Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana juny 2008 | núm. 67 juny 2008 | núm. 67 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Ajuntament de Barcelona Alcalde Jordi Hereu Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, Habitatge i Règim Interior, Ramon García-Bragado Delegat de Presidència i Relacions Institucionals Ignasi Cardelús Cap del Gabinet Tècnic de Programació Javier Asensio BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat fax: 93 402 34 04 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 67. Juny 2008 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Impremta Municipal Dipòsit legal: B.26.464/91 L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Carles Pi i Sunyer 8-10, 1ª. pl., 08002. Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 13 Conjuntura industrial 14 II. Finances 17 Sistema financer 18 Mercat de renda variable 21 III. Consum, comerç i preus 23 Preus de consum 24 Consum d’energia i aigua 26 Matriculació de vehicles 27 Recollida de residus 28 IV. Transports i comunicacions 29 Port: mercaderies i passatgers 30 Aeroport: passatgers i mercaderies 34 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 37 V. Turisme, fires i congressos 39 Activitat turística 40 Activitat congressual 41 Fira de Barcelona 42 VI. Construcció 45 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 46 Construcció d’habitatges 48 Llicències d’obres 51 VII. Mercat immobiliari 55 Preus al mercat residencial de la regió metropolitana de Barcelona 56 Preus de venda dels habitatges a Espanya 58 VIII. Mercat de treball 61 Població activa i ocupada 62 Llocs de treball ocupats 64 Contractació laboral 68 Atur registrat 70 Resumen/Summary 75 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 76 juny 2008 | núm. 67 Síntesi de la conjuntura 6Síntesi de la conjuntura La crisi financera i l’encariment del petroli i primeres matèries frena el creixement de les grans economies consumidores. Gairebé sense excepcions pel que fa a les principals economies mundials, el creixement del PIB durant el primer trimestre de 2008 ha estat inferior a l‘augment mitjà de l’any abans. I alho- ra, les tensions inflacionistes són més generals i intenses que les de 2007. A mesura que es constaten aquest resultats, sovin- tegen les revisions a la baixa de les previsions de creixement econòmic per enguany. Així, les darreres previsions de l’OCDE estimen que el conjunt de països que la formen creixeran en conjunt un 1,8% durant el 2008 i una dècima menys l’any se - güent. Unes previsions que equivalen a restar més de set dèci- mes –gairebé un terç del total– del creixement assolit el 2007. Contràriament, es preveu que la taxa d’inflació mitjana d’en- guany s’incrementi fins al tres per cent, la cota més elevada d’ençà 2001. Una combinació perversa que no anuncia cap bona nova. Pel que fa a l’evolució de l’economia dels Estats Units, dels resultats del primer trimestre en sobresurt el 2,5% de creixe- ment interanual del PIB, recolzat bàsicament en l’impuls de la demanda externa. Una evolució afavorida per la feblesa del dòlar. Per contra, l’atonia de la demanda interna, que explica la indefinició dels resultats dels índexs de clima econòmic i de producció industrial, conviu amb un increment moderat però persistent de la taxa d’atur i una inflació ancorada per sobre del quatre per cent. Uns resultats que, si hem de donar per bones la majoria de les previsions a curt i mitjà termini, empitjoraran d’aquí a final d’any. El dinamisme dels països de la darrera ampliació juntament amb Alemanya moderen l’alentiment del creixement econòmic europeu durant el primer quart de 2008. En el cas de la Unió Europea les previsions també són baixis- tes. Després de tancar 2007 amb un creixement mitjà del PIB de l’ordre del 2,8%, s’estima que el de 2008 no superarà el dos per cent i que la trajectòria descendent es mantindrà un any més. Efectivament, els resultats provisionals del primer trimes- tre avancen en aquesta direcció. El 2,4% de creixement intera- nual del PIB, similar al del trimestre anterior, equival a restar un punt percentual de la taxa expansiva d’un any abans. Una pèrdua d’impuls que es concentra bàsicament en els diferents components de la demanda interna, mentre que l’externa mos- tra una represa fins a cert punt sorprenent i difícil de mantenir si no es corregeix l’evolució de la cotització de l’euro, molt desfavorable per als exportadors. La resta d’indicadors mostren un comportament similar al que ja hem vist en el cas dels Estats Units amb algunes diferències de grau. Així, les tensions inflacionistes no són tan intenses –la política monetària més restrictiva del BCE es fa notar– i la taxa d’atur ha començat 2008 mantenint la tendència lleument bai- xista de 2007. Una evolució que s’intueix precària en un con- text en el que la creació d’ocupació perd força. La trajectòria clarament descendent que dibuixa l’indicador de clima econò- mic d’ençà la tardor de l’any passat s’afegeix al conjunt de sen- yals que esperen un empitjorament de la conjuntura pel que resta d’any. 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l'indicador compost avançat substitueix l'indicador de clima econòmic. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea Espanya II.2007 III.2007 IV.2007 I.2008 II.2007 III.2007 IV.2007 I.2008 II.2007 III.2007 IV.2007 I.2008 PIB 1,9 2,8 2,5 2,5 2,8 2,9 2,5 2,4 4,0 3,8 3,5 2,7 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 1,4 2,0 1,6 1,4 2,7 2,8 2,5 1,9 4,9 4,5 3,9 3,0 aportació al creixement del PIB (%) Demanda externa 0,5 0,9 0,8 1,2 0,1 0,1 0,0 0,6 –0,9 –0,7 –0,4 –0,3 aportació al creixement del PIB (%) Indicador de clima econòmic2 107,4 107,2 105,8 104,2 113,6 111,4 107,1 101,8 98,9 98,0 93,0 87,3 Índex: 2000=100 Índex de producció industrial 107,2 108,1 108,2 108,1 111,1 112,4 112,8 113,8 109,0 108,8 108,4 108,6 Índex: 2000=100 Població activa ocupada 1,3 1,0 0,5 0,0 1,6 1,7 1,5 1,3 3,1 3,0 2,5 1,7 taxa de variació anual (%) Taxa d'atur 4,5 4,7 4,8 4,9 7,2 7,1 6,9 6,7 8,0 8,0 8,6 9,6 en % de la població activa Preus de consum1 2,7 2,8 4,1 4,0 2,1 2,2 3,2 3,8 2,4 2,7 4,2 4,5 taxa de variació anual (%) Tipus d'interès a curt termini1 5,29 5,47 4,97 2,73 4,39 4,99 5,05 4,77 4,14 4,72 4,82 4,58 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d'interès a llarg termini1 5,17 4,56 4,12 3,53 4,77 4,46 4,43 4,13 4,62 4,35 4,35 4,12 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,342 1,390 1,457 1,553 — — — — Unitats de $ per Euro 7Barcelona economia 67Síntesi de la conjuntura         EUAUEEspanyaCatalunya (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 1 2 3 4 5 A mesura que avança l’any, s’accentua la pèrdua de dinamisme de l’economia espanyola. Les dades disponibles en el moment de tancar aquesta edició permeten avançar que l’economia espanyola tancarà el primer semestre de 2008 amb una de les desacceleracions del creixe- ment més intenses de la zona euro. Si durant la primera meitat de l’any passat havia assolit la taxa interanual més elevada dels darrers set anys –pràcticament el 4,1% en termes constants– i havia liderat el creixement de les principals economies de la UE, la situació de la primera meitat d’enguany és ben diferent. Tot i que en termes de taxa interanual el creixement del primer semestre de 2008 és encara significatiu –lleument per sota del 2,5% i similar a la mitjana de la UE–, d’ençà començament d’any el creixement acumulat de l’economia espanyola en ter- mes constants és pràcticament nul. Per primer cop d’ençà 1993, l’economia espanyola tanca un semestre de creixement pràc- ticament nul.           (%) 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 0 1 2 3 4 5 PIB/càpita PIB Població         EUAUEEspanyaCatalunya 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (%) 0 1 2 3 4 5          EUAUEEspanyaCatalunya 2003 2004 2005 2006 2007 2008 (%) 0 2 4 6 8 10 12 Índex $/barril                           Brent ($/barril)índex ()índex ($) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 40 80 120 160 200 240 280 0 20 40 60 80 100 120 140 8Síntesi de la conjuntura Aeroport internac. 2007/2006 darrers 12 mesos Total aeroport Total port V ar ia ci ó (% ) 0 4 8 12 16 2 6 10 14 Tràfic portuari de mercaderies Total (milers de tones) gn-ab.08 16.859 5,3 50.890 6,8 7,8 — Sortides (milers tones) gn-ab.08 6.473 5,3 19.795 9,0 11,5 — Entrades (milers tones) gn-ab.08 10.386 5,2 31.095 5,5 5,6 Càrrega general (milers tones) gn-ab.08 11.791 4,2 35.659 7,3 10,8 Exportacions (milers tones) gn-ab.08 5.027 7,9 15.173 12,8 15,6 Importacions (milers tones) gn-ab.08 9.176 6,3 27.233 5,1 4,8 Contenidors (milers de Teus) gn-ab.08 846 1,8 2.625 8,5 12,6 El refredament de l'activitat econòmica que pateix tant l'economia catalana com l'espanyola i, en menor mesura l'europea, es comença a fer sentir en el tràfic de mercaderies pel port de Barcelona. Tot i que les variacions són encara notablement positives, els resultats de començament d'any d'algunes parti- des com ara el tràfic de contenidors apunten a una correcció immediata i contundent del darrer procés expansiu. Transport públic de passatgers Total servei urbà (milers) gn-ab.08 210.944 0,2 619.039 1,5 3,0 — Xarxa Metro (milers) gn-ab.08 131.557 5,2 372.838 4,3 3,7 — Xarxa Bus (milers) gn-ab.08 61.283 –12,3 195.074 –4,3 0,9 — FGC (Cat. i Sarrià)(milers) gn-ab.08 11.024 5,4 29.887 1,9 0,6 Total servei de rodalia (milers) 1r.tr.08 42.974 –1,0 166.146 –2,6 –1,7 — RENFE (milers) 1r.tr.08 30.196 0,2 117.030 –3,7 –3,2 — FGC (milers) gn-ab.08 17.584 2,2 45.181 1,4 2,0 S'alenteix el ritme d'augment del nombre d'usuaris del transport públic metropolità. A la pèrdua d'usuaris que els dies de vaga han ocasionat al servei d'autobusos de Barcelona s'hi ha de sumar l'augment del nombre de desplaçaments en bicicleta i l'escàs creixement del nombre de desplaçaments per motius de feina. El nombre de visitants tampoc creix al ritme dels darrers anys. Els resultats negatius del primer trimestre s'han de relativitzar per efectes de calendari. V ar ia ci ó (% ) 2006/2005 2007/2006 darrers 12 mesos Total urbà Total rodalia -3 -2 -1 0 1 2 3 4 2007/2006 darrers 12 mesos V ar ia ci ó (% ) Total port Càrrega general Teus 0 5 10 15 Atesa l’evolució de la majoria dels indicadors de conjuntura mensual i especialment els del mercat de treball, hom pot donar per fet que els resultats de la Comptabilitat Nacional correspo- nents al segon trimestre d’enguany confirmaran oficialment que la desacceleració del PIB iniciada durant la segona meitat de 2007 es continua accentuant alhora que es generalitza a la major part dels components de despesa i de les branques pro- ductives. Els grans components de la demanda nacional han continuat perdent empenta durant el segon trimestre. Tant el consum de les famílies com la inversió –especialment en cons- trucció però també en béns d’equipament– han reduït les seves taxes de creixement. Les raons són diverses: des de la creixent desconfiança en l’evolució de l’economia a curt i mitjà termi- ni, passant per l’augment de les xifres d’atur i d’inflació, l’en- cariment del preu del diner i fins a ensopegar amb la creixent dificultat per aconseguir nou finançament. Un factor clau, aquest darrer, per a una economia que els darrers anys ha basat el seu creixement en la seva capacitat d’endeutar-se. El progressiu estancament de l’economia espanyola contribueix a corregir el dèficit exterior.... L’alentiment dels ritmes de creixement dels fluxos comercials amb l’exterior com a conseqüència del refredament de l’econo- mia mundial, contribueix a reduir l’aportació negativa del saldo de la demanda externa al creixement del PIB. L’encariment del petroli i d’altres primeres matèries bàsiques compensa parcial- ment el descens dels volums importats i manté el signe negatiu del saldo net de la demanda externa. Pel cantó de l’oferta, la construcció s’estanca com a conse- qüència del fort descens d’activitat del segment residencial. Una “purga” compensada parcialment per la inversió pública i la promoció no residencial. La indústria manufacturera conti- nua ajustant capacitat instal·lada i volums de producció a una demanda interna feble i a uns mercats d’exportació que han re - duït el seu ritme de creixement i en els que les manufactures de la zona euro són poc competitives. El terciari apareix un tri- mestre més com el gran puntal del creixement de l’economia espanyola, amb la particularitat que, a més del sector primari, és l’únic que manté una tendència clarament expansiva. Transports Valor absolut Darrers 12 mesos 2007/06 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Trànsit de passatgers Aeroport. Total (inclòs trànsit) (milers) gn-ab.08 9.537 0,7 32.871 6,8 9,3 — Interior (milers) gn-ab.08 4.471 –4,1 14.968 2,2 5,5 — Internacional (milers) gn-ab.08 5.047 5,7 17.823 11,6 13,5 Port. Total (inclòs trànsit) (milers) gn-ab.08 483.628 11,8 2.931 12,3 13,4 — Creuers (inclòs trànsit) (milers) gn-ab.08 227.518 28,0 1.816 24,4 25,9 L'entrada en funcionament de l'AVE entre Barcelona i Madrid ha restat passatgers al pont aeri. Aquesta és una de les raons que expliquen el descens de passatgers de vols interiors durant el primer terç de l'any i l'escàs creixement del total. Per contra, el segment de vols internacionals ha mantingut un creixement notable. Un resultat en la línia del que ha registrat el port, especialment el segment dels creuers. 9Barcelona economia 67Síntesi de la conjuntura ....però afebleix extraordinàriament el creixement del PIB/càpita. L’evolució de l’economia catalana en el que va d’any és cal- cada a la de l’espanyola amb la particularitat, segons es pot deduir d’algunes dades, que es troba en un punt lleument més avançat del procés d’ajustament. Això ens estalvia repetir els arguments citats per explicar l’evolució de la conjuntura espan- yola i ens permet referir-nos a una de les conseqüències direc- tes i més obviades del canvi de cicle. Es tracta de l’impacte que comença a tenir l’intens refredament de l’economia catalana en l’evolució del PIB/càpita. Després dels creixements mínims que aquest indicador va registrar durant el bienni 2002-2003, ha mantingut una trajectòria moderadament expansiva durant els darrers quatre anys. L’expansió demogràfica que ha viscut Catalunya d’ençà el 2000 –equivalent a un augment anual mitjà que supera el dos per cent– ha restat efectivitat al fort creixe- ment del PIB. Si les dades del segon trimestre confirmen, com s’espera, que l’economia està creixent per sota del dos per cent en termes reals, s’obre un escenari d’estancament o fins i tot lleu retrocés del PIB/càpita. Enmig d’una conjuntura en la que predominen els indicadors econòmics que mostren variacions negatives i de la que no es - capa l’economia metropolitana, és doblement destacable l’ex- pansió que manté l’activitat comercial al port de Barcelona. Òbviament, nota el refredament de l’economia espanyola i euro - pea i la moderació del creixement del comerç mundial. El trà- fic de mercaderies pel port durant el primer terç de l’any ha crescut més del 5% en relació amb un any abans. En termes anuals, gairebé el 7%, només un punt percentual menys que un any abans. Si ens centrem en el tràfic de la mercaderia manu- facturada o de més valor afegit, que acostuma a ser transporta- da en contenidors, la contenció és força més intensa. En nom- bre de contenidors, l’augment del quadrimestre en relació amb el mateix període d’un any abans no supera el 2% i ja es des- carta poder tancar l’any amb un increment comparable al de 2007. Aigua (ús cial-ind.) Electricitat (ús cial.ind.) Vehicles (prov.) V ar ia ci ó (% ) 2007/2006 darrers 12 mesos -12 -9 -6 -3 0 3 6 9 12 des.06 des.07 mg.08 V ar ia ci ó in te ra nu al ( % ) Barcelona (prov.) Espanya Subjacent U.E. 0 1 2 3 4 5 Turisme, consum i preus Valor absolut Darrers 12 mesos 2007/06 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Crèdit i consum Aigua per a ús cial-ind. (milers m3) gn-ab.08 10.156 –0,8 30.647 –2,7 –2,9 Gas natural (GW/h) 1r.tr.08 942 12,5 2.122 11,2 –9,9 Electr. baixa tensió (cial-ind.)(Gwh) 1r.tr.08 605 10,6 2.501 10,0 7,6 Matriculació de vehicles (província) gn-mg.08 91.919 –18,4 247.186 –10,8 –5,9 Crèdit bancari (milions d'€)(província) 1r.tr.08 258.459 13,2 — — 15,5 S'accentua la davallada de la matriculació de vehicles alhora que continua alentint-se l'augment del volum de crèdit viu en mans del sector privat. Dues variacions que apunten a una conjuntura econò- mica feble. Sorprenentment, la demanda d'energia elèctrica per a usos comercials i industrials conti- nua molt expansiva. Visitants i pernoctacions hoteleres Total pernoctacions (milers) gn-ab.08 3.907 –5,9 13.374 –1,2 3,2 Visitants segons motiu de visita (milers): gn-ab.08 2.132 –4,7 7.003 0,6 6,0 — Negocis (milers) gn-ab.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. — Turisme (milers) gn-ab.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. — Fires i Congressos (milers) gn-ab.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. — Altres (milers) gn-ab.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. El moderat creixement de 2007 –en comparació amb el més intens dels darrers deu anys– ha estat l'avanç de la contenció que palesen les xifres del primer terç d'enguany. A la dificultat de mantenir indefinida- ment una trajectòria alcista, s'hi ha afegit el refredament de l'economia espanyola i de la major part de la mundial. L'encariment del petroli i l'enduriment de les condicions de finançament obliguen a particulars i empreses a contenir despeses. V ar ia ci ó (% ) Pernoct. hoteleres Visitants 2006/2005 2007/2006 darrers 12 mesos -5 0 5 10 15 20 25 I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1) Barcelona (prov.) (%) gn-mg.08 1,9 — — 4,4 4,3 Catalunya (%) gn-mg.08 2,0 — — 4,5 4,3 Espanya (%) gn-mg.08 2,2 — — 4,6 4,2 Subjacent (%) gn-mg.08 1,5 — — 3,3 3,3 U.E. harmonitzat (%) gn-mg.08 1,8 — — 3,7 3,2 2008 comença com va acabar 2007, amb un notable repunt de les tensions inflacionistes com a conse- qüència de l'encariment del petroli i d'un ampli ventall de matèries primeres bàsiques. A les portes de l'estiu, l'IPC es manté a l'entorn del 4,5% de variació interanual. S'amplia novament el diferencial entre Espanya i la UE fins al voltant de l'u per cent, constatant l'elevada dependència de l'economia espanyo- la del petroli. A l'àrea de Barcelona l'increment de preus en el que va d'any és més moderat que a la resta d'Espanya. (1) Taxes referides a 31-des-2007. 10 Síntesi de la conjuntura V ar ia ci ó (% ) 2007/2006 1r.tr.2008 Nou Segona mà Lloguer -9 -6 -3 0 3 6 9 12 15 18 V ar ia ci ó (% )     !  2007/2006 darrers 12 mesos Nombre habitatges Superfície nova Habitatges iniciats -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 Construcció i mercat immobiliari Valor absolut Darrers 12 mesos 2007/06 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Construcció residencial i llicències d’obres Construcció d'habitatges: — Iniciats (Barcelona) 1r.tr.08 772 –45,0 4.072 –23,3 –18,9 — Iniciats (RMB) 1r.tr.08 4.497 –65,6 26.553 –49,7 –32,4 Obra prevista a les llicències: Nova planta: nombre d'habitatges 1r.tr.08 847 –33,0 4.352 –24,0 –25,4 Nova planta: superfície (m2) 1r.tr.08 236.853 25,1 1.125.644 –11,9 –30,1 Ref.i ampliació: superfície (m2) 1r.tr.08 92.700 16,8 363.800 1,0 –9,9 S'accentua el procés d'ajustament de la capacitat productiva del sector de la construcció residencial al nou entorn econòmic definit per l'encariment del preu del diner i la revisió a la baixa de les expectatives de creixement. L'activitat en reforma i ampliació i també la promoció no residencial mostren senyals que apunten a una evolució anticíclica. Preus al mercat immobiliari Sostre residencial (venda): — Habitatges nous (€/m2) 2007 — — 5.952 2,5 2,5 — Segona mà-oferta (€/m2) 1r.tr.08 4.783 –5,7 — — –0,4 — Lloguer (€/mes) 1r.tr.08 1.020 5,6 — — 13,6 — Places d'aparcament (€) 2007 — — 27.520 0,0 0,0 Els preus del sostre residencial –a la baixa en el segment de la compravenda i en procés d'ajustament a la taxa d'inflació en el cas del lloguer– evolucionen en la línia previsible atesa l'abundància de l'oferta i una demanda efectiva en mínims per l'enduriment de les condicions financeres. Els serveis logístics i de transport mantenen un notable to expansiu a l’àrea de Barcelona... La desacceleració que s’evidencia en el transport de mercade- ria a través del port també s’observa en el trànsit de passatgers per la plataforma aeroportuària amb l’excepció, de moment, del segment dels creuers. L’ampliació i millora de les instal·lacions que acullen aquest tipus de vaixells al port de la ciutat explica, amb independència de la conjuntura econòmica recent, que trans corregut el primer terç d’enguany es mantinguin creixe- ments per sobre del vint per cent anual. L’entrada en servei de l’AVE ha restat passatgers al pont aeri amb Madrid i explica una bona part de l’estancament del nom- bre de viatgers de vols interiors durant els primers quatre mesos d’enguany. En el cas dels vols internacionals, majoritàriament a l’àmbit europeu, l’evolució positiva de començament d’any deixa entreveure que enguany els augments del nombre de pas- satgers seran molt més discrets que els d’anys anteriors. Una evolució que es pot explicar per la necessitat de reduir costos en el cas de les empreses i professionals, la menor disponibili- tat de recursos per destinar a l’oci per part de les famílies i l’augment de les tarifes aèries i la reducció de vols per compen - sar l’encariment del carburant. ...alhora que el clima d’incertesa que domina l’escena econòmica tant a Espanya com al conjunt de la Unió Europea frena l’expansió de l’activitat turística. Aquests mateixos factors, integrats en un context econòmic internacional en el que dominen les incerteses, semblen sufi- cients per explicar el canvi de tendència que es comença a pale- sar en l’evolució del nombre de turistes que visiten Barcelona. Segons les dades disponibles, parcials i provisionals, correspo- nents al primer terç d’enguany, el nombre de visitants que han pernoctat a la ciutat s’estabilitza a l’entorn dels set milions/any, mentre que l’estada mitjana es redueix molt lleument. Si bé el gruix d’aquesta activitat es concentra durant els mesos centrals de l’any, són nombrosos els indicis que apunten que enguany els resultats de l’activitat turística a la ciutat no seran pas mil - lors que els de l’any passat. Que la xifra de visitants i pernoc- tacions deixi de créixer, a més d’inevitable hauria de servir de revulsiu per augmentar la qualitat dels serveis turístics que ofe- reix la ciutat. Imputar a l’empitjorament de la situació i expectatives econò- miques generals la responsabilitat de la que s’intueix com la primera crisi del sector turístic a Barcelona d’ençà que aquesta activitat ha adquirit pes específic propi, és el recurs més fàcil. S’hauria de considerar també la pèrdua de competitivitat acu- mulada pel persistent diferencial de preus que manté l’econo- mia catalana en relació amb la mitjana europea i, darrerament, per la penalització via tipus de canvi. 11 Barcelona economia 67Síntesi de la conjuntura El manteniment de les tensions inflacionistes de final de 2007 afegeix més dificultats al redreçament de la situació econòmica en el curt termini. L’impacte de l’encariment del petroli i primeres matèries bàsi- ques als mercats internacionals ha provocat un repunt dels preus de consum de l’economia catalana i espanyola en general i motiva que el diferencial amb la resta de la Unió Europea es situï novament a l’entorn de l’u per cent, apropant-se al valor mitjà del quinquenni 2002-2006. Amb una diferència remarca- ble: les tensions inflacionistes que sistemàticament eren més elevades a l’àrea de Barcelona que no pas a la resta d’Espanya, sembla que s’han començat a invertir. Un petit consol que no pot compensar la inquietud que genera veure l’IPC instal·lat còmodament a l’entorn del 4,5%. Un valor que podria ser ben rebut per a moltes economies familiars altament endeutades si no fos perquè ve acompanyat de taxes de creixement del PIB cada cop més reduïdes. Un dels factors que arrossega a la baixa el creixement econò- mic del conjunt del país és el mateix que, tot just fa un any i mig, era un dels motors que impulsava el PIB fins a les taxes de creixement més elevades del que va de dècada. Tant a Bar - celona com a la resta de la regió metropolitana la construcció re sidencial també tanca el primer trimestre d’enguany amb da - vallades molt significatives que s’afegeixen al descens registrat l’any abans. La intensitat de la correcció que mostren les xifres d’habitatges iniciats, especialment a l’entorn metropolità i l’e- fecte acumulat de cinc trimestres consecutius de descens fan pensar que l’activitat al sector de la construcció residencial es començarà a estabilitzar a partir de la segona meitat d’enguany. Sempre que la situació dels mercats financers no empitjori. va ri ac ió ( % ) Barcelona R.M.B. Catalunya Espanya des.06 des.07 ab.08 0 2 4 6 8 10 12 V ar ia ci ó (% ) 2007/2006 darrers 12 mesos Actius Afiliats Contractes -1 0 1 2 Mercat de treball Valor absolut Darrers 12 mesos 2007/06 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Ocupació Població activa 1r.tr.08 801.900 –0,7 — — –0,1 Població activa (RMB) 1r.tr.08 2.570.100 2,7 — — 3,0 Afiliats actius a la Seguretat Social 30 ab. 08 1.098.166 0,0 — — 1,5 Afiliats actius a la Seguretat Soc. (RMB) 30 ab. 08 2.380.671 0,2 — — 1,6 Contractes laborals registrats gn-ab.08 306.507 5,6 918.582 0,7 0,3 Contractes indefinits gn-ab.08 54.912 0,9 156.927 –0,4 4,1 Evolució divergent de la població activa segons àmbit geogràfic. Tendència a l'estancament del nombre d'actius afiliats a la Seguretat Social. La contractació laboral, condicionada per l'augment de la indefi- nida bonificada de final de 2006 i començament de 2007, mostra un creixement testimonial de la mà dels contractes temporals. V ar ia ci ó (% ) des.07/des.06 ab.08/ab.07 Total Masculí Femení RMB -8 -4 0 4 8 12 16 20 24 Taxes d’atur registrat (%) (1) Barcelona 30 ab.08 7,2 — — — 6,3 RMB 30 ab.08 8,0 — — — 7,1 Catalunya 30 ab.08 7,8 — — — 7,0 Espanya 30 ab.08 10,4 — — — 9,4 El relativament sobtat canvi de tendència de l'atur i la intensitat amb la que creix mes a mes, ha pulve- ritzat la relativa estabilitat en la que estaven instal·lades les taxes d'atur. El salt en només tres mesos ha estat molt important i, tenint clar que no són períodes estrictament comparables, ens ha fet retrocedir gairebé deu anys. (1) Taxes referides a 31 de desembre de 2007. Atur registrat Total aturats registrats 30 ab.08 57.687 11,7 — — –3,8 Atur masculí 30 ab.08 27.294 19,4 — — –2,2 Atur femení 30 ab.08 30.393 5,6 — — –5,2 Atur juvenil (16-24 anys) 30 ab.08 4.316 17,0 — — –10,0 Aturats sense ocupació anterior 30 ab.08 2.536 10,8 — — –27,5 Total aturats registrats (RMB) 30 ab.08 206.850 17,1 — — 0,8 El quasi estancament en la generació de llocs de treball sumat al creixement de la població activa dóna com a resultat un augment de l'atur. Les dades del primer terç de l'any mostren un canvi d'escenari radi- cal en relació amb les de final de 2007. El col·lectiu masculí i els més joves són els més afectats, en termes relatius, per l'impacte del refredament de l'economia en el mercat de treball. 