiu en la trajectòria alcista dels preus de consum de 2012. Tot sembla indicar que la tònica del darrer trimestre de l’any serà de relativa estabilitat en les cotes més elevades dels darrers quatre anys. Tant a la zona euro com al conjunt de la UE, l’evolució dels preus de consum durant els primers nou mesos d’enguany ha mantingut una notable estabilitat. Un fet que confirma la transcendència del factor local –increment impositiu– en les tensions inflacionistes a Espanya. Tant Alemanya com Fran- ça, les dues economies de referència de la zona euro, ence- ten el darrer trimestre de 2012 amb taxes d’inflació força estables i ajustades a l’objectiu del 2% i en consonància amb la feblesa del creixement econòmic. Una conseqüència no desitjada per l’economia catalana i l’espanyola és que nova- ment el diferencial d’inflació amb la zona euro perjudica la competitivitat del nostre teixit productiu. (%) Variació acumulada anual (província de Barcelona) 2011 2012 -1 0 1 2 3 4 ds.nv.oct.st.ag.jl.jn.mg.ab.mçfb.gn. Font (per a tot l’apartat): INE i Eurostat. Índex general de preus del consum (IPC) (%) Variació interanual des.2009/ des.2010/ des.2011/ oct.2012/ des.2008 des.2009 des.2010 oct.2011 Barcelona (prov.) 1,3 2,9 2,5 4,2 Catalunya 1,2 3,0 2,5 4,2 C.A. Madrid 0,9 3,0 2,5 3,4 Espanya 0,8 3,0 2,4 3,5 — Subjacent 0,3 1,5 1,5 2,5 Zona euro 0,9 2,2 2,7 2,5 Unió Europea 1,5 2,7 3,0 2,6 Variació mitjana anual 2009/2008 2010/2009 2011/2010 2012/2011 Barcelona (prov.) 0,5 2,0 3,2 2,8 Catalunya 0,2 2,0 3,3 2,8 C.A. Madrid –0,1 1,8 3,1 2,3 Espanya –0,3 1,8 3,2 2,4 — Subjacent 0,8 0,6 1,7 1,5 Zona euro 0,3 1,7 2,7 2,6 Unió Europea 1,0 2,2 3,1 2,7 Barcelona economia 80 21 Preus de consum (%) -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 201220112010200920082007 IPC harmonitzat (variació interanual) Espanya UME Alemanya França Els preus de l’energia i dels productes farmacèutics es revelen com els components de la despesa que més divergeixen de la mitjana europea quant a increments en el darrer any. A final de 2011, quan la taxa d’inflació era relativament més baixa a Catalunya que al conjunt d’Europa, les diferències per components de la despesa eren relativament moderades i la majoria favorables (de signe negatiu) a Catalunya. Amb les dades de setembre l’escenari és completament diferent. Només quatre components –alimentació, vestit, comunica- cions i hostaleria– han mantingut uns increments de preus més moderats que a la resta de la UE. Amb signe positiu però en quantia irrellevant es situa el parament de la llar i el lleure i cultura (en aquest darrer sembla evident que els preus encara no reflecteixen la totalitat de l’impacte de l’IVA). En el darrer grup, que inclou els components més inflacionistes en el que va d’any en relació amb la mitjana de la UE, hi figuren la despesa en begudes alcohòliques i tabac, l’habi- tatge i subministres (energia i aigua), medicina (especial- ment despesa farmacèutica), transport i ensenyament. IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 st.12/st.11 ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 st.12/st.11 ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 st.12/st.11 Alimentació i begudes no alcohòliques 0,9 2,1 2,3 0,7 2,1 2,6 2,9 3,2 3,1 Begudes alcohòliques i tabac 14,4 4,2 6,4 15,2 4,2 6,5 5,1 4,4 4,5 Vestit i calçat 0,7 0,5 0,2 0,6 0,3 0,2 0,6 1,6 0,9 Habitatge i subministres 5,3 5,5 6,9 5,7 5,8 7,1 3,8 5,3 3,4 Parament de la llar 1,7 1,2 1,4 1,0 1,1 0,9 0,8 1,9 1,2 Medicina –1,4 –2,3 18,3 –1,2 –2,8 10,5 1,3 2,5 2,5 Transport 9,2 4,9 7,3 9,2 4,9 7,6 5,5 4,7 4,5 Comunicacions –0,7 –1,6 –2,3 –0,7 –1,6 –2,3 0,1 –0,5 –1,8 Lleure i cultura –1,3 1,3 1,2 –1,1 1,3 1,2 0,3 0,2 1,1 Ensenyament 2,6 3,9 4,4 2,3 2,8 3,1 2,5 2,0 2,1 Hoteleria i restauració 2,1 1,4 1,7 1,7 1,2 0,9 1,9 2,5 2,1 Altres 3,4 3,1 3,1 2,8 2,7 3,0 2,3 2,6 2,1 Total 3,0 2,5 3,9 3,0 2,4 3,5 2,7 3,0 2,7 (%) -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 201220112010200920082007 -6 -4 -2 0 2 4 6 14 16 18 Total Aliment. i beg. no alcoh. Begudes alcoh. i tabac Vestit i calçat Habitatge i subministres Parament de la llar Medicina Transport Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració Diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE (per components) (%) set.12/set.11 des.11/des.10 Barcelona economia núm. 80 22 Consum d’aigua Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Consum Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres jl-oc.2012/jl-oc.2011 –3,6 –5,8 –1,9 12,6 1r.sm.2012/1r.sm.2011 0,1 1,2 –2,8 1,0 2011/2010 0,0 –0,5 –0,2 9,3 2010/2009 –0,2 –0,3 –1,5 2,3 Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Comercial Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres 2000 100,0 115.130 74.044 32.972 8.114 2001 99,5 114.544 73.448 32.936 8.159 2002 97,9 112.749 73.684 32.247 6.819 2003 99,5 114.531 74.044 32.639 7.848 2004 98,6 113.494 73.528 32.354 7.611 2005 95,2 109.574 71.284 31.751 6.538 2006 93,0 107.123 69.204 31.662 6.257 2007 90,1 103.771 66.642 30.755 6.374 2008 87,0 100.200 66.570 29.491 4.139 2009 84,8 97.588 65.153 27.782 4.653 2010 84,6 97.432 64.929 27.741 4.762 1r.tr. 26.342 18.591 6.749 1.002 2n.tr. 23.040 15.530 6.594 916 3r.tr. 25.632 16.533 7.647 1.452 4t.tr. 22.418 14.276 6.751 1.391 2011 84,7 97.467 64.581 27.684 5.203 1r.tr. 25.869 18.072 6.733 1.064 2n.tr. 23.570 15.777 6.666 1.127 3r.tr. 26.011 17.019 7.568 1.424 4t.tr. 22.017 13.713 6.716 1.588 2012 1r.tr. 25.111 17.596 6.446 1.070 2n.tr. 24.392 16.665 6.583 1.143 3r.tr. 23.780 15.159 7.055 1.565 Octubre 9.084 5.529 2.868 687 (%) Variació del consum d’aigua segons usos (acumulat darrers dotze mesos) -10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 201220112010200920082007 (%) Variació del consum d’electricitat a Catalunya (acumulat darrers dotze mesos) -12 -9 -6 -3 0 3 6 9 12 201220112010200920082007 DomèsticTotal Sectors productius Una simple observació de les xifres disponibles permet cons- tatar que la major part de l’estalvi en el consum d’aigua és imputable a l’usuari domèstic. En conseqüència, hom pot parlar d’un ús cada cop més responsable i eficient per part d’un col·lectiu que més aviat tendeix a minvar. El consum d’aigua també s’ha reduït en el segment directament associat a l’activitat productiva. En aquest cas, atesa la delicada con- juntura econòmica, l’estalvi en el consum d’aigua s’ha d’im- putar tant a la menor activitat productiva com a la transfor- mació del teixit productiu i a la implantació de processos i tecnologies cada cop més eficients. El consum d’aigua en espais públics i instal·lacions municipals, inclòs en l’epígraf Altres, mostra l’altra cara de la moneda amb un creixement significatiu. Amb tot, s’està lluny dels consums de deu anys enrere. La conjuntura econòmica i demogràfica expliquen una part rellevant del menor consum d’aigua. Durant els mesos d’estiu i començament de tardor el consum d’aigua a la ciutat s’ha reduït en relació al mateix període d’un any abans. Després de tres anys (2009-2011) de consum estable, sembla que enguany es pot reprendre la tendència de fons i tancar amb un lleu descens, concentrat en el segon semestre. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia. Barcelona economia 80 23 Matriculació de vehicles Nota: A partir de 2007 s’inclouen els ciclomotors. Font (per a tot l’apartat): Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i DGT. Elaboració pròpia. La matriculació de vehicles durant l’estiu ha continuat minvant. La creixent feblesa de la demanda interna ha estat determinant. La notable contracció del nombre de vehicles nous matricu- lats a la ciutat durant els primers nou mesos d’enguany avan- ça que les xifres del conjunt de 2012 seran força més baixes que les d’un any abans. Una evolució que, com posen de ma- nifest les dades de la taula adjunta, és comuna al conjunt del país. L’aplicació del Programa públic d’Incentius al Vehicle Eficient (PIVE) a partir de l’octubre pot contribuir a mode- rar la davallada durant el darrer trimestre d’enguany però no serà suficient per tancar l’any en positiu. Fins que no millo- rin les expectatives de les empreses i el mercat laboral, no s’ha d’esperar un canvi significatiu de tendència (%) Evolució mensual dels vehicles matriculats (Barcelona) 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 20122011201020092008 Variació darrers dotze mesos (%) Matriculacions mensuals Matriculació de vehicles Període Barcelona Província Catalunya Espanya 2000 n.d. 250.928 328.456 1.870.262 2001 n.d. 242.467 318.543 1.875.909 2002 n.d. 222.464 293.613 1.769.857 2003 n.d. 251.132 326.012 1.898.112 2004 n.d. 269.387 356.261 2.149.755 2005 n.d. 290.049 386.400 2.319.601 2006 n.d. 284.546 382.404 2.364.654 2007 71.396 293.756 401.599 2.599.697 2008 52.159 206.393 275.596 1.818.314 2009 39.891 158.054 209.706 1.312.359 2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 1r.tr. 10.447 43.193 57.170 378.836 2n.tr. 13.534 52.416 68.998 439.063 3r.tr. 8.737 34.336 45.250 271.315 4t.tr. 9.384 39.035 49.969 284.402 2011 32.414 140.165 181.312 1.143.539 1r.tr. 7.931 34.051 44.135 292.312 2n.tr. 8.630 37.806 48.843 335.053 3r.tr. 8.319 35.048 45.816 270.727 4t.tr. 7.534 33.260 42.518 245.447 2012 1r.tr. 6.790 31.131 39.880 267.291 2n.tr. 7.926 34.079 43.702 281.268 3r.tr. 7.070 29.900 39.562 222.778 Matriculació segons tipologia de vehicles Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 2007 37.059 18.538 5.116 10.683 2008 26.825 15.284 3.711 6.339 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 1r.tr. 6.120 3.115 383 829 2n.tr. 7.549 4.477 529 979 3r.tr. 4.523 3.088 434 692 4t.tr. 4.688 3.374 428 894 2011 17.220 11.102 1.157 2.935 1r.tr. 4.447 2.425 292 767 2n.tr. 4.563 2.980 290 797 3r.tr. 4.104 3.200 333 682 4t.tr. 4.106 2.497 242 689 2012 1r.tr. 3.617 2.305 239 629 2n.tr. 3.885 2.742 632 667 3r.tr. 3.738 2.601 286 445 Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya 3r.tr.2012/3r.tr.2011 –15,0 –14,7 –13,7 –17,7 1r.sm.2012/1r.sm.2011 –11,1 –9,3 –10,1 –12,6 2011/2010 –23,0 –17,1 –18,1 –16,7 2010/2009 8,4 6,9 5,6 4,7 Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta 3r.tr.2012/3r.tr.2011 –8,9 –18,7 –14,1 –34,8 1r.sm.2012/1r.sm.2011 –16,7 –6,6 49,7 –17,1 2011/2010 –24,7 –21,0 –34,8 –13,5 2010/2009 7,5 19,5 –6,9 –13,2 IV. Transports i comunicacions Barcelona economia 80 25 Tràfic total de mercaderies Variació interanual (%) Acumulat darrers dotze mesos milions de tones variació (%) 0 10 20 30 40 50 60 -30 -20 -10 0 10 20 201220112010200920082007 Port: mercaderies i passatgers L’activitat comercial portuària es defensa relativament bé atès que es desenvolupa en un context econòmic especialment difícil. Durant el tercer trimestre de 2012 el port de Barcelona ha canalitzat el tràfic de gairebé onze milions de tones de mer- caderies, un 3,8% menys que durant el mateix període d’un any abans. Un descens més moderat que el -5,3% registrat durant el primer semestre. És un resultat que s’ha de valorar positivament ja que es produeix alhora que l’economia euro- pea s’endinsa en una nova recessió. Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828 2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217 2006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.466 2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700 2008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.886 2009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630 2010 17.051 25.927 15.491 12.391 686 10.869 875 2.667 13.616 23.156 1r.tr. 3.805 6.117 3.467 2.908 143 2.617 194 593 3.007 5.532 2n.tr. 4.104 6.367 3.767 3.159 140 2.621 198 587 3.171 5.628 3r.tr. 4.534 6.670 4.068 3.214 178 2.679 288 777 3.602 5.871 4t.tr. 4.609 6.772 4.188 3.111 225 2.952 195 710 3.836 6.126 2011 18.258 24.808 16.493 12.268 824 9.936 940 2.605 14.695 21.676 1r.tr. 4.414 6.673 4.065 3.248 136 2.856 213 571 3.637 6.020 2n.tr. 4.622 6.352 4.178 3.346 195 2.323 249 682 3.675 5.534 3r.tr. 4.802 6.298 4.306 3.029 236 2.548 260 721 3.774 5.478 4t.tr. 4.420 5.485 3.944 2.645 257 2.209 218 631 3.609 4.644 2012 1r.tr. 4.293 5.591 3.675 2.591 223 2.345 395 655 3.407 4.849 2n.tr. 5.036 5.960 4.078 2.858 333 2.322 626 781 3.982 5.118 3r.tr. 5.193 5.489 4.308 2.616 338 2.218 547 655 4.043 4.754 Total mercaderies Variació (%) Cabotatge Exterior Total 3r.tr.2012/3r.tr.2011 Total 2,0 –4,9 –3,8 Càrrega general 6,7 –8,6 –5,6 Líquids a doll –22,5 –5,9 –8,2 Sòlids a granel 181,7 20,3 22,6 1r.sem.2012/1r.sem2011 Total 10,3 –8,0 –5,3 Càrrega general 11,8 –15,6 –11,0 Líquids a doll –9,7 –4,6 –5,2 Sòlids a granel 256,7 38,0 43,2 2011/2010 Total 7,9 –1,1 0,2 Càrrega general 2,0 3,4 3,1 Líquids a doll 30,6 –11,2 –6,9 Sòlids a granel 35,1 –0,6 0,1 2010/2009 Total –6,6 4,7 2,9 Càrrega general –1,5 8,7 6,8 Líquids a doll 4,4 –2,4 –1,7 Sòlids a granel –85,7 1,2 –9,5 Barcelona economia 80 26 Port: mercaderies i passatgers Les importacions i més concretament les de productes energètics, directament afectats per l’atonia de la demanda interna, és la partida que més penalitza el tràfic portuari. Les exportacions continuen creixent. Seguint la tendència d’un any abans, el tràfic de cabotatge ha mantingut el signe lleument positiu que contrasta amb el retrocés del tràfic exterior. Una variació, aquesta darrera, condicionada per la davallada de més del 13% de les impor- tacions. Contràriament, les exportacions han mantingut el to expansiu amb un creixement interanual del 7% que les apro- pa als valors màxims de 2008. Si hom agrupa la mercaderia per modalitat de transport, tant la càrrega general –que inclou la mercaderia de més valor afegit– com els líquids a doll –bàsicament gas natural i altres hidrocarburs– registren davallades interanuals significatives. Pel que fa als sòlids a granel –l’agregat quantitativament menys rellevant– registra un creixement espectacular grà- cies a l’augment de les exportacions de ciment i clínker i al tràfic de productes alimentaris i del sector agrari-ramader. El descens de la càrrega general explica l’evolució, igual- ment a la baixa, del tràfic de contenidors. Un descens que s’ha fet notar especialment en el segment dels contenidors en trànsit. Tràfic de càrrega general taxa de variació interanual (%) total acumulat darrers dotze mesos milions de tones variació (%) 0 10 20 30 40 50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 201220112010200920082007 Tràfic de contenidors taxa de variació interanual (%) total acumulat darrers dotze mesos milions de Teus variació (%) 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 -40 -30 -20 -10 0 10 20 201220112010200920082007 Teus Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones 3r.tr.2012/3r.tr.2011 –6,2 –19,4 –7,6 –7,2 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –21,3 –15,0 –20,7 –18,5 2011/2010 4,0 7,5 4,4 3,4 2010/2009 11,0 –11,4 8,4 9,0 Tràfic de contenidors Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia Període Exterior Cabotatge Total (milers tones) 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929 2006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.573 2007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.417 2008 2.298.542 270.935 2.569.477 25.159 2009 1.590.200 206.957 1.797.157 17.612 2010 1.764.993 183.430 1.948.423 19.205 1r.tr. 392.496 44.082 436.578 4.335 2n.tr. 418.052 46.268 464.320 4.586 3r.tr. 476.198 46.052 522.250 5.085 4t.tr. 478.247 47.028 525.275 5.199 2011 1.836.283 197.267 2.033.550 19.858 1r.tr. 496.980 42.329 539.309 5.279 2n.tr. 475.609 54.554 530.163 5.173 3r.tr. 459.732 56.931 516.663 4.973 4t.tr. 403.962 43.453 447.415 4.433 2012 1r.tr. 371.643 38.898 410.541 4.098 2n.tr. 393.979 43.454 437.433 4.416 3r.tr. 431.400 45.889 477.289 4.617 Tràfic de contenidors segons origen/destinació O/D Bcn. En trànsit milers de teus 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 20122011201020092008 Barcelona economia 80 27 Port: mercaderies i passatgers A les portes de tancar 2012 es pot avançar que la majoria dels agregats més importants de la mercaderia que passa pel port de la ciutat acabarà l’any amb menys volum de tràfic que en 2011, període que en alguns casos ja s’havia carac- teritzat per una evolució contractiva. És el cas de les impor- tacions de gas natural i de fava de soja, a més del tràfic englobat en l’heterogeni epígraf de resta de mercaderies. A aquests tres capítols reincidents en la tendència descendent s’hi han afegit enguany els combustibles derivats del petro- li, els productes siderometal·lúrgics, els químics, el paper i pasta, la maquinària i els automòbils i peces entre els més rellevants. Només els biocombustibles i els ja esmentats ci- ment i clínker i alguns productes agroramaders i alimentaris acabaran l’any en positiu. Origen/destinació del tràfic portuari exterior (gn-st.2012) Variació (%) Àrees geogràfiques Tones gn-st.12/gn-st.11 2011/2010 França / Itàlia 4.065.638 –18,2 –13,8 Europa (Atlàntic) 1.574.563 –7,2 9,8 Med. Or., Negre i Pr. Orient 2.478.909 12,0 –2,5 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 3.111.394 –2,4 7,4 Sud i sud-est asiàtic 1.860.128 –6,0 6,5 Extrem Orient i Japó 3.035.817 –11,1 0,6 Nord d’Àfrica 3.512.523 2,2 –1,1 Resta d’Àfrica 1.564.509 8,3 –16,0 Amèrica del Nord (Atlàntic) 445.197 –32,4 1,1 Golf de Mèxic 834.097 –43,9 14,9 Amèrica Central i Carib 620.130 43,0 –21,1 Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.176.736 –6,2 11,4 Amèrica del Nord (Pacífic) 50.426 18,0 –52,4 Amèrica del Sud (Pacífic) 314.343 5,2 22,0 Oceania i Illes del Pacífic 173.875 –2,6 –8,6 Tràfic comercial per àrees geogràfiques (percentatge sobre el total) 2011gn-st.2012 0 5 10 15 20 França i Itàlia Europa (Atlàntic) Med. Or., Negre i Pròxim Orient Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic Sud i sud-est asiàtic Extrem Orient i Japó Nord d’Àfrica Resta d’Àfrica Amèrica del Nord Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Amèrica del Sud Oceania i Illes del Pacífic % Distribució del tràfic per productes (gn-st.2012) Variació (%) Productes Tones gn-st.12/gn-st.11 2011/2010 Gas natural 2.872.795 –12,2 –19,4 Gasoil, gasolina i fuel 3.116.357 –13,0 4,5 Biocombustibles 760.310 51,0 n.d. Altres productes energètics 281.075 –7,0 –14,3 Productes siderometal·lúrgics 1.626.953 –3,9 4,9 Potasses i altres adobs 488.185 –11,3 75,3 Productes químics 2.982.550 –10,0 6,7 Ciment i clínker 1.099.845 270,9 –22,2 Altres materials construcció 739.010 –22,3 33,5 Cereals i farines 586.321 46,2 13,0 Fava de soja 1.148.971 –7,1 –8,6 Pinso i farratges 908.942 30,0 18,0 Fruites i verdures 341.568 –23,1 8,9 Begudes i derivats 561.052 8,8 14,7 Conserves 135.380 –15,3 45,0 Tabac, cafè i cacau 360.353 0,7 –6,4 Olis i greixos 661.916 18,5 –15,7 Pesca congelada 67.005 –20,4 27,2 Resta productes alimentaris 1.128.726 –2,4 6,5 Paper i pasta 1.057.673 –13,2 5,8 Fusta 90.051 –47,6 –0,8 Maquinària i recanvis 974.462 –11,3 1,0 Automòbils i peces 1.117.282 –3,6 20,6 Resta de mercaderies 2.998.714 –14,8 –12,0 Tares 5.457.079 –7,7 1,1 Total 31.562.575 –4,8 0,2 Principals tipologies del tràfic comercial (milions de tones) gn-st.2012 2011 2010 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Energia Sidero-metal·lúrgia Química Materials construcció Agro-ramader i alimentació Paper i pasta Automòbils i maquinària Barcelona economia 80 28 Port: mercaderies i passatgers 3r.tr.2012/ 1r.sem.2012/ 2011/ 2010/ Variació (%) 3r.tr.2011 1r.sem.2011 2010 2009 Ferris regulars –17,1 –9,1 5,6 5,6 Creuers –11,0 –1,8 18,5 7,1 Creuers en trànsit –21,8 –19,5 6,7 11,6 Total –15,8 –9,6 10,7 8,0 Tràfic portuari d’exportació taxa de variació interanual (%) acumulat darrers dotze mesos milions de tones (%) 0 3 6 9 12 15 18 -30 -20 -10 0 10 20 30 201220112010200920082007 La forta expansió del tràfic comercial entre el port de Barcelona i el continent asiàtic perd impuls i tancarà 2012 en negatiu. Sembla la contrapartida a un 2011 molt expansiu. El volum de mercaderia embarcada o desembarcada en di- recció o provinent dels diferents ports del continent asiàtic durant els primers nou mesos d’enguany es compara desfa- vorablement amb el volum registrat durant el mateix perío- de de 2011. El retrocés és especialment intens en el cas dels ports d’Extrem Orient i del Sud i sud-est del continent. Tam- bé es contrau, encara que sense perdre pes relatiu, el tràfic amb els del Golf Pèrsic i Mar Roig. Per contra, els fluxos comercials s’han intensificat amb els ports no europeus del Mediterrani, juntament amb els de la resta d’Àfrica i els d’Amèrica del Sud. La incertesa del clima econòmic i de les expectatives a mitjà termini han acabat impactant en el negoci dels creuers i en el conjunt del trànsit de passatgers pel port. Mes a mes, l’evolució de les xifres de passatgers pel port posa de manifest l’impacte que l’enduriment de la conjuntu- ra econòmica, especialment a Itàlia i Espanya, està tenint en aquest segment del turisme. Que sigui notícia que el nombre de passatgers de creuers amb sortida o arribada a Barcelona durant els mesos d’estiu només ha caigut un 11%, ja ho diu tot. El nombre de passatgers de creuers en trànsit ha retro- cedit gairebé el doble en termes relatius mentre que els viat- gers en ferris regulars han retrocedit un 17,1%. Variacions que, afegides a les del primer semestre, anuncien un tan- cament d’any en negatiu per segona vegada en les darreres dues dècades. Trànsit de