Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana novembre 2006 | núm. 62 Barcelona e c o n o m i a Barcelona e c o n o m i a novembre 2006 | núm. 62 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Ajuntament de Barcelona Alcalde Jordi Hereu President de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial José Ignacio Cuervo Gerent Municipal Pilar Solans Cap del Gabinet Tècnic de Programació Josep Serra BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.es/publicacions telèfon: 93 291 84 78 e-mail: barcelonaeconomia@bcn.cat fax: 93 402 34 04 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 62. Novembre 2006 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Impremta Municipal Dipòsit legal: B.26.464/91 L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a barcelonaeconomia@bcn.cat o per carta a la Pl. Carles Pi i Sunyer 8-10, 1ª. pl., 08002. Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 13 Conjuntura industrial 14 II. Finances 19 Sistema financer 20 III. Consum, comerç i preus 23 Preus de consum 24 Consum d’energia i aigua 26 Matriculació de vehicles 27 Recollida de residus 28 IV. Transports i comunicacions 29 Port: mercaderies i passatgers 30 Aeroport: passatgers i mercaderies 32 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 37 V. Turisme, fires i congressos 39 Activitat turística 40 VI. Construcció 43 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 44 Construcció d’habitatges 46 Llicències d’obres 49 VII. Mercat immobiliari 53 Preus al mercat residencial 54 Cost d’accés a l’habitatge 61 Preus de venda dels habitatges a Espanya 62 VIII. Mercat de treball 65 Població activa i ocupada 66 Llocs de treball ocupats 68 Contractació laboral 71 Atur registrat 73 Resumen/Summary 77 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 78 novembre 2006 | núm. 62 Síntesi de la conjuntura 6Síntesi de la conjuntura L’economia mundial manté la trajectòria expansiva durant els mesos centrals de 2006 i es beneficia de la relativa contenció del preu del petroli a l’inici de la tardor. Segons els informes de conjuntura dels principals organismes internacionals, l’economia mundial està en condicions de tan- car el 2006 creixent lleument per sobre del 5%. Si es confirma, haurà representat un increment substancial sobre les projec- cions avançades a final de 2005. Seguint la norma dels darrers anys, els ritmes de creixement més intensos –a l’entorn del 9%– es concentren al continent asiàtic. Una de les excepcions és Ja- pó, la segona potència econòmica mundial, que espera una taxa de creixement propera al 3%. En el cas dels Estats Units, les pri- meres estimacions de resultats corresponents al tercer trimestre deixen entreveure senyals clares de moderació que poden limi- tar el creixement mitjà de 2006 escassament per sobre del 3%. Contràriament, la Unió Europea sembla consolidar la seva tra- jectòria ascendent a mesura que ens acostem a final d’any. Així, les darreres previsions de la Comissió Europea aposten per un ritme de creixement anual al voltant del 2,7%. Per al conjunt d’Amèrica del Sud es preveu que la taxa de creixement s’acosti al 5%, aprofitant l’impuls de l’economia xinesa com a deman- dant de primeres matèries i la creixent entrada de fluxos mone- taris de l’emigració. La solidesa que mostra la conjuntura expansiva a la majoria de les grans àrees econòmiques –amb independència de la mode- ració del creixement que s’espera per a 2007– consolidarà un dels quadriennis més expansius de la història recent pel que fa a l’economia mundial. Amb la particularitat de que aquest crei- xement es reparteix de forma més equilibrada –amb l’excepció d’Àfrica– que en anys precedents. La part més fosca d’aquest balanç continua centrada en la persistència de la pobresa i de la manca d’oportunitats de milions d’habitants de moltes zones del planeta i el deteriorament de les condicions ambientals im- putable, en part, al model de creixement econòmic. El creixement del PIB al conjunt de la Unió Europea durant els trimestres centrals de l’any s’estima provisionalment a l’entorn del 2,8% anual, gairebé un punt percentual més que un any enrere i superant àmpliament el creixement registrat el 2004. El component més dinàmic continua sent la despesa en consum. En relació a un any abans, les dades disponibles deixen entre- veure una represa de les exportacions, fins el punt que la de- manda externa ja no resta creixement al PIB europeu com en els darrers anys. Els preus de consum –afectats per l’encari- ment dels derivats del petroli durant els primers dos terços de l’any– han iniciat una fase de creixement més moderat, en línia amb l’objectiu fixat pel Banc Central Europeu. Les xifres d’ocupació i les taxes d’atur encaren el darrer tri- mestre de l’any des d’una posició més favorable que la de final de 2005. Tant l’indicador de clima econòmic com el de pro- ducció industrial assoleixen nivells força més elevats que un any enrere. Enmig d’aquesta bateria de resultats positius, hom pot destacar el moderat ascens dels tipus d’interès com un dels aspectes menys favorables o desitjats des de l’òptica de l’eco- nomia real. En conseqüència, l’euro s’ha revaloritzat enfront del dòlar. El creixement econòmic europeu guanya consistència gràcies al revifament de l’activitat productiva alemanya . Una de les protagonistes significades de la millora de la con- juntura econòmica que ha registrat la Unió Europea al llarg de 2006 ha estat l’economia alemanya. Després d’un quinquenni de debilitat, amb taxes de creixement anual del PIB que rara- ment han superat l’1%, els successius valors trimestrals d’en- guany fan preveure un creixement anual que fàcilment pot su- perar el 2,5%. A banda de l’impuls de la demanda interna, reforçada per l’avanç d’algunes decisions de despesa privada per tal d’eludir l’augment de tipus de l’IVA previst per a 2007, es palesa un increment de l’activitat industrial i exportadora. 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l'indicador compost avançat substitueix l'indicador de clima econòmic. 3 Per Espanya, dades de l'EPA. Fonts: INE, OCDE, Eurostat i Banco de España. Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea Espanya III.05 IV.05 I.2006 II.06 III.05 IV.05 I.06 II.06 III.05 IV.05 I.06 II.06 PIB 3,4 3,1 3,7 3,6 1,9 2,0 2,4 2,9 3,6 3,6 3,6 3,7 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 3,4 3,3 3,8 3,8 1,8 2,0 2,4 2,8 5,2 5,0 5,0 4,8 aportació al creixement del PIB (%) Demanda externa –0,1 –0,1 –0,1 –0,2 0,1 0,0 0,0 0,1 –1,6 –1,4 –1,4 –1,1 aportació al creixement del PIB (%) Indicador de clima econòmic2 104,1 105,2 106,7 106,7 99,0 101,2 103,8 108,3 98,4 99,6 93,6 96,7 Índex: 2000=100 Índex de producció industrial 104,3 105,6 107,0 108,7 104,1 104,8 105,8 106,9 103,1 103,8 104,9 106,3 Índex: 2000=100 Població activa ocupada 2,1 1,9 2,1 1,8 0,9 0,9 1,0 1,2 3,3 3,2 3,2 3,1 taxa de variació anual (%) Taxa d'atur3 5,0 4,9 4,7 4,7 8,7 8,6 8,4 7,4 8,6 8,7 9,1 8,5 en % de la població activa Preus de consum1 4,6 3,4 3,4 4,3 2,5 2,2 2,1 2,4 3,8 3,7 3,9 4,0 taxa de variació anual (%) Tipus d'interès a curt termini1 3,84 4,43 4,86 5,33 2,48 2,77 2,98 3,23 2,12 2,47 2,72 2,99 Interbancari a 3 mesos Tipus d'interès a llarg termini1 4,23 4,51 4,78 5,17 3,31 3,54 3,81 4,16 3,09 3,37 3,65 3,99 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 — — — — 1,226 1,186 1,202 1,256 — — — — Unitats de $ per Euro 7Barcelona economia 62Síntesi de la conjuntura   (variació anual) EUAUEEspanyaCatalunya 2001 2002 2003 2004 2005 2006 (%) 0 1 2 3 4 5      (variació anual) EUAUEEspanyaCatalunya 2001 2002 2003 2004 2005 2006 (%) -1 0 1 2 3 4 5 Durant els mesos centrals d’enguany el PIB d’Espanya ha man- tingut un ritme de creixement interanual al voltant del 3,8% en termes reals, unes tres dècimes més que un any abans. En a- quest punt, hom espera que l’economia espanyola enceti una fase de creixement més moderat. La progressiva pèrdua d’im- puls de la demanda interna –la inversió només compensa una part de la pèrdua en consum privat– es veu substituïda amb moltes dificultats per la demanda externa. Així, l’aportació ne- gativa del saldo exterior al creixement del PIB es redueix lleu- ment trimestre a trimestre gràcies al to expansiu de les expor- tacions i al creixement més contingut de les importacions. El creixement del PIB català s’estabilitza en els valors més elevats del darrer quinquenni. Pel que fa a l’economia catalana, un primer avanç del que ha estat el creixement del PIB durant els mesos d’estiu apunta a una lleu pèrdua d’impuls de l’activitat terciària i també, però menys important, de la construcció, contrarestada per l’aug- ment de la producció industrial. En conjunt s’estima que el creixement del PIB s’ha mantingut estable en el 3,6% per ter- cer trimestre consecutiu. La reactivació de la producció industrial adquireix una signifi- cació especial si s’analitza com un punt d’inflexió en la situa- ció d’estancament viscuda d’ençà el 2002. Això no treu que sigui una reacció modesta ja que el seu creixement en termes de PIB s’estima de l’ordre de l’1,5%, menys de la meitat que el del conjunt de l’economia. Un percentatge moderat atesa la situa- ció de partida i que no guarda la relació esperada quant a inten- sitat amb el dinamisme de l’economia europea. L’anàlisi dels components de la demanda permet identificar els canvis que s’estan produint en el model de creixement. El més evident és que el consum privat –condicionat per l’endeuta- ment de les economies familiars– cedeix protagonisme a la in- versió en béns d’equipament. Per ser creïble, aquest canvi ha de superar dos obstacles majúsculs. Un seria capgirar el saldo ne- gatiu de la balança exterior. Potser es demanar massa atès que la opció dels darrers anys de substituir teixit industrial obsolet per activitat constructora i terciària majoritàriament de consum intern, ha comportat una retallada del potencial exportador de l’economia catalana. Alhora, el saldo positiu de la balança tu- rística es redueix com a conseqüència de la creixent despesa dels residents a l’exterior i de la minsa aportació d’uns visitants que augmenten més en nombre que no pas en despesa mitjana per càpita. El segon obstacle el planteja la dependència del creixement de l’economia catalana del sector constructor que, gràcies als fons europeus i a la capacitat d’endeutament del sector privat –per la baixada dels tipus d’interès i el patrimoni familiar acumulat– s’ha fet responsable d’una bona part del diferencial de creixe- ment que aquests darrers anys han mantingut l’economia cata- lana i l’espanyola en relació amb la mitjana europea. La logística és una de les activitats terciàries més estretament lligada amb l’activitat industrial i per la que aposta l’economia catalana i més concretament la metropolitana. A aquests efec- tes, l’anàlisi de l’evolució de l’activitat portuària contribueix a un coneixement més específic tant de la conjuntura econòmica global com de la dels diferents segments econòmics. Així, el tràfic total de mercaderia pel port durant els primers vuit mesos ha superat en poc més d’un 5% el volum corresponent al ma- teix període d’un any abans. L’augment del tràfic de càrrega general triplica aquest percentatge alhora que es redueix la im- portació d’hidrocarburs. Una evolució en la línia d’augmentar progressivament el valor afegit de la mercaderia que passa pel port de la ciutat. Taxa d'atur (en % de la població activa) EUAUEEspanyaCatalunya 2001 2002 2003 2004 2005 2006 (%) 2 4 6 8 10 12 14 8Síntesi de la conjuntura Aeroport internac. 2005/2004 darrers 12 mesos Total aeroport Total port V ar ia ci ó (% ) 0 2 4 6 8 10 12 14 Tràfic portuari de mercaderies — Total (milers de tones) gn.-ag.06 30.739 5,2 45.356 n.d. 11,5 Sortides (milers tones) gn.-ag.06 11.620 12,1 n.d. n.d. 8,8 Entrades (milers tones) gn.-ag.06 19.119 1,4 n.d. n.d. 13,0 — Càrrega general (milers tones) gn.-ag.06 21.027 16,0 30.148 n.d. 9,6 Exportacions (milers tones) gn.-ag.06 8.045 7,6 n.d. n.d. 11,8 Importacions (milers tones) gn.-ag.06 8.589 15,9 n.d. n.d. 8,3 — Contenidors (milers de Teus) gn.-ag.06 1.532 10,5 2.217 n.d. 8,1 El fort creixement de la càrrega general, majoritàriament conteneritzada, compensa àmpliament, en ter- mes de volum, el retrocés del tràfic de productes energètics, majoritàriament d'importació. Aquest fet ajuda a explicar que, de manera relativament excepcional, el tràfic de cabotatge hagi estat molt més dinàmic que l'exterior. Transport públic de passatgers Total servei urbà (milers) 3r.tr.06 129.769 2,1 596.029 1,5 1,2 — Xarxa Metro (milers) 3r.tr.06 76.485 2,4 350.809 1,5 0,7 — Xarxa Bus (milers) 3r.tr.06 44.112 0,7 200.442 0,0 –0,3 — FGC (Cat. i Sarrià)(milers) 3r.tr.06 5.762 –0,6 29.159 0,0 0,0 Total servei de rodalia (milers) 3r.tr.06 39.284 0,0 19.411 2,1 3,6 — RENFE (milers) 3r.tr.06 29.234 –3,0 120.965 0,8 5,8 — FGC (milers) 3r.tr.06 10.050 9,7 48.446 5,6 –1,9 L'augment del nombre d'usuaris del transport públic durant el tercer trimestre ha servit per contrarestar l'augment més aviat apàtic de la primera meitat d'any. A banda de l'alentiment del creixement del nombre de viatges de RENFE, en part atribuïble a les obres de l'AVE, destaca l'augment d'usuaris del metro, imputable tant al dinamisme del mercat de treball com a l'augment del nombre de visitants que enguany han passat per la ciutat. V ar ia ci ó (% ) 2004/2003 2005/2004 darrers 12 mesos Total urbà Total rodalia 0 1 2 3 4 5 2005/2004 gn.-ag.06/gn.-ag.05 V ar ia ci ó (% ) Total port Càrrega general Teus 0 5 10 15 20 L’activitat portuària continua expandint-se a remolc del creixement de l’economia espanyola i de la favorable conjuntura del comerç mundial. Analitzat amb més detall, s’observen taxes de creixement molt elevades en el tràfic de materials de construcció, especialment ciment i clínker i de productes sidero-metal.lúrgics, ambdós d’entrada al port. Uns resultats estretament lligats a la conjun- tura expansiva que manté la construcció a Catalunya. Amb taxes de creixement igualment positives però de magnitud més assumible hom pot destacar l’exportació de productes químics i l’entrada, majoritàriament d’importació, de productes alimen- taris. Com a reflex de la represa de l’activitat industrial, a ban- da de l’esmentat creixement del tràfic de productes químics s’ha de citar el fort creixement de l’exportació de paper i pasta i també d’automòbils. Pel que fa al trànsit de passatgers pel port de la ciutat i un cop tancada la temporada d’estiu, les xifres assenyalen un augment del 14,5% anual, amb moltes possibilitats de superar els 2,5 milions de passatgers embarcats o desembarcats durant el 2006. L’evolució dels diferents segments presenta un ampli ventall de variacions que va des del retrocés del nombre de passatgers de creuers en trànsit –absorbit per l’augment del nombre de creuers que han fixat la seva base operativa a Barcelona– fins a un increment del 45% del nombre de viatgers de l’anomenat cabotatge comunitari, sinònim dels ferris que uneixen Barce- lona amb diferents ports italians. El trànsit amb les Balears ha registrat creixements igualment elevats però més temperats Transports Valor absolut Darrers 12 mesos 2005/04 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Trànsit de passatgers Aeroport. Total (inclòs trànsit) (milers) 3r.tr.06 8.668 8,0 29.267 10,6 10,3 — Interior (milers) 3r.tr.06 3.790 3,1 14.043 8,2 12,5 — Internacional (milers) 3r.tr.06 4.831 12,4 15.047 13,3 8,4 Port. Total (inclòs trànsit) (milers) gn.-ag.06 1.763 14,5 2.431 n.d. 12,0 — Creuers (inclòs trànsit) (milers) gn.-ag.06 888 12,8 n.d. n.d. 19,6 L'activitat aeroportuària pel que fa al trànsit de viatgers tanca els primers nou mesos de 2006 amb el mateix vigor que va mostrar durant el 2005. La proliferació de vols de baix cost continua sent el prin- cipal argument per explicar creixements del nombre de passatgers per sobre del 10%. Al port, la tònica ascendent és comuna a tots els segments, especialment als creuers i als ferris amb ports italians. 9Barcelona economia 62Síntesi de la conjuntura Aigua (ús cial-ind.) Electr. baixa tensió Vehicles (prov.) V ar ia ci ó (% ) 2005/2004 darrers 12 mesos -5 0 5 10 des.04 des.05 set.06 V ar ia ci ó in te ra nu al ( % ) Barcelona (prov.) Espanya Subjacent U.E. 0 1 2 3 4 5 Durant el primer semestre de 2006 els hotels de Barcelona han facturat més de 5,8 milions de pernoctacions, un 18 % més que un any abans. Una evolució directament lligada a l’expansió del trànsit aeroportuari. Amb les xifres de passatgers per l’aeroport, el 10,6% d’incre- ment interanual dels darrers dotze mesos iguala la taxa de crei- xement de 2005. Alhora que el trànsit interior no pot mantenir el fort ritme expansiu d’un any abans, l’internacional continua explotant el seu potencial de creixement, especialment a l’àm- bit de la Unió Europea. Tant en el segment de vols interiors com internacionals, la major part del creixement és imputable a l’augment del nombre de vols de les anomenades companyies de “baix cost”. Una política que, en la mesura que implica noves destinacions, contribueix a l’augment del potencial de Barce- lona com a destí turístic. Un objectiu desitjable pel que com- porta de diversificació dels mercats emissors però que comença a originar problemes cada cop menys puntuals de massificació incompatibles amb la imatge de Barcelona com a receptora de turisme de qualitat i també de negocis i per motius profes- sionals. Tot i que convindria relativitzar l’elevat creixement relatiu que mostren les xifres de visitants i pernoctacions subministrades per Turisme de Barcelona atès que la metodologia utilitzada en les enquestes corresponents s’ha de considerar en fase de rodat- ge, la realitat del sector hoteler i turístic en general és d’expan- sió sostinguda en el temps i significativa en termes quantitatius. L’oferta de places hoteleres continua creixent a bon ritme per setè any consecutiu i ja superen les 50.000, sense que se’n res- senteixin les taxes d’ocupació. Aquest increment de l’oferta a- fegit a l’augment de la despesa en consum del conjunt de la població explica l’augment de l’ordre del 5% del nombre d’ocu- pats directes en el sector de l’hoteleria i restauració de la ciutat. Turisme, consum i preus Valor absolut Darrers 12 mesos 2005/04 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Crèdit i consum Aigua per a ús cial-ind. (milers m3) 3r.tr.06 7.926 –5,6 31.109 –4,3 –1,9 Gas natural (GW/h) 2n.tr.06 483 –38,6 2.521 –14,3 –5,8 Electr. baixa tensió (cial.-ind.)(Gwh) 2n.tr.06 1.239 1,4 5.125 2,8 3,7 Matriculació de vehicles (prov.) 3r.tr.06 66.678 –7,5 286.898 –2,2 7,7 Crèdit bancari (milions d'€)(prov.) 2n.tr.06 201.432 n.d. — — 22,8 La desacceleració del creixement de la demanda interna –malgrat que es manté forta– en un entorn de preus energètics i tipus d'interès a l'alça, es tradueix en un estancament del nombre de turismes matri- culats. Un estiu llarg i calorós explica parcialment l'augment del consum d'electricitat però no altera la dinàmica de consum moderat d'aigua. Visitants i pernoctacions hoteleres Total pernoctacions (milers) 1r.sem.06 5.841 18,0 n.d. n.d. 7,8 Visitants segons motiu de visita (milers): 1r.sem.06 3.417 17,9 n.d. n.d. 11,2 — Negocis (milers) 1r.sem.06 527 n.d. n.d. n.d. 22,6 — Turisme (milers) 1r.sem.06 2.554 n.d. n.d. n.d. 6,4 — Fires i Congressos (milers) 1r.sem.06 122 n.d. n.d. n.d. –4,5 — Altres (milers) 1r.sem.06 215 n.d. n.d. n.d. –9,6 El fort creixement del nombre de visitants i de les pernoctacions hoteleres durant el primer semestre de 2006 respon a una conjuntura favorable tant pels viatges de negocis com pels d'oci. S'ha de tenir present però, el possible impacte que sobre aquests resultats han pogut tenir els canvis metodològis introduïts en el procés de recollida i tractament de les dades de base. V ar ia ci ó (% ) 2005/2004 1r.sem.06/1r.sem.05 Pernoct. hoteleres Visitants Visitants per turisme 0 5 10 15 20 I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1) Barcelona (prov.) (%) gn.-st.06 1,7 — — 3,1 4,4 Catalunya (%) gn.-st.06 1,7 — — 3,0 4,3 Espanya (%) gn.-st.06 1,7 — — 2,9 3,7 Subjacent (%) gn.-st.06 1,0 — — 2,9 2,9 U.E. harmonitzat (%) gn.-st.06 1,8 — — 1,9 2,1 Sensible desacceleració del creixement de l'IPC durant el mes de setembre com a conseqüència, bàsica- ment, del trasllat als preus de venda minoristes de la retallada de cotitzacions del petroli en els mercats internacionals. La inflació subjacent resta al marge d'aquest moviment i planteja la incògnita de fins a quin punt els agents econòmics han interioritzat el procés inflacionista dels darrers dos anys. (1) Taxes referides a 31-des-2005. 10 Síntesi de la conjuntura V ar ia ci ó (% ) 2005/2004 2006/2005 Nou Segona mà lloguer 0 5 10 15 20 25 V ar ia ci ó (% )     2005/2004 darrers 12 mesos Nombre habitatges Superfície nova Habitatges iniciats -10 0 10 20 30 40 Construcció i mercat immobiliari Valor absolut Darrers 12 mesos 2005/04 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Construcció residencial i llicències d’obres Construcció d'habitatges: — Iniciats (Barcelona) 3r.tr.06 1.349 –21,3 5.939 –2,1 14,8 — Iniciats (RMB) 3r.tr.06 15.934 41,1 53.420 16,1 5,5 Obra prevista a les llicències: Nova planta: nombre d'habitatges 3r.tr.06 629 –39,8 6.171 8,6 37,3 Nova planta: superfície (m2) 3r.tr.06 155.794 –19,7 1.543.593 14,0 27,8 Reforma i ampliació: superfície (m2) 3r.tr.06 95.195 0,0 452.977 –0,1 8,0 La construcció residencial abandona la zona de màxims pel que fa a nombre d'habitatges en construcció. Les variacions negatives dels darrers trimestres responen de moment a la forta concentració d'habitat- ges iniciats i llicències aprovades un any enrere. No es pot descartar que apuntin també a un progressiu alentiment del creixement de la promoció residencial. Preus al mercat immobiliari Sostre residencial (venda): — Habitatges nous (€/m2) 1r.sem.06 5.856 20,3 21,2 — Segona mà-oferta (€/m2) 1r.sem.06 4.863 17,4 — — 16,7 — Lloguer (€/m2/mes) 1r.sem.06 837,0 12,2 — — 11,4 — Places d'aparcament (€) 1r.sem.06 26.670 11,7 8,4 Les dades provisionals corresponents als primers nou mesos de 2006 no mostren encara que la desac- celeració del creixement dels preus que els operadors reconeixen s'hagi començat a traslladat als preus d'oferta. Els preus de lloguer reflecteixen la pressió d'una demanda creixent sobre una oferta disponible molt limitada. L’augment persistent i notable del nombre de visitants incideix positivament en el volum de negoci d’una part significativa del terciari de mercat com ara el comerç especialitzat, el transport, la restauració i el lleure. Aquest impacte és especialment inte- ressant quan es produeix en una conjuntura com l’actual de pro- gressiva desacceleració del creixement de la despesa en consum per part dels residents. Un indicador d’aquest gradual empit- jorament del clima de confiança dels consumidors al conjunt de la regió metropolitana pot ser el lleu retrocés del nombre de ve- hicles nous matriculats. Una evolució que, sent previsible pels volums assolits prèviament i per l’elevada congestió que es pa- teix a la majoria de les ciutats metropolitanes, no es pot deslli- gar ni de la desfavorable evolució de les rendes salarials en un context d’inflació elevada ni de l’efecte contractiu de l’aug- ment dels tipus d’interès sobre la capacitat de compra de béns de consum durador. Més enllà de l’impacte puntual de l’evolució del preu de l’e- nergia sobre la inflació mesurada per l’índex general dels preus de consum, s’ha de suposar una relació igualment directa però soterrada entre la persistència de la inflació subjacent –la cal- culada sense els components més volàtils de la despesa– i l’ac- celerat creixement del saldo viu del crèdit bancari al sector pri- vat a un ritme que supera el 20% de mitjana anual durant el darrer trienni. Tot i la forta correcció de l’IPC a final d’estiu gràcies, bàsicament, a la contenció del preu dels carburants, l’economia espanyola i també la catalana mantenen un dife- rencial d’inflació en relació amb la Unió Europea que ha esde- vingut quasi estructural i que perjudica la competitivitat de l’economia catalana, especialment d’aquelles activitats manu- factureres més exposades a la competència. No és casualitat que tant l’economia catalana com l’espanyola fonamentin el seu diferencial de creixement en sectors d’influència local que ope- ren al marge de la competència exterior. Amb les xifres disponibles no es pot parlar de contenció en la trajectòria expansiva de la construcció. Parlar de diferencials d’inflació, de nivells elevats d’endeuta- ment de les famílies i d’expansió dels sectors relativament tan- cats a la competència, ens porta inevitablement a parlar de la construcció. Segons les estimacions més recents, la producció d’aquest sector a Catalunya durant els primers tres trimestres d’enguany ha crescut per sobre del 5,5%, quatre punts percen- tuals més que el conjunt de la indústria. Si aquest desequilibri dels ritmes de creixement sectorials s’ha corregit lleument en relació amb l’existent durant el quinquenni 2001-2005 ha estat gràcies a la revifada de l’activitat industrial. Si ens centrem en la promoció residencial a l’àmbit metropo- lità, l’impuls que durant el primer semestre ha registrat la cons- trucció d’habitatges impedeix parlar d’alentiment del creixe- ment. Hi ha indicis que fan pensar que aquesta concentració d’activitat respon a la necessitat d’entitats financeres i promo- tores d’activar el major nombre de projectes possible abans que l’evolució dels tipus d’interès i la necessària diversificació del risc financer de les entitats de crèdit en dificulti el seu finança- ment. Si és així, les xifres de la segona meitat d’any seran infe- riors a les de la primera però el total d’habitatges iniciats a la regió metropolitana durant el 2006 sumaran prop de 50.000 unitats, un nou màxim anual i un 25% més que la mitjana anual del quadrienni 1997-2000, l’anterior fase expansiva del sector immobiliari residencial. A l’àmbit estricte de la ciutat central, les dades del tercer trimestre i especialment les de lli- cències aprovades durant els mesos d’estiu, sembla que indi- quen aquest canvi de tendència. 11 Barcelona economia 62Síntesi de la conjuntura La conjunció d’una oferta d’habitatges voluminosa i uns tipus d’interès orientats a l’alça farien esperar una contenció dels preus de venda. En el cas de Barcelona, la informació disponi- ble en el moment de tancar aquesta edició, corresponent al pri- mer semestre, no apunta en aquesta direcció, o no ho fa amb prou decisió. Possiblement s’hagi d’esperar als primers mesos de 2007 a què la majoria dels operadors hagin adaptat el preu del seu producte a la nova realitat. I és que en contra d’aquesta adaptació que sí que es produeix a d’altres zones, el mercat de sostre residencial nou de Barcelona, a més de quantitativament escàs en relació amb la demanda potencial, és un mercat atípic, ja que la seva demanda és majoritàriament de millora i no de primer habitatge. Un dels factors que estan pressionant els preus del sostre re- sidencial a l’alça a una bona part del país i especialment a Bar- celona i entorn metropolità és el creixement demogràfic paral- lel a l’expansió dels volums d’ocupació associats a més d’una dècada de creixement econòmic ininterromput. Un creixement mitjà del nombre de residents ocupats a la regió metropolitana de l’ordre del 4% anual el darrer quinquenni, i sense que les taxes d’atur hagin millorat, necessàriament provoca desajustos dins i fora del mercat de treball. També, i molt especialment, al mercat residencial d’una àrea central densament edificada. va ri ac ió ( % ) Barcelona R.M.B. Catalunya Espanya des.04 des.05 set.06 0 2 4 6 8 10 12 V ar ia ci ó (% ) 2005/2004 darrers 12 mesos Actius Afiliats Contractes indefinits 0 5 10 15 Mercat de treball Valor absolut Darrers 12 mesos 2005/04 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Ocupació Població activa 3r.tr.06 806.700 3,2 — — 7,8 Població activa (RMB) 3r.tr.06 2.469.850 3,5 — — 4,9 Afiliats actius a la Seguretat Social 30 st.06 1.081.260 3,5 — — 3,9 Afiliats actius a la Seguretat Social (RMB) 30 st.06 2.339.700 3,3 — — 5,5 Contractes laborals registrats 3r.tr.06 221.370 3,9 900.945 1,6 6,2 Contractes indefinits 3r.tr.06 33.547 33,9 131.332 13,9 8,8 L'augment de la població activa i de l'afiliació a la Seguretat Social es recolza en bona mesura en els flu- xos migratoris. La desacceleració del creixement de la contractació s'explica parcialment pel repunt de la contractació indefinida. V ar ia ci ó (% ) jn.06/jn.05 set.06/set.05 Total Masculí Femení RMB -8 -6 -4 -2 0 2 Taxes d’atur registrat (%) (1) Barcelona 30 st.06 6,6 — — — 6,5 RMB 30 st.06 7,4 — — — 7,4 Catalunya 30 st.06 6,9 — — — 7,3 Espanya 30 st.06 9,1 — — — 9,9 La relativa resistència a baixar que mostren les taxes d'atur registrat a l'àmbit metropolità respecte del que succeeix a la resta de Catalunya en una conjuntura clarament expansiva de l'ocupació s'explica en part pel persistent augment del nombre de demandants d'ocupació que reflecteixen les xifres de pobla- ció activa. (1) Taxes referides a 31 de desembre de 2005. Atur registrat (1) Total aturats registrats 30 st.06 53.581 –6,4 — — –3,4 Atur masculí 30 st.06 23.958 –6,5 — — –3,7 Atur femení 30 st.06 29.623 –6,3 — — –3,1 Atur juvenil (16-24 anys) 30 st.06 4.484 –9,7 — — –1,8 Aturats sense ocupació anterior 30 st.06 3.003 –16,4 — — –14,1 Total aturats registrats (RMB) 30 st.06 181.982 –4,6 — — 0,2 La intensitat de la retallada de les xifres d'atur reflecteix la favorable conjuntura que viu el mercat de tre- ball i també la ràpida absorció –o desaparició dels registres– dels demandants d'ocupació inclosos en el darrer canvi metodològic. (1) Variació juny 06 / juny 05. 12 Síntesi de la conjuntura L’existència de 2,34 milions de llocs de treball per a gairebé 2,5 milions de residents actius, deixa un saldo de 182.000 aturats registrats a la regió metropolitana a final d’estiu. Un cop superat l’efecte estadístic del recent procés de regula- rització extraordinària de treballadors estrangers, les taxes de creixement de l’ocupació s’han “normalitzat”. Així, segons els registres de la Seguretat Social, el nombre d’afiliats en situació d’alta a final del tercer trimestre havia crescut un 3,3% intera- nual al conjunt de la regió metropolitana i un 3,5% a Barcelona. En paral·lel a aquest augment, les xifres oficials registren un creixement equivalent de la població activa. Els gairebé 54.000 aturats registrats a les oficines públiques d’ocupació de la ciutat a començament de la tardor són un 6,4% menys que un any abans. A la resta de la regió metropolitana, amb gairebé 130.000 aturats, el ritme de descens ha estat més moderat, inferior al 4%. Atesa la distribució per sexes de la població activa –aproximadament el 45% són dones– i amb independència de que l’evolució a la baixa és similar en termes relatius, el perfil de l’atur barceloní continua sent el d’una cara femenina de mitjana edat. Aquest cúmul d’indicadors positius relatius al mercat de treball es completa amb l’augment incentivat de les contractacions indefinides. El moderat creixement, o fins i tot estancament en el cas de la ciutat central, del nombre de contractes temporals durant els primers nou mesos de 2006 s’explica bàsicament per l’augment interanual del 23% que ha registrat la contractació indefinida durant el mateix període. Un increment que s’ha tra- duït en una retallada dels contractes de durada definida de gai- rebé totes les categories amb l’excepció dels més precaris, de durada inferior al mes. Sectorialment, la majoria dels nous llocs de treball generats en el que va d’any s’han creat al terciari, bàsicament al comerç, a l’hoteleria i restauració, al transport i al calaix de sastre dels serveis a les empreses. A destacar també el paper actiu de les administracions públiques en la creació d’ocupació, en especial en sectors com ara l’ensenyament, la sanitat i la seguretat. En termes relatius, la construcció ha continuat sent la branca més dinàmica, en contrast amb la persistent amortització de llocs de treball que, malgrat alguns senyals de reactivació de la produc- ció, caracteritza l’ocupació industrial. I. Indústria Indicador de clima industrial (ICI) Catalunya Espanya Unió Europea saldos 2001 2002 2003 2004 2005 2006 -20 -15 -10 -5 0 5 14 Conjuntura industrial La reactivació de l’activitat industrial a Catalunya es recolza en el creixement sostingut de l’economia mundial i, especialment, en l’augment de la demanda interna a l’àmbit de la UE. Una bona part dels principals indicadors d’activitat industrial corresponents als trimestres centrals d’enguany mostren evi- dencies força clares de consolidació de la tendència tímidament expansiva amb la que la indústria catalana ha iniciat el 2006. Després de cinc trimestres consecutius en els que el PIB secto- rial s’ha mantingut pràcticament estancat en termes reals, els primers avanços de la comptabilitat nacional trimestral estimen un creixement interanual a l’entorn de l’1,5% durant el primer semestre d’enguany. Tot i que és un ritme de creixement minso –especialment si es compara amb el del conjunt de l’economia– la millora de la conjuntura econòmica europea li dóna credibi- litat i li pot procurar una permanència en el temps superior a la d’un simple rebot tècnic. * Variacions interanuals. 