Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana novembre 2011 | núm. 77 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana . novembre 2011 | núm. 77 Ajuntament de Barcelona Alcalde Xavier Trias Gabinet Tècnic de Programació BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat fax: 93 402 34 04 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 77. Novembre 2011 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Dipòsit legal: B.26.464/91 L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Sant Jaume 1, Edifici Palau, 2a pl., 08002. Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 11 Conjuntura industrial 12 II. Finances 15 Sistema financer 16 Mercat de renda variable 19 III. Consum, comerç i preus 21 Preus de consum 22 Consum d’aigua 24 Matriculació de vehicles 25 IV. Transports i comunicacions 27 Port: mercaderies i passatgers 28 Aeroport: passatgers i mercaderies 32 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 35 V. Turisme, fires i congressos 37 Activitat turística 38 VI. Construcció 41 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 42 Construcció d’habitatges 44 Llicències d’obres 46 VII. Mercat immobiliari 49 Preus al mercat residencial 50 VIII. Mercat de treball 53 Població activa i ocupada 54 Llocs de treball ocupats 56 Contractació laboral 60 Atur registrat 62 IX. Distribució de la renda 67 Distribució territorial de la RFD per càpita a Barcelona 2010 68 Resumen/Summary 73 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 74 novembre 2011 | núm. 77 Síntesi de la conjuntura 6Síntesi de la conjuntura El creixement de l’economia mundial tanca el tercer trimestre de l’any amb símptomes de desacceleració com a conseqüència de la notable pèrdua d’impuls que registren les principals economies occidentals. Durant la major part de l’any, els indicadors de conjuntura refe- rits a l’economia mundial han informat de l’extrema dificultat de consolidar el procés de sortida de la recessió de 2009 amb la intensitat mostrada al llarg de 2010. El sector privat sembla que no estava ni està en disposició de reforçar i molt menys de subs- tituir les polítiques expansives públiques. L’impacte del tsunami i posterior desastre nuclear del Japó sobre el creixement de la producció d’una de les principals economies mundials, i sobre el preu del petroli, accentuat aquest darrer impacte per les revol- tes del nord d’Àfrica i Orient Mitjà, han fet descarrilar una bona part de les previsions. La crisi financera internacional, tancada en fals i substituïda en les primeres pàgines informatives per la recessió que va gene- rar i posteriorment per l’aparent facilitat amb la que es va re- prendre la senda expansiva, continua latent rere la crisi del deute sobirà que manté quasi segrestada i paralitzada l’economia euro- pea. També la dels Estats Units viu sota l’amenaça d’un volum d’endeutament que, a la llum del creixement previst a mitjà ter- mini, es veu sobredimensionat. L’economia europea, que a començament de 2011 semblava en condicions de liderar el procés de creixement entre els països més desenvolupats, és vista, sis mesos més tard, com un notable llast per la recuperació de l’economia mundial. Les primeres estimacions difoses del creixement del PIB del tercer trimestre confirmen que molt probablement l’economia de la zona euro acabarà l’any amb un creixement intertrimestral nul o fins i tot lleument negatiu. La dificultat d’articular mesu- res econòmiques i polítiques d’abast europeu a partir de reali- tats nacionals molt diferents ha propiciat la progressiva exten- sió del virus del deute sobirà a una bona part de la perifèria de la UE. Aquest fet explica la creixent pèrdua de confiança dels mercats financers en la capacitat dels països europeus més endeutats per a fer front als seus compromisos financers. La realitat és que l’aplicació de manera immediata de polítiques severes de consolidació fiscal amb l’objectiu de recuperar en un futur de difícil delimitació un creixement econòmic sostin- gut i sobre bases més fermes, està frenant un procés expansiu ja de per sí molt apuntalat. El 0,2% de creixement intertrimes- tral estimat per la zona euro corresponent al tercer trimestre respon al to encara moderadament expansiu que ha mantingut l’economia alemanya. Si ens limitem a les economies de més pes relatiu sobre el total, la francesa, igual que l’espanyola i la italiana, contribueixen menys al creixement del conjunt. 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic. 3 Les de la UE corresponen a la Zona euro. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE i Ministerio de Economía y Hacienda. Hacienda. Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea Espanya IV.10 I.11 II.11 III.11 IV.10 I.11 II.11 III.11 IV.10 I.11 II.11 III.11 PIB 3,1 2,2 1,6 1,5 2,1 2,4 1,7 1,4 0,7 0,9 0,8 0,8 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 3,7 2,6 1,5 1,1 2,0 1,7 1,0 –0,9 –0,7 –1,7 –1,2 aportació al creixement del PIB (p.p.) Demanda externa –0,5 –0,4 0,2 0,4 0,1 0,7 0,6 1,6 1,6 2,5 2,0 aportació al creixement del PIB (p.p.) Indicador de clima econòmic2 101,3 102,7 102,7 101,6 105,3 106,9 105,0 97,9 92,0 92,2 92,9 92,2 Índex: 1990–2008=100 Producció industrial 6,2 5,4 3,8 3,4 7,6 6,2 3,9 3,6 0,4 1,5 –1,2 –1,2 Taxa de variació anual (%) Població activa ocupada 0,5 0,6 0,3 0,3 0,2 0,5 0,4 –1,4 –1,4 –1,1 –1,9 taxa de variació anual (%) Taxa d’atur 9,6 8,9 9,1 9,1 9,6 9,5 9,5 9,6 20,3 21,3 20,9 21,5 en % de la població activa Preus de consum1 1,5 2,7 3,6 3,9 2,7 3,1 3,1 3,3 3,0 3,6 3,2 3,1 taxa de variació anual (%) Exportacions3 28,7 19,6 3,9 7,1 22,5 21,1 13,4 10,0 19,9 25,1 14,7 15,1 taxa de variació interanual (%) Importacions3 25,7 20,2 2,9 4,3 25,3 23,3 12,7 9,2 15,3 19,0 6,5 8,9 taxa de variació interanual (%) Tipus d’interès a curt termini1 0,35 0,34 0,22 0,28 0,98 1,13 1,39 1,46 1,08 1,17 1,49 1,68 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d’interès a llarg termini1 3,29 3,44 3,00 1,98 3,92 4,15 4,14 3,58 5,37 5,25 5,48 5,20 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,322 1,400 1,439 1,377 — — — — Unitats de $ per Euro 7Barcelona economia 77Síntesi de la conjuntura EUAEspanya UE Producte Interior Brut (variació anual)(%) Catalunya -6 -4 -2 0 2 4 6 201120102009200820072006 L’economia espanyola s’estanca durant el tercer trimestre en relació amb l’anterior i repeteix el 0,8% de creixement interanual del segon trimestre. Segons la Comptabilitat Nacional Trimestral, l’economia espa- nyola no ha crescut gens durant els mesos d’estiu. Un resultat que, malgrat l’evolució lleument alcista de la variació inter- anual, anuncia l’esgotament de la trajectòria expansiva del dar- rer any i mig. Un canvi de tendència imputable bàsicament a la reducció de la despesa pública derivada de l’aplicació de polí- tiques de consolidació fiscal amb l’objectiu d’avançar en la necessària reducció del dèficit públic. Aquesta contenció de la despesa repercuteix negativament sobre una demanda esmorte- ïda per l’endeutament que suporta i que li dificulta l’accés a nou crèdit. En conseqüència, la contracció de la demanda inter- na obliga a continuar delegant el protagonisme de la recupera- ció econòmica en el sector exterior. Un repte cada cop més complicat perquè si bé les importacions es moderen per la mateixa davallada de la demanda interna, les exportacions espanyoles es veuen afectades, al seu torn, per la moderació del creixement de la demanda dels consumidors europeus, ara per ara, els seus principals clients. El dinamisme de l’activitat exportadora explica l’evolució moderadament positiva de la inversió en béns d’equipament. Dels diferents components de la demanda nacional, a banda de la notable contracció de la despesa en consum final del sector públic compensat només parcialment per la despesa privada en consum, en sobresurt la reducció, un trimestre més, de la for- mació bruta de capital fix. Tot i que la taxa de variació sembla que es modera lleument –un fet previsible després de més de tres anys de davallada sostinguda– l’evolució de la construcció –caiguda d’un 7,4% interanual– continua condicionant el volum d’inversió total de l’economia espanyola. La ja esmen- tada contenció de la despesa pública ha incidit directament en una reducció dels volums de producció del sector, agreujant encara més els problemes de solvència que arrossega com a conseqüència de l’endeutament acumulat durant la fase alcista del cicle. Un escenari grisós pel que no s’esperen canvis a mitjà termini. EUACatalunya Espanya UE Preus de consum (variació anual)(%) 201120102009200820072006-2 -1 0 1 2 3 4 5 6 EUACatalunya Espanya UE Taxa d’atur (en % de la població activa)(%) 0 4 8 12 16 20 24 201120102009200820072006 Preus de les primeres matèries i del petroli (Índex 2005 = 100)Índex $/barril 0 30 60 90 120 150 180 210 240 0 20 40 60 80 100 120 140 201120102009200820072006 índex gral.($) índex gral.(€) Brent ($) 8Síntesi de la conjuntura Des de l’òptica de l’oferta, la pèrdua de l’escàs dinamisme que mostrava el PIB abans de l’estiu és imputable majoritàriament al terciari. A grans trets i segons les variacions interanuals, l’ac- tivitat manufacturera assoleix un ritme de creixement notable que pràcticament li assegura el lideratge en l’evolució anual del PIB. Contràriament, la construcció continua perdent pes relatiu sobre el total de la producció i s’ha de conformar en moderar, trimestre a trimestre, aquesta pèrdua. El conjunt del terciari ha mantingut la trajectòria expansiva amb un creixement interanu- al de només vuit dècimes percentuals, una menys que el tri- mestre anterior i 1,2 punts percentuals menys que un any abans. Es tracta de l’increment més reduït del darrer any i mig. Un fet imputable a l’evolució de segments com ara l’activitat finance- ra i assegurances, el comerç i transport i els serveis personals, artístics i recreatius. La inflació es modera i tendeix a convergir amb l’europea. En paral·lel al procés de desacceleració del PIB, les tensions inflacionistes han encetat un període de moderació a partir del segon trimestre. Del 3,8% de variació interanual de l’índex ge- neral dels preus de consum corresponent a l’abril s’ha passat al 3% d’octubre. Alhora, la revisió a la baixa de les expectatives de creixement econòmic per a les economies avançades ha con- tribuït a contenir les cotitzacions del petroli i de les primeres matèries bàsiques en els mercats internacionals. Aquesta és una evolució que ha d’afavorir que l’índex general de preus de con- sum a Espanya continuï baixant els propers mesos. El dife- rencial de preus amb la mitjana de la UE és pràcticament nul després del repunt de començament d’any. Una condició que estimula la competitivitat de la producció autòctona en el mercat europeu i en definitiva, l’exportació, que, val la pena recordar-ho, haurà d’ésser el principal motor de tracció de l’e- conomia espanyola els propers anys. -10 -5 0 5 10 15 20 AturOcupacióExportacionsPIB Va ria ci ó (% ) 2010/2009 darrers 12 mesos Serveis Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 2n.tr.11 — 1,7 — — 1,5 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 3r.tr.11 834.558 –1,8 — — 0,5 Atur registrat sectorial oct.11 80.218 7,9 — — 1,1 Viatgers per l’aeroport (milers) 3r.tr.11 10.569 19,4 33.639 18,8 6,5 Viatgers per l’aeroport (internac., milers) 3r.tr.11 7.009 23,6 21.003 24,5 8,1 Nombre de viatgers pel port (milers) 3r.tr.11 1.685 16,2 3.794 9,9 7,6 Tràfic portuari de mercaderies (m. tones) 3r.tr.11 11.145 –0,5 44.434 5,1 2,6 Viatges en transport públic urbà (milers) 3r.tr.11 141.427 1,9 622.572 1,7 1,9 L’evolució dels mesos d’estiu ha reforçat la tendència expansiva del primer semestre pel que fa al sector turística i de viatges en general. El dinamisme d’aquests segments –una de les notes de color del tri- mestre– ha permès compensar la pèrdua d’activitat d’altres subsectors. No ha estat suficient però, per evitar que el conjunt del terciari comenci a perdre llocs de treball. -3 0 3 6 9 12 15 18 21 OcupacióMercaderies port Viatgers port i aeroport PIB Va ria ci ó (% ) 2010/2009 darrers 12 mesos -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 AturOcupacióSuperf. previstaPIB Va ria ci ó (% ) 2010/2009 darrers 12 mesos Construcció Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 2n.tr.11 — –4,4 — — –4,5 Obra pública licitada (Catalunya) (milions€) ab-ag.11 485 –73,9 1.603 –67,0 –38,8 Habitatges iniciats 3r.tr.11 175 –65,7 953 –55,4 46,1 Llicències d’obres aprovades — superfície prevista (m2) 3r.tr.11 53.908 –37,1 784.908 9,8 –24,4 — habitatges nous previstos 3r.tr.11 105 –57,3 1.557 –22,4 –15,3 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 3r.tr.11 40.817 –15,3 — — –12,1 Atur registrat sectorial oct.11 12.579 6,8 — — –5,0 Les poques dades disponibles i la provisionalitat d’algunes d’elles no és obstacle per concloura que encara no es pot donar per acabat el procés d’ajust que la construcció ha suportat al llarg dels darrers quatre anys. L’obra iniciada i la licitada cauen amb força, igual que l’ocupació. Les xifres d’atur repunten a l’alça després de la treva de 2010. Indústria, construcció i serveis Valor absolut i taxa interanual (%) Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 10/09 Indústria Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 2n.tr.11 — 0,5 — — 2,7 Índex de producció (Catalunya) 3r.tr.11 — 0,2 — — 3,1 Exportacions (Catalunya) (milions €) 2n.tr.11 12.948 15,8 49.091 16,8 14,5 Preus industrials (Catalunya) set.11 — 6,3 — — 4,9 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 3r.tr.11 69.846 –4,8 — — –5,2 Atur registrat sectorial oct.11 11.339 –1,5 — — –6,5 La contracció de la demanda interna i l’afebliment de l’externa comença a passar factura a l’activitat in- dustrial. S’alenteix el procés de millora del mercat de treball alhora que es manté la pressió dels costos sobre els preus de sortida de fàbrica. 9Barcelona economia 77Síntesi de la conjuntura La pèrdua d’impuls del creixement del PIB obliga a nous ajustaments de plantilles. Atesa la informació disponible en el moment d’elaborar aquest informe, l’evolució de l’economia catalana no difereix excessi- vament de l’espanyola. Es poden trobar petites diferències en sectors molt concrets però de transcendència limitada. En defi- nitiva, no s’observen trets diferencials remarcables en l’evolu- ció del sector exterior ni en el mercat laboral. En el cas de la indústria, sector que ha esdevingut estratègic per la seva capa- citat de generar valor afegit i de substituir demanda interna per externa, els índexs de producció han perdut el dinamisme d’un any abans però es mantenen en valors positius. No així al con- junt d’Espanya. La diferència bàsica s’ha de buscar en què els sectors productors de béns d’equipament i de consum catalans han mostrat una major capacitat d’adaptació a conjuntures ad- verses que no pas els del conjunt d’Espanya. Els indicadors del mercat laboral també deixen entreveure un molt petit biaix en el mateix sentit. Pel que fa a l’economia barcelonina i de la regió metropolita- na, el pes del terciari en el cas de la primera i de la indústria en l’entorn metropolità en condicionen els principals trets. La construcció residencial, igual que a la resta d’Espanya, no mos- tra cap senyal de canvi de conjuntura. Un canvi que hauria de passar prèviament per reduir l’ampli estoc de productes acu- mulats, la majoria amb una valoració poc ajustada a la realitat actual del mercat. Un procés que passa per la reactivació de la demanda latent que es manté en stand by, ja sigui per la manca de crèdit o perquè espera un canvi a millor de les perspectives econòmiques o un preu més atractiu. En definitiva, no es donen les condicions per a una reactivació a curt termini de l’activitat constructora. -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 Passatgers creuers OcupacióPernoctacionsMatriculació Va ria ci ó (% ) 2010/2009 darrers 12 mesos Preus de consum (IPC) i salaris Barcelona (província) oct.11 — 3,1 — — 2,9 Catalunya oct.11 — 3,1 — — 3,0 Espanya oct.11 — 3,0 — — 3,0 Subjacent oct.11 — 1,7 — — 1,5 Zona euro oct.11 — 3,0 — — 2,2 Salaris pactats en acords col·lectius gn-ag.11 — 2,7 — — 1,4 L’augment de les tensions inflacionistes a final d’estiu situa l’índex general de preus de consum a la zona euro en una cota similar a la catalana i espanyola. S’esvaeix el diferencial d’inflació dels dotze mesos anteriors. Els preus del petroli frenen una desacceleració de la inflació més en sintonia amb l’atonia de la demanda. Preus del mercat immobiliari Compravenda sostre residencial — Habitatges nous (€/m2) 1r.sem.11 5.082 –6,9 — — –3,7 — Habitatges de segona mà (€/m2) 1r.sem.11 3.756 –5,7 — — –2,1 — Places d’aparcament (€) 1r.sem.11 30.050 0,6 — — 0,9 Lloguer (€/mes) — Sostre residencial 2n.tr.11 745 n.d. — — –1,6 L’accentuació del retrocés dels preus de venda durant el primer semestre d’enguany respon a l’atonia mos- trada pel mercat residencial després del revifament puntual de 2010. Les restriccions creditícies limiten la demanda d’habitatge i pressionen a la baixa els preus de venda. -8 -6 -4 -2 0 Lloguer habitatge Habitatges segona mà Habitatges nous Va ria ci ó (% ) 2010/2009 2011/2010 0 1 2 3 4 SalarisSubjacentEspanyaBarcelona Va ria ci ó (% ) 2010/2009 darrers 12 mesos Turisme, consum i preus Valor absolut i taxa interanual (%) Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 10/09 Consum, crèdit i turisme Matriculació de vehicles st.-oc.11 5.841 –9,5 33.758 –22,9 8,4 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 3r.tr.11 263.907 –1,8 — — 0,1 Saldo viu del crèdit (milions €)(província) jn.11 267.565 –4,1 — — 0,2 Pernoctacions hoteleres (milers) mg-ag.11 6.183 15,5 15.468 15,0 9,6 Visitants que pernocten a la ciutat (milers) mg-ag.11 2.864 9,0 7.452 8,9 10,2 Passatgers de creuers (milers) 3r-tr.11 1.110 21,1 2.637 11,8 9,1 Amb l’excepció de les pernoctacions hoteleres i els passatgers de creuers –que creixen amb força–, la majoria dels indicadors relacionats amb el consum han evolucionat a la baixa. La matriculació de vehicles n’és un bon exemple. A destacar també la lleu contracció del saldo viu del crèdit bancari al sector privat. 10 Síntesi de la conjuntura De la diversitat d’indicadors de consum i d’activitat terciària disponibles en destacarem el descens del nombre de vehicles nous matriculats –imputable a la concentració de vendes d’un any abans i a la precarietat del mercat de treball– i la contenció del crèdit bancari al sector privat com a exemples de l’atonia de la demanda interna. Per contra, el sector turístic de la ciutat ha viscut un estiu d’alta ocupació hotelera, d’augments rellevants en el nombre de viatgers de creuers i en el trànsit aeri interna- cional. Tot plegat s’ha traduït en un increment del nombre d’ocupats en aquests segments de negoci que ha servit per miti- gar la pèrdua de llocs de treball en el conjunt del terciari. Però insuficient per evitar que per segon trimestre consecutiu el ter- ciari s’afegeixi a l’evolució baixista que mantenen la resta de sectors. Per acabar, un breu repàs als principals indicadors del mercat de treball de Barcelona i entorn metropolità per constatar com ha impactat la conjuntura econòmica en els volums d’ocupació i d’atur de la població. Les dades bàsiques ens informen que durant el tercer trimestre de 2011 s’ha accentuat fins el 2,5% anual la trajectòria descendent del nombre d’ocupats afiliats a la Seguretat Social iniciada el 2008. En conseqüència, l’atur registrat, amb una variació interanual a l’octubre del 6,4% a la capital i dos punts percentuals més al conjunt metropolità, ha reprès la trajectòria alcista deixant en un no res la tendència estabilitzadora mostrada durant la segona meitat de 2010. Les taxes d’atur registrat repunten i assoleixen nous màxims per so- bre del 16% en el cas de la regió metropolitana i de Catalunya mentre que per a la població activa de Barcelona, no supera el 13,5%. El contrapunt positiu és que la taxa d’ocupació ha repuntat en relació amb un any abans. -3 -2 -1 0 1 2 3 4 ContractesOcupatsTaxa d’ocupació Població activa Va ria ci ó (% ) 2010/2009 darrers 12 mesos Atur registrat Total atur registrat oct.11 109.266 6,4 — — –0,2 Atur masculí oct.11 56.040 5,3 — — –2,3 Atur femení oct.11 53.226 7,5 — — 2,2 Atur juvenil oct.11 7.289 4,6 — — –14,6 Taxa d’atur registrat oct.11 13,5 4,7 — — 0,8 Total atur registrat (RMB) oct.11 413.991 8,4 — — –0,5 Taxa d’atur registrat (RMB) oct.11 16,4 8,6 — — –0,7 Les polítiques de contenció de la despesa pública en un context de refredament del creixement econòmic europeu afectat per la crisi del deute entre altres factors, explica el repunt de les xifres d’aturats després de la contenció mostrada durant la segoname meitat de 2010. Les taxes d’atur també s’orienten a l’alça. -4 -2 0 2 4 6 8 10 Atur RMBAtur femeníAtur masculíTotal atur Va ria ci ó (% ) 2010/2009 darrers 12 mesos Mercat de treball Valor absolut i taxa Interanual (%) Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 10/09 Ocupació Població activa estimada 3r.tr.11 811.500 2,6 — — –1,8 Població activa estimada (RMB) 3r.tr.11 2.527.130 –0,4 — — 0,2 Taxa d’ocupació (16-64 anys) 3r.tr.11 67,3 1,8 — — –0,9 Ocupats afiliats a la Seguretat Social oct.11 993.597 –2,5 — — –0,7 Ocupats afiliats a la Seg. Social (RMB) oct.11 2.110.180 –2,5 — — –0,7 Contractes laborals registrats 3r.tr.11 190.322 –3,1 770.756 –1,2 2,8 La situació de feblesa que presenta el creixement econòmic malgrat una temporada turística molt notable pel que fa al nombre de visitants estrangers, es fa sentir en una disminució del nombre de contractes labo- rals formalitzats i de llocs de treball ocupats. I. Indústria (%) Evolució del PIB industrial (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) PIB pm PIB indústria -20 -15 -10 -5 0 5 II.11I.11IV.10III.10II.10I.10IV.09III.09II.09I.09IV.08III.08 (%) Índex de producció industrial (Catalunya) (taxes de variació interanual) General Consum Equipament Intermedis -4 0 4 8 12 III.11II.11I.11IV.10III.10II.10I.10 12 Conjuntura industrial 1 Variacions interanuals. 2 Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. Indicadors d’activitat industrial1 3r.tr.10 4t.tr.10 1r.tr.11 2n.tr.11 3r.tr.11 Catalunya PIB (Variació real) 2,0 2,7 1,7 0,5 Índex Producció (IPI) —Total indústria 4,4 3,1 1,4 –2,4 0,2 —Energia 9,4 13,2 –14,4 –11,0 –1,9 —Intermedis 2,5 –0,8 3,6 –2,5 –2,9 —Equipament 2,7 1,6 10,1 4,0 7,2 —Consum 5,8 4,9 –0,2 –3,0 0,8 Exportacions de béns 17,2 19,4 18,8 15,8 16,0 Importacions de béns 12,9 15,4 20,0 4,4 5,7 Índex Clima (ICI)2 –17,8 –16,0 –12,0 –13,5 –17,4 Índex Preus (IPRI)3 3,3 4,9 7,0 6,6 6,3 Cost laboral/treballador 2,1 –0,6 –1,1 –0,2 Afiliats Seguretat Social3 –4,4 –3,5 –2,6 –2,6 –2,8 Aturats registrats3 –4,7 –8,5 –8,9 –6,5 –3,0 Espanya PIB (Variació real) 0,6 1,3 3,3 2,4 3,1 Índex Producció (IPI) —Total indústria 0,0 0,1 3,2 –1,8 –2,2 —Energia 4,1 5,0 0,7 –3,1 –5,2 —Intermedis 1,4 0,6 6,4 –3,5 –4,8 —Equipament –6,7 –3,5 4,3 1,8 2,2 —Consum 0,7 –0,3 0,1 –1,5 –0,3 Exportacions de béns 16,8 20,2 24,2 13,6 15,8 Importacions de béns 9,7 11,1 15,1 1,6 6,1 Índex Clima (ICI)2 –14,9 –13,0 –13,2 –14,0 –14,7 Índex Preus (IPRI)3 3,4 5,3 7,8 6,7 7,1 Cost laboral/treballador 2,1 2,3 1,3 1,6 Afiliats Seguretat Social3 –3,5 –2,9 –2,1 –2,4 –2,9 Aturats registrats3 –0,7 –3,4 –3,9 –2,7 –0,1 Crèdit (Saldo viu)3 –0,7 0,1 –2,4 –3,9 El perfil de l’índex de producció industrial exemplifica el pro- gressiu afebliment de la recuperació de l’activitat industrial a Catalunya. La persistent atonia de la demanda interna, condi- cionada per l’augment de l’atur i el difícil accés d’empreses i consumidors al crèdit, explica que la indústria productora de béns de consum no pugui mantenir la trajectòria expansiva exhibida durant la major part de 2010. La producció de béns intermedis també comença a notar el refredament de la represa econòmica tant a Espanya com a la resta d’Europa. Així, el lleu repunt de la producció industrial durant els mesos d’estiu, asso- lit en un context baixista a la resta d’Espanya, no sembla pas que hagi de tenir continuïtat. Només el segment dels béns d’equi- pament, gràcies a la demanda externa, es desmarca del to grisós que caracteritza la resta de branques manufactureres. L’evolució de l’índex de clima industrial sembla confirmar el canvi de tendència de la trajectòria moderadament expansiva del bienni 2009-2010. Una evolució novament baixista que es veu acompanyada per la pèrdua d’impuls que es manifesta també a l’activitat fabril del conjunt d’Espanya. Cal destacar, per l’impacte que pot tenir en les exportacions de productes intermedis i d’equipament, l’empitjorament del clima industrial al conjunt de la UE. El creixement de l’activitat industrial a Catalunya ha perdut intensitat a mesura que avançava l’any. Les raons s’han de buscar en la contracció de la demanda interna i la manifesta feblesa que evidencia la recuperació de l’economia europea. El to moderadament positiu que desprenien els resultats dels ín- dexs de producció industrial de començament de 2011 i que sem- blaven donar continuïtat als senyals de recuperació de l’activi- tat industrial d’un any abans, s’ha enfosquit notablement durant els trimestres centrals d’enguany. La variació del PIB sectorial corresponent al segon trimestre –el tercer encara no es coneix en el moment de tancar aquesta edició– ja anunciava que l’acti- vitat manufacturera perdia vigor. Fins el punt que el creixement interanual del PIB de la indústria cedia la posició de lideratge sobre la resta de sectors que havia mantingut durant la major part de 2010. En aquest punt, només la indústria exportadora pot evitar que el sector entri novament en recessió severa. 