juny 2010 | núm. 73 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana . juny 2010 | núm. 73 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana . Ajuntament de Barcelona Alcalde Jordi Hereu Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, Habitatge i Règim Interior, Ramon García-Bragado Delegat de Presidència i Relacions Institucionals Ignasi Cardelús Cap del Gabinet Tècnic de Programació Javier Asensio BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat fax: 93 402 34 04 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 73. Juny 2010 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Dipòsit legal: B.26.464/91 L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Sant Jaume 1, Edifici Palau, 2a pl., 08002. Barcelona economia Índex juny 2010 | núm. 73 Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 11 Conjuntura industrial 12 II. Finances 17 Sistema financer 18 Mercat de renda variable 21 III. Consum, comerç i preus 23 Preus de consum 24 Consum d’aigua 26 Matriculació de vehicles 27 IV. Transports i comunicacions 29 Port: mercaderies i passatgers 30 Aeroport: passatgers i mercaderies 34 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 37 V. Turisme, fires i congressos 39 Activitat turística 40 Fira de Barcelona 42 VI. Construcció 45 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 46 Construcció d’habitatges 48 Llicències d’obres 51 VII. Mercat immobiliari 55 Preus al mercat residencial 56 VIII. Mercat de treball 59 Població activa i ocupada 60 Llocs de treball ocupats 62 Contractació laboral 66 Atur registrat 68 Resumen/Summary 73 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 74 Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea Espanya II.2009 III.2009 IV.2009 I.2010 II.2009 III.2009 IV.2009 I.2010 II.2009 III.2009 IV.2009 I.2010 PIB –3,8 –2,6 0,1 2,5 –5,1 –4,3 –2,3 0,5 –4,2 –4,0 –3,1 –1,3 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional –4,9 –3,6 –0,9 2,4 –4,8 –4,3 –3,0 0,2 –7,4 –6,6 –5,3 –2,5 aportació al creixement del PIB (p.p.) Demanda externa 1,1 0,9 0,9 0,1 –0,3 0,0 0,8 0,3 3,2 2,6 2,2 1,2 aportació al creixement del PIB (p.p.) Indicador de clima econòmic2 92,4 96,3 99,6 102,6 74,2 84,3 92,2 98,2 78,5 84,5 87,6 90,2 Índex: 1990-2008=100 Producció industrial –12,9 –9,4 –4,7 2,3 –17,0 –13,7 –7,0 3,6 –18,4 –14,7 –5,8 0,0 Taxa de variació anual (%) Població activa ocupada –3,8 –4,1 –4,0 –2,0 –1,8 –2,1 –2,2 –1,4 –7,2 –7,2 –6,1 –3,6 taxa de variació anual (%) Taxa d’atur 9,3 9,6 10,0 9,7 8,8 9,2 9,4 9,6 17,9 17,9 18,8 20 en % de la població activa Preus de consum1 –1,4 –1,3 2,7 2,3 0,6 0,3 1,5 1,9 –1,0 –1,0 0,8 1,4 taxa de variació anual (%) Tipus d’interès a curt termini1 0,82 0,46 0,31 0,29 1,19 0,71 0,67 0,61 1,26 0,80 0,70 0,61 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d’interès a llarg termini1 3,74 3,44 3,59 3,76 4,02 3,67 3,65 3,65 4,24 3,80 3,80 3,83 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,402 1,456 1,461 1,357 — — — — Unitats de $ per Euro 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Els resultats macroeconòmics del primer trimestre confirmen El corol·lari d’aquest seguit de dades podria ser que si bé és que l’economia mundial torna a créixer de manera inqüestionable que l’economia mundial i més concretament les generalitzada a totes les grans àrees econòmiques. principals economies occidentals han reprès la trajectòria expan- siva, no ho és menys la feblesa que encara desprèn la conjuntu- Després de la recessió tan intensa de 2009, el conjunt de països ra. Feblesa en el sentit de que s’ha recolzat en bona mesura en de l’OCDE tanquen el primer trimestre de 2010 amb un incre- recursos i incentius públics que no es poden mantenir indefi- ment interanual del PIB del 2,5%. Una taxa de creixement sig- nidament. Feblesa també perquè tot i la magnitud d’aquests nificativa que transmet la idea de què el pitjor de la crisi és ja recursos i estímuls, la reacció que s’ha produït no deixa d’ésser cosa del passat. Però si hom amplia la informació i contextua- tímida al costat de la contracció registrada un any abans. Espe- litza aquesta dada, la valoració pot ser lleument diferent. D’una cialment en el cas de l’economia europea, on la taxa de creixe- banda, la intensitat d’aquest creixement ha estat molt polaritza- ment interanual d’aquest començament d’any equival només a da en només dues economies, la japonesa –per sobre del 4%– i una dècima part de la pèrdua d’un any abans. En conseqüència, la d’Estats Units, amb un 2,5%. Per contra, la zona euro més la situació de sortida és dolenta i la reacció realment feble. Regne Unit, l’altra gran àrea econòmica de l’OCDE, només ha Sorprèn relativament la millora de les previsions a curt i mitjà pogut assolir una taxa de creixement a l’entorn del 0,5%. Una termini. diferència que també es dóna en els creixements intertrimes- trals. El de la UE s’estima en només dues dècimes, mentre que El que no recullen els resultats del primer trimestre ni les pers- a les altres dues grans economies l’augment relatiu com a mí- pectives és l’impacte que sobre el creixement europeu pot tenir nim el quadruplica. l’extensió de la crisi de confiança dels mercats financers en el deute d’algunes de les economies de l’àrea arran de la crisi gre- ga. L’adopció amb caràcter d’urgència de mesures de contenció dels dèficits públics per part de la majoria dels països de la UE, tot i ser una mesura necessària en una perspectiva a mitjà ter- mini, probablement obligarà a revisar lleument a la baixa les previsions de creixement. 6 Síntesi de la conjuntura Barcelona economia 73 Producte Interior Brut Preus de consum (%) (variació anual) (%) (variació anual) 6 6 4 5 4 2 3 0 2 -2 1 0 -4 -1 -6 2005 2006 2007 2008 2009 2010 -2 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Catalunya Espanya UE EUA Catalunya Espanya UE EUA Taxa d’atur Preus de les primeres matèries i del petroli (%) (en % de la població activa) Índex (Índex 2000 = 100) $/barril 21 280 140 18 240 120 15 200 100 12 160 80 9 120 60 6 80 40 3 40 20 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 0 Catalunya Espanya UE EUA índex gral.($) índex gral.(€) Brent ($) L’economia espanyola comença a corregir els dèficits Si ens centrem en l’anàlisi de les dades macroeconòmiques del estructurals per facilitar la seva expansió futura. primer trimestre, el 0,1% de creixement intertrimestral és real- ment pobre però no desentona del 0,2% que s’ha estimat pel El fet que el PIB d’Espanya, a diferència del que ha estat la tò- conjunt de la UE. En aquest cas, la diferència rau en què el nica entre les grans economies de la UE amb l’excepció de la valor del PIB espanyol és el primer positiu després de sis nega- del Regne Unit, hagi tancat el primer trimestre d’enguany amb tius, mentre que al conjunt europeu és el tercer consecutiu des- un dels registres més negatius del seu entorn –un 1,3% menys prés de cinc negatius. El retard i la feblesa de la reacció és que un any abans en front de creixements que superen àmplia- inqüestionable. La demanda nacional es comença a recuperar ment l’1% d’Alemanya i França– ha contribuït a estendre una per la vessant de la despesa en consum i encara amb el prota- pesada ombra de desconfiança sobre l’economia espanyola i la gonisme directe del sector públic, alhora que l’aportació de la seva capacitat de liderar novament el creixement europeu. Una demanda externa al creixement del PIB es modera a mesura percepció que, arran de la crisi grega i del clima d’incertesa ge- que el comerç exterior es comença a recuperar. Un indici del nerat, ha estat suficient per començar a considerar l’evolució de camí pendent de recórrer en el procés de correcció del dèficit l’economia espanyola com un ròssec pel creixement de la UE. exterior. 7 Síntesi de la conjuntura Indústria, construcció i serveis Valor absolut i taxa interanual (%) 30 Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 09/08 20 Indústria Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 1r.tr.10 — –1,7 — — –5,8 10 Índex de producció (Catalunya) 1r.tr.10 — 1,0 — — –1,7 Exportacions (Catalunya) (milions €) 1r.tr.10 10.777 16,5 40.826 –9,5 –18,7 0 Preus industrials (Catalunya) ab.10 — 2,6 — — –1,4 Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 1r.tr.10 74.781 –10,4 — — –12,1 -10 Atur registrat sectorial ab.10 12.322 12,0 — — 23,1 -20 PIB Exportacions Ocupació Atur El lleu repunt de l’activitat productiva passa majoritàriament per les exportacions. L’ajustament de plan- tilles encara no ha tocat fons però la caiguda del PIB es desaccelera a bon ritme. 2009/2008 darrers 12 mesos Construcció 100 Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 1r.tr.10 — –8,4 — — –8,3 80 Obra pública licitada (Cat.) (milions d’€) 1r.tr.10 952 –51,2 4.746 –23,2 –8,0 60 Habitatges iniciats 1r.tr.10 507 89,2 1.548 –30,4 –52,0 40 Llicències d’obres aprovades – superfície prevista (m2) 1r.tr.10 203.081 –34,1 892.376 –40,2 –34,2 20 – habitatges nous previstos 1r.tr.10 601 11,7 2.342 –16,6 –27,2 0 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 1r.tr.10 51.015 –13,9 — — –13,3 -20 Atur registrat sectorial ab.10 12.762 16,7 — — 80,6 -40 Les dificultats pressupostàries i d’accés al crèdit dificulten la represa de l’activitat constructora. Els indi- -60 PIB Superfície Ocupació Atur cis de millora del segment residencial es recolzen en volums massa petits per ser considerats significatius. prevista El sector continua reduint capacitat productiva. 2009/2008 darrers 12 mesos Serveis 0 Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 1r.tr.10 — –0,7 — — –1,1 Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 1r.tr.10 845.304 –1,7 — — –2,7 -5 Atur registrat sectorial ab.10 76.620 17,9 — — 34,2 Viatgers per l’aeroport (milers) gn-ab.10 8.017 1,7 27.447 –4,0 –9,8 Viatgers per l’aeroport (internac., milers) gn-ab.10 4.458 0,3 16.115 –5,1 –8,9 -10 Nombre de viatgers pel port (milers) gn-ab.10 583 1,0 3.207 –2,7 –0,7 Tràfic portuari de mercaderies (m. tones) gn-ab.10 13.259 0,4 41.843 –12,2 –17,3 -15 Viatges en transport públic urbà (milers) gn-ab.10 207.671 0,0 601.125 –3,0 –2,3 Els senyals més consistents de canvi de tendència s’observen en el terciari. Tot i que els indicadors del -20 PIB Viatgers port Mercaderies Ocupació mercat de treball continuen en negatiu, la variació del PIB recull els avanços de segments com ara el i aeroport port turístic i el transport de mercaderies. 2009/2008 darrers 12 mesos La feblesa que revela el ritme de creixement del PIB espanyol Pel que fa a Barcelona i regió metropolitana, la situació del mer- durant el primer trimestre de 2010 entorpeix la millora dels cat de treball no és tan crítica però tampoc mostra senyals de indicadors del mercat de treball. canvi de tendència. Les dades de final d’abril, a l’espera del re- punt de l’ocupació per motius estacionals que es produeix al A diferència de l’impacte positiu que ha tingut la recessió sobre llarg del segon trimestre, revelen que el total d’ocupats afiliats el diferencial d’inflació de l’economia espanyola respecte de a la Seguretat Social a l’àmbit metropolità és un 2,4% més baix l’europea i l’efecte que ha de tenir en termes de competitivitat, que un any abans alhora que el nombre d’aturats registrats ha els principals indicadors del mercat de treball reflecteixen una crescut un 17% en els darrers dotze mesos. Dos resultats que divergència preocupant. La destrucció d’ocupació durant el pri- confirmen el procés de desacceleració que defineixen les trajec- mer trimestre ha continuat sent molt més intensa en termes tòries d’ambdues variables orientades a estabilitzar el mercat relatius que a la resta de la UE. En conseqüència, la taxa d’atur de treball. L’augment del nombre de contractes laborals durant es situa en el 20%, dues vegades i mitja el valor mínim assolit el primer terç d’enguany –tot i que la majoria són temporals– tres anys enrere. Per contra, a la resta de la UE la taxa d’atur és un dels paràmetres del mercat de treball que evoluciona en s’estima al voltant del 9,5%, escassament un 40% més que els positiu. Les taxes d’atur a l’àmbit metropolità i especialment en- darrers mínims registrats durant la primera meitat de 2008. tre els actius residents a la ciutat central, constaten un panorama relativament menys complicat que el del conjunt espanyol. En tot cas, el desànim i els saldos migratoris comencen a restar efectius a la població activa. 8 Variació (%) Variació (%) Variació (%) Síntesi de la conjuntura Barcelona economia 73 Turisme, consum i preus Valor absolut i taxa interanual (%) 10 Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 09/08 Consum, crèdit i turisme 0 Matriculació de vehicles gn-ab.10 14.197 24,9 41.683 –7,4 –25,5 Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 1r.tr.10 263.699 –3,7 — — –4,7 -10 Saldo viu del crèdit bancari (província) ds.09 277.180 1,8 — — 1,8 Pernoctacions hoteleres (milers) gn-ab.10 3.811 8,3 13.109 8,4 2,7 -20 Visitants que pernocten a la ciutat (milers) gn-ab.10 2.066 9,7 6.659 3,9 –2,7 Passatgers de creuers gn-ab.10 343.495 1,7 2.157.124 –1,5 3,7 -30 Variació raonablement positiva de l’activitat turística. La matriculació de vehicles, gràcies als ajuts pú- Matriculació Pernoctacions Ocupació Passatgers creuers blics a la renovació del parc automobilístic i als descomptes de les empreses, ha recuperat una part de les vendes ajornades per la crisi. El crèdit bancari al sector privat mostra un creixement molt minso. 2009/2008 darrers 12 mesos Preus de consum (IPC) i salaris 3,0 Barcelona (província) ab.10 — 1,7 — — 1,3 2,5 Catalunya ab.10 — 1,7 — — 1,2 2,0 Espanya ab.10 — 1,5 — — 0,8 Subjacent ab.10 — –0,1 — — 0,3 1,5 Zona euro ab.10 — 1,5 — — 0,9 1,0 Salaris pactats en acords col·lectius gn-ab.10 — 1,6 — — 2,5 0,5 Mentre que el preu del petroli pressiona a l’alça l’índex general dels preus de consum, la feblesa de la 0,0 demanda interna situa la variació de la inflació subjacent en terreny negatiu. Una situació transitòria atès l’evolució dels preus industrials, la depreciació de l’euro i l’augment previst de l’IVA. -0,5 Barcelona Espanya Subjacent Salaris 2009/2008 darrers 12 mesos Preus del mercat immobiliari 0 Compravenda sostre residencial -2 — Habitatges nous (€/m2) 1r.sem.10 5.457 –6,8 — — –8,0 — Habitatges de segona mà (€/m2) 1r.tr.10 — –2,9 — — –9,6 -4 — Places d’aparcament (€) 1r.sem.10 29.866 4,5 — — 2,2 Lloguer (€/mes) -6 — Sostre residencial 1r.tr.10 1.035,4 –2,4 — — –3,8 -8 Els preus del mercat immobiliari residencial continuen a la baixa com a conseqüència d’una oferta que supera la capacitat d’absorció de la demanda. Una demanda que es manté a l’espera de que l’economia -10 Habitatges nous Habitatges Lloguer sostre mostri signes clars de recuperació, que els preus s’estabilitzin i que es normalitzi l’accés al crèdit. El segona mà residencial lloguer va guanyant quota de mercat. 2009/2008 2010/2009 La indústria amb més vocació exportadora i els serveis Reforçant el paper dinamitzador d’una part del teixit industrial, relacionats amb el turisme sobresurten de la resta d’activitats els signes positius han tornat a fer acte de presència –tímida- productives. ment– en un bon nombre d’indicadors del segment dels trans- ports i, de manera més decidida, en l’activitat hotelera. Com és Que l’evolució del mercat laboral metropolità i per extensió del d’esperar després de dos anys de retallades significatives, els català es compari favorablement amb la de la resta d’Espanya increments interanuals es produeixen en períodes curts de temps és imputable bàsicament a la diferent estructura productiva. La com és el primer quadrimestre d’enguany però encara no amb vesant exportadora d’una part important del teixit fabril radicat agregats anuals. És el cas del nombre de viatgers pel port i a Catalunya li ha permès aprofitar el lleu repunt de l’economia l’aeroport i també del tràfic de mercaderies per via marítima. europea. Tot i que la major part de les exportacions catalanes Les pernoctacions en hotels de la ciutat continuen consolidant s’adrecen cap a la resta de membres de la UE, la depreciació de la dinàmica ascendent iniciada durant l’estiu de 2009. D’altra l’euro també les afavoreix. D’entrada perquè encareix les im- banda, els ajuts públics sumats als descomptes dels fabricants portacions de productes equivalents de fora de la zona euro i, resten validesa al fort increment de la matriculació de vehicles indirectament, perquè l’augment de les exportacions europees com a indicador de la millora del clima de confiança del con- genera una major demanda dels productes intermedis que fabri- sumidor i de les empreses en relació a l’evolució de la situació ca la indústria catalana. Alhora, sorprèn relativament que tot i econòmica pròpia i del conjunt. ser una qüestió coneguda i àmpliament debatuda, la dinàmi- ca exportadora de la indústria catalana continua reposant en el segment dels productes amb menys valor afegit. 9 Variació (%) Variació (%) Variació (%) Síntesi de la conjuntura Mercat de treball Valor absolut i taxa Interanual (%) 0 Indicadors Darrer període Darrers 12 mesos 09/08 -2 Ocupació -4 -6 Població activa estimada 1r.tr.10 791.100 –2,7 — — –0,5 Població activa estimada (RMB) 1r.tr.10 2.511.400 –1,3 — — –0,9 -8 Taxa d’ocupació (16–64 anys) 1r.tr.10 67,1 –1,6 — — –6,5 -10 Ocupats afiliats a la Seg. Social ab. 10 1.017.501 –2,0 — — –3,9 -12 Ocupats afiliats a la Seg. Social (RMB) ab. 10 2.178.730 –2,4 — — –4,5 Contractes laborals registrats gn-ab.10 238.724 2,5 761.998 –8,2 –15,0 -14 -16 El lleu repunt de la contractació laboral no ha estat suficient per evitar que el nombre d’ocupats hagi Població Taxa Ocupats Contractes activa d’ocupació continuat a la baixa durant el primer terç d’enguany tot i que es fa evident un procés clar d’alentiment. La població activa continua ajustant-se a l’atonia del mercat laboral. 2009/2008 darrers 12 mesos Atur registrat 50 Total atur registrat ab.10 106.836 18,9 — — 36,0 40 Atur masculí ab.10 56.321 19,6 — — 40,0 Atur femení ab.10 50.515 18,1 — — 31,7 30 Atur juvenil ab.10 7.470 4,0 — — 26,9 Taxa d’atur registrat ab.10 13,4 20,7 — — 38,5 20 Total atur registrat (RMB) ab.10 401.055 17,1 — — 33,3 Taxa d’atur registrat (RMB) ab.10 16,0 17,6 — — 35,1 10 Després de més de dos anys d’expansió sostinguda i intensa, l’atur registrat s’endinsa en un procés 0 d’alentiment del creixement. La major part del procés d’ajustament de capacitat productiva de les Total atur Atur masculí Atur femení Atur RMB empreses ja s’ha produït, alhora que la feblesa de les expectatives afavoreix que una part creixent dels demandants d’ocupació es situi fora del mercat regulat. 2009/2008 darrers 12 mesos L’activitat constructora continua sense oferir senyals de Les dades referides al segment privat de la construcció són de reactivació. difícil interpretació i presenten perfils propis a cada demarca- ció. La majoria apunten a una situació d’estancament com a La construcció, el sector que continua purgant els excessos del conseqüència de l’excés d’estoc de producte acabat –tant resi- passat recent i que, previsiblement, serà el que assumirà una dencial com de negocis– que ha deixat la crisi econòmica. La bona part de l’ajust que els mercats financers i la majoria d’or- inestabilitat dels mercats financers està dificultant l’absorció ganismes internacionals reclamen per tal de reconduir el fort d’aquest excedent i allargant la crisi del sector constructor. La creixement del dèficit públic, és el que presenta uns resultats trajectòria descendent que segueix la superfície prevista en les menys engrescadors. A diferència de la desacceleració obser- llicències d’obra nova aprovades així ho confirma. Per contra, vada a la resta de sectors, durant el primer quadrimestre ha con- l’augment del nombre d’habitatges iniciats i també dels previs- tinuat suprimint llocs de treball al mateix ritme que a final de tos a les llicències durant el primer trimestre es pot interpretar 2009. Un fet que, entre altres raons, s’explica perquè la con- com un primer senyal d’estabilització que posa fi a tres anys de tracció de l’activitat sectorial s’ha estès finalment a l’obra de severa contracció de l’activitat sectorial. finançament públic. Després d’uns anys de forta expansió del volum d’obra pública licitada a Catalunya i d’ençà que va asso- Que els preus del mercat immobiliari residencial hagin comen- lir els valors més elevats durant el bienni 2006-2007, el descens çat 2010 lleument a la baixa malgrat que els tipus d’interès ha estat la tònica dels darrers dos anys. Una retallada que en- s’han mantingut en mínims és un reflex de que el mercat con- guany es mantindrà o fins i tot s’accentuarà per complir amb tinua condicionat per la demanda. Una demanda que ha perdut l’objectiu de contenir la despesa pública. efectius com a conseqüència de la crisi i la inestabilitat del mer- cat de treball. Afeblida també per la retirada de la inversió a l’espera d’una conjuntura més favorable. I, per descomptat, amb dificultats per disposar de finançament suficient i a un cost assumible. 10 Variació (%) Variació (%) I. Indústria Conjuntura industrial Indicadors d’activitat industrial* 1r.tr.09 2n.tr.09 3r.tr.09 4t.tr.09 1r.tr.10 Evolució del PIB industrial (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) Catalunya (%) PIB (Variació real) –15,7 –16,2 –13,0 –5,8 –1,7 5 Índex Producció (IPI) —Total indústria –21,5 –22,7 –12,3 –1,7 1,0 0 —Energia –15,4 –12,8 4,6 6,9 7,0 —Intermedis –28,1 –26,6 –16,5 0,5 5,1 -5 —Equipament –34,1 –34,1 –22,1 –7,7 –4,0 —Consum –8,5 –13,3 –6,7 –2,1 –0,9 -10 Exportacions de béns –23,9 –21,4 –18,1 –9,9 16,5 -15 Importacions de béns –24,6 –30,9 –21,4 –9,7 4,2 Índex Clima (ICI)2 –42,0 –33,9 –29,9 –26,5 –19,2 -20 II.07 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08 IV.08 I.09 II.09 III.09 IV.09 I.10 Índex Preus (IPRI)3 –1,8 –4,4 –5,3 –1,4 0,7 Cost laboral/treballador 5,0 4,5 3,2 4,5 3,1 PIB pm PIB indústria Afiliats RG Sg. Social3 –11,0 n.d. n.d. n.d. –7,8 Aturats registrats3 52,2 46,2 38,9 20,9 13,4 Espanya Índex de producció industrial (Catalunya) PIB (Variació real) –14,0 –15,6 –14,8 –10,5 –3,1 Índex Producció (IPI) (taxes de variació interanual) —Total indústria –20,7 –21,7 –13,4 –6,1 –3,5 (%) —Energia –8,4 –10,5 –6,8 –8,8 –8,0 10 —Intermedis –28,7 –27,9 –18,4 –4,6 –0,8 —Equipament –27,9 –28,5 –17,9 –10,9 –7,8 0 —Consum –10,9 –12,6 –7,2 –2,5 –1,0 -10 Exportacions de béns –22,7 –20,9 –17,8 –3,5 14,0 -20 Importacions de béns –30,7 –30,3 –22,3 –10,1 7,1 Índex Clima (ICI)2 –36,8 –31,2 –24,8 –26,2 –18,4 -30 Índex Preus (IPRI)3 –2,5 –5,0 –5,4 0,4 2,4 Cost laboral/treballador 3,8 3,2 2,9 2,7 2,1 -40 Afiliats RG Sg. Social3 –10,4 n.d. n.d. n.d. –6,4 III.08 IV.08 I.09 II.09 III.09 IV.09 I.10 Aturats registrats3 67,3 60,7 48,3 27,2 7,6 General Consum Equipament Intermedis Crèdit (Saldo viu)3 10,4 7,1 –1,6 –2,5 * Variacions interanuals. 1 Variació anual. 2 Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. En la mateixa línia de variacions encara negatives però que per- filen un escenari comparativament més optimista que el domi- Els primers senyals de reactivació de la producció semblen nant al llarg de 2009 es pot citar el clima industrial. Segons certificar la fi del procés d’ajustament de la indústria catalana. aquest indicador, basat en opinions empresarials, la conjuntura industrial catalana, en línia amb l’espanyola i a remolc de la UE, Segons els resultats de la majoria dels indicadors referits al pri- acumula més de dotze mesos consecutius de retallada const ant mer trimestre d’enguany, la indústria catalana comença a sortir dels saldos negatius. És a dir, el nombre d’empreses que decla- de la situació de forta recessió que ha patit durant el darrer any ren que el seu negoci va a la baixa són cada cop menys però i mig. Malgrat que encara es mantenen algunes variacions nega - encara són més que no pas les que declaren que millora. Una tives, la seva presència està molt acotada i les variacions són lectura ajustada dels resultats d’aquest indicador podria ser que menys intenses que en períodes anteriors. En definitiva, la con- la conjuntura actual està a mig camí entre la gravetat de la si - juntura industrial presenta un perfil ben diferent del d’un any tuació dels primers mesos de 2009 i la de moderat creixement enrere i apunta a un canvi de tendència a remolc de la precària d’abans de la crisi. reactivació econòmica que sembla que es va imposant al con- junt de la UE. Una bona síntesi d’aquest procés és que les fonts Els indicadors del mercat de treball són els que ofereixen més estadístiques oficials estimen que el PIB sectorial del primer resistència al canvi de tendència. Tant l’atur com l’ocupació trimestre ha registrat un retrocés de l’1,7% en relació amb el segueixen trajectòries orientades a assolir, com a primer objec- mateix període d’un any abans, quan la davallada fou del 16%. tiu, una certa estabilitat en els volums. Malauradament, les La desacceleració és notable i anuncia, si les mesures de con- dades de final del primer trimestre –l’atur creix encara a una tenció del dèficit públic no ho impedeixen, un canvi de signe taxa interanual de dos dígits i l’afiliació d’ocupats a la Segu re - durant la segona meitat de l’any. tat Social cau prop d’un 8%– són encara lluny d’assolir aquest primer i moderat objectiu. 12 Conjuntura industrial Barcelona economia núm. 73 Exportacions de productes industrials (Catalunya) Indicador del clima industrial (ICI) Segons contingut tecnològic (Milions d’€) Saldos 10 Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 1998 26.154 2.782 13.667 3.501 6.204 0 1999 26.908 3.448 13.362 3.174 6.924 -10 2000 32.614 4.531 16.148 3.965 7.969 2001 35.438 4.567 17.926 4.190 8.756 -20 2002 35.897 4.991 17.752 4.248 8.906 -30 2003 36.269 4.966 18.008 4.362 8.933 -40 2004 38.166 4.908 19.323 4.857 9.078 2005 41.393 6.207 20.732 5.298 9.156 -50 2006 45.618 6.945 22.361 6.610 9.702 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2007 47.932 6.509 24.315 6.670 10.438 Catalunya Espanya Unió Europea 2008 48.333 6.617 23.246 7.070 11.400 Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de les opinions empresarials 1r.tr. 12.465 1.643 6.440 1.618 2.764 referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la 2n.tr. 12.659 1.716 6.282 1.888 2.773 producció (mitjanes mòbils de tres mesos). 