Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana març 2005 | núm. 57 Barcelona e c o n o m i a Barcelona e c o n o m i a març 2005 | núm. 57 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Ajuntament de Barcelona Alcalde Joan Clos President de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial José Ignacio Cuervo Gerent Municipal Pilar Solans Cap del Gabinet Tècnic de Programació Josep Serra BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.es/publicacions telèfon: 93 291 84 78 e-mail: barcelonaeconomia@mail.bcn.es fax: 93 291 84 82 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 57. març 2005 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Impremta Municipal Dipòsit legal: B.26.464/91 Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 13 Conjuntura industrial 14 II. Finances 17 Sistema financer 18 Mercat de renda variable 21 III. Consum, comerç i preus 22 Preus de consum 23 Consum d’energia i aigua 25 Matriculació de vehicles 26 Recollida de residus 27 IV. Transports i comunicacions 28 Port: mercaderies i passatgers 29 Aeroport: passatgers i mercaderies 33 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 35 V. Turisme, fires i congressos 37 Activitat turística 38 Activitat congressual 42 VI. Construcció 43 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 44 Construcció d’habitatges 45 Llicències d’obres 49 VII. Mercat immobiliari 52 Preus al mercat residencial 53 Cost d’accés a l’habitatge 61 Valors de taxació dels habitatges 63 VIII. Mercat de treball 64 Població activa, atur i contractació 65 Ocupació 71 Resumen/Summary 74 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 75 març 2005 | núm. 57 Síntesi de la conjuntura 6Síntesi de la conjuntura Creixement sòlid de l’economia mundial durant el 2004 tot i que l’evolució del darrer trimestre no ha satisfet plenament les expectatives. Efectivament, els darrers resultats disponibles confirmen la pèr- dua d’impuls que han registrat algunes de les grans àrees eco- nòmiques durant els darrers mesos de 2004. L’excepció més destacable possiblement sigui la de Xina, que acaba l’any amb un creixement del PIB que s’estima superior al 9%, similar al mantingut la resta de l’exercici. Ni l’economia nord-americana ni especialment, la japonesa, han estat capaces de mantenir fins a final d’any la trajectòria clarament expansiva del primer se- mestre. En el cas de la Unió Europea, el problema no es tant de pèrdua d’impuls com d’incapacitat de consolidar els tímids senyals de recuperació de l’activitat econòmica. La persistent revalorització de l’euro durant el darrer terç de l’any i el man- teniment de l’elevada cotització del petroli, han penalitzat la competitivitat de les exportacions europees i, de retruc, el crei- xement del conjunt de l’economia. Els països de l’OCDE previsiblement tancaran l’any amb un creixement interanual lleument per sobre del 3%, mig punt per- centual menys que durant el primer semestre. Un valor que, si bé reflecteix una moderada pèrdua d’impuls durant el segon semestre, consolida la trajectòria expansiva iniciada dos anys abans i gairebé triplica la taxa de creixement de 2001, la més minsa dels darrers deu anys. Sumats aquests resultats al clima d’incertesa i expectació que viu l’economia mundial com a conseqüència de factors amb capacitat d’incidència global com ara els enormes i creixents desequilibris que pateix l’economia dels Estats Units i la volatilitat del preu del petroli, obliguen a ser moderats en les previsions de creixement econòmic mun- dial pel 2005. 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Pels Estats Units, l'indicador compost avançat substitueix l'indicador de clima econòmic. 3 Per Espanya i Catalunya, dades de l'EPA. Fonts: INE, OCDE, Eurostat, Banco de España i Idescat. Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea (25) Espanya Catalunya II.04 III.04 IV.04 II.04 III.04 IV.04 II.04 III.04 IV.04 II.04 III.04 IV.04 PIB 4,8 4,0 3,8 2,3 2,0 1,9 2,6 2,6 2,7 2,8 2,5 2,5 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 5,4 4,7 — 2,2 3,0 — 4,4 4,6 4,6 — — — taxa de variació en termes reals (%) Preus de consum1 3,3 2,6 3,4 2,2 1,9 2,2 3,5 3,2 3,3 3,9 3,7 3,6 taxa de variació anual (%) Indicador de clima econòmic2 102,3 102,1 102,6 102,9 104,0 103,1 99,6 98,0 97,7 — — — Índex: 2000=100 Taxa d'atur3 5,6 5,4 5,4 9,0 8,9 8,9 10,9 10,6 10,4 9,2 8,9 8,8 en % de la població activa Tipus d'interès a curt termini1 1,42 1,83 2,43 2,50 2,53 2,56 2,10 2,11 2,12 — — — Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d'interès a llarg termini1 4,79 4,15 4,27 4,56 4,24 3,82 4,39 4,08 3,64 — — — Rend. deute públic a 10 a. en mercats nacionals Tipus de canvi del dòlar1 — — — 1,214 1,222 1,341 — — — — — — Unitats de $ per Euro L’economia del conjunt de la Unió Europea aconsegueix tancar el 2004 amb una taxa de creixement sensiblement més intensa que la del bienni anterior. Això no treu però, que l’escàs 2% que s’apunta com a creixement mitjà anual, se situï per tercer any consecutiu clarament a remolc de l’expansió econòmica dels Estats Units i del conjunt de l’OCDE. Entre les economies de més pes de la Unió Europea, l’alemanya i la italiana han evo- lucionat força pitjor que la mitjana, mentre que la francesa, l’espanyola i especialment l’anglesa, han estat les més expan- sives. La inversió en béns d’equipament i la despesa pública s’afegeixen al consum privat per mantenir la trajectòria expansiva de l’economia espanyola. Els resultats provisionals del darrer trimestre de 2004 no apor- ten cap canvi significatiu al model de creixement del PIB es- panyol dels trimestres anteriors. El que sí fan es confirmar, amb el creixement del 2,7% estimat pel conjunt de l’any, que l’eco- nomia espanyola ha crescut dues dècimes percentuals més que durant el 2003. Una taxa sensiblement superior a la mitjana de la Unió Europea tot i que aquest diferencial de creixement s’ha retallat dràsticament. Les sis/set dècimes en què s’estima la diferència aquest darrer any és aproximadament la meitat de la diferencia mitjana dels darrers set anys. Un símptoma clar del progressiu esgotament de l’actual model de creixement basat majoritàriament en la demanda interna i més exactament, en la despesa en consum i en la inversió en construcció. 7Barcelona economia 57Síntesi de la conjuntura taxa d'atur (en % de la població activa) EUAUEEspanyaCatalunya 1999 2000 2001 2002 2003 2004 (%) 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Producte Interior Brut (variació anual) EUAUEEspanyaCatalunya 1999 2000 2001 2002 2003 2004 (%) -1 0 1 2 3 4 5 6 Efectivament, el 2,7% de creixement mitjà anual s’ha recolzat en un augment del 4,4% de la demanda interna, un punt per- centual més que durant el 2003. Un diferencial de creixement notable –equivalent a l’increment que ha registrat el PIB de la UE– que majoritàriament s’ha adreçat a l’exterior, com ho tes- timonia que les importacions de béns i serveis han crescut prop d’un 9%, pràcticament el doble que les exportacions. Entre els diferents components de la demanda interna, durant el 2004 s’observen dues evolucions molt significatives. D’una banda, el creixement relativament estable del consum i de la inversió en construcció i de l’altra, la forta recuperació de la inversió en béns d’equipament. Des de l’òptica de l’oferta, hom observa que el creixement de l’economia espanyola és una responsabilitat molt més compar- tida i repartida de manera més equitativa que des de la vessant de la demanda. Llevat de la decepció del sector agro-ramader i pesquer, la resta de branques productives tanquen el 2004 amb un creixement notablement positiu. La valoració no és tan unà- nime si es compara amb l’evolució registrada un any abans. En aquest cas, el conjunt de la indústria, inclosa la productora d’e- nergia, ha viscut una progressiva recuperació a mesura que transcorria l’any, alhora que la construcció, tot i mantenir la taxa de creixement sectorial més elevada, continua desaccele- rant-se. Un procés que sembla que s’ha contagiat al segment dels serveis de mercat, que durant els últims trimestres de l’any no ha pogut mantenir el fort impuls del primer semestre. L’ex- pansió sostinguda dels serveis fora de mercat ha estat determi- nant per mantenir el to alcista del terciari. En el cas de Catalunya, en el moment de tancar aquesta edició només es disposa d’un primer avanç de l’evolució del PIB durant el darrer trimestre i pel conjunt de 2004 limitat als com- ponents de l’oferta. Assumint que els propers mesos les dades que ara es coneixent poden canviar notablement, el fet és que s’estima un creixement del PIB en la línia però lleument infe- rior al del conjunt d’Espanya. Les dinàmiques sectorials són similars encara que amb creixements més febles a la indústria i construcció. Aquesta s’ha mantingut com la branca productiva més expansiva però perdent dinamisme. El creixement del ter- ciari ha mostrat igualment símptomes d’esgotament a mesura que transcorria l’any, mentre que el dinamisme de l’activitat industrial s’ha vist penalitzat per l’atonia del darrer trimestre. A la desacceleració del creixement que es palesa durant el dar- rer trimestre de 2004, amb una especial incidència en els sec- tors industrial i constructor, sembla que hi ha contribuït de forma decisiva l’enfosquiment de les expectatives relacionades amb l’evolució de l’economia europea com a conseqüència de la inestabilitat dels preus del petroli i la persistent apreciació de l’euro que minven la competitivitat de l’economia catalana. Unes limitacions al creixement difícils d’esquivar incentivant la demanda interna atès que la major part d’aquest esforç es tra- dueix en importacions i inflació. 8Síntesi de la conjuntura Aeroport internac. 2003/2002 2004/2003 Total aeroport Total port Va ria ci ó (% ) 0 2 4 6 8 10 12 Port. Tràfic de mercaderies — Total (milers de tones) 4t.tr.04 9.706 5,9 39.321 13,1 6,6 Sortides (milers tones) 4t.tr.04 3.556 10,2 14.261 14,8 8,3 Entrades (milers tones) 4t.tr.04 6.150 3,5 25.060 12,1 5,7 — Càrrega general (milers tones) 4t.tr.04 6.239 11,4 24.781 18,5 8,4 Exportacions (milers tones) 4t.tr.04 2.405 5,4 9.287 23,1 7,6 Importacions (milers tones) 4t.tr.04 2.595 9,8 10.273 21,5 9,6 — Contenidors (milers de Teus) 4t.tr.04 489 14,1 1.916 16,0 13,1 El 2004 ha estat un any de creixement sostingut i molt important pel que fa a l'activitat comercial del port. Els gairebé 40 milions de tones manipulades –cinc més que un any abans– representa tot un canvi d'escala. A destacar igualment el pes creixent de la mercaderia de càrrega general, la de més valor afe- git, transportada majoritàriament en contenidors. Transport públic de passatgers Total servei urbà (milers) 4t.tr.04 150.651 –0,5 572.192 2,3 4,4 — Xarxa Metro (milers) 4t.tr.04 90.340 0,6 342.793 3,4 3,1 — Xarxa Bus (milers) 4t.tr.04 52.418 –2,5 200.405 0,3 7,3 — FGC (Cat. i Sarrià)(milers) 4t.tr.04 7.892 1,3 28.994 2,3 –1,0 Total servei de rodalia (milers) 4t.tr.04 42.383 0,0 161.997 3,5 2,2 — RENFE (milers) 4t.tr.04 29.565 0,0 115.154 2,9 0,1 — FGC (milers) 4t.tr.04 12.818 0,0 46.843 5,0 7,8 Els senyals de lleu desacceleració del creixement que comença a mostrar l'ús del transport públic col·lectiu a l'àmbit metropolità, i més especialment a l'àrea central, respon bàsicament a la contenció del creixement de la demanda de mobilitat diària. L'augment del parc automobilístic i especialment de motos, contribuirà també a restar usuaris al transport públic. Va ria ci ó (% ) 2002/2001 2003/2002 2004/2003 Total urbà Total rodalia 0 2 4 6 8 10 12 2003/2002 2004/2003 Va ria ci ó (% ) Total port Càrrega general Teus 0 5 10 15 20 La inevitable i creixent competència de les economies emergents, imbatibles en preu gràcies als baixos costos de fabricació i a la depreciació del dòlar, limita l’expansió de la producció industrial catalana. Les primeres dades disponibles referides a l’evolució de l’acti- vitat industrial catalana durant el darrer trimestre de l’any sem- blen confirmar l’escassa consistència de la conjuntura relativa- ment expansiva dels trimestres centrals de 2004. L’índex de producció industrial corresponent a la tardor reflecteix una si- tuació que trenca amb la tendència expansiva de trimestres an- teriors i que surt perdent en la comparació amb la situació d’un any abans. Segons la destinació dels béns, els de consum són els que mantenen una trajectòria més apagada, mentre que els intermedis i els d’equipament, gràcies en part a la demanda de- rivada del sector constructor, acaben l’any amb un resultat més satisfactori que el d’un any abans. Aquesta desacceleració de la represa de l’activitat industrial ca- talana s’ha reflectit –segons les primeres estimacions parcials– en una sensible retallada del creixement del PIB del sector, alhora que l’evolució de l’índex de clima industrial no ofereix cap senyal de millora imminent de les expectatives. Mentre les vendes al mercat interior s’han mantingut en la línia de trimes- tres anteriors, les exportacions de béns manufacturats han per- dut intensitat. Un moviment en línia amb el corresponent alen- timent del creixement econòmic europeu, que es produeix en un entorn de tensions de preus en el mercat del petroli i altres matè- ries primeres i de progressiva pèrdua de competitivitat dels pro- ductes de la zona euro per la depreciació del dòlar i, en el cas espanyol, pel repunt dels preus de sortida de fàbrica. Transports Valor absolut Darrers 12 mesos 2003/02 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Trànsit de passatgers Aeroport. Total (inclòs trànsit) (milers) 4t.tr.04 5.789 6,5 24.558 7,9 6,6 — Interior (milers) 4t.tr.04 2.895 4,7 11.853 7,1 6,5 — Internacional (milers) 4t.tr.04 2.850 7,0 12.510 9,1 6,4 Port. Total (inclòs transit) (milers) 4t.tr.04 367 7,6 1.968 5,3 10,6 — Creuers (inclòs trànsit) (milers) 4t.tr.04 242 –2,3 1.021 –2,7 25,7 L'evolució del trànsit aeri durant el quart trimestre ha mantingut la trajectòria expansiva dels trimestres anteriors i ha permès tancar l'any amb 24,6 milions de passatgers, un 7,9% més que durant el 2003. Igualment expansiu, però menys, ha estat el trànsit de passatgers pel port tot i l'estabilització de la demanda de creuers turístics. 9Barcelona economia 57Síntesi de la conjuntura Crèdit (prov.) Electr. baixa tensió Vehicles (prov.) Va ria ci ó (% ) 2003/2002 2004/2003 0 5 10 15 20 25 des.02 des.03 ds.04 Va ria ci ó in te ra nu al (% ) 0 1 2 3 4 5 Subjacent Espanya U.E.Barcelona (prov.) El tràfic portuari de mercaderies aconsegueix el creixement més intens de la seva història recent. La lleu moderació de la trajectòria expansiva que ha caracterit- zat l’activitat del teixit industrial català durant el darrer terç de l’any passat ha tingut un escàs ressò en l’evolució de l’activitat al port de la ciutat. Així, els quasi 40 milions de tones de mer- caderia embarcada o desembarcada equivalen a un increment del 15% en relació amb el volum d’un any abans. El creixement ha estat igualment expansiu en l’apartat de la mercaderia de més valor afegit transportada en contenidors, atès que els més d’1,9 milions de Teus que han passat per les instal·lacions del port –250.000 més que durant el 2003– representen un incre- ment anual lleument superior al 15%. A banda del fort creixement que han registrat les importacions de productes energètics, els capítols més dinàmics del tràfic co- mercial han estat els relacionats amb la indústria sidero-metal- lúrgica i la química. Entre les mercaderies de càrrega general, els increments més significatius corresponen a la maquinària, vehicles nous i a un ampli ventall de productes alimentaris. L’augment del tràfic intercontinental en perjudici del de proxi- mitat és un dels factors que poden explicar l’escassa correlació entre volum de mercaderies i tràfic de vaixells. Un altre factor que ha contribuït a reduir el nombre de vaixells que han atracat al port de la ciutat ha estat la reducció del nombre d’escales de creuers. Per primer vegada d’ençà el 1993, l’aug- ment del nombre de passatgers que han utilitzat les terminals portuàries descansa en exclusiva en el segment dels ferris de línia regular. El milió llarg de viatgers de creuers comptabilit- zats durant el 2003 es revela com una fita difícil de superar. Alhora, sembla que s’imposa la necessitat de consolidar els vo- lums assolits després d’un bienni amb creixements anuals acu- mulatius superiors al 25%. Turisme, consum i preus Valor absolut Darrers 12 mesos 2003/02 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Consum – Matriculació Aigua per a ús cial-ind. (milers m3) 4t.tr.04 8.181 5,4 32.354 –0,9 1,2 Gas natural (GW/h) 4t.tr.04 486 –12,1 3.158 –0,7 –4,4 Electr. baixa tensió (cial.-ind.)(Gwh) 4t.tr.04 536 10,7 2.117 1,6 6,0 Matriculació de vehicles (prov.) 4t.tr.04 73.783 10,9 269.387 7,6 9,4 Crèdit bancari (milions d' )(prov.) 31 ds.04 145.961 19,6 — — 19,9 El consum d'energia evoluciona en funció del creixement econòmic, de la població de fet i de les con- dicions climàtiques. La matriculació de vehicles assoleix màxims històrics gràcies a la inversió em- presarial i al segment de les motos. El crèdit bancari continua la seva expansió aprofitant l'estabilitat dels tipus d'interès en valors mínims. Visitants i pernoctacions hoteleres Total pernoctacions (milers) st-ds.04 3.421 13,4 10.148 11,5 4,7 Visitants segons motiu de visita (milers): st-ds.04 1.570 22,7 4.550 18,2 7,5 — Negocis (milers) st-ds.04 789 29,9 1.889 20,1 19,1 — Turisme (milers) st-ds.04 584 22,7 1.989 30,6 –8,3 — Fires i Congressos (milers) st-ds.04 122 –14,0 423 10,4 12,5 — Altres (milers) st-ds.04 74 38,1 248 –30,4 38,5 La celebració del Fòrum Universal de les Cultures ha convertit el 2004 en un any atípic pel que fa a l'ac- tivitat hotelera de la ciutat. El notable augment de l'oferta de noves places no ha pogut evitar que l'espectacular increment del nombre de turistes –fins a representar un 37% dels visitants hostatjats en hotels– hagi reduït les estances hoteleres de visitants per altres motivacions. Va ria ci ó (% ) 2003/2002 2004/2003 Pernoct. hoteleres Visitants Visitants per turisme -10 0 10 20 30 40 I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1) Barcelona (prov.) (%) 4t.tr.04 1,3 — — 3,7 3,2 Catalunya (%) 4t.tr.04 1,3 — — 3,6 3,1 Espanya (%) 4t.tr.04 1,2 — — 3,2 2,6 Subjacent (%) 4t.tr.04 1,5 — — 2,9 2,5 U.E. harmonitzat (%) 4t.tr.04 0,7 — — 2,2 1,8 La resistència de la inflació subjacent a moderar-se com a conseqüència de les tensions de preus regis- trades en segments de la despesa tradicionalment inflacionistes en un context de fort creixement de la demanda de consum, ha acabat per forçar un tancament d'any amb un creixement interanual de l'IPC sensiblement superior al d'un any abans i amb un nou repunt del diferèncial inflacionista amb la resta de la Unió Europea. (1) Taxes referides a 31-des-2003 10 Síntesi de la conjuntura Va ria ci ó (% ) 2003/2002 2004/2003 LloguerSegona mà Nou Preu de venda dels habitatges 0 5 10 15 20 25 Va ria ci ó (% ) Llicències d'obres 2003/2002 2004/2003 Nombre habitatges Superfície nova Habitatges iniciats -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 Construcció i mercat immobiliari Valor absolut Darrers 12 mesos 2003/02 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Construcció residencial i llicències d’obres Construcció d'habitatges: — Iniciats (Barcelona) 4t.tr.04 1.701 20,2 5.090 –6,0 10,8 — Iniciats (RMB) 4t.tr.04 12.346 17,4 43.129 13,7 9,0 Obra prevista a les llicències: Nova planta: nombre d'habitatges 4t.tr.04 1.370 –12,6 4.588 –6,3 –2,5 Nova planta: superfície (m2) 4t.tr.04 384.800 –16,4 1.104.074 –19,1 –4,6 Ref.i ampliació: superfície (m2) 4t.tr.04 141.200 56,6 407.423 –10,0 15,6 La construcció residencial acaba l'any immersa en un procés de fort creixement, especialment a l'entorn metropolità. Per contra, les llicències d'obres majors aprovades a Barcelona, revelen un cert esgotament després de l'esforç inversor pre-Fòrum. Amb tot, els totals previstos asseguren un notable volum d'acti- vitat del sector durant el 2005 Preus al mercat immobiliari Sostre residencial (venda): — Habitatges nous ( /m2) 2004 — — 4.193 20,6 18,6 — Segona mà-oferta ( /m2) 2n.sem.04 3.813 15,2 3.672 15,5 15,0 — Lloguer ( /m2/mes) 4t.tr.04 10,91 7,6 10,60 10,4 10,6 — Places d'aparcament ( ) 2004 — — 22.620 9,0 10,2 Locals de negoci (lloguer mensual): — Oficines (total ciutat) ( /m2/mes) 2n.sem.04 8,39 –3,3 — — 2,0 — Locals comercials ( /m2/mes) 2n.sem.04 7,83 –12,7 — — 2,5 Durant el 2004 s'ha mantingut el fort desequilibri en el mercat immobiliari entre els preus del sostre residencial i el destinat a activitats econòmiques. Es repeteixen també els increments d'un any enrere a tots els segments del mercat residencial, amb una jerarquia d'increments relacionada directament amb l'oferta disponible (quantitat i diversitat) i la possiblitat d'accedir o no a finançament i a deduccions fiscals. L’augment de l’oferta de vols de companyies de baix cost permet mantenir un any més la trajectòria ascendent del tràfic aeri de passatgers. L’aeroport de Barcelona tanca el 2004 amb 24,6 milions de viatgers, un 7,9% més que un any abans. Tot i que el tràfic in- ternacional es consolida com el segment dominant –molt pola- ritzat a l’àmbit de la Unió Europea i en procés de recuperació fora d’aquest àmbit– el trànsit interior, gràcies a l’establiment de noves rutes i operadors, aconsegueix créixer per sobre del 7%. En paral·lel a l’augment del nombre de passatgers, consta- tar també l’esmentat augment del nombre de vols –un 3,3% pel conjunt de l’any– i el repunt especialment significatiu del trà- fic de mercaderies de procedència o destinació internacional. En la línia de solvència de la demanda interna, la matriculació de vehicles a la província de Barcelona durant el darrer trimes- tre de 2004 ha registrat un creixement interanual de gairebé l’11%, sumant uns 270.000 vehicles pel conjunt de l’any, un nou màxim històric. A banda de la represa de la demanda per part de les empreses i professionals, aquest volum de vendes difícilment s’hauria assolit sense l’increment de la matriculació de motos de petita cilindrada a l’empara de la nova normativa. Aquesta participació creixent de les motos en el total dels vehi- cles matriculats i la demanda de vehicles usats per part de la població immigrant semblen els factors determinants a l’hora d’explicar el descens del nombre de baixes i el corresponent increment del parc de vehicles. Creixement de les ràtios d’endeutament de les economies familiars i de la taxa d’inflació molt per sobre de les mitjanes europees. Al fil de l’evolució expansiva d’aquests i altres indicadors de consum i d’inversió, cal fer esment a l’evolució del crèdit ban- cari i també al comportament dels índexs de preus de consum. Segons les darreres dades disponibles, el saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat de la província de Barcelona creixia a final de 2004 a una taxa anual de l’ordre del 20% en termes reals. Un ritme lleument superior al d’un any abans. En paral·lel a aquest recurs al crèdit –amb el protagonisme insis- tent i destacat de la inversió immobiliària de les famílies– i al creixement sostingut de la demanda interna, l’IPC acaba l’any amb un increment interanual del 3,6% a Catalunya i quatre dècimes menys a Espanya. En termes de mitjana anual, amb el 2004 són ja cinc anys consecutius d’increment dels preus de consum per sobre del 3,5% anual i també del diferencial d’in- flació acumulada en relació amb la resta de la Unió Europea. Un element que a primera vista no s’hauria d’obviar a l’hora d’explicar la major pressió inflacionista que els darrers anys es manifesta a Catalunya i més específicament a l’àrea de Barce- lona, en comparació amb la resta d’Espanya, és l’augment de la despesa en consum i serveis extra-hotelers dels visitants. Un increment, detectat per la majoria de les enquestes sectorials, recolzat especialment en l’augment sostingut del nombre de visitants i de pernoctacions hoteleres. El 2004, any atípic pel que fa al sector turístic barceloní per la celebració del Fòrum, s’han superat els 10,1 milions de pernoctacions hoteleres gene- rades per 4,5 milions de visitants. Ambdós registres represen- ten increments anuals de dos dígits que no haurien estat possi- bles sense la corresponent ampliació de l’oferta hotelera. 11 Barcelona economia 57Síntesi de la conjuntura Precisament la forta concentració de projectes en construcció en el període previ al Fòrum pot servir per justificar parcial- ment la sensible retallada dels volums de superfície previstos a les llicències d’obres majors aprovades a Barcelona durant el 2004. Abona aquesta idea el fet que el milió i mig de m2 de sos- tre total previst aquest darrer any equival pràcticament a les dotacions anuals del bienni 2000-2001, període immediatament anterior als dos anys que han concentrat el major volum d’obra prevista d’ençà el 1991. Pel que fa a la construcció residencial, les dades disponibles revelen que tot i el notable repunt del nombre d’habitatges ini- ciats durant el darrer trimestre de 2004 –un 20,2% d’augment interanual– la dotació pel conjunt de l’any s’ha limitat a 5.090 habitatges de nova construcció, un 6% menys que durant el 2003. Amb una mica de perspectiva es pot parlar d’un volum de producció ajustat a la mitjana del darrer quinquenni. Alhora, la major disponibilitat de sòl i uns preus de venda més a l’abast de la majoria de la població, expliquen l’augment del 17% d’a- quest tipus de promocions a l’entorn metropolità. Així, durant el 2004 s’han començat a construir més de 43.000 nous habi- tatges al conjunt de la regió metropolitana, un nou màxim anual després dels registrats durant el trienni 1998-2000. El 39% dels 4.641 habitatges acabats de construir a Barcelona l’any passat estan acollits a algun règim de protecció oficial. Aquest augment de l’oferta d’habitatges nous al conjunt del país pot començar a incidir en una desacceleració de l’espiral inflacionista que aquests darrers anys ha caracteritzat el mercat immobiliari residencial de compra-venda. Segons els valors de taxació, durant el 2004, i són ja sis anys consecutius, s’han repetit increments anuals de preus superiors al 15% nominal a l’àrea de Barcelona. Una evolució que, amb lleus matisos, es aplicable a la majoria de les grans àrees urbanes i turístiques del país. És evident que aquesta tendència no es pot mantenir indefinidament i, atès el nivell de preus assolit i esgotat el recurs a continuar baixant els tipus d’interès, sembla que el punt d’inflexió de la tendència alcista dels preus és a tocar. (% ) ds.02 ds.03 ds.04 0 2 4 6 8 10 EspanyaCatalunyaR.M.B.Barcelona Va ria ci ó (% ) 2003/2002 2004/2003 Actius Afiliats Contractes indefinits -16 -12 -8 -4 0 4 8 12 16 Mercat de treball Valor absolut Darrers 12 mesos 2003/02 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Ocupació Residents actius 31 ds.04 748.310 0,3 — — 2,3 Residents actius (RMB) 31 ds.04 2.132.700 0,1 — — 2,7 Afiliats R.G. Seg.Soc. 31 ds.04 866.964 1,4 — — 1,7 Afiliats R.G. Seg.Soc. (RMB) 31 ds.04 1.780.982 2,3 — — 2,1 Contractes laborals registrats 4t. tr.04 237.310 34,3 835.526 24,4 –6,0 Contractes indefinits 4t. tr.04 28.623 22,5 106.188 15,2 –13,9 Consolidació de la població activa després de l'expansió de 2003. L'afiliació d'ocupats a la Seguretat Social accentua la trajectòria expansiva dels darrers trimestres. Un creixement relativament intens, però insuficient per explicar l'espectacular increment de la contractació laboral. Va ria ci ó (% ) des.03/des.02 des.04/des.03 Total Masculí Femení RMB -4 -3 -2 -1 0 1 2 Taxes d’atur registrat (%) (1) Barcelona 31 ds. 04 6,0 — — — 6,2 RMB 31 ds. 04 6,9 — — — 6,9 Catalunya 31 ds. 04 6,5 — — — 6,5 Espanya 31 ds. 04 8,6 — — — 9,0 L'augment de l'ocupació i un moderat increment de la població activa són els principals arguments a l'hora d'explicar la contenció de les taxes d'atur. A la ciutat central s'hi ha afegit un lleu retrocés del nom- bre d'actius residents desocupats. La reducció de les taxes d'atur femenines ha estat generalitzada a tots els àmbits. (1) Taxes referides a 31 de desembre de 2003 Atur registrat Total aturats registrats 31 ds. 04 44.936 –3,1 — — –1,0 Atur masculí 31 ds. 04 21.414 –2,7 — — 1,8 Atur femení 31 ds. 04 23.522 –3,5 — — –1,4 Atur juvenil (16-24 anys) 31 ds. 04 4.200 –11,4 — — 4,2 Aturats sense ocupació anterior 31 ds. 04 3.861 –11,8 — — 3,9 Total aturats registrats (RMB) 31 ds. 04 147.583 –0,1 — — 1,2 A diferència d'un any enrere, durant el darrer trimestre de 2004 s'ha accentuat el procés de millora de l'atur registrat a tot el país. Barcelona ha aconseguit consolidar la tendència lleument baixista mantin- guda la major part de l'any gràcies a l'augment de les taxes d'ocupació dels més joves. El fort augment de la contractació a temps parcial al terciari hi ha jugat un paper determinant. 