13 Saldos Indicador del clima industrial (ICI) Espanya Unió EuropeaCatalunya -50 -40 -30 -20 -10 0 10 201120102009200820072006 (%) Índex de preus industrials (Catalunya) (Variació interanual) Consum Equipament IntermedisGeneral -10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 201120102009200820072006 Barcelona economia 77Conjuntura industrial Nota: Mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Exportacions de productes industrials (Catalunya) Segons contingut tecnològic (Milions d’€) Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 1999 26.908 3.448 13.362 3.174 6.924 2000 32.614 4.531 16.148 3.965 7.969 2001 35.438 4.567 17.926 4.190 8.756 2002 35.897 4.991 17.752 4.248 8.906 2003 36.269 4.966 18.008 4.362 8.933 2004 38.166 4.908 19.323 4.857 9.078 2005 41.393 6.207 20.732 5.298 9.156 2006 45.618 6.945 22.361 6.610 9.702 2007 47.932 6.509 24.315 6.670 10.438 2008 48.333 6.617 23.246 7.070 11.400 2009 39.597 5.049 18.089 5.669 10.790 1r.tr. 9.385 1.281 4.107 1.343 2.654 2n.tr. 9.936 1.235 4.673 1.448 2.580 3r.tr. 9.851 1.178 4.473 1.379 2.821 4t.tr. 10.425 1.355 4.836 1.499 2.735 2010 45.339 5.362 21.904 6.673 11.401 1r.tr. 10.580 1.226 5.207 1.523 2.624 2n.tr. 11.184 1.322 5.409 1.720 2.734 3r.tr. 11.258 1.322 5.269 1.664 3.003 4t.tr. 12.317 1.492 6.019 1.766 3.039 2011 1r.tr. 12.568 1.286 6.353 1.814 3.116 2n.tr. 12.948 1.290 6.510 1.992 3.156 Alt i mitjà Baix i mitjà Variació (%) Total alt baix 2n.tr.2011/2n.tr.2010 15,8 15,9 15,6 1r.sem.2011/1r.sem.10 17,2 17,3 17,2 2010/2009 14,5 17,8 9,8 2009/2008 –18,1 –22,5 –10,9Les exportacions manufactureres creixen a molt bon ritme i han superat ja els màxims anuals previs a la crisi. Baixa l’atur però també l’ocupació. A l’espera de conèixer les xifres definitives corresponents als mesos d’estiu –les provisionals apunten a un manteniment de la tendència alcista– cal destacar el fort impuls que ha registrat l’exportació de manufactures durant el primer semestre de 2011. Un augment de l’ordre del 17% que s’acumula a un increment de similar intensitat d’un any abans. Sembla confirmat que malgrat la desacceleració del creixement que s’espera per als darrers mesos d’enguany, 2011 es tancarà amb més de 50.000 milions d’€ d’exportacions de manufactures catalanes. Aquest nou màxim del volum d’exportacions industrials coin- cideix amb una notable contenció de les importacions de pro- ductes equivalents, imputable a la contracció de la demanda interna, a l’enfosquiment de les expectatives i també a la sub- stitució de productes importats de gamma alta per altres de més assequibles o de producció autòctona. La coincidència d’aques- tes dues tendències divergents afavoreix la millora del saldo comercial amb l’exterior, una de les vies més efectives de recu- peració de la trajectòria expansiva del PIB i, a mitjà termini, de l’ocupació. milions d’€ (%) Exportacions industrials (Catalunya) 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 -30 -20 -10 0 10 20 30 201120102009200820072006 taxa de variació interanual (%) total acumulat darrers dotze mesos saldos Tendència de l’activitat industrial Facturació a l’estranger Preus venda Perspectives de negoci Evolució del negoci -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 201120102009200820072006 Conjuntura industrial Enquesta de clima empresarial (ECE) (província) 3r.tr.10 4t.tr.10 1r.tr.11 2n.tr.11 3r.tr.11 Valoració del període Marxa del negoci Normal 45 42 41 49 44 Saldo –3 0 2 –7 –27 Grau d’utilització de la capacitat productiva % 71 74 70 71 68 Variació sobre trimestre anterior Marxa del negoci Igual 42 46 39 43 45 Saldo –3 10 3 3 –28 Facturació total Igual 35 35 29 36 34 Saldo –14 12 6 6 –34 Facturació a l’estranger Igual 44 37 40 43 40 Saldo 9 26 24 23 –11 Preus de venda Igual 76 78 59 69 73 Saldo –9 –3 8 1 –15 Nombre de treballadors Igual 74 70 63 73 75 Saldo –6 –3 2 –6 –13 Inversió realitzada Igual 72 72 71 67 73 Saldo –4 –4 –2 6 –6 Perspectives a curt termini (ECE) (província) 3r.tr.10 4t.tr.10 1r.tr.11 2n.tr.11 3r.tr.11 Marxa del negoci Igual 54 62 58 55 56 Saldo 9 5 13 –2 –5 Facturació total Igual 47 49 53 49 48 Saldo 9 5 20 –7 1 Facturació a l’estranger Igual 56 53 61 53 55 Saldo 21 22 26 5 17 Preus de venda Igual 80 50 74 83 78 Saldo –2 22 10 –2 –6 Preus als proveïdors Igual 67 38 52 61 75 Saldo 23 42 39 18 7 Nombre de treballadors Igual 78 82 82 81 82 Saldo –11 –5 –2 –7 –7 Inversió prevista Igual 76 74 77 81 78 Saldo –2 3 8 –6 –8 Grau d’utilització de la capacitat productiva % 72 72 74 71 70 saldos Evolució de l’ocupació i la inversió industrial Ocupació Inversió -50 -40 -30 -20 -10 0 10 III.11II.11I.11IV.10III.10II.10I.10IV.09III.09II.09I.09 14 L’elevada cotització del petroli és un dels factors que explica el sostingut encariment de l’energia d’ençà la segona meitat de 2010. Un procés que ha repercutit directament en l’evolució dels costos de producció industrial i especialment en el seg- ment dels béns intermedis. Les perspectives apunten a una lleu correcció a la baixa durant el darrer trimestre de l’any com a conseqüència de l’afebliment de la demanda. El clima empresarial de la indústria metropolitana tendeix a empitjorar. La raó omnipresent és la feblesa de la demanda. Els resultats de l’enquesta de clima empresarial corresponents al tercer trimestre d’enguany ofereixen una valoració de l’acti- vitat industrial metropolitana menys satisfactòria que la d’un any abans. En la majoria de qüestions –marxa del negoci, fac- turació, volum d’ocupació, inversió– es manté relativament inalterable el percentatge d’empresaris que manifesten que no han notat canvis –ni a millor ni a pitjor– en relació amb el tri- mestre anterior. És igualment general l’augment del percentat- ge d’empresaris que manifesten que han reduït vendes, tant al mercat espanyol com a l’estranger. És a dir, que el seu negoci no va tan bé com un any abans. Una de les conseqüències és que s’ha reduït la capacitat productiva utilitzada i el volum d’o- cupació. En aquest context és lògic que les perspectives a curt termini hagin perdut un xic de brillantor tot i conservar un to clarament positiu. Factors limitadors de l’expansió del negoci (ECE) (%) (província) 4t.tr.10 1r.tr.11 2n.tr.11 3r.tr.11 Feblesa de la demanda 35,1 34,3 36,2 40,6 Augment dels costos de producció 22,2 24,4 23,2 21,9 Equipament productiu insuficient 1,6 2,0 1,5 0,5 Manca de mà d'obra qualificada 1,6 2,0 1,9 1,6 Problemes de tresoreria o financers 13,5 11,4 13,0 12,0 Augment de la competència 22,2 18,4 17,9 19,8 Altres o cap en concret 3,8 7,5 6,3 3,6 Font (per a tot l’apartat): Enquesta de clima empresarial. Cambra de Comerç de Barcelona. Elaboració pròpia. II. Finances 16 Sistema financer Després de la relativa estabilització registrada al llarg de 2009- 2010, el volum de crèdit en mans del sector privat es comença a reduir. Segons dades del Banc d’Espanya, el saldo viu del crèdit al sec- tor privat de Catalunya a mitjan 2011 és un 4% més baix que un any abans. Una variació que previsiblement s’ha mantingut du- rant el tercer trimestre i que dóna peu a diferents interpreta- cions. D’entrada, revela una accentuació de la tendència fins ara lleument descendent encetada a començament de 2010. Una evolució que en una altra conjuntura econòmica passaria gaire- bé desapercebuda, es viu com un autèntic drama per part d’uns agents econòmics acostumats a un creixement anual acumula- tiu del crèdit de l’ordre del 16% entre 1997 i 2008. També s’ha de considerar el procés sostingut de reducció del nombre d’em- preses –i en conseqüència de demandants de crèdit– que regis- tra l’economia espanyola d’ençà l’esclat de la crisi. Aquesta evolució del crèdit al conjunt de Catalunya, sense referències prèvies per la intensitat de la contracció, també es produeix al conjunt d’Espanya, tot i que de forma més tempe- rada. En tot cas la problemàtica és la mateixa. A banda de la morositat creixent induïda per la crisi, la disponibilitat de nou finançament es veu condicionada per les dificultats que tenen les entitats de crèdit espanyoles per renovar les seves línies de finançament als mercats internacionals. Convé recordar que en menys d’una dècada (1999-2007), el total del crèdit en mans del sector privat ha passat d’estar recolzat per l’estalvi d’aquest mateix sector dipositat en el sistema financer, a excedir-lo en més d’un 60%. Un percentatge que a Catalunya ha superat àm- pliament el 80%. província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Dipòsits juny 2011 / juny 2010 –1,0 –2,4 3,4 1,4 des. 2010 / des. 2009 3,2 3,3 –3,4 0,7 des. 2009 / des. 2008 3,9 3,4 –5,0 –0,1 Crèdit juny 2011/ juny 2010 –4,1 –4,0 –0,9 –1,8 des. 2010 / des. 2009 0,2 –0,3 0,2 0,3 des. 2009 / des. 2008 1,8 0,9 –1,6 –1,0 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banc d’Espanya. Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056 des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749 des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298 des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933 des. 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 març 2009 152.348 36.116 188.464 340.127 1.135.482 274.198 66.344 340.542 448.687 1.790.761 juny 2009 154.924 36.727 191.651 332.940 1.143.891 283.634 65.379 349.013 446.324 1.794.471 set. 2009 154.299 36.692 190.991 317.873 1.124.221 282.366 65.112 347.478 439.626 1.782.101 des. 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 març 2010 154.212 36.367 190.579 314.118 1.118.551 276.221 65.386 341.607 435.027 1.767.890 juny 2010 162.085 38.557 200.642 310.716 1.140.843 278.911 65.530 344.441 444.360 1.791.405 set. 2010 157.416 36.918 194.334 308.970 1.134.056 276.622 64.623 341.245 440.578 1.781.928 des. 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291 març 2011 158.747 35.779 194.526 314.594 1.144.471 272.914 63.636 336.250 435.744 1.763.282 juny 2011 160.522 35.389 195.911 321.172 1.157.377 267.565 63.081 330.646 440.549 1.758.573 2011 (milions d’€) Variació del saldo viu (%) Evolució del crèdit al sector privat (Província) -6.000 -3.000 0 3.000 6.000 9.000 12.000 15.000 -10 -5 0 5 10 15 20 25 20102009200820072006 Variació interanual del saldo viu (%) Saldo trimestral Barcelona economia 77 17 Sistema financer La contracció del crèdit afecta tant als sectors productius com a les economies familiars. Les dades disponibles de mitjan 2011 confirmen que la cons- trucció continua assumint la major part de la davallada que registra el volum de crèdit viu en mans del sector productiu espanyol. Es tracta d’una evolució que s’explica tant perquè ha estat l’activitat productiva més afectada per la crisi en termes de destrucció de teixit productiu com per l’espectacular aug- ment que havia registrat la demanda de crèdit del sector fins a 2007, quan esclatà la crisi financera internacional. Després de quatre anys de retrocés, el crèdit viu del sector és equiparable al que disposava a final de 2005. Però la dada que reflecteix millor aquest canvi de situació és que actualment el crèdit viu en mans de les empreses constructores només representa un 15% del total del sectors productius, deu punts percentuals menys que el que era habitual durant el decenni d’expansió liquidat el 2007. La inversió immobiliària de les famílies i el conjunt del tercia- ri, que acaparen més de les tres quartes parts del crèdit bancari en mans privades, fan de contrapès positiu –el descens intera- nual és de només set dècimes– a la contracció que afecta a la construcció (-15%) i al consum durador de les famílies (-10%) pel que fa a volum de crèdit viu. Sent més rigorosos, el tercia- ri, sense els serveis immobiliaris, és l’únic gran sector que manté una trajectòria lleument alcista del saldo creditici. El sector industrial, un dels motors que via exportacions manté un cert creixement de l’activitat econòmica, també presenta una evolució lleument contractiva del volum de crèdit disponible. Evolució del crèdit per segments de demanda (Variació tendencial) Indústria Construcció Serveis Immobiliàris Resta Serveis Inversió immobiliària famílies (%) -20 -10 0 10 20 30 40 50 201120102009200820072006 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya (milions d’€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238 4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 448.688 45.928 81.638 4t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 548.740 51.461 100.094 4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 623.540 56.576 109.133 4t.tr.2008 1.016.948 26.244 156.141 151.848 682.716 819.412 655.145 54.176 110.092 1r.tr.2009 1.018.902 24.472 158.905 143.515 692.011 808.715 651.495 50.560 106.660 2n.tr.2009 1.007.492 23.732 158.800 134.690 690.271 815.068 651.564 49.583 113.922 3r.tr.2009 996.650 23.576 153.070 134.045 685.959 810.149 652.434 49.840 107.875 4t.tr.2009 991.362 23.123 152.199 130.438 685.601 813.939 654.566 49.273 110.100 1r.tr.2010 985.197 22.791 149.368 126.464 686.574 811.243 655.474 47.716 108.053 2n.tr.2010 994.440 23.366 152.413 124.054 694.607 821.460 660.436 44.712 116.312 3r.tr.2010 991.374 23.456 152.031 121.514 694.373 810.716 659.232 40.259 111.225 4t.tr.2010 985.157 23.128 152.376 114.520 695.134 812.782 662.797 42.069 107.916 1r.tr.2011 971.962 22.618 145.796 109.582 693.966 804.029 658.133 41.073 104.823 2n.tr.2011 963.849 22.436 146.489 105.489 689.436 804.257 655.643 40.201 108.412 2n.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ Variació (%) 2n.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 Total sectors –3,1 –0,6 –2,5 7,8 Indústria –3,9 0,1 –2,5 10,3 Construcció –15,0 –12,2 –14,1 –1,0 Serveis –0,7 1,4 0,4 9,6 Total famílies –2,1 –0,1 –0,7 3,8 Inversió immobiliària –0,7 1,3 –0,2 5,1 Consum durador –10,1 –14,6 –9,1 –4,2 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. 18 Sistema financer A més de la construcció i els serveis immobiliaris, el sector dels serveis financers està sent un dels grans damnificats per la crisi en termes de llocs de treball perduts. Segons els registres d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social, el sector de la mediació financera a Catalunya ha perdut prop d’un terç del nombre d’ocupats en només dos anys i mig. Possiblement la pèrdua neta de llocs de treball no ha estat tan intensa –aquestes dades poden incloure algun procés de deslo- calització o externalització impossible de diferenciar– atès que en nombre d’oficines d’atenció al públic el procés de reconver- sió a la nova conjuntura ha comportat el tancament de prop del 15% de la xarxa operativa existent a final de 2008. En tot cas, no sembla agosarat afirmar que tant en nombre d’ocupats com de sucursals, la reacció del sector a la crisi l’ha situat en una posició similar a l’existent quinze anys enrere però amb un nombre sensiblement més reduït d’entitats. Treballadors assalariats del sector de la mediació financera Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471 des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414 des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682 des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.311 des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 març 2009 27.164 38.746 50.173 n.d. juny 2009 26.983 38.526 49.920 n.d. set. 2009 26.718 38.010 49.249 n.d. des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 març 2010 26.257 37.405 48.542 n.d. juny 2010 21.977 30.334 39.142 n.d. set. 2010 25.684 37.237 47.749 n.d. des. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715 març 2011 25.536 36.842 46.039 n.d. juny 2011 17.671 28.041 34.449 n.d. Nota: Afiliats al R.G. de la Seguretat Social a l’epígraf “Mediació financera” de la CNAE excepte per Espanya que són treballadors de les entitats de crèdit. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banco de España. Elaboració pròpia. Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya juny2011/juny2010 –19,6 –7,6 –12,0 n.d. des.2010/des.2009 –4,4 –1,8 –3,6 –2,1 des.2009/des.2008 –3,1 –3,5 –3,4 –3,2 des.2008/des.2007 –0,9 –0,6 –0,6 0,4 Resta Variació (%) Barcelona província Catalunya Madrid Espanya juny11/juny10 –6,7 –10,8 –9,1 –6,0 –5,8 des.10/des.09 –4,7 –4,0 –3,9 –2,9 –2,9 des.09/des.08 –5,7 –4,9 –4,8 –2,8 –3,6 des.08/des.07 –0,7 0,1 –0,1 1,7 1,3 (%) -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 20112010200920082007 Evolució dels tipus d’interès Tipus d’interès hipotecari del total d’entitats Tipus d’intervenció del BCE Tipus no hipotecaris del total d’entitats IPC Oficines de les entitats de crèdit Resta Període Barcelona província Catalunya Madrid Espanya des. 1999 2.191 3.009 7.267 2.950 38.986 des. 2000 2.121 3.043 7.189 2.974 38.967 des. 2001 2.075 3.093 7.181 2.928 38.676 des. 2002 2.073 3.146 7.235 2.895 39.008 des. 2003 2.066 3.232 7.332 2.895 39.749 des. 2004 2.068 3.335 7.478 2.950 40.602 des. 2005 2.056 3.486 7.682 3.055 41.978 des. 2006 2.076 3.642 7.933 3.140 43.690 des. 2007 2.112 3.767 8.160 3.258 45.499 des. 2008 2.097 3.769 8.155 3.312 46.074 març 2009 2.043 3.695 8.001 3.299 45.688 juny 2009 2.010 3.649 7.902 3.268 45.136 set. 2009 1.986 3.603 7.801 3.245 44.727 des. 2009 1.978 3.583 7.762 3.220 44.430 març 2010 1.966 3.572 7.729 3.197 44.134 juny 2010 1.951 3.559 7.692 3.180 43.943 set. 2010 1.918 3.554 7.649 3.143 43.726 des. 2010 1.888 3.439 7.458 3.127 43.163 març 2011 1.842 3.261 7.147 3.039 42.159 juny 2011 1.820 3.176 6.992 2.988 41.395 Barcelona economia 77 19 Mercat de renda variable Renda Renda fixa Variació (%) variable pública privada Total 3r.tr.2011/3r.tr.2010 –1,4 12,0 215,4 3,2 1r.sem.2011/1r.sem.2010 0,9 0,5 50,6 1,1 2010/2009 37,2 –8,9 23,9 24,5 2009/2008 –32,5 –7,5 –58,3 –27,7 Pel que fa als volums negociats a Borsa de Barcelona, les xifres dels primers nou mesos mostren un creixement testimonial en relació amb el mateix període d’un any abans. Un creixement que encara hauria estat més minso sense el dinamisme de la con- tractació de renda fixa. En tot cas, i a menys que les xifres del darrer trimestre siguin extraordinàries, els volums de contrac- tació de renda variable pel conjunt de l’any difícilment supera- ran les registrades el 2010. Quantificar i començar a posar fil a l’agulla al problema de l’endeutament privat i públic que frena el creixement de l’eco- nomia europea és un pas obligat per recuperar la confiança dels mercats financers i dels inversors i desactivar l’espiral explosi- va dels costos financers. La millora dels resultats empresarials, la veritable “benzina” del negoci i les cotitzacions borsàries, va per llarg. La trajectòria alcista que mostrava el mercat de renda variable a començament d’any s’ha vist estroncada arran de la pèrdua d’impuls de la recuperació de l’economia europea i la crisi del deute sobirà. El gràfic adjunt que recull l’evolució d’una selecció dels prin- cipals índexs borsaris reflecteix la cruesa del canvi de conjun- tura que han patit els mercats financers internacionals durant el tercer trimestre a mesura que es feia palès que la represa de les principals economies occidentals perdia impuls, especialment a l’àmbit de la UE, bàsicament per l’aplicació de polítiques de contenció de la despesa pública. L’entrada en recessió de l’e- conomia japonesa com a conseqüència del desastre nuclear pressiona també en la mateixa direcció. Tot plegat ha fet que els principals índexs europeus i el japonès perdessin la major part dels guanys del darrer any i mig. milions d’€ 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 20112010200920082007 Renda variable negociada a Borsa de Barcelona 4t.tr.3r.tr.2n.tr.1r.tr. Índex 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 201120102009200820072006 Evolució d’índexs borsaris Dow Jones IBEX-35 Nikkei (Eurostoxx 50)x3 Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda Renda Renda variable 1 fixa pública fixa privada Total 1999 31.190 28.951 355 60.496 2000 49.384 30.762 171 80.317 2001 59.026 50.500 653 111.044 2002 85.578 64.467 191 150.236 2003 89.228 66.001 654 155.882 2004 128.786 75.941 107 204.833 2005 152.198 82.486 3.993 238.678 2006 241.683 83.835 4.907 330.425 2007 328.262 82.512 4.747 415.521 2008 251.232 70.235 6.514 327.980 2009 169.543 64.968 2.716 237.227 1r.tr. 44.212 17.569 75 61.856 2n.tr. 43.142 18.269 78 61.489 3r.tr. 31.124 15.839 19 46.981 4t.tr. 51.066 13.292 2.544 66.902 2010 232.691 59.217 3.364 295.271 1r.tr. 53.274 16.829 60 70.163 2n.tr. 56.265 12.473 689 69.427 3r.tr. 48.186 13.066 508 61.760 4t.tr. 74.966 16.849 2.107 93.921 2011 1r.tr. 63.441 12.018 744 76.203 2n.tr. 47.125 17.441 384 64.950 3r.tr. 47.497 14.632 1.602 63.732 1 Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. III. Consum, comerç i preus 22 IPC (variació interanual) (%) -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 201120102009200820072006 Espanya Barcelona (província)Subjacent Preus de consum El diferencial d’inflació entre l’economia espanyola i la zona euro es modera després del fort repunt del primer semestre. Una convergència que s’explica bàsicament pel repunt de les tensions inflacionistes a l’àmbit europeu. Les dades de l’INE referides a l’evolució dels preus de consum a pocs mesos de tancar 2011 constaten que les tensions inflacio- nistes que d’ençà començament d’any acompanyen l’economia catalana i també l’espanyola, persisteixen. No és menys cert però, que la tendència de fons és lleument descendent en rela- ció a les cotes màximes assolides durant la passada primavera. D’altra banda, la contracció de la demanda interna sumada a l’afebliment del procés de recuperació tant de l’economia espa- nyola com de l’europea, hauria de contribuir a moderar encara més l’augment dels preus de consum durant els darrers mesos de l’any. És previsible doncs que 2011 acabi amb un increment dels preus de consum clarament per sota del 3% d’un any abans. Un resul- tat que contrastarà amb el fet que la variació mitjana anual hau- rà superat àmpliament aquesta cota. En definitiva, 2011 haurà estat, malgrat la trajectòria lleument descendent del segon se- mestre, un any amb tensions inflacionistes relativament altes després d’un bienni de preus continguts i amb un cert rerefons deflacionista. L’evolució dels preus per components de la despesa ens remet d’entrada i com a factor recurrent des de final de 2010, a l’im- pacte en els preus de consum de les tensions en el mercat inter- nacional de l’energia. També s’arrossega el de la major pressió fiscal sobre tabac i alcohol. Tant a Catalunya com a Espanya i al conjunt de la Unió Europea, els components de despesa més inflacionistes continuen sent el transport, l’habitatge i submi- nistres (majoritàriament energia) i begudes alcohòliques i ta- bac. L’impacte de l’augment del tipus general de l’IVA a Espa- nya a mitjan 2010 està ja pràcticament assumit. En aquesta línia convé remarcar que l’anomenada inflació subjacent –la que no comptabilitza preus de l’energia ni productes alimentaris frescos– es manté relativament estable i estancada en termes d’acumulat anual. (%) Variació acumulada anual (província de Barcelona) 2010 2011 -2 -1 0 1 2 3 ds.nv.oct.st.ag.jl.jn.mg.ab.mçfb.gn. Font (per a tot l’apartat): INE i Eurostat. Índex general de preus del consum (IPC) (%) des.2008/ des.2009/ des.2010/ set.2011/ des.2007 des.2008 des.2009 set.2010 Variació interanual Barcelona (prov.) 1,8 1,3 2,9 3,2 Catalunya 1,6 1,2 3,0 3,2 C.A. Madrid 1,6 0,9 3,0 3,1 Espanya 1,4 0,8 3,0 3,1 — Subjacent 2,4 0,3 1,5 1,7 Zona euro 1,6 0,9 2,2 3,0 Unió Europea 2,2 1,5 2,7 3,3 Variació mitjana anual Barcelona (prov.) 4,0 0,5 2,0 3,3 Catalunya 4,1 0,2 2,0 3,4 C.A. Madrid 3,9 –0,1 1,8 3,2 Espanya 4,1 –0,3 1,8 3,4 — Subjacent 3,2 0,8 0,6 1,8 Zona euro 3,3 0,3 1,6 2,6 Unió Europea 3,7 1,0 2,1 3,1 Barcelona economia 77 23 Preus de consum -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 201120102009200820072006 (%) (%) -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 201120102009200820072006 UME De l’evolució de la resta de components es desprèn que la intensitat i durada de la contracció del consum obliga a una política de preus més continguda a Catalunya i Espanya que no pas a la resta de la Unió Europea. És el cas de l’alimentació, el vestit i calçat, el parament de la llar i l’hoteleria i restauració. A l’àmbit europeu, les tensions inflacionistes a les acaballes de 2011 no mostren encara un perfil orientat a la baixa com el cas espanyol. Tant a la zona euro –amb Alemanya com a cas més rellevant– com al conjunt de la UE, la taxa interanual de setem- bre és la més elevada dels darrers 35 mesos, mentre que a Espanya l’índex general de preus de consum va assolir aquesta cota màxima l’abril passat. Una dualitat que complica la gestió de la política monetària europea. IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ds.09/ds.08 ds.10/ds.09 st.11/st.10 ds.09/ds.08 ds.10/ds.09 st.11/st.10 ds.09/ds.08 ds.10/ds.09 st.11/st.10 Alimentació i begudes no alcohòliques –1,3 0,9 2,3 –2,4 0,7 2,3 –1,3 2,9 3,3 Begudes alcohòliques i tabac 12,0 14,4 8,6 12,7 15,2 9,2 4,8 5,1 4,4 Vestit i calçat –0,6 0,7 0,1 –0,8 0,6 –0,1 0,5 0,6 1,8 Habitatge i subministres 0,6 5,3 6,4 0,8 5,7 7,2 –0,3 3,8 5,0 Parament de la llar 1,3 1,7 1,1 0,8 1,0 1,0 1,2 0,8 1,8 Medicina –0,2 –1,4 –0,5 –1,3 –1,2 –1,1 1,1 1,3 2,3 Transport 4,3 9,2 8,1 3,9 9,2 7,9 3,5 5,5 6,5 Comunicacions –0,4 –0,7 –1,2 –0,3 –0,7 –1,2 –0,8 0,1 –0,8 Lleure i cultura –1,1 –1,3 0,7 –1,1 –1,1 0,0 0,9 0,3 0,2 Ensenyament 3,1 2,6 3,1 2,7 2,3 2,3 1,6 2,5 2,7 Hoteleria i restauració 1,7 2,1 1,5 1,2 1,7 1,4 1,2 1,9 2,7 Altres 2,9 3,4 3,2 2,1 2,8 2,8 2,4 2,3 2,3 Total 1,2 3,0 3,2 0,8 3,0 3,1 0,9 2,7 3,3 -4 -2 0 2 4 6 8 10 Total Aliment. i beg. no alcoh. Begudes alcoh. i tabac Vestit i calçat Habitatge i subministres Parament de la llar Medicina Transport Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració Diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE (per components) (%) des.10/des.09 set.11/set.10 24 Consum d’aigua Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Consum Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres 3r.tr.2011/3r.tr.2010 1,5 2,9 –1,0 –1,9 1r.sem.2011/1r.sem.2010 0,1 –0,8 0,4 14,2 2010/2009 –0,2 –0,3 –1,5 2,3 2009/2008 –2,6 –2,1 –5,8 12,4 Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Comercial Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres 1999 98,4 114.464 72.930 33.043 8.491 2000 98,9 115.130 74.044 32.972 8.114 2001 98,4 114.544 73.448 32.936 8.159 2002 96,9 112.749 73.684 32.247 6.819 2003 98,4 114.531 74.044 32.639 7.848 2004 97,5 113.494 73.528 32.354 7.611 2005 94,2 109.574 71.284 31.751 6.538 2006 92,1 107.123 69.204 31.662 6.257 2007 89,2 103.771 66.642 30.755 6.374 2008 86,1 100.200 66.570 29.491 4.139 2009 83,9 97.588 65.153 27.782 4.653 1r.tr. 26.418 18.553 6.998 866 2n.tr. 22.907 15.538 6.385 983 3r.tr. 25.846 16.713 7.604 1.529 4t.tr. 22.418 14.349 6.794 1.275 2010 83,7 97.432 64.929 27.741 4.762 1r.tr. 26.342 18.591 6.749 1.002 2n.tr. 23.040 15.530 6.594 916 3r.tr. 25.632 16.533 7.647 1.452 4t.tr. 22.418 14.276 6.751 1.391 2011 1r.tr. 25.869 18.072 6.733 1.064 2n.tr. 23.570 15.777 6.666 1.127 3r.tr. 26.011 17.019 7.568 1.424 (%) Variació del consum d’aigua segons usos (acumulat darrers dotze mesos) -10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 201120102009200820072006 (%) Variació del consum d’electricitat a Catalunya (acumulat darrers dotze mesos) -12 -9 -6 -3 0 3 6 9 12 201120102009200820072006 DomèsticTotal Sectors productius En el cas del consum d’electricitat al conjunt de Catalunya, l’impacte de la conjuntura econòmica és innegable. La pèrdua d’impuls que d’ençà el segon trimestre afecta a la reactivació de l’activitat productiva catalana serveix per explicar l’aban- dó de la tendència alcista del consum d’electricitat a favor d’un consum relativament estable. Que aquest canvi de tendència es percebi també en el consum domèstic fa pensar en la possible influència d’un factor estacional lligat a la climatologia. El consum d’aigua repunta lleument després de set anys de contenció moderada. Durant els primers nou mesos d’enguany el consum d’aigua a Barcelona registra un lleu repunt en relació amb el mateix perío- de d’un any enrere. Un repunt que arriba de la mà del consum domèstic i no, com seria desitjable, d’una major activitat del sector productiu. En tot cas, són variacions mínimes que apun- ten, en un cas, a possibles canvis en els hàbits de consum de les famílies derivats de la persistència de la crisi i en l’altre, a un teixit productiu que, llevat d’alguns sectors molt concrets, con- tinua operant per sota del seu potencial. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia. Barcelona economia 77 25 Matriculació de vehicles Nota: A partir de 2007 s’inclouen els ciclomotors. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i DGT. Elaboració pròpia. La matriculació de vehicles nous continua digerint la concentració d’operacions incentivades durant la segona meitat de 2009 i primera meitat de 2010. A banda d’aquest efecte, que ja no impacta de ple en les varia- cions interanuals com es pot veure en el tercer trimestre d’en- guany –un retrocés de menys del 5% quan durant el primer semestre i amb dotacions trimestrals similars, la caiguda fou del 31%– la matriculació de vehicles nous pateix la feblesa de la demanda interna agreujada per la incertesa del mercat labo- ral i les restriccions creditícies. Tot sembla indicar que les matri- culacions de vehicles al llarg de 2011 no superaran la meitat de les registrades fa tot just quatre anys, en el que ha estat el millor any de la història del sector per volum de vendes. A diferència de la tònica del primer semestre en el que els des- censos del nombre de matriculacions han estat comuns a totes les categories de vehicles i amb intensitats relativament si- milars, els registres del darrer trimestre apunten a una forta davallada dels ciclomotors –compensada per un augment de la matriculació de motos– i especialment una notable davallada de la matriculació de turismes nous. Una situació que, és evi- dent, no s’explica únicament per l’impacte de la crisi econòmi- ca per forta que sigui. (%) Evolució mensual dels turismes matriculats (Barcelona) 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 -40 -30 -20 -10 0 10 20 2011201020092008 Variació dels darrers dotze mesos (%) Matriculacions mensuals Matriculació de vehicles Període Barcelona Província Catalunya Espanya 1999 n.d. 258.954 343.708 1.913.162 2000 n.d. 250.928 328.456 1.870.262 2001 n.d. 242.467 318.543 1.875.909 2002 n.d. 222.464 293.613 1.769.857 2003 n.d. 251.132 326.012 1.898.112 2004 n.d. 269.387 356.261 2.149.755 2005 n.d. 290.049 386.400 2.319.601 2006 n.d. 284.546 382.404 2.364.654 2007 71.396 293.756 401.599 2.599.697 2008 52.159 206.393 275.596 1.818.314 2009 38.853 158.054 209.706 1.312.359 1r.tr. 8.494 33.322 43.696 283.366 2n.tr. 7.519 34.210 45.425 297.219 3r.tr. 10.369 41.598 56.072 353.934 4t.tr. 12.471 48.924 64.513 377.840 2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 1r.tr. 10.447 43.193 57.170 378.836 2n.tr. 13.534 52.416 68.998 439.063 3r.tr. 8.737 34.336 45.250 271.315 4t.tr. 9.384 39.035 49.969 284.402 2011 1r.tr. 7.931 34.051 44.135 292.312 2n.tr. 8.630 37.806 48.843 335.053 3r.tr. 8.319 35.048 45.816 270.727 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Matriculació segons tipologia de vehicles Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 2007 37.059 18.538 5.116 10.683 2008 26.825 15.284 3.711 6.339 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 1r.tr. 4.460 2.575 444 1.015 2n.tr. 4.063 2.304 375 777 3r.tr. 5.844 3.155 602 768 4t.tr. 6.909 3.728 484 1.350 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 1r.tr. 6.120 3.115 383 829 2n.tr. 7.549 4.477 529 979 3r.tr. 4.523 3.088 434 692 4t.tr. 4.688 3.374 428 894 2011 1r.tr. 4.447 2.425 292 767 2n.tr. 4.563 2.980 290 797 3r.tr. 4.104 3.200 333 682 Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya 3r.tr.2011/3r.tr.2010 –4,8 2,1 1,3 –0,2 1r.sem.2011/1r.sem.2010 –30,9 –24,8 –26,3 –23,3 2010/2009 8,4 6,9 5,6 4,7 2009/2008 –25,5 –23,4 –23,9 –27,8 Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta 3r.tr.2011/3r.tr.2010 –9,3 3,6 –23,3 –1,4 1r.sem.2011/ 1r.sem.2010 –34,1 –28,8 –36,2 –13,5 2010/2009 7,5 19,5 –6,9 –13,2 2009/2008 –20,7 –23,0 –48,7 –38,3 IV. Transports i comunicacions 28 Port: mercaderies i passatgers El tràfic de mercaderies pel port s’estabilitza durant el tercer trimestre i avança un tancament de 2011 menys expansiu del que ha estat la tònica al llarg de l’any. El procés de recuperació del volum de tràfic, encetat a comen- çament de 2010 i després d’un any llarg de davallada, entra en una nova fase de contenció. Una moderació que es fa notar es- pecialment en el tràfic exterior i d’entrada al port, un fet que respon bàsicament a la contracció de la demanda interna de l’e- conomia espanyola. Els poc més d’onze milions de tones que han passat pel port durant el tercer trimestre de 2011 no supe- ren, per poc, els registres del mateix període d’un any abans. Un fet que no succeïa d’ençà el darrer trimestre de 2009. En l’acumulat dels darrers dotze mesos, la tendència clarament alcista dels darrers trimestres es modera a mitjan 2011 després de créixer un 6% i acumular un volum de càrrega de 44,5 mi- lions de tones. Una xifra encara allunyada dels més de 52 milions de tones anuals registrats durant la segona meitat de 2008 i que mostra el potencial de creixement que encara té l’activitat por- tuària. Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828 2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217 2006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.466 2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700 2008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.886 2009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630 1r.tr. 3.545 6.246 3.265 2.770 145 2.838 135 638 2.763 5.512 2n.tr. 4.106 6.278 3.714 2.853 209 2.602 183 822 3.133 5.446 3r.tr. 4.376 6.542 3.882 2.971 269 2.641 226 930 3.338 5.731 4t.tr. 4.084 6.617 3.660 3.000 240 2.812 184 804 3.286 5.941 2010 16.983 25.894 15.421 12.355 687 10.871 875 2.668 13.606 23.155 1r.tr. 3.805 6.117 3.467 2.908 143 2.617 194 593 3.007 5.532 2n.tr. 4.104 6.367 3.767 3.159 140 2.621 198 587 3.171 5.628 3r.tr. 4.534 6.670 4.068 3.214 178 2.679 288 777 3.602 5.871 4t.tr. 4.540 6.740 4.119 3.075 226 2.955 195 710 3.826 6.125 2011 1r.tr. 4.403 6.673 4.060 3.248 130 2.846 213 580 3.626 6.021 2n.tr. 4.597 6.336 4.145 3.336 203 2.301 249 699 3.664 5.526 3r.tr. 4.830 6.316 4.335 3.035 235 2.585 260 696 3.787 5.487 Total mercaderies Variació (%) Cabotatge Exterior Total 3r.tr.2011/3r.tr.2010 Total 8,1 –2,1 –0,5 Càrrega general 8,4 –0,4 1,2 Líquids a doll 11,0 –3,0 –1,3 Sòlids a granel –43,2 –9,5 –10,3 1r.sem.2011/1r.sem2010 Total 3,8 8,7 7,9 Càrrega general –0,3 13,8 11,2 Líquids a doll 20,2 –3,1 –0,8 Sòlids a granel 25,7 10,4 10,7 2010/2009 Total –8,0 4,6 2,6 Càrrega general –3,3 8,7 6,4 Líquids a doll 4,4 –2,3 –1,7 Sòlids a granel –85,7 1,2 –9,5 Barcelona economia 77 29 Port: mercaderies i passatgers La càrrega general i el tràfic de contenidors amb origen/destinació a Barcelona suporten el creixement del tràfic portuari. L’anàlisi per grans agregats permet constatar que la càrrega general, la més important en termes de volum i de valor afegit, és la menys afectada per la moderació del creixement i la única que manté el signe positiu de la variació durant el tercer tri- mestre. Això explica que el tràfic de contenidors, malgrat la pe- tita ensopegada dels mesos d’estiu protagonitzada pel segment dels contenidors en trànsit, està en condicions de consolidar els 2,1 milions de Teus anuals i tancar el segon any de creixement consecutiu d’ençà la recessió de 2009. Una recessió que, re- cordem-ho, va fer perdre un 30% del tràfic de contenidors que havien passat pel port un any abans. A banda de la importació de gas natural i del tràfic d’altres pro- ductes energètics, que progressivament van perdent pes relatiu sobre el total de tràfic portuari a Barcelona, durant els primers nou mesos de 2011 també han evolucionat clarament a la baixa els tràfics de ciment i clínker, olis i greixos i el voluminós ca- laix de sastre que inclou una àmplia diversitat de mercaderies. Tràfic total de mercaderies Variació interanual (%) Acumulat darrers dotze mesos milions de tones variació (%) 10 20 30 40 50 60 -30 -20 -10 0 10 20 201120102009200820072006 Tràfic de càrrega general taxa de variació interanual (%) total acumulat darrers dotze mesos milions de tones variació (%) 0 10 20 30 40 50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 201120102009200820072006 Tràfic de contenidors taxa de variació interanual (%) total acumulat darrers dotze mesos milions de Teus variació (%) 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 201120102009200820072006 Teus Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones 3r.tr.2011/3r.tr.2010 –2,6 23,4 –0,3 –1,3 1r.sem.2011/1r.sem.2010 19,4 7,1 18,2 16,6 2010/2009 10,8 –11,5 8,3 8,9 2009/2008 –30,8 –23,6 –30,1 –30,0 Tràfic de contenidors Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia Període Exterior Cabotatge Total (milers tones) 1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929 2006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.573 2007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.417 2008 2.298.542 270.935 2.569.477 25.159 2009 1.590.200 206.957 1.797.157 17.612 1r.tr. 388.907 48.260 437.167 4.134 2n.tr. 380.277 54.424 434.701 4.241 3r.tr. 418.995 54.258 473.253 4.650 4t.tr. 402.021 50.015 452.036 4.587 2010 1.762.511 183.222 1.945.733 19.187 1r.tr. 392.496 44.082 436.578 4.335 2n.tr. 418.052 46.268 464.320 4.586 3r.tr. 476.198 46.052 522.250 5.085 4t.tr. 475.765 46.820 522.585 5.181 2011 1r.tr. 496.595 42.105 538.700 5.270 2n.tr. 471.211 54.642 525.853 5.134 3r.tr. 463.861 56.839 520.700 5.020 Són majoria les categories de productes que acumulen creixe- ments significatius de volums de tràfic. El detall es pot veure a la taula adjunta. Només mencionar com a més significatius per la seva rellevància sobre el total i especialment perquè l’augment d’enguany es produeix sobre un 2010 igualment molt expansiu, els productes químics, els automòbils i peces, les po- tasses i algunes categories de productes agro-ramaders i per a l’alimentació humana. Pel que fa a les grans àrees geogràfiques d’origen i procedèn- cia del tràfic exterior, es produeix un relatiu transvasament des dels ports europeus de la Mediterrània cap als de l’Atlàntic. Els ports asiàtics, des del Golf Pèrsic fins al Japó, continuen refor- çant la seva posició preeminent. El tràfic amb el nord d’Àfrica i Amèrica del Sud també creix. 30 Port: mercaderies i passatgers Origen/destinació del tràfic portuari exterior (gn-st.2011) Variació (%) Àrees geogràfiques Tones gn-st.11/gn-st.10 2010/2009 França / Itàlia 4.968.341 –11,1 1,1 Europa (Atlàntic) 1.693.119 19,3 –6,0 Med. Or., Negre i Pr. Orient 2.209.155 1,7 7,8 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 3.188.594 19,7 12,2 Sud i sud-est asiàtic 1.977.498 9,5 –2,0 Extrem Orient i Japó 3.412.755 4,6 16,9 Nord d’Àfrica 3.435.488 2,3 7,5 Resta d’Àfrica 1.444.097 –10,0 23,6 Amèrica del Nord (Atlàntic) 660.102 23,0 13,2 Golf de Mèxic 1.485.485 27,9 –18,5 Amèrica Central i Carib 433.965 –18,2 2,5 Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.320.732 24,4 2,3 Amèrica del Nord (Pacífic) 42.751 –60,2 –30,0 Amèrica del Sud (Pacífic) 298.769 33,4 51,9 Oceania i Illes del Pacífic 178.446 –11,4 –14,8 Tràfic comercial per àrees geogràfiques (percentatge sobre el total) gn-st.20112010 0 5 10 15 20 25 França i Itàlia Europa (Atlàntic) Med. Or., Negre i Pròxim Orient Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic Sud i sud-est asiàtic Extrem Orient i Japó Nord d’Àfrica Resta d’Àfrica Amèrica del Nord Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Amèrica del Sud Oceania i Illes del Pacífic % Distribució del tràfic per productes (gn-st.2011) Variació (%) Productes Tones gn–st.11/gn–st.10 2010/2009 Gas natural 3.274.650 –8,8 6,7 Gasoil, gasolina i fuel 3.582.140 4,4 –9,8 Altres productes energètics 308.595 –21,8 2,6 Productes siderúrgics 1.396.529 1,4 –15,2 Productes metal·lúrgics 633.880 6,8 –1,7 Potasses i altres adobs 553.301 77,1 42,2 Productes químics 3.803.547 14,2 12,4 Ciment i clínker 296.554 –18,6 –37,6 Altres materials de construcció 788.688 39,3 3,8 Cereals i farines 391.253 8,5 –31,2 Faves i farina de soja 1.236.817 –0,8 22,7 Pinso i farratges 708.181 31,4 3,7 Fruites i verdures 434.417 19,8 –3,4 Begudes i derivats 519.134 18,5 –4,3 Conserves 159.764 51,5 26,3 Tabac, cafè i cacau 357.836 –1,6 1,1 Olis i greixos 559.512 –14,2 –11,0 Pesca congelada 29.041 47,4 –38,6 Resta de productes alimentaris 1.216.971 16,2 16,3 Paper i pasta 1.219.075 9,9 –0,9 Fusta 171.719 33,7 67,5 Maquinària i recanvis 1.121.645 5,5 13,2 Automòbils i peces 1.088.573 25,7 29,9 Resta de mercaderies 3.344.647 –9,1 3,3 Tares 5.957.895 5,4 5,4 Total 33.154.364 4,9 2,6 Principals tipologies del tràfic comercial (milions de tones) 2011 (previsions) 2010 2009 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Energia Sidero-metal·lúrgia Química Materials construcció Agro-ramader i alimentació Paper i pasta Automòbils i maquinària Barcelona economia 77 31 Port: mercaderies i passatgers 3r.tr.2011/ 1r.sem.2011/ 2010/ 2009/ Variació (%) 3r.tr.2010 1r.sem.2010 2009 2008 Ferris regulars 7,8 4,3 4,5 –8,8 Creuers 35,6 11,3 6,9 2,5 Creuers en trànsit 3,0 9,6 11,6 5,2 Total 16,2 8,6 7,6 –0,7 Tràfic portuari d’exportació taxa de variació interanual (%) acumulat darrers dotze mesos milions de tones (%) 0 3 6 9 12 15 18 -30 -20 -10 0 10 20 30 201120102009200820072006 El trànsit de passatgers pel port s’ha doblat en només vuit anys gràcies a l’èxit que ha acompanyat al segment dels creuers turístics. Que l’activitat portuària juga un paper cada cop més rellevant en l’economia de la ciutat ho confirma el dinamisme del tràfic comercial i ho corrobora el fort creixement que manté any a any el negoci dels creuers turístics. Si fins i tot el “malaurat” 2009 es va aconseguir tancar en positiu –una variació de gaire- bé el 4%– i durant el 2010 es va consolidar aquesta trajectòria doblant la taxa de creixement, l’expansió de 2011, a l’espera dels resultats definitius, ha estat encara més intensa. Amb les dades dels primers nou mesos es pot parlar d’un creixement del 15% del nombre de passatgers de creuers gràcies a un augment irrepetible dels mesos d’estiu pel que fa als creuers amb sorti- da i arribada al port de la ciutat. Els creuers en trànsit també tancaran l’any en positiu tot i que amb taxes més moderades però igualment notables. Pel que fa al segment dels ferris regulars, enguany s’ha regis- trat una notable dinamització –un 11% d’augment en l’acumulat dels primers nou mesos– del nombre de passatgers en el servei amb les Illes. Una evolució que ha de permetre recuperar una bona part del passatge perdut durant el trienni 2007-2009 i allu- nyar-se dels mínims registrats aquest darrer any. Trànsit de passatgers Ferris Creuers en Període regulars Creuers trànsit Total 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330 2006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.751 2007 1.114.445 975.907 789.287 2.879.639 2008 1.151.976 1.150.933 922.957 3.225.866 2009 1.048.890 1.181.328 971.519 3.201.737 1r.tr. 126.048 113.380 67.732 307.160 2n.tr. 295.454 349.640 265.784 910.878 3r.tr. 495.143 440.548 379.499 1.315.190 4t.tr. 132.245 277.760 258.504 668.509 2010 1.096.515 1.263.306 1.084.670 3.444.491 1r.tr. 131.671 71.331 94.325 297.327 2n.tr. 295.752 418.036 323.157 1.036.945 3r.tr. 533.580 509.348 407.086 1.450.014 4t.tr. 135.512 264.591 260.102 660.205 2011 1r.tr. 136.381 71.170 121.193 328.744 2n.tr. 309.630 473.732 336.329 1.119.691 3r.tr. 575.405 690.786 419.096 1.685.287 Nombre de passatgers taxa de variació interanual (%) total acumulat darrers dotze mesos milions variació (%) 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 -10 -5 0 5 10 15 20 25 201120102009200820072006 La ferma i sostinguda empenta del trànsit aeri de passatgers eleva els registres de l’estiu fins a màxims històrics. Després de vuit trimestres consecutius de creixement –i els qua- tre darrers enllaçant taxes de dos dígits–, hom pot afirmar que l’expansió del trànsit aeri de passatgers per l’aeroport de El Prat és tan robusta i duradora que previsiblement permetrà que en 2011 se superin els registres històrics anteriors a la crisi, els 33 milions de passatgers que s’assoliren en 2007. Amb un ritme de creixement del 20,6%, l’acumulat anual reflecteix una expan- sió insòlita en l’actual escenari econòmic, i resulta difícil tro- bar una trajectòria similar entre la resta d’indicadors fora del lògic paral·lelisme amb els registres turístics. L’estiu de 2011 ha estat del tot excepcional, no només perquè durant l’agost s’hagi assolit el màxim històric mensual de viat- gers amb 3,6 milions, sinó perquè durant cadascun dels mesos de maig a setembre s’han superat els tres milions de passatgers, un fet que no havia succeït mai. Amb aquestes xifres, molt s’ha milions variació (%) 10 15 20 25 30 35 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2011201020092008200720062005 Taxa de variació interanual (%) Total acumulat darrers dotze mesos 32 Aeroport: passatgers i mercaderies Variació (%) Passatgers 3r.tr.2011/ 1r.sem.2011/ 2010/ 2009/ 3r.tr.2010 1r.sem.2010 2009 2008 Total 19,4 20,6 6,5 –9,4 BCN-MDD 8,0 –2,5 0,9 –11,4 Resta interior 12,5 15,9 5,2 –10,9 Unió Europea 22,2 28,2 4,2 –9,1 Resta internacional 27,4 26,6 22,2 –4,7 Variació (%) Mercaderies 3r.tr.2011/ 1r.sem.2011/ 2010/ 2009/ 3r.tr.2010 1r.sem.2010 2009 2008 Total –4,6 –6,5 16,1 –13,6 Interior 6,5 2,8 2,8 –19,7 Internacional –6,0 –7,5 17,9 –12,8 Variació (%) Avions 3r.tr.2011/ 1r.sem.2011/ 2010/ 2009/ 3r.tr.2010 1r.sem.2010 2009 2008 Total 10,5 12,4 –0,4 –13,3 Interior 5,1 4,4 –5,5 –15,4 Internacional 14,2 19,2 3,5 –11,5 1 El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. La distribució entre interior i internacional pot variar lleugerament entre les diferents taules depenent si es considera el trànsit comercial o la totalitat. Font (per a tot l’apartat, si no s’indica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l’aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542 2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811 2006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.520 2007 32.898 4.798 10.383 14.660 2.964 96.786 16.137 80.649 352.501 168.179 181.286 2008 30.272 3.435 9.135 13.974 3.695 103.996 13.072 90.924 321.693 145.273 173.457 2009 27.422 3.045 8.136 12.703 3.521 89.815 10.492 79.323 278.984 122.906 153.556 1r.tr. 5.598 721 1.744 2.424 704 19.066 2.500 16.566 65.166 30.259 34.395 2n.tr. 7.283 795 2.079 3.535 870 21.110 2.644 18.465 73.945 31.978 41.253 3r.tr. 8.229 702 2.421 3.927 1.175 23.665 2.680 20.986 74.519 31.129 42.786 4t.tr. 6.311 826 1.893 2.816 773 25.975 2.668 23.306 65.354 29.540 35.122 2010 29.210 3.071 8.557 13.242 4.302 104.280 10.791 93.489 277.832 116.155 158.894 1r.tr. 5.788 787 1.811 2.486 699 25.068 2.490 22.578 60.743 27.799 32.401 2n.tr. 7.371 838 2.098 3.353 1.075 28.018 2.809 25.209 71.098 29.798 40.416 3r.tr. 8.855 681 2.492 4.103 1.567 24.363 2.767 21.596 75.712 28.867 46.204 4t.tr. 7.195 765 2.157 3.300 962 26.831 2.725 24.106 70.279 29.691 39.873 2011 1r.tr. 6.686 750 2.050 3.060 813 24.760 2.541 22.219 67.373 28.975 37.874 2n.tr. 9.188 834 2.479 4.427 1.433 24.891 2.908 21.983 80.759 31.140 48.906 3r.tr. 10.570 736 2.803 5.012 1.996 23.243 2.946 20.297 83.692 30.326 52.754 Barcelona economia 77 33 Aeroport: passatgers i mercaderies d’estroncar la trajectòria ascendent en el quart trimestre perquè els registres anuals no acabin superant els 34 milions de passat- gers, tot i que en l’actual context d’incertesa és força temerari fer projeccions dels indicadors econòmics. La línia expansiva que marca el transport de passatgers es veu una mica diluïda quan s’observa l’evolució de les operacions d’enlairament i aterratge dels avions. Sigui perquè aquests son més grans de mitjana –un fet lligat a l’augment de les opera- cions transcontinentals–, o perquè van més plens –un bon senyal de millora de l’eficiència–, el cas és que el ritme de creixement del nombre total d’operacions registrades està uns vuit punts per sota del de passatgers. Tot i això, representa un salt enda- vant important perquè redreça el signe negatiu que va dominar durant el trienni 2008-2010. Per contra, el transport de mercaderia ha tornat a recular per ter- cer trimestre consecutiu, si bé cal destacar que la transportada dins del mercat interior reflecteix un ascens moderat que per- llonga el de l’any passat i que contrasta amb el fort descens del segment internacional. Un descens que es relativitza quan s’ob- serva la punta de creixement que es va registrar en 2010. L’expansió dels fluxos de viatgers de El Prat s’enquadra en un context general expansiu del trànsit de passatgers en el conjunt del sistema aeroportuari espanyol, que en l’acumulat fins al setembre registra un augment del 7,3%. Aquest balanç agregat amaga enormes diferències entre aeroports que es comentaran més endavant, però essencialment el que aquí es vol subratllar és que, amb l’excepció dels moderats creixements d’alguns aero- ports turístics, la trajectòria ascendent de l’aeroport de Barcelo- na és excepcional entre els de la seva categoria per la magnitud dels augments registrats. Aquesta trajectòria tan singular és resultat d’un seguit de cau- ses, que apleguen des d’un comportament molt expansiu de la demanda a uns canvis rellevants en política de preus i rutes de l’oferta. El primer bloc està dominat per l’auge del turisme –bàsicament estranger–, revitalitzat per les bones perspectives de recuperació econòmica de què han gaudit els principals paï- sos emissors durant la primera meitat de l’any i per haver aglu- tinat una part dels turistes que han canviat sobtadament de des- tinació arran de la inestabilitat política i social del nord d’Àfrica i de la Mediterrània Oriental. Dins de l’apartat turístic també cal incloure els creueristes que volen a Barcelona si inicien o aca- ben la travessa al port de Barcelona, cada cop més nombrosos. També han contribuït a aquest creixement els visitants per fires i congressos, i, en menor mesura, els assistents a alguns esde- veniments esportius multitudinaris. Pel que fa a l’oferta, el canvi més substancial deriva de la im- plantació de l’aerolínia de baix cost Ryanair al setembre de 2010. Una companyia que opera en el mercat domèstic i europeu i que s’ha situat en els dotze mesos que porta operant en tercera posició en nombre de viatgers transportats –un 9,6% del total– gràcies a una política de preus molt agressiva i a la creixent am- pliació de rutes, sovint resultat d’una reestructuració de l’activi- tat de la companyia que, en contraposició a l’expansió a El Prat, ha limitat molt la seva presència als aeroports de Reus i Girona. Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons país d’origen o destinació dels vols (gn-st.2011) Nombre de gn-st.2011/ % sobre el passatgers gn-st.2010(%) total Espanya 9.663.721 10,9 36,5 Itàlia 2.166.616 37,5 8,2 Alemanya 1.947.021 22,2 7,4 Regne Unit 1.834.745 17,7 6,9 França 1.807.005 22,5 6,8 Holanda 1.106.910 32,6 4,2 Suïsa 977.339 24,1 3,7 Federació Russa 833.238 53,6 3,2 Portugal 715.786 64,3 2,7 Estats Units 576.140 30,1 2,2 Bèlgica 571.588 64,5 2,2 Dinamarca 329.012 –7,4 1,2 Romania 281.231 10,7 1,1 Àustria 272.673 12,8 1,0 Israel 269.070 22,7 1,0 Marroc 257.276 –14,9 1,0 República Txeca 241.775 15,9 0,9 Suècia 236.392 12,1 0,9 Irlanda 235.841 28,9 0,9 Turquia 221.265 3,6 0,8 Grècia 215.563 12,0 0,8 Noruega 185.681 46,3 0,7 Polònia 134.991 30,6 0,5 Finlàndia 131.292 9,7 0,5 Canadà 112.804 46,7 0,4 Resta de països 1.118.439 n.d. 4,2 Total 26.443.414 20,1 100,– Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons aeroport d’origen o destinació dels vols (gn-st.2011) Aeroports espanyols Aeroports internacionals Ciutat/aeroport Passatgers Ciutat/aeroport Passatgers Madrid/Barajas 2.321.123 Amsterdam/Schipol 1.009.850 Palma de Mallorca 1.253.225 París/Charles de Gaulle 739.859 Sevilla 807.219 París/Orly 627.293 Eivissa 720.385 Roma/ Fiumicino 577.501 Màlaga 647.321 Londres/Heathrow 538.556 Menorca 582.813 Munich 489.895 Bilbao 430.585 Lisboa 486.622 Santiago 341.905 Frankfurt 472.790 Gran Canària 312.281 Milà/Malpensa 463.619 FGL.Granada/Jaén 308.973 Ginebra 398.709 Alacant 263.366 Brussel·les 396.895 Tenerife N./Los Rodeos 250.130 Zuric 387.401 Astúries 231.005 Londres/Gatwick 370.899 Resta aeroports 1.181.946 Resta aeroports 9.780.934 Total 9.652.277 Total 16.740.823 Passatgers per l’aeroport per mesos (milions) ds nv oc st ag jl jn mg ab mç fb gn 2009 2010 2011 0 1 2 3 4 020 40 60 80 100 gn-st201120102009200820072006 Distribució de passatgers de l’aeroport de BCN per companyies% Vueling Air Europa Swiss intern. Spanair Iberia British Airways Ryanair Lufthansa KLM EasyJet Air France Altres 34 Aeroport: passatgers i mercaderies Nota: Vueling i Clickair es van fusionar el juliol de 2009. Ryanair comença a operar setembre 2010. 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 Lanzarote Eivissa Tenerife Sud Alacant Gran Canària Màlaga Palma de Mallorca Barcelona Madrid Passatgers pels principals aeroports espanyols 4t.tr.10 1r.tr.11 2n.tr.11 3r.tr.11 milers Les dues companyies capdavanteres en termes de viatgers con- tinuen sent Vueling i Spanair, que apleguen el 35% dels viatgers transportats. Cal subratllar que, de les quatre primeres compa- nyies, Spanair és la única que no és de baix cost. En conjunt, el mapa de les línies aèries continua convuls, amb fusions, escis- sions o implantacions empresarials que busquen augmentar les rutes operades. L’aparent guanyador immediat és el viatger, per- què sovint aquestes disputes es resolen a base de retallades de tarifes fins i tot en moments com l’actual en què l’alça acumu- lada del preu petroli a setembre de 2011 és del 33,2%. L’anàlisi per punts geogràfics d’origen i destinació dels viat- gers reflecteix que la part més potent del creixement prové de les connexions amb l’exterior. Mentre que les rutes amb d’al- tres aeroports espanyols van guanyant passatge de forma mode- rada –amb especial incidència amb el canvi de signe a positiu a la ruta amb Madrid d’ençà el mes de maig després de deu me- sos de descensos–, el nombre de passatgers dels vols interna- cionals augmenta a un ritme superior al 20%, de forma estable –pràcticament tots els mesos de l’any– i dispersa –tant dins de la UE com fora, gràcies a l’augment del nombre de destina- cions i freqüències intercontinentals. En aquest moment, el seg- ment internacional ja suposa el 63% del total de viatgers, deu punts més que en 2007. Per últim, una ullada a l’evolució de la resta dels grans aero- ports espanyols revela les marcades diferències de ritme de creixement a què s’al·ludia anteriorment. En el terreny dels passatgers, el tret dominant és l’expansió, amb marcats con- trastos entre els dos grans aeroports internacionals –estanca- ment a Madrid i fort augment de Barcelona–, moderats aug- ments als aeroports turístics i de ciutats mitjanes, i un fort descens ja esmentat a Girona. En termes d’operacions, el to general continua sent positiu però molt més moderat, mentre que en el segment del transport de mercaderia és on apareix més variabilitat. En aquest terreny, mereixen una menció els aeroports de Saragossa i Vitoria, que no apareixen a la taula perquè tenen un volum de viatgers relativament baix però ocu- pen la tercera i quarta posició en el mapa aeri espanyol en ter- mes de càrrega de mercaderia. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (gn-st.2011) Passatgers Mercaderies (tones) Avions Total Variació Internacional/ Regular/ Variació Variació Aeroports (milers) interanual(%) Total (%) Total (%) Total interanual(%) Total interanual(%) 1. Madrid-Barajas 38.093 0,4 65,3 98,7 287.493 7,7 327.018 0,0 2. Barcelona 26.443 20,1 63,5 96,5 72.894 –5,9 231.824 11,7 3. Palma de Mallorca 19.091 8,9 74,4 82,7 12.254 –7,6 148.107 4,9 4. Màlaga 10.275 8,6 79,8 93,6 2.260 –1,0 85.458 3,6 5. Alacant 7.915 7,4 79,9 93,7 2.392 1,8 60.224 3,5 6. Gran Canària 7.699 11,4 54,9 75,6 17.378 –1,0 81.332 6,6 7. Tenerife Sud 6.338 18,8 86,5 64,3 3.291 5,5 42.347 12,2 8. Eivissa 4.982 11,7 60,2 82,7 2.163 –10,2 53.426 9,7 9. Lanzarote 4.222 12,8 62,6 74,7 2.206 –21,7 37.342 6,0 10. València 3.921 3,6 61,6 97,6 7.938 –6,2 55.388 –5,6 11. Sevilla 3.846 21,6 33,7 95,9 3.882 –7,7 42.671 4,3 12. Fuerteventura 3.766 21,2 72,8 72,3 1.191 –6,3 33.562 14,3 13. Bilbao 3.116 4,1 30,8 96,3 2.017 6,4 42.215 1,7 14. Tenerife Nord 3.100 1,6 1,4 99,4 11.602 2,3 46.530 –0,4 15. Girona 2.554 –36,3 92,4 94,6 59 91,2 22.808 –35,0 Total Espanya 160.260 7,3 62,9 90,5 493.159 4,2 1.661.672 1,9 Barcelona economia 77 35 El transport públic metropolità tancarà l’any assolint un nou màxim històric de viatgers malgrat la contenció de la demanda derivada del mercat de treball. Segons les dades de l’ATM, el conjunt del transport metropo- lità ha registrat un creixement del 2% interanual en el nombre de viatges realitzats durant el primer semestre d’enguany. Les dades disponibles corresponents al tercer trimestre –parcials pe- rò indicatives de la tendència del conjunt– mostren que, a grans trets, aquest ritme expansiu s’ha mantingut. En conseqüència, és molt probable que pel conjunt de l’any es voregin els 940 milions de viatges, superant els màxims d’abans de la crisi. El servei de metro ha estat, amb diferència, el gran beneficiari d’aquest increment. Un augment imputable a un cert transvasa- ment d’usuaris dels autobusos urbans i també a l’augment del nombre de visitants que enguany han fet estada a la ciutat. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nota: El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM. Nota: Les dades del darrer any són provisionals. Font: Dades de l’Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia. 3r.tr.11/ 1r.sem.2011/ 2010/ 2009/ Variació (%) 3r.tr.10/ 1r.sem.2010/ 2009 2008 Metro 2,4 2,3 5,4 –3,9 Autobús –2,5 –2,5 –3,4 0,8 FGC –0,4 –3,1 –4,3 –5,6 Total Urbà 1,9 1,5 1,9 –2,3 milions de viatges variació (%) Total transport públic urbà 450 475 500 525 550 575 600 625 650 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 201120102009200820072006 Transport públic urbà (milers de viatges) Xarxa Xarxa FGC Període Metro Autobusos Servei urbà Total 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 2004 342.793 200.405 28.994 579.880 2005 345.273 199.741 28.984 587.037 2006 353.388 201.809 29.210 601.308 2007 366.372 203.679 29.321 619.132 2008 376.374 188.333 29.980 617.857 2009 361.653 189.869 28.290 603.663 1r.tr. 94.084 49.312 7.703 156.900 2n.tr. 93.487 49.210 7.333 156.460 3r.tr. 80.968 41.546 5.675 133.460 4t.tr. 93.114 49.800 7.580 156.843 2010 381.222 183.357 27.078 615.399 1r.tr. 93.905 47.177 7.490 154.332 2n.tr. 99.427 48.969 7.197 161.973 3r.tr. 87.922 40.178 5.453 138.843 4t.tr. 99.968 47.034 6.939 160.251 2011 1r.tr. 98.646 46.362 7.065 158.003 2n.tr. 101.751 47.727 6.973 162.891 3r.tr. 90.020 40.527 5.431 141.427 1r.sem.2011/ 2010/ 2009/ 2008/ Variació (%) 1r.sem.2010 2009 2008 2007 Ferroviari 3,2 2,4 –3,5 1,6 Autobús 0,1 –1,5 –0,3 –3,3 Tramvia 2,0 –0,7 3,4 10,8 Total 2,0 0,9 –2,2 0,0 Transport públic metropolità (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total 1999 433.700 292.700 — 726.400 2000 450.100 298.500 — 748.600 2001 471.770 283.564 — 755.334 2002 502.911 297.154 — 800.065 2003 516.961 320.167 — 837.128 2004 533.186 327.340 7.688 868.214 2005 542.930 330.770 13.040 886.740 2006 553.630 340.120 16.910 910.660 2007 562.550 351.380 20.860 934.790 2008 571.650 339.680 23.110 934.440 2009 551.580 338.800 23.980 914.360 1r.sem. 285.300 173.800 12.000 471.100 2n.sem. 266.280 165.000 11.980 443.260 2010 564.800 333.700 23.800 922.300 1r.sem. 287.500 172.200 12.100 471.900 2n.sem. 277.200 161.600 11.700 450.500 2011 1r.sem. 296.900 172.200 12.400 481.400 3r.tr.2011/ 1r.sem2011/ 2010/ 2009/ Variació (%) 3r.tr.2010 1r.sem.2010 2009 2008 RENFE 0,3 5,3 –5,7 –4,3 C1 1,2 1,5 –12,2 –6,8 C2 3,4 4,9 –1,7 10,8 C3 –8,7 25,0 –17,9 –4,2 C4 –2,2 4,1 3,0 –6,1 FGC 6,6 0,6 2,3 1,1 Llobregat-Anoia 12,5 1,3 1,5 2,2 Metro Vallès 1,8 0,1 2,9 0,2 Total Rodalia 2,3 3,7 –3,2 –2,6 A més del tramvia, que ha ampliat la seva oferta de places, el transport ferroviari de rodalia, especialment el gestionat per Ren- fe, presenta xifres notables de recuperació del nombre d’usua- ris. Una evolució previsible i que s’ha produït a mesura que algunes de les seves línies han deixat de veure’s afectades per les obres de l’Alta Velocitat. En el cas dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’augment del nombre de viatgers en les línies de rodalia contrasta amb el descens registrat, per tercer any con- secutiu, en el servei urbà. RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l’Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l’Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa- Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç. FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell. (*) El total de Renfe inclou també els viatgers de la línia C7: l’Hospitalet-Barcelona-Universitat Autònoma-Martorell; i de la C10: Estació de França-Aeroport, que a partir de febrer de 2009 s’ha integrat en la C-2. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Línia Metro Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total* Llobr-Anoia Vallès Total Total 1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 2004 32.505 37.769 8.212 36.668 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997 2005 33.735 38.269 9.519 37.018 121.835 18.117 27.834 45.951 167.786 2006 30.514 37.857 9.137 38.136 120.887 19.961 28.713 48.674 169.561 2007 33.452 34.926 7.397 33.990 116.964 20.112 29.518 49.630 166.594 2008 39.448 31.831 6.596 29.343 114.866 21.188 29.773 50.960 165.826 2009 36.783 35.275 6.321 27.554 109.965 21.663 29.835 51.498 161.463 1r.tr. 9.167 8.395 1.613 6.756 27.116 5.440 7.967 13.406 40.522 2n.tr. 9.718 9.189 1.634 7.338 28.903 5.445 7.685 13.131 42.034 3r.tr. 8.871 8.507 1.513 6.630 26.444 4.982 5.875 10.857 37.301 4t.tr. 9.027 9.184 1.561 6.830 27.502 5.797 8.307 14.104 41.606 2010 32.299 34.680 5.187 28.393 103.688 21.980 30.703 52.683 156.371 1r.tr. 8.190 8.695 1.466 6.420 25.617 5.700 7.965 13.665 39.282 2n.tr. 8.441 9.075 1.004 6.954 26.109 5.685 8.352 14.037 40.146 3r.tr. 7.688 8.264 1.089 7.090 24.782 5.015 6.202 11.217 35.999 4t.tr. 7.980 8.646 1.628 7.929 27.180 5.580 8.185 13.765 40.945 2011 1r.tr. 8.325 8.764 1.582 6.673 26.298 5.689 8.266 13.955 40.253 2n.tr. 8.550 9.882 1.505 7.252 28.185 5.843 8.072 13.915 42.100 3r.tr. 7.780 8.545 994 6.937 24.864 5.641 6.316 11.957 36.821 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 36 milions de viatges variació (%) Total ferrocarril de rodalia 100 110 120 130 140 150 160 170 180 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 201120102009200820072006 V. Turisme, fires i congressos 38 El turisme manté el seu caràcter doblement excepcional, tant pel ritme expansiu de pernoctacions i visitants, com per ser pràcticament l’únic sector que creix amb fermesa. Amb unes taxes de creixement del tot insòlites en l’actual con- text econòmic, el turisme continua sent un dels pocs segments que sembla relativament immune als diversos episodis que conformen aquesta llarga crisi econòmica, incloent des del col·lapse financer de 2008 fins a l’actual crisi del deute sobirà europeu. Les dades del balanç turístic de l’estiu de 2011 a Bar- celona mostren una trajectòria notablement expansiva tant en termes de pernoctacions com de visitants, amb augments en el bimestre estival superiors a l’11% en ambdós casos, per sobre dels registrats en 2010. Uns augments que eleven els valors d’ambdues variables a la categoria de màxims històrics, amb 3,3 milions de pernoctacions i 1,5 milions de turistes en un sol bimestre. Activitat turística Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Període Pernoctacions Turistes1 Estada mitjana2 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 2005 10.931.638 5.656.848 1,9 20063 13.198.982 6.709.175 2,0 2007 13.620.347 7.108.393 1,9 2008 12.485.198 6.659.075 1,9 2009 12.817.171 6.476.034 2,0 gn-fb 1.483.449 809.070 1,8 mç-ab 2.036.247 1.074.287 1,9 mg-jn 2.284.215 1.211.084 1,9 jl-ag 2.726.409 1.232.163 2,2 st-oc 2.435.107 1.211.884 2,0 nv-ds 1.851.744 937.546 2,0 2010 14.047.396 7.133.524 2,0 gn-fb 1.508.387 817.475 1,9 mç-ab 2.302.949 1.248.526 1,8 mg-jn 2.398.305 1.274.600 1,9 jl-ag 2.956.616 1.353.142 2,2 st-oc 2.801.479 1.380.859 2,0 nv-ds 2.079.660 1.058.922 2,0 2011 gn-fb 1.776.533 901.516 2,0 mç-ab 2.627.048 1.246.890 2,1 mg-jn 2.877.086 1.356.965 2,1 jl-ag 3.306.392 1.507.145 2,2 1 S’entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada. 2 Dades expressades en nits. 3 A partir de 2006 s’ha modificat el métode d’estimació de les pernoctacions, els turistes i l’estada mitjana, de tal forma que es trenquen les sèries. Les dades de 2005 s’han recons- truït amb la nova metodologia. Font: Gremi d’Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona. Variació (%) Pernoctacions Turistes 4t.bim.2011/4t.bim.2010 11,8 11,4 1r.sem.2011/1r.sem.2010 17,2 4,9 2010/2009 9,6 10,2 2009/2008 2,7 –2,7 Amb les lògiques diferències d’escala i de ritmes de creixe- ment, aquest patró expansiu es repeteix a Catalunya i al conjunt d’Espanya, i es manifesta sobretot en les estadístiques d’arri- bades, d’ocupació, de despesa o de facturació del sector de l’ho- teleria. No obstant, no està al resguard d’algunes ombres, com la perplexitat que sorgeix en constatar que aquests ritmes de creixement tan elevats no estan repercutint en augments d’ocu- pació no ja equivalents, sinó mínimament significatius. Amb l’excepció de Barcelona, on l’ocupació a l’hoteleria i restau- ració ha crescut un 5,9% fins al setembre, a la resta d’àmbits l’ocupació no ha millorat gaire, un fet que admet una doble interpretació: la positiva –per l’augment de la productivitat–, i la negativa –pel possible augment de la contractació irregular i de la precarietat. L’impuls de la demanda turística se sustenta en diverses potes. En primer lloc, la senda de creixement econòmic en què han estat situats durant la primera meitat de l’any els principals mer- cats emissors ha impulsat, juntament amb l’abaratiment de les tarifes i la proliferació de noves rutes aèries, l’augment de viat- ges turístics. A més, en certa manera aquests mercats emissors han vist sobtadament reduïdes les seves opcions de viatges de mitjana distància per la inestabilitat política i social de bona part del nord d’Àfrica i de la Mediterrània Oriental. Activitat hotelera segons categoria Ocupació Nombre de Nombre de Estada Categoria habitacions (%) pernoctacions turistes mitjana mg-jn 2011 H 5* 81,2 371.981 188.989 1,97 H 4* 87,0 1.448.053 655.772 2,21 H 3* 89,6 779.653 362.204 2,15 H 2* 90,0 169.341 95.093 1,79 H 1* 86,7 108.058 54.907 1,97 Total 87,0 2.877.086 1.356.965 2,12 jl-ag 2011 H 5* 80,6 403.043 215.924 1,89 H 4* 91,4 1.734.326 736.771 2,36 H 3* 93,0 878.056 403.674 2,18 H 2* 92,4 179.194 95.524 1,88 H 1* 92,8 111.773 55.251 2,05 Total 90,3 3.306.392 1.507.145 2,20 milions variació (%) total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%) Nombre de pernoctacions 8 9 10 11 12 13 14 15 16 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 20112010200920082007 Barcelona economia 77 39 Activitat turística En segon lloc, Barcelona està molt ben situada a nivell interna- cional com a destinació turística urbana, gràcies a una política activa de promoció i de consolidació d’una oferta de qualitat en diversos terrenys, com el cultural, l’arquitectònic, el lúdic, el gastronòmic o el comercial; una oferta que habitualment és valo- rada molt satisfactòriament per part dels turistes. Encara dins del segment de la demanda que omple els hotels, cal tenir pre- sents els visitants per fires i congressos –més actius fora de la temporada estival–, i els de creuers, que sovint allarguen l’es- tada quan la travessia té origen i/o destinació al port de la ciu- tat. Un dels aspectes més significatius de les dades de l’estiu és l’e- levat nivell de la taxa d’ocupació, que amb un 90% s’ha situat al nivell més alt dels darrers anys tot i no haver-se aturat l’aug- ment de l’oferta. També és destacable que poc més de la meitat de les pernoctacions es registrin en hotels de 4 estrelles –els més abundants i els que contenen més places– que són, alhora, els que allotgen els turistes que fan les estades més llargues. Pel que fa a l’origen dels visitants, les dades de l’estiu han con- solidat un tret que ja s’havia apuntat durant els primers mesos de l’any, com és una dualitat molt marcada entre el visitant de la resta d’Espanya i de l’estranger. Mentre que el primer ha re- trocedit tant en termes absoluts com relatius –amb un descens del 6,6% en l’acumulat fins al setembre–, el segon manifesta un comportament molt expansiu, amb comptades excepcions en el detall per països. En realitat, és un reflex del que succeeix en el context econòmic general: la demanda interna es manifesta cautelosa i constrenyida en la despesa, alarmada per la manca d’indicis clars de recuperació o de millora del mercat laboral, mentre que la demanda externa –els visitants exteriors– aprofi- ten les diverses circumstàncies esmentades anteriorment més, en algun altre cas com Rússia –que s’apropa als cent-mil visi- tants i ja supera Suïssa–, una promoció molt intensa que es com- plementa amb una major flexibilitat en la concessió de visats. Per últim, una ullada al segment dels creuers confirma la potèn- cia d’aquest segment d’activitat, que no ha parat d’expandir-se ni durant el pitjor de la crisi i que ho continua fent a un ritme de creixement cada cop més intens. Tots els mesos entre gener i setembre de 2011 han registrat taxes positives, i el creixement acumulat supera el 15%, gràcies sobretot al fort impuls dels creuers estivals amb sortida i arribada del port de Barcelona –que creixen per sobre del 22%– i, en menor mesura, dels creuers en trànsit, on els passatgers han augmentat un 6,3%. Lloc de procedència dels turistes gn-st 2011 var(%) nombre % gn–mg 10 Espanya 1.229.021 22,9 –6,6 Unió Europea 2.342.955 43,6 10,1 Alemanya 287.585 5,4 17,2 Àustria 56.382 1,0 7,5 Bèlgica 100.092 1,9 29,4 Dinamarca 53.841 1,0 8,0 Finlàndia 39.015 0,7 –3,9 França 429.597 8,0 9,3 Grècia 50.592 0,9 4,7 Irlanda 50.701 0,9 –4,8 Itàlia 408.543 7,6 4,6 Luxemburg 4.967 0,1 –4,1 Països Baixos 163.200 3,0 20,8 Polònia 33.074 0,6 9,1 Portugal 83.071 1,5 22,8 Regne Unit 385.913 7,2 2,8 República Txeca 14.199 0,3 17,2 Suècia 96.199 1,8 9,1 Resta Unió Europea 85.984 1,6 35,5 Resta d’Europa 405.779 7,6 19,4 Amèrica 886.308 16,5 30,0 Estats Units 460.829 8,6 29,4 Resta d’Amèrica 425.479 7,9 30,7 Japó 110.578 2,1 11,4 Països africans 52.766 1,0 18,5 Resta del món 343.497 6,4 25,0 Total 5.370.903 100,0 9,9 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació del Departament d’Estadística de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE. Evolució dels creuers turístics pel port de Barcelona variació (%) VaixellsPassatgers -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 gn-st 112010200920082007200620052004 20082007 2009 2010 2011 Transports de l’oci milers de viatges venuts 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 4t.trim.3r.trim.2n.trim.1r.trim. Nota: Els transports de l’oci inclouen el Bus Turístic i el Tramvia Blau. Font: TMB. var(%) gn-st 2011/ gn-st 20 VI. Construcció 42 Indicadors d’activitat al sector de la construcció La frenada del creixement econòmic allunya encara més la recuperació del sector de la construcció. L’avanç de la Comptabilitat Nacional del tercer trimestre de 2011 ha confirmat que els tímids avanços de recuperació que s’havien registrat en els cinc darrers trimestres han quedat interromputs; l’economia ha entrat en una fase d’estancament, amb un avanç intertrimestral nul que fa que voregi la recessió i (%) PIB ConstruccióPIB pm Evolució del PIB de la construcció (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) -12 -8 -4 0 4 III.11II.11I.11IV.10III.10II.10I.10IV.09III.09II.09I.09IV.08 1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. milers Barcelona Resta RMB Resta Catalunya Treballadors del sector de la construcció 0 50 100 150 200 250 300 350 400 st2011201020092008200720062005200420032002 Nombre d’empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris1 Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Construcció des. 2001 4.762 6.644 18.105 31.335 des. 2002 4.954 6.903 18.839 32.862 des. 2003 5.156 7.166 19.647 34.203 des. 2004 5.196 7.283 20.336 35.896 des. 2005 5.854 8.319 22.762 40.215 des. 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 des. 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 des. 2008 5.118 7.232 19.252 34.031 Serveis immobiliaris des. 2001 4.676 5.076 7.892 10.194 des. 2002 5.108 5.539 8.678 11.212 des. 2003 5.277 5.917 9.460 12.276 des. 2004 5.768 6.323 10.352 13.655 des. 2005 6.129 6.768 11.186 14.947 des. 2006 6.459 7.139 11.970 16.188 des. 2007 6.382 6.944 11.423 15.533 des. 2008 5.997 6.458 10.229 13.645 Construcció i activitats immobiliàries març 2009 10.420 12.847 27.749 45.078 juny 2009 10.216 12.505 26.882 43.788 set. 2009 9.899 12.084 25.706 41.680 des. 2009 9.745 12.084 24.883 40.106 març 2010 9.653 11.676 24.413 39.433 juny 2010 9.605 11.633 24.472 39.578 set. 2010 9.440 11.408 23.670 38.193 des. 2010 9.279 11.163 23.164 37.076 març 2011 9.196 11.050 22.882 36.709 juny 2011 9.111 10.925 22.635 36.366 set. 2011 8.897 10.677 21.911 34.983 Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Construcció i activitats immobiliàries set. 2011/set. 2010 –5,8 –6,4 –7,4 –8,4 des. 2010/des. 2009 –4,8 –7,6 –6,9 –7,6 Construcció des. 2008/des. 2007 –14,0 –15,4 –18,1 –19,5 des. 2007/des. 2006 0,4 0,8 1,0 1,2 Serveis immobiliaris des. 2008/des. 2007 –6,0 –7,0 –10,5 –12,2 des. 2007/des. 2006 –1,2 –2,7 –4,6 –4,0 que ha obligat a revisar a la baixa les perspectives de creixe- ment per al conjunt de l’any. En aquest context, una ullada des de l’òptica de l’oferta al sector de la construcció revela la inca- pacitat d’aquesta per mostrar cap signe de millora: tant a Cata- lunya com a Espanya ha reduït el ritme de caiguda, però enca- ra després de tres anys de davallades el ritme de descens és tan alt que sembla llunyà el dia en què abandoni el terreny negatiu. Més encara si la resta de sectors aflebleixen la seva evolució en l’actual panorama d’augment de les tensions financeres i frena- da del creixement a Europa. Traslladat al mercat laboral, la interrupció del creixement eco- nòmic s’ha concretat en un inesperat revifament del ritme de destrucció de llocs de treball. Les modestes previsions de crei- xement de l’ocupació pel conjunt de l’any –a l’entorn del 0,3% a Espanya– s’han vist desagradablement relegades per la cons- tatació de que s’encadenarà un tercer any consecutiu en nega- tiu. De nou, el sector de la construcció és el que mostra una situació més crua. El nombre de treballadors del sector ha dis- minuït tant a Barcelona com a l’entorn metropolità i a Cata- lunya al voltant del 14-15%. Unes taxes superiors a tots tres àmbits a les de finals de 2010 i molt més altes que les mitjanes del conjunt de sectors. Barcelona economia 77 43 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Que el mercat laboral sectorial encara continuï destruint ocu- pació no és més que un senyal de la paràlisi que impregna aques- ta branca d’activitat. A l’atonia de la construcció residencial després del creixement desorbitat dels anys anteriors a la crisi s’ha afegit més recentment la frenada de l’obra pública, marca- da per l’austeritat pressupostària del sector públic, orientat a la reducció del dèficit públic. La coincidència temporal d’aquests dos ajustaments tan severs en un context de sequera creditícia i l’escàs marge de maniobra per un redreçament a curt termini han tornat a refredat les expectatives dels empresaris del sector, que se situen en mínims. Pel tercer trimestre de 2011, la dife- rència o saldo entre els empresaris amb una visió optimista i els pessimistes és favorable a aquests darrers amb gran diferència, i de forma més intensa a Catalunya que a la província de Barce- lona, segons les darreres dades publicades de clima empresarial sectorial. Catalunya Espanya Licitació oficial (Administracions Públiques) Obra civilEdificació variació (%) -80 -70 -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 gn-ag 2011 2010200920082007 variació (%) -80 -70 -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 gn-ag 2011 2010200920082007 La frenada de l’obra pública queda molt ben documentada en les estadístiques que publica el Ministeri de Foment. Durant els primers vuit mesos de l’any el descens interanual acumulat a setembre a Catalunya supera el 68%, tant en obra civil com en edificació. A Espanya, la trajectòria és igualment descendent si bé a l’obra civil en infraestructures la caiguda no és tan acusa- da. Sense constituir cap sorpresa perquè aquestes dades es ve- nen a sumar al cinquè any de contracció, sí que posen de relleu que s’ha ingressat en una fase en la qual els volums estructurals d’obra estaran irremediablement molt per sota dels que havíem viscut en la fase expansiva, quan el sector públic apostà per l’e- dificació pública en equipaments com a via de cohesió social i territorial, i la inversió en infraestructures constituí un dels pun- tals de l’expansió econòmica. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€) Edificació Obra civil Total construcció Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 1999 635.808 4.498.180 1.802.100 11.460.451 2.437.908 15.958.631 2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254 2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622 2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170 2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574 2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215 2005 2.067.571 10.435.715 3.145.306 23.088.312 5.212.877 33.524.027 2006 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 7.580.678 44.013.875 2007 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 7.062.326 37.399.431 2008 1.915.925 10.075.827 4.330.709 28.434.485 6.246.634 38.510.312 2009 1.838.844 10.187.026 3.899.834 25.167.045 5.738.678 35.354.071 1r.tr. 690.672 3.776.062 1.259.403 8.397.232 1.950.075 12.173.294 2n.tr. 466.084 2.252.838 469.251 4.732.642 935.335 6.985.480 3r.tr. 386.049 2.321.258 536.564 5.523.552 922.613 7.844.810 4t.tr. 296.039 1.836.868 1.634.616 6.513.619 1.930.655 8.350.487 2010 1.552.036 8.139.472 1.961.997 13.811.111 3.514.033 21.950.583 1r.tr. 498.753 2.605.491 443.448 3.214.504 942.201 5.819.995 2n.tr. 450.198 2.109.422 502.934 3.608.676 953.132 5.718.098 3r.tr. 350.245 1.657.941 703.555 3.312.585 1.053.800 4.970.526 4t.tr. 252.840 1.766.618 312.060 3.675.346 564.900 5.441.964 2011 1r.tr. 183.193 1.164.975 219.888 2.451.660 403.081 3.616.635 2n.tr. 116.497 911.322 124.189 3.396.902 240.686 4.308.224 jl-ag 107.639 573.111 136.493 1.144.518 244.132 1.717.629 Variació % Catalunya Edificació Obra civil Total construcció jl-ag 2011/jl-ag2010 –67,3 –76,2 –73,0 1r.sem.2011/1r.sem.2010 –68,4 –63,6 –66,0 2010/2009 –15,5 –49,7 –38,8 2009/2008 –4,0 –9,9 –8,1 Variació % Espanya Edificació Obra civil Total construcció jl-ag 2011/jl-ag2010 –55,8 –43,0 –48,0 1r.sem.2011/1r.sem.2010 –56,0 –14,3 –31,3 2010/2009 –20,0 –45,1 –37,9 2009/2008 1,1 –11,5 –8,2 44 Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 3r.tr.2011/3r.tr.2010 –65,7 163,0 –13,9 37,6 1r.sem.2011/1r.sem.2010 –56,9 –14,5 –38,7 –18,9 2010/2009 46,1 –47,0 36,2 –54,0 2009/2008 –52,0 –28,4 –53,1 –39,8 La construcció residencial continua el seu procés d’ajustament en un any que marcarà mínims històrics. El registre de visats d’obra nova residencial dels mesos centrals de 2011 no aporta cap novetat en la travessa del desert en què està immers el sector: la construcció està en situació de mínims, i les vendes, tan anèmiques que no aconsegueixen una reducció significativa de l’estoc existent. Les petites escletxes de millo- ra que s’havien observat amb els repunts de 2010 han quedat en un no res a la vista de l’afebliment del creixement de la resta de sectors productius –i, per tant, de l’ocupació i, en segona ins- tància, de la demanda–, i de l’empitjorament de la conjuntura econòmica internacional, que amb la incertesa i la crispació dels mercats de deute sobirà afegeixen temor a una població que està tan deprimida i pessimista que difícilment esdevindrà demanda efectiva a curt termini. (%) Barcelona RMB Catalunya Habitatges iniciats (taxa de variació dels darrers 12 mesos) -80 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 III.11II.11I.11IV.10III.10II.10 I no és estrany, perquè el panorama negatiu del mercat de tre- ball, unit a la reducció de la renda de les famílies en un entorn de crèdit restringit i d’esgotament de les prestacions de desocu- pació en alguns segments d’aturats de llarga durada, es comple- menta amb la percepció pessimista que transmeten els mitjans. A la vista d’un panorama tan fosc, i en un context de grans estocs pendents de venda, un factor tan clàssic com és el descens dels preus és incapaç d’estimular la demanda. Aquest és, a grans trets, l’escenari que afronten els empresaris i promotors del sec- tor de la construcció, més concentrats en reduir l’estoc i eixu- gar deutes –o, si més no, fer-los desaparèixer del seu balanç– que en projectar noves edificacions. Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706 2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309 2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580 2008 2.729 4.404 9.644 26.250 12.373 30.654 15.196 40.353 27.569 71.007 2009 1.309 3.154 4.526 15.800 5.835 18.954 6.523 18.917 12.358 37.871 1r.tr. 268 839 843 5.353 1.111 6.192 1.395 5.215 2.506 11.407 2n.tr. 249 1.203 1.138 5.249 1.387 6.452 1.578 5.474 2.965 11.926 3r.tr. 263 671 608 2.713 871 3.384 1.972 3.741 2.843 7.125 4t.tr. 529 441 1.937 2.485 2.466 2.926 1.578 4.487 4.044 7.413 2010 1.913 1.672 6.165 7.271 8.078 8.943 5.445 12.349 13.523 21.292 1r.tr. 507 696 1.797 2.174 2.304 2.870 1.350 4.088 3.654 6.958 2n.tr. 591 342 1.932 2.338 2.523 2.680 1.554 2.808 4.077 5.488 3r.tr. 510 354 1.377 1.456 1.887 1.810 1.313 2.759 3.200 4.569 4t.tr. 305 280 1.059 1.303 1.364 1.583 1.228 2.694 2.592 4.277 2011 1r.tr. 295 427 1.686 1.410 1.981 1.837 990 2.896 2.971 4.733 2n.tr. 178 461 599 2.249 777 2.710 532 2.864 1.309 5.574 3r.tr. 175 931 1.186 2.003 1.361 2.934 846 3.133 2.207 6.067 Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d’obra residencial i dels certificats finals d’obra dels Col·legis d’Aparelladors de Catalunya. Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Les dades de 2011 de tot l’apartat són provisionals. Barcelona economia 77 45 Habitatges iniciats/1000 habitants (mitjanes anuals) oc.2010-st.2011 2008-2010 2005-2007 0 5 10 15 20 25 30 35 Catalunya Regió Metropolitana Alt Penedès Garraf Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Barcelona Habitatges iniciats a la regió metropolitana (milers) 2008 2009 2010 2011 Garraf Alt Penedès Barcelonès Maresme Baix Llobregat Vallès Occidental Vallès Oriental 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 Construcció d’habitatges Els visats d’obra residencial són un bon testimoni de com està l’activitat, on els únics signes d’avanç es concentren en el seg- ment dels acabats. Pel que fa a l’edificació residencial d’obra nova, la contracció palesa un to dur: en el que va d’any els habi- tatges iniciats a Barcelona han davallat un 59,7%, a la Regió Metropolitana un 38,7%, i a Catalunya 40,7%. Bé és cert que l’any anterior s’havia capgirat el signe, amb una certa recupe- ració del nivell d’activitat. Però ja quan es va valorar aquella punta de creixement es va alertar del seu caràcter efímer, atès que responia a un revifament de la demanda i de les vendes per raons fiscals –augment de l’IVA i reducció dels beneficiaris de la desgravació–. En realitat, 2010 s’ha de valorar com una ex- cepció de la fase descendent, iniciada en 2007, que està mos- trant en 2011 la seva cara més dura, amb volums d’iniciats que resulten ínfims en comparació amb els registrats durant la fase alcista del cicle. Es tracta d’un fenomen general des del punt de vista territorial –fora comptades excepcions simbòliques en algunes comarques amb volums d’iniciats que es mesuren en unitats o desenes–, i que afecta tant el sector privat com el públic –en el primer cas perquè gairebé no es ven, i en el segon perquè la consolidació fiscal imposa una gran austeritat en la inversió. Habitatges iniciats a l’àmbit metropolità Barcelona Resta grans municipis RMB Resta RMB milers 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 201120102009200820072006 Nota: El programa d’accessibilitat inclou la supressió de barreres arquitectòniques, la dota- ció d’elevadors i l’adaptació d’habitatges. El d’instal·lacions inclou la substitució d’antenes i dipòsits d’aigua i l’ordenació d’aparells d’aire condicionat. I el de medi ambient, l’aïlla- ment tèrmic i acústic, les calefaccions urbanes, les plaques solars i la insonorització d’habi- tatges. A partir de 2010 dades pendents de revisió. Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Actuacions de rehabilitació aprovades a la campanya Barcelona posa’t guapa 2009 2010 gn-jn.2011 Programa d’obres 1.529 1.775 761 Façanes 762 767 326 Terrats i cobertes 264 311 122 Patis de llums 378 465 179 Escales i vestíbuls i alt. 125 232 134 Programes d’accessibilitat 296 570 277 Millora de locals comercials 109 68 52 Programes d’instal·lacions 106 435 268 Programa de medi ambient 87 97 30 Actuacions especials 25 19 13 Total 2.152 2.964 1.401 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Iniciats Acabats gn-st 2011 Var (%)1 gn-st 2011 Var (%)1 1. Ciutat Vella 82 –49,5 99 –31,3 2. l’Eixample 34 –25,7 39 –58,5 3. Sants-Montjuïc 60 –32,1 378 40,5 4. Les Corts 0 –88,7 45 –52,1 5. Sarrià-Sant Gervasi 36 –48,3 110 382,1 6. Gràcia 143 114,3 139 6,9 7. Horta-Guinardó 81 –61,6 97 124,6 8. Nou Barris 36 –72,3 77 33,6 9. Sant Andreu 0 –95,1 298 183,1 10. Sant Martí 170 –50,3 537 –21,2 Sense dades 6,0 –76,9 0,0 — Barcelona 648 –55,4 1.819 14,5 46 Després d’un bienni de forta contracció, s’albira una certa contenció en el ritme de descens del sostre previst a les llicències d’obres. El procés contractiu que està vivint el sector de la construcció al conjunt del país també està deixant una forta empremta a Barcelona. Tot i que amb marcades diferències en relació amb àrees en les quals el sector de la construcció s’havia erigit en motor bàsic de l’activitat econòmica, el cert és que a Barcelona –que disposa d’una estructura productiva molt diversificada i amb gran pes dels serveis– la reducció de l’activitat sectorial ha estat molt profunda. La doble crisi –la de la construcció i del mercat immobiliari, per una banda, i la global, per una altra–, està determinant que el volum de sostre previst a les llicències d’obres se situï en nivells mínims de la història recent. Llicències d’obres Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 3r.tr.2011/3r.tr.2010 –63,3 31,9 –37,1 1r.sem.2011/2n.sem.2010 –7,6 76,3 15,6 2010/2009 –9,3 –48,1 –24,4 2009/2008 –41,1 –19,3 –34,2 En particular, les darreres dades disponibles corresponents al tercer trimestre de 2011 marquen el punt més baix de les dota- cions trimestrals previstes d’ençà 1988 –quan s’inicià aquesta sèrie estadística–, i els m2 aprovats arriben a representar menys d’una desena part dels previstos durant la fase més alta del cicle. Ara bé, ampliant la mirada una mica més enllà –entre altres raons perquè com se sap aquestes dades estan sotmeses a variacions erràtiques depenent de la dimensió de les promo- cions aprovades, de l’acumulació de molts petits projectes o de la implementació de nous processos i millores en la tramita- ció–, les dades de l’acumulat dels darrers dotze mesos palesen que s’està frenant el ritme de caiguda, i fins i tot s’arriba a cap- girar el signe de la variació, amb un augment del 9,8% en ter- mes interanuals. Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament Comercial Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total 1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658 2006 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 1.543.118 389.129 1.932.247 2007 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 1.078.169 350.475 1.428.644 2008 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 1.035.077 480.709 1.515.786 2009 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 609.869 387.816 997.685 1r.tr. 49.880 39.840 15.775 42.799 20.902 47.816 217.012 91.378 308.390 2n.tr. 46.040 43.917 11.437 27.458 37.217 14.840 180.909 115.435 296.344 3r.tr. 35.791 21.627 5.832 183 7.764 1.046 72.243 91.392 163.635 4t.tr. 46.731 36.512 6.948 5.493 36.944 7.077 139.705 89.611 229.316 2010 132.421 138.570 30.068 63.296 131.001 57.588 552.945 201.453 754.398 1r.tr. 41.310 49.693 13.258 12.207 13.665 29.394 159.527 43.554 203.081 2n.tr. 37.060 26.718 10.475 3.015 30.851 21.387 129.506 67.048 196.554 3r.tr. 16.350 15.757 1.830 17.045 8.797 2.334 62.113 23.568 85.681 4t.tr. 37.701 46.402 4.505 31.029 77.688 4.473 201.799 67.283 269.082 2011 1r.tr. 20.408 24.753 3.802 27.793 12.546 9.694 98.996 101.920 200.916 2n.tr. 61.018 61.263 11.405 6.208 14.059 14.022 167.975 93.028 261.003 3r.tr. 9.961 4.899 4.210 196 286 3.271 22.823 31.085 53.908 Sostre previst a les llicències d’obres (acumulats 12 mesos) Sostre total Tendència Nou Reforma i ampliació 111009080706050403020100 m2 (milions) 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d’aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Direcció de Serveis de Llicències i Inspecció de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Barcelona economia 77 47 Llicències d’obres Habitatges i places d’aparcament Habitatges Places Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 1999 6.663 944 7.607 11.682 2000 5.005 899 5.904 10.676 2001 4.322 559 4.881 9.586 2002 5.024 837 5.861 10.812 2003 4.899 837 5.736 13.531 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 2005 6.300 1.307 7.607 12.470 2006 6.393 1.431 7.824 14.336 2007 4.769 1.367 6.136 12.529 2008 3.132 1.516 4.648 9.904 2009 2.279 760 3.039 4.665 1r.tr. 538 210 748 1.098 2n.tr. 609 206 815 1.370 3r.tr. 491 108 599 759 4t.tr. 641 236 877 1.438 2010 1.930 683 2.613 4.491 1r.tr. 601 149 750 1.482 2n.tr. 518 309 827 916 3r.tr. 246 73 319 574 4t.tr. 565 152 717 1.519 2011 1r.tr. 233 252 485 756 2n.tr. 654 253 907 3r.tr. 105 124 229 Habitatges Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total 3r.tr.2011/3r.tr.2010 –57,3 69,9 –28,2 1r.sem.2011/2n.sem.2010 –20,7 10,3 –11,7 2010/2009 –15,3 –10,1 –14,0 2009/2008 –27,2 –49,9 –34,6 Tal com es reflecteix al gràfic adjunt, s’apunta una petita re- muntada que podria marcar la fi del procés baixista i l’esta- bilització en nivells de sostre equivalents a un 40% dels corres- ponents als màxims històrics del quadrienni 2003-2007. Pot semblar poc, però cal tenir present que es compara amb un mo- ment irrepetible, quan el mercat residencial estava en ple auge, el finançament era barat i abundant i la conjuntura econòmica expansiva afavoria un gran dinamisme tant de l’oferta com de la demanda. En tot cas, de confirmar-se aquesta estabilització a l’entorn dels 700.000 m2 anuals, s’hauria de valorar en termes positius pel que implicaria d’acabament de la fase descendent. En el moment actual, no és realista esperar una recuperació sos- tinguda de l’edificació atesa la fragilitat del moment econòmic, i, en particular, les dificultats dels promotors residencials per acabar de col·locar l’estoc existent, les de les empreses per pen- sar en canvis d’ubicacions o noves edificacions per dur a terme les seves activitat i l’escassa capacitat de maniobra que li queda a l’administració per afrontar la inversió en habitatge públic o equipaments. L’anàlisi per categories de sostre de les dades dels primers nou mesos de 2011 confirmen l’avanç relatiu del sostre de reforma i ampliació; de fet, no només continua guanyant pes sobre el total, sinó que registra una variació interanual positiva del 68,5% que contrasta amb el descens del 17,5% de l’obra nova. Que durant dos trimestres en un any –el primer i el tercer– el sostre visat per obres majors de reforma i ampliació superi en m2 al destinat a obra nova és un fet gens habitual en la història re- cent de la ciutat però perfectament coherent en l’actual situació de crisi, en la que cobren protagonisme les obres de manteni- ment de les edificacions existents, tant d’ús privat com públic. Per usos del sostre, les dades de l’acumulat anual venen mar- cades per la importància del sostre destinat a usos residencials i d’aparcaments, que són pràcticament equivalents en termes de m2. El sostre destinat a activitats productives directes –oficines o indústria–, o a usos comercials i d’equipaments resta pràcti- cament en cadascun dels segments per sota del 10%, amb l’ex- cepció de la superfície destinada a oficines que supera aquest marge per poc. En termes de variacions interanuals, aquest tor- na a ser l’únic segment que escapa a una variació interanual ne- gativa, amb un augment del 6% que prové de dos projectes, un al 22@ i un altre destinat al Barcelona Supercomputer Center, al districte de Les Corts. Dins del capítol d’obra residencial nova, destaca l’impuls dels habitatges protegits –representen la meitat del total–, entre els que destaquen diverses promo- cions del Patronat Municipal de l’Habitatge al Poblenou i al Bon Pastor. Habitatges de nova planta previstos nombre d’habitatges variació (%) Taxa de variació dels darrers 12 mesos (%) Nombre d’habitatges 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 201120102009200820072006 VII. Mercat immobiliari 50 Preus al mercat residencial variació nominal (%) Nova planta Segona mà Lloguer Evolució dels preus dels habitatges (€/m2) -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 1r.sem. 2011 201020092008200720062005200420032002 Els preus de venda dels habitatges segueixen l’estela descendent alhora que s’accentua la debilitat de les vendes. L’escassa informació disponible de preus al mercat immobiliari residencial posterior a l’estiu confirma que aquests continuen instal·lats en la senda baixista amb variacions interanuals que oscil·len entre el 4 i el 8%, unes taxes lleugerament superiors a les de l’any anterior. Si agafem com a unitat de referència el preu en termes d’€/m2 –entre altres raons, perquè l’evolució del preu unitari està molt més exposada a oscil·lacions erràtiques per l’entrada o sortida de la mostra de determinades tipologies d’habitatges–, 2011 es perfila com el quart any consecutiu de baixada; una baixada que, com és sabut, és generalitzada per segments i territoris: afecta tant el mercat d’obra nova com el de segona mà i s’estén de forma àmplia tant pels diferents distric- tes de Barcelona com per l’entorn metropolità o la resta del país. Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d’aparcament Variacions(%) Nova planta Segona mà Nova planta Segona mà €/m2/mes €/mes € 1r.sem.11/1r.sem.10 –6,9 –5,7 –16,2 5,3 n.d. –3,1 0,6 2010/2009 –3,7 –2,1 –5,2 1,5 –1,7 –2,4 0,9 2009/2008 –8,0 –9,6 –5,4 –3,0 –3,8 –3,8 2,2 1 La sèrie de preus residencials i d’aparcaments d’obra nova s’interromp en 2008. Les dades a partir d’aquesta data provenen de l’Instituto Apolda, de l’Estudi d’Oferta de Nova Construcció realitzat a partir de la col·laboració conjunta de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Promotors de Barcelona, l’Agència Tributària de catalunya i la Gerència Regional del cadastre de Catalunya. Les variacions interanuals han estat calculades amb criteris metodològicament homogenis. 2 La sèrie de lloguer s’interromp en 2010. Les dades de 2011 incorporen diferències metodològiques importants que impossibiliten les comparacions amb anys anteriors. Les dades anteriors estan pendents de revisió. Nota: els valors anuals són mitjanes de dades mensuals o trimestrals excepte les de nova planta, que corresponen al segon semestre de l’any. Les dades de lloguer corresponen, a partir de 2007, al 4t.tr. de l’any. Font: Instituto Apolda, Tecnigrama, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, i elaboració pròpia. Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial de Barcelona Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges 2 d’aparcament 1 Segona mà Període Nova planta 1 (índex 2008 = 100) Nova planta 1 Segona mà €/m2/mes €/mes € 1995 1.447 30,5 179.775 132.641 5,5 353,5 17.430 1996 1.433 28,8 163.043 125.618 5,4 357,6 15.630 1997 1.457 30,1 167.682 123.959 5,4 358,4 15.030 1998 1.569 33,0 176.097 134.393 5,3 350,7 14.420 1999 1.913 38,4 245.153 154.949 5,9 403,3 16.590 2000 2.165 45,9 283.918 175.775 6,6 448,5 17.010 2001 2.500 53,2 294.796 201.978 7,8 517,6 18.270 2002 2.931 61,6 362.100 247.776 8,6 578,9 18.830 2003 3.476 70,8 405.850 277.834 9,6 639,3 20.750 2004 4.193 82,3 438.570 312.750 10,6 699,7 21.840 2005 5.082 96,1 508.460 344.904 11,8 779,2 24.520 2006 5.804 110,2 590.420 392.397 13,4 873,6 27.520 2007 5.952 109,8 603.190 376.093 15,8 1.041,4 27.730 2008 5.918 100,0 581.356 361.377 16,7 1.081,3 28.538 2009 5.442 90,4 549.907 350.655 16,0 1.040,4 29.154 2010 5.242 88,6 521.422 355.985 15,7 1.023,5 29.429 1r.sem. 2011 5.082 83,7 492.710 375.185 11,3 744,5 30.050 3r.tr.2011 n.d. 81,7 n.d. 386.234 n.d. n.d. n.d. Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Col·legi de Registradors publicades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona per l’INE. Habitatges hipotecats en finques urbanes Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre 2001 n.d. 78.931 110.521 487.973 2002 n.d. 84.381 121.435 541.035 2003 n.d. 137.600 193.272 995.816 2004 n.d. 148.629 211.731 1.109.223 2005 n.d. 155.428 226.371 1.232.973 2006 n.d. 163.961 240.498 1.324.522 2007 n.d. 126.874 195.604 1.235.212 2008 17.790 81.783 119.315 836.419 2009 13.989 61.886 93.902 653.173 1r.tr. 3.257 14.029 21.843 157.283 2n.tr. 3.653 16.311 25.011 169.677 3r.tr. 3.741 17.170 25.771 173.888 4t.tr. 3.338 14.376 21.277 152.325 2010 16.935 63.827 92.494 605.172 1r.tr. 4.553 17.384 25.309 162.073 2n.tr. 4.489 16.836 24.510 161.240 3r.tr. 4.403 17.320 25.008 158.747 4t.tr. 3.490 12.287 17.667 123.112 2011 1r.tr. 4.027 15.678 22.035 143.202 2n.tr 3.150 11.607 16.465 101.657 jl-ag 1.605 6.198 9.670 58.754 Barcelona economia 77 51 En conjunt, d’ençà 2007, a Barcelona el descens acumulat dels preus en termes reals és d’un 21,3% al mercat d’obra nova i d’un 31,5% al mercat de segona mà. Un descensos importants que, no obstant, són inferiors als registrats a d’altres grans ciu- tats espanyoles i que, no s’ha d’oblidar, s’han donat sobre els elevadíssims màxims històrics que van assolir els preus en 2007. En aquells moments, els preus dels habitatges de Barcelona s’ha- vien quadruplicat en només quinze anys, un ritme de creixe- ment que excedia diverses vegades el creixement de les rendes familiars i que es va sostenir per la facilitat d’accés al crèdit barat. Així, tot i que des de diverses instàncies se sentin veus insistint en què l’ajustament dels preus ja s’ha completat, no s’ha d’oblidar que els preus actuals se situen en termes nominals al nivell dels de bienni 2004/2005. En qualsevol cas, la discussió de si els preus han baixat o no suficientment no pot ignorar que l’erosió de la confiança i de la capacitat econòmica de la demanda ha fet passar a segon terme els preus com a factor decisiu en la compra d’un habitatge. En paral·lel, des del punt de vista del finançament, l’accés al crèdit ha esdevingut més important que la pròpia evolució dels tipus al nivell en què es troben ara. Com es pot veure amb les dades de compravendes i de crèdit, la demanda –que es va animar efíme- rament en 2010 per raons fiscals– es troba en situació de reple- gament, a l’espera d’una millora de la situació econòmica que retorni la confiança i que es concreti en una recuperació sostin- guda dels nivells d’ocupació i de les rendes familiars. Preus al mercat residencial nombre d’habitatges (dades mensuals) Habitatges nous Habitatges de 2a mà Compra-vendes d’habitatges a Barcelona (prov) 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 2011201020092008 milers de milions d’€ tipus d’interès (%) Crèdit a les persones físiques per adquisició d’habitatge propi Tipus d’interès hipotecari Crèdit per a adquisició d’habitatge propi i tipus d’interès 0 100 200 300 400 500 600 700 0 2 4 6 8 jn1120102009200820072006200520042003200220012000 Variació (%) Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre d’hipoteques jl-ag 2011/jl-ag 2010 –46,7 –47,1 –44,0 –44,5 1r.sem.2011/1r.sem.2010 –20,6 –20,3 –22,7 –24,3 2010/2009 21,1 3,1 –1,5 –7,3 2009/2008 –21,4 –24,3 –21,3 –21,9 Import mitjà del crèdit jl-ag 2011/jl-ag 2010 –15,8 –11,9 –10,3 –10,7 1r.sem.2011/1r.sem.2010 –3,0 0,6 0,4 –1,5 2010/2009 –1,2 1,2 –0,1 –0,7 2009/2008 –16,3 –22,9 –22,6 –15,7 Barcelona BCN (prov) EspanyaCatalunya Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecats en finques urbanes milers € 0 40 80 120 160 200 240 gn-ag.20112010200920082007200620052004 VIII. Mercat de treball Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1999 690.600 377.610 312.990 2.055.365 1.200.718 854.647 2.970.500 1.740.600 1.229.900 4t.tr.2000 704.440 385.470 318.970 2.120.020 1.226.596 893.424 3.061.400 1.786.700 1.274.700 4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900 4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200 4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800 4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300 4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000 4t.tr.2006 812.600 449.800 362.800 2.504.070 1.413.870 1.090.200 3.699.100 2.100.500 1.598.600 4t.tr.2007 811.600 441.200 370.400 2.578.100 1.453.900 1.124.200 3.799.100 2.158.000 1.641.100 4t.tr.2008 814.800 429.100 385.700 2.560.500 1.411.300 1.149.200 3.854.800 2.149.900 1.704.900 1r.tr.2009 813.400 421.900 391.500 2.543.200 1.395.800 1.147.400 3.852.900 2.140.000 1.712.900 2n.tr.2009 803.600 424.800 378.800 2.512.400 1.379.100 1.133.300 3.791.500 2.111.900 1.679.600 3r.tr.2009 811.800 423.800 388.000 2.517.000 1.360.300 1.156.700 3.806.500 2.092.200 1.714.300 4t.tr.2009 810.400 425.800 384.600 2.530.100 1.382.800 1.147.300 3.779.500 2.079.500 1.700.000 1r.tr.2010 791.100 415.900 375.200 2.511.400 1.376.700 1.134.700 3.775.100 2.075.600 1.699.600 2n.tr.2010 793.100 418.700 374.400 2.522.600 1.363.200 1.159.400 3.817.700 2.091.000 1.726.700 3r.tr.2010 791.200 422.500 368.700 2.538.200 1.377.100 1.161.100 3.845.500 2.114.500 1.731.000 4t.tr.2010 795.700 422.900 372.800 2.535.800 1.378.700 1.157.100 3.820.300 2.076.700 1.743.600 1r.tr.2011 800.900 420.000 380.900 2.541.300 1.379.200 1.162.100 3.827.100 2.085.000 1.742.000 2n.tr.2011 797.000 412.900 384.100 2.531.600 1.347.080 1.184.520 3.826.300 2.051.200 1.775.100 3r.tr.2011 811.500 416.200 395.300 2.527.130 1.342.950 1.184.180 3.818.600 2.049.400 1.769.100 54 Població activa i ocupada Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. Els resultats de l’EPA del tercer trimestre apunten a una evolució del mercat laboral més positiva a Barcelona que no pas a la resta del país. Una valoració que difereix, però, de la que ofereixen altres fonts estadístiques. Els resultats de l’Enquesta de Població Activa corresponents al tercer trimestre han confirmat el que ja havien apuntat les dades mensuals de l’atur registrat i d’afiliació a la Seguretat Social. Després d’un començament d’any moderadament positiu, la situació del mercat laboral a Espanya s’ha tornat a enfosquir després de Setmana Santa i fins ara. Ni tan sols el repunt de l’activitat turística –afavorida per l’arribada de molts viatgers europeus que en condicions de més estabilitat política s’haurien desplaçat a les destinacions turístiques del nord d’Àfrica– ha estat suficient per dinamitzar el mercat laboral més enllà de la tradicional ocupació estacional. Prenent com a referència les xifres de Catalunya i Espanya, tant la població que es declara ocupada com l’activa superen el tercer trimestre amb pèrdues d’efectius. Pèrdues que són espe- cialment intenses en el nombre d’ocupats. Pel que fa a la regió metropolitana, l’evolució és molt similar a la de Catalunya amb la particularitat que les variacions no són tan intenses gràcies a l’evolució a contracorrent de les xifres de l’EPA referides a Bar- celona. La població activa perd una part dels efectius incorpo- rats durant 2010 i primer trimestre de 2011 però es manté per sobre dels 2,5 milions de persones. Al seu torn, el nombre d’o- cupats cau un 2,7% en relació a un any abans i prop del 14% d’ençà els màxims assolits abans de la crisi. Després de gaire- bé quatre anys consecutius de retrocés, el nombre total de per- sones ocupades residents a la regió metropolitana es compara amb l’existent ara fa vuit anys. 3r.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ Variació (%) 3r.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 Barcelona Total actius 2,6 –1,8 –0,5 0,4 Homes –1,5 –0,7 –0,8 –2,7 Dones 7,2 –3,1 –0,3 4,1 RMB Total actius –0,4 0,2 –1,2 –0,7 Homes –2,5 –0,3 –2,0 –2,9 Dones 2,0 0,9 –0,2 2,2 Catalunya Total actius –0,7 1,1 –2,0 1,5 Homes –3,1 –0,1 –3,3 –0,4 Dones 2,2 2,6 –0,3 3,9 (%) Total Homes Dones Evolució de les taxes d’activitat metropolitanes 40 45 50 55 60 65 70 75 80 201120102009200820072006 Barcelona economia 77 55 Població activa i ocupada En el cas de Barcelona, i atesa la flagrant contradicció que plan- tegen aquestes dades estimades quan es comparen amb d’altres de registrals, convé relativitzar l’augment a contracorrent tant de la població activa com de l’ocupada que reflecteix l’EPA del tercer trimestre. Una manera senzilla de fer-ho és allargar el període d’anàlisi. Així, des dels darrers màxims registrats abans de la recessió de 2009, la població activa resident a Barcelona s’ha mostrat més estable que a la resta del país. Una estabilitat que seria imputable al fet que en nombre d’ocupats, el retrocés acumulat el darrer quadrienni ha estat més intens a l’entorn me- tropolità i a la resta de Catalunya que no pas a la capital. En conseqüència, l’impacte de la crisi sobre el mercat de treball a les acaballes de 2011 està sent relativament més benigne a Barcelona que no pas a la resta del país. La raó de fons s’ha de buscar en una estructura productiva menys depenent de la cons- trucció i més del terciari a la ciutat central que no pas a la resta de Catalunya. Una realitat que explica l’augment constant de les taxes d’activitat i d’ocupació femenines fins el punt que ja gairebé es pot parlar d’un mercat de treball –el barceloní– amb una presència igualitària dels dos sexes. Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. 3r.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ Variació (%) 3r.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 Barcelona Total ocupats 2,9 –2,7 –8,0 –2,4 Homes 0,4 –4,1 –9,5 –4,9 Dones 5,7 –1,2 –6,2 0,7 RMB Total ocupats –2,7 –0,9 –7,0 –4,7 Homes –4,8 –1,8 –9,4 –8,1 Dones –0,4 0,1 –4,2 –0,2 Catalunya Total ocupats –3,1 –0,1 –7,7 –4,2 Homes –5,7 –1,5 –9,9 –7,3 Dones –0,1 1,5 –5,1 0,0 Evolució de la població ocupada Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100 4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900 4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300 4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000 4t.tr.2006 761.600 426.200 335.400 2.341.870 1.328.150 1.013.720 3.452.000 1.982.700 1.469.300 4t.tr.2007 764.900 416.600 348.300 2.411.700 1.360.600 1.051.100 3.547.300 2.037.200 1.510.100 4t.tr.2008 746.900 396.000 350.900 2.298.600 1.250.100 1.048.500 3.399.000 1.888.400 1.510.600 4t.tr.2009 687.400 358.200 329.200 2.137.500 1.132.600 1.004.900 3.136.400 1.702.100 1.434.300 1r.tr.2010 672.200 350.000 322.200 2.088.400 1.125.900 962.500 3.098.900 1.681.100 1.417.800 2n.tr.2010 658.700 352.200 306.500 2.123.900 1.137.200 986.700 3.141.600 1.709.500 1.432.100 3r.tr.2010 657.200 343.400 313.800 2.139.400 1.140.800 998.600 3.176.100 1.731.300 1.444.800 4t.tr.2010 668.600 343.500 325.100 2.118.300 1.112.400 1.005.900 3.133.500 1.677.400 1.456.100 1r.tr.2011 672.700 347.200 325.500 2.087.800 1.115.300 972.500 3.099.500 1.675.100 1.424.400 2n.tr.2011 684.700 349.900 334.800 2.115.400 1.113.580 1.001.820 3.135.400 1.670.600 1.464.800 3r.tr.2011 676.400 344.800 331.600 2.080.620 1.086.370 994.250 3.076.600 1.633.000 1.443.600 Nota: Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Idescat a partir de l’EPA. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Taxes d’activitat i d’ocupació (Barcelona) Període Total Homes Dones Taxa d’activitat 4t.tr.2002 72,6 82,5 63,2 4t.tr.2003 75,0 85,1 65,9 4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0 4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0 4t.tr.2006 77,8 85,3 70,1 4t.tr.2007 77,4 84,8 70,2 4t.tr.2008 78,9 85,2 72,8 4t.tr.2009 79,0 84,7 73,4 1r.tr.2010 79,1 84,2 74,1 2n.tr.2010 79,2 83,9 74,5 3r.tr.2010 79,8 84,4 75,1 4t.tr.2010 79,0 83,1 75,0 1r.tr.2011 80,2 84,0 76,4 2n.tr.2011 81,3 85,3 77,4 3r.tr.2011 81,0 85,3 76,9 Taxa d’ocupació 4t.tr.2002 63,6 72,4 55,4 4t.tr.2003 68,0 78,4 58,1 4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4 4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6 4t.tr.2006 72,8 80,8 64,8 4t.tr.2007 72,9 80,0 66,0 4t.tr.2008 72,2 78,5 66,2 4t.tr.2009 66,8 71,1 62,7 1r.tr.2010 67,1 70,6 63,5 2n.tr.2010 65,6 70,4 60,8 3r.tr.2010 66,1 68,4 63,8 4t.tr.2010 66,2 67,1 65,3 1r.tr.2011 67,2 69,2 65,1 2n.tr.2011 69,7 72,0 67,5 3r.tr.2011 67,3 70,3 64,4 56 Llocs de treball ocupats Notes: La sèrie d’autònoms es trenca el 2008. Les de maig i del Total d’afiliats de la RMB són estimades. Font (de totes les taules d’aquest apartat si no es diu el contrari): Departament de Treball de la Generalitat i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Segons els registres de la Seguretat Social, els poc més de tres milions de treballadors ocupats a començament de tardor al con- junt de Catalunya eren un 2,3% menys que un any abans. Un percentatge que s’incrementa unes poques dècimes a la capital. A banda dels milers de llocs de treball perduts que implica aquesta variació, el més significatiu és el canvi de tendència que es produeix des de començament d’any i que es reforça a partir de l’estiu. Si a final de 2010 la pèrdua era de només un 0,4% i la tendència era a millor, mig any després el descens era de l’1,3% i la trajectòria de fons havia girat a la baixa com ha confirmat el resultat de final de setembre. A diferència de l’e- volució registrada al llarg de 2010, en el que va d’any el retrocés de les xifres d’ocupació reglada s’ha centrat molt especialment en l’ocupació assalariada mentre que el segment dels autònoms ha continuat moderant la trajectòria igualment regressiva que el caracteritza. L’evolució del mercat de treball en el que va d’any situa el nombre d’ocupats a Catalunya en els volums existents vuit anys enrere. A mesura que s’ha fet patent l’afebliment de la recuperació de l’activitat econòmica tant a Catalunya com a Espanya i també a la Unió Europea, i la posterior revisió a la baixa de les pers- pectives de creixement, la ja delicada situació del mercat de tre- ball s’ha complicat encara més. Si l’evolució del nombre d’afi- liats en situació d’alta a la Seguretat Social durant la segona meitat de 2010 oferia esperances raonables de començar a cap- girar la tendència tan negativa del volum d’ocupació durant els darrers tres anys, l’evolució mes a mes de 2011 ha dibuixat un panorama ben diferent. Els factors explicatius són diversos i relativament canviants en el temps, però en aquests darrers me- sos es poden condensar en la crisi del deute a la zona euro. Evolució de l’afiliació a la Seguretat Social (Barcelona) Saldo trimestral Variació interanual (%) -30.000 -20.000 -10.000 0 10.000 20.000 -6 -4 -2 0 2 4 201120102009200820072006 (%)Afiliats Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 924.500 1.917.040 2.673.180 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 965.