3r.tr. 11.894 1.534 5.472 1.909 2.979 4t.tr. 11.319 1.725 5.053 1.656 2.885 2009 39.302 5.081 18.068 5.559 10.594 Índex de preus industrials (Catalunya) 1r.tr. 9.253 1.274 4.048 1.276 2.655 (Variació interanual) 2n.tr. 9.829 1.229 4.685 1.410 2.505 (%) 3r.tr. 9.750 1.181 4.482 1.371 2.717 10 4t.tr. 10.470 1.398 4.853 1.503 2.717 8 6 2010 4 1r.tr. 10.777 1.300 5.114 1.613 2.750 2 Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. 0 Font: Institut d’Estadística de Catalunya. -2 -4 -6 Alt i mitjà Baix i mitjà -8 Variació (%) Total alt baix -10 2005 2006 2007 2008 2009 2010 1r.tr.2010/1r.tr.2009 16,5 20,5 11,0 General Consum Equipament Intermedis 2n.sem.09/2n.sem.08 –12,9 –13,6 –11,9 2009/2008 –18,7 –22,5 –12,5 2008/2007 0,8 –3,1 8,0 Les exportacions protagonitzen la majoria dels indicis de millora de la conjuntura industrial. L’índex de producció industrial torna a la zona de variacions Exportacions industrials (Catalunya) positives després de dos anys de trajectòria baixista. Tot i la mi - milions d’€ (%) gradesa del valor –un 1%– sembla que aquest canvi de signe es 60.000 15 mantindrà a curt termini. Constatar, com a punt feble d’aquest 10 canvi de tendència, que a més de la producció d’energia, es re - 50.000 5 colza exclusivament en la producció de béns intermedis aboca- 40.000 0 da majoritàriament als mercats exteriors. Ni els fabricants de 30.000 -5 béns de consum ni molt menys els de béns d’equipament han -10 aconseguit encara estabilitzar els seus volums de producció. 20.000 -15 L’atonia de la demanda interna i les dificultats de finançament 10.000 -20 són alguns dels obstacles que frenen el dinamisme de l’activi- 0 -25 tat industrial catalana. 2005 2006 2007 2008 2009 2010 total acumulat darrers dotze mesos L’exportació com a alternativa a un mercat domèstic estancat és taxa de variació interanual (%) l’aspecte més destacable de la conjuntura industrial més recent. Després dels primers indicis de millora observats a final de 2009, les xifres provisionals del primer trimestre d’enguany confir- men el canvi de tendència a remolc de la reactivació de l’eco- nomia europea. Les importacions també repunten però amb molta menys intensitat com correspon a la manca de reacció de la demanda interna. 13 Conjuntura industrial Enquesta industrial (província) 1r.tr.09 2n.tr.09 3r.tr.09 4t.tr.09 1r.tr.10 Tendència de l’activitat industrial saldos Valoració del període 20 Marxa del negoci Normal 27 31 32 35 47 10 Saldo –60 –53 –48 –32 –20 0 Volum de comandes Normal 26 26 30 33 45 -10 Saldo –68 –63 –61 –42 –32 -20 Volum d’estocs Normal 50 55 44 61 63 -30 Saldo –2 –6 –7 –12 –9 -40 -50 Grau d’utilització de la -60 capacitat productiva % 62 64 64 66 69 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Variació sobre trimestre anterior Evolució del negoci Facturació a l’estranger Marxa del negoci Igual 30 36 42 43 40 Preus venda Comandes Saldo –54 –9 –12 2 13 Facturació total Igual 25 31 35 33 29 Saldo –57 –6 –21 –1 7 Facturació a l’estranger Igual 39 40 50 39 45 Evolució del l’ocupació i la inversió industrial Saldo –42 4 –11 9 10 saldos Preus de venda Igual 60 76 78 76 68 Saldo –19 –18 –15 –19 –5 20 10 Nombre de treballadors Igual 47 60 69 64 63 Saldo –44 –25 –17 –24 –21 0 Inversió realitzada Igual 51 65 72 68 67 -10 Saldo –37 –16 –12 –11 –12 -20 Perspectives a curt termini -30 Marxa del negoci Igual 53 49 51 58 57 -40 Saldo 7 –6 2 6 27 -50 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08 IV08 I.09 II.09 III.09 IV.09 I.10 Volum de comandes Igual 52 48 49 54 51 Saldo 7 –3 1 6 24 Ocupació Inversió Compres a proveïdors Igual 50 50 52 57 54 Saldo –3 –17 –9 3 20 Facturació total Igual 46 44 42 51 48 L’anàlisi detallada de l’evolució de les vendes a l’exterior per- Saldo 13 –7 7 3 28 met constatar que l’augment de les exportacions s’ha concentrat bà sicament en aquells productes catalogats com de contingut Facturació a l’estranger Igual 50 55 53 48 52 tecnològic mitjà alt, el segment que representa gairebé la mei- Saldo 17 4 10 20 33 tat del total del comerç internacional català de manufactures. Preus de venda Igual 83 84 87 73 82 De la resta de categories, mentre que les exportacions tecnolò- Saldo –8 –3 –8 –1 3 gicament més avançades mostren un creixement modest i estan Nombre de treballadors Igual 71 72 74 78 81 lluny de recuperar els volums màxims d’abans de la reces sió Saldo –19 –15 –19 –11 –4 –prop de set mil milions d’euros el 2006– els de menys valor Inversió prevista Igual 71 69 72 73 74 afeg it, que rep resenten aproximadament el 40% del total de Saldo –5 –9 –8 –8 2 l’exportació industrial, pràcticament han recuperat el terreny perdut el 2009 i estan guanyant presència relativa en l’exporta- Nota: A partir de 2008, els gràfics sectorials s’elaboren amb dades estimades a partir de les de Catalunya. ció catalana. L’evo lució alcista dels preus de sortida de fàbrica Font (per a tot l’apartat): Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. per la carestia de l’energia, incideix especialment en la comp e - Elaboració pròpia. titivitat dels productes intermedis i pot acabar frenant la trajec - tòria expansiva de les exportacions de menys valor afegit. 14 Conjuntura industrial Barcelona economia núm. 73 Factors que han limitat l’expansió del negoci Capacitat productiva utilitzada (en relació amb el trimestre anterior) (%) (%) 90 2n.tr.09 3r.tr.09 4t.tr.09 1r.tr.10 85 Feblesa de la demanda 46,9 45,4 41,4 40,3 80 Augment dels costos de producció 10,4 10,3 9,4 15,1 75 Equipament productiu insuficient 1,6 1,1 1,0 0,5 70 Insuficiència d’infrastructures 1,0 1,1 2,6 1,1 65 Serveis ineficients 1,0 1,6 1,6 1,1 60 55 Manca de mà d’obra qualificada 2,1 2,2 2,1 2,2 50 Problemes de tresoreria o financers 17,2 17,3 16,8 15,1 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Augment de la competència 16,1 17,8 20,4 21,0 Altres o cap en concret 3,6 3,2 4,7 3,8 Malgrat el moderat optimisme que desprenen algunes de les valoracions dels empresaris industrials de la regió metropolita- na, els signes positius no s’han generalitzat prou ni tenen enca- ra la suficient consistència com perquè les empreses s’animin a Evolució del negoci segons grandària d’empresa estabilitzar plantilles i a concretar noves inversions en volums saldos significatius. Una evolució que es pot explicar pel fet que la 40 millora del negoci ha passat relativament d’esquitllada del ma- 30 joritari segment format per les petites empreses i s’ha concen- 20 trat especialment en les mitjanes i grans, que són les que tenen 10 0 més possibilitats de sortir als mercats exteriors. -10 -20 L’augment de la competència i dels costos de producció -30 guanyen protagonisme entre els factors que han limitat -40 l’expansió del negoci de la indústria metropolitana. -50 -60 -70 La tradicional i recurrent feblesa de la demanda continua encap - 2005 2006 2007 2008 2009 2010 çalant la classificació dels factors que, en opinió dels empresa- ris afectats, més han condicionat el desenvolupament de l’acti- vitat industrial a l’àrea de Barcelona durant els primers mesos de 2010. Però, en consonància amb el lleu repunt de la deman- La indústria metropolitana aprofita el revifament de l’economia da europea, la feblesa de la demanda cedeix protagonisme a europea per a consolidar el tímid repunt de final de 2009. l’augment dels costos de producció –per l’augment del preu del petroli i primeres matèries i uns costos laborals discordants Els resultats de l’enquesta de conjuntura industrial referits al amb la situació del mercat– i especialment a l’augment de la primer trimestre d’enguany mostren el que aparenta ser un competència. Una situació que previsiblement anirà a més i que notable canvi d’escenari pel que fa a aquest segment de l’acti- s’ha d’afrontar a base d’augmentar de manera sostinguda el vitat a l’àmbit metropolità en relació amb la situació d’un any valor afegit de la producció de les empreses industrials metro- abans. En només un any els saldos negatius de les opinions em - politanes. presarials s’han reduït a un terç a l’hora de valorar la marxa del negoci i a menys de la meitat pel que fa a la cartera de coman- L’evolució relativament positiva del primer trimestre pot justi- des. En comparació amb la situació de començament de 2009, ficar l’optimisme que manifesten els empresaris enquestats i s’han re duït els estocs d’un nombre creixent d’empreses alhora que contrasta amb la feblesa que continua condicionant la con- que han augmentat les comandes i també s’ha començat a recu- juntura econòmica espanyola. Les previsions apunten a una perar el grau d’utilització de la capacitat productiva. Més enllà generalització dels saldos positius a tots els epígrafs amb l’ex- de la reposició d’estocs es constata una sensible millora dels cepció, per ben poc, del nombre d’ocupats. volums de facturació de les empreses, especialment a l’estran- ger. Una exp ansió del negoci que es recolza en una política estricta de contenció dels preus de venda. 15 Conjuntura industrial La millora de les perspectives de la conjuntura industrial es fa extensible a la majoria dels sectors productius llevat del Perspectives de l’evolució del negoci a curt termini 1 de materials de construcció. Total Tot i que l’optimisme que desprenen les perspectives a curt ter- Material de transport mini semblaria confirmar que la represa de la producció indus- Equip. elèctric i electrònic trial està ben encarada, hi ha una sèrie d’aspectes que, un cop Maquinària i equipament considerats, obliguen a ser especialment curosos en les valora- Metal·lurgia i prod. metàl·lics cions positives que en resulten de les opinions empresarials. Prod. minerals no metàl·lics Que la millora de la conjuntura es palesi a gairebé tots els sec- tors d’activitat és un bon indici de la millora del clima econò- Química mic. Però també alerta sobre el fet de que l’augment d’activitat Paper, edició i arts gràfiques registrat en el que va d’any es produeix en relació amb el Fusta, suro i mobles moment més baix del cicle. Això fa que un increment que en Tèxtil, confecció i cuir condicions normals seria poc rellevant es converteixi en signi- Alimentació i begudes ficatiu. Un segon aspecte que posa en qüestió la solidesa del 0 20 40 60 80 100 repunt és que una part d’aquest increment d’activitat respon a (%) estímuls públics discrecionals. En conseqüència, la prudència 1r.tr.2010 1r.tr.2009 aconsella esperar i veure fins a quin punt es concreten les pre- visions dels empresaris sobre l’evolució de l’activitat industrial (1) Percentatge d’empreses que esperen mantenir o millorar l'evolució del seu negoci a curt a curt termini. termini. 16 II. Finances Sistema financer Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 1997 64.693 13.853 78.546 100.453 396.644 51.843 11.918 63.761 87.760 332.720 des. 1998 64.986 13.273 78.259 99.168 404.128 61.344 13.881 75.225 105.192 390.146 des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056 des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749 des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298 març 2007 132.651 32.204 164.855 274.551 956.658 228.420 58.373 286.793 358.347 1.505.002 juny 2007 132.400 33.349 165.749 288.883 992.115 237.999 61.476 299.475 387.073 1.591.716 set. 2007 133.078 33.557 166.635 290.653 1.002.191 249.073 62.780 311.853 401.038 1.643.614 des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933 març 2008 138.787 34.676 173.463 298.205 1.047.167 258.459 65.754 324.213 429.395 1.724.686 juny 2008 142.996 35.374 178.370 321.619 1.091.957 264.601 67.345 331.946 441.917 1.766.480 set. 2008 148.799 36.028 184.827 329.750 1.115.909 270.954 67.308 338.262 442.808 1.779.760 des. 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 març 2009 152.348 36.116 188.464 340.127 1.135.482 274.198 66.344 340.542 448.687 1.790.761 juny 2009 154.924 36.727 191.651 332.940 1.143.891 283.634 65.379 349.013 446.324 1.794.471 set. 2009 154.299 36.692 190.991 317.873 1.124.221 282.366 65.112 347.478 439.626 1.782.101 des. 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banc d’Espanya. província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Evolució del crèdit al sector privat Dipòsits (Província) Variació del des. 2009 / des. 2008 3,9 3,4 –5,0 –0,1 (milions d’€) saldo viu (%) des. 2008 / des. 2007 11,0 10,4 14,2 10,9 15.000 25 des. 2007 / des. 2006 8,2 7,9 13,6 11,3 12.000 20 Crèdit 9.000 15 des. 2009 / des. 2008 1,8 0,9 –1,6 –1,0 6.000 10 des. 2008 / des. 2007 7,8 7,1 6,5 6,1 3.000 5 des. 2007 / des. 2006 15,5 15,6 19,8 17,1 0 0 -3.000 -5 La pressió dels mercats financers, llegat de la crisi grega, està -6.000 -10 condicionant la fluïdesa del crèdit. 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Saldo trimestral En diverses ocasions del passat recent i no tan recent ens havia Variació interanual del saldo viu (%) semblat interessant remarcar la dependència –excessiva al nos- tre parer– del creixement del PIB espanyol de l’endeutament del sector privat. En només cinc anys (2003-2008), el saldo viu Al marge d’aquests esdeveniments –temps hi haurà en propers del crèdit en mans d’empreses no financeres i economies fami- números per analitzar els seus efectes sobre l’evolució del crè- liars va passar de ser un volum equivalent al del PIB a superar- dit al sector privat– les dades disponibles en el moment d’es- lo en un 80%. Aquest creixement desaforat de l’endeutament al criure aquest comentari són les referides a final de 2009 amb que se li ha sumat darrerament el del sector públic com a con- l’excepció de les del nombre d’ocupats, referides al primer tri- seqüència de l’impacte de la recessió, afegit a un escenari que mestre d’enguany. Pel que fa al saldo viu dels dipòsits del sec- augura una sortida de la crisi més lenta que la dels principals tor privat en el sistema bancari espanyol, la xifra de final d’any països de la UE, configura una part del còctel amb el que es vol reflecteix una situació d’estabilitat en relació amb la de tanca- explicar el radical canvi de percepció dels mercat financers ment de 2008. Una evolució sense precedents en la història intern acionals respecte de l’economia espanyola. La crisi grega recent i que contrasta amb les taxes de creixement mitjà de dos només ha estat el detonant. dígits del quinquenni anterior. A Catalunya i especialment a la pro víncia de Barcelona, l’any es tanca amb un creixement en - ca ra notable atesa la conjuntura econòmica. 18 Sistema financer Barcelona economia 73 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya (milions d’€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.1997 198.417 9.482 57.789 24.701 106.445 145.447 104.292 15.948 25.208 4t.tr.1998 227.867 10.358 64.321 29.270 123.919 175.008 123.254 20.625 31.130 4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238 4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 448.688 45.928 81.638 4t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 548.740 51.461 100.094 1r.tr.2007 816.098 23.436 121.148 137.836 533.678 726.179 570.989 52.713 102.477 2n.tr.2007 869.174 24.294 132.145 144.552 568.184 754.726 593.655 53.898 107.174 3r.tr.2007 910.001 25.085 140.332 150.341 594.243 768.197 609.791 54.035 104.371 4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 623.540 56.576 109.133 1r.tr.2008 962.333 25.003 143.816 154.237 639.277 802.258 635.010 57.357 109.891 2n.tr.2008 991.307 25.727 148.218 155.600 661.762 817.074 645.286 57.726 114.062 3r.tr.2008 1.005.670 26.593 155.481 156.363 667.233 816.752 651.958 55.859 108.938 4t.tr.2008 1.016.948 26.244 156.141 151.848 682.716 819.412 655.145 54.176 110.092 1r.tr.2009 1.018.902 24.472 158.905 143.515 692.011 808.715 651.495 50.560 106.660 2n.tr.2009 1.007.492 23.732 158.800 134.690 690.271 815.068 651.564 49.583 113.922 3r.tr.2009 996.650 23.576 153.070 134.045 685.959 810.149 652.434 49.840 107.875 4t.tr.2009 991.326 23.123 152.199 130.435 685.570 813.930 653.902 49.228 110.800 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ Variació (%) 4t.tr.08 4t.tr.07 4t.tr.06 Evolució del crèdit al sector privat Total sectors productius –2,5 7,8 20,7 (Espanya) Indústria –2,5 10,3 18,5 m. milions € Construcció –14,1 –1,0 14,2 2.000 Serveis 0,4 9,6 23,4 1.750 Total famílies –0,7 3,8 12,7 1.500 Inversió immobiliària –0,2 5,1 13,6 1.250 Consum durador –9,1 –4,2 9,9 1.000 750 La província de Barcelona ha patit menys que la resta del país 500 les dificultats d’accés al crèdit bancari. El contrast és 250 especialment significatiu en relació amb Madrid. 0 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 Pel que fa al crèdit, l’evolució és necessàriament similar a la Sectors productius Economies domèstiques dels dipòsits però amb una tendència més accentuada cap a l’estancament en el cas de l’àmbit català i de lleu retrocés pel conjunt d’Espanya. Després de més d’una dècada en la que el saldo viu del crèdit en mans del sector privat espanyol ha cres- La construcció ha estat el sector productiu en el que més s’ha cut a una taxa anual mitjana de més del 17%, la desacceleració reduït el crèdit viu al llarg de 2009. Un procés iniciat ja a final de 2008 a remolc de la crisi financera internacional ha donat de 2008 i que ha evolucionat en paral·lel a la forta contracció pas al lleu retrocés de 2009. Un procés que, segons dades pro- d’activitat que ha registrat la construcció residencial. Amb tot, visionals, s’ha mantingut durant els primers mesos d’enguany. el sector acapara encara el 13% del total de crèdit bancari com- Com en els dipòsits, l’evolució a Catalunya ha estat lleument promès amb l’activitat productiva. El contrast el posa l’activi- més moderada com també ho fou durant la dècada de forta ex - tat industrial que comença a recuperar un protagonisme que li pansió. Un biaix imputable de ben segur al diferent pes de la havia estat arrabassat precisament per la construcció. L’evo lu - pro moció i construcció residencial en la cartera de crèdits de ció lleument alcista del crèdit lligat al terciari s’explica bàsica- les entitats del sistema financer espanyol. ment per la mateixa expansió del sector. En el cas de les econo - mies domèstiques, la contracció més intensa de l’endeutament s’ha centrat en el consum de béns duradors, que ha retrocedit fins a volums de 2006. 19 Sistema financer Oficines de les entitats de crèdit Treballadors assalariats de les entitats de crèdit Àmbit Caixes Coop. Període Barcelona RMB Catalunya Espanya territorial Total Banca d’estalvis de crèdit des. 1998 28.022 35.695 45.597 247.685 desembre 2009 des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513 Barcelona 1.978 654 1.266 30 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 Resta província 3.583 956 2.557 59 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 Resta Catalunya 2.201 649 1.494 50 des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 Total Catalunya 7.762 2.259 5.317 139 des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 Madrid 3.220 1.505 1.616 54 des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471 Resta província 2.676 1.010 1.585 62 des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414 Total Espanya 44.430 14.840 24.202 5.043 des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682 des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.311 desembre 2008 Barcelona 2.097 684 1.352 30 març 2008 27.716 39.500 51.151 n.d. Resta província 3.769 1.004 2.689 60 juny 2008 27.832 39.753 51.565 n.d. Resta Catalunya 2.289 682 1.547 50 set. 2008 27.695 39.477 51.183 n.d. Total Catalunya 8.155 2.370 5.588 140 des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 Madrid 3.312 1.558 1.650 56 març 2009 27.164 38.746 50.173 n.d. Resta província 2.798 1.074 1.629 63 juny 2009 26.983 38.526 49.920 n.d. Total Espanya 46.074 15.590 24.985 5.097 set. 2009 26.718 38.010 49.249 n.d. des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 Nota: El Total inclou les oficines dels anomenats Establiments Financers de Crèdit. març 2010 26.257 37.405 48.542 n.d. Nota: Dades d’afiliats al R.G. de la Seguretat Social amb l’excepció de les d’Espanya. Variació (%) Total Banca Caixes Coop. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banco de España. Elaboració pròpia. des. 2009/ des. 2008 Barcelona –5,7 –4,4 –6,4 0,0 Catalunya –4,8 –4,7 –4,8 –0,7 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya Espanya –3,6 –4,8 –3,1 –1,1 mç.2010/mç.2009 –3,3 –3,5 –3,3 n.d. des. 2008/ des. 2007 des.2009/des.2008 –3,1 –3,5 –3,4 –3,2 Barcelona –0,7 –1,2 –0,4 –3,2 des.2008/des.2007 –0,9 –0,6 –0,6 0,4 Catalunya –0,1 –1,4 0,5 0,7 des.2007/des.2006 3,9 4,3 6,1 5,2 Espanya 1,3 0,3 1,6 2,9 Els tipus d’interès es mantenen relativament estables en zona Evolució dels tipus d’interès de mínims alhora que les entitats financeres continuen ajustant la seva capacitat productiva a unes perspectives de creixement (%) econòmic moderat. 8 7 Durant 2009 el conjunt de les entitats de crèdit van tancar gai- 6 5 rebé 400 oficines d’atenció al públic a Catalunya, el 4,8% del 4 total. El 2008 fou el primer any d’estancament després de sis 3 anys d’expansió. Malgrat que l’atenció del darrers mesos s’està 2 centrant en la reordenació de les caixes –més petites i compa- 1 rativament amb una major exposició en el sector immobiliari 0 -1 que els bancs– la reducció del nombre d’oficines durant el dar - -2 rer any ha afectat ambdós segments amb la mateixa intensitat. 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Una situació que pot canviar a mitjà termini a mesura que es Tipus d’intervenció Tipus d’interès hipotecari del BCE del total d’entitats materialitzin els diversos processos de fusió de caixes en curs. Tipus no hipotecaris IPC del total d’entitats En paral·lel a aquest procés, el sistema financer català ha co - mençat 2010 reduint plantilles per tercer any consecutiu. En poc menys de dos anys el nombre total d’ocupats ha minvat en gai- rebé el 6%, una retallada sensiblement més moderada que la registrada pel conjunt de l’economia. 20 Mercat de renda variable Barcelona economia 73 Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda variable negociada a Borsa de Barcelona Renda Renda Renda variable 1 fixa pública fixa privada Total milions d’€ 1998 29.095 23.616 98 52.809 100.000 1999 31.190 28.951 355 60.496 2000 49.384 30.762 171 80.317 80.000 2001 59.026 50.500 653 111.044 2002 85.578 64.467 191 150.236 60.000 2003 89.228 66.001 654 155.882 40.000 2004 128.786 75.941 107 204.833 2005 152.198 82.486 3.993 238.678 20.000 2006 241.683 83.835 4.907 330.425 2007 328.262 82.512 4.747 415.521 0 2007 2008 2009 2010 2008 218.097 59.067 3.475 280.639 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 1r.tr. 82.053 16.445 1.927 100.425 2n.tr. 52.928 18.811 87 71.826 3r.tr. 19.708 5.765 370 25.842 4t.tr. 63.407 18.047 1.092 82.546 Evolució d’índexs borsaris 2009 169.543 64.968 2.716 237.227 Índex 1r.tr. 44.212 17.569 75 61.856 2n.tr. 43.142 18.269 78 61.489 20.000 3r.tr. 31.124 15.839 19 46.981 18.000 4t.tr. 51.066 13.292 2.544 66.902 16.000 2010 14.000 1r.tr. 53.274 16.829 60 70.163 12.000 1 Inclou volum negociat de warrants i drets. 10.000 Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de 8.000 l’Ajuntament de Barcelona. 6.000 4.000 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Renda Renda fixa Dow Jones IBEX-35 Nikkei (Eurostoxx 50)x3 Variació (%) variable pública privada Total 1r.tr.2010/1r.tr.2009 20,5 –4,2 –20,0 13,4 2n.sem.09/2n.sem.08 –1,1 22,3 75,3 5,1 2009/2008 –22,3 10,0 –21,9 –15,5 El que no es preveia en aquell moment era que a conseqüència 2008/2007 –33,6 –28,4 –26,8 –32,5 de la crisi grega i especialment de les dificultats per acordar una solució en el marc de la UE, l’economia espanyola passés a ser tractada pels mercats financers internacionals com a poc fiable Un primer trimestre moderadament positiu per la renda atès els quantiosos desequilibris pressupostari, exterior i d’en- variable que les circumstàncies posteriors han convertit en deutament que té plantejats. Aquest canvi relativament sobtat un miratge. d’escenari ha provocat, a més de l’adopció de mesures urgents d’estalvi per part del sector públic, un notable daltabaix de les L’augment del volum negociat a Borsa de Barcelona durant el cotitzacions dels actius mobiliaris espanyols que ha invalidat pri mer trimestre d’enguany s’ha de relacionar amb la millora re - una bona part de la recuperació dels volums i dels índexs que lativament general de les previsions sobre l’evolució de l’econo- ha viscut la borsa espanyola durant el darrer trimestre de 2009 mia mundial. Previsions que descompten que 2010 serà un any i primer trimestre de 2010. de creixement moderat de l’economia tant als Estats Units com a la UE. S’anuncia un any difícil per a l’economia espanyo la i s’accepta com a mal menor que els organismes inter na cio nals ens situïn en les posicions de cua entre els països desenvolupats a l’hora de sortir de la crisi. 21 III. Consum, comerç i preus Preus de consum Índex general de preus del consum (IPC) (%) ab.2010/ des.2009/ des.2008/ des.2007/ IPC ab.2009 des.2008 des.2007 des.2006 (variació interanual) (%) Variació interanual 6 Barcelona (prov.) 1,7 1,3 1,8 4,3 5 Catalunya 1,7 1,2 1,6 4,3 4 C.A. Madrid 1,6 0,9 1,6 4,0 3 Espanya 1,5 0,8 1,4 4,2 2 — Subjacent –0,1 0,3 2,4 3,3 1 Zona euro 1,5 0,9 1,6 3,1 Unió Europea 2,0 1,5 2,2 3,2 0 -1 Variació mitjana anual -2 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Barcelona (prov.) 1,6 0,5 4,0 3,0 Catalunya 1,5 0,2 4,1 3,0 Espanya Subjacent Catalunya C.A. Madrid 1,3 –0,1 3,9 2,8 Espanya 1,2 –0,3 4,1 2,8 — Subjacent 0,1 0,8 3,2 2,7 Zona euro 1,2 0,3 3,3 2,1 Unió Europea 1,8 1,0 3,7 2,3 Variació acumulada anual Font (per a tot l’apartat): INE i Eurostat. (província de Barcelona) (%) La cotització del petroli i la fiscalitat de tabac i alcohol 1,5 expliquen la major part del repunt inflacionista del primer 1,0 terç de 2010. 