passatgers Ferris Creuers en Període regulars Creuers trànsit Total 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330 2006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.751 2007 1.114.445 975.907 789.287 2.879.639 2008 1.151.976 1.150.933 922.957 3.225.866 2009 1.048.890 1.181.328 971.519 3.201.737 2010 1.107.675 1.265.605 1.084.659 3.457.939 1r.tr. 131.671 71.331 94.325 297.327 2n.tr. 295.752 418.036 323.157 1.036.945 3r.tr. 533.580 509.348 407.086 1.450.014 4t.tr. 146.672 266.890 260.091 673.653 2011 1.169.818 1.499.534 1.157.710 3.827.062 1r.tr. 135.941 71.636 121.008 328.585 2n.tr. 319.215 475.156 336.516 1.130.887 3r.tr. 566.050 688.896 419.094 1.674.040 4t.tr. 148.612 263.846 281.092 693.550 2012 1r.tr. 144.418 72.720 85.930 303.068 2n.tr. 269.295 464.131 282.364 1.015.790 3r.tr. 469.143 613.186 327.790 1.410.119 Nombre de passatgers taxa de variació interanual (%) total acumulat darrers dotze mesos milions variació (%) 0 1 2 3 4 5 -20 -10 0 10 20 30 201220112010200920082007 Barcelona economia 80 29 Després d’un bienni fortament expansiu, es comença a alentir el creixement del trànsit aeri de passatgers. Les darreres dades disponibles referides al trànsit aeri per l’aeroport de El Prat perfilen un progressiu afebliment del ritme de creixement del transport de passatgers, de tal mane- ra que previsiblement 2012 tancarà en positiu però lluny de les taxes del bienni precedent. Si bé per una banda sembla- va que les taxes de creixement s’havien anat desinflant du- rant l’hivern i començament de la primavera, el cert és que durant l’estiu van tornar a repuntar, amb un ascens durant el tercer trimestre de l’any del 5,9%. Nombre de passatgers de l’aeroport de Barcelona milions variació (%) 10 15 20 25 30 35 40 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2012201120102009200820072006 Aeroport: passatgers i mercaderies Variació (%) Passatgers jl-oc.2012/ 1r.sem.2012/ 2011/ 2010/ jl-oc.2011 1r.sem.2011 2010 2009 Total 4,5 3,5 17,8 6,5 BCN-MDD –24,0 –12,6 3,0 0,9 Resta interior –3,6 –6,7 11,5 5,2 Unió Europea 10,9 11,3 23,3 4,2 Resta internacional 10,9 8,5 24,1 22,2 Variació (%) Mercaderies jl-oc.2012/ 1r.sem.2012/ 2011/ 2010/ jl-oc.2011 1r.sem.2011 2010 2009 Total 5,2 –4,3 –6,5 15,0 Interior –25,3 –12,5 2,0 2,8 Internacional 9,6 –3,3 –7,5 16,6 Variació (%) Avions jl-oc.2012/ 1r.sem.2012/ 2011/ 2010/ jl-oc.2011 1r.sem.2011 2010 2009 Total –0,5 –4,8 9,1 –0,4 Interior –12,8 –17,3 1,6 –5,5 Internacional 6,8 3,7 14,9 3,5 1 El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. La distribució entre interior i internacional pot variar lleugerament entre les diferents taules depenent si es considera el trànsit comercial o la totalitat. Font (per a tot l’apartat, si no s’indica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l’aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542 2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811 2006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.520 2007 32.898 4.798 10.383 14.660 2.964 96.786 16.137 80.649 352.501 168.179 181.286 2008 30.272 3.435 9.135 13.974 3.695 103.996 13.072 90.924 321.693 145.273 173.457 2009 27.422 3.045 8.136 12.703 3.521 89.815 10.492 79.323 278.984 122.906 153.556 2010 29.210 3.071 8.557 13.242 4.302 103.280 10.791 92.489 277.832 116.155 158.894 1r.tr. 5.788 787 1.811 2.486 699 25.068 2.490 22.578 60.743 27.799 32.401 2n.tr. 7.371 838 2.098 3.353 1.075 28.018 2.809 25.209 71.098 29.798 40.416 3r.tr. 8.855 681 2.492 4.103 1.567 24.363 2.767 21.596 75.712 28.867 46.204 4t.tr. 7.195 765 2.157 3.300 962 25.831 2.725 23.106 70.279 29.691 39.873 2011 34.398 3.165 9.541 16.323 5.341 96.573 11.008 85.565 303.052 118.061 182.540 1r.tr. 6.685 759 2.050 3.060 813 24.760 2.541 22.219 67.372 28.974 37.874 2n.tr. 9.187 844 2.479 4.427 1.433 24.895 2.909 21.986 80.760 31.140 48.906 3r.tr. 10.570 750 2.803 5.012 1.996 23.243 2.946 20.297 83.697 30.326 52.753 4t.tr. 7.956 812 2.209 3.824 1.099 23.675 2.612 21.063 71.223 27.621 43.007 2012 1r.tr. 6.871 704 1.860 3.386 905 22.681 2.354 20.327 62.228 23.128 38.581 2n.tr. 9.553 697 2.365 4.947 1.530 24.827 2.415 22.412 78.856 26.614 51.450 3r.tr. 11.197 549 2.747 5.648 2.237 23.605 2.205 21.400 84.498 26.837 56.984 octubre 3.055 240 701 1.598 512 9.270 716 8.555 25.258 8.329 16.738 Barcelona economia 80 30 Aeroport: passatgers i mercaderies De les dades estivals, destaca sobretot l’augment del mes d’agost –un 6,9%, la taxa més elevada dels deu mesos trans- correguts de l’any–, que va enfilar el volum mensual de pas- satgers transportats a 3,874 milions de passatgers, un nou màxim històric. En total, en sis dels deu primers mesos de 2012 s’han superat els tres milions de viatgers, un fet molt destacable si es té en compte que en una data tan recent com 2009 en cap mes es va assolir aquesta xifra. La principal novetat de les dades més recents és l’aparició d’un incipient signe negatiu a l’octubre, molt minso, de no- més un -0,3%, però significatiu per ser el primer en vint-i- nou mesos. En realitat, consolidar el notable salt endavant que es va enregistrat en 2011 –quan el nombre de passatgers va augmentar un 17,8%– és un esforç molt meritori atesa la feblesa de la situació econòmica, l’actitud cautelosa de la demanda, la pujada de taxes aeroportuàries, el preu del com- bustible o els canvis en les rutes que fixen unes companyies aèries que estan en constants moviments operatius. El balanç del transport aeroportuari durant els primers deus mesos de 2012 s’ha de completar amb una valoració del nombre d’operacions registrades i del volum de mercaderia transportada. En el primer cas, l’evolució és menys lluïda que la de passatgers, i apunta clarament cap a un tancament de l’any a la baixa. Amb l’excepció de juliol i agost la resta de mesos s’han computat menys operacions d’enlairament i aterratge que en els mesos equivalents de 2011. En conjunt, el descens acumulat fins l’octubre és de 2,9%, i s’atribueix a una reorganització de rutes i a la utilització d’avions més grans per cobrir destinacions transoceàniques, cada cop més rellevants dins del conjunt del tràfic. Pel que fa a la mercaderia transportada, la dada d’octubre ha vingut a compensar la tendència lleugerament contractiva que s’havia acumulat fins llavors, i ha permès situar el volum general de càrrega traslladada pràcticament en el mateix rang que un any enrera, només un 0,6% per sota. Es manté per tant la incertesa sobre si enguany es podrà tornar a assolir la fita de les cent mil tones, com va passar en 2008 i 2010, o es tornarà a quedar a les portes de fer-ho; en tot cas, l’element distintiu enguany és que l’impuls d’aquest transport comer- cial prové dels fluxos amb l’exterior de la Unió Europea. Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons país d’origen o destinació dels vols (gn-oc.2012) Nombre de gn-oc.2012/ % sobre el passatgers gn-oc.2011(%) total Espanya 9.877.302 –7,9 32,2 Regne Unit 2.817.316 36,9 9,2 Itàlia 2.479.220 3,0 8,1 Alemanya 2.423.431 9,8 7,9 França 2.346.610 15,9 7,6 Holanda 1.241.572 –0,5 4,0 Federació Russa 1.204.107 35,2 3,9 Suïsa 1.165.455 5,2 3,8 Portugal 775.081 –2,6 2,5 Bèlgica 730.673 13,4 2,4 Estats Units 645.369 –1,0 2,1 Àustria 398.368 29,5 1,3 Suècia 329.976 23,0 1,1 Dinamarca 306.550 –16,5 1,0 Israel 291.026 –4,6 0,9 Romania 291.010 –7,1 0,9 Marroc 282.246 0,8 0,9 Irlanda 281.117 5,2 0,9 Turquia 254.562 3,0 0,8 Polònia 242.669 59,0 0,8 Noruega 221.774 4,8 0,7 República Txeca 219.376 –20,0 0,7 Grècia 176.482 –24,2 0,6 Canadà 155.363 19,2 0,5 Hongria 147.267 94,7 0,5 Resta de països 1.371.333 n.d. 4,5 Total 30.675.255 4,0 100,- Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons aeroport d’origen o destinació dels vols (gn-oc.2012) Aeroports espanyols Aeroports internacionals Ciutat/aeroport Passatgers Ciutat/aeroport Passatgers Madrid/Barajas 2.190.494 Amsterdam/Schipol 1.089.265 Palma de Mallorca 1.237.193 París/Charles de Gaulle 874.580 Sevilla 854.114 París/Orly 728.705 Eivissa 773.756 Londres/Heathrow 650.541 Màlaga 700.281 Roma/ Fiumicino 641.236 Menorca 599.935 Londres/Gatwick 635.091 Bilbao 512.319 Munich 584.628 Santiago 382.882 Frankfurt 554.912 Alacant 353.860 Lisboa 518.381 FGL.Granada/Jaén 320.793 Milà/Malpensa 499.736 Astúries 297.072 Zuric 486.781 Gran Canària 276.197 Ginebra 457.560 Tenerife N/Los Rodeos 273.484 Brussel·les 457.521 Resta aeroports 1.090.412 Resta aeroports 12.583.836 Total 9.862.792 Total 20.762.773 Passatgers per l’aeroport per mesos (milions) ds nv oc st ag jl jn mg ab mç fb gn 2010 2011 2012 0 1 3 4 2 Barcelona economia 80 31 Aeroport: passatgers i mercaderies 0 20 40 60 80 100 gn-oc 201220112010200920082007 Distribució de passatgers de l’aeroport de BCN per companyies% Vueling Lufthansa Swiss intern. Ryanair Air Europa Air Berlin EasyJet Air France Air Hungary Iberia British Airways Altres Nota: Vueling i Clickair es van fusionar el juliol de 2009. Ryanair comença a operar setembre 2010. 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 Lanzarote Eivissa Tenerife Sud Alacant Gran Canària Màlaga Palma de Mallorca Barcelona Madrid Passatgers pels principals aeroports espanyols 4t.tr.11 1r.tr.12 2n.tr.12 3r.tr.12 milers Al llarg de 2012 s’imposa una tendència dual: les rutes dins d’Espanya perden passatgers mentre que les que connecten amb la UE i la resta del món en guanyen. Així com en 2011 tant el mercat interior com l’exterior van contribuir al creixement del transport aeri de passatgers, en 2012 això ha canviat substancialment, i amb la única excep- ció del mes de gener, la resta de mesos els fluxos de viatgers amb origen o destinació a la resta d’aeroports espanyols ha tingut un comportament contractiu, que en l’acumulat fins l’octubre se situa en un descens del 7,9%, derivat principal- ment de la difícil situació econòmica que travessen empre- ses i famílies així com de l’eliminació de rutes amb aero- ports de segon nivell. Aquest comportament contrasta amb el ferm to de creixement que mantenen els fluxos de viatgers amb la UE i amb la resta del món, d’un 11,1% i 9,7%, res- pectivament, en els primers deu mesos de l’any, impulsat per la demanda turística, la professional, i la derivada de nacio- nals residents a l’exterior i estrangers residents a Espanya. La conseqüència d’aquests ritmes tan dispars és la pèrdua de pes relatiu del passatge amb origen o destinació en algun aero- port espanyol sobre el conjunt del passatge. Una tendència que ja s’havia anat consolidant en els darrers anys però que amb les xifres disponibles de 2012 a la mà situen aquest pes per primer cop a la història per sota d’un terç. Pel que fa a les companyies aèries que han transportat més passatge, entre Vueling, Ryanair i EasyJet concentren la mei- tat dels moviments de passatgers registrats. Dins del canviant entramat de les companyies aèries és especialment destaca- ble l’ascens de Ryanair, que només porta dos anys operant a Barcelona. Per últim, un apunt per destacar que dins del conjunt aeroportuari espanyol, l’evolució del tràfic de pas- satgers per El Prat presenta una evolució singular. Dels dotze primers aeroports espanyols és l’únic, juntament amb Palma de Mallorca –que es manté en nivells similars als de 2011–, que se situa fora de l’òrbita dels descensos. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (gn-oc.2012) Passatgers Mercaderies (tones) Avions Total Variació Internacional/ Regular/ Variació Variació Aeroports (milers) interanual(%) Total (%) Total (%) Total interanual(%) Total interanual(%) 1. Madrid-Barajas 38.970 –8,1 67,7 98,8 295.448 –8,9 318.860 –12,3 2. Barcelona 30.675 4,0 67,8 96,7 80.384 –0,6 250.840 –2,9 3. Palma de Mallorca 21.342 0,1 77,3 84,1 11.878 –12,3 160.898 –2,8 4. Màlaga 11.354 –1,7 81,1 93,6 2.336 –8,2 91.073 –4,5 5. Gran Canària 8.116 –5,6 57,4 73,8 16.982 –12,6 83.517 –8,2 6. Alacant 7.887 –11,4 84,3 93,4 2.104 –19,0 55.128 –18,4 7. Tenerife Sud 7.032 –1,3 88,6 65,8 3.207 –13,3 46.309 –2,5 8. Eivissa 5.355 –1,0 60,3 83,2 2.353 –3,9 54.704 –5,9 9. Lanzarote 4.395 –6,7 66,0 73,5 1.781 –27,1 38.075 –8,5 10. València 4.177 –3,8 66,3 98,2 9.209 4,1 51.384 –15,9 11. Fuerteventura 3.760 –10,9 75,5 72,4 1.015 –22,2 32.283 –13,9 12. Sevilla 3.736 –12,9 33,9 97,2 4.045 –6,8 41.869 –12,2 13. Bilbao 3.619 4,6 34,5 96,8 1.928 –14,0 43.007 –8,3 14. Tenerife Nord 3.162 –8,1 1,2 99,4 12.348 –6,0 47.623 –8,5 15. Girona 2.654 –5,8 91,2 95,8 128 111,4 25.358 0,7 Total Espanya 170.984 –4,2 65,9 90,7 537.976 –3,0 1.678.350 –9,3 Barcelona economia 80 32 En termes anuals, el total de viatges realitzats en transport públic a la regió metropolitana enguany serà similar al registrat el 2009, darrer any de forta recessió econòmica. El transport públic metropolità comença a notar els efectes d’una situació econòmica especialment adversa pel que fa al mercat laboral. Després d’assolir màxims històrics durant el bienni 2007-2008 i que s’han repetit el 2011 gràcies a noves ampliacions de serveis, les xifres de viatges realitzats durant els primers nou mesos d’enguany –i molt especialment du- rant l’estiu– mostren un significatiu canvi de tendència. Se- gons les dades disponibles corresponents a Barcelona i alguns dels municipis limítrofes –àmbit que concentra dues terceres parts del total de viatges en transport públic de la regió metropolitana– durant el tercer trimestre de 2012 el ritme de descens del nombre d’usuaris del transport públic pràctica- ment ha triplicat el del primer semestre. Un retrocés associat a la conjuntura econòmica i accentuat per reivindicacions laborals que han alterat el funcionament normal del servei públic durant diverses jornades. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nota: El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM. Nota: Les dades del darrer any són provisionals. Font: Autoritat del Transport Metropolità i estimació pròpia. 3r.tr.12/ 1r.sem.2012/ 2011/ 2010/ Variació (%) 3r.tr.11/ 1r.sem.2011 2010/ 2009 Metro –6,1 –2,1 2,0 5,4 Autobús –5,8 –0,8 –0,9 –3,4 FGC –13,9 –13,3 –2,9 –4,3 Total Urbà –6,1 –2,1 0,9 1,9 milions de viatges variació (%) Total transport públic urbà 450 475 500 525 550 575 600 625 650 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 201220112010200920082007 Transport públic urbà (milers de viatges) Xarxa Xarxa FGC Període Metro Autobusos Servei urbà Total 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 2004 342.793 200.405 28.994 579.880 2005 345.273 199.741 28.984 587.037 2006 353.388 201.809 29.210 601.308 2007 366.372 203.679 29.321 619.132 2008 376.374 188.333 29.980 617.857 2009 361.653 189.869 28.290 603.663 2010 381.222 183.357 27.078 615.399 1r.tr. 93.905 47.177 7.490 154.332 2n.tr. 99.427 48.969 7.197 161.973 3r.tr. 87.922 40.178 5.453 138.843 4t.tr. 99.968 47.034 6.939 160.251 2011 388.978 181.678 26.296 621.130 1r.tr. 98.646 46.362 7.065 158.003 2n.tr. 101.751 47.727 6.973 162.891 3r.tr. 90.020 40.527 5.431 141.427 4t.tr. 98.561 47.062 6.826 158.809 2012 1r.tr. 97.914 46.489 6.225 156.577 2n.tr. 98.363 46.823 5.951 157.457 3r.tr. 84.523 38.192 4.676 132.831 1r.sem.2012/ 2011/ 2010/ 2009/ Variació (%) 1r.sem.2011 2010 2009 2008 Ferroviari –2,2 1,9 2,4 –3,5 Autobús –1,6 –0,2 –1,5 –0,3 Tramvia –0,3 1,7 –0,7 3,4 Total –1,9 1,1 0,9 –2,2 Transport públic metropolità (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total 2000 450.100 298.500 — 748.600 2001 471.770 283.564 — 755.334 2002 502.911 297.154 — 800.065 2003 516.961 320.167 — 837.128 2004 533.186 327.340 7.688 868.214 2005 542.930 330.770 13.040 886.740 2006 553.630 340.120 16.910 910.660 2007 562.550 351.380 20.860 934.790 2008 571.650 339.680 23.110 934.440 2009 551.580 338.800 23.980 914.360 2010 564.800 333.700 23.800 922.300 1r.sem. 287.500 172.200 12.100 471.900 2n.sem. 277.200 161.600 11.700 450.500 2011 575.770 335.600 24.200 935.470 1r.sem. 296.900 172.200 12.400 481.400 2n.sem. 278.870 163.400 11.800 454.070 2012 1r.sem. 290.400 169.500 12.300 472.200 V. Turisme, fires i congressos Barcelona economia 80 34 Malgrat l’alentiment en el ritme de creixement, el turisme continua avançant i durant el bimestre estival s’ha tornat a batre un rècord històric de pernoctacions. Després d’haver sortejat molt bé la difícil situació econòmi- ca del darrer quadrienni, els indicadors d’activitat turística comencen a evidenciar senyals d’un cert esgotament del rit- me d’avanç, consistent amb la complicada situació econò- mica a què s’enfronta la demanda de serveis turístics de tota Europa. De manera global, el que es pot afirmar és que tant les pernoctacions com els visitants han frenat l’empenta del creixement que van mostrar durant el passat bienni, però curiosament, es detecta una incipient divergència entre l’evo- lució d’ambdues variables. Activitat turística Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Període Pernoctacions Turistes1 Estada mitjana2 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 2005 10.931.638 5.656.848 1,9 20063 13.198.982 6.709.175 2,0 2007 13.620.347 7.108.393 1,9 2008 12.485.198 6.659.075 1,9 2009 12.817.171 6.476.034 2,0 2010 14.047.396 7.133.524 2,0 gn-fb 1.508.387 817.475 1,9 mç-ab 2.302.949 1.248.526 1,8 mg-jn 2.398.305 1.274.600 1,9 jl-ag 2.956.616 1.353.142 2,2 st-oc 2.801.479 1.380.859 2,0 nv-ds 2.079.660 1.058.922 2,0 2011 15.529.218 7.390.777 2,1 gn-fb 1.776.533 901.516 2,0 mç-ab 2.627.048 1.246.890 2,1 mg-jn 2.877.086 1.356.965 2,1 jl-ag 3.306.392 1.507.143 2,2 st-oc 2.875.782 1.328.017 2,2 nv-ds 2.066.377 1.050.246 2,0 2012 gn-fb 1.794.548 897.708 2,0 mç-ab 2.709.755 1.305.821 2,1 mg-jn 2.962.704 1.367.500 2,2 jl-ag 3.393.065 1.417.478 2,4 1 S’entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada. 2 Dades expressades en nits. 3 A partir de 2006 s’ha modificat el métode d’estimació de les pernoctacions, els turistes i l’estada mit- jana, de tal forma que es trenquen les sèries. Les dades de 2005 s’han reconstruït amb la nova metodologia. Font (de tot l’apartat si no s’indica el contrari): Gremi d’Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona. Variació (%) Pernoctacions Turistes jl-ag.2012/jl-ag.2011 2,6 –5,9 1r.sem. 2012/1r.sem. 2011 2,6 1,9 2011/2010 10,5 3,6 2010/2009 9,6 10,2 Per la banda de les pernoctacions facturades, el balanç con- tinua sent netament positiu, tant en el global acumulat des de començament d’any –amb un augment del 2,6%– com en el de cadascun dels vuit primers mesos de 2012. Es manté, així, la ratxa de màxims històrics que es ve assolint durant els bimestres estivals en els darrers anys, i que enguany ha arribat a 3,4 milions de pernoctacions, un 2,6% més que en 2011 i un 14,8%més que en 2010. En canvi, el nombre de visi- tants acumulat fins l’agost és pràcticament idèntic al registrat un any enrera, si bé en aquest cas l’estancament deriva de petites oscil·lacions de signes entre els quatre bimestres dis- ponibles. Dins d’aquests moviments, destaca el descens del 5,9% del bimestre juliol-agost, que trenca la tendència ascen- dent que havia registrat aquesta variable durant els mesos d’estiu en els darrers anys i deixa la xifra de juliol-agost de 2011 –1,5 milions de turistes– com a fita històrica. En resum, durant l’estiu de 2012 menys persones s’han allotjat als hotels de Barcelona durant més nits que un any enrera, amb el consegüent augment de l’estada mitjana fins a 2,39 nits, la més elevada dels darrers vuit anys. Això, lli- gat a la forta presència de visitants que ja havien visitat prè- viament la ciutat –un 61,3% en 2011–, perfila un tipus de client que fa un primer tast de la ciutat i més endavant retor- Activitat hotelera segons categoria Ocupació Nombre de Nombre de Estada Categoria habitacions (%) pernoctacions turistes mitjana mg-jn 2012 H 5* 79,5 409.632 204.097 2,0 H 4* 87,0 1.493.968 668.933 2,2 H 3* 87,7 791.819 349.970 2,3 H 2* 86,4 161.305 86.074 1,9 H 1* 85,8 105.980 58.426 1,9 Total 85,9 2.962.704 1.367.500 2,2 jl-ag 2012 H 5* 84,9 464.328 204.156 2,3 H 4* 92,0 1.764.965 708.214 2,5 H 3* 92,7 887.696 358.597 2,5 H 2* 92,9 158.415 77.137 2,1 H 1* 90,4 117.661 69.374 1,7 Total 91,1 3.393.065 1.417.478 2,4 milions variació (%) total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%) Nombre de pernoctacions 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 20122011201020092008 Barcelona economia 80 35 Activitat turística na una o més vegades per gaudir d’algun dels seus atractius, entre els quals apareixen com a més valorats l’oferta arqui- tectònica, la cultural, la d’oci i entreteniment i el caràcter dels ciutadans. Tot plegat enllaça amb un altre rècord, com és el de la taxa d’ocupació hotelera en termes d’habitacions, que s’ha situat en un 91,1%, el nivell més alt dels darrers dotze anys, quan tant l’activitat turística com l’oferta hotelera es movien en una escala molt més petita en comparació amb l’actual. Per estrelles, els hotels més plens durant l’estiu han estat els de categoria intermèdia, de dues a quatre estrelles–, que són alhora els més abundants ja que concentren un 84% dels esta- bliments i un 82% de les habitacions. El manteniment de la trajectòria ascendent de les pernocta- cions és un aspecte molt destacable en el context econòmic actual, no només per les implicacions directes en el servei d’hostaleria i restauració sinó per l’impacte en l’activitat i l’ocupació en altres indústries i serveis de la ciutat, com el comerç, els equipaments culturals o el