12 Síntesi de la conjuntura La trajectòria moderadament expansiva del mercat de treball metropolità s’ha accentuat durant els darrers mesos de 2004. Si hom fa abstracció dels elevats índexs de temporalitat i de la inestabilitat laboral que aquest fet comporta per a un nombre creixent de treballadors, l’evolució dels principals indicadors del mercat de treball metropolità durant el 2004 s’ha de quali- ficar de força positiva. S’han generat prou llocs de treball com per absorbir el modest saldo de nous actius incorporats al mer- cat laboral regulat i començar a contenir la borsa d’aturats. Tot plegat s’ha traduït en un augment de les taxes d’activitat i d’o- cupació –especialment del col·lectiu femení– i en l’estabilitza- ció del nombre de desocupats després de més de tres anys d’augment sostingut. Al mercat de treball de Barcelona, entenent com a tal la totali- tat de l’àmbit metropolità, el nombre d’afiliats en situació d’al- ta a la Seguretat Social a final de 2004 s’estimava en quasi 2.168.000, un 2,3% més que dotze mesos abans. Un increment que dóna continuïtat a l’augment d’un any abans i que pràcti- cament iguala el creixement real del corresponent PIB. Això fa pensar en un augment més aviat escàs de la producció/ocupat. En aquest mateix àmbit, l’estancament de la taxa d’atur i de la xifra total de desocupats registrats no pot amagar el comporta- ment doblement dual del mercat de treball. Un comportament derivat del procés de transformació que viu el teixit productiu català. D’una banda, l’atur masculí continua lleument a l’alça mentre es comença a reduir entre les dones. De l’altra, per cada actiu de menys de 25 anys donat de baixa com a demandant d’ocupació a les oficines de treball, se n’hi han incorporat dos de més de 45 anys. L’expansió de la contractació laboral, especialment intensa du- rant tot l’any –un creixement que s’ha de rebaixar perquè les dades d’enguany no són estrictament homogènies a les d’anys anteriors– respon al dinamisme de la ocupació temporal i a temps parcial. La forta concentració del nombre de contractes formalitzats en modalitats escassament estables des de l’òptica temporal i en determinades activitats terciàries, es produeix en paral·lel a l’augment de les taxes d’activitat i d’ocupació feme- nines. A grans trets i a manera de resum, el 2004 ha estat un bon any per a l’economia de Barcelona. La forta especialització tercià- ria de l’estructura productiva de la ciutat seria suficient per explicar l’evolució globalment positiva en un context de crei- xement econòmic recolzat en la demanda de consum. A aquest fet s’hi ha d’afegir l’impuls de l’activitat turística i l’impacte directa de la despesa generada per la celebració del Fòrum. I. Indústria EspanyaCatalunya Unió Europea Indicador del clima industrial (ICI) saldos 1999 2000 2001 2002 2003 2004 -20 -15 -10 -5 0 5 10 PIB PIB Indústria Evolució del PIB industrial (Catalunya) (taxes de variació interanual en termes reals) (%) III 02 IV 02 I.03 II.03 III.03 IV.03 I.04 II.04 III.04 IV.04 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 Índex de producció industrial (Catalunya) (taxes de variació interanual) (%) General Consum IntermedisEquipament III.03 IV.03 I.04 II.04 III.04 IV.04 -10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 14 Conjuntura industrial El repunt de les exportacions en un context d’estabilització del creixement de la demanda interna, apareix com un dels trets més positius de la conjuntura industrial de final d’any. Tot i que en el moment de tancar aquesta edició no s’ha fet públic encara cap avanç del creixement del PIB industrial cor- responent al darrer trimestre de 2004, els resultats disponibles de la majoria d’indicadors permeten estimar un final d’any en la línia moderadament expansiva dels dos trimestres anteriors. Si es confirma aquesta previsió, la producció de la indústria catalana haurà crescut –en termes reals– a l’entorn del 2% de mitjana anual, una taxa comparativament baixa però suficient per trencar l’atonia en la que ha estat immers aquest sector econòmic d’ençà el 2000. En paral·lel a aquest repunt del creixement del PIB industrial, l’ocupació directa en empreses del sector continua minvant. L’externalització, real o formal, d’activitats complementàries o auxiliars a l’activitat central de l’empresa, i la deslocalització de produccions madures cap a països d’economies emergents, en són els principals factors explicatius. La lleu recuperació de la inversió empresarial que detecta la corresponent enquesta, adreçada majoritàriament a l’ampliació de la capacitat instal- lada i a la modernització de l’equipament productiu especial- ment en les branques de fabricació de béns intermedis i d’equi- pament, apunten a una correcció d’aquest procés de pèrdua de capacitat i competitivitat de la indústria metropolitana. * Variacions interanuals en %. 1 Saldos. 2 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. Nota: Mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Font: Departament de Treball i Indústria i Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Indicadors d'activitat industrial* 1r.tr.04 2n.tr.04 3r.tr.04 4t.tr.04 Catalunya PIB (Variació real) 1,0 2,0 2,5 1,5 Índex Producció (IPI) —Total indústria 0,5 3,2 5,0 –2,2 —Energia 13,6 20,6 12,5 2,9 —Intermedis 3,4 3,7 3,8 –1,2 —Equipament –9,6 2,1 10,0 –2,5 —Consum 0,0 –0,6 2,5 –4,6 Exportacions de béns 1,5 3,2 8,0 Índex Clima (ICI)1 –6,1 –2,4 –2,2 –3,6 Índex Preus (IPRI) 0,6 2,0 3,1 3,7 Cost laboral/treballador 5,5 2,6 3,9 Afiliats RG Sg. Social2 –1,8 –1,7 –1,8 –1,5 Aturats registrats2 –3,1 –2,5 0,5 –4,3 Espanya PIB (Variació real) 1,4 2,3 2,8 2,2 Índex Producció (IPI) —Total indústria 2,0 3,0 3,0 –0,6 —Energia 6,4 6,2 3,8 3,5 —Intermedis 1,5 3,6 3,7 –0,5 —Equipament 1,9 4,2 5,2 –2,0 —Consum 0,7 0,0 1,2 –1,5 Exportacions de béns 4,5 5,1 7,9 Índex Clima (ICI)1 –4,1 –1,9 –3,1 –2,4 Índex Preus (IPRI) 0,7 3,5 4,4 5,2 Cost laboral/treballador 4,3 2,7 3,2 Afiliats RG Sg. Social2 –0,6 –0,6 –0,6 –0,1 Aturats registrats2 –2,7 –2,4 –2,3 –4,2 Crèdit (Saldo viu)2 –1,4 –0,4 1,3 5,5 Font: INE. Font: Idescat. 15 Barcelona economia núm. 57Indicadors d’activitat industrial Índex de preus industrials (Variació interanual) Consum IntermedisGeneral Equipament saldos 1999 2001 20032000 2002 2004 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12 Evolució de l'activitat industrial metropolitana 2001 2002 20042003 saldos Producció Vendes totals Exportacions Preus Estocs -10 -5 0 5 10 15 Els índexs de producció i de tendència, juntament amb els dels costos de fabricació, ofereixen la cara menys favorable de la conjuntura industrial. Que la represa és molt feble ho testimonia l’evolució dels índex de producció i de clima industrial. En els dos casos, la variació negativa es modera quan les dades es corregeixen de l’efecte calendari. Per destinació dels béns, la producció dels de con- sum és la que mostra un perfil més preocupant com a conse- qüència de la pèrdua de competitivitat d’una bona part de les seves produccions a la majoria dels mercats per l’efecte com- binat de l’augment de les importacions de productes equiva- lents originaris d’economies emergents i per la revalorització de l’euro. L’índex de clima industrial, que sintetitza les opi- nions empresarials referides a producció, comandes i estocs, arriba a final d’any amb uns resultats poc definits, però en tot cas, en una situació menys favorable que la d’un any enrere. La tendència alcista dels preus de sortida de fàbrica –bàsicament per l’absorció de l’augment de les cotitzacions als mercats in- ternacionals del petroli i altres matèries primeres– comença a incidir negativament en la capacitat de despesa de la deman- da i obliga a moderar les expectatives alcistes de producció i vendes. Els resultats de l’enquesta de conjuntura industrial centrada a la regió metropolitana i corresponent al darrer trimestre de 2004 no desentonen de la conjuntura que dibuixen la resta d’indica- dors per al conjunt de Catalunya, amb l’excepció, en tot cas, de l’opinió empresarial corresponent a l’evolució de les exporta- cions. Segons aquestes dades, durant la segona meitat de l’any el creixement de les exportacions ha perdut impuls, en la línia del que ha estat la tònica de les vendes interiors. Una conse- qüència de la creixent competència que han d’encarar els in- dustrials catalans a la majoria dels mercats, inclòs el propi. De fet, aquest element comença a compartir protagonisme amb la típica apel·lació a la feblesa de la demanda com a factor que limita el creixement de la producció. * En relació amb el període anterior. Font: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. Elaboració pròpia. Enquesta industrial (província) 4t.tr.03 1r.tr.04 2n.tr.04 3r.tr.04 4t.tr.04 Resultats període* Producció Igual 35 36 42 37 37 Saldo 10 5 21 –21 9 Vendes Igual 25 28 34 28 25 Saldo 10 10 22 –22 5 Exportacions Igual 37 30 36 34 31 Saldo 9 7 12 –17 2 Preus de venda Igual 78 60 74 78 77 Saldo –6 15 4 2 1 Ocupació Igual 70 65 67 67 62 Saldo –1 –9 –3 –8 –10 Inversió Igual 58 56 60 61 69 Saldo 13 –4 9 –2 5 Situació final període Marxa dels negocis Normal 47 53 50 55 44 Saldo 13 14 13 10 14 Cartera de comandes Normal 53 54 58 60 48 Saldo –10 –4 –8 –11 –4 Stocs Normal 53 58 58 54 51 Saldo 10 2 6 1 10 Perspectives a curt Producció Igual 46 41 46 43 47 Saldo 21 38 –10 25 14 Vendes Igual 37 32 37 34 35 Saldo 20 44 –1 28 21 Exportacions Igual 36 35 42 37 41 Saldo 13 29 –3 14 7 Cartera de comandes Igual 40 37 49 45 45 Saldo 18 40 5 16 19 Preus de venda Igual 44 68 83 80 49 Saldo 27 18 6 8 32 Ocupació Igual 75 73 73 77 73 Saldo –1 3 –10 –5 –4 16 Factors limitadors de la producció Feblesa de la demanda Escassetat de mà d'obra Augment de la competència Altres 2000 2001 2002 2004 (%) 20030 20 40 60 80 100 Capacitat productiva utilitzada Paper, edc. i arts gràfiques Tèxtil, conf. i cuir Química, cautxú i plàstics Vehicles i material de transportMetall, maqu. i equipament Total indústria (%) 2000 2001 20032002 2004 65 70 75 80 85 90 95 Les perspectives de cara als primers mesos de 2005, tot i no mostrar canvis substancials en relació amb la trajectòria d’un any abans, incorporen la necessària dosi d’optimisme. S’espera un moderat increment de les vendes, especialment al mercat interior i també, però més feble, dels nivells de producció. La immensa majoria dels enquestats manifesten la seva intenció d’incrementar els preus de venda. La nota lleument discordant en aquest panorama majoritàriament expansiu és, un any més, la previsió moderadament negativa pel que fa a l’evolució del volum d’ocupació sectorial. Si es comparen aquests resultats amb els d’un any enrere per tal d’obviar els factors estacionals, es constata igualment el repunt –molt moderat– de la inversió i el persistent descens del nom- bre d’efectius en plantilla. Una evolució en consonància amb l’estabilitat que ha mantingut durant tot l’any el percentatge de capacitat productiva utilitzada i també amb la valoració mode- radament positiva que la majoria dels empresaris fa de la situa- ció dels seus negocis a final d’any. Conjuntura industrial II. Finances 18 província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Dipòsits des. 2004 / des. 2003 15,3 15,7 15,1 13,1 des. 2003 / des. 2002 8,0 8,6 –1,3 7,9 des. 2002 /des. 2001 11,9 11,3 5,7 7,9 Crédit des. 2004 / des. 2003 19,6 19,8 14,9 18,2 des. 2003 / des. 2002 19,9 19,8 9,3 15,0 des. 2002 / des. 2001 12,6 12,7 13,2 13,0 Sistema financer L’evolució de l’activitat al conjunt del sistema bancari català durant el darrer trimestre de 2004 s’ha mantingut en la tendència dels primers nou mesos, caracteritzada per un intens creixement del volum de dipòsits del sector privat fins a doblar el creixement del PIB,… Els registres del Banc d’Espanya informen que el conjunt dels dipòsits del sector privat en el total de les entitats de crèdit de la província de Barcelona a final de 2004 superen ja els cent mil milions d’euros. Un volum assolit després de mantenir un ritme de creixement a l’entorn del 15%, el més elevat dels dar- rers tres lustres. A destacar que es tracta d’un increment que supera el registrat al conjunt d’Espanya per tercer any conse- cutiu i que, en conseqüència, contribueix a corregir la persistent pèrdua de pes relatiu que afecta aquest segment de l’activitat bancària a les comarques barcelonines en relació amb el con- junt espanyol. Sovint s’ha associat l’increment d’aquest tipus de col·locacions a pautes conservadores dels estalviadors-inversors enfront de comportaments més arriscats en el món empresarial i en el fi- nancer. Però aquesta no pot ser la única raó. La correlació nega- tiva que s’estableix entre l’evolució dels índexs borsaris i la dels dipòsits bancaris durant la segona meitat dels anys noranta no coincideix amb la que s‘observa els darrers dos anys. Alho- ra, també ha canviat la relació entre creixement econòmic i dipòsits. I no diguem entre aquesta variable i els tipus d’interès. En definitiva, es fa difícil explicar la darrera fase d’augment dels dipòsits bancaris del sector privat sense considerar el pro- gressiu endeutament de les famílies i l’estructura del creixe- ment del PIB. Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 1992 47.624 10.906 58.530 54.791 271.448 36.007 8.229 44.236 57.965 220.285 des. 1993 52.892 11.557 64.449 64.544 298.739 35.359 8.620 43.979 62.726 225.998 des. 1994 56.221 12.442 68.663 69.232 322.243 38.523 9.231 47.754 65.405 247.482 des. 1995 60.654 13.421 74.075 83.799 361.184 41.680 9.893 51.573 69.747 263.965 des. 1996 65.462 13.818 79.280 89.124 380.062 45.226 10.506 55.732 75.433 290.030 des. 1997 64.693 13.853 78.546 100.453 396.644 51.843 11.918 63.761 87.760 332.720 des. 1998 64.986 13.273 78.259 99.168 404.128 61.344 13.881 75.225 105.192 390.146 des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056 des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des.2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 març 2002 78.819 18.477 97.296 141.700 556.001 94.075 21.498 115.573 146.723 601.603 juny 2002 82.954 19.351 102.304 136.841 569.458 97.946 22.569 120.514 150.448 626.050 set.2002 82.525 19.896 102.421 141.586 573.985 99.777 22.959 122.735 156.429 642.558 des.2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 març 2003 83.715 20.608 104.323 144.848 598.965 104.327 24.480 128.807 167.779 682.839 juny 2003 85.014 21.108 106.122 146.620 617.839 111.854 26.208 138.062 173.689 717.661 set.2003 86.946 21.575 108.521 142.435 618.255 116.426 26.721 143.147 174.604 734.296 des.2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 març 2004 93.600 22.361 115.961 154.766 657.419 128.190 29.390 157.580 180.647 792.031 juny 2004 100.741 23.610 124.351 161.461 689.848 138.712 30.996 169.708 189.826 836.816 set.2004 100.752 24.248 125.000 158.174 690.410 143.346 32.152 175.498 192.777 861.049 des.2004 104.590 25.955 130.545 169.727 723.403 145.961 33.892 179.853 203.300 900.383 Evolució del crèdit al sector privat (Província) 2000 Variació interanual del saldo viu (%)Saldo trimestral 20011999 Saldo (milions d'€) Variació del saldo viu (%) 2002 2003 2004 -2.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 0 5 10 15 20 25 Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Banco de España. Barcelona economia 57 19 Sistema bancari … alhora que el crèdit bancari en mans del sector privat augmenta a un ritme que més que triplica el creixement del PIB. Una variació preocupant per l’efecte inflacionista de l’aplicació d’aquests recursos i, a mitjà termini, pel llast que un endeutament elevat pot representar per a la capacitat de despesa del sector privat si les condicions de finançament s’endureixen. L’altra cara del notable i persistent augment dels dipòsits pri- vats en el sistema bancari és l’increment, encara més accentuat, del saldo viu del crèdit concedit al sector privat. Després de set anys d’expansió continuada a una taxa anual acumulativa de l’ordre del 15% al conjunt de Catalunya –vàlida també per al conjunt d’Espanya– el fort creixement del crèdit concedit el darrer any i mig ha provocat que el saldo creditici pendent d’a- mortitzar en mans del sector privat hagi registrat increments interanuals i persistents a l’entorn del 23% durant tot el 2004. En aquest cas, l’augment no és aplicable al conjunt d’Espanya, tot i que també ha estat lleument superior al d’un any abans, ni tampoc a la província de Madrid, on l’endeutament bancari de famílies i empreses ha crescut, aquests dos darrers anys, la mei- tat, en termes relatius, que a la província de Barcelona. En relació amb els destinataris del crèdit bancari, les dades de final d’any apunten a un dinamisme força més equilibrat que un any abans entre la demanda empresarial i la de les economies domèstiques. El que es manté però, és el protagonisme indis- cutible de la inversió immobiliària en aquest darrer segment, alhora que la construcció i els serveis acaparen gairebé el 80% del crèdit viu del sector productiu de l’economia espanyola i un percentatge fins i tot superior en la concessió de nous recursos. L’activitat industrial continua perdent quota de participació en la cartera de crèdits de bancs i caixes, alhora que l’augment de la despesa en consum de béns duradors sembla que es financia en bona part a través de vies alternatives al tradicional crèdit bancari al consum. Evolució del crèdit per segments de demanda (Variació tendencial) Indústria Construcció Serveis Inversió immob. famílies 2000 20011999 2002 2003 2004 (%) 0 5 10 15 20 25 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya. (milions d'€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.1993 162.301 7.634 54.623 24.952 75.092 89.137 56.213 12.421 20.503 4t.tr.1994 161.072 7.314 53.235 23.137 77.387 99.590 67.111 12.673 19.806 4t.tr.1995 168.630 7.954 55.607 23.615 81.454 110.468 75.703 13.102 21.663 4t.tr.1996 177.057 8.815 52.893 24.267 91.083 123.077 85.592 13.654 23.831 4t.tr.1997 198.417 9.482 57.789 24.701 106.445 145.447 104.292 15.948 25.208 4t.tr.1998 227.867 10.358 64.321 29.270 123.919 175.008 123.254 20.625 31.130 4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 1r.tr.2002 334.865 13.420 82.689 47.487 191.269 293.673 214.354 34.671 44.648 2n.tr.2002 343.191 13.980 81.235 50.770 197.207 308.555 225.521 35.466 47.568 3r.tr.2002 351.950 14.281 82.834 53.777 201.057 316.697 234.668 35.072 46.957 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 1r.tr.2003 375.901 15.138 86.559 56.975 217.229 331.747 244.498 34.910 52.339 2n.tr.2003 389.249 15.712 87.015 59.431 227.091 349.500 256.010 35.676 57.814 3r.tr.2003 398.206 16.462 87.240 61.902 232.601 357.146 264.453 36.468 56.225 4t.tr.2003 411.986 16.402 85.829 65.784 243.972 372.013 275.958 35.136 60.919 1r.tr.2004 428.517 16.973 85.326 68.171 258.047 386.179 288.736 36.201 61.242 2n.tr.2004 452.030 17.102 86.636 72.362 275.930 405.486 301.537 37.374 66.575 3r.tr.2004 464.652 17.655 88.360 75.494 283.143 419.230 315.021 38.075 66.134 4t.tr.2004 483.135 18.108 90.588 78.368 296.071 441.572 333.939 38.380 69.253 4t.tr.04/ 4t.tr.03/ 4t.tr.02/ Variació (%) 4t.tr.03 4t.tr.02 4t.tr.01 Total sectors productius 17,3 11,8 11,5 Indústria 5,5 0,1 3,4 Construcció 19,1 14,7 23,6 Serveis 21,4 16,1 11,9 Total famílies 18,7 16,2 13,6 Inversió immobiliària 21,0 17,4 14,2 Consum durador 9,2 1,1 5,0 20 Sistema bancari 1999 2000 2001 (%) 2002 2003 2004 Tipus d'intervenció (BE-BCE) Tipus no hipotecaris del total d'entitats Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats Evolució dels tipus d'interès 1 2 3 4 5 6 7 8 Una ullada al gràfic adjunt que recull l’evolució dels principals tipus d’interès d’actiu ajuda a entendre el fort creixement de la demanda de crèdit. Les expectatives, força canviants al llarg del darrer any, apunten a un moderat repunt del preu del diner, que no sembla que s’hagi de produir abans de l’estiu. En tot cas, es tractaria d’un petit retoc en l’actual política monetària en funció de l’evolució esperada de magnituds com ara el preu del petroli, la taxa d’inflació, el creixement de l’economia eu- ropea i la cotització de l’euro en relació amb el dòlar. Pel que fa a l’evolució del nombre d’oficines bancàries d’aten- ció al públic i dels volums d’ocupació, les dades del darrer trimestre fan bona l’evolució moderadament expansiva man- tinguda al llarg de 2004. El nombre d’ocupats en plantilla al total de les entitats de crèdit es recupera lleument després de dos anys de lleu degoteig. Una evolució que s’explica també per l’augment constant del nombre d’oficines al conjunt del territori català Treballadors assalariats de les entitats de crèdit Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 1995 28.647 35.345 n.d. 249.023 des. 1996 28.010 35.010 45.005 246.800 des. 1997 27.993 35.401 45.174 247.361 des. 1998 28.022 35.695 45.597 247.685 des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 març 2002 25.537 34.160 45.512 n.d. juny 2002 25.538 34.336 45.687 n.d. set. 2002 25.312 34.071 45.386 n.d. des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 març 2003 25.080 33.861 45.101 n.d. juny 2003 25.139 34.346 45.729 n.d. set. 2003 24.926 33.853 45.079 n.d. des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 març 2004 25.966 34.987 44.680 n.d. juny 2004 26.258 35.670 45.385 n.d. set. 2004 26.277 35.477 45.178 n.d. des. 2004 25.926 35.641 45.293 n.d. Nota: Dades d'afiliats al R. Gral. de la Seguretat Social amb l'excepció de les d'Espanya. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banco de España. Elaboració pròpia. Nota: El Total inclou les oficines dels anomenats Establiments Financers de Crèdit. Oficines de les entitats de crèdit Àmbit Caixes Cooper. territorial Total Banca d’estalvis de crèdit desembre 2004 Barcelona 2.068 689 1.321 29 Resta província 3.235 879 2.379 66 Resta Catalunya 2.075 616 1.414 35 Total Catalunya 7.478 2.184 5.114 130 Madrid 2.950 1.406 1.432 50 Resta província 2.162 818 1.245 38 Total Espanya 40.602 14.168 21.503 4.559 desembre 2003 Barcelona 2.066 693 1.317 29 Resta província 3.232 871 2.283 69 Resta Catalunya 2.034 620 1.373 34 Total Catalunya 7.332 2.184 4.973 132 Madrid 2.896 1.396 1.390 45 Resta província 2.015 777 1.186 37 Total Espanya 39.750 14.074 20.871 4.460 Variació (%) Total Banca Caixes Cooper. des. 2004/ des. 2003 Barcelona 0,1 –0,6 0,3 0,0 Catalunya 2,0 0,0 2,8 –1,5 Espanya 2,1 0,7 3,0 2,2 des. 2003/ des. 2002 Barcelona –0,2 –1,3 0,2 7,4 Catalunya 1,4 –0,5 2,2 2,3 Espanya 1,9 0,0 2,7 4,3 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya des.2004/des.2003 4,1 5,1 0,5 n.d. des.2003/des.2002 –1,4 –0,3 –0,4 0,6 des.2002/des.2001 –1,3 –0,6 –0,6 0,8 Total negociat Variació (%) Barcelona Madrid 4t.tr.2004/4t.tr.2003 –0,6 30,0 2n.sem.2004/2n.sem.2003 5,1 14,3 2004/2003 31,4 21,2 2003/2002 3,5 10,4 Barcelona economia 57 21 Mercat de renda variable La negociació de renda variable continua immersa en un procés notablement expansiu. Malgrat la desacceleració del creixement del volum efectiu de renda variable negociada a través de Borsa de Barcelona durant la segona meitat de l’any, el 2004 es tanca amb un augment històric en termes absoluts. En termes relatius, l’increment és igualment espectacular i en la línia del registrat dos anys abans, amb una capitalització borsària que era aproximadament un 35% inferior a l’actual. Aquesta evolució alcista de la renda va- riable a tot el mercat espanyol s’ha d’associar a l’atractiu d’unes cotitzacions de sortida relativament baixes atès el volum i l’e- volució dels beneficis empresarials, a uns tipus d’interès espe- cialment baixos i a les dificultats d’altres inversions alternatives per poder mantenir les taxes de rendibilitat dels darrers anys. El fet que l’augment de contractació d’actius de renda variable aquest darrer any a Barcelona hagi estat pràcticament el doble que a Madrid, ha contribuït notablement a l’increment del pes relatiu del volum efectiu negociat a través de Borsa de Barce- lona sobre el total espanyol. En relació a deu anys enrere, el pes de la contractació d’accions al mercat català sobre el de Madrid pràcticament s’ha triplicat. Renda variable negociada a Borsa de Barcelona milions d'€ 2001 2002 2003 2004 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 0 10.000 20.000 30.000 40.000 1. Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números. Volum efectiu negociat a les borses (milions d’€) Renda variable Renda fixa pública Renda fixa privada Total renda fixa i variable1 Període Barcelona Madrid Barcelona Madrid Barcelona Madrid Barcelona Madrid 1992 2.564,5 21.491,0 65,3 2.914,8 175,4 2.626,3 2.805,2 27.032,1 1993 2.499,4 33.229,0 165,9 4.763,3 326,9 5.804,3 2.992,2 43.947,8 1994 5.017,0 43.935,6 417,7 22.117,1 235,9 4.856,0 5.670,6 71.189,6 1995 4.113,3 39.654,4 2.271,6 22.654,8 217,6 3.031,2 6.602,5 65.385,9 1996 7.497,6 60.700,9 8.521,3 53.848,2 232,1 2.404,8 16.251,0 116.979,8 1997 19.829,4 123.195,1 11.350,8 22.379,7 144,4 1.870,7 31.341,8 147.675,8 1998 29.095,2 198.159,1 23.615,6 1.301,8 98,1 519,9 52.992,1 201.006,0 1999 31.190,1 224.713,9 28.950,8 489,6 355,4 1.090,5 60.671,7 227.343,0 2000 51.052,7 391.540,6 30.761,9 335,5 171,0 373,9 82.127,0 393.185,6 2001 59.026,1 340.608,1 50.500,2 319,8 653,2 171,8 111.043,6 343.358,1 2002 85.564,7 305.425,0 64.626,4 396,3 45,2 252,4 150.576,1 308.151,7 1r.tr. 21.206,5 80.094,3 15.303,3 36,7 10,6 45,9 36.703,7 80.947,9 2n.tr 25.037,9 84.988,4 16.332,5 203,6 8,7 110,2 41.423,8 85.680,2 3r.tr. 19.349,9 71.055,7 17.749,6 20,4 15,1 44,3 37.125,0 71.483,4 4t.tr. 19.970,4 69.286,6 15.241,0 135,6 10,8 52,0 35.323,6 70.040,3 2003 89.197,3 337.475,7 66.588,7 365,9 60,0 204,7 155.901,5 340.208,6 1r.tr. 18.941,7 81.206,8 14.801,0 89,6 7,6 54,1 33.759,4 82.247,4 2n.tr. 19.880,3 83.702,8 15.494,4 125,9 10,8 40,3 35.394,7 84.438,2 3r.tr. 22.289,6 87.748,9 15.374,5 39,1 12,3 33,0 37.683,8 88.159,2 4t.tr. 28.085,7 84.817,2 20.918,8 111,4 29,2 77,4 49.063,5 85.363,7 2004 128.639,9 409.985,9 76.015,0 107,0 25,5 215,1 204.833,2 412.213,6 1r.tr. 37.915,1 107.634,3 19.865,9 35,7 4,7 69,4 57.804,8 108.314,2 2n.tr. 36.594,6 105.049,1 19.261,9 13,6 3,0 36,7 55.873,7 105.530,8 3r.tr. 23.787,5 86.805,4 18.590,5 41,8 1,5 58,5 42.392,9 87.359,4 4t.tr. 30.342,6 110.497,1 18.296,7 15,9 16,3 50,5 48.761,8 111.009,3 III. Consum, comerç i preus Barcelona economia 57 23 Base 2001 Nota metodològica: A partir de gener de 2002, l'IPC adopta un nou sistema de càlcul en base 2001 amb importants canvis metodològics que trenquen la sèrie. Per això, les taxes oficials de variació corresponents a 2002 no es poden obtenir a partir dels índexs. Informació més detallada sobre la metodologia a www.ine.es. Nota: Les dades dels últims tres mesos són provisionals. Font( per a tot l'apartat): INE i Eurostat. IPC (variació interanual) Catalunya Espanya Subjacent 1999 2000 2001 2002 2003 2004 (%) 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 Preus de consum Variació (%) ds.04 / ds.03 ds.03 / ds.02 des.02 / des.01 Barcelona (província) 3,7 3,2 4,4 Catalunya 3,6 3,1 4,3 Espanya 3,2 2,6 4,0 — subjacent 2,9 2,5 3,5 C.A. Madrid 3,1 2,6 3,9 UME harmonitzat 2,4 2,0 2,3 UE15 harmonitzat — 1,8 2,2 UE25 harmonitzat 2,2 — — Els senyals de desacceleració de les tensions inflacionistes a final d’any ensopeguen amb la resistència a moderar-se de la inflació subjacent. Per entendre la recent evolució dels preus de consum s’ha de recórrer, d’entrada, a la propensió inflacionista del terciari que opera en mercats locals i, per definició, escassament oberts a la competència. A aquest factor explicatiu de caire estructural s’hi afegeix l’impuls d’una demanda de consum i d’inversió recol- zada en un creixent endeutament de les famílies com a conse- qüència d’una conjuntura en la que és relativament fàcil accedir a línies de crèdit a tipus reals molt atractius. El 2004 acaba sense sorpreses (positives) pel que fa a l’evolu- ció dels preus de consum al conjunt de la província de Barce- lona. El 3,7% d’increment acumulat a final d’any pràcticament coincideix amb l’augment mitjà anual, estimat en una dècima menys. Una dècima és igualment la inapreciable diferència en- tre les respectives variacions de l’indicador d’inflació de la pro- víncia i de Catalunya. Per contra, el diferencial de preus amb el conjunt d’Espanya s’estima a l’entorn de mig punt percentual. Un marge força significatiu i de cap manera anecdòtic. Serveixin per il·lustrar-ho dues constatacions. D’una banda, la trajectòria oscil·lant de la variació interanual mes a mes dels darrers anys a Catalunya no ha d’amagar que són ja cinc anys consecutius d’increment mitjà anual superior al 3,5%. A la resta d’Espanya, per contra, el 3% d’increment anual mitjà de 2004 iguala la taxa d’un any abans i consolida la retallada d’aproxi- madament mig punt percentual en relació amb l’augment del trienni 2000-2003. Un segon aspecte a destacar és que, amb el 2004, tant l’àmbit barceloní com el català acumulen nou anys ininterromputs –amb l’excepció de 2001– de diferencials d’inflació positius –només pel signe– en relació amb la resta del territori espanyol. Deixant de banda que l’impacte agregat –aproximadament 3,5 punts percentuals per a tot el període– es pugui considerar poc rellevant, es tracta d’una evolució preocupant si més no perquè sembla respondre a un fenomen estructural. És especialment significatiu que aquest diferencial inflacionista es manifesti també amb la província de Madrid. Índex general de preus de consum (Prov. Barcelona/Espanya) Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. 