0,5 Després de la volatilitat mostrada pels preus de consum durant 0,0 el bienni 2008-2009, amb una dispersió màxima de sis punts -0,5 percentuals assolida per les respectives taxes interanuals cor - responents als mesos de juliol d’ambdós anys, el signe positiu -1,0 es torna a imposar en la variació de l’IPC. Si la crisi financera -1,5 i posterior recessió de l’economia mundial justificava el des- gn. fb. mç ab. mg. jn. jl. ag. st. oct. nv. ds. plom registrat per la variació dels preus a tots els àmbits geo - 2009 2010 gràfics contemplats, la confirmació dels primers senyals de re - activ ació de l’economia europea es presenta com la raó de fons per justificar el nou cicle expansiu dels preus. La depreciació Un element que genera relativa preocupació entre alguns ex- de l’euro respecte del dòlar afavorida per l’elevada cotització perts i que respon a la forta contracció que ha registrat la deman- assolida durant els darrers mesos de 2009 reforça aquesta tra- da interna espanyola, és l’atonia que d’ençà l’estiu de 2009 jectòria alcista. mostra l’anomenada inflació subjacent, la que exclou els preus de l’energia i dels productes alimentaris no elaborats. Dotze Tant la província de Barcelona com Catalunya continuen pre- mesos consecutius de variació interanual per sota de l’1% i sentant uns ritmes d’augment dels preus de consum lleument especialment els darrers vuit en els que la variació ha estat tes- més elevats que els de la resta d’Espanya. Val a dir però, que el timonial i lleument negativa a l’abril, dibuixen un escenari des- diferencial s’ha reduït notablement des de final de 2009. En conegut per a l’economia espanyola. Cal treure ferro a la situa- relació amb la mitjana europea, l’augment dels preus de consum ció malgrat que no és el context desitjable per a una economia tant a l’àrea de Barcelona com al conjunt de Catalunya durant sotmesa a la pressió d’un endeutament excessiu. D’alguna ma - els primers quatre mesos de l’any ha estat en una posició nera és un pas més en la plasmació del necessari procés de intermèdia entre els increments registrats a la zona euro i en desinflació encetat a final de 2008, una contrapartida fins a el conjunt de la UE. A destacar que el diferencial d’inflació en - cert punt ineludible del creixement inflacionista que ha man- tre Espanya i la zona euro es manté estable en valors inapre- tingut l’economia espanyola al llarg de la darrera dècada. ciables. 24 Preus de consum Barcelona economia 73 IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ab.10/ab.09 ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 ab.10/ab.09 ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 ab.10/ab.09 ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 Alimentació i begudes no alcohòliques –1,2 –1,3 2,6 –1,9 –2,4 2,4 0,2 –1,3 4,1 Begudes alcohòliques i tabac 11,5 12,0 3,9 12,1 12,7 3,9 6,1 4,8 5,2 Vestit i calçat –0,8 –0,6 0,6 –0,9 –0,8 0,5 –0,3 0,5 –1,0 Habitatge i subministres 2,9 0,6 6,0 3,4 0,8 5,9 1,7 –0,3 6,0 Parament de la llar 1,0 1,3 2,4 0,2 0,8 2,6 1,1 1,2 1,9 Medicina –1,6 –0,2 0,2 –1,7 –1,3 0,3 1,2 1,1 2,5 Transport 3,4 4,3 –5,9 8,3 3,9 –5,6 6,8 3,5 –2,3 Comunicacions –1,4 –0,4 –0,3 –1,3 –0,3 –0,3 –0,3 –0,8 –1,8 Lleure i cultura –2,5 –1,1 0,5 –2,5 –1,1 0,3 –0,2 0,9 0,1 Ensenyament 3,1 3,1 5,4 2,6 2,7 4,0 2,9 1,6 3,6 Hoteleria i restauració 1,3 1,7 3,9 0,9 1,2 4,0 1,4 1,2 3,8 Altres 2,6 2,9 3,7 1,9 2,1 3,5 2,0 2,4 2,6 Total 1,7 1,2 1,6 1,5 0,8 1,4 2,0 0,9 2,2 Diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE IPC harmonitzat (per components) (variació interanual) (%) Hoteleria i restauració Ensenyament 6 Lleure i cultura 5 Comunicacions 4 Transport 3 Medicina 2 Parament de la llar 1 Habitatge i subministres 0 Vestit i calçat -1 Begudes alcoh. i tabac -2 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Aliment. i beg. no alcoh. Total -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 (%) Diferencial d’inflació entre Espanya i la UME ab.10/ab.09 des.09/des.08 (%) 2,0 1,5 L’augment previst de l’IVA, sumat a la depreciació de l’euro, 1,0 donarà continuïtat a l’augment dels preus del primer quadrimestre. 0,5 0,0 El repunt que reflecteix l’acumulat anual de la variació de l’IPC a l’abril respon bàsicament a l’impacte del preu de l’energia -0,5 en els serveis de transport, en els productes manufacturats i en -1,0 els subministraments a la llar. Sembla que el típic efecte esta- -1,5 cional de començament d’estiu s’hagi avançat. No s’hauria de 2005 2006 2007 2008 2009 2010 descartar que aquest repunt respongui també a un cert avança- ment de productors i distribuïdors a l’imminent inc rement de l’IVA. Esperem que no afecti en excés l’actual convergència de preus de consum amb la resta de països de l’euro. 25 Consum d’aigua Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Variació del consum d’aigua segons usos (acumulat darrers dotze mesos) Comercial Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres (%) 4 1998 100,0 116.353 74.523 33.473 8.357 1999 98,4 114.464 72.930 33.043 8.491 2 2000 98,9 115.130 74.044 32.972 8.114 0 2001 98,4 114.544 73.448 32.936 8.159 -2 2002 96,9 112.749 73.684 32.247 6.819 -4 2003 98,4 114.531 74.044 32.639 7.848 -6 2004 97,5 113.494 73.528 32.354 7.611 -8 2005 94,2 109.574 71.284 31.751 6.538 2006 92,1 107.123 69.204 31.662 6.257 -10 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2007 89,2 103.771 66.642 30.755 6.374 2008 86,1 100.200 66.570 29.491 4.139 1r.tr. 27.990 19.136 7.602 1.252 2n.tr. 24.746 16.574 7.408 764 3r.tr. 24.823 16.194 7.592 1.037 El consum d’aigua a Barcelona s’estabilitza. Un hivern plujós i 4t.tr. 22.641 14.667 6.889 1.086 l’atonia de l’activitat econòmica han contribuït a moderar-ne el consum. 2009 83,9 97.588 65.153 27.782 4.653 1r.tr. 26.418 18.553 6.998 866 Les dades corresponents al primer terç de 2010 semblen con- 2n.tr. 22.907 15.538 6.385 983 firmar el canvi de trajectòria encetada durant la segona meitat 3r.tr. 25.846 16.713 7.604 1.529 de 2009 i que acaba amb un quinquenni de descens sostingut 4t.tr. 22.418 14.349 6.794 1.275 del consum d’aigua. D’un consum anual mitjà que vorejava els 2010 113 milions de m3 durant els primers anys de la dècada s’ha pas- 1r.tr. 26.342 18.591 6.749 1.002 sat a un consum que no supera els cent milions. Una retallada abril 7.754 5.428 2.025 301 forçada en part per la darrera greu sequera però també per la Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. Dades facilitades pel Departament creixent conscienciació de la població sobre l’ús eficient dels d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. recursos escassos com és l’aigua i, per descomptat, per les con- tinues inversions públiques i priva∫des en l’ampliació i millora de les infraestructures de tractament i reutilització de les aigües Consum Comercial de pluja, de les xarxes de distribució i la progressiva implanta- Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres ció tant en l’espai públic com el privat d’equipaments i tecno- gn-ab.2010/gn-ab.2009 0,4 –0,2 0,2 15,0 logies estalviadores d’aigua. 2n.sem.2009/2n.sem.2008 1,7 0,7 –0,6 32,1 2009/2008 –2,6 –2,1 –5,8 12,4 2008/2007 –3,4 –0,1 –4,1 –35,1 26 Matriculació de vehicles Barcelona economia 73 Matriculació de vehicles Matriculació segons tipologia de vehicles Període Barcelona Província Catalunya C.A. Madrid Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 1998 n.d. 226.203 299.134 1.627.899 2007 37.059 18.538 5.116 10.683 1999 n.d. 258.954 343.708 1.913.162 1r.tr. 8.696 4.841 1.237 2.840 2000 n.d. 250.928 328.456 1.870.262 2n.tr. 9.824 4.892 1.213 2.678 2001 n.d. 242.467 318.543 1.875.909 3r.tr. 8.700 4.499 1.420 2.294 2002 n.d. 222.464 293.613 1.769.857 4t.tr. 9.839 4.306 1.246 2.871 2003 n.d. 251.132 326.012 1.898.112 2008 26.825 15.284 3.711 6.339 2004 n.d. 269.387 356.261 2.149.755 1r.tr. 7.188 3.841 979 1.717 2005 n.d. 290.049 386.400 2.319.601 2n.tr. 7.466 4.083 942 1.902 2006 n.d. 284.546 382.404 2.364.654 3r.tr. 6.539 3.832 1.085 1.321 2007 71.396 293.756 401.599 2.599.697 4t.tr. 5.632 3.528 705 1.399 2008 52.159 206.393 275.596 1.818.314 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 1r.tr. 13.725 58.036 77.575 527.901 1r.tr. 4.460 2.575 444 1.015 2n.tr. 14.393 59.378 79.142 549.720 2n.tr. 4.063 2.304 375 777 3r.tr. 12.777 47.640 64.660 408.413 3r.tr. 5.844 3.155 602 768 4t.tr. 11.264 41.339 54.219 332.280 4t.tr. 6.909 3.728 484 1.350 2009 38.853 158.054 209.706 1.312.359 2010 1r.tr. 8.494 33.322 43.696 283.366 1r.tr. 6.120 3.115 383 829 2n.tr. 7.519 34.210 45.425 297.219 abril 2.085 1.229 177 259 3r.tr. 10.369 41.598 56.072 353.934 4t.tr. 12.471 48.924 64.513 377.840 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. 2010 1r.tr. 10.447 43.193 57.170 378.836 Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta abril 3.750 15.336 20.485 129.362 gn.-ab.2010/ gn.-ab.2009 36,4 29,6 –3,6 –23,3 Nota: A partir de 2007 s’inclouen els ciclomotors. 2n.sem.2009/ 2n.sem.2008 4,8 –6,5 –39,3 –22,1 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i DGT. Elaboració pròpia. 2009/2008 –20,7 –23,0 –48,7 –38,3 2008/2007 –27,6 –17,6 –27,5 –40,7 Variació (%) Barcelona Província Catalunya C.A. Madrid gn.-ab.2010/ gn.-ab.2009 24,9 31,2 32,0 32,9 2n.sem.2009/2n.sem.2008 –5,0 1,7 1,4 –1,2 Matriculacions per tipus de vehicles 2009/2008 –25,5 –23,4 –23,9 –27,8 (variació interanual) (%) 2008/2007 –26,9 –29,7 –31,4 –29,8 Total vehicles Turismes Vehicles matriculats * milers (Província) variació (%) Motos i ciclomotors 300 20 250 10 Resta 200 0 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 40 150 -10 gn.-ab.2010 2009 2008 100 -20 50 -30 0 -40 Els incentius pú blics i de les pròpies marques fabricants han 2005 2006 2007 2008 2009 2010 estat determinants per reactivar una part de la voluminosa de - total acumulat darrers dotze mesos mand a que es mantenia a l’espera dels primers senyals de millo- taxa de variació interanual (%) ra de la conjuntura econòmica i de relaxament del mercat de crèdit. (*) No inclou ciclomotors. El fort impuls del primer quadrimestre és difícil que es mantin- Primers senyals de canvi de conjuntura en la matriculació de gui durant la segona meitat de l’any. Amb independència de l’a- vehicles. cabament dels incentius i de l’augment de l’IVA, l’increment d’aquest començament d’any és incompatible amb un context Després de dos anys de caiguda severa amb variacions anuals a que es preveu condicionat per l’atonia de la inversió empresa- l’entorn del 25% en el cas de Barcelona, el nombre de vehicles rial i elevades taxes d’atur. nous matriculats durant els darrers mesos de 2009 i el primer terç de 2010 avança un notable canvi de tendència. 27 IV. Transports i comunicacions Port: mercaderies i passatgers Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828 2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217 2006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.466 2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700 2008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.886 1r.tr. 4.717 7.712 4.487 4.113 121 2.870 108 729 3.668 6.846 2n.tr. 5.368 8.548 5.031 4.671 207 3.200 130 677 4.168 7.196 3r.tr. 5.390 7.663 5.034 4.158 197 2.565 159 940 4.255 6.735 4t.tr. 4.315 6.839 4.111 3.336 91 2.853 113 650 3.502 6.110 2009 16.111 25.682 14.522 11.595 862 10.894 728 3.193 12.521 22.632 1r.tr. 3.545 6.246 3.265 2.770 145 2.838 135 638 2.763 5.512 2n.tr. 4.102 6.275 3.711 2.851 209 2.604 183 820 3.129 5.445 3r.tr. 4.382 6.543 3.888 2.973 269 2.640 226 930 3.347 5.734 4t.tr. 4.081 6.618 3.658 3.001 239 2.812 184 805 3.281 5.941 2010 1r.tr. 3.860 6.116 3.523 2.906 146 2.617 191 593 3.062 5.532 gn-ab. 5.151 8.107 4.686 3.929 200 3.422 265 756 4.054 7.320 Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Total mercaderies El tràfic portuari de mercaderia comença a mostrar els primers Variació (%) Cabotatge Exterior Total senyals de lleu recuperació. gn–ab.2010/gn–ab.2009 Durant el primer terç d’enguany les instal·lacions del port de Total –9,9 2,3 0,4 Barcelona han vist passar 13,26 milions de tones de mercade- Càrrega general –2,0 6,4 4,8 ria, un 0,4% més que durant el mateix període de 2009. Després Líquids a doll –19,8 –5,9 –7,4 de més d’un any de descens, aquest és el primer signe positiu. Sòlids a granel –82,9 3,5 –5,5 Un signe d’altra banda relativament irrellevant en termes abso- 2009/2008 luts ja que la comparació es fa amb un dels períodes de menys Total –17,7 –17,2 –17,3 activitat dels darrers anys, però remarcable perquè s’estabilitza Càrrega general –14,7 –27,4 –25,3 el volum d’activitat i sembla confirmar que s’ha superat el punt Líquids a doll –30,1 1,4 –2,9 més crític de la crisi. Sòlids a granel –13,8 16,7 11,8 2008/2007 Aquest lleu repunt del tràfic comercial pel port és la síntesi Total –4,9 2,2 1,0 d’un ventall heterogeni de variacions. Ni totes les tipologies de Càrrega general –10,1 1,4 –0,7 productes augmenten ni totes ho fan amb la mateixa intensitat. Líquids a doll 21,1 8,6 10,1 A grans trets hom podria dir que durant el primer quadrimestre Sòlids a granel –8,0 –9,7 –9,4 de 2010 els fluxos comercials amb l’exterior han evolucionat de manera molt més expansiva que no pas els de cabotatge. Tot i que no es pot establir una relació tan directe, es podria equi- parar al fet que l’economia mundial –i també el comerç inter- nacional– s’està recuperant més ràpidament que l’espanyola. 30 Port: mercaderies i passatgers Barcelona economia 73 Tràfic de contenidors Tràfic total de mercaderies Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia milions de tones variació (%) 60 20 Període Exterior Cabotatge Total milers tones 50 1998 842.097 253.016 1.095.113 10.002 10 1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532 40 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 0 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 30 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 20 -10 -20 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 10 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 0 2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929 2005 2006 2007 2008 2009 2010 -30 2006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.573 acumulat darrers dotze mesos 2007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.417 variació interanual (%) 2008 2.298.542 270.935 2.569.477 25.159 1r.tr. 556.824 68.396 625.220 6.211 2n.tr. 631.753 74.027 705.780 6.988 Els automòbils i en general la mercaderia de més valor afegit 3r.tr. 617.665 71.499 689.164 6.671 és la principal protagonista del repunt del tràfic comercial pel 4t.tr. 492.300 57.013 549.313 5.289 port. 2009 1.593.933 206.281 1.800.214 17.626 En paral·lel al protagonisme del comerç internacional, la càrre- 1r.tr. 388.907 48.260 437.167 4.137 ga general, l’agregat més important tant en termes de volum 2n.tr. 379.646 53.754 433.400 4.244 com de valor del total de la mercaderia que transita pel port de 3r.tr. 419.060 54.545 473.605 4.669 la ciutat, ha sumat 8,6 milions de tones durant els primers qua- 4t.tr. 406.320 49.722 456.042 4.577 tre mesos de 2010, gairebé el 5% més que un any abans. Un 2010 augment imputable en exclusiva al tràfic exterior i sense dife - 1r.tr. 391.392 43.980 435.372 4.390 rències substancials entre importacions i exportacions. La mag- gn-ab. 526.985 58.958 585.943 5.866 nitud d’aquest increment contrasta amb el signe negatiu que encara han presentat la resta de grans agregats. La mercaderia transportada a doll –gas natural, derivats del petroli i primeres Teus matèries per a la indústria i el consum com a més importants– Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones acumula uns registres més baixos que un any abans, amb l’ate- gn-ab.2010/gn-ab.2009 2,6 –10,2 1,1 5,5 nuant que durant el 2009 aquest tipus de mercaderia no havia 2n.sem.2009/2n.sem.2008 –25,6 –18,9 –24,9 –22,7 evolucionat de manera tan negativa com la càrrega general atès que no és tan dependent de la conjuntura econòmica. En con- 2009/2008 –30,7 –23,9 –29,9 –29,9 seqüència, el marge de millora és relativament escàs. 2008/2007 –0,3 –11,0 –1,6 –1,0 La reactivació del comerç internacional i de la càrrega general embarcada o desembarcada a Barcelona ha incidit en un lleu re - punt del tràfic de contenidors. L’augment del tràfic exterior de Tràfic de contenidors contenidors s’ha vist penalitzat pel descens, amb símptomes milions de Teus variació (%) de var iació estructural, del de cabotatge, sotmès a la competèn- 3,0 30 cia creixent d’altres ports espanyols de la Mediterrània i altres 20 mitjans de transport a més de la paràlisi que afecta a la deman- 2,5 da interna de l’economia espanyola. També s’explica perquè 2,0 10 el tipus de producte de càrrega general que més ha crescut han 1,5 0 estat els automòbils, pràcticament un 90% d’augment inte - -10 ranual durant el quadrimestre. Un tipus de bé que, majorità- 1,0 -20 riament, no es transporta en contenidors. De fet, els vaixells 0,5 -30 destinats al transport d’automòbils han augmentat les seves es - cales al port de la ciutat un 75% en relació al mateix període de 0,0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 -40 2009, mentre que els portacontenidors les han reduït un 8%. total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%) 31 Port: mercaderies i passatgers Distribució del tràfic per productes (gn–ab.2010) O rigen/destinació del tràfic portuari exterior (gn–ab.2010) Variació (%) Variació (%) Productes Tones g-ab.10/g-ab.09 2009/2008 Àrees geogràfiques Tones g-ab.10/g-ab.09 2009/2008 Gas natural 1.668.121 2,2 –6,1 França / Itàlia 2.457.166 2,5 –16,2 Gasoil, gasolina i fuel 1.383.250 –17,2 5,4 Europa (Atlàntic) 556.478 18,2 9,4 Altres productes energètics 159.228 4,3 –2,4 Med. Or., Negre i Pr. Orient 961.752 22,3 –24,9 Productes siderúrgics 550.885 –1,9 3,9 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 1.037.877 7,6 1,8 Productes metal.lúrgics 253.313 –11,2 –39,3 Sud i sud–est asiàtic 846.423 9,3 –13,1 Potasses i altres adobs 115.943 26,5 –26,2 Extrem Orient i Japó 1.330.421 17,2 –28,6 Productes químics 1.420.213 14,7 –6,0 Nord d'Àfrica 1.470.039 –1,4 –8,5 Ciment i clínker 138.265 –6,9 2,3 Resta d'Àfrica 676.994 31,9 –28,6 Altres materials de construcció 211.559 –7,4 –34,2 Amèrica del Nord (Atlàntic) 286.355 –8,4 –48,5 Cereals i farines 153.029 3,8 –7,2 Golf de Mèxic 560.936 –16,8 22,3 Faves i farina de soja 526.976 –3,8 –0,5 Amèrica Central i Carib 325.104 –9,7 –17,5 Pinso i farratges 167.558 0,5 16,1 Amèrica del Sud (Atlàntic) 559.022 –33,9 –27,5 Fruites i verdures 163.083 –15,7 –24,8 Amèrica del Nord (Pacífic) 28.315 –55,9 –17,0 Begudes i derivats 161.825 –9,8 –60,4 Amèrica del Sud (Pacífic) 86.321 17,3 –35,1 Conserves 39.164 1,5 –57,4 Oceania i Illes del Pacífic 72.995 –3,1 1,3 Tabac, cafè i cacau 158.602 –14,2 –33,8 Olis i greixos 280.914 –8,6 7,6 Pesca congelada 8.777 –48,1 –39,6 Tràfic comercial per àrees geogràfiques Resta de productes alimentaris 381.302 –7,5 –31,7 Paper i pasta 498.399 3,3 –15,5 (percentatge sobre el total) Oceania i Illes del Pacífic Fusta 46.716 13,9 –53,6 Amèrica del Sud Maquinària i recanvis 440.244 –1,4 –37,6 Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Automòbils i peces 373.495 52,5 –39,8 Amèrica del Nord Resta de mercaderies 1.647.553 8,2 –26,9 Tares 2.310.191 1,9 –21,8 Resta d'Àfrica Nord d'Àfrica Total 13.258.605 0,4 –17,3 Extrem Orient i Japó Sud i sud-est asiàtic Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic Med. Or., Negre i Pròxim Orient Europa (Atlàntic) Principals tipologies del tràfic comercial França i Itàlia (milers de tones) 0 5 10 15 20 25 % Automòbils i maquinària gn-ab.2010 2009 Paper i pasta Agro-ramader i alimentació A banda de l’augment del tràfic d’automòbils i components del Materials construcció sector de l’automoció, també ha evolucionat a l’alça el trans- Química port de potasses i altres adobs, els productes químics, la fusta, Sidero-metal·lúrgia el paper i pasta i l’agregat, important en volum, de la resta de Energia mercaderies. El gas natural i algunes matèries primeres del sec- 0 1.000 2.000 3.000 4.000 tor agro-ramader han tancat el primer terç de l’any amb guanys molt moderats. Amb signe negatiu s’han mantingut el tràfic de gn-ab.2010 gn-ab.2009 gn-ab.2008 carburants per l’automoció, els productes metal·lúrgics, els ma - terials per a la construcció, la majoria de productes alimentaris i la maquinària. Una diversitat de productes que respon a l’ato- nia de la despesa en consum i inversió privada que condiciona l’evolució de l’economia espan yola. 32 Port: mercaderies i passatgers Barcelona economia 73 Trànsit de passatgers Tràfic portuari d’exportació Ferris Creuers en milions de tones (%) Període regulars Creuers trànsit Total 18 30 1998 602.361 224.136 238.925 1.065.422 15 20 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 12 10 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 9 0 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 6 -10 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 3 -20 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 0 -30 2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.751 total acumulat darrers dotze mesos 2007 1.114.445 975.907 789.287 2.879.639 taxa de variació interanual (%) 2008 1.151.976 1.150.933 922.957 3.225.866 1r.tr. 168.243 36.382 53.531 258.156 2n.tr. 293.915 365.396 306.646 965.957 3r.tr. 549.649 463.626 336.362 1.349.637 Nombre de passatgers 4t.tr. 140.169 285.529 226.418 652.116 milions variació (%) 2009 1.050.231 1.180.239 971.226 3.201.696 3,5 25 1r.tr. 126.048 113.380 67.732 307.160 3,0 20 2n.tr. 317.756 341.773 268.874 928.403 3r.tr. 518.368 451.279 370.931 1.340.578 2,5 15 4t.tr. 88.059 273.807 263.689 625.555 2,0 10 1,5 5 2010 1r.tr. 131.671 71.081 91.478 294.230 1,0 0 gn-ab. 239.673 154.195 189.300 583.168 0,5 -5 0,0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 -10 total acumulat darrers dotze mesos gn-ab.2010 2n.sem.09/ 2009/ 2008/ taxa de variació interanual (%) Variació (%) gn-ab.2009 2n.sem.08 2008 2007 Ferris regulars –0,1 –12,1 –8,8 3,4 Creuers –18,8 –3,2 2,5 17,9 Creuers en trànsit 27,9 12,8 5,2 16,9 L’anàlisi del tràfic per àrees geogràfiques de procedència o des- Total 1,0 –1,8 –0,7 12,0 tinació dels productes permet observar que la represa dels inter- canvis comercials és una realitat amb la resta d’Europa, Àsia i Àfrica, mentre que els signes negatius continuen dominant les A grans trets, l’augment dels passatgers de creuers en trànsit ha variacions dels fluxos amb Amèrica que, amb l’excepció dels compensat la pèrdua dels que han embarcat o desembarcat a la que es mantenen amb la costa atlàntica d’Amèrica del Sud, no ciutat, mentre que el segment dels ferris regulars ha mantingut són pas els més rellevants. una xifra de passatgers similar a la d’un any abans. Dades que, poc o molt, s’han vist condicionades pels efectes de les cendres El trànsit de passatgers pel port comença a notar el fort volcàniques en el transport aeri europeu. creixement dels darrers anys i la creixent competència del transport aeri. Els més de 580.000 viatgers que durant els primers quatre me - sos d’enguany han arribat o marxat de la ciutat via marítima o simplement han passat pel port en trànsit, permeten parlar de manteniment del volum d’activitat –un 1% més que un any abans– alhora que les taxes de creixement de dos dígits habi- tuals d’ençà 2005 pels acumulats anuals s’han transformat en taxes lleument negatives. Així, la xifra màxima assolida durant el primer semestre de 2009, superant 3,3 milions de viatgers, es fa cada cop més difícil de repetir malgrat el manteniment de l’oferta de places. 33 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l’aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 1998 16.195 3.116 5.559 5.670 1.402 80.032 31.802 48.230 217.553 113.140 104.413 1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542 2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811 2006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.520 2007 32.898 4.798 10.383 14.660 2.964 96.786 16.137 80.649 352.501 168.179 181.286 2008 30.272 3.435 9.135 13.974 3.695 103.996 13.072 90.924 321.693 145.273 173.457 1r.tr. 6.963 1.108 2.174 3.025 642 24.416 3.090 21.326 79.940 38.530 40.724 2n.tr. 8.174 940 2.430 3.839 955 27.539 3.544 23.994 85.661 38.836 46.099 3r.tr. 8.869 640 2.626 4.286 1.311 26.173 3.140 23.034 85.379 35.849 48.708 4t.tr. 6.266 747 1.905 2.823 787 25.868 3.298 22.570 70.713 32.058 37.926 2009 27.312 3.056 8.136 12.703 3.400 89.813 10.489 79.323 278.965 122.890 153.557 1r.tr. 5.489 732 1.744 2.424 583 19.066 2.500 16.566 65.161 30.255 34.394 2n.tr. 7.283 795 2.079 3.535 869 21.110 2.644 18.465 73.931 31.964 41.254 3r.tr. 8.229 702 2.421 3.928 1.175 23.665 2.680 20.986 74.519 31.129 42.786 4t.tr. 6.311 826 1.893 2.816 773 25.972 2.666 23.306 65.354 29.542 35.123 2010 1r.tr. 5.788 787 1.810 2.486 699 25.068 2.490 22.578 60.743 27.799 32.401 abril 2.229 266 688 976 297 10.552 945 9.607 22.205 9.811 12.075 1 El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. La distribució entre interior i internacional pot variar lleugerament entre les diferents taules depenent si es considera el trànsit comercial o la totalitat. Font (per a tot l’apartat, si no s’indica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena. Variació (%) Passatgers gn-ab.2010/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/ gn-ab.2009 2n.sem.2008 2008 2007 milions variació (%) Total 1,7 –3,9 –9,8 –8,0 35 20 BCN-MDD 6,2 10,2 –11,0 –28,4 Resta interior 2,5 –4,8 –10,9 –12,0 30 15 Unió Europea –3,7 –5,2 –9,1 –4,7 10 Resta internacional 17,0 –7,1 –8,0 24,7 25 5 0 20 -5 Variació (%) Mercaderies 15 -10 gn-ab.2010/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/ -15 gn-ab.2009 2n.sem.2008 2008 2007 10 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 -20 Total 38,3 –4,6 –13,6 7,4 Interior 3,5 –17,0 –19,8 –19,0 Internacional 43,5 –2,9 –12,8 12,7 Variació (%) Avions El núvol de cendra volcànica que ha alterat el tràfic aeri gn-ab.2010/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/ a Europa ha estroncat la tendència alcista del nombre de gn-ab.2009 2n.sem.2008 2008 2007 passatgers iniciada uns mesos enrera. Total –7,1 –10,4 –13,3 –8,7 Des de començament d’abril, les cendres del volcà islandès Interior –7,2 –10,7 –15,4 –13,6 Internacional –7,3 –10,1 –11,5 –4,3 Eyjafjallajökull han causat el tancament de l’espai aeri a molts països i la cancel·lació de milers de vols a tota Europa. Les xifres de trànsit aeri recullen l’impacte d’aquesta crisi, amb un notable descens tant de les operacions realitzades com del nom- bre de passatgers transportats no només durant els deu dies de perill extrem per a la navegació aèria sinó també durant les sub- següents setmanes amb diversos graus de restricció de vols. 34 Aeroport: passatgers i mercaderies Barcelona economia 73 Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons país Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons d’origen o destinació dels vols (gn–ab.2010) aeroport d’origen o destinació dels vols (gn-ab.2010) Nombre de gn-ab 2010/ % sobre el Aeroports espanyols Aeroports internacionals passatgers gn-ab 2009 (%) total Ciutat/aeroport Passatgers Ciutat/aeroport Passatgers Espanya 3.553.272 3,6 44,3 Itàlia 595.755 –3,2 7,4 Madrid/Barajas 1.053.823 Amsterdam/Schipol 270.926 Alemanya 542.522 –7,4 6,8 Palma de Mallorca 473.163 París/Charles de Gaulle 239.285 Regne Unit 529.637 –20,6 6,6 Sevilla 303.450 Roma/ Fiumicino 210.792 França 522.656 –9,5 6,5 Màlaga 209.465 París/Orly 195.415 Suïsa 302.917 17,5 3,8 Bilbao 195.824 Milà/Malpensa 185.028 Holanda 274.953 –9,0 3,4 Eivissa 156.465 Londres/Heathrow 174.754 Portugal 175.111 –1,7 2,2 Menorca 140.305 Frankfurt 158.857 Estats Units 134.967 –0,3 1,7 FGL. Granada/Jaén 114.820 Munich 154.042 Marroc 123.156 60,4 1,5 Tenerife N./Los Rodeos 106.643 Lisboa 149.971 Bèlgica 118.351 –11,7 1,5 Alacant 97.173 Ginebra 119.807 Dinamarca 117.548 58,9 1,5 Gran Canària 96.579 Brussel·les 118.201 Romania 91.892 18,3 1,1 Astúries 93.110 Zuric 118.180 Federació Russa 80.513 29,4 1,0 Santiago 88.555 Copenhaguen 117.271 Àustria 78.560 20,6 1,0 Resta aeroports 422.052 Resta aeroports 2.245.817 Suècia 74.821 129,2 0,9 República Txeca 73.626 38,3 0,9 Total 3.551.427 Total 4.458.346 Turquia 71.778 40,2 0,9 Grècia 65.628 67,4 0,8 Irlanda 59.086 –15,9 0,7 Israel 52.717 16,8 0,7 Finlàndia 41.141 –3,0 0,5 Passatgers per l’aeroport per mesos (milions) Noruega 34.286 11,1 0,4 gn Egipte 33.597 48,4 0,4 ds 3,5 fb Argèlia 33.156 30,7 0,4 3,0 2,5 Resta de països 235.664 n.d. 2,9 nv 2,0 mç 2006 Total 8.017.310 1,7 100,0 1,5 1,0 2007 0,5 oc ab 2008 Segons la IATA, aquesta crisi aèria, descrita reiteradament pels mitjans amb termes com caos o col·lapse, ha tingut i pot conti- 2009 nuar tenint un notable impacte econòmic atès que no es descar- st mg ta un revifament de les erupcions. 