transport. El contra- punt negatiu a aquest ascens sostingut de les pernoctacions l’aporten les dades de creuers, que basculen lleugerament a la baixa després de molt anys d’ascens, amb davallades entre gener i octubre de l’11,2% del nombre de creueristes i del 14,1% de vaixells. A banda de la conjuntura econòmica reces- siva, cal pensar que una part d’aquests descensos respon a aspectes més o menys conjunturals com el trasllat d’algunes naus per a cobrir rutes en altres mars, el naufragi del Costa Concordia, o la interrupció de les rutes d’una coneguda com- panyia amb temàtica infantil que ja ha confirmat el retorn a aigües europees en 2013 amb el port de Barcelona com a base d’operacions. Per últim, la distribució dels visitants segons origen mostra una bona imatge d’on es concentra la potència de la deman- da. Si tot just fa un any d’entre els grans blocs de procedèn- cia només els de la resta d’Espanya registrava una evolució negativa atribuïble a la feblesa de la conjuntura econòmica, enguany els signes negatius han arribat també al conjunt de la Unió Europea, d’on han arribat un 4,2% menys turistes en els primers deu mesos de l’any. Dins d’aquesta, les quatre grans potències econòmiques continuen sent les principals emissores de visitants, però amb comportaments desiguals i força alineats amb el comportament de les respectives eco- nomies –a l’alça Regne Unit i Alemanya, a la baixa França i Itàlia–. El mateix es pot dir de Grècia o Portugal, unes eco- nomies en pèssim estat de les que progressivament arriben menys turistes. El contrast més notori l’aporten àrees amb poc pes en termes relatius però amb unes taxes de creixe- ment molt notables, com alguns països de la resta d’Europa –sobretot Rússia–, d’Àfrica o de la resta del món. Lloc de procedència dels turistes gn-oc.2012 vgn–ab.ar(%) nombre % gn–mg 10 Espanya 1.220.048 21,0 –3,5 Unió Europea 2.513.521 43,3 –4,2 Alemanya 332.741 5,7 1,3 Àustria 75.310 1,3 16,3 Bèlgica 115.471 2,0 4,5 Dinamarca 60.548 1,0 –1,5 Finlàndia 43.339 0,7 –4,8 França 433.059 7,5 –9,3 Grècia 27.101 0,5 –49,2 Irlanda 55.767 1,0 –3,5 Itàlia 378.559 6,5 –16,0 Luxemburg 6.189 0,1 13,8 Països Baixos 178.705 3,1 –2,9 Polònia 40.564 0,7 6,8 Portugal 78.822 1,4 –14,5 Regne Unit 466.936 8,0 7,8 República Txeca 16.017 0,3 –10,9 Suècia 109.864 1,9 1,8 Resta Unió Europea 94.529 1,6 –1,5 Resta d’Europa 491.836 8,5 7,4 Amèrica 958.321 16,5 –3,7 Estats Units 512.195 8,8 –0,6 Resta d’Amèrica 446.126 7,7 –7,0 Japó 124.721 2,1 –0,5 Països africans 60.547 1,0 4,8 Resta del món 433.741 7,5 14,1 Total 5.802.735 100,- –3,5 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació del Departament d’Estadística de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE. Evolució dels creuers turístics pel port de Barcelona VaixellsPassatgers variació (%) -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 gn-oc. 20122011201020092008200720062005 milers de viatges venuts 20092008 2010 2011 2012 Transports de l’oci 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 4t.trim.3r.trim.2n.trim.1r.trim. var(%) gn-oc.2012/ gn-oc.20 1 Nota: Els transports de l’oci inclouen el Bus Turístic i el Tramvia Blau. Font: TMB. Font: Autoritat Portuària de Barcelona. VI. Construcció Barcelona economia 80 37 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Els nous retrocessos en producció, consum i ocupació no permeten encara donar per tancat el procés d’ajustament que viu el sector de la construcció des de fa quatre anys. Els indicadors generals d’activitat del sector de la construcció palesen la difícil situació que afronta el país i les escasses expectatives de reactivació a curt termini, tant en el sector de la construcció residencial com en el d’infraestructures. Les dades de valor afegit brut sectorial encadenen setze tri- mestres de descensos ininterromputs, amb taxes de descens que van minvar durant la fase de recuperació –del segon tri- mestre de 2010 al quart de 2011–, però que han tornat a créi- xer, i de manera intensa, des de llavors. Un procés similar i paral·lel al que es dóna al conjunt d’Espanya, si bé en aquest darrer cas les magnituds s’amplifiquen. (%) PIB ConstruccióPIB pm Evolució del PIB de la construcció (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) -12 -8 -4 0 4 II.12I.12IV.11III.11II.11I.11IV.10III.10II.10I.10IV.09III.09 1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. milers Barcelona Resta RMB Resta Catalunya Treballadors del sector de la construcció 0 50 100 150 200 250 300 350 400 st2012201120102009200820072006200520042003 Nombre d’empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris1 Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Construcció des.2005 5.854 8.319 22.762 40.215 des.2006 5.930 8.482 23.278 41.763 des.2007 5.952 8.553 23.521 42.281 des.2008 5.118 7.232 19.252 34.031 Serveis immobiliaris des.2005 6.129 6.768 11.186 14.947 des.2006 6.459 7.139 11.970 16.188 des.2007 6.382 6.944 11.423 15.533 des.2008 5.997 6.458 10.229 13.645 Construcció i activitats immobiliàries març 2009 10.420 12.847 27.749 45.078 juny 2009 10.216 12.505 26.882 43.788 set.2009 9.899 12.084 25.706 41.680 des.2009 9.745 12.084 24.883 40.106 març 2010 9.653 11.676 24.413 39.433 juny 2010 9.605 11.633 24.472 39.578 set.2010 9.440 11.408 23.670 38.193 des.2010 9.279 11.163 23.164 37.076 març 2011 9.196 11.050 22.882 36.709 juny 2011 9.111 10.925 22.635 36.366 set.2011 8.897 10.677 21.911 34.983 des.2011 8.802 10.501 21.242 33.606 març 2012 8.689 10.352 20.831 33.038 juny 2012 8.569 10.219 20.539 32.688 set.2012 8.361 9.952 19.804 31.398 Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Construcció i activitats immobiliàries set.2012/set.2011 –6,0 –6,8 –9,6 –10,2 des.2011/des.2010 –5,1 –5,9 –8,3 –9,4 des.2010/des.2009 –4,8 –7,6 –6,9 –7,6 Dins dels indicadors específics d’activitat sectorial, en la banda de producció directa es pot observar com les xifres de producció i consum de ciment són cada cop més baixes i només són les exportacions –que segons Ciment Català van créixer un 29,2 en els primers vuit mesos de l’any– les que sostenen l’estructura empresarial. Pel que fa a l’entramat empresarial, persisteix el degoteig a la baixa del nombre d’empreses dedicades a la construcció i d’altres activitats immobiliàries, amb taxes que van del -6% a Barcelona al -10,2% a Catalunya; en tots dos casos, s’ha intensificat el ritme de descens en relació al bienni precedent, un fet que allunya la idea que el sector ja ha tocat fons, malgrat els retrocessos acumulats, ja que en només tres anys s’han per- dut un 15% de les empreses del sector de Barcelona i una quarta part de les de Catalunya. Barcelona economia 80 38 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Pel que fa a les dades d’ocupació directament associada al sector de la construcció –i deixant de banda, per tant, tota la indústria associada o els serveis, siguin tècnics, financers, legals o immobiliaris–, la davallada és molt més intensa i entre el màxim cíclic de 2007 i l’actualitat se situa al voltant del 50% a l’àmbit metropolità i al conjunt del país, i en un 45% a Barcelona. En poques paraules, en aquest moments hi treballen al sector aproximadament la meitat dels treballa- dors que ho feien cinc anys abans. Per àmbits de producció, ni el segment privat ni l’obra pública estan en condicions de presentar indicis de millora a curt termini. La difícil situació del mercat residencial, sense vigor per la debilitat d’una demanda espantada per la difícil situació del mercat laboral i la incertesa sobre la conjuntura econòmica del país, a més de tenir difícil accés al crèdit –a variació (%) variació (%) Catalunya Espanya Licitació oficial (Administracions Públiques) -70 -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 gn-ab. 2012 2011201020092008 -80 -60 -40 -20 0 20 gn-ab. 2012 2011201020092008 Obra civilEdificació no ser que opti a un dels habitatges en estoc que mantenen les entitats financeres–, s’uneix a l’atonia de la resta de pro- jectes d’inversió privada. Pel que fa al conjunt d’obra agru- pat sota l’epígraf de licitació oficial, la taula i els gràfics adjunts revelen la notable retracció que estan patint –tant en la vessant d’edificació com d’obra pública– que són conse- qüència directa de les retallades de despesa pública que te- nen com objectiu la reducció del dèficit. Unes retallades que, afegides a les dificultats generals de l’administració per pagar els proveïdors per obres ja realitzades, estan abocant moltes empreses del sector a ampliar la seva cartera de comandes arreu del món. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€) Edificació Obra civil Total construcció Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254 2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622 2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170 2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574 2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215 2005 2.067.571 10.435.715 3.145.306 23.088.312 5.212.877 33.524.027 2006 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 7.580.678 44.013.875 2007 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 7.062.326 37.399.431 2008 1.915.925 10.075.827 4.330.709 28.434.485 6.246.634 38.510.312 2009 1.838.844 10.187.026 3.899.834 25.167.045 5.738.678 35.354.071 2010 1.544.241 8.115.871 1.960.882 13.792.721 3.505.123 21.908.592 1r.tr. 498.753 2.605.491 443.448 3.198.530 942.201 5.804.021 2n.tr. 450.198 2.109.422 502.934 3.608.676 953.132 5.718.098 3r.tr. 350.245 1.642.135 703.555 3.312.585 1.053.800 4.954.720 4t.tr. 245.045 1.758.823 310.945 3.672.930 555.990 5.431.753 2011 519.171 3.523.134 649.108 8.253.357 1.168.279 11.776.491 1r.tr. 183.193 1.163.435 219.888 2.002.224 403.081 3.165.659 2n.tr. 115.999 903.989 124.288 2.812.612 240.287 3.716.601 3r.tr. 128.288 776.037 156.642 1.936.730 284.930 2.712.767 4t.tr. 91.691 679.673 148.290 1.501.791 239.981 2.181.464 2012 1r.tr. 70.526 483.727 69.068 1.079.009 139.594 1.562.736 2n.tr. 112.020 459.857 101.886 1.635.191 213.906 2.095.048 Variació % Catalunya Edificació Obra civil Total construcció 2n.tr.2012/2n.tr.2011 –3,4 –18,0 –11,0 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –39,0 –50,3 –45,1 2011/2010 –65,6 –66,5 –66,1 2010/2009 –15,5 –49,7 –38,8 Variació % Espanya Edificació Obra civil Total construcció 2n.tr.2012/2n.tr.2011 –49,1 –41,9 –43,6 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –54,4 –43,6 –46,9 2011/2010 –56,3 –40,0 –46,1 2010/2009 –20,0 –45,1 –37,9 Barcelona economia 80 39 Construcció d’habitatges Barcelona Resta Àmbit Metropolità Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 3r.tr.2012/3r.tr.2011 –42,0 –45,8 –50,3 –52,3 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –51,6 –43,8 –32,7 –46,5 2011/2010 –43,9 10,0 –30,7 –3,9 2010/2009 46,1 –47,0 34,8 –54,2 La construcció residencial viu les seves hores més baixes en molts anys. Les dades d’habitatges iniciats corresponents als trimestres centrals de l’any fan relativament bones les del primer trimes- tre, sent totes elles provisionals fins a tancament d’any. Després d’un lustre (2007-2011) de descens sostingut del nombre d’ha- bitatges nous iniciats –l’evolució de 2010 s’ha revelat un mirat- ge– les xifres d’enguany revelen la contundència de l’ajust del sector. A l’espera de les dades del darrer trimestre per tancar el 2012 tot fa preveure que la construcció d’habitatges nous a Barcelona ni tan sols haurà arribat a l’equivalent del 10% dels volums de construcció registrats durant el bienni 2005-2006, moment àlgid del boom de la promoció residencial. Al conjunt de Catalunya la paràlisi del sector és encara més radical i els habitatges iniciats enguany equivaldran escassament al cinc per cent de les dotacions mitjanes anuals del citat bienni, quan es superaven amb facilitat els cent mil habitatges anuals (%) Barcelona Àmbit Metropolità Catalunya Habitatges iniciats (taxa de variació dels darrers 12 mesos) -60 -40 -20 0 20 III.12II.12I.12IV.11III.11II.11I.11 La migradesa de les dades converteix en remarcable l’esbiaixa- da distribució de les escasses promocions per districtes. Així, la meitat dels habitatges de nova construcció iniciats a Barcelona durant el 2012 es localitzen a Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. De l’altra meitat, la major part es reparteix entre Sant Martí, Les Corts i l’Eixample. Als altres cinc districtes de la ciutat, la cons- trucció de nou sostre residencial ha estat anecdòtica. Un efecte destacat d’aquesta davallada d’activitat és la relativa homoge- neïtzació de les ràtios d’habitatges nous en funció de la pobla- ció a les cinc comarques de l’Àmbit Metropolità. Construcció d’habitatges Barcelona Resta ÀM-Resta RMB1 Àmbit Metropolità-RMB1 Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706 2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309 2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580 2008 2.729 4.404 8.464 22.909 11.193 27.313 15.196 40.353 27.569 71.007 2009 1.309 3.154 4.255 14.418 5.564 17.572 6.523 18.917 12.358 37.871 2010 1.913 1.672 5.736 6.606 7.649 8.278 5.874 13.014 13.523 21.292 1r.tr. 507 696 1.689 2.009 2.196 2.705 1.458 4.253 3.654 6.958 2n.tr. 591 342 1.718 2.077 2.309 2.419 1.768 3.069 4.077 5.488 3r.tr. 510 354 1.324 1.388 1.834 1.742 1.366 2.827 3.200 4.569 4t.tr. 305 280 1.005 1.132 1.310 1.412 1.282 2.865 2.592 4.277 2011 1.073 1.839 3.975 6.349 5.048 8.188 2.850 10.516 7.898 18.704 1r.tr. 295 427 1.597 1.169 1.892 1.596 982 2.833 2.874 4.429 2n.tr. 178 395 562 1.975 740 2.370 557 2.507 1.297 4.877 3r.tr. 207 736 1.095 1.778 1.302 2.514 847 2.686 2.149 5.200 4t.tr. 393 281 721 1.427 1.114 1.708 464 2.490 1.578 4.198 2012 1r.tr. 157 176 616 920 773 1.096 814 2.360 1.587 3.456 2n.tr. 72 286 836 761 908 1.047 498 1.571 1.406 2.618 3r.tr. 120 399 544 848 664 1.247 382 1.942 1.046 3.189 1 A partir de 2008 les dades corresponen a l’Àmbit Metropolità (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), mentre que les dades anteriors corresponen a la RMB (les cinc comarques anteriors més l’Alt Penedès i el Garraf). Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d’obra residencial i dels certificats finals d’obra dels Col·legis d’Aparelladors de Catalunya. Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Les dades de 2011 de tot l’apartat són provisionals. Barcelona economia 80 40 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Iniciats Acabats gn-st.2012 Var(%)1 gn-st.2012 Var(%)1 1. Ciutat Vella 66 123,7 6 –93,9 2. l’Eixample 23 8,5 113 109,3 3. Sants-Montjuïc 106 35,8 94 –63,4 4. Les Corts 42 186,7 0 –88,9 5. Sarrià-Sant Gervasi 5 –66,7 28 –77,8 6. Gràcia 12 –81,7 85 124,3 7. Horta-Guinardó 14 –86,8 204 49,7 8. Nou Barris 1 –97,4 19 2,2 9. Sant Andreu 16 –23,8 162 –52,4 10. Sant Martí 64 –48,7 150 –64,6 Sense dades 0 –100,0 0 — Barcelona 349 –24,7 861 13,2 Nota: El programa d’accessibilitat inclou la supressió de barreres arquitectòniques, la dota- ció d’elevadors i l’adaptació d’habitatges. El d’instal·lacions inclou la substitució d’antenes i dipòsits d’aigua i l’ordenació d’aparells d’aire condicionat. I el de medi ambient, l’aïlla- ment tèrmic i acústic, les calefaccions urbanes, les plaques solars i la insonorització d’habi- tatges. A partir de 2010 dades pendents de revisió. Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Actuacions de rehabilitació aprovades a la campanya Barcelona posa’t guapa Tipologia 2010 2011 gn-st.2012 Programa d’obres 1.775 895 407 Façanes 767 377 162 Terrats i cobertes 311 141 74 Patis de llums 465 225 92 Escales i vestíbuls i alt. 232 152 79 Programes d’accessibilitat 570 344 366 Millora de locals comercials 68 67 — Programes d’instal·lacions 435 316 146 Programa de medi ambient 97 34 4 Actuacions especials 19 18 8 Total 2.964 1.674 931 Habitatges iniciats/1000 habitants (mitjanes anuals) oc.2011-st.2012 2009-2011 2006-2008 0 5 10 15 Catalunya Àmbit Metropolità Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Barcelona Habitatges iniciats a l’Àmbit Metropolità 2009 2010 2011 2012 Barcelonès Maresme Baix Llobregat Vallès Occidental Vallès Oriental 0 200 400 600 800 0 200 400 600 800 0 200 400 600 800 0 200 400 600 800 0 200 400 600 800 Les dades són mitjanes trimestrals. Construcció d’habitatges Habitatges iniciats a l’Àmbit Metropolità Barcelona Resta AMResta grans municipis AM milers 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 201220112010200920082007 Habitatges iniciats als grans municipis de l’Àmbit Metropolità 2011 gn-st.2012 Variació (%) 1 Barcelona 1.073 349 –48,7 l’Hospitalet de Llobregat 252 330 56,4 Badalona 236 216 –6,1 Terrassa 111 74 42,3 Sabadell 253 141 –40,0 Mataró 188 9 –94,9 Santa Coloma de Gramenet 49 67 36,7 Cornellà de Llobregat 175 0 –100,0 Sant Cugat 653 68 –86,5 Sant Boi de Llobregat 148 26 –73,7 Rubí 49 10 –76,7 Viladecans 52 99 90,4 el Prat de Llobregat 9 99 1.000,0 Castelldefels 139 6 –95,7 Granollers 95 121 290,3 Cerdanyola del Vallès 21 5 –44,4 Mollet del Vallès 3 2 — Total municipis grans 3.506 1.622 –39,3 Total Àmbit Metropolità 5.048 2.345 –40,4 Total Catalunya 7.898 4.039 –36,1 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Barcelona economia 80 41 L’increment sostingut de l’oferta hotelera de la ciutat es fa sentir en un augment del corresponent sostre previst a les llicències d’obres. És l’excepció a la davallada de la construcció en general. El repunt que mostren les llicències d’obres majors aprova- des durant els mesos d’estiu ha contribuït a suavitzar la dava- llada registrada durant la primera meitat de l’any. En total, però, no sembla pas una reacció suficient ni que hagi de tenir prou continuïtat com perquè el volum de sostre previst enguany s’acosti al total aprovat un any abans. Especialment pel que fa al segment del sostre nou, que es mou en valors comparativament molt minsos. Contràriament, les llicències d’obres de reforma i ampliació mantenen un to relativament més positiu i, davant la feblesa de l’obra nova, es convertei- xen en el segment quantitativament més important. Llicències d’obres Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 3r.tr.2012/3r.tr.2011 120,7 70,1 91,6 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –37,4 –0,3 –21,2 2011/2010 –21,7 47,3 –3,2 2010/2009 –9,3 –48,1 –24,4 La forta contracció del volum de sostre nou previst a les llicències és el denominador comú a la majoria dels usos d’aquest sostre. La reducció és intensa tant en els usos resi- dencials, com d’aparcaments, comercials, d’oficines i indus- trials. Només els usos hotelers semblen capaços de superar les xifres d’un any abans tot i que sense allunyar-se massa dels mínims més recents. Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament Comercial Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658 2006 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 1.543.118 389.129 1.932.247 2007 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 1.078.169 350.475 1.428.644 2008 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 1.035.077 480.709 1.515.786 2009 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 609.869 387.816 997.685 2010 132.421 138.570 30.068 63.296 131.001 57.588 552.945 201.453 754.398 1r.tr. 41.310 49.693 13.258 12.207 13.665 29.394 159.527 43.554 203.081 2n.tr. 37.060 26.718 10.475 3.015 30.851 21.387 129.506 67.048 196.554 3r.tr. 16.350 15.757 1.830 17.045 8.797 2.334 62.113 23.568 85.681 4t.tr. 37.701 46.402 4.505 31.029 77.688 4.473 201.799 67.283 269.082 2011 138.850 136.785 23.949 35.473 61.726 36.374 433.157 296.802 729.959 1r.tr. 20.408 24.753 3.802 27.793 12.546 9.694 98.996 101.920 200.916 2n.tr. 61.018 61.263 11.405 6.208 14.059 14.022 167.975 93.028 261.003 3r.tr. 9.961 4.899 4.210 196 286 3.271 22.823 31.085 53.908 4t.tr. 47.463 45.870 4.532 1.276 34.835 9.387 143.363 70.769 214.132 2012 1r.tr. 21.503 31.113 2.046 5.429 38.627 8.070 106.788 42.053 148.841 2n.tr. 10.031 3.597 887 153 7.875 1.573 24.116 130.506 154.622 3r.tr. 18.272 12.191 4.673 32 13.060 2.147 50.375 52.888 103.263 Sostre previst a les llicències d’obres (acumulats 12 mesos) Sostre total Tendència Nou Reforma i ampliació m2 (milions) 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 121110090807060504030201 Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d’aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Direcció d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Barcelona economia 80 42 Llicències d’obres Habitatges i places d’aparcament Habitatges Places Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 2000 5.005 899 5.904 10.676 2001 4.322 559 4.881 9.586 2002 5.024 837 5.861 10.812 2003 4.899 837 5.736 13.531 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 2005 6.300 1.307 7.607 12.470 2006 6.393 1.431 7.824 14.336 2007 4.769 1.367 6.136 12.529 2008 3.132 1.516 4.648 9.904 2009 2.279 760 3.039 4.665 2010 1.930 683 2.613 4.491 1r.tr. 601 149 750 1.482 2n.tr. 518 309 827 916 3r.tr. 246 73 319 574 4t.tr. 565 152 717 1.519 2011 1.472 1.077 2.549 5.922 1r.tr. 233 252 485 n.d. 2n.tr. 654 253 907 n.d. 3r.tr. 105 124 229 n.d. 4t.tr. 480 448 928 n.d. 2012 1r.tr. 466 95 561 892 2n.tr. 306 331 637 684 3r.tr. 249 184 433 392 Habitatges Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total 3r.tr.2012/3r.tr.2011 137,1 48,4 89,1 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –13,0 –15,6 –13,9 2011/2010 –23,7 57,7 –2,4 2010/2009 –15,3 –10,1 –14,0 En el cas del sostre residencial, la reducció del 45% de la superfície nova prevista a les llicències d’obres dels primers nou mesos d’enguany s’explica per l’escassa presència –en comparació amb anys anteriors– de promocions d’habitat- ges acollits a algun tipus de protecció oficial. La promoció privada, si es confirmen les dades disponibles i encara pro- visionals, mostra un cert dinamisme, si bé cal tenir present que es tracta de valors mínims. Habitatges de nova planta previstos Taxa de variació dels darrers 12 mesos (%) Nombre d’habitatges nombre d’habitatges variació (%) 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 201220112010200920082007 Barcelona economia 80Llicències d’obres Ll ic èn ci es d’ ob re sm ajo rs de co n st ru cc ió de n o u so st re ap ro va de sd ur an te lp er ío de ge ne r- se te m br e de 20 12 Ed ifi ci sr es id en ci al s u n ifa m ili ar s de 2 a 10 ha bi ta tg es d’ 11 a 40 ha bi ta tg es m és de 40 ha bi ta tg es A ltr es ed ifi ci s O fic in es In dú str ie s Eq ui pa m en ts H ot el s D ’a ltr es Fo nt :S er ve id e Co nt ro ld e l’E di fic ac ió de l’A jun tam en td e B ar ce lo na ,e la bo ra tI dB C- IM I. VII. Mercat immobiliari Barcelona economia 80 45 Preus al mercat residencial variació nominal (%) Nova planta Segona mà Lloguer Evolució dels preus dels habitatges (€/m2) -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 1r.sem. 2012 201120102009200820072006200520042003 El mercat immobiliari residencial continua el procés d’ajustament en un context econòmic recessiu en el que se superposen les difícils situacions que travessen l’ocupació, les economies familiars, les empreses constructores i immobiliàries, i el sector financer. Durant els mesos centrals de 2012 no s’han detectat gaires novetats en la penosa travessa que està fent el mercat immo- biliari residencial al país. En tot cas, hom pot parlar d’una novetat negativa referida al fet que la extraordinària atonia del mercat està impactant de ple no només en la quantitat sinó també en la qualitat de les observacions sobre les que es calculen els preus mitjans que difonen els diferents agents. Això significa que aquests valors han anat perdent part de la seva representativitat i fiabilitat, i, en conseqüència, sembla més aconsellable fixar-se més en les tendències generals que en els valors absoluts. El que sembla clar és que els prop de vint trimestres de des- censos de preus perfilen la trajectòria del mercat immobilia- ri com una de les crisis més intenses que hagi viscut aquest sector en la història recent, amb uns descensos acumulats estimats d’entre el 25% al mercat d’obra nova i del 35% al de segona mà. Les dades de compra-vendes reflecteixen tant la cautela dels inversors com la paràlisi de la demanda de les famílies, colpejades, entre altres coses, per la caiguda de l’ocu- Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d’aparcament Variacions(%) Nova planta Segona mà Nova planta Segona mà €/m2/mes €/mes € 2012/2011* –9,6 –10,3 –7,2 –5,8 –3,7 –4,6 –3,1 2011/2010 –7,4 –8,9 –6,6 1,3 –1,4 –0,3 –2,1 2010/2009 –3,7 –2,1 –5,2 1,5 –2,0 –3,4 0,9 1 La sèrie de preus residencials i d’aparcaments d’obra nova prové de Tecnigrama fins 2008. Entre 2009 i 2011, les dades provenen de l’Instituto Apolda, de l’Estudi d’Oferta de Nova Construcció realitzat a partir de la col·laboració conjunta de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Promotors de Barcelona, l’Agència Tributària de Cata- lunya i la Gerència Regional del Cadastre de Catalunya. A partir de 2012, les dades provenen de l’estudi Oferta de Nova Construcció a la província de Barcelona realitzada per BCF Consultors per a l’Apce, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Les variacions interanuals han estat calculades amb criteris metodològicament homogenis. 2 La sèrie de lloguer s’interromp en 2007. A partir de 2008 les dades incorporen diferències metodològiques importants que impossibiliten les comparacions amb anys anteriors. Nota: els valors anuals són mitjanes de dades mensuals o trimestrals excepte les de venda de nova planta, que corresponen al segon semestre de l’any. Les dades de lloguer corresponen, a partir de 2007, al 4t.tr. de l’any, i en el cas de 2012, corresponen al segon trimestre. Font: BCF Consultors, Instituto Apolda, Tecnigrama, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana a partir de les fiances diposita- des a l’Incasòl i elaboració pròpia. Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial de Barcelona Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges 2 d’aparcament 1 Segona mà Període Nova planta 1 (índex 2008 = 100) Nova planta 1 Segona mà €/m2/mes €/mes € 1996 1.433 28,8 163.043 125.618 5,4 357,6 15.630 1997 1.457 30,1 167.682 123.959 5,4 358,4 15.030 1998 1.569 33,0 176.097 134.393 5,3 350,7 14.420 1999 1.913 38,4 245.153 154.949 5,9 403,3 16.590 2000 2.165 45,9 283.918 175.775 6,6 448,5 17.010 2001 2.500 53,2 294.796 201.978 7,8 517,6 18.270 2002 2.931 61,6 362.100 247.776 8,6 578,9 18.830 2003 3.476 70,8 405.850 277.834 9,6 639,3 20.750 2004 4.193 82,3 438.570 312.750 10,6 699,7 21.840 2005 5.082 96,1 508.460 344.904 11,8 779,2 24.520 2006 5.804 110,2 590.420 392.397 13,4 873,6 27.520 2007 5.952 109,8 603.190 376.093 15,8 1.041,4 27.730 2008 5.918 100,0 581.356 361.377 12,6 816,3 28.538 2009 5.442 90,4 549.907 350.655 11,8 781,6 29.154 2010 5.242 88,6 521.422 355.985 11,6 754,9 29.429 2011 4.853 80,7 486.931 360.450 11,4 753,0 28.801 1r. sem. 2012 4.596 75,0 457.127 353.301 10,9 710,7 29.112 *Dades disponibles de 2012 sobre mateix període de 2011. Barcelona economia 80 46 Preus al mercat residencial Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Col·legi de Registradors publicades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona per l’INE. Habitatges hipotecats en finques urbanes Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre 2002 n.d. 84.381 121.435 541.035 2003 n.d. 137.600 193.272 995.816 2004 n.d. 148.629 211.731 1.109.223 2005 n.d. 155.428 226.371 1.232.973 2006 n.d. 163.961 240.498 1.324.522 2007 n.d. 126.874 195.604 1.235.212 2008 17.790 81.783 119.315 836.419 2009 13.989 61.886 93.902 653.173 2010 16.935 63.827 92.494 605.172 1r.tr. 4.553 17.384 25.309 162.073 2n.tr. 4.489 16.836 24.510 161.240 3r.tr. 4.403 17.320 25.008 158.747 4t.tr. 3.490 12.287 17.667 123.112 2011 11.659 43.752 63.584 409.337 1r.tr. 4.027 15.678 22.035 143.202 2n.tr 3.150 11.607 16.465 101.657 3r.tr. 2.486 9.397 14.489 89.562 4t.tr. 1.996 7.070 10.595 74.916 2012 1r.tr. 2.165 8.403 12.768 80.500 2n.tr. 2.068 7.821 11.458 71.826 3r.tr. 2.014 6.858 10.261 66.592 pació, la pressió a la baixa dels salaris, l’alça dels impostos i les dificultats d’accés al finançament. L’evolució de l’euribor revela que els entrebancs d’accés al crèdit no resideixen en els tipus, sinó en la restricció al crèdit atesa la laberíntica situació del sistema financer, molt pertorbat per l’acumulació d’actius vinculats al sector immobiliari, bàsicament estocs residencials als que les immobiliàries no han trobat sortida. S’espera que la creació del Sareb sigui un punt d’inflexió en la neteja dels balanços de les entitats financeres que possibi- litarà el retorn al crèdit i, si la resta de condicionants acom- panya, a la confiança de la demanda. Diferència del valor mensual de l’euribor amb el d’un any abans Diferències interanuals de l’euribor punts percentuals -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 2012201120102009200820072006200520042003 nombre d’habitatges Habitatges nous Habitatges de 2a mà Compra-vendes d’habitatges a Barcelona (prov) 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 2012201120102009 milers de milions d’€ tipus d’interès (%) Crèdit a les persones físiques per adquisició d’habitatge propi Tipus d’interès hipotecari Crèdit per a adquisició d’habitatge propi i tipus d’interès 0 100 200 300 400 500 600 700 0 2 4 6 8 gn-jn 2012 20112010200920082007200620052004200320022001 Variació (%) Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre d’hipoteques 3r.tr. 2012/3r.tr.2011 –19,0 –27,0 –29,2 –25,6 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –41,0 –40,5 –37,1 –37,8 2011/2010 –31,2 –31,5 –31,3 –32,4 2010/2009 21,1 3,1 –1,5 –7,3 Import mitjà del crèdit 3r.tr. 2012/3r.tr.2011 –10,9 –9,5 –11,3 –7,6 1r.sem.2012/1r.sem.2011 –13,6 –15,6 –14,9 –8,9 2011/2010 –6,8 –3,8 –3,7 –4,2 2010/2009 –1,2 1,2 –0,1 –0,7 milers € Barcelona BCN (prov) EspanyaCatalunya Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecats en finques urbanes 0 40 80 120 160 200 240 gn-st.122011201020092008200720062005 Font: Estadística de Transmissions de Drets de la Propietat (INE). VIII. Mercat de treball Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.2000 704.440 385.470 318.970 2.120.020 1.226.596 893.424 3.061.400 1.786.700 1.274.700 4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900 4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200 4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800 4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300 4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000 4t.tr.2006 812.600 449.800 362.800 2.504.070 1.413.870 1.090.200 3.699.100 2.100.500 1.598.600 4t.tr.2007 811.600 441.200 370.400 2.578.100 1.453.900 1.124.200 3.799.100 2.158.000 1.641.100 4t.tr.2008 814.800 429.100 385.700 2.560.500 1.411.300 1.149.200 3.854.800 2.149.900 1.704.900 4t.tr.2009 810.400 425.800 384.600 2.530.100 1.382.800 1.147.300 3.779.500 2.079.500 1.700.000 1r.tr.2010 791.100 415.900 375.200 2.511.400 1.376.700 1.134.700 3.775.100 2.075.600 1.699.600 2n.tr.2010 793.100 418.700 374.400 2.522.600 1.363.200 1.159.400 3.817.700 2.091.000 1.726.700 3r.tr.2010 791.200 422.500 368.700 2.538.200 1.377.100 1.161.100 3.845.500 2.114.500 1.731.000 4t.tr.2010 795.700 422.900 372.800 2.535.800 1.378.700 1.157.100 3.820.300 2.076.700 1.743.600 1r.tr.2011 800.900 420.000 380.900 2.541.300 1.379.200 1.162.100 3.827.100 2.085.000 1.742.000 2n.tr.2011 797.000 412.900 384.100 2.531.600 1.347.080 1.184.520 3.826.300 2.051.200 1.775.100 3r.tr.2011 811.500 416.200 395.300 2.527.130 1.342.950 1.184.180 3.818.600 2.049.400 1.769.100 4t.tr.2011 800.400 420.500 379.900 2.513.400 1.353.000 1.160.400 3.782.200 2.030.300 1.752.000 1r.tr.2012 790.900 408.500 382.400 2.503.400 1.334.200 1.169.200 3.776.900 2.007.400 1.769.500 2n.tr.2012 791.300 401.000 390.300 2.479.800 1.314.200 1.165.600 3.742.400 1.995.700 1.746.700 3r.tr.2012 779.800 406.000 373.800 2.461.200 1.308.700 1.152.500 3.724.900 1.994.300 1.730.600 Barcelona economia 80 48 Població activa i ocupada Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. El mercat laboral encara no mostra símptomes de millora. L’accentuació del descens de la població activa n’és un indicador irrefutable. Segons l’EPA del tercer trimestre de 2012, la població que es declara laboralment activa a Catalunya es situa en els valors més baixos del darrer quinquenni. Després de la lleu revifada de 2010 s’han encadenat cinc trimestres consecutius de descens cada cop més intens. Una tendència que s’expli- ca tant per la negativa evolució de la conjuntura econòmica al llarg d’enguany –que s’afegeix a gairebé quatre anys de retrocés de la demanda interna– com per la relativament inè- dita i contundent contracció de la població de 16 anys i més, que després d’un any i mig de descens interanual s’ha situat per sota del llindar dels sis milions de persones, un valor que ens remet a 2006. Pel que fa a la població activa resident a Barcelona, l’evolu- ció del tercer trimestre de 2012 ha estat especialment adver- sa. L’EPA ha detectat menys persones actives que abans de l’estiu i també menys que un any abans. Sembla que s’ha cor- regit el repunt estimat en 2011 –poc consistent amb l’estoc i l’evolució de l’atur en aquell moment– i es reprèn la tendèn- cia descendent del bienni anterior. La població en edat de treballar també va minvant. En l’evolució per sexes sorprèn la forta davallada de la població activa femenina. Un com- portament que no es detecta a la resta d’ámbits i que s’ha de relativitzar. La realitat és que la població activa femenina es- tà resistint millor que la masculina l’impacte d’aquesta llar- ga crisi econòmica sobre el mercat laboral. D’ençà els mà- xims històrics assolits fa tot just un any, el segment femení de la població activa ha perdut un 5,4%, mentre que el mas- culí acumula un retrocés de més del 10% en quatre anys. 3r.tr.12/ 4t.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ Variació (%) 3r.tr.11 4t.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 Barcelona Total actius –3,9 0,6 –1,8 –0,5 Homes –2,5 –0,6 –0,7 –0,8 Dones –5,4 1,9 –3,1 –0,3 RMB Total actius –2,6 –0,9 0,2 –1,2 Homes –2,6 –1,9 –0,3 –2,0 Dones –2,7 0,3 0,9 –0,2 Catalunya Total actius –2,5 –1,0 1,1 –2,0 Homes –2,7 –2,2 –0,1 –3,3 Dones –2,2 0,5 2,6 –0,3 (%) Total Homes Dones Evolució de les taxes d’activitat metropolitanes 40 45 50 55 60 65 70 75 80 201220112010200920082007 Barcelona economia 80 49 Població activa i ocupada La intensa contracció de les taxes d’ocupació s’imposa a la relativa estabilitat de les taxes d’activitat. És evident que la tendència descendent que mostra la pobla- ció activa no es pot deslligar de la forta contracció del mer- cat de treball. Segons l’EPA del tercer trimestre, tant l’eco- nomia barcelonina com la catalana i també l’espanyola, van camí de tancar el que serà un dels pitjors anys en termes de reducció del nombre de persones ocupades d’ençà que es disposa de dades homogènies. Tot sembla indicar que a final d’any s’hauran perdut prop de 200.000 ocupats al conjunt de Catalunya, una cinquena part residents a Barcelona. Una pèrdua que sumada a la dels quatre anys anteriors pot su- perar els 700.000, un 20% del total d’ocupats estimat abans de 2008. A Barcelona, aquest acumulat pot sumar prop de 150.000 residents. Per sexes, la pitjor evolució de l’ocupa- ció femenina per segon any consecutiu indica que la pèrdua d’ocupació s’està centrant en activitats del terciari que ha- vien aconseguit trampejar sense massa problemes la reces- sió de 2009. Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. 3r.tr.12/ 4t.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ Variació (%) 3r.tr.11 4t.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 Barcelona Total ocupats –6,5 –0,5 –2,7 –8,0 Homes –6,1 0,8 –4,1 –9,5 Dones –6,9 –1,8 –1,2 –6,2 RMB Total ocupats –6,6 –3,7 –0,9 –7,0 Homes –6,0 –3,3 –1,8 –9,4 Dones –7,3 –4,2 0,1 –4,2 Catalunya Total ocupats –6,2 –4,0 –0,1 –7,7 Homes –5,7 –4,0 –1,5 –9,9 Dones –6,8 –4,1 1,5 –5,1 Evolució de la població ocupada Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.2001 592.800 331.200 261.600 1.913.390 1.146.000 767.390 2.822.400 1.704.900 1.117.500 4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100 4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900 4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300 4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000 4t.tr.2006 761.600 426.200 335.400 2.341.870 1.328.150 1.013.720 3.452.000 1.982.700 1.469.300 4t.tr.2007 764.900 416.600 348.300 2.411.700 1.360.600 1.051.100 3.547.300 2.037.200 1.510.100 4t.tr.2008 746.900 396.000 350.900 2.298.600 1.250.100 1.048.500 3.399.000 1.888.400 1.510.600 4t.tr.2009 687.400 358.200 329.200 2.137.500 1.132.600 1.004.900 3.136.400 1.702.100 1.434.300 4t.tr.2010 668.600 343.500 325.100 2.118.300 1.112.400 1.005.900 3.133.500 1.677.400 1.456.100 1r.tr.2011 672.700 347.200 325.500 2.087.800 1.115.300 972.500 3.099.500 1.675.100 1.424.400 2n.tr.2011 684.700 349.900 334.800 2.115.400 1.113.580 1.001.820 3.135.400 1.670.600 1.464.800 3r.tr.2011 676.400 344.800 331.600 2.080.620 1.086.370 994.250 3.076.600 1.633.000 1.443.600 4t.tr.2011 665.200 346.100 319.100 2.039.500 1.075.800 963.700 3.006.800 1.610.000 1.396.800 1r.tr.2012 651.000 332.200 318.800 2.004.700 1.055.200 949.500 2.939.900 1.556.100 1.383.800 2n.tr.2012 654.700 328.500 326.200 1.984.800 1.029.600 955.200 2.920.800 1.540.100 1.380.700 3r.tr.2012 632.300 323.600 308.700 1.943.120 1.021.500 921.620 2.884.500 1.539.200 1.345.300 Nota: Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Idescat a partir de l’EPA. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Taxes d’activitat i d’ocupació (Barcelona) Període Total Homes Dones Taxa d’activitat 4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0 4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0 4t.tr.2006 77,8 85,3 70,1 4t.tr.2007 77,4 84,8 70,2 4t.tr.2008 78,9 85,2 72,8 4t.tr.2009 79,0 84,7 73,4 4t.tr.2010 79,0 83,1 75,0 1r.tr.2011 80,2 84,0 76,4 2n.tr.2011 81,3 85,3 77,4 3r.tr.2011 81,0 85,3 76,9 4t.tr.2011 79,6 84,0 75,3 1r.tr.2012 79,6 83,2 76,0 2n.tr.2012 79,6 83,3 76,2 3r.tr.2012 80,0 85,2 75,1 Taxa d’ocupació 4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4 4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6 4t.tr.2006 72,8 80,8 64,8 4t.tr.2007 72,9 80,0 66,0 4t.tr.2008 72,2 78,5 66,2 4t.tr.2009 66,8 71,1 62,7 4t.tr.2010 66,2 67,1 65,3 1r.tr.2011 67,2 69,2 65,1 2n.tr.2011 69,7 72,0 67,5 3r.tr.2011 67,3 70,3 64,4 4t.tr.2011 65,9 68,8 63,1 1r.tr.2012 65,3 67,5 63,2 2n.tr.2012 65,7 68,1 63,5 3r.tr.2012 64,7 67,6 61,9 Barcelona economia 80 50 Llocs de treball ocupats Notes: A partir de 2009 les dades són mitjanes mensuals menys les del Total afiliats que són de final de mes. A més, les del Total afiliats de la RMB són estimades. Font (de totes les taules d’aquest apartat si no es diu el contrari): Departament de Treball de la Generalitat i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Seguint la tendència d’un any abans, el col·lectiu dels autò- noms perd menys efectius –tant en termes relatius com abso- luts– que el dels assalariats. Això és així no tant perquè des- prés de més de quatre anys de crisi econòmica i contracció del mercat de treball l’auto ocupació continuï sent una via efectiva –si hom disposa de finançament– per reincorporar- se al món laboral, sinó perquè la depuració severa del sector ja es va produir durant els primers anys de crisi, entre 2008 i 2010, de la mà de la construcció i activitats annexes. Tam- bé s’ha de tenir present que en l’augment de l’atur d’enguany hi juga un paper rellevant el procés de regulació d’ocupació en el segment de les empreses mitjanes i grans que fins fa ben poc havien aconseguit adaptar la seva capacitat produc- tiva a una demanda cada cop més esquifida amb mesures pactades i mínimament traumàtiques per a la plantilla. A la recta final de 2012 es manté i fins i tot s’accentua el procés d’ajustament de la capacitat productiva. A Barcelona continua sent menys intens que a la resta del país. Si l’EPA del tercer trimestre ja anunciava que la pèrdua d’o- cupació durant els mesos d’estiu s’havia intensificat a tots els àmbits considerats, els registres de la Seguretat Social han confirmat que, tot i el moderat dinamisme de l’activitat turística gràcies a l’augment dels visitants estrangers, el sal- do dels mesos d’estiu en termes de llocs de treball ocupats ha estat negatiu. Al conjunt de Catalunya s’han perdut uns 48.000 llocs de treball en tres mesos i poc més de 70.000 en els darrers dotze. A Barcelona li correspon poc més d’una cinquena part dels primers i una porció lleument més petita dels segons. Això explica que en termes relatius la pèrdua de llocs de treball a Barcelona en els darrers dotze mesos hagi estat de només la meitat –un 1,2%– que al conjunt de Cata- lunya. Evolució de l’afiliació a la Seguretat Social (Barcelona) Saldo trimestral Variació interanual (%) -30.000 -20.000 -10.000 0 10.000 20.000 -6 -4 -2 0 2 4 201220112010200920082007 (%)Afiliats Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 965.