juliol 2011 | núm. 76 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana juliol 2011 | núm. 76 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana . Ajuntament de Barcelona Alcalde Xavier Trias Gabinet Tècnic de Programació BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat fax: 93 402 34 04 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 76. Juliol 2011 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Dipòsit legal: B.26.464/91 L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Sant Jaume 1, Edifici Palau, 2a pl., 08002. Barcelona economia Índex juliol 2011 | núm. 76 Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 11 Conjuntura industrial 12 II. Finances 17 Sistema financer 18 Mercat de renda variable 21 III. Consum, comerç i preus 23 Preus de consum 24 Consum d’aigua 26 Matriculació de vehicles 27 IV. Transports i comunicacions 29 Port: mercaderies i passatgers 30 Aeroport: passatgers i mercaderies 34 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 37 V. Turisme, fires i congressos 39 Activitat turística 40 Fira de Barcelona 42 VI. Construcció 43 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 44 Construcció d’habitatges 46 Llicències d’obres 48 VII. Mercat immobiliari 51 Preus al mercat residencial 52 VIII. Mercat de treball 57 Població activa i ocupada 58 Llocs de treball ocupats 60 Contractació laboral 64 Atur registrat 66 Resumen/Summary 71 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 72 Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea Espanya II.2010 III.2010 IV.2010 I.2011 II.2010 III.2010 IV.2010 I.2011 II.2010 III.2010 IV.2010 I.2011 PIB 3,0 3,2 2,8 2,3 2,0 2,2 2,2 2,5 0,0 0,2 0,6 0,8 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 3,8 4,1 3,3 2,8 1,6 1,9 2 1,8 –0,3 –0,7 –0,6 –0,6 aportació al creixement del PIB (p.p.) Demanda externa –0,8 –0,9 –0,5 –0,4 0,4 0,4 0,1 0,7 0,3 0,9 1,2 1,4 aportació al creixement del PIB (p.p.) Indicador de clima econòmic2 100,9 100,8 101,7 103,1 100,4 103,0 105,3 106,9 92,4 91,3 92,0 92,2 Índex: 1990–2008=100 Producció industrial 6,5 6,9 6,2 5,3 8,3 7,1 7,7 6,4 2,6 0,4 0,4 1,6 Taxa de variació anual (%) Població activa ocupada –0,7 –0,1 0,5 0,6 –0,6 –0,1 0,2 0,5 –2,4 –1,6 –1,4 –1,4 taxa de variació anual (%) Taxa d’atur 9,6 9,6 9,6 8,9 9,7 9,6 9,6 9,5 20,1 19,8 20,3 21,3 en % de la població activa Preus de consum1 1,1 1,1 1,5 2,7 1,9 2,3 2,7 3,1 1,5 2,1 3,0 3,6 taxa de variació anual (%) Exportacions3 34,2 33,7 28,7 19,7 21,6 23,3 22,5 21,0 17,2 17,8 19,9 25,1 taxa de variació interanual (%) Importacions3 41,3 36,4 25,7 20,5 26,3 26,9 25,3 23,0 21,3 13,1 15,3 19,0 taxa de variació interanual (%) Tipus d’interès a curt termini1 0,66 0,33 0,35 0,34 0,74 0,84 0,98 1,13 1,07 0,93 1,08 1,17 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d’interès a llarg termini1 3,24 2,65 3,29 3,44 3,49 3,21 3,92 4,15 4,56 4,09 5,37 5,25 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,221 1,307 1,322 1,400 — — — — Unitats de $ per Euro 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic. 3 Les de la UE corresponen a la Zona euro. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. L’economia mundial ha tancat el primer trimestre de 2011 Identificar aquells factors més rellevants a l’hora d’explicar creixent amb una notable intensitat, tot i que enmig de aquesta pèrdua d’impuls en el ritme de creixement de l’econo- nombroses incerteses. Es mantenen les notables divergències mia mundial ens obliga a endinsar-nos en llocs comuns i rela- en els ritmes d’expansió segons països i grans àrees tivament tòpics com són el preu del petroli i d’un ampli ventall econòmiques. de primeres matèries bàsiques i en d’altres de més puntuals o singulars com poden ser la ja esmentada catàstrofe del Japó i Hi ha un notable consens en les previsions avançades per les les revoltes del nord d’Àfrica. Tampoc és menyspreable l’impac- institucions i organismes internacionals en relació a que el PIB te derivat de la inestabilitat dels mercats financers com a con- mundial creixerà enguany al voltant del 4% en termes reals, seqüència de la persistència dels problemes de deute públic que gairebé un punt percentual menys que un any abans. Aquesta arrosseguen alguns països membres de la zona euro. En un sen- lleu desacceleració del ritme expansiu pot tenir l’efecte positiu tit totalment oposat, també han estat determinants les polítiques de contribuir a la reducció dels enormes i alhora insostenibles orientades a frenar les tensions inflacionistes aplicades en algu- diferencials de creixement que es registren entre les economies nes de les principals economies emergents. Xina i Brasil en són emergents més dinàmiques – amb Xina i la Índia al capdavant – els exemples més destacats. i el bloc de les més avançades, que amb prou feines aconsegui- ran créixer per sobre del 2%. Estats Units i Japó, per raons di- En el cas de la Unió Europea, s’estima que el PIB del primer tri- verses, en serien dos casos extrems del darrer grup. Mentre que mestre d’enguany ha crescut un 2,5% interanual, igualant el de l’economia asiàtica interromp de manera sobtada el procés de la zona euro. En ambdós casos es compara favorablement amb recuperació de 2010 com a conseqüència bàsicament de la el ritme de creixement de final de 2010. El detall per grans devastació provocada pel terratrèmol del mes de març i la pos- països situa l’economia alemanya liderant l’expansió econòmi- terior crisi nuclear, l’economia nord-americana és incapaç de ca de la UE amb una taxa interanual propera al 5%, molt per mantenir el ritme expansiu dels trimestres previs. sobre de la resta de l’àrea. En un segon nivell, en fase d’acce- leració però amb taxes de creixement lleument per sota del con- junt de la UE, es situen França i Regne Unit. Tanquen la clas- sificació Itàlia i Espanya, amb variacions interanuals que no superen l’1%. 6 Síntesi de la conjuntura Barcelona economia 76 Producte Interior Brut Preus de consum (%) (variació anual) (%) (variació anual) 6 6 4 5 4 2 3 0 2 -2 1 0 -4 -1 -6 2006 2007 2008 2009 2010 2011 -2 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Catalunya Espanya UE EUA Catalunya Espanya UE EUA Taxa d’atur Preus de les primeres matèries i del petroli (%) (en % de la població activa) Índex (Índex 2005 = 100) $/barril 24 240 140 20 210 120 180 16 100 150 12 80 120 8 90 60 60 40 4 30 20 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 0 Catalunya Espanya UE EUA índex gral.($) índex gral.(€) Brent ($) L’economia espanyola es recupera lentament frenada per La lleu contracció de la demanda interna s’estabilitza per tercer l’endeutament acumulat i l’escassa rendibilitat que s’obté trimestre consecutiu a l’entorn de les sis dècimes percentuals. d’una part significativa dels recursos productius disponibles. Una variació que resulta d’un progressiu afebliment de la des- pesa en consum del sector privat –la interminable feblesa del El PIB espanyol aconsegueix tancar el primer trimestre d’en- mercat de treball s’imposa– contrarestat de manera inesperada guany amb un creixement del 0,3% en relació al darrer trimes- per un augment de la despesa en consum de les administracions tre de 2010 i un 0,8% de creixement interanual. Taxes d’escas- públiques. Una funció compensatòria que la resta de l’any es sa entitat i més baixes que les registrades al conjunt de la UE veurà molt acotada per la política de consolidació fiscal. Pel però suficients per a mantenir la trajectòria lleument alcista del que fa a la despesa en inversió, es manté sense canvis rellevants creixement del PIB. Una situació que, segons apunten alguns la trajectòria descendent registrada durant la major part de indicadors avançats, difícilment es repetirà durant el segon tri- 2010. La inversió en béns d’equipament perd força però acon- mestre. segueix tancar en positiu mentre que la inversió en construcció continua caient a un ritme del 10% anual. Seguint la tònica encetada arran de la crisi financera preludi de la recessió de 2009, la demanda interna continua perdent volum i pes relatiu sobre el total. Un trimestre més la demanda exter- na ha d’assumir la tasca de contrarestar el retrocés de la inter- na impulsant a l’alça l’activitat productiva. Una fita que s’a- consegueix amb un creixement interanual de les exportacions de l’ordre de l’11% alhora que es conté el creixement de les importacions gràcies a la situació d’atonia de la demanda inter- na. El sector privat opta per l’estalvi. 7 Síntesi de la conjuntura Indústria, construcció i serveis Valor absolut i taxa interanual (%) 20 Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 10/09 15 Indústria 10 Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 1r.tr.11 — 1,8 — — 2,7 Índex de producció (Catalunya) 1r.tr.11 — 1,3 — — 3,1 5 Exportacions (Catalunya) (milions €) 1r.tr.11 12.568 18,8 47.327 16,0 14,5 0 Preus industrials (Catalunya) mg.11 — 6,7 — — 4,9 Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 1r.tr.11 69.899 –6,5 — — –5,2 -5 Atur registrat sectorial mg.11 11.399 –6,0 — — –6,5 -10 Les exportacions continuen sent el principal suport de la tendència expansiva del PIB sectorial. L’ocupa- PIB Exportacions Ocupació Atur ció continua sense reaccionar tot i que les xifres d’atur es van reduïnt. L’augment dels preus industrials toca sostre per la feblesa de la recuperació econòmica. 2010/2009 darrers 12 mesos Construcció 5 Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 1r.tr.11 — –4,4 — — –4,5 0 Obra pública licitada (Catalunya)(milions d’€)gn-ab.11 487 –62,6 2.700 –43,4 –38,8 -5 Habitatges iniciats 1r.tr.11 309 –39,1 1.715 10,8 46,1 Llicències d’obres aprovades -10 — superfície prevista (m2) 1r.tr.11 200.916 –1,1 752.231 –15,7 –24,4 -15 — habitatges nous previstos 1r.tr.11 332 –44,8 1.661 –29,1 –15,3 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 1r.tr.11 44.461 –12,8 — — –12,1 -20 Atur registrat sectorial mg.11 12.634 1,7 — — –5,0 -25 Les dades del primer trimestre d’enguany no modifiquen substancialment la tònica contractiva a la que s’han -30 abonat la major ia dels registres de l’activitat constructora. L’obra pública, condicionada per les restriccions PIB Superf. prevista Ocupació Atur pressupostàries, s’afegeix a la contracció de la promoció residencial, afectada per una demanda que té molt limitat l’accés al crèdit. L’ocupació i el PIB sectorial continuen perdent pes absolut i relatiu sobre el total. 2010/2009 darrers 12 mesos Serveis 14 Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 1r.tr.11 — 1,8 — — 1,5 12 Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 1r.tr.11 846.599 0,2 — — 0,5 10 Atur registrat sectorial mg.11 77.432 3,8 — — 1,1 Viatgers per l’aeroport (milers) gn-mg.11 12.640 20,0 31.320 13,6 6,5 8 Viatgers per l’aeroport (internacional, milers)gn-mg.11 7.639 27,7 19.201 18,7 8,1 6 Nombre de viatgers pel port (milers) gn-mg.11 1.061 11,6 3.555 9,7 7,6 Tràfic portuari de mercaderies (m. tones) gn-mg.11 18.337 9,6 44.483 5,8 2,6 4 Viatges en transport públic urbà (milers) gn-mg.11 268.247 2,0 619.130 2,9 1,9 2 El terciari lligat al turisme i als viatges en general és a punt de tancar la primera meitat de 2011 amb la 0 PIB Viatgers port Mercaderies Ocupació majoria dels indicadors d’activitat orientats a l’alça. Una evolució que consolida el canvi de conjuntura i aeroport port registrat un any abans. El creixement del PIB sectorial es veu recolzat per les variacions lleument posi- tives de les xifres d’ocupats i aturats. 2010/2009 darrers 12 mesos Pel cantó de l’oferta, el lleu creixement del PIB ha continuat La productivitat aparent de l’economia espanyola avança recolzat en l’activitat industrial –bàsicament les branques lleument gràcies a l’efecte combinat de l’increment del PIB exportadora i energètica– i en el terciari de mercat. La resta de i el descens de l’ocupació,.... serveis, directament afectats per les polítiques de contenció de la despesa pública, i el sector primari, han acabat tenint un Les estimacions de la Comptabilitat Nacional Trimestral xifren paper residual però encara positiu. L’activitat constructora, amb en un 1,4% interanual la retallada del nombre de llocs de tre- un descens del 5,4%, es manté com el gran llast que frena el ball equivalents a temps complet que ha registrat el mercat de creixement de l’economia espanyola i que impedeix que asso- treball espanyol durant el primer trimestre d’enguany. Un des- leixi taxes de creixement similars a les del conjunt de la UE. cens que per primera vegada en els darrers anys es fa extensi- L’enorme estoc de sostre residencial nou disponible, l’escasse- ble als serveis de no mercat, l’únic gran agregat que s’havia tat de crèdit i la contracció de la inversió pública auguren pocs mostrat actiu en la creació de nous llocs de treball enmig de la canvis a curt termini en aquesta aportació negativa de la cons- crisi. Sens dubte és una conseqüència derivada del canvi de trucció al creixement de l’economia espanyola. cicle dels pressupostos públics i que contribueix a explicar que durant aquest primer trimestre s’hagi estancat el procés de pro- gressiva correcció de la pèrdua d’ocupació que s’havia donat al llarg de 2010. 8 Variació (%) Variació (%) Variació (%) Síntesi de la conjuntura Barcelona economia 76 Turisme, consum i preus Valor absolut i taxa interanual (%) 15 Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 10/09 10 Consum, crèdit i turisme 5 0 Matriculació de vehicles gn-mg.11 13.453 –29,6 36.457 –20,2 8,4 Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 1r.tr.11 265.298 0,6 — — 0,1 -5 Saldo viu del crèdit (milions d’€)(prov.) mç.11 272.914 –1,2 — — 0,2 -10 Pernoctacions hoteleres (milers) mç-ab.11 2.627 14,1 14.640 11,7 9,6 -15 Visitants que pernocten a la ciutat (milers) mç-ab.11 1.247 –0,1 7.216 8,4 10,2 Passatgers de creuers (milers) gn-mg.11 721 13,5 2.434 11,6 9,1 -20 -25 L’activitat hotelera i el nombre de passatgers de creuers durant el primer terç d’enguany han mantingut el Matriculació Pernoctacions Ocupació Passatgers creuers dinamisme mostrat durant la major part de 2010. Una situació que malauradament no s’ha generalitzat a la majoria d’indicadors de consum i renda. La bona notícia és que l’ocupació sectorial comença a recuperarse. 2010/2009 darrers 12 mesos Preus de consum (IPC) i salaris 4 Barcelona (província) mg.11 — 3,4 — — 2,9 Catalunya mg.11 — 3,5 — — 3,0 3 Espanya mg.11 — 3,5 — — 3,0 Subjacent mg.11 — 2,1 — — 1,5 Zona euro mg.11 — 2,7 — — 2,2 2 Salaris pactats en acords col·lectius gn-ab.11 — 2,6 — — 1,4 1 L’augment dels preus de l’energia i primeres matèries i de la imposició indirecta per intentar reduir el dèficit dels comptes públics expliquen la major part del repunt dels preus de consum. Un repunt que sembla que ha tocat sostre. L’aparent consolidació del diferencial amb la zona euro fa perillar els avanç 0 Barcelona Espanya Subjacent Salaris os assolits en competitivitat via preus. Les retribucions salarials pactades continuen creixent menys que la inflació. 2010/2009 darrers 12 mesos Preus del mercat immobiliari 0 Compravenda sostre residencial — Habitatges nous (€/m2) 1r.sem.11 5.082 –6,9 — — –3,7 -2 — Habitatges de segona mà (€/m2) 1r.sem.11 3.756 –5,7 — — –2,1 — Places d’aparcament (€) 1r.sem.11 30.050 0,6 — — 0,9 -4 Lloguer (€/mes) — Sostre residencial 1r.tr.11 742 –3,1 — — — -6 La recaiguda en la situació d’atonia del mercat residencial després del revifament puntual de 2010 induït per raons fiscals, explica l’accentuació del retrocés dels preus de venda. La lleu tendència a l’alça dels -8 Habitatges Habitatges Lloguer tipus d’interès també hi ha ajudat i continuarà pressionant els preus a la baixa en el que resta d’any. Els nous segona mà habitatge preus de lloguer es mantenen relativament estabilitzats. 2010/2009 2011/2010 En el cas de l’economia catalana, el primer avanç oficial del ......però aquest procés d’ajust no es pot allargar PIB anuncia un ritme de creixement interanual de l’1,1%, lleu- indefinidament i s’ha d’aprofitar per introduir i consolidar ment més elevat que el d’Espanya però estancat en relació al de millores en l’oferta. final de 2010. Les exportacions i cada cop menys el consum privat són, com en el cas espanyol, els puntals de l’expansió. Ja no es parla de canvi de model productiu, però redescobrir el Les semblances s’estenen a la duresa de l’ajust que encara potencial exportador de la indústria ja és un canvi d’enfoca- pateix la construcció i al to positiu del terciari de mercat. Com ment i de model. Qüestionar i prioritzar més que mai –per les en el cas espanyol, tornar a taxes de creixement lleument simi- especials dificultats financeres– l’execució de la inversió públi- lars a les registrades abans de 2008 i capaces de revertir la pès- ca també forma part d’aquest canvi necessari i possible de sima evolució del mercat de treball, és un escenari que, sent model econòmic. El mateix es pot dir de l’adaptació dels sec- realista, no es pot plantejar com a probable en el curt i mitjà ter- tors financer i públic a la nova realitat del país. Línies d’actua- mini. Sense una mínima recuperació de la demanda interna ció encaminades a dotar-nos d’un teixit productiu més compe- –improbable si no es produeix una millora significativa de les titiu i sobretot, amb més capacitat d’adaptació sense patir grans condicions d’accés al crèdit tant de famílies com d’empreses– traumes a una economia global canviant. el sector exportador no té prou pes com per a mantenir en so- litari un creixement sostingut i significatiu de l’activitat pro- ductiva. 9 Variació (%) Variació (%) Variació (%) Síntesi de la conjuntura Mercat de treball Valor absolut i taxa Interanual (%) 4 Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 10/09 3 Ocupació 2 Població activa estimada 1r.tr.11 800.900 1,2 — — –1,8 1 Població activa estimada (RMB) 1r.tr.11 2.541.300 1,2 — — 0,2 0 Taxa d’ocupació (16–64 anys) 1r.tr.11 67,2 0,1 — — –0,9 Ocupats afiliats a la Seguretat Social mg.11 1.002.237 –1,9 — — –0,7 -1 Ocupats afiliats a la Seg. Social (RMB) mg.11 2.161.938 –1,5 — — –0,9 -2 Contractes laborals registrats gn–mg.11 310.477 1,0 780.607 1,5 2,8 -3 L’augment de la població activa després de dos anys de descens no s’ha vist acompanyat d’una variació Població Taxa Ocupats Contractes activa d’ocupació en el mateix sentit dels volums d’ocupació. Una manca de correlació que ha afavorit un repunt de les xifres d’aturats. 2010/2009 darrers 12 mesos Atur registrat 6 Total atur registrat mg.11 106.774 2,8 — — –0,2 4 Atur masculí mg.11 55.105 0,9 — — –2,3 Atur femení mg.11 51.669 4,9 — — 2,2 2 Atur juvenil mg.11 7.310 6,3 — — –14,6 Taxa d’atur registrat mg.11 13,3 1,5 — — 0,8 0 Total atur registrat (RMB) mg.11 403.542 3,6 — — –0,5 Taxa d’atur registrat (RMB) mg.11 15,9 3,2 — — –0,7 -2 Els primers mesos de 2011 mostren un repunt contingut de les xifres d’atur en línia amb un escenari de creixement econòmic més aviat esquifit i relativament estancat a curt i mitjà termini. Un escenari que -4 Total atur Atur masculí Atur femení Atur RMB s’ha vist trasvalsat per la duresa de les polítiques de contenció del dèficit públic. No s’esperen canvis rellevants en els propers mesos. 2010/2009 darrers 12 mesos No podem cloure aquest breu repàs del context econòmic en el L’impacte de l’activitat turística en el mercat de treball no és que s’ha desenvolupat l’economia de Barcelona i entorn metro- suficient per compensar l’ajustament de plantilles que es polità sense avançar alguns dels trets que la caracteritzen i que produeix a la resta de sectors. es tracten amb més detall en els capítols corresponents. La crei- xent terciarització del teixit productiu de la ciutat ofereix creixe- El fort dinamisme del trànsit de passatgers per la plataforma ments interanuals rellevants de l’activitat hotelera i del nombre aeroportuària s’explica en part per la recuperació de l’activitat de passatgers que han passat pel port i l’aeroport. Variacions a turística. Abans de final d’any hom espera superar per primera l’alça que tenen el valor afegit de consolidar els augments re- vegada la cota emblemàtica dels 15 milions de pernoctacions gistrats un any abans. Així, l’activitat aeroportuària es situa hoteleres/any, generades per set milions llargs de visitants. novament en el llindar dels 30 milions de passatgers anuals, Xifres que, a grans trets, equivalen a doblar els volums regis- la zona de màxims prèvia a l’esclat de la crisi. En el cas dels trats ara fa deu anys. Aquest dinamisme, lligat a un augment de passatgers pel port, els 3,5 milions dels darrers dotze mesos l’oferta hotelera i de serveis turístics en general, ha estat deter- confirma la solidesa de la trajectòria alcista recolzada en el seg- minant per aconseguir augmentar l’ocupació sectorial. Un pro- ment dels creuers turístics. El tràfic portuari de mercaderies ha cés ben diferent del que ha registrat la construcció. Tant el sostre mantingut també una trajectòria expansiva però amb variacions total com el nombre d’habitatges previstos a les llicències més discretes. d’obres aprovades han continuat baixant, assolint nous mínims anuals. És la mateixa tendència que ha seguit l’ocupació secto- rial i alguns indicadors de consum/inversió com ara la matricu- lació de vehicles. Com a la resta del país, el mercat de treball metropolità reflec- teix amb descensos moderats del nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social i amb un lleu repunt de la xifra d’atu- rats, la feblesa de la conjuntura econòmica de la primera meitat de 2011. 10 Variació (%) Variació (%) I. Indústria Conjuntura industrial Indicadors d’activitat industrial1 1r.tr.10 2n.tr.10 3r.tr.10 4t.tr.10 1r.tr.11 Evolució del PIB industrial (Catalunya) Catalunya (taxa de variació interanual en termes reals) (%) PIB (Variació real) –0,6 3,1 2,0 2,7 1,8 5 Índex Producció (IPI) —Total indústria 2,9 8,0 4,4 3,1 1,5 0 —Energia 11,7 15,5 9,4 13,2 –14,3 —Intermedis 3,7 8,6 2,5 –0,8 3,8 -5 —Equipament 5,0 7,6 2,7 1,6 10,1 —Consum –0,9 6,0 5,8 4,9 –0,2 -10 Exportacions de béns 15,8 15,3 17,2 19,4 18,8 -15 Importacions de béns 2,9 25,1 12,9 15,4 20,0 Índex Clima (ICI)2 –23,0 –17,7 –17,7 –16,0 –11,9 -20 II.08 III.08 IV.08 I.09 II.09 III.09 IV.09 I.10 II.10 III.10 IV.10 I.11 Índex Preus (IPRI)3 0,7 2,2 3,3 4,9 7,0 Cost laboral/treballador 3,1 1,8 2,1 –0,6 –1,1 PIB pm PIB indústria Afiliats Seguretat Social3 –7,8 –5,7 –4,4 –3,6 –2,5 Aturats registrats3 13,4 2,6 –4,7 –8,5 –8,9 Espanya PIB (Variació real) –1,6 2,2 2,3 2,4 3,9 Índex de producció industrial (Catalunya) Índex Producció (IPI) (taxes de variació interanual) —Total indústria 0,0 3,8 0,0 0,1 3,2 (%) —Energia –0,5 1,9 4,1 5,0 0,7 15 —Intermedis 1,9 7,6 1,4 0,6 6,6 10 —Equipament –2,8 –0,7 –6,7 –3,5 4,3 5 —Consum 0,1 3,5 0,7 –0,3 0,1 0 Exportacions de béns 13,4 17,7 16,8 20,2 24,2 -5 Importacions de béns 6,4 18,2 9,7 11,1 15,1 -10 Índex Clima (ICI)2 –20,6 –16,0 –15,5 –13,1 –12,7 -15 Índex Preus (IPRI)3 2,3 3,2 3,4 5,3 7,8 -20 Cost laboral/treballador 2,1 2,5 2,1 2,3 1,3 -25 Afiliats Seguretat Social3 –6,4 –4,3 –3,6 –2,9 –2 III.09 IV.09 I.10 II.10 III.10 IV.10 I.11 Aturats registrats3 7,6 1,8 –0,7 –3,4 –3,9 General Consum Equipament Intermedis Crèdit (Saldo viu)3 –6,0 –4,1 –0,7 0,1 –2,4 1 Variacions interanuals. 2 Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. El perfil que traça l’índex de producció industrial alerta de la feblesa de la recuperació de l’activitat industrial. La persistent Fent bona la trajectòria mantinguda al llarg de l’any passat i atonia de la demanda interna dificulta que la important indústria desmarcant-se de la major part de la resta del teixit productiu, productora de béns de consum pugui consolidar una trajectòria la indústria catalana aconsegueix tancar els primers mesos de inequívocament expansiva. Això fa que la represa de l’activitat 2011 en positiu. industrial catalana es recolzi exclusivament en la demanda exter- na, canalitzada majoritàriament cap a béns intermedis i d’equi- Una primera valoració sobre l’evolució de l’activitat industrial pament que nodreixen la maquinària industrial de les principals catalana durant el primer trimestre de 2011 ha d’ésser necessà- economies europees. Els primers avanços corresponents al riament positiva. Tot i el marc econòmic-financer objectivament segon trimestre no són pas gaire positius. complicat amb el que ha hagut de lidiar –demanda interna con- tinguda i accés restringit al crèdit– i la creixent incertesa de les L’evolució de l’índex de clima industrial sembla confirmar que expectatives pel que fa a la continuïtat i solidesa de la recupera- la trajectòria moderadament expansiva mantinguda d’ençà la ció tant de l’economia espanyola com de l’europea, la majoria segona meitat de 2009 es comença a refredar. Una situació que dels indicadors han acabat mostrant uns resultats trimestrals respon tant a la pèrdua d’impuls que es manifesta també a l’ac- clarament positius. Segons el primer avanç difós, el PIB secto- tivitat fabril del conjunt d’Espanya com a la desacceleració de rial ha aconseguit completar quatre trimestres consecutius de la trajectòria expansiva que es comença a palesar en la produc- creixement, una primera fita absolutament necessària per comen- ció industrial europea. çar a superar definitivament el notable daltabaix registrat durant el bienni 2008-2009. 12 Conjuntura industrial Barcelona economia 76 Exportacions de productes industrials (Catalunya) Indicador del clima industrial (ICI) Segons contingut tecnològic (Milions d’€) Saldos 10 Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 1999 26.908 3.448 13.362 3.174 6.924 0 2000 32.614 4.531 16.148 3.965 7.969 -10 2001 35.438 4.567 17.926 4.190 8.756 2002 35.897 4.991 17.752 4.248 8.906 -20 2003 36.269 4.966 18.008 4.362 8.933 -30 2004 38.166 4.908 19.323 4.857 9.078 -40 2005 41.393 6.207 20.732 5.298 9.156 2006 45.618 6.945 22.361 6.610 9.702 -50 2007 47.932 6.509 24.315 6.670 10.438 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2008 48.333 6.617 23.246 7.070 11.400 Catalunya Espanya Unió Europea 2009 39.597 5.049 18.089 5.669 10.790 Nota: Mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes 1r.tr. 9.385 1.281 4.107 1.343 2.654 total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres 2n.tr. 9.936 1.235 4.673 1.448 2.580 mesos). 3r.tr. 9.851 1.178 4.473 1.379 2.821 4t.tr. 10.425 1.355 4.836 1.499 2.735 2010 45.339 5.362 21.904 6.673 11.401 Índex de preus industrials (Catalunya) 1r.tr. 10.580 1.226 5.207 1.523 2.624 2n.tr. 11.184 1.322 5.409 1.720 2.734 (%) (Variació interanual) 3r.tr. 11.258 1.322 5.269 1.664 3.003 10 4t.tr. 12.317 1.492 6.019 1.766 3.039 8 6 2011 4 1r.tr. 12.568 1.286 6.353 1.814 3.116 2 Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. 0 Font: Institut d’Estadística de Catalunya. -2 -4 -6 Alt i mitjà Baix i mitjà -8 Variació (%) Total alt baix -10 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1r.tr.2011/1r.tr.2010 18,8 18,7 18,9 General Consum Equipament Intermedis 2n.sem.2010/2n.sem.09 16,3 19,1 12,3 2010/2009 14,5 17,8 9,8 2009/2008 –18,1 –22,5 –10,9 Malgrat l’augment de les exportacions, la represa de l’activitat industrial comença a perdre impuls fins i tot abans d’aconseguir redreçar el mercat laboral. Exportacions industrials (Catalunya) El notable repunt dels preus industrials, impulsats per l’enca- milions d’€ (%) riment del petroli i derivats i també d’un ampli ventall de pri- 60.000 20 meres matèries bàsiques, no és del tot aliè a aquest progressiu enfosquiment de les expectatives. Un procés inflacionista d’o- 50.000 10 ferta que ha anul·lat els guanys de productivitat assolits per la 40.000 via de la contenció dels costos laborals. La forta demanda de les 0 economies emergents i la feblesa del dòlar justifiquen la pres- 30.000 -10 sió sobre els preus en un context de demanda relativament con- 20.000 tinguda per part de les economies més avançades. 