12 Síntesi de la conjuntura La construcció de sostre per a usos terciaris pren el relleu a la promoció residencial. Les xifres de llicències d’obres mostren que, al marge de la pro moció de nou sostre residencial, la resta del sector cons- tructor ha començat 2008 amb un to moderadament positiu. Especialment el sostre nou per a usos terciaris i el sotmès a reforma i ampliació. En termes de superfície nova, l’augment del primer trimestre permet reduir a una tercera part el descens del 30% de 2007 i mantenir el volum anual d’obra nova previs - ta clarament per sobre del milió de m2. Una magnitud que d’ençà el 1997 ha marcat el volum mínim d’activitat del sector. Pel que fa a l’evolució dels preus del mercat immobiliari, les dades disponibles confirmen el que ja s’intuïa a final de 2007. El mercat de propietat ha registrat un notable descens del nom- bre de transaccions i s’han generalitzat les baixades de preus, més o menys explícites en funció de si es tracta d’operacions d’obra nova o de segona mà. El mercat de lloguer, que havia guanyat atractiu a mesura que augmentaven els tipus d’interès i el preu dels habitatges, s’ha convertit darrerament en l’alter- nativa de la demanda expulsada del mercat de propietat per les valoracions del risc més estrictes que apliquen les entitats de crèdit. L’augment del primer trimestre, superant encara la taxa d’inflació, acaba amb nou anys de creixement sostingut a l’en- torn del 10%. Les xifres d’ocupats s’estabilitzen i l’augment de població activa es tradueix en més atur. A més dels problemes del sistema financer, la contenció i el descens que registren els preus en els diferents segments del mercat residencial es poden explicar bàsicament a partir de l’e- volució de només dues magnituds del mercat de treball. Una és el nombre d’ocupats afiliats a la Seguretat Social, que porta més d’un any estancat. Sense matisos d’àmbits territorials. L’al tra, que l’atur registrat està creixent amb molta intensitat d’ençà començament d’any. En aquest cas, l’augment és més in tens a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya que no pas a la ciutat central. En definitiva, la intensitat i extensió que està assolint la crisi financera internacional ha accelerat el procés de correcció del creixement en el que l’economia espanyola s’endinsava d’ençà la tardor de 2007, a mesura que s’esvaïa la possibilitat de con- tinuar disposant de finançament il·limitat i gairebé regalat. La conjuntura actual ens hauria d’alliçonar sobre les contraparti- des que, en forma de pèrdua de graus de llibertat, es desprenen dels avantatges evidents de formar part d’una gran àrea econò- mica i monetària. I. Indústria II.05 III.05 IV.05 I.06 II.06 III.06 IV.06 I.07 II.07 III.07 I.08 -1 0 1 2 3 4 5 IV.07 IV.06 I.07 II.07 III.07 IV.07 I.08 -10 -5 0 5 10 15 14 Conjuntura industrial * Variacions interanuals. 1Variació anual. 2Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. Indicadors d'activitat industrial* 1r.tr.07 2n.tr.07 3r.tr.07 4t.tr.07 1r.tr.08 Catalunya PIB (Variació real) 2,8 2,5 2,0 0,8 1,0 Índex Producció (IPI) —Total indústria 2,4 1,8 0,6 0,8 –3,1 —Energia –7,2 –0,7 –3,2 0,1 13,7 —Intermedis 2,2 –0,9 –2,2 –2,8 –8,4 —Equipament 5,8 7,2 3,4 5,1 –1,0 —Consum 3,6 2,9 4,1 2,7 –1,9 Exportacions de béns 7,9 4,2 9,9 3,9 0,9 Inversió prevista/efectiva1 — 6,0 — 6,0 5,1 Índex Clima (ICI)2 0,6 2,2 –1,9 –4,0 –7,8 Índex Preus (IPRI) 3,4 3,4 3,2 4,2 5,1 Cost laboral/treballador 4,0 2,7 2,1 3,8 5,1 Afiliats RG Sg. Social3 0,7 1,1 0,8 0,7 –2,1 Aturats registrats3 –6,0 –4,5 –2,8 –2,4 6,0 Espanya PIB (Variació real) 3,5 3,5 2 1,9 0,4 Índex Producció (IPI) —Total indústria 4,4 2,6 1,3 1,2 –3,5 —Energia –4,4 3 –0,9 5,7 4,8 —Intermedis 5,0 1,1 0,0 –0,7 –6,9 —Equipament 9,3 5,5 6,4 4,8 –1,7 —Consum 4,9 2,4 1,2 –1,1 –3,7 Exportacions de béns 6,6 7,4 8,5 4,3 4,8 Inversió prevista/efectiva1 — –5,8 — –5,8 10,1 Índex Clima (ICI)2 0,9 –0,3 –1,1 –2,5 –6,0 Índex Preus (IPRI) 2,7 2,6 2,7 5,3 6,7 Cost laboral/treballador 4,2 2,7 3,0 3,4 4,1 Afiliats RG Sg. Social3 3,1 3,4 2,8 2,5 –0,7 Aturats registrats3 –6,7 –4,6 –2,7 –0,8 4,5 Crèdit (Saldo viu)3 14,6 20,3 21,8 18,5 18,7 El primer avanç de l’evolució del PIB industrial dóna una taxa de variació interanual de l’u per cent en termes reals. Un crei- xement similar al del trimestre anterior però notablement més baix que el 2,5% de mitjana anual del bienni 2006-2007. Amb la particularitat que al llarg dels darrers trimestres la diferència de creixement entre el PIB industrial i el de la resta de l’eco- nomia s’ha eixamplat notablement. L’índex de producció industrial corresponent al primer trimes- tre va una mica més enllà i constata un lleu descens de la pro- ducció industrial en termes físics. Una retallada que ja s’anun- ciava d’ençà l’estiu de 2007 i que acaba amb dos anys de crei- xement relativament irregular. Amb l’excepció de la producció d’energia, fortament alcista perquè es compara amb el signe negatiu d’un any abans, la trajectòria a la baixa s’imposa a la resta del sector i es revela especialment intensa en la producció de béns intermedis, que acumula ja quatre trimestres consecu- tius de retallada de la producció. Els fabricants de béns d’equi- pament i els de béns de consum declaren pèrdues de producció molt més suaus.Un indici que confirma que els productes amb més valor afegit ofereixen una major capacitat de resposta en situacions de refredament de l’activitat. Una conjuntura econòmica internacional enrevessada –crisi financera, encariment del petroli i matèries primeres– no és el millor context per esperar que la indústria autòctona substitueixi a la defallida construcció residencial com a motor del creixement. Les dades disponibles dels indicadors de conjuntura referides a 2008 mostren un panorama més aviat difícil per a la indústria catalana, inclosa òbviament la metropolitana. Vagi per enda- vant que aquesta afirmació no es podrà contrastar amb les da - des habituals donat que els canvis introduïts en la gestió i ela- boració de l’enquesta de conjuntura industrial que utilitzem per seguir l’evolució de l’activitat industrial metropolitana, han fet impossible poder disposar dels resultats corresponents al pri- mer trimestre abans de tancar aquesta edició. En conseqüència, l’anàlisi es limitarà als indicadors referits a Catalunya en el be - nentès que són aplicables, a grans trets, a la indústria de l’àrea de Barcelona. 15         Catalunya Espanya Unió Europea Saldos 2003 2004 2005 2006 2007 -15 -10 -5 0 5 10 2007             Consum IntermedisGeneral Equipament (%) 2003 2005 20072004 2006 2008 0 1 2 3 4 5 6 7 8 total acumulat darrers 12 mesos         20042003 variació (%) 2005 2006 2008 taxa variació interanual (%) 2007 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 0 2 4 6 8 10 12 Barcelona economia núm. 67Conjuntura industrial Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Exportacions de productes industrials (Catalunya) Segons contingut tecnològic (Milions d'euros) Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 1996 20.022 1.932 10.595 2.789 4.706 1997 23.748 2.216 12.537 3.153 5.843 1998 26.154 2.782 13.667 3.501 6.204 1999 26.908 3.448 13.362 3.174 6.924 2000 32.614 4.531 16.148 3.965 7.969 2001 35.438 4.567 17.926 4.190 8.756 2002 35.897 4.991 17.752 4.248 8.906 2003 36.269 4.966 18.008 4.362 8.933 2004 38.166 4.908 19.323 4.857 9.078 2005 41.393 6.207 20.732 5.298 9.156 2006 45.618 6.945 22.361 6.610 9.702 1r.tr. 11.332 1.753 5.688 1.485 2.407 2n.tr. 11.861 1.863 5.691 1.883 2.425 3r.tr. 10.459 1.478 5.015 1.546 2.419 4t.tr. 11.966 1.851 5.967 1.696 2.451 2007 48.187 6.385 23.735 7.439 10.630 1r.tr. 12.044 1.588 6.043 1.810 2.604 2n.tr. 12.326 1.438 6.061 2.229 2.598 3r.tr. 11.382 1.459 5.574 1.686 2.663 4t.tr. 12.435 1.899 6.057 1.714 2.765 2008 1r.tr. 12.158 1.580 6.257 1.607 2.713 Alt i mitjà Baix i mitjà Variació (%) Total alt baix 1r.tr.08/1r.tr.07 0,9 2,7 –2,1 2n.sem.07/2n.sem.06 5,8 4,4 8,2 2007/2006 5,9 3,2 10,7 2006/2005 9,9 8,3 13,0 Les exportacions de productes manufacturats mantenen la tendència expansiva d’anys anteriors però tenen difícil esquivar el refredament de l’economia europea i la creixent competència de les economies emergents. Les xifres provisionals de les exportacions corresponents als primers mesos d’enguany semblen confirmar, com ja deixaven entreveure els registres de la segona meitat de 2007, que el crei- xement a l’entorn del deu per cent assolit el 2006 no es podria mantenir. Malgrat que d’ençà el 2000 el creixement acumulat de les exportacions industrials ha estat més baix que el del PIB –un 48% en front d’un 65%– enguany es podria esperar una lleu correcció del persistent degoteig del pes relatiu de les ex - portacions sobre el PIB català. Especialment perquè la desac- celeració del creixement de l’economia pot arribar a ser més accentuada que la de les exportacions. Tampoc s’esperen can- vis significatius en l’evolució del saldo deficitari de la balança comercial tot i que l’afebliment de la demanda interna es tra- duirà en un creixement més temperat de les importacions. És simptomàtic i té poc futur, que la correcció d’aquest dèficit va - gi a càrrec bàsicament del segment de productes que incorpo- ren menys contingut tecnològic.                      Total Alt i mitjà alt Baix i mitjà baix Mitjana 96-98 Mitjana 99-01 Mitjana 02-04 2005 2006 2007 1r.tr. 2008 -25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 Conjuntura industrial 16 L’índex de clima industrial, orientat inequívocament a la baixa d’ençà començament de 2008, porta més d’un any reflectint un escenari ple de dificultats. Fins el punt que els saldos negatius corresponents a les observacions més recents són els més ele- vats dels darrers sis anys. La lectura positiva d’aquesta evolu- ció és que sembla que el sector ha apostat per una adaptació ràpida als nous requeriments de la producció industrial en un mercat cada cop més globalitzat. Una opció obligada i que ad - met demores atès que les dades transmeten que el clima indus- trial empitjora més a Catalunya i Espanya que a la resta de la Unió Europea. L’augment dels preus de sortida de fàbrica que reflecteix el cor - responent índex –imputat bàsicament a l’encariment de l’ener gia i primeres matèries– és una dificultat afegida a la represa de l’ac- tivitat industrial i a l’esforç exportador de les empreses autòc- tones. Especialment d’aquells productes que incorporen menys valor afegit. L’activitat estrictament industrial alleugera estructures per guanyar competitivitat. Aquest escenari que, segons a quins indicadors es doni priori- tat, tant es pot qualificar de forta contenció del creixement com d’estancament de l’activitat industrial, es completa amb un lleu descens de l’ocupació mesurada en nombre d’afiliats en situa- ció d’alta a la Seguretat Social i un augment del nombre d’atu- rats registrats. Dues evolucions congruents amb la conjuntura exposada i que representen un canvi significatiu en comparació amb les corresponents trajectòries d’un any abans. Ambdues confirmen que el sector està amortitzant llocs de treball direc- tes i reduint capacitat instal·lada, parcialment via externalitza- ció i/o deslocalització d’alguns segments del procés productiu. Un recurs orientat a millorar les ràtios de productivitat i a com- pensar la pèrdua de competitivitat derivades dels augments de costos dels inputs i dels preus de consum interiors. II. Finances 18 Sistema financer Sorprèn relativament que la contenció del crèdit hagi afectat d’una manera tan intensa i immediata el volum de dipòsits atès que augmenta l’estalvi remunerat. Les dades d’activitat bancària del primer trimestre confirmen la desacceleració del creixement del volum de dipòsits i crèdit que es començà a manifestar durant la segona meitat de 2007. Pel que fa al volum de dipòsits del sector privat en el sistema ban cari, el creixement interanual del saldo al final del període era de poc més del cinc per cent a Catalunya, aproximadament una quarta part de la dinàmica expansiva que mostrava un any abans. Una contenció notable però tampoc extraordinària atès que l’evolució del darrer quinquenni es caracteritza per alternar períodes curts amb puntes de creixement interanual que supe- ren el 15% amb d’altres també breus en els que les taxes de creixement tot just compensen els índexs d’inflació. A la pro- víncia de Barcelona, la intensitat de la desacceleració ha estat fins i tot més severa que a la resta del país. A banda de condicionants externs més o menys lligats als efec- tes de la crisi de les hipoteques d’alt risc americanes, aquesta notable desacceleració de l’augment del volum de dipòsits pri- vats en el sistema bancari ha forçat un augment de la retribució de l’estalvi i el corresponent encariment del passiu de les enti- tats financeres. Encariment que s’ha reflectit en un augment dels tipus d’interès d’actiu que apliquen les entitats de crèdit. La repercussió sobre el preu del diner ha estat especialment intensa en el segment del crèdit no hipotecari. Amb dades del mes d’abril, mentre que el tipus d’intervenció del BCE acumu- lava un repunt de 0,25 punts percentuals en un any, la mitjana dels hipotecaris del total d’entitats s’havia incrementat en qua- tre dècimes percentuals, la meitat que la resta de modalitats. província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Dipòsits març 2008 / març 2007 4,6 5,2 8,6 9,5 des. 2007/ des. 2006 8,2 7,9 13,6 11,3 des. 2006 / des. 2005 16,9 16,9 24,5 18,2 Crédit març 2008 / març 2007 13,2 13 19,8 14,6 des. 2007 / des. 2006 15,5 15,6 19,8 17,1 des. 2006 / des. 2005 21,4 23,2 32,1 25,9 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l'adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Banc d'Espanya. Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 1996 65.462 13.818 79.280 89.124 380.062 45.226 10.506 55.732 75.433 290.030 des. 1997 64.693 13.853 78.546 100.453 396.644 51.843 11.918 63.761 87.760 332.720 des. 1998 64.986 13.273 78.259 99.168 404.128 61.344 13.881 75.225 105.192 390.146 des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056 des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.328 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 784.213 180.155 43.482 222.752 264.712 1.147.749 març 2006 110.062 28.001 138.063 222.229 806.807 188.803 46.827 235.630 275.108 1.211.190 juny 2006 114.045 29.138 143.183 239.092 850.748 201.432 50.076 251.508 298.001 1.292.722 set. 2006 118.489 30.185 148.674 251.915 883.356 209.412 52.277 261.689 322.652 1.359.902 des. 2006 126.076 31.693 157.769 263.301 927.017 218.769 55.564 274.333 349.728 1.445.298 març 2007 132.651 32.204 164.855 274.551 956.658 228.420 58.373 286.793 358.347 1.505.002 juny 2007 132.400 33.349 165.749 288.883 992.115 237.999 61.476 299.475 387.073 1.591.716 set. 2007 133.078 33.557 166.635 290.653 1.002.191 249.073 62.780 311.853 401.038 1.643.614 des. 2007 136.422 33.803 170.225 299.000 1.031.504 252.647 64.612 317.259 418.935 1.691.933 març 2008 138.787 34.676 173.463 298.205 1.047.167 258.459 65.754 324.213 429.395 1.724.686 Saldo (milions d’) Variació del saldo viu (%) 20082003 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 0 5 10 15 20 25 30 2004 2005 2006 2007 Saldo trimestral Variació interanual del saldo viu (%) Barcelona economia 67 19 Sistema financer L’encariment i enduriment de les condicions d’accés a nous recursos financers es fa notar en un alentiment del creixement del saldo viu del crèdit en mans del sector privat. El 13% de creixement interanual que registra el saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat a final del primer tri- mestre d’enguany a Catalunya és el més baix del darrer quin- quenni. I si hom deixa de banda per excepcional el tancament de 2001, és el més baix de la darrera dècada. Aquesta con- tundència comparativa i el fet de que la trajectòria baixista no sembla pas que hagi tocat fons, diferencia aquesta evolució del crèdit de la dels dipòsits. El segment de les economies domès- tiques, mantenint el procés encetat amb força un any abans, ha estat el més afectat per l’empitjorament de les condicions dels mercats financers. En només dotze mesos el ritme de creixe- ment del saldo viu del crèdit bancari en mans d’aquest segment del mercat s’ha reduït a la meitat. En el cas del crèdit al sector productiu, la retallada ha estat d’un terç de la taxa de creixe- ment. Si en el cas de les economies familiars l’encariment sostingut dels actius i del preu del diner ha tingut un impacte de progres- siva contracció de la demanda efectiva d’habitatge com posa de relleu que el saldo viu del crèdit per inversió immobiliària en mans de les famílies acumula vuit trimestres consecutius d’a- lentiment del creixement interanual, el sector constructor i es - pecialment el dels serveis immobiliaris han mantingut una tra- jectòria fortament expansiva gràcies a un endeutament creixent fins a començament de 2007. En conseqüència, la inevitable cor recció, parcialment forçada per la crisi financera internacio- nal, ha estat més intensa.              2004 20052003 2006 2007 2008 Indústria Construcció Serveis Immobiliàris Resta Serveis Inversió immobiliària famílies (%) 0 10 20 30 40 50 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya (milions d'€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.1996 177.057 8.815 52.893 24.267 91.083 123.077 85.592 13.654 23.831 4t.tr.1997 198.417 9.482 57.789 24.701 106.445 145.447 104.292 15.948 25.208 4t.tr.1998 227.867 10.358 64.321 29.270 123.919 175.008 123.254 20.625 31.130 4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238 4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 445.972 45.928 84.354 1r.tr.2006 637.277 21.213 105.687 106.183 404.195 604.878 471.966 46.320 86.592 2n.tr.2006 681.307 21.946 109.856 116.195 433.311 642.698 498.248 49.161 95.289 3r.tr.2006 728.058 22.460 115.266 127.420 462.911 666.972 519.130 50.552 97.291 4t.tr.2006 781.644 23.014 119.488 134.317 504.825 700.294 544.389 51.461 104.445 1r.tr.2007 816.098 23.436 121.148 137.836 533.678 726.179 566.341 52.713 107.125 2n.tr.2007 869.174 24.294 132.145 144.552 568.184 754.726 588.694 53.898 112.134 3r.tr.2007 910.001 25.085 140.332 150.341 594.243 768.197 604.623 54.035 109.539 4t.tr.2007 943.086 25.245 141.571 153.453 622.818 789.250 618.212 56.576 114.462 1r.tr.2008 962.333 25.003 143.816 154.237 639.277 800.564 628.482 57.357 114.724 1r.tr.08/ 4t.tr.07/ 4t.tr.06/ Variació (%) 1r.tr.07 4t.tr.06 4t.tr.05 Total sectors productius 17,9 20,7 29,4 Indústria 18,7 18,5 14,1 Construcció 11,9 14,2 33,3 Serveis 19,8 23,4 33,6 Total famílies 10,2 12,7 21,5 Inversió immobiliària 11 13,6 22,0 Consum durador 8,8 9,9 11,8 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l'adopció de nous criteris comptables. 20 Sistema financer La pèrdua d’atractiu de la inversió immobiliària no ha afectat, de moment, l’accés al crèdit de les empreses industrials i d’una bona part del terciari. La resta de sectors productius –bàsicament la major part de la indústria i dels serveis– no mostra senyals preocupants pel que fa a l’accés i disponibilitat de crèdit bancari atès que l’expan- sió d’anys anteriors no fou desbocada. Amb tot, l’evolució a curt i mitjà termini probablement serà lleument baixista perquè si es confirmen les expectatives, serà difícil mantenir creixe- ments del crèdit a l’entorn del vint per cent anual. La confirmació de que l’economia s’endinsa en una etapa de creixement moderat que s’intueix més aviat llarga i la forta da - vallada del nombre de noves promocions residencials a de sen - volupar a mitjà termini, són alguns dels factors que les entitats de crèdit comencen a considerar a l’hora d’ajustar a la baixa els seus plans d’expansió al conjunt de Catalunya. La reacció més contundent en el que va d’any ha estat la de la banca, que des- prés de dos anys de creixement anual mitjà de la xarxa d’ofici- nes per sobre del tres per cent, similar al de les caixes, comença 2008 tancant-ne i limitant el creixement interanual a poc més de l’u per cent. Les expectatives de negoci prioritzen, cada cop més, l’expansió a l’exterior. Treballadors assalariats de les entitats de crèdit Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 1996 28.010 35.010 45.005 246.800 des. 1997 27.993 35.401 45.174 247.361 des. 1998 28.022 35.695 45.597 247.685 des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471 des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414 març 2006 26.382 36.601 46.544 n.d. juny 2006 26.685 37.349 47.622 n.d. set. 2006 26.981 37.677 48.004 n.d. des. 2006 26.628 37.764 48.049 263.682 març 2007 26.786 38.014 49.189 n.d. juny 2007 27.317 38.977 50.461 n.d. set. 2007 27.526 39.318 50.902 n.d. des. 2007 27.678 39.372 50.967 277.323 març 2008 27.716 39.500 51.151 n.d. Nota: Dades d’afiliats al R.G. de la Seguretat Social amb l'excepció de les d’Espanya. Font: Departament de Treball de la Generalitat y Banco de España. Elaboració pròpia. Nota: El Total inclou les oficines dels anomenats Establiments Financers de Crèdit. Oficines de les entitats de crèdit Àmbit Caixes Coop. territorial Total Banca d’estalvis de crèdit març 2008 Barcelona 2.113 691 1.360 31 Resta província 3.763 1.015 2.673 59 Resta Catalunya 2.279 680 1.544 45 Total Catalunya 8.155 2.386 5.577 135 Madrid 3.274 1.544 1.622 56 Resta província 2.754 1.061 1.599 59 Total Espanya 45.674 15.577 24.707 4.976 desembre 2007 Barcelona 2.112 692 1.358 31 Resta província 3.767 1.025 2.664 62 Resta Catalunya 2.281 686 1.539 46 Total Catalunya 8.160 2.403 5.561 139 Madrid 3.258 1.534 1.615 57 Resta província 2.714 1.050 1.574 55 Total Espanya 45.499 15.542 24.591 4.953 Variació (%) Total Banca Caixes Coop. març 2008/ març 2007 Barcelona 1,5 1,0 1,9 3,3 Catalunya 2,1 1,1 2,6 0,0 Espanya 3,7 2,4 4,6 3,5 des. 2007/ des. 2006 Barcelona 1,7 1,3 2,0 6,9 Catalunya 2,9 2,9 2,8 5,3 Espanya 4,1 3,0 5,0 3,8 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya març 2008/març 2007 3,5 3,9 4,0 n.d. des.2007/des.2006 3,9 4,3 6,1 5,2 des.2006/des.2005 1,4 3,6 3,7 3,6 des.2005/des.2004 1,3 2,3 2,3 2,8      (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Tipus d'intervenció del BCE Tipus no hipotecaris del total d'entitats Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats IPC 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Barcelona economia 67 21 Mercat de renda variable Renda Renda fixa Variació (%) variable pública privada Total 1r.tr.2008/1r.tr.2007 4,2 –19,3 82,5 0,2 2n.sem.07/2n.sem.06 17,6 5,6 –30,2 13,6 2007/2006 35,8 –1,6 –3,3 25,8 2006/2005 58,8 1,6 22,9 38,4 Si l’evolució del mercat de renda variable és un bon indicador avançat del comportament que s’espera dels beneficis empre- sarials i en definitiva de l’evolució de l’economia en general, 2008 i probablement 2009 seran anys de creixement molt feble del PIB. Fent el supòsit, òbviament, que les condicions actuals de carestia del petroli i primeres matèries bàsiques no es pro- bable que es relaxin de manera significativa a mitjà termini. Ni que el dòlar recuperi terreny a l’euro. Igual que no s’hauria de confiar en un retorn imminent a un nou període de recursos fi - nancers disponibles en abundància i a un cost assequible. L’eco - nomia espanyola té per endavant un llarg procés d’adaptació a aquests nous requeriments. Aquest escenari d’incertesa a mig i llarg termini és, més que els factors conjunturals, el que condi- ciona l’evolució de fons dels mercats de renda variable. L’augment del preu del diner, les tensions inflacionistes i el seu previsible impacte en els beneficis empresarials, força una revisió a la baixa de la capitalització de les empreses cotitzades. Tant els volums de contractació com els índexs de cotització del mercat de valors espanyol, inclòs el de Barcelona, tanquen el primer trimestre d’enguany amb resultats que trenquen la tra- jectòria fortament expansiva del darrer quinquenni. Després d’assolir màxims històrics durant la segona meitat de 2007, el volum negociat de renda variable alenteix notablement el ritme de creixement i mostra símptomes d’estancament. El descens de les cotitzacions reforça aquesta tendència. 2005 2006 2007 2008               milions d' 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 Índex       2003 2004 2005 2006 2007 2008 Dow Jones IBEX-35 (BcnG-100)x10 (Eurostoxx 50)x2 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda Renda Renda variable 1 fixa pública fixa privada Total 1996 7.498 8.521 232 16.251 1997 19.829 11.351 144 31.342 1998 29.095 23.616 98 52.992 1999 31.190 28.951 355 60.672 2000 49.384 30.762 171 80.459 2001 59.026 50.500 653 111.044 2002 85.578 64.467 191 150.236 2003 89.228 66.001 654 155.882 2004 128.786 75.941 107 204.833 2005 152.198 82.486 3.993 238.678 2006 241.683 83.835 4.907 330.425 1r.tr. 54.290 22.252 344 76.885 2n.tr. 59.598 22.483 73 82.153 3r.tr. 50.036 21.148 2.617 73.802 4t.tr. 77.760 17.952 1.873 97.585 2007 328.262 82.512 4.747 415.521 1r.tr. 78.765 20.390 1.056 100.211 2n.tr. 99.220 20.773 557 120.550 3r.tr. 62.074 20.903 239 83.216 4t.tr. 88.203 20.446 2.895 111.544 2008 1r.tr. 82.053 16.445 1.927 100.425 1 Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. III. Consum, comerç i preus 24 Font (per a tot l'apartat): INE i Eurostat.      