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490 31 des. 2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495 31 des. 2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017 31 des. 2006 935.931 1.916.608 2.672.993 122.218 363.383 562.057 1.082.032 2.338.954 3.338.604 31 des. 2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.375.740 3.398.642 31 des. 2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.062.428 2.282.114 3.252.560 31 des. 2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.073 2.176.854 3.099.878 març 2010 870.258 1.748.212 2.439.774 114.932 340.501 542.746 1.009.971 2.159.730 3.081.899 juny 2010 868.676 1.746.567 2.460.328 114.869 340.846 544.437 1.008.943 2.152.940 3.109.445 set.2010 871.932 1.754.174 2.455.012 113.605 337.379 539.455 1.010.570 2.159.620 3.105.691 des.2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.014.109 2.162.100 3.086.563 març 2011 860.497 1.734.352 2.410.066 113.410 336.038 533.873 998.968 2.137.870 3.050.463 juny 2011 847.049 1.718.024 2.421.993 113.557 336.867 536.735 985.169 2.118.130 3.070.205 set. 2011 845.625 1.704.863 2.383.929 112.351 334.016 532.706 983.609 2.101.870 3.033.161 des. 2011 853.132 1.703.524 2.354.893 112.678 333.863 529.592 991.356 2.109.900 3.001.447 març 2012 846.078 1.684.791 2.336.677 111.994 331.375 525.819 983.990 2.088.644 2.975.436 juny 2012 841.614 1.674.912 2.355.327 111.837 331.403 528.235 982.403 2.082.123 3.007.757 set. 2012 830.042 1.656.063 2.311.363 110.298 327.581 522.996 971.779 2.053.580 2.959.992 set. 2012/ des. 2011/ des.2010/ 31 des.2009 Variació (%) set. 2011 des. 2010 des.2009 31 des.2008 Afiliats R.G. — Barcelona –1,8 –2,5 –0,6 –4,0 — RMB –2,9 –3,0 –0,5 –5,3 — Catalunya –3,0 –3,5 –0,6 –5,2 Autònoms — Barcelona –1,8 –1,3 –1,6 –4,3 — RMB –1,9 –1,2 –1,6 –4,9 — Catalunya –1,8 –1,5 –1,9 –5,0 Total — Barcelona –1,2 –2,2 –0,7 –3,9 — RMB –2,3 –2,4 –0,7 –4,6 — Catalunya –2,4 –2,8 –0,4 –4,7 Barcelona economia 80 51 Llocs de treball ocupats Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social (setembre 2012) Barcelona Regió Metropolitana Catalunya R.G. + Autònoms R.G. + Autònoms RMB/ Sectors R.G. Absoluts Var. (%)* R.G. Absoluts Var. (%)* Cat. (%) Var. (%)* I. Agric., ramad., silvic. i pesca 270 435 6,4 1.300 4.218 –2,2 12,8 –2,2 Alimentació i begudes 5.258 5.797 –9,9 28.714 31.370 –1,9 41,9 –0,4 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 2.973 3.792 –9,2 19.470 23.057 –7,2 66,3 –7,4 Indústria del paper 1.316 1.407 –2,8 6.651 6.976 –3,9 58,3 –3,0 Arts gràfiques 3.188 4.169 –6,3 13.406 16.012 –6,7 79,5 –6,4 Indústria química 5.933 6.138 –4,5 21.536 22.135 –2,5 71,6 –1,7 Indústria farmacèutica 7.460 7.478 0,7 18.213 18.244 –0,3 89,7 –0,1 Cautxú i matèries plàstiques 838 1.072 –9,2 14.735 15.663 –4,4 68,4 –5,4 Extr.i fabr. prod. minerals no metàl·lics 2.214 2.388 –7,3 7.115 7.884 –9,7 50,6 –11,9 Metal·lúrgia 261 457 –26,8 5.891 6.933 –8,9 66,1 –8,3 Prod. metàl·lics exc. maquinària 2.051 2.844 –12,2 27.130 31.904 –7,5 65,0 –6,9 Prod. Informàtics, electrònics i òptics 676 815 –1,6 5.191 5.605 –13,6 82,9 –12,5 Materials i equips elèctrics 3.612 3.687 –20,7 10.894 11.138 –9,5 81,4 –8,3 Maquinària i equips mecànics 2.604 3.063 –9,5 16.148 18.209 –7,0 65,6 –5,5 Vehicles i altre material de transport 16.714 16.791 0,8 33.518 33.876 –1,9 80,6 –2,3 Fabricació de mobles 360 663 –12,2 3.403 4.833 –10,4 59,2 –10,9 Resta d’activitats industrials 1.776 2.569 –10,2 6.628 9.151 –10,1 51,1 –8,1 Reparació i instal·lació de maquinària 2.207 2.806 3,2 6.492 9.017 0,4 64,7 –0,2 II. Indústria 59.441 65.936 –5,6 245.135 272.007 –5,2 64,6 –4,7 Subministrament d’energia i aigua 4.631 4.664 –2,4 6.291 6.394 0,1 56,2 –0,1 Sanejament i gestió de residus 7.744 7.768 2,7 12.897 13.068 0,8 71,6 0,6 III. Subministraments i residus 12.375 12.432 0,7 19.188 19.462 0,6 65,7 0,3 IV. Construcció 25.684 33.684 –17,5 70.300 109.328 –16,0 60,1 –15,7 Venda i reparació de vehicles 7.282 8.775 –3,7 22.498 29.871 –4,9 60,9 –4,0 Comerç a l’engròs i intermediaris 45.103 53.888 –4,1 118.754 141.775 –3,6 75,1 –3,0 Comerç al detall 71.083 88.107 –0,4 158.793 211.368 –1,1 68,3 –1,1 Serveis comercials 123.468 150.770 –2,0 300.045 383.014 –2,4 70,0 –2,0 Transports 20.837 28.124 –2,2 45.435 73.554 –4,8 72,3 –4,6 Serveis de magatzem i postals 18.861 19.454 –3,9 37.419 38.899 –2,7 80,2 –2,8 Transport i emmagatzematge 39.698 47.578 –2,9 82.854 112.453 –4,1 74,8 –4,0 Serveis d’allotjament 15.075 15.523 3,5 22.799 23.726 4,1 51,2 5,9 Serveis de menjar i begudes 47.927 57.933 0,9 89.241 120.027 0,4 65,4 0,9 Hostaleria i restauració 63.002 73.456 1,4 112.040 143.753 1,0 62,6 1,9 Edició 9.189 10.128 –6,7 11.215 13.139 –6,8 87,7 –6,8 Cine, enreg. de sò, ràdio i televisió 3.881 4.579 –7,6 8.227 9.420 –2,4 88,1 –3,7 Telecomunicacions 6.114 6.362 –9,5 7.866 8.501 –5,8 83,6 –5,7 Tecnologies de la informació 21.250 23.183 1,5 29.034 33.175 3,3 89,1 3,3 Serveis d’informació 2.692 3.213 –2,5 3.412 4.541 –1,6 83,2 1,1 Informació i comunicació 43.126 47.465 –3,1 59.754 68.776 –1,1 87,6 –1,1 Finances i assegurances 38.990 41.017 8,7 52.333 57.772 11,7 80,6 11,5 Activitats immobiliàries 9.682 11.874 2,2 14.147 18.666 1,0 78,8 0,9 Serveis centrals a les empreses 27.707 33.043 1,2 41.251 52.175 1,2 75,8 –0,9 Serveis d’arquitectura i enginyeria 11.363 14.438 –2,3 19.806 26.442 –6,2 76,6 –6,3 Recerca i desenvolupament 8.514 9.255 2,6 12.773 14.181 4,7 80,5 6,7 Publicitat i estudis de mercat 11.648 14.423 –7,3 15.659 20.564 –7,4 89,7 –7,3 Altres activ. professionals i tècniques 7.604 11.705 4,8 11.540 19.056 3,9 79,8 3,7 Activitats prof., científ. i tècniques 66.836 82.864 –0,4 101.029 132.418 –1,1 78,9 –1,7 Activitats de lloguer 9.634 11.431 –13,7 16.753 20.898 –12,2 82,7 –11,2 Serveis relacionats amb l’ocupació 19.316 19.535 –2,6 24.811 25.216 0,5 78,2 –0,8 Agències i operadors turístics 5.589 6.189 2,5 6.854 8.106 0,9 77,5 1,2 Serveis a edificis i empreses 59.871 63.589 3,2 113.399 122.538 1,4 79,6 1,2 Serveis administratius i auxiliars 94.410 100.744 –0,2 161.817 176.758 –0,5 79,7 –0,7 AA. PP. i organismes extraterr. 70.109 70.128 –6,2 104.240 104.298 –8,1 66,1 –8,5 Ensenyament 56.637 59.297 –0,1 96.716 103.481 –0,8 76,8 –1,6 Serveis sanitaris 55.265 59.725 1,2 110.036 120.147 1,6 73,4 1,7 Servei socials 24.741 25.024 2,2 48.107 48.908 3,5 68,4 3,3 Serveis sanitaris i socials 80.006 84.749 1,5 158.143 169.055 2,1 71,8 2,2 Activitats i serveis culturals 6.228 9.588 –5,4 7.533 13.359 –5,8 80,3 –4,1 Activitats esportives i recreatives 11.595 12.340 –1,0 21.814 24.244 0,1 70,4 –0,4 Activitats associatives 10.919 11.785 –4,5 15.156 16.543 –7,1 77,0 –6,9 Altres serveis personals 17.566 24.198 –0,9 32.519 54.039 –2,4 70,2 –2,1 Serv. personals, culturals i esportius 46.308 57.911 –2,4 77.022 108.185 –3,0 72,4 –2,6 V. Serveis 732.272 827.853 –0,8 1.320.140 1.578.629 –1,2 72,8 –1,2 Total afiliats (I+II+III+IV+V) 830.042 940.340 –1,8 1.656.063 1.983.644 –2,7 70,0 –2,8 (*) Variació interanual. Barcelona economia 80 52 Llocs de treball ocupats Evolució de l’ocupació per sectors (RMB) (*) (variació interanual) Construcció ServeisIndústria -20 -15 -10 -5 0 5 10 201220112010200920082007 (%) La notable i persistent contracció de la demanda interna es fa sentir en un progressiu afebliment del teixit empresarial. Si prenem com a referència novament les xifres de la Segu- retat Social, el 2012 es tancarà amb una retallada significa- tiva del nombre d’empreses operatives. Amb la particularitat que s’observen dinàmiques diferents en funció dels diversos àmbits territorials. Una breu anàlisi de les dades dels pri- mers nou mesos d’enguany posa de manifest que Catalunya ha perdut poc més de quatre mil empreses amb treballadors assalariats i cotitzant a la Seguretat Social. Una xifra que en termes relatius equival a un retrocés del 2,2% anual, similar a la variació registrada en termes d’ocupats. En tot cas, un procés d’ajust més moderat que el registrat durant el bienni 2008-2009. Però el més rellevant d’aquestes dades apareix quan es com- para amb la dinàmica de la resta d’àmbits. Resulta que la pèrdua de teixit productiu en el que va d’any s’ha concentrat exclusivament en l’àmbit metropolità, inclosa Barcelona. A la resta de Catalunya, el saldo és lleument positiu. Un punt d’inflexió que es pot explicar pel fet que l’impacte de la recessió econòmica de 2009 sobre el teixit empresarial d’a- questa part de Catalunya fou molt més intensa que a la regió metropolitana. En termes agregats, però, la pèrdua de teixit productiu al llarg del darrer quinquenni s’estima en un 15% tant a la regió metropolitana com a la resta de Catalunya. L’element diferencial l’aporta Barcelona, amb un descens de només l’11%. El sobre endeutament i les polítiques de contenció fiscal continuen ofegant el sector constructor. L’anàlisi sectorial a partir de la informació metropolitana mostra un lleu agreujament de la situació. De les 17 agrupa- cions d’activitats en que hem dividit la major part del teixit productiu, només quatre presenten un saldo positiu en ter- mes anuals, una menys que mig any abans. Els saldos posi- tius són cada cop més esquifits, alhora que els negatius, molt concentrats en la indústria, han crescut. La construcció, un any més, continua suportant la major pèrdua de teixit pro- ductiu. Comença a ser preocupant la descapitalització d’a- quest sector atès que no s’observa ni s’espera cap canvi de tendència a mitjà termini. De les quatre agrupacions sectorials que al llarg del darrer any han vist augmentar el nombre d’empreses operatives tres són del terciari i només una industrial, la de fabricació de vehicles i material de transport. Un fet sorprenent que s’ha de lligar necessàriament al creixement de les exporta- cions atesa la crítica situació del mercat automobilístic a Espanya. Però en termes d’ocupació el saldo és lleument negatiu encara que força millor que el del conjunt de la indústria. * L’aplicació de la nova CNAE 2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Comptes de cotització per nombre de treballadors Any 1-5 6-50 51-500 >500 Total Barcelona des. 2000 55.608 16.486 1.878 161 74.133 des. 2005 58.946 17.460 2.073 178 78.657 des. 2007 59.017 17.369 2.242 189 78.817 des. 2008 57.824 16.437 2.175 182 76.618 des. 2009 55.722 15.541 2.082 179 73.524 des. 2010 54.715 15.110 2.110 189 72.124 des. 2011 54.973 14.867 1.981 192 72.013 set. 2012 53.617 14.352 1.961 183 70.113 Regió Metropolitana des. 2000 121.469 39.342 3.997 262 165.070 des. 2005 135.187 43.414 4.433 301 183.335 des. 2007 136.753 43.538 4.811 327 185.429 des. 2008 131.670 40.232 4.644 323 176.869 des. 2009 125.134 37.276 4.441 304 167.155 des. 2010 122.867 36.250 4.416 326 163.859 des. 2011 122.590 35.075 4.250 316 162.231 set. 2012 119.459 33.810 4.164 304 157.737 Catalunya des. 2000 182.239 56.311 5.421 315 244.286 des. 2005 207.062 64.842 6.260 374 278.538 des. 2007 211.870 65.993 6.745 410 285.018 des. 2008 203.117 60.500 6.513 404 270.534 des. 2009 193.568 56.038 6.254 388 256.248 des. 2010 190.111 54.249 6.242 412 251.014 des. 2011 188.971 52.142 6.008 401 247.522 set. 2012 186.129 50.961 5.968 386 243.444 Variació del nombre d’empreses (RMB) st.2012 / st.2011 -15 -12 -9 -6 -3 0 3 Alimentació begudes i tabac Tèxtil, confecció, cuir i calçat Paper, arts gràf. i suports enreg. Química, farmacèutica i plàstic Metall, maquinària i electrònica Vehicles i material de transport Resta d'activitats industrials Subministraments i residus Construcció Serveis comercials Transports i emmagatzematge Hostaleria i restauració Informació i comunicació Finances i assegurances Activitats immobiliàries Activ. profess. i tècniques Serveis administratius i auxil. (%) Barcelona economia 80 53 set. 2012/ des. 2011/ des. 2010/ des. 2009/ Variació (%) set. 2011 des. 2010 des. 2009 des. 2008 Província de Barcelona Total –4,6 –4,7 –0,5 –6,3 Comunitaris –2,3 –1,1 1,2 –3,4 No comunitaris –5,4 –5,9 –1,1 –7,2 Catalunya Total –4,2 –4,7 –0,5 –6,2 Comunitaris –2,8 –2,5 1,0 –2,2 No comunitaris 4,8 –5,6 –1,1 –7,6 set. 2012/ des. 2011/ des. 2010/ des. 2009/ Variació (%) set. 2011 des. 2010 des. 2009 des. 2008 Règim General –7,1 –7,4 –1,7 –8,2 Autònoms 5,8 7,7 8,2 –4,2 Resta règims 5,1 1,5 0,3 5,1 Nota: Les sèries de procedència geogràfica s’adapten a les diverses ampliacions de la UE. Font: www.seg-social.es Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social Període UE Resta món Total Província de Barcelona 31 des. 2002 25.057 101.793 126.850 31 des. 2003 29.064 115.434 144.498 31 des. 2004 34.728 138.833 173.561 31 des. 2005 41.122 231.170 272.292 31 des. 2006 50.168 239.761 289.929 31 des. 2007 72.119 237.585 309.704 31 des. 2008 70.379 234.857 305.236 31 des. 2009 67.990 217.962 285.952 31 des. 2010 68.773 215.673 284.446 31 març 2011 69.245 210.571 279.816 30 juny 2011 69.820 214.274 284.094 30 set. 2011 68.463 210.883 279.346 31 des. 2011 68.012 202.992 271.004 31 març 2012 68.358 198.021 266.379 30 juny 2012 68.691 201.887 270.578 30 set. 2012 66.864 199.534 266.398 Catalunya 31 des. 2002 33.785 139.976 173.761 31 des. 2003 39.313 161.161 200.474 31 des. 2004 47.589 195.947 243.536 31 des. 2005 56.431 321.424 377.855 31 des. 2006 69.884 336.633 406.517 31 des. 2007 116.570 324.172 440.742 31 des. 2008 110.553 313.715 424.268 31 des. 2009 108.102 289.721 397.823 31 des. 2010 109.230 286.543 395.773 31 març 2011 109.430 279.056 388.486 30 juny 2011 116.775 295.033 411.808 30 set. 2011 112.044 287.178 399.222 31 des. 2011 106.545 270.495 377.040 31 març 2012 106.602 263.973 370.575 30 juny 2012 113.387 280.089 393.476 30 set. 2012 108.946 273.376 382.322 Llocs de treball ocupats Distribució sectorial dels estrangers afiliats a la Seguretat Social. Catalunya (setembre 2012) Total No UE UE 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 Agric., ramad. i pesca Indústria, energia, aigua i residus Construcció Comerç i reparacions Transports i emmagatzament Hoteleria i restauració Informació i comunicació Finances, asseg. i immobiliari Serveis a l'empresa AA.PP., sanitat i ensenyament Resta de serveis (%) Dels tres sectors del terciari que previsiblement tancaran 2012 amb més empreses operatives que un any abans, dos –hostaleria i restauració i activitats immobiliàries– ho acom- panyen amb increments lleus d’ocupació, mentre que el d’informació i comunicació viu un procés d’atomització del teixit empresarial amb pèrdua d’ocupació com a conseqüèn- cia de la persistent davallada de la despesa publicitària i de la menor aportació de recursos públics. Si la referència és el nombre de llocs de treball ocupats, tots els sectors industrials amb l’excepció –per raons obvies– del de Reparació i instal·lació de maquinària, encaren el darrer trimestre de 2012 amb menys ocupació que un any abans. Els sectors que agrupen les empreses subministradores d’e- nergia i aigua i les de sanejament i gestió de residus, a mig camí entre l’activitat industrial i el serveis, presenten un sal- do més estable que sembla anunciar un empitjorament de la situació els propers trimestres. En el terciari, la retallada de plantilles s’imposa amb força en segments tan importants com ara els serveis comercials, el transport i emmagatzematge, els serveis personals, cultu- rals i esportius i les administracions públiques. Amb signe negatiu però més moderat hi ha sectors com ara les activitats professionals, científiques i tècniques i els serveis adminis- tratius i auxiliars. La hostatgeria i restauració i, sorprenent- ment, els sanitaris i socials han augmentat plantilles. L’aug- ment associat a finances i assegurances respon més a canvis de localització de les seus socials d’algunes caixes que no pas a la realitat del sector. Afiliats estrangers a la Seguretat Social (prov. Barcelona) Període R. General (%) Autònoms (%) Resta (%) des. 2006 233.368 11,3 22.319 5,5 34.242 56,1 des. 2007 255.382 12,2 27.808 6,7 26.514 49,8 des. 2008 242.989 12,2 28.325 7,0 33.922 60,1 des. 2009 223.173 11,7 27.138 7,0 35.639 61,9 des. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 març 2011 215.127 11,5 29.944 7,9 34.745 61,7 juny 2011 217.527 11,7 30.808 8,1 35.757 63,4 set. 2011 212.199 11,5 31.143 8,3 36.002 62,3 des. 2011 203.107 11,0 31.624 8,4 36.273 62,8 març 2012 200.031 11,0 32.164 8,6 34.184 61,8 juny 2012 203.620 11,2 32.970 8,8 33.985 57,4 set. 2012 197.170 11,0 32.940 8,9 37.852 61,3 Nota: Els percentatges corresponen al pes relatiu dels estrangers sobre el total del règim. Barcelona economia 80 54 jl-oct. 2012/ 1r.sem.2012/ 2011/ 2010/ Variació (%) jl-oct. 2011 1r.sem.2011 2010 2009 Barcelona Total contractes –2,3 –2,5 –0,6 2,8 Temporals –3,4 –1,8 0,7 4,1 Indefinits 7,4 –8,2 –10,1 –5,8 RMB Total contractes –1,5 –4,7 –2,3 4,5 Temporals –2,4 –4,0 –1,1 6,2 Indefinits 6,4 –10,1 –10,4 –6,2 Contractació laboral Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Distribució dels contractes registrats Període Total Temporals Indefinits Barcelona 2001 771.212 651.648 119.564 2002 714.928 607.874 107.054 2003 671.879 579.685 92.194 2004 835.526 729.338 106.188 2005 887.269 771.740 115.529 2006 912.761 762.544 150.217 2007 915.196 758.784 156.412 2008 889.354 744.766 144.588 2009 756.279 658.132 98.147 2010 777.611 685.121 92.490 2011 772.822 689.703 83.119 1r.tr. 184.497 161.349 23.148 2n.tr. 192.065 171.071 20.994 3r.tr. 190.322 169.718 20.604 4t.tr. 205.938 187.565 18.373 2012 1r.tr. 178.113 158.749 19.364 2n.tr. 188.979 167.841 21.138 3r.tr. 176.696 157.319 19.377 octubre 79.652 69.268 10.384 Regió Metropolitana 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 2005 1.874.593 1.634.133 240.460 2006 1.999.753 1.675.993 323.760 2007 1.999.597 1.662.490 337.107 2008 1.787.203 1.488.515 298.688 2009 1.468.336 1.271.505 196.831 2010 1.534.668 1.349.946 184.722 2011 1.500.042 1.334.561 165.481 1r.tr. 356.923 310.339 46.584 2n.tr. 377.797 335.618 42.179 3r.tr. 385.153 344.986 40.167 4t.tr. 380.169 343.618 36.551 2012 1r.tr. 334.895 296.591 38.304 2n.tr. 365.141 323.621 41.520 3r.tr. 361.105 322.744 38.361 octubre 151.603 132.188 19.415 Total trimestral Variació interanual dels darrers dotze mesos (%) Contractes registrats milers variació (%) 0 50 100 150 200 250 300 -20 -15 -10 -5 0 5 10 201220112010200920082007 Contractes segons tipologia i sexe Contractes Dones Homes Total Var.(%) 2011 2011/10 Total Indefinits 39.031 44.088 83.119 –10,1 – ordinaris 20.732 25.991 46.723 –2,6 – foment contractació 2.872 2.650 5.522 –54,4 – convertits en indefinits 15.272 15.256 30.528 –4,6 – resta indefinits 155 191 346 –19,2 Total Temporals 369.641 320.062 689.703 0,7 – obra o servei 109.933 125.973 235.906 –4,2 – eventuals 147.769 152.470 300.239 6,2 – interinitat 106.756 36.235 142.991 –2,2 – relleu i subst. jubilats 1.289 1.471 2.760 –2,6 – formació i pràctiques 2.502 2.271 4.773 17,7 – resta temporals 1.392 1.642 3.034 –2,2 gn-st. 2012 2012/11 Total Indefinits 28.484 31.395 59.879 –7,5 – ordinaris 16.445 19.042 35.487 –2,6 – foment contractació 1.222 1.223 2.445 –45,9 – convertits en indefinits 10.714 10.993 21.707 –7,7 – resta indefinits 103 137 240 –1,6 Total Temporals 255.508 228.401 483.909 –3,6 – obra o servei 76.154 93.434 169.588 –2,3 – eventuals 100.650 103.032 203.682 –8,3 – interinitat 74.931 27.681 102.612 4,0 – relleu i subst. jubilats 459 400 859 –3,0 – formació i pràctiques 1.798 1.652 3.450 –2,4 – resta temporals 1.516 2.202 3.718 13,8 L’augment de la contractació laboral del mes d’octubre compensa parcialment el descens del tercer trimestre. Segons les dades disponibles, la contractació laboral durant el mes d’octubre ha crescut de manera inesperada a tot el país. Gairebé un 12% a Catalunya i més d’un 10% al con- junt d’Espanya. Com que no és temps de miracles, espera- rem a disposar de les dades de novembre i desembre per veure si es confirma aquest aparent canvi de tendència o si només és, com sospitem, la regularització d’un mes de setem- bre que va ser més avar del normal quant a contractes labo- rals registrats. Barcelona economia 80 55 Contractació laboral Contractes temporals segons durada en mesos Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459 2006 255.593 215.769 26.942 4.083 260.157 2007 255.209 209.943 25.325 4.882 263.425 2008 292.824 175.738 26.883 6.508 242.813 2009 280.605 133.527 21.442 6.292 216.226 2010 305.438 140.149 21.828 4.812 212.894 1r.tr. 67.904 29.127 4.841 1.454 49.697 2n.tr. 79.534 37.108 4.185 1.100 54.889 3r.tr. 77.627 38.571 5.514 1.082 52.559 4t.tr. 80.373 35.343 7.288 1.176 55.749 2011 318.822 137.706 21.674 4.082 207.419 1r.tr. 72.542 30.538 4.928 1.116 52.225 2n.tr. 77.885 37.010 4.205 710 51.261 3r.tr. 76.301 36.428 5.065 940 50.984 4t.tr. 92.094 33.730 7.476 1.316 52.949 2012 1r.tr. 72.171 28.267 4.437 1.087 52.787 2n.tr. 81.232 33.560 3.861 826 48.362 3r.tr. 75.356 31.506 4.204 926 45.327 Diluint l’efecte euforitzant de l’augment de l’octubre en l’e- volució més ajustada a la realitat del mercat de treball del tercer trimestre, s’observa que l’evolució del quadrimestre juliol-octubre s’ajusta a la tendència lleument descendent del primer semestre, amb la particularitat que la contractació indefinida recupera una part del protagonisme perdut a favor de la contractació temporal durant els darrers quatre anys. Probablement sigui més una conseqüència de la darrera reforma laboral que no pas d’una indetectada millora de les expectatives d’ocupació. L’anàlisi per sexes de la contractació acumulada durant els primers nou mesos de 2012 permet constatar el manteni- ment de la dinàmica dels dos anys anteriors. Els homes aca- paren més contractes indefinits que les dones, alhora que aquestes n’assumeixen més de temporals, gràcies bàsica- ment, als d’interinitat, l’única modalitat contractual que creix. Pel que fa a la distribució sectorial dels contractes registrats, la indústria i els serveis –incomparables en termes absoluts– presenten una situació més estable durant els trimestres centrals de l’any, mentre que s’accentua l’atonia de la cons- trucció. Contractes indefinits Contractes indefinits/Total contractes Contractació indefinida 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 0 5 10 15 20 25 201220112010200920082007 contractes (%) 3r.tr.2012/ 1r.sem.2012/ 2011/ 2010/ Variació (%) 3r.tr.2011/ 1r.sem.2011/ 2010 2009 Menys d’1 mes –1,2 2,0 4,4 8,8 1-6 mesos –13,5 –7,7 –1,7 5 6-18 mesos –17,0 –9,1 –0,7 1,8 Més de 18 mesos –1,5 4,8 –15,2 –23,5 Indeterminada –11,1 –2,3 –2,6 –1,5 3r.tr.2012/ 1r.sem.2012/ 2011/ 2010/ Variació (%) 3r.tr.2011 1r.sem.2011 2010 2009 Indústria –13,5 –10,2 –4,9 7,1 Construcció –14,5 –21,0 –23,8 –13,2 Serveis –6,7 –1,4 0,8 3,8 Contractes per sectors econòmics Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%) 2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7 2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9 2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4 2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2 