10.000 -20 La indústria catalana ha continuat retallant capacitat productiva 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 -30 tot i que a un ritme molt més pausat i sectorialment més selec- total acumulat darrers dotze mesos tiu que un any abans gràcies a l’evolució positiva de les expor- taxa de variació interanual (%) tacions. En conjunt, l’atur sectorial millora lleument però sense que això impliqui un augment del nombre d’ocupats. 13 Conjuntura industrial Enquesta de clima empresarial (ECE) (província) Factors limitadors de l’expansió del negoci (ECE) (%) (província) 1t.tr.10 2n.tr.10 3r.tr.10 4t.tr.10 1r.tr.11 Valoració del període 2n.tr.10 3r.tr.10 4t.tr.10 1r.tr.11 Marxa del negoci Normal 47 46 45 42 41 Feblesa de la demanda 36,8 42,6 35,1 34,3 Saldo –20 –5 –3 0 2 Augment dels costos de producció 19,2 14,8 22,2 24,4 Equipament productiu insuficient 1,6 3,3 1,6 2,0 Grau d’utilització de la Manca de mà d’obra qualificada 3,3 4,4 1,6 2,0 capacitat productiva % 69 71 71 74 70 Problemes de tresoreria o financers 15,4 12,6 13,5 11,4 Variació sobre trimestre anterior Augment de la competència 21,4 21,3 22,2 18,4 Altres o cap en concret 2,2 1,0 3,8 7,5 Marxa del negoci Igual 40 45 42 46 46 Saldo 13 19 –3 10 3 Facturació total Igual 29 35 35 35 29 Saldo 7 21 –14 12 6 Evolució de l’ocupació i la inversió industrial Facturació a l’estranger Igual 45 43 44 37 40 Saldo 10 25 9 26 24 saldos Preus de venda Igual 68 73 76 78 59 10 Saldo –5 –7 –9 –3 8 0 Nombre de treballadors Igual 63 67 74 70 63 -10 Saldo –21 –6 –6 –3 2 -20 Inversió realitzada Igual 67 72 72 72 71 Saldo –12 0 –4 –4 –2 -30 Font (per a tot l’apartat): Enquesta de clima empresarial. Cambra de Comerç de Barcelona. -40 Elaboració pròpia. -50 III.08 IV08 I.09 II.09 III.09 IV.09 I.10 II.10 III.10 IV.10 I.11 Ocupació Inversió Tendència de l’activitat industrial saldos 30 La demanda externa, ja sigui en primera o segona derivada, 20 s’ha convertit en el motor de fons de l’activitat industrial 10 metropolitana. 0 -10 Si la valoració es fa en relació amb el trimestre anterior –final -20 de 2010– s’intueix un lleu retrocés de les valoracions positives -30 pel que fa a producció i facturació al mercat interior. Variacions -40 en cap cas rellevants i que probablement responen a factors -50 estacionals i de calendari. Aquests darrers serveixen també per 2006 2007 2008 2009 2010 2011 explicar l’augment –necessàriament limitat per la situació del Evolució negoci Facturació a l’estranger mercat– dels preus de venda. A remarcar un primer i molt pre- Preus venda Perspectives negoci cari indici de canvi a millor pel que fa a variació del nombre d’ocupats. Un canvi imputable en exclusiva a l’augment de la facturació a l’estranger, l’únic motor, ara per ara, del dinamis- Si hom centra l’anàlisi a l’àmbit de la regió metropolitana, els me de l’activitat industrial metropolitana. resultats de l’enquesta industrial ofereixen un panorama relati- vament coincident amb el que es dedueix per a Catalunya del Pel que fa als factors que els empresaris identifiquen com a li- ventall d’indicadors esmentats abans. A la qüestió general de mitadors de l’expansió del seu negoci, durant el primer trimes- com ha evolucionat el negoci durant el primer trimestre d’en- tre d’enguany ha adquirit rellevància –per sobre del que és guany, la majoria relativa respon que normal, mentre que per habitual per motius de calendari– l’augment dels costos de pro- primera vegada en molts trimestres s’imposen els empresaris ducció. Un fet que ha restat protagonisme –de manera puntual– que la valoren positivament. El més rellevant és però, la millo- als “sospitosos habituals¨: la feblesa de la demanda i l’augment ra tan significativa que es produeix en relació amb un any a- de la competència. De la resta de factors, remarcar que els pro- bans, quan s’imposava de llarg la percepció negativa. On no hi blemes de tresoreria o financers afecten ara a menys empreses ha canvis és en el grau d’utilització de la capacitat productiva. que durant la major part de 2010. Es pot deduir que es produeix amb més eficiència. 14 Conjuntura industrial Barcelona economia 76 Perspectives a curt termini (ECE) (província) Evolució del negoci segons grandària d’empresa 1t.tr.10 2n.tr.10 3r.tr.10 4t.tr.10 1r.tr.11 saldos 40 Marxa del negoci Igual 50 59 54 62 58 30 Saldo 27 0 9 5 13 20 10 Facturació total Igual 48 53 47 49 53 0 Saldo 28 –9 9 5 20 -10 Facturació a l’estranger Igual 52 61 56 53 61 -20 Saldo 33 11 21 22 26 -30 -40 Preus de venda Igual 82 80 80 50 74 -50 Saldo 3 –2 –2 22 10 -60 Preus als proveïdors Igual 62 63 67 38 52 -70 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Saldo 22 21 23 42 39 1-9 treb. 10-49 treb. 50-249 treb. 250 i més treb. Nombre de treballadors Igual 81 79 78 82 82 Saldo –4 –12 –11 –5 –2 Inversió prevista Igual 74 76 76 74 77 Saldo 2 –5 –2 3 8 Capacitat productiva utilitzada Grau d’utilització de la capacitat productiva % 73 70 72 72 74 (%) 85 80 75 70 Perspectives de l’evolució del negoci a curt termini 1 65 Total 60 Material de transport 55 50 Equip. elèctric i electrònic 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Maquinària i equipament Metal·lurgia i prod. metàl·lics Prod. minerals no metàl·lics Química Paper, edició i arts gràfiques La grandària de les empreses fabrils és determinant per poder Fusta, suro i mobles aprofitar el potencial expansiu que ofereixen els mercats Tèxtil, confecció i cuir exteriors. Alimentació i begudes Aquest marc de millora de la conjuntura industrial que es des- 0 20 40 60 80 100 prèn de les opinions empresarials i que fins i tot transmet la (%) idea de que els problemes de tresoreria i financers perden pes 1r.tr.2010 1r.tr.2011 en el ventall de preocupacions de les empreses, s’ha d’interpre- 1 tar al costat dels resultats de les mateixes enquestes que posen Percentatge d’empreses que esperen mantenir o millorar l’evolució del seu negoci a curt termini. de manifest que les gran beneficiades fins ara de la indiscutible millora de la conjuntura estan sent les empreses grans, les de més de 250 treballadors directes. El tret més preocupant i sin- Les perspectives a curt termini que manifesten els industrials gular que transmeten aquests resultats és la dificultat que tenen metropolitans es veuen influïdes pel clima d’incertesa que es les petites i mitjanes empreses per seguir la trajectòria ex- desprèn de les tensions generades a l’entorn dels elevats dèfi- pansiva de les grans. Un fet que possiblement s’explica per la cits i endeutament públic d’alguns països de la zona euro. En forta dependència d’aquestes empreses del mercat intern i les relació amb un any abans es nota un lleu increment del nombre dificultats que han de superar per accedir als mercats exteriors. d’empreses que no confien en poder mantenir el volum del seu negoci durant el segon trimestre. S’ha aconseguit deixar enrere el punt més crític de la crisi però sembla que no es donen les condicions necessàries per a mantenir un creixement mínima- ment sostingut. Aquesta és una tònica força generalitzada a tots els sectors amb l’excepció d’aquells que s’han incorporat a la recuperació amb retard com és el cas del tèxtil i confecció i els fabricants de maquinària i equipament elèctric i electrònic. S’ha de valorar positivament l’augment del nombre d’empreses que no esperen canvis sobtats en la marxa del seu negoci, fet que per- met incrementar lleument el grau d’utilització de la capacitat productiva i que es comencin a plantejar noves inversions. 15 II. Finances Sistema financer Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056 des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749 des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298 des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933 des. 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 març 2009 152.348 36.116 188.464 340.127 1.135.482 274.198 66.344 340.542 448.687 1.790.761 juny 2009 154.924 36.727 191.651 332.940 1.143.891 283.634 65.379 349.013 446.324 1.794.471 set. 2009 154.299 36.692 190.991 317.873 1.124.221 282.366 65.112 347.478 439.626 1.782.101 des. 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 març 2010 154.212 36.367 190.579 314.118 1.118.551 276.221 65.386 341.607 435.027 1.767.890 juny 2010 162.085 38.557 200.642 310.716 1.140.843 278.911 65.530 344.441 444.360 1.791.405 set. 2010 157.416 36.918 194.334 308.970 1.134.056 276.622 64.623 341.245 440.578 1.781.928 des. 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291 març 2011 158.747 35.779 194.526 314.594 1.144.471 272.914 63.636 336.250 435.744 1.763.282 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banc d’Espanya. província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Evolució del crèdit al sector privat Dipòsits (milions d’€) (Província) Variació del març 2011 / març 2010 2,9 2,1 0,2 2,3 saldo viu (%) des. 2010 / des. 2009 3,2 3,3 –3,4 0,7 15.000 25 des. 2009 / des. 2008 3,9 3,4 –5,0 –0,1 12.000 20 Crèdit 9.000 15 març 2011/ març 2010 –1,2 –1,6 0,2 –0,3 6.000 10 des. 2010 / des. 2009 0,2 –0,3 0,2 0,3 3.000 5 des. 2009 / des. 2008 1,8 0,9 –1,6 –1,0 0 0 -3.000 -5 El crèdit bancari es mou entre la necessitat de reduir -6.000 -10 l’endeutament acumulat i no ofegar encara més la demanda 2006 2007 2008 2009 2010 2011 interna. Saldo trimestral Variació interanual del saldo viu (%) Segons les dades del Banc d’Espanya, el saldo viu del crèdit al sector privat de Catalunya a final del primer trimestre d’en- guany ha retrocedit lleument en relació amb un any abans. El volum de dipòsits del sector privat en el sistema financer D’ençà que va assolir valors màxims durant la primavera de comença 2011 igual que va tancar 2010, creixent. Sens dubte, 2009 acumula gairebé dos anys de contenció sostinguda. El sal- tot un èxit de gestió per al conjunt d’entitats de crèdit que ope- do actual equival, en termes corrents, a l’existent a mitjan 2008. ren a Catalunya atès el complicat context econòmic-financer en L’evolució d’aquesta variable a l’àmbit provincial, una bona el que han operat. Context condicionat entre altres factors, per aproximació a la realitat metropolitana, no difereix de la regis- la lenta sortida de la crisi i l’impacte que està tenint sobre la trada al conjunt del país. Si hi ha un tret lleument diferencial és renda disponible de les famílies. Per no parlar del llarg procés que el descens acumulat els darrers trimestres és més mode- de transformació en el que estan immerses les caixes d’estalvi, rat que el de la resta de Catalunya. Una diferència poc rellevant impulsat per la necessitat de superar els problemes de solvèn- que segurament respon al notable protagonisme que en la de- cia d’algunes entitats molt afectades per la seva excessiva expo- manda de crèdit ha tingut la inversió residencial a la major part sició a la promoció immobiliària. En aquest sentit, és interes- de Catalunya en comparació amb el més contingut que ha regis- sant remarcar les diferències d’evolució dels dipòsits que reflec- trat a Barcelona i entorn metropolità. teixen les xifres disponibles entre la província de Madrid i la de Barcelona. 18 Sistema financer Barcelona economia 76 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya (milions d’€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238 4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 448.688 45.928 81.638 4t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 548.740 51.461 100.094 4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 623.540 56.576 109.133 4t.tr.2008 1.016.948 26.244 156.141 151.848 682.716 819.412 655.145 54.176 110.092 1r.tr.2009 1.018.902 24.472 158.905 143.515 692.011 808.715 651.495 50.560 106.660 2n.tr.2009 1.007.492 23.732 158.800 134.690 690.271 815.068 651.564 49.583 113.922 3r.tr.2009 996.650 23.576 153.070 134.045 685.959 810.149 652.434 49.840 107.875 4t.tr.2009 991.362 23.123 152.199 130.438 685.601 813.939 654.566 49.273 110.100 1r.tr.2010 985.197 22.791 149.368 126.464 686.574 811.243 655.474 47.716 108.053 2n.tr.2010 994.440 23.366 152.413 124.054 694.607 821.460 660.436 44.712 116.312 3r.tr.2010 991.374 23.456 152.031 121.514 694.373 810.716 659.232 40.259 111.225 4t.tr.2010 985.157 23.128 152.376 114.520 695.134 812.782 662.797 42.069 107.916 1r.tr.2011 971.540 22.615 145.788 109.669 693.469 804.043 658.133 41.303 104.607 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. 1r.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ Variació (%) 1r.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 Evolució del crèdit per segments de demanda Total sectors –1,4 –0,6 –2,5 7,8 (%) (Variació tendencial) Indústria –2,4 0,1 –2,5 10,3 Construcció –13,3 –12,2 –14,1 –1,0 50 Serveis 1,0 1,4 0,4 9,6 40 Total famílies –0,9 –0,1 –0,7 3,8 30 Inversió immobiliària 0,4 1,3 –0,2 5,1 20 Consum durador –13,4 –14,6 –9,1 –4,2 10 0 Les activitats terciàries, amb l’excepció dels serveis -10 immobiliaris, són les grans protagonistes de la demanda -20 de crèdit bancari. 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Indústria Construcció Resta Serveis La contenció del crèdit bancari durant el primer trimestre d’en- Inversió immobiliària famílies Serveis Immobiliàris guany no ha discriminat en funció de l’agent demandant. Tant el segment productiu com les famílies n’han patit les conse- qüències. Pel que fa al sector productiu, el 2011 serà previsible- ment el tercer any consecutiu en el què el saldo del crèdit viu Les economies domèstiques també han començat el que ha es redueix. Una variació discreta i en línia amb la trajectòria d’ésser el tercer any consecutiu de correcció dels seus volums que registra la capacitat productiva instal·lada. L’anàlisi per d’endeutament. L’elevat pes de la inversió immobiliària sobre grans sectors confirma que la situació del sector constructor con- el total explica que la correcció a la baixa sigui de poca entitat. tinua sense millorar i és aquest el que absorbeix la major part de Un fet que s’ha vist reforçat per l’augment de 2010 derivat del l’esforç de reducció de l’endeutament acumulat durant el quin- repunt puntual de les transaccions de sostre residencial motivat quenni previ a la crisi financera de 2008. La demanda de crèdit per raons fiscals. On la caiguda és especialment intensa és en el per part de les activitats industrials segueix una trajectòria més finançament de béns de consum durador, que ja va pel quart estable. És cert que també ha retrocedit durant el primer trimes- any consecutiu de descens. Un segment del consum molt afec- tre però el saldo actual només implica una pèrdua de més o tat per la incertesa del mercat de treball. menys el 9% en relació amb el màxim registrat a començament de 2009, mentre que en el cas de la construcció aquesta pèrdua des de màxims s’acosta al 30%. 19 Sistema financer Oficines de les entitats de crèdit Treballadors assalariats del sector de la mediació financera Resta Període Barcelona província Catalunya Madrid Espanya Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 1999 2.191 3.009 7.267 2.950 38.986 des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513 des. 2000 2.121 3.043 7.189 2.974 38.967 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 2.075 3.093 7.181 2.928 38.676 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 des. 2002 2.073 3.146 7.235 2.895 39.008 des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 des. 2003 2.066 3.232 7.332 2.895 39.749 des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 des. 2004 2.068 3.335 7.478 2.950 40.602 des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471 des. 2005 2.056 3.486 7.682 3.055 41.978 des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414 des. 2006 2.076 3.642 7.933 3.140 43.690 des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682 des. 2007 2.112 3.767 8.160 3.258 45.499 des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.311 des. 2008 2.097 3.769 8.155 3.312 46.074 des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 març 2009 2.043 3.695 8.001 3.299 45.688 març 2009 27.164 38.746 50.173 n.d. juny 2009 2.010 3.649 7.902 3.268 45.136 juny 2009 26.983 38.526 49.920 n.d. set. 2009 1.986 3.603 7.801 3.245 44.727 set. 2009 26.718 38.010 49.249 n.d. des. 2009 1.978 3.583 7.762 3.220 44.430 des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 març 2010 1.966 3.572 7.729 3.197 44.134 març 2010 26.257 37.405 48.542 n.d. juny 2010 1.951 3.559 7.692 3.180 43.943 juny 2010 21.977 30.334 39.142 n.d. set. 2010 1.918 3.554 7.649 3.143 43.726 set. 2010 25.684 37.237 47.749 n.d. des. 2010 1.888 3.439 7.458 3.127 43.163 des. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715 març 2011 1.842 3.261 7.147 3.039 42.159 març 2011 25.536 36.842 46.039 n.d. Nota: Afiliats al R.G. de la Seguretat Social a l’epígraf “Mediació financera” de la CNAE excepte per Espanya que són treballadors de les entitats de crèdit. Resta Font: Departament de Treball de la Generalitat y Banco de España. Elaboració pròpia. Variació (%) Barcelona província Catalunya Madrid Espanya mç.11/mç.10 –6,3 –8,7 –7,5 –4,9 –4,5 des.10/des.09 –4,7 –4,0 –3,9 –2,9 –2,9 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya des.09/des.08 –5,7 –4,9 –4,8 –2,8 –3,6 mç.2011/mç.2010 –2,7 –1,5 –5,2 n.d. des.08/des.07 –0,7 0,1 –0,1 1,7 1,3 des.2010/des.2009 –4,4 –1,8 –3,6 –2,1 des.2009/des.2008 –3,1 –3,5 –3,4 –3,2 des.2008/des.2007 –0,9 –0,6 –0,6 0,4 Continua l’ajustament de la capacitat operativa instal·lada de bancs i caixes a una demanda de serveis i productes financers que no mostra senyals de revitalització. El lleu repunt que comencen a mostrar els tipus d’interès no és pas el millor Evolució dels tipus d’interès reclam pels clients d’actiu. (%) En paral·lel a la contracció de l’activitat tradicional del sector 8 financer, durant el primer trimestre d’enguany ha continuat el 7 procés de tancament del nombre d’oficines d’atenció al públic 6 5 operatives i el corresponent descens del nombre de llocs de tre- 4 ball directes. Un procés que a Catalunya s’ha desenvolupat de 3 manera més decidida que a la resta del país. En menys de tres 2 anys el conjunt de bancs i caixes amb presència física a Catalu- 1 0 nya han tancat el 13% de les seves oficines d’atenció al públic, -1 mentre que a la resta d’Espanya aquest ajustament és a hores -2 d’ara inferior al 8%. Una diferència que respon també al major 2007 2008 2009 2010 2010 pes de les caixes sobre el total del sistema financer a Catalunya Tipus d’intervenció Tipus d’interès hipotecari del BCE del total d’entitats en relació amb el que tenien a Espanya. Tipus no hipotecaris IPC del total d’entitats 20 Mercat de renda variable Barcelona economia 76 Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda variable negociada a Borsa de Barcelona Renda Renda Renda variable 1 fixa pública fixa privada Total milions d’€ 1999 31.190 28.951 355 60.496 100.000 2000 49.384 30.762 171 80.317 2001 59.026 50.500 653 111.044 80.000 2002 85.578 64.467 191 150.236 2003 89.228 66.001 654 155.882 60.000 2004 128.786 75.941 107 204.833 40.000 2005 152.198 82.486 3.993 238.678 2006 241.683 83.835 4.907 330.425 20.000 2007 328.262 82.512 4.747 415.521 2008 251.232 70.235 6.514 327.980 0 2008 2009 2010 2011 2009 169.543 64.968 2.716 237.227 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 1r.tr. 44.212 17.569 75 61.856 2n.tr. 43.142 18.269 78 61.489 3r.tr. 31.124 15.839 19 46.981 4t.tr. 51.066 13.292 2.544 66.902 Evolució d’índexs borsaris 2010 232.691 59.217 3.364 295.271 1r.tr. 53.274 16.829 60 70.163 Índex 2n.tr. 56.265 12.473 689 69.427 20.000 3r.tr. 48.186 13.066 508 61.760 18.000 4t.tr. 74.966 16.849 2.107 93.921 16.000 2011 14.000 1r.tr. 63.441 12.018 744 76.203 12.000 1 Inclou volum negociat de warrants i drets. 10.000 Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de 8.000 l’Ajuntament de Barcelona. 6.000 4.000 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Renda Renda fixa Variació (%) variable pública privada Total Dow Jones IBEX-35 Nikkei (Eurostoxx 50)x3 1r.tr.2011/1r.tr.2010 19,1 –28,6 1140,0 8,6 2n.sem.2010/2n.sem.2009 49,8 2,7 2,0 36,7 Els índexs borsaris recullen de manera sintètica els efectes d’a- 2010/2009 37,2 –8,9 23,9 24,5 2009/2008 –32,5 –7,5 –58,3 –27,7 quests i altres factors com ara les expectatives de beneficis de les empreses cotitzades sobre les cotitzacions dels actius de ren- da variable. De la simple observació de l’evolució seguida du- Increment de la contractació de renda variable en un context rant el primer semestre d’alguns dels índexs més representatius condicionat per la feblesa de la recuperació econòmica. de les principals borses mundials es desprèn la idea de que mentre l’economia nord-americana aconsegueix mantenir els Borsa de Barcelona tanca el primer trimestre d’enguany amb avanços aconseguits al llarg del darrer any i mig –un augment un augment del 8,6% del volum total de contractació. Sent una del Dow Jones de l’ordre del 20%– l’economia europea, repre- variació remarcable que proporciona continuïtat al creixement sentada per l’Eurostoxx 50, pateix els efectes de la crisi del deu- de 2010, confirma que aquesta trajectòria expansiva es comen- te amb una pèrdua del 4%. L’Ibex-35, cada cop més en el centre ça a desaccelerar. Els motius són diversos però la majoria inci- d’aquesta crisi, acumula un descens més notori, del 13%. En el deixen en un enfosquiment de les expectatives de recuperació cas del mercat de valors japonès, les cotitzacions ja s’han co- tant de l’economia espanyola com de l’europea. Sense ser mas- mençat a recuperar i la pèrdua acumulada el darrer any i mig no sa exhaustius, hom pot enumerar les polítiques de contenció supera el 7%. Una segona lectura d’aquests índexs que contri- fiscal, les tensions inflacionistes, el repunt dels tipus d’interès i bueix a definir millor la situació actual de cada mercat és que la feblesa del mercat de treball com alguns dels factors que, de mentre les cotitzacions de la borsa americana són a poc més portes endins, han frenat la contractació al mercat de renda d’un 10% dels màxims d’abans de la crisi, les de les borses euro- variable. De l’exterior hom pot destacar les dificultats per asso- pees han de créixer un 40% i la japonesa un 80%. lir acords a l’àmbit europeu que limitin el contagi del problema del deute sobirà, la situació al Nord d’Àfrica i el terratrèmol i posterior desastre nuclear que ha sacsejat amb especial duresa l’economia nipona. 21 III. Consum, comerç i preus Preus de consum Índex general de preus del consum (IPC) (%) des.2008/ des.2009/ des.2010/ mg.2011/ IPC des.2007 des.2008 des.2009 mg.2010 (variació interanual) (%) Variació interanual 6 Barcelona (prov.) 1,8 1,3 2,9 3,4 5 Catalunya 1,6 1,2 3,0 3,5 4 C.A. Madrid 1,6 0,9 3,0 3,3 3 Espanya 1,4 0,8 3,0 3,5 2 — Subjacent 2,4 0,3 1,5 2,1 1 Zona euro 1,6 0,9 2,2 2,7 Unió Europea 2,2 1,5 2,7 3,2 0 -1 Variació mitjana anual -2 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Barcelona (prov.) 4,0 0,5 2,0 3,4 Catalunya 4,1 0,2 2,0 3,5 Espanya Subjacent Barcelona (prov.) C.A. Madrid 3,9 -0,1 1,8 3,3 Espanya 4,1 -0,3 1,8 3,6 — Subjacent 3,2 0,8 0,6 1,9 Zona euro 3,3 0,3 1,6 2,6 Unió Europea 3,7 1,0 2,1 3,1 Variació acumulada anual Font (per a tot l’apartat): INE i Eurostat. (província de Barcelona) (%) L’escalada dels preus de consum iniciada a les acaballes de 3 2010 sembla que ha tocat sostre. Si cap daltabaix imprevist no 2 s’interposa, és d’esperar que durant la segona meitat de l’any la taxa d’inflació es vagi moderant suaument. 1 Segons les dades de l’INE, l’Índex general dels preus de con- 0 sum (IPC) corresponent a la província de Barcelona –la refe- rència teòricament més ajustada de les disponibles a la realitat -1 de la capital i regió metropolitana– ha registrat un creixement -2 interanual mitjà del 3,4% durant els primers cinc mesos d’en- gn. fb. mç ab. mg. jn. jl. ag. st. oct. nv. ds. guany. A la resta de Catalunya i al conjunt d’Espanya l’aug- 2010 2011 ment ha vorejat el 3,6%. Unes variacions que es calibren millor si es situen en el seu context. D’una banda, al conjunt de paï- sos de la zona euro, l’increment ha estat del 2,6%, força més El detall per components de la despesa confirma que les ten- moderat tot i que per sobre de l’objectiu del BCE. sions inflacionistes d’aquests primers mesos de 2011 responen bàsicament al trasllat als preus del consum de les tensions regis- En relació amb els antecedents més propers, la variació mit- trades als mercats internacionals de l’energia –increments inte- jana de l’IPC durant 2010 fou del 2% a Catalunya i de l’1,8% ranuals a l’entorn del 7-8% en el segment dels transports i de al conjunt d’Espanya. En conseqüència, la taxa d’inflació d’a- l’habitatge i subministres– agreujades arran del desastre del quest començament d’any gairebé dobla la de l’any passat i ens Japó. Un altre element significatiu és l’impacte de l’augment allunya de la referència europea. Tot i que torna a reaparèixer dels impostos indirectes sobre el tabac i l’alcohol. També s’a- el diferencial d’inflació en relació amb la mitjana de la zona rrossega, tot i que és una càrrega ja molt assumida, l’impacte euro, no es donen les condicions existents abans de la crisi per- de l’augment de l’IVA de mitjan 2010. La resta de components, què aquest diferencial vagi a més. L’evolució de la inflació sub- amb l’excepció del calaix de sastre que engloba un ventall hete- jacent sembla apuntar en aquest sentit. rogeni de despeses difícil de classificar i el de l’alimentació i begudes no alcohòliques que nota l’encariment d’alguns inputs bàsics, registra un increment interanual dels preus de consum molt mesurat i ajustat a la situació de notable feblesa que carac- teritza la demanda. 24 Preus de consum Barcelona economia 76 IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ds.09/ds.08 ds.10/ds.09 mg.11/mg.10 ds.09/ds.08 ds.10/ds.09 mg.11/mg.10 ds.09/ds.08 ds.10/ds.09 mg.11/mg.10 Alimentació i begudes no alcohòliques –1,3 0,9 2,5 –2,4 0,7 2,5 –1,3 2,9 4,1 Begudes alcohòliques i tabac 12,0 14,4 13,9 12,7 15,2 14,7 4,8 5,1 4,5 Vestit i calçat –0,6 0,7 0,6 –0,8 0,6 0,5 0,5 0,6 1,5 Habitatge i subministres 0,6 5,3 6,9 0,8 5,7 7,6 –0,3 3,8 4,7 Parament de la llar 1,3 1,7 1,5 0,8 1,0 1,4 1,2 0,8 1,5 Medicina –0,2 –1,4 –0,1 –1,3 –1,2 –0,7 1,1 1,3 1,9 Transport 4,3 9,2 7,8 3,9 9,2 7,9 3,5 5,5 5,8 Comunicacions –0,4 –0,7 0,3 –0,3 –0,7 0,3 –0,8 0,1 –0,3 Lleure i cultura –1,1 –1,3 –0,4 –1,1 –1,1 –0,6 0,9 0,3 0,2 Ensenyament 3,1 2,6 3,0 2,7 2,3 2,2 1,6 2,5 2,7 Hoteleria i restauració 1,7 2,1 2,0 1,2 1,7 1,8 1,2 1,9 2,3 Altres 2,9 3,4 3,6 2,1 2,8 3,1 2,4 2,3 2,6 Total 1,2 3,0 3,5 0,8 3,0 3,5 0,9 2,7 3,2 Diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE (per components) (%) Hoteleria i restauració Ensenyament 6 Lleure i cultura 5 Comunicacions 4 Transport 3 Medicina 2 Parament de la llar 1 Habitatge i subministres 0 Vestit i calçat -1 Begudes alcoh. i tabac -2 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Aliment. i beg. no alcoh. UME Total -4 -2 0 2 4 6 8 10 (%) des.10/des.09 mg.11/mg.10 (%) 2,0 1,5 La contenció de preus de consum a l’eix franco-alemany 1,0 juntament amb Irlanda i països escandinaus contrasta amb l’evolució més laxa que es registra a la resta de membres 0,5 de la UE. 0,0 En relació amb l’evolució dels preus al conjunt de la UE –la -0,5 diferència és força més reduïda que la ja comentada amb la zo- -1,0 na euro– l’observació per components de la despesa posa de -1,5 manifest que l’origen del diferencial rau en exclusiva en els 2006 2007 2008 2009 2010 2011 components més inflacionistes a Catalunya. La repercussió de l’augment del preu del petroli al preu minorista dels carburants i de retruc a l’estructura de despesa del transport, sembla que és més forta al nostre país que no pas a la resta dels nostres veïns europeus. 