Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana . març 2011 | núm. 75 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana . març 2011 | núm. 75 Ajuntament de Barcelona Alcalde Jordi Hereu Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, Habitatge i Règim Interior, Ramon García-Bragado Delegat de Presidència i Relacions Institucionals Ignasi Cardelús Cap del Gabinet Tècnic de Programació Javier Asensio BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat fax: 93 402 34 04 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 75. Març 2011 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Dipòsit legal: B.26.464/91 L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Sant Jaume 1, Edifici Palau, 2a pl., 08002. Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 11 Conjuntura industrial 12 II. Finances 17 Sistema financer 18 Mercat de renda variable 21 III. Consum, comerç i preus 23 Preus de consum 24 Consum d’aigua 26 Matriculació de vehicles 27 Recollida de residus 28 IV. Transports i comunicacions 29 Port: mercaderies i passatgers 30 Aeroport: passatgers i mercaderies 34 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 37 V. Turisme, fires i congressos 39 Activitat turística 40 Activitat congressual 42 VI. Construcció 43 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 44 Construcció d’habitatges 46 Llicències d’obres 49 VII. Mercat immobiliari 53 Preus al mercat residencial 54 Cost d’accés a l’habitatge 62 VIII. Mercat de treball 65 Població activa i ocupada 66 Llocs de treball ocupats 68 Contractació laboral 72 Atur registrat 74 Resumen/Summary 79 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 80 març 2011 | núm. 75 Síntesi de la conjuntura 6Síntesi de la conjuntura Els resultats de 2010 confirmen que l’economia mundial es recupera a bon ritme però de manera desigual. Europa segueix a la cua d’un procés expansiu liderat per Àsia. A mesura que es van coneixent les dades provisionals de tanca- ment d’any de les principals economies mundials sembla que es poden donar per bones les previsions més recents que apun- taven a un creixement del PIB mundial per a 2010 de l’ordre del 5%. Una evolució que contrasta positivament amb la lleu davallada d’un any abans i alhora reforça les perspectives de que l’economia mundial mantindrà una trajectòria expansiva a mit- jà termini si les tensions inflacionistes no obliguen a un endu- riment accelerat de les fins ara reeixides polítiques monetàries aplicades per superar la crisi. El detall per grans àrees econòmiques permet visualitzar que la superació de la crisi financera i posterior recessió econòmica ha seguit pautes diverses en funció de les problemàtiques i condi- cionants propis. Mentre que els països més desenvolupats han hagut de dividir els seus esforços entre la reactivació de l’eco- nomia i la contenció dels seus desequilibris pressupostaris, els emergents i els productors de primeres matèries han disposat dels recursos financers necessaris per activar el seu potencial de creixement. Segons les estimacions del FMI, durant 2010 les economies més avançades han aconseguit un creixement conjunt de gaire- bé el 3% anant de més a menys. Una reacció que no compensa la davallada de 2009 –estimada en un 3,5%– però suficient per començar a deixar enrere el pitjor de la crisi. Un procés que se- gons totes les previsions es consolidarà durant el bienni 2011- 2012, període pel qual es preveuen taxes de creixement similars o lleument per sota de les de 2010. Previsions condicionades a reptes importants como ara el d’avançar en el procés de sane- jament del sistema financer, l’aplicació de polítiques fiscals necessàriament austeres i contenir el previsible deteriorament del desequilibri exterior com a conseqüència de l’encariment de l’energia i altres primeres matèries. L’economia dels Estats Units, que ha perdut impuls durant el darrer trimestre de 2010, ha assolit un creixement anual estimat del 2,9%, en línia amb el del conjunt dels països avançats i sufi- cient per compensar el retrocés de 2009. Una evolució impu- table a l’expansió de les exportacions i del consum privat, paral·lela a la pèrdua de protagonisme de la despesa pública. La inversió privada, inclosa la residencial, es compara positi- vament en relació a un any abans. Tant l’indicador de clima econòmic com el de producció industrial reflecteixen aquesta millora de la conjuntura. Un canvi que encara no s’ha manifes- tat en el mercat de treball. Ni la població activa ni la taxa d’atur, relativament estancades tot i els lleus senyals de repunt a final d’any, s’han beneficiat de l’augment de l’activitat econòmica. 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic. 3 Les de la UE corresponen a la Zona euro. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea Espanya I.2010 II.2010 III.2010 IV.2010 I.2010 II.2010 III.2010 IV.2010 I.2010 II.2010 III.2010 IV.2010 PIB 2,4 3,0 3,2 2,7 0,6 2,0 2,2 2,1 –1,4 0,0 0,2 0,6 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 2,0 3,8 4,1 3,2 –0,3 1,6 1,7 1,8 –3,0 –0,3 –0,7 –0,6 aportació al creixement del PIB (p.p.) Demanda externa 0,4 –0,8 –0,9 –0,5 1,0 0,4 0,5 0,3 1,6 0,3 0,9 1,2 aportació al creixement del PIB (p.p.) Indicador de clima econòmic2 100,4 101,1 101,0 102,0 98,0 100,4 103,0 105,2 92,5 92,4 91,3 92,0 Índex: 1990–2008=100 Producció industrial 2,7 7,4 6,9 5,9 4,1 8,1 7,0 7,6 –0,1 2,5 0,4 0,5 Taxa de variació anual (%) Població activa ocupada –2,0 –0,7 –0,1 0,5 –1,4 –0,6 –0,2 0,1 –3,9 –2,4 –1,6 –1,4 taxa de variació anual (%) Taxa d'atur 9,7 9,6 9,6 9,6 9,6 9,6 9,6 9,6 20,0 20,1 19,8 20,3 en % de la població activa Preus de consum1 2,3 1,1 1,1 1,5 2,0 1,9 2,3 2,7 1,4 1,5 2,1 3,0 taxa de variació anual (%) Exportacions3 13,3 34,2 33,7 28,7 12,1 21,4 23,1 21,5 14,8 17,6 18,3 19,8 taxa de variació interanual (%) Importacions3 14,2 41,3 36,4 25,7 8,8 25,1 26,1 24,6 7,5 21,4 13,3 15,2 taxa de variació interanual (%) Tipus d'interès a curt termini1 0,29 0,66 0,33 0,35 0,61 0,74 0,84 0,98 0,61 1,07 0,93 1,08 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d'interès a llarg termini1 3,76 3,24 2,65 3,29 3,65 3,49 3,21 3,92 3,83 4,56 4,09 5,37 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,357 1,221 1,307 1,322 — — — — Unitats de $ per Euro 7Barcelona economia 75Síntesi de la conjuntura EUAEspanya UE Producte Interior Brut (variació anual)(%) Catalunya -6 -4 -2 0 2 4 6 201020092008200720062005 La represa econòmica de la UE s’alenteix durant la segona meitat de l’any fins el punt d’impedir que el creixement de 2010 superi la cota del 2%. L’evolució de l’activitat econòmica al conjunt de la UE respon bàsicament a la registrada per les principals economies de la zona euro. 2010 ha acabat sent un any de notable expansió per l’alemanya, mentre que la majoria de les restants han aconse- guit taxes de variació positives però relativament testimonials. Si el creixement d’Alemanya s’estima a l’entorn o lleument per sobre del 3,5%, el de França, Itàlia i Regne Unit s’ha quedat un parell de punts percentuals per sota. I fins i tot alguns, entre ells Espanya, tanca l’any encara en negatiu tot i les variacions inter- anuals lleument positives del segon semestre. La demanda interna més que l’externa –l’efecte de l’augment de les exportacions és veu parcialment contrarestat per l’aug- ment de la factura energètica i del subministrament de primeres matèries– explica el dinamisme de l’economia europea. Com en el cas dels Estats Units, els indicadors de clima i de producció s’orienten a l’alça però el mercat laboral es manté al marge. Per complicar la situació de feblesa del procés de recuperació eco- nòmica, es comencen a manifestar tensions inflacionistes i també un repunt dels tipus d’interès. Les principals economies emergents d’Àsia i Amèrica del sud han estat, un any més, les que han liderat el creixement de l’eco- nomia mundial amb taxes que van del 5% al 10%. Ja s’ha dit que el seu potencial de creixement s’ha vist afavorit per l’abun- dància de recursos financers alhora que els exportadors de primeres matèries s’han beneficiat de l’encariment dels seus productes. El repte més immediat per a la majoria d’aquests països és el de fer compatible aquest fort creixement induït per la demanda externa, però també i de manera creixent per la in- terna, amb un desenvolupament equilibrat de la seva economia. EUACatalunya Espanya UE Preus de consum (variació anual)(%) 201020092008200720062005-2 -1 0 1 2 3 4 5 6 EUACatalunya Espanya UE Taxa d’atur (en % de la població activa)(%) 0 4 8 12 16 20 24 201020092008200720062005 Preus de les primeres matèries i del petroli (Índex 2005 = 100)Índex $/barril 0 30 60 90 120 150 180 210 0 20 40 60 80 100 120 140 201020092008200720062005 índex gral.($) índex gral.(€) Brent ($) Evolució tendencial del PIB a Catalunya variació real (%) -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 10090807060504030201009998 PIB/càpita PIB Població 8Síntesi de la conjuntura El revifament de l’economia espanyola durant 2010 es consolida amb l’evolució lleument alcista del PIB del darrer trimestre. La Comptabilitat Nacional Trimestral estima que el PIB de l’eco- nomia espanyola durant 2010 s’ha estabilitzat –ha retrocedit un 0,1%– després de la davallada del 3,6% de 2009. Seguint una evolució de menys a més, el 0,2% d’augment del quart trimes- tre sobre el tercer ha situat el creixement interanual a final d’any en el 0,6%, sis dècimes percentuals més que a mitjan d’any. Una evolució relativament a contracorrent de la lleu desaccele- ració registrada al conjunt de la UE però insuficient per escur- çar de manera significativa el diferencial de creixement que en aquests moments separa l’economia espanyola de les europees més dinàmiques. Atesa la manca de reacció de la demanda interna per la contracció de la despesa pública i la construcció, ha estat la demanda externa la que ha propulsat l’economia espanyola cap a la senda del creixement. Observat pel cantó de l’oferta, es constata una variació positi- va tant del darrer trimestre com del conjunt de l’any pel que fa a l’activitat industrial i al conjunt del terciari. Mentre que el creixement del PIB industrial es imputable a les exportacions i al sector energètic, el del terciari es recolza cada cop més en els serveis de mercat atesa la política de contenció de la despesa pública. La construcció, per contra, ha encadenat variacions in- teranuals negatives al llarg de tot l’any –al fort endeutament del sector privat s’hi afegeix la ja esmentada retallada dels pres- supostos públics– mentre que el primari acaba 2010 amb una variació que trenca la tendència baixista dels trimestres prece- dents. L’evolució lleument positiva de l’activitat econòmica ha con- tribuït a alentir el procés de destrucció de llocs de treball. Segons la Comptabilitat Nacional, el nombre de llocs de treball equivalents a temps complet era, a final d’any, un 1,4% més baix que un any abans, període en el que la retallada fou d’un 6%. Tots els sectors, amb l’excepció del primari i els serveis de no mercat, acaben 2010 amb menys llocs de treball que un any abans. -20 -10 0 10 20 30 AturOcupacióExportacionsPIB Va ria ci ó (% ) 2009/2008 2010/2009 Serveis Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.10 — 1,5 — — –1,1 Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 4t.tr.10 856.951 0,5 — — –2,7 Atur registrat sectorial ds.10 73.078 1,1 — — 34,2 Viatgers per l’aeroport (milers) 4t.tr.10 7.195 14,0 29.210 6,5 –9,4 Viatgers per l’aeroport (internac., milers) 4t.tr.10 4.262 18,8 17.543 8,1 –8,2 Nombre de viatgers pel port (milers) 4t.tr.10 662 –0,9 3.444 7,6 –0,7 Tràfic portuari de mercaderies (m. tones) 4t.tr.10 11.303 5,6 42.877 2,6 –17,3 Viatges en transport públic urbà (milers) 4t.tr.10 160.251 2,2 615.399 1,9 –2,3 El terciari lligat al turisme i als viatges en general acaba 2010 amb la majoria dels indicadors orientats a l’alça. Un canvi de conjuntura que es veu reflectit en l’evolució del PIB sectorial i reforçat per la variació lleument positiva de les xifres d’ocupació. L’atur registrat inicia una fase d’estabilització. -18 -15 -12 -9 -6 -3 0 3 6 9 OcupacióMercaderies port Viatgers port i aeroport PIB Va ria ci ó (% ) 2009/2008 2010/2009 -40 -20 0 20 40 60 80 AturOcupacióSuperf. prevista PIB Va ria ci ó (% ) 2009/2008 2010/2009 Construcció Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.10 — –4,5 — — –5,0 Obra pública licitada (Catalunya) (milions d’€) 4t.tr.10 565 –70,7 3.514 –38,8 –8,0 Habitatges iniciats 4t.tr.10 305 –42,3 1.913 46,1 –52,0 Llicències d’obres aprovades — superfície prevista (m2) 4t.tr.10 269.081 17,3 754.396 –24,4 –34,2 — habitatges nous previstos 4t.tr.10 565 –11,9 1.930 –15,3 –27,2 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.10 46.177 –12,1 — — –13,3 Atur registrat sectorial ds.10 11.741 –5,0 — — 80,6 Les dades del darrer trimestre no modifiquen substancialment la tònica contractiva de la major part dels registres anuals de l’activitat constructora. L’obra pública, condicionada per les restriccions pressupostà- ries, no pot compensar la contracció de la promoció residencial privada, endeutada i amb dificultats per accedir a crèdit nou. L’ocupació i el PIB sectorial continuen perdent pes absolut i relatiu sobre el total. Indústria, construcció i serveis Valor absolut i taxa interanual (%) Indicadors Darrer període 2010 09/08 Indústria Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.10 — 2,7 — — –5,6 Índex de producció (Catalunya) 4t.tr.10 — 3,1 — — –1,7 Exportacions (Catalunya) (milions €) 4t.tr.10 12.620 20,5 — — –18,7 Preus industrials (Catalunya) ds.10 — 4,9 — — –1,4 Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 4t.tr.10 72.739 –5,2 — — –12,1 Atur registrat sectorial ds.10 11.214 –6,5 — — 23,1 El creixement de les exportacions explica la major part del repunt de l’activitat productiva. Continua la feblesa del mercat de treball tot i que les xifres d’atur van a la baixa. Els preus industrials s’orienten a l’alça per la pressió dels preus de l’energia i de les primeres matèries. 9Barcelona economia 75Síntesi de la conjuntura La vessant exportadora de la indústria metropolitana ha esdevingut cabdal perquè aquest sector hagi recuperat una posició preeminent en el creixement del PIB català. La majoria dels indicadors d’activitat industrial corresponents a final de 2010 –l’índex de producció, les exportacions, els preus i l’atur– amb l’excepció de l’ocupació, dibuixen un escenari de recuperació ferma de l’activitat sectorial que es sintetitza en el 2,5% de creixement interanual del PIB industrial. Amb l’ex- cepció de l’atur, la resta presenten variacions alcistes que supe- ren les negatives d’un any abans. No cal dir que es tracta d’una evolució molt depenent de la represa de l’economia europea. L’encariment dels preus energètics i més genèricament dels preus de sortida de fàbrica és un dels factors que a curt termini pot entorpir aquesta trajectòria expansiva a l’espera de que la demanda interna es comenci a recuperar. De fet, la millora del clima industrial perd força cap a final d’any i les perspectives empresarials sobre l’evolució del negoci a curt termini, sent relativament positives, són més aviat contingudes. L’economia de la ciutat i també la metropolitana són cada cop més tributàries del terciari de mercat. Una base terciària en per- manent renovació i que no para d’expandir-se. A més d’oferir nous serveis a les persones i assumir una participació creixent en els processos productius de la resta d’activitats, és un sector que inclou també una bona part de les noves activitats in- dustrials relacionades amb el coneixement i l’aplicació de les tecnologies de la informació. Un procés que la darrera crisi econòmica ha sacsejat i finalment reforçat com a conseqüència de la davallada de l’activitat constructora, la potenciació de les activitats logístiques i la lògica deslocalització d’una part de l’activitat manufacturera més tradicional. En aquest context, que el PIB dels serveis hagi mantingut un ritme lleument alcista du- rant la major part de l’any a Catalunya té una connotació molt positiva per a la ciutat, que ha contribuït de manera decisiva a aquest resultat. -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 Passatgers creuers OcupacióPernoctacionsMatriculació Va ria ci ó (% ) 2009/2008 2010/2009 Preus de consum (IPC) i salaris Barcelona (província) ds.10 — 2,9 — — 1,3 Catalunya ds.10 — 3,0 — — 1,2 Espanya ds.10 — 3,0 — — 0,8 Subjacent ds.10 — 1,5 — — 0,3 Zona euro ds.10 — 2,2 — — 0,9 Salaris pactats en acords col·lectius 2010 — 1,4 — — 2,5 L’augment dels preus de l’energia i primeres matèries i de la imposició indirecta per intentar reduir el dèficit dels comptes públics expliquen la major part del repunt dels preus de consum. El diferencial amb la zona euro torna a canviar de signe i posa en qüestió l’avanç assolit en competitivitat via preus. Les retribucions salarials han moderat els increments pactats i crescut menys que la inflació. Preus del mercat immobiliari Compravenda sostre residencial —Habitatges nous (€/m2) 2n.sm.10 5.242 –3,7 — — –8,0 —Habitatges de segona mà (€/m2) 2n.sm.10 — –1,9 — –2,1 –9,6 —Places d’aparcament (€) 2n.sm.10 29.429 0,9 — — 2,2 Lloguer (€/mes) —Sostre residencial 4t.tr.10 1.023 –1,6 — — –3,8 L’augment de les transaccions en el segment residencial per motius bàsicament d’oportunitat fiscal ha contribuït a moderar la tendència descendent dels preus de compravenda del mercat immobiliari. També hi han ajudat els tipus d’interès baixos i les ofertes del sistema financer per tal d’aprimar l’estoc d’ha- bitatges acumulat arran de la crisi del sector promotor i de l’augment de la morositat entre els clients de crèdits hipotecaris. -12 -10 -8 -6 -4 -2 0 Lloguer habitatge Habitatges segona mà Habitatges nous Va ria ci ó (% ) 2009/2008 2010/2009 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 SalarisSubjacentEspanyaBarcelona Va ria ci ó (% ) 2009/2008 2010/2009 Turisme, consum i preus Valor absolut i taxa interanual (%) Indicadors Darrer període 2010 09/08 Consum, crèdit i turisme Matriculació de vehicles 4t.tr.10 9.384 –24,8 42.102 8,4 –25,5 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.10 270.771 0,1 — — –4,7 Saldo viu del crèdit (milions d’€)(prov.) st.10 276.622 –2,0 — — 1,8 Pernoctacions hoteleres (milers) nv-ds.10 2.080 12,3 14.047 9,6 2,7 Visitants que pernocten a la ciutat (milers) nv-ds.10 1.059 12,9 7.133 10,2 –2,7 Passatgers de creuers (milers) 4t.tr.10 522 –2,6 2.348 9,1 3,8 L’evolució de l’activitat hotelera i del nombre de passatgers de creuers durant el darrer trimestre de 2010 ha mantingut el dinamisme mostrat la resta de l’any. Una situació que no s’ha estès a la majoria d’indi- cadors de consum i renda. La bona notícia és que l’ocupació sectorial comença a canviar de signe. 10 Síntesi de la conjuntura Mentre l’activitat industrial –almenys el segment més orientat al mercat exterior– ha liderat el repunt del PIB i els serveis l’han acompanyat en aquest empeny, la construcció ha continuat sent el principal llast de la represa de l’economia catalana. Tres anys de purga possiblement haurien estat suficients per digerir l’ex- cés d’obra i endeutament dels anys precedents si no hagués coincidit amb una crisi financera internacional de primera magnitud que ha dificultat l’accés al crèdit i ha forçat una rees- tructuració sense precedents de les caixes d’estalvi espanyoles. Un cúmul de circumstàncies que al llarg de 2010 s’ha vist agreujat per la retallada de la despesa pública amb l’objectiu de frenar el creixement del deute. Una política de contenció de la despesa que es mantindrà els propers anys i que no afavoreix el revifament de la construcció. De tot el ventall d’indicadors d’activitat econòmica disponibles per a Barcelona, els referits als serveis de transport i acollida de visitants són ja un clàssic perquè, amb independència de la con- juntura, acostumen a mostrar un notable dinamisme. Així, tant el nombre de visitants com de pernoctacions als hotels de la ciu- tat han augmentat a l’entorn del 10% en relació a 2009, asso- lint nous màxims. El mateix es pot dir del segment dels creuers turístics. El transport aeri de passatgers –i el de mercaderies– també ha recuperat la trajectòria alcista amb força després de dos anys de retrocés. El dinamisme del terciari ha incidit positivament en l’evolució del mercat de treball barceloní. La reactivació del creixement econòmic mundial inclòs l’euro- peu no es pot deslligar del revifament que ha viscut el comerç internacional. El port de Barcelona, malgrat l’atonia del creixe- ment de l’economia catalana i la creixent competència d’altres ports de la Mediterrània, s’ha beneficiat d’aquest dinamisme aconseguint redreçar la tendència tan negativa de 2009. Gràcies al tràfic internacional, tant en càrrega total com en contenidors, les xifres de 2010 han superat les d’un any abans. El balanç econòmic del darrer any podria ser relativament posi- tiu –si més no en comparació amb el punt de sortida– si el mer- cat laboral hagués acompanyat. De fet, l’evolució ha estat força més positiva que la del bienni anterior però no permet entre- veure encara la imminència d’un redreçament de la tendència. Una situació que hom pot acotar en poques paraules i que, a grans trets, no difereix de la que s’ha viscut al conjunt de Cata- lunya. El nombre d’ocupats ha continuat retrocedint tot i que amb molta menys intensitat que durant els dos anys precedents. Una evolució que deixa entreveure que el procés d’ajustament de la capacitat productiva pràcticament s’ha acabat. La relativa estabilització de la xifra d’aturats durant els darrers mesos de 2010 abona aquesta idea. Potser l’augment del nombre de con- tractes laborals formalitzats –gairebé un 3% més que un any abans– mereix figurar com la variació més remarcable tot i que s’ha aconseguit gràcies a l’impuls de la contractació temporal. -16 -12 -8 -4 0 4 ContractesOcupatsTaxa d’ocupació Població activa Va ria ci ó (% ) 2009/2008 2010/2009 Atur registrat Total atur registrat ds.10 100.868 –0,2 — — 36,0 Atur masculí ds.10 52.374 –2,3 — — 40,0 Atur femení ds.10 48.494 2,2 — — 31,7 Atur juvenil ds.10 6.333 –14,6 — — 26,9 Taxa d’atur registrat ds.10 12,7 0,8 — — 38,5 Total atur registrat (RMB) ds.10 377.053 –0,5 — — 33,3 Taxa d’atur registrat (RMB) ds.10 14,9 –0,7 — — 35,1 Les variacions interanuals negatives de final de 2010 són un primer indici –molt feble– de canvi de cicle del mercat laboral. Després de gairebé tres anys d’augment sembla que les xifres l’atur han tocat sostre malgrat els repunts puntuals que es poden produir per motius estacionals. S’inicia una fase de varia- cions contingudes atès que s’albira un escenari de creixement econòmic més aviat esquifit a curt i mitjà termini. -5 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Atur RMBAtur femeníAtur masculíTotal atur Va ria ci ó (% ) 2009/2008 2010/2009 Mercat de treball Valor absolut i taxa Interanual (%) Indicadors Darrer període 2010 09/08 Ocupació Població activa estimada 4t.tr.10 795.700 –1,8 — — –0,5 Població activa estimada (RMB) 4t.tr.10 2.535.800 0,2 — — –1,2 Taxa d’ocupació (16-64 anys) 4t.tr.10 66,2 –0,9 — — –6,5 Ocupats afiliats a la Seguretat Social ds.10 1.014.109 –0,7 — — –3,9 Ocupats afiliats a la Seg. Social (RMB) ds.10 2.162.100 –0,9 — — –4,5 Contractes laborals registrats 4t.tr.10 203.872 –1,3 777.611 2,8 –15,0 Ni a la ciutat central ni a l’entorn metropolità s’han pogut recuperar els volums d’ocupació d’un any abans. El que sí s’ha aconseguit ha estat frenar la davallada del bienni 2008-2009. L’evolució de la població activa hi ha contribuït, igual que l’augment de la contractació temporal. I. Indústria (%) Evolució del PIB industrial (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) PIB pm PIB indústria -20 -15 -10 -5 0 5 IV.10III.10II.10I.10IV.09III.09II.09I.09IV.08III.08II.08I.08 (%) Índex de producció industrial (Catalunya) (taxes de variació interanual) General Consum Equipament Intermedis -40 -30 -20 -10 0 10 IV.10III.10II.10I.10IV.09III.09II.09 12 Conjuntura industrial 1 Variacions interanuals. 2 Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. Indicadors d’activitat industrial1 4t.tr.09 1r.tr.10 2n.tr.10 3r.tr.10 4t.tr.10 Catalunya PIB (Variació real) –5,6 –0,6 3,1 2,0 2,7 Índex Producció (IPI) —Total indústria –1,7 2,9 8,0 4,4 3,1 —Energia 6,9 11,7 15,5 9,4 12,9 —Intermedis 0,5 3,7 8,6 2,5 –0,7 —Equipament –7,7 5,0 7,6 2,7 1,3 —Consum –2,1 –0,9 6,0 5,8 4,9 Exportacions de béns –8,8 16,6 16,6 19,0 20,5 Importacions de béns –9,5 5,3 26,2 13,7 15,6 Índex Clima (ICI)2 –27,4 –22,6 –17,7 –17,8 –16,2 Índex Preus (IPRI)3 –1,4 0,7 2,2 3,3 4,9 Cost laboral/treballador 4,5 3,1 1,8 2,1 –0,6 Afiliats Seguretat Social3 n.d. –7,8 –5,7 –4,4 –3,6 Aturats registrats3 20,9 13,4 2,6 –4,7 –8,5 Espanya PIB (Variació real) –10,2 –1,7 2,0 2,3 2,4 Índex Producció (IPI) —Total indústria –6,1 0,0 3,8 0,0 0,1 —Energia –8,8 –0,5 1,9 4,1 5,2 —Intermedis –4,6 1,9 7,6 1,4 4,1 —Equipament –10,9 –2,8 –0,7 –6,7 –3,6 —Consum –2,5 0,1 3,5 0,7 –0,4 Exportacions de béns –5,3 14,4 17,7 18,5 20,4 Importacions de béns –12,5 7,7 21,6 13,5 11,3 Índex Clima (ICI)2 –23,7 –20,6 –16,1 –15,5 –12,9 Índex Preus (IPRI)3 0,4 2,3 3,2 3,4 5,3 Cost laboral/treballador 2,7 2,1 2,5 2,1 2,3 Afiliats Seguretat Social3 n.d. –6,4 –4,3 –3,6 –2,9 Aturats registrats3 27,2 7,6 1,8 –0,7 –3,4 Crèdit (Saldo viu)3 –2,5 –6,0 –4,1 –0,7 n.d. Que el creixement de l’activitat industrial és encara feble i molt depenent d’unes poques branques productives sembla confir- mar-ho l’evolució regressiva de l’ocupació sectorial. En paral·lel al creixement de la producció i de les exportacions, la indústria ha continuat reduint llocs de treball seguint, però, una trajec- tòria de clara desacceleració. Això i el fet que les xifres d’atur del sector comencin a minvar en relació als volums més elevats de començament d’any apunten a un canvi de tendència immi- nent si es confirmen les previsions de creixement de l’econo- mia europea. Les dades de l’índex de producció industrial referides a Cata- lunya dibuixen un perfil que si bé ha estat de clara recuperació dels volums de producció durant el primer semestre, també mos- tra una pèrdua manifesta de vigor al llarg de la segona meitat de l’any. Variacions que possiblement s’expliquen per la conjun- ció de diversos factors entre els que sobresurten l’augment de l’IVA a mitjan d’any i els incentius fiscals a la compra de vehi- cles vigents durant la major part del primer semestre. Tampoc s’ha de menysprear l’efecte rebot després de dos anys de retro- cés. A banda de la incidència d’aquests i altres factors, les da- des objectives evidencien que el canvi de tendència que s’ha produït té uns recolzaments febles. Tan febles que sense una mi- llora significativa de la demanda interna es compromet la via- bilitat de la trajectòria expansiva que ha començat a seguir la indústria catalana. L’activitat industrial mostra una capacitat competitiva sorprenent i opta a liderar la revitalització de l’activitat econòmica. El primer avanç de l’estimació del PIB industrial català corres- ponent al darrer trimestre de 2010 confirma els indicis de mi- llora que el sector havia emès durant els trimestres precedents. El resultat pel conjunt de l’any –un augment de gairebé l’1,8%– és un creixement modest si es compara amb la davallada acu- mulada durant el bienni 2008-2009, però rellevant pel canvi de tendència que representa i perquè situa l’activitat industrial, de la mà de les exportacions, com un dels motors de recuperació de l’activitat econòmica. Atesa la persistent feblesa de la demanda interna, el repunt de l’activitat industrial possiblement té un component rellevant de fugida endavant. La constatació de que les expectatives de recuperació de l’activitat al mercat interior apunten a terminis més aviat llargs i taxes de creixement modestes, posa de mani- fest que la supervivència d’una bona part del teixit industrial i del terciari associat passa per la seva internacionalització sense complexes. S’ha de recuperar sense dilacions el temps i la com- petitivitat perduda rere el miratge de la inversió indiscriminada que ha deixat un sobreendeutament difícil de pair. 13 Saldos Indicador del clima industrial (ICI) Espanya Unió EuropeaCatalunya -50 -40 -30 -20 -10 0 10 201020092008200720062005 (%) Índex de preus industrials (Catalunya) (Variació interanual) Consum Equipament IntermedisGeneral -10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 201020092008200720062005 Barcelona economia 75Conjuntura industrial Nota: Mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Exportacions de productes industrials (Catalunya) Segons contingut tecnològic (Milions d’€) Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 1998 26.154 2.782 13.667 3.501 6.204 1999 26.908 3.448 13.362 3.174 6.924 2000 32.614 4.531 16.148 3.965 7.969 2001 35.438 4.567 17.926 4.190 8.756 2002 35.897 4.991 17.752 4.248 8.906 2003 36.269 4.966 18.008 4.362 8.933 2004 38.166 4.908 19.323 4.857 9.078 2005 41.393 6.207 20.732 5.298 9.156 2006 45.618 6.945 22.361 6.610 9.702 2007 47.932 6.509 24.315 6.670 10.438 2008 48.333 6.617 23.246 7.070 11.400 1r.tr. 12.465 1.643 6.440 1.618 2.764 2n.tr. 12.659 1.716 6.282 1.888 2.773 3r.tr. 11.894 1.534 5.472 1.909 2.979 4t.tr. 11.319 1.725 5.053 1.656 2.885 2009 39.597 5.049 18.089 5.669 10.790 1r.tr. 9.384 1.281 4.107 1.343 2.654 2n.tr. 9.935 1.235 4.673 1.448 2.580 3r.tr. 9.851 1.178 4.473 1.379 2.821 4t.tr. 10.427 1.357 4.836 1.499 2.735 2010 46.375 5.661 21.570 7.278 11.866 1r.tr. 10.777 1.300 5.114 1.613 2.750 2n.tr. 11.454 1.393 5.326 1.886 2.849 3r.tr. 11.524 1.395 5.192 1.821 3.116 4t.tr. 12.620 1.573 5.938 1.957 3.152 Alt i mitjà Baix i mitjà Variació (%) Total alt baix 4t.tr.2010/4t.tr.2009 21,1 21,3 20,7 2n.sem.2010/2n.sem.09 19,1 19,1 19,1 2010/2009 17,1 17,7 16,3 2009/2008 –18,1 –22,5 –10,9 L’exportació de productes manufacturats creix amb força durant 2010 i pràcticament recupera el terreny perdut un any abans. Les xifres provisionals disponibles permeten avançar un creixe- ment a l’entorn del 17% de la producció industrial catalana exportada durant 2010. A diferència de l’evolució dels índexs de producció, el ritme de creixement s’ha intensificat durant la segona meitat de l’any. Aquesta aparent dissonància entre pro- ducció i vendes a l’exterior respon a la solidesa de la demanda externa i als efectes dels factors abans esmentats que han afec- tat les vendes interiors i que han condicionat la demanda interna de productes d’inversió i de consum durador. Un tret a remarcar de l’augment de les exportacions de produc- tes manufacturats és que han guanyat pes relatiu les mercade- ries amb un contingut tecnològic baix i mig baix. Un avanç a costa de les de més contingut tecnològic, que durant els darrers dos anys de pèrdua d’exportacions ja foren les més afectades. Afegir que el creixent protagonisme dels productes amb menys contingut tecnològic no és aliè a l’impacte sobre els preus d’a- quests productes de l’encariment de les primeres matèries i de l’energia. Evolució del comerç internacional (Catalunya) (Variació interanual) ImportacionsExportacions saldos -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 2010200920082007 saldos Tendència de l’activitat industrial Facturació a l’estranger Preus venda Comandes Evolució del negoci -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 201020092008200720062005 Conjuntura industrial Nota: A partir de 2008, els gràfics sectorials s’elaboren amb dades estimades a partir de les de Catalunya. Font (per a tot l’apartat): Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. Elaboració pròpia. Enquesta industrial (província) 4t.tr.09 1r.tr.10 2n.tr.10 3r.tr.10 4t.tr.10 Valoració del període Marxa del negoci Normal 35 47 46 45 42 Saldo –32 –20 –5 –3 0 Volum de comandes Normal 33 45 46 45 46 Saldo –42 –32 –21 –17 –13 Volum d’estocs Normal 61 63 69 63 65 Saldo –12 –9 –6 –7 –3 Grau d’utilització de la capacitat productiva % 66 69 71 71 74 Variació sobre trimestre anterior Marxa del negoci Igual 43 40 45 42 46 Saldo 2 13 19 –3 10 Facturació total Igual 33 29 35 35 35 Saldo –1 7 21 –14 12 Facturació a l’estranger Igual 39 45 43 44 37 Saldo 9 10 25 9 26 Preus de venda Igual 76 68 73 76 78 Saldo –19 –5 –7 –9 –3 Nombre de treballadors Igual 64 63 67 74 70 Saldo –24 –21 –6 –6 –3 Inversió realitzada Igual 68 67 72 72 72 Saldo –11 –12 0 –4 –4 Perspectives a curt termini Marxa del negoci Igual 58 57 59 54 62 Saldo 6 27 0 9 5 Volum de comandes Igual 54 51 60 53 60 Saldo 6 24 –8 8 0 Compres a proveïdors Igual 57 54 59 57 58 Saldo 3 20 –11 0 4 Facturació total Igual 51 48 53 47 49 Saldo 3 28 –9 9 5 Facturació a l’estranger Igual 48 52 61 56 53 Saldo 20 33 11 21 22 Preus de venda Igual 73 82 80 80 50 Saldo –1 3 –2 –2 22 Nombre de treballadors Igual 78 81 79 78 82 Saldo –11 –4 –12 –11 –5 Inversió prevista Igual 73 74 76 76 74 Saldo –8 2 –5 –2 3 saldos Evolució de l’activitat industrial (província) (Mitjanes anuals) 2006 2007 2008 2009 2010 -30 -20 -10 0 10 20 InversióPreusExportacionsVendes totals Marxa negoci 14 El detall de l’evolució de l’índex de producció segons destinació dels béns posa de manifest que la pèrdua de vigor de l’activitat manufacturera durant la segona meitat de 2010 es manifesta es- pecialment entre els béns intermedis i els d’equipament. Els de consum, amb una incorporació més tardana a la represa, i l’ener- gia han mantingut uns ritmes de creixement notables i han estat cabdals a l’hora de mantenir la variació positiva del conjunt del sector. L’índex de clima industrial, que sintetitza les opinions empresarials referides a la cartera de comandes, els estocs i la tendència de producció, també reflecteix un procés de millora progressiva de la conjuntura industrial però mancat de l’impuls que s’observa a la resta de la UE. Les dificultats per accedir a nou crèdit, la ja esmentada atonia de la demanda interna i les polítiques de contenció de la despesa pública han condicionat i continuaran fent-ho durant 2011 l’expansió de l’activitat indus- trial tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. 