Indicadors econòmics de Barcelona
i de la regió metropolitana                                
març 2010 | núm. 72
març 2010 | núm. 72
Indicadors econòmics de Barcelona
i de la regió metropolitana
Ajuntament de Barcelona
Alcalde
Jordi Hereu
Tinent d’Alcalde d’Urbanisme,  
Habitatge i Règim Interior,
Ramon García-Bragado
Delegat de Presidència i Relacions Institucionals
Ignasi Cardelús
Cap del Gabinet Tècnic de Programació
Javier Asensio
BARCELONA ECONOMIA
Xavier Güell, Director 
María Jesús Calvo, Coordinadora 
Joan Salabert
BARCELONA ECONOMIA
web: http://www.bcn.cat/publicacions
telèfon: 93 402 34 57
e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat
fax: 93 402 34 04
Barcelona Economia
Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana
Núm. 72. Març 2010
Edició: ® Ajuntament de Barcelona
Disseny: Mim Disseny Gràfic
Impressió: Impremta Municipal
Dipòsit legal: B.26.464/91
L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels
destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat
exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden
exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició
tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat 
o per carta a la Pl. Sant Jaume 1, Edifici Palau, 2a pl., 08002. 
Barcelona economia
Índex
Indicadors econòmics
Síntesi de la conjuntura 5
I. Indústria 11
Conjuntura industrial 12
II. Finances 17
Sistema financer 18
Mercat de renda variable 21
III. Consum, comerç i preus 23
Preus de consum 24
Consum d’aigua 26
Matriculació de vehicles 27
IV. Transports i comunicacions 29
Port: mercaderies i passatgers 30
Aeroport: passatgers i mercaderies 34
Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 37
V. Turisme, fires i congressos 39
Activitat turística 40
Activitat congressual 42
VI. Construcció 43
Indicadors d’activitat al sector de la construcció 44
Construcció d’habitatges 46
Llicències d’obres 49
VII. Mercat immobiliari 53
Preus al mercat residencial 54
Cost d’accés a l’habitatge 62
VIII. Mercat de treball 65
Població activa i ocupada 66
Llocs de treball ocupats 68
Contractació laboral 72
Atur registrat 74
Resumen/Summary 79
Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 80
març 2010 | núm. 72
Síntesi de la conjuntura 
6Síntesi de la conjuntura
L’economia nord-americana pren la davantera a l’europea 
en la represa del creixement.
Les estimacions que periòdicament difonen diferents organis-
mes internacionals i especialment les previsions de cara a 2010
coincideixen en donar per superada la fase més crítica de la reces -
sió que ha viscut l’econòmica mundial al llarg de 2009. També
destaquen la feblesa del repunt que es manifesta en algunes de
les principals economies occidentals. Es confirmi o no aquest
canvi de tendència, el fet de que les principals economies emer-
gents i de recent industrialització d’Àsia i Amèrica –amb Xina
i Brasil al capdavant– hagin estat capaces de mantenir ritmes de
creixement elevats mentre les  economies més desenvolupades
registraven davallades notables del PIB, ha estat determinant
per allunyar l’espectre de la depressió i accelerar la sortida de
la crisi.  
A l’àmbit de la Unió Europea, les variacions interanuals del PIB
corresponents al darrer trimestre de 2009 mostren millores sig-
nificatives en relació amb la resta de trimestres de l’any. Si a
mit jan d’any el ritme de retrocés s’estimava al voltant del 5%,
a fi nal de 2009 s’ha reduït a menys de la meitat. Un canvi
d’orien tació afavorit per la coordinació de les polítiques públi-
ques de despesa que segons les darreres previsions de la Comis -
sió Europea permetrà que el conjunt de l’economia de la UE
assoleixi el 2010 una taxa de creixement anual propera a l’1%.
L’economia espanyola s’estabilitza a final d’any. La reducció
dels volums d’ocupació i la contenció dels preus respon en
darrera instància a la necessitat d’augmentar la productivitat
de les empreses i la competitivitat de l’economia. 
En línia amb l’evolució registrada per la majoria de les grans
economies europees, 2009 ha estat un any dolent per a l’eco-
nomia espanyola. La seva trajectòria al llarg de l’any s’ha carac -
teritzat per una davallada intensa de l’activitat durant la primera
meitat –1,6% i 1,1% de variacions intertrimestrals– se guida d’un
segon semestre de desacceleració de la trajectòria descendent
fins al -0,1% del darrer trimestre. En termes de mitjana anual,
la contracció del PIB s’estima en un 3,6%. El més positiu d’a-
questa evolució és que durant els darrers mesos de l’any l’eco-
nomia s’ha estabilitzat i el descens del darrer trimestre en rela-
ció amb el mateix període de 2008 s’ha limitat a un 3,1%.
La contracció del 6,4% que la Comptabilitat Nacional estima
que ha patit la demanda interna –gairebé sis punts percentuals
més que un any abans– s’ha vist parcialment compensada per
l’augment del 2,8% de la demanda externa, el doble que un any
abans. El descens del consum i de la inversió privada ha incidit
en una reducció molt més significativa de les importacions que
no pas de les exportacions, afectades per la recessió de les
econo mies occidentals. L’esforç del sector públic per esperonar
l’ac tivitat i l’ocupació s’ha traduït en un augment de la despe-
sa en consum de les AAPP molt concentrat al llarg dels primers
tres trimestres.
1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic.
Fonts: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda.
Principals indicadors econòmics
Estats Units Unió Europea Espanya
I.2009 II.2009 III.2009 IV.2009 I.2009 II.2009 III.2009 IV.2009 I.2009 II.2009 III.2009 IV.2009
PIB –3,3 –3,8 –2,6 0,1 –4,9 –5,0 –4,3 –2,3 –3,2 –4,2 –4,0 –3,1
taxa de variació interanual en termes reals (%)
Demanda nacional –4,5 –4,9 –3,6 –0,8 –4,1 –4,6 –4,2 –3,0 –6,3 –7,4 –6,6 –5,3
aportació al creixement del PIB (p.p.)
Demanda externa 1,2 1,1 0,9 0,9 –0,9 –0,5 –0,1 0,7 3,1 3,2 2,6 2,2
aportació al creixement del PIB (p.p.)
Indicador de clima econòmic2 91,0 93,1 97,1 100,4 68,8 74,2 84,3 92,2 73,3 78,5 84,5 87,6
Índex: 1990-2008=100
Producció industrial –11,6 –12,9 –9,4 –4,7 –16,9 –16,8 –13,8 –7,3 –21,6 –18,2 –14,7 –6,1
Taxa de variació anual (%)
Població activa ocupada –3,2 –3,8 –4,1 –4,0 –1,2 –1,9 –2,2 –2,2 –6,3 –7,2 –7,2 –6,1
taxa de variació anual (%)
Taxa d’atur 8,2 9,3 9,6 10,0 8,3 8,8 9,2 9,4 17,4 17,9 17,9 18,8
en % de la població activa
Preus de consum1 –0,4 –1,4 –1,3 2,7 1,3 0,6 0,3 1,4 –0,1 –1,0 –1,0 0,8
taxa de variació anual (%)
Tipus d’interès a curt termini1 1,34 0,82 0,46 0,31 1,63 1,19 0,71 0,67 1,62 1,26 0,80 0,70
Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos
Tipus d’interès a llarg termini1 2,85 3,74 3,44 3,59 3,70 4,02 3,67 3,65 4,06 4,24 3,80 3,80
Rendiment deute públic a 10 anys
Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,305 1,402 1,456 1,461 — — —
Unitats de $ per Euro
7Barcelona economia 72Síntesi de la conjuntura
Producte Interior Brut
(variació anual)(%)
-6
-4
-2
0
2
4
6
200920082007200620052004
L’accentuació de la crisi durant la primera meitat de 2009 ha
impactat severament en el mercat de treball. L’economia espa -
nyola ha perdut al llarg d’aquest darrer any l’equivalent a 1,27
milions de llocs de treball a temps complet, el 6,7% de l’ocu-
pació estimada a final de 2008. Una pèrdua que en termes re -
latius ha estat liderada per la construcció –més del 20%– i la
indústria, aproximadament la meitat. El descens del nombre
d’efectius del terciari s’ha concentrat en els serveis de mercat,
amb una variació aproximada del 4,5%. Els serveis de no mer-
cat han estat l’excepció acumulant un creixement de l’ordre de
l’1,6% en el conjunt de l’any.
La forta contracció de la demanda interna sumada al descens
del preu del petroli i primeres matèries han forçat una modera-
ció de les tensions inflacionistes fins a situar la variació de l’ín-
dex general dels preus de consum a final d’any en un 0,8%,
igualant pràcticament la taxa d’inflació registrada al conjunt de
la zona euro. En termes de mitjana anual, els preus de consum
a Espanya el 2009 han retrocedit tres dècimes percentuals, sis
més que a la zona euro. Amb aquesta evolució sembla que es
pot donar per superat el diferencial d’inflació que els darrers
anys ha mantingut l’economia espanyola en relació amb la mit-
jana de preus de la zona euro.
De cara a la sortida definitiva de la crisi, la correcció del dife-
rencial d’inflació amb la resta de la Unió Europea és un dels
pocs efectes positius que deixa 2009 per a l’economia espan-
yola. El grau d’infrautilització de la capacitat productiva pot
ser també un element positiu –en funció de com evolucioni el
finançament de l’elevat endeutament que afronta el sector pri-
vat– a l’hora d’intentar redreçar a mitjà termini la trajectòria
descendent del PIB/càpita.       
Preus de consum
(variació anual)(%)
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
200920082007200620052004
Taxa d’atur
(en % de la població activa)(%)
0
3
6
9
12
15
18
21
200920082007200620052004
Preus de les primeres matèries i del petroli
(Índex 2000 = 100)Índex $/barril
0
40
80
120
160
200
240
280
0
20
40
60
80
100
120
140
200920082007200620052004
Evolució tendencial del PIB a Catalunya
variació real (%)
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
5
090807060504030201009998
PIB/càpita PIB Població
8Síntesi de la conjuntura
-20
-10
0
10
20
30
40
AturOcupació ExportacionsAvanç PIB
Va
ria
ció
 (%
)
2008/2007 2009/2008
Serveis
Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.09 — –1,5 — — 2,5
Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 4t.tr.09 852.348 –2,7 — — –2,4
Atur registrat sectorial ds.09 72.314 34,2 — — 40,1
Nombre de viatgers per l’aeroport (milers) 4t.tr.09 6.311 0,7 27.312 –9,8 –8,0
Nombre de viatgers pel port (milers) 4t.tr.09 626 –4,1 3.202 –0,7 12,0
Tràfic portuari de mercaderies (m. tones) 4t.tr.09 10.699 –4,1 41.794 –17,3 1,0
Viatges en transport públic urbà 4t.tr.09 156.843 –3,5 603.663 –2,3 –0,2
Un trimestre mes, els serveis fora de mercat emmascaren la davallada de la resta del terciari. Els
principals indicadors de mobilitat, tant de mercaderies com de passatgers, acaben l’any amb xifres
d’activitat més baixes que les de 2008. A destacar però, que l’evolució del darrer trimestre es compara
favorablement amb la de la resta de l’any.   
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
OcupacióMercaderies
port
Viatgers port Viatgers
aeroport
Va
ria
ció
 (%
)
2008/2007 2009/2008
-60
-40
-20
0
20
40
60
80
100
120
AturOcupació Superf.
prevista
Habitatges
iniciats
Va
ria
ció
 (%
)
2008/2007 2009/2008
La capacitat exportadora de l’economia metropolitana i la bona
imatge de Barcelona en els mercats internacionals es revelen
com els principals punts d’ancoratge per redreçar la
conjuntura econòmica.  
L’economia metropolitana, i per extensió la catalana, ha patit
de ple els efectes de la crisi financera i econòmica mundial que
al llarg de 2009 ha arrossegat l’economia espanyola a la reces-
sió. El grau d’obertura de l’economia metropolitana, gràcies a
un potent teixit industrial de tradició exportadora i un terciari
diversificat en el que sobresurten el turisme, la logística i les
noves tecnologies, ha estat un dels avantatges competitius de
l’economia catalana. Amb el canvi de conjuntura, aquest grau
d’obertura s’ha convertit en una de les vies de contagi de la
crisi. Però alhora, aquesta capacitat contrastada de l’economia
metropolitana de competir amb èxit en els mercats internacio-
nals és la única alternativa sòlida per sortir de la recessió.
La forta contracció de la demanda provinent de la resta de la
UE, principal destinatària de les exportacions manufactureres
catalanes, ha privat al sector productiu català del tradicional
recurs de compensar per aquesta via l’afebliment de la deman-
da interna. El resultat ha estat un any i mig de fort retrocés de
l’índex de producció industrial, especialment intens en els seg-
ments de béns intermedis i d’inversió. Una tendència que és a
punt d’expirar atesos els resultats del darrer trimestre de 2009
que confirmen els símptomes de canvi de tendència que ja s’in-
tuïen el trimestre anterior.
El transport de mercaderies ha estat una de les branques del ter-
ciari directament més afectades per la reducció dels fluxos
comercials internacionals. Així, el volum del tràfic de merca-
deries pel port s’ha reduït un 17% en relació amb un any abans.
Una variació imputable especialment al tràfic de contenidors i
en conseqüència a la càrrega de més valor afegit, parcialment
compensada en termes de volum pel manteniment de les impor-
tacions d’hidrocarburs i productes siderúrgics a més d’algunes
primeres matèries per a la indústria alimentària.
Construcció
Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.09 — –7,0 — — –3,0
Licitació obra pública (Catalunya)(milions d’€) 4t.tr.09 1.935 56,7 5.744 –8,0 –11,5
Habitatges iniciats 4t.tr.09 529 –20,9 1.309 –52,0 –42,0
Llicències d’obres aprovades
– superfície prevista (m2) 4t.tr.09 229.316 –54,8 997.685 –34,2 6,1
– habitatges nous previstos 4t.tr.09 641 –39,6 2.279 –27,2 –34,3
Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 4t.tr.09 52.544 –13,3 — — –14,7
Atur registrat sectorial ds.09 12.365 80,6 — — 100,4
Les dades de tancament de 2009 no aporten cap indici clar de contenció de l’evolució baixista que
segueix l’activitat constructora al conjunt del país. El sector continua reduint capacitat productiva
forçat per la dificultat d’accedir a nou crèdit i la reducció de la demanda solvent.
Indústria, construcció i serveis
Valor absolut i taxa interanual (%)
Indicadors Període 2009 08/07
Indústria
Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 4t.tr.09 — –8,9 — — –2,6
Índex de producció (Catalunya) 4t.tr.09 — –1,7 — — –17,3
Exportacions (Catalunya) (milions €) 4t.tr.09 10.470 –9,9 39.302 –18,4 0,0
Preus industrials (Catalunya) ds.09 — –1,4 — — 1,5
Ocupació sectorial (afiliats Seg.Social) 4t.tr.09 76.717 –12,1 — — –7,6
Atur registrat sectorial ds.09 11.992 23,1 — — 36,6
Ajustament intens de la capacitat productiva en línia amb la davallada de la demanda, tant interna com
externa. Els preus industrials s’ajusten lleument a la baixa.
9Barcelona economia 72Síntesi de la conjuntura
Els 3,2 milions de passatgers que el 2009 han passat pel port de
Barcelona pràcticament igualen el màxim històric assolit un
any abans. Un resultat especialment meritori pel context en el
que es produeix i que sembla consolidar els volums d’activitat
assolits després de quadruplicar el nombre de passatgers en poc
més de deu anys. A destacar el segment dels creuers, que ja re -
pre senta dues terceres parts del total de viatgers i que ha tancar
l’any en positiu.
El nombre de viatgers per l’aeroport acaba 2009 amb senyals
d’estabilització gràcies a la represa de l’activitat turística.
L’activitat aeroportuària ha notat els efectes de la crisi mundial
per segon any consecutiu. La contenció dels viatges per oci i
especialment per motius professionals i de negocis, han accen-
tuat una trajectòria prèviament orientada a la baixa per la forta
competència que li representa el tren d’alta velocitat entre Barce-
lona i Madrid. Entre aquesta nova competència i l’impacte de
la recessió, l’aeroport ha perdut en només dos anys prop de 5,6
milions de viatgers, el 17% del màxim històric assolit el 2007.
Una correcció que sembla que ha tocat fons durant el darrer tri-
mestre de 2009.
L’activitat turística i més concretament la hotelera comença a
remuntar a Barcelona. La contracció de 2008 i primer semestre
de 2009 ha quedat enrere. Els 7 milions de pernoctacions hote-
leres a càrrec de 3,4 milions de visitants durant la segona mei-
tat de 2009, equivalen a increments del 10% i 1% respectiva-
ment. Tot i que són xifres provisionals, permeten afirmar que
l’activitat del sector hoteler de la ciutat s’ha situat de nou en
una trajectòria alcista. Uns resultats esperançadors que s’han
vist acompanyats d’un lleu increment de l’oferta de places hote -
leres. En conjunt, sembla que el pitjor any en termes econòmics
de la història recent s’haurà tancat amb un resultat millor del
previst a començament d’any per part d’un dels sectors pro-
ductius més dinàmics i de més pes de la ciutat.
-30
-20
-10
0
10
20
Passatgers
creuers
Ocupació Pernoctacions Matriculació
Va
ria
ció
 (%
)
2008/2007 2009/2008
Preus de consum (IPC) i salaris
Barcelona (província) ds.09 — 1,3 — — 1,8
Catalunya ds.09 — 1,2 — — 1,6
Espanya ds.09 — 0,8 — — 1,4
Subjacent ds.09 — 0,3 — — 2,4
Zona euro ds.09 — 0,9 — — 1,6
Salaris pactats en acords col·lectius 4t.tr.09 — 2,5 — — 3,7
Malgrat l'atonia de la demanda, el repunt del preu del petroli i altres matèries primeres derivat de la
millora de les expectatives de l'economia mundial, impulsen els preus de consum a l'alça. La relativa
estabilitat de la inflació subjacent resta trascendència al repunt inflacionista. Els salaris pactats no
reflecteixen la intensitat de la crisi del mercat laboral.   
Preus del mercat immobiliari
Compravenda sostre residencial (€/m2)
Habitatges nous 2n.sem.09 5.442 –8,0 — — –5,1
– Habitatges de segona mà 2n.sem.09 — –9,6 — — –9,0
– Places d’aparcament 1r.sem.09 29.154 2,2 — — 2,9
Lloguer (€/m2/mes)
– Sostre residencial 4t.tr.09 16,0 –3,8 — — 5,5
Els preus de compra-venda del mercat immobiliari han continuat ajustant-se a la baixa per segon any
consecutiu. Un ajust relativament moderat que sumat a la baixada dels tipus d’interès ha permès reduir
l’esforç econòmic per accedir a un habitatge en propietat. L’augment de l’oferta de lloguer explica que,
malgrat l’augment de la demanda, el preu mitjà del lloguer s’orienti lleument a la baixa.
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
Lloguer sostre res.Habitatges
segona mà
Habitatges nous
Va
ria
ció
 (%
)
2008/2007 2009/2008
0
1
2
3
4
SalarisSubjacent EspanyaBarcelona
Va
ria
ció
 (%
)
2008/2007 2009/2008
Turisme, consum i preus
Valor absolut i taxa interanual (%)
Indicadors Període 2009 08/07
Consum, crèdit i turisme
Matriculació de vehicles 4t.tr.09 12.471 10,7 38.853 –25,5 –26,9
Ocupació sectorial (afiliats Sg.Social) 4t.tr.09 270.422 –4,7 — — –2,7
Saldo viu del crèdit bancari (província) st.09 282.366 4,2 — — 7,8
Pernoctacions hoteleres (milers) st-ds.09 4.287 11,2 12.817 2,7 –8,3
Visitants que pernocten a la ciutat (milers) st-ds.09 2.149 1,4 6.476 –2,7 –6,3
Passatgers de creuers (milers) 4t.tr.09 537 5,0 2.151 3,7 17,5
El negoci hoteler i especialment el dels creuers, immers en un procés d’expansió a Barcelona, es reafir -
men com l’excepció positiva que confirma la regla de descens general de l’activitat econòmica. Els
incentius públics i privats expliquen el repunt de les matriculacions de vehicles
10
Síntesi de la conjuntura
Un dels indicadors que millor reflecteix la contracció de la
demanda interna i les dificultats per accedir a nou finançament
de les entitats de crèdit que ha caracteritzat la major part de
2009 és la matriculació de vehicles. Els resultats anuals mos-
tren un retrocés del 25% per segon any consecutiu, tant a la
província de Barcelona com a la resta del país. Una davallada
que, gràcies als incentius públics i als descomptes comercials
de les pròpies marques, s’ha començat a corregir a partir del
darrer trimestre de 2009. 
Les dades de final d’any abonen la percepció de que
l’ajustament de l’activitat constructora i dels preus
immobiliaris encara no ha tocat fons.
Els sectors constructor i immobiliari acaben 2009 sense mos-
trar signes consistents de canvi de tendència. El retrocés del
darrer trimestre no desentona del de la resta de l’any. Ni en li -
citació d’obra pública al conjunt de Catalunya ni en nombre
d’ha bitatges iniciats i llicències d’obres aprovades a Barcelona,
s’abandonen les variacions clarament negatives. Les raons
recurrents giren al voltant de les dificultats per aconseguir nous
crèdits bancaris malgrat el procés d’abaratiment del preu del
diner registrat la major part de 2009 i sobretot, la lentitud a la
que s’absorbeix l’oferta acumulada de sostre residencial i per a
usos productius en un context de demanda efectiva indecisa
com a conseqüència de la feblesa de les expectatives econòmi-
ques i la incertesa del mercat de treball. També hi influeix la
percepció relativament generalitzada de que l’ajustament dels
preus dels actius immobiliaris no es pot donar per acabat.
La desacceleració del descens del PIB durant el darrer trimes-
tre de 2009 ha tingut una incidència molt limitada en l’evolu-
ció dels principals indicadors del mercat de treball. La pèrdua
d’ocupació s’ha alentit lleument i també s’ha moderat el ritme
d’augment de l’atur. Com és habitual en períodes llargs de pèr-
dua sostinguda de llocs de treball, la població activa comença
a perdre efectius per l’extrema dificultat de trobar feina i les
taxes d’activitat s’estabilitzen. Òbviament, les taxes d’ocupa-
ció s’estan allunyant dels màxims assolits fa escassament dos
anys. La contractació laboral, i més concretament els contrac-
tes temporals, mostren lleus repunts estacionals durant el darrer
trimestre. L’ocupació femenina ha trampejat millor que la mas-
culina la desfavorable conjuntura que ha viscut el mercat la -
boral metropolità durant 2009. Una conseqüència derivada
bàsicament de la progressiva terciarització de la base econòmi-
ca de la ciutat i de l’especial incidència de la crisi econòmica
en les activitats industrial i constructora, sectors en els que la
mà d’obra masculina és predominant.     
-6
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
Ocupats RMBOcupatsTaxa
d’ocupació
Població
activa
Va
ria
ció
 (%
)
2008/2007 2009/2008
Atur registrat
Total atur registrat ds.09 101.069 36,0 — — 45,0
Atur masculí ds.09 53.634 40,0 — — 61,5
Atur femení ds.09 47.435 31,7 — — 30,8
Atur juvenil ds.09 7.417 26,9 — — 55,4
Taxa d’atur registrat (en p.p.) ds.09 12,5 3,4 — — 2,8
Total atur registrat (RMB) ds.09 378.918 33,3 — — 55,4
Taxa d’atur registrat (RMB) (en p.p.) ds.09 15,0 3,9 — — 4,0
Després de dos anys de creixement sostingut i generalitzat a la majoria de sectors, l’augment de l’atur
registrat es desaccelera. Bàsicament perque la major part del procés d’ajustament de capacitat produc -
tiva de les empreses ja s’ha fet, però també perque la manca d’expectatives afavoreix que una part
creixent dels demandants d’ocupació es situï fora del mercat regulat.       
0
10
20
30
40
50
60
70
Atur RMBAtur femeníAtur masculíTotal atur
Va
ria
ció
 (%
)
2008/2007 2009/2008
Mercat de treball
Valor absolut i taxa Interanual (%)
Indicadors Període 2009 08/07
Ocupació 
Població activa estimada 4t.tr.09 810.400 –0,5 — — 0,4
Població activa estimada (RMB) 4t.tr.09 2.538.100 –0,9 — — –0,7
Taxa d’ocupació (16-64 anys) (en p.p) 4t.tr.09 66,8 –5,4 — — –0,7
Ocupats afiliats a la Seg. Social 4t.tr.09 1.021.073 –3,9 — — –3,2
Ocupats afiliats a la Seg. Social (RMB) 4t.tr.09 2.181.854 –4,5 — — –3,7
Contractes laborals registrats 4t.tr.09 206.567 –2,3 756.279 –15,0 –2,8
El mercat de treball metropolità tanca 2009 sense senyals clars de canvi de tendència. El descens del
nombre d’ocupats i de la taxa d’ocupació es tradueix en una lleu contracció de la població activa. 
I. Indústria
(%)
Evolució del PIB industrial (Catalunya)
(taxa de variació interanual en termes reals)
PIB pm PIB indústria
-15
-12
-9
-6
-3
0
3
6
IV.09III.09II.09I.09IV.08III.08II.08I.08IV.07III.07II.07I.07
(%)
Índex de producció industrial (Catalunya)
(taxes de variació interanual)
General Consum Equipament Intermedis
-35
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
IV.09III.09II.09I.09IV.08III.08
12
Conjuntura industrial
* Variacions interanuals. 1Variació anual. 2Saldos. 3Dades de final de període.
Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia.
Indicadors d’activitat industrial*
4t.tr. 08 1r.tr.09 2n.tr.09 3r.tr.09 4t.tr.09
Catalunya
PIB (Variació real) –7,2 –12,7 –14,0 –13,4 –8,9
Índex Producció (IPI)
—Total indústria –17,3 –21,5 –22,7 –12,3 –1,7
—Energia –10,4 –15,4 –12,8 4,6 6,9
—Intermedis –24,1 –28,1 –26,6 –16,5 0,5
—Equipament –23,4 –34,1 –34,1 –22,1 –7,7
—Consum –7,5 –8,5 –13,3 –6,7 –2,1
Exportacions de béns –6,5 –23,9 –21,4 –18,1 –9,9
Índex Clima (ICI)2 –36,5 –43,5 –34,0 –31,3 –27,6
Índex Preus (IPRI)3 1,5 –1,8 –4,4 –5,3 –1,4
Cost laboral/treballador 5,6 5,0 4,5 3,2 4,5
Afiliats RG Sg. Social3 –7,6 –11,0 n.d. n.d. n.d.
Aturats registrats3 46,8 52,2 46,2 38,9 20,9
Espanya
PIB (Variació real) –6,2 –14,3 –15,8 –14,5 –10,1
Índex Producció (IPI)
—Total indústria –15,5 –20,7 –21,7 –13,4 –6,1
—Energia –1,7 –8,4 –10,5 –6,8 –8,8
—Intermedis –23,1 –28,7 –27,9 –18,4 –4,6
—Equipament –19,7 –27,9 –28,5 –17,9 –10,9
—Consum –8,8 –10,9 –12,6 –7,2 –2,5
Exportacions de béns –7,6 –22,7 –20,9 –17,8 –3,5
Índex Clima (ICI)2 –31,5 –34,9 –31,4 –25,9 –23,6
Índex Preus (IPRI)3 0,4 –2,5 –5,0 –5,4 0,4
Cost laboral/treballador 5,4 3,8 3,2 2,9 2,7
Afiliats RG Sg. Social3 –8,0 –10,4 n.d. n.d. n.d.
Aturats registrats3 42,8 67,3 60,7 48,3 27,2
Crèdit (Saldo viu)3 10,3 10,4 7,1 –1,6 n.d.
El primer avanç oficial i necessàriament provisional de la va -
riació del PIB sectorial del darrer trimestre de l’any estima un
retrocés de prop del 9% en relació amb el mateix període de
2008. Una variació només comparable a la que ha registrat el
sector de la construcció i que supera àmpliament l’estimada pel
conjunt de l’economia catalana. Però també és la davallada
interanual més moderada de 2009, 3,5 punts percentuals menys
que la taxa de variació dels primers nou mesos.  
L’evolució dels índexs de producció durant el darrer trimestre
de 2009 mostra una reacció més decidida que la del PIB. Se -
gons aquestes dades, la producció industrial en el segment dels
béns intermedis s’ha estabilitzat després de dos anys de dava-
llades intenses. En la mateixa línia de millora, la fabricació de
béns de consum tanca l’any amb un retrocés molt moderat. Fins
i tot el segment d’empreses fabricants de béns d’inversió ha
començat a moderar de manera ostensible el ritme de caiguda
que ha mantingut d’ençà mitjan 2008. Això no evita però, que
sigui el que es troba més allunyat de l’objectiu d’estabilitzar els
seus volums de producció.
Les dificultats de l’economia espanyola per recuperar 
la trajectòria expansiva i la feblesa dels primers senyals 
de creixement que mostren algunes de les principals economies
europees, estant frenant la sortida de la crisi de la indústria
catalana.
Els diversos indicadors disponibles confirmen que 2009 ha es -
tat un any molt dolent per a la major part de la indústria catalana
alhora que deixen entreveure alguns senyals de millora durant
el darrer trimestre. Si bé és pràcticament impossible trobar-hi
variacions positives, el que sí s’ha generalitzat a final d’any ha
estat un alentiment molt marcat de la tendència descendent
mantinguda al llarg dels darrers dos anys. Una evolució que fa
pensar que el procés d’ajustament de l’activitat industrial està en
la seva darrera etapa i en conseqüència a punt d’estabilitzar-se.
El fet que les previsions a curt termini siguin força més espe-
rançadores a començament de 2010 que no ho eren un any abans
sembla abonar aquesta idea. 
13
Saldos
Indicador del clima industrial (ICI)
Espanya Unió EuropeaCatalunya
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
200920082007200620052004
(%)
Índex de preus industrials (Catalunya)
(Variació interanual)
Consum Equipament IntermedisGeneral
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
10
200920082007200620052004
milions d’€
Saldo exportacions-importacions de productes industrials
segons contingut tecnològic. (Catalunya)
-25.000
-20.000
-15.000
-10.000
-5.000
0
20092008200720062005Mitjana
02-04
Mitjana
99-01
Total Alt i mitjà alt Baix i mitjà baix
Barcelona economia 72Conjuntura industrial
Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de les opinions empresarials
referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la
producció (mitjanes mòbils de tres mesos).
Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals.
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Exportacions de productes industrials (Catalunya)
Segons contingut tecnològic (Milions d’€)
Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix
1997 23.748 2.216 12.537 3.153 5.843
1998 26.154 2.782 13.667 3.501 6.204
1999 26.908 3.448 13.362 3.174 6.924
2000 32.614 4.531 16.148 3.965 7.969
2001 35.438 4.567 17.926 4.190 8.756
2002 35.897 4.991 17.752 4.248 8.906
2003 36.269 4.966 18.008 4.362 8.933
2004 38.166 4.908 19.323 4.857 9.078
2005 41.393 6.207 20.732 5.298 9.156
2006 45.618 6.945 22.361 6.610 9.702
2007 48.187 6.385 23.735 7.439 10.630
1r.tr. 12.044 1.588 6.043 1.810 2.604
2n.tr. 12.326 1.438 6.061 2.229 2.598
3r.tr. 11.382 1.459 5.574 1.686 2.663
4t.tr. 12.435 1.899 6.057 1.714 2.765
2008 48.186 6.607 23.241 6.999 11.339
1r.tr. 12.158 1.580 6.257 1.607 2.713
2n.tr. 12.502 1.742 6.131 1.881 2.748
3r.tr. 11.902 1.531 5.526 1.853 2.992
4t.tr. 11.624 1.754 5.326 1.658 2.886
2009 39.302 5.081 18.068 5.559 10.594
1r.tr. 9.253 1.274 4.048 1.276 2.655
2n.tr. 9.829 1.229 4.685 1.410 2.505
3r.tr. 9.750 1.181 4.482 1.371 2.717
4t.tr. 10.470 1.398 4.853 1.503 2.717
Alt i mitjà Baix i mitjà
Variació (%) Total alt baix
4t.tr.09/4t.tr.08 –9,9 –11,7 –7,1
2n.sem.09/2n.sem.08 –14,1 –15,7 –11,5
2009/2008 –18,4 –22,4 –11,9
2008/2007 0,0 –0,9 1,5
Les exportacions de béns industrials comencen a notar la
millora de la conjuntura econòmica internacional. 
Durant el darrer trimestre de 2009 les exportacions de produc-
tes industrials han repuntat lleument en relació amb la resta de
trimestres de l’any. El més interessant és que aquest augment
s’ha concentrat bàsicament en el segment de productes de con-
tingut tecnològic alt i mitjà alt. Però tot i aquesta reacció, el va -
lor total de les exportacions no ha superat el del mateix trimes-
tre d’un any abans i les variacions interanuals han continuat
sent negatives en totes les categories de productes. Amb inde-
pendència dels senyals de represa de final d’any, que ajuda a
començar 2010 amb més confiança, el descens de més del 18%
corresponent a 2009 ha situat les exportacions industrials cata-
lanes en nivells similars als assolits el 2005.
En paral·lel a l’evolució de les exportacions, les importacions
de productes equivalents han registrat una davallada fins i tot
més intensa i en consonància amb l’evolució de la demanda
interna. El resultat ha estat una sensible retallada per segon any
consecutiu del saldo negatiu entre exportacions i importacions
de productes industrials.
saldos
Tendència de l’activitat industrial
Facturació a l’estranger
Preus venda Comandes
Evolució del negoci
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
200920082007200620052004
Conjuntura industrial
Nota: A partir de 2008, els gràfics sectorials s'elaboren amb dades estimades a partir de
les de Catalunya.
Font (per a tot l'apartat): Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. Elaboració
pròpia.
Enquesta industrial (província)
4t.tr.08 1r.tr.09 2n.tr.09 3r.tr.09 4t.tr.09
Valoració del període
Marxa del negoci Normal 29 27 31 32 35
Saldo –44 –60 –53 –48 –32
Volum de comandes Normal 27 26 26 30 33
Saldo –63 –68 –63 –61 –42
Volum d’estocs Normal 53 50 55 44 61
Saldo 5 –2 –6 –7 –12
Grau d’utilització de la 
capacitat productiva % 69 62 64 64 66
Variació sobre trimestre anterior
Marxa del negoci Igual 20 30 36 42 43
Saldo –46 –54 –9 –12 2
Facturació total Igual 20 25 31 35 33
Saldo –42 –57 –6 –21 –1
Facturació a l’estranger Igual 35 39 40 50 39
Saldo –27 –42 4 –11 9
Preus de venda Igual 79 60 76 78 76
Saldo –15 –19 –18 –15 –19
Nombre de treballadors Igual 49 47 60 69 64
Saldo –37 –44 –25 –17 –24
Inversió realitzada Igual 57 51 65 72 68
Saldo –24 –37 –16 –12 –11
Perspectives a curt termini
Marxa del negoci Igual 44 53 49 51 58
Saldo –36 7 –6 2 6
Volum de comandes Igual 46 52 48 49 54
Saldo –38 7 –3 1 6
Compres a proveïdors Igual 43 50 50 52 57
Saldo –43 –3 –17 –9 3
Facturació total Igual 38 46 44 42 51
Saldo –33 13 –7 7 3
Facturació a l’estranger Igual 51 50 55 53 48
Saldo –21 17 4 10 20
Preus de venda Igual 61 83 84 87 73
Saldo 3 –8 –3 –8 –1
Nombre de treballadors Igual 67 71 72 74 78
Saldo –27 –19 –15 –19 –11
Inversió prevista Igual 58 71 69 72 73
Saldo –25 –5 –9 –8 –8
saldos
Evolució del l’ocupació i la inversió industrial
Ocupació Inversió
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
IV.09III.09II.09I.09IV08III.08II.08I.08IV.07III.07II.07
14
L’escassetat de crèdit bancari i unes previsions que apunten a
una represa lenta de la demanda interna, retarden el canvi de
tendència del mercat de treball sectorial. 