25 Consum d’aigua Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Variació del consum d’aigua segons usos (acumulat darrers dotze mesos) Comercial Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres (%) 4 1999 98,4 114.464 72.930 33.043 8.491 2000 98,9 115.130 74.044 32.972 8.114 2 2001 98,4 114.544 73.448 32.936 8.159 0 2002 96,9 112.749 73.684 32.247 6.819 -2 2003 98,4 114.531 74.044 32.639 7.848 -4 2004 97,5 113.494 73.528 32.354 7.611 -6 2005 94,2 109.574 71.284 31.751 6.538 -8 2006 92,1 107.123 69.204 31.662 6.257 2007 89,2 103.771 66.642 30.755 6.374 -10 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2008 86,1 100.200 66.570 29.491 4.139 2009 83,9 97.588 65.153 27.782 4.653 1r.tr. 26.418 18.553 6.998 866 2n.tr. 22.907 15.538 6.385 983 3r.tr. 25.846 16.713 7.604 1.529 4t.tr. 22.418 14.349 6.794 1.275 Variació del consum d’electricitat a Catalunya (acumulat darrers dotze mesos) 2010 83,7 97.432 64.929 27.741 4.762 (%) 1r.tr. 26.342 18.591 6.749 1.002 12 2n.tr. 23.040 15.530 6.594 916 9 3r.tr. 25.632 16.533 7.647 1.452 4t.tr. 22.418 14.276 6.751 1.391 6 3 2011 0 1r.tr. 25.869 18.072 6.733 1.064 -3 ab.-mg. 15.581 10.823 4.078 680 -6 Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. Dades facilitades pel Departament -9 d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. -12 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Total Domèstic Sectors productius Consum Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres gn-mg.2011/gn-mg.2010 –0,3 –0,8 –0,3 7,6 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –0,4 –0,8 0,0 1,4 A banda de la feble conjuntura econòmica que viu la ciutat –i el país en conjunt– darrera d’aquesta tendència cap a un con- 2010/2009 –0,2 –0,3 –1,5 2,3 2009/2008 –2,6 –2,1 –5,8 12,4 sum cada cop més responsable de recursos bàsics com l’aigua hi ha també una creixent aplicació de tecnologies i aparells que faciliten i generalitzen un consum més eficient. El consum d’aigua continua lleument a la baixa per setè any Pel que fa al consum d’electricitat al conjunt de Catalunya, la consecutiu. tendència alcista de la segona meitat de 2010 es comença a mo- El consum d’aigua registrat a Barcelona durant els primers cinc derar sense que s’hagin recuperat encara els volums de consum mesos d’enguany baixa lleument en relació amb un any enrere de pre-crisi. i allarga el procés de contenció d’aquest tipus de consum, ac- centuat arran de la darrera sequera. Diferenciant per usos, el consum domèstic és el que més es contrau, mentre que el co- mercial-industrial es manté relativament estable. L’augment del consum als diferents serveis municipals compensa parcialment la contenció de la despesa privada. 26 Matriculació de vehicles Barcelona economia 76 Matriculació de vehicles Matriculació segons tipologia de vehicles Període Barcelona Província Catalunya Espanya Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 1999 n.d. 258.954 343.708 1.913.162 2007 37.059 18.538 5.116 10.683 2000 n.d. 250.928 328.456 1.870.262 2008 26.825 15.284 3.711 6.339 2001 n.d. 242.467 318.543 1.875.909 2002 n.d. 222.464 293.613 1.769.857 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 2003 n.d. 251.132 326.012 1.898.112 1r.tr. 4.460 2.575 444 1.015 2n.tr. 4.063 2.304 375 777 2004 n.d. 269.387 356.261 2.149.755 3r.tr. 5.844 3.155 602 768 2005 n.d. 290.049 386.400 2.319.601 4t.tr. 6.909 3.728 484 1.350 2006 n.d. 284.546 382.404 2.364.654 2007 71.396 293.756 401.599 2.599.697 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 2008 52.159 206.393 275.596 1.818.314 1r.tr. 6.120 3.115 383 829 2n.tr. 7.549 4.477 529 979 2009 38.853 158.054 209.706 1.312.359 3r.tr. 4.523 3.088 434 692 1r.tr. 8.494 33.322 43.696 283.366 4t.tr. 4.688 3.374 428 894 2n.tr. 7.519 34.210 45.425 297.219 3r.tr. 10.369 41.598 56.072 353.934 2011 4t.tr. 12.471 48.924 64.513 377.840 1r.tr. 4.447 2.425 292 767 ab.-mg. 2.875 1.953 196 498 2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 1r.tr. 10.447 43.193 57.170 378.836 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. 2n.tr. 13.534 52.416 68.998 439.063 3r.tr. 8.737 34.336 45.250 271.315 4t.tr. 9.384 39.035 49.969 284.402 Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta gn-mg.2011/gn-mg.2010 –33,4 –26,1 –31,0 –14,4 2011 2n.sem.2010/ 2n.sem.2009 –27,8 –6,1 –20,6 –25,1 1r.tr. 7.931 34.051 44.135 292.312 ab.-mg. 5.522 24.620 31.655 214.562 2010/2009 7,5 19,5 –6,9 –13,2 2009/2008 –20,7 –23,0 –48,7 –38,3 Nota: A partir de 2007 s’inclouen els ciclomotors. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i DGT. Elaboració pròpia. Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya Matriculacions per tipus de vehicles (variació interanual) (%) gn-mg.2011/gn-mg.2010 –29,6 –22,7 –24,4 –22,1 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –20,7 –18,9 –21,0 –24,1 2010/2009 8,4 6,9 5,6 4,7 Total vehicles 2009/2008 –25,5 –23,4 –23,9 –27,8 Turismes La matriculació de vehicles nous torna a la situació prèvia al Motos i ciclomotors darrer pla d’incentius per a la renovació del parc automobilístic. Durant els primers cinc mesos d’enguany a Barcelona s’han Resta matriculat uns 13.500 vehicles nous, una de les xifres més ma- -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 gres dels darrers vints anys. Descomptat l’efecte conjunt de les subvencions públiques i les ofertes comercials que van aconse- gn-mg.2011 2010 2009 guir frenar puntualment la davallada de les vendes durant 2010, la variació dels primers mesos d’enguany possiblement hauria estat lleument positiva, com s’espera que ho sigui la del segon La feblesa de la conjuntura econòmica, l’atonia del mercat la- semestre. boral, les dificultats per accedir a nous crèdits i unes expectati- ves econòmiques poc engrescadores defineixen un marc gens propens perquè un percentatge significatiu d’economies domès- tiques decideixi abordar –si no és absolutament necessària– una despesa relativament important com és l’adquisició d’un turis- me nou. Un diagnòstic que es pot fer extensible a una bona part de les empreses. 27 IV. Transports i comunicacions Port: mercaderies i passatgers Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828 2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217 2006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.466 2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700 2008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.886 2009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630 1r.tr. 3.545 6.246 3.265 2.770 145 2.838 135 638 2.763 5.512 2n.tr. 4.106 6.278 3.714 2.853 209 2.602 183 822 3.133 5.446 3r.tr. 4.376 6.542 3.882 2.971 269 2.641 226 930 3.338 5.731 4t.tr. 4.084 6.617 3.660 3.000 240 2.812 184 804 3.286 5.941 2010 16.983 25.894 15.421 12.355 687 10.871 875 2.668 13.606 23.155 1r.tr. 3.805 6.117 3.467 2.908 143 2.617 194 593 3.007 5.532 2n.tr. 4.071 6.359 3.734 3.151 144 2.620 195 587 3.164 5.596 3r.tr. 4.542 6.680 4.076 3.210 178 2.684 288 786 3.600 5.914 4t.tr. 4.565 6.738 4.144 3.086 222 2.950 198 702 3.835 6.113 2011 1r.tr. 4.403 6.673 4.060 3.248 130 2.846 213 580 3.626 6.021 gn.-ab. 5.763 8.755 5.294 4.298 210 3.693 259 764 4.702 7.838 Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Total mercaderies L’expansió de l’activitat portuària s’accelera durant el primer Variació (%) Cabotatge Exterior Total terç de l’any. gn.-ab.2011/gn.-ab.2010 Segons les dades disponibles en el moment de tancar aquesta Total 4,9 10,2 9,4 edició, el total de mercaderia que ha passat pel port durant el Càrrega general –1,4 13,9 11,2 primer terç d’enguany supera en un 9,4% el volum d’un any Líquids a doll 30,7 5,6 7,9 abans. En termes anuals, el volum actual –més de 44 milions Sòlids a granel 62,4 –1,4 –0,2 de tones– és encara més a prop dels mínims registrats a final de 2010/2009 2009 que no pas dels màxims assolits un any abans. En aquest Total –8,0 4,6 2,6 sentit, el port de Barcelona té per endavant un llarg recorregut Càrrega general –3,3 8,7 6,4 a l’alça, condicionat òbviament, per la reactivació de l’econo- Líquids a doll 4,4 –2,3 –1,7 mia espanyola i europea. Sòlids a granel –85,7 1,2 –9,5 2009/2008 Els hidrocarburs i la càrrega general contenitzada són les catego- Total –17,7 –17,3 –17,3 ries de productes que més han crescut en el que va d’any. Com Càrrega general –14,6 –27,4 –25,3 és lògic, el tràfic amb l’exterior, que explica pràcticament el Líquids a doll –30,1 1,4 –2,9 85% del total, creix amb molta més intensitat que el de cabo- Sòlids a granel –13,8 16,4 11,6 tatge i esdevé determinant per explicar el dinamisme del tràfic comercial. La mercaderia transportada a granel, i més concre- tament els sòlids, no mostra encara signes de recuperació dels volums perduts. Tant el ciment i clínker com els cereals i el pin- so i farratge pateixen la feblesa del creixement de l’economia i més específicament l’atonia del sector constructor i la millora de les expectatives sobre les collites en el mercat intern. 30 Port: mercaderies i passatgers Barcelona economia 76 Tràfic de contenidors Tràfic total de mercaderies Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia milions de tones variació (%) 60 20 Període Exterior Cabotatge Total (milers tones) 1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532 50 10 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 40 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 0 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 30 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 20 -10 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 10 -20 2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929 0 -30 2006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.573 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.417 acumulat darrers dotze mesos 2008 2.298.542 270.935 2.569.477 25.159 variació interanual (%) 2009 1.590.200 206.957 1.797.157 17.612 1r.tr. 388.907 48.260 437.167 4.134 2n.tr. 380.277 54.424 434.701 4.241 3r.tr. 418.995 54.258 473.253 4.650 Tràfic de càrrega general 4t.tr. 402.021 50.015 452.036 4.587 milions de tones variació (%) 2010 1.762.511 183.222 1.945.733 19.187 40 30 1r.tr. 392.496 44.082 436.578 4.335 35 20 2n.tr. 416.568 46.041 462.609 4.576 30 3r.tr. 476.004 46.372 522.376 5.085 10 25 4t.tr. 477.443 46.727 524.170 5.191 20 0 -10 2011 15 1r.tr. 496.595 42.105 538.700 5.270 10 -20 gn.-ab. 635.850 59.166 695.016 6.809 5 -30 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 -40 Teus total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%) Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones gn-ab.2011/gn-ab.2010 20,1 –0,3 18,1 15,9 2n.sem.2010/2n.sem.2009 16,1 –10,7 13,1 11,2 2010/2009 10,8 –11,5 8,3 8,9 L’augment del nombre de contenidors en trànsit explica el 2009/2008 –30,8 –23,6 –30,1 –30,0 diferencial de creixement d’aquest tipus de tràfic en relació amb el del total. Que el 70% de la càrrega general que passa pel port de Barce- lona viatgi en contenidors explica que aquestes dues grans mag- Tràfic de contenidors nituds evolucionin a la par. Durant el primer quadrimestre de milions de Teus variació (%) l’any la càrrega general ha crescut en pes més d’un 11% en re- 3,5 30 lació a un any abans. Al seu torn, el percentatge d’aquesta trans- portada en contenidors ha crescut gairebé un 16%, mentre que 3,0 20 el nombre de contenidors ha augmentat un 18,1%. 2,5 10 2,0 0 Més enllà d’aquesta petita diferència entre les taxes de creixe- 1,5 -10 ment imputable al fet que, de mitjana, els contenidors han viat- 1,0 -20 jat menys plens que un any abans, val la pena constatar que una 0,5 -30 bona part del diferencial de creixement del tràfic de conteni- dors en relació amb el del total de la mercaderia és imputable a 0,0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 -40 l’augment del tràfic de contenidors en trànsit, és a dir, merca- total acumulat darrers dotze mesos deria per la qual el port de Barcelona no és el seu port d’origen taxa de variació interanual (%) ni de destinació. Dit d’una altra manera, el fort dinamisme del tràfic de contenidors d’aquest començament d’any no és un bon reflex del ritme de creixement econòmic de l’àrea d’influència del port barceloní. 31 Port: mercaderies i passatgers Distribució del tràfic per productes (gn-ab.2011) Origen/destinació del tràfic portuari exterior (gn-ab.2011) Variació (%) Variació (%) Productes Tones gn-ab.11/gn-ab.10 2010/2009 Àrees geogràfiques Tones gn-ab.11/gn-ab.10 2010/2009 Gas natural 1.702.975 2,1 6,7 França / Itàlia 2.515.229 2,3 1,1 Gasoil, gasolina i fuel 1.627.324 17,7 –9,8 Europa (Atlàntic) 763.609 37,2 –6,0 Altres productes energètics 141.368 –11,4 2,6 Med. Or., Negre i Pr. Orient 957.700 –0,9 7,8 Productes siderúrgics 583.962 6 –15,2 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 1.154.367 11,3 12,2 Productes metal·lúrgics 289.004 14,7 –1,7 Sud i sud–est asiàtic 877.820 3,8 –2,0 Potasses i altres adobs 193.852 67,2 42,2 Extrem Orient i Japó 1.577.226 18,5 16,9 Productes químics 1.670.396 17,4 12,4 Nord d’Àfrica 1.669.437 13,5 7,5 Ciment i clínker 130.344 –5,7 –37,6 Resta d’Àfrica 603.145 –10,9 23,6 Altres materials de construcció 371.481 –73,9 3,8 Amèrica del Nord (Atlàntic) 273.792 –4,4 13,2 Cereals i farines 101.871 –33,4 –31,2 Golf de Mèxic 672.986 20,0 –18,5 Faves i farina de soja 516.433 –2 22,7 Amèrica Central i Carib 248.186 –23,7 2,5 Pinso i farratges 121.625 –29,2 3,7 Amèrica del Sud (Atlàntic) 869.433 55,3 2,3 Fruites i verdures 217.846 33,5 –3,4 Amèrica del Nord (Pacífic) 19.562 –30,9 –30,0 Begudes i derivats 183.490 13,4 –4,3 Amèrica del Sud (Pacífic) 91.496 6,0 51,9 Conserves 72.462 85 26,3 Oceania i Illes del Pacífic 95.952 31,5 –14,8 Tabac, cafè i cacau 165.730 4,7 1,1 Olis i greixos 247.312 –11,1 –11,0 Pesca congelada 14.466 64,4 –38,6 Tràfic comercial per àrees geogràfiques Resta de productes alimentaris 484.514 26,8 16,3 Paper i pasta 536.851 7,8 –0,9 (percentatge sobre el total) Oceania i Illes del Pacífic Fusta 85.295 82,4 67,5 Amèrica del Sud Maquinària i recanvis 529.916 20,2 13,2 Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Automòbils i peces 508.947 36,4 29,9 Amèrica del Nord Resta de mercaderies 1.508.600 –8,5 3,3 Resta d’Àfrica Tares 2.512.051 8,4 5,4 Nord d’Àfrica Total 14.518.115 9,4 2,6 Extrem Orient i Japó Sud i sud-est asiàtic Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic Med. Or., Negre i Pròxim Orient Europa (Atlàntic) Principals tipologies del tràfic comercial França i Itàlia (milions de tones) 0 5 10 15 20 25 % Automòbils i maquinària 2010 gn-ab.2011 Paper i pasta Agro-ramader i alimentació Materials construcció Una anàlisi detallada per tipologies de productes permet cons- tatar que el fort creixement del tràfic comercial amaga, com acos- Química tuma a ser habitual, variacions notablement divergents entre Sidero-metal·lúrgia productes. Previsiblement, a mesura que avanci l’any aquestes Energia divergències s’aniran llimant. Així, encapçalen el creixement 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 del tràfic portuari les potasses i altres adobs, la fusta, els auto- 2011 (previsions) 2010 2009 mòbils i components, els productes alimentaris i la maquinària i recanvis. Altres agregats importants pel seu pes relatiu sobre el total com ara els productes energètics, els químics i els side- rometal·lúrgics han reforçat la tendència alcista. Per contra, dels que l’han frenat en sobresurten els materials de la cons- trucció, els cereals i farines, el pinso i farratges i el calaix de sastre que inclou una àmplia diversitat de productes destinats majoritàriament al consum final. 32 Port: mercaderies i passatgers Barcelona economia 76 Trànsit de passatgers Tràfic de contenidors segons origen/destinació Ferris Creuers en Teus 500.000 Període regulars Creuers trànsit Total 450.000 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 400.000 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 350.000 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 300.000 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 250.000 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 200.000 150.000 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 100.000 2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330 50.000 2006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.751 0 2007 1.114.445 975.907 789.287 2.879.639 2008 2009 2010 2011 2008 1.151.976 1.150.933 922.957 3.225.866 TEU O/D Bcn. TEU trànsit 2009 1.048.890 1.181.328 971.519 3.201.737 1r.tr. 126.048 113.380 67.732 307.160 2n.tr. 295.454 349.640 265.784 910.878 3r.tr. 495.143 440.548 379.499 1.315.190 Tràfic portuari d’exportació 4t.tr. 132.245 277.760 258.504 668.509 milions de tones (%) 2010 1.096.515 1.263.306 1.084.670 3.444.491 18 30 1r.tr. 131.671 71.331 94.325 297.327 2n.tr. 287.019 417.189 323.036 1.027.244 15 20 3r.tr. 537.721 512.729 407.173 1.457.623 12 10 4t.tr. 140.104 262.057 260.136 662.297 9 0 2011 6 -10 1r.tr. 136.381 71.170 121.193 328.744 gn.-ab. 256.629 177.610 230.928 665.167 3 -20 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 -30 acumulat darrers dotze mesos gn.-ab.2011/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ taxa de variació interanual (%) Variació (%) gn.-ab.2010 2n.sem.2009 2009 2008 Ferris regulars 6,5 8,0 4,5 –8,8 Creuers 17,0 7,9 6,9 2,5 Creuers en trànsit 19,0 4,6 11,6 5,2 Total 13,4 6,9 7,6 –0,7 Nombre de passatgers milions variació (%) Després de gairebé vint anys de creixement sostingut, 4,0 25 els creuers continuen liderant el dinamisme del trànsit de 3,5 20 passatgers pel port. 3,0 15 2,5 El trànsit de passatgers pel port no vol desentonar i durant el 2,0 10 primer quadrimestre de 2011 ha registrat un augment del 13,4% 1,5 5 sobre el mateix període d’un any abans. Amb la particularitat 1,0 0 que aquest dinamisme s’ha estès a tots els segments del negoci. 0,5 -5 Així, els ferris regulars apuntalen la lleu represa que van regis- 0,0 -10 trar en 2010 amb un creixement interanual del 6,5%, suficient 2006 2007 2008 2009 2010 2011 si es manté al llarg de l’any per superar el nombre màxim de total acumulat darrers dotze mesos passatgers que aquest segment va assolir el 2008. taxa de variació interanual (%) Però són els creuers, un any més, els que impulsen a l’alça el trànsit portuari de passatgers. Segons les darreres dades dispo- Pel que fa a les àrees geogràfiques de procedència o destinació nibles, durant els primers quatre mesos d’enguany han passat del tràfic portuari exterior, les xifres del primer terç d’enguany pel port de la ciutat uns 408.000 viatgers de creuers, un 18% reforcen el protagonisme de les relacions comercials amb tres més que un any abans. Un creixement que anuncia la superació àrees: Extrem Orient i Japó, Nord d’Àfrica i el Golf Pèrsic i mar imminent de la cota dels 2,5 milions/any. Una xifra inimagi- Roig. Cal remarcar també que les relacions amb els ports atlàn- nable quan l’any després dels Jocs Olímpics de 1992 el port de tics d’Amèrica del Sud sembla que van a més. Ara per ara però, Barcelona va donar servei a escassament 150.000 passatgers els fluxos comercials amb els ports veïns de França i Itàlia con- de creuers. tinuen sent els que sumen més volum, malgrat que el marge de creixement és més reduït. 33 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l’aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542 2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811 2006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.520 2007 32.898 4.798 10.383 14.660 2.964 96.786 16.137 80.649 352.501 168.179 181.286 2008 30.272 3.435 9.135 13.974 3.695 103.996 13.072 90.924 321.693 145.273 173.457 2009 27.422 3.045 8.136 12.703 3.521 89.815 10.492 79.323 278.984 122.906 153.556 1r.tr. 5.598 721 1.744 2.424 704 19.066 2.500 16.566 65.166 30.259 34.395 2n.tr. 7.283 795 2.079 3.535 870 21.110 2.644 18.465 73.945 31.978 41.253 3r.tr. 8.229 702 2.421 3.927 1.175 23.665 2.680 20.986 74.519 31.129 42.786 4t.tr. 6.311 826 1.893 2.816 773 25.975 2.668 23.306 65.354 29.540 35.122 2010 29.210 3.072 8.557 13.242 4.301 104.280 10.791 93.489 277.832 116.155 158.894 1r.tr. 5.788 787 1.811 2.486 699 25.068 2.490 22.578 60.743 27.799 32.401 2n.tr. 7.371 838 2.098 3.353 1.075 28.018 2.809 25.209 71.098 29.798 40.416 3r.tr. 8.855 682 2.492 4.103 1.566 24.363 2.767 21.596 75.712 28.867 46.204 4t.tr. 7.195 765 2.157 3.300 962 26.831 2.725 24.106 70.279 29.691 39.873 2011 1r.tr. 6.686 750 2.050 3.060 813 24.760 2.541 22.219 67.373 28.975 37.874 ab-mg 5.954 549 1.629 2.915 851 17.249 1.914 15.335 53.197 20.754 31.963 1 El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. La distribució entre interior i internacional pot variar lleugerament entre les diferents taules depenent si es considera el trànsit comercial o la totalitat. Font (per a tot l’apartat, si no s’indica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena. Variació (%) Passatgers gn-mg2011/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ gn-mg2010 2n.sem.2009 2009 2008 milions variació (%) Total 20,0 10,4 6,5 –9,4 35 20 BCN-MDD –3,3 –5,3 0,9 –11,4 15 Resta interior 15,1 7,8 5,2 –10,9 30 Unió Europea 28,8 9,8 4,2 –9,1 10 Resta internacional 24,1 29,8 22,1 –4,7 25 5 0 20 -5 Variació (%) Mercaderies 15 -10 gn–mg2011/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ -15 gn–mg2010 2n.sem.2009 2009 2008 10 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 -20 Total –6,9 3,1 16,1 –13,6 Interior 2,7 2,7 2,8 –19,7 Internacional –7,9 3,2 17,9 –12,8 Variació (%) Avions S’accentua l’impuls del nombre de viatgers aeroportuaris pel fort avanç del trànsit internacional. gn–mg2011/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ gn–mg2010 2n.sem.2009 2009 2008 El to expansiu que havia predominat en els fluxos de viatgers Total 12,6 4,4 –0,4 –13,3 per l’aeroport durant 2010 i que es va anant intensificant cap a Interior 4,5 –3,5 –5,5 –15,4 Internacional 19,7 10,5 3,5 –11,5 final d’any va obrir el camí al remarcable increment del 20% que s’ha registrat en els primers cinc mesos de 2011 i que ha situat el nombre de passatgers transportats a l’alçada dels de 2008, quan s’assoliren màxims històrics. La xifra de viatgers del mes de maig representa una fita: és la més elevada d’ençà l’agost de 2008 i supera per primer cop la barrera dels tres mi- lions en un mes que no pertany a l’estiu. 34 Aeroport: passatgers i mercaderies Barcelona economia 76 Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons país Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons d’origen o destinació dels vols (gn-mg.2011) aeroport d’origen o destinació dels vols (gn-mg.2011) Nombre de gn-mg.2011/ % sobre el Aeroports espanyols Aeroports internacionals passatgers gn-mg.2010(%) total Ciutat/aeroport Passatgers Ciutat/aeroport Passatgers Espanya 4.982.817 9,7 39,4 Itàlia 1.063.186 39,5 8,4 Madrid/Barajas 1.299.796 Amsterdam/Schipol 485.031 Alemanya 913.015 22,9 7,2 Palma de Mallorca 630.020 París/Charles de Gaulle 373.942 Regne Unit 903.171 27,6 7,1 Sevilla 471.153 París/Orly 310.769 França 894.576 26,0 7,1 Màlaga 328.050 Roma/ Fiumicino 277.719 Holanda 516.708 35,6 4,1 Eivissa 255.261 Londres/Heathrow 265.073 Suïsa 479.791 21,3 3,8 Bilbao 243.749 Milà/Malpensa 251.445 Portugal 367.755 63,9 2,9 Menorca 182.384 Lisboa 248.312 Bèlgica 277.482 75,1 2,2 Santiago 174.329 Munich 236.622 Estats Units 244.387 26,9 1,9 FGL.Granada/Jaén 169.679 Frankfurt 233.179 Federació Russa 182.218 57,8 1,4 Gran Canària 165.402 Ginebra 202.738 Dinamarca 150.320 -5,9 1,2 Alacant 153.327 Londres/Gatwick 191.411 Marroc 138.371 -9,6 1,1 Tenerife N./Los Rodeos 136.956 Brussel·les 188.301 Àustria 129.416 18,3 1,0 Astúries 127.485 Zuric 180.254 Romania 120.471 0,6 1,0 Resta aeroports 640.583 Resta aeroports 4.216.530 Suècia 115.418 13,2 0,9 Israel 113.003 39,6 0,9 Total 4.978.174 Total 7.661.326 Irlanda 110.131 37,2 0,9 República Txeca 108.133 11,6 0,9 Turquia 102.803 7,1 0,8 L’ascens de les xifres de passatgers per l’aeroport s’emmarca Grècia 85.205 0,4 0,7 en un procés de recuperació del sector que afecta diversos aero- Noruega 83.230 60,0 0,7 ports espanyols, principalment destinacions turístiques. En el Polònia 58.440 31,1 0,5 cas de Barcelona –que lidera el creixement del grup dels deu Finlàndia 58.317 4,5 0,5 Argèlia 42.880 5,0 0,3 primers aeroports d’Espanya–, al darrera d’aquest impuls tan Resta de països 398.256 n.d. 3,2 espectacular hi ha un seguit de factors d’ordre divers. En pri- mer lloc, la sòlida trajectòria expansiva del turisme s’ha vist Total 12.639.500 20,0 100,- encara més reforçada enguany, de forma particularment inten- sa durant la Setmana Santa. En segon lloc, durant els primers mesos de l’any s’han celebrat a la Fira alguns dels salons més multitudinaris, amb gran projecció nacional i internacional Passatgers per l’aeroport per mesos (milions) com són Construmat, el Saló de l’Automòvil o el Mobile Word gn Congress. En tercer lloc, les xifres de maig recullen els viatges ds 3,5 fb dels catalans a la final de la Champions League. En quart lloc, 3,0 la irrupció de la companyia Ryanair al setembre de l’any passat 2,5 ha contribuït, amb la seva política de preus, a dinamitzar la de- nv 2,0 mç 1,5 manda, tant d’entrada com de sortida. Per últim, cal no perdre 1,0 de vista que part del creixement d’enguany correspon a la re- 0,5 cuperació dels nivells perduts un any enrera, quan les cendres oc 0,0 ab 2009 volcàniques van paralitzar el trànsit aeri europeu durant diver- 2010 ses jornades a l’abril de 2010. st mg 2011 L’anàlisi en detall de les xifres de passatgers ofereix contrastos pronunciats entre els diferents segments del trànsit. Per un ag jn cantó, les rutes dins d’Espanya presenten un balanç global po- jl sitiu del 9,7% però amb un significatiu descens del 3,3% en la línia Barcelona-Madrid, molt constrenyida per la forta compe- tència amb l’AVE. Per altra banda, les rutes internacionals fan Aquests valors tan contundents i aquestes taxes de variació tan un salt endavant espectacular amb un augment global del 27,7%. elevades –que contrasten tant quan es comparen amb altres in- Les diferències de ritmes de creixement dins d’aquest àmbit no dicadors d’activitat econòmica que lluiten per assolir o mante- són substantives –un 28,8% amb la resta de la UE i un 24,1% nir-se en terreny positiu– s’esmorteeixen una mica quan es fa amb la resta del món–, i recullen tant la recuperació de la de- una ullada al nombre d’operacions d’enlairament i aterratge manda dels països europeus amb els que hi ha molta interrela- registrades, que creixen, però en menor proporció; un fet rela- ció turística i empresarial, com la demanda revelada amb l’es- cionat amb una major ocupació dels avions i amb l’augment de tabliment de rutes inèdites amb mercats intercontinentals fins les operacions intercontinentals que habitualment se serveixen ara no connectats per vies directes. amb avions més grans. El tràfic de mercaderies, per contra, ha patit una sobtada frenada al creixement de l’any passat amb un descens del 6,9%, derivat del descens dels fluxos comercials per via aèria amb l’exterior de la UE. No obstant això, el volum de mercaderia transportada supera en un 29,3% la bellugada en el mateix període de 2008. 