2010 En aquest escenari, la davallada del nombre de passatgers que ag jn jl han utilitzat les instal·lacions de l’aeroport de Barcelona s’em- marca dins de l’esperable. Les dades d’abril palesen un descens del 6,8% en relació amb un any enrera, un descens que encara En el complicat panorama econòmic actual, la remuntada de les queda esmorteït perquè enguany els dies festius de les vacan- xifres de trànsit aeri de passatgers que s’havia registrat des de ces de setmana santa han caigut en aquest mes i abans dels pro- finals de 2009 constituïa, juntament amb d’altres indicadors, un blemes provocats per les cendres volcàniques. En l’acumulat dels elements que més fermament apuntaven cap a una clara des del gener, el balanç global és d’un lleuger augment del millora de l’activitat. Des de l’òptica del procés de recuperació nombre de passatgers de l’1,7%, gràcies a que durant els tres és irrellevant que la causa de l’ensopegada de l’abril hagi estat primers mesos de l’any van créixer un 5,5% i es va anar con- totalment aliena a la crisi, ja que els efectes de la cancel·lació solidant la trajectòria alcista iniciada al novembre de 2009, en massiva del vols i de la retenció de centenars de milers de per- línia amb altres indicis de millora de l’activitat econòmica sones lluny de casa i de la feina s’han sumat als derivats de la general. reducció d’activitat pròpia de la recessió, especialment en sec- tors com el turisme. El contrapunt el posen els viatges per car - El nombre d’operacions d’aterratge i enlairament comptabilit- retera, ferrocarril o vaixell, que es van intensificar fins a extrems zades se situa per sota d’anys anteriors i durant el quadrimestre inaudits per tota Europa Nord-Occidental a fi de possibilitar el gener-abril, el descens d’operacions d’aeronaus ha estat d’un retorn dels ciutadans retinguts lluny de les seves destinacions. 7,1%. La diferència amb l’evolució dels viatgers és que en la sèrie d’operacions només s’havia observat un punt d’inflexió en la tendència descendent que no havia arribat a quallar en - cara en taxes positives abans del sotrac de l’abril. El transport de mercaderies per via aèria mereix capítol a part, perquè es desmarca del to contractiu general i s’enfila a l’alça amb unes ta xes inèdites, del 38,3% en l’acumulat de gener a abril, que com- pensen, i amb escreix, el retrocés de l’any anterior i que prove- nen del fort impuls de la càrrega internacional. 35 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (gn–ab.2010) Passatgers Mercaderies (tones) Avions Total Variació Internacional/ Regular/ Variació Variació Aeroports (milers) interanual(%) Total (%) Total (%) Total interanual(%) Total interanual(%) 1. Madrid-Barajas 14.903 2,4 61,1 98,6 118.219 32,8 138.756 –1,1 2. Barcelona 8.017 1,7 55,7 96,7 36.075 40,1 82.948 –7,1 3. Palma de Mallorca 3.924 –7,6 52,6 96,3 5.085 –2,5 40.060 –5,8 4. Gran Canària 3.325 –0,2 59,2 69,6 8.153 –7,7 35.438 –0,7 5. Màlaga 2.841 –5,2 73,7 92,9 952 –17,9 27.749 –5,1 6. Tenerife Sud 2.598 –1,2 86,0 59,1 1.504 –25,2 18.504 1,7 7. Alacant 2.352 1,3 73,1 91,1 1.028 5,1 20.399 0,5 8. Lanzarote 1.552 1,3 65,5 69,0 1.102 –12,3 14.401 2,1 9. València 1.382 1,5 47,1 95,4 3.648 17,4 23.379 –10,2 10. Girona 1.326 –5,9 79,0 99,0 6 –32,5 12.928 –8,9 11. Sevilla 1.267 4,5 26,9 91,6 2.084 14,5 17.557 –0,8 12. Tenerife Nord 1.250 0,8 2,3 99,4 5.155 –6,7 20.155 1,2 13. Fuerteventura 1.239 1,6 71,2 67,9 571 –14,7 12.141 0,3 14. Bilbao 1.139 6,8 22,9 91,6 768 –12,2 17.537 3,5 15. Santiago 605 4,6 11,1 85,8 576 –7,0 6.253 –2,5 Total Espanya 52.258 –0,5 55,5 91,0 210.795 24,9 629.072 –5,2 Distribució de passatgers de l’aeroport de BCN per companyies Passatgers pels principals aeroports espanyols % 100 Madrid 80 Barcelona Palma de Mallorca 60 Màlaga 40 Gran Canària Alacant 20 Tenerife Sud 0 Girona 2004 2005 2006 2007 2008 2009 gn-ab 2010 València Vueling Spanair EasyJet Air Europa 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 Iberia Lufthansa Air France Swiss intern. milers Air Nostrum British Airways KLM Altres 2n.tr.09 3r.tr.09 4t.tr.09 1r.tr.10 Si bé l’espai aeri barceloní està molt allunyat geogràficament En els darrers anys, la distribució dels passatgers per compan- del volcà i només ha estat tangencialment afectat pel núvol de yies ha anat evolucionant al ritme que han marcat les fusions, cendra, l’aeroport de Barcelona ha acusat fortament les can- adquisicions i noves irrupcions de companyies, de tal manera cel·lacions de vols amb la resta d’Europa. De fet, l’anàlisi de que les ordenacions d’anys successius divergeixen sensible- les xifres de passatgers revela que els fluxos de viatgers dins de ment i fan semblar molt llunyans els anys en què Iberia era l’àmbit de la Unió Europea –quantitativament els més impor- hegemònica. La fusió de Vueling i Clickair el juliol de 2009 és, tants– són els únics que han caigut fortament, amb un descens fins ara, el darrer d’aquests episodis, i va conduir la nova Vue - a l’abril del 16,6% interanual. Dins del segment interior, la línia ling al capdamunt, amb una quota de mercat del 25% en 2009. Barcelona-Madrid ha continuat guanyant passatgers, si bé dar - Les dades del primer quadrimestre de 2010 encara subratllen rerament s’ha moderat el ritme de creixement. Per bé que s’hagi un petit avanç d’aquest percentatge fins a un 26,1%, seguida a neutralitzat l’impacte de la inauguració de l’AVE al feb rer de certa distància per Spanair, amb un 14,9%, i Easyjet, amb un 2008, les xifres de viatgers actuals estan aproximadament una ter - 6,9%. Tanmateix, aquest continuarà sent un mapa canviant si es cera part per sota dels màxims d’aquesta línia assolits en 2007. concreten els plans esbossats a curt i mitjà termini per com- Pel que fa als fluxos amb la resta d’aeroports espanyols, la tra- panyies com Vueling i Spanair d’obrir noves rutes de mitjana jectòria ascendent es va intensificar fins que a l’abril van regis- distància, com Easyjet d’establir una base d’operacions a Bar - trar un petit descens. Relativament alienes a aquests vaivens, celona o com Ryanair d’instal·lar-se a El Prat, a banda dels can- les xifres de passatgers que volen a/de l’exterior de la UE han vis que es derivin de les onze noves rutes intercontinentals que continuat creixent a un ritme molt intens, amb un augment en operaran a partir d’aquest estiu. Per acabar, una ullada a les els primers quatre mesos de l’any del 17%. Aquesta tendència dades del sistema aeroportuari espanyol durant el primer qua- ascendent s’emmarca en un procés de progressiva implantació drimestre de 2010 revela un patró molt similar a les grans línies de rutes de mitjana i llarga distància operades tant per compan- que dibuixen l’evolució de El Prat: estancament del nombre de yies tradicionals i de low cost en el primer cas com per alguna passatgers transportats, sensible reducció del nombre d’ope- de les grans aliances d’aerolínies internacionals en el segon. racions i notable augment del tràfic de mercaderies, atribuïble sobretot a la càrrega internacional que ha passat per Barajas i 36 El Prat. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Barcelona economia 73 Transport públic metropolità (milers de viatges) Transport públic urbà (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total Xarxa Xarxa FGC 1998 422.100 291.900 — 714.000 Període Metro Autobusos Servei urbà Total 1999 433.700 292.700 — 726.400 1998 280.324 198.564 20.955 499.843 2000 450.100 298.500 — 748.600 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 2001 471.770 283.564 — 755.334 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2002 502.911 297.154 — 800.065 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 2003 516.961 320.167 — 837.128 2004 533.186 327.340 7.688 868.214 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 2005 542.930 330.770 13.040 886.740 2004 342.793 200.405 28.994 579.880 2006 553.630 340.120 16.910 910.660 2005 345.273 199.741 28.984 587.037 2007 562.550 351.380 20.860 934.790 2006 353.388 201.809 29.210 601.308 2007 366.372 203.679 29.321 619.132 2008 571.650 339.680 23.110 934.440 1r. sem. 297.320 173.110 11.870 482.300 2008 376.374 188.333 29.980 617.857 2n.sem. 274.330 166.570 11.240 452.140 1r.tr. 96.664 44.223 8.077 154.864 2n.tr. 99.087 50.452 8.035 163.574 2009 551.580 338.740 23.980 914.300 3r.tr. 82.919 43.079 5.877 136.875 1r.sem. 285.300 173.700 12.000 471.000 4t.tr. 97.704 50.579 7.991 162.544 2n.sem. 266.280 165.040 11.980 443.300 Nota: Les dades del darrer any són provisionals. 2009 361.653 189.869 28.290 603.663 Font: Dades de l’Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia. 1r.tr. 94.084 49.312 7.703 156.900 2n.tr. 93.487 49.210 7.333 156.460 3r.tr. 80.968 41.546 5.675 133.460 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/ 2007/ 4t.tr. 93.114 49.800 7.580 156.843 Variació (%) 2n.sem.2008 2008 2007 2006 Ferroviari –2,9 –3,5 1,6 1,6 2010 Autobús –0,9 –0,3 –3,3 3,3 1r.tr. 93.905 47.177 7.490 154.362 Tramvia 6,6 3,4 10,8 23,6 abril 32.765 15.964 2.454 53.309 Total –2,0 –2,2 0,0 2,7 Nota: El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM. gn-ab.2010/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/ Total transport públic urbà Variació (%) gn-ab.2009 2n.sem.2008 2008 2007 milions de viatges variació (%) Metro 1,6 –3,6 –3,9 2,7 650 8 Autobús –2,8 –2,5 0,8 –7,5 FGC –1,5 –4,4 –5,6 2,2 600 6 550 4 Total Urbà 0,0 –3,0 –2,3 –0,2 500 2 450 0 Les xifres d’usuaris del transport públic metropolità 400 -2 s’estabilitzen en els volums de quatre anys enrere. 350 -4 Els gairebé 260 milions de viatgers que durant el primer terç 300 2005 2006 2007 2008 2009 2010 -6 d’enguany han utilitzat el transport públic urbà de Barcelona, inclòs el servei ferroviari de rodalia, equivalen pràcticament a la magnitud assolida durant el mateix període de 2009. Una evo- lució que contrasta amb el descens dels dos anys anteriors. La pèrdua d’usuaris habituals per la crisi econòmica i del mercat laboral s’ha vist parcialment compensada pel repunt del nom- bre de visitants i per l’entrada en funcionament d’un nou tram de la L-9/L-10 del metro. 37 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Línia Metro Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total* Llobr-Anoia Vallès Total Total 1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.269 1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 2004 32.505 37.769 8.212 36.668 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997 2005 33.735 38.269 9.519 37.018 121.835 18.117 27.834 45.951 167.786 2006 30.514 37.857 9.137 38.136 120.887 19.961 28.713 48.674 169.561 2007 33.452 34.926 7.397 33.990 116.964 20.112 29.518 49.630 166.594 2008 39.448 31.831 6.596 29.343 114.866 21.188 29.773 50.960 165.826 1r.tr. 9.935 8.567 1.806 7.805 30.196 4.970 7.808 12.778 42.974 2n.tr. 10.378 8.194 1.634 7.439 29.630 5.583 7.901 13.484 43.114 3r.tr. 9.551 7.501 1.510 6.893 27.246 4.910 5.784 10.694 37.940 4t.tr. 9.584 7.569 1.646 7.206 27.794 5.725 8.280 14.004 41.798 2009 36.783 35.275 6.321 27.554 109.965 21.663 29.835 51.498 161.463 1r.tr. 9.167 8.395 1.613 6.756 27.116 5.440 7.967 13.406 40.522 2n.tr. 9.718 9.189 1.634 7.338 28.903 5.445 7.685 13.131 42.034 3r.tr. 8.871 8.507 1.513 6.630 26.444 4.982 5.875 10.857 37.301 4t.tr. 9.027 9.184 1.561 6.830 27.502 5.797 8.307 14.104 41.606 2010 1r.tr. 8.190 8.695 1.466 6.420 25.617 5.700 7.965 13.665 39.282 abril 1.904 2.832 4.735 RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l’Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l’Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa- Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç. FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell. (*) El total de Renfe inclou també els viatgers de la línia C7: l’Hospitalet-Barcelona-Universitat Autònoma-Martorell; i de la C10: Estació de França-Aeroport, que a partir de febrer de 2009 s’ha integrat en la C-2. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 1r.tr.2010/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/ Variació (%) 1r.tr.2009 2n.sem.2008 2008 2007 Total ferrocarril de rodalia RENFE –5,5 –2,0 –4,3 –1,8 C1 –10,7 –6,5 –6,8 17,9 milions de viatges variació (%) C2 3,6 17,4 10,8 –8,9 180 8 C3 –9,1 –2,6 –4,2 –10,8 170 6 C4 –5,0 –4,5 –6,1 –13,7 160 4 FGC 1,9 1,1 1,1 2,7 150 2 Llobregat-Anoia 4,8 1,4 2,2 5,4 140 0 Metro Vallès 0,0 0,8 0,2 0,9 130 -2 Total Rodalia –3,1 –1,0 –2,6 –0,5 120 -4 110 -6 100 La diversitat dels signes de variació segons la tipologia de 2005 2006 2007 2008 2009 2010 -8 transp ort –increment en l’ús del metro i pèrdua d’usuaris als au tobusos i rodalia– no respon tant a la dinàmica ordinària del servei com a factors puntuals i extraordinaris com ara la ja esm entada ampliació de la xarxa del metro a Badalona i el tancament per obres del túnel ferroviàri de la Meridiana. 38 V. Turisme, fires i congressos Activitat turística Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Activitat hotelera segons categoria Període Pernoctacions Turistes1 Estada mitjana2 Ocupació Nombre de Nombre de Estada 1998 7.400.337 2.969.490 2,5 Categoria habitacions (%) pernoctacions turistes mitjana 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 gn-fb 2010 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 H 5* 48,8 179.865 124.209 1,45 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 H 4* 54,4 748.287 418.411 1,80 H 3* 57,7 427.945 203.242 2,12 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 H 2* 56,9 106.045 50.196 2,12 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 H 1* 50,2 46.245 21.417 2,16 2005 10.931.638 5.656.848 1,9 Total 54,4 1.508.387 817.475 1,86 20063 13.198.982 6.709.175 2,0 2007 13.620.347 7.108.393 1,9 mç-ab 2010 H 5* 64,5 259.528 166.148 1,56 2008 12.485.198 6.659.075 1,9 H 4* 76,0 1.137.922 661.589 1,72 gn-fb 1.696.224 970.389 1,8 H 3* 80,6 649.837 299.114 2,18 mç-ab 2.211.116 1.161.135 1,9 H 2* 78,7 175.793 82.547 2,13 mg-jn 2.221.208 1.173.378 1,9 H 1* 75,2 79.869 39.128 2,10 jl-ag 2.500.377 1.235.180 2,0 Total 75,6 2.302.949 1.248.526 1,84 st-oc 2.229.465 1.224.771 1,8 nv-ds 1.626.808 894.222 1,8 2009 12.817.171 6.476.034 2,0 gn-fb 1.483.449 809.070 1,8 Nombre de pernoctacions mç-ab 2.036.247 1.074.287 1,9 milions variació (%) mg-jn 2.284.215 1.211.084 1,9 15 25 jl-ag 2.726.409 1.232.163 2,2 20 st-oc 2.435.107 1.211.884 2,0 14 nv-ds 1.851.744 937.546 2,0 13 15 12 10 2010 5 gn-fb 1.508.387 817.475 1,8 11 0 mç-ab 2.302.949 1.248.526 1,8 10 -5 1 S’entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, 9 -10 amb independència del motiu de la seva estada. 2 Dades expressades en nits. 3 A partir de 8 -15 2006 s’ha modificat el métode d’estimació de les pernoctacions, els visitants i l’estada mit- 2006 2007 2008 2009 2010 jana, de tal forma que es trenquen les sèries. Les dades de 2005 s’han reconstruït amb la total acumulat darrers dotze mesos nova metodologia. taxa de variació interanual (%) Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Els quadres i gràfics d’aquesta secció són d’elaboració pròpia a partir de l’enquesta d’activitat turística de Turisme de Barcelona. El segon bimestre de l’any ha estat especialment bo, amb taxes Variació (%) Pernoctacions Turistes de dos dígits tant del nombre de pernoctacions com de visitants. 2n.bim.2010/2n.bim.2009 13,1 16,2 En aquest darrer cas, l’avanç és d’un espectacular 16,2%, una 1r.quad.2010/1r.quadr.2009 8,3 9,7 taxa que deixa el registre a tocar dels 1,250 milions de visitants, 2009/2008 2,7 –2,7 la xifra més alta dels darrers quinze bimestres. Altres variables 2008/2007 –8,3 –6,3 que també apunten a l’alça i confirmen l’enfortiment de l’activi- tat sectorial són la despesa en targetes de crèdit, sobretot dels turistes estrangers, i l’ocupació, principalment durant el mes d’a- bril, on a quatre de les cinc categories hoteleres –d’una a quatre estrelles– l’ocupació mitjana va estar per sobre del 80%. El canvi de tendència que varen apuntar les dades a mitjans de 2009 està prenent la forma d’una recuperació ferma i sostinguda La base en què s’assenta la recuperació de la demanda turística que s’assenta en que la sèrie de pernoctacions encadena sis té una triple vessant: d’una banda, els signes de recuperació de bimestres continuats de taxes de creixement positives. Una recu- l’economia dels principals països emissors es comencen a con- peració en part inesperada que, a més, resulta força excepcional solidar, si bé la confiança de les famílies manté un to molt feble. en el ventall de dades que mesuren el pols econòmic de la ciutat En segon lloc, la rebaixa de les tarifes hoteleres que s’ha aplicat i només té un reflex –lògic però alhora una mica distant– en les d’ençà 2008 ha mantingut Barcelona en una posició molt com- dades de trànsit aeroportuari. En conjunt, les pernoctacions han petitiva en comparació amb d’altres capitals europees. Per últim, augmentat un 8,3% en el primer quadrimestre de l’any, mentre el binomi cultura/lleure que ofereix la ciutat continua sent un que el nombre de visitants ho ha fet un 9,7%. Unes taxes verita- reclam turístic de primera magnitud al que se sumen altres valors blement excepcionals en un entorn econòmic en el que bona part que van des del bon clima al caràcter obert del ciutadans per dels indicadors pugnen per estabilitzar-se després de les fortes mantenir Barcelona al capdamunt de la llista de ciutats preferi- caigudes registrades. des, no només pels turistes, sinó també pels assistents a fires i congressos. 40 Activitat turística Barcelona economia 73 Lloc de procedència dels visitants (en %) Evolució dels creuers turístics pel port de Barcelona variació (%) gn–ab.2010 var(%) gn–ab. 30 nombre % 10/gn–ab.09 25 Espanya 597.010 32,2 11,8 20 15 Unió Europea 795.143 42,9 12,7 Itàlia 156.431 8,4 5,3 10 Regne Unit 145.719 7,9 8,8 5 França 141.913 7,7 16,9 0 Alemanya 93.603 5,1 20,3 -5 Països Baixos 45.040 2,4 –4,9 -10 Suècia 33.704 1,8 90,8 -15 Portugal 25.150 1,4 6,4 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 gn-ab.10 Bèlgica 24.448 1,3 11,8 Passatgers Vaixells Irlanda 21.006 1,1 –6,0 Àustria 17.867 1,0 23,6 Dinamarca 17.822 1,0 –19,2 Resta Unió Europea 72.440 3,9 33,5 Resta d’Europa 104.237 5,6 30,2 Transports de l’oci Amèrica 209.908 11,3 36,6 Estats Units 107.124 5,8 16,0 milers de viatges venuts Resta d'Amèrica 102.784 5,6 67,5 3.000 Japó 42.895 2,3 10,9 2.500 Països africans 18.425 1,0 61,9 2.000 Resta del món 83.844 4,5 3,4 1.500 Total 1.851.462 100,- 15,4 1.000 Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE. 500 La potència de les economies emergents també es deixa notar 0 en els registres turístics de Barcelona. Segons les dades de l’en- 1r.trim. 2n.trim. 3r.trim. 4t.trim. questa d’ocupació hotelera de l’INE, els mercats emissors cada 2006 2007 2008 2009 2010 cop estan més diversificats i, dins de l’estabilitat que presenten els grans grups procedents de la resta d’Espanya i de la resta de la Unió Europea, cada cop ocupen més habitacions hoteleres Justament, tot i no disposar de les dades detallades d’aquest qua- els viatgers procedents de països com Rússia, Xina, Índia, Bra- drimestre per motiu de la visita, sembla que els assistents a fires sil, a més d’altres països americans –deixant de banda Es tats i congressos han estat els principals clients dels hotels durant el Units–, asiàtics –deixant de banda Japó–, i africans. Dins de la període analitzat, amb l’excepció de la setmana santa. La cele- Unió Europ ea, el bloc més important amb un 42,9% del total de bració de grans congressos com el Mobile Word Congress, the viatgers, destaca el pes de les quatre grans potències econò - Brandery o diversos certàmens mèdics internacionals així ho miques i demog ràfiques, amb un notable impuls d’Alem anya i apunten. De forma indirecta també ho confirmen les dades de Fran ça en aquest primer quadrimestre de l’any. Aquí és palesa transport col·lectiu d’oci –molt valorat i utilitzat pels turistes–, la vasta implant ació de les línies aèries de baix cost de mig radi que es mantenen lleugerament per sota de les registrades un any i l’abundància de connexions de l’aeroport de Barcel ona amb enrera. El fet d’evolucionar a la inversa del nombre de visitants alt res ciutats europees. indica que els clients del període analitzat utilitzen proporcional- ment menys aquest servei i, per tant, no hi ha tants turistes. Després del fort impuls dels darrers anys, el segment dels creuers comença a acusar l’esforç d’haver continuat creixent a bon ritme mentre la immensa majoria d’indicadors defallien, gràcies a l’am - pliació i renovació de les instal·lacions que donen cabuda a vaixells més grans i a que s’ha avançat força en la desestacio - nalització de les escales. Les dades de gener a abril palesen un notable impuls dels creuers en trànsit que compensa la davallada dels creueristes que han embarcat o desembarcat al port de Bar - celona, tancant-se el quadrimestre amb un minso avanç de l’1,7% dels passatgers i de l’1,4% dels vaixells. 41 Fira de Barcelona Indicadors d’activitat firal (1r.semestre 2009) Superfície Expositors neta directes Visitants Tipologia Saló Periodicitat (m2) Nacionals Estrangers Total Identificats Passis Total del Saló Bread&Butter Bianual 36.000 80 622 702 80.000 80.000 Professional Forum Dental Mediterráneo Anual 8.400 110 65 175 13.273 13.273 Professional Expohogar Primavera Bianual 4.558 80 10 90 11.380 11.380 Professional Cosmobellesa&Wellness Anual 9.769 300 16 316 50.000 57.000 107.000 Professional Graphispag Digital Biennal 7.268 102 11 113 17.781 17.781 Professional Mobile Word Congress Anual 50.000 80 1.300 1.380 47.000 47.000 Professional Globalgeo/ VIII Setmana de la geomàtica Biennal 798 29 4 33 1.599 1.599 Professional Barcelona Degusta Biennal 6.144 180 17 197 20.241 22.688 42.929 Mixta Infarma Biennal 8.500 170 20 190 12.500 12.500 Professional Maquitec Biennal 7.657 100 30 130 8.808 6.865 15.673 Professional Futura Anual 820 36 4 40 2.198 3.446 5.644 Públic Saló de l’Ensenyament Anual 7.017 125 3 128 45.269 20.524 65.793 Públic 080 Barcelona Fashion Bianual 40 40 5.000 5.000 Professional Antiquaris Barcelona Anual 2.785 63 1 64 1.555 13.126 14.681 Mixta Turisme-STIC Anual 14.181 150 49 199 16.412 178.000 194.412 Públic Expoecosalud Anual 7.700 140 30 170 33.000 33.000 Públic Construmat Biennal 54.954 710 201 911 88.811 63.260 152.071 Professional Hispack1 Triennal 38.068 467 150 617 Professional BTA-Barcelona Tecnologies de l’Alimentació Triennal 24.114 276 50 326 52.884 52.884 Professional Salón Internacional del Automóvil Biennal 65.688 80 9 89 87.892 1.058.317 1.146.209 Mixta Ecocity Biennal 5.255 75 11 86 3.643 442 4.085 Professional Carbon Expo Anual 2.700 276 276 3.000 3.000 Professional Saló Internacional del Còmic Anual 7.700 110 20 130 75.000 35.000 110.000 Públic SIL-Saló Internacional de la Logística i de la manutenció Anual 17.200 160 40 200 50.000 50.000 Professional BCN Bridal Week Anual 5.100 200 15 215 13.000 13.000 26.000 Professional 26 LOW COST - 1er Salón de las Oportunidades Inmobiliarias Primera ed. 7.600 142 142 20.000 40.000 60.000 Públic Chemspec Europe Anual 5.500 60 334 394 4.750 4.750 Professional HIT Barcelona Anual 820 9 64 73 1.396 4.110 5.506 Professional 1 Els visitants d’Hispack estan comptabilitzats juntament amb els de BTA. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Fira de Barcelona Evolució de l’activitat de Fira de Barcelona Superfície (milers m2) Expositors Visitants (milers) (milions) 20 3,5 Festival de la Infància Autoretro 15 3,0 Bread&Butter 2,5 Hispack 10 European Congress of Cardiology 2,0 Equus Catalonia 5 Mobile Word Congress 1,5 Construmat 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 1,0 Salón Náutico Internacional Expositors directes Salón Internacional del Automóvil Visitants 0 20 40 60 80 Tot i la difícil situació econòmica, l’activitat firal va mantenir en d’incertesa sobre l’abast i la durada de la recessió i de severa 2009 un to prou saludable. restricció a l’accés al crèdit deixava en un segon plànol per a moltes empreses la intervenció en esdeveniments firals. El progressiu deteriorament de la situació econòmica que es va anar accentuant i estenent al llarg de 2009 va incidir de En aquest escenari, hi ha dos trets molt interessants que pale- manera directa en l’activitat expositora de la Fira de Barcelona. sen que el to global de l’activitat firal encara va mantenir una L’efecte contagi arreu del món i, dins del país, a gairebé la tota- certa vitalitat: d’una banda, es van celebrar tots els salons pro- litat de sectors empresarials aviat va deixar clar que les dificul- gramats, sense desconvocar-ne cap. A més, els 52 salons cele- tats empresarials davant la davallada del consum interior i de brats pràcticament van igualar el nombre dels celebrats en 2007 les exportacions en un context d’enfonsament de la confiança, –any amb el que es pot comparar de forma homogènia per l’e- xistència de molts certàmens biennals–, i van superar en un 30% 42 els de 2008. Fira de Barcelona Barcelona economia 73 Indicadors d’activitat firal (2n.semestre 2009) Superfície Expositors neta directes Visitants Tipologia Saló Periodicitat (m2) Nacionals Estrangers Total Identificats Passis Total del Saló The Brandery. Post Fashion Circus Bianual 4.755 76 29 105 15.000 15.000 Professional European Congress of Cardiology Biennal 48.000 250 250 32.000 32.000 Professional 080 Barcelona Fashion Bianual 40 40 5.000 5.000 Professional EPE-International European Power Electronics and Exhibition Anual 2.500 43 43 1.200 1.200 Professional Equus Catalonia Anual 50.000 115 35 150 20.000 25.000 45.000 Mixta Expohogar Otoño Bianual 5.438 91 10 101 7.091 148 7.239 Professional Eurocoat 2009 Anual 2.000 76 76 3.000 3.000 Professional Mascota Biennal 4.311 42 10 52 13.643 13.643 Mixta Metering, Billing/CRM Europe Anual 3.500 125 125 3.000 3.000 Professional Sonimagfoto&Multimedia Biennal 4.932 60 18 78 11.658 8.000 19.658 Mixta Camping&ocasión vehículos de ocio Anual 5.000 50 50 5.000 5.000 Públic Firataxi Anual 15.500 40 40 10.000 10.000 Professional Piscina-Salón Internacional de la Piscina Biennal 16.525 124 178 302 16.219 16.219 Professional BNF-Barcelona Negocios y Franquicias Anual 1.377 39 4 43 1.802 3.867 5.669 Mixta Barcelona Meeting Point Anual 7.876 150 20 170 75.000 75.000 150.000 Mixta Expominer Anual 614 67 51 118 6.761 3.094 9.855 Públic Magic International Anual 2.650 100 100 50.000 50.000 Públic Salón Náutico Internacional de Barcelona Anual 60.094 323 64 387 109.137 11.314 120.451 Mixta Salón del Hobby Anual 5.400 145 145 50.000 50.000 Públic BCNRail Biennal 5.103 87 26 113 8.073 8.073 Professional EIBTM Anual 17.200 40 110 150 8.000 8.000 Professional Ocasión Anual 8.988 21 1 22 7.325 14.320 21.645 Públic Autoretro Anual 30.850 300 300 25.000 34.656 59.656 Públic Festival de la Infància Anual 27.354 53 2 55 41.619 41.619 Públic Visitants Expositors LOW COST-Oportunidades Inmobil. Autoretro Saló de l’Ensenyament Piscina-Salón Internac. de la Piscina Bread&Butter Cosmobellesa&Wellness Cosmobellesa&Wellness BTA-BCN Tecnol. de l’Alimentació Saló Int. del Còmic de BCN Salón Náutico Internac. de Barcelona Salón Náutico Int.de BCN Chemspec Europe Barcelona Meeting Point Hispack Construmat Bread&Butter Turisme-STIC Construmat Salón Int. del Automóvil Mobile Word Congress 0 300.000 900.000 1.200.000 0 300 600 900 1.200 1.500 Pel que fa als indicadors sintètics agregats d’activitat –superfí- Molt probablement les dades de 2010 acusaran amb més con- cie contractada, expositors directes i visitants– els dos primers tundència l’impacte de la recessió, per bé que el procés de recu- van retrocedir mentre que el tercer va augmentar, tant en rela- peració ja estigui avançant i s’estigui consolidant amb ritmes ció amb 2008 com amb 2007, arribant gairebé als tres milions diferents depenent dels països. En part, és previsible una petita de visitants. A més, en el marc de la celebració dels salons en contracció perquè la participació firal es programa a llarg ter- 2009 van tenir lloc 18 congressos associats i 285 jornades tèc- mini, de manera que ara se celebren certàmens als que es va niques, orientades sobretot als professionals sectorials que es decidir participar a començament de 2009, quan encara no hi varen trobar per potenciar o compartir tant el coneixement i les havia cap traça de recuperació. A això s’han de sumar les mesu- innovacions com les relacions comercials. res d’estalvi institucional que s’estan aprovant actualment i que complicaran el desenvolupament dels eixos bàsics d’actuació de la institució. 43 VI. Construcció Indicadors d’activitat al sector de la construcció Nombre d’empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris1 Evolució del PIB de la construcció (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya (%) Construcció 4 des. 2001 4.762 6.644 18.105 31.335 des. 2002 4.954 6.903 18.839 32.862 0 des. 2003 5.156 7.166 19.647 34.203 des. 2004 5.196 7.283 20.336 35.896 -4 des. 2005 5.854 8.319 22.762 40.215 des. 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 -8 des. 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 des. 2008 5.118 7.232 19.252 34.031 -12 II.07 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08 IV.08 I.09 II.09 III.09 IV.09 I.10 Serveis immobiliaris PIB pm PIB Construcció des. 2001 4.676 5.076 7.892 10.194 des. 2002 5.108 5.539 8.678 11.212 Font: Idescat. des. 2003 5.277 5.917 9.460 12.276 des. 2004 5.768 6.323 10.352 13.655 des. 2005 6.129 6.768 11.186 14.947 des. 2006 6.459 7.139 11.970 16.188 Treballadors del sector de la construcció des. 2007 6.382 6.944 11.423 15.533 milers des. 2008 5.997 6.458 10.229 13.645 400 Construcció i activitats immobiliàries 350 març 2009 10.420 12.847 27.749 45.078 300 juny 2009 10.216 12.505 26.882 43.788 250 set. 2009 9.899 12.084 25.706 41.680 200 des. 2009 9.745 12.084 24.883 40.106 150 març 2010 9.653 11.676 24.413 39.433 100 50 1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. 0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 mç 10 Barcelona Resta RMB Resta Catalunya Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Construcció Malgrat que el trencament metodològic de 2009 limita les com- des. 2008/des. 2007 –14,0 –15,4 –18,1 –19,5 paracions amb dades que superen aquest termini, no és obsta- des. 2007/des. 2006 0,4 0,8 1,0 1,2 cle per constatar que el sector s’ha endinsat en el seu tercer any Serveis immobiliaris de recessió sostinguda sense que s’observin signes clars de desacceleració. En termes de llocs de treball i teixit empresa- des. 2008/des. 2007 –6,0 –7,0 –10,5 –12,2 rial, la situació actual remet a l’existent a començament de la des. 2007/des. 2006 –1,2 –2,7 –4,6 –4,0 dècada. En termes de producció la retallada no és tan intensa Construcció i activitats immobiliàries però equipara la situació actual amb la de sis anys enrere. Un març 2010/març 2009 –7,4 –9,1 –12,0 –12,5 dels resultats més remarcables d’aquest procés de correcció des. 2009/juny 2009 –4,6 –3,4 –7,4 –8,4 d’excessos és el notable i necessari avanç que es produeix en la productivitat aparent del sector. sEl sector de la construcció i de l’activitat immobiliària conti- Són tan coneguts que no cal estendre’s en els factors que d’ençà nua retallant capacitat operativa i producció. la crisi del mercat hipotecari nord-americà i la seva repercussió en els mercats financers internacionals han condicionat l’evo- Segons els registres de la Seguretat Social, el nombre d’empre- lució del mercat immobiliari espanyol, inclòs el català. Però sí ses actives a final del primer trimestre de 2010 era més baix que cal tenir present que tant la construcció com el sector im - que un any abans i també que a final de 2009. Les darreres da- mobiliari en general, purguen ara els excessos comesos al llarg des disponibles certifiquen que la recessió continua plenament de la darrera dècada. La conjuntura internacional va precipitar instal·lada en la construcció i activitats immobiliàries. La inten- en el seu moment un ajust que l’economia espanyola tenia pen- sitat de l’ajust del teixit productiu d’aquest sector varia segons dent d’escometre però que no veia el moment adient per fer-ho. els àmbits territorials, oscil·lant al voltant del 12% anual al con- Forçar l’alentiment de dinàmiques expansives no és un plat de junt de la regió metropolitana i Catalunya i lleument per sobre gust per a cap responsable polític però és inevitable quan aques- del 7% a Barcelona. Una retallada en línia amb la que ha regis- tes esdevenen clarament insostenibles. trat tant el PIB com el nombre d’ocupats del sector. 46 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Barcelona economia 73 Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€) Edificació Obra civil Total construcció Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 1998 725.159 4.492.412 1.632.038 12.992.857 2.357.197 17.485.269 1999 635.808 4.498.180 1.802.100 11.460.451 2.437.908 15.958.631 2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254 2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622 2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170 2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574 2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215 2005 2.067.571 10.435.715 3.145.306 23.088.312 5.212.877 33.524.027 2006 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 7.580.678 44.013.875 2007 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 7.062.326 37.399.431 2008 1.915.925 10.075.827 4.330.709 28.434.846 6.246.634 38.510.673 1r.tr. 616.122 3.114.349 1.402.197 9.740.624 2.018.319 12.854.973 2n.tr. 402.774 2.488.519 980.085 5.151.057 1.382.859 7.639.576 3r.tr. 458.367 2.189.161 1.151.997 5.765.237 1.610.364 7.954.398 4t.tr. 438.662 2.283.798 796.430 7.777.928 1.235.092 10.061.726 2009 1.841.648 10.221.617 3.902.455 25.256.708 5.744.103 35.478.325 1r.tr. 690.672 3.776.062 1.259.403 8.397.232 1.950.075 12.173.294 2n.tr. 465.855 2.263.193 469.251 4.739.272 935.106 7.002.465 3r.tr. 386.669 2.322.602 536.782 5.530.628 923.451 7.853.230 4t.tr. 298.452 1.859.760 1.637.019 6.589.576 1.935.471 8.449.336 2010 1r.tr. 505.938 2.629.592 446.546 3.438.141 952.484 6.067.733 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Variació % Catalunya Edificació Obra civil Total construcció Licitació oficial (Administracions Públiques) 1r.tr.10/1r.tr.09 –26,8 –64,5 –51,2 variació (%) variació (%) 2n.sem.09/2n.sem.08 –23,6 11,6 0,5 30 80 2009/2008 –3,9 –9,9 –8,0 20 60 2008/2007 –11,2 –11,7 –11,5 10 40 Variació % Espanya 0 20 Edificació Obra civil Total construcció -10 0 1r.tr.10/1r.tr.09 –30,4 –59,1 –50,2 -20 -20 2n.sem.09/2n.sem.08 –6,5 –10,5 –9,5 -40 -30 -60 2009/2008 1,4 –11,2 –7,9 2008/2007 –7,5 7,3 3,0 -40 2006 2007 2008 2009 mç 10 -80 2006 2007 2008 2009 mç 10 Edificació Obra civil Catalunya Espanya A les dificultats que enfronta l’activitat constructora derivades de la davallada de la demanda privada s’hi afegeixen enguany les retallades dels pressupostos públics, forçades per les políti- ques contra el dèficit excessiu. L’evolució de la licitació oficial Definitivament, la crisi de confiança dels mercats financers in - a Catalunya al llarg del primer trimestre és il·lustratiu del nou ternacionals amb les economies del sud d’Europa arran de la escenari en el que haurà d’operar l’obra pública a curt i mitjà cri si grega, forçarà un reajustament encara més intens de l’ac- termini. Tot i que l’evolució d’un trimestre no és necessària- tivitat constructora. La situació reclama actuacions contundents, ment representativa de la tendència anual, el volum d’obra pú - i la necessitat de reduir el nivell d’endeutament global que ha blica licitada durant el primer trimestre d’enguany equival a acumulat l’economia espanyola allunya el retorn a un escenari només la meitat de la licitada un any abans. Volums que ens expansiu per part de la construcció i l’activitat immobiliària en situen novament a principis de la dècada. general. 47 Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.449 1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706 2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309 2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580 2008 2.729 4.404 9.644 26.250 12.373 30.654 15.196 40.353 27.569 71.007 1r.tr. 772 1.012 3.725 7.048 4.497 8.060 6.914 10.960 11.411 19.020 2n.tr. 801 1.830 2.279 6.922 3.080 8.752 3.415 10.935 6.495 19.687 3r.tr. 487 722 1.784 6.256 2.271 6.978 2.441 9.015 4.712 15.993 4t.tr. 669 840 1.856 6.024 2.525 6.864 2.426 9.443 4.951 16.307 2009 1.309 3.154 4.526 15.800 5.835 18.954 6.523 18.917 12.358 37.871 1r.tr. 268 839 843 5.353 1.111 6.192 1.395 5.215 2.506 11.407 2n.tr. 249 1.203 1.138 5.249 1.387 6.452 1.578 5.474 2.965 11.926 3r.tr. 263 671 608 2.713 871 3.384 1.972 3.741 2.843 7.125 4t.tr. 529 441 1.937 2.485 2.466 2.926 1.578 4.487 4.044 7.413 2010 1r.tr. 507 696 1.797 2.174 2.304 2.870 1.350 4.088 3.654 6.958 Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d’obra residencial i dels certificats finals d’obra dels Col.legis d’Aparelladors de Catalunya. Secretaria d’Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Barcelona Resta RMB Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats Habitatges iniciats 1r.tr.2010/1r.tr.2009 89,2 –17,0 113,2 –59,4 (%) (taxa de variació dels darrers 12 mesos) 2n.sem.2009/2n.sem.2008 –31,5 –28,8 –30,1 –57,7 0 2009/2008 –52,0 –28,4 –53,1 –39,8 2008/2007 –42,0 29,7 –68,3 –8,6 -10 -20 -30 El repunt a l’alça del nombre d’habitatges iniciats suggereix -40 que l’ajustament en quantitats a l’entorn urbà enfila la recta -50 final. -60 Tot i que cal interpretar amb cautela qualsevol comparació amb -70 l’any passat, les dades del primer trimestre de 2010 han obert -80 un camí de moderat creixement que, tot i no ser generalitzat, és IV.08 I.09 II.09 III.09 IV.09 I.10 prou extens com per considerar 2009 com l’any en què l’edifi- Barcelona RMB Catalunya cació tocà fons. Almenys així ho apunten les dades de Barce - lona i entorn metropolità, que han virat a l’alça amb ímpetu després de tres anys de caigudes. Si ampliem l’horitzó, les dades revelen una marcada dualitat entre el territori metropolità, per un cantó, i les zones turísti- Per segon trimestre consecutiu, la previsió d’habitatges a ini- ques i la resta de Catalunya per un altre. L’impuls de Barcelona ciar ha sobrepassat les cinc-centes unitats a Barcelona i les i la resta del territori metropolità es contraposa amb força al 2.300 a la regió metropolitana. Unes xifres que més que doblen perllongament de la trajectòria descendent de les àrees del les de mitjans de 2009, el punt més baix de la història docu- segon bloc, en les quals el volum de nova producció residencial mentada amb aquestes sèries, i que apuntalen la idea d’una re - continua sota mínims. Les altres grans àrees urbanes de Cata - cu peració progressiva amb nivells de producció modestos però lunya estan dividides: el Tarragonès s’alinea en la banda del sostinguts, i, amb plena certesa, clarament inferiors als habi- revifament mentre que al Gironès i al Segrià continua la con- tuals durant els anys del boom immobiliari. tracció. En conjunt, 22 de les 41 comarques catalanes registren variacions negatives, i en gairebé la totalitat dels casos, de dos dígits. En canvi, a sis de les set comarques metropolitanes –l’ex - cepció és el Maresme– s’ha superat el punt d’inflexió i s’ha ini- ciat una senda ascendent. 48 Construcció d’habitatges Barcelona economia 73 Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB Habitatges iniciats a la regió metropolitana (milers) 2009 1r.tr.2010 Variació (%) 1 Barcelona 1.309 507 –30,4 l’Hospitalet de Llobregat 274 12 –57,3 Badalona 163 28 –54,2 Vallès Terrassa 403 40 –16,2 3 Oriental Sabadell 286 380 206,7 Mataró 185 29 –62,8 2 Santa Coloma de Gramenet 391 23 182,6 Vallès 1 Cornellà de Llobregat 104 293 378,3 Occidental 3 0 Sant Boi de Llobregat 97 3 56,9 Maresme Sant Cugat 40 14 –40,7 2 3 Rubí 52 5 –69,9 1 Vilanova i la Geltrú 16 8 –90,2 3 2 Viladecans 18 0 –61,9 2 0 1 el Prat de Llobregat 4 5 –90,7 Alt Castelldefels 7 1 — 1 Penedès 3 Baix Barcelonès 0 Granollers 53 3 –47,0 0 2 Llobregat 3 Cerdanyola del Vallès 29 1 –41,7 2 Mollet del Vallès 110 17 — 3 1 1 Total municipis grans 3.541 1.369 — 2 Garraf 0 0 Total RMB 12.373 2.304 –21,8 1 Total Catalunya 27.569 3.654 –27,6 0 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. 2007 2008 2009 2010 Nota: les dades són mitjanes trimestrals excepte las de 2010, que corresponen al període gener-març. Habitatges iniciats a l’àmbit metropolità milers 18 Habitatges iniciats/1000 habitants 16 (mitjanes anuals) 14 12 Barcelona 10 Barcelonès 8 Baix Llobregat 6 4 Vallès Occidental 2 Vallès Oriental 0 2005 2006 2007 22008 2009 2010 Maresme Barcelona Resta grans municipis RMB Resta RMB Garraf Alt Penedès Regió Metropolitana Atès el pes de l’àmbit metropolità –on es concentra un 63,1% dels habitatges iniciats–, el balanç final per al conjunt de Cata - Catalunya lunya és d’un estimable augment dels visats d’obra nova del 0 5 10 15 20 25 30 35 45,8% interanual, però ja s’ha vist que més que en aquest ba - ab2009-mç2010 2007-2009 2004-2006 lanç conjunt l’interès està fixat en les marcades discrepàncies geogràfiques. Una de les peces clau per a explicar aquesta hete- rogeneïtat de resultats és el ritme d’absorció de l’estoc acumu- La millora de les condicions d’accés i la moderada obertura del lat durant els anys d’excessos, que en zones sense gaire pressió crèdit estan permetent tornar al mercat una part de la demanda demogràfica i on la demanda de segona residència s’ha retirat potencial que restava a l’espera, com ho testimonia l’increment pel canvi de cicle econòmic és molt lent. de les compravendes –un 45% a la província de Barcelona– i de les hipoteques –un 39,8% a Barcelona ciutat– en el primer tri- En canvi, les perspectives són diferents en la majoria dels grans mestre de l’any. Aquests increments, insistim a recordar-ho, àmbits urbans consolidats, on l’estoc acumulat és molt inferior s’han de relativitzar perquè el punt de comparació correspon a en termes relatius, on hi ha una presència important de promo- nivells mínims. cions protegides entre els nous projectes, i on la naturalesa de la demanda i la densitat demogràfica marquen un ritme força constant de creació de llars, això sí, molt sensible a les condi- cions d’accessibilitat –via preu i tipus d’interès– i financeres –via facilitat d’accés al crèdit. 49 Construcció d’habitatges Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Actuacions de rehabilitació aprovades a la campanya Iniciats Acabats Barcelona posa’t guapa 1r.tr.2010 Var (%)1 1r.tr.2010 Var (%)1 Tipologia 2008 2009 1r.tr.2010 1. Ciutat Vella 0 — 0 –51,0 Programa d’obres 1.733 1.529 76 2. l’Eixample 0 –78,0 52 –10,1 Façanes 803 762 28 3. Sants-Montjuïc 77 –66,4 162 9,8 Terrats i cobertes 295 264 11 4. Les Corts 0 — 43 –5,7 Patis de llums 490 378 26 5. Sarrià-Sant Gervasi 59 45,6 8 –37,3 Escales i vestíbuls i alt. 145 125 11 6. Gràcia 43 71,8 50 –8,3 7. Horta-Guinardó 51 –68,6 25 0,8 Programes d’accessibilitat 249 296 71 8. Nou Barris 3 –84,1 12 –7,7 Millora de locals comercials 89 109 1 9. Sant Andreu 13 3,8 25 2,2 Programes d’instal·lacions 95 106 14 10. Sant Martí 261 248,2 319 –59,1 Programa de medi ambient 102 87 9 Sense dades 0,0 — 0,0 — Actuacions especials 22 25 Barcelona 507 –30,4 696 –28,8 Total 2.290 2.152 171 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Nota: El programa d’accessibilitat inclou la supressió de barreres arquitectòniques, la do - tació d’elevadors i l’adaptació d’habitatges. El d’instal·lacions inclou la substitució d’an- Projectes d’habitatges visats tenes i dipòsits d’aigua i l’ordenació d’aparells d’aire condicionat. I el de medi ambient, (Província de Barcelona) l’aïllament tèrmic i acústic, les calefaccions urbanes, les plaques solars i la insonorització d’habitatges. A partir de 2010 dades pendents de revisió. Any 1r.trim 2n.trim 3r.trim 4t.trim Total Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Nous 1999 12.731 14.656 12.290 12.195 51.872 2000 12.500 14.984 8.654 9.221 45.359 Actuacions de rehabilitació a Barcelona 1 2001 10.912 10.876 9.585 10.398 41.771 2002 11.012 9.404 7.888 8.600 36.904 800 2003 11.943 11.434 10.362 15.074 48.813 700 2004 12.541 13.716 13.881 14.963 55.101 2005 14.581 13.429 14.864 17.478 60.352 600 2006 16.239 19.204 27.247 10.613 73.303 500 400 2007 19.719 9.653 8.470 7.038 44.880 300 2008 5.201 3.421 2.391 2.488 13.501 2009 1.435 1.710 3.480 4.836 11.461 200 2010 605 100 0 Rehabilitats 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 1999 2.263 2.506 1.972 2.571 9.312 2006 2007 2008 2009 2010 2000 2.219 2.411 1.677 1.692 7.999 2001 2.256 2.057 1.522 2.152 7.987 1 Sol·licituds de subvenció presentades a la campanya “Barcelona posa’t guapa” 2002 2.007 2.035 1.819 2.162 8.023 Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. 2003 2.664 2.695 2.383 3.432 11.174 2004 3.501 3.273 2.958 3.154 12.886 En aquest revifament de la demanda revelada en una conjuntu- 2005 2.190 2.644 1.905 1.630 8.369 ra tan volàtil com l’actual –en el qual per descomptat no ha par- 2006 1.329 1.323 1.394 977 5.023 ticipat cap millora de la capacitat de despesa de les famílies–, han intervingut alguns elements que estan fent anticipar les 2007 1.589 889 616 806 3.900 compra-vendes. D’una banda, els canvis fiscals que han d’en- 2008 596 640 896 315 2.447 trar en vigor en breu poden estar fent avançar decisions de 2009 484 265 330 638 1.717 2010 241 compra, en particular l’augment del tipus de gravamen en les figures impositives que graven la transmissió. En el mateix Font: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. sentit actua l’eliminació parcial (total per a rendes de més de 24.107€) de les deduccions a la compra a l’IRPF prevista a Variació (%) Total Nous Rehabilitats partir de 2011. 1r.tr.2010/1r.tr.2009 –55,9 –57,8 –50,2 En sentit contrari –tot i les discrepàncies entre diferents entitats 2n.sem.2009/2n.sem.2008 52,4 70,4 –20,1 que calculen i difonen sèries de preus de venda sobre si ja s’ha 2009/2008 –17,4 –15,1 –29,8 de donar per tancat l’ajustament o no–, no es pot obviar que hi 2008/2007 –67,3 –69,9 –37,3 ha alguns indicis de que les dificultats d’alguns promotors per fer front al seu deute amb la banca pot derivar en una major pressió d’aquesta perquè donin sortida a l’estoc mitjançant unes rebaixes de preus més intenses. Aquest fet apuntaria a una contenció de la demanda a l’espera d’aquests descensos i a una millora més palpable de la conjuntura econòmica. 50 Llicències d’obres Barcelona economia 73 Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament Comercial Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total 1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.398 1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658 2006 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 1.543.118 389.129 1.932.247 2007 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 1.078.169 350.475 1.428.644 2008 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 1.035.077 480.709 1.515.786 1r.tr. 44.275 36.695 7.640 121.516 16.817 11.980 238.923 92.808 331.731 2n.tr. 51.613 97.154 11.645 24.196 22.971 49.255 256.834 157.603 414.437 3r.tr. 23.439 45.595 10.448 25.070 65.079 18.750 188.381 73.982 262.363 4t.tr. 102.169 133.627 10.326 14.107 73.042 17.668 350.939 156.316 507.255 2009 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 609.869 387.816 997.685 1r.tr. 49.880 39.840 15.775 42.799 20.902 47.816 217.012 91.378 308.390 2n.tr. 46.040 43.917 11.437 27.458 37.217 14.840 180.909 115.435 296.344 3r.tr. 35.791 21.627 5.832 183 7.764 1.046 72.243 91.392 163.635 4t.tr. 46.731 36.512 6.948 5.493 36.944 7.077 139.705 89.611 229.316 2010 1r.tr. 41.310 49.693 13.258 12.207 13.665 29.393 159.526 43.555 203.081 Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d’aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Direcció d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 1r.tr.2010/1r.tr.2009 –26,5 –52,3 –34,1 Sostre previst a les llicències d’obres 2n.sem.2009/2n.sem.2008 –60,7 –21,4 –48,9 (acumulats 12 mesos) 2 2009/2008 –41,1 –19,3 –34,2 m (milions) 2008/2007 –4,0 37,2 6,1 2,5 2,0 Les obres majors previstes a Barcelona continuen sota el signe 1,5 de la contracció. 1,0 Després d’un any de forta correcció a la baixa del sostre previst 0,5 a les llicències d’obres, les dades del primer trimestre de l’any palesen ajustos addicionals i continuen dibuixant un panorama 0,0 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 marcadament recessiu del qual no s’escapa pràcticament cap Nou Reforma i ampliació dels segments ni dels usos del sostre. De les grans tipologies, el Sostre total Tendència sostre nou ha reduït una mica el ritme de descens, mentre que les obres de reforma i ampliació han accentuat la trajectòria baixista. Per usos, només el sostre destinat a aparcaments ha avançat en relació amb el mateix trimestre de l’any anterior, Les xifres i els gràfics adjunts il·lustren tant la magnitud de les mentre que el destinat a usos residencials, productius o tercia- retallades com la diferent intensitat d’aquestes segons els usos. ris ha continuat contraient-se. En termes globals, el sostre previst és inferior en un 34,1% al del mateix període de l’any anterior, una taxa de descens pràc- ticament idèntica a la del conjunt de 2009, i que fa que la dota- ció trimestral sigui la segona més baixa dels darrers quinze anys i un 44% inferior a la del bienni 2007-2008, quan ja s’ha- via iniciat l’ajustament. 