L’Índex de clima industrial, reflex d’opinions empresarials, ha
mantingut una trajectòria de lleu millora de la conjuntura al
llarg dels darrers mesos de 2009. Suficient per a certificar el
final d’un any i mig de caiguda intensa però que no té el vigor
que mostra la represa del clima industrial al conjunt de la Unió
Europea. L’evolució lleument baixista dels preus industrials,
especialment dels corresponents als béns de consum i d’equi-
pament –els intermedis s’han vist molt afectats pel preu de l’e-
nergia– respon tant a la feblesa de la demanda com a la indefi-
nició de la mateixa conjuntura industrial. Els costos laborals
per treballador han mantingut un ritme de creixement incom-
patible amb l’evolució dels preus industrials i especialment
amb l’evolució del mercat de treball sectorial. Al degoteig per-
sistent de llocs de treball provocat pels processos de deslocalit-
zació de teixit industrial s’hi ha afegit aquests darrers dos anys
un augment important del nombre d’aturats com a conseqüèn-
cia de la magnitud de la crisi econòmica.       
15
saldos
Evolució del negoci segons grandària d’empresa
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
200920082007200620052004
saldos
Evolució de l’activitat industrial (província)
(Mitjanes anuals)
-30
-20
-10
0
10
20
InversióPreusExportacionsVendes
totals
Producció
2005 2006 2007 2008 2009
Barcelona economia 72
(%)
Capacitat productiva utilitzada
50
55
60
65
70
75
80
85
90
200920082007200620052004
La indústria metropolitana tanca 2009 amb senyals incipients
de represa pel que fa a producció i exportacions,... 
Pel que fa a l’àmbit metropolità, els resultats de l’enquesta de
conjuntura industrial corresponent al darrer trimestre de 2009
dibuixen un panorama en el que sobresurt un lleu increment del
nombre d’empresaris que reconeixen una certa millora en l’e-
volució dels seus negocis. Una tendència que es recolza en el
fet que comença a repuntar el volum de comandes alhora que
els estocs de productes acabats s’han situat ja per sota del que
les empreses consideren normal. Fins i tot comença a repuntar
el grau d’utilització de la capacitat productiva sense assolir de
moment el nivell registrat un any enrere.
El to lleument positiu de les opinions empresarials pel que fa a
l’evolució de la producció es deixa veure també en l’evolució
de la xifra de negocis. Després de gairebé dos anys de saldos
negatius, augmenta el nombre d’empresaris que declaren incre-
ments en la xifra de negocis. Un canvi de tendència directament
relacionat amb l’augment de la facturació a l’estranger. Incre -
ments de facturació associats a una forta contenció dels preus
de venda.
... fet que afavoreix una opinió relativament optimista dels
empresaris sobre les perspectives a curt termini. A destacar 
la pèrdua de pes relatiu de la percepció de la feblesa de la
demanda com a principal factor limitador de l’expansió 
de l’activitat industrial.
Com és normal, aquests senyals de millora de la conjuntura
industrial són tan febles i recents que encara no han tingut un
impacte visible ni en els volums d’ocupació ni en la inversió
executada. Sí que han influït, tot i que molt lleument, a l’hora
d’avançar les perspectives d’aquestes variables a curt termini.
Així, si es manté aquesta millora de la conjuntura hom preveu
que es continuï reduint el nombre d’empreses que amortitzen
llocs de treball directes. En el cas de la inversió, les posicions
són més inamovibles i la prioritat sembla passar per aprofitar
millor la capacitat productiva instal·lada. Pel que fa a les previ-
sions sobre producció i vendes s’imposa un to suficientment po -
sitiu com per reafirmar la consistència del canvi de tendència
que alguns indicadors de final d’any semblen apuntar.
Conjuntura industrial
Factors que han limitat l’expansió del negoci 
(en relació amb el trimestre anterior)                                             (%)
1r.tr.09 2n.tr.09 3r.tr.09 4t.tr.09
Feblesa de la demanda 47,1 46,9 45,4 41,4
Augment dels costos de producció 13,6 10,4 10,3 9,4
Equipament productiu insuficient 0,5 1,6 1,1 1,0
Insuficiència d'infrastructures 0,5 1,0 1,1 2,6
Serveis ineficients 1,0 1,0 1,6 1,6
Manca de mà d’obra qualificada 2,1 2,1 2,2 2,1
Problemes de tresoreria o financers 17,8 17,2 17,3 16,8
Augment de la competència 14,1 16,1 17,8 20,4
Altres o cap en concret 3,1 3,6 3,2 4,7
16
Conjuntura industrial
L’optimisme innat de la classe empresarial s’imposa a la major
part dels sectors a l’hora de valorar les perspectives a curt
termini.
Després de constatar, segons les opinions dels empresaris en -
questats, que les empreses que més han notat el repunt d’acti-
vitat durant el darrer trimestre de 2009 han estat les petites i
mitjanes –entre 10 i 250 treballadors– mentre que les més peti-
tes i les més grans s’han mantingut relativament al marge d’a-
quest primer repunt d’activitat, ens podem centrar en com ava-
luen les perspectives de cara a la primera meitat de 2010 les
diferents branques industrials. El primer que s’ha de remarcar
és que només un dels deu subsectors –el tèxtil, confecció i cuir–
no ha millorat la seva percepció sobre l’evolució del seu ne goci
en relació amb un any abans. És una activitat que pateix espe-
cialment l’atonia del consum i l’augment de la competència
originària d’economies emergents o de recent industria litza -
ció. La resta de subsectors es mostra molt més confiat ara que
no pas un any enrere. La indústria del metall i la de material de
transport són els que presenten un canvi de percepció més ra -
dical.
0 20 40 60 80 100
4t.tr.20094t.tr.2008
Alimentació i begudes
Tèxtil, confecció i cuir
Fusta, suro i mobles
Paper, edició i arts gràfiques
Química
Prod. minerals no metàl·lics
Metal·lurgia i prod. metàl·lics
Maquinària i equipament
Equip. elèctric i electrònic
Material de transport
Total
Perspectives de l’evolució del negoci a curt termini 1
(%)
1 Percentatge d’empreses que esperen mantenir o millorar l'evolució del seu negoci a curt
termini.
II. Finances
18
Sistema financer
El retrocés del PIB al llarg de 2009 alenteix el procés de
correcció de l’excés d’endeutament que pateix l’economia
espanyola.
Les xifres provisionals de final d’any mostren que el saldo viu
del crèdit bancari al sector privat de l’economia espanyola s’ha
mantingut relativament estable en relació amb el saldo d’un any
abans. El nou endeutament no ha sobrepassat el volum amor-
titzat de crèdits anteriors. Una estratègia a curt termini pensada
per a mitigar la davallada d’activitat productiva –estimada en
un 4% en termes monetaris– a costa d’ajornar la reducció de
l’elevada ràtio d’endeutament que suporta l’economia espan-
yola. Considerant només el saldo viu del crèdit en mans del
sector privat, el pes d’aquest saldo sobre el PIB s’ha doblat en
només nou anys. Expressat en termes més entenedors, en el que
va de segle el ritme de creixement anual mitjà del crèdit viu ha
doblat el del PIB. 
A diferència de l’anecdòtic creixement que ha registrat al con-
junt d’Espanya, les darreres dades disponibles de crèdit bancari
al sector privat al llarg de 2009 constaten un augment compara -
tivament notable a la província de Barcelona i, presumiblement,
a la ciutat central. El contrast és fins i tot més significatiu atesa
la lleu contracció que pateix la província de Madrid. Aquests
resultats, si les dades definitives els confirmen, permeten intuir
un major dinamisme de l’economia barcelonina en relació amb
el de la resta del país. Un dinamisme protagonitzat per la forta
especialització terciària i el pes, comparativament escàs, de la
promoció i construcció residencial sobre el total del teixit pro-
ductiu de la ciutat.     
província província
Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya
Dipòsits
set. 2009 / set. 2008 3,7 3,3 –3,6 0,7
des. 2008 / des. 2007 11,0 10,4 14,2 10,9
des. 2007/ des. 2006 8,2 7,9 13,6 11,3
Crèdit
set. 2009 / set. 2008 4,2 2,7 –0,7 0,1
des. 2008 / des. 2007 7,8 7,1 6,5 6,1
des. 2007 / des. 206 15,5 15,6 19,8 17,1
Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables.
Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banc d’Espanya.
Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€)
Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat
Província Resta Província Província Resta Província
Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya
des. 1997 64.693 13.853 78.546 100.453 396.644 51.843 11.918 63.761 87.760 332.720
des. 1998 64.986 13.273 78.259 99.168 404.128 61.344 13.881 75.225 105.192 390.146
des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056
des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633
des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010
des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272
des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927
des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383
des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749
des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298
març 2007 132.651 32.204 164.855 274.551 956.658 228.420 58.373 286.793 358.347 1.505.002
juny 2007 132.400 33.349 165.749 288.883 992.115 237.999 61.476 299.475 387.073 1.591.716
set. 2007 133.078 33.557 166.635 290.653 1.002.191 249.073 62.780 311.853 401.038 1.643.614
des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933
març 2008 138.787 34.676 173.463 298.205 1.047.167 258.459 65.754 324.213 429.395 1.724.686
juny 2008 142.996 35.374 178.370 321.619 1.091.957 264.601 67.345 331.946 441.917 1.766.480
set. 2008 148.799 36.028 184.827 329.750 1.115.909 270.954 67.308 338.262 442.808 1.779.760
des. 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109
març 2009 152.348 36.116 188.464 340.127 1.135.482 274.198 66.344 340.542 448.687 1.790.761
juny 2009 154.924 36.727 191.651 332.940 1.143.891 283.634 65.379 349.013 446.324 1.794.471
set. 2009 154.299 36.692 190.991 317.873 1.124.221 282.366 65.112 347.478 439.626 1.782.101
milers milions € 
0
250
500
750
1.000
1.250
1.500
1.750
2.000
09080706050403020100999897
PIB i crèdit al sector privat (Espanya)
PIBCrèdit sector privat
Barcelona economia 72
19
Sistema financer
La construcció acumula cinc trimestre de descens sostingut del
saldo viu del crèdit bancari. 
La forta davallada de la demanda interna i l’augment de les rà -
tios de morositat que suporten les entitats de crèdit expliquen la
lleu contracció que presenta el saldo viu del crèdit al sector pri-
vat a final de 2009 en relació amb un any abans. Un retrocés
d’unes poques dècimes percentuals d’aquest saldo –una varia-
ció poc rel levant es miri com es miri– adquireix en aquest cas
una significació determinant perquè acaba de manera relativa-
ment abrupta amb una trajectòria fortament expansiva. Sense
necessitat de recórrer a analogies estridents, hom podria dir que
la restricció creditícia “de facto” del darrer any i mig ha posat
el punt i final a un model de creixement econòmic inflacionis-
ta i descompensat. Un model basat en un endeutament creixent
i en el que el 60% del crèdit de bancs i caixes en mans del sec-
tor privat es concentra directament en el sector immobiliari.
La tendència moderadament alcista del saldo viu del crèdit
compromès en activitats del terciari es continua moderant. Les
dades disponibles confirmen que la variació interanual, sent la
més positiva d’entre les dels diferents sectors productius, tendeix
a valors mínims. La indústria ha seguit una trajectòria sem blant
però el descens a final d’any és més significatiu. En el cas de
les economies familiars, el volum de crèdit lligat a la inversió
immobiliària es manté estable amb una lleu orientació a la baixa
–les amortitzacions superen en volum a les noves concessions–,
mentre que el destinat a la compra de béns de consum duradors
ha accentuat la retallada iniciada un any abans.
Evolució del crèdit per segments de demanda
 (Variació tendencial)
Indústria Construcció
Serveis Immobiliàris
Resta Serveis
Inversió immobiliària famílies
(%)
-20
-10
0
10
20
30
40
50
2009200820072006200520042003
Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya     (milions d'€)
Sectors productius Economies domèstiques
Inversió Consum de Altres 
Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions
4t.tr.1997 198.417 9.482 57.789 24.701 106.445 145.447 104.292 15.948 25.208
4t.tr.1998 227.867 10.358 64.321 29.270 123.919 175.008 123.254 20.625 31.130
4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536
4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299
4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922
4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227
4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919
4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238
4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 448.688 45.928 81.638
4t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 548.740 51.461 100.094
1r.tr.2007 816.098 23.436 121.148 137.836 533.678 726.179 570.989 52.713 102.477
2n.tr.2007 869.174 24.294 132.145 144.552 568.184 754.726 593.655 53.898 107.174
3r.tr.2007 910.001 25.085 140.332 150.341 594.243 768.197 609.791 54.035 104.371
4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 623.540 56.576 109.133
1r.tr.2008 962.333 25.003 143.816 154.237 639.277 802.258 635.010 57.357 109.891
2n.tr.2008 991.307 25.727 148.218 155.600 661.762 817.074 645.286 57.726 114.062
3r.tr.2008 1.005.670 26.593 155.481 156.363 667.233 816.752 651.958 55.859 108.938
4t.tr.2008 1.016.948 26.244 156.141 151.848 682.716 819.412 655.145 54.176 110.092
1r.tr.2009 1.018.902 24.472 158.905 143.515 692.011 808.715 651.495 50.560 106.660
2n.tr.2009 1.007.492 23.732 158.800 134.690 690.271 815.068 651.564 49.583 113.922
3r.tr.2009 996.650 23.576 153.070 134.045 685.959 809.993 652.434 49.840 107.719
3r.tr.09/ 4t.tr.08/ 4t.tr.07/
Variació (%) 3r.tr.08 4t.tr.07 4t.tr.06
Total sectors productius –0,9 7,8 20,7
Indústria –1,6 10,3 18,5
Construcció –14,3 –1,0 14,2
Serveis 2,8 9,6 23,4
Total famílies –0,8 3,8 12,7
Inversió immobiliària 0,1 5,1 13,6
Consum durador –10,8 –4,2 9,9
Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables.
20
Sistema financer
El sistema financer tanca oficines i amortitza llocs de 
treball per afrontar la retallada de la xifra de negocis 
i unes perspectives a mitjà termini condicionades pel procés
d’absorció dels excessos del passat recent. 
La forta contracció del crèdit, molt abocat els darrers anys a la
promoció immobiliària, i la forta recessió econòmica han obli-
gat a una reconversió de les entitats financeres. Les primeres
evidències d’aquesta política passen per una reducció de la ca -
pacitat productiva i dels costos fixos mitjançant el tancament
d’un nombre significatiu d’oficines d’atenció al públic i una
retallada de les xifres d’ocupació directa a l’entorn del 3,5%.
Tant a Barcelona com al conjunt de Catalunya, a final de 2009
es sumaven sis trimestres consecutius de reducció del nombre
d’oficines d’atenció al públic. Segons el Banc d’Espanya, el nom -
bre més elevat d’oficines de bancs, caixes d’estalvis i cooperatives
de crèdit en actiu es va assolir a mitjan 2008. D’ençà aquesta
data, el descens ha estat constant i es mantindrà a mitjà termi-
ni en funció de com evolucionin els processos de concentració
que s’estan preparant.   
Treballadors assalariats de les entitats de crèdit
Període Barcelona RMB Catalunya Espanya
des. 1997 27.993 35.401 45.174 247.361
des. 1998 28.022 35.695 45.597 247.685
des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513
des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743
des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228
des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677
des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157
des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471
des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414
des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682
març 2007 26.786 38.014 49.189 n.d.
juny 2007 27.317 38.977 50.461 n.d.
set. 2007 27.526 39.318 50.902 n.d.
des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.311
març 2008 27.716 39.500 51.151 n.d.
juny 2008 27.832 39.753 51.565 n.d.
set. 2008 27.695 39.477 51.183 n.d.
des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301
març 2009 27.164 38.746 50.173 n.d.
juny 2009 26.983 38.526 49.920 n.d.
set. 2009 26.718 38.010 49.249 n.d.
des. 2009 26.579 37.781 48.969 n.d.
Nota: Dades d’afiliats al R.G. de la Seguretat Social amb l’excepció de les d’Espanya. 
Font: Departament de Treball de la Generalitat y Banco de España. Elaboració pròpia.
Nota: El Total inclou les oficines dels anomenats Establiments Financers de Crèdit.
Oficines de les entitats de crèdit                                  
Àmbit Caixes Coop.
territorial Total Banca d’estalvis de crèdit
setembre 2009
Barcelona 1.986 660 1.268 30
Resta província 3.603 968 2.563 60
Resta Catalunya 2.212 658 1.494 50
Total Catalunya 7.801 2.286 5.325 140
Madrid 3.245 1.522 1.620 56
Resta província 2.692 1.020 1.587 64
Total Espanya 44.727 14.987 24.292 5.083
desembre 2008
Barcelona 2.097 684 1.352 30
Resta província 3.769 1.004 2.689 60
Resta Catalunya 2.289 682 1.547 50
Total Catalunya 8.155 2.370 5.588 140
Madrid 3.312 1.558 1.650 56
Resta província 2.798 1.074 1.629 63
Total Espanya 46.074 15.590 24.985 5.097
Variació (%) Total Banca Caixes Coop.
set. 2009/ set. 2008
Barcelona –6,5 –4,6 –7,4 –3,2
Catalunya –4,9 –4,2 –5,3 0,0
Espanya –3,0 –4,2 –2,8 0,5
des. 2008/ des. 2007
Barcelona –0,7 –1,2 –0,4 –3,2
Catalunya –0,1 –1,4 0,5 0,7
Espanya 1,3 0,3 1,6 2,9
Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya
des.2009/des.2008 –3,1 –3,5 –3,4 n.d.
des.2008/des.2007 –0,9 –0,6 –0,6 0,4
des.2007/des.2006 3,9 4,3 6,1 5,2
des.2006/des.2005 1,4 3,6 3,7 3,6
(%)
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
200920082007200620052004
Evolució dels tipus d’interès
Tipus d’interès hipotecari
del total d’entitats
Tipus d’intervenció
del BCE
Tipus no hipotecaris
del total d’entitats
IPC
Barcelona economia 72
21
Mercat de renda variable
Renda Renda fixa
Variació (%) variable pública privada Total
4t.tr.2009/4t.tr.2008 –19,5 –26,3 133,0 –19,0
2n.sem.09/2n.sem.08 –1,1 22,3 75,3 5,1
2009/2008 –22,3 10,0 –21,9 –15,5
2008/2007 –33,6 –28,4 –26,8 –32,5
En el cas espanyol, la forta revalorització del preu de les ac -
cions d’ençà els mínims registrats a mitjan del primer trimestre
de 2009 ha perdut impuls durant els darrers mesos de l’any. La
constatació de que la represa de l’activitat econòmica sembla
més consolidada als Estats Units que no pas a la zona euro i que
en aquest àmbit les economies centrals més potents com ara
l’alemanya i la francesa van per davant de la resta, inclosa l’es-
panyola, s’està reflectint en l’evolució més recent dels diversos
índexs borsaris. Així, durant el darrer trimestre de 2009 el Dow
Jones s’ha revaloritzat més del doble que l’Eurostoxx 50, alhora
que aquest també ha doblat la taxa d’augment de l’Ibex-35.      
L’evolució de la contractació i de les cotitzacions durant 
el darrer trimestre de 2009 reflecteix que la superació 
de la crisi està sent més difícil i lenta del que es preveia.
El volum de contractació de Borsa de Barcelona al llarg del dar -
rer any i especialment durant el segon semestre fa pensar que
els inversors tornen a confiar en el potencial de creixement de
la renda variable. La ràpida recuperació de les cotitzacions du -
rant els trimestres centrals de l’any a la majoria dels mercats hi
ha contribuït de manera decisiva. Superat el pànic inicial pro-
vocat per l’abast de la crisi financera internacional, els mercats
de renda variable tornen a recuperar una certa normalitat que
acabarà reflectint la diferent situació econòmica de cada país.
milions d’€ 
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
2009200820072006
Renda variable negociada a Borsa de Barcelona
4t.tr.3r.tr.2n.tr.1r.tr.
Índex
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
200920082007200620052004
Evolució d’índexs borsaris
Dow Jones IBEX-35 Nikkei (Eurostoxx 50)x3
Volum negociat a Borsa de Barcelona            (milions d'€)
Renda Renda Renda
variable 1 fixa pública fixa privada Total
1997 19.829 11.351 144 31.325
1998 29.095 23.616 98 52.809
1999 31.190 28.951 355 60.496
2000 49.384 30.762 171 80.317
2001 59.026 50.500 653 111.044
2002 85.578 64.467 191 150.236
2003 89.228 66.001 654 155.882
2004 128.786 75.941 107 204.833
2005 152.198 82.486 3.993 238.678
2006 241.683 83.835 4.907 330.425
2007 328.262 82.512 4.747 415.521
1r.tr. 78.765 20.390 1.056 100.211
2n.tr. 99.220 20.773 557 120.550
3r.tr. 62.074 20.903 239 83.216
4t.tr. 88.203 20.446 2.895 111.544
2008 218.097 59.067 3.475 280.639
1r.tr. 82.053 16.445 1.927 100.425
2n.tr. 52.928 18.811 87 71.826
3r.tr. 19.708 5.765 370 25.842
4t.tr. 63.407 18.047 1.092 82.546
2009 169.543 64.968 2.716 237.227
1r.tr. 44.212 17.569 75 61.856
2n.tr. 43.142 18.269 78 61.489
3r.tr. 31.124 15.839 19 46.981
4t.tr. 51.066 13.292 2.544 66.902
1 Inclou volum negociat de warrants i drets.         
Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de
l’Ajuntament de Barcelona.

III. Consum, comerç i preus  
24
IPC
 (variació interanual)
(%)
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
200920082007200620052004
Preus de consum
L’índex de preus de consum a la província de Barcelona tanca
2009 amb un augment anual de l’1,3% i tendència lleument a
l’alça.
Després d’un any de desacceleració del creixement i posterior
descens de l’IPC –d’un augment interanual màxim del 5% regis-
trat l’estiu de 2008 a una retallada del 0,5% a l’estiu de 2009–
durant el darrer trimestre d’aquest darrer any s’ha recuperat la
trajectòria alcista dels preus de consum. No cal dir que ha estat
una evolució paral·lela a la que s’ha produït a la resta de Cata -
lunya i d’Espanya però amb menys recorregut en el tram de
baixada. Aquesta contenció és la que ajuda a explicar la nota-
ble diferència que s’observa entre l’evolució dels preus de con-
sum a Barcelona i la resta d’àmbits –vuit dècimes amb Espanya
i sis amb la Comunitat de Madrid– en termes de mitjana anual. 
Atesa aquesta evolució, és inqüestionable que el 2009 ha estat
més inflacionista a l’àrea de Barcelona i Catalunya que no pas
a la resta d’Espanya. Una primera ullada al comportament dels
preus per components de la despesa posa de relleu que la major
part d’aquest diferencial d’inflació s’origina en el segment de
l’alimentació i begudes no alcohòliques. En el mateix sentit han
pressionat serveis com ara els de transport, hostaleria i restau-
ració, ensenyament i salut.
A banda de l’impacte de les oscil·lacions del preu del petroli en
l’evolució de l’IPC, el creixement relativament apagat dels preus
de consum no es pot deslligar de la feblesa que ha caracteritzat
la demanda interna la major part de 2009. Una demanda condi-
cionada per l’endeutament acumulat, fortament colpejada per
l’augment de l’atur i unes perspectives a curt termini poc en -
grescadores i que si aixeca el cap és gràcies a les expansives
polítiques públiques. L’evolució de l’anomenada inflació sub-
jacent al llarg del darrer any respon al procés de correcció em -
près per l’oferta comercial minorista per intentar ajustar-se a
una demanda privada de consum que ha perdut una bon part del
vigor que lluïa fa tot just un parell d’anys. L’aparent lleu repunt
de final d’any és massa feble per ser interpretat com el reflex
d’un canvi de tendència de la demanda de consum.
(%)
Variació acumulada anual
(província de Barcelona)
2008 2009
-2
-1
0
1
2
3
ds.nv.oct.st.ag.jl.jn.mg.ab.mçfb.gn.
Font (per a tot l’apartat): INE i Eurostat.
Índex general de preus del consum (IPC)               (%)
des.2009/ des.2008/ des.2007/ des.2006/
des.2008 des.2007 des.2006 des.2005
Variació interanual
Barcelona (prov.) 1,3 1,8 4,3 2,8
Catalunya 1,2 1,6 4,3 2,8
C.A. Madrid 0,9 1,6 4,0 2,7
Espanya 0,8 1,4 4,2 2,7
— Subjacent 0,3 2,4 3,3 2,5
Zona euro 0,9 1,6 3,1 1,9
Unió Europea 1,4 2,2 3,2 2,2
Variació mitjana anual
Barcelona (prov.) 0,5 4,0 3,0 3,8
Catalunya 0,2 4,1 3,0 3,7
C.A. Madrid –0,1 3,9 2,8 3,6
Espanya –0,3 4,1 2,8 3,5
— Subjacent 0,8 3,2 2,7 2,9
Zona euro 0,3 3,3 2,1 2,2
Unió Europea 1,0 3,7 2,3 2,2
Barcelona economia 72
25
Preus de consum
-1,5
-1,0
-0,5
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
200920082007200620052004
(%)
(%)
-2,0
-1,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
200920082007200620052004
La inflació espanyola s’iguala a la dels països de la zona euro 
i als de la banda baixa en el conjunt de la Unió Europea.
L’atípica situació del diferencial d’inflació que l’economia es -
panyola ha mantingut en relació amb la de la zona euro durant
tot el 2009 es pot donar per acabada. L’augment interanual de
gairebé un punt percentual de l’IPC harmonitzat espanyol a
final d’any pràcticament iguala l’evolució dels preus de con-
sum a la majoria de les principals economies europees i més
concretament de la zona euro. A simple vista però, sembla que
la correcció és insuficient per avançar en el procés de recu -
peració d’una part de la competitivitat perduda al llarg de la
darrera dècada.     
IPC per components (%)
Catalunya Espanya UE
ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 ds.07/ds.06 ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 ds.07/ds.06 ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 ds.07/ds.06
Alimentació i begudes no alcohòliques –1,3 2,6 6,1 –2,4 2,4 6,6 –1,3 4,1 5,7
Begudes alcohòliques i tabac 12,0 3,9 6,2 12,7 3,9 6,1 4,8 5,2 3,5
Vestit i calçat –0,6 0,6 1,4 –0,8 0,5 1,2 0,5 –1,0 0,0
Habitatge i subministres 0,6 6,0 5,0 0,8 5,9 4,8 –0,3 6,0 3,4
Parament de la llar 1,3 2,4 3,0 0,8 2,6 2,5 1,2 1,9 1,7
Medicina –0,2 0,2 –1,5 –1,3 0,3 –2,1 1,1 2,5 2,0
Transport 4,3 –5,9 7,1 3,9 –5,6 7,1 3,5 –2,3 5,8
Comunicacions –0,4 –0,3 0,7 –0,3 –0,3 0,8 –0,8 –1,8 –2,2
Lleure i cultura –1,1 0,5 –0,2 –1,1 0,3 –0,8 0,9 0,1 –0,2
Ensenyament 3,1 5,4 5,3 2,7 4,0 4,1 1,6 3,6 9,7
Hoteleria i restauració 1,7 3,9 5,5 1,2 4,0 4,9 1,2 3,8 3,6
Altres 2,9 3,7 3,6 2,1 3,5 3,0 2,4 2,6 2,2
Total 1,2 1,6 4,3 0,8 1,4 4,2 0,9 2,2 3,2
-3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7
Total
Aliment. i beg. no alcohòl.
Begudes alcohòl. i tabac
Vestit i calçat
Habitatge i subministres
Parament de la llar
Medicina
Transport
Comunicacions
Lleure i cultura
Ensenyament
Hoteleria i restauració
Diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE
(per components)
(%)
des.08/des.07 des.09/des.08
26
Consum d’aigua
Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. Dades facilitades pel Departament
d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Consum Comercial
Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres
4t.tr.2009/4t.tr.2008 –1,0 –2,2 –1,4 17,4
2n.sem.2009/2n.sem.2008 1,7 0,7 –0,6 32,1
2009/2008 –2,6 –2,1 –5,8 12,4
2008/2007 –3,4 –0,1 –4,1 –35,1
Consum d’aigua
Total Estructura d’usos (milers m3)
Comercial
Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres
1997 100,0 116.217 74.831 33.413 7.973
1998 100,1 116.353 74.523 33.473 8.357
1999 98,5 114.464 72.930 33.043 8.491
2000 99,1 115.130 74.044 32.972 8.114
2001 98,6 114.544 73.448 32.936 8.159
2002 97,0 112.749 73.684 32.247 6.819
2003 98,5 114.531 74.044 32.639 7.848
2004 97,7 113.494 73.528 32.354 7.611
2005 94,3 109.574 71.284 31.751 6.538
2006 92,2 107.123 69.204 31.662 6.257
2007 89,3 103.771 66.642 30.755 6.374
1r.tr. 28.366 19.213 7.713 1.440
2n.tr. 26.101 17.106 7.550 1.445
3r.tr. 26.593 16.295 8.396 1.903
4t.tr. 22.711 14.029 7.095 1.586
2008 86,2 100.200 66.570 29.491 4.139
1r.tr. 27.990 19.136 7.602 1.252
2n.tr. 24.746 16.574 7.408 764
3r.tr. 24.823 16.194 7.592 1.037
4t.tr. 22.641 14.667 6.889 1.086
2009 84,0 97.588 65.153 27.782 4.653
1r.tr. 26.418 18.553 6.998 866
2n.tr. 22.907 15.538 6.385 983
3r.tr. 25.846 16.713 7.604 1.529
4t.tr. 22.418 14.349 6.794 1.275
litres
Consum diari d’aigua
Consum domèstic/resident
Consum comercial i industrial/treballador
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
09080706050403020100999897969594
(%)
Variació del consum d’aigua segons usos
(acumulat darrers dotze mesos)
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
20092008200720062005
L’evolució del consum d’aigua per part del sector productiu
durant el segon semestre en relació amb el primer alerta d’un
canvi de conjuntura.
L’evolució clarament a la baixa per cinquè any consecutiu del
consum d’aigua a Barcelona s’explica per la crisi econòmica i
per la progressiva adopció d’un consum més responsable per
part de la població. En només un lustre el consum d’aigua a la
ciutat s’ha reduït un 14%, baixant de la cota de referència dels
100 Hm3 anuals. Atesa l’evolució dels darrers mesos de 2009,
sembla que el consum s’ha d’estabilitzar al llarg de 2010. El des-
cens del consum d’aigua per habitant mostra senyals d’alen -
timent previsibles després d’aconseguir un estalvi de prop del
20% en només nou anys.   
Barcelona economia 72
27
Matriculació de vehicles
Nota: A partir de 2007 s’inclouen els ciclomotors.
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i DGT. Elaboració pròpia.
La matriculació de vehicles nous durant el 2009 ha retrocedit
per tercer any consecutiu. Una variació conseqüent amb 
el context de recessió econòmica.
La reactivació de les matriculacions de vehicles durant la segona
meitat de l’any, gràcies en part als incentius públics i als atractius
descomptes de les marques, ha estat determinant per con te nir i
compensar parcialment la forta davallada del primer semestre.
Malgrat aquesta correcció, la davallada es situa per segon any
consecutiu a l’entorn del 25%. En termes absoluts, les matricu-
lacions de 2009 equivalen a poc més de la meitat de les de fa
tot just dos anys. Uns volums desacostumats després d’una dèca -
da de creixement intens.
Una conjuntura poc propicia per a la inversió empresarial, difi-
cultats per accedir a nous crèdits i la concentració dels ajuts
públics en el segment dels turismes són els principals factors
que expliquen que el repunt de les matriculacions s’hagi recol-
zat bàsicament en aquest segment del parc automobilístic. Una
estructura que no afavoreix especialment la renovació del parc
de vehicles de Barcelona, amb un major pes dels vehicles de
dues rodes. Això explica en part que el repunt de les matricu -
lacions del darrer trimestre de 2009 hagi estat més moderat a la
ciutat central en comparació a la resta del país.
Matriculacions per tipus de vehicles
(variació interanual) (%)
-45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0
Resta
Motos i ciclomotors
Turismes
Total vehicles
2009 2008 2007
Matriculació de vehicles 
Període Barcelona Província Catalunya Espanya
1997 n.d. 191.161 251.549 1.385.283
1998 n.d. 226.203 299.134 1.627.899
1999 n.d. 258.954 343.708 1.913.162
2000 n.d. 250.928 328.456 1.870.262
2001 n.d. 242.467 318.543 1.875.909
2002 n.d. 222.464 293.613 1.769.857
2003 n.d. 251.132 326.012 1.898.112
2004 n.d. 269.387 356.261 2.149.755
2005 n.d. 290.049 386.400 2.319.601
2006 n.d. 284.546 382.404 2.364.654
2007 71.396 293.756 401.599 2.599.697
1r.tr. 17.614 74.554 101.321 656.953
2n.tr. 18.607 79.133 108.151 714.847
3r.tr. 16.913 68.074 94.453 610.160
4t.tr. 18.262 71.955 97.674 617.737
2008 52.159 206.393 275.596 1.818.314
1r.tr. 13.725 58.036 77.575 527.901
2n.tr. 14.393 59.378 79.142 549.720
3r.tr. 12.777 47.640 64.660 408.413
4t.tr. 11.264 41.339 54.219 332.280
2009 38.853 158.054 209.706 1.312.359
1r.tr. 8.494 33.322 43.696 283.366
2n.tr. 7.519 34.210 45.425 297.219
3r.tr. 10.369 41.598 56.072 353.934
4t.tr. 12.471 48.924 64.513 377.840
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Matriculació segons tipologia de vehicles 
Període Turismes Motos Ciclomotors Resta
2007 37.059 18.538 5.116 10.683
1r.tr. 8.696 4.841 1.237 2.840
2n.tr. 9.824 4.892 1.213 2.678
3r.tr. 8.700 4.499 1.420 2.294
4t.tr. 9.839 4.306 1.246 2.871
2008 26.825 15.284 3.711 6.339
1r.tr. 7.188 3.841 979 1.717
2n.tr. 7.466 4.083 942 1.902
3r.tr. 6.539 3.832 1.085 1.321
4t.tr. 5.632 3.528 705 1.399
2009 21.276 11.762 1.905 3.910
1r.tr. 4.460 2.575 444 1.015
2n.tr. 4.063 2.304 375 777
3r.tr. 5.844 3.155 602 768
4t.tr. 6.909 3.728 484 1.350
Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya
4t.tr.2009/ 4t.tr.2008 10,7 18,3 19,0 13,7
2n.sem.2009/2n.sem.2008 –5,0 1,7 1,4 –1,2
2009/2008 –25,5 –23,4 –23,9 –27,8
2008/2007 –26,9 –29,7 –31,4 –29,8
Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta
4t.tr.2009/ 4t.tr.2008 22,7 5,7 –31,3 –3,5
2n.sem.2009/ 2n.sem.2008 4,8 –6,5 –39,3 –22,1
2009/2008 –20,7 –23,0 –48,7 –38,3
2008/2007 –27,6 –17,6 –27,5 –40,7
28
Variació (%) Indiferenciada Selectiva Altres Total
2009/2008 –3,3 –3,4 –0,4 –3,2
2008/2007 –1,1 0,7 –1,0 –0,5
2007/2006 –0,7 7,4 12,1 2,2
Recollida de residus
Nota: Les dades anteriors a 2002 inclouen només la recollida domiciliària. 