Catalunya Espanya Subjacent 2003 2005 2006 2007 2008 (%) 2004 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 Preus de consum Interanual Mitjana anual ab.08/ ds.07/ ds.06/ 2007/ 2006/ Variació (%) ab.07 ds.06 ds.05 2006 2005 Barcelona (província) 4,1 4,3 2,8 3,0 3,8 Catalunya 4,1 4,3 2,8 3,0 3,7 Espanya 4,2 4,2 2,7 2,8 3,5 — subjacent 3,1 3,3 2,5 2,7 2,9 C.A. Madrid 3,9 4,0 2,7 2,8 3,5 UME harmonitzat 3,6 3,1 1,9 2,1 2,2 UE harmonitzat 3,3 3,2 2,1 2,3 2,2 Les fortes tensions inflacionistes del darrer trimestre de 2007 s’han consolidat durant el primer terç d’enguany i tot fa pensar que es mantindran vigents fins ben entrat l’estiu. L’efecte combinat de l’encariment del petroli i el d’un ampli ventall de primeres matèries bàsiques que ha situat novament la inflació com un problema general de l’economia mundial, man - té l’índex de preus del consum a Espanya ancorat per sobre del quatre per cent anual. Davant de l’aparent sorpresa general que ha comportat aquest repunt dels preus de consum i sobretot la seva persistència, una ullada al gràfic adjunt ens obliga a la re - flexió de que l’augment sobtat d’aquests darrers mesos no és pas més sorprenent que la contenció a l’entorn del 2,5% dels aproximadament dotze mesos anteriors. I és que d’ençà el canvi de segle, la variació anual mitjana de l’IPC espanyol s’ha man- tingut sempre per sobre del tres per cent llevat del 2007. Una co ta mínima que en el cas de Catalunya i àrea de Barcelona, es - taria en el 3,5%. L’anomenada inflació subjacent, l’índex que reflecteix millor l’evolució estructural dels preus de consum, també ha repuntat. I ho ha fet amb força. El 3,2% de creixement interanual en el que es mou d’ençà final de 2007 és un valor que no s’assolia, de manera sostinguda durant un període llarg de temps, d’ençà el 2002. Pel que fa al diferencial amb la inflació de la Unió Euro pea, l’augment del darrer trimestre de l’any passat sembla un episodi tancat ja que s’ha començat a reduir novament cap a l’entorn del mig punt percentual. Una diferència que sent rela- tivament reduïda es fa difícil d’explicar atès que la totalitat dels nostres veïns, a més d’Alemanya i Regne Unit com a grans po - tències econòmiques europees, mantenen unes taxes d’inflació en la línia o lleument per sota de la mitjana europea. De fet, l’espanyola és la única economia important de la zona euro amb els preus creixent clarament per sobre del quatre per cent. Un creixement que aquest començament d’any s’ha recolzat en la despesa en transport, alimentació, habitatge i hoteleria i res- tauració. Índex general de preus de consum (Prov. Barcelona/Espanya) Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. Mitjana Anual 2002 B 101,5 101,4 102,2 103,6 103,9 104,1 103,4 103,8 104,1 105,2 105,3 105,9 103,7 E 101,3 101,3 102,2 103,6 103,9 104,0 103,2 103,5 103,9 104,9 105,1 105,5 103,5 2003 B 105,7 105,9 106,6 107,5 107,4 107,5 106,9 107,5 107,7 108,5 108,9 109,3 107,5 E 105,0 105,2 106,0 106,8 106,7 106,8 106,1 106,6 106,9 107,7 108,0 108,2 106,7 2004 B 108,7 108,7 109,4 110,0 111,6 111,8 111,1 111,7 111,8 112,9 113,2 113,3 111,2 E 107,4 107,5 108,2 109,7 110,4 110,5 109,7 110,2 110,4 111,5 111,8 111,7 109,9 2005 B 112,8 113,0 113,9 115,5 115,8 116,1 115,5 116,0 116,7 117,6 117,9 118,3 115,8 E 110,8 111,0 111,9 113,5 113,7 114,0 113,3 113,8 114,5 115,4 115,6 115,9 113,6 Base 2006 2006 B 98,3 98,2 98,8 100,1 100,5 100,7 100,2 100,4 100,2 100,5 100,9 101,3 100,0 E 98,1 98,2 98,9 100,2 100,6 100,8 100,2 100,4 100,2 100,6 100,9 101,1 100,0 2007 B 100,7 100,7 101,4 102,8 103,1 103,5 102,7 102,8 103,0 104,3 105,0 105,7 103,0 E 100,5 100,5 101,3 102,7 103,0 103,2 102,4 102,5 102,9 104,2 105,0 105,4 102,8 2008 B 105,1 105,1 105,9 107,0 E 104,8 104,8 105,8 107,0 Base 2001 Barcelona economia 67 25 Preus de consum                (%) 2003 2005 2006 2007 2008 (%) 2003 2005 2006 2007 2008 2004 2004 UEEspanya Alemanya França 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 Total Alimentació i beg. no alcohòl. Begudes alcohòl. i tabac Vestit i calçat Habitatge Parament de la llar Medicina Transport Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració               (%) ab.08/ab.07ds.07/ds.06 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 Per calibrar millor la importància del diferencial de preus amb la resta d’Europa s’ha d’analitzar el detall per components de despesa. El mig punt percentual amb el que la inflació catalana supera la de la UE seria més elevat sense la relativa contenció dels preus de medicina i ensenyament. La despesa en alimen - tació i en lleure i cultura també hi ha ajudat. Per contra, el trans- port, la roba i calçat, les comunicacions i l’hoteleria i res tau ra - ció han estat els components amb un diferencial d’inflació més elevat. En relació amb el tancament de 2007, els únics compo- nents que s’han desmarcat del procés de reducció del diferen- cial amb la UE han estat els transports i la roba i calçat. Aquest darrer hauria de ser objecte d’una atenció especial perquè és, de lluny, el que acumula un major diferencial en relació amb la resta de l’espai comunitari d’ençà la posada en circulació de l’euro. IPC per components (%) Catalunya Espanya UE ab.08/ab.07 ds.07/ds.06 ds.06/ds.05 ab.08/ab.07 ds.07/ds.06 ds.06/ds.05 ab.08/ab.07 ds.07/ds.06 ds.06/ds.05 Alimentació i begudes no alcohòliques 6,3 6,1 3,0 6,6 6,6 3,2 6,8 5,7 3,0 Begudes alcohòliques i tabac 4,0 6,2 1,6 4,1 6,1 1,4 4,3 3,5 3,0 Vestit i calçat 0,9 1,4 1,8 0,8 1,2 1,3 –0,4 0,0 –0,2 Habitatge 5,6 5,0 4,9 6,0 4,8 4,9 5,3 3,4 4,9 Parament de la llar 2,6 3,0 2,7 2,5 2,5 2,6 2,1 1,7 1,0 Medicina 1,2 –1,5 1,9 1,1 –2,1 1,7 2,2 2,0 2,0 Transport 6,8 7,1 1,7 6,7 7,1 1,8 5,2 5,8 1,3 Comunicacions –0,4 0,7 –1,7 –0,3 0,8 –1,5 –1,5 –2,2 –1,8 Lleure i cultura –1,2 –0,2 –0,1 –1,5 –0,8 –0,6 –0,5 –0,2 –0,1 Ensenyament 4,1 5,3 5,2 3,8 4,1 4,4 6,2 9,7 6,0 Hoteleria i restauració 4,7 5,5 4,4 4,5 4,9 4,4 3,7 3,6 2,9 Altres 3,3 3,6 4,3 3,1 3,0 4,1 2,6 2,2 2,6 Total 4,1 4,3 2,8 4,2 4,2 2,7 3,6 3,2 2,1 26 Consum d’energia i aigua Nota: El 2001 es produeix un trencament de la sèrie de consum d'electricitat per usos. Font: FecsaEndesa i Gas Natural. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Electricitat Gas Variació (%) Total Domèstic Cial.-indtal. natural 1r.tr.2008/1r.tr.2007 2,2 –3,5 10,6 12,5 2n.sem.2007/2n.sem.2006 –1,7 –11,3 9,4 8,4 2007/2006 –1,5 –8,7 7,6 –9,9 2006/2005 2,0 0,9 3,4 –24,7 Font: Societat General d'Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Consum Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres gn-ab.2008/gn-ab.2007 0,2 2,0 –0,8 –18,3 2n.sem.2007/2n.sem.2006 –4,4 –5,7 –2,5 –1,4 2007/2006 –3,1 –3,7 –2,9 1,9 2006/2005 –2,2 –2,9 –0,3 –4,3 Consum d’electricitat i gas natural (Mwh) Electricitat de baixa tensió Gas natural Comercial Període Total Domèstic i industrial Total 1996 3.874.091 1.417.642 2.456.449 3.072.723 1997 3.969.434 1.445.977 2.523.457 3.016.183 1998 4.085.961 1.348.107 2.737.854 3.157.261 1999 4.209.561 1.382.271 2.827.290 3.557.244 2000 4.386.793 1.588.142 2.798.651 3.622.682 2001 4.504.479 2.393.536 2.110.943 3.212.103 2002 4.605.950 2.640.712 1.965.238 3.328.223 2003 4.778.747 2.696.030 2.082.717 3.180.604 2004 4.888.653 2.771.812 2.116.841 3.157.610 2005 5.081.421 2.887.297 2.194.124 2.973.736 2006 5.184.247 2.914.450 2.269.797 2.237.999 1r.tr. 1.381.346 837.542 543.804 1.167.484 2n.tr. 1.239.008 697.032 541.976 482.617 3r.tr. 1.291.549 673.899 617.650 251.060 4t.tr. 1.272.344 705.977 566.367 336.838 2007 5.105.692 2.662.290 2.443.402 2.017.100 1r.tr. 1.338.610 791.283 547.327 837.792 2n.tr. 1.247.878 646.689 601.189 542.278 3r.tr. 1.230.367 568.082 662.285 243.574 4t.tr. 1.288.837 656.236 632.601 393.456 2008 1r.tr. 1.368.558 763.478 605.080 942.394 Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Comercial Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres 1996 100,0 115.716 74.335 32.672 8.709 1997 100,4 116.217 74.831 33.413 7.973 1998 100,6 116.353 74.523 33.473 8.357 1999 98,9 114.464 72.930 33.043 8.491 2000 99,5 115.130 74.044 32.972 8.114 2001 99,0 114.544 73.448 32.936 8.159 2002 97,4 112.749 73.684 32.247 6.819 2003 99,0 114.531 74.044 32.639 7.848 2004 98,1 113.494 73.528 32.354 7.611 2005 94,7 109.574 71.284 31.751 6.538 2006 92,6 107.123 69.204 31.662 6.257 1r.tr. 28.725 19.726 7.815 1.184 2n.tr. 26.823 17.338 7.953 1.532 3r.tr. 26.809 17.042 7.926 1.841 4t.tr. 24.765 15.098 7.968 1.699 2007 89,7 103.771 66.642 30.755 6.374 1r.tr. 28.366 19.213 7.713 1.440 2n.tr. 26.101 17.106 7.550 1.445 3r.tr. 26.593 16.295 8.396 1.903 4t.tr. 22.711 14.029 7.095 1.586 2008 1r.tr. 27.990 19.136 7.602 1.252 abril 9.145 6.300 2.554 291 Repunt general però moderat del consum d’energia i aigua. Després del lleu retrocés registrat pel consum d’electricitat de baixa tensió el 2007, durant el primer trimestre d’enguany el consum ha repuntat lleument. Una evolució, la del total, que no reflecteix la dels dos segments d’usuaris. Així, la contenció del consum domèstic contrasta amb el creixement sostingut de la despesa d’energia del sector industrial i comercial. El consum de gas natural, més estacional, incrementa la factura energètica del total. Segons les dades disponibles, durant els primers quatre mesos d’enguany s’ha moderat la tendència clarament a la baixa en el consum d’aigua registrada els darrers tres anys. A diferència del consum domèstic –responsable d’aproximadament el 65% de tota l’aigua potable usada a Barcelona– que no aconsegueix man tenir la trajectòria descendent d’anys anteriors, l’eficiència en aquest tipus de consum continua avançant lentament en el sector comercial i industrial. La forta retallada del consum cor - responent a Altres respon a l’adopció per part de l’Ajuntament de les mesures extraordinàries d’estalvi d’aigua per afrontar el darrer període de sequera. Barcelona economia 67 27 Matriculació de vehicles        2003 2004 2005 2006 2007 2008 milers variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 0 50 100 150 200 250 300 -15 -10 -5 0 5 10 15 Província de Barcelona Variació (%) Matriculacions Baixes Saldo gn-mg.2008/ gn-mg.2007 –18,4 24,5 –31,2 2n.sem.2007/2n.sem.2006 –5,8 –2,6 –8,1 2007/2006 –5,9 –4,0 –7,1 2006/2005 –1,9 –27,2 27,6 Nota: Exclosos ciclomotors. Dades provisionals pels darrers dotze mesos. Font: DGT, Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona i Idescat. Elaboració pròpia. S’accentua la davallada del nombre de noves matriculacions de vehicles. Durant els primers cinc mesos d’enguany el nombre de vehi- cles nous matriculats a la província de Barcelona s’ha reduït més d’un 18% en comparació amb el mateix període de 2007. En el cas de la ciutat central, la variació és pràcticament coin- cident mentre que a la resta de Catalunya la davallada s’acosta al 25%. Aquestes diferències possiblement s’han de relacionar amb la pèssima evolució que registren les matriculacions de vehicles per a usos industrials i comercials, una tipologia que té un major pes relatiu fora de la regió metropolitana. Les previ- sions a curt i mitjà termini no mostren canvis en la trajectòria descendent i 2008 serà el tercer any consecutiu de reducció del nombre de matriculacions d’ençà els màxims històrics assolits el 2005 i primers mesos de 2006. Aquesta referència temporal proporciona una primera pista dels factors que expliquen aquesta evolució. Ens referim, òbvia- ment, al progressiu enduriment de la política monetària via aug ment del preu del diner. Després de gairebé tres anys (2003- 2005) de tipus d’interès en mínims –l’únic període d’aquesta dècada en el que les matriculacions han registrat un creixement sostingut– els tres següents han estat anys de correcció. Mo - derada i necessària durant els dos primers i sense pal·liatius aquest darrer a mesura que l’accés al crèdit s’encaria i restrin- gia, l’atur augmentava i els carburants seguien la tendència alcista del preu del petroli. En definitiva, la reducció de matri- culacions reflecteix el canvi de les expectatives de l’economia catalana. A Barcelona, a més d’aquests factors, hom pot afe gir- hi que la popularització i progressiva extensió del bicing a la ma jor part de la ciutat, possiblement ha frenat o ajornat la com- pra d’alguna moto o ciclomotor.            gn-ab.200820072006 Motos Indtals./Cials. Turismes Total vehicles -40 -30 -20 -10 0 10 20 Evolució del parc automobilístic Província de Barcelona Catalunya Període Matriculacions Baixes Saldo Matriculacions 1996 158.475 64.536 93.939 208.518 1997 183.053 76.683 106.370 251.549 1998 230.146 77.727 152.419 299.134 1999 264.252 88.177 176.075 343.708 2000 257.437 106.555 150.882 328.456 2001 253.097 139.349 113.748 318.543 2002 228.905 170.722 58.183 290.080 2003 250.453 183.562 66.891 326.012 2004 269.387 167.690 101.697 356.261 2005 290.049 156.312 133.737 386.400 2006 284.546 113.870 170.676 382.404 1r.tr. 70.531 26.790 43.741 93.884 2n.tr. 79.077 29.775 49.302 105.727 3r.tr. 66.678 24.213 42.465 90.616 4t.tr 68.260 33.092 35.168 92.177 2007 267.893 109.304 158.589 360.943 1r.tr. 67.992 26.889 41.103 91.248 2n.tr. 72.727 26.615 46.112 97.753 3r.tr. 61.462 22.584 38.878 83.733 4t.tr. 65.712 33.216 32.496 88.209 2008 1r.tr. 53.019 31.502 21.517 70.132 ab-mg. 38.900 22.978 15.922 50.907 28 Variació (%) Indiferenciada Selectiva Altres Total 1r.tr.08/1r.tr.07 0,8 –0,4 1,5 0,4 2n.sem.07/2n.sem.06 0,4 6,2 6,7 2,4 2007/2006 –0,7 7,4 12,1 2,2 2006/2005 –3,8 5,3 16,0 –0,4 Recollida de residus Nota: Les dades anteriors a 2002 inclouen només la recollida domiciliària. Variació (%) Paper Envasos Vidre Voluminosos 1r.tr.08/1r.tr.07 –1,0 17,9 8,9 –9,6 2n.sem.07/2n.sem.06 7,1 23,9 17,3 2,7 2007/2006 10,4 21,1 15,5 –0,7 2006/2005 8,4 11,3 8,6 1,7 2003 2004 2005 2006 2008     Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) milers de tones variació (%) 2007 0 50 100 150 200 250 300 350 -10 0 10 20 30 40 Les dades definitives confirmaran que la recollida selectiva continua creixent a molt bon ritme. La moderació del consum i de l’activitat econòmica encara no es nota. Segons dades provisionals, els residus sòlids generats i recollits a la ciutat durant el primer trimestre d’enguany han registrat un creixement molt lleu en relació amb un any abans. Una magni- tud que s’incrementarà lleument amb les dades definitives. Els efectes de calendari –any de traspàs i avançament de la Setma - na Santa– es compensen parcialment. L’estancament que mos- tra la recollida selectiva, centrat bàsicament en el segment del paper, es corregirà amb les dades definitives. La recollida d’en- vasos i vidre continua a l’alça però menys que un any abans. Recollida selectiva. Alguns components (tones) Període Paper Envasos Vidre Voluminosos 1996 7.322 2.707 10.567 10.345 1997 9.153 3.147 11.185 12.310 1998 15.650 4.153 12.398 14.677 1999 24.317 5.392 13.908 19.395 2000 22.688 6.547 14.969 21.799 2001 26.854 8.016 16.588 22.768 2002 52.323 9.492 18.256 23.949 2003 57.200 10.644 20.053 28.222 2004 65.163 11.696 21.675 30.322 2005 79.268 12.661 23.859 31.267 2006 85.945 14.086 25.901 31.803 1r.tr. 20.619 3.562 6.733 8.281 2n.tr. 21.853 3.485 6.505 7.967 3r.tr. 19.824 3.372 5.757 7.709 4t.tr. 23.648 3.666 6.907 7.847 2007 94.856 17.053 29.917 31.578 1r.tr. 24.024 3.911 7.439 7.978 2n.tr. 24.265 4.426 7.623 8.002 3r.tr. 21.389 4.051 6.686 7.904 4t.tr. 25.178 4.666 8.169 7.694 2008 1r.tr. 23.794 4.610 8.100 7.211 Residus sòlids urbans (tones) Domiciliaris Recollida Any indiferenciats selectiva Altres Total 1996 627.134 45.519 57.178 729.831 1997 635.803 49.116 55.051 739.970 1998 631.956 61.492 72.604 766.052 1999 647.516 80.821 71.709 800.046 2000 657.209 97.890 62.420 817.519 2001 630.102 142.485 64.198 836.785 2002 588.030 217.039 45.374 850.443 2003 627.378 206.077 38.290 871.745 2004 616.959 231.812 35.894 884.665 2005 605.029 253.838 27.188 886.055 2006 582.091 267.273 29.761 879.125 1r.tr. 148.279 66.723 6.343 221.335 2n.tr. 148.310 68.036 7.192 223.528 3r.tr. 136.321 62.050 8.312 206.681 4t.tr. 149.182 70.464 7.914 227.550 2007 578.034 287.059 33.358 898.451 1r.tr. 146.594 71.820 7.575 225.989 2n.tr. 144.705 74.548 8.475 227.728 3r.tr. 133.403 66.470 8.512 208.385 4t.tr. 153.332 74.221 8.796 236.349 2008 1r.tr. 147.740 71.521 7.689 226.951 Nota: Les dades de 2008 són provisionals. Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. IV. Transports i comunicacions 30 Port: mercaderies i passatgers L’evolució del tràfic comercial pel port de Barcelona es veu condicionada per la moderació del creixement de la mercaderia amb més valor afegit i la contracció del comerç de productes químics i de materials de la construcció, entre d’altres. La desacceleració de l’economia europea, inclosa l’espanyola, afectada per un refredament de la demanda tant de consum com d’inversió, s’ha fet sentir en el tràfic portuari de mercaderies. L’acumulat dels primers quatre mesos d’enguany –16,8 milions de tones– equival a un creixement interanual del 5,3%. Un va - lor notablement elevat atès que es tracta d’un increment real –no monetari– però força més baix que el 9,5% de taxa anual acumulativa mantinguda durant el darrer quadrienni. En conse- qüència, a més del canvi de conjuntura econòmica, sembla que el període d’expansió continguda que anuncien les dades de comen çament d’any respon també a la dificultat de mantenir inde finidament el fort creixement que ha registrat la càrrega general el darrer quinquenni. D’ençà el 2002, quan es van comp - ta bilitzar poc més de dinou milions de tones pel port, el creixe- ment anual acumulatiu ha estat de l’ordre del 12,5%, fins a superar els 35,3 milions de tones de final de 2007. Font (per a tot l'apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 1996 8.803 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 6.573 12.725 1997 9.398 15.489 6.723 5.042 281 7.764 2.394 2.683 6.762 13.629 1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828 2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217 2006 17.478 28.928 16.767 14.995 272 10.265 439 3.668 12.846 25.466 1r.tr. 4.011 7.135 3.839 3.421 72 2.854 100 859 2.990 6.332 2n.tr. 4.511 7.247 4.331 3.906 65 2.335 115 1.006 3.281 6.297 3r.tr. 4.573 7.060 4.392 3.800 92 2.357 89 903 3.243 6.176 4t.tr. 4.383 7.486 4.205 3.868 42 2.718 136 900 3.332 6.661 2007 19.491 30.555 18.462 16.723 518 10.472 511 3.359 14.854 26.700 1r.tr. 4.586 7.443 4.408 4.031 49 2.571 129 841 3.481 6.550 2n.tr. 4.945 7.548 4.716 4.334 133 2.492 96 722 3.637 6.553 3r.tr. 5.008 7.712 4.621 4.268 242 2.498 145 946 3.787 6.698 4t.tr. 4.952 7.852 4.716 4.090 95 2.911 141 851 3.948 6.898 2008 1r.tr. 4.717 7.712 4.487 4.113 121 2.870 108 729 3.668 6.846 gn.-ab. 6.473 10.386 6.159 5.632 180 3.813 135 940 5.027 9.176 Total mercaderies Variació (%) Cabotatge Exterior Total gn.-ab.2008/gn.-ab.2007 Total –2,5 6,9 5,3 Càrrega general –6,5 6,6 4,2 Líquids a doll 8,4 15,6 14,7 Sòlids a granel 20 –17,1 –11,5 2007/2006 Total 4,9 8,5 7,8 Càrrega general 1,3 13,2 10,8 Líquids a doll 19,4 2,5 4,3 Sòlids a granel 17,8 –9,2 –5,8 2006/2005 Total 10,5 4,9 5,9 Càrrega general 13,9 17,2 16,5 Líquids a doll –4,4 –17,1 –15,9 Sòlids a granel 8,1 0,5 1,4 Barcelona economia 67 31 Port: mercaderies i passatgers Pel que fa al tràfic de contenidors, el majoritari segment exterior registra una notable desacceleració, mentre que el de cabotatge tanca el primer terç de l’any accentuant la trajectòria descendent encetada el 2005. En paral·lel a la moderació que caracteritza el creixement de la càrrega general, el tràfic de contenidors –gairebé tres quartes parts de la mercaderia de càrrega general que passa pel port de la ciutat ho fa en contenidor– també ha alentit significativament el ritme de forta expansió mantingut els darrers anys. Així, el creixement interanual del primer quadrimestre d’enguany –poc més d’un ú per cent en termes homogenis– contrasta negativa- ment amb el creixement del 12% anual dels dos anys anteriors. Els poc més de 2,6 milions de Teus –més d’un 60% en trànsit– que han passat pel port el darrer any, un milió més que cinc anys enrere, es comença a revelar com un volum a consolidar més que a incrementar ateses les perspectives a curt i mitjà ter- mini de l’economia mundial i a l’augment de competència per part d’altres ports del Mediterrani. Transcorreguts quatre me - sos, encara no s’han igualat els màxims mensuals de 2007. 2003 2004 2005 2006 2008     Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) milers de tones variació (%) 2007 0 10 20 30 40 50 60 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%)    milions de tones variació (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 5 10 15 20 25 30 35 40 0 4 8 12 16 20 24 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%)      milions de Teus variació (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 0 4 8 12 16 20 Teus Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones gn-ab.2008/gn-ab.2007 3,2 –8,7 1,8 2,8 2n.sem.2007/2n.sem.2006 13,1 –1,2 11,4 10,7 2007/2006 14,5 –0,2 12,6 12,6 2006/2005 14,1 –0,8 11,9 13,3 Tràfic de contenidors Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia Període Exterior Cabotatge Total milers tones 1996 608.203 159.033 767.236 7.628 1997 762.097 209.824 971.921 9.071 1998 842.097 253.016 1.095.113 10.002 1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929 2006 2.013.319 304.920 2.318.239 22.573 1r.tr. 462.193 77.151 539.344 5.286 2n.tr. 505.873 78.950 584.823 5.731 3r.tr. 527.963 81.648 609.611 5.747 4t.tr. 517.290 67.171 584.461 5.809 2007 2.305.664 304.435 2.610.099 25.417 1r.tr. 549.561 75.655 625.216 6.188 2n.tr. 573.547 81.733 655.280 6.434 3r.tr. 588.267 75.442 663.709 6.354 4t.tr. 594.289 71.605 665.894 6.441 2008 1r.tr. 555.958 67.370 623.328 6.200 gn.-ab. 754.429 91.782 846.212 8.480 Les tipologies de productes amb signes negatius més pronun- ciats tenen a veure, de manera directa o indirecta, amb la cons- trucció –ciment i clínker, fusta i altres materials de construcció- i amb l’alimentació, tant de les persones com dels animals. Les potasses i altres adobs i especialment, els productes químics, un dels capítols que representa més del deu per cent del tràfic total net, també comencen l’any amb uns volums de tràfic més bai- xos que un any abans. Per contra, el nombre de vaixells que han fet escala al port de Barcelona ha continuat creixent però menys que la mercaderia transportada. Una evolució congruent amb l’augment de l’arqueig mitjà d’aquests vaixells. 32 Port: mercaderies i passatgers La importació de gas natural explica una bona part de l’augment del tràfic portuari de mercaderia. Una ullada a la tipologia dels productes que han passat pel port en el que va d’any permet constatar que són majoria les tipolo- gies de productes que han començat l’any amb registres més elevats que els d’un any abans. A banda de les importacions de gas natural, que representen gairebé el 14% del volum total net del tràfic pel port, altres capítols molt expansius han estat les entrades de primeres matèries i productes alimentaris i el calaix de sastre que inclou la major part de les manufactures. Dues evolucions especialment remarcables perquè els increments d’en guany donen continuïtat als augments d’un any abans. Els carburants derivats del petroli i la maquinària i automòbils man - tenen la tònica expansiva de 2007 però amb un to més moderat. Orígen/destinació del tràfic portuari exterior (gn-ab.2008) Variació (%) Àrees geogràfiques Tones gn-ab.08/gn-ab.07 2007/2006 França / Itàlia 2.977.190 14,6 30,3 Europa (Atlàntic) 588.824 19,1 –35,5 Med. Or., Negre i Pr. Orient 1.155.517 –8,6 –8,2 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 1.104.270 6,8 –1,5 Sud i sud-est asiàtic 976.421 1,0 14,3 Extrem Orient i Japó 1.803.334 13,1 22,2 Nord d'Àfrica 1.530.716 1,0 –8,8 Resta d'Àfrica 941.019 38,4 13,8 Amèrica del Nord (Atlàntic) 538.993 –7,2 1,2 Golf de Mèxic 533.024 7,9 15,4 Amèrica Central i Carib 330.596 –4,0 36,1 Amèrica del Sud (Atlàntic) 1.044.527 –6,4 23,7 Amèrica del Nord (Pacífic) 63.747 –21,0 –6,6 Amèrica del Sud (Pacífic) 156.802 40,7 18,9 Oceania i Illes del Pacífic 120.138 59,2 5,6 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic             2007gn.-ab.2008 % França i Itàlia Europa (Atlàntic) Med. Or., Negre i Pròxim Orient Sud i sud-est asiàtic Extrem Orient i Japó Nord d'Àfrica Resta d'Àfrica Amèrica del Nord Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Amèrica del Sud Oceania i Illes del Pacífic 0 4 8 12 16 20 24 Distribució del tràfic per productes (gn-ab.2008) Variació (%) Productes Tones gn-ab.08/gn-ab.07 2007/2006 Gas natural 1.911.944 26,2 –4,7 Gasoil, gasolina i fuel 1.501.557 2,2 14,5 Altres productes energètics 154.340 –16,0 –17,5 Productes siderúrgics 607.909 0,8 –4,8 Productes metal·lúrgics 467.267 5,8 –7,4 Potasses i altres adobs 139.824 –10,7 19,4 Productes químics 1.513.741 –5,3 7,0 Ciment i clínker 221.179 –29,5 –3,2 Altres materials de construcció 368.093 –13,1 –9,2 Cereals i farines 173.658 –33,3 10,5 Faves i farina de soja 505.077 19,6 0,7 Pinso i farratges 167.696 –39,8 66,5 Fruites i verdures 237.400 –6,3 20,2 Begudes i derivats 291.339 1,7 4,6 Conserves 90.167 –7,8 0,9 Tabac, cafè i cacau 268.154 1,7 17,6 Olis i greixos 300.721 20,3 4,8 Pesca congelada 39.452 19,6 69,5 Resta de productes alimentaris 663.287 17,5 5,5 Paper i pasta 650.664 7,0 8,5 Fusta 87.343 –30,3 38,4 Maquinària i recanvis 689.716 8,1 20,6 Automòbils i peces 600.978 5,7 12,6 Resta de mercaderies 2.190.482 21,3 15,5 Tares 3.016.905 5,7 10,8 Total 16.858.895 5,3 7,8 Barcelona economia 67 33 Port: mercaderies i passatgers gn-ab.2008/ 2n.sem.07/ 2007/ 2006/ Variació (%) gn-ab.2007 2n.sem.06 2006 2005 Ferris regulars 0,5 –5,7 –1,9 15,5 Creuers 23,6 23,7 23,4 33,9 Creuers en trànsit 30,4 19,4 29,1 –3,5 Total 11,8 9,9 13,4 15,0 2003 2004 2005 2006 2008        Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) milions de tones (%) 2007 0 3 6 9 12 15 18 0 4 8 12 16 20 24 Els ports del sud d’Europa, els africans i els d’Extrem Orient guanyen presència en el tràfic portuari amb Barcelona a costa dels americans. Pel que fa a les àrees geogràfiques d’origen o destinació de les mercaderies que passen pel port de la ciutat, les dades del pri- mer terç d’enguany confirmen el lideratge dels ports medite- rranis de França i Itàlia, seguits encara a molta distància pels d’Extrem Orient i Japó. A un altre nivell en termes absoluts pe - rò guanyant pes relatiu sobre el total es troben els ports africans de l’Atlàntic i l’Índic i els del Golf de Mèxic. En el que va d’any, els intercanvis comercials amb els del sud i sud-est asiàtic es man- tenen estancats, una evolució que contrasta amb l’expansió d’anys anteriors. Els signes negatius d’aquests primers mesos de 2008 es con- centren gairebé en exclusiva a les diferents zones dels continent americà. Les excepcions s’han de buscar en el ja esmentat Golf de Mèxic i els ports sud-americans del Pacífic. Els fluxos co - mercials amb els ports del Mediterrani Oriental, Mar Negre i Pròxim Orient mantenen inalterable la tendència descendent d’anys anteriors. El segment dels creuers continua creixent a molt bon ritme. Una evolució que contrasta amb la situació d’atonia que mostren altres segments de l’activitat turística. El dinamisme que ha registrat el nombre de passatgers de cre - uers en trànsit durant els primers quatre mesos d’enguany ha compensat l’estancament del nombre d’usuaris dels ferris regu- lars i ha permès superar amb relativa facilitat la cota dels tres milions de passatgers/any pel port de Barcelona. Una magnitud que, a banda de representar un nou màxim històric, equival a un creixement interanual superior al 12%. Tot i que és d’esperar un progressiu alentiment d’aquesta tendència durant els mesos d’estiu –la capacitat de creixement durant el tercer trimestre és, ara per ara, molt reduïda– aquest bon començament d’any per- met esperar que el creixement es mantindrà la major part de 2008. Trànsit de passatgers Ferris Creuers en Període regulars Creuers trànsit Total 1996 453.126 98.912 179.123 731.161 1997 509.944 127.894 231.096 868.934 1998 602.361 224.136 238.925 1.065.422 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330 2006 1.136.108 791.385 611.258 2.538.751 1r.tr. 112.426 17.881 26.812 157.119 2n.tr. 301.834 235.712 179.680 717.226 3r.tr. 576.106 379.564 249.533 1.205.203 4t.tr. 145.742 158.228 155.233 459.203 2007 1.114.026 976.429 789.409 2.879.864 1r.tr. 139.097 17.067 44.432 200.596 2n.tr. 294.415 293.923 261.768 850.106 3r.tr. 528.234 430.009 278.814 1.237.057 4t.tr. 152.280 235.430 204.395 592.105 2008 1r.tr. 168.243 36.382 53.701 258.326 gn.-ab. 256.110 79.087 148.431 483.628 2003 2004 2005 2006 2008      Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) milions variació (%) 2007 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 0 5 10 15 20 34 Aeroport: passatgers i mercaderies S’esmorteeix sensiblement el ritme de creixement del nombre de viatgers per l’aeroport després de gairebé tres lustres d’ascensos ininterromputs. El progressiu alentiment del creixement del trànsit aeri que s’ha via registrat al llarg de 2007 ha assolit en 2008 una nova fase, en haver-se estancat en el primer quadrimestre de l’any i fins i tot haver entrat, en alguns segments de trànsit, en el terreny dels descensos. La ferma trajectòria a l’alça dels darrers anys, que havia estat intensa i generalitzada, s’ha vist inter - rompuda pel retrocés del mercat interior, afectat sobretot per l’entrada en servei de l’AVE entre Barcelona i Madrid durant el mes de febrer. Variació (%) Passatgers gn-ab.2008/ 2n.sem.2007/ 2007/ 2006/ gn-ab.2007 2n.sem.2006 2006 2005 Total 0,7 10,1 9,3 10,5 BCN-MDD –6,1 11,4 9,9 –4,2 Resta interior –3,0 2,7 3,6 13,4 Unió Europea 4,2 16,4 14,3 12,5 Resta internacional 14,6 9,7 9,7 20,6 Variació (%) Avions gn-ab.2008/ 2n.sem.2007/ 2007/ 2006/ gn-ab.2007 2n.sem.2006 2006 2005 Total –2,9 6,2 7,6 6,4 Interior –6,1 3,0 6,0 6,6 Internacional 0,6 9,7 9,5 6,2 Variació (%) Mercaderies gn-ab.2008/ 2n.sem.2007/ 2007/ 2006/ gn-ab.2007 2n.sem.2006 2006 2005 Total 5,6 –1,6 3,6 3,3 Interior –25,2 –21,2 –17,2 –13,6 Internacional 12,4 3,2 9,1 8,9 1 El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. La distribució entre interior i internacional pot variar lleugerament entre les diferents taules depenent si es considera el trànsit comercial o la totalitat. Font (per a tot l'apartat, si no s'indica el contrari): Aeroport de Barcelona i Aena. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l'aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 1996 13.434 2.858 4.704 4.239 1.117 80.077 32.452 47.625 180.462 91.868 85.810 1997 15.066 2.971 5.330 5.002 1.260 80.946 32.383 48.520 210.960 111.996 96.019 1998 16.195 3.116 5.559 5.670 1.402 80.032 31.802 48.230 217.553 113.140 104.413 1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542 2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811 2006 30.008 4.333 10.038 12.787 2.679 93.404 19.492 73.912 327.650 158.584 165.520 1r.tr. 6.115 1.141 2.050 2.456 427 21.489 4.815 16.674 75.737 37.612 37.341 2n tr. 8.059 1.148 2.664 3.527 676 23.273 5.143 18.130 83.910 40.199 42.706 3r.tr. 8.668 886 2.904 3.868 963 21.902 4.900 17.002 85.503 39.969 44.629 4t.tr. 7.167 1.158 2.420 2.936 612 26.740 4.635 22.105 82.500 40.804 40.844 2007 32.801 4.761 10.397 14.613 2.937 96.769 16.137 80.632 352.489 168.173 181.277 1r.tr. 6.730 1.221 2.199 2.784 499 23.022 4.285 18.737 82.168 41.165 40.137 2n.tr. 8.630 1.263 2.728 3.911 711 25.880 4.342 21.538 91.876 43.776 47.336 3r.tr. 9.836 1.028 3.115 4.587 1.072 22.782 3.840 18.943 93.824 42.721 50.363 4t.tr. 7.604 1.250 2.355 3.332 655 25.085 3.671 21.414 84.621 40.511 43.441 2008 1r.tr. 6.947 1.148 2.178 3.025 582 24.416 3.090 21.326 79.937 38.528 40.724 abril 2.591 357 788 1.211 229 8.901 1.224 7.677 28.199 13.159 14.788 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%)      milions variació (%) 2002 2004 2005 2006 2007 20082003 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 -2 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Barcelona economia 67 35 Aeroport: passatgers i mercaderies Els fluxos de passatgers que han utilitzat les instal·lacions del Prat durant el període gener-abril de 2008 se situen en un nivell molt similar al d’un any enrera, un xic per sobre dels 9,5 mi - lions i només un 0,7% superior al registrat durant el primer quadrimestre de 2007. Es tracta d’una evolució molt pobre si es compara amb la inèrcia ascendent dels darrers anys, però s’em- marca perfectament en l’actual etapa de desacceleració de l’ac- tivitat econòmica i en el context aeroportuari espanyol, sacsejat per les successives ampliacions de la xarxa ferroviària d’alta ve - lo citat, que competeix amb el transport aeri per algunes rutes de distàncies curtes i mitjanes, per canvis en les aliances empre sa - rials i, darrerament, per disputes entre companyies per l’asso- liment d’una posició avantatjosa en la concessió d’espais o slots en les noves instal·lacions, com és el cas de les amplia- cions de El Prat o Barajas. Tot això, a més, en un escenari en el que l’escalada del preu del combustible obliga les companyies aèries a un replantejament de les seves tarifes, justament el camp de batalla en el qual es dirimeix la lluita entre les anti gues companyies de bandera i les de baix cost. Si l’anàlisi del trànsit de passatgers es fa mes a mes, es palesa com l’evolució ha anat de més a menys, amb un primer trimes- tre amb resultats encara positius i un mes d’abril amb descen- sos acusats que, no obstant, s’han de relativitzar per l’efecte calendari, derivat del fet que la Setmana Santa hagi caigut en - guany al març en comptes de a l’abril com l’any passat. Pel que fa al nombre d’operacions d’enlairament i aterratge, s’observa una evolució fins i tot pitjor que la dels passatgers, amb un des- cens del 2,9% en el primer quadrimestre de l’any, conseqüent amb l’augment de les despeses operatives. La novetat positiva l’aporta el tràfic de mercaderies, que ha remuntat la pèrdua de ritme de la segona meitat de l’any passat i ha registrat un salt endavant –dins l’esquifidesa global d’aquestes xifres–, amb un augment del 5,6% que, com en el cas dels passatgers o les ope- racions, té el seu origen en el segment exterior. L’anàlisi del trànsit aeroportuari internacional requereix una primera distinció entre l’àmbit de la UE i la resta. En el primer cas, punt d’origen o destinació d’un 44,4% del total de passat- gers de l’aeroport de Barcelona, s’observa un notable fre després de l’impuls del darrer bienni, quan les taxes d’avanç os cil· laren entre el 12,5% i el 14,3%. El 4,2% registrat en el pri mer qua- drienni de 2008 sembla acusar, primer, un cert esgotament des- prés d’aquests avanços tan recents lligats a l’auge del turisme urbà i a l’expansió econòmica i, segon, la prudència en les decisions de despesa de famílies i empreses davant l’enfosqui- ment del clima econòmic. Les rutes transoceàniques escalen posicions en termes de passatgers transportats i continuen guanyant pes en l’operativa del Prat. El trànsit amb la resta del món ha estat, sens dubte, el més dinà- mic en aquests primers mesos de 2008, amb un increment del 14,6% en termes interanuals. Per bé que és un segment relati- vament poc important en termes quantitatius –representa un 8,5% del total–, el seu ascens ininterromput en el darrer qua- drienni, juntament amb l’aspecte simbòlic derivat de l’obertura de noves rutes directes intercontinentals el situa en primer plà- nol en la discussió sobre el model de creixement de l’aeroport de cara als propers anys.            2000 2005 2006 2007 2008 gn fb mç ab mg jn jl ag st oc nv ds 4 3 1 0 2 Passatgers de l'aeroport de Barcelona segons país d'origen o destinació dels vols (gn-ab.2008) Nombre de Variació % sobre el passatgers internual (%) total Espanya 4.476.784 –4,3 46,9 Regne Unit 814.512 1,1 8,5 Alemanya 730.970 7,7 7,7 Itàlia 700.137 –2,3 7,3 França 622.451 13,8 6,5 Holanda 350.775 –0,4 3,7 Suïssa 293.800 –0,9 3,1 Portugal 234.226 –5,5 2,5 Bèlgica 156.676 –6,7 1,6 Estats Units 102.088 42,4 1,1 Àustria 85.697 22,6 0,9 Rússia 81.018 39,9 0,8 Romania 80.502 64,6 0,8 Dinamarca 70.677 –5,5 0,7 Irlanda 68.484 –3,9 0,7 Marroc 68.321 25,2 0,7 Suècia 58.076 24,3 0,6 República Txeca 55.259 –7,9 0,6 Israel 45.265 –2,3 0,5 Finlàndia 44.631 –6,9 0,5 Noruega 43.885 37,6 0,5 Turquia 39.097 –4,7 0,4 Egipte 36.162 –22,6 0,4 Resta de països 277.837 33,0 2,9 Total 9.537.330 0,7 100,0 Passatgers de l'aeroport de Barcelona segons aeroport d'origen o destinació dels vols (gn-ab 2008) Aeroports espanyols Aeroports internacionals Nom Passatgers Nom Passatgers Madrid/Barajas 1.508.926 Amsterdam/Schipol 350.149 Palma de Mallorca 520.997 París/Charles de Gaulle 348.613 Sevilla 365.559 Londres/Heathrow 237.136 Màlaga 232.422 Roma/ Fiumicino 233.991 Bilbao 226.660 Munich 204.388 Eivissa 176.149 Frankfurt 195.787 FGL Granada/Jaén 142.493 Milà/Malpensa 193.640 Menorca 140.767 Lisboa 186.530 Alacant 136.036 París/Orly 165.020 Gran Canaria 109.968 Brussel.les 156.520 Tenerife N./Los Rodeos 109.194 Londres/Gatwick 154.000 Santiago de C. 103.011 Zurich 142.623 Astúries 96.440 Ginebra 110.877 Resta aeroports 608.162 Resta aeroports 2.381.344 Total 4.476.784 Total 5.060.618 36 Aeroport: passatgers i mercaderies              Clikair Air Europa Air France Spanair EasyJet Airline British Airways Vueling Air Nostrum Altres % Iberia KLM Lufthansa 2002 2003 2004 2005 2006 2007 gn-ab 08 25 50 75 100 La taula que resumeix els fluxos de passatgers amb països per origen i/o destinació mostra l’habitual preponderància dels grans països europeus –amb la novetat que en aquests primers mesos de 2008 Alemanya s’ha situat per davant d’Itàlia en ter- mes de viatgers transportats–, així com l’ascens dels Estats Units fins a la novena posició, amb un augment del 42,4% en termes interanuals atribuïble tant al fort augment dels nord- ame ricans que inicien un creuer a Barcelona com als molts ca - talans que contemplen la feblesa del dòlar com una oportunitat per viatjar a aquell país. De la resta de destinacions, destaca l’avanç, any a any, dels viatgers que van/vénen a/de Rússia, Ro - ma nia o Marroc. Una de les novetats més destacades del trànsit del primer qua- drimestre de 2008 és el relleu de la companyia Iberia com a capdavantera en termes de viatgers transportats. La seva parti- cipada, Clikair –una companyia de baix cost que va fer el seu vol inaugural a la tardor de 2006–, s’ha situat en primer lloc, amb un 15,9% del total del passatge. Spanair ha mantingut la segona posició que ha ocupat en els darrers deu anys, mentre que Iberia ha passat a ocupar la tercera posició, amb un 11,9% dels passatges, gairebé 40 punts menys que en 1998. L’agitat mapa que deriva del canvi de model imposat per l’apa- rició de les companyies de baix cost és l’escenari d’aquests canvis, de marcat accent econòmic El tràfic interior acusa l’entrada en funcionament de les noves línies de l’AVE: els aeroports de Barcelona, Valladolid o Màlaga registren descensos de les operacions i del nombre de passatgers transportats. L’arribada de l’AVE a aquestes tres ciutats entre desembre de 2007 i febrer de 2008 ha suposat un descens gradual del nom- bre d’operacions i passatgers transportats per via aèria. El cas de Barcelona és el més significatiu, tant en volum de viatgers transportats com perquè afecta un dels emblemes del sistema aeroportuari espanyol, el pont aeri. Dins de la xarxa d’aeroports espanyols, un dels casos més interessants és el de l’aeroport de Girona, amb un creixement de més del 32% –el més elevat dels aeroports espanyols– i una especialització extrema en el mercat exterior. Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (gn-ab.2008) Passatgers Mercaderies (tones) Avions Total Variació Internacional/ Regular/ Variació Variació Aeroports (milers) interanual(%)1 Total (%) Total (%) Total interanual(%)1 Total interanual(%)1 1. Madrid-Barajas 16.702 6,6 56,6 98,0 107.332 4,0 160.289 3,8 2. Barcelona 9.537 0,4 53,1 97,8 33.317 5,6 108.136 –2,9 3. Palma de Mallorca 4.634 0,5 55,9 94,5 6.407 –5,9 46.124 –1,2 4. Gran Canaria 3.725 2,0 58,7 64,9 12.036 –7,6 40.639 4,8 5. Màlaga 3.554 –1,1 72,2 92,6 1.548 –19,5 36.239 –3,4 6. Tenerife Sud 3.219 3,4 85,1 50,3 3.072 0,2 23.775 2,6 7. Alacant 2.724 15,4 75,7 88,0 1.354 –10,6 24.350 10,9 8. València 1.876 8,8 53,0 97,2 4.988 12,4 32.022 4,8 9. Lanzarote 1.849 3,1 66,6 57,3 1.806 –0,3 18.154 8,4 10. Girona 1.618 32,4 91,1 97,2 38 –67,8 16.459 37,7 11. Sevilla 1.477 9,9 27,4 95,6 2.352 –13,2 22.610 11,4 12. Fuerteventura 1.472 1,6 68,8 68,7 960 –6,7 14.590 3,5 13. Bilbao 1.342 9,9 23,3 94,3 1.031 –7,5 20.828 7,7 14. Tenerife Nord 1.314 –0,7 3,8 98,9 6.827 –18,9 21.778 1,5 15. Santiago 617 2,3 15,9 89,3 841 –4,7 7.414 –4,0 Total Espanya 61.366 4,5 54,9 89,8 205.161 1,9 772.825 2,9 2n.tr.07 3r.tr.07 4t.tr.07 1r.tr.08 València Tenerife Sud Alacant Gran Canària Màlaga Palma de Mallorca Barcelona Madrid 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 milers Barcelona economia 67 37 Creixement contingut del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. Les diverses xarxes del transport públic col·lectiu de la regió me tropolitana tanquen el primer terç d’enguany amb resultats heterogenis. En conjunt, la tendència apunta a un creixement més moderat que el de 2007. La xarxa del metro i també el ser- vei urbà dels Ferrocarrils de la Generalitat han absorbit un per- centatge elevat dels viatges que el servei d’autobusos ha perdut per la vaga intermitent que han mantingut una part dels seus conductors. D’aquí els creixements interanuals atípics de més del cinc per cent i, com a contrapartida, el fort descens dels viat- ges en els autobusos urbans. Alhora, el servei ferroviari de roda- lia recupera la trajectòria lleument expansiva d’abans de patir els problemes, propis i aliens, que han condicionat el servei durant la segona meitat de 2007. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nota: El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM. Nota: Les dades del darrer any són provisionals. Font: Dades de l'Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia. gn-ab.2008/ 2n.sem.2007/ 2007/ 2006/ Variació (%) gn-ab.2007/ 2n.sem.2006 2006 2005 Metro 5,2 4,2 3,7 2,4 Autobús –12,3 –0,9 0,9 1,0 FGC 5,4 0,1 0,4 0,8 Total Urbà 0,2 2,5 3,0 2,4 milions de viatges         variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 300 350 400 450 500 550 600 650 0 1 2 3 4 5 6 7 Transport públic urbà (milers de viatges) Xarxa Xarxa FGC Període Metro Autobusos Servei urbà Total 1996 268.061 206.902 17.992 492.955 1997 258.347 205.923 18.022 482.292 1998 280.324 198.564 20.955 499.843 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 2004 342.793 200.405 28.994 579.880 2005 345.273 199.741 28.984 587.037 2006 353.388 201.809 29.210 601.308 1r.tr. 92.390 52.270 8.005 156.465 2n.tr. 91.969 52.431 7.682 156.652 3r.tr. 76.485 44.112 5.762 129.769 4t.tr. 92.544 52.997 7.761 158.422 2007 366.372 203.679 29.321 619.132 1r.tr. 94.948 53.851 8.062 161.341 2n.tr. 95.227 53.604 7.726 162.528 3r.tr. 79.505 44.766 5.745 134.146 4t.tr 96.692 51.457 7.788 161.117 2008 1r.tr. 96.664 44.223 8.077 154.264 abril 34.893 17.060 2.947 56.680 2n.sem.2007/ 1r.sem.2007/ 2007/ 2006/ Variació (%) 2n.sem.2006 1r.sem.2006 2006 2005 Ferroviari 1,0 2,1 1,6 2,0 Autobús 1,7 4,9 3,3 2,8 Tramvia 25,4 21,8 23,6 29,7 Total 1,7 3,5 2,7 2,7 Transport públic metropolità (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total 1996 395.900 297.600 — 693.500 1997 391.400 300.200 — 691.600 1998 422.100 291.900 — 714.000 1999 433.700 292.700 — 726.400 2000 450.100 298.500 — 748.600 2001 471.770 283.564 — 755.334 2002 502.911 297.154 — 800.065 2003 516.961 320.167 — 837.128 2004 533.186 327.340 7.688 868.214 2005 542.930 330.770 13.040 886.740 2006 553.630 340.120 16.910 910.660 1r.sem. 287.640 174.610 8.375 470.625 2n.sem 265.990 165.510 8.535 440.035 2007 562.480 351.360 20.910 934.750 1r.sem. 293.700 183.100 10.200 487.000 2n.sem. 268.700 168.260 10.700 447.660 gn-ab.2008/ 2n.sem2007/ Variació (%) gn-ab.2007 2n.sem.2006 2007/2006 2006/2005 RENFE n.d. –7,5 –3,2 –0,8 C1 n.d. 12,4 9,6 –9,5 C2 n.d. –13,3 –7,7 –1,1 C3 n.d. –28,2 –19,0 –4,0 C4 n.d. –14,8 –10,9 3,0 FGC 2,2 0,6 2,0 5,9 Llobregat-Anoia 0,5 –2,0 0,8 10,2 Metro Vallès 3,3 2,5 2,8 3,2 Total Rodalia n.d. –5,2 –1,7 1,1 A banda de factors puntuals com els citats, el ritme de creixe- ment del nombre d’usuaris del transport públic urbà comença a reflectir la tendència a l’estancament de l’ocupació i del nom- bre de visitants i pernoctacions hoteleres. És de suposar que també ha perdut viatgers a favor de la bicicleta. Per contra, la notable contenció que es registra en la compra de vehicles, mo - tos incloses, i l’encariment del carburant, pot aportar nous usua- ris al transport públic metropolità. RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç. FGC. Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa; Metro Vallès: Barcelona-Terrassa/Sabadell. (*) El total de Renfe incorpora els viatgers de la línia C7: l’Hospitalet-Barcelona-Universitat Autònoma-Martorell; i de la C10: Estació de França-Aeroport. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Línia Metro Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total* Llobr-Anoia Vallès Total Total 1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031 1997 24.036 27.521 4.985 28.941 85.483 9.044 19.777 28.821 114.304 1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.269 1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 2004 32.505 37.769 8.212 36.668 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997 2005 33.735 38.269 9.519 37.018 121.835 18.117 27.834 45.951 167.786 2006 30.514 37.857 9.137 38.136 120.887 19.961 28.713 48.674 169.561 1r.tr. 7.699 9.260 2.201 9.356 29.535 5.110 7.741 12.851 42.386 2n.tr. 7.926 9.755 2.390 10.049 31.255 5.167 7.497 12.664 43.919 3r.tr. 7.255 9.291 2.210 9.443 29.280 4.470 5.580 10.050 39.330 4t.tr. 7.634 9.551 2.336 9.288 30.817 5.214 7.895 13.109 43.926 2007 33.452 34.926 7.397 33.990 116.964 20.112 29.518 49.630 166.594 1r.tr. 7.890 9.230 2.139 8.962 30.130 5.242 8.050 13.292 43.422 2n.tr. 8.832 9.364 1.992 9.072 31.223 5.380 7.658 13.038 44.261 3r.tr. 7.127 8.638 1.416 8.034 26.877 4.796 5.663 10.459 37.336 4t.tr. 9.603 7.694 1.850 7.922 28.734 4.694 8.147 12.841 41.575 2008 1r.tr. 9.935 8.567 1.806 7.805 30.196 4.970 7.809 12.778 42.974 abril n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 1.912 2.894 4.806 n.d. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 38 milions de viatges        variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 100 120 140 160 180 -4 -2 0 2 4 6 8 10 V. Turisme, fires i congressos 40 L’alentiment dels visitants i les pernoctacions que s’havia començat a palesar en 2007 dóna pas a un lleuger retrocés en els primers mesos de 2008. Les escasses dades disponibles corresponents al balanç de l’ac- tivitat turística per al primer quadrimestre de l’any esbossen un panorama de clara frenada del dinamisme d’anys anteriors, amb una excepció molt remarcable, com és el segment dels creuers. Pel que fa al nombre de visitants que s’allotgen als ho - tels i de les pernoctacions que generen, ambdues variables s’han endinsat en el terreny dels descensos, amb davallades del 4,7% i del 5,9% en termes interanuals. El clima d’incertesa que plana en l’escenari econòmic internacional i l’enfosquiment de les expec tatives laborals i d’ingressos fa que algunes economies domèstiques optin per una prudent contenció de les despeses i ajornin o redueixin la durada dels seus viatges. Activitat turística Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Període Pernoctacions Visitants1 Estada mitjana2 1994 4.704.681 2.663.887 1,8 1995 5.674.580 3.089.974 1,8 1996 6.341.380 3.061.994 2,1 1997 6.965.391 2.823.391 2,5 1998 7.400.337 2.969.490 2,5 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 2005 10.931.638 5.656.848 1,9 20063 13.198.982 6.709.175 2,0 gn-fb 1.644.558 835.620 2,0 mç-ab 2.175.753 1.147.026 1,9 mg-jn 2.299.879 1.215.470 1,9 jl-ag 2.549.156 1.180.630 2,2 st-oc 2.570.611 1.267.929 2,0 nv-ds 1.959.025 1.062.500 1,8 2007 13.620.347 7.108.393 1,9 gn-fb 1.865.818 966.835 1,9 mç-ab 2.287.449 1.269.871 1,8 mg-jn 2.466.021 1.342.725 1,8 jl-ag 2.547.618 1.200.362 2,1 st-ds 4.453.441 2.328.600 1,9 2008 gn-fb 1.696.224 970.390 1,7 mç-ab 2.211.116 1.161.135 1,9 1 S'entén per visitants els que almenys pernocten una nit a Barcelona. 2 Dades expressades en nits. 3 A partir de 2006 s'ha modificat el métode d'estimació de les pernoctacions, els visi- tants i l'estada mitjana, de tal forma que es trenquen les sèries. Les dades de 2005 s'han reconstruït amb la nova metodologia. Font: Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'en- questa d'activitat turística de Turisme de Barcelona. Variació (%) Pernoctacions Visitants gn-ab.2008/gn-ab.2007 –5,9 –4,7 2007/2006 3,2 6,0 2006/2005 20,7 18,6 Al marge que una part de la frenada del nombre de visitants és atribuïble a l’esgotament propi del fort impuls dels darrers anys i al relleu natural de les posicions capdavanteres entre les des- tinacions urbanes de moda, el desfavorable tipus de canvi que han d’assumir pels visitants extracomunitaris, o el persistent di - ferencial de preus en comparació amb els veïns europeus són elements que també contribueixen a frenar l’afluència de vi - sitants. No obstant aquest context menys optimista, les taxes d’ocupació hoteleres s’han mantingut en nivells força alts, sobretot en el segon bimestre de l’any i durant les vacances de Pas qua. Els nivells més elevats d’ocupació del primer bimestre coincidiren amb la celebració dels salons firals Bread&Butter, el Mobile World Congress i, ja en el mes de març, Alimentaria. Com s’ha apuntat abans, el món dels creuers orbita en una constel·lació en forta expansió. Els augments del 28% del nom- bre de passatgers i del 8,7% del nombre d’escales en relació amb l’any anterior, unit a l’entrada en funcionament de la nova terminal A al Moll Adossat durant el mes de juny –que perme - trà acollir vaixells de gran tonatge–, fa pensar que enguany Bar celona revalidarà la primera posició d’aquest segment d’ac- tivitat a la Mediterrània. gn fb mç ab mg jn jl ag st oc nv ds        2004 2005 2006 2007 2008 0,5 0 1,5 1,0 Activitat hotelera segons categoria Nivell d'ocupació (%) Nombre de Nombre de Categoria En places En habitacions pernoctacions visitants gn-fb 2008 H 5* 38,2 55,4 181.920 139.169 H 4* 50,1 66,8 816.478 510.309 H 3* 59,5 70,7 473.906 220.770 H 2* 70,7 78,9 159.903 65.179 H 1* 56,8 63,7 64.017 34.961 Total 52,4 66,8 1.696.224 970.389 mç-ab 2008 H 5* 46,0 62,7 222.466 148.899 H 4* 67,8 81,3 1.126.542 607.694 H 3* 74,0 84,4 601.173 290.761 H 2* 77,7 82,9 179.022 74.526 H 1* 71,3 78,2 81.913 39.255 Total 69,5 80,6 2.211.116 1.161.135 Barcelona economia 67 41 En contrast amb l’alentiment del creixement que palesen les xi - fres d’activitat turística als hotels de Barcelona, el seg ment de les convencions i els congressos manté una vitalitat excep cio - nal amb un avanç notable tant del nombre d’esdeveniments organitzats com de delegats assistents. En relació amb l’any an - terior, el total de reunions celebrades en 2007 ha augmentat un 36,2%, gràcies sobretot a l’embranzida de les convencions, en particular de les internacionals. Pel que fa al nombre de dele- gats, l’avanç ha estat molt similar tant en la bran ca dels con- gressos com de les convencions, amb un augment global del 28,2%. El vigor del sector de congressos, conferències, incentius, esde- veniments i viatges de negocis es reflecteix en el constant a - vanç de Barcelona al llarg d’aquests darrers anys en la classifi- cació internacional de ciutats organitzadores d’aquesta mena d’esdeveniments, fins a ostentar la quarta posició mundial se - gons l’agència internacional ICCA, només per darrera de Vie - na, París i Singapur. Són múltiples i d’ordre divers els elements que estan contribuint a aquesta expansió, des de la creixent internacionalització de les fires i els congressos professionals o la imparable globalització dels mercats, fins a la disponibilitat d’infraestructures hoteleres o congressuals d’alta qualitat. Dels trets destacables d’aquest darrer exercici destaca l’allargament de l’estada mitjana dels congressistes, l’augment de grans con- gressos –els que congreguen més de mil persones–, així com l’assentament de l’hotel com a seu preferida de celebració. Per temàtiques, medicina i sanitat continuen sent preponderants en els congressos, mentre que les convencions empresarials són li - derades per la química i la farmàcia. Activitat congressual Nota: Als Congressos també s'inclouen simposis,conferències, jornades i cursos, i a les Convencions, els viatges d'incentius. Font (per a tot l'apartat): Barcelona Convention Bureau. Turisme de Barcelona. Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre Delegats assistents Congressos Convencions Total variació (%) Congressos Convencions Total variació (%) 1996 301 531 832 12,6 106.119 106.967 213.086 27,1 1997 338 661 999 20,1 114.013 103.969 217.982 2,3 1998 260 742 1.002 0,3 117.600 146.235 263.835 21,0 1999 379 792 1.171 16,9 143.608 128.486 272.094 3,1 2000 454 926 1.380 17,8 133.957 135.551 269.508 –1,0 2001 381 964 1.345 –2,5 101.711 153.722 255.433 –5,2 2002 421 942 1.363 1,3 166.488 134.825 301.313 18,0 2003 345 794 1.139 –16,4 168.446 117.705 286.151 –5,0 2004 374 772 1.146 0,6 193.708 166.627 360.335 25,9 2005 352 1.001 1.353 18,1 155.899 187.106 343.005 –4,8 2006 335 968 1.303 –3,7 310.132 180.896 491.028 43,2 2007 340 1.435 1.775 36,2 394.689 235.015 629.704 28,2 Reunions celebrades per sectors (2007) Congressos (Associacions) Convencions i incentius (Empreses) Sector (%) Sector (%) Mèdic-sanitari 36,8 Química-Farmacèutica 21,6 Professional 17,9 Tecnològic-industrial 6,9 Científic 11,2 Financer 6,8 Tecnològic-industrial 11,2 Consultoria 4,6 Social 5,3 Informàtica 4,5 Econòmic 1,5 Quím.Cosmètica 3,8 Cultural 0,9 Automoció 3,4 D'altres 15,2 D'altres 48,4 Total 100,- 100,- Distribució de les reunions celebrades (2007) Seu de la celebració Nombre de delegats Seu (%) Delegats (%) Hotel 78,3 Auditori privat 9,0 fins a 99 47,6 Palau de congressos 7,6 de 100 a 249 28,9 Universitat 3,0 de 250 a 499 13,0 Hospital 0,3 de 500 a 999 5,6 Entitat professional 0,1 1.000 i més 5,0 D'altres 1,7 Total 100,- Total 100,-        reunions assistents Congressos assistentsConvencions 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 07 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 06          Internacional Nacional Congressos (7%) Convencions (30%) Congressos (12%) Convencions (51%) 42 Fira de Barcelona Mentre s’albira el darrer tram del procés d’ampliació de les ins- tal·lacions firals al recinte Gran Via que ha de culminar en 2009 amb més de 400.000 m2 de superfície total d’exposició, l’acti- vitat registrada per Fira de Barcelona en l’exercici 2007 ha mantingut la trajectòria expansiva d’anys anteriors. Per bé que el perfil de creixement de l’activitat econòmica barcelonina i catalana es va anar apaivagant al llarg de 2007 després d’un quinquenni molt expansiu, els registres de visitants i empreses expositores a les instal·lacions firals no han acusat encara aquest temperament del creixement. Si es deixen de banda les irregularitats en les comparacions derivades de la diferent pe riodicitat i de les oscil·lacions del calendari en les celebracions dels salons, el salt endavant més notable s’ha donat en el nombre d’expositors, que en 2007 ha augmentat un 38,9% en relació amb l’any anterior. L’afluèn - cia de visitants de pagament també ha estat més intensa, pe - rò ha avançat a un ritme més modest, del 8,3%. En canvi, la superfície contractada ha estat lleugerament inferior al milió de m2 que s’havia assolit l’any anterior. En relació amb l’any 2005, amb salons més homogèniament comparables, el més des - tacable és l’augment del 8,7% en el nombre d’expositors i, des del punt de vista econòmic, l’increment de més del 20% dels ingressos. A banda que el factor innovació està molt present i, entre d’al- tres aspectes, es concreta en l’impuls de nous salons –com el BCNRail, que ha celebrat en 2007 la seva primera edició–, una de les apostes més fermes de la Fira s’orienta a la potenciació de salons consolidats, quinze dels quals són referents europeus en estar situats entre els tres primers de la seva especialitat. Un d’aquests és Construmat, que s’ha desenvolupat molt en les dar - reres edicions a l’ombra de l’expansió del sector de la construc - ció, un fet que li ha permès encapçalar la classificació de salons en els anys senars tant en termes de superfície contracta da com d’expositors. 1 No inclou els passis no sotmesos a auditoria. Nota: dades provisionals. Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Fira de Barcelona. Indicadors d’activitat firal (1r. semestre 2007) Superfície Expositors Expositors neta directes indirectes Saló Periodicitat (m2) Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total Visitants1 Bread&Butter (estiu) Bianual 35.892 161 753 914 — — — 82.837 Expohogar Primavera Bianual 16.125 275 30 305 — — — 15.218 3GSM World Congress Anual 43.000 56 1.244 1.300 — — — 52.392 Graphispag Quadriennal 46.406 388 80 468 208 768 976 45.517 Globalgeo Biennal 953 44 4 48 22 16 38 1.551 Ecocity Biennal 10.689 157 26 183 283 179 462 8.851 Infarma Biennal 5.300 181 6 187 — — — 20.117 Barcelona Degusta Biennal n.d. n.d. n.d. n.d. — — — n.d. Antiquaris Barcelona Bianual 4.541 89 11 100 — — — 23.746 Cosmobelleza - Cosmowellness Anual 22.000 455 195 650 500 1.500 2.000 50.000 Agents & Brokers / Servicom'07 Anual 1.900 73 0 73 — — — 8.000 BNF-Barcelona Negocios y Franquicias Anual 3.200 87 2 89 — — 300 5.063 Maquitec Biennal 20.024 267 53 320 118 558 676 16.691 Estudia Anual 7.254 167 5 172 — — — 64.167 Futura Anual 1.170 62 4 66 — — — 6.029 Passenger Terminal Expo Anual 9.300 15 146 161 3 21 24 2.946 Fórum Dental Mediterráneo Biennal 3.596 146 16 162 318 634 952 12.564 Expo Ecosalud Biennal 6.600 261 0 261 — — 300 40.525 IGC - Internet Global Congress Anual 1.900 50 0 50 — — — 2.500 Turisme Anual 24.249 361 104 465 948 552 1.500 19.564 Saló del Còmic Anual 6.600 99 7 106 — — 108 51.725 Construmat Biennal 163.057 1.993 515 2.508 558 681 1.239 186.009 Noviaespaña. BCN Bridal Week Anual 4.708 68 31 99 — — — 12.324 S.I.L - Salón Int. de la Logística Anual 15.000 500 80 580 900 25 925 30.000 Salón Internacional del Automóvil Biennal 82.045 166 15 181 — — — 650.000 Bread & Butter (hivern) Bianual 39.055 141 870 1.011 — — — 89.958 Construmat Salón Náutico Int. Salón Int. del Automóvil Graphispag 3GSM World Congress Bread & Butter (hivern) Salón Int. del Caravaning Bread&Butter (estiu) Salón Int. de la Piscina Auto Retro 0 25 50 75 100 125 150 175      Barcelona economia 67 43 Fira de Barcelona De la resta de grans salons, destaca el Saló Internacional de l’Automòbil, un dels més antics i coneguts pel gran públic i amb una enorme afluència de visitants. El cada cop més accen- tuat perfil internacional de la Fira s’evidencia en diferents aspectes; d’una banda, mitjançant l’augment del nombre de delegacions exteriors a Europa, Àsia i Llatinoamèrica, amb l’objectiu de promocionar els salons i atreure expositors i visi- tants; de l’altra, amb la captació de salons amb reconeixement internacional que poden tenir (o no) una seu itinerant o un calendari irregular; en són bons exemples el Mobile World Congress, el saló de la moda urbana Bread&Butter o el certa- men de congressos i incentius Eibt. L’últim en sumar-se a aquesta llista és l’Itma, dedicat a la maquinària i l’equipament tèxtil, l’estrena a Barcelona del qual és prevista pel 2009. Una mesura d’aquesta creixent internacionalització de la Fira és l’ininterromput augment de visitants i expositors estrangers. Si bé en el primer cas la diferenciació entre visitants professio- nals o públic general per origen pot tenir poc sentit per la prò- pia orientació de cada saló i, sobretot, pel pes de salons oberts al gran públic i molt arrelats a la ciutat –com el Saló de la Infància o el Saló del Còmic–, en el segon sí que proporciona una mesura força fina d’aquesta creixent internacionalització l’augment del 17% del nombre d’expositors directes estran- gers, que en 2007 van representar un 35,7% del total, onze i dos punts relatius per sobre del que representaren en 2005 i 2006, respectivament. Indicadors d’activitat firal (2n. semestre 2007) Superfície Expositors Expositors contractada directes indirectes Saló Periodicitat (m2) Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total Visitants 1 Expohogar Otoño Bianual 15.899 275 44 319 — — — 14.950 Exporetail Anual 4.600 84 0 84 — — — 10.030 Sizoo Biennal 3.093 64 24 88 36 49 85 4.651 Festival de la mascota Biennal 219 11 2 13 — — — 25.345 Salón Internacional del Caravaning Anual 37.061 126 9 135 345 15 360 58.140 Post-Expo / CPL Expo (Courier and Parcel Logics Expo) Anual 9.317 5 255 260 — — — 1.949 BCNRail 1a.edició 5.019 79 20 99 28 40 68 4.317 Liber Anual 6.298 267 21 288 — — 301 3.409 TecniExpo Electrònica/Automatización Biennal 4.400 110 0 110 — — — 4.000 Sonimagfoto Biennal 13.835 138 25 163 — — — 22.459 Piscina Bcn - Salón Int. de la Piscina Biennal 31.895 245 296 541 78 208 286 22.456 Personal España 2007 Anual 500 33 4 37 1 1 2 609 Firataxi Anual 1.200 54 2 56 — — — 7.650 Preventia Biennal 1.900 225 0 225 — — — 12.000 Salón Náutico Int. de Barcelona Anual 111.936 541 149 690 686 300 986 135.527 Barcelona Meeting Point Anual 15.400 315 89 404 236 101 337 228.023 Saló del Llibre Anual 3.026 94 1 95 267 1 268 1.032 Magic Anual 1.900 178 5 183 — — — 31.000 Expominer Anual 706 87 57 144 — — — 11.354 Nivalia Anual 5.957 107 0 107 — — — 18.000 Bodas & Bodas Anual 4.400 130 0 130 20 — 20 8.000 Ocasión Anual 11.577 28 0 28 — — — 8.043 Salón del Hobby “Ciudad de Barcelona” Anual 6.500 98 25 123 68 18 86 49.000 EIBTM–Exhibition for the Incentive, Business Travel & Meeting Industry Anual 15.100 102 250 352 440 2.504 2.944 7.550 Barcelona Tuning Show Anual 9.864 51 10 61 210 60 270 12.770 Auto Retro Anual 30.850 230 70 300 — — — 26.137 Festival de la Infància Anual 18.583 63 0 63 27 — 27 51.797            0 100 200 300 500 700    Construmat EIBTM - Incentius Cosmobelleza-Cosmowellness Turisme Salón Náutico Int. Barcelona S.I.L-Salón Int. de la Logística Graphispag 3GSM World Congress Fórum Dental Mediterráneo Bread & Butter (hivern) 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 Salón Int. del Automóvil Barcelona Meeting Point Construmat Salón Náutico Int. de Barcelona Bread & Butter (hivern) Bread&Butter (estiu) Estudia Salón Int. del Caravaning 3GSM World Congress Festival de la Infància 600400 VI. Construcció 46 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Continua el procés d’adaptació de l’activitat constructora a una nova realitat definida per un creixement econòmic feble. La pràctica totalitat dels indicadors disponibles apunten en el mateix sentit: l’activitat constructora al conjunt del país retro- cedeix de manera intensa i generalitzada, especialment en el segment de la promoció de nou sostre residencial. El canvi de conjuntura, accelerat per la crisi financera internacional amb origen en el mercat hipotecari d’Estats Units, ha coincidit en el cas espanyol amb un sector constructor immers en els nivells d’activitat més elevats de la història recent. Després de liderar el fort creixement del PIB català durant el darrer quinquenni, la construcció com a sector econòmic havia assolit un pes desproporcionat sobre el teixit productiu que, més aviat que tard, s’havia de corregir. En termes de producció i de nombre d’ocupats, el valor imputat directament al sector constructor l’any passat superava lleument l’11% del total, gai- rebé dos punts percentuals més que a començament de la dèca- da. Percentatges que en realitat són més elevats atès que no es tenen en compte tots els serveis directament lligats a l’activitat de la promoció i construcció i que, abans que es generalitzés la seva externalització, estaven majoritàriament integrats en el sector constructor. Segons les dades disponibles de creixement del PIB i del nom- bre d’ocupats, aquesta correcció –iniciada durant la segona mei tat de 2007–, s’accentua a mesura que avança 2008. La pri- mera estimació rebaixa el creixement interanual del PIB secto- rial del primer trimestre d’enguany en gairebé un punt percen- tual en relació amb el trimestre anterior. Segons tots els indicis, aquesta trajectòria fortament descendent es mantindrà en el que resta d’any. De fet, l’enfosquiment progressiu de les expectati- ves econòmiques com a conseqüència de l’encariment del pe - troli i les fortes tensions inflacionistes que obliguen a endurir la política monetària del BCE, són raons afegides que reforcen les previsions d’un nombre creixent d’analistes del sector que dub- ten que el creixement del PIB de la construcció per al conjunt de 2008 superi l’1%.               PIB pm PIB Construcció (%) II.05 III.05IV.05 I.06 II.06 III.06IV.06 I.07 II.07 III.07IV.07 I.08 0 1 2 3 4 5 6 7         milers Resta RMB Resta CatalunyaBarcelona 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 mç08 0 50 100 150 200 250 300 350 400 1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat.        variació interanual (%) ds 2005 ds 2007ds 2006 mç 2008 Barcelona RMB Catalunya -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12 Nombre d'empreses del sector de la construcció1 Barcelona Barcelonès RMB Catalunya 2000 4.721 6.520 17.626 30.368 2001 4.762 6.644 18.105 31.335 2002 4.954 6.903 18.839 32.862 2003 5.156 7.166 19.647 34.203 2004 5.196 7.283 20.336 35.896 2005 5.854 8.319 22.762 40.215 març 2006 5.905 8.401 23.217 41.406 juny 2006 5.964 8.604 23.650 42.260 set 2006 5.885 8.482 23.240 41.712 des 2006 5.930 8.482 23.278 41.763 març 2007 6.125 8.803 24.129 43.459 juny 2007 6.125 8.861 24.385 44.136 set 2007 6.001 8.664 23.779 43.064 des 2007 5.952 8.553 23.521 42.281 març 2008 5.880 8.482 23.243 41.843 Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya març 2008/març2007 –4,0 –3,6 –3,7 –3,7 des 2007/des 2006 0,4 0,8 1,0 1,2 des 2006/ des 2005 1,3 2,0 2,3 3,8 Font: Departament de Treball de la Generalitat. 47 Barcelona economia 67Indicadors d’activitat al sector de la construcció Les dades del segon trimestre registraran reduccions significatives del nombre d’ocupats i d’empreses de la construcció. Les dades d’ocupació de tancament del primer trimestre mos- tren un descens a l’entorn del 4% anual en el nombre d’empre- ses de la construcció amb assalariats afiliats a la Seguretat Social. Un descens relativament moderat però que tant a Bar - celona com al conjunt de Catalunya equival a neutralitzar el creixement dels darrers dos anys. Atès l’augment sostingut de l’atur i del nombre de fallides empresarials durant la primave- ra, es molt probable que les dades d’ocupació i teixit empresa- rial del segon trimestre reflecteixin una davallada de l’ordre del 10% anual. Si no es produeix una millora significativa de l’en- torn econòmic –que de moment no es preveu– possiblement no hi ha alternativa a un ajustament ràpid de la situació de crisi que viu el sector al conjunt d’Espanya.        Catalunya Espanya variació (%) 04 05 06 07 1r.tr.08 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 variació (%) 04 05 06 07 1r.tr.08 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 Edificació Obra civil L’augment que reflecteixen les dades de licitació d’obra públi- ca corresponents al primer trimestre permet aïllar, si més no momentàniament, la contracció de 2007. Tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, la represa de la trajectòria positiva es deu a l’augment de la licitació d’obra civil mentre que l’edificació no recupera el nivell de l’any passat. En tot cas, el recurs a un augment de la inversió pública per suavitzar el ritme de dava- llada de la construcció és una alternativa amb poc recorregut i escassament efectiva atès que la crisi del sector sembla ser més estructural que conjuntural. S’ha d’aprofitar l’avinentesa per abordar amb decisió el tan pregonat canvi de model econòmic. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€) Edificació Obra civil Total construcció Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 1996 349.304 2.397.357 1.074.078 9.128.847 1.423.382 11.526.204 1997 582.570 3.567.851 1.118.840 8.000.919 1.701.410 11.568.770 1998 725.159 4.492.412 1.632.038 12.992.857 2.357.197 17.485.269 1999 635.808 4.498.180 1.802.100 11.460.451 2.437.908 15.958.631 2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254 2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622 2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170 2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574 2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215 2005 2.067.571 10.435.715 3.145.306 23.088.312 5.212.877 33.524.027 2006 2.551.031 13.236.508 5.029.647 30.777.367 7.580.678 44.013.875 1r.tr. 400.106 3.075.645 1.035.716 5.683.304 1.435.822 8.758.949 2n.tr. 849.717 3.527.799 908.250 7.676.211 1.757.967 11.204.010 3r.tr. 532.334 3.174.659 1.460.891 7.502.950 1.993.225 10.677.609 4t.tr. 768.874 3.458.405 1.624.790 9.914.902 2.393.664 13.373.307 2007 2.155.945 10.891.386 4.905.580 26.568.278 7.061.525 37.459.664 1r.tr. 675.851 3.609.202 974.152 6.457.230 1.650.003 10.066.432 2n.tr. 690.668 3.200.279 807.422 7.762.251 1.498.090 10.962.530 3r.tr. 389.817 1.698.892 1.616.645 5.780.278 2.006.462 7.479.170 4t.tr. 399.609 2.383.013 1.507.361 6.568.519 1.906.970 8.951.532 2008 1r.tr. 627.286 3.160.391 1.255.378 9.673.457 1.882.664 12.833.848 Variació % Catalunya Edificació Obra civil Total construcció 1r.tr.2008/1r.tr.2007 –7,2 28,9 14,1 2n.sem.2007/2n.sem2006 –39,3 –0,2 –11,8 2007/2006 –15,5 –2,5 –6,8 2006/2005 23,4 59,9 45,4 Variació % Espanya Edificació Obra civil Total construcció 1r.tr.2008/1r.tr.2007 –12,4 49,8 27,5 2n.sem.2007/2n.sem2006 –38,3 –29,1 –31,6 2007/2006 –17,7 –14,1 –15,2 2006/2005 26,8 33,3 31,3 48 Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1r.tr.2008/1r.tr.2007 –45,0 45,6 –68,1 –5,9 2n.sem.2007/2n.sem2006 –21,4 –2,7 –56,4 1,4 2007/2006 –18,9 –7,6 –34,1 6,0 2006/2005 –0,7 2,3 16,5 7,6 La construcció residencial digereix els excessos i és a punt de tocar fons. En l’apartat anterior s’avançava que la trajectòria descendent del PIB i dels volums d’ocupació de la construcció durant el primer trimestre de 2008 era imputable bàsicament al segment residencial. És el moment de contrastar amb un cert detall terri- torial aquesta afirmació. Després del mig milió d’habitatges iniciats a Catalunya durant el quinquenni 2003-2007 –un 36% més que el lustre anterior– les xifres d’activitat del primer tri- mestre d’enguany registren retrocessos fins i tot més intensos. Del 45% a Barcelona i per sobre del 65% a la resta del país. El dramatisme que d’entrada desprenen aquestes darreres xifres es mitiga quan s’observen amb perspectiva. La construcció de més de cent mil habitatges de mitjana anual era incompatible amb l’objectiu declarat de creixement sostenible a llarg termi- ni. Per contra, la dotació anual de 65.000 habitatges –l’acumu- lat dels darrers dotze mesos– és una xifra més propera a la mit- jana anual de la dècada anterior al darrer quinquenni expansiu. Això fa pensar que aquesta magnitud, i en especial els poc més de 45.000 que són l’equivalent anual de la dotació del primer trimestre, s’acosta més a les necessitats mínimes d’habitatge de la població catalana, fet que anuncia una propera estabilització dels volums d’obra en construcció. Una previsió condicionada al ritme d’absorció de l’estoc acumulat. !"        (%) Barcelona RMB Catalunya IV.06 I.07 II.07 III.07 IV.07 I.08 -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 Seran suficients dos o a més estirar tres anys de correcció de l’oferta per donar per tancada aquesta crisi de la construcció residencial? Tot i que hi ha suficients raons de pes per optar per qualsevol alternativa, ens decantarem per la resposta positiva. Bàsicament perquè la davallada està sent molt intensa i espe- cialment, per la manca d’alternatives de pes a mitjà termini al model de creixement implantat els darrers deu anys. En conse- qüència, els descensos generalitzats i accentuats que enguany mostren les xifres de construcció d’habitatges a la major part del país s’han d’observar com la contrapartida inevitable a l’intens creixement d’anys anteriors a mesura que les con - dicions objectives i les expectatives econòmiques canvien ra di - calment. Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 17.179 14.956 46.847 39.812 1997 5.314 3.740 32.445 21.817 37.759 25.557 20.542 14.933 58.301 40.490 1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.449 1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706 2006 5.803 3.675 46.220 27.110 52.023 30.785 75.094 46.524 127.117 77.309 1r. tr. 1.897 1.099 10.471 6.085 12.368 7.184 17.230 10.653 29.598 17.837 2n.tr. 1.218 711 12.050 7.447 13.268 8.158 19.903 13.393 33.171 21.551 3r.tr 1.349 734 14.585 5.529 15.934 6.263 22.645 10.986 38.579 17.249 4t.tr. 1.339 1.131 9.114 8.049 10.453 9.180 15.316 11.492 25.769 20.672 2007 4.704 3.396 30.441 28.734 35.145 32.130 50.370 47.450 85.515 79.580 1r.tr. 1.404 695 11.685 7.489 13.089 8.184 19.408 12.367 32.497 20.551 2n.tr. 1.186 886 8.427 7.472 9.613 8.358 13.164 11.842 22.777 20.200 3r.tr 717 1.009 4.571 6.188 5.288 7.197 9.565 10.590 14.853 17.787 4t.tr. 1.397 806 5.758 7.585 7.155 8.391 8.233 12.651 15.388 21.042 2008 1r.tr. 772 1.012 3.725 7.048 4.497 8.060 6.914 10.960 11.411 19.020 Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d’obra residencial i dels certificats finals d’obra dels Col·legis d’Aparelladors de Catalunya. Direcció General d’Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. 20082006 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 2005 2007 Barcelona economia 67 49 des en el que va de segle en valors entre quinze i vint o més habitatges nous/1.000 habitants cap a valors més compatibles amb una estratègia de creixement moderat de la població. L’anàlisi per districtes de Barcelona mostra una àmplia diversi- tat de variacions interanuals. Malgrat utilitzar el total dels dar - rers dotze mesos per diluir possibles impactes estacionals o puntuals de les dades, el descens del 23,3% del nombre d’habi- tatges en construcció al conjunt de la ciutat a final del primer trimestre d’enguany és compatible amb retallades del 70% a Les Corts i Nou Barris i increments igualment notables a Sant Andreu (55%) i Horta-Guinardó (31%). La variació més deter- minant a l’hora d’explicar la magnitud de la davallada del con- junt és el descens de més del 50% que es produeix a Sant Martí, el districte que els darrers anys ha concentrat una bona part de la nova promoció residencial edificada a Barcelona. Construcció d’habitatges La construcció residencial cau un 50% a Catalunya, el doble que a Barcelona. Considerant el nombre d’habitatges iniciats els darrers dotze mesos, el descens més moderat és el de Barcelona. Les raons són evidents. En el passat immediat la ciutat no ha viscut aug- ments exagerats d’obra nova residencial i, més important, aquest segment d’activitat acumula ja set trimestres d’ajusta- ment gradual que el sector constructor havia trampejat fins fa ben poc sense massa dificultat. A la major part de Catalunya, aquest procés d’ajust no s’inicià fins l’estiu de l’any passat, quan es van fer evidents els efectes de la crisi dels mercats fi - nancers en la disponibilitat de crèdit. Això obliga a un canvi de tendència més sobtat. Les taules i gràfics adjunts il·lustren la magnitud de la contrac- ció que pateix la construcció residencial a Catalunya, tot i que una part de la davallada en termes interanuals és atribuïble a l’a- cumulació de projectes durant el primer trimestre de 2007 abans que entrés en vigor la totalitat del Codi Tècnic de l’Edi ficació. El mapa de la regió metropolitana posa de manifest la intensitat del procés i en quines comarques te més impacte. Especialment interessant és el gràfic que relaciona la nova promoció amb la població. S’evidencia un ràpid replegament de les ràtios situa- !"    #$  %$ milers Barcelona Resta grans municipis RMB Resta RMB 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB 2007 1r.tr.2008 Variació (%) 1 Barcelona 4.704 772 –23,3 l’Hospitalet de Llobregat 1.002 34 –42,6 Badalona 1.247 140 –32,4 Sabadell 2.123 457 –42,6 Terrassa 3.917 456 –54,9 Santa Coloma de Gramenet 336 65 –12,5 Mataró 707 66 –65,1 Cornellà de Llobregat 345 4 –66,6 Sant Boi de Llobregat 181 70 –54,3 Sant Cugat 1.161 78 –57,2 Rubí 628 50 –60,0 el Prat de Llobregat 208 47 –45,0 Vilanova i la Geltrú 690 94 –60,2 Viladecans 144 83 –50,7 Granollers 595 17 –60,3 Cerdanyola del Vallès 268 45 –62,5 Total municipis grans 18.256 2.478 –46,6 Total RMB 35.145 4.497 –49,7 Total Catalunya 85.515 11.411 –50,4 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Nota: les dades són mitjanes trimestrals, excepte les de 2008, que corresponen al període gener-març. ab.2007-mç.20082005-20072002-2004 Catalunya Regió Metropolitana Alt Penedès Garraf Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Barcelona 0 5 10 15 20 25 30 !"  &'((( )   50 Construcció d’habitatges Nota: El programa d'accessibilitat inclou la supressió de barreres arquitectòniques, la dota- ció d'elevadors i l'adaptació d'habitatges. El d'instal.lacions inclou la substitució d'antenes i dipòsits d'aigua i l'ordenació d'aparells d'aire condicionat. I el de medi ambient, l'aïllament tèrmic i acústic, les calefaccions urbanes, les plaques solars i la insonorització d'habitatges. Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.   )    2004 2006 2007 2008 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 0 200 400 600 800 1.000 2005 1 Sol·licituds de subvenció presentades a la campanya “Barcelona posa't guapa” Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Actuacions de rehabilitació aprovades a la campanya Barcelona posa't guapa 2006 2007 1r.tr.2008 Programa d'obres 2.399 2.187 58 Façanes 1.288 1.176 16 Terrats i cobertes 328 334 14 Patis de llums 611 510 25 Escales i vestíbuls i alt. 172 167 3 Programes d'accessibilitat 252 275 9 Millora de locals comercials 86 116 2 Programes d'instal.lacions 145 113 4 Programa de medi ambient 185 221 0 Actuacions especials 12 28 0 Total 3.079 2.940 73 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Iniciats Acabats 2006 2007 1r.tr.2008 Var (%)1 2006 2007 1r.tr.2008 Var (%)1 1. Ciutat Vella 346 222 11 –34,3 151 105 37 –64,5 2. l'Eixample 413 564 16 –31,2 284 473 78 –16,3 3. Sants-Montjuïc 845 614 38 –16,5 464 382 33 –23,3 4. Les Corts 206 71 29 –71,5 126 83 55 –40,1 5. Sarrià-Sant Gervasi 286 374 78 13,3 192 269 85 72,1 6. Gràcia 354 227 89 –19,4 111 141 97 62,0 7. Horta-Guinardó 322 357 290 31,4 405 377 24 47,2 8. Nou Barris 536 290 21 –68,8 227 267 134 43,2 9. Sant Andreu 606 922 91 54,6 832 215 166 –46,7 10. Sant Martí 1.888 1.063 109 –52,0 881 1.053 303 96,6 Sense dades 1 0 0 — 2 31 0 — Barcelona 5.803 4.704 772 -23,3 3.675 3.396 1.012 13,5 Font: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. Projectes d’habitatges visats (Província de Barcelona) Any 1r.trim 2n.trim 3r.trim 4t.trim Total Nous 1997 10.894 11.518 10.238 13.205 45.855 1998 19.164 7.558 8.671 10.404 45.797 1999 12.731 14.656 12.290 12.195 51.872 2000 12.500 14.984 8.654 9.221 45.359 2001 10.912 10.876 9.585 10.398 41.771 2002 11.012 9.404 7.888 8.600 36.904 2003 11.943 11.434 10.362 15.074 48.813 2004 12.541 13.716 13.881 14.963 55.101 2005 14.581 13.429 14.864 17.478 60.352 2006 16.239 19.204 27.247 10.613 73.303 2007 19.719 9.653 8.470 7.038 44.880 2008 5.201 Rehabilitats 1997 916 1.139 1.061 2.153 5.269 1998 1.807 952 1.242 1.542 5.543 1999 2.263 2.506 1.972 2.571 9.312 2000 2.219 2.411 1.677 1.692 7.999 2001 2.256 2.057 1.522 2.152 7.987 2002 2.007 2.035 1.819 2.162 8.023 2003 2.664 2.695 2.383 3.432 11.174 2004 3.501 3.273 2.958 3.154 12.886 2005 2.190 2.644 1.905 1.630 8.369 2006 1.329 1.323 1.394 977 5.023 2007 1.589 889 616 806 3.900 2008 596 Variació (%) Total Nous Rehabilitats 1r.tr.2008/1r.tr.2007 –72,8 –73,6 –62,5 2n.sem2007/2n.sem2006 –57,9 –59,0 –40,0 2007/2006 –37,7 –38,8 –22,4 2006/2005 14,0 21,5 –40,0 51 Barcelona economia 67 El revifament del sostre previst a les llicències durant el primer trimestre mitiga momentàniament el ritme de caiguda de l’obra nova a la ciutat. Efectivament, les dades del primer trimestre de 2008 suposen una alteració del procés de descens de l’obra nova que, com s’ha vist en apartats anteriors, està afectant de forma severa l’e- volució de l’activitat econòmica al conjunt del país. Després de l’exuberància constructiva dels darrers anys, les dades de llicències previstes a la ciutat el 2007 ja van palesar l’ingrés en el terreny dels retrocessos. Les intermitències en els signes que deriven de les anàlisis trimestrals queden neutralitzades quan s’amplia la visió en agregats de dotze mesos, tal com es reflec- teix en el gràfic adjunt. Com s’observa, amb un petit i excep- cional repunt del tercer trimestre, les dotacions de sostre pre- vistes al llarg de 2007 ja van estar situades a un nivell molt inferior al del bienni precedent, en concret un 24,5% per sota. Res particularment greu si es comparen amb les “etapes vall” de 2001 o de 2004, o fins i tot amb les dotacions mitjanes de la primera part de la dècada dels noranta, si no fos perquè el pano- rama econòmic s’enfosqueix dia a dia i de moment no s’albiren recanvis a la construcció com a motor de creixement. Llicències d’obres Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d'aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Direcció d'Actuació Urbanística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 1r.tr.2008/1r.tr.2007 25,1 16,8 22,6 2n.sem.2007/2n.sem.2006 –1,2 19,2 3,1 2007/2006 –30,1 –9,9 –26,1 2006/2005 9,4 –11,6 4,4 A més, a diferència de les davallades de 2001 o 2004 quan la conjuntura econòmica estimulava la demanda i les condicions financeres d’accés a l’habitatge eren molt favorables, la situa- ció actual es caracteritza per una demanda feble i atemorida davant l’empitjorament del clima econòmic i les restriccions al crèdit, tot i que també hi ha una part de la demanda que més que de la seva capacitat d’accés està pendent de que es concre- tin davallades de preus més intenses. Aquesta retirada de la demanda quan el mercat encara no ha digerit els forts volums constructius dels darrers anys i quan encara acumula impor- tants estocs per vendre està provocant descensos nominals dels preus, que tot just comencen a recollir les estadístiques oficials. Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament L. comercials Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total 1 1996 298.914 202.588 86.