març 2009 | núm. 69 març 2009 | núm. 69 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Ajuntament de Barcelona Alcalde Jordi Hereu Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, Habitatge i Règim Interior, Ramon García-Bragado Delegat de Presidència i Relacions Institucionals Ignasi Cardelús Cap del Gabinet Tècnic de Programació Javier Asensio BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat fax: 93 402 34 04 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 69. Març 2009 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Impremta Municipal Dipòsit legal: B.26.464/91 L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Carles Pi i Sunyer 8-10, 1ª. pl., 08002. Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 13 Conjuntura industrial 14 II. Finances 19 Sistema financer 20 Mercat de renda variable 23 III. Consum, comerç i preus 25 Preus de consum 26 Consum d’energia i aigua 28 Matriculació de vehicles 29 Recollida de residus 30 IV. Transports i comunicacions 31 Port: mercaderies i passatgers 32 Aeroport: passatgers i mercaderies 36 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 39 V. Turisme, fires i congressos 41 Activitat turística 42 Activitat congressual 44 VI. Construcció 45 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 46 Construcció d’habitatges 48 Llicències d’obres 51 VII. Mercat immobiliari 55 Preus al mercat residencial 56 Cost d’accés a l’habitatge 64 VIII. Mercat de treball 67 Població activa i ocupada 68 Llocs de treball ocupats 70 Contractació laboral 74 Atur registrat 76 Resumen/Summary 81 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 82 març 2009 | núm. 69 Síntesi de la conjuntura 6Síntesi de la conjuntura La desacceleració del creixement de l’economia mundial és tan intensa que s’estima que en només dos anys es passarà d’un augment del PIB de més del 5% el 2007 a un creixement pràcticament nul pel 2009. Ara fa un any començàvem aquest breu repàs de l’evolució de l’economia mundial de tancament de 2007 posant de relleu una inusual i notable divergència entre els resultats provisionals que es començaven a conèixer i les previsions dels principals organismes internacionals avançades pocs mesos abans. Un biaix que deixava entreveure un deteriorament de l’economia mundial més sever i general del que s’esperava o reconeixia. Un any després s’han confirmat les pitjors previsions. Tant l’OCDE com el FMI no s’estan de qualificar el creixement econòmic de 2008 –especialment el del darrer trimestre– com el més decebedor dels darrers 50 anys. I les previsions per a 2009 no són millors. Segons les perspectives econòmiques difoses pel FMI a co- mençament d’enguany, el creixement de l’economia mundial durant 2008 s’estima que no ha superat el 3,5%, gairebé dos punts percentuals menys que un any abans. Una desacceleració del creixement que, segons aquesta mateixa font, s’accentuarà durant la primera meitat de 2009, any pel qual les previsions apunten a una més que probable situació d’estancament. La majoria dels països de l’OCDE han acabat 2008 amb descensos interanuals del PIB. Tot i que l’economia mundial s’enfronta per primera vegada a una crisi global de la que cap dels països econòmicament relle- vants en sortirà indemne, no és menys cert que l’impacte més significatiu en termes de PIB l’acusen els països més desenvo- lupats. Mentre que la trentena de països que formen l’OCDE han registrat en conjunt un creixement mitjà de l’u per cent durant el 2008, la resta, bàsicament les economies emergents i en desenvolupament liderades per Xina, Brasil, Rússia i princi- pals exportadors de petroli, s’estima que han assolit un creixe- ment a l’entorn del 6%, dos punts percentuals menys que un any abans i tres punts més que el creixement previst pel 2009. Segons aquests resultats, no s’espera una recessió general sinó centrada majoritàriament en les economies més avançades, les més afectades per la crisi financera i la pèrdua de valor dels actius. Un dels trets a destacar de l’evolució del PIB dels països més desenvolupats és l’empitjorament general i relativament sobtat que han registrat durant el darrer trimestre de 2008. L’eco- nomia japonesa lidera aquesta classificació amb un retrocés del 3,3% intertrimestral, el triple del que ha registrat el PIB dels Estats Units, mentre que la taxa de creixement de la Unió Euro- pea ha davallat un 1,5%. Si la comparació es fa amb la situació d’un any abans, aquestes variacions es moderen lleument però sense abandonar el terreny negatiu. 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE i Ministerio de Economía i Hacienda. Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea Espanya I.2008 II.2008 III.2008 IV.2008 I.2008 II.2008 III.2008 IV.2008 I.2008 II.2008 III.2008 IV.2008 PIB 2,5 2,1 0,7 –0,2 2,4 1,7 0,7 –1,3 2,7 1,8 0,9 –0,7 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 1,2 0,4 –0,6 –1,8 2,0 1,4 0,6 –0,5 2,6 1,2 –0,2 –3,0 aportació al creixement del PIB (%) Demanda externa 1,4 1,7 1,4 1,0 0,4 0,3 0,1 –0,9 0,1 0,6 1,1 2,3 aportació al creixement del PIB (%) Indicador de clima econòmic2 107,1 106,5 104,3 99,9 102,8 97,9 88,7 73,3 91,9 84,0 79,3 71,0 Índex: 2000=100 Producció industrial 1,9 0,2 –3,0 –6,0 3,0 0,8 –2,0 –8,1 –1,5 –5,2 –6,1 –15,0 Taxa de variació anual (%) Població activa ocupada 0,0 0,1 –0,5 –1,6 1,6 1,3 0,8 n.d. 1,4 0,4 –0,8 –3,0 taxa de variació anual (%) Taxa d’atur 4,9 5,4 6,1 6,9 6,8 6,9 7,0 7,3 9,6 10,4 11,3 13,9 en % de la població activa Preus de consum1 4,0 5,0 4,9 0,1 3,8 4,3 4,2 2,2 4,5 5,0 4,5 1,4 taxa de variació anual (%) Tipus d’interès a curt termini1 2,73 2,90 3,28 2,05 4,77 5,07 5,13 3,26 4,58 4,94 4,99 3,33 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d’interès a llarg termini1 3,53 4,13 3,71 2,44 4,13 4,83 4,43 3,61 4,12 4,79 4,57 3,86 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,553 1,555 1,437 1,345 — — — — Unitats de $ per Euro 7Barcelona economia 69Síntesi de la conjuntura Producte Interior Brut (variaci— anual) EUAUEEspanyaCatalunya (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 -2 -1 0 1 2 3 4 5 L’economia espanyola, colpejada per la crisi financera internacional i la forta contracció del sector immobiliari, entra en recessió a final de 2008. En consonància amb la trajectòria descendent del PIB de la UE, l’espanyol acaba 2008 encadenant dues davallades trimestrals consecutives que situen la variació interanual del quart trimes- tre en -0,7%. D’altra banda, gràcies a l’evolució lleument ex- pansiva del primer semestre, els primers avanços estimen un creixement mitjà anual de l’1,2%, un terç de l’augment regis- trat un any abans. A banda d’aquest ventall de resultats, un dels aspectes més interessants de l’evolució recent del PIB espan- yol, i també del català, és el perfil clarament baixista que ha traçat el creixement trimestral durant tot el 2008. Un perfil que s’ha accentuat a final d’any i que alerta d’una situació macro- econòmica que no millorarà a curt termini. Encara és més rel- levant constatar, a través de l’evolució del PIB català, que la forta desacceleració del creixement econòmic s’ha traduït ja aquest darrer any en un descens del PIB/càpita. Una situació atípica en els darrers tres lustres. Segons el primer avanç de resultats de la Comptabilitat Na- cional Trimestral, l’aportació de la demanda interna al creixe- ment del PIB durant el darrer trimestre de 2008 s’estima en un descens del tres per cent. Una variació clarament negativa i sin- gular en la història moderna de l’economia espanyola motiva- da per la contenció de la despesa privada en consum i molt especialment per la reducció de l’esforç inversor, tant d’empre- ses com de les unitats familiars. Preus de consum (variaci— anual) EUAUEEspanyaCatalunya 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (%) 0 1 2 3 4 5 6 Taxa dÕatur (en % de la poblaci— activa) EUAUEEspanyaCatalunya 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (%) 0 3 6 9 12 15 0 40 80 120 160 200 240 280 0 20 40 60 80 100 120 140 Índex $/barril Preus de les primeres matries i del petroli (êndex 2000 = 100) Brent ($/barril)índex (Û)índex ($) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Variaci— del PIB i PIB/cˆpita a Catalunya PoblacióPIBPIB/càpita (%) -2 1 2 3 4 5 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 -1 0 8Síntesi de la conjuntura Aeroport internac. 2007/2006 2008/2007 Total aeroport Total port V ar ia ci ó (% ) -12 0 8 16 4 12 -4 -8 Tràfic portuari de mercaderies Total (milers de tones) 4t.tr.08 11.147 –12,7 50.545 1,0 7,8 — Sortides (milers tones) 4t.tr.08 4.309 –12,4 19.783 1,5 11,5 — Entrades (milers tones) 4t.tr.08 6.838 –12,9 30.762 0,7 5,6 Càrrega general (milers tones) 4t.tr.08 7.438 –15,2 34.934 –0,7 10,8 Exportacions (milers tones) 4t.tr.08 3.495 –10,8 15.586 4,9 15,6 Importacions (milers tones) 4t.tr.08 6.110 –11,4 26.888 0,7 4,8 Contenidors (milers de Teus) 4t.tr.08 549 –16,7 2.570 –1,6 12,6 El port comença a patir la contracció de la producció i consum interior i la pèrdua de dinamisme del comerç internacional. La importació de productes energètics ha permès tancar 2008 en positiu malgrat la notable retallada que han registrat la majoria d’agregats de productes durant el darrer trimestre de l’any. Transport públic de passatgers Total servei urbà (milers) 4t.tr.08 162.544 0,9 617.857 –0,2 3,0 — Xarxa Metro (milers) 4t.tr.08 97.704 1,0 376.374 2,7 3,7 — Xarxa Bus (milers) 4t.tr.08 50.579 –1,7 188.333 –7,5 0,9 — FGC (Cat. i Sarrià)(milers) 4t.tr.08 7.991 2,6 29.980 2,2 0,4 Total servei de rodalia (milers) 4t.tr.08 41.798 0,5 165.826 –0,5 –1,7 — RENFE (milers) 4t.tr.08 27.794 –3,3 114.866 –1,8 –3,2 — FGC (milers) 4t.tr.08 14.004 9,1 50.960 2,7 2,0 El sistema integrat de transport públic metropolità acaba 2008 pràcticament amb el mateix nombre d’u- suaris de l’any anterior. Una variació atípica que es produeix en un context de descens de la mobilitat diària com a conseqüència de la pèrdua de llocs de treball, la menor afluència de visitants i la contracció de l’activitat econòmica. V ar ia ci ó (% ) 2006/2005 2007/2006 2008/2007 Total urbà Total rodalia -2 -1 0 1 2 3 4 2007/2006 2008/2007 V ar ia ci ó (% ) Total port Càrrega general Teus -4 4 8 16 12 0 L’evolució positiva de la demanda externa, gràcies bàsicament al retrocés de les importacions, ha servit per compensar par- cialment la davallada de la demanda interna i contenir momen- tàniament la variació a la baixa del PIB trimestral en només un -0,7% interanual. L’estancament de la demanda interna impacta directament en la totalitat dels sectors productius. Tant la indústria com la construcció han vist com la seva situa- ció s’agreujava durant el darrer trimestre de 2008. Ambdós sec- tors acaben l’any amb pèrdues significatives de producció que, en termes de mitjanes anuals, equivalen a retrocessos que vore- gen el 3%. L’activitat del sector primari també segueix aquesta estela baixista però de manera menys acusada. El terciari és, un any més, el sector més expansiu juntament amb l’energètic. Amb la particularitat, gens irrellevant, que aquest darrer d’any el protagonisme l’han ostentat els serveis fora de mercat. Sense l’augment de la despesa pública destinada a reforçar els serveis d’ensenyament, sanitaris i socials, el creixement del terciari hauria estat força més feble. El creixement del PIB català s’ha vist molt afectat per l’efecte conjunt de la crisi sobre l’activitat industrial i la constructora. En el cas de l’economia catalana, on el pes de la indústria manu- facturera sobre el total del teixit productiu és més rellevant que a la resta d’Espanya, l’evolució del PIB durant el 2008 ha seguit la mateixa trajectòria que l’espanyol i que el de la UE. El primer avanç disponible de resultats de final d’any estima un retrocés interanual superior a l’u per cent, més de quatre punts percentuals menys que la taxa de creixement d’un any abans. Aquest canvi tan radical de conjuntura en només un any és equivalent al que s’ha produït a la resta d’Espanya i s’ha d’em- marcar en el context de recessió econòmica europea, que ha comportat una sobtada i forta retallada del preu del diner i de les cotitzacions del petroli i primeres matèries bàsiques. Varia- cions que reflecteixen la magnitud del canvi de cicle econòmic i que han contribuït a rebaixar les tensions inflacionistes que durant la primera meitat de l’any han ajudat a refredar la des- pesa en consum. Transports Valor absolut Darrers 12 mesos 2007/06 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Trànsit de passatgers Aeroport. Total (inclòs trànsit) (milers) 4t.tr.08 6.251 –17,8 30.208 –8,2 9,6 — Interior (milers) 4t.tr.08 2.698 –25,2 12.772 –15,9 5,6 — Internacional (milers) 4t.tr.08 6.548 –11,1 17.403 –1,3 14,0 Port. Total (inclòs trànsit) (milers) 4t.tr.08 662 11,6 3.237 12,4 13,4 — Creuers (inclòs trànsit) (milers) 4t.tr.08 512 16,3 2.075 17,5 25,9 El radical canvi de tendència del trànsit de viatgers per l’aeroport respon tant a l’augment de competèn- cia en la ruta Barcelona-Madrid degut a l’èxit de l’entrada en funcionament de l’AVE com als efectes de la crisi econòmica sobre els viatges de negocis i per oci. Per contra, el segment dels creuers, una opció turística en expansió, ha esquivat aquest primer impacte. 9Barcelona economia 69Síntesi de la conjuntura La indústria metropolitana, immersa en un procés continu de modernització i transformació de llarg abast per guanyar com- petitivitat en una economia cada cop més global que ja no entén de mercats locals, s’ha vist especialment perjudicada per la contracció de la demanda interna i per les dificultats d’accedir a noves línies de crèdit bancari. L’accelerat enfosquiment de les expectatives econòmiques dels consumidors i inversors espan- yols ha frenat les vendes i la producció de la indústria que no ha pogut recórrer a l’exportació com a via alternativa atès que la contracció de la demanda també s’ha fet notar a les princi- pals economies europees. Els problemes de liquiditat i l’aug- ment de les taxes de morositat que suporten les entitats de crè- dit han complicat el finançament del funcionament diari d’un sector en el que dominen les petites empreses i que s’ha vist obligat a reajustar la seva capacitat productiva a corre cuita da- vant de la migradesa persistent de la cartera de comandes. En paral·lel a la contracció de la producció industrial, força general a tots els subsectors amb l’excepció de l’alimentari, el tràfic de mercaderies pel port tanca l’any amb un creixement imputable a l’augment de les exportacions i especialment a la importació de gas natural. Sense considerar els productes ener- gètics, el tràfic de mercaderia pel port retrocedeix lleument per primera vegada en els darrers quinze anys. A banda del quasi estancament del volum de tràfic a l’entorn dels 50 milions de tones anuals, el fet més rellevant és la con- tracció de l’ordre del 12% que ha registrat el tràfic de merca- deries pel port durant el darrer trimestre de l’any. Tot un reflex de com impacta la crisi econòmica en els fluxos comercials internacionals. Aquesta millorable evolució de l’activitat comercial contrasta amb l’expansió que durant tot el 2008 ha mantingut el segment del trànsit de passatgers pel port de la ciutat. L’augment del 12,4% del total de viatgers que han passat pel port aquest darrer any es deu bàsicament a desplaçaments per motius d’oci pola- ritzats cada cop més en els creuers i també en els ferris regulars que uneixen Barcelona amb diferents destinacions italianes. Una expansió que s’explica per l’augment sostingut de l’oferta d’aquest tipus de serveis, que complementa l’oferta turística típica de la ciutat. Aigua (ús cial-ind.) Electricitat (ús cial.ind.) Vehicles (prov.) V ar ia ci ó (% ) 2007/2006 2008/2007 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 des.06 des.07 ds.08 V ar ia ci ó (% ) Barcelona (prov.) Espanya Subjacent U.E. 0 1 2 3 4 5 Turisme, consum i preus Valor absolut Darrers 12 mesos 2007/06 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Crèdit i consum Aigua per a ús cial-ind. (milers m3) 4t.tr.08 6.889 –2,9 29.491 –4,1 –2,9 Gas natural (GW/h) 4t.tr.08 933 6,5 4.013 –0,4 –6,8 Electr. baixa tensió (cial-ind.)(Gwh) 4t.tr.08 n.d. n.d. n.d. n.d. 7,6 Matriculació de vehicles (província) 4t.tr.08 38.308 –41,7 189.169 –29,4 –5,9 Crèdit bancari (milions d’€)(província) 4t.tr.08 272.349 7,8 — — 15,5 Contenció dels consums d’energia i notable davallada de la matriculació de vehicles per segon any con- secutiu alhora que continua desaccelerant-se l’augment del volum de crèdit viu en mans del sector privat. Dues variacions que certifiquen la feblesa de la conjuntura econòmica i l’impacte de la crisi financera sobre el consum i la inversió privada. Visitants i pernoctacions hoteleres Total pernoctacions (milers) nv–ds.08 1.627 –12,2 12.485 –8,3 3,2 Visitants segons motiu de visita (milers): nv–ds.08 894 –11,0 6.659 –6,3 6,0 — Negocis (milers) nv–ds.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. — Turisme (milers) nv–ds.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. — Fires i Congressos (milers) nv–ds.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. — Altres (milers) nv–ds.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. La generalització i agreujament de la crisi econòmica a les principals economies europees inclosa l’es- panyola durant la segona meitat de 2008 ha repercutit en el nombre de visitants que han pernoctat als hotels de la ciutat. Al marge de l’expansió dels creuers, el sector turístic afronta la primera contracció de la demanda, tant d’oci com de negocis i professional, després de gairebé quinze anys de creixement intens. V ar ia ci ó (% ) Pernoct. hoteleres Visitants 2006/2005 2007/2006 2008/2007 -10 -5 0 5 10 15 20 25 I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1) Barcelona (província) (%) 4t.tr.08 0,0 — — 1,8 4,3 Catalunya (%) 4t.tr.08 –0,3 — — 1,6 4,3 Espanya (%) 4t.tr.08 –0,6 — — 1,4 4,2 Subjacent (%) 4t.tr.08 1,2 — — 2,4 3,3 U.E. harmonitzat (%) 4t.tr.08 –0,5 — — 2,2 3,2 L’accentuació de la crisi econòmica a la major part del món ha provocat un descens de les cotitzacions del petroli i d’un ampli ventall de matèries primeres. Aquest fet, sumat a la contracció de la demanda interna en el cas de l’economia espanyola, ha contribuït a un notable afebliment de les tensions infla- cionistes. El descens dels preus durant el darrer trimestre ha estat determinant per acabar l’any amb la taxa anual més baixa dels darrers deu anys. (1) Taxes referides a 31-des-2007 10 Síntesi de la conjuntura V ar ia ci ó (% ) 2007/2006 2008/2007 Nou Segona mà Lloguer -15 -10 -5 0 5 10 15 preu de venda habitatges V ar ia ci ó (% ) Llicncies d'obres 2007/2006 2008/2007 Nombre habitatges Superfície nova Habitatges iniciats -45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 Construcció i mercat immobiliari Valor absolut Darrers 12 mesos 2007/06 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Construcció residencial i llicències d’obres Construcció d’habitatges: — Iniciats (Barcelona) 4t.tr.08 669 –52,1 2.729 –42,0 –18,9 — Iniciats (RMB) 4t.tr.09 2.525 –67,7 12.373 –64,8 –32,4 Obra prevista a les llicències: Nova planta: nombre d’habitatges 4t.tr.08 1.062 –32,8 3.132 –34,3 –25,4 Nova planta: superfície (m2) 4t.tr.08 350.939 18,9 1.035.077 –4,0 –30,1 Ref.i ampliació: superfície (m2) 4t.tr.08 156.316 34,4 480.709 37,2 –9,9 Com era d’esperar, la construcció residencial ha tancat 2008 accentuant la tendència baixista de l’any abans. Sense possibilitats reals d’esquivar aquest entorn recessiu, comú a tot el país, la pèrdua d’acti- vitat en el segment de la nova construcció s’ha substituït a Barcelona per una major dedicació a les obres de reforma i a la construcció no residencial. Preus al mercat immobiliari Sostre residencial (venda): — Habitatges nous (€/m2) 2008 — — 5.918 –5,1 2,5 — Segona mà–oferta (€/m2) 2008 — — 4.488 –9,0 –0,4 — Lloguer (€/mes) 2008 — — 1.081 3,8 13,6 — Places d’aparcament (€) 2008 — — 28.538 2,9 0,8 Els preus del sostre residencial a final d’any han fet bona la tendència baixista que mostrava el seg- ment de la compravenda durant el primer semestre. Tant el mercat de sostre nou com el de segona mà s’enfronten a una demanda quasi paralitzada atesa la grisor de les expectatives econòmiques a mitjà termini i l’estretor del mercat de crèdit. La vessant més dinàmica del trànsit aeroportuari de passatgers s’ha concentrat en els creuers i en les destinacions internacionals fora de la UE. El turisme de creuers, una oferta complementària de serveis d’oci cada cop més consolidada a la ciutat, comença a jugar un paper estabilitzador destacat a l’hora de mantenir els volums d’activitat dels serveis d’acollida de visitants en una conjuntu- ra en la que es redueix el nombre de persones que viatgen o fan estades als hotels de la ciutat per motius professionals o per negocis. Segons les dades difoses per Turisme de Barcelona, el nombre de viatgers allotjats en hotels de la ciutat durant el 2008 s’ha reduït un 6,3% en relació amb l’any anterior. Aquesta va- riació explica la major part del descens del 8,3% del nombre de pernoctacions facturades. Una evolució previsible després d’anys de creixement sostingut que de moment no altera els nombro- sos plans d’inversió en nous equipaments hotelers. Si el trànsit de passatgers pel port esquiva de moment els pri- mers efectes de la crisi econòmica, l’activitat aeroportuària no té la mateixa sort. Òbviament, només una part del 8,2% que ha caigut el tràfic total de passatgers per l’aeroport durant el 2008 és imputable a la contenció de la despesa en viatges de particu- lars i empreses com a conseqüència de la crisi o de l’encari- ment de les tarifes per l’augment del preu del carburant. L’èxit de l’AVE en el trajecte entre Madrid i Barcelona durant el seu primer any de servei explica una bona part del descens de gai- rebé el 16% del nombre de viatgers de vols interiors. El que sí és majoritàriament imputable a una política de contenció de la despesa o a l’atonia de l’activitat econòmica és la reducció de l’1,3% del nombre de passatgers de vols internacionals, i més concretament, de l’àmbit de la UE. El transport públic aprofita la davallada de les vendes de motos i cotxes per captar nous usuaris. La contenció de les xifres de mobilitat general a l’àmbit metro- polità que reflecteixen les corresponents enquestes, imputable suposadament a la crisi econòmica i més concretament a la pèr- dua de llocs de treball i la reducció del nombre de visitants, és detecta també en el transport públic metropolità. L’estancament o lleu retrocés del nombre d’usuaris de metro, autobús, ferro- carril de rodalia i tramvia –es repeteix per segon any consecutiu la xifra total de 934 milions de validacions al sistema tarifari integrat d’àmbit metropolità– és suficient per tancar deu anys d’expansió sostinguda de l’ús del transport públic col·lectiu. En tot cas, el saldo és força positiu si hom valora la competèn- cia derivada de l’augment de l’ús de la bicicleta en trajectes urbans. El fort descens del nombre de vehicles matriculats i la modera- ció de les tensions inflacionistes són dos dels indicadors que reflecteixen més clarament la magnitud de la contenció de la despesa privada, inclosa la inversió empresarial. També hi ha influït, òbviament, l’enduriment de les condicions d’accés a nous crèdits. El descens del 36% del nombre de vehicles matri- culats a la província de Barcelona durant la segona meitat de 2008 accentua el procés d’ajustament iniciat tímidament dos anys abans i situa el nombre de matriculacions anuals en els nivells més baixos dels darrers onze anys. Aquesta caiguda sos- tinguda de les vendes, que també es reprodueix –amb menys intensitat– a la major part de la UE, explica la crisi que sacseja als grans fabricants i al nombrós teixit d’empreses fabricants de components i de serveis que formen part d’aquesta indústria. 11 Barcelona economia 69Síntesi de la conjuntura La forta desacceleració dels preus de consum permet acabar amb l’excés d’inflació, quasi estructural, de l’economia espanyola en relació amb la mitjana de la UE. La contenció de la despesa privada, especialment palpable en segments de consum no diari ni de primera necessitat, sumada a l’abaratiment del petroli i altres primeres matèries bàsiques, ha contribuït a reduir ràpidament i de manera dràstica les ten- sions inflacionistes que havien situat l’IPC a l’entorn del cinc per cent anual durant els mesos d’estiu. La reducció dels índexs dels components del transport –bàsicament carburants– i l’ali- mentació i el vestit i calçat –per la baixada de preus de prime- res matèries bàsiques i el menor consum– durant els darrers mesos de l’any passat ha estat determinant perquè 2008 hagi acabat amb un 1,6% d’augment de l’IPC a Catalunya i dues dècimes menys a Espanya. Variacions interanuals dels preus de consum tan reduïdes no es produïen des de feia deu anys. Un canvi d’escenari al que l’economia espanyola no hi està habi- tuada, ni tampoc els consumidors, però que ha de ser aprofitat per començar a recuperar la competitivitat perduda aquests darrers anys de creixement excessivament inflacionista. La promoció i construcció residencial, fins no fa massa un dels sectors de creixement més explosiu i inflacionista, tanca 2008 amb un nou descens del nombre d’habitatges iniciats i en cons- trucció. Després de quatre anys (2003-2006) en els que s’han edificat més de cent mil habitatges de mitjana anual a Cata- lunya –un 75% més que durant la dècada anterior– les xifres de tancament del darrer any confirmen que s’ha accentuat el ritme de correcció d’aquests excessos. Durant 2008 s’han iniciat uns 27.000 habitatges, aproximadament un terç dels que es van començar a construir un any abans, quan l’activitat ja s’havia reduït un 32%. Aquesta dinàmica de forta retallada de l’oferta de sostre residencial nou també s’ha donat a l’entorn metropo- lità i, menys intensament, a Barcelona. va ri ac ió (% ) Barcelona R.M.B. Catalunya Espanya des.06 des.07 des.08 0 3 6 9 12 15 V ar ia ci ó (% ) des.07/des.06 des.08/des.07 Actius Afiliats Contractes -4 -3 -2 -1 0 1 2 Mercat de treball Valor absolut Darrers 12 mesos 2007/06 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Ocupació Població activa 4t.tr.08 814.800 0,4 — — –0,1 Població activa (RMB) 4t.tr.08 2.560.500 –0,7 — — 3,0 Afiliats actius a la Seguretat Social 31 ds.08 1.062.428 –3,2 — — 1,5 Afiliats actius a la Seguretat Soc. (RMB) 31 ds.08 2.285.114 –3,7 — — 1,5 Contractes laborals registrats 4t.tr.08 211.399 –16,5 889.354 –2,8 0,3 Contractes indefinits 4t.tr.08 31.979 –25,1 144.588 –7,6 4,1 Després d’anys d’expansió sostinguda del nombre d’ocupats, el mercat de treball metropolità tanca 2008 amb retrocesos generals en els volums d’ocupació i contractació. La població activa s’estabilitza alhora que s’accentua el procés de progressiva substitució d’ocupació masculina per femenina. V ar ia ci ó (% ) des.07/des.06 des.08/des.07 Total Masculí Femení RMB -10 0 10 20 30 40 50 60 70 Taxes d’atur registrat (%) (1) Barcelona 31 ds.08 9,1 — — — 6,3 RMB 31 ds.08 11,1 — — — 7,1 Catalunya 31 ds.08 11,0 — — — 7,0 Espanya 31 ds.08 13,6 — — — 9,4 El fort increment de les xifres d’aturats situa les taxes d’atur en les cotes més elevades dels darrers dotze anys. Es generalitzen les taxes de dos dígits a tots els àmbits geogràfics amb l’excepció de la ciu- tat central. S’escurça el tradicional i ampli diferencial existent entre les taxes d’atur per sexes. (1) Taxes referides a 31 de desembre de 2007. Atur registrat Total aturats registrats 31 ds.08 74.304 45,0 — — –3,8 Atur masculí 31 ds.08 38.297 61,5 — — –2,2 Atur femení 31 ds.08 36.007 30,8 — — –5,2 Atur juvenil (16-24 anys) 31 ds.08 5.847 55,4 — — –10,0 Aturats sense ocupació anterior 31 ds.08 3.403 75,4 — — –27,5 Total aturats registrats (RMB) 31 ds.08 284.184 55,4 — — 0,8 El creixement de l’atur desborda les previsions. A banda de pensar en una reacció excessiva del mer- cat de treball atesa la variació moderadament recessiva del PIB durant la segona meitat de 2008, aquest augment posa de relleu la precarietat d’una bona part dels llocs de treball creats darrerament i l’excés de capacitat productiva acumulada a la construcció i activitats relacionades. 12 Síntesi de la conjuntura La diversificació de l’activitat constructora a Barcelona ajuda a superar la crisi de l’obra nova residencial. Al marge del procés d’ajustament d’oferta que viu la promoció residencial, l’activitat constructora a la ciutat central s’ha recol- zat en altres subsectors com ara l’edificació no residencial –hotels, oficines i equipaments– i les reformes, a més de l’obra pública. Així, les llicències d’obres aprovades el darrer any pre- veuen la construcció de més d’un milió de m2 de sostre nou, un quatre per cent menys que un any abans, i la reforma o amplia- ció de gairebé mig milió de m2, un volum, aquest darrer, que marca un nou màxim anual en aquest tipus d’obres. En total, durant el 2008 s’han aprovat llicències per edificar o reformar 1,5 milions de m2 de sostre, una xifra similar a la de 2007 i només un 15% menys que la mitjana anual del quinquenni més expansiu (2002-2006). La crisi financera internacional i l’augment de les taxes de morositat que han començat a presentar les entitats de crèdit espanyoles en paral·lel a l’augment de l’atur han forçat un enduriment de les condicions –fins fa ben poc relativament laxes– d’accés al crèdit. Aquest canvi radical de política credi- tícia, que ha acabat per refredar les expectatives d’una deman- da potencial cada cop més preocupada per l’empitjorament del mercat de treball, sumat a una oferta d’habitatges creixent, ha acabat per encetar un procés de revisió a la baixa dels preus de venda al mercat immobiliari residencial. La particularitat d’a- quest mercat permet que les variacions de preus publicitats entre segments de l’oferta i àmbits geogràfics puguin ser molt dispars i fa difícil determinar preus i variacions mitjanes reals. El que no està en qüestió és que durant el 2008 el preu dels habitatges s’ha reduït sense excepcions a tot el país. En termes relativament homogenis i amb preus d’oferta, a Barcelona els nous han baixat un 5% de mitjana i els de segona mà un 9%. El lloguer, que ha registrat tant un increment de la demanda com de l’oferta, ha ajustat l’augment dels preus al de la inflació. A mesura que la crisi s’ha fet evident a la majoria de sectors, ha començat un procés de reducció de plantilles i les taxes d’atur han repuntat amb força. En el context recessiu en el que s’ha endinsat tant l’economia espanyola com la catalana, inclosa la metropolitana, l’evolució del mercat de treball durant 2008 s’ha caracteritzat per la forta expansió de l’atur. Després d’anys de generar milers de llocs de treball de manera sostinguda –a la regió metropolitana el 2007 es comptabilitzaven el 50% més d’ocupats afiliats a la Segu- retat Social que dotze anys abans– durant el 2008 aquesta ten- dència s’ha invertit. L’ocupació a final d’any era gairebé un 4% menys que un any abans i la xifra d’aturats, fins aleshores en mínims, ha repuntat un 55%. En termes absoluts, el mercat de treball de l’àrea de Barcelona ha tancat 2008 amb la pèrdua de poc més de 90.000 llocs de treball i 100.000 aturats més. L’evolució del mercat laboral metropolità marca un terme mig entre el de pitjor evolució, la resta de Catalunya –on l’atur registrat ha crescut un 67%– i la ciutat de Barcelona, amb un augment del 45%. Aquestes diferències tan notables responen d’entrada a una major pèrdua de llocs de treball a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya que no pas a la ciutat cen- tral. Però també s’ha de considerar el diferent comportament de la població activa. Mentre que a la regió metropolitana les xi- fres del darrer trimestre han començat a mostrar senyals d’es- tabilització i fins i tot de lleu retrocés, a la resta del país la població activa ha mantingut una trajectòria ascendent però en procés de desacceleració. Una de les conseqüències més rellevants que deixa aquest pri- mer impacte de la crisi en el mercat laboral barceloní i català és la constatació del vigor que està mostrant l’ocupació femenina. La progressiva terciarització de l’activitat econòmica i la ne- cessitat d’encaminar-la cap a un model més sostenible en el que la capacitat innovadora d’una indústria moderna i competitiva sigui capaç de substituir a mitjà i llarg termini la construcció com a motor del creixement, auguren que la presència que les dones han aconseguit darrerament en el mercat laboral anirà a més en el futur. I. Indústria I.06 II.06 III.06IV.06 I.07 II.07 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08IV.08 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08 IV.08 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 14 Conjuntura industrial * Variacions interanuals. 