Variació (%) Paper Envasos Vidre Voluminosos
2009/2008 –10,3 1,6 1,2 0,3
2008/2007 3,1 8,3 4,6 –5,5
2007/2006 10,4 21,1 15,5 –0,7
Evolució de les ràtios de residus
(kg/càpita/any)
Residus/Població Residus/Lloc de treball
0
200
400
600
800
1.000
09080706050403020100999897
La contracció del consum privat i de l’activitat econòmica 
al llarg de 2009 arrossega a la baixa la generació de residus 
a la ciutat.
Si les xifres definitives no s’allunyen massa de les disponibles
en el moment de tancar aquesta edició, la generació de residus
durant 2009 haurà retrocedit prop d’un 3% en relació a 2008.
Una variació que, amb independència de que derivi bàsicament
de la crisi econòmica, s’ha de considerar positiva perquè inter -
romp la tendència expansiva de la generació de residus. En un
context com aquest és especialment remarcable el lleu augment
que han registrat alguns components de la recollida selectiva.  
Recollida selectiva. Alguns components (tones)
Període Paper Envasos Vidre Voluminosos
1995 4.244 2.153 10.228 9.406
1996 7.322 2.707 10.567 10.345
1997 9.153 3.147 11.185 12.310
1998 15.650 4.153 12.398 14.677
1999 24.317 5.392 13.908 19.395
2000 22.688 6.547 14.969 21.799
2001 26.854 8.016 16.588 22.768
2002 52.323 9.492 18.256 23.949
2003 57.200 10.644 20.053 28.222
2004 65.163 11.696 21.675 30.322
2005 79.268 12.661 23.859 31.267
2006 85.945 14.086 25.901 31.803
2007 94.856 17.053 29.834 31.578
2008 97.803 18.462 31.285 29.842
2009 87.758 18.749 31.674 29.924
Residus sòlids urbans* (tones)
Domiciliaris Recollida
Any indiferenciats selectiva Altres Total
1995 622.585 40.428 50.895 713.908
1996 627.134 45.519 57.178 729.831
1997 635.803 49.116 55.051 739.970
1998 631.956 61.492 72.604 766.052
1999 647.516 80.821 71.709 800.046
2000 657.209 97.890 62.420 817.519
2001 630.102 142.485 64.198 836.785
2002 588.030 217.039 45.374 850.443
2003 627.378 206.077 38.290 871.745
2004 616.959 231.812 35.894 884.665
2005 605.029 253.838 27.188 886.055
2006 582.091 267.273 29.761 879.125
2007 578.037 287.085 33.358 898.480
2008 571.966 289.130 33.038 894.134
2009 553.142 279.342 32.900* 865.384*
Nota: Les dades de 2009 són provisionals. (*) Estimacions.
Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
IV. Transports i comunicacions
30
Port: mercaderies i passatgers
L’evolució del tràfic comercial pel port durant 2009 
no desentona de la que ha registrat l’economia catalana.
Els 42 milions de tones de mercaderies que han passat pel port
de Barcelona durant el darrer any equivalen a un descens del
17,3% en comparació amb el volum de tràfic de 2008. A dife -
rència d’altres indicadors d’activitat econòmica, l’impacte de la
recessió econòmica sobre els fluxos comercials internacionals
s’ha concentrat, de moment, en un sol exercici. El gràfic adjunt
mostra que el volum d’activitat de 2009 equival al registrat qua -
tre anys enrere.
Un dels aspectes a destacar podria ser el notable alentiment del
ritme de davallada que presenten les dades del darrer trimestre
de l’any. Aprofitant que ja un any abans s’havien manifestat
signes clars d’afebliment de l’activitat comercial, els 10,7 mi -
lions de tones del darrer trimestre de 2009 –només un 4,1%
menys que el mateix període d’un any abans– trenquen amb el
20% de caiguda interanual dels primers nou mesos de l’any
passat. Aquesta notable desacceleració del ritme de davallada
sembla anunciar el final del procés de correcció que viu el trà-
fic comercial pel port.
Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia.
Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones)
Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total
Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions
1997 9.398 15.489 6.723 5.042 281 7.764 2.394 2.683 6.762 13.629
1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633
1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001
2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761
2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720
2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868
2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609
2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828
2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217
2006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.466
2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700
1r.tr. 4.586 7.443 4.408 4.031 49 2.571 129 841 3.481 6.550
2n.tr. 4.958 7.547 4.730 4.337 132 2.488 96 722 3.648 6.550
3r.tr. 5.031 7.705 4.646 4.259 240 2.501 145 946 3.808 6.692
4t.tr. 4.916 7.860 4.678 4.097 97 2.913 141 851 3.917 6.907
2008 19.790 30.762 18.663 16.278 616 11.488 511 2.996 15.593 26.886
1r.tr. 4.717 7.712 4.487 4.113 121 2.870 108 729 3.668 6.846
2n.tr. 5.368 8.548 5.031 4.671 207 3.200 130 677 4.168 7.196
3r.tr. 5.390 7.663 5.034 4.158 197 2.565 159 940 4.255 6.735
4t.tr. 4.315 6.839 4.111 3.336 91 2.853 113 650 3.502 6.110
2009 16.111 25.682 14.522 11.595 862 10.894 728 3.193 12.521 22.631
1r.tr. 3.543 6.247 3.263 2.768 145 2.839 135 640 2.762 5.513
2n.tr. 4.104 6.275 3.713 2.853 209 2.603 183 818 3.130 5.443
3r.tr. 4.382 6.543 3.888 2.973 269 2.640 226 930 3.347 5.734
4t.tr. 4.081 6.618 3.658 3.001 239 2.812 184 805 3.281 5.941
Total mercaderies
Variació (%) Cabotatge Exterior Total
4t.tr.2009/4t.tr.2008
Total –4,3 –4,1 –4,1
Càrrega general –4,7 –11,7 –10,6
Líquids a doll –12,4 5,2 3,6
Sòlids a granel 28,6 29,6 29,5
2009/2008
Total –17,7 –17,2 –17,3
Càrrega general –14,7 –27,4 –25,3
Líquids a doll –30,1 1,4 –2,9
Sòlids a granel –13,8 16,7 11,8
2008/2007
Total –4,9 2,2 1,0
Càrrega general –10,1 1,4 –0,7
Líquids a doll 21,1 8,6 10,1
Sòlids a granel –8,0 –9,7 –9,4
Barcelona economia 72
31
Port: mercaderies i passatgers
Els productes energètics i algunes primeres matèries han
mostrat un vigor relativament sorprenent atesa la conjuntura
econòmica.
La càrrega general, la de més valor afegit i la de més pes per-
centual en el total del tràfic portuari de la ciutat, és la que mos-
tra un comportament més restrictiu al llarg de tot l’any i és la
responsable del resultat negatiu del total. Contràriament, el tràn -
sit de mercaderia a granel, majoritàriament d’importació, mos-
tra una major estabilitat i ha compensat parcialment la davalla-
da de la càrrega general.
En línia amb l’evolució descendent de la càrrega general durant
la major part de 2009, el tràfic de contenidors, estretament lligat
al de la mercaderia de més valor afegit –productes manufactu-
rats i semi transformats– també ha patit un notable daltabaix.
Els 1,8 milions de Teus manipulats a les instal·lacions por tuà -
ries aquest darrer any equivalen a un descens del 30% en com-
paració amb un any abans. Un retrocés que s’acumula a la lleu
correcció registrada el 2008 i que situa el tràfic de contenidors
en els volums de cinc anys enrere. La intensitat de la davallada
fa pensar que a més de la recessió econòmica també hi ha in -
fluït l’augment de competència d’altres ports veïns i possibles
alteracions de les rutes marítimes en funció de volums de càrre-
ga més reduïts i fragmentats.
Evolució del tràfic de mercaderies
Càrrega general Dolls líquids i sòlids
0
10
20
30
40
50
60
09080706050403020100999897969594
milions de tones
Tràfic de càrrega general
taxa de variació interanual (%)
total acumulat darrers dotze mesos
milions de tones variació (%)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
200920082007200620052004
taxa de variació interanual (%)
total acumulat darrers dotze mesos
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
milions de Teus variació (%)
Tràfic de contenidors
200920082007200620052004
Teus
Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones
4t.tr. 2009/4t.tr.2008 –17,5 –12,8 –17,0 –13,5
2n.sem.2009/2n.sem.2008 –25,6 –18,9 –24,9 –22,7
2009/2008 –30,7 –23,9 –29,9 –29,9
2008/2007 –0,3 –11,0 –1,6 –1,0
Tràfic de contenidors
Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia  
Període Exterior Cabotatge Total milers tones
1997 762.097 209.824 971.921 9.071
1998 842.097 253.016 1.095.113 10.002
1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532
2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989
2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430
2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842
2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344
2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344
2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929
2006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.573
2007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.417
1r.tr. 549.561 75.655 625.216 6.188
2n.tr. 574.946 82.739 657.685 6.434
3r.tr. 592.489 75.720 668.209 6.354
4t.tr. 588.668 70.321 658.989 6.441
2008 2.298.542 270.935 2.569.477 25.159
1r.tr. 556.824 68.396 625.220 6.211
2n.tr. 631.753 74.027 705.780 6.988
3r.tr. 617.665 71.499 689.164 6.671
4t.tr. 492.300 57.013 549.313 5.289
2009 1.593.933 206.281 1.800.214 17.625
1r.tr. 388.646 47.935 436.581 4.134
2n.tr. 379.907 54.079 433.986 4.245
3r.tr. 419.060 54.545 473.605 4.669
4t.tr. 406.320 49.722 456.042 4.577
Aquesta diversitat de variacions segons tipologia de productes
té el seu reflex en l’evolució del tràfic de mercaderies segons
els ports d’origen o destinació. Així, l’augment dels fluxos co -
mercials entre Barcelona i els ports del Golf Pèrsic i el Golf de
Mèxic, estretament relacionats amb la importació d’hidrocar-
burs, compensa el descens registrat amb el Nord d’Àfrica, més
depenent de la importació de gas natural. La forta reducció del
tràfic amb Extrem Orient, Àfrica i la major part d’Amèrica –amb
l’excepció del Golf de Mèxic– s’explica bàsicament per la re -
cessió de l’economia espanyola i europea i la davallada del co -
merç internacional. Alhora però, l’augment a contracorrent del
tràfic amb els ports europeus de l’Atlàntic suggereix canvis,
puntuals o no, en les rutes del tràfic marítim de llarga distància.
32
Port: mercaderies i passatgers
La davallada de la demanda interna provoca un notable
retrocés del tràfic de la mercaderia de més valor afegit.
Un any més la importació d’hidrocarburs –amb el gas natural al
capdavant– assumeix un paper protagonista en el tràfic comer-
cial del port de Barcelona. A més d’ésser la principal partida en
termes de volum, aquest darrer any ha estat de les poques que
han acabat en positiu o amb un saldo relativament estable. En
tot cas han contribuït a moderar la davallada del total. Les cate-
gories amb increments de volum han estat els productes siderúr-
gics, el ciment i clínker i primeres matèries per a l’alimentació
animal. La resta de categories han perdut volum i algunes per
segon any consecutiu. En aquesta situació s’hi troben la majo-
ria de productes alimentaris, els productes metal·lúrgics, els
químics, la maquinària i els automòbils. A grans trets, els flu-
xos comercials dels productes lligats a l’activitat manufacture-
ra, a la inversió i al consum han estat els que més han notat la
contracció de la demanda. Sobta, d’altra banda, que la conten-
ció del consum final d’energia s’hagi traduït només en un mo -
dest descens de les importacions de gas natural.           
Origen/destinació del tràfic portuari exterior         (2009)
Variació (%)
Àrees geogràfiques Tones 2009/2008 2008/2007
França / Itàlia 7.371.785 –16,2 9,6
Europa (Atlàntic) 2.150.003 9,4 23,6
Med. Or., Negre i Pr. Orient 2.779.334 –24,9 –7,9
Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 3.441.221 1,8 –1,1
Sud i sud–est asiàtic 2.477.585 –13,1 –6,1
Extrem Orient i Japó 3.728.801 –28,6 4,2
Nord d'Àfrica 4.219.897 –8,5 9,8
Resta d'Àfrica 1.735.429 –28,6 17,4
Amèrica del Nord (Atlàntic) 814.221 –48,5 –12,6
Golf de Mèxic 1.882.221 22,3 14,2
Amèrica Central i Carib 760.829 –17,5 1,3
Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.517.154 –27,5 –13,2
Amèrica del Nord (Pacífic) 184.843 –17,0 –15,4
Amèrica del Sud (Pacífic) 236.662 –35,1 4,4
Oceania i Illes del Pacífic 311.109 1,3 4,6
0 5 10 15 20 25
França i Itàlia
Europa (Atlàntic)
Med. Or., Negre i Pròxim Orient
Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic
Sud i sud-est asiàtic
Extrem Orient i Japó
Nord d’Àfrica
Resta d’Àfrica
Amèrica del Nord
Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib
Amèrica del Sud
Oceania i Illes del Pacífic
Tràfic comercial per àrees geogràfiques
(percentatge sobre el total)
20092008
%
Distribució del tràfic per productes (2009)       
Variació (%) 
Productes Tones 2009/2008 2008/2007
Gas natural 4.775.252 –6,1 11,0
Gasoil, gasolina i fuel 5.097.449 5,4 0,0
Altres productes energètics 472.273 –2,4 9,1
Productes siderúrgics 2.145.473 3,9 1,5
Productes metal·lúrgics 810.399 –39,3 1,8
Potasses i altres adobs 294.606 –26,2 –18,5
Productes químics 4.100.046 –6,0 –8,4
Ciment i clínker 760.807 2,3 –15,7
Altres materials de construcció 739.473 –34,2 –3,8
Cereals i farines 755.249 –7,2 –8,8
Faves i farina de soja 1.371.986 –0,5 –0,2
Pinso i farratges 781.475 16,1 –8,5
Fruites i verdures 522.663 –24,8 –6,4
Begudes i derivats 606.161 –60,4 56,4
Conserves 109.005 –57,4 –16,5
Tabac, cafè i cacau 478.723 –33,8 –7,2
Olis i greixos 975.110 7,6 18,7
Pesca congelada 51.861 –39,6 –23,2
Resta de productes alimentaris 1.269.905 –31,7 –4,9
Paper i pasta 1.488.107 –15,5 –1,1
Fusta 124.436 –53,6 –22,7
Maquinària i recanvis 1.277.400 –37,6 4,3
Automòbils i peces 917.198 –39,8 –13,9
Resta de mercaderies 4.734.647 –26,9 8,7
Tares 7.134.030 –21,8 0,4
Total 41.793.734 –17,3 1,0
Barcelona economia 72
33
Port: mercaderies i passatgers
4t.tr.2009 2n.sem.09/ 2009/ 2008/
Variació (%) 4t.tr.2008 2n.sem.08 2008 2007
Ferris regulars –37,2 –12,1 –8,8 3,4
Creuers –4,1 –3,2 2,5 17,9
Creuers en trànsit 16,5 12,8 5,2 16,9
Total –4,1 –1,8 –0,7 12,0
Evolució del tràfic exterior
Exportacions Importacions
0
10
20
30
40
50
09080706050403020100999897969594
milions de tones
L’elevat pes del tràfic exterior de mercaderies bàsiques per a
l’economia catalana –bàsicament hidrocarburs i primeres matè-
ries per a les activitats agràries, industrials i per a l’alimentació
humana– explica que les importacions hagin evolucionat menys
negativament que les exportacions. És un fet que una bona part
de les importacions tenen un component estructural que les fa
relativament immunes a la conjuntura econòmica.
Els bons resultats de 2009 referits al nombre de viatgers 
de creuers és l’aspecte més destacat del trànsit de passatgers
pel port. 
Era inevitable que la recessió de l’economia mundial, per
extensió geogràfica, durada i intensitat, acabés per incidir en el
segment dels creuers com ho ha fet en la resta dels principals
segments de l’activitat turística. Després d’un començament
d’any molt positiu en el que s’ha començat a superar la por als
creuers d’hivern, la resta de l’any ha estat dominada per la con-
signa implícita d’intentar igualar els resultats, d’altra banda
excel·lents, de 2008. L’objectiu s’ha aconseguit malgrat el con-
text econòmic desfavorable. El descens de nombre d’usuaris de
ferris regulars ha impedit, per ben poc, esquivar el signe nega-
tiu en l’evolució del total de passatgers pel port.   
Trànsit de passatgers
Ferris Creuers en
Període regulars Creuers trànsit Total
1997 509.944 127.894 231.096 868.934
1998 602.361 224.136 238.925 1.065.422
1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252
2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915
2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060
2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524
2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967
2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193
2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330
2006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.751
2007 1.114.445 975.907 789.287 2.879.639
1r.tr. 139.097 17.067 44.432 200.596
2n.tr. 292.834 290.607 262.418 845.859
3r.tr. 530.234 426.677 283.573 1.240.484
4t.tr. 152.280 241.556 198.864 592.700
2008 1.151.976 1.150.933 922.957 3.225.866
1r.tr. 168.243 36.382 53.531 258.156
2n.tr. 293.915 365.396 306.646 965.957
3r.tr. 549.649 463.626 336.362 1.349.637
4t.tr. 140.169 285.529 226.418 652.116
2009 1.050.231 1.180.239 971.226 3.201.696
1r.tr. 135.193 110.801 67.719 313.713
2n.tr. 308.611 344.352 268.887 921.850
3r.tr. 518.368 451.279 370.931 1.340.578
4t.tr. 88.059 273.807 263.689 625.555
nombre (%)
Tràfic de vaixells
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
09080706050403020100999897969594
Vaixells Variació anual (%)
milers
Trànsit de viatgers
Ferris regulars Creuers Creuers en trànsit
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
09080706050403020100999897969594
Variació (%) Avions
4t.tr.2009/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/
4t.tr.2008 2n.sem.2008 2008 2007
Total –7,6 –10,4 –13,3 –8,7
Interior –7,8 –10,7 –15,4 –13,6
Internacional –7,4 –10,1 –11,5 –4,3
34
Aeroport: passatgers i mercaderies
La recuperació del transport de passatgers al final de 2009
després de dinou mesos de davallades contínues ha possibilitat
que se superessin els 27 milions de viatgers anuals, una xifra
semblant a la registrada quatre anys enrera.
El sector del transport aeri espanyol ha viscut en 2009 un exer-
cici de retrocessos generalitzats, tant en el nombre de passat-
gers transportats com en el d’operacions realitzades o en el de
mercaderia carregada. L’aeroport de Barcelona no ha estat cap
excepció i en tots tres segments ha registrat caigudes signifi -
catives, lleugerament superiors a les davallades mitjanes del
conjunt del sistema aeroportuari. Així, els 27,3 milions de pas-
satgers que han utilitzat l’aeroport de Barcelona en 2009 re -
presenten un retrocés del 9,8% en relació amb 2008; aquest
descens ha arrossegat la xifra total de viatgers per sota dels
trenta milions, una fita que s’havia superat en els tres exercicis
anteriors.  
Variació (%) Passatgers
4t.tr.2009/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/
4t.tr.2008 2n.sem.2008 2008 2007
Total 0,7 –3,9 –9,8 –8,0
BCN-MDD 10,6 10,2 –11,0 –28,4
Resta interior –0,6 –4,8 –10,9 –12,0
Unió Europea –0,3 –5,2 –9,1 –4,7
Resta internacional –1,8 –7,1 –8,0 24,7
Variació (%) Mercaderies
4t.tr.2009/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/
4t.tr.2008 2n.sem.2008 2008 2007
Total 0,4 –4,6 –13,6 7,7
Interior –19,2 –17,0 –19,8 –19,0
Internacional 3,3 –2,9 –12,8 13,0
1 El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. La distribució entre interior i internacional pot variar lleugerament
entre les diferents taules depenent si es considera el trànsit comercial o la totalitat.
Font (per a tot l'apartat, si no s'indica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena.
Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l’aeroport de Barcelona
Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions
Interior Internacional
Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional
1998 16.195 3.116 5.559 5.670 1.402 80.032 31.802 48.230 217.553 113.140 104.413
1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666
2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534
2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298
2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733
2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987
2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542
2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811
2006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.520
2007 32.898 4.798 10.383 14.660 2.964 96.786 16.137 80.649 352.501 168.179 181.286
2008 30.272 3.435 9.135 13.974 3.695 103.996 13.072 90.924 321.693 145.273 173.457
1r.tr. 6.963 1.108 2.174 3.025 642 24.416 3.090 21.326 79.940 38.530 40.724
2n.tr. 8.174 940 2.430 3.839 955 27.539 3.544 23.994 85.661 38.836 46.099
3r.tr. 8.869 640 2.626 4.286 1.311 26.173 3.140 23.034 85.379 35.849 48.708
4t.tr. 6.266 747 1.905 2.823 787 25.868 3.298 22.570 70.713 32.058 37.926
2009 27.312 3.056 8.136 12.703 3.400 89.813 10.489 79.323 278.965 122.890 153.557
1r.tr. 5.489 732 1.744 2.424 583 19.066 2.500 16.566 65.161 30.255 34.394
2n.tr. 7.283 795 2.079 3.535 869 21.110 2.644 18.465 73.931 31.964 41.254
3r.tr. 8.229 702 2.421 3.928 1.175 23.665 2.680 20.986 74.519 31.129 42.786
4t.tr. 6.311 826 1.893 2.816 773 25.972 2.666 23.306 65.354 29.542 35.123
10
15
20
25
30
35
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
2009200820072006200520042003
milions variació (%)
Barcelona economia 72
35
Aeroport: passatgers i mercaderies
Les 279.000 operacions d’enlairament i aterratge comptabilit-
zades al llarg de 2009 se situen al nivell de les registrades en el
bienni 2002-2003, amb un descens anual superior al dels pas-
satgers i per sobre del 13%. El gràfic adjunt mostra com les
mitjanes diàries tant d’operacions com de viatgers han reculat
sensiblement, fins a situar-se en unes 770 operacions i uns
75.000 viatgers, lluny del màxim històric de gairebé mil opera-
cions i 90.000 passatgers diaris de l’any 2007. Pel que fa al
transport de mercaderia, s’ha trencat l’avanç ininterromput del
darrer quinquenni i, amb una descens del 13,6% de la càrrega
transportada, s’ha tornat als nivells de 2004. 
Aquest to de retrocés general que han mostrat els indicadors
d’activitat aèria des de 2008 després de catorze anys de màxims
consecutius s’emmarca en el procés de crisi econòmica que
afecta l’economia mundial. Les dades més recents apunten a
que el pitjor ha passat i obren camí cap a una millora de les
perspectives i a la idea que, amb algunes excepcions, en 2010
les grans economies tornaran a créixer. 
milions
0
5
10
15
20
25
30
35
0908070605040302010099989796959493
Distribució dels passatgers de vols comercials
(exclosos trànsits)
Interior Internacional
Nombre de
passatgers
Aeronaus i passatgers
(mitjanes diàries)
Operacions d’aeronaus
400 500 600 700 800 900 1.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
90.000
100.000
1995
1998
2007
2006
2005
2004
2001
2008
2009
Passatgers per l’aeroport per mesos (milions)
1
4
2
3
ds
nv
oc 
st
ag
jl
jn
mg
ab
mç
fb
gn
2005
2006
2007
2008
2009
Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons país 
d’origen o destinació dels vols (2009)
Nombre de 2009/2008 % sobre el
passatgers (%) total
Espanya 11.196.577 –12,4 41,0
Regne Unit 2.369.871 –14,6 8,7
Alemanya 2.024.867 –13,7 7,4
Itàlia 2.012.427 –4,5 7,4
França 1.948.408 –3,9 7,1
Holanda 1.086.071 –11,7 4,0
Suïsa 887.435 –6,7 3,2
Portugal 554.914 –20,9 2,0
Estats Units 548.628 –3,3 2,0
Bèlgica 459.273 –12,3 1,7
Federació Russa 371.364 –21,3 1,4
Dinamarca 341.846 21,3 1,3
Marroc 320.297 36,3 1,2
Romania 306.611 5,1 1,1
República Txeca 246.125 5,5 0,9
Irlanda 235.075 4,2 0,9
Àustria 231.571 –13,3 0,8
Turquia 226.628 39,0 0,8
Israel 222.893 7,4 0,8
Grècia 192.830 28,9 0,7
Suècia 160.105 –27,4 0,6
Finlàndia 150.065 –4,1 0,5
Noruega 121.065 –23,1 0,4
Polònia 107.862 13,9 0,4
Argèlia 94.737 25,1 0,3
Resta de països 884.180 n.d. 3,2
Total 27.311.765 –9,6 100,0
Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons
aeroport d’origen o destinació dels vols (2009)
Aeroports espanyols Aeroports internacionals
Nom Passatgers Nom Passatgers
Madrid/Barajas 3.057.023 Amsterdam/Schipol 1.085.417
Palma de Mallorca 1.513.034 París/Charles de Gaulle 1.054.140
Sevilla 848.188 Londres/Heathrow 725.320
Eivissa 709.676 Roma/ Fiumicino 694.802
Menorca 665.325 Frankfurt 595.081
Màlaga 610.760 París/Orly 589.940
Bilbao 559.813 Milà/Malpensa 559.061
FGL.Granada/Jaén 341.162 Munich 524.539
Tenerife N./Los Rodeos 304.692 Lisboa 476.869
Alacant 300.360 Londres/Gatwick 465.445
Santiago de C. 283.156 Brussel·les 459.231
Gran Canaria 281.431 Ginebra 371.918
Astúries 276.143 Zuric 364.160
Resta espanyols 1.441.825 Resta internacionals 8.136.676
Total 11.192.588 Total 16.102.599
0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000
València
Girona
Tenerife Sud
Alacant
Gran Canària
Màlaga
Palma de Mallorca
Barcelona
Madrid
Passatgers pels principals aeroports espanyols
1r.tr.09 2n.tr.09 3r.tr.09 4t.tr.09
milers
36
Aeroport: passatgers i mercaderies
Nota: Vueling i Clickair s’han fusionat el juliol de 2009.
0
20
40
60
80
100
2009200820072006200520042003
Distribució de passatgers de l’aeroport de BCN per companyies
%
Al nostre país, si bé sembla haver-se frenat el deteriorament,
les perspectives no són encara tan positives, i vénen marcades
principalment per la severitat de l’ajustament al mercat laboral.
Dins del panorama aeroportuari, les darreres dades conegudes
formen part de les que envien senyals favorables des de després
de l’estiu, i han passat de registrar una moderació del ritme de
caiguda a un modest augment en el darrer bimestre de l’any. 
El més rellevant és que aquest canvi de signe que es va regis-
trar al novembre i al desembre es va estendre a tots els seg-
ments del trànsit, tant nacional com internacional, i, dins d’a-
quest, amb l’interior i l’exterior de la UE. L’impuls més fort és
el del trajecte Barcelona-Madrid, amb una potent i sostinguda
remuntada des de l’agost que ha permès tancar l’any amb un
descens de l’11%, molt més moderat que el de 2008, any de la
inauguració de la línia Barcelona-Madrid de l’AVE. En canvi,
el trànsit de passatgers amb destinacions internacionals ha tin-
gut una evolució més negativa que en l’any precedent: d’una
banda, dins de la UE pràcticament s’ha doblat el ritme de des-
cens, mentre que el trànsit amb la resta del món ha trencat un
quinquenni d’augments sostinguts amb un descens de 8%. 
La retracció del nombre de viatgers turístics i de negocis ha es -
tat tan generalitzada que no ha alterat les posicions dels països
amb els quals l’aeroport de Barcelona té els fluxos de viatgers
més elevats. Encapçalats per Regne Unit, Alemanya i Itàlia, els
països que ocupen les deu primeres posicions són els mateixos
que en 2008, i a tots retrocedeix el nombre de viatgers transpor-
tats. Les excepcions més notables a aquesta tendència descen-
dent són els fluxos amb Dinamarca, Marroc, Turquia i Grè cia,
tots ells en un ventall dels 200.000-350.000 viatgers anuals i
amb augments superiors al 20%. 
La distribució dels passatgers per aerolínies presenta novetats
en relació amb un any enrera. La fusió entre Vueling i Clickair
ha portat la nova companyia Vueling a la primera posició de la
classificació amb gairebé cinc milions de passatgers, als que
cal sumar 1,9 milions de Clickair d’abans de la fusió per poder
comparar-los amb els resultats de l’any anterior. En total, han
perdut gairebé un milió de passatgers. En aquest context gene-
ral de retrocessos, cal esmentar el 38% d’Iberia, la companyia
que liderava la classificació fins 2007, i que de fet ara és la
principal accionista de Vueling. A l’altre cantó de la balança i
entre les companyies que mouen més d’un milió de passatgers
anuals cal esmentar els avanços de EasyJet i Lufthansa. 
Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (2009)
Passatgers Mercaderies (tones) Avions
Total Variació Internacional/ Regular/ Variació Variació
Aeroports (milers) interanual(%) Total (%) Total (%) Total interanual(%) Total interanual(%)
1. Madrid-Barajas 48.271 –5,1 60,6 97,8 302.800 –8,0 435.179 –7,4
2. Barcelona 27.312 –9,8 59,0 97,3 89.813 –13,6 278.965 –13,3
3. Palma de Mallorca 21.203 –7,1 70,1 83,5 17.086 –20,1 177.492 –8,2
4. Màlaga 11.622 –9,3 79,8 92,6 3.401 –29,1 103.536 –13,6
5. Gran Canària 9.156 –10,3 53,1 70,8 25.993 –22,9 101.551 –12,6
6. Alacant 9.140 –4,6 79,2 92,4 3.200 –46,5 74.281 –8,4
7. Tenerife Sud 7.108 –13,9 83,0 57,9 5.371 –37,3 49.779 –18,1
8. Girona 5.287 –4,1 86,3 97,2 71 –61,3 48.128 –3,6
9. València 4.749 –17,8 50,3 96,2 9.801 –26,4 81.113 –16,2
10. Lanzarote 4.701 –13,5 60,4 64,9 4.147 –23,6 42.914 –19,6
11. Eivissa 4.573 –1,6 55,7 77,8 3.138 –20,1 53.551 –6,4
12. Tenerife Nord 4.054 –4,3 2,7 99,1 18.305 –11,9 62.773 –7,4
13. Sevilla 4.051 –7,8 28,0 96,2 4.981 –18,4 55.593 –14,6
14. Fuerteventura 3.738 –16,8 65,6 67,5 1.913 –29,7 36.427 –18,2
15. Bilbao 3.655 –12,4 25,8 95,2 2.691 –15,3 54.146 –12,2
Total Espanya 187.350 –8,1 59,3 89,8 564.734 –10,3 2.167.605 –10,4
Barcelona economia 72
37
La mobilitat metropolitana en transport públic col·lectiu s’ha
vist afectada per la feblesa del mercat de treball.
Segons dades provisionals de l’ATM, durant 2009 el transport
públic col·lectiu ha registrat uns 914 milions de viatges a l’àmbit
metropolità, poc més de 2,5 milions de mitjana diària. En re la -
ció amb la xifra més elevada registrada mai –assolida el 2007–
equival a un descens del 2,2%. Una variació relativament irre-
llevant si es té en compta que en aquest darrer bienni el mercat
de treball metropolità regulat ha perdut a l’entorn del 9% dels
seus efectius. A banda de la menor mobilitat per treball, la crisi
econòmica també ha incidit en un descens del nombre de visi-
tants i de desplaçaments per a compres i oci. Un altre factor a
considerar a l’hora d’explicar aquest canvi de tendència en l’ús
del transport públic és la creixent competència de la bicicleta
per a recorreguts urbans.
Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana
Nota: El Total inclou els viatges en tramvia.
Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM.
Nota: Les dades del darrer any són provisionals. 
Font: Dades de l’Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia.