1 Saldos. 2 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Font: Departament de Treball i Indústria i Ministerio d’Industria, Turismo i Comercio. Indicadors d'activitat industrial* 2n.tr.05 3r.tr.05 4t.tr.05 1r.tr.06 2n.tr.06 Catalunya PIB (Variació real) –0,2 –0,1 0,4 1,5 1,3 Índex Producció (IPI) —Total indústria 0,5 –2,1 –2,6 7,5 –0,2 —Energia –18,3 –6,8 0,4 –1,6 12,2 —Intermedis 1,3 –0,5 –3,2 6,0 –2,2 —Equipament –1,9 –3,6 –6,7 14,0 4,6 —Consum 6,2 –0,9 –0,3 8,8 –2,5 Exportacions de béns 8,4 7,9 8,9 17,8 12,7 Índex Clima (ICI)1 –5,4 –4,7 –3,9 –5,2 –0,3 Índex Preus (IPRI) 3,3 3,4 3,9 5,0 5,6 Cost laboral/treballador 3,3 2,0 2,6 4,1 3,0 Afiliats RG Sg. Social2 –2,0 –1,6 –1,7 –2,0 –2,6 Aturats registrats2 n.d. n.d. n.d. n.d. 3,2 Espanya PIB (Variació real) 0,2 1 1,2 1,6 2,9 Índex Producció (IPI) —Total indústria 2,4 0,1 0,7 6,3 1,2 —Energia 1,2 1,7 4,8 3,5 0,9 —Intermedis 1,5 0,1 0,3 6,4 1,3 —Equipament 4,0 –0,9 0,1 11,6 4,0 —Consum 3,6 0,6 –0,3 4,5 –0,7 Exportacions de béns 6,3 7,4 5,6 19,4 8,0 Índex Clima (ICI)1 –6,0 –3,6 –4,3 –4,1 –1,8 Índex Preus (IPRI) 4,5 5,0 5,1 6,1 6,2 Cost laboral/treballador 3,7 2,1 3,2 4,5 3,5 Afiliats RG Sg. Social2 –0,5 –0,2 –0,1 0,2 –0,4 Aturats registrats2 n.d. n.d. n.d. –3,5 –3,2 Crèdit (Saldo viu)2 14,3 14,7 15,7 12,7 10,5 15 Índex de preus industrials (Variació interanual) Consum IntermedisGeneral Equipament (%) 2001 2003 20052002 2004 2006 -4 -2 0 2 4 6 8 Barcelona economia núm. 62Conjuntura industrial Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Exportacions de productes industrials (Catalunya) Segons contingut tecnològic (Milions d'euros) Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 1995 16.996 1.536 9.013 2.389 4.058 1996 20.022 1.932 10.595 2.789 4.706 1997 23.748 2.216 12.537 3.153 5.843 1998 26.154 2.782 13.667 3.501 6.204 1999 26.905 3.067 13.756 3.587 6.495 2000 32.610 4.055 16.641 4.440 7.474 2001 35.435 4.028 18.482 4.691 8.235 2002 35.897 4.437 18.324 4.783 8.354 2003 36.289 4.384 18.664 4.847 8.396 2004 38.019 4.259 19.905 5.379 8.476 2005 40.785 5.067 21.397 5.806 8.514 1r.tr. 9.471 1.027 5.082 1.356 2.007 2n.tr. 10.497 1.063 5.745 1.569 2.121 3r.tr. 9.899 1.195 5.106 1.403 2.196 4t.tr. 10.917 1.784 5.465 1.480 2.190 2006 1r.tr. 11.159 1.464 5.839 1.561 2.294 2n.tr. 11.830 1.737 5.785 2.006 2.302 Alt i mitjà Baix i mitjà Variació (%) Total alt baix 2n.tr.06/2n.tr.05 12,7 10,5 16,8 1r.sem.06/1r.sem.05 15,1 14,8 15,7 2005/2004 7,3 9,5 3,4 2004/2003 4,8 4,8 4,6 Aquesta valoració globalment positiva respon, a grans trets, al conjunt de resultats positius que ofereixen la majoria dels indi- cadors. D’aquests, els més contundents possiblement siguin l’índex de producció industrial (IPI) i l’evolució de les expor- tacions de productes manufacturats. Pel que fa a les vendes a l’exterior, les xifres provisionals corresponents al primer semes- tre permeten afirmar que el ritme de creixement pràcticament s’ha doblat en comparació amb el mateix període de 2005. Una variació molt similar a la registrada al conjunt d’Espanya. En el cas de l’IPI, els resultats, aparentment espectaculars del primer trimestre, es situen posteriorment en un interval de crei- xement més raonable. El fort repunt dels primers mesos no té continuïtat perquè respon en part a l’efecte estacional de que enguany el primer trimestre ha tingut més dies laborables que l’any passat i també al fet que el primer trimestre de 2005, perí- ode de referència, va registrar una notable davallada dels vo- lums de producció. Sense aquests factors, l’evolució de l’IPI tant del segon com del tercer trimestre d’enguany, mostra una trajectòria lleument a l’alça. Per al conjunt del sector, l’índex que mesura l’evolució de la producció fabril a Catalunya ha igualat els valors màxims del darrer quinquenni, registrats ara fa dos anys. Igual que durant el repunt de 2004, els subsectors que més han incrementat la seva producció han estat el de béns d’equipament i l’energètic. Ambdós, i especialment aquest darrer, han assolit nous màxims del darrer quinquenni. La resta d’activitats industrials, agrupa- des en béns intermedis i béns de consum, registren taxes de creixement més moderades –en part perquè són agregats molt heterogenis– però igualment remarcables si es comparen amb les assolides en el passat més recent. L’evolució registrada per l’índex de clima industrial durant el primer semestre, corregida lleument durant els mesos d’estiu, confirma igualment el to expansiu de la conjuntura industrial catalana. Aquest indicador, construït a partir de les opinions empresarials sobre tendència de la producció, cartera de coman- des i estocs, ha registrat un repunt molt significatiu, assolint també les cotes més elevades d’ençà l’inici de 2001. El gràfic corresponent posa de manifest l’aparent dependència del crei- xement de l’activitat industrial catalana i espanyola de l’euro- pea. En aquest context, el fort increment de les exportacions serveix per a compensar la desacceleració del creixement de la demanda interna a Espanya. L’augment dels volums de producció i exportació de manufactures no aconsegueix, de moment, capgirar la tendència descendent de l’ocupació industrial. El segment més “ombrejat” de la bateria d’indicadors de con- juntura industrial continua sent el de l’ocupació directa i l’aug- ment dels costos operatius derivats de l’evolució del preu de l’energia i d’algunes primeres matèries. Pel que fa al nombre d’ocupats en el teixit industrial català, les xifres de la Seguretat Social informen d’un degoteig moderat però constant que a mitjan 2006 s’ha concretat en una retallada del 2,6% en relació amb un any abans. Una pèrdua parcialment compensada per l’augment de llocs de treball als serveis a les empreses. L’orientació a l’alça de l’índex de preus industrials –superant el 5% interanual durant el segon trimestre– respon al fort incre- ment de preus del segment dels béns intermedis, molt condi- cionat pel preu de l’energia i primeres matèries. Dos inputs amb un pes determinant en l’estructura de costos d’aquesta tipologia de productes. La relativa contenció dels preus de sor- tida de fàbrica dels béns de consum i d’equipament respon, entre altres raons, a un major contingut de valor afegit i a la necessitat de ser competitius en el mercat interior enfront de les importacions originàries de les noves economies industrials, bàsicament d’Àsia. Evolució de l'activitat industrial (RMB) Producció Preus Exportacions Comandes saldos 2001 2002 2003 2004 2005 2006 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 Conjuntura industrial A grans trets, aquesta valoració de la conjuntura industrial cata- lana es pot fer extensible a l’àmbit metropolità. L’accelerada terciarització del teixit productiu al conjunt de Catalunya, en una fase més avançada a l’àrea central metropolitana, pot intro- duir algunes diferències de detall. Ho podrem confirmar a par- tir dels resultats de l’enquesta de conjuntura industrial de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. La indústria metropolitana tanca el segon trimestre de 2006 amb una millora substancial de la majoria del seus indicadors d’activitat, inclosa l’ocupació directa. Segons els saldos de les opinions empresarials, els resultats del conjunt de l’activitat industrial a l’àmbit metropolità durant el segon trimestre d’enguany es comparen molt favorablement amb els obtinguts un any abans. Una evolució que s’afegeix a un començament d’any moderadament expansiu. Així, gairebé es triplica el saldo positiu de les empreses que han venut més que un any abans i també augmenta en una proporció similar el nombre de les que han aconseguit exportar més. Pel que fa als volums de producció, també domina el to positiu de les respos- tes. S’hauria de retrocedir fins el 2000 per trobar un altra tri- mestre sense cap signe negatiu en els resultats i en la valoració del període. No és menys cert que l’impacte sobre els preus de venda de la pressió inflacionista derivada dels inputs físics està inversa- ment relacionat amb el valor afegit dels béns manufacturats. El diferent ritme de creixement de les exportacions catalanes en funció del seu contingut tecnològic –les de gamma baixa van perdent quota de mercat de manera ininterrompuda– il·lustra la problemàtica d’una bona part del teixit industrial català i espan- yol que, ara per ara, ha de competir en preu. Un escenari que es veu agreujat per la necessitat d’assumir un diferencial d’infla- ció persistent. * En relació amb el període anterior. Font: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. Elaboració pròpia. Enquesta industrial (província) 2n.tr.05 3r.tr.05 4t.tr.05 1r.tr.06 2n.tr.06 Resultats del període* Producció Igual 46 31 35 38 37 Saldo 14 –14 6 14 32 Vendes Igual 34 24 27 26 28 Saldo 12 –14 19 16 34 Exportacions Igual 39 34 34 34 30 Saldo 8 –9 13 13 20 Preus de venda Igual 74 78 75 48 72 Saldo –4 –1 –1 26 12 Ocupació Igual 66 67 60 57 68 Saldo –2 –13 –7 –12 4 Inversió Igual 64 67 60 64 61 Saldo 3 0 5 1 20 Valoració del període Marxa dels negocis Normal 56 52 48 44 48 Saldo 9 6 11 30 29 Cartera de comandes Normal 52 50 48 53 52 Saldo –15 –12 –8 7 9 Stocs Normal 54 58 59 58 55 Saldo 9 1 1 9 12 Perspectives a curt Producció Igual 48 42 53 48 48 Saldo –7 26 9 30 –17 Vendes Igual 45 37 37 40 47 Saldo –4 29 19 34 –8 Exportacions Igual 39 37 37 38 44 Saldo 0 19 6 18 –2 Cartera de comandes Igual 47 41 50 47 53 Saldo 2 20 11 33 –1 Preus de venda Igual 83 78 42 75 81 Saldo –1 3 34 8 7 Ocupació Igual 73 72 68 75 80 Saldo –11 –5 –12 –5 –2 Inversió Igual 67 68 65 63 72 Saldo 7 11 10 15 9 Evolució de l'ocupació i la inversió industrial (RMB) Ocupació Inversió saldos IV.03 I.04 II.04 III.04 IV.04 I.05 II.05 III.05 IV.05 I.06 II.06 -12 -8 -4 0 4 8 12 16 20 16 17 Barcelona economia núm. 62 El nombre d’empresaris que es mostren satisfets per l’evolució del seu negoci durant el primer semestre d’enguany s’estima que supera el 40% del total, quinze punts percentuals més que un any enrere. S’ha de matisar que, segons l’enquesta, la millo- ra del negoci s’ha concentrat més en les mitjanes i grans empre- ses en nombre de treballadors que no pas en les més petites. Possiblement per la major accessibilitat d’aquelles als mercats exteriors. Amb percentatges igualment positius però més mo- destos es valoren les respostes referides a l’evolució dels preus de venda –tot i l’augment dels costos de producció provocats per l’encariment de l’energia i primeres matèries– i de l’aug- ment de la cartera de comandes. Menció a banda mereixen els resultats corresponents a l’evolu- ció de la inversió realitzada i del nombre d’ocupats en els esta- bliments industrials enquestats. Un dels aspectes més destacats dels resultats del segon trimestre ha estat la represa de la inver- sió després de gairebé dos anys de notable contenció. Associat a aquest esforç inversor, que en alguns casos implica augmen- tar la capacitat productiva, i a l’increment de les xifres de fac- turació, es detecta un lleu augment del nombre d’empreses que han augmentat la seva plantilla. Factors limitadors de la producció Feblesa de la demanda Mà d'obra escassa Competència creixent Altres 2001 2002 2004 2006 (%) 2003 2005 0 20 40 60 80 100 Capacitat productiva utilitzada Paper, edc. i arts gràfiques Tèxtil, conf. i cuir Química, cautxú i plàstics Vehicles i material de transportMetall, maqu. i equipament Total indústria (%) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 65 70 75 80 85 90 On no hi ha canvis és en la jerarquia dels factors que, segons els empresaris enquestats, condicionen l’augment de la produc- ció. Un trimestre més, la feblesa de la demanda i l’augment de la competència, especialment dels nous països industrialitzats, apareixen com els factors més citats a la majoria de respostes. L’escassetat de mà d’obra, qualificada o no, l’encariment de l’energia, dificultats de proveïment de primeres matèries i ca- pacitat productiva insuficient són, entre d’altres, factors força recurrents en determinades branques d’activitat. A diferència de trimestres passats en què la perspectives a curt eren sistemàticament més optimistes que els resultats declarats, en aquest cas passa el contrari. De cara a la segona meitat de 2006, dominen les opinions que aposten pel manteniment o un lleu descens dels volums de producció. Es pot dir el mateix de les vendes, exportacions incloses. Pel que fa a la cartera de comandes, inversions previstes i nivells d’ocupació, els resul- tats no mostren canvis significatius en relació amb les opinions d’un any enrere. Sembla doncs, que a l’hora de valorar les pers- pectives, la majoria dels empresaris prefereixen filtrar la relati- vament bona conjuntura més recent amb la realitat dels darrers anys. Conjuntura industrial Evolució del negoci segons grandària d'empresa 2003 2004 2005 2006 saldos -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 1-10 treb. 11-50 treb. 51-250 treb. >250 treb. II. Finances 20 Sistema financer (%) Tipus d'intervenció (BE-BCE) Tipus no hipotecaris del total d'entitats Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats Evolució dels tipus d'interès 2001 2002 2003 2004 2005 2006 1 2 3 4 5 6 7 L’augment sostingut de la demanda de crèdit afavoreix el manteniment de la tendència expansiva del nombre d’ocupats i d’oficines del sistema financer. A mesura que avança 2006 sembla que es posa fi a un dels trets que d’ençà els darrers anys de la dècada dels noranta ha carac- teritzat l’evolució del nombre d’oficines operatives del siste- ma financer a Catalunya. Ens referim al fet que mentre que a Barcelona s’amortitzaven llocs de treball i punts d’atenció al públic –175 oficines en set anys– a la resta de la regió metro- politana i a d’altres zones del territori la xarxa d’oficines del sistema financer no ha parat de créixer. Amb aquesta política s’ha corregit una part de l’enorme desequilibri existent pel que fa a dotació de serveis financers entre la ciutat central i la major part del país. D’altra banda, aquest procés de desconcentració ha coincidit en el temps amb la reorganització de les xarxes d’oficines bancàries resultants dels darrers processos de con- centració viscuts al sector financer. Treballadors assalariats de les entitats de crèdit Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 1995 28.647 35.345 n.d. 249.023 des. 1996 28.010 35.010 45.005 246.800 des. 1997 27.993 35.401 45.174 247.361 des. 1998 28.022 35.695 45.597 247.685 des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 març 2004 25.966 34.987 44.680 n.d. juny 2004 26.258 35.670 45.385 n.d. set. 2004 26.277 35.477 45.178 n.d. des. 2004 25.926 35.641 45.293 247.471 març 2005 25.747 35.477 45.150 n.d. juny 2005 26.009 36.173 46.091 n.d. set. 2005 26.098 36.070 45.959 n.d. des. 2005 26.270 36.451 46.343 254.414 març 2006 26.382 36.601 46.544 n.d. juny 2006 26.685 37.349 47.622 n.d. set. 2006 26.981 37.677 48.004 n.d. Nota: Dades d'afiliats al RG de la Seguretat Social amb l'excepció de les d'Espanya. Font: Departament de Treball de la Generalitat y Banco de España. Elaboració pròpia. Nota: El Total inclou les oficines dels anomenats Establiments Financers de Crèdit. Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Banc d'Espanya. Oficines de les entitats de crèdit Àmbit Caixes Cooper. territorial Total Banca d’estalvis de crèdit juny 2006 Barcelona 2.071 696 1.317 29 Resta província 3.537 950 2.514 61 Resta Catalunya 2.163 646 1.468 39 Total Catalunya 7.771 2.292 5.299 129 Madrid 3.090 1.466 1.514 53 Resta província 2.437 938 1.427 43 Total Espanya 42.593 14.735 22.753 4.718 desembre 2005 Barcelona 2.056 685 1.314 28 Resta província 3.486 929 2.482 64 Resta Catalunya 2.140 640 1.452 38 Total Catalunya 7.682 2.254 5.248 130 Madrid 3.055 1.452 1.494 52 Resta província 2.351 908 1.374 42 Total Espanya 41.978 14.533 22.410 4.656 Variació (%) Total Banca Caixes Cooper. juny 2006/ juny 2005 Barcelona 0,8 2,1 0,1 3,6 Catalunya 3,0 4,3 2,5 3,2 Espanya 3,8 3,4 4,3 2,5 des. 2005/ des. 2004 Barcelona –0,6 –0,6 –0,5 –3,4 Catalunya 2,7 3,2 2,6 0,0 Espanya 3,4 2,6 4,2 2,1 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya st.2006/st.2005 3,4 4,5 4,4 n.d. ds.2005/ds.2004 1,3 2,3 2,3 2,8 ds.2004/ds.2003 4,1 5,1 0,5 0,9 ds.2003/ds.2002 –1,4 –0,3 –0,4 0,6 Barcelona economia 62 21 Sistema financer La persistència d’aquesta política expansiva al llarg del terri- tori, amb un protagonisme compartit per bancs i caixes, es tra- dueix en un increment moderat però sostingut dels volums d’o- cupació sectorial. Segons els registres de la Seguretat Social, a mitjan 2006 el nombre de treballadors del sector creditici a Ca- talunya creixia per sobre del 3%, un punt percentual més que un any abans. Un augment que permet consolidar nous màxims històrics d’ocupació sectorial en paral·lel a l’augment, també sostingut, del nombre d’oficines d’atenció al públic. Pel que fa a l’evolució de les xifres del negoci típic de les enti- tats de crèdit, la informació disponible corresponent a la prime- ra meitat de 2006 mostra que, malgrat el perfil alcista del preu del diner, la demanda de crèdit per part del sector privat conti- nua creixent amb una intensitat molt elevada. La xifra de ne- goci i els beneficis del sistema financer creixen com no ho han fet mai. L’enduriment de la política monetària que està aplicant el BCE d’ençà final de 2005 i que s’ha traduït en un increment signifi- catiu dels tipus d’interès que apliquen les entitats creditícies als seus clients, sembla que s’ha fet sentir més en els clients de pas- siu –la remuneració de l’estalvi sense risc comença a compen- sar la taxa d’inflació i propicia que augmenti el volum de dipò- sits del sector privat en el sistema financer– que no pas en una desacceleració significativa de la demanda de crèdit. Segons el Banco de España, durant el primer semestre d’enguany tant el volum de dipòsits com de crèdit viu al sector privat han crescut a uns ritmes anuals de l’ordre del 20 i 25% respectivament. Evolució del crèdit al sector privat (Província) 2002 Variació interanual del saldo viu (%)Saldo trimestral 20032001 Saldo (milions d'€) Variació del saldo viu (%) 2004 2005 2006 -2.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 -5 0 5 10 15 20 25 30 Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€) Dipòsits del sector privat Credit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 1994 56.221 12.442 68.663 69.232 322.243 38.523 9.231 47.754 65.405 247.482 des. 1995 60.654 13.421 74.075 83.799 361.184 41.680 9.893 51.573 69.747 263.965 des. 1996 65.462 13.818 79.280 89.124 380.062 45.226 10.506 55.732 75.433 290.030 des. 1997 64.693 13.853 78.546 100.453 396.644 51.843 11.918 63.761 87.760 332.720 des. 1998 64.986 13.273 78.259 99.168 404.128 61.344 13.881 75.225 105.192 390.146 des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056 des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 març 2004 93.600 22.361 115.961 154.766 657.419 128.190 29.390 157.580 180.647 792.031 juny 2004 100.741 23.610 124.351 161.461 689.848 138.712 30.996 169.708 189.826 836.816 set. 2004 100.752 24.248 125.000 158.174 690.410 143.346 32.152 175.498 192.777 861.049 des. 2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.403 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 març 2005 107.257 27.097 134.354 176.173 743.822 152.852 35.596 188.448 211.580 943.699 juny 2005 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. set. 2005 103.739 27.066 130.805 196.890 842.592 169.195 40.973 210.168 239.392 1.075.268 des. 2005 107.816 27.187 135.003 211.501 910.445 179.270 43.482 222.752 264.712 1.147.749 març 2006 110.062 28.001 138.063 222.229 940.683 188.803 46.827 235.630 275.108 1.211.190 juny 2006 114.045 29.138 143.183 239.092 1.001.936 201.432 50.076 251.508 298.001 1.292.722 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l'adopció de nous criteris comptables. província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Dipòsits juny 2006 / des. 2005 5,8 6,1 13,0 10,0 des. 2005 / des. 2004 3,1 3,4 24,6 25,9 des. 2004 / des. 2003 15,3 15,7 15,1 13,1 Crèdit juny 2006 / des. 2005 12,4 12,9 12,6 12,6 des. 2005 / des. 2004 22,8 23,9 30,2 27,5 des. 2004 / des. 2003 19,6 19,8 14,9 18,2 22 Sistema financer La construcció i l’activitat immobiliària en general acaparen gairebé la meitat del total de crèdit viu compromès en activitats productives. Darrera l’espectacular taxa de creixement del crèdit bancari, s’amaga un ampli ventall de variacions sectorials. D’entrada, sembla que el volum de crèdit viu en mans de les economies domèstiques ha temperat el diferencial de creixement d’anys enrere –ha guanyat deu punts de participació sobre el total en només una dècada– i augmenta pràcticament amb la mateixa intensitat que el destinat a les activitats productives. D’aques- tes, les relacionades amb la construcció, la promoció i l’activi- tat immobiliària en general continuen condicionant l’expansió i l’aplicació dels recursos financers. Així, el crèdit en mans de les empreses constructores ha crescut un 30% els darrers dotze mesos i el del conjunt dels serveis immobiliaris, prop d’un 50% anual. El gràfic adjunt estalvia molts comentaris. El crèdit a dis- posició de la resta del terciari –sense l’activitat immobiliària– creix a un ritme del 17% i el de la indústria poc més del 10%. Les economies familiars continuen sent protagonistes pel crei- xent endeutament que assumeixen. O per la riquesa financera acumulada per la revalorització dels actius immobiliaris. Són dues cares de la mateixa moneda que entren en conflicte quan les respectives taxes de creixement divergeixen de manera sos- tinguda. A banda d’aquest incís, la realitat és que el conjunt de la inversió en sostre residencial absorbeix més del 77% del to- tal del crèdit en mans de les economies domèstiques i a mitjan d’any creixia a un ritme anual del 26%. Una dinàmica exagera- dament expansiva que contribueix a l’encariment del diner. Evolució del crèdit per segments de demanda (Variació tendencial) 2002 20032001 2004 2005 2006 (%) Indústria Construcció Serveis Immobil. Resta Serveis Inv. immob. famílies 0 10 20 30 40 50 Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l'adopció de nous criteris comptables. 2n.tr.06/ 4t.tr.05/ 4t.tr.04/ Variació (%) 2n.tr.05 4t.tr.04 4t.tr.03 Total sectors productius 25,2 25,1 17,3 Indústria 10,5 15,7 5,5 Construcció 29,4 28,5 19,1 Serveis 29,2 27,7 21,4 Total famílies 24,5 30,5 18,7 Inversió immobiliària 26,1 33,6 21,0 Consum durador 15,6 10,1 9,2 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya (milions d'€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.1994 161.072 7.314 53.235 23.137 77.387 99.590 67.111 12.673 19.806 4t.tr.1995 168.630 7.954 55.607 23.615 81.454 110.468 75.703 13.102 21.663 4t.tr.1996 177.057 8.815 52.893 24.267 91.083 123.077 85.592 13.654 23.831 4t.tr.1997 198.417 9.482 57.789 24.701 106.445 145.447 104.292 15.948 25.208 4t.tr.1998 227.867 10.358 64.321 29.270 123.919 175.008 123.254 20.625 31.130 4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 1r.tr.2004 428.517 16.973 85.326 68.171 258.047 386.179 288.736 36.201 61.242 2n.tr.2004 452.030 17.102 86.636 72.362 275.930 405.486 301.537 37.374 66.575 3r.tr.2004 464.578 17.655 88.360 75.494 283.069 419.230 315.021 38.075 66.134 4t.tr.2004 482.984 18.104 90.487 78.372 296.020 441.443 333.826 38.379 69.238 1r.tr.2005 507.089 18.188 93.815 83.421 311.665 462.910 351.757 39.375 71.778 2n.tr.2005 544.048 19.501 99.393 89.806 335.349 516.384 394.989 42.531 78.864 3r.tr.2005 567.022 20.182 101.716 94.411 350.714 541.346 419.032 44.644 77.670 4t.tr.2005 604.062 20.738 104.695 100.761 377.867 576.254 445.972 45.928 84.354 1r.tr.2006 637.277 21.213 105.687 106.183 404.195 604.878 471.966 46.320 86.592 2n.tr.2006 681.307 21.946 109.856 116.195 433.311 642.698 498.248 49.161 95.289 III. Consum, comerç i preus 24 Font (per a tot l'apartat): INE i Eurostat. IPC (variació interanual) Catalunya Espanya Subjacent 2001 2003 2004 2005 2006 (%) 2002 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 Preus de consum Interanual Mitjana anual st.06/ ds.05/ ds.04/ 2005/ 2004/ Variació (%) st.05 ds.04 ds.03 2004 2003 Barcelona (província) 3,1 4,4 3,7 4,1 3,5 Catalunya 3,0 4,3 3,6 3,9 3,5 Espanya 2,9 3,7 3,2 3,4 3,0 — subjacent 2,9 2,9 2,9 2,7 2,7 C.A. Madrid 2,9 3,7 3,1 3,1 3,0 UME harmonitzat 1,7 2,2 2,4 2,2 2,1 UE25 harmonitzat 1,9 2,1 2,2 2,2 2,0 Amb l’acabament de l’estiu, l’IPC recula fins a l’entorn del 3%, el creixement interanual més baix dels darrers set anys un mes de setembre. L’evolució recent dels preus de consum pot obligar a refer molts discursos. La retallada de nou dècimes de la variació interanual en un mes o d’1,2 punts percentuals en dos mesos, no es veu sovint. Però no és un fet insòlit com es pot observar al gràfic adjunt. De fet, sense moure’ns d’aquest gràfic, hom pot deduir que el retrocés d’aquest final d’estiu respon a l’aug- ment registrat durant la primavera de 2004. Vist en perspectiva, aquest darrer descens pot significar la finalització de dos anys llargs de tensions inflacionistes intenses i la reducció del dife- rencial d’inflació amb la mitjana europea cap a cotes més rao- nables. D’aquesta variació dels preus sorprèn més el moment que no pas la intensitat. Tradicionalment, el mes de setembre no acos- tuma a oferir retallades en els preus de consum més enllà dels d’aquells productes i serveis corresponents a les darreres ofer- tes de les vacances d’estiu. De fet, l’augment mitjà mensual de l’IPC el setembre dels darrers quatre anys ha estat de gairebé el 0,4%. Un valor que contrasta amb la retallada de dues dècimes el setembre d’enguany. L’element determinant per explicar aquesta anomalia ha estat l’evolució dels preus dels productes energètics derivats del petroli. Sense baixades de preus a les benzineres, l’augment de l’IPC el més de setembre hauria estat d’unes dues dècimes positives en relació amb l’agost i d’apro- ximadament el 3,3% en taxa interanual. La tímida reacció de la inflació subjacent, lògica perquè el descens de preus s’ha concentrat en el segment de l’energia, assenyala uns mínims difícils de reduir en el context de creixement sostingut de la demanda interna. Amb independència de l’impacte directe de la contenció del preu del petroli, les xifres apunten a una moderació de fons en l’evolució dels preus de consum a mitjà termini fins a uns valors lleument per sota del 3,5%. Una taxa en la línia de l’in- crement mitjà anual dels darrers sis anys. El detall de l’evolu- ció per components confirma que, a banda de la forta contenció dels preus al segment del transport –bàsicament imputable a l’evolució del preu dels carburants– els preus presenten també creixements inesperadament moderats a l’epígraf de les begu- des alcohòliques i tabac. Un efecte derivat de l’entrada en vigor de la llei que prohibeix fumar en els centres de treball i espais públics tancats. La resta de components de la despesa mostra una evolució molt similar a la de l’any anterior. Així, l’índex de preus associat a l’habitatge –lloguer, subministres de serveis i reparacions– amb el 5,7%, continua encapçalant el creixement interanual, alhora que mostra senyals de lleu desacceleració. Índex general de preus de consum (Prov. Barcelona/Espanya) Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. Mitjana Anual 2002 B 101,5 101,4 102,2 103,6 103,9 104,1 103,4 103,8 104,1 105,2 105,3 105,9 103,7 E 101,3 101,3 102,2 103,6 103,9 104,0 103,2 103,5 103,9 104,9 105,1 105,5 103,5 2003 B 105,7 105,9 106,6 107,5 107,4 107,5 106,9 107,5 107,7 108,5 108,9 109,3 107,5 E 105,0 105,2 106,0 106,8 106,7 106,8 106,1 106,6 106,9 107,7 108,0 108,2 106,7 2004 B 108,7 108,7 109,4 110,0 111,6 111,8 111,1 111,7 111,8 112,9 113,2 113,3 111,2 E 107,4 107,5 108,2 109,7 110,4 110,5 109,7 110,2 110,4 111,5 111,8 111,7 109,9 2005 B 112,8 113,0 113,9 115,5 115,8 116,1 115,5 116,0 116,7 117,6 117,9 118,3 115,8 E 110,8 111,0 111,9 113,5 113,7 114,0 113,3 113,8 114,5 115,4 115,6 115,9 113,6 2006 B 118,1 117,9 118,6 120,2 120,7 121,0 120,3 120,6 120,3 E 115,4 115,5 116,3 117,9 118,3 118,5 117,8 118,0 117,9 Base 2001 Barcelona economia 62 25 Preus de consum IPC harmonitzat (variació interanual) Diferencial d'inflació entre Espanya i la UE1 (%) 2001 2003 2004 2005 2006 (%) 2001 2003 2004 2005 2006 2002 2002 UE1Espanya Alemanya França 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 Diferencial d'inflació entre Catalunya i la UE (per components) (%) st.06/st.05ds.05/ds.04 Total Alim. i begudes no alcohò. Begudes alcohòl. i tabac Vestit i calçat Habitatge Parament de la llar Medicina Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració -2 -1 0 1 2 3 4 L’important epígraf de l’alimentació i begudes no alcohòliques, juntament amb l’ensenyament i l’hoteleria i restauració, pre- senten increments a l’entorn del 4,5%. Unes taxes de creixe- ment irreductibles, parcialment compensades per la persistent reducció de l’índex de preus de les comunicacions i els aug- ments més continguts del vestit i calçat entre d’altres. La retallada del diferencial d’inflació amb Europa incideix especialment en components de despesa bàsics com són l’alimentació i el transport. Pel que fa a l’evolució dels preus de consum en relació amb l’entorn europeu, l’impacte sobre l’índex general de la baixada del preu del petroli ha estat general a la majoria de països, però en molt pocs ha registrat la intensitat i concentració temporal que ha tingut a Espanya. Això ha permès que el creixement interanual de l’IPC tant al conjunt de la UE com a l’àrea de l’euro s’hagi desaccelerat de manera significativa, situant-se novament per sota del 2%, objectiu declarat del BCE. En con- seqüència, el diferencial de preus entre l’economia espanyola i l’europea s’ha reduït fins a un punt percentual, un valor situat a la banda baixa del diferencial mitjà registrat durant el trienni 2003-2005. IPC per components (%) Catalunya Espanya UE st.06/st.05 ds.05/ds.04 ds.04/ds.03 st.06/st.05 ds.05/ds.04 ds.04/ds.03 st.06/st.05 ds.05/ds.04 ds.04/ds.03 Aliment. i begudes no alcohòliques 4,5 4,8 2,9 4,6 4,2 3,0 3,4 1,3 0,5 Begudes alcohòl. i tabac 0,9 4,8 4,9 1,1 5,1 5,5 2,1 2,5 6,7 Vestit i calçat 1,8 2,8 3,6 1,2 1,4 2,1 –0,3 –0,7 –0,3 Habitatge 5,7 6,4 4,2 5,8 6,0 4,1 5,1 5,3 3,7 Parament de la llar 3,0 2,9 2,1 2,7 2,2 1,8 0,5 0,6 0,8 Medicina 1,5 1,0 0,5 1,4 0,7 0,2 1,8 1,8 7,3 Transport –0,1 6,2 7,1 0,2 6,2 6,0 0,1 4,2 4,0 Comunicacions –1,3 –1,8 –0,9 –1,1 –1,7 –0,7 –2,6 –2,3 –2,4 Lleure i cultura 0,5 1,8 0,1 0,3 0,6 –0,1 –0,2 –0,3 –0,3 Ensenyament 4,3 5,2 4,9 4,0 4,1 4,2 4,1 3,1 4,1 Hoteleria i restauració 4,5 5,0 4,8 4,4 4,3 4,2 2,8 2,6 2,8 Altres 4,3 3,7 3,3 4,0 3,4 2,8 2,8 2,5 2,4 Total 3,0 4,3 3,6 2,9 3,7 3,2 1,9 2,1 2,2 1 UE15 fins l’abril de 2004 i UE25 de llavors ençà. 26 Consum d’energia i aigua Nota: El 2001 es produeix un trencament de la sèrie de consum d'electricitat per usos. Font: FecsaEndesa i Gas Natural. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Electricitat Gas Variació (%) Total Domèstic Cial.