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468 1997 555.174 437.184 230.673 22.627 56.765 108.859 1.411.282 325.985 1.737.267 1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.398 1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658 2006 533.605 475.141 77.219 96.284 215.308 145.561 1.543.118 389.129 1.932.247 1r.tr. 137.003 126.853 21.360 52.695 85.790 31.040 454.741 108.313 563.054 2n.tr. 157.448 181.875 9.267 21.084 40.051 82.341 492.066 122.257 614.323 3r.tr. 61.414 48.106 8.421 8.618 30.955 9.110 166.624 96.140 262.764 4t.tr. 177.740 118.307 38.171 13.887 58.512 23.070 429.687 62.419 492.106 2007 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 1.078.169 350.475 1.428.644 1r.tr. 104.901 52.478 10.270 2.737 8.822 10.171 189.379 79.375 268.754 2n.tr. 63.851 149.080 8.394 38.897 28.710 10.797 299.729 82.124 381.853 3r.tr. 76.515 100.932 9.279 20.329 78.771 8.017 293.843 72.640 366.483 4t.tr. 119.860 86.904 15.016 27.302 20.099 26.037 295.218 116.336 411.554 2008 1r.tr. 43.139 36.151 7.299 121.516 16.817 11.931 236.853 92.700 329.553 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 m2 (milions) 52 Llicències d’obres Habitatges i places d’aparcament Habitatges Places Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 1996 3.348 1.053 4.401 6.521 1997 5.795 874 6.669 15.199 1998 6.112 1.297 7.409 10.336 1999 6.663 944 7.607 11.682 2000 5.005 899 5.904 10.676 2001 4.322 559 4.881 9.586 2002 5.024 837 5.861 10.812 2003 4.899 837 5.736 13.531 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 2005 6.300 1.307 7.607 12.470 2006 6.393 1.431 7.824 14.336 1r.tr. 1.932 288 2.220 3.985 2n.tr. 1.624 476 2.100 4.783 3r.tr. 724 218 942 1.703 4t.tr. 2.113 449 2.562 3.865 2007 4.769 1.367 6.136 12.529 1r.tr. 1.264 453 1.717 1.638 2n.tr. 854 570 1.424 4.721 3r.tr. 1.070 115 1.185 3.406 4t.tr. 1.581 229 1.810 2.764 2008 1r.tr. 847 249 1.096 1.102 Habitatges Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total 1r.tr.2008/1r.tr.2007 –33,0 –45,0 –36,2 2n.sem.2007/2n.sem.2006 –6,6 –48,4 –14,5 2007/2006 –25,4 –4,5 –21,6 2006/2005 1,5 9,5 2,9 Si ens centrem en les dades del primer trimestre de 2008, el total de sostre de nova planta previst supera lleugerament els 230.000 m2 i suposa un augment del 25,1% en relació amb un any enrera. Les obres de reformes i ampliacions gairebé asso- leixen els cent mil m2 i també registren un augment significa- tiu, del 16,8%. Com s’ha dit anteriorment, s’intueix que el no - table avanç de l’obra nova serà molt efímer, perquè respon a una coincidència de calendari derivada de la concentració de quatre expedients del pla de millora urbana Porta Firal, al dis- tricte de Sants-Montjuïc, destinat majoritàriament a usos d’ofi- cines. Entre totes quatre torres sumen més de 97.000 m2, un 41% del total d’obra nova prevista a la ciutat en aquest primer trimestre de l’any. Si es deixen de banda aquests projectes, la resta d’obra nova presenta un to molt més apaivagat. A banda dels impulsos del sostre destinat a equipaments, hotels, indústries i d’altres, que s’han de relativitzar per l’escassa aportació quantitativa en ter- mes de m2, el to principal el marca l’evolució del sostre resi- dencial, i, en menor mesura, el d’aparcaments i el comercial. Tots tres retrocedeixen més que significativament en relació amb el mateix trimestre de l’any anterior, amb davallades del 58,9%, del 31,1% i del 28,9%, respectivament. Dins de les noves edificacions destaca la construcció de dos edificis d’habitatge protegit a les antigues casernes de Sant An - dreu i a Sant Martí, que sumaran 176 habitatges de protecció oficial en règim general i dotacionals destinats a joves i a gent gran. A més, dintre de l’epígraf dels equipaments, destaca la construcció d’un CAP i d’un centre de salut mental a Les Corts, i d’un centre docent a Sant Martí. El segment de les reformes i ampliacions manté una dinàmica pròpia que confirma que davant d’una conjuntura baixista de l’obra nova, les reformes –de gran o petita envergadura– crei- xen, entre d’altres raons perquè absorbeixen una part de la mà d’obra i dels recursos que abans ocupava aquella. A banda de reforços estructurals o intervencions integrals de reforma d’edi- ficis que mantindran els usos a què estan destinats en l’actua - litat, algunes de les obres de reformes que més es repeteixen són la instal·lació d’ascensors, les segregacions o agregacions d’habitatges, les ampliacions de plantes –sobretot en habitatges unifamiliars–, els canvis d’usos per a convertit oficines i locals comercials en habitatges, les reformes de centres escolars i sa - nitaris i el canvi d’ús d’edificis existents per a convertir-los en hotels, una opció que s’ha donat amb freqüència en aquests dar - rers anys a Ciutat Vella. *  %  %      +  Residencial Locals comercials i oficines Altres Aparcament superfície (milers de m2) Sant Martí SantAndreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc L'Eixample CiutatVella 0 20 40 60 80 100 120 !"   % %  Nombre d'habitatges Taxa de variació dels darrers dotze mesos (%) variació (%)nombre d'habitatges 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 -40 -20 0 20 40 60 80 Barcelona economia 67Llicències d’obres         L lic èn ci es d ’o br es m aj or s de c on st ru cc ió d e no u so st re a pr ov ad es d ur an y el 1 er tr im es tr e de 2 00 8 E di fi ci s re si de nc ia ls u ni fa m ili ar s d e 2 a 10 h ab it at ge s d ’1 1 a 40 h ab it at ge s m és d e 40 h ab it at ge s A lt re s ed if ic is O fi ci ne s I nd ús tr ie s E qu ip am en ts H ot el s D ’a lt re s Fo nt : S er ve i d e Co nt ro l d e l’E di fic ac ió d e l’A jun tam en t d e B arc elo na , e lab ora t Id BC -IM I. VII. Mercat immobiliari 56 Preus al mercat residencial de regió metropolitana de Barcelona El descens dels preus de l’habitatge a la primera corona metropolitana es comença a generalitzar durant la segona meitat de 2007. La possibilitat de disposar de dades homogènies corresponents als preus mitjans de compravenda d’habitatges d’un ampli ven- tall de municipis metropolitans permet contrastar que l’actual crisi de demanda de sostre residencial, accentuada per l’encari- ment i enduriment de les condicions d’accés al crèdit, no afec- ta amb la mateixa intensitat ni en el mateix moment al conjunt de l’oferta sigui quina sigui la seva localització en el territori. L’evolució d’un sol any no permet definir categories ni deli - mitar agrupacions de municipis més o menys homogenis en funció de l’evolució dels preus del seu mercat immobiliari resi- dencial. Però sí que permet observar alguns trets que detalla- rem tot seguit. El primer a destacar és que el procés d’estancament i descens dels preus de venda del sostre nou que, amb dades parcials dels primers mesos de 2008 ja reconeixen tant les fonts interessades com les oficials, ja era una realitat l’any passat a la major part de la primera corona metropolitana. Si es pren com a unitat de comparació el preu total de l’habitatge, el descens era gairebé general a tots els municipis analitzats. Granollers, Santa Colo - ma de Gramenet, Sitges i Vilanova i la Geltrú són les quatre excepcions. Llevat de Sitges, on l’evolució a l’alça dels preus es pot expli- car per raons de superfície mitjana i singularitat dels habitatges analitzats, l’oferta de nou sostre residencial dels altres tres mu - nicipis té en comú que es troba a l’entorn o lleument per sota de la mitjana de la corresponent àrea d’influència i, comparati- vament, encara amb un cert potencial d’augment. Serveixi de referència que el preu mitjà dels habitatges nous en aquests municipis no supera en cap cas les dues terceres parts del preu mitjà de Barcelona. Font (per a tot l'apartat): elaboració pròpia a partir de les dades de Tecnigrama facilitades per la Secretaria d'Habitatge. Preus mitjans de venda dels habitatges nous a alguns municipis de la regió metropolitana de Barcelona Preu mitjà creix.anual Núm. índex Superfície Habitatges (€/m2) variació (%) (%) Bcn=100 Preu mitjà (milers d'€) habitatges en oferta 2007 2006-2007 2001-2006 2000 2007 2006 2007 2007 (m2) 2007 Badalona 4.189 –0,7 17,2 76,5 70,8 428,6 419,3 102,0 553 Barcelona 5.952 2,5 18,3 100,0 100,0 590,4 603,2 99,0 5.467 Castelldefels 4.866 9,9 16,8 89,9 82,2 529,1 522,1 107,0 419 Cerdanyola del Vallès 4.200 4,7 19,4 73,1 71,0 422,0 435,3 106,0 316 Cornellà de Llobregat 4.316 0,4 15,9 86,5 72,9 433,9 431,4 102,0 455 Gavà 3.968 0,6 15,0 70,6 67,0 408,7 386,7 100,0 191 Granollers 3.758 7,1 17,2 58,8 63,5 376,2 402,3 113,0 807 l'Hospitalet de Llobregat 4.733 1,6 17,3 85,4 80,0 450,7 438,2 96,0 1.086 Martorell 3.145 4,3 16,2 54,4 53,1 293,7 266,7 87,0 329 el Masnou 4.568 –1,7 19,4 75,9 77,2 526,6 503,9 119,0 178 Mataró 4.199 –4,5 21,0 68,4 70,9 364,0 368,3 89,0 878 Mollet del Vallès 3.609 –5,6 20,0 63,3 61,0 345,7 289,7 82,0 90 Montcada i Reixac 3.309 –4,0 18,7 69,6 55,9 378,5 344,7 107,0 344 el Prat de Llobregat 3.621 3,8 16,1 72,4 61,2 413,7 385,1 112,0 138 Ripollet 3.144 –4,4 18,2 58,9 53,1 390,4 375,9 121,0 171 Rubí 3.337 1,2 16,2 63,5 56,4 325,3 284,1 90,0 568 Sabadell 3.919 5,0 18,5 67,4 66,2 360,3 371,7 97,0 2.356 Sant Boi de Llobregat 3.560 –11,1 18,3 74,6 60,1 391,9 389,7 112,0 247 Sant Cugat del Vallès 4.685 –3,7 14,5 91,0 79,2 656,6 565,3 121,0 1.620 Sant Feliu de Llobregat 4.441 –1,8 23,5 76,1 75,0 449,9 464,8 105,0 320 Sant Joan Despí 4.944 2,9 18,5 89,9 83,5 696,3 571,1 124,0 303 Sant Just Desvern 5.882 3,3 15,5 81,6 99,4 828,3 818,1 132,0 68 Santa Coloma de Gramenet 3.897 4,7 16,2 79,1 65,8 368,0 399,3 106,0 204 Sitges 5.114 8,6 17,2 88,9 86,4 594,3 835,2 171,0 362 Terrassa 3.635 –4,4 22,0 59,1 61,4 294,0 274,1 77,0 4.223 Viladecans 3.821 1,1 17,4 69,1 64,6 363,6 362,3 96,0 534 Vilafranca del Penedès 2.957 –0,9 20,4 46,2 50,0 292,1 285,3 98,0 937 Vilanova i la Geltrú 3.921 5,7 20,3 57,2 66,2 350,9 368,2 96,0 658                   Barcelona economia 67 57 La persistent pèrdua d’impuls del mercat de treball afegit a l’encariment del finançament, auguren descensos de preus més accentuats i generals durant 2008. Un altre aspecte a destacar és que el mercat de segona mà també segueix la mateixa tendència lleument descendent quant a preus. Una variació que en aquest cas s’hauria de relativitzar atès que la mostra de municipis analitzats és més reduïda i molt focalitzada en les poblacions més grans de l’entorn metro polità. Pel que fa als preus màxims i mínims i la seva distribució en re - lació amb els de Barcelona, es manté la situació d’un any abans en el que Sant Just Desvern pràcticament iguala el preu mitjà de Barcelona en euros/m2 mentre que el de Vilafranca del Pene - dès, com a localitat representativa de la perifèria metropolitana, equival a la meitat. El nombre d’habitatges en oferta és una magnitud que, espe- cialment en una conjuntura d’afebliment de la demanda, també influeix en l’orientació dels preus. Així, ofertes comparativa- ment voluminoses com és el cas de Terrassa, Sant Cugat del Val - lès, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Viladecans, Vilafran ca del Penedès i Rubí entre d’altres, poden explicar el descens que en termes constants han registrat els respectius preus mitjans de l’oferta nova de sostre residencial. L’excepció és Sant Boi, on la forta retallada del preu mitjà sembla imputable al fet que l’oferta existent el 2007 era més aviat escassa en volum i relati - vament diferent a l’oferta més àmplia i diversa d’anys anteriors. Preus al mercat residencial de la regió metropolitana de Barcelona Preu de venda dels habitatges de segona mà a alguns municipis metropolitans Preu mitjà (€/m2) Preu mitjà (milers d'€) Superfície mitjana (m2) variació (%) creix.anual(%) variació (%) variació (%) Municipi 2007 2006-2007 2001-2006 2007 2006-2007 2007 2006-2007 Badalona 3.311 0,8 15,2 317,2 –0,5 104,9 6,8 Gavà 3.478 –1,6 17,9 389,8 3,3 115,2 4,5 l’Hospitalet de Llobregat 3.661 5,7 17,6 306,3 2,3 85,7 –3,2 Mataró 3.308 1,3 17,2 310,9 0,4 97,8 –2,8 Ripollet 2.680 –5,0 13,7 247,0 –9,7 93,2 –4,7 Sabadell 2.888 –2,4 17,7 301,8 –4,9 106,0 –3,7 Terrassa 2.707 –4,1 18,0 283,1 –1,6 108,2 3,0                        !     58 Preus de venda dels habitatges a Espanya Nota: Podeu consultar les notes metodològiques a www.mviv.es. Font (per a tot l'apartat): Ministeri d'Habitatge. L’anàlisi en termes interanuals palesa encara minsos creixe- ments en termes nominals, però la conjuntura actual, en la qual mes a mes cada nou indicador converteix en més sever l’ajusta - ment a la baixa de la renda de les famílies i de la seva capacitat d’endeutament, aconsella centrar-se en les taxes intertrimes- trals que, com s’ha dit, oscil·len a l’entorn del creixement nul; en concret, a Espanya és un 0,8%, a Catalunya, un 0,3% i a la província de Barcelona, un 0%. Amb poques diferències entre els preus dels habitatges nous i els de segona mà, es podria matisar que el descens és més intens en el mercat secundari, el més important tant en termes d’oferta d’habitatges com d’ope- racions de transaccions registrades. Aquestes dades són un reflex d’una conjuntura incerta en la qual s’està digerint tant l’extraordinària expansió del sector de la construcció residencial i dels preus al mercat immobiliari dels darrers anys com el progressiu enfosquiment de les expec- tatives laborals i de renda de les famílies. Amb matisos de grau, el pessimisme s’estén, i ja es descompta una situació de certa paràlisi almenys durant tot 2008 i primers mesos de 2009 que, en el mercat immobiliari, i encara que només sigui per contrast amb el dinamisme dels darrers anys, es preveu particularment severa. De moment, les intenses davallades del nombre de tran- saccions realitzades, van en aquest camí. Els preus de venda se situen en la frontera entre un creixement molt baix i l’estancament, a causa del replegament d’una demanda efectiva condicionada per la incertesa econòmica i per les restriccions al crèdit. Amb un cert retard en relació amb la contracció del mercat i a l’enduriment de les condicions de concessió del crèdit que s’ha - vien anat estenent des de l’estiu de 2007, els preus de venda del mercat residencial que recull el Ministeri d’Habitatge a partir de les taxacions han accentuat la correcció a la baixa del ritme de creixement, fins a situar-se, en termes trimestrals, en punt mort, amb un ventall per comunitats autònomes que va des de creixe- ments insignificants –i sempre per sota de la inflació– fins a lleus davallades. Preus de venda dels habitatges (Base 2005) Província CCAA Total Barcelona Catalunya Madrid Espanya Habitatge Lliure nou (€/m2) 4t.tr.2000 1.399 1.158 1.442 992 4t.tr.2001 1.526 1.256 1.617 1.104 4t.tr.2002 1.574 1.391 1.893 1.225 4t.tr.2003 1.800 1.572 2.121 1.387 4t.tr.2004 2.168 1.884 2.531 1.619 4t.tr.2005 2.412 2.076 2.730 1.786 4t tr. 2006 2.678 2.300 2.887 1.958 2007 1r.tr. 2.722 2.342 2.918 1.994 2n tr. 2.763 2.380 2.873 2.029 3r tr. 2.767 2.395 2.933 2.037 4t.tr. 2.835 2.441 2.935 2.070 2008 1r.tr. 2.845 2.450 2.945 2.095 Habitatge Lliure de segona mà (€/m2) 4t.tr.2000 1.346 1.136 1.213 858 4t.tr.2001 1.511 1.281 1.516 956 4t.tr.2002 1.659 1.417 1.851 1.135 4t.tr.2003 1.876 1.647 2.199 1.378 4t.tr.2004 2.174 1.937 2.503 1.614 4t.tr.2005 2.352 2.097 2.797 1.844 4t tr.2006 2.589 2.318 2.967 2.003 2007 1r.tr. 2.632 2.359 3.020 2.035 2n tr. 2.658 2.384 3.019 2.062 3r tr. 2.659 2.394 3.018 2.069 4t.tr. 2.730 2.452 3.019 2.086 2008 1r.tr. 2.730 2.458 3.012 2.102 Habitatge Protegit (€/m2) 4t.tr.2004 1.035 1.092 925 866 4t.tr.2005 1.057 1.128 1.006 945 4t.tr.2006 1.145 1.162 1.070 1.016 2007 1r.tr. 1.152 1.165 1.087 1.020 2n tr. 1.179 1.172 1.099 1.036 3r tr. 1.208 1.201 1.101 1.054 4t.tr. 1.236 1.224 1.106 1.071 2008 1r.tr. 1.265 1.254 1.109 1.100 Variació % Preu (€ /m2) Habitatge lliure Habitatge Nou Segona mà Protegit Província de Barcelona 1r.tr.2008/1r.tr.2007 4,5 3,7 9,8 4t.tr.2007/4t.tr.2006 5,9 5,4 8,0 Catalunya 1r.tr.2008/1r.tr.2007 4,6 4,2 7,6 4t.tr.2007/4t.tr.2006 6,1 5,8 5,3 CCAA Madrid 1r.tr.2008/1r.tr.2007 1,0 –0,3 2,0 4t.tr.2007/4t.tr.2006 1,7 1,8 3,3 Espanya 1r.tr.2008/1r.tr.2007 5,1 3,3 7,8 4t.tr.2007/4t.tr.2006 5,7 4,2 5,5 Barcelona economia 67 59 Preus al mercat residencial Efectivament, la trajectòria descendent del nombre de compra- vendes registrades als Col·legis de Registradors de la Propietat i recollides en l’estadística de Transmissions de Drets de Pro - pie tat que difon l’INE des de començaments d’enguany és prou explícita de la situació contractiva del mercat, amb una dava- llada de nombre de transaccions del 46% en el primer trimestre de 2008 a la província de Barcelona. El descens ha estat més acusat en el mercat de segona mà, fins al punt que en les dades de març el pes d’aquest segment sobre el total de compraven- des s’ha reduït fins al 55,1%, gairebé set punts menys que un any enrera. Aquesta tendència baixista vista a la província de Barcelona pràcticament és un calc de la de Catalunya i la d’Es - panya. Per últim, cal destacar que en relació amb la població, Catalunya és la quarta comunitat amb menys compravendes d’habitatges per cada cent mil habitants, 91 al mes de març, un 28% per sota de la mitjana d’Espanya. Variació % Preu (€/m2) L'Hospitalet de Sta Coloma de Barcelona Llobregat Badalona Sabadell Terrassa Gramenet Mataró Girona Lleida Tarragona Madrid Nou 1r.tr.08/1r.tr.07 11,6 0,6 8,0 2,0 –9,4 15,8 –7,2 –16,3 –9,3 22,7 –1,9 4t.tr.07/4t.tr.06 0,3 –6,9 –3,4 –0,5 –0,3 9,2 0,7 –7,1 –1,4 2,9 4,5 Segona mà 1r.tr.08/1r.tr.07 4,6 2,7 3,3 5,3 2,3 3,7 2,5 3,1 5,2 5,9 –0,5 4t.tr.07/4t.tr.06 5,6 0,8 3,9 3,4 5,0 1,7 4,4 5,5 7,7 12,9 3,2 Preus de venda dels habitatges per ciutats (Base 2005) L'Hospitalet Sta Coloma Barcelona de Llobregat Badalona Sabadell Terrassa de Gramenet Mataró Girona Lleida Tarragona Madrid Habitatge Lliure Nou (€/m2) 4t.tr.05 3.929 3.140 2.923 2.747 2.680 2.527 2.699 2.859 1.888 1.996 3.612 4t.tr.06 4.604 3.519 3.417 3.029 3.106 3.010 3.270 3.048 2.207 2.277 3.915 2007 1r.tr. 4.425 3.707 3.295 3.086 3.282 3.235 3.369 3.576 2.303 2.438 4.275 2n tr. 5.150 3.611 3.142 2.951 3.040 -- 3.314 3.410 2.332 2.784 3.991 3r tr. 4.303 3.865 3.165 3.105 3.307 2.807 3.366 3.108 2.250 2.870 4.093 4t.tr. 4.616 3.276 3.300 3.015 3.096 3.288 3.294 2.832 2.176 2.343 4.093 2008 1r.tr. 4.939 3.730 3.557 3.146 2.974 3.744 3.128 2.993 2.088 2.990 4.193 Habitatge Lliure de segona mà (€/m2) 4t.tr.05 3.112 2.913 2.516 2.129 2.038 2.464 2.263 2.023 1.491 1.721 3.193 4t.tr.06 3.439 3.205 2.812 2.427 2.339 2.826 2.515 2.343 1.639 1.933 3.660 2007 1r.tr. 3.468 3.149 2.847 2.479 2.361 2.795 2.532 2.429 1.704 2.077 3.780 2n tr. 3.530 3.280 2.842 2.524 2.358 2.860 2.601 2.170 1.755 2.060 3.739 3r tr. 3.553 3.197 2.794 2.522 2.388 2.808 2.566 2.426 1.757 2.116 3.760 4t.tr. 3.630 3.230 2.920 2.509 2.457 2.872 2.626 2.472 1.765 2.182 3.777 2008 1r.tr. 3.629 3.236 2.941 2.610 2.416 2.898 2.596 2.504 1.792 2.199 3.760 VIII. Mercat de treball Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1996 679.737 377.372 302.365 2.007.299 1.185.031 822.268 2.848.200 1.688.500 1.159.700 4t.tr.1997 682.400 376.038 306.362 2.019.100 1.188.760 830.340 2.880.000 1.702.600 1.177.400 4t.tr.1998 685.130 378.165 306.965 2.030.260 1.198.550 831.710 2.917.700 1.730.900 1.186.800 4t.tr.1999 690.600 377.610 312.990 2.055.365 1.200.718 854.647 2.970.500 1.740.600 1.229.900 4t.tr.2000 704.440 385.470 318.970 2.120.020 1.226.596 893.424 3.061.400 1.786.700 1.274.700 4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900 4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200 4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800 4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300 4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000 1r.tr.2006 832.600 445.300 387.300 2.476.700 1.398.650 1.078.050 3.619.500 2.066.200 1.553.300 2n.tr.2006 810.500 446.400 364.100 2.460.640 1.384.200 1.076.440 3.650.100 2.077.300 1.572.800 3r.tr.2006 806.700 450.700 356.000 2.469.850 1.409.820 1.060.030 3.672.600 2.105.400 1.567.200 4t.tr.2006 812.600 449.800 362.800 2.504.070 1.413.870 1.090.200 3.699.100 2.100.500 1.598.600 1r.tr.2007 807.600 450.800 356.800 2.502.460 1.410.310 1.092.150 3.710.000 2.099.700 1.610.200 2n.tr.2007 799.900 447.200 352.700 2.505.830 1.411.780 1.094.050 3.736.400 2.128.500 1.607.800 3r.tr.2007 813.500 447.300 366.200 2.529.580 1.434.710 1.094.870 3.781.000 2.158.400 1.622.600 4t.tr.2007 811.600 441.200 370.400 2.578.100 1.453.900 1.124.200 3.799.100 2.158.000 1.641.100 1r.tr.2008 801.900 440.800 361.100 2.570.100 1.451.700 1.118.400 3.825.300 2.166.800 1.658.600 62 Població activa i ocupada Nota: L'INE ha recalculat les xifres de l'EPA d'ençà el 1996 a partir de les projeccions de població basades en el Cens de 2001. Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d'aquesta mateixa font per a la RMB. La població activa mostra lleus senyals de contenció del creixement, alhora que... Segons les estimacions oficials, durant el primer trimestre d’en - guany la població activa de Catalunya ha continuat creixent a l’entorn del tres per cent anual. Amb la particularitat però, de que l’augment de la població de més de 15 anys es comença a desaccelerar. En efecte, després d’un sexenni en el que aquest segment de la població ha crescut de manera sostinguda a una taxa mitjana que supera lleument el dos per cent anual, els resultats del primer trimestre de 2008 semblen anunciar l’inici d’un període de creixement força més moderat i ajustat a les expectatives incertes del mercat de treball. Una evolució que serà seguida, sense massa retard, per la població activa. Com ja succeeix a Barcelona. A l’àmbit metropolità, la xifra estimada de gairebé 2,6 milions d’actius del darrer trimestre de 2007 es revela com un màxim difícil de superar a curt termini. Menció a part mereix el lleu re - trocés que mostra el valor imputat a Barcelona, que sembla res- pondre bàsicament a la correcció progressiva d’excessos d’es- timació introduïts el 2005 via canvis metodològics incorporats a l’EPA. Un altre fet a destacar de les dades de començament d’any és que tant a l’àmbit metropolità com al conjunt de Cata - lunya, el creixement per sexes del nombre d’actius es de can ta lleument a favor dels homes, compensant la dinàmica del bien- ni anterior. Probablement, una primera conseqüència del re fre - dament del mercat laboral. 1r.tr.08/ 4t.tr.07/ 4t.tr.06/ 4t.tr.05/ Variació (%) 1r.tr.07 4t.tr.06 4t.tr.05 4t.tr.04 Barcelona Total actius –0,7 –0,1 –1,9 7,8 Homes –2,2 –1,9 –0,9 9,5 Dones 1,2 2,1 –3,0 5,8 RMB Total actius 2,7 3,0 1,9 4,9 Homes 2,9 2,8 1,2 5,0 Dones 2,4 3,1 2,9 4,8 Catalunya Total actius 3,1 2,7 2,8 4,2 Homes 3,2 2,7 2,0 4,1 Dones 3,0 2,7 3,9 4,2       (%) 2003 2004 2005 2006 2008 Total Homes Dones 2007 40 45 50 55 60 65 70 75 80 Barcelona economia 67 63 Població activa i ocupada ...l’ocupació alenteix el ritme d’augment i l’atur repunta amb força. A diferència de la lleu desacceleració que s’observa en l’evolu- ció recent del nombre d’actius a la regió metropolitana, la con- tenció és força més notòria quan es parla de l’evolució del nombre de residents ocupats i de les taxes d’ocupació entre la població en edat de treballar. Així, el nombre d’ocupats a la re - gió metropolitana durant el primer trimestre és lleument infe- rior a la mitjana del segon semestre de 2007. Un resultat que sembla anunciar el començament d’un període d’estabilització i consolidació del nombre d’ocupats després del darrer cicle expansiu. En el cas de Barcelona, i deixant en segon terme els valors absoluts, les taxes d’ocupació reflecteixen també un es - cenari d’estabilització que contrasta amb la trajectòria fortament expansiva del quinquenni (2001-2006) gràcies al protagonisme de les dones en el mercat de treball regulat. Una evo lució que ha forçat una retallada dels diferencials de les taxes d’ocupació per sexes que es pot veure perjudicada si l’actual situació d’a- tonia del mercat de treball s’allarga en el temps. Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d'aquesta mateixa font per a la RMB. 1r.tr.08/ 4t.tr.07/ 4t.tr.06/ 4t.tr.05/ Variació (%) 1r.tr.07 4t.tr.06 4t.tr.05 4t.tr.04 Barcelona Total ocupats –1,1 0,4 –0,9 12,3 Homes –2,4 –1,8 –0,7 14,2 Dones 0,4 3,2 –1,1 9,9 RMB Total ocupats 1,8 3,0 2,1 8,1 Homes 1,6 2,4 1,0 7,1 Dones 2,1 3,7 3,6 9,4 Catalunya Total ocupats 2,1 2,8 2,8 7,3 Homes 1,9 2,7 1,9 6,1 Dones 2,4 2,8 4,0 9,1 Evolució de la població ocupada Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1999 n.d. n.d. n.d. 1.834.560 1.109.910 724.650 2.665.900 1.615.900 1.050.000 4t.tr.2000 n.d. n.d. n.d. 1.909.220 1.139.815 769.405 2.790.300 1.677.400 1.112.900 4t.tr.2001 592.800 331.200 261.600 1.913.390 1.146.000 767.390 2.822.400 1.704.900 1.117.500 4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100 4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900 4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300 4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000 1r.tr.2006 771.300 418.200 353.100 2.311.850 1.304.380 1.007.470 3.365.800 1.950.900 1.414.900 2n.tr.2006 752.300 422.000 330.300 2.313.780 1.303.710 1.010.070 3.413.900 1.971.400 1.442.500 3r.tr.2006 761.700 429.900 331.800 2.320.680 1.327.520 993.160 3.443.200 2.004.000 1.439.200 4t.tr.2006 761.600 426.200 335.400 2.341.870 1.328.150 1.013.720 3.452.000 1.982.700 1.469.300 1r.tr.2007 752.300 421.100 331.200 2.342.600 1.324.100 1.018.500 3.461.100 1.983.100 1.478.000 2n.tr.2007 744.400 415.300 329.100 2.372.100 1.328.610 1.043.490 3.508.700 2.012.200 1.496.500 3r.tr.2007 760.600 419.600 341.000 2.368.240 1.339.800 1.028.440 3.525.300 2.035.700 1.489.600 4t.tr.2007 764.900 416.600 348.300 2.411.700 1.360.600 1.051.100 3.547.300 2.037.200 1.510.100 1r.tr.2008 743.700 411.200 332.500 2.385.800 1.345.900 1.039.900 3.534.500 2.020.400 1.514.100 Nota:Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Taxes d'activitat i d'ocupació (Barcelona) Període Total Homes Dones Taxa d'activitat 4t.tr.2001 71,6 81,6 62,7 4t.tr.2002 72,6 82,5 63,2 4t.tr.2003 75,0 85,1 65,9 4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0 4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0 1r.tr.2006 77,4 85,3 70,0 2n.tr.2006 76,7 84,6 68,9 3r.tr.2006 75,9 84,5 67,3 4t.tr.2006 77,8 85,3 70,1 1r.tr.2007 77,2 83,0 71,0 2n.tr.2007 77,0 83,6 70,1 3r.tr.2007 77,0 84,2 69,8 4t.tr.2007 77,4 84,8 70,2 1r.tr.2008 78,2 86,6 69,9 Taxa d'ocupació 4t.tr.2001 64,0 75,3 53,9 4t.tr.2002 63,6 72,4 55,4 4t.tr.2003 68,0 78,4 58,1 4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4 4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6 1r.tr.2006 71,6 80,0 63,8 2n.tr.2006 71,1 79,9 62,4 3r.tr.2006 71,6 80,5 62,6 4t.tr.2006 72,8 80,8 64,8 1r.tr.2007 71,8 77,4 65,8 2n.tr.2007 71,6 77,6 65,3 3r.tr.2007 72,0 78,9 64,9 4t.tr.2007 72,9 80,0 66,0 1r.tr.2008 72,4 80,7 64,3 64 Llocs de treball ocupats Notes: Les dades d'autònoms en cursiva són mitjanes anuals. Les de Total d'afiliats de la RMB són estimacions pròpies. Font (de totes les taules d'aquest apartat si no es diu el contrari): Departament de Treball de la Generalitat i Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Les dades disponibles d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social plasmen una situació de relativa estabilitat amb uns vo - lums d’ocupació que es mantenen lleument per sota dels màxims assolits a començament de l’estiu de 2007. Així, el nombre de llocs de treball ocupats a la regió metropolitana a final d’abril es situava per sota dels gairebé 2,4 milions d’afiliats compta - bilitzats a final de juny de l’any passat. Amb un milió de tre - bal ladors més, la si tuació és semblant al conjunt de Catalunya, mentre que a Bar ce lona sembla que la xifra s’estabilitza a l’en- torn d’1,1 milió d’afiliats. Si les previsions de creixement eco - nòmic a mitjà termini es confirmen, és probable que durant els mesos centrals d’enguany es generalitzin a tots els àmbits geo - gràfics variacions interanuals lleument negatives. L’aug ment del nombre d’autònoms respon a canvis d’afiliació entre règims i no té cap transcendència en termes d’augment del sal do de llocs de treball. L’augment testimonial del nombre d’actius afiliats a la Seguretat Social respon a la intensa desacceleració del creixement econòmic i al progressiu enfosquiment de les expectatives. L’anàlisi de l’evolució durant el primer terç de l’any del nom- bre de llocs de treball generats a la regió metropolitana de Bar - celona convé fer-la des d’una doble perspectiva. La primera és la que constata que la desacceleració característica de la major part de l’any 2007 s’ha convertit en quasi estancament. El crei- xement interanual proper al tres per cent assolit durant el pri- mer trimestre de l’any passat s’ha transformat, dotze mesos després, en un creixement testimonial d’unes poques dècimes alhora que sembla anunciar una imminent entrada en zona de descensos. El segon enfocament és el que, assumint que la con- juntura i les expectatives econòmiques han canviat notablement en molt poc temps, i es fixa en la capacitat de l’economia de consolidar el nivell d’ocupació assolit després de més d’una dècada de creixement intens. variació interanual (%)Saldo trimestral Afiliats (%) 2003 2004 2005 2006 20082007          -30.000 -20.000 -10.000 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 -4 -2 0 2 4 6 8 Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 1996 674.151 1.300.405 1.756.657 113.356 296.760 448.400 836.000 1.658.930 2.295.200 31 des. 1997 706.616 1.375.197 1.857.480 112.956 298.540 449.000 864.000 1.729.200 2.394.130 31 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 898.000 1.826.050 2.527.500 31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 924.500 1.917.040 2.673.180 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 965.