51 Llicències d’obres Habitatges i places d’aparcament Habitatges de nova planta previstos Habitatges Places nombre d’habitatges variació (%) Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 2.500 80 1998 6.112 1.297 7.409 10.336 60 1999 6.663 944 7.607 11.682 2.000 2000 5.005 899 5.904 10.676 40 2001 4.322 559 4.881 9.586 1.500 20 2002 5.024 837 5.861 10.812 1.000 0 2003 4.899 837 5.736 13.531 -20 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 500 -40 2005 6.300 1.307 7.607 12.470 0 -60 2006 6.393 1.431 7.824 14.336 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2007 4.769 1.367 6.136 12.529 Nombre d’habitatges Taxa de variació dels darrers 12 mesos (%) 2008 3.132 1.516 4.648 9.904 1r.tr. 862 249 1.111 1.114 2n.tr. 778 418 1.196 3.323 3r.tr. 430 261 691 1.638 4t.tr. 1.062 588 1.650 3.829 Sostre total previst per usos i districtes (%) (1r.tr.2010) 2009 2.279 760 3.039 4.665 1r.tr. 538 210 748 1.098 Ciutat Vella 2n.tr. 609 206 815 1.370 L’Eixample 3r.tr. 491 108 599 759 Sants-Montjuïc 4t.tr. 641 236 877 1.438 Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia 2010 Horta-Guinardó 1r.tr. 601 149 750 1.482 Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Habitatges 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 Superfície (m2) Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total Residencial Aparcament 1r.tr.2010/1r.tr.2009 11,7 –29,0 0,3 Locals comercials i oficines Altres 2n.sem.2009/2n.sem.2008 –24,1 –59,5 –37,0 2009/2008 –27,2 –49,9 –34,6 2008/2007 –34,3 10,9 –24,3 En correspondència amb la reducció de sostre esmentada, el llistat d’obres previstes és molt més curt del que ha estat habi- Pel que fa a l’obra nova, certament la disminució és notable en tual fins fa poc. Entre les de nova planta, semblen molt més relació amb el mateix trimestre de 2009, d’un 26,5%, però llunyans del que realment són els anys en els que hi havia al alhora cal anotar que els gairebé 160.000 m2 del primer trimes- voltant de cinquanta expedients residencials per trimestre, amb tre d’enguany representen un salt endavant en relació amb els una gran varietat quant a dimensió i tipologia de promotor. El dos trimestres precedents, i, en particular, suposen més del doble context econòmic actual i el lent ritme de sortida de l’estoc dels m2 previstos durant el tercer trimestre de 2009. d’habitatges nous en venda expliquen que, en el trimestre ana- litzat, els projectes residencials no arribin a la vintena, amb un El contrapunt negatiu apareix amb les dades de reforma i am - paper particularment significatiu de les promocions unifami- pliació, un segment destinat a ésser una peça fonamental en el liars –especialment amb autopromoció– i d’un parell de grans manteniment del parc existent d’una ciutat tan densament edi- promocions, una de les quals, amb 150 habitatges, és de pro- ficada com Barcelona. La dotació aprovada en els primers me - tecció oficial i està promoguda pel Patronat Municipal de l’Ha - sos d’enguany ha registrat una davallada espectacular, de més bitatge. del 50%, esdevenint el valor trimestral més baix des de 1992. Un fet relativament desconcertant que remet inequívocament De la resta d’expedients d’obra nova, destaquen un gran apar- a la difícil conjuntura econòmica així com a un possible ajor- cament al barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, alguns equi- nament de les decisions d’afrontar aquesta mena de projectes a paments docents i sòcio-sanitaris, dos grans projectes in dustrials l’espera que entrin en vigor els incentius fiscals previstos per a la Zona Franca pertanyents al sector de la química, i un hotel a la rehabilitació d’habitatges. al Passeig Picasso. En l’àmbit de la reforma, predominen els de dimensió reduïda de tipus residencial, amb gran dispersió geo gràfica. El llistat es completa amb alguns projectes més de re formes d’hotels, d’equipaments sanitaris i de residències estu- diantils i per a gent gran disseminats per tota la ciutat. 52 Llicències d’obres Barcelona economia 73 Llicències d’obres majors de construcció de nou sostre aprovades durant el primer trimestre de 2010 Edificis residencials unifamiliars de 2 a 10 habitatges d’11 a 40 habitatges més de 40 habitatges Altres edificis Oficines Indústries Equipaments Hotels D’altres Font: Direcció d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona, elaborat IdBC-IMI. VII. Mercat immobiliari Preus al mercat residencial Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d'aparcament 1 Segona mà Període Nova planta 1 (índex 2008 = 100) Nova planta 1 Segona mà €/m2/mes €/mes € 1994 1.426 28,5 172.605 124.405 5,73 375,6 19.230 1995 1.447 30,5 179.775 132.641 5,52 353,5 17.430 1996 1.433 28,8 163.043 125.618 5,43 357,6 15.630 1997 1.457 30,1 167.682 123.959 5,43 358,4 15.030 1998 1.569 33,0 176.097 134.393 5,26 350,7 14.420 1999 1.913 38,4 245.153 154.949 5,89 403,3 16.590 2000 2.165 45,9 283.918 175.775 6,63 448,5 17.010 2001 2.500 53,2 294.796 201.978 7,78 517,6 18.270 2002 2.931 61,6 362.100 247.776 8,64 578,9 18.830 2003 3.476 70,8 405.850 277.834 9,56 639,3 20.750 2004 4.193 82,3 438.570 312.750 10,55 699,7 21.840 2005 5.082 96,1 508.460 344.904 11,82 779,2 24.520 2006 5.804 110,2 590.420 392.397 13,44 873,6 27.520 2007 5.952 109,8 603.190 376.093 15,79 1.041,4 27.730 2008 5.918 100,0 581.356 361.377 16,66 1.081,3 28.538 2009 5.442 90,4 549.907 350.655 16,03 1.040,4 29.154 1r sem.20102 5.457 91,4 588.196 n.d. 15,89 1.035,4 29.866 1 La sèrie de preus residencials i d’aparcaments d’obra nova s’interrompeix en 2008. Les dades a partir d’aquesta data provenen de l’Instituto Apolda. Les variacions interanuals han estat calculades amb criteris metodològicament homogenis. 2 Les dades de 2010 són provisionals, i tant les de preus de segona mà com les de lloguer corresponen al primer trimestre. Nota: els valors anuals són mitjanes de dades mensuals o trimestrals excepte les de nova planta, que corresponen al segon semestre de l’any. Les dades de lloguer corresponen, a partir de 2007, al 4t.tr. de l’any. Font: Tecnigrama, Instituto Apolda, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Secretaria d’Habitatge i elaboració pròpia. Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d'aparcament Variacions(%) Nova planta Segona mà Nova planta Segona mà €/m2/mes €/mes € 1r.sem.10/1r.sem.09 –6,8 –2,9 –0,2 n.d. –1,7 –2,4 4,5 2009/2008 –8,0 –9,6 –5,4 –3,0 –3,8 –3,8 2,2 2008/2007 –5,1 –9,0 –6,1 –3,9 5,5 3,8 2,9 La conjuntura del mercat immobiliari residencial de la ciutat Evolució del preu dels habitatges (€/m2) durant la primera meitat d’enguany es mou entre l’augment del nombre d’habitatges hipotecats i la desacceleració del variació nominal (%) ritme de descens dels preus. 25 20 Segons les dades disponibles corresponents, en sentit ampli, al 15 prim er semestre de 2010, l’evolució interanual mitjana dels 10 preus de venda dels habitatges en oferta a la ciutat s’estima en 5 un descens del 6,8% en el mercat de sostre nou i del 2,9% en el 0 de segona mà. Variacions que, amb totes les cauteles atès el ball de xifres –sovint interessades– que caracteritza aquest mercat, -5 a banda d’insistir en la trajectòria de lleu alentiment del procés -10 de descens dels preus, semblen apuntar a un ajustament més -15 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 1r.S.10 dilatat en el temps i potser més accentuat del que hom espera- Nova planta Segona mà Lloguer va. Encara que només sigui perquè el mercat residencial s’en- dinsa en el quart any d’ajust i no s’albira un canvi significatiu pel que fa a les dificultats d’accés al crèdit ni tampoc a la incer- tesa en la que es mou el mercat de treball. Dues variables estre- tament condicionades per una conjuntura econòmica feble. 56 Preus al mercat residencial Barcelona economia 73 Habitatges hipotecats en finques urbanes Crèdit per a adquisició d’habitatge propi i tipus d’interès Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya milers de milions d’€ tipus d’interès (%) 700 8 Nombre 600 2000 n.d. 79.650 112.542 480.895 500 6 2001 n.d. 78.931 110.521 487.973 2002 n.d. 84.381 121.435 541.035 400 300 4 2003 n.d. 137.600 193.272 995.816 200 2004 n.d. 148.629 211.731 1.109.223 2 2005 n.d. 155.428 226.371 1.232.973 100 2006 n.d. 163.961 240.498 1.324.522 0 0 2007 n.d. 126.874 195.604 1.235.212 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 mç10 Crèdit a les persones físiques per adquisició d’habitatge propi 2008 17.790 81.783 119.315 836.419 Tipus d’interès hipotecari 1r.tr. 5.104 24.315 37.046 246.045 2n.tr. 4.811 24.673 34.217 231.759 3r.tr. 4.652 18.293 26.638 195.072 4t.tr. 3.223 14.502 21.414 163.543 Compra-venda d’habitatges a Barcelona (prov.) 2009 13.989 61.886 93.902 653.173 nombre d’habitatges 1r.tr. 3.257 14.029 21.843 157.283 2n.tr. 3.653 16.311 25.011 169.677 6.000 3r.tr. 3.741 17.170 25.771 173.888 5.000 4t.tr. 3.338 14.376 21.277 152.325 4.000 2010 1r.tr. 4.553 17.384 25.309 162.073 3.000 Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. 2.000 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Col·legi de Registradors publicades per l’INE. 1.000 0 2007 2008 2009 2010 Variació (%) Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya Habitatges nous Habitatges de 2a mà Nombre d’hipoteques 1r.tr.10/1r.tr.09 39,8 23,9 15,9 3,0 Font: Estadística de transmissions de drets de la propietat (INE). 2009/2008 –21,4 –24,3 –21,3 –21,9 2008/2007 n.d. –37,8 –40,5 –32,4 El mercat de lloguer a Barcelona es mou relativament al marge Import mitjà del crèdit del de propietat, bàsicament per l’elevat pes percentual de la 1r.tr.10/1r.tr.09 –4,3 –5,1 –5,4 –4,8 població flotant. A banda del moderat descens interanual que 2009/2008 –16,3 –22,9 –22,6 –15,7 mostren les dades del primer trimestre, la situació és més aviat 2008/2007 n.d. –8,9 –8,8 –6,2 d’estabilització després de la retallada de 2009. Una situació que s’explicaria per un increment de l’oferta amb origen en el parc d’habitatges que no troba comprador i un augment de la demanda nodrit pels qui han ajornat, sine die, la compra d’ha- Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecats bitatge. L’augment de l’atur i la contenció dels fluxos migrato- ris han contribuït a rebaixar la pressió sobre el mercat residen- milers € en finques urbanes cial i en conseqüència, sobre els preus. 240 200 Les estadístiques d’habitatges hipotecats revelen una notable recuperació dels volums durant el primer trimestre d’enguany. 160 En el cas de Barcelona, l’augment interanual és de pràctica- 120 ment el 40%, fet que permet compensar una bona part de la da - vallada registrada un any abans. Amb tot, la xifra encara es mou 80 més a prop dels mínims registrats el 2009 que no pas del valor 40 mitjà del quinquenni 2003-2007. Un indici de flexibilització de l’accés al crèdit que ha permès un cert revifament del mercat 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 I.2010 de compra-venda i que el nombre d’operacions materialitzades ha gi repuntat lleument. En tot cas, es tracta de xifres modestes Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya si es comparen amb les d’abans de la crisi però que tenen el valor de revitalitzar un mercat darrerament força deprimit. 57 VIII. Mercat de treball Població activa i ocupada Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1998 685.130 378.165 306.965 2.030.260 1.198.550 831.710 2.917.700 1.730.900 1.186.800 4t.tr.1999 690.600 377.610 312.990 2.055.365 1.200.718 854.647 2.970.500 1.740.600 1.229.900 4t.tr.2000 704.440 385.470 318.970 2.120.020 1.226.596 893.424 3.061.400 1.786.700 1.274.700 4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900 4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200 4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800 4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300 4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000 4t.tr.2006 812.600 449.800 362.800 2.504.070 1.413.870 1.090.200 3.699.100 2.100.500 1.598.600 4t.tr.2007 811.600 441.200 370.400 2.578.100 1.453.900 1.124.200 3.799.100 2.158.000 1.641.100 1r.tr.2008 801.900 440.800 361.100 2.570.100 1.451.700 1.118.400 3.825.300 2.166.800 1.658.600 2n.tr.2008 835.400 452.600 382.800 2.572.200 1.433.400 1.138.800 3.842.600 2.162.500 1.680.100 3r.tr.2008 820.500 440.500 380.000 2.541.400 1.406.100 1.135.300 3.838.900 2.158.200 1.680.700 4t.tr.2008 814.800 429.100 385.700 2.560.500 1.411.300 1.149.200 3.854.800 2.149.900 1.704.900 1r.tr.2009 813.400 421.900 391.500 2.543.200 1.395.800 1.147.400 3.852.900 2.140.000 1.712.900 2n.tr.2009 803.600 424.800 378.800 2.512.400 1.379.100 1.133.300 3.791.500 2.111.900 1.679.600 3r.tr.2009 811.800 423.800 388.000 2.517.000 1.360.300 1.156.700 3.806.500 2.092.200 1.714.300 4t.tr.2009 810.400 425.800 384.600 2.538.100 1.386.800 1.151.300 3.779.500 2.079.500 1.700.000 1r.tr.2010 791.100 415.900 375.200 2.511.400 1.376.700 1.134.700 3.775.100 2.075.600 1.699.600 Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. 1r.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ Variació (%) 1r.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 4t.tr.06 Evolució de les taxes d’activitat metropolitanes Barcelona Total actius –2,7 –0,5 0,4 –0,1 (%) Homes –1,4 –0,8 –2,7 –1,9 80 Dones –4,2 –0,3 4,1 2,1 75 RMB 70 Total actius –1,3 –0,9 –0,7 3,0 65 Homes –1,4 –1,7 –2,9 2,8 60 Dones –1,1 0,2 2,2 3,1 55 Catalunya 50 Total actius –2,0 –2,0 1,5 2,7 Homes –3,0 –3,3 –0,4 2,7 45 Dones –0,8 –0,3 3,9 2,7 40 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Total Homes Dones Les xifres de població activa i ocupada reflecteixen l’atonia del mercat de treball després de més de dos anys d’augment sostingut de l’atur. Pel que fa a Barcelona, les xifres oficials mostren una notable correcció a la baixa del nombre de residents actius. Si les dades Amb independència de l’àmbit geogràfic escollit, l’Enquesta del proper trimestre confirmen aquesta estimació, la població de Població Activa corresponent al primer trimestre de 2010 activa de la capital haurà retrocedit a volums d’un lustre enre- ofereix una imatge regressiva del nombre d’actius per segon re en només un any. Però, al igual que a Catalunya i Espanya, trimestre consecutiu. Fins i tot al conjunt d’Espanya, malgrat convé contextualitzar aquesta variació atès que correspon a un que s’ha superat novament la cota dels 23 milions de persones descens de poc més del 3% –aproximadament 20.000 efectius– que es declaren laboralment actives. A Catalunya, la retallada en comparació amb la població activa mitjana de 2008, any en del pri mer trimestre en relació amb un any abans s’estima de el que es van registrar els valors més elevats. A l’àmbit metro- l’ordre del 2% i confirma uns antecedents de tres trimestres polità el descens del darrer trimestre és més moderat que a la previs de descens. Variacions que, en ambdós casos, no s’han resta de Catalunya. La raó bàsica és que el procés d’ajustament de considerar especialment rellevants perquè es produeixen en des de màxims va començar abans –final de 2008– i ha estat zona de màxims històrics. relativament gradual. 60 Població activa i ocupada Barcelona economia 73 Evolució de la població ocupada Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.2000 n.d. n.d. n.d. 1.909.220 1.139.815 769.405 2.790.300 1.677.400 1.112.900 4t.tr.2001 592.800 331.200 261.600 1.913.390 1.146.000 767.390 2.822.400 1.704.900 1.117.500 4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100 4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900 4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300 4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000 4t.tr.2006 761.600 426.200 335.400 2.341.870 1.328.150 1.013.720 3.452.000 1.982.700 1.469.300 4t.tr.2007 764.900 416.600 348.300 2.411.700 1.360.600 1.051.100 3.547.300 2.037.200 1.510.100 1r.tr.2008 743.700 411.200 332.500 2.385.800 1.345.900 1.039.900 3.534.500 2.020.400 1.514.100 2n.tr.2008 776.800 418.900 357.900 2.401.700 1.326.100 1.075.600 3.549.700 1.995.500 1.554.200 3r.tr.2008 756.500 402.200 354.300 2.350.400 1.274.500 1.075.900 3.495.260 1.953.440 1.541.820 4t.tr.2008 746.900 396.000 350.900 2.298.600 1.250.100 1.048.500 3.399.000 1.888.400 1.510.600 1r.tr.2009 704.300 366.100 338.200 2.164.800 1.172.600 992.200 3.230.200 1.777.600 1.452.600 2n.tr.2009 699.900 364.600 335.300 2.147.300 1.158.000 989.300 3.189.600 1.756.200 1.433.400 3r.tr.2009 704.200 368.500 335.700 2.155.100 1.142.800 1.012.300 3.199.200 1.747.000 1.452.200 4t.tr.2009 687.400 358.200 329.200 2.137.500 1.132.600 1.004.900 3.136.400 1.702.100 1.434.300 1r.tr.2010 672.200 350.000 322.200 2.088.400 1.125.900 962.500 3.098.900 1.681.100 1.417.800 Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB. 1r.tr.10/ 4t.tr.09/ 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ Taxes d’activitat i d’ocupació (Barcelona) Variació (%) 1r.tr.09 4t.tr.08 4t.tr.07 4t.tr.06 Barcelona Període Total Homes Dones Total ocupats –4,6 –8,0 –2,4 0,4 Homes –4,4 –9,5 –4,9 –1,8 Taxa d’activitat Dones –4,7 –6,2 0,7 3,2 4t.tr.2001 71,6 81,6 62,7 4t.tr.2002 72,6 82,5 63,2 RMB 4t.tr.2003 75,0 85,1 65,9 Total ocupats –3,5 –7,0 –4,7 3,0 4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0 Homes –4,0 –9,4 –8,1 2,4 Dones –3,0 –4,2 –0,2 3,7 4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0 Catalunya 4t.tr.2006 77,8 85,3 70,1 Total ocupats –4,1 –7,7 –4,2 2,8 4t.tr.2007 77,4 84,8 70,2 Homes –5,4 –9,9 –7,3 2,7 4t.tr.2008 78,9 85,2 72,8 Dones –2,4 –5,1 0,0 2,8 1r.tr.2009 78,9 83,2 74,8 2n.tr.2009 78,0 83,4 72,7 Els canvis en els fluxos migratoris com a conseqüència de 3r.tr.2009 79,0 83,7 74,4 la persistent feblesa del mercat de treball expliquen una bona 4t.tr.2009 79,0 84,7 73,4 part de la trajectòria descendent que mostra la població 1r.tr.2010 79,1 84,2 74,1 barcelonina de més de 15 anys i, de retruc, la potencialment activa. Taxa d’ocupació 4t.tr.2001 64,0 75,3 53,9 L’evolució a la baixa del nombre d’actius, tant homes com 4t.tr.2002 63,6 72,4 55,4 dones, és un reflex de la pèrdua d’ocupació i capacitat produc- 4t.tr.2003 68,0 78,4 58,1 tiva que ha registrat el país al llarg dels darrers dos anys i mig. 4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4 Una part d’aquest retrocés respon a la necessitat de corregir una trajectòria expansiva espectacular com ha estat la registrada al 4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6 llarg de la dècada prèvia a la forta recessió de 2009 i que final- 4t.tr.2006 72,8 80,8 64,8 4t.tr.2007 72,9 80,0 66,0 ment s’ha revelat insostenible. El desànim d’una part dels ac - 4t.tr.2008 72,2 78,5 66,2 tius desocupats davant d’una conjuntura especialment gasiva a l’hora d’oferir perspectives d’ocupació més o menys raonables 1r.tr.2009 68,2 72,0 64,5 en el mercat regulat incideix també en un descens del nombre 2n.tr.2009 67,9 71,5 64,3 d’actius. En definitiva, el mercat de treball barceloní, igual que 3r.tr.2009 68,4 72,6 64,2 el de la resta del país, comença 2010 arrossegant les conseqüèn- 4t.tr.2009 66,8 71,1 62,7 cies d’un ajustament molt intens de la capacitat productiva. 1r.tr.2010 67,1 70,6 63,5 Nota: Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Idescat a partir de l’EPA. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 61 Llocs de treball ocupats Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 898.000 1.826.050 2.527.500 31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 924.500 1.917.040 2.673.180 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 965.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490 31 des. 2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495 31 des. 2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017 31 des. 2006 935.931 1.916.608 2.672.993 122.218 363.383 562.057 1.082.032 2.338.954 3.338.604 31 des. 2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.373.740 3.398.642 31 març 2008 953.143 1.954.911 2.744.915 123.909 371.833 595.794 1.098.537 2.376.330 3.416.517 30 juny 2008 949.027 1.946.567 2.752.254 123.750 370.996 594.919 1.095.687 2.370.150 3.428.567 30 set. 2008 933.404 1.910.518 2.678.046 122.066 365.745 586.686 1.078.820 2.332.054 3.351.065 31 des. 2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.062.428 2.285.114 3.252.560 31 març 2009 898.339 1.816.265 2.530.438 118.891 353.229 564.008 1.041.623 2.232.677 3.184.207 30 juny 2009 890.414 1.794.917 2.528.055 117.718 349.915 560.141 1.032.882 2.204.003 3.183.193 30 set. 2009 877.654 1.772.737 2.479.352 115.947 344.750 552.478 1.018.098 2.177.322 3.130.967 31 des. 2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.073 2.181.854 3.099.878 31 març 2010 870.258 1.748.212 2.439.774 114.932 340.501 542.746 1.009.971 2.161.730 3.081.899 30 abril 2010 877.629 1.764.330 2.473.672 113.971 340.720 543.510 1.017.501 2.178.730 3.102.724 Notes: La sèrie d’autònoms es trenca el 2008. Les dades d’abril i les del Total d’afiliats de la RMB són estimades. Font (de totes les taules d’aquest apartat si no es diu el contrari): Departament de Treball de la Generalitat i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. 30 ab.2010/ 31 des.2009/ 31 des.2008/ 31 des.2007/ Variació (%) 30 ab.2009 31 des.2008 31 des.2007 31 des.2006 Evolució de l’afiliació a la Seguretat Social (Barcelona) Afiliats R.G. — Barcelona –2,0 –4,0 –3,8 1,8 Afiliats (%) — RMB –2,3 –5,3 –4,5 1,8 — Catalunya –2,4 –5,2 –5,1 2,0 20.000 4 Autònoms 10.000 2 —Barcelona –3,0 –4,3 –2,2 1,4 —RMB –3,2 –4,9 –2,5 1,8 0 0 —Catalunya –3,4 –5,0 0,1 2,5 -10.000 -2 Total —Barcelona –2,0 –3,9 –3,2 1,5 -20.000 -4 —RMB –2,4 –4,5 –3,7 1,5 —Catalunya –2,5 –4,7 –4,3 1,8 -30.000 2005 2006 2007 2008 2009 2010 -6 Saldo trimestral Variació interanual (%) El mercat de treball comença a estabilitzar-se però les perspectives a curt i mitja termini continuen sent incertes. L’evolució del mercat de treball metropolità replica la del ca - Després de dos anys de retallada intensa dels volums d’ocupa- talà. Amb gairebé 2,2 milions d’afiliats en situació d’alta a la ció, durant el primer terç de 2010 l’economia catalana ha mos- Seguretat Social, les xifres de final d’abril mostren un descens trat els primers símptomes que semblen anunciar el punt i final interanual del 2,4%, la taxa més continguda del darrer any i d’aquest procés d’amortització de llocs de treball. Un punt i mig. En el cas de Barcelona, la desacceleració del procés d’a- final que potser no serà tal en funció de quines siguin les mesu- justament ha situat la retallada en el 2%. Variacions que adqui- res adoptades finalment per accelerar la reducció del dèficit reixen una especial significació atès que es produeixen en un públic. Amb independència de l’evolució a curt i mitjà termini, context de relativa estabilització del nombre d’ocupats a l’en- es tracta d’un procés d’ajustament molt notable de la capacitat torn dels volums registrats durant el darrer trimestre de 2009. productiva del país que en nombre de cotitzants a la Seguretat El resultat més visible d’aquest bienni d’ajust és que els volums Social es quantifica en uns 300.000 llocs de treball. Una xifra d’ocupació han minvat fins a equiparar-se als existents a final que en termes relatius equival a la pèrdua d’aproximadament el de 2004. I, sent realistes, sense perspectives raonables de recu- 9% dels més de 3,4 milions assolits com a cota més elevada perar les cotes màximes a curt i mitjà termini. durant la primavera de 2008. 62 Llocs de treball ocupats Barcelona economia 73 Distribució dels comptes de cotització per nombre de treballadors Any 1-5 6-10 11-25 26-50 51-100 101-500 501-1000 1001-3000 >3000 Total Barcelona des. 1996 59.531 6.987 5.148 1.888 800 625 65 45 11 75.100 des. 2000 55.608 7.975 6.193 2.318 1.055 823 89 58 14 74.133 des. 2002 56.247 7.962 6.261 2.468 1.072 859 104 50 17 75.040 des. 2004 57.056 8.023 6.219 2.494 1.077 887 107 53 17 75.933 des. 2006 59.028 8.451 6.385 2.581 1.200 960 103 57 22 78.787 des. 2008 57.824 7.790 6.168 2.479 1.197 978 108 56 18 76.618 des. 2009 55.722 7.453 5.746 2.342 1.147 935 103 58 18 73.524 març 2010 55.220 7.413 5.654 2.279 1.139 935 105 54 18 72.817 Regió Metropolitana des. 1996 123.303 15.643 11.783 4.277 1.644 1.255 117 62 12 158.096 des. 2000 121.469 18.823 14.901 5.618 2.353 1.644 155 91 16 165.070 des. 2002 124.901 19.372 15.440 5.824 2.433 1.719 168 85 19 169.961 des. 2004 129.379 19.615 15.679 5.963 2.514 1.783 170 92 21 175.216 des. 2006 136.317 20.904 16.303 6.307 2.758 1.910 184 102 25 184.810 des. 2008 131.670 19.252 15.123 5.857 2.698 1.946 197 104 22 176.869 des. 2009 125.134 17.957 13.873 5.446 2.562 1.879 175 106 23 167.155 març 2010 123.747 17.786 13.764 5.351 2.552 1.868 180 101 23 165.372 Catalunya des. 1996 182.516 22.513 16.470 5.917 2.256 1.693 154 68 12 231.599 des. 2000 182.239 27.383 21.085 7.843 3.203 2.218 200 99 16 244.286 des. 2002 188.765 28.686 22.256 8.289 3.375 2.356 220 100 20 254.067 des. 2004 196.940 29.477 23.058 8.625 3.549 2.464 221 110 21 264.465 des. 2006 210.013 31.961 24.373 9.210 3.901 2.646 241 121 27 282.493 des. 2008 203.117 29.425 22.540 8.535 3.831 2.682 257 125 22 270.534 des. 2009 193.568 27.453 20.671 7.914 3.683 2.571 241 124 23 256.248 març 2010 192.135 27.163 20.631 7.870 3.706 2.557 245 119 23 254.449 Afiliació als diferents règims de la Seguretat Social Evolució de l’ocupació per sectors (RMB) (*) (Variació interanual) (%) (variació interanual) 15 R. General 10 R.E. Autònoms 5 0 R.E. del Mar -5 -10 R.E. Llar -15 -6 -3 0 3 6 9 12 15 18 (%) -20 2005 2006 2007 2008 2009 2010 ab.10/ab.09 ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 Indústria Construcció Serveis * L’aplicació de la nova CNAE 2009 trenca la homogeneïtat de les sèries, especialment la de la construcció. Un tret característic de l’evolució més recent dels actius afiliats a la Seguretat Social és que l’amortització de llocs de treball es desaccelera de manera més significativa entre els assalariats L’augment del nombre d’afiliats al règim especial de treballadors que no pas entre els autònoms. Una evolució que respon a la de la llar contrasta amb el descens de la resta de règims. durada de la recessió econòmica i al fet que el treball autònom, per definició, resisteix millor que l’assalariat els primers im - La incidència de la crisi en el segment dels autònoms contras- pactes de la crisi. De fet, l’elevat pes relatiu dels autònoms ta amb la resistència que mostra el nombrós teixit d’empreses sobre el total de l’ocupació a Catalunya i la relativa estabilitat petites a perdre pes relatiu sobre el total de l’ocupació. Un seg - que ha mostrat fins ara l’ocupació a la resta de règims especials ment que darrerament s’ha nodrit d’empreses de grandària mit- de la Seguretat Social, especialment el dels treballadors de la jana obligades a reduir capacitat productiva per a sobreviure. llar, ha contribuït a contrarestar el notable daltabaix de l’ocu- Pel que fa a l’evolució per grans sectors, el signe negatiu s’impo- pació assalariada durant el bienni 2008-2009. sa per si sè trimestre consecutiu. Superat l’efecte metodològic del canv i de CNAE, es confirma la trajectòria descendent i en - cara intensa que ha mantingut tant l’ocupació industrial com la de la construcció durant el primer trimestre de 2010 en relació amb el mateix període d’un any enrere. 