1998 B 123,9 123,6 123,8 124,2 124,2 124,3 124,9 125,2 125,2 125,3 125,3 125,7 E 123,2 122,9 123,0 123,3 123,5 123,5 124,0 124,3 124,4 124,4 124,3 124,7 1999 B 126,3 126,4 127,1 127,5 127,7 127,9 128,4 128,9 129,1 129,2 129,4 130,0 E 125,1 125,2 125,7 126,2 126,2 126,2 126,8 127,3 127,6 127,5 127,7 128,3 2000 B 130,7 130,9 131,4 132,0 132,2 132,7 133,6 134,3 134,3 134,6 134,9 135,5 E 128,7 128,9 129,4 129,9 130,2 130,6 131,3 131,9 132,2 132,6 132,9 133,4 2001 B 135,6 136,1 136,7 137,4 137,7 138,1 138,6 138,9 138,8 138,7 138,7 139,3 E 133,4 133,9 134,4 135,1 135,6 136,1 136,4 136,7 136,7 136,6 136,5 137,0 2002 B 101,5 101,4 102,2 103,6 103,9 104,1 103,4 103,8 104,1 105,2 105,3 105,9 E 101,3 101,3 102,2 103,6 103,9 104,0 103,2 103,5 103,9 104,9 105,1 105,5 2003 B 105,7 105,9 106,6 107,5 107,4 107,5 106,9 107,5 107,7 108,5 108,9 109,3 E 105,0 105,2 106,0 106,8 106,7 106,8 106,1 106,6 106,9 107,7 108,0 108,2 2004 B 108,7 108,7 109,4 110,0 111,6 111,8 111,1 111,7 111,8 112,9 113,2 113,3 E 107,4 107,5 108,2 109,7 110,4 110,5 109,7 110,2 110,4 111,5 111,8 111,7 Base 1992 24 Preus de consum IPC harmonitzat (variació interanual) Diferencial d'inflació entre Espanya i la UE 1 (%) 1999 2001 2002 2003 2004 (%) 1999 2001 2002 2003 2004 2000 2000 Espanya UE Alemanya França 0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 Diferencial d'inflació entre Catalunya i la UE (per components) (%) -7 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 ds.03/ds.02 ds.02/ds.01ds.04/ds.03 Total Alim. i begudes no alcohòl. Begudes alcohòliques i tabac Vestit i calçat Habitatge Parament de la llar Medicina Transport Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració Altres Per components, els capítols de despesa més inflacionistes du- rant 2004 a l’àmbit barceloní, i per extensió a Catalunya, han estat, a banda del de begudes alcohòliques i tabac, l’habitatge i les despeses associades, el sector del vestit i calçat i la majoria dels serveis, en especial el transport, l’ensenyament i l’hosta- leria i restauració. Si ens allunyem una mica del curt termini, es constata que la major pressió alcista dels preus del vestit i cal- çat a Catalunya és un tret que es manté constant d’ençà, com a mínim, el 2000. Al conjunt de la Unió Europea, l’augment de l’IPC a final d’any s’estima provisionalment en un 2,2%, lleument per sobre de les previsions oficials. D’entre les grans economies de la zona eu- ro, l’espanyola es manté novament com la més inflacionista, amb un diferencial d’inflació superior a un punt percentual. Per components de la despesa, aquest diferencial en l’evolució dels preus s’explica bàsicament per l’alimentació i begudes no alco- hòliques, el vestit i calçat i la majoria de serveis, bàsicament el transport i la hostaleria i restauració. A grans trets, hom podria pensar que l’exagerat protagonisme que comparteixen el consum i l’activitat constructora en el crei- xement de l’economia espanyola, i també de la catalana, ha res- tat efectivitat a l’enfortiment de l’euro com a mur de contenció de les tensions inflacionistes alimentades per l’increment del preu del petroli als mercats internacionals. IPC per components (%) Catalunya Espanya UE ds.04/ds.03 ds.03/ds.02 ds.02/ds.01 ds.04/ds.03 ds.03/ds.02 ds.02/ds.01 ds.04/ds.03 ds.03/ds.02 ds.02/ds.01 Aliment. i begudes no alcohòliques 2,9 4,7 5,1 3,0 4,1 4,6 0,5 2,6 1,3 Begudes alcohòliques i tabac 4,9 2,8 4,9 5,5 2,8 4,6 6,7 6,1 3,7 Vestit i calçat 3,6 3,3 6,1 2,1 2,5 5,3 –0,3 0,3 0,4 Habitatge 4,2 2,8 4,0 4,1 2,8 2,9 3,7 2,4 1,9 Parament de la llar 2,1 2,6 3,0 1,8 1,7 2,4 0,8 0,8 1,2 Medicina 0,5 2,2 2,9 0,2 2,0 2,6 7,3 1,9 3,0 Transport 7,1 1,1 5,1 6,0 1,0 5,0 4,0 2,0 3,6 Comunicacions –0,9 –0,4 –5,3 –0,7 –0,2 –5,1 –2,4 –0,7 –0,9 Lleure i cultura 0,1 1,4 2,4 –0,1 0,1 1,8 –0,3 –0,7 1,0 Ensenyament 4,9 3,9 6,1 4,2 4,3 4,7 4,1 3,7 5,0 Hoteleria i restauració 4,8 4,7 5,1 4,2 4,1 5,8 2,8 2,8 4,3 Altres 3,3 4,1 4,1 2,8 3,1 3,9 2,4 2,4 2,9 Total 3,6 3,1 4,3 3,2 2,6 4,0 2,2 1,8 2,2 Font: INE i Eurostat. 1 UE15 fins l'abril de 2004 i UE25 d'ençà el maig. Barcelona economia 57 25 Consum d’energia i aigua Nota: El 2001 es produeix un trencament de la sèrie de consum d'electricitat per usos. Font: FecsaEndesa i Gas Natural. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Electricitat Gas Variació (%) Total Domèstic Cial.-indtal. natural 4t.tr.2004/4t.tr.2003 5,8 2,1 10,7 –12,1 2n.sem.2004/2n.sem.2003 0,4 –0,6 1,6 –8,7 2004/2003 2,3 2,8 1,6 –0,7 2003/2002 3,8 2,1 6,0 –4,4 Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres 4t.tr. 2004 / 4t.tr. 2003 –0,6 –4,1 5,4 6,0 2n.sem.2004/2n.sem.2003 –1,7 –1,3 –1,1 –7,0 2004/2003 –0,9 –0,7 –0,9 –3,0 2003/2002 1,6 0,5 1,2 15,1 Consum d’electricitat i gas natural (Mwh) Electricitat de baixa tensió Gas natural Comercial Període Total Domèstic i industrial Total 1995 3.731.802 1.368.597 2.363.205 2.832.143 1995 3.731.802 1.368.597 2.363.205 2.832.143 1996 3.874.091 1.417.642 2.456.449 3.072.723 1997 3.969.434 1.445.977 2.523.457 3.016.183 1998 4.085.961 1.348.107 2.737.854 3.157.261 1999 4.209.561 1.382.271 2.827.290 3.557.244 2000 4.386.793 1.588.142 2.798.651 3.622.682 2001 4.504.479 2.393.536 2.110.943 3.212.103 2002 4.605.950 2.640.712 1.965.238 3.328.223 1r.tr. 1.248.003 764.858 483.145 1.647.077 2n.tr. 1.076.109 632.208 443.901 826.878 3r.tr. 1.141.856 592.486 549.370 404.886 4t.tr 1.139.982 651.160 488.822 449.384 2003 4.778.747 2.696.030 2.082.717 3.180.604 1r.tr. 1.272.839 770.276 502.563 1.455.192 2n.tr. 1.107.426 635.985 471.441 807.285 3r.tr. 1.278.809 654.318 624.491 364.991 4t.tr 1.119.673 635.451 484.222 553.136 2004 4.888.653 2.771.812 2.116.841 3.157.610 1r.tr. 1.292.302 789.590 502.712 1.443.731 2n.tr. 1.187.203 700.005 487.198 875.551 3r.tr. 1.224.414 633.318 591.096 352.290 4t.tr. 1.184.734 648.899 535.835 486.037 Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Comercial Període Núm.índex milers m3 Domèstic i industrial Altres 1992 100,- 131.842 79.947 40.848 11.048 1993 93,8 123.660 76.854 35.662 11.143 1994 91,7 120.914 76.153 34.550 10.211 1995 90,5 119.319 75.739 33.428 10.151 1996 87,8 115.716 74.335 32.672 8.709 1997 88,1 116.217 74.831 33.413 7.973 1998 88,3 116.353 74.523 33.473 8.357 1999 86,8 114.464 72.930 33.043 8.491 2000 87,3 115.130 74.044 32.972 8.114 2001 86,9 114.544 73.448 32.936 8.159 2002 85,5 112.749 73.684 32.247 6.819 1r.tr. 29.027 19.835 7.685 1.506 2n.tr. 26.904 17.823 7.731 1.350 3r.tr. 29.226 18.607 8.626 1.993 4t.tr. 27.592 17.418 8.205 1.969 2003 86,9 114.531 74.044 32.639 7.848 1r.tr. 29.825 20.394 7.988 1.443 2n.tr. 27.687 18.241 7.786 1.660 3r.tr. 30.152 18.353 9.101 2.699 4t.tr. 26.867 17.055 7.765 2.047 2004 86,1 113.494 73.528 32.354 7.611 1r.tr. 30.471 20.475 8.402 1.594 2n.tr. 26.997 18.117 7.277 1.604 3r.tr. 29.315 18.575 8.494 2.245 4t.tr. 26.711 16.362 8.181 2.169 La contenció del consum d’energia durant el darrer trimestre contribueix a moderar el consum anual. En termes homogenis, el consum anual total de gas natural i d’electricitat de baixa tensió per a usos domèstics i productius a la ciutat ha crescut menys d’un u per cent. Un creixement moderat però lleument superior al d’un any abans. Deixant de banda els efectes estacionals, l’increment més significatiu es produeix en el consum domèstic. Una evolució explicable per l’augment del nombre de llars i dels índexs d’equipament –apa- rells de climatització i calefacció bàsicament– que incorpora un percentatge creixent del parc d’habitatges. Tot i la limitació de les dades disponibles –només són una aproximació al consum energètic total, cal destacar l’aparent millora d’eficiència en el consum energètic per unitat de producte. Consum de gas natural 1999 2000 2001 2002 2003 2004 milers de Mwh variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2.800 3.000 3.200 3.400 3.600 3.800 -15 -10 -5 0 5 10 15 26 Matriculació de vehicles Vehicles matriculats (província) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 milers variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 175 200 225 250 275 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 Província de Barcelona Variació (%) Matriculacions Baixes Saldo 4t.tr.2004/4t.tr.2003 10,9 –14,2 129,6 2n.sem.2004/2n.sem.2003 6,6 –13,5 66,8 2004/2003 7,6 –8,6 52,0 2003/2002 9,4 7,5 15,0 Nota: Exclosos ciclomotors. Dades provisionals pels darrers dotze mesos. Font: DGT, Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona i Idescat. Elaboració pròpia. El revifament del ritme de creixement de les matriculacions de vehicles durant el darrer terç de 2004 ha permès assolir nous màxims anuals. Després que la compra de vehicles nous presentés un perfil de progressiu alentiment durant els primers tres trimestres de l’any passat, la tendència s’ha redreçat notablement a final d’any amb la matriculació de gairebé 74.000 unitats al conjunt de la província. Una magnitud que, igual que l’anual, constitueix un nou màxim, i no hauria estat possible sense el canvi normatiu que ha rebaixat els requisits administratius per poder conduir una moto de fins a 125cc. Efectivament, mentre el segment dels turismes ha tancat l’any amb un augment de les matriculacions del 3,8%, el de les mo- tos ha acumulat un augment del 41%. L’adquisició de vehicles industrials i comercials també ha contribuït al dinamisme del conjunt amb un increment del 10%. En paral·lel a l’increment de les xifres de matriculacions i com a conseqüència d’un retrocés de les baixes –imputable entre altres raons a la creixent demanda de vehicles de segona mà per part, majoritàriament, de la població immigrant– el parc de vehicles provincial suma més de cent mil vehicles nous, un 52% més que l’aportació d’un any abans. Amb aquesta dada es reforça la trajectòria expansiva després de dos anys d’incre- ments moderats. Una conjuntura econòmica moderadament expansiva que inci- deix directament en un increment del nombre d’ocupats, suma- da a una incipient represa de la inversió empresarial i a una certa facilitat per accedir a finançament amb tipus d’interès reals molt atractius, són raons suficients per explicar aquesta evolució de la demanda de vehicles nous. Fins i tot en un entorn d’encariment del preu dels carburants. I és que possiblement una part significativa de l’augment de les matriculacions de motos respon a la necessitat d’abaratir el cost creixent de la mobilitat en transport privat. Evolució teòrica del parc Baixes Saldo milers de vehicles 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 Evolució del parc automobilístic Província de Barcelona Catalunya Període Matriculacions Baixes Saldo Matriculacions 1992 192.843 79.213 113.630 249.272 1993 136.146 78.194 57.952 177.508 1994 152.956 88.085 64.904 201.340 1995 146.294 72.041 74.253 192.892 1996 158.475 64.536 93.939 208.518 1997 183.053 76.683 106.370 251.549 1998 230.146 77.727 152.419 299.134 1999 264.252 88.177 176.075 343.708 2000 257.437 106.555 150.882 328.456 2001 253.097 139.349 113.748 318.543 2002 228.905 170.722 58.183 290.080 1r.tr. 58.021 44.490 13.531 67.170 2n.tr. 59.876 40.758 19.118 78.689 3r.tr. 53.966 36.495 17.471 69.438 4t.tr. 57.042 48.979 8.063 74.783 2003 250.453 183.562 66.891 326.012 1r.tr. 55.731 42.953 12.778 72.319 2n.tr. 67.219 44.977 22.242 86.650 3r.tr. 60.949 40.671 20.278 79.808 4t.tr. 66.554 54.961 11.593 87.235 2004 269.387 167.690 101.697 356.261 1r.tr. 63.209 43.234 19.975 83.055 2n.tr. 70.274 41.707 28.567 92.926 3r.tr. 62.121 35.578 26.543 82.972 4t.tr. 73.783 47.171 26.612 97.308 Barcelona economia 57 27 Variació (%) Domiciliaris Selectius Altres Total 4t.tr.2004/4t.tr.2003 –2,0 2,4 –9,6 –0,5 2n.sem.2004/2n.sem.2003 –4,6 7,0 –5,5 0,0 2004/2003 –7,2 15,2 –6,3 1,2 2003/2002 –14,6 47,4 –15,6 1,2 Recollida de residus Nota: Les dades del darrer any són provisionals. Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Nota: Les dades anteriors a 2002 inclouen només la recollida domiciliària. Recollida domiciliària indiferenciada 1999 2000 2001 2002 2003 2004 milers de tones variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 400 450 500 550 600 650 700 -20 -15 -10 -5 0 5 El fort impuls de la recollida selectiva pressiona a la baixa la fracció de residus domiciliaris indiferenciats. L’estancament del volum de residus sòlids urbans recollits a Barcelona durant el segon semestre ha permès tancar l’any amb un augment més moderat, en termes homogenis, que el d’anys precedents. Les més de 870.000 tones recollides a Barcelona durant el 2004 –10.000 més que un any abans– representen un creixement del 0,8% de mitjana diària. Una variació que s’ha de considerar raonablement positiva des de l’òptica del creixe- ment sostenible atès que es produeix en un context d’expansió de l’activitat econòmica i d’augment de la població, tant resi- dent com de pas. El fet que la informació estadística disponible sigui cada cop més exhaustiva obliga a relativitzar els increments nominals que es desprenen de les dades que s’ofereixen. En uns segments més que en d’altres, les sèries no són estrictament homogènies. Els diferents components de la recollida selectiva a través, bà- sicament, dels contenidors de colors situats a la via pública, mostren variacions significatives i relativament dispars que po- den estar parcialment relacionades amb aquesta manca d’ho- mogeneïtat de les sèries. Així, al costat d’increments propers i en tot cas inferiors al 10% del volum recollit d’envasos i vidre, el volum de paper i cartró ha crescut un 14%. Sigui com sigui, es continua avançant en la concienciació de les persones de la necessitat de reduir els residus generats i de facilitar-ne la pos- terior reutilització. Recollida selectiva. Alguns components (tones) Període Paper Envasos Vidre Voluminosos 1995 4.244 2.153 10.228 9.406 1996 7.322 2.707 10.567 10.345 1997 9.153 3.147 11.185 12.310 1998 15.650 4.153 12.398 14.677 1999 24.317 5.392 13.908 19.395 2000 22.688 6.547 14.969 21.799 2001 26.854 8.016 16.588 22.768 2002 52.323 9.492 18.256 23.949 1r.tr. 13.262 2.312 4.807 5.363 2n.tr. 12.158 2.406 4.559 5.749 3r tr. 11.803 2.168 3.988 6.286 4t.tr. 15.100 2.606 4.902 6.551 2003 57.200 10.642 20.053 28.222 1r.tr. 13.887 2.599 5.155 6.419 2n.tr. 13.825 2.679 4.980 6.940 3r tr. 13.656 2.558 4.553 6.997 4t.tr. 15.832 2.806 5.365 7.866 2004 65.163 11.696 21.675 30.322 1r.tr. 15.600 2.868 5.613 7.333 2n.tr. 16.318 3.001 5.297 7.325 3r.tr. 15.496 2.750 4.737 7.595 4t.tr 17.749 3.077 6.028 8.069 Residus sòlids urbans (tones) Domiciliaris Recollida Any indiferenciats selectiva Altres Total 1995 622.585 40.428 50.895 713.908 1996 627.134 45.519 57.178 729.831 1997 635.803 49.116 55.051 739.970 1998 631.956 61.492 72.604 766.052 1999 647.516 80.821 71.709 800.046 2000 657.209 97.890 62.420 817.519 2001 630.102 142.485 64.198 836.785 2002 588.030 217.039 45.374 850.443 1r.tr. 149.977 49.636 11.438 211.051 2n.tr. 153.807 51.773 12.535 218.115 3r.tr. 135.442 51.316 10.982 197.740 4t.tr. 148.805 64.314 10.418 223.537 2003 502.276 319.959 38.290 860.525 1r.tr. 134.860 70.048 9.142 214.050 2n.tr. 128.832 79.779 9.658 218.269 3r.tr. 115.669 76.351 9.596 201.616 4t.tr. 122.915 93.781 9.894 226.590 2004 466.270 368.434 35.894 870.600 1r.tr. 120.912 92.848 8.434 222.194 2n.tr. 117.700 93.611 9.039 220.350 3r.tr. 107.215 85.946 9.475 202.636 4t.tr. 120.442 96.030 8.947 225.420 IV. Transports i comunicacions Barcelona economia 57 29 Sortides Entrades Tràfic Càrrega Líquids Sòlids Càrrega Líquids Sòlids Variació (%) total Total General a doll a granel Total General a doll a granel 2004/2003 Total 13,1 14,8 17,3 –16,0 0,0 12,1 19,8 10,3 –7,8 Cabotatge 8,8 2,8 5,1 –6,8 –22,2 17,6 8,9 38,2 –4,1 Exterior 14,1 20,6 23,1 –19,2 12,4 11,3 21,5 7,1 –8,4 2003/2002 Total 6,6 8,3 7,1 11,2 26,9 5,7 10,0 1,9 5,5 Cabotatge 13,3 8,6 6,1 39,6 35,0 20,9 12,0 10,1 136,5 Exterior 5,2 8,2 7,6 3,8 22,8 3,9 9,6 1,0 –3,4 Port: mercaderies i passatgers Efectivament, els gairebé 25 milions de tones de càrrega gene- ral –un calaix de sastre que inclou la mercaderia de més valor afegit– que han passat per les instal·lacions portuàries de la ciutat el darrer any representen un increment del 18,5% en relació els 21 milions de 2003. Un augment força equilibrat en- tre mercaderia embarcada i desembarcada però alhora clara- ment esbiaixat cap al tràfic exterior. D’altra banda, aquesta manifesta especialització de l’activitat comercial del port de Barcelona cap a la càrrega general i es- pecialment la conteneritzada –durant el 2004 ha estat el port espanyol que més ha crescut en aquest segment de la càrrega en competència amb Algeciras–, es produeix conjuntament amb un cert estancament del tràfic de líquids a doll no energètics i amb un clar retrocés del tràfic de dolls sòlids. Nota: Les dades dels darrers 12 mesos són provisionals. Font (per a tot l'apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 1992 5.330 13.008 4.258 3.343 388 7.140 684 2.525 3.089 10.241 1993 5.217 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222 3.575 10.296 1994 6.975 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132 4.796 11.130 1995 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878 5.832 13.080 1996 8.803 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 6.573 12.725 1997 9.398 15.489 6.723 5.042 281 7.764 2.394 2.683 6.762 13.629 1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 1r.tr. 2.531 5.285 2.293 1.978 74 2.645 165 661 1.668 4.618 2n.tr. 3.043 5.391 2.780 2.388 157 2.266 106 737 2.088 4.844 3r.tr. 2.977 5.183 2.658 2.247 131 2.277 188 659 1.973 4.641 4t.tr. 2.916 5.283 2.664 2.286 108 2.273 143 725 2.054 4.764 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 1r.tr. 2.748 5.369 2.471 2.186 118 2.483 159 700 1.854 4.760 2n.tr. 3.113 5.490 2.811 2.459 189 2.194 113 837 2.039 4.787 3r.tr 3.329 5.558 2.939 2.448 113 2.456 276 653 2.243 4.828 4t.tr. 3.228 5.940 2.911 2.691 102 2.505 215 745 2.282 5.234 2004 14.261 25.060 13.059 11.722 438 10.633 763 2.705 10.149 21.828 1r.tr. 3.178 6.002 2.905 2.702 104 2.512 169 788 2.217 5.371 2n.tr. 3.734 6.434 3.436 3.066 106 2.740 191 628 2.679 5.619 3r.tr. 3.792 6.475 3.438 2.996 131 2.799 223 680 2.641 5.498 4t.tr. 3.556 6.150 3.280 2.959 97 2.582 180 609 2.611 5.339 El fort creixement que ha registrat el port de Barcelona durant el 2004 el consolida com el segon port espanyol en tràfic de mercaderia. Malgrat la desacceleració que ha caracteritzat el creixement de l’activitat comercial durant els darrers mesos de l’any, el port de Barcelona ha tancat 2004 com un dels millors exercicis de la seva història recent. Per les seves instal·lacions hi han passat gairebé 40 milions de tones de mercaderia, un 13,1% més que un any abans. De fet, es tracta d’una taxa de creixement que dobla la de 2003 i només comparable amb l’assolida ara fa deu anys, quan el volum del tràfic de mercaderia era aproxima- dament la meitat que actualment. El tràfic exterior de càrrega general en contenidors s’ha revelat com el capítol més expansiu i l’únic dels grans agregats que ha guanyat quota de mercat. 30 Port: mercaderies i passatgers Teus Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones 4t.tr.2004/4t.tr.2003 15,2 9,1 14,1 11,9 2n.sem.2004/2n.sem.2003 16,9 –0,6 13,6 15,1 2004/2003 19,9 0,0 16,0 19,6 2003/2002 13,9 9,7 13,1 10,9 Una mirada més reposada al detall del tràfic per productes posa de manifest, un any més, el paper estratègic que juga el port com a infrastructura d’entrada d’una bona part de les impor- tacions de productes energètics que consumeix Catalunya. Els gairebé deu milions de tones de gas natural i carburants deri- vats del petroli arribats al port equivalen a un augment de més de l’11% respecte del volum equivalent de 2003. Aquest incre- ment té igualment el seu reflex en l’augment del tràfic amb els ports de l’àrea del Golf Pèrsic i del Mediterrani Oriental. Con- tràriament, tot i l’augment de la importació de gas natural, el tràfic portuari entre Barcelona i el Nord d’Àfrica retrocedeix pràcticament un 13%. Alguns dels capítols comercials més dinàmics del tràfic portuari han estat els relacionats amb productes intermedis de i per la indústria química i la sidero-metal·lúrgica. Els quatre milions de tones de productes químics que aquest darrer any han passat pel port representen un creixement de més del 20% en relació amb el volum de l’any anterior, alhora que consoliden aquest segment del tràfic com el més important en termes quantitatius amb l’excepció del gas natural i dels derivats del petroli. Amb un creixement igualment per sobre del 20% però amb la diferència que l’evolució de 2003 fou lleument negativa, el tràfic de productes sidero-metal·lúrgics ha sumat més de 2,5 milions de tones i es manifesta també com un capítol de referència, associat força directament al dinamisme de la indústria de l’automòbil i de la construcció. El tràfic d’automòbils, impulsat pel segment exterior, creix un 21%. El tràfic de maquinària i automòbils, inclosos recanvis i peces, tanca l’any amb un volum agregat de 2,7 milions de tones i un creixement conjunt a l’entorn del 25%. Una taxa similar a la del tràfic de paper i pasta, que supera per primera vegada el milió de tones. Igualment expansiu ha estat el comerç de productes alimentaris, amb l’excepció de tabac, cafè, olis i greixos, que han acabat l’any amb un volum de tràfic pràcticament estancat en les magnituds d’un any abans. Els únics capítols amb un comportament inequívocament recessiu han estat els relacio- nats amb l’alimentació animal i el ciment i clínker. Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) Tràfic de contenidors milers de Teus Variació (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 0 5 10 15 20 Evolució del tràfic total Càrrega general Dolls líquids i sòlids milions de tones 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 0 10 20 30 40 00 01 02 03 04 Tràfic de contenidors Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia Període Exterior Cabotatge Total milers tones 1992 n.d. n.d. 552.309 5.738 1993 391.934 109.212 501.146 5.411 1994 476.531 128.825 605.356 6.097 1995 539.547 149.777 689.324 6.981 1996 608.203 159.033 767.236 7.628 1997 762.097 209.824 971.921 9.071 1998 842.097 253.016 1.095.113 10.002 1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 1r.tr. 259.125 73.146 332.271 3.093 2n.tr. 312.212 80.004 392.206 3.708 3r.tr. 303.421 72.686 376.107 3.531 4.tr. 291.312 69.326 360.648 3.510 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 1r.tr. 291.509 73.218 364.727 3.409 2n.tr. 334.796 88.209 423.005 3.848 3r.tr. 346.343 89.833 436.176 3.987 4t.tr. 355.791 72.667 428.458 4.100 2004 1.592.626 323.867 1.916.493 18.344 1r.tr. 358.101 77.143 435.244 4.146 2n.tr. 413.652 85.258 498.910 4.892 3r.tr. 411.179 82.153 493.332 4.718 4t.tr. 409.694 79.313 489.007 4.588 Barcelona economia 57 31 Port: mercaderies i passatgers Aquesta expansió generalitzada de la majoria d’agregats del tràfic comercial pel port de Barcelona explica que els inter- canvis amb els ports d’origen o destinació del tràfic exterior hagi augmentat de forma igualment intensa i generalitzada. Llevat del ja esmentat retrocés del volum de tràfic amb els ports de l’Àfrica mediterrània, les rutes menys dinàmiques han estat les que uneixen el port de la ciutat amb els de la costa atlàntica americana. La resta de rutes han acabat l’any amb creixements de dos dígits i fins i tot de tres com en el cas pun- tual i extraordinari del Golf Pèrsic i mars Roig i Aràbic. Menció a part mereix l’expansió sostinguda lleument per sobre del creixement mitjà del tràfic total que mostren, un any més, els intercanvis comercials amb Extrem Orient, Japó i els ports del sud i sud-est asiàtic. En conjunt, els fluxos comercials amb aquesta gran àrea asiàtica immersa en un fort creixement eco- nòmic competeixen ja amb el tràfic més tradicional amb els ports mediterranis de la Unió Europea pel lideratge del tràfic exterior amb arribada o sortida des de Barcelona. Distribució del tràfic per productes (2004) Variació (%) Productes Tones 2004/2003 2003/2002 Gas natural 5.346.229 12,3 1,2 Gasoil, gasolina i fuel 4.372.497 10,4 4,3 Altres productes energètics 563.924 15,0 15,5 Productes siderúrgics 1.663.626 21,4 –7,5 Productes metal·lúrgics 906.839 25,3 –0,8 Potasses i altres adobs 436.247 7,9 94,3 Productes químics 3.950.245 20,4 8,0 Ciment i clínker 874.390 –11,8 35,5 Altres materials de construcció 1.042.501 12,9 4,2 Cereals i farines 592.260 –8,7 6,4 Faves i farina de soja 1.329.138 –9,0 –4,8 Pinso i farratges 343.128 1,2 4,3 Fruites i verdures 566.111 53,9 1,3 Begudes i derivats 931.087 14,6 12,9 Olis i greixos 683.799 –0,3 23,4 Tabac, cafè i cacau 581.775 2,1 –8,1 Resta de productes alimentaris 1.589.765 21,5 4,8 Paper i pasta 1.001.826 24,0 9,6 Maquinària i recanvis 1.319.091 32,8 11,0 Automòbils i peces 1.369.749 16,3 12,5 Resta de mercaderies 4.040.830 10,6 6,8 Tares 5.815.732 15,3 11,3 Total 39.320.791 13,1 6,6 Evolució del tràfic exterior Exportacions Importacions milions de tones 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 0 5 10 15 20 25 30 35 Tràfic comercial per àrees geogràfiques (percentatge sobre el total) 20032004 França i Itàlia Europa (Atlàntic) Med. Or., Negre i Pròxim Orient Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic Sud i sud-est asiàtic Extrem Orient i Japó Nord d'Àfrica Àfrica Oriental i Occidental Amèrica del Nord Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Amèrica del Sud Oceania i Illes del Pacífic % 0 5 10 15 20 Orígen/destí del tràfic portuari exterior (2004) Variació (%) Àrees geogràfiques Tones 2004/2003 2003/2002 França / Itàlia 5.487.448 11,9 6,2 Europa (Atlàntic) 1.785.596 27,0 5,2 Med. Or., Negre i Pròxim Orient 3.296.438 15,7 –17,7 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 2.624.891 135,1 10,8 Sud i sud-est asiàtic 2.043.826 15,8 12,0 Extrem Orient i Japó 3.150.035 27,5 19,3 Nord d'Àfrica 4.912.656 –12,8 7,4 Àfrica occidental 663.386 23,9 43,2 Africa oriental i del sud 307.071 26,6 –2,6 Amèrica del Nord (Atlàntic) 1.556.470 0,5 –7,0 Golf de Mèxic 1.282.975 11,5 12,3 Amèrica Central i Carib 925.680 19,7 –14,7 Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.420.387 4,9 13,4 Amèrica del Nord (Pacífic) 294.489 26,4 –4,7 Amèrica del Sud (Pacífic) 218.371 32,2 –4,6 Oceania i Illes del Pacífic 215.493 30,9 –0,8 32 Port: mercaderies i passatgers 4t.tr.2004/ 2n.sem.2004/ 2004/ 2003/ Variació (%) 4t.tr.2003 2n.sem.2003 2003 2002 Ferris regulars 32,3 21,4 15,4 –4,1 Creuers 7,3 4,8 2,0 22,4 Creuers en trànsit –11,2 –14,4 –7,7 29,5 Total 7,6 6,5 5,3 10,6 nombre (%) Tràfic de vaixells 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 10.000 -10 -5 0 5 10 15 20 Variació anual (%)Vaixells El tràfic exterior de contenidors creix un 20%, alhora que el nombre de vaixells que han fet escala a Barcelona s’ha reduït lleument per segon any consecutiu. El creixent protagonisme de la càrrega general comporta un increment d’intensitat semblant del tràfic de contenidors. Du- rant el darrer any, les instal·lacions del port de Barcelona han acollit més d’1,9 milions de contenidors, un 16% més que l’any abans i pràcticament el doble que set anys enrere. És important constatar que la totalitat de l’increment de 2004 –més d’un quart de milió de Teus en termes absoluts– s’ha produït en el tràfic exterior. En paral·lel i com a conseqüència del creixent protagonisme del tràfic internacional i també, entre altres factors, del descens del nombre de transbordadors, s’ha reduït el nombre de vaixells que han fet escala a Barcelona alhora que l’arqueig mig d’a- quests vaixells augmentava un 10%. Variació positiva però dispar en el segment del transport de passatgers. El volum de trànsit de passatgers per via marítima acaba l’any amb la mateixa línia expansiva del tràfic comercial però amb senyals contundents de desacceleració. Mentre el segment dels ferris regulars, que ha vist aparèixer noves rutes, aconsegueix nous màxims en nombre de passatgers amb un creixement anual del 15,4%, els creuers en trànsit, per problemes d’alguns operadors, han aportat menys passatgers que un any abans. Un retrocés que els creuers amb origen a Barcelona només han pogut compensar parcialment. Trànsit de passatgers Ferris Creuers en Període regulars Creuers trànsit Total 1992 556.197 46.502 59.230 661.929 1993 425.025 50.619 96.297 571.941 1994 490.843 63.321 108.934 663.098 1995 448.170 69.563 156.374 674.107 1996 453.126 98.912 179.123 731.161 1997 509.944 127.894 231.096 868.934 1998 602.361 224.136 238.925 1.065.422 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 1r.tr. 133.536 12.835 17.167 163.088 2n.tr. 193.628 143.662 121.394 458.684 3r.tr. 414.194 198.081 144.564 756.839 4t.tr. 114.507 93.793 103.613 311.913 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 1r.tr. 100.653 9.861 19.657 130.171 2n.tr. 212.630 160.000 145.526 518.156 3r.tr. 412.838 259.675 207.283 879.796 4t.tr. 94.616 118.782 128.446 340.919 2004 946.788 559.208 462.197 1.968.193 1r.tr. 89.016 14.429 34.108 137.553 2n.tr. 241.827 148.307 140.756 530.890 3r.tr. 490.791 268.989 173.234 933.014 4t.tr. 125.154 127.483 114.099 366.736 Trànsit de viatgers Ferris regulars Creuers Creuers en trànsit milers 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 Barcelona economia 57 33 Aeroport: passatgers i mercaderies 1 Es comptabilitza la totalitat del tràfic, no només el comercial. Les dades trimestrals són provisionals. Font (per a tot aquest apartat, si no s’indica el contrari): Aeroport de Barcelona. Els gairebé 25 milions de passatgers que han utilitzat l’aeroport de Barcelona al llarg de 2004 suposen, per onzè any consecutiu, un nou rècord històric. L’evolució del trànsit per l’aeroport de Barcelona al llarg de 2004 s’emmarca en un procés expansiu més accentuat que el registrat el trienni precedent, principalment en el segment de trànsit de passatgers i en el de tràfic de mercaderies. Variació (%) Passatgers 4t.tr.2004/ 2n.sem.2004/ 2004/ 2003/ 4t.tr.2003 2n.sem.2003 2003 2002 Total 6,5 7,1 7,9 6,6 BCN-MDD 0,4 1,8 2,0 2,8 Resta interior 10,5 8,4 10,1 8,8 Unió Europea 0,7 2,9 4,7 14,1 Resta internacional 73,2 49,4 47,6 –33,3 Variació (%) Avions 4t.tr.2004/ 2n.sem.2004/ 2004/ 2003/ 4t.tr.2003 2n.sem.2003 2003 2002 Total 19,3 22,2 17,1 –7,6 Interior 7,1 5,4 4,5 –9,5 Internacional 24,7 30,5 23,2 –6,7 Variació (%) Mercaderies 4t.tr.2004/ 2n.sem.2004/ 2004/ 2003/ 4t.tr.2003 2n.sem.2003 2003 2002 Total 2,9 3,3 3,3 4,1 Interior 5,1 5,2 4,3 3,8 Internacional 0,8 1,6 2,4 4,3 Distribució dels passatgers de vols comercials (exclosos trànsits) Interior Internacional milions 99 00 01 02 03 0486 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 0 5 10 15 20 25 Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Període Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional Total1 Interior Internacional 1992 10.328 2.124 3.999 3.073 848 72.054 34.202 38.180 141.678 68.053 68.028 1993 9.997 2.088 3.618 3.179 774 57.480 29.637 27.841 137.069 65.144 68.397 1994 10.648 2.369 3.726 3.412 795 58.891 27.840 31.051 145.583 73.863 68.929 1995 11.728 2.545 4.206 3.593 970 68.285 31.047 37.238 155.803 80.249 72.593 1996 13.434 2.858 4.704 4.239 1.117 80.077 32.452 47.625 180.462 91.868 85.810 1997 15.066 2.971 5.330 5.002 1.260 80.946 32.383 48.520 210.960 111.996 96.019 1998 16.195 3.116 5.559 5670 1.402 80.032 31.802 48.230 217.553 113.140 104.413 1999 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 233.609 119.932 113.666 2000 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 256.905 122.312 131.534 2001 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 273.118 130.819 142.298 2002 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 271.023 123.149 144.733 1r.tr. 4.488 996 1.356 1.803 294 17.958 5.932 12.026 61.063 28.532 31.867 2n.tr. 5.603 1.103 1.595 2.411 453 19.490 6.630 12.860 69.232 31.288 37.046 3r.tr. 6.268 868 1.938 2.748 663 18.447 6.511 11.935 72.732 32.328 39.598 4t.tr. 4.987 1.072 1.471 2.073 331 20.011 6.189 13.822 67.996 31.001 36.222 2003 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 282.013 127.866 150.987 1r.tr. 4.732 1.040 1.433 2.018 196 17.057 5.286 11.771 66.480 30.517 35.402 2n.tr. 5.888 1.103 1.741 2.767 229 17.177 5.719 11.457 70.836 32.189 37.654 3r.tr. 6.699 897 2.138 3.095 501 16.933 6.009 10.925 75.449 33.756 40.775 4t.tr. 5.433 1.105 1.616 2.430 233 18.948 5.838 13.110 69.248 31.404 37.156 2004 24.558 4.228 7.626 10.799 1.712 82.123 23.872 58.252 291.358 133.406 154.542 1r.tr. 5.158 1.071 1.596 2.257 190 17.982 5.333 12.649 67.784 31.082 36.003 2n.tr. 6.410 1.119 1.962 2.858 425 20.298 6.051 14.247 74.172 33.804 39.381 3r.tr. 7.201 930 2.283 3.237 693 21.244 6.235 15.009 78.179 35.519 41.700 4t.tr. 5.789 1.109 1.786 2.447 403 22.599 6.253 16.346 71.223 33.001 37.458 34 Aeroport: passatgers i mercaderies Passatgers pels principals aeroports espanyols 1r.tr.04 2n.tr.04 3r.tr.04 4t.tr.04 milers Madrid Barcelona Palma de Mallorca Màlaga Gran Canària 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 Pel que fa al moviment de persones –que registra un augment global del 7,9%–, tant en els vols interiors com en els de dintre de la Unió Europea s’han assolit màxims històrics, mentre que és en els vols amb l’exterior de la UE on s’han registrat incre- ments més espectaculars, recuperant-se de la davallada d’un any abans. En conjunt, els viatgers que han utilitzat l’aeroport durant 2004 multipliquen per 2,3 els transportats deu anys enrera. El transport de mercaderies ha superat totalment la tendència contractiva del darrer trienni i, amb un augment del 17,1% anual, supera les 80.000 tones. Com en el cas dels passatgers, els augments més intensos s’han donat en el segment inter- nacional, on, també en aquest cas, s’ha assolit un nou rècord històric. El superior dinamisme de la càrrega internacional so- bre la nacional ha situat el pes de la mercaderia transportada a/de l’exterior en un 70,9% del total. D’altra banda, els més de 290.000 moviments d’aeronaus registrats l’any passat també suposen un rècord absolut, amb el doble d’operacions execu- tades en relació amb deu anys enrera. En conjunt, l’elevat creixement del tràfic aeri a El Prat al llarg de 2004 no ha estat una excepció, i s’emmarca en un context igualment expansiu al conjunt del país. Al costat dels rècords absoluts registrats a l’aeroport de Barcelona s’han de situar –a una escala més petita– els assolits als altres dos grans aeroports comercials catalans, el de Girona i el de Reus, amb creixements espectaculars de viatgers transportats gràcies a la dinàmica operativa de les companyies de baix cost i, en especial, de les que connecten amb altres aeroports de la Unió Europea. Pel que fa a la resta d’aeroports espanyols, el balanç és igual- ment expansiu, amb un creixement mitjà del conjunt d’aero- ports del 8%. Com es pot veure a la taula adjunta, que detalla el trànsit dels 18 aeroports comercials espanyols amb més vo- lum, només apareixen signes contractius –d’escassa entitat– a tres aeroports, tots ells amb una elevada especialització turísti- ca. De la mateixa taula destaca el pes creixent del trànsit inter- nacional sobre el total, i no només en els aeroports anomenats turístics. Les claus d’aquest bon to de la navegació aèria, que contrasta amb la trajectòria contractiva del transport per carretera o fer- rocarril, són diverses: d’una banda, la recuperació de l’econo- mia internacional ha afavorit els viatges de negocis i turístics. Això és especialment rellevant en un cas com Barcelona, que es troba en la primera divisió del turisme urbà europeu i que a més, en 2004 ha compatibilitzat la celebració del Fòrum de les Cultures amb diversos esdeveniments culturals d’ampli abast. D’altra banda, la bona marxa de l’economia i la fortalesa de l’euro han afavorit els viatges dels residents a l’estranger i, en particular, fora de la Unió Europea. I, per últim, cal insistir en l’espectacular impacte de la irrupció de les companyies de baix cost, que, per un costat, ha obert aquest mitjà de transport a un immens segment de la demanda molt sensible al preu, i, per un altre, ha permès augmentar la freqüència “d’escapades” turís- tiques, familiars, culturals, etc... a les famílies de rendes mit- janes. Nota: No s'inclouen els trànsits internacionals ni altres serveis no comercials. Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Trànsit de passatgers als principals aeroports espanyols (2004) Interior Internacional Variació (%) Internacional/ Aeroports Total Regular No regular Total Regular No regular Total interanual total(%) Alacant 1.585.759 1.502.020 83.739 6.949.439 4.540.194 2.409.245 8.535.198 4,6 81,4 Barcelona 11.477.278 11.275.109 202.169 12.886.016 11.997.901 888.115 24.363.294 8,1 52,9 Bilbao 2.222.442 2.081.351 141.091 1.163.970 1.086.349 77.621 3.386.412 19,3 34,4 Eivissa 1.555.555 1.521.829 33.726 2.560.568 857.016 1.703.552 4.116.123 0,2 62,2 Fuerteventura 1.085.917 1.024.800 61.117 2.755.758 1.436.877 1.318.881 3.841.675 –0,1 71,7 Girona 1.412 100 1.312 2.935.117 2.514.656 420.461 2.936.529 106,0 100,0 Gran Canària 3.599.801 3.537.776 62.025 5.623.825 1.963.501 3.660.324 9.223.626 2,9 61,0 Lanzarote 1.722.114 1.476.628 245.486 3.596.636 912.557 2.684.079 5.318.750 2,2 67,6 Madrid 18.168.317 17.895.172 273.145 19.953.106 18.833.733 1.119.373 38.121.423 7,8 52,3 Màlaga 2.777.031 2.683.879 93.152 9.161.773 6.679.745 2.482.028 11.938.804 4,4 76,7 Menorca 1.001.252 935.651 65.601 1.604.645 278.801 1.325.844 2.605.897 –2,9 61,6 Palma de Mallorca 5.675.185 5.460.216 214.969 14.699.038 8.813.758 5.885.280 20.374.223 6,5 72,1 Reus 22.267 21.701 566 1.104.903 370.786 734.117 1.127.170 35,0 98,0 Santiago de Compostela 1.253.005 1.147.529 105.476 290.738 266.024 24.714 1.543.743 14,4 18,8 Sevilla 2.145.228 2.083.134 62.094 497.419 430.831 66.588 2.642.647 18,0 18,8 Tenerife Nord 3.195.066 3.194.630 436 170.513 135.674 34.839 3.365.579 15,4 5,1 Tenerife Sud 1.598.466 974.499 623.967 6.777.556 1.956.515 4.821.041 8.376.022 –3,2 80,9 València 1.891.144 1.797.014 94.130 1.209.469 1.105.928 103.541 3.100.613 28,0 39,0 Total Espanya 67.268.713 64.503.993 2.764.720 96.619.804 66.304.866 30.314.938 163.888.517 8,0 59,0 Barcelona economia 57 35 Un tret remarcable d’aquestes dades pot ser la notable homo- geneïtat dels ritmes de creixement entre el segment més urbà i el ferroviari de rodalia. Pel que fa al conjunt del metro i servei urbà dels Ferrocarrils de la Generalitat, el quasi estancament en termes interanuals del nombre de bitllets validats el darrer trimestre de 2004 no ha estat obstacle per superar el 3% de crei- xement pel conjunt de l’any. Contràriament, el servei d’autobu- sos urbans clou l’any amb poc més de 200 milions de passat- gers, pràcticament el mateix volum de l’any abans. Uns resultats que s’han d’interpretar considerant l’augment de competència que li representa el tramvia, que ha captat 7,7 milions de pas- satgers. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nota: a partir del 2000 es trenca la sèrie d'usuaris del metro i autobús. Amb l'entrada en vigor de la integració tarifària es substitueix el concepte de viatge venut pel de títol validat. Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nota: Les dades del darrer any són provisionals. Font: Autoritat del Transport Metropolità. 4t.tr.2004/ 2n.sem.2004/ Variació (%) 4t.tr.2003 2n.sem.2003 2004/2003 2003/2002 Metro 0,6 3,2 3,4 3,1 Autobús –2,5 –1,2 0,3 7,3 FGC 1,3 2,8 2,3 –1,0 Total Urbà –0,5 1,6 2,3 4,4 milions de viatges Total transport públic urbà variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 470 490 510 530 550 570 590 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 El conjunt del transport públic metropolità tanca 2004 amb un augment del 3,4% en el nombre de viatges realitzats. Aproximadament un terç dels poc més de 28,5 milions de pas- satgers que ha guanyat el transport públic metropolità durant el 2004 s’ha d’imputar a l’entrada en funcionament del tramvia i a efectes de calendari. En termes homogenis, l’augment en el grau d’utilització del transport públic col·lectiu s’estima en poc més del 2%. Una variació que recull l’increment de la mobili- tat associada a l’augment de l’ocupació i del nombre de visi- tants. Transport públic urbà (milers de viatges) Xarxa Xarxa FGC Període Metro Autobusos Servei urbà Total 1992 271.413 200.106 19.907 491.426 1993 264.241 196.923 18.219 479.383 1994 253.142 201.047 17.312 471.501 1995 261.910 201.961 17.251 481.122 1996 268.061 206.902 17.992 492.955 1997 258.347 205.923 18.022 482.292 1998 280.324 198.564 20.955 499.843 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 1r.tr. 81.369 48.683 7.434 137.485 2n.tr. 85.175 43.804 7.861 136.841 3r.tr. 68.249 41.587 5.545 115.380 4t.tr. 86.573 52.028 7.806 146.407 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 1r.tr. 85.779 51.100 7.778 144.657 2n.tr. 84.382 51.907 7.278 143.567 3r.tr. 71.453 42.941 5.502 119.896 4t.tr. 89.784 53.773 7.794 151.351 2004 342.793 200.405 28.994 572.192 1r.tr. 88.863 52.986 7.855 149.704 2n.tr. 87.465 51.878 7.465 146.808 3r.tr. 76.125 43.122 5.781 125.028 4t.tr. 90.340 52.418 7.892 150.651 2004/ 2003/ 2002/ Variació (%) 2003 2002 2001 Ferroviari 3,1 2,8 6,6 Autobús 1,5 7,8 4,8 Total 3,4 4,6 5,9 Transport públic metropolità (milers de viatges) Període Ferroviari Autobús Tramvia Total 1997 391.400 300.250 — 691.650 1998 422.100 291.810 — 713.910 1999 433.800 292.670 — 726.470 2000 450.000 298.480 — 748.480 2001 471.870 283.560 — 755.430 2002 502.900 297.150 — 800.050 2003 516.960 320.200 — 837.160 2004 532.980 325.150 7.660 865.790 36 Transport públic urbà de rodalia 4t.tr.2004/ 2n.sem2004/ Variació (%) 4t.tr.2003 2n.sem.2003/ 2004/2003 2003/2002 RENFE 0,0 2,5 2,9 0,1 C1 –0,5 2,1 3,2 0,9 C2 2,3 4,8 3,1 –2,9 C3 4,1 9,1 3,3 12,7 C4 –2,6 –0,7 2,1 0,1 FGC 0,0 3,8 5,0 7,8 Llobregat-Anoia 2,7 4,6 5,7 12,4 Metro Vallès –1,8 3,2 4,5 4,9 Total Rodalia 0,0 2,9 3,5 2,2 Pel que fa al tràfic ferroviari de rodalia, les dades facilitades pels diferents operadors posen de manifest ritmes de creixe- ment sensiblement diferents entre les línies de Renfe i les de FGC. Una situació similar a la d’un any abans i que a banda de les possibles diferències de dinamisme demogràfic i econòmic entre les àrees territorials servides, s’explica majoritàriament per la diferent evolució de les inversions en la millora i amplia- ció de l’oferta. milions de viatges Total ferrocarril de rodalia variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 100 110 120 130 140 150 160 170 0 2 4 6 8 10 12 RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç.FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Línia Metro Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total Llobr-Anoia Vallès Total Total 1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.123 17.354 26.477 99.039 1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597 1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.197 1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.216 1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031 1997 24.036 27.521 4.985 28.941 85.483 9.044 19.777 28.821 114.304 1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.269 1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 1r.tr. 7.750 9.218 1.713 8.857 27.538 4.002 6.034 10.037 37.575 2n.tr. 8.064 9.638 1.787 9.440 28.929 4.164 6.287 10.451 39.380 3r.tr. 7.388 8.960 1.622 8.209 26.179 3.588 4.953 8.541 34.720 4t.tr. 7.998 9.888 1.933 9.368 29.187 4.684 7.668 12.352 41.539 2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 1r.tr. 7.498 9.099 1.958 8.709 27.264 4.617 6.721 11.337 38.601 2n.tr. 8.098 9.287 2.037 9.177 28.599 4.693 6.414 11.106 39.705 3r.tr. 7.564 8.689 1.864 8.428 26.545 4.083 5.275 9.358 35.903 4t.tr. 8.333 9.546 2.091 9.585 29.555 5.081 7.742 12.823 42.378 2004 32.505 37.769 8.212 36.668 115.154 19.523 27.320 46.843 161.997 1r.tr. 7.918 9.076 1.959 9.190 28.143 5.025 7.141 12.166 40.309 2n.tr. 8.360 9.591 1.939 9.591 29.481 4.911 6.744 11.654 41.135 3r.tr. 7.936 9.337 2.137 8.555 27.965 4.371 5.833 10.205 38.170 4t.tr. 8.291 9.765 2.177 9.332 29.565 5.216 7.602 12.818 42.383 V. Turisme, fires i congressos 38 Ocupació mitjana (habitacions) (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 gn-fb mç-ab mg-jn jl-ag st-oc nv-ds0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Notable revifament del creixement dels visitants i les pernoctacions turístiques al llarg de 2004. Efectivament, en contrast amb els mediocres resultats del sec- tor turístic a Catalunya i Espanya, i contra tot pronòstic pels ele- vats ritmes de creixement acumulats durant la darrera dècada, les dades del balanç de l’activitat turística de Barcelona durant el 2004 tornen a resultar espectacularment expansives. Si bé la celebració del Fòrum Universal de les Cultures ha estat l’eix central d’aquesta expansió, cal subratllar que la dinàmica de base d’aquest sector presenta una solidesa i uns trets expansius molt difícils de trobar en altres sectors d’activitat. En total, al llarg de 2004 han fet estada a la ciutat més de 4,5 milions de visitants que han generat 10,1 milions de pernocta- cions, un milió llarg més que un any enrera. En termes percen- tuals, els increments registrats són 18,2 i 11,5% respectivament, uns valors que més que doblen els augments registrats el 2003. Activitat turística Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Període Pernoctacions Visitants1 Estada mitjana2 1992 4.333.420 1.874.734 2,3 1993 4.256.524 2.455.249 1,7 1994 4.704.681 2.663.887 1,8 1995 5.674.580 3.089.974 1,8 1996 6.341.380 3.061.994 2,1 1997 6.965.391 2.823.391 2,5 1998 7.400.337 2.969.490 2,5 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 gn-fb 1.036.577 456.355 2,3 mç-ab 1.532.147 594.647 2,6 mg-jn 1.553.353 557.306 2,8 jl-ag 1.664.477 641.768 2,6 st-oc 1.669.958 751.656 2,2 nv-ds 1.238.258 579.254 2,1 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 gn-fb 1.159.469 542.198 2,1 mç-ab 1.503.199 632.402 2,4 mg-jn 1.717.287 735.104 2,3 jl-ag 1.704.635 659.246 2,6 st-oc 1.677.739 721.739 2,5 nv-ds 1.339.761 557.498 2,4 2004 10.148.238 4.549.587 2,2 gn-fb 1.359.326 658.466 2,1 mç-ab 1.730.741 776.364 2,3 mg-jn 1.714.584 768.552 2,3 jl-ag 1.922.718 776.560 2,5 st-oc 1.915.740 787.215 2,2 nv-ds 1.505.129 782.430 1,9 1 Per a tot el capítol, s'entén per visitants els que almenys pernocten una nit a Barcelona. 2 Dades expressades en nits. Font: Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'enquesta d'activitat turística de Turisme de Barcelona. Dades provisionals. Variació (%) Pernoctacions Visitants set-des 2004/set-des 2003 13,4 22,7 2n sem 2004/ 2n sem 2003 13,2 21,0 2004/2003 11,5 18,2 2003/2002 4,7 7,5 Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Pernoctacions Visitants milions 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 0402 0 2 4 6 8 10 12 03 L’assoliment d’aquests nous màxim històrics en les xifres tant de visitants com de pernoctacions ha estat possible gràcies a l’ampliació de l’oferta de places hoteleres que s’ha realitzat en el darrer quadrienni. En particular, en els darrers quatre anys s’han obert 69 nous establiments hotelers –alguns d’ells de nova planta i d’altres en edificis rehabilitats als que s’ha canviat l’ús–, que han afegit 14.000 noves places al parc existent. D’a- questes places, un 72,8% corresponen a establiments de tres i quatre estrelles. Activitat hotelera segons categoria Nivell d'ocupació (%) Nombre de Nombre de Categoria En places En habitacions pernoctacions visitants mg-jn 2004 H 5* 66,7 76,9 254.400 112.292 H 4* 70,1 84,7 898.986 373.049 H 3* 75,7 85,9 526.092 209.417 H 2* 83,9 86,9 166.014 61.709 H 1* 75,3 79,0 70.248 30.748 Total 72,8 83,7 1.915.740 787.215 nv-ds 2004 H 5* 50,8 60,9 192.999 109.299 H 4* 53,9 67,5 703.344 393.379 H 3* 62,8 68,3 435.715 203.486 H 2* 60,0 67,5 120.906 53.029 H 1* 56,0 60,9 52.165 23.237 Total 56,2 66,3 1.505.129 782.430 Barcelona economia 57 39 Activitat turística La contractació de vols amb companyies de baix cost i d’estades hoteleres a centrals de reserves mitjançant Internet ha animat notablement el turisme urbà a tota Europa. Amb una distribució relativament semblant a la de l’any ante- rior, els visitants que han pernoctat a la ciutat per motius vaca- cionals i de lleure superen lleugerament els que ho han fet per motius professionals i per negocis, constituint tots dos el gruix dels viatgers. Pel que fa als turistes, cal insistir en la revolució que ha supo- sat la irrupció de companyies aèries de baix cost pel turisme urbà a tota Europa amb una rebaixa de les tarifes mitjanes que ha comportat un augment de la freqüència de les estades curtes i mitjanes. La facilitat amb la que es poden contractar vols i estades hoteleres per Internet o l’accés a ofertes de darrera hora són elements cabdals en l’augment de la demanda de serveis turístics dels darrers anys. Enquesta d’activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants nv-ds 03 gn-fb 04 mç-ab 04 mg-jn04 jl-ag04 st-oc 04 nv-ds 04 2003 2004 Sexe (%) Homes 67,7 59,9 52,0 53,6 49,3 46,9 57,5 65,9 56,8 Dones 32,3 40,1 48,0 46,4 50,7 53,1 42,5 34,1 43,2 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Edat (%) Menys de 18 anys 0,0 0,8 0,9 0,3 1,1 0,3 0,0 1,0 0,6 18-24 1,6 6,6 7,8 5,0 8,9 3,3 4,1 4,5 5,2 25-34 18,1 22,2 23,8 23,0 26,1 25,2 19,9 18,9 22,8 35-49 63,4 46,1 37,8 37,4 36,2 42,9 46,5 54,9 42,5 50-64 16,3 23,1 27,0 30,1 25,9 27,4 28,8 19,1 27,3 65 i més 0,6 1,3 2,8 4,2 1,9 0,9 0,7 1,6 1,6 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Nacionalitat (%) Espanyola 28,9 33,0 30,6 22,5 22,0 34,3 34,6 34,4 29,4 Madrid 9,0 7,5 9,3 7,6 7,7 11,3 17,3 9,5 13,7 País Basc 3,8 1,4 0,9 0,9 0,3 0,9 1,1 2,9 1,2 Andalusia 4,4 5,2 2,5 3,2 3,5 3,4 3,1 3,7 4,4 País Valencià 2,7 3,3 2,3 0,9 0,6 0,6 1,2 5,0 1,8 Altres 9,0 15,6 15,6 9,9 9,9 18,1 11,9 13,3 8,3 Estrangera 71,1 67,0 69,4 77,5 78,0 65,7 65,4 65,6 70,6 Francesa 10,0 9,2 8,9 8,2 10,3 10,1 10,8 6,8 9,6 Britànica 11,6 13,0 12,0 14,9 17,6 12,1 12,8 11,5 13,8 Italiana 9,9 8,8 8,6 6,3 11,1 7,3 7,6 9,7 8,3 Alemanya 13,1 7,4 7,2 8,2 6,9 9,3 6,6 9,1 7,6 Nord-americana 2,4 2,8 4,7 10,0 4,9 5,4 2,9 3,6 5,2 Japonesa 1,1 1,2 1,8 2,8 7,3 2,0 2,7 1,0 3,0 Amèrica llatina 2,7 0,9 3,8 5,2 3,0 2,5 0,0 4,0 2,6 Altres 20,3 23,7 22,4 21,9 16,9 17,0 22,0 20,0 20,5 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Professió de l'enquestat (%) Professional liberal 9,1 13,8 19,0 17,3 7,7 8,9 3,9 16,2 12,4 Empresari/Alt directiu 41,1 25,4 11,0 12,1 6,9 6,0 8,2 37,0 14,0 Quadres intermedis 12,1 13,8 14,3 14,5 21,5 22,1 30,8 7,0 22,7 Empleat/Obrer 23,5 24,0 25,5 26,4 36,9 35,0 30,1 13,6 24,7 Tècnic superior 7,2 7,6 8,3 7,9 6,4 16,4 18,2 9,3 12,3 Estudiant 1,2 4,1 7,3 4,4 8,4 3,0 4,1 5,2 4,3 Mestressa de casa 2,1 4,0 2,7 4,2 1,6 0,9 1,0 3,1 2,1 Altres 3,7 7,3 11,9 13,2 10,6 7,7 3,7 8,6 7,5 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Pel que fa a les taxes d’ocupació, no s’han ressentit especial- ment de l’increment de l’oferta, i se situen a nivells molt sem- blants als de 2003. La mitjana de 2004 en termes de places és de 66,9%, mentre que en termes d’habitacions és de 76,4%, amb pics de màxima ocupació els mesos d’agost i setembre en places i de setembre i octubre en habitacions. Places hoteleres per categories 1* 2* 3* 4* 5* nombre de places 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 40 Activitat turística Quant al perfil del visitant tipus, les dades de 2004 revelen un avanç substantiu de les dones i una major dispersió per edats, amb augments significatius dels col·lectius de fins a 35 i de més de 50 anys. Des del punt de vista professional, abunden els em- pleats i els quadres intermedis, seguits dels empresaris, els alts directius i els professionals liberals. Pel que fa a la procedència dels viatgers, al llarg de 2004 s’ha observat un augment significatiu dels visitants procedents de l’estranger i, en especial, d’altres països europeus. Britànics, francesos, italians i alemanys constitueixen els col·lectius més nombrosos i cal anotar que han augmentat darrerament amb estades molt breus i amb motivacions com el seguiment d’es- deveniments esportius o la celebració de festes privades. Per últim, cal destacar l’augment de visitants procedents dels Estats Units i del Japó, coherent amb els indicis de recuperació de les respectives economies que s’havien observat al llarg de l’any. Enquesta d’activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) nv-ds 03 gn-fb 04 mç-ab 04 mg-jn04 jl-ag04 st-oc 04 nv-ds 04 2003 2004 Motiu de la visita(%) Comercial/Negocis/Professionals) 43,1 50,8 41,9 32,9 24,1 49,1 51,4 40,9 41,3 Turisme 41,6 29,5 38,2 53,6 64,8 34,3 40,2 40,1 43,9 Fires 5,1 11,8 4,8 2,9 1,4 5,3 1,5 2,8 4,3 Congressos/Convencions 6,3 4,8 8,5 2,7 4,4 7,1 1,6 7,2 4,5 Etapa viatge 0,5 0,8 0,2 1,5 3,1 1,6 1,7 4,5 2,1 Motius familiars i acompanyants 3,4 1,2 2,8 2,5 0,5 0,5 1,1 1,7 1,3 Altres 0,0 1,1 3,6 3,9 1,7 2,1 2,5 3,0 2,6 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Repetitivitat de la visita (%) No cap vegada 39,2 42,0 53,0 54,0 63,2 52,3 42,1 32,7 43,9 Una vegada o més 60,8 58,0 47,0 46,0 36,8 47,7 57,9 67,3 56,1 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Mitjà de transport utilitzat (%) Avió 92,4 89,3 85,6 86,6 84,1 88,9 85,7 80,6 87,0 Cotxe 5,1 6,6 7,1 5,4 11,2 8,4 8,5 10,9 7,2 Autocar/Autobús — 0,1 1,8 1,6 0,8 0,7 1,7 1,6 1,0 Tren 2,3 4,0 5,0 5,4 2,8 1,8 3,4 5,8 3,6 Altres 0,2 0,0 0,5 1,0 1,1 0,2 0,7 1,3 0,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Acompanyat per (%) Sol 24,9 21,2 10,5 8,4 6,8 12,6 29,2 26,9 19,5 Amic/companys 41,5 41,7 48,5 48,1 42,7 49,7 43,5 36,8 48,8 Amb la família 33,4 35,7 39,2 41,7 44,6 36,2 26,3 33,2 29,6 Amb fills 3,3 6,1 9,4 10,1 12,7 5,8 3,9 7,9 7,0 Sense fills 30,1 29,6 29,8 31,6 31,9 30,4 22,4 25,4 22,6 Grup organitzat 0,2 1,4 1,7 1,5 1,6 1,4 1,0 2,5 1,2 Altres 0,0 0,0 0,1 0,3 4,3 0,1 0,0 0,6 0,9 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Creuers turístics pel Port de Barcelona Total de passatgersNombre de vaixells 92 94 95 96 97 98 99 00 01 04 passatgers vaixells 02 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 200 300 400 500 600 700 800 93 03 Visitants per motius 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 Negocis Fires i congressos AltresVacacional (%) 0 20 40 60 80 100 Barcelona economia 57 41 Activitat turística La valoració dels diferents aspectes de la ciutat per part dels enquestats ha millorat clarament en relació amb un any enrera. La ja de per si habitual valoració positiva ha augmentat sensi- blement fins al punt que no hi ha cap epígraf que rebi una valo- ració inferior a 7 punts sobre 10. Com és habitual, l’oferta ar- quitectònica, cultural i d’entreteniment són les més apreciades. Alhora, és significatiu l’avanç en matèries molt pròpies de la dinàmica urbana quotidiana com el caràcter o l’amabilitat dels ciutadans, el funcionament del transport públic o el nivell de seguretat ciutadana. Per últim, cal esmentar la bona nota que obté la relació qualitat preu de l’oferta hotelera i de restauració i, en particular, de l’oferta comercial. Un aspecte, aquest darrer, que contribueix a consolidar la imatge internacional del sector comercial de la ciutat i que es posa de manifest en l’elevat per- centatge de la despesa extrahotelera que absorbeix dels visi- tants de la ciutat. Valoració de diferents aspectes de la ciutat 20032004 Rel qualitat/preu of.com. Rel qualitat/preu of.hotl Rel qualitat/preu rest. Neteja general Sorolls Contaminació atmosfèrica Seguretat ciutadana Nivell d'informació Transport públic Accessos Caràcter ciutadans Entreteniment Oferta cultural Oferta arquitectònica Valoració general 4 5 6 7 8 9 10 Un dels pocs aspectes del sector que s’allunya del perfil expan- siu que mostren la major part de les variables que aquí s’ana- litzen correspon a l’evolució del segment de creuers. L’estan- cament del nombre de passatgers i la disminució del nombre que creuers que han atracat als molls del port al llarg de 2004 suposen un fre a la trajectòria alcista iniciada després dels Jocs Olímpics. Al darrera d’aquest fre al creixement hi ha la reestructuració de grans navieres i la fallida de tres de les grans companyies inter- nacionals de creuers, així com les dificultats operatives en el disseny d’escales alternatives. En qualsevol cas, cal valorar positivament el fet que s’hagi tornat a superar el milió de creue- ristes i, pel que fa a la disminució del nombre de vaixells, cal considerar l’augment de la dimensió mitjana dels creuers. Enquesta d’activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) nv-ds 03 gn-fb 04 mç-ab 04 mg-jn04 jl-ag04 st-oc 04 nv-ds 04 2003 2004 Distribució de la despesa extrahotelera (%) Menjar/beguda 50,0 51,0 53,0 56,0 67,0 62,0 68,0 50,7 59,5 Compres 40,0 35,0 34,0 28,0 19,0 21,0 17,0 26,2 26,0 Entreteniment 5,0 7,0 6,0 14,0 12,0 12,0 11,0 13,5 10,0 Transport intern 5,0 6,0 5,0 2,0 2,0 4,0 3,0 8,8 3,7 Altres 0,0 1,0 2,0 0,0 0,0 1,0 1,0 0,8 0,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Valoració dels enquestats sobre els següents punts (Mitjana sobre la base d'una valoració de l'1 al 10) Oferta arquitectònica 8,5 8,8 8,8 9,0 9,4 9,3 8,9 8,6 9,0 Oferta cultural 8,4 8,7 8,5 8,9 9,2 9,2 8,9 8,3 8,9 Oferta d'entreteniment 8,3 8,3 8,2 8,8 9,0 9,2 8,8 8,2 8,7 Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,9 8,3 8,1 8,5 8,3 8,3 8,3 7,7 8,3 Accessos 7,6 7,9 7,8 8,2 8,3 8,3 8,3 7,5 8,1 Transport públic 7,9 8,2 7,9 8,5 8,6 8,3 8,3 7,6 8,3 Nivell d'informació 7,6 7,6 7,6 8,1 8,4 8,4 8,3 7,4 8,1 Seguretat ciutadana 6,9 7,3 7,3 7,3 7,7 7,8 7,8 7,1 7,5 Contaminació atmosfèrica 6,6 6,8 6,7 6,6 7,5 7,5 7,4 6,6 7,1 Sorolls 6,7 6,8 6,7 6,6 7,5 7,5 7,4 6,6 7,1 Neteja general de la ciutat 6,4 7,1 6,7 6,6 7,1 7,1 7,4 6,7 7,0 Relació qualitat/preu oferta restauració 7,4 7,9 7,7 8,0 8,4 8,4 8,4 7,6 8,1 Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,5 7,9 7,6 8,2 8,4 8,5 8,4 7,5 8,1 Relació qualitat/preu oferta comercial 7,4 8,0 7,9 8,3 8,5 8,4 8,4 7,6 8,3 Transports de l'oci 1r.trim. 2n.trim. 3r.trim. 4t.trim. milers de viatges venuts 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 42 La celebració del Fòrum impulsa el nombre de delegats assistents a congressos i convencions fins a màxims històrics. Després d’un 2003 marcat per la incertesa en l’escenari interna- cional que va frenar notablement els viatges de convencions i negocis, el balanç de 2004 presenta un perfil molt més expan- siu pel que fa al nombre d’assistents a congressos, simposis, convencions i viatges d’incentius: en total, més de 360.000 de- legats, una xifra superior en un 25,9% a la corresponent a l’any anterior. En canvi, el nombre de reunions celebrades s’ha mantingut molt estable, i continua sent notablement inferior a les celebra- des en el trienni 2000-2002. La causa d’aquesta diferència de creixement entre el nombre d’assistents i les reunions celebra- des cal buscar-la en la celebració del Fòrum, que va atreure uns 60.000 delegats en els 50 diàlegs programats. Les dades de 2004 mostren com s’accentua cada cop més el perfil internacional del turisme de negocis, ja que continua aug- mentant tant el nombre de reunions d’àmbit internacional –un 68,9% del total–, com de delegats assistents procedents de l’es- tranger –suposen un 77,5% del total–, amb una notable presèn- cia d’assistents del Regne Unit, Estats Units, Alemanya i Fran- ça. Per últim, confirmar la supremacia del sector mèdic-sanitari i del químic-farmacèutic com a principals convocants de con- gressos i convencions, respectivament. Activitat congressual Nota: Als Congressos també s'inclouen simposis,conferències, jornades i cursos, i a les Convencions, els viatges d'incentius. Font: Barcelona Convention Bureau. Turisme de Barcelona. Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre Delegats assistents Congressos Convencions Total variació (%) Congressos Convencions Total variació (%) 1994 314 389 703 –1,0 87.536 77.395 164.931 –5,9 1995 316 423 739 5,1 89.483 78.110 167.593 1,6 1996 301 531 832 12,6 106.119 106.967 213.086 27,1 1997 338 661 999 20,1 114.013 103.969 217.982 2,3 1998 260 742 1.002 0,3 117.600 146.235 263.835 21,0 1999 379 792 1.171 16,9 143.608 128.486 272.094 3,1 2000 454 926 1.380 17,8 133.957 135.551 269.508 –1,0 2001 381 964 1.345 –2,5 101.711 153.722 255.433 –5,2 2002 421 942 1.363 1,3 166.488 134.825 301.313 18,0 2003 345 794 1.139 –16,4 168.446 117.705 286.151 –5,0 2004 374 772 1.146 0,6 193.708 166.627 360.335 25,9 Reunions celebrades per sectors (2004) Congressos (Associacions) Convencions i incentius (Empreses) Sector (%) Sector (%) Mèdic-sanitari 33,7 Química-Farmacèutica 24,0 Professional 18,7 Consultoria 11,3 Social 12,3 Tecnològic-industrial 7,9 Cultural 10,4 Financer 7,8 Científic 8,8 Informàtica 7,1 Tecnològic-industrial 7,8 Automoció 6,2 Econòmic 2,7 Alimentació 5,2 D'altres 5,6 D'altres 30,6 Total 100,- 100,- Distribució de les reunions celebrades (2004) Seu de la celebració Nombre de delegats Seu (%) Delegats (%) Hotel 70,5 Auditori privat 9,0 fins a 99 39,2 Palau de congressos 8,3 de 100 a 249 31,4 Universitat 5,1 de 250 a 499 15,3 Hospital 3,0 de 500 a 999 9,3 Entitat professional 0,4 1.000 i més 4,8 D'altres 3,7 Total 100,- Total 100,- Reunions celebrades i delegats assistents reunions assistents reunions assistents 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 0 250 500 750 1.000 1.250 1.500 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 Caràcter de les reunions celebrades (2004) Internacional Nacional Congressos (22%) Convencions (46%) Convencions (21%) Congressos (11%) VI. Construcció 44 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Variació (%) Prov. Barcelona Catalunya 4t.tr.2004/4t.tr.2003 –0,3 2,5 2n.sem.2004/2n.sem.2003 2,0 5,2 2004/2003 1,1 3,8 2003/2002 6,5 5,6 00 01 03 04 variació (%)variació (%) 02 00 01 03 0402 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 -60 -40 -20 0 20 40 60 Catalunya Espanya Licitació oficial Edificació Obra civil Evolució del PIB de la construcció (Catalunya) (taxa de variació interanual) PIB PIB Construcció variació (%) IV.02 I.03 II.03 III.03 IV.03 I.04 II.04 III.04 IV.04 0 1 2 3 4 5 Evolució del consum de ciment i dels treballadors de la construcció Treballadors (RMB) Ciment (Província Barcelona) variació (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Alguns dels principals indicadors d’activitat del sector constructor acaben el 2004 amb senyals evidents de pèrdua d’impuls. Tant el consum de ciment com el nombre d’ocupats a la cons- trucció a l’àrea de Barcelona presenten unes variacions a final d’any i també pel conjunt anual, força més moderades que les d’exercicis anteriors. La dinàmica a la resta de Catalunya és semblant però menys intensa. Així, l’Idescat estima un creixe- ment interanual del 2,8% per al PIB sectorial durant el darrer trimestre de 2004, el valor més baix dels darrers tres anys. Pos- siblement aquesta evolució s’ha d’interpretar com la fase ne- cessària de digestió del creixement acumulat els darrers anys i, en el cas de la ciutat central, de la forta concentració d’activi- tat constructora del bienni 2002-2003. Pel que fa a la licitació d’obres promogudes pel conjunt del sector públic, els registres de 2004 mostren un perfil molt di- vergent entre Catalunya i Espanya. Tant en obra civil com en edificació, el total de la inversió pública a materialitzar a Cata- lunya licitada el darrer any ha retrocedit a l’entorn d’un 40% en comparació amb el 2003. Al conjunt d’Espanya, les variacions han estat positives, amb creixements anuals del 3,3% en edifi- cació i del 33% en obra civil. Unes diferències que, si s’utilit- za com a punt de referència la mitjana anual del quinquenni anterior, es mantenen en l’apartat de l’obra civil i es corregei- xen aproximadament fins a la meitat en l’edificació i un 3% i un 20% a Catalunya i Espanya respectivament. Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen. Consum aparent de ciment Província de Barcelona Catalunya Període Tones /Cat (%) Tones /Esp (%) 1992 2.502.844 66,8 3.745.209 14,4 1993 2.145.106 68,2 3.143.324 13,8 1994 2.171.980 67,8 3.202.300 13,3 1995 2.198.691 64,0 3.434.545 13,5 1996 2.039.171 61,7 3.306.759 13,4 1997 2.331.280 63,9 3.650.359 13,6 1998 2.691.974 63,4 4.249.230 13,7 1999 2.949.427 62,8 4.692.973 13,6 2000 3.118.434 61,4 5.077.249 13,2 2001 3.307.519 60,3 5.486.399 13,0 2002 3.520.511 57,7 6.098.112 13,8 1r.tr. 862.740 60,2 1.433.135 13,7 2n.tr. 936.225 58,7 1.594.557 13,7 3r.tr. 834.144 55,7 1.498.463 13,2 4t.tr. 887.402 56,5 1.571.957 14,7 2003 3.750.586 58,3 6.438.367 13,9 1r.tr. 917.916 57,8 1.589.458 14,6 2n.tr. 987.892 58,3 1.695.240 13,9 3r.tr. 901.949 58,4 1.544.643 13,0 4t.tr 942.829 58,6 1.609.026 14,2 2004 3.791.414 56,8 6.679.854 14,0 1r.tr. 956.816 57,2 1.673.760 14,6 2n.tr. 953.289 56,5 1.686.984 13,5 3r.tr. 940.963 56,3 1.670.554 13,6 4t.tr. 940.346 57,0 1.648.556 14,6 45 Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 4t.tr.2004/4t.tr.2003 20,2 –6,4 16,9 –7,0 2n.sem.2004/2n.sem.2003 –20,8 –26,8 24,2 –9,6 2004/2003 –6,0 15,7 16,9 –6,2 2003/2002 10,8 –18,3 8,7 6,4 La construcció residencial assoleix durant el 2004 un nou màxim en nombre d’habitatges iniciats tant a la regió metropolitana com a Catalunya. El notable repunt mostrat per les xifres de construcció d’habi- tatges a Barcelona durant el darrer trimestre de 2004 ha estat insuficient per a compensar la retallada dels mesos d’estiu, pe- rò ha contribuït decisivament a mantenir la dotació anual d’ha- bitatges iniciats per sobre de les cinc mil unitats, a l’entorn de la mitjana anual del quinquenni anterior. A la resta del país, aquest darrer impuls s’ha afegit a la trajectòria expansiva dels primers tres trimestres fins a sumar gairebé la increïble xifra de cent mil habitatges iniciats a Catalunya durant el 2004. Una dotació que en termes relatius equival a un creixement anual del 8,8% i del13,6% a la regió metropolitana. Habitatges iniciats (taxa de variació interanual)(%) Barcelona RMB Catalunya 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 El fort creixement registrat en aquest darrer àmbit respon al punt àlgid del procés de recuperació de l’activitat promotora després d’un trienni, 2001-2003, en el que la producció mitjana anual de sostre residencial fou un 14% inferior a la dotació mit- jana del trienni anterior. Així, els 9,8 habitatges iniciats/1.000 habitants del 2004, superen àmpliament els 8,1 del trienni ante- rior i també els 9,4 del període 1998-2000. Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.980 1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679 1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814 1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547 1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 17.179 14.956 46.847 39.812 1997 5.314 3.740 32.445 21.817 37.759 25.557 20.542 14.933 58.301 40.490 1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.449 1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 1r. tr. 1.321 1.298 7.329 7.306 8.650 8.604 9.135 8.157 17.785 16.761 2n.tr. 1.594 1.522 9.086 7.699 10.680 9.221 10.362 9.371 21.042 18.592 3r.tr. 895 833 6.060 6.069 6.955 6.902 9.846 8.006 16.801 14.908 4t.tr. 1.076 1.257 7.456 5.676 8.532 6.933 10.338 8.344 18.870 15.277 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 1r. tr. 1.016 756 8.265 7.589 9.281 8.345 11.514 7.947 20.795 16.292 2n.tr. 1.376 846 7.891 7.111 9.267 7.957 13.167 11.281 22.434 19.238 3r.tr 1.608 1.389 7.271 6.101 8.879 7.490 12.530 7.894 21.409 15.384 4t.tr. 1.415 1.020 9.105 7.663 10.520 8.683 13.491 9.201 24.011 17.884 2004 5.090 4.641 38.039 26.702 43.129 31.343 53.352 39.758 96.481 71.101 1r. tr. 1.373 1.766 8.140 6.186 9.513 7.952 11.803 9.032 21.316 16.984 2n.tr. 1.322 1.112 9.563 8.069 10.885 9.181 15.198 11.268 26.083 20.449 3r.tr 694 808 9.691 5.319 10.385 6.127 12.145 8.653 22.530 14.780 4t.tr. 1.701 955 10.645 7.128 12.346 8.083 14.206 10.805 26.552 18.888 Notes: fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions. No es comptabilitzen els habitatges públics en la seva totalitat. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Barcelona economia 57 El 47% de l’augment del nombre d’habitatges iniciats a la regió metropolitana durant el 2004 s’ha concentrat al Vallès Occidental. El destacat creixement de la construcció residencial al conjunt de l’àmbit metropolità durant el darrer any respon a un procés expansiu tan generalitzat a nivell comarcal –només el Garraf se’n manté al marge– com heterogeni pel que fa a taxes de creixement. Mentre el Maresme, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat registren augments en la línia de la mitjana metropo- litana, el Barcelonès, amb un 4%, protagonitza el creixement més feble. A la banda alta, el Vallès Occidental més que dupli- ca el creixement del Baix Llobregat i l’Alt Penedès, amb un augment anual del 26% que s’afegeix al 45% d’un any abans, és ja a punt de superar l’activitat en promoció residencial del Garraf. 46 Construcció d’habitatges Habitatges iniciats a la regió metropolitana (milers) Alt Penedès Vallès Occidental Vallès Oriental Garraf Maresme BarcelonèsBaix Llobregat 2000 2001 2002 2003 2004 0 2 4 6 8 10 12 14 0 2 4 6 8 10 12 14 0 2 4 6 8 10 12 14 0 2 4 6 8 10 12 14 0 2 4 6 8 10 12 14 0 2 4 6 8 10 12 14 0 2 4 6 8 10 12 14 Habitatges iniciats milers 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Barcelona Resta RMB Resta Catalunya Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB 2003 2004 variació (%) 1 Barcelona 5.415 5.090 –6,0 l'Hospitalet de Llobregat 1.154 1.229 6,5 Badalona 902 1.466 62,5 Sabadell 2.776 2.903 4,6 Terrassa 2.927 4.178 42,7 Santa Coloma de Gramenet 318 406 27,7 Mataró 1.154 1.235 7,0 Cornellà de Llobregat 241 405 68,0 Sant Boi de Llobregat 399 400 0,3 el Prat de Llobregat 172 279 62,2 Rubí 950 1.451 52,7 Sant Cugat 577 1.275 121,0 Viladecans 472 420 –11,0 Vilanova 793 960 21,1 Cerdanyola del Vallès 442 313 –29,2 Granollers 320 549 71,6 Total municipis grans 19.012 22.559 18,7 Total RMB 37.947 43.129 13,7 Total Catalunya 88.649 96.481 8,8 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats/1000 habitants (mitjanes anuals) 20042001-20031998-2000 Catalunya Regió Metropolitana Alt Penedès Garraf Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Barcelona 0 5 10 15 20 25 30 Habitatges iniciats a les comarques de la RMB 2002 2003 2004 Alt Penedès 1.174 1.706 2.155 Baix Llobregat 5.417 4.872 5.355 Barcelonès 7.613 8.104 8.483 Garraf 2.125 2.303 2.277 Maresme 3.807 4.686 5.415 Vallès Occidental 10.853 11.245 13.673 Vallès Oriental 3.828 5.031 5.771 Barcelona economia 57 47 Font: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. Construcció d’habitatges Aquestes dades adquireixen una especial significació quan s’a- nalitzen des de l’òptica de la ràtio d’habitatges/càpita. La dota- ció mitjana de la regió metropolitana equival a poc més d’una tercera part dels 27 habitatges/1.000 habitants de la resta de Ca- talunya. Un valor que fins i tot augmenta el tradicional desequi- libri entre les grans àrees urbanes més densament poblades i la resta de comarques, especialment les d’especialització turística. Un model que també es reprodueix a l’àmbit metropolità, on l’e- levada dotació relativa de nous habitatges a comarques escassa- ment poblades com ara l’Alt Penedès i el Garraf contrasta amb l’escassa promoció al nucli central. La nova construcció residencial a la regió metropolitana s’ha concentrat bàsicament als municipis més poblats. Amb tot, els registres de 2004 ofereixen variacions relativa- ment atípiques quan s’analitzen per unitats territorials més peti- tes. Així, el creixement en termes relatius del conjunt dels setze municipis metropolitans de més població pràcticament dobla el de la resta de la regió metropolitana, alhora que de la dotzena de ciutats més poblades, només Barcelona acaba l’any amb una dotació d’habitatges nous inferior a la de 2003. A destacar que el fort impuls registrat per l’edificació residencial al Vallès Oc- cidental aquest darrer any s’esgota amb l’augment d’habitatges iniciats a només tres municipis de la comarca, Terrassa, Rubí i Sant Cugat. Igualment significatiu és l’impuls que ha mostrat la construcció residencial a grans ciutats del Barcelonès i Baix Llobregat com ara Badalona, Cornellà i el Prat. Aquest fet reve- la tant la ja reconeguda atomització del mercat immobiliari residencial com un cert canvi en la tipologia dels habitatges que es construeixen. A banda de la trajectòria alcista que ofereixen tant les dades d’habitatges iniciats difoses per la Direcció General d’Habi- tatge de la Generalitat, com les d’explotació dels projectes vi- sats pel Col·legi d’Arquitectes pel conjunt de l’any, aquesta darrera font tanca el quart trimestre amb senyals d’estancament de les xifres d’activitat que semblen anunciar un imminent can- vi de tendència. Ara per ara, es tracta només d’un resultat que trenca una sèrie de set trimestres consecutius de fort creixement interanual de la construcció d’habitatges a l’àmbit provincial. Variació (%) Total Nous Rehabilitats 4t.tr.2004/4t.tr.2003 –2,1 –0,7 –8,1 2n.sem.2004/2n.sem.2003 11,9 13,4 5,1 2004/2003 13,3 12,9 15,3 2003/2002 33,5 32,3 39,3 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Iniciats Acabats 2002 2003 2004 Var (%)1 2002 2003 2004 Var (%)1 1. Ciutat Vella 314 347 209 –39,8 111 181 237 30,9 2. l'Eixample 453 638 426 –33,2 409 298 629 111,1 3. Sants-Montjuïc 636 515 524 1,7 242 222 761 242,8 4. Les Corts 111 156 129 –17,3 77 133 97 –27,1 5. Sarrià-Sant Gervasi 125 399 275 –31,1 375 263 139 –47,1 6. Gràcia 155 350 276 –21,1 162 185 142 –23,2 7. Horta-Guinardó 360 513 417 –18,7 392 229 279 21,8 8. Nou Barris 713 742 250 –66,3 614 379 366 –3,4 9. Sant Andreu 833 553 822 48,6 1.114 819 547 –33,2 10. Sant Martí 1.175 1.194 1.748 46,4 1.395 1.298 1.436 10,6 Sense dades 11 8 14 75,0 19 4 8 100,0 Barcelona 4.886 5.415 5.090 –6,0 4.910 4.011 4.641 15,7 Rehabilitats Projectes d’habitatges visats (Província de Barcelona) Any 1r.trim 2n.trim 3r.trim 4t.trim Total Nous 1992 5.652 6.150 5.936 4.130 21.868 1993 4.959 6.826 4.803 6.142 22.730 1994 6.337 7.329 6.970 7.108 27.744 1995 7.547 6.801 10.154 6.382 30.884 1996 9.099 9.066 7.780 8.813 34.758 1997 10.894 11.518 10.238 13.205 45.855 1998 19.164 7.558 8.671 10.404 45.797 1999 12.731 14.656 12.290 12.195 51.872 2000 12.500 14.984 8.654 9.221 45.359 2001 10.912 10.876 9.585 10.398 41.771 2002 11.012 9.404 7.888 8.600 36.904 2003 11.943 11.434 10.362 15.074 48.813 2004 12.541 13.716 13.881 14.963 55.101 1996 652 1.202 1.006 1.316 4.176 1997 916 1.139 1.061 2.153 5.269 1998 1.807 952 1.242 1.542 5.543 1999 2.263 2.506 1.972 2.571 9.312 2000 2.219 2.411 1.677 1.692 7.999 2001 2.256 2.057 1.522 2.152 7.987 2002 2.007 2.035 1.819 2.162 8.023 2003 2.664 2.695 2.383 3.432 11.174 2004 3.501 3.273 2.958 3.154 12.886 Actuacions de rehabilitació a Barcelona1 200320012000 2002 2004 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 48 Construcció d’habitatges 1 Promocions de l'Incasol corresponents a remodelació de barris, no qualificats com a HPO. 2 Figura extinta des de l'acabament de l'anterior Pla de l'Habitatge el 2002. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona segons règim de protecció Iniciats Acabats Total hab. Promoció HPO Règim HPO Règim Protegits Total hab. Promoció HPO Règim HPO Règim Protegits protegits pública1 general especial de la CCAA2 Lloguer protegits pública1 general especial de la CCAA2 Lloguer 1998 600 312 60 47 85 96 778 281 119 322 0 56 1999 1.469 538 85 11 704 131 1.072 300 1 135 197 439 2000 1.170 461 151 42 423 93 854 179 22 14 364 275 2001 1.135 291 132 115 425 172 1.116 455 35 110 189 327 2002 1.742 492 380 82 28 760 1.336 460 106 56 676 38 2003 1.337 130 396 71 — 740 845 263 189 55 195 143 1r. tr. 691 130 175 44 — 342 328 60 70 0 195 3 2n.tr. 209 0 144 0 — 65 15 0 0 0 — 15 3r.tr 336 0 76 27 — 233 407 203 40 44 — 120 4t.tr. 101 0 1 0 — 100 95 0 79 11 — 5 2004 879 24 412 56 — 387 1.806 260 429 78 — 1.039 1r. tr. 124 0 84 40 — 0 441 0 28 0 — 413 2n.tr. 308 0 8 0 — 300 498 84 122 21 — 271 3r. tr. 129 24 77 0 — 28 223 111 86 26 — 0 4t.tr. 318 0 243 16 — 59 644 65 193 31 — 355 La construcció residencial a Barcelona es concentra en els districtes perifèrics amb més disponibilitat de sòl, majoritàriament alliberat d’altres usos. Reprenent l’estudi de les dades de ciutat, la reducció del 6% del darrer any respon a un descens del nombre d’habitatges iniciats a set dels deu districtes barcelonins. Només dos, Sant Andreu i Sant Martí, que en conjunt han concentrat la meitat dels habi- tatges en construcció, acaben l’any en clara expansió. Sants- Montjuïc, posicionat com a tercer districte pel volum d’habitatges iniciats, tanca el 2004 amb un volum d’activitat equivalent al d’un any abans. Si la comparació es fa amb la mitjana anual del bienni 2002-2003, la valoració millora lleument i són majoria els districtes que mantenen o incrementen el nombre d’habitat- ges iniciats. La xifra de 325 habitatges que marca la diferència negativa entre els iniciats el 2004 en relació amb un any abans es veu àmpliament superada pel descens del nombre d’habitatges ini- ciats i promoguts a l’empara d’algun règim de protecció oficial. En conseqüència, el 2004 ha estat un any moderadament ex- pansiu pel que fa a la promoció privada de sostre residencial a la ciutat central i força recessiu a l’àmbit de la promoció d’ha- bitatge públic i protegit. Aquesta valoració s’inverteix radical- ment si s’utilitzen les dades d’habitatges acabats. En aquest cas, gràcies bàsicament a les promocions per a lloguer, la dota- ció anual de més de 1.800 habitatges acabats es converteix en el valor més elevat dels darrers anys. Pel que fa a les actuacions de rehabilitació acollides a subven- cions de la campanya “Barcelona posa’t guapa”, el total de 2004 no ha pogut superar el màxim registrat un any abans però s’ha mantingut per sobre de la mitjana del quinquenni anterior. A l’àmbit provincial, els projectes visats de rehabilitació han aconseguit tancar un nou any d’expansió, tot i els símptomes d’alentiment del creixement del darrer trimestre. 1 Sol·licituds de subvenció presentades a la campanya "Barcelona posa't guapa" Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Barcelona economia 57 49 Sensible i esperada contenció de la previsió d’obra nova i de reforma després d’un bienni excepcionalment vigorós. Efectivament, per bé que la previsió de sostre a construir i reformar al llarg de 2004 ha superat el milió i mig de m2 igua- lant la dotació mitjana dels darrers deu anys, sembla que pren cos la idea, llargament anticipada, d’una progressiva moderació del ritme constructiu a la ciutat després d’una etapa notable- ment expansiva. En conjunt, la superfície prevista a les llicèn- cies d’obres majors ha minvat un 16,8% en relació amb la de 2003, essent més intensa la davallada en la categoria d’obra nova que no pas en la de reforma i ampliació –19,1% i 10% respectivament. De fet, els poc més de 1,1 milió de m2 de sostre nou previstos a les llicències de 2004 representa la dotació més baixa dels darrers vuit anys. Contràriament, els 407.000 m2 de sostre per a reformar i/o ampliar estan en línia amb la mitjana d’aquests mateixos vuit anys. Llicències d’obres 1 A partir de 1996 canvia la classificació per usos i en els diferents epígrafs es comptabilitzen els usos assignats per plantes. El total recull la resta d'usos i per això pot ser superior al sostre nou més el de reforma i ampliació. Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d'aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Direcció d'Actuació Urbanística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 4t.tr.2004/4t.tr.2003 –16,4 56,6 –4,4 2n.sem.2004/2n.sem.2003 5,1 39,8 4,5 2004/2003 –19,1 –10,0 –16,8 2003/2002 –4,6 15,6 –0,2 El detall per usos de la superfície de nova construcció posa de manifest la sensible davallada del sostre residencial i per apar- caments –sembla que els preus assolits li comencen a restar atractiu com a inversió–, a banda de la més previsible conten- ció de la promoció de places hoteleres en edificis de nova cons- trucció després del procés d’ampliació de l’oferta d’allotjament amb ocasió del Fòrum. Igualment continguda és la previsió de sostre per a oficines, mentre que la destinada a usos comercials i també industrials mostren unes previsions de sostre nou més elevades que les d’un any enrere. Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament L. comercials Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total1 1992 192.105 278.695 110.557 86.292 82.541 50.917 801.107 194.087 995.194 1993 286.341 507.874 119.905 105.890 106.016 57.222 1.183.248 375.741 1.558.989 1994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.612 1995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.241 1.370.940 1996 298.914 202.588 86.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468 1997 555.174 437.184 230.673 22.627 56.765 108.859 1.411.282 325.985 1.737.267 1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.398 1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 1r.tr. 148.780 80.829 16.480 4.635 58.396 23.687 332.807 102.633 435.440 2n.tr. 83.783 48.014 7.708 1.907 47.413 16.745 205.570 93.532 299.102 3r.tr. 69.232 82.571 8.719 14.482 35.274 42.671 252.949 76.396 329.345 4t.tr. 176.127 136.854 20.840 115.685 165.757 23.199 638.462 118.596 757.058 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 1r.tr. 122.913 127.181 21.193 28.891 79.631 21.921 401.730 164.755 566.485 2n.tr. 57.473 104.852 9.646 14.223 97.850 9.789 293.833 104.606 398.439 3r.tr. 79.460 75.387 18.578 3.682 24.932 6.520 208.559 93.399 301.958 4t.tr. 147.929 177.578 21.154 37.812 62.683 13.095 460.251 90.176 550.427 2004 342.885 318.967 105.301 72.206 192.432 72.283 1.104.074 407.423 1.511.497 1r.tr. 69.066 57.866 18.452 2.122 46.616 11.025 205.147 80.303 285.450 2n.tr. 75.603 71.595 12.928 34.378 49.622 20.427 264.553 70.542 335.095 3r.tr. 106.307 48.256 13.923 1.528 60.140 19.419 249.573 115.378 364.951 4t.tr. 91.909 141.250 59.998 34.178 36.054 21.412 384.801 141.200 526.001 Sostre nou previst a les llicències d'obres Residencial Locals comercials i oficines Altres Aparcament milers de m2 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 040 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 Llicències d’obres Ll ic èn cie s d ’o br es m a jor s d e c on str uc ció de n ou so st re a pr o v a de s d ur an t l ’a ny 2 00 4 Ed ifi ci s r es id en ci al s u n ifa m ili ar s de 2 a 1 0 ha bi ta tg es d’ 11 a 4 0 ha bi ta tg es m és d e 4 0 ha bi ta tg es A ltr es e di fic is O fic in es In dú str ies Eq ui pa m en ts H ot el s D ’a ltr es Fo nt : D ire cc ió d ’A ct ua ci ó U rb an íst ic a de l’ A jun tam en t d e B arc elo na , e lab ora t Id BC -IM I. Barcelona economia 57 51 Llicències d’obres En línia amb la reducció de l’edificació residencial prevista, el nombre habitatges de nova construcció es redueix lleument per segon any consecutiu. Una variació àmpliament compensada per l’augment del nombre d’habitatges sotmesos a reforma in- tegral. La suma d’aquestes dues tendències divergents ha estat un increment del 3,6% en el total previst a les llicències fins a l’entorn dels sis mil habitatges, la dotació més elevada del dar- rer quinquenni. Sense la inversió en immobilitzat induïda pel Fòrum, l’activitat constructora s’escampa de manera més uniforme al conjunt de la ciutat. La distribució territorial del sostre previst a les llicències d’o- bres aprovades durant el 2004 posa de manifest canvis força significatius en relació amb la distribució del bienni anterior. El més radical d’aquests canvis és la notable pèrdua de prota- gonisme del districte de Sant Martí. Si fa tan sols dos anys con- centrava una tercera part de la superfície nova o reformada pre- vista a la ciutat, l’any passat aquest pes relatiu es va reduir a la meitat. Amb tot, és el segon districte en superfície a construir o reformar. El primer lloc l’ocupa Sants-Montjuïc gràcies a la promoció de sostre industrial i per equipaments. Al seu torn, l’Eixample ha recuperat volum, pes relatiu i protagonisme en el segment residencial i hoteler. A banda d’aquests tres districtes que en conjunt concentren gairebé la meitat del sostre a construir o reformar a Barcelona durant el 2004, en sobresurt Nou Barris amb un increment de més del 100% gràcies a una promoció singular de sostre comer- cial i aparcaments. Entre les variacions negatives destaquen Ciutat Vella i Horta-Guinardó, amb descensos superiors al 50% en relació amb un any abans. Un retrocés que afecta la totalitat dels usos amb l’excepció de l’hoteler a Ciutat Vella. Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d’obres aprovades (m2) (2004) Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 27.790 7.614 7.083 121 7.348 34.772 4.870 89.598 2. Eixample 85.971 43.493 15.636 8.577 14.930 40.631 8.059 217.297 3. Sants-Montjuïc 49.612 38.124 6.547 14.701 70.443 13.859 78.153 271.439 4. Les Corts 13.692 35.713 4.049 19.622 46.983 5.314 9.346 134.719 5. Sarria-Sant Gervasi 43.483 26.448 1.974 2.013 18.939 5.741 5.152 103.750 6. Gràcia 30.233 12.735 2.386 1.127 1.946 0 1.814 50.241 7. Horta-guinardó 42.293 21.351 1.273 2.127 19.449 633 3.189 90.315 8. Nou Barris 37.959 72.692 60.708 0 30 0 2.666 174.055 9. Sant Andreu 68.891 29.654 9.301 427 11.140 0 9.039 128.452 10. Sant Martí 87.121 63.696 17.968 38.564 27.064 516 16.702 251.631 Barcelona 487.045 351.520 126.925 87.279 218.272 101.466 138.990 1.511.497 Habitatges i places d’aparcament Habitatges Places Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 1992 1.815 98 1.913 11.499 1993 2.761 689 3.450 19.609 1994 2.483 349 2.832 14.202 1995 3.978 927 4.905 15.642 1996 3.348 1.053 4.401 6.521 1997 5.795 874 6.669 15.199 1998 6.112 1.297 7.409 10.336 1999 6.663 944 7.607 11.682 2000 5.005 899 5.904 10.676 2001 4.322 559 4.881 9.586 2002 5.024 837 5.861 10.812 1r.tr. 1.336 248 1.584 2.090 2n.tr 891 254 1.145 1.661 3r.tr. 932 97 1.029 2.871 4t.tr. 1.865 238 2.103 4.190 2003 4.899 837 5.736 13.531 1r.tr. 1.686 160 1.846 4.602 2n.tr. 705 319 1.024 3.196 3r.tr. 941 179 1.120 2.386 4t.tr. 1.567 179 1.746 3.347 2004 4.588 1.352 5.940 9.900 1r.tr. 838 237 1.075 1.854 2n.tr. 1.030 597 1.627 2.646 3r.tr. 1.350 164 1.514 1.631 4t.tr. 1.370 354 1.724 3.769 Habitatges Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total 4t.tr.2004/4t.tr.2003 –12,6 97,8 –1,3 2n.sem.2004/2n.sem.2003 8,5 44,7 13,0 2004/2003 –6,3 61,5 3,6 2003/2002 –2,5 0,0 –2,1 Distribució del sostre per usos (2004) Residencial Aparcaments Locals comercials Oficines Equipaments i hotels Indústries i altres 30% 29% 10% 7% 17% 7% 36% 8% 5%4% 31% 16% Nou Reforma i ampliació VII. Mercat immobiliari Barcelona economia 57 53 Preus al mercat residencial Evolució dels preus dels habitatges €/m2 Nova planta Segona mà (preu transac.)Segona mà (preu oferta) 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 Variació del preu dels habitatges (€/m2) (%) Nova planta Segona mà (oferta) Lloguer 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 -5 0 5 10 15 20 25 Evolució recent dels preus La tendència alcista dels preus del mercat immobiliari residencial respon a la política del sector de capitalitzar al màxim l’evolució a la baixa dels tipus d’interès reals en un context de demanda revelada potent. Ara fa un any que, en aquestes mateixes pàgines, reconeixíem una certa sorpresa pel fet que els preus del mercat immobiliari residencial havien tancat el 2003 amb uns increments que ridi- culitzaven les previsions que a començament d’any havien a- vançat de manera més o menys consensuada els experts amb capacitat i voluntat mediàtica. Un quinquenni consecutiu d’in- crements anuals superiors al 15% era un fet desconegut per a la immensa majoria d’operadors del mercat i del públic en gene- ral que, per inusual i per l’impacte social que comportava, ge- nerava expectació i un cert temor que a posteriori no semblava justificat. Tanmateix, ha passat un any i novament hauríem de manifestar la nostra relativa sorpresa si no fos perquè els errors són molt pedagògics. Efectivament, durant el 2004, els preus de venda del sostre residencial han mantingut el to alcista del quinquen- ni anterior. Tant els nous com els de segona mà. Tant a Bar- celona com a la major part del país. Ni tan sols es pot recórrer a senyals mínimament sòlides de desacceleració del ritme de creixement que, d’altra banda, comencen a treure el nas en al- guns informes d’agències immobiliàries. És molt possible que alguns segments del mercat i algunes localitzacions hagin co- mençat a tocar sostre. Abans d’entrar a valorar l’evolució dels preus de l’habitatge a la ciutat de Barcelona segons les fonts estadístiques que utilit- zem habitualment, cal insistir en la persistència d’un parell de factors que, al nostre entendre, expliquen una bona part del recorregut alcista que han seguit els preus aquests darrers anys. Ens referim a l’evolució dels tipus d’interès reals –descompta- da la inflació– i als elevadíssims fluxos migratoris. Després del moderat repunt de 2000-2001, els tipus d’interès hipotecaris no han parat de baixar fins a estabilitzar-se en els mínims dels darrers mesos, un cop esgotat el marge de descens amb l’actual taxa d’inflació. Ha estat un procés moderat però sostingut que ha permès una reducció del cost de finançament via crèdit hipotecari de l’ordre del 40% de mitjana en només tres anys. És inqüestionable l’impacte que aquesta retallada del preu del diner ha tingut sobre les ràtios d’esforç econòmic per accedir a un habitatge en propietat i també el marge d’incre- ment de preus que ha permès a l’oferta. Nota: les dades son mitjanes anuals excepte les de nova planta, que corresponen al segon semestre de l'any. Font: Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona, Forcadell, DGAH, Incasol i elaboració pròpia. Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial Preu de venda (€ /m2) Segona mà Preu Preu de Nova Preu Preu global lloguer Període planta d’oferta transacció ponderat (€ /m2/mes) 1991 1.302 1.235 905 1.019 6,0 1992 1.387 1.289 1.143 1.214 6,7 1993 1.410 1.247 1.111 1.200 6,2 1994 1.426 1.279 1.187 1.253 5,7 1995 1.447 1.367 1.226 1.292 5,5 1996 1.433 1.291 1.193 1.265 5,4 1997 1.457 1.352 1.226 1.295 5,4 1998 1.569 1.481 1.353 1.418 5,3 1999 1.913 1.724 1.578 1.679 5,9 2000 2.165 2.062 1.731 1.862 6,6 2001 2.500 2.388 2.053 2.187 7,8 2002 2.931 2.765 2.578 2.684 8,6 2003 3.476 3.179 3.337 3.379 9,6 2004 4.193 3.672 3.981 4.045 10,6 Variacions Nova (%) planta Oferta Transacció Ponderat LLoguer 2004/2003 20,6 15,5 19,3 19,7 10,4 2003/2002 18,6 15,0 29,4 25,9 10,6 2002/2001 17,3 15,8 25,6 22,7 11,1 54 Preus al mercat residencial Evolució de preus, salaris i costos de construcció variació (%) Preu habitatges nous SalarisIPC Cost de la mà d'obra Cost dels materials 2000 2001 2002 2003 2004 0 5 10 15 20 25 Nota: la línia vertical marca el trencament de la sèrie. Sembla igualment fora de discussió la relació existent entre in- crement demogràfic sostingut –actualment via immigració– i augment dels preus residencials, especialment en aquells àm- bits territorials amb una oferta d’habitatge inelàstica o, directa- ment, sense el suficient potencial de creixement. Aquest és el cas de Barcelona i d’una part significativa de les ciutats limí- trofes. D’alguna manera es planteja una interessant paradoxa com és que les irrenunciables necessitats de sostre per part de col·lectius que, majoritàriament, ni poden ni es plantegen acce- dir a un habitatge en propietat, acaben per pressionar a l’alça els preus d’un mercat del qual no se’ls considera demanda po- tencial per la seva escassa solvència econòmica. En el cas concret de Barcelona, a aquests dos factors hom hi ha d’afegir la pressió d’una demanda forània solvent, atreta per la reputació de ciutat capdavantera pel que fa a qualitat de vida, acollidora i moderna i amb una vocació de transformació del teixit productiu cap a les activitats de l’anomenada nova eco- nomia i, més concretament, als denominats serveis quinaris. Una demanda de sostre de qualitat que s’intueix excessiva per una oferta amb un potencial de creixement molt limitat. Si ens centrem en l’evolució concreta dels preus de venda i llo- guer, s’observa que l’augment més intens –en termes de m2– s’ha produït en el segment de l’obra nova amb un 20,6%. Un any més, no cal insistir-hi, es palesa el fort divorci entre l’in- crement del preu de venda i el dels costos de construcció. El preu del sòl i els marges empresarials i de gestió s’apunten com els principals responsables de l’escalada dels preus residen- cials. El mercat efectiu de segona mà, molt més ampli i hetero- geni que el nou, tanca l’any amb un ritme de creixement dels preus d’oferta estabilitzat a l’entorn del 15%, en la línia dels darrers quatre anys. Un percentatge teòricament superat pels preus de transacció, tot i que mostren símptomes de desaccele- ració. Una variació que s’ha de relativitzar per una insuficient representativitat de la mostra. El lloguer, com el preu d’oferta, manté una trajectòria de crei- xement estable a l’entorn, en aquest cas, del 10%. Amb l’ex- cepció de 2001, la tònica dels darrers sis anys ha estat un crei- xement del preu de lloguer entre quatre i cinc punts percentuals menys que l’increment del preu de venda. Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecats en finques urbanes BCN (prov) Catalunya Espanya milers d'€ 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 20 40 60 80 100 120 140 Nota: A començament de 2003 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE. Habitatges hipotecats en finques urbanes BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre 1995 60.529 82.560 403.600 1996 67.965 91.853 412.982 1997 83.917 113.387 479.237 1998 76.021 105.626 423.427 1999 78.557 111.331 452.482 2000 79.650 112.542 480.895 2001 78.931 110.521 487.973 2002 84.381 121.435 541.035 2003 137.600 193.272 995.816 1r.tr. 35.960 50.624 261.643 2n.tr 34.345 47.520 248.023 3r.tr. 35.036 49.297 240.396 4t.tr. 32.259 45.831 245.754 2004 1r.tr. 37.035 52.829 283.204 2n.tr 37.743 52.779 281.216 3r.tr. 37.993 54.955 275.757 oc-nv 24.766 35.221 184.114 Variació (%) BCN (prov) Catalunya Espanya Nombre d'hipoteques 3r.tr.2004/3r.tr.2003 8,4 11,5 14,7 gn-nv 2004/gn-nv 2003 7,8 9,3 11,2 Import mitjà del crèdit 3r.tr.2004/3r.tr.2003 11,7 12,2 12,8 gn-nv 2004/gn-nv 2003 12,0 12,9 13,4 Barcelona economia 57 55 Preus al mercat residencial Evolució dels tipus d’interès i del mercat hipotecari Des d’una perspectiva d’evolució global de l’economia, l’im- puls ascendent dels preus s’emmarca en un escenari de creixe- ment econòmic en el que destaca la solidesa de la demanda interna. A banda que el mercat de treball presenti alguns punts febles com les elevades taxes de precarietat i temporalitat, el cert és que les taxes d’atur corresponents a 2004 es troben esta- bilitzades a nivells baixos, a l’entorn del 6-7% a Barcelona i Catalunya, i uns dos punts per sobre a Espanya. En conjunt, es tracta d’un marc laboral que ha afavorit i conti- nua afavorint la despesa de les famílies, en especial si es con- sidera que la renda familiar mitjana també ha evolucionat po- sitivament en els darrers anys. Si a aquest context econòmic superposem un escenari financer molt favorable en termes relatius, no costa gaire entendre la dinàmica del mercat immo- biliari residencial dels darrers anys; tant pel que fa al ritme de vendes com a la intensitat de creixement del crèdit hipotecari. Els tipus d’interès hipotecari s’han situat al llarg de 2004 en els nivells més baixos de la història i en una trajectòria molt plana en relació amb l’any anterior. Pel que fa als principals indicadors de mercat hipotecari, cal començar dient que l’evolució dels tipus d’interès al llarg de 2004 ha estat molt reposada, marcant un perfil pràcticament pla tant en l’interbancari a 12 mesos com el del conjunt d’entitats. Pla, però lleugerament més baix que l’any anterior, ja que les mitjanes anuals han estat, respectivament, de 2,27 i de 3,36% enfront de 2,34 i 3,71% de 2003. Un cop més, els tipus hipote- caris vigents a Espanya marquen els mínims en el mercat euro- peu, on en aquests darrers anys s’ha registrat un important pro- cés de convergència dels tipus. Així, donada l’estructura del crèdit hipotecari a Espanya, en la que un 97,5% dels préstecs està referenciat a tipus d’interès variable –amb una clara preferència pel tipus interbancari–, es pot afirmar que la immensa majoria de les famílies amb prés- tecs contractats abans de 2004 han vist reduïts els imports mit- jans de les seves quotes d’amortització mensual. Per contra, i tal com es pot veure en l’apartat següent on s’aborda l’accessi- bilitat a l’habitatge, els que han contractat una hipoteca el 2004 han hagut de fer un major esforç econòmic en comparació amb el que havien fet les famílies que havien comprat el 2003 pel superior augment dels preus de venda. Crèdit a les persones físiques per adquisició d'habitatge propi Tipus d'interès hipotecari Crèdit per a adquisició d'habitatge propi i tipus d'interès milers de milions d'€ tipus d'interès (%) 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 0 50 100 150 200 250 300 350 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Font: Dades dels APIS facilitades per la Direcció General d’Habitatge. Evolució del volum de transaccions realitzades pels APIS a Barcelona saldos 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 -60 -40 -20 0 20 40 60 1 Variació interanual. Font: DGAH a partir de les dades de fiances de lloguer de l'Incasol. Preu de lloguer dels habitatges a Barcelona Lloguer mitjà (€ /m2/mes) contractual (€ /mes) Districte 2004 var.(%)1 2004 var.(%)1 1. Ciutat Vella 10,53 21,0 583,8 11,7 2. L'Eixample 10,23 9,1 769,1 8,3 3. Sants-Montjuïc 10,79 14,9 615,7 14,3 4. Les Corts 11,94 6,6 847,7 8,1 5. Sarrià-Sant Gervasi 11,84 7,7 950,3 8,2 6. Gràcia 10,96 9,1 654,3 7,3 7. Horta-Guinardó 9,91 5,2 602,8 6,5 8. Nou Barris 9,71 4,6 580,6 7,2 9. Sant Andreu 9,49 15,5 610,2 17,3 10. Sant Martí 10,67 11,4 688,2 13,3 Barcelona 10,55 10,4 699,7 9,4 56 Preus al mercat residencial Pel que fa al saldo viu del crèdit hipotecari concedit a les famí- lies per a l’adquisició d’un habitatge propi, al llarg de 2004 ha continuat augmentant a taxes de dos dígits i, a finals d’any su- perava en un 80% en volum al corresponent a l’any 2.000. Pel que fa a les hipoteques constituïdes, i aclarint que entre 2002 i 2003 hi ha hagut un canvi de base, les xifres de creixement interanual se situen a l’entorn del 8-11%, segons si parlem de la província de Barcelona, de Catalunya o d’Espanya. Més intens ha estat el creixement de l’import mitjà del crèdit –entre el 12 i el 13,4% entre gener i novembre de 2004–, en línia amb l’augment dels preus de venda unitaris dels habitatges. Mentre que en el darrer quinquenni el saldo viu hipotecari ha crescut fins a màxims històrics, la morositat hipotecària ha davallat fins a mínims també històrics. És en aquest entorn de fort creixement del crèdit i de tipus d’in- terès extraordinàriament baixos com els del darrer bienni en el que cal situar la inquietud davant d’un eventual canvi de cicle que han expressat autoritats monetàries, entitats financeres o mitjans de comunicació. De moment, els indicadors de morosi- tat han mantingut al llarg de 2004 una evolució molt positiva, situant-se a final d’any en un 0,42% al conjunt d’Espanya, el nivell més baix dels darrers cinc anys. El major nivell de risc davant d’un hipotètic i moderat repunt dels tipus d’interès –uns 150/175 punts bàsics– caldria situar-lo a un termini mitjà o llarg i, en especial pels préstecs formalit- zats en el darrer trienni, quan els tipus estaven més baixos. En general, els préstecs formalitzats amb anterioritat suportarien augments de les quotes que, en termes nominals, no igualarien encara el cost d’amortització de l’any inicial. 92 94 96 98 00 02 Evolució del preu dels habitatges i del tipus d'interès hipotecari preu (€/m2) tipus d'interès (%) preu habitatges nous preu habitatges 2a.mà tipus d'interès hipotecari (total d'entitats) 93 95 97 99 01 04 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 2 4 6 8 10 12 14 16 18 03 L’oferta de nova planta Com en els darrers anys, l’aproximació a la caracterització de l’oferta de nova planta es basa en l’informe de conjuntura im- mobiliària que realitza l’empresa Tecnigrama, abans amb pe- riodicitat semestral i, d’ençà 2004, amb periodicitat anual. Per fer homogènia l’anàlisi, i donat que el treball de camp s’ha rea- litzat durant la tardor de 2004, les comparacions amb anys anteriors s’han fet amb les dades corresponents als estudis de la segona meitat de l’any. Des del punt de vista de quantificació de l’oferta, cal precisar que l’oferta analitzada correspon a totes les promocions que tenien algun habitatge en venda en el moment de la realització del treball de camp; per tant, l’oferta pot divergir de la deriva- da de les xifres de producció dels Col·legis d’Arquitectes i d’Aparelladors o de les llicències d’obres, primer, pel lògic desfasament temporal entre l’aprovació administrativa i la sor- tida dels habitatges al mercat, i segon, perquè no inclou l’habi- tatge públic ni el protegit. L’estudi també deixa de banda les promocions més luxoses encarregades directament pel client que, lògicament, no surten al mercat. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama. Tipologia de les noves promocions (2004) Dimensió Tipologia per promocions en % mitjana Districtes Unifamil. Multifamil. Total (habitat./prom.) 1. Ciutat Vella 0,0 100,0 100,- 16,1 2. L'Eixample 0,0 100,0 100,- 22,0 3. Sants-Montjuïc 0,0 100,0 100,- 13,5 4. Les Corts 0,0 100,0 100,- 18,3 5. Sarrià-Sant Gervasi 20,0 80,0 100,- 20,6 6. Gràcia 9,1 90,9 100,- 15,9 7. Horta-Guinardó 0,0 100,0 100,- 14,4 8. Nou Barris 0,0 100,0 100,- 33,0 9. Sant Andreu 11,1 88,9 100,- 12,9 10. Sant Martí 2,9 97,1 100,- 31,6 Barcelona 3,1 96,9 100,- 20,6 Barcelona economia 57 57 Preus al mercat residencial Malgrat el repunt a l’alça del nombre d’habitatges nous al mercat lliure durant el 2004, sembla confirmar-se el replegament dels promotors davant de les previsibles dificultats per donar sortida als seus productes. Segons els criteris metodològics especificats, l’oferta d’habi- tatge nou s’ha situat el 2004 en les 2.700 unitats, una xifra que queda molt lluny de les 6.000 unitats de mitjana anual assoli- des durant la dècada dels noranta. En relació amb el mínim de 2.454 habitatges en oferta registrat el 2003, els habitatges nous en venda han augmentat un 10,1%. Un augment significatiu que es dilueix si el que s’analitza és el nombre de promocions, ja que es manté a l’entorn de les 130 que hi havia un any abans, la xifra més baixa dels darrers quinze anys. Es confirma així, i malgrat les oscil·lacions de les xifres de pro- ducció, la tendència contractiva de l’oferta que sembla apuntar el progressiu tancament d’un cicle expansiu en producció i al- cista en preus com el que s’ha viscut a Barcelona i a tota Es- panya en els darrers anys. Cal precisar que aproximadament la meitat de les noves pro- mocions en venda s’han incorporat al mercat al llarg del 2004, i que el ritme de venda es troba estabilitzat, amb una mitjana de 1,25 habitatges per promoció i mes. En termes globals, el ter- mini de comercialització d’una promoció a Barcelona continua sent inferior al de construcció –15 mesos contra 18–, de mane- ra que l’oferta anomenada “clau en mà” continua sent anecdò- tica en termes quantitatius. La distribució territorial de l’oferta torna a situar el districte de Sant Martí com a motor de l’obra nova residencial, amb un 39,7% dels habitatges i un 25,6% de les promocions en venda a la ciutat. Un fet que ha estat una constant en els darrers quin- ze anys gràcies al procés de regeneració urbanística que hi ha tingut lloc i que s’ha concentrat especialment al llarg i per sota de la Diagonal. El traçat de nous vials i la creació d’illes sen- ceres ha comportat que la major part de l’oferta es concentri en blocs de dimensions més aviat grans. De fet, segons les dades de 2004, és en aquest districte juntament amb Nou Barris –amb només una promoció–, on els blocs són més grans, amb una mitjana de més de 31 habitatges per edifici. 1 Oferta referida al segon semestre de cada any. Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Evolució de l'oferta d'habitatges de nova planta1 Districte 1999 2000 2001 2002 2003 2004 1. Ciutat Vella 184 150 134 144 92 113 2. L'Eixample 532 361 453 574 338 506 3. Sants-Montjuïc 207 192 290 337 146 297 4. Les Corts 30 58 47 40 54 55 5. Sarrià-Sant Gervasi 364 244 67 48 78 103 6. Gràcia 211 238 287 138 80 175 7. Horta-Guinardó 299 97 121 320 251 230 8. Nou Barris 73 138 60 58 8 33 9. Sant Andreu 198 334 385 320 331 116 10. Sant Martí 1.302 1.312 706 1.266 1.076 1.075 Barcelona 3.400 3.124 2.550 3.245 2.454 2.703 Habitatges/promoció 23,1 22,5 16,0 16,6 19,2 20,6 Localització de l'oferta de nova planta per districtes Habitatges Districtes Districtes 2n.sem.2004 2n.sem.2003 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Promocions 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 0 200 400 600 800 1.000 1.200 0 5 10 15 20 25 30 35 40 m2 preu superfície (m2) milers d'€ Evolució del preu i de la superfície dels habitatges nous 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 100 200 300 400 500 100 105 110 115 120 125 130 58 Preus al mercat residencial S’accentua la reducció de la superfície mitjana dels habitatges nous per tal de frenar l’impacte de l’augment del preu/m2 en el preu final de l’habitatge. Des del punt de vista d’anàlisi del producte, una de les novetats més significatives de la nova oferta és la notable reducció de la superfície mitjana. Tot i que no és un fenomen nou, poques ve- gades ha estat tan categòric ja que en només un any ha davallat un 7,2%, passant 114,8 a 106,5 m2 de mitjana, la xifra més baixa des que s’inicià aquest estudi el 1986. Igualment, el nom- bre mitjà de dormitoris també ha disminuït, tant pel pes crei- xent dels habitatges amb un o dos dormitoris –que representen un 38% de l’oferta enfront del 29% de 2003–, com per la dis- minució dels habitatges de quatre i més dormitoris –un 16% enfront del 28% d’un any enrera. Com és fàcilment imaginable, aquest procés s’emmarca en una doble estratègia dels promotors: per un cantó, s’aproximen a una demanda cada cop més abundant com és la de les llars de dimensions reduïdes, principalment unipersonals. Però, bàsica- ment, el que busquen els promotors és aconseguir un preu uni- tari del producte més assequible donada la trajectòria dels preus/m2. I ho confirma el fet que la disminució de la superfí- cie mitjana sigui general, a pràcticament tots els districtes si es deixa de banda Nou Barris, amb una oferta quantitativament poc significativa. El preu mitjà unitari d’un habitatge nou se situa al voltant dels 440.000 euros, un 8,1% més que un any enrera. En contrast amb l’increment del 20,6% del preu/m2 que s’ha comentat anteriorment, el preu mitjà unitari ha moderat sensi- blement el ritme d’augment del bienni anterior per la ja esmen- tada reducció de la grandària mitjana dels habitatges. Un cop més, l’augment ha estat generalitzat a tots els districtes, amb la única excepció de Ciutat Vella, on l’augment de l’oferta i la desaparició d’una promoció d’alta categoria han arrossegat els preus unitaris a la baixa. Mereix una consideració especial l’e- levat nivell de preus que s’assoleix a Sarrià-Sant Gervasi, on per segona vegada –la primera va ser el 2002–, la mitjana supe- ra el milió d’euros. Pel que fa a la resta de districtes, són cinc els que registren preus inferiors als 400.000 euros, si bé cal sub- ratllar que concentren el 64,8% dels habitatges en venda. Preu dels habitatges de nova planta (2004) Superfície mitjana Preu mitjà de venda (€ /m2) Preu de venda dels habitatges (€ ) Districte (m2 construïts) preu variació1 (%) preu2 (%) mínim mitjà màxim 1. Ciutat Vella 103,8 4.200 9,3 3.804 281.000 425.270 825.000 2. L'Eixample 103,9 5.276 26,2 6.464 270.500 538.840 1.573.000 3. Sants-Montjuïc 92,1 3.827 26,0 3.948 225.400 345.500 498.800 4. Les Corts 118,2 4.393 20,2 4.853 304.000 509.290 788.000 5. Sarrià-Sant Gervasi 142,4 7.856 86,9 8.310 378.600 1.004.940 1.322.200 6. Gràcia 110,4 4.335 20,1 4.398 306.500 466.940 659.100 7. Horta-Guinardó 110,3 3.430 4,3 3.543 159.300 363.070 535.000 8. Nou Barris 112,0 3.350 17,5 3.350 375.200 375.200 375.200 9. Sant Andreu 109,8 3.581 19,4 3.708 275.000 382.860 480.800 10. Sant Martí 107,9 3.636 11,5 3.724 180.700 387.120 623.000 Barcelona 106,5 4.193 20,6 4.668 159.300 438.570 1.573.000 1 Variació (2004/2003). 2 Preu mitjà de les noves promocions acabades d'incorporar durant 2004. Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Preus dels habitatges nous per districtes (2004) mínimmitjàmàxim milers d'€ Districtes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ◆■▲ ◆◆ ◆ ◆ ◆ ◆ ◆ ◆ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ ▲ 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 ■ ■ ◆ Evolució de l'oferta i del preu dels habitatges (2004) Evolució del preu mitjà dels habitatges (€/m2) disminueix es manté augmenta Evolució de l'oferta d'habitatges disminueix es manté augmenta Barcelona economia 57 59 Preus al mercat residencial Els indicis d’esmorteïment de la tendència alcista dels preus es veuen qüestionats quan s’analitza en detall l’oferta existent, separant la que ja estava en construcció de la que s’ha iniciat en els darrers mesos. Aquesta aproximació revela un desviament dels promotors cap a una oferta cada cop més petita i cara, i, suposadament, d’elevada categoria, amb acabats de qualitat i bones dotacions de serveis comunitaris. L’oferta acabada d’incorporar al mercat al llarg de 2004 presenta dos trets significatius en relació amb l’estoc en venda el 2003: els habitatges són un 10% més petits i un 10% més cars en termes unitaris. Entre aquestes promocions destaquen algunes de situades a ubicacions privilegiades de la ciutat, com dues de Ciutat Vella –a la Rambla i al Passeig de Colom–, vàries a Sarrià-Sant Ger- vasi –entre les que destaca una promoció a Diagonal/Francesc Macià–, i, per últim, alguna de l’Eixample, en especial una de 60 habitatges al Passeig de Gràcia, que compta amb els habi- tatges que marquen el màxim de preu unitari al mercat, 1,573 milions d’euros. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama. Distribució dels habitatges per intervals de preu i nombre de dormitoris (%) (2004) Intèrval de preu Nombre de dormitoris Total (milers € ) 1 o menys 2 3 4 5 o més habitatges 200 o menys 50,0 50,0 0,0 0,0 0,0 100,- 200-250 42,2 24,4 33,3 0,0 0,0 100,- 250-300 17,1 41,0 41,9 0,0 0,0 100,- 300-350 18,7 31,8 45,2 4,3 0,0 100,- 350-400 2,6 28,5 54,9 14,0 0,0 100,- 400-450 9,2 33,2 50,9 6,7 0,0 100,- 450 o més 9,4 11,3 38,9 39,3 1,2 100,- Total habitatges 10,8 24,7 45,2 18,9 0,4 100,- Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama. Distribució dels habitatges per districtes i preu (%) (2004) Preu (milers d'€ ) Intèrval de preu 200 o menys 200-250 250-300 300-350 350-400 400-450 450 o més Total 1. Ciutat Vella 0,0 0,0 7,1 26,5 15,0 44,2 7,1 100,- 2. L'Eixample 0,0 0,0 4,7 8,3 5,5 19,4 62,1 100,- 3. Sants-Montjuïc 0,0 6,4 26,3 20,5 15,2 25,6 6,1 100,- 4. Les Corts 0,0 0,0 0,0 16,4 16,4 0,0 67,3 100,- 5. Sarrià-Sant Gervasi 0,0 0,0 0,0 0,0 1,9 0,0 98,1 100,- 6. Gràcia 0,0 0,0 0,0 19,4 24,0 6,9 49,7 100,- 7. Horta-Guinardó 1,7 7,8 16,5 10,9 17,4 14,8 30,9 100,- 8. Nou Barris 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0 0,0 0,0 100,- 9. Sant Andreu 0,0 0,0 5,2 25,0 56,9 0,0 12,9 100,- 10. Sant Martí 0,4 0,7 6,3 17,5 20,8 23,3 30,9 100,- Total habitatges 0,3 1,7 8,2 15,5 18,7 19,3 36,4 100,- Nombre de dormitoris Preu (milers d'€) preu mitjàmitjana dormitoris/habitatge Districtes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 0 250 500 750 1.000 1.250 Mitjana de preu i dormitoris per districtes (2004) Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. habitatges de 2a. mà (preu transacció)habitatges de nova planta €/m2 Districtes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 Preu dels habitatges per districtes (2004) Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. 60 Preus al mercat residencial 2000-2004 1996-2000 Evolució del preu de les places d'aparcament Creixement anual (%) -2 0 2 4 6 8 10 12 Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc L'Eixample Ciutat Vella Barcelona 2000-04 Barcelona 1996-2000 1 La distribució de les places d'aparcament en tres categories fa referència a si les promocions residencials disposen o no de places d'aparcament i al règim de venda. 2 Variació (2004/2003). Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Pel que fa a l’extrem oposat, els preus mínims se situen al dis- tricte d’Horta-Guinardó, al barri de can Baró. La major disper- sió entre preus màxims i mínims dintre d’un sol districte es dóna a Sant Martí, de tal manera que aquí es concentra l’oferta més abundant i la més diversa de la ciutat. Per acabar, una somera aproximació als preus residencials nous i de segona mà per districtes posa de relleu com, en alguns casos, hi ha una gran proximitat de preus, i, fins i tot, hi ha al- guns casos en els que els preus de segona mà superen els nous. A banda de que les sèries utilitzades tenen metodologies dife- rents i, per tant, no són directament comparables, l’explicació d’aquest fenomen contraintuïtiu rau en l’oferta disponible: així com els habitatges nous presenten uns estàndards molt homo- genis, l’oferta de segona mà és molt més diversa quant a carac- terístiques pròpies dels habitatges i de dotacions de serveis comunitaris. Això és especialment rellevant en districtes com Les Corts, un barri on hi ha molt poca oferta nova i el parc existent és, en ter- mes relatius, jove i d’elevada qualitat. Com també ho és, per posar un altre exemple, a la Barceloneta, un barri densament edificat on habitatges remodelats amb acabats de qualitat es venen a preus de nou, amb l’afegit que tractant-se d’habitatges petits el preu/m2 resulta comparativament molt elevat. Places d’aparcament Es referma la tendència a l’alça dels preus de les places d’aparcament i la homogeneïtzació de preus en termes territorials. Amb un lleuger alentiment del ritme de creixement en relació amb l’any anterior, el preu de les places d’aparcament cons- truïdes en edificis residencials nous s’ha situat a finals de 2004 en 22.620 euros de mitjana, uns 2.000 euros més que l’any anterior. D’ençà l’any 2000, els preus han augmentat a una taxa mitjana anual del 7,8%, deixant enrera definitivament la dava- llada en termes nominals que s’havia registrat en els anys cen- trals de la dècada anterior. El tret més significatiu d’aquestes dades és que s’ha tornat als nivells nominals vigents en els primers noranta, quan hi havia gran escassetat d’oferta, si bé en termes reals encara estan un 28,8% per sota. D’altra banda, també cal destacar que l’aug- ment de preus és molt homogeni territorialment si s’analitza en 2/3 anys per salvar les observacions extremes derivades de l’absència d’oferta o de l’aparició d’una oferta qualitativament molt diferent a la resta com va passar l’any passat a Ciutat Vella amb una promoció residencial de luxe amb aparcament a 30.000 euros per plaça. Preu de les places d'aparcament en edificis residencials de nova planta. (2004) Preu mitjà Tipologia de l'oferta (%)1 Districte € variació (%)2 sense oferta inclosa en el preu opcional Total 1. Ciutat Vella 22.220 –17,7 50,0 12,5 37,5 100,- 2. L'Eixample 22.570 –2,4 47,8 0,0 52,2 100,- 3. Sants-Montjuïc 22.090 19,2 27,3 9,1 63,6 100,- 4. Les Corts 21.860 15,5 0,0 0,0 100,0 100,- 5. Sarrià-Sant Gervasi — — 40,0 60,0 0,0 100,- 6. Gràcia 23.870 32,5 36,4 0,0 63,6 100,- 7. Horta-Guinardó 22.930 7,4 31,3 12,5 56,3 100,- 8. Nou Barris 20.000 1,0 0,0 0,0 100,0 100,- 9. Sant Andreu 24.440 21,6 22,2 0,0 77,8 100,- 10. Sant Martí 19.600 –0,1 17,7 11,8 70,6 100,- Barcelona 22.620 9,0 30,5 9,2 61,1 100,- Barcelona economia 57 61 Cost d’accés a l’habitatge SBF: Sense bonificacions fiscals. ABF: amb bonificacions fiscals. Nota: El tipus d'interès considerat és el del conjunt d'entitats. El termini d'amortització és de 15 anys fins a 1998 i de 20 a partir de 1999. Les dades dels habitatges nous corresponen al segon semestre. Font: les taules i gràfics d'aquest apartat són d'elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama, Forcadell, Idescat i Banco de España. (Preu de venda / ingressos) Esforç econòmic d'accés Habitatges nous Habitatges 2a mà 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 0 2 4 6 8 10 12 La reducció de la superfície mitjana dels habitatges nous en oferta modera l’impacte de l’augment del preu/m2 sobre les ràtios d’accessibilitat a la propietat. La persistent tendència alcista dels preus de venda del sostre residencial durant el darrer any ha anul·lat la major part de l’impacte de l’increment de la renda familiar i de la reducció de la càrrega financera sobre el cost d’accés a un habitatge en pro- pietat. A la ciutat de Barcelona, la retallada de la superfície mit- jana dels habitatges nous en oferta en el mercat lliure ha limi- tat a un 8% l’augment del total a finançar, menys de la meitat del que ha crescut el preu/m2. Si estimem un augment proper al 7% de la renda familiar disponible i donat que els tipus d’in- terès s’han reduït lleument, l’esforç econòmic que comporta la compra d’un habitatge –concretat en la quota mensual de la hipoteca– augmenta en termes absoluts però es modera lleu- ment en relació amb la renda. Accessibilitat familiar a l'habitatge a Barcelona RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD (€ ) (€ ) RFD (€ ) s /RFD d'interès (%) mensual (€ ) SBF ABF Nova planta 1991 159.160 21.561 7,4 47.748 2,2 16,0 1.753 97,6 86,7 1992 176.030 22.729 7,7 52.809 2,3 15,0 1.848 97,6 86,9 1993 177.864 23.532 7,6 53.359 2,3 14,0 1.777 90,6 82,6 1994 172.605 24.793 7,0 51.782 2,1 10,4 1.423 68,9 60,9 1995 179.775 26.125 6,9 53.933 2,1 11,0 1.533 70,4 62,8 1996 163.043 27.267 6,0 40.761 1,5 9,5 1.358 59,8 52,0 1997 167.682 28.923 5,8 33.536 1,2 6,9 1.274 52,9 42,7 1998 176.097 30.531 5,8 26.415 0,9 5,7 1.308 51,4 41,8 1999 245.153 32.670 7,5 36.773 1,1 4,7 1.423 52,3 45,2 2000 283.918 35.196 8,1 42.588 1,2 5,8 1.796 61,2 56,1 2001 294.796 37.010 8,0 44.219 1,2 5,8 1.864 60,4 55,6 2002 362.100 39.415 9,2 54.315 1,4 4,8 2.114 64,4 59,8 2003 405.850 41.821 9,7 60.878 1,5 3,7 2.159 61,9 57,6 2004 438.570 44.665 9,8 65.786 1,5 3,4 2.260 60,7 56,7 Segona mà 1991 81.436 21.561 3,8 24.431 1,1 16,0 897 49,9 39,9 1992 102.831 22.729 4,5 30.849 1,4 15,0 1.079 57,0 47,5 1993 100.014 23.532 4,3 30.004 1,3 14,0 999 50,9 41,1 1994 106.816 24.793 4,3 32.045 1,3 10,4 881 42,6 33,6 1995 104.197 26.125 4,0 31.259 1,2 11,0 888 40,8 31,7 1996 103.772 27.267 3,8 25.943 1,0 9,5 864 38,0 29,0 1997 107.888 28.923 3,7 21.578 0,7 6,9 820 33,9 24,4 1998 134.963 30.531 4,4 20.244 0,7 5,7 1.003 39,1 30,0 1999 160.129 32.670 4,8 24.019 0,7 4,7 929 33,7 28,3 2000 173.146 35.196 4,8 25.972 0,7 5,8 1.095 36,8 31,7 2001 206.484 37.010 5,5 30.973 0,8 5,8 1.306 41,5 37,5 2002 244.251 39.415 6,1 36.638 0,9 4,8 1.426 42,6 38,8 2003 299.119 41.821 7,2 44.868 1,1 3,7 1.591 45,7 41,3 2004 334.553 44.665 7,5 50.183 1,1 3,4 1.724 46,3 42,3 62 Cost d’accés a l’habitatge En el mercat de segona mà, l’augment del preu mitjà de venda d’un habitatge ha estat més ajustat al preu/m2. Això és així per- què l’oferta en aquest mercat és més àmplia i ajustada, lògica- ment, a la diversitat del parc que no pas la del de nova cons- trucció. La conseqüència d’aquest augment dels preus ha estat un enduriment moderat però general de totes les ràtios que mesuren l’esforç econòmic que una família ha de fer per acce- dir a la propietat d’un habitatge a Barcelona. Ni la conjunció d’una millora de les taxes d’ocupació i de la renda familiar en un marc financer molt propici ha aconseguit capgirar la tra- jectòria d’enduriment de l’esforç econòmic per accedir a la pro- pietat d’un habitatge. Més enllà de l’evolució puntual dels diferents indicadors d’a- quest model teòric, les expectatives a mitjà termini apunten a un gradual empitjorament de les condicions d’accessibilitat si l’evolució del preu de venda no es modera de manera sensible. D’una banda, el marge de millora del cost de finançament s’ha de considerar pràcticament esgotat. Igualment escàs és el mar- ge de millora de les taxes d’ocupació assolides per una meitat de la població activa, amb el que això implica de limitació de la capacitat de creixement de la renda familiar disponible. Que augmenti el nombre d’ocupats sense que ho facin les corres- ponents taxes, és una solució pel mercat immobiliari però no millora les condicions econòmiques d’accés a un habitatge en propietat. (Quota mensual) Esforç econòmic d'amortització Habitatges nous Habitatges 2a mà 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 € Hipoteca/RFD (%), ABF Esforç econòmic d'accés a l'habitatge (2004) Habitatge nou Habitatge de segona mà Mitjana Barcelona segona mà Mitjana Barcelona nou Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc L'Eixample Ciutat Vella 0 20 40 60 80 100 Accessibilitat familiar a l'habitatge als districtes de Barcelona (2004) RFD (Renda Entrada+despeses inicials Finançament Esforç econòmic Preu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD (€ ) (€ ) RFD (€ ) s /RFD d'interès (%) mensual (€ ) SBF ABF Nova planta 1. Ciutat Vella 425.270 27.048 15,7 63.791 2,4 3,4 2.192 97,2 90,6 2. l'Eixample 538.840 49.037 11,0 80.826 1,6 3,4 2.777 68,0 64,3 3. Sants-Montjuïc 345.500 39.397 8,8 51.825 1,3 3,4 1.780 54,2 49,7 4. Les Corts 509.290 63.590 8,0 76.394 1,2 3,4 2.625 49,5 46,7 5. Sarrià-Sant Gervasi 1.004.940 65.504 15,3 150.741 2,3 3,4 5.179 94,9 92,1 6. Gràcia 466.940 43.057 10,8 70.041 1,6 3,4 2.406 67,1 62,9 7. Horta-Guinardó 