4t.tr.2009/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/ 
Variació (%) 4t.tr.2008 2n.sem.2008 2008 2007
Metro –4,7 –3,6 –3,9 2,7
Autobús –1,5 –2,5 0,8 –7,5
FGC –5,1 –4,4 –5,6 2,2
Total Urbà –3,5 –3,0 –2,3 –0,2
milions de viatges variació (%)
300
350
400
450
500
550
600
650
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
200920082007200620052004
Total transport públic urbà
Transport públic urbà (milers de viatges)
Xarxa Xarxa FGC
Període Metro Autobusos Servei urbà Total
1997 258.347 205.923 18.022 482.292
1998 280.324 198.564 20.955 499.843
1999 285.943 200.311 23.263 509.517
2000 291.977 169.289 25.177 486.443
2001 305.105 184.025 26.833 515.963
2002 321.365 186.103 28.645 536.114
2003 331.398 199.721 28.352 559.471
2004 342.793 200.405 28.994 579.880
2005 345.273 199.741 28.984 587.037
2006 353.388 201.809 29.210 601.308
2007 366.372 203.679 29.321 619.132
1r.tr. 94.948 53.851 8.062 161.341
2n.tr. 95.227 53.604 7.726 162.528
3r.tr. 79.505 44.766 5.745 134.146
4t.tr 96.692 51.457 7.788 161.117
2008 376.374 188.333 29.980 617.857
1r.tr. 96.664 44.223 8.077 154.864
2n.tr. 99.087 50.452 8.035 163.574
3r.tr. 82.919 43.079 5.877 136.875
4t.tr. 97.704 50.579 7.991 162.544
2009 361.641 189.869 28.290 603.663
1r.tr. 94.084 49.312 7.703 156.900
2n.tr. 93.487 49.210 7.333 156.460
3r.tr. 80.968 41.546 5.675 133.460
4t.tr. 93.103 49.800 7.580 156.843
2n.sem.2009/ 2009/ 2008/ 2007/
Variació (%) 2n.sem.2008 2008 2007 2006
Ferroviari –3,0 –3,6 1,6 1,6
Autobús –0,9 –0,2 –3,3 3,3
Tramvia 5,7 3,3 10,8 23,6
Total –2,0 –2,2 0,0 2,7
Transport públic metropolità               (milers de viatges)
Període Ferroviari Autobús Tramvia Total
1998 422.100 291.900 — 714.000
1999 433.700 292.700 — 726.400
2000 450.100 298.500 — 748.600
2001 471.770 283.564 — 755.334
2002 502.911 297.154 — 800.065
2003 516.961 320.167 — 837.128
2004 533.186 327.340 7.688 868.214
2005 542.930 330.770 13.040 886.740
2006 553.630 340.120 16.910 910.660
2007 562.550 351.380 20.860 934.790
2008 571.650 339.680 23.110 934.440
1r. sem. 297.320 173.110 11.870 482.300
2n.sem. 274.330 166.570 11.240 452.140
2009 551.180 338.940 23.880 914.000
1r.sem. 285.200 173.800 12.000 471.000
2n.sem. 265.980 165.140 11.880 443.000
4t.tr.2009/ 2n.sem2009/ 2009/ 2008/
Variació (%) 4t.tr.2008 2n.sem.2008 2008 2007
RENFE –1,1 –2,0 –4,3 –1,8
C1 –5,8 –6,5 –6,8 17,9
C2 21,3 17,4 10,8 –8,9
C3 –5,2 –2,6 –4,2 –10,8
C4 –5,2 –4,5 –6,1 –13,7
FGC 0,7 1,1 1,1 2,7
Llobregat-Anoia 1,3 1,4 2,2 5,4
Metro Vallès 0,3 0,8 0,2 0,9
Total Rodalia –0,5 –1,0 –2,6 –0,5
A banda de la incidència puntual que determinades obres en
línies ferroviàries i conflictes laborals hagin pogut tenir en
l’evolució del nombre de passatgers, sembla difícil recuperar
una trajectòria expansiva similar a la del quinquenni previ a la
crisi (2002-2007), amb un creixement anual mitjà per sobre del
3%. L’ampliació de l’oferta de serveis –especialment en l’en-
torn me tro polità– és una condició absolutament necessària per
aconseguir-ho si va acompanyada d’una conjuntura econòmica
expansiva. 
RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l’Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l’Hospitalet; 
C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç. FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell.
(*) El total de Renfe inclou també els viatgers de la línia C7: l’Hospitalet-Barcelona-Universitat Autònoma-Martorell; i de la C10: Estació de França-Aeroport, que a partir de febrer de
2009 s’ha integrat en la C-2.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers)
RENFE FGC
Línia Metro
Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total* Llobr-Anoia Vallès Total Total
1997 24.036 27.521 4.985 28.941 85.483 9.044 19.777 28.821 114.304
1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.269
1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825
2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644
2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305
2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214
2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587
2004 32.505 37.769 8.212 36.668 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997
2005 33.735 38.269 9.519 37.018 121.835 18.117 27.834 45.951 167.786
2006 30.514 37.857 9.137 38.136 120.887 19.961 28.713 48.674 169.561
2007 33.452 34.926 7.397 33.990 116.964 20.112 29.518 49.630 166.594
1r.tr. 7.890 9.230 2.139 8.962 30.130 5.242 8.050 13.292 43.422
2n.tr. 8.832 9.364 1.992 9.072 31.223 5.380 7.658 13.038 44.261
3r.tr. 7.127 8.638 1.416 8.034 26.877 4.796 5.663 10.459 37.336
4t.tr. 9.603 7.694 1.850 7.922 28.734 4.694 8.147 12.841 41.575
2008 39.448 31.831 6.596 29.343 114.866 21.188 29.773 50.960 165.826
1r.tr. 9.935 8.567 1.806 7.805 30.196 4.970 7.808 12.778 42.974
2n.tr. 10.378 8.194 1.634 7.439 29.630 5.583 7.901 13.484 43.114
3r.tr. 9.551 7.501 1.510 6.893 27.246 4.910 5.784 10.694 37.940
4t.tr. 9.584 7.569 1.646 7.206 27.794 5.725 8.280 14.004 41.798
2009 36.783 35.275 6.321 27.554 109.965 21.663 29.835 51.498 161.463
1r.tr. 9.167 8.395 1.613 6.756 27.116 5.440 7.967 13.406 40.522
2n.tr. 9.718 9.189 1.634 7.338 28.903 5.445 7.685 13.131 42.034
3r.tr. 8.871 8.507 1.513 6.630 26.444 4.982 5.875 10.857 37.301
4t.tr. 9.027 9.184 1.561 6.830 27.502 5.797 8.307 14.104 41.606
Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana
38
milions de viatges variació (%)
Total ferrocarril de rodalia
100
110
120
130
140
150
160
170
180
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
200920082007200620052004
V. Turisme, fires i congressos
40
Després d’un començament força negatiu, la progressiva
millora dels registres turístics a l’estiu i la tardor ha permès
que 2009 s’hagi tancat amb un moderat creixement de les
pernoctacions del 2,7%.
Enmig d’una situació econòmica plena d’incerteses en la qual
alguns indicadors econòmics continuen deteriorant-se i molts
d’altres han alentit el ritme de caiguda i comencen a estabilit-
zar-se, hi ha alguns altres que han començat a enfilar el camí
d’una moderada recuperació; aquest és el cas dels registres d’ac -
tivitat turística, que al llarg de 2009 han passat de moure’s en
descensos interanuals de dos dígits a tancar l’any en positiu. Una
evolució en plena sintonia amb el discret repunt del trànsit aeri
de passatgers, i que apunta cap a una via de sortida de la reces-
sió, encara que la consolidació d’aquesta sigui més lenta i vagi
per darrera de la de les grans economies europees. 
Els gairebé 6,5 milions d’hostes que s’han allotjat al llarg de
2009 als 321 hotels de Barcelona han generat 12,8 milions de
pernoctacions. Amb l’excepció de les dades d’oferta –que amb
onze nous establiments ha crescut en relació amb 2008 un 6,4%
en termes de places–, cap de les altres xifres iguala els rècords
assolits en 2007, punt culminant d’un període de pràcticament
Activitat turística
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona
Període Pernoctacions Visitants1 Estada mitjana2
1998 7.400.337 2.969.490 2,5
1999 7.542.115 3.123.476 2,4
2000 7.777.580 3.141.162 2,5
2001 7.969.496 3.378.636 2,4
2002 8.694.770 3.580.986 2,4
2003 9.102.090 3.848.187 2,4
2004 10.148.238 4.549.587 2,2
2005 10.931.638 5.656.848 1,9
20063 13.198.982 6.709.175 2,0
2007 13.620.347 7.108.393 1,9
2008 12.485.198 6.659.075 1,9
gn-fb 1.696.224 970.389 1,8
mç-ab 2.211.116 1.161.135 1,9
mg-jn 2.221.208 1.173.378 1,9
jl-ag 2.500.377 1.235.180 2,0
st-oc 2.229.465 1.224.771 1,8
nv-ds 1.626.808 894.222 1,8
2009 12.817.171 6.476.034 2,0
gn-fb 1.483.449 809.070 1,8
mç-ab 2.036.247 1.074.287 1,9
mg-jn 2.284.215 1.211.084 1,9
jl-ag 2.726.409 1.232.163 2,2
st-oc 2.435.107 1.211.884 2,0
nv-ds 1.851.744 937.546 2,0
1 S’entén per visitants els que almenys pernocten una nit a Barcelona. 2 Dades expressades
en nits. 3 A partir de 2006 s’ha modificat el métode d’estimació de les pernoctacions, els
visitants i l’estada mitjana, de tal forma que es trenquen les sèries. Les dades de 2005 s’han
reconstruït amb la nova metodologia.
Font: Tots els quadres i gràfics d’aquesta secció són d’elaboració pròpia a partir de l’en-
questa d’activitat turística de Turisme de Barcelona.
Variació (%) Pernoctacions Visitants
6è.bim.2009/6è.bim.2008 13,8 4,8
2n.sem.2009/2n.sem.2008 10,3 0,8
2009/2008 2,7 –2,7
2008/2007 –8,3 –6,3
quinze anys de creixement sostingut. Però, després d’un 2008
contractiu tant en termes de pernoctacions com de visitants, els
registres de 2009 revelen un canvi de rumb, més consolidat en
la sèrie de pernoctacions i més titubejant en la de visitants, però
amb variacions positives en tots dos casos en la segona meitat
de l’any. Amb les dades d’activitat turística de Barcelona a la
mà, l’any ha acabat millor del que s’havia previst inicialment,
desmarcant-se de la tendència contractiva del turisme mundial
que, segons l’Organització Mundial del Turisme, s’ha xifrat en
un retrocés del nombre de viatgers del 5%. 
Activitat hotelera segons categoria
Ocupació Nombre de Nombre de Estada
Categoria habitacions (%) pernoctacions visitants mitjana
st-oc 2009
H 5* 73,4 288.932 163.992 1,76
H 4* 81,4 1.211.613 652.207 1,86
H 3* 86,3 671.632 288.156 2,33
H 2* 84,6 178.436 69.878 2,55
H 1* 75,2 84.493 37.652 2,25
Total 80,7 2.435.107 1.211.884 2,01
nv-ds 2009
H 5* 52,7 239.198 146.946 1,63
H 4* 72,2 915.076 519.414 1,76
H 3* 63,6 490.154 180.044 2,75
H 2* 67,3 145.773 61.475 2,37
H 1* 52,5 61.544 29.667 2,07
Total 66,2 1.851.744 937.546 1,97
milions
Pernoctacions Visitants
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona
0
2
4
6
8
10
12
14
0908070605040302010099989796959493
milions variació (%)
total acumulat darrers dotze mesos
taxa de variació interanual (%)
Nombre de pernoctacions
8
9
10
11
12
13
14
15
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
25
20092008200720062005
Nota: Els tranports de l’oci inclouen el Bus Turístic i el Tramvia Blau. Font: TMB.
Barcelona economia 72
41
Activitat turística
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
090807060504030201009998
nombre de places
1* 2* 3* 4* 5* i GL
Places hoteleres per categories
milers de viatges venuts
1r.trim. 2n.trim. 3r.trim. 4t.trim.
Transports de l’oci
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
20092008200720062005200420032002200120001999
En aquest canvi de rumb hi han intervingut fonamentalment
dos elements. D’una banda, tot i presentar velocitats i fortale-
ses diferents, les grans economies europees estan registrant una
millora del ritme d’activitat i una frenada del ritme de deterio-
rament del mercat de treball. Això es tradueix en una recupera-
ció de la demanda per part dels principals països emissors de
visitants. Per altra banda, l’alarma que van causar els registres
de 2008 i començament de 2009 ha derivat en un reajustament
a la baixa dels preus en el sector hoteler que, segons l’Enquesta
de Confiança Empresarial, s’ha situat de mitjana a l’entorn del
10%. Tot plegat, unit a que Barcelona continua sent una desti-
nació de turisme urbà molt ben valorada per encarnar una sim-
biosi cultura/lleure molt atractiva, ha contribuït a redreçar els
signes negatius de 2008 molt més ràpidament que a altres sec-
tors econòmics.
De forma progressiva en els darrers anys, el sector dels creuers
ha contribuït molt positivament a la marxa del sector i a l’eco-
nomia de la ciutat. I, sobretot darrerament, ho ha fet de forma
singular, quan els signes negatius ja s’estenien a la pràctica
totalitat de sectors. L’explosiu creixement del darrer quadrien-
ni –amb un ritme mitjà anual del 19% en nombre de passatgers
en el període 2005-2008–, s’ha alentit notablement fins a una
taxa del 3,7% en 2009. Una taxa que pot semblar baixa però
que és molt meritòria atesa la conjuntura econòmica i després
que els creixements acumulats ja situen les xifres assolides en
nivells molt alts, impensables no només fa una dècada sinó
abans de la renovació i l’ampliació de les instal·lacions. I també
és meritòria si es contextualitza amb la resta de moviment del
port, amb un descens de la mercaderia transportada i del nom-
bre de passatgers en ferris. Aquest darrer retrocés ha facilitat un
nou impuls del pes relatiu dels passatgers de creuers sobre el
total, que ja suma un 67,2% del total, sis punts més que dos
anys enrera. Per últim, de les dades de 2009 també destaca una
lleugera disminució del nombre d’escales o vaixells, atribuïble
a que la dimensió mitjana dels vaixells és cada cop més gran. 
L’intens procés de renovació de les terminals i l’esforç de de -
ses ta cionalització de les escales –amb cada cop una major
pre sència en els mesos de tardor i hivern– són dos dels ele-
ments determinants en el creixement d’aquest sector. Però també
cal afegir l’atractiu que representa per a la demanda, amb un
segment de clientela incondicional –nacional i internacional–
que any rere any resta a l’expectativa de les estrenes dels nous
vaixells, cada cop més grans i més luxosos. De fet, l’escalada
de posicions del port de Barcelona en la classificació mundial
de ports de creuers fins al cinquè lloc ha propiciat que alguna
de les grans navilieres del món triessin Barcelona com a port de
presentació mundial de les seves noves naus. 
	








Nota: No s’inclouen les tarjetes de la xarxa 4B.
42
Les dificultats que travessen les empreses en l’actual situació
de crisi econòmica s’han deixat sentir en el sector dels congres -
sos, que acusa un retrocés en relació a les xifres de l’any prece -
dent quan gràcies a un espectacular impuls es van assolir màxims
històrics tant de nombre de reunions celebrades com d’as sis -
tents. Amb una mica de retard perquè la programació d’aquests
esdeveniments és a mitjà i llarg termini, la contracció econòmi -
ca general ha provocat un descens del 25,2% del nombre d’es-
deveniments celebrats i d’un 17,2% dels delegats assistents. En
tots dos casos, les xifres absolutes són semblants a les assolides
en 2007. Encara és aviat per saber si aquesta ensopegada haurà
provocat un retrocés de la forta posició que havia assolit la
ciutat en la classificació internacional d’aquest esdeveniments
(5èna o 3a del món en 2007, depenent de les fonts), però l’abast
interna cional de la crisi fa pensar que les repercussions en aquest
sentit hauran estat mínimes. 
Si l’anàlisi del nombre de reunions per categories ofereix un
perfil molt pla amb descensos homogenis al voltant del 25%,
les da des d’assistents marquen un to discrepant en el segment
dels congressos –el més important en termes quantitatius i el de
ma jor projecció internacional–, que es manté amb xifres lleu-
gerament superiors a les de l’any anterior. Per contra, els assis-
tents a jornades i cursos apunten un descens del 9,9%, mentre
que els de reunions d’empresa, molt afectades per la conjuntura
immediata i amb una capacitat operativa pressupostària molt
àgil, s’han reduït en un 37,7%. Continua augmentant la presèn-
cia internacional, la preferència de l’hotel com a seu de celebra-
ció i la consolidació dels sectors mèdics, científic i tecnològic
com els que més esdeveniments celebren.
Activitat congressual
Nota: Als Congressos també s’inclouen simposis, conferències, jornades i cursos, i a les Convencions, els viatges d’incentius. 
Font (per a tot l’apartat): Barcelona Convention Bureau. Turisme de Barcelona.
Congressos i convencions celebrats a Barcelona 
Nombre Delegats assistents
Congressos Convencions Total variació (%) Congressos Convencions Total variació (%)
1998 260 742 1.002 0,3 117.600 146.235 263.835 21,0
1999 379 792 1.171 16,9 143.608 128.486 272.094 3,1
2000 454 926 1.380 17,8 133.957 135.551 269.508 –1,0
2001 381 964 1.345 –2,5 101.711 153.722 255.433 –5,2
2002 421 942 1.363 1,3 166.488 134.825 301.313 18,0
2003 345 794 1.139 –16,4 168.446 117.705 286.151 –5,0
2004 374 772 1.146 0,6 193.708 166.627 360.335 25,9
2005 352 1.001 1.353 18,1 155.899 187.106 343.005 –4,8
2006 335 968 1.303 –3,7 310.132 180.896 491.028 43,2
2007 340 1.435 1.775 36,2 394.689 235.015 629.704 28,2
2008 669 1.813 2.482 39,8 383.761 312.141 695.902 10,5
2009 509 1.348 1.857 –25,2 381.744 194.413 576.157 –17,2
Reunions celebrades per sectors                       (2009)
Congressos (Associacions) Convencions i incentius (Empreses)
Sector (%) Sector (%)
Mèdic 33,0 Farmacèutica/Salut 30,9
Científic 21,8 Telecom./Tecnològic 7,7
Telecom./Tecnològic 11,9 Industrial 6,3
Acadèmic 8,2 Financer 5,1
Econòmic 7,5 Alimentació 4,6
Educació 3,1 Automoció 4,3
Industrial 2,7 Informàtica 3,9
Social 2,0 Química 3,6
D’altres 9,8 D’altres 33,6
Total 100,- 100,-
Distribució de les reunions celebrades                     (2009)
Seu de la celebració Nombre de delegats
Seu (%) Delegats (%)
Hotel 70,3
Palau de congressos 11,6 fins a 99 26,7
Auditori privat 10,2 de 100 a 249 34,0
Universitat 1,8 de 250 a 499 16,7
Hospital 0,1 de 500 a 999 10,0
D’altres 6,1 1.000 i més 12,6
Total 100,1 Total 100,-
reunions
milers
d’assistents
Congressos Convencions Assistents
Reunions celebrades i delegats assistents
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
0
100
200
300
400
500
600
700
800
09080706050403020100999897969594
VI. Construcció
44
Indicadors d’activitat al sector de la construcció
2009 es tanca amb un notable retrocés de l’activitat sectorial,
si bé aquest es modera lleugerament a final d’any.
Tot i que els indicis de recuperació són encara febles, els primers
avanços de la comptabilitat nacional trimestral del darrer trimes-
tre de 2009 han constatat un alentiment del ritme de retrocés de
l’activitat econòmica que podria apuntar cap a un primer pas
de sortida de la recessió després de gairebé dos anys de caiguda.
Si bé totes les branques d’activitat presenten variacions negati-
ves, el perfil de la construcció és, després del de la indústria, el
més deprimit, amb davallades interanuals pel quart trimestre de
2009 a l’entorn de 7,0% a Catalunya i del  5,8% a Espanya. Cal
esmentar que en tots dos àmbits s’han observat senyals de fre-
nada del ritme de caiguda en els darrers mesos de l’any, anotant
unes variacions del VAB sectorial menys negatives que en el tri -
mestre precedent.
(%)
PIB ConstruccióPIB pm
Evolució del PIB de la construcció (Catalunya)
(taxa de variació interanual en termes reals)
-12
-8
-4
0
4
8
IV.09III.09II.09I.09IV.08III.08II.08I.08IV.07III.07II.07I.07
1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament
metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat.
milers
Barcelona Resta RMB Resta Catalunya
Treballadors del sector de la construcció
0
50
100
150
200
250
300
350
400
2009200820072006200520042003200220012000
Nombre d’empreses del sector de la construcció
i dels serveis immobiliaris1
Barcelona Barcelonès RMB Catalunya
Construcció
des. 2001 4.762 6.644 18.105 31.335
des. 2002 4.954 6.903 18.839 32.862
des. 2003 5.156 7.166 19.647 34.203
des. 2004 5.196 7.283 20.336 35.896
des. 2005 5.854 8.319 22.762 40.215
des. 2006 5.930 8.482 23.278 41.763
des. 2007 5.952 8.553 23.521 42.281
des. 2008 5.118 7.232 19.252 34.031
Serveis immobiliaris
des. 2001 4.676 5.076 7.892 10.194
des. 2002 5.108 5.539 8.678 11.212
des. 2003 5.277 5.917 9.460 12.276
des. 2004 5.768 6.323 10.352 13.655
des. 2005 6.129 6.768 11.186 14.947
des. 2006 6.459 7.139 11.970 16.188
des. 2007 6.382 6.944 11.423 15.533
des. 2008 5.997 6.458 10.229 13.645
Construcció i activitats immobiliàries
març 2009 10.420 12.847 27.749 45.078
juny 2009 10.216 12.505 26.882 43.788
set. 2009 9.899 12.084 25.706 41.680
des. 2009 9.745 12.084 24.883 40.106
Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya
Construcció
des. 2008/des. 2007 –14,0 –15,4 –18,1 –19,5
des. 2007/des. 2006 0,4 0,8 1,0 1,2
Serveis immobiliaris
des. 2008/des. 2007 –6,0 –7,0 –10,5 –12,2
des. 2007/des. 2006 –1,2 –2,7 –4,6 –4,0
Construcció i activitats immobiliàries
des. 2009/juny 2009 –4,6 –3,4 –7,4 –8,4
L’edificació residencial continua presentant un perfil molt nega-
tiu que frena el petit impuls que donen les infraestructures en la
formació bruta de capital del sector. En conjunt, tot i la millora
de final d’any, la taxa de variació interanual de la inversió sec-
torial és força negativa, al voltant del -10,2% en el cas d’Espa -
nya. Des de la vessant de les infraestructures i l’obra pública,
el paper més destacat correspon a les obres de dimensió petita
i mitjana programades i executades pels ajuntaments i finan -
çades per l’Estat, així com a les obres lligades a l’alta velocitat
ferroviària. 
El mercat de treball és el camp on millor es visualitza el retro-
cés de l’activitat constructora després d’un seguit d’anys d’ex-
pansió sostinguda. Malgrat que arran de l’entrada en vigor de
la nova CNAE-2009 es compliquen les comparacions amb les
dades d’empreses i treballadors d’anys anteriors, les xifres de
2009 són prou il·lustratives, en palesar només entre juny i de -
sembre una disminució del 8,4% dels centres de treball sectorial
localitzats a Catalunya, una taxa de descens més intensa que la
registrada a Barcelona, on la construcció té un menor pes rela-
tiu sobre el conjunt del teixit productiu. En termes absoluts, en
només sis mesos Catalunya ha perdut prop de 3.700 centres de
treball especialitzats en la construcció, mentre que a Barcelona
aquesta disminució s’apropa als 475 centres. 
Barcelona economia 72
45
Indicadors d’activitat al sector de la construcció
Les xifres de treballadors responen a la mateixa lògica descen-
dent. Amb matisos segons si s’inclouen o no els autònoms, i
amb uns biaixos territorials semblants als vistos en el cas de les
empreses, el total de treballadors sectorials ha reculat sensible-
ment, amb retallades particularment intenses fora de l’àmbit
metropolità. Com es veurà més endavant, és l’àmbit on més
s’està notant la frenada de l’edificació residencial, el segment
sectorial més dinàmic del darrer cicle alcista. En conjunt, i sal-
vant les diferències metodològiques, el volum de treballadors
del sector ha passat en només dos anys del màxim cíclic a xi -
fres equivalents a les del bienni 1999-2000 en el cas de Barce -
lona i a les del bienni 2000-2001 en el cas de Catalunya.
milions d’€ milions d’€
Edificació Obra civil
Licitació oficial (Administracions Públiques)
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
090807060504030201 0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
090807060504030201
EspanyaCatalunya
Per últim, una ullada a l’evolució d’altres indicadors sectorials
com el consum de ciment no fa més que subratllar el caràcter
recessiu de l’actual situació. Segons les dades facilitades per
Ciment Català, les 4,37 milions de tones utilitzades a Catalunya
en 2009 representen un 29,7% menys que les consumides en
2008 i gairebé la meitat de les utilitzades en 2007.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment.
Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€)
Edificació Obra civil Total construcció
Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya
1997 582.570 3.567.851 1.118.840 8.000.919 1.701.410 11.568.770
1998 725.159 4.492.412 1.632.038 12.992.857 2.357.197 17.485.269
1999 635.808 4.498.180 1.802.100 11.460.451 2.437.908 15.958.631
2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254
2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622
2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170
2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574
2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215
2005 2.067.571 10.435.715 3.145.306 23.088.312 5.212.877 33.524.027
2006 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 7.580.678 44.013.875
2007 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 7.062.326 37.399.431
1r.tr. 675.851 3.609.202 974.152 6.457.360 1.650.003 10.066.562
2n.tr. 691.469 3.201.080 807.422 7.700.971 1.498.891 10.902.051
3r.tr. 389.817 1.698.892 1.616.645 5.780.278 2.006.462 7.479.170
4t.tr. 399.609 2.382.769 1.507.361 6.568.879 1.906.970 8.951.648
2008 1.915.925 10.075.827 4.330.709 28.434.846 6.246.634 38.510.673
1r.tr. 616.122 3.114.349 1.402.197 9.740.624 2.018.319 12.854.973
2n.tr. 402.774 2.488.519 980.085 5.151.057 1.382.859 7.639.576
3r.tr. 458.367 2.189.161 1.151.997 5.765.237 1.610.364 7.954.398
4t.tr. 438.662 2.283.798 796.430 7.777.928 1.235.092 10.061.726
2009 1.841.648 10.221.617 3.902.455 25.256.708 5.744.103 35.478.325
1r.tr. 690.672 3.776.062 1.259.403 8.397.232 1.950.075 12.173.294
2n.tr. 465.855 2.263.193 469.251 4.739.272 935.106 7.002.465
3r.tr. 386.669 2.322.602 536.782 5.530.628 923.451 7.853.230
4t.tr. 298.452 1.859.760 1.637.019 6.589.576 1.935.471 8.449.336
Variació % Catalunya
Edificació Obra civil Total construcció
4t.tr.09/4t.tr.08 –32,0 105,5 56,7
2n.sem.09/2n.sem.08 –23,6 11,6 0,5
2009/2008 –3,9 –9,9 –8,0
2008/2007 –11,2 –11,7 –11,5
Variació % Espanya
Edificació Obra civil Total construcció
4t.tr.09/4t.tr.08 –18,6 –15,3 –16,0
2n.sem.09/2n.sem.08 –6,5 –10,5 –9,5
2009/2008 1,4 –11,2 –7,9
2008/2007 –7,5 7,3 3,0
46
Construcció d’habitatges
Barcelona Resta RMB
Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats
4t.tr.2009/4t.tr.2008 –20,9 –47,5 4,4 –58,7
2n.sem.2009/2n.sem.2008 –31,5 –28,8 –30,1 –57,7
2009/2008 –52,0 –28,4 –53,1 –39,8
2008/2007 –42,0 29,7 –68,3 –8,6
La magnitud de l’ajust és tan severa i generalitzada que permet
pensar que en 2009 la construcció residencial ha tocat fons. 
El llarg període de creixement que va caracteritzar l’economia
espanyola fins a mitjans de 2007 està tenint un contrapunt extra -
ordinàriament sever en el segment de la construcció residen-
cial. El paper protagonista i impulsor que va tenir aquest sector
durant els quinze anys de creixement en el conjunt de l’activi-
tat, en el mercat laboral i en el sector financer s’ha capgirat amb
un revers molt agre, dels quals els principals exponents són l’a-
justament de la producció a uns nivells mínims, l’acumulació
de l’estoc i l’elevat endeutament tant familiar com de les empre -
ses promotores i constructores.   
La correcció que mostren els indicadors del sector de la cons-
trucció al llarg de 2009 només es pot llegir a la llum dels exces-
sos acumulats en el llarg període d’expansió i de la necessitat
de pair aquests excessos. El problema és que aquesta correcció
s’està donant en el breu període de dos anys, com palesa la
xifra d’iniciats a Catalunya en 2009, poc més de 12.000 habi-
tatges, un 10% dels iniciats en 2006. Aquest desplom tan espec-
tacular en un període tan curt dóna idea del daltabaix que ha
suposat per a les empreses i els treballadors de la construcció,
en un escenari d’acumulació de grans estocs als quals costa
molt donar sortida en un context tan deprimit com l’actual. 
(%)
Barcelona RMB Catalunya
Habitatges iniciats
(taxa de variació interanual)
-80
-60
-40
-20
0
20
40
2009200820072006200520042003
Per bé que les xifres de nous projectes residencials de 2009 se
situïn de forma generalitzada en els mínims de la història re -
cent, hi ha contrastos territorials significatius un cop salvades
les diferències d’escala: per exemple, la davallada de la pro-
ducció a la ciutat de Barcelona és força menys intensa que al
conjunt de Catalunya, un fet que s’explica perquè es tracta
d’una ciutat colmatada en la qual es manté una demanda poten-
cial considerable que resta a l’espera de majors descensos dels
preus i/o d’accedir a crèdit assequible. En general, però, i en
especial a les zones turístiques i de segona residència, impera
una perspectiva d’ajustament llarg i difícil per endavant.
Pel que fa al detall de les dades, les 41 comarques catalanes re -
gis tren descensos de dos dígits per segon any consecutiu en
l’obra residencial iniciada, amb uns valors extrems pel 2009
d’un màxim de -15% al Pla de l’Estany i un mínim del -90,6%
a l’Alta Ribagorça. A les comarques metropolitanes, on es con-
Construcció d’habitatges
Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya
Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats
1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.449
1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875
2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638
2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556
2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538
2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798
2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101
2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706
2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309
2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580
2008 2.729 4.404 9.644 26.250 12.373 30.654 15.196 40.353 27.569 71.007
1r.tr. 772 1.012 3.725 7.048 4.497 8.060 6.914 10.960 11.411 19.020
2n.tr. 801 1.830 2.279 6.922 3.080 8.752 3.415 10.935 6.495 19.687
3r.tr. 487 722 1.784 6.256 2.271 6.978 2.441 9.015 4.712 15.993
4t.tr. 669 840 1.856 6.024 2.525 6.864 2.426 9.443 4.951 16.307
2009 1.309 3.154 4.526 15.800 5.835 18.954 6.523 18.917 12.358 37.871
1r.tr. 268 839 843 5.353 1.111 6.192 1.395 5.215 2.506 11.407
2n.tr. 249 1.203 1.138 5.249 1.387 6.452 1.578 5.474 2.965 11.926
3r.tr. 263 671 608 2.713 871 3.384 1.972 3.741 2.843 7.125
4t.tr. 529 441 1.937 2.485 2.466 2.926 1.578 4.487 4.044 7.413
Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d’obra residencial i dels certificats finals d’obra dels Col·legis d’Aparelladors de Catalunya.  
Secretaria d’Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia.
Barcelona economia 72
47
0
3
6
9
12
15
18
0
3
6
9
12
15
18
0
3
6
9
12
15
18
0
3
6
9
12
15
18
0
3
6
9
12
15
18
0
3
6
9
12
15
18 0
3
6
9
12
15
18
Garraf
Alt
Penedès Barcelonès
Maresme
Baix
Llobregat
Vallès
Occidental
Vallès
Oriental
Habitatges iniciats a la regió metropolitana (milers)
2006 2007 2008 2009
centra un 47,2% de la nova edificació de Catalunya, les varia-
cions es mouen entre un -28,3% del Baix Llobregat i un -90%
del Garraf. Cal esmentar que, dintre d’aquest panorama tan bai-
xista, les dades del darrer trimestre de l’any representen tant a
Barcelona com a la resta de la regió metropolitana un suau
repunt en termes trimestrals, amb unes dotacions que pràctica-
ment a les set comarques compreses apunten als màxims tri-
mestrals de l’any. En contraposició a aquest repunt de final
d’any a l’àmbit metropolità, ni les zones turístiques ni la resta
de Catalunya  mostren cap senyal d’abandonament de la senda
descendent. 
A aquestes alçades, la vessant més positiva d’aquestes dades es
troba en el paper de la política pública d’habitatge, que en els
darrers temps està virant del que és pròpiament la producció
cap a instruments molt més àgils i de més abast com el foment
del lloguer o de la rehabilitació. Pel que fa a la producció, els
primers recomptes situen la xifra d’iniciats protegits a Cata -
lunya per sobre de les deu mil unitats, el que significa que s’ha
assolit un pes relatiu sobre el total d’iniciats d’un 86%, una
proporció que hagués semblat increïble fins fa ben poc i que
plasma molt bé la situació de quasi paràlisi que viuen els pro-
motors al mercat lliure. 
Construcció d’habitatges
milers
Barcelona i àmbit metropolità Resta de Catalunya
Habitatges iniciats
0
20
40
60
80
100
120
140
0908070605040302010099989796
Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB
2008 2009 Variació (%)
Barcelona 2.729 1.309 –52,0
l’Hospitalet de Llobregat 256 274 7,0
Badalona 509 163 –68,0
Sabadell 641 286 –55,4
Terrassa 888 403 –54,6
Santa Coloma de Gramenet 156 391 150,6
Mataró 110 185 68,2
Cornellà de Llobregat 87 104 19,5
Sant Boi de Llobregat 119 97 –18,5
Sant Cugat 153 40 –73,9
Rubí 179 52 –70,9
el Prat de Llobregat 144 4 –97,2
Vilanova i la Geltrú 316 16 –94,9
Viladecans 94 18 –80,9
Granollers 114 53 –53,5
Cerdanyola del Vallès 91 29 –68,1
Total municipis grans 6.586 3.424 –48,0
Total RMB 12.373 5.835 –52,8
Total Catalunya 27.569 12.358 –55,2
Font: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.
Projectes d’habitatges visats (Província de Barcelona)
Any 1r.trim 2n.trim 3r.trim 4t.trim Total
Nous
1998 19.164 7.558 8.671 10.404 45.797
1999 12.731 14.656 12.290 12.195 51.872
2000 12.500 14.984 8.654 9.221 45.359
2001 10.912 10.876 9.585 10.398 41.771
2002 11.012 9.404 7.888 8.600 36.904
2003 11.943 11.434 10.362 15.074 48.813
2004 12.541 13.716 13.881 14.963 55.101
2005 14.581 13.429 14.864 17.478 60.352
2006 16.239 19.204 27.247 10.613 73.303
2007 19.719 9.653 8.470 7.038 44.880
2008 5.201 3.421 2.391 2.488 13.501
2009 1.435 1.710 3.480 4.836 11.461
Rehabilitats
1998 1.807 952 1.242 1.542 5.543
1999 2.263 2.506 1.972 2.571 9.312
2000 2.219 2.411 1.677 1.692 7.999
2001 2.256 2.057 1.522 2.152 7.987
2002 2.007 2.035 1.819 2.162 8.023
2003 2.664 2.695 2.383 3.432 11.174
2004 3.501 3.273 2.958 3.154 12.886
2005 2.190 2.644 1.905 1.630 8.369
2006 1.329 1.323 1.394 977 5.023
2007 1.589 889 616 806 3.900
2008 596 640 896 315 2.447
2009 484 265 330 638 1.717
Variació (%) Total Nous Rehabilitats
4t.tr.2009/4t.tr.2008 95,3 94,4 102,5
2n.sem.2009/2n.sem.2008 52,4 70,4 –20,1
2009/2008 –17,4 –15,1 –29,8
2008/2007 –67,3 –69,9 –37,3
48
Construcció d’habitatges
1 Promocions de l’Incasol corresponents a remodelació de barris, no qualificats com a HPO. 2 Protegits de la CCAA fins 2003. Des de 2005, preu concertat. 