15 saldos Evolució de l’ocupació i la inversió industrial Ocupació Inversió -50 -40 -30 -20 -10 0 10 IV.10III.10II.10I.10IV.09III.09II.09I.09IV08III.08II.08 Barcelona economia 75 saldos Evolució del negoci segons grandària d’empresa 1-9 treb. 10-49 treb. 50-249 treb. 250 i més treb. -70 -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 40 201020092008200720062005 Les darreres dades disponibles confirmen la progressiva millora de la conjuntura industrial a l’àmbit metropolità. L’enquesta de conjuntura industrial corresponent al darrer trimes- tre de 2010 ofereix una visió de l’evolució de l’activitat indus- trial metropolitana radicalment diferent de la mostrada un any abans. Si en aquell moment la meitat dels empresaris enques- tats es declaraven força preocupats per la marxa del seu negoci, ara aquesta valoració és minoritària i representa a menys d’un terç del total. La sensació de que s’ha recuperat una certa nor- malitat és la postura que aglutina més adhesions. Aquest canvi de percepció no ha estat d’avui per demà sinó que s’ha produït paulatinament al llarg de tot l’any i després de tocar fons durant la primera meitat de 2009. Però les opinions referides a la car- tera de comandes i els estocs de productes acabats obliga a ser caut en la valoració de la conjuntura. La feblesa de la demanda interna ha estat un incentiu afegit a l’hora d’incrementar les vendes a l’estranger. L’anàlisi detallada de les respostes a les diverses qüestions ofe- reix un panorama en el que la millora general manifestada per un nombre creixent d’empresaris es recolza bàsicament en una moderada recuperació de les vendes totals gràcies a una apor- tació significativa de les exportacions. Això és el que es des- prèn de comparar la situació de final de 2010 amb la del mateix període d’un any abans. També s’observa una moderada recu- peració dels preus de sortida de fàbrica, motivada més per l’augment dels costos productius que no pas per una recupera- ció dels marges de benefici. En tot cas, el saldo entre respostes de signe contrari continua sent lleument negatiu, igual que pas- sa en l’evolució del nombre d’ocupats i del volum d’inversió executada. Malgrat això, s’ha de remarcar que comença a mil- lorar el grau d’utilització de la capacitat productiva installada i que en alguns sectors s’acosta als nivells d’abans de la crisi. On no hi ha canvis en relació amb la situació de trimestres ante- riors és en el diferent impacte de la millora de la conjuntura econòmica sobre l’evolució del negoci segons la grandària de l’empresa. Fent bona la tendència de lleu recuperació dels vo- lums de negoci, les empreses grans i mitjanes fan una valora- ció molt més positiva de la marxa del seu negoci que no pas les petites. L’element diferencial bàsic possiblement tingui a veure amb el diferent grau d’exposició als mercats exteriors i de dis- ponibilitat de crèdit. Dos aspectes que es relacionen directa- ment amb alguns dels factors que, segons els empresaris en- questats, més han frenat l’expansió del negoci. És el cas de la ja insistent feblesa de la demanda, l’augment de competència en el mercat intern i els problemes de tresoreria o financers. La novetat d’aquest darrer trimestre és la creixent preocupació per l’augment dels costos de producció. Conjuntura industrial Factors que han limitat l’expansió del negoci (en relació amb el trimestre anterior) (%) 1r.tr.10 2n.tr.10 3r.tr.10 4t.tr.10 Feblesa de la demanda 40,3 34,9 41,9 33,5 Augment dels costos de producció 15,1 18,2 14,5 21,1 Equipament productiu insuficient 0,5 1,6 3,2 1,5 Insuficiència d’infrastructures 1,1 2,6 0,0 1,6 Serveis ineficients 1,1 2,6 1,6 3,1 Manca de mà d’obra qualificada 2,2 3,1 4,3 1,6 Problemes de tresoreria o financers 15,1 14,6 12,4 12,9 Augment de la competència 21,0 20,3 21,0 21,1 Altres o cap en concret 3,8 2,1 1,1 3,6 16 Conjuntura industrial Després d’un tancament d’any relativament positiu, és interes- sant veure com encaren els industrials metropolitans els primers mesos de 2011. Segons els resultats de l’enquesta de conjuntu- ra, la majoria de les opinions es decanten –o confien– en què la situació dels darrers mesos millori o com a mínim, es mantin- gui. En relació a un any abans, es repeteix el percentatge al vol- tant del 80% dels enquestats que aposten per aquesta opció en front del poc menys del 20% que esperen un empitjorament de la seva xifra de negocis. Es continua esperant més del mercat exterior que de l’interior. Es preveu també un augment força generalitzat dels preus de venda alhora que s’obre la porta a una lleu recuperació de la inversió. Per contra, els canvis a mi- llor no arriben als volums d’ocupació o ho faran molt lleument, tendint a una certa estabilització de les plantilles. Per sectors d’activitat, la millora de les perspectives en relació a un any abans és gairebé unànime amb l’excepció de l’Ali- mentació i begudes i la Química i farmacèutica. La posició d’a- questa darrera s’ha de relativitzar perquè al llarg de tot l’any ha mantingut volums elevats d’activitat que és difícil incrementar sense noves inversions. Per contra, el sector de l’alimentació i begudes acaba un any difícil i l’encariment d’algunes primeres matèries no ajuda a dissipar incerteses. Els empresaris de la resta de sectors es declaren més optimistes que un any abans. Alguns perquè tot just han començat a notar els primers senyals de recuperació i altres perquè confien en què les exportacions con- tinuaran a l’alça. 0 20 40 60 80 100 4t.tr.20094t.tr.2010 Alimentació i begudes Tèxtil, confecció i cuir Fusta, suro i mobles Paper, edició i arts gràfiques Química Prod. minerals no metàl·lics Metal·lúrgia i prod. metàl·lics Maquinària i equipament Equip. elèctric i electrònic Material de transport Total Perspectives de l’evolució del negoci a curt termini 1 (%) 1 Percentatge d’empreses que esperen mantenir o millorar l’evolució del seu negoci a curt termini. II. Finances 18 Sistema financer L’accés del sector privat a nou crèdit bancari durant la segona meitat de 2010 ha continuat sent tan selectiu com durant els trimestres precedents. Les dades disponibles en el moment de tancar aquesta edició permeten avançar que durant la segona meitat de l’any tampoc s’ha reactivat el crèdit bancari al sector privat. Tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, el saldo viu del crèdit en mans del sector privat de l’economia a final del tercer trimestre de 2010 era igual o lleument més baix que un any abans. De fet, segons les dades trimestrals del Banc d’Espanya, el sector privat de l’economia catalana és a punt d’acumular sis trimestres conse- cutius d’estancament o lleu retrocés del volum de crèdit banca- ri. El màxim històric assolit a mitjan 2010 i que equivalia a gai- rebé el 170% del PIB català –una ràtio similar a la que repre- sentava en el conjunt d’Espanya– es manté intocable com a conseqüència de la dificultat de reduir el fort endeutament que arrossega tant el sistema financer com una bona part de la de- manda potencial de crèdit en un context de creixement econò- mic feble. L’evolució del volum de dipòsits de les empreses i famílies en les entitats de crèdit ha estat similar a la del crèdit pel que fa a l’escassa magnitud dels canvis. El moderat creixement de 2009 –limitat per la recessió econòmica i la pràctica absència d’in- flació– sembla que s’ha repetit i fins i tot accentuat lleument durant la major part de 2010. Per contra, la variació és lleument positiva, bàsicament per una major predisposició a l’estalvi en època d’incertesa. Així, a final del tercer trimestre, el volum de dipòsits del sector privat gestionats pel sistema financer era un 1,8% més gran que un any abans a Catalunya i només un 0,9% a Espanya. La rellevància d’aquestes variacions ve donada per- què confirmen que, encara que molt lleument, s’inicia el camí de recuperació de valors més raonables i sostenibles a llarg ter- mini en la relació entre dipòsits i crèdits. província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Dipòsits set. 2010 / set. 2009 2,0 1,8 –2,8 0,9 des. 2009 / des. 2008 3,9 3,4 –5,0 –0,1 des. 2008 / des. 2007 11,0 10,4 14,2 10,9 Crèdit set. 2010 / set. 2009 –2,0 –1,8 0,2 0,0 des. 2009 / des. 2008 1,8 0,9 –1,6 –1,0 des. 2008 / des. 2007 7,8 7,1 6,5 6,1 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banc d’Espanya. Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 1998 64.986 13.273 78.259 99.168 404.128 61.344 13.881 75.225 105.192 390.146 des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056 des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749 des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298 des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933 març 2008 138.787 34.676 173.463 298.205 1.047.167 258.459 65.754 324.213 429.395 1.724.686 juny 2008 142.996 35.374 178.370 321.619 1.091.957 264.601 67.345 331.946 441.917 1.766.480 set. 2008 148.799 36.028 184.827 329.750 1.115.909 270.954 67.308 338.262 442.808 1.779.760 des. 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 març 2009 152.348 36.116 188.464 340.127 1.135.482 274.198 66.344 340.542 448.687 1.790.761 juny 2009 154.924 36.727 191.651 332.940 1.143.891 283.634 65.379 349.013 446.324 1.794.471 set. 2009 154.299 36.692 190.991 317.873 1.124.221 282.366 65.112 347.478 439.626 1.782.101 des. 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 març 2010 154.212 36.367 190.579 314.118 1.118.551 276.221 65.386 341.607 435.027 1.767.890 juny 2010 162.085 38.557 200.642 310.716 1.140.843 278.911 65.530 344.441 444.360 1.791.405 set. 2010 157.416 36.918 194.334 308.970 1.134.056 276.622 64.623 341.245 440.578 1.781.928 (milions d’€) Variació del saldo viu (%) Evolució del crèdit al sector privat (Província) -6.000 -3.000 0 3.000 6.000 9.000 12.000 15.000 -10 -5 0 5 10 15 20 25 201020092008200720062005 Variació interanual del saldo viu (%) Saldo trimestral Barcelona economia 75 19 Sistema financer L’augment de les transaccions d’habitatges, imputable més a raons fiscals que no pas a la recuperació real del mercat, explica el suau repunt del saldo del crèdit privat lligat a la inversió immobiliària. L’evolució del crèdit viu segons usos posa de relleu que les di- ficultats d’accés a nou crèdit han afectat tant al sector produc- tiu com a les famílies. També és cert que ambdós segments s’han beneficiat d’una certa relaxació de la contracció registrada un any abans i d’uns tipus d’interès atractius. Alhora, es detecten dinàmiques ben diferenciades dins de cada segment. Entre els sectors productius, l’activitat constructora continua liderant el procés de reducció del grau d’endeutament amb les entitats financeres mentre que la indústria és a punt d’iniciar un canvi de tendència gràcies a la represa de l’activitat exportadora. En el cas de les economies domèstiques, el repunt ja esmentat de la inversió immobiliària es compensa amb la forta retallada del crèdit per al consum de béns duradors. Amb dades encara provisionals, 2010 es converteix en el pri- mer any de desapalancament efectiu de l’economia catalana i també de l’espanyola. Limitant l’anàlisi a l’evolució dels dar- rers quinze anys i amb el suport del gràfic que reflecteix les magnituds anuals del PIB i del crèdit al sector privat a Espanya, es constata com el creixement anual del PIB s’ha vist superat, any a any, pel del crèdit. En poc més d’una dècada el saldo del crèdit viu ha passat de representar el 60% del PIB a gairebé el 170%, assolint el major ritme de creixement durant el trien- ni 2005-2007. La recent crisi financera internacional ha acabat amb aquest model de creixement alhora que l’aplicació de polí- tiques de finançament més ortodoxes tot just comença a capgi- rar la situació. milers milions € 0 250 500 750 1.000 1.250 1.500 1.750 2.000 1009080706050403020100999897 PIB i crèdit al sector privat (Espanya) PIBCrèdit sector privat Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya (milions d’€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.1998 227.867 10.358 64.321 29.270 123.919 175.008 123.254 20.625 31.130 4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238 4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 448.688 45.928 81.638 4t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 548.740 51.461 100.094 4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 623.540 56.576 109.133 1r.tr.2008 962.333 25.003 143.816 154.237 639.277 802.258 635.010 57.357 109.891 2n.tr.2008 991.307 25.727 148.218 155.600 661.762 817.074 645.286 57.726 114.062 3r.tr.2008 1.005.670 26.593 155.481 156.363 667.233 816.752 651.958 55.859 108.938 4t.tr.2008 1.016.948 26.244 156.141 151.848 682.716 819.412 655.145 54.176 110.092 1r.tr.2009 1.018.902 24.472 158.905 143.515 692.011 808.715 651.495 50.560 106.660 2n.tr.2009 1.007.492 23.732 158.800 134.690 690.271 815.068 651.564 49.583 113.922 3r.tr.2009 996.650 23.576 153.070 134.045 685.959 810.149 652.434 49.840 107.875 4t.tr.2009 991.362 23.123 152.199 130.438 685.601 813.939 654.566 49.273 110.100 1r.tr.2010 985.197 22.791 149.368 126.464 686.574 811.243 655.474 47.716 108.053 2n.tr.2010 994.440 23.366 152.413 124.054 694.607 821.707 660.436 44.812 116.459 3r.tr.2010 991.373 23.456 152.031 121.514 694.373 810.036 658.552 40.259 111.225 3r.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ Variació (%) 3r.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 4t.tr.06 Total sectors –0,5 –2,5 7,8 20,7 Indústria –0,7 –2,5 10,3 18,5 Construcció –9,3 –14,1 –1,0 14,2 Serveis 1,2 0,4 9,6 23,4 Total famílies –0,1 –0,7 3,8 12,7 Inversió immobiliària 0,9 –0,2 5,1 13,6 Consum durador –19,2 –9,1 –4,2 9,9 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. 20 Sistema financer El conjunt del sistema financer català acumulava a final de 2010 deu trimestres consecutius de retallada del nombre de sucursals. Les poc més de 8.200 sucursals que les entitats de crèdit tenien operatives a Catalunya a mitjan 2008 s’han reduït a unes 7.600 dos anys i mig després. En aquest temps s’ha reduït capacitat productiva instal·lada –si s’accepta la terminologia– al mateix ritme que s’havia generat en els dos anys i mig precedents. A la ciutat de Barcelona, que tradicionalment ha disposat d’una do- tació d’establiments financers molt més elevada en termes rela- tius que a la resta del país, la retallada està sent especialment significativa. Tot i que els avanços tecnològics que han transformat tan radi- calment els serveis financers rebaixen a nivell d’anècdota com- paracions com la que exposarem tot seguit, val la pena fer notar que el darrer procés d’ajustament del nombre de sucursals d’en- titats de crèdit a Barcelona n’ha situat el seu nombre a l’entorn de 1.900, un valor que ens situa vint-i-cinc anys enrere. En pa- ral·lel a aquest replegament de l’oferta tradicional de serveis financers, l’evolució del nombre d’ocupats en aquest segment d’activitat ha continuat a la baixa per tercer anys consecutiu. Treballadors assalariats del sector de la mediació financera Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 1998 28.022 35.695 45.597 247.685 des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471 des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414 des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682 des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.311 març 2008 27.716 39.500 51.151 n.d. juny 2008 27.832 39.753 51.565 n.d. set. 2008 27.695 39.477 51.183 n.d. des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 març 2009 27.164 38.746 50.173 n.d. juny 2009 26.983 38.526 49.920 n.d. set. 2009 26.718 38.010 49.249 n.d. des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 març 2010 26.257 37.405 48.542 n.d. juny 2010 21.977 30.334 39.142 n.d. set. 2010 25.684 37.237 47.749 n.d. des. 2010 25.405 37.088 47.194 n.d. Nota: Afiliats al R.G. de la Seguretat Social a l’epígraf "Mediació financera" de la CNAE excepte per Espanya que són treballadors de les entitats de crèdit. Font: Departament de Treball de la Generalitat y Banco de España. Elaboració pròpia. Nota: El Total inclou les oficines dels anomenats Establiments Financers de Crèdit. Oficines de les entitats de crèdit Àmbit Caixes Coop. territorial Total Banca d’estalvis de crèdit setembre 2010 Barcelona 1.918 640 1.226 28 Resta província 3.554 942 2.543 59 Resta Catalunya 2.177 646 1.474 50 Total Catalunya 7.649 2.228 5.243 137 Madrid 3.143 1.494 1.564 53 Resta província 2.623 1.004 1.539 61 Total Espanya 43.726 14.670 23.743 5.040 desembre 2009 Barcelona 1.978 654 1.266 30 Resta província 3.583 956 2.557 59 Resta Catalunya 2.201 649 1.494 50 Total Catalunya 7.762 2.259 5.317 139 Madrid 3.220 1.505 1.616 54 Resta província 2.676 1.010 1.585 62 Total Espanya 44.430 14.840 24.202 5.043 Variació (%) Total Banca Caixes Coop. set. 2010/ set. 2009 Barcelona –3,4 –3,0 –3,3 –6,7 Catalunya –1,9 –2,5 –1,5 –2,1 Espanya –2,2 –2,1 –2,3 –0,8 des. 2009/ des. 2008 Barcelona –5,7 –4,4 –6,4 0,0 Catalunya –4,8 –4,7 –4,8 –0,7 Espanya –3,6 –4,8 –3,1 –1,1 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya des.2010/des.2009 –4,4 –1,8 –3,6 n.d. des.2009/des.2008 –3,1 –3,5 –3,4 –3,2 des.2008/des.2007 –0,9 –0,6 –0,6 0,4 des.2007/des.2006 3,9 4,3 6,1 5,2 (%) -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 201020092008200720062005 Evolució dels tipus d’interès Tipus d’interès hipotecari del total d’entitats Tipus d’intervenció del BCE Tipus no hipotecaris del total d’entitats IPC Barcelona economia 75 21 Mercat de renda variable Renda Renda fixa Variació (%) variable pública privada Total 4t.tr.2010/4t.tr.2009 46,8 26,8 –17,2 40,4 2n.sem.2010/2n.sem.2009 49,8 2,7 2,0 36,7 2010/2009 37,2 –8,9 23,9 24,5 2009/2008 –32,5 –7,5 –58,3 –27,7 La contractació als mercats de renda variable i més en concret a Borsa de Barcelona durant la segona meitat de 2010 respon com és lògic a l’esperança de que la progressiva millora de l’e- conomia europea afavoreixi també a l’espanyola. L’abundància de capital financer buscant oportunitats d’inversió i la consta- tació que la major part de les grans empreses espanyoles han superat el pitjor de la recessió sense deixar d’obtenir beneficis considerables gràcies a la diversificació territorial d’una bona part del seu negoci, explica que el volum de contractació efec- tiva de renda variable durant el segon semestre de 2010 hagi crescut un 50% en relació amb el mateix període de 2009. L’evolució de les cotitzacions segons el principal índex de la borsa espanyola mostra una moderada recuperació durant la se- gona meitat de l’any, insuficient però per compensar la davalla- da del primer semestre derivada de la progressiva extensió de la crisi del deute públic. Un factor que també ha frenat la recu- peració de l’Eurostoxx, un dels índexs europeus de referència. Per contra, el Dow Jones americà i el Nikkei japonés han apro- fitat millor la reactivació de les seves respectives economies. Augmenta la contractació de renda variable però no les cotitzacions per l’efecte combinat d’una millora de la conjuntura econòmica penalitzada per la crisi del deute públic. La progressiva recuperació de l’economia mundial de la mà dels països exportadors de primeres matèries i de les economies emergents d’Àsia s’ha fet notar, via comerç exterior, en l’acti- vitat econòmica del nucli central de la Unió Europea. Des de l’òptica dels inversors en renda variable, aquest canvi de con- juntura a millor de l’economia “real” ha pesat més que la crisi latent del deute que afecta a una part dels països de la perifèria de la zona euro, entre ells Espanya. Les tensions inflacionistes derivades de l’encariment del petroli i d’algunes primeres ma- tèries bàsiques apareixen com una ombra difusa que via endu- riment de les polítiques monetàries pot refredar aquesta fase inicial de reactivació del creixement. milions d’€ 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 2010200920082007 Renda variable negociada a Borsa de Barcelona 4t.tr.3r.tr.2n.tr.1r.tr. Índex 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 201020092008200720062005 Evolució d’índexs borsaris Dow Jones IBEX-35 Nikkei (Eurostoxx 50)x3 Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda Renda Renda variable 1 fixa pública fixa privada Total 1999 31.190 28.951 355 60.496 2000 49.384 30.762 171 80.317 2001 59.026 50.500 653 111.044 2002 85.578 64.467 191 150.236 2003 89.228 66.001 654 155.882 2004 128.786 75.941 107 204.833 2005 152.198 82.486 3.993 238.678 2006 241.683 83.835 4.907 330.425 2007 328.262 82.512 4.747 415.521 2008 251.232 70.235 6.514 327.980 2009 169.543 64.968 2.716 237.227 1r.tr. 44.212 17.569 75 61.856 2n.tr. 43.142 18.269 78 61.489 3r.tr. 31.124 15.839 19 46.981 4t.tr. 51.066 13.292 2.544 66.902 2010 232.691 59.217 3.364 295.271 1r.tr. 53.274 16.829 60 70.163 2n.tr. 56.265 12.473 689 69.427 3r.tr. 48.186 13.066 508 61.760 4t.tr. 74.966 16.849 2.107 93.921 1 Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. III. Consum, comerç i preus 24 IPC (variació interanual) (%) -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 201020092008200720062005 Espanya CatalunyaSubjacent Preus de consum L’encariment dels derivats del petroli i l’augment de l’IVA i alguns impostos especials expliquen la major part del repunt dels preus de consum durant els darrers mesos de 2010 i començament d’enguany. El perfil alcista que ha seguit l’evolució de l’IPC d’ençà les acaballes de 2009 s’ha accentuat durant el darrer trimestre de 2010. El gràfic de la variació acumulada anual corresponent a la província de Barcelona, però aplicable tant a Catalunya com a Espanya, mostra com la relativa estabilitat dels preus de con- sum dels trimestres centrals de l’any –tot i que la variació inte- ranual ja començava a superar el 2% durant l’estiu– s’estronca a favor d’un fort repunt que en només tres mesos situa la varia- ció acumulada i la interanual a final d’any a l’entorn del 3%. Al llarg de les dues darreres dècades, només el 2007 ha registrat un darrer trimestre tan inflacionista com el de 2010. Un any, aquell, amb un context econòmic en les antípodes de l’actual. L’atípica homogeneïtat de les variacions a tot el territori s’ex- plica perquè les tensions inflacionistes han tingut uns desenca- denants externs a l’activitat productiva, bàsicament preus del petroli i matèries primeres i tributs. Com a màxima diferència es pot citar les dues dècimes que han separat les variacions mit- janes anuals de Catalunya i Espanya. En la mateixa línia, la inflació subjacent, que prescindeix del preu de l’energia i de l’alimentació fresca, també ha notat la pressió dels preus del darrer trimestre, tancant l’any amb un creixement acumulat de l’1,5% després de mantenir una variació anual mitjana del 0,4% durant els primers nou mesos. El detall de l’evolució per components de la despesa palesa el protagonisme dels segments directament afectats per l’encari- ment dels derivats del petroli mentre és menys perceptible l’im- pacte de les majors càrregues tributàries amb l’excepció del fort increment dels preus mitjans a l’agregat de les begudes alcohòliques i tabac. Els preus del transport acaben l’any amb un increment mitjà que triplica el de l’índex general. En el cas de la despesa en habitatge i subministres, en un context d’es- tancament o lleu retrocés dels preus de lloguer, la variació inte- ranual de més del 5% és imputable bàsicament a l’evolució dels preus dels subministres d’energia i aigua. La major part de la resta de components, amb l’excepció de medicina, comunica- cions i lleure i cultura, que mantenen lleus retallades de preus per segon anys consecutiu, evolucionen lleument a l’alça en re- lativa consonància amb la feblesa de la demanda de consum. (%) Variació acumulada anual (província de Barcelona) 2009 2010 -2 -1 0 1 2 3 ds.nv.oct.st.ag.jl.jn.mg.ab.mçfb.gn. Font (per a tot l’apartat): INE i Eurostat. Índex general de preus del consum (IPC) (%) des.2010/ des.2009/ des.2008/ des.2007/ des.2009 des.2008 des.2007 des.2006 Variació interanual Barcelona (prov.) 2,9 1,3 1,8 4,3 Catalunya 3,0 1,2 1,6 4,3 C.A. Madrid 3,0 0,9 1,6 4,0 Espanya 3,0 0,8 1,4 4,2 — Subjacent 1,5 0,3 2,4 3,3 Zona euro 2,2 0,9 1,6 3,1 Unió Europea 2,6 1,5 2,2 3,2 Variació mitjana anual Barcelona (prov.) 2,0 0,5 4,0 3,0 Catalunya 2,0 0,2 4,1 3,0 C.A. Madrid 1,8 –0,1 3,9 2,8 Espanya 1,8 –0,3 4,1 2,8 — Subjacent 0,6 0,8 3,2 2,7 Zona euro 1,6 0,3 3,3 2,1 Unió Europea 2,1 1,0 3,7 2,3 Barcelona economia 75 25 Preus de consum -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 201020092008200720062005 (%) (%) -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 201020092008200720062005 UME El diferencial de preus entre Espanya i la mitjana de la zona euro s’amplia. L’encariment del petroli i altres matèries primeres també es fa notar en la variació dels preus que suporten els consumidors europeus. El 2,6% d’augment mitjà interanual que ha registrat la UE dels 27 membres a final de 2010 és la variació més sig- nificativa dels darrers quinze anys juntament amb la registrada el 2007. A la zona euro, l’augment s’ha limitat a un 2,2%, set dècimes menys que a Catalunya i Espanya. Un diferencial im- putable als components més inflacionistes aquest darrer any però que no ha estat més ampli gràcies a la contenció dels preus de components importants de la despesa com ara l’alimentació, el vestit i calçat i les comunicacions. IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ds.10/ds.09 ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 ds.10/ds.09 ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 ds.10/ds.09 ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 Alimentació i begudes no alcohòliques 0,9 –1,3 2,6 0,7 –2,4 2,4 2,8 –1,3 4,1 Begudes alcohòliques i tabac 14,4 12,0 3,9 15,2 12,7 3,9 5,2 4,8 5,2 Vestit i calçat 0,7 –0,6 0,6 0,6 –0,8 0,5 0,8 0,5 –1,0 Habitatge i subministres 5,3 0,6 6,0 5,7 0,8 5,9 3,6 –0,3 6,0 Parament de la llar 1,7 1,3 2,4 1,0 0,8 2,6 0,8 1,2 1,9 Medicina –1,4 –0,2 0,2 –1,2 –1,3 0,3 1,4 1,1 2,5 Transport 9,2 4,3 –5,9 9,2 3,9 –5,6 5,2 3,5 –2,3 Comunicacions –0,7 –0,4 –0,3 –0,7 –0,3 –0,3 0,1 –0,8 –1,8 Lleure i cultura –1,3 –1,1 0,5 –1,1 –1,1 0,3 0,1 0,9 0,1 Ensenyament 2,6 3,1 5,4 2,3 2,7 4,0 2,5 1,6 3,6 Hoteleria i restauració 2,1 1,7 3,9 1,7 1,2 4,0 1,8 1,2 3,8 Altres 3,4 2,9 3,7 2,8 2,1 3,5 2,3 2,4 2,6 Total 3,0 1,2 1,6 3,0 0,8 1,4 2,6 0,9 2,2 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Total Aliment. i beg. no alcoh. Begudes alcoh. i tabac Vestit i calçat Habitatge i subministres Parament de la llar Medicina Transport Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració Diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE (per components) (%) des.10/des.09 des.09/des.08 26 Consum d’aigua Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Consum Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres 4t.tr.2010/4t.tr.2009 0,0 –0,5 –0,6 9,1 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –0,4 –0,8 0,0 1,4 2010/2009 –0,2 –0,3 –1,5 2,3 2009/2008 –2,6 –2,1 –5,8 12,4 Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Comercial Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres 1998 100,0 116.353 74.523 33.473 8.357 1999 98,4 114.464 72.930 33.043 8.491 2000 98,9 115.130 74.044 32.972 8.114 2001 98,4 114.544 73.448 32.936 8.159 2002 96,9 112.749 73.684 32.247 6.819 2003 98,4 114.531 74.044 32.639 7.848 2004 97,5 113.494 73.528 32.354 7.611 2005 94,2 109.574 71.284 31.751 6.538 2006 92,1 107.123 69.204 31.662 6.257 2007 89,2 103.771 66.642 30.755 6.374 2008 86,1 100.200 66.570 29.491 4.139 1r.tr. 27.990 19.136 7.602 1.252 2n.tr. 24.746 16.574 7.408 764 3r.tr. 24.823 16.194 7.592 1.037 4t.tr. 22.641 14.667 6.889 1.086 2009 83,9 97.588 65.153 27.782 4.653 1r.tr. 26.418 18.553 6.998 866 2n.tr. 22.907 15.538 6.385 983 3r.tr. 25.846 16.713 7.604 1.529 4t.tr. 22.418 14.349 6.794 1.275 2010 83,7 97.432 64.929 27.741 4.762 1r.tr. 26.342 18.591 6.749 1.002 2n.tr. 23.040 15.530 6.594 916 3r.tr. 25.632 16.533 7.647 1.452 4t.tr. 22.418 14.276 6.751 1.391 litres Consum diari d’aigua Consum domèstic/resident Consum comercial i industrial/treballador 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 1009080706050403020100999897969594 (%) Variació del consum d’aigua segons usos (acumulat darrers dotze mesos) -10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 201020092008200720062005 L’anàlisi per tipologies d’usuaris mostra que la millora en els nivells d’eficiència de l’ús de l’aigua ha estat un tret comú a tots ells, destacant els serveis públics que aquests darrers anys han avançat considerablement en un major aprofitament de l’ai- gua del subsòl per a rec i neteja de l’espai públic. L’ús domèstic, responsable de dues terceres parts de l’aigua potable no envasada que es consumeix a la ciutat ha estat, a banda del repunt que ha registrat el consum públic, el que ha mostrat una major propensió a estabilitzar els nivells de consum. El lleu descens d’aquest a- partat és imputable tant a la contenció del nombre d’usuaris com a la progressiva implantació d’electrodomèstics de baix consum. Pel que fa al consum d’aigua potable per a usos productius, l’estabilització del darrer any també anuncia la imminència d’un canvi de trajectòria motivat en aquest cas per una millora de la conjuntura econòmica. Una millora que ja s’ha començat a constatar arran de l’augment de l’activitat turística i del nom- bre de pernoctacions hoteleres i que, afavorit per la contenció del nombre de treballadors, explica el moderat canvi de tendèn- cia del consum diari per ocupat. El consum d’aigua a la ciutat reflecteix els primers símptomes de millora de la conjuntura econòmica. Les dades de consum d’aigua corresponents al darrer trimestre de 2010 semblen confirmar que aquest tipus de consum a la ciutat es comença a estabilitzar després d’un lustre de reducció sostinguda. Els 97,4 milions de m3 consumits al llarg de 2010 equivalen a un irrellevant descens del 0,2% en relació amb un any abans. El que sí és significatiu és que aquest volum de consum equival a una retallada del 15% en relació amb els consums a- nuals mitjans del quinquenni 2000-2004. Barcelona economia 75 27 Matriculació de vehicles Nota: A partir de 2007 s’inclouen els ciclomotors. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i DGT. Elaboració pròpia. El segment de les motos i en menor mesura el dels turismes, han estat determinants perquè el volum de matriculacions de 2010 hagi superat el d’un any abans. La forta concentració d’operacions de compra de vehicles du- rant la segona meitat de 2009 i la primera de 2010, aprofitant el ventall d’incentius privats i públics, anunciava un segon semes- tre marcat per l’atonia de les vendes. És per això que les dava- llades interanuals al voltant del 20% registrades durant el segon semestre de 2010 són tan poc significatives com els increments de més del 40% del semestre anterior. Atesos els resultats del bienni 2009-2010 i les previsions a curt termini, es constata que en absència d’indicis de millora signifi- cativa i general de la conjuntura econòmica i financera que acla- reixi mínimament el panorama del mercat laboral i l’accés al crèdit, els efectes de la política d’ajuts a la renovació i modernit- zació del parc automobilístic s’han limitat a contenir momentà- niament la trajectòria descendent de la matriculació de vehicles. Les previsions deixen entreveure una lleu correcció de les ven- des durant els primers mesos de 2011. En el cas de Barcelona es palesa una notable recuperació de la matriculació de motos tot i la pèrdua d’atractiu dels ciclomotors, potser el mitjà de transport més afectat per l’augment de l’ús de la bicicleta, a més de patir el retràs de l’edat mínima per con- duir-los. El contrapunt són els vehicles per a usos comercials i industrials que acumulen un any més de retrocés. Matriculacions per tipus de vehicles (variació interanual) (%) -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 Resta Motos i ciclomotors Turismes Total vehicles 2010 2009 2008 Matriculació de vehicles Període Barcelona Província Catalunya Espanya 1999 n.d. 258.954 343.708 1.913.162 2000 n.d. 250.928 328.456 1.870.262 2001 n.d. 242.467 318.543 1.875.909 2002 n.d. 222.464 293.613 1.769.857 2003 n.d. 251.132 326.012 1.898.112 2004 n.d. 269.387 356.261 2.149.755 2005 n.d. 290.049 386.400 2.319.601 2006 n.d. 284.546 382.404 2.364.654 2007 71.396 293.756 401.599 2.599.697 2008 52.159 206.393 275.596 1.818.314 2009 38.853 158.054 209.706 1.312.359 1r.tr. 8.494 33.322 43.696 283.366 2n.tr. 7.519 34.210 45.425 297.219 3r.tr. 10.369 41.598 56.072 353.934 4t.tr. 12.471 48.924 64.513 377.840 2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 1r.tr. 10.447 43.193 57.170 378.836 2n.tr. 13.534 52.416 68.998 439.063 3r.tr. 8.737 34.336 45.250 271.315 4t.tr. 9.384 39.035 49.969 284.402 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Matriculació segons tipologia de vehicles Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 2007 37.059 18.538 5.116 10.683 2008 26.825 15.284 3.711 6.339 1r.tr. 7.188 3.841 979 1.717 2n.tr. 7.466 4.083 942 1.902 3r.tr. 6.539 3.832 1.085 1.321 4t.tr. 5.632 3.528 705 1.399 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 1r.tr. 4.460 2.575 444 1.015 2n.tr. 4.063 2.304 375 777 3r.tr. 5.844 3.155 602 768 4t.tr. 6.909 3.728 484 1.350 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 1r.tr. 6.120 3.115 383 829 2n.tr. 7.549 4.477 529 979 3r.tr. 4.523 3.088 434 692 4t.tr. 4.688 3.374 428 894 Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya 4t.2010/4t.tr.2009 –24,8 –20,2 –22,5 –24,7 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –20,7 –18,9 –21,0 –24,1 2010/2009 8,4 6,9 5,6 4,7 2009/2008 –25,5 –23,4 –23,9 –27,8 Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta 4t.tr.2010/4t.tr.2009 –32,1 –9,5 –11,6 –33,8 2n.sem.2010/ 2n.sem.2009 –27,8 –6,1 –20,6 –25,1 2010/2009 7,5 19,5 –6,9 –13,2 2009/2008 –20,7 –23,0 –48,7 –38,3 28 Variació (%) Indiferenciada Selectiva Altres Total 2010/2009 –18,1 19,5 77,2 –2,4 2009/2008 –3,3 –3,4 –0,4 –3,2 2008/2007 –1,1 0,7 –1,0 –0,5 2007/2006 –0,7 7,4 12,1 2,2 Recollida de residus Nota: Les dades anteriors a 2002 inclouen només la recollida domiciliària. Variació (%) Paper Envasos Vidre Voluminosos 2010/2009 –1,1 11,0 3,7 –12,4 2009/2008 –10,3 1,6 1,2 0,3 2008/2007 3,1 8,3 4,6 –5,5 2007/2006 10,4 21,1 15,5 –0,7 Evolució de les ràtios de residus (kg/càpita/any) Residus/Població Residus/Lloc de treball 0 200 400 600 800 1.000 10090807060504030201009998 La recollida de residus ha evolucionat lleument a la baixa en línia amb l’atonia de la producció i el consum. El total de residus sòlids urbans recollits a la ciutat durant 2010 representa un descens del 2,4% en relació amb el total d’un any abans i es situa, en termes absoluts, en volums similars als de començament de la dècada. Els efectes de la crisi econòmica sobre el consum i la producció i la progressiva conscienciació de la població sobre pautes de consummés sostenibles expliquen la major part d’aquest descens. Alhora, la recollida selectiva ha continuat augmentant, especialment l’orgànica i la d’envasos i vidre. Si hom relaciona aquestes dades amb les de la relati- vament estable població resident, es constata una retallada, per tercer any consecutiu, del volum de residus/càpita i any. Recollida selectiva. Alguns components (tones) Període Paper Envasos Vidre Voluminosos 1996 7.322 2.707 10.567 10.345 1997 9.153 3.147 11.185 12.310 1998 15.650 4.153 12.398 14.677 1999 24.317 5.392 13.908 19.395 2000 22.688 6.547 14.969 21.799 2001 26.854 8.016 16.588 22.768 2002 52.323 9.492 18.256 23.949 2003 57.200 10.644 20.053 28.222 2004 65.163 11.696 21.675 30.322 2005 79.268 12.661 23.859 31.267 2006 85.945 14.086 25.901 31.803 2007 94.856 17.053 29.834 31.578 2008 97.803 18.462 31.285 29.842 2009 87.758 18.749 31.674 29.924 2010 86.756 20.812 32.845 26.215 Residus sòlids urbans (tones) Domiciliaris Recollida Any indiferenciats selectiva Altres Total 1996 627.134 45.519 57.178 729.831 1997 635.803 49.116 55.051 739.970 1998 631.956 61.492 72.604 766.052 1999 647.516 80.821 71.709 800.046 2000 657.209 97.890 62.420 817.519 2001 630.102 142.485 64.198 836.785 2002 588.030 217.039 45.374 850.443 2003 627.378 206.077 38.290 871.745 2004 616.959 231.812 35.894 884.665 2005 605.029 253.838 27.188 886.055 2006 582.091 267.273 29.761 879.125 2007 578.037 287.085 33.358 898.480 2008 571.966 289.130 33.038 894.134 2009 553.142 279.342 32.398 864.882 2010 452.934 333.798 57.408 844.140 Nota: Les dades de 2010 són provisionals. Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. IV. Transports i comunicacions 30 Port: mercaderies i passatgers El tràfic comercial pel port durant 2010 ha evolucionat de menys a més. El creixement del segon semestre ha permès tancar l’any clarament en positiu i donar per superat el daltabaix d’un any abans. L’activitat portuària a Barcelona durant 2010 es pot sintetitzar en unes poques dades. El tràfic de mercaderies ha sumat 42,9 milions de tones, inclosos els prop de dos milions de conteni- dors. Dues variables amb millors registres que un any abans. Pel que fa als passatgers, igualment a l’alça, s’han apropat per primera vegada a la cota dels 3,5 milions. Uns volums globals de tràfic que han comportat que gairebé 8.200 vaixells hagin fet escala al port de la ciutat. Després del fort retrocés de 2009 –pràcticament nou milions de tones de mercaderies menys que un any abans– i d’un primer semestre de relativa estabilització, els fluxos comercials s’han dinamitzat durant la segona meitat de 2010 assolint un creixe- ment interanual del 4,2%. Una variació recolzada en el tràfic de sortida cap a l’estranger. Amb dades anuals i per grans tipolo- gies de productes, la mercaderia general, la de més valor afegit i que representa aproximadament el 65% del volum total que passa pel port i que majoritàriament es transporta en conteni- dors, ha estat el gran motor de la recuperació de l’activitat por- tuària amb un creixement del 6,4%. Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828 2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217 2006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.466 2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700 2008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.886 1r.tr. 4.717 7.712 4.487 4.113 121 2.870 108 729 3.668 6.846 2n.tr. 5.368 8.548 5.031 4.671 207 3.200 130 677 4.168 7.196 3r.tr. 5.390 7.663 5.034 4.158 197 2.565 159 940 4.255 6.735 4t.tr. 4.315 6.839 4.111 3.336 91 2.853 113 650 3.502 6.110 2009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630 1r.tr. 3.545 6.246 3.265 2.770 145 2.838 135 638 2.763 5.512 2n.tr. 4.106 6.278 3.714 2.853 209 2.602 183 822 3.133 5.446 3r.tr. 4.376 6.542 3.882 2.971 269 2.641 226 930 3.338 5.731 4t.tr. 4.084 6.617 3.660 3.000 240 2.812 184 804 3.286 5.941 2010 16.983 25.894 15.421 12.355 687 10.871 875 2.668 13.606 23.155 1r.tr. 3.860 6.116 3.523 2.906 146 2.617 191 593 3.062 5.532 2n.tr. 4.016 6.361 3.678 3.152 140 2.621 198 587 3.109 5.597 3r.tr. 4.542 6.680 4.076 3.210 178 2.684 288 786 3.600 5.914 4t.tr. 4.565 6.738 4.144 3.086 222 2.950 198 702 3.835 6.113 Total mercaderies Variació (%) Cabotatge Exterior Total 2010/2009 Total –8,0 4,6 2,6 Càrrega general –3,3 8,7 6,4 Líquids a doll 4,4 –2,3 –1,7 Sòlids a granel –85,7 1,2 –9,5 2009/2008 Total –17,7 –17,3 –17,3 Càrrega general –14,6 –27,4 –25,3 Líquids a doll –30,1 1,4 –2,9 Sòlids a granel –13,8 16,4 11,6 2008/2007 Total –4,9 2,2 1,0 Càrrega general –10,1 1,4 –0,7 Líquids a doll 21,1 8,6 10,1 Sòlids a granel –8,0 –9,7 –9,4 Barcelona economia 75 31 Port: mercaderies i passatgers La mercaderia de càrrega general i més concretament la transportada en contenidors amb origen o destinació a l’estranger ha estat el segment més dinàmic al llarg de 2010. La gran aposta estratègica del port de Barcelona per liderar el tràfic de mercaderia transportada en contenidors a la Mediter- rània es veu recolzada per la intensitat amb la que aquest seg- ment del tràfic comercial reprèn la trajectòria ascendent estron- cada a final de 2008. No és menys cert però, que l’augment del 8,3% assolit segons els registres del conjunt de l’any perd una mica de lluentó si es considera que segueix a una davallada del 30% i que el volum de tràfic actual equival tot just al de cinc anys enrere. Cal puntualitzar també que l’especialització del port barceloní en la mercaderia de càrrega general contenitza- da deixa de banda el tràfic de cabotatge, immers en un degoteig sostingut com a conseqüència de l’augment de competència per part d’altres ports espanyols. L’aposta pel tràfic de productes de més valor afegit en un con- text de creixent globalització de les relacions comercials es tra- dueix en un pes relatiu cada cop més rellevant dels fluxos amb l’exterior. Així, davant d’un creixement del 2,6% per part del volum total de mercaderies que han passat pel port durant el darrer any, les que ho han fet amb origen o destinació a un port estranger han crescut un 4,6%. La feblesa de la demanda inter- na espanyola explica que el volum de les importacions hagi crescut menys que les exportacions. Evolució del tràfic de mercaderies Càrrega general Dolls líquids i sòlids 0 10 20 30 40 50 60 10090807060504030201009998979695 milions de tones Tràfic de càrrega general variació interanual (%) total acumulat darrers dotze mesos milions de tones variació (%) 0 5 10 15 20 25 30 35 40 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 201020092008200720062005 Evolució del tràfic exterior Exportacions Importacions 0 10 20 30 40 50 10090807060504030201009998979695 milions de tones Teus Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones 4t.tr.2010/4t.tr.2009 18,8 –6,6 16,0 13,2 2n.sem.2010/2n.sem.2009 16,1 –10,7 13,1 11,2 2010/2009 10,8 –11,5 8,3 8,9 2009/2008 –30,8 –23,6 –30,1 –30,0 Tràfic de contenidors Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia Període Exterior Cabotatge Total (milers tones) 1998 842.097 253.016 1.095.113 10.002 1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929 2006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.573 2007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.417 2008 2.298.542 270.935 2.569.477 25.159 1r.tr. 556.824 68.396 625.220 6.211 2n.tr. 631.753 74.027 705.780 6.988 3r.tr. 617.665 71.499 689.164 6.671 4t.tr. 492.300 57.013 549.313 5.289 2009 1.590.200 206.957 1.797.157 17.612 1r.tr. 388.907 48.260 437.167 4.134 2n.tr. 380.277 54.424 434.701 4.241 3r.tr. 418.995 54.258 473.253 4.650 4t.tr. 402.021 50.015 452.036 4.587 2010 1.762.511 183.222 1.945.733 19.187 1r.tr. 391.392 43.980 435.372 4.390 2n.tr. 417.672 46.143 463.815 4.521 3r.tr. 476.004 46.372 522.376 5.085 4t.tr. 477.443 46.727 524.170 5.191 L’evolució per productes posa de manifest la relativa precarie- tat del creixement del conjunt del tràfic. Això és al menys, el que hom pot pensar del fet que l’evolució a l’alça no és gene- ral i que la majoria de les partides que han registrat creixements significatius el 2010 havien patit davallades encara més inten- ses un any abans. És el cas entre altres de la maquinària i recan- vis, els automòbils i alguns productes alimentaris. L’excepció més remarcable és la dels productes químics, que aprofitant el descens de les importacions de carburants per l’automoció, es posiciona com una categoria de referència en el ventall de mer- caderies que passen pel port. La importació de gas natural es situa novament com la partida més rellevant del tràfic comer- cial portuari. 32 Port: mercaderies i passatgers Origen/destinació del tràfic portuari exterior (2010) Variació (%) Àrees geogràfiques Tones 2010/2009 2009/2008 França / Itàlia 7.454.909 1,1 –16,2 Europa (Atlàntic) 2.021.390 –6,0 9,4 Med. Or., Negre i Pr. Orient 2.987.504 7,8 –24,9 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 3.859.930 12,2 1,8 Sud i sud–est asiàtic 2.426.301 –2,0 –13,1 Extrem Orient i Japó 4.358.091 16,9 –28,6 Nord d'Àfrica 4.529.346 7,5 –8,5 Resta d'Àfrica 2.145.697 23,6 –28,6 Amèrica del Nord (Atlàntic) 921.878 13,2 –48,5 Golf de Mèxic 1.533.606 –18,5 22,3 Amèrica Central i Carib 779.884 2,5 –17,5 Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.575.319 2,3 –27,5 Amèrica del Nord (Pacífic) 129.426 –30,0 –17,0 Amèrica del Sud (Pacífic) 359.535 51,9 –35,1 Oceania i Illes del Pacífic 265.206 –14,8 1,3 Tràfic comercial per àrees geogràfiques (percentatge sobre el total) 20092010 0 5 10 15 20 25 França i Itàlia Europa (Atlàntic) Med. Or., Negre i Pròxim Orient Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic Sud i sud-est asiàtic Extrem Orient i Japó Nord d'Àfrica Resta d'Àfrica Amèrica del Nord Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Amèrica del Sud Oceania i Illes del Pacífic % Distribució del tràfic per productes (2010) Variació (%) Productes Tones 2010/2009 2009/2008 Gas natural 5.094.078 6,7 –6,1 Gasoil, gasolina i fuel 4.598.843 –9,8 5,4 Altres productes energètics 484.509 2,6 –2,4 Productes siderúrgics 1.825.646 –15,2 3,9 Productes metal.lúrgics 793.838 –1,7 –39,3 Potasses i altres adobs 418.937 42,2 –26,2 Productes químics 4.598.887 12,4 –6,0 Ciment i clínker 475.129 –37,6 2,3 Altres materials de construcció 767.918 3,8 –34,2 Cereals i farines 519.683 –31,2 –7,2 Faves i farina de soja 1.683.426 22,7 –0,5 Pinso i farratges 808.416 3,7 16,1 Fruites i verdures 505.198 –3,4 –24,8 Begudes i derivats 580.339 –4,3 –60,4 Conserves 137.822 26,3 –57,4 Tabac, cafè i cacau 484.187 1,1 –33,8 Olis i greixos 867.390 –11,0 7,6 Pesca congelada 31.831 –38,6 –39,6 Resta de productes alimentaris 1.476.910 16,3 –31,7 Paper i pasta 1.475.066 –0,9 –15,5 Fusta 208.439 67,5 –53,6 Maquinària i recanvis 1.445.865 13,2 –37,6 Automòbils i peces 1.191.178 29,9 –39,8 Resta de mercaderies 4.888.143 3,3 –26,9 Tares 7.515.276 5,4 –21,8 Total 42.876.954 2,6 –17,3 Principals tipologies del tràfic comercial (milions de tones) 2010 2009 2008 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Energia Sidero-metal·lúrgia Química Materials construcció Agro-ramader i alimentació Paper i pasta Automòbils i maquinària Barcelona economia 75 33 Port: mercaderies i passatgers 4t.tr.2010/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) 4t.tr.2009 2n.sem.2009 2009 2008 Ferris regulars 5,9 8,0 4,5 –8,8 Creuers –5,7 7,9 6,9 2,5 Creuers en trànsit 0,6 4,6 11,6 5,2 Total –0,9 6,9 7,6 –0,7 Trànsit de viatgers Ferris regularsCreuersCreuers en trànsit milers 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 10090807060504030201009998979695 Malgrat la variació lleument a la baixa del darrer trimestre, el trànsit de passatgers pel port aconsegueix nous màxims durant 2010 i supera amb nota la lleu ensopegada d’un any abans. L’ampliació i consolidació de nous serveis de transport marítim entre Barcelona i el nord d’Àfrica ha permès tancar en positiu l’evolució del total de passatgers del segment dels ferris regu- lars i recuperar una part significativa de la pèrdua registrada el 2009. Alhora, el nombre de viatgers que han utilitzat el servei de transbordadors que uneixen la ciutat amb la costa italiana ha entrat en una fase d’estabilització després d’un quinquenni (2004-2008) de forta expansió. En la mateixa línia, el servei de transbordadors regulars amb les Illes Balears veu limitat el seu creixement per la forta competència del transport aeri. Pel que fa al segment dels creuers, les xifres de 2010 donen un creixement del 9,1%, superant per primera vegada la xifra de 2,3 milions de moviments de passatgers. Una variació que s’ha recolzat tant en un augment de la grandària mitjana dels vaixells com del nombre d’escales, ja sigui dels creuers en trànsit com dels que utilitzen el port de la ciutat com a base operativa. Un aspecte en el que aquest darrer any no s’ha avançat i que és im- portant per a la ciutat és la desestacionalització d’aquest tipus de turisme, molt concentrat entre els mesos de maig i octubre. Trànsit de passatgers Ferris Creuers en Període regulars Creuers trànsit Total 1998 602.361 224.136 238.925 1.065.422 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330 2006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.751 2007 1.114.445 975.907 789.287 2.879.639 2008 1.151.976 1.150.933 922.957 3.225.866 1r.tr. 168.243 36.382 53.531 258.156 2n.tr. 293.915 365.396 306.646 965.957 3r.tr. 549.649 463.626 336.362 1.349.637 4t.tr. 140.169 285.529 226.418 652.116 2009 1.048.890 1.181.328 971.519 3.201.737 1r.tr. 126.048 113.380 67.732 307.160 2n.tr. 295.454 349.640 265.784 910.878 3r.tr. 495.143 440.548 379.499 1.315.190 4t.tr. 132.245 277.760 258.504 668.509 2010 1.096.515 1.263.306 1.084.670 3.444.491 1r.tr. 131.671 71.081 91.478 294.230 2n.tr. 287.019 417.439 325.883 1.030.341 3r.tr. 537.721 512.729 407.173 1.457.623 4t.tr. 140.104 262.057 260.136 662.297 nombre (%) Tràfic de vaixells 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 10090807060504030201009998979695 Vaixells Variació anual (%) 34 Aeroport: passatgers i mercaderies L’avanç sostingut del nombre de viatgers al llarg de l’any s’ha intensificat en el darrer trimestre, impulsant els registres anuals a la vora dels trenta milions de passatgers. 2010 ha estat un any vistós en els registres del trànsit per l’ae- roport de Barcelona. D’una banda, el ritme de creixement del nombre de passatgers transportats ha anat creixent al llarg de l’any fins a recuperar taxes positives de dos dígits en el darrer trimestre. Un fet molt remarcable en diversos sentits. En primer lloc, perquè tenint en compte que en dinou dels vint-i-quatre mesos del bienni 2008 i 2009 aquestes taxes van ser negatives, dóna per rematada l’etapa recessiva. En segon lloc, perquè con- trasta amb l’erraticitat o la manca d’empenta que mostren encara una bona part d’indicadors econòmics per enfilar amb fermesa la recuperació. I, per últim, perquè aquestes taxes de creixe- ment són les més elevades de les registrades als grans aeroports espanyols en 2010, un efecte que es replica a l’àmbit dels onze grans aeroports europeus que superen els 25 milions de passat- gers a l’any. Variació (%) Passatgers 4t.tr.2010/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ 4t.tr.2009 2n.sem.2009 2009 2008 Total 14,0 10,4 6,5 –9,4 BCN–MDD –7,4 –5,3 0,9 –11,4 Resta interior 13,9 7,8 5,2 –10,9 Unió Europea 17,2 9,8 4,2 –9,1 Resta internacional 24,4 29,8 22,1 –4,7 Variació (%) Mercaderies 4t.tr.2010/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ 4t.tr.2009 2n.sem.2009 2009 2008 Total 3,3 3,1 16,1 –13,6 Interior 2,1 2,7 2,8 –19,7 Internacional 3,4 3,2 17,9 –12,8 1El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. La distribució entre interior i internacional pot variar lleugerament entre les diferents taules depenent si es considera el trànsit comercial o la totalitat. Font (per a tot l’apartat, si no s’indica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l’aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 1998 16.195 3.116 5.559 5.670 1.402 80.032 31.802 48.230 217.553 113.140 104.413 1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542 2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811 2006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.520 2007 32.898 4.798 10.383 14.660 2.964 96.786 16.137 80.649 352.501 168.179 181.286 2008 30.272 3.435 9.135 13.974 3.695 103.996 13.072 90.924 321.693 145.273 173.457 1r.tr. 6.963 1.108 2.174 3.025 642 24.416 3.090 21.326 79.940 38.530 40.724 2n.tr. 8.174 940 2.430 3.839 955 27.539 3.544 23.994 85.661 38.836 46.099 3r.tr. 8.869 640 2.626 4.286 1.311 26.173 3.140 23.034 85.379 35.849 48.708 4t.tr. 6.266 747 1.905 2.823 787 25.868 3.298 22.570 70.713 32.058 37.926 2009 27.422 3.045 8.136 12.703 3.521 89.815 10.492 79.323 278.984 122.906 153.556 1r.tr. 5.598 721 1.744 2.424 704 19.066 2.500 16.566 65.166 30.259 34.395 2n.tr. 7.283 795 2.079 3.535 870 21.110 2.644 18.465 73.945 31.978 41.253 3r.tr. 8.229 702 2.421 3.927 1.175 23.665 2.680 20.986 74.519 31.129 42.786 4t.tr. 6.311 826 1.893 2.816 773 25.975 2.668 23.306 65.354 29.540 35.122 2010 29.210 3.072 8.556 13.242 4.301 104.280 10.791 93.489 277.832 116.155 158.894 1r.tr. 5.788 787 1.810 2.486 699 25.068 2.490 22.578 60.743 27.799 32.401 2n.tr. 7.371 838 2.098 3.353 1.075 28.018 2.809 25.209 71.098 29.798 40.416 3r.tr. 8.855 682 2.492 4.103 1.566 24.363 2.767 21.596 75.712 28.867 46.204 4t.tr. 7.195 765 2.157 3.300 962 26.831 2.725 24.106 70.279 29.691 39.873 milions variació (%) 10 15 20 25 30 35 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2010200920082007200620052004 Nombre de passatgers Barcelona economia 75 35 Aeroport: passatgers i mercaderies Però a més, en 2010 han coincidit diverses circumstàncies que fan que aquest any s’hagi de qualificar de singular. Per la banda negativa, la dels aspectes que han restat tràfic aeri, hi ha dos epicentres clars a més de diversos temporals que han afectat l’espai espanyol i europeu: el núvol de cendra del volcà islandès que va obligar a tancar una bona part de l’espai aeri europeu durant diverses jornades a l’abril, i la vaga dels controladors aeris al desembre. En el primer cas, l’efecte es nota en que és l’únic mes de l’any amb un retrocés del tràfic, mentre que en el segon, la taxa del desembre –7,9%– és la meitat de la dels tres mesos anteriors. En el cantó dels elements que han impulsat el trànsit a l’alça se situa la millora de la situació econòmica dels grans països euro- peus, principalment d’Alemanya, França i Itàlia. Això ha animat els viatgers de negocis i per motius turístics que s’han benefi- ciat del desembarcament de la línia de baix cost Ryanair al se- tembre, que cobreix més d’una vintena de destinacions i que s’ha situat com a vuitena aerolínia en nombre de passatgers en només quatre mesos de funcionament. Passatgers per l’aeroport per mesos (milions) ds nv oc st ag jl jn mg ab mç fb gn 2008 2009 2010 0,5 0,0 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons país d’origen o destinació dels vols (2010) Nombre de 2010/ % sobre el passatgers 2009 (%) total Espanya 11.635.825 3,9 39,8 Itàlia 2.165.867 7,6 7,4 Alemanya 2.107.903 4,1 7,2 Regne Unit 2.055.519 –13,3 7,0 França 1.966.182 0,9 6,7 Holanda 1.113.962 2,6 3,8 Suïsa 1.045.964 17,9 3,6 Portugal 619.963 11,7 2,1 Federació Russa 613.603 65,2 2,1 Estats Units 578.778 5,5 2,0 Bèlgica 496.373 8,1 1,7 Dinamarca 454.115 32,8 1,6 Marroc 398.728 24,5 1,4 Romania 322.879 5,3 1,1 Àustria 316.675 36,8 1,1 Israel 292.399 31,2 1,0 Turquia 283.870 25,3 1,0 Suècia 280.206 75,0 1,0 República Txeca 265.937 8,0 0,9 Irlanda 249.684 6,2 0,9 Grècia 238.454 23,7 0,8 Noruega 170.710 41,0 0,6 Finlàndia 152.372 1,1 0,5 Polònia 131.410 21,8 0,4 Argèlia 108.312 14,3 0,4 Resta de països 1.143.905 n.d. 3,9 Total 29.209.595 6,5 100,0 Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons aeroport d’origen o destinació dels vols (2010) Aeroports espanyols Aeroports internacionals Ciutat/aeroport Passatgers Ciutat/aeroport Passatgers Madrid/Barajas 3.073.125 Amsterdam/Schipol 1.066.291 Palma de Mallorca 1.532.736 París/Charles de Gaulle 861.318 Sevilla 863.560 París/Orly 743.263 Eivissa 737.238 Roma/Fiumicino 689.532 Màlaga 697.401 Londres/Heathrow 607.429 Menorca 681.270 Frankfurt 580.071 Bilbao 595.637 Milà/Malpensa 571.547 FGL.Granada/Jaén 373.495 Munich 568.735 Santiago 349.879 Lisboa 509.703 Tenerife N/Los Rodeos 339.342 Copenhaguen 453.693 Gran Canària 337.116 Brussel·les 447.931 Alacant 324.229 Zuric 408.499 Astúries 290.165 Ginebra 408.244 Resta aeroports 1.433.691 Resta aeroports 9.627.177 Total 11.628.884 Total 17.543.433 milions 0 5 10 15 20 25 30 35 1009080706050403020100999897969594 Distribució dels passatgers de vols comercials (exclosos trànsits) Interior Internacional Aeronaus i passatgers (mitjanes diàries) Operacions d’aeronaus Nombre de passatgers 400 500 600 700 800 900 1.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000 100.000 1995 1998 2007 2006 2005 2004 2001 2008 2009 2010 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 Lanzarote Eivissa Tenerife Sud Gran Canària Alacant Màlaga Palma de Mallorca Barcelona Madrid Passatgers pels principals aeroports espanyols 1r.tr.10 2n.tr.10 3r.tr.10 4t.tr.10 milers 36 Aeroport: passatgers i mercaderies Distribució de passatgers de l’aeroport de BCN per companyies Vueling Iberia Swiss intern. Spanair Lufthansa British Airways EasyJet Air France Air Nostrum Air Europa Ryanair Altres 0 20 40 60 80 100 201020092008200720062005 % En contraposició a aquesta trajectòria ascendent del nombre de passatgers, les operacions d’enlairament i aterratge registrades s’han mantingut estancades en registres similars als de l’any anterior, uns 280.000 moviments, i, per tant, molt lluny del les gairebé mil operacions diàries que es registraren de mitjana en 2007. Aquest desfasament entre l’augment dels viatgers i l’es- tancament del nombre d’operacions prové d’una major ocupa- ció dels vols així com de la utilització d’avions més grans, un fet lligat a l’augment del trànsit internacional i intercontinental. Pel que fa a l’anàlisi de la mercaderia transportada per via aèria, 2010 ofereix un perfil molt expansiu, ja que amb un aug- ment del 16,1% s’ha assolit un màxim històric en depassar les 104.000 tones. Aquest impuls s’ha concentrat en el primer se- mestre de l’any i prové sobretot de l’avanç del tràfic internacio- nal, que ja representa un 90% del tràfic total, quinze punts més que en 2005. La distribució dels fluxos de passatgers per àmbits presenta un marcat to ascendent en els quatre grans àmbits analitzats, en completa simetria amb els signes negatius registrats als matei- xos àmbits un any abans. Així, la línia Barcelona-Madrid ha tancat l’any amb unes xifres similars a les de 2009, un fet molt meritori després del descens de l’11,4% registrat en 2009 i que palesa que ja s’ha estabilitzat el tràfic en aquesta ruta després de gairebé tres anys de funcionament de l’AVE. Pel que fa al trànsit amb la resta d’aeroports espanyols, l’augment global ha estat moderat, d’un 5,2%, però la trajectòria ha estat de ferm creixement en el darrer tram de l’any. En l’àmbit europeu, l’a- vanç del 4,2% té una vessant molt positiva per haver estat molt dispers, ja que els fluxos de viatgers han augmentat pràctica- ment amb tots els països, amb l’excepció de Regne Unit, on han caigut un 13,3%. Tanmateix, tot apunta a que al grup de tres països amb els quals l’aeroport de Barcelona manté més trànsit de viatgers –Itàlia, Alemanya i Gran Bretanya, amb més de dos milions– es veurà ampliat aviat amb la previsible incorporació de França, que està fregant aquesta xifra. Per últim, els aug- ments més notables s’han registrat amb l’exterior de la UE, amb una taxa de creixement mitjana del 22,1%. Per grans àrees, el tràfic amb Àsia, Àfrica i l’Orient Mitjà és el que més ha crescut, gràcies a la incorporació de noves companyies i de noves des- tinacions. Per països, tant la Federació Russa com el Marroc, Israel i Turquia registren avanços notables de més de 25% i són, juntament amb els Estats Units, els punts d’origen o destinació amb els que els fluxos de viatgers són més intensos. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (2010) Passatgers Mercaderies (tones) Avions Total Variació Internacional/ Regular/ Variació Variació Aeroports (milers) interanual(%) Total (%) Total (%) Total interanual(%) Total interanual(%) 1. Madrid-Barajas 49.864 2,9 62,3 98,1 373.380 23,3 433.683 –0,3 2. Barcelona 29.210 6,5 60,2 96,7 104.280 16,1 277.832 –0,4 3. Palma de Mallorca 21.117 –0,4 70,5 82,9 17.290 1,2 174.631 –1,6 4. Màlaga 12.065 3,8 78,7 93,3 3.064 –10,0 105.631 2,0 5. Gran Canària 9.486 3,6 54,0 74,4 24.528 –5,6 103.087 1,5 6. Alacant 9.383 2,7 78,0 93,3 3.113 –2,7 74.474 0,3 7. Tenerife Sud 7.359 3,5 84,1 61,5 4.294 –20,1 51.858 4,2 8. Eivissa 5.041 10,2 57,2 81,6 3.196 1,7 56.988 6,4 9. Lanzarote 4.939 5,0 61,1 71,7 3.787 –8,7 46.668 8,7 10. València 4.934 3,9 52,6 96,5 11.428 16,7 77.802 –4,1 11. Girona 4.864 –8,0 83,0 96,6 63 –10,9 43.290 –10,1 12. Sevilla 4.225 4,3 31,3 95,7 5.468 9,7 54.492 –2,0 13. Fuerteventura 4.174 11,6 69,4 71,4 1.711 –10,6 39.437 8,3 14. Tenerife Nord 4.051 –0,1 2,2 99,3 15.918 –13,0 61.607 –1,9 15. Bilbao 3.889 6,4 26,3 94,3 2.548 –5,3 54.119 –0,1 Total Espanya 192.788 2,7 60,0 90,4 652.146 15,5 2.116.512 –2,4 Barcelona economia 75 37 El transport públic metropolità tanca 2010 millorant lleument els resultats d’un any abans. La lleu recuperació del nombre d’usuaris del transport públic col·lectiu a l’àrea de Barcelona durant el darrer any ha estat protagonitzada pel metro, en bona part gràcies a la posada en servei del tram nord de la L-9/L-10 i de la prolongació de la L-5 fins a la Vall d’Hebrón. Aquesta mateixa raó serveix per expli- car la major part de la pèrdua d’usuaris que ha patit el transport urbà de superfície. En concret, mentre que el metro ha assolit un nou màxim històric d’usuaris –gairebé vint milions més que un any abans– la xarxa d’autobusos ha accentuat la tendència baixista per tercer any consecutiu. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nota: El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM. Nota: Les dades del darrer any són provisionals. Font: Dades de l’Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia. 4t.tr.2010/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) 4t.tr.2009 2n.sem.2009 2009 2008 Metro 7,4 7,9 5,4 –3,9 Autobús –5,6 –4,5 –3,4 0,8 FGC –8,5 –6,5 –4,3 –5,6 Total Urbà 2,2 3,0 1,9 –2,3 milions de viatges variació (%) Total transport públic urbà 350 400 450 500 550 600 650 -6 -4 -2 0 2 4 6 201020092008200720062005 Transport públic urbà (milers de viatges) Xarxa Xarxa FGC Període Metro Autobusos Servei urbà Total 1998 280.324 198.564 20.955 499.843 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 2004 342.793 200.405 28.994 579.880 2005 345.273 199.741 28.984 587.037 2006 353.388 201.809 29.210 601.308 2007 366.372 203.679 29.321 619.132 2008 376.374 188.333 29.980 617.857 1r.tr. 96.664 44.223 8.077 154.864 2n.tr. 99.087 50.452 8.035 163.574 3r.tr. 82.919 43.079 5.877 136.875 4t.tr. 97.704 50.579 7.991 162.544 2009 361.653 189.869 28.290 603.663 1r.tr. 94.084 49.312 7.703 156.900 2n.tr. 93.487 49.210 7.333 156.460 3r.tr. 80.968 41.546 5.675 133.460 4t.tr. 93.114 49.800 7.580 156.843 2010 381.222 183.357 27.078 615.399 1r.tr. 93.905 47.177 7.490 154.332 2n.tr. 99.427 48.969 7.197 161.973 3r.tr. 87.922 40.178 5.453 138.843 4t.tr. 99.968 47.034 6.939 160.251 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ 2008/ Variació (%) 2n.sem.2009 2009 2008 2007 Ferroviari 4,1 2,4 –3,5 1,6 Autobús –5,0 –2,9 –0,3 –3,3 Tramvia 0,4 0,6 3,4 10,8 Total 0,6 0,4 –2,2 0,0 Transport públic metropolità (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total 1998 422.100 291.900 — 714.000 1999 433.700 292.700 — 726.400 2000 450.100 298.500 — 748.600 2001 471.770 283.564 — 755.334 2002 502.911 297.154 — 800.065 2003 516.961 320.167 — 837.128 2004 533.186 327.340 7.688 868.214 2005 542.930 330.770 13.040 886.740 2006 553.630 340.120 16.910 910.660 2007 562.550 351.380 20.860 934.790 2008 571.650 339.680 23.110 934.440 1r. sem. 297.320 173.110 11.870 482.300 2n.sem. 274.330 166.570 11.240 452.140 2009 551.580 338.740 23.980 914.300 1r.sem. 285.300 173.700 12.000 471.000 2n.sem. 266.280 165.040 11.980 443.300 2010 564.680 328.950 24.130 917.760 1r.sem. 287.500 172.100 12.100 471.700 2n.sem. 277.180 156.850 12.030 446.060 4t.tr.2010/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) 4t.tr.2009 2n.sem.2009 2009 2008 RRENFE –1,2 –3,7 –5,7 –4,3 C1 –11,6 –12,5 –12,2 –6,8 C2 –5,9 –4,4 –1,7 10,8 C3 4,3 –11,6 –17,9 –4,2 C4 16,1 11,6 3,0 –6,1 FGC –2,4 0,1 2,3 1,1 Llobregat–Anoia –3,7 –1,7 1,5 2,2 Metro Vallès –1,5 1,4 2,9 0,2 Total Rodalia –1,6 –2,5 –3,2 –2,6 El servei ferroviari de rodalia tanca un any més a la baixa. Dels gairebé 170 milions de viatgers transportats el 2006 s’ha passat a 156 milions el 2010. Una retallada que ha assumit en la seva totalitat Renfe, en part com a conseqüència d’alteracions subs- tancials –programades o forçades– imputables a la construcció de l’AVE o a les inversions executades en les seves pròpies in- fraestructures. Per contra, la part del servei operat per FGC ha continuat augmentant el nombre d’usuaris. RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l’Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l’Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa- Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç. FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell. (*) El total de Renfe inclou també els viatgers de la línia C7: l’Hospitalet-Barcelona-Universitat Autònoma-Martorell; i de la C10: Estació de França-Aeroport, que a partir de febrer de 2009 s’ha integrat en la C-2. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Línia Metro Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total* Llobr-Anoia Vallès Total Total 1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.269 1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 2004 32.505 37.769 8.212 36.668 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997 2005 33.735 38.269 9.519 37.018 121.835 18.117 27.834 45.951 167.786 2006 30.514 37.857 9.137 38.136 120.887 19.961 28.713 48.674 169.561 2007 33.452 34.926 7.397 33.990 116.964 20.112 29.518 49.630 166.594 2008 39.448 31.831 6.596 29.343 114.866 21.188 29.773 50.960 165.826 1r.tr. 9.935 8.567 1.806 7.805 30.196 4.970 7.808 12.778 42.974 2n.tr. 10.378 8.194 1.634 7.439 29.630 5.583 7.901 13.484 43.114 3r.tr. 9.551 7.501 1.510 6.893 27.246 4.910 5.784 10.694 37.940 4t.tr. 9.584 7.569 1.646 7.206 27.794 5.725 8.280 14.004 41.798 2009 36.783 35.275 6.321 27.554 109.965 21.663 29.835 51.498 161.463 1r.tr. 9.167 8.395 1.613 6.756 27.116 5.440 7.967 13.406 40.522 2n.tr. 9.718 9.189 1.634 7.338 28.903 5.445 7.685 13.131 42.034 3r.tr. 8.871 8.507 1.513 6.630 26.444 4.982 5.875 10.857 37.301 4t.tr. 9.027 9.184 1.561 6.830 27.502 5.797 8.307 14.104 41.606 2010 32.299 34.680 5.187 28.393 103.688 21.980 30.703 52.683 156.371 1r.tr. 8.190 8.695 1.466 6.420 25.617 5.700 7.965 13.665 39.282 2n.tr. 8.441 9.075 1.004 6.954 26.109 5.685 8.352 14.037 40.146 3r.tr. 7.688 8.264 1.089 7.090 24.782 5.015 6.202 11.217 35.999 4t.tr. 7.980 8.646 1.628 7.929 27.180 5.580 8.185 13.765 40.945 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 38 milions de viatges variació (%) Total ferrocarril de rodalia 100 110 120 130 140 150 160 170 180 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 201020092008200720062005 V. Turisme, fires i congressos 40 La impecable trajectòria ascendent registrada al llarg de l’any eleva les xifres de pernoctacions i visitants de 2010 a màxims històrics. Catorze milions de pernoctacions hoteleres i poc més de set mi- lions de turistes són arguments incontestables per afirmar que el sector turístic s’ha recuperat de la sotragada de 2008 i que gau- deix de molt bona salut. L’impuls que han registrat ambdós registres en 2010 –amb uns increments interanuals del 9,6% en les pernoctacions i del 10,2% en els turistes–, dissipa qualsevol dubte sobre la fortalesa d’una recuperació que ja es va comen- çar a entreveure en la segona meitat de 2009 i que ha situat les xifres anuals per sobre de les assolides en 2007, abans que es- clatés la crisi. Activitat turística Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Període Pernoctacions Turistes1 Estada mitjana2 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 2005 10.931.638 5.656.848 1,9 20063 13.198.982 6.709.175 2,0 2007 13.620.347 7.108.393 1,9 2008 12.485.198 6.659.075 1,9 2009 12.817.171 6.476.034 2,0 gn-fb 1.483.449 809.070 1,8 mç-ab 2.036.247 1.074.287 1,9 mg-jn 2.284.215 1.211.084 1,9 jl-ag 2.726.409 1.232.163 2,2 st-oc 2.435.107 1.211.884 2,0 nv-ds 1.851.744 937.546 2,0 2010 14.047.396 7.133.524 2,0 gn-fb 1.508.387 817.475 1,9 mç-ab 2.302.949 1.248.526 1,8 mg-jn 2.398.305 1.274.600 1,9 jl-ag 2.956.616 1.353.142 2,2 st-oc 2.801.479 1.380.859 2,0 nv-ds 2.079.660 1.058.922 2,0 1 S’entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada. 2 Dades expressades en nits. 3 A partir de 2006 s’ha modificat el métode d’estimació de les pernoctacions, els turistes i l’estada mitjana, de tal forma que es trenquen les sèries. Les dades de 2005 s’han recons- truït amb la nova metodologia. Font: Gremi d’Hotels per a Turisme de Barcelona. Variació (%) Pernoctacions Turistes 6è bim.2010/6è bim.2009 12,3 12,9 2n sem 2010/2n sem 2009 11,8 12,2 2010/2009 9,6 10,2 2009/2008 2,7 –2,7 Aquest impuls, a més, representa un salt endavant excepcional en la cursa de la recuperació, en la que una gran part dels indi- cadors es mouen entre tímids avanços o clara atonia, i assenta la idea que el sector turístic és un dels motors econòmics cab- dals de la ciutat. A més, és un motor que en 2010 ha funcionat a més potència que a Espanya o a Europa, on les pernoctacions van créixer un 5,9% i un 3,2% respectivament segons dades de l’INE i de l’Organització Mundial del Turisme, respectivament. Aquest robust creixement és el resultat de la combinació d’un seguit de factors. D’una banda, Barcelona ocupa un lloc molt destacat dins de les destinacions turístiques urbanes, no només a nivell europeu, sinó també mundial. Tot i tractar-se d’un mer- cat molt disputat, en els darrers anys la marca Barcelona ha continuat avançant posicions en diversos rànkings internacio- nals gràcies no només als diferents camps d’atracció en els que sobresurt –que van des de l’àmbit cultural o lúdic, al de fires o congressos–, sinó també a que el binomi expectatives/satisfac- ció dels diferents perfils de visitants és positiu. Activitat hotelera segons categoria Ocupació Nombre de Nombre de Estada Categoria habitacions (%) pernoctacions turistes mitjana st-oc 2010 H 5* 81,8 350.590 206.574 1,71 H 4* 89,4 1.428.320 695.423 2,06 H 3* 90,0 739.390 343.302 2,16 H 2* 89,7 178.477 91.280 1,96 H 1* 85,2 104.702 44.280 2,36 Total 88,3 2.801.479 1.380.859 2,03 nv-ds 2010 H 5* 59,3 273.965 157.479 1,74 H 4* 62,6 1.062.063 527.457 2,03 H 3* 62,8 555.165 277.233 2,00 H 2* 61,5 120.813 65.621 1,85 H 1* 61,3 67.654 31.132 2,18 Total 62,1 2.079.660 1.058.922 1,97 milions Pernoctacions Turistes Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona 0 2 4 6 8 10 12 14 16 1009080706050403020100 Barcelona economia 75 41 Activitat turística milions variació (%) total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%) Nombre de pernoctacions 8 9 10 11 12 13 14 15 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 20102009200820072006 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 1009080706050403020100 nombre de places 1* 2* 3* 4* 5* i GL Places hoteleres per categories Des del punt de vista de l’oferta, la planta hotelera és àmplia i diversa, amb tarifes contingudes d’ençà el començament de la crisi. Pel que fa a la demanda, la recuperació econòmica dels principals països emissors s’ha sumat a l’abaratiment de les ta- rifes aèries, a la proliferació de noves rutes, i a l’extensió d’ei- nes i portals d’Internet que faciliten cerques i reserves amb una enorme flexibilitat. En conjunt, l’agregació d’aquests elements alimenta el creixement del sector turístic i, de forma indirecta, el del sector comercial, el de restauració, el cultural o el de transports, entre d’altres. A banda de les xifres de pernoctacions i visitants, hi ha altres punts rellevants a destacar, com que les taxes d’ocupació s’han mantingut tot i l’augment del 2,7% de les places hoteleres; que any rere any avança la desestacionalització –cinc dels sis bi- mestres de l’any han registrat més de dos milions de pernocta- cions–; o que continua augmentant el nombre de treballadors als hotels de la ciutat, que ja supera les tretze mil persones. També cal destacar l’augment del 14,7% de la despesa dels tu- ristes amb targeta de crèdit, o el revifament del turisme estran- ger, notable en el segment dels grans mercats emissors de la Unió Europea i espectacular en el cas d’alguns països ameri- cans i asiàtics, en sintonia amb l’expansió de les rutes aèries. Un apunt especial mereix el turisme de creuers, un segment al que la crisi sembla no haver entelat gens, ni tan sols quan en 2009 el nombre d’escales es va reduir atès que aquest descens derivava de la major dimensió dels bucs. En 2010, tant el nom- bre de creueristes com el de vaixells ha renovat l’impuls alcista amb unes taxes notables –del 9,1% i del 6,5% respectivament. S’anota, així, el sisè rècord anual consecutiu en nombre de creueristes, un fet que deriva de les inversions en ampliacions i modernització de les instal·lacions que s’han dut a terme en els darrers anys i que torna a aupar el port de Barcelona entre els més importants del món. Lloc de procedència dels turistes (en %) 2010 var(%) nombre % 2010/2009 Espanya 1.776.746 27,7 3,7 Unió Europea 2.769.804 43,1 15,1 Alemanya 325.334 5,1 14,2 Àustria 66.395 1,0 24,1 Bèlgica 99.020 1,5 24,7 Dinamarca 66.901 1,0 10,2 Finlàndia 51.820 0,8 32,3 França 510.734 8,0 19,6 Grècia 65.247 1,0 54,8 Irlanda 67.665 1,1 –5,1 Itàlia 507.474 7,9 10,0 Luxemburg 6.179 0,1 –2,3 Països Baixos 174.880 2,7 3,6 Polònia 39.040 0,6 33,2 Portugal 91.251 1,4 20,7 Regne Unit 478.921 7,5 7,5 República Txeca 16.127 0,3 8,7 Suècia 113.868 1,8 56,6 Resta Unió Europea 88.948 1,4 21,2 Resta d’Europa 440.658 6,9 58,4 Amèrica 879.910 13,7 29,6 Estats Units 462.062 7,2 13,3 Resta d’Amèrica 417.848 6,5 70,3 Japó 135.580 2,1 14,9 Països africans 56.777 0,9 41,2 Resta del món 362.736 5,6 29,0 Total 6.422.208 100,0 16,4 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació del Departament d’Estadística de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE. 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 200 400 600 800 1.000 1009080706050403020100 Creuers turístics pel Port de Barcelona passatgers (milers) vaixells Nombre de vaixellsTotal de passatgers 42 La fermesa del creixement que estan mostrant algunes de les economies avançades i moltes de les emergents ha capgirat el to contractiu del turisme de reunions que es va registrar en 2009 cap a un avanç significatiu que ha portat les xifres de delegats a nivells semblants als de 2007. Tant el nombre de reunions cele- brades com el d’assistents han augmentat visiblement –un 15,1% en el primer cas i un 7,1% en el segon–, gràcies, principalment al salt del segment de convencions i incentius, on les taxes d’augment són del 18,8% en nombre de reunions i del 39,5% en delegats. Unes taxes espectaculars que contraresten però no arri- ben a anul·lar els descensos de l’any anterior i que confirmen que el sector corporatiu torna a operar amb dinamisme amb l’a- vantatge que li dóna, en comparació amb els congressos, orga- nitzar esdeveniments amb una dimensió mitjana de delegats for- ça inferior i amb una operativa de programació i finançament més àgil. El nombre de congressos també ha augmentat un mo- derat 5,3%, però, en canvi, el de delegats atrets s’ha reduït un 9,4%, contrastant amb el fort increment dels assistents a con- vencions i que no sobta tant si s’observa que l’any passat va ser la única variable que no va disminuir. En conjunt, aquestes xifres asseguren el manteniment de Barcelona entre els primers llocs del rànquing de ciutats organitzadores de congressos inter- nacionals, el segon segons la ICCA i el desè segons la UIA en la darrera classificació disponible corresponent a 2009. En tota aquesta dècada de creixement –entre 2000 i 2010 el nombre de congressos s’ha multiplicat per 1,5 i el de delegats per 2,3–, el tret més rellevant és la creixent internacionalització d’aquesta mena d’esdeveniments: les reunions de caràcter internacional han passat del 64% al 70,4% en el mateix període. L’accent internacional és particularment marcat en el segment dels con- gressos, on aquest percentatge s’eleva fins al 77%. Activitat congressual Nota: Als Congressos també s’inclouen simposis, conferències, jornades i cursos, i a les Convencions, els viatges d’incentius. En 2008 es va ampliar la mostra. Font (per a tot l’apartat): Barcelona Convention Bureau. Turisme de Barcelona. Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre Delegats assistents Congressos Convencions Total variació (%) Congressos Convencions Total variació (%) 1999 379 792 1.171 16,9 143.608 128.486 272.094 3,1 2000 454 926 1.380 17,8 133.957 135.551 269.508 –1,0 2001 381 964 1.345 –2,5 101.711 153.722 255.433 –5,2 2002 421 942 1.363 1,3 166.488 134.825 301.313 18,0 2003 345 794 1.139 –16,4 168.446 117.705 286.151 –5,0 2004 374 772 1.146 0,6 193.708 166.627 360.335 25,9 2005 352 1.001 1.353 18,1 155.899 187.106 343.005 –4,8 2006 335 968 1.303 –3,7 310.132 180.896 491.028 43,2 2007 340 1.435 1.775 36,2 394.689 235.015 629.704 28,2 2008 669 1.813 2.482 39,8 383.761 312.141 695.902 10,5 2009 509 1.348 1.857 –25,2 381.744 194.413 576.157 –17,2 2010 536 1.602 2.138 15,1 345.681 271.152 616.833 7,1 Reunions celebrades per sectors (2010) Congressos (Associacions) Convencions i incentius (Empreses) Sector (%) Sector (%) Mèdic 37,7 Farmacèutica/Salut 27,6 Científic 13,9 Telecom./Tecnològic 11,2 Social 10,3 Financer 5,6 Telecom./Tecnològic 6,5 Industrial 5,2 Sector Públic 6,5 Consultoria 4,7 Acadèmic 3,9 Informàtica 4,7 Sostenibilitat 3,5 Alimentació 4,3 Industrial 2,9 Automoció 4,2 D’altres 14,8 D’altres 32,5 Total 100,- 100,- Distribució de les reunions celebrades (2010) Seu de la celebració Nombre de delegats Seu (%) Delegats (%) Hotel 70,7 Palau de congressos 11,1 fins a 99 29,1 Auditori privat 8,8 de 100 a 249 34,3 Universitat 1,7 de 250 a 499 17,7 Hospital 0,3 de 500 a 999 8,8 D’altres 7,4 1.000 i més 10,1 Total 100,- Total 100,- reunions milers d’assistents Congressos Convencions Assistents Reunions celebrades i delegats assistents 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 0 100 200 300 400 500 600 700 800 10090807060504030201009998979695 Mercat dÕorigen de convencions i incentius (2010) VI. Construcció 44 Indicadors d’activitat al sector de la construcció S’atenua el ritme de davallada de l’activitat constructora. L’avanç de la Comptabilitat Nacional del darrer trimestre de 2010 reflecteix la lenta millora de l’economia catalana, amb un petit repunt del PIB que l’ha situat en terreny positiu i que s’ha sustentat, principalment, en la fortalesa de les exportacions. Ara bé, mentre que la indústria i en menor mesura els serveis enfi- len la recuperació amb avanços tangibles, la construcció encara no registra gaires senyals de dinamisme. S’ha mantingut en el terreny negatiu en què va ingressar fa tres anys i amb un ritme de descens encara important; un ritme de descens que, no obs- tant, s’ha mitigat sensiblement, situant-se a final d’any en la meitat del registrat en el moment més baix del cicle, a mitjan de 2009. (%) PIB ConstruccióPIB pm Evolució del PIB de la construcció (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) -12 -8 -4 0 4 IV.10III.10II.10I.10IV.09III.09II.09I.09IV.08III.08II.08I.08 1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. milers Barcelona Resta RMB Resta Catalunya Treballadors del sector de la construcció 0 50 100 150 200 250 300 350 400 2010200920082007200620052004200320022001 Nombre d’empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris1 Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Construcció des. 2001 4.762 6.644 18.105 31.335 des. 2002 4.954 6.903 18.839 32.862 des. 2003 5.156 7.166 19.647 34.203 des. 2004 5.196 7.283 20.336 35.896 des. 2005 5.854 8.319 22.762 40.215 des. 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 des. 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 des. 2008 5.118 7.232 19.252 34.031 Serveis immobiliaris des. 2001 4.676 5.076 7.892 10.194 des. 2002 5.108 5.539 8.678 11.212 des. 2003 5.277 5.917 9.460 12.276 des. 2004 5.768 6.323 10.352 13.655 des. 2005 6.129 6.768 11.186 14.947 des. 2006 6.459 7.139 11.970 16.188 des. 2007 6.382 6.944 11.423 15.533 des. 2008 5.997 6.458 10.229 13.645 Construcció i activitats immobiliàries març 2009 10.420 12.847 27.749 45.078 juny 2009 10.216 12.505 26.882 43.788 set. 2009 9.899 12.084 25.706 41.680 des. 2009 9.745 12.084 24.883 40.106 març 2010 9.653 11.676 24.413 39.433 juny 2010 9.605 11.633 24.472 39.578 set. 2010 9.440 11.408 23.670 38.193 des. 2010 9.279 11.163 23.164 37.076 ≠Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Construcció des. 2008/des. 2007 –14,0 –15,4 –18,1 –19,5 des. 2007/des. 2006 0,4 0,8 1,0 1,2 Serveis immobiliaris des. 2008/des. 2007 –6,0 –7,0 –10,5 –12,2 des. 2007/des. 2006 –1,2 –2,7 –4,6 –4,0 Construcció i activitats immobiliàries des. 2010/des. 2009 –4,8 –7,6 –6,9 –7,6 des. 2009/juny 2009 –4,6 –3,4 –7,4 –8,4 El que les dades del PIB sintetitzen en un sol valor es pot abor- dar de forma fragmentada amb diferents indicadors sectorials que van des de la inversió a les expectatives empresarials, pas- sant per la producció o el mercat de treball. En el terreny de la inversió, després de cinc trimestres amb variacions negatives de dos dígits s’ha temperat lleugerament la davallada, però amb taxes interanuals del –9,5% clarament encara es troba molt lluny del camí de la recuperació. Els indicadors de confiança empre- sarial tampoc no reflecteixen a final d’any cap símptoma d’op- timisme envers una immediata recuperació del sector, sinó que més aviat contemplen una extensió de l’ajustament tant en el sector de la construcció residencial com en l’obra pública. En el primer cas, perquè no es preveu cap millora substantiva de les condicions econòmiques ni de l’accessibilitat al crèdit per part de la demanda que, en el millor dels casos, podria donar lloc a una acceleració de l’absorció dels estocs. En el segon, el pessimisme empresarial deriva del marc de polítiques de con- tenció de la despesa pública Pel que fa al mercat de treball, tant els registres d’afiliats a la Seguretat Social com les dades de l’Enquesta de població acti- va coincideixen a mostrar un empitjorament de les dades per tercer any consecutiu. Per primer cop en els darrers deu anys, el nombre de treballadors assalariats i autònoms del sector a Bar- celona s’ha situat per sota de les 50.000 persones, mentre que el nombre de centres de cotització continua reflectint un dego- teig a la baixa, més intens a la resta de l’àmbit metropolità i de Catalunya que a Barcelona. Font: Idescat. Barcelona economia 75 45 Indicadors d’activitat al sector de la construcció En el terreny de la producció, les dades de 2010 apunten a una certa represa de l’obra residencial en curs. Els habitatges ini- ciats a Catalunya han augmentat un 9,4% interanual reiniciant una trajectòria ascendent després d’un quadrienni de fortes cai- gudes. Atès el nivell que es va assolir en 2009, quan s’iniciaren una desena part dels habitatges que ho van fer en 2006, la recu- peració de 2010 és un petit rebot que amaga importants diferèn- cies territorials –per exemple, a llocs com Barcelona on l’estoc per vendre és relativament limitat els iniciats han augmentat un 46,1%– així com una important proporció d’habitatge públic. milions d’€ milions d’€ Edificació Obra civil Licitació oficial (Administracions Públiques) 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 10090807060504030201 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000 10090807060504030201 EspanyaCatalunya Pel que fa a la licitació oficial, tant el capítol d’edificació en equipaments com el d’inversió en infraestructures recullen l’im- pacte de la retallada de la despesa encaminada a la reducció del dèficit públic. Els descensos del segon semestre –quan es va començar a albirar l’abast de la retallada– han arruïnat algunes millores puntuals registrades durant la primera meitat de l’any. Tant a Catalunya com a Espanya els descensos han estat més aguts en l’obra civil, amb desploms superiors al 40% que han deixat les xifres de 2010 en els nivells més baixos de la dècada. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€) Edificació Obra civil Total construcció Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 1998 725.159 4.492.412 1.632.038 12.992.857 2.357.197 17.485.269 1999 635.808 4.498.180 1.802.100 11.460.451 2.437.908 15.958.631 2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254 2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622 2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170 2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574 2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215 2005 2.067.571 10.435.715 3.145.306 23.088.312 5.212.877 33.524.027 2006 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 7.580.678 44.013.875 2007 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 7.062.326 37.399.431 2008 1.915.925 10.075.827 4.330.709 28.434.485 6.246.634 38.510.312 1r.tr. 616.122 3.114.349 1.402.197 9.740.624 2.018.319 12.854.973 2n.tr. 402.774 2.488.519 980.085 5.151.057 1.382.859 7.639.576 3r.tr. 458.367 2.189.161 1.151.997 5.765.237 1.610.364 7.954.398 4t.tr. 438.662 2.283.798 796.430 7.777.567 1.235.092 10.061.365 2009 1.838.844 10.187.026 3.899.834 25.167.045 5.738.678 35.354.071 1r.tr. 690.672 3.776.062 1.259.403 8.397.232 1.950.075 12.173.294 2n.tr. 466.084 2.252.838 469.251 4.732.642 935.335 6.985.480 3r.tr. 386.049 2.321.258 536.564 5.523.552 922.613 7.844.810 4t.tr. 296.039 1.836.868 1.634.616 6.513.619 1.930.655 8.350.487 2010 1.553.972 8.145.162 1.959.886 13.815.344 3.513.858 21.960.506 1r.tr. 498.753 2.605.491 443.448 3.214.504 942.201 5.819.995 2n.tr. 450.198 2.109.422 502.934 3.608.676 953.132 5.718.098 3r.tr. 350.245 1.659.448 703.555 3.313.131 1.053.800 4.972.579 4t.tr. 254.776 1.770.801 309.949 3.679.033 564.725 5.449.834 Variació % Catalunya Edificació Obra civil Total construcció 4t.tr.2010/4t.tr.2009 –13,9 –81,0 –70,7 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –11,3 –53,3 –43,3 2010/2009 –15,5 –49,7 –38,8 2009/2008 –4,0 –9,9 –8,1 Variació % Espanya Edificació Obra civil Total construcció 4t.tr.2010/4t.tr.2009 –3,6 –43,5 –34,7 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –17,5 –41,9 –35,6 2010/2009 –20,0 –45,1 –37,9 2009/2008 1,1 –11,5 –8,2 46 Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 4t.tr.2010/4t.tr.2009 –42,3 –36,5 –45,3 –47,6 2n.sem.2010/2n.sem.2009 2,9 –43,0 –4,3 –46,9 2010/2009 46,1 –47,0 36,2 –54,0 2009/2008 –52,0 –28,4 –53,1 –39,8 Malgrat el lleu repunt a l’alça, la construcció residencial continua en situació de mínims. Després del draconià ajustament del trienni anterior al final del qual s’assoliren mínims històrics, les dades de 2010 semblen obrir una tímida escletxa cap a un canvi de tendència que, per ser molt acotada territorialment, basar-se en unes xifres de parti- da molt baixes i donar-se en una situació en la que encara pre- val la incertesa, cal observar amb molta reserva. Una reserva avalada perquè la severitat de la caiguda de la producció resi- dencial ha estat tan espectacular i generalitzada que s’ha con- vertit en un dels emblemes de la crisi econòmica i financera, en gairebé perfecta simetria amb el paper protagonista de l’etapa d’expansió però amb la capital diferència que el creixement es va donar en tres lustres i l’ajustament, per ara, en tres anys. La correcció que això implica en termes d’adaptació de la capa- citat productiva i de treballadors és colossal, sobretot si es té present que una part de la producció anterior a l’explosió de la crisi no ha trobat sortida encara, que el nivell d’endeutament de les famílies és molt elevat, i que les diferents ramificacions de la recessió –el darrer episodi, el del deute sobirà, que implica dures retallades dels pressupostos públics per reduir el dèficit–, estan dificultant la recuperació. (%) Barcelona RMB Catalunya Habitatges iniciats (taxa de variació interanual) -80 -60 -40 -20 0 20 40 60 2010200920082007200620052004 Si mirem les xifres en detall, alhora que cal destacar la remun- tada dels habitatges iniciats durant 2010 que s’il·lustra en el grà- fic superior, cal també desviar la mirada als de la pàgina de la dreta, en els que queda constància de la magnitud del desplom d’ençà 2007. Els augments registrats en 2010 són importants en magnitud i perquè trenquen la tendència descendent, però es relativitzen quan tant a Barcelona com a la regió metropolitana o a Catalunya només serveixen per millorar el registre més baix de la història recent, el de 2009. I, en termes absoluts, equivalen a un 35%, un 19% i un 14%, respectivament, dels valors assolits en cadascun dels àmbits en el quinquenni 2002-2006. Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.449 1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706 2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309 2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580 2008 2.729 4.404 9.644 26.250 12.373 30.654 15.196 40.353 27.569 71.007 1r.tr. 772 1.012 3.725 7.048 4.497 8.060 6.914 10.960 11.411 19.020 2n.tr. 801 1.830 2.279 6.922 3.080 8.752 3.415 10.935 6.495 19.687 3r.tr. 487 722 1.784 6.256 2.271 6.978 2.441 9.015 4.712 15.993 4t.tr. 669 840 1.856 6.024 2.525 6.864 2.426 9.443 4.951 16.307 2009 1.309 3.154 4.526 15.800 5.835 18.954 6.523 18.917 12.358 37.871 1r.tr. 268 839 843 5.353 1.111 6.192 1.395 5.215 2.506 11.407 2n.tr. 249 1.203 1.138 5.249 1.387 6.452 1.578 5.474 2.965 11.926 3r.tr. 263 671 608 2.713 871 3.384 1.972 3.741 2.843 7.125 4t.tr. 529 441 1.937 2.485 2.466 2.926 1.578 4.487 4.044 7.413 2010 1.913 1.672 6.165 7.271 8.078 8.943 5.445 12.349 13.523 21.292 1r.tr. 507 696 1.797 2.174 2.304 2.870 1.350 4.088 3.654 6.958 2n.tr. 591 342 1.932 2.338 2.523 2.680 1.554 2.808 4.077 5.488 3r.tr. 510 354 1.377 1.456 1.887 1.810 1.313 2.759 3.200 4.569 4t.tr. 305 280 1.059 1.303 1.364 1.583 1.228 2.694 2.592 4.277 Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d’obra residencial i dels certificats finals d’obra dels Col·legis d’Aparelladors de Catalunya. Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Barcelona economia 75 47 Habitatges iniciats/1000 habitants (mitjanes anuals) 0 5 10 15 20 25 30 35 Catalunya Regió Metropolitana Alt Penedès Garraf Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Barcelona 2010 2007-2009 2004-2006 Garraf Alt Penedès Barcelonès Maresme Baix Llobregat Vallès Occidental Vallès Oriental Habitatges iniciats a la regió metropolitana (milers) 2007 2008 2009 2010 0 4 8 12 0 4 8 12 0 4 8 12 0 4 8 12 0 4 8 12 0 4 8 12 0 4 8 12 Construcció d’habitatges Els indicis de recuperació de l’edificació residencial que s’observen al conjunt de Catalunya provenen gairebé en exclusiva de l’àmbit de Barcelona. Després de dos anys consecutius en què les 41 comarques cata- lanes havien registrat descensos de dos dígits, s’ha obert una nova fase en la que hi ha alternança de signes amb un enorme ventall de variacions. A nivell comarcal els signes negatius han deixat no només de ser els únics sinó també de ser majoria, ja que només estan presents a disset comarques. Pel que fa als grans àmbits, les zones turístiques són les que més clarament conserven el to recessiu amb un descens del 29,5% –que se- gueix a davallades del 69,5% i del 55,3% en 2008 i 2009, res- pectivament–, que dóna idea de les dificultats de col·locar els estoc acumulats i del difícil horitzó del sector en aquestes àrees. En el terreny positiu i tot i el seu escàs pes relatiu, cal destacar el revifament de les comarques centrals, on els visats van créi- xer un 25,8%. Però el que tira amunt la variació positiva global de Catalunya és l’impuls de l’àmbit metropolità, on sis de les Habitatges iniciats Barcelona i àmbit metropolità Resta de Catalunya milers 0 20 40 60 80 100 120 140 1009080706050403020100999897 Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB 2009 2010 Variació (%) 1 Barcelona 1.309 1.913 46,1 l’Hospitalet de Llobregat 274 164 –40,1 Badalona 163 186 14,1 Terrassa 403 445 10,4 Sabadell 286 657 129,7 Mataró 185 187 1,1 Santa Coloma de Gramenet 391 25 –93,6 Cornellà de Llobregat 104 638 513,5 Sant Boi de Llobregat 97 11 –88,7 Sant Cugat 40 335 737,5 Rubí 52 98 88,5 Vilanova i la Geltrú 16 34 112,5 Viladecans 18 2 –88,9 el Prat de Llobregat 4 11 175,0 Castelldefels 7 31 342,9 Granollers 53 47 –11,3 Cerdanyola del Vallès 29 5 –82,8 Mollet del Vallès 110 17 –84,5 Total municipis grans 3.541 4.806 35,7 Total RMB 5.835 8.078 38,4 Total Catalunya 12.358 13.523 9,4 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. set comarques han registrat importants creixements amb l’ex- cepció del Vallès Oriental, que manté valors similars als de 2009. A la regió metropolitana, que concentra un 60% del total d’i- niciats, l’augment ha estat del 38,4%, en bona mesura pel fort impuls de gairebé el 50% de Barcelona. En conjunt, en 2010 s’han visat a la ciutat 1.913 habitatges, una xifra molt propera a la del conjunt de comarques turístiques o a la de les comar- ques d’interior. Per acabar, un apunt al creixent paper que en l’actual etapa d’atonia del mercat està tenint la promoció públi- ca, ja que un 56% dels nous habitatges iniciats a Catalunya i un 47% dels de Barcelona s’emmarca dins d’alguna de les catego- ries d’habitatge protegit. 48 Construcció d’habitatges nombre Habitatges protegits amb visat inicial 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 1009080706050403020100 Barcelona Catalunya Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Iniciats Acabats 2008 2009 2010 2010/2009 2008 2009 2010 2010/2009 1. Ciutat Vella 11 62 146 135,5 60 53 127 139,6 2. l’Eixample 606 130 181 39,2 273 336 124 –63,1 3. Sants-Montjuïc 365 33 192 481,8 367 379 283 –25,3 4. Les Corts 69 0 148 — 202 115 64 –44,3 5. Sarrià-Sant Gervasi 175 97 93 –4,1 222 156 49 –68,6 6. Gràcia 128 24 81 237,5 268 262 74 –71,8 7. Horta-Guinardó 537 66 298 351,5 134 371 123 –66,8 8. Nou Barris 180 291 131 –55,0 428 490 194 –60,4 9. Sant Andreu 382 289 216 –25,3 424 457 125 –72,6 10. Sant Martí 275 317 401 26,5 2.024 535 509 –4,9 Sense dades 1 0 26 — 2 0 0 — Barcelona 2.729 1.309 1.913 46,1 4.404 3.154 1.672 –47,0 1 Promocions de l’Incasol corresponents a remodelació de barris, no qualificats com a HPO. 2 Protegits de la CCAA fins 2003. Des de 2005, preu concertat. Nota: les qualificacions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials. Habitatges protegits i públics a Barcelona segons règim de protecció Visat inicial Certificat final Total hab. Promoció HPO Règim HPO Règim Prot. de CCAA/ Total hab. Promoció HPO Règim HPO Règim Prot. de CCAA/ protegits pública1 general especial preu concertat2 Lloguer protegits pública1 general especial preu concertat2 Lloguer 2001 1.135 291 132 115 425 172 1.116 455 35 110 189 327 2002 1.742 492 380 82 28 760 1.336 460 106 56 676 38 2003 1.337 130 396 71 — 740 845 263 189 55 195 143 2004 879 24 412 56 — 387 1.806 260 429 78 — 1.039 2005 1.519 298 320 185 2 714 855 131 269 81 — 374 2006 1.442 163 601 0 29 649 898 217 260 130 3 288 2007 1.650 108 532 65 362 583 925 192 391 33 0 309 2008 1.174 0 432 0 101 641 1.913 100 468 33 239 1.073 2009 1.964 73 1.421 5 5 460 739 240 104 4 29 362 1r.tr. 421 0 350 1 0 70 130 102 20 0 8 0 2n.tr. 374 28 319 0 0 27 159 0 36 4 8 111 3r.tr. 570 0 317 4 3 246 291 80 21 0 11 179 4t.tr. 599 45 435 0 2 117 159 58 27 0 2 72 2010 893 0 105 15 107 666 944 28 478 103 6 329 1r.tr. 136 0 23 0 28 85 115 0 108 3 2 2 2n.tr. 300 0 11 15 13 261 387 0 146 16 1 224 3r.tr. 149 0 29 0 3 117 36 28 5 0 3 0 4t.tr. 308 0 42 0 63 203 406 0 219 84 0 103 Nota: El programa d’accessibilitat inclou la supressió de barreres arquitectòniques, la dotació d’elevadors i l’adaptació d’habitatges. El d’instal·lacions inclou la substitució d’antenes i di- pòsits d’aigua i l’ordenació d’aparells d’aire condicionat. I el de medi ambient, l’aïllament tèrmic i acústic, les calefaccions urbanes, les plaques solars i la insonorització d’habitatges. A partir de 2010 dades pendents de revisió. Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Actuacions de rehabilitació aprovades a la campanya Barcelona posa’t guapa 2008 2009 2010 Programa d’obres 1.733 1.529 1.775 Façanes 803 762 767 Terrats i cobertes 295 264 311 Patis de llums 490 378 465 Escales i vestíbuls i alt. 145 125 232 Programes d’accessibilitat 249 296 570 Millora de locals comercials 89 109 68 Programes d’instal.lacions 95 106 435 Programa de medi ambient 102 87 97 Actuacions especials 22 25 19 Total 2.290 2.152 2.964 Barcelona economia 75 49 L’anèmica situació de l’activitat constructora deixa el sostre previst a les llicències d’obres en 2010 a la cua de les dotacions anuals de la història recent. Com ja apuntaven les dades dels primers trimestres, 2010 ha estat un any marcat per una extraordinària contenció en la sol- licitud de noves llicències d’obres, fruit tant de les dificultats per enfilar una sortida consistent de la crisi com dels problemes específics que han anat acumulant en els darrers anys el sector immobiliari i el de la construcció. Si ja 2009 va ser un exercici fortament contractiu en termes d’obra privada prevista a la ciutat, 2010 representa un nou pas enrera que situa aquesta superfície en el nivell més baix de les dues darreres dècades. Les xifres són contundents: els 754.000 m2 aprovats representen un descens del 24,4% en relació amb l’any 2009, quan el sostre total previst ja havia caigut un 34,2% en relació amb 2008 i s’havia situat, per primer cop en disset anys, per sota del milió de m2. Aquesta forta reducció de l’acti- vitat no fa més que reflectir el procés de reajustament que viu el sector de la construcció després d’un seguit d’anys d’intens crei- xement. Llicències d’obres Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 4t.tr.2010/4t.tr.2009 44,4 –24,9 17,3 2n.sem.2010/2n.sem.2009 24,5 –49,8 –9,7 2010/2009 –9,3 –48,1 –24,4 2009/2008 –41,1 –19,3 –34,2 Les xifres d’obra prevista en el bienni 2009-2010 se situen un 46,8% per sota de la mitjana del quinquenni anterior (2004- 2008) i són un 44,1% inferiors a les dels tres lustres precedents. És a dir, els projectes presentats en el darrer bienni vénen a representar en termes de mitjanes anuals la meitat del que es construïa durant l’etapa alcista del cicle econòmic, quan la cons- trucció era un dels motors del creixement. Com s’ha vist al ca- pítol anterior, tot i tractar-se d’una frenada molt impactant el nivell d’activitat sectorial surt relativament ben parat a Barce- lona si es contraposa a la paràlisi que afecta altres àmbits terri- torials, on la construcció havia esdevingut l’eix central i gairebé exclusiu del creixement. Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament Comercial Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total 1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.398 1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658 2006 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 1.543.118 389.129 1.932.247 2007 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 1.078.169 350.475 1.428.644 2008 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 1.035.077 480.709 1.515.786 1r.tr. 44.275 36.695 7.640 121.516 16.817 11.980 238.923 92.808 331.731 2n.tr. 51.613 97.154 11.645 24.196 22.971 49.255 256.834 157.603 414.437 3r.tr. 23.439 45.595 10.448 25.070 65.079 18.750 188.381 73.982 262.363 4t.tr. 102.169 133.627 10.326 14.107 73.042 17.668 350.939 156.316 507.255 2009 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 609.869 387.816 997.685 1r.tr. 49.880 39.840 15.775 42.799 20.902 47.816 217.012 91.378 308.390 2n.tr. 46.040 43.917 11.437 27.458 37.217 14.840 180.909 115.435 296.344 3r.tr. 35.791 21.627 5.832 183 7.764 1.046 72.243 91.392 163.635 4t.tr. 46.731 36.512 6.948 5.493 36.944 7.077 139.705 89.611 229.316 2010 132.421 138.570 30.068 63.296 131.001 57.588 552.945 201.453 754.398 1r.tr. 41.310 49.693 13.258 12.207 13.665 29.394 159.527 43.554 203.081 2n.tr. 37.060 26.718 10.475 3.015 30.851 21.387 129.506 67.048 196.554 3r.tr. 16.350 15.757 1.830 17.045 8.797 2.334 62.113 23.568 85.681 4t.tr. 37.701 46.402 4.505 31.029 77.688 4.473 201.799 67.283 269.082 Total nou Reforma i ampliació Sostre previst a les llicències d’obres 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 10090807060504030201009998979695949392 milers m2 Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d’aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Direcció d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. 50 Llicències d’obres Habitatges i places d’aparcament Habitatges Places Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 1998 6.112 1.297 7.409 10.336 1999 6.663 944 7.607 11.682 2000 5.005 899 5.904 10.676 2001 4.322 559 4.881 9.586 2002 5.024 837 5.861 10.812 2003 4.899 837 5.736 13.531 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 2005 6.300 1.307 7.607 12.470 2006 6.393 1.431 7.824 14.336 2007 4.769 1.367 6.136 12.529 2008 3.132 1.516 4.648 9.904 1r.tr. 862 249 1.111 1.114 2n.tr. 778 418 1.196 3.323 3r.tr. 430 261 691 1.638 4t.tr. 1.062 588 1.650 3.829 2009 2.279 760 3.039 4.665 1r.tr. 538 210 748 1.098 2n.tr. 609 206 815 1.370 3r.tr. 491 108 599 759 4t.tr. 641 236 877 1.438 2010 1.930 683 2.613 4.491 1r.tr. 601 149 750 1.482 2n.tr. 518 309 827 916 3r.tr. 246 73 319 574 4t.tr. 565 152 717 1.519 Habitatges Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total 4t.tr.2010/4t.tr.2009 –11,9 –35,6 –18,2 2n.sem.2010/2n.sem.2009 –28,4 –34,6 –29,8 2010/2009 –15,3 –10,1 –14,0 2009/2008 –27,2 –49,9 –34,6 Les dades del quart trimestre de l’any sorprenen amb una marcada fortalesa que podria obrir la porta de la recuperació. Enmig d’aquest panorama d’activitat esmorteïda, les dades del quart trimestre de 2010 esbossen un capítol interessant en fer el sostre nou un indiscutible i efectiu salt endavant. La dotació de superfície aprovada –poc més de 200.000 m2– és la més eleva- da dels darrers set trimestres i suposa un augment del 44,4% en termes interanuals. Es tracta d’una taxa de variació insòlita en el darrer trienni per la seva magnitud i, a més, trenca amb set tri- mestres consecutius de taxes negatives. Encara és aviat per sa- ber si aquest nou capítol apunta cap a un canvi de guió o no, però obre una via d’oxigen en un sector en el que l’optimisme es va dissipar fa més de dos anys, i s’afegeix a altres indicadors que porten mesos, amb més o menys vigor, en recuperació. I el que fa possible pensar que s’està obrint el camí de la reac- tivació és que els impulsors de l’avanç del darrer trimestre de 2010 són abundants i diversos. S’han sumat un munt d’expe- dients d’obra nova i de reforma que tenen diferent dimensió i usos, i que a més es troben força escampats per la ciutat. Un dels trets més interessants és que, en termes de superfície, el sostre de nova planta ha tornat a recuperar el pes relatiu –al voltant del 75%– sobre el conjunt de l’obra, en detriment del sostre de reforma que en aquest darrer bienni havia arribat a assolir un 35% del total. Sostre previst a les llicències d’obres (acumulats 12 mesos) Sostre total Tendència Nou Reforma i ampliació m2 (milions) 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 100908070605040302010099 Distribuci— del sostre per usos (2010) Habitatges de nova planta previstos nombre d’habitatges variació (%) Taxa de variació dels darrers 12 mesos (%) Nombre d’habitatges 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 201020092008200720062005 Barcelona economia 75Llicències d’obres Ll ic èn ci es d’ ob re sm ajo rs de co n st ru cc ió de n o u so st re ap ro va de sd ur an tl ’a ny 20 10 Ed ifi ci sr es id en ci al s u n ifa m ili ar s de 2 a 10 ha bi ta tg es d’ 11 a 40 ha bi ta tg es m és de 40 ha bi ta tg es A ltr es ed ifi ci s O fic in es In dú str ie s Eq ui pa m en ts H ot el s D ’a ltr es Fo nt :S er ve id e Co nt ro ld e l’E di fic ac ió de l’A jun tam en td e B ar ce lo na ,e la bo ra tI dB C- IM I. 52 Llicències d’obres Sostre previst a les llicències d’obres per districtes en m2 (2010) Sostre total previst m2 (2010) Variació del sostre 2009-2010 (%) Residencial Aparcament Locals comercials i oficines Altres 200.000 100.000 20.000 superior a 0% entre –10 i 0% inferior a –10% Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d’obres aprovades (m2) (2010) Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 32.501 17.769 4.084 30.191 7.457 5.685 2.700 100.387 2. Eixample 23.199 7.635 4.047 251 4.425 13.645 704 53.906 3. Sants-Montjuïc 32.136 29.536 9.276 1.321 57.438 418 58.545 188.670 4. Les Corts 25.782 14.143 3.394 1.046 7.155 0 2.132 53.652 5. Sarrià-Sant Gervasi 20.763 10.975 846 152 14.643 0 10.794 58.173 6. Gràcia 10.084 4.785 751 2.599 2.344 0 4.635 25.198 7. Horta-guinardó 4.554 1.808 679 323 24.339 0 2.258 33.961 8. Nou Barris 10.068 3.063 1.685 0 334 0 295 15.445 9. Sant Andreu 31.244 19.108 7.956 38 20.641 0 5.268 84.255 10. Sant Martí 29.476 43.740 4.083 34.377 15.284 10.221 3.574 140.755 Barcelona 219.807 152.562 36.801 70.298 154.060 29.969 90.905 754.402 Sostre total previst per usos i districtes (m2) (2010) Residencial Locals comercials i oficines Aparcament Altres 0 50 100 150 200 Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc L’Eixample Ciutat Vella Superfície (milers de m2) Dintre del sostre nou, els usos que apleguen més m2 de super- fície prevista són els residencials i els destinats a aparcaments i equipaments, cadascun d’ells amb prop de 130.000 m2. Pel que fa als primers, continuen sent els protagonistes en termes de projectes, ja que un 84% del total d’expedients està directament relacionat amb aquest tipus d’ús. En total, en 2010 s’han con- cedit llicències per a construir 1.930 nous habitatges i per a re- formar 683 més, un 15,3% i un 10,1% menys, respectivament, que un any enrera. L’apunt qualitativament més rellevant d’a- questes dades és l’impuls dels habitatges protegits, que amb 829 unitats previstes han augmentat un 9,8% interanual. Es trac- ta d’un avanç molt meritori, que s’emmarca en una política pú- blica d’habitatge que opera amb diversos instruments –un d’ells la provisió d’habitatge social–, i que contrasta amb la situació de quasi estancament que defineix a hores d’ara la promoció pri- vada, que rau a l’expectativa de que qualsevol millora de la situació econòmica i del mercat laboral, per petita que sigui, acceleri l’absorció dels estocs. El sempre heterogeni epígraf que agrupa els equipaments recull projectes de construcció i de reforma de diversos centres espor- tius, docents, sanitari-assistencials i de seguretat. D’entre els de nova construcció, destaquen des de centres d’assistència primà- ria (com el CAP al c.Bolívia) fins a nous centres d’ensenyament, passant per casals de gent gran o centres educatius i terapèutics. En l’apartat de reformes, el que més abunda són les transforma- cions d’usos de locals o despatxos a habitatge, les segregacions d’habitatges grans a d’altres de més petits, les instal·lacions d’as- censors i les legalitzacions de reformes ja realitzades. També hi ha un seguit de reformes d’equipaments esportius i sòcio-sani- taris, com el de La Rotonda. Des de la vessant territorial, Sants-Montjuïc i Sant Martí són els districtes que concentren més superfície d’obres, seguits per Ciutat Vella i Sant Andreu. Curiosament, a tots quatre el nom- bre de m2 per a usos residencials és molt semblant, fregant els 30.000 m2. Sant Martí és el que presenta una composició per usos més equilibrada, com correspon a un territori amb una alta densitat residencial i d’activitat econòmica. Crida especialment l’atenció l’epígraf Altres de Sants-Montjuïc, que aplega, sobre- tot a la Zona Franca, diversos projectes de grans dimensions: als habituals destinats a usos propis d’aquesta àrea –industrials, logístics o de sistema portuari– cal afegir aquest cop un centre penitenciari de preventius amb capacitat per a 1.200 interns l’entrada en servei del qual està prevista pel 2013. VII. Mercat immobiliari 54 Preus al mercat residencial Nous Segona mà Nous Segona mà Preus nominals Preus reals (1990=100) €/m2 Evolució dels preus dels habitatges 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 10090807060504030201009998979695 El mercat immobiliari es manté sota el signe de la incertesa, amb diferències territorials notables pel que fa a evolució dels preus i de ritme d’absorció dels estocs. La travessa de la pitjor crisi econòmica en dècades està resultant particularment dura en el sector immobiliari. Si en el context econòmic general ja sembla a vegades que es navega sense timó i que les noves inquietuds se superposen a les antigues de tal for- ma que impedeixen que es concreti de forma tangible el camí de la recuperació, en el terreny immobiliari persisteix la confu- sió i continua sent difícil saber quina part de l’ajustament s’ha completat. És cert que en 2010 el mercat immobiliari ha reco- brat una mica del dinamisme perdut en el bienni anterior, però part de la recuperació de les transaccions ha vingut de factors circumstancials o vinculats a aspectes fiscals amb dates d’inici o final de vigència molt acotades que han animat –potser només de forma efímera– una demanda que, a banda de beneficiar-se d’uns tipus d’interès baixos, ha hagut de lluitar de valent per aconseguir trencar les línies defensives d’un sistema creditici atrinxerat i ocupat en el sanejament dels seus balanços i en a- frontar la creixent morositat. Malgrat aquesta espurna d’activitat, el desequilibri entre oferta i demanda persisteix clarament en quantitats, i si bé en algunes zones té una dimensió enorme, en àrees metropolitanes o ciu- tats molt densament poblades com Barcelona s’està corregint per la via de la reducció de l’oferta, tant perquè la producció està en mínims com perquè lentament es va absorbint l’estoc. Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d'aparcament Variacions(%) Nova planta Segona mà Nova planta Segona mà €/m2/mes €/mes € 2010/2009 –3,7 –2,1 –5,2 1,5 –1,9 –1,6 0,9 2009/2008 –8,0 –9,6 –5,4 –3,0 –3,8 –3,8 2,2 2008/2007 –5,1 –9,0 –6,1 –3,9 5,5 3,8 2,9 1. Visió general dels preus 1 La sèrie de preus residencials i d’aparcaments d’obra nova s’interrompeix en 2008. Les dades a partir d’aquesta data provenen de l’Instituto Apolda. Les variacions interanuals han estat calculades amb criteris metodològicament homogenis. Nota: els valors anuals són mitjanes de dades mensuals o trimestrals excepte les de nova planta, que corresponen al segon semestre de l’any. Les dades de lloguer corresponen, a partir de 2007, al 4t.tr. de l’any. Font: Tecnigrama, Instituto Apolda, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, i elaboració pròpia. Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d'aparcament 1 Segona mà Període Nova planta 1 (índex 2008 = 100) Nova planta 1 Segona mà €/m2/mes €/mes € 1995 1.447 30,5 179.775 132.641 5,5 353,5 17.430 1996 1.433 28,8 163.043 125.618 5,4 357,6 15.630 1997 1.457 30,1 167.682 123.959 5,4 358,4 15.030 1998 1.569 33,0 176.097 134.393 5,3 350,7 14.420 1999 1.913 38,4 245.153 154.949 5,9 403,3 16.590 2000 2.165 45,9 283.918 175.775 6,6 448,5 17.010 2001 2.500 53,2 294.796 201.978 7,8 517,6 18.270 2002 2.931 61,6 362.100 247.776 8,6 578,9 18.830 2003 3.476 70,8 405.850 277.834 9,6 639,3 20.750 2004 4.193 82,3 438.570 312.750 10,6 699,7 21.840 2005 5.082 96,1 508.460 344.904 11,8 779,2 24.520 2006 5.804 110,2 590.420 392.397 13,4 873,6 27.520 2007 5.952 109,8 603.190 376.093 15,8 1.041,4 27.730 2008 5.918 100,0 581.356 361.377 16,7 1.081,3 28.538 2009 5.442 90,4 549.907 350.655 16,0 1.040,4 29.154 2010 5.242 88,6 521.422 355.985 15,7 1.023,5 29.429 Barcelona economia 75 55 Es frena el ritme de descens dels preus i, des dels màxims assolits en el bienni 2006-2007, la davallada acumulada a Barcelona en termes reals és d’un 18% a l’obra nova i del 27% al mercat de segona mà. Mentrestant, la majoria de les sèries de preus mostren un clar alentiment del ritme de caiguda que, si se segmenta per pro- ducte o territori, ofereix matisos molt contrastats. Mentre que en algunes zones amb un gran estoc i poca pressió compradora els descensos poden arribar al 40%, a llocs on els estocs acumulats són minsos i la pressió de la demanda per l’habitatge principal és constant els preus comencen a apuntar incipientment a l’alça. Un fet que algunes veus interpreten com que l’ajustament esta- ria a prop de la fase final mentre que d’altres opinen que encara tindria recorregut, i que quant més es dilati aquest, més temps trigarà a sanejar-se el sistema financer. A Barcelona, el tret general més destacable després de dos anys de caiguda és l’esmorteïment del ritme de descens tant en l’o- bra nova com en el mercat de segona mà. El preu dels habitatges nous ha baixat en 2010 en termes nominals un 3,7%, mentre que els de segona mà ho han fet un 2,1%, quan l’any anterior ho havien fet un 8,0% i un 9,6%, respectivament. En termes nomi- nals, els preus s’han situat al nivell de cinc anys enrera, mentre que en termes reals, els descensos acumulats des dels màxims del bienni 2006-2007 han assolit el 18% a l’obra nova i del 27% en la segona mà. En el mercat secundari, el major dinamisme de les transaccions ha estirat els preus a l’alça i, en termes de preu total, ja ha aparegut una petita variació positiva. Tant en un seg- ment com en l’altre, els descensos són inferiors als registrats a Catalunya. En relació amb d’altres grans capitals, i salvant les diferències metodològiques, el descens registrat a Barcelona es troba en una situació intermèdia entre les sis ciutats espanyoles amb més de mig milió d’habitants, que registren davallades que van del -8,1% a Madrid al -2,5% de Màlaga. Per acabar d’espessir la mescla, cal tenir en compte que hi ha un altre element capital que pot estar contaminant la lectura de l’evolució dels preus, com és la diferent composició de l’ofer- ta en relació amb un any enrera. Si prenem com a exemple Barcelona, en el darrer any l’oferta no només s’ha reduït per la venda d’habitatges en estoc –generalment els de la banda mit- jana de preus i els que oferien una millor relació qualitat/preu o superfície/preu, amb la qual cosa romanen en oferta els més cars– sinó també perquè alguns han passat al lloguer i d’altres –del segment d’obra nova–, a mans d’entitats financeres, credi- Preus al mercat residencial variació (%) Cost de la mà d'obra Preu habitatges nous IPC Cost dels materials Salaris Evolució de preus, salaris i costos de construcció -10 -5 0 5 10 15 20 20102009200820072006 Nota: els valors corresponen a Espanya amb l’excepció dels preus dels habitatges (Barcelona) Font: Tecnigrama, INE i MTAS. variació nominal (%) Nova planta Segona mà Lloguer Evolució dels preus dels habitatges (€/m2) -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 2010200920082007200620052004200320022001 Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Col·legi de Registradors publicades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i per l’INE. Habitatges hipotecats en finques urbanes Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre 2000 n.d. 79.650 112.542 480.895 2001 n.d. 78.931 110.521 487.973 2002 n.d. 84.381 121.435 541.035 2003 n.d. 137.600 193.272 995.816 2004 n.d. 148.629 211.731 1.109.223 2005 n.d. 155.428 226.371 1.232.973 2006 n.d. 163.961 240.498 1.324.522 2007 n.d. 126.874 195.604 1.235.212 2008 17.790 81.783 119.315 836.419 1r.tr. 5.104 24.315 37.046 246.045 2n.tr. 4.811 24.673 34.217 231.759 3r.tr. 4.652 18.293 26.638 195.072 4t.tr. 3.223 14.502 21.414 163.543 2009 13.989 61.886 93.902 653.173 1r.tr. 3.257 14.029 21.843 157.283 2n.tr. 3.653 16.311 25.011 169.677 3r.tr. 3.741 17.170 25.771 173.888 4t.tr. 3.338 14.376 21.277 152.325 2010 16.935 63.827 92.494 605.172 1r.tr. 4.553 17.384 25.309 162.073 2n.tr. 4.489 16.836 24.510 161.240 3r.tr. 4.403 17.320 25.008 158.747 4t.tr. 3.490 12.287 17.667 123.112 Variació (%) Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre d’hipoteques 4t.tr.2010/4t.tr.2009 4,6 –14,5 –17,0 –19,2 2010/2009 21,1 3,1 –1,5 –7,3 2009/2008 –21,4 –24,3 –21,3 –21,9 Import mitjà del crèdit 4t.tr.2010/4t.tr.2009 –6,4 –1,5 –2,2 –2,4 2010/2009 –1,2 1,2 –0,1 –0,7 2009/2008 –16,3 –22,9 –22,6 –15,7 2. Finançament immobiliari 56 Preus al mercat residencial tores de promotores que no han pogut assumir els seus deutes. En definitiva, canvis en la propietat i la composició de l’oferta que compliquen encara més el seguiment dels preus però que apunten a que l’estoc que resta per vendre tindrà difícil sortida si no hi ha descensos addicionals de preus. El revifament de la demanda registrat en 2010 respon més a causes fiscals que a canvis demogràfics o de capacitat de despesa, i s’ha beneficiat del descens acumulat dels preus i dels baixos tipus d’interès. Des de la vessant de la demanda, ni per la part demogràfica ni de la capacitat de despesa hi ha gaires canvis en relació amb l’any anterior. Després del boom migratori dels primers dos terços de la dècada, la població resident ha tendit a estabilitzar- se, frenant-se, per tant, el ritme de generació de noves llars. Pel que fa a la capacitat adquisitiva dels hipotètics compradors, la recessió econòmica ha comportat una important destrucció de llocs de treball, sobretot en les cohorts generacionals que cer- quen primer habitatge o formen part de la demanda de millora. D’igual forma, tot i recuperar-se lleument en 2010 la renda de les llars no ha assolit el nivell anterior a la sotragada de 2009, a causa dels descensos de les rendes salarials i empresarials als que ara a més cal afegir el repunt de la inflació. Uns fets que han imposat una gran cautela en la demanda solvent, cada cop més minoritària. Aquesta cautela ha impedit que les millores de l’accessibilitat a l’habitatge derivades dels descensos dels preus i dels tipus d’in- terès culminessin en un aflorament més vistent de la demanda realitzable, que només ha reaccionat per esquivar l’augment de l’IVA i de l’ITP al juliol de 2010 i per aprofitar els darrers me- sos de vigència per a les rendes mitjanes i altes de les desgra- vacions fiscals a l’adquisició de l’habitatge en propietat. Tant les dades de compra-vendes registrades com d’hipoteques cons- tituïdes han registrat en 2010 augments significatius a Barce- lona i província –del 28,5% i del 21,1%, respectivament– després de dos anys de fortes baixes. Crida l’atenció que a Barcelona el mercat de segona mà ha estat més dinàmic –en volum i en taxa de creixement–, així com que les dades d’hipoteques revelen que el creixement de Barcelona no és en absolut generalitzat, ja que tant a Catalunya com a Espanya s’ha esmorteït la davalla- da però el balanç anual continua sent negatiu. Aquesta demanda també s’ha beneficiat d’un entorn de tipus baixos durant la major part de l’any; la mitjana dels tipus d’in- terès hipotecaris s’ha situat en 2010 en un 2,77%, un mínim històric que en els darrers mesos de l’any ja va començar a pujar –encadenant cinc mesos d’alces després de vint-i-un de descensos–, i que apunta a un empitjorament de cara a la pri- mavera de 2011, ja que els augments de preus de començament d’any a la zona euro semblen anunciar un canvi de tendència en la política monetària i un augment dels tipus de referència. Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecats en finques urbanes milers € 0 40 80 120 160 200 240 20102009200820072006200520042003 milers de milions d’€ tipus d’interès (%) Crèdit a les persones físiques per adquisició d’habitatge propi Tipus d’interès hipotecari Crèdit per a adquisició d’habitatge propi i tipus d’interès 0 100 200 300 400 500 600 700 0 2 4 6 8 10090807060504030201009998 punts percentuals Diferència del valor mensual de l’euribor amb el d’un any abans Diferències interanuals de l’euribor -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 20102009200820072006200520042003200220012000 Font: Estadística de transmissions de drets de la propietat (INE). nombre d’habitatges Habitatges nous Habitatges de 2a mà Compra-vendes d’habitatges a Barcelona (prov) 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 2010200920082007 sense oferta significativa de 450.001 a 550.000 menys de 250.000 de 550.001 a 650.000 de 350.001 a 450.000de 250.000 a 350.000 més de 650.000 Preus de venda dels habitatges (€) 1 2 3 4 78 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 1920 21 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 3637 38 39 40 41 42 43 44 4546 47 48 50 51 52 53 54 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 55 22 6 5 1 2 3 4 78 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 1920 21 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 3637 38 39 40 41 42 43 44 4546 47 48 49 50 51 52 53 54 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 55 22 6 5 49 Preu de venda dels habitatges per barris (2010) Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Apolda i del Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona. Ciutat Vella 01 el Raval 02 el Barri Gòtic 03 la Barceloneta 04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera l’Eixample 05 el Fort Pienc 06 la Sagrada Família 07 la Dreta de l’Eixample 08 l’Antiga Esquerra de l’Eixample 09 la Nova Esquerra de l’Eixample 10 Sant Antoni Sants-Montjuïc 11 el Poble Sec 12 la Marina del Prat Vermell 13 la Marina de Port 14 la Font de la Guatlla 15 Hostafrancs 16 la Bordeta 17 Sants - Badal 18 Sants Les Corts 19 les Corts 20 la Maternitat i Sant Ramon 21 Pedralbes Sarrià-Sant Gervasi 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 23 Sarrià 24 les Tres Torres 25 Sant Gervasi - la Bonanova 26 Sant Gervasi - Galvany 27 el Putxet i el Farró Gràcia 28 Vallcarca i els Penitents 29 el Coll 30 la Salut 31 la Vila de Gràcia 32 el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova Horta-Guinardó 33 el Baix Guinardó 34 Can Baró 35 el Guinardó 36 la Font d’en Fargues 37 el Carmel 38 la Teixonera 39 Sant Genís dels Agudells 40 Montbau 41 la Vall d’Hebron 42 la Clota 43 Horta Nou Barris 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 45 Porta 46 el Turó de la Peira 47 Can Peguera 48 la Guineueta 49 Canyelles 50 les Roquetes 51 Verdun 52 la Prosperitat 53 la Trinitat Nova 54 Torre Baró 55 Ciutat Meridiana 56 Vallbona Sant Andreu 57 la Trinitat Vella 58 Baró de Viver 59 el Bon Pastor 60 Sant Andreu 61 la Sagrera 62 el Congrés i els Indians 63 Navas Sant Martí 64 Camp de l’Arpa del Clot 65 el Clot 66 el Parc i la Llacuna del Poblenou 67 la Vila Olímpica del Poblenou 68 el Poblenou 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 70 el Besòs i el Maresme 71 Provençals del Poblenou 72 Sant Martí de Provençals 73 la Verneda i la Pau Barcelona economia 75 57 Preus al mercat residencial Com va passar en 2009, el mercat de lloguers a la ciutat ha gau- dit d’un gran dinamisme, amb un augment dels contractes sig- nats del 14,6% que s’afegeix al 17,4% de l’any anterior. Un fet gens estrany en l’actual conjuntura econòmica, no només per- què recull part de la demanda que en un context més favorable aniria al mercat de propietat, sinó també perquè es beneficia de l’augment d’oferta per la incorporació d’habitatges nous que no es venen. A més d’un factor tan clàssic com és l’estabilitat dels preus, cal afegir que aquest segment té un atractiu addicional amb l’ampliació d’instruments de política fiscal que beneficien tant els llogaters com els propietaris. El mercat de lloguer presenta una gran activitat però els moviments en paral·lel de l’oferta i de la demanda aconsegueixen no tensionar els preus. El detall de les dades de preus pels diferents segments de mer- cat als districtes i barris de Barcelona revela una certa continuïtat en relació amb l’any anterior. Deixant de banda l’anàlisi corres- ponent al primer semestre de 2010 –que en el cas de l’obra nova es va realitzar amb diferències metodològiques que dificulten comparacions homogènies–, el tret destacat anteriorment en el mercat de compra-venda d’alentiment en la davallada dels preus és perfectament extrapolable al mercat de lloguer. 3. Mercat de compra vs mercat de lloguer 58 Preus al mercat residencial Les dades desagregades del preus de venda per barris mostren l’habitual polarització entre els barris amb renda elevada i els que estan clarament per sota de la mitjana. A banda que l’ofer- ta d’obra nova és molt més escassa i mols barris no tenen cap promoció nova en venda al mercat lliure, el mapa per barris d’obra nova mostra una major dispersió dels habitatges amb preus molt alts, en línia amb la recent construcció de promocions d’alt standing a zones de l’Eixample o a àrees de recent urba- nització com Diagonal Mar. En general, és difícil trobar habitat- ges nous al mercat lliure per menys de 250.000 euros, mentre que hi ha cinc barris –situats a Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi– en els quals els habitatges nous costen, de mitjana, més d’un milió d’euros. El mercat secundari presenta una distribució de preus semblant, amb l’evident diferència d’escala i amb la particularitat que l’o- ferta cobreix pràcticament tot l’entramat urbà –només queda sense oferta el barri de La Clota. Hi ha un únic barri –Les Tres Torres– que superi el milió d’euros de mitjana, mentre que una immensa majoria –57 dels 73 barris existents, on viu el 74% de la població de la ciutat– els habitatges de segona mà en oferta costen menys de 350.000 euros. En general, les variacions de preus en €/m2 en relació amb l’any anterior han estat més homo- gènies en aquest mercat que en el d’obra nova, si bé cal tenir en compte que l’oferta analitzada és molt superior i per tant les va- riacions es llimen més. L’augment de l’1,5% en valor total prové de les puges de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Preus dels habitatges per districtes (2010) nous mitjà màxim mínim 2a. mà mitjà màxim mínim 1 2 milers d’€ 3 4 5 6 7 8 9 10 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 1 Variació interanual. Font: Instituto Apolda i elaboració pròpia. Preu de venda dels habitatges de nova planta (2n.sem.2010) Superfície mitjana Preu mitjà de venda (€/m2 construïts) Preu de venda dels habitatges (€) Districte (m2 construïts) preu variació1 (%) mínim mitjà màxim 1. Ciutat Vella 83,4 6.147 –10,3 212.000 507.770 690.000 2. L’Eixample 92,8 5.837 –9,8 266.000 548.820 1.366.000 3. Sants-Montjuïc 88,1 4.410 6,1 200.000 385.920 820.000 4. Les Corts 153,8 9.208 –11,1 339.000 1.457.360 2.700.000 5. Sarrià-Sant Gervasi 139,3 8.493 8,6 320.000 1.237.170 3.500.000 6. Gràcia 86,5 5.029 2,6 264.400 429.820 1.141.920 7. Horta-Guinardó 83,0 4.222 –2,0 103.000 348.750 690.000 8. Nou Barris 93,6 3.876 5,9 242.000 361.470 595.000 9. Sant Andreu 84,6 4.459 1,0 182.700 373.640 776.000 10. Sant Martí 98,8 4.865 2,9 183.000 494.460 1.200.000 Barcelona 94,8 5.242 –3,7 103.000 521.420 3.500.000 1 Variació interanual. Font: Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona i elaboració pròpia. Preu dels habitatges en oferta de segona mà (2010) Nombre Superfície Preu venda Preu venda observacions mitjana (€/m2 útil) habitatges Districte (oferta) (m2 útils) variació (%) (€) 1. Ciutat Vella 2.102 73 –3,3 267.925 2. L’Eixample 4.274 92 –2,2 390.477 3. Sants-Montjuïc 2.698 74 –4,1 260.613 4. Les Corts 1.337 99 3,2 482.834 5. Sarrià-Sant Gervasi 2.762 146 –2,2 762.018 6. Gràcia 1.867 80 –1,7 332.763 7. Horta-Guinardó 2.473 75 –1,7 255.358 8. Nou Barris 1.840 69 –4,9 205.633 9. Sant Andreu 1.977 77 –8,1 259.451 10. Sant Martí 3.658 79 –2,9 292.398 Barcelona 24.988 87 –2,4 356.135 1 Variació interanual. Font: Secretaria d’Habitatge a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl. Preu de lloguer dels habitatges a Barcelona Lloguer Lloguer mitjà (€/m2/mes) contractual (€/mes) Districte 2010 var.(%)1 2010 var.(%)1 1. Ciutat Vella 16,4 –6,5 915,3 –7,4 2. L’Eixample 15,1 –2,6 1.128,3 –1,5 3. Sants-Montjuïc 16,1 –0,5 938,6 0,3 4. Les Corts 15,9 –11,8 1.209,1 –5,0 5. Sarrià-Sant Gervasi 16,7 –0,4 1.277,6 4,1 6. Gràcia 17,4 2,3 1.021,5 1,9 7. Horta-Guinardó 14,5 –0,8 878,0 –3,3 8. Nou Barris 14,9 –1,3 845,0 –3,7 9. Sant Andreu 14,6 –2,6 918,7 –1,9 10. Sant Martí 15,8 0,6 987,9 –3,1 Barcelona 15,7 –1,9 1.023,5 –1,6 Font (per a tot aquest subapartat si no s’indica el contrari): Instituto Apolda i elaboració pròpia. Oferta residencial de nova planta (2n. semestre 2010) Promocions amb hab. en venda Total habitatges de les promocions Habitatges a la venda % Variació Variació Variació d’habitatges Districte Nombre interanual (%) Nombre interanual (%) Nombre interanual (%) per vendre 1. Ciutat Vella 7 16,7 269 –3,9 22 –52,2 8,2 2. L’Eixample 35 –14,6 896 –11,8 304 –36,3 33,9 3. Sants-Montjuïc 20 33,3 442 112,5 178 72,8 40,3 4. Les Corts 5 –16,7 122 –19,7 33 –23,3 27,0 5. Sarrià-Sant Gervasi 19 5,6 269 –22,5 105 –28,6 39,0 6. Gràcia 25 –24,2 518 –1,5 205 –27,0 39,6 7. Horta-Guinardó 39 56,0 476 50,2 214 45,6 45,0 8. Nou Barris 13 0,0 279 –11,7 50 –15,3 17,9 9. Sant Andreu 24 –17,2 428 –31,7 124 –59,3 29,0 10. Sant Martí 36 –2,7 1.094 –8,3 259 –25,1 23,7 Barcelona 223 0,0 4.793 –3,8 1.494 –23,5 31,2 Barcelona economia 75 59 Preus al mercat residencial En conjunt, la mostra de promocions analitzada és quantitativa- ment similar a la de l’any anterior, si bé s’estima que hi ha una reposició aproximadament d’un 50% de la mostra. El nombre d’habitatges que contenen aquestes promocions és inferior en un 3,8% als registres de l’any anterior, mentre que els habitat- ges que queden efectivament en venda s’han reduït un 23,5%, quedant doncs en estoc poc menys de 1.500 habitatges. Tant aquestes dades com la reducció del termini de comercia- lització de les promocions –que ha passat de 55,8 a 50,7 mesos entre 2009 i 2010– confirmen l’absorció dels romanents, sens dubte a un ritme massa lent per alguns, però reducció al cap i a la fi. Un detall important si es considera que en 2010 es va cer- tificar el visat de final d’obres per a 1.672 noves unitats que o ja estan incorporades a aquesta mostra, o han passat al lloguer, o a mans d’entitats financeres. La distribució territorial de la mostra analitzada revela una elevada concentració a Sant Martí i l’Eixample, els dos districtes més poblats de Barcelona i on més s’ha construït aquests darrers anys. En l’altre extrem, Ciu- tat Vella, Nou Barris i Les Corts tot just tenen un grapat d’ha- bitatges a la venda en el mercat lliure. En els dos primers casos, l’oferta protegida és molt més nombrosa. Continua el lent drenatge de l’estoc mentre que alhora s’hi van incorporant les noves promocions d’habitatges acabats. Un dels pocs aspectes que queden clars i en el que hi ha una anòmala unanimitat entre els experts del sector és la dificultar de quantificar els habitatges a la venda. Els sistemes tradicio- nals de recollida de les variables bàsiques de les noves promo- cions en venda –estudis de mercat, simulació de compra, etc...