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490 31 des. 2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495 31 des. 2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017 31 març 2006 914.313 1.883.623 2.628.013 121.003 357.445 549.022 1.065.371 2.310.570 3.298.097 30 juny 2006 924.799 1.900.030 2.685.297 121.544 360.506 558.289 1.075.702 2.330.350 3.360.132 30 set. 2006 932.213 1.912.772 2.690.564 121.048 359.767 558.564 1.080.470 2.339.700 3.360.053 31 des. 2006 935.931 1.916.608 2.672.993 122.218 363.383 562.057 1.082.032 2.338.954 3.338.604 31 març 2007 953.648 1.953.364 2.737.542 122.723 365.973 567.427 1.098.871 2.375.266 3.403.062 30 juny 2007 961.775 1.967.720 2.787.298 123.361 368.949 575.234 1.107.095 2.392.840 3.458.835 30 set. 2007 950.463 1.951.184 2.753.996 122.954 367.791 575.407 1.094.285 2.374.730 3.424.527 31 des. 2007 953.000 1.951.077 2.727.728 123.958 370.045 576.164 1.097.936 2.376.740 3.398.642 31 març 2008 953.143 1.954.911 2.744.915 123.909 371.833 595.794 1.098.537 2.379.030 3.416.517 30 abril 2008 952.496 1.956.204 2.748.112 122.926 371.507 595.542 1.098.166 2.380.671 3.420.715 30 ab.2008/ 31 des.2007/ 31 des.2006/ 31 des.2005/ Variació (%) 30 ab.2007 31 des.2006 31 des.2005 31 des.2004 Afiliats R.G. — Barcelona –0,1 1,8 3,4 4,4 — RMB 0,2 1,8 2,9 4,5 — Catalunya 0,3 2,0 3,3 5,0 Autònoms — Barcelona 0,8 1,4 1,2 0,9 — RMB 1,6 1,8 2,2 2,0 — Catalunya 4,4 2,5 2,6 2,6 Total — Barcelona 0,0 1,5 2,3 3,9 — RMB 0,2 1,6 2,2 5,5 — Catalunya 0,4 1,8 2,4 5,8 Barcelona economia 67 65 Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social Barcelona Regió Metropolitana RMB/ mç. 08/ Catalunya Sectors des. 2006 des. 2007 mç.2008 des. 2006 des. 2007 mç. 2008 mç.07 (%) (%) Afiliats al Règim General Agricultura, ramaderia i pesca 1.734 2.175 2.314 4.547 5.297 5.363 –1,3 38,1 Indústries extractives 457 94 101 1.362 820 809 –0,1 21,7 Alimentació i begudes 9.200 8.300 8.113 30.462 32.108 32.301 –1,4 45,7 Tèxtil, confecció, pelleteria i cuir 6.616 5.832 5.638 36.100 32.930 32.348 –9,4 66,9 Paper, edició i arts gràfiques 16.048 15.997 15.769 38.976 39.436 39.332 –0,9 77,2 Indústria química 15.847 15.097 14.799 43.693 44.067 44.085 0,4 79,3 Cautxú i matèries plàstiques 1.684 1.538 1.458 20.853 20.994 20.754 –6,2 68,5 Ind. d’altres prod. minerals no metàl·lics 3.306 3.472 3.413 12.454 12.241 12.039 –4,6 56,1 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 6.525 5.679 5.348 56.553 54.469 54.091 –4,5 67,3 Maquinària i equips mecànics 4.098 4.759 4.700 24.543 25.045 24.816 –1,6 66,6 Ofimàtica i maquinària i material elèctric 6.127 6.118 6.155 20.662 20.523 20.777 –1,4 74,9 Electrònica i instruments de precisió 2.748 2.526 2.550 9.840 10.227 10.347 –3,5 85,4 Vehicles i altre material de transport 24.371 23.086 22.734 44.640 44.653 45.033 –4,6 82,7 Resta d’indústries manufactureres 4.310 3.664 3.664 20.020 18.899 18.725 –5,7 55,8 Prod. i distr. d’electricitat, gas i aigua 5.147 5.315 5.310 7.021 6.927 6.933 2,3 60,8 Indústria 106.484 101.477 99.752 367.179 363.339 362.390 –3,4 67,3 Construcció 51.973 51.236 51.964 157.993 158.122 159.546 –6,0 58,9 Venda i reparació de vehicles 10.561 11.161 11.117 31.314 32.983 33.026 0,9 61,7 Comerç a l’engròs i intermediaris 57.669 55.801 54.577 145.068 142.389 141.459 0,8 77,3 Comerç al detall i reparacions 80.772 83.903 79.490 178.743 180.896 172.838 0,3 74,3 Hoteleria i restauració 53.381 56.406 57.082 95.865 101.015 103.909 2,8 62,1 Transports 24.333 23.430 23.308 52.241 52.499 53.572 3,2 66,8 Act. afíns transport, agències viatges 18.125 19.339 19.380 33.522 36.489 36.573 5,1 81,9 Correus i telecomunicacions 13.775 14.578 14.819 17.698 17.974 18.386 –2,0 80,4 Finances i assegurances 44.883 42.916 42.714 59.815 57.943 57.965 3,3 79,8 Serveis immobiliaris 18.895 18.839 18.590 32.649 30.265 29.501 –10,1 80,3 Lloguer maquinària i equip 1.815 2.070 2.105 5.712 6.393 6.575 8,9 72,8 Activitats informàtiques 20.439 24.228 24.465 29.142 33.946 34.181 5,6 92,1 Investigació i desenvolupament 3.783 5.958 6.348 6.670 9.199 9.697 16,8 82,0 Altres serveis empresarials 163.216 161.948 165.271 255.167 256.179 260.750 –0,3 78,7 Administració pública i org. extraterr. 76.112 78.435 79.589 116.821 113.096 114.327 –7,2 67,2 Ensenyament 47.649 54.244 56.088 85.211 94.532 97.256 7,8 74,9 Serveis sanitaris i socials 71.895 78.356 77.008 131.907 152.149 150.757 12,1 73,6 Activitats associatives 15.545 13.938 13.948 22.993 19.803 19.818 0,1 79,9 Activitats culturals i esportives 24.451 24.632 25.533 39.824 41.399 42.223 1,1 74,6 Activitats de sanejament públic 7.647 9.444 9.245 10.821 13.332 13.187 2,6 73,6 Resta serveis socials i personals 20.794 18.486 18.436 35.706 31.838 31.612 0,0 76,7 Serveis 775.740 798.112 799.113 1.386.889 1.424.319 1.427.612 1,7 74,1 Total assalariats 935.931 953.000 953.143 1.916.608 1.951.077 1.954.911 0,1 71,1 Autònoms Agricultura, ramaderia i pesca 159 173 223 2.001 2.070 4.222 — 6,5 Indústria 10.074 9.731 9.620 37.008 36.259 35.950 –2,3 64,7 Construcció 10.213 10.796 10.765 56.110 58.587 58.347 1,8 55,9 Serveis 101.772 103.258 103.301 268.264 273.129 273.314 1,3 67,7 Total autònoms 122.218 123.958 123.909 363.383 370.045 371.833 1,6 62,1 Llocs de treball ocupats Aquesta situació d’atonia del mercat laboral amaga situacions dispars als diferents segments d’activitat. Amb dades de final del primer trimestre, la construcció és el que registra la dava- llada més significativa en termes relatius. Un fet previsible atès que és el sector econòmic que més ha ampliat la seva capacitat productiva en el darrer lustre. En conseqüència, és el que té més empreses i llocs de treball encara en procés de consolida- ció i sense gaire capacitat per afrontar els impactes de la crisi que afec ta el segment de la promoció residencial. Una situació agreu jada per l’encariment del preu del diner i l’enduriment de les condicions d’accés al crèdit bancari. mç.2008/ des.2007/ des.2006/ Variació (%) mç.2007 des.2006 des.2005 Barcelona Indústria –6,8 –4,6 –4,7 Construcció –3,4 –0,2 3,1 Serveis 1,2 2,7 4,3 RMB Agric., ram. i pesca 28,5 12,5 4,9 Indústria –3,3 –1,1 –3,3 Construcció –4,0 1,2 5,3 Serveis 1,7 2,6 4,1 66 Llocs de treball ocupats Distribució dels comptes de cotització per nombre de treballadors Any 1-5 6-10 11-25 26-50 51-100 101-500 501-1000 1001-3000 >3000 Total Barcelona des. 1996 59.531 6.987 5.148 1.888 800 625 65 45 11 75.100 des. 1998 58.797 7.539 5.634 2.067 967 684 78 53 12 75.831 des. 2000 55.608 7.975 6.193 2.318 1.055 823 89 58 14 74.133 des. 2002 56.247 7.962 6.261 2.468 1.072 859 104 50 17 75.040 des. 2004 57.056 8.023 6.219 2.494 1.077 887 107 53 17 75.933 des. 2006 59.028 8.451 6.385 2.581 1.200 960 103 57 22 78.787 des. 2007 59.017 8.338 6.432 2.599 1.239 1.003 111 56 22 78.817 mç. 2008 58.745 8.283 6.382 2.621 1.264 1.003 103 60 22 78.483 Regió Metropolitana des. 1996 123.303 15.643 11.783 4.277 1.644 1.255 117 62 12 158.096 des. 1998 125.062 17.405 13.336 4.901 2.043 1.407 136 76 14 164.380 des. 2000 121.469 18.823 14.901 5.618 2.353 1.644 155 91 16 165.070 des. 2002 124.901 19.372 15.440 5.824 2.433 1.719 168 85 19 169.961 des. 2004 129.379 19.615 15.679 5.963 2.514 1.783 170 92 21 175.216 des. 2006 136.317 20.904 16.303 6.307 2.758 1.910 184 102 25 184.810 des. 2007 136.753 20.955 16.242 6.341 2.826 1.985 197 104 26 185.429 mç. 2008 135.882 20.812 16.239 6.420 2.851 2.005 193 109 25 184.536 Catalunya des. 1996 182.516 22.513 16.470 5.917 2.256 1.693 154 68 12 231.599 des. 1998 187.566 25.036 18.710 6.787 2.772 1.908 176 82 14 243.051 des. 2000 182.239 27.383 21.085 7.843 3.203 2.218 200 99 16 244.286 des.2002 188.765 28.686 22.256 8.289 3.375 2.356 220 100 20 254.067 des.2004 196.940 29.477 23.058 8.625 3.549 2.464 221 110 21 264.465 des.2006 210.013 31.961 24.373 9.210 3.901 2.646 241 121 27 282.493 des.2007 211.870 32.185 24.526 9.282 4.002 2.743 257 127 26 285.018 mç.2008 211.158 32.301 24.540 9.489 4.068 2.774 254 131 27 284.742             ConstruccióIndústria Serveis 2003 (%) 2004 2005 2006 2007 2008 -10 -5 0 5 10 15 La capacitat d’arrossegament que té l’activitat constructora per a un ampli ventall de subsectors industrials –materials de cons- trucció, fusta i mobles, metal·lúrgia i productes metàl·lics, etc– ha contribuït a intensificar i generalitzar el ja tradicional des- cens d’ocupació al conjunt de les manufactures. Així, si a tan- cament de 2007 els signes negatius acompanyaven la meitat de les variacions de les branques industrials de la regió metropoli- tana i el total de l’ocupació assalariada retrocedia un testimo- nial ú per cent, tres mesos més tard aquest descens és del 3,4% i només la producció i distribució d’electricitat, gas i aigua i la indústria química mantenen el signe positiu. El creixement de l’ocupació terciària es recolza en el reforç de serveis públics com ara l’ensenyament, l’assistència sanitària i els serveis socials. En el terciari la situació és diferent perquè tot i que les rela- cions entre empreses amb el sector constructor són importants i afecten nombroses branques com ara transports, lloguer de ma quinària, serveis a les empreses i serveis immobiliaris i fi - nan cers, no són determinants en l’evolució del conjunt perquè l’ocupació terciària a la regió metropolitana gairebé multiplica per deu la de la construcció. Això no pot evitar però, la desac- celeració de la trajectòria alcista de l’ocupació terciària. El pri- mer trimestre d’enguany acaba amb un augment de l’1,7% inte- ranual, un punt percentual menys que tres mesos enrere. Alhora que s’accentua el descens del nombre d’ocupats en els serveis immobiliaris, augmenta el nombre de subsectors en els que l’ocupació tendeix a estancar-se. És el cas, entre d’altres, del comerç i dels serveis a les empreses, que en conjunt concen tren el 40% de l’ocupació del terciari metropolità. En el can tó posi- tiu, a més de l’augment del nombre d’afiliats ocupats a l’en se - nyament i als serveis sanitaris i socials, cal destacar l’augment registrat pels serveis d’investigació i desenvolupament i els in - formàtics. Altres serveis que continuen guanyant quota de mer- cat són els relacionats amb la logística i el transport, tant de mercaderies com de viatgers. La restauració i l’hoteleria viuen la ressaca del fort creixement dels darrers anys. Barcelona economia 67 67 Llocs de treball ocupats                 Catalunya sense RMBRMB (variació %) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 2008 (%) Agricultura, ramaderia i pesca Indústria Construcció Comerç i reparacions Hoteleria i restauració Transport, logística i comunic. Serveis immobiliaris i a l'empresa Resta de serveis 0 5 10 15 20 25      !      "#          No UE TotalUE Les dades del primer quadrimestre d’enguany mostren que el refredament de l’economia sobre l’ocupació es fa notar més a l’àmbit metropolità que no pas a la resta de Catalunya. Tant en nombre d’empreses com d’ocupats. Ara per ara és una diferèn- cia molt lleu que es reflecteix també en el diferent ritme de creixement de l’ocupació estrangera que, per tercer any conse- cutiu, creix més intensament fora que dins de la regió metro- politana. En aquest sentit val la pena remarcar que les dades disponibles del que va d’any mostren que, en paral·lel a la forta contenció del creixement del saldo d’ocupats, es produeix un augment significatiu del pes relatiu de la mà d’obra estrangera sobre el total. Això es produeix perquè el saldo net de llocs de treball generats a Catalunya els darrers dotze mesos, gairebé 13.000 nous afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social, no - més equival a la meitat de l’augment de treballadors estrangers afiliats durant el mateix període. Una tendència potser inflada per un cert component estacional i que parcialment es corregirà durant la segona meitat de l’any però que és molt il·lustrativa de la creixent dependència de l’economia catalana de la mà d’obra immigrant si es manté el model de creixement dels dar - rers anys. ab. 2008/ des. 2007/ des. 2006/ des. 2005/ Variació (%) ab. 2007 des. 2006 des. 2005 des. 2004 Província de Barcelona Total 5,9 6,8 13,9 56,9 Comunitaris 14,8 43,8 22,0 18,4 No comunitaris 3,4 –0,9 3,7 66,5 Catalunya Total 6,0 8,4 7,6 55,2 Comunitaris 15,1 66,8 23,8 18,6 No comunitaris 3,0 –3,7 4,7 64,0 Nota: Les sèries de procedència geogràfica dels estrangers s'adapten a les darreres amplia- cions de la Unió Europea. Font: www.seg-social.es Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social Període UE Resta món Total Província de Barcelona 31 des. 2001 21.210 72.563 93.773 31 des. 2002 25.057 101.793 126.850 31 des. 2003 29.064 115.434 144.498 31 des. 2004 34.728 138.833 173.561 31 des. 2005 41.122 231.170 272.292 31 mç. 2006 43.933 242.622 286.555 30 juny 2006 46.658 254.187 300.845 30 set. 2006 48.362 251.994 300.356 31 des. 2006 50.168 239.761 289.929 31 mç. 2007 65.262 240.073 305.335 30 jn. 2007 69.069 248.705 317.774 30 set. 2007 70.540 246.145 316.685 31 des. 2007 72.119 237.585 309.704 31 mç. 2008 75.467 246.412 321.879 30 ab. 2008 76.027 249.043 325.070 Catalunya 31 des. 2001 28.763 100.566 129.329 31 des. 2002 33.785 139.976 173.761 31 des. 2003 39.313 161.161 200.474 31 des. 2004 47.589 195.947 243.536 31 des. 2005 56.431 321.424 377.855 31 mç. 2006 60.433 338.041 398.474 30 juny 2006 68.290 363.452 431.742 30 set. 2006 70.204 360.373 430.577 31 des. 2006 69.884 336.633 406.517 31 mç. 2007 105.086 328.534 433.620 30 jn. 2007 115.892 349.106 464.998 30 set. 2007 118.518 344.386 462.904 31 des. 2007 116.570 324.172 440.742 31 mç. 2008 122.398 338.198 460.596 30 ab. 2008 123.770 342.770 466.540 68 Contractació laboral Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona per a totes les dades referi- des a la ciutat. Departament de Treball de la Generalitat per a la resta. gn.-ab.2008/ 2n.sem.2007/ 2007/ 2006/ Variació (%) gn.-ab.2007 2n.sem.2006 2006 2005 Barcelona Total contractes 5,6 0,7 0,3 2,9 Temporals 6,7 2,2 –0,5 –1,2 Indefinits 0,9 –6,1 4,1 30,0 RMB Total contractes –1,7 –0,5 0,0 6,7 Temporals –1,6 1,0 –0,8 2,6 Indefinits –2,5 –7,3 4,1 34,6 Distribució dels contractes registrats Període Total Temporals Indefinits Barcelona 1997 568.954 508.653 60.301 1998 679.546 590.539 89.007 1999 791.822 675.673 116.149 2000 800.509 686.434 114.075 2001 771.212 651.648 119.564 2002 714.928 607.874 107.054 2003 671.879 579.685 92.194 2004 835.526 729.338 106.188 2005 887.269 771.740 115.529 2006 912.761 762.544 150.217 2007 915.196 758.784 156.412 1r.tr. 223.349 180.271 43.078 2n.tr. 225.842 188.825 37.017 3r.tr. 212.926 179.321 33.605 4t.tr. 253.079 210.367 42.712 2008 1r.tr. 226.735 185.899 40.836 abril 79.772 65.696 14.076 Regió Metropolitana 2000 1.587.907 1.380.088 207.819 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 2005 1.874.593 1.634.133 240.460 2006 1.999.753 1.675.993 323.760 1r.tr. 493.178 415.235 77.943 2n.tr. 490.683 420.889 69.794 3r.tr 493.032 419.184 73.848 4t.tr. 522.860 420.685 102.175 2007 1.999.597 1.662.490 337.107 1r.tr. 500.715 406.421 94.294 2n.tr. 487.616 408.005 79.611 3r.tr. 481.219 407.279 73.940 4t.tr. 530.047 440.785 89.262 2008 1r.tr. 473.945 387.201 86.744 abril 160.286 130.778 29.508 "    variació (%)milers Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 200 400 600 800 1.000 1.200 -10 -5 0 5 10 15 20 Contractes segons tipologia i sexe Contractes Dones Homes Total Var.(%) gn.-ab.2008 2008/07 Total Indefinits 27.409 27.503 54.912 0,9 — ordinaris 12.058 15.802 27.860 10,7 — foment contractació 6.400 3.531 9.931 –11,8 — per a minusvàlids 99 124 223 –13,2 — convertits en indefinits 8.852 8.046 16.898 –4,5 Total Temporals 138.158 113.437 251.595 6,7 — obra o servei 43.156 47.735 90.891 4,8 — eventuals 54.870 51.642 106.512 1,0 — interinitat 38.386 11.605 49.991 26,1 — relleu i subst. jubilats 443 769 1.212 50,7 — formació i pràctiques 776 802 1.578 –14,7 — resta 527 884 1.411 0,6 2007 2007/06 Total Indefinits 80.504 75.908 156.412 4,1 — ordinaris 34.750 41.310 76.060 30,4 — foment contractació 21.281 10.768 32.049 22,4 — per a minusvàlids 276 431 707 7,1 — convertits en indefinits 24.197 23.399 47.596 –26,8 Total Temporals 406.227 352.557 758.784 –0,5 — obra o servei 128.115 147.021 275.136 0,0 — eventuals 180.056 169.739 349.795 –2,3 — interinitat 92.223 28.856 121.079 4,5 — relleu i subst. jubilats 1.402 1.879 3.281 35,5 — formació i pràctiques 2.658 2.564 5.222 –24,7 — resta 1.773 2.498 4.271 1,3 La contractació laboral registra un nou impuls durant el primer terç d’enguany. Això permet mantenir el creixement dels darrers dotze mesos en terreny positiu. De manera inesperada i desmarcant-se de l’evolució a la baixa que s’ha registrat a l’entorn metropolità, el nombre de contrac- tes laborals formalitzats a Barcelona durant els primers quatre mesos de 2008 ha crescut un 5,6% en comparació amb el vo lum assolit un any abans. Un augment necessàriament associat a la contractació temporal com és d’esperar atesa la creixent in cer - tesa que planeja sobre la conjuntura econòmica i sent en cara molt recent l’augment de la contractació indefinida in cen tivada durant els darrers mesos de 2006 i començament de 2007. Barcelona economia 67 69 Contractació laboral Contractes temporals segons durada en mesos Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 1998 181.707 185.769 18.842 575 203.646 1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459 2006 255.593 215.769 26.942 4.083 260.157 1r.tr. 58.216 54.246 7.188 939 67.191 2n.tr. 66.283 56.155 5.868 787 64.271 3r.tr. 66.062 53.228 6.173 831 61.529 4t.tr. 65.032 52.140 7.713 1.526 67.166 2007 255.209 209.943 25.325 4.882 263.425 1r.tr. 55.093 50.619 6.220 1.070 67.269 2n.tr. 64.762 52.392 4.977 1.045 65.649 3r.tr. 62.581 50.601 5.231 1.037 59.871 4t.tr. 72.773 56.331 8.897 1.730 70.636 2008 1r.tr. 69.406 45.803 6.724 1.695 62.271 abril 25.039 16.242 2.074 562 21.779 El contracte laboral tipus registrat a Barcelona durant el primer quadrimestre de 2008 és, com ja s’ha dit, de durada definida i signat per una dona. Més concretament, el 30% dels contractes formalitzats a la ciutat tenen una vigència d’un mes. D’altra banda, mentre que els indefinits es reparteixen a parts iguals entre homes i dones, aquestes acumulen el 55% del temporals com a conseqüència de la seva preeminència en les situacions d’interinitat. De fet, aquesta modalitat de contractació és la que més creix en el que va d’any. Ressenyar que tot i l’esquifit aug- ment de la contractació indefinida, el pes relatiu d’aquesta sobre el total –un 18%– es manté prop dels màxims assolits a final de 2006. Es recupera la tradició d’una major incidència de la contractació indefinida entre els de més de 45 anys, obviada l’any passat per la política d’incentius a la conversió de tempo- rals en indefinits. Si l’augment de la contractació temporal es pot explicar per l’en- fosquiment de la conjuntura econòmica, la distribució per sec- tors ho confirma. La indústria localitzada a la ciutat manté inalterable la tendència a la baixa de la contractació laboral. Una situació a la que s’hi afegeix, per segon any i per raons òb vies, la construcció. En aquestes condicions, el terciari es re - ve la com l’únic sector capaç de generar ocupació, encara que si - gui majoritàriament de temporada. "    Contractes indefinits Contractes indefinits/Total contractes (%)contractes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 0 5 10 15 20 25 gn.-ab.08/ 2n.sem.07/ Variació (%) gn.-ab.07 2n.sem.06 2007/2006 2006/2005 Menys d'1 mes 28,1 3,2 –0,2 0,8 1-6 mesos –5,5 1,5 –2,7 –4,5 6-18 mesos 9,9 1,7 –6,0 –18,2 Més de 18 mesos 59,3 17,4 19,6 10,7 Indeterminada –3,5 1,4 1,3 0,3 gn.-ab.08/ 2n.sem.07/ Variació (%) gn.-ab.07 2n.sem.06 2007/2006 2006/2005 Indústria –4,4 –7,5 –9,2 –10,7 Construcció –10,8 –6,4 –4,2 10,5 Serveis 7,5 1,5 1,0 3,0 Contractes per sectors econòmics Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%) 1999 71.119 25,5 55.497 10,2 663.669 13,9 2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7 2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9 2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4 2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2 2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1 2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5 2006 34.262 30,6 65.093 15,9 812.104 15,9 1r.tr. 9.523 29,3 18.149 13,9 196.028 15,8 2n.tr. 8.277 28,8 16.099 14,1 201.274 13,9 3r.tr. 7.650 28,8 14.870 15,0 198.619 14,6 4t.tr. 8.812 35,4 15.975 20,8 216.183 19,0 2007 31.101 29,4 62.387 16,5 820.206 16,7 1r.tr. 8.083 32,0 18.163 18,0 196.722 18,8 2n.tr. 7.783 30,8 15.356 17,4 202.365 15,7 3r.tr. 6.982 26,1 13.290 14,2 192.329 15,5 4t.tr. 8.253 27,0 15.578 15,7 228.790 16,6 2008 1r.tr. 7.739 30,8 15.561 15,7 203.049 17,7 abril 2.371 29,9 4.994 16,6 72.257 17,3 Nota: Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. 70 Atur registrat ab.2008/ mç.2008/ des.2007/ des.2006/ Variació (%) ab.2007 mç.2007 des.2006 des.2005 Barcelona Total 11,7 7,5 –3,8 –0,6 Masculí 19,4 13,6 –2,2 –2,0 Femení 5,6 2,5 –5,2 0,6 RMB Total 17,1 12,4 0,8 –0,6 Masculí 29,0 21,7 3,7 –3,3 Femení 8,8 5,8 –1,3 1,5 Catalunya Total 20,4 14,5 1,9 –0,7 Masculí 35,7 26,6 5,7 –3,2 Femení 10,0 6,1 –0,9 1,2 La tendència a l’estancament de les xifres d’ocupats es tradueix en un increment de l’atur. Les xifres d’aturats registrats a final d’abril i l’avanç de les de maig són contundents. Entre els residents a Barcelona, l’atur acumula cinc mesos seguits d’augment sostingut, amb taxes de creixement interanual a l’entorn del 12%. A l’entorn metropo- lità i especialment a la resta de Catalunya l’atur acumula uns nou mesos de variacions a l’alça i creix a un ritme del 20%. Increments d’aquesta magnitud no haurien estat possibles sense la concurrència de raons com ara que el punt de sortida és ex - cep cionalment baix, amb taxes d’atur masculí al voltant del cinc per cent, i que es manté la dinàmica expansiva de la població activa després de set anys de créixer a una taxa anual mitjana del 3,5%. Evolució de l’atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 1996 66.625 33.273 33.352 202.994 99.511 103.483 275.615 131.979 143.636 31 des. 1997 58.864 28.026 30.838 177.369 82.619 94.750 240.659 109.044 131.725 31 des. 1998 49.940 22.837 27.103 145.791 64.634 81.157 198.311 85.111 113.200 31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 31 des. 2005 53.606 24.735 28.871 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243 31 març 2006 56.567 25.747 30.820 190.620 81.410 109.210 270.573 113.914 156.659 30 juny 2006 53.691 23.690 30.001 181.472 74.563 106.909 250.757 101.628 149.129 30 set. 2006 53.621 23.996 29.625 181.982 77.226 104.756 255.144 107.309 147.835 31 des. 2006 53.279 24.252 29.027 181.343 78.080 103.263 260.749 111.713 149.036 31 març 2007 52.921 23.609 29.312 179.470 74.412 105.058 254.720 104.183 150.537 30 juny 2007 50.790 21.995 28.795 175.873 70.760 105.113 245.490 97.681 147.809 30 set. 2007 52.261 22.975 29.286 182.997 76.704 106.293 258.234 108.204 150.030 31 des. 2007 51.243 23.712 27.531 182.858 80.935 101.923 265.789 118.064 147.725 31 març 2008 56.867 26.819 30.048 201.743 90.562 111.181 291.640 131.906 159.734 30 abril 2008 57.687 27.294 30.393 206.850 93.537 113.313 299.387 136.975 162.412 Nota: A partir de maig de 2005 s'amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Òbviament, aquests precedents, que poden contribuir a accen- tuar la tendència, no són els detonants. L’augment de l’atur res- pon al punt d’inflexió que registra la tendència expansiva del PIB a partir de la segona meitat de 2007. Una desacceleració provocada en primera instància per la crisi de la construcció residencial, amplificada per les turbulències del sistema finan- cer i l’enduriment de les condicions d’accés al crèdit i que s’ha començat a fer notar en la resta de sectors productius. Atès que es tracta d’una activitat intensiva en mà d’obra, l’impacte sobre l’atur ha estat immediat. Que aquest impacte s’hagi mostrat pri- mer i amb més intensitat fora de Barcelona que no pas a la ciu- tat respon al fet que l’epicentre d’aquesta sacsejada està en la construcció.      Saldo mensual Variació interanual de l’atur (%) (%)Saldo 2005 2006 2007 2008 -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 -12 -8 -4 0 4 8 12 16 Barcelona economia 67 71 El creixement de l’atur masculí triplica el de les dones. Un altre tret que apunta al protagonisme de la construcció és que l’augment de les xifres d’aturats el lidera el col·lectiu mas- culí, ara per ara el més representat a les empreses constructo- res. A l’entorn metropolità, l’atur entre els homes creixia per sobre del 30% a mitjan del segon trimestre, uns cinc punts per- centuals menys que a la resta de Catalunya. La diferència en termes absoluts entre els aturats registrats d’ambdós sexes, que fins fa dos anys s’eixamplava sense parar, s’ha començat a re - duir de manera ostensible. I es mantindrà així mentre el tercia- ri continuï sent l’únic sector que generi ocupació. Una ullada a l’evolució recent de l’atur per edats permet cons- tatar que, en termes relatius, el col·lectiu més afectat per la pèr- dua de llocs de treball és el dels més joves. Sense que les xifres absolutes assoleixin els valors tan elevats de quinze anys enre- re –cosa pràcticament impossible atesa l’actual piràmide de població– l’evolució confirma que el problema del mercat de treball no deriva únicament de la pèrdua de capacitat producti- va de la construcció sinó del progressiu refredament de l’acti- vitat al conjunt de l’economia. Una observació que, a mesura que les successives dades ho confirmin, obligarà a una valora- ció més negativa de l’actual conjuntura econòmica. Atur registrat ab.2008/ mç.2008/ des.2007/ des.2006/ Variació (%) ab.2007 mç.2007 des.2006 des.2005 Barcelona < 25 anys 17,0 12,5 –9,9 –8,5 25-44 anys 17,8 11,5 –3,9 0,2 45 i més 4,7 2,5 –2,7 0,0 RMB < 25 anys 30,7 21,0 –3,0 –13,2 25-44 anys 21,9 15,7 0,9 0,0 45 i més 9,4 7,0 1,5 1,8 Catalunya < 25 anys 36,2 23,1 –0,4 –12,9 25-44 anys 25,3 17,8 2,0 0,0 45 i més 11,6 8,8 2,5 1,9 Evolució de l’atur registrat segons edats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més < 25 anys 25-44 45 i més 31 des. 1996 9.255 31.256 26.114 38.954 98.040 66.000 53.246 133.110 89.259 31 des. 1997 7.584 28.243 23.037 30.720 86.909 59.740 42.147 112.096 86.416 31 des. 1998 5.113 23.535 21.292 20.294 70.991 54.506 28.536 97.453 72.322 31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 13.256 61.780 52.126 20.705 83.575 69.895 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 12.647 57.866 48.957 19.186 81.143 66.665 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 16.229 65.282 52.352 24.148 90.953 71.740 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 18.219 71.208 56.555 26.621 99.055 77.856 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 18.627 70.303 58.871 27.306 98.540 80.859 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 17.028 69.031 61.524 25.414 97.453 84.659 31 des. 2005 4.564 25.340 23.702 18.907 88.402 75.208 29.550 129.176 103.879 31 març 2006 4.880 26.941 24.746 19.115 93.403 78.102 29.284 133.967 107.322 30 juny 2006 4.051 25.454 24.186 16.263 88.216 76.993 23.625 122.902 104.230 30 set. 2006 4.484 25.457 23.680 17.911 88.086 75.985 26.985 124.843 103.316 31 des. 2006 4.178 25.391 23.710 16.419 88.369 76.555 25.735 129.114 105.900 31 març 2007 3.905 24.958 24.058 15.482 86.141 77.847 23.831 123.833 107.056 30 juny 2007 3.513 23.522 23.755 14.164 83.975 77.734 21.142 118.480 105.868 30 set. 2007 3.869 24.741 23.651 16.332 88.458 78.207 24.851 126.362 107.021 31 des. 2007 3.763 24.400 23.080 15.932 89.186 77.740 25.620 131.650 108.519 31 març 2008 4.392 27.823 24.652 18.738 99.680 83.325 29.342 145.850 116.448 30 abril 2008 4.316 28.301 25.070 19.200 102.677 84.973 30.325 150.455 118.607 Nota: A partir de maig de 2005 s'amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. $    Total Homes Dones milers 2003 2004 2005 2006 2007 2008 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 Nota: A començament de 2005 es trenca la sèrie. 