1 Variació anual. 2 Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. Indicadors d’activitat industrial* 4t.tr.07 1r.tr.08 2n.tr.08 3r.tr.08 4t.tr. 08 Catalunya PIB (Variació real) 1,4 0,9 –1,5 –3,6 –5,1 Índex Producció (IPI) —Total indústria 0,8 –3,1 –2,4 –8,2 –17,3 —Energia 0,1 13,7 9,3 –0,9 –9,8 —Intermedis –2,8 –8,4 –6,1 –12,3 –25,3 —Equipament 5,1 –1,0 –4,2 –11,5 –24,9 —Consum 2,7 –1,9 0,6 –4,9 –5,7 Exportacions de béns 3,9 0,9 1,4 4,6 –6,1 Inversió prevista/efectiva1 — 5,1 — 1,6 — Índex Clima (ICI)2 –4,2 –7,5 –17,0 –23,1 –37,0 Índex Preus (IPRI) 4,2 5,1 5,7 7,0 3,9 Cost laboral/treballador 3,8 5,1 7,4 4,6 5,6 Afiliats RG Sg. Social3 0,7 –2,1 –3,1 –4,4 –7,6 Aturats registrats3 –2,4 6,0 14 23,7 46,8 Espanya PIB (Variació real) 1,1 0,2 –1,6 –2,5 –5,3 Índex Producció (IPI) —Total indústria 1,2 –3,5 –1,9 –5,7 –14,7 —Energia 5,7 4,8 2,3 1,3 –2,3 —Intermedis –0,7 –6,9 –4,5 –10,4 –24,5 —Equipament 4,8 –1,7 1,5 –4,4 –15,9 —Consum –1,1 –3,9 –2,2 –4,9 –8,0 Exportacions de béns 4,3 4,8 6,3 9,4 –7,1 Índex Clima (ICI)2 –2,5 –6,6 –13,1 –18,4 –31,0 Índex Preus (IPRI) 5,3 6,7 8,0 9,0 2,7 Cost laboral/treballador 3,4 4,1 5,9 4,8 5,4 Afiliats RG Sg. Social3 2,5 –0,7 –2,4 –4,2 –8,0 Aturats registrats3 –0,8 4,5 13,5 22,0 42,8 Crèdit (Saldo viu)3 18,5 18,7 12,2 10,8 10,3 Està fora de discussió que l’actual reducció de la producció industrial respon a una crisi global, com ho ha estat la crisi financera activada pels excessos del mercat immobiliari nord- americà. Això no treu que hi hagi factors locals que també han contribuït a aquesta situació de crisi o, més concretament, a la velocitat a la que s’ha propagat i a la magnitud que està asso- lint. Factors que van des de la pèrdua sostinguda de diversitat i competitivitat del teixit industrial fins a l’escassa atenció que aquest sector ha merescut per part dels sectors financer i públic, enlluernats per l’expansió de la construcció i els serveis. La consolidació en l’escena internacional de les noves econo- mies industrials –molt concentrades en el continent asiàtic però també entre els nous membres de la Unió Europea i Amèrica del Sud– ha estat l’excusa perfecta per accelerar el salt de l’e- conomia de base industrial a la terciària. Un procés continuat de desindustrialització efectiva, especialment si es mesura en llocs de treball directes, que la crisi actual previsiblement ac - centuarà. O no, si la indústria catalana més competitiva dispo- sa de prou recolzament per fer el salt tecnològic i de producte que la faci realment competitiva. La crisi iniciada al sector immobiliari a final de 2007 s’ha escampat a la resta d’activitats i especialment a la indústria. Les dades de conjuntura industrial del darrer trimestre de 2008 posen de manifest la intensitat amb la que la situació de crisi econòmica i financera ha impactat en la indústria catalana. Co - mençant pels subsectors més lligats a la construcció i estenent- se posteriorment als fabricants de béns d’equipament i a una part dels de consum. El primer avanç oficial de creixement del PIB sectorial, que apunta a un descens interanual de l’ordre del 5%, reflecteix perfectament el canvi tan radical i sobtat de conjun- tura que, amb epicentre a la construcció residencial i al sector financer, s’ha produït durant la segona meitat de l’any passat. Un canvi que té lloc quan l’activitat manufacturera a Catalunya encara no havia recuperat les taxes de creixement i el prota - gonisme que l’havien caracteritzat durant els darrers anys del segle passat i començament d’aquest, abans de la crisi de les tecnològiques. 15         Catalunya Espanya Unió Europea Saldos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 -50 -40 -30 -20 -10 0 10             Consum IntermedisGeneral Equipament (%) 2003 2005 20072004 2006 2008 -2 0 2 4 6 8 10         2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 0 2 4 6 8 10 12 total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%) (milions d’) (%) Barcelona economia núm. 69Conjuntura industrial Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Exportacions de productes industrials (Catalunya) Segons contingut tecnològic (Milions d'euros) Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 1996 20.022 1.932 10.595 2.789 4.706 1997 23.748 2.216 12.537 3.153 5.843 1998 26.154 2.782 13.667 3.501 6.204 1999 26.908 3.448 13.362 3.174 6.924 2000 32.614 4.531 16.148 3.965 7.969 2001 35.438 4.567 17.926 4.190 8.756 2002 35.897 4.991 17.752 4.248 8.906 2003 36.269 4.966 18.008 4.362 8.933 2004 38.166 4.908 19.323 4.857 9.078 2005 41.393 6.207 20.732 5.298 9.156 2006 45.618 6.945 22.361 6.610 9.702 1r.tr. 11.332 1.753 5.688 1.485 2.407 2n.tr. 11.861 1.863 5.691 1.883 2.425 3r.tr. 10.459 1.478 5.015 1.546 2.419 4t.tr. 11.966 1.851 5.967 1.696 2.451 2007 48.187 6.385 23.735 7.439 10.630 1r.tr. 12.044 1.588 6.043 1.810 2.604 2n.tr. 12.326 1.438 6.061 2.229 2.598 3r.tr. 11.382 1.459 5.574 1.686 2.663 4t.tr. 12.435 1.899 6.057 1.714 2.765 2008 1r.tr. 12.158 1.580 6.257 1.607 2.713 2n.tr. 12.502 1.742 6.131 1.881 2.748 3r.tr. 11.902 1.531 5.526 1.853 2.992 Alt i mitjà Baix i mitjà Variació (%) Total alt baix 3r.tr.08/3r.tr.07 4,6 0,3 11,4 1r.sem.08/1r.sem.07 1,2 3,8 –3,2 2007/2006 5,9 3,2 10,7 2006/2005 9,9 8,3 13,0L’evolució de les exportacions destaca enmig de la grisor de la conjuntura industrial que mostren la majoria de resultats de tancament d’any. Les trajectòries descendents que dibuixen les gràfiques de l’ín- dex de producció i de clima industrial d’ençà començament d’any estalvien qualsevol comentari. A més de reflectir la mag- nitud de la davallada en el cas de la producció –especialment intensa en els subsectors de béns intermedis i d’equipament– l’evolució de l’indicador de clima evidencia l’absència de sig- nes de represa per a la producció industrial. Especialment per- què no es pot descartar un lleu empitjorament de l’índex de producció del segment de béns de consum, en línia amb la con- tenció de la despesa privada tant interna com del conjunt de la Unió Europea. A l’espera de disposar de les dades definitives de comerç exte- rior del darrer trimestre sembla que es pot afirmar que la des- acceleració del creixement de les exportacions durant la major part de 2008 s’ha convertit en retrocés a final d’any trencant la tendència fortament expansiva dels darrers quatre anys. La da - vallada encara més intensa de les importacions ha contribuït a moderar el dèficit exterior de la balança de productes indus- trials.       saldos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Evolució del negoci Preus venda Facturació a l’estranger Comandes -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 Conjuntura industrial Nota: A partir de 2008, els gràfics sectorials s’elaboren amb dades estimades a partir de les de Catalunya. Font (per a tot l’apartat): Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. Elaboració pròpia. Enquesta industrial (província) 4t.tr.07 1r.tr.08 2n.tr.08 3r.tr.08 4t.tr.08 Valoració del període Marxa del negoci Normal 52 51 49 51 29 Saldo 11 1 –18 –27 –44 Volum de comandes Normal 52 54 55 40 27 Saldo –7 –16 –29 –43 –63 Volum d’estocs Normal 56 66 62 55 53 Saldo 1 1 12 4 5 Grau d'utilització de la capacitat productiva % 77 78 77 74 69 Variació sobre trimestre anterior Marxa del negoci Igual 37 45 45 33 20 Saldo 8 –9 –20 –44 –46 Facturació total Igual 30 35 37 25 20 Saldo 4 –11 –11 –44 –42 Facturació a l’estranger Igual 38 50 45 42 35 Saldo 4 6 4 –17 –27 Preus de venda Igual 84 51 69 74 79 Saldo 3 26 12 6 –15 Nombre de treballadors Igual 64 71 73 64 49 Saldo –4 –5 –5 –17 –37 Inversió realitzada Igual 67 61 71 63 57 Saldo 11 –12 3 –12 –24 Perspectives a curt termini Marxa del negoci Igual 50 45 51 45 44 Saldo 8 2 –21 –16 –36 Volum de comandes Igual 48 46 48 45 46 Saldo 3 2 –23 –19 –38 Compres a proveïdors Igual — 47 48 43 43 Saldo — –2 –32 –25 –43 Facturació total Igual 45 39 42 35 38 Saldo 8 14 –24 –8 –33 Facturació a l’estranger Igual 45 47 58 46 51 Saldo 8 24 –5 1 –21 Preus de venda Igual 44 80 80 83 61 Saldo 40 11 10 2 3 Nombre de treballadors Igual 73 74 80 68 67 Saldo –8 –4 –9 –22 –27 Inversió prevista Igual 62 66 70 67 58 Saldo 9 13 –5 –9 –25             saldos Producció Vendes totals Exportacions Preus Inversió 2004 2005 2006 2007 2008 -40 -30 -20 -10 0 10 20 16 Preus industrials i ocupació, a la baixa. Un dels efectes més immediats i visibles de la crisi econòmica global és la davallada que han registrat els preus del petroli i altres primeres matèries als mercats internacionals. Aquesta evolució, que serà cabdal per a continuar reduint el saldo defi- citari entre exportacions i importacions de productes indus- trials, és una molt bona notícia per a la indústria transformado- ra catalana i per als consumidors. D’entrada, ha permès ajustar més fàcilment l’augment dels preus de sortida de fàbrica a una demanda afeblida. Després d’un quadrienni en el que l’índex general de preus industrials ha mantingut un creixement anual a l’entorn del 5% i màxims puntuals per sobre del 9% durant el darrer estiu, l’any 2008 ha tancat amb increments més ajustats a la taxa d’inflació. L’evolució del nombre d’ocupats, i en conseqüència de l’atur, ofereix la cara més negativa de la pèrdua d’activitat i teixit industrial. Durant el darrer any la indústria catalana ha perdut un 7,6% del total d’ocupats directes que tenia a començament d’any. Les xifres d’atur, moderades fins aleshores, tanquen el darrer any amb un augment del 47%. 17           Ocupació Inversió saldos II.06 III.06 IV.06 I.07 II.07 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08 IV.08 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 Barcelona economia núm. 69       Paper, edc. i arts gràfiques Tèxtil, conf. i cuir Química, cautxú i plàstics Vehicles i material de transportMetall, maq. i equipament Total indústria (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 60 65 70 75 80 85 90 Els resultats de la renovada enquesta de conjuntura industrial de la Cambra pel que fa a l’evolució de l’activitat manufacturera a la província de Barcelona confirmen, fil per randa, els trets que s’acaben d’exposar pel conjunt de Catalunya. La davallada de l’índex de producció i de clima industrial es correspon amb l’augment molt notable del percentatge d’empresaris que durant el darrer trimestre de 2008 valoraven negativament la marxa del seu negoci i encara pitjor la del volum de comandes. Una estratègia per afrontar aquesta situació ha estat la de redu- ir, aproximadament en un 10% de mitjana, la capacitat produc- tiva utilitzada per intentar ajustar la producció a les vendes i frenar el creixement dels estocs. Les mitjanes anuals dels prin- cipals indicadors confirmen que l’empitjorament de la conjun- tura ha estat gradual al llarg de tot l’any fins al punt de forçar un replantejament dels projectes d’inversió. Una decisió que s’ha vist influïda també pels problemes de finançament que, a mesura que avançava l’any, reconeixien un nombre creixent d’empresaris. Els industrials de la regió metropolitana mostren una especial preocupació per la feblesa de la demanda i pels problemes de finançament. Pel que fa a l’evolució de la relació entre volum d’ocupació i esforç inversor de les empreses industrials de la regió metropo- litana, el gràfic corresponent posa de manifest com la intensitat de la crisi ha fet miques un model de modernització del teixit productiu basat en un augment sostingut de la inversió compa- tible amb el manteniment i ajustament suau dels volums d’ocu- pació i de la capacitat productiva. La creixent feblesa de la de - manda i les dificultats de finançament són els dos factors que els empresaris enquestats citen amb més insistència com els responsables de frenar l’expansió del seu negoci. Fins i tot per davant de factors que fins no fa gaire polaritzaven la seva pre- ocupació com són l’augment de competència –bàsicament xi - ne sa– i dels costos de producció. Conjuntura industrial -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 40     !  ! ! "     2003 2004 2006 2008 saldos 1-10 treb. 11-50 treb. 51-250 treb. >250 treb. 2005 2007 Factors que han limitat l’expansió del negoci (en relació amb el trimestre anterior) (%) 1r.tr.08 2n.tr.08 3r.tr.08 4t.tr.08 Feblesa de la demanda 28,8 30,4 35,1 41,8 Augment dels costos de producció 28,8 26,7 24,8 17,4 Equipament productiu insuficient 2,2 1,7 1,4 1,0 Insuficiència d’infrastructures 4,4 4,2 0,9 2,0 Serveis ineficients 1,7 3,8 2,3 1,5 Manca de mà d'obra qualificada 6,6 6,3 6,3 3,0 Problemes de tresoreria o financers 7,0 6,7 12,6 16,9 Augment de la competència 17,0 17,1 14,9 15,9 Altres o cap en concret 3,5 3,3 1,8 0,5 18 Conjuntura industrial Les perspectives empresarials no albiren cap millora substancial de la conjuntura durant el primer semestre de 2009. Ateses les respostes sobre les perspectives a curt termini, hom pot pensar que els empresaris enquestats han rebaixat notable- ment la dosi d’optimisme que acostuma a caracteritzar al típic emprenedor. Així, tot i que en relació amb la situació de tanca- ment de 2008 augmenta el percentatge d’empresaris que espe- ren que el seu negoci vagi a millor durant el primer semestre d’enguany, les valoracions negatives s’imposen clarament so - bre les positives. Per sectors, les perspectives són especialment baixistes –en relació amb les existents un any enrere– en la fa - bricació de vehicles i material de transport, en la fabricació de maquinària i equipament, en la producció metal·lúrgica i productes metàl·lics i en la de materials per a la construcció. Igualment orientades a la baixa però amb menys força es situ- en les perspectives dels sectors químic, tèxtil, confecció i cuir i l’edició i arts gràfiques. La indústria alimentària i de begudes és l’única que manté les perspectives de negoci al mateix nivell d’un any abans. #          !      * Alimentació i begudes Tèxtil, confecció i cuir Fusta, suro i mobles Paper, edició i arts gràfiques Química Prod. minerals no metàl·lics Metal·lurgia i prod. metàl·lics Maquinària i equipament Ofimàtica i aparells precisió Equips elèctrics i electrònics Material de transport Total (%) 4t. tr. 20084t. tr. 2007 0 20 40 60 80 100 (*) Percentatge d’empreses que esperen mantenir o millorar l'evolució del seu negoci a curt termini. II. Finances 20 Sistema financer La contracció de la demanda interna durant els darrers mesos de 2008 s’ha produït en un context d’expansió molt feble del crèdit i d’augment significatiu de l’estalvi en dipòsits bancaris. De les darreres dades disponibles corresponents a l’activitat del sistema financer i referides a final d’any sembla que es desprèn un incipient canvi de tendència en el procés de desacceleració del creixement que ha caracteritzat l’evolució del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat el darrer any i mig. Després de més d’una dècada en què aquest saldo viu ha cres- cut a taxes anuals de dos dígits –i per sobre del 20% de mitja- na anual durant el trienni 2005-2007– el volum de crèdit en mans d’empreses i famílies ha continuat creixent però ajustant- se a una trajectòria expansiva molt més moderada i compassa- da amb la conjuntura econòmica. Pel que fa als dipòsits del sector privat en el sistema financer, l’augment de la propensió a l’estalvi per part de les famílies, sumat a l’atonia inversora i a l’atractiva remuneració de l’es- talvi en forma de dipòsits en caixes i bancs durant la major part de l’any, explica que el volum d’aquests recursos en mans de les entitats de crèdit hagi crescut de manera molt més intensa que el crèdit. Una situació que no es donava d’ençà la primera meitat dels anys noranta. província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Dipòsits des. 2008 / des. 2007 11,0 10,4 14,2 10,9 des. 2007 / des. 2006 8,2 7,9 13,6 11,3 des. 2006 / des. 2005 16,9 16,9 24,5 18,2 Crèdit des. 2008 / des. 2007 7,8 7,1 6,5 6,1 des. 2007 / des. 2006 15,5 15,6 19,8 17,1 des. 2006 / des. 2005 21,4 23,2 32,1 25,9 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banc d’Espanya. Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 1996 65.462 13.818 79.280 89.124 380.062 45.226 10.506 55.732 75.433 290.030 des. 1997 64.693 13.853 78.546 100.453 396.644 51.843 11.918 63.761 87.760 332.720 des. 1998 64.986 13.273 78.259 99.168 404.128 61.344 13.881 75.225 105.192 390.146 des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056 des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749 març 2006 110.062 28.001 138.063 222.229 806.807 188.803 46.827 235.630 275.108 1.211.190 juny 2006 114.045 29.138 143.183 239.092 850.748 201.432 50.076 251.508 298.001 1.292.722 set. 2006 118.489 30.185 148.674 251.915 883.356 209.412 52.277 261.689 322.652 1.359.902 des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298 març 2007 132.651 32.204 164.855 274.551 956.658 228.420 58.373 286.793 358.347 1.505.002 juny 2007 132.400 33.349 165.749 288.883 992.115 237.999 61.476 299.475 387.073 1.591.716 set. 2007 133.078 33.557 166.635 290.653 1.002.191 249.073 62.780 311.853 401.038 1.643.614 des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933 març 2008 138.787 34.676 173.463 298.205 1.047.167 258.459 65.754 324.213 429.395 1.724.686 juny 2008 142.996 35.374 178.370 321.619 1.091.957 264.601 67.345 331.946 441.917 1.766.480 set. 2008 148.799 36.028 184.827 329.750 1.115.909 270.954 67.308 338.262 442.808 1.779.760 des.2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 Crèdit sector privat PIB       96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 250 500 750 1.000 1.250 1.500 1.750 2.000 milers milions  Barcelona economia 69 21 Sistema financer La desacceleració del creixement del crèdit esdevé en estancament en el cas del que està en mans del sector constructor i del destinat a la compra de béns de consum durador. La persistència de la crisi immobiliària residencial ha acabat per afectar al segment de la promoció no residencial i, de re truc, a l’activitat constructora. En conseqüència, l’accés a crèdit nou per part del sector ha estat mínim durant tot l’any. En contra- partida, ha continuat augmentant l’endeutament de la indús tria i dels serveis tot i que a un ritme més pausat que els anys pre- vis. Pel que fa a les economies domèstiques, el crèdit hipote- cari segueix sent, malgrat la relativa paràlisi del mercat de com - pravenda residencial, el que més creix, mentre que el destinat a altres aplicacions –molt més car que l’hipotecari– es manté re - la tivament estancat. A banda de la política més o menys restrictiva aplicada per les entitats financeres en la concessió de nous crèdits i la modera- ció de la demanda per la mateixa conjuntura de crisi, l’encari- ment que ha registrat el preu del diner durant la major part de l’any es pot identificar com l’altre factor determinant a l’hora d’explicar l’atonia que ha caracteritzat l’evolució del saldo del crèdit bancari en mans del sector privat.                2004 20052003 2006 2007 2008 Indústria Construcció Serveis Immobiliàris Resta Serveis Inversió immobiliària famílies (%) 0 10 20 30 40 50 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya (milions d'€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.1996 177.057 8.815 52.893 24.267 91.083 123.077 85.592 13.654 23.831 4t.tr.1997 198.417 9.482 57.789 24.701 106.445 145.447 104.292 15.948 25.208 4t.tr.1998 227.867 10.358 64.321 29.270 123.919 175.008 123.254 20.625 31.130 4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238 4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 445.972 45.928 84.354 1r.tr.2006 637.277 21.213 105.687 106.183 404.195 604.878 471.966 46.320 86.592 2n.tr.2006 681.307 21.946 109.856 116.195 433.311 642.698 498.248 49.161 95.289 3r.tr.2006 728.058 22.460 115.266 127.420 462.911 666.972 519.130 50.552 97.291 4t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 544.389 51.461 104.445 1r.tr.2007 816.098 23.436 121.148 137.836 533.678 726.179 566.341 52.713 107.125 2n.tr.2007 869.174 24.294 132.145 144.552 568.184 754.726 588.694 53.898 112.134 3r.tr.2007 910.001 25.085 140.332 150.341 594.243 768.197 604.623 54.035 109.539 4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 618.212 56.576 114.462 1r.tr.2008 962.333 25.003 143.816 154.237 639.277 802.258 630.161 57.357 114.740 2n.tr.2008 991.307 25.727 148.218 155.600 661.762 817.074 640.247 57.726 119.101 3r.tr.2008 1.005.670 26.593 155.481 156.363 667.233 816.752 646.761 55.859 114.132 4t.tr.2008 1.016.948 26.244 156.141 151.911 682.652 819.412 649.850 54.176 115.386 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ 4t.tr.06/ Variació (%) 4t.tr.07 4t.tr.06 4t.tr.05 Total sectors productius 7,8 20,7 29,4 Indústria 10,3 18,5 14,1 Construcció –1,0 14,2 33,3 Serveis 9,6 23,4 33,6 Total famílies 3,8 12,7 21,5 Inversió immobiliària 5,1 13,6 22,0 Consum durador –4,2 9,9 11,8 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. 22 Sistema financer L’evolució de l’ocupació sectorial durant el darrer trimestre de 2008 anuncia un procés de reducció del nombre d’oficines de bancs i caixes per tal d’ajustar els costos operatius a un entorn econòmic difícil. Després de sis anys d’expansió de la xarxa d’oficines de les entitats de crèdit a un ritme equiparable al del creixement del PIB –com si es tractés d’una economia emergent o en desen- volupament– el radical canvi de conjuntura del sector immobi- liari i de la demanda interna, a més de posar punt i final a una llarga etapa d’expansió de l’economia financera obliga a les entitats de crèdit a repensar les seves polítiques expansives. Per les dades disponibles sembla que els bancs han estat els primers que han reaccionat i han tancat l’any amb símptomes de lleu replegament a Catalunya i variacions mínimes al conjunt d’Es - panya. El conjunt de les caixes, amb una major implicació en la promoció immobiliària, han mantingut fins al darrer moment una trajec tòria expansiva. En conseqüència, el canvi d’estratè- gia no es farà sentir fins ben entrat 2009. Treballadors assalariats de les entitats de crèdit Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 1996 28.010 35.010 45.005 246.800 des. 1997 27.993 35.401 45.174 247.361 des. 1998 28.022 35.695 45.597 247.685 des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471 des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414 març 2006 26.382 36.601 46.544 n.d. juny 2006 26.685 37.349 47.622 n.d. set. 2006 26.981 37.677 48.004 n.d. des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682 març 2007 26.786 38.014 49.189 n.d. juny 2007 27.317 38.977 50.461 n.d. set. 2007 27.526 39.318 50.902 n.d. des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.323 març 2008 27.716 39.500 51.151 n.d. juny 2008 27.832 39.753 51.565 n.d. set. 2008 27.695 39.477 51.183 n.d. des. 2008 27.437 39.135 50.684 n.d. Nota: Dades d’afiliats al R.G. de la Seguretat Social amb l’excepció de les d’Espanya. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banco de España. Elaboració pròpia. Nota: El Total inclou les oficines dels anomenats Establiments Financers de Crèdit. Oficines de les entitats de crèdit Àmbit Caixes Coop. territorial Total Banca d’estalvis de crèdit desembre 2008 Barcelona 2.097 684 1.352 30 Resta província 3.769 1.004 2.689 60 Resta Catalunya 2.289 682 1.547 50 Total Catalunya 8.155 2.370 5.588 140 Madrid 3.313 1.558 1.650 56 Resta província 2.791 1.067 1.629 63 Total Espanya 46.065 15.590 24.985 5.057 desembre 2007 Barcelona 2.112 692 1.358 31 Resta província 3.767 1.025 2.664 62 Resta Catalunya 2.281 686 1.539 46 Total Catalunya 8.160 2.403 5.561 139 Madrid 3.258 1.534 1.615 57 Resta província 2.714 1.050 1.574 55 Total Espanya 45.499 15.542 24.591 4.953 Variació (%) Total Banca Caixes Coop. des. 2008/ des. 2007 Barcelona –0,7 –1,2 0,0 –3,2 Catalunya –0,1 –1,4 0,5 0,7 Espanya 1,2 0,3 1,6 2,1 des. 2007/ des. 2006 Barcelona 1,7 1,3 2,0 6,9 Catalunya 2,9 2,9 2,8 5,3 Espanya 4,1 3,0 5,0 3,8 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya des.2008/des.2007 –0,9 –0,6 –0,6 des.2007/des.2006 3,9 4,3 6,1 5,2 des.2006/des.2005 1,4 3,6 3,7 3,6 des.2005/des.2004 1,3 2,3 2,3 2,8         (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Tipus d’intervenció del BCE Tipus no hipotecaris del total d’entitats Tipus d’interès hipotecari del total d’entitats IPC 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Barcelona economia 69 23 Mercat de renda variable Renda Renda fixa Variació (%) variable pública privada Total 4t.tr.2008/4t.tr.2007 –28,1 –11,7 –62,3 –26,0 2n.sem.08/2n.sem.07 –44,7 –42,4 –53,4 –44,3 2008/2007 –52,9 –28,4 –26,8 –32,5 2007/2006 35,8 –1,6 –3,3 25,8 L’any 2008 s’ha guanyat un lloc de referència en la història borsària. S’han batut a la baixa tota classe de records. En no - més uns pocs mesos els principals índexs han perdut els avan- ços acumulats els darrers anys. En el cas del mercat espanyol, l’índex de referència ha retrocedit fins a valors de 2003. Els vo - lums de negociació s’han reduït notablement per l’efecte de la pèrdua de capitalització i la progressiva retirada d’una part dels inversors menys experimentats. També hi ha impactat el re - plegament d’una part de la inversió estrangera i la reducció a mínims del mercat a crèdit. Ara fa un any, en aquest mateix espai, s’esmentava la incertesa generada per les hipoteques d’alt risc i el grau de contagi des- conegut en aquells moments com el principal factor explicatiu del trencament de la trajectòria expansiva del mercat immobi- liari. Un any després, la crisi hipotecària dels Estats Units ha esdevingut en una crisi financera internacional que, en el cas d’Espanya i altres països, ha posat de manifest les febleses del model sobre el que s’ha fonamentat el creixement econòmic dels darrers anys. Més aviat que tard hem d’assumir que ja no som ni serem en el futur immediat tan rics com ens creiem. Assumir aquest bany de realitat hauria d’ésser el primer pas per transformar l’actual situació de crisi en un escenari d’oportu - nitats. La renda variable espanyola es veu arrossegada per la crisi financera i el clima d’incertesa que domina l’economia mundial i, en l’ordre intern, per la contracció del sector immobiliari. Si l’evolució dels índexs borsaris és un bon indicador avançat de la conjuntura econòmica, la forta davallada que han registrat durant la segona meitat de 2008 avala el procés de revisió gene- ral a la baixa que han registrat la pràctica totalitat de previsions sobre el creixement de l’economia mundial per 2009 i 2010. Es dóna ja per inevitable que el descens del PIB serà la tònica do - minant els propers trimestres a les principals economies mun - dials amb l’excepció de la xinesa i la majoria de les emergents asiàtiques. 2005 2006 2007 2008            milions d' 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 Índex      2003 2004 2005 2006 2007 2008 Dow Jones IBEX-35 Nikkei (Eurostoxx 50)x3 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda Renda Renda variable 1 fixa pública fixa privada Total 1996 7.498 8.521 232 16.251 1997 19.829 11.351 144 31.325 1998 29.095 23.616 98 52.809 1999 31.190 28.951 355 60.496 2000 49.384 30.762 171 80.317 2001 59.026 50.500 653 111.044 2002 85.578 64.467 191 150.236 2003 89.228 66.001 654 155.882 2004 128.786 75.941 107 204.833 2005 152.198 82.486 3.993 238.678 2006 241.683 83.835 4.907 330.425 1r.tr. 54.290 22.252 344 76.885 2n.tr. 59.598 22.483 73 82.153 3r.tr. 50.036 21.148 2.617 73.802 4t.tr. 77.760 17.952 1.873 97.585 2007 328.262 82.512 4.747 415.521 1r.tr. 78.765 20.390 1.056 100.211 2n.tr. 99.220 20.773 557 120.550 3r.tr. 62.074 20.903 239 83.216 4t.tr. 88.203 20.446 2.895 111.544 2008 154.690 59.067 3.476 280.638 1r.tr. 82.053 16.445 1.927 100.425 2n.tr. 52.928 18.811 87 71.826 3r.tr. 19.708 5.765 370 25.842 4t.tr. 63.407 18.047 1.092 82.546 1 Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. III. Consum, comerç i preus 26      Catalunya Espanya Subjacent 2003 2005 2006 2007 2008 (%) 2004 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 Preus de consum Interanual Mitjana anual set.08/ des.07/ des.06/ 2007/ 2006/ Variació (%) set.07 des.06 des.05 2006 2005 Barcelona (província) 4,4 4,3 2,8 3,0 3,8 Catalunya 4,5 4,3 2,8 3,0 3,7 Espanya 4,5 4,2 2,7 2,8 3,5 — subjacent 3,4 3,3 2,5 2,7 2,9 C.A. Madrid 4,3 4,0 2,7 2,8 3,5 UME harmonitzat 3,6 3,1 1,9 2,1 2,2 UE harmonitzat 4,2 3,2 2,1 2,3 2,2 El descens de les cotitzacions internacionals del petroli i matèries primeres, afegit a la contracció del consum privat, explica la forta desacceleració del creixement dels preus de consum a final d’any. Després d’onze mesos consecutius (nov.2007-set.2008) en els que la inflació espanyola havia mantingut un creixement anual per sobre del 4% i fins i tot sobrepassant la cota ja oblidada –d’ençà la creació de l’euro– del 5% durant els primers mesos de l’estiu passat, la trajectòria descendent del darrer terç de l’any no té precedent, com a mínim, en els darrers 15 anys. Del 4,9% de variació interanual de l’agost s’ha passat a un inespe- rat i atípic 1,4% el desembre de 2008. Recordem que un incre- ment de preus de tancament d’any tan reduït no es produïa d’ençà el 1998, amb la diferència que ara fa deu anys la taxa anual mitjana fou de només l’1,8% mentre que la de 2008, un 4,1%, ha estat la més elevada dels darrers dotze anys. El primer dels gràfics adjunts reflecteix amb nitidesa que el principal factor explicatiu de la forta contenció que ha registrat l’augment dels preus de consum a Espanya durant la segona meitat de 2008 –només una de les sis variacions mensuals ha estat positiva– és el mateix que, canviat de signe, va propiciar el procés inflacionista iniciat la tardor de 2007. Bàsicament l’encariment del petroli i de les matèries primeres com a con- seqüència de la persistent pressió de la demanda mundial. L’e volució igualment a la baixa de l’anomenada inflació subja- cent –descomptats els components més volàtils com són l’ali- mentació fresca i l’energia– que probablement es mantindrà durant el primer trimestre d’enguany, dóna peu a introduir la feblesa del consum privat com l’altre factor clau per explicar i donar continuïtat a aquesta evolució benèfica per a la majoria dels con sumidors. Aquests quatre trets explicatius de l’evolució de la taxa d’in- flació espanyola són aplicables igualment a Catalunya i a la província de Barcelona. No hi ha diferències substancials més enllà de constatar que tot i que a final d’any la variació intera- nual és més alta a l’àrea de Barcelona que no pas al conjunt d’Espanya, un fet d’altra banda habitual, per primera vegada en els darrers deu anys es compensa parcialment gràcies a un increment anual mitjà més contingut. Però el tret més remarcable de l’evolució recent de la inflació tant a Catalunya com a Espanya s’obté quan es comparen les taxes de variació de final d’any amb les de l’entorn europeu. El tradicional diferencial inflacionista –a l’entorn d’un punt per- centual anual en relació amb la mitjana de la zona euro– que penalitzava la competitivitat de l’economia espanyola, ha can- viat de signe. A banda de la major sensibilitat de l’economia espanyola al preu de l’energia, aquest canvi d’escenari sembla denotar una contracció de la demanda interna més intensa a Espanya que a la resta de la UE. (%) gn. fb. mç ab. mg. jn. jl. ag. st. oct. nv. ds. -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0       2007 2008 Font (per a tot l'apartat): INE i Eurostat. Índex general de preus del consum (IPC) (%) des.2008/ des.2007/ des.2006/ des.2005/ des.2007 des.2006 des.2005 des.2004 Variació interanual Barcelona (prov.) 1,8 4,3 2,8 4,4 Catalunya 1,6 4,3 2,8 4,3 C.A. Madrid 1,6 4,0 2,7 3,7 Espanya 1,4 4,2 2,7 3,7 — Subjacent 2,4 3,3 2,5 2,9 Zona euro 1,6 3,1 1,9 2,2 Unió Europea 2,2 3,2 2,2 2,1 Variació mitjana anual Barcelona (prov.) 4,0 3,0 3,8 4,1 Catalunya 4,1 3,0 3,7 3,9 C.A. Madrid 3,9 2,8 3,6 3,1 Espanya 4,1 2,8 3,5 3,4 — Subjacent 3,2 2,7 2,9 2,7 Zona euro 3,3 2,1 2,2 2,2 Unió Europea 3,7 2,3 2,2 2,2 Barcelona economia 69 27 Preus de consum                 (%) 2003 2005 2006 2007 2008 (%) 2003 2005 2006 2007 2008 2004 2004 UEEspanya Alemanya França 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 Total Alimentació i beg. no alcohòl. Begudes alcohòl. i tabac Vestit i calçat Habitatge i subministres Parament de la llar Medicina Transport Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració               (%) des.08/des.07des.07/des.06 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 L’anàlisi per components de despesa mostra que la forta desac- celeració del creixement dels preus de consum no és la tònica dominant. Al costat del descens dels preus del transport –exclu- sivament per l’evolució del petroli– i comunicacions, altres segments de despesa com la medicina, el lleure i cultura i el vestit i calçat acaben 2008 amb un nivell de preus similar al d’un any abans però més baix que el del total. A la banda alta, hi ha l’alimentació i el de les begudes alcohòliques i tabac que si bé han moderat el creixement dels preus –especialment en comparació amb els equivalents de la resta de la UE– es man- tenen entre els components de despesa més inflacionistes, jun- tament amb l’ensenyament, l’habitatge i subministres a la llar, l’hoteleria i restauració i el calaix de sastre que inclou altres. IPC per components (%) Catalunya Espanya UE ds.08/ds.07 ds.07/ds.06 ds.06/ds.05 ds.08/ds.07 ds.07/ds.06 ds.06/ds.05 ds.08/ds.07 ds.07/ds.06 ds.06/ds.05 Alimentació i begudes no alcohòliques 2,6 6,1 3,0 2,4 6,6 3,2 4,0 5,7 3,0 Begudes alcohòliques i tabac 3,9 6,2 1,6 3,9 6,1 1,4 5,2 3,5 3,0 Vestit i calçat 0,6 1,4 1,8 0,5 1,2 1,3 –0,6 0,0 –0,2 Habitatge i subministres 6,0 5,0 4,9 5,9 4,8 4,9 6,1 3,4 4,9 Parament de la llar 2,4 3,0 2,7 2,6 2,5 2,6 2,1 1,7 1,0 Medicina 0,2 –1,5 1,9 0,3 –2,1 1,7 2,5 2,0 2,0 Transport –5,9 7,1 1,7 –5,6 7,1 1,8 –2,5 5,8 1,3 Comunicacions –0,3 0,7 –1,7 –0,3 0,8 –1,5 –1,6 –2,2 –1,8 Lleure i cultura 0,5 –0,2 –0,1 0,3 –0,8 –0,6 0,3 –0,2 –0,1 Ensenyament 5,4 5,3 5,2 4,0 4,1 4,4 3,6 9,7 6,0 Hoteleria i restauració 3,9 5,5 4,4 4,0 4,9 4,4 3,9 3,6 2,9 Altres 3,7 3,6 4,3 3,5 3,0 4,1 2,6 2,2 2,6 Total 1,6 4,3 2,8 1,4 4,2 2,7 2,2 3,2 2,1 28 Consum d’energia i aigua Nota: El 2001 es produeix un trencament de la sèrie de consum d’electricitat per usos i el 2005 es trenca la del gas. Font: FecsaEndesa i Gas Natural. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Electricitat Gas Variació (%) Total Domèstic Cial.–indtal. natural 4t.tr.2008/4t.tr.2007 n.d. n.d. n.d. 6,5 2n.sem.2008/2n.sem.2007 n.d. n.d. n.d. 8,5 2008/2007 n.d. n.d. n.d. –0,4 2007/2006 –1,5 –8,7 7,6 –6,8 Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Consum Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres 4t.tr.2008/4t.tr.2007 –0,3 4,5 –2,9 –31,5 2n.sem.2008/2n.sem.2007 –3,7 1,8 –6,5 –39,2 2008/2007 –3,4 –0,1 –4,1 –35,1 2007/2006 –3,1 –3,7 –2,9 1,9 Consum d’electricitat i gas natural (Mwh) Electricitat de baixa tensió Gas natural Comercial Període Total Domèstic i industrial Total 1996 3.874.091 1.417.642 2.456.449 3.072.723 1997 3.969.434 1.445.977 2.523.457 3.016.183 1998 4.085.961 1.348.107 2.737.854 3.157.261 1999 4.209.561 1.382.271 2.827.290 3.557.244 2000 4.386.793 1.588.142 2.798.651 3.622.682 2001 4.504.479 2.393.536 2.110.943 3.212.103 2002 4.605.950 2.640.712 1.965.238 3.328.223 2003 4.778.747 2.696.030 2.082.717 3.180.604 2004 4.888.653 2.771.812 2.116.841 3.157.610 2005 5.081.421 2.887.297 2.194.124 4.907.785 2006 5.184.247 2.914.450 2.269.797 4.324.264 1r.tr. 1.381.346 837.542 543.804 1.427.007 2n.tr. 1.239.008 697.032 541.976 1.059.445 3r.tr. 1.291.549 673.899 617.650 864.853 4t.tr. 1.272.344 705.977 566.367 972.959 2007 5.105.692 2.662.290 2.443.402 4.031.762 1r.tr. 1.338.610 791.283 547.327 1.359.057 2n.tr. 1.247.878 646.689 601.189 1.039.195 3r.tr. 1.230.367 568.082 662.285 757.854 4t.tr. 1.288.837 656.236 632.601 875.656 2008 n.d. n.d. n.d. 4.013.474 1r.tr. 1.368.558 763.478 605.080 1.313.671 2n.tr. 1.205.434 625.724 579.710 927.328 3r.tr. 1.293.601 597.657 695.944 839.727 4t.tr. n.d. n.d. n.d. 932.748 Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Comercial Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres 1996 100,0 115.716 74.335 32.672 8.709 1997 100,4 116.217 74.831 33.413 7.973 1998 100,6 116.353 74.523 33.473 8.357 1999 98,9 114.464 72.930 33.043 8.491 2000 99,5 115.130 74.044 32.972 8.114 2001 99,0 114.544 73.448 32.936 8.159 2002 97,4 112.749 73.684 32.247 6.819 2003 99,0 114.531 74.044 32.639 7.848 2004 98,1 113.494 73.528 32.354 7.611 2005 94,7 109.574 71.284 31.751 6.538 2006 92,6 107.123 69.204 31.662 6.257 1r.tr. 28.725 19.726 7.815 1.184 2n.tr. 26.823 17.338 7.953 1.532 3r.tr. 26.809 17.042 7.926 1.841 4t.tr. 24.765 15.098 7.968 1.699 2007 89,7 103.771 66.642 30.755 6.374 1r.tr. 28.366 19.213 7.713 1.440 2n.tr. 26.101 17.106 7.550 1.445 3r.tr. 26.593 16.295 8.396 1.903 4t.tr. 22.711 14.029 7.095 1.586 2008 86,6 100.200 66.570 29.491 4.139 1r.tr. 27.990 19.136 7.602 1.252 2n.tr. 24.746 16.574 7.408 764 3r.tr. 24.823 16.194 7.592 1.037 4t.tr. 22.641 14.667 6.889 1.086 El consum d’energia corresponent a una tardor més freda i plujosa del que acostuma a ser habitual ha compensat l’estalviada per l’atonia de l’activitat econòmica. A l’espera de disposar de les dades definitives de consum d’electricitat de baixa tensió del darrer bimestre de l’any, es pot avançar que tant aquest tipus de consum com el de gas ha estat lleument més elevat durant el 2008 que un any abans. Les condicions climàtiques de la darrera tardor s’imposen a l’atonia de l’activitat econòmica a l’hora d’explicar aquesta variació del consum d’energia, amb l’excepció dels carbu- rants per a vehicles. Pel que fa al consum d’aigua, i després de mesos de consums ajustats a la situació de sequera que vivia el país, durant el dar - rer trimestre de l’any s’ha produït un repunt d’aquest tipus de consum per part del segment domèstic. Per contra, el del seg- ment comercial-industrial s’ha mantingut contingut reflectint, si més no parcialment, el descens d’activitat d’aquests sectors. En tot cas, les xifres corresponents al total anual mostren un consum sensiblement més baix que el d’un any abans. No és menys cert però, que la ratio del consum domèstic per habitant sembla que comença a moderar la trajectòria baixista dels dar - rers anys. Barcelona economia 69 29 Matriculació de vehicles       2003 2004 2005 2006 2007 2008 milers variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 0 50 100 150 200 250 300 -40 -30 -20 -10 0 10 20 Matriculacions Variació (%) prov. Barcelona Catalunya Espanya 4t.tr.2008/ 4t.tr.2007 –41,7 –43,8 –46,1 2n.sem.2008/2n.sem.2007 –36,2 –38,0 –39,7 2008/2007 –29,4 –31,0 –29,8 2007/2006 –5,9 –5,6 –0,6 Nota: Exclosos ciclomotors. Dades provisionals pels darrers dotze mesos. Font: DGT, Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona i Idescat. Elaboració pròpia. La intensitat de la crisi ha accentuat la correcció de les xifres de matriculació de vehicles després de deu anys de fort creixement. La forta contenció de les vendes de vehicles durant el segon semestre i especialment els darrers mesos de 2008 ha limitat la xifra de matriculacions a la província de Barcelona a unes 190.000 unitats, un 27% menys que la mitjana anual del decen- ni anterior. A la resta de Catalunya, amb 60.000 vehicles matri- culats aquest darrer any, el descens ha estat del 25%. Per tipo- logia de vehicles, la variació més accentuada s’ha donat en el segment dels vehicles per a usos industrials i comercials, un reflex de l’impacte de la crisi en el teixit productiu. Si hom analitza aquestes dades amb una mica de perspectiva s’observa que la davallada de 2008 ha estat precedida de dos anys de contenció. En concret, la matriculació de vehicles nous a la província de Barcelona i per extensió a Catalunya, acumu- la a final de 2008 onze trimestres consecutius de variacions in - ter anuals negatives. I tot apunta que el primer trimestre d’en- guany serà el dotzè. Sembla fora de dubtes que la matriculació de vehicles ha estat un bon indicador avançat del canvi de con- juntura tot i que gairebé ningú li ha volgut fer massa cas. I no és d’estranyar perquè aquests darrers anys han sovintejat les interferències de factors suposadament capaços d’explicar per si sols aquesta trajectòria baixista de les matriculacions. Sense anar més lluny, el fort encariment dels carburants i del finança- ment. I també perquè a mesura que ha anat augmentant la cons- ciència ecologista de la població, la tinença i ús del vehicle pri- vat ha anat perdent terreny a favor del transport públic.               200820072006 Motos Indtals./Cials. Turismes Total vehicles -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 Evolució del parc automobilístic Província de Barcelona Catalunya Període Matriculacions Baixes Saldo Matriculacions 1996 158.475 64.536 93.939 208.518 1997 183.053 76.683 106.370 251.549 1998 230.146 77.727 152.419 299.134 1999 264.252 88.177 176.075 343.708 2000 257.437 106.555 150.882 328.456 2001 253.097 139.349 113.748 318.543 2002 228.905 170.722 58.183 290.080 2003 250.453 183.562 66.891 326.012 2004 269.387 167.690 101.697 356.261 2005 290.049 156.312 133.737 386.400 2006 284.546 113.870 170.676 382.404 1r.tr. 70.531 26.790 43.741 93.884 2n.tr. 79.077 29.775 49.302 105.727 3r.tr. 66.678 24.213 42.465 90.616 4t.tr 68.260 33.092 35.168 92.177 2007 267.893 109.304 158.589 360.943 1r.tr. 67.992 26.889 41.103 91.248 2n.tr. 72.727 26.615 46.112 97.753 3r.tr. 61.462 22.584 38.878 83.733 4t.tr. 65.712 33.216 32.496 88.209 2008 189.169 n.d. n.d. 248.969 1r.tr. 53.019 31.502 21.517 70.132 2n.tr. 55.026 30.849 24.177 72.157 3r.tr. 42.816 22.934 19.882 57.087 4t.tr. 38.308 n.d. n.d. 49.593 30 Variació (%) Indiferenciada Selectiva Altres Total 4t.tr.08/4t.tr.07 –6,1 –1,9 –2,9 –4,7 2n.sem.08/2n.sem.07 –3,2 0,4 –3,2 –2,0 2008/2007 –1,1 0,9 –1,0 –0,4 2007/2006 –0,7 7,4 12,1 2,2 Recollida de residus Nota: Les dades anteriors a 2002 inclouen només la recollida domiciliària. Variació (%) Paper Envasos Vidre Voluminosos 4t.tr.08/4t.tr.07 3,2 2,2 1,1 –2,5 2n.sem.08/2n.sem.07 1,4 4,3 3,0 –2,8 2008/2007 3,1 8,3 4,6 –5,5 2007/2006 10,4 21,1 15,5 –0,7             96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 08 0 200 400 600 800 1.000 Residus/Lloc de treballResidus/Població 07 La recollida de residus sòlids a la ciutat durant el darrer trimestre de 2008 s’ajusta a la contracció del consum privat. Segons les dades disponibles i provisionals en el moment de tancar aquesta edició, l’any 2008 s’ha tancat amb la recollida de poc més de 894.000 tones de residus urbans. Una xifra que equival a una reducció del 0,4% en re lació amb la de 2007. Per tipologies de residus, el creixement de la recollida selectiva s’ha desaccelerat notablement com a conseqüència del descens dels voluminosos, imputable a la contenció de la despesa en mobiliari i en béns de consum durador. La resta de segments de la selectiva han mantingut una trajec tòria expansiva en procés d’afebliment. La recollida do mi ciliària indiferenciada, el gran capítol dels residus sòlids urbans amb el 64% del total, ha con- tinuat a la baixa com a resultat de l’augment de la selectiva i d’una menor generació de residus per l’evolució del consum i de l’activitat econòmica. Recollida selectiva. Alguns components (tones) Període Paper Envasos Vidre Voluminosos 1996 7.322 2.707 10.567 10.345 1997 9.153 3.147 11.185 12.310 1998 15.650 4.153 12.398 14.677 1999 24.317 5.392 13.908 19.395 2000 22.688 6.547 14.969 21.799 2001 26.854 8.016 16.588 22.768 2002 52.323 9.492 18.256 23.949 2003 57.200 10.644 20.053 28.222 2004 65.163 11.696 21.675 30.322 2005 79.268 12.661 23.859 31.267 2006 85.945 14.086 25.901 31.803 1r.tr. 20.619 3.562 6.733 8.281 2n.tr. 21.853 3.485 6.505 7.967 3r.tr. 19.824 3.372 5.757 7.709 4t.tr. 23.648 3.666 6.907 7.847 2007 94.856 17.053 29.917 31.578 1r.tr. 24.024 3.911 7.439 7.978 2n.tr. 24.265 4.426 7.623 8.002 3r.tr. 21.389 4.051 6.686 7.904 4t.tr. 25.178 4.666 8.169 7.694 2008 97.803 18.462 31.285 29.842 1r.tr. 25.373 4.610 8.094 7.115 2n.tr. 25.196 4.764 7.897 7.561 3r.tr. 21.255 4.320 7.037 7.662 4t.tr. 25.979 4.768 8.257 7.504 Residus sòlids urbans (tones) Domiciliaris Recollida Any indiferenciats selectiva Altres Total 1996 627.134 45.519 57.178 729.831 1997 635.803 49.116 55.051 739.970 1998 631.956 61.492 72.604 766.052 1999 647.516 80.821 71.709 800.046 2000 657.209 97.890 62.420 817.519 2001 630.102 142.485 64.198 836.785 2002 588.030 217.039 45.374 850.443 2003 627.378 206.077 38.290 871.745 2004 616.959 231.812 35.894 884.665 2005 605.029 253.838 27.188 886.055 2006 582.091 267.273 29.761 879.125 1r.tr. 148.279 66.723 6.343 221.335 2n.tr. 148.310 68.036 7.192 223.528 3r.tr. 136.321 62.050 8.312 206.681 4t.tr. 149.182 70.464 7.914 227.550 2007 578.034 287.059 33.358 898.451 1r.tr. 146.594 71.820 7.575 225.989 2n.tr. 144.705 74.548 8.475 227.728 3r.tr. 133.403 66.470 8.512 208.385 4t.tr. 153.332 74.221 8.796 236.349 2008 571.927 289.693 33.038 894.657 1r.tr. 146.623 73.486 7.919 228.028 2n.tr. 147.605 74.939 8.372 230.916 3r.tr. 133.794 68.445 8.203 210.442 4t.tr. 143.905 72.822 8.544 225.271 Nota: Les dades de 2008 són provisionals. Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. IV. Transports i comunicacions 32 Port: mercaderies i passatgers La reducció dels fluxos comercials del darrer trimestre eixuga la pràctica totalitat dels increments acumulats durant el primer semestre. El resultat anual reflecteix l’augment més minso de la darrera dècada, període en el que el volum de tràfic pel port de Barcelona s’ha doblat. L’activitat portuària es veu necessàriament condicionada per la desacceleració del creixement del comerç i l’economia mundial i més concretament per la contracció de la producció i el con- sum que d’ençà mitjan 2008 es registra tant a Catalunya i Es - panya com a la major part de la Unió Europea. En una conjun- tura en la que el descens del PIB el protagonitzen de manera destacada els sectors productius de béns més que els de serveis, el tràfic de mercaderies ho pateix especialment. Les dades disponibles de tancament d’any posen de manifest que els 50 milions llargs de tones que han passat pel port de Barcelona durant 2008 –un 1% més que un any abans– a banda de fixar un nou màxim històric representen el punt final a tres lustres extraordinàriament expansius. En aquests darrers quin- ze anys el tràfic portuari de mercaderies ha crescut a una taxa anual mitjana del 12% gràcies, en part, al dinamisme dels flu- xos comercials amb l’exterior. Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 1996 8.803 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 6.573 12.725 1997 9.398 15.489 6.723 5.042 281 7.764 2.394 2.683 6.762 13.629 1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828 2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217 2006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.466 1r.tr. 4.011 7.135 3.839 3.421 72 2.854 100 859 2.990 6.332 2n.tr. 4.511 7.247 4.331 3.906 65 2.335 115 1.006 3.281 6.297 3r.tr. 4.573 7.060 4.392 3.800 92 2.357 89 903 3.243 6.176 4t.tr. 4.383 7.486 4.205 3.868 42 2.718 136 900 3.332 6.661 2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700 1r.tr. 4.586 7.443 4.408 4.031 49 2.571 129 841 3.481 6.550 2n.tr. 4.958 7.547 4.730 4.337 132 2.488 96 722 3.648 6.550 3r.tr. 5.031 7.705 4.646 4.259 240 2.501 145 946 3.808 6.692 4t.tr. 4.916 7.860 4.678 4.097 97 2.913 141 851 3.917 6.907 2008 19.783 30.762 18.655 16.278 617 11.488 511 2.996 15.586 26.888 1r.tr. 4.717 7.712 4.487 4.113 121 2.870 108 729 3.668 6.846 2n.tr. 5.368 8.548 5.031 4.671 207 3.200 130 677 4.168 7.196 3r.tr. 5.390 7.663 5.034 4.158 197 2.565 159 940 4.255 6.735 4t.tr. 4.309 6.838 4.103 3.335 92 2.853 113 650 3.495 6.110 Total mercaderies Variació (%) Cabotatge Exterior Total 2008/2007 Total –5,0 2,2 1,0 Càrrega general –10,1 1,4 –0,7 Líquids a doll 21,1 8,6 9,7 Sòlids a granel –8,0 –9,7 –9,4 2007/2006 Total 4,9 8,5 7,8 Càrrega general 1,3 13,2 10,8 Líquids a doll 19,4 2,5 4,3 Sòlids a granel 17,8 –9,2 –5,8 2006/2005 Total 10,5 4,9 5,9 Càrrega general 13,9 17,2 16,5 Líquids a doll –4,4 –17,1 –15,9 Sòlids a granel 8,1 0,5 1,4 Barcelona economia 69 33 Port: mercaderies i passatgers L’augment del tràfic de líquids a doll –bàsicament gas natural– ha permès tancar l’any en positiu. El detall del tràfic portuari segons modalitat o tipus de transport permet constatar que el magre creixement anual del total res- pon a l’ampli ventall de variacions heterogènies que mostren els diversos grups de mercaderies. Així, l’únic agregat que re - gistra una davallada clara de volum és el dels sòlids a granel, i més concretament el ciment i un ampli ventall de matèries pri- meres del sector primari. Evolució que s’explica per la caiguda de la demanda de la construcció residencial i la millora de les collites després del darrer període de sequera. A l’altre extrem, amb un increment de volum proper al 10%, es situa l’agregat dels líquids a doll, amb el protagonisme de les importacions de gas natural. La càrrega general, el tercer gran agregat que in - clou la mercaderia de més valor afegit i que explica aproxima- dament el 70% del total del tràfic portuari, tanca 2008 amb una variació mínima en termes anuals. Aquesta evolució anual lleument positiva del tràfic comercial pel port s’ha de matisar pels resultats del darrer trimestre. Sense excepció, els tres grans agregats registren pèrdues inte- ranuals significatives. Amb l’excepció dels hidrocarburs, el vo - lum de tràfic del darrer trimestre de 2008 ha estat inferior al del mateix període de dos anys enrere.        Càrrega general Dolls líquids i sòlids milions de tones 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 10 20 30 40 50 60 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%)       milions de tones variació (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 10 15 20 25 30 35 40 -5 0 5 10 15 20 25 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%)     milions de Teus variació (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 -4 0 4 8 12 16 20 Teus Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones 4t.tr.2008/4t.tr.2007 –16,3 –19,7 –16,7 –17,7 2n.sem.2008/2n.sem.2007 –5,8 –11,9 –6,4 –6,4 2008/2007 –0,3 –11,2 –1,6 –1,6 2007/2006 14,5 –0,2 12,6 12,6 Tràfic de contenidors Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia Període Exterior Cabotatge Total milers tones 1996 608.203 159.033 767.236 7.628 1997 762.097 209.824 971.921 9.071 1998 842.097 253.016 1.095.113 10.002 1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929 2006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.573 1r.tr. 462.193 77.151 539.344 5.286 2n.tr. 505.873 78.950 584.823 5.731 3r.tr. 527.963 81.648 609.611 5.747 4t.tr. 517.290 67.171 584.461 5.809 2007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.417 1r.tr. 549.561 75.655 625.216 6.188 2n.tr. 574.946 82.739 657.685 6.434 3r.tr. 592.489 75.720 668.209 6.354 4t.tr. 588.668 70.321 658.989 6.441 2008 2.299.344 270.205 2.569.549 25.156 1r.tr. 555.958 67.370 623.328 6.200 2n.tr. 630.261 74.172 704.433 6.984 3r.tr. 620.639 72.213 692.852 6.671 4t.tr. 492.486 56.450 548.936 5.301 A banda del gas natural, al llarg del darrer any es poden des - tacar altres capítols expansius del tràfic portuari com ara el de be gudes, vins, alcohols i derivats, el dels olis i greixos, la ma - qui nària i recanvis i el calaix de sastre que inclou la resta de mer caderies, majoritàriament productes acabats o semielabo- rats. Amb signe contrari, a més dels ja esmentats ciment i matè- ries primeres d’origen agrari, s’hi afegeixen la resta de produc- tes alimentaris i els productes químics. Cal destacar, per la forta crisi de vendes que pateix el sector, el descens del tràfic d’auto - mòbils, especialment intens durant el darrer trimestre de l’any. Durant 2008 les exportacions de vehicles pel port s’han reduït un 12%, equivalent a 40.000 unitats menys que l’any abans. 34 Port: mercaderies i passatgers El tràfic de contenidors baixa més que el de la càrrega general com a conseqüència de l’evolució més negativa del tràfic de cabotatge. En línia amb l’evolució de la càrrega general, el tràfic de con- tenidors tanca l’any clarament a la baixa. El descens del 16,7% del darrer trimestre en relació amb el mateix període de 2007 ha trencat la trajectòria moderadament alcista mantinguda du - rant la major part de l’any. A destacar que la davallada d’aquest tipus de tràfic ha estat especialment rellevant en el segment de cabotatge, possiblement per la notable davallada de la deman- da interna i per la creixent competència d’altres ports veïns. La realitat és que durant el darrer quinquenni el pes relatiu del trà- fic de contenidors entre Barcelona i la resta de ports espanyols sobre el total del tràfic de contenidors ha mantingut una tra- jectòria descendent que s’ha agreujat aquest darrer any quan ja només ha copat el 10,5% del total, aproximadament la meitat del pes relatiu que representava el 2003. Origen/destinació del tràfic portuari exterior (2008) Variació (%) Àrees geogràfiques Tones 2008/2007 2007/2006 França / Itàlia 8.794.171 9,6 30,3 Europa (Atlàntic) 1.965.111 23,6 –35,5 Med. Or., Negre i Pr. Orient 3.702.063 –7,9 –8,2 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 3.379.355 –1,1 –1,5 Sud i sud–est asiàtic 2.853.088 –6,1 14,3 Extrem Orient i Japó 5.219.625 4,2 22,2 Nord d'Àfrica 4.610.847 9,8 –8,8 Resta d'Àfrica 2.428.987 17,4 13,8 Amèrica del Nord (Atlàntic) 1.581.726 –12,6 1,2 Golf de Mèxic 1.539.455 14,2 15,4 Amèrica Central i Carib 922.441 1,3 36,1 Amèrica del Sud (Atlàntic) 3.473.047 –13,2 23,7 Amèrica del Nord (Pacífic) 222.690 –15,4 –6,6 Amèrica del Sud (Pacífic) 364.445 4,4 18,9 Oceania i Illes del Pacífic 496.593 4,6 5,6 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic                   20072008 % França i Itàlia Europa (Atlàntic) Med. Or., Negre i Pròxim Orient Sud i sud-est asiàtic Extrem Orient i Japó Nord d'Àfrica Resta d'Àfrica Amèrica del Nord Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Amèrica del Sud Oceania i Illes del Pacífic 0 5 10 15 20 25 Distribució del tràfic per productes (2008) Variació (%) Productes Tones 2008/2007 2007/2006 Gas natural 5.086.331 11,0 –4,7 Gasoil, gasolina i fuel 4.837.840 0,0 14,5 Altres productes energètics 484.118 9,1 –17,5 Productes siderúrgics 2.063.975 1,5 –4,8 Productes metal.lúrgics 1.335.424 1,8 –7,4 Potasses i altres adobs 399.232 –18,5 19,4 Productes químics 4.360.027 –8,4 7,0 Ciment i clínker 743.523 –15,7 –3,2 Altres materials de construcció 1.123.921 –3,8 –9,2 Cereals i farines 813.567 –8,8 10,5 Faves i farina de soja 1.378.482 –0,2 0,7 Pinso i farratges 672.542 –8,5 66,5 Fruites i verdures 694.908 –6,4 20,2 Begudes i derivats 1.530.703 56,4 4,6 Conserves 256.230 –16,5 0,9 Tabac, cafè i cacau 722.923 –7,2 17,6 Olis i greixos 906.502 18,7 4,8 Pesca congelada 85.813 –23,2 69,5 Resta de productes alimentaris 1.860.047 –4,9 5,5 Paper i pasta 1.761.903 –1,1 8,5 Fusta 268.228 –22,7 38,4 Maquinària i recanvis 2.050.802 4,3 20,6 Automòbils i peces 1.518.289 –13,9 12,6 Resta de mercaderies 6.470.634 8,7 15,5 Tares 9.119.166 0,4 10,8 Total 50.545.130 1,0 7,8 35 Port: mercaderies i passatgers Barcelona economia 69 4t.tr.2008/ 2n.sem.08/ 2008/ 2007/ Variació (%) 4t.tr.2007 2n.sem.07 2007 2006 Ferris regulars –1,9 2,5 4,3 –1,9 Creuers 18,4 12,2 18,0 23,4 Creuers en trànsit 13,7 16,9 16,9 29,1 Total 11,6 9,8 12,4 13,4      Exportacions Importacions milions de tones 0 10 20 30 40 50 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 De l’origen i destinació del tràfic portuari exterior es desprèn una intensificació dels intercanvis amb els principals ports me - diterranis d’Itàlia i França i la consolidació dels fluxos comer- cials amb la resta d’Europa, Extrem Orient i Japó i la major part d’Àfrica. Per contra, la crisi ha reduït els intercanvis comercials via portuària amb la major part del continent americà, el sud i sud-est d’Àsia i també amb els ports de la Mediterrània Orien - tal i del mar Negre. El negoci dels creuers ja explica dues terceres parts del moviment de passatgers pel port. Un any més, les taxes de creixement més elevades de l’activi- tat portuària s’han registrat en el transport de passatgers. El nom - bre d’usuaris de creuers turístics ha crescut un 17,5% i durant 2008 han estat mes de dos milions els passatgers embarcats, desembarcats o en trànsit al port de Barcelona. Pel que fa a la resta de passatgers –usuaris de ferris regulars– s’ha mantingut la tendència baixista pel que fa al servei amb les Illes mentre que es consolida el creixement del tràfic amb Itàlia. Trànsit de passatgers Ferris Creuers en Període regulars Creuers trànsit Total 1996 453.126 98.912 179.123 731.161 1997 509.944 127.894 231.096 868.934 1998 602.361 224.136 238.925 1.065.422 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330 2006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.751 1r.tr. 112.426 17.881 26.812 157.119 2n.tr. 301.834 235.712 179.680 717.226 3r.tr. 576.106 379.564 249.533 1.205.203 4t.tr. 145.742 158.228 155.233 459.203 2007 1.114.445 975.907 789.287 2.879.639 1r.tr. 139.097 17.067 44.432 200.596 2n.tr. 292.834 290.607 262.418 845.859 3r.tr. 530.234 426.677 283.573 1.240.484 4t.tr. 152.280 241.556 198.864 592.700 2008 1.162.422 1.151.497 923.057 3.236.976 1r.tr. 168.243 36.382 53.701 258.326 2n.tr. 294.620 365.200 305.603 965.423 3r.tr. 550.148 463.853 337.656 1.351.657 4t.tr. 149.411 286.062 226.097 661.570    Vaixells Variació interanual (%) nombre (%) 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 -10 -5 0 5 10 15 20     Ferris regulars Creuers Creuers en trànsit milers 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 Variació (%) Avions 4t.tr.2008/ 2n.sem.2008/ 2008/ 2007/ 4t.tr.2007 2n.sem.2007 2007 2006 Total –16,4 –12,5 –8,8 7,6 Interior –20,9 –18,4 –13,7 6,1 Internacional –12,7 –7,6 –4,3 9,5 36 Aeroport: passatgers i mercaderies 2008 ha estat un any agitat en termes de trànsit aeroportuari. No ha desentonat gaire, per tant, de l’evolució de molts altres indi- cadors econòmics. El transport aeri de viatgers va començar l’any amb unes taxes de creixement modestes però encara posi- tives –un 2,8% durant el primer trimestre–, i va anar evolucio- nant a la baixa de forma cada cop més intensa, fins a tancar el quart trimestre amb un descens del 17,8%. Durant el segon semestre de 2008 s’ha accentuat la davallada del trànsit aeri de passatgers. Malgrat això, s’han superat els trenta milions de viatgers anuals i les cent-mil tones de mercaderia transportada. En l’agregat anual, s’ha truncat la trajectòria alcista que man- tenia la sèrie de passatgers per via aèria en els darrers catorze anys i, els poc més de 30,2 milions assolits han suposat un des- cens del 8,2% en relació amb 2007, any que tanca l’etapa ex - pansiva i en el qual encara es va registrar una taxa de creixement notable, de gairebé el 10%. El nombre d’operacions d’enlaira- ment i aterratge ha tingut en 2008 una evolució paral·lela a la dels viatgers, amb un descens interanual del 8,8%. En conjunt, tant les mitjanes diàries d’operacions com de viatgers s’han col·locat a nivells de 2006, amb un clar retrocés dels registres de 2007 quan van quedar en el llindar de les mil operacions i els cent-mil passatgers diaris. Variació (%) Passatgers 4t.tr.2008/ 2n.sem.2008/ 2008/ 2007/ 4t.tr.2007 2n.sem.2007 2007 2006 Total –17,8 –13,6 –8,2 9,6 BCN-MDD –36,8 –35,1 –24,2 10,7 Resta interior –19,0 –17,1 –12,0 3,4 Unió Europea –15,3 –10,0 –4,4 14,7 Resta internacional 10,5 11,6 14,3 10,7 Variació (%) Mercaderies 4t.tr.2008/ 2n.sem.2008/ 2008/ 2007/ 4t.tr.2007 2n.sem.2007 2007 2006 Total 3,1 9,2 7,7 3,6 Interior –10,2 –14,3 –19,0 –17,2 Internacional 5,4 13,6 13,0 9,1 1 El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. La distribució entre interior i internacional pot variar lleugerament entre les diferents taules depenent si es considera el trànsit comercial o la totalitat. Font (per a tot l'apartat, si no s'indica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l’aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 1997 15.066 2.971 5.330 5.002 1.260 80.946 32.383 48.520 210.960 111.996 96.019 1998 16.195 3.116 5.559 5.670 1.402 80.032 31.802 48.230 217.553 113.140 104.413 1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542 2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811 2006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.520 2007 32.898 4.798 10.383 14.660 2.964 96.786 16.137 80.649 352.501 168.179 181.286 1r.tr. 6.759 1.236 2.194 2.794 508 23.022 4.285 18.737 82.171 41.167 40.142 2n.tr. 8.664 1.271 2.724 3.929 722 25.895 4.342 21.553 91.880 43.779 47.335 3r.tr. 9.867 1.037 3.115 4.604 1.078 22.784 3.840 18.944 93.829 42.723 50.366 4t.tr. 7.608 1.255 2.350 3.334 656 25.085 3.671 21.414 84.621 40.510 43.443 2008 30.208 3.637 9.135 14.014 3.388 104.239 13.072 91.167 321.491 145.080 173.452 1r.tr. 6.947 1.152 2.174 3.025 582 24.416 3.090 21.326 79.937 38.528 40.724 2n.tr. 8.158 998 2.430 3.849 871 27.539 3.544 23.994 85.464 38.644 46.095 3r.tr. 8.853 693 2.627 4.317 1.210 26.416 3.140 23.277 85.377 35.850 48.707 4t.tr. 6.251 794 1.905 2.823 725 25.868 3.298 22.570 70.713 32.058 37.926 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%)     milions variació (%) 2002 2004 2005 2006 2007 20082003 10 15 20 25 30 35 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 Barcelona economia 69 37 Aeroport: passatgers i mercaderies En contraposició a aquest panorama de replegament, el trans- port de mercaderies ha intensificat el ritme expansiu dels dar - rers cinc anys i ha superat per primer cop les cent mil tones. Aquest impuls de la càrrega transportada, que prové en exclu- siva del tràfic internacional, contrasta amb els resultats de la majoria d’aeroports espanyols, on l’atonia i la contracció són els trets dominants. A aquestes alçades, ja és prou conegut que el canvi de rumb dels principals indicadors de trànsit aeri ha vingut marcat per un reguitzell d’elements, els més importants dels quals són la crisi econòmica i la creixent competència amb l’AVE. Pel que fa al tren d’alta velocitat, les tres noves línies que s’han inaugurat a Espanya des de finals de 2007 han suposat una so - tragada en el mercat aeri domèstic; en particular, la ruta Bar - celona-Madrid, en funcionament d’ençà el febrer de 2008, ha significat la pèrdua de l’hegemonia de l’avió en aquest cor redor emble màtic, amb un davallada del 24,2% en relació amb l’any precedent que ha deixat el recompte anual, per primer cop en els dar rers sis anys, per sota dels quatre milions de viatgers.              Interior Internacional milions 0 5 10 15 20 25 30 35 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000 100.000 400 500 600 700 800 900 1.000 Nombre de passatgers           Operacions d'aeronaus 1995 1998 2007 2006 2005 2004 2001           2008               2000 2005 2006 2007 2008 gn fb mç ab mg jn jl ag st oc nv ds 4 3 1 0 2 Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons país d’origen o destinació dels vols (2008) Nombre de 2008/ % sobre el passatgers 2007 (%) total Espanya 12.782.682 –15,9 42,3 Regne Unit 2.774.108 –3,5 9,2 Alemanya 2.347.453 –1,3 7,8 Itàlia 2.107.654 –13,4 7,0 França 2.028.200 4,8 6,7 Holanda 1.230.652 –2,6 4,1 Suïsa 951.384 –2,7 3,1 Portugal 701.500 –13,6 2,3 Estats Units 567.460 45,4 1,9 Bèlgica 523.501 –9,6 1,7 Federació Russa 472.035 15,9 1,6 Romania 291.864 17,0 1,0 Dinamarca 281.876 –0,3 0,9 Àustria 267.046 4,8 0,9 Marroc 234.945 –0,9 0,8 República Txeca 233.393 2,6 0,8 Irlanda 225.581 –14,5 0,7 Suècia 220.472 27,7 0,7 Israel 207.594 7,4 0,7 Turquia 163.035 12,8 0,5 Noruega 157.472 12,0 0,5 Finlàndia 157.131 –31,2 0,5 Grècia 149.557 7,9 0,5 Egipte 113.843 –21,7 0,4 Polònia 94.735 –17,8 0,3 Resta de països 922.961 16,8 3,1 Total 30.208.134 –7,9 100,- Passatgers de l’aeroport de Barcelona segons aeroport d’origen o destinació dels vols (2008) Aeroports espanyols Aeroports internacionals Nom Passatgers Nom Passatgers Madrid/Barajas 3.637.184 Amsterdam/Schipol 1.228.129 Palma de Mallorca 1.588.124 París/Charles de Gaulle 1.154.821 Sevilla 998.260 Londres/Heathrow 792.229 Eivissa 757.032 Roma/ Fiumicino 743.979 Màlaga 684.637 Frankfurt 646.788 Menorca 657.080 Munich 636.511 Bilbao 581.436 Lisboa 563.783 FGL.Granada/Jaén 422.866 Londres/Gatwick 542.253 Tenerife N./Los Rodeos 368.580 París/Orly 534.252 Alacant 356.265 Brussel.les 522.812 Gran Canaria 340.365 Milà/Malpensa 486.225 Santiago de C. 298.821 Zuric 461.204 Astúries 287.667 Ginebra 353.264 Resta aeroports 1.793.359 Resta aeroports 8.770.208 Total 12.771.676 Total 17.436.458            València Tenerife Sud Alacant Gran Canària Màlaga Palma de Mallorca Barcelona Madrid 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 1r.tr.08 2n.tr.08 3r.tr.08 4t.tr.08 milers 38 Aeroport: passatgers i mercaderies          !"      