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490 31 des. 2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495 31 des. 2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017 31 des. 2006 935.931 1.916.608 2.672.993 122.218 363.383 562.057 1.082.032 2.338.954 3.338.604 31 des. 2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.375.740 3.398.642 31 des. 2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.062.428 2.282.114 3.252.560 31 març 2009 898.339 1.816.265 2.530.438 118.891 353.229 564.008 1.041.623 2.230.677 3.184.207 30 juny 2009 890.414 1.794.917 2.528.055 117.718 349.915 560.141 1.032.882 2.204.003 3.183.193 30 set. 2009 877.654 1.772.737 2.479.352 115.947 344.750 552.478 1.018.098 2.177.322 3.130.967 31 des. 2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.073 2.176.854 3.099.878 31 març 2010 870.258 1.748.212 2.439.774 114.932 340.501 542.746 1.009.971 2.159.730 3.081.899 30 juny 2010 868.676 1.746.567 2.460.328 114.869 340.846 544.437 1.008.943 2.152.940 3.109.445 30 set. 2010 871.932 1.754.174 2.455.012 113.605 337.379 539.455 1.010.570 2.159.620 3.105.691 31 des. 2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.014.109 2.162.100 3.086.563 març 2011 860.497 1.734.352 2.410.066 113.410 336.038 533.873 998.968 2.137.870 3.050.463 juny 2011 847.049 1.718.024 2.421.993 113.557 336.867 536.735 985.169 2.118.130 3.070.205 set. 2011 845.625 1.704.863 2.383.929 112.351 334.016 532.706 983.609 2.101.870 3.033.161 set. 2011/ 31 des.2010/ 31 des.2009/ 31 des.2008/ Variació (%) set. 2010 31.des.2009 31 des.2008 31 des.2007 Afiliats R.G. — Barcelona –3,0 –0,6 –4,0 –3,8 — RMB –2,8 –0,5 –5,3 –4,5 — Catalunya –2,9 –0,6 –5,2 –5,1 Autònoms — Barcelona –1,1 –1,6 –4,3 –2,2 — RMB –1,0 –1,6 –4,9 –2,5 — Catalunya –1,3 –1,9 –5,0 0,1 Total — Barcelona –2,7 –0,7 –3,9 –3,2 — RMB –2,4 –0,7 –4,6 –3,9 — Catalunya –2,3 –0,4 –4,7 –4,3 Barcelona economia 77 57 Llocs de treball ocupats Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social (setembre 2011) Barcelona Regió Metropolitana Catalunya R.G. + Autònoms R.G. + Autònoms RMB/ Sectors R.G. Absoluts Var. (%)* R.G. Absoluts Var. (%)* Cat. (%) Var. (%)* I. Agric., ramad., silvic. i pesca 247 409 –9,5 1.272 4.312 –5,9 12,8 –3,2 Alimentació i begudes 5.913 6.437 –9,1 29.349 31.972 –3,4 42,5 –1,1 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3.281 4.174 –10,5 20.983 24.838 –3,9 66,2 –3,0 Indústria del paper 1.354 1.448 –7,1 6.916 7.260 –1,8 58,8 –2,5 Arts gràfiques 3.438 4.451 –7,7 14.476 17.171 –4,6 79,8 –4,1 Indústria química 6.219 6.430 0,0 22.109 22.700 –0,8 72,2 0,0 Indústria farmacèutica 7.414 7.428 –3,3 18.267 18.294 –3,0 89,9 –1,7 Cautxú i matèries plàstiques 909 1.180 –4,8 15.403 16.382 –3,1 67,6 –2,5 Extr.i fabr. prod. minerals no metàl·lics 2.390 2.576 –6,3 7.906 8.735 –7,9 49,4 –9,0 Metal·lúrgia 410 624 –23,0 6.475 7.608 –9,2 66,5 –7,8 Prod. metàl·lics exc. maquinària 2.377 3.238 –14,1 29.504 34.496 –6,7 65,4 –5,1 Prod. Informàtics, electrònics i òptics 690 828 –8,0 6.066 6.484 9,0 83,9 7,3 Materials i equips elèctrics 4.570 4.649 –0,9 12.050 12.306 –7,2 82,5 –7,7 Maquinària i equips mecànics 2.870 3.385 –9,3 17.372 19.587 –2,9 66,7 –2,2 Vehicles i altre material de transport 16.584 16.663 0,0 34.169 34.548 0,1 80,4 0,6 Fabricació de mobles 407 755 –13,0 3.835 5.396 –10,6 58,9 –10,3 Resta d’activitats industrials 1.999 2.862 –3,6 7.445 10.181 –4,7 52,3 –5,7 Reparació i instal·lació de maquinària 2.102 2.718 –1,8 6.445 8.978 0,6 64,3 4,1 II. Indústria 62.927 69.846 –4,8 258.770 286.936 –3,5 64,9 –2,8 Subministrament d’energia i aigua 4.749 4.781 –4,0 6.291 6.386 –3,3 56,0 –1,2 Sanejament i gestió de residus 7.542 7.565 –16,1 12.787 12.959 –7,0 71,5 –5,6 III. Subministraments i residus 12.291 12.346 –11,8 19.078 19.345 –5,8 65,5 –3,9 IV. Construcció 32.190 40.817 –15,3 87.669 130.122 –14,6 60,2 –14,4 Venda i reparació de vehicles 7.593 9.110 –4,3 23.941 31.426 –2,5 61,5 –2,8 Comerç a l’engròs i intermediaris 47.157 56.186 –2,2 123.791 147.126 0,2 75,6 –0,5 Comerç al detall 71.166 88.487 –2,8 160.566 213.811 –0,4 68,3 0,0 Serveis comercials 125.916 153.783 –2,7 308.298 392.363 –0,4 70,2 –0,5 Transports 21.165 28.761 –1,1 48.252 77.297 –2,3 72,5 –2,4 Serveis de magatzem i postals 19.652 20.252 –1,3 38.501 39.986 1,8 80,1 1,6 Transport i emmagatzematge 40.817 49.013 –1,2 86.753 117.283 –0,9 74,9 –1,2 Serveis d’allotjament 14.580 15.003 5,2 21.906 22.800 3,3 52,1 2,3 Serveis de menjar i begudes 47.455 57.404 6,1 88.901 119.549 2,8 65,8 2,2 Hostaleria i restauració 62.035 72.407 5,9 110.807 142.349 2,9 63,1 2,2 Edició 9.908 10.861 –5,5 12.121 14.105 –4,3 87,8 –4,7 Cine, enreg. de sò, ràdio i televisió 4.232 4.956 –10,2 8.399 9.649 –8,1 86,9 –7,2 Telecomunicacions 6.782 7.028 –6,6 8.389 9.021 0,2 83,7 0,0 Tecnologies de la informació 20.994 22.832 0,3 28.183 32.117 1,7 89,1 2,5 Serveis d’informació 2.810 3.295 18,9 3.561 4.615 15,2 85,5 13,2 Informació i comunicació 44.726 48.972 –2,2 60.653 69.507 –0,4 87,5 –0,2 Finances i assegurances 35.736 37.717 –10,9 46.379 51.740 –14,9 80,5 –16,4 Activitats immobiliàries 9.422 11.622 0,2 13.988 18.481 0,6 78,7 0,3 Serveis centrals a les empreses 27.410 32.640 –2,7 40.985 51.566 –1,5 74,2 –1,4 Serveis d’arquitectura i enginyeria 11.562 14.773 –3,4 21.395 28.193 –2,9 76,5 –4,1 Recerca i desenvolupament 8.320 9.017 0,1 12.204 13.538 1,9 82,1 5,7 Publicitat i estudis de mercat 12.780 15.563 2,3 17.373 22.211 2,5 89,8 2,4 Altres activ. professionals i tècniques 7.149 11.169 4,8 11.040 18.332 6,7 79,6 6,7 Activitats prof., científ. i tècniques 67.221 83.162 –0,7 102.997 133.840 0,2 78,4 0,2 Activitats de lloguer 11.244 13.238 –10,4 19.165 23.790 –10,4 83,6 –10,8 Serveis relacionats amb l’ocupació 19.829 20.050 –3,1 24.690 25.098 –2,6 77,2 –2,8 Agències i operadors turístics 5.463 6.039 3,0 6.804 8.035 2,9 77,7 2,1 Serveis a edificis i empreses 58.078 61.588 –2,7 112.101 120.793 –0,4 79,4 –0,6 Serveis administratius i auxiliars 94.614 100.915 –3,5 162.760 177.716 –2,0 79,5 –2,2 AA. PP. i organismes extraterr. 74.726 74.743 –0,5 113.446 113.495 –1,7 65,8 –1,3 Ensenyament 56.688 59.338 –1,3 97.588 104.308 –0,3 76,2 –0,1 Serveis sanitaris 54.666 59.032 –2,8 108.526 118.287 –2,6 73,4 –3,2 Servei socials 24.217 24.494 0,7 46.456 47.239 0,2 68,2 0,7 Serveis sanitaris i socials 78.883 83.526 –1,8 154.982 165.526 –1,8 71,9 –2,1 Activitats i serveis culturals 6.490 10.131 0,0 7.947 14.180 –0,1 81,7 –0,7 Activitats esportives i recreatives 11.719 12.461 –2,9 21.827 24.221 –0,3 70,1 0,1 Activitats associatives 11.418 12.342 –6,9 16.346 17.800 –4,6 77,2 –4,3 Altres serveis personals 17.559 24.426 –0,9 33.303 55.355 –1,8 70,5 –1,5 Serv. personals, culturals i esportius 47.186 59.360 –2,5 79.423 111.556 –1,7 72,7 –1,5 V. Serveis 737.970 834.558 –1,8 1.338.074 1.598.164 –1,2 72,8 –1,2 Total afiliats (I+II+III+IV+V) 845.625 957.976 –2,8 1.704.863 2.038.879 –2,5 69,9 –2,6 (*) Variació interanual. 58 Llocs de treball ocupats Evolució de l’ocupació per sectors (RMB) (*) (variació interanual) Construcció ServeisIndústria -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 201120102009200820072006 (%) L’anàlisi sectorial mostra que la intensificació de la tendència descendent del nombre d’ocupats s’ha produït perquè el tercia- ri –que concentra tres de cada quatre llocs de treball– ha deixat de fer de contrapès a la persistent pèrdua de capacitat producti- va que afecta a la resta de sectors. L’evolució lleument expan- siva de l’ocupació terciària durant la segona meitat de 2010 –més intensa a l’entorn metropolità que no pas a la ciutat central– s’ha afeblit durant la primera meitat d’enguany i ha canviat de signe després de l’estiu. El sector financer i assegurador, alguns serveis a les empreses, el conjunt de les administracions públi- ques i els serveis sanitaris són les activitats terciàries que pre- senten una pèrdua de llocs de treball més significativa. Un saldo que no ha pogut compensar l’evolució expansiva de les tecno- logies i serveis d’informació i de l’hostaleria i restauració. La pèrdua d’ocupació es generalitza a tots els sectors. La construcció, tot i que al llarg del darrer quadrienni ha supri- mit aproximadament el 40% dels llocs de treball que tenia en el moment de màxima activitat, continua encapçalant la classifi- cació sectorial pel que fa a pèrdua d’ocupació regulada. Amb independència de l’àmbit territorial observat, el sector tanca el tercer trimestre amb un 15% menys d’ocupats que un any abans. Una hemorràgia agreujada per l’aplicació de polítiques de con- tenció fiscal severes en una conjuntura en la que el sector pri- vat no és una alternativa solvent ateses les restriccions credití- cies. Alhora, l’evolució del sector industrial continua mantenint la trajectòria descendent dels darrers anys. Convé remarcar, com a relativa novetat, la intensitat de l’ajust que darrerament afec- ta al segment dels serveis de subministrament d’energia i aigua i la recollida i tractament de residus. * L’aplicació de la nova CNAE 2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Afiliació als diferents règims de la Seguretat Social (Variació interanual) set.11/set.10 des.10/des.09 des.09/des.08 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 R.E. Llar R.E. del Mar R.E. Autònoms R. General (%) Distribució dels comptes de cotització per nombre de treballadors Any 1-5 6-10 11-25 26-50 51-100 101-500 501-1000 1001-3000 >3000 Total Barcelona des. 1996 59.531 6.987 5.148 1.888 800 625 65 45 11 75.100 des. 2000 55.608 7.975 6.193 2.318 1.055 823 89 58 14 74.133 des. 2004 57.056 8.023 6.219 2.494 1.077 887 107 53 17 75.933 des. 2007 59.017 8.338 6.432 2.599 1.239 1.003 111 56 22 78.817 des. 2009 55.722 7.453 5.746 2.342 1.147 935 103 58 18 73.524 des. 2010 54.715 7.262 5.619 2.229 1.170 940 115 54 20 72.124 set. 2011 54.111 7.062 5.524 2.179 1.106 889 115 56 19 71.061 Regió Metropolitana des. 1996 123.303 15.643 11.783 4.277 1.644 1.255 117 62 12 158.096 des. 2000 121.469 18.823 14.901 5.618 2.353 1.644 155 91 16 165.070 des. 2004 129.379 19.615 15.679 5.963 2.514 1.783 170 92 21 175.216 des. 2007 136.753 20.955 16.242 6.341 2.826 1.985 197 104 26 185.429 des. 2009 125.134 17.957 13.873 5.446 2.562 1.879 175 106 23 167.155 des. 2010 122.867 17.391 13.599 5.260 2.538 1.878 200 99 27 163.859 set. 2011 121.673 16.988 13.192 5.117 2.480 1.838 195 95 25 161.603 Catalunya des. 1996 182.516 22.513 16.470 5.917 2.256 1.693 154 68 12 231.599 des. 2000 182.239 27.383 21.085 7.843 3.203 2.218 200 99 16 244.286 des. 2004 196.940 29.477 23.058 8.625 3.549 2.464 221 110 21 264.465 des. 2007 211.870 32.185 24.526 9.282 4.002 2.743 257 127 26 285.018 des. 2009 193.568 27.453 20.671 7.914 3.683 2.571 241 124 23 256.248 des. 2010 190.111 26.427 20.219 7.603 3.654 2.588 267 118 27 251.014 set. 2011 189.456 26.190 19.697 7.534 3.640 2.511 256 116 25 249.425 Barcelona economia 77 59 set. 2011/ des. 2010/ des. 2009/ des. 2008/ Variació (%) set. 2010 des. 2009 des. 2008 des. 2007 Província de Barcelona Total –4,3 –0,5 –6,3 –1,4 Comunitaris –0,6 1,2 –3,4 –2,4 No comunitaris –5,5 –1,1 –7,2 –1,1 Catalunya Total –4,4 –0,5 –6,2 –3,7 Comunitaris –1,7 1 –2,2 –5,2 No comunitaris –5,4 –1,1 –7,6 –3,2 set. 2011/ des. 2010/ des. 2009/ des. 2008/ Variació (%) set. 2010 des. 2009 des. 2008 des. 2007 Règim General –6,5 –1,7 –8,2 –4,9 Autònoms 9,5 8,2 –4,2 1,9 Resta règims –1,4 0,3 5,1 27,9 Nota: Les sèries de procedència geogràfica s’adapten a les diverses ampliacions de la UE. Font: www.seg-social.es Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social Període UE Resta món Total Província de Barcelona 31 des. 2002 25.057 101.793 126.850 31 des. 2003 29.064 115.434 144.498 31 des. 2004 34.728 138.833 173.561 31 des. 2005 41.122 231.170 272.292 31 des. 2006 50.168 239.761 289.929 31 des. 2007 72.119 237.585 309.704 31 des. 2008 70.379 234.857 305.236 31 des. 2009 67.990 217.962 285.952 31 març 2010 68.483 217.891 286.374 30 juny 2010 69.292 225.826 295.118 30 set. 2010 68.877 223.108 291.985 31 des. 2010 68.773 215.673 284.446 31 març 2011 69.245 210.571 279.816 30 juny 2011 69.820 214.274 284.094 30 set. 2011 68.463 210.883 279.346 Catalunya 31 des. 2002 33.785 139.976 173.761 31 des. 2003 39.313 161.161 200.474 31 des. 2004 47.589 195.947 243.536 31 des. 2005 56.431 321.424 377.855 31 des. 2006 69.884 336.633 406.517 31 des. 2007 116.570 324.172 440.742 31 des. 2008 110.553 313.715 424.268 31 des. 2009 108.102 289.721 397.823 31 març 2010 109.037 290.571 399.608 30 juny 2010 115.020 307.789 422.809 30 set. 2010 113.937 303.478 417.415 31 des. 2010 109.230 286.543 395.773 31 març 2011 109.430 279.056 388.486 30 juny 2011 116.775 295.033 411.808 30 set. 2011 112.044 287.178 399.222 Llocs de treball ocupats Distribució sectorial dels estrangers afiliats a la Seguretat Social. Catalunya (setembre 2011) Total No UE UE 0 3 6 9 12 15 18 21 Agric., ramad. i pesca Indústria Subministres i gestió residus Construcció Comerç i reparacions Transports i emmagatz. Hoteleria i restauració Informació i comunicació Serveis immob. i a l’empresa AA.PP., sanitat i ensenyament Resta de serveis (%) Malgrat el saldo global negatiu, el dinamisme de l’activitat ex- portadora ajuda a explicar que unes poques branques manu- factureres hagin aconseguit mantenir o fins i tot incrementar lleument els seus volums d’ocupació. És el cas de la indústria química –que no la farmacèutica–, la fabricació de vehicles i ma- terial de transport, la reparació i instal·lació de maquinària i sobretot la de productes informàtics, electrònics i òptics. L’ocu- pació al sector primari, amb un escàs pes relatiu sobre el con- junt de l’economia metropolitana, també s’apunta a la trajec- tòria descendent. Continua el transvasament d’afiliats estrangers del règim general a la resta de règims, especialment al dels autònoms. Les darreres dades disponibles corresponents a comptes de co- tització a la Seguretat Social confirmen que el teixit empresa- rial català continua perdent unitats productives a un ritme de l’1,7% interanual, unes quatre dècimes menys que un any abans. Una variació concordant amb la situació d’estancament econò- mic però preocupant perquè s’afegeix al 12% perdut durant el trienni 2008-2010. En relació amb els treballadors estrangers en situació d’alta a la Seguretat Social, les dades de setembre reflecteixen un retrocés quelcom més intens que el registrat pels autòctons. Una dife- rència que contrasta amb la variació molt més homogènia de 2010. Una reducció del nombre d’ocupats que afecta especial- ment als estrangers de fora de la Unió Europea. Aquestes dades posen de relleu que en paral·lel a la progressiva pèrdua de pes relatiu del col·lectiu de treballadors estrangers assalariats, el règim especial dels autònoms viu un procés invers. Afiliats estrangers a la Seguretat Social (prov. Barcelona) Període R. General (%) Autònoms (%) Resta (%) des. 2006 233.368 11,3 22.319 5,5 34.242 56,1 des. 2007 255.382 12,2 27.808 6,7 26.514 49,8 des. 2008 242.989 12,2 28.325 7,0 33.922 60,1 des. 2009 223.173 11,7 27.138 7,0 35.639 61,9 març 2010 223.597 11,9 27.345 7,1 35.431 61,6 juny 2010 230.500 12,2 28.123 7,3 36.493 62,4 set. 2010 227.032 12,0 28.435 7,5 36.518 62,3 des. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 març 2011 215.127 11,5 29.944 7,9 34.745 61,7 juny 2011 217.527 11,7 30.808 8,1 35.757 63,4 set. 2011 212.199 11,5 31.143 8,3 36.002 62,3 Nota: Els percentatges corresponen al pes relatiu dels estrangers sobre el total del règim. 60 3r.tr.2011/ 1r.sem.2011/ 2010/ 2009/ Variació (%) 3r.tr.2010 1r.sem.2010 2009 2008 Barcelona Total contractes –3,1 –0,2 2,8 –15,0 Temporals –3,2 0,8 4,1 –11,6 Indefinits –2,2 –7,0 –5,8 –32,1 RMB Total contractes –5,3 0,8 4,5 –17,8 Temporals –5,1 1,7 6,2 –14,6 Indefinits –7,1 –5,6 –6,2 –34,1 Contractació laboral Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Distribució dels contractes registrats Període Total Temporals Indefinits Barcelona 2000 800.509 686.434 114.075 2001 771.212 651.648 119.564 2002 714.928 607.874 107.054 2003 671.879 579.685 92.194 2004 835.526 729.338 106.188 2005 887.269 771.740 115.529 2006 912.761 762.544 150.217 2007 915.196 758.784 156.412 2008 889.354 744.766 144.588 2009 756.279 658.132 98.147 2010 777.611 685.121 92.490 1r.tr. 177.857 153.023 24.834 2n.tr. 199.463 176.816 22.647 3r.tr. 196.419 175.353 21.066 4t.tr. 203.872 179.929 23.943 2011 1r.tr. 184.497 161.349 23.148 2n.tr. 192.065 171.071 20.994 3r.tr. 190.322 169.718 20.604 Regió Metropolitana 2000 1.587.907 1.380.088 207.819 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 2005 1.874.593 1.634.133 240.460 2006 1.999.753 1.675.993 323.760 2007 1.999.597 1.662.490 337.107 2008 1.787.203 1.488.515 298.688 2009 1.468.336 1.271.505 196.831 2010 1.534.668 1.349.946 184.722 1r.tr. 343.435 295.028 48.407 2n.tr. 385.570 339.956 45.614 3r.tr. 406.649 363.407 43.242 4t.tr. 399.014 351.555 47.459 2011 1r.tr. 356.923 310.339 46.584 2n.tr. 377.797 335.618 42.179 3r.tr. 385.153 344.986 40.167 milers variació (%) Total trimestral Variació interanual dels darrers dotze mesos (%) Contractes registrats 0 50 100 150 200 250 300 -20 -15 -10 -5 0 5 10 201120102009200820072006 Contractes segons tipologia i sexe Contractes Dones Homes Total Var.(%) gn-st.2011 interanual Total Indefinits 30.164 34.582 64.746 –5,5 —ordinaris 15.965 20.488 36.453 3,9 —foment contractació 2.315 2.208 4.523 –55,8 —convertits en indefinits 11.775 11.751 23.526 2,7 —resta i ndefinits 109 135 244 –25,2 Total Temporals 266.829 235.309 502.138 –0,6 —obra o servei 80.715 92.907 173.622 –3,2 —eventuals 109.285 112.884 222.169 7,9 —interinitat 73.042 25.616 98.658 –12,2 —relleu i subst. jubilats 910 1.074 1.984 –5,8 —formació i pràctiques 1.862 1.674 3.536 22,2 —resta temporals 1.015 1.154 2.169 –10,0 2010 2010/09 Total Indefinits 44.506 47.984 92.490 –5,8 —ordinaris 21.066 26.884 47.950 5,0 —foment contractació 6.948 5.154 12.102 –32,9 —convertits en indefinits 16.304 15.706 32.010 –5,8 —resta indefinits 188 240 428 –8,5 Total Temporals 370.136 314.985 685.121 4,1 —obra o servei 113.731 132.500 246.231 1,0 —eventuals 141.600 141.147 282.747 9,2 —interinitat 109.946 36.205 146.151 1,4 —relleu i subst. jubilats 1.226 1.608 2.834 –26,4 —formació i pràctiques 2.321 1.735 4.056 8,4 —resta temporals 1.312 1.790 3.102 –17,3 La contractació laboral es ressent tant del clima d’incertesa econòmica que afecta la zona euro com de la política per la proximitat de les eleccions generals. El refredament de les expectatives econòmiques durant els me- sos centrals de l’any incideix negativament en els volums de contractació del mercat laboral. Després de la reacció alcista de 2010 i primer trimestre de 2011 de la mà dels contractes temporals, la contractació laboral a Catalunya s’estanca durant el segon trimestre i reprèn la trajectòria descendent durant els mesos d’estiu i començament de tardor. Atès que no s’esperen canvis substancials en el que resta d’any, 2011 acabarà amb un descens moderat del nombre de contractes formalitzats. Barcelona economia 77 61 Contractació laboral Contractes temporals segons durada en mesos Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459 2006 255.593 215.769 26.942 4.083 260.157 2007 255.209 209.943 25.325 4.882 263.425 2008 292.824 175.738 26.883 6.508 242.813 2009 280.605 133.527 21.442 6.292 216.226 1r.tr. 62.103 29.919 4.956 1.490 50.508 2n.tr. 67.088 33.076 4.199 1.510 56.854 3r.tr. 70.966 35.267 5.151 1.354 52.442 4t.tr. 80.448 35.265 7.136 1.938 56.422 2010 305.438 140.149 21.828 4.812 212.894 1r.tr. 67.904 29.127 4.841 1.454 49.697 2n.tr. 79.534 37.108 4.185 1.100 54.889 3r.tr. 77.627 38.571 5.514 1.082 52.559 4t.tr. 80.373 35.343 7.288 1.176 55.749 2011 1r.tr. 72.542 30.538 4.928 1.116 52.225 2n.tr. 77.885 37.010 4.205 710 51.261 3r.tr. 76.301 36.428 5.065 940 50.984 La trajectòria lleument descendent registrada al conjunt de Cata- lunya es reprodueix també a la regió metropolitana –una contrac- ció interanual del 5,3% durant el tercer trimestre– i a Barcelona, amb la pèrdua de poc més d’un 3% del nombre de contractes laborals formalitzats. Com a tret puntual i que trenca amb el que havia estat norma d’ençà l’inici de la crisi, la pèrdua de contractes durant el tercer trimestre d’enguany afecta gaire- bé per igual en termes relatius tant als temporals com als inde- finits. Si ens centrem en els més de 560.000 nous contractes laborals registrats a Barcelona durant els primers nou mesos d’enguany s’observa que més de la meitat, gairebé 300.000, corresponen a dones. Una preeminència deguda al fort desequilibri que es manté en els contractes d’interinitat. La situació és força més equilibrada a la resta de tipologies contractuals amb la particu- laritat que els homes segueixen acaparant més contractes inde- finits que les dones. Per sectors d’activitat, la construcció con- tinua oferint els pitjors registres mentre que la indústria no aconsegueix consolidar la lleu reactivació de 2010. Contractes indefinits Contractes indefinits/Total contractes Contractació indefinida 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 0 5 10 15 20 25 201120102009200820072006 contractes (%) 3r.tr.2011/ 1r.sem.2011/ 2010/ 2009/ Variació (%) 3r.tr.2010 1r.sem.2010 2009 2008 Menys d’1 mes –1,7 2,0 8,8 –4,2 1-6 mesos –5,6 2,0 5,0 –24,0 6-18 mesos –8,1 1,2 1,8 –20,2 Més de 18 mesos –13,1 –28,5 –23,5 –3,3 Indeterminada –3,0 –1,1 –1,5 –10,9 3r.tr.2011/ 1r.sem.2011/ 2010/ 2008/ Variació (%) 3r.tr.2010 1r.sem.2010 2009 2007 Indústria –8,3 –0,3 7,1 –15,6 Construcció –30,3 –17,4 –13,2 –17,1 Serveis –1,4 0,8 3,8 –1,3 Contractes per sectors econòmics Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%) 1999 71.119 25,5 55.497 10,2 663.669 13,9 2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7 2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9 2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4 2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2 2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1 2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5 2006 34.262 30,6 65.093 15,9 812.104 15,9 2007 31.101 29,4 62.387 16,5 820.206 16,7 2008 26.259 29,1 51.694 15,6 809.764 15,9 2009 19.493 22,5 46.883 15,5 689.153 12,5 1r.tr. 4.795 29,5 11.768 16,7 159.047 14,7 2n.tr. 4.765 22,8 12.239 15,9 168.796 11,9 3r.tr. 4.636 20,3 11.729 14,2 171.341 11,7 4t.tr. 5.297 17,7 11.147 15,1 189.969 11,9 2010 20.882 18,1 40.691 14,3 715.388 11,6 1r.tr. 4.979 21,4 10.449 16,7 162.172 13,6 2n.tr. 5.068 18,3 10.535 15,1 183.736 10,9 3r.tr. 5.776 15,0 10.197 10,8 180.350 10,6 4t.tr. 5.059 18,3 9.510 14,4 189.130 11,4 2011 1r.tr. 5.181 23,8 9.176 14,3 169.889 12,1 2n.tr. 4.840 24,8 8.147 14,2 178.895 10,4 3r.tr. 5.295 23,6 7.109 11,5 177.737 10,4 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. 62 Atur registrat set.2011/ des.2010/ des.2009/ des.2008/ Variació (%) set.2010 des.2009 des.2008 des.2007 Barcelona Total 6,2 –0,2 36,0 45,0 Masculí 5,2 –2,3 40,0 61,5 Femení 7,1 2,2 31,7 30,8 RMB Total 7,6 –0,5 33,3 55,4 Masculí 6,6 –2,5 37,9 80,7 Femení 8,7 1,8 28,5 35,4 Catalunya Total 7,8 0,2 32,7 59,2 Masculí 6,7 –2,2 36,3 88,6 Femení 9,1 3,0 28,8 35,8 El repunt de l’atur durant la segona meitat de 2011 contrasta amb la situació de relativa estabilitat d’un any abans. L’evolució a l’alça de l’atur registrat d’ençà començament d’any s’ha accentuat a partir dels darrers mesos de l’estiu. Si 2010 es va tancar amb un descens interanual del 0,2% entre els desocu- pats residents a Barcelona, el refredament de les expectatives econòmiques i l’enduriment de les polítiques de contenció fis- cal aplicades com a remei necessari per trampejar la crisi del deute sobirà, fa preveure que un any després el nombre d’actius desocupats haurà crescut prop d’un 10%. Un canvi de tendèn- cia que també s’ha produït a la resta del país i amb un impacte fins i tot més intens que el suportat a la ciutat central. Evolució de l’atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 31 des. 2005 53.606 24.735 28.850 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243 31 des. 2006 53.279 24.252 29.027 181.343 78.080 103.263 260.749 111.713 149.036 31 des. 2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725 31 des. 2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602 31 març 2009 88.206 46.086 42.120 336.071 175.162 160.909 498.352 264.734 233.618 30 juny 2009 87.917 45.622 42.295 333.704 172.746 160.958 488.247 257.774 230.473 30 set. 2009 96.250 50.111 46.139 362.253 188.165 174.088 531.352 280.886 250.466 31 des. 2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 31 març 2010 108.292 57.324 50.968 407.559 215.420 192.139 604.038 322.949 281.089 30 juny 2010 101.089 52.695 48.394 377.726 196.376 181.350 554.261 291.749 262.512 30 set. 2010 101.972 52.618 49.354 378.659 195.530 183.129 557.268 291.522 265.746 31 des. 2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 31 març 2011 109.153 56.768 52.385 411.247 213.863 197.384 611.269 320.769 290.500 30 juny 2011 104.784 53.820 50.964 393.815 201.268 192.547 576.394 298.074 278.320 30 set. 2011 108.250 55.379 52.871 407.585 208.446 199.139 600.930 310.955 289.975 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Un dels trets que tot i el repunt dels darrers mesos es manté inalterable en relació amb l’evolució observada un any abans és que l’augment de l’atur impacta amb una mica més d’intensitat sobre el col·lectiu femení que no pas en el masculí. La diferèn- cia, que voreja els dos punts percentuals, no és especialment rellevant però és indicativa de l’impacte que la crisi i les res- triccions pressupostàries comencen a tenir en ocupacions tradi- cionalment reservades a les dones. En termes absoluts però, l’a- tur registrat entre els homes continua sent lleument superior al femení. Una situació que s’origina a les acaballes de 2008 a la construcció i que es mantindrà fins que no es redreci el mercat laboral d’aquest sector i de la indústria. A banda d’aquest tret purament conjuntural, l’augment de les xifres d’atur entre les dones respon també a l’increment persistent de les taxes d’ac- tivitat femenines. Saldo (%) Saldo mensual Variació interanual de l’atur (%) Evolució mensual de l’atur -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 -30 -20 -10 0 10 20 30 40 50 60 20112010200920082007 Barcelona economia 77 63 L’atur es concentra cada cop més entre els actius de més edat. En paral·lel, augmenta el percentatge d’aturats de llarga durada. L’evolució de les xifres d’atur segons trams d’edat ofereix di- verses valoracions. Segons les variacions interanuals, el repunt dels darrers mesos ha incidit per igual i amb intensitat entre els més joves i els de més edat, alhora que ha estat molt benèvol amb els desocupats de mitjana edat. Contràriament, si hom com- para la variació acumulada dels dos trimestres centrals de l’any (setembre/març), s’observa que l’únic segment d’edat que ha vist créixer els seus efectius és el de més de 45 anys. Els altres dos es mantenen –també amb les dades d’octubre– lleument per sota dels registres del més de març. Variacions que s’expliquen bàsicament per l’estancament relatiu del nombre d’actius que s’incorporen per primera vegada al mercat laboral i per l’aug- ment de l’atur de llarga durada. L’agreujament de les dades d’atur registrat durant el darrer terç de l’any afecta a tots els sectors d’activitat encara que amb una incidència desigual. En relació a la situació d’abans de l’estiu, l’augment més significatiu del nombre d’actius desocupats en termes absoluts s’ha produït en el terciari, amb un augment del 4% en només tres mesos. Un repunt que al conjunt de Catalunya supera el 5% i que explica que sigui també aquest gran sector el que s’acosta a final d’any liderant les taxes de creixement relatiu de l’atur registrat tant a Barcelona com a la resta del país. La construcció li va al darrere però amb unes taxes de va- riació lleument més moderades com a conseqüència d’haver començat abans el procés d’ajust de la seva capacitat produc- tiva. Atur registrat