35 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (gn-mg.2011) Passatgers Mercaderies (tones) Avions Total Variació Internacional/ Regular/ Variació Variació Aeroports (milers) interanual(%) Total (%) Total (%) Total interanual(%) Total interanual(%) 1. Madrid-Barajas 19.516 1,3 68,2 99,1 162.101 8,0 177.673 0,7 2. Barcelona 12.640 20,0 60,6 97,3 42.009 –6,9 120.570 12,6 3. Palma de Mallorca 6.441 5,3 62,5 91,0 6.193 –7,8 58.628 0,7 4. Màlaga 4.539 14,3 77,2 94,0 1.235 4,6 40.461 7,8 5. Gran Canària 4.477 11,8 60,3 70,8 10.006 –0,9 46.366 6,3 6. Tenerife Sud 3.668 20,0 88,6 59,9 1.939 7,0 25.072 13,7 7. Alacant 3.518 8,8 76,5 91,8 1.344 5,1 28.582 3,7 8. Lanzarote 2.208 15,3 66,7 71,1 1.178 –22,7 19.982 8,5 9. Fuerteventura 2.011 30,0 75,9 70,6 689 –2,6 17.880 17,1 10. Sevilla 2.010 22,2 32,1 93,4 2.222 –10,3 23.592 4,2 11. València 1.934 7,1 58,1 96,9 4.284 –7,3 30.448 0,0 12. Tenerife Nord 1.600 0,4 1,8 99,0 6.066 –7,1 24.873 –3,3 13. Bilbao 1.515 3,1 28,1 94,4 1.147 13,9 22.516 1,5 14. Girona 1.240 –31,1 87,2 98,9 55 289,6 12.063 –29,7 15. Eivissa 1.125 15,0 38,2 88,6 898 –8,1 15.697 11,6 Total Espanya 75.002 8,5 59,8 91,1 273.149 2,8 843.282 2,7 Distribució de passatgers de l’aeroport de BCN Passatgers pels principals aeroports espanyols % per companyies 100 Madrid 80 Barcelona Palma de Mallorca 60 Màlaga 40 Gran Canària Alacant 20 Tenerife Sud 0 Eivissa 2006 2007 2008 2009 2010 gn-mg2011 Lanzarote Vueling Spanair Ryanair EasyJet 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 Air Europa Iberia Lufthansa Air France milers Swiss intern. British Airways KLM Altres 2n.tr.10 3r.tr.10 4t.tr.10 1r.tr.11 Nota: Vueling i Clickair es van fusionar el juliol de 2009. De la resta del sistema aeroportuari espanyol, tot i la tendèn- Els recomptes de viatgers per països palesen una distribució cia expansiva general registrada amb un augment del 8,5% i la similar a la d’anys anteriors, amb una potent presència dels pràctica absència de signes negatius, hi ha alguna dissonància grans països europeus que s’ha reforçat per la millora de la significativa. Per exemple, el modest creixement del 5,3% de situació econòmica i per les desviacions dels fluxos turístics l’aeroport de Palma i el quasi estancament del de Madrid. A per la situació d’emergència política i social del nord d’Àfrica. banda del impressionant salt de l’aeroport de Barcelona, altres També destaquen quantitativament els viatges amb procedència aeroports importants que accentuen amb força el creixement de o destinació als Estats Units i de països emergents com Rússia, l’any passat amb taxes superiors al 10% són Màlaga, Gran Ca- Brasil o alguns països asiàtics, un sector que previsiblement nària, Tenerife Sud, Fuerteventura o Lanzarote. Tots ells com- anirà guanyant pes amb la progressiva implantació de noves parteixen el tret comú de ser essencialment punts turístics que es companyies i de noves rutes intercontinentals. beneficien de la recuperació econòmica de la demanda proce- dent d’Europa i de la inestabilitat al nord d’Àfrica. Per últim, El mapa de les companyies aèries que transporten viatgers es va cal destacar el creixement del 22% de Sevilla. veure força trasbalsat amb la irrupció de Ryanair, amb molt pes en les rutes nacionals i de distància mitjana. En només nou me- Les previsions fetes de cara a l’estiu –recolzades per una banda sos aquesta companyia s’ha situat en tercera posició en volum en l’augment de les reserves de slots i de les places a la venda de viatgers transportats en l’acumulat anual, per darrera de Vue- i, per altra, en les previsions dels operadors turístics– anticipen ling i Spanair; el contrapunt d’aquesta expansió és que això ha un manteniment de la trajectòria expansiva dels fluxos de pas- suposat una caiguda de rutes i freqüències de l’aeroport de Giro- satgers aeroportuaris. na, que ha perdut en el que va d’any un 31% dels passatgers. 36 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Barcelona economia 76 Transport públic metropolità (milers de viatges) Transport públic urbà (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total Xarxa Xarxa FGC 1999 433.700 292.700 — 726.400 Període Metro Autobusos Servei urbà Total 2000 450.100 298.500 — 748.600 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 2001 471.770 283.564 — 755.334 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2002 502.911 297.154 — 800.065 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2003 516.961 320.167 — 837.128 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 2004 533.186 327.340 7.688 868.214 2005 542.930 330.770 13.040 886.740 2004 342.793 200.405 28.994 579.880 2006 553.630 340.120 16.910 910.660 2005 345.273 199.741 28.984 587.037 2007 562.550 351.380 20.860 934.790 2006 353.388 201.809 29.210 601.308 2008 571.650 339.680 23.110 934.440 2007 366.372 203.679 29.321 619.132 2008 376.374 188.333 29.980 617.857 2009 551.580 338.740 23.980 914.300 1r.sem. 285.300 173.700 12.000 471.000 2009 361.653 189.869 28.290 603.663 2n.sem. 266.280 165.040 11.980 443.300 1r.tr. 94.084 49.312 7.703 156.900 2n.tr. 93.487 49.210 7.333 156.460 2010 564.760 333.700 23.810 922.270 3r.tr. 80.968 41.546 5.675 133.460 1r.sem. 287.580 172.100 12.100 471.780 4t.tr. 93.114 49.800 7.580 156.843 2n.sem. 277.180 161.600 11.710 450.490 2010 381.222 183.357 27.078 615.399 2011 1r.tr. 93.905 47.177 7.490 154.332 gn-mg. 248.170 143.070 10.260 401.500 2n.tr. 99.427 48.969 7.197 161.973 Nota: Les dades del darrer any són provisionals. 3r.tr. 87.922 40.178 5.453 138.843 Font: Dades de l’Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia. 4t.tr. 99.968 47.034 6.939 160.251 2011 gn-mg.2011/ 2010/ 2009/ 2008/ 1r.tr. 98.646 46.362 7.065 157.903 Variació (%) gn-mg.2010 2009 2008 2007 ab-mg. 69.152 32.030 4.732 110.344 Ferroviari 3,6 2,4 –3,5 1,6 Nota: El Total inclou els viatges en tramvia. Autobús 0,5 –1,5 –0,3 –3,3 Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM. Tramvia 2,3 –0,7 3,4 10,8 Total 2,4 0,9 –2,2 0,0 gn-mg.2011/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) gn-mg.2010 2n.sem.2009 2009 2008 Metro 4,3 7,9 5,4 –3,9 Autobús –1,7 –4,5 –3,4 0,8 Total transport públic urbà FGC –5,2 –6,5 –4,3 –5,6 milions de viatges variació (%) Total Urbà 2,0 3,0 1,9 –2,3 650 6 600 4 Segons l’ATM, l’ús del transport públic metropolità és a punt 550 2 de recuperar els volums previs a la crisi. 500 0 Les dades disponibles al tancament d’aquesta edició –algunes 450 -2 d’elles provisionals– posen de manifest l’augment del nombre 400 -4 d’usuaris del transport públic metropolità durant els primers 350 -6 cinc mesos de 2011. S’estima que s’han tornat a superar els 930 2006 2007 2008 2009 2010 2011 milions de viatges/any, en la línia dels màxims assolits durant el bienni 2007-2008. La major part d’aquest repunt s’ha d’im- putar a la xarxa de metro. També hi ha contribuït el servei ferro- viari de rodalia. En el segment dels autobusos, l’evolució és dispar. Es manté lleument a la baixa a l’àmbit central, on creix l’ús del metro i es consolida l’ús del bicing, i repunta a l’entorn metropolità. 37 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Línia Metro Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total* Llobr-Anoia Vallès Total Total 1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 2004 32.505 37.769 8.212 36.668 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997 2005 33.735 38.269 9.519 37.018 121.835 18.117 27.834 45.951 167.786 2006 30.514 37.857 9.137 38.136 120.887 19.961 28.713 48.674 169.561 2007 33.452 34.926 7.397 33.990 116.964 20.112 29.518 49.630 166.594 2008 39.448 31.831 6.596 29.343 114.866 21.188 29.773 50.960 165.826 2009 36.783 35.275 6.321 27.554 109.965 21.663 29.835 51.498 161.463 1r.tr. 9.167 8.395 1.613 6.756 27.116 5.440 7.967 13.406 40.522 2n.tr. 9.718 9.189 1.634 7.338 28.903 5.445 7.685 13.131 42.034 3r.tr. 8.871 8.507 1.513 6.630 26.444 4.982 5.875 10.857 37.301 4t.tr. 9.027 9.184 1.561 6.830 27.502 5.797 8.307 14.104 41.606 2010 32.299 34.680 5.187 28.393 103.688 21.980 30.703 52.683 156.371 1r.tr. 8.190 8.695 1.466 6.420 25.617 5.700 7.965 13.665 39.282 2n.tr. 8.441 9.075 1.004 6.954 26.109 5.685 8.352 14.037 40.146 3r.tr. 7.688 8.264 1.089 7.090 24.782 5.015 6.202 11.217 35.999 4t.tr. 7.980 8.646 1.628 7.929 27.180 5.580 8.185 13.765 40.945 2011 1r.tr. 8.325 8.764 1.582 6.673 26.298 5.689 8.266 13.955 40.253 ab-mg. 5.672 6.590 1.131 4.768 18.845 3.965 5.537 9.502 28.347 RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l’Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l’Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa- Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç. FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell. (*) El total de Renfe inclou també els viatgers de la línia C7: l’Hospitalet-Barcelona-Universitat Autònoma-Martorell; i de la C10: Estació de França-Aeroport, que a partir de febrer de 2009 s’ha integrat en la C-2. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. gn-mg.2011/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) gn-mg.2010 2n.sem.2009 2009 2008 Total ferrocarril de rodalia RENFE 5,1 –3,7 –5,7 –4,3 C1 1,5 –12,5 –12,2 –6,8 milions de viatges variació (%) C2 4,1 –4,4 –1,7 10,8 180 8 C3 26,3 –11,6 –17,9 –4,2 170 6 C4 4,1 11,6 3,0 –6,1 160 4 FGC 0,7 0,1 2,3 1,1 150 2 Llobregat-Anoia 1,0 –1,7 1,5 2,2 140 0 Metro Vallès 0,5 1,4 2,9 0,2 130 -2 Total Rodalia 3,6 –2,5 –3,2 –2,6 120 -4 110 -6 100 -8 Que es posi fi a la trajectòria descendent dels darrers dos anys 2006 2007 2008 2009 2010 2011 i que fins i tot no es descarti que enguany es registrin nous mà- xims sense que es concreti una millora sensible del mercat de treball, obliga a atorgar el protagonisme d’aquest canvi de ten- dència al repunt de l’activitat turística, a la captació de nous usuaris gràcies a les darreres ampliacions de la xarxa de metro i a la progressiva finalització d’obres d’infraestructura que els darrers anys han alterat el funcionament normal del servei fe- rroviari. 38 V. Turisme, fires i congressos Activitat turística Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Activitat hotelera segons categoria Període Pernoctacions Turistes1 Estada mitjana2 Ocupació Nombre de Nombre de Estada 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 Categoria habitacions (%) pernoctacions turistes mitjana 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 gn-fb 2011 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 H 5* 57,7 241.163 137.911 1,77 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 H 4* 57,2 866.434 429.543 2,02 H 3* 61,9 484.017 236.084 2,05 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 H 2* 58,8 113.912 58.873 1,94 2005 10.931.638 5.656.848 1,9 H 1* 63,8 71.008 39.105 1,83 20063 13.198.982 6.709.175 2,0 Total 58,8 1.776.533 901.516 1,98 2007 13.620.347 7.108.393 1,9 2008 12.485.198 6.659.075 1,9 mç-ab 2011 H 5* 70,2 311.892 171.226 1,82 2009 12.817.171 6.476.034 2,0 H 4* 79,2 1.350.032 608.792 2,21 gn-fb 1.483.449 809.070 1,8 H 3* 82,9 730.086 346.451 2,12 mç-ab 2.036.247 1.074.287 1,9 H 2* 75,7 147.103 79.735 1,85 mg-jn 2.284.215 1.211.084 1,9 H 1* 81,3 87.935 40.686 2,16 jl-ag 2.726.409 1.232.163 2,2 Total 78,7 2.627.048 1.246.890 2,10 st-oc 2.435.107 1.211.884 2,0 nv-ds 1.851.744 937.546 2,0 2010 14.047.396 7.133.524 2,0 gn-fb 1.508.387 817.475 1,9 Nombre de pernoctacions mç-ab 2.302.949 1.248.526 1,8 milions variació (%) mg-jn 2.398.305 1.274.600 1,9 15 25 jl-ag 2.956.616 1.353.142 2,2 st-oc 2.801.479 1.380.859 2,0 14 20 nv-ds 2.079.660 1.058.922 2,0 13 15 12 10 2011 5 gn-fb 1.776.533 901.516 2,0 11 0 mç-ab 2.627.048 1.246.890 2,1 10 -5 1 S’entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, 9 -10 amb independència del motiu de la seva estada. 2 Dades expressades en nits. 8 2007 2008 2009 2010 2011 -15 3 A partir de 2006 s’ha modificat el métode d’estimació de les pernoctacions, els turistes i l’estada mitjana, de tal forma que es trenquen les sèries. Les dades de 2005 s’han recons- total acumulat darrers dotze mesos truït amb la nova metodologia. taxa de variació interanual (%) Font: Gremi d’Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona. Variació (%) Pernoctacions Turistes Els registres dels quatre primers mesos de l’any -4,4 milions de pernoctacions i 2,1 milions de turistes– suposen uns augments 2n bim.2011/2n bim.2010 14,1 –0,1 interanuals força destacables –del 15,5% i del 4%, respecti- gn-ab 2011/gn-ab 2010 15,5 4,0 vament–, i el retorn a valors anteriors a la crisi. Ambdós argu- 2010/2009 9,6 10,2 ments, que aixequen expectatives de batre el rècord de quinze 2009/2008 2,7 –2,7 milions de pernoctacions a final d’any, són una excepció en el conjunt d’indicadors que mesuren el pols econòmic de la ciutat. Només recull una evolució semblant amb l’evolució del trànsit Es consolida la tendència a l’alça de les pernoctacions, aeri de passatgers, amb la que està lògicament molt intercon- recolzada sobretot en el turisme internacional. nectada. Si el balanç de tancament de l’activitat turística de Barcelona en 2010 ja va estar tenyit d’un singular optimisme pel bon rit- La consolidació de la trajectòria expansiva de les pernocta- me de creixement dels principals indicadors sectorials, les dades cions, que ja anota dotze bimestres consecutius de creixement, dels primers mesos de 2011 han confirmat que no va ser un fe- reflecteix una certa asimetria amb la dels turistes o visitants que nomen efímer i que l’embranzida del turisme està situant aquest fan estada als hotels de la ciutat. Aquests han registrat un mí- sector en primera fila dins de l’estructura de producció eco- nim retrocés en el segon bimestre de l’any del 0,1%, que s’ha nòmica de la ciutat. De moment, en un àmbit tan crític en el de relativitzar per l’extraordinari augment del 16,2% registrat moment actual com el mercat de treball, el subsector de l’hosta- un any enrera. Un efecte directe d’aquesta discordança en el leria i restauració és dels pocs que registren augments de tre- creixement és un augment de l’estada mitjana, que durant el se- balladors, i a un ritme força alt –del 5,5%–, que gairebé tripli- gon bimestre arriba a 2,1 nits. Un aspecte interessant que s’ha ca el del mateix sector a la regió metropolitana i que contrasta de situar en un context d’augment de places i d’ocupació mit- amb el descens al conjunt de Catalunya. jana i que es produeix després que les tarifes hoteleres hagin començat a recuperar-se després de tres anys de descensos. 40 Activitat turística Barcelona economia 76 Lloc de procedència dels turistes (en %) Evolució dels creuers turístics pel port de Barcelona gn-mg 2011 v gn-v aarr((%%)) variació (%) mg 2011/ 30 nombre % gng-nm-mgg201100 25 Espanya 681.140 25,8 –11,8 20 Unió Europea 1.182.803 44,8 11,5 15 Alemanya 144.157 5,5 13,7 10 Àustria 29.915 1,1 18,9 5 Bèlgica 46.259 1,8 39,8 0 Dinamarca 28.573 1,1 17,9 -5 Finlàndia 22.545 0,9 14,3 -10 França 214.128 8,1 13,3 -15 Grècia 27.671 1,0 10,0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 gn-mg 11 Irlanda 25.311 1,0 –7,6 Passatgers Vaixells Itàlia 202.642 7,7 1,1 Luxemburg 2.000 0,1 –14,0 Països Baixos 78.973 3,0 20,9 Polònia 16.549 0,6 14,3 Portugal 43.530 1,6 30,5 Regne Unit 197.320 7,5 4,4 Transports de l’oci República Txeca 7.799 0,3 23,6 milers de viatges venuts Suècia 50.882 1,9 7,8 3.000 Resta Unió Europea 44.549 1,7 38,3 Resta d’Europa 187.877 7,1 30,3 2.500 Amèrica 361.298 13,7 17,8 2.000 Estats Units 184.759 7,0 12,0 Resta d’Amèrica 176.539 6,7 24,5 1.500 Japó 62.713 2,4 14,6 1.000 Països africans 24.397 0,9 11,3 500 Resta del món 139.464 5,3 22,7 0 Total 2.639.693 100,0 6,7 1r.trim. 2n.trim. 3r.trim. 4t.trim. 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació del Departament d’Estadística de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE. Això contrasta amb el descens de turistes espanyols, molt coar- Aquest darrer apunt enllaça amb un augment de la despesa per tats per la manca de definició de la recuperació econòmica i visitant i un cert canvi en el perfil del visitant, cada cop més pels elevats nivells d’atur, que forcen una forta pressió sobre el escorat cap al turista cultural i de reunions i congressos, amb consum de les famílies. Caldrà esperar a les vacances d’estiu més poder adquisitiu i que genera més ingressos per càpita. Un per comprovar el comportament del turista nacional, que acos- fet que alhora entronca amb l’apertura de noves rutes aèries tuma a no planificar gaire i a ajornar les decisions a l’espera de directes amb països emergents –principalment Rússia, Brasil i l’aparició a última hora de descomptes molt agressius com els alguns països asiàtics– i amb l’augment i diversificació de des- que han fet en els darrers anys molts operadors turístics. tinacions amb els Estats Units, un dels principals emissors de turisme de creuers. Per últim, si hi ha un segment sobre el que els núvols han pas- sat de llarg és el dels creuers, que sembla immune a les sacse- Aquesta diversificació de perfils dels turistes per origen no jades no només per l’augment incessant del nombre de passat- afecta gaire encara l’habitual predomini d’europeus, principal- gers –d’un 18,1% en els primers cincs mesos de l’any–, sinó ment francesos, italians, britànics i alemanys, que, sumats, supo- també perquè la flota de bucs, operada per més de cinquanta sen aproximadament un 30% del total. En tots aquests casos companyies, cada cop és més impressionant, amb vaixells més –i pràcticament a la totalitat d’Europa, amb les úniques excep- grans i nous. La programació estival dibuixa un horitzó de crei- cions de Luxemburg i Irlanda–, les variacions en relació amb xement, amb previsions de jornades de fins a nou vaixells atra- l’any anterior són positives, si bé destaca particularment l’aug- cats alhora amb més de 30.000 creueristes. ment de belgues, portuguesos i holandesos. El creixement del turisme europeu reflecteix la remuntada de la situació econò- mica i la difícil situació política i social d’alguns països del Magrib i de l’Orient Mitjà, un fet que ha quedat molt patent du- rant la Setmana Santa. 41 Fira de Barcelona Indicadors d’activitat firal (2010) Visitants Low Cost-Oport.inmob. Auto Retro Turisme-SITC Expohogar Primavera A 3.329 66 4.539 P The Brandery Winter A 2.791 106 10.000 P Festival de la Infància Mobile Word Congress A 50.026 1.300 41.289 P S. de l’Ensenyament Cosmobellesa&Wellness A 21.476 307 81.280 P Cosmobellesa&Wellness Personal España A 275 45 1.660 P S. del Còmic Saló de l’Ensenyament A 6.333 136 61.453 DP S.Náutico Internacional Expodidactica B 2.863 123 6.694 P Futura A 856 48 1.916 DP Barcelona Meeting Point Alimentaria B 82.201 1.116 186.892 P Alimentaria E-Commretail A 5.250 73 6.450 P 0 50.000 100.000 150.000 200.000 Turisme-SITC A 10.387 203 56.778 DP Low Cost-Salón de las oport. Inmobiliarias A 2.138 95 55.000 M Saló del Còmic A 2.684 147 100.000 DP Instalmat B 3.606 129 10.109 P SWAB A 2.348 n.d 13.000 DP Expositors BCN Bridal Week-Pasarela Gaudí Novias A — n.d 13.800 P Noviaespaña Noviaespaña A 10.000 235 14.000 P Liber SIL-Saló Internacional Auto Retro de la Logística A 15.928 615 50.600 P Cosmobellesa&Wellness Low Cost Motor A 12.160 18 — DP S.Náutico Internacional Avante B 1.927 53 2.156 M Expoaviga Forum B 1.556 57 3.023 P Hostelco HIT Barcelona A 330 30 1.435 P SIL Salón Emprendedor A 1.197 83 9.138 M Alimentaria The Brandery Summer A 5.414 173 15.000 P Mobile Word Congress 080 Barcelona Fashion A 12.784 — 10.100 P EIBTM Expohogar Otoño A 4.339 104 6.612 P 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 Liber A 4.812 246 6.085 P milers Caravanning B 27.083 86 53.523 M SITEM-Expoterapias Naturales B 5.616 n.d — P Anticuarios Barcelona A 6.704 50 25.000 M Barcelona Meeting Point A 19.067 200 173.015 M tants o d’expositors ha davallat significativament. La vessant Hostelco B 33.356 557 36.586 P més positiva és que ha prosseguit l’expansió de les instal·la- Salón Náutico Internacional A 50.640 337 123.118 M cions, la col·laboració entre els sectors i les institucions, i la Expominer A 534,3 127 13.952 DP internacionalització dels salons, tres dels eixos sobre els que Miboda A 6.704 100 10.000 DP Ocasión A 7.942 20 21.485 DP s’assenta el creixement i l’avanç de posicions en el rànquing de EIBTM-Exhibition for Incentive, salons de referència a nivell mundial. Business Tr.&Meeting A 42.951 3.125 8.395 P Auto Retro A 30.850 300 56.580 DP I si 2010 ha estat un any molt difícil per l’economia i l’activitat Magic Internacional A 4.500 n.d 20.000 DP firal no ha escapat a aquest escenari general, també és cert que Low Cost, High Quality A n.d n.d — P hi ha sectors que se n’han ressentit més que d’altres, perquè n’hi Festival de la Infància A 16.750 55 58.956 DP ha alguns on tant els expositors com els visitants han augmen- Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Fira de Barcelona tat. En termes de visitants, els salons més importants han estat 1 Periodicitat: A (anual), B (biennal). 2 Tipologia del Saló: P (professional), M (mixta), DP Alimentaria, Barcelona Meeting Point, el Saló Nàutic Interna- (de públic). 3 Metres lineals. cional i el Saló del Cómic, tots ells amb molta tradició i amb més de cent-mil visitants. Pel que fa a expositors, a banda d’Ali- La complexa situació econòmica i la reestructuració que viu mentaria destaquen l’EIBTM i el Mobile Word Congress, dos una part del teixit empresarial marquen el to de l’activitat dels grans congressos amb més ressò en els quals es presenten firal. novetats a nivell mundial. Atès l’escenari general força negatiu i la incertesa que ha ca- Una de les novetats de 2010 ha estat la celebració de Swab, la racteritzat l’any 2010, les dades d’activitat firal revelen les di- Fira Internacional d’Art Contemporani de Barcelona fundada ficultats de les empreses per mantenir-se en la plataforma de en 2006 amb suport internacional i en la que en l’edició de 2010, comunicació i d’intercanvi de coneixement que representa la celebrada per primer cop a les instal·lacions de la Fira, han par- Fira. Així, en comparació amb 2008 –i deixant de banda 2009 ticipat 32 galeries d’onze països. Dins del camp de les diverses perquè el calendari firal només permet comparacions homogè- activitats associades als certàmens –congressos, workshops o nies entre els anys senars i parells per separat–, s’han celebrat jornades tècniques especialitzades–, en 2010 destaca la celebra- 41 salons –un més que en 2008–, mentre que el nombre de visi- ció de dos grans congressos mèdics, un d’urologia a l’abril i un d’hematologia al juny. 42 Periodicitat 1 Superfície neta (m2) Expositors directes Visitants Tipologia 2 VI. Construcció Indicadors d’activitat al sector de la construcció Nombre d’empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris1 Evolució del PIB de la construcció (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya (%) Construcció 4 des. 2001 4.762 6.644 18.105 31.335 des. 2002 4.954 6.903 18.839 32.862 0 des. 2003 5.156 7.166 19.647 34.203 des. 2004 5.196 7.283 20.336 35.896 -4 des. 2005 5.854 8.319 22.762 40.215 des. 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 -8 des. 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 des. 2008 5.118 7.232 19.252 34.031 -12 II.08 III.08 IV.08 I.09 II.09 III.09 IV.09 I.10 II.10 III.10 IV.10 I.11 Serveis immobiliaris PIB pm PIB Construcció des. 2001 4.676 5.076 7.892 10.194 des. 2002 5.108 5.539 8.678 11.212 des. 2003 5.277 5.917 9.460 12.276 des. 2004 5.768 6.323 10.352 13.655 des. 2005 6.129 6.768 11.186 14.947 Treballadors del sector de la construcció des. 2006 6.459 7.139 11.970 16.188 milers des. 2007 6.382 6.944 11.423 15.533 400 des. 2008 5.997 6.458 10.229 13.645 350 Construcció i activitats immobiliàries 300 març 2009 10.420 12.847 27.749 45.078 250 juny 2009 10.216 12.505 26.882 43.788 200 set. 2009 9.899 12.084 25.706 41.680 des. 2009 9.745 12.084 24.883 40.106 150 100 març 2010 9.653 11.676 24.413 39.433 50 juny 2010 9.605 11.633 24.472 39.578 0 set. 2010 9.440 11.408 23.670 38.193 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 març des. 2010 9.279 11.163 23.164 37.076 2011 Barcelona Resta RMB Resta Catalunya març 2011 9.196 11.050 22.882 36.709 1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. El ritme de descens de la construcció s’estabilitza però no Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. s’albira cap canvi de tendència. Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Els primers avanços de la Comptabilitat Nacional del primer Construcció i activitats immobiliàries trimestre de 2011 mostren que l’activitat econòmica va conti- nuar la suau trajectòria ascendent en la què va ingressar en el març 2011/març 2010 –4,7 –5,4 –6,3 –6,9 segon trimestre de 2010. Hi ha dos aspectes bàsics d’aquest des. 2010/des. 2009 –4,8 –7,6 –6,9 –7,6 procés de recuperació de l’economia: d’una banda, l’impuls és Construcció encara molt moderat, amb avanços d’escassa entitat, d’un 1,1% des. 2008/des. 2007 –14,0 –15,4 –18,1 –19,5 a Catalunya, tres dècimes més que el registrat a Espanya. De des. 2007/des. 2006 0,4 0,8 1,0 1,2 l’altra, en contrast amb l’aportació positiva de la resta de sec- tors, la construcció continua marcada pel signe de la contracció, Serveis immobiliaris si bé després de dos anys i mig de fortes caigudes, les dades des. 2008/des. 2007 –6,0 –7,0 –10,5 –12,2 dels primers mesos de 2011 mostren una estabilització d’aques- des. 2007/des. 2006 –1,2 –2,7 –4,6 –4,0 tes variacions, a l’entorn del 4,5% a Catalunya i del 5,4% a Espanya. Malgrat aquesta frenada, l’enorme estoc d’habitatges a la ven- da, l’escassetat i les dificultats d’accés al crèdit a més del seu progressiu encariment, i la contracció de l’obra civil associada al procés de consolidació fiscal que estan encarant les adminis- tracions públiques no permeten esperar gaires canvis en la con- tribució negativa de la construcció al creixement econòmic. Les incerteses que condicionen el creixement de l’economia euro- pea tampoc hi ajuden. 