363.070 41.498 8,7 54.461 1,3 3,4 1.871 54,1 49,8 8. Nou Barris 375.200 33.861 11,1 56.280 1,7 3,4 1.934 68,5 63,2 9. Sant Andreu 382.860 40.836 9,4 57.429 1,4 3,4 1.973 58,0 53,6 10. Sant Martí 387.120 42.807 9,0 58.068 1,4 3,4 1.995 55,9 51,7 Barcelona 438.570 44.665 9,8 65.786 1,5 3,4 2.260 60,7 56,7 Segona mà 1. Ciutat Vella 285.706 27.048 10,6 42.856 1,6 3,4 1.472 65,3 58,7 2. l'Eixample 332.698 49.037 6,8 49.905 1,0 3,4 1.714 42,0 38,3 3. Sants-Montjuïc 256.993 39.397 6,5 38.549 1,0 3,4 1.324 40,3 35,8 4. Les Corts 615.077 63.590 9,7 92.262 1,5 3,4 3.170 59,8 57,0 5. Sarrià-Sant Gervasi 449.483 65.504 6,9 67.422 1,0 3,4 2.316 42,4 39,7 6. Gràcia 346.820 43.057 8,1 52.023 1,2 3,4 1.787 49,8 45,6 7. Horta-Guinardó 269.539 41.498 6,5 40.431 1,0 3,4 1.389 40,2 35,8 8. Nou Barris 208.061 33.861 6,1 31.209 0,9 3,4 1.072 38,0 32,7 9. Sant Andreu 255.831 40.836 6,3 38.375 0,9 3,4 1.318 38,7 34,3 10. Sant Martí 356.992 42.807 8,3 53.549 1,3 3,4 1.840 51,6 47,4 Barcelona 334.553 44.665 7,5 50.183 1,1 3,4 1.724 46,3 42,3 Barcelona economia 57 63 Barcelona i Madrid i Variació (%) àrea d'influència àrea d'influència Habitatge nou 2004/2003 18,4 16,9 2003/2002 20,6 24,0 Habitatge de 2a mà 2004/2003 18,8 14,3 2003/2002 20,3 25,6 Valors de taxació dels habitatges Nota: A començament de 2001 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. Font (per a tot l'apartat): Ministeri d'Habitatge. (taxes de variació) Evolució dels valors de taxació 89 90 91 92 93 94 95 96 98 99 00 01 02 03 Madrid i àrea d'influènciaBarcelona i àrea d'influència (%) 97 3r.tr.04 -5 0 5 10 15 20 25 30 35 Els valors de taxació dels habitatges nous a Barcelona i àrea d’influència durant el darrer trimestre de 2004 han evolucionat segons la tendència alcista definida en els trimestres anteriors. El resultat ha estat la pràctica coincidència a l’entorn del 18% tant de l’increment interanual a final d’any com de la mitjana anual. Un resultat igualment aplicable a l’habitatge de segona mà i que apunta cap a una tímida desactivació de l’espiral infla- cionista dels preus de venda del sostre residencial després de sis anys consecutius de creixement a taxes que superen el 15% anual. En el cas de Madrid, aquest punt d’inflexió en la tendència expansiva es manifesta com a més contundent, especialment en el segment de segona mà. Deixant de banda altres possibles motivacions, sembla que aquesta correcció de la tendència, més brusca que a l’àrea de Barcelona, és imputable al fort creixe- ment del bienni anterior, amb taxes anuals del 25%. Molt tímidament, els valors de taxació dels habitatges inicien una fase d’alentiment del creixement per tal d’ajustar la rendibilitat d’aquests actius a un previsible enduriment de les condicions financeres. Si s’analitzen aquests valors amb una mica de perspectiva, hom observa que l’àrea de Barcelona no és actualment la més cara d’Espanya pel que fa als valors de taxació dels habitatges –la mitjana de Madrid és un 8% superior– ni tampoc lidera els ràn- kings d’augment dels preus, atès que en termes de creixement acumulat durant el període 2001-2004, l’àrea de Barcelona es veu àmpliament superada per quatre grans ciutats espanyoles. Aquest fet sembla anunciar, com ja s’ha començat a produir a Madrid, una imminent contenció del ritme de creixement dels preus del mercat residencial barceloní. L’important augment de l’oferta en construcció a final de 2004 i l’empitjorament de les ràtios d’accessibilitat, són factors de pes a l’hora de determinar els valors de taxació i els preus de venda. El previsible augment de la mà d’obra immigrant regularitzada i ocupada continuarà pressionant la demanda d’habitatge, preferentment de lloguer, i, de retruc, contribuirà a frenar la pèrdua de rendibilitat de la in- versió immobiliària. La fortalesa d’aquest segment de la deman- da per inversió s’entreveu com el factor determinant que pot alentir la inevitable desacceleració dels preus del mercat resi- dencial. Evolució dels valors de taxació a les grans ciutats espanyoles (€/m2) variació (%) 2001-20041998-20011995-98 Barcelona Madrid València Sevilla Saragossa Màlaga 0 25 50 75 100 125 Evolució dels valors de taxació Habitatge nou Habitatge de 2a mà Barcelona i Madrid i Barcelona i Madrid i àrea d'influèn. àrea d'influèn. àrea d'influèn. àrea d'influèn. (€ /m2) 1992 910 1.107 784 987 1993 943 1.115 814 1.004 1994 987 1.159 852 1.015 1995 1.010 1.177 871 1.055 1996 1.028 1.172 893 1.076 1997 1.083 1.189 925 1.070 1998 1.205 1.246 991 1.088 1999 1.380 1.327 1.142 1.174 2000 1.607 1.527 1.338 1.342 2001 1.936 1.889 1.610 1.676 2002 2.202 2.342 1.893 2.107 1r.tr. 1.984 2.089 1.665 1.772 2n.tr. 2.104 2.091 1.723 1.836 3r.tr. 2.164 2.279 1.796 1.977 4t.tr. 2.202 2.342 1.893 2.107 2003 2.656 2.903 2.277 2.645 1r.tr. 2.421 2.549 1.981 2.288 2n.tr. 2.467 2.637 2.074 2.413 3r.tr 2.560 2.670 2.152 2.510 4t.tr. 2.656 2.903 2.277 2.645 2004 3.145 3.395 2.704 3.025 1r.tr. 2.769 3.058 2.351 2.774 2n.tr. 2.951 3.178 2.464 2.869 3r.tr 3.040 3.251 2.547 2.948 4t.tr. 3.145 3.395 2.704 3.025 Nota: la línia vertical marca la ruptura de la sèrie. VIII. Mercat de treball Barcelona economia 57 65 Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1992 703.983 408.313 295.670 1.745.789 1.078.796 666.993 2.492.300 1.539.600 952.700 4t.tr.1993 695.445 392.369 303.076 1.832.178 1.100.148 732.030 2.573.700 1.549.800 1.023.900 4t.tr.1994 686.907 393.837 293.070 1.850.809 1.103.738 747.071 2.617.400 1.574.300 1.043.100 4t.tr.1995 678.369 376.385 301.984 1.871.244 1.104.763 766.481 2.663.500 1.580.600 1.082.900 4t.tr.1996 679.737 377.372 302.365 1.896.387 1.119.434 776.953 2.696.600 1.597.000 1.099.600 4t.tr.1997 676.063 369.574 306.489 1.881.223 1.110.390 770.833 2.691.000 1.590.600 1.100.400 4t.tr.1998 672.146 370.998 301.148 1.864.870 1.090.018 774.852 2.692.300 1.576.500 1.115.800 4t.tr.1999 670.120 364.476 305.644 1.856.450 1.073.253 783.197 2.686.700 1.552.500 1.134.200 4t.tr.2000 677.050 371.550 305.500 1.885.240 1.079.420 805.820 2.731.400 1.572.300 1.159.100 4t.tr.2001 719.600 391.460 328.140 2.034.400 1.180.380 854.020 3.024.400 1.756.640 1.267.760 1r.tr.2002 723.000 394.310 328.690 2.040.100 1.192.900 847.200 3.032.700 1.774.900 1.257.800 2n.tr.2002 720.700 392.630 328.070 2.037.300 1.188.700 848.600 3.050.200 1.784.300 1.265.900 3r.tr.2002 727.630 398.140 329.490 2.071.700 1.209.000 862.700 3.092.800 1.808.400 1.284.400 4t.tr.2002 729.400 398.200 331.200 2.076.100 1.205.150 870.950 3.082.600 1.795.400 1.287.300 1r.tr.2003 737.300 401.360 335.940 2.094.200 1.213.440 880.760 3.118.400 1.813.000 1.305.400 2n.tr.2003 737.280 401.980 335.300 2.109.550 1.218.340 891.210 3.140.800 1.813.800 1.327.000 3r.tr.2003 745.100 407.930 337.170 2.131.810 1.223.720 908.090 3.185.800 1.832.600 1.353.300 4t.tr.2003 746.000 407.080 338.920 2.130.360 1.224.970 905.390 3.172.100 1.826.200 1.345.800 1r.tr.2004 752.610 407.630 344.980 2.138.050 1.218.320 919.730 3.174.900 1.812.200 1.362.600 2n.tr.2004 752.100 406.970 345.130 2.139.090 1.216.730 922.360 3.200.600 1.818.500 1.382.200 3r.tr.2004 746.400 407.060 339.340 2.132.900 1.217.930 914.970 3.207.400 1.819.900 1.387.500 4t.tr.2004 748.310 406.710 341.600 2.132.700 1.214.650 918.050 3.181.700 1.804.300 1.377.400 Població activa, atur i contractació Nota: El darrer canvi metodològic de l'EPA trenca la sèrie històrica a final del 2000. Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Enquesta de Població Activa per a Catalunya i estimació pròpia a partir d'aquesta mateixa font per a Barcelona i RMB. La creixent presència de les dones al mercat de treball reglat compensa la tendència a l’estancament de la mà d’obra masculina i situa les taxes d’activitat en nous màxims. L’evolució del darrer trimestre de l’any ha estat determinant per poder tancar 2004 en positiu pel que fa a la majoria de va- riables del mercat laboral. En una conjuntura de persistent expansió de les taxes d’activitat i d’ocupació, el dinamisme de la contractació laboral, traduït en un increment del nombre d’ocupats afiliats a la Seguretat Social, i la reducció del nombre d’aturats i de les corresponents taxes d’atur, en són els trets més destacats. La cara més antipàtica de la favorable evolució del mercat laboral continua sent la relacionada amb la precarietat de l’ocupació. Segons les estimacions basades en els resultats de l’Enquesta de Població Activa, el repunt de les taxes d’activitat i d’ocu- pació durant el darrer trimestre de 2004 ha servit per moderar la desacceleració de la trajectòria expansiva que mantenen les xifres d’actius i d’ocupats tant al conjunt de Catalunya com a la ciutat de Barcelona i a la regió metropolitana. En el gràfic adjunt, construït amb mitjanes anuals que no permeten veure encara els signes de desacceleració de la tendència expansiva, sí que s’observa la moderada però constant reducció del dife- rencial entre les taxes d’activitat masculina i femenina. 4t.tr.04/ 4t.tr.03/ 4t.tr.02/ 4t.tr.01/ Variació(%) 4t.tr.03 4t.tr.02 4t.tr.01 4t.tr.00 Barcelona Total actius 0,3 2,3 1,4 –1,9 Homes –0,1 2,2 1,7 –2,7 Dones 0,8 2,3 0,9 –0,8 RMB Total actius 0,1 2,6 2,0 –2,6 Homes –0,8 1,6 2,1 –1,3 Dones 1,4 4,0 2,0 –4,3 Taxes d'activitat. (Barcelona) (de 16 a 64 anys) Total Homes Dones (%) 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 50 55 60 65 70 75 80 85 90 66 Població activa, atur i contractació A banda de l’evolució de les taxes, que informen d’una creixent densitat del nombre d’actius i d’ocupats entre la població en edat de treballar, les dades disponibles mostren igualment un moderat augment del nombre d’efectius en aquestes categories. La progressiva consideració per part de l’EPA de la població immigrant regularitzada compensa la migradesa de les gene- racions de residents autòctons que per edat s’incorporen al mer- cat de treball. Aquesta ampliació de la població activa per la via dels nous residents explica també una bona part de l’augment més recent de les taxes d’activitat i d’ocupació. Una primera conseqüència de la moderació del creixement de la població activa després de la forta expansió que reflecteixen les estadístiques oficials pel bienni 2001-2003, ha estat l’es- tancament de l’atur registrat. A grans trets i per primera vegada d’ençà el 2001, la creació d’ocupació ha estat suficient per absorbir l’augment net de població activa registrada, entesa com la suma dels ocupats més els desocupats inscrits a les OTG. Així, el nombre d’aturats registrats a la regió metropo- litana i a Catalunya a final de 2004 és pràcticament idèntic al d’un any abans, mentre que a la ciutat de Barcelona el resultat ha estat d’un lleu descens, imputable entre d’altres raons, a una estructura demogràfica de la població de dret més envellida que a la resta del territori. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Variació(%) ds.04/ds.03 ds.03/ds.02 ds.02/ds.01 ds.01/ds.00 Barcelona Total –3,1 –0,1 7,3 5,8 Masculí –2,7 1,4 9,7 9,7 Femení –3,5 –1,4 5,3 2,8 RMB Total –0,1 1,2 9,1 12,0 Masculí 1,3 1,8 10,4 17,1 Femení –1,4 0,8 8,0 8,3 Variació interanual de l'atur registrat (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Barcelona RMB -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 Després del sorprenent repunt de l’estiu, l’evolució de l’atur es redreça a final d’any. Efectivament, 2004 es tanca amb menys de 45.000 desocupats registrats a les oficines d’ocupació de Barcelona, un 3,1% menys que un any enrere. Amb aquesta evolució, afegida a l’es- tancament de 2003, es comença a desfer el camí ascendent mantingut per aquesta variable durant el bienni 2001-2002. A la resta de l’àmbit metropolità i de Catalunya s’observa lògi- cament la mateixa tendència, encara que més moderada i re- tardada. De fet, a cap d’aquests dos àmbits es pot parlar encara de punt d’inflexió en l’evolució alcista de l’atur. A final d’any acumulaven uns 45 mesos consecutius d’increment interanual de les dades d’atur. Evolució de l'atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 1992 69.491 32.795 36.696 205.248 94.980 110.268 278.456 126.661 151.795 31 des. 1993 86.336 44.246 42.090 259.753 132.910 126.843 355.816 179.614 176.202 31 des. 1994 86.918 45.129 41.789 247.577 125.478 122.099 330.275 164.025 166.250 31 des. 1995 76.068 38.808 37.260 220.883 109.646 111.237 296.648 143.853 152.795 31 des. 1996 66.625 33.273 33.352 202.994 99.511 103.483 275.615 131.979 143.636 31 des. 1997 58.864 28.026 30.838 177.369 82.619 94.750 240.659 109.044 131.725 31 des. 1998 49.940 22.837 27.103 145.791 64.634 81.157 198.311 85.111 113.200 31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 març 2002 45.584 21.085 24.499 139.346 61.803 77.543 190.185 81.106 109.079 30 juny 2002 46.375 21.044 25.331 140.276 60.778 79.498 187.556 78.536 109.020 30 set. 2002 46.886 21.276 25.610 143.393 62.684 80.709 193.341 81.654 111.687 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 març 2003 47.221 22.129 25.092 146.435 64.844 81.591 201.694 85.942 115.752 30 juny 2003 46.431 21.287 25.144 143.240 62.354 80.886 192.704 81.063 111.641 30 set. 2003 46.746 21.397 25.349 145.812 63.842 81.970 196.364 83.319 113.045 31 des. 2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 març 2004 46.203 21.771 24.432 147.255 65.168 82.087 203.089 87.018 116.071 30 juny 2004 45.376 21.027 24.349 144.836 62.850 81.986 195.057 81.870 113.187 30 set. 2004 47.250 21.796 25.454 154.202 67.965 86.237 209.695 89.762 119.933 31 des. 2004 44.936 21.414 23.522 147.583 67.261 80.322 207.521 91.509 116.012 Barcelona economia 57 67 Població activa, atur i contractació Evolució de l'atur registrat segons edat i sector d'activitat Període <25 anys 25-44 45 i més Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Barcelona 31 des. 1993 18.432 44.139 23.765 143 28.785 5.567 46.312 5.529 31 des. 1994 16.806 42.473 27.639 186 28.922 5.183 45.611 7.016 31 des. 1995 11.121 37.057 27.890 176 23.658 4.535 40.906 6.793 31 des. 1996 9.255 31.256 26.114 179 18.554 3.946 36.435 7.511 31 des. 1997 7.584 28.243 23.037 190 14.196 3.259 34.114 7.105 31 des. 1998 5.113 23.535 21.292 197 11.859 2.590 29.793 5.501 31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 203 10.032 2.330 27.103 4.503 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 144 8.571 2.231 26.199 3.744 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 135 8.559 2.544 28.427 3.612 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 195 8.303 2.631 31.083 4.217 31 març 2003 4.922 22.077 20.222 219 8.087 2.705 31.875 4.335 30 juny 2003 5.097 21.294 20.040 280 7.739 2.684 31.115 4.613 30 set. 2003 5.076 21.605 20.065 346 7.834 2.715 31.365 4.486 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 352 7.739 2.861 31.047 4.380 31 març 2004 4.470 21.069 20.664 383 7.479 2.750 31.320 4.271 30 juny 2004 4.325 20.508 20.543 353 7.113 2.750 30.845 4.315 30 set. 2004 4.735 21.671 20.844 302 7.284 2.895 32.348 4.421 31 des. 2004 4.200 20.259 20.477 287 6.941 2.818 31.029 3.861 Regió Metropolitana 31 des. 1993 73.260 124.755 61.738 875 105.867 24.933 108.209 19.869 31 des. 1994 61.345 122.468 63.764 969 96.656 21.921 104.999 23.032 31 des. 1995 44.857 109.859 66.167 920 80.441 19.440 97.275 22.807 31 des. 1996 38.954 98.040 66.000 875 67.857 17.991 92.253 24.018 31 des. 1997 30.720 86.909 59.740 963 54.737 14.641 86.387 20.641 31 des. 1998 20.294 70.991 54.506 791 45.563 10.684 74.018 14.735 31 des. 1999 13.256 61.780 52.126 640 38.184 9.425 67.401 11.512 31 des. 2000 12.647 57.866 48.957 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 16.229 65.282 52.352 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 des. 2002 18.219 71.208 56.555 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 març 2003 18.800 70.832 56.803 584 36.938 11.845 85.331 11.737 30 juny 2003 18.721 68.296 56.223 634 35.623 11.764 82.396 12.823 30 set. 2003 19.379 69.610 56.823 680 36.691 12.257 83.485 12.699 31 des. 2003 18.627 70.303 58.871 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 març 2004 18.043 69.776 59.436 724 35.807 12.246 86.133 12.345 30 juny 2004 16.908 68.142 59.786 727 34.859 12.184 84.564 12.502 30 set. 2004 19.382 73.056 61.764 695 36.671 13.428 90.131 13.277 31 des. 2004 17.028 69.031 61.524 673 35.098 13.206 86.874 11.732 Catalunya 31 des. 2003 27.306 98.540 80.859 1.454 51.021 18.671 119.680 15.879 31 des. 2004 25.414 97.453 84.654 1.535 48.813 19.535 122.876 14.762 A l’hora d’explicar aquestes petites diferències en l’evolució de mercats de treball notablement interrelacionats hom pot re- córrer tant a factors conjunturals com estructurals. Entre els primers, destaca l’impacte del Fòrum i de l’expansió del tu- risme en el terciari central, amb un augment de l’oferta hote- lera, de restauració i de serveis al visitant sense comparació amb la resta del territori. Igualment, el protagonisme del con- sum en el creixement econòmic ha afavorit la important oferta comercial de la ciutat. Entre els estructurals, citar el menor pes relatiu de les activitats secundaries –les que presenten un saldo net menys favorable entre llocs de treball generats i atur– i el major pes relatiu de l’ocupació en serveis especialitzats i de localització central i els que operen fora de mercat. Barcelona RMB Variació (%) ds.04/ds.03 ds.03/ds.02 ds.04/ds.03 ds.03/ds.02 menys de 25 anys –11,4 4,2 –8,6 2,2 25-44 anys –4,0 –3,1 –1,8 –1,3 45 i més –0,3 2,2 4,5 4,1 Primari –18,5 80,5 –0,1 17,2 Indústria –10,3 –6,8 –4,9 –3,3 Construcció –1,5 8,7 4,0 4,2 Serveis –0,1 –0,1 2,3 1,9 S.o.a. –11,8 3,9 –6,6 7,9 Font: Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. 68 Població activa, atur i contractació A aquests factors s’hi pot afegir també l’escassa pressió sobre el mercat de treball barceloní de la mà d’obra que busca una primera feina, atès que la població en edat de treballar resident a la ciutat creix bàsicament per la via de la immigració. Aquest fet contribueix a explicar que l’edat mitjana dels desocupats registrats a Barcelona sigui sensiblement superior a la de la resta del país. I ho és per l’efecte combinat del major pes re- latiu dels aturats de més de 45 anys i de la menor presència d’actius desocupats de menys de 25 anys. Per sexes, l’evolució de final d’any confirma el pes cada cop més important de la mà d’obra femenina en el mercat de treball reglat. La reducció de les xifres d’atur d’aquest col·lectiu ha es- tat més intensa que la dels homes a tot el país. En el cas de Bar- celona, la diferència en el nombre d’efectius desocupats d’am- bdós col·lectius ha assolit els mínims dels darrers vuit anys. La millora de les xifres d’atur a la ciutat central no fa distincions ni per sexe, ni per edat, ni, amb l’excepció del terciari, per sectors d’activitat. Efectivament, les dades de tancament d’any mostren volums d’atur inferiors als d’un any abans a totes les categories consi- derades. En alguns casos com ara els aturats de més edat i els originaris de la construcció i del terciari, la reducció és pura- ment testimonial. Alhora, la retallada del nombre d’actius deso- cupats ha estat especialment significativa entre els més joves, especialment entre els que han accedit a una primera feina, i els acomiadats de la indústria. Per contra, a la resta de la regió me- tropolitana i de Catalunya, el tancament d’any s’ha fet encara amb increments generalitzats de les xifres d’atur. Variacions re- lativament minses en la majoria dels apartats. Nota: El canvi metodològic de l'EPA implica també un trencament de la sèrie de les taxes d'atur. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Aturats registrats Total Homes Dones milers 1999 2000 2001 2002 2003 2004 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 Taxes d'atur registrat (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Barcelona RMB Catalunya Espanya 5 6 7 8 9 10 11 Taxes d'atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 1992 9,9 8,0 12,4 11,8 8,8 16,5 11,2 8,2 15,9 15,4 31 des. 1993 12,4 11,3 13,9 14,2 12,1 17,3 13,8 11,6 17,2 17,6 31 des. 1994 12,7 11,5 14,3 13,4 11,4 16,3 12,6 10,4 15,9 16,5 31 des. 1995 11,3 10,3 12,3 11,8 9,9 14,5 11,1 9,1 14,1 15,1 31 des. 1996 9,8 8,8 11,0 10,7 8,9 13,3 10,2 8,3 13,1 13,8 31 des. 1997 8,7 7,6 10,1 9,4 7,4 12,3 8,9 6,9 12,0 12,8 31 des. 1998 7,4 6,2 9,0 7,8 5,9 10,5 7,4 5,4 10,1 11,0 31 des. 1999 6,6 5,5 7,9 6,8 5,1 9,2 6,5 4,7 9,0 9,7 31 des. 2000 6,0 4,9 7,5 6,3 4,7 8,6 6,1 4,3 8,5 9,2 31 des. 2001 6,0 5,1 7,2 6,6 5,0 8,8 6,2 4,5 8,5 8,7 31 març 2002 6,3 5,3 7,5 6,8 5,2 9,2 6,3 4,6 8,7 9,1 30 juny 2002 6,4 5,4 7,7 6,9 5,1 9,4 6,1 4,4 8,6 8,6 30 set. 2002 6,4 5,3 7,8 6,9 5,2 9,4 6,3 4,5 8,7 8,6 31 des. 2002 6,4 5,4 7,5 7,0 5,4 9,3 6,6 4,9 9,1 9,1 31 març 2003 6,4 5,5 7,5 7,0 5,3 9,3 6,5 4,7 8,9 9,2 30 juny 2003 6,3 5,3 7,5 6,8 5,1 9,1 6,1 4,5 8,4 8,5 30 set. 2003 6,3 5,2 7,5 6,8 5,2 9,0 6,2 4,5 8,4 8,5 31 des. 2003 6,2 5,4 7,2 6,9 5,4 9,0 6,5 4,9 8,7 9,0 31 març 2004 6,1 5,3 7,1 6,9 5,3 8,9 6,4 4,8 8,5 9,2 30 juny 2004 6,0 5,2 7,1 6,8 5,2 8,9 6,1 4,5 8,2 8,5 30 set. 2004 6,3 5,4 7,5 7,2 5,6 9,4 6,5 4,9 8,6 8,4 31 des. 2004 6,0 5,3 6,9 6,9 5,5 8,7 6,5 5,1 8,4 8,6 Barcelona economia 57 69 Població activa, atur i contractació L’augment de la població activa femenina explica la major part del descens de les corresponents taxes d’atur. En correspondència amb la contenció i reducció del nombre de desocupats, la major part de les taxes d’atur han acabat l’any orientant-se a la baixa. Una variació reforçada per l’increment de la població activa, especialment de la femenina. A la ciutat central, la taxa d’atur s’estima a l’entorn del 6%, en la línia d’igualar els mínims assolits durant la primera meitat de 2001, quan les oficines d’ocupació tenien registrats uns quatre mil aturats menys que actualment. Es tracta d’un valor que es com- para favorablement amb el de final d’estiu i també amb el de tancament de 2003. La retallada de dues dècimes el darrer any respon bàsicament a les tres dècimes de descens de la taxa d’a- tur femenina, que per primera vegada es situa per sota del 7%. A la resta del país, la variació lleument expansiva que encara han registrat les xifres de desocupats a final d’any ha forçat un estancament de les taxes d’atur. En aquest cas, l’increment del nombre d’actius ha servit per obviar un repunt d’aquestes ta- xes. Com en el cas de la ciutat central, l’evolució més positiva ha estat la protagonitzada per la meitat femenina del mercat de treball. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona per a totes les dades referides a la ciutat. Departament de Treball i Indústria de la Generalitat per a la resta. 2004/ 2003/ 2002/ 2001/ Variació 2003 2002 2001 2000 Barcelona Total contractes 24,4 –6,0 –7,3 –3,7 Temporals 25,8 –4,6 –6,7 –5,1 Indefinits 15,2 –13,9 –10,5 4,8 RMB Total contractes 23,4 –1,9 –5,4 –2,3 Temporals 24,7 –1,3 –5,2 –3,5 Indefinits 15,1 –5,7 –6,6 5,8 Distribució dels contractes registrats Període Total Temporals Indefinits Barcelona 1993 268.898 — — 1994 319.814 299.179 20.635 1995 421.277 393.713 27.564 1996 492.431 464.842 27.589 1997 568.954 508.653 60.301 1998 679.546 590.539 89.007 1999 791.822 675.673 116.149 2000 800.509 686.434 114.075 2001 771.212 651.648 119.564 2002 714.928 607.874 107.054 2003 671.879 579.685 92.194 1r.tr. 185.196 157.706 27.490 2n.tr. 154.429 131.606 22.823 3r.tr. 155.555 137.046 18.509 4t.tr. 176.699 153.327 23.372 2004 835.526 729.338 106.188 1r.tr. 193.948 164.736 29.212 2n.tr. 198.710 173.906 24.804 3r.tr. 205.558 182.009 23.549 4t.tr. 237.310 208.687 28.623 Regió Metropolitana 2000 1.587.907 1.380.088 207.819 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 1r.tr. 385.328 328.858 56.470 2n.tr. 335.433 288.196 47.237 3r.tr. 331.340 291.821 39.519 4t.tr. 387.161 336.656 50.505 2004 1.776.332 1.553.252 223.080 1r.tr. 428.665 367.047 61.618 2n.tr. 433.679 379.254 54.425 3r.tr. 446.395 396.274 50.121 4t.tr. 467.593 410.677 56.916 Contractes registrats variació (%)milers Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació anual (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 500 550 600 650 700 750 800 850 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 Contractació indefinida Contractes indefinits Contractes indefinits/Total contractes contractes (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 0 5 10 15 20 70 Població activa, atur i contractació Contractes temporals segons durada en mesos Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 1998 181.707 185.769 18.842 575 203.646 1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 1r.tr. 27.005 36.468 26.162 204 70.792 2n.tr. 39.257 51.415 4.706 210 56.202 3r.tr. 38.931 48.722 4.410 409 47.462 4t.tr. 41.534 53.238 6.908 479 53.360 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 1r.tr. 50.656 45.370 6.262 548 54.870 2n.tr. 40.595 42.045 4.062 224 44.680 3r.tr. 43.802 43.342 4.158 328 45.416 4t.tr. 47.313 47.312 6.121 465 52.116 2004 231.703 215.857 25.123 2.218 254.437 1r.tr. 47.300 49.281 5.909 597 61.649 2n.tr. 56.039 51.364 4.828 391 61.284 3r.tr. 60.975 54.576 5.915 570 59.973 4t.tr. 67.389 60.636 8.471 660 71.531 La contractació laboral durant el darrer trimestre de 2004 ha mantingut l’impuls fortament expansiu dels dos trimestres an- teriors. Pel conjunt de l’any, l’augment de l’ordre del 24% –aplicable igualment al conjunt de la regió metropolitana– s’ha de relativitzar atès que es considera sobrevalorat per la intro- ducció de millores en el procés de presentació i registre dels contractes. Això no treu però, que aquest increment del nombre de contractes estigui parcialment relacionat amb una creixent inestabilitat del mercat laboral atès el major ritme de crei- xement de la contractació temporal en comparació amb la in- definida. El fort augment de la contractació temporal durant el segon semestre continua afeblint el pes relatiu de la indefinida sobre el total. La contractació indefinida de treballadors residents a Barcelona ha crescut, segons les dades disponibles, un 15,2% durant el 2004. Un percentatge pràcticament idèntic al registrat a la resta de l’entorn metropolità. A destacar que els 223.080 contractes indefinits formalitzats al conjunt de la regió metropolitana du- rant el 2004 representen un nou màxim. Pel que fa a la contrac- tació temporal, l’augment es calcula en un 25%, assolint nous màxims absoluts tant a la ciutat central com a la resta de la regió metropolitana. Per tipologia dels contractes, els que més han crescut han estat els indefinits ordinaris, que durant el 2003 varen patir un no- table retrocés– i, entre els temporals, sobresurt l’augment del 38% dels a temps parcial, assolint per primera vegada la po- sició privilegiada de modalitat contractual més utilitzada a Barcelona, superant els contractes eventuals. Aquest fet s’ha traduït en un increment del protagonisme de les dones en la contractació temporal, alhora que en el conjunt dels indefinits es manté una diferència testimonial favorable als homes. Contractes indefinits a temps parcial Contractes indefinits a temps parcial Contractes indefinits a temps parcial/Totals indefinits (%)contractes 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 2.000 4.000 6.000 8.000 0 5 10 15 20 25 2004/ 2003/ 2002/ 2001/ Variació 2003 2002 2001 2000 Menys d'1 mes 27,1 24,3 –1,7 –4,9 1-6 mesos 21,2 –6,2 –14,2 –1,5 6-18 mesos 21,9 –51,2 78,1 –1,4 Més de 18 mesos 41,7 20,2 79,8 14,9 Indeterminada 29,1 –13,5 –11,3 –8,4 Contractes segons tipologia i sexe Contractes Dones Homes Total Var.(%) 2004 2004/03 Indefinits 52.615 53.573 106.188 15,2 a temps parcial 12.621 7.759 20.380 11,7 ordinaris 10.552 19.089 29.641 23,9 incentivats 9.490 5.209 14.699 13,1 convertits en indefinits 19.552 21.091 40.643 12,3 resta 400 425 825 –4,0 Temporals 387.635 341.703 729.338 25,8 a temps parcial 159.185 87.544 246.729 37,9 obra o servei 58.529 102.163 160.692 20,6 eventuals 106.649 122.418 229.067 18,9 interinitat 55.631 20.749 76.380 24,9 formació i pràctiques 3.880 4.220 8.100 8,9 resta 3.761 4.609 8.370 32,0 2003 2003/02 Indefinitis 45.778 46.416 92.194 –13,9 a temps parcial 11.084 7.159 18.243 –3,2 ordinaris 8.287 15.627 23.914 –14,0 incentivats 8.217 4.782 12.999 –22,0 convertits en indefinits 17.705 18.474 36.179 –15,2 resta 485 374 859 –19,1 Temporals 300.405 279.280 579.685 –4,6 a temps parcial 115.150 63.753 178.903 –4,1 obra o servei 45.522 87.724 133.246 –7,6 eventuals 88.506 104.091 192.597 1,9 interinitat 44.447 16.709 61.156 –2,4 formació i pràctiques 3.768 3.672 7.440 –8,3 resta 3.012 3.331 6.343 –63,7 Barcelona economia 57 71 Ocupació Notes: Les dades d'autònoms en cursiva són mitjanes anuals. Les de Total d'afiliats són estimacions pròpies. Font (per a tot l’apartat): Departament de Treball i Indústria de la Generalitat i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. 