2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1 2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5 2006 34.262 30,6 65.093 15,9 812.104 15,9 2007 31.101 29,4 62.387 16,5 820.206 16,7 2008 26.259 29,1 51.694 15,6 809.764 15,9 2009 19.493 22,5 46.883 15,5 689.153 12,5 2010 20.882 18,1 40.691 14,3 715.388 11,6 1r.tr. 4.979 21,4 10.449 16,7 162.172 13,6 2n.tr. 5.068 18,3 10.535 15,1 183.736 10,9 3r.tr. 5.776 15,0 10.197 10,8 180.350 10,6 4t.tr. 5.059 18,3 9.510 14,4 189.130 11,4 2011 19.861 22,1 31.020 13,0 721.139 10,3 1r.tr. 5.181 23,8 9.176 14,3 169.889 12,1 2n.tr. 4.840 24,8 8.147 14,2 178.895 10,4 3r.tr. 5.295 23,6 7.109 11,5 177.737 10,4 4t.tr. 4.545 15,3 6.588 11,4 194.618 8,7 2012 1r.tr. 4.351 22,6 7.211 13,9 166.200 10,3 2n.tr. 4.652 23,5 6.467 13,8 177.660 10,7 3r.tr. 4.582 21,4 6.081 12,4 165.880 10,6 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. Barcelona economia 80 56 Atur registrat oct.2012/ des.2011/ des.2010/ des.2009/ Variació (%) oct.2011 des.2010 des.2009 des.2008 Barcelona Total 2,9 7,7 –0,2 36,0 Masculí 1,9 7,0 –2,3 40,0 Femení 4,0 8,4 2,2 31,7 RMB Total 5,6 9,2 –0,5 33,3 Masculí 4,6 8,7 –2,5 37,9 Femení 6,6 9,8 1,8 28,5 Catalunya Total 5,0 9,2 0,2 32,7 Masculí 4,1 8,7 –2,2 36,3 Femení 6,0 9,6 3,0 28,8 El descens de la població activa ha contribuït a moderar l’augment de l’atur registrat durant els mesos d’estiu i començament de tardor a Barcelona. Tot i que no s’albiren senyals objectives que facin pensar en un imminent canvi de tendència en el mercat laboral, l’evo- lució de les xifres d’aturats residents a la capital en el que va d’any sembla a prop de dibuixar un punt d’inflexió. Després d’assolir registres que són els nous màxims durant el primer trimestre, la resta de l’any s’ha caracteritzat per successives retallades del total d’aturats o increments més reduïts que un any abans. Sembla inqüestionable que l’evolució a final d’any serà negativa però continguda en termes absoluts. Evolució de l’atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 31 des. 2005 53.606 24.735 28.850 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243 31 des. 2006 53.279 24.252 29.027 181.343 78.080 103.263 260.749 111.713 149.036 31 des. 2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725 31 des. 2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602 31 des. 2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 31 març 2010 108.292 57.324 50.968 407.559 215.420 192.139 604.038 322.949 281.089 30 juny 2010 101.089 52.695 48.394 377.726 196.376 181.350 554.261 291.749 262.512 30 set. 2010 101.972 52.618 49.354 378.659 195.530 183.129 557.268 291.522 265.746 31 des. 2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 31 març 2011 109.153 56.768 52.385 411.247 213.863 197.384 611.269 320.769 290.500 30 juny 2011 104.784 53.820 50.964 393.815 201.268 192.547 576.394 298.074 278.320 30 set. 2011 108.250 55.379 52.871 407.585 208.446 199.139 600.930 310.955 289.975 31 des. 2011 108.624 56.042 52.582 411.755 213.773 197.982 614.244 322.565 291.679 31 març 2012 113.528 58.421 55.107 429.474 222.134 207.340 638.247 334.030 304.217 30 juny 2012 110.521 56.440 54.081 422.074 215.324 206.750 615.576 317.619 297.957 30 set. 2012 112.088 56.593 55.495 431.668 218.832 212.836 632.457 324.621 307.836 31 oct. 2012 112.479 57.102 55.377 437.089 222.439 214.650 646.306 332.779 313.527 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Que l’atur deixi de créixer és un pas en la bona direcció per aconseguir que es comenci a reduir. El creixement intera- nual del nombre de desocupats residents a Barcelona és, a dos mesos de tancar 2012, de menys de la meitat que un any abans. També es compara favorablement i en una magnitud semblant amb l’evolució que és registra a la resta del país. Semblaria que l’economia urbana, polaritzada cada cop més en el terciari i la indústria exportadora, estaria en condicions de donar per tancat aquest nou ajustament de capacitat pro- ductiva que s’hauria allargat uns dos anys i que hauria fet repuntar la taxa d’atur registrat fins a un nou màxim a l’en- torn del 14,5%. Saldo (%) Saldo mensual Variació interanual de l’atur (%) Evolució mensual de l’atur -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 -30 -20 -10 0 10 20 30 40 50 60 20122011201020092008 Barcelona economia 80 57 La contenció més intensa de l’augment de l’atur en el que va de 2012 beneficia especialment al col·lectiu masculí, mentre va augmentant l’edat mitjana dels aturats. L’evolució més recent de l’atur insisteix en la tendència d’equilibrar en termes absoluts el nombre de desocupats segons sexe. Un tret que es dóna tant a Barcelona com a la resta del país. Per contra, aquesta tendència implica una creixent divergència quant a taxes d’atur per sexes. Diver- gència que perjudica al segment de les dones. Pel que fa a la incidència de l’atur per franges d’edat, la tònica comuna a tot el país és de contracció significativa de l’atur juvenil, estabilitat o creixement mínim en la franja dels adults més joves i augment sostingut dels aturats de més edat. L’evolució per grans sectors d’activitat posa de manifest que la contenció mostrada per l’atur d’origen industrial durant el bienni 2010-2011 gràcies al moderat repunt de l’activitat eco- nòmica ha començat a fer figa durant els trimestres centrals de 2012. Es fa palesa la dificultat de que l’exportació sense recolzament de la demanda interna sigui suficient per man- tenir els volums d’activitat. Especialment si les exportacions comencen a notar els efectes d’una menor demanda deriva- da d’una economia europea estancada i enfilant un nou perí- ode recessiu. El sector manufacturer ja no genera les opor- tunitats d’ocupació d’un any enrere, quan les exportacions creixien a taxes de dos dígits. Atur registrat oct.2012/ des.2011/ des.2010/ des.2009/ Variació (%) oct.2011 des.2010 des.2009 des.2008 Barcelona < 25 anys –10,7 6,8 –14,6 26,9 25-44 anys –0,6 4,1 –3,0 40,8 45 i més 9,5 12,6 6,7 31,3 RMB < 25 anys –3,6 7,7 –15,3 22,6 25-44 anys 2,3 6,0 –3,1 36,1 45 i més 11,6 13,8 7,0 32,1 Catalunya < 25 anys –5,3 6,3 –14,8 22,8 25-44 anys 1,4 5,9 –2,1 34,4 45 i més 11,9 14,4 7,7 33,0 Evolució de l’atur registrat segons edats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 12.647 57.866 48.957 19.186 81.143 66.665 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 16.229 65.282 52.352 24.148 90.953 71.740 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 18.219 71.208 56.555 26.621 99.055 77.856 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 18.627 70.303 58.871 27.306 98.540 80.859 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 17.028 69.031 61.524 25.414 97.453 84.659 31 des. 2005 4.564 25.340 23.702 18.907 88.402 75.208 29.550 129.176 103.879 31 des. 2006 4.178 25.391 23.710 16.419 88.369 76.555 25.735 129.114 105.900 31 des. 2007 3.763 24.400 23.080 15.932 89.186 77.740 25.620 131.650 108.519 31 des. 2008 5.847 39.534 28.923 27.811 151.746 104.627 44.299 228.895 150.038 31 des. 2009 7.417 55.677 37.975 34.101 206.580 138.237 54.421 307.716 199.624 31 març 2010 8.175 59.792 40.325 37.974 222.248 147.337 59.856 330.870 213.312 30 juny 2010 6.288 55.057 39.744 29.479 203.451 144.796 46.034 300.140 208.087 30 set. 2010 6.760 55.269 39.943 30.694 202.263 145.702 48.081 299.542 209.645 31 des. 2010 6.333 54.006 40.529 28.886 200.209 147.958 46.344 301.352 214.977 31 març 2011 7.743 58.022 43.388 35.947 216.658 158.642 56.907 323.879 230.483 30 juny 2011 6.625 54.590 43.569 30.496 204.622 158.697 46.536 300.726 229.132 30 set. 2011 7.640 55.939 44.671 34.629 209.407 163.549 53.753 310.582 236.595 31 des. 2011 6.766 56.210 45.648 31.118 212.301 168.336 49.269 319.081 245.894 31 març 2012 7.499 58.006 48.023 33.817 218.837 176.820 52.725 327.371 258.151 30 juny 2012 6.106 55.661 48.754 29.786 212.115 180.173 44.982 309.865 260.729 30 set. 2012 6.369 56.263 49.456 31.087 216.254 184.327 47.306 317.794 267.357 31 oct. 2012 6.511 56.387 49.581 31.962 219.050 186.077 49.363 325.508 271.435 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Barcelona RMB sense BCN Variació interanual de l’atur registrat (%) -10 0 10 20 30 40 50 60 70 201220112010200920082007 Barcelona economia 80 58 Atur registrat El terciari relleva a una esgotada construcció com a principal emissari de nous actius desocupats. La lleu reducció del nombre d’aturats del sector constructor i la més rellevant dels que s’incorporen per primera vegada al mercat de treball o s’hi reincorporen després d’un llarg període d’inactivitat, no respon ni a una reactivació de l’ac- tivitat sectorial ni de l’economia en general sinó més aviat a factors com ara que l’ajust sectorial ja gairebé s’ha comple- tat, que algunes de les grans empreses constructores han re- pescat o retingut a una part de la seva mà d’obra més quali- ficada en obres a l’estranger, a l’abandó de la busca activa d’ocupació després d’anys d’atur, a una menor pressió dels fluxos migratoris i a un endarreriment de l’entrada en el mer- cat de treball de la gent jove que opta per ampliar estudis. Observant la distribució sectorial amb més detall, els incre- ments relatius més significatius en termes anuals corres- ponen al transport i comunicacions, als serveis editorials i d’informació i a les administracions públiques, amb incre- ments que van de gairebé el 13% al 16%. En termes abso- luts el protagonisme recau en els serveis comercials i, a una certa distància, en l’hoteleria i restauració i en els serveis editorials, que ja sobresortien en termes relatius. A la banda positiva –reducció de les xifres d’atur– les activitats profes- sionals i tècniques, la construcció i els serveis de subminis- traments d’energia i aigua i recollida i tractament de residus. oct.2012 / oct.2011 -6 -3 0 3 6 9 12 15 18 Sector primari Indústria Subministraments i residus Construcció Serveis comercials Hosteleria i restauració Transports i comunicacions Serveis editorials i d'informació Finances i assegurances Activitats immobiliàries Activ. profess. i tècniques Serveis administratius i auxil. AA.PP. i OO. extrat. Ensenyament Serveis sanitaris i socials Serveis personals i altres Variació de l’atur sectorial (%) Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. oct.2012/ des.2011/ des.2010/ des.2008/ Variació (%) oct.2011 des.2010 des.2009 des.2007 Barcelona Primari 5,6 29,8 19,6 42,6 Indústria 0,8 0,2 –6,5 36,6 Construcció –3,5 6,4 –5,0 100,4 Serveis 5,3 9,6 1,1 40,1 S.o.a. –15,0 –4,1 9,2 75,4 Regió Metropolitana Primari 9,8 21,9 38,9 71,1 Indústria 2,0 –0,3 –8,5 42,5 Construcció –0,4 6,9 –3,9 116,7 Serveis 8,7 12,7 1,1 50,3 S.o.a. –4,1 4,3 20,6 61,7 Evolució de l’atur registrat per sectors econòmics Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Primari Indústria Construció Serveis S.o.a. 31 des. 2000 144 8.571 2.231 26.199 3.744 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 135 8.559 2.544 28.427 3.612 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 195 8.303 2.631 31.083 4.217 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 des. 2003 352 7.739 2.861 31.047 4.380 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 des. 2004 287 6.941 2.818 31.029 3.861 673 35.098 13.206 86.874 11.732 31 des. 2005 341 7.974 3.404 38.893 2.891 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430 31 des. 2006 267 7.560 3.102 39.673 2.677 1.204 42.764 14.880 113.512 8.983 31 des. 2007 312 7.129 3.416 38.446 1.940 1.412 41.700 17.314 115.003 7.429 31 des.2008 445 9.738 6.845 53.873 3.403 2.416 59.407 37.515 172.835 12.011 31 des. 2009 311 11.992 12.365 72.314 4.087 2.032 70.928 61.911 227.818 16.229 31 març 2010 346 12.465 12.890 77.624 4.967 2.366 73.622 64.924 246.256 20.391 30 juny 2010 359 11.774 12.078 72.458 4.420 2.456 67.810 60.462 227.545 19.453 30 set. 2010 344 11.525 11.776 73.689 4.638 2.322 66.300 59.160 230.286 20.591 31 des. 2010 372 11.214 11.741 73.078 4.463 2.822 64.891 59.518 230.250 19.572 31 març 2011 429 11.740 12.644 79.404 4.936 3.227 67.507 63.750 254.218 22.545 30 juny 2011 556 11.072 12.442 76.181 4.533 3.342 63.634 62.053 243.545 21.241 30 set. 2011 519 11.273 12.491 79.150 4.817 3.312 64.656 62.973 254.159 22.485 31 des. 2011 483 11.240 12.495 80.128 4.278 3.440 64.719 63.618 259.565 20.413 31 març 2012 521 11.709 12.772 83.844 4.682 3.627 66.844 65.231 271.973 21.799 30 juny 2012 518 11.496 12.456 81.792 4.259 3.451 66.210 63.868 267.085 21.460 30 set. 2012 531 11.373 12.242 83.948 3.994 3.546 65.969 63.540 277.803 20.810 31 oct. 2012 551 11.428 12.145 84.436 3.919 4.026 66.569 63.170 282.492 20.832 Barcelona economia 80 59 Atur registrat Les taxes d’atur mantenen la trajectòria alcista. Sense excepcions als diferents àmbits territorials considerats, les taxes d’atur registrat a les portes de final de 2012 superen àmpliament els valors d’un any enrere. L’augment més mode- rat –escassament un punt percentual– correspon a Barcelona, on es manté estabilitzada prop del 14,5%. Un increment que es compara favorablement amb l’1,2 punts percentuals d’aug- ment a Catalunya i l’1,4 punts a la regió metropolitana. Uns resultats que amplien el diferencial existent entre la ciutat central i la resta del país pel que fa a taxa d’atur. Si fa dos anys era escassament de dos punts percentuals, a final d’en- guany superarà àmpliament els tres punts percentuals. Pel que fa a les taxes d’atur metropolitanes corresponents als grans sectors d’activitat, la de la construcció continua des- bocada, més per la pèrdua d’ocupació que no pas per l’aug- ment de l’atur. La dels serveis accelera el seu creixement a partir de l’estiu i assoleix nous màxims. La industrial reedi- ta cotes màximes de dos anys enrere. Nota: Els canvis metodològics de l’atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d’atur el 2005. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Taxes d’atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6 31 des. 2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9 31 des. 2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6 31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2 31 des. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9 31 des. 2006 6,6 5,4 8,0 7,2 5,5 9,5 7,0 5,3 9,3 9,3 31 des. 2007 6,3 5,4 7,4 7,1 5,6 9,1 7,0 5,5 9,0 9,4 31 des. 2008 9,1 8,9 9,3 11,1 10,4 12,0 11,0 10,4 11,8 13,6 31 des. 2009 12,6 12,6 12,3 15,0 14,5 15,4 14,9 14,6 15,2 17,1 31 des. 2010 12,6 12,4 13,0 14,9 14,5 15,5 14,7 14,2 15,3 17,8 31 març 2011 13,7 13,5 13,8 16,2 15,5 16,9 16,0 15,4 16,7 18,8 30 juny 2011 13,1 13,0 13,2 15,6 14,9 16,3 15,1 14,5 15,7 17,8 30 set. 2011 13,4 13,3 13,4 16,1 15,5 16,8 15,8 15,2 16,4 18,3 31 des. 2011 13,6 13,3 13,8 16,4 15,8 17,1 16,2 15,9 16,7 19,2 31 març 2012 14,4 14,3 14,4 17,2 16,6 17,7 17,0 16,6 17,3 20,6 30 juny 2012 14,0 14,0 13,9 17,1 16,5 17,7 16,5 15,9 17,1 20,0 30 set. 2012 14,4 13,9 14,8 17,6 16,7 18,5 17,0 16,3 17,8 20,4 31 oct. 2012 14,4 14,0 14,8 17,8 17,0 18,7 17,4 16,7 18,1 20,9 (%) Barcelona RMB EspanyaCatalunya Taxes d’atur registrat 0 3 6 9 12 15 18 21 24 20122011201020092008 Agricultura Indústria Construcció Serveis Taxes d’atur registrat (RMB) (%) 8 12 16 20 24 28 32 36 40 2012201120102009 (%) Taxes de cobertura de l’atur (%) 0 10 20 30 40 50 60 70 ds.nv.oct.st.ag.jl.jn.mg.ab.mçfb.gn. 2011 2012 IX. Distribució de la renda 61 Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2011) Breu apunt metodològic Aquest article conté una actualització de l’Índex de la Renda Familiar, un valor teòric del nivell mitja de renda per càpita dels habitants de cadascun dels barris de Barcelona. Aquest indicador prové d’un model estadístic aplicat als 73 barris de la ciutat basat en la combinació amb diferents pesos de cinc variables tradicionalment relacionades amb el nivell de renda de la població. Aquestes variables fan referència a: (1) la situa- ció laboral i (2) la titulació acadèmica de la població resident, (3) l’evolució i (4) la potència del parc de turismes en propie- tat de persones físiques, i (5) els preus del mercat immobi- liari residencial de segona mà. L’indicador serveix per a mesurar la renda relativa dels dife- rents barris de Barcelona i actua com a estimació de les desi- gualtats socials i de la seva distribució (també desigual) en el territori. Els valors de la distribució estan calculats en relació al valor mitjà de la ciutat, fixat en 100. També s’ofe- reixen els valors de la RFD en termes monetaris, però cal advertir que aquests tenen només un valor orientatiu i cor- responen a estimacions pròpies –i provisionals– calculades a partir dels darrers avanços macroeconòmics que elabora l’Idescat per a Barcelona, corresponent a l’any 2009. No són, per tant, homologables a d’altres indicadors de renda o riquesa calculats amb metodologies específicament orienta- des a l’obtenció de valors monetaris. Tot i que el model de càlcul1 és idèntic a l’utilitzat en anys anteriors, en 2011 s’ha introduït una modificació amb l’ob- jectiu d’aproximar una variable que manteníem ancorada a les dades del darrer cens –la taxa de titulats–, a registres més actualitzats. Hom considera que la qualitat d’aquesta varia- ble obtinguda de la lectura anual del padró és prou afinada com per permetre la substitució de la dada censal que s’ha- via anat utilitzant fins ara, amb l’avantatge que permet una actualització anual. No és un canvi massa rellevant, però justifica estar alerta davant d’algunes oscil·lacions en l’ín- dex obtingut en alguns barris en relació amb la posició que ocupaven anys anteriors. Un segon aspecte a ressenyar en l’actualització de 2011 és que algunes de les variables més vinculades a la conjuntura han patit un procés de declivi progressiu de qualitat o de riquesa informativa. Ens referim bàsicament a la minva quantitativa de registres de dues variables: la que recull els turismes nous d’alta potència fiscal sobre el total de turis- mes matriculats i la referida als preus al mercat immobiliari de segona mà. La difícil conjuntura econòmica que traves- sem es plasma, entre altres aspectes, en una considerable reducció de, en el primer cas, les matriculacions de turismes i, en el segon, de les compravendes d’habitatges; això signi- fica una disminució important del nombre d’observacions registrades. Un fet que implica que en alguns barris petits, les dades poden arribar a no ser significatives per estar basades en una mostra molt reduïda, un extrem que ha requerit la introducció d’alguna correcció puntual del procés estadístic del model. Resultats: Distribució territorial de la RFD per càpita a Barcelona en 2011 L’aproximació a l’evolució de l’estructura de la RFD en la ciutat requereix una breu introducció al context demogrà- fic en què se situa. Per segon any consecutiu, els registres quantitatius s’han escorat lleugerament a la baixa després de la trajectòria ascendent registrada d’ençà 2001 que va ser impulsada principalment per l’augment de la immigració; entre aquell any i 2009 –el màxim des de meitat dels anys noranta– la població empadronada a la ciutat va augmentar un 8,9%. És aviat per contrastar si els petits descensos del darrer bienni suposen un canvi de cicle, però tot apunta a que els sotracs econòmics a què està sotmès el país en els darrers temps tenen un reflex força directe en els compo- nents demogràfics, sobretot els que afecten el saldo migra- tori, tant d’entrada com de sortida, i tant de residents amb nacionalitat espanyola com estrangera. Si bé pel cantó quantitatiu els descensos de 2010 i 2011 són relativament poc importants –un 0,5% i un 0,9% en les lec- tures padronals; un 0,1% i un 0,2% en les xifres oficials–, és interessant aturar-se a mirar que es tracta d’un fenomen molt generalitzat, que afecta set dels deu districtes i 56 dels 73 barris. Amb una proporció tan elevada, és fàcil veure que la incipient pèrdua de població s’estén arreu, sense seguir cap vector específic ni per dimensió, ni per composició demo- gràfica o perfil socioeconòmic dels barris. Un exemple del caràcter general d’aquest canvi de signe demogràfic es troba en que tots els barris de districtes tan dispars com Ciutat Vella, l’Eixample o Les Corts registren un saldo demogràfic negatiu, i a més, en dotze dels tretze barris d’aquests tres districtes, ho fan per segon any consecutiu. Aquest entorn demogràfic no desentona massa del que es registra a altres grans ciutats espanyoles; de fet, les sis capitals de província de més de mig milió d’habitants registren un saldo demogrà- fic negatiu en 2011. En aquest context general de discret descens de la població, les dades de la distribució territorial de la renda a Barcelona en 2011 recullen de manera molt incipient l’impacte de la crisi econòmica internacional, que ha afectat amb singular virulència Espanya, tant pel que fa a l’abast generalitzat en termes territorials i sectorials, com en termes d’intensitat i du- rada. En valors monetaris, les dades estimades per al conjunt de Barcelona en 2011 reflecteixen un lleugeríssim avanç en termes nominals de l’1,2%, el que situa el valor de la RFDB Renda Familiar Disponible per càpita 2011 (districtes) Població RFD/ càpita Índex RFD resident (€/any) BCN=100 2011 2011 2010 2011 1. Ciutat Vella 104.056 15.765 75,2 77,0 2. l’Eixample 264.997 22.951 114,4 112,0 3. Sants-Montjuïc 182.771 15.374 76,1 75,1 4. Les Corts 82.340 28.961 140,7 141,4 