44 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Barcelona economia 76 Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€) Edificació Obra civil Total construcció Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 1999 635.808 4.498.180 1.802.100 11.460.451 2.437.908 15.958.631 2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254 2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622 2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170 2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574 2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215 2005 2.067.571 10.435.715 3.145.306 23.088.312 5.212.877 33.524.027 2006 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 7.580.678 44.013.875 2007 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 7.062.326 37.399.431 2008 1.915.925 10.075.827 4.330.709 28.434.485 6.246.634 38.510.312 2009 1.838.844 10.187.026 3.899.834 25.167.045 5.738.678 35.354.071 1r.tr. 690.672 3.776.062 1.259.403 8.397.232 1.950.075 12.173.294 2n.tr. 466.084 2.252.838 469.251 4.732.642 935.335 6.985.480 3r.tr. 386.049 2.321.258 536.564 5.523.552 922.613 7.844.810 4t.tr. 296.039 1.836.868 1.634.616 6.513.619 1.930.655 8.350.487 2010 1.552.036 8.139.472 1.961.997 13.811.111 3.514.033 21.950.583 1r.tr. 498.753 2.605.491 443.448 3.214.504 942.201 5.819.995 2n.tr. 450.198 2.109.422 502.934 3.608.676 953.132 5.718.098 3r.tr. 350.245 1.657.941 703.555 3.312.585 1.053.800 4.970.526 4t.tr. 252.840 1.766.618 312.060 3.675.346 564.900 5.441.964 2011 gn-ab 223.313 1.489.594 263.905 2.663.887 487.218 4.153.481 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Variació % Catalunya Edificació Obra civil Total construcció Licitació oficial (Administracions Públiques) gn-ab.2011/gn-ab.2010 –67,6 –56,8 –62,6 variació (%) variació (%) 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –11,3 –53,3 –43,3 10 10 2010/2009 –15,5 –49,7 –38,8 0 0 2009/2008 –4,0 –9,9 –8,1 -10 -10 -20 -20 Variació % Espanya -30 -30 Edificació Obra civil Total construcció -40 -40 gn-ab.2011/gn-ab.2010 –56,7 –36,4 –45,6 -50 -50 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –17,5 –41,9 –35,6 -60 -60 2010/2009 –20,0 –45,1 –37,9 -70 -70 2009/2008 1,1 –11,5 –8,2 -80 2007 2008 2009 2010 gn-ab -80 2007 2008 2009 2010 gn-ab Edificació 2011 Obra civil 2011 Catalunya Espanya Una mostra de la magnitud d’aquest procés d’ajustament de les despeses públiques a la nova realitat econòmica és l’evolució de la licitació oficial. Segons les dades del Ministeri de Foment, durant els primers quatre mesos d’enguany s’han licitat obres a La forta contracció de l’activitat constructora i de promoció executar a Catalunya per un valor que no arriba als 500 milions immobiliària –tant per part del sector privat com del públic– d’euros, xifra que implica un descens de més del 60% en rela- que de manera sintètica es veu plasmada en l’evolució del PIB ció amb el mateix quadrimestre de 2010. Una variació que i que altres indicadors com ara la licitació oficial i els habitat- adquireix encara més valor si es recorda que durant aquest dar- ges visats o iniciats fan més explícita, té una repercussió direc- rer any aquesta partida de despesa ja s’havia reduït prop d’un ta i molt intensa en l’ocupació i el teixit empresarial del sector. 40%. A grans trets, la licitació oficial dels darrers dotze mesos Segons les dades de tancament del primer trimestre d’enguany, a Catalunya es situa lleument per sota dels tres mil milions el nombre d’empreses catalanes amb treballadors assalariats i d’euros, la dotació anual més minsa del que va de segle. L’obra en situació d’alta a la Seguretat Social era un 6,9% més baix civil, tradicionalment el segment més voluminós, és el que acu- que un any abans. Entre les de Barcelona, el descens era d’un mula una retallada més àmplia d’ençà els màxims registrats fa 4,7%. Amb aquests resultats s’inicia el que molt probablement tot just cinc anys. acabarà sent el quart any consecutiu d’ajustament de plantilles al sector de la construcció i activitats immobiliàries. 45 Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706 2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309 2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580 2008 2.729 4.404 9.644 26.250 12.373 30.654 15.196 40.353 27.569 71.007 2009 1.309 3.154 4.526 15.800 5.835 18.954 6.523 18.917 12.358 37.871 1r.tr. 268 839 843 5.353 1.111 6.192 1.395 5.215 2.506 11.407 2n.tr. 249 1.203 1.138 5.249 1.387 6.452 1.578 5.474 2.965 11.926 3r.tr. 263 671 608 2.713 871 3.384 1.972 3.741 2.843 7.125 4t.tr. 529 441 1.937 2.485 2.466 2.926 1.578 4.487 4.044 7.413 2010 1.913 1.672 6.165 7.271 8.078 8.943 5.445 12.349 13.523 21.292 1r.tr. 507 696 1.797 2.174 2.304 2.870 1.350 4.088 3.654 6.958 2n.tr. 591 342 1.932 2.338 2.523 2.680 1.554 2.808 4.077 5.488 3r.tr. 510 354 1.377 1.456 1.887 1.810 1.313 2.759 3.200 4.569 4t.tr. 305 280 1.059 1.303 1.364 1.583 1.228 2.694 2.592 4.277 2011 1r.tr. 309 427 1.665 1.403 1.974 1.830 997 2.900 2.971 4.730 Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d’obra residencial i dels certificats finals d’obra dels Col·legis d’Aparelladors de Catalunya. Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Les dades de 2011 de tot l’apartat són provisionals. Barcelona Resta RMB Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats Habitatges iniciats 1r.tr.2011/1r.tr.2010 –39,1 –38,6 –7,3 –35,9 (taxa de variació dels darrers 12 mesos) 2n.sem.2010/2n.sem.2009 2,9 –43,0 –4,3 –46,9 (%) 60 2010/2009 46,1 –47,0 36,2 –54,0 2009/2008 –52,0 –28,4 –53,1 –39,8 40 20 L’edificació residencial continua sota el signe de l’apatia a 0 l’espera que es dinamitzi l’absorció de l’estoc i l’accés al crèdit. -20 -40 A la vista dels registres provisionals dels primers mesos de 2011, el lleu repunt que es va detectar en la sèrie d’habitatges -60 iniciats a Barcelona al 2010 –sobretot en els mesos centrals de -80 l’any–, ha resultat certament fugaç. Que durant quatre trimes- IV.09 I.10 II.10 III.10 IV.10 I.11 tres seguits –del quart de 2009 al tercer de 2010– els habitatges Barcelona RMB Catalunya iniciats superessin les cinc-centes unitats havia alimentat la idea que l’ajustament en termes de quantitats havia finalitzat. Les dades del primer trimestre de 2011, al nivell dels mínims Sigui com sigui, la situació d’atonia en la producció afecta la històrics assolits en els trimestres centrals de 2009, obliguen a totalitat del territori català, amb alguns matisos territorials que revisar aquella hipòtesi i a assumir que la producció d’obra no- sorgeixen de variacions anormalment elevades pròpies d’etapes va és possible que continuï a la penombra i en situació de mí- amb valors baixos i puntes esporàdiques. El fet és que durant nims en una etapa de durada incerta. Un argument que estava els anys d’expansió es va dinamitar l’escala de producció i es molt clar en algunes zones de Catalunya i d’Espanya on l’estoc va inundar el mercat amb uns volums d’obra residencial molt per vendre és molt abundant i que a Barcelona –fos perquè té superiors als que raonablement podia absorbir la demanda, pe- una demanda potencial elevada, fos perquè l’estoc és molt més rò que es mantenien sota la creença de que els preus no baixa- reduït en termes relatius o fos perquè l’habitatge protegit aga- rien. En el cas de Barcelona això no va ser tan espectacular com fava volada–, perdia força. a d’altres llocs, sobretot perquè la demanda potencial de pri- mera residència i d’habitatge com a bé d’ús era (i és) conside- rable. 46 Construcció d’habitatges Barcelona economia 76 Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB Habitatges iniciats a la regió metropolitana (milers) 2010 1r.tr.2011 Variació (%) 1 Barcelona 1.913 309 10,8 l’Hospitalet de Llobregat 164 37 24,3 Badalona 186 95 43,8 1,2 Vallès Terrassa 445 2 2,0 1,0 Oriental Sabadell 657 83 –43,8 0,8 Mataró 187 74 231,4 0,6 Santa Coloma de Gramenet 25 12 –96,2 Vallès 0,4 Cornellà de Llobregat 638 96 11,1 Occidental 0,2 1,2 0,0 Sant Boi de Llobregat 11 2 –89,0 1,0 Maresme Sant Cugat del Vallès 335 132 843,8 0,8 Rubí 98 2 120,9 0,6 1,2 0,4 1,0 0,2 0,8 Vilanova i la Geltrú 34 0 18,2 1,2 0,6 Viladecans 2 0 –75,0 1,0 0,0 0,4 el Prat de Llobregat 11 9 66,7 0,8 Alt 0,2 Castelldefels 31 136 — 0,6 0,4 Penedès 1,2 Baix Barcelonès 0,0 Granollers 47 9 0,0 0,2 1,0 Cerdanyola del Vallès 5 1 –82,1 0,0 0,8 Llobregat 1,2 1,2 0,6 1,0 Mollet del Vallès 17 0 — 1,0 0,4 0,8 0,2 0,6 0,4 Total municipis grans 4.806 962 4,3 0,8 0,6 Garraf 0,0 0,2 0,0 Total RMB 8.078 1.974 10,2 0,4 0,2 Total Catalunya 13.523 2.971 –4,9 0,0 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. 2008 2009 2010 2011 Habitatges iniciats/1000 habitants (mitjanes anuals) Habitatges iniciats a l’àmbit metropolità milers Barcelona 18 Barcelonès 16 14 Baix Llobregat 12 Vallès Occidental 10 Vallès Oriental 8 6 Maresme 4 Garraf 2 Alt Penedès 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Regió Metropolitana Barcelona Resta grans municipis RMB Resta RMB Catalunya 0 5 10 15 20 25 30 35 ab.2010-mç.2011 2008-2010 2005-2007 Actuacions de rehabilitació aprovades a la campanya Barcelona posa’t guapa Així, quan la conjuntura econòmica va capgirar-se i el nivell assolit pels preus va expulsar automàticament del mercat una 2009 2010 gn-jn.2011 bona part de la demanda, es va iniciar un ajustament del mer- Programa d’obres 1.529 1.775 591 cat que està resultant més lent del desitjable i que no s’ha Façanes 762 767 249 completat, principalment, perquè els preus dels habitatges a la Terrats i cobertes 264 311 94 venda encara no han tancat el seu recorregut a la baixa. De fet, Patis de llums 378 465 144 Escales i vestíbuls i alt. 125 232 104 sembla que fins ara l’ajustament s’ha basat merament en deixar de construir, amb la idea que els descensos de preus registrats Programes d’accessibilitat 296 570 217 fins ara –a l’entorn del 15-18% en termes acumulats– seran Millora de locals comercials 109 68 34 suficients per tornar a insuflar confiança a la demanda. El pro- Programes d’instal·lacions 106 435 202 blema és que ni la conjuntura econòmica, ni la del mercat de Programa de medi ambient 87 97 28 treball, ni la disposició de les famílies a la despesa, ni la pre- Actuacions especials 25 19 12 disposició de les entitats financeres –posseïdores d’una part significativa de l’estoc– a prestar, permeten pensar en un revi- Total 2.152 2.964 1.084 fament de les vendes dels habitatges ja construïts. L’efímera Nota: El programa d’accessibilitat inclou la supressió de barreres arquitectòniques, la dotació vivacitat de la demanda en 2010 va ser conseqüència d’un avan- d’elevadors i l’adaptació d’habitatges. El d’instal·lacions inclou la substitució d’antenes i dipòsits d’aigua i l’ordenació d’aparells d’aire condicionat. I el de medi ambient, l’aïlla- çament d’operacions pels anuncis de pujada de l’IVA a partir de ment tèrmic i acústic, les calefaccions urbanes, les plaques solars i la insonorització d’habi- l’1 de juliol i d’eliminació de la desgravació per rendes supe- tatges. A partir de 2010 dades pendents de revisió. riors als 24.100€ a partir de l’1 de gener de 2011. Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. 47 Llicències d’obres Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament Comercial Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total 1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658 2006 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 1.543.118 389.129 1.932.247 2007 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 1.078.169 350.475 1.428.644 2008 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 1.035.077 480.709 1.515.786 2009 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 609.869 387.816 997.685 1r.tr. 49.880 39.840 15.775 42.799 20.902 47.816 217.012 91.378 308.390 2n.tr. 46.040 43.917 11.437 27.458 37.217 14.840 180.909 115.435 296.344 3r.tr. 35.791 21.627 5.832 183 7.764 1.046 72.243 91.392 163.635 4t.tr. 46.731 36.512 6.948 5.493 36.944 7.077 139.705 89.611 229.316 2010 132.421 138.570 30.068 63.296 131.001 57.588 552.945 201.453 754.398 1r.tr. 41.310 49.693 13.258 12.207 13.665 29.394 159.527 43.554 203.081 2n.tr. 37.060 26.718 10.475 3.015 30.851 21.387 129.506 67.048 196.554 3r.tr. 16.350 15.757 1.830 17.045 8.797 2.334 62.113 23.568 85.681 4t.tr. 37.701 46.402 4.505 31.029 77.688 4.473 201.799 67.283 269.082 2011 1r.tr. 20.408 24.753 3.802 27.793 12.546 9.693 98.995 101.921 200.916 Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d’aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Direcció d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 1r.tr.2011/1r.tr.2010 –37,9 134,0 –1,1 Sostre previst a les llicències d’obres 2n.sem.2010/2n.sem.2009 24,5 –49,8 –9,7 (acumulats 12 mesos) m2 (milions) 2010/2009 –9,3 –48,1 –24,4 2009/2008 –41,1 –19,3 –34,2 2,5 2,0 Persisteix la situació d’atonia en l’activitat constructora, 1,5 amb un marcat contrast entre el descens de l’obra nova i el 1,0 revifament de les reformes. 0,5 Les dades dels primers mesos de 2011 s’adscriuen a la tendèn- cia general de descens que, amb lleugers alts i baixos, està 0,0 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 caracteritzant l’evolució de la construcció en els darrers dos Nou Reforma i ampliació anys. Amb uns volums d’obra major aprovada molt semblants Sostre total Tendència als del mateix període de l’any anterior, les dades dels primers mesos de l’any es mantenen en la zona de mínims en la què es van situar en la segona meitat de 2009, al voltant dels dos-cents mil m2 en termes trimestrals i dels 750.000 m2 en termes d’a- Des del punt de vista de tipologia d’obres, el més rellevant de cumulat anual. Unes xifres que no fan més que reflectir les les dades del primer trimestre de l’any és el fort contrast que es enormes dificultats que travessa el sector de la construcció i registra entre l’abrupte descens de l’obra nova, que cau un el mercat immobiliari, que han frenat en sec la sol·licitud de 37,9%, i l’impuls del segment que agrupa les obres de reforma llicències. i ampliació, que creix un 134,0%. Tot això acaba amb un volum de sostre total similar, com s’ha dit, al del mateix període de 2010, però revela una tendència de fons interessant –gens atí- pica en les etapes contractives–, d’un major protagonisme de les obres de reforma adreçades al manteniment del parc d’edifi- cis existent, principalment de tipus residencial i d’equipaments i hotels. 48 Llicències d’obres Barcelona economia 76 Habitatges i places d’aparcament Habitatges de nova planta previstos Habitatges Places nombre d’habitatges variació (%) Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 2.500 80 1999 6.663 944 7.607 11.682 60 2000 5.005 899 5.904 10.676 2.000 2001 4.322 559 4.881 9.586 40 2002 5.024 837 5.861 10.812 1.500 20 2003 4.899 837 5.736 13.531 1.000 0 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 -20 500 2005 6.300 1.307 7.607 12.470 -40 2006 6.393 1.431 7.824 14.336 0 -60 2007 4.769 1.367 6.136 12.529 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2008 3.132 1.516 4.648 9.904 Nombre d’habitatges Taxa de variació dels darrers 12 mesos (%) 2009 2.279 760 3.039 4.665 1r.tr. 538 210 748 1.098 2n.tr. 609 206 815 1.370 3r.tr. 491 108 599 759 4t.tr. 641 236 877 1.438 Sostre total previst per usos i districtes (m2) (1r.tr.2011) 2010 1.930 683 2.613 4.491 1r.tr. 601 149 750 1.482 Ciutat Vella 2n.tr. 518 309 827 916 L’Eixample 3r.tr. 246 73 319 574 Sants-Montjuïc 4t.tr. 565 152 717 1.519 Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia 2011 Horta-Guinardó 1r.tr. 332 153 485 756 Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Habitatges 0 10 20 30 40 50 60 Superfície (milers de m2) Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total Residencial Aparcament 1r.tr.2011/1r.tr.2010 –44,8 2,7 –35,3 Locals comercials i oficines Altres 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –28,4 –34,6 –29,8 2010/2009 –15,3 –10,1 –14,0 2009/2008 –27,2 –49,9 –34,6 El capítol de les reformes d’obres majors és molt més extens i divers, i engloba tant projectes de legalització d’obres residen- L’anàlisi per usos de sostre palesa que el declivi de l’obra nova cials particulars com de conservació del patrimoni arquitectò- és generalitzat, amb la única excepció del sostre destinat a ofi- nic i cultural de la ciutat, passant per la renovació d’algunes cines que s’ha més que doblat en relació amb la minsa dotació instal·lacions portuàries. Dins de la llarga llista de reformes d’ha- d’un any abans, gràcies principalment a dos projectes, un de bitatges, les sol·licituds de llicències majors més comunes es situat al 22@ i un altre destinat al Barcelona Supercomputer refereixen a ampliacions i reformes estructurals, a legalitza- Center, a Pedralbes. La situació de quasi paràlisi que afecta l’o- cions, a segregacions en habitatges més petits, a canvis d’ús de bra residencial queda reflectida amb una previsió de poc més local o despatx a ús residencial, i a instal·lacions d’ascensors, de 20.000 m2, la segona més baixa des que va començar aques- tant en el parc públic com en el privat. També apareixen refor- ta sèrie fa més de dues dècades. L’aspecte més destacable d’a- mes d’edificis per a usos hotelers i d’una gran reforma estruc- quest epígraf és el paper de l’habitatge públic, que amb tres tural de dos pavellons de l’Hospital Clínic. promocions destinades a règim de lloguer assequible situades a Sant Martí i a Gràcia, representa un 45,6% del total d’habitat- ges nous previstos. Per últim, i dins encara del sostre nou, des- taca també la llicència d’un Institut d’Ensenyament Secundari a Vallcarca. 49 Llicències d’obres Barcelona economia 76 Llicències d’obres majors de construcció de nou sostre aprovades durant el 1er trimestre de 2011 Edificis residencials unifamiliars de 2 a 10 habitatges d’11 a 40 habitatges més de 40 habitatges Altres edificis Oficines Indústries Equipaments Hotels D’altres Font: Serveide Control de l’Edificació de l’Ajuntament de Barcelona, elaborat IdBC-IMI. VII. Mercat immobiliari Preus al mercat residencial Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial de Barcelona Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges 2 d’aparcament 1 Segona mà Període Nova planta 1 (índex 2008 = 100) Nova planta 1 Segona mà €/m2/mes €/mes € 1995 1.447 30,5 179.775 132.641 5,5 353,5 17.430 1996 1.433 28,8 163.043 125.618 5,4 357,6 15.630 1997 1.457 30,1 167.682 123.959 5,4 358,4 15.030 1998 1.569 33,0 176.097 134.393 5,3 350,7 14.420 1999 1.913 38,4 245.153 154.949 5,9 403,3 16.590 2000 2.165 45,9 283.918 175.775 6,6 448,5 17.010 2001 2.500 53,2 294.796 201.978 7,8 517,6 18.270 2002 2.931 61,6 362.100 247.776 8,6 578,9 18.830 2003 3.476 70,8 405.850 277.834 9,6 639,3 20.750 2004 4.193 82,3 438.570 312.750 10,6 699,7 21.840 2005 5.082 96,1 508.460 344.904 11,8 779,2 24.520 2006 5.804 110,2 590.420 392.397 13,4 873,6 27.520 2007 5.952 109,8 603.190 376.093 15,8 1.041,4 27.730 2008 5.918 100,0 581.356 361.377 16,7 1.081,3 28.538 2009 5.442 90,4 549.907 350.655 16,0 1.040,4 29.154 2010 5.242 88,6 521.422 355.985 15,7 1.023,5 29.429 1r.sem. 2011 5.082 83,7 492.710 375.185 11,3 741,7 30.050 1 La sèrie de preus residencials i d’aparcaments d’obra nova s’interromp en 2008. Les dades a partir d’aquesta data provenen de l’Instituto Apolda de l’Estudi d’Oferta de Nova Construcció realitzat a partir de la col·laboració conjunta de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Promotors de Barcelona, l’Agència Tributària de Catalunya i la Gerència Regional del Cadastre de Catalunya. Les variacions interanuals han estat calculades amb criteris metodològicament homogenis. 2 La sèrie de lloguer s’interromp en 2010. Les dades de 2011 corresponen al 1r. trimestre i incorporen diferències metodològiques importants que impossibiliten les comparacions amb anys anteriors. Les dades anteriors estan pendents de revi- sió. Nota: els valors anuals són mitjanes de dades mensuals o trimestrals excepte les de nova planta, que corresponen al segon semestre de l’any. Les dades de lloguer corresponen, a partir de 2007, al 4t.tr. de l’any. Font: Instituto Apolda, Tecnigrama, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, i elaboració pròpia. Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d’aparcament Variacions(%) Nova planta Segona mà Nova planta Segona mà €/m2/mes €/mes € 1r.sem.11/1r.sem.10 –6,9 –5,7 –16,2 5,3 n.d. –3,1 0,6 2010/2009 –3,7 –2,1 –5,2 1,5 –1,7 –2,4 0,9 2009/2008 –8,0 –9,6 –5,4 –3,0 –3,8 –3,8 2,2 Continua el degoteig a la baixa dels preus al mercat Evolució dels preus dels habitatges (€/m2) immobiliari. variació nominal (%) Les dades de compravenda i lloguer de sostre residencial corres- 25 ponents al primer semestre d’enguany mantenen, i en alguns 20 casos accentuen lleument, la trajectòria baixista de 2010 i anys 15 anteriors. Superat el repunt de la demanda revelada l’any pas- 10 sat per raons fiscals que va contribuir a moderar la contracció 5 dels preus, el mercat immobiliari s’encara novament a una con- 0 juntura tant o més complicada que la d’un any enrere. El crei- -5 xement econòmic continua feble i ara per ara es mostra incapaç de millorar de manera significativa la situació del mercat de -10 treball. L’accés al crèdit tampoc ha millorat per la situació espe- -15 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 1r.sem. cialment delicada que viu el sistema financer espanyol i euro- Nova planta Segona mà Lloguer 2011 peu en general. A aquests dos factors, que són més que sufi- cients per desmotivar la major part la demanda –amb l’excepció, potser, de la més solvent– s’hi afegeix el lleu repunt a l’alça dels tipus d’interès. Si a la conjunció d’aquests factors hom hi suma un estoc d’habitatges disponibles –nous i de segona mà– quantiós en relació a la demanda efectiva i que comença a cre- mar en mans d’entitats financeres, promotores i inversors pri- vats, l’evolució dels preus només pot ser a la baixa. 52 Preus al mercat residencial Barcelona economia 76 Habitatges hipotecats en finques urbanes Compra-vendes d’habitatges a Barcelona (prov) Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya nombre d’habitatges Nombre (dades mensuals) 2001 n.d. 78.931 110.521 487.973 3.000 2002 n.d. 84.381 121.435 541.035 2.500 2003 n.d. 137.600 193.272 995.816 2004 n.d. 148.629 211.731 1.109.223 2.000 2005 n.d. 155.428 226.371 1.232.973 1.500 2006 n.d. 163.961 240.498 1.324.522 1.000 2007 n.d. 126.874 195.604 1.235.212 2008 17.790 81.783 119.315 836.419 500 0 2009 13.989 61.886 93.902 653.173 2008 2009 2010 2011 1r.tr. 3.257 14.029 21.843 157.283 Habitatges nous Habitatges de 2a mà 2n.tr. 3.653 16.311 25.011 169.677 3r.tr. 3.741 17.170 25.771 173.888 Font: Estadística de transmissions de drets de la propietat (INE). 4t.tr. 3.338 14.376 21.277 152.325 2010 16.935 63.827 92.494 605.172 1r.tr. 4.553 17.384 25.309 162.073 Diferències interanuals de l’euribor 2n.tr. 4.489 16.836 24.510 161.240 3r.tr. 4.403 17.320 25.008 158.747 punts percentuals 4t.tr. 3.490 12.287 17.667 123.112 2 2011 1 1r.tr. 4.027 15.678 22.035 143.202 0 abril 1.031 3.614 5.292 31.358 -1 Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Col·legi de Registradors publicades pel -2 Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona per l’INE. -3 -4 -5 Variació (%) Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Nombre d’hipoteques Diferència del valor mensual de l’euribor amb el d’un any abans 1r.tr.2011/1r.tr.2010 –11,6 –9,8 –12,9 –11,6 2010/2009 21,1 3,1 –1,5 –7,3 2009/2008 –21,4 –24,3 –21,3 –21,9 Segons les fonts estadístiques utilitzades de manera regular en Import mitjà del crèdit aquesta publicació, els preus de venda dels habitatges en ofer- 1r.tr.2011/1r.tr.2010 6,8 4,6 4,1 2,0 ta a la ciutat durant el primer semestre d’enguany han baixat 2010/2009 –1,2 1,2 –0,1 –0,7 prop d’un 7% de mitjana en euros/m2 els nous i gairebé un 6% 2009/2008 –16,3 –22,9 –22,6 –15,7 els de segona mà en relació al mateix període d’un any abans. Variacions ambdues que, alhora que accentuen la baixada regis- trada el 2010, no assoleixen la intensitat del 2009. En altres paraules, 2011 serà, amb tota probabilitat, un nou any d’ajusta- Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecats ment dels preus del mercat immobiliari residencial. Un fet que milers € en finques urbanes corrobora l’evolució de la majoria dels indicadors de referència 240 com ara el nombre de transaccions d’habitatges i el d’hipote- ques formalitzades i el seu import mitjà i l’evolució del tipus 200 d’interès de referència. 160 En el cas de les transaccions, els increments del primer bimes- 120 tre no tenen continuïtat en els mesos següents. El descens del nombre d’hipoteques constituïdes durant el primer quadrimes- 80 tre contrasta amb la represa observada a Barcelona durant 40 2010, mentre que l’import mitjà del crèdit recupera una part petita de la pèrdua acumulada els anys precedents. Per acabar 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 gn-ab. d’arrodonir-ho, la diferència interanual de l’euribor, tipus de BCN BCN (prov) Catalunya Espanya2011 referència per a la majoria de les hipoteques, acumula gairebé un any d’increment lent però sostingut. 53 Preus al mercat residencial Preu de venda dels habitatges per barris (1r.sem.2011) 55 56 55 56 54 54 22 40 22 43 49 50 53 40 43 49 57 50 53 57 39 41 48 51 52 39 48 51 42 47 58 41 42 47 52 58 38 46 45 60 38 46 45 60 28 29 37 36 44 59 28 29 37 36 44 59 23 25 62 23 25 62 27 30 34 35 61 27 30 34 35 61 21 24 33 63 73 24 33 63 73 26 31 64 21 32 72 26 31 32 64 72 6 65 6 65 20 19 71 70 20 19 71 70 8 7 5 66 8 7 5 66 17 18 9 68 69 17 18 9 68 69 15 16 10 4 67 15 10 4 67 14 1 2 16 14 1 2 13 11 3 3 13 11 12 12 Preus de venda dels habitatges (€) sense oferta significativa menys de 250.000 de 250.000 a 350.000 de 350.001 a 450.000 de 450.001 a 550.000 de 550.001 a 650.000 més de 650.000 Ciutat Vella Les Corts Horta-Guinardó Sant Andreu 01 el Raval 19 les Corts 33 el Baix Guinardó 57 la Trinitat Vella 02 el Barri Gòtic 20 la Maternitat i Sant Ramon 34 Can Baró 58 Baró de Viver 03 la Barceloneta 21 Pedralbes 35 el Guinardó 59 el Bon Pastor 04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 36 la Font d’en Fargues 60 Sant Andreu Sarrià-Sant Gervasi 37 el Carmel 61 la Sagrera l’Eixample 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 38 la Teixonera 62 el Congrés i els Indians 05 el Fort Pienc 23 Sarrià 39 Sant Genís dels Agudells 63 Navas 06 la Sagrada Família 24 les Tres Torres 40 Montbau 07 la Dreta de l’Eixample 25 Sant Gervasi - la Bonanova 41 la Vall d’Hebron Sant Martí 08 l’Antiga Esquerra de l’Eixample 26 Sant Gervasi - Galvany 42 la Clota 64 Camp de l’Arpa del Clot 09 la Nova Esquerra de l’Eixample 27 el Putxet i el Farró 43 Horta 65 el Clot 10 Sant Antoni 66 el Parc i la Llacuna del Poblenou Gràcia Nou Barris 67 la Vila Olímpica del Poblenou Sants-Montjuïc 28 Vallcarca i els Penitents 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 68 el Poblenou 11 el Poble Sec 29 el Coll 45 Porta 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del 12 la Marina del Prat Vermell 30 la Salut 46 el Turó de la Peira Poblenou 13 la Marina de Port 31 la Vila de Gràcia 47 Can Peguera 70 el Besòs i el Maresme 14 la Font de la Guatlla 32 el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova 48 la Guineueta 71 Provençals del Poblenou 15 Hostafrancs 49 Canyelles 72 Sant Martí de Provençals 16 la Bordeta 50 les Roquetes 73 la Verneda i la Pau 17 Sants - Badal 51 Verdun 18 Sants 52 la Prosperitat 53 la Trinitat Nova 54 Torre Baró 55 Ciutat Meridiana 56 Vallbona Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Apolda i del Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona. S’imposa la reducció de la superfície mitjana dels habitatges L’anàlisi per districtes i barris plasma una distribució territorial nous per tal de fer-los més adequats a la capacitat adquisitiva dels preus similar a la d’anys anteriors i relativament indepen- de la demanda. dent de la quantia de l’oferta. Sarrià-Sant Gervasi i els barris de les Corts al nord de la Diagonal dibuixen la zona de la ciutat Els habitatges nous a la venda a Barcelona durant el primer amb els habitatges més grans i cars, alhora que els més “assequi- semestre d’enguany són, de mitjana, un 8,5% més petits que els bles” es troben a Horta-Guinardó i Nou Barris. Sants-Montjuïc d’un any abans. Aquesta reducció de la superfície mitjana ex- i Sant Andreu també entren en aquesta categoria però amb plica que tot i que el preu mitjà dels habitatges en oferta s’hagi preus un xic més elevats, mentre que l’Eixample i Sant Martí, reduït un 16% en un any i se situï novament per sota del mig amb superfícies i preu/m2 molt diferents, presenten uns preus milió d’euros, el preu/m2 només ha baixat un 6,9% i es manté unitaris similars i per sobre de la mitjana de la ciutat. encara lleument per sobre dels cinc mil euros. 