Clickair Air Europa Air France Spanair EasyJet British Airways Vueling Air Nostrum Altres Iberia KLM Lufthansa % 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 20 40 60 80 100 Quant a la situació econòmica, la intensitat de l’ajustament a la baixa de l’activitat, molt marcada des de l’estiu de 2008, ha comportat una notable caiguda de la demanda de viatges en avió tant en l’àmbit professional com en el de lleure. L’aug - ment de la desocupació, la caiguda de les despeses d’empreses i famílies, la crisi de confiança i la incessant revisió a la baixa de les expectatives a mitjà termini emmarquen les previsions de 2009 en un marc molt auster, en el que el sector aeroportuari no és cap excepció. Entre els elements que consideraríem menors, però que també han restat passatgers aeris, hi ha l’impacte de l’accident de l’es- tiu a Barajas, la reducció de l’oferta per part d’algunes aero - línies per tal de mantenir els marges –sobretot en la primera meitat de l’any, quan el preu del combustible va augmentar sig - ni fi cativament–, i més recentment, els conflictes laborals a Ibe - ria i Aena, que han afectat sobretot Barajas, i, evidentment, la línia Barcelona-Madrid. Dins de la contracció general del nombre de passatgers de 2008, cal apuntar el desigual comportament per segments de trànsit. L’internacional ha tingut una evolució més favorable, i dintre d’aquest, el de fora de la Unió Europea ha brillat amb llum prò- pia, amb un augment del 14,3% que significa un repunt d’una tendència expansiva que ja dura cinc anys. Amb això, el pes relatiu d’aquest tipus de trànsit continua creixent i en 2008, amb un augment de 2,2 punts en relació amb l’any anterior, ha superat per primer cop el 10% del total del trànsit. Un fet que s’emmarca en la línia d’internacionalització de l’aeroport orien - tada a potenciar i afavorir l’operativa de les aerolínies de xarxa, que són les que utilitzen el trànsit de connexió per alimentar el de llarga distància. El pas endavant que registra el trànsit amb Estats Units –amb un augment del 45,4% que ressalta enmig de la contracció general– il·lustra perfectament aquest procés. 2008 és també l’any en què Iberia ha perdut l’hegemonia que ostentava històricament en la classificació de companyies aè - ries en nombre de passatgers transportats. El procés ha estat progressiu i s’ha intensificat aquests darrers anys, passant d’a- caparar més de la meitat del trànsit aeri en 1998 a només un 8,9% aquest darrer any. Una dècada de grans canvis en el mo - del aeroportuari internacional en el que, en el a nivell empresa- rial en el terreny domèstic ha destacat la consolidació de les línies de baix cost i els canvis accionarials i d’aliances entre companyies. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (2008) Passatgers Mercaderies (tones) Avions Total Variació Internacional/ Regular/ Variació Variació Aeroports (milers) interanual(%) Total (%) Total (%) Total interanual(%) Total interanual(%) 1. Madrid-Barajas 50.846 –2,4 59,0 97,6 328.985 1,2 469.740 –2,8 2. Barcelona 30.208 –8,2 57,7 96,9 104.239 7,7 321.491 –8,8 3. Palma de Mallorca 22.833 –1,7 72,3 79,2 21.395 –6,3 193.357 –2,0 4. Màlaga 12.814 –5,7 77,7 90,7 4.799 –17,7 119.807 –7,6 5. Gran Canària 10.212 –1,4 53,8 68,1 33.694 –10,1 116.239 1,6 6. Alacant 9.578 5,0 80,3 88,5 5.981 31,9 81.095 1,7 7. Tenerife Sud 8.252 –4,5 81,7 52,0 8.567 –6,6 60.779 –6,5 8. València 5.779 –2,6 56,0 96,9 13.325 –0,1 96.782 0,2 9. Girona 5.507 13,6 92,5 95,7 184 –21,4 49.926 10,2 10. Lanzarote 5.438 –3,3 60,4 59,1 5.430 –6,1 53.374 0,8 11. Eivissa 4.647 –2,5 55,0 69,7 3.928 –8,8 57.235 –1,1 12. Fuerteventura 4.492 –3,0 66,4 66,8 2.723 –12,9 44.552 –0,7 13. Sevilla 4.392 –2,6 28,8 96,4 6.085 –17,7 65.063 0,0 14. Tenerife Nord 4.236 2,7 2,5 98,8 20.725 –17,7 67.796 3,0 15. Bilbao 4.173 –2,7 26,4 95,4 3.179 –1,6 61.680 –2,2 Total Espanya 203.794 –3,2 59,3 87,7 629.591 0,4 2.404.740 –3,9 Barcelona economia 69 39 L’ús del transport públic metropolità s’estabilitza en un context de mobilitat a la baixa. El canvi de cicle econòmic ha comportat, pel que fa a la mobi- litat de les persones, una disminució dels desplaçaments en tot tipus de transport, ja sigui per feina o per oci, atès que durant la segona meitat de 2008 s’ha reduït tant el nombre d’ocupats com el de visitants. És en aquest context on s’ha de situar l’es- tancament del nombre d’usuaris del transport públic col·lectiu a la regió metropolitana. L’augment de viatgers del metro, Ferro - carrils de la Generalitat i tramvia no ha estat suficient per com- pensar la pèrdua d’usuaris dels autobusos i del servei de rodalia de Renfe. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nota: El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM. Nota: Les dades del darrer any són provisionals. Font: Dades de l’Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia. 4t.tr.2008/ 2n.sem.2008/ 2008/ 2007/ Variació (%) 4t.tr.2007/ 2n.sem.2007 2007 2006 Metro 1,0 2,5 2,7 3,7 Autobús –1,7 –2,7 –7,5 0,9 FGC 2,6 2,5 2,2 0,4 Total Urbà 0,9 1,4 –0,2 3,0 milions de viatges    #  variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 300 350 400 450 500 550 600 650 -4 -2 0 2 4 6 8 Transport públic urbà (milers de viatges) Xarxa Xarxa FGC Període Metro Autobusos Servei urbà Total 1996 268.061 206.902 17.992 492.955 1997 258.347 205.923 18.022 482.292 1998 280.324 198.564 20.955 499.843 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 2004 342.793 200.405 28.994 579.880 2005 345.273 199.741 28.984 587.037 2006 353.388 201.809 29.210 601.308 1r.tr. 92.390 52.270 8.005 156.465 2n.tr. 91.969 52.431 7.682 156.652 3r.tr. 76.485 44.112 5.762 129.769 4t.tr. 92.544 52.997 7.761 158.422 2007 366.372 203.679 29.321 619.132 1r.tr. 94.948 53.851 8.062 161.341 2n.tr. 95.227 53.604 7.726 162.528 3r.tr. 79.505 44.766 5.745 134.146 4t.tr 96.692 51.457 7.788 161.117 2008 376.374 188.333 29.980 617.857 1r.tr. 96.664 44.223 8.077 154.864 2n.tr. 99.087 50.452 8.035 163.574 3r.tr. 82.919 43.079 5.877 136.875 4t.tr. 97.704 50.579 7.991 162.544 2n.sem.2008/ 2n.sem.2007/ 2008/ 2007/ Variació (%) 2n.sem.2007 2n.sem.2006 2007 2006 Ferroviari 2,1 1,0 1,6 1,6 Autobús –1,1 1,7 –3,4 3,3 Tramvia 5,3 25,4 11,1 23,6 Total 1,0 1,7 0,0 2,7 Transport públic metropolità (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total 1996 395.900 297.600 — 693.500 1997 391.400 300.200 — 691.600 1998 422.100 291.900 — 714.000 1999 433.700 292.700 — 726.400 2000 450.100 298.500 — 748.600 2001 471.770 283.564 — 755.334 2002 502.911 297.154 — 800.065 2003 516.961 320.167 — 837.128 2004 533.186 327.340 7.688 868.214 2005 542.930 330.770 13.040 886.740 2006 553.630 340.120 16.910 910.660 1r.sem. 287.640 174.610 8.375 470.625 2n.sem 265.990 165.510 8.535 440.035 2007 562.550 351.380 20.860 934.790 1r.sem. 293.700 183.100 10.200 487.000 2n.sem. 268.700 168.260 10.700 447.660 2008 571.810 339.470 23.170 934.450 1r. sem. 297.400 173.000 11.900 482.300 2n.sem. 274.410 166.470 11.270 452.150 4t.tr.2008/ 2n.sem2008/ 2008/ 2007/ Variació (%) 4t.tr.2007 2n.sem.2007 2007 2006 RENFE –3,3 –1,0 –1,8 –3,2 C1 –0,2 14,4 17,9 9,6 C2 –1,6 –7,7 –8,9 –7,7 C3 –11,0 –3,4 –10,8 –19,0 C4 –9,0 –11,6 –13,7 –10,9 FGC 9,1 6,0 2,7 2,0 Llobregat-Anoia 22,0 12,1 5,4 0,8 Metro Vallès 1,6 1,8 0,9 2,8 Total Rodalia 0,5 1,0 –0,5 –1,7 Pel que fa als primers mesos de 2009, l’agreujament esperat de la conjuntura econòmica i més concretament del mercat de tre- ball, fa preveure que el nombre de passatgers del transport públic metropolità enceti una tendència lleument descendent. RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç.FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell. (*) El total de Renfe inclou també els viatgers de la línia C7: l'Hospitalet-Barcelona-Universitat Autònoma-Martorell; i de la C10: Estació de França-Aeroport. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Línia Metro Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total* Llobr-Anoia Vallès Total Total 1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031 1997 24.036 27.521 4.985 28.941 85.483 9.044 19.777 28.821 114.304 1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.269 1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 2004 32.505 37.769 8.212 36.668 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997 2005 33.735 38.269 9.519 37.018 121.835 18.117 27.834 45.951 167.786 2006 30.514 37.857 9.137 38.136 120.887 19.961 28.713 48.674 169.561 1r.tr. 7.699 9.260 2.201 9.356 29.535 5.110 7.741 12.851 42.386 2n.tr. 7.926 9.755 2.390 10.049 31.255 5.167 7.497 12.664 43.919 3r.tr. 7.255 9.291 2.210 9.443 29.280 4.470 5.580 10.050 39.330 4t.tr. 7.634 9.551 2.336 9.288 30.817 5.214 7.895 13.109 43.926 2007 33.452 34.926 7.397 33.990 116.964 20.112 29.518 49.630 166.594 1r.tr. 7.890 9.230 2.139 8.962 30.130 5.242 8.050 13.292 43.422 2n.tr. 8.832 9.364 1.992 9.072 31.223 5.380 7.658 13.038 44.261 3r.tr. 7.127 8.638 1.416 8.034 26.877 4.796 5.663 10.459 37.336 4t.tr. 9.603 7.694 1.850 7.922 28.734 4.694 8.147 12.841 41.575 2008 39.448 31.831 6.596 29.343 114.866 21.188 29.773 50.960 165.826 1r.tr. 9.935 8.567 1.806 7.805 30.196 4.970 7.808 12.778 42.974 2n.tr. 10.378 8.194 1.634 7.439 29.630 5.583 7.901 13.484 43.114 3r.tr. 9.551 7.501 1.510 6.893 27.246 4.910 5.784 10.694 37.940 4t.tr. 9.584 7.569 1.646 7.206 27.794 5.725 8.280 14.004 41.798 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 40 milions de viatges       variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 100 110 120 130 140 150 160 170 180 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 V. Turisme, fires i congressos 42 El deteriorament de la situació econòmica es fa sentir en la trajectòria expansiva del turisme a Barcelona dels darrers anys. Els registres turístics de 2008 no escapen a la tònica de contrac- ció dominant que caracteritza l’actual conjuntura econòmica. Dins d’un context de desacceleració del turisme mundial, les dades d’activitat turística difoses per Turisme de Barcelona pateixen l’impacte del deteriorament de les expectatives tant en el món dels negocis –professionals i assistents a fires i con- gressos–, com en el de les economies familiars que destinen part del seu pressupost al turisme. Així, al llarg de 2008 s’han allotjat als hotels de Barcelona un total de 6,7 milions de per- sones que han generat 12,5 milions de pernoctacions; unes xi - fres inferiors en un 6,3% i un 8,3%, respectivament, a les de 2007, quan s’assoliren marques històriques que van cloure una notable expansió de tres lustres en la qual el nombre de visi- tants es va triplicar i el de places hoteleres es va doblar, contri- buint a un notable avanç relatiu d’aquest sector en l’estructura econòmica de la ciutat. Activitat turística Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Període Pernoctacions Visitants1 Estada mitjana2 1997 6.965.391 2.823.391 2,5 1998 7.400.337 2.969.490 2,5 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 2005 10.931.638 5.656.848 1,9 20063 13.198.982 6.709.175 2,0 2007 13.620.347 7.108.393 1,9 gn-fb 1.865.818 966.835 1,9 mç-ab 2.287.449 1.269.871 1,8 mg-jn 2.466.021 1.342.725 1,8 jl-ag 2.547.618 1.200.362 2,1 st-oc 2.599.906 1.323.628 2,0 nv-ds 1.853.535 1.004.972 1,8 2008 12.485.198 6.659.075 1,9 gn-fb 1.696.224 970.389 1,8 mç-ab 2.211.116 1.161.135 1,9 mg-jn 2.221.208 1.173.378 1,9 jl-ag 2.500.377 1.235.180 2,0 st-oc 2.229.465 1.224.771 1,8 nv-ds 1.626.808 894.222 1,8 1 S’entén per visitants els que almenys pernocten una nit a Barcelona. 2 Dades expressades en nits. 3 A partir de 2006 s’ha modificat el métode d’estimació de les pernoctacions, els visitants i l’estada mitjana, de tal forma que es trenquen les sèries. Les dades de 2005 s’han reconstruït amb la nova metodologia. Font: Tots els quadres i gràfics d’aquesta secció són d’elaboració pròpia a partir de l’en- questa d’activitat turística de Turisme de Barcelona. Variació (%) Pernoctacions Visitants 6è bim 2008/6è bim 2007 –12,0 –11,0 2n.sem.2008/2n.sem.2007 –9,2 –5,0 2008/2007 –8,3 –6,3 2007/2006 3,2 6,0 En línia amb el procés de deteriorament progressiu de l’activi- tat econòmica al llarg de 2008, les dades de pernoctacions i visitants han tancat l’any amb un to molt més fluix que el regis- trat en els primers mesos, quan començaren a aparèixer els pri- mers signes negatius. És un procés similar al que ha seguit el trànsit aeri de passatgers i altres activitats del terciari de mer- cat, que tot i haver perdut dinamisme i fins i tot haver iniciat en algun cas un procés contractiu, mantenen un to molt més posi- tiu que la construcció o la indústria. gn fb mç ab mg jn jl ag st oc nv ds        2004 2005 2006 2007 2008 0,5 0 1,5 1,0 Activitat hotelera segons categoria Ocupació Nombre de Nombre de Estada Categoria habitacions (%) pernoctacions visitants mitjana st-oc 2008 H 5* 71,6 272.822 157.386 1,73 H 4* 82,7 1.112.171 639.581 1,74 H 3* 84,9 590.555 308.611 1,91 H 2* 86,1 171.546 82.281 2,08 H 1* 79,9 82.371 36.912 2,23 Total 83,0 2.229.465 1.224.771 1,82 nv-ds 2008 H 5* 45,5 161.519 107.785 1,50 H 4* 65,6 858.528 474.619 1,81 H 3* 61,1 417.129 212.997 1,96 H 2* 66,4 132.999 67.747 1,96 H 1* 56,9 56.633 31.074 1,82 Total 61,5 1.626.808 894.222 1,82            Pernoctacions Visitants milions 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 0802 03 0504 0 2 4 6 8 10 12 14 06 07 Barcelona economia 69 43 Activitat turística 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 08        1* 2* 3* 4* 5* nombre de places 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 07 Hosteleria Restauració Oci i Cultura Comerç Transports Serveis Altres                   32,3% 26,3% 16,3% 9,7% 9,1% 5,0% 1,3% Des del punt de vista de la infraestructura hotelera, 2008 ha estat un any de perllongament del creixement, amb la incorpo- ració de quinze establiments i més de 2.600 noves places, la meitat de les quals correspon a hotels de quatre estrelles. El lògic descens de la taxes d’ocupació que deriva d’aquest aug- ment de places en un any en què han disminuït les pernocta- cions hoteleres ha conduït en els darrers mesos de l’any i començaments de 2009 a un pe tit ajustament a la baixa de les tarifes hoteleres, un procediment que s’està aplicant tant en destinacions urbanes com en d’altres més típicament vacacio- nals. En total, el nivell mitjà d’ocupació ha baixat de 79,7% en 2007 a 76,3% en 2008, amb un major im pacte en els hotels d’alta categoria. L’estada mitjana, per contra, s’ha mantingut molt estable al voltant d’1,9 nits, un valor molt similar al regis- trat en el trienni 2005-2007. L’afebliment de l’escenari turístic internacional –en el qual se - gons l’Organització Mundial del Turisme el nombre de turistes ha passat de créixer un 6,9% en 2007 a un 1,8% en 2008– està determinat per la crisi i l’increment de la desocupació. En el cas d’Espanya, de Catalunya i Barcelona, l’impacte prové tant de la frenada d’arribades de turistes estrangers com d’altres comu- nitats espanyoles, i probablement s’amplificarà al llarg de 2009 atès que la major part dels mercats emissors han entrat o estan a punt d’entrar en recessió. El port de Barcelona encapçala el creixement del sector de creuers a Europa i al Mediterrani i supera els dos milions de passatgers, marca amb la que assoleix la cinquena posició mundial. El deteriorament progressiu dels registres d’activitat turística a la ciutat tenen un contrapunt positiu en el trànsit de passatgers de creuers, que ha depassat el llindar dels dos milions d’usua- ris, un 17,5% més que un any enrera. El nombre de vaixells també ha augmentat, arribant gairebé a 900, un 8,8% més que en 2007. En total, els passatgers de creuers que tenen com a punt d’origen o destinació Barcelona i els que utilitzen el port com a escala representen un 64,1% del total de passatgers marí- tims, tres punts més que un any enrera. Part d’aquest augment del nombre d’usuaris ha estat possible gràcies a la recent ampliació de les instal·lacions. L’aposta del port per renovar les terminals existents i construir-ne de noves ha tingut en 2008 un apunt ressenyable, amb la inauguració el mes de juny de la terminal A al moll adossat, dissenyada per a rebre creuers de gran tonatge. Aquesta aposta ha propiciat l’es- calada de posicions del port de Barcelona en la classificació de ports de creuers del món, i en aquests moments està situat, se - gons Lloyd’s Cruise International, en cinquena posició mundial en termes de passatgers de creuers i en quarta posició en el que s’anomena homeport, port d’inici o final d’un creuer, que no inclou els passatgers en trànsit.          Total de passatgersNombre de vaixells passatgers vaixells 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 300.000 600.000 900.000 1.200.000 1.500.000 1.800.000 2.100.000 2.400.000 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000      1r.trim 2n.trim 3r.trim 4t.trim milers de viatges venuts 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Nota: Els tranports de l’oci inclouen el Bus Turístic i el Tramvia Blau. Font: TMB.Nota: No s’inclouen les tarjetes canalitzades per la xarxa 4B. 44 Les estadístiques que engloben les activitats generades pels congressos, les convencions i els viatges d’incentius que es fan a Barcelona aporten una de les escasses línies de creixement registrades en 2008 en el conjunt d’indicadors que mesuren l’activitat econòmica de la ciutat. El creixement ha estat molt notable en nombre de reunions celebrades, i més modest en nombre de delegats assistents, amb augments del 39,8% i del 10,5% respectivament. Aquests increments es contraposen i matisen la davallada de visitants i pernoctacions turístiques, i representen un pas més en l’escalada de posicions en la clas- sificació internacional de ciutats organitzadores d’aquest tipus d’esdeveniments. Segons la Unió Internacional d’Associacions i amb da des de 2007, Barcelona ocupa la setena posició mun- dial, men tre que en el rànquing elaborat per la International Congress and Convention Association, la cinquena. A l’igual que havia passat l’any anterior, el segment de conven- cions i viatges d’incentius ha presentat un perfil força més ex - pansiu que el de congressos. Els primers són esdeveniments més nombrosos –un 73% del total– i més atomitzats, però apleguen menys assistents –un 44,8% del total. Alguns trets destacables d’aquest darrer exercici són l’ampliació de l’estada mitjana dels congressistes –fins a 3,6 nits–, l’augment dels congres sos de di - mensió petita –els que congreguen menys de cent persones–, i la consolidació de l’hotel com a seu preferida de celebració. Per procedència, el mercat espanyol i l’anglosaxó són capdavanters; i, pel que fa a la temàtica, el sector mèdic-sanitari i el farma cèu - tic són líders en els congressos i les convencions empresarials, respectivament. Activitat congressual Nota: Als Congressos també s’inclouen simposis, conferències, jornades i cursos, i a les Convencions, els viatges d’incentius. Font (per a tot l’apartat): Barcelona Convention Bureau. Turisme de Barcelona. Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre Delegats assistents Congressos Convencions Total variació (%) Congressos Convencions Total variació (%) 1997 338 661 999 20,1 114.013 103.969 217.982 2,3 1998 260 742 1.002 0,3 117.600 146.235 263.835 21,0 1999 379 792 1.171 16,9 143.608 128.486 272.094 3,1 2000 454 926 1.380 17,8 133.957 135.551 269.508 –1,0 2001 381 964 1.345 –2,5 101.711 153.722 255.433 –5,2 2002 421 942 1.363 1,3 166.488 134.825 301.313 18,0 2003 345 794 1.139 –16,4 168.446 117.705 286.151 –5,0 2004 374 772 1.146 0,6 193.708 166.627 360.335 25,9 2005 352 1.001 1.353 18,1 155.899 187.106 343.005 –4,8 2006 335 968 1.303 –3,7 310.132 180.896 491.028 43,2 2007 340 1.435 1.775 36,2 394.689 235.015 629.704 28,2 2008 669 1.813 2.482 39,8 383.761 312.141 695.902 10,5 Reunions celebrades per sectors (2008) Congressos (Associacions) Convencions i incentius (Empreses) Sector (%) Sector (%) Mèdic-sanitari 35,1 Farmacèutic 19,6 Científic 9,1 Tecnològic-Industrial 9,4 Acadèmic 7,9 Financer 9,2 Tecnològic-Informàtica 7,9 Serveis 7,4 Social 6,3 Consultoria 6,4 Econòmic 5,2 Química 3,4 Industrial 3,3 Assegurances 3,3 Cultural 3,3 Alimentació 3,2 D’altres 21,9 D’altres 38,1 Total 100,- 100,- Distribució de les reunions celebrades (2008) Seu de la celebració Nombre de delegats Seu (%) Delegats (%) Hotel 73,0 Auditori privat 9,0 fins a 99 37,1 Palau de congressos 7,5 de 100 a 249 31,4 Universitat 2,0 de 250 a 499 15,4 Hospital 0,5 de 500 a 999 8,5 D’altres 8,1 1.000 i més 7,6 Total 100,- Total 100,- 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 0 100 200 300 400 500 600 700 800        reunions milers d’assistents Congressos AssistentsConvencions        !     Espanya (46%) Regne Unit (16%) Estats Units (8%) Alemanya (7%) França (6%) Països escandinaus (3%) Suïssa (2%) Itàlia (2%) Resta països (10%) VI. Construcció 46 Indicadors d’activitat al sector de la construcció La difusió de les dades de comptabilitat trimestral corresponents al darrers mesos de 2008 ha oficialitzat, tant a Catalunya com a Espanya, l’entrada en recessió de l’economia, amb caigudes agregades de l’activitat a gairebé totes les branques productives –excepte els serveis– i amb una baixada particularment ràpida i dràstica al sector de la construcció. El valor afegit brut de l’ac- tivitat sectorial va intensificar el seu decreixement en el darrer trimestre de 2008, passant del –4,1% al –5,7% a Cata lunya i del –4,6% al –8,0% a Espanya. Aquestes taxes, que du rant el primer trimestre de 2008 encara eren positives, donen una idea molt precisa de la reducció del nivell de producció, molt acusada en el subsector residencial i també negativa però menys marcada en l’edificació no residencial i les obres d’infraestructures. S’intensifica el procés de contracció del sector de la construcció, amb importants descensos dels indicadors de producció i ocupació que s’accentuen a mesura que l’àmbit d’anàlisi s’allunya de Barcelona. El descens del VAB sectorial s’amplifica en el mercat laboral i en el teixit empresarial. Pel que fa a les empreses, s’ha reduït el nombre de les que operen tant en l’activitat constructora com en la de serveis immobiliaris, amb davallades més intenses i més tardanes en el primer cas. Tant en un camp com en l’altre, l’anàlisi territorial revela que, si l’anàlisi es fa des de Barce - lona, els cercles concèntrics exteriors –la regió metropolitana i Catalunya– registren contraccions més sobtades i més vigoro- ses que al centre metropolità. De fet, és un patró similar al que caracteritza la pèrdua de llocs de treball sectorial, comptant afi- liats i autònoms, que no fa més que reflectir que l’aturada de la construcció residencial ha estat parcial a Barcelona i gairebé total a moltes comarques de Catalunya. Així, en un any, el nombre de treballadors al sector ha baixat en poc més de nou mil persones –un 14,7%–, retrocedint fins els nivells de 1999-2000. Una reculada important que tanca una expansió molt sostinguda i intensa del mercat laboral durant la qual ha augmentat en unes cent-mil persones tant el conjunt de la població activa com els llocs de treball a Barcelona.               PIB pm PIB Construcció (%) I.06 II.06 III.06IV.06 I.07 II.07 III.07IV.07 I.08 II.08 III.08IV.08 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat.      variació interanual (%) ds 2005 ds 2007ds 2006 ds 2008 Barcelona RMB Catalunya -24 -20 -16 -12 -8 -4 0 4 8 12 Nombre d’empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris1 Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Construcció des. 2000 4.721 6.520 17.626 30.368 des. 2001 4.762 6.644 18.105 31.335 des. 2002 4.954 6.903 18.839 32.862 des. 2003 5.156 7.166 19.647 34.203 des. 2004 5.196 7.283 20.336 35.896 des. 2005 5.854 8.319 22.762 40.215 des. 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 març 2007 6.125 8.803 24.129 43.459 juny 2007 6.125 8.861 24.385 44.136 set. 2007 6.001 8.664 23.779 43.064 des. 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 març 2008 5.880 8.482 23.243 41.843 juny 2008 5.734 8.282 22.539 40.440 set. 2008 5.460 7.825 21.006 37.402 des. 2008 5.118 7.232 19.252 34.031 Serveis immobiliaris des. 2000 4.350 4.720 7.221 9.290 des. 2001 4.676 5.076 7.892 10.194 des. 2002 5.108 5.539 8.678 11.212 des. 2003 5.277 5.917 9.460 12.276 des. 2004 5.768 6.323 10.352 13.655 des. 2005 6.129 6.768 11.186 14.947 des. 2006 6.459 7.139 11.970 16.188 març 2007 6.423 7.092 11.932 16.203 juny 2007 6.421 7.060 11.864 16.206 set. 2007 6.376 6.990 11.637 15.898 des. 2007 6.382 6.944 11.423 15.533 març 2008 6.323 6.859 11.185 15.144 juny 2008 6.216 6.717 10.882 14.699 set. 2008 6.111 6.593 10.555 14.178 des. 2008 5.997 6.458 10.229 13.645 Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya Construcció des. 2008/des. 2007 –14,0 –15,4 –18,1 –19,5 des. 2007/des. 2006 0,4 0,8 1,0 1,2 des. 2006/des. 2005 1,3 2,0 2,3 3,8 Serveis immobiliaris des. 2008/des. 2007 –6,0 –7,0 –10,5 –12,2 des. 2007/des. 2006 –1,2 –2,7 –4,6 –4,0 des. 2006/des. 2005 5,4 5,5 7,0 8,3 Font: Departament de Treball de la Generalitat. Font: Idescat. Barcelona economia 69 47 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Altres indicadors típics de producció que vénen a completar la diagnosi del sector en aquest panorama de contracció són els relatius a consum de ciment, que després d’haver assolit un màxim històric en 2007, ha tancat 2008 amb una davallada del 23,8% en el mercat espanyol i d’un 24,2% en el català. A conse - qüència d’aquest descens del consum, les empreses cimenteres estan duent a terme una dura política d’ajustament de la pro- ducció que inclou aturades parcials de les instal·lacions. En aquest context, en el qual els promotors residencials han atu- rat la producció a l’espera de donar sortida als estocs acumulats, pren protagonisme el paper de l’administració pública com im - pulsora d’activitat. Són molts els fronts en els quals ja té un paper cabdal, com és en l’àmbit de la construcció d’infraestruc- tures i de l’edificació d’equipaments; en aquest cas, i després dels màxims assolits en 2006, les dades de 2008 davallen lleu- gerament a Catalunya i es mantenen a Espanya. milions d’milions d’ 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000        Edificació Obra civil Catalunya Espanya De fet, el capítol d’intervenció pública en el sector és molt ampli –i en el cas de Barcelona, la construcció d’habitatge pro- tegit és un element a l’alça–, però entre les darreres iniciatives de gran envergadura es poden destacar el desenvolupament de les àrees residencials estratègiques promogut per la Generalitat o l’anomenat plan-E, un fons estatal extraordinari d’inversió en l’àmbit local dotat amb 8.000 milions d’euros i orientat a la millora de l’espai públic, els equipaments i els serveis ciuta- dans. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€) Edificació Obra civil Total construcció Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 1996 349.304 2.397.357 1.074.078 9.128.847 1.423.382 11.526.204 1997 582.570 3.567.851 1.118.840 8.000.919 1.701.410 11.568.770 1998 725.159 4.492.412 1.632.038 12.992.857 2.357.197 17.485.269 1999 635.808 4.498.180 1.802.100 11.460.451 2.437.908 15.958.631 2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254 2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622 2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170 2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574 2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215 2005 2.067.571 10.435.715 3.145.306 23.088.312 5.212.877 33.524.027 2006 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 7.580.678 44.013.875 1r.tr. 400.106 3.075.645 1.035.716 5.683.304 1.435.822 8.758.949 2n.tr. 849.717 3.527.799 908.250 7.676.211 1.757.967 11.204.010 3r.tr. 532.334 3.174.659 1.460.891 7.502.950 1.993.225 10.677.609 4t.tr. 768.874 3.458.405 1.624.790 9.914.902 2.393.664 13.373.307 2007 2.156.746 10.891.943 4.905.580 26.507.488 7.062.326 37.399.431 1r.tr. 675.851 3.609.202 974.152 6.457.360 1.650.003 10.066.562 2n.tr. 691.469 3.201.080 807.422 7.700.971 1.498.891 10.902.051 3r.tr. 389.817 1.698.892 1.616.645 5.780.278 2.006.462 7.479.170 4t.tr. 399.609 2.382.769 1.507.361 6.568.879 1.906.970 8.951.648 2008 1.931.673 10.108.376 4.331.824 28.822.000 6.263.497 38.930.376 1r.tr. 616.122 3.114.349 1.402.197 9.740.624 2.018.319 12.854.973 2n.tr. 409.432 2.495.178 980.085 5.151.057 1.389.517 7.646.235 3r.tr. 458.367 2.194.516 1.151.997 5.765.965 1.610.364 7.960.481 4t.tr. 447.752 2.304.333 797.545 8.164.354 1.245.297 10.468.687 Variació % Catalunya Edificació Obra civil Total construcció 4t.tr.2008/4t.tr.2007 12,0 –47,1 –34,7 2n.sem.2008/2n.sem.2007 14,8 –37,6 –27,0 2008/2007 –10,4 –11,7 –11,3 2007/ 2006 –15,5 –2,5 –6,8 Variació % Espanya Edificació Obra civil Total construcció 4t.tr.2008/4t.tr.2007 –3,3 24,3 16,9 2n.sem.2008/2n.sem.2007 10,2 12,8 12,2 2008/2007 –7,2 8,7 4,1 2007/ 2006 –17,7 –13,9 –15,0 48 Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 4t.tr.2008/4t.tr.2007 –52,1 4,2 –67,8 –20,6 2n.sem.2008/2n.sem2007 –45,3 –13,9 –64,8 –10,8 2008/2007 –42,0 29,7 –68,3 –8,6 2007/2006 –18,9 –7,6 –34,1 6,0 La sobreoferta d’habitatges nous en venda en un context de demanda quasi paralitzada i amb escassetat de crèdit explica els descensos espectaculars i generalitzats dels nombre de visats residencials. El canvi d’escenari econòmic que es va produir en 2007 des- prés d’una intensa etapa expansiva ha portat moltes variables econòmiques a endinsar-se en uns nivells que haguessin sem- blat impensables fins fa ben poc. En el cas de la construcció residencial, les dades de 2008 s’han revelat com una resposta aspra i rotunda als excessos dels darrers anys i palesen, tal com evidencien els gràfics, un retorn abrupte a valors equiparables o fins i tot inferiors als de l’etapa immediatament anterior a l’expansió. Tot i que era clar que l’ajustament era inevitable, ha sorprès la intensitat i la velocitat d’aquest, amb descensos interanuals dels habitatges iniciats de l’ordre del 67,8% a Ca - talunya i del 42% a Barcelona. En comparació amb el pic al - cista de 2006, a Catalunya s’han iniciat en 2008 cent-mil habi- tatges menys, passant de 127 mil a 27 mil. En termes relatius, és un descens similar al de la RMB –entre el 76-78%– que convida a parlar de desplom o aturada històrica, mentre que a Barcelona la reducció ha quedat relativament suavitzada, en bona mesura per l’empenta dels habitatges protegits. !"        (%) Barcelona RMB Catalunya 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 -80 -60 -40 -20 0 20 40 A conseqüència d’aquest diferent ritme de caiguda, el pes rela- tiu dels habitatges iniciats a Barcelona sobre el total de Cata - lunya pràcticament s’ha doblat, passant de representar un 5,5% en 2007 a un 10% en 2008. En general, les comarques de l’in- terior de Catalunya i les àrees turístiques són les que estan acu- sant més l’aturada, amb davallades del 75,5% i del 69,5% res- pectivament. El Barcelonès és, tant de les comarques de la RMB com de les comarques on hi ha una capital provincial, l’única en la qual la davallada no arriba al 40%. També és des- tacable que aquesta comarca hagi pres al Vallès Occidental la posició capdavantera en termes de volum d’iniciats que havia ostentat almenys en els darrers divuit anys. Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1997 5.314 3.740 32.445 21.817 37.759 25.557 20.542 14.933 58.301 40.490 1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.449 1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706 2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309 2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580 1r.tr. 1.404 695 11.685 7.489 13.089 8.184 19.408 12.367 32.497 20.551 2n.tr. 1.186 886 8.427 7.472 9.613 8.358 13.164 11.842 22.777 20.200 3r.tr 717 1.009 4.571 6.188 5.288 7.197 9.565 10.590 14.853 17.787 4t.tr. 1.397 806 5.758 7.585 7.155 8.391 8.233 12.651 15.388 21.042 2008 2.729 4.404 9.644 26.250 12.373 30.654 15.196 40.353 27.569 71.007 1r.tr. 772 1.012 3.725 7.048 4.497 8.060 6.914 10.960 11.411 19.020 2n.tr. 801 1.830 2.279 6.922 3.080 8.752 3.415 10.935 6.495 19.687 3r.tr. 487 722 1.784 6.256 2.271 6.978 2.441 9.015 4.712 15.993 4t.tr. 669 840 1.856 6.024 2.525 6.864 2.426 9.443 4.951 16.307 Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d’obra residencial i dels certificats finals d’obra dels Col.legis d’Aparelladors de Catalunya. Secretaria d’Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Barcelona economia 69 49 200820062005 2007 0 3 6 9 12 15 18 0 3 6 9 12 15 18 0 3 6 9 12 15 18 0 3 6 9 12 15 18 0 3 6 9 12 15 18 0 3 6 9 12 15 18 0 3 6 9 12 15 18 Construcció d’habitatges A escala municipal, la magnitud dels descensos als grans mu - nicipis de la RMB també es mesura, com en el cas comarcal, amb davallades de dos dígits i, a dotze dels setze municipis de més de 50.000 habitants, de més del 50%. Així doncs, el reple- gament de la demanda s’ha deixat sentir arreu, atrapant molt promotors i constructors amb obres iniciades o acabades sense sortida al mercat. I és que una bona part de la demanda poten- cial resta a l’espera de que els preus baixin més o s’estabilit- zin i de que sigui possible accedir de nou a un crèdit assequi- ble. Sense oblidar, a més, la preocupació que embarga a una part d’aquests possibles compradors per la inestabilitat del mer - cat de treball. En aquest context, la política pública s’orienta tant a estimular la construcció d’habitatges protegits com a facilitar la trans- formació de nous de no venuts o adquirits com a inversió cap al mercat del lloguer. De moment, que un 43% dels iniciats a Barcelona en 2008 s’emmarqui en alguna de les moltes figu- res protegides –amb un paper cada cop més rellevant de les de lloguer–, l’empenta de les llicències de reforma i l’augment pre vist de la inversió pública pel 2008, marquen, ateses les cir- cumstàncies, una saludable dinàmica per a l’activitat sectorial. !"   