5. Sarrià-Sant Gervasi 144.791 36.640 186,2 178,9 6. Gràcia 121.430 21.669 102,5 105,8 7. Horta-Guinardó 169.512 16.441 80,7 80,3 8. Nou Barris 167.548 12.617 63,2 61,6 9. Sant Andreu 146.956 15.178 74,5 74,1 10. Sant Martí 231.584 16.742 81,5 81,7 Barcelona 1.615.985 20.483 100,0 100,0 1 Podeu consultar els detalls metodològics i resultats d’anys anteriors a Distribució territo- rial de la Renda Familiar a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2007, i als números 71, 74 i 77 de Barcelona Economia, disponibles a www.bcn.cat/publicacions. Barcelona economia 80 62 Distribució de la renda per càpita en prop de 20.500 €/any. Pot sobtar aquest petit avanç en termes nominals en l’actual context de greu crisi econòmica –de fet, es tracta d’un descens de l’1,3% en ter- mes reals–, però cal recordar que les dades es refereixen a 2011, i que durant la primera meitat d’aquell any l’economia catalana va repuntar i va avançar per sobre de l’1%; tant a Catalunya com a Espanya no va ser fins al darrer trimestre quan el PIB va abandonar les taxes positives. A la llum de l’accelerat deteriorament de la situació econò- mica durant els darrers mesos de 2011 i tot el que portem de 2012, no podem més que preveure que les properes estima- cions anuals certificaran el truncament del creixement nomi- nal de la renda i recolliran l’empobriment de les economies familiars, tal com es percep a diari i confirmen estadístiques més avançades com les que s’obtenen de l’Enquesta de Con- dicions de Vida, de l’Enquesta de Pressupostos Familiars, de l’Enquesta trimestral de Cost Laboral o de l’Enquesta de Població Activa, totes elles de l’INE, o les estadístiques de desigualtat (SILC) d’Eurostat. La crisi econòmica ha donat pas a una crisi social en la què les elevadíssimes xifres d’a- tur, la reducció de les prestacions socials o l’augment de la pressió fiscal, juntament amb una forta pressió a la baixa dels salaris, estan abocant a una part de la població a una con- juntura molt difícil, sobretot si està endeutada. En poques pa- raules, l’escenari econòmic s’ha tornat molt cru, amb un reflex explícit en l’augment de la pobresa i de la desigualtat social, i amb un impacte nefast sobre la cohesió social. Unes impli- cacions que mereixen una reflexió i una anàlisi acurada que, d’altra banda, excedeixen de molt l’abast d’aquest article. Si ens centrem en l’anàlisi de la distribució de la renda dins dels límits administratius de Barcelona, veiem com, en pri- mer lloc, es manté l’hegemonia de les rendes mitjanes: la població resident dins dels barris en els què els valors de l’Índex RFD es poden considerar propers a la mitjana (a menys d’una desviació típica del valor mitjà 100), suposa un 82,2% del total. Als barris amb valors per sota d’aquest llin- dar s’aplega un 6,7% de la població, mentre que a l’extrem superior hi viu l’11,1% dels residents. Població i nivell de RFD per barris (2011) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Districtes: Índex RFD (Barcelona = 100) Po bl ac ió (no mb re de re sid en ts) 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 0 50 100 150 200 250 Índex RFD 2011 màximmitjàmínim Districte 0 50 100 150 200 250 300 10987654321 250200150100500 0 4 8 0 4 8 0 4 8 0 4 8 0 4 8 0 4 8 0 4 8 0 4 8 0 4 8 0 4 8 Distribució dels barris en histogrames per districtes segons nivell de RFD (2011) Fr eq üè nc ie s Ciutat V ella l’Eixam ple Sants- M ontjuïc LesCorts Sarrià- StG ervasi G ràcia H orta -G uinardó N ou B arris SantM artí Sant A ndreu Índex RFD ( Barcelona = 100) Barcelona economia 80 63 Distribució de la renda 1 Posició de cada barri en relació amb els 73 de la ciutat ordenats per nivell de RFD de major a menor. 2 Variació de la posició que ocupa cada barri en 2011 en relació amb l’any anterior (+/– 3 posicions). Font: De la Població, Padró Municipal d’Habitants a 30.06.2011. Departament d’Estadística. De la RFD, Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. La composició d’aquests grans blocs no ha variat gaire en relació 2010, però una anàlisi més detallada dels sis estrats en què classifiquem els barris en el mapa adjunt –que co- breixen el rang des de molt baix a molt alt–, trenca aquesta imatge tan monolítica i revela alguns transvasaments molt interessants. Entre 2010 i 2011 s’ha reduït lleugerament el nombre d’habitants de barris amb un índex molt baix de RFD, mentre que ha augmentat substancialment el nombre de persones que viuen en els barris que han obtingut un índex baix o mitjà-baix. Aquest avanç s’ha produït a costa dels habitants dels barris de renda mitjana-alta, ja que els barris que obtenen índex alt o molt alt revelen una gran es- tabilitat i mantenen pràcticament el mateix percentatge de població que un any enrera. En resum, a la ciutat les rendes mitjanes continuen sent hege- mòniques, però cada cop ho són una mica menys. S’està do- nant un desplaçament de la població cap als estrats mitjà- baix i baix de renda –però no cap al molt baix–, i això s’està produint a costa de l’estrat mitjà-alt, que va minvant de forma progressiva. Així, entre 2007 i 2011, les persones residents a barris amb una renda mitjana-baixa i baixa han passat de representar el 55,8% al 62,9% de la població de la ciutat, mentre que els barris amb renda mitjana-alta han passat de tenir el 20,3% de la població en 2007 al 13,9% en 2011. A nivell de districtes, es perfilen molt nítidament quatre grups: en l’extrem superior, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts; en el baix, Nou Barris; i en el centre, dues subdivisions, la de nivell mitjà-alt, formada per l’Eixample i Gràcia, i la de nivell mitjà-baix, que conté els cinc districtes restants amb valors que oscil·len entre el 74% i el 82% de la mitjana. Renda Familiar Disponible per càpita 2011 Població ÍndexRFD Població Índex RFD Barri resident BCN=100 Posició1 Tendència2 resident BCN=100 Posició1 Tendència2 2011 2011 2011 2010-11 Barri 2011 2011 2011 2010-11 01. el Raval 48.485 64,2 58 ➡ 38. la Teixonera 11.420 66,7 54 ➡ 02. el Barri Gòtic 17.257 97,3 21 ⬆ 39. Sant Genís dels Agudells 6.977 80,9 36 ➡ 03. la Barceloneta 15.674 76,5 42 ⬆ 40. Montbau 5.191 76,0 43 ⬇ 04. Sant Pere, Santa Caterina 22.632 89,1 27 ➡ 41. la Vall d’Hebron 5.580 91,8 24 ➡ i la Ribera 42. la Clota 472 78,8 38 ➡ 05. el Fort Pienc 32.348 99,9 19 ⬇ 43. Horta 27.312 81,0 35 ⬆ 06. la Sagrada Família 52.000 95,6 23 ➡ 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 25.515 74,1 46 ⬇ 07. la Dreta de l’Eixample 43.206 152,5 7 ➡ 45. Porta 24.909 65,3 56 ➡ 08. l’Antiga Esquerra de l’Eixample 41.653 120,8 12 ➡ 46. el Turó de la Peira 15.270 55,2 65 ➡ 09. la Nova Esquerra de l’Eixample 57.659 107,6 16 ➡ 47. Can Peguera 2.249 34,0 73 ➡ 10. Sant Antoni 38.130 96,1 22 ➡ 48. la Guineueta 15.294 66,0 55 ➡ 11. el Poble Sec 40.704 71,9 50 ⬆ 49. Canyelles 7.170 75,1 44 ⬆ 12. la Marina del Prat Vermell 1.065 57,1 63 ➡ 50. les Roquetes 16.050 54,5 67 ➡ 13. la Marina de Port 30.290 70,2 52 ➡ 51. Verdun 12.396 54,8 66 ➡ 14. la Font de la Guatlla 10.222 78,0 39 ⬇ 52. la Prosperitat 26.594 63,0 60 ➡ 15. Hostafrancs 15.955 73,0 48 ⬇ 53. la Trinitat Nova 7.682 46,9 71 ➡ 16. la Bordeta 18.431 71,0 51 ➡ 54. Torre Baró 2.193 57,7 62 ➡ 17. Sants - Badal 24.431 73,9 47 ⬇ 55. Ciutat Meridiana 10.832 50,5 70 ➡ 18. Sants 41.666 84,6 32 ➡ 56. Vallbona 1.381 52,3 68 ➡ 19. les Corts 46.953 129,6 10 ➡ 57. la Trinitat Vella 10.372 61,8 61 ➡ 20. la Maternitat i Sant Ramon 23.758 115,7 14 ➡ 58. Baró de Viver 2.343 38,1 72 ➡ 21. Pedralbes 11.629 241,5 1 ➡ 59. el Bon Pastor 13.374 55,5 64 ⬆ 22. Vallvidrera, el Tibidabo 4.355 161,4 6 ➡ 60. Sant Andreu 55.902 79,5 37 ⬆ i les Planes 61. la Sagrera 29.136 76,6 41 ➡ 23. Sarrià 24.153 176,3 5 ➡ 62. el Congrés i els Indians 14.063 75,0 45 ➡ 24. les Tres Torres 15.700 212,3 2 ➡ 63. Navas 21.758 77,5 40 ⬇ 25. Sant Gervasi - la Bonanova 24.432 192,7 3 ➡ 64. el Camp de l’Arpa del Clot 37.957 85,1 31 ➡ 26. Sant Gervasi - Galvany 46.207 189,0 4 ➡ 65. el Clot 27.114 81,1 34 ➡ 27. el Putxet i el Farró 29.941 139,0 9 ➡ 66. el Parc i la Llacuna 13.772 89,0 28 ⬇ 28. Vallcarca i els Penitents 15.396 118,8 13 ⬆ del Poblenou 29. el Coll 7.296 91,7 25 ⬆ 67. la Vila Olímpica del Poblenou 9.191 149,3 8 ➡ 30. la Salut 13.199 113,7 15 ➡ 68. el Poblenou 32.208 88,5 29 ➡ 31. la Vila de Gràcia 51.037 107,1 17 ➡ 69. Diagonal Mar i el Front 12.289 123,4 11 ⬆ 32. el Camp d’en Grassot 34.497 98,0 20 ➡ Marítim del Poblenou i Gràcia Nova 70. el Besòs i el Maresme 23.998 51,8 69 ➡ 33. el Baix Guinardó 25.972 89,7 26 ➡ 71. Provençals del Poblenou 19.732 83,7 33 ⬆ 34. Can Baró 8.984 72,5 49 ➡ 72. Sant Martí de Provençals 26.178 68,2 53 ⬇ 35. el Guinardó 35.673 86,4 30 ⬆ 73. la Verneda i la Pau 29.131 63,7 59 ➡ 36. la Font d’en Fargues 9.495 102,6 18 ➡ No consta 70 37. el Carmel 32.425 64,4 57 ➡ Barcelona 1.615.985 100,0 Barcelona economia 80 64 Distribució de la renda Any 2011 (Números índex. Base Barcelona = 100) Renda Familiar disponible per càpita 2011 Barris de Barcelona Ciutat Vella 01 el Raval 02 el Barri Gòtic 03 la Barceloneta 04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera l’Eixample 05 el Fort Pienc 06 la Sagrada Família 07 la Dreta de l’Eixample 08 l’Antiga Esquerra de l’Eixample 09 la Nova Esquerra de l’Eixample 10 Sant Antoni Sants-Montjuïc 11 el Poble Sec 12 la Marina del Prat Vermell 13 la Marina de Port 14 la Font de la Guatlla 15 Hostafrancs 16 la Bordeta 17 Sants - Badal 18 Sants Les Corts 19 les Corts 20 la Maternitat i Sant Ramon 21 Pedralbes Sarrià-Sant Gervasi 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 23 Sarrià 24 les Tres Torres 25 Sant Gervasi - la Bonanova 26 Sant Gervasi - Galvany 27 el Putxet i el Farró Gràcia 28 Vallcarca i els Penitents 29 el Coll 30 la Salut 31 la Vila de Gràcia 32 el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova Horta-Guinardó 33 el Baix Guinardó 34 Can Baró 35 el Guinardó 36 la Font d’en Fargues 37 el Carmel 38 la Teixonera 39 Sant Genís dels Agudells 40 Montbau 41 la Vall d’Hebron 42 la Clota 43 Horta Nou Barris 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 45 Porta 46 el Turó de la Peira 47 Can Peguera 48 la Guineueta 49 Canyelles 50 les Roquetes 51 Verdun 52 la Prosperitat 53 la Trinitat Nova 54 Torre Baró 55 Ciutat Meridiana 56 Vallbona Sant Andreu 57 la Trinitat Vella 58 Baró de Viver 59 el Bon Pastor 60 Sant Andreu 61 la Sagrera 62 el Congrés i els Indians 63 Navas Sant Martí 64 Camp de l’Arpa del Clot 65 el Clot 66 el Parc i la Llacuna del Poblenou 67 la Vila Olímpica del Poblenou 68 el Poblenou 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 70 el Besòs i el Maresme 71 Provençals del Poblenou 72 Sant Martí de Provençals 73 la Verneda i la Pau Barcelona economia 80 65 Distribució de la renda L’ordenació dels districtes segons l’Índex RFD presenta una estructura semblant a la d’anys anteriors, i continua encap- çalada per Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. El tret més relle- vant és que s’ha consolidat la millora relativa de Ciutat Vella, que ha viscut en els darrers vint anys un potent procés de transformació demogràfica i renovació urbanística, i que ha passat en una dècada d’estar a la cua a ocupar la setena posi- ció. Justament des que Ciutat Vella va abandonar la darrera posició en 2002 i va ser rellevat per Nou Barris, aquest l’ha ocupat de forma ininterrompuda. El procés de millora de l’índex que es va registrar en aquest districte entre 2005 i 2008 es va truncar en 2009, i des de llavors ha vist eixam- plar-se la distància amb el districte que ocupa la penúltima posició i també amb la mitjana de la ciutat en relació a fa una dècada. Abans de passar al detall per barris, convé avançar d’entra- da que en 2011 ha continuat el procés d’eixamplament de les desigualtats territorials, un fet molt comú en les situacions de crisi econòmica com la que vivim. Després que es tren- qués el procés de convergència que s’havia viscut durant la fase expansiva, per tercer any consecutiu ha augmentat la dispersió, entesa com a distància entre el valor més alt i el més baix; això ha vingut donat alhora per una escalada del valor màxim i una caiguda del valor mínim. El quocient en- tre el valor del barri amb un valor més alt (Pedralbes) i el del més baix (Can Peguera) és 7,1, més d’un punt més que l’any anterior i dos més que en 2009. Cal, però, completar aques- ta mesura amb una altra visió més afinada de la desigualtat. L’anàlisi del que podríem anomenar el tronc central de la distribució, que es pot mesurar pel quocient de percentils Q75/Q25 o el Q90/Q10, redueix l’impacte d’observar no- més els extrems de la distribució perquè té en compte si els valors centrals estan agrupats o dispersos; en ambdós casos, amb valors d’1,5 en el primer i de 2,7 en el segon, també s’ob- serva una tendència a l’alça, però molt menys impactant que amb l’anterior mesura, ja que en aquest darrer any el primer quocient augmenta quatre centèsimes i el segon, nou. Des del punt de vista de la posició jeràrquica, en general es detecta una notable estabilitat dels barris en relació amb l’any anterior. Entre els que encapçalen la classificació –els sis de color blau més fort– només s’ha donat algun petit intercanvi, amb salts d’una posició amunt o avall; en aquest cas es troba Pedralbes, que ha rellevat les Tres Torres de la po- sició capdavantera que havia ocupat des de 2007 fins 2010. En l’extrem oposat, els tretze barris de renda molt baixa –set barris més i 7.200 persones menys que els de renda molt alta– també mantenen amb poques variacions les posicions que han ocupat en els darrers anys. Can Peguera –el barri més petit i el cinquè menys poblat, amb només dotze hectàrees i 2.250 persones– ocupa la darrera posició per tercer any con- secutiu, amb només un 34% de la renda mitjana de la ciutat. Aquest contrast entre els barris dels dos extrems es palesa, com en anys anteriors, en una gran asimetria de nivell de RFD entre el sector occidental de la ciutat –sobretot dels barris situats per sobre de la Diagonal–, i els del nord, al dar- rer tram urbà de la Meridiana. Un dels aspectes més significatius de les dades de 2011 és, com s’ha esmentat anteriorment, la millora del nivell de renda de Ciutat Vella. Com a districte, ha avançat una posi- ció més, superant Sants-Montjuïc, però el més interessant és que, per primer cop, no ha quedat cap dels seus barris en el segment de renda molt baixa. S’han registrat dos avanços notables –el Barri Gòtic i la Barceloneta– relacionats amb l’actualització de la variable nivell d’instrucció i amb un lleuger avanç de la variable preu de l’habitatge de segona mà. Altres barris que també han registrat salts endavant signifi- catius en l’ordenació segons l’índex RFD són el Poble Sec, Horta, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, i Pro- vençals del Poblenou. Els que més posicions han descendit són la Font de la Guatlla, Sants-Badal, Montbau, Vilapicina i la Torre Llobeta i el Parc i la Llacuna del Poblenou. Des del punt de vista de la homogeneïtat, els barris de Sant Martí són els més heterogenis en termes de RFD –disposa de quatre categories de barris de les sis possibles–, mentre que els de Gràcia i Sants-Montjuïc presenten un perfil molt més compacte. Una mesura simple d’això és que la dispersió dels barris de Sant Martí en termes de màxim/mínim dobla la dels altres dos districtes. Per acabar, remarcar que els cinc barris de Gràcia estan situats en la franja de renda mitjana i això permet que continuï sent el districte amb els valors més propers a la mitjana de la ciutat. Resumen / Summary Barcelona economia 80 67 En lo que va de año, la economía barcelonesa ha evolucionado mejor que la del resto del país, pero no ha podido esquivar los efectos de la nueva recesión que afecta prácticamente a toda Europa. Según las previsiones más recientes de la Comisión Euro- pea, la zona euro cerrará 2012 con una pérdida de más o menos cuatro décimas porcentuales para el conjunto del año. Una reducción mínima en comparación con la de 2008-2009 y que, vistos los resultados del tercer trimestre, implicaría que la economía europea habría empezado a tocar fondo. A pesar de esto, la reactivación económica no se prevé ni inme- diata, ni general ni generosa. Y menos la reactivación del mercado laboral. Les previsiones no son optimistas de cara a 2013. Especialmente para los países de la zona euro que lo empiecen estando en recesión como será el caso de España, Italia, Portugal y Grecia. El cumplimiento de estas previ- siones y de las que anuncian un crecimiento débil para los grandes países de la UE –en especial Francia– frenará la ex- pansión de la economía barcelonesa. So far this year, the economy has evolved Barcelona better than the rest of the country, but was unable to avoid the effects of the new European recession. According to the latest projections by the European Commission, the euro zone will close 2012 with a loss of about four tenths of a percent for the full year. A minimum reduction compared to 2008-2009 and that, given the results of the third quarter, would imply that the European economy would have started to bottom out. Despite this, the econom- ic recovery is neither expected nor immediate, neither gen- eral nor generous, and much less the labour market recovery. Les forecasts are not optimistic about 2013. Especially for those euro zone countries that begin in recession, as it is the case of Spain, Italy, Portugal and Greece. Fulfilment of these forecasts and those announcing weak growth for large EU countries, especially France, will slow the expansion of the economy in Barcelona. 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. 3 Datos correspondientes a la zona euro. Figures of the Euro area. Fuentes/Sources: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores económicos/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain IV.2011 I.2012 II.2012 I.2012 IV.2011 I.2012 II.2012 III.2012 IV.2011 I.2012 II.2012 III.2012 PIB/GDP in real terms,% change on year earlier 2,0 2,4 2,1 2,5 0,7 0,1 –0,3 –0,4 0,0 –0,7 –1,4 –1,6 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 2,0 2,4 2,2 2,5 –0,5 –0,1 –1,6 –1,7 –3,1 –3,1 –3,8 –4,0 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Demanda externa/External Demand 0,0 0,0 –0,1 0,0 1,2 1,1 1,3 1,3 3,1 2,4 2,4 2,4 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Clima económico/Economic climate2 100,2 100,8 100,9 100,8 92,6 93,3 91,3 87,4 91,2 91,7 88,8 84,9 Índice: 2000=100 Producción industrial/Industrial production 4,1 4,4 4,7 3,3 0,1 –1,4 –1,9 –1,9 –4,6 –5,9 –6,8 –5,1 tasa de variación anual(%)/% change on year Población activa ocupada/Active residents occupied 1,1 1,8 0,0 –0,1 –0,1 –0,2 –2,9 –3,7 –4,7 –4,6 tasa de variación anual (%)/% change on year Tasa de paro/Unemployment rate 8,7 8,3 8,2 8,1 10,0 10,2 10,4 10,6 22,8 24,4 24,6 25,0 en % de la población activa/% of labour force Precios de Consumo/Consumer prices1 3,0 2,7 1,7 2,0 3,0 2,9 2,5 2,7 2,4 1,9 1,9 3,4 tasa de variación anual (%)/% change on year Exportación/Export3 11,8 12,5 19,1 16,2 10,1 7,6 8,1 8,7 10,1 3,0 2,8 4,9 tasa de variación anual (%)/% change on year Importación/Import3 13,7 12,2 16,7 14,1 5,7 3,4 1,4 1,1 5,2 –0,5 –2,3 –2,3 tasa de variación anual (%)/% change on year Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 0,42 0,33 0,30 0,27 1,50 1,04 0,70 0,36 1,36 0,94 Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 2,05 2,04 1,82 1,63 4,20 3,65 3,44 3,13 5,44 5,2 6,63 5,95 Rendimiento de la deuda pública a 10 años Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — — 1,318 1,320 1,253 1,286 — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro Barcelona economia 80 68 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook (%) Cataluña España UE EUA -6 -4 -2 0 2 4 6 201220112010200920082007 (%) Cataluña España UE EUA (en % de la població activa / % of labour force) 0 4 8 12 16 20 24 28 201220112010200920082007 Al margen de la gran dependencia que tiene la economía de la ciudad de las de su entorno más inmediato –España y el resto de la Unión Europea– el esfuerzo realizado los últimos años en darse a conocer en los mercados de América, Asia y Europa del Este, le puede proporcionar un margen suple- mentario de crecimiento. Siempre que se cumplan las previ- siones que anuncian que el proceso expansivo de estas eco- nomías se mantendrá relativamente estable durante 2013. Vistas las previsiones, ha llegado el momento de repasar someramente los principales registros de la economía de Estados Unidos y de la Unión Europea correspondientes al tercer trimestre de 2012. A simple vista se constata una dife- rencia notable en el crecimiento del PIB. Mientras el de Estados Unidos mantiene un ritmo de crecimiento relativa- mente estable y ligeramente alcista impulsado por la deman- da interna, el de la UE se desliza a la baja por la debilidad manifiesta de este mismo segmento de la demanda. Un efec- to imputable parcialmente a las políticas de austeridad en el gasto público aplicadas con diferente grado de severidad por la mayor parte de gobiernos de la zona euro para intentar con- tener el crecimiento de la deuda pública. El mantenimiento de les elevadas cotizaciones del petróleo y de otras materias primas penaliza el crecimiento de la economía europea. El ligero descenso del PIB de la UE es la medida sintética de