54 Preus al mercat residencial Barcelona economia 76 Preu de venda dels habitatges de nova planta (1r.sem.2011) Superfície mitjana Preu mitjà de venda (€/m2 construïts) Preu de venda dels habitatges (milers €) Districte (m2 construïts) preu variació1 (%) mínim mitjà màxim 1. Ciutat Vella 83,2 5.455 32,6 169,80 449,31 745,00 2. L’Eixample 91,2 5.691 –11,1 258,12 522,84 1.239,00 3. Sants–Montjuïc 95,6 4.236 3,0 220,00 399,42 750,00 4. Les Corts 99,7 5.754 –34,5 241,00 634,38 2.600,00 5. Sarrià–Sant Gervasi 117,3 8.179 9,0 320,00 1.016,78 3.500,00 6. Gràcia 85,8 4.868 –2,2 238,00 411,89 1.141,92 7. Horta–Guinardó 86,1 3.978 3,5 103,00 339,74 690,00 8. Nou Barris 92,8 3.511 –4,9 185,00 324,29 420,00 9. Sant Andreu 89,8 4.421 4,1 149,50 392,50 776,00 10. Sant Martí 106,3 4.839 0,1 183,00 529,00 1.200,00 Barcelona 93,9 5.082 –6,9 103,00 492,71 3.500,00 1 Variació interanual. Font: Instituto Apolda i elaboració pròpia. Oferta residencial de nova planta (1r. semestre 2011) Habitatges a la venda (1r.sem.2011) Promocions Total amb hab. hab. de les Habitatges % en venda promocions a la venda d’habitatges Sant Martí Districte Nombre Nombre Nombre per vendre Sant Andreu 1. Ciutat Vella 8 334 74 22,2 Nou Barris 2. L’Eixample 33 862 296 34,3 Horta-Guinardó 3. Sants-Montjuïc 19 509 160 31,4 Gràcia 4. Les Corts 4 217 150 69,1 Sarrià-Sant Gervasi 5. Sarrià-Sant Gervasi 18 249 101 40,6 Les Corts Sants-Montjuïc 6. Gràcia 24 505 219 43,4 L’Eixample 7. Horta-Guinardó 32 446 197 44,2 Ciutat Vella 8. Nou Barris 13 274 57 20,8 0 100 200 300 400 9. Sant Andreu 18 367 137 37,3 10. Sant Martí 33 999 171 17,1 Habitatges acabats Habitatges en construcció Barcelona 202 4.762 1.562 32,8 Font: Instituto Apolda i elaboració pròpia. La distribució d’aquests poc més de 1.500 habitatges nous a la El baix estoc disponible d’habitatges nous en el mercat lliure venda als diferents districtes de la ciutat ofereix una imatge barceloní explica que a molts barris aquesta tipologia d’oferta relativament desequilibrada atès que el 57% d’aquest total es sigui més teòrica que real. concentra en només quatre dels deu districtes, l’Eixample, Grà- cia, Horta-Guinardó i Sant Martí. Si hom parla de les 202 pro- L’informe sobre l’oferta de sostre residencial nou a Barcelona mocions noves amb habitatges a la venda en el mercat lliure, corresponent al primer semestre d’enguany quantifica en poc aquests quatre districtes concentren el 60% del total. A l’altre més de 1.500 el nombre d’habitatges disponibles. Una xifra sem- extrem, Ciutat Vella i Nou Barris, amb poques promocions i la blant a la del segon semestre de 2010 i aproximadament un 20% majoria en un avançat estat de comercialització, només dispo- més baixa que l’estimada per a 2009. L’escassa promoció d’ha- sen del 8% de l’oferta d’habitatge nou de la ciutat. Les Corts és bitatges nous destinats al mercat lliure durant el bienni 2009- un cas relativament a part. Amb només quatre promocions no- 2010 i l’augment del nombre de transaccions immobiliàries ves al mercat –un 2% del total–, disposa de gairebé el 10% de realitzades el darrer any expliquen la forta reducció de l’estoc l’oferta d’habitatge nou disponible a la ciutat. Aquesta oferta d’habitatges nous disponibles. Un estoc que en unes altres con- relativament tan elevada probablement està lligada a la mitjana dicions de mercat seria preocupant per escàs però que en les de preus del districte. condicions actuals de feblesa de la demanda i abundant oferta de segona mà, juga un paper poc rellevant en l’evolució dels preus i l’accés a l’habitatge. 55 Preus al mercat residencial Resum de preus i superficie per tipologies d’habitatge (1r. semestre 2011) Tipus d’habitatge Loft 1 dorm. 2 dorm. 3 dorm. 4 dorm. 5 o més d. Dúplex Àtic Total Total habitatges Superfície cons.amb el. comuns (m2) 128,2 63,0 79,3 102,0 143,0 261,5 125,8 105,2 93,9 Superfície útil (m2) 101,6 49,3 62,4 80,6 113,2 207,5 99,0 83,1 74,1 Preu de l’habitatge (€) 484.912 320.016 382.932 527.487 927.113 2.600.000 653.770 783.611 492.711 Preu/m2 amb el. comuns 3.715 5.111 4.824 5.102 6.157 9.944 4.962 6.284 5.082 Preu/m2 útil 4.703 6.532 6.133 6.459 7.776 12.530 6.316 7.969 6.453 Habitatges unifamiliars Superfície cons.amb el. comuns (m2) 131,0 171,8 155,0 143,8 Superfície útil (m2) 95,6 136,4 110,3 106,1 Preu de l’habitatge (€) 460.000 800.000 786.667 598.333 Preu/m2 amb el. comuns 3.366 4.772 5.057 4.023 Preu/m2 útil 4.559 6.013 7.216 5.466 Habitatges plurifamiliars Superfície cons.amb el. comuns (m2) 128,2 63,0 78,6 101,7 142,8 261,5 125,8 105,2 93,6 Superfície útil (m2) 101,6 49,3 62,0 80,4 113,3 207,5 99,0 83,1 73,8 Preu de l’habitatge (€) 484.912 320.016 381.916 526.351 930.234 2.600.000 653.770 783.611 491.893 Preu/m2 amb el. comuns 3.715 5.111 4.843 5.103 6.182 9.944 4.962 6.284 5.090 Preu/m2 útil 4.703 6.532 6.154 6.461 7.789 12.530 6.316 7.969 6.461 Dotacions i equipaments dels habitatges nous (1r.sem.2011) Districtes % d’habitatges Ciutat Sants- Sarrià- Horta- Nou Sant Sant que disposen de: Barcelona Vella L’Eixample Montjuïc Les Corts Sant Ger. Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Aire condicionat (fred) 21,7 17,6 31,8 23,1 17,3 35,6 16,0 29,9 1,8 8,0 15,8 Bomba de calor (fred i calor) 71,4 81,1 67,9 42,5 82,7 64,4 77,6 67,5 94,7 79,6 76,6 Calefacció (només calor) 14,2 18,9 5,4 25,0 26,7 19,6 19,8 10,5 11,7 12,3 Parquet 82,7 82,4 70,6 87,5 100,0 97,0 90,4 94,9 29,8 73,7 76,0 Armaris encastats 66,8 68,9 69,9 53,1 100,0 72,3 87,2 46,2 61,4 53,3 51,5 Placa vitroceràmica 77,5 100,0 75,3 68,1 82,7 55,4 69,9 94,9 87,7 58,4 90,6 Microones 47,8 97,3 52,7 43,1 19,3 90,1 36,1 25,4 3,5 64,2 64,9 Plaques solars 70,6 77,0 72,0 41,9 100,0 58,4 90,0 59,4 49,1 78,1 62,6 Videoporter 83,8 90,5 88,2 70,6 100,0 82,2 94,5 74,1 52,6 80,3 83,0 Zona enjardinada 7,6 0,6 27,7 13,2 22,6 18,7 Piscina comunitària 17,3 5,4 5,4 26,9 17,3 44,6 10,0 11,2 29,2 30,4 Traster 53,1 81,1 50,7 48,1 70,0 71,3 57,5 33,0 8,8 76,6 38,0 Ascensor 97,9 100,0 100,0 93,1 100,0 97,0 99,5 100,0 89,5 91,2 100,0 Una anàlisi detallada de les característiques físiques i el nivell d’equipament de l’oferta disponible revela que, malgrat la rela- Preu de les places d’aparcament en edificis tiva migradesa de l’oferta, es manté la diversitat de productes residencials nous (1r.sem.2011) d’anys anteriors. La tipologia més habitual –dos terços del to- € tal– la formen els pisos de dos i tres dormitoris. Les menys 50.000 representades, com és habitual, són els àtics, un producte escàs 45.000 i desitjat i els habitatges de cinc o més dormitoris. L’escassetat 40.000 d’aquests darrers respon bàsicament a un fet estructural i no és 35.000 imputable, com pot ser en el cas dels àtics i fins i tot dels lofts, 30.000 25.000 a la migradesa de l’oferta. 20.000 15.000 L’oferta nova disponible a la ciutat presenta, com ja és habitual, 10.000 5.000 un nivell d’equipament molt alt. A banda d’ascensor, disponi- 0 ble per a gairebé tota l’oferta, entre el 70 i el 85% dels habitatges 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 nous a la venda disposen de placa vitroceràmica, videoporter, Districte sistemes de calefacció i refrigeració integrats, plaques solars i màxim mitjà mínim sòls de parquet. La piscina comunitària i la zona enjardinada han perdut pes en relació a èpoques de més bonança. També perden pes, per raons de cost i d’eficiència energètica, els sis- temes tradicionals de calefacció i d’aire condicionat. 56 VIII. Mercat de treball Població activa i ocupada Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1999 690.600 377.610 312.990 2.055.365 1.200.718 854.647 2.970.500 1.740.600 1.229.900 4t.tr.2000 704.440 385.470 318.970 2.120.020 1.226.596 893.424 3.061.400 1.786.700 1.274.700 4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900 4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200 4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800 4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300 4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000 4t.tr.2006 812.600 449.800 362.800 2.504.070 1.413.870 1.090.200 3.699.100 2.100.500 1.598.600 4t.tr.2007 811.600 441.200 370.400 2.578.100 1.453.900 1.124.200 3.799.100 2.158.000 1.641.100 4t.tr.2008 814.800 429.100 385.700 2.560.500 1.411.300 1.149.200 3.854.800 2.149.900 1.704.900 1r.tr.2009 813.400 421.900 391.500 2.543.200 1.395.800 1.147.400 3.852.900 2.140.000 1.712.900 2n.tr.2009 803.600 424.800 378.800 2.512.400 1.379.100 1.133.300 3.791.500 2.111.900 1.679.600 3r.tr.2009 811.800 423.800 388.000 2.517.000 1.360.300 1.156.700 3.806.500 2.092.200 1.714.300 4t.tr.2009 810.400 425.800 384.600 2.530.100 1.382.800 1.147.300 3.779.500 2.079.500 1.700.000 1r.tr.2010 791.100 415.900 375.200 2.511.400 1.376.700 1.134.700 3.775.100 2.075.600 1.699.600 2n.tr.2010 793.100 418.700 374.400 2.522.600 1.363.200 1.159.400 3.817.700 2.091.000 1.726.700 3r.tr.2010 791.200 422.500 368.700 2.538.200 1.377.100 1.161.100 3.845.500 2.114.500 1.731.000 4t.tr.2010 795.700 422.900 372.800 2.535.800 1.378.700 1.157.100 3.820.300 2.076.700 1.743.600 1r.tr.2011 800.900 420.000 380.900 2.541.300 1.379.200 1.162.100 3.827.100 2.085.000 1.742.000 Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. 1r.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ Variació (%) 1r.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 Evolució de les taxes d’activitat metropolitanes Barcelona Total actius 1,2 –1,8 –0,5 0,4 (%) Homes 1,0 –0,7 –0,8 –2,7 80 Dones 1,5 –3,1 –0,3 4,1 75 RMB 70 Total actius 1,2 0,2 –1,2 –0,7 65 Homes 0,2 –0,3 –2,0 –2,9 60 Dones 2,4 0,9 –0,2 2,2 55 Catalunya 50 Total actius 1,4 1,1 –2,0 1,5 Homes 0,5 –0,1 –3,3 –0,4 45 Dones 2,5 2,6 –0,3 3,9 40 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Total Homes Dones La població activa consolida la tendència alcista encetada a mitjan 2010. Mentre que l’evolució corresponent a la regió metropolitana és L’Enquesta de PoblacióActiva del primer trimestre de 2011 ofe- gairebé calcada a la del conjunt de Catalunya, la de Barcelona reix la imatge d’una població activa que creix a la major part difereix lleument. Diferències imputables bàsicament a la major del territori català, impulsada tant pel segment femení com pel volatilitat dels resultats corresponents a la ciutat i que respo- masculí. Una variació alcista que permet recuperar una part nen, en part, a qüestions metodològiques. En definitiva, l’aug- significativa dels actius perduts al llarg de 2009 i començament ment del primer trimestre d’enguany corregeix parcialment el de 2010 i que pot constituir, si la conjuntura econòmica no em- notable daltabaix estimat un any abans i permet recuperar no- pitjora, un principi ferm perquè el mercat laboral català re- vament la cota dels 800.000 actius. Una xifra que, atesa l’evo- cuperi el dinamisme d’abans de la crisi. Assolir novament el lució demogràfica associada a la crisi i el context que s’albira nombre màxim estimat de persones actives –gairebé 3,85 mi- de creixement econòmic moderat, s’ha de considerar un nou lions de mitjana anual a Catalunya el 2008– és a l’abast. Amb màxim. D’aquestes xifres cal remarcar el repunt, després de una composició lleument diferent a la de tres anys enrere atès quatre anys de descens, de la població activa masculina. Un l’augment de participació de la dona en el mercat laboral regulat. canvi de tendència que s’intueix que tindrà un recorregut breu. 58 Població activa i ocupada Barcelona economia 76 Evolució de la població ocupada Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.2001 592.800 331.200 261.600 1.913.390 1.146.000 767.390 2.822.400 1.704.900 1.117.500 4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100 4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900 4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300 4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000 4t.tr.2006 761.600 426.200 335.400 2.341.870 1.328.150 1.013.720 3.452.000 1.982.700 1.469.300 4t.tr.2007 764.900 416.600 348.300 2.411.700 1.360.600 1.051.100 3.547.300 2.037.200 1.510.100 4t.tr.2008 746.900 396.000 350.900 2.298.600 1.250.100 1.048.500 3.399.000 1.888.400 1.510.600 1r.tr.2009 704.300 366.100 338.200 2.164.800 1.172.600 992.200 3.230.200 1.777.600 1.452.600 2n.tr.2009 699.900 364.600 335.300 2.149.300 1.159.000 990.300 3.189.600 1.756.200 1.433.400 3r.tr.2009 704.200 368.500 335.700 2.155.100 1.142.800 1.012.300 3.199.200 1.747.000 1.452.200 4t.tr.2009 687.400 358.200 329.200 2.137.500 1.132.600 1.004.900 3.136.400 1.702.100 1.434.300 1r.tr.2010 672.200 350.000 322.200 2.088.400 1.125.900 962.500 3.098.900 1.681.100 1.417.800 2n.tr.2010 658.700 352.200 306.500 2.123.900 1.137.200 986.700 3.141.600 1.709.500 1.432.100 3r.tr.2010 657.200 343.400 313.800 2.139.400 1.140.800 998.600 3.176.100 1.731.300 1.444.800 4t.tr.2010 668.600 343.500 325.100 2.118.300 1.112.400 1.005.900 3.133.500 1.677.400 1.456.100 1r.tr.2011 672.700 347.200 325.500 2.087.800 1.115.300 972.500 3.099.500 1.675.100 1.424.400 Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. 1r.tr.11/ 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ Taxes d’activitat i d’ocupació (Barcelona) Variació (%) 1r.tr.10 4t.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 Barcelona Període Total Homes Dones Total ocupats 0,0 –2,7 –8,0 –2,4 Homes –0,8 –4,1 –9,5 –4,9 Taxa d’activitat Dones 1,0 –1,2 –6,2 0,7 4t.tr.2002 72,6 82,5 63,2 4t.tr.2003 75,0 85,1 65,9 RMB 4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0 Total ocupats 0,0 –0,9 –7,0 –4,7 4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0 Homes –0,9 –1,8 –9,4 –8,1 Dones 1,0 0,1 –4,2 –0,2 4t.tr.2006 77,8 85,3 70,1 Catalunya 4t.tr.2007 77,4 84,8 70,2 Total ocupats 0,0 –0,1 –7,7 –4,2 4t.tr.2008 78,9 85,2 72,8 Homes –0,4 –1,5 –9,9 –7,3 4t.tr.2009 79,0 84,7 73,4 Dones 0,5 1,5 –5,1 0,0 1r.tr.2010 79,1 84,2 74,1 2n.tr.2010 79,2 83,9 74,5 L’ocupació s’estabilitza i les taxes d’activitat i d’ocupació 3r.tr.2010 79,8 84,4 75,1 comencen a millorar. 4t.tr.2010 79,0 83,1 75,0 Un dels factors explicatius del canvi de signe de la població 1r.tr.2011 80,2 84,0 76,4 activa és, sens dubte, el canvi de percepció que s’albira en el Taxa d’ocupació segment dels ocupats. Segons l’EPA, el nombre d’ocupats du- 4t.tr.2002 63,6 72,4 55,4 rant el primer trimestre d’enguany s’ha mantingut estable en 4t.tr.2003 68,0 78,4 58,1 relació amb el d’un any abans. Un canvi qualitativament relle- 4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4 vant perquè sembla posar el punt i final a tres anys consecutius 4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6 de descens del nombre d’ocupats. En línia amb la manifesta fe- blesa de la represa de la població activa masculina, les xifres 4t.tr.2006 72,8 80,8 64,8 d’ocupació d’aquest segment de la població no mostren la soli- 4t.tr.2007 72,9 80,0 66,0 4t.tr.2008 72,2 78,5 66,2 desa de l’ocupació femenina. 4t.tr.2009 66,8 71,1 62,7 Aquestes dinàmiques lleument divergents tenen el seu reflex en 1r.tr.2010 67,1 70,6 63,5 les taxes d’activitat i d’ocupació. En el cas de Barcelona, la 2n.tr.2010 65,6 70,4 60,8 taxa d’activitat entre la població en edat de treballar arriba al 3r.tr.2010 66,1 68,4 63,8 80% gràcies a l’augment de la taxa d’activitat femenina, que 4t.tr.2010 66,2 67,1 65,3 amb el 76,4% assoleix un nou màxim i continua retallant el diferencial que la separa de la masculina. Pel que fa a les taxes 1r.tr.2011 67,2 69,2 65,1 d’ocupació, la relativa estabilitat que s’observa d’entrada no Nota: Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Idescat a partir de l’EPA. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. hauria d’amagar la progressiva equiparació de les taxes d’ocu- pació per sexes. 59 Llocs de treball ocupats Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 924.500 1.917.040 2.673.180 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 965.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490 31 des. 2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495 31 des. 2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017 31 des. 2006 935.931 1.916.608 2.672.993 122.218 363.383 562.057 1.082.032 2.338.954 3.338.604 31 des. 2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.373.740 3.398.642 31 des. 2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.062.428 2.285.114 3.252.560 31 març 2009 898.339 1.816.265 2.530.438 118.891 353.229 564.008 1.041.623 2.232.677 3.184.207 30 juny 2009 890.414 1.794.917 2.528.055 117.718 349.915 560.141 1.032.882 2.204.003 3.183.193 30 set. 2009 877.654 1.772.737 2.479.352 115.947 344.750 552.478 1.018.098 2.177.322 3.130.967 31 des. 2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.073 2.181.854 3.099.878 31 març 2010 870.258 1.748.212 2.439.774 114.932 340.501 542.746 1.009.971 2.161.730 3.081.899 30 juny 2010 868.676 1.746.567 2.460.328 114.869 340.846 544.437 1.008.943 2.152.940 3.109.445 30 set. 2010 871.932 1.754.174 2.455.012 113.605 337.379 539.455 1.010.570 2.159.620 3.105.691 31 des. 2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.014.109 2.162.100 3.086.563 març 2011 860.497 1.734.352 2.410.066 113.410 336.038 533.873 998.968 2.137.870 3.050.463 maig 2011 863.151 1.754.572 2.437.241 112.749 337.184 536.358 1.002.237 2.161.938 3.084.159 Notes: La sèrie d’autònoms es trenca el 2008. Les de maig i del Total d’afiliats de la RMB són estimades. Font (de totes les taules d’aquest apartat si no es diu el contrari): Departament de Treball de la Generalitat i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. 31 maig 2011/ 31 des.2010/ 31 des.2009/ 31 des.2008/ Variació (%) 31 maig 2010 31 des.2009 31 des.2008 31 des.2007 Evolució de l’afiliació a la Seguretat Social (Barcelona) Afiliats R.G. — Barcelona –2,1 –0,6 –4,0 –3,8 Afiliats (%) — RMB –1,6 –0,5 –5,3 –4,5 — Catalunya –1,4 –0,6 –5,2 –5,1 20.000 4 Autònoms 10.000 2 — Barcelona –1,1 –1,6 –4,3 –2,2 — RMB –1,2 –1,6 –4,9 –2,5 0 0 — Catalunya –1,4 –1,9 –5,0 0,1 -10.000 -2 Total — Barcelona –1,9 –0,7 –3,9 –3,2 -20.000 -4 — RMB –1,5 –0,9 –4,5 –3,7 — Catalunya –1,3 –0,4 –4,7 –4,3 -30.000 2006 2007 2008 2009 2010 2011 -6 Saldo trimestral Variació interanual (%) L’evolució de l’ocupació durant els primers cinc mesos d’enguany evidencia que el procés d’adaptació del mercat de treball a la nova realitat econòmica continua obert. Que per quart any consecutiu el mercat continuï retallant capa- citat productiva i llocs de treball no és una bona notícia. I sor- Segons les dades de final de maig, el nombre d’actius en situa- prèn perquè es produeix després d’un any –el 2010– que va ció d’alta a la Seguretat Social localitzats a Barcelona era un acabar amb senyals de relativa estabilització dels volums d’o- 1,9% més baix que un any abans. Una evolució en línia amb la cupació. Entre les raons que ajuden a entendre aquest aparent que s’ha produït a la resta del país. En termes acumulats i d’en- empitjorament del context en el que es mou el mercat de treball çà que la crisi va començar a impactar en el mercat de treball, hom pot citar la reorientació de les polítiques públiques de des- l’estoc de llocs de treball ocupats s’ha reduït en uns cent mil, pesa amb criteris de màxima austeritat, l’encariment dels preus aproximadament el 10% del 1,1 milions registrats a mitjan 2007. de consum que impacta negativament en la capacitat adquisiti- Al conjunt de Catalunya, amb una retallada similar en termes va de la major part de la població i la sequera creditícia que relatius, són uns 300.000 el nombre d’afiliats en situació d’alta continua exhibint el sector financer. La lleu tendència a l’alça que ha perdut la Seguretat Social. que presenta el preu del diner, poc rellevant perquè surt de mí- nims, tampoc ajuda. En definitiva, una conjuntura en la que conviuen una amalgama de polítiques tendents a digerir i corre- gir els excessos del passat alhora que s’intenta fer més eficient el sistema productiu. 60 Llocs de treball ocupats Barcelona economia 76 Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social (març 2011) Barcelona Regió Metropolitana Catalunya R.G. + Autònoms R.G. + Autònoms RMB/ Sectors R.G. Absoluts Var. (%)* R.G. Absoluts Var. (%)* Cat. (%) Var. (%)* I. Agric., ramad., silvic. i pesca 271 431 2,9 1.433 4.516 2,0 13,2 –1,4 Alimentació i begudes 5.975 6.525 –12,0 29.580 32.188 –1,5 43,1 –0,2 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3.496 4.431 –12,3 21.621 25.595 –5,2 66,7 –4,2 Indústria del paper 1.374 1.474 –5,5 6.976 7.330 –0,7 58,7 –1,0 Arts gràfiques 3.663 4.704 –8,1 15.042 17.782 –3,7 80,3 –3,8 Indústria química 5.938 6.156 0,9 22.178 22.767 0,3 72,6 0,2 Indústria farmacèutica 7.346 7.360 –2,3 18.090 18.118 –3,3 90,5 –2,9 Cautxú i matèries plàstiques 900 1.178 –7,0 15.882 16.873 –0,2 68,0 0,0 Extr. i fabr. prod. minerals no metàl·lics 2.442 2.640 –6,0 8.177 9.035 –9,0 48,8 –8,5 Metal·lúrgia 523 749 –3,7 6.829 8.021 –8,6 67,0 –8,5 Prod. metàl·lics exc. maquinària 2.539 3.439 –10,4 30.760 35.901 –4,4 65,7 –3,6 Prod. Informàtics, electrònics i òptics 642 779 –13,8 6.281 6.692 11,2 84,4 7,7 Materials i equips elèctrics 4.303 4.382 –10,2 12.117 12.373 –11,7 80,8 –9,7 Maquinària i equips mecànics 2.978 3.520 –8,8 17.573 19.898 –4,5 66,9 –3,5 Vehicles i altre material de transport 16.033 16.110 –4,5 33.933 34.305 –3,0 80,2 –2,1 Fabricació de mobles 460 810 –8,3 4.144 5.760 –6,7 58,8 –6,4 Resta d’activitats industrials 2.051 2.951 –1,5 7.676 10.495 –4,1 52,2 –4,0 Reparació i instal·lació de maquinària 2.066 2.691 –7,6 6.328 8.858 –1,4 63,7 3,6 II. Indústria 62.729 69.899 –6,5 263.187 291.991 –3,5 65,1 –2,7 Subministrament d’energia i aigua 4.872 4.903 –6,4 6.435 6.526 –3,5 56,6 –0,8 Sanejament i gestió de residus 7.591 7.614 –9,7 12.725 12.895 –1,2 71,9 –1,1 III. Subministraments i residus 12.463 12.517 –8,4 19.160 19.421 –2,0 65,9 –1,0 IV. Construcció 35.588 44.461 –12,8 97.912 141.677 –11,2 60,1 –10,9 Venda i reparació de vehicles 7.742 9.276 –3,3 24.274 31.750 –2,7 61,3 –2,8 Comerç a l’engròs i intermediaris 47.658 56.784 –1,7 124.031 147.398 0,4 76,1 0,4 Comerç al detall 70.744 87.996 0,2 159.849 212.694 0,2 69,0 0,0 Serveis comercials 126.144 154.056 –0,7 308.154 391.842 0,0 70,8 –0,1 Transports 20.799 28.507 –0,4 47.726 77.185 –1,7 72,4 –2,1 Serveis de magatzem i postals 18.858 19.460 –4,4 36.264 37.736 –1,4 79,8 –0,5 Transport i emmagatzematge 39.657 47.967 –2,1 83.990 114.921 –1,6 74,7 –1,6 Serveis d’allotjament 13.680 14.089 2,8 19.095 19.973 –0,4 57,1 –8,5 Serveis de menjar i begudes 45.127 54.978 6,3 83.932 114.021 2,3 67,9 0,0 Hostaleria i restauració 58.807 69.067 5,5 103.027 133.994 1,9 66,1 –1,6 Edició 10.386 11.354 –5,7 12.559 14.583 –4,1 87,5 –4,2 Cine, enreg. de sò, ràdio i televisió 4.911 5.638 –3,9 9.291 10.552 –3,1 87,8 –3,2 Telecomunicacions 7.214 7.463 0,0 8.445 9.063 0,9 83,6 1,0 Tecnologies de la informació 21.472 23.281 5,3 28.373 32.242 9,1 89,7 8,4 Serveis d’informació 2.494 2.998 24,9 3.202 4.255 21,1 85,6 16,1 Informació i comunicació 46.477 50.734 1,7 61.870 70.695 3,3 87,9 3,1 Finances i assegurances 40.179 42.175 –2,1 55.051 60.389 –1,0 80,5 –3,4 Activitats immobiliàries 9.524 11.751 3,2 14.036 18.574 3,1 79,3 2,0 Serveis centrals a les empreses 27.797 32.973 –1,3 41.223 51.700 –0,6 73,7 –1,4 Serveis d’arquitectura i enginyeria 11.371 14.667 –10,2 21.600 28.524 –5,1 76,0 –5,5 Recerca i desenvolupament 8.244 8.960 3,6 12.077 13.427 3,9 82,3 7,9 Publicitat i estudis de mercat 12.414 15.192 –0,2 16.924 21.766 0,2 89,7 0,1 Altres activ. professionals i tècniques 7.109 11.151 12,7 10.811 18.068 11,6 79,6 10,8 Activitats prof., científ. i tècniques 66.935 82.943 –0,7 102.635 133.485 0,4 78,1 0,1 Activitats de lloguer 12.007 14.137 –10,2 20.109 25.004 –12,5 83,7 –12,0 Serveis relacionats amb l’ocupació 19.121 19.342 12,2 23.893 24.303 15,6 77,3 14,9 Agències i operadors turístics 5.514 6.072 1,7 6.746 7.921 0,3 80,1 –0,9 Serveis a edificis i empreses 58.297 61.823 2,1 112.045 120.721 4,8 79,6 4,3 Serveis administratius i auxiliars 94.939 101.374 1,9 162.793 177.949 3,0 79,9 2,8 AA. PP. i organismes extraterr. 76.475 76.491 –3,8 115.665 115.715 –1,1 66,2 0,0 Ensenyament 60.911 63.702 3,0 104.509 111.470 2,8 76,1 2,3 Serveis sanitaris 55.908 60.266 –0,9 111.041 120.720 0,0 73,2 0,2 Servei socials 23.713 23.982 2,3 46.834 47.630 2,9 68,6 3,0 Serveis sanitaris i socials 79.621 84.248 0,0 157.875 168.350 0,8 71,9 1,0 Activitats i serveis culturals 6.977 10.709 2,3 8.386 14.727 0,4 82,6 0,5 Activitats esportives i recreatives 13.028 13.743 0,0 23.847 26.190 1,5 71,0 –0,5 Activitats associatives 12.169 13.108 –4,3 17.469 18.952 –4,3 77,0 –3,5 Altres serveis personals 17.603 24.531 –1,3 33.353 55.532 –1,8 70,8 –1,7 Serv. personals, culturals i esportius 49.777 62.091 –1,1 83.055 115.401 –1,2 73,2 –1,5 V. Serveis 749.446 846.599 0,2 1.352.660 1.612.785 0,6 73,4 0,2 Total afiliats (I+II+III+IV+V) 860.497 973.907 –1,1 1.734.352 2.070.390 –0,9 70,3 –1,3 (*) Variació interanual. 61 Llocs de treball ocupats Distribució dels comptes de cotització per nombre de treballadors Any 1-5 6-10 11-25 26-50 51-100 101-500 501-1000 1001-3000 >3000 Total Barcelona des. 1996 59.531 6.987 5.148 1.888 800 625 65 45 11 75.100 des. 2000 55.608 7.975 6.193 2.318 1.055 823 89 58 14 74.133 des. 2004 57.056 8.023 6.219 2.494 1.077 887 107 53 17 75.933 des. 2007 59.017 8.338 6.432 2.599 1.239 1.003 111 56 22 78.817 des. 2009 55.722 7.453 5.746 2.342 1.147 935 103 58 18 73.524 des. 2010 54.715 7.262 5.619 2.229 1.170 940 115 54 20 72.124 març 2011 54.290 7.247 5.583 2.250 1.093 920 114 52 20 71.569 Regió Metropolitana des. 1996 123.303 15.643 11.783 4.277 1.644 1.255 117 62 12 158.096 des. 2000 121.469 18.823 14.901 5.618 2.353 1.644 155 91 16 165.070 des. 2004 129.379 19.615 15.679 5.963 2.514 1.783 170 92 21 175.216 des. 2007 136.753 20.955 16.242 6.341 2.826 1.985 197 104 26 185.429 des. 2009 125.134 17.957 13.873 5.446 2.562 1.879 175 106 23 167.155 des. 2010 122.867 17.391 13.599 5.260 2.538 1.878 200 99 27 163.859 març 2011 121.887 17.288 13.497 5.286 2.476 1.851 199 94 26 162.604 Catalunya des. 1996 182.516 22.513 16.470 5.917 2.256 1.693 154 68 12 231.599 des. 2000 182.239 27.383 21.085 7.843 3.203 2.218 200 99 16 244.286 des. 2004 196.940 29.477 23.058 8.625 3.549 2.464 221 110 21 264.465 des. 2007 211.870 32.185 24.526 9.282 4.002 2.743 257 127 26 285.018 des. 2009 193.568 27.453 20.671 7.914 3.683 2.571 241 124 23 256.248 des. 2010 190.111 26.427 20.219 7.603 3.654 2.588 267 118 27 251.014 març 2011 188.801 26.315 20.105 7.671 3.587 2.543 262 114 26 249.424 Evolució de l’ocupació per sectors (RMB) (*) Afiliació als diferents règims de la Seguretat Social (%) (variació interanual) (Variació interanual) 15 10 R. General 5 R.E. Autònoms 0 -5 R.E. del Mar -10 -15 R.E. Llar -20 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (%) Indústria Construcció Serveis mg.11/mg.10 ds.10/ds.09 ds.09/ds.08 * L’aplicació de la nova CNAE 2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Els relatius bons resultats del terciari en general compensen Si es va al detall sectorial hom pot constatar que, llevat d’al- parcialment la pèrdua d’ocupació de la resta de sectors. guns segments de la química, l’activitat industrial tanca el pri- mer trimestre d’enguany amb menys ocupats directes que un El primer trimestre d’enguany acaba amb un lleu repunt intera- any abans. Una evolució imputable en exclusiva a l’atonia de nual del nombre d’ocupats al conjunt del terciari barceloní. la demanda interna atès el creixement que han registrat les ex- Que aquest sector concentri gairebé el 85% dels llocs de treball portacions de productes manufacturats. També és cert que el de la ciutat és el que atorga rellevància a un augment de només procés de degoteig es va frenant lentament. Per contra, la cons- el 0,2%, capaç de quasi anul·lar pèrdues equivalents al 10% de trucció ha continuat retallant la seva capacitat productiva sense la resta de sectors. El resultat globalment positiu del terciari senyals clars de desacceleració. A la contracció inicial de la des- amaga però un ampli ventall de situacions que van des del fort pesa privada pel col·lapse del mercat immobiliari i la crisi creixement de l’ocupació al sector de l’hostaleria i restauració financera, l’ha seguit després la de la despesa pública sense que –un 5,5%– fins a les retallades també significatives –un 3,8%– el primer exhibeixi signes de reactivació. dels efectius de les administracions públiques. Enmig d’aquests extrems es registren pèrdues moderades als serveis comercials i als serveis a les empreses més especialitzats i qualificats i més quantioses al sector financer i d’assegurances i al transport i emmagatzematge. 