72 Atur registrat Com ja s’ha avançat, la construcció és el sector d’activitat on l’atur ha crescut amb més intensitat, en termes relatius, en el que va d’any. Després de tancar l’any 2007 amb creixements ja molt intensos però encara moderats en termes absoluts perquè el nivell de sortida era molt baix, durant el primer terç d’en- guany l’atur en aquest sector ha mantingut una trajectòria de creixement molt accelerat. Taxes de creixement a l’entorn del 60% com s’han registrat a la regió metropolitana –i del 70% al conjunt de Catalunya– són taxes puntuals que s’han de comen - çar a moderar durant el segon semestre i que responen a la reac- ció d’un sector sobredimensionat en capacitat productiva i, en conseqüència, amb poca capacitat de resposta davant d’un can - vi relativament sobtat del cicle econòmic. La dinàmica expansiva de l’atur s’estén a tots els sectors. La mala premsa se l’emporta la construcció però la realitat de les dades confirma que en el que portem de 2008 l’atur ha cres- cut a tots els sectors econòmics. Inclosa la indústria, que ha estat la darrera a afegir-se a la tendència i que és la que mostra un increment més contingut. Un resultat lògic atès que és un sector que porta anys en reconversió i reduint capacitat pro- ductiva. El terciari, que concentra més del 70% de l’ocupació, és el que genera més llocs de treball, majoritàriament tempo- ral i amb un elevat component estacional i, en conseqüència, més atur. ds.2005 ds.2006 ds.2007 ab.2008 $            Total Indústria Construcció Serveis S.o.a. 35.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 Evolució de l’atur registrat per sectors econòmics Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Primari Indústria Construció Serveis S.o.a. 31 des. 1996 179 18.554 3.946 36.435 7.511 875 67.857 17.991 92.253 24.018 31 des. 1997 190 14.196 3.259 34.114 7.105 963 54.737 14.641 86.387 20.641 31 des. 1998 197 11.859 2.590 29.793 5.501 791 45.563 10.684 74.018 14.735 31 des. 1999 203 10.032 2.330 27.103 4.503 640 38.184 9.425 67.401 11.512 31 des. 2000 144 8.571 2.231 26.199 3.744 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 135 8.559 2.544 28.427 3.612 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 195 8.303 2.631 31.083 4.217 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 des. 2003 352 7.739 2.861 31.047 4.380 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 des. 2004 287 6.941 2.818 31.029 3.861 673 35.098 13.206 86.874 11.732 31 des. 2005 341 7.974 3.404 38.893 2.891 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430 31 mç. 2006 346 8.319 3.347 41.473 3.008 1.377 45.049 14.761 119.055 10.378 30 juny 2006 280 7.993 2.997 39.584 2.809 1.073 43.984 12.594 113.133 9.688 30 set. 2006 252 7.939 3.077 39.310 3.003 1.219 43.562 14.511 112.301 10.389 31 des. 2006 267 7.560 3.102 39.673 2.677 1.204 42.764 14.880 113.512 8.983 31 mç. 2007 265 7.327 2.945 39.973 2.411 1.176 41.973 13.483 114.616 8.222 30 juny 2007 252 7.227 2.866 38.316 2.129 1.093 41.552 13.377 111.941 7.910 30 set. 2007 256 7.289 3.154 39.507 2.055 1.198 42.308 15.339 116.063 8.089 31 des. 2007 312 7.129 3.416 38.446 1.940 1.412 41.700 17.314 115.003 7.429 31 març 2008 309 7.684 4.029 42.414 2.431 1.594 44.467 19.780 126.987 8.915 30 abril 2008 302 7.751 4.245 42.853 2.536 1.625 45.308 21.142 129.458 9.317 ab.2008/ mç.2008/ des.2007/ des.2006/ Variació (%) ab.2007 mç.2007 des.2006 des.2005 Barcelona Primari 11,9 16,6 16,9 –21,7 Indústria 6,9 4,9 –5,7 –5,2 Construcció 46,4 36,8 10,1 –8,9 Serveis 10,1 6,1 –3,1 2 S.o.a. 10,8 0,8 –27,5 –10,6 Regió Metropolitana Primari 41,2 35,5 17,3 –15,8 Indústria 8,6 5,9 –2,5 –0,4 Construcció 59,8 46,7 16,4 –5,2 Serveis 15,0 10,8 1,3 1,3 S.o.a. 18,0 8,4 –17,3 –13,9 Barcelona economia 67 73 Atur registrat Les taxes d’atur repunten amb força. Després de més d’un any en el que la taxa d’atur metropolitana s’ha mantingut estable lleument per sobre del set per cent –entre sis i set dècimes més que a Barcelona i entre dues i qua- tre dècimes més que al conjunt de Catalunya– el fort increment de l’atur registrat ha impulsat la corresponent taxa fins a l’en- torn del vuit per cent. Al conjunt del país la taxa d’atur s’apro- pa a aquest valor i a Barcelona, supera novament el set per cent. Tot i que els canvis metodològics i la progressiva incorporació a les estadístiques dels enormes fluxos migratoris dels darrers anys obliguen a ser molt curosos a l’hora de comparar les dades actuals del mercat de treball amb les de fa tot just un lustre, el sobtat rebrot de l’atur situa la corresponent taxa en valors simi- lars als d’ara fa deu anys. Una evolució que no es pot deslligar del pes, cada cop més important, dels aturats estrangers sobre el total. Les diferències per sexes s’han escurçat lleument però això no ha evitat que la taxa d’atur femenina de la regió metropolitana superi novament el deu per cent, 3,7 punts percentuals més que la masculina. Una diferència que, en el cas de Barcelona, es situa actualment en poc més de dos punts relatius, en la banda baixa dels darrers tres anys. Nota: Els canvis metodològics de l'EPA i de l'atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d'atur el 1996 i el 2005. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Taxes d'atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 1996 9,8 8,8 11,0 10,1 8,4 12,6 9,7 7,8 12,4 13,3 31 des. 1997 8,6 7,5 10,1 8,8 6,9 11,4 8,4 6,4 11,2 12,3 31 des. 1998 7,3 6,0 8,8 7,2 5,4 9,8 6,8 4,9 9,5 10,4 31 des. 1999 6,4 5,3 7,7 6,2 4,6 8,5 5,9 4,1 8,3 9,1 31 des. 2000 5,8 4,7 7,2 5,6 4,1 7,7 5,5 3,8 7,8 8,5 31 des. 2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6 31 des. 2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9 31 des. 2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6 31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2 31 des. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9 31 març 2006 6,8 5,8 8,0 7,7 5,8 10,1 7,5 5,5 10,1 10,1 30 jnny 2006 6,6 5,3 8,2 7,4 5,4 9,9 6,9 4,9 9,5 9,1 30 set. 2006 6,6 5,3 8,3 7,4 5,4 10,0 6,9 5,1 9,4 9,1 31 des. 2006 6,6 5,4 8,0 7,2 5,5 9,5 7,0 5,3 9,3 9,3 31 març 2007 6,5 5,2 8,2 7,2 5,3 9,6 6,9 5,0 9,3 9,2 30 juny 2007 6,4 5,1 8,1 7,1 5,1 9,5 6,7 4,8 9,2 9,0 30 set. 2007 6,4 5,1 8,0 7,2 5,3 9,7 6,8 5,0 9,2 9,0 31 des. 2007 6,3 5,4 7,4 7,1 5,6 9,1 7,0 5,5 9,0 9,4 31 març 2008 7,1 6,1 8,3 7,8 6,2 9,9 7,6 6,1 9,6 10,2 30 abril 2008 7,2 6,2 8,4 8,0 6,4 10,1 7,8 6,3 9,8 10,4 %     (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelona RMB Catalunya Espanya 5 6 7 8 9 10 11 Resumen / Summary 76 El crecimiento de la economía mundial pierde fuelle por la crisis financiera y el encarecimiento del petróleo y otras materias primas. • A lo largo del primer trimestre de 2008 las principales eco- nomías mundiales han crecido a un ritmo más pausado que a lo largo del año anterior. Las tensiones inflacionistas han ganado intensidad y afectan a más países. A medida que se confirma esta realidad, las previsiones de crecimiento se re - visan a la baja. Para el conjunto de países de la OCDE, las últimas previsiones apuntan a tasas de crecimiento real del PIB inferiores al dos por ciento tanto para este año como pa - ra el siguiente. Al mismo tiempo se prevé que la tasa de inflación media suba hasta el 3%, el nivel más alto de los últimos siete años. • Estados Unidos y la Unión Europea repiten, por tercer tri- mestre consecutivo, un crecimiento interanual del PIB en el entorno del 2,5%. Mientras que en el caso norteamericano se debe al impulso de la demanda externa, en el europeo la res- ponsabilidad está más compartida entre demanda externa e interna. La fortaleza del euro sumada a la debilidad del dólar ayuda a entender esta diferencia. • La inflación, que en los últimos trimestres se ha situado cerca o ligeramente por encima del 4% a ambos lados del Atlántico, es una preocupación creciente. La tasa de paro, relativamente estable en el conjunto de la UE, muestra una ligera tendencia alcista en los Estados Unidos. Las previsio- nes a corto plazo contemplan un empeoramiento para ambas variables en las dos áreas económicas. World economic growth slows down due to the financial crisis and rising prices of oil and other raw materials. • During the first term of 2008 the main world economies have grown at a lower rate than last year’s average. Inflationary pressures have been more intense and have become more common. As this new environment affects more countries, growth forecasts have been corrected downwards. For the whole set of OECD countries, the latest forecasts for this year and the next point towards real GDP growth rates below 2%. At the same time, it is expected that average inflation rates will reach 3%, the highest level of the last seven years. • The US and the EU have had, for the third term in a row, annual GDP growth rates around 2.5%. While in the US this is explained by the role of external demand, in the European case it is due both to external and internal demand. The Euro’s strength, added to a weak dollar, contributes to explain such difference. • Inflation rates, which in the last terms have been close or even above 4% on both sides of the Atlantic, are a growing concern. Unemployment rates, relatively stable in the EU as a whole, show a slight upward trend in the US. Short term forecasts are pessimistic for both variables in the two eco- nomic areas. 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. Fuentes/Sources: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores económicos/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain II.2007 III.2007 IV.2007 I.2008 II.2007 III.2007 IV.2007 I.2008 II.2007 III.2007 IV.2007 I.2008 PIB/GDPin real terms,% change on year earlier 1,9 2,8 2,5 2,5 2,8 2,9 2,5 2,4 4,0 3,8 3,5 2,7 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 1,4 2,0 1,6 1,4 2,7 2,8 2,5 1,9 4,9 4,5 3,9 3,0 aportación al crecimiento del PIB (%) Demanda externa/External Demand 0,5 0,9 0,8 1,2 0,1 0,1 0,0 0,6 –0,9 –0,7 –0,4 –0,3 aportación al crecimiento del PIB (%) Clima económico/Economic climate2 107,4 107,2 105,8 104,2 113,6 111,4 107,1 101,8 98,9 98,0 93,0 87,3 Índice: 2000=100 Producción industrial/Industrial production 107,2 108,1 108,2 108,1 111,1 112,4 112,8 113,8 109,0 108,8 108,4 108,6 Indice 2000=100 Población activa ocupada/Active residents occupied 1,3 1,0 0,5 0 1,6 1,7 1,5 1,3 3,1 3,0 2,5 1,7 tasa de variación anual (%)/% change on year Tasa de paro/Unemployment rate 4,5 4,7 4,8 4,9 7,2 7,1 6,9 6,7 8,0 8,0 8,6 9,6 en % de la población activa/% of labour force Precios de Consumo/Consumer prices1 2,7 2,8 4,1 4 2,1 2,2 3,2 3,8 2,4 2,7 4,2 4,5 tasa de variación anual (%)/% change on year Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 5,29 5,47 4,97 2,73 4,39 4,99 5,05 4,77 4,14 4,72 4,82 4,58 Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 5,17 4,56 4,12 3,53 4,77 4,46 4,43 4,13 4,62 4,35 4,35 4,12 Rendimiento de la deuda pública a 10 años Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — 1,342 1,390 1,457 1,553 — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro Barcelona economia 67 77 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La economía española muestra señales de estancamiento. • El 2,7% de crecimiento interanual del PIB a lo largo del pri- mer trimestre no se corresponde con la situación de cuasi estancamiento que refleja el crecimiento acumulado en lo que va de año. Por primera vez en los últimos tres lustros la economía española cerrará un semestre con un crecimiento prácticamente nulo. • La fuerte desaceleración que ha registrado el crecimiento del PIB español en lo que va de año responde a la pérdida de impulso de la mayoría de los componentes de la demanda interna. Tanto el consumo de las familias como la inversión –especialmente en construcción pero también en bienes de equipo– han reducido significativamente sus tasas de creci- miento. • Las razones que explican la intensidad de este cambio de escenario van desde la creciente desconfianza en las pers- pectivas económicas a corto y medio plazo, pasando por el aumento del paro, el descontrol de la inflación y las crecien- tes dificultades para acceder al crédito bancario. Un factor, este último, decisivo para una economía que últimamente ha basado su crecimiento en la disponibilidad de crédito abun- dante y a un coste asequible. The Spanish economy shows signs of stagnation • GDP grew, in annual terms, at 2.7% during the first term. This figure does not reflect the context of almost complete stagnation shown by accumulated growth so far during this year. For the first time in the last fifteen years, the Spanish economy will end this term with almost no growth. • The strong deceleration experienced by Spanish GDP growth rate during this year is a consequence of the lack of impulse of most components of internal demand. Both household consumption and investment – particularly in building activities, but also in capital goods – have signifi- cantly reduced their growth rates. • The reasons that explain the intensity of this change of sce- nario range from decreasing confidence about economic perspectives in the short and medium term, to rising unem- ployment, uncontrolled inflation or increasing difficulties to access bank credit. This last factor is decisively important for an economy that has relied on the existence of cheap and easily available credit for its recent growth. Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic — Total (miles Tm) en.-ab.08 16.859 5,3 50.890 6,8 7,8Total (thousands of tons) jn.-ap.08 Salidas (miles Tm) en.-ab.08 6.473 5,3 19.795 9,0 11,5Outflow (thousands of tons) jn.-ap.08 Entradas (miles Tm) en.-ab.08 10.386 5,2 31.095 5,5 5,6Inflow (thousands of tons) jn.-ap.08 — Carga general (miles Tm) en.-ab.08 11.791 4,2 35.659 7,3 10,8General freight (thousands of tons) jn.-ap.08 — Contenedores (miles Teus) en.-ab.08 846 1,8 2.625 8,5 12,6Containers (thousands of TEUs) jn.-ap.08 V ar ia ci ón ( % ) Total Carga general Contenedores 2007/2006 últimos 12 meses 0 5 10 15 Total urbano Cercanías V ar ia ci ón ( % ) 2006/2005 2007/2006 últimos 12 meses -3 -2 -1 0 1 2 3 4 Pasajeros internac.Total aeropuerto Total puerto V ar ia ci ón ( % ) 2007/2006 últimos 12 meses 0 4 8 12 16 2 6 10 14 Transporte público de pasajeros / Passenger Public Transport Servicio urbano (miles) en.-ab.08 210.944 0,2 619.039 1,5 3,0Urban service (thousands) jn.-ap.08 —Red Metro y FGC (miles) en.-ab.08 131.557 5,2 372.838 4,3 3,7Underground (Metro&FGC) (thousands) jn.-ap.08 —Autobús (miles) en.-ab.08 61.283 –12,3 195.074 –4,3 0,9Bus (thousands) jn.-ap.08 Servicio ferroviario de cercanías (miles) I.08 42.974 –1,0 166.146 –2,6 –1,7Railway suburban service (thousands) 1st.Q Absolute value and Last 12 months and 2007/06 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Transportes / Transport Valor absoluto Últimos 12 meses 2007/06 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Tránsito de pasajeros / Passenger traffic Aeropuerto Airport — Total (miles) en.-ab.08 9.537 0,7 32.871 6,8 9,3Total (thousands) jn.-ap.08 — Interior (miles) en.-ab.08 4.471 –4,1 14.968 2,2 5,5Domestic (thousands) jn.-ap.08 — Internacional (miles) en.-ab.08 5.047 5,7 17.823 11,6 13,5International (thousands) jn.-ap.08 Puerto. Total (miles) en.-ab.08 483.628 11,8 2.931 12,3 13,4Port. Total (thousands) jn.-ap.08 78 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Vehículos 2007/2006 últimos 12 meses V ar ia ci ón ( % ) ElectricidadAgua (cial.-ind.) -12 -9 -6 -3 0 3 6 9 12 Pernoctaciones Visitantes V ar ia ci ón ( % ) 2006/2005 2007/2006 últimos 12 meses -5 0 5 10 15 20 25 dc.06 dc.07 ab.08 V ar ia ci ón in te ra nu al ( % ) U.E.Barcelona (prov.) Cataluña España 0 1 2 3 4 5 Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto Últimos 12 meses 2007/06 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Consumo de energía y matriculación de vehículos / Energy consumption and auto registrations Agua para uso cial./ind. (Miles m3) en.-ab.08 10.156 –0,8 30.647 –2,7 –2,9Water (comm./ind. uses) (Thousands m3) jn.-ap.08 Gas natural (Gwh)) I.08 942 12,5 2.122 11,2 –9,9Piped gas 1st.Q Electr. baja tensión (cial.-ind.) (Gwh) I.08 605 10,6 2.501 10,0 7,6Electricity (cial/industrial uses)(Gwh) 1st.Q Matriculación de vehículos (provincia) en.-ab.08 91.919 –18,4 247.186 –10,8 –5,9Auto registrations (province) jn.-ap.08 Visitantes y pernoctaciones hoteleras / Visitors and hotel overnight stays Total pernoctaciones (miles) en.-ab.08 3.907 –5,9 13.374 –1,2 3,2Hotel overnight stays (thousands) jn.-ap.08 Visitantes según motivo de visita (miles) en.-ab.08 2.132 –4,7 7.003 0,6 6,0Visitors by purpose (thousands) jn.-ap.08 — Negocios (miles) en.-ab.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.Business (thousands) jn.-ap.08 — Turismo (miles) en.-ab.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.Tourism (thousands) jn.-ap.08 — Ferias, congresos y otros (miles) en.-ab.08 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.Fairs, conventions & others (thousands) jn.-ap.08 I.P.C. (Variación acumulada e interanual) / C.P.I. (consumer prices index)(annual variation) Barcelona (provincia) (%) en.-ab.08 1,9 — — 4,4 4,3Barcelona (province) (%) jn.-ap.08 Cataluña (%) en.-ab.08 2,0 — — 4,5 4,3Catalonia (%) jn.-ap.08 España (%) en.-ab.08 2,2 — — 4,6 4,2Spain (%) jn.-ap.08 U.E. (armonizado) (%) en.-ab.08 1,8 — — 3,7 3,2E.U. (harmonized) (%) jn.-ap.08 Absolute value and Last 12 months and 2007/06 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) • Por el lado de la oferta, además de la intensa desaceleración que registra la construcción, sorprende la contracción de la actividad industrial, con la excepción de la producción de ener gía. El terciario, aprovechando el impulso de los servi- cios fuera de mercado, continúa sosteniendo el crecimiento del PIB. • La creciente dependencia de la economía española de las importaciones de petróleo y gas natural, además de reflejar una preocupante ineficiencia energética del sistema produc- tivo y del conjunto de la sociedad que perjudica los índices de competitividad de la economía española, limita la correc- ción del déficit exterior. Una evolución que perjudica la ima- gen de capacidad y modernidad del país en el exterior. • La evolución de la economía catalana aparece situada, según algunos indicadores, en un punto ligeramente más avanzado del proceso de ajuste que la economía española. Posible - mente se trate de un hecho imputable al diferente ciclo po - lítico. • Si se confirma, como parece probable, que el crecimiento real de la economía catalana se situará este año y el próximo claramente por debajo del 2%, se plantea un escenario de estancamiento e incluso de ligero retroceso del PIB/cápita si la población residente mantiene la trayectoria ascendente del último quinquenio. • On the supply side, besides the intense deceleration experi- enced by building industries, it is noticeable the falling activity of manufacturing. Energy is not affected by such trend. Tertiary activities, taking advantage of the growth of non-market services, continue to hold up GDP figures. • The increasing dependency of the Spanish economy on the imports of oil and natural gas makes it very difficult to reduce the external deficit. Besides, it reflects a worrying energy inefficiency of the productive system and the society as a whole, which in turn hinders the economy’s competi- tiveness indexes. • The evolution of the Catalan economy, according to some indicators, places it at a more advanced stage of the current adjustment process than the Spanish one. However, this can probably be explained by the differences in the political cycle. • If, as seems likely, it is confirmed that real GDP growth in Spain will be clearly below the 2% threshold, we face a sce- nario of stagnant or even decreasing levels of GDP per capi- ta, provided the figures of resident population continue to rise at the rate shown during the last 5 years. Barcelona economia 67 79 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook The city’s economic growth is increasingly dependent on tertiary activities • Trade figures at Barcelona’s harbour during the first term of 2008 keep the increasing trend shown during the last two years, although adjusted to the context of slower growth of world trade and decelerated GDP growth in Spain and Europe. Such adjustment is particularly noticeable in con- tainer traffic. • The strong increase in the number of passengers using the harbour facilities is explained by the success of Barcelona’s bet to promote cruise traffic. At the end of the first term fig- ures for passengers in this market segment continue to show growth rates above 20%. • Airport passenger traffic grows at rates slower than those of the last years. This can be explained both by the final open- ing of the new high speed train line connecting Barcelona and Madrid and by more restrictive expenditure policies by firms and households. • The city’s tourism sector also starts to notice the first effects of the confidence crisis that is settling down in some of its primary markets. The number of visitors and of hotel stays at the end of the first term reflects slight decreases, an unheard of fact during the last fifteen years. • Besides the residential sector, which in Barcelona shows a significant fall in the number of new works started, the pro- motion of new land for commercial activities and the under- taking of several public works projects are helping to mod- erate the change in the cycle of construction activities. El crecimiento económico de la ciudad se concentra cada vez más en el terciario. • El tráfico comercial por el puerto de Barcelona durante el primer tercio de 2008 mantiene la senda alcista de los últi- mos años pero ajustada al menor crecimiento del comercio mundial y a la pérdida de vigor del crecimiento económico europeo y español. La contención es especialmente intensa en el tráfico de contenedores. • El fuerte incremento que registra el tránsito de pasajeros por la plataforma portuaria es imputable al éxito de la apuesta de Barcelona por el turismo de cruceros. Superado el primer tercio del año, el total de pasajeros de este segmento man- tiene crecimientos que superan el 20%. • El tránsito de pasajeros por el aeropuerto, con crecimientos más moderados que los de años precedentes, responde a la entrada en funcionamiento del AVE Barcelona-Madrid y tam bién a los efectos de las políticas de contención de gas- tos de empresas y particulares. • El sector turístico de la ciudad empieza a notar también los primeros efectos de la crisis de confianza que se está insta- lando en algunos de sus mercados emisores de referencia. El número de visitantes y de estancias hoteleras cierra el primer tercio de 2008 con ligeras caídas. Un hecho inédito en los últimos quince años. • Aparte del segmento residencial, que en Barcelona también acumula descensos significativos del número de viviendas iniciadas, la promoción de superficie para usos terciarios y la obra pública ayudan a moderar el cambio de ciclo de la construcción. Número de viviendas Superfície total V ar ia ci ón ( % ) Viviendas iniciadas 2007/2006 últimos 12 meses    -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real state market Valor absoluto y Últimos 12 meses y 2007/06 Indicadores Período tasa interanual (%) tasa interanual (%) (%) Construcción y licencias de obras / Construction and building permits Viviendas iniciadas I.08 772 –45,0 4.072 –23,3 –18,9Started dwellings 1st.Q Viviendas iniciadas (RMB) I.08 4.497 –65,6 26.553 –49,7 –32,4Started dwellings (metropolitan area) 1st.Q Obra nueva prevista en las licencias: Planned new construction: — Superficie total (m2) I.08 236.853 25,1 1.125.644 –11,9 –30,1Total area (sq. m.) 1st.Q — Número de viviendas I.08 847 –33,0 4.352 –24,0 –25,4Number of dwellings 1st.Q Precios del mercado residencial / Housing prices Viviendas nuevas (€/m2) 2007 — — 5.952 2,5 2,5New housing (€/sq.m.) 2007 Segunda mano-oferta (€/m2) I.08 4.783 –5,7 — — –0,4Second hand housing (€/sq.m.) 1st.Q Precio de alquiler(€/mes) I.08 1.020 5,6 — — 13,6Transaction price 1st.Q Plazas de aparcamiento (€) 2007 — — 27.520 0,0 0,0Parking lots (€) 2007 Absolute value and Last 12 months and 2007/06 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) V ar ia ci ón ( % ) 2007/2006 últimos 12 meses Nuevo Segunda mano Alquiler -9 -6 -3 0 3 6 9 12 15 18 80 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook V ar ia ci ón ( % ) 2007/2006 últimos 12 meses Activos Ocupados Contratos -1 0 1 2 dc.07/dc.06 ab.08/ab.07 V ar ia ci ón ( % ) Total Masculino Femenino RMB -8 -4 0 4 8 12 16 20 24 Ta sa ( % ) EspañaBarcelona (prov.) RMB Cataluña dc.06 dc.07 ab.08 0 2 4 6 8 10 12 Mercado de trabajo / Labor Market Valor absoluto Últimos 12 meses 2007/06 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Ocupación / Employment Residentes activos I.08 801.900 –0,7 – – –0,1Active residents 1st.Q Residentes activos (RMB) I.08 2.570.100 2,7 – – 3,0Active residents (metropolitan area) 1st.Q Trabajadores en alta (Seguridad Social) 30 ab.08 1.098.166 0,0 – – 1,5Workers affiliated (Social Security) ap.30 Contratos laborales registrados en.-ab.08 306.507 5,6 918.582 0,7 0,3Registred employments contracts jn.-ap.08 Paro registrado / Registered unemployment Total paro registrado 30 ab.08 57.687 11,7 — — –3,8Registered unemployment ap.30 Paro masculino 30 ab.08 27.294 19,4 — — –2,2Male unemployment ap.30 Paro femenino 30 ab.08 30.393 5,6 — — –5,2Female unemployment ap.30 Paro juvenil (16-24 años) 30 ab.08 4.316 17,0 — — –10,0Youth unemployment (aged 16-24) ap.30 Total paro registrado (RMB) 30 ab.08 206.850 17,1 — — 0,8Registered unemployment (metrop. area) ap.30 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate Barcelona 30 ab.08 7,2 — — — 6,3Barcelona ap.30 Región Metropolitana (RMB) 30 ab.08 8,0 — — — 7,1Metropolitan area ap.30 Cataluña 30 ab.08 7,8 — — — 7,0Catalonia ap.30 España 30 ab.08 10,4 — — — 9,4Spain ap.30 Absolute value and Last 12 months and 2007/06 Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) • Los precios en el mercado inmobiliario de la ciudad tienden a ligeros descensos en términos reales con la excepción del alquiler residencial. Este segmento ha visto crecer su de - man da gracias a políticas públicas de fomento del alquiler entre los jóvenes y a las crecientes dificultades para acceder a una vivienda en propiedad. • El mercado de trabajo empieza a reflejar los primeros efec- tos de la fuerte desaceleración que protagoniza la economía metropolitana. El número de ocupados se estabiliza o crece muy ligeramente, mientras aumenta de manera sostenida y significativa el número de parados. • Housing prices in the city are starting to show a slight decrease in real terms, with the exception of rental housing. This segment has seen its demand grow thanks to public policies directed towards subsidising rental by young people and increasing difficulties of accessing the property market. • Labour market also starts to show the first effects of the strong deceleration being experienced by the metropolitan economy. Employed figures are stable, or with very low increases, while unemployment records increase in a sus- tained and significant way.