Nota: les qualificacions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials.
Habitatges protegits i públics a Barcelona segons règim de protecció
Visat inicial Certificat final
Total hab. Promoció HPO Règim HPO Règim Prot. de CCAA/ Total hab. Promoció HPO Règim HPO Règim Prot. de CCAA/
protegits pública1 general especial preu concertat2 Lloguer protegits pública1 general especial preu concertat2 Lloguer
2001 1.135 291 132 115 425 172 1.116 455 35 110 189 327
2002 1.742 492 380 82 28 760 1.336 460 106 56 676 38
2003 1.337 130 396 71 — 740 845 263 189 55 195 143
2004 879 24 412 56 — 387 1.806 260 429 78 — 1.039
2005 1.519 298 320 185 2 7140 855 131 269 81 — 374
2006 1.442 163 601 0 29 649 898 217 260 130 3 288
2007 1.650 108 532 65 362 583 925 192 391 33 0 309
2008 1.174 0 432 0 101 641 1.913 100 468 33 239 1.073
1r.tr. 312 0 15 0 8 289 273 100 20 22 0 131
2n.tr. 449 0 183 0 21 245 478 0 101 0 9 368
3r.tr. 72 0 72 0 0 0 641 0 247 0 230 164
4t.tr. 341 0 162 0 72 107 521 0 100 11 0 410
2009 1.919 28 1.421 5 5 460 739 240 104 4 29 362
1r.tr. 421 0 350 1 0 70 130 102 20 0 8 0
2n.tr. 374 28 319 0 0 27 159 0 36 4 8 111
3r.tr. 570 0 317 4 3 246 291 80 21 0 11 179
4t.tr. 554 0 435 0 2 117 159 58 27 0 2 72
1 Variació interanual dels darrers dotze mesos.
Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes
Iniciats Acabats
2009 Var (%)1 2009 Var (%)1
1. Ciutat Vella 62 463,6 53 –11,7
2. l’Eixample 130 –78,5 336 23,1
3. Sants-Montjuïc 33 –91,0 379 3,3
4. Les Corts 0 –100,0 115 –43,1
5. Sarrià-Sant Gervasi 97 –44,6 156 –29,7
6. Gràcia 24 –81,3 262 –2,2
7. Horta-Guinardó 66 –87,7 371 176,9
8. Nou Barris 291 61,7 490 14,5
9. Sant Andreu 289 –24,3 457 7,8
10. Sant Martí 317 15,3 535 –73,6
Barcelona 1.309 –52,0 3.154 –28,4
Habitatges iniciats/1000 habitants
(mitjanes anuals)
0 10 20 30
Catalunya
Regió Metropolitana
Alt Penedès
Garraf
Maresme
Vallès Oriental
Vallès Occidental
Baix Llobregat
Barcelonès
Barcelona
2009 2006-2008 2003-2005
1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.
Actuacions de rehabilitació a Barcelona1
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
09080706050403020100
1 Sol·licituds de subvenció presentades a la campanya “Barcelona posa’t guapa”
Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.
nombre
Habitatges protegits amb visat inicial
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
090807060504030201009998
Barcelona Catalunya
Barcelona economia 72
49
La forta correcció a la baixa de l’edificació residencial deixa 
el sostre previst durant 2009 al llindar del milió de m2, la xifra
més baixa dels darrers disset anys.
El procés d’ajustament que està registrant el sector de la cons -
truc ció des de mitjans de 2007 s’ha accentuat en 2009, este-
nent-se fins i tot als pocs segments que havien resultat indem-
nes fins ara i, en particular, a les obres de reforma, que durant
l’any anterior encara havien mantingut una trajectòria ascen-
dent. Les dades de 2009 són explícitament contractives, amb un
descens interanual del 19,3% en les obres de reforma i del 41,1%
en la su perfície nova. En total, els 997.685 m2 de sostre apro-
vats a les llicències d’obres majors constitueixen la tercera do -
tació més baixa des que vam iniciar aquesta sèrie fa poc més de
dues dècades, només per davant de les de 1988 i 1992. En con-
junt, les dades de 2009 marquen un canvi d’escala notable en
relació amb la dècada precedent i, alhora, semblen donar inici
a un nou cicle en que l’edificació urbana es mourà en uns inter-
vals més moderats en termes de m2.
Llicències d’obres
Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total
4t.tr.2009/4t.tr.2008 –60,2 –42,7 –54,8
2n.sem.2009/2n.sem.2008 –60,7 –21,4 –48,9
2009/2008 –41,1 –19,3 –34,2
2008/2007 –4,0 37,2 6,1
Com s’ha vist als capítols precedents, l’ajustament de l’activi-
tat sectorial ha estat molt intens i generalitzat al llarg de 2009,
tant pel que fa a les diferents tipologies de sostre com a nivell
territorial. Les dades de llicències d’obres majors a Barcelona
subratllen també ambdós trets, amb davallades considerables
tant per usos de sostre com per districtes. En el primer aspecte,
als descensos de sostre residencial i d’aparcaments que s’ha-
vien registrat en 2008 –i que han continuat en 2009– s’hi han
afegit la resta de categories, amb forts retrocessos especialment
en els segments d’oficines, d’equipaments i hotels, i d’indústria
i altres. Un perfil clarament recessiu del que només escapa el
sostre comercial, que s’ha mantingut prou estable en els darrers
tres anys. 
Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2)
Sostre nou Reforma
Residencial Aparcament L. comercials Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total
1997 555.174 437.184 230.673 22.627 56.765 108.859 1.411.282 325.985 1.737.267
1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.398
1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587
2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090
2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342
2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945
2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309
2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497
2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658
2006 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 1.543.118 389.129 1.932.247
2007 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 1.078.169 350.475 1.428.644
1r.tr. 104.901 52.478 10.270 2.737 8.822 10.171 189.379 79.375 268.754
2n.tr. 63.851 149.080 8.394 38.897 28.710 10.797 299.729 82.124 381.853
3r.tr. 76.515 100.932 9.279 20.329 78.771 8.017 293.843 72.640 366.483
4t.tr. 119.860 86.904 15.016 27.302 20.099 26.037 295.218 116.336 411.554
2008 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 1.035.077 480.709 1.515.786
1r.tr. 44.275 36.695 7.640 121.516 16.817 11.980 238.923 92.808 331.731
2n.tr. 51.613 97.154 11.645 24.196 22.971 49.255 256.834 157.603 414.437
3r.tr. 23.439 45.595 10.448 25.070 65.079 18.750 188.381 73.982 262.363
4t.tr. 102.169 133.627 10.326 14.107 73.042 17.668 350.939 156.316 507.255
2009 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 609.869 387.816 997.685
1r.tr. 49.880 39.840 15.775 42.799 20.902 47.816 217.012 91.378 308.390
2n.tr. 46.040 43.917 11.437 27.458 37.217 14.840 180.909 115.435 296.344
3r.tr. 35.791 21.627 5.832 183 7.764 1.046 72.243 91.392 163.635
4t.tr. 46.731 36.512 6.948 5.493 36.944 7.077 139.705 89.611 229.316
Total nou Reforma i ampliació
Sostre previst a les llicències d’obres
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
09080706050403020100999897969594939291
milers m2
Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d’aquest apartat són provisionals.
Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Direcció d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
50
Llicències d’obres
Habitatges i places d’aparcament
Habitatges Places
Nous Amp. i reforma Total d’aparcament
1997 5.795 874 6.669 15.199
1998 6.112 1.297 7.409 10.336
1999 6.663 944 7.607 11.682
2000 5.005 899 5.904 10.676
2001 4.322 559 4.881 9.586
2002 5.024 837 5.861 10.812
2003 4.899 837 5.736 13.531
2004 4.588 1.352 5.940 9.900
2005 6.300 1.307 7.607 12.470
2006 6.393 1.431 7.824 14.336
2007 4.769 1.367 6.136 12.529
1r.tr. 1.264 453 1.717 1.638
2n.tr. 854 570 1.424 4.721
3r.tr. 1.070 115 1.185 3.406
4t.tr. 1.581 229 1.810 2.764
2008 3.132 1.516 4.648 9.904
1r.tr. 862 249 1.111 1.114
2n.tr. 778 418 1.196 3.323
3r.tr. 430 261 691 1.638
4t.tr. 1.062 588 1.650 3.829
2009 2.279 760 3.039 4.665
1r.tr. 538 210 748 1.098
2n.tr. 609 206 815 1.370
3r.tr. 491 108 599 759
4t.tr. 641 236 877 1.438
Habitatges
Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total
4t.tr.2009/4t.tr.2008 –39,6 –59,9 –46,8
2n.sem.2009/2n.sem.2008 –24,1 –59,5 –37,0
2009/2008 –27,2 –49,9 –34,6
2008/2007 –34,3 10,9 –24,3
La situació de baixa activitat que caracteritza actualment l’obra
nova residencial al mercat lliure es fa palesa amb les variacions
negatives de dos dígits que registra per tercer any consecutiu el
nombre d’habitatges amb llicència d’obra nova. Els gairebé
2.300 habitatges que han rebut llicència de nova construcció
equivalen a menys de la meitat dels previstos en 2007 i una
mica més d’una tercera part dels de 2006. Un retrocés conside-
rable que, tot i la magnitud, és menor al registrat a altres in -
drets, i que es contextualitza quan es recorda que a Cata lunya,
per exemple, la producció residencial nova de 2009 equival al
10% de la iniciada tres anys enrera. 
La informació procedent de les llicències també marca un to
poc optimista en la producció d’habitatge protegit, tant en ter-
mes absoluts com en pes relatiu, amb gairebé 400 habitatges i
tres punts percentuals menys sobre el total que en 2008. En
certa mesura, això és un símptoma de que tot i la frenada de
l’activitat el mercat lliure a Barcelona continua tenint paper i
mantenint un cert dinamisme, en contraposició al que succeeix
en algunes demarcacions en les quals les úniques promocions
residencials iniciades són protegides. Tanmateix, cal tenir pre-
sent que l’ampliació del ventall d’instruments de la política
pública d’habitatge amb ajuts orientats a potenciar tant la refor-
ma com el lloguer i adreçats tant a propietaris com a les famí-
lies està diluint el paper protagonista que ha tingut en la histò-
ria recent la construcció o la promoció pública dins de la polí-
tica pública d’habitatge. 
En total, a Barcelona s’han concedit en 2009 llicències per a
construir gairebé 800 nous habitatges protegits, en un total de
19 promocions repartides per tota la ciutat però amb una major
presència a Nou Barris, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc. En
general, es tracta de promocions força grans, que oscil·len entre
els 12 i els 100 habitatges i que són  promogudes principalment
per Regesa, el Patronat Municipal de l’Habitatge i l’Incasòl.
Sostre previst a les llicències d’obres
(acumulats 12 mesos)
m2 (milions)
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
0908 07060504030201009998
Sostre total Tendència
Nou Reforma i ampliació
Habitatges de nova planta previstos
nombre d’habitatges variació (%)
Taxa de variació dels darrers 12 mesos (%)
Nombre d’habitatges
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
-60
-40
-20
0
20
40
60
80
200920082007200620052004
Ll
icè
nc
ies
 d’
ob
res
 m
ajo
rs 
de
 co
ns
tru
cc
ió 
de
 no
u s
os
tre
ap
rov
ad
es 
du
ran
t l’
an
y 2
00
9
Ed
ifi
cis
 re
sid
en
cia
ls
    
    
  u
nif
am
ilia
rs
    
    
  d
e 2
 a 
10
 ha
bit
atg
es
    
   
  d
’11
 a 
40
 ha
bit
atg
es
    
   
  m
és 
de
 40
 ha
bit
atg
es
Al
tre
s e
dif
ici
s
    
   
 
  O
fic
ine
s
    
 
  In
dú
str
ies
    
  
  E
qu
ipa
me
nts
    
 
  H
ote
ls
    
   
  D
’al
tre
s
Llicències d’obres Barcelona economia 72
Fo
nt:
 D
ire
cc
ió 
d’A
ctu
ac
ió 
Ur
ba
nís
tic
a d
e l
’A
jun
tam
en
t d
e B
arc
elo
na
, e
lab
ora
t I
dB
C-
IM
I.
52
Llicències d’obres
Sostre total previst per usos i districtes (%)
(2009)
Residencial
Locals comercials i oficines
Aparcament
Altres
0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000
Sant Martí
Sant Andreu
Nou Barris
Horta-Guinardó
Gràcia
Sarrià-Sant Gervasi
Les Corts
Sants-Montjuïc
L’Eixample
Ciutat Vella
Superfície (m2)
Sostre previst a les llicències d’obres per districtes en m2 (2009)
Sostre total previst m2 (2009)
Variació del sostre 2008-2009 (%)
Residencial
Aparcament
Locals comercials i oficines
         Altres
250.000
125.000
25.000
superior al –10%
entre –30 i –10%
entre –50% i –30% 
inferior a –50%
Pel que fa al component territorial, la retallada d’obra nova ha
estat notòria a vuit dels deu districtes, amb les excepcions de
Les Corts i Horta-Guinardó, on hi ha hagut uns avanços molt
moderats derivats de l’impuls registrat en equipaments i apar-
caments. Des del punt de vista de la distribució territorial, Sants-
Montjuïc i Sant Martí acaparen pràcticament el 40% del total
de superfície aprovada, cadascun amb dotacions que freguen
els 200.000 m2 i que, en ambdós casos, són prou diversificades
per usos. Per altra banda, l’Eixample és el districte amb major
nombre de m2 vinculats a usos residencials, mentre que Sant
Martí lidera les categories d’aparcaments i d’oficines. 
De les diferents obres aprovades en 2009 destaquen les que s’a-
grupen dins de l’heterogeni epígraf d’equipaments, que conté
principalment noves instal·lacions educatives –com un nou Ins -
titut d’Ensenyament Secundari a l’Eixample–, esportives –com
les previstes a Les Corts i a l’antiga Seat a la Zona Franca– i sò -
cio-sanitàries. Aquestes darreres són les que darrerament estan
seguint una trajectòria més expansiva, impulsades tant pel sec-
tor públic com per la iniciativa privada: de les aprovades en
2009 destaquen diversos centres residències sòcio-sanitaris que
oscil·len entre els 50 i els 300 llits, una casa d’acollida per a nens
amb càncer a Montbau, una residència no assistida per a nens i
adolescents a Can Peguera, dues residències per a persones en
risc de marginació promogudes en un cas per Càrites i en l’al-
tre per una ordre religiosa, una residència per a malats mentals
i diversos centres d’assistència primària. 
Pel que fa a la resta d’obres que apareixen al llistat de 2009,
destaquen un auditori i dos pavellons al nou recinte firal i di -
verses instal·lacions industrials i logístiques a la zona franca i
al port. Per últim, en la vessant de reformes, abunden les rela-
cionades amb usos residencials, des de transformació d’ofici-
nes i locals comercials a usos residencials, segregacions d’ha-
bitatges grans en dos o tres de més petits o adequació dels que
s’habiliten com a apartaments turístics. Altres reformes desta-
cables són les d’equipaments culturals, com les aprovades per
a la Fundació Tàpies, l’Ateneu Barcelonès o el Mercat de les
Flors. 
Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d’obres aprovades (m2) (2009)
Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total
1. Ciutat Vella 33.268 23.891 7.614 2.117 5.024 17.905 6.111 95.930
2. Eixample 54.969 22.194 8.939 1.924 26.951 9.519 2.805 127.301
3. Sants-Montjuïc 32.074 39.917 17.931 4.657 38.442 4.036 72.486 209.543
4. Les Corts 11.560 5.141 2.353 0 53.769 0 324 73.147
5. Sarrià-Sant Gervasi 33.352 14.969 2.368 3.794 19.097 7.345 4.439 85.364
6. Gràcia 14.762 11.625 3.046 0 10.724 820 13.037 54.014
7. Horta-guinardó 30.416 23.133 6.871 533 15.380 0 1.764 78.097
8. Nou Barris 24.512 9.559 2.099 756 2.164 0 655 39.745
9. Sant Andreu 12.510 9.077 15.185 548 3.043 0 1.188 41.551
10. Sant Martí 35.859 41.840 10.665 71.737 6.179 20.910 5.803 192.993
Barcelona 283.282 201.346 77.071 86.066 180.773 60.535 108.612 997.685
VII. Mercat immobiliari
1. Visió general dels preus
54
Preus al mercat residencial
Nous Segona mà Nous Segona mà
Preus nominals Preus reals
€/m2
Evolució dels preus dels habitatges
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
090807060504030201009998979695949392
2009 ha estat un any de transició pel mercat residencial de
Barcelona i entorn metropolità. La correcció dels preus de
venda i dels tipus d’interès ha coincidit amb un clima econòmic
i laboral molt desfavorable.
Per segon any consecutiu la pràctica totalitat de les fonts esta-
dístiques referides a la conjuntura del mercat immobiliari resi-
dencial de Barcelona i també de la resta de Catalunya coinci-
deixen en el diagnòstic: 2009 no ha estat pas millor que 2008
ni en el nombre de transaccions immobiliàries ni en els preus
dels actius transmesos. El fort impacte de la recessió econòmi-
ca en el mercat de treball sumat a les dificultats per accedir a
noves línies de crèdit expliquen la situació de baixa activitat
que durant la major part de l’any ha caracteritzat el mercat im -
mobiliari residencial. Un mercat amb més oferta que mai però
mancat de la suficient demanda solvent.
Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places 
€/m2 € habitatges d'aparcament
Variacions(%) Nova planta Segona mà Nova planta Segona mà €/m2/mes €/mes €
2009/2008 –8,0 –9,6 –5,4 –3,0 –3,8 –3,8 2,2
2008/2007 –5,1 –9,0 –6,1 –3,9 5,5 3,8 2,9
2007/2006 2,5 –0,4 2,2 –4,2 11,6 12,0 0,8
1. Visió general dels preus
2.Finançament immobiliari
3.Preus de venda i de lloguer per districtes
4.Tipologia, característiques i preu de l’oferta
residencial de nova planta
5.Preus de les places d’aparcament
1 La sèrie de preus residencials i d’aparcaments d’obra nova s’interrompeix en 2008. Les dades a partir d’aquesta data provenen de l’Instituto Apolda. Les variacions interanuals han estat
calculades amb criteris metodològicament homogenis. Nota: els valors anuals són mitjanes de dades mensuals o trimestrals excepte les de nova planta, que corresponen al segon semestre
de l’any. Les dades de lloguer corresponen, a partir de 2007, al 4t.tr. de l’any.
Font: Tecnigrama, Instituto Apolda, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Secretaria d’Habitatge i elaboració pròpia.
Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial
Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places 
€/m2 € habitatges d'aparcament 1
Segona mà
Període Nova planta 1 (índex 2008 = 100) Nova planta 1 Segona mà €/m2/mes €/mes €
1994 1.426 28,5 172.605 124.405 5,73 375,6 19.230
1995 1.447 30,5 179.775 132.641 5,52 353,5 17.430
1996 1.433 28,8 163.043 125.618 5,43 357,6 15.630
1997 1.457 30,1 167.682 123.959 5,43 358,4 15.030
1998 1.569 33,0 176.097 134.393 5,26 350,7 14.420
1999 1.913 38,4 245.153 154.949 5,89 403,3 16.590
2000 2.165 45,9 283.918 175.775 6,63 448,5 17.010
2001 2.500 53,2 294.796 201.978 7,78 517,6 18.270
2002 2.931 61,6 362.100 247.776 8,64 578,9 18.830
2003 3.476 70,8 405.850 277.834 9,56 639,3 20.750
2004 4.193 82,3 438.570 312.750 10,55 699,7 21.840
2005 5.082 96,1 508.460 344.904 11,82 779,2 24.520
2006 5.804 110,2 590.420 392.397 13,44 873,6 27.520
2007 5.952 109,8 603.190 376.093 15,79 1.041,4 27.730
2008 5.918 100,0 581.356 361.377 16,66 1.081,3 28.538
2009 5.442 90,4 549.907 350.655 16,03 1.040,4 29.154
Barcelona economia 72
55
Segons les fonts estadístiques que acostumem a utilitzar com a
dades de referència, durant 2009 els preus del mercat residen-
cial barceloní van retrocedir entre un 8% i gairebé un 10% de
mitjana en relació amb un any abans. Mentre que en el segment
dels habitatges nous s’ha abandonat el llindar dels 6.000 €/m2,
en el de segona mà el preu mitjà a Barcelona s’ha situa a l’en-
torn del 4.000€/m2, un valor equivalent al de la primera meitat
de 2005. A remarcar que el segment del lloguer també s’apun-
ta a la retallada dels preus.
De la mateixa manera que en diversos moments del darrer cicle
expansiu dels preus dels habitatges havíem insistit en aquestes
pàgines en què el caràcter de preu mitjà obtingut a partir d’una
mostra podia no reflectir tota la intensitat de la variació, la
recomanació continua sent igualment vàlida ara que la tendèn-
cia és clarament baixista. El primer i gran argument en aquest
sentit és que les dades emprades corresponen a preus d’oferta.
I en conjuntures com l’actual són molt poques les compra-vendes
d’habitatges –especialment en el mercat de segona mà– que es
tanquen sense descompte, ja sigui en efectiu o en espècie. En
conseqüència, està plenament justificat pensar que la retallada
efectiva dels preus del sostre residencial ha superat l’esmentat
10%.    
El nombre de noves hipoteques constituïdes sobre finques
urbanes s’ha continuat reduint durant 2009 però acaba l’any
en positiu. 
L’objectiu explicitat per activa i per passiva per la majoria de
les entitats de crèdit de reduir paulatinament la seva exposició
creditícia al sector immobiliari ajuda a explicar el descens per
tercer any consecutiu del nombre de nous habitatges hipotecats.
La retallada acumulada és tan considerable – les dades de 2009
equivalen al 55% de la mitjana anual del darrer decenni– que
s’ha d’anar tres lustres enrere per trobar uns valors semblants. 
Preus al mercat residencial
variació nominal (%)
Nova planta Segona mà Lloguer
Evolució dels preus dels habitatges (€/m2)
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
25
2009200820072006200520042003200220012000
variació (%)
Cost de la mà d'obra
Preu habitatges nous IPC
Cost dels materials
Salaris
Evolució de preus, salaris i costos de construcció
-10
-5
0
5
10
15
20
25
20092008200720062005
Nota: els valors corresponen a Espanya amb l’excepció dels preus dels habitatges
(Barcelona)
Font: Tecnigrama, INE i MTAS. 
Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Col·legi de Registradors publicades per
l’INE.
Habitatges hipotecats en finques urbanes
BCN (prov) Catalunya Espanya
Nombre
1999 78.557 111.331 452.482
2000 79.650 112.542 480.895
2001 78.931 110.521 487.973
2002 84.381 121.435 541.035
2003 137.600 193.272 995.816
2004 148.629 211.731 1.109.223
2005 155.428 226.371 1.232.973
2006 163.961 240.498 1.324.522
2007 126.874 195.604 1.235.212
1r.tr. 38.897 60.002 353.315
2n.tr 33.623 52.054 323.279
3r.tr. 29.790 45.482 295.369
4t.tr. 24.564 38.066 263.249
2008 78.859 116.303 835.056
1r.tr. 24.273 37.019 246.092
2n.tr. 21.559 31.065 230.211
3r.tr. 18.469 26.730 194.288
4t.tr. 14.558 21.489 164.465
2009 62.426 94.442 653.173
1r.tr. 14.029 21.843 157.283
2n.tr. 16.311 25.011 169.677
3r.tr. 17.170 25.771 173.888
4t.tr. 14.916 21.817 152.325
Variació (%) BCN (prov) Catalunya Espanya
Nombre d’hipoteques
4t.tr.09/4t.tr.08 2,5 1,5 –7,4
2009/2008 –20,8 –18,8 –21,8
2008/2007 –37,8 –40,5 –32,4
Import mitjà del crèdit
4t.tr.09/4t.tr.08 –20,2 –18,9 –12,6
2009/2008 –24,8 –23,9 –15,8
2008/2007 –8,9 –8,8 –6,2
2. Finançament immobiliari
56
Preus al mercat residencial
A més de la contracció del nombre d’hipoteques noves, on es fa
notar més el canvi de política creditícia és en el seu import
mitjà. Les dades del darrer trimestre de l’any són molt clarifi-
cadores al respecte. Així, a una situació de relativa estabilitza-
ció de la concessió de nous crèdits hipotecaris al conjunt de
Catalunya –a la resta d’Espanya la trajectòria a final d’any es
encara descendent– li correspon un import mitjà per crèdit for-
malitzat un 20% més baix que un any abans. Un resultat que a
més de confirmar que l’aixeta del crèdit hipotecari comença a
augmentar el seu cabdal, respon a uns preus mitjans dels habi-
tatges més continguts i també a unes condicions més restric -
tives en la línia de no finançar via crèdit hipotecari la totalitat
del valor de taxació. En aquestes qüestions els termes absoluts
són més clarificadors. En només dos anys, l’import mitjà
de les hipoteques formalitzades a Catalunya s’ha reduït prop de
60.000€. 
La contenció dels preus dels habitatges i dels tipus d’interès
comencen a estabilitzar el mercat residencial de compra-venda.
Les dades disponibles confirmen que el sistema creditici ha
posat un primer punt i a part al creixement ininterromput que
ha registrat el crèdit hipotecari d’ençà els darrers anys del segle
passat. En paral·lel al descens del preu del diner afavorit pel
control de la inflació i per la incorporació d’Espanya a l’Europa
de l’euro, el saldo viu del crèdit hipotecari per adquisició d’ha-
bitatges s’ha multiplicat per sis en poc més d’una dècada. Una
expansió del deute que suporten les famílies que només és com -
parable a la que ha protagonitzat l’activitat terciària de mercat
que representa pràcticament la meitat del PIB espanyol. La des-
proporció és manifesta i el procés d’ajustament que s’ha posat
en marxa compta amb un aliat determinant com és el manteni-
ment en zona de mínims del principal tipus d’interès de refe -
rència del mercat hipotecari. Això hauria de permetre, malgrat
la feble situació del mercat laboral, avançar en el procés de re -
duc ció del deute de les economies familiars.        
milers €
BCN (prov) Catalunya Espanya
Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecats
en finques urbanes
0
40
80
120
160
200
240
200920082007200620052004200320022001
punts percentuals
Diferència del valor mensual de l’euribor amb el d’un any abans
Diferències interanuals de l’euribor
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
2009200820072006200520042003200220012000
milers de milions d’€ tipus d’interès (%)
Crèdit a les persones físiques per adquisició d’habitatge propi
Tipus d’interès hipotecari
Crèdit per a adquisició d’habitatge propi i tipus d’interès
0
100
200
300
400
500
600
700
0
2
4
6
8
09080706050403020100999897
Font: Estadística de transmissions de drets de la propietat (INE).
nombre d’habitatges
Habitatges nous Habitatges de 2a mà
Compra-vendes d’habitatges a Barcelona (prov)
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
2007 2008 2009
sense oferta significativa
de 450.001 a 550.000
menys de 250.000
de 550.001 a 650.000
de 350.001 a 450.000de 250.000 a 350.000
més de 650.000
Preus de venda dels habitatges (€) 
1 2
3
4
78
9
10
11
12
13
14
15
16
17 18
1920
21
23
24
25
26
27
28 29
30
31
32
33
34 35
3637
38
39
40
41
42
43
44
4546
47
48
50
51 52
53
54
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68 69
7071
72
73
55
22
6
5
1 2
3
4
78
9
10
11
12
13
14
15
16
17 18
1920
21
23
24
25
26
27
28 29
30
31
32
33
34 35
3637
38
39
40
41
42
43
44
4546
47
48
49 50
51 52
53
54
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68 69
7071
72
73
55
22
6
5
49
Preu de venda dels habitatges per barris (2009)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Apolda i del Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona. 
Ciutat Vella
01 el Raval
02 el Barri Gòtic
03 la Barceloneta
04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
l’Eixample
05 el Fort Pienc
06 la Sagrada Família
07 la Dreta de l’Eixample
08 l’Antiga Esquerra de l’Eixample
09 la Nova Esquerra de l’Eixample
10 Sant Antoni
Sants-Montjuïc
11 el Poble Sec
12 la Marina del Prat Vermell
13 la Marina de Port
14 la Font de la Guatlla
15 Hostafrancs
16 la Bordeta
17 Sants - Badal
18 Sants
Les Corts
19 les Corts
20 la Maternitat i Sant Ramon
21 Pedralbes
Sarrià-Sant Gervasi
22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
23 Sarrià
24 les Tres Torres
25 Sant Gervasi - la Bonanova
26 Sant Gervasi - Galvany
27 el Putxet i el Farró
Gràcia
28 Vallcarca i els Penitents
29 el Coll
30 la Salut
31 la Vila de Gràcia
32 el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova
Horta-Guinardó
33 el Baix Guinardó
34 Can Baró
35 el Guinardó
36 la Font d’en Fargues
37 el Carmel
38 la Teixonera
39 Sant Genís dels Agudells
40 Montbau
41 la Vall d’Hebron
42 la Clota
43 Horta
Nou Barris
44 Vilapicina i la Torre Llobeta
45 Porta
46 el Turó de la Peira
47 Can Peguera
48 la Guineueta
49 Canyelles
50 les Roquetes
51 Verdun
52 la Prosperitat
53 la Trinitat Nova
54 Torre Baró
55 Ciutat Meridiana
56 Vallbona
Sant Andreu
57 la Trinitat Vella
58 Baró de Viver
59 el Bon Pastor
60 Sant Andreu
61 la Sagrera
62 el Congrés i els Indians
63 Navas
Sant Martí
64 Camp de l’Arpa del Clot
65 el Clot
66 el Parc i la Llacuna del Poblenou
67 la Vila Olímpica del Poblenou
68 el Poblenou
69 Diagonal Mar i el Front Marítim del
Poblenou
70 el Besòs i el Maresme
71 Provençals del Poblenou
72 Sant Martí de Provençals
73 la Verneda i la Pau
Preus al mercat residencial
Un cop exposats els grans trets que han caracteritzat l’evolució
del mercat immobiliari residencial a Catalunya al llarg de 2009,
centrarem la nostra atenció en l’evolució dels preus i la tipolo-
gia de l’oferta de sostre residencial a l’àmbit estricte de la ciu-
tat. Com ja hem avançat, el preu mitjà d’oferta dels habitatges
nous ha retrocedit un 8% el 2009 en relació a 2008, mentre que
la davallada dels de segona mà ha estat del 9,6%. 
Barcelona economia 72
57
En termes absoluts, el preu mitjà de l’oferta nova disponible el
2009 s’estima en 550.000€, uns 30.000€ menys que un any
abans. Pel que fa a l’oferta de segona mà, quantitativament més
nombrosa que la nova i de tipologia més diversa, el preu mitjà
estimat es situa en els 350.000€, amb una correcció de poc més
de 10.000€ en relació amb el preu mitjà de 2008.
3. Mercat de compra vs mercat de lloguer
58
Preus al mercat residencial
Un tret a destacar de l’oferta de segona mà és que després de tres
anys de contenció dels preus, 2009 acaba amb cinc districtes en
els que el preu mitjà dels habitatges s‘ha situat a l’entorn o lleu-
ment per sobre dels 250.000€. Aquestes mateixes dades referi-
des a 2006, quan es van assolir les valoracions més altes en termes
nominals, oferien un panorama en el que només Nou Barris tenia
un preu mitjà per sota dels 300.000€. La correcció dels excessos
dels darrers anys ha tornat a situar l’estructura de preus del mer-
cat residencial barceloní en els paràmetres que li eren ha bituals
però sense alterar la dispersió a l’entorn de la mitjana.
Tant o més important que el valor mitjà, les dades de 2009
posen de manifest que la reducció de preus ha estat una carac-
terística comuna a tots els districtes de la ciutat amb l’excepció
de Sarrià-Sant Gervasi pel que fa a la segona mà, on els preus
s’han mantingut estables per tercer any consecutiu. A Les Corts,
l’altre districte amb la mitjana de preus més elevada, els valors
s’han reduït en el segment de segona mà però es mantenen en
el de les noves promocions, un comportament imputable a una
oferta escassa i que l’evolució dels preus ha situat puntualment
fora de mercat.
1 Variació interanual. Font: Instituto Apolda i elaboració pròpia.
1 Variació interanual. Font: Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona i
elaboració pròpia.
Preu dels habitatges en oferta de segona mà        (2009)
Nombre Superfície Preu venda Preu venda
d’observacions mitjana (€/m2) dels habitatges
Districte (oferta) (m2 útils) variació1 (%) (€)
1. Ciutat Vella 2.730 70 –12,7 265.039
2. L’Eixample 5.919 90 –9,9 388.097
3. Sants-Montjuïc 3.852 74 –12,9 266.933
4. Les Corts 1.680 95 –9,3 454.244
5. Sarrià-Sant Gervasi 3.546 136 –7,0 720.945
6. Gràcia 2.694 80 –9,3 334.740
7. Horta-Guinardó 3.531 77 –13,2 264.691
8. Nou Barris 2.520 69 –14,5 215.564
9. Sant Andreu 2.771 77 –11,6 273.992
10. Sant Martí 5.148 80 –11,0 301.532
Barcelona 34.391 85 –9,6 350.655
1 Variació interanual. 
Font: Secretaria d’Habitatge a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl.
Preu de lloguer dels habitatges a Barcelona
Lloguer Lloguer mitjà
(€/m2/mes) contractual (€/mes)
Districte 4t.tr.2009 var.(%)1 4t.tr.2009 var.(%)1
1. Ciutat Vella 17,5 –3,6 988,8 –3,7
2. L’Eixample 15,5 –0,9 1.145,1 –0,8
3. Sants-Montjuïc 16,1 –0,8 935,9 –2,4
4. Les Corts 18,0 –2,7 1.273,3 –2,1
5. Sarrià-Sant Gervasi 16,7 –6,5 1.227,6 –9,7
6. Gràcia 17,0 –4,2 1.002,5 –4,4
7. Horta-Guinardó 14,6 –8,1 907,8 –6,6
8. Nou Barris 15,1 –9,1 877,3 –6,4
9. Sant Andreu 15,0 –0,8 936,1 –4,1
10. Sant Martí 15,7 –5,6 1.019,1 –2,2
Barcelona 16,0 –3,8 1.040,4 –3,8
Preu de venda dels habitatges de nova planta (2009)
Superfície
mitjana Preu mitjà de venda (€/m2) Preu de venda dels habitatges (milers €)
Districte (m2 construïts) preu variació1 (%) mínim mitjà màxim
1. Ciutat Vella 77,2 6.854 0,8 328,00 519,87 1.224,00
2. L’Eixample 100,8 6.470 –8,7 295,00 662,39 1.550,00
3. Sants-Montjuïc 90,1 4.158 –7,4 180,00 370,65 669,90
4. Les Corts 129,5 10.358 –1,5 280,00 1.480,25 2.395,00
5. Sarrià-Sant Gervasi 119,1 7.817 –9,0 370,00 961,11 3.500,00
6. Gràcia 93,7 4.900 –14,7 220,00 453,71 1.141,90
7. Horta-Guinardó 83,2 4.310 –14,5 126,00 354,06 723,00
8. Nou Barris 94,0 3.660 –15,1 236,00 344,61 780,00
9. Sant Andreu 85,7 4.413 –7,8 194,90 372,61 660,00
10. Sant Martí 108,0 4.729 –13,4 220,00 514,51 1.200,00
Barcelona 98,1 5.442 –8,0 126,00 549,91 3.500,00
milers d’€ 
Preu de venda dels habitatges per districtes (2009)
Habitatges de 2a màHabitatges nous
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
10987654321
Districtes
Mitjana de Barcelona
Preu habitatges nous
€
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
0
Ciutat
Vella
Sant
Martí
Sant
Andreu
Nou
Barris
Horta-
Guinardó
GràciaSarrià
St.Gervasi
Les
Corts
Sants-
Montjuïc
L’Eix-
ample
Font (per a tot aquest subapartat si no s’indica el contrari): Instituto Apolda i elaboració pròpia.