-indtal. natural 2n.tr.2006/2n.tr.2005 1,4 –0,6 4,1 –38,6 1r.sem.2006/1r.sem.2005 1,7 –0,3 4,6 –21,5 2005/2004 3,9 4,2 3,7 –5,8 2004/2003 2,3 2,8 1,6 –0,7 Font: Societat General d'Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Consum Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres 3r.tr.2006/3r.tr.2005 –4,2 –4,3 –5,6 2,2 1r.sem.2006/1r.sem.2005 –3,3 –2,8 –1,1 –19,1 2005/2004 –3,5 –3,1 –1,9 –14,1 2004/2003 –0,9 –0,7 –0,9 –3,0 Consum d’electricitat i gas natural (Mwh) Electricitat de baixa tensió Gas natural Comercial Període Total Domèstic i industrial Total 1995 3.731.802 1.368.597 2.363.205 2.832.143 1996 3.874.091 1.417.642 2.456.449 3.072.723 1997 3.969.434 1.445.977 2.523.457 3.016.183 1998 4.085.961 1.348.107 2.737.854 3.157.261 1999 4.209.561 1.382.271 2.827.290 3.557.244 2000 4.386.793 1.588.142 2.798.651 3.622.682 2001 4.504.479 2.393.536 2.110.943 3.212.103 2002 4.605.950 2.640.712 1.965.238 3.328.223 2003 4.778.747 2.696.030 2.082.717 3.180.604 2004 4.888.653 2.771.812 2.116.841 3.157.610 1r.tr. 1.292.302 789.590 502.712 1.443.731 2n.tr. 1.187.203 700.005 487.198 875.551 3r.tr. 1.224.414 633.318 591.096 352.290 4t.tr. 1.184.734 648.899 535.835 486.037 2005 5.081.421 2.887.297 2.194.124 2.973.736 1r.tr. 1.354.609 837.306 517.303 1.316.424 2n.tr. 1.221.876 701.437 520.439 786.144 3r.tr. 1.251.051 653.008 598.043 373.213 4t.tr. 1.253.885 695.546 558.339 497.955 2006 1r.tr. 1.381.346 837.542 543.804 1.167.484 2n.tr. 1.239.008 697.032 541.976 482.617 Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Comercial Període Núm. índex milers m3 Domèstic i industrial Altres 1994 100,0 120.914 76.153 34.550 10.211 1995 98,7 119.319 75.739 33.428 10.151 1996 95,7 115.716 74.335 32.672 8.709 1997 96,1 116.217 74.831 33.413 7.973 1998 96,2 116.353 74.523 33.473 8.357 1999 94,7 114.464 72.930 33.043 8.491 2000 95,2 115.130 74.044 32.972 8.114 2001 94,7 114.544 73.448 32.936 8.159 2002 93,2 112.749 73.684 32.247 6.819 2003 94,7 114.531 74.044 32.639 7.848 2004 93,9 113.494 73.528 32.354 7.611 1r.tr. 30.471 20.475 8.402 1.594 2n.tr. 26.997 18.117 7.277 1.604 3r.tr. 29.315 18.575 8.494 2.245 4t.tr. 26.711 16.362 8.181 2.169 2005 90,6 109.574 71.284 31.751 6.538 1r.tr. 29.453 19.858 7.927 1.668 2n.tr. 27.967 18.267 8.013 1.688 3r.tr. 27.997 17.800 8.397 1.801 4t.tr. 24.156 15.359 7.415 1.382 2006 1r.tr. 28.725 19.726 7.815 1.184 2n.tr. 26.823 17.338 7.953 1.532 3r.tr. 26.809 17.042 7.926 1.841 El consum d’energia més que el d’aigua es veu condicionat per la rigorositat de l’estiu i per una base econòmica en expansió. La contenció en el consum d’aigua ha estat la tònica dominant durant els primers nou mesos d’enguany tant a l’àmbit domèstic com per a usos productius. Les pluges de començament de tar- dor i el corresponent augment de reserves a la majoria dels em- bassaments que subministren la major part de l’aigua utilitzada a l’àrea metropolitana, no haurien de modificar les pautes de con- sum responsable d’un bé escàs i de primera necessitat que sem- bla que la població ha començat a interioritzar i aplicar. Les elevades temperatures mitjanes dels mesos d’estiu apa- reixen com les inductores del previsible repunt en el consum d’electricitat per a ús domèstic a Barcelona durant el tercer tri- mestre. Tot i que aquest resultat contrasta amb l’estancament registrat durant el primer semestre, és probable que es tanqui l’any amb un creixement inferior al de 2005. Una previsió que no sembla aplicable al consum per a usos productius vista la conjuntura expansiva de l’activitat econòmica. Consum de gas natural milers de Mwh variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2.400 2.600 2.800 3.000 3.200 3.400 3.600 3.800 -20 -15 -10 -5 0 5 10 Barcelona economia 62 27 Matriculació de vehicles Vehicles matriculats (província) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 milers variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 200 220 240 260 280 300 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 Província de Barcelona Variació (%) Matriculacions Baixes Saldo 3r.tr.2006/ 3r.tr.2005 –7,5 –24,1 5,6 1r.sem.2006/1r.sem.2005 1,5 –26,4 32,0 2005/2004 7,7 –6,8 31,5 2004/2003 7,6 –8,6 52,0 Nota: Exclosos ciclomotors. Dades provisionals pels darrers dotze mesos. Font: DGT, Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona i Idescat. Elaboració pròpia. L’evolució a la baixa de les matriculacions durant el tercer trimestre acaba amb el cicle expansiu iniciat tres anys abans. Durant els primers nou mesos de 2006 a la província de Bar- celona s’han matriculat més de 216.000 vehicles, exclosos ci- clomotors, un 1,4% menys que durant el mateix període de 2005. En termes anuals, el descens és del 2,2%, el doble que al conjunt de Catalunya. Una evolució fins a cert punt esperada després d’un trienni de creixement ininterromput en el que s’han assolit nous màxims històrics –fixats ara en 295.000 ve- hicles/any a la província– en bona part gràcies a la represa de les matriculacions de motos. Si hom diferencia per tipologia de vehicles, el descens en el que va d’any ha estat especialment acusat en el segment dels turis- mes, amb una retallada del 6,5% del nombre de matriculacions. Per contra, el mercat de vehicles industrials i comercials, tot i registrar una sensible desacceleració de la taxa de creixement de les vendes, ha mantingut encara un lleu creixement. L’evolució del segment de les motos, condicionada per l’espectacular crei- xement del bienni anterior i la pèrdua d’impuls de la resta de segments, afronta el tancament de 2006 amb un creixement al voltant del 15%. Per explicar aquest afebliment de la conjuntura hom pot recórrer tant a raons internes del sector –els creixements intensos en mercats madurs són de curta durada– com a l’impacte sobre la demanda de l’encariment dels carburants i de les despeses de manteniment i sobretot, de l’encariment del finançament derivat de l’augment dels tipus d’interès. Matriculacions per tipus de vehicles (variació interanual) (%) 2004 2005 1r.sem.2006 3r.tr.2006 Total vehicles Turismes Indtals./Cials. Motos -20 -10 0 10 20 30 40 50 60 Evolució del parc automobilístic Província de Barcelona Catalunya Període Matriculacions Baixes Saldo Matriculacions 1994 152.956 88.085 64.904 201.340 1995 146.294 72.041 74.253 192.892 1996 158.475 64.536 93.939 208.518 1997 183.053 76.683 106.370 251.549 1998 230.146 77.727 152.419 299.134 1999 264.252 88.177 176.075 343.708 2000 257.437 106.555 150.882 328.456 2001 253.097 139.349 113.748 318.543 2002 228.905 170.722 58.183 290.080 2003 250.453 183.562 66.891 326.012 2004 269.387 167.690 101.697 356.261 1r.tr. 63.209 43.234 19.975 83.055 2n.tr. 70.274 41.707 28.567 92.926 3r.tr. 62.121 35.578 26.543 82.972 4t.tr. 73.783 47.171 26.612 97.308 2005 290.049 156.312 133.737 386.400 1r.tr. 65.779 36.896 28.883 87.214 2n.tr. 81.552 39.946 41.606 107.564 3r.tr. 72.106 31.906 40.200 97.103 4t.tr. 70.612 47.564 23.048 94.519 2006 1r.tr. 70.531 26.790 43.741 93.884 2n.tr. 79.077 29.775 49.302 105.727 3r.tr. 66.678 24.213 42.465 90.616 28 Variació (%) Domiciliària Selectiva Altres Total gn-ag.2006/gn-ag.2005 –3,8 6,9 24,7 0,0 1r.sem.2006/1r.sem.2005 –3,6 6,3 22,1 –0,2 2005/2004 –0,6 6,4 –24,3 1,4 2004/2003 –7,2 15,2 –6,3 1,2 Recollida de residus Nota: Les dades anteriors a 2002 inclouen només la recollida domiciliària. Les de 2006 són provisionals. Variació (%) Paper Envasos Vidre Voluminosos gn-ag.2006/gn-ag.2005 10,9 11,5 10,0 3,3 1r.sem.06/1r.sem.05 10,6 10,2 9,5 6,6 2005/2004 21,6 8,3 10,1 3,1 2002 2003 2004 2005 2006 Total residus recollits Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) milers de tones variació (%) 800 820 840 860 880 900 -2 -1 0 1 2 3 4 La generació de residus urbans continua creixent, en pes, molt per sota del creixement del PIB. Segons les dades provisionals de la Direcció de Serveis de Ne- teja Urbana, el total de residus sòlids urbans recollits a la ciutat durant els primers vuit mesos d’enguany –gairebé 580.000 to- nes– és pràcticament igual al volum recollit durant el mateix període d’un any abans. És d’esperar que, amb les dades defini- tives, l’evolució de 2006 no trenqui la tendència de creixement moderat dels darrers anys. L’aplicació de nous criteris terminològics ha comportat un aug- ment de les xifres de recollida indiferenciada i la corresponent reducció de la fracció de selectiva. Amb criteris homogenis pe- rò, el conjunt de la selectiva creix prop d’un 7% en termes inte- ranuals i la indifenciada es redueix en gairebé un 4%. Recollida selectiva. Alguns components (tones) Període Paper Envasos Vidre Voluminosos 1995 4.244 2.153 10.228 9.406 1996 7.322 2.707 10.567 10.345 1997 9.153 3.147 11.185 12.310 1998 15.650 4.153 12.398 14.677 1999 24.317 5.392 13.908 19.395 2000 22.688 6.547 14.969 21.799 2001 26.854 8.016 16.588 22.768 2002 52.323 9.492 18.256 23.949 2003 57.200 10.642 20.053 28.222 2004 65.163 11.696 21.675 30.322 2005 79.268 12.661 23.859 31.267 1r.tr 17.861 3.069 5.998 7.366 2n.tr. 20.375 3.238 6.047 7.919 3r.tr. 18.631 2.957 5.213 8.021 4t.tr. 22.401 3.398 6.602 7.961 2006 1r.tr. 20.435 3.486 6.736 8.281 2n.tr. 21.839 3.464 6.459 7.967 jl.-ag. 13.124 2.171 3.776 5.137 Residus sòlids urbans* (tones) Domiciliaris Recollida Any indiferenciats selectiva Altres Total 1995 622.585 40.428 50.895 713.908 1996 627.134 45.519 57.178 729.831 1997 635.803 49.116 55.051 739.970 1998 631.956 61.492 72.604 766.052 1999 647.516 80.821 71.709 800.046 2000 657.209 97.890 62.420 817.519 2001 630.102 142.485 64.198 836.785 2002 588.030 217.039 45.374 850.443 2003 502.276 319.959 38.290 860.525 2004 466.270 368.434 35.894 870.600 2005 463.466 391.835 27.188 882.489 1r.tr. 112.906 95.161 7.336 215.403 2n.tr. 119.120 103.768 6.491 229.380 3r.tr. 108.348 93.405 6.598 208.350 4t.tr. 123.093 99.500 6.763 229.356 2006 1r.tr. 148.355 65.826 6.343 220.524 2n.tr. 148.408 67.613 7.188 223.209 jl.-ag 88.006 42.301 5.456 135.763 (*) A partir de 2006, les dades de residus domiciliaris indiferenciats inclouen la major part de la recollida indiferenciada de la ciutat. D'altra banda, l'aplicació de nous criteris termi- nològics trenquen la sèrie. La taula de variacions recull l'evolució segons els nous criteris. Les dades de 2006 són provisionals. Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. IV. Transports i comunicacions 30 Port: mercaderies i passatgers El fort creixement del tràfic de mercaderia de càrrega general implica un augment del tràfic de contenidors. Si durant el darrer terç d’enguany es manté una taxa de creixement similar al 10,5% dels primers dos terços, el 2006 es tancarà amb el pas de gairebé 2,3 milions de Teus per les instal·lacions portuàries. Destacar que, en aquest apartat, el creixement més intens corres- pon als contenidors en trànsit, que ja representen més d’un terç del total. Per tipus de mercaderia, a més dels ja esmentats, els més expansius en el que va d’any han estat el paper i la pasta, els vehicles i peces i els productes alimentaris en general. En termes anuals, el trànsit de passatgers pel port a final d’estiu creixia a una taxa del 13,6%, la més elevada dels darrers tres anys i mig. A l’hora d’explicar el fort creixement del nombre de viatgers que utilitzen la via marítima per arribar o sortir de la ciutat s’ha de recórrer a dos factors. D’una banda, a l’augment del nombre d’usuaris de les línies regulars, especialment de les que uneixen Barcelona amb Itàlia. Després de registrar creixements intera- nuals a l’entorn del 50% amb els agregats dels primers vuit mesos, el segment del negoci de cabotatge comunitari –línies regulars amb Gènova i Roma– aporta quasi el 15% del total de passatgers embarcats o desembarcats a Barcelona durant 2006. El segon factor és l’augment del 12,8% del nombre de passat- gers dels creuers turístics. Un aspecte més conegut perquè, amb l’excepció de 2004, acumula gairebé tres lustres de creixement intens i sostingut. Un creixement que no es pot continuar limi- tant als sis o set mesos de temporada alta. Nota: Les dades dels darrers 12 mesos són provisionals. Font (per a tot l'apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 1994 6.975 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132 4.796 11.130 1995 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878 5.832 13.080 1996 8.803 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 6.573 12.725 1997 9.398 15.489 6.723 5.042 281 7.764 2.394 2.683 6.762 13.629 1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 2004 14.261 25.060 13.060 11.722 438 10.633 763 2.706 10.149 21.828 1r.tr. 3.167 6.008 2.909 2.706 89 2.512 169 788 2.206 5.376 2n.tr. 3.745 6.428 3.432 3.060 121 2.740 191 628 2.690 5.614 3r.tr. 3.803 6.477 3.464 3.012 116 2.786 223 680 2.650 5.495 4t.tr. 3.546 6.148 3.255 2.943 112 2.595 180 610 2.602 5.342 2005 15.511 28.326 14.480 12.774 533 11.998 498 3.554 11.298 25.217 1r.tr. 3.529 6.897 3.240 3.325 134 2.913 155 660 2.582 6.230 2n.tr. 4.062 7.295 3.805 3.066 148 3.280 109 949 2.925 6.524 3r.tr. 3.999 7.080 3.707 3.108 167 2.984 126 988 2.859 6.177 4t.tr. 3.861 7.101 3.666 3.229 85 2.859 110 1.013 2.877 6.342 2006 1r.sem. 8.507 14.372 8.155 7.317 137 5.190 215 1.865 6.263 12.622 jl.-ag. 3.113 4.747 2.986 2.569 60 1.520 67 658 2.182 4.140 El fort creixement que registra l’activitat portuària permet avançar que els nous màxims anuals superaran els 46 milions de tones i els 2,5 milions de passatgers. El port de Barcelona és a punt de tancar 2006 amb nous mà- xims històrics tant en tràfic de mercaderies com en trànsit de passatgers. Durant els primers vuit mesos d’enguany, el tràfic total de mercaderies ha crescut un 5,2%. Un creixement glo- balment inferior al d’un any abans per la reducció de les impor- tacions de gas natural i carburants d’automoció. Contràriament, les mercaderies de més valor afegit, agrupades en l’epígraf de la càrrega general, han crescut un 16%, sis punts relatius més que durant el 2005. També s’ha tancat amb resultat molt posi- tiu el tràfic de sòlids a granel, bàsicament ciment i clínker i pri- meres matèries i semi-transformats de la sidero-metal·lúrgia. Total mercaderies Variació (%) Cabotatge Exterior Total Gener-agost 2006 Total 12,6 3,7 5,2 Càrrega general 14,1 16,5 16,0 Líquids a doll 5,7 –21,3 –18,9 Sòlids a granel 10,8 8,7 8,9 2005/2004 Total –0,3 14,2 11,5 Càrrega general 8,3 10,4 10,0 Líquids a doll –21,3 18,6 13,2 Sòlids a granel –22,2 25,2 16,8 Barcelona economia 62 31 Port: mercaderies i passatgers Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) Tràfic total de mercaderies milions de tones variació (%) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 20 25 30 35 40 45 50 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Teus Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones gn.-ag.2006/gn.-ag.2005 11,6 3,6 10,5 11,4 2005/2004 10,8 –5,1 8,1 8,6 2004/2003 19,9 0,0 16,0 19,6 2003/2002 13,9 9,7 13,1 10,9 Tràfic de contenidors Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia Període Exterior Cabotatge Total milers tones 1994 476.531 128.825 605.356 6.097 1995 539.547 149.777 689.324 6.981 1996 608.203 159.033 767.236 7.628 1997 762.097 209.824 971.921 9.071 1998 842.097 253.016 1.095.113 10.002 1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 1r.tr. 360.899 77.103 438.002 4.155 2n.tr. 410.854 85.298 496.152 4.883 3r.tr. 411.179 82.153 493.332 4.718 4t.tr. 409.694 79.313 489.007 4.588 2005 1.764.117 307.364 2.071.480 19.929 1r.tr. 420.367 69.216 489.583 4.819 2n.tr. 473.262 76.436 549.698 5.222 jl.-ag. 290.948 56.605 347.553 3.338 4t.tr. n.d. n.d. 507.870 4.967 2006 1r.sem. 966.182 154.627 1.120.809 10.992 jl.-ag 356.236 54.998 411.234 3.907 gn.-ag.2006/ 2005/ 2004/ 2003/ Variació (%) gn.-ag.2005 2004 2003 2002 Ferris regulars 16,3 3,9 15,4 –4,1 Creuers 36,7 5,7 2,0 22,4 Creuers en trànsit –9,5 37,1 –7,7 29,5 Total 14,5 12,2 5,3 10,6 Trànsit de passatgers Ferris Creuers en Període regulars Creuers trànsit Total 1994 490.843 63.321 108.934 663.098 1995 448.170 69.563 156.374 674.107 1996 453.126 98.912 179.123 731.161 1997 509.944 127.894 231.096 868.934 1998 602.361 224.136 238.925 1.065.422 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 1r.tr. 91.132 14.374 34.108 139.614 2n.tr. 239.711 148.362 140.756 528.829 3r.tr. 490.791 265.995 175.522 932.308 4t.tr. 125.154 130.477 111.811 367.442 2005 983.755 591.057 633.518 2.208.330 1r.tr. 122.360 25.268 45.489 193.117 2n.tr. 208.208 165.282 192.582 566.072 3r.tr. 526.890 266.872 256.037 1.049.799 4t.tr. 126.297 133.635 139.410 399.342 2006 1r.sem. 414.170 253.863 206.222 874.255 jl.-ag. 460.840 265.050 163.096 888.986 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) Nombre de passatgers milions variació (%) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 1,0 1,5 2,0 2,5 -10 -5 0 5 10 15 20 32 Aeroport: passatgers i mercaderies 1 Es comptabilitza la totalitat del tràfic, no només el comercial. Les dades trimestrals són provisionals. Font (per a tot l'apartat, si no s'indica el contrari): Aeroport de Barcelona El fort impuls que manté el transport aeri de passatgers fa avançar l’aeroport de Barcelona fins la vuitena posició entre els aeroports europeus en nombre de viatgers transportats. Si ja amb les dades de començament d’any es va fer palès que es mantenia el ritme expansiu del nombre de viatgers que uti- litzen l’aeroport de Barcelona, amb les dades dels primers nou mesos es pot confirmar la solidesa i el caràcter estructural d’a- questa expansió, que previsiblement es perllongarà en el temps gràcies a l’ampliació de la capacitat operativa de l’aeroport. En el període gener-setembre de 2006 han passat per l’aeroport un total de 22,8 milions de persones, un 10,2% i 2,1 milions més que durant el mateix període de l’any 2005. Variació (%) Passatgers 3r.tr.2006/ 1r.sem.2006/ 2005/ 2004/ 3r.tr.2005 1r.sem.2005 2004 2003 Total 8,0 12,1 10,3 7,9 BCN-MDD –2,6 5,3 5,9 2,0 Resta interior 5,2 10,4 16,2 10,1 Unió Europea 11,3 14,4 6,5 4,7 Resta internacional 17,0 21,8 19,7 47,6 Variació (%) Avions 3r.tr.2006/ 1r.sem.2006/ 2005/ 2004/ 3r.tr.2005 1r.sem.2005 2004 2003 Total 4,5 6,7 5,6 3,3 Interior 2,5 7,2 11,5 4,3 Internacional 6,0 6,1 0,8 2,4 Variació (%) Mercaderies 3r.tr.2006/ 1r.sem.2006/ 2005/ 2004/ 3r.tr.2005 1r.sem.2005 2004 2003 Total –2,3 0,3 5,9 17,1 Interior –11,4 –8,5 –5,7 4,5 Internacional 0,8 3,2 10,5 23,2 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) Nombre total de passatgers milions variació (%) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 14 16 18 20 22 24 26 28 30 -2 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 1994 10.648 2.369 3.726 3.412 795 58.891 27.840 31.051 145.583 73.863 68.929 1995 11.728 2.545 4.206 3.593 970 68.285 31.047 37.238 155.803 80.249 72.593 1996 13.434 2.858 4.704 4.239 1.117 80.077 32.452 47.625 180.462 91.868 85.810 1997 15.066 2.971 5.330 5.002 1.260 80.946 32.383 48.520 210.960 111.996 96.019 1998 16.195 3.116 5.559 5.670 1.402 80.032 31.802 48.230 217.553 113.140 104.413 1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 2004 24.558 4.228 7.626 10.657 1.853 84.985 23.872 61.113 291.358 133.406 154.542 1r.tr. 5.158 1.071 1.596 2.159 288 17.982 5.333 12.649 67.784 31.082 36.003 2n.tr. 6.410 1.119 1.962 2.808 475 21.341 6.051 15.290 74.172 33.804 39.381 3r tr. 7.201 930 2.283 3.243 687 22.425 6.235 16.190 78.179 35.519 41.700 4t.tr. 5.789 1.109 1.786 2.447 403 23.237 6.253 16.983 71.223 33.001 37.458 2005 27.153 4.525 8.849 11.366 2.222 90.446 22.555 67.890 307.811 148.768 155.811 1r.tr. 5.592 1.078 1.803 2.283 382 21.230 5.199 16.031 70.407 33.739 35.970 2n tr. 7.107 1.252 2.316 2.967 528 23.823 5.961 17.862 79.266 38.844 39.505 3r.tr. 8.028 1.000 2.674 3.482 817 22.407 5.654 16.753 81.823 39.002 42.112 4t.tr. 6.425 1.195 2.056 2.634 495 22.985 5.741 17.244 76.315 37.183 38.224 2006 1r.tr. 6.115 1.217 1.974 2.456 427 21.488 4.911 16.577 75.736 37.613 37.340 2n tr. 8.058 1.237 2.575 3.527 676 23.272 5.257 18.015 83.902 40.195 42.703 3r.tr. 8.668 975 2.815 3.876 955 21.897 5.011 16.886 85.501 39.969 44.628 Barcelona economia 62 33 Aeroport: passatgers i mercaderies        (milions) 1990 1995 2000 2005 2006 3 gn fb mç ab mg jn jl ag st oc nv ds 2 1 Tot i que pot semblar repetitiu, cal insistir en l’incessant asso- liment de rècords del nombre de viatgers transportats, i si per un cantó durant l’agost de 2006 s’han superat per primer cop els tres milions de passatgers en un sol mes, també és destaca- ble que cadascun dels mesos de 2006 ha suposat un nou rècord històric en relació amb els mateixos mesos d’anys precedents. El gràfic radial adjunt il·lustra perfectament l’engrandiment dels cercles concèntrics i si bé revelen una certa estacionalitat –l’hi- vern amb els nivells més baixos i l’estiu amb els més elevats–, la trajectòria expansiva és força homogènia al llarg de l’any. Aquest creixement tan espectacular es modera sensiblement quan s’analitzen les operacions d’enlairament i aterratge regis- trades, que augmenten un 5,9% en relació amb el període gener-setembre de 2005. El panorama canvia quan s’examina el transport de mercaderia; aquí s’esvaeix qualsevol rastre expansiu, amb un perfil ancorat en els valors de l’any passat –de fet, una lleu disminució de l’1%– derivat d’un notable tem- perament del creixement del tràfic internacional i d’una signi- ficativa disminució del tràfic interior, que opta per altres vies mentre duren les obres d’ampliació a El Prat. La forta empenta dels transport internacional de viatgers trenca l’equilibrada distribució entre el tràfic internacional i l’interior de passatgers que ha regit en els darrers anys a l’aeroport de Barcelona. Si al llarg de la dècada dels noranta el trànsit internacional de passatgers va anar guanyant pes de forma progressiva fins a haver-se mantingut en el darrer quadrienni igualat amb el tràn- sit interior, les dades dels primers nous mesos de 2006 apunten a un clar trencament d’aquesta igualtat a favor dels fluxos inter- nacionals. Tot i que la diferència és molt exigua –l’internacio- nal suposa un 52,5% del total, exclosos els trànsits– suposa un gir qualitativament significatiu que no fa més que reflectir la creixent interrelació de l’economia metropolitana amb l’exte- rior, principalment amb la Unió Europea. Nota: No s'inclouen els trànsits internacionals ni altres serveis no comercials. Font: Subsecretaria d’Aviació Civil. Trànsit de passatgers als principals aeroports espanyols (3r.tr.2006) Interior Internacional Variació (%) Internacional/ Aeroports Total Regular No regular Total Regular No regular Total interanual total(%) Alacant 537.352 518.615 18.737 2.325.033 1.754.494 570.539 2.862.385 1,1 81,2 Barcelona 3.789.579 3.696.440 93.139 4.831.010 4.339.691 491.319 8.620.589 8,1 56,0 Bilbao 777.221 726.466 50.755 348.796 309.414 39.382 1.126.017 –4,7 31,0 Eivissa 784.070 748.806 35.264 1.560.161 599.267 960.894 2.344.231 6,0 66,6 Fuerteventura 478.279 410.643 67.636 808.149 348.682 459.467 1.286.428 10,4 62,8 Girona 1.775 536 1.239 1.129.416 939.139 190.277 1.131.191 0,6 99,8 Gran Canària 1.212.744 1.202.018 10.726 1.207.718 455.019 752.699 2.420.462 5,3 49,9 Lanzarote 756.688 627.126 129.562 848.824 232.171 616.653 1.605.512 3,3 52,9 Madrid 5.439.645 5.268.941 170.704 7.075.269 6.502.864 572.405 12.514.914 5,3 56,5 Màlaga 988.314 966.701 21.613 3.207.890 2.582.509 625.381 4.196.204 3,3 76,4 Menorca 532.704 493.796 38.908 813.298 206.655 606.643 1.346.002 1,7 60,4 Palma de Mallorca 1.876.901 1.799.811 77.090 7.126.713 4.105.465 3.021.248 9.003.614 6,0 79,2 Reus 7.238 5.724 1.514 588.345 207.285 381.060 595.583 –3,1 98,8 Santiago de Compost. 486.926 473.462 13.464 91.049 82.816 8.233 577.975 5,4 15,8 Sevilla 777.169 755.085 22.084 250.005 219.802 30.203 1.027.174 3,2 24,3 Tenerife Nord 1.000.660 1.000.581 79 31.268 30.970 298 1.031.928 2,4 3,0 Tenerife Sud 655.586 407.680 247.906 1.551.716 543.633 1.008.083 2.207.302 –0,4 70,3 València 702.281 657.538 44.743 770.487 731.746 38.741 1.472.768 –1,6 52,3 Total Espanya 23.109.086 21.906.902 1.202.184 35.986.574 25.448.629 10.537.945 59.095.660 4,6 60,9 Passatgers pels principals aeroports espanyols 4t.tr.05 1r.tr.06 2n.tr.06 3r.tr.06 Tenerife Sud milions Lanzarote Alacant Gran Canària Màlaga Palma de Mallorca Barcelona Madrid 0 10 20 30 40 50 34 Aeroport: passatgers i mercaderies Amèrica del Nord Amèrica Central i del Sud Àfrica Orient Mitjà 2001 2002 2003 2004 2005 Resta Europa UE 25 0 2.000.000 4.000.000 6.000.000 8.000.000 10.000.000 12.000.000 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 1.600.000 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000              (2005) Trànsit interior Trànsit internacional Madrid (34,2%) Palma (12,5%) Sevilla (8,1%)Màlaga (6,1%) Eivissa (5,6%) Maó (4,6%) Resta (29%) Londres (12,7%) París (10,3%) Amsterdam (8,1%) Brussel.les (4,5%) Frankfurt (4,5%) Roma (4,4%)Milà (4,2%) Resta (51,4%) La creixent afluència de turistes i de viatgers per motius de negocis, fires i congressos, constitueixen els eixos d’aquesta expansió, com testimonien les elevades taxes d’ocupació dels hotels de Barcelona. Però seria un error pensar que Barcelona actua només com a receptora de viatgers, ja que tant l’obertura de mercats en el món empresarial com els motius turístics dels residents són factors –estimulats tots dos per la favorable con- juntura econòmica– que han contribuït a l’augment de les xifres de passatgers aeris. I a això, a més, cal afegir una categoria de demanda relativament nova i cada cop més important en termes quantitatius com són els immigrants. De tots aquests segments de demanda, són particularment els viatgers per motius turístics els que més s’han beneficiat de l’expansió de les línies de baix cost, fins al punt que una part d’aquests viatgers constitueixen demanda nova que, de no dis- posar de la reducció de tarifes que proporciones aquestes línies, simplement no viatjarien o no ho farien tan sovint. De fet, des- prés de la implantació massiva en els aeroports secundaris, les companyies de vols barats continuen guanyant quota de mercat en els aeroports de primer nivell. A El Prat, la xifra de passat- gers procedents de l’estranger d’aquestes companyies durant el període gener-agost de 2006 va augmentar un 23,7% en relació amb el mateix període de l’any passat. En aquests moments, el de Barcelona és el tercer aeroport espanyol en nombre de pas- satgers que viatgen amb aquestes companyies, per darrera de Màlaga i Palma de Mallorca. Evolució del trànsit international de passatgers amb l’aeroport de Barcelona per grans zones geogràfiques (2001-2005) Barcelona economia 62 35 Aeroport: passatgers i mercaderies Aeroport de Barcelona. Distribució del trànsit internacional de passatgers per països 2001 2002 2003 2004 2005 passatgers % passatgers % passatgers % passatgers % passatgers % Alemanya 1.385.040 13,7 1.409.569 13,0 1.501.335 13,0 1.758.158 13,9 1.824.470 13,3 Àustria 91.462 0,9 122.915 1,1 118.096 1,0 133.785 1,1 141.807 1,0 Bèlgica 598.012 5,9 599.636 5,5 637.448 5,5 566.759 4,5 612.623 4,5 Dinamarca 136.783 1,4 116.806 1,1 203.097 1,8 245.979 2,0 268.622 2,0 Finlàndia 76.292 0,8 82.117 0,8 85.083 0,7 93.260 0,7 100.496 0,7 França 1.239.319 12,3 1.282.495 11,8 1.264.983 10,9 1.386.485 11,0 1.557.236 11,4 Grècia 113.845 1,1 121.931 1,1 95.449 0,8 84.281 0,7 106.888 0,8 Holanda 870.257 8,6 1.099.702 10,1 1.133.422 9,8 1.142.933 9,1 1.116.749 8,2 Hongria 8.911 0,1 7.935 0,1 11.996 0,1 10.858 0,1 29.664 0,2 Irlanda 97.270 1,0 141.200 1,3 177.962 1,5 208.472 1,7 245.079 1,8 Itàlia 1.300.298 12,9 1.359.868 12,5 1.386.522 12,0 1.599.194 12,7 1.863.317 13,6 Luxemburg 22.667 0,2 24.192 0,2 22.839 0,2 19.797 0,2 15.819 0,1 Malta 5.705 0,1 9.962 0,1 8.063 0,1 10.580 0,1 10.329 0,1 Polònia 19.366 0,2 29.214 0,3 30.377 0,3 37.846 0,3 48.725 0,4 Portugal 277.957 2,8 322.927 3,0 352.966 3,0 389.295 3,1 485.347 3,5 Regne Unit 1.860.070 18,4 2.209.261 20,3 2.589.178 22,4 2.712.387 21,5 2.630.675 19,2 RepúblicaTxeca 69.548 0,7 68.059 0,6 80.875 0,7 88.245 0,7 90.653 0,7 Suècia 74.408 0,7 126.951 1,2 113.492 1,0 97.072 0,8 119.379 0,9 Resta UE 25 — — — — — — 34.365 0,3 57.501 0,4 Total UE 25 8.247.210 81,7 9.134.740 84,0 9.813.183 84,7 10.619.751 84,2 11.325.379 82,7 Federació Russa 309.498 3,1 271.165 2,5 227.718 2,0 232.126 1,8 285.425 2,1 Islàndia 10.437 0,1 12.249 0,1 13.709 0,1 11.358 0,1 14.175 0,1 Noruega 50.878 0,5 56.815 0,5 61.238 0,5 58.725 0,5 62.817 0,5 Romanïa 11.358 0,1 9.126 0,1 8.323 0,1 7.997 0,1 9.663 0,1 Suïssa 681.674 6,8 645.044 5,9 653.292 5,6 672.175 5,3 788.783 5,8 Turquia 94.827 0,9 92.138 0,8 87.473 0,8 112.840 0,9 152.988 1,1 Ucraïna 17.849 0,2 19.736 0,2 22.478 0,2 23.743 0,2 24.494 0,2 Resta Europa1 22.292 0,2 20.776 0,2 25.478 0,2 13.170 0,1 29.741 0,2 Total Europa 9.446.023 93,6 10.261.789 94,4 10.912.892 94,2 11.751.885 93,2 12.693.465 92,7 Algèria 50.144 0,5 59.686 0,5 48.956 0,4 45.304 0,4 43.587 0,3 Egipte 79.578 0,8 98.059 0,9 98.277 0,8 137.116 1,1 128.201 0,9 Marroc 38.740 0,4 35.300 0,3 39.371 0,3 63.800 0,5 115.095 0,8 Tunísia 79.567 0,8 52.675 0,5 51.852 0,4 72.493 0,6 93.828 0,7 Resta Àfrica 3.706 0,0 3.400 0,0 3.672 0,0 4.169 0,0 4.439 0,0 Total Àfrica 251.735 2,5 249.120 2,3 242.128 2,1 322.882 2,6 385.150 2,8 EUA i Canadà 205.365 2,0 140.311 1,3 142.715 1,2 191.593 1,5 238.936 1,7 Mèxic 11.848 0,1 10.376 0,1 15.783 0,1 15.610 0,1 14.797 0,1 Total Amèrica del Nord 217.213 2,2 150.687 1,4 158.498 1,4 207.203 1,6 253.733 1,9 Costa Rica 2.200 0,0 1.139 0,0 2.448 0,0 2.496 0,0 3.922 0,0 Cuba 2.132 0,0 — — 3.940 0,0 3.082 0,0 2 0,0 República Dominicana 3.036 0,0 2.089 0,0 3.378 0,0 6.006 0,0 5.738 0,0 Resta Amèrica Central 3.370 0,0 2.544 0,0 4.027 0,0 2.735 0,0 3.541 0,0 Total Amèrica Central 10.738 0,1 5.772 0,1 13.793 0,1 14.319 0,1 13.203 0,1 Argentina 13.600 0,1 7.596 0,1 17.192 0,1 21.730 0,2 35.212 0,3 Brasil 6.482 0,1 3.604 0,0 16.581 0,1 20.507 0,2 17.879 0,1 Equador 2.568 0,0 2.375 0,0 5.051 0,0 7.100 0,1 7.488 0,1 Colòmbia 3.586 0,0 2.036 0,0 3.898 0,0 5.422 0,0 8.653 0,1 Perú 3.339 0,0 2.772 0,0 3.748 0,0 7.879 0,1 10.533 0,1 Resta Amèrica del Sud 6.708 0,1 3.037 0,0 6.453 0,1 13.683 0,1 20.089 0,1 Total Amèrica del Sud 36.283 0,4 21.420 0,2 52.923 0,5 76.321 0,6 99.854 0,7 Total Amèrica 264.234 2,6 177.879 1,6 225.214 1,9 297.843 2,4 366.790 2,7 Israel 130.067 1,3 177.571 1,6 188.234 1,6 208.565 1,7 193.565 1,4 Resta Orient Mitjà 1.936 0,0 1.948 0,0 3.803 0,0 22.020 0,2 37.172 0,3 Total Orient Mitjà 132.003 1,3 179.519 1,7 192.037 1,7 230.585 1,8 230.737 1,7 Altres 55 0,0 4.949 0,0 7.413 0,1 6.260 0,0 13.880 0,1 Total Internacional 10.094.050 100,- 10.873.256 100,- 11.579.684 100,- 12.609.455 100,- 13.690.022 100,- 1 Fins a 2003 les dades inclouen sis països incorporats a la UE 25 en 2004. Font: Aeroport de Barcelona. Elaboració pròpia 36 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit als principals aeroports europeus (2005) Passatgers Mercaderies Avions Var.2005/ Var.2005/ Var.2005/ Nombre 2004 (%) Tones 2004 (%) Nombre 2004 (%) 1. Londres-LHR 67.915.389 0,8 1.389.591 –1,6 477.888 0,4 2. París-CDG 53.756.200 4,9 1.770.940 8,2 522.619 –0,6 3. Frankfurt-FRA 52.219.412 2,2 1.963.141 6,7 490.147 2,7 4. Amsterdam-AMS 44.163.098 3,8 1.495.918 2,0 420.633 0,5 5. Madrid-MAD 41.939.904 8,4 365.444 –3,1 415.677 3,5 6. Londres-LGW 32.784.177 4,2 232.133 2,2 261.272 4,0 7. Roma-FCO 28.619.845 2,0 170.795 –2,2 308.284 –0,4 8. Munic-MUC 28.619.427 6,7 218.048 13,5 398.838 4,1 9. Barcelona-BCN 27.152.745 10,6 97.420 9,2 307.811 5,6 10. París-ORY 24.856.783 3,3 93.860 –12,5 227.075 2,0 11. Manchester-MAN 22.730.330 5,5 150.643 –2,2 233.983 4,1 12. Londres-STN 22.018.297 5,3 256.815 6,5 193.508 0,7 13. Palma de Mallorca-PMI 21.236.530 4,0 24.933 2,2 182.009 2,3 14. Estambul 21.129.614 21,6 261.301 –2,0 219.118 16,9 15. Copenhaguen-CPH 19.907.893 5,0 — — 268.655 –1,4 Trànsit de passatgers per l'aeroport de BCN per companyies Iberia Spanair Air Europa Vueling EasyJet Airline Air Nostrum Lufthansa Air France British Airways KLM Alitalia Altres % 2000 2001 2002 2003 2004 2005 gn-ag 2006 0 25 50 75 100 Justament aquest dos aeroports espanyols són, entre els grans, els que tenen una major presència de viatgers internacionals. I dins d’aquest segment, el de Barcelona és l’únic que en l’acu- mulat de gener a setembre presenta una taxa de creixement de dos dígits. Si ens cenyim a les dades del tercer trimestre, pre- domina un perfil de creixement més moderat que en estius anteriors, i, en particular, crida l’atenció l’estancament dels aeroports de Girona –que creix un esquifit 0,6% en relació amb el tercer trimestre de 2005– i Reus, on els fluxos de passatgers han davallat un 3,1%. En ambdós casos, més que d’un retrocés de la demanda s’hauria de parlar de dificultats d’ajustament de la capacitat operativa tant de les companyies com de les infra- estructures en haver passat en només cinc anys de ser pràctica- ment inoperatius a nivell del tràfic comercial a moure 3,5 milions de passatgers en el cas de Girona i 1,4 milions en el de Reus en 2005. L’evolució recent d’aquests dos aeroports cata- lans no és tan insòlita com podria semblar, i s’afegeix als casos de Múrcia, Valladolid o Santander en el panorama espanyol. Tots perden volada després d’uns anys molt expansius i passen el testimoni en el lideratge de les taxes de creixement a d’altres aeroports més petits, com Vitoria, Logronyo o Lleó, tots tres amb augments no inferiors al 50% en relació amb el període gener-setembre de 2005. S’accentua el caràcter internacional de l’aeroport: no només el segment de passatgers internacionals guanya progressivament quota de mercat sinó que es generalitza el creixement del nombre de viatgers a les cada cop més nombroses rutes intercontinentals. La distribució per fluxos geogràfics de les grans àrees del pla- neta –en aquest cas, les dades corresponen al conjunt de 2005– palesa que l’expansió ha estat generalitzada amb un marcat accent expansiu dels fluxos amb els països europeus que no pertanyen a la Unió Europea, Amèrica i Àfrica. Només trenca aquesta tònica general de creixement l’Orient Mitjà, amb flu- xos estancats després del fort increment registrat en 2004. Per bé que Europa mantingui l’hegemonia emissora i receptora dels viatgers que utilitzen els serveis de El Prat, la previsiblement cada cop més potent implantació de rutes transcontinentals a- portarà una major diversitat de procedències dels viatgers. Com s’ha dit anteriorment, els primers avanços de les dades dels aeroports europeus per l’any 2006 palesen un nou avanç de la posició de l’aeroport de Barcelona en termes de viatgers. Les dades que aquí oferim, completes quant que comprenen els tres aspectes bàsics de la navegació aeroportuària, corresponen al conjunt de 2005, i permeten confirmar que el dinamisme de El Prat és una anomalia entre els grans aeroports europeus, amb la clara excepció d’Estambul que ha registrat un impuls conside- rable que l’ha permès avançar Milà i Copenhaguen i ingres- sar en el grup d’aeroports pels que transiten més de vint milions de passatgers/any. L’altra cara de la moneda és que les xifres de tràfic de mercaderies pel Prat també constitueixen una altra anomalia, però en aquest cas, pel seu raquitisme en relació amb els volums d’altres aeroports. Barcelona economia 62 37 Les darreres xifres disponibles mostren notables disparitats en les taxes de creixement interanuals dels principals operadors. Així, el servei de metro, amb un creixement que s’acosta al 2,5% de mitjana anual, sembla que ha recuperat el tremp per- dut l’any passat. S’ha beneficiat també de l’augment del nom- bre de visitants que rep la ciutat. El mateix es pot dir dels auto- busos de TB, encara que la taxa de creixement és molt més minsa i la xifra de viatges anuals es manté en la cota dels 200 milions. El servei de FGC va camí de tancar un any notable- ment positiu a gairebé totes les línies amb l’excepció del servei urbà de Barcelona. Contràriament, el servei de rodalia de Renfe, afectat en algunas línies per les obres de l’AVE, es limita a con- solidar els volums assolits després d’un 2005 molt expansiu. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nota: El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Transports de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ATM. Nota (per a tot el capítol): El 2001, amb la implantació de la integració tarifària, es tren- quen totes les sèries. Les dades del darrer any són provisionals. Font: Dades de l'Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia. . 3r.tr.2006/ 1r.sem.2006/ Variació (%) 3r.tr.2005 1r.sem.2005 2005/2004 2004/2003 Metro 2,4 2,1 0,7 3,4 Autobús 0,7 0,4 –0,3 0,3 FGC –0,6 1,3 0,0 2,3 Total Urbà 2,1 2,1 1,2 2,3 milions de viatges Total transport públic urbà variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 450 500 550 600 650 -4 -2 0 2 4 6 8 Creixement relativament estabilitzat del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. Atès que el sistema d’integració tarifària al transport públic de la regió metropolitana s’ha de considerar plenament consolidat, el pes relatiu sobre el total de la incorporació de nous operadors al sistema és cada cop menys rellevant. En conseqüència, s’han d’esperar taxes de creixement anuals més moderades que les registrades durant els primers anys d’implantació del sistema integrat de tarifes. Pel que fa al creixement corresponent als primers nou mesos d’enguany, una part de l’augment és impu- table a l’ampliació del servei del tramvia i a l’entrada en fun- cionament l’any passat de la denominada C-7 de Renfe. Transport públic urbà (milers de viatges) Xarxa Xarxa FGC Període Metro Autobusos Servei urbà Total 1994 253.142 201.047 17.312 471.501 1995 261.910 201.961 17.251 481.122 1996 268.061 206.902 17.992 492.955 1997 258.347 205.923 18.022 482.292 1998 280.324 198.564 20.955 499.843 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 2004 342.793 200.405 28.994 579.880 1r.tr. 88.863 52.986 7.855 149.704 2n.tr. 87.465 51.878 7.465 148.938 3r.tr. 76.125 43.122 5.781 127.676 4t.tr. 90.340 52.418 7.892 153.561 2005 345.273 199.741 28.984 587.037 1r.tr. 87.450 49.301 7.522 147.164 2n.tr. 93.172 55.003 7.956 159.590 3r.tr. 74.686 43.808 5.795 127.140 4t.tr. 89.965 51.629 7.710 153.143 2006 1r.tr. 92.390 52.270 8.005 156.465 2n.tr. 91.969 52.431 7.682 156.652 3r.tr. 76.485 44.112 5.762 129.769 1r.sem.2006/ 2n.sem.2005/ 2005/ 2004/ Variació (%) 1r.sem.2005 2n.sem.2004 2004 2003 Ferroviari 2,2 1,1 1,8 3,1 Autobús 2,5 0,8 1,0 2,2 Tramvia 14,7 20,4 69,6 — Total 2,7 1,2 2,1 3,7 Transport públic metropolità (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total 1996 395.900 297.600 — 693.500 1997 391.400 300.200 — 691.600 1998 422.100 291.900 — 714.000 1999 433.700 292.700 — 726.400 2000 450.100 298.500 — 748.600 2001 471.770 283.564 — 755.334 2002 502.911 297.154 — 800.065 2003 516.961 320.167 — 837.128 2004 533.186 327.340 7.688 868.214 2005 542.930 330.770 13.040 886.740 2006 1r.sem. 287.630 174.400 8.370 470.400 38 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 3r.tr.2006/ 1r.sem2006/ Variació (%) 3r.tr.2005 1r.sem.2005 2005/2004 2004/2003 RENFE –3,0 0,0 5,8 2,9 C1 –12,5 –7,3 3,8 3,2 C2 –1,3 –0,9 1,3 3,1 C3 –4,1 –7,7 15,9 3,3 C4 7,6 2,5 1,0 2,1 FGC 9,7 6,7 –1,9 5,0 Llobregat-Anoia 29,3 6,5 –7,2 5,7 Metro Vallès –2,1 6,9 1,9 4,5 Total Rodalia 0,0 1,9 3,6 3,5 RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa- Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç.FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell. (*) El total de Renfe incorpora, d'ençà el 2n.tr.2005, els viatgers de l'anomenada línia C7: l'Hospitalet-Barcelona-Universitat Autònoma-Martorell. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Línia Metro Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total* Llobr-Anoia Vallès Total Total 1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.197 1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.216 1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031 1997 24.036 27.521 4.985 28.941 85.483 9.044 19.777 28.821 114.304 1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.269 1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 2004 32.505 37.769 8.212 36.668 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997 1r.tr. 7.918 9.076 1.959 9.190 28.143 5.025 7.141 12.166 40.309 2n.tr. 8.360 9.591 1.939 9.591 29.481 4.911 6.744 11.654 41.135 3r.tr. 7.936 9.337 2.137 8.555 27.965 4.371 5.833 10.205 38.170 4t.tr. 8.291 9.765 2.177 9.332 29.565 5.216 7.602 12.818 42.383 2005 33.735 38.269 9.519 37.018 121.835 18.117 27.834 45.951 172.246 1r.tr. 7.852 8.964 2.278 8.910 28.004 4.781 6.858 11.639 40.268 2n.tr. 8.998 10.230 2.587 9.666 32.304 4.871 7.402 12.272 46.164 3r.tr. 8.275 9.399 2.300 8.762 30.126 3.457 5.702 9.158 41.384 4t.tr. 8.610 9.676 2.354 9.680 31.401 5.009 7.872 12.881 44.429 2006 1r.tr. 7.699 9.260 2.099 8.998 29.075 5.110 7.741 12.851 41.926 2n.tr. 7.926 9.755 2.390 10.049 31.255 5.167 7.497 12.664 43.919 3r.tr. 7.243 9.278 2.205 9.429 29.234 4.470 5.580 10.050 39.284 milions de viatges Total ferrocarril de rodalia variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 100 120 140 160 180 200 0 2 4 6 8 10 12 V. Turisme, fires i congressos 40 L’activitat turística manté la notable trajectòria ascendent dels darrers anys i absorbeix sense problemes l’augment de places hoteleres. Els canvis metodològics introduïts a començament de 2006 en la comptabilització dels visitants que s’allotgen a Barcelona –i que, tal com es va explicar en l’anterior edició impliquen un trencament de la sèrie– no són un obstacle per assegurar que l’activitat turística a Barcelona manté un ritme de creixement molt elevat, que possibilita una assimilació sense gaires compli- cacions dels increments de l’oferta registrats en els darrers anys. En una visió molt succinta, durant la primera meitat de l’any s’han allotjat a la ciutat més de 3,4 milions de visitants que han generat 5,8 milions de pernoctacions, en les poc més de 51.000 places hoteleres existents. Malgrat les dificultats de comparació amb les dades d’anys anteriors, les estimacions fetes amb la nova metodologia per al mateix període de 2005 ofereixen uns increments del 18% tant en el nombre de visitants com de per- noctacions. Activitat turística Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Període Pernoctacions Visitants1 Estada mitjana2 1994 4.704.681 2.663.887 1,8 1995 5.674.580 3.089.974 1,8 1996 6.341.380 3.061.994 2,1 1997 6.965.391 2.823.391 2,5 1998 7.400.337 2.969.490 2,5 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 gn-fb 1.359.326 658.466 2,1 mç-ab 1.730.741 776.364 2,3 mg-jn 1.714.584 768.552 2,3 jl-ag 1.922.718 776.560 2,5 st-oc 1.915.740 787.215 2,2 nv-ds 1.505.129 782.430 1,9 2005 10.941.579 5.061.264 2,2 gn-fb 1.386.148 656.679 2,1 mç-ab 1.891.707 817.071 2,4 mg-jn 1.909.931 922.447 2,2 jl-ag 2.002.619 889.675 2,3 st-oc 2.101.076 982.483 2,2 nv-ds 1.650.098 792.909 2,1 20063 1r.tr. 2.552.789 1.472.670 1,7 2n.tr. 3.288.333 1.944.266 1,7 1 S'entén per visitants els que almenys pernocten una nit a Barcelona. 2 Dades expressades en nits. 3 A partir de 2006 s'ha modificat el métode d'estimació de les pernoctacions, els visitants i l'estada mitjana, de tal forma que es trenquen les sèries. Font: Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'en- questa d'activitat turística de Turisme de Barcelona. Dades provisionals. Variació (%) Pernoctacions Visitants 2n.tr.2006/2n.tr.2005 19,3 17,8 1r. sem 2006/1r. sem 2005 18,0 17,9 2005/2004 7,8 11,2 2004/2003 11,5 18,2 Places hoteleres per categories nombre de places 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 ag.06 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 2*3*4*5* 1* Aquest ritme de creixement tan intens pot resultar insòlit en altres sectors d’activitat molt més madurs, però és perfectament confrontable amb l’entorn directament beneficiari de l’augment dels visitants com el transport, la restauració, el lleure o el co- merç especialitzat d’alt nivell. Justament aquesta simbiosi entre el turisme i els diferents sector del terciari de mercat –amb el seu corresponent impacte sobre les taxes d’ocupació, els bene- ficis empresarials i les rendes salarials–, accentua el dilema quan se senten veus que recelen del model de creixement i de la transformació de l’espai públic que deriven d’uns fluxos de visi- tants quantitativament tan significatius i de forma tan sostingu- da en el temps. Ara per ara, és innegable l’atractiu que la ciutat exerceix sobre els visitants, que puntuen amb un notable alt els diferents aspec- tes sobre els que se’ls interroga i de forma particularment ele- vada l’oferta arquitectònica, cultural i d’esbarjo, així com el caràcter i l’amabilitat dels ciutadans. Però a més d’aquests fac- tors, l’afluència creixent de visitants es fonamenta en la sostin- guda i cada cop més sòlida recuperació econòmica dels països emissors –en especial a l’interior de la Unió Europea–, i sobre- tot en l’espectacular transformació que ha suposat en el sector del transport aeri l’aparició i consolidació de les línies de baix cost, que a banda dels turistes, cada cop utilitzen amb més fre- qüència els visitants per motius professionals. I si bé és cert que gairebé un 80% dels viatgers han utilitzat l’avió com a mitjà d’arribada a Barcelona, no s’ha de menystenir un altre gran seg- ment de visitants, com són els creueristes, que continuen aug- mentant gràcies a la consolidació del port de Barcelona com a líder europeu i desè del món en tràfic de creuers. Les previsions de tancament de 2006 apunten a l’assoliment d’un nou màxim, amb 1,4 milions de passatgers, un 14% més que l’any anterior. Activitat hotelera segons categoria Nivell d'ocupació (%) Nombre de Nombre de Categoria En places En habitacions pernoctacions visitants 2n.tr. 2006 H 5* 65,7 78,9 430.711 283.278 H 4* 70,6 84,7 1.572.658 940.610 H 3* 74,8 84,8 868.921 475.280 H 2* 82,6 90,9 281.679 159.665 H 1* 78,0 79,8 134.363 85.434 Total 72,7 84,2 3.288.332 1.944.267 Barcelona economia 62 41 Activitat turística Pel que fa al perfil del visitant tipus, els canvis metodològics introduïts permeten ampliar la fotografia incloent els que s’a- llotgen en cases d’amics i familiars. Això ha incidit de forma directa en un descens de l’edat mitjana, en un augment relatiu d’estudiants i en un descens relatiu d’alts directius i empresaris. Clarament la nova enquesta ha apostat per radiografiar el con- junt de visitants de la ciutat i no només els clients d’hotels; és destacable que aquest canvi no ha tingut pràcticament incidèn- cia en la valoració que dels diferents aspectes de la ciutat fan els visitants, que continua sent molt positiva. Enquesta d’activitat turística a Barcelona1 (1) 2005 mç-ab 05 mg-jn 05 jl-ag 05 st-oc 05 nv-ds 05 1r.tr.06 2n.tr.06 Sexe (%) Homes 55,3 51,7 56,6 51,3 58,6 57,2 53,5 49,4 Dones 44,7 48,3 43,4 48,7 41,4 42,8 46,5 50,6 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Edat (%) Menys de 18 anys 1,3 0,4 0,3 1,2 3,8 0,7 2,3 2,4 de 18 a 24 anys 6,4 6,5 4,1 10,3 4,2 4,8 22,4 24,1 de 25 a 34 anys 29,2 28,6 30,0 30,4 26,9 29,6 33,5 32,9 de 35 a 44 anys/35 a 49 39,2 40,8 39,1 33,4 39,0 40,0 21,7 17,9 de 45 a 54 anys n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 11,8 13,0 de 55 a 64 anys/50 a 64 20,2 20,2 22,5 19,7 22,5 20,1 6,6 7,8 65 o més anys 3,8 3,5 4,0 5,1 3,6 4,7 1,8 2,0 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Professió de l'enquestat (%) Alt executiu-alt funcionari/Directiu 21,8 16,9 24,5 20,4 26,7 21,7 11,0 7,6 Administratiu o funcionari/Empresari 20,4 23,3 19,0 16,8 19,1 19,2 10,7 13,9 Autònom 8,9 13,4 9,2 7,2 2,8 3,3 14,6 12,8 Treballador especialitzat/Assalariat 27,6 27,8 24,8 37,4 28,7 23,6 24,0 25,6 Treballador en un altre camp 6,6 5,1 Jubilat 4,1 2,8 5,5 3,3 4,5 5,4 2,8 3,4 Aturat 4,5 0,4 0,9 0,6 7,9 17,6 0,5 0,3 Estudiant 4,5 4,8 3,8 8,3 3,2 4,2 23,3 24,2 Treball domèstic no remunerat 2,4 2,2 2,8 3,6 2,2 1,0 3,0 5,3 Altres 5,8 8,4 9,5 2,5 4,9 4,1 3,6 1,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,1 100,- 100,- 100,- 100,- Lloc de procedència dels visitants allotjats als hotels de Barcelona (%) 2004 2005 1r.tr.2006 CCAA Andalusia 2,5 2,5 2,2 Aragó 1,1 1,1 0,8 Illes Balears 1,4 1,4 1,1 Catalunya 7,2 7,3 7,9 Comunitat Valenciana 3,0 3,0 2,4 Comunitat de Madrid 8,3 7,6 7,4 País Basc 1,8 1,6 1,3 Resta CCAA 6,4 6,3 4,6 Total Espanya 31,7 30,8 27,7 Altres països Alemanya 5,1 5,2 5,7 Bèlgica 1,6 1,8 1,7 França 6,6 6,4 6,6 Holanda 3,0 3,3 3,6 Itàlia 7,9 8,4 8,1 Portugal 1,3 1,4 1,5 Regne Unit 13,5 12,6 11,3 Resta UE 5,9 6,1 7,3 Total UE 44,9 45,2 45,8 Resta d'Europa 3,7 4,4 5,0 Total Europa 48,6 49,6 50,8 Estats Units 7,3 7,6 8,8 Resta d'Amèrica 4,5 4,2 4,6 Total Amèrica 11,8 11,8 13,4 Àfrica 0,6 0,8 0,7 Japó 2,7 2,0 1,9 Xina n.d. 0,4 0,3 Resta del món 4,6 4,5 4,8 Total Internacional 68,3 69,2 72,3 Font: Turisme de Barcelona i Idescat a partir de dades de l'INE. Transports de l'oci 2002 2003 2004 2005 2006 milers de viatges venuts 1r.trim. 2n.trim. 3r.trim. 4t.trim. 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 1 La sèrie es trenca en 2006. Els epígrafs que divergeixen de la sèrie anterior estan en cursiva per a 2005. Nota: Els tranports de l'oci inclouen el Bus Turístic, el Tramvia Blau, el Telefèric i el Fu- nicular. En aquest darrer cas, en comptes de viatges venuts es consideren les validacions. Font: TMB. 42 Activitat turística Enquesta d’activitat turística a Barcelona (2) 2005 mç-ab 05 mg-jn 05 jl-ag 05 st-oc 05 nv-ds 05 1r.tr.2006 2n.tr.2006 Motiu de la visita(%) Motius professionals/negocis 45,5 42,2 48,3 28,2 60,3 43,3 21,1 11,1 Vacacional/Oci 42,0 39,4 38,2 60,7 30,4 46,6 66,2 81,2 Assistir a fires 2,9 7,8 1,1 3,2 1,2 1,3 3,5 0,8 Assistir a congressos/convencions 5,2 6,2 8,7 4,7 3,6 2,8 3,3 0,3 Altres 4,4 4,4 3,7 3,2 4,5 5,9 5,9 6,5 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Vegades que ha visitat Barcelona en els darrers 10 anys (%) 0 32,7 30,4 32,1 34,2 32,1 36,0 47,1 54,9 d'1 a 5/Una vegada o més 67,3 69,6 67,9 65,8 67,9 64,0 37,4 37,8 més de 5 15,4 7,0 No ho sap, no contesta 0,1 0,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Mitjà de transport utilitzat per venir a Barcelona (%) Avió 79,1 77,6 79,5 73,3 81,1 79,1 76,8 75,3 Vehicle particular o llogat 12,9 14,4 11,1 16,3 11,0 15,3 6,8 9,9 Autocar/Autobús 1,3 0,8 1,1 1,9 1,2 1,0 7,5 5,7 Tren 5,6 6,3 6,7 6,7 5,6 3,9 8,3 8,2 Altres 1,1 0,9 1,6 1,8 1,1 0,7 0,7 0,9 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Acompanyat per (%) Ha vingut sol 26,6 27,5 27,3 16,7 31,0 29,4 21,7 16,6 Amics/companys 38,7 38,3 39,8 39,7 41,8 33,9 Amics 26,3 29,7 Companys de feina 16,3 2,8 Parella 23,7 31,2 Amb la família 29,9 31,1 26,3 36,0 22,2 33,2 10,0 17,8 Amb fills 7,6 5,8 8,3 12,0 5,1 10,5 Sense fills 22,3 25,3 18,0 24,0 17,1 22,7 Grup organitzat 2,2 0,4 5,0 2,1 2,4 0,3 Altres 2,6 2,7 1,6 5,5 2,6 3,2 2,0 1,9 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Visites a museus (%) Sí n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 47,8 40,2 No n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 52,2 59,8 Total n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 100,- 100,- Distribució de la despesa extrahotelera (%) Menjar/beguda 51,0 58,0 48,0 47,0 53,0 36,2 n.d. n.d. Compres 21,0 20,0 25,0 20,0 23,0 20,9 n.d. n.d. Esbarjo 13,0 11,0 13,0 21,0 9,0 10,2 n.d. n.d. Transport intern 13,0 10,0 13,0 12,0 14,0 23,2 n.d. n.d. Altres 2,0 1,0 1,0 0,0 1,0 9,6 n.d. n.d. Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- n.d. n.d. Valoració dels enquestats sobre els següents punts (Mitjana sobre la base d'una valoració de l'1 al 10) Oferta arquitectònica 8,6 8,7 8,6 8,7 8,7 8,5 8,5 8,5 Oferta cultural 8,4 8,6 8,3 8,5 8,4 8,5 8,1 8,2 Oferta d'oci/esbarjo 8,2 8,4 7,9 8,4 8,1 8,3 8,0 8,1 Caràcter/amabilitat dels ciutadans 8,0 8,2 7,9 8,0 8,0 7,9 7,9 8,1 Infraestructures/accessos a Barcelona 7,8 8,2 7,9 7,6 7,6 7,5 7,9 8,1 Transport públic 8,0 8,5 8,0 7,8 7,9 7,7 8,1 8,3 Senyalització i informació 7,6 8,2 7,6 7,4 7,4 7,3 7,6 7,9 Seguretat ciutadana 7,2 7,5 7,3 7,2 7,3 7,1 6,1 7,8 Polució i contaminació atmosfèrica 6,4 6,7 6,3 6,5 6,3 6,2 6,3 6,8 Sorolls 6,4 6,7 6,3 6,6 6,2 6,3 6,0 6,7 Neteja carrers 6,7 6,9 6,9 6,7 6,8 6,3 7,2 7,6 Relació qualitat/preu oferta restauració 7,6 8,1 7,5 7,5 7,5 7,0 7,4 7,6 Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,6 8,1 7,4 7,5 7,4 6,9 7,2 7,4 Relació qualitat/preu oferta comercial 7,8 8,4 7,7 7,6 7,8 7,4 7,5 7,6 VI. Construcció 44 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Variació (%) Prov. Barcelona Catalunya 2n.tr.2006/2n.tr..2005 14,1 8,5 1r.sem.2006/1r.sem.2005 20,6 15,4 2005/ 2004 6,7 6,8 2004/ 2003 2,4 3,6 Consum de ciment Província de Barcelona Resta de Catalunya milers de tones 2001 2002 2003 2004 2005 2006 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 (%) I.04 II.04 III.04 IV.04 I.05 II.05 III.05 IV.05 I.06 II.06 III.06 0 1 2 3 4 5 6 7 Evolució del PIB de la construcció        PIB PIB construcció L’augment de la inversió pública en execució manté el to expansiu de l’activitat constructora a l’àmbit metropolità. Els resultats que es desprenen dels diferents indicadors d’activi- tat del sector de la construcció corresponents al primer semestre de 2006 ofereixen una imatge de total continuïtat a la trajectòria expansiva que caracteritza el sector per enèsim any consecutiu. De fet, no hi ha raons objectives més enllà del gradual enduri- ment de la política monetària per part del Banc Central Europeu, que facin preveure un canvi clar d’aquesta dinàmica expansiva a curt termini. En conseqüència, si es produeix un alentiment significatiu dels volums de producció del sector constructor no serà fins ben entrat el 2007. Una previsió compatible amb el manteniment de la lleu desacceleració que reflecteixen les taxes de creixement del PIB sectorial en el que va d’any. Treballadors de la construcció des. 2003 des. 2005des. 2004 set. 2006 variació (%) Barcelona RMB Catalunya -2 0 2 4 6 8 10 12 Consum de ciment Província de Barcelona Catalunya Període Tones /Cat (%) Tones /Esp (%) 1994 2.171.980 67,8 3.202.300 13,3 1995 2.198.691 64,0 3.434.545 13,5 1996 2.039.171 61,7 3.306.759 13,4 1997 2.331.280 63,9 3.650.359 13,6 1998 2.691.974 63,4 4.249.230 13,7 1999 2.949.427 62,8 4.692.973 13,6 2000 3.118.434 61,4 5.077.249 13,2 2001 3.307.519 60,3 5.486.399 13,0 2002 3.520.511 57,7 6.098.112 13,8 2003 3.750.586 58,3 6.438.367 13,9 2004 3.840.626 57,6 6.672.210 13,9 1r.tr. 956.816 57,2 1.673.760 14,6 2n.tr. 953.289 56,5 1.686.984 13,5 3r.tr. 940.963 56,3 1.670.554 13,6 4t.tr. 989.558 60,3 1.640.912 14,0 2005 4.094.909 60,0 6.830.476 13,3 1r.tr. 944.393 59,9 1.576.943 13,6 2n.tr. 1.115.347 58,5 1.907.355 13,4 3r.tr. 1.009.992 60,1 1.680.591 12,7 4t.tr. 1.025.177 61,6 1.665.587 13,4 2006 1r.tr. 1.211.458 62,1 1.951.392 14,3 2n.tr. 1.272.283 61,5 2.069.502 14,1 Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen. 1 Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. Nombre d'empreses del sector de la construcció1 Barcelona Barcelonès RMB Catalunya 2000 4.721 6.520 17.626 30.368 2001 4.762 6.644 18.105 31.335 2002 4.954 6.903 18.839 32.862 2003 5.156 7.166 19.647 34.203 març 2004 5.276 7.346 20.324 35.462 juny 2004 5.248 7.371 20.616 36.234 set. 2004 5.182 7.264 20.206 35.751 des. 2004 5.196 7.283 20.336 35.896 març 2005 5.321 7.511 20.864 37.056 juny 2005 5.620 7.918 22.001 39.136 set. 2005 5.753 8.146 22.372 39.857 des. 2005 5.854 8.319 22.762 40.215 març 2006 5.905 8.401 23.217 41.406 juny 2006 5.964 8.604 23.650 42.260 set. 2006 5.885 8.482 23.240 41.712 Barcelona economia 62 45 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Variació % Catalunya Edificació Obra civil Total construcció 2n.tr.2006/2n.tr.2005 54,7 22,2 36,0 gn-ag 06/gn-ag 05 42,0 36,1 38,2 2005/ 2004 66,2 66,6 66,4 2004/ 2003 –38,5 –44,9 –42,5 Variació % Espanya Edificació Obra civil Total construcció 2n.tr.2006/2n.tr.2005 27,3 38,3 34,6 gn-ag 06/gn-ag 05 31,3 19,3 22,9 2005/ 2004 40,5 10,7 18,5 2004/ 2003 3,2 24,9 18,3 L’elevat consum de ciment tant a la província de Barcelona com al conjunt de Catalunya durant la primera meitat d’enguany –el creixement relatiu pràcticament triplica el de l’any anterior– s’explica bàsicament per la conjunció de grans obres d’infras- tructura en procés d’execució. Alhora, els índexs d’activitat de la promoció privada tant de sostre residencial com per a usos productius, es mantenen també molt elevats. El resultat és que el consum de ciment s’ha duplicat en només nou anys. Amb raó hi ha qui defensa que sense la immigració el creixement econò- mic del país se n’hauria ressentit. Efectivament, aquest model insostenible de creixement no hauria tingut la volada que ha tingut i segurament no hauríem de lamentar alguns dels exces- sos que s’han produït. A uns llocs més que a d’altres. 02 03 05 06 gn-ag. variació (%)variació (%) 04 02 03 05 06 gn-ag. 04 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 Licitació oficial (Administracions Públiques) Catalunya Espanya Edificació Obra civil En relació amb l’evolució de la inversió de les Administracions Públiques a Catalunya, les xifres de licitació oficial correspo- nents als primers vuit mesos de 2006 confirmen que durant els darrers dos anys s’ha recuperat la trajectòria alcista dels volums licitats, estroncada el 2004. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d’€) Edificació Obra civil Total construcció Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 1995 436.510 2.692.046 1.036.921 6.697.495 1.473.431 9.389.541 1996 349.304 2.397.357 1.074.078 9.128.847 1.423.382 11.526.204 1997 582.570 3.567.851 1.118.840 8.000.919 1.701.410 11.568.770 1998 725.159 4.492.412 1.632.038 12.992.857 2.357.197 17.485.269 1999 635.808 4.498.180 1.802.100 11.460.451 2.437.908 15.958.631 2000 790.719 4.576.443 2.218.805 11.739.811 3.009.524 16.316.254 2001 1.208.451 7.388.984 3.507.336 16.340.638 4.715.787 23.729.622 2002 1.385.076 7.223.557 3.768.718 19.610.613 5.153.794 26.834.170 2003 2.020.887 7.205.226 3.424.581 16.706.348 5.445.468 23.911.574 2004 1.243.739 7.434.259 1.888.341 20.862.956 3.132.080 28.297.215 2005 2.067.571 10.444.132 3.145.306 23.099.054 5.212.877 33.543.186 1r.tr. 269.113 2.024.895 823.848 5.590.316 1.092.961 7.615.211 2n.tr. 549.129 2.771.417 743.161 5.556.839 1.292.290 8.328.256 3r.tr. 501.974 2.559.471 785.602 6.403.039 1.287.576 8.962.510 4t.tr. 747.355 3.088.349 792.695 5.548.860 1.540.050 8.637.209 2006 1r.tr. 400.106 3.078.645 1.035.695 5.681.844 1.435.801 8.760.489 2n.tr. 849.717 3.528.868 908.250 7.682.991 1.757.967 11.211.859 jl-ag 515.801 2.356.322 1.057.680 5.618.085 1.573.481 7.974.407 46 Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 3r.tr.2006/3r.tr.2005 –21,3 10,9 52,3 –4,1 1r.sem.2006/1r.sem.2005 17,5 –0,1 14,2 2,6 2005/ 2004 14,8 –22,6 4,3 –5,6 2004/ 2003 –6,0 15,7 16,9 –6,2 Habitatges iniciats      (%) Barcelona RMB Catalunya II.05 III.05 IV.05 I.06 II.06 III.06 -20 -10 0 10 20 30 40 Pel que fa a Barcelona, l’acumulat dels darrers dotze mesos su- ma més de 5.900 habitatges iniciats, un dels volums més ele- vats dels darrers anys. En termes relatius, aquesta xifra equival a un lleugerísssim decreixement del 2,1% en comparació amb els dotze mesos anteriors, tota una novetat que contrasta amb els forts creixements de l’entorn metropolità i de Catalunya. Aquesta lleugera davallada dels iniciats a Barcelona és, junta- ment amb la contenció del nombre de llicències d’obres apro- vades durant el tercer trimestre, un dels pocs indicis objectius de que els màxims ja han estat superats. D’altra banda, la mag- nitud de l’obra actualment en construcció i el dinamisme d’al- tres segments constructius –especialment la inversió pública– fan pensar que el sector no té suficient capacitat productiva per a mantenir el ritme de creixement en el segment residencial. Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814 1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547 1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 17.179 14.956 46.847 39.812 1997 5.314 3.740 32.445 21.817 37.759 25.557 20.542 14.933 58.301 40.490 1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.449 1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 1r. tr. 1.373 1.766 8.140 6.186 9.513 7.952 11.803 9.032 21.316 16.984 2n.tr. 1.322 1.112 9.563 8.069 10.885 9.181 15.198 11.268 26.083 20.449 3r.tr 694 808 9.691 5.319 10.385 6.127 12.145 8.653 22.530 14.780 4t.tr. 1.701 955 10.645 7.128 12.346 8.083 14.206 10.805 26.552 18.888 2005 5.841 3.591 39.681 25.202 45.522 28.793 62.312 45.913 107.834 74.706 1r. tr. 1.173 666 9.552 5.705 10.725 6.371 14.818 10.010 25.543 16.381 2n.tr. 1.478 1.145 10.177 7.480 11.655 8.625 16.161 14.043 27.816 22.668 3r.tr 1.715 662 9.577 5.764 11.292 6.426 14.044 9.835 25.336 16.261 4t.tr. 1.475 1.118 10.375 6.253 11.850 7.371 17.289 12.025 29.139 19.396 2006 1r. tr. 1.897 1.099 10.471 6.085 12.368 7.184 17.230 10.653 29.598 17.837 2n.tr. 1.218 711 12.050 7.447 13.268 8.158 19.903 13.393 33.171 21.551 3r.tr. 1.349 734 14.585 5.529 15.934 6.263 22.645 10.986 38.579 17.249 Notes: fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions. No es comptabilitzen els habitatges públics en la seva totalitat. Font(per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Les xifres de producció del sector immobiliari residencial corresponents als primers nou mesos de l’any mostren una moderada retracció a Barcelona i un significatiu revifament a la resta del territori. Si bé és cert que ni els poc menys de 4.500 habitatges iniciats a la ciutat de Barcelona durant els primers nou mesos d’en- guany ni els més de 41.500 iniciats al conjunt de la regió metro- politana conviden a parlar de canvi de cicle, no ho és menys que comencen a albirar-se alguns senyals de canvi en la tra- jectòria ascendent dels darrers trimestres. Potser és aventurat o prematur, però atès el progressiu enduriment de les condicions de finançament i els senyals de refredament que mostra una bona part de la demanda, bàsicament per la pèrdua de rendibi- litat derivada de l’augment acumulat dels preus de venda i dels costos de finançament, hom pot apostar per taxes de creixement molt més moderades o fins i tot de signe negatiu de cara a final d’any o primera meitat de 2007. El divorci que ja fa mesos es palesa entre una oferta que supera amb facilitat successius mà- xims històrics i una demanda continguda i cada cop més caute- losa, no es pot allargar indefinidament. Barcelona economia 62 47 La dotació de sostre nou continua creixent amb molta més intensitat fora de les ciutats més poblades i denses. Una conse- qüència d’aquest fet –inevitable fins a cert punt donada la dife- rent disponibilitat de sòl lliure– és que la dotació de sostre nou per habitant continua augmentant a una bona part dels munici- pis de la segona corona –de l’Alt Penedès, Garraf i els dos Val- lès– mentre que a les ciutats i municipis grans del Barcelonès i Baix Llobregat aquesta ràtio es manté relativament invariable i allunyant-se de la mitjana metropolitana. Una mitjana que les darreres dades situen en poc més de 10 habitatges iniciats / 1.000 habitants i any. Construcció d’habitatges Una ullada a la distribució per districtes de les promocions ini- ciades durant el primer semestre d’enguany posa de manifest l’habitual concentració a Sant Martí i una novetat com és una notable dotació de nous habitatges a Ciutat Vella, un fet molt probablement excepcional donat el nivell d’ocupació del sòl d’aquesta zona de la ciutat. Les dades corresponents a les di- verses figures de protecció dels habitatges iniciats palesen, pri- mer, l’impuls al lloguer i, segon, un augment notable en relació amb el mateix període de l’any passat. La dinàmica constructiva continua afavorint el reequilibri territorial de la població. Pel que fa a l’evolució de la construcció residencial als dife- rents àmbits de la regió metropolitana, les dades del primer semestre no mostren canvis significatius, però en el tercer tri- mestre palesen un cert canvi d’aquesta dinàmica, amb un nota- ble impuls a la resta de Catalunya, i, en particular, a les comar- ques menys turístiques. Habitatges iniciats a l’àmbit metropolità Barcelona Resta grans municipis de la RMB Resta RMB 2001 2002 2003 2004 2005 2006 milers 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB 2005 3r.tr.2006 Variació (%) 1 Barcelona 5.841 1.349 –2,1 L'Hospitalet de Llobregat 836 513 –23,8 Badalona 598 253 2,1 Sabadell 1.959 1.366 56,8 Terrassa 5.126 2.133 35,2 Santa Coloma de Gramenet 428 119 –23,0 Mataró 1.525 660 9,2 Cornellà de Llobregat 403 100 26,0 Sant Boi de Llobregat 409 83 28,9 El Prat de Llobregat 339 34 –54,3 Rubí 1.128 460 26,9 Sant Cugat 2.355 435 –0,3 Viladecans 492 284 112,0 Vilanova 933 266 0,2 Cerdanyola del Vallès 213 55 –2,0 Granollers 732 231 –0,6 Total municipis grans 23.317 8.341 13,6 Total RMB 45.522 15.934 16,1 Total Catalunya 110.513 38.579 23,3 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Catalunya Regió Metropolitana Alt Penedès Garraf Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Barcelona 0 5 10 15 20 25 30 35 Habitatges iniciats/1000 habitants (mitjanes anuals) oc.2005-st.20062003-20052000-2002 Habitatges iniciats a la regió metropolitana (milers) Alt Penedès Vallès Occidental Vallès Oriental Garraf Maresme BarcelonèsBaix Llobregat 2002 2003 2004 2005 2006 0 1 2 3 4 0 1 2 3 4 0 1 2 3 4 0 1 2 3 4 0 1 2 3 4 0 1 2 3 4 0 1 2 3 4 Nota: les dades són mitjanes trimestrals. Nota: El programa d'accessibilitat inclou la supressió de barreres arquitectòniques, la dota- ció d'elevadors i l'adaptació d'habitatges. El d'instal.lacions inclou la substitució d'antenes i dipòsits d'aigua i l'ordenació d'aparells d'aire condicionat. I el de medi ambient, l'aïllament tèrmic i acústic, les calefaccions urbanes, les plaques solars i la insonorització d'habitatges. Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Actuacions de rehabilitació a Barcelona1 200520032002 2004 2006 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 0 200 400 600 800 1.000 1 Sol·licituds de subvenció presentades a la campanya “Barcelona posa't guapa” Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. 48 Construcció d’habitatges 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Iniciats Acabats 2004 2005 3r.tr.2006 Var (%) 1 2004 2005 3r.tr.2006 Var (%) 1 1. Ciutat Vella 209 363 337 –19,3 237 177 24 –2,9 2. l'Eixample 426 737 52 65,0 629 264 59 –40,8 3. Sants-Montjuïc 524 525 165 24,3 761 236 100 59,7 4. Les Corts 129 263 18 –23,8 97 39 11 –14,4 5. Sarrià-Sant Gervasi 275 181 44 7,9 139 75 33 8,6 6. Gràcia 276 335 52 60,2 142 229 12 24,4 7. Horta-Guinardó 417 304 66 35,8 279 295 80 76,7 8. Nou Barris 250 497 61 64,9 366 654 88 –16,3 9. Sant Andreu 822 834 95 –35,1 547 468 160 67,4 10. Sant Martí 1.748 1.795 459 –24,8 1.436 1.151 166 –9,4 Sense dades 14 7 0 — 8 3 1 — Barcelona 5.090 5.841 1.349 –2,1 4.641 3.591 734 6,8 Actuacions de rehabilitació aprovades a la campanya Barcelona posa't guapa 2004 2005 gn-st 2006 Programa d'obres 2.725 2.977 1.471 Façanes 1.697 1.715 812 Terrats i cobertes 371 411 193 Patis de llums 478 652 376 Escales i vestíbuls 179 199 90 Programes d'accessibilitat 272 329 153 Millora de locals comercials 94 34 49 Programes d'instal.lacions 169 160 100 Programa de medi ambient 410 277 107 Actuacions especials 22 29 10 Total 3.692 3.806 1.890 1 Promocions de l'Incasol corresponents a remodelació de barris, no qualificats com a HPO. 2 Figura extinta des de l'acabament de l'anterior Pla de l'Habitatge el 2002. Nota: les qualifica- cions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials. Font: Direcció General d'Habitatge. Generalitat de Catalunya. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona segons règim de protecció Iniciats Acabats Total HPO HPO Protegits Total HPO HPO Protegits hab. Promoció Règim Règim de la Preu hab. Promoció Règim Règim de la Preu protegits pública1 general especial CCAA2 Lloguer concertat protegits pública1 general especial CCAA2 Lloguer concertat 1998 600 312 60 47 85 96 — 778 281 119 322 0 56 — 1999 1.469 538 85 11 704 131 — 1.072 300 1 135 197 439 — 2000 1.170 461 151 42 423 93 — 854 179 22 14 364 275 — 2001 1.135 291 132 115 425 172 — 1.116 455 35 110 189 327 — 2002 1.742 492 380 82 28 760 — 1.336 460 106 56 676 38 — 2003 1.337 130 396 71 — 740 — 845 263 189 55 195 143 — 2004 879 24 412 56 — 387 — 1.806 260 429 78 — 1.039 — 2005 1.519 298 320 185 — 714 2 855 131 269 81 — 374 — 1r.tr. 196 75 121 0 — 0 — 233 107 47 16 — 63 — 2n.tr 174 123 51 0 — 0 — 335 0 104 0 — 231 — 3r.tr. 86 0 35 0 — 51 — 137 0 50 12 — 75 — 4t.tr. 1.063 100 113 185 — 663 2 150 24 68 53 — 5 — 2006 1r.tr. 454 0 55 0 — 398 1 299 217 64 14 — 1 3 2n.tr. 216 0 121 0 — 75 20 42 0 27 15 — 0 0 Barcelona economia 62 49 Llicències d’obres 1 A partir de 1996 canvia la classificació per usos i en els diferents epígrafs es comptabilitzen els usos assignats per plantes. El total recull la resta d'usos i per això pot ser superior al sos- tre nou més el de reforma i ampliació. Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d'aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Direcció d'Actuació Urbanística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Sostre previst a les llicències d'obres (acumulats 12 mesos) Reforma i ampliacióNou Sostre total Tendència (sostre total) 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 m2 (milions) 06 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 3r.tr.2006/3r.tr.2005 –19,7 0,2 –13,2 1r.sem.2006/1r.sem.2005 22,0 4,8 18,2 2005/2004 27,8 8,0 22,4 2004/2003 –19,1 –10,0 –16,8 Una ullada a la distribució per tipologies de sostre nou mostra alguns canvis significatius en relació amb la de 2005. Així, el sostre per a ús residencial registra un creixement nul i perd pes relatiu sobre el total. Es veu superat, en valors absoluts, per la promoció de places d’aparcaments. Malgrat que a final d’any pot superar els 450.000 m2 de sostre nou, aquest volum anual equivaldrà a una pèrdua d’uns 100.000 m2 en comparació amb la dotació anual mitjana del quadrienni 1997-2000. Una evolu- ció que es veu parcialment compensada per una variació més estable de les llicències de reforma i ampliació. Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament L. comercials Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total 1 1994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.612 1995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.241 1.370.940 1996 298.914 202.588 86.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468 1997 555.174 437.184 230.673 22.627 56.765 108.859 1.411.282 325.985 1.737.267 1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.398 1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 1r.tr. 69.066 57.866 18.452 2.122 46.616 11.025 205.147 80.303 285.450 2n.tr. 75.603 71.595 12.928 34.378 49.622 20.427 264.553 70.542 335.095 3r.tr. 106.307 48.256 13.923 1.528 60.140 19.419 249.573 115.378 364.951 4t.tr. 91.909 141.250 59.998 34.178 36.054 21.412 384.801 141.200 526.001 2005 484.757 395.149 75.976 107.742 262.611 84.282 1.410.516 440.142 1.850.658 1r.tr. 73.557 77.116 9.828 30.963 83.039 9.356 283.859 107.954 391.813 2n.tr. 204.819 160.048 27.445 10.263 73.800 15.386 491.761 111.367 603.128 3r.tr. 69.953 52.400 15.528 22.575 26.780 6.668 193.904 95.052 288.956 4t.tr. 136.428 105.585 23.175 43.941 78.992 52.872 440.992 125.769 566.761 2006 1r.tr. 137.003 126.853 21.360 52.695 85.790 31.040 454.741 108.313 563.054 2n.tr. 157.448 181.875 9.267 21.084 40.051 82.341 492.066 122.257 614.323 3r.tr. 53.485 45.378 8.421 8.618 30.955 8.936 155.793 95.197 250.990 Amb independència de correccions puntuals, les llicències d’obres aprovades reflecteixen una conjuntura especialment expansiva de la construcció a Barcelona. El fort creixement del sostre nou previst a les llicències d’obres aprovades durant el primer semestre d’enguany a Barcelona s’ha vist parcialment corregit per la moderació de les dades del tercer trimestre. Una evolució a la baixa fins a cert punt previ- sible atesa la magnitud dels volums d’obra que havien obtingut llicència de construcció abans de l’estiu, gairebé 2,1 milions de m2 en només quinze mesos, un 15% més que la mitjana mensual més elevada fins aleshores. Malgrat aquesta correcció, i des- comptant una evolució a la baixa de magnitud similar pel darrer trimestre de l’any, el total de sostre de nova construcció apro- vat a les llicències d’obres pel conjunt de 2006 superarà el de l’any anterior i esdevindrà un nou màxim anual. Pel que fa al sostre de reforma i ampliació, les variacions són molt més mo- derades i orientades a recuperar els màxims assolits tres anys enrere. Llicències d’obres 50 Habitatges i places d’aparcament Habitatges Places Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 1994 2.483 349 2.832 14.202 1995 3.978 927 4.905 15.642 1996 3.348 1.053 4.401 6.521 1997 5.795 874 6.669 15.199 1998 6.112 1.297 7.409 10.336 1999 6.663 944 7.607 11.682 2000 5.005 899 5.904 10.676 2001 4.322 559 4.881 9.586 2002 5.024 837 5.861 10.812 2003 4.899 837 5.736 13.531 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 1r.tr. 838 237 1.075 1.854 2n.tr. 1.030 597 1.627 2.646 3r.tr. 1.350 164 1.514 1.631 4t.tr. 1.370 354 1.724 3.769 2005 6.300 1.307 7.607 12.470 1r.tr. 936 272 1.208 2.550 2n.tr. 2.334 441 2.775 4.705 3r.tr. 1.044 250 1.294 1.594 4t.tr. 1.986 344 2.330 3.621 2006 4.185 980 5.165 10.361 1r.tr. 1.932 288 2.220 3.985 2n.tr. 1.624 476 2.100 4.783 3r.tr. 629 216 845 1.593 Habitatges Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total 3r.tr.2006/3r.tr.2005 –39,8 –13,8 –34,7 1r.sem.2006/1r.sem.2005 8,7 7,2 8,5 2005/2004 37,3 –3,3 28,1 2004/2003 –6,3 61,5 3,6 Una de les tipologies que enguany perd pes relatiu sobre el total és la d’hotels i equipaments. Una evolució previsible després de la concentració d’aquest tipus d’inversions als darrers cinc anys i especialment abans de la celebració del Fòrum. Con- tràriament, després d’un trienni de presència gairebé testimo- nial, sembla que es reactiva la promoció de sostre per a usos industrials, logístics i altres. La distribució territorial del sostre previst a les llicències mos- tra tres districtes –Sant Martí, Sants-Montjuïc i Eixample– que en conjunt acaparen el 60% de la superfície prevista de nova construcció i de reforma. El gràfic adjunt posa de manifest que els tres districtes són complementaris quant a tipologies de pro- ductes. Mentre que al primer hi domina el sostre residencial, el segon es caracteritza pel pes de les promocions industrials, mentre que a l’Eixample la distribució per usos és més equili- brada. De la resta sobresurten Horta-Guinardó i Ciutat Vella gràcies al pes del sostre per a hotels i equipaments el primer i per a usos residencials el segon. Els cinc restants es reparteixen el 25% del total del sostre a construir o reformar a la ciutat, des- tinat majoritàriament per a ús residencial. En nombre d’habitatges, els gairebé 5.200 previstos a les lli- cències aprovades els primers nou mesos, equivalen a un des- cens insignificant en comparació amb la dotació d’un any a- bans. Per al conjunt de l’any, i en el benentès que es superin els 6.500 habitatges sumant les llicències d’obra nova i les de re- forma i ampliació, la retallada en relació amb la dotació del quadrienni esmentat seria de l’ordre del 6%. La construcció de sostre per aparcaments creix un 22% i repre- senta un 32% del total de sostre nou. Un percentatge que es reduirà lleument amb les dades del total de l’any. Tot i aques- tes magnituds, la dotació de 2006 no superarà el màxim regis- trat el 2003, quan es va aprovar la construcció de gairebé mig milió de metres quadrats, equivalent al 36% del total de la superfície nova prevista aquell any. De la resta de tipologies, l’evolució més negativa correspon al sostre per a ús comercial. La dotació d’enguany, encara que superi els 50.000 m2, serà de les més minses dels darrers quinze anys. La construcció de sos- tre per oficines es manté estable, a l’entorn del 7,5% del total del sostre de nova construcció. Habitatges de nova planta previstos Nombre d'habitatges Taxa de variació dels darrers dotze mesos (%) variació (%)nombre d'habitatges 2001 2002 2003 2004 2005 2006 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 -40 -20 0 20 40 60 80 Sostre previst per usos i districtes (m2) (gn-st. 2006) Residencial Locals comercials i oficines Altres Aparcament superfície (m2) Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc L'Eixample Ciutat Vella 0 100.000 200.000 300.000 400.000 Barcelona economia 62Llicències d’obres Ll ic èn ci es d ’o br es m ajo rs de co nst ruc ció de no u so st re a pr ov ad es d ur an t e l p er ío de g en er - se te m br e de 2 00 6 Ed ifi ci s r es id en ci al s u n ifa m ili ar s de 2 a 1 0 ha bi ta tg es d’ 11 a 4 0 ha bi ta tg es m és d e 40 h ab ita tg es A ltr es e di fic is O fic in es In dú str ie s Eq ui pa m en ts H ot el s D ’a ltr es Fo nt : D ir ec ci ó d’ A ct ua ci ó U rb an ís tic a de l’ A ju nt am en t d e B ar ce lo na , e la bo ra t I dB C -I M I. VII. Mercat immobiliari 54 Preus al mercat residencial Evolució dels preus dels habitatges €/m2 Nova planta Segona mà (preu transac.)Segona mà (preu oferta) 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 Evolució del preu dels habitatges € variació nominal (%) Nova planta Segona mà (oferta) Lloguer 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 1r.sem.06 -5 0 5 10 15 20 25 1. Visió general dels preus L'estretor del mercat residencial barceloní en comparació amb la demanda potencial afavoreix el manteniment de l'espiral alcista dels preus. Segons les darreres dades disponibles, la mitjana dels preus de venda al mercat residencial de la ciutat els darrers dotze mesos ha crescut a l'entorn del 20% en el sostre nou i aproximadament un 17% en el de segona mà. Aquests increments, semblants als registrats en anys anteriors, s'ajusten perfectament al que seria l'increment mitjà dels nombrosos informes del mercat immobi- liari que periòdicament veuen la llum. Convé insistir que a- quests increments corresponen a preus d'oferta. Malauradament, no estem en disposició d'oferir la variació dels preus de tran- sacció al mercat de segona mà, els efectivament abonats, que segons fonts informals mostren un perfil més moderat de crei- xement. Abonaria aquesta idea el fet que l'alentiment del ritme de vendes al mercat nou és un reflex del que passa al de segona mà. Però mentre els preus de les promocions noves són molt inelàstics a la baixa pel caràcter oligopolístic del mercat –en mans d'entitats de crèdit i de grans promotors–, l'atomització de l'oferta de segona mà permet una adaptació més ràpida als can- vis de conjuntura. Nota: les dades son mitjanes anuals excepte les de nova planta, que corresponen al segon semestre de l'any. Font: Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona, Forcadell, Direcció General d'Habitatge de la Generalitat i elaboració pròpia. Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial Preu de venda (€/m2) Segona mà Preu Preu de Nova Preu Preu global lloguer Període planta d’oferta transacció ponderat (€/m2/mes) 1991 1.302 1.235 905 1.019 6,0 1992 1.387 1.289 1.143 1.214 6,7 1993 1.410 1.247 1.111 1.200 6,2 1994 1.426 1.279 1.187 1.253 5,7 1995 1.447 1.367 1.226 1.292 5,5 1996 1.433 1.291 1.193 1.265 5,4 1997 1.457 1.352 1.226 1.295 5,4 1998 1.569 1.481 1.353 1.418 5,3 1999 1.913 1.724 1.578 1.679 5,9 2000 2.165 2.062 1.731 1.862 6,6 2001 2.500 2.388 2.053 2.187 7,8 2002 2.931 2.765 2.578 2.684 8,6 2003 3.476 3.179 3.337 3.379 9,6 2004 4.193 3.694 3.981 4.045 10,6 2005 5.082 4.311 4.518 4.687 11,8 1r.sem.06 5.856 4.863 n.d. n.d. 13,0 Variacions Nova (%) planta Oferta Transacció Ponderat LLoguer 1r.sem.06/1r.sem.05 20,3 17,4 n.d. n.d. 15,7 2005/2004 21,2 16,7 13,5 15,9 12,0 2004/2003 20,6 15,5 19,3 19,7 10,4 1. Visió general dels preus 2.Finançament immobiliari 3.Mercat de compra vs mercat de lloguer 4.Tipologia, característiques i preu de l’oferta residencial d’obra nova 5.Preus de les places d’aparcament Barcelona economia 62 55 L'època del finançament a cost zero descomptada la inflació s'ha acabat. El nombre d'hipoteques formalitzades durant els primers vuit mesos de 2006 ha crescut a taxes properes al 8% al conjunt de Catalunya. En termes d'import mitjà, l'increment és del 23%, set punts relatius més que a la resta d'Espanya. Una primera anàlisi d'aquestes variacions podria indicar que a una part del mercat espanyol els escàndols urbanístics es comencen a fer notar en les vendes. Catalunya s'ha mantingut, de moment, al marge. D'altra banda, la diversitat de taxes de creixement en l'import mitjà entre àmbits territorials, a banda de reflectir dinàmiques de mercat que comencen a ser diferents, recull capacitats d'en- deutament igualment divergents a mesura que augmenten tant els preus de venda com els tipus d'interès. Que aquest increment repliqui estrictament l'augment del preu nominal dels habitatges o, el que és més probable, que amagui un major percentatge de finançament de l'import total del preu, té lectures i implicacions diferents. Les dues coincideixen en que les economies familiars estan cada cop més endeutades. Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Col·legi de Registradors publicades per l'INE. Habitatges hipotecats en finques urbanes BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre 1995 60.529 82.560 403.600 1996 67.965 91.853 412.982 1997 83.917 113.387 479.237 1998 76.021 105.626 423.427 1999 78.557 111.331 452.482 2000 79.650 112.542 480.895 2001 78.931 110.521 487.973 2002 84.381 121.435 541.035 2003 137.600 193.272 995.816 2004 148.629 211.731 1.109.223 2005 155.428 226.371 1.232.973 1r.tr. 38.543 56.077 300.464 2n.tr 40.954 59.873 327.008 3r.tr. 39.008 56.381 302.089 4t.tr. 36.923 54.040 303.412 2006 1r.tr. 46.862 68.391 359.598 2n.tr 42.638 60.803 336.854 jl-ag 26.487 39.029 205.928 Variació (%) BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre d'hipoteques gn-ag 06/gn-ag 05 8,1 8,0 7,6 2005/2004 4,6 6,9 11,2 2004/2003 8,0 9,6 11,4 Import mitjà del crèdit gn-ag 06/gn-ag 05 23,2 23,1 16,9 2005/2004 15,9 15,7 13,1 2004/2003 12,3 13,3 13,7 Preus al mercat residencial 2. Finançament immobiliari Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecats en finques urbanes BCN (prov) Catalunya Espanya milers d'€ 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 gn-ag06 0 40 80 120 160 200 94 96 98 00 02 Evolució del preu dels habitatges i del tipus d'interès hipotecari preu (€/m2) tipus d'interès (%) Preu habitatges Preu habitatges 2a.mà Tipus d'interès hipotecari (total d'entitats) 95 97 99 01 0603 04 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 5.500 6.000 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 05 Crèdit a les persones físiques per adquisició d'habitatge propi Tipus d'interès hipotecari Crèdit per a adquisició d'habitatge propi i tipus d'interès milers de milions d'€ tipus d'interès (%) 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 st.06 0 100 200 300 400 500 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 56 Preus al mercat residencial L'opció de compra comença a perdre atractiu envers la de lloguer. Si ens centrem en el detall de Barcelona i els seus districtes, la informació disponible referida a la compra-venda de sostre resi- dencial de segona mà corresponent al primer semestre de 2006 permet estimar un preu mitjà de venda que supera els 4.800 €/m2, un 17,4% més que un any abans. Atesa la superfície mit- jana dels habitatges en oferta, l'import mitjà es de 416.000€. Amb els tipus d'interès hipotecaris per sobre del 4%, el lloguer implícit o el cost d'oportunitat que suporta el propietari supera en un 35% el lloguer de mercat que a Barcelona s'estima, de mitjana, en uns 13 €/m2/mes. Un diferencial que, amb l'esquer dels beneficis fiscals a la compra d'habitatge habitual sense límit de preu, no para de créixer. Preu de venda dels habitatges per zones estadístiques (1r.sem.2006) Mercat d’obra nova Mercat de segona mà Zones estadístiques: 1. Barceloneta 8. Estació Nord 15. Sants 22. Vallcarca 29. La Sagrera 36. Barri Besós 2. Parc 9. Sagrada Família 16. Les Corts 23. Guinardó 30. Congrés 37. Clot 3. Gòtic 10. Poble Sec 17. Pedralbes 24. Horta 31. Sant Andreu 38. Verneda 4. Raval 11. Montjuïc 18. Sant Gervasi 25. Vall d'Hebron 32. Bon Pastor 5. Sant Antoni 12. Zona Franca 19. Sarrià 26. Vilapicina-T.Peira 33. Trinitat Vella 6. Esquerra Eixample 13. Font de la Guatlla 20. Vallvidrera-Les Planes 27. Roquetes-Verdum 34. Fort Pius 7. Dreta Eixample 14. Bordeta-Hostafrancs 21. Gràcia 28. C. Meridiana-Vallbona 35. Poblenou sense oferta menys de 350.000 de 350.001 a 450.000 de 450.001 a 550.000 de 550.001 a 650.000 més de 650.000 Preus de venda dels habitatges (€) 1 234 5 6 7 8 9 10 1112 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 1 234 5 6 7 8 9 10 1112 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 Preu de venda dels habitatges per districtes (1r.sem.2006) habitatges nous habitatges de 2a. mà €/m2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Districtes Mitjana de Barcelona 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 3. Mercat de compra vs mercat de lloguer El seguiment dels contractes de lloguer registrats a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona permet fixar en 837 €/mes el lloguer mitjà d'un pis a la ciutat durant el primer semestre, un 12,2% més que un any abans. Si l'increment es calcula en unitat de superfície, l'augment puja fins al 15,7%. Ambdós increments són, com és habitual els darrers anys, inferiors a l'augment del preu de venda. De la persistència d'aquesta relació s'hauria de deduir que la demanda d'habitatge com a inversió ha perdut molt atractiu. Com que l'evolució dels preus no abona, ara per ara, aquesta hipòtesi, s'ha de pensar que el sector immobiliari residencial continua sent un dels refugis preferits del diner negre. Barcelona economia 62 57 Preus al mercat residencial L'anàlisi del mercat residencial lliure de Barcelona per districtes i barris posa de relleu una notable dispersió pel que fa als preus mitjans per districtes. Una dispersió que, malgrat les diferències de magnitud de les ofertes d'habitatge nou i de segona mà, és molt semblant als dos mercats. Eliminant els valors extrems, la dispersió es redueix molt més en el de primera mà que no pas en el de segona. Un resultat producte de l'escassa oferta d'habitat- ges nous a preus més o menys assequibles al mercat lliure. Només al districte de Sant Andreu el preu mitjà de l'oferta nova de 2006 es inferior –un inapreciable 3%– a la mitjana del preu de segona mà de la ciutat. 1 Variació (1r.semestre 2006/1r.semestre 2005). Font: Departament d'Estudis Fiscals de l' Ajuntament de Barcelona i elaboració pròpia. Preu dels habitatges en oferta de segona mà (1r.sem.2006) Nombre Superfície d’observacions mitjana Preu mitjà de venda (€/m2) Preu de venda dels habitatges (€) Districte (oferta) (m2 útils) preu variació1 (%) mínim mitjà màxim 1. Ciutat Vella 2.050 68 4.918 16,3 72.000 350.756 662.222 2. L'Eixample 3.991 84 5.266 16,5 111.870 475.627 786.065 3. Sants-Montjuïc 2.469 72 4.596 17,7 83.841 337.255 561.000 4. Les Corts 834 91 5.405 14,5 134.000 522.811 875.072 5. Sarrià-Sant Gervasi 1.362 123 5.835 12,2 120.000 782.610 1.600.000 6. Gràcia 1.439 79 5.015 18,0 86.000 436.935 691.165 7. Horta-Guinardó 1.957 75 4.391 18,8 75.000 355.900 619.042 8. Nou Barris 1.513 66 4.084 21,0 102.111 270.464 420.000 9. Sant Andreu 1.535 75 4.498 23,9 98.000 344.621 583.583 10. Sant Martí 2.534 78 4.705 17,8 117.000 382.591 670.000 Barcelona 19.684 79 4.863 17,4 72.000 416.095 1.600.000 1 Variació interanual. Font: Direcció General d'Habitatge a partir de les fiances de contrac- tes de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Preu de lloguer dels habitatges a Barcelona Lloguer mitjà (€/m2/mes) contractual (€/mes) Districte 1r.sem.06 var.(%)1 1r.sem.06 var.(%)1 1. Ciutat Vella 14,34 18,8 792,7 20,4 2. L'Eixample 12,10 10,8 865,0 40,7 3. Sants-Montjuïc 12,66 11,0 771,9 13,7 4. Les Corts 14,13 11,9 954,0 16,2 5. Sarrià-Sant Gervasi 13,47 11,2 1.021,9 3,5 6. Gràcia 13,77 21,8 794,6 10,5 7. Horta-Guinardó 12,09 11,2 761,6 17,8 8. Nou Barris 12,58 19,5 751,0 19,1 9. Sant Andreu 12,59 23,6 779,1 22,0 10. Sant Martí 13,60 22,4 866,5 18,3 Barcelona 12,99 15,7 837,0 12,2 Contractes de lloguer i superfície mitjana (1r.sem.2006) Superfície mitjana dels habitatges llogats (m2) 65 i menys de 65,1 a 75 de 75,1 a 85 85 i més 300 1.000 3.000 Nombre de contractes Distribució de l’oferta residencial nova per districtes (1r.sem.2006) Ciutat Vella L’Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí 4% 24% 6% 5% 9%8% 11% 7% 3% 23% 4% 4% 21% 8% 2% 10% 9% 18% 5% 5% 18% habitatges promocions Evolució de l'oferta i del preu dels habitatges (1r.sem.2006/1r.sem.2005) Evolució del preu mitjà dels habitatges (€/m2) disminueix es manté augmenta Evolució de l'oferta d'habitatges disminueix es manté augmenta 58 Preus al mercat residencial En relació amb l'oferta disponible l'any passat, les diferències de tipologia i dotacions són pràcticament inexistents. La superfície mitjana és pràcticament idèntica, igual que el percentatge de promocions amb piscina o jardí comunitari. Augmenten però, les que disposen de plaça d'aparcament, que són el 72% del total. En comparació a l'oferta de 2004, més reduïda que l'actual, el canvi més significatiu es concreta en una reducció de gairebé el 7% de la superfície mitjana. Amb l'excepció de Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella, on l'oferta nova presenta els valors més extrems quant a superfície mitjana –diferències de més/menys el 20% en relació a la mitjana de la ciutat– a la resta de distric- tes els valors es mouen, amb alguna excepció, a l'entorn d'a- questa mitjana. L'oferta d'habitatge nou a la ciutat augmenta a la major part dels districtes. L'informe del mercat immobiliari residencial de Tecnigrama quantifica l'oferta disponible d'habitatge nou a Barcelona durant el primer semestre d'enguany en gairebé 3.900 habitatges repar- tits en 165 promocions. Un nombre que es manté a mig camí de la minsa dotació mitjana del darrer quinquenni i dels gairebé 6.000 habitatges que de mitjana anual sumava l'oferta d'habitat- ge nou la ciutat durant la segona meitat dels noranta. Un dels punts forts de l'oferta actual, en comparació amb la del passat més recent, és que té una presència significativa a la majoria dels districtes. Deixant de banda que entre l'Eixample i Sant Martí acaparen gairebé la meitat de l'oferta d'habitatges –però menys del 40% de promocions– i que entre Ciutat Vella i Nou Barris han de passar amb poc més del 7%, el 45% restant està força repartit entre els altres sis districtes. Nota: mitjanes anuals. Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Evolució de l'oferta residencial de nova planta Habitatges Promocions Districte 97-00 01-05 1r.sem.06 97-00 01-05 1r.sem.06 1. Ciutat Vella 240 121 134 14 9 6 2. L'Eixample 1.201 470 925 65 25 35 3. Sants-Montjuïc 693 248 240 39 21 13 4. Les Corts 257 48 189 15 4 4 5. Sarrià-Sant Gervasi 564 117 352 25 8 16 6. Gràcia 272 175 299 24 12 15 7. Horta-Guinardó 320 237 412 30 20 30 8. Nou Barris 263 49 152 14 5 8 9. Sant Andreu 517 271 267 22 16 9 10. Sant Martí 1.645 985 900 46 29 29 Barcelona 5.971 2.720 3.870 293 147 165 Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Dotacions de les noves promocions (1r.sem.2006) % de promocions de cada districte que disposen de: Cuina Jardí i/o equipada i/o Plaça piscina vitroceràmica Traster d'aparcament 1. Ciutat Vella 22,2 66,7 33,3 33,3 2. L'Eixample 11,4 80,0 11,4 62,9 3. Sants-Montjuïc 23,1 84,6 23,1 76,9 4. Les Corts 25,0 75,0 50,0 75,0 5. Sarrià-Sant Gervasi 37,5 56,3 68,8 81,3 6. Gràcia 33,3 73,3 33,3 73,3 7. Horta-Guinardó 10,0 70,0 16,7 76,7 8. Nou Barris 0,0 37,5 12,5 75,0 9. Sant Andreu 33,3 100,0 44,4 77,8 10. Sant Martí 13,8 55,2 31,0 79,3 Barcelona 18,5 69,6 28,0 72,0 4. Tipologia, característiques i preu de l’oferta residencial d’obra nova Barcelona economia 62 59 Preus al mercat residencial Els preus de venda al mercat de primera mà durant el primer semestre han mantingut les taxes de creixement dels darrers dos anys. Durant la primera meitat d'enguany, el preu mitjà de venda de l'oferta d'habitatge nou disponible a la ciutat superava els 5.800€/m2 , un 15,2% més que el de final de l'estiu de l'any pas- sat. Tot i que per raons metodològiques puntuals no es poden comparar directament els preus d'enguany amb els del mateix període de l'any anterior, estem en condicions d'afirmar que l'augment dels darrers dotze mesos ha superat lleument el 20%, en la línia de creixement del bienni anterior. Diferenciant l'ofer- ta més recent –la que s'ha començat a comercialitzar al llarg de l'any– de la que ja estava en el mercat durant la segona meitat de 2005, s'observen signes de contenció en els preus màxims i augments relativament moderats o fins i tot descensos en els estrats més baixos de l'oferta. Si la resta de promocions que s'han incorporat al mercat durant la segona meitat d'enguany han seguit aquesta pauta, hom po- dria parlar d'un primer punt d'inflexió en la tendència desboca- da dels preus de venda al mercat residencial de la ciutat. Pot ser un canvi fins i tot rellevant. De fet, atès el procés d'encariment gradual del finançament aquest darrer any i que es pot mantenir a mitjà termini, seria d'esperar una moderació en l'augment dels preus per no agreujar encara més les condicions econòmico- financeres d'accés a la propietat immobiliària. 1 Variació (1r.sem.2006/2n.sem.2005). 2 Preu mitjà de les noves promocions acabades d'incorporar durant el primer semestre de 2006. Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Preu dels habitatges de nova planta (1r.sem.2006) Superfície mitjana Preu mitjà de venda (€/m2) Preu de venda dels habitatges (€) Districte (m2 construïts) preu variació1 (%) preu2 (%) mínim mitjà màxim 1. Ciutat Vella 79,7 5.531 23,4 6.316 335.000 430.660 645.000 2. L'Eixample 96,2 6.915 15,1 7.407 346.000 663.220 1.900.000 3. Sants-Montjuïc 85,1 4.910 12,1 4.599 228.900 413.440 633.400 4. Les Corts 101,8 7.094 7,1 7.966 416.500 723.160 1.089.600 5. Sarrià-Sant Gervasi 123,4 8.747 10,7 8.212 312.500 1.123.800 2.668.800 6. Gràcia 109,7 5.935 15,9 6.343 395.000 648.320 1.442.400 7. Horta-Guinardó 100,8 4.807 7,3 4.845 341.500 469.330 929.500 8. Nou Barris 100,3 4.282 5,0 4.528 315.000 423.940 500.000 9. Sant Andreu 90,4 4.557 10,6 4.500 257.500 402.920 628.000 10. Sant Martí 97,9 5.180 15,3 5.458 235.000 506.960 1.183.800 Barcelona 99,7 5.856 15,2 5.970 228.900 591.330 2.668.800 Preus dels habitatges nous per districtes (1r.sem.2006) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 milers d'€ mitjà màximmínim                               0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 Distribució de l’oferta per intervals de preu (milers d’€) 400 i menys 401-500 501-600 601-700 701-800 800 i més Preus mitjans per districtes i distribució de l’oferta per intervals de preus (1r.sem.2006) 4.400 i menys de 4.401 a 5.100 de 5.101 a 5.800 de 5.801 a 6.500 més de 6.500 Preu mitjà (en €/m2) 60 Preus al mercat residencial Pel que fa al mercat de les places d'aparcament, la tònica dels darrers vuit anys, si prenem com a referència l'oferta opcional de places en edificis residencials de nova construcció, és d'in- crement sostingut dels preus a un ritme més moderat que el de l'habitatge. No s'ha d'oblidar tampoc que l'actual període de creixement dels preus de les places d'aparcament, que dura d'en- çà el 1999, ha estat precedit de sis anys de descens. Aquesta ex- periència recent pot ajudar a entendre que, aprofitant la coarta- da del progressiu abaratiment dels tipus d'interès, els promotors hagin traslladat una part del preu de les places d'aparcament al de l'habitatge. Les diferents elasticitats de la demanda manen. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama. Distribució dels habitatges per intervals de preu i nombre de dormitoris (%) (1r.sem.2006) Intèrval de preu Nombre de dormitoris Total (milers €) 1 o menys 2 3 4 5 o més habitatges 300.000 o menys 91,7 8,3 0,0 0,0 0,0 100,0 300.000-400.000 34,0 55,7 7,8 2,5 0,0 100,0 400.000-500.000 6,1 31,8 53,9 8,2 0,0 100,0 500.000-600.000 11,4 18,2 60,7 9,7 0,0 100,0 600.000-700.000 15,4 25,0 52,2 7,4 0,0 100,0 700.000-800.000 15,9 35,4 33,2 15,5 0,0 100,0 800.000 o més 7,0 16,6 40,4 30,3 5,7 100,0 Total habitatges (%) 15,4 28,6 42,1 12,7 1,2 100,0 Total habitatges (nombre) 596 1.105 1.631 491 47 3.870 Preu mitjà (€) 433.000 520.700 622.400 811.900 1.799.100 508.460 5. Preu de les places d’aparcament 1 La distribució de les places d'aparcament en tres categories fa referència a si les promocions residencials disposen o no de places d'aparcament i al règim de venda. 2 Variació (1r.sem.2006/2n.sem.2005). Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Preu de les places d'aparcament opcionals en edificis residencials nova planta (1r.sem.2006) Preu mitjà Tipologia de l'oferta (%)1 Districte € variació (%)2 sense oferta inclosa en el preu opcional Total 1. Ciutat Vella 27.330 24,2 33,3 16,7 50,0 100,- 2. L'Eixample 29.210 3,5 37,1 8,6 54,3 100,- 3. Sants-Montjuïc 27.610 9,3 23,1 0,0 76,9 100,- 4. Les Corts 37.330 55,5 25,0 0,0 75,0 100,- 5. Sarrià-Sant Gervasi 36.010 11,4 18,8 50,0 31,3 100,- 6. Gràcia 22.130 4,2 26,7 13,3 60,0 100,- 7. Horta-Guinardó 28.200 6,8 23,3 3,3 73,3 100,- 8. Nou Barris 18.870 -21,1 25,0 0,0 75,0 100,- 9. Sant Andreu 22.500 8,2 20,0 10,0 70,0 100,- 10. Sant Martí 24.040 10,0 20,7 6,9 72,4 100,- Barcelona 26.670 8,8 26,1 10,9 63,6 100,- Evolució del preu de les places d'aparcament en edificis residencials de nova planta Preus nominals preus constants 1989 € 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 22.000 24.000 26.000 28.000 06 Barcelona economia 62 61 Cost d’accés a l’habitatge Notes: SBF (sense bonificacions fiscals) ABF (amb bonificacions fiscals). El tipus d'interès considerat és el del conjunt d'entitats. El termini d'amortització és de 15 anys fins a 1998 i de 20 a partir de 1999. Si no s'indica el contrari, les dades dels habitatges nous corresponen al segon semestre. Les dades de la RFD s'han modificat pel canvi de base de la comptabilitat nacional (nova Base 2000). Font: les taules i gràfics d'aquest apartat són d'elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama, Forcadell, Idescat i Banco de España. (quota mensual) Esforç econòmic d'amortització € 91 92 93 94 95 96 97 98 99 06 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 00 01 02 03 04 05 Habitatges nous (real, 91=100) Habitatges 2a mà (real, 91=100) Habitatges nous (nominal) Habitatges 2a mà (nominal) L’accessibilitat a la propietat d’un habitatge en el mercat lliure durant el 2006 ha continuat deteriorant-se com a conseqüència tant de l’augment del preus de venda com de l’encariment del finançament. Amb les dades del primer semestre s’observa un empitjorament clar de la totalitat de les ratios que mesuren l’esforç econòmic que han de fer els individus i les unitats familiars per accedir a la propietat d’un habitatge, tant a Barcelona com a la resta del país. L’augment que ha continuat registrant la renda familiar disponible –bàsicament per l’augment de les taxes d’ocupació i per la inflació– ha estat molt inferior a l’increment dels preus de venda al comptat i a l’augment dels tipus d’interès. Els casos teòrics que a partir de les mitjanes de ciutat es plantegen a les taules són contundents. La conclusió és immediata. Comprar un habitatge a Barcelona sense un coixí patrimonial al darrere o sense ajudes quantioses, és cada vegada més una operació re- servada a una minoria. Accessibilitat familiar a l'habitatge a Barcelona RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD (€) (€) RFD (€) s /RFD d'interès (%) mensual (€) SBF ABF Nova planta 1991 159.160 21.561 7,4 47.748 2,2 16,0 1.753 97,6 86,7 1992 176.030 22.729 7,7 52.809 2,3 15,0 1.848 97,6 86,9 1993 177.864 23.532 7,6 53.359 2,3 14,0 1.777 90,6 82,6 1994 172.605 24.793 7,0 51.782 2,1 10,4 1.423 68,9 60,9 1995 179.775 26.125 6,9 53.933 2,1 11,0 1.532 70,4 62,8 1996 163.043 27.267 6,0 40.761 1,5 9,5 1.358 59,8 52,0 1997 167.682 28.537 5,9 33.536 1,2 6,9 1.274 53,6 42,7 1998 176.097 29.774 5,9 26.415 0,9 5,7 1.308 52,7 45,0 1999 245.153 31.057 7,9 36.773 1,2 4,7 1.423 55,0 47,3 2000 283.918 34.532 8,2 42.588 1,2 5,8 1.796 62,4 54,7 2001 294.796 34.912 8,4 44.219 1,3 5,8 1.864 64,1 56,4 2002 362.100 35.858 10,1 54.315 1,5 4,8 2.114 70,8 65,7 2003 405.850 37.468 10,8 60.878 1,6 3,7 2.159 69,1 64,3 2004 438.570 39.421 11,1 65.786 1,7 3,4 2.260 68,8 64,2 2005 508.460 41.883 12,1 76.269 1,8 3,3 2.603 74,6 70,3 1r.sem.2006 591.330 43.265 13,7 88.700 2,1 3,8 3.182 88,3 84,1 Segona mà (transacció) 1991 81.436 21.561 3,8 24.431 1,1 16,0 897 49,9 39,9 1992 102.831 22.729 4,5 30.849 1,4 15,0 1.079 57,0 47,5 1993 100.014 23.532 4,3 30.004 1,3 14,0 999 50,9 41,1 1994 106.816 24.793 4,3 32.045 1,3 10,4 881 42,6 33,6 1995 104.197 26.125 4,0 31.259 1,2 11,0 888 40,8 31,7 1996 103.772 27.267 3,8 25.943 1,0 9,5 864 38,0 29,0 1997 107.888 28.537 3,8 21.578 0,8 6,9 820 34,5 24,4 1998 134.963 29.774 4,5 20.244 0,7 5,7 1.003 40,4 30,0 1999 160.129 31.057 5,2 24.019 0,8 4,7 929 35,9 28,3 2000 173.146 34.532 5,0 25.972 0,8 5,8 1.095 38,1 31,7 2001 206.484 34.912 5,9 30.973 0,9 5,8 1.306 44,9 39,7 2002 244.251 35.858 6,8 36.638 1,0 4,8 1.426 47,7 42,7 2003 299.119 37.468 8,0 44.868 1,2 3,7 1.591 51,0 46,1 2004 334.553 39.421 8,5 50.183 1,3 3,4 1.724 52,5 47,9 2005 400.736 41.883 9,6 60.110 1,4 3,3 2.052 58,8 54,5 1r.sem.2006 445.721 43.265 10,3 66.858 1,5 3,8 2.399 66,5 62,4 62 Preus de venda dels habitatges a Espanya Nota: Podeu consultar les notes metodològiques a www.mviv.es. Font (per a tot l'apartat): Ministeri d'Habitatge. Preu mitjans dels habitatges al mercat lliure (€/m2) 2004/2003 2005/2004 3r.tr.06/3r.tr.05 1.608 1.943 953 1.363 1.416 1.424 1.457 1.629 1.574 1.643 1.652 1.701 1.847 2.221 2.278 2.816 variació (%) Preu (€/m2) 3r.tr.2006 menys de 1.340 de 1.340 a 1.730 de 1.730 a 2.120 de 2.120 a 2.510 més de 2.510 2.916 30 20 10 0 Una ullada a l’àmplia base estadística referida als preus de l’ha- bitatge a Espanya que difon trimestralment el Ministeri d’Habi- tatge, serveix per contextualitzar i contrastar la informació més detallada i referida en exclusiva a Barcelona que hem utilitzat en pàgines anteriors per avaluar la conjuntura dels preus al mer- cat residencial de la ciutat. Recordar que les dades del Minis- teri, que provenen de fonts registrals i, en conseqüència, són molt més exhaustives que les obtingudes a partir d’una mostra de l’oferta en venda, presenten uns valors absoluts inferiors als obtinguts a partir dels informes sectorials. No entrarem en la discussió eterna de quin valor s’ajusta més al teòric preu mitjà de mercat, si el valor que consta en les escriptures de compra- venda o el resultant d’una mostra, àmplia però inevitablement esbiaixada. El que interessa és l’evolució relativa dels preus. La pressió sobre els preus de l’habitatge es trasllada a les comunitats del nord, amb l’excepció d’Astúries. En el context espanyol, Catalunya apareix en el grup capda- vanter de les comunitats autònomes pel que fa al preu mitjà del sostre residencial nou. Amb les dades del tercer trimestre –gai- rebé 2.300 €/m2– es veu aparellada amb la comunitat balear i força allunyada de les més cares, Madrid i País Basc, amb poc més de 2.900 i 2.800 €/m2 respectivament. La resta de comu- nitats, amb l’excepció de Cantàbria, estan per sota de la mitja- na espanyola que les dades ministerials calculen lleument per sobre dels 1.900 €/m2. Preus de venda dels habitatges (Base 2005) Província CCAA Total Barcelona Catalunya Madrid Espanya Habitatge lliure nou (€/m2) 2000 1.363 1.118 1.392 957 2001 1.486 1.224 1.532 1.065 2002 1.547 1.343 1.764 1.178 2003 1.714 1.507 2.037 1.326 2004 2.024 1.772 2.323 1.530 2005 2.291 1.988 2.635 1.724 1r.tr. 2.192 1.908 2.534 1.653 2n.tr. 2.238 1.960 2.632 1.715 3r.tr. 2.319 2.010 2.645 1.743 4t.tr. 2.412 2.076 2.730 1.786 2006 1r.tr. 2.470 2.122 2.856 1.857 2n.tr. 2.616 2.233 2.853 1.913 3r.tr. 2.631 2.260 2.862 1.926 Habitatge Lliure de segona mà (€/m2) 2000 1.275 1.079 1.224 853 2001 1.462 1.224 1.408 934 2002 1.596 1.359 1.705 1.093 2003 1.787 1.554 2.070 1.311 2004 2.068 1.815 2.425 1.551 2005 2.266 2.021 2.722 1.778 1r.tr. 2.174 1.935 2.637 1.699 2n.tr. 2.243 2.005 2.717 1.768 3r.tr. 2.295 2.047 2.738 1.801 4t.tr. 2.352 2.097 2.797 1.844 2006 1r.tr. 2.463 2.195 2.871 1.901 2n.tr. 2.533 2.260 2.910 1.952 3r.tr. 2.548 2.284 2.925 1.969 Habitatge Protegit (€/m2) 2004 1.021 1.056 886 871 2005 1.050 1.122 989 926 2006 1r.tr. 1.044 1.123 1.025 977 2n.tr. 1.025 1.119 1.051 996 3r.tr. 1.101 1.133 1.076 1.000 Variació % Preu (€/m2) Habitatge lliure Habitatge Nou Segona mà Protegit Província de Barcelona 3r.tr.2006/3r.tr.2005 13,5 11,0 4,3 2005/2004 13,2 9,6 2,8 Catalunya 3r.tr.2006/3r.tr.2005 12,4 11,5 1,6 2005/2004 12,2 11,3 6,2 CCAA Madrid 3r.tr.2006/3r.tr.2005 8,2 6,8 12,1 2005/2004 13,4 12,2 11,6 Espanya 3r.tr.2006/3r.tr.2005 10,5 9,3 7,3 2005/2004 12,7 14,6 6,4 Evolució del preu de venda dels habitatges al mercat lliure (base 2005) CatalunyaProv Barcelona CCAA Madrid Total Espanya 2000 2001 2002 2003 2004 2005 st 2006 0 5 10 15 20 25  Barcelona economia 62 63 Els preus continuen creixent alhora que l’oferta d’habitatge tendeix a eixamplar-se per la base. De les dades corresponents al tercer trimestre d’enguany es desprèn un augment interanual del 13,5% del preu dels habitat- ges nous a la província de Barcelona i un punt menys al con- junt de Catalunya. Increments gairebé calcats als registrats du- rant el 2005. Per contra, al conjunt d’Espanya i especialment a les comunitats madrilenya, valenciana i murciana entre d’al- tres, la variació interanual d’aquest tercer trimestre comença a mostrar senyals d’alentiment sever en el creixement dels preus del sostre residencial. Una evolució que respon a l’augment de l’oferta, tant efectiva com prevista, en un context de d’encari- ment gradual del preu del diner. Aquesta base de dades ofereix també la possibilitat de compa- rar mitjanes de preus i variacions entre ciutats espanyoles. Bar- celona apareix amb l’oferta d’habitatge nou més cara d’entre les principals ciutats espanyoles, alhora que les observacions del tercer trimestre donen una mitjana inferior a la del primer semestre i un creixement testimonial en termes anuals. Aquesta evolució, que sembla avançar un refredament del mercat resi- dencial, s’observa també en ciutats de la primera corona metro- politana com ara Badalona i Santa Coloma de Gramenet i s’in- tueix a l’Hospitalet, Sabadell i Mataró, a més de Girona i Tar- ragona. S’ha d’esperar a les dades de final d’any per confirmar que s’ha iniciat una fase de contenció generalitzada de la tra- jectòria alcista dels preus de venda a Catalunya. Al conjunt d’Espanya sembla que és ja una realitat. La informació disponible en el moment de tancar aquesta edi- ció no permet contrastar que la contenció en l'augment dels preus de venda respongui o no a un alentiment de les xifres de vendes. El que sí es constata d'aquestes dades és que durant el primer semestre el nombre de transaccions s'ha estancat a la pro- víncia de Barcelona mentre que ha continuat creixent a la resta de Catalunya. Al conjunt d'Espanya, sembla que el mercat perd dinamisme durant el segon trimestre després d'un comença- ment d'any força vigorós. No es pot descartar que l'anunciat augment dels tipus d'interès hagi fet avançar algunes opera- cions com tampoc que els nombrosos escàndols urbanístics dar- rerament airejats hagi desanimat a un segment de la demanda. Transaccions d'habitatges a Barcelona província Segona màNoves I.04 II.04 III.04 IV.04 I.05 II.05 III.05 IV.05 I.06 II.06 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 Preus de venda dels habitatges per ciutats Base 2005 L'Hospitalet Sta Coloma Barcelona de Llobregat Badalona Sabadell Terrassa de Gramenet Mataró Girona Lleida Tarragona Madrid Habitatge Lliure Nou (€/m2) 2005 1r tr. 3.672 3.428 2.831 2.569 2.429 2.830 2.900 2.354 1.748 2.149 3.632 2n tr. 3.724 3.561 2.859 2.248 2.515 2.724 2.934 2.561 1.858 2.210 3.741 3r tr. 4.086 3.332 2.727 2.383 2.520 2.721 2.876 2.541 1.728 1.873 3.800 4t.tr. 3.929 3.140 2.923 2.747 2.680 2.527 2.699 2.859 1.888 1.996 3.612 2006 1r.tr. 4.237 4.138 3.203 2.698 2.692 2.533 3.128 2.882 1.880 2.205 3.917 2n tr. 4.469 3.629 3.242 2.917 2.923 3.252 3.102 3.091 2.053 2.277 3.990 3r tr. 4.160 3.695 2.963 3.045 3.191 2.926 3.367 2.971 2.034 2.168 3.976 Habitatge Lliure de segona mà (€/m2) 2005 1r tr. 2.927 2.714 2.373 2.041 1.896 2.376 2.152 1.777 1.297 1.662 3.289 2n tr. 3.022 2.793 2.423 2.041 1.929 2.426 2.182 1.891 1.322 1.710 3.437 3r tr. 3.038 2.862 2.461 2.120 2.019 2.508 2.216 2.006 1.433 1.802 3.483 4t.tr. 3.112 2.913 2.516 2.129 2.038 2.464 2.263 2.023 1.491 1.721 3.193 2006 1r.tr. 3.289 3.023 2.624 2.271 2.122 2.628 2.361 2.121 1.498 1.811 3.576 2n tr. 3.402 3.083 2.752 2.366 2.221 2.685 2.427 2.245 1.587 1.862 3.634 3r tr. 3.392 3.104 2.766 2.402 2.311 2.743 2.412 2.240 1.671 1.879 3.643 VIII. Mercat de treball Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1994 686.907 393.837 293.070 1.850.809 1.103.738 747.071 2.617.400 1.574.300 1.043.100 4t.tr.1995 678.369 376.385 301.984 1.871.244 1.104.763 766.481 2.663.500 1.580.600 1.082.900 4t.tr.1996 679.737 377.372 302.365 2.007.299 1.185.031 822.268 2.848.200 1.688.500 1.159.700 4t.tr.1997 682.400 376.038 306.362 2.019.100 1.188.760 830.340 2.880.000 1.702.600 1.177.400 4t.tr.1998 685.130 378.165 306.965 2.030.260 1.198.550 831.710 2.917.700 1.730.900 1.186.800 4t.tr.1999 690.600 377.610 312.990 2.055.365 1.200.718 854.647 2.970.500 1.740.600 1.229.900 4t.tr.2000 704.440 385.470 318.970 2.120.020 1.226.596 893.424 3.061.400 1.786.700 1.274.700 4t.tr.2001 662.500 358.700 303.800 2.137.000 1.256.756 880.244 3.099.500 1.826.600 1.272.900 4t.tr.2002 683.000 377.200 305.800 2.202.128 1.279.486 922.642 3.220.700 1.886.500 1.334.200 4t.tr.2003 740.700 412.300 328.400 2.309.607 1.332.044 977.563 3.385.100 1.962.300 1.422.800 1r.tr.2004 750.500 409.300 341.200 2.321.916 1.324.419 997.497 3.396.500 1.952.100 1.444.400 2n.tr.2004 752.100 406.300 345.800 2.331.692 1.327.802 1.003.890 3.441.900 1.970.900 1.471.000 3r.tr.2004 775.800 418.800 357.000 2.332.335 1.329.537 1.002.798 3.467.700 1.982.800 1.484.900 4t.tr.2004 768.300 414.700 353.600 2.340.646 1.330.172 1.010.474 3.453.800 1.977.500 1.476.300 1r.tr.2005 771.300 416.900 354.400 2.358.700 1.341.600 1.017.100 3.481.000 1.994.800 1.486.200 2n.tr.2005 801.200 438.200 363.000 2.389.000 1.357.500 1.031.500 3.528.000 2.020.200 1.507.700 3r.tr.2005 781.600 432.700 348.900 2.385.400 1.381.100 1.004.300 3.541.100 2.050.700 1.490.400 4t.tr.2005 828.000 453.900 374.100 2.456.360 1.397.000 1.059.360 3.598.200 2.059.200 1.539.000 1r.tr.2006 832.600 445.300 387.300 2.476.700 1.398.650 1.078.050 3.619.500 2.066.200 1.553.300 2n.tr.2006 810.500 446.400 364.100 2.460.640 1.384.200 1.076.440 3.650.100 2.077.300 1.572.800 3r.tr.2006 806.700 450.700 356.000 2.469.850 1.422.530 1.047.320 3.672.600 2.105.400 1.567.200 66 Població activa i ocupada Nota: L'INE ha recalculat les xifres de l'EPA d'ençà el 1996 a partir de les projeccions de població basades en el Cens de 2001. Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d'aquesta mateixa font per a la RMB. Continua el creixement intens del nombre d’actius… La majoria de les fortes variacions que darrerament registren les estadístiques del mercat de treball –com és l’Enquesta de Pobla- ció Activa– tenen el seu origen en la progressiva incorporació de la nova població immigrant al mercat laboral regulat. Segons les darreres dades disponibles, l’augment de la població activa resi- dent a Barcelona s’estima en unes 25.000 persones durant els darrers dotze mesos. Equival a un creixement interanual de l’or- dre del 3,2% que, amb taxes d’activitat a l’entorn del 76% de la població en edat de treballar, s’ha d’explicar necessàriament pels fluxos migratoris. Tot i que sovint els resultats de l’EPA corresponents a Barcelona mostren variacions trimestrals di- fícils de justificar sense recórrer a raons metodològiques o de la mostra, es manté la tendència ascendent dels darrers quatre anys. 3r.tr.06/ 4t.tr.05/ 4t.tr.04/ 4t.tr.03/ Variació (%) 3r.tr.05/ 4t.tr.04/ 4t.tr.03 4t.tr.02 Barcelona Total actius 3,2 7,8 3,7 8,4 Homes 4,2 9,5 0,6 9,3 Dones 2,0 5,8 7,7 7,4 RMB Total actius 3,5 4,9 1,3 4,9 Homes 3,0 5,0 –0,1 4,1 Dones 4,3 4,8 3,4 6,0 Catalunya Total actius 3,7 4,2 2,0 5,1 Homes 2,7 4,1 0,8 4,0 Dones 5,2 4,2 3,8 6,6 Nota:Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Taxes d'activitat i d'ocupació (Barcelona) Període Total Homes Dones Taxa d'activitat 4t.tr.2001 71,6 81,6 62,7 4t.tr.2002 72,6 82,5 63,2 4t.tr.2003 75,0 85,1 65,9 4t.tr.2004 75,4 85,8 66,0 1r.tr.2005 74,5 83,5 66,1 2n.tr.2005 75,7 85,3 66,7 3r.tr.2005 73,8 85,3 63,3 4t.tr.2005 76,9 86,4 68,0 1r.tr.2006 77,4 85,3 70,0 2n.tr.2006 76,7 84,6 68,9 3r.tr.2006 75,9 84,5 67,3 Taxa d'ocupació 4t.tr.2001 64,0 75,3 53,9 4t.tr.2002 63,6 72,4 55,4 4t.tr.2003 68,0 78,4 58,1 4t.tr.2004 67,0 77,6 57,4 1r.tr.2005 67,9 78,2 58,3 2n.tr.2005 69,6 78,2 61,4 3r.tr.2005 69,4 80,2 59,5 4t.tr.2005 71,3 81,6 61,6 1r.tr.2006 71,6 80,0 63,8 2n.tr.2006 71,1 79,9 62,4 3r.tr.2006 71,6 80,5 62,6 Barcelona economia 62 67 Població activa i ocupada Òbviament, aquesta tendència expansiva es produeix també a la resta del territori. Si prenem com a referència l’evolució del dar- rer quinquenni, el creixement acumulat del nombre d’actius al conjunt de Catalunya s’estima en uns 550.000 efectius, el 18% en termes relatius. A l’àmbit metropolità el creixement supera lleument el 16% mentre que a la ciutat de Barcelona s’acosta al 19% i 130.000 actius de més. L’anàlisi per sexes posa de manifest que, juntament amb els nous immigrants, l’augment de les taxes d’activitat ha estat pro- tagonitzat per la creixent presència de la dona en el mercat de treball regulat. Això s’ha traduït en una sensible retallada del diferencial existent entre homes i dones pel que fa a taxes d’ocu- pació. Continuant amb la referència del darrer quinquenni, la ta- xa d’activitat de les barcelonines en edat legal de treballar s’ha incrementat en més de sis punts percentuals d’ençà el 2001 i voreja ja el 70%, mentre que la dels homes, estabilitzada a l’en- torn del 85%, ha crescut menys de quatre punts percentuals. Si hom considera la totalitat de la població de més de 15 anys, les xifres ens mostren una taxa d’activitat masculina estancada per quart any consecutiu lleument per sobre del 70% al conjunt de la regió metropolitana, alhora que la femenina comença a esta- bilitzar-se després de quatre anys de fort creixement. Font: Enquesta de Població Activa per a Barcelona i Catalunya i estimació pròpia a partir d'aquesta mateixa font per a la RMB. …recolzat en un augment, igualment sòlid, dels volums d’ocu- pació. Abans d’abordar en el següent apartat i amb més detall l’evolu- ció de l’ocupació a partir dels registres d’afiliats a la Seguretat Social, pot ser il·lustratiu avançar els grans trets de l’evolució de l’ocupació amb la mateixa metodologia utilitzada per estimar la població activa. El més destacat és que pràcticament la totalitat de l’augment registrat per aquest segment de la població és im- putable a l’augment del nombre d’ocupats. Tot i que la proximi- tat temporal amb la regularització extraordinària de treballadors immigrants de 2005 obliga a relativitzar les variacions d’en- guany, les estimacions disponibles apunten al manteniment d’un ritme sostingut de creixement del nombre d’ocupats a la major part del país. 3r.tr.06/ 4t.tr.05/ 4t.tr.04/ 4t.tr.03/ Variació (%) 3r.tr.05/ 4t.tr.04/ 4t.tr.03 4t.tr.02 Barcelona Total ocupats 3,6 12,3 1,7 12,2 Homes 5,6 14,2 –1,3 14,9 Dones 1,1 9,9 5,6 8,9 RMB Total ocupats 2,8 8,1 1,7 6,7 Homes 2,4 7,1 0,1 5,7 Dones 3,3 9,4 4,0 8,3 Catalunya Total ocupats 3,6 7,3 2,3 6,1 Homes 3,7 6,1 1,2 4,8 Dones 3,5 9,1 3,7 7,9 Evolució de les taxes d'activitat metropolitana (%) 2001 2002 2003 2004 2006 Total Homes Dones 40 45 50 55 60 65 70 75 2005 Font: INE, EPA província de Barcelona i elaboració pròpia. Evolució de la població ocupada Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1999 n.d. n.d. n.d. 1.834.560 1.109.910 724.650 2.665.900 1.615.900 1.050.000 4t.tr.2000 n.d. n.d. n.d. 1.909.220 1.139.815 769.405 2.790.300 1.677.400 1.112.900 4t.tr.2001 592.800 331.200 261.600 1.913.390 1.146.000 767.390 2.822.400 1.704.900 1.117.500 4t.tr.2002 599.400 331.200 268.200 1.956.190 1.161.440 794.750 2.885.800 1.728.700 1.157.100 4t.tr.2003 672.700 380.600 292.100 2.087.880 1.227.230 860.650 3.061.100 1.812.200 1.248.900 1r.tr.2004 665.500 366.900 298.600 2.024.620 1.164.030 860.590 3.048.900 1.788.100 1.260.800 2n.tr.2004 667.100 364.300 302.800 2.051.100 1.169.025 882.075 3.106.500 1.814.100 1.292.400 3r.tr.2004 687.100 374.700 312.400 2.078.270 1.184.660 893.610 3.140.300 1.834.800 1.305.500 4t.tr.2004 684.400 375.800 308.600 2.122.880 1.227.940 894.940 3.130.100 1.834.800 1.295.300 1r.tr.2005 703.900 390.500 313.400 2.174.020 1.245.710 928.310 3.204.800 1.871.300 1.333.500 2n.tr.2005 736.800 402.400 334.400 2.254.440 1.274.270 980.170 3.276.600 1.899.200 1.377.400 3r.tr.2005 735.500 407.200 328.300 2.257.810 1.296.420 961.390 3.323.800 1.933.000 1.390.800 4t.tr.2005 768.600 429.300 339.300 2.294.330 1.315.630 978.700 3.359.200 1.946.200 1.413.000 1r.tr.2006 771.300 418.200 353.100 2.311.850 1.304.380 1.007.470 3.365.800 1.950.900 1.414.900 2n.tr.2006 752.300 422.000 330.300 2.313.780 1.303.710 1.010.070 3.413.900 1.971.400 1.442.500 3r.tr.2006 761.700 429.900 331.800 2.320.680 1.327.520 993.160 3.443.200 2.004.000 1.439.200 68 Llocs de treball ocupats Notes: Les dades d'autònoms en cursiva són mitjanes anuals. Les de Total d'afiliats de Barcelona i RMB són estimacions pròpies. Font (de totes les taules d'aquest apartat): Departament de Treball i Indústria de la Generalitat i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Aquest notable ritme de creixement que exhibeix el mercat de treball català, i més concretament el de la regió metropolitana, amaga dinàmiques sensiblement divergents segons quin sigui el règim d’afiliació. Així, al costat de l’espectacular dinamisme del Règim General –amb taxes de creixement anual a l’entorn del 4%– el d’Autònoms registra augments més moderats –1,9% a l’àmbit metropolità i 2,4% a Catalunya. La resta de règims es- pecials d’afiliació, que no representen més enllà del 3% del to- tal, acaben l’estiu amb menys efectius que un any abans. Una e- volució que, atès el predomini dels treballadors de la llar, s’ha de considerar que respon més a un retorn a l’ocupació irregular que no pas a una pèrdua de llocs de treball en aquest sector. La regió metropolitana acumula un augment del 13% en l’estoc de llocs de treball ocupats els darrers quatre anys. Les dades d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social cor- responents al tercer trimestre de 2006 mostren que la capacitat de l’economia catalana en general i de la barcelonina en parti- cular de continuar generant llocs de treball es manté intacta tot i l’esforç assumit un any abans amb la regularització extraor- dinària de treballadors estrangers. S’ha de reconèixer que una evolució tan expansiva constitueix, fins a cert punt, una sorpre- sa relativa. Després de tancar el 2005 amb taxes de creixement per sobre del 5,5% anual a Catalunya i del 3,9% a Barcelona, s’ha de valorar positivament que, amb dades del setembre de 2006, el creixement del nombre de treballadors afiliats als dife- rents règims de la Seguretat Social es mantingui per sobre del 3% a Catalunya i en el 3,5% a Barcelona. Ara bé, si ens limitem estrictament al segment privat de l’economia, el creixement ha estat força més moderat. variació interanual (%)Saldo trimestral afiliats (%) 2001 2002 2003 2004 20062005 -30.000 -20.000 -10.000 0 10.000 20.000 30.000 40.000 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 Evolució de l'afiliació al Règim General (RMB) Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 1994 659.431 1.232.726 1.660.670 433.800 833.100 1.589.770 2.195.000 31 des. 1995 663.865 1.263.463 1.705.443 442.280 827.500 1.626.660 2.252.000 31 des. 1996 674.151 1.300.405 1.756.657 113.356 296.760 448.400 836.000 1.658.930 2.295.200 31 des. 1997 706.616 1.375.197 1.857.480 112.956 298.540 449.000 864.000 1.729.200 2.394.130 31 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 898.000 1.826.050 2.527.500 31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 924.500 1.917.040 2.673.180 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 965.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 975.130 2.035.110 2.848.660 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 986.530 2.069.810 2.931.180 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.003.250 2.118.890 2.997.490 31 març 2004 862.633 1.759.761 2.434.295 118.073 342.457 519.993 1.012.085 2.143.870 3.039.497 30 jnuy 2004 863.179 1.778.841 2.491.150 118.796 345.355 528.104 1.013.240 2.165.415 3.105.542 30 set. 2004 861.509 1.769.025 2.466.546 118.458 345.253 528.895 1.011.770 2.152.850 3.083.891 31 des. 2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 348.743 531.901 1.016.870 2.168.720 3.082.495 31 març 2005 874.841 1.799.874 2.506.973 120.061 350.671 536.193 1.025.116 2.193.873 3.129.053 30 juny 2005 889.796 1.837.036 2.586.312 120.631 353.723 544.817 1.040.670 2.251.546 3.237.634 30 set. 2005 892.948 1.841.752 2.583.546 120.058 353.046 545.297 1.044.710 2.264.340 3.253.238 31 des. 2005 904.935 1.861.948 2.588.601 120.746 355.674 547.564 1.056.545 2.288.300 3.260.017 31 març 2006 914.313 1.883.623 2.628.013 121.003 357.445 549.022 1.066.675 2.310.570 3.298.097 30 jnuy 2004 924.799 1.900.030 2.685.297 121.544 360.506 558.289 1.075.701 2.330.350 3.360.132 30 set. 2006 932.213 1.912.772 2.690.564 121.048 359.767 558.564 1.081.260 2.339.700 3.360.053 30 set.2006/ 31 des.2005/ 31 des.2004/ 31 des.2003/ Variació (%) 30 set.2005 31 des.2004 31 des.2003 31 des.2002 Afiliats R.G. — Barcelona 4,4 4,4 1,4 1,7 — RMB 3,9 4,5 2,3 2,1 — Catalunya 4,1 5,0 2,9 2,0 Autònoms — Barcelona 0,8 0,9 1,8 2,0 — RMB 1,9 2,0 2,9 3,2 — Catalunya 2,4 2,6 3,6 3,4 Total — Barcelona 3,5 3,9 1,4 1,7 — RMB 3,3 5,5 2,4 2,4 — Catalunya 3,3 5,8 2,8 2,3 69 Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social Barcelona Regió Metropolitana RMB/ set. 06/ Catalunya Sectors des. 2004 des. 2005 set.2006 des. 2004 des. 2005 set. 2006 set.05 (%) (%) Afiliats al Règim General Agricultura, ramaderia i pesca 1.313 1.664 1.753 3.448 4.336 4.655 11,5 35,7 Indústries extractives 513 487 464 1.342 1.442 1.363 –0,4 32,0 Alimentació i begudes 10.374 10.383 10.018 32.028 32.215 31.869 –3,3 46,7 Tèxtil, confecció, pelleteria i cuir 7.563 7.188 6.662 44.007 39.550 36.631 –9,7 66,5 Paper, edició, arts gràfiques i reprod. 16.943 16.771 16.225 39.779 39.746 39.116 –1,4 78,6 Química, cautxú i plàstics 17.806 17.882 18.018 66.652 66.293 65.217 –2,4 76,2 Ind. d'altres prod. minerals no metàl.lics 3.627 3.408 3.358 12.892 12.636 12.664 –0,3 56,7 Ind. metall inclòs maquinària i equip. 11.745 11.165 10.699 84.267 82.392 82.206 –1,7 70,2 Mat. i equip tècnic, electrònic i òptic 9.779 9.382 8.869 34.175 31.588 30.848 –5,5 76,8 Vehicles i altre material de transport 24.531 25.129 24.404 46.578 46.109 45.274 –3,2 86,5 Resta d'indústries manufactureres 4.395 4.218 4.084 20.807 20.177 19.200 –6,6 56,1 Prod. i distr. d'electricitat, gas i aigua 5.442 5.559 5.154 6.956 7.125 7.035 8,5 62,6 Reciclatge 237 267 261 913 949 959 3,0 65,8 Indústria 112.955 111.839 108.216 390.396 380.222 372.382 –3,3 68,7 Construcció 45.351 50.511 53.324 133.421 150.186 161.430 7,5 58,6 Venda i reparació de vehicles 10.429 10.625 10.610 29.765 30.871 31.258 1,2 59,7 Comerç a l'engròs i intermediaris 57.308 57.730 57.444 137.710 142.148 143.880 2,1 76,1 Comerç al detall i reparacions 70.785 74.187 76.302 167.613 177.693 171.421 1,9 70,9 Hoteleria i restauració 47.206 51.523 53.925 83.490 92.983 100.594 4,4 61,9 Transports 22.020 22.744 24.196 47.357 48.980 51.506 5,0 69,1 Act. afíns transport, agències viatges 18.183 18.497 18.710 31.213 32.719 33.872 2,3 82,2 Correus i telecomunicacions 13.625 13.654 14.273 16.565 17.081 18.089 2,0 82,0 Finances i assegurances 45.044 45.587 45.203 58.134 59.578 59.684 1,3 79,9 Serveis immobiliaris 16.324 18.178 18.873 27.181 31.083 32.572 8,0 74,6 Lloguer maquinària i equip 1.940 1.888 1.783 5.329 5.515 5.759 3,5 71,8 Activitats informàtiques 17.567 19.221 19.746 24.175 26.347 28.696 11,9 93,1 Investigació i desenvolupament 3.052 3.312 3.644 5.477 6.071 6.390 6,9 84,0 Altres serveis a les empreses 146.412 153.634 169.661 220.069 236.523 263.931 10,1 80,8 Administració pública i org. extraterr. 65.798 68.566 71.865 105.068 108.023 111.644 8,9 67,8 Ensenyament 44.485 45.984 44.472 78.055 81.416 79.267 5,5 76,9 Serveis sanitaris i socials 64.088 68.453 71.441 115.282 123.253 129.501 8,5 73,7 Activitats associatives 14.974 15.381 15.119 22.039 22.551 21.936 3,9 76,9 Activitats culturals i esportives 22.092 23.530 23.015 36.316 38.637 37.594 1,7 73,2 Resta serveis socials i personals 25.846 28.227 28.638 42.655 45.732 46.711 3,3 75,7 Serveis 707.178 740.921 768.920 1.253.493 1.327.204 1.374.305 5,5 73,9 Total assalariats 866.964 904.935 932.213 1.780.982 1.861.948 1.912.772 3,9 71,1 Autònoms Agricultura, ramaderia i pesca 154 156 158 1.775 1.906 1.978 6,0 16,4 Indústria 10.880 10.408 10.157 39.052 37.880 37.185 –2,2 65,5 Construcció 9.582 9.818 10.040 50.742 53.118 55.153 5,2 56,3 Serveis 98.809 100.195 100.693 256.693 262.329 265.451 2,0 67,8 No classificats 186 169 — 481 441 — — — Total autònoms 119.611 120.746 121.048 348.743 355.674 359.767 1,9 64,4 Barcelona economia 62Llocs de treball ocupats L’anàlisi per grans sectors econòmics s’ha de centrar, un tri- mestre més, en el creixement tan esbiaixat que manté l’activitat productiva al conjunt de la regió metropolitana i, per extensió, a Catalunya. Un trimestre més, la creació d’ocupació ve encapça- lada, en termes relatius, per la construcció. Després del 10% d’augment registrat el 2005, parcialment imputable a la regula- rització de treballadors estrangers, enguany el sector es capaç de créixer prop del 7% en llocs de treball. Un resultat que respon a una conjuntura extraordinàriament expansiva en la que coinci- deixen ingents inversions públiques en infraestructures amb la urgència de molts promotors privats de sostre residencial de si- tuar els seus productes en el mercat el més aviat possible. Sense comptar que la conjuntura és igualment expansiva pel sector especialitzat en l’oferta de sostre per a usos productius. set.2006/ des.2005/ des.2004/ Variació (%) set.2005 des.2004 des.2003 Barcelona Indústria –3,5 –1,3 –3,1 Construcció 5,1 9,8 –1,5 Serveis 5,0 4,4 2,4 RMB Agric., ram. i pesca 9,8 19,5 14,6 Indústria –3,2 –2,6 –3,0 Construcció 6,9 10,4 3,1 Serveis 4,9 5,3 4,0 70 Llocs de treball ocupats Distribució dels comptes de cotització per nombre de treballadors Any 1-5 6-10 11-25 26-50 51-100 101-500 501-1000 1001-3000 >3000 Total Barcelona des. 1998 58.797 7.539 5.634 2.067 967 684 78 53 12 75.831 des. 1999 55.141 7.742 5.899 2.208 1.021 739 93 52 13 72.908 des. 2000 55.608 7.975 6.193 2.318 1.055 823 89 58 14 74.133 des. 2001 55.338 7.990 6.238 2.426 1.054 818 100 55 18 74.037 des. 2002 56.247 7.962 6.261 2.468 1.072 859 104 50 17 75.040 des. 2003 56.928 7.997 6.233 2.456 1.095 879 103 52 17 75.760 des. 2004 57.056 8.023 6.219 2.494 1.077 887 107 53 17 75.933 des. 2005 58.946 8.465 6.456 2.539 1.151 922 106 52 20 78.657 set. 2006 58.703 8.431 6.354 2.541 1.209 945 104 58 22 78.367 Regió Metropolitana des. 1998 125.062 17.405 13.336 4.901 2.043 1.407 136 76 14 164.380 des. 1999 119.142 18.296 14.179 5.345 2.231 1.520 153 79 15 160.960 des. 2000 121.469 18.823 14.901 5.618 2.353 1.644 155 91 16 165.070 des. 2001 122.226 19.183 15.171 5.781 2.400 1.676 168 88 20 166.713 des. 2002 124.901 19.372 15.440 5.824 2.433 1.719 168 85 19 169.961 des. 2003 127.288 19.358 15.596 5.864 2.498 1.733 173 87 20 172.617 des. 2004 129.379 19.615 15.679 5.963 2.514 1.783 170 92 21 175.216 des. 2005 135.187 20.969 16.254 6.191 2.607 1.826 186 91 24 183.335 set. 2006 135.407 20.886 16.267 6.293 2.756 1.911 185 101 25 183.831 Catalunya des. 1998 187.566 25.036 18.710 6.787 2.772 1.908 176 82 14 243.051 des. 1999 179.155 26.539 20.087 7.502 3.043 2.074 193 89 15 238.697 des. 2000 182.239 27.383 21.085 7.843 3.203 2.218 200 99 16 244.286 des. 2001 183.974 27.984 21.566 8.145 3.288 2.259 218 100 20 247.554 des. 2002 188.765 28.686 22.256 8.289 3.375 2.356 220 100 20 254.067 des. 2003 192.704 28.893 22.669 8.398 3.475 2.370 218 107 20 258.854 des. 2004 196.940 29.477 23.058 8.625 3.549 2.464 221 110 21 264.465 des. 2005 207.062 31.744 24.159 8.939 3.731 2.529 241 109 24 278.538 set. 2006 210.012 32.266 24.568 9.278 3.975 2.674 246 120 26 283.165 Evolució de l’ocupació per sectors a la RMB (variació interanual) ConstruccióIndústria Serveis 2001 (%) 2002 2003 2004 2005 2006 -10 -5 0 5 10 15 -10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Variació d’actius afiliats a la Seguretat Social (província de Barcelona) (variació en milers) ds.05/ds.04 st.06/st.05ds.03/ds.02 ds.04/ds.03 R.E. Llar R.E. Agrari R.E. Autònoms R. General En termes absoluts, el terciari és, cada cop més, el sector econò- mic que condiciona l’evolució del mercat laboral a Barcelona i entorn metropolità. Més del 72% dels afiliats a la Seguretat So- cial treballa en activitats terciàries a l’àmbit metropolità. Una anàlisi detallada per subsectors posa de relleu el protagonisme que ha tingut el sector públic en la creació directa d’ocupació durant els darrers dotze mesos. Així, juntament amb el tradicio- nal i heterogeni sector dels Serveis a les empreses i de l’Hotele- ria i restauració, les Administracions públiques, els Serveis sani- taris i socials i també l’Ensenyament, han incrementat les seves plantilles de manera significativa. El teixit productiu metropolità continua immers en un procés de transformació en el que l’activitat logística substitueix, alhora que complementa, nombroses activitats industrials. La creu del mercat de treball continua sent l’evolució de l’ocu- pació industrial. El repunt de les exportacions, la represa de la inversió empresarial, el creixement sostingut de la demanda interna, res sembla suficient per capgirar la tendència descen- dent del nombre de llocs de treball ocupats directament en acti- vitats industrials. La persistència i generalització del fenomen a tots els subsectors es pot interpretar com el resultat de la suma de la creixent competència dels productes manufacturats origi- naris de les economies industrials emergents i de la progressiva pèrdua de competitivitat de les nostres manufactures. Barcelona economia 62 71 Contractació laboral L’evolució de la contractació laboral en el que va d’any s’ex- plica a partir de dos factors determinants. D’una banda, el man- teniment de la taxa de creixement econòmic afavoreix la crea- ció d’ocupació i en conseqüència, un augment del nombre de contractes laborals formalitzats. De l’atonia que mostren les xi- fres del primer semestre en el cas de Barcelona, es passa a un creixement interanual del 3,9% durant el tercer trimestre. Amb dades anuals, però, s’evidencia una notable desaccelera- ció del creixement de la contractació, estabilitzada a l’entorn dels 900.000 contractes/any. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona per a totes les dades referi- des a la ciutat. Departament de Treball i Indústria de la Generalitat per a la resta. 3r.tr.2006/ 1r.sem.2006/ 2005/ 2004/ Variació (%) 3r.tr.2005 1r.sem.2005 2004 2003 Barcelona Total contractes 3,9 1,2 6,2 24,4 Temporals –0,2 –0,5 5,8 25,8 Indefinits 33,9 11,8 8,8 15,2 RMB Total contractes 4,3 7,9 5,5 23,4 Temporals –0,2 6,5 5,2 24,7 Indefinits 40,4 16,5 7,8 15,1 Distribució dels contractes registrats Període Total Temporals Indefinits Barcelona 1995 421.277 393.713 27.564 1996 492.431 464.842 27.589 1997 568.954 508.653 60.301 1998 679.546 590.539 89.007 1999 791.822 675.673 116.149 2000 800.509 686.434 114.075 2001 771.212 651.648 119.564 2002 714.928 607.874 107.054 2003 671.879 579.685 92.194 2004 835.526 729.338 106.188 2005 887.269 771.740 115.529 1r.tr. 205.937 174.687 31.250 2n.tr. 238.696 208.291 30.405 3r.tr. 213.163 188.116 25.047 4t.tr. 229.473 200.646 28.827 2006 1r.tr. 224.086 187.780 36.306 2n.tr. 226.016 193.364 32.652 3r.tr. 221.370 187.823 33.547 Regió Metropolitana 2000 1.587.907 1.380.088 207.819 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 2005 1.874.593 1.634.133 240.460 1r.tr. 432.896 367.613 65.283 2n.tr. 479.299 417.752 61.547 3r.tr. 472.686 420.076 52.610 4t.tr. 489.712 428.692 61.020 2006 1r.tr. 493.178 415.235 77.943 2n.tr. 490.683 420.889 69.794 3r.tr 493.032 419.184 73.848 Contractes registrats variació (%)milers Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 600 650 700 750 800 850 900 950 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 Contractes segons tipologia i sexe Contractes Dones Homes Total Var.(%) gn-st.2006 2006/05 Total Indefinits 50.476 52.029 102.505 — ordinaris 16.658 24.590 41.248 n.d. — foment contractació 11.750 4.985 16.735 n.d. — per a minusvàlids 251 265 516 n.d. — convertits en indefinits 21.817 22.189 44.006 n.d. Total Temporals 300.603 268.364 568.967 — obra o servei 92.371 110.237 202.608 n.d. — eventuals 136.936 130.636 267.572 n.d. — interinitat 66.277 21.891 88.168 n.d. — inserció i minusvàlids 238 403 641 n.d. — relleu i jubil. parcial 759 1.042 1.801 n.d. — formació i pràctiques 2.400 2.885 5.285 n.d. — resta 1.622 1.270 2.892 n.d. 2005 2005/04 Total Indefinits 57.588 57.941 115.529 8,8 — a temps parcial 14.223 8.677 22.900 12,4 — ordinaris 11.737 21.709 33.446 12,8 — incentivats 9.434 4.948 14.382 –2,2 — convertits en indefinits 21.828 22.189 44.017 8,3 — resta 366 418 784 –5,0 Total Temporals 411.848 359.892 771.740 5,8 — a temps parcial 173.115 95.404 268.519 8,8 — obra o servei 59.620 104.274 163.894 2,0 — eventuals 112.055 129.610 241.665 5,5 — interinitat 59.921 23.315 83.236 9,0 — formació i pràctiques 3.285 3.350 6.635 –18,1 — resta 3.852 3.939 7.791 –6,9 El creixement de la contractació laboral continua desaccelerant-se. El segon aspecte a considerar és l’impuls que darrerament ha registrat la contractació indefinida gràcies a les polítiques pú- bliques de foment d’aquest tipus de contractació. Sense aquesta política activa d’ajuts a les empreses, la contractació indefinida durant els primers nou mesos no hauria crescut amb taxes que superen el 20% al conjunt de la regió metropolitana. I no ho hauria fet perquè malgrat l’aparent solidesa de la conjuntura econòmica, l’ocupació que genera es concentra en activitats es- tacionals o escassament exigents pel que fa a la qualificació de la mà d’obra. 72 Contractació laboral Contractes temporals segons durada en mesos Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 1998 181.707 185.769 18.842 575 203.646 1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 1r.tr. 47.300 49.281 5.909 597 61.649 2n.tr. 56.039 51.364 4.828 391 61.284 3r.tr. 60.975 54.576 5.915 570 59.973 4t.tr. 67.389 60.636 8.471 660 71.531 2005 253.464 225.848 29.280 3.689 259.459 1r.tr. 55.266 49.374 6.189 800 63.058 2n.tr. 69.138 61.982 6.682 1.012 69.477 3r.tr. 62.617 57.753 7.842 778 59.126 4t.tr. 66.443 56.739 8.567 1.099 67.798 2006 1r.tr. 58.216 54.246 4.188 939 67.191 2n.tr. 66.283 56.155 5.868 787 64.271 3r.tr. 66.062 53.228 6.173 831 61.529 L’augment del nombre de contractes indefinits en combinació amb l’estancament o lleu retrocés de la contractació temporal té la virtut de millorar lleument la ràtio de contractació estable sobre el total. En el cas dels contractes formalitzats en el que va d’any i corresponents a Barcelona, aquest impuls de la con- tractació indefinida s’ha traduït en un augment de poc més de dos punts percentuals –fins a superar lleument el 15%– en el pes d’aquest tipus de contracte sobre el total en relació amb un any abans. Un canvi d’orientació positiu que, atesa la inèrcia de l’actual model de creixement, és improbable que es mantingui. El foment de la contractació indefinida es fa notar a tots els sectors d’activitat econòmica però no pot modificar la trajectòria descendent que registra la contractació a la indústria. La distribució dels nous contractes per sexes segueix la pauta fins ara dominant. Així, els indefinits es reparteixen a parts més o menys iguals –el protagonisme dels homes en els ordinaris es compensa amb el de les dones en els de foment de la contrac- tació– alhora que es manté un notable biaix si es pondera per la distribució de l’atur. En el segment de la contractació temporal es manté un cert predomini de les dones, especialment en els contractes d’interinitat. Contractació indefinida Contractes indefinits Contractes indefinits/Total contractes (%)contractes 2001 2002 2003 2004 2005 2006 0 10.000 20.000 30.000 40.000 0 5 10 15 20 3r.tr.06/ 1r.sem.06/ Variació (%) 3r.tr.05 1r.sem.05 2005/2004 2004/2003 Menys d'1 mes 5,5 0,1 9,4 27,1 1-6 mesos –7,8 –0,9 4,6 21,2 6-18 mesos –21,3 –21,9 16,5 21,9 Més de 18 mesos 6,8 –4,7 66,3 41,7 Indeterminada 4,1 –0,8 2,0 29,1 3r.tr.06/ 1r.sem.06/ Variació (%) 3r.tr.05 1r.sem.05 2005/2004 2004/2003 Indústria –14,1 –13,8 –7,0 0,4 Construcció 4,6 12,3 7,9 5,4 Serveis 4,7 1,1 6,8 27,8 Contractes per sectors econòmics Període Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%) 1999 71.119 25,5 55.497 10,2 663.669 13,9 2000 68.628 23,5 55.455 9,5 675.103 13,7 2001 61.709 26,4 52.501 10,4 655.803 14,9 2002 54.792 25,3 53.044 10,4 605.777 14,4 2003 41.116 24,7 51.796 10,1 577.594 13,2 2004 41.284 25,0 54.583 11,9 738.276 12,1 1r.tr. 11.217 27,6 15.552 11,4 166.740 14,5 2n.tr. 9.505 26,3 12.770 13,1 176.198 11,7 3r.tr. 10.133 21,9 13.024 10,8 182.023 10,9 4t.tr. 10.429 24,0 13.237 12,3 213.315 11,5 2005 38.386 25,9 58.914 11,6 788.601 12,5 1r.tr. 10.254 30,0 14.515 13,9 180.905 14,4 2n.tr. 10.403 25,7 15.972 11,4 211.944 12,2 3r.tr. 8.902 23,3 14.221 10,0 189.616 11,3 4t.tr. 8.827 23,9 14.206 10,8 206.136 12,2 2006 1r.tr. 9.523 29,3 18.149 13,9 196.028 15,8 2n.tr. 8.277 28,8 16.099 14,1 201.274 13,9 3r.tr. 7.650 28,8 14.870 15,0 198.619 14,6 Nota: Els percentatges corresponen al pes dels contractes indefinits sobre el total sectorial. Barcelona economia 62 73 Atur registrat set.2006/ jn.2006/ des.2004/ des.2003/ Variació (%) set.2005 jn.2005 des.2003 des.2002 Barcelona Total –6,4 –2,2 –3,1 –0,1 Masculí –6,5 –4,0 –2,7 1,4 Femení –6,3 –0,6 –3,5 –1,4 RMB Total –4,6 0,2 –0,1 1,2 Masculí –5,2 –2,4 1,3 1,8 Femení –4,2 2,1 –1,4 0,8 Catalunya Total –4,2 1,1 0,4 1,6 Masculí –4,5 –0,7 1,9 2,6 Femení –4,0 2,4 –0,7 0,8 Variació interanual de l’atur registrat 2001 (%) 2002 2003 2004 2005 2006 -10 -5 0 5 10 15 Barcelona Regió Metropolitana L’últim trimestre de l’any comença amb una tendència sòlidament descendent de les xifres d’aturats. Atesa la conjuntura tan expansiva que mostren les xifres d’ocu- pació, l’evolució de l’atur ha d’ésser necessàriament positiva. Efectivament, els registres corresponents a l’inici de la tardor ofereixen un escenari en el que destaca el retrocés de les xifres d’aturats registrats a tots els àmbits geogràfics considerats, per a tots els sectors econòmics i per a la majoria dels segments d’edat. Òbviament, ens referim a reduccions del nombre d’ac- tius desocupats en comparació amb els volums registrats un any abans. Es pot destacar que el procés sostingut de retallada de les xifres d’atur viscut els darrers mesos ha estat més intens a Barcelona que no pas a la resta del territori. Evolució de l’atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 1994 86.918 45.129 41.789 247.577 125.478 122.099 330.275 164.025 166.250 31 des. 1995 76.068 38.808 37.260 220.883 109.646 111.237 296.648 143.853 152.795 31 des. 1996 66.625 33.273 33.352 202.994 99.511 103.483 275.615 131.979 143.636 31 des. 1997 58.864 28.026 30.838 177.369 82.619 94.750 240.659 109.044 131.725 31 des. 1998 49.940 22.837 27.103 145.791 64.634 81.157 198.311 85.111 113.200 31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 març 2004 46.203 21.771 24.432 147.255 65.168 82.087 203.089 87.018 116.071 30 juny 2004 45.376 21.027 24.349 144.836 62.850 81.986 195.057 81.870 113.187 30 set. 2004 47.250 21.796 25.454 154.202 67.965 86.237 209.695 89.762 119.933 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 31 març 2005 45.417 21.378 24.039 149.889 67.150 82.739 206.865 89.606 117.259 30 juny 2005 54.845 24.659 30.186 181.128 76.385 104.743 247.969 102.332 145.637 30 set. 2005 57.238 25.623 31.615 190.811 81.503 109.308 266.392 112.366 154.026 31 des. 2005 53.503 24.653 28.850 182.517 80.766 101.751 262.605 115.362 147.243 31 març 2006 56.493 25.689 30.804 190.620 81.410 109.210 270.573 113.914 156.659 30 juny 2006 53.663 23.666 29.997 181.472 74.563 106.909 250.757 101.628 149.129 30 set. 2006 53.581 23.958 29.623 181.982 77.226 104.756 255.144 107.309 147.835 Nota: A partir de maig de 2005 s'amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. A banda de la consolidació de la tendència descendent de les xifres d’atur a base d’acumular variacions interanuals negatives de manera ininterrompuda durant els darrers dos anys (vegeu gràfic), els més de 53.000 barcelonins que a final de setembre de 2006 es mantenien com a demandants d’ocupació en atur registrats a les Oficines de Treball de la Generalitat supera en un 13,5% el volum d’ara fa dos anys. Una aparent contradicció que es dóna també a la resta del territori i que respon a l’augment de l’ordre del 25% del nombre de desocupats registrats que es pro- dueix el maig de 2005 com a resultat dels canvis metodològics introduïts en la comptabilització de l’atur registrat. 74 Atur registrat Si hom té en compta tots aquests factors, es fa inevitable asso- ciar el descens dels darrers mesos amb l’augment del nombre d’actius desocupats tan important que va implicar l’esmentat canvi metodològic. Això no treu, òbviament, que la major part de la reducció de les dades de l’atur sigui directament imputa- ble al procés de creació de llocs de treball que ha caracteritzat la forta expansió de l’activitat econòmica. Atès que és pràcti- cament impossible diferenciar entre els dos efectes, sembla convenient mantenir de cara al futur immediat, una mínima prevenció a l’hora de valorar l’evolució de les xifres d’atur re- gistrat. Barcelona RMB Variació (%) st.06/st.05 jn.06/jn.05 st.06/st.05 jn.06/jn.05 menys 25 anys –9,7 –7,7 –11,3 –7,3 25-44 anys –6,3 –0,6 –5,3 0,6 45 i més –5,8 –2,8 –2,1 1,5 Primari –21,0 –15,2 10,5 7,7 Indústria –7,1 –3,8 –2,4 3,7 Construcció –12,2 –13,4 –9,4 –11,1 Serveis –4,8 0,6 –3,8 1,3 S.o.a. –16,4 –17,0 –15,6 –9,7 Nota: A partir de maig de 2005 s'amplia el concepte del que es considera atur registrat i es trenca la sèrie. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Evolució de l'atur registrat segons edat i sector d'activitat Període <25 anys 25-44 45 i més Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Barcelona 31 des. 1996 9.255 31.256 26.114 179 18.554 3.946 36.435 7.511 31 des. 1997 7.584 28.243 23.037 190 14.196 3.259 34.114 7.105 31 des. 1998 5.113 23.535 21.292 197 11.859 2.590 29.793 5.501 31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 203 10.032 2.330 27.103 4.503 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 144 8.571 2.231 26.199 3.744 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 135 8.559 2.544 28.427 3.612 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 195 8.303 2.631 31.083 4.217 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 352 7.739 2.861 31.047 4.380 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 287 6.941 2.818 31.029 3.861 31 març 2005 4.118 20.425 20.874 255 6.966 2.827 31.703 3.666 30 juny 2005 4.388 25.596 24.861 330 8.310 3.459 39.362 3.384 30 set. 2005 4.966 27.170 25.102 319 8.546 3.503 41.280 3.590 31 des. 2005 4.564 25.340 23.599 341 7.974 3.404 38.893 2.891 31 març 2006 4.880 26.941 24.672 346 8.319 3.347 41.473 3.008 30 juny 2006 4.051 25.454 24.158 280 7.993 2.997 39.584 2.809 30 set. 2006 4.484 25.457 23.640 252 7.939 3.077 39.310 3.003 Regió Metropolitana 31 des. 1996 38.954 98.040 66.000 875 67.857 17.991 92.253 24.018 31 des. 1997 30.720 86.909 59.740 963 54.737 14.641 86.387 20.641 31 des. 1998 20.294 70.991 54.506 791 45.563 10.684 74.018 14.735 31 des. 1999 13.256 61.780 52.126 640 38.184 9.425 67.401 11.512 31 des. 2000 12.647 57.866 48.957 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 16.229 65.282 52.352 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 18.219 71.208 56.555 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 des. 2003 18.627 70.303 58.871 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 des. 2004 17.028 69.031 61.524 673 35.098 13.206 86.874 11.732 31 març 2005 17.096 70.256 62.537 639 35.424 13.087 89.207 11.532 30 juny 2005 17.545 87.694 75.689 996 42.433 15.287 111.678 10.734 30 set. 2005 20.190 93.038 77.583 1.103 44.619 16.025 116.751 12.313 31 des. 2005 18.907 88.402 75.208 1.430 42.942 15.696 112.019 10.430 31 març 2006 19.115 93.403 78.102 1.377 45.049 14.761 119.055 10.378 30 juny 2006 16.263 88.216 76.993 1.073 43.984 13.594 113.133 9.688 30 set. 2006 17.911 88.086 75.985 1.219 43.562 14.511 112.301 10.389 Catalunya 31 des. 2005 29.550 129.176 103.879 4.351 60.536 24.594 158.602 14.522 30 set. 2006 26.985 124.843 103.316 3.081 60.808 22.695 153.781 14.779 75 Atur registrat Barcelona economia 62 L’augment de les xifres d’atur per raons metodològiques va incidir especialment en el col·lectiu femení, fent-li guanyar aproximadament 1,5 punts percentuals sobre el total. Malgrat això, l’evolució recent de l’atur no presenta variacions relati- ves significativament diferents en funció del sexe. Mentre que a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya la reducció de les xifres de desocupats és lleument favorable al col·lectiu dels homes –justificable potser per l’acabament de la temporada d’estiu– a Barcelona, amb una variació interanual del 6,6%, ambdós col·lectius mostren el mateix ritme de descens. La intensitat del descens de l’atur està inversament correlacionada amb l’edat dels demandants d’ocupació. L’anàlisi detallada de l’evolució de l’atur per franges d’edat presenta la singularitat, en relació amb el que era tradicional, de que el descens més intens en termes relatius es produeix entre els desocupats més joves. Aquest fet s’ha de valorar sense ob- viar que aquest segment de la població en atur ha estat el menys afectat en termes quantitatius pel canvi metodològic de 2005, fins el punt que el nombre d’aturats a començament de la tar- dor d’enguany és inferior al de dos anys enrere. Un fenomen que no es dóna, sinó tot el contrari, entre els aturats de més de 25 anys. L’evolució per sectors d’activitat és unànimement descendent. Fins i tot es comença a reduir el nombre d’aturats procedents del sector industrial. Una evolució que s’ha de relacionar amb la millora de la conjuntura sectorial que apunten altres indica- dors relacionats directament amb la producció i les vendes. A destacar els senyals de desacceleració incipient de la trajectòria clarament descendent de les xifres d’aturats de la construcció. Una evolució consistent amb l’alentiment que sembla intuir-se en les xifres de creació de nous llocs de treball en el sector. Nota: Els canvis metodològics de l'EPA i de l'atur registrat impliquen trencaments de la sèrie de les taxes d'atur el 1996 i el 2005. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Taxes d'atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 1994 12,7 11,5 14,3 13,4 11,4 16,3 12,6 10,4 15,9 16,5 31 des. 1995 11,3 10,3 12,3 11,8 9,9 14,5 11,1 9,1 14,1 15,1 31 des. 1996 9,8 8,8 11,0 10,1 8,4 12,6 9,7 7,8 12,4 13,3 31 des. 1997 8,6 7,5 10,1 8,8 6,9 11,4 8,4 6,4 11,2 12,3 31 des. 1998 7,3 6,0 8,8 7,2 5,4 9,8 6,8 4,9 9,5 10,4 31 des. 1999 6,4 5,3 7,7 6,2 4,6 8,5 5,9 4,1 8,3 9,1 31 des. 2000 5,8 4,7 7,2 5,6 4,1 7,7 5,5 3,8 7,8 8,5 31 des. 2001 6,1 5,1 7,3 6,3 4,7 8,5 6,0 4,3 8,5 8,6 31 des. 2002 6,4 5,5 7,5 6,6 5,1 8,8 6,3 4,6 8,7 8,9 31 des. 2003 6,3 5,3 7,4 6,4 5,0 8,3 6,1 4,6 8,2 8,6 31 març 2004 6,2 5,3 7,2 6,3 4,9 8,2 6,0 4,5 8,0 8,8 30 juny 2004 6,0 5,2 7,0 6,2 4,7 8,2 5,7 4,2 7,7 8,1 30 set. 2004 6,1 5,2 7,1 6,6 5,1 8,6 6,0 4,5 8,1 8,0 31 des. 2004 5,8 5,2 6,7 6,3 5,1 7,9 6,0 4,6 7,9 8,2 31 març 2005 5,9 5,1 6,8 6,4 5,0 8,1 5,9 4,5 7,9 8,2 30 juny 2005 6,8 5,6 8,3 7,6 5,6 10,2 7,0 5,1 9,7 9,5 30 set. 2005 7,3 5,9 9,1 8,0 5,9 10,9 7,5 5,5 10,3 9,6 31 ds. 2005 6,5 5,4 7,7 7,4 5,8 9,6 7,3 5,6 9,6 9,9 31 març 2006 6,8 5,8 8,0 7,7 5,8 10,1 7,5 5,5 10,1 10,1 30 jnny 2006 6,6 5,3 8,2 7,4 5,4 9,9 6,9 4,9 9,5 9,1 30 set. 2006 6,6 5,3 8,3 7,4 5,4 10,0 6,9 5,1 9,4 9,1 Aturats registrats Total Homes Dones milers 2001 2002 2003 2004 2005 2006 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 Nota: A començament de 2005 es trenca la sèrie. Resumen / Summary 78 La economía mundial mantiene su expansión durante los meses centrales del año 2006 beneficiándose de la relativa moderación del precio del petróleo de principios de otoño. Según los informes de coyuntura de los principales organismos internacionales, la economía mundial está en condiciones de cerrar el año 2006 creciendo levemente por encima del 5%. Siguiendo la norma de los últimos años, los ritmos de creci- miento más intensos –en torno al 9%– se concentran en el con- tinente asiático. Una de las excepciones es Japón, la segunda potencia económica mundial, que espera una tasa de crecimien- to próxima al 3%. Para los Estados Unidos, las primeras estimaciones correspon- dientes al tercer trimestre dejan vislumbrar señales claras de moderación que pueden limitar el crecimiento medio del año 2006 para quedar escasamente por encima del 3%. Contraria- mente, la Unión Europea parece consolidar su trayectoria as- cendente a medida que nos acercamos a final de año. Así, las últimas previsiones de la Comisión Europea apuestan por un ritmo de crecimiento anual en torno al 2,7%. Para el conjunto de América del Sur se prevé que la tasa de crecimiento se acer- que al 5%, aprovechando el impulso de la economía china co- mo demandante de materias primas y la creciente entrada de flujos monetarios de la emigración. The world economy sustains its expansion during the central months of the year 2006 benefiting from the relative moderation of the price of the oil of the begining of autumn. According to the economic outlook reports of the main interna- tional organizations, the world economy is in conditions of clo- sing the year 2006 with an increase slightly above 5%. Following the rule of the last years, the most intense rates of growth –about 9%- concentrate in the Asian continent. One of the exceptions is Japan, the second world economic power, which waits for a growth rate next to 3%. For the United States, the first estimations corresponding to the third term show clear signals of moderation that can limit the average growth of year 2006 slightly above 3%. Contrarily, the European Union seems to consolidate its upward trend appro- aching the end of the year. Thus, the last forecasts of the European Commission believe an annual rate of growth about 2,7%. For the set of South America it is foreseen that the growth rate approaches to 5%, using the impulse of the Chinese economy as a demand of raw materials and the incre- asing input of monetary flows from the emigration. 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. 3 Para España, datos de la EPA/ For Spain, Labour Market Survey's figures. Fuentes/Sources: INE, OCDE, Eurostat y Banco de España. Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores internacionales/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union España/Spain III.2005 IV.2005 I.2006 II.2006 III.2005 IV.2005 I.2006 II.2006 III.2005 IV.2005 I.2006 II.2006 PIB/GDPin real terms,% change on year earlier 3,4 3,1 3,7 3,6 1,9 2,0 2,4 2,9 3,6 3,6 3,6 3,7 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 3,4 3,3 3,8 3,8 1,8 2,0 2,4 2,8 5,2 5,0 5,0 4,8 aportación al crecimiento del PIB (%) Demanda externa/External Demand –0,1 –0,1 –0,1 –0,2 0,1 0,0 0,0 0,1 –1,6 –1,4 –1,4 –1,1 aportación al crecimiento del PIB (%) Indicador de clima económico/Economic climate ind. 104,1 105,2 106,7 106,7 99 101,2 103,8 108,3 98,4 99,6 93,6 96,7 Índice: 2000=100/2000=100 Index Indicador de producción indust./Indus. production ind. 104,3 105,6 107 108,7 104,1 104,8 105,8 106,9 103,1 103,8 104,9 106,3 Índice: 2000=100/2000=100 Index Población activa ocupada/Active residents occupied 2,1 1,9 2,1 1,8 0,9 0,9 1,0 1,2 3,3 3,2 3,2 3,1 tasa de variación anual (%)/% change on year Tasa de paro/Unemployment rate3 5,0 4,9 4,7 4,7 8,7 8,6 8,4 7,4 8,6 8,7 9,1 8,5 en % de la población activa/% of labour force Precios de Consumo/Consumer prices1 4,6 3,4 3,4 4,3 2,5 2,2 2,1 2,4 3,8 3,7 3,9 4,0 tasa de variación anual (%)/% change on year Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 3,84 4,43 4,86 5,33 2,48 2,77 2,98 3,23 2,12 2,47 2,72 2,99 Interbancario a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 4,23 4,51 4,78 5,17 3,31 3,54 3,81 4,16 3,09 3,37 3,65 3,99 Rendimiento de la deuda pública a 10 años Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — — 1,226 1,186 1,202 1,256 — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro Barcelona economia 62 79 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La solidez que muestra la coyuntura expansiva en la mayoría de las grandes áreas económicas consolidará uno de los cua- trienios más expansivos de la historia reciente con respecto a la economía mundial. Con la particularidad de que este creci- miento se reparte de forma más equilibrada –con la excepción de África– que en años precedentes. La parte más oscura de este balance continúa centrada en la persistencia de la pobreza y de la falta de oportunidades de millones de habitantes de muchas zonas del planeta y el deterioro de las condiciones am- bientales imputable, en buena parte, al modelo de crecimiento económico. Durante los trimestres centrales del año, el crecimiento del PIB en el conjunto de la Unión Europea se estima en torno al 2,8% anual, casi un punto porcentual más que un año atrás. El com- ponente más dinámico continúa siendo el gasto en consumo. Con relación a un año antes, los datos disponibles dejan entre- ver una reanudación de las exportaciones, hasta el punto en que la demanda externa ya no resta crecimiento al PIB europeo co- mo en los últimos años. Los precios de consumo –afectados por el encarecimiento del petróleo durante los primeros dos tercios del año– han iniciado una fase de crecimiento más moderado, en línea con el objetivo fijado por el Banco Central Europeo. Las cifras de ocupación y las tasas de paro abordan el último trimestre del año desde una posición más favorable que la de finales del 2005. Tanto el indicador de clima económico como el de producción industrial alcanzan niveles bastante más ele- vados que un año atrás. En medio de esta batería de resultados positivos, cabe destacar el moderado ascenso de los tipos de interés como uno de los aspectos menos favorables o menos deseados desde la óptica de la economía real. En consecuencia, el euro se ha revalorizado respecto al dólar. The expansive moment of the majority of the big economic areas is solid and it will consolidate one of the quadrennium with more growth of the recent history of the world economy. With the particularity that this growth is more balanced than in previous years – with the exception of Africa. The persistence of the poverty and of the lack of opportunities of millions of inhabitants of many zones of the planet and the ruin of the envi- ronmental conditions is the darkest part of this balance, impu- table, in good part, to the model of economic growth. During the central quarters of the year, the growth of the GDP for the whole of the European Union is estimated about 2,8% annual, almost a percentage point more than a year behind. The most dynamic component continues being the expense in consumption. With respect to a year before, the available data lets discern a resumption of the exports, up to the point that the external demand does not reduce growth to the European GDP like in the last years. The prices of consumption –affected by the price increase of the oil during the first two thirds of the year- have pioneered a phase of more moderate growth, in accordance to the goal fixed for the European Central Bank. The data of employment and the unemployment rates stands from a position more favorable than that of the end of 2005 the last term of the year. The indicator of economic climate as well as that of industrial production attain levels quite higher than a year before. In the middle of this range of positive results, the moderate increase of the interest rates can stand out like one of the aspects less favorable or less wished from the optics of the real economy. Consequently, the Euro has been revalued with respect to the dollar. EUAUEEspañaCataluña 2001 2002 2003 2004 2005 2006 (%) -1 0 1 2 3 4 5 EUAUEEspañaCataluña (%) 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2 4 6 8 10 12 14 80 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook The European economic growth wins in consistency thanks to the revival of the German productive activity. The German economy has been one of the distinguished prota- gonists of the improvement of the economic moment in the set of the European Union along 2006. After a quinquennium of weakness, with growth rates annual of the GDP that seldom they have overcome on 1 %, the successive quarterly values of the current year make to foresee an annual growth that can overcome 2,5%. Apart from the impulse of the internal demand, reinforced by the advance of some decisions of private expense in order to avoid the increase of type of the foreseen VAT for 2007, an increase of the activity industrial and exporting is manifested. During the central quarters of 2006 the GDP of Spain has sus- tained an interannual rate of growth about 3,8% in real terms, some three tenth more than a year before. From this point it is expected that the Spanish economy starts a phase of more moderate growth. The progressive loss of impulse of the inter- nal demand –the investment only offsets a part of the backward step of the private consumption- is seen substituted with many difficulties in the external demand. Thus, the negative contri- bution of the outer balance to the growth of the GDP is redu- ced slightly quarter by quarter thanks to the impulse of the exports and to the more contented growth of the imports. The growth of the Catalan GDP stabilizes in the highest values of the last quinquennium. With respect to the Catalan economy, a first advance of the one that has been the growth of the GDP during the months of sum- mer aims to a slight loss of impulse of the tertiary activity and also, but less important, of the construction, counterbalanced by the increase of the industrial production. On the whole it is estimated that the growth of the GDP has kept stable in 3,6% for third consecutive term. The reactivation of the industrial production acquires a special signification if it is analyzed like a point of inflection in the situation of stagnation lived since year 2002. This does not avoid that it is a modest reaction since its growth in terms of GDP is estimated to be of the order of 1,5%, less of half than that of the whole of the economy. A moderate percentage paying attention to the situation of starting and the dynamism of the European economy. El crecimiento económico europeo gana en consistencia gracias a la reanimación de la actividad productiva alemana. Una de las protagonistas destacadas de la mejora de la coyun- tura económica en el conjunto de la Unión Europea a lo largo de 2006 ha sido la economía alemana. Después de un quinque- nio de debilidad, con tasas de crecimiento anual del PIB que raramente han superado el 1%, los sucesivos valores trimestra- les del año en curso hacen prever un crecimiento anual que puede superar el 2,5%. Aparte del impulso de la demanda inter- na, reforzada por el avance de algunas decisiones de gasto pri- vado con el fin de eludir el aumento de tipo del IVA previsto para 2007, se manifiesta un incremento de la actividad indus- trial y exportadora. Durante los trimestres centrales de 2006 el PIB de España ha mantenido un ritmo de crecimiento interanual en torno al 3,8% en términos reales, unas tres décimas más que un año antes. A partir de este punto se espera que la economía española inicie una fase de crecimiento más moderado. La progresiva pérdida de impulso de la demanda interna –la inversión sólo compensa una parte del retroceso del consumo privado– se ve sustituida con muchas dificultades por la demanda externa. Así, la apor- tación negativa del saldo exterior al crecimiento del PIB se re- duce levemente trimestre a trimestre gracias al impulso de las exportaciones y al crecimiento más contenido de las importa- ciones. El crecimiento del PIB catalán se estabiliza en los valores más elevados del último quinquenio. Con respecto a la economía catalana, un primer avance de lo que ha sido el crecimiento del PIB durante los meses de vera- no apunta a una leve pérdida de impulso de la actividad tercia- ria y también, pero menos importante, de la construcción, con- trarrestada por el aumento de la producción industrial. En con- junto se estima que el crecimiento del PIB se ha mantenido es- table en el 3,6% por tercer trimestre consecutivo. La reactivación de la producción industrial en lo que va de año adquiere una significación especial si se analiza como un punto de inflexión en la situación de estancamiento vivida desde el año 2002. Esto no evita que sea una reacción modesta ya que su crecimiento en términos de PIB se estima del orden del 1,5%, menos de la mitad que el del conjunto de la economía. Un por- centaje moderado atendiendo a la situación de partida y al dina- mismo de la economía europea. Barcelona economia 62 81 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic —Total (miles Tm) en.-ag.06 30.739 5,2 45.356 n.d. 11,5Total (thousands of tons) jn.-ag.06 Salidas (miles Tm) en.-ag.06 11.620 12,1 n.d. n.d. 8,8Outflow (thousands of tons) jn.-ag.06 Entradas (miles Tm) en.-ag.06 19.119 1,4 n.d. n.d. 13,0Inflow (thousands of tons) jn.-ag.06 —Carga general (miles Tm) en.-ag.06 21.027 16,0 30.148 n.d. 9,6General freight (thousands of tons) jn.-ag.06 —Contenedores (miles Teus) en.-ag.06 1.532 10,5 2.217 n.d. 8,1Containers (thousands of TEUs) jn.-ag.06 V ar ia ci ón ( % ) Total Carga general Contenedores 2005/2004 en.-ag.06/en.