63 Llocs de treball ocupats Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social (març 2010) Barcelona Regió Metropolitana Catalunya R.G. + Autònoms R.G. + Autònoms RMB/ Sectors R.G. Absoluts Var. (%)* R.G. Absoluts Var. (%)* Cat. (%) Var. (%)* Agric., ramad., silvic. i pesca 270 419 –21,5 1.223 4.427 –7,5 12,8 –4,1 Alimentació, begudes i tabac 6.854 7.416 –7,7 30.041 32.664 –5,4 43,7 –2,7 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.042 5.053 –11,7 22.772 27.002 –12,6 67,4 –12,1 Fusta, suro i mobles 886 1.709 –14,5 7.971 11.601 –11,9 50,2 –10,4 Paper i arts gràfiques 5.509 6.676 –5,7 22.686 25.844 –8,2 72,5 –7,8 Indústria química 5.873 6.101 –5,0 22.087 22.704 –4,0 72,6 –4,9 Indústria farmacèutica 7.523 7.537 –0,7 18.717 18.744 –0,1 90,9 0,0 Cautxú i matèries plàstiques 973 1.267 –17,8 15.878 16.914 –8,4 68,1 –9,2 Productes minerals no metàl·lics 2.546 2.750 –16,1 8.480 9.318 –14,4 54,6 –13,0 Metal·lúrgia 527 778 –1,9 7.466 8.776 –12,8 67,1 –11,4 Prod. metàl·lics exc. maquinària 2.870 3.840 –13,4 32.154 37.555 –10,3 66,3 –9,8 Prod. Informàtics, electrònics i òptics 768 904 –61,1 5.604 6.016 –23,5 81,7 –21,4 Materials i equips elèctrics 4.795 4.880 19,3 13.751 14.011 5,4 82,6 2,1 Maquinària i equips mecànics 3.263 3.858 –16,3 18.335 20.832 –14,8 67,6 –13,7 Vehicles i altre material de transport 16.794 16.870 –14,9 34.974 35.359 –11,4 80,9 –11,6 Resta d’activitats industrials 3.975 5.142 –10,1 11.471 15.110 –8,4 60,7 –5,8 Indústria 67.198 74.781 –10,4 272.387 302.450 –9,0 65,6 –8,3 Submin. d’energia i aigua 5.210 5.240 –2,1 6.672 6.763 –2,5 58,2 0,1 Sanejament i gestió de residus 8.409 8.431 –0,2 12.874 13.050 –0,7 71,9 0,2 Subministraments i residus 13.619 13.671 –0,9 19.546 19.813 –1,3 66,6 0,1 Construcció 41.432 51.015 –13,9 112.521 159.560 –14,6 60,3 –14,3 Venda i reparació de vehicles 7.985 9.593 –4,9 25.001 32.621 –3,0 61,3 –2,9 Comerç a l’engròs i intermediaris 48.401 57.751 –6,0 123.254 146.856 –4,8 76,1 –4,7 Comerç al detall 70.529 87.841 –5,9 159.837 212.348 –2,0 68,9 –1,8 Serveis comercials 126.915 155.185 –5,8 308.092 391.825 –3,1 70,7 –2,9 Transports 20.646 28.621 –3,0 48.127 78.556 –4,4 72,2 –4,8 Act. logístiques, postals i correus 19.748 20.353 –1,6 36.791 38.256 0,3 80,5 –0,1 Transport i emmagatzematge 40.394 48.974 –2,4 84.918 116.812 –2,9 74,7 –3,4 Serveis d’hostaleria 13.281 13.710 5,8 19.145 20.045 5,4 52,4 8,6 Serveis de menjar i begudes 42.077 51.729 –0,5 81.793 111.478 1,0 66,4 1,4 Hostaleria i restauració 55.358 65.439 0,8 100.938 131.523 1,7 63,8 2,6 Edició 11.005 12.034 –16,9 13.107 15.207 –21,9 87,4 –20,0 Cine, enreg. de sò, ràdio i televisió 5.149 5.868 0,3 9.636 10.893 0,6 87,7 0,3 Telecomunicacions 7.238 7.465 –0,4 8.441 8.979 –1,1 83,7 –1,3 Tecnologies de la informació 20.383 22.109 4,6 26.187 29.833 3,4 90,0 3,6 Serveis d’informació 1.889 2.400 20,7 2.517 3.515 21,4 82,0 16,7 Serveis editorials i d’informació 45.664 49.876 –2,1 59.888 68.427 –3,8 87,7 –3,3 Finances i assegurances 41.062 43.075 –2,8 55.645 60.992 –2,2 78,5 –2,2 Activitats immobiliàries 9.157 11.390 –0,5 13.489 18.024 –0,5 78,5 –0,6 Serveis centrals a les empreses 28.455 33.423 –1,9 41.962 52.021 –1,6 73,2 –1,9 Serveis d’arquitectura i enginyeria 12.949 16.326 –4,2 23.038 30.042 –3,3 75,6 –3,4 Recerca i desenvolupament 7.940 8.645 7,9 11.613 12.925 6,6 85,4 6,8 Altres activ. professionals i tècniques 18.506 25.116 –2,3 26.284 37.912 0,6 84,7 1,1 Activitats prof., científ. i tècniques 67.850 83.510 –1,6 102.897 132.900 –0,6 77,8 –0,8 Act. de lloguer i agències d’ocupació 30.344 32.984 –5,5 43.691 49.610 –11,0 80,9 –9,7 Agències i operadors turístics 5.427 5.971 –6,6 6.755 7.899 –6,8 79,2 –6,5 Serveis a edificis i empreses 57.193 60.556 2,7 106.932 115.218 4,1 79,3 3,6 Serveis administratius i auxiliars 92.964 99.511 –0,7 157.378 172.727 –1,2 79,7 –1,0 AA. PP. i organismes extraterr. 79.466 79.486 –1,4 116.914 116.964 –1,0 66,9 –1,1 Ensenyament 59.105 61.820 1,5 101.784 108.444 0,9 75,8 1,3 Serveis sanitaris 56.566 60.814 0,3 111.403 120.699 0,0 73,4 1,2 Servei socials 23.186 23.452 8,0 45.475 46.279 5,7 68,6 5,8 Serveis sanitaris i socials 79.752 84.266 2,3 156.878 166.978 1,5 72,0 2,5 Activitats i serveis culturals 6.584 10.472 –3,5 8.097 14.663 –3,8 82,6 –3,4 Activitats esportives i recreatives 13.034 13.743 –0,2 23.469 25.803 –0,8 69,6 –0,3 Activitats associatives 12.702 13.692 –1,1 18.254 19.808 –2,3 77,6 –2,6 Resta de serveis 17.732 24.865 –5,0 33.894 56.573 –4,5 70,9 –4,4 Serv. personals, culturals i esport. 50.052 62.772 –2,9 83.714 116.847 –3,2 73,0 –3,1 Serveis 747.739 845.304 –1,7 1.342.535 1.602.463 –1,4 73,1 –1,1 Total afiliats 870.258 985.190 –3,1 1.748.212 2.088.713 –3,7 70,0 –3,6 (*) Variació març 2010/març 2009. 64 Llocs de treball ocupats Barcelona economia 73 Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social Període UE Resta món Total Distribució sectorial dels estrangers afiliats al R. G. de la Seguretat Social. Catalunya (abril 2010) Província de Barcelona 31 des. 2002 25.057 101.793 126.850 Resta de serveis 31 des. 2003 29.064 115.434 144.498 Sanitat i ensenyament 31 des. 2004 34.728 138.833 173.561 Serveis immob. i a l'empresa 31 des. 2005 41.122 231.170 272.292 Transp., logíst. i comunic. 31 des. 2006 50.168 239.761 289.929 Hoteleria i restauració 31 des. 2007 72.119 237.585 309.704 Comerç i reparacions Construcció 31 març 2008 75.467 246.412 321.879 Indústria 30 juny 2008 76.021 258.000 334.021 Agric., ramad. i pesca 30 set. 2008 73.933 254.407 328.340 0 3 6 9 12 15 18 21 31 des. 2008 70.379 234.857 305.236 (%) Total No UE UE 31 març 2009 70.188 226.414 296.602 30 juny 2009 69.751 229.741 299.492 30 set. 2009 68.455 226.154 294.609 31 des. 2009 67.990 217.962 285.952 En el cas de l’activitat industrial, els factors conjunturals s’afe- geixen als estructurals –deslocalització i externalització– que 31 març 2010 68.483 217.891 286.374 expliquen el descens sostingut d’aquest tipus de mà d’obra a la 30 abril 2010 69.505 221.745 291.250 regió metropolitana d’ençà començament de segle. El manteni- Catalunya ment de la tendència a la baixa de l’ocupació a la construcció després de dos anys de davallada possiblement s’hagi d’impu- 31 des. 2002 33.785 139.976 173.761 tar a factors estacionals i a la correcció associada a la finalitza- 31 des. 2003 39.313 161.161 200.474 ció del Plan E. Per contra, l’ocupació terciària sembla a un pas 31 des. 2004 47.589 195.947 243.536 31 des. 2005 56.431 321.424 377.855 d’estabilitzar-se. 31 des. 2006 69.884 336.633 406.517 31 des. 2007 116.570 324.172 440.742 L’ocupació que depèn directament de la despesa pública comença a notar les restriccions pressupostàries. 31 març 2008 122.398 338.198 460.596 30 juny 2008 127.371 358.257 485.628 Una anàlisi més detallada de l’ocupació sectorial posa de mani- 30 set. 2008 121.775 347.989 469.764 fest la generalitat de les retallades de plantilles als diferents sub- 31 des. 2008 110.553 313.715 424.268 sectors industrials amb l’excepció de la fabricació de materials 31 març 2009 110.899 303.062 413.961 i equips elèctrics i la farmacèutica. Els descensos més in tensos 30 juny 2009 116.582 315.334 431.916 a la indústria metropolitana durant el darrer any els han prota- 30 set. 2009 113.756 307.298 421.054 gonitzat els fabricants de productes informàtics, elect rò nics i 31 des. 2009 108.102 289.721 397.823 òp tics, els de maquinària i equip mecànic i els de materials per a la construcció. La química i l’alimentació cauen menys que el 31 març 2010 109.037 290.571 399.608 conjunt del sector. El mateix es pot dir del subsector que inclou 30 abril 2010 111.158 296.792 407.950 les activitats de subministrament d’energia i aigua i de gestió de Nota: Les sèries de procedència geogràfica s’adapten a les diverses ampliacions de la UE. residus i sanejament. Font: www.seg-social.es En el terciari també predominen les variacions negatives. Amb l’excepció de l’hostaleria i restauració, les tecnologies i serveis ab. 2010/ des. 2009/ des. 2008/ des. 2007/ d’informació, la recerca i desenvolupament, alguns segment dels Variació (%) ab. 2009 des. 2008 des. 2007 des. 2006 serveis a les empreses, l’ensenyament, la sanitat i els serveis Província de Barcelona socials, la resta d’activitats terciàries, bàsicament de mercat pe - Total –1,5 –6,3 –1,4 6,8 rò també el conjunt de l’Administració Pública, tanquen el pri- Comunitaris –0,9 –3,4 –2,4 43,8 mer trimestre de 2010 amb menys ocupats que un any abans. No comunitaris –1,7 –7,2 –1,1 –0,9 La davallada més significativa en termes absoluts cor respon al Catalunya conjunt del comerç, que pateix l’impacte directe del notable des- Total –2,2 –6,2 –3,7 8,4 cens de la despesa privada en consum. Comunitaris –1,1 –2,2 –5,2 66,8 No comunitaris –2,6 –7,6 –3,2 –3,7 65 Contractació laboral Distribució dels contractes registrats Contractes segons tipologia i sexe Període Total Temporals Indefinits Contractes Dones Homes Total Var.(%) Barcelona gn-ab.2010 interanual 1999 791.822 675.673 116.149 Total Indefinits 15.749 16.672 32.421 –6,3 2000 800.509 686.434 114.075 —ordinaris 6.528 9.193 15.721 –4,0 2001 771.212 651.648 119.564 —foment contractació 3.755 2.439 6.194 10,7 2002 714.928 607.874 107.054 —convertits en indefinits 5.383 4.946 10.329 –17,3 2003 671.879 579.685 92.194 —resta indefinits 83 94 177 26,4 2004 835.526 729.338 106.188 Total Temporals 113.539 92.764 206.303 4,0 2005 887.269 771.740 115.529 —obra o servei 35.366 40.643 76.009 2,8 2006 912.761 762.544 150.217 —eventuals 40.353 39.342 79.695 6,5 2007 915.196 758.784 156.412 —interinitat 36.424 11.222 47.646 3,1 2008 889.354 744.766 144.588 —relleu i subst. jubilats 415 567 982 –19,0 —formació i pràctiques 544 424 968 –23,3 2009 756.279 658.132 98.147 —resta temporals 437 566 1.003 3,5 1r.tr. 175.824 148.976 26.848 2009 2009/08 2n.tr. 185.959 162.727 23.232 3r.tr. 187.929 165.180 22.749 Total Indefinits 49.309 48.838 98.147 –32,1 4t.tr. 206.567 181.249 25.318 —ordinaris 20.168 25.479 45.647 –37,9 —foment contractació 11.174 6.869 18.043 –28,7 2010 —convertits en indefinits 17.752 16.237 33.989 –24,7 1r.tr. 177.857 153.023 24.834 —resta indefinits 215 253 468 –22,7 abril 60.867 53.280 7.587 Total Temporals 359.803 298.329 658.132 –11,6 Regió Metropolitana —obra o servei 112.839 130.974 243.813 –10,8 —eventuals 131.646 127.226 258.872 –18,1 2000 1.587.907 1.380.088 207.819 —interinitat 109.990 34.115 144.105 1,0 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 —relleu i subst. jubilats 1.646 2.202 3.848 –4,1 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 —formació i pràctiques 2.102 1.639 3.741 –11,9 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 —resta temporals 1.580 2.173 3.753 –16,3 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 2005 1.874.593 1.634.133 240.460 2006 1.999.753 1.675.993 323.760 2007 1.999.597 1.662.490 337.107 Contractes registrats 2008 1.787.203 1.488.515 298.688 milers variació (%) 300 20 2009 1.468.336 1.271.505 196.831 15 1r.tr. 331.443 277.434 54.009 250 2n.tr. 357.574 310.132 46.842 10 3r.tr. 383.582 336.522 47.060 200 5 4t.tr. 395.737 347.417 48.920 150 0 -5 2010 100 -10 1r.tr. 343.435 295.028 48.407 50 -15 abril 115.956 100.799 15.157 -20 0 -25 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Total trimestral Variació interanual dels darrers dotze mesos (%) gn–ab.2010/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/ Variació (%) gn–ab.2009 2n.sem.2008 2008 2007 Barcelona Total contractes 2,5 –8,2 –15,0 –2,8 Les xifres de contractació laboral del primer terç de 2010 re - Temporals 4,0 –5,1 –11,6 –1,8 flecteixen una lleu millora del clima econòmic. Després de dos Indefinits –6,3 –25,7 –32,1 –7,6 anys de retallada intensa del nombre de contractes de treball RMB formalitzats, durant els primers quatre mesos d’enguany se Total contractes 4,3 –8,4 –17,8 –10,6 n’han signat més que durant el mateix període de 2009. Els Temporals 6,9 –4,7 –14,6 –10,5 increments són relativament moderats –lleument per sobre del Indefinits –9,3 –27,7 –34,1 –11,4 4% al conjunt de Catalunya– però significatius pel que repre- senten de canvi de tendència. Un canvi protagonitzat per la contractació temporal com correspon a una conjuntura econò- mica especialment incerta. 66 Contractació laboral Barcelona economia 73 Contractes per sectors econòmics Contractes temporals segons durada en mesos Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%) Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 1999 71.119 25,5 55.497 10,2 663.669 13,9 1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525 2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5 2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459 2006 34.262 30,6 65.093 15,9 812.104 15,9 2006 255.593 215.769 26.942 4.083 260.157 2007 31.101 29,4 62.387 16,5 820.206 16,7 2007 255.209 209.943 25.325 4.882 263.425 2008 26.259 29,1 51.694 15,6 809.764 15,9 2008 292.824 175.738 26.883 6.508 242.813 1r.tr. 7.739 30,8 15.561 15,7 203.049 17,7 1r.tr. 69.406 45.803 6.724 1.695 62.271 2n.tr. 6.933 29,7 13.664 16,6 211.936 16,3 2n.tr. 75.910 47.418 5.704 1.448 63.451 3r.tr. 6.079 27,0 11.722 14,8 200.059 14,7 3r.tr. 72.703 44.494 6.264 1.405 60.650 4t.tr. 5.508 28,2 10.747 15,0 194.720 14,8 4t.tr. 74.805 38.023 8.191 1.960 56.441 2009 19.493 22,5 46.883 15,5 689.153 12,5 2009 280.605 133.527 21.442 6.292 216.226 1r.tr. 4.795 29,5 11.768 16,7 159.047 14,7 1r.tr. 62.103 29.919 4.956 1.490 50.508 2n.tr. 4.765 22,8 12.239 15,9 168.796 11,9 2n.tr. 67.088 33.076 4.199 1.510 56.854 3r.tr. 4.636 20,3 11.729 14,2 171.341 11,7 3r.tr. 70.966 35.267 5.151 1.354 52.442 4t.tr. 5.297 17,7 11.147 15,1 189.969 11,9 4t.tr. 80.448 35.265 7.136 1.938 56.422 2010 2010 1r.tr. 4.979 21,4 10.449 16,7 162.172 13,6 1r.tr. 67.904 29.127 4.841 1.454 49.697 abril 1.647 20,2 3.441 15,5 55.739 12,0 abril 22.250 10.820 1.397 268 18.545 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. gn–ab.2010/ 2n.sem.09/ 2009/ 2008/ Variació (%) gn–ab.2009 2n.sem.08 2008 2007 abril 10/ 1r.tr.10/ 2008/ 2007/ Variació (%) abril 09 1r.tr.09 2007 2006 Menys d’1 mes 8,2 2,6 –4,2 14,7 1-6 mesos 1,4 –14,5 –24,0 –16,3 Indústria 16,9 3,8 –15,6 –9,2 6-18 mesos –3,8 –15,0 –20,2 6,2 Construcció –9,0 –11,2 –17,1 –4,2 Més de 18 mesos –15,6 –2,2 –3,3 33,3 Serveis 7,3 2,0 –1,3 1,0 Indeterminada 1,7 –7,0 –10,9 –7,8 La recuperació de la contractació laboral és tributària dels contractes de durada més curta i lligats al terciari. Contractació indefinida La contractació indefinida continua a la baixa. contractes (%) La relativa estabilització de l’activitat econòmica i l’aplicació 50.000 25 de polítiques públiques expansives de la demanda poden expli- car el repunt del nombre de contractes de treball registrats en el 40.000 20 que va d’any. Un repunt que, en el cas de la ciutat central, es 30.000 15 recolza majoritàriament en el segment dels contractes tempo- rals de durada inferior al mes. Pel que fa a l’evolució sectorial, 20.000 10 la construcció encara 2010 com el quart any consecutiu de reducció del nombre de contractes laborals formalitzats. Una 10.000 5 situació ben diferent de la que s’observa tant al terciari com a 0 0 la indústria. 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Contractes indefinits Segons la tipologia contractual, el descens dels indefinits es Contractes indefinits/Total contractes deu tant a la retallada del nombre de contractes ordinaris com al descens dels temporals convertits en indefinits. Només els incentivats tanquen el primer quadrimestre en positiu. Pel que fa a la contractació temporal, les modalitats més usuals –even- tuals, d’interinitat i d’obra o servei– augmenten alhora que la resta, bàsicament els de formació i pràctiques i els de relleu i substitució de jubilats, perden pes relatiu. Com és habitual, el col·lectiu femení és el principal destinatari de la contractació temporal mentre que en la més estable la relativa paritat assoli- da els darrers anys sembla que es perd a favor del masculí. 67 Atur registrat Evolució de l’atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 1998 49.940 22.837 27.103 145.791 64.634 81.157 198.311 85.111 113.200 31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 31 des. 2005 53.606 24.735 28.850 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243 31 des. 2006 53.279 24.252 29.027 181.343 78.080 103.263 260.749 111.713 149.036 31 des. 2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725 31 març 2008 56.867 26.819 30.048 201.743 90.562 111.181 291.640 131.906 159.734 30 juny 2008 59.374 28.118 31.256 215.583 98.235 117.348 311.422 144.443 166.979 30 set. 2008 65.356 31.632 33.724 242.434 115.588 126.846 354.215 173.202 181.013 31 des. 2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602 31 març 2009 88.206 46.086 42.120 336.071 175.162 160.909 498.352 264.734 233.618 30 juny 2009 87.917 45.622 42.295 333.704 172.746 160.958 488.247 257.774 230.473 30 set. 2009 96.250 50.111 46.139 362.253 188.165 174.088 531.352 280.886 250.466 31 des. 2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 31 març 2010 108.292 57.324 50.968 407.559 215.420 192.139 604.038 322.949 281.089 30 abril 2010 106.836 56.321 50.515 401.055 211.457 189.598 593.656 316.433 277.223 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ab.2010/ des.2009/ des.2008/ des.2007/ Variació (%) ab.2009 des.2008 des.2007 des.2006 Evolució mensual de l’atur Barcelona Total 18,9 36,0 45,0 –3,8 Saldo (%) Masculí 19,6 40,0 61,5 –2,2 6.000 60 Femení 18,1 31,7 30,8 –5,2 5.000 50 4.000 40 RMB 3.000 30 Total 17,1 33,3 55,4 0,8 2.000 20 Masculí 18,1 37,9 80,7 3,7 1.000 10 Femení 16,0 28,5 35,4 –1,3 0 0 Catalunya -1.000 -10 Total 17,5 32,7 59,2 1,9 -2.000 -20 Masculí 17,4 36,3 88,6 5,7 -3.000 -30 Femení 17,6 28,8 35,8 –0,9 2006 2007 2008 2009 2010 Saldo mensual Variació interanual de l’atur (%) La lleu correcció del mes d’abril s’espera que sigui el preludi d’un trimestre d’estabilització de les xifres d’atur registrat. A diferència del que havia estat la tònica del darrer bienni Malgrat l’origen estacional, la reducció intermensual de l’atur d’augment accelerat de l’atur, període en el que el masculí crei- registrat durant el mes d’abril confirma la contenció que d’ençà xia amb molta més intensitat que el femení tant en termes re- el darrer trimestre de 2009 caracteritza l’evolució del nombre latius com absoluts, durant el primer terç de 2010 les taxes de d’aturats a Barcelona. En només quatre mesos el ritme de crei- variació s’han equiparat. El 17% ha estat el valor a l’entorn del xement interanual s’ha reduït pràcticament a la meitat. Una qual s’han situat els increments interanuals de l’atur tant a la dinàmica que també s’ha registrat a la resta del país. En tot cas, regió metropolitana com a Catalunya i també per sexes el pas- la feblesa que continua mostrant l’activitat econòmica descarta sat mes d’abril. Cal remarcar que ha estat la taxa de variació un canvi de signe de la variació de l’atur en el que resta d’any. més baixa dels darrers 24 mesos. A la ciutat central els registres Per contra, el valor assolit el passat mes de març possiblement han estat lleument pitjors com a conseqüència d’un impacte de esdevingui la cota màxima que ja no s’ha de superar a curt i la crisi sobre el mercat de treball més mesurat en anys anteriors. mitjà termini. 68 Atur registrat Barcelona economia 73 Evolució de l’atur registrat segons edats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més 31 des. 1998 5.113 23.535 21.292 20.294 70.991 54.506 28.536 97.453 72.322 31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 13.256 61.780 52.126 20.705 83.575 69.895 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 12.647 57.866 48.957 19.186 81.143 66.665 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 16.229 65.282 52.352 24.148 90.953 71.740 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 18.219 71.208 56.555 26.621 99.055 77.856 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 18.627 70.303 58.871 27.306 98.540 80.859 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 17.028 69.031 61.524 25.414 97.453 84.659 31 des. 2005 4.564 25.340 23.702 18.907 88.402 75.208 29.550 129.176 103.879 31 des. 2006 4.178 25.391 23.710 16.419 88.369 76.555 25.735 129.114 105.900 31 des. 2007 3.763 24.400 23.080 15.932 89.186 77.740 25.620 131.650 108.519 31 març 2008 4.392 27.823 24.652 18.738 99.680 83.325 29.342 145.850 116.448 30 juny 2008 4.471 29.295 25.608 19.913 107.913 87.757 30.930 157.667 122.825 30 set. 2008 5.300 33.213 26.843 24.540 124.052 93.842 38.370 183.492 132.353 31 des. 2008 5.847 39.534 28.923 27.811 151.746 104.627 44.299 228.895 150.038 31 març 2009 7.402 47.753 33.051 35.055 181.749 119.267 55.193 271.757 171.402 30 juny 2009 6.425 47.107 34.385 30.820 178.977 123.907 47.926 263.635 176.686 30 set. 2009 7.676 52.237 36.337 35.747 195.074 131.432 55.692 287.668 187.992 31 des. 2009 7.417 55.677 37.975 34.101 206.580 138.237 54.421 307.716 199.624 31 març 2010 8.175 59.792 40.325 37.974 222.248 147.337 59.856 330.870 213.312 30 abril 2010 7.470 58.885 40.481 34.562 218.851 147.642 54.802 325.582 213.272 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. ab.2010/ des.2009/ des.2008/ des.2007/ Variació (%) ab.2009 des.2008 des.2007 des.2006 Aturats registrats Barcelona < 25 anys 4,0 26,9 55,4 –9,9 milers 120 25–44 anys 20,9 40,8 62,0 –3,9 45 i més 19,2 31,3 25,3 –2,7 100 RMB 80 < 25 anys –0,3 22,6 74,6 –3,0 25–44 anys 18,0 36,1 70,1 0,9 60 45 i més 20,6 32,1 34,6 1,5 40 Catalunya < 25 anys 1,2 22,8 72,9 –0,4 20 25–44 anys 18,0 34,4 73,9 2,0 45 i més 21,7 33,0 38,3 2,5 0 2006 2007 2008 2009 2010 Total Homes Dones La incidència de l’atur es modera entre els més joves i es concentra en els actius de més edat. Pel que fa als sectors econòmics de procedència dels aturats En relació a un any enrere, el perfil tipus de l’aturat registrat registrats a Barcelona, els més representats un cop transcor - ha canviat lleument. Els homes continuen sent majoria per regut el primer terç de 2010 són el comerç i els serveis a les l’impacte de la crisi en la construcció, la indústria i els serveis empreses, ja siguin les activitats professionals i tècniques com a les empreses. Els actius de més edat lideren l’augment de l’a- els serveis administratius i auxiliars. El nombre d’aturats origi- tur tant a l’entorn metropolità com al conjunt de Catalunya naris d’aquest conjunt d’activitats representa més del 40% del alhora que s’estabilitza el nombre de desocupats registrats total de l’atur registrat a la ciutat. Si hom hi afegeix el d’origen entre els actius més joves. A més de raons demogràfiques, industrial i de la construcció, el percentatge sobre el total puja aquesta evolució és imputable tant a la tipologia dels contrac- fins el 65%. El 35% restant te una procedència més diversifi- tes laborals que ofereix actualment el mercat –la majoria de cada destacant l’hostaleria i restauració i els serveis personals i curta durada– com a l’opció que prenen molts joves de retar- altres. dar la seva incorporació efectiva al mercat de treball regulat ateses les escasses possibilitats d’ocupació que ofereix. Una opció que no es poden permetre la immensa majoria dels deso- cupats de més edat. 69 Atur registrat Evolució de l’atur registrat per sectors econòmics Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Primari Indústria Construció Serveis S.o.a. 31 des. 1998 197 11.859 2.590 29.793 5.501 791 45.563 10.684 74.018 14.735 31 des. 1999 203 10.032 2.330 27.103 4.503 640 38.184 9.425 67.401 11.512 31 des. 2000 144 8.571 2.231 26.199 3.744 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 135 8.559 2.544 28.427 3.612 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 195 8.303 2.631 31.083 4.217 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 des. 2003 352 7.739 2.861 31.047 4.380 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 des. 2004 287 6.941 2.818 31.029 3.861 673 35.098 13.206 86.874 11.732 31 des. 2005 341 7.974 3.404 38.893 2.891 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430 31 des. 2006 267 7.560 3.102 39.673 2.677 1.204 42.764 14.880 113.512 8.983 31 des. 2007 312 7.129 3.416 38.446 1.940 1.412 41.700 17.314 115.003 7.429 31 març 2008 309 7.684 4.029 42.414 2.431 1.594 44.467 19.780 126.987 8.915 30 juny 2008 318 7.953 4.560 43.625 2.918 1.701 46.423 23.505 133.315 10.639 31 set. 2008 361 8.749 5.251 47.659 3.336 1.912 51.135 28.705 148.509 12.173 31 des.2008 445 9.738 6.845 53.873 3.403 2.416 59.407 37.515 172.835 12.011 31 març 2009 253 10.656 10.530 64.197 2.570 1.491 64.618 53.444 206.539 9.979 30 juny 2009 262 10.882 10.619 62.999 3.155 1.533 65.800 52.398 201.510 12.463 30 set. 2009 287 11.625 11.297 69.030 4.011 1.744 69.503 56.082 218.863 16.061 31 des. 2009 311 11.992 12.365 72.314 4.087 2.032 70.928 61.911 227.818 16.229 31 març 2010 346 12.465 12.890 77.624 4.967 2.366 73.622 64.924 246.256 20.391 30 abril 2010 347 12.322 12.762 76.620 4.785 2.454 72.593 64.087 242.375 19.546 Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. ab.2010/ mç.2010/ des.2008/ des.2007/ Variació (%) ab.2009 mç.2009 des.2007 des.2006 Variació de l’atur sectorial (%) Barcelona Primari 28,5 36,8 42,6 16,9 Indústria 12,0 17,0 36,6 –5,7 Serveis personals i altres Serveis sanitaris i socials Construcció 16,7 22,4 100,4 10,1 Ensenyament Serveis 17,9 20,9 40,1 –3,1 AA.PP. I OO. extrat. S.o.a. 77,8 93,3 75,4 –27,5 Serveis administr. i auxiliars Activ. profess. i tècniques Regió Metropolitana Activitats immobiliàries Primari 54,3 58,7 71,1 17,3 Finances i assegurances Indústria 8,7 13,9 42,5 –2,5 Serveis editorials i d'informació Construcció 17,3 21,5 116,7 16,4 Transports i comunicacions Hosteleria i restauració Serveis 16,0 19,2 50,3 1,3 Serveis comercials S.o.a. 83,4 104,3 61,7 –17,3 Construcció Subministraments i residus Indústria Sector primari Si el que es valora és el ritme de creixement dels darrers dotze -10 0 10 20 30 40 50 mesos, l’ensenyament i les activitats professionals i tècniques són els sectors destacats. Amb creixements propers al 30% hi ab.2010 / ab.2009 ha els serveis personals i els de subministraments d’energia i aigua i tractament de residus. Els aturats que provenen del sec- tor sanitari i assistencial i del sector públic han crescut el darrer Ben entrada la primavera, l’activitat estacional contribueix a any per sobre del 20%. La resta, amb l’excepció de la cons- capgirar l’evolució de la taxa d’atur. trucció, han tingut creixements força més moderats. A destacar que l’únic signe negatiu –reducció del nombre d’aturats– cor- La tendència a l’estabilització del nombre d’aturats en paral·lel respon a les activitats immobiliàries, un sector que ha perdut al descens que s’observa en la població activa explica que les pes relatiu amb la nova CNAE i que fou dels primers en patir taxes d’atur hagin interromput la tendència fortament expansi- les conseqüències de la crisi. De l’evolució d’aquestes dades va que han mantingut d’ençà mitjan 2008. Entre els actius resi- hom pot deduir que el procés d’ajustament d’aquest segment dents a Barcelona s’estima que la taxa d’atur registrat vorejava d’activitat es pot donar per acabat. el 13,5% a començament del segon trimestre, entre dos i dos punts i mig percentuals menys que a la resta del país. Un dife- rencial que la crisi ha accentuat. 