Oferta residencial de nova planta (2009)
Promocions amb hab. en venda Total habitatges de les promocions Habitatges a la venda %
Variació Variació Variació d’habitatges
Districte Nombre interanual(%) Nombre interanual(%) Nombre interanual(%) per vendre
1. Ciutat Vella 6 –60,0 280 –30,0 46 –55,3 16,4
2. L’Eixample 41 –6,8 1.016 –11,4 477 –5,0 46,9
3. Sants-Montjuïc 15 –11,8 208 –17,5 103 –30,4 49,5
4. Les Corts 6 –14,3 152 –4,4 43 –20,4 28,3
5. Sarrià-Sant Gervasi 18 –10,0 347 –14,1 147 –15,5 42,4
6. Gràcia 33 10,0 526 9,6 281 –11,9 53,4
7. Horta-Guinardó 25 –21,9 317 –11,7 147 –7,5 46,4
8. Nou Barris 13 –35,0 316 –6,2 59 –63,6 18,7
9. Sant Andreu 29 –3,3 627 –9,8 305 –26,9 48,6
10. Sant Martí 37 –11,9 1.193 –11,9 346 –38,0 29,0
Barcelona 223 –13,2 4.982 –10,8 1.954 –24,7 39,2
Barcelona economia 72
59
Preus al mercat residencial
La retallada de l’oferta disponible d’habitatges nous a la venda
reflecteix, entre altres raons, el fort descens acumulat per la
construcció residencial d’ençà 2007.  
Les dades d’oferta de promocions i habitatges nous en venda en
2009 revelen una disminució dels estocs en relació amb els
existents un any abans, del 13,2% del nombre de promocions i
del 24,7% del nombre d’habitatges. A diferència del que suc-
ceïa uns anys abans, l’explicació de perquè s’han reduït els
estocs quan la demanda es troba en una situació laboral depri-
mida i té fortes barreres d’accés al finançament rau en que una
part d’aquests habitatges en estoc no s’han venut, sinó que han
passat al règim de lloguer, a algun règim de protecció o de preu
concertat, o a mans dels bancs i entitats financeres. En aquest
darrer cas, també poden mantenir-se a la venda o haver passat
al mercat de lloguer, però sigui com sigui, han desaparegut del
mercat lliure per acabar formant part de la cartera que aquestes
entitats ofereixen als seus clients preferents. 
La contracció de la demanda derivada de la pèrdua sostinguda
d’ocupació marca un punt d’inflexió en l’evolució dels preus de
lloguer. 
Amb un notable retard respecte del mercat de propietat, el seg-
ment dels habitatges de lloguer acaba 2009 amb una primera
retallada dels preus. Una variació a l’entorn del 4%, més mode-
rada que l’estimada pels preus de compra però igualment relle-
vant i general al conjunt de la ciutat malgrat la diversitat de les
variacions per districtes. L’augment sostingut de la demanda dels
darrers anys per part dels fluxos migratoris i posteriorment per
la dificultat d’accedir a un habitatge en propietat han estat dos
dels factors que més han contribuït a mantenir l’espiral alcista
dels preus de lloguer. En la mateixa línia, l’ampliació i moder-
nització del parc de lloguer amb la incorporació d’oferta nova
i de qualitat similar a la de propietat, juntament amb la implan-
tació de beneficis fiscals al lloguer per a determinats col·lec-
tius, també ha contribuït a mantenir la trajectòria alcista dels
preus de lloguer.   
1 en % del total.
4. Tipologia, característiques i preu de l’oferta residencial d’obra nova
Habitatges acabats Habitatges en construcció
Habitatges a la venda
0 100 200 300 400 500 600
Ciutat Vella
L'Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Tipologia de les noves promocions                        (2009)
Promocions Dimensió mitjana
Districte plurifamiliars1 hab./prom. n. de plantes
1. Ciutat Vella 100,0 46,7 7,3
2. L’Eixample 100,0 24,8 6,7
3. Sants-Montjuïc 100,0 13,9 4,5
4. Les Corts 100,0 25,3 5,3
5. Sarrià-Sant Gervasi 94,4 19,3 4,3
6. Gràcia 90,9 15,9 4,4
7. Horta-Guinardó 100,0 12,7 4,1
8. Nou Barris 100,0 24,3 5,0
9. Sant Andreu 100,0 21,6 5,1
10. Sant Martí 94,6 32,2 6,6
Barcelona 97,3 22,3 5,4
Nombre mitjà de dormitorisNombre mitjà de banys
Característiques dels habitatges: 
nombre mitjà de dormitoris i banys (2009)
0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5
Ciutat Vella
L’Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
Mitjana
60
Preus al mercat residencial
La permanència com a oferta disponible d’una bona part de les
promocions existents un any enrere fa que es repeteixin moltes
de les característiques observades llavors. Una immensa majo-
ria de les que surten a la venda són promocions plurifamiliars,
amb una dimensió mitjana molt estable al voltant dels 22 habi-
tatges per promoció i una mica per sobre de les cinc plantes
d’alçada. Aquestes característiques responen a la tipologia edi-
ficatòria dominant a dos dels tres districtes –Eixample, Sant
Andreu i Sant Martí– que acullen gairebé la meitat de les pro-
mocions i el 57% dels habitatges nous en oferta.  
La part de l’estoc que s’ha reduït perquè s’ha venut ha estat
gràcies a que el segment de demanda amb capacitat d’accedir
al crèdit s’ha beneficiat en 2009 d’una millora de les condi-
cions d’accés derivada del retrocés dels preus i dels tipus d’in-
terès. Amb independència de que una part de la demanda es
manté a l’expectativa de majors descensos dels preus, comença
a estendre’s la idea de que tant els preus com els tipus d’interès
han tocat fons. Un fet que pot animar el mercat de compra-
venda a poc que millori la conjuntura econòmica i es confirmin
algunes mesures fiscals previstes per enguany. 
Distribució dels habitatges per nombre de dormitoris
i tipus d’habitatge
0
20
40
60
80
100
10987654321
Habitatges en %
del total de la oferta
3D 4DLoft
5 o més D
1D
Dúplex
2D
Àtic
Districtes
Resum de preus i superficie per tipologies d’habitatge (2009)
Tipus d’habitatge
Loft 1 dorm. 2 dorm. 3 dorm. 4 dorm. 5 o més  d. Dúplex Àtic Total
Total habitatges
Superfície cons.amb el. comuns (m2) 121,5 62,7 84,5 105,7 142,8 237,7 135,0 97,3 98,1
Superfície útil (m2) 96,3 46,8 64,4 81,4 113,0 188,6 103,4 75,6 75,4
Preu de l’habitatge (€) 524.882 355.642 443.720 559.292 1.040.943 2.571.429 714.347 733.110 549.907
Preu/m2 amb el. comuns 3.781 5.663 5.200 5.198 7.063 10.655 5.054 7.929 5.442
Preu/m2 útil 4.781 7.600 6.833 6.753 8.908 13.426 6.638 10.239 7.111
Habitatges unifamiliars
Superfície cons.amb el. comuns (m2) 125,2 148,1 235,8 169,8
Superfície útil (m2) 99,1 96,1 187,1 125,3
Preu de l’habitatge (€) 609.000 722.857 1.043.200 794.500
Preu/m2 amb el. comuns 4.793 4.833 4.428 4.696
Preu/m2 útil 6.063 7.470 5.579 6.528
Habitatges plurifamiliars
Superfície cons.amb el. comuns (m2) 121,5 62,7 84,2 105,2 139,5 237,7 135,0 97,3 97,5
Superfície útil (m2) 96,3 46,8 64,2 81,2 110,4 188,6 103,4 75,6 75,0
Preu de l’habitatge (€) 524.882 355.642 442.727 557.536 1.040.864 2.571.429 714.347 733.110 547.888
Preu/m2 amb el. comuns 3.781 5.663 5.202 5.202 7.156 10.655 5.054 7.929 5.448
Preu/m2 útil 4.781 7.600 6.838 6.745 9.024 13.426 6.638 10.239 7.116
Dimensió en m2 dels habitatges per tipologies
Tipus d’habitatge
Superfície construïda (m2) Loft 1 dorm. 2 dorm. 3 dorm. 4 dorm. 5 o més d. Dúplex Àtic Total
<50 25,0 68,8 0,0 0,0 0,0 0,0 6,2 0,0 100,0
50,01-70 0,0 69,9 24,8 0,0 0,0 0,0 1,1 4,2 100,0
70,01-90 0,7 9,2 73,4 12,5 0,0 0,0 3,8 0,5 100,0
90,01-110 0,0 2,3 16,9 75,1 0,9 0,0 3,9 0,9 100,0
110,01-130 0,0 0,0 17,6 40,0 24,7 0,0 14,5 3,2 100,0
130,01-150 4,3 0,0 4,3 37,6 31,2 0,0 22,6 0,0 100,0
>150 2,7 0,0 5,5 17,8 34,9 4,8 32,9 1,4 100,0
Total 0,9 13,8 34,3 33,7 7,6 0,4 7,9 1,5 100,1
Barcelona economia 72
61
Preus al mercat residencial
En relació amb un any abans, s’ha reduït lleument el pes rela-
tiu dels habitatges més grans i de tipologies com ara els dúplex
a favor dels de dos dormitoris o menys. De fet, l’oferta més
diversa i estesa a tots els districtes és la dels habitatges de dos
dormitoris, disponible en tots els segments de grandària a par-
tir dels 50 m2 de superfície construïda. L’oferta de tres dor -
mitoris, malgrat el lleu retrocés en termes relatius, manté una
posició predominant en el segment dels habitatges de més de
90 m2.
Pel que fa al nivell de dotació i equipaments dels habitatges
nous, la pràctica totalitat incorporen sistemes de calefacció i
refrigeració, així com ascensor i videoporter. El sòl de parquet
retrocedeix lleument a la majoria de promocions i especialment
a les de Gràcia. Les plaques solars són presents a poc més de la
meitat de l’oferta mentre que s’incrementen les promocions amb
zona enjardinada i trasters.
5. Preu de les places d’aparcament
El preu de les places d’aparcament en edificis residencials nous
es resisteix a baixar, si més no formalment.
La dotació de places d’aparcament a les noves promocions es
manté en la línia d’anys anteriors. Potser el tret més destacable
és el canvi registrat a Ciutat Vella on la proporció d’habitatges
nous sense opció a plaça d’aparcament s’ha reduït a la meitat
en només un any, passant de superar el 60% el 2008 a poc més
del 30%.
En definitiva, el mercat immobiliari residencial de Barcelona
comença a mostrar indicis de recuperació gràcies a que l’estoc
d’habitatges acabats disponibles per càpita no ha assolit en cap
moment els volums tan elevats de la major part d’àrees urbanes
del conjunt metropolità i també a l’existència d’una demanda
de lloguer relativament solvent i fins ara sostinguda. Un seg-
ment de la demanda especialment sensible als efectes de la feble -
sa del mercat de treball sobre els fluxos migratoris. 
Dotacions i equipaments dels habitatges nous
Districtes
% d’habitatges Ciutat Sants- Sarrià- Horta- Nou Sant Sant
que disposen de: Barcelona Vella L’Eixample Montjuïc Les Corts Sant Ger. Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí
Aire condicionat (fred) 22,1 17,4 24,9 28,2 58,1 53,1 22,4 32,0 18,6 0,7 14,5
Bomba de calor (fred i calor) 73,7 84,6 76,1 60,2 41,9 45,6 71,5 62,6 76,3 94,4 76,6
Parquet 87,7 100,0 92,2 84,5 100,0 96,6 74,0 83,7 44,1 94,1 90,2
Armaris encastats 68,6 80,4 70,0 78,6 72,1 95,2 70,8 41,5 79,7 49,5 74,9
Placa vitroceràmica 79,8 91,3 85,5 59,2 34,9 62,6 65,8 98,0 83,1 93,4 80,3
Microones 54,2 76,1 56,6 35,9 67,4 87,8 51,2 56,5 6,8 45,9 54,6
Plaques solars 57,2 71,7 68,3 42,7 69,8 42,2 69,8 43,5 76,3 49,2 48,3
Videoporter 90,8 84,8 100,0 70,9 90,7 100,0 96,1 81,0 50,8 88,5 89,6
Zona enjardinada 7,0 0,0 2,9 17,5 2,3 27,2 7,5 0,7 0,0 0,0 11,8
Piscina comunitària 18,6 15,2 8,8 18,4 69,8 41,5 11,4 1,4 0,0 5,2 44,5
Traster 39,6 69,6 35,2 37,9 25,6 57,8 38,4 32,0 23,7 55,4 29,2
Ascensor 97,1 100,0 99,2 96,1 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 89,8 95,1
Inclosa en el preu No n’hi haOpcional
% d’habitatges nous que disposen
de plaça d’aparcament (2009)
0 20 40 60 80 100
Ciutat Vella
L'Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
(%)
Preu de les places d’aparcament
en edificis residencials nous (2009)
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
10987654321
màxim mitjà mínim
milers d’€
Districte
62
Cost d’accés a l’habitatge
Notes: SBF (sense bonificacions fiscals). ABF (amb bonificacions fiscals). El tipus d’interès considerat és el del conjunt d’entitats. El termini d’amortització és de 20 anys fins a 2001 i
progressiu d’ençà 2002 fins als 25 anys en 2006. Les dades dels habitatges nous corresponen al segon semestre, i la sèrie incorpora canvis metodològics a partir de  2008. Les dades del
preu de venda de segona mà corresponen a mitjanes anuals i són preus d’oferta. Les dades de la RFD s’han modificat pel canvi de base de la comptabilitat nacional (nova Base 2000) i són
provisionals per als darrers quatre anys. 
Font: les taules i gràfics d’aquest apartat són d’elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama, Instituto Apolda, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Idescat
i Banco de España. 
Tot i el retrocés de les rendes familiars, l’ajustament a la baixa
dels preus i dels tipus d’interès ha possibilitat en 2009 
una sensible millora de l’accessibilitat teòrica a l’habitatge 
en propietat.
2009 ha estat un any marcat pel retrocés de l’activitat econò-
mica en general. En el segment de la construcció d’habitatges,
el to l’ha dictat el baix nivell de producció després d’uns anys
de fort creixement i d’acumulació d’estocs, mentre que en l’im-
mobiliari residencial, el tret més característic ha vingut de la
mà dels descensos dels preus. 
Uns descensos que, amb independència de la seva magnitud i
de qui o com es mesurin, simbolitzen el punt i final d’un cicle
de llarg i sostingut creixement que s’ha de qualificar de singu-
lar en molts aspectes, i no només des del punt de vista dels preus,
sinó també per les favorables condicions d’accés al crèdit i per
l’existència de l’oferta residencial més àmplia i diversa de les
darreres dècades. 
En 2009 un altre dels ingredients bàsics en la construcció dels
indicadors d’accessibilitat teòrica a l’habitatge com és la renda
familiar ha registrat una moderada contracció, un fet inusual en
la història recent d’aquest país després d’un seguit d’anys de
creixements encadenats. Tant les rendes salarials com empresa-
rials –i en menor mesura les prestacions socials– s’han fet ressò
del difícil moment que sacseja el mercat laboral i l’activitat
empresarial de forma transversal a tots els sectors d’activitat.
En conseqüència, la renda familiar disponible per llar ha dismi-
nuït a Barcelona en termes nominals prop d’un 2,4%, un descens
inferior al que han registrat els preus dels habitatges. 
Accessibilitat familiar a l’habitatge a Barcelona
RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic
Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD
(€) (€) RFD (€) s /RFD d'interès (%) mensual (€) SBF ABF
Nova planta
2000 283.918 34.327 8,3 42.588 1,2 5,80 1.796 62,8 55,1 
2001 294.796 34.938 8,4 44.219 1,3 5,76 1.864 64,0 56,3 
2002 362.100 35.831 10,1 54.315 1,5 4,80 2.054 68,8 63,8
2003 405.850 37.221 10,9 60.878 1,6 3,71 2.027 65,3 60,5
2004 438.570 38.877 11,3 65.786 1,7 3,40 2.054 63,4 58,8
2005 508.460 41.209 12,3 76.269 1,9 3,28 2.298 66,9 62,6
2006 590.420 43.605 13,5 88.563 2,0 4,17 2.856 78,6 74,5
2007 603.190 46.002 13,1 90.479 2,0 5,24 3.251 84,8 80,9
2008 581.356 47.869 12,1 87.203 1,8 5,86 3.326 83,4 79,6
2009 549.907 46.725 11,8 82.486 1,8 3,44 2.462 63,2 59,4
Segona mà
2000 175.775 34.327 5,1 26.366 0,8 5,80 1.112 38,9 33,9
2001 201.978 34.938 5,8 30.297 0,9 5,76 1.277 43,9 38,7
2002 247.776 35.831 6,9 37.166 1,0 4,80 1.406 47,1 42,0
2003 277.834 37.221 7,5 41.675 1,1 3,71 1.387 44,7 39,9
2004 312.750 38.877 8,0 46.913 1,2 3,40 1.465 45,2 40,6
2005 344.904 41.209 8,4 51.736 1,3 3,28 1.559 45,4 41,0
2006 392.397 43.605 9,0 58.860 1,3 4,17 1.898 52,2 48,1
2007 376.093 46.002 8,2 56.414 1,2 5,24 2.027 52,9 49,0
2008 361.377 47.869 7,6 54.207 1,1 5,86 2.067 51,8 48,0
2009 350.655 46.725 7,5 52.598 1,1 3,44 1.570 40,3 36,5
Habitatges nous Habitatges 2a. mà
Esforç econòmic d’accés
(preu de venda/ingressos)
0
2
4
6
8
10
12
14
16
94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09
Barcelona economia 72
63
Cost d’accés a l’habitatge
Habitatges nous Habitatges 2a. mà
Esforç econòmic d’amortització
(en % dels ingressos)
0
20
40
60
80
100
94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09
El tercer factor clau en els càlculs d’accessibilitat són els tipus
d’interès. Arran de la crisi financera internacional, de la situació
de feblesa de l’economia i del mercat laboral i de l’absència de
tensions inflacionistes, els tipus d’interès hipotecaris s’han situat
en zona de mínims durant una bona part de l’any. En conse-
qüència, la combinació dels menors tipus d’interès i la davalla-
da dels preus ha propiciat una millora de l’accessibilitat, que es
pot observar en els gràfics adjunts i que es pot quantificar en
termes d’esforç econòmic sobre la renda en uns 20 punts en el
segment dels habitatges nous i en uns 10/12 punts en els de
segona mà. 
Com s’ha repetit moltes vegades, aquests càlculs d’accessibili-
tat són teòrics i, per tant, incomplets perquè no recullen altres
aspectes importants que intervenen en el joc de creuar l’oferta
residencial amb la demanda immobiliària. Analitzant les dades
de 2009, és imperatiu recordar que, per baixos que hagin estat
els tipus, un dels trets característics de la crisi actual és la con-
tracció en el crèdit, que s’ha traduït en una major severitat en la
imposició de condicions sobre els nous crèdits. I, per altra
banda, és igualment important recordar que aquests indicadors
tampoc poden mesurar la prudència amb la que la demanda
analitza les decisions de compra atesa la incertesa que envolta
l’actual moment econòmic.
Accessibilitat familiar a l’habitatge als districtes de Barcelona (2009)
RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic
Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD
(€ ) (€ ) RFD (€ ) s /RFD d’interès (%) mensual (€ ) SBF ABF
Nova planta
1. Ciutat Vella 519.870 31.664 16,4 77.981 2,5 3,44 2.327 88,2 82,5
2. l’Eixample 662.387 51.052 13,0 99.358 1,9 3,44 2.965 69,7 66,2
3. Sants-Montjuïc 370.654 37.423 9,9 55.598 1,5 3,44 1.659 53,2 48,4
4. Les Corts 1.480.249 66.783 22,2 222.037 3,3 3,44 6.626 119,1 116,4
5. Sarrià-Sant Gervasi 961.108 86.173 11,2 144.166 1,7 3,44 4.302 59,9 57,8
6. Gràcia 453.706 46.440 9,8 68.056 1,5 3,44 2.031 52,5 48,6
7. Horta-Guinardó 354.057 40.062 8,8 53.109 1,3 3,44 1.585 47,5 43,0
8. Nou Barris 344.613 32.767 10,5 51.692 1,6 3,44 1.543 56,5 51,0
9. Sant Andreu 372.609 40.633 9,2 55.891 1,4 3,44 1.668 49,3 44,8
10. Sant Martí 514.506 41.486 12,4 77.176 1,9 3,44 2.303 66,6 62,3
Barcelona 549.907 46.725 11,8 82.486 1,8 3,44 2.462 63,2 59,4
Segona mà
1. Ciutat Vella 265.039 31.664 8,4 39.756 1,3 3,44 1.186 45,0 39,3
2. l’Eixample 388.097 51.052 7,6 58.215 1,1 3,44 1.737 40,8 37,3
3. Sants-Montjuïc 266.933 37.423 7,1 40.040 1,1 3,44 1.195 38,3 33,5
4. Les Corts 454.244 66.783 6,8 68.137 1,0 3,44 2.033 36,5 33,8
5. Sarrià-Sant Gervasi 720.945 86.173 8,4 108.142 1,3 3,44 3.227 44,9 42,8
6. Gràcia 334.740 46.440 7,2 50.211 1,1 3,44 1.498 38,7 34,8
7. Horta-Guinardó 264.691 40.062 6,6 39.704 1,0 3,44 1.185 35,5 31,0
8. Nou Barris 215.564 32.767 6,6 32.335 1,0 3,44 965 35,3 29,8
9. Sant Andreu 273.992 40.633 6,7 41.099 1,0 3,44 1.226 36,2 31,8
10. Sant Martí 301.532 41.486 7,3 45.230 1,1 3,44 1.350 39,0 34,7
Barcelona 350.655 46.725 7,5 52.598 1,1 3,44 1.570 40,3 36,5
Habitatge de segona màHabitatge nou
Esforç econòmic d’accés a l’habitatge (2009)
0 25 50 75 100 125
Ciutat Vella
L’Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Hipoteca/RFD (%), amb bonificacions fiscals
Mitjana
Barcelona nou
Mitjana Barcelona
segona mà
Nota: les dades de RFD són estimades i provisionals, subjectes a revisió.

VIII. Mercat de treball
Evolució de la població activa 
Barcelona Regió Metropolitana Catalunya
Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones
4t.tr.1997 682.400 376.038 306.362 2.019.100 1.188.760 830.340 2.880.000 1.702.600 1.177.400
4t.tr.1998 685.130 378.165 306.965 2.030.260 1.198.550 831.710 2.917.700 1.730.900 1.186.800
4t.tr.1999 690.600 377.610 312.990 2.055.365 1.200.718 854.647 2.970.500 1.740.600 1.229.900
4t.tr.2000 704.440 385.470 318.970 2.120.020 1.226.596 893.424 3.061.400 1.786.700 1.274.700
4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900
4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200
4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800
4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300
4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000
4t.tr.2006 812.600 449.800 362.800 2.504.070 1.413.870 1.090.200 3.699.100 2.100.500 1.598.600
1r.tr.2007 807.600 450.800 356.800 2.502.460 1.410.310 1.092.150 3.710.000 2.099.700 1.610.200
2n.tr.2007 799.900 447.200 352.700 2.505.830 1.411.780 1.094.050 3.736.400 2.128.500 1.607.800
3r.tr.2007 813.500 447.300 366.200 2.529.580 1.434.710 1.094.870 3.781.000 2.158.400 1.622.600
4t.tr.2007 811.600 441.200 370.400 2.578.100 1.453.900 1.124.200 3.799.100 2.158.000 1.641.100
1r.tr.2008 801.900 440.800 361.100 2.570.100 1.451.700 1.118.400 3.825.300 2.166.800 1.658.600
2n.tr.2008 835.400 452.600 382.800 2.572.200 1.433.400 1.138.800 3.842.600 2.162.500 1.680.100
3r.tr.2008 820.500 440.500 380.000 2.541.400 1.406.100 1.135.300 3.838.900 2.158.200 1.680.700
4t.tr.2008 814.800 429.100 385.700 2.560.500 1.411.300 1.149.200 3.854.800 2.149.900 1.704.900
1r.tr.2009 813.400 421.900 391.500 2.543.200 1.395.800 1.147.400 3.852.900 2.140.000 1.712.900
2n.tr.2009 803.600 424.800 378.800 2.512.400 1.379.100 1.133.300 3.791.500 2.111.900 1.679.600
3r.tr.2009 811.800 423.800 388.000 2.517.000 1.360.300 1.156.700 3.806.500 2.092.200 1.714.300
4t.tr.2009 810.400 425.800 384.600 2.538.100 1.386.800 1.151.300 3.779.500 2.079.500 1.700.000
66
Població activa i ocupada
Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB.
La incidència de la crisi econòmica en el mercat de treball 
ha contribuït a accentuar la creixent presència de la dona 
en la població activa.
Tot i els primers senyals d’esgotament que a final d’any han
mostrat les estimacions del nombre de dones integrades en el
mercat laboral reglat, 2009 ha estat el tercer any consecutiu en
el que aquest col·lectiu ha guanyat pes relatiu sobre el total de
la població activa. Aquesta tendència s’ha vist afavorida per un
fet inusual fins ara com ha estat la retallada sostinguda al llarg
del darrer quinquenni del nombre d’homes en situació d’actius.
El resultat conjunt d’aquestes dues tendències divergents és que
mai fins ara el mercat laboral barceloní havia assolit una distri-
bució tan paritària entre sexes. A la resta del país la tendència
és la mateixa però menys accentuada. El gràfic de les taxes d’ac -
tivitat reflecteix aquesta evolució.
Tant a la ciutat central com a la resta de Catalunya, la situació
d’estancament i fins i tot lleu retrocés de la població activa
registrada durant la major part de 2009 s’emmarca, segons es -
timacions de l’INE, en un context igualment regressiu de la
població en edat de treballar. Un fet estretament relacionat amb
els canvis observats en els fluxos migratoris després de dos
anys llargs de pèrdua de llocs de treball. En conseqüència, la
població activa comença a reflectir els efectes d’un creixement
demogràfic molt més temperat que el registrat els darrers anys
i també el creixent desànim d’una part dels actius desocupats
de llarga durada que, per edat o escassa qualificació professio-
nal entre altres motivacions, abandonen prematurament el mer-
cat laboral. Una tendència que, atesa la feblesa del mercat labo-
ral, previsiblement es mantindrà a mitjà termini.
4t.tr.09/ 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ 4t.tr.06/
Variació (%) 4t.tr.08 4t.tr.07 4t.tr.06 4t.tr.05
Barcelona
Total actius –0,5 0,4 –0,1 –1,9
Homes –0,8 –2,7 –1,9 –0,9
Dones –0,3 4,1 2,1 –3,0
RMB
Total actius –0,9 –0,7 3,0 1,9
Homes –1,7 –2,9 2,8 1,2
Dones 0,2 2,2 3,1 2,9
Catalunya
Total actius –2,0 1,5 2,7 2,8
Homes –3,3 –0,4 2,7 2,0
Dones –0,3 3,9 2,7 3,9
Taxa d’activitat (de 16 a 64 anys)
(mitjanes anuals)
Total Homes Dones
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2009200820072006200520042003
(%)
Barcelona economia 72
67
Població activa i ocupada
En només dos anys de crisi econòmica el nombre d’ocupats
s’ha reduït en un 10% a Barcelona i un 12% a la resta del país.
L’Enquesta de Població Activa estima que al llarg del darrer any
Barcelona ha perdut uns 60.000 ocupats mentre que per a la
resta de la regió metropolitana la pèrdua s’estima en uns altres
100.000. En conjunt, Catalunya ha tancat 2009 amb 260.000
actius ocupats menys que un any abans i 410.000 menys que la
cota màxima assolida a mitjan 2008 i quantificada en 3,55 mi -
lions de persones laboralment ocupades. En termes relatius, la
taxa d’ocupació a la ciutat central ha retrocedit a nivells de cinc
anys enrere i amb diferències molt sensibles en el detall per
sexes. No cal insistir en la singularitat d’aquesta retallada i en
el fet que s’ha produït en molt poc temps. Constatar només que
aquest bienni “negre” (2008-2009), que hom faria bé de no obli -
dar, es va gestar durant el quinquenni precedent (2003-2007)
aprofitant unes condicions desconegudes fins aleshores d’ac-
cessibilitat al crèdit.  
Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d’aquesta mateixa font per a la RMB.
4t.tr.09/ 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ 4t.tr.06/
Variació (%) 4t.tr.08 4t.tr.07 4t.tr.06 4t.tr.05
Barcelona
Total ocupats –8,0 –2,4 0,4 –0,9
Homes –9,5 –4,9 –1,8 –0,7
Dones –6,2 0,7 3,2 –1,1
RMB
Total ocupats –7,0 –4,7 3,0 2,1
Homes –9,4 –8,1 2,4 1,0
Dones –4,2 –0,2 3,7 3,6
Catalunya
Total ocupats –7,7 –4,2 2,8 2,8
Homes –9,9 –7,3 2,7 1,9
Dones –5,1 0,0 2,8 4,0
Evolució de la població ocupada 
Barcelona Regió Metropolitana Catalunya
Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones
4t.tr.1999 n.d. n.d. n.d. 1.834.560 1.109.910 724.650 2.665.900 1.615.900 1.050.000
4t.tr.2000 n.d. n.d. n.d. 1.909.220 1.139.815 769.405 2.790.300 1.677.400 1.112.900
4t.tr.2001 592.800 331.200 261.600 1.913.390 1.146.000 767.390 2.822.400 1.704.900 1.117.500
4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100
4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900
4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300
4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000
4t.tr.2006 761.600 426.200 335.400 2.341.870 1.328.150 1.013.720 3.452.000 1.982.700 1.469.300
1r.tr.2007 752.300 421.100 331.200 2.342.600 1.324.100 1.018.500 3.461.100 1.983.100 1.478.000
2n.tr.2007 744.400 415.300 329.100 2.372.100 1.328.610 1.043.490 3.508.700 2.012.200 1.496.500
3r.tr.2007 760.600 419.600 341.000 2.378.240 1.339.800 1.038.440 3.525.300 2.035.700 1.489.600
4t.tr.2007 764.900 416.600 348.300 2.411.700 1.360.600 1.051.100 3.547.300 2.037.200 1.510.100
1r.tr.2008 743.700 411.200 332.500 2.385.800 1.345.900 1.039.900 3.534.500 2.020.400 1.514.100
2n.tr.2008 776.800 418.900 357.900 2.401.700 1.326.100 1.075.600 3.549.700 1.995.500 1.554.200
3r.tr.2008 756.500 402.200 354.300 2.350.400 1.274.500 1.075.900 3.495.260 1.953.440 1.541.820
4t.tr.2008 746.900 396.000 350.900 2.298.600 1.250.100 1.048.500 3.399.000 1.888.400 1.510.600
1r.tr.2009 704.300 366.100 338.200 2.164.800 1.172.600 992.200 3.230.200 1.777.600 1.452.600
2n.tr.2009 699.900 364.600 335.300 2.147.300 1.158.000 989.300 3.189.600 1.756.200 1.433.400
3r.tr.2009 704.200 368.500 335.700 2.155.100 1.142.800 1.012.300 3.199.200 1.747.000 1.452.200
4t.tr.2009 687.400 358.200 329.200 2.137.500 1.132.600 1.004.900 3.136.400 1.702.100 1.434.300
Nota: Taxes referides a la població de 16 a 64 anys.
Font: IDESCAT a partir de l’EPA. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de
Barcelona.
Taxes d’activitat i d’ocupació (Barcelona)
Període Total Homes Dones
Taxa d’activitat
4t.tr.2001 71,6 81,6 62,7
4t.tr.2002 72,6 82,5 63,2
4t.tr.2003 75,0 85,1 65,9
4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0
4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0
4t.tr.2006 77,8 85,3 70,1
4t.tr.2007 77,4 84,8 70,2
4t.tr.2008 78,9 85,2 72,8
1r.tr.2009 78,9 83,2 74,8
2n.tr.2009 78,0 83,4 72,7
3r.tr.2009 79,0 83,7 74,4
4t.tr.2009 79,0 84,7 73,4
Taxa d’ocupació
4t.tr.2001 64,0 75,3 53,9
4t.tr.2002 63,6 72,4 55,4
4t.tr.2003 68,0 78,4 58,1
4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4
4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6
4t.tr.2006 72,8 80,8 64,8
4t.tr.2007 72,9 80,0 66,0
4t.tr.2008 72,2 78,5 66,2
1r.tr.2009 68,2 72,0 64,5
2n.tr.2009 67,9 71,5 64,3
3r.tr.2009 68,4 72,6 64,2
4t.tr.2009 66,8 71,1 62,7
68
Llocs de treball ocupats
Notes: La sèrie d’autònoms es trenca el 2008. Les dades de Total d’afiliats de la RMB són estimacions pròpies. 
Font (de totes les taules d’aquest apartat si no es diu el contrari): Departament de Treball de la Generalitat i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.  
Tot fa pensar que la major part de l’ajustament de capacitat pro-
ductiva ja s’ha produït. Un procés que per a l’economia metro-
politana ha deixat un rastre de més de 15.000 empreses i uns
200.000 llocs de treball perduts en poc més de dos anys. Pèr -
dues que es fan extensives al conjunt de Catalunya i que en ter-
mes relatius s’acosten al 10%. Atesa l’evolució del PIB du rant
la segona meitat de 2009 i les previsions que anuncien una lleu
millora a curt termini, s’han d’esperar variacions mínimes en
els volums d’ocupació. Encara que només sigui perquè aquest
procés d’ajust ha deixat les plantilles de moltes empreses en
uns nivells tan baixos que obligarà a noves contractacions per
fer front a increments de producció per puntuals i mínims que
siguin.
Les xifres de final de 2009 mostren dues cares: s’acumulen 
dos anys consecutius de pèrdua de llocs de treball alhora que 
es registra el primer punt d’inflexió en aquesta trajectòria
descendent. 