– s’han revelat insuficients en un moment de gairebé paràlisi del sector. Moltes empreses comercialitzadores, amb el nerviosis- me comprensible de qui pateix en primera fila l’atonia de les vendes i les dificultats financeres per acabar promocions comen- çades, són reticents a subministrar al possible client la infor- mació bàsica del preu o els habitatges que resten a la venda. I si ja aconseguir informació presencial és difícil, la cosa es com- plica quan es tracta de fer seguiment telefònic. Tot això ve a conte perquè cada cop hi ha més coses difícils d’entendre, com promocions que apareixen i desapareixen alternativament de la mostra, que es poden explicar perquè una promoció passa al lloguer però alhora no exclou la venda o un promotor concen- tra els seus esforços en vendre un habitatge per obtenir un coixí econòmic i congela la venda de la resta de la promoció a l’es- pera d’una pujada dels preus. 1 en % del total. 4. Tipologia, característiques i preu de l’oferta residencial d’obra nova Habitatges en construccióHabitatges acabats Habitatges a la venda (2n.sem.2010) 0 100 200 300 400 Ciutat Vella L’Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Tipologia de les noves promocions (2n.sem.2010) Promocions Dimensió mitjana Districte plurifamiliars1 hab./prom. n. de plantes 1. Ciutat Vella 100,0 38,4 7,3 2. L’Eixample 100,0 25,6 6,3 3. Sants-Montjuïc 100,0 22,1 4,3 4. Les Corts 100,0 24,4 5,6 5. Sarrià-Sant Gervasi 89,5 14,2 4,2 6. Gràcia 96,0 20,7 4,3 7. Horta-Guinardó 100,0 12,2 4,3 8. Nou Barris 84,6 21,5 4,8 9. Sant Andreu 95,8 17,8 4,9 10. Sant Martí 97,3 30,4 6,5 Barcelona 96,9 21,5 5,2 Nombre mitjà de banys Nombre mitjà de dormitoris Característiques dels habitatges: nombre mitjà de dormitoris i banys (2n.sem.2010) 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 Ciutat Vella L’Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Barcelona Mitjana 60 Preus al mercat residencial De les promocions analitzades, un 86,5% ja estan acabades. Els habitatges que més abunden són els de dos i tres dormitoris, que equivalen a dos terços de la mostra. Afegint els banys, la tipologia més comuna és la d’un habitatge amb tres dormitoris i dos banys, seguit per la de dos dormitoris i un bany. Els àtics i els habitatges de més de cinc dormitoris tenen una presència testimonial a la mostra. Des del punt de vista de les característiques de l’oferta, la per- manència de moltes promocions fa que en línies generals es mantinguin molt estables en relació amb l’any anterior. Les promocions no plurifamiliars són anecdòtiques i els nous edifi- cis contenen, de mitjana, 21,5 habitatges en 5,2 plantes. Les promocions més petites estan a Sarrià-Sant Gervasi, el segon districte amb els preus més elevats. Distribució dels habitatges per nombre de dormitoris i tipus d’habitatge (2n.sem.2010) 0 20 40 60 80 100 10987654321 Habitatges en % del total de la oferta 3D 4DLoft 5 o més D 1D Dúplex 2D Àtic Districtes Resum de preus i superficie per tipologies d’habitatge (2n. semestre 2010) Tipus d’habitatge Loft 1 dorm. 2 dorm. 3 dorm. 4 dorm. 5 o més d. Dúplex Àtic Total Total habitatges Superfície cons.amb el. comuns (m2) 121,3 59,7 77,7 101,2 149,1 249,3 130,6 73,8 94,8 Superfície útil (m2) 96,1 46,6 61,0 79,9 118,0 197,9 102,9 58,1 74,7 Preu de l'habitatge (€) 487.559 295.922 391.679 553.306 1.032.863 2.580.000 710.070 420.818 521.422 Preu/m2 amb el. comuns 3.828 5.006 5.014 5.327 6.498 10.253 5.118 5.636 5.242 Preu/m2 útil 4.845 6.414 6.386 6.750 8.209 12.919 6.505 7.172 6.662 Habitatges unifamiliars Superfície cons.amb el. comuns (m2) 135,6 180,3 191,2 228,5 132,6 174,3 Superfície útil (m2) 100,2 131,9 146,3 181,4 105,2 131,7 Preu de l'habitatge (€) 602.500 936.250 858.571 1.200.000 700.000 827.353 Preu/m2 amb el. comuns 4.269 5.176 4.599 5.251 5.281 4.736 Preu/m2 útil 5.713 7.015 6.170 6.616 6.654 6.316 Habitatges plurifamiliars Superfície cons.amb el. comuns (m2) 121,3 59,7 77,2 100,5 146,6 254,5 130,6 73,8 93,9 Superfície útil (m2) 96,1 46,6 60,7 79,4 116,4 202,0 102,9 58,1 74,1 Preu de l'habitatge (€) 487.559 295.922 390.066 549.998 1.042.945 2.925.000 710.150 420.818 517.901 Preu/m2 amb el. comuns 3.828 5.006 5.019 5.329 6.608 11.504 5.117 5.363 5.248 Preu/m2 útil 4.845 6.414 6.391 6.748 8.327 14.495 6.503 7.172 6.666 Dimensió en m2 dels habitatges per tipologies Tipus d’habitatge Superfície construïda (m2) Loft 1 dorm. 2 dorm. 3 dorm. 4 dorm. 5 o més d. Dúplex Àtic Total <50 31,6 68,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,- 50,01-70 1,3 49,2 47,1 0,0 0,0 0,0 0,3 2,2 100,- 70,01-90 1,1 4,9 70,0 20,6 0,2 0,0 3,2 0,0 100,- 90,01-110 0,0 0,0 9,7 82,0 0,0 0,0 7,4 0,8 100,- 110,01-130 2,1 0,0 7,7 32,2 35,6 0,0 21,7 0,7 100,- 130,01-150 3,3 0,0 2,2 36,6 27,8 0,0 30,0 0,0 100,- >150 12,8 0,0 1,0 4,9 49,9 4,9 26,4 0,0 100,- Total 2,3 13,1 35,3 31,3 8,6 0,3 8,5 0,7 100,- Barcelona economia 75 61 Preus al mercat residencial Pel que fa a les qualitats, els habitatges nous a Barcelona dis- posen d’uns acabats força semblants als de l’oferta d’altres lo- calitats. Els sistemes de climatització estan molt estesos, així com el parquet, la placa vitroceràmica, el videoporter o la porta de seguretat. Destaca també l’elevada proporció d’oferta amb plaques solars tèrmiques, un 64,7%, una dotació prevista a l’or- denança solar reformada en 2006, i que preveu que els nous ha- bitatges disposin d’aigua corrent sanitària escalfada per aquesta via. 5. Preu de les places d’aparcament Es manté amb poques variacions el preu nominal de les places d’aparcament en edificis residencials nous. Amb un lleuger augment del 0,9% en relació amb un any enre- ra, les places d’aparcament confirmen la seva vocació comple- mentària i subsidiària respecte a la compra d’un habitatge. Un 83% dels habitatges de la mostra disposen de plaça d’aparca- ment. I per bé que teòricament en el 70,2% dels casos la plaça s’ofereix opcionalment amb l’adquisició de l’habitatge, en molts casos s’està oferint com un descompte en espècie de l’ha- bitatge. Ciutat Vella és el districte en que la proporció d’habi- tatges sense plaça d’aparcament és més elevada. En relació als 29.400€ que costa una plaça de mitjana a la ciu- tat, hi ha poques oscil·lacions per districtes. Els valors més alts se situen a L’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Gràcia i Les Corts, lleugerament per sobre dels 30.000€, men- tre que els més baixos es troben a Sant Andreu i Sant Martí. Dins de cada districte, Les Corts i Ciutat Vella són els que pre- senten una menor dispersió de preus. Dotacions i equipaments dels habitatges nous (2n.sem.2010) Districtes % d’habitatges Ciutat Sants- Sarrià- Horta- Nou Sant Sant que disposen de: Barcelona Vella L’Eixample Montjuïc Les Corts Sant Ger. Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Aire condicionat (fred) 23,6 9,1 29,6 29,2 81,8 48,6 16,6 22,9 8,0 9,7 12,0 Bomba de calor (fred i calor) 68,7 77,3 70,7 39,9 18,2 51,4 82,0 70,6 88,0 77,4 79,2 Calefacció (només calor) 13,8 4,5 1,3 24,2 3,0 30,5 14,1 17,3 12,0 13,7 13,9 Parquet 83,6 100,0 77,0 92,7 97,0 94,3 90,7 93,5 46,0 75,8 74,9 Armaris encastats 69,0 86,4 78,3 52,2 100,0 88,6 93,2 47,2 58,0 73,4 55,2 Placa vitroceràmica 73,9 90,9 62,5 69,7 15,2 42,9 72,2 98,1 72,0 75,0 90,0 Microones 48,8 63,6 58,9 31,5 93,9 92,4 32,7 29,4 16,0 53,2 57,1 Plaques solars 64,7 68,2 74,0 37,6 90,9 56,2 87,3 51,9 68,0 67,7 62,5 Videoporter 83,9 100,0 90,8 66,3 97,0 92,4 100,0 77,6 48,0 75,0 84,9 Zona enjardinada 8,2 0,0 0,0 0,6 0,0 29,5 0,5 12,6 0,0 24,2 12,7 Piscina comunitària 19,5 18,2 8,9 26,4 84,8 46,7 10,7 7,5 0,0 31,5 22,8 Traster 48,7 50,0 55,9 47,2 84,8 82,9 49,3 28,5 14,0 73,4 33,6 Ascensor 97,8 100,0 100,0 93,8 100,0 94,3 100,0 100,0 92,0 90,3 100,0 Opcional Inclosa en el preu No n’hi ha % d’habitatges nous que disposen de plaça d’aparcament (2n.sem.2010) (%) 0 20 40 60 80 100 Ciutat Vella L’Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Preu de les places d’aparcament en edificis residencials nous (2n.sem.2010) màxim mitjà mínim € Districte 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 10987654321 62 Cost d’accés a l’habitatge Notes: SBF (sense bonificacions fiscals) ABF (amb bonificacions fiscals). El tipus d’interès considerat és el del conjunt d’entitats. El termini d’amortització és de 20 anys fins a 2001 i progressiu d’ençà 2002 fins als 25 anys en 2006. Les dades dels habitatges nous corresponen al segon semestre, i la sèrie incorpora canvis metodològics a partir de 2008. Les dades del preu de venda de segona mà corresponen a mitjanes anuals i són preus d’oferta. Les dades de la RFD s’han modificat pel canvi de base de la comptabilitat nacional (nova Base 2000) i són provisionals per als darrers quatre anys. Font: les taules i gràfics d’aquest apartat són d’elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama, Instituto Apolda, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Idescat i Banco de España. L’accés econòmic a l’habitatge en propietat es veu beneficiat per tercer any consecutiu pel descens dels preus i dels tipus d’interès. En el fosc panorama que ha definit el mercat immobiliari en 2010 hi ha una parcel·la en la qual els vents han bufat a favor: és en la de l’accessibilitat teòrica de les famílies a l’habitatge en propietat, que ha experimentat una sensible millora per ter- cer any consecutiu per la davallada dels preus i del cost del fi- nançament. En el primer cas, són retallades modestes, que en el mercat de segona mà comencen a esvair-se, mentre que en el segon, el matís dominant durant el conjunt de l’any per a les famílies no ha estat tant el tipus en sí com superar les barreres en l’obtenció dels crédits. El tercer element que utilitzem per compondre aquest indicador, el de la renda familiar disponible, s’ha recuperat mínimament després de la reculada de 2009, l’any que correspon al moment més sever de la contracció de l’activitat econòmica. Tot i que a- questa variable encara no ha assolit el nivell de 2008, el lleu augment registrat també ha jugat a favor d’una millora de l’ac- cessibilitat a l’habitatge. Una millora que cal contextualitzar perquè el deteriorament de la situació en el mercat de treball ha implicat un traspàs de ren- des salarials i empresarials a prestacions per desocupació, un as- pecte que no només té incidència en termes monetaris sinó que, des del punt de vista del mercat immobiliari, implica una retrac- ció o un ajornament de les decisions d’adquisició d’habitatge. Això és especialment important en una crisi com l’actual, en la que la població d’entre 25 a 44 anys –la que més contribueix a la generació de noves llars– té els contingents més nombrosos de desocupats. Accessibilitat familiar a l’habitatge a Barcelona RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD (€) (€) RFD (€) s /RFD d'interès (%) mensual (€) SBF ABF Nova planta 2001 294.796 34.938 8,4 44.219 1,3 5,76 1.864 64,0 56,3 2002 362.100 35.831 10,1 54.315 1,5 4,80 2.054 68,8 63,8 2003 405.850 37.221 10,9 60.878 1,6 3,71 2.027 65,3 60,5 2004 438.570 40.266 10,9 65.786 1,6 3,36 2.054 61,2 56,7 2005 508.460 42.904 11,9 76.269 1,8 3,28 2.298 64,3 60,1 2006 590.420 44.530 13,3 88.563 2,0 4,17 2.856 77,0 72,9 2007 603.190 46.547 13,0 90.479 1,9 5,24 3.251 83,8 79,9 2008 581.356 48.991 11,9 87.203 1,8 5,86 3.326 81,5 77,8 2009 549.907 47.982 11,5 82.486 1,7 3,44 2.462 61,6 57,8 2010 521.422 48.822 10,7 78.213 1,6 2,77 2.170 53,3 49,6 Segona mà 2001 201.978 34.938 5,8 30.297 0,9 5,76 1.277 43,9 38,7 2002 247.776 35.831 6,9 37.166 1,0 4,80 1.406 47,1 42,0 2003 277.834 37.221 7,5 41.675 1,1 3,71 1.387 44,7 39,9 2004 312.750 40.266 7,8 46.913 1,2 3,36 1.465 43,7 39,2 2005 344.904 42.904 8,0 51.736 1,2 3,28 1.559 43,6 39,4 2006 392.397 44.530 8,8 58.860 1,3 4,17 1.898 51,1 47,1 2007 376.093 46.547 8,1 56.414 1,2 5,24 2.027 52,3 48,4 2008 361.377 48.991 7,4 54.207 1,1 5,86 2.067 50,6 47,0 2009 350.655 47.982 7,3 52.598 1,1 3,44 1.570 39,3 35,5 2010 355.985 48.822 7,3 53.398 1,1 2,77 1.481 36,4 32,7 Habitatges nous Habitatges 2a. mà Esforç econòmic d’accés (preu de venda/ingressos) 0 2 4 6 8 10 12 14 16 10090807060504030201009998979695 Barcelona economia 75 63 Cost d’accés a l’habitatge Habitatges nous Habitatges 2a. mà Esforç econòmic d’amortització (Quota mensual) 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 10090807060504030201009998979695 € En sentit invers han jugat els canvis fiscals que van entrar en vigor a mitjans de 2010 –augment de l’IVA i de l’ITP–, o els previstos de cara a 2011 –supressió de les desgravacions fiscals a partir de les rendes mitjanes–, uns canvis que van animar les compra-vendes després de dos anys de caigudes de dos dígits. Per últim, entre els elements que escapen al nostre indicador teòric però que afecten a les decisions de la demanda, cal apun- tar la pròpia transformació de l’oferta atès que hi ha diversos indicis de que la reducció de l’estoc existent d’habitatges per vendre a Barcelona s’està produint en la banda baixa, és a dir, que, en línies generals, resten a la venda els habitatges més cars mentre que els del segment mitjà i mitjà baix són els que len- tament van trobant sortida al mercat. Això explicaria una part del lleu augment del preu total –no en €/m2– en el mercat de segona mà. Un cop assenyalada la millora de la tendència general dels indi- cadors d’accessibilitat i el paper d’altres elements importants a l’hora d’analitzar les decisions de la demanda, cal subratllar que molts experts consideren que l’evolució d’aquests indicadors és massa tímida, i que no suposaran una millora tangible per a les famílies fins que recullin tot l’impacte de l’ajustament dels preus a la baixa. Aquest és un dels aspectes més controvertits de la conjuntura econòmica actual –i no es veu precisament benefi- ciat de la diversitat de fonts i d’interessos contraposats que l’en- volten–, però hi ha un cert consens que aquest ajustament no s’ha tancat i que el desequilibri entre oferta i demanda encara és massa elevat. En qualsevol cas, a Barcelona –on existeix una de- manda potencial elevada d’habitatge principal– i tot i la millora dels darrers anys, el preu dels habitatges mesurat en anys d’in- gressos familiars continua estant encara molt per sobre del vigent abans del bienni 2000-2001. Accessibilitat familiar a l’habitatge als districtes de Barcelona (2009) RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD (€ ) (€ ) RFD (€ ) s /RFD d’interès (%) mensual (€ ) SBF ABF Nova planta 1. Ciutat Vella 519.870 31.664 16,4 77.981 2,5 3,44 2.327 88,2 82,5 2. l’Eixample 662.387 51.052 13,0 99.358 1,9 3,44 2.965 69,7 66,2 3. Sants-Montjuïc 370.654 37.423 9,9 55.598 1,5 3,44 1.659 53,2 48,4 4. Les Corts 1.480.249 66.783 22,2 222.037 3,3 3,44 6.626 119,1 116,4 5. Sarrià-Sant Gervasi 961.108 86.173 11,2 144.166 1,7 3,44 4.302 59,9 57,8 6. Gràcia 453.706 46.440 9,8 68.056 1,5 3,44 2.031 52,5 48,6 7. Horta-Guinardó 354.057 40.062 8,8 53.109 1,3 3,44 1.585 47,5 43,0 8. Nou Barris 344.613 32.767 10,5 51.692 1,6 3,44 1.543 56,5 51,0 9. Sant Andreu 372.609 40.633 9,2 55.891 1,4 3,44 1.668 49,3 44,8 10. Sant Martí 514.506 41.486 12,4 77.176 1,9 3,44 2.303 66,6 62,3 Barcelona 549.907 46.725 11,8 82.486 1,8 3,44 2.462 63,2 59,4 Segona mà 1. Ciutat Vella 265.039 31.664 8,4 39.756 1,3 3,44 1.186 45,0 39,3 2. l’Eixample 388.097 51.052 7,6 58.215 1,1 3,44 1.737 40,8 37,3 3. Sants-Montjuïc 266.933 37.423 7,1 40.040 1,1 3,44 1.195 38,3 33,5 4. Les Corts 454.244 66.783 6,8 68.137 1,0 3,44 2.033 36,5 33,8 5. Sarrià-Sant Gervasi 720.945 86.173 8,4 108.142 1,3 3,44 3.227 44,9 42,8 6. Gràcia 334.740 46.440 7,2 50.211 1,1 3,44 1.498 38,7 34,8 7. Horta-Guinardó 264.691 40.062 6,6 39.704 1,0 3,44 1.185 35,5 31,0 8. Nou Barris 215.564 32.767 6,6 32.335 1,0 3,44 965 35,3 29,8 9. Sant Andreu 273.992 40.633 6,7 41.099 1,0 3,44 1.226 36,2 31,8 10. Sant Martí 301.532 41.486 7,3 45.230 1,1 3,44 1.350 39,0 34,7 Barcelona 350.655 46.725 7,5 52.598 1,1 3,44 1.570 40,3 36,5 Habitatge nouHabitatge de segona mà Esforç econòmic d’accés a l’habitatge (2010) 0 25 50 75 100 125 Ciutat Vella L’Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Hipoteca/RFD (%), amb bonificacions fiscals Mitjana Barcelona nou Mitjana Barcelona segona mà Nota: les dades de RFD són estimades i provisionals, subjectes a revisió. VIII. Mercat de treball Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1998 685.130 378.165 306.965 2.030.260 1.198.550 831.710 2.917.700 1.730.900 1.186.800 4t.tr.1999 690.600 377.610 312.990 2.055.365 1.200.718 854.647 2.970.500 1.740.600 1.229.900 4t.tr.2000 704.440 385.470 318.970 2.120.020 1.226.596 893.424 3.061.400 1.786.700 1.274.700 4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900 4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200 4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800 4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300 4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000 4t.tr.2006 812.600 449.800 362.800 2.504.070 1.413.870 1.090.200 3.699.100 2.100.500 1.598.600 4t.tr.2007 811.600 441.200 370.400 2.578.100 1.453.900 1.124.200 3.799.100 2.158.000 1.641.100 1r.tr.2008 801.900 440.800 361.100 2.570.100 1.451.700 1.118.400 3.825.300 2.166.800 1.658.600 2n.tr.2008 835.400 452.600 382.800 2.572.200 1.433.400 1.138.800 3.842.600 2.162.500 1.680.100 3r.tr.2008 820.500 440.500 380.000 2.541.400 1.406.100 1.135.300 3.838.900 2.158.200 1.680.700 4t.tr.2008 814.800 429.100 385.700 2.560.500 1.411.300 1.149.200 3.854.800 2.149.900 1.704.900 1r.tr.2009 813.400 421.900 391.500 2.543.200 1.395.800 1.147.400 3.852.900 2.140.000 1.712.900 2n.tr.2009 803.600 424.800 378.800 2.512.400 1.379.100 1.133.300 3.791.500 2.111.900 1.679.600 3r.tr.2009 811.800 423.800 388.000 2.517.000 1.360.300 1.156.700 3.806.500 2.092.200 1.714.300 4t.tr.2009 810.400 425.800 384.600 2.530.100 1.382.800 1.147.300 3.779.500 2.079.500 1.700.000 1r.tr.2010 791.100 415.900 375.200 2.511.400 1.376.700 1.134.700 3.775.100 2.075.600 1.699.600 2n.tr.2010 793.100 418.700 374.400 2.522.600 1.363.200 1.159.400 3.817.700 2.091.000 1.726.700 3r.tr.2010 791.200 422.500 368.700 2.538.200 1.377.100 1.161.100 3.845.500 2.114.500 1.731.000 4t.tr.2010 795.700 422.900 372.800 2.535.800 1.378.700 1.157.100 3.820.300 2.076.700 1.743.600 66 Població activa i ocupada Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. La població activa s’estabilitza lleument per sota dels 800.000 efectius després de set trimestres consecutius de descens. Un procés imputable a tres anys consecutius de contracció de l’ocupació i a la trajectòria igualment descendent del nombre de residents en edat de treballar. Segons les grans xifres que ofereix l’EPA del darrer trimestre de 2010, sembla que el mercat de treball barceloní es comença a estabilitzar. Tot i que encara no es pot parlar de canvi de tendència en relació a un any abans –la població activa i l’ocu- pada han continuat a la baixa mentre que l’atur ha evolucionat a l’alça– sí que s’observen senyals de millora en el curt termi- ni. Així, durant els darrers mesos de l’any la població activa ha recuperat una part dels efectius perduts durant els trimestres precedents. Una reactivació que, trencant les pautes dels dar- rers anys, arriba de la mà del col·lectiu masculí. Si la referència és el conjunt del mercat de treball metropolità, s’observa que l’evolució al llarg de 2010 és lleument diferent gràcies al potencial de creixement que encara manté la pobla- ció femenina en edat de treballar i al fet que el procés d’ajust en termes d’ocupació tant a l’entorn metropolità com a la resta de Catalunya es va iniciar amb anterioritat. D’altra banda, la po- blació en edat de treballar i resident en aquests dos àmbits gau- deix d’un potencial de creixement que no té la ciutat central. Les diferències entre territoris perden rellevància quan es trac- ta de l’evolució del nombre d’ocupats. La relativa millora del darrer trimestre, especialment evident a Barcelona però també a la resta del país encara que molt polaritzada en el col·lectiu femení, no pot evitar un tercer any consecutiu de pèrdua de llocs de treball. 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ Variació (%) 4t.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 4t.tr.06 Barcelona Total actius –1,8 –0,5 0,4 –0,1 Homes –0,7 –0,8 –2,7 –1,9 Dones –3,1 –0,3 4,1 2,1 RMB Total actius 0,2 –1,2 –0,7 3,0 Homes –0,3 –2,0 –2,9 2,8 Dones 0,9 –0,2 2,2 3,1 Catalunya Total actius 1,1 –2,0 1,5 2,7 Homes –0,1 –3,3 –0,4 2,7 Dones 2,6 –0,3 3,9 2,7 Taxa d’activitat (de 16 a 64 anys) (mitjanes anuals) Total Homes Dones 20 30 40 50 60 70 80 90 100 2010200920082007200620052004 (%) Barcelona economia 75 67 Població activa i ocupada La majoria dels indicadors mostren la millora relativa de la presència femenina en el mercat de treball metropolità. Segons l’EPA, la forta recessió que tot just comencem a deixar enrere ha significat la pèrdua, en només tres anys, d’uns tres- cents mil llocs de treball a la regió metropolitana, cent mil d’ells ocupats per residents a Barcelona. El saldo final per al conjunt de Catalunya s’acosta als quatre-cents mil. En termes relatius, equival aproximadament a la pèrdua del 13% de l’ocupació existent el 2007, tot just abans de l’esclat de la crisi financera que va precedir la recessió de 2009. La magnitud d’aquestes xifres explica el daltabaix de les taxes d’ocupació que en el cas de Barcelona han retrocedit fins a nivells de sis anys enrere. Cal matisar que aquest descens s’ha concentrat majoritàriament en el col·lectiu masculí, fins el punt que el diferencial de gairebé quinze punts percentuals que sepa- raven les dues taxes d’ocupació en el moment més alt del cicle econòmic s’ha reduït en més de deu punts. Per contra, les taxes d’activitat, més estables per definició, acaben l’any mantenint la variació lleument a la baixa en el cas de la masculina mentre que la femenina s’estabilitza. S’escurça, en aquest cas de ma- nera menys conjuntural, el tradicional diferencial favorable als homes. Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. 4t.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ Variació (%) 4t.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 4t.tr.06 Barcelona Total ocupats –2,7 –8,0 –2,4 0,4 Homes –4,1 –9,5 –4,9 –1,8 Dones –1,2 –6,2 0,7 3,2 RMB Total ocupats –0,9 –7,0 –4,7 3,0 Homes –1,8 –9,4 –8,1 2,4 Dones 0,1 –4,2 –0,2 3,7 Catalunya Total ocupats –0,1 –7,7 –4,2 2,8 Homes –1,5 –9,9 –7,3 2,7 Dones 1,5 –5,1 0,0 2,8 Evolució de la població ocupada Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.2001 592.800 331.200 261.600 1.913.390 1.146.000 767.390 2.822.400 1.704.900 1.117.500 4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100 4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900 4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300 4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000 4t.tr.2006 761.600 426.200 335.400 2.341.870 1.328.150 1.013.720 3.452.000 1.982.700 1.469.300 4t.tr.2007 764.900 416.600 348.300 2.411.700 1.360.600 1.051.100 3.547.300 2.037.200 1.510.100 4t.tr.2008 746.900 396.000 350.900 2.298.600 1.250.100 1.048.500 3.399.000 1.888.400 1.510.600 1r.tr.2009 704.300 366.100 338.200 2.164.800 1.172.600 992.200 3.230.200 1.777.600 1.452.600 2n.tr.2009 699.900 364.600 335.300 2.149.300 1.159.000 990.300 3.189.600 1.756.200 1.433.400 3r.tr.2009 704.200 368.500 335.700 2.155.100 1.142.800 1.012.300 3.199.200 1.747.000 1.452.200 4t.tr.2009 687.400 358.200 329.200 2.137.500 1.132.600 1.004.900 3.136.400 1.702.100 1.434.300 1r.tr.2010 672.200 350.000 322.200 2.088.400 1.125.900 962.500 3.098.900 1.681.100 1.417.800 2n.tr.2010 658.700 352.200 306.500 2.123.900 1.137.200 986.700 3.141.600 1.709.500 1.432.100 3r.tr.2010 657.200 343.400 313.800 2.139.400 1.140.800 998.600 3.176.100 1.731.300 1.444.800 4t.tr.2010 668.600 343.500 325.100 2.118.300 1.112.400 1.005.900 3.133.500 1.677.400 1.456.100 Nota: Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Idescat a partir de l’EPA. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Taxes d’activitat i d’ocupació (Barcelona) Període Total Homes Dones Taxa d’activitat 4t.tr.2002 72,6 82,5 63,2 4t.tr.2003 75,0 85,1 65,9 4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0 4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0 4t.tr.2006 77,8 85,3 70,1 4t.tr.2007 77,4 84,8 70,2 4t.tr.2008 78,9 85,2 72,8 1r.tr.2009 78,9 83,2 74,8 2n.tr.2009 78,0 83,4 72,7 3r.tr.2009 79,0 83,7 74,4 4t.tr.2009 79,0 84,7 73,4 1r.tr.2010 79,1 84,2 74,1 2n.tr.2010 79,2 83,9 74,5 3r.tr.2010 79,8 84,4 75,1 4t.tr.2010 79,0 83,1 75,0 Taxa d’ocupació 4t.tr.2002 63,6 72,4 55,4 4t.tr.2003 68,0 78,4 58,1 4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4 4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6 4t.tr.2006 72,8 80,8 64,8 4t.tr.2007 72,9 80,0 66,0 4t.tr.2008 72,2 78,5 66,2 1r.tr.2009 68,2 72,0 64,5 2n.tr.2009 67,9 71,5 64,3 3r.tr.2009 68,4 72,6 64,2 4t.tr.2009 66,8 71,1 62,7 1r.tr.2010 67,1 70,6 63,5 2n.tr.2010 65,6 70,4 60,8 3r.tr.2010 66,1 68,4 63,8 4t.tr.2010 66,2 67,1 65,3 68 Llocs de treball ocupats Notes: La sèrie d’autònoms es trenca el 2008. Les del Total d’afiliats de la RMB són estimades. Font (de totes les taules d’aquest apartat si no es diu el contrari): Departament de Treball de la Generalitat i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Si hom compara l’evolució a final de 2010 amb la d’un any abans es palesa que el procés d’estabilització és molt més marcat entre els assalariats que no pas entre els autònoms. Un fet que no es produïa un any abans i que potser s’ha d’explicar perquè el tre- ball autònom va presentar més resistència als primers embats de la crisi. En conseqüència, l’ajust s’ha produït amb més cele- ritat entre els assalariats i previsiblement serà aquest col·lectiu el primer beneficiat de la reactivació. L’evolució per grans sectors a final d’any a l’àmbit metropolità ofereix un panorama dominat pels descensos interanuals amb l’excepció del terciari. Un escenari calcat al registrat un trimes- tre abans. La construcció, que presenta un descens de gairebé l’11%, continua liderant la pèrdua d’ocupació en termes rela- tius alhora que la indústria, amb 13.400 treballadors menys, li va al darrere en termes absoluts. L’evolució del darrer trimestre de l’any sembla confirmar que el mercat de treball barceloní s’estabilitza tot i acabar 2010 amb un lleu descens anual. Efectivament, els poc més d’un milió d’afiliats en situació d’al- ta a la Seguretat Social que tenen el lloc de treball a Barcelona o els 2,16 milions de la regió metropolitana amb els que es tan- ca 2010, són els valors de final de trimestre més elevats de tot l’any. Això proporciona una imatge d’estabilitat que minimitza les petites retallades de caire estacional dels primers mesos d’enguany. El gràfic adjunt referit a Barcelona, però vàlid tam- bé pel que fa a l’àmbit metropolità, reflecteix com durant la segona meitat de l’any s’ha recuperat una part significativa de l’ocupació perduda durant el primer semestre. Un comporta- ment que no s’havia produït en els dos anys previs. Al conjunt de Catalunya, amb un descens a final d’any de només el 0,4%, també es pot parlar d’estabilització a l’entorn dels 3,1 milions de treballadors. Evolució de l’afiliació a la Seguretat Social (Barcelona) Saldo trimestral Variació interanual (%) -20.000 -30.000 -10.000 0 10.000 20.000 -6 -4 -2 0 2 4 201020092008200720062005 (%)Afiliats Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 898.000 1.826.050 2.527.500 31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 924.500 1.917.040 2.673.180 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 965.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490 31 des. 2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495 31 des. 2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017 31 des. 2006 935.931 1.916.608 2.672.993 122.218 363.383 562.057 1.082.032 2.338.954 3.338.604 31 des. 2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.373.740 3.398.642 31 març 2008 953.143 1.954.911 2.744.915 123.909 371.833 595.794 1.098.537 2.376.330 3.416.517 30 juny 2008 949.027 1.946.567 2.752.254 123.750 370.996 594.919 1.095.687 2.370.150 3.428.567 30 set. 2008 933.404 1.910.518 2.678.046 122.066 365.745 586.686 1.078.820 2.332.054 3.351.065 31 des. 2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.062.428 2.285.114 3.252.560 31 març 2009 898.339 1.816.265 2.530.438 118.891 353.229 564.008 1.041.623 2.232.677 3.184.207 30 juny 2009 890.414 1.794.917 2.528.055 117.718 349.915 560.141 1.032.882 2.204.003 3.183.193 30 set. 2009 877.654 1.772.737 2.479.352 115.947 344.750 552.478 1.018.098 2.177.322 3.130.967 31 des. 2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.073 2.181.854 3.099.878 31 març 2010 870.258 1.748.212 2.439.774 114.932 340.501 542.746 1.009.971 2.161.730 3.081.899 30 juny 2010 868.676 1.746.567 2.460.328 114.869 340.846 544.437 1.008.943 2.152.940 3.109.445 30 set. 2010 871.932 1.754.174 2.455.012 113.605 337.379 539.455 1.010.570 2.159.620 3.105.691 31 des. 2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.014.109 2.162.100 3.086.563 31 des.2010/ 31 des.2009/ 31 des.2008/ 31 des.2007/ Variació (%) 31 des.2009 31 des.2008 31 des.2007 31 des.2006 Afiliats R.G. — Barcelona –0,6 –4,0 –3,8 1,8 — RMB –0,5 –5,3 –4,5 1,8 — Catalunya –0,6 –5,2 –5,1 2,0 Autònoms — Barcelona –1,6 –4,3 –2,2 1,4 — RMB –1,6 –4,9 –2,5 1,8 — Catalunya –1,9 –5,0 0,1 2,5 Total — Barcelona –0,7 –3,9 –3,2 1,5 — RMB –0,9 –4,5 –3,7 1,5 — Catalunya –0,4 –4,7 –4,3 1,8 Barcelona economia 75 69 Llocs de treball ocupats Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social (desembre 2010) Barcelona Regió Metropolitana Catalunya R.G. + Autònoms R.G. + Autònoms RMB/ Sectors R.G. Absoluts Var. (%)* R.G. Absoluts Var. (%)* Cat. (%) Var. (%)* I. Agric., ramad., silvic. i pesca 261 417 –6,1 1.371 4.482 –0,8 13,1 –2,2 Alimentació i begudes 6.523 7.092 –8,6 29.829 32.481 –3,0 43,1 –0,8 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3.671 4.625 –9,5 21.678 25.715 –6,3 66,5 –4,4 Indústria del paper 1.390 1.493 3,3 6.902 7.264 –0,8 58,2 –1,3 Arts gràfiques 3.793 4.841 –10,9 15.140 17.896 –5,7 80,2 –5,3 Indústria química 6.103 6.322 2,5 22.066 22.654 –0,5 72,7 –0,7 Indústria farmacèutica 7.575 7.589 –0,9 18.789 18.816 0,2 90,9 0,2 Cautxú i matèries plàstiques 922 1.204 –11,7 15.676 16.674 –2,7 68,0 –2,4 Extr.i fabr. prod. minerals no metàl·lics 2.488 2.696 –15,0 8.330 9.202 –13,3 48,8 –11,0 Metal·lúrgia 592 823 7,0 6.933 8.154 –9,0 67,1 –9,2 Prod. metàl·lics exc. maquinària 2.641 3.553 –8,8 30.908 36.120 –4,7 66,3 –4,6 Prod. Informàtics, electrònics i òptics 685 821 –11,3 6.251 6.655 6,2 84,2 5,7 Materials i equips elèctrics 4.650 4.729 –4,3 12.472 12.725 –7,7 81,6 –8,0 Maquinària i equips mecànics 3.052 3.607 –11,1 17.638 20.006 –7,3 67,3 –6,3 Vehicles i altre material de transport 16.599 16.675 –3,0 33.979 34.357 –4,7 80,6 –5,1 Fabricació de mobles 478 852 –3,7 4.226 5.896 –7,3 59,1 –6,5 Resta d’activitats industrials 2.097 3.013 –0,6 7.768 10.641 –4,8 52,7 –4,7 Reparació i instal·lació de maquinària 2.169 2.804 –3,8 6.429 8.952 –1,1 65,1 2,7 II. Indústria 65.428 72.739 –5,2 265.014 294.208 –4,4 65,3 –3,7 Subministrament d’energia i aigua 4.993 5.024 –5,7 6.562 6.657 –3,7 57,6 –1,2 Sanejament i gestió de residus 7.795 7.819 –14,8 13.303 13.473 –1,9 72,2 –1,1 III. Subministraments i residus 12.788 12.843 –11,4 19.865 20.130 –2,5 66,6 –1,1 IV. Construcció 37.165 46.177 –12,1 100.462 144.941 –10,8 60,4 –10,7 Venda i reparació de vehicles 7.841 9.391 –3,1 24.543 32.047 –2,1 61,4 –2,3 Comerç a l’engròs i intermediaris 48.580 57.778 –1,8 124.002 147.432 –0,1 75,7 0,0 Comerç al detall 75.748 93.030 0,1 167.299 220.328 1,0 69,3 1,0 Serveis comercials 132.169 160.199 –0,8 315.844 399.807 0,3 70,8 0,3 Transports 20.919 28.712 –1,3 48.105 77.780 –2,2 72,5 –3,0 Serveis de magatzem i postals 19.421 20.020 0,4 36.720 38.182 1,4 79,9 2,4 Transport i emmagatzematge 40.340 48.732 –0,6 84.825 115.962 –1,0 74,8 –1,4 Serveis d’allotjament 13.466 13.873 2,9 18.335 19.207 3,1 58,4 1,5 Serveis de menjar i begudes 44.777 54.645 5,2 83.867 113.989 2,6 68,0 2,0 Hostaleria i restauració 58.243 68.518 4,7 102.202 133.196 2,7 66,4 1,9 Edició 10.421 11.415 –5,6 12.637 14.685 –7,0 87,3 –6,5 Cine, enreg. de sò, ràdio i televisió 4.644 5.362 –5,5 9.064 10.319 –2,8 87,3 –2,9 Telecomunicacions 7.218 7.461 0,5 8.409 8.994 –0,2 83,5 0,0 Tecnologies de la informació 21.244 23.017 5,5 28.123 31.941 6,2 89,6 6,7 Serveis d’informació 2.317 2.831 13,2 2.958 4.017 13,7 83,9 10,3 Informació i comunicació 45.844 50.086 1,1 61.191 69.956 1,4 87,6 1,5 Finances i assegurances 40.051 42.054 –3,4 55.381 60.711 –1,4 79,6 –2,6 Activitats immobiliàries 9.429 11.657 2,1 13.966 18.497 2,7 79,2 2,3 Serveis centrals a les empreses 28.831 33.932 0,7 42.435 52.766 0,2 74,1 –0,7 Serveis d’arquitectura i enginyeria 11.839 15.191 –7,9 22.107 29.104 –2,9 76,2 –4,0 Recerca i desenvolupament 8.434 9.165 6,1 12.140 13.509 4,3 82,9 7,7 Publicitat i estudis de mercat 13.130 15.928 0,9 17.746 22.591 1,9 90,1 1,1 Altres activ. professionals i tècniques 6.836 10.930 8,0 10.352 17.648 6,6 79,4 7,0 Activitats prof., científ. i tècniques 69.070 85.146 0,5 104.780 135.618 1,0 78,4 0,5 Activitats de lloguer 12.382 14.591 –12,9 20.993 26.065 –14,9 84,0 –14,9 Serveis relacionats amb l’ocupació 16.182 16.403 19,8 19.784 20.199 17,1 76,9 16,4 Agències i operadors turístics 5.271 5.821 –7,4 6.506 7.671 –6,6 80,6 –5,5 Serveis a edificis i empreses 59.861 63.394 4,8 112.709 121.340 5,4 79,6 5,2 Serveis administratius i auxiliars 93.696 100.209 3,0 159.992 175.275 2,4 79,9 2,5 AA. PP. i organismes extraterr. 