milers Barcelona Resta RMB Resta Catalunya 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 20 40 60 80 100 120 140 Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB 2007 2008 Variació (%) 1 Barcelona 4.704 2.729 –42,0 l’Hospitalet de Llobregat 1.002 256 –74,5 Badalona 1.247 509 –59,2 Sabadell 2.123 641 –69,8 Terrassa 3.917 888 –77,3 Santa Coloma de Gramenet 336 156 –53,6 Mataró 707 110 –84,4 Cornellà de Llobregat 345 87 –74,8 Sant Boi de Llobregat 181 119 –34,3 Sant Cugat 1.161 153 –86,8 Rubí 628 179 –71,5 el Prat de Llobregat 208 144 –30,8 Vilanova i la Geltrú 690 316 –54,2 Viladecans 144 94 –34,7 Granollers 595 114 –80,8 Cerdanyola del Vallès 268 91 –66,0 Total municipis grans 18.256 6.586 –63,9 Total RMB 35.145 12.373 –64,8 Total Catalunya 85.515 27.569 –67,8 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Font: Direcció General d’Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Font: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. Projectes d’habitatges visats (Província de Barcelona) Any 1r.trim 2n.trim 3r.trim 4t.trim Total Nous 1997 10.894 11.518 10.238 13.205 45.855 1998 19.164 7.558 8.671 10.404 45.797 1999 12.731 14.656 12.290 12.195 51.872 2000 12.500 14.984 8.654 9.221 45.359 2001 10.912 10.876 9.585 10.398 41.771 2002 11.012 9.404 7.888 8.600 36.904 2003 11.943 11.434 10.362 15.074 48.813 2004 12.541 13.716 13.881 14.963 55.101 2005 14.581 13.429 14.864 17.478 60.352 2006 16.239 19.204 27.247 10.613 73.303 2007 19.719 9.653 8.470 7.038 44.880 2008 5.201 3.421 2.391 2.488 13.501 Rehabilitats 1997 916 1.139 1.061 2.153 5.269 1998 1.807 952 1.242 1.542 5.543 1999 2.263 2.506 1.972 2.571 9.312 2000 2.219 2.411 1.677 1.692 7.999 2001 2.256 2.057 1.522 2.152 7.987 2002 2.007 2.035 1.819 2.162 8.023 2003 2.664 2.695 2.383 3.432 11.174 2004 3.501 3.273 2.958 3.154 12.886 2005 2.190 2.644 1.905 1.630 8.369 2006 1.329 1.323 1.394 977 5.023 2007 1.589 889 616 806 3.900 2008 596 640 896 315 2.447 Variació (%) Total Nous Rehabilitats 4t.tr.2008/4t.tr.2007 –64,3 –64,6 –60,9 2n.sem2008/2n.sem2007 –64,0 –68,5 –14,8 2008/2007 –67,3 –69,9 –37,3 2007/2006 –37,7 –38,8 –22,4 50 Construcció d’habitatges   #   $ 2004 2006 2007 2008 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 0 200 400 600 800 1.000 2005 1 Sol·licituds de subvenció presentades a la campanya “Barcelona posa’t guapa” Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. 20082005-20072002-2004 Catalunya Regió Metropolitana Alt Penedès Garraf Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Barcelona 0 10 20 30 !"  %$&&& #   1 Promocions de l'Incasol corresponents a remodelació de barris, no qualificats com a HPO. 2 Protegits de la CCAA fins 2003. Des de 2005, preu concertat. Nota: les qualificacions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials. Habitatges protegits i públics iniciats i acabats a Barcelona segons règim de protecció Iniciats Acabats Total hab. Promoció HPO Règim HPO Règim Prot. de CCAA/ Total hab. Promoció HPO Règim HPO Règim Prot. de CCAA/ protegits pública1 general especial preu concertat2 Lloguer protegits pública1 general especial preu concertat2 Lloguer 2000 1.170 461 151 42 423 93 854 179 22 14 364 275 2001 1.135 291 132 115 425 172 1.116 455 35 110 189 327 2002 1.742 492 380 82 28 760 1.336 460 106 56 676 38 2003 1.337 130 396 71 - 740 845 263 189 55 195 143 2004 879 24 412 56 - 387 1.806 260 429 78 - 1.039 2005 1.519 298 320 185 2 714 855 131 269 81 - 374 2006 1.442 163 601 0 29 649 898 217 260 130 3 288 2007 1.650 108 532 65 362 583 925 192 391 33 0 309 1r.tr. 505 108 180 0 8 209 310 0 82 18 0 210 2n.tr. 186 0 0 0 31 155 66 66 0 0 0 0 3r.tr. 542 0 299 45 20 178 314 126 114 0 0 74 4t.tr. 417 0 53 20 303 41 235 0 195 15 0 25 2008 1.174 0 432 0 101 641 1.913 100 468 33 239 1.073 1r.tr. 312 0 15 0 8 289 273 100 20 22 0 131 2n.tr. 449 0 183 0 21 245 478 0 101 0 9 368 3r.tr. 72 0 72 0 0 0 641 0 247 0 230 164 4t.tr. 341 0 162 0 72 107 521 0 100 11 0 410 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Iniciats Acabats 2008 Var (%)1 2008 Var (%)1 1. Ciutat Vella 11 –95,0 60 –42,9 2. l’Eixample 606 7,4 273 –42,3 3. Sants-Montjuïc 365 –40,6 367 –3,9 4. Les Corts 69 –2,8 202 143,4 5. Sarrià-Sant Gervasi 175 –53,2 222 –17,5 6. Gràcia 128 –43,6 268 90,1 7. Horta-Guinardó 537 50,4 134 –64,5 8. Nou Barris 180 –37,9 428 60,3 9. Sant Andreu 382 –58,6 424 97,2 10. Sant Martí 275 –74,1 2.024 92,2 Sense dades 1 — 2 — Barcelona 2.729 –42,0 4.404 29,7 !"   ' "    ( Barcelona Catalunya (%) 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelona economia 69 51 L’impuls de les obres de reforma neutralitza el retrocés del sostre nou en 2008. La rigorosa contracció que està caracteritzant el sector de la construcció al conjunt del país i que està afectant en especial l’obra nova destinada a usos residencials s’ha temperat lleuge- rament a Barcelona durant els darrers mesos de 2008. El revi- fament de la superfície prevista al llarg del quart trimestre tant en el segment d’obra nova com en el de reforma ha situat la dotació trimestral per sobre del mig milió de m2, una xifra no assolida des del segon trimestre de 2006. Aquesta embranzida de final d’any ha afavorit que la dotació anual de sostre s’hagi situat lleugerament per sobre d’1,5 milions de m2 de sostre, un 6,1% més que un any enrera. Lògicament, és una xifra allun- yada dels màxims cíclics del bienni 2005-2006, però és sufi- cientment alta com per a mantenir un nivell d’activitat sectorial més que digne atès el negatiu escenari econòmic actual. Llicències d’obres Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d'aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Direcció d'Actuació Urbanística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 4t.tr.2008/4t.tr.2007 18,9 34,4 23,3 2n.sem.2008/2n.sem.2007 –8,4 21,9 –1,1 2008/2007 –4,0 37,2 6,1 2007/2006 –30,1 –9,9 –26,1 Un dels trets més destacables d’aquestes dades és que signifi- quen un pas endavant en la progressiva participació del seg- ment de la reforma en el conjunt de les obres majors. Així, el fort augment registrat per aquest tipus de sostre en relació amb un any enrera –d’un 37,2%, el més elevat dels darrers quinze anys– ha deixat l’aportació anual molt a prop del mig milió de m2, la xifra més alta assolida mai des que va començar aquesta sèrie. La combinació d’aquest avanç amb la lleugera davallada del sostre nou –d’un 4%– ha impulsat el pes relatiu del sostre de reforma fins a un 31,7% del total, 7,2 punts més que un any enrera. Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament L. comercials Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total 1997 555.174 437.184 230.673 22.627 56.765 108.859 1.411.282 325.985 1.737.267 1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.398 1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658 2006 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 1.543.118 389.129 1.932.247 2007 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 1.078.169 350.475 1.428.644 1r.tr. 104.901 52.478 10.270 2.737 8.822 10.171 189.379 79.375 268.754 2n.tr. 63.851 149.080 8.394 38.897 28.710 10.797 299.729 82.124 381.853 3r.tr. 76.515 100.932 9.279 20.329 78.771 8.017 293.843 72.640 366.483 4t.tr. 119.860 86.904 15.016 27.302 20.099 26.037 295.218 116.336 411.554 2008 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 1.035.077 480.709 1.515.786 1r.tr. 44.275 36.695 7.640 121.516 16.817 11.980 238.923 92.808 331.731 2n.tr. 51.613 97.154 11.645 24.196 22.971 49.255 256.834 157.603 414.437 3r.tr. 23.439 45.595 10.448 25.070 65.079 18.750 188.381 73.982 262.363 4t.tr. 102.169 133.627 10.326 14.107 73.042 17.668 350.939 156.316 507.255 Reforma i ampliació ) '     *  (  milers m2 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 Total nou 52 Llicències d’obres Habitatges i places d’aparcament Habitatges Places Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 1997 5.795 874 6.669 15.199 1998 6.112 1.297 7.409 10.336 1999 6.663 944 7.607 11.682 2000 5.005 899 5.904 10.676 2001 4.322 559 4.881 9.586 2002 5.024 837 5.861 10.812 2003 4.899 837 5.736 13.531 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 2005 6.300 1.307 7.607 12.470 2006 6.393 1.431 7.824 14.336 2007 4.769 1.367 6.136 12.529 1r.tr. 1.264 453 1.717 1.638 2n.tr. 854 570 1.424 4.721 3r.tr. 1.070 115 1.185 3.406 4t.tr. 1.581 229 1.810 2.764 2008 3.135 1.516 4.651 9.904 1r.tr. 862 249 1.111 1.114 2n.tr. 778 418 1.196 3.323 3r.tr. 433 261 694 1.638 4t.tr. 1.062 588 1.650 3.829 Habitatges Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total 4t.tr.2008/4t.tr.2007 –32,8 156,8 –8,8 2n.sem.2008/2n.sem.2007 –43,6 146,8 –21,7 2008/2007 –34,3 10,9 –24,3 2007/2006 –25,4 –4,5 –21,6 Pel que fa a l’obra nova, el poc més d’un milió de m2 aprovats en el conjunt anual ha estat una relativa sorpresa, en part per- què l’aportació del darrer trimestre desencaixa lleugerament de la trajectòria seguida en els trimestres anteriors i en part perquè la paràlisi de l’obra nova residencial –la gran protagonista de l’expansió de la darrera dècada– feia pensar en un descens su - perior al registrat. En essència, l’avanç de l’obra nova ha vingut de la mà del sostre destinat a oficines, equipaments i usos in - dus trials, amb increments del 107,1%, del 157,7% i del 103,0% respectivament. Dins del primer epígraf, destaca un gran projecte que suma més de 97.000 m2 englobat en el pla de millora urbana Porta Firal. En l’heterogeni grup que concentra els equipaments, hi ha alguns centres d’assistència primària i docents, així com resi - dències –entre d’altres, una per a persones amb discapacitats físiques i una altra per a persones amb paràlisi cerebral i disca- pacitats afins–, i centres destinats a la investigació, com per exemple el Banc de Sang i Teixits promogut pel Consorci de la Zona Franca al 22@ i el centre de recerca biomèdica CIBEK promogut per l’Hospital Clínic. Per últim, dins del capítol indus trial, el que més abunda són naus d’emmagatzematge, distri bució i logístiques ubicades a la zona franca, al port o al Poblenou. A més, en aquest epígraf destaca l’aprovació de la última fase de la central tèrmica de cicle combinat al Moll d’in- flamables. Dins encara del sostre nou, els usos residencials han aconseguit mantenir una quota important dins del conjunt de l’obra gràcies als habitatges protegits. Els pobres resultats que s’havien regis- trat en aquest tipus d’expedients al llarg de l’any s’han capgi- rat en el darrer trimestre, quan s’ha aprovat la construcció de dotze nous edificis d’habitatge protegit i dotacionals, promo- guts sobretot pel Patronat Municipal de l’Habitatge i Regesa, que sumen un total de 863 habitatges, la xifra trimestral més alta des que es va iniciar aquesta sèrie. 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 m2 (milions) !"   ' '  Nombre d’habitatges Taxa de variació dels darrers dotze mesos (%) variació (%)nombre d’habitatges 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 +   '   ,&&- Residencial Aparcaments Locals comercials Oficines Equipaments i hotels Indústries i altres      26% 18% 3%10% 24% 19%22% 4% 19% 18% 5% 32% Barcelona economia 69Llicències d’obres Ll ic èn ci es d ’o br es m ajo rs de co nst ruc ció de no u s ost re ap ro va de s d ur an t l ’a ny 2 00 8 Ed ifi ci s r es id en ci al s u n ifa m ili ar s de 2 a 1 0 ha bi ta tg es d’ 11 a 4 0 ha bi ta tg es m és d e 40 h ab ita tg es A ltr es e di fic is O fic in es In dú str ie s Eq ui pa m en ts H ot el s D ’a ltr es Fo nt : D ire cc ió d ’A ct ua ci ó U rb an íst ic a de l’ A jun tam en t d e B arc elo na , e lab ora t Id BC -IM I. 54 Llicències d’obres )  '  '      ,  Residencial Locals comercials i oficines Altres Aparcament superfície (milers de m2) Sant Martí SantAndreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc L'Eixample CiutatVella 0 100 200 300 400 500 Sostre total previst m2 (2008) Residencial Aparcament Locals comercials i oficines Altres 420.000 210.000 42.000 ) '     *  (  '     ,  Variació del sostre 2007-2008 (%) superior al 10% entre 0 i 10% entre –10% i 0 inferior a –10% Des del punt de vista geogràfic, tots dotze edificis se situen en els districtes situats a l’arc entre el nord i l’est de la ciutat, i te - nen unes dimensions que oscil·len entre els 10 i els 160 habitat- ges. La intensa reducció dels volums de producció residencial al mercat lliure, amb grans dificultats per a donar sortida als estocs acumulats, ha atorgat un paper protagonista a l’habitat- ge protegit en aquests darrers mesos, un paper que previsible- ment compartirà amb els habitatges concertats, especialment si part dels estocs construïts com a lliures es comercialitzen sota a aquesta figura. El subsector residencial ha estat particularment dinàmic dins del segment de reforma i ampliació. No només perquè tant en termes relatius com absoluts hagi avançat considerablement en el conjunt d’obres majors –un fet lògic atesa la frenada de la demanda i de les transaccions immobiliàries–, sinó també per- què en el llistat de les obres cada cop proliferen més les modi- ficacions d’usos i les sol·licituds d’usos compartits al voltant de l’habitatge. Aquests expedients són petits en termes de superfí- cie afectada però molt nombrosos, fins al punt que, tot i repre- sentar només una tercera part del total de sostre, acaparen dos terços del total d’expedients. Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d’obres aprovades (m2) (2008) Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 20.914 5.491 6.464 665 20.709 23.795 35.603 113.641 2. Eixample 44.771 36.620 10.157 3.435 11.551 38.254 4.401 149.189 3. Sants-Montjuïc 12.891 36.996 5.194 89.977 30.846 181 62.718 238.803 4. Les Corts 13.187 20.123 988 6.285 21.218 4.657 4.234 70.692 5. Sarrià-Sant Gervasi 59.665 38.750 729 3.352 18.626 0 9.124 130.246 6. Gràcia 24.755 46.339 3.723 1.171 23.274 0 4.119 103.381 7. Horta-guinardó 40.572 17.531 485 0 10.143 0 2.374 71.105 8. Nou Barris 32.325 11.548 4.570 0 33.761 0 1.824 84.028 9. Sant Andreu 61.056 28.386 7.901 286 26.427 996 12.419 137.471 10. Sant Martí 46.315 167.688 15.057 131.388 37.406 3.590 15.786 417.230 Barcelona 356.451 409.472 55.268 236.559 233.961 71.473 152.602 1.515.786 VII. Mercat immobiliari 1. Visió general dels preus 56 Preus al mercat residencial 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 2008 s’ha tancat, tant a Barcelona com a la resta del país, amb una retallada general dels preus de venda dels habitatges. En economies en recessió com són la catalana i l’espanyola, el descens que han registrat els preus del mercat immobiliari re- sidencial de Barcelona al llarg de 2008 –menys intens que a la ma- jor part del país– no deixa d’ésser una variació ajustada a la nova conjuntura econòmica. D’entrada, pèrdua de valor dels actius immobiliaris i crisi econòmica no són conceptes que hagin d’anar necessàriament lligats. Però quan s’està tot just a les portes de la que molts especialistes comencen a qualificar com la primera gran crisi econòmica d’abast global i la compa- ren amb la del 1929, ningú no posa en dubte aquest lligam. I amb més raó quan el detonant de la crítica situació actual ha sorgit del finançament del sector immobiliari i ha derivat en una formidable crisi del sistema financer internacional. Per no parlar, en el cas d’Espanya i Catalunya, de l’estoc d’habitatges per vendre acumulat després d’anys de creixement accelerat de l’activitat constructora. Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d'aparcament Variacions(%) Nova planta Segona mà Nova planta Segona mà €/m2/mes €/mes € 2008/2007 –5,1 –9,0 –6,1 –3,9 5,5 3,8 n.d. 2007/2006 2,5 –0,4 2,2 –4,2 11,6 12,0 0,8 2006/2005 14,2 14,8 16,1 13,8 13,7 12,1 12,2 1. Visió general dels preus 2.Finançament immobiliari 3.Preus de venda i de lloguer per districtes 4.Tipologia, característiques i preu de l’oferta residencial de nova planta 5.Preus de les places d’aparcament 1 La sèrie de preus residencials i d’aparcaments d’obra nova s’interrompeix en 2008. Les dades a partir d’aquesta data provenen de l’Instituto Apolda. Les variacions interanuals han estat calculades amb criteris metodològicament homogenis. Nota: els valors anuals són mitjanes de dades mensuals o trimestrals excepte les de nova planta, que corresponen al segon semestre de l’any. Les dades de lloguer corresponen, a partir de 2007, al 4t.tr. de l’any. Font: Tecnigrama, Instituto Apolda, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Secretaria d’Habitatge i elaboració pròpia. Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial Preu de venda dels habitatges Preu de lloguer dels Preu de les places €/m2 € habitatges d'aparcament 1 Període Nova planta 1 Segona mà Nova planta 1 Segona mà €/m2/mes €/mes € 1993 1.410 1.247 177.864 121.602 6,20 425,8 20.430 1994 1.426 1.279 172.605 124.405 5,73 375,6 19.230 1995 1.447 1.367 179.775 132.641 5,52 353,5 17.430 1996 1.433 1.291 163.043 125.618 5,43 357,6 15.630 1997 1.457 1.352 167.682 123.959 5,43 358,4 15.030 1998 1.569 1.481 176.097 134.393 5,26 350,7 14.420 1999 1.913 1.724 245.153 154.949 5,89 403,3 16.590 2000 2.165 2.062 283.918 175.775 6,63 448,5 17.010 2001 2.500 2.388 294.796 201.978 7,78 517,6 18.270 2002 2.931 2.765 362.100 247.776 8,64 578,9 18.830 2003 3.476 3.179 405.850 277.834 9,56 639,3 20.750 2004 4.193 3.694 438.570 312.750 10,55 699,7 21.840 2005 5.082 4.311 508.460 344.904 11,82 779,2 24.520 2006 5.804 4.948 590.420 392.397 13,44 873,6 27.520 2007 5.952 4.930 603.190 376.093 15,79 1.041,4 27.730 2008 5.918 4.488 581.356 361.377 16,66 1.081,3 28.538 Barcelona economia 69 57 Sense entrar en els detalls metodològics –exposats breument a peu de taula– que han trencat la sèrie de preus d’habitatges nous aquest darrer any, les mitjanes anuals corresponents al mercat immobiliari de Barcelona mostren un panorama tan ní- tid que fa gairebé innecessari qualsevol aclariment. Tant l’ofer- ta d’habitatge nou com la més nombrosa i diversa de segona mà han registrat baixades dels preus d’oferta. La magnitud de la correcció oscil·la, a títol indicatiu, entre el cinc i el nou per cent en €/m2. Els gràfics adjunts, que reflecteixen l’evolució dels darrers anys, serveixen per contextualitzar la situació actual. Així, el descens dels preus mitjans del sostre residencial es pot considerar relativament moderat si es compara amb els incre- ments del període 1999-2006. El mercat de lloguer també nota el canvi de conjuntura econò- mica. D’una banda, la contracció del mercat laboral frena la demanda d’habitatge de treballadors forasters i població de pas. De l’altra, la relativa paràlisi del mercat de compravenda ha generat un excés d’oferta que, en part, ha acabat en el de llo- guer. Dos factors que han contribuït a contenir el preu en aquest segment del mercat residencial davant l’augment de la deman- da pel desplaçament de molts compradors potencials que, per manca de finançament o per precaució atesa la inestabilitat del mercat de treball, han optat pel lloguer. El nombre d’habitatges hipotecats es redueix de manera notable per segon any consecutiu. Segons les dades elaborades a partir de l’explotació estadística dels registres de la propietat, el nombre d’habitatges hipotecats a Catalunya durant el 2008 s’ha reduït un 40% en relació amb el d’un any abans. En termes absoluts, aquesta xifra, assimila- ble a grans trets al nombre d’operacions de compravenda, equi- val a poc més de la meitat de les transaccions anuals materia- litzades, de mitjana, durant el quinquenni fortament expansiu de 2003-2007. Un daltabaix tan radical i sobtat de la capacitat d’absorció de la demanda en un context d’oferta abundant –es- pecialment de segona mà– comporta una correcció més o menys explícita dels preus de transacció. Preus al mercat residencial variació nominal (%) Nova planta Segona mà Lloguer 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 2004 2005 2006 2007 2008 -10 -5 0 5 10 15 20 25 Nota: els valors corresponen a Espanya amb l’excepció dels preus dels habitatges (Barcelona) Font: Tecnigrama, Instituto Apolda, INE i MTAS. Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Col·legi de Registradors publicades per l’INE. Habitatges hipotecats en finques urbanes BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre 1996 67.965 91.853 412.982 1997 83.917 113.387 479.237 1998 76.021 105.626 423.427 1999 78.557 111.331 452.482 2000 79.650 112.542 480.895 2001 78.931 110.521 487.973 2002 84.381 121.435 541.035 2003 137.600 193.272 995.816 2004 148.629 211.731 1.109.223 2005 155.428 226.371 1.232.973 2006 163.961 240.498 1.324.522 1r.tr. 46.862 68.391 359.598 2n.tr 42.638 60.803 336.854 3r.tr. 40.888 59.955 321.623 4t.tr. 33.573 51.349 306.447 2007 126.874 195.604 1.235.212 1r.tr. 38.897 60.002 353.315 2n.tr 33.623 52.054 323.279 3r.tr. 29.790 45.482 295.369 4t.tr. 24.564 38.066 263.249 2008 78.859 116.303 835.056 1r.tr. 24.273 37.019 246.092 2n.tr. 21.559 31.065 230.211 3r.tr. 18.469 26.730 194.288 4t.tr. 14.558 21.489 164.465 Variació (%) BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre d’hipoteques 2008/2007 –37,8 –40,5 –32,4 2007/2006 –22,6 –18,7 –6,7 2006/2005 5,5 6,2 7,4 Import mitjà del crèdit 2008/2007 –8,9 –8,8 –6,2 2007/2006 8,4 8,2 6,2 2006/2005 17,1 17,0 12,6 2. Finançament immobiliari 58 Preus al mercat residencial L’evolució igualment a la baixa però a un ritme més moderat –a l’entorn del nou per cent– de l’import mitjà del crèdit hipote- cari que acompanya les transaccions registrades, confirma la tendència descendent de la mitjana dels preus dels habitatges venuts durant el darrer any. Per ser més precisos i considerant que les entitats financeres han endurit gradualment les condi- cions per accedir a finançament hipotecari, és possible que la retallada de l’import mitjà de la hipoteca superi la retallada efectiva del preu de l’habitatge. També s’ha de considerar l’e- fecte sobre l’import mitjà anual degut al desfasament entre preu pactat i registre de la compravenda. L’augment del preu del diner sumat a uns actius sobrevalorats ha marcat el punt de sortida de l’actual crisi del mercat residencial. L’afebliment progressiu del mercat immobiliari residencial du- rant 2008 té diverses causes. A banda de l’enfosquiment de la conjuntura i les expectatives econòmiques, els factors determi- nants i que primer es van manifestar foren la combinació de preus molt elevats i un finançament cada cop més car per l’evolució a l’alça dels tipus d’interès. A tall d’exemple, després de gairebé tres anys a l’alça, el tipus d’interès hipotecari mitjà aplicat pel total d’entitats de crèdit el 2008 era equivalent a l’existent a començament de segle. Tipus assumibles i moderats en termes reals si no fos perquè s’han d’aplicar a preus de l’habitatge que, en aquest mateix període, pràcticament s’han doblat. La crisi financera internacional sumada a l’augment de les rà- tios de morositat i d’insolvència ha forçat a les entitats de crè- dit espanyoles a restringir la concessió de nou crèdit. Aquesta contracció del crèdit ha estat molt mal digerida per l’economia i més concretament pel sector immobiliari que darrerament s’havia acostumat a créixer gràcies a la disponibilitat de crèdit abundant i barat. Import mitjˆ del crdit per habitatges hipotecats en finques urbanes milers d’Û 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 40 80 120 160 200 240 Font: INE. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Diferncies interanuals de lÕeuribor -2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 Font: Banc d’Espanya. Font: Banc d’Espanya. tipus d’interès (%)milers de milions d’Û Crdit per a adquisici— dÕhabitatge propi i tipus dinters Tipus d’interès hipotecari Crèdit a les persones físiques per adquisició d’habitatge propi 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 100 200 300 400 500 600 700 2 4 6 8 10 Font: Estadística de transmissions de drets de la propietat (INE). Compra-venda dÕhabitatges a Barcelona (prov) nombre d’habitatges 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 2007 2008 Preus al mercat residencial Barcelona economia 69 59 Reprenem l’anàlisi dels preus de venda encetat al comença- ment del capítol amb l’atenció focalitzada en el detall territo- rial. Els preus del mercat residencial de nova construcció del mercat lliure corresponents al segon semestre de 2008 dibuixen una distribució sobre el mapa molt similar a la d’un any abans. Els habitatges més cars es concentren, com és habitual, als dis- trictes de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi i a les àrees centrals de l’Eixample. Enguany s’afegeix a aquesta categoria el barri de la Sagrada Família i el Gòtic. A l’altre extrem, entre els més assequibles –menys de 300.000€– es troben Trinitat Vella, Bor- deta-Hostafrancs i Poble Sec. La major part de l’oferta nova, amb un ventall de preus entre els 350.000€ i els 550.000€, molt per sota de la mitjana de la ciutat, està dispersa a set dels deu districtes. En el cas de la segona mà, amb una oferta in- comparablement més àmplia que en els nous, són majoria els barris amb preus per sota de la mitjana de la ciutat. De l’àrea amb l’oferta més cara, si es compara amb el mercat nou, desa- pareixen el Gòtic i els barris de l’Eixample. Aquests darrers, juntament amb els de Fort Pius i Poblenou formen un àrea extensa per sota de la Diagonal amb preus lleument per sobre de la mitjana de la ciutat. Û/m2 Preu de venda dels habitatges per districtes (2008) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 3. Mercat de compra vs mercat de lloguer Preu de venda dels habitatges per zones estad’siques (2008) Mercat dÕobra nova Mercat de segona mˆ Zones estadístiques: 1. Barceloneta 8. Estació Nord 15. Sants 22. Vallcarca 29. La Sagrera 36. Barri Besós 2. Parc 9. Sagrada Família 16. Les Corts 23. Guinardó 30. Congrés 37. Clot 3. Gòtic 10. Poble Sec 17. Pedralbes 24. Horta 31. Sant Andreu 38. Verneda 4. Raval 11. Montjuïc 18. Sant Gervasi 25. Vall d'Hebron 32. Bon Pastor 5. Sant Antoni 12. Zona Franca 19. Sarrià 26. Vilapicina-T.Peira 33. Trinitat Vella 6. Esquerra Eixample 13. Font Guatlla 20. Vallvidrera-Les Planes 27. Roquetes-Verdum 34. Fort Pius 7. Dreta Eixample 14. Bordeta-Hostafrancs 21. Gràcia 28. C. Meridiana-Vallbona 35. Poblenou sense oferta menys de 350.000 de 350.001 a 450.000 de 450.001 a 550.000 de 550.001 a 650.000 més de 650.000 Preus de venda dels habitatges (Û) 1 24 5 11 12 13 14 15 16 10 21 22 23 24 25 26 27 28 29 20 30 31 32 33 34 35 36 37 38 1 2 34 5 6 7 8 9 11 12 13 14 15 16 17 18 19 10 21 22 23 24 25 26 27 28 29 20 30 31 32 33 34 35 36 37 3817 3 18 7 19 8 9 6 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Apolda i del Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona. 60 Preus al mercat residencial el 2008 és un valor que no difereix més enllà d’un deu per cent del preu mitjà a set dels deu districtes de la ciutat. Per contra, si s’aplica aquest mateix criteri a l’oferta nova, el preu mitjà de poc més de 5.900€/m2 només es representatiu de l’oferta de dos districtes, Gràcia i Sant Martí. Aquesta escassa representativitat del preu mitjà de la mostra s’aguditza en moments com l’actual de canvi radical de conjuntura en el que costa donar sortida a les promocions més cares. El segment de l’habitatge de lloguer ha aprofitat l’augment de la demanda derivat de l’encariment i pos- terior restricció del crèdit hipotecari per mantenir la trajectòria a l’alça dels preus de lloguer. Tot i el previsible augment de la demanda, l’afebliment del creixement dels preus és notable. Que la retallada dels preus mitjans de venda hagi estat més intensa en el mercat de segona mà que no pas en el de nova construcció sembla el preludi de que la trajectòria descendent dels preus es mantindrà. La reduïda oferta de nova construcció pot jugar en contra d’aquesta tendència però l’àmplia disponibi- litat d’habitatges de segona mà i l’atonia de la demanda po- tencial s’han d’imposar malgrat el procés baixista que han ini- ciat els tipus d’interès a final d’any. L’amplitud de l’oferta d’ha- bitatge de segona mà explica que el preu mitjà tant de districte com de ciutat sigui molt més representatiu dels preus reals que no pas quan es tracta d’habitatges nous. Els gairebé 4.500€/m2 de preu mitjà d’oferta d’un habitatge de segona mà a Barcelona 1 Variació interanual. Font: Instituto Apolda i elaboració pròpia. 1 Variació interanual. Font: Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona i elaboració pròpia. Preu de venda dels habitatges de segona mà (2008) Nombre Superfície d’observacions mitjana Preu mitjà de venda (€/m2) Preu de venda dels habitatges (milers €) Districte (oferta) (m2 útils) preu variació1 (%) mínim mitjà màxim 1. Ciutat Vella 3.608 67 4.550 –11,0 56,00 289,92 622,00 2. L’Eixample 7.522 86 4.862 –8,8 99,90 411,62 781,30 3. Sants-Montjuïc 5.694 72 4.233 –10,5 78,00 295,82 530,00 4. Les Corts 1.702 94 5.244 –5,5 119,00 495,91 1.080,00 5. Sarrià-Sant Gervasi 3.611 127 5.769 –6,5 106,00 720,73 1.803,00 6. Gràcia 3.317 77 4.717 –8,7 103,00 352,14 705,00 7. Horta-Guinardó 5.014 75 4.065 –9,2 69,00 298,36 559,00 8. Nou Barris 3.833 68 3.718 –11,4 84,14 247,51 421,00 9. Sant Andreu 4.370 75 4.078 –10,8 75,00 301,24 539,00 10. Sant Martí 6.977 78 4.290 –10,0 108,00 328,77 636,47 Barcelona 45.648 80 4.488 –9,0 56,00 361,38 1.803,00 1 Variació interanual. Font: Direcció General d’Habitatge a partir de les fiances de contractes de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Preu de lloguer dels habitatges a Barcelona Lloguer Lloguer mitjà (€/m2/mes) contractual (€/mes) Districte 4t.tr.2008 var.(%)1 4t.tr.2008 var.(%)1 1. Ciutat Vella 18,2 6,9 1.026,9 8,5 2. L'Eixample 15,7 5,0 1.154,4 2,5 3. Sants-Montjuïc 16,3 3,0 958,6 0,3 4. Les Corts 18,5 8,8 1.300,8 8,6 5. Sarrià-Sant Gervasi 17,9 7,1 1.359,2 4,3 6. Gràcia 17,8 –0,1 1.049,0 1,4 7. Horta-Guinardó 15,9 8,8 971,8 10,6 8. Nou Barris 16,6 14,3 937,8 9,7 9. Sant Andreu 15,1 7,4 975,7 10,0 10. Sant Martí 16,6 1,6 1.041,5 –0,4 Barcelona 16,7 5,5 1.081,3 3,8 Preu de venda dels habitatges de nova planta (2008) Superfície mitjana Preu mitjà de venda (€/m2) Preu de venda dels habitatges (milers €) Districte (m2 construïts) preu variació1 (%) mínim mitjà màxim 1. Ciutat Vella 92,2 6.801 –14,9 241,00 637,40 1.340,00 2. L’Eixample 96,0 7.089 –2,7 318,00 695,85 1.950,00 3. Sants-Montjuïc 92,0 4.492 –11,0 222,00 405,79 852,00 4. Les Corts 127,9 10.517 –11,0 330,00 1.500,04 4.500,00 5. Sarrià-Sant Gervasi 124,4 8.589 –10,0 370,00 1.099,50 3.500,00 6. Gràcia 92,1 5.747 5,4 220,57 525,25 1.202,00 7. Horta-Guinardó 87,4 5.040 –3,3 231,00 422,29 785,00 8. Nou Barris 86,6 4.311 –3,2 210,00 372,60 780,00 9. Sant Andreu 87,0 4.786 –3,6 222,00 410,79 888,00 10. Sant Martí 96,3 5.463 –2,3 264,50 529,57 1.390,00 Barcelona 95,2 5.918 –5,1 210,00 581,36 4.500,00 Û 5.000.000 4.000.000 3.000.000 2.000.000 1.000.000 0 Ciutat Vella L’Eix- ample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià- St.Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Preu habitatges nous Font (per a tot aquest subapartat si no s’indica el contrari): Instituto Apolda i elaboració pròpia. Oferta residencial de nova planta (2008) Promocions amb hab. en venda Total habitatges de les promocions Habitatges a la venda % Variació Variació Variació d’habitatges Districte Nombre interanual(%) Nombre interanual(%) Nombre interanual(%) per vendre 1. Ciutat Vella 15 0,0 400 10,2 103 –20,2 25,8 2. L’Eixample 44 7,3 1.147 0,1 502 9,6 43,8 3. Sants-Montjuïc 17 –29,2 252 –49,8 148 –37,8 58,7 4. Les Corts 7 –12,5 159 –30,0 54 –47,1 34,0 5. Sarrià-Sant Gervasi 20 0,0 404 –5,4 174 3,6 43,1 6. Gràcia 30 36,4 480 25,0 319 42,4 66,5 7. Horta-Guinardó 32 10,3 359 –5,3 159 15,2 44,3 8. Nou Barris 20 –13,0 337 –14,9 162 1,9 48,1 9. Sant Andreu 30 42,9 695 16,6 417 26,4 60,0 10. Sant Martí 42 13,5 1.354 29,3 558 33,2 41,2 Barcelona 257 7,1 5.587 2,2 2.596 9,8 46,5 Barcelona economia 69 61 Preus al mercat residencial La segmentació de les noves promocions per tipologies palesa que gairebé dos de cada tres habitatges nous en venda tenen dos o tres dormitoris, amb una superfície que oscil·la entre els 80 i els 104 m2 de superfície construïda amb elements comuns. En general, la menor presència relativa d’habitatges amb més dor- mitoris en relació amb anys anteriors podria estar indicant que la demanda de millora –el client habitual en el mercat residen- cial nou de Barcelona– ha perdut part de la seva hegemonia i ha donat pas no només a la demanda d’inversió sinó també a la demanda que accedeix per primer cop a l’habitatge i que cerca un producte més petit i més barat que la demanda de millora. Un fenomen que s’ha de mirar amb una perspectiva temporal d’entre un any i mig i dos anys, quan s’iniciaren aquests habi- tatges, moment en el qual el finançament era abundant i barat i els ritmes de venda eren molt alts. Els habitatges singulars –lofts, dúplexs i àtics– són poc fre- qüents i només representen un 10,8% del total de l’oferta, i, en els dos darrers casos, ocupen una superfície i tenen un preu superior a la mitjana de la ciutat. Els habitatges més grans i de preu més elevat corresponen als que tenen quatre i cinc dormi- toris, i mentre que dels primers n’hi ha de repartits gairebé per tota la ciutat –excepte a Ciutat Vella i Nou Barris–, els darrers només estan presents a Sarrià-Sant Gervasi. L’extrema contenció d’una demanda que es mostra molt pru- dent en una conjuntura econòmica i laboral deprimida, que té dificultats d’accés al crèdit i que resta a l’espera d’un ajusta- ment a la baixa dels preus més intens que el registrat fins ara, es projecta en l’acumulació dels habitatges en venda. En termes quantitatius, els habitatges a la venda són gairebé un 10% més que els que hi havia un any abans, i suposen un 46,5% del total d’habitatges del conjunt de promocions residencials noves en venda a la ciutat. Sant Martí i l’Eixample –cadascú amb més de cinc-centes unitats– concentren un 41% d’aquesta oferta. Amb notables diferències territorials, Gràcia i Sant Andreu són els districtes on més han augmentat en aquest darrer any tant les promocions noves com els habitatges a la venda. A tots dos districtes, els preus mitjans estan per sota de la mitjana de la ciutat. Com és habitual en una ciutat tan compacta com Barcelona, la immensa majoria de les promocions residencials són plurifami- liars, almenys si només es consideren les que surten al mercat com és el cas d’aquest estudi. La dimensió mitjana de les pro- mocions noves és molt semblant a la d’anys anteriors –a l’en- torn dels 22 habitatges per promoció i poc més de cinc plantes d’alçada–, i Sant Martí –per la banda alta– i Horta-Guinardó –per la banda baixa– ocupen les dues posicions extremes. 1 en % del total. 4. Tipologia, característiques i preu de l’oferta residencial d’obra nova Habitatges acabats Habitatges en construcció Ciutat Vella L’Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí 0 100 200 300 400 500 600 Habitatges a la venda Tipologia de les noves promocions (2008) Promocions Dimensió mitjana Districte plurifamiliars1 hab./prom. n. de plantes 1. Ciutat Vella 100,0 26,7 6,2 2. L’Eixample 100,0 26,1 6,7 3. Sants-Montjuïc 100,0 14,8 4,4 4. Les Corts 100,0 22,7 5,6 5. Sarrià-Sant Gervasi 95,0 20,2 4,3 6. Gràcia 93,3 16,0 4,4 7. Horta-Guinardó 100,0 11,2 4,0 8. Nou Barris 95,0 16,9 4,5 9. Sant Andreu 100,0 23,2 4,9 10. Sant Martí 95,2 32,2 6,8 Barcelona 97,7 21,7 5,3 Nombre mitjà de banys Nombre mitjà de dormitoris Caracter’stiques dels habitatges: nombre mitjˆ de dormitoris i banys (2008) Mitjana Barcelona 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 62 Preus al mercat residencial La dispersió que s’observa per districtes quant a nombre mitjà de dormitoris –que va d’1,85 de Ciutat Vella a 2,98 a Les Corts- queda mitigada en el nombre mitjà de banys, que a tots els dis- trictes ronda molt la mitjana de la ciutat 1,69. En general, l’ha- bitatge moda –el més abundant, amb un 35,2% del total– comp- ta amb tres dormitoris i dos banys, seguit pel que compta amb dos dormitoris i un bany –amb un 20,4%– i pel que té dos dor- mitoris i dos banys, amb un 14,3%. Per a totes les tipologies en les que hi ha mostra, el preu i la superfície dels habitatges unifamiliars són superiors a les dels habitatges situats en edificis plurifamiliars, un 60% en m2 i un 46% en euros, respectivament. Aquesta tipologia només està re- presentada a quatre districtes: Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Nou Barris i Sant Martí i deixa de banda els habitatges que no sur- ten al mercat, una modalitat particularment present a Sarrià- Sant Gervasi. En l’altre extrem, cal recordar una altre tipologia d’habitatges que també estan fora de mercat i són quantitativa- ment molt més importants, com són els habitatges protegits. Distribuci— dels habitatges per nombre de dormitoris i tipus dÕhabitatge 3D 4DLoft 5 o més D 1D Dúplex 2D Àtic 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 0 20 40 60 80 100 Habitatges en % del total de la oferta Districtes Resum de preus i superficie per tipologies d’habitatge Tipus d’habitatge Loft 1 dorm. 2 dorm. 3 dorm. 4 dorm. 5 o més d. Dúplex Àtic Total Total habitatges Superfície cons.amb el. comuns (m2) 96,3 63,1 79,9 103,6 137,2 252,1 127,1 107,5 95,2 Superfície útil (m2) 75,7 48,6 62,7 82,0 108,9 200,4 100,2 85,0 75,0 Preu de l’habitatge (€) 477.042 388.725 470.565 611.457 1.052.167 2.740.000 719.995 900.071 581.356 Preu/m2 amb el. comuns 5.046 6.151 5.794 5.738 7.411 10.867 5.445 7.776 5.918 Preu/m2 útil 6.466 8.014 7.397 7.259 9.335 13.675 6.923 9.855 7.541 Habitatges unifamiliars Superfície cons.amb el. comuns (m2) 121,5 124,8 183,7 152,0 Superfície útil (m2) 96,4 99,0 145,9 120,7 Preu de l’habitatge (€) 495.000 833.333 1.010.333 845.947 Preu/m2 amb el. comuns 4.075 6.640 5.684 5.647 Preu/m2 útil 5.135 8.366 7.156 7.113 Habitatges plurifamiliars Superfície cons.amb el. comuns (m2) 96,3 63,1 79,7 103,5 134,8 252,1 127,1 107,5 94,8 Superfície útil (m2) 75,7 48,6 62,5 81,9 107,0 200,4 100,2 85,0 74,6 Preu de l’habitatge (€) 477.042 388.725 470.454 609.974 1.054.318 2.740.000 719.995 900.071 579.406 Preu/m2 amb el. comuns 5.046 6.151 5.802 5.732 7.499 10.867 5.445 7.776 5.920 Preu/m2 útil 6.466 8.014 7.407 7.252 9.447 13.675 6.923 9.855 7.544 Dimensió en m2 dels habitatges per tipologies Tipus d’habitatge Superfície construïda (m2) Loft 1 dorm. 2 dorm. 3 dorm. 4 dorm. 5 o més d. Dúplex Àtic Total <50 25,0 68,8 0,0 0,0 0,0 0,0 6,2 0,0 100,- 50,01-70 2,2 55,7 38,8 0,0 0,0 0,0 2,7 0,5 100,- 70,01-90 0,3 10,2 67,5 16,9 0,1 0,0 4,3 0,6 100,- 90,01-110 0,0 1,3 13,9 77,4 3,0 0,0 4,3 0,0 100,- 110,01-130 0,4 0,0 7,0 31,6 34,4 0,0 24,5 2,1 100,- 130,01-150 3,8 0,0 2,8 55,6 8,5 0,0 29,3 0,0 100,- >150 1,8 0,0 4,7 21,1 31,6 3,5 36,8 0,6 100,- Total 0,9 13,0 34,1 34,8 7,1 0,2 9,4 0,5 100,- Barcelona economia 69 63 Preus al mercat residencial L’anàlisi de les dotacions i els equipaments de les noves pro- mocions residencials mostra uns registres molt homogenis per districtes en alguns casos i molt desiguals en d’altres. Entre els primers, l’ascensor, el parquet o el videoporter figuren entre les instal.lacions més abundants i més esteses, amb l’excepció de Nou Barris pels dos darrers elements. Destaca també –a banda d’altres dotacions que no figuren a la taula i que tenen una am- plíssima presència, com els tancaments exteriors amb doble cambra, el forn o el microones–, l’alta proporció d’habitatges que disposen de sistemes mixtes de condicionament de tempe- ratura, d’armaris encastats i, en menor proporció, de plaques solars. Disposar de traster és força menys freqüent –només en tenen un 30% dels habitatges–, així com de piscina comunità- ria –un 19,5%–, si bé en aquest cas el més interessant és que hi ha districtes on cap promoció en disposa i d’altres en les que la tenen dos de cada tres habitatges. 5. Preu de les places d’aparcament Gairebé un 80% dels nous habitatges disposa o té associada una plaça d’aparcament que, en la major part del casos –un 73,2%– s’ofereix de forma opcional. Les promocions de Ciutat Vella són les que, per raons òbvies, disposen en menor proporció de places, mentre que a Sant Martí i a Nou Barris aquesta propor- ció arriba al 90% dels habitatges. La modalitat de plaça incor- porada a l’habitatge en un únic preu és molt estesa a Les Corts i a Sarrià-Sant Gervasi, els dos districtes amb preus residencials més elevats i amb un nivell mitjà d’equipaments més alt. Pel que fa al preu de les places opcionals, la mitjana se situa en una mica per sobre dels 28.500€, amb una gran estabilitat d’a- quest preu per districtes amb l’excepció de Sarrià-Sant Gervasi, on se situa un 31% per sobre d’aquesta mitjana. A destacar tam- bé la notable compactació dels preus a Les Corts –amb una distància de només nou mil € entre els preus mínim i màxim–, i el marcat límit inferior al voltant dels vint mil € que es repe- teix a gairebé tots els districtes, amb les úniques excepcions de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Dotacions i equipaments dels habitatges nous Districtes % d’habitatges Ciutat Sants- Sarrià- Horta- Nou Sant Sant que disposen de: Barcelona Vella L’Eixample Montjuïc Les Corts Sant Ger. Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Aire condicionat (fred) 23,3 23,3 22,3 45,9 53,7 63,8 24,5 37,1 10,5 0,5 19,0 Bomba de calor (fred i calor) 69,7 76,7 73,5 43,9 46,3 33,9 65,8 59,1 75,3 95,9 69,4 Calefacció (només calor) 5,4 2,9 3,2 6,1 0,0 2,3 10,0 3,8 1,9 1,4 10,8 Parquet 92,1 100,0 96,0 100,0 100,0 97,1 81,5 81,8 48,1 100,0 98,4 Armaris encastats 72,7 67,0 72,7 71,6 66,7 92,5 74,0 46,5 82,7 72,7 72,2 Placa vitroceràmica 77,2 98,1 83,7 62,2 35,2 52,9 57,1 96,9 49,4 94,5 84,4 Microones 49,6 58,3 58,4 41,9 70,4 87,4 61,1 29,6 13,0 36,7 47,7 Plaques solars 59,0 50,5 63,9 54,1 55,6 51,7 60,8 17,6 67,3 66,7 62,5 Videoporter 89,1 79,6 96,8 84,5 85,2 99,4 95,6 86,8 34,6 93,0 91,9 Zona enjardinada 5,7 0,0 3,2 14,2 3,7 28,7 0,6 1,3 0,0 0,0 9,9 Piscina comunitària 19,5 28,2 9,2 17,6 68,5 45,4 12,2 5,0 0,0 6,2 38,5 Traster 29,6 1,9 14,9 9,5 1,9 62,1 32,6 23,9 59,9 45,3 25,3 Ascensor 95,0 100,0 95,2 100,0 100,0 100,0 90,6 100,0 96,3 92,3 93,4 % dÕhabitatges nous que disposen de plaa dÕaparcament (2008) Opcional Inclosa en el preu No n'hi ha 0 20 40 60 80 100 (%) Sarrià-Sant Gervasi 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 milers d’Û Preu de les places dÕaparcament en edificis residencials nous (2008) 64 Cost d’accés a l’habitatge Notes: SBF (sense bonificacions fiscals) ABF (amb bonificacions fiscals). El tipus d’interès considerat és el del conjunt d’entitats. El termini d’amortització és de 15 anys fins a 1998, de 20 a partir de 1999 i progressiu d’ençà 2002 fins als 25 anys en 2006. Les dades dels habitatges nous corresponen al segon semestre, i la sèrie incorpora canvis metodològics a partir de 2008. Les dades del preu de venda de segona mà corresponen a mitjanes anuals i són preus d’oferta. Les dades de la RFD s’han modificat pel canvi de base de la comptabilitat nacional (nova Base 2000) i són provi- sionals per als darrers quatre anys. Font: les taules i gràfics d’aquest apartat són d’elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama, Instituto Apolda, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona, Idescat i Banco de España. Les dades de 2008 han començat a registrar una incipient reducció general de l’esforç econòmic d’accés a l’habitatge en propietat. Els resultats anuals dels indicadors teòrics del cost d’accés a l’habitatge a Barcelona han començat a reflectir tímidament el canvi d’escenari propiciat per la crisi immobiliària i finan- cera. Les mitjanes anuals ajornen una part de l’impacte de la baixada dels preus dels habitatges sobre aquests índexs i no reflecteixen prou la tendència baixista dels tipus d’interès encetada a final d’any. Alhora però, aquests biaixos es com- pensen amb el fet que la renda familiar imputada tampoc es veu massa afectada per l’empitjorament progressiu de la si- tuació econòmica i l’augment de l’atur, especialment accen- tuat durant el darrer terç de 2008. A grans trets, l’augment dels tipus d’interès fins a marcar nous màxims similars als de començament de segle ha absor- bit la major part de l’increment de la renda familiar que, al seu torn, s’ha començat a desaccelerar després d’un trienni fortament expansiu. En conseqüència, la millora de les ràtios durant el darrer any –a l’entorn d’un punt percentual en la majoria dels casos– s’ha d’imputar majoritàriament a la lleu reducció del preu mitjà de l’habitatge. Una millora que s’ac- centuarà durant el 2009 tot i el previsible estancament o lleu retrocés de la renda familiar disponible. Accessibilitat familiar a l'habitatge a Barcelona RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD (€) (€) RFD (€) s /RFD d'interès (%) mensual (€) SBF ABF Nova planta 1999 245.153 31.057 7,9 36.773 1,2 4,72 1.423 55,0 47,3 2000 283.918 34.327 8,3 42.588 1,2 5,80 1.796 62,8 55,1 2001 294.796 34.938 8,4 44.219 1,3 5,76 1.864 64,0 56,3 2002 362.100 35.831 10,1 54.315 1,5 4,80 2.054 68,8 63,8 2003 405.850 37.221 10,9 60.878 1,6 3,71 2.027 65,3 60,5 2004 438.570 38.877 11,3 65.786 1,7 3,40 2.054 63,4 58,8 2005 508.460 41.209 12,3 76.269 1,9 3,28 2.298 66,9 62,6 2006 590.420 43.605 13,5 88.563 2,0 4,17 2.856 78,6 74,5 2007 603.190 46.002 13,1 90.479 2,0 5,24 3.251 84,8 80,9 2008 581.356 47.869 12,1 87.203 1,8 5,86 3.326 83,4 79,6 Segona mà 1999 154.949 31.057 5,0 23.242 0,7 4,72 899 34,7 27,9 2000 175.775 34.327 5,1 26.366 0,8 5,80 1.112 38,9 33,9 2001 201.978 34.938 5,8 30.297 0,9 5,76 1.277 43,9 38,7 2002 247.776 35.831 6,9 37.166 1,0 4,80 1.406 47,1 42,0 2003 277.834 37.221 7,5 41.675 1,1 3,71 1.387 44,7 39,9 2004 312.750 38.877 8,0 46.913 1,2 3,40 1.465 45,2 40,6 2005 344.904 41.209 8,4 51.736 1,3 3,28 1.559 45,4 41,0 2006 392.397 43.605 9,0 58.860 1,3 4,17 1.898 52,2 48,1 2007 376.093 46.002 8,2 56.414 1,2 5,24 2.027 52,9 49,0 2008 361.377 47.869 7,6 54.207 1,1 5,86 2.067 51,8 48,0 Esfor econ˜mic dÕaccŽs (preu de venda/ingressos) 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Barcelona economia 69 65 Cost d’accés a l’habitatge 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0 20 40 60 80 100 L’evidència de que la recuperació de la demanda d’habitatge és incompatible amb els valors actuals dels indicadors que mesuren l’esforç econòmic que ha d’assumir el comprador, apunta a una ràpida i sensible correcció a la baixa d’aquests valors. Correcció que ha de venir tant del preu dels habitat- ges com del cost de finançament. La crisi econòmica i espe- cialment el seu impacte en el mercat laboral i en les expecta- tives de la població hi afegeix més incertesa i possiblement n’allargarà el procés d’ajustament. Un cop constatat que l’oferta actual d’habitatge nou de pro- moció privada a la ciutat cobreix bàsicament la demanda de millora i la de les rendes més elevades, l’anàlisi per distric- tes confirma la relativa homogeneïtat de l’esforç econòmic requerit per accedir a la propietat d’un habitatge –majorità- riament de segona mà– a la major part de la ciutat. La dis- persió dels valors dels districtes amb una mitjana de preus molt per sobre de la mitjana de la ciutat respon a la disponi- bilitat d’una oferta nova escassa i singular. Accessibilitat familiar a l’habitatge als districtes de Barcelona (2008) RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD (€ ) (€ ) RFD (€ ) s /RFD d’interès (%) mensual (€ ) SBF ABF Nova planta 1. Ciutat Vella 637.400 32.445 19,6 95.610 2,9 5,86 3.646 134,9 129,3 2. l’Eixample 695.850 52.253 13,3 104.378 2,0 5,86 3.980 91,4 88,0 3. Sants-Montjuïc 405.790 38.359 10,6 60.869 1,6 5,86 2.321 72,6 67,9 4. Les Corts 1.500.040 68.425 21,9 225.006 3,3 5,86 8.581 150,5 147,8 5. Sarrià-Sant Gervasi 1.099.500 88.230 12,5 164.925 1,9 5,86 6.289 85,5 83,5 6. Gràcia 525.250 47.621 11,0 78.788 1,7 5,86 3.005 75,7 71,9 7. Horta-Guinardó 422.290 41.041 10,3 63.344 1,5 5,86 2.416 70,6 66,2 8. Nou Barris 372.600 33.577 11,1 55.890 1,7 5,86 2.131 76,2 70,8 9. Sant Andreu 410.790 41.645 9,9 61.619 1,5 5,86 2.350 67,7 63,4 10. Sant Martí 529.570 42.463 12,5 79.436 1,9 5,86 3.029 85,6 81,4 Barcelona 581.356 47.869 12,1 87.203 1,8 5,86 3.326 83,4 79,6 Segona mà 1. Ciutat Vella 289.919 32.445 8,9 43.488 1,3 5,86 1.658 61,3 55,8 2. l’Eixample 411.617 52.253 7,9 61.743 1,2 5,86 2.355 54,1 50,6 3. Sants-Montjuïc 295.815 38.359 7,7 44.372 1,2 5,86 1.692 52,9 48,2 4. Les Corts 495.914 68.425 7,2 74.387 1,1 5,86 2.837 49,7 47,1 5. Sarrià-Sant Gervasi 720.729 88.230 8,2 108.109 1,2 5,86 4.123 56,1 54,0 6. Gràcia 352.140 47.621 7,4 52.821 1,1 5,86 2.014 50,8 47,0 7. Horta-Guinardó 298.362 41.041 7,3 44.754 1,1 5,86 1.707 49,9 45,5 8. Nou Barris 247.505 33.577 7,4 37.126 1,1 5,86 1.416 50,6 45,2 9. Sant Andreu 301.238 41.645 7,2 45.186 1,1 5,86 1.723 49,7 45,3 10. Sant Martí 328.774 42.463 7,7 49.316 1,2 5,86 1.881 53,1 48,9 Barcelona 361.377 47.869 7,5 54.207 1,1 5,86 2.067 51,8 48,1 Esfor econ˜mic dÕaccŽs a lÕhabitatge (2008) Ciutat Vella L’Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Nota: les dades de RFD són estimades i provisionals, subjectes a revisió. VIII. Mercat de treball Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1996 679.737 377.372 302.365 2.007.299 1.185.031 822.268 2.848.200 1.688.500 1.159.700 4t.tr.1997 682.400 376.038 306.362 2.019.100 1.188.760 830.340 2.880.000 1.702.600 1.177.400 4t.tr.1998 685.130 378.165 306.965 2.030.260 1.198.550 831.710 2.917.700 1.730.900 1.186.800 4t.tr.1999 690.600 377.610 312.990 2.055.365 1.200.718 854.647 2.970.500 1.740.600 1.229.900 4t.tr.2000 704.440 385.470 318.970 2.120.020 1.226.596 893.424 3.061.400 1.786.700 1.274.700 4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900 4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200 4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800 4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300 4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000 1r.tr.2006 832.600 445.300 387.300 2.476.700 1.398.650 1.078.050 3.619.500 2.066.200 1.553.300 2n.tr.2006 810.500 446.400 364.100 2.460.640 1.384.200 1.076.440 3.650.100 2.077.300 1.572.800 3r.tr.2006 806.700 450.700 356.000 2.469.850 1.409.820 1.060.030 3.672.600 2.105.400 1.567.200 4t.tr.2006 812.600 449.800 362.800 2.504.070 1.413.870 1.090.200 3.699.100 2.100.500 1.598.600 1r.tr.2007 807.600 450.800 356.800 2.502.460 1.410.310 1.092.150 3.710.000 2.099.700 1.610.200 2n.tr.2007 799.900 447.200 352.700 2.505.830 1.411.780 1.094.050 3.736.400 2.128.500 1.607.800 3r.tr.2007 813.500 447.300 366.200 2.529.580 1.434.710 1.094.870 3.781.000 2.158.400 1.622.600 4t.tr.2007 811.600 441.200 370.400 2.578.100 1.453.900 1.124.200 3.799.100 2.158.000 1.641.100 1r.tr.2008 801.900 440.800 361.100 2.570.100 1.451.700 1.118.400 3.825.300 2.166.800 1.658.600 2n.tr.2008 835.400 452.600 382.800 2.572.200 1.433.400 1.138.800 3.842.600 2.162.500 1.680.100 3r.tr.2008 820.500 440.500 380.000 2.541.400 1.406.100 1.135.300 3.838.900 2.158.200 1.680.700 4t.tr.2008 814.800 429.100 385.700 2.560.500 1.411.300 1.149.200 3.854.800 2.149.900 1.704.900 68 Població activa i ocupada Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d'aquesta mateixa font per a la RMB. L’evolució de la població activa comença a reflectir l’augment sostingut de l’atur. La intensitat amb la que el mercat de treball ha empitjorat al conjunt del país a mesura que es consumia la segona meitat de 2008, s’ha començat a traduir en un canvi de signe de l’evolu- ció de la població activa. Això implica que aquest darrer any s’ha tancat amb una variació mínima del total d’actius tant a Barcelona com al conjunt de la regió metropolitana –amb signe positiu en el primer àmbit i negatiu en el segon– mentre que a la resta de Catalunya la taxa de creixement dels darrers anys s’ha afeblit significativament. Segons l’EPA del darrer trimes- tre de 2008, la població activa resident a Barcelona s’ha man- tingut relativament estable per tercer any consecutiu, deixant enrere el màxim de començament de 2006. A la regió metropo- litana, la població de 16 anys i més s’ha estabilitzat i l’activa ha acabat l’any amb un descens testimonial que contrasta amb el previ i llarg període expansiu. La novetat que representa el signe negatiu que acompanya la variació del nombre d’actius al mercat de treball metropolità a final de 2008 respon a una nova realitat d’aquest mercat. La forta polarització inicial de la crisi econòmica en la indústria i la construcció ha incidit més negativament en l’ocupació mas- culina que no pas en la femenina, més orientada cap al sector terciari. Aquest biaix del primer impacte s’ha traduït en més atur masculí i en menys expectatives d’ocupació a curt termini per aquesta meitat de la població. Tot plegat afavoreix un des- cens notable del nombre d’homes que es declaren oficialment actius. Per contra, el col·lectiu femení manté encara la trajectò- ria expansiva d’incorporació al mercat de treball, tot i que les taxes de creixement es moderen. En termes absoluts, mentre la població activa femenina consolida o assoleix nous màxims, la masculina comença a perdre una part del saldo incorporat aquests darrers anys de fort creixement migratori. 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ 4t.tr.06/ 4t.tr.05/ Variació (%) 4t.tr.07 4t.tr.06 4t.tr.05 4t.tr.04 Barcelona Total actius 0,4 –0,1 –1,9 7,8 Homes –2,7 –1,9 –0,9 9,5 Dones 4,1 2,1 –3,0 5,8 RMB Total actius –0,7 3,0 1,9 4,9 Homes –2,9 2,8 1,2 5,0 Dones 2,2 3,1 2,9 4,8 Catalunya Total actius 1,5 2,7 2,8 4,2 Homes –0,4 2,7 2,0 4,1 Dones 3,9 2,7 3,9 4,2          DonesTotal Homes (%) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Barcelona economia 69 69 Població activa i ocupada El volum d’ocupació resident a Barcelona es veu menys afectat per la crisi que el de la resta del país. L’evolució de les dades de població ocupada del darrer trimes- tre de 2008 semblen avalar que el mercat de treball de la ciutat ha esquivat parcialment els primers efectes de la crisi sobre els volums d’ocupació. Aquest és un mèrit imputable d’entrada a una estructura productiva encara raonablement heterogènia en un entorn d’avanç persistent del procés de terciarització. Amb tot, la població ocupada, a diferència de l’activa, perd efectius en relació a un any abans. Una tònica comuna a tots els àmbits però que és especialment intensa a l’entorn metropolità on es localitza aproximadament la meitat de l’ocupació industrial i constructora de Catalunya, les activitats més afectades per la crisi econòmica. Igual que en el cas de la població acti - va, aquest biaix sectorial és el que explica la forta davallada de l’ocupació masculina enfront de l’estabilitat que mostra la femenina. Una implicació directa d’aquesta situació és que s’escurça la diferència entre les taxes d’ocupació dels dos col·lectius. Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d'aquesta mateixa font per a la RMB. 4t.tr.08/ 4t.tr.07/ 4t.tr.06/ 4t.tr.05/ Variació (%) 4t.tr.07 4t.tr.06/ 4t.tr.05/ 4t.tr.04/ Barcelona Total ocupats –2,4 0,4 –0,9 12,3 Homes –4,9 –1,8 –0,7 14,2 Dones 0,7 3,2 –1,1 9,9 RMB Total ocupats –4,7 3,0 2,1 8,1 Homes –8,1 2,4 1,0 7,1 Dones –0,2 3,7 3,6 9,4 Catalunya Total ocupats –4,2 2,8 2,8 7,3 Homes –7,3 2,7 1,9 6,1 Dones 0,0 2,8 4,0 9,1 Evolució de la població ocupada Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1999 n.d. n.d. n.d. 1.834.560 1.109.910 724.650 2.665.900 1.615.900 1.050.000 4t.tr.2000 n.d. n.d. n.d. 1.909.220 1.139.815 769.405 2.790.300 1.677.400 1.112.900 4t.tr.2001 592.800 331.200 261.600 1.913.390 1.146.000 767.390 2.822.400 1.704.900 1.117.500 4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100 4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900 4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300 4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000 1r.tr.2006 771.300 418.200 353.100 2.311.850 1.304.380 1.007.470 3.365.800 1.950.900 1.414.900 2n.tr.2006 752.300 422.000 330.300 2.313.780 1.303.710 1.010.070 3.413.900 1.971.400 1.442.500 3r.tr.2006 761.700 429.900 331.800 2.320.680 1.327.520 993.160 3.443.200 2.004.000 1.439.200 4t.tr.2006 761.600 426.200 335.400 2.341.870 1.328.150 1.013.720 3.452.000 1.982.700 1.469.300 1r.tr.2007 752.300 421.100 331.200 2.342.600 1.324.100 1.018.500 3.461.100 1.983.100 1.478.000 2n.tr.2007 744.400 415.300 329.100 2.372.100 1.328.610 1.043.490 3.508.700 2.012.200 1.496.500 3r.tr.2007 760.600 419.600 341.000 2.378.240 1.339.800 1.038.440 3.525.300 2.035.700 1.489.600 4t.tr.2007 764.900 416.600 348.300 2.411.700 1.360.600 1.051.100 3.547.300 2.037.200 1.510.100 1r.tr.2008 743.700 411.200 332.500 2.385.800 1.345.900 1.039.900 3.534.500 2.020.400 1.514.100 2n.tr.2008 776.800 418.900 357.900 2.401.700 1.326.100 1.075.600 3.549.700 1.995.500 1.554.200 3r.tr.2008 756.500 402.200 354.300 2.350.400 1.274.500 1.075.900 3.495.260 1.953.440 1.541.820 4t.tr.2008 746.900 396.000 350.900 2.298.600 1.250.100 1.048.500 3.399.000 1.888.400 1.510.600 Nota:Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Taxes d'activitat i d'ocupació (Barcelona) Període Total Homes Dones Taxa d’activitat 4t.tr.2001 71,6 81,6 62,7 4t.tr.2002 72,6 82,5 63,2 4t.tr.2003 75,0 85,1 65,9 4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0 4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0 4t.tr.2006 77,8 85,3 70,1 1r.tr.2007 77,2 83,0 71,0 2n.tr.2007 77,0 83,6 70,1 3r.tr.2007 77,0 84,2 69,8 4t.tr.2007 77,4 84,8 70,2 1r.tr.2008 78,2 86,6 69,9 2n.tr.2008 80,3 86,4 74,2 3r.tr.2008 79,0 86,1 72,1 4t.tr.2008 78,9 85,2 72,8 Taxa d'ocupació 4t.tr.2001 64,0 75,3 53,9 4t.tr.2002 63,6 72,4 55,4 4t.tr.2003 68,0 78,4 58,1 4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4 4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6 4t.tr.2006 72,8 80,8 64,8 1r.tr.2007 71,8 77,4 65,8 2n.tr.2007 71,6 77,6 65,3 3r.tr.2007 72,0 78,9 64,9 4t.tr.2007 72,9 80,0 66,0 1r.tr.2008 72,4 80,7 64,3 2n.tr.2008 74,7 80,0 69,3 3r.tr.2008 72,7 78,5 67,2 4t.tr.2008 72,2 78,5 66,2 70 Llocs de treball ocupats Notes: La sèrie d'autònoms es trenca el 2008. Les dades de Total d’afiliats de la RMB són estimacions pròpies. Font (de totes les taules d’aquest apartat si no es diu el contrari): Departament de Treball de la Generalitat i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Si centrem l’anàlisi en el mercat laboral metropolità, es consta- ta que el 2008 s’ha tancat amb un descens del 3,7% anual dels ocupats afiliats a la Seguretat Social, gairebé 90.000 menys que un any abans. Un ritme de descens a mig camí entre el 4,3% del conjunt de Catalunya i el 3,2% de la ciutat de Barcelona. Com ja s’ha posat de manifest amb les dades de població ocupada de l’EPA, la pèrdua de llocs de treball aquest darrer any ha afectat més intensament a la població activa masculina que no pas a la femenina. A l’àmbit metropolità, per cada dona que ha perdut la feina es comptabilitzen gairebé cinc homes. És un reflex de com està incidint la recessió econòmica en el teixit productiu, començant per la construcció i seguint per la indústria i serveis a les empreses, sectors en els que l’ocupació és majoritàriament masculina. La tendència descendent del mercat de treball situa el nombre d’ocupats a final de 2008 en el nivell de tres anys enrere. L’evolució del mercat de treball durant el segon semestre de 2008 ha estat especialment baixista. Tant al conjunt de Cata - lunya com a la resta d’Espanya. Està sent una conjuntura tan singular com ho han estat els gairebé tres lustres de creixement sostingut dels volums d’ocupació que l’han precedit. Si hom deixa de banda la terminologia tècnica o acadèmica habitual, es podria dir que l’actual conjuntura recessiva –tant en termes de PIB com de llocs de treball– s’explica com la purga necessària per digerir anys de creixement econòmic alimentat per una espiral d’endeutament d’empreses i unitats familiars. Anys en els que s’han deixat en segon terme aspectes bàsics a l’hora de consolidar aquest procés expansiu a mitjà i llarg termini com són la competitivitat de les empreses i dels béns i serveis que posen al mercat i, en definitiva, la productivitat dels llocs de treball. variació interanual (%)Saldo trimestral Afiliats (%) 2003 2004 2005 2006 20082007              -60.000 -40.000 -20.000 0 20.000 40.000 60.000 80.000 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 1996 674.151 1.300.405 1.756.657 113.356 296.760 448.400 836.000 1.658.930 2.295.200 31 des. 1997 706.616 1.375.197 1.857.480 112.956 298.540 449.000 864.000 1.729.200 2.394.130 31 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 898.000 1.826.050 2.527.500 31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 924.500 1.917.040 2.673.180 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 965.