una economía que no genera los puestos de trabajo nece- sarios para evitar que suba la tasa de paro, que ve disminuir su producción industrial y asiste a un empeoramiento del clima económico en el que operan sus empresas. Los precios de consumo mantienen una evolución poco ajustada a la debilidad de la demanda. Sin duda, debido al elevado precio del petróleo y otras materias primas. En el caso de la deman- da externa, el crecimiento de las exportaciones es mucho más robusto que el de las importaciones. Un dinamismo del sec- tor exterior favorecido por la debilidad del euro, que a su vez, alimenta las tensiones inflacionistas. Apart from the great dependence of the economy of the city of its immediate surroundings –Spain and the rest of the European Union- the effort made in recent years to become known in the markets of America, Asia and Eastern Europe may result in an extra margin of growth. Subject to compli- ance with the provisions announcing that the expansion process of these economies will remain relatively stable dur- ing 2013. Given the forecasts, it is time to review briefly the main records of the U.S. economy and the European Union for the third quarter of 2012. At first glance it is noticed a remark- able difference in GDP growth. While the United States maintains a relatively stable growth rate and slightly upward, driven by domestic demand, the EU slides down by the weakness of this same segment of demand. One effect is partly attributable to the policies of austerity in public spending implemented with varying degrees of severity for the majority of euro zone governments to try to contain the growth of public debt. High prices for oil and other raw materials penalize the growth of the European economy. The slight decrease of EU GDP is the summary measure of an economy that does not generate the jobs needed to avoid the unemployment rate keep rising sees lower industrial production and attends a worsening economic climate in which the companies operate. Consumer prices remain scarcely adjusted to weak demand. No doubt it is due to the high price of oil and other commodities. In the case of exter- nal demand, exports growth is much more robust than that of imports. A foreign sector dynamism helped by a weaker euro, which in turn fuels inflationary pressures. Barcelona economia 80 69 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Aparte de la evolución de la llamada economía “real”, la Unión Europea arrastra el problema ya comentado de los desequilibrios fiscales y de la deuda soberana. Una cuestión que a lo largo de 2012 ha incidido negativamente en el crecimiento económico y la solvencia de las empresas de aquellos países sometidos a mayor presión por parte de los mercados de capitales Apart from the evolution of the so-called "real" economy, European Union experiences the mentioned problem of fis- cal imbalances and sovereign debt. An issue that has had, throughout 2012, a negative impact on economic growth and on the solvency of companies of those countries under increased pressure from the capital markets. -8 -4 0 4 8 12 16 20 OcupadosPuertoAeropuertoVariación PIB Va ria ci ón (% ) 2011/2010 Ultimos 12 meses -8 -4 0 4 8 12 16 ParadosOcupadosExportacionesVariación PIB Va ria ci ón (% ) 2011/2010 Ultimos 12 meses Construcción / Construction Variación PIB sectorial (Catalunya) II.12 — –6,3 — — –5,0Change in GDP construction 2nd.Q Viviendas iniciadas III.12 120 –42,0 742 –24,7 –43,9Started dwellings 3rd.Q Licencias de obra nueva (m2) III.12 103.263 91,6 620.855 –20,9 –3,2Planned new construction (sq.m.) 3rd.Q Ocupados sector (Seguridad Social) III.12 33.684 –17,5 — — –16,4Workers affiliated (Social Security) 3rd.Q Paro registrado sectorial oct.12 12.145 –3,5 — — 6,4Registered unemployment oct. -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 Paro registradoOcupadosObra licenciasVariación PIB Va ria ci ón (% ) 2011/2010 Ultimos 12 meses Sectores econòmicos / Economic sectors Valor absoluto / tasa interanual (%) 2011/10 Indicadors Período Período Ultimos 12 meses (%) Industria / Industry Variación PIB sectorial (Catalunya) II.12 — –1,2 — — –0,9Change in GDP industry 2nd.Q Exportaciones (M.€) (Catalunya) III.12 12.688 –1,6 52.652 3,7 13,1Export 3rd.Q Precios industriales (Catalunya) oct.12 — 3,7 — — 5,1Producer prices oct. Ocupados sector (Seguridad Social) III.12 65.936 –5,6 — — –5,1Workers affiliated (Social Security) 3rd.Q Paro registrado sectorial oct.12 11.428 0,8 — — 0,2Registered unemployment oct. Servicios / Services Variación PIB sectorial (Catalunya) II.12 — –0,2 — — 0,6Change in GDP services 2nd.Q Aeropuerto. Pasajeros (miles) jl–oc.12 14.251 4,5 35.566 4,9 17,8Passenger trafic. Airport jl–oct. Puerto. Mercancías (milesTn.) III.12 10.682 –3,8 41.468 –6,9 0,2Freight traffic. Port 3rd.Q Ocupados sector (Seguridad Social) III.12 827.853 –0,8 — — –1,4Workers affiliated (Social Security) 3rd.Q Paro registrado oct.12 84.436 5,3 — — 9,6Registered unemployment oct. Period Last 12 months (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2011/10 Barcelona economia 80 70 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Spanish GDP for the third quarter of 2012 has failed to match the previous quarter. With this, thus experiencing already four consecutive quarters of downward trend due to the loss of momentum in domestic demand. The quarterly national accounts confirm the maintenance of recessive trajectory of GDP of Spain beginning in late 2011. From the estimate for the third quarter, it can be noticed a loss of three tenths of a percent in the previous quarter and 1.6% in annual terms. These results advance a relative slow- down in GDP decline. A slowdown associated with season- al components –a good tourist season in terms of foreign visitors- and specific factors such as the advancement of some acquisitions of goods and services to avoid the VAT increase. There were no changes in the economic climate capable of turning short-term situation. El PIB español correspondiente al tercer trimestre de 2012 no ha conseguido igualar el del trimestre anterior. Con éste, son ya cuatro trimestres consecutivos a la baja como consecuencia de la pérdida de impulso de la demanda interna. La Contabilidad Nacional Trimestral confirma el manteni- miento de la trayectoria recesiva del PIB de España iniciada a final de 2011. De la estimación correspondiente al tercer trimestre se desprende una pérdida de tres décimas porcen- tuales en relación al trimestre anterior y de un 1,6% en el cómputo anual. Estos resultados avanzan una relativa desa- celeración del ritmo de caída del PIB. Una desaceleración asociada a componentes estacionales –una buena temporada turística en cuanto a visitantes extranjeros– y a factores pun- tuales como el adelanto de algunas adquisiciones de bienes y servicios para eludir el aumento del IVA. No se observan cambios en el clima económico capaces de enderezar la coyuntura a corto plazo. -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 CrucerosPernoctacionesOcupadosVehículos Va ria ci ón (% ) 2011/2010 Ultimos 12 meses Precios de consumo (IPC) y salarios / CPI (consumer prices index) and wages Barcelona (provincia) oct.12 — 4,2 — — 2,5Barcelona (province) oct. Cataluña oct.12 — 4,2 — — 2,5Catalonia oct. España oct.12 — 3,5 — — 2,4Spain oct. Zona euro oct.12 — 2,5 — — 2,7Euro zone oct. Salarios pactados en convenio en-st.12 — 2,0 — — 2,6Wages ja-st. -12 -10 -8 -6 -4 -2 0 AlquilerSegunda manoNuevo Va ria ci ón (% ) 2011/2010 Ultimos 12 meses 0 1 2 3 4 5 SalariosZona euroEspañaBarcelona Va ria ci ón (% ) 2011/2010 Ultimos 12 meses Precios del mercado inmobiliario/ Housing prices Viviendas nuevas (€/m2) 1r.sm.12 4.596 –9,6 — — –7,4New housing (€/sq.m.) 1st.half Segunda mano-oferta (€/m2) 1r.sm.12 — –10,3 — — –8,9Second hand housing (€/sq.m.) 1st.half Precio de alquiler(€/mes) II.12 711 –4,6 — — –0,4Transaction price 2nd.Q Plazas de aparcamiento nuevas (€) 1r.sm.12 29.112 –3,1 — — 0,9Parking lots (€) 1st.half Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto / tasa interanual (%) 2011/10 Indicadors Período Período Ultimos 12 meses (%) Consumo, crédito y turismo / Consumption, credit and tourism Matriculación de vehículos III.12 7.070 –15 29.320 –14,4 –23,0 Auto registrations 3rd.Q Ocupados sector (Seguridad Social) III.12 265.243 0,5 — — –0,9 Workers affiliated (Social Security) 3rd.Q Pernoctaciones hoteleras (miles) my-ag.12 6.356 2,8 15.802 2,2 10,5 Hotel overnight stays (thousands) my-ag. Pasajeros de cruceros (miles) III.12 941 –15,1 2.391 –9,4 13,1 Cruise passengers 3rd.Q Period Last 12 months (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2011/10 Barcelona economia 80 71 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La variación interanual negativa del PIB español se explica por la debilidad de la demanda interna que ha restado cuatro puntos porcentuales al crecimiento del PIB mientras que la aportación de la demanda externa se ha estabilizado en los 2,6 puntos porcentuales. Las exportaciones de bienes y ser- vicios han continuado creciendo a un ritmo más moderado que un año antes mientras que las importaciones se reducen de manera paulatina. El fuerte desequilibrio de la balanza comercial española con el exterior se va mitigando. De los principales componentes de la demanda interna la peor evo- lución corresponde a la inversión en activos fijos materiales. Tanto la construcción como la inversión empresarial están a punto de cerrar un ejercicio muy negativo. Una situación que la caída del consumo no puede compensar. The negative interannual variation of Spanish GDP is explained by the weakness of domestic demand that has reduced by four percentage points the GDP growth while the contribution of external demand has stabilized at 2.6 per- centage points. Exports of goods and services have contin- ued to grow at a more moderate pace than a year earlier while imports have reduced its pace more gradually. The strong imbalance of outside Spanish trade balance is appeasing. Of the major components of domestic demand evolution, that of the tangible fixed assets experiences the worst record. Both the construction and business investment are about to close a very negative year. A situation that the fall in consumption cannot compensate. -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 Va ria ci ón (% ) 2010/2009 2011/2010 Ultimos 12 meses Activos Ocupados Contratos Paro registrado / Registered unemployment Total paro registrado oct.12 112.479 2,9 — — 7,7Registered unemployment oct. Paro masculino oct.12 57.102 1,9 — — 7,0Male unemployment oct. Paro femenino oct.12 55.377 4,0 — — 8,4Female unemployment oct. Paro juvenil (16-24 años) oct.12 6.511 –10,7 — — 6,8Youth unemployment (aged 16-24) oct. Total paro registrado (RMB) oct.12 437.089 5,6 — — 9,2Registered unemployment (metrop. area) oct. 0 2 4 6 8 10 12 EspañaCataluñaRMBBarcelona Va ria ci ón (% ) dc.2010 mayo 2012 0 2 4 6 8 10 RMBFemeninoMasculinoTotal Va ria ci ón (% ) 2011/2010 Ultimos 12 meses Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate Barcelona oct.12 14,4 5,9 — — 7,9Barcelona oct. Región Metropolitana (RMB) oct.12 17,8 8,5 — — 10,1Metropolitan area oct. Cataluña oct.12 17,4 7,4 — — 10,2Catalonia oct. España oct.12 20,9 10,6 — — 7,9Spain oct. Mercado de trabajo / Labor market Valor absoluto / tasa interanual (%) 2011/10 Indicadors Período Período Ultimos 12 meses (%) Ocupación / Employment Residentes activos III.12 779.800 –3,9 — — 0,6Active residents 3rd.Q Residentes activos (RMB) III.12 2.461.200 –2,6 — — –0,9Active residents (metropolitan area) 3rd.Q Total ocupados (Seguridad Social) oct.12 969.633 –2,4 — — –2,2Workers affiliated (Social Security) oct. Total ocupados (RMB) (Seg. Social) oct.12 2.039.900 –3,4 — — –2,4Workers affiliated (metrop. area) oct. Contratos laborales registrados jl-oct.12 256.348 –2,3 757.435 –1,8 –0,6Registred employments contracts jl-oct. Period Last 12 months (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2011/10 Barcelona economia 80 72 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Desde la óptica de la oferta, las grandes cifras macroeconó- micas presentan una evolución similar a las de la primera mitad del año, salvo en el terciario. Por una parte, se produ- ce un incremento relativamente significativo de la produc- ción del sector primario mientras que los restantes sectores sufren pérdidas. En el caso de la industria manufacturera el ritmo de caída se modera ligeramente si se compara con el del primer semestre. La construcción lidera el proceso de ajuste de la capacidad productiva de la economía española. La iniciativa privada no está en condiciones de compensar el cuantioso recorte que ha sufrido la inversión en los presu- puestos públicos. El terciario es la última incorporación al grupo de sectores que evolucionan a la baja. Un descenso moderado que afecta a la mayoría de servicios y, por pri- mera vez, a la administración pública, la sanidad y la edu- cación. El ajuste de plantillas –más intenso que el de la producción– explica que aumente la productividad aparente. En términos de ocupación, durante el tercer trimestre de 2012 se ha reforzado la pérdida de puestos de trabajo equivalen- tes a tiempo completo en relación a un año antes. Con la excepción de las actividades inmobiliarias y las profesiona- les, la reducción de puestos de trabajo es común a todos los sectores. Además de la construcción, que ha perdido el equi- valente a una quinta parte del número de ocupados que tenía un año antes, la industria registra un descenso cercano al 6% por segundo trimestre consecutivo. Una consecuencia direc- ta de esta reducción del número de personas ocupadas y de los costes laborales unitarios es la pérdida de peso relativo de las remuneraciones de los asalariados a favor del exce- dente bruto de explotación en la distribución primaria de rentas. Esta coyuntura cada vez más recesiva de la economía es- pañola define también la catalana y, por extensión, la metro- politana. No obstante, las diferencias en la estructura productiva –más secundario y terciario y menos primario y construcción en Barcelona y región metropolitana que en el resto de España– aseguran una evolución de la actividad económica menos negativa en la capital catalana. Uno de los elementos diferenciales a destacar es el dinamismo que han mostrado a lo largo del año los servicios de atención al visi- tante. Tanto los sistemas de transporte de larga distancia co- mo los de acogida han registrado crecimientos notorios del número de usuarios. La nota discordante la pone el trans- porte marítimo que parece optar por la consolidación de los volúmenes conseguidos después de años de intenso creci- miento. From the perspective of supply, major macroeconomic fig- ures show a similar pattern to that of the first half of the year, except in the Tertiary. First, there is a relatively sig- nificant increase in production in the primary sector while the remaining sectors suffer losses. For manufacturing the pace of decline is slightly moderate when compared with the first half. Construction leads the adjustment process of the productive capacity of the Spanish economy. The private sector is not able to offset the substantial cuts in public bud- gets. The tertiary sector is the latest addition to the group of sectors evolving downward. A moderate decline affects most services and, for the first time, public administration, health and education. Adjusting in workforce –more intense than the production- explains the apparent productivity increase. In terms of occupation, during the third quarter of 2012 the loss of full time jobs has been reinforced compared with pre- vious year. With the exception of real estate and the profes- sionals, jobs reduction is common to all sectors. Besides the construction, which has lost the equivalent of a fifth of the number of employed of the previous year, the industry recorded a decline of nearly 6% for the second consecutive quarter. A direct consequence of this reduction in the num- ber of persons employed and unit labour costs is the relative weight loss of wages of employees in favour of gross oper- ating surplus in the primary distribution of income. This increasingly recessionary situation of the Spanish economy also defines the Catalan and, by extension, the metropolitan. However, differences in the productive struc- ture –with more secondary and tertiary than primary and construction in Barcelona and its metropolitan region than in the rest of Spain- ensure evolution of economic activity less negative in the Catalan capital. One of the distinguishing features to note is the dynamism that has shown, throughout the year, the care services to visitors sector. Both long dis- tance transport systems and hosting visitors have recorded a notorious growth in the number of users. The discordant note is that of the shipping transport seeming to opt for the consolidation of volumes achieved after years of strong growth. Barcelona economia 80 73 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La incertidumbre que ensombrece las expectativas tanto en España como en el resto de Europa ha empezado a contener el ritmo de crecimiento de la actividad turística en Barcelona. En lo que va de año, el número de viajeros de vuelos inter- nacionales ha crecido casi el 11%, las pernoctaciones hote- leras, a pesar de la contención que se prevé durante el último tercio del año, también han crecido ligeramente. Por contra, el resto del terciario se decanta por una caída moderada de los volúmenes de actividad. La construcción mantiene un nivel de actividad de subsistencia en el segmento privado combinando unas pocas promociones residenciales nuevas con obras de reforma de bajo presupuesto y otras de más envergadura centradas en el aumento y modernización de la oferta hotelera. La actividad industrial metropolitana, muy pendiente de los mercados exteriores, empieza a notar la debilidad de la coyuntura europea. La pésima evolución del mercado laboral explica que la población activa empiece a perder efectivos. En relación al mercado de trabajo, que en última instancia es lo que más preocupa a la mayoría de la población, la evolu- ción continua sin ser positiva. Eso no quita que en términos comparativos la mayoría de los indicadores ofrezcan una visión de la evolución del número de ocupados y parados más favorable en la capital que en el resto del país. Un aspecto a destacar y a seguir en el futuro es la consoli- dación del cambio de tendencia que se observa en la pobla- ción activa. Después de un trienio de relativa estabilidad sesgada a la baja, últimamente se detecta una bajada consi- derable. Un movimiento imputable a una diversidad de cau- sas entre las que sobresalen un moderado descenso de la población en edad de trabajar como consecuencia de cam- bios en los flujos migratorios, una salida del mercado labo- ral regulado por parte de parados sin derecho a prestación y sin expectativas razonables de encontrar trabajo y un alar- gamiento del período formativo que retrasa la incorporación efectiva al mercado de trabajo de muchos jóvenes. En defi- nitiva, un recorte de las tasas de actividad que si se alarga en el tiempo complicará la recuperación de los niveles de renta y bienestar anteriores a la crisis. The uncertainty clouding expectations in Spain and in the rest of Europe has begun to contain the growth pace of tourism in Barcelona. So far this year, the number of passengers on international flights has grown nearly 11%, the overnight stays, despite containment expected during the last third of the year, have also increased slightly. In contrast, the remaining tertiary records a moderate decline in the volume of activity. Construction maintains subsistence like level of activity in the private sector by combining a few new residential devel- opments with renovations and other low budget and big scale focused on increasing scale and modernization of the hotels. The metropolitan industrial activity, keeping an eye on foreign markets, is starting to experience the weakness of the European situation. The dismal labour market trend explains that the labour force starts to diminish. As per the labour market, which is ultimately the most wor- rying for most of the population, its trend continues being negative. That does not mean that, comparatively speaking, most indicators provide insight of the evolution of the num- ber of employed and unemployed persons, more favourably in the capital than in the rest of the country. A noteworthy aspect to monitor in the future is the consoli- dation of the turnaround seen in the workforce. After three years of relative stability biased downward, a considerable drop is recently noticed. A movement attributable to a vari- ety of causes among which a moderate decline in working age population as a result of changes in migration flows, a regulated labour market exit by unemployed without benefit entitlement and no reasonable expectation of finding work and a lengthening of the formative period which delays the effective incorporation into the labour market of many young people. In short, an activity rate cut that, if main- tained, will complicate the recovery of income and welfare levels before the crisis. novembre 2012 | núm. 80