L’afiliació d’actius en situació d’alta a la Seguretat Social tanca
2009 amb el primer saldo trimestral positiu després d’un any i
mig de saldos negatius. És, no cal dir-ho, un saldo quantitati-
vament minso i lligat a factors estacionals, però rellevant pel
que representa de primer punt d’inflexió d’una tendència fins
aleshores descendent. Una correcció limitada de moment a la
regió metropolitana i que ha permès restar un parell de punts
relatius al ritme de retallada del nombre d’ocupats. L’ocupació
a Barcelona es continua veient menys afectada que a la resta
del país.
Evolució de l’afiliació a la Seguretat Social (RMB)
-80.000
-60.000
-40.000
-20.000
0
20.000
40.000
60.000
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
200920082007200620052004
Saldo trimestral Variació interanual (%)
(%)Afiliats
Treballadors afiliats a la Seguretat Social 
Règim General Autònoms Total afiliats
Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya
31 des. 1997 706.616 1.375.197 1.857.480 112.956 298.540 449.000 864.000 1.729.200 2.394.130
31 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 898.000 1.826.050 2.527.500
31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 924.500 1.917.040 2.673.180
31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 965.400 2.010.380 2.788.130
31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660
31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180
31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490
31 des.2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495
31 des.2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017
31 des. 2006 935.931 1.916.608 2.672.993 122.218 363.383 562.057 1.082.032 2.338.954 3.338.604
31 març 2007 953.648 1.953.364 2.737.542 122.723 365.973 567.427 1.098.871 2.374.860 3.403.062
30 juny 2007 961.775 1.967.720 2.787.298 123.361 368.949 575.234 1.107.095 2.390.840 3.458.835
30 set. 2007 950.463 1.951.184 2.753.996 122.954 367.791 575.407 1.094.285 2.371.730 3.424.527
31 des. 2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.373.740 3.398.642
31 març 2008 953.143 1.954.911 2.744.915 123.909 371.833 595.794 1.098.537 2.376.330 3.416.517
30 juny 2008 949.027 1.946.567 2.752.254 123.750 370.996 594.919 1.095.687 2.370.150 3.428.567
30 set. 2008 933.404 1.910.518 2.678.046 122.066 365.745 586.686 1.078.820 2.332.054 3.351.065
31 des. 2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.062.428 2.285.114 3.252.560
31 març 2009 898.339 1.816.265 2.530.438 118.891 353.229 564.008 1.041.623 2.232.677 3.184.207
30 juny 2009 890.414 1.794.917 2.528.055 117.718 349.915 560.141 1.032.882 2.204.003 3.183.193
30 set. 2009 877.654 1.772.737 2.479.352 115.947 344.750 552.478 1.018.098 2.177.322 3.130.967
31 des. 2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.073 2.181.854 3.099.878
31 des.2009/ 31 des.2008/ 31 des.2007/ 31 des.2006/
Variació (%) 31 des.2008 31 des.2007 31 des.2006 31 des.2005
Afiliats R.G.
— Barcelona –4,0 –3,8 1,8 3,4
— RMB –5,3 –4,5 1,8 2,9
— Catalunya –5,2 –5,1 2,0 3,3
Autònoms
— Barcelona –4,3 –2,2 1,4 1,2
— RMB –4,9 –2,5 1,8 2,2
— Catalunya –5,0 0,1 2,5 2,6
Total
— Barcelona –3,9 –3,2 1,5 2,3
— RMB –4,5 –3,7 1,5 2,2
— Catalunya –4,7 –4,3 1,8 2,4
Distribució dels comptes de cotització per nombre de treballadors  
Any 1-5 6-10 11-25 26-50 51-100 101-500 501-1000 1001-3000 >3000 Total
Barcelona
des. 1996 59.531 6.987 5.148 1.888 800 625 65 45 11 75.100
des. 2000 55.608 7.975 6.193 2.318 1.055 823 89 58 14 74.133
des. 2002 56.247 7.962 6.261 2.468 1.072 859 104 50 17 75.040
des. 2004 57.056 8.023 6.219 2.494 1.077 887 107 53 17 75.933
des. 2006 59.028 8.451 6.385 2.581 1.200 960 103 57 22 78.787
des. 2007 59.017 8.338 6.432 2.599 1.239 1.003 111 56 22 78.817
des. 2008 57.824 7.790 6.168 2.479 1.197 978 108 56 18 76.618
des. 2009 55.722 7.453 5.746 2.342 1.147 935 103 58 18 73.524
Regió Metropolitana
des. 1996 123.303 15.643 11.783 4.277 1.644 1.255 117 62 12 158.096
des. 2000 121.469 18.823 14.901 5.618 2.353 1.644 155 91 16 165.070
des. 2002 124.901 19.372 15.440 5.824 2.433 1.719 168 85 19 169.961
des. 2004 129.379 19.615 15.679 5.963 2.514 1.783 170 92 21 175.216
des. 2006 136.317 20.904 16.303 6.307 2.758 1.910 184 102 25 184.810
des. 2007 136.753 20.955 16.242 6.341 2.826 1.985 197 104 26 185.429
des. 2008 131.670 19.252 15.123 5.857 2.698 1.946 197 104 22 176.869
des. 2009 125.134 17.957 13.873 5.446 2.562 1.879 175 106 23 167.155
Catalunya
des. 1996 182.516 22.513 16.470 5.917 2.256 1.693 154 68 12 231.599
des. 2000 182.239 27.383 21.085 7.843 3.203 2.218 200 99 16 244.286
des. 2002 188.765 28.686 22.256 8.289 3.375 2.356 220 100 20 254.067
des. 2004 196.940 29.477 23.058 8.625 3.549 2.464 221 110 21 264.465
des. 2006 210.013 31.961 24.373 9.210 3.901 2.646 241 121 27 282.493
des. 2007 211.870 32.185 24.526 9.282 4.002 2.743 257 127 26 285.018
des. 2008 203.117 29.425 22.540 8.535 3.831 2.682 257 125 22 270.534
des. 2009 193.568 27.453 20.671 7.914 3.683 2.571 241 124 23 256.248
Barcelona economia 72
69
Llocs de treball ocupats
Variació del PIB i de l’ocupació (RMB)
Afiliats actius a la Seguretat SocialPIB
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
0908070605040302010099989796959493
(%)
La construcció continua liderant el procés d’ajustament 
de la capacitat productiva a la nova conjuntura. 
L’anàlisi sectorial de l’evolució del nombre de llocs de treball
permet constatar que les retallades més significatives en termes
relatius al llarg de 2009 a Barcelona s’han continuat concen-
trant en la construcció i la indústria, amb taxes equivalents a
l’1% mensual. El conjunt del terciari, amb un descens del 2,7%
anual, és el que ha amortitzar més llocs de treball. L’excepció
en aquest entorn dominat pels descensos és l’agregat de les
empreses de subministraments i residus, que gràcies a l’expan-
sió de les activitats lligades al sanejament i a la gestió de re -
sidus acaba l’any augmentant els seus llocs de treball directes
un 3,2%.
Una observació més detallada posa de manifest que si bé la
immensa majoria de subsectors industrials tanca 2009 amb
menys ocupats que un any abans –l’únic en positiu és el de
materials i equips elèctrics– es produeix una àmplia diversitat
de variacions. Són majoria els subsectors que acaben l’any amb
retallades de plantilles per sobre del 15% anual. És el cas de la
fabricació de vehicles, maquinària i productes metàl·lics en ge -
neral a més dels subsectors del cautxú i plàstics, fusta i mobles i
tèxtil i confecció. En contraposició, algunes branques repre -
sentatives del teixit industrial barceloní com ara el paper i arts
gràfiques, la química i l’alimentació i begudes han acabat l’any
amb pèrdues d’ocupació per sota del 10%. La indústria far-
macèutica ha mostrat una major resistència a la destrucció de
llocs de treball.  
Evolució de l’ocupació per sectors (RMB) (*)
(variació interanual)
Construcció ServeisIndústria
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
200920082007200620052004
(%)
* L’aplicació de la nova CNAE 2009 trenca la homogeneïtat de les sèries.
70
Llocs de treball ocupats
(*) Variació des.2009/des.2008. (**) Variació des.2009/juny 2009.
Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social               (desembre 2009)
Barcelona Regió Metropolitana Catalunya
R.G. + Autònoms R.G. + Autònoms RMB/ 
Sectors R.G. Absoluts Var (%)* R.G. Absoluts Var (%)** Catalunya(%) Var (%)**
Agric., ramad., silvic. i pesca 297 444 –4,3 1.268 4.517 –7,0 12,9 –3,8
Alimentació, begudes i tabac 7.189 7.764 –7,3 30.864 33.501 –3,3 44,1 –1,9
Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.072 5.111 –15,4 23.104 27.432 –6,6 67,8 –6,7
Fusta, suro i mobles 894 1.734 –16,9 8.279 11.997 –6,7 50,8 –5,5
Paper i arts gràfiques 5.705 6.882 –9,4 23.099 26.300 –4,1 72,6 –4,1
Indústria química 5.931 6.167 –7,5 22.139 22.762 –1,0 72,5 –1,4
Indústria farmacèutica 7.640 7.656 –2,2 18.745 18.775 –1,2 90,9 –1,3
Cautxú i matèries plàstiques 1.060 1.363 –18,0 16.071 17.137 –4,1 68,3 –4,4
Productes minerals no metàl·lics 2.884 3.101 –8,2 9.095 9.962 –6,4 55,7 –6,4
Metal·lúrgia 513 769 –7,0 7.618 8.960 –4,3 66,9 –4,2
Prod. metàl·lics exc. maquinària 2.903 3.894 –16,9 32.416 37.898 –5,7 66,4 –5,6
Prod. Informàtics, electrònics i òptics 788 926 –62,4 5.851 6.264 –2,4 83,8 –5,3
Materials i equips elèctrics 4.857 4.943 15,1 13.526 13.785 –3,3 81,3 –4,4
Maquinària i equips mecànics 3.448 4.057 –16,6 19.017 21.574 –7,7 68,0 –6,6
Vehicles i altre material de transport 17.106 17.187 –16,2 35.655 36.055 –7,0 80,3 –6,5
Resta d’activitats industrials 3.972 5.163 –13,3 11.594 15.232 –4,8 61,2 –4,0
Indústria 68.962 76.717 –12,1 277.073 307.634 –4,8 65,8 –4,5
Submin. d’energia i aigua 5.299 5.328 –0,4 6.816 6.914 –0,2 59,0 1,2
Sanejament i gestió de residus 9.150 9.175 5,4 13.554 13.729 –1,6 72,8 –3,0
Subministraments i residus 14.449 14.503 3,2 20.370 20.643 –1,1 67,5 –1,4
Construcció 42.653 52.544 –13,3 113.977 162.573 –12,0 60,5 –11,5
Venda i reparació de vehicles 8.050 9.688 –8,0 25.080 32.745 –1,5 61,3 –1,4
Comerç a l’engròs i intermediaris 49.347 58.818 –7,3 123.934 147.624 –2,1 75,8 –3,0
Comerç al detall 75.465 92.906 –5,0 165.735 218.212 0,1 69,3 –1,4
Serveis comercials 132.862 161.412 –6,1 314.749 398.581 –0,9 70,8 –2,0
Transports 21.002 29.104 –3,5 48.736 79.505 –3,0 71,9 –2,3
Act. logístiques, postals i correus 19.330 19.934 –4,7 36.209 37.665 –3,2 80,7 –4,0
Transport i emmagatzematge 40.332 49.038 –4,0 84.945 117.170 –3,0 74,5 –2,8
Serveis d’hostaleria 13.059 13.488 –2,2 17.730 18.626 –13,7 57,5 –29,7
Serveis de menjar i begudes 42.335 51.968 –2,4 81.405 111.070 1,5 67,6 –5,3
Hostaleria i restauració 55.394 65.456 –2,3 99.135 129.696 –1,0 65,9 –10,4
Edició 11.045 12.097 –16,7 13.649 15.793 –15,7 87,8 –13,9
Cine, enreg. de sò, ràdio i televisió 4.947 5.675 –6,1 9.344 10.611 –4,3 87,2 –3,9
Telecomunicacions 7.202 7.424 –4,5 8.473 9.009 –0,6 83,7 –0,5
Tecnologies de la informació 20.106 21.822 0,9 26.445 30.076 6,5 90,1 6,8
Serveis d’informació 2.022 2.500 18,1 2.609 3.534 21,8 81,4 19,1
Serveis editorials i d’informació 45.322 49.518 –4,9 60.520 69.023 –1,4 87,8 –0,8
Finances i assegurances 41.546 43.554 –2,9 56.226 61.554 –1,2 78,6 –1,3
Activitats immobiliàries 9.179 11.421 –2,2 13.464 18.004 –0,2 78,9 –1,2
Serveis centrals a les empreses 28.726 33.690 –2,4 42.667 52.665 0,0 73,5 –0,9
Serveis d’arquitectura i enginyeria 13.109 16.499 –5,7 22.938 29.975 –2,7 75,4 –2,6
Recerca i desenvolupament 7.942 8.638 9,5 11.663 12.948 5,5 85,6 5,1
Altres activ. professionals i tècniques 19.342 25.910 –3,1 27.185 38.736 2,1 85,0 2,7
Activitats prof., científ. i tècniques 69.119 84.737 –2,2 104.453 134.324 0,5 78,0 0,2
Act. de lloguer i agències d’ocupació 27.710 30.449 –16,4 41.769 47.894 –13,8 81,2 –14,3
Agències i operadors turístics 5.753 6.287 –3,9 7.083 8.213 –5,9 81,6 –9,8
Serveis a edificis i empreses 57.201 60.512 –0,3 106.954 115.125 4,0 79,4 2,9
Serveis administratius i auxiliars 90.664 97.248 –6,2 155.806 171.232 –2,2 80,0 –3,1
AA. PP. i organismes extraterr. 79.767 79.786 0,8 117.953 118.002 0,4 66,7 –0,3
Ensenyament 58.415 61.095 2,8 100.644 107.261 9,9 75,6 11,0
Serveis sanitaris 57.320 61.537 0,2 113.371 122.586 2,0 73,0 3,6
Servei socials 23.645 23.916 9,0 46.062 46.876 7,7 68,9 6,7
Serveis sanitaris i socials 80.965 85.453 2,5 159.433 169.462 3,5 71,8 4,5
Activitats i serveis culturals 6.690 10.678 –0,4 8.269 15.002 –1,0 82,6 –0,4
Activitats esportives i recreatives 13.098 13.807 –0,3 23.481 25.805 –1,6 70,2 –3,6
Activitats associatives 12.785 13.790 –0,4 18.415 19.997 4,2 77,7 5,2
Resta de serveis 18.085 25.355 –4,7 34.610 57.612 –2,0 70,8 –2,0
Serv. personals, culturals i esport. 50.658 63.630 –2,1 84.775 118.416 –0,8 73,1 –1,1
Serveis 754.223 852.348 –2,7 1.352.103 1.612.725 0,1 73,3 –1,2
Total afiliats 880.584 996.556 –4,0 1.764.791 2.108.092 –1,7 70,2 –2,7
des. 2009/ des. 2008/ des. 2007/ des. 2006/
Variació (%) des. 2008 des. 2007 des. 2006 des. 2005
Província de Barcelona
Total –6,3 –1,4 6,8 6,5
Comunitaris –3,4 –2,4 43,8 22,0
No comunitaris –7,2 –1,1 –0,9 3,7
Catalunya
Total –6,2 –3,7 8,4 7,6
Comunitaris –2,2 –5,2 66,8 23,8
No comunitaris –7,6 –3,2 –3,7 4,7
Nota: Les sèries de procedència geogràfica s’adapten a les diverses ampliacions de la UE.
Font: www.seg-social.es
Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social 
Període UE Resta món Total
Província de Barcelona
31 des. 2002 25.057 101.793 126.850
31 des. 2003 29.064 115.434 144.498
31 des. 2004 34.728 138.833 173.561
31 des. 2005 41.122 231.170 272.292
31 des. 2006 50.168 239.761 289.929
31 des. 2007 72.119 237.585 309.704
31 març 2008 75.467 246.412 321.879
30 juny 2008 76.021 258.000 334.021
30 set. 2008 73.933 254.407 328.340
31 des. 2008 70.379 234.857 305.236
31 març 2009 70.188 226.414 296.602
30 juny 2009 69.751 229.741 299.492
30 set. 2009 68.455 226.154 294.609
31 des. 2009 67.990 217.962 285.952
Catalunya
31 des. 2002 33.785 139.976 173.761
31 des. 2003 39.313 161.161 200.474
31 des. 2004 47.589 195.947 243.536
31 des. 2005 56.431 321.424 377.855
31 des. 2006 69.884 336.633 406.517
31 des. 2007 116.570 324.172 440.742
31 març 2008 122.398 338.198 460.596
30 juny 2008 127.371 358.257 485.628
30 set. 2008 121.775 347.989 469.764
31 des. 2008 110.553 313.715 424.268
31 març 2009 110.899 303.062 413.961
30 juny 2009 116.582 315.334 431.916
30 set. 2009 113.756 307.298 421.054
31 des. 2009 108.102 289.721 397.823
Barcelona economia 72
71
Llocs de treball ocupats
Afiliació als diferents règims de la Seguretat Social 
 (Variació interanual)
ds.09/ds.08 ds.08/ds.07 ds.07/ds.06
-15 -10 -5 0 5 10 15 20
R.E. Llar
R.E. del Mar
R.E. Autònoms
R. General
(%)
Distribució sectorial dels estrangers afiliats al R. G. 
de la Seguretat Social. Catalunya (desembre 2009) 
Total No UE UE
0 5 10 15 20
Agric., ramad. i pesca
Indústria
Construcció
Comerç i reparacions
Hoteleria i restauració
Transp., logíst. i comunic.
Serveis immob. i a l'empresa
Sanitat i ensenyament
Resta de serveis
(%)
Els serveis que operen fora de mercat a més dels relacionats
amb la recerca i desenvolupament i els serveis i tecnologies
de la informació han estat les activitats terciàries que, malgrat
la difícil conjuntura, han evolucionat a contracorrent. 
Del terciari cal diferenciar entre el comportament dels serveis
de mercat dels de no mercat. Mentre els primers, que engloben
aproximadament tres quartes parts de l’ocupació terciària pre-
senten retallades generals però força més moderades que les
observades al conjunt de la indústria, els de no mercat, que
giren al voltant de l’ensenyament, la salut, els serveis socials i
la funció pública, acaben l’any amb increments moderats de
plantilles. En aquesta mateixa línia s’hi ha d’incloure els ser-
veis i tecnologies de la informació i el cada cop més rellevant
segment orientat a la recerca i desenvolupament.
La forta contracció de la demanda interna explica el descens
que ha registrat la pràctica totalitat dels serveis de mercat. És el
cas del potent sector comercial, dels transports i la logística,
dels serveis a les empreses, dels serveis editorials i de tele -
comunicacions, de l’hostaleria i restauració i fins i tot, dels ser-
veis financers i assegurances. Una relació en la que s’hi ha
d’incloure també l’agregat de serveis personals, culturals i
esportius que darrerament havia registrat una notable expansió.
Que la crisi hagi impactat amb especial virulència en la cons-
trucció i la indústria serveix per explicar la pèrdua de pes rela-
tiu de l’ocupació masculina sobre el total. També és un dels
factors que, juntament amb l’extensió dels efectes de la crisi a
la major part del terciari de mercat, explica que la pèrdua de
llocs de treball hagi estat més intensa entre la població estran-
gera no comunitària que no pas entre els autòctons i la resta de
comunitaris. Segons les dades disponibles, el total de treballa-
dors no comunitaris en situació d’alta a la Seguretat Social a
final de 2009 s’havia reduït un 7,6% en un any, tres punts rela-
tius més que la resta de treballadors. Per contra, els comunita-
ris han registrat una caiguda força més moderada.   
4t.tr.2009/ 2n.sem.2009/ 2009/ 2008/
Variació (%) 4t.tr.2008 2n.sem.2008 2008 2007
Barcelona
Total contractes –2,3 –8,2 –15,0 –2,8
Temporals 1,0 –5,1 –11,6 –1,8
Indefinits –20,8 –25,7 –32,1 –7,6
RMB
Total contractes –1,1 –8,4 –17,8 –10,6
Temporals 3,4 –4,7 –14,6 –10,5
Indefinits –23,6 –27,7 –34,1 –11,4
72
Contractació laboral
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Distribució dels contractes registrats
Període Total Temporals Indefinits
Barcelona
1998 679.546 590.539 89.007
1999 791.822 675.673 116.149
2000 800.509 686.434 114.075
2001 771.212 651.648 119.564
2002 714.928 607.874 107.054
2003 671.879 579.685 92.194
2004 835.526 729.338 106.188
2005 887.269 771.740 115.529
2006 912.761 762.544 150.217
2007 915.196 758.784 156.412
2008 889.354 744.766 144.588
1r.tr. 226.735 185.899 40.836
2n.tr. 232.954 193.931 39.023
3r.tr. 218.266 185.516 32.750
4t.tr. 211.399 179.420 31.979
2009 756.279 658.132 98.147
1r.tr. 175.824 148.976 26.848
2n.tr. 185.959 162.727 23.232
3r.tr. 187.929 165.180 22.749
4t.tr. 206.567 181.249 25.318
Regió Metropolitana
2000 1.587.907 1.380.088 207.819
2001 1.551.420 1.331.502 219.918
2002 1.467.304 1.261.795 205.509
2003 1.439.262 1.245.531 193.731
2004 1.776.332 1.553.252 223.080
2005 1.874.593 1.634.133 240.460
2006 1.999.753 1.675.993 323.760
2007 1.999.597 1.662.490 337.107
2008 1.787.203 1.488.515 298.688
1r.tr. 473.945 387.201 86.744
2n.tr. 462.680 383.401 79.279
3r.tr. 450.516 381.875 68.641
4t.tr. 400.062 336.038 64.024
2009 1.468.336 1.271.505 196.831
1r.tr. 331.443 277.434 54.009
2n.tr. 357.574 310.132 46.842
3r.tr. 383.582 336.522 47.060
4t.tr. 395.737 347.417 48.920
milers variació (%)
Total trimestral
Variació interanual dels darrers dotze mesos (%)
Contractes registrats
0
50
100
150
200
250
300
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
200920082007200620052004
Contractes segons tipologia i sexe
Contractes Dones Homes Total Var.(%)
2009 2009/08
Total Indefinits 49.309 48.838 98.147 –32,1
— ordinaris 20.168 25.479 45.647 –37,9
— foment contractació 11.174 6.869 18.043 –28,7
— per a minusvàlids 215 253 468 –22,4
— convertits en indefinits 17.752 16.237 33.989 –24,7
Total Temporals 359.803 298.329 658.132 –11,6
— obra o servei 112.839 130.974 243.813 –10,8
— eventuals 131.646 127.226 258.872 –18,1
— interinitat 109.990 34.115 144.105 1,0
— relleu i subst. jubilats 1.646 2.202 3.848 –4,1
— formació i pràctiques 2.102 1.639 3.741 –11,9
— resta 1.580 2.173 3.753 –16,3
2008 2008/07
Total Indefinits 72.944 71.644 144.588 –7,6
— ordinaris 32.747 40.795 73.542 –3,3
— foment contractació 16.422 8.880 25.302 –21,1
— per a minusvàlids 260 343 603 –14,7
— convertits en indefinits 23.515 21.626 45.141 –5,2
Total Temporals 403.993 340.773 744.766 –1,8
— obra o servei 127.806 145.545 273.351 –0,6
— eventuals 161.163 154.827 315.990 –9,7
— interinitat 109.448 33.234 142.682 17,8
— relleu i subst. jubilats 1.612 2.399 4.011 22,2
— formació i pràctiques 2.262 1.986 4.248 –18,7
— resta 1.702 2.782 4.484 5,0
La contractació laboral tanca 2009 amb un missatge lleument
positiu com és que després de dos anys d’ajustament –de dos
milions de contractes de treball formalitzats el 1997 a la regió
metropolitana, el darrer any no han superat el milió i mig– les
xifres de final de 2009 mostren senyals clars d’una certa esta-
bilització. Tant a Barcelona com a la resta de l’entorn metropoli -
tà la contractació laboral assoleix els valors més elevats de l’any
durant el darrer trimestre. Una bona notícia que s’ha de matisar
pel fet que aquesta estabilització es produeix exclusiva ment
gràcies a l’augment de la contractació temporal més pre cària en
termes de durada. Una evolució lògica atesa la feblesa i la incer -
tesa de la conjuntura econòmica. 
Barcelona economia 72
73
Contractació laboral
Contractes temporals segons durada en mesos
Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm.
1998 181.707 185.769 18.842 575 203.646
1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525
2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215
2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712
2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816
2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082
2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437
2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459
2006 255.593 215.769 26.942 4.083 260.157
2007 255.209 209.943 25.325 4.882 263.425
2008 292.824 175.738 26.883 6.508 242.813
1r.tr. 69.406 45.803 6.724 1.695 62.271
2n.tr. 75.910 47.418 5.704 1.448 63.451
3r.tr. 72.703 44.494 6.264 1.405 60.650
4t.tr. 74.805 38.023 8.191 1.960 56.441
2009 280.605 133.527 21.442 6.292 216.226
1r.tr. 62.103 29.919 4.956 1.490 50.508
2n.tr. 67.088 33.076 4.199 1.510 56.854
3r.tr. 70.966 35.267 5.151 1.354 52.442
4t.tr. 80.448 35.265 7.136 1.938 56.422
La contractació laboral comença a presentar signes
d’estabilització gràcies al repunt dels contractes temporals.
Si hom considera els contractes temporals segons la seva dura-
da, l’únic agregat que presenta una variació interanual positiva
durant la segona meitat de 2009 ha estat el dels de menys d’un
mes. Una modalitat que un any abans ja havia registrat un nota-
ble repunt, assolint un nou màxim històric. Aquesta evolució ha
anat en detriment de la resta de tipologies contractuals i molt
especialment de la indefinida. El gràfic que representa l’evolu-
ció de la contractació indefinida i el seu pes sobre el total posa
de manifest la tendència baixista de les dues sèries fins a regis-
trar els valors més baixos dels darrers quatre anys. Una pèrdua
d’estabilitat de les noves contractacions que afecta especialment
als actius més joves i que s’ha fet sentir amb especial intensitat
en el sector industrial.
Una ullada a l’evolució de la contractació segons tipologia i
sexe permet confirmar que la davallada de la contractació inde-
finida ha perjudicat per igual ambdós sexes. Contràriament, el
descens més contingut del nombre de contractes temporals i
especialment el manteniment del volum de contractes d’interi-
nitat, que afecten majoritàriament a dones, expliquen que els
principals indicadors del mercat de treball durant 2009 hagin
presentat uns resultats força més positius pel col·lectiu femení
que no pas pel masculí. 
contractes (%)
Contractes indefinits
Contractes indefinits/Total contractes
Contractació indefinida
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
0
5
10
15
20
25
200920082007200620052004
4t.tr.2009/ 2n.sem.09/ 2009/ 2008/ 
Variació (%) 4t.tr.2008 2n.sem.08 2008 2007
Menys d’1 mes 7,5 2,6 –4,2 14,7
1–6 mesos –7,3 –14,5 –24 –16,3
6–18 mesos –12,9 –15,0 –20,2 6,2
Més de 18 mesos –1,1 –2,2 –3,3 33,3
Indeterminada 0,0 –7,0 –10,9 –7,8
2n.sem.09/ 2n.sem.08/ 2008/ 2007/
Variació (%) 1r.sem.09 1r.sem.08 2007 2006
Indústria 3,9 –21,0 –15,6 –9,2
Construcció –4,7 –23,1 –17,1 –4,2
Serveis 10,2 –4,9 –1,3 1,0
Contractes per sectors econòmics
Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%)
1999 71.119 25,5 55.497 10,2 663.669 13,9
2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7
2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9
2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4
2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2
2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1
2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5
2006 34.262 30,6 65.093 15,9 812.104 15,9
2007 31.101 29,4 62.387 16,5 820.206 16,7
2008 26.259 29,1 51.694 15,6 809.764 15,9
1r.tr. 7.739 30,8 15.561 15,7 203.049 17,7
2n.tr. 6.933 29,7 13.664 16,6 211.936 16,3
3r.tr. 6.079 27,0 11.722 14,8 200.059 14,7
4t.tr. 5.508 28,2 10.747 15,0 194.720 14,8
2009 19.493 22,5 46.883 15,5 689.153 12,5
1r.tr. 4.795 29,5 11.768 16,7 159.047 14,7
2n.tr. 4.765 22,8 12.239 15,9 168.796 11,9
3r.tr. 4.636 20,3 11.729 14,2 171.341 11,7
4t.tr. 5.297 17,7 11.147 15,1 189.969 11,9
Nota: L’aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries. 
Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. 
74
Atur registrat
des. 2009/ des.2008/ des.2007/ des.2006/ 
Variació (%) des. 2008 des.2007 des.2006 des.2005
Barcelona
Total 36,0 45,0 –3,8 –0,6
Masculí 40,0 61,5 –2,2 –2,0
Femení 31,7 30,8 –5,2 0,6
RMB
Total 33,3 55,4 0,8 –0,6
Masculí 37,9 80,7 3,7 –3,3
Femení 28,5 35,4 –1,3 1,5
Catalunya
Total 32,7 59,2 1,9 –0,7
Masculí 36,3 88,6 5,7 –3,2
Femení 28,8 35,8 –0,9 1,2
En un context de lenta desacceleració de l’augment de l’atur,
Barcelona tanca 2009 superant els cent mil actius desocupats.
En termes relatius, aquesta xifra emblemàtica representa un
creixe ment anual del 36%. Un taxa que supera aproximada-
ment en uns tres punts percentuals les corresponents a la regió
metropolitana i a Catalunya. Això pot fer pensar que durant
el darrer any l’atur ha augmentat amb especial intensitat a la
capital. Aquesta és una percepció parcialment errònia perquè
el que reflecteixen aquestes dades és que la destrucció de llocs
de treball a Barcelona s’ha retardat més que a la resta del país
gràcies a la diversificació que caracteritza el teixit productiu de
la ciutat. 
Evolució de l’atur registrat 
Barcelona Regió Metropolitana Catalunya
Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení
31 des. 1997 58.864 28.026 30.838 177.369 82.619 94.750 240.659 109.044 131.725
31 des. 1998 49.940 22.837 27.103 145.791 64.634 81.157 198.311 85.111 113.200
31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942
31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064
31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705
31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981
31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867
31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012
31 des. 2005 53.606 24.735 28.850 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243
31 des. 2006 53.279 24.252 29.027 181.343 78.080 103.263 260.749 111.713 149.036
31 març 2007 52.921 23.609 29.312 179.470 74.412 105.058 254.720 104.183 150.537
30 juny 2007 50.790 21.995 28.795 175.873 70.760 105.113 245.490 97.681 147.809
30 set. 2007 52.261 22.975 29.286 182.997 76.704 106.293 258.234 108.204 150.030
31 des. 2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725
31 març 2008 56.867 26.819 30.048 201.743 90.562 111.181 291.640 131.906 159.734
30 juny 2008 59.374 28.118 31.256 215.583 98.235 117.348 311.422 144.443 166.979
30 set. 2008 65.356 31.632 33.724 242.434 115.588 126.846 354.215 173.202 181.013
31 des. 2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602
31 març 2009 88.206 46.086 42.120 336.071 175.162 160.909 498.352 264.734 233.618
30 juny 2009 87.917 45.622 42.295 333.704 172.746 160.958 488.247 257.774 230.473
30 set. 2009 96.250 50.111 46.139 362.253 188.165 174.088 531.352 280.886 250.466
31 des. 2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384
Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie.
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Com es pot observar en les taules adjuntes, 2009 és el segon
any consecutiu en el que l’atur entre els barcelonins augmenta,
mentre que a la resta del territori és el tercer. A més d’aquesta
dimensió temporal, la intensitat de l’augment acumulat al llarg
del darrer trienni –més elevada a la resta del país que no pas a
la ciutat central– també resta transcendència a l’evolució de
2009. A banda d’un creixement molt més contingut de la taxa
d’atur, la realitat és que d’ençà mitjan 2007, moment previ al
canvi de cicle del mercat de treball, el pes de l’atur barceloní
sobre el total català ha retrocedit prop de 2,5 punts percentuals.
El resultat és que actualment Barcelona concentra el 22% de
la població ocupada de Catalunya i només el 18% de la deso-
cupada.  
Saldo (%)
Saldo mensual
Variació interanual de l’atur (%)
Evolució mensual de l’atur
-3.000
-2.000
-1.000
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
20092008200720062005
Barcelona economia 72
75
A diferència del masculí, l’atur femení acaba 2009 sense
mostrar senyals evidents d’alentiment del ritme de creixement. 
En l’evolució de l’atur per sexes constatar que durant el 2009
s’ha mantingut per tercer any consecutiu un comportament
més negatiu del segment masculí que no pas del femení. Mal -
grat els quantiosos recursos públics destinats a moderar la des-
trucció de teixit productiu a la construcció i activitats auxiliars
–on l’ocupació és majoritàriament masculina– les xifres de
final d’any evidencien que la desacceleració de l’augment de
l’atur d’aquest segment ha estat insuficient per equilibrar les
taxes de creixement d’ambdós sexes. En conseqüència, es con-
solida el fenomen fins ara relativament atípic de que l’atur
mas culí supera en efectius el femení. A Barcelona aquesta situa -
ció no es produïa d’ençà el trienni post-olímpic.  
Pel que fa a l’atur dels més joves, el darrer trimestre de l’any
ofereix la nota més positiva del darrer bienni. A més de tancar
l’any amb la taxa de creixement més baixa entre tots els seg-
ments d’edat, deixa entreveure una certa estabilització del total
d’efectius desocupats. Una tònica que no s’observa a la resta de
segments que acaben l’any assolint nous màxims. Després del
fort impacte de la crisi sobre l’ocupació de mitjana edat, amb
creixements anuals a l’entorn del 65% durant la primera meitat
de 2009, l’evolució es suavitza lleument durant el darrer tri-
mestre. D’altra banda, el col·lectiu de més edat ha registrat una
evolució més homogènia al llarg de tot l’any. Una evolució que
anuncia la magnitud de l’atur estructural que deixarà com a
herència l’actual recessió.