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490 31 des.2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495 31 des.2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017 31 març 2006 914.313 1.883.623 2.628.013 121.003 357.445 549.022 1.065.371 2.310.570 3.298.097 30 juny 2006 924.799 1.900.030 2.685.297 121.544 360.506 558.289 1.075.702 2.330.350 3.360.132 30 set.2006 932.213 1.912.772 2.690.564 121.048 359.767 558.564 1.080.470 2.339.700 3.360.053 31 des. 2006 935.931 1.916.608 2.672.993 122.218 363.383 562.057 1.082.032 2.338.954 3.338.604 31 març 2007 953.648 1.953.364 2.737.542 122.723 365.973 567.427 1.098.871 2.374.860 3.403.062 30 juny 2007 961.775 1.967.720 2.787.298 123.361 368.949 575.234 1.107.095 2.390.840 3.458.835 30 set. 2007 950.463 1.951.184 2.753.996 122.954 367.791 575.407 1.094.285 2.371.730 3.424.527 31 des. 2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.373.740 3.398.642 31 març 2008 953.143 1.954.911 2.744.915 123.909 371.833 595.794 1.098.537 2.376.330 3.416.517 30 juny 2008 949.027 1.946.567 2.752.254 123.750 370.996 594.919 1.095.687 2.370.150 3.428.567 30 set. 2008 933.404 1.910.518 2.678.046 122.066 365.745 586.686 1.078.820 2.332.054 3.351.065 31 des. 2008 917.061 1.862.689 2.588.983 121.170 360.974 576.526 1.062.428 2.285.114 3.252.560 31 des.2008/ 31 des.2007/ 31 des.2006/ 31 des.2005/ Variació (%) 31 des.2007 31 des.2006 31 des.2005 31 des.2004 Afiliats R.G. — Barcelona –3,8 1,8 3,4 4,4 — RMB –4,5 1,8 2,9 4,5 — Catalunya –5,1 2,0 3,3 5,0 Autònoms — Barcelona –2,2 1,4 1,2 0,9 — RMB –2,5 1,8 2,2 2,0 — Catalunya 0,1 2,5 2,6 2,6 Total — Barcelona –3,2 1,5 2,3 3,9 — RMB –3,7 1,5 2,2 5,5 — Catalunya –4,3 1,8 2,4 5,8 Barcelona economia 69 71 Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social Barcelona Regió Metropolitana RMB/ des. 08/ Catalunya Sectors des. 2006 des. 2007 des. 2008 des. 2006 des. 2007 des. 2008 des. 07 (%) (%) Afiliats al Règim General Agricultura, ramaderia i pesca 1.734 2.175 2.410 4.547 5.297 5.239 –1,1 38,6 Indústries extractives 457 94 85 1.362 820 735 –10,4 21,0 Alimentació i begudes 9.200 8.300 7.832 30.462 32.108 31.675 –1,3 45,4 Tèxtil, confecció, pelleteria i cuir 6.616 5.832 5.008 36.100 32.930 28.286 –14,1 66,6 Paper, edició i arts gràfiques 16.048 15.997 15.021 38.976 39.436 36.602 –7,2 76,5 Indústria química 15.847 15.097 14.256 43.693 44.067 43.079 –2,2 79,2 Cautxú i matèries plàstiques 1.684 1.538 1.321 20.853 20.994 18.508 –11,8 67,6 Ind. d’altres prod. minerals no metàl·lics 3.306 3.472 3.133 12.454 12.241 10.483 –14,4 55,8 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 6.525 5.679 4.827 56.553 54.469 48.009 –11,9 67,0 Maquinària i equips mecànics 4.098 4.759 4.727 24.543 25.045 23.297 –7,0 66,0 Ofimàtica i maquinària i material elèctric 6.127 6.118 5.680 20.662 20.523 19.407 –5,4 75,5 Electrònica i instruments de precisió 2.748 2.526 2.415 9.840 10.227 10.113 –1,1 86,6 Vehicles i altre material de transport 24.371 23.086 20.661 44.640 44.653 40.568 –9,1 83,5 Resta d’indústries manufactureres 4.310 3.664 3.310 20.020 18.899 16.256 –14,0 55,5 Prod. i distr. d’electricitat, gas i aigua 5.147 5.315 5.313 7.021 6.927 6.849 –1,1 60,5 Indústria 106.484 101.477 93.589 367.179 363.339 333.867 –8,1 67,1 Construcció 51.973 51.236 43.018 157.993 158.122 124.871 –21,0 61,1 Venda i reparació de vehicles 10.561 11.161 10.269 31.314 32.983 30.609 –7,2 61,4 Comerç a l’engròs i intermediaris 57.669 55.801 53.333 145.068 142.389 136.159 –4,4 76,8 Comerç al detall i reparacions 80.772 83.903 80.216 178.743 180.896 174.314 –3,6 72,0 Hoteleria i restauració 53.381 56.406 56.905 95.865 101.015 100.952 –0,1 67,7 Transports 24.333 23.430 21.555 52.241 52.499 51.738 –1,4 69,7 Act. afins transport, agències viatges 18.125 19.339 17.289 33.522 36.489 33.078 –9,3 82,2 Correus i telecomunicacions 13.775 14.578 13.911 17.698 17.974 17.600 –2,1 82,4 Finances i assegurances 44.883 42.916 42.834 59.815 57.943 57.865 –0,1 80,1 Serveis immobiliaris 18.895 18.839 16.799 32.649 30.265 25.994 –14,1 79,7 Lloguer maquinària i equip 1.815 2.070 1.853 5.712 6.393 5.834 –8,7 74,1 Activitats informàtiques 20.439 24.228 24.883 29.142 33.946 34.751 2,4 92,3 Investigació i desenvolupament 3.783 5.958 7.196 6.670 9.199 10.741 16,8 86,9 Altres serveis empresarials 163.216 161.948 148.735 255.167 256.179 240.312 –6,2 80,8 Administració i organismes públics 76.112 78.435 79.216 116.821 113.096 115.445 2,1 66,7 Ensenyament 47.649 54.244 56.467 85.211 94.532 98.215 3,9 76,8 Serveis sanitaris i socials 71.895 78.356 79.140 131.907 152.149 158.004 3,8 72,5 Activitats associatives 15.545 13.938 13.774 22.993 19.803 19.369 –2,2 78,8 Activitats culturals i esportives 24.451 24.632 25.294 39.824 41.399 41.954 1,3 76,4 Activitats de sanejament públic 7.647 9.444 9.897 10.821 13.332 14.150 6,1 74,3 Resta serveis socials i personals 20.794 18.486 18.478 35.706 31.838 31.628 –0,7 76,3 Serveis 775.740 798.112 778.044 1.386.889 1.424.319 1.398.712 –1,8 74,7 Total assalariats 935.931 953.000 917.061 1.916.608 1.951.077 1.862.689 –4,5 71,9 Autònoms Agricultura, ramaderia i pesca 159 173 238 2.001 2.070 4.209 –– 13,7 Indústria 10.074 9.731 9.193 37.008 36.259 34.718 –4,2 63,3 Construcció 10.213 10.796 9.876 56.110 58.587 52.618 –10,2 56,1 Serveis 101.772 103.258 101.857 268.264 273.129 269.418 –1,4 67,8 Total autònoms 122.218 123.958 121.170 363.383 370.045 360.974 –2,5 62,6 Llocs de treball ocupats El detall sectorial posa de manifest el protagonisme de la cons- trucció a l’hora d’amortitzar llocs de treball. La contracció ha estat tan intensa –més de 33.000 assalariats en un any a la regió metropolitana, xifra equivalent a una retallada mitjana de plan- tilles de més del 20% de totes les empreses del sector ubicades a la regió metropolitana– que fins i tot ha comportat una reduc- ció del 10% del nombre d’autònoms. Una variació molt signi- ficativa atès que aquesta modalitat d’ocupació acostumava a ser l’alternativa als processos d’ajust de la capacitat productiva del sector i la manera més habitual de canalitzar l’ocupació submergida. En el cas de la ciutat central s’observa la mateixa tendència a reduir la capacitat productiva però amb menys intensitat. des.2008/ des.2007/ des.2006/ Variació (%) des.2007 des.2006 des.2005 Barcelona Indústria –7,6 –4,6 –4,7 Construcció –14,7 –0,2 3,1 Serveis –2,4 2,7 4,3 RMB Agric., ram. i pesca — 12,5 4,9 Indústria –7,8 –1,1 –3,3 Construcció –18,1 1,2 5,3 Serveis –1,7 2,6 4,1 72 Llocs de treball ocupats Distribució dels comptes de cotització per nombre de treballadors Any 1-5 6-10 11-25 26-50 51-100 101-500 501-1000 1001-3000 >3000 Total Barcelona des. 1996 59.531 6.987 5.148 1.888 800 625 65 45 11 75.100 des. 1998 58.797 7.539 5.634 2.067 967 684 78 53 12 75.831 des. 2000 55.608 7.975 6.193 2.318 1.055 823 89 58 14 74.133 des. 2002 56.247 7.962 6.261 2.468 1.072 859 104 50 17 75.040 des. 2004 57.056 8.023 6.219 2.494 1.077 887 107 53 17 75.933 des. 2006 59.028 8.451 6.385 2.581 1.200 960 103 57 22 78.787 des. 2007 59.017 8.338 6.432 2.599 1.239 1.003 111 56 22 78.817 des. 2008 57.824 7.790 6.168 2.479 1.197 978 108 56 18 76.618 Regió Metropolitana des. 1996 123.303 15.643 11.783 4.277 1.644 1.255 117 62 12 158.096 des. 1998 125.062 17.405 13.336 4.901 2.043 1.407 136 76 14 164.380 des. 2000 121.469 18.823 14.901 5.618 2.353 1.644 155 91 16 165.070 des. 2002 124.901 19.372 15.440 5.824 2.433 1.719 168 85 19 169.961 des. 2004 129.379 19.615 15.679 5.963 2.514 1.783 170 92 21 175.216 des. 2006 136.317 20.904 16.303 6.307 2.758 1.910 184 102 25 184.810 des. 2007 136.753 20.955 16.242 6.341 2.826 1.985 197 104 26 185.429 des. 2008 131.670 19.252 15.123 5.857 2.698 1.946 197 104 22 176.869 Catalunya des. 1996 182.516 22.513 16.470 5.917 2.256 1.693 154 68 12 231.599 des. 1998 187.566 25.036 18.710 6.787 2.772 1.908 176 82 14 243.051 des. 2000 182.239 27.383 21.085 7.843 3.203 2.218 200 99 16 244.286 des. 2002 188.765 28.686 22.256 8.289 3.375 2.356 220 100 20 254.067 des. 2004 196.940 29.477 23.058 8.625 3.549 2.464 221 110 21 264.465 des. 2006 210.013 31.961 24.373 9.210 3.901 2.646 241 121 27 282.493 des. 2007 211.870 32.185 24.526 9.282 4.002 2.743 257 127 26 285.018 des. 2008 203.117 29.425 22.540 8.535 3.831 2.682 257 125 22 270.534    ! !         ConstruccióIndústria Serveis 2003 (%) 2004 2005 2006 2007 2008 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 "!  #       $!              Catalunya sense RMBRMB 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (%) -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 Tant o més rellevant que l’ajustament de capacitat productiva que ha patit el sector constructor és el que està afectant al tei- xit industrial. Mentre que en el primer cas es tracta bàsicament de corregir l’excés de capacitat incorporada els darrers anys en un sector que té molt interioritzada l’evolució cíclica de la seva activitat, en el cas de la indústria la pèrdua d’ocupació d’aquest darrer any –gairebé un 8% del total de llocs de treball tant a Barcelona com a l’entorn metropolità– comporta alterar i ac - centuar el procés de transformació i modernització de l’estruc- tura productiva cap a un model menys basat en la manufactura i més en els serveis. Una bona part dels llocs de treball de la construcció es podran tornar a recuperar a mitjà termini, cosa més improbable en els industrials. El reforç dels serveis públics modera la pèrdua d’ocupació terciària. L’element diferencial de l’evolució del mercat de treball metro- polità durant el darrer trimestre de 2008 ha estat que el terciari de mercat ha començat a mostrar pèrdues generalitzades d’ocu- pació. A banda dels serveis a les empreses i els immobiliaris, directament arrossegats per la crisi financera i la industrial, els signes negatius s’estenen a tot el comerç, al transport i activitats relacionades incloses les logístiques. L’ocupació s’estanca al sec - tor hoteler i restaurador i alenteix el seu creixement a les activi- tats informàtiques. Aquest panorama es compensa parcialment per l’augment de llocs de treball en tasques d’investigació i de - senvolupament i molt especialment en els serveis fora de mer- cat com ara els sanitaris, els assistencials i l’ensenyament. Barcelona economia 69 73 Llocs de treball ocupats %  $   &'  !    PIB Afiliats actius a la Seguretat Social 93 95 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 08 (%) 0794 96 7 6 5 4 3 2 1 0 -2 -3 -4 -1 -5 (                ds.07/ds.06 ds.08/ds.07ds.06/ds.05 milers -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 R.E. Llar R.E. Agrari i del Mar R.E. Autònoms R. General Durant el darrer any s’ha materialitzat el tancament de més del 4% de les empreses de la regió metropolitana. Segons els regis- tres de la Seguretat Social, el nombre de centres productius amb treballadors assalariats a final de 2008 era similar a l’exis- tent tres anys enrere. L’evolució del darrer any dóna un saldo de 8.500 empreses menys, 2.000 d’elles a Barcelona. A la resta de Catalunya s’han perdut 6.000 empreses que equival a un retrocés del 6% anual. Per grandària, a més d’afectar a algunes de les empreses amb més treballadors de la regió metropolita- na, la incidència ha estat especialment significativa entre les de menys de 100 treballadors amb l’excepció de les més petites. El col·lectiu de treballadors estrangers continua guanyant pes relatiu sobre el total d’ocupats. Un element a destacar de l’evolució de l’ocupació en aquests primers moments de crisi és que l’afiliació d’actius estrangers nota menys el canvi de conjuntura que la dels autòctons. Una apreciació que sembla qüestionar la idea de que l’ajustament de plantilles ha recaigut bàsicament en els que s’han incorporat darrerament al mercat de treball amb contractes temporals. La realitat és que la pèrdua d’ocupació també es produeix per la no substitució d’una part dels jubilats i pre-jubilats i, òbviament, per l’esmentat tancament d’empreses, moltes d’elles amb plan- tilles consolidades. Un altre factor que explica aquest com por - tament diferencial del col·lectiu estranger és l’augment tan sorprenent d’afiliats al règim especial de la llar. S’inverteix així, per la pèrdua d’oportunitats al terciari de mercat, el camí seguit els dos anys anteriors. La pèrdua d’ocupació arrossega a la baixa el creixement del PIB. A tall de resum, l’evolució del mercat de treball metropolità durant 2008 ha estat decebedora. Igual que ho ha estat la de la resta del país. Sense pal·liatius, més enllà d’esgrimir que la in - tensitat de la davallada és equivalent, a grans trets i en taxes anuals, a la magnitud que va registrar la creació i regularització de llocs de treball durant el trienni 2004-2006. Des dels mà - xims assolits a mitjan 2007 s’han perdut 105.000 ocupats afiliats a la Seguretat Social, gairebé la meitat dels 225.000 su mats els dos anys anteriors. La lectura immediata és que s’ha accentuat el procés dur i necessari d’augment de la productivitat aparent de l’ocupació. des. 2008/ des. 2007/ des. 2006/ des. 2005/ Variació (%) des. 2007 des. 2006 des. 2005 des. 2004 Província de Barcelona Total –1,4 6,8 6,5 56,9 Comunitaris –2,4 43,8 22,0 18,4 No comunitaris –1,1 –0,9 3,7 66,5 Catalunya Total –3,7 8,4 7,6 55,2 Comunitaris –5,2 66,8 23,8 18,6 No comunitaris –3,2 –3,7 4,7 64,0 Nota: Les sèries de procedència geogràfica s'adapten a les diverses ampliacions de la UE. Font: www.seg-social.es Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social Període UE Resta món Total Província de Barcelona 31 des. 2001 21.210 72.563 93.773 31 des. 2002 25.057 101.793 126.850 31 des. 2003 29.064 115.434 144.498 31 des. 2004 34.728 138.833 173.561 31 des. 2005 41.122 231.170 272.292 31 des. 2006 50.168 239.761 289.929 31 març 2007 65.262 240.073 305.335 30 juny 2007 69.069 248.705 317.774 30 set. 2007 70.540 246.145 316.685 31 des. 2007 72.119 237.585 309.704 31 març 2008 75.467 246.412 321.879 30 juny 2008 76.021 258.000 334.021 30 set. 2008 73.933 254.407 328.340 31 des. 2008 70.379 234.857 305.236 Catalunya 31 des. 2001 28.763 100.566 129.329 31 des. 2002 33.785 139.976 173.761 31 des. 2003 39.313 161.161 200.474 31 des. 2004 47.589 195.947 243.536 31 des. 2005 56.431 321.424 377.855 31 des. 2006 69.884 336.633 406.517 31 març 2007 105.086 328.534 433.620 30 juny 2007 115.892 349.106 464.998 30 set. 2007 118.518 344.386 462.904 31 des. 2007 116.570 324.172 440.742 31 març 2008 122.398 338.198 460.596 30 juny 2008 127.371 358.257 485.628 30 set. 2008 121.775 347.989 469.764 31 des. 2008 110.553 313.715 424.268 4t.tr.2008/ 2n.sem.2008/ 2008/ 2007/ Variació (%) 4t.tr.2007 2n.sem.2007 2007 2006 Barcelona Total contractes –16,5 –7,8 –2,8 0,3 Temporals –14,7 –6,4 –1,8 –0,5 Indefinits –25,1 –15,2 –7,6 4,1 RMB Total contractes –24,5 –15,9 –10,6 0,0 Temporals –23,8 –15,3 –10,5 –0,8 Indefinits –28,3 –18,7 –11,4 4,1 74 Contractació laboral Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Distribució dels contractes registrats Període Total Temporals Indefinits Barcelona 1997 568.954 508.653 60.301 1998 679.546 590.539 89.007 1999 791.822 675.673 116.149 2000 800.509 686.434 114.075 2001 771.212 651.648 119.564 2002 714.928 607.874 107.054 2003 671.879 579.685 92.194 2004 835.526 729.338 106.188 2005 887.269 771.740 115.529 2006 912.761 762.544 150.217 2007 915.196 758.784 156.412 1r.tr. 223.349 180.271 43.078 2n.tr. 225.842 188.825 37.017 3r.tr. 212.926 179.321 33.605 4t.tr. 253.079 210.367 42.712 2008 889.354 744.766 144.588 1r.tr. 226.735 185.899 40.836 2n.tr. 232.954 193.931 39.023 3r.tr. 218.266 185.516 32.750 4t.tr. 211.399 179.420 31.979 Regió Metropolitana 2000 1.587.907 1.380.088 207.819 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 2005 1.874.593 1.634.133 240.460 2006 1.999.753 1.675.993 323.760 1r.tr. 493.178 415.235 77.943 2n.tr. 490.683 420.889 69.794 3r.tr 493.032 419.184 73.848 4t.tr. 522.860 420.685 102.175 2007 1.999.597 1.662.490 337.107 1r.tr. 500.715 406.421 94.294 2n.tr. 487.616 408.005 79.611 3r.tr. 481.219 407.279 73.940 4t.tr. 530.047 440.785 89.262 2008 1.787.203 1.488.515 298.688 1r.tr. 473.945 387.201 86.744 2n.tr. 462.680 383.401 79.279 3r.tr. 450.516 381.875 68.641 4t.tr. 400.062 336.038 64.024 %       variació (%)milers Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 200 400 600 800 1.000 1.200 -10 -5 0 5 10 15 20 Contractes segons tipologia i sexe Contractes Dones Homes Total Var.(%) 2008 2008/07 Total Indefinits 72.944 71.644 144.588 –7,6 — ordinaris 32.747 40.795 73.542 –3,3 — foment contractació 16.422 8.880 25.302 –21,1 — per a minusvàlids 260 343 603 –14,7 — convertits en indefinits 23.515 21.626 45.141 –5,2 Total Temporals 403.993 340.773 744.766 –1,8 — obra o servei 127.806 145.545 273.351 –0,6 — eventuals 161.163 154.827 315.990 –9,7 — interinitat 109.448 33.234 142.682 17,8 — relleu i subst. jubilats 1.612 2.399 4.011 22,2 — formació i pràctiques 2.262 1.986 4.248 –18,7 — resta 1.702 2.782 4.484 5,0 2007 2007/06 Total Indefinits 80.504 75.908 156.412 4,1 — ordinaris 34.750 41.310 76.060 30,4 — foment contractació 21.281 10.768 32.049 22,4 — per a minusvàlids 276 431 707 7,1 — convertits en indefinits 24.197 23.399 47.596 –26,8 Total Temporals 406.227 352.557 758.784 –0,5 — obra o servei 128.115 147.021 275.136 0,0 — eventuals 180.056 169.739 349.795 –2,3 — interinitat 92.223 28.856 121.079 4,5 — relleu i subst. jubilats 1.402 1.879 3.281 35,5 — formació i pràctiques 2.658 2.564 5.222 –24,7 — resta 1.773 2.498 4.271 1,3 La contractació al mercat de treball durant el darrer trimestre de 2008 reflecteix la intensitat del canvi de cicle que viu l’activitat econòmica al nostre país. Després de mantenir una tendència continguda però moderada- ment positiva fins ben passat l’estiu, la formalització de con- tractes laborals a l’àmbit de Barcelona es contrau, de forma sobtada i accentuada, un 16,5% en relació amb el darrer tri- mestre d’un any abans. Al conjunt de la regió metropolitana la davallada s’apropa al 25%, amb la particularitat que la tra- jectòria descendent ha estat una constant al llarg de tot l’any. En termes anuals, la reducció del nombre de contractes de tre- ball registrats a Barcelona no arriba al 3% en relació amb el d’un any abans mentre que al conjunt metropolità supera el 10%. Barcelona economia 69 75 Contractació laboral Contractes temporals segons durada en mesos Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 1998 181.707 185.769 18.842 575 203.646 1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459 2006 255.593 215.769 26.942 4.083 260.157 1r.tr. 58.216 54.246 7.188 939 67.191 2n.tr. 66.283 56.155 5.868 787 64.271 3r.tr. 66.062 53.228 6.173 831 61.529 4t.tr. 65.032 52.140 7.713 1.526 67.166 2007 255.209 209.943 25.325 4.882 263.425 1r.tr. 55.093 50.619 6.220 1.070 67.269 2n.tr. 64.762 52.392 4.977 1.045 65.649 3r.tr. 62.581 50.601 5.231 1.037 59.871 4t.tr. 72.773 56.331 8.897 1.730 70.636 2008 292.824 175.738 26.883 6.508 242.813 1r.tr. 69.406 45.803 6.724 1.695 62.271 2n.tr. 75.910 47.418 5.704 1.448 63.451 3r.tr. 72.703 44.494 6.264 1.405 60.650 4t.tr. 74.805 38.023 8.191 1.960 56.441 El canvi de signe del creixement econòmic s’ha fet notar especialment en la contractació indefinida alhora que ha augmentat el recurs als contractes temporals de més curta durada. Com era relativament previsible atesa la magnitud de la crisi i l’esforç fet aquests darrers anys per fomentar l’ocupació es table, la contractació indefinida ha estat la més afectada en termes relatius. Després d’assolir volums màxims –més de 150.000 contractes indefinits anuals– durant el bienni 2006- 2007 i de situar la ràtio de contractes indefinits/total de con- tractes formalitzats per sobre del 17% aquest darrer any, durant la segona meitat de 2008 el valor d’aquesta ràtio s’ha reduït en dos punts percentuals. Previsiblement, aquesta tendència es mantindrà durant la primera meitat d’enguany, període en el que s’ha d’esperar que la contractació sigui majoritàriament temporal. Les dones han estat, un any més, el col·lectiu que més contrac- tes laborals ha signat a Barcelona. Això ha estat possible grà- cies a les mesures de foment de la contractació en el cas dels indefinits i a l’increment dels d’interinitat en el segment de la contractació temporal. Òbviament, aquest protagonisme del col·lectiu femení no es pot deslligar del fet que la contractació laboral a la ciutat central es concentra cada cop més en el sec- tor terciari i que aquest –amb un elevat percentatge d’ocupació pública– ha resistit millor que la construcció i la indústria els primers efectes de la crisi econòmica en el mercat de treball. %        Contractes indefinits Contractes indefinits/Total contractes (%)contractes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 0 5 10 15 20 25 4t.tr.2008/ 2n.sem.08/ 2008/ 2007/ Variació (%) 4t.tr.2007 2n.sem.07 2007 2006 Menys d’1 mes 2,8 9,0 14,7 –0,2 1-6 mesos –32,5 –22,8 –16,3 –2,7 6-18 mesos –7,9 2,3 6,2 –6,0 Més de 18 mesos 13,3 21,6 33,3 19,6 Indeterminada –20,1 –10,3 –7,8 1,3 4t.tr.2008/ 2n.sem.08/ 2008/ 2007/ Variació (%) 4t.tr.2007 2n.sem.07 2007 2006 Indústria –33,3 –23,9 –15,6 –9,2 Construcció –31,0 –22,2 –17,1 –4,2 Serveis –14,9 –6,3 –1,3 1,0 Contractes per sectors econòmics Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%) 1999 71.119 25,5 55.497 10,2 663.669 13,9 2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7 2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9 2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4 2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2 2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1 2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5 2006 34.262 30,6 65.093 15,9 812.104 15,9 1r.tr. 9.523 29,3 18.149 13,9 196.028 15,8 2n.tr. 8.277 28,8 16.099 14,1 201.274 13,9 3r.tr. 7.650 28,8 14.870 15,0 198.619 14,6 4t.tr. 8.812 35,4 15.975 20,8 216.183 19,0 2007 31.101 29,4 62.387 16,5 820.206 16,7 1r.tr. 8.083 32,0 18.163 18,0 196.722 18,8 2n.tr. 7.783 30,8 15.356 17,4 202.365 15,7 3r.tr. 6.982 26,1 13.290 14,2 192.329 15,5 4t.tr. 8.253 27,0 15.578 15,7 228.790 16,6 2008 26.259 29,1 51.694 15,6 809.764 15,9 1r.tr. 7.739 30,8 15.561 15,7 203.049 17,7 2n.tr. 6.933 29,7 13.664 16,6 211.936 16,3 3r.tr. 6.079 27,0 11.722 14,8 200.059 14,7 4t.tr. 5.508 28,2 10.747 15,0 194.720 14,8 Nota: Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. 76 Atur registrat des.2008/ set.2008/ des.2007/ des.2006/ Variació (%) des.2007 set.2007 des.2006 des.2005 Barcelona Total 45,0 25,1 –3,8 –0,6 Masculí 61,5 37,7 –2,2 –2,0 Femení 30,8 15,2 –5,2 0,6 RMB Total 55,4 32,5 0,8 –0,6 Masculí 80,7 50,7 3,7 –3,3 Femení 35,4 19,3 –1,3 1,5 Catalunya Total 59,2 37,2 1,9 –0,7 Masculí 88,6 60,1 5,7 –3,2 Femení 35,8 20,7 –0,9 1,2 El mercat de treball acaba 2008 amb un fort increment de les xifres d’aturats... Si hom hagués de resumir en dos trets l’evolució recent de l’a- tur registrat a Barcelona durant els darrers mesos de 2008, el més probable és que hom optés per remarcar que la xifra de desocupats i la corresponent taxa d’atur han crescut de manera accelerada i que aquesta pèrdua d’ocupació ha afectat especial- ment al segment masculí de la població activa. Potser hi ha altres aspectes a destacar però aquests dos tenen al seu favor que trenquen sense contemplacions dues tendències fins ara molt arrelades com eren el persistent descens de l’atur i el seu indis- cutible perfil femení. Evolució de l’atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 1996 66.625 33.273 33.352 202.994 99.511 103.483 275.615 131.979 143.636 31 des. 1997 58.864 28.026 30.838 177.369 82.619 94.750 240.659 109.044 131.725 31 des. 1998 49.940 22.837 27.103 145.791 64.634 81.157 198.311 85.111 113.200 31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 31 des. 2005 53.606 24.735 28.850 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243 31 març 2006 56.567 25.747 30.820 190.620 81.410 109.210 270.573 113.914 156.659 30 juny 2006 53.691 23.690 30.001 181.472 74.563 106.909 250.757 101.628 149.129 30 set. 2006 53.621 23.996 29.625 181.982 77.226 104.756 255.144 107.309 147.835 31 des. 2006 53.279 24.252 29.027 181.343 78.080 103.263 260.749 111.713 149.036 31 març 2007 52.921 23.609 29.312 179.470 74.412 105.058 254.720 104.183 150.537 30 juny 2007 50.790 21.995 28.795 175.873 70.760 105.113 245.490 97.681 147.809 30 set. 2007 52.261 22.975 29.286 182.997 76.704 106.293 258.234 108.204 150.030 31 des. 2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725 31 març 2008 56.867 26.819 30.048 201.743 90.562 111.181 291.640 131.906 159.734 30 juny 2008 59.374 28.118 31.256 215.583 98.235 117.348 311.422 144.443 166.979 30 set. 2008 65.356 31.632 33.724 242.434 115.588 126.846 354.215 173.202 181.013 31 des. 2008 74.304 38.297 36.007 284.184 146.213 137.971 423.232 222.630 200.602 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. És igualment remarcable la celeritat amb la que la crisi econò- mica i financera ha repercutit en la majoria d’activitats i la in - tensitat que assoleix el procés de pèrdua de llocs de treball. No era fàcilment previsible que en només un any el mercat de tre- ball metropolità passés de mantenir unes xifres d’atur relativa- ment estables a taxes de creixement anual de més del 50%. Una variació aparentment desproporcionada si es compara amb el lleu retrocés del PIB. Però la realitat és que l’atur entre els ac - tius residents a Barcelona a final de 2008 afecta a un 45% més de persones que un any abans. A l’entorn metropolità l’incre- ment s’acosta al 60%, un valor que és veu superat lleument a la resta de Catalunya. 2005   $    Saldo mensual Variació interanual de l’atur (%) (%)Saldo 2006 2007 2008 -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 -30 -20 -10 0 10 20 30 40 50 Barcelona economia 69 77 ....que es fa sentir més entre els homes que no pas les dones i especialment entre els actius més joves i els de mitjana edat. Un altre tret comú a tot Catalunya, que també es comença a observar a la resta d’Espanya, és que per primera vegada en els darrers tres lustres l’atur masculí supera en efectius al femení. No així en taxes d’atur tot i que les diferències s’han escurçat notablement. Aquest canvi d’escenari s’ha gestat al llarg del darrer any a remolc de la paràlisi que ha afectat la construcció residencial i, de retruc, una part de la indústria i dels serveis a les empreses, activitats d’ocupació majoritàriament masculina. Aquesta relativa polarització sectorial de la crisi és un dels fac- tors que explica que la taxa interanual d’augment mensual de l’atur masculí durant tot el 2008 hagi duplicat o fins i tot tri- plicat el de les dones. Aquest augment tan intens de l’atur a tot el país segueix a tret- ze anys (1995-2007) de creixement sostingut del nombre d’o- cupats. En termes d’actius afiliats a la Seguretat Social, l’aug- ment de l’atur de 2008 equival, en termes absoluts, al total de llocs de treball que l’economia catalana va generar el darrer any i mig del recent període expansiu. El mercat de treball i l’eco- nomia en general comencen a depurar els excessos d’un model productiu fins ara massa depenent de la construcció residencial i altres activitats d’escàs valor afegit, viables gràcies a les faci- litats d’accés a crèdit barat. Atur registrat des.2008/ set.2008/ des.2007/ des.2006/ Variació (%) des.2007 set.2007 des.2006 des.2005 Barcelona < 25 anys 55,4 37,0 –9,9 –8,5 25-44 anys 62,0 34,2 –3,9 0,2 45 i més 25,3 13,5 –2,7 0,0 RMB < 25 anys 74,6 50,3 –3,0 –13,2 25-44 anys 70,1 40,2 0,9 0,0 45 i més 34,6 20,0 1,5 1,8 Catalunya < 25 anys 72,9 54,4 –0,4 –12,9 25-44 anys 73,9 45,2 2,0 0,0 45 i més 38,3 23,7 2,5 1,9 Evolució de l’atur registrat segons edats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més 31 des. 1996 9.255 31.256 26.114 38.954 98.040 66.000 53.246 133.110 89.259 31 des. 1997 7.584 28.243 23.037 30.720 86.909 59.740 42.147 112.096 86.416 31 des. 1998 5.113 23.535 21.292 20.294 70.991 54.506 28.536 97.453 72.322 31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 13.256 61.780 52.126 20.705 83.575 69.895 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 12.647 57.866 48.957 19.186 81.143 66.665 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 16.229 65.282 52.352 24.148 90.953 71.740 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 18.219 71.208 56.555 26.621 99.055 77.856 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 18.627 70.303 58.871 27.306 98.540 80.859 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 17.028 69.031 61.524 25.414 97.453 84.659 31 des. 2005 4.564 25.340 23.702 18.907 88.402 75.208 29.550 129.176 103.879 31 març 2006 4.880 26.941 24.746 19.115 93.403 78.102 29.284 133.967 107.322 30 juny 2006 4.051 25.454 24.186 16.263 88.216 76.993 23.625 122.902 104.230 30 set. 2006 4.484 25.457 23.680 17.911 88.086 75.985 26.985 124.843 103.316 31 des. 2006 4.178 25.391 23.710 16.419 88.369 76.555 25.735 129.114 105.900 31 març 2007 3.905 24.958 24.058 15.482 86.141 77.847 23.831 123.833 107.056 30 juny 2007 3.513 23.522 23.755 14.164 83.975 77.734 21.142 118.480 105.868 30 set. 2007 3.869 24.741 23.651 16.332 88.458 78.207 24.851 126.362 107.021 31 des. 2007 3.763 24.400 23.080 15.932 89.186 77.740 25.620 131.650 108.519 31 març 2008 4.392 27.823 24.652 18.738 99.680 83.325 29.342 145.850 116.448 30 juny 2008 4.471 29.295 25.608 19.913 107.913 87.757 30.930 157.667 122.825 30 set. 2008 5.300 33.213 26.843 24.540 124.052 93.842 38.370 183.492 132.353 31 des. 2008 5.847 39.534 28.923 27.811 151.746 104.627 44.299 228.895 150.038 Nota: A partir de maig de 2005 s’amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. )       Total Homes Dones milers 2003 2006 2007 2008 0 20 40 60 80 78 Atur registrat Les dades de tancament de 2008 confirmen que l’atur creix intensament a tots els sectors d’activitat sense excepció. Mentre que les xifres d’atur de la construcció alarmen per les taxes d’augment relatiu dels darrers mesos –increments de tres dígits a tots els àmbits a final d’any– en termes absoluts no representen més enllà del 9% a Barcelona i poc més del 13% a la regió metropolitana. Percentatges que en realitat són més atès que una part de l’ocupació directa del sector es canalitza a través d’empreses de serveis. Però el més rellevant és que pre- visiblement aquests percentatges han tocat sostre després d’un any i mig d’augment. L’evolució més recent sembla apuntar que la necessària reducció de capacitat productiva del sector constructor entra en una fase més selectiva i reposada. La indústria, directament afectada en alguns sectors per la crisi de la construcció i en la resta per la contracció de la demanda, acaba 2008 amb un increment sensible del nombre d’aturats i tancant un quinquenni (2003-2007) de creació moderada d’ocupació. La generalització de la crisi al conjunt de la Unió Euro pea ha invalidat l’alternativa de l’exportació per a com- pensar l’impacte de la davallada de la demanda interna en la producció i l’ocupació industrial. Transports i comunicacions Sector primari Indústria, enegia i aigua Construcció Comerç i reparacions Hosteleria i restauració Finances Serveis a empreses i immob. Administració pública Sanitat i ensenyament Serveis personals -20 0 20 40 60 80 100 120 milers ds.08/ds07 ds.07/ds.06 (        Evolució de l’atur registrat per sectors econòmics Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Primari Indústria Construció Serveis S.o.a. 31 des. 1996 179 18.554 3.946 36.435 7.511 875 67.857 17.991 92.253 24.018 31 des. 1997 190 14.196 3.259 34.114 7.105 963 54.737 14.641 86.387 20.641 31 des. 1998 197 11.859 2.590 29.793 5.501 791 45.563 10.684 74.018 14.735 31 des. 1999 203 10.032 2.330 27.103 4.503 640 38.184 9.425 67.401 11.512 31 des. 2000 144 8.571 2.231 26.199 3.744 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 135 8.559 2.544 28.427 3.612 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 195 8.303 2.631 31.083 4.217 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 des. 2003 352 7.739 2.861 31.047 4.380 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 des. 2004 287 6.941 2.818 31.029 3.861 673 35.098 13.206 86.874 11.732 31 des. 2005 341 7.974 3.404 38.893 2.891 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430 31 març 2006 346 8.319 3.347 41.473 3.008 1.377 45.049 14.761 119.055 10.378 30 juny 2006 280 7.993 2.997 39.584 2.809 1.073 43.984 12.594 113.133 9.688 30 set. 2006 252 7.939 3.077 39.310 3.003 1.219 43.562 14.511 112.301 10.389 31 des. 2006 267 7.560 3.102 39.673 2.677 1.204 42.764 14.880 113.512 8.983 31 març 2007 265 7.327 2.945 39.973 2.411 1.176 41.973 13.483 114.616 8.222 30 juny 2007 252 7.227 2.866 38.316 2.129 1.093 41.552 13.377 111.941 7.910 30 set. 2007 256 7.289 3.154 39.507 2.055 1.198 42.308 15.339 116.063 8.089 31 des. 2007 312 7.129 3.416 38.446 1.940 1.412 41.700 17.314 115.003 7.429 31 març 2008 309 7.684 4.029 42.414 2.431 1.594 44.467 19.780 126.987 8.915 30 juny 2008 318 7.953 4.560 43.625 2.918 1.701 46.423 23.505 133.315 10.639 31 set. 2008 361 8.749 5.251 47.659 3.336 1.912 51.135 28.705 148.509 12.173 31 des. 2008 445 9.738 6.845 53.873 3.403 2.416 59.407 37.515 172.835 12.011 des.2008/ set.2008/ des.2007/ des.2006/ Variació (%) des.2007 set.2007 des.2006 des.2005 Barcelona Primari 42,6 41,0 16,9 –21,7 Indústria 36,6 20,0 –5,7 –5,2 Construcció 100,4 66,5 10,1 –8,9 Serveis 40,1 20,6 –3,1 2,0 S.o.a. 75,4 62,3 –27,5 –10,6 Regió Metropolitana Primari 71,1 59,6 17,3 –15,8 Indústria 42,5 20,9 –2,5 –0,4 Construcció 116,7 87,1 16,4 –5,2 Serveis 50,3 28,0 1,3 1,3 S.o.a. 61,7 50,5 –17,3 –13,9 Barcelona economia 69 79 Atur registrat En un context d’estancament o lleu contracció de la població activa, la pèrdua de llocs de treball provoca un repunt equiva- lent de les taxes d’atur. Aquesta combinació de factors explica l’augment de gairebé tres punts percentuals de la taxa d’atur a Barcelona i de més de quatre a l’entorn metropolità. A la resta de Catalunya, el fort augment de la taxa d’atur s’explica també per l’augment dels actius que busquen una primera feina. El voluminós i heterogeni sector terciari tampoc escapa al procés d’adaptació de la capacitat productiva al nou context econòmic. El terciari és, amb molta diferència, el sector econòmic que genera més ocupació i, en contrapartida, el que arrossega també més aturats. Entre els actius sectorials residents a Barcelona, l’augment de l’atur a final d’any s’ha situat en el 40%, quinze punts percentuals menys que el registrat pel sector a la resta del país. Si deixem de banda els serveis fora de mercat, l’augment de l’atur terciari s’explica bàsicament per la notable contracció de la demanda privada de consum i per la situació de depen- dència de la resta de sectors productius, immersos en una con- juntura recessiva. També hi contribueix que és un sector molt dinàmic pel que fa a creació i tancament d’empreses i que es caracteritza per l’elevat pes de la contractació temporal i de l’o- cupació estacional. L’atonia de l’activitat turística després de quinze anys d’expansió ininterrompuda també ha perjudicat els volums d’ocupació. A destacar el fort augment de l’atur, per raons ja explicades, del subsector de serveis immobiliaris i a les empreses i també de l’hostaleria i restauració. De fet, ambdós subsectors ja havien acabat 2007 anunciant augments imminents de les xifres d’atur. El del transport i comunicacions ja s’havia avançat i va tancar l’any amb signe positiu. Per contra, el comerç i els serveis per- sonals no s’han abonat a l’augment de l’atur fins ben entrat el 2008. Nota: Els canvis metodològics de l’EPA i de l'atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d’atur el 1996 i el 2005. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Taxes d'atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 1996 9,8 8,8 11,0 10,1 8,4 12,6 9,7 7,8 12,4 13,3 31 des. 1997 8,6 7,5 10,1 8,8 6,9 11,4 8,4 6,4 11,2 12,3 31 des. 1998 7,3 6,0 8,8 7,2 5,4 9,8 6,8 4,9 9,5 10,4 31 des. 1999 6,4 5,3 7,7 6,2 4,6 8,5 5,9 4,1 8,3 9,1 31 des. 2000 5,8 4,7 7,2 5,6 4,1 7,7 5,5 3,8 7,8 8,5 31 des. 2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6 31 des. 2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9 31 des. 2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6 31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2 31 des. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9 31 març 2006 6,8 5,8 8,0 7,7 5,8 10,1 7,5 5,5 10,1 10,1 30 jnny 2006 6,6 5,3 8,2 7,4 5,4 9,9 6,9 4,9 9,5 9,1 30 set. 2006 6,6 5,3 8,3 7,4 5,4 10,0 6,9 5,1 9,4 9,1 31 des. 2006 6,6 5,4 8,0 7,2 5,5 9,5 7,0 5,3 9,3 9,3 31 març 2007 6,5 5,2 8,2 7,2 5,3 9,6 6,9 5,0 9,3 9,2 30 juny 2007 6,4 5,1 8,1 7,1 5,1 9,5 6,7 4,8 9,2 9,0 30 set. 2007 6,4 5,1 8,0 7,2 5,3 9,7 6,8 5,0 9,2 9,0 31 des. 2007 6,3 5,4 7,4 7,1 5,6 9,1 7,0 5,5 9,0 9,4 31 març 2008 7,1 6,1 8,3 7,8 6,2 9,9 7,6 6,1 9,6 10,2 30 juny 2008 7,1 6,2 8,2 8,4 6,9 10,3 8,1 6,7 9,9 10,5 30 set. 2008 8,0 7,2 8,9 9,5 8,2 11,2 9,2 8,0 10,8 11,4 31 des. 2008 9,1 8,9 9,3 11,1 10,4 12,0 11,0 10,4 11,8 13,6  *     (%) 2005 2006 2007 2008 Barcelona RMB Catalunya Espanya 2 4 6 8 10 12 14 16 80 Atur registrat La diferent incidència de l’atur sumada a la dinàmica igualment diferent de la població activa segons el sexe explica que les taxes d’atur masculí a tots els àmbits considerats hagin crescut més que no pas les del femení. El resultat més evident d’a- questa evolució és un escurçament significatiu del diferencial tradicionalment ampli entre les taxes d’atur d’ambdós col·lec- tius. Les estadístiques disponibles sobre l’atur registrat per naciona- litats reflecteixen que els treballadors d’origen estranger s’han vist més afectats que els nacionals per la destrucció de llocs de treball. A final de 2007, aquells representaven el 15% de tot l’a- tur registrat a Catalunya. Ara, un any després, representen el 20%. Un percentatge que supera en més de sis punts percentu- als el pes de l’ocupació assalariada estrangera sobre el total. La menor antiguitat en l’empresa que, a banda d’altres considera- cions, comporta un menor cost d’acomiadament, és un dels fac- tors que pot explicar que els immigrants hagin estat els més perjudicats a l’hora de retallar plantilles. Però també ho expli- ca que pràcticament el 60% dels demandants d’ocupació que accedeixen per primera vegada al mercat de treball són estra- ngers. Era relativament inevitable que, en un primer moment, la magnitud dels fluxos migratoris accentués la forta sacsejada que ha registrat el mercat de treball durant el 2008. ds.2005 ds.2006 ds.2007 ds.2008           Total Indústria Construcció Serveis S.o.a. 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 Resumen / Summary 82 La economía mundial cierra 2008 inmersa en una fuerte desaceleración del crecimiento y con la mayoría de los países más importantes en recesión. • Las proyecciones económicas realizadas a lo largo del último año por organismos internacionales como el FMI, la OCDE y la Comisión Europea dibujaban un panorama cada vez más sombrío. Una dinámica acorde con un crecimiento cada vez más débil como consecuencia de la magnitud alcanzada por la crisis financiera internacional. Las últimas previsiones estiman que la economía mundial ha crecido poco más de un 3% en 2008, dos puntos porcentuales menos que un año an - tes. El peor escenario se ha trasladado a 2009, año para el que se prevé un crecimiento casi nulo. • La evolución del último trimestre de 2008 y especialmente las previsiones correspondientes al año en curso dibujan un escenario atípico de la economía mundial. Mientras la rece- sión se está cebando en las economías más avanzadas –tanto Estados Unidos como la Unión Europea y especialmente Ja - pón han registrado pérdidas de PIB de final de año– se espera que las economías emergentes y en desarrollo sigan crecien- do y evitar que la economía mundial entre en recesión. • En el caso de la Unión Europea, la variación del PIB del úl - timo trimestre de 2008 arroja una caída interanual lige ra - mente por encima del uno por ciento, casi cuatro puntos por- centuales menos que un año antes. Una variación a mitad de camino de las pocas décimas de retroceso que presenta la norteamericana y de la caída del 4,5% que se estima para la japonesa. The world economy ends 2008 with a sharp slowing down of growth rates and with most large economies in recession. • Economic forecasts made during last year by international organisations such as the IMF, OECD and the European Commission pointed towards an increasingly gloomy sce- nario. Such dynamics were parallel with decreasing growth rates, as a consequence of the size reached by the interna- tional financial crisis. The last forecasts estimate that growth will be slightly above 3% in 2008, i.e. two percent- age points less than one year before. The worse scenario has been postponed to 2009, for which an almost nil growth rate is expected. • The evolution during the last term of 2008, and more clear- ly the forecasts for the current year, show an atypical sce- nario for the world economy. While the recession is hitting the most advanced economies – both the US and the EU, and more clearly Japan, have shown negative growth rates at the end of the year – it is expected that emerging and develop- ing economies will continue growing, and thus will avoid that the whole world economy enters into a recession. • In the case of the European Union, GDP figures for the last term of 2008 show an interannual fall slightly larger than one percent. This amounts to almost four percentage points below the figures of a year ago. Such change is halfway between the almost nil decrease that the US show and the estimated fall of 4.5% in the case of Japan. 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. Fuentes/Sources: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores económicos/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain I.2008 II.2008 III.2008 IV.2008 I.2008 II.2008 III.2008 IV.2008 I.2008 II.2008 III.2008 IV.2008 PIB/GDP in real terms,% change on year earlier 2,5 2,1 0,7 –0,2 2,4 1,7 0,7 –1,3 2,7 1,8 0,9 –0,7 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 1,2 0,4 –0,6 –1,8 2,0 1,4 0,6 –0,5 2,6 1,2 –0,2 –3,0 aportación al crecimiento del PIB (%) Demanda externa/External Demand 1,4 1,7 1,4 1,0 0,4 0,3 0,1 –0,9 0,1 0,6 1,1 2,3 aportación al crecimiento del PIB (%) Clima económico/Economic climate2 107,1 106,5 104,3 99,9 102,8 97,9 88,7 73,3 91,9 84,0 79,3 71,0 Índice: 2000=100 Producción industrial/Industrial production 1,9 0,2 –3,0 –6,0 3,0 0,8 –2,0 –8,1 –1,5 –5,2 –6,1 –15,0 tasa de variación anual(%)/(%) change on year Población activa ocupada/Active residents occupied 0,0 0,1 –0,5 –1,6 1,6 1,3 0,8 n.d. 1,4 0,4 –0,8 –3,0 tasa de variación anual (%)/% change on year Tasa de paro/Unemployment rate 4,9 5,3 6,1 6,9 6,8 6,9 7,0 7,3 9,6 10,4 11,3 13,9 en % de la población activa/% of labour force Precios de Consumo/Consumer prices1 4,0 5,0 4,9 0,1 3,8 4,3 4,2 2,2 4,5 5,0 4,5 1,4 tasa de variación anual (%)/% change on year Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 2,7 2,9 3,3 2,1 4,8 5,1 5,1 3,3 4,6 4,9 5,0 3,3 Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 3,5 4,1 3,7 2,4 4,1 4,8 4,4 3,6 4,1 4,8 4,6 3,9 Rendimiento de la deuda pública a 10 años Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — 1,6 1,6 1,4 1,3 — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro Barcelona economia 69 83 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook EUAUEEspañaCataluña (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 -2 -1 0 1 2 3 4 5 EUAUEEspañaCataluña (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 1 2 3 4 5 6 La economía española, afectada por la crisis financiera internacional y la contracción del sector inmobiliario, ha entrado en recesión. • Sin margen para desmarcarse de la evolución de la economía de la UE, el PIB español acaba 2008 con una variación in - teranual del -0,7% después de encadenar dos variaciones tri- mestrales negativas. Gracias a un primer semestre ligera- mente expansivo, se estima un crecimiento anual medio del 1,2%, un tercio del aumento registrado un año antes. • Además del perfil claramente bajista que ha trazado la evo- lución del PIB a lo largo del 2008 y que previsiblemente se mantendrá la mayor parte del año en curso, la fuerte desa - celeración del crecimiento económico, menos acentuada en el aspecto demográfico, conlleva un estancamiento o ligera caída del PIB/cápita. Un hecho inusual en los últimos tres lustros. • Según el primer avance de resultados de la Contabilidad Nacional Trimestral, se estima que durante el último trimes- tre de 2008 la demanda interna ha restado tres puntos por- centuales al crecimiento del PIB. Una variación singular en la historia moderna de la economía española, motivada por la fuerte contención del consumo privado y por la reducción de la inversión. • El retroceso de la demanda interna impacta negativamente en la totalidad de los sectores productivos. Sólo gracias a la evolución positiva del sector exterior y más concretamente a la disminución de las importaciones, se ha conseguido moderar la caída del PIB trimestral. • Tanto la industria como la construcción han visto agravarse su situación durante la segunda mitad de 2008. Ambos sec- tores terminan el año con pérdidas significativas de produc- ción que, en términos de medias anuales, equivalen a retro- cesos cercanos al 3%. El sector primario también ha segui- do esta tendencia a la baja pero de manera menos acusada. • El terciario es, un año más, el sector más expansivo junto con el de la energía. Con la particularidad que últimamente el protagonismo lo han ostentado los servicios de no merca- do. Sin el incremento de gasto público destinado a satisfacer y mejorar la demanda creciente de servicios educativos, sanitarios y sociales, el crecimiento del terciario habría sido bastante más débil. The Spanish economy, affected by the international financial crisis and the contraction of the housing sector, has entered into recession. • Spanish GDP shows no ability to decouple its evolution from that of the EU and ends 2008 with an interannual fall of 0.7%, after two consecutive terms with negative growth rates. Thanks to a relatively expansionary first quarter, the average growth rate during the whole year is estimated at 1.2%. This is just one third of the rate reached in 2007. • The evolution of growth rates along the year has shown a clearly downward trend. It is expected that such profile will continue during this year. This clear reduction of growth rates is not matched by demographics, and thus leads to a slight fall of per capita GDP figures. This is an unheard of event in the last fifteen years. • The estimates given by the first advance of results by the Quarterly National Accounts show that during the last term of 2008 internal demand has had a negative contribution to GDP, which amounts to a fall of three percentage points. This is again a very rare event in the recent history of the Spanish economy, which can be traced back to the sharp reduction of private consumption and investment. • The fall of internal demand has negative consequences on all productive activities. The only positive contribution to quarterly GDP figures has been that of the foreign sector, which can be explained by a reduction of imports, and not so much by increasing exports. • Both manufacturing and construction activities have seen how their situation worsened during the second half of 2008. Both activities end the year with significant production loss- es, which in annual average terms amount to falls close to 3%. Primary activities have also followed this trend, but with not so large decreases. • Tertiary activities are, one more year, the most expansive ones together with the energy sector. The main difference is that non-market services have been those showing better fig- ures. This means that without the increases of public expen- ditures that have met a growing demand for educational, health and social services, the increase of tertiary activities would have been much weaker. 84 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook • La fuerte desaceleración del aumento de los precios de con- sumo pone fin al diferencial de inflación, casi estructural, de la economía española en relación con la media de la UE. La menor propensión al gasto de la población y el abaratamien- to del petróleo y otras materias básicas ha sido determinante a la hora de reducir las tensiones inflacionistas que habían situado el aumento del IPC en el entorno del 5% durante los meses de verano. Finalmente, el aumento a final de 2008 se ha situado próximo al 1,5% y con tendencia a la baja. El crecimiento de la economía metropolitana se ha visto muy condicionado por el efecto conjunto de la crisis sobre la actividad industrial y la construcción. • La industria metropolitana se ha visto directamente perjudi- cada por la contracción de la demanda interna y por el endu- recimiento de las condiciones de acceso al crédito. El rápido deterioro de las expectativas de consumidores e inversores ha frenado las ventas de la industria que no ha podido recu- rrir a la exportación como vía alternativa ya que la coyuntu- ra económica en el resto de Europa no es mejor. Esta situa- ción ha generado una demanda suplementaria de financia- ción por parte de las empresas que no ha podido ser atendi- da por el sistema financiero, inmerso en su propia crisis ori- ginada por el parón del mercado inmobiliario y los efectos derivados de la crisis financiera internacional. • The sharp slowing down of consumer prices’ inflation has had the effect of eliminating the almost structural difference of inflation rates between Spain and the average of the EU. A lower propensity to spend by consumers, together with a fall of oil prices and of other raw materials, are key factors to explain the reduction of inflationary pressures, which had pushed CPI figures to 5% in the summer months. The final figure for 2008 has been 1.5%, with a downward trend. Growth of the metropolitan economy has been largely conditional on the impact of the crisis on both manufacturing and building activities. • The metropolitan manufacturing sector has been directly hit by the fall of internal demand and the more difficult condi- tions to have access to financial credit. The very sharp wors- ening of expectative both by consumers and investors has had the effect of a brake on manufacturing sales. Given the bad economic climate in the rest of Europe, exporting has not been a viable alternative. This situation has had the con- sequence of generating supplementary demand for finance by the firms, which has not been met by the financial system. The latter is in turn in a deep situation of crisis due to the problems of the housing market and the effects of the inter- national financial crisis. Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic —Total (miles Tm) IV.08 11.147 –12,7 50.545 1,0 7,8Total (thousands of tons) 4th.Q Salidas (miles Tm) IV.08 4.309 –12,4 19.783 1,5 11,5Outflow (thousands of tons) 4th.Q Entradas (miles Tm) IV.08 6.838 –12,9 30.762 0,7 5,6Inflow (thousands of tons) 4th.Q —Carga general (miles Tm) IV.08 7.438 –15,2 34.934 –0,7 10,8General freight (thousands of tons) 4th.Q —Contenedores (miles Teus) IV.08 549 –16,7 2.570 –1,6 12,6Containers (thousands of TEUs) 4th.Q V ar ia ci ón ( % ) Total Carga general Contenedores 2007/2006 2008/2007 -5 5 10 15 0 Total urbano Cercanías V ar ia ci ón ( % ) 2006/2005 2007/2006 2008/2007 -2 -1 0 1 2 3 4 Pasajeros internac.Total aeropuerto Total puerto V ar ia ci ón ( % ) 2007/2006 2008/2007 -12 -8 -4 0 4 8 12 16 Transporte público de pasajeros / Passenger Public Transport Servicio urbano (miles) IV.08 162.544 0,9 617.857 –0,2 3,0Urban service (thousands) 4th.Q —Red Metro y FGC (miles) IV.08 97.704 1,0 376.374 2,7 3,7Underground (Metro&FGC)(thousands) 4th.Q —Autobús (miles) IV.08 50.579 –1,7 188.333 –7,5 0,9Bus (thousands) 4th.Q Servicio ferroviario de cercanías (miles) IV.08 41.798 0,5 165.826 –0,5 –1,7Railway suburban service (thousands) 4th.Q Absolute value and Last 12 months and 2007/06 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Transportes / Transport Valor absoluto Últimos 12 meses 2007/06 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Tránsito de pasajeros / Passenger traffic Aeropuerto Airport —Total (miles) IV.08 6.251 –17,8 30.208 –8,2 9,6Total (thousands) 4th.Q —Interior (miles) IV.08 2.698 –25,2 12.772 –15,9 5,6Domestic (thousands) 4th.Q —Internacional (miles) IV.08 6.548 –11,1 17.403 –1,3 14,0International (thousands) 4th.Q Puerto. Total (miles) IV.08 662 11,6 3.237 12,4 13,4Port. Total (thousands) 4th.Q Barcelona economia 69 85 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook • In parallel to the fall of manufacturing production, commer- cial traffic at the port has reached a total of 50m metric tonnes in 2008. This implies an almost nil growth which, in any case, would be mainly due to the growth of trade of energy products. Without taking into account this type of trade, activity at the port has fallen slightly for the first time in fifteen years. • This evolution of commercial activity is in clear contrast with the 12.4% increase shown by passenger transit in Barcelona’s port during 2008. This expansion has focused on an increase of the offer of touristical cruisers and of reg- ular ferry services that link Barcelona with different cities in Italy. • Cruise tourism currently plays a stability role as it helps to maintain activity levels of hostelling services. This is partic- ularly important in a context in which the number of visitors to Barcelona, either due to professional reasons or to leisure activities, is falling. According to Barcelona’s Tourism Board, the number of visitors hosted in city hotels during last year has fallen by 6.3% in relation to 2007. Such fall could up to a point be expected after years of continuous growth, but it does not seem to have an influence on the industry’s projects, with plenty of investment plans for new hotels. • En paralelo al retroceso de la producción industrial, el tráfi- co comercial portuario ha cerrado 2008 sumando 50 millo- nes de Tm y un crecimiento testimonial imputable, en buena medida, al tráfico de productos energéticos. Sin considerar este tipo de carga, el tráfico por el puerto ha retrocedido lige- ramente por primera vez en los últimos quince años. • Esta mejorable evolución de la actividad comercial contras- ta con el aumento del 12,4% que ha registrado el tránsito de pasajeros por el puerto de la ciudad durante 2008. Una ex - pansión centrada en los desplazamientos por motivos turísti- cos y favorecida por el aumento de la oferta de cruceros y de transbordadores regulares que unen Barcelona con diversas ciudades italianas. • El turismo de cruceros juega actualmente un papel estabili- zador a la hora de mantener los volúmenes de actividad de los servicios de acogida de visitantes. Especialmente en una coyuntura como la actual en la que se reduce el número de personas que se desplazan a Barcelona ya sea por motivos profesionales o de ocio. Según Turismo de Barcelona, el nú - mero de viajeros alojados en los hoteles de la ciudad duran- te el pasado año se ha reducido un 6,3% en relación a 2007. Una evolución previsible después de años de crecimiento sostenido y que no parece afectar a los numerosos planes de inversión en nuevos equipamientos hoteleros. Vehículos 2007/2006 2008/2007 V ar ia ci ón ( % ) ElectricidadAgua (cial.-ind.) -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 Pernoctaciones Visitantes V ar ia ci ón ( % ) 2006/2005 2007/2006 2008/2007 -10 -5 0 5 10 15 20 25 dc.06 dc.07 dc.08 V ar ia ci ón ( % ) U.E.Barcelona (prov.) Cataluña España 0 1 2 3 4 5 Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto Últimos 12 meses 2007/06 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Consumo de energía y matriculación de vehículos / Energy consumption and auto registrations Agua para uso cial./ind. (Miles m3) IV.08 6.889 –2,9 29.491 –4,1 –2,9Water (comm./ind. uses) (Thousands m3) 4th.Q Gas natural (Gwh)) IV.08 933 6,5 4.013 –0,4 –6,8Piped gas 4th.Q Electr. baja tensión (cial.-ind.) (Gwh) IV.08 n.d. — n.d. — 7,6Electricity (comm./industrial uses)(Gwh) 4th.Q Matriculación de vehículos (provincia) IV.08 38.308 –41,7 189.169 –29,4 –5,9Auto registrations (province) 4th.Q Visitantes y pernoctaciones hoteleras / Visitors and hotel overnight stays Total pernoctaciones (miles) nv.-dc.08 1.627 –12,2 12.485 –8,3 3,2Hotel overnight stays (thousands) nv.-ds.08 Visitantes según motivo de visita (miles) nv.-dc.08 894 –11,0 6.659 –6,3 6,0Visitors by purpose (thousands) nv.-ds.08 — Negocios (miles) nv.-dc.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.Business (thousands) nv.-ds.08 — Turismo (miles) nv.-dc.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.Tourism (thousands) nv.-ds.08 — Ferias, congresos y otros (miles) nv.-dc.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.Fairs, conventions & others (thousands)nv.-ds.08 I.P.C. (Variación acumulada e interanual) / C.P.I. (consumer prices index)(annual variation) Barcelona (provincia) (%) IV.08 0,0 — — 1,8 4,3Barcelona (province) (%) 4th.Q Cataluña (%) IV.08 –0,3 — — 1,6 4,3Catalonia (%) 4th.Q España (%) IV.08 –0,6 — — 1,4 4,2Spain (%) 4th.Q U.E. (armonizado) (%) IV.08 –0,5 — — 2,2 3,2E.U. (harmonized) (%) 4th.Q Absolute value and Last 12 months and 2007/06 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) 86 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook • La desaceleración del crecimiento y la incertidumbre que domina en el mercado de trabajo pasa factura a los despla- zamientos en avión. El aeropuerto de Barcelona ha perdido un 8,2% del total de pasajeros que utilizaron sus instalacio- nes el año pasado. Una variación imputable tanto a la con- tención del gasto en viajes de media y larga distancia por parte de empresas y particulares –menos desplazamientos en el ámbito de la UE–, como al éxito del servicio ferroviario de alta velocidad entre Barcelona y Madrid en su primer año de funcionamiento, que explica una parte de la pérdida de pasajeros de vuelos interiores. • Los recortes en las cifras de matriculación de vehículos y la significativa rebaja de las tensiones inflacionistas son dos de los indicadores que reflejan con más nitidez la magnitud de la contención del gasto privado. En el caso de la matriculación de vehículos, el notable recorte del último año ha acentuado el proceso de ajuste iniciado dos años antes. Un proce so común a la mayor parte de Europa y que explica la crisis que sufren los grandes fabricantes y el amplio tejido de em presas industriales y de servicios que forman esta industria. • La promoción y construcción residencial deja atrás un largo período de crecimiento excepcional. Después de cuatro años (2003-2006) en los que se han construido más de cien mil viviendas de media anual en Cataluña –un 75% más que durante la década anterior– las aproximadamente 27.000 ini- ciadas a lo largo de 2008 –una tercera parte de las construi- das un año antes– confirma que se ha empezado a corregir los excesos del pasado. Una dinámica de ajuste de la oferta inmobiliaria residencial común a todo el territorio pero de intensidad variable en función de las tasas de crecimiento previo. • The reduction of growth rates and the uncertainty that char- acterises the labour market is having an influence on air transport figures. Barcelona’s airport has lost 8.2% of its passengers during last year. Such fall can be explained on the grounds of two factors. Firstly, both businesses and indi- viduals are controlling their expenditure of medium and long range trips, leading to a reduction in the number of trips to EU destinations. Secondly, the success of the high speed rail link connecting Madrid and Barcelona during its first year of operation explains part of the loss of passen- gers. This affects not only those whose destination is Madrid, but possibly also other inland destinations. • The fall in the figures of new vehicles’ registrations and the significant reduction of inflationary pressures are the two factors that most clearly reveal the size at which private expenditure is being held down. In the case of vehicles’ reg- istrations, the large reduction during last year has increased the rate of the adjustment that was initiated two years ago. This process is shared by most of Europe and explains the crisis experienced by most manufacturers and a wide array of providers, of both manufacturing and services types • Building activities have completed a long period of excep- tional growth. After four years (2003 to 2006) during which on average more than 100,000 dwellings have been annual- ly built in Catalonia – 75% above the figures of the previ- ous decade –, the figures of 2008 amount to just 27,000, one third of those built during the previous year. This confirms the correction form past excessive figures. The adjustment of the housing residential supply is a common pattern, but its intensity directly depends on previous growth rates. Número de viviendas Superfície total V ar ia ci ón ( % ) Viviendas iniciadas 2007/2006 2008/2007    -45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real state market Valor absoluto y Últimos 12 meses y 2007/06 Indicadores Período tasa interanual (%) tasa interanual (%) (%) Construcción y licencias de obras / Construction and building permits Viviendas iniciadas IV.08 669 –52,1 2.729 -42,0 –18,9Started dwellings 4th.Q Viviendas iniciadas (RMB) IV.08 2.525 –67,7 12.373 –64,8 –32,4Started dwellings (metropolitan area) 4th.Q Obra nueva prevista en las licencias: Planned new construction: —Superficie total (m2) IV.08 350.939 18,9 1.035.077 –4,0 –30,1Total area (sq. m.) 4th.Q —Número de viviendas IV.08 1.062 –32,8 3.132 –34,3 –25,4Number of dwellings 4th.Q Precios del mercado residencial / Housing prices Viviendas nuevas (€/m2) 2008 — — 5.918 –5,1 2,5New housing (€/sq.m.) 2008 Segunda mano-oferta (€/m2) 2008 — — 4.488 –9,0 –0,4Second hand housing (€/sq.m.) 2008 Precio de alquiler(€/mes) 2008 — — 1.081 3,8 13,6Transaction price 2008 Plazas de aparcamiento (€) 2008 — — 28.538 2,9 0,8Parking lots (€) 2008 Absolute value and Last 12 months and 2007/06 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) V ar ia ci ón ( % ) 2007/2006 2008/2007 Nuevo Segunda mano Alquiler -12 -9 -6 -3 0 3 6 9 12 15 Barcelona economia 69 87 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook • La diversificación de la actividad constructora en Barcelona mediante la promoción de edificios para usos terciarios y un aumento notable de las reformas además de la obra pública, ha contribuido a mitigar los efectos de la crisis de la obra nueva residencial. En total, durante 2008 se han aprobado licencias de nueva construcción y reforma para 1,5 millones de m2 de superficie, una cifra similar a la de 2007 y sólo un 15% por debajo de la media anual del quinquenio más expan- sivo (2002-2006). • El endurecimiento de las condiciones de acceso al crédito bancario ha minado aún más las expectativas de compra por parte de una demanda potencial de vivienda cada vez más preocupada por la inestabilidad del mercado laboral. Este cambio de política crediticia, sumado a una oferta creciente del estoc de viviendas disponibles, ha derivado en un proce- so de revisión a la baja de los precios de venta. En términos relativamente homogéneos y con precios de oferta, las vi - viendas nuevas en Barcelona han registrado una bajada media del 5% y las de segunda mano un 9%. • The diversification of building activities in Barcelona, through the promotion of buildings for tertiary uses and a large increase of refurbishments, as well as public works, has contributed to mitigate the effects of the crisis on the residential sector. During 2008 the figures of approved per- mits for new construction and reform reached 1.5 million square meters, a figure similar to 2007 and only 15% below the annual average of the most expansionary period (2002- 2006). • The sharpening of bank credit access conditions has created new difficulties to potential buyers, who are ever more wor- ried about the instability of the labour market. The change in the financial sector’s credit policy, added to a growing supply of available dwellings, has had the result of a down- ward revision of sale prices. In relatively homogeneous terms and measured on the basis of offered prices, prices of new dwellings in Barcelona have experienced an average fall of 5%, while second-hand ones reach a 9% reduction. V ar ia ci ón ( % ) 2007/2006 2008/2007 Activos Ocupados Contratos -4 -3 -2 -1 0 1 2 dc.07/dc.06 dc.08/dc.07 V ar ia ci ón ( % ) Total Masculino Femenino RMB -10 0 10 20 30 40 50 60 70 Ta sa ( % ) EspañaBarcelona (prov.) RMB Cataluña dc.06 dc.07 dc.08 0 3 6 9 12 15 Mercado de trabajo / Labor Market Valor absoluto Últimos 12 meses 2007/06 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Ocupación / Employment Residentes activos IV.08 814.800 0,4 — — –0,1Active residents 4th.Q Residentes activos (RMB) IV.08 2.560.500 –0,7 — — 3,0Active residents (metropolitan area) 4th.Q Trabajadores en alta (Seguridad Social) IV.08 1.062.428 –3,2 — — 1,5Workers affiliated (Social Security) 4th.Q Contratos laborales registrados IV.08 211.399 –16,5 889.354 –2,8 0,3Registred employments contracts 4th.Q Paro registrado / Registered unemployment Total paro registrado 31 dc.08 74.304 45,0 — — –3,8Registered unemployment ds.31 Paro masculino 31 dc.08 38.297 61,5 — — –2,2Male unemployment ds.31 Paro femenino 31 dc.08 36.007 30,8 — — –5,2Female unemployment ds.31 Paro juvenil (16-24 años) 31 dc.08 5.847 55,4 — — –10,0Youth unemployment (aged 16-24) ds.31 Total paro registrado (RMB) 31 dc.08 284.184 55,4 — — 0,8Registered unemployment (metrop. area) ds.31 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate Barcelona 31 dc.08 9,1 — — — 6,3Barcelona ds.31 Región Metropolitana (RMB) 31 dc.08 11,1 — — — 7,1Metropolitan area ds.31 Cataluña 31 dc.08 11,0 — — — 7,0Catalonia ds.31 España 31 dc.08 13,6 — — — 9,4Spain ds.31 Absolute value and Last 12 months and 2007/06 Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) 88 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook • A medida que la crisis se ha manifestado en la mayoría de los sectores, ha comenzado un proceso de reducción de plan- tillas que ha generado un repunte significativo de las tasas de paro. Después de años de crear miles de puestos de trabajo, a lo largo de 2008 se ha invertido esta tendencia. El volumen de ocupados en la región metropolitana de Barcelona a fina- les de año era casi un 4% más bajo que un año antes y el número de desocupados, partiendo de mínimos, había creci- do un 55%. En términos absolutos, se han perdido 90.000 puestos de trabajo y las cifras del paro se han incrementado en 100.000 demandantes de trabajo. • La evolución del mercado de trabajo metropolitano fija el término medio entre el de peor evolución –el resto de Catalunya donde el paro ha crecido un 67%– y la ciudad de Barcelona, con un aumento del 45%. El mayor o menor peso de los sectores productivos más afectados por la crisis y la evolución de la población activa explican estas diferencias. • Uno de los aspectos más relevantes que sobresalen del pri- mer impacto de la crisis en el mercado laboral catalán es la constatación de la fortaleza que muestra la ocupación feme- nina. La creciente terciarización de la actividad económica y los cambios que reclama el modelo económico hacen prever que la presencia que las mujeres han conseguido en el mer- cado laboral continuará aumentando en el futuro. • As the crisis has been affecting most activities, a process of workforce reduction has been initiated, leading to a signi- ficative increase of unemployment figures. After years dur- ing which thousands of jobs were created, 2008 has been witness to a change in that trend. The number of employees in Barcelona’s metropolitan area was, at the end of the year, almost 4% lower than one year before, while unemployment figures show an increase of 55% (although from a histori- cally low starting figure). In absolute terms, 90.000 jobs have been lost, and unemployment has increased by 100.000. • Labour market figures at the metropolitan area are halfway between those of the rest of Catalonia (where unemployment has increased by 67%), and the city of Barcelona, whose equivalent figure is 45%. The bigger or smaller weight of productive activities more affected by the crisis and the evo- lution of active population would be the factors explaining those differences. • One of the most relevant issues that stand out when the first impact of the crisis in the Catalan labour market is analysed is the strength showed by female occupation figures. The ever increasing weight of tertiary activities and the changes due in the economic model make it possible to anticipate that the role and presence that women have been able to obtain in the labour market will continue to grow in the future.