62 Llocs de treball ocupats Barcelona economia 76 Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social Afiliats estrangers a la Seguretat Social (prov. Barcelona) Període UE Resta món Total Període R. General (%) Autònoms (%) Resta (%) Província de Barcelona des. 2006 233.368 11,3 22.319 5,5 34.242 56,1 31 des. 2002 25.057 101.793 126.850 des. 2007 255.382 12,2 27.808 6,7 26.514 49,8 31 des. 2003 29.064 115.434 144.498 des. 2008 242.989 12,2 28.325 7,0 33.922 60,1 31 des. 2004 34.728 138.833 173.561 des. 2009 223.173 11,7 27.138 7,0 35.639 61,9 31 des. 2005 41.122 231.170 272.292 març 2010 223.597 11,9 27.345 7,1 35.431 61,6 31 des. 2006 50.168 239.761 289.929 juny 2010 230.500 12,2 28.123 7,3 36.493 62,4 31 des. 2007 72.119 237.585 309.704 set. 2010 227.032 12,0 28.435 7,5 36.518 62,3 31 des. 2008 70.379 234.857 305.236 des. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 31 des. 2009 67.990 217.962 285.952 març 2011 215.127 11,5 29.944 7,9 34.745 61,7 31 març 2010 68.483 217.891 286.374 abril 2011 217.645 11,5 30.392 8,0 35.036 61,8 30 juny 2010 69.292 225.826 295.118 Nota: Els percentatges corresponen al pes relatiu dels estrangers sobre el total del règim. 30 set. 2010 68.877 223.108 291.985 31 des. 2010 68.773 215.673 284.446 abril 2011/ des. 2010/ des. 2009/ des. 2008/ 31 març 2011 69.245 210.571 279.816 Variació (%) abril 2010 des. 2009 des. 2008 des. 2007 30 abril 2011 70.322 212.753 283.075 Règim General –3,8 –1,7 –8,2 –4,9 Catalunya Autònoms 9,5 8,2 –4,2 1,9 Resta règims –1,9 0,3 5,1 27,9 31 des. 2002 33.785 139.976 173.761 31 des. 2003 39.313 161.161 200.474 31 des. 2004 47.589 195.947 243.536 31 des. 2005 56.431 321.424 377.855 Distribució sectorial dels estrangers afiliats a la 31 des. 2006 69.884 336.633 406.517 Seguretat Social. Catalunya (maig 2011) 31 des. 2007 116.570 324.172 440.742 31 des. 2008 110.553 313.715 424.268 Resta de serveis 31 des. 2009 108.102 289.721 397.823 AA.PP., sanitat i ensenyament Serveis immob. i a l’empresa Informació i comunicació 31 març 2010 109.037 290.571 399.608 Hoteleria i restauració 30 juny 2010 115.020 307.789 422.809 Transports i emmagatz. 30 set. 2010 113.937 303.478 417.415 Comerç i reparacions 31 des. 2010 109.230 286.543 395.773 Construcció Subministres i gestió residus 31 març 2011 109.430 279.056 388.486 Indústria 30 abril 2011 112.820 287.044 399.864 Agric., ramad. i pesca 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 Nota: Les sèries de procedència geogràfica s’adapten a les diverses ampliacions de la UE. (%) Font: www.seg-social.es Total No UE UE abril 2011/ des. 2010/ des. 2009/ des. 2008/ Variació (%) abril 2010 des. 2009 des. 2008 des. 2007 La llarga crisi de la construcció, entre altres raons, pot Província de Barcelona explicar la progressiva pèrdua de pes relatiu del nombre de Total –2,8 –0,5 –6,3 –1,4 treballadors d’origen estranger al mercat laboral metropolità. Comunitaris 1,2 1,2 –3,4 –2,4 No comunitaris –4,1 –1,1 –7,2 –1,1 La pèrdua de gairebé 12.000 llocs de treball comptabilitzats a Catalunya Barcelona durant els cinc primers mesos d’enguany en relació amb el tancament de 2010 s’ha concentrat majoritàriament en- Total –2,0 –0,5 –6,2 –3,7 tre els assalariats afiliats al Règim General. El nombre d’autò- Comunitaris 1,5 1,0 –2,2 –5,2 noms també s’ha reduït però amb menys intensitat. Per contra, No comunitaris –3,3 –1,1 –7,6 –3,2 el règim especial de treballadors de la llar ha continuat funcio- nant com a refugi i incorporant efectius, bàsicament immi- Entre les activitats terciàries que comencen 2011 amb aug- grants. Amb dades de la província, els estrangers perden pes ments d’ocupació destaquen els serveis d’informació i comuni- relatiu sobre el total d’afiliats al Règim General mentre el gua- cació, les activitats immobiliàries, l’ensenyament i els serveis nyen entre els autònoms. A la resta de règims –agrari, del mar administratius i auxiliars. Els sanitaris i socials comencen l’any i de la llar– el seu pes és aclaparador –al voltant del 62%– i amb amb uns volums d’ocupació estables a l’espera de les retalla- tendència a l’alça. des anunciades. Aquestes valoracions referides a Barcelona són aplicables a la resta del territori, llevat d’unes poques excep- En relació amb el nombre d’estrangers afiliats a la Seguretat cions. És el cas de l’hostaleria i restauració, que fora de la regió Social, cal remarcar que l’evolució del primer terç d’enguany metropolitana presenta signe negatiu, imputable en part a un accentua la tendència observada durant 2010. Així, augmenta el efecte estacional. I és també el cas de l’administració pública, nombre d’efectius de països de la Unió Europea mentre que la que només perd efectius a la capital, possiblement per la con- retallada es concentra entre els originaris de la resta del món. centració de dependències del govern català. 63 Contractació laboral Distribució dels contractes registrats Contractes segons tipologia i sexe Període Total Temporals Indefinits Contractes Dones Homes Total Var.(%) Barcelona gn-mg.2011 interanual 2000 800.509 686.434 114.075 Total Indefinits 17.652 19.970 37.622 –6,7 2001 771.212 651.648 119.564 —ordinaris 9.100 11.363 20.463 5,1 2002 714.928 607.874 107.054 —foment contractació 1.431 1.410 2.841 –62,5 2003 671.879 579.685 92.194 —convertits en indefinits 7.052 7.106 14.158 8,3 2004 835.526 729.338 106.188 —resta indefinits 69 91 160 –23,8 2005 887.269 771.740 115.529 Total Temporals 145.669 127.186 272.855 2,1 2006 912.761 762.544 150.217 —obra o servei 45.763 52.061 97.824 –0,3 2007 915.196 758.784 156.412 —eventuals 57.374 59.593 116.967 12,0 2008 889.354 744.766 144.588 —interinitat 40.431 13.469 53.900 –11,0 2009 756.279 658.132 98.147 —relleu i subst. jubilats 504 555 1.059 –19,8 —formació i pràctiques 949 840 1.789 40,2 2010 777.611 685.121 92.490 —resta temporals 648 668 1.316 –6,7 1r.tr. 177.857 153.023 24.834 2010 2010/09 2n.tr. 199.463 176.816 22.647 3r.tr. 196.419 175.353 21.066 Total Indefinits 44.506 47.984 92.490 –5,8 4t.tr. 203.872 179.929 23.943 —ordinaris 21.066 26.884 47.950 5,0 —foment contractació 6.948 5.154 12.102 –32,9 2011 —convertits en indefinits 16.304 15.706 32.010 –5,8 1r.tr. 184.497 161.349 23.148 —resta indefinits 188 240 428 –8,5 ab-mg 125.980 111.506 14.474 Total Temporals 370.136 314.985 685.121 4,1 Regió Metropolitana —obra o servei 113.731 132.500 246.231 1,0 —eventuals 141.600 141.147 282.747 9,2 2000 1.587.907 1.380.088 207.819 —interinitat 109.946 36.205 146.151 1,4 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 —relleu i subst. jubilats 1.226 1.608 2.834 –26,4 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 —formació i pràctiques 2.321 1.735 4.056 8,4 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 —resta temporals 1.312 1.790 3.102 –17,3 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 2005 1.874.593 1.634.133 240.460 2006 1.999.753 1.675.993 323.760 2007 1.999.597 1.662.490 337.107 Contractes registrats 2008 1.787.203 1.488.515 298.688 milers variació (%) 2009 1.468.336 1.271.505 196.831 300 15 2010 1.534.668 1.349.946 184.722 250 10 1r.tr. 343.435 295.028 48.407 5 2n.tr. 385.570 339.956 45.614 200 0 3r.tr. 406.649 363.407 43.242 150 -5 4t.tr. 399.014 351.555 47.459 100 -10 -15 2011 50 1r.tr. 356.923 310.339 46.584 -20 ab-mg 246.024 217.033 28.991 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 -25 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Total trimestral Variació interanual dels darrers dotze mesos (%) gn-mg.2011/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) gn-mg.2010 2n.sem.2009 2009 2008 Barcelona El lent creixement de la contractació laboral respon a la Total contractes 1,0 1,5 2,8 –15,0 situació de relativa indefinició de la conjuntura econòmica. Temporals 2,1 2,6 4,1 –11,6 Indefinits –6,7 –6,4 –5,8 –32,1 Durant els primers cinc mesos d’enguany s’han formalitzat RMB 310.000 contractes laborals a Barcelona i una xifra similar a la Total contractes 2,2 3,4 4,5 –17,8 resta de la regió metropolitana. Ambdues xifres comporten aug- Temporals 3,3 4,5 6,2 –14,6 ments interanuals moderats –de l’1 i el 2,2% respectivament– que Indefinits –4,8 –5,5 –6,2 –34,1 confirmen la feblesa de la represa econòmica atès que són taxes de creixement més suaus que les registrades al llarg de 2010. Es manté per segon any consecutiu la dualitat entre l’augment de la contractació temporal i el descens de la indefinida. 64 Contractació laboral Barcelona economia 76 Contractes per sectors econòmics Contractes temporals segons durada en mesos Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%) Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 1999 71.119 25,5 55.497 10,2 663.669 13,9 1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525 2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5 2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459 2006 34.262 30,6 65.093 15,9 812.104 15,9 2006 255.593 215.769 26.942 4.083 260.157 2007 31.101 29,4 62.387 16,5 820.206 16,7 2007 255.209 209.943 25.325 4.882 263.425 2008 26.259 29,1 51.694 15,6 809.764 15,9 2008 292.824 175.738 26.883 6.508 242.813 2009 19.493 22,5 46.883 15,5 689.153 12,5 2009 280.605 133.527 21.442 6.292 216.226 1r.tr. 4.795 29,5 11.768 16,7 159.047 14,7 1r.tr. 62.103 29.919 4.956 1.490 50.508 2n.tr. 4.765 22,8 12.239 15,9 168.796 11,9 2n.tr. 67.088 33.076 4.199 1.510 56.854 3r.tr. 4.636 20,3 11.729 14,2 171.341 11,7 3r.tr. 70.966 35.267 5.151 1.354 52.442 4t.tr. 5.297 17,7 11.147 15,1 189.969 11,9 4t.tr. 80.448 35.265 7.136 1.938 56.422 2010 20.882 18,1 40.691 14,3 715.388 11,6 2010 305.438 140.149 21.828 4.812 212.894 1r.tr. 4.979 21,4 10.449 16,7 162.172 13,6 1r.tr. 67.904 29.127 4.841 1.454 49.697 2n.tr. 5.068 18,3 10.535 15,1 183.736 10,9 2n.tr. 79.534 37.108 4.185 1.100 54.889 3r.tr. 5.776 15,0 10.197 10,8 180.350 10,6 3r.tr. 77.627 38.571 5.514 1.082 52.559 4t.tr. 5.059 18,3 9.510 14,4 189.130 11,4 4t.tr. 80.373 35.343 7.288 1.176 55.749 2011 2011 1r.tr. 5.181 23,8 9.176 14,3 169.889 12,1 1r.tr. 72.542 30.538 4.928 1.116 52.225 ab-mg. 3.117 25,3 5.540 15,0 117.173 10,9 ab-mg 49.666 23.854 2.946 508 34.532 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. gn–mg.2011/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) gn–mg.2010 2n.sem.2009 2009 2008 gn-mg.2011/ 2n.sem.2010/ 2010/ Variació (%) gn-mg.2010 2n.sem.2009 2009 Menys d’1 mes 3,1 4,3 8,8 –4,2 1-6 mesos 5,3 4,8 5,0 –24,0 Indústria –0,2 9,1 7,1 6-18 mesos 4,1 4,2 1,8 –20,2 Construcció –15,4 –13,9 –13,2 Més de 18 mesos –28,9 –31,4 –23,5 –3,3 Serveis 2,0 2,3 3,8 Indeterminada –0,3 –0,5 –1,5 –10,9 L’anàlisi per sexes posa de manifest que, seguint la tendència de 2010, el retrocés de la contractació indefinida es fa sentir amb especial intensitat entre les dones, bàsicament per la pèrdua Contractació indefinida de protagonisme dels contractes de foment de la contractació contractes (%) estable i de la conversió de contractes temporals en indefinits. 50.000 25 On sí es manté el predomini de l’ocupació femenina és en la contractació de durada definida com a conseqüència de l’acla- 40.000 20 parador domini que exerceix en els contractes d’interinitat. 30.000 15 La contractació temporal, que en conjunt creix un 2,1% en rela- 20.000 10 ció a un any abans, es decanta majoritàriament per contractes que no superen els sis mesos de durada. El terciari és l’únic sec- 10.000 5 tor d’activitat que presenta una tendència alcista quant a nom- bre de contractes, substituint ocupació estable per temporal. 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 0 L’industrial manté un ritme de contractació similar al d’un any Contractes indefinits abans i amb una certa recuperació de la indefinida mentre que Contractes indefinits/Total contractes el nombre de contractes associats directament a la construcció continua disminuint. Per nacionalitats, el pes relatiu dels estran- gers sobre el total baixa per tercer any consecutiu d’ençà el mà- xim assolit el 2008. 65 Atur registrat Evolució de l’atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 31 des. 2005 53.606 24.735 28.850 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243 31 des. 2006 53.279 24.252 29.027 181.343 78.080 103.263 260.749 111.713 149.036 31 des. 2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725 31 des. 2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602 31 març 2009 88.206 46.086 42.120 336.071 175.162 160.909 498.352 264.734 233.618 30 juny 2009 87.917 45.622 42.295 333.704 172.746 160.958 488.247 257.774 230.473 30 set. 2009 96.250 50.111 46.139 362.253 188.165 174.088 531.352 280.886 250.466 31 des. 2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 31 març 2010 108.292 57.324 50.968 407.559 215.420 192.139 604.038 322.949 281.089 30 juny 2010 101.089 52.695 48.394 377.726 196.376 181.350 554.261 291.749 262.512 30 set. 2010 101.972 52.618 49.354 378.659 195.530 183.129 557.268 291.522 265.746 31 des. 2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 31 març 2011 109.153 56.768 52.385 411.247 213.863 197.384 611.269 320.769 290.500 31 maig 2011 106.774 55.105 51.669 403.542 207.905 195.637 595.342 310.032 285.310 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya mg.2011/ des.2010/ des.2009/ des.2008/ Variació (%) mg.2010 des.2009 des.2008 des.2007 Evolució mensual de l’atur Barcelona Total 2,8 –0,2 36,0 45,0 Saldo (%) Masculí 0,9 –2,3 40,0 61,5 6.000 60 Femení 4,9 2,2 31,7 30,8 5.000 50 4.000 40 RMB 3.000 30 Total 3,6 –0,5 33,3 55,4 2.000 20 Masculí 4,8 –2,5 37,9 80,7 1.000 10 Femení 5,7 1,8 28,5 35,4 0 0 Catalunya -1.000 -10 Total 3,6 0,2 32,7 59,2 -2.000 -20 Masculí 1,7 –2,2 36,3 88,6 -3.000 -30 Femení 5,7 3,0 28,8 35,8 2007 2008 2009 2010 2011 Saldo mensual Variació interanual de l’atur (%) La feblesa mostrada per la represa econòmica a començament d’any ha limitat la millora de les xifres d’atur. Després de dos anys 2008-2009 d’augment sense pal·liatius de L’evolució de l’atur durant la primera meitat d’enguany ha es- les xifres d’atur registrat i un 2010 de progressiva estabilitza- tat més negativa del que es podia esperar com a continuació del ció, 2011 es perfila com un exercici marcat per l’estancament període d’estabilització viscut durant la segona meitat de 2010. de l’atur. Observant la gràfica abans esmentada es constata que El gràfic adjunt que detalla l’evolució mensual de la xifra d’a- la corba que reflecteix l’augment de l’atur del trienni 2008- turats reflecteix clarament que a més de l’efecte estacional, el 2010 té una forma pràcticament simètrica amb eix als mesos mercat de treball barceloní –igual que el del conjunt del país– centrals de 2009. El període de creixement accelerat de l’atur pateix per la feblesa del creixement econòmic. Un creixement dura pràcticament el mateix que el de desacceleració. En con- que continua encara llastat per la necessitat de digerir els exces- seqüència, les intensitats dels dos subperíodes són similars. Per sos del passat i que ha d’afrontar un futur immediat condicio- contra, mentre el primer any i mig de forta expansió de l’atur nat per les polítiques de contenció de la despesa pública. I si respon al període de contracció del PIB, el segon s’ha recolzat dos factors castradors del creixement no són suficients, hom hi en una represa econòmica molt feble. L’enduriment del context pot afegir les restriccions d’accés al crèdit per acabar de definir internacional –preus del petroli i primeres matèries, baix crei- el context en el que s’està desenvolupant l’economia espanyo- xement de l’economia de la UE afegit als problemes de solvèn- la enguany. cia d’alguns dels seus membres– afegit a la difícil conjuntura interna, força un allargament del període d’ajustament del mer- cat de treball. 66 Atur registrat Barcelona economia 76 Evolució de l’atur registrat segons edats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més 31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 13.256 61.780 52.126 20.705 83.575 69.895 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 12.647 57.866 48.957 19.186 81.143 66.665 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 16.229 65.282 52.352 24.148 90.953 71.740 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 18.219 71.208 56.555 26.621 99.055 77.856 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 18.627 70.303 58.871 27.306 98.540 80.859 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 17.028 69.031 61.524 25.414 97.453 84.659 31 des. 2005 4.564 25.340 23.702 18.907 88.402 75.208 29.550 129.176 103.879 31 des. 2006 4.178 25.391 23.710 16.419 88.369 76.555 25.735 129.114 105.900 31 des. 2007 3.763 24.400 23.080 15.932 89.186 77.740 25.620 131.650 108.519 31 des. 2008 5.847 39.534 28.923 27.811 151.746 104.627 44.299 228.895 150.038 31 març 2009 7.402 47.753 33.051 35.055 181.749 119.267 55.193 271.757 171.402 30 juny 2009 6.425 47.107 34.385 30.820 178.977 123.907 47.926 263.635 176.686 30 set. 2009 7.676 52.237 36.337 35.747 195.074 131.432 55.692 287.668 187.992 31 des. 2009 7.417 55.677 37.975 34.101 206.580 138.237 54.421 307.716 199.624 31 març 2010 8.175 59.792 40.325 37.974 222.248 147.337 59.856 330.870 213.312 30 juny 2010 6.288 55.057 39.744 29.479 203.451 144.796 46.034 300.140 208.087 30 set. 2010 6.760 55.269 39.943 30.694 202.263 145.702 48.081 299.542 209.645 31 des. 2010 6.333 54.006 40.529 28.886 200.209 147.958 46.344 301.352 214.977 31 març 2011 7.743 58.022 43.388 35.947 216.658 158.642 56.907 323.879 230.483 31 maig 2011 7.310 55.888 43.576 33.472 210.628 159.442 52.483 312.024 230.835 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. mg.2011/ des.2010/ des.2009/ des.2008/ Variació (%) mg.2010 des.2009 des.2008 des.2007 Aturats registrats Barcelona milers < 25 anys 6,3 –14,6 26,9 55,4 120 25-44 anys –1,9 –3,0 40,8 62,0 45 i més 8,8 6,7 31,3 25,3 100 RMB 80 < 25 anys 4,5 –15,3 22,6 74,6 25-44 anys –0,4 –3,1 36,1 70,1 60 45 i més 9,2 7,0 32,1 34,6 40 Catalunya < 25 anys 3,4 –14,8 22,8 72,9 20 25-44 anys –0,5 –2,1 34,4 73,9 45 i més 9,7 7,7 33,0 38,3 0 2007 2008 2009 2010 2011 Total Homes Dones La major part del creixement de l’atur en el que va d’any es concentra en el col·lectiu femení per la creixent incidència de l’ajust laboral en el terciari. L’augment de l’atur es concentra tant entre els actius més joves com, i molt especialment, entre els de més edat. Els increments relatius de les xifres d’atur –entre el 3 i el 4%– als diferents àmbits territorials estudiats serien variacions poc Per edats, el repunt de l’atur durant els primers mesos d’en- rellevants si no fos perquè estronquen una trajectòria de suau guany ha incidit de manera especial entre els actius de més de millora del nombre d’aturats que havia permès tancar 2010 45 anys d’edat. Un segment que malgrat l’experiència profes- amb menys persones en atur que un any abans tant a Barcelona sional acumulada no s’ajusta al perfil més buscat per les empre- com a la resta de la regió metropolitana. Un tret a destacar d’a- ses. De fet, aquest segment d’edat ja va ser l’únic gran agregat quest lleu repunt del nombre d’actius desocupats és que afecta de l’atur que va tancar 2010 creixent de manera clara. Una evo- especialment a les dones. Mentre que el col·lectiu masculí ha lució previsible en conjuntures econòmiques com l’actual de acumulat entre cinc i sis mesos de retallada interanual conse- contracció o clara atonia del mercat laboral i d’obligat canvi cutiva de les xifres d’atur, el col·lectiu femení no ha gaudit ni de model productiu. És fins i tot més indicatiu de la situació de un mes de contenció relativa i acumula ja més de 40 mesos de relativa paràlisi que ha viscut el mercat laboral a començament creixement interanual ininterromput. d’any el repunt de l’atur entre els més joves. Un repunt que si bé és poc significatiu en termes absoluts, relativitza el relatiu optimisme de final de 2010. 67 Atur registrat Evolució de l’atur registrat per sectors econòmics Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Primari Indústria Construció Serveis S.o.a. 31 des. 1999 203 10.032 2.330 27.103 4.503 640 38.184 9.425 67.401 11.512 31 des. 2000 144 8.571 2.231 26.199 3.744 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 135 8.559 2.544 28.427 3.612 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 195 8.303 2.631 31.083 4.217 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 des. 2003 352 7.739 2.861 31.047 4.380 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 des. 2004 287 6.941 2.818 31.029 3.861 673 35.098 13.206 86.874 11.732 31 des. 2005 341 7.974 3.404 38.893 2.891 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430 31 des. 2006 267 7.560 3.102 39.673 2.677 1.204 42.764 14.880 113.512 8.983 31 des. 2007 312 7.129 3.416 38.446 1.940 1.412 41.700 17.314 115.003 7.429 31 des. 2008 445 9.738 6.845 53.873 3.403 2.416 59.407 37.515 172.835 12.011 31 març 2009 253 10.656 10.530 64.197 2.570 1.491 64.618 53.444 206.539 9.979 30 juny 2009 262 10.882 10.619 62.999 3.155 1.533 65.800 52.398 201.510 12.463 30 set. 2009 287 11.625 11.297 69.030 4.011 1.744 69.503 56.082 218.863 16.061 31 des. 2009 311 11.992 12.365 72.314 4.087 2.032 70.928 61.911 227.818 16.229 31 març 2010 346 12.465 12.890 77.624 4.967 2.366 73.622 64.924 246.256 20.391 30 juny 2010 359 11.774 12.078 72.458 4.420 2.456 67.810 60.462 227.545 19.453 30 set. 2010 344 11.525 11.776 73.689 4.638 2.322 66.300 59.160 230.286 20.591 31 des. 2010 372 11.214 11.741 73.078 4.463 2.822 64.891 59.518 230.250 19.572 31 març 2011 429 11.740 12.644 79.404 4.936 3.227 67.507 63.750 254.218 22.545 31 maig 2011 532 11.399 12.634 77.432 4.777 3.259 65.586 63.266 249.477 21.954 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. mg.2011/ mç.2011/ des.2010/ des.2008/ Variació (%) mg.2010 mç.2010 des.2009 des.2007 Variació de l’atur sectorial (%) Barcelona Primari 57,9 24 19,6 42,6 Serveis personals i altres Indústria –6,0 –5,8 –6,5 36,6 Serveis sanitaris i socials Construcció 1,7 –1,9 –5,0 100,4 Ensenyament Serveis 3,8 2,3 1,1 40,1 AA.PP. I OO. extrat. S.o.a. 8,4 –0,6 9,2 75,4 Serveis administr. i auxiliars Activ. profess. i tècniques Regió Metropolitana Activitats immobiliàries Primari 39,1 36,4 38,9 71,1 Finances i assegurances Indústria –6,8 –8,3 –8,5 42,5 Serveis editorials i d'informació Transports i comunicacions Construcció 1,3 –1,8 –3,9 116,7 Hosteleria i restauració Serveis 6,2 3,2 1,1 50,3 Serveis comercials S.o.a. 13,0 10,6 20,6 61,7 Construcció Subministraments i residus Indústria Sector primari Les polítiques de contenció dels dèficits públics deixen rastre. -20 -10 0 10 20 30 40 50 60 En relació amb el tancament de 2010, quan la contenció de l’a- mg.2011 / mg.2010 tur era la norma i fins i tot alguns sectors com ara la indústria i la construcció mostraven una lleu contracció, cinc mesos més tard les dades disponibles plasmen un escenari en el que es man- Que l’evolució de l’atur en el que va d’any presenta trets rela- té aquesta evolució a la baixa en termes interanuals de l’atur tivament inusuals es confirma amb una simple ullada al gràfic industrial –onze mesos consecutius de relativa estabilització a adjunt que plasma amb un cert detall la variació de l’atur sec- l’àmbit metropolità– mentre que canvia novament de signe el torial a Barcelona en el darrer any. Al marge del sector prima- de la construcció. La retallada de la despesa pública no té enca- ri, quantitativament poc rellevant, els increments relatius més ra substitut en un sector privat molt endeutat i amb dificultats importants es donen a les finances i assegurances i a l’adminis- per accedir a nou finançament bancari. La novetat i el factor tració pública. Un lideratge no desitjat que s’explica com a con- determinant és el repunt, moderat però sostingut, de l’atur pro- seqüència de la reordenació del sistema financer via fusions vinent del terciari. Un heterogeni i enorme agregat d’activitats d’entitats i tancament d’oficines i per l’aplicació de polítiques que acumula quatre anys consecutius d’augment interanual de de contenció de la despesa per part de les administracions pú- les xifres d’atur. bliques. En aquesta mateixa línia s’ha d’incloure l’augment de l’atur entre els treballadors de l’ensenyament, la sanitat i ser- veis socials. 68 Atur registrat Barcelona economia 76 Taxes d’atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 1999 6,4 5,3 7,7 6,2 4,6 8,5 5,9 4,1 8,3 9,1 31 des. 2000 5,8 4,7 7,2 5,6 4,1 7,7 5,5 3,8 7,8 8,5 31 des. 2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6 31 des. 2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9 31 des. 2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6 31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2 31 des. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9 31 des. 2006 6,6 5,4 8,0 7,2 5,5 9,5 7,0 5,3 9,3 9,3 31 des. 2007 6,3 5,4 7,4 7,1 5,6 9,1 7,0 5,5 9,0 9,4 31 des. 2008 9,1 8,9 9,3 11,1 10,4 12,0 11,0 10,4 11,8 13,6 31 març 2009 10,8 10,9 10,8 13,3 12,5 14,0 13,0 12,4 13,6 15,6 30 juny 2009 10,9 10,8 11,2 13,3 12,5 14,2 12,9 12,2 13,7 15,5 30 set. 2009 11,9 11,9 11,9 14,4 13,8 15,1 14,0 13,4 14,6 16,1 31 des. 2009 12,6 12,6 12,3 15,0 14,5 15,4 14,9 14,6 15,2 17,1 31 març 2010 13,7 13,7 13,5 16,2 15,7 16,8 15,9 15,6 16,4 18,1 30 juny 2010 12,8 12,6 12,9 14,9 14,4 15,6 14,5 14,0 15,2 17,2 30 set. 2010 12,9 12,7 13,0 14,9 14,4 15,6 14,5 14,0 15,3 17,4 31 des. 2010 12,6 12,4 13,0 14,9 14,5 15,5 14,7 14,2 15,3 17,7 31 març 2011 13,6 13,5 13,8 16,2 15,5 16,9 16,0 15,4 16,7 18,8 31 maig 2011 13,3 13,1 13,5 15,9 15,1 16,7 15,5 14,8 16,4 18,2 Nota: Els canvis metodològics de l’EPA i de l’atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d’atur el 1996 i el 2005. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Taxes d’atur registrat Permanència en la situació d’atur (%) (%) 20 100 15 80 60 10 40 5 20 0 2007 2008 2009 2010 2011 0 2009 2010 2011 Barcelona RMB Catalunya Espanya més de 12 mesos 6-12 mesos menys de 6 mesos L’augment de població activa sense creació neta de llocs de En consonància amb la creixent incorporació de la dona al mer- treball, pressiona a l’alça les taxes d’atur. cat de treball regulat i l’augment de l’atur en el terciari, les ta- xes d’atur femení als diferents àmbits territorials augmenten Com era d’esperar, el lleu repunt que ha registrat l’atur tant a relativament més que les de l’atur masculí. Altres aspectes a Barcelona com a la resta del país al llarg dels primers cinc remarcar serien que després de gairebé quatre anys de contrac- mesos d’enguany ha tingut el seu reflex en les taxes d’atur. ció dels volums d’ocupació, augmenta paulatinament el nom- Amb independència de que Barcelona mantingui una taxa d’a- bre d’aturats de llarga durada. Un terç del total acumulen més tur registrat clarament més baixa que Catalunya –un diferencial d’un any ininterromput en situació d’atur. Una magnitud que de més de dos punts relatius consolidat al llarg dels anys de s’ha de contraposar amb el progressiu descens de la taxa de crisi– la dinàmica dels darrers mesos ha estat de creixement cobertura de l’atur. Segons les dades referides a Barcelona, la moderat a la major part del país. Igualment general ha estat el taxa de cobertura a mitjan 2011 ha baixat fins a l’entorn del fet que les taxes d’atur han recuperat els màxims de 2010, a 61% del total, uns deu punts relatius menys que un any abans. l’entorn del 13,5% a Barcelona i del 16% al conjunt de Cata- Afegir, per acabar, que el pes relatiu dels aturats estrangers so- lunya. Un altre factor comú que també ha contribuït a tornar a bre el total sembla que s’estabilitza lleument per sobre del 22% la situació d’un any enrere és que la població activa ha repun- després d’un trienni d’expansió. tat durant el primer trimestre, recuperant una part dels efectius perduts durant els anys precedents. 