70 Atur registrat Barcelona economia 73 Taxes d’atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 1998 7,3 6,0 8,8 7,2 5,4 9,8 6,8 4,9 9,5 10,4 31 des. 1999 6,4 5,3 7,7 6,2 4,6 8,5 5,9 4,1 8,3 9,1 31 des. 2000 5,8 4,7 7,2 5,6 4,1 7,7 5,5 3,8 7,8 8,5 31 des.2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6 31 des.2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9 31 des.2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6 31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2 31 des. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9 31 des. 2006 6,6 5,4 8,0 7,2 5,5 9,5 7,0 5,3 9,3 9,3 31 des. 2007 6,3 5,4 7,4 7,1 5,6 9,1 7,0 5,5 9,0 9,4 31 març 2008 7,1 6,1 8,3 7,8 6,2 9,9 7,6 6,1 9,6 10,2 30 juny 2008 7,1 6,2 8,2 8,4 6,9 10,3 8,1 6,7 9,9 10,5 30 set. 2008 8,0 7,2 8,9 9,5 8,2 11,2 9,2 8,0 10,8 11,4 31 des. 2008 9,1 8,9 9,3 11,1 10,4 12,0 11,0 10,4 11,8 13,6 31 març 2009 10,8 10,9 10,8 13,3 12,5 14,0 13,0 12,4 13,6 15,6 30 juny 2009 10,9 10,8 11,2 13,3 12,5 14,2 12,9 12,2 13,7 15,5 30 set. 2009 11,9 11,9 11,9 14,4 13,8 15,1 14,0 13,4 14,6 16,1 31 des. 2009 12,6 12,6 12,3 15,0 14,5 15,4 14,9 14,6 15,2 17,1 31 març 2010 13,6 13,7 13,5 16,2 15,7 16,8 16,0 15,6 16,4 18,1 30 abril 2010 13,4 13,5 13,4 16,0 15,5 16,7 15,7 15,4 16,1 18,0 Nota: Els canvis metodològics de l’EPA i de l’atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d’atur el 1996 i el 2005. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Taxes d’atur registrat Permanència en la situació d’atur (%) (%) 20 100 18 16 80 14 12 60 10 8 40 6 4 20 2 0 2006 2007 2008 2009 2010 0 2009 2010 Barcelona RMB Catalunya Espanya més de 12 mesos 6-12 mesos menys de 6 mesos Un altre tret imputable a la crisi i més concretament a la tipo- L’estancament econòmic i l’atonia del mercat laboral expliquen logia d’activitats que més l’han patit fins ara és que pràctica- l’evolució a l’alça del segment de l’atur de llarga durada. ment s’han igualat els valors de les taxes d’atur segons sexes. Les diferències més àmplies es donen a l’entorn metropolità Després de dos anys de creixement intens i sostingut de l’atur, superant lleument el punt percentual, una quarta part del que el nombre de persones actives que porten més d’un any regis- era habitual abans de 2008. Durant el primer terç d’enguany el trades a les oficines d’ocupació com aturades supera ja el 30% pes relatiu de l’atur estranger ha tendit a estabilitzar-se a l’en- del total. En un any ha crescut vuit punts percentuals. Una ten- torn del 22,5% del total. També s’ha mantingut estable després dència que no sembla que hagi de revertir a curt termini atès del creixement de 2009 la taxa de cobertura de l’atur. El 73% que també està creixent a bon ritme el col·lectiu que acumula dels aturats registrats de la ciutat ha rebut algun tipus de pres- entre sis mesos i un any d’atur. tació o subsidi durant els primers quatre mesos de 2010. Set punts percentuals més que un any enrere. 71 Resumen / Summary Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores económicos/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain II.2009 III.2009 IV.2009 I.2010 II.2009 III.2009 IV.2009 I.2010 II.2009 III.2009 IV.2009 I.2010 PIB/GDP in real terms,% change on year earlier –3,8 –2,6 0,1 2,5 –5,1 –4,3 –2,3 0,5 –4,2 –4,0 –3,1 –1,3 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand –4,9 –3,6 –0,9 2,4 –4,8 –4,3 –3,0 0,2 –7,4 –6,6 –5,3 –2,5 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Demanda externa/External Demand 1,1 0,9 0,9 0,1 –0,3 0,0 0,8 0,3 3,2 2,6 2,2 1,2 aportación al crecimiento del PIB (en pp) Clima económico/Economic climate2 92,4 96,3 99,6 102,6 74,2 84,3 92,2 98,2 78,5 84,5 87,6 90,2 Índice: 2000=100 Producción industrial/Industrial production –12,9 –9,4 –4,7 2,3 –17,0 –13,7 –7,0 3,6 –18,4 –14,7 –5,8 0,0 tasa de variación anual(%)/(%) change on year Población activa ocupada/Active residents occupied –3,8 –4,1 –4,0 –2,0 –1,8 –2,1 –2,2 –1,4 –7,2 –7,2 –6,1 –3,6 tasa de variación anual (%)/% change on year Tasa de paro/Unemployment rate 9,3 9,6 10,0 9,7 8,8 9,2 9,4 9,6 17,9 17,9 18,8 20,0 en % de la población activa/% of labour force Precios de Consumo/Consumer prices1 –1,4 –1,3 2,7 2,3 0,6 0,3 1,5 1,9 1,0 1,0 0,8 1,4 tasa de variación anual (%)/% change on year Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 0,82 0,46 0,31 0,29 1,19 0,71 0,67 0,61 1,26 0,80 0,70 0,61 Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 3,74 3,44 3,59 3,76 4,02 3,67 3,65 3,65 4,24 3,80 3,80 3,83 Rendimiento de la deuda pública a 10 años Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — 1,402 1,456 1,461 1,357 — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. Fuentes/Sources: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Los datos macroeconómicos del primer trimestre confirman First-quarter economic data confirm that the global economy has que la economía mundial ha vuelto a la senda del crecimiento. returned to a growth path. Superada la recesión de 2009, los paises de la OCDE cierran el Once the recession of 2009 has been left behind, OECD coun- primer trimestre de 2010 con un crecimiento interanual del PIB tries show a growth rate of 2.5% during the first quarter of del 2,5%. Una tasa de crecimiento significativa que transmite 2010. This is a significant growth rate that conveys the idea la idea de que lo peor de la crisis ya ha pasado. Sin embargo, that we have gone through the worst stages of the crisis. las diferencias en los ritmos de crecimiento de las grandes eco- However, the large economies show such differences in growth nomías obligan a relativizar esta afirmación. rates to warrant a qualification of such claim. El detalle de los datos pone de manifiesto que la expansión del Detailed data shows that the expansion as a whole relies basi- conjunto descansa básicamente en el dinamismo de Japón –con cally on the strength of Japan, whose GDP grows beyond 4%, un crecimiento del PIB que supera el 4%– y de Estados Unidos, and the U.S., which shows a 2.5% rate. In contrast, the other que ha crecido un 2,5%. Por contra, la zona euro más Reino large economic area of the OECD, formed by the euro area Unido, la otra gran área económica de la OCDE, sólo ha creci- plus the U.K., has only grown at a rate close Such difference do a un ritmo cercano al 0,5%. Una diferencia que también se also appears in quarterly growth rate: that of the UE is esti- da en los crecimientos intertrimestrales. El de la UE se estima mated at just two tenths, while in the other two major en sólo dos décimas, mientras que en las otras dos grandes eco- economies the relative growth is at least four times larger. nomías el aumento relativo como mínimo lo cuadruplica. After carrying out a data analysis, a more accurate assessment Vistos los datos, una valoración más ajustada de la realidad of reality may be that the incipient recovery of the major podría ser que la incipiente recuperación de las principales eco- Western economies is still very fragile. This is so particularly nomías occidentales es aún muy fràgil. Especialmente porque because it basically relies on public resources and incentives se apoya en recursos e incentivos públicos que no se pueden that cannot be maintained indefinitely. An example of such mantener indefinidamente. Una muestra de esta debilidad es weakness is that despite the magnitude of this effort, the reac- que a pesar de la magnitud de este esfuerzo, la reacción no deja tion is still weak compared to the contraction experienced a de ser tímida en comparación a la contracción registrada un año year before. The whole European economy is an example of antes. Es el caso de la economía europea, en la que el creci- that given that its yearly growth rate in the first quarter repre- miento interanual del primer trimestre equivale sólo a una déci- sents only a tenth of the loss suffered a year ago. ma parte de la pérdida de un año antes. 74 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 73 (%) (%) (en % de la població activa / % of labour force) 6 21 4 18 2 15 12 0 9 -2 6 -4 3 -6 2005 2006 2007 2008 2009 2010 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Cataluña España UE EUA Cataluña España UE EUA Lo que no pueden reflejar aún los datos disponibles es el im- What available data cannot yet show is the impact that the pacto que sobre el crecimiento europeo puede tener la exten- extension of the markets’ confidence crisis may have on sión de la crisis de confianza de los mercados financieros en la European growth rates, in the aftermath of the Greek debt cri- deuda de alguna de las economías del área a partir de la crisis sis. Although the adoption of measures to contain public griega. La adopción de medidas de contención de los déficits deficits by most EU countries is a necessity when seen with a públicos por parte de la mayoría de los paises de la UE, siendo medium and long term perspective, they will likely force a una medida necesaria en una perspectiva a medio y largo plazo, slight downwards revisions of growth forecasts. obligará a revisar ligeramente a la baja las previsiones de cre- cimiento. The Spanish economy begins to correct its structural deficits in order to push its way out of the crisis. La economía española empieza a corregir sus déficits estructurales para acelerar la salida de la crisis. Spanish GDP has shown in the first quarter of 2010 one of the most negative record of Western Europe, with a negative rate of El PIB español ha cerrado el primer trimestre de 2010 con uno 1.3%, while Germany and France have achieved growth rates de los registros más negativos de su entorno –un 1,3% menos that far exceed 1%. This fact has contributed to spreading a cli- que un año antes– al tiempo que Alemania y Francia han con- mate of distrust of the Spanish economy and its capacity to lead seguido crecimientos que superan ampliamente el 1%. Este he- European growth again. cho ha contribuido a extender un clima de desconfianza sobre la economía española y su capacidad de liderar nuevamente el A figure of 0.1% for quarterly growth is clearly a small one, but crecimiento europeo. it is not far beyond de 0.2% estimated for the EU as a whole. The main point is that the Spanish figure is the first positive El 0,1% de aumento intertrimestral es realmente escaso pero no rate after five consecutive negative ones. The delay and the desentona del 0,2% estimado para el conjunto de la UE. En este weakness of the recovery is what can be regarded as worrying. caso, la diferencia radica en que el valor del PIB español es el primero positivo después de seis negativos, mientras que para Domestic demand begins to recover on the consumption side, el conjunto europeo es el tercero consecutivo después de cin - thanks to the role of the public sector, while the contribution of co negativos. El retraso y la debilidad de la reacció és preocu - external demand to GDP growth is slowing down as foreign pante. trade recovers. This is a further indication of the way ahead in the process of correcting the external deficit. La demanda nacional empieza a recuperarse por el lado del con sumo, gracias al protagonismo directo del sector público, mientras que la aportación de la demanda externa al crecimien- to del PIB se modera a medida que se consolida la recuperación del comercio exterior. Un indicio más del camino por recorrer en el proceso de corrección del déficit exterior. 75 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Sectores econòmicos / Economic sectors Valor absoluto / tasa interanual (%) 2009/08 Indicadors Período Período Últimos 12 meses (%) 30 Industria / Industry 20 Variación PIB sectorial (Catalunya) I.10 10 Change in GDP industry 1st.Q — –1,7 — — –5,8 Exportaciones (M.€) (Catalunya) I.10 0 Export 1st.Q 10.777 16,5 40.826 –9,5 –18,7 Precios industriales (Catalunya) ab.10 -10 Producer prices ap. — 2,6 — — –1,4 Ocupados sector (Seg. Social) I.10 -20 Workers affiliated (Social Security) 1st.Q 74.781 –10,4 — — –12,1 Variación PIB Exportaciones Ocupados Parados Paro registrado sectorial ab.10 Registered unemployment ap. 12.322 12 — — 23,1 2009/2008 Ultimos 12 meses 0 Construcción / Construction -10 Variación PIB sectorial (Catalunya) I.10 -20 Change in GDP construction 1st.Q — –8,4 — — –8,3 Viviendas iniciadas I.10 -30 Started dwellings 1st.Q 507 89,2 1.548 –30,4 –52,0 -40 Licencias de obra nueva (m2) I.10 Planned new construction (sq.m.) 1st.Q 203.081 –34,1 892.376 –40,2 –34,2 -50 Ocupados sector (Seg. Social) I.10 -60 Variación PIB Obra licencias Ocupados Viviendas Workers affiliated (Social Security) 1st.Q 51.015 –13,9 — — –13,3 iniciadas Paro registrado sectorial ab.10 Registered unemployment ap. 12.762 16,7 — — 80,6 2009/2008 Ultimos 12 meses Servicios / Services 0 -2 Variación PIB sectorial (Catalunya) I.10 Change in GDP services 1st.Q — –0,7 — — –1,1 -4 -6 Aeropuerto. Pasajeros (miles) en-ab.10 8.017 1,7 27.447 –4,0 –9,8 -8 Passenger trafic. Airport ja–ap. Puerto. Mercancías (milesTn.) en-ab.10 -10 -12 Freight traffic. Port ja-ap. 13.259 0,4 41.843 –12,2 –17,3 Ocupados sector (Seg. Social) I.10 -14 Workers affiliated (Social Security) 1st.Q 845.304 –1,7 — — –2,7 -16 Paro registrado ab.10 -18 Registered unemployment ap. 76.620 17,9 — — 34,2 -20 Variació PIB Aeroport Port Ocupados Period Last 12 months (%) 2009/2008 Ultimos 12 meses Indicators Period Absolute value / interannual rate 2009/08 La debilidad del crecimiento del PIB español durante el primer The weakness of the Spanish GDP growth during the first quar- trimestre retrasa el cambio de tendencia de los indicadores del ter delays the trend reversal of labour market indicators. mercado de trabajo. A diferencia del impacto positivo que la Unlike the positive impact that the crisis has had on Spain's crisis ha tenido sobre el diferencial de inflación de España res- inflation differential with the EU, the main indicators of the pecto de la UE, los principales indicadors del mercado de tra- labour market reflect a worrying divergence. bajo reflejan una divergencia indeseable. Job destruction during the first quarter has continued to be La destrucción de puestos de trabajo durante el primer trimes- stronger in relative terms than in the rest of the EU. tre ha continuado siendo más intensa en términos relativos que Consequently, the unemployment rate has reached 20%, 150% en el resto de la UE. En consecuencia, la tasa de paro se situa above its level of three years ago. In contrast, the rate for the en el 20%, un 150% más que el mínimo de tres años antes. Por rest of the EU nears 9.5%, just 40% above the minimum contra, en el resto de la UE se estima cercana al 9,5%, escasa- observed during the first half of 2008. mente un 40% más que los últimos mínimos registrados duran- te la primera mitad de 2008. 76 Variación (%) Variación (%) Variación (%) Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 73 Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto / tasa interanual (%) 2009/08 Indicadors Período Período Últimos 12 meses (%) 10 Consumo, crédito y turismo / Consumption, credit and tourism 0 Matriculación de vehículos en-ab.10 Auto registrations ja-ap. 14.197 24,9 41.683 –7,4 –25,5 -10 Ocupados sector (Seguridad Social) I.10 Workers affiliated (Social Security) 1st.Q 263.699 –3,7 — — –4,7 -20 Pernoctaciones hoteleras (miles) en-ab.10 Hotel overnight stays (thousands) ja-ap. 3.811 8,3 13.109 8,4 2,7 -30 Vehículos Ocupados Pernoctaciones Cruceros Pasajeros de cruceros (miles) en-ab.10 Cruise passengers ja-ap. 343 1,7 2.157 –1,5 3,7 2009/2008 Ultimos 12 meses 3 Precios de consumo (IPC) y salarios / CPI (consumer prices index) and wages Barcelona (provincia) ab.10 — 1,7 — — 1,3 2 Barcelona (province) ap. Cataluña ab.10 Catalonia ap. — 1,7 — — 1,2 España ab.10 1 Spain ap. — 1,5 — — 0,8 Zona euro ab.10 Euro zone ap. — 1,5 — — 0,9 0 Salarios pactados en convenio en-ab.10 Barcelona España Zona euro Salarios Wages ja-ap. — 1,6 — — 2,5 2009/2008 Ultimos 12 meses Precios del mercado inmobiliario/ Housing prices 0 Viviendas nuevas (€/m2) 1r.sm.10 5.457 –6,8 — — –8,0 -3 New housing (€/sq.m.) 1st.half Segunda mano–oferta (€/m2) I.10 — –2,9 — — –9,6 -6 Second hand housing (€/sq.m.) 1st.Q Precio de alquiler(€/mes) I.10 1.035 –2,4 — — –3,8 Transaction price 1st.Q -9 Plazas de aparcamiento nuevas (€) 1r.sm.10 29.866 4,5 — — 2,2 Parking lots (€) 1st.half -12 Nuevo Segunda mano Alquiler Period Last 12 months (%) 2009/2008 Ultimos 12 meses Indicators Period Absolute value / interannual rate 2009/08 La evolución de la industria exportadora y de los servicios Export industry and tourism-related services explain that the de atención al visitante contribuyen a que la situación del metropolitan labour market is not in such a critical situation as that mercado de trabajo metropolitano no sea tan crítica como of the rest of Spain, although no turnaround sings are observed. la del resto de España, aunque tampoco se observan señales de cambio de tendencia. Data released at the end of April, in the middle of a seasonal rebound, show that overall occupation in the metropolitan Los datos de finales de abril, en mitad del repunte por motivos region is 2.4% below that of one year ago, while the number of estacionales, revelan que el total de ocupados en la región me - unemployed has grown by 17% in the same period. Such results tropolitana es un 2,4% más bajo que un año antes, mientras que confirm the slowdown experienced by both variables as they try el número de parados ha crecido un 17% en los últimos doce to stabilize the labour market. meses. Resultados que confirman la desaceleración que siguen las trayectorias de ambas variables en su objetivo de estabilizar el mercado de trabajo. 77 Variación (%) Variación (%) Variación (%) Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Mercado de trabajo / Labor market Valor absoluto / tasa interanual (%) 2009/08 3 Indicadors Período Período Últimos 12 meses (%) 0 Ocupación / Employment -3 Residentes activos I.10 -6 Active residents 1st.Q 791.100 –2,7 — — –0,5 -9 Residentes activos (RMB) I.10 Active residents (metropolitan area) 1st.Q 2.511.400 –1,3 — — –0,9 -12 Total ocupados (Seguridad Social) ab.10 Workers affiliated (Social Security) ap. 1.017.501 –2,0 — — –3,9 -15 Total ocupados (RMB) (Seg. Social) ab.10 -18 Workers affiliated (metrop. area) ap. 2.178.730 –2,4 — — –4,5 Activos Ocupados Contratos Contratos laborales registrados en-ab.10 Registred employments contracts ja-ap. 238.724 2,5 761.998 –8,2 –15,0 2008/2007 2009/2008 Ultimos 12 meses 50 Paro registrado / Registered unemployment 40 Total paro registrado ab.10 Registered unemployment ap. 106.836 18,9 — — 36,0 30 Paro masculino ab.10 Male unemployment ap. 56.321 19,6 — — 40,0 20 Paro femenino ab.10 Female unemployment ap. 50.515 18,1 — — 31,7 10 Paro juvenil (16-24 años) ab.10 Youth unemployment (aged 16-24) ap. 7.470 4,0 — — 26,9 0 Total Masculino Femenino RMB Total paro registrado (RMB) ab.10 Registered unemployment (metrop. area) ap. 401.055 17,1 — — 33,3 2009/2008 Ultimos 12 meses 20 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate 16 Barcelona ab.10 Barcelona ap. 13,4 — — — 12,6 12 Región Metropolitana (RMB) ab.10 Metropolitan area ap. 16,0 — — — 15,0 8 Cataluña ab.10 Catalonia ap. 15,7 — — — 14,9 4 España ab.10 Spain ap. 18,0 — — — 17,1 0 Barcelona RMB Cataluña España Period Last 12 months (%) Indicators Period Absolute value / interannual rate 2009/08 dc.09 ab.10 El aumento de la contratación laboral durante el primer tercio The hiring increase during the first four months of the year is del año es uno de los parámetros del mercado de trabajo que one of the labour market parameters that show a positive trend. evoluciona en positivo. La tasa de paro entre los activos resi- The unemployment rate in Barcelona is clearly below the dentes en la capital catalana se mantiene claramente por deba- Spanish average. The figures of the active population are being jo de la media española. La población activa pierde efectivos reduced both by the effects of discouragement of the long-term por efecto del desánimo en los parados de larga duración y por unemployed and the sharp cuts of migration flows. el fuerte recorte de los contingentes migratorios. The favourable comparison of the metropolitan labour market Que la evolución del mercado laboral metropolitano se compa- evolution with that of the rest of Spain is mainly due to its dif- re positivamente con la del resto de España se debe básica- ferent productive structure. The export orientation of a part of mente a la diferente estructura productiva. La vocación expor- the Catalan production base has allowed it to take advantage tadora de una parte de la base productiva catalana le ha permi- of the slight recovery of the European economy. This positive tido aprovechar la leve reacción de la economía europea. Un impact can have a limited scope due to the fact that Catalan impacto positivo que puede tener un recorrido limitado por exports are to a large extent based on a range of products of el hecho de que la exportación de la industria catalana se basa, low added value. en buena medida, en un catálogo de productos con poco valor añadido. 78 (%) Variación (%) Variación (%) Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Barcelona economia 73 Reforzando el papel dinamizador de una parte del tejido indus- Other examples of the dynamic role of part of the economic trial, las variaciones positivas se asocian nuevamente a distintos sectors are the observed positive indicators of transports and indicadores del segmento de los transportes y del sector hotele- hotels. After two years of significant reductions, the first posi- ro. Después de dos años de recortes significativos, los primeros tive figures for port and airport passenger figures, as well as incrementos interanuales se limitan a períodos breves de tiem- maritime cargo, are limited to short periods of time such as the po como los primeros cuatro meses de 2010. Es el caso del nú - first four months of 2010. The figures on the number of hotel mero de viajeros que han pasado por el puerto y aeropuerto y stays, measured according to the length of the stay, continue to también del tráfico de mercancías por vía marítima. Las estan- grow and consolidate the trend that started during the summer cias en los hoteles de la ciudad continuan consoli dando la diná- of 2009. mica ascendente iniciada a lo largo del verano de 2009. Building activities continue without showing recovery signs. La construcción sigue sin ofrecer señales de reactivación. Este This delay in leaving behind the crisis is explained by the diffi- retraso en dejar atrás la crisis se explica porque a la dificultad culty of digesting the excesses of the past by a sector that must de digerir los excesos del pasado tiene que añadir una buena assume a relatively large share of the adjustment that financial parte del ajuste que los mercados financieros y los organismos markets and international agencies require to Spain in terms of internacionales exigen a España para frenar el crecimiento del curbing demand growth to control the public deficit. déficit público. In contrast to the observed slowdown in most sectors, during A diferencia de la desaceleración observada en la mayoría de the first quarter construction has continued to destroy employ- sectores, durante el primer trimestre la construcción ha con ti nu - ment at the same pace as it did at the end of 2009. This fact can, ado eliminando puestos de trabajo al mismo ritmo que a finales among other reasons, be explained by the fact that the con- de 2009. Un hecho que, entre otras razones, se explica porque traction of building activities has extended to the public works. la contracción de la actividad sectorial se ha extendido fi nal - According to public tendering data in Catalonia, after reaching mente a la obra pública. Según los datos de licitación pú blica very large values during the period 2006-2007, a downward en Cataluña, después de alcanzar valores muy destacados duran- trend has imposed itself that will be accelerated during this te el bienio 2006-2007, se ha impuesto una tónica des cen dente year in order to fulfil the objective of keeping public expendi- que este año se acentuará para cumplir con el objetivo de con- ture under control. tener el gasto público. Data from private construction activities show regional differ- Los datos correspondientes al segmento privado de la cons - ences. Most of them show a context of impasse as a result of the trucción presentan perfiles propios para cada demarcación. La large stocks of unsold products due to the economic crisis. may oría apuntan a una situación de estancamiento como con - secuen cia de los abundantes estocs de productos acabados sin The instability of financial markets makes it difficult to absorb vender que ha dejado la crisis económica. the surpluses and prolongs the crisis of building investment and construction companies. The downward trend shown by La inestabilidad de los mercados financieros dificulta la ab sor- figures of the planned areas in building licences seems to con- ción de los excedentes y alarga la crisis de las empresas pro- firm it. In contrast, an increase in the number of new houses motoras y constructoras. La tendencia a la baja que sigue la being built in the first quarter is the first positive result after superficie prevista en las licencias de obra nueva parece confir- three years of very harsh contraction. marlo. El aumento del número de viviendas iniciadas y también de las previstas a lo largo del primer trimestre es la primera noti- Despite the favourable evolution of interest rates, real estate cia positiva después de tres años de contracción severa de la prices have started the year 2010 with a slight downward actividad sectorial. movement. This would imply that housing is still a buyers’ mar- ket. However, demand is weaker due to the length and intensi- Que los precios del mercado inmobiliario residencial comiencen ty of the crisis, the weakness of the labour market, the doubts 2010 ligeramente a la baja a pesar de la favorable evolución de of investors who wait for a more favourable context and, of los tipos de interés parece reflejar que el mercado continua en course, the difficulties to obtain financing at a reasonable cost. manos de la demanda. Una demanda que ha perdido efectivos por la duración e intensidad de la crisi y la debilidad del mer- cado de trabajo. También se ha visto menguada por la retira- da de la inversión a la espera de una coyuntura más favorable. Y, por descontado, con dificultades para disponer de financia- ción suficiente y a un coste asumible. 79