77.451 77.468 –2,9 120.857 120.906 2,5 65,8 3,8 Ensenyament 60.602 63.389 3,8 103.653 110.563 3,1 76,0 2,6 Serveis sanitaris 57.559 61.863 0,5 115.217 124.800 1,8 73,2 1,6 Servei socials 24.640 24.914 4,2 47.571 48.373 3,2 68,6 3,6 Serveis sanitaris i socials 82.199 86.777 1,5 162.788 173.173 2,2 71,8 2,2 Activitats i serveis culturals 6.877 10.683 0,0 8.296 14.763 –1,6 82,5 –1,4 Activitats esportives i recreatives 13.162 13.879 0,5 24.033 26.369 2,2 70,1 2,3 Activitats associatives 12.564 13.520 –2,0 17.986 19.492 –2,5 77,2 –1,9 Altres serveis personals 17.637 24.634 –2,8 34.045 56.438 –2,0 70,7 –1,9 Serv. personals, culturals i esportius 50.240 62.716 –1,4 84.360 117.062 –1,1 72,9 –0,9 V. Serveis 759.334 856.951 0,5 1.369.839 1.630.726 1,1 73,4 1,1 Total afiliats (I+II+III+IV+V) 874.976 989.127 –0,7 1.756.551 2.094.487 –0,6 70,3 –0,8 (*) Variació interanual. 70 Llocs de treball ocupats Evolució de l’ocupació per sectors (RMB) (*) (variació interanual) Construcció ServeisIndústria -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 201020092008200720062005 (%) El detall de l’evolució del sector industrial mostra que malgrat el dinamisme de les exportacions de béns manufacturats, només quatre dels 17 subsectors en què es divideix han tancat l’any en positiu o amb un retrocés testimonial. És el cas de la química, la farmacèutica, la del paper i la de productes informàtics, elec- trònics i òptics. Subsectors que en total representen escassament el 20% de l’ocupació industrial metropolitana. Per contra, el des- cens registrat per especialitats amb molta base productiva com són la del metall, vehicles i material de transport, alimentació i begudes i tèxtil i confecció, ha forçat la retallada d’ocupació del conjunt de l’activitat fabril. El sector primari i el que engloba les empreses de subministraments i gestió de residus, poc relle- vants en termes absoluts, tanquen l’any també en negatiu però a un pas de finalitzar el procés d’ajustament de plantilles. Un any més l’augment del nombre d’ocupats als serveis de no mercat compensa parcialment la retallada dels volums d’ocupació del sector privat. El terciari, que agrupa prop del 80% de l’ocupació metropolita- na afiliada a la Seguretat Social, acaba l’any creixent un 1,1%, uns 18.000 ocupats més que a final de 2009. Un augment repar- tit entre els diferents subsectors amb l’excepció dels serveis de transport i logística, finances i assegurances i serveis personals, culturals i esportius que han continuat ajustant els seus volums d’ocupació. El conjunt de serveis de no mercat, bàsicament en- senyament, sanitat i assistència social, juntament amb l’hos- taleria i restauració i els serveis administratius i auxiliars a les empreses han estat els subsectors més expansius en termes d’ocupació. També han evolucionat a l’alça la majoria dels ser- veis més qualificats a les empreses i els d’informació i comu- nicació. * L’aplicació de la nova CNAE 2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Variació del PIB i de l’ocupació (RMB) Afiliats actius a la Seguretat SocialPIB -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 1009080706050403020100999897969594 (%) Distribució dels comptes de cotització per nombre de treballadors Any 1-5 6-10 11-25 26-50 51-100 101-500 501-1000 1001-3000 >3000 Total Barcelona des. 1996 59.531 6.987 5.148 1.888 800 625 65 45 11 75.100 des. 2000 55.608 7.975 6.193 2.318 1.055 823 89 58 14 74.133 des. 2004 57.056 8.023 6.219 2.494 1.077 887 107 53 17 75.933 des. 2007 59.017 8.338 6.432 2.599 1.239 1.003 111 56 22 78.817 des. 2008 57.824 7.790 6.168 2.479 1.197 978 108 56 18 76.618 des. 2009 55.722 7.453 5.746 2.342 1.147 935 103 58 18 73.524 des. 2010 54.715 7.262 5.619 2.229 1.170 940 115 54 20 72.124 Regió Metropolitana des. 1996 123.303 15.643 11.783 4.277 1.644 1.255 117 62 12 158.096 des. 2000 121.469 18.823 14.901 5.618 2.353 1.644 155 91 16 165.070 des. 2004 129.379 19.615 15.679 5.963 2.514 1.783 170 92 21 175.216 des. 2007 136.753 20.955 16.242 6.341 2.826 1.985 197 104 26 185.429 des. 2008 131.670 19.252 15.123 5.857 2.698 1.946 197 104 22 176.869 des. 2009 125.134 17.957 13.873 5.446 2.562 1.879 175 106 23 167.155 des. 2010 122.867 17.391 13.599 5.260 2.538 1.878 200 99 27 163.859 Catalunya des. 1996 182.516 22.513 16.470 5.917 2.256 1.693 154 68 12 231.599 des. 2000 182.239 27.383 21.085 7.843 3.203 2.218 200 99 16 244.286 des. 2004 196.940 29.477 23.058 8.625 3.549 2.464 221 110 21 264.465 des. 2007 211.870 32.185 24.526 9.282 4.002 2.743 257 127 26 285.018 des. 2008 203.117 29.425 22.540 8.535 3.831 2.682 257 125 22 270.534 des. 2009 193.568 27.453 20.671 7.914 3.683 2.571 241 124 23 256.248 des. 2010 190.111 26.427 20.219 7.603 3.654 2.588 267 118 27 251.014 Barcelona economia 75 71 des. 2010/ des. 2009/ des. 2008/ des. 2007/ Variació (%) des. 2009 des. 2008 des. 2007 des. 2006 Província de Barcelona Total –0,5 –6,3 –1,4 6,8 Comunitaris 1,2 –3,4 –2,4 43,8 No comunitaris –1,1 –7,2 –1,1 –0,9 Catalunya Total –0,5 –6,2 –3,7 8,4 Comunitaris 1,0 –2,2 –5,2 66,8 No comunitaris –1,1 –7,6 –3,2 –3,7 des. 2010/ des. 2009/ des. 2008/ des. 2007/ Variació (%) des. 2009 des. 2008 des. 2007 des. 2006 Règim General –1,7 –8,2 –4,9 9,4 Autònoms 8,2 –4,2 1,9 24,6 Resta règims 0,3 5,1 27,9 –22,6 Nota: Les sèries de procedència geogràfica s’adapten a les diverses ampliacions de la UE. Font: www.seg-social.es Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social Període UE Resta món Total Província de Barcelona 31 des. 2002 25.057 101.793 126.850 31 des. 2003 29.064 115.434 144.498 31 des. 2004 34.728 138.833 173.561 31 des. 2005 41.122 231.170 272.292 31 des. 2006 50.168 239.761 289.929 31 des. 2007 72.119 237.585 309.704 31 des. 2008 70.379 234.857 305.236 31 març 2009 70.188 226.414 296.602 30 juny 2009 69.751 229.741 299.492 30 set. 2009 68.455 226.154 294.609 31 des. 2009 67.990 217.962 285.952 31 març 2010 68.483 217.891 286.374 30 juny 2010 69.292 225.826 295.118 30 set. 2010 68.877 223.108 291.985 31 des. 2010 68.773 215.673 284.446 Catalunya 31 des. 2002 33.785 139.976 173.761 31 des. 2003 39.313 161.161 200.474 31 des. 2004 47.589 195.947 243.536 31 des. 2005 56.431 321.424 377.855 31 des. 2006 69.884 336.633 406.517 31 des. 2007 116.570 324.172 440.742 31 des. 2008 110.553 313.715 424.268 31 març 2009 110.899 303.062 413.961 30 juny 2009 116.582 315.334 431.916 30 set. 2009 113.756 307.298 421.054 31 des. 2009 108.102 289.721 397.823 31 març 2010 109.037 290.571 399.608 30 juny 2010 115.020 307.789 422.809 30 set. 2010 113.937 303.478 417.415 31 des. 2010 109.230 286.543 395.773 Llocs de treball ocupats Distribució sectorial dels estrangers afiliats a la Seguretat Social. Catalunya (setembre 2010) Total No UE UE 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 Agric., ramad. i pesca Indústria Subministres i gestió residus Construcció Comerç i reparacions Transports i emmagatz. Hoteleria i restauració Informació i comunicació Serveis immob. i a l’empresa AA.PP., sanitat i ensenyament Resta de serveis (%) En paral·lel al lleu descens del nombre d’ocupats, 2010 es tanca també –ja van tres anys consecutius– amb una retallada del nombre d’empreses actives registrades a la Seguretat Social. Segons aquesta font, el nombre de comptes de cotització amb algun assalariat en situació d’alta a final d’any era aproxima- dament un dos per cent més baix que un any abans. Una varia- ció que ha estat relativament homogènia a tot el país. En termes acumulats però, el descens d’ençà els valors més elevats de final de 2007 ha estat molt més moderat a Barcelona –un 8,5%– que no pas a la resta de Catalunya, un 13,2%. Un llast impor- tant a l’hora de recuperar els volums d’ocupació. La pèrdua d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social durant el darrer trimestre de 2010 es deu, gairebé en la seva totalitat, al descens registrat pel col·lectiu dels treballadors no comunitaris. La tònica dels darrers anys mostra que l’evolució en termes percentuals, ja sigui a l’alça o a la baixa, del nombre d’ocupats a l’àrea de Barcelona i també al conjunt de Catalunya és sem- pre més accentuada entre els estrangers que no pas entre els au- tòctons. L’evolució de 2010 no respon estrictament a aquesta tendència atès que la retallada d’efectius que pateix el col·lectiu dels estrangers és similar o lleument més baix que la dels autòc- tons en termes relatius. Alhora però, en el col·lectiu dels treballa- dors estrangers s’accentuen dues variacions oposades. Mentre que els originaris de la UE aconsegueixen suavitzar la retallada i tancar l’any amb un lleu increment en relació a un any abans, els de la resta del món continuen a la baixa i acaben l’any amb el nombre més baix d’afiliats d’ençà el procés extraordinari de regularització de 2005. Els Règims Especials d’Autònoms i espe- cialment el de la Llar han estat els grans refugis per l’ocupació dels estrangers. Afiliats estrangers a la Seguretat Social (prov. Barcelona) Període R. General (%) Autònoms (%) Resta (%) des. 2006 233.368 11,3 22.319 5,5 34.242 56,1 des. 2007 255.382 12,2 27.808 6,7 26.514 49,8 des. 2008 242.989 12,2 28.325 7,0 33.922 60,1 març 2009 235.357 12,1 27.234 6,9 34.011 60,0 juny 2009 237.602 12,3 27.279 6,9 34.611 60,4 set. 2009 232.746 12,2 26.947 7,0 34.916 60,8 des. 2009 223.173 11,7 27.138 7,0 35.639 61,9 març 2010 223.597 11,9 27.345 7,1 35.431 61,6 juny 2010 230.500 12,2 28.123 7,3 36.493 62,4 set. 2010 227.032 12,0 28.435 7,5 36.518 62,3 des. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 Nota: Els percentatges corresponen al pes relatiu dels estrangers sobre el total del règim. 72 4t.tr.2010/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) 4t.tr.2009 2n.sem.2009 2009 2008 Barcelona Total contractes –1,3 1,5 2,8 –15,0 Temporals –0,7 2,6 4,1 –11,6 Indefinits –5,4 –6,4 –5,8 –32,1 RMB Total contractes 0,8 3,4 4,5 –17,8 Temporals 1,2 4,5 6,2 –14,6 Indefinits –3,0 –5,5 –6,2 –34,1 Contractació laboral Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Distribució dels contractes registrats Període Total Temporals Indefinits Barcelona 1999 791.822 675.673 116.149 2000 800.509 686.434 114.075 2001 771.212 651.648 119.564 2002 714.928 607.874 107.054 2003 671.879 579.685 92.194 2004 835.526 729.338 106.188 2005 887.269 771.740 115.529 2006 912.761 762.544 150.217 2007 915.196 758.784 156.412 2008 889.354 744.766 144.588 2009 756.279 658.132 98.147 1r.tr. 175.824 148.976 26.848 2n.tr. 185.959 162.727 23.232 3r.tr. 187.929 165.180 22.749 4t.tr. 206.567 181.249 25.318 2010 777.611 685.121 92.490 1r.tr. 177.857 153.023 24.834 2n.tr. 199.463 176.816 22.647 3r.tr. 196.419 175.353 21.066 4t.tr. 203.872 179.929 23.943 Regió Metropolitana 2000 1.587.907 1.380.088 207.819 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 2005 1.874.593 1.634.133 240.460 2006 1.999.753 1.675.993 323.760 2007 1.999.597 1.662.490 337.107 2008 1.787.203 1.488.515 298.688 2009 1.468.336 1.271.505 196.831 1r.tr. 331.443 277.434 54.009 2n.tr. 357.574 310.132 46.842 3r.tr. 383.582 336.522 47.060 4t.tr. 395.737 347.417 48.920 2010 1.534.668 1.349.946 184.722 1r.tr. 343.435 295.028 48.407 2n.tr. 385.570 339.956 45.614 3r.tr. 406.649 363.407 43.242 4t.tr. 399.014 351.555 47.459 milers variació (%) Total trimestral Variació interanual dels darrers dotze mesos (%) Contractes registrats 0 50 100 150 200 250 300 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 201020092008200720062005 Contractes segons tipologia i sexe Contractes Dones Homes Total Var.(%) 2010 interanual Total Indefinits 44.506 47.984 92.490 –5,8 —ordinaris 21.066 26.884 47.950 5,0 —foment contractació 6.948 5.154 12.102 –32,9 —convertits en indefinits 16.304 15.706 32.010 –5,8 —resta indefinits 188 240 428 –8,5 Total Temporals 370.136 314.985 685.121 4,1 —obra o servei 113.731 132.500 246.231 1,0 —eventuals 141.600 141.147 282.747 9,2 —interinitat 109.946 36.205 146.151 1,4 —relleu i subst. jubilats 1.226 1.608 2.834 –26,4 —formació i pràctiques 2.321 1.735 4.056 8,4 —resta temporals 1.312 1.790 3.102 –17,3 2009 2009/08 Total Indefinits 49.309 48.838 98.147 –32,1 —ordinaris 20.168 25.479 45.647 –37,9 —foment contractació 11.174 6.869 18.043 –28,7 —convertits en indefinits 17.752 16.237 33.989 –24,7 —resta indefinits 215 253 468 –22,7 Total Temporals 359.803 298.329 658.132 –11,6 —obra o servei 112.839 130.974 243.813 –10,8 —eventuals 131.646 127.226 258.872 –18,1 —interinitat 109.990 34.115 144.105 1,0 —relleu i subst. jubilats 1.646 2.202 3.848 –4,1 —formació i pràctiques 2.102 1.639 3.741 –11,9 —resta temporals 1.580 2.173 3.753 –16,3 La contractació laboral durant el darrer trimestre de 2010 se- gueix els mateixos paràmetres dels trimestres precedents: esta- bilització o lleu retrocés del nombre de contractes formalitzats i substitució d’indefinits per temporals. Pel conjunt de l’any, aquest procés de substitució ha afavorit un augment del total dels contractes. Tant a Barcelona com a la resta de la regió metropolitana, la contractació indefinida ha minvat fins a nivells desconeguts en els darrers deu anys. Per contra, la temporal, gràcies al repunt de l’activitat industrial i d’una part de la ter- ciària, acaba amb dos anys de davallada significativa. Una va- riació que si bé d’entrada és positiva, arrossega l’estigma de recolzar-se en les modalitats de menys durada de la contracta- ció temporal. Barcelona economia 75 73 Contractació laboral Contractes temporals segons durada en mesos Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 1998 181.707 185.769 18.842 575 203.646 1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459 2006 255.593 215.769 26.942 4.083 260.157 2007 255.209 209.943 25.325 4.882 263.425 2008 292.824 175.738 26.883 6.508 242.813 1r.tr. 69.406 45.803 6.724 1.695 62.271 2n.tr. 75.910 47.418 5.704 1.448 63.451 3r.tr. 72.703 44.494 6.264 1.405 60.650 4t.tr. 74.805 38.023 8.191 1.960 56.441 2009 280.605 133.527 21.442 6.292 216.226 1r.tr. 62.103 29.919 4.956 1.490 50.508 2n.tr. 67.088 33.076 4.199 1.510 56.854 3r.tr. 70.966 35.267 5.151 1.354 52.442 4t.tr. 80.448 35.265 7.136 1.938 56.422 2010 305.438 140.149 21.828 4.812 212.894 1r.tr. 67.904 29.127 4.841 1.454 49.697 2n.tr. 79.534 37.108 4.185 1.100 54.889 3r.tr. 77.627 38.571 5.514 1.082 52.559 4t.tr. 80.373 35.343 7.288 1.176 55.749 La reactivació de la producció industrial i especialment la millora de les expectatives en algunes branques dels serveis han afavorit un repunt de la contractació temporal. A més de la manifesta feblesa de la demanda interna i de les dificultats per accedir a nou finançament, un dels factors que més ha condicionat la política de contractació de mà d’obra per part de les empreses ha estat la incertesa sobre l’evolució de l’economia a curt i mitjà termini. Tot plegat explica que el pes de la contractació indefinida sobre el total sectorial, sense ex- cepcions, hagi continuat a la baixa. El creixent predomini del terciari en l’estructura productiva barcelonina sembla un ele- ment determinant a l’hora d’explicar la precarietat de les noves contractacions. Pel que fa a l’assignació de contractes per sexes, s’ha tornat al lleu predomini dels homes en el segment dels indefinits, bàsi- cament pel retrocés que han registrat els de foment. La pre- sència aclaparadora de les dones en els contractes d’interinitat condiciona un any el perfil femení de la contractació temporal. Contractació indefinida sobre contractació total menys de 30 anys de 30 a 45 anys més de 45 anys 0 3 6 9 12 15 18 21 2010200920082007200620052004 (%) 4t.tr.2010/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) 4t.tr.2009 2n.sem.2009 2009 2008 Menys d’1 mes –0,1 4,3 8,8 –4,2 1–6 mesos 0,2 4,8 5 –24,0 6–18 mesos 2,1 4,2 1,8 –20,2 Més de 18 mesos –39,3 –31,4 –23,5 –3,3 Indeterminada –1,2 –0,5 –1,5 –10,9 4t.tr.2010/ 2n.sem.2010/ 2010/ 2009/ Variació (%) 4t.tr.2009 2n.sem.2009 2009 2008 Indústria –4,5 9,1 7,1 –15,6 Construcció –14,7 –13,9 –13,2 –17,1 Serveis –0,4 2,3 3,8 –1,3 Contractes per sectors econòmics Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%) 1999 71.119 25,5 55.497 10,2 663.669 13,9 2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7 2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9 2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4 2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2 2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1 2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5 2006 34.262 30,6 65.093 15,9 812.104 15,9 2007 31.101 29,4 62.387 16,5 820.206 16,7 2008 26.259 29,1 51.694 15,6 809.764 15,9 1r.tr. 7.739 30,8 15.561 15,7 203.049 17,7 2n.tr. 6.933 29,7 13.664 16,6 211.936 16,3 3r.tr. 6.079 27,0 11.722 14,8 200.059 14,7 4t.tr. 5.508 28,2 10.747 15,0 194.720 14,8 2009 19.493 22,5 46.883 15,5 689.153 12,5 1r.tr. 4.795 29,5 11.768 16,7 159.047 14,7 2n.tr. 4.765 22,8 12.239 15,9 168.796 11,9 3r.tr. 4.636 20,3 11.729 14,2 171.341 11,7 4t.tr. 5.297 17,7 11.147 15,1 189.969 11,9 2010 20.882 18,1 40.691 14,3 715.388 11,6 1r.tr. 4.979 21,4 10.449 16,7 162.172 13,6 2n.tr. 5.068 18,3 10.535 15,1 183.736 10,9 3r.tr. 5.776 15,0 10.197 10,8 180.350 10,6 4t.tr. 5.059 18,3 9.510 14,4 189.130 11,4 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. 74 Atur registrat des.2010/ des.2009/ des.2008/ des.2007/ Variació (%) des.2009 des.2008 des.2007 des.2006 Barcelona Total –0,2 36,0 45,0 –3,8 Masculí –2,3 40,0 61,5 –2,2 Femení 2,2 31,7 30,8 –5,2 RMB Total –0,5 33,3 55,4 0,8 Masculí –2,5 37,9 80,7 3,7 Femení 1,8 28,5 35,4 –1,3 Catalunya Total 0,2 32,7 59,2 1,9 Masculí –2,2 36,3 88,6 5,7 Femení 3,0 28,8 35,8 –0,9 L’atur es comença a estabilitzar a final de 2010 a l’espera dels efectes de les polítiques de contenció de la despesa pública. Els poc més de cent mil barcelonins aturats i registrats a les ofi- cines del servei públic d’ocupació a final de 2010, i el lleu re- punt de començament d’enguany, defineixen una situació de relativa estabilització que sembla posar punt i final a tres anys de creixement ininterromput del nombre de desocupats. Estabi- lització que es concreta en variacions interanuals de poques dècimes percentuals a partir del mes de desembre. Aquesta si- tuació es reprodueix també a la resta de l’entorn metropolità i al conjunt de Catalunya. Per sexes, i a diferència del que ha vin- gut sent habitual d’ençà l’inici de la crisi, l’atur masculí reflec- teix un canvi de tendència més contundent que el femení. Sense excepcions als diversos àmbits territorials considerats, la xifra d’homes en situació d’atur a final de 2010 és més baixa –a l’en- torn d’un 2%– que un any abans, mentre que el total de dones en atur ha continuat augmentant. Evolució de l’atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 1998 49.940 22.837 27.103 145.791 64.634 81.157 198.311 85.111 113.200 31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 31 des. 2005 53.606 24.735 28.850 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243 31 des. 2006 53.279 24.252 29.027 181.343 78.080 103.263 260.749 111.713 149.036 31 des. 2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725 31 març 2008 56.867 26.819 30.048 201.743 90.562 111.181 291.640 131.906 159.734 30 juny 2008 59.374 28.118 31.256 215.583 98.235 117.348 311.422 144.443 166.979 30 set. 2008 65.356 31.632 33.724 242.434 115.588 126.846 354.215 173.202 181.013 31 des. 2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602 31 març 2009 88.206 46.086 42.120 336.071 175.162 160.909 498.352 264.734 233.618 30 juny 2009 87.917 45.622 42.295 333.704 172.746 160.958 488.247 257.774 230.473 30 set. 2009 96.250 50.111 46.139 362.253 188.165 174.088 531.352 280.886 250.466 31 des. 2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 31 març 2010 108.292 57.324 50.968 407.559 215.420 192.139 604.038 322.949 281.089 30 juny 2010 101.089 52.695 48.394 377.726 196.376 181.350 554.261 291.749 262.512 30 set. 2010 101.972 52.618 49.354 378.659 195.530 183.129 557.268 291.522 265.746 31 des. 2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Aquesta relativa disparitat en l’evolució per sexes, ara per ara poc significativa i que respon bàsicament a que el segment masculí ha patit amb més virulència els efectes de la crisi que s’ha concentrat majoritàriament en la construcció, la indústria i serveis associats, té una rèplica força més significativa en l’e- volució per edats. Mentre que la xifra d’aturats entre els actius de menys de 25 anys acumulava a final d’any vuit mesos con- secutius de reducció interanual, la del segment dels adults joves –entre 25 i 44 anys– tot just començava a minvar. Si el col·lec- tiu dels més joves tanca l’any amb un descens d’aproximada- ment el 15%, el més nombrós dels adults joves tot just comença el procés amb un descens a l’entorn del 3%. Contràriament, el segment dels actius de més edat –de 45 i més anys– acaba l’any mantenint la trajectòria expansiva de l’atur i, malgrat el procés de lleu desacceleració del ritme de creixement, sense cap pers- pectiva de canvi d’escenari a curt termini. Saldo (%) Saldo mensual Variació interanual de l’atur (%) Evolució mensual de l’atur -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 -30 -20 -10 0 10 20 30 40 50 60 20102009200820072006 Barcelona economia 75 75 El perfil més típic de l’aturat registrat tant a Barcelona com a l’entorn metropolità és el d’un home relativament jove i amb experiència laboral. Es manté el perfil que ha imposat la crisi –abans de 2008 la cara de l’atur era femenina i menys defini- da quant a edat– alhora que les darreres dades apunten a un cert reequilibri entre sexes i edats. Òbviament, el desocupat tipus prové del terciari i és de nacionalitat espanyola tot i que el pes relatiu dels estrangers sobre el total dels aturats registrats és força més alt que el que tenen entre els ocupats. La durada de la crisi i el context farcit d’incerteses de tota mena en el que s’ha de consolidar la fase de recuperació tot just encetada i que segons apunten les previsions serà més progres- siva que intensa, explica el procés sostingut d’augment de la permanència mitjana en la situació d’atur. Amb volums simi- lars del nombre de desocupats, a final de 2010 un terç dels atu- rats acumula més d’un any en aquesta situació, quan a final de 2009 només era un quarta part del total. Sis de cada deu aturats registrats a les oficines públiques d’o- cupació de la regió metropolitana provenen del sector terciari. A la ciutat de Barcelona són set de cada deu. Una rellevància quantitativa i relativa dels serveis que s’explica perquè sota aquest epígraf s’hi apleguen activitats productives que en total donen feina a més del 86% dels afiliats en situació d’alta que la Seguretat Social localitza a Barcelona i al 78% dels de la regió metropolitana. De la consideració d’aquests percentatges es desprèn que malgrat els valors absoluts i gràcies al pes de l’ocu- pació pública, el terciari és el sector econòmic que presenta una taxa d’atur més baixa. Atur registrat des.2010/ des.2009/ des.2008/ des.2007/ Variació (%) des.2009 des.2008 des.2007 des.2006 Barcelona < 25 anys –14,6 26,9 55,4 –9,9 25–44 anys –3,0 40,8 62,0 –3,9 45 i més 6,7 31,3 25,3 –2,7 RMB < 25 anys –15,3 22,6 74,6 –3,0 25–44 anys –3,1 36,1 70,1 0,9 45 i més 7,0 32,1 34,6 1,5 Catalunya < 25 anys –14,8 22,8 72,9 –0,4 25–44 anys –2,1 34,4 73,9 2,0 45 i més 7,7 33,0 38,3 2,5 Evolució de l’atur registrat segons edats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més 31 des. 1998 5.113 23.535 21.292 20.294 70.991 54.506 28.536 97.453 72.322 31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 13.256 61.780 52.126 20.705 83.575 69.895 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 12.647 57.866 48.957 19.186 81.143 66.665 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 16.229 65.282 52.352 24.148 90.953 71.740 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 18.219 71.208 56.555 26.621 99.055 77.856 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 18.627 70.303 58.871 27.306 98.540 80.859 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 17.028 69.031 61.524 25.414 97.453 84.659 31 des. 2005 4.564 25.340 23.702 18.907 88.402 75.208 29.550 129.176 103.879 31 des. 2006 4.178 25.391 23.710 16.419 88.369 76.555 25.735 129.114 105.900 31 des. 2007 3.763 24.400 23.080 15.932 89.186 77.740 25.620 131.650 108.519 31 març 2008 4.392 27.823 24.652 18.738 99.680 83.325 29.342 145.850 116.448 30 juny 2008 4.471 29.295 25.608 19.913 107.913 87.757 30.930 157.667 122.825 30 set. 2008 5.300 33.213 26.843 24.540 124.052 93.842 38.370 183.492 132.353 31 des. 2008 5.847 39.534 28.923 27.811 151.746 104.627 44.299 228.895 150.038 31 març 2009 7.402 47.753 33.051 35.055 181.749 119.267 55.193 271.757 171.402 30 juny 2009 6.425 47.107 34.385 30.820 178.977 123.907 47.926 263.635 176.686 30 set. 2009 7.676 52.237 36.337 35.747 195.074 131.432 55.692 287.668 187.992 31 des. 2009 7.417 55.677 37.975 34.101 206.580 138.237 54.421 307.716 199.624 31 març 2010 8.175 59.792 40.325 37.974 222.248 147.337 59.856 330.870 213.312 30 juny 2010 6.288 55.057 39.744 29.479 203.451 144.796 46.034 300.140 208.087 30 set. 2010 6.760 55.269 39.943 30.694 202.263 145.702 48.081 299.542 209.645 31 des. 2010 6.333 54.006 40.529 28.886 200.209 147.958 46.344 301.352 214.977 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. milers Total Homes Dones Aturats registrats 0 20 40 60 80 100 120 20102009200820072006 76 Atur registrat La indústria i la construcció, per raons ben diferents, lideren el canvi de signe de l’atur. A més de l’1,1% d’augment de l’atur al conjunt dels serveis a final de 2010, els altres col·lectius que acaben l’any amb varia- cions igualment alcistes del nombre d’aturats són el dels que busquen accedir a una primera feina o que venen d’un període llarg d’inactivitat laboral i els treballadors del primari. Ambdós segments han continuat registrant creixements relatius notables però d’escassa significació quantitativa en el cas del primari. Alhora, l’augment dels aturats sense ocupació anterior reflec- teix molt clarament la preocupant situació d’atonia del mercat de treball pel que fa a creació de nous llocs de treball. La cara més positiva és la que reflecteixen els desocupats de la indústria i de la construcció, que acaben l’any amb una lleu reducció del nombre d’efectius. Constatat aquest fet és interes- sant posar de manifest que mentre que l’aparent millora del mercat laboral a la indústria es pot associar a l’augment dels nivells de producció de les activitats que aquest darrer any més han apostat pel mercat exterior, el canvi de tendència de l’atur originari de la construcció respon més aviat a la finalització del procés d’ajustament després de tres anys de contracció severa dels volums de producció privada i del nombre d’ocupats. La construcció més que la indústria comença a reflectir un saldo negatiu entre els nous aturats i els desocupats que surten defi- nitivament del mercat laboral. -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 Sector primari Indústria Subministraments i residus Construcció Serveis comercials Hosteleria i restauració Transports i comunicacions Serveis editorials i d'informació Finances i assegurances Activitats immobiliàries Activ. profess. i tècniques Serveis administr. i auxiliars AA.PP. I OO. extrat. Ensenyament Serveis sanitaris i socials Serveis personals i altres des.2010 / des.2009 Variació de l’atur sectorial (%) Evolució de l’atur registrat per sectors econòmics Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Primari Indústria Construció Serveis S.o.a. 31 des. 1998 197 11.859 2.590 29.793 5.501 791 45.563 10.684 74.018 14.735 31 des. 1999 203 10.032 2.330 27.103 4.503 640 38.184 9.425 67.401 11.512 31 des. 2000 144 8.571 2.231 26.199 3.744 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 135 8.559 2.544 28.427 3.612 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 195 8.303 2.631 31.083 4.217 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 des. 2003 352 7.739 2.861 31.047 4.380 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 des. 2004 287 6.941 2.818 31.029 3.861 673 35.098 13.206 86.874 11.732 31 des. 2005 341 7.974 3.404 38.893 2.891 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430 31 des. 2006 267 7.560 3.102 39.673 2.677 1.204 42.764 14.880 113.512 8.983 31 des. 2007 312 7.129 3.416 38.446 1.940 1.412 41.700 17.314 115.003 7.429 31 març 2008 309 7.684 4.029 42.414 2.431 1.594 44.467 19.780 126.987 8.915 30 juny 2008 318 7.953 4.560 43.625 2.918 1.701 46.423 23.505 133.315 10.639 31 set. 2008 361 8.749 5.251 47.659 3.336 1.912 51.135 28.705 148.509 12.173 31 des.2008 445 9.738 6.845 53.873 3.403 2.416 59.407 37.515 172.835 12.011 31 març 2009 253 10.656 10.530 64.197 2.570 1.491 64.618 53.444 206.539 9.979 30 juny 2009 262 10.882 10.619 62.999 3.155 1.533 65.800 52.398 201.510 12.463 30 set. 2009 287 11.625 11.297 69.030 4.011 1.744 69.503 56.082 218.863 16.061 31 des. 2009 311 11.992 12.365 72.314 4.087 2.032 70.928 61.911 227.818 16.229 31 març 2010 346 12.465 12.890 77.624 4.967 2.366 73.622 64.924 246.256 20.391 30 juny 2010 359 11.774 12.078 72.458 4.420 2.456 67.810 60.462 227.545 19.453 30 set. 2010 344 11.525 11.776 73.689 4.638 2.322 66.300 59.160 230.286 20.591 31 des. 2010 372 11.214 11.741 73.078 4.463 2.822 64.891 59.518 230.250 19.572 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. des.2010/ set.2010/ des.2008/ des.2007/ Variació (%) des.2009 set.2009 des.2007 des.2006 Barcelona Primari 19,6 19,9 42,6 16,9 Indústria –6,5 –0,9 36,6 –5,7 Construcció –5,0 4,2 100,4 10,1 Serveis 1,1 6,7 40,1 –3,1 S.o.a. 9,2 15,6 75,4 –27,5 Regió Metropolitana Primari 38,9 33,1 71,1 17,3 Indústria –8,5 –4,6 42,5 –2,5 Construcció –3,9 5,5 116,7 16,4 Serveis 1,1 5,2 50,3 1,3 S.o.a. 20,6 28,2 61,7 –17,3 Barcelona economia 75 77 Atur registrat Una de les variables que mereix una atenció creixent per la influència que té en l’evolució de l’atur registrat de llarga dura- da és la taxa de cobertura de l’atur. En el cas concret dels atu- rats residents a Barcelona, després d’un 2009 de creixement sostingut mes a mes del percentatge d’aturats que rebien algun tipus de prestació econòmica, a partir de l’abril de 2010 la ten- dència s’ha invertit i el percentatge de cobertura a final d’any s’ha situat gairebé cinc punts relatius per sota del de final de 2009. Una variació estretament relacionada amb l’augment de la permanència mitjana en situació de desocupació i que incen- tiva també l’abandó del mercat de treball per part d’aquells actius amb perfils laborals poc ajustats a les escasses ofertes de treball. La taxa d’atur barcelonina es manté estable i clarament per sota de la del conjunt de Catalunya. En línia amb la tònica de relativa estabilitat de les xifres d’atu- rats, les taxes d’atur als diversos àmbits territorials presenten variacions mínimes. Així, pel que fa a Barcelona, la taxa d’atur registrat a final de 2010 s’estima en un 12,7%, una dècima més que un any abans. Una variació imputable exclusivament al des- cens que ha registrat la població activa segons l’EPA. A remar- car, per la mateixa raó, el repunt de la taxa d’atur femenina que pràcticament s’iguala amb la masculina. L’evolució al conjunt de la regió metropolitana és pràcticament calcada amb la dife- rència que l’evolució lleument alcista de la població activa afa- voreix la retallada d’una dècima percentual de la taxa d’atur. En el cas de Catalunya, l’augment de la població activa en rela- ció a un any abans afavoreix una retallada de dues dècimes per- centuals de la taxa d’atur malgrat el lleu increment del nombre d’aturats. Nota: Els canvis metodològics de l’EPA i de l’atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d’atur el 1996 i el 2005. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Taxes d’atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 1998 7,3 6,0 8,8 7,2 5,4 9,8 6,8 4,9 9,5 10,4 31 des. 1999 6,4 5,3 7,7 6,2 4,6 8,5 5,9 4,1 8,3 9,1 31 des. 2000 5,8 4,7 7,2 5,6 4,1 7,7 5,5 3,8 7,8 8,5 31 des. 2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6 31 des. 2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9 31 des. 2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6 31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2 31 des. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9 31 des. 2006 6,6 5,4 8,0 7,2 5,5 9,5 7,0 5,3 9,3 9,3 31 des. 2007 6,3 5,4 7,4 7,1 5,6 9,1 7,0 5,5 9,0 9,4 31 març 2008 7,1 6,1 8,3 7,8 6,2 9,9 7,6 6,1 9,6 10,2 30 juny 2008 7,1 6,2 8,2 8,4 6,9 10,3 8,1 6,7 9,9 10,5 30 set. 2008 8,0 7,2 8,9 9,5 8,2 11,2 9,2 8,0 10,8 11,4 31 des. 2008 9,1 8,9 9,3 11,1 10,4 12,0 11,0 10,4 11,8 13,6 31 març 2009 10,8 10,9 10,8 13,3 12,5 14,0 13,0 12,4 13,6 15,6 30 juny 2009 10,9 10,8 11,2 13,3 12,5 14,2 12,9 12,2 13,7 15,5 30 set. 2009 11,9 11,9 11,9 14,4 13,8 15,1 14,0 13,4 14,6 16,1 31 des. 2009 12,6 12,6 12,3 15,0 14,5 15,4 14,9 14,6 15,2 17,1 31 març 2010 13,7 13,7 13,5 16,2 15,7 16,8 15,9 15,6 16,4 18,1 30 juny 2010 12,8 12,6 12,9 14,9 14,4 15,6 14,5 14,0 15,2 17,2 30 set. 2010 12,9 12,7 13,0 14,9 14,4 15,6 14,5 14,0 15,3 17,4 31 des. 2010 12,7 12,6 12,8 14,9 14,5 15,5 14,7 14,2 15,3 17,7 (%) Taxes de cobertura de l’atur (%) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 20102009 ds.nv.oct.st.ag.jl.jn.mg.ab.mçfb.gn. Permanència en la situació d’atur menys de 6 mesos6-12 mesosmés de 12 mesos 0 20 40 60 80 100 20102009 (%) Resumen / Summary 80 Los resultados de 2010 confirman que la economía mundial se recupera a buen ritmo pero de manera desigual. Europa sigue a la cola de un proceso expansivo liderado por Asia. A medida que se van conociendo los datos provisionales de cierre de año de las principales economías parece que los resul- tados se ajustan bastante bien a las previsiones más recientes que avanzaban un crecimiento del PIB mundial para 2010 del orden del 5%. Una variación que contrasta positivamente con el retroceso de 2009 al tiempo que refuerza las perspectivas de que la economía mundial mantendrá una trayectoria expansiva a me- dio plazo si las tensiones inflacionistas no fuerzan un cambio radical de las actuales políticas monetarias expansivas. El detalle por grandes áreas económicas permite constatar que la superación de la crisis financiera y posterior recesión econó- mica ha seguido pautas diversas en función de la problemática y condicionantes propios. Mientras que los países más desarro- llados han tenido que repartir sus esfuerzos entre la reactivación de la economía y la contención de sus desequilibrios presupues- tarios, las economías emergentes y las exportadoras de primeras materias se han centrado en la tarea de activar todo su potencial de crecimiento. Results for 2010 confirm that the global economy is recovering at a good pace, although unevenly. Europe tracks an expansive process led by Asia. As provisional year-end data are released for the main economies, they seem to fit quite well to the latest projections, which assumed global GDP growth for 2010 of approximately 5%. Such figures are in positive contrasts with the reduction of 2009 and reinforce the expectations that, if inflationary pressures do not lead to a radical change of present expansionary monetary policies, the global economy will maintain an expansive path in the mid term. The breakdown by major economic areas reveals that over- coming the financial crisis and the subsequent recession has followed different patterns, which depend on their specific problem and the factors determining them. While most devel- oped countries have had to divide their efforts between eco- nomic recovery and containment of fiscal imbalances, emerging economies and exporters of raw materials have focused on the task of activating their full growth potential. 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. 3 Datos correspondientes a la zona euro. Figures of the Euro area. Fuentes/Sources:Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores económicos/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain I.2010 II.2010 III.2010 IV.2010 I.2010 II.2010 III.2010 IV.2010 I.2010 II.2010 III.2010 IV.2010 PIB/GDP in real terms,% change on year earlier 2,4 3,0 3,2 2,7 0,6 2,0 2,2 2,1 –1,4 0,0 0,2 0,6 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 2,0 3,8 4,1 3,2 –0,3 1,6 1,7 1,8 –3,0 –0,3 –0,7 –0,6 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Demanda externa/External Demand 0,4 –0,8 –0,9 –0,5 1,0 0,4 0,5 0,3 1,6 0,3 0,9 1,2 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Clima económico/Economic climate2 100,4 101,1 101,0 102 98,0 100,4 103,0 105,2 92,5 92,4 91,3 92,0 Índice: 2000=100 Producción industrial/Industrial production 2,7 7,4 6,9 5,9 4,1 8,1 7,0 7,6 –0,1 2,5 0,4 0,5 tasa de variación anual(%)/(%) change on year Población activa ocupada/Active residents occupied –2,0 –0,7 –0,1 0,5 –1,4 –0,6 –0,2 0,1 –3,9 –2,4 –1,6 –1,4 tasa de variación anual (%)/% change on year Tasa de paro/Unemployment rate 9,7 9,6 9,6 9,6 9,6 9,6 9,6 9,6 20,0 20,1 19,8 20,3 en % de la población activa/% of labour force Precios de Consumo/Consumer prices1 2,3 1,1 1,1 1,5 2,0 1,9 2,3 2,7 1,4 1,5 2,1 3,0 tasa de variación anual (%)/% change on year Exportación/Export3 13,3 34,2 33,7 28,7 12,1 21,4 23,1 21,5 14,8 17,6 18,3 19,8 tasa de variación anual (%)/% change on year Importación/Import3 14,2 41,3 36,4 25,7 8,8 25,1 26,1 24,6 7,5 21,4 13,3 15,2 tasa de variación anual (%)/% change on year Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 0,29 0,66 0,33 0,35 0,61 0,74 0,84 0,98 0,61 1,07 0,93 1,08 Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 3,76 3,24 2,65 3,29 3,65 3,49 3,21 3,92 3,83 4,56 4,09 5,37 Rendimiento de la deuda pública a 10 años Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — — 1,357 1,221 1,307 1,322 — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro Barcelona economia 75 81 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook (%) Cataluña España UE EUA -6 -4 -2 0 2 4 6 201020092008200720062005 (%) Cataluña España UE EUA (en % de la població activa / % of labour force) 0 3 6 9 12 15 18 21 201020092008200720062005 Según las estimaciones del FMI, durante 2010 las economías más avanzadas han alcanzado un crecimiento conjunto cercano al 3% yendo de más a menos. Una reacción que no compensa la caída del 3,5% de 2009 pero que permite dejar atrás lo peor de la crisis. Un proceso que según todas las previsiones se con- solidará durante el bienio 2011-2012, periodo para el cual se prevén tasas de crecimiento similares o ligeramente por debajo de las de 2010. Previsiones sujetas a la superación de retos importantes como son el saneamiento del sistema financiero, la aplicación de políticas fiscales austeras y la contención del pre- visible deterioro del desequilibrio exterior a consecuencia del encarecimiento de la energía y de las materias primas. La economía de Estados Unidos, que ha perdido fuelle durante el último trimestre de 2010, ha conseguido un crecimiento anual del 2,9%, en línea con el de los países avanzados y suficiente para contrarrestar la caída de 2009. Una evolución imputable a la expansión de las exportaciones y del consumo privado, mien- tras perdía protagonismo el gasto público. La inversión privada, incluida la residencial, ha crecido en relación a un año antes. Tanto el indicador de clima económico como el de producción industrial recogen esta mejora de la coyuntura. Un cambio que aún no se ha plasmado en el mercado de trabajo. Ni la pobla- ción activa ni la tasa de paro se han beneficiado del aumento de la actividad económica. La recuperación económica de la UE se desacelera a lo largo de la segunda mitad del año impidiendo que el crecimiento de 2010 supere el 2%. La evolución de la economía en la UE responde básicamente a la registrada por las principales economías de la zona euro. 2010 ha acabado siendo un año de expansión para la economía alemana, mientras que la mayoría de las restantes han alcanzado tasas de variación más modestas. Si el crecimiento de Alema- nia se estima cercano o ligeramente por encima del 3,5%, el de Francia, Italia y Reino Unido se ha quedado unos dos puntos porcentuales por debajo. Incluso algunos, entre ellos España, han cerrado el año en negativo a pesar de las variaciones inter- anuales positivas del segundo semestre. According to IMF estimates, during 2010 the most advanced economies have achieved an overall growth of around 3%, although with a negative trend during the year. This reaction that does not offset the decline of 3.5% that took place in 2009 but allowed to leave the worst of the crisis behind. According to all forecasts, this process will consolidate during the period 2011-2012, when growth rates are expected to be at the same level, or slightly below, of those of 2010. Such forecasts are subject to overcoming important challenges, such as the clean- ing up the financial system, the implementation of austere fis- cal policy and containing the expected deterioration of external imbalances as a result of rising prices of energy and raw mate- rials. Although apparently running out of steam during the last quar- ter of 2010, the U.S. economy has achieved annual growth of 2.9%, a figure similar to that of advanced economies and suf- ficient to counteract the fall of 2009. This evolution can be attributed to growth of exports and private consumption, while public spending was become less relevant. Private investment, including residential, shows an increase from the figures of a year ago. Both the economic climate indicator and that of industrial production capture this improved situation, but it does not reflect in the labour market yet. Nor active population figures or unemployment rates seem to profit from the recovery of economic activity. Economic recovery at the European Union has slowed down during the second half of 2010, preventing growth rate going beyond 2%. The evolution of the economy of EU corresponds basically to that recorded by the major economies of the euro zone. 2010 turned out to be a year of expansion for the German economy, while most of the rest have achieved more modest increases. While German growth is estimated close to or slightly above 3.5%, that of France, Italy and the United Kingdom has remained about two percentage points below. Some countries, including Spain, have ended the year with negative figures, despite positive year-on-year rates of change in the second semester. 82 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La demanda interna más que la externa –el aumento de las ex- portaciones se compensa con el aumento de la factura energé- tica y del suministro de primeras materias– está en la base del dinamismo de la economía europea. Igual que en el caso de Estados Unidos, los indicadores de clima y de producción me- joran mientras que el mercado laboral se mantiene al margen. Para complicar la situación de debilidad de la recuperación económica se empiezan a observar tensiones inflacionistas y un ligero repunte de los tipos de interés. Las principales economías emergentes de Asia y América del Sur han sido nuevamente las que han liderado el crecimiento económico mundial con tasas que van del 5% al 10%. Han aprovechado la disponibilidad de recursos financieros para desarrollar su potencial productivo al tiempo que los exporta- dores de materias primas se han beneficiado de la mayor coti- zación de sus productos. El reto para la mayoría de estos países es hacer compatible este fuerte crecimiento inducido por la demanda externa –y de manera creciente por la interna– con un desarrollo equilibrado de su economía. La recuperación de la economía española durante 2010 se refuerza con la tendencia alcista del PIB del último trimestre. La Contabilidad Nacional Trimestral estima que el PIB español se ha estabilizado –un retroceso de 0,1%– durante 2010 des- pués de la caída del 3,6% de 2009. Siguiendo una evolución de menos a más, el 0,2% de aumento del cuarto trimestre sobre el tercero ha situado el crecimiento interanual a final de año en el 0,6%, seis décimas porcentuales más que a mitad de año. Una evolución relativamente a contracorriente de la ligera desacele- ración que ha registrado el conjunto de la UE pero insuficiente para acortar de manera significativa el diferencial de creci- miento que separa la economía española de las europeas más dinámicas. Dada la ausencia de reacción de la demanda interna por la contracción del gasto público y la construcción, ha sido la demanda externa la que ha impulsado la economía española por la senda del crecimiento. Visto por el lado de la oferta, se observa una variación positiva tanto del último trimestre como del conjunto del año por lo que respecta a la actividad industrial y al conjunto de los servicios. Mientras que el crecimiento del PIB industrial es achacable a las exportaciones y al sector energético, el del terciario se apo- ya cada vez más en los servicios de mercado. La construcción, en cambio, ha encadenado variaciones interanuales negativas a lo largo del año –al endeudamiento del sector privado se añade el recorte de los presupuestos públicos– mientras que el prima- rio cierra 2010 con signos de ligera mejoría. La mejoría de la coyuntura económica ha contribuido a mode- rar el proceso de destrucción de puestos de trabajo. Según la Contabilidad Nacional, el número de puestos de trabajo equi- valentes a tiempo completo era, a finales de 2010, un 1,4% más bajo que un año antes, periodo en el que el recorte fue del 6%. Todos los sectores, con la excepción del primario y los servi- cios de no mercado, cierran 2010 con menos puestos de traba- jo que un año antes. Since exports increase has been offset by the rise of energy and raw materials’ costs, it is domestic rather than external demand that explains the dynamism of the European economy. As in the case of the US, climate and production indicators improve while the labor market remains on the sidelines. To make the situation of weak economic recovery worse, inflationary pres- sures and a slight rise in interest rates are within perspective. Major emerging economies of Asia and South America have been again the ones that have led global economic growth, with rates ranging from 5% to 10%. They have exploited the avail- ability of financial resources to develop their productive poten- tial, while at the same time exporters of raw materials exporters have benefited from stronger exchange rates. The challenge for most of these countries is to make such strong growth led by external –and increasingly internal- demand compatible with a balanced development of their economies. The recovery of the Spanish economy in 2010 is reinforced by the upward GDP trend in the last quarter. Quarterly National Accounts estimate that the Spanish GDP has stabilized, with a decline of 0.1% in 2010 after the fall of 3.6% in 2009. It has followed a positive recovery trend, with quarter-on-quarter positive rates of 0.2% at the end of the year, which result in growth rates of 0.6% with respect to the previ- ous year. This figure is 0.6 above the one calculated at the mid- dle of the year. Such a trend goes partially against the trend of slight deceleration that is observed for the whole of the EU, but it is not enough to shorten in a significant way the growth gap that separates the Spanish economy from the most dynamic ones in Europe. Given the lack of reaction of domestic demand, due to the contraction of public spending and of construction activities, it has been the external demand that has driven the Spanish economy to the path of growth. From the supply side, a positive change both in the last quar- ter of the year and in the whole can be observed as regards industrial and tertiary activities. While growth of industrial output is attributable to industrial exports and the energy sec- tor, services increasingly rely on market services. Construction, however, has chained negative interannual variations all year long, which is logical when public sector expenditure cats are added to the high indebtedness of the private sector. Activity in the primary sector has ended the year with signs of improve- ment. The improved economic climate has contributed to slowing down the process of job destruction. The number of jobs mea- sured by the National Accounts, which are defined as full-time equivalents, was at the end of 2010 1.4% lower than a year earlier. The previous figure was a fall of 6%. With the exception of primary and non tradable services, all activities ended the year 2010 with employment figures below those of a year ear- lier. Barcelona economia 75 83 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook The export capacity of metropolitan industry explains why this sector has regained a prominent position in the Catalan GDP growth. With the main exception on employment figures, most industri- al activity indicators referred to 2010 –production, exports, prices and unemployment- paint a scenario of recovery that is reflected in the 2.5% of growth of industrial GDP. With the exception of unemployment, the indicators show positive vari- ations that overcome the negative ones of a year ago. This evo- lution is very much linked to the recovery of the European economy. La capacidad exportadora de la industria metropolitana ha sido determinante para que este sector haya recuperado una posición destacada en el crecimiento del PIB catalán. La mayoría de los indicadores de actividad industrial referidos al cierre de 2010 –índice de producción, exportaciones, precios y paro– con la salvedad del número de ocupados, dibujan un escenario de recuperación de la actividad sectorial que se plas- ma en el 2,5% de crecimiento interanual del PIB industrial. Con la excepción del paro, los restantes indicadores presentan variaciones alcistas que superan las negativas de un año antes. Se trata en última instancia de una evolución muy ligada a la recuperación de la economía europea. -20 -15 -10 -5 0 5 10 OcupadosPortAeroportVariació PIB Va ria ci ón (% ) 2009/2008 2010/2009 -20 -10 0 10 20 30 ParadosOcupadosExportacionesVariación PIB Va ria ci ón (% ) 2009/2008 2010/2009 Construcción / Construction Variación PIB sectorial (Catalunya) IV.10 — –4,5 — — –5,0Change in GDP construction 4th.Q Viviendas iniciadas IV.10 305 –42,3 1.913 46,1 –52,0Started dwellings 4th.Q Licencias de obra nueva (m2) IV.10 269.081 17,3 754.396 –24,4 –34,2Planned new construction (sq.m.) 4th.Q Ocupados sector (Seguridad Social) IV.10 46.177 –12,1 — — –13,3Workers affiliated (Social Security) 4th.Q Paro registrado sectorial dc.10 11.741 –5,0 — — 80,6Registered unemployment ds. -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 40 50 Viviendas iniciadasOcupadosObra licenciasVariación PIB Va ria ci ón (% ) 2009/2008 2010/2009 Sectores econòmicos / Economic sectors Valor absoluto / tasa interanual (%) 2009/08 Indicadors Período Período 2010 (%) Industria / Industry Variación PIB sectorial (Catalunya) IV.10 — 2,7 — — –5,6Change in GDP industry 4th.Q Exportaciones (M.€) (Catalunya) IV.10 12.620 20,5 — — –18,7Export 4th.Q Precios industriales (Catalunya) dc.19 — 4,9 — — –1,4Producer prices ds. Ocupados sector (Seguridad Social) IV.10 72.739 –5,2 — — –12,1Workers affiliated (Social Security) 4th.Q Paro registrado sectorial dc.19 11.214 –6,5 — — 23,1Registered unemployment ds. Servicios / Services Variación PIB sectorial (Catalunya) IV.10 — 1,5 — — –1,1Change in GDP services 4th.Q Aeropuerto. Pasajeros (miles) IV.10 7.195 14,0 29.210 6,5 –9,4Passenger trafic. Airport 4th.Q Puerto. Mercancías (milesTn.) IV.10 11.303 5,6 42.877 2,6 –17,3Freight traffic. Port 4th.Q Ocupados sector (Seguridad Social) IV.10 856.951 0,5 — — –2,7Workers affiliated (Social Security) 4th.Q Paro registrado dc.10 73.078 1,1 — — 34,2Registered unemployment ds. Period 2010 (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2009/08 84 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook El aumento de los precios de la energía y en general de los cos- tes de fabricación es uno de los factores que puede entorpecer esta trayectoria expansiva a la espera de que la demanda inter- na recupere el vigor. De hecho, la mejora del clima industrial pierde fuerza a final de año y las previsiones empresariales so- bre la evolución del negocio a corto plazo, siendo positivas, son poco convincentes. Tanto la economía de la ciudad como la metropolitana son cada vez más economías de servicios. Una base terciaria en perma- nente renovación y expansión. Aparte de ofrecer nuevos servi- cios personales y asumir una participación creciente en los pro- cesos productivos del resto de actividades, es un sector que incluye una parte significativa de las nuevas actividades indus- triales relacionadas con el conocimiento y la aplicación de las tecnologías de la información. Un proceso reforzado como con- secuencia de la caída de la construcción, la potenciación de las actividades logísticas y la progresiva deslocalización de la acti- vidad manufacturera más tradicional. En este contexto, que el PIB de los servicios en Catalunya haya mantenido un ritmo li- geramente alcista durante la mayor parte del año tiene una con- notación muy positiva para la ciudad, que ha contribuido de manera decisiva a este resultado. The rise of energy prices and, generally, of production costs is one of the factors that can hinder the observed expansionary path, always waiting for domestic demand to recover its force. In fact, the improvement of the industrial climate hast lost its impulse at the end of the year and short run business forecasts, although still positive, are not fully convincing. Both the economy of the city and that of the metropolitan area are increasingly dependent on services activities. Their tertiary base is in a process of constant renovation and expansion. In addition to offering new personal services and assuming an increasing participation in the production processes of other activities, it is a sector that includes a significant part of the new knowledge-related and IT industrial activities. Such process is reinforced as a consequence of the downturn in construction, the enhancement of logistics activities and the progressive migration of traditional manufacturing activities. In this con- text, the fact that tertiary GDP maintaining in Catalonia a slightly upward trend during most of the year has very positive connotations for the city, which has contributed substantially to this result. -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 CrucerosPernoctacionesOcupadosVehículos Va ria ci ón (% ) 2009/2008 2010/2009 Precios de consumo (IPC) y salarios / CPI (consumer prices index) and wages Barcelona (provincia) dc.10 — 2,9 — — 1,3Barcelona (province) ds. Cataluña dc.10 — 3,0 — — 1,2Catalonia ds. España dc.10 — 3,0 — — 0,8Spain ds. Zona euro dc.10 — 2,2 — — 0,9Euro zone ds. Salarios pactados en convenio 2010 — 1,4 — — 2,5Wages 2010 -12 -9 -6 -3 0 AlquilerSegunda manoNuevo Va ria ci ón (% ) 2009/2008 2010/2009 0 1 2 3 4 SalariosZona euroEspañaBarcelona Va ria ci ón (% ) 2009/2008 2010/2009 Precios del mercado inmobiliario/ Housing prices Viviendas nuevas (€/m2) 2n.sm.10 5.242 –3,7 — — –8,0New housing (€/sq.m.) 2nd.half Segunda mano–oferta (€/m2) 2n.sm.10 — –1,9 — –2,1 –9,6Second hand housing (€/sq.m.) 2nd.half Precio de alquiler (€/mes) IV.10 1.023 –1,6 — — –3,8Transaction price 4th.Q Plazas de aparcamiento nuevas (€) 2n.sm.10 29.429 0,9 — — 2,2Parking lots (€) 2nd.half Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto / tasa interanual (%) 2009/08 Indicadors Período Período 2010 (%) Consumo, crédito y turismo / Consumption, credit and tourism Matriculación de vehículos IV.10 9.384 –24,8 42.102 8,4 –25,5Auto registrations 4th.Q Ocupados sector (Seguridad Social) IV.10 270.771 0,1 — — –4,7Workers affiliated (Social Security) 4th.Q Pernoctaciones hoteleras (miles) nv–dc.10 2.080 12,3 14.047 9,6 2,7Hotel overnight stays (thousands) nv–ds. Pasajeros de cruceros (miles) IV.10 522 –2,6 2.348 9,1 3,8Cruise passengers 4th.Q Period 2010 (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2009/08 Barcelona economia 75 85 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Mientras la industria –especialmente la más abierta al exterior– ha liderado el repunte del PIB y los servicios la han acompa- ñado en esta tarea, la construcción se ha mantenido como el principal lastre de la reactivación de la economía catalana. Tres años de saneamiento podían haber sido suficientes para absor- ber el exceso de obra y deuda de los años precedentes si no hubieran coincidido con una crisis financiera internacional de primera magnitud que ha restringido el acceso al crédito y ha forzado una reestructuración sin precedentes de las cajas de ahorro españolas. Un cúmulo de circunstancias agravado por el recorte del gasto público con el objetivo de frenar el creci- miento de la deuda. Una política fiscalmente contractiva que se mantendrá los próximos años y que no favorece la recuperación de la actividad constructora. De todos los indicadores económicos disponibles para Barce- lona los del transporte y acogida de visitantes son de referencia obligada porque acostumbran a mostrar, con independencia de la coyuntura, un dinamismo encomiable. Tanto el número de visitantes como de pernoctaciones en los hoteles de la ciudad han crecido cerca de un 10% en relación a 2009 y alcanzado nuevos máximos. Lo mismo para los cruceros turísticos. El transporte aéreo de pasajeros –y el de mercancías– también ha recuperado la trayectoria expansiva después de dos años de retroceso. While the industry –especially the more export oriented- has led the recovery of GDP and services have also been part of it, construction remains the main drag on growth of the Catalan economy. Three years of adjustment could have been enough to absorb the excess of capacity and debt from previous years, had they not coincided with an international financial crisis that has restricted access to credit and has forced an unprece- dented restructuring of Spanish savings’ banks. This combina- tion of circumstances has been made worse by cuts in public expenditure in order to curb the growth of debt. The resulting contraction of fiscal policy will be maintained during the com- ing years and will not contribute to the recovery of construction activities. Of all the available economic indicators that refer to Barcelona, those of transport and visitors are required reference given the fact that, regardless of the situation, they tend by very dynam- ic. Both the number of visitors and the figures of overnight stays in city hotels have grown nearly 10% compared to 2009 and reached new historical maxima. The same can be said for touristic cruises. Passenger and freight air transport figures have also recovered their expansive path after two years of decline. -16 -12 -8 -4 0 4 Va ria ci ón (% ) 2008/2007 2009/2008 2010/2009 Activos Ocupados Contratos Paro registrado / Registered unemployment Total paro registrado dc.10 100.868 –0,2 — — 36,0Registered unemployment ds. Paro masculino dc.10 52.374 –2,3 — — 40,0Male unemployment ds. Paro femenino dc.10 48.494 2,2 — — 31,7Female unemployment ds. Paro juvenil (16-24 años) dc.10 6.333 –14,6 — — 26,9Youth unemployment (aged 16-24) ds. Total paro registrado (RMB) dc.10 377.053 –0,5 — — 33,3Registered unemployment (metrop. area) ds. 0 4 8 12 16 20 EspañaCataluñaRMBBarcelona Va ria ci ón (% ) dc.09 dc.10 -10 0 10 20 30 40 50 RMBFemeninoMasculinoTotal Va ria ci ón (% ) 2009/2008 2010/2009 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate Barcelona dc.10 12,7 0,8 — — 12,6Barcelona ds. Región Metropolitana (RMB) dc.10 14,9 –0,7 — — 15,0Metropolitan area ds. Cataluña dc.10 14,7 –1,3 — — 14,9Catalonia ds. España dc.10 17,7 3,5 — — 17,1Spain ds. Mercado de trabajo / Labor market Valor absoluto / tasa interanual (%) 2009/08 Indicadors Período Período 2010 (%) Ocupación / Employment Residentes activos IV.10 795.700 –1,8 — — –0,5Active residents 4th.Q Residentes activos (RMB) IV.10 2.535.800 0,2 — — –1,2Active residents (metropolitan area) 4th.Q Total ocupados (Seguridad Social) dc.10 1.014.109 –0,7 — — –3,9Workers affiliated (Social Security) ds. Total ocupados (RMB) (Seg. Social) dc.10 2.162.100 –0,9 — — –4,5Workers affiliated (metrop. area) ds. Contratos laborales registrados IV.10 203.872 –1,3 777.611 2,8 –15,0Registred employments contracts 4th.Q Period 2010 (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2009/08 86 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook El crecimiento del terciario ha repercutido positivamente en la evolución del mercado de trabajo barcelonés. La recuperación de la economía mundial incluida la europea no se puede desligar de la reactivación del comercio internacional. El puerto de Barcelona, a pesar de la atonía del crecimiento de la economía catalana y la creciente competencia de otros puer- tos del Mediterráneo, se ha beneficiado de este dinamismo con- siguiendo enderezar la tendencia tan negativa de 2009. Gracias al tráfico internacional de mercancías y especialmente de con- tenedores, los resultados de 2010 han superado los de un año antes. El balance económico del último año podría ser relativamente positivo –comparándolo con el punto de salida– si el mercado laboral hubiera acompañado. De hecho, la evolución ha sido bastante más positiva que la del bienio anterior pero no deja entrever un cambio claro de tendencia a corto plazo. Una situa- ción que se puede definir en pocas palabras y que se asemeja a la que reflejan los datos del conjunto de Cataluña. El número de ocupados ha continuado a la baja pero con menos intensidad que durante los dos años precedentes. Una evolución que deja entrever el final del proceso de ajuste de la capacidad produc- tiva. La relativa estabilización del número de parados durante los últimos meses de 2010 refuerza esta idea. Quizás el aumen- to del número de contratos laborales formalizados –casi un 3% más que un año antes– merezca figurar como el avance más notorio a pesar de que se ha conseguido impulsando la contra- tación temporal. Services’ growth has had a positive impact on the evolution of the Barcelona labor market. The recovery of the global economy, including the European one, cannot be separated from the revival of international trade. Despite the sluggish growth of the Catalan economy and growing competition from other Mediterranean ports, the port of Barcelona has benefited from this dynamism and managed to reverse the negative trend of 2009. Thanks to the evolution of international freight and particularly that of containers, results for to 2010 show an improvement with respect to the previous year. The economic balance of last year would be relatively positive, taking into account its point of departure, if the evolution of the labor market had been in line with the rest of the economy. In fact, labor market evolution has been considerably better than during the previous biennium, but it does not indicate a clear change of trend in the short term. This situation can be briefly described and resembles the one reflected by the data from the rest of Catalonia. Employees’ figures continue to point down- wards, but with less intensity than during the previous two years. This evolution suggests that the end of the adjustment of production capacity is close. The relative stabilization of unem- ployment during the last months of 2010 reinforces this idea. Perhaps the increased number of formalized contracts –almost 3% above the figures of one year ago –deserves being consid- ered as the most relevant achievement, even if it is due to the impulse of temporary contracts.