69 Resumen / Summary Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores económicos/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain II.2010 III.2010 IV.2010 I.2011 II.2010 III.2010 IV.2010 I.2011 II.2010 III.2010 IV.2010 I.2011 PIB/GDP in real terms,% change on year earlier 3,0 3,2 2,8 2,3 2,0 2,2 2,2 2,5 0,0 0,2 0,6 0,8 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 3,8 4,1 3,3 2,8 1,6 1,9 2,0 1,8 –0,3 –0,7 –0,6 –0,6 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Demanda externa/External Demand –0,8 –0,9 –0,5 –0,4 0,4 0,4 0,1 0,7 0,3 0,9 1,2 1,4 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Clima económico/Economic climate2 100,9 100,8 101,7 103,1 100,4 103,0 105,3 106,9 92,4 91,3 92,0 92,2 Índice: 2000=100 Producción industrial/Industrial production 6,5 6,9 6,2 5,3 8,3 7,1 7,7 6,4 2,6 0,4 0,4 1,6 tasa de variación anual(%)/(%) change on year Población activa ocupada/Active residents occupied –0,7 –0,1 0,5 0,6 –0,6 –0,1 0,2 0,5 –2,4 –1,6 –1,4 –1,4 tasa de variación anual (%)/% change on year Tasa de paro/Unemployment rate 9,6 9,6 9,6 8,9 9,7 9,6 9,6 9,5 20,1 19,8 20,3 21,3 en % de la población activa/% of labour force Precios de Consumo/Consumer prices1 1,1 1,1 1,5 2,7 1,9 2,3 2,7 3,1 1,5 2,1 3,0 3,6 tasa de variación anual (%)/% change on year Exportación/Export3 34,2 33,7 28,7 19,7 21,6 23,3 22,5 21,0 17,2 17,8 19,9 25,1 tasa de variación anual (%)/% change on year Importación/Import3 41,3 36,4 25,7 20,5 26,3 26,9 25,3 23,0 21,3 13,1 15,3 19,0 tasa de variación anual (%)/% change on year Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 0,66 0,33 0,35 0,34 0,74 0,84 0,98 1,13 1,07 0,93 1,08 1,17 Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 3,24 2,65 3,29 3,44 3,49 3,21 3,92 4,15 4,56 4,09 5,37 5,25 Rendimiento de la deuda pública a 10 años Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — — 1,221 1,307 1,322 1,400 — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. 3 Datos correspondientes a la zona euro. Figures of the Euro area. Fuentes/Sources: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. A pesar de las incertidumbres que se ciernen sobre la solidez Despite the uncertainties hanging over the strength of the recovery, de la recuperación, la economía mundial ha crecido de manera the economy has grown significantly in the first quarter of 2011. notable durante el primer trimestre de 2011. Most forecasts advanced by international institutions and agen- La mayoría de las previsiones avanzadas por las instituciones y cies bet on global GDP real growth of around 4% in 2011, organismos internacionales apuestan por un crecimiento del almost one percentage point less than a year earlier. This slight PIB mundial en 2011 del orden del 4% en términos reales, casi slowdown in growth may help to reduce the huge and unsus- un punto porcentual menos que un año antes. Esta ligera desa- tainable differentials that are found among the most dynamic celeración del ritmo de crecimiento puede contribuir a la reduc- economies – including, among others, China and India - and the ción de los enormes e insostenibles diferenciales de crecimien- most adavanced ones, which will barely grow beyond 2%. The to que se registran entre las economías más dinámicas –China U.S. and Japan can be regarded as two extreme cases of the lat- e India entre otras– y el bloque de las más avanzadas que a du- ter group. While the Asian economy abruptly interrupted a ras penas conseguirán crecer por encima del 2%. Estados Unidos strong recovery in 2010 due primarily to the devastating earth- y Japón pueden ser dos casos extremos de este último grupo. quake of March and the subsequent nuclear crisis, the U.S. Mientras la economía asiática ve interrumpida de manera brus- economy has been unable to maintain the expansion rate of the ca la fuerte recuperación de 2010 debido básicamente a la de- previous quarters. vastación del terremoto del mes de marzo y la posterior crisis nuclear, la economía norteamericana es incapaz de mantener el ritmo expansivo de los trimestres anteriores. 72 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 76 (%) (%) (en % de la població activa / % of labour force) 6 24 4 20 2 16 0 12 -2 8 -4 4 -6 2006 2007 2008 2009 2010 2011 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Cataluña España UE EUA Cataluña España UE EUA Identificar los factores más relevantes para explicar esta pérdi- Identifying the most relevant factors to explain the loss of da de impulso del crecimiento de la economía mundial nos obli- growth momentum of the global economy requires us to get into ga a adentrarnos en lugares comunes como son el aumento del cliches such as higher prices of oil and raw materials and other precio del petróleo y materias primas y otros de más coyuntu- more circumstantial or singular explanations, such as the afore- rales o singulares como pueden ser la ya citada catástrofe de Ja- mentioned catastrophe in Japan or the instability in North pón y la situación de inestabilidad que se vive en el norte de Africa. The impact resulting from the instability of financial Africa. También hay que contemplar el impacto derivado de la markets as a result of solvency problems faced by some euro inestabilidad de los mercados financieros como consecuencia zone countries cannot be forgotten. Finally, anti-inflationary de los problemas de solvencia que afectan a algunos países de la policies implemented in some of the largest economies such as zona euro. Igualmente han contribuido a enfriar el ritmo de cre- Brazil and China, have contributed to cooling down growht cimiento las políticas anti-inflacionistas aplicadas en algunas rates.. de las economías de más peso como pueden ser Brasil y China. It is estimated that in the first quarter of this year the EU has Se estima que el PIB del primer trimestre de este año de la grown by 2.5% year on year, the same rate as that for the Unión Europea ha crecido un 2,5% interanual, igual que el de Eurozone. In both cases the figure compares favorably with the la zona euro. En ambos casos se compara favorablemente con rate at the end of 2010. The breakdown by major countries iden- el ritmo de crecimiento de final de 2010. El detalle por grandes tifies Germany as the clear leader of the expansion of the países sitúa a Alemania liderando la expansión de la economía European economy, with an annual rate close to 5% that clear- europea con una tasa interanual próxima al 5%, superando cla- ly exceeds all other countries in the euro zone. At a second level, ramente al resto de países de la zona euro. En un segundo nivel, growing somewhat less than the EU average, lie France and the creciendo algo menos que la media de la UE, se sitúan Francia UK. At the bottom of the league, Italy and Spain show increas- y Reino Unido. Cierran la clasificación Italia y España, con au- es below 1%. mentos que no superan el 1%. The Spanish economy is recovering slowly due to the burden of La economía española se recupera lentamente debido al lastre accumulated debt and the small profit that a significant portion del endeudamiento acumulado y al escaso beneficio que genera of the available productive resources generate. una parte significativa de los recursos productivos disponibles. Spanish GDP managed to end the first quarter of this year with El PIB español consigue cerrar el primer trimestre de este año an increase of 0.3% over the last quarter of 2010 and 0.8% con un aumento del 0,3% en relación al último trimestre de annual growth. Although these are small figures, clearly lower 2010 y un 0,8% de crecimiento interanual. Son tasas de escasa than those estimated for the whole of the EU, they keep the mild- entidad y más bajas que las estimadas para el conjunto de la UE ly expansionary trajectory of GDP growth. According to some pero que permiten mantener la trayectoria ligeramente expansi- leading indicators, it is difficult that this situation is repeated va del crecimiento del PIB. Una situación que, según algunos during the second quarter of the year. indicadores avanzados, es difícil que se repita a lo largo del segundo trimestre. 73 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Siguiendo la tónica iniciada con la crisis financiera preludio de Following the trend initiated with the financial crisis, prelude to la recesión de 2009, la demanda interna continua perdiendo the 2009 recession, domestic demand continues to lose volume volumen y peso relativo sobre el total. Un trimestre más, la de- and relative weight. For one more quarter foreign demand takes manda externa asume la tarea de contrarrestar la caída de la the role of counteracting the decline in the domestic one source interna como motor de crecimiento de la producción. Un obje- of output growth. Such objective is achieved with an annual tivo que se consigue con un aumento interanual de las expor- increase in exports of around 11% and limiting the growth of taciones del orden del 11% y limitando el crecimiento de las imports. importaciones. For the third consecutive quarter the slight contraction in La leve contracción de la demanda interna se estabiliza por ter- domestic demand stabilizes at a rate of 0.6. This is the conse- cer trimestre consecutivo en el entorno de las seis décimas por- quence of a progressive weakening of private consumption dri- centuales. Es el resultado de un progresivo debilitamiento del ven by developments in the labor market, partially offset by an consumo privado arrastrado por la evolución del mercado de unexpected increase in current public expenditure. Such com- trabajo y parcialmente contrarrestado por un aumento inespera- pensatory role will be greatly limited for the remainder of the do del gasto corriente de las administraciones públicas. Una year by the application of severe policies of fiscal restraint. función compensatoria que en lo que queda de año se verá muy Investment maintains the downward trend recorded during most limitada por la aplicación de políticas severas de contención of 2010 without significant changes. That directed to equipment fiscal. La inversión mantiene sin cambios significativos la tra- goods loses force but retains a positive sign. However, invest- yectoria descendente registrada durante la mayor parte de 2010. ment in construction continues falling at an annual rate of 10%. La dirigida a bienes de equipo pierde vigor pero conserva el signo positivo, mientras que la inversión en construcción con- On the supply side, the slight growth of GDP growth continues tinua cayendo a un ritmo del 10% anual. to be supported by manufacturing activities (basically the export-oriented ones and the production of energy) and for-the- Por el lado de la oferta, el ligero crecimiento del PIB ha conti- market services. Primary activities and public services, directly nuado sustentándose en la industria –básicamente la exporta- affected by restrictive budgetary policies, play a positive bu dora y la productora de energía– y en el terciario de mercado. residual role. El resto de los servicios, directamente afectados por las políti- cas de contención del gasto público, y el sector primario, han Construction, down 5.4%, remains as the major drag that slows acabado jugando un papel residual pero positivo. down the growth of the Spanish economy, making it even more difficult to achieve growth rates similar to the EU average. The La construcción, con una caída del 5,4%, se mantiene como el huge stock of new homes for sale, the lack of credit and the gran lastre que frena el crecimiento de la economía española y decline in public investment predict little short term changes in que la impide alcanzar tasas de crecimiento similares a las del the negative contribution of construction to the growth of the conjunto de la UE. El estoc de viviendas nuevas por vender, la Spanish economy. escasez de crédito y el descenso de la inversión pública augu- ran pocos cambios a corto plazo en la aportación negativa de la The National Accounts estimate that the destruction of full-time construcción al crecimiento de la economía española. jobs during the first quarter of 2011 took place at an (annual) rate of 1.4%. Such loss has even reached non-market services, Las estimaciones de la Contabilidad Nacional fijan en un 1,4% the only big sector that had been able to create new employment interanual el recorte del número de puestos de trabajo a tiempo despite the crisis. This is a direct consequence of the change in completo que ha registrado el mercado laboral durante el pri- cycle of public budgets and helps to understand that during this mer trimestre de 2011. Una pérdida que ha alcanzado incluso a first quarter the process of correcting job losses that took place los servicios de no mercado, el único gran agregado capaz de throughout 2010 has stalled. generar empleo a pesar de la crisis. Es una consecuencia direc- tamente imputable al cambio de ciclo de los presupuestos pú- The productivity of the Spanish economy (measured as apparent blicos y ayuda a entender que durante este primer trimestre se labour productivity) improved slightly thanks to the combined haya estancado el proceso corrector de la pérdida de puestos de effect of GDP growth and declining employment figures. This trabajo que se había producido a lo largo de 2010. adjustment process cannot be indefinetly extended and mus be seized to introduce and consolidate improvements on the supply La productividad aparente de la economía española mejora li- side. geramente gracias al efecto combinado del aumento del PIB y el descenso del número de ocupados. Un proceso de ajuste que no se puede alargar indefinidamente y que hay que aprovechar para introducir y consolidar mejoras en la oferta. 74 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 76 Sectores econòmicos / Economic sectors Valor absoluto / tasa interanual (%) 2010/09 Indicadors Período Período Ultimos 12 meses (%) 20 Industria / Industry 15 Variación PIB sectorial (Catalunya) I.11 10 Change in GDP industry 1st.Q — 1,8 — — 2,7 Exportaciones (M.€) (Catalunya) I.11 5 Export 1st.Q 12.568 18,8 47.327 16,0 14,5 0 Precios industriales (Catalunya) my.11 Producer prices may — 6,7 — — 4,9 -5 Ocupados sector (Seguridad Social) I.11 -10 Workers affiliated (Social Security) 1st.Q 69.899 –6,5 — — –5,2 Variación PIB Exportaciones Ocupados Parados Paro registrado sectorial my.11 Registered unemployment may 11.399 –6,0 — — –6,5 2010/2009 Ultimos 12 meses 5 Construcción / Construction 0 Variación PIB sectorial (Catalunya) I.11 Change in GDP construction 1st.Q — –4,4 — — –4,5 -5 -10 Viviendas iniciadas I.11 Started dwellings 1st.Q 309 –39,1 1.715 10,8 46,1 -15 Licencias de obra nueva (m2) I.11 -20 Planned new construction (sq.m.) 1st.Q 200.916 –1,1 752.231 –15,7 –24,4 -25 Ocupados sector (Seguridad Social) I.11 -30 Workers affiliated (Social Security) 1st.Q 44.461 –12,8 — — –12,1 Variación PIB Obra licencias Ocupados Paro registrado Paro registrado sectorial my.11 Registered unemployment may 12.634 1,7 — — –5,0 2010/2009 Ultimos 12 meses Servicios / Services 14 Variación PIB sectorial (Catalunya) I.11 12 Change in GDP services 1st.Q — 1,8 — — 1,5 10 Aeropuerto. Pasajeros (miles) en-my.11 Passenger trafic. Airport ja-may 12.640 20,0 31.320 13,6 6,5 8 Puerto. Mercancías (milesTn.) en-my.11 Freight traffic. Port ja-may 18.337 9,6 44.483 5,8 2,6 6 Ocupados sector (Seguridad Social) I.11 4 Workers affiliated (Social Security) 1st.Q 846.599 0,2 — — 0,5 2 Paro registrado my.11 Registered unemployment may 77.432 3,8 — — 1,1 0 Variación PIB Aeropuerto Puerto Ocupados Period Last 12 months (%) 2010/2009 Ultimos 12 meses Indicators Period Absolute value / interannual rate 2010/09 El primer avance oficial de la evolución del PIB de Catalunya The first official advanced figures on catalan GDP shows a growh anuncia un crecimiento interanual del 1,1%, superando rate of 1.1%, slightly above the Spanish figure but stuck with respect ligeramente el español pero estancado en relación al de final to the end of 2010. de 2010. As happens in the rest of Spain, exports and privateconsumption Las exportaciones y cada vez menos el consumo privado son, are the main pillars of growth, although the latter shows a como en el caso de España, los pilares básicos del crecimiento. declining contribution. The strong adjustment that construction Ambas economías comparten también el duro ajuste que aún is still enduring and the slightly positive tone of for-the-market está soportando la construcción y el tono ligeramente positivo tertiary activities is shared both in Catalonia and in the rest of del terciario de mercado. Como en el caso español, recuperar Spain. Recovering growth rates similar to those prior to 2008 tasas de crecimiento similares a las anteriores a 2008 y capaces that would reverse the the evolution of the labour market is not de revertir la pésima evolución del mercador de trabajo, es un a likely short or medium term scenario. escenario que no parece probable que se dé en el corto y medio plazo. 75 Variación (%) Variación (%) Variación (%) Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto / tasa interanual (%) 2010/09 Indicadors Período Período Ultimos 12 meses (%) 15 10 Consumo, crédito y turismo / Consumption, credit and tourism 5 Matriculación de vehículos en-my.11 0 Auto registrations ja-may 13.453 –29,6 36.457 –20,2 8,4 -5 Ocupados sector (Seguridad Social) I.11 -10 Workers affiliated (Social Security) 1st.Q 265.298 0,6 — — 0,1 -15 Pernoctaciones hoteleras (miles) mr-ab.11 -20 Hotel overnight stays (thousands) ma-ap. 2.627 14,1 14.640 11,7 9,6 -25 Vehículos Ocupados Pernoctaciones Cruceros Pasajeros de cruceros (miles) en-my.11 Cruise passengers ja-may 721 13,5 2.434 11,6 9,1 2010/2009 Ultimos 12 meses 4 Precios de consumo (IPC) y salarios / CPI (consumer prices index) and wages Barcelona (provincia) my.11 3 Barcelona (province) may — 3,4 — — 2,9 Cataluña my.11 Catalonia may — 3,5 — — 3,0 2 España my.11 Spain may — 3,5 — — 3,0 1 Zona euro my.11 Euro zone may — 2,7 — — 2,2 0 Salarios pactados en convenio en-ab.11 Barcelona España Zona euro Salarios Wages ja-ap. — 2,6 — — 1,4 2010/2009 Ultimos 12 meses Precios del mercado inmobiliario/ Housing prices 0 Viviendas nuevas (€/m2) 1r.sm.11 -2 New housing (€/sq.m.) 1st.half 5.082 –6,9 — — –3,7 Segunda mano–oferta (€/m2) 1r.sm.11 Second hand housing (€/sq.m.) 1st.half 3.756 –5,7 — — –2,1 -4 Precio de alquiler (€/mes) 1.11 Transaction price 1st.Q 742 –3,1 — — — -6 Plazas de aparcamiento nuevas (€) 1r.sm.11 Parking lots (€) 1st.half 30.050 0,6 — — 0,9 -8 Nuevo Segunda mano Alquiler Period Last 12 months (%) 2010/2009 2011/2010 Indicators Period Absolute value / interannual rate 2010/09 Sin una recuperación mínima de la demanda interna –algo que Without a minimum recovery of domestic demand (which will no se producirá sin una mejora previa de las condiciones de not happen without an improvement of conditions of access to acceso al crédito tanto de les empresas como de las familias– el credit by both families and businesses) the export sector does sector exportador no tiene el peso suficiente como para mante- not have enough weight to almost single-handedly sustain sig- ner casi en solitario un crecimiento sostenido y significativo de nificant and sustained growth of production. la actividad productiva. Calls for a change of the production model are no longer heard, Ya no se habla de cambio de modelo productivo, pero redescu- but rediscovering the export potential of manufacturing is, by brir el potencial exportador de la industria ya es un cambio de itself, a change of approach and model. To question and ask for enfoque y de modelo. Cuestionar y priorizar más que nunca los prioritizing criteria on large public investment projects is also grandes proyectos de inversión pública también forma parte de part of the necessary and possible change of economic model. este cambio necesario y posible de modelo económico. Lo mis- The same can be said about the adaptation of financial and pub- mo se puede decir de la adaptación de los sectores financiero y lic sectors to the new reality of the country. Such actions are público a la nueva realidad del país. Líneas de actuación enca- designed to provide us with a more competitive and flexible pro- minadas a dotarnos de una base productiva más competitiva y duction base without enduring severe trauma in a changing adaptable sin sufrir graves traumas en una economía global global economy. cambiante. 76 Variación (%) Variación (%) Variación (%) Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 76 Mercado de trabajo / Labor market Valor absoluto / tasa interanual (%) 2010/09 4 Indicadors Período Período Ultimos 12 meses (%) 3 Ocupación / Employment 2 Residentes activos I.11 1 Active residents 1st.Q 800.900 1,2 — — –1,8 0 Residentes activos (RMB) I.11 Active residents (metropolitan area) 1st.Q 2.541.300 1,2 — — 0,2 -1 Total ocupados (Seguridad Social) my.11 -2 Workers affiliated (Social Security) may 1.002.237 –1,9 — — –0,7 Total ocupados (RMB) (Seg. Social) my.11 -3 2.161.938 –1,5 — — –0,9 Activos Ocupados Contratos Workers affiliated (metrop. area) may Contratos laborales registrados en–my.11 Registred employments contracts ja–may 310.477 1,0 780.607 1,5 2,8 2009/2008 2010/2009 Ultimos 12 meses 6 Paro registrado / Registered unemployment 4 Total paro registrado my.11 Registered unemployment may 106.774 2,8 — — –0,2 2 Paro masculino my.11 Male unemployment may 55.105 0,9 — — –2,3 0 Paro femenino my.11 Female unemployment may 51.669 4,9 — — 2,2 -2 Paro juvenil (16-24 años) my.11 Youth unemployment (aged 16-24) may 7.310 6,3 — — –14,6 -4 Total Masculino Femenino RMB Total paro registrado (RMB) my.11 Registered unemployment (metrop. area) may 403.542 3,6 — — –0,5 2010/2009 Ultimos 12 meses 4 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate 3 Barcelona my.11 Barcelona may 13,3 1,5 — — 0,8 2 Región Metropolitana (RMB) my.11 Metropolitan area may 15,9 3,2 — — –0,7 1 Cataluña my.11 0 Catalonia may 15,5 2,6 — — –1,3 España my.11 -1 Spain may 18,2 3,4 — — 3,5 -2 Barcelona RMB Cataluña España Period Last 12 months (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2010/09 dc.10 may.11 El impacto positivo del aumento de la actividad turística en el The positive impact of increasing tourism in the city's labor market mercado laboral de la ciudad no es suficiente para compensar does not compensate for employment reductions in other sectors. el ajuste de plantillas que se produce en el resto de sectores. In order to conclude this brief review of the economic context of Para terminar este breve repaso del contexto económico en el the economy of Barcelona and its metropolitan area, the most que se ha desarrollado la economía de Barcelona y su entorno, relevant highlights are summarised (a more detailed treatment presentamos algunos de los aspectos más destacados y que son of each one of them is provided in the relevant chapters): The tratados en detalle en los capítulos correspondientes. La cre- increasing tertiarisation of activities allows for significant ciente terciarización del tejido productivo de la ciudad permite growth of the hotel business and the number of passengers at crecimientos relevantes de la actividad hotelera y del número the port and the airport. These positive changes have the added de pasajeros del puerto y aeropuerto. Variaciones positivas que value of consolidating the gains recorded a year earlier, with tienen el valor añadido de consolidar los incrementos registra- airport activity back at the level of 30 million annual pas- dos un año antes. Así, la actividad aeroportuaria se sitúa de sengers, which was the figure achieved before the outbreak of the nuevo en la cota de los 30 millones de pasajeros anuales, la crisis. In the case of the port the 3.5 million passengers of zona de máximos previa al estallido de la crisis. En el caso del the last twelve months confirm the robustness of the upward puerto, los 3,5 millones de pasajeros de los últimos doce meses trend of the cruising business. Freight traffic through the port vienen a confirmar la solidez de la trayectoria alcista basada en has also maintained an expansionary trend, but with smaller el negocio de los cruceros turísticos. El tráfico de mercancías changes. por el puerto ha mantenido también una trayectoria expansiva pero con variaciones más discretas. 77 Variación (%) Variación (%) Variación (%) Síntesis de la coyuntura / Economic outlook El crecimiento del tránsito de pasajeros por la plataforma aero- The growth in passenger figures at both the port and the airport portuaria se explica en buena medida por la recuperación de la is largely explained by the recovery of tourism demand. This actividad turística. Una recuperación que hace prever que antes fact makes it possible to forecast that this year the level of fif- de final de año se superen por primera vez los quince millones de teen milion overnight stays will be reached, with more than pernoctaciones hoteleras/año, generadas por siete millones lar- seven million visitors. These figures are twice those of ten years gos de visitantes. Cifras que equivalen aproximadamente a do- ago. The dynamism of supply of new hotels and of tourist ser- blar los volúmenes registrados diez años atrás. Este dinamismo, vices in general has provoked an increse in the sector’s employ- relacionado con un aumento de la oferta hotelera y de servicios ment. The process is the complete opposite of what has turísticos en general, ha generado un aumento del volumen de happened in construction activities, where new housing figures ocupados del sector. Un proceso radicalmente opuesto al segui- (both in absolute number and in surface terms) have continued do por la construcción. Tanto la superficie de nueva construc- to fall. The same trend is observed in sectorial employment and ción como el número de viviendas previstas en las licencias de in some indicators of consumption and investment, such as new obras aprobadas han continuado descendiendo. Es la misma vehicles’ registrations. tendencia que ha seguido la ocupación sectorial y algunos in- dicadores de consumo/inversión como la matriculación de ve- In line with what happens in the rest of the country, the metro- hículos. politan labor market reflects in the first half of 2011 the weak- ness of the economic situation, with moderate decline in the En consonancia con lo sucedido en el resto del país, el merca- number employed and a slight increase of unemployment. do de trabajo metropolitano refleja la debilidad de la coyuntu- ra económica de la primera mitad de 2011 con caídas modera- das del número ocupados y con un ligero repunte de las cifras de paro. 78