set.2011/ des.2010/ des.2009/ des.2008/ Variació (%) set.2010 des.2009 des.2008 des.2007 Barcelona < 25 anys 13,0 –14,6 26,9 55,4 25-44 anys 1,2 –3,0 40,8 62,0 45 i més 11,8 6,7 31,3 25,3 RMB < 25 anys 12,8 –15,3 22,6 74,6 25-44 anys 3,5 –3,1 36,1 70,1 45 i més 12,2 7,0 32,1 34,6 Catalunya < 25 anys 11,8 –14,8 22,8 72,9 25-44 anys 3,7 –2,1 34,4 73,9 45 i més 12,9 7,7 33,0 38,3 Evolució de l’atur registrat segons edats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més 31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 13.256 61.780 52.126 20.705 83.575 69.895 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 12.647 57.866 48.957 19.186 81.143 66.665 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 16.229 65.282 52.352 24.148 90.953 71.740 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 18.219 71.208 56.555 26.621 99.055 77.856 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 18.627 70.303 58.871 27.306 98.540 80.859 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 17.028 69.031 61.524 25.414 97.453 84.659 31 des. 2005 4.564 25.340 23.702 18.907 88.402 75.208 29.550 129.176 103.879 31 des. 2006 4.178 25.391 23.710 16.419 88.369 76.555 25.735 129.114 105.900 31 des. 2007 3.763 24.400 23.080 15.932 89.186 77.740 25.620 131.650 108.519 31 des. 2008 5.847 39.534 28.923 27.811 151.746 104.627 44.299 228.895 150.038 31 març 2009 7.402 47.753 33.051 35.055 181.749 119.267 55.193 271.757 171.402 30 juny 2009 6.425 47.107 34.385 30.820 178.977 123.907 47.926 263.635 176.686 30 set. 2009 7.676 52.237 36.337 35.747 195.074 131.432 55.692 287.668 187.992 31 des. 2009 7.417 55.677 37.975 34.101 206.580 138.237 54.421 307.716 199.624 31 març 2010 8.175 59.792 40.325 37.974 222.248 147.337 59.856 330.870 213.312 30 juny 2010 6.288 55.057 39.744 29.479 203.451 144.796 46.034 300.140 208.087 30 set. 2010 6.760 55.269 39.943 30.694 202.263 145.702 48.081 299.542 209.645 31 des. 2010 6.333 54.006 40.529 28.886 200.209 147.958 46.344 301.352 214.977 31 març 2011 7.743 58.022 43.388 35.947 216.658 158.642 56.907 323.879 230.483 30 juny 2011 6.625 54.590 43.569 30.496 204.622 158.697 46.536 300.726 229.132 30 set. 2011 7.640 55.939 44.671 34.629 209.407 163.549 53.753 310.582 236.595 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. milers Total Homes Dones Aturats registrats 0 20 40 60 80 100 120 20112010200920082007 64 Atur registrat La indústria continua desmarcada del clima recessiu que viu el mercat de treball a la resta de sectors. El dinamisme de l’activitat industrial de la mà de les exporta- cions és al darrere de la contenció de les xifres d’atur del sec- tor per segon any consecutiu. Després d’un bienni (2008-2009) de notable contracció de les xifres d’ocupació i d’augment de l’atur, la situació es va començar a temperar d’ençà comença- ment de 2010, període en que es van assolir els darrers màxims de l’atur sectorial. Amb posterioritat s’han encadenat cinc tri- mestres consecutius de descensos interanuals. Una evolució po- sitiva de la que n’han tret profit alguns dels segment més tècnics i especialitzats dels serveis a les empreses. Alhora, s’ob- serva també un progressiu afebliment d’aquesta tendència d’in- cipient millora del mercat de treball en línia amb el refredament del creixement de l’economia europea. Una anàlisi més precisa del detall sectorial posa de manifest que la pràctica totalitat dels subsectors terciaris –amb l’excep- ció de les activitats professionals i tècniques– han vist aug- mentar el seu nombre d’aturats registrats durant els mesos d’es- tiu i començament de tardor. En relació amb el mateix període d’un any abans, les finances i assegurances, les administracions públiques, els serveis sanitaris i socials i els d’ensenyament són les activitats que han registrat un creixement més intens de l’a- tur en termes relatius. Les empreses subministradores d’energia i aigua i les de gestió de residus també estan ajustant plantilles, forçades per la davallada del consum i l’austeritat dels pressu- postos públics. set.2011 / set.2010 -10 0 10 20 30 40 50 60 Sector primari Indústria Subministraments i residus Construcció Serveis comercials Hosteleria i restauració Transports i comunicacions Serveis editorials i d’informació Finances i assegurances Activitats immobiliàries Activ. profess. i tècniques Serveis administr. i auxiliars AA.PP. i OO. extrat. Ensenyament Serveis sanitaris i socials Serveis personals i altres Variació de l’atur sectorial (%) Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. set.2011/ jn.2011/ des.2010/ des.2008/ Variació (%) set.2010 jn.2010 des.2009 des.2007 Barcelona Primari 50,9 54,9 19,6 42,6 Indústria –2,2 –6,0 –6,5 36,6 Construcció 6,1 3,0 –5,0 100,4 Serveis 7,4 5,1 1,1 40,1 S.o.a. 3,9 2,6 9,2 75,4 Regió Metropolitana Primari 42,6 36,1 38,9 71,1 Indústria –2,5 –6,2 –8,5 42,5 Construcció 6,4 2,6 –3,9 116,7 Serveis 10,4 7,0 1,1 50,3 S.o.a. 9,2 9,2 20,6 61,7 Evolució de l’atur registrat per sectors econòmics Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Primari Indústria Construció Serveis S.o.a. 31 des. 1999 203 10.032 2.330 27.103 4.503 640 38.184 9.425 67.401 11.512 31 des. 2000 144 8.571 2.231 26.199 3.744 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 135 8.559 2.544 28.427 3.612 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 195 8.303 2.631 31.083 4.217 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 des. 2003 352 7.739 2.861 31.047 4.380 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 des. 2004 287 6.941 2.818 31.029 3.861 673 35.098 13.206 86.874 11.732 31 des. 2005 341 7.974 3.404 38.893 2.891 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430 31 des. 2006 267 7.560 3.102 39.673 2.677 1.204 42.764 14.880 113.512 8.983 31 des. 2007 312 7.129 3.416 38.446 1.940 1.412 41.700 17.314 115.003 7.429 31 des.2008 445 9.738 6.845 53.873 3.403 2.416 59.407 37.515 172.835 12.011 31 març 2009 253 10.656 10.530 64.197 2.570 1.491 64.618 53.444 206.539 9.979 30 juny 2009 262 10.882 10.619 62.999 3.155 1.533 65.800 52.398 201.510 12.463 30 set. 2009 287 11.625 11.297 69.030 4.011 1.744 69.503 56.082 218.863 16.061 31 des. 2009 311 11.992 12.365 72.314 4.087 2.032 70.928 61.911 227.818 16.229 31 març 2010 346 12.465 12.890 77.624 4.967 2.366 73.622 64.924 246.256 20.391 30 juny 2010 359 11.774 12.078 72.458 4.420 2.456 67.810 60.462 227.545 19.453 30 set. 2010 344 11.525 11.776 73.689 4.638 2.322 66.300 59.160 230.286 20.591 31 des. 2010 372 11.214 11.741 73.078 4.463 2.822 64.891 59.518 230.250 19.572 31 març 2011 429 11.740 12.644 79.404 4.936 3.227 67.507 63.750 254.218 22.545 30 juny 2011 556 11.072 12.442 76.181 4.533 3.342 63.634 62.053 243.545 21.241 30 set. 2011 519 11.273 12.491 79.150 4.817 3.312 64.656 62.973 254.159 22.485 Barcelona economia 77 65 Atur registrat L’augment sense pal·liatius del nombre de desocupats en un context de relativa estabilització de la població activa impulsa les taxes d’atur a l’alça. La taxa d’atur, pel fet de ser una variable sintètica, possible- ment és la més indicada per acabar d’arrodonir qualsevol valo- ració sobre la situació del mercat de treball. En el cas que ens ocupa, l’augment del nombre d’actius desocupats va acompan- yat d’una tendència igualment alcista de les taxes d’atur a tots els àmbits territorials considerats. S’observen, però, variacions de diferent intensitat entre la ciutat central i la resta del país. Així, per cada dècima percentual que ha sumat la taxa d’atur registrat a Barcelona en els darrers dotze mesos, les taxes de la resta d’àmbits n’han sumat dues. Una diferència apreciable que de ben segur no és tan marcada ja que respon bàsicament a la singularitat de l’evolució de la població activa estimada corres- ponent a la ciutat central. Nota: Els canvis metodològics de l’EPA i de l’atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d’atur el 1996 i el 2005. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Taxes d’atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 1999 6,4 5,3 7,7 6,2 4,6 8,5 5,9 4,1 8,3 9,1 31 des. 2000 5,8 4,7 7,2 5,6 4,1 7,7 5,5 3,8 7,8 8,5 31 des.2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6 31 des.2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9 31 des.2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6 31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2 31 des. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9 31 des. 2006 6,6 5,4 8,0 7,2 5,5 9,5 7,0 5,3 9,3 9,3 31 des. 2007 6,3 5,4 7,4 7,1 5,6 9,1 7,0 5,5 9,0 9,4 31 des. 2008 9,1 8,9 9,3 11,1 10,4 12,0 11,0 10,4 11,8 13,6 31 març 2009 10,8 10,9 10,8 13,3 12,5 14,0 13,0 12,4 13,6 15,6 30 juny 2009 10,9 10,8 11,2 13,3 12,5 14,2 12,9 12,2 13,7 15,5 30 set. 2009 11,9 11,9 11,9 14,4 13,8 15,1 14,0 13,4 14,6 16,1 31 des. 2009 12,6 12,6 12,3 15,0 14,5 15,4 14,9 14,6 15,2 17,1 31 març 2010 13,7 13,7 13,5 16,2 15,7 16,8 15,9 15,6 16,4 18,1 30 juny 2010 12,8 12,6 12,9 14,9 14,4 15,6 14,5 14,0 15,2 17,2 30 set. 2010 12,9 12,7 13,0 14,9 14,4 15,6 14,5 14,0 15,3 17,4 31 des. 2010 12,6 12,4 13,0 14,9 14,5 15,5 14,7 14,2 15,3 17,8 31 març 2011 13,7 13,5 13,8 16,2 15,5 16,9 16,0 15,4 16,7 18,8 30 juny 2011 13,1 13,0 13,2 15,6 14,9 16,3 15,1 14,5 15,7 17,8 30 set. 2011 13,4 13,3 13,4 16,1 15,5 16,8 15,8 15,2 16,4 18,3 Barcelona RMB EspanyaCatalunya Taxes d’atur registrat (%) 0 5 10 15 20 20112010200920082007 Permanència en la situació d’atur menys de 6 mesos6-12 mesosmés de 12 mesos 0 20 40 60 80 100 201120102009 (%) Taxes de cobertura de l’atur (%) 2010 2011 (%) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 ds.nv.oct.st.ag.jl.jn.mg.ab.mçfb.gn. IX. Distribució de la renda 68 Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2010) L’indicador de Renda Familiar Disponible que aquí es presen- ta actualitzat per l’any 2010 és una mesura relativa de la capa- citat econòmica dels residents a cadascun dels barris de la ciu- tat en relació amb la mitjana de Barcelona. S’elabora a partir d’una combinació de cinc variables que fan referència al nivell d’instrucció, la situació laboral, l’evolució i la potència del parc de turismes i els valors del mercat immobiliari residencial de segona mà1. Si bé inclou un valor estimat de la RFD per càpita en termes monetaris, aquest no és més que un avanç instru- mental fins la publicació de les xifres oficials de l’Idescat que ens serveix de punt de partida per a calcular la distribució de la RFD dins de la ciutat i, més en concret, la posició relativa de cadascun dels barris en relació amb la mitjana de la ciutat, fixa- da en el valor 100. Les dades es presenten per districtes i barris, en valors absoluts i relatius (números índex), i incorporen dades del nombre de residents a cada àmbit territorial per ajudar a situar els valors de la RFD i, més en particular, per tenir present si els barris que obtenen resultats molt allunyats de la mitjana contenen pocs o molts residents. L’actualització de 2010 s’ha realitzat amb les dades més recents disponibles que, en el cas del perfil laboral i educatiu, queden ancorades en els valors censals. Aquest dè- ficit d’informació actualitzada s’intenta mitigar a base de con- trastos tangencials amb variable relacionades provinents d’al- tres fonts que ens permeten copsar una bona part dels canvis que s’hagin pogut produir en aquestes variables al llarg dels darrers anys. Les dades de distribució de la renda de 2010 s’emmarquen en un context demogràfic de to molt contingut; els darrers movi- ments poblacionals recollits en la lectura del padró han fet virar a la baixa la xifra de residents fins a 1,630 milions d’habitants, un 0,5% menys que un any enrera. Sense ser cap daltabaix sig- nificatiu, subratlla el final del procés de creixement demogràfic impulsat per l’alça de la immigració que havia caracteritzat la ciutat d’ençà començament de segle, amb un augment global del 8,4% entre 2001 i 2010; un procés que ja havia anat perdent força en el darrer quinquenni i que fins i tot en 2007 ja havia anotat un lleu retrocés. Aquest incipient descens de població és un fenomen força generalitzat, que en 2010 s’ha escampat fins a 53 barris dels 73 en què es divideix la ciutat. Com és sabut, actualment a Barcelona els components del mo- viment natural –naixements i defuncions– tenen una magnitud molt inferior a la del moviment migratori, i, a més, pràctica- ment es compensen. Per tant, el gir a la baixa del nombre de residents ha vingut de la mà del canvi de signe del moviment migratori, ja que d’ençà 2009 el saldo entre les altes per immi- gració i omissió, per un cantó, i les baixes per emigració o ins- cripció indeguda, per un altre, ha estat negatiu. Un fenomen, el de l’augment de l’emigració, totalment consistent amb la situa- ció econòmica del país i en particular amb la dràstica reducció de possibilitats de trobar feina en un mercat laboral tan depri- mit com l’actual. Població i nivell de RFD per barris (2010) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Índex RFD (Barcelona = 100) Po bl ac ió (no m br e de re sid en ts ) 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 0 50 100 150 200 250 Districtes: Índex RFD per districtes (2010). Diagrama de caixes 36 29 67 Renda Familiar Disponible per càpita 2010 (districtes) Població RFD/ càpita Índex RFD resident (€/any) BCN=100 2010 2010 2000 2010 1. Ciutat Vella 106.873 14.748 61,8 75,2 2. l’Eixample 267.534 22.424 116,3 114,4 3. Sants-Montjuïc 184.288 14.917 80,0 76,1 4. Les Corts 83.225 27.577 137,0 140,7 5. Sarrià-Sant Gervasi 145.550 36.498 168,4 186,2 6. Gràcia 123.253 20.083 98,5 102,5 7. Horta-Guinardó 171.026 15.826 80,9 80,7 8. Nou Barris 169.048 12.385 65,5 63,2 9. Sant Andreu 147.374 14.609 78,6 74,5 10. Sant Martí 232.323 15.968 79,0 81,5 Barcelona 1.630.494 19.602 100,0 100,0 1 Podeu consultar els detalls metodològics i resultats d’anys anteriors a Distribució terri- torial de la Renda Familiar a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2007, i als números 71 i 74 de Barcelona Economia, disponibles a www.bcn.cat/publicacions. Barcelona economia 77 69 Distribució de la renda En aquest escenari demogràfic de lleugera contracció, les dades de distribució de la renda de 2010 enllacen amb força continuï- tat amb les dels anys precedents però apunten algun tret diferen- cial significatiu, i no precisament positiu ni inesperat en l’actual conjuntura econòmica. En primer lloc, la projecció en valors absoluts de la RFD per càpita per a 2010 realitzada a partir de la darrera estimació pu- blicada per l’Idescat corresponent a 2008 palesa una certa recu- peració en relació amb el valor de 2009, el moment més baix del cicle. En aquell any s’anotà un lleu descens de la RFD en termes nominals derivat de l’impacte de la crisi econòmica en les rendes –salarials, empresarials i de propietat–, amb gran sin- cronia cíclica amb el PIB. Els indicis de reactivació de l’activi- tat que van culminar amb el moderat repunt del PIB en 2010 van suposar una lleu recuperació d’aquests components de la renda, però cal destacar que el principal element que ha contri- buït a sostenir la renda de les llars en l’actual recessió han estat les prestacions socials i les transferències netes o, amb més pre- cisió, el saldo positiu entre les prestacions rebudes i els paga- ments realitzats en favor de les llars enfront del sector públic. Un cop situats en un escenari de lleu descens d’habitants i de suau repunt de la renda de les llars després del declivi de l’any anterior, obrim el capítol central d’aquest apartat, orientat a analitzar la distribució de la renda dins dels barris de Barcelona en 2010 i l’evolució en els darrers anys. Un dels primers aspec- tes a destacar és que a Barcelona les rendes mitjanes continuen sent hegemòniques: el 80,2% dels residents està domiciliat en algun barri amb una RFD per càpita situada a menys d’una des- viació típica del valor mitjà de la ciutat, fixat en 100. Ara bé, si afinem les fronteres dels segments amb l’escala que s’utilitza en el mapa de la pàgina 71, es posa de relleu un aprimament dels dos estrats intermedis dels sis en què hem segmentat els valors obtinguts pels barris. D’ençà 2007 –primer any amb el qual es poden fer comparacions homogènies entre barris– fins 2010 ha minvat el nombre de barris amb valors en el rang mitjà-baix i mitjà-alt, bàsicament com a conseqüència de l’avanç progres- siu del segment baix i molt baix. En canvi, i tot i anotar un petit descens, el rang alt i molt alt és d’aquests grans blocs el que s’ha mantingut més inalterable. En termes de residents, la traducció és molt clara: el segment de població amb renda baixa i molt baixa ha guanyat pes rela- tiu (passa de tenir el 21,7% dels residents en 2007 al 37,8% en 2010) en detriment del de renda mitjana (que passa de 58,5% en 2007 a 46,4% en 2010), mentre que el de renda alta i molt alta només pateix una petita davallada de menys de 4 punts (de 19,7% en 2007 a 15,8% en 2010). En resum, les classes mitja- nes continuen sent majoritàries però els devastadors efectes de la crisi estan desplaçant cap al segment inferior una part no insignificant de la població. Un fet consistent amb el que diver- sos agents econòmics i socials –i en particular, el Tercer Sector– han observat en els darrers temps. En paral·lel a aquest procés, hi ha un altre moviment de fons significatiu que ha continuat avançant en 2010, i tampoc és una bona notícia. Per segon any consecutiu, ha augmentat la dis- persió, és a dir, la distància entre el valor més alt i el més baix, que en el quocient entre aquests dos valors ha passat de 4,30 en 2008 a 5,14 en 2009 i 5,89 en 2010. Si mesurem de forma més fina la dispersió per apaivagar l’impacte de les observacions extremes (quocient entre els percentils 90 i 10, que mesura el pes del tronc central de la distribució), el resultat va en la ma- teixa direcció, i en passar de 2,2 en 2008 a 2,5 en 2009 i a 2,7 en 2010 confirma que el procés de reducció de les desigualtats que s’havia observat fins a 2007 ha estat substituït pel meca- nisme contrari, amb una petita però inequívoca ampliació de les diferències. Aquest augment de la dispersió es posa de manifest tant per l’augment del valor del barri amb l’índex RFD més elevat (les Tres Torres, que ha passat de tenir un índex de 222,6 en 2009 a 225,8 en 2010) com pel fort retrocés del barri situat en darrera posició, Can Peguera, que perd gairebé 5 punts en passar de 43,34 a 38,36. Cal destacar que tant un barri com l’altre repe- teixen les posicions capdavantera i última, respectivament, que van tenir en 2009. De fet, les Tres Torres ha encapçalat la clas- sificació des que vam començar a fer l’anàlisi per barris, mentre que Can Peguera va desbancar de la darrera posició a Baró de Viver en 2009, any a partir del qual aquest barri es va situar en penúltima posició. En qualsevol cas, és impactant que ambdós barris no arribin a assolir el 40% de la renda mitjana de la ciu- tat, un fet que només queda lleugerament apaivagat si no es perd de vista que entre tots dos sumen 4.600 habitants, una tercera part dels residents a les Tres Torres. 0 2 4 6 250200150100500 0 2 4 6 0 2 4 6 0 2 4 6 0 2 4 6 0 2 4 6 0 2 4 6 0 2 4 6 0 2 4 6 0 2 4 6 Distribució dels barris en histogrames per districtes segons nivell de RFD (2010) Fr eq üè n ci es Ciutat V ella l ’Eix am ple S ants - M o ntjuïc L esC o rts S arrià - StG erv asi G ràcia H o rta -G uin ardó N o u B arris S antM artí S ant A nd reu Índex RFD ( Barcelona = 100) 70 Distribució de la renda Font: De la Població, lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.06.2010. Departament d’Estadística. De la RFD, Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. Renda Familiar Disponible per càpita 2010 (73 barris) Població RFD/càpita Índex RFD Població RFD/càpita Índex RFD Barri Districte resident (€/any) BCN=100 Barri Districte resident (€/any) BCN=100 01. el Raval 1 48.767 12.153 62,00 38. la Teixonera 7 11.481 13.624 69,50 02. el Barri Gòtic 1 18.720 18.085 92,26 39. Sant Genís dels Agudells 7 7.060 15.956 81,40 03. la Barceloneta 1 16.261 14.229 72,59 40. Montbau 7 5.199 16.106 82,17 04. Sant Pere, Sta Caterina i la Ribera 1 23.101 17.886 91,24 41. la Vall d’Hebron 7 5.630 18.233 93,02 05. el Fort Pienc 2 32.900 21.276 108,54 42. la Clota 7 451 15.955 81,40 06. la Sagrada Família 2 52.424 19.070 97,29 43. Horta 7 27.825 15.328 78,19 07. la Dreta de l’Eixample 2 43.473 28.242 144,08 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 8 25.666 15.758 80,39 08. l’Antiga Esquerra de l’Eixample 2 42.076 24.678 125,89 45. Porta 8 23.809 13.854 70,68 09. la Nova Esquerra de l’Eixample 2 58.247 22.577 115,18 46. el Turó de la Peira 8 16.932 10.580 53,97 10. Sant Antoni 2 38.414 18.695 95,38 47. Can Peguera 8 2.250 7.520 38,36 11. el Poble Sec 3 41.138 13.049 66,57 48. la Guineueta 8 15.268 14.015 71,50 12. la Marina del Prat Vermell 3 1.069 12.135 61,91 49. Canyelles 8 7.322 14.784 75,42 13. la Marina de Port 3 30.134 14.590 74,43 50. les Roquetes 8 16.178 10.457 53,34 14. la Font de la Guatlla 3 10.310 16.157 82,43 51. Verdun 8 12.398 10.782 55,01 15. Hostafrancs 3 16.062 15.276 77,93 52. la Prosperitat 8 26.749 12.055 61,50 16. la Bordeta 3 18.519 14.385 73,38 53. la Trinitat Nova 8 7.815 8.981 45,82 17. Sants - Badal 3 24.470 15.396 78,54 54. Torre Baró 8 2.166 11.147 56,87 18. Sants 3 42.568 16.545 84,41 55. Ciutat Meridiana 8 11.121 9.740 49,69 19. les Corts 4 47.635 25.806 131,65 56. Vallbona 8 1.342 9.456 48,24 20. la Maternitat i Sant Ramon 4 23.818 24.570 125,34 57. la Trinitat Vella 9 10.544 11.380 58,05 21. Pedralbes 4 11.758 40.845 208,37 58. Baró de Viver 9 2.353 7.732 39,45 22. Vallvidrera, el Tibidabo i 5 4.340 31.736 161,90 59. el Bon Pastor 9 13.846 10.152 51,79 les Planes 60. Sant Andreu 9 55.813 15.416 78,65 23. Sarrià 5 24.028 34.854 177,81 61. la Sagrera 9 29.117 15.763 80,41 24. les Tres Torres 5 15.807 44.263 225,81 62. el Congrés i els Indians 9 13.977 14.903 76,03 25. Sant Gervasi - la Bonanova 5 24.307 37.140 189,47 63. Navas 9 21.699 15.957 81,40 26. Sant Gervasi - Galvany 5 46.478 39.422 201,11 64. el Camp de l’Arpa del Clot 10 38.399 16.582 84,60 27. el Putxet i el Farró 5 30.566 29.493 150,46 65. el Clot 10 27.505 16.234 82,82 28. Vallcarca i els Penitents 6 15.436 20.566 104,92 66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 10 13.728 19.065 97,26 29. el Coll 6 7.271 17.455 89,05 67. la Vila Olímpica del Poblenou 10 9.275 26.448 134,92 30. la Salut 6 13.267 21.896 111,70 68. el Poblenou 10 31.961 16.922 86,33 31. la Vila de Gràcia 6 52.586 20.160 102,85 69. Diagonal Mar i 10 11.730 20.926 106,75 32. el Camp d’en Grassot i 6 34.681 19.610 100,04 el Front Marítim del Poblenou Gràcia Nova 70. el Besòs i el Maresme 10 24.403 10.507 53,60 33. el Baix Guinardó 7 26.123 18.593 94,85 71. Provençals del Poblenou 10 19.636 15.110 77,08 34. Can Baró 7 9.034 14.753 75,26 72. Sant Martí de Provençals 10 26.281 14.681 74,90 35. el Guinardó 7 35.803 16.162 82,45 73. la Verneda i la Pau 10 29.385 13.404 68,38 36. la Font d’en Fargues 7 9.585 20.457 104,36 37. el Carmel 7 32.753 12.902 65,82 Total BCN 1.630.494 19.602 100 L’accent dels canvis en relació amb un any enrera s’ha de posar molt més en l’eixamplament de les diferències que en l’orde- nació dels barris, on els canvis són més aviat escassos. Aquesta separació dels valors extrems era perfectament esperable en l’actual situació de crisi, que tot i tenir un efecte transversal, està castigant especialment els col·lectius més desfavorits, amb un nivell més baix de formació i/o amb menor capacitat d’a- daptació o reconversió professional. A nivell de districtes, i a banda de que l’augment de la dispersió queda lògicament molt més mitigada que en l’anàlisi de bar ris, el canvi més significatiu és el relleu de posicions en la ban da mitjana baixa: mentre que els sis primers districtes –Sar rià-Sant Gervasi, Les Corts, l’Eixample, Gràcia, Sant Martí i Horta- Guinardó– i el darrer –Nou Barris– repeteixen les posicions de 2009, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella han ascendit un esglaó, pas sant a setena i vuitena posició, respectivament, mentre que Sant Andreu n’ha descendit dos. Aquests tres districtes, junta- ment amb Nou Barris, són els únics en els que cap barri asso- leix el nivell mitjà de Barcelona. Pel que fa a la dispersió, Sant Martí continua sent el que conté més diversitat, amb barris amb cinc trams de renda dels sis possibles. Per contra, Gràcia conti- nua sent el de menys dispersió i alhora, el que presenta els va - lors més propers a la mitjana de la ciutat. Com és habitual, els barris amb valors més alts se situen en el sector occidental de la ciutat, en particular per sobre de la Dia - gonal, mentre que només hi ha dos barris amb renda alta –la Dreta de l’Eixample i la Vila Olímpica del Poblenou– que no pertanyen ni a Sarrià-Sant Gervasi ni a Les Corts. La taca gro - ga, que correspon a un nivell molt baix de renda, s’ha estès sobretot per Nou Barris i Sant Andreu, amb la incorporació en 2010 dels barris de Torre Baró, la Prosperitat i la Trinitat Vella, als quals cal afegir la Marina del Prat Vermell al districte de Sants-Montjuïc. Amb l’excepció de Sarrià-Sant Gervasi, l’Ei - xample i Ciutat Vella, la resta de districtes tenen barris que han descendit de categoria: és el cas de la Maternitat i Sant Ramon, Can Baró, Horta o el Parc i la Llacuna del Poblenou. En canvi, un únic barri –la Vila de Gràcia– ha saltat amunt de tram de renda. Cal apuntar que en alguns casos aquests salts de fronte- ra cromàtica es deuen a canvis molt poc rellevants en termes quantitatius. Barcelona economia 77 71 Distribució de la renda Any 2010 (Números índex. Base barcelona = 100) Renda Familiar disponible per càpita 2010 Barris de Barcelona Ciutat Vella 01 el Raval 02 el Barri Gòtic 03 la Barceloneta 04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera l’Eixample 05 el Fort Pienc 06 la Sagrada Família 07 la Dreta de l’Eixample 08 l’Antiga Esquerra de l’Eixample 09 la Nova Esquerra de l’Eixample 10 Sant Antoni Sants-Montjuïc 11 el Poble Sec 12 la Marina del Prat Vermell 13 la Marina de Port 14 la Font de la Guatlla 15 Hostafrancs 16 la Bordeta 17 Sants - Badal 18 Sants Les Corts 19 les Corts 20 la Maternitat i Sant Ramon 21 Pedralbes Sarrià-Sant Gervasi 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 23 Sarrià 24 les Tres Torres 25 Sant Gervasi - la Bonanova 26 Sant Gervasi - Galvany 27 el Putxet i el Farró Gràcia 28 Vallcarca i els Penitents 29 el Coll 30 la Salut 31 la Vila de Gràcia 32 el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova Horta-Guinardó 33 el Baix Guinardó 34 Can Baró 35 el Guinardó 36 la Font d’en Fargues 37 el Carmel 38 la Teixonera 39 Sant Genís dels Agudells 40 Montbau 41 la Vall d’Hebron 42 la Clota 43 Horta Nou Barris 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 45 Porta 46 el Turó de la Peira 47 Can Peguera 48 la Guineueta 49 Canyelles 50 les Roquetes 51 Verdun 52 la Prosperitat 53 la Trinitat Nova 54 Torre Baró 55 Ciutat Meridiana 56 Vallbona Sant Andreu 57 la Trinitat Vella 58 Baró de Viver 59 el Bon Pastor 60 Sant Andreu 61 la Sagrera 62 el Congrés i els Indians 63 Navas Sant Martí 64 Camp de l’Arpa del Clot 65 el Clot 66 el Parc i la Llacuna del Poblenou 67 la Vila Olímpica del Poblenou 68 el Poblenou 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 70 el Besòs i el Maresme 71 Provençals del Poblenou 72 Sant Martí de Provençals 73 la Verneda i la Pau Resumen / Summary 74 El crecimiento de la economía mundial cierra el tercer trimestre del año con síntomas de desaceleración por la pérdida de impulso que registran las principales economías occidentales. Durante la mayor parte del año, los indicadores de coyuntura referidos a la economía mundial han informado de la dificultad de consolidar el proceso de salida de la recesión de 2009 con la intensidad mostrada a lo largo de 2010. El sector privado pare- ce que no estaba ni está en disposición de reforzar y mucho menos de sustituir las políticas expansivas públicas. El impac- to del tsunami y del posterior desastre nuclear japonés sobre el crecimiento de la producción de una de las principales econo- mías mundiales, así como sobre el precio del petróleo, acen- tuado este último impacto por las revueltas del norte de África y Oriente Medio, han hecho descarrilar una buena parte de las previsiones. La crisis financiera internacional, cerrada en falso y sustituida en las primeras páginas informativas por la recesión que gene- ró y posteriormente por la aparente facilidad con la que se reto- maba la senda expansiva, sigue latente tras la crisis de deuda soberana que mantiene casi secuestrada y paralizada la eco- nomía europea. También la de los Estados Unidos vive bajo la amenaza de un volumen de endeudamiento que, a la luz del cre- cimiento previsto a medio plazo, se antoja sobredimensionado. The growth of world economy closes the third quarter with signs of slowing as a result of the loss of momentum that record the major Western economies. For most of the year, economic indicators related to the global economy have reported the difficulty of consolidating the process of emergence from the recession of 2009 with the inten- sity shown throughout 2010. It seems that the private sector was not and is not in the position of strengthening and much less of replacing public expansionary policies. The impact of the tsuna- mi and the subsequent Japanese nuclear disaster on the growth of the production of one of the major world economies, as well as on the price of oil, exacerbated for the impact of the revolts in North Africa and the Middle East, have derailed most of the predictions. The international financial crisis, which closed in false and which was replaced in the front pages by the information gen- erated by the recession and then by the apparent ease with which they returned to the path of expansion, is still present in the sovereign debt crisis that almost has paralyzed and abduct- ed the European economy. Also the United States live under the threat of a volume of debt that, in light of the estimated medium term growth, it seems overrated. 