-ag.05 0 5 10 15 20 Total urbano Cercanías V ar ia ci ón ( % ) 2004/2003 2005/2004 Últimos 12 meses 0 1 2 3 4 Pasajeros internac.Total aeropuerto Total puerto V ar ia ci ón ( % ) 2005/2004 Últimos 12 meses 0 2 4 6 8 10 12 14 Transporte público de pasajeros / Passenger Public Transport Servicio urbano (miles) III.06 129.769 2,1 596.029 1,5 1,2Urban service (thousands) 3rd.Q —Red Metro y FGC (miles) III.06 82.247 2,2 379.968 1,4 0,7Underground (Metro & FGC)(thousands) 3rd.Q —Autobús (miles) III.06 44.112 0,7 200.442 0,0 –0,3Bus (thousands) 3rd.Q Servicio ferroviario de cercanías (miles) III.06 39.284 0,0 19.411 2,1 3,6Railway suburban service (thousands) 3rd.Q Absolute value and Last 12 months and 2005/04 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Transportes / Transport Valor absoluto Últimos 12 meses 2005/04 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Tránsito de pasajeros / Passenger traffic Aeropuerto Airport —Total (miles) III.06 8.668 8,0 29.267 10,6 10,3Total (thousands) 3rd.Q —Interior (miles) III.06 3.790 3,1 14.043 8,2 12,5Domestic (thousands) 3rd.Q —Internacional (miles) III.06 4.831 12,4 15.047 13,3 8,4International (thousands) 3rd.Q Puerto. Total (miles) en.-ag.06 1.763 14,5 2.431 n.d. 12,0Port. Total (thousands) jn.-ag.06 El análisis de los componentes de la demanda –a partir de los datos del segundo trimestre– permite identificar los pequeños cambios que se están produciendo en el modelo de crecimien- to. Lo más evidente es que el consumo privado –condicionado por el elevado endeudamiento de las economías familiares– ce- de protagonismo a la inversión en bienes de equipo. Para que este cambio fuera creíble tiene que superar dos obstáculos mayúsculos. Uno sería cambiar el signo del saldo de la balan- za exterior. Quizás sea pedir demasiado dado que la opción de los últimos años de sustituir tejido industrial obsoleto por acti- vidad constructora y terciaria, mayoritariamente de consumo interno, conlleva una reducción del potencial exportador de la economía catalana. Al mismo tiempo, el saldo positivo de la ba- lanza turística se reduce progresivamente como consecuencia del creciente gasto de los residentes en el exterior y de la esca- sa aportación de unos visitantes que aumentan más en número que en gasto medio por persona. The analysis of the components of the demand –from the data of the second quarter- allows to identify the small changes that are being produced in the model of growth. The most evident is that the private consumption –conditioned by the high indeb- tedness of the family economies- yields protagonism to the investment in capital good. So that this change was credible it has to overcome two big obstacles. One would be to change the sign of the external balance. This is difficult since the option of the last years of substituting obsolete industrial fabric for acti- vity building and tertiary, mostly of internal consumption, it entails a reduction in the potential exporting of the Catalan economics. At the same time, the positive balance of the touris- tic balance sheet is reduced progressively. The motive is the increasing expense of the residents abroad and the scarce con- tribution of some visitors who increase more in number than in average expense per person. 82 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook El segundo obstáculo lo plantea la dependencia del crecimien- to de la economía catalana del sector constructor. Gracias a los fondos europeos y a la capacidad de endeudamiento del sector privado –por los bajos tipos de interés real y por el patrimonio familiar acumulado– la construcción ha protagonizado una bue- na parte del diferencial de crecimiento que estos últimos años han mantenido la economía catalana y la española en relación con la media europea. La logística es una de las actividades terciarias más relaciona- da con la industrial y por la que apuesta la economía catalana y más concretamente la metropolitana. A estos efectos, el análi- sis de la evolución de la actividad portuaria contribuye a un co- nocimiento más específico tanto de la coyuntura económica glo- bal como de la de los diferentes segmentos económicos. Así, el tráfico total de mercancías por el puerto durante los primeros ocho meses ha superado en poco más de un 5% el volumen co- rrespondiente al mismo periodo del año anterior. El aumento del tráfico de carga general triplica este porcentaje a la vez que se reduce la importación de hidrocarburos. Una evolución en la línea de aumentar progresivamente el valor añadido de la mer- cancía que pasa por el puerto de la ciudad. La actividad portuaria continúa expandiéndose a remolque del crecimiento de la economía española y de la favorable coyuntura del comercio mundial. Analizado con mayor detalle, se observan tasas de crecimiento muy elevadas en el tráfico de materiales de construcción, espe- cialmente cemento y clínker, y de productos siderometalúrgi- cos. Unos resultados estrechamente ligados a la coyuntura ex- pansiva que mantiene la construcción en Cataluña. Con tasas de crecimiento igualmente positivas pero de magnitud más asu- mible destacan la exportación de productos químicos y la entra- da, mayoritariamente de importación, de productos alimenti- cios. Como reflejo del incremento de la producción industrial, aparte del mencionado crecimiento del tráfico de productos químicos, debe citarse el aumento de la exportación de papel y pasta así como también de automóviles. Concluida la temporada de verano, las cifras de pasajeros por el puerto indican un aumento del 14,5% anual, con muchas posibilidades de superar los 2,5 millones de pasajeros embar- cados o desembarcados durante 2006. Los diferentes segmen- tos presentan un amplio abanico de variaciones que van desde el retroceso del número de pasajeros de cruceros en tránsito –compensado por el aumento del número de cruceros que han fijado su base operativa en Barcelona– hasta un incremento del 45% del número de viajeros del llamado cabotaje comunitario, sinónimo de los ferris que unen Barcelona con diferentes puer- tos italianos. El tráfico con las Baleares ha registrado crecimien- tos más moderados. The second obstacle is the dependence from the building sector that has the growth of the Catalan economy. The construction has played the lead in the Catalan and the Spanish economies with respect to the European average. The European funds and the capacity of indebtedness of the private sector –for the low interest rates real and for the accumulated family wealth- it has made it possible. The Catalan economy and more precisely the metropolitan area focus on the logistical activity, one of the most related to the industrial sector. For that reason analysis of the evolution of the port activity contributes to a more specific knowledge of the global economic momentum and as of that of the different eco- nomic sectors. Thus, the total traffic of merchandise for the port during the first eight months has overcome the volume of the same period of the former year in little more than one 5%. The increase of the traffic of general cargo trebles this percen- tage while the import of hydrocarbons is reduced. An evolution in the line of increasing progressively the added value of the merchandise that goes through the port of the city. The port activity continues expanding following the growth of the Spanish economy and of the favorable momentum of the world-wide trade. Analyzed with more detail, the growth rates in the traffic of building materials, especially cement and clínker, and of metal products are very high. Some results narrowly tied to the expansive moment that sustains the construction in Catalonia. With equally positive growth rates but of less magnitude they highlight the export of chemical products and the entry of ali- mentary products, mostly of import. The increase of the indus- trial production has entailed the increase of the export of paper and paper pulp and also of cars, apart from the mentioned growth of the traffic of chemical products. Concluded the season of summer, the number of passengers for the port they indicate an increase of 14,5% annual. With this data, the passengers embarked or disembarked in year 2006 can overcome the 2,5 million. In the different segments there is a great variety of behaviors that go from the backward step of the number of cruises passengers in traffic –offset by the incre- ase of the number of cruises that they have fixed its operating basis in Barcelona- until an increase of 45% of the number of travellers of the called coastal navigation comunitari, synony- mous of the ferries that join Barcelona to some Italian ports. The traffic with the Balearic Islands has registered a growth more moderate. Barcelona economia 62 83 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Vehículos 2005/2004 Últimos 12 meses V ar ia ci ón ( % ) ElectricidadAgua (cial.-ind.) -5 0 5 10 Pernoctaciones Visitantes V ar ia ci ón ( % ) 2004/2003 2005/2004 1r.sem.06/1r.sem.05 0 5 10 15 20 dc.03 dc.04 dc.05 st.06 V ar ia ci ón in te ra nu al ( % ) U.E.Barcelona (prov.) Cataluña España 0 1 2 3 4 5 Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto Últimos 12 meses 2005/04 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Consumo de energía y matriculación de vehículos / Energy consumption and auto registrations Agua para uso cial./ind. (Miles m3) III.06 7.926 –5,6 31.109 –4,3 –1,9Water (comm./ind. uses) (Thousands m3) 3rd.Q Gas natural (Gwh) II.06 483 –38,6 2.521 –14,3 –5,8Piped gas 2nd.Q Electr. baja tensión (cial.-ind.) (Gwh) II.06 1.239 1,4 5.125 2,8 3,7Electricity (comm./industrial uses)(Gwh) 2nd.Q Matriculación de vehículos (prov.) III.06 66.678 –7,5 286.898 –2,2 7,7Auto registrations (province) 3rd.Q Visitantes y pernoctaciones hoteleras / Visitors and hotel overnight stays Total pernoctaciones (miles) 1r.sem.06 5.841 18,0 n.d. n.d. 7,8Hotel overnight stays (thousands) 1st.half Visitantes según motivo de la visita (miles) 1r.sem.06 3.417 17,9 n.d. n.d. 11,2Visitors by purpose (thousands) 1st.half —Negocios (miles) 1r.sem.06 527 n.d. n.d. n.d. 22,6Business (thousands) 1st.half —Turismo (miles) 1r.sem.06 2.554 n.d. n.d. n.d. 6,4Tourism (thousands) 1st.half —Ferias, congresos y otros (miles) 1r.sem.06 337 n.d. n.d. n.d. –7,7Fairs, conventions & others (thousands) 1st.half I.P.C. (Variación acumulada e interanual) / C.P.I. (consumer prices index)(annual variation) Barcelona (prov.) (%) en.-st.06 1,7 — — 3,1 4,4Barcelona (province) (%) jn.-st.06 Cataluña (%) en.-st.06 1,7 — — 3,0 4,3Catalonia (%) jn.-st.06 España (%) en.-st.06 1,7 — — 2,9 3,7Spain (%) jn.-st.06 U.E. (armonizado) (%) en.-st.06 1,8 — — 1,9 2,1E.U. (harmonized) (%) jn.-st.06 Absolute value and Last 12 months and 2005/04 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) A tenor de las cifras de pasajeros del aeropuerto referidas al periodo de enero-septiembre, el 10,6% de incremento intera- nual de los últimos doce meses casi iguala la tasa de creci- miento del año 2005. Mientras que el tráfico interior no puede mantener el fuerte ritmo expansivo de hace un año, el interna- cional continúa explotando su potencial de crecimiento, espe- cialmente en el ámbito de la Unión Europea. Tanto en el seg- mento de vuelos interiores como internacionales, la mayor par- te del crecimiento es imputable al aumento del número de vue- los operados por las llamadas compañías de “bajo coste”. Una política que, en la medida en que implica nuevos destinos, con- tribuye al aumento del potencial de Barcelona como destino tu- rístico. Un objetivo deseable por lo que comporta de diversifi- cación de los mercados emisores. In accordance with the amount of passengers of the airport related to the period of January-September, the interannual increase of the 10.6% of the last twelve months almost equals the growth rate of year 2005. While the inner traffic can not keep the strong rhythm expansive of a year ago, the internatio- nal one continues exploiting its potential of growth, especially in the area of the European Union. So many in the segment of inner flights as in the of international, the biggest part of the growth is imputable to the increase of the number of flights operated by the companies of “low cost”. A policy that, in so far as it implies new destinations, contributes to the increase of the potential of Barcelona as a touristic destination. A desira- ble goal for what it entails of diversification of the emitting markets. 84 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Durante el primer semestre de 2006 los hoteles de Barcelona han facturado 5,8 millones de pernoctaciones, un 18% más que un año antes. Una evolución directamente ligada a la expansión del tráfico aeroportuario. Incluso matizando el elevado crecimiento relativo que mues- tran las cifras de visitantes y pernoctaciones suministradas por Turismo de Barcelona, dado que la metodología utilizada en las encuestas correspondientes debe considerarse en fase de roda- je, la realidad del sector hotelero y turístico en general es de expansión sostenida en el tiempo y significativa en términos cuantitativos. La oferta de plazas hoteleras continúa creciendo a buen ritmo por séptimo año consecutivo y ya superan las 50.000, sin que se resientan por ello las tasas de ocupación. Este incremento de la oferta sumado al del gasto en consumo del conjunto de la población explica el aumento del orden del 5% en el número de ocupados directos en el sector hotelero y restaurador de la ciudad. El aumento del número de visitantes incide positivamente en el negocio de una parte del terciario como el comercio especiali- zado, el transporte, la restauración y el ocio. Este impacto es es- pecialmente interesante cuando se produce en una coyuntura como la actual de progresiva desaceleración del crecimiento del gasto en consumo por parte de los residentes. Un indicador de este gradual empeoramiento del clima de confianza de los consumidores puede ser el leve retroceso del número de vehí- culos nuevos matriculados en la provincia. Una evolución que, siendo previsible por los volúmenes alcanzados previamente y por la elevada congestión que se sufre en la mayoría de las ciu- dades metropolitanas, no se puede desligar ni de la desfavora- ble evolución de las rentas salariales en un contexto de infla- ción elevada ni del efecto contractivo del aumento de los tipos de interés sobre la capacidad de compra de bienes de consumo duradero. Más allá del impacto puntual de la evolución del precio de la energía sobre la inflación medida por el índice general de pre- cios de consumo, se puede suponer una relación igualmente directa entre la persistencia de la inflación subyacente –no in- cluye los componentes más volátiles del gasto– y el acelerado crecimiento del saldo vivo del crédito bancario al sector priva- do a un ritmo que supera el 20% por término medio anual durante el último trienio. A pesar de la fuerte corrección del IPC durante los meses de septiembre y octubre gracias, básica- mente, a la contención del precio de los carburantes, la econo- mía española y también la catalana mantienen un diferencial de inflación casi estructural en relación con la Unión Europea per- judicial para la competitividad de nuestra economía, especial- mente de aquellas actividades manufactureras más expuestas a la competencia. No es casualidad que ambas economías funda- menten su expansión en sectores de influencia local que operan al margen de la competencia exterior. The first semester of 2006 the hotels of Barcelona have invoiced 5,8 million overnight stays, 18% more than last year. An evolution directly tied to the expansion of the traffic of the airport. The number of visitors and overnight stays, supplied by Tourism of Barcelona, they indicate a high relative growth. This growth it has to be specified given that the methodology used in the corresponding surveys has to be considered in phase of trial. Even so, the reality of the hotel and touristic sec- tor is in general of expansion sustained in the time and quanti- tatively significant. The offer of hotel posts continues growing to good rhythm for seventh consecutive year and already they overcome the 50.000, without the rates of employment suffering because of that. This increase of the offer, added up to that of the expense in consumption of the whole of the population, explains the increase of the order of 5% in the number of busy direct in the hotel sector and restaurateur of the city. The increase of the number of visitors impacts positively upon the business of a part of the tertiary sector, like the specialized trade, the transport, the restoration and the leisure. This impact is specially interesting in a moment like the current one of progressive deceleration of the growth of the expense in con- sumption on the part of the residents. The slight backward step of the number of new vehicles registered in the province can be an identification of this gradual impairment of the climate of confidence of the consumers. An evolution that is predictable, for the volumes attained previously and for the high congestion that is suffered to the majority of the metropolitan cities, but that can not get loose even of the unfavorable evolution of the salary rents, in a context of high inflation, or of the counterac- tive effect of the increase of the interest rates about the capa- city of acquisition of consumer good long-lasting. Beyond the prompt impact of the evolution of the price of the energy about the inflation, measured by the general index of prices of consumption, it can be supposed that there is a rela- tion equally direct among the persistence of the subjacent infla- tion –that it does not include the most volatile components of the expense- and the speeded growth of the balance lives on the bank credit to the private sector, which overcomes the 20% on average annual during the last trienniumum. In the months of September and October there is a strong correction of the CPI due, in a basic way, to the restraint of the price of the fuels. Even so, the Spanish economy, and also the Catalan, they keep an inflation differential almost structural in relation to the European Union. This differential is harmful to the competiti- veness of our economy, especially for those manufacturer acti- vities more set forth to the competence. It is not a chance that both economies found its expansion in sectors of local influen- ce and that work on the fringe of the outer competence. Barcelona economia 62 85 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Número de viviendas Superfície total V ar ia ci ón ( % ) Viviendas iniciadas 2005/2004 Últimos 12 meses         -10 0 10 20 30 40 Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real state market Valor absoluto y Últimos 12 meses y 2005/04 Indicadores Período tasa interanual (%) tasa interanual (%) (%) Construcción y licencias de obras / Construction and building permits Viviendas iniciadas III.06 1.349 –21,3 5.939 –2,1 14,8Started dwellings 3rd.Q Viviendas iniciadas (RMB) III.06 15.934 41,1 53.420 16,1 5,5Started dwellings (metropolitan area) 3rd.Q Obra nueva prevista en las licencias: Planned new construction: —Superficie total (m2) III.06 155.794 –19,7 1.543.593 14,0 27,8Total area (sq. m.) 3rd.Q —Número de viviendas III.06 629 –39,8 6.171 8,6 37,3Number of dwellings 3rd.Q Precios del mercado residencial / Housing prices Viviendas nuevas (€/m2) 1r.sem.06 5.856 20,3 — — 21,2New housing (€/sq.m.) 1st. half Segunda mano-oferta (€/m2) 1r.sem.06 4.863 17,4 — — 16,7Second hand housing (€/sq.m.) 1st.half Precio de alquiler (€//mes) 1r.sem.06 840 12,5 — — 11,4Transaction price 1st.half Plazas de aparcamiento (€) 1r.sem.06 26.670 11,7 — — 8,4Parking lots (€) 1st.half Absolute value and Last 12 months and 2005/04 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Precios del mercado residencial V ar ia ci ón ( % ) 2005/2004 2006/2005 Nuevo Segunda mano Alquiler 0 5 10 15 20 25 Con las cifras disponibles no se puede hablar de contención en la trayectoria expansiva de la construcción. Hablar de diferenciales de inflación, de endeudamiento cre- ciente de las familias y de expansión de los sectores relativa- mente cerrados a la competencia, nos lleva inevitablemente a hablar de la construcción. Según las estimaciones más recien- tes, la producción de este sector en Cataluña durante los pri- meros tres trimestres de este año ha crecido por encima del 5,5%, cuatro puntos porcentuales más que el conjunto de la in- dustria. Que este desequilibrio de los ritmos de crecimiento sectoriales se haya corregido levemente en relación con el exis- tente durante el quinquenio 2001-2005 se debe a la reactivación de la actividad industrial. El impulso que durante el primer semestre ha registrado la construcción de viviendas en el ámbito metropolitano impide hablar de moderación del crecimiento. Hay indicios que llevan a pensar que esta concentración de actividad responde a la ne- cesidad de entidades financieras y promotoras de activar el mayor número de proyectos posible antes de que la evolución de los tipos de interés y la necesaria diversificación del riesgo financiero de las entidades de crédito dificulte su financiación. Si es así, las cifras de la segunda mitad de año serán inferiores a las de la primera pero el total de viviendas iniciadas en la región metropolitana durante el año 2006 sumarán cerca de 50.000 unidades, un nuevo máximo anual y un 25% más que la media anual del cuadrienio 1997-2000, la anterior fase expan- siva del sector inmobiliario residencial. Para la ciudad central, los datos del segundo trimestre y especialmente los de licencias aprobadas durante los meses de verano, parecen anunciar este cambio de tendencia. With the data available can not be spoken of restraint in the expansive trajectory of the construction. Speaking of inflation differentials, of increasing indebtedness of the families and of expansion of the sectors relatively being closed to the competence, leads us unavoidably to speaking about the construction. According to the most recent estima- tions, the production of this sector in Catalonia during the first three terms of this year has grown above 5,5%, four percenta- ge points more than the set of the industry. That this imbalance of the sectorial rates of growth has reformed slightly in relation to the existing one during quinquennium 2001-2005 it is due to the reflation of the industrial activity. The impulse that has registered the construction of houses during the first semester in the metropolitan area, stops from speaking about moderation of the growth. There is evidence that it lead to thinking that, this concentration of activity, replies to the need of financial entities and of promoters of acti- vating the greatest possible number of projects, before that the evolution of the interest rates and the necessary diversification of the financial risk of the entities of credit it hampers its fun- ding. If it is like this, the amounts of the second half of year will be inferior to those of the first, but the total of houses pionee- red in the metropolitan region during year 2006 they will amount near 50.000 units, a new annual maximum and 25% more that the annual average of the quadrennium 1997-2000, the former expansive phase of the residential estate sector. For the central city, the data of the second term and especially the ones of licenses approved of during the months of summer, they seem to announce this change of trend. 86 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La conjunción de una oferta voluminosa de viviendas y unos tipos de interés orientados al alza harían esperar una contención de los precios de venta. En el caso de Barcelona, la información correspondiente al primer semestre no apunta en esta dirección, o no lo hace con la suficiente decisión. Posiblemente haya que esperar a los primeros meses de 2007 para que la mayoría de los operadores adapten el precio de su producto a la nueva rea- lidad. Y es que en contra de esta adaptación, que sí que se pro- duce en otras zonas, el mercado de la vivienda nueva en Bar- celona, además de escaso en relación con la demanda potencial, es mayoritariamente de mejora y no de primera mano Uno de los factores que presionan los precios del mercado resi- dencial al alza en buena parte del país y especialmente en Bar- celona y entorno metropolitano es el crecimiento demográfico paralelo a la expansión de los volúmenes de ocupación asocia- dos a más de una década de crecimiento económico ininte- rrumpido. Un crecimiento medio anual del 4% durante el últi- mo quinquenio del número de ocupados en la región metropo- litana, y sin que las tasas de paro hayan mejorado, provoca desajustes dentro y fuera del mercado de trabajo. También, y especialmente, en el mercado residencial de un área central densamente edificada. La existencia de 2,34 millones de puestos de trabajo para casi 2,5 millones de residentes activos, deja un saldo de 182.000 parados registrados en la región metropolitana a finales de verano. Superado el efecto estadístico del reciente proceso de regulari- zación extraordinaria de trabajadores extranjeros, las tasas de crecimiento de la ocupación se han “normalizado”. El número de afiliados en situación de alta en la Seguridad Social al final del tercer trimestre había crecido un 3,3% interanual para el conjunto de la región metropolitana y un 3,5% para Barcelona. En paralelo a este aumento, las cifras oficiales registran un cre- cimiento equivalente de la población activa. Los casi 54.000 parados registrados en las oficinas públicas de ocupación de la ciudad a comienzo del otoño son un 6,4% menos que un año antes. En el resto de la región metropolitana, con casi 130.000 parados, el ritmo de descenso ha sido más moderado, inferior al 4%. Vista la distribución por sexos de la población activa –aproximadamente el 45% son mujeres– y con independencia de que la evolución a la baja es similar en términos relativos, el perfil del desempleo barcelonés continúa siendo el de una cara femenina de mediana edad. Este cúmulo de indicadores positivos relativos al mercado de trabajo se completa con el aumento incentivado de las contra- taciones indefinidas. El moderado crecimiento, o incluso estan- camiento en el caso de la ciudad central, del número de contra- tos temporales durante los primeros nueve meses del año 2006 se explica básicamente por el aumento interanual del 23% que ha registrado la contratación indefinida durante el mismo perio- do. Un incremento que se ha traducido en un recorte de los con- tratos temporales de casi todas las categorías con la excepción de los más precarios, los de duración inferior al mes. The conjunction of a bulky offer of houses and interest rates upward would make wait for a restraint of the selling prices. In the case of Barcelona, the information corresponding to the first semester does not aim in this direction, or does not make it with the sufficient decision. Possibly it is necessary to wait in the first months of 2007 so that the majority of the operators adapt the price of its product to the new reality. And it is that, against this adaptation, observed in other areas, the market of the new house in Barcelona, aparty from scarce in relation to the potential demand, it is mostly from improvement and not from first hand One of the factors that the prices of the residential market press upward in good part of the country and especially in Barcelona and the metropolitan environment, is the demographic growth parallel to the expansion of the levels of employment, they both associated besides a decade of uninterruptible economic growth. A half annual growth of 4% during the last quinquen- nium of the number of busy in the metropolitan region, and wit- hout the unemployment rates having improved, it provokes disarrangements in and out of the job market. Also, and espe- cially, in the residential market of a central area densely built. The existence of 2,34 million jobs almost for 2,5 million active residents, leaves a balance, at the end of summer, of 182.000 registered unemployed persons in the metropolitan region. Once the statistical effect of the recent extraordinary regulari- zation of foreign workers has been overcome, the growth rates of the employment “have normalized”. The number of affilia- tes in situation of high in the Social Security in the end of the third quarter had grown 3,3% interannual for the set of the metropolitan region and 3,5% for Barcelona. In parallel to this increase, the official statistics register an equivalent growth of the active population. The almost 54.000 unemployed persons registered in the public offices of employment of the city at the beginning of autumn, they are 6,4% less than a year before. In the rest of the metro- politan region, almost with 130.000 unemployed persons, the rhythm of descent has been more moderate, inferior to 4%. Given the distribution from sexes of the active population –women are 45% approximately- and with independence that the evolution is downward similar in relative terms, the profile of the unemployment from Barcelona continues being that of a feminine face on average age. This cumulus of positive trends related to the job market is completed with the encouraged increase of the indefinite con- tracts. The moderate growth, or even stagnation in the case of the central city, of the number of temporary contracts during the first nine months of year 2006, it is explained, in a basic way, by the interannual increase of 23% that they have registe- red the indefinite contracts during the same period. An increa- se that those of duration inferior to the month has been trans- lated in a dribble of the temporary contracts almost of all the categories, with the exception of the most precarious. Barcelona economia 62 87 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook V ar ia ci ón ( % ) 2005/2004 Últimos 12 meses Activos ContratosOcupados 0 2 4 6 8 10 jn.06/jn.05 st.06/st.05 V ar ia ci ón ( % ) Total Masculino Femenino RMB -8 -6 -4 -2 0 2 Ta sa ( % ) EspañaBarcelona (prov.) RMB Cataluña dc.04 dc.05 st.06 0 2 4 6 8 10 12 (1) Variación st.2006/st.2005. Mercado de trabajo / Labor Market Valor absoluto Últimos 12 meses 2005/04 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Ocupación / Employment Residentes activos III.06 806.700 3,2 — — 7,8Active residents 3rd.Q Residentes activos (RMB) III.06 2.469.850 3,5 — — 4,9Active residents (metropolitan area) 3rd.Q Trabajadores en alta (Seguridad Social) III.06 1.081.260 3,5 — — 3,9Workers affiliated (Social Security) 3rd.Q Contratos laborales registrados III.06 221.370 3,9 900.945 1,6 6,2Registred employments contracts 3rd.Q Paro registrado / Registered unemployment (1) Total paro registrado 30 st.06 53.581 –6,4 — — –3,4Registered unemployment st.30 Paro masculino 30 st.06 23.958 –6,5 — — –3,7Male unemployment st.30 Paro femenino 30 st.06 29.623 –6,3 — — –3,1Female unemployment st.30 Paro juvenil (16-24 años) 30 st.06 4.484 –9,7 — — –1,8Youth unemployment (aged 16-24) st.30 Total paro registrado (RMB) 30 st.06 181.982 –4,6 — — 0,2Registered unemployment (metrop. area) st.30 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate Barcelona 30 st.06 6,6 — — — 6,5Barcelona st.30 Región Metropolitana (RMB) 30 st.06 7,4 — — — 7,4Metropolitan area st.30 Cataluña 30 st.06 6,9 — — — 7,3Catalonia st.30 España 30 st.06 9,1 — — — 9,9Spain st.30 Absolute value and Last 12 months and 2005/04 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Sectorialmente, la mayoría de los nuevos puestos de trabajo generados en lo que va de año se han creado en el terciario, bási- camente en el comercio, en la hostelería y restauración, en trans- porte y en el cajón de sastre de los servicios a las empresas. Hay que destacar también el papel activo de las administraciones públicas en la creación de ocupación, en especial en sectores como la enseñanza, la sanidad y la seguridad. En términos rela- tivos, la construcción ha continuado siendo el sector más diná- mico, en contraste con la persistente amortización de puestos de trabajo que, a pesar de algunas de las señales de reactivación de la producción, caracteriza a la ocupación industrial. In a sectorial way, the majority of the new jobs generated during the current year have been created in the tertiary, in a basic way in the trade, in the hotel business and restoration, in transport and in the the services to companies sector. It is necessary to highlight also the active role of the public admi- nistrations in the job creation, especially in sectors like the education, the health and the security. In relative terms, the construction has continued being the most dynamic sector, in contrast to the persistent amortization of jobs that, in spite of some of the signals of reflation of the production, it characteri- zes the industrial employment.