Atur registrat
des. 2009/ des.2008/ des.2007/ des.2006/ 
Variació (%) des. 2008 des.2007 des.2006 des.2005
Barcelona
< 25 anys 26,9 55,4 –9,9 –8,5
25-44 anys 40,8 62,0 –3,9 0,2
45 i més 31,3 25,3 –2,7 0,0
RMB
< 25 anys 22,6 74,6 –3,0 –13,2
25-44 anys 36,1 70,1 0,9 0,0
45 i més 32,1 34,6 1,5 1,8
Catalunya
< 25 anys 22,8 72,9 –0,4 –12,9
25-44 anys 34,4 73,9 2,0 0,0
45 i més 33,0 38,3 2,5 1,9
Evolució de l’atur registrat segons edats
Barcelona Regió Metropolitana Catalunya
Període < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més
31 des. 1997 7.584 28.243 23.037 30.720 86.909 59.740 42.147 112.096 86.416
31 des. 1998 5.113 23.535 21.292 20.294 70.991 54.506 28.536 97.453 72.322
31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 13.256 61.780 52.126 20.705 83.575 69.895
31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 12.647 57.866 48.957 19.186 81.143 66.665
31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 16.229 65.282 52.352 24.148 90.953 71.740
31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 18.219 71.208 56.555 26.621 99.055 77.856
31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 18.627 70.303 58.871 27.306 98.540 80.859
31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 17.028 69.031 61.524 25.414 97.453 84.659
31 des. 2005 4.564 25.340 23.702 18.907 88.402 75.208 29.550 129.176 103.879
31 des. 2006 4.178 25.391 23.710 16.419 88.369 76.555 25.735 129.114 105.900
31 març 2007 3.905 24.958 24.058 15.482 86.141 77.847 23.831 123.833 107.056
30 juny 2007 3.513 23.522 23.755 14.164 83.975 77.734 21.142 118.480 105.868
30 set. 2007 3.869 24.741 23.651 16.332 88.458 78.207 24.851 126.362 107.021
31 des. 2007 3.763 24.400 23.080 15.932 89.186 77.740 25.620 131.650 108.519
31 març 2008 4.392 27.823 24.652 18.738 99.680 83.325 29.342 145.850 116.448
30 juny 2008 4.471 29.295 25.608 19.913 107.913 87.757 30.930 157.667 122.825
30 set. 2008 5.300 33.213 26.843 24.540 124.052 93.842 38.370 183.492 132.353
31 des. 2008 5.847 39.534 28.923 27.811 151.746 104.627 44.299 228.895 150.038
31 març 2009 7.402 47.753 33.051 35.055 181.749 119.267 55.193 271.757 171.402
30 juny 2009 6.425 47.107 34.385 30.820 178.977 123.907 47.926 263.635 176.686
30 set. 2009 7.676 52.237 36.337 35.747 195.074 131.432 55.692 287.668 187.992
31 des. 2009 7.417 55.677 37.975 34.101 206.580 138.237 54.421 307.716 199.624
Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie.
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
milers
Total Homes Dones
Aturats registrats
0
20
40
60
80
100
120
20092008200720062005
76
Atur registrat
Pel que s’ha vist fins ara, l’aturat tipus a començament de 2010,
tant a Barcelona com a la resta de Catalunya, seria el d’un ho -
me entre 30 i 40 anys. El mateix perfil que un any enrere però
més aguditzat perquè el col·lectiu masculí i els adults joves han
estat els segments de la població activa més afectats al llarg de
2009. Un tret accentuat pel pes creixent de la mà d’obra estran-
gera en atur. Hom pot afegir-hi que és un treballador que desen-
volupa feines que no requereixen cap tipus d’especialització o
tasques administratives. Té un nivell mitjà de formació alhora
que guanyen pes els aturats amb formació superior.
L’aplicació de la nova CNAE a començament de 2009 limita
l’anàlisi temporal de l’evolució sectorial. El comportament del
darrer trimestre de l’any ha estat especialment negatiu entre els
ocupats de la construcció, un efecte del progressiu acabament
de les obres de l’omnipresent Plan E. El conjunt dels serveis i
la indústria també han generat nous aturats però a un ritme més
moderat. Si la comparació es fa amb la situació de final del
primer trimestre, el creixement més intens en termes relatius
correspon als que s’incorporen per primera vegada al mercat de
treball.
-10 0 10 20 30 40 50
Sector primari
Indústria
Subministraments i residus
Construcció
Serveis comercials
Hosteleria i restauració
Transports i comunicacions
Serveis editorials i d’informació
Finances i assegurances
Activitats immobiliàries
Activ. profess. i tècniques
Serveis administr. i auxiliars
AA.PP. I OO. extrat.
Ensenyament
Serveis sanitaris i socials
Serveis personals i altres
des.09/mç09
Variació de l’atur sectorial (%)
Evolució de l’atur registrat per sectors econòmics
Barcelona Regió Metropolitana
Període Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Primari Indústria Construció Serveis S.o.a.
31 des. 1997 190 14.196 3.259 34.114 7.105 963 54.737 14.641 86.387 20.641
31 des. 1998 197 11.859 2.590 29.793 5.501 791 45.563 10.684 74.018 14.735
31 des. 1999 203 10.032 2.330 27.103 4.503 640 38.184 9.425 67.401 11.512
31 des. 2000 144 8.571 2.231 26.199 3.744 483 34.216 9.217 65.996 9.558
31 des. 2001 135 8.559 2.544 28.427 3.612 491 37.302 11.208 74.875 9.987
31 des. 2002 195 8.303 2.631 31.083 4.217 575 38.186 12.182 83.401 11.638
31 des. 2003 352 7.739 2.861 31.047 4.380 674 36.919 12.695 84.958 12.555
31 des. 2004 287 6.941 2.818 31.029 3.861 673 35.098 13.206 86.874 11.732
31 des. 2005 341 7.974 3.404 38.893 2.891 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430
31 des. 2006 267 7.560 3.102 39.673 2.677 1.204 42.764 14.880 113.512 8.983
31 març 2007 265 7.327 2.945 39.973 2.411 1.176 41.973 13.483 114.616 8.222
30 juny 2007 252 7.227 2.866 38.316 2.129 1.093 41.552 13.377 111.941 7.910
30 set. 2007 256 7.289 3.154 39.507 2.055 1.198 42.308 15.339 116.063 8.089
31 des. 2007 312 7.129 3.416 38.446 1.940 1.412 41.700 17.314 115.003 7.429
31 març 2008 309 7.684 4.029 42.414 2.431 1.594 44.467 19.780 126.987 8.915
30 juny 2008 318 7.953 4.560 43.625 2.918 1.701 46.423 23.505 133.315 10.639
31 set. 2008 361 8.749 5.251 47.659 3.336 1.912 51.135 28.705 148.509 12.173
31 des.2008 445 9.738 6.845 53.873 3.403 2.416 59.407 37.515 172.835 12.011
31 març 2009 253 10.656 10.530 64.197 2.570 1.491 64.618 53.444 206.539 9.979
30 juny 2009 262 10.882 10.619 62.999 3.155 1.533 65.800 52.398 201.510 12.463
30 set. 2009 287 11.625 11.297 69.030 4.011 1.744 69.503 56.082 218.863 16.061
31 des. 2009 311 11.992 12.365 72.314 4.087 2.032 70.928 61.911 227.818 16.229
Nota: L'aplicació de la CNAE-2009 trenca la homogeneïtat de les sèries.
des. 2009/ des.2008/ des.2007/ des.2006/ 
Variació (%) set. 2009 des.2007 des.2006 des.2005
Barcelona
Primari 8,3 42,6 16,9 –21,7
Indústria 3,2 36,6 –5,7 –5,2
Construcció 9,5 100,4 10,1 –8,9
Serveis 4,8 40,1 –3,1 2,0
S.o.a. 1,9 75,4 –27,5 –10,6
Regió Metropolitana
Primari 16,5 71,1 17,3 –15,8
Indústria 2,1 42,5 –2,5 –0,4
Construcció 10,4 116,7 16,4 –5,2
Serveis 4,1 50,3 1,3 1,3
S.o.a. 1,0 61,7 –17,3 –13,9
Barcelona economia 72
77
Atur registrat
L’especial incidència de la crisi en sectors d’activitat on és
àmpliament majoritària la mà d’obra masculina explica, com ja
s’ha dit, que actualment hi hagi més homes que dones en els
registres de l’atur. Aquet fet, afegit a un comportament menys
contractiu de la població activa femenina, dóna com a resultat
un ritme de creixement de la taxa d’atur masculina més intens
que el que registra la de les dones amb el resultat que es redueix
el diferencial existent i que tradicionalment ha penalitzat el
col·lectiu femení.   
La construcció suporta una taxa d’atur de l’ordre del 25% al
conjunt de Catalunya, set punts relatius més que a Barcelona.
Una taxa que supera àmpliament la de la indústria i
pràcticament dobla la del terciari
Val la pena mencionar –no deixa d’ésser una anècdota, però
significativa– que per primera vegada d’ençà que es disposa
d’estadístiques homogènies de l’atur registrat, el nombre de
desocupats de la construcció supera el dels que treballaven a la
indústria a Barcelona, mentre que al conjunt de Catalunya les
dues magnituds pràcticament s’igualen. A la resta d’Espanya la
situació és encara més acusada. Aquest canvi en l’estructura de
l’atur, accelerat en part pels recents canvis metodològics, és un
bon reflex de la forta correcció de capacitat productiva que s’ha
vist obligat a fer el sector constructor després d’anys de forta
expansió.
La taxa d’atur global acaba 2009 amb tendència lleument alcis-
ta a tots els àmbits territorials analitzats. A Barcelona, s’estima
en el 12,5%, gairebé 3,5 punts percentual més que un any
abans. L’augment del darrer trimestre però, ha estat el més mo -
derat del darrer any i mig. Una trajectòria de progressiu alen ti -
ment del ritme de creixement de la taxa d’atur que és comuna
a tot el país, amb la diferència que les cotes assolides tant a la
regió metropolitana com a la resta de Catalunya són més ele-
vades que a la ciutat central i voregen el 15%, quatre punts per-
centuals més que a final de 2008.
Nota: Els canvis metodològics de l’EPA i de l’atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d’atur el 1996 i el 2005. Les darreres dades són provisionals.
Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA.
Taxes d'atur registrat
Període Barcelona RMB Catalunya Espanya
Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total
31 des. 1997 8,6 7,5 10,1 8,8 6,9 11,4 8,4 6,4 11,2 12,3
31 des. 1998 7,3 6,0 8,8 7,2 5,4 9,8 6,8 4,9 9,5 10,4
31 des. 1999 6,4 5,3 7,7 6,2 4,6 8,5 5,9 4,1 8,3 9,1
31 des. 2000 5,8 4,7 7,2 5,6 4,1 7,7 5,5 3,8 7,8 8,5
31 des. 2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6
31 des. 2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9
31 des. 2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6
31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2
31 des. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9
31 des. 2006 6,6 5,4 8,0 7,2 5,5 9,5 7,0 5,3 9,3 9,3
31 març 2007 6,5 5,2 8,2 7,2 5,3 9,6 6,9 5,0 9,3 9,2
30 juny 2007 6,4 5,1 8,1 7,1 5,1 9,5 6,7 4,8 9,2 9,0
30 set. 2007 6,4 5,1 8,0 7,2 5,3 9,7 6,8 5,0 9,2 9,0
31 des. 2007 6,3 5,4 7,4 7,1 5,6 9,1 7,0 5,5 9,0 9,4
31 març 2008 7,1 6,1 8,3 7,8 6,2 9,9 7,6 6,1 9,6 10,2
30 juny 2008 7,1 6,2 8,2 8,4 6,9 10,3 8,1 6,7 9,9 10,5
30 set. 2008 8,0 7,2 8,9 9,5 8,2 11,2 9,2 8,0 10,8 11,4
31 des. 2008 9,1 8,9 9,3 11,1 10,4 12,0 11,0 10,4 11,8 13,6
31 març 2009 10,8 10,9 10,8 13,3 12,5 14,0 13,0 12,4 13,6 15,6
30 juny 2009 10,9 10,8 11,2 13,3 12,5 14,2 12,9 12,2 13,7 15,5
30 set. 2009 11,9 11,9 11,9 14,4 13,8 15,1 14,0 13,4 14,6 16,1
31 des. 2009 12,5 12,6 12,3 15,0 14,5 15,4 14,9 14,6 15,2 17,1
(%)
Barcelona RMB EspanyaCatalunya
Taxes d’atur registrat
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20092008200720062005 
78
Atur registrat
L’atur entre els estrangers ha crescut a un ritme el 50% més
elevat que entre els autòctons. 
La població estrangera, i més concretament la d’immigració
més recent, és un dels col·lectius que ha patit amb més intensi-
tat la pèrdua de llocs de treball. D’una banda, perquè la seva
incorporació al mercat laboral és relativament recent i els corres-
ponents costos d’acomiadament són comparativament baixos.
De l’altra, perquè la seva presència era molt alta a la construc-
ció i a alguns segments escassament qualificats del terciari. A
grans trets i amb diferències mínimes entre els diversos àm bits
territorials, el creixement del nombre d’aturats estrangers ha
vore jat el 45% mentre que el dels autòctons s’ha situat a l’en-
torn del 30%. A destacar que per cada dona estrangera inscrita
a l’atur, hi ha dos homes.     
Atur registrat segons nacionalitat
(percentatges sobre el total)
EstrangersEspanyols
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
ds.2009ds.2008ds.2007ds.2006
(%)
Resumen / Summary
80
La economía norteamericana se adelanta a la europea a la hora
de retomar la senda de crecimiento.
Las estimaciones y previsiones de los diversos organismos inter -
nacionales coinciden en dar por superada la fase más crítica de
la recesión de la economía mundial a lo largo de 2009. También
reconocen la debilidad de las tasas de crecimiento que mues-
tran algunas de las principales economías occidentales.
Se confirme o no este cambio de tendencia, el hecho de que eco -
nomías de reciente industrialización como China y Brasil hayan
sido capaces de mantener un crecimiento económico elevado
mientras los países más desarrollados se hundían en la rece-
sión, ha sido determinante para acelerar la salida de la crisis.
La variación interanual del PIB de la Unión Europea correspon-
diente al último trimestre de 2009 revela una mejora sensible
respecto de los períodos anteriores. Si a mitad de año la caída
se estimaba cercana al 5%, a final de 2009 se había reducido a
menos de la mitad. Un cambio de orientación favorecido por la
coordinación de las políticas públicas de gasto que, según las
previsiones de la Comisión Europea, permitirán que la econo-
mía europea crezca cerca de un 1% durante 2010. 
The U.S. economy overtakes Europe in its return to the path of
growth.
The estimates and forecasts of various international agencies
agree in finding that the most critical phase of the global econ-
omy downturn in 2009. They also acknowledge the weakness
of the growth rates shown by some of the principal Western
economies.
Either if this change of trend is confirmed or not, a fact that
has been crucial to accelerate the recovery has been the abil-
ity of newly industrialized economies such as China and Brazil
to maintain high economic growth rates while most developed
countries were sinking into recession.
Year-on-year GDP growth rates in the European Union during
the last quarter of 2009 reveals a marked improvement with
respect to the previous periods. If mid-year estimates showed
a drop of about 5%, at end of 2009 it had been reduced to less
than half. Such shift was favoured by the coordination of pub-
lic policies on spending which, according to forecasts by the
European Commission, would allow Europe's economy to
grow by around 1% about 1% during 2010. 
1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter.
2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator.
Fuentes/Sources:Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda.
Síntesis de la coyuntura / Economic outlook
Principales indicadores económicos/Main Economic Indicators
Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain
I.2009 II.2009 III.2009 IV.2009 I.2009 II.2009 III.2009 IV.2009 I.2009 II.2009 III.2009 IV.2009
PIB/GDP in real terms,% change on year earlier –3,3 –3,8 –2,6 0,1 –4,9 –5,0 –4,3 –2,3 –3,2 –4,2 –4,0 –3,1
tasa de variación interanual en términos reales (%)
Demanda nacional/Domestic Demand –4,5 –4,9 –3,6 –0,8 –4,1 –4,6 –4,2 –3,0 –6,3 –7,4 –6,6 –5,3
aportación al crecimiento del PIB (en pp)
Demanda externa/External Demand 1,2 1,1 0,9 0,9 –0,9 –0,5 –0,1 0,7 3,1 3,2 2,6 2,2
aportación al crecimiento del PIB (en pp)
Clima económico/Economic climate2 91,0 93,1 97,1 100,4 68,8 74,2 84,3 92,2 73,3 78,5 84,5 87,6
Índice: 2000=100
Producción industrial/Industrial production –11,6 –12,9 –9,4 –4,7 –16,9 –16,8 –13,8 –7,3 –21,6 –18,2 –14,7 –6,1
tasa de variación anual(%)/(%) change on year
Población activa ocupada/Active residents occupied –3,2 –3,8 –4,1 –4,0 –1,2 –1,9 –2,2 –2,2 –6,3 –7,2 –7,2 –6,1
tasa de variación anual (%)/% change on year
Tasa de paro/Unemployment rate 8,2 9,3 9,6 10,0 8,3 8,8 9,2 9,4 17,4 17,9 17,9 18,8
en % de la población activa/% of labour force
Precios de Consumo/Consumer prices1 –0,4 –1,4 –1,3 2,7 1,3 0,6 0,3 1,4 –0,1 –1,0 –1,0 0,8
tasa de variación anual (%)/% change on year
Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 1,34 0,82 0,46 0,31 1,63 1,19 0,71 0,67 1,62 1,26 0,80 0,70
Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses
Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 2,85 3,74 3,44 3,59 3,70 4,02 3,67 3,65 4,06 4,24 3,80 3,80
Rendimiento de la deuda pública a 10 años
Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — — 1,305 1,402 1,456 1,461 — — — —
Unidades de $ por Euro/US $ per euro
Barcelona economia 72
81
Síntesis de la coyuntura / Economic outlook
(%)
Cataluña España UE EUA
-6
-4
-2
0
2
4
6
200920082007200620052004
(%)
Cataluña España UE EUA
0
3
6
9
12
15
18
21
200920082007200620052004
La economía española ha empezado a estabilizarse a finales de
2009.
Igual que para las grandes economías europeas, 2009 ha sido
un año especialmente malo para la española. El PIB se ha redu-
cido un 3,6% de media anual. Su trayectoria a lo largo del año
empezó con caídas intertrimestrales del 1,6% y 1,1% durante el
primer semestre para terminar con un descenso del 0,1% en el
último trimestre. Una situación, de práctica estabilización que
sin embargo implica un descenso interanual del 3,1%. 
El 6,4% de contracción que la Contabilidad Nacional Trimes tral
estima para la demanda interna –casi seis puntos porcentuales
más que un año antes– ha sido compensada parcialmente con el
2,8% de aumento de la demanda externa, el doble que un año
antes.
Las importaciones, penalizadas por la caída del consumo y de la
inversión privada interna, han retrocedido más que las exporta-
ciones, afectadas por la recesión de las economías occidentales.  
El esfuerzo del sector público por impulsar la actividad econó-
mica y el empleo explica el aumento del gasto público a lo largo
de los tres primeros trimestres.
El endurecimiento de la crisis a lo largo de la primera mitad de
2009 ha generado un fuerte impacto en el mercado de trabajo.
La economía española ha perdido durante este año el equiva-
lente a 1,27 millones de puestos de trabajo a tiempo completo,
el 6,7% del total existente a final de 2008.
The Spanish economy has begun to stabilize at the end of 2009.
As for the large European economies, 2009 was a especially
bad year for Spain. GDP has fallen by 3.6% on annual aver-
age. The year started with quarter-on-quarter negative rates
of 1.6% and 1.1% during the first semester, to end up with a
fall of 0.1% in the last quarter. Despite this relative stable last
figure, the yearly rate shows a decline of -3.1%.
Quarterly National Accounts estimates of a 6.4% fall in
domestic demand, almost six percentage points more than year
earlier, are partially offset with a 2.8% increase in external
demand, twice the figure of a year ago.
Imports, penalized by the fall in both consumption and domes-
tic private investment, have decreased more than exports,
affected by the recession in Western economies. 
The public sector effort to boost economic activity and
employment explains the increase in public spending over the
first three quarters.
The progressive worsening of the crisis throughout the first
half of 2009 has had a strong impact on the labour market.
The Spanish economy has lost during this year the equivalent
of 1,27 million full-time jobs, 6.7% of what existed at the end
of 2008.
-20
-18
-16
-14
-12
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
OcupadosPuertoAeropuertoVariación
PIB
Va
ria
ció
n (
%)
2008/2007 2009/2008
82
Síntesis de la coyuntura / Economic outlook
La construcción, el sector más afectado por la crisis, ha recor-
tado más del 20% su total de puestos de trabajo. El recorte de
plantillas en la industria ha superado ligeramente el 10%. En
el caso del terciario, el descenso se ha concentrado en el seg-
mento de los servicios de mercado y no ha superado el 4,5%.
Los servicios de no mercado han sido la excepción aumentan-
do los volúmenes de ocupación un 1,6%.
La contracción de la demanda interna sumada al descenso del
precio del petróleo y primeras materias ha favorecido un clima
de tensiones inflacionistas a la baja. Esto ha permitido que el
índice de precios de consumo haya cerrado 2009 con un aumen-
to del 0,8%, equivalente a la variación de la zona euro. Parece
cerrarse la etapa en la que la economía española se revelaba
más inflacionista que la zona euro. 
La fuerte reducción de los volúmenes de ocupación y la conten -
ción de los precios responde en última instancia a la necesidad
de aumentar la productividad de las empresas y la competitivi-
dad de la economía. 
Construction, the sector most affected by the crisis, has cut its
labour force by more than 20%.Labor shedding in manufac-
turing has slightly exceeded 10%.In the case of tertiary activ-
ities, the decline has been concentrated in the market services
and has not exceeded 4.5%.Non-market services have been 
the exception and have increased their employment by 1.6%.
The contraction in domestic demand, coupled with falling
prices of oil and raw materials, has favoured the reduction of
inflationary pressures. This has allowed the Consumer Price
Index to end 2009 with an increase of 0.8%, similar to the one
observed in the Euro area. The period when the Spanish econ-
omy revealed itself as more inflationary than the Euro area
seems to have come to an end. 
The sharp reduction in the volumes of employment and the
containment of prices ultimately responds to the need to
increase the productivity of firms and the overall competitive-
ness of the economy. 
-20
-10
0
10
20
30
40
ParadosOcupadosExportacionesVariación
PIB
Va
ria
ció
n (
%)
2008/2007 2009/2008
Construcción / Construction
Variación PIB sectorial (Catalunya) IV.09
— –7,0 — — –3,0Change in GDP construction 4th.Q
Viviendas iniciadas IV.09 529 –20,9 1.309 –52,0 –42,0Started dwellings 4th.Q
Licencias de obra nueva (m2) IV.09 229.316 –54,8 997.685 –34,2 6,1Planned new construction (sq.m.) 4th.Q
Ocupados sector (Seguridad Social) IV.09 52.544 –13,3 — — –14,7Workers affiliated (Social Security) 4th.Q
Paro registrado sectorial dc.09 12.365 80,6 — — 100,4Registered unemployment ds.
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
Viviendas
iniciadas
Ocupados Obra
licencias
Variación
PIB
Va
ria
ció
n (
%)
2008/2007 2009/2008
Sectores econòmicos / Economic sectors
Valor absoluto i tasa interanual (%) 2008/07
Indicadors Período Período 2009 (%)
Industria /  Industry
Variación PIB sectorial (Catalunya) IV.09
— –8,9 — — –2,6Change in GDP industry 4th.Q
Exportaciones (M.€) (Catalunya) IV.09 10.470 –9,9 39.302 –18,4 0,0Export 4th.Q 
Precios industriales (Catalunya) dc.09
— –1,4 — — 1,5Producer prices ds.
Ocupados sector (Seguridad Social) IV.09 76.717 –12,1 — — –7,6Workers affiliated (Social Security) 4th.Q
Paro registrado sectorial dc.09 11.992 23,1 — — 36,6Registered unemployment ds.
Servicios / Services
Variación PIB sectorial (Catalunya) IV.09
— –1,5 — — 2,5Change in GDP services 4th.09
Aeropuerto. Pasajeros (miles) IV.09 6.311 0,7 27.312 –9,8 –8,0Passenger trafic. Airport (thousands) 4th.09
Puerto. Mercancías (milesTn.) IV.09 10.699 –4,1 41.794 –17,3 1,0Freight traffic. Port (thousands of tons) 4th.09
Ocupados sector (Seguridad Social) IV.09 852.348 –2,7 — — –2,4Workers affiliated (Social Security) 4th.09
Paro registrado dc.09 72.314 34,2 — — 40,1Registered unemployment ds.
Period 2009 (%)
Indicators Period Absolute value / interannual rate 2008/07
Barcelona economia 72
83
Síntesis de la coyuntura / Economic outlook
Barcelona’s good external image can help in recovering the
path to economic growth with relative ease.
The high degree of openness of the metropolitan economy
relies on a strong and export-oriented manufacturing base and
a modern and diversified services sector. This demonstrated
capacity to successfully compete in international markets is
the only robust way out from the crisis.
The sharp decline in international trade during 2009 has lim-
ited the use of exports to compensate for the weak domestic
demand. The result has been a year and a half of decline in the
index of industrial production, a trend that given the year-end
results seems to be ending. 
Freight transport has suffered directly the reduction of inter-
national trade flows. Port freight traffic has declined by 17%
compared to 2008. The sharp decline in the number of con-
tainers has been partially offset by imports of oil, gas and
basic commodities.
La buena imagen de Barcelona en el exterior puede ayudar
a recuperar con relativa facilidad la senda del crecimiento
económico.
El elevado grado de apertura de la economía metropolitana se
basa en un potente tejido industrial exportador y un terciario
moderno y diversificado. Esta capacidad contrastada de com-
petir con éxito en los mercados internacionales es la única alter -
nativa sólida de salida de la crisi.
El fuerte descenso del comercio internacional durante 2009 ha
limitado el recurso de la exportación para compensar la debili-
dad de la demanda interna. El resultado ha sido un año y medio
de retroceso del índice de producción industrial. Una tendencia
que, vistos los resultados de final de año, parece tocar a su fín.
El transporte de mercancías ha sufrido muy directamente la
reducción de los flujos comerciales internacionales. El tráfico
portuario de mercancías se ha reducido un 17% en relación a
2008. El fuerte descenso del número de contenedores se ha
compensado parcialmente por la importación de hidrocarburos
y materias primas básicas.
-30
-20
-10
0
10
20
CrucerosPernoctacionesOcupadosVehículos
Va
ria
ció
n (
%)
2008/2007 2009/2008
Precios de consumo (IPC) y salarios /  CPI (consumer prices index) and wages
Barcelona (provincia) dc.09
— 1,3 — 0,0 1,8Barcelona (province) ds.
Cataluña dc.09
— 1,2 — –0,2 1,6Catalonia ds.
España dc.09
— 0,8 — –0,7 1,4Spain ds.
Zona euro dc.09
— 0,9 — –0,1 1,6Euro zone ds.
Salarios pactados en convenio IV.09
— 2,5 — 2,5 3,7Wages 4th.Q
-12
-9
-6
-3
0
3
6
9
AlquilerSegunda manoNuevo
Va
ria
ció
n (
%)
2008/2007 2009/2008
-1
0
1
2
3
4
SalariosZona euroEspañaBarcelona
Va
ria
ció
n (
%)
2008/2007 2009/2008
Precios del mercado inmobiliario/ Housing prices
Viviendas nuevas (€/m2) 2n.sm.09 5.442 –8,0 — — –5,1New housing (€/sq.m.) 2nd.half
Segunda mano–oferta (€/m2) 2n.sm.09
— –9,6 — — –9,0Second hand housing (€/sq.m.) 2nd.half
Precio de alquiler (€/m2/mes) IV.09 16,03 –3,8 — — 5,5Transaction price 4th.Q
Plazas de aparcamiento nuevas (€) 1r.sm.09 29.154 2,2 — — 2,9Parking lots (€) 1st.half
Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices
Valor absoluto i tasa interanual (%) 2008/07
Indicadors Período Período 2009 (%)
Consumo, crédito y turismo / Consumption, credit and tourism 
Matriculación de vehículos IV.09 12.471 10,7 38.853 –25,5 –26,9Auto registrations 4th.Q
Ocupados sector (Seguridad Social) IV.09 270.422 –4,7 — — –2,7Workers affiliated (Social Security) 4th.Q
Pernoctaciones hoteleras (miles) st–dc.09 4.287 11,2 12.817 2,7 –8,3Hotel overnight stays (thousands) st.–ds.
Pasajeros de cruceros (miles) IV.09 537 5,0 2.151 3,7 17,5Cruise passengers (thousands) 4th.Q
Period 2009 (%)
Indicators Period Absolute value / interannual rate 2008/07
84
Síntesis de la coyuntura / Economic outlook
Los 3,2 millones de pasajeros que a lo largo de 2009 han utiliza-
do el puerto de Barcelona igualan el máximo histórico alcanzado
un año antes. Un resultado que parece consolidar los volúmenes
de actividad alcanzados después de cuadruplicar el nombre de
pasajeros en sólo diez años. A destacar el creciente protagonismo
del segmento de los cruceros.
La actividad aeroportuaria retrocede por segundo año consecu-
tivo. Entre la crisis económica y la competencia del tren de alta
velocidad entre Barcelona y Madrid, el aeropuerto ha perdido
en sólo dos años más del 15% del máximo histórico alcanzado
en 2007. Una corrección que parece haber tocado fondo a fina-
les de 2009 gracias a la incipiente recuperación de la actividad
turística.
The 3.2 million passengers that have used the port of
Barcelona in 2009 equal the record figures reached in 2008.
This result appears to consolidate the activity levels reached
after multiplying by four the number of passengers in just 10
years. The increasing prominence of the cruise segment has to
be highlighted.
Activity levels at the airport fall for the second year in a row.
Due to the economic crisis and the competition of high-speed
train services between Barcelona and Madrid, passengers at
the airport have fallen by more than 15% from its record high
reached in 2007. This reduction seems to have bottomed in
late 2009 thanks to the nascent recovery in tourism activity.
-18
-15
-12
-9
-6
-3
0
3
Va
ria
ció
n (
%)
2007/2006 2008/2007 2009/2008
Activos Ocupados Contratos
Paro registrado / Registered unemployment
Total paro registrado dc.09 101.069 36,0 — — 45,0Registered unemployment ds.
Paro masculino dc.09 53.634 40,0 — — 61,5Male unemployment ds.
Paro femenino dc.09 47.435 31,7 — — 30,8Female unemployment ds.
Paro juvenil (16-24 años) dc.09 7.417 26,9 — — 55,4Youth unemployment (aged 16-24) ds.
Total paro registrado (RMB) dc.09 378.918 33,3 — — 55,4Registered unemployment (metrop. area) ds.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
EspañaCataluñaRMBBarcelona
Va
ria
ció
n (
%)
dc.08/dc.07 dc.09/dc.08
0
10
20
30
40
50
60
70
RMBFemeninoMasculinoTotal
Va
ria
ció
n (
%)
2008/2007 2009/2008
Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate
Barcelona dc.09 12,5 — — — 9,1Barcelona ds.
Región Metropolitana (RMB) dc.09 15,0 — — — 11,1Metropolitan area ds.
Cataluña dc.09 14,9 — — — 11,0Catalonia ds.
España dc.09 17,1 — — — 13,6Spain ds.
Mercado de trabajo / Labor market
Valor absoluto i tasa interanual (%) 2008/07
Indicadors Período Período 2009 (%)
Ocupación / Employment
Residentes activos IV.09 810.400 –0,5 — — 0,4Active residents 4th.Q
Residentes activos (RMB) IV.09 2.538.100 –0,9 — — –0,7Active residents (metropolitan area) 4th.Q
Total ocupados (Seguridad Social) IV.09 1.021.073 –3,9 — — –3,2Workers affiliated (Social Security) 4th.Q
Total ocupados (RMB) (Seg. Social) IV.09 2.181.854 –4,5 — — –3,7Workers affiliated (metrop. area) 4th.Q
Contratos laborales registrados IV.09 206.567 –2,3 756.279 –15,0 –2,8Registred employments contracts 4th.Q
Period 2009 (%)
Indicators Period Absolute value / interannual rate 2008/07
Barcelona economia 72
85
Síntesis de la coyuntura / Economic outlook
La actividad hotelera empieza a recuperarse en Barcelona. Los
siete millones de estancias hoteleras a cargo de 3,4 millones de
visitantes durante la segunda mitad de 2009 equivalen a incre-
mentos del 10% y 1% respectivamente. Unos resultados que han
ido acompañados de un ligero incremento de la oferta de plazas
hoteleras.
Fuerte descenso del número de matriculaciones de vehículos.
Los resultados anuales hablan de una caída del 25% por segun-
do año consecutivo tanto en la provincia de Barcelona como en
el resto de Cataluña. Los incentivos públicos y los descuentos
de las marcas han comenzado a revertir la tendencia.  
La construcción y el inmobiliario cierran 2009 sin mostrar se ña-
les consistentes de cambio de tendencia. Parece que el ajuste en
estos sectores aún no se ha completado. Ni la licitación de obra
pública ni la construcción de viviendas han comenzado a corre-
gir la trayectoria a la baja de los últimos años. 
Las razones de esta parálisis giran alrededor de las dificultades
de acceso al crédito, la lenta absorción del stock de producto
acumulado y el insuficiente ajuste de los precios. Todo ello en
un contexto de demanda efectiva indecisa por la incertidumbre
del mercado de trabajo y la debilidad de las expectativas eco-
nómicas.
La tendencia a la estabilización del PIB durante el último
trimestre de 2009 ha contribuido a suavizar la caída de los vo -
lúmenes de ocupación y el aumento del paro. La población
activa empieza a perder efectivos desanimados por la dificultad
de encontrar trabajo. Las tasas de ocupación se alejan paulati-
namente de las cotas máximas alcanzadas hace escasamente
dos años.
La contratación laboral y especialmente los contratos tempo -
rales registran ligeros incrementos estacionales. La ocupación
femenina ha soportado mejor que la masculina la desfavorable
coyuntura del mercado laboral metropolitano de 2009. Un he -
cho derivado de la progresiva transformación de la base econó-
mica de la ciudad y del fuerte impacto de la crisis económica
en la indústria y la construcción. 
The hotel business is already picking up in Barcelona. Seven
million hotel stays by 3.4 million visitors during the second
half of 2009 amount to growth rates of 10% and 1%, respec-
tively. Such results have been accompanied by a slight
increase in the supply of hotel capacity.
The number of vehicle registrations has fallen sharply. Annual
data show a fall of 25% for the second consecutive year, both
in the province of Barcelona and in the rest of Catalonia.
However, government incentives and manufacturers' discounts
have begun to reverse the trend.
Construction and real estate activities end 2009 without show-
ing consistent signs of turnaround. It seems that the adjust-
ment in these sectors has not yet been completed. Neither the
public works nor housing construction have begun to correct
the downward trend of recent years.
The reasons for this paralysis revolve around the difficulties of
accessing credit, the slow absorption of accumulated stock
and the insufficient adjustment of prices. All this takes place in
a context of uncertain effective demand because of the behav-
iour of the labour market and the weak economic perspectives.
The tendency towards stabilization of the GDP during the last
quarter of 2009 has helped to ease the fall in volumes of
employment and in the increase of unemployment. Active pop-
ulation begins to fall because of the effect of discouraged
unemployed who find it difficult to get a job. Employment rates
are slowly drifting away from the peak levels reached barely
two years ago.
Labour hiring shows slight seasonal increases, particularly so
in the case of temporary contracts. Female employment has
endured better than male's the unfavourable metropolitan
labour market in 2009. This can be regarded as a by-product
of the gradual transformation of the city's economic base and
the strong impact of the crisis on manufacturing and con-
struction.