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. 3 Datos correspondientes a la zona euro. Figures of the Euro area. Fuentes/Sources: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Hacienda. Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores económicos/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain IV.2010 I.2011 II.2011 III.2011 IV.2010 I.2011 II.2011 III.2011 IV.2010 I.2011 II.2011 III.2011 PIB/GDP in real terms,% change on year earlier 3,1 2,2 1,6 1,5 2,1 2,4 1,7 1,4 0,7 0,9 0,8 0,8 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 3,7 2,6 1,5 1,1 2,0 1,7 1,0 –0,9 –0,7 –1,7 –1,2 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Demanda externa/External Demand –0,5 –0,4 0,2 0,4 0,1 0,7 0,6 1,6 1,6 2,5 2,0 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Clima económico/Economic climate2 101,3 102,7 102,7 101,6 105,3 106,9 105,0 97,9 92,0 92,2 92,9 92,2 Índice: 2000=100 Producción industrial/Industrial production 6,2 5,4 3,8 3,4 7,6 6,2 3,9 3,6 0,4 1,5 –1,2 –1,2 tasa de variación anual(%)/(%) change on year Población activa ocupada/Active residents occupied 0,5 0,6 0,3 0,3 0,2 0,5 0,4 –1,4 –1,4 –1,1 –1,9 tasa de variación anual (%)/% change on year Tasa de paro/Unemployment rate 9,6 8,9 9,1 9,1 9,6 9,5 9,5 9,6 20,3 21,3 20,9 21,5 en % de la población activa/% of labour force Precios de Consumo/Consumer prices1 1,5 2,7 3,6 3,9 2,7 3,1 3,1 3,3 3,0 3,6 3,2 3,1 tasa de variación anual (%)/% change on year Exportación/Export3 28,7 19,6 3,9 7,1 22,5 21,1 13,4 10,0 19,9 25,1 14,7 15,1 tasa de variación anual (%)/% change on year Importación/Import3 25,7 20,2 2,9 4,3 25,3 23,3 12,7 9,2 15,3 19,0 6,5 8,9 tasa de variación anual (%)/% change on year Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 0,35 0,34 0,22 0,28 0,98 1,13 1,39 1,46 1,08 1,17 1,49 1,68 Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 3,29 3,44 3,00 1,98 3,92 4,15 4,14 3,58 5,37 5,25 5,48 5,2 Rendimiento de la deuda pública a 10 años Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — — 1,322 1,400 1,439 1,377 — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro Barcelona economia 77 75 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook (%) Cataluña España UE EUA -6 -4 -2 0 2 4 6 201120102009200820072006 Cataluña España UE EUA (en % de la població activa / % of labour force)(%) 0 4 8 12 16 20 24 201120102009200820072006 La economía europea, que a principios de 2011 parecía en condiciones de liderar el proceso de crecimiento entre los países más desarrollados, es vista, seis meses más tarde, como un lastre para la recuperación de la economía mundial. Las estimaciones del crecimiento del PIB del tercer trimestre confirman que probablemente la economía de la zona euro aca- bará el año con un crecimiento intertrimestral nulo o levemen- te negativo. La dificultad de articular medidas económicas y políticas de alcance europeo a partir de realidades nacionales diferentes ha propiciado la progresiva extensión del virus de la deuda soberana a una buena parte de la periferia de la UE. Este hecho explica la creciente pérdida de confianza de los mercados financieros en la capacidad de los países europeos más endeu- dados de hacer frente a sus compromisos financieros. La realidad es que la aplicación inmediata de políticas severas de consolidación fiscal, con el objetivo de ir recuperando un crecimiento económico sostenido y sobre bases más firmes, es- tá frenando un proceso expansivo ya de por sí precario. El 0,2% de crecimiento intertrimestral estimado para la zona euro corres- pondiente al tercer trimestre, responde al tono aún moderada- mente expansivo que ha mantenido la economía alemana. La francesa, al igual que la española y la italiana, contribuyen me- nos al crecimiento del conjunto. La economía española se estanca durante el tercer trimestre respecto al anterior y repite el 0,8% de crecimiento interanual del segundo trimestre. Según la Contabilidad Nacional Trimestral, la economía espa- ñola no ha crecido durante los meses de verano. Un resultado que, a pesar de la evolución levemente alcista de la variación interanual, anuncia el agotamiento de la trayectoria expansiva del último año y medio. Un cambio de tendencia imputable básicamente a la reducción del gasto público derivada de la aplicación de políticas de consolidación fiscal. Esta contención del gasto repercute negativamente sobre una demanda muy en- deudada y que tiene difícil acceder a más crédito. En conse- cuencia, la contracción de la demanda interna obliga a seguir delegando el protagonismo de la recuperación económica en el sector exterior. Un reto cada vez más complicado porque si bien las importaciones se moderan por el descenso de la deman- da interna, las exportaciones españolas sufren el impacto de la moderación del crecimiento de la demanda de los consumido- res europeos, hoy por hoy, sus principales clientes. The European economy, which in early 2011 appeared in a position to lead the process of growth among developed countries, is seen six months later as a drag on global economic recovery. The first estimates of GDP growth for the third quarter confirm that probably the euro zone economy will end the year with a quarterly zero growth or even slightly negative. The difficulty of articulating economic and political measures Europe-wide from very different national realities has led to the gradual spread of the virus of the sovereign debt to a good part of the periphery of the EU. This explains the growing loss of confidence in finan- cial markets in the ability of Europe's most indebted countries to meet its financial commitments. The reality is that the immediate application of harsh policies of fiscal consolidation, with the goal of recovering a sustained and sound economic growth, is restraining an expansive but precar- ious process. The 0.2% quarterly growth estimate for the euro area for the third quarter, responds to the even moderately expansive tone that has kept the German economy. The French, like the Spanish and Italian, contribute less to overall growth. The Spanish economy stagnated in the third quarter compared to the previous one and repeated the 0.8% growth recorded in the second quarter. According to the Quarterly National Accounts, the Spanish economy has not grown during the summer months. In spite of the slightly upward trend of the interannual change, this result announces the depletion of the expansive trend of the past year and a half. A change in trend attributable mainly to the reduc- tion of public expenditure resulting from fiscal consolidation policies. This cost containment has a negative impact on a demand that have to support a heavy debt and has more difficult access to credit. Consequently, the contraction in domestic demand forces to continue delegating the role of economic recovery in the external sector. An increasingly difficult chal- lenge because Spanish exports are impacted by the moderation of growth in demand for European consumers today, its main customers, although imports are moderated by the decline in domestic demand. 76 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook El dinamismo de la actividad exportadora explica la evolución moderadamente positiva de la inversión en bienes de equipo. De los diferentes componentes de la demanda nacional, además de la notable contracción del consumo público compensado sólo parcialmente por el privado, sobresale la reducción, un trimes- tre más, de la formación bruta de capital fijo. Aunque la tasa de variación parece que se modera levemente –un hecho previsi- ble después de más de tres años de descenso sostenido– la evo- lución de la construcción continúa condicionando el volumen de inversión total de la economía española. La ya mencionada contención del gasto público ha incidido directamente en una reducción de los volúmenes de producción del sector, agravan- do aún más los problemas de solvencia que arrastra como con- secuencia del endeudamiento acumulado durante la fase alcis- ta del ciclo. Un escenario gris que no permite esperar cambios a medio plazo. The dynamism of the export activity explains the moderately posi- tive evolution of investment in capital equipment. Of the different components of domestic demand, and apart from the significant contraction of public consumption only par- tially compensated by the private one, once again the reduction in gross fixed capital formation stands out. Although the rate of change seems to have moderated, the evolution of construction continues to condition the total investment volume of the Spanish economy, a predictable fact after more than three years of steady decline The aforementioned containment of public spending has directly affected a reduction in production vol- umes in the sector, further worsening the solvency problems resulting from a debt accumulation during the upswing of the cycle. Such a dull scenario does not allow for medium-term changes. -3 0 3 6 9 12 15 18 21 OcupadosPuertoAeropuertoVariación PIB Va ria ci ón (% ) 2010/2009 Ultimos 12 meses -10 -5 0 5 10 15 20 ParadosOcupadosExportacionesVariación PIB Va ria ci ón (% ) 2010/2009 Ultimos 12 meses Construcción / Construction Variación PIB sectorial (Catalunya) II.11 — –4,4 — — –4,5Change in GDP construction 2nd.Q Viviendas iniciadas III.11 175 –65,7 953 –55,4 46,1Started dwellings 3rd.Q Licencias de obra nueva (m2) III.11 53.908 –37,1 784.908 9,8 –24,4Planned new construction (sq.m.) 3rd.Q Ocupados sector (Seguridad Social) III.11 40.817 –15,3 — — –12,1Workers affiliated (Social Security) 3rd.Q Paro registrado sectorial oct.11 12.579 6,8 — — –5,0Registered unemployment oct. -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 Paro registradoOcupadosObra licenciasVariación PIB Va ria ci ón (% ) 2010/2009 Ultimos 12 meses Sectores econòmicos / Economic sectors Valor absoluto / tasa interanual (%) 2010/09 Indicadors Período Período Ultimos 12 meses (%) Industria / Industry Variación PIB sectorial (Catalunya) II.11 — 0,5 — — 2,7Change in GDP industry 2nd.Q Exportaciones (M.€) (Catalunya) II.11 12.948 15,8 49.091 16,8 14,5Export 2nd.Q Precios industriales (Catalunya) st.11 — 6,3 — — 4,9Producer prices st. Ocupados sector (Seguridad Social) III.11 69.846 –4,8 — — –5,2Workers affiliated (Social Security) 3rd.Q Paro registrado sectorial oct.11 11.339 –1,5 — — –6,5Registered unemployment oct. Servicios / Services Variación PIB sectorial (Catalunya) II.11 — 1,7 — — 1,5Change in GDP services 2nd.Q Aeropuerto. Pasajeros (miles) III.11 10.569 19,4 33.639 18,8 6,5Passenger trafic. Airport 3rd.Q Puerto. Mercancías (miles Tn.) III.11 11.145 –0,5 44.434 5,1 2,6Freight traffic. Port 3rd.Q Ocupados sector (Seguridad Social) III.11 834.558 –1,8 — — 0,5Workers affiliated (Social Security) 3rd.Q Paro registrado oct.11 80.218 7,9 — — 1,1Registered unemployment oct. Period Last 12 months (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2010/09 Barcelona economia 77 77 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook From the supply perspective, a sluggish GDP increase recorded before the summer is fading, mainly attributable to the tertiary sector. Broadly speaking, and according to the interannual vari- ations, the industry achieved a remarkable growth that virtual- ly assures the lead in the annual evolution of GDP. By contrast, the construction is losing relative weight of the total production and must conform to moderate, quarter to quarter, this loss. The tertiary sector as a whole has kept recording an expansive trend, with only eight tenths of a percentage point increase, one less than the previous quarter, and 1.2 percentage points less than a year earlier, being the smallest increase of the last year and a half. This fact can be attributed to changes in segments such as financial and insurance business, trade, transport, ser- vices to people, and arts and leisure activities. Desde la óptica de la oferta, la pérdida del escaso dinamismo que mostraba el PIB antes del verano es imputable mayorita- riamente al terciario. A grandes rasgos y según las variaciones interanuales, la industria alcanza un ritmo de crecimiento nota- ble que prácticamente le asegura el liderazgo en la evolución anual del PIB. Por el contrario, la construcción sigue perdien- do peso relativo sobre el total de la producción y debe confor- marse con moderar, trimestre a trimestre, esta pérdida. El con- junto del terciario ha mantenido la trayectoria expansiva con un crecimiento interanual de sólo ocho décimas porcentuales, una menos que el trimestre anterior y 1,2 puntos porcentuales me- nos que un año antes. Se trata del incremento más reducido del último año y medio. Un hecho imputable a la evolución de seg- mentos como la actividad financiera y seguros, el comercio y transporte y los servicios personales, artísticos y recreativos. -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 CrucerosPernoctacionesOcupadosVehículos Va ria ci ón (% ) 2010/2009 Ultimos 12 meses Precios de consumo (IPC) y salarios / CPI (consumer prices index) and wages Barcelona (provincia) oct.11 — 3,1 — — 2,9Barcelona (province) oct. Cataluña oct.11 — 3,1 — — 3,0Catalonia oct. España oct.11 — 3,0 — — 3,0Spain oct. Zona euro oct.11 — 3,0 — — 2,2Euro zone oct. Salarios pactados en convenio en-ag.11 — 2,7 — — 1,4Wages ja-ag. -8 -6 -4 -2 0 AlquilerSegunda manoNuevo Va ria ci ón (% ) 2010/2009 Ultimos 12 meses 0 1 2 3 4 SalariosZona euroEspañaBarcelona Va ria ci ón (% ) 2010/2009 Ultimos 12 meses Precios del mercado inmobiliario/ Housing prices Viviendas nuevas (€/m2) 1r.sm.11 5.082 –6,9 — — –3,7New housing (€/sq.m.) 1st.half Segunda mano-oferta (€/m2) 1r.sm.11 3.756 –5,7 — — –2,1Second hand housing (€/sq.m.) 1st.half Precio de alquiler(€/mes) II.11 745 n.d. — — –1,6Transaction price 2nd.Q Plazas de aparcamiento nuevas (€) 1r.sm.11 30.050 0,6 — — 0,9Parking lots (€) 1st.half Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto / tasa interanual (%) 2010/09 Indicadors Período Período Ultimos 12 meses (%) Consumo, crédito y turismo / Consumption, credit and tourism Matriculación de vehículos st-oct.11 5.841 –9,5 33.758 –22,9 8,4 Auto registrations st-oct. Ocupados sector (Seguridad Social) III.11 263.907 –1,8 — — 0,1 Workers affiliated (Social Security) 3rd.Q Pernoctaciones hoteleras (miles) my-ag.11 6.183 15,5 15.468 15,0 9,6 Hotel overnight stays (thousands) my-ag. Pasajeros de cruceros (miles) III.11 1.110 21,1 2.637 11,8 9,1 Cruise passengers 3rd.Q Period Last 12 months (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2010/09 78 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La inflación se modera y tiende a converger con la europea. En paralelo al proceso de desaceleración del PIB, las tensiones inflacionistas han iniciado un periodo de moderación a partir del segundo trimestre. Del 3,8% de variación interanual del ín- dice general los precios de consumo correspondiente a abril se ha pasado al 3% de octubre. Asimismo, la revisión a la baja de las expectativas de crecimiento económico para las economías avanzadas ha contribuido a contener las cotizaciones del pe- tróleo y de las materias primas básicas en los mercados inter- nacionales. Esta evolución puede contribuir a que el índice general de precios al consumo en España siga bajando en los próximos meses. El diferencial de precios con la media de la UE es prácticamente nulo tras el repunte de principios de año. Una condición que estimula la competitividad de la producción autóctona en el mercado europeo favoreciendo la exportación que, vale la pena recordarlo, deberá ser el principal motor de tracción de la economía española en los próximos años. Inflation is moderate and tends to converge with Europe. Parallel to the process of deceleration of GDP, inflationary pressures have begun a period of moderation from the second quarter. From 3.8% of variation in the overall April index of consumer prices for April, it has moved to 3% in October. Also, the downward revision of expectations for economic growth in advanced economies has helped to contain the prices of oil and basic commodities in international markets. This trend may contribute to a further fall of the overall index of consumer prices in Spain in forthcoming months. The price differential with the EU average is almost zero after the rebound early this year. A background that promotes the competitiveness of domes- tic production in the European and favours exports, which, and is worth remembering, should be the main drive engine of the Spanish economy in the coming years. -3 -2 -1 0 1 2 3 4 Va ria ci ón (% ) 2009/2008 2010/2009 Ultimos 12 meses Activos Ocupados Contratos Paro registrado / Registered unemployment Total paro registrado oct.11 109.266 6,4 — — –0,2Registered unemployment oct. Paro masculino oct.11 56.040 5,3 — — –2,3Male unemployment oct. Paro femenino oct.11 53.226 7,5 — — 2,2Female unemployment oct. Paro juvenil (16-24 años) oct.11 7.289 4,6 — — –14,6Youth unemployment (aged 16-24) oct. Total paro registrado (RMB) oct.11 413.991 8,4 — — –0,5Registered unemployment (metrop. area) oct. dc.10 oct.11 Va ria ci ón (% ) -2 0 2 4 6 8 10 12 EspañaCataluñaRMBBarcelona -4 -2 0 2 4 6 8 10 RMBFemeninoMasculinoTotal Va ria ci ón (% ) 2010/2009 Ultimos 12 meses Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate Barcelona oct.11 13,5 4,7 — — 0,8Barcelona oct. Región Metropolitana (RMB) oct.11 16,4 8,6 — — –0,7Metropolitan area oct. Cataluña oct.11 16,2 9,5 — — –1,3Catalonia oct España oct.11 18,5 4,5 — — 3,5Spain oct. Mercado de trabajo / Labor market Valor absoluto / tasa interanual (%) 2010/09 Indicadors Período Período Ultimos 12 meses (%) Ocupación / Employment Residentes activos III.11 811.500 2,6 — — –1,8Active residents 3rd.Q Residentes activos (RMB) III.11 2.527.130 –0,4 — — 0,2Active residents (metropolitan area) 3rd.Q Total ocupados (Seguridad Social) oct.11 993.597 –2,5 — — –0,7Workers affiliated (Social Security) oct. Total ocupados (RMB) (Seg. Social) oct.11 2.110.180 –2,5 — — –0,7Workers affiliated (metrop. area) oct. Contratos laborales registrados III.11 190.322 –3,1 770.756 –1,2 2,8Registred employments contracts 3rd.Q Period Last 12 months (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2010/09 Barcelona economia 77 79 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La debilidad del crecimiento del PIB obliga a nuevos ajustes de plantillas. La evolución de la economía catalana no difiere excesivamen- te de la española. No se observan rasgos diferenciales destaca- bles en la evolución del sector exterior ni en el mercado labo- ral. En el caso de la industria, sector que se ha convertido en estratégico por su capacidad de generar valor añadido y de sus- tituir demanda interna por externa, los índices de producción han perdido el dinamismo de un año antes pero se mantienen en valores positivos. No así en el conjunto de España. La diferen- cia básica hay que buscarla en que los sectores productores de bienes de equipo y de consumo catalanes han mostrado una ma- yor capacidad de adaptación a coyunturas adversas que los del conjunto de España. Los indicadores del mercado laboral tam- bién dejan entrever un muy leve sesgo en el mismo sentido. En cuanto a la economía barcelonesa y de la región metropoli- tana, el peso del terciario en el caso de la primera y de la indus- tria en el entorno metropolitano condicionan los principales rasgos. La construcción residencial, como en el resto de Espa- ña, no refleja ninguna señal de mejora. Un cambio que debería pasar previamente por empezar a reducir el enorme volumen de productos acumulados, la mayoría con una valoración poco ajus- tada a la realidad actual del mercado. Un proceso que pasa por la reactivación de la demanda latente que se mantiene en stand by, ya sea por la falta de crédito o porque espera un cambio a mejor de las perspectivas económicas o un precio más atracti- vo. En definitiva, no se dan las condiciones para una reactiva- ción rápida ni a corto plazo de la actividad constructora. De la diversidad de indicadores de consumo y de actividad ter- ciaria disponibles destacaremos el descenso del número de vehículos nuevos matriculados –imputable a la concentración de ventas de un año antes y a la precariedad del mercado de tra- bajo– y la contención del crédito bancario al sector privado como ejemplos de la atonía de la demanda interna. Por el con- trario, el sector turístico de la ciudad ha vivido un verano de alta ocupación hotelera y de aumentos relevantes en el número de viajeros de cruceros y en el tráfico aéreo internacional. Todo ello se ha traducido en un incremento del número de ocupados en estos segmentos de negocio que ha servido para mitigar la pérdida de puestos de trabajo en el conjunto del terciario. Pero ha sido insuficiente para evitar que por segundo trimestre con- secutivo el terciario se añada a la evolución bajista que mantie- nen el resto de sectores. Para terminar, un breve repaso a los principales indicadores del mercado de trabajo de Barcelona y entorno metropolitano para constatar cómo ha impactado la coyuntura económica en los volúmenes de empleo y de paro de la población. Durante el tercer trimestre de 2011 se ha acentuado hasta el 2,5% anual la trayectoria descendente del número de ocupados afiliados a la Se- guridad Social iniciada en 2008. En consecuencia, el paro regis- trado, con una variación interanual en octubre del 6,4% en la capital y dos puntos porcentuales más en el conjunto metropo- litano, ha retomado la trayectoria alcista aparcando la estabili- zación mostrada durante la segunda mitad de 2010. Las tasas de paro registrado repuntan y alcanzan nuevos máximos por en- cima del 16% en el caso de la región metropolitana y de Cata- luña, mientras que para la población activa de Barcelona, no supera el 13,5%. El contrapunto positivo es que la tasa de em- pleo entre la población en edad de trabajar ha crecido en rela- ción a un año antes. The weakness of GDP growth requires new template settings. The evolution of the Catalan economy does not differ too much from the Spanish economy. No notable distinguishing features are observed in the evolution of the external sector and the labour market. In the case of industry, a sector that has become strategic for its ability to generate added value and to replace foreign domestic demand, production rates have lost the dynamism of a year ago though maintaining positive values. Not so in the whole of Spain. The basic difference is to be found in the capital and consumer goods Catalan sectors, which have shown a greater ability to adapt to adverse situations than the whole of Spain. The labour market indicators slightly point towards the same direction. With regard to the economies of Barcelona and its metropolitan area, the weight of the tertiary sector in the case of Barcelona and the industry in the metropolitan area, determine the main features. Residential construction, as in the rest of Spain, does not reflect any sign of change in its situation. One change that should starting reducing the huge volume of accumulated stock, most of it with valuation hardly adjusted to current market real- ity. A process which requires the reactivation of the latent demand that remains standby, either by lack of credit or because of expectations of an improvement in economic prospects or price conditions. In short, construction activity does not show the conditions for a rapid recovery in the short term. Among the various available indicators of consumption and ter- tiary activity, the ones that should be highlighted are the decreasing number of new cars registered –attributable to the concentration of sales during the previous year and the precar- iousness of the labour market- and containment of bank credit to private sector as examples of weak domestic demand. By con- trast, the tourism sector of the city has experienced during the summer season a high hotel occupancy and significant increas- es in the number of cruise passengers and international air traf- fic. This has resulted in an increase in the number of employed in these sectors of business that has served to mitigate the loss of jobs throughout the tertiary sector. Nevertheless, it has been insufficient to avoid the fact that the tertiary, for the second con- secutive quarter, has experienced the downward trend recorded by the other sectors. Finally, a brief review of the main labour market indicators of Barcelona metropolitan area allows to see how the economic situation has impacted on employment and unemployment lev- els of the population. During the third quarter of 2011 the num- ber of Social Security registered employees has maintained the downward trend started in 2008 up to 2.5%. Consequently, the registered unemployment, with a variation of 6.4% in October in the city and two percentage points more in metropolitan area, has resumed its upward trend, after the stabilization during the second half of 2010. Registered unemployment rates rebound once again, reaching new highs above 16% for the metropolitan region and Catalonia, while for the active population of Barcelona, does not exceed 13.5%. As a positive balance, the employment rate among working-age population has increased compared with the previous year.