31 des.2004/ 31 des.2003/ 31 des.2002/ Variació (%) 31 des.2003 31 des.2002 31 des.2001 Afiliats R.G. — Barcelona 1,4 1,7 1,1 — RMB 2,3 2,1 1,1 — Catalunya 2,9 2,0 2,8 Autònoms — Barcelona 1,8 2,0 1,4 — RMB 3,3 3,2 2,9 — Catalunya 3,6 3,4 3,1 Un tret que durant el 2004 s’ha repetit per tercer any consecu- tiu –amb una especial intensitat tant a l’entorn metropolità com a la resta de Catalunya– és el de la major intensitat de creixe- ment relatiu entre els autònoms en comparació amb la resta d’afiliats, especialment els assalariats del règim general. Dei- xant de banda consideracions que parlen d’un major esperit emprenedor afavorit per la progressiva popularització de les noves tecnologies en una estructura productiva cada cop més terciaritzada, el fet és que es tracta també d’un indicador incon- testable de la feblesa i la precarietat que caracteritzen l’actual mercat laboral. Dues característiques que no són incompatibles amb una tendència alcista del nombre d’ocupats. El 2004 acaba amb nous màxims històrics pel que fa a nombre d’ocupats en situació d’alta a la Seguretat Social. L’augment de les xifres d’ocupació que reflecteixen els regis- tres oficials respon bàsicament a l’increment de les taxes d’ac- tivitat i d’ocupació femenines a remolc de la creixent terciarit- zació del teixit productiu de la ciutat i entorn metropolità. Les taxes de variació mitjana anual en nombre d’afiliats van des de poc més de l’1,5% a la ciutat central fins al 2,5% al conjunt de Catalunya, passant pel 2,3% d’augment a la regió metropolita- na. Variacions lleument superiors a les del trienni anterior i que en aquests darrers àmbits gairebé esgoten l’increment real del PIB. No obstant, el protagonisme de la contractació temporal i especialment dels contractes a temps parcial, redueix lleument l’increment de l’ocupació en termes de llocs de treball equiva- lents a temps complet. Evolució de l'afiliació al Règim General (RMB) variació interanual (%)Saldo trimestral afiliats (%) 2000 2001 2002 2003 2004-30.000 -20.000 -10.000 0 10.000 20.000 30.000 40.000 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 1992 735.427 1.318.814 1.753.094 423.000 901.000 1.717.270 2.341.300 31 des. 1993 680.265 1.223.867 1.631.986 422.700 839.000 1.633.640 2.234.300 31 des. 1994 659.431 1.232.726 1.660.670 433.800 833.100 1.589.770 2.195.000 31 des. 1995 663.865 1.263.463 1.705.443 442.280 827.500 1.626.660 2.252.000 31 des. 1996 674.151 1.300.405 1.756.657 113.356 296.760 448.400 836.000 1.658.930 2.295.200 31 des. 1997 706.616 1.375.197 1.857.480 112.956 298.540 449.000 864.000 1.729.200 2.394.130 31 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 902.000 1.826.050 2.527.500 31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 927.500 1.917.040 2.673.180 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 968.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 978.130 2.035.110 2.848.660 31 març 2002 830.064 1.695.911 2.320.342 114.217 323.099 489.790 977.120 2.059.480 2.891.650 30 juny 2002 840.016 1.715.994 2.367.317 114.680 325.959 495.893 987.185 2.082.100 2.947.510 30 set. 2002 830.494 1.694.136 2.351.176 114.342 325.793 496.481 977.870 2.060.030 2.933.220 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 988.320 2.069.810 2.931.180 31 març 2003 845.466 1.722.189 2.384.382 115.701 330.700 502.026 993.270 2.092.190 2.971.850 30 juny 2003 857.636 1.749.329 2.437.080 116.641 334.435 510.068 1.005.840 2.124.830 3.034.210 30 set. 2003 850.308 1.733.694 2.406.931 116.465 334.931 511.911 998.563 2.109.670 3.007.866 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.004.250 2.118.890 2.997.490 31 març 2004 862.633 1.759.761 2.434.295 118.073 342.457 519.993 1.013.085 2.143.870 3.039.497 30 jnuy 2004 863.179 1.778.841 2.491.150 118.796 345.355 528.104 1.015.140 2.171.415 3.105.542 30 set. 2004 861.509 1.769.025 2.466.546 118.458 345.253 528.895 1.011.970 2.152.850 3.083.891 31 des. 2004 866.964 1.780.982 2.464.413 119.611 349.820 533.866 1.018.870 2.167.720 3.082.495 72 Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social Barcelona Regió Metropolitana RMB/ Sectors des.04/ Catalunya Sectors des. 2002 des. 2003 des. 2004 des. 2002 des. 2003 des. 2004 des.03 (%) 2004 (%) Afiliats al Règim General Agricultura, ramaderia i pesca 1.202 1.280 1.313 2.856 2.976 3.448 15,9 32,3 Alimentació i begudes 10.460 10.081 10.374 31.864 31.784 32.028 0,8 48,6 Tèxtil, confecció, pelleteria i cuir 8.444 8.256 7.563 51.627 47.994 44.007 –8,3 66,5 Paper, edició, arts gràfiques i reprod. 18.291 17.436 16.943 41.304 41.010 39.779 –3,0 78,4 Química, cautxú i plàstics 20.493 19.677 17.806 71.654 69.658 66.652 –4,3 77,3 Ind. d'altres prod. minerals no metàl.lics 2.211 3.910 3.627 13.572 13.500 12.892 –4,5 58,0 Ind. metall inclòs maquinària i equip. 13.219 12.561 11.745 87.956 86.509 84.267 –2,6 72,2 Mat. i equip tècnic, electrònic i òptic 10.873 10.424 9.779 37.999 36.337 34.175 –5,9 78,6 Material de transport 22.733 23.590 24.531 45.946 45.509 46.578 2,3 86,4 Fabr. de mobles i altres ind. manufact. 3.641 3.436 3.346 15.909 15.281 14.823 –3,0 68,9 Prod. i distr. d'electricitat, gas i aigua 5.555 5.510 5.337 7.021 6.953 6.851 –1,5 64,0 Resta d'activitats industrials 1.917 1.757 1.904 8.707 8.514 8.344 –2,0 43,1 Indústria 117.837 116.638 112.955 413.559 403.049 390.396 –3,1 70,1 Construcció 47.127 46.599 45.351 128.948 131.079 133.421 1,8 59,1 Venda i reparació de vehicles 9.569 10.237 10.429 28.108 28.914 29.765 2,9 60,0 Comerç a l'engròs i intermediaris 57.637 55.971 57.308 128.849 131.730 137.710 4,5 77,5 Comerç al detall i reparacions 68.979 68.340 70.785 152.037 161.294 167.613 3,9 72,4 Hoteleria i restauració 44.960 46.586 47.206 78.311 80.676 83.490 3,5 67,6 Transports 21.244 21.804 22.020 44.907 46.788 47.357 1,2 69,5 Act. afíns transport, agències viatges 18.325 17.989 18.183 28.469 28.203 31.213 10,7 83,7 Correus i telecomunicacions 11.377 10.691 13.625 13.699 13.116 16.565 26,3 83,4 Finances i assegurances 44.094 44.005 45.044 56.113 56.360 58.134 3,1 80,1 Serveis immobiliaris 14.593 15.530 16.324 22.670 24.820 27.181 9,5 76,4 Lloguer maquinària i equip 1.860 1.952 1.940 4.880 5.060 5.329 5,3 73,7 Activitats informàtiques 15.918 16.323 17.567 22.436 22.582 24.175 7,1 93,0 Investigació i desenvolupament 2.552 2.788 3.052 4.951 5.082 5.477 7,8 84,6 Altres serveis a les empreses 133.912 139.787 146.412 197.387 208.078 220.069 5,8 81,0 Administració pública i org. internac. 65.480 68.292 65.798 99.669 103.926 105.068 1,1 68,2 Ensenyament 43.428 43.473 44.485 74.031 74.593 78.055 4,6 76,9 Sanitat veterinària i serveis socials 60.450 63.118 64.088 105.747 111.519 115.282 3,4 74,2 Act. culturals, esportives i recreat. 21.274 21.681 22.092 35.264 35.635 36.316 1,9 74,5 Resta serveis socials i personals 39.485 41.912 40.820 61.500 64.487 64.694 0,3 77,2 Serveis 675.137 690.479 707.178 1.159.028 1.202.863 1.253.493 4,2 75,0 No classificats 19 345 167 77 702 224 –68,1 64,9 Total assalariats 841.322 855.341 866.964 1.704.468 1.740.669 1.780.982 2,3 72,3 Autònoms Agricultura, ramaderia i pesca 147 147 154 1.491 1.581 1.775 12,3 16,0 Indústria 11.471 11.215 10.880 40.415 39.862 39.052 –2,0 66,5 Construcció 8.744 9.194 9.582 44.375 47.524 50.742 6,8 57,5 Serveis 94.592 96.724 98.809 241.445 249.293 256.693 3,0 68,8 No classificats 245 223 186 601 548 481 –12,2 72,0 Total autònoms 115.199 117.503 119.611 328.327 338.808 348.743 2,9 65,6 Ocupació L’evolució sectorial del nombre d’afiliats actius ofereix una visió sintètica del procés de canvi d’estructura productiva que viu l’economia metropolitana i, per extensió, la catalana. Totes les activitats industrials, amb l’excepció puntual de l’Alimen- tació i begudes i la fabricació de Material de transport, han tan- cat el 2004 amb menys efectius en plantilla que un any enrere. A banda del Tèxtil i confecció, que ha perdut més del 8% dels llocs de treball directes i la indústria de Material i equip tècnic, electrònic i òptic on la davallada s’acosta al 6%, a branques com ara la Química, cautxú i plàstics i les Extractives i de pri- mera transformació de minerals no metàl·lics, la retallada supe- ra el 4%. En total, les empreses industrials de la regió metro- politana han reduït les seves plantilles un 3%, que sumat al descens del trienni anterior representa una retallada de gairebé el 10% en relació amb el nivell de final de 2000. des.2004/ des.2003/ des.2002/ Variació (%) des.2003 des.2002 des.2001 Barcelona Indústria –3,1 –1,1 –3,0 Construcció –1,5 –0,1 4,3 Serveis 2,4 2,3 1,6 RMB Agric., ram. i pesca 14,6 4,8 7,5 Indústria –3,0 –2,4 –2,3 Construcció 3,1 3,0 3,5 Serveis 4,0 3,7 2,4 Barcelona economia 57 73 Ocupació Per contra, la resta de sectors sense excepció han continuat generant ocupació si es mesura segons les afiliacions d’actius a la Seguretat Social. Però mentre el nombre d’ocupats al tercia- ri ha crescut a un ritme superior al 4% fins a superar el milió i mig d’afiliats, el ritme de creixement a la construcció es co- mença a moderar. A l’àmbit de la ciutat central, la construcció s’afegeix a la indústria com a sectors amortitzadors de llocs de treball. El trasvàs d’ocupació del secundari al terciari s’intueix determinant en el ritme de creixement que manté el PIB metropolità. L’expansió als diferents subsectors del terciari és general. En termes absoluts, els increments d’ocupació més significatius corresponen al conjunt de les activitats comercials i als serveis a les empreses. En termes relatius, les variacions més signifi- catives en els serveis de mercat corresponen als immobiliaris, informàtics i logístics, a més de les telecomunicacions. Igual- ment expansives han estat les plantilles d’ensenyament i de sanitat i benestar social. Per grandària d’empreses, les dades de 2004 mantenen la ten- dència dels darrers anys de progressiva pèrdua de pes relatiu –en termes de llocs de treball que es mantenen operatius– de les empreses més petites, de menys de 10 treballadors, a favor de les mitjanes i especialment de les més grans. A l’àmbit metro- polità, en només vuit anys, aquelles han perdut més de quatre punts relatius de participació sobre el total d’ocupats. Una evo- lució esperable en una conjuntura econòmica expansiva en la que una bona part de les empreses petites han guanyat gran- dària. L’observació d’aquestes dades a partir del gràfic adjunt posa de manifest les diferències tan significatives que existeixen entre la ciutat central i la resta del territori pel que fa a l’estructura dels corresponents teixits productius segons la grandària de les empreses. Unes diferències que a grans trets es poden explicar per l’efecte de les seus socials i per la tradicional concentració i especialització de l’oferta de serveis estratègics a la ciutat central. Creixement del PIB i l'ocupació (RMB) Afiliats actius a la Seguretat SocialPIB 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 (%) -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 Distribució dels assalariats per grandària d'empresa menys de 5 101-500 501-3.000 de 6 a 25 més de 3.000 de 26 a 100 Grandària de l'empresa en assalariats: Barcelona RMB sense Barcelona Catalunya sense RMB 0 20 40 60 80 100 (%) Resumen / Summary Barcelona economia 57 75 Crecimiento sólido de la economía mundial durante el 2004 a pesar de que la evolución del último trimestre no ha satisfecho plenamente las expectativas. Efectivamente, los últimos resultados disponibles confirman la pérdida de impulso que han registrado algunas de las grandes áreas económicas durante los últimos meses de 2004. La excep- ción más destacable posiblemente sea la de China, que acaba el año con un crecimiento estimado del PIB superior al 9%, simi- lar al mantenido el resto del ejercicio. Ni la economía nortea- mericana ni especialmente, la japonesa, han sido capaces de mantener hasta final de año la trayectoria claramente expansi- va del primer semestre. En el caso de la Unión Europea, el pro- blema no es tanto de pérdida de impulso como de incapacidad para consolidar la tímida recuperación de la actividad econó- mica. La persistente revalorización del euro durante el último tercio del año y el mantenimiento de la elevada cotización del petróleo, han penalizado la competitividad de las exportaciones europeas y, en consecuencia, el crecimiento económico. Los países de la OCDE previsiblemente cerrarán el año con un crecimiento interanual levemente por encima del 3%, medio punto porcentual menos que durante el primer semestre. Un va- lor que, si bien refleja una moderada pérdida de impulso duran- te el segundo semestre, consolida la trayectoria expansiva ini- ciada dos años antes y casi triplica la tasa de crecimiento de 2001, la más exigua de los últimos diez años. Sumados estos resultados al clima de incertidumbre y expectación que vive la economía mundial como consecuencia de factores con capaci- dad de incidencia global, como son los enormes y crecientes desequilibrios que padece la economía de los Estados Unidos y la volatilidad del precio del petróleo, obligan a ser moderados en las previsiones de crecimiento para el año en curso. Solid growth of the world economy in 2004 despite the evolution of the last quarter not fully meeting expectations. The last available results confirm the loss of impetus recorded by some of the large economic areas during the last few months of 2004. Possibly the most notable exception is China, which ended the year with an estimated GDP growth of higher than 9%, similar to what it maintained for the rest of the financial year. Neither the North American economy nor, especially, the Japanese one have been capable of maintaining the clearly expansive trend of the first six months until the end of the year. In the case of the European Union, the problem is not so much a loss of impetus as an inability to consolidate the timid recov- ery of economic activity. The persistent revaluation of the euro in the last third of the year and the continued high price of oil have penalised the competitiveness of European exports and, consequently, the growth of the economy as a whole. The OECD countries will foreseeably end the year with a year- on-year growth of slightly above 3%, half a percent down on the first six months. Although this figure reflects a moderate loss of impetus during the second six months, it consolidates the expan- sive trend started two years earlier and almost trebles the 2001 growth rate, the most meagre of the last ten years. Adding these results to the climate of uncertainty and expectation being expe- rienced by the world economy as a consequence of factors of global impact, such as the huge and increasing imbalances suf- fered by the US economy and the volatility of the price of oil, demands moderation in the forecasts for world economic growth for 2005. 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. 3 Para España y Cataluña, datos de la EPA/ For Spain and Catalonia, Labour Market Survey's figures. Fuentes/Sources: INE, OCDE, Eurostat, Banco de España e Idescat. Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores internacionales/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union (25) España/Spain Cataluña/Catalonia II.04 III.04 IV.04 II.04 III.04 IV.04 II.04 III.04 IV.04 II.04 III.04 IV.04 PIB/GDP in real terms,% change on year earlier 4,8 4,0 3,8 2,3 2,0 1,9 2,6 2,6 2,7 2,8 2,5 2,5 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 5,4 4,7 — 2,2 3,0 — 4,4 4,6 4,6 — — — tasa de variación en términos reales (%)/ % change on year earlier, in real terms Precios de Consumo/Consumer prices1 3,3 2,6 3,4 2,2 1,9 2,2 3,5 3,2 3,3 3,9 3,7 3,6 tasa de variación anual (%)/% change on year Indicador de clima económico/Economic climate 102,3 102,1 102,6 102,9 104,0 103,1 99,6 98,0 97,7 — — — Índice: 1995=100/1995=100 Index Tasa de paro/Unemployment rate3 5,6 5,4 5,4 9,0 8,9 8,9 10,9 10,6 10,4 9,2 8,9 8,8 en % de la población activa/% of labour force Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 1,42 1,83 2,43 2,50 2,53 2,56 2,10 2,11 2,12 — — — Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 4,79 4,15 4,27 4,56 4,24 3,82 4,39 4,08 3,64 — — — Rendimiento de la deuda pública a 10 años en mercados nacionales Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — 1,214 1,222 1,341 — — — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro 76 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La economía europea ha conseguido cerrar 2004 con una tasa de crecimiento más intensa que la del bienio anterior. Sin em- bargo, el escaso 2% que se apunta como crecimiento medio anual, se sitúa por tercer año consecutivo claramente a remol- que de la expansión económica de los Estados Unidos y del conjunto de la OCDE. Entre las economías de más peso de la Unión Europea, la alemana y la italiana han evolucionado bas- tante peor que la media, mientras que la francesa, la española y especialmente la inglesa, han sido las más expansivas. La inversión en bienes de equipo y el gasto público se añaden al consumo privado para mantener la trayectoria expansiva de la economía española. Los resultados provisionales del último trimestre de 2004 no aportan ningún cambio significativo al modelo de crecimiento del PIB español de los trimestres anteriores. Lo que sí hacen es confirmar, con el crecimiento del 2,7% estimado para el con- junto del año, que la economía española ha crecido dos décimas porcentuales más que en 2003. Una tasa sensiblemente superior a la media de la Unión Europea aún cuando este diferencial de crecimiento se ha recortado drásticamente. Las seis/siete déci- mas en que se estima la diferencia de este último año es apro- ximadamente la mitad de la diferencia media de los últimos sie- te años. Un síntoma claro del progresivo agotamiento del actual modelo de crecimiento basado en la demanda interna y más exactamente, en el consumo y en la inversión en construcción. Efectivamente, el 2,7% del crecimiento medio anual se ha apo- yado en un aumento del 4,4% de la demanda interna, un punto porcentual más que durante el 2003. Un notable diferencial de crecimiento –equivalente al aumento que ha registrado el PIB de la UE– que mayoritariamente se ha dirigido al exterior, co- mo lo testimonia que las importaciones de bienes y servicios han crecido cerca de un 9%, prácticamente el doble que las ex- portaciones. Entre los diferentes componentes de la demanda interna, a lo largo de 2004 se han observado dos evoluciones muy significativas. Por un lado, el crecimiento relativamente estable del consumo y de la inversión en construcción y por otro, la fuerte recuperación de la inversión en bienes de equipo. The European economy managed to end 2004 with a more intense growth rate that that of the previous two-year period. However, the scarce 2% noted as average annual growth is clearly placed for the third consecutive year as being in the wake of the economic expansion of the United States and the OECD as a whole. Of the weightiest economies in the European Union, the German and Italian economies have developed rather worse than the average, whereas France, Spain and Britain have been the most expansive. Investment in capital goods and public spending join private consumption in maintaining the expansive trend of the Spanish economy. The provisional results for the last quarter of 2004 do not show any significant change to the growth model of Spanish GDP of the previous quarters. What they do is to confirm, with the esti- mated 2.7% growth for the whole of the year, that the Spanish economy has grown by two percentage points more than in 2003. A rate that is appreciably higher than the EU average even when this growth differential has been reduced drastically. The estimated six/seven tenths difference for this year is approx- imately half the average difference of the last seven years, a clear symptom of the progressive exhaustion of the present growth model based on internal demand and, more exactly, on consumption and investment in construction. Effectively, 2.7% of the average annual growth has been sup- ported by a 4.4% increase in internal demand, one percent more than in 2003. A notable growth differential – equivalent to the rise recorded by the GDP of the EU – which has been mainly directed abroad, as borne out by the fact that imports of goods and services have grown by nearly 9%, practically double that of exports. Among the different components of internal demand, two highly significant evolutions have been observed through- out 2004. On the one hand, the relatively stable growth of con- sumption and of investment in construction, and on the other, the strong recovery of investment in capital goods. EUAUEEspañaCataluña (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 -1 0 1 2 3 4 5 6 EUAUEEspañaCataluña (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Nota: Datos corregidos de estacionalidad y calendario. / Data adjusted for season and calendar. Fuente/source: Idescat, INE, Eurostat y OCDE. Fuente/source: INE y OCDE. Barcelona economia 57 77 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook From the point of view of supply, it has been seen that the growth of the Spanish economy is a much more equitably shared and divided responsibility than from the perspective of demand. With the exception of the traditional disappointment of the agri- cultural/livestock and fishing industries, the other productive sectors ended 2004 with notably positive growth. The valuation is not quite so unanimous if compared with the evolution record- ed a year earlier. In this case, industry as a whole underwent a progressive recovery as the year went by, whereas construction, while still maintaining the highest sectorial growth rate, contin- ues to become moderate. This is a process that appears to have been infected by the market services segment, which in the last quarters of the year was not able to keep up the strong impetus of the first six months. The sustained expansion of the remain- ing services has been decisive in maintaining the upward trend of the tertiary sector. In the case of Catalonia, at the time of writing we only have an initial view of the evolution of the GDP in the last quarter, and for 2004 as a whole it is limited to the supply components. Assuming that the data that we have at present may change in the coming months, the fact is that a growth in GDP along the same lines is estimated, albeit slightly lower than that of Spain as a whole. Sectorial dynamics are similar, although with weak- er growth in industry and construction. The latter has remained the most expansive production activity, albeit losing dynamism. The growth of the tertiary sector also showed symptoms of exhaustion as the year went by, while the dynamism of industri- al activity was penalised by the lethargy of the last quarter. A decisive contributing factor to the slowdown in growth evi- dent in the last quarter of 2004, with special effect on the indus- trial and construction sectors, appears to be the darkening of the expectations relating to the evolution of the European econ- omy as a consequence, among other factors, of the persistent appreciation of the euro, which decreases the competitiveness of the Catalan economy. The inevitable and growing competition from the emerging economies, unbeatable on price thanks to low manufacturing costs and the depreciation of the dollar, limits the expansion of Catalan industrial production. The first available data referring to the evolution of Catalan industrial activity in the last quarter of the year appear to con- firm the scarce consistency of the relatively expansive situation of the middle quarters of 2004. Last autumn’s industrial pro- duction rate reflects a situation that breaks the expansive trend of previous quarters and which comes out losing in comparison with the situation of a year before. According to the use of goods, consumer goods are maintaining a more muted trend, whereas intermediate and capital goods, thanks in part to the demand from the construction sector, ended the year with a more satisfactory result than that of the previous year. Desde la óptica de la oferta, se observa que el crecimiento de la economía española es una responsabilidad mucho más compar- tida y repartida de manera más equitativa que desde la vertien- te de la demanda. Salvo por la ya tradicional decepción del sec- tor agro-ganadero y pesquero, el resto de ramas productivas cierran 2004 con un crecimiento notablemente positivo. La valoración no es tan unánime si se compara con la evolución registrada un año antes. En este caso, el conjunto de la indus- tria ha vivido una progresiva recuperación a medida que trans- curría el año, a la vez que la construcción, aún manteniendo la tasa de crecimiento sectorial más elevada, continúa moderándo- se. Un proceso que parece que se ha contagiado del segmento de los servicios de mercado, que durante los últimos trimestres del año no ha podido mantener el fuerte impulso del primer semes- tre. La expansión sostenida del resto de servicios ha sido deter- minante para mantener el tono alcista del terciario. En el caso de Cataluña, en el momento de cerrar esta edición sólo se dispone de un primer avance de la evolución del PIB durante el último trimestre y para el conjunto de 2004 limitado a los componentes de la oferta. Asumiendo que los próximos meses los datos que ahora se conocen pueden cambiar notable- mente, el hecho es que se estima un crecimiento del PIB en la misma línea pero levemente inferior al del conjunto de España. Las dinámicas sectoriales son similares aunque con crecimien- tos más débiles en la industria y la construcción. Esta última se ha mantenido como la actividad productiva más expansiva pero perdiendo dinamismo. El crecimiento del terciario ha mostrado igualmente síntomas de agotamiento a medida que transcurría el año, mientras que el dinamismo de la actividad industrial se ha visto penalizado por la atonía del último trimestre. A la desaceleración del crecimiento que se hace patente duran- te el último trimestre de 2004, con una especial incidencia en los sectores industrial y constructor, parece que ha contribuido de forma decisiva el oscurecimiento de las expectativas rela- cionadas con la evolución de la economía europea como con- secuencia, entre otros factores, de la persistente apreciación del euro, que mengua la competitividad de la economía catalana. La inevitable y creciente competencia de las economías emergentes, imbatibles en precio gracias a los bajos costes de fabricación y a la depreciación del dólar, limita la expansión de la producción industrial catalana. Los primeros datos disponibles referidos a la evolución de la ac- tividad industrial catalana durante el último trimestre del año parecen confirmar la escasa consistencia de la coyuntura relati- vamente expansiva de los trimestres centrales de 2004. El índice de producción industrial del pasado otoño refleja una situación que rompe con la tendencia expansiva de trimestres anteriores y que sale perdiendo en la comparación con la situación de un año antes. Según el destino de los bienes, los de consumo son los que mantienen una trayectoria más apagada, mientras que los intermedios y los de equipo, gracias en parte a la demanda deri- vada del sector constructor, acaban el año con un resultado más satisfactorio que el de un año antes. 78 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Esta desaceleración de la recuperación de la actividad indus- trial catalana se ha reflejado en un recorte del crecimiento del PIB del sector, a la vez que la evolución del índice de clima industrial no ofrece ninguna señal de mejora de las expectati- vas. Mientras las ventas en el mercado interior se han manteni- do relativamente estables, las exportaciones de bienes manu- facturados han perdido intensidad. Un movimiento en línea con la correspondiente moderación del crecimiento económico eu- ropeo, que se produce en un entorno de pérdida de competiti- vidad de los productos de la zona euro por la depreciación del dólar y, en el caso español, por el repunte de los precios de sali- da de fábrica. El tráfico portuario de mercancías consigue el crecimiento más intenso de su historia reciente. La leve moderación de la trayectoria expansiva que ha caracte- rizado la actividad industrial catalana durante el último tercio del año pasado ha tenido una escasa repercusión en la evolu- ción de la actividad del puerto de Barcelona. Así, los casi 40 millones de toneladas de mercancía embarcada o desembarca- da equivalen a un incremento del 15% en relación con el volu- men de un año antes. El crecimiento ha sido igualmente ex- pansivo en el apartado de la mercancía de más valor añadido transportada en contenedores, dado que los casi dos millones de Teus que han pasado por el puerto –250.000 más que durante 2003– representan un incremento anual del 16%. This slowdown in the recovery of Catalan industrial activity has been reflected in an appreciable decrease in the growth in GDP in the sector, while the evolution of the industrial climate index does not offer any sign of imminent improvement of expecta- tions. Whereas sales in the internal market have stayed rela- tively stable, exports of manufactured goods have lost intensity. This movement is in line with the corresponding moderation of European economic growth, which is occurring in an environ- ment of price tensions in the oil and other raw materials mar- kets and of progressive loss of competitiveness of euro zone products due to the depreciation of the dollar and, in the case of Spain, due to the upturn in ex factory prices. Port traffic of goods achieves the most intense growth in its recent history. The slight moderation in the expansive trend that has charac- terised Catalan industrial activity in the last third of the year has had little repercussion on the evolution of the activity of the port of Barcelona. Consequently, the nearly 40 million tons of goods embarked or disembarked are equivalent to a 15% increase in relation to the volume of the previous year. Growth was equally expansive in the higher added-value goods sector transported in containers, since the nearly two million TEUs that have gone through the port’s facilities – 250,000 more than in 2003 – represent an annual increase of 16%. Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic — Total (miles Tm) IV.04 9.706 5,9 39.321 13,1 6,6Total (thousands of tons) 4th.Q Salidas (miles Tm) IV.04 3.556 10,2 14.261 14,8 8,3Outflow (thousands of tons) 4th.Q Entradas (miles Tm) IV.04 6.150 3,5 25.060 12,1 5,7Inflow (thousands of tons) 4th.Q — Carga general (miles Tm) IV.04 6.239 11,4 24.781 18,5 8,4General freight (thousands of tons) 4th.Q — Contenedores (miles Teus) IV.04 489 14,1 1.916 16,0 13,1Containers (thousands of TEUs) 4th.Q Va ria ci ón (% ) Total Carga general Contenedores 2003/2002 2004/2003 0 5 10 15 20 Total urbano Cercanías Va ria ci ón (% ) 2002/2001 2003/2002 2004/2003 0 2 4 6 8 10 12 Pasajeros internac.Total aeropuerto Total puerto Va ria ci ón (% ) 2003/2002 2004/2003 0 2 4 6 8 10 12 Transporte público de pasajeros / Passenger Public Transport Servicio urbano (miles) IV.04 150.651 –0,5 572.192 2,3 4,4Urban service (thousands) 4th.04 —Red Metro y FGC (miles) IV.04 98.232 0,7 371.787 3,3 2,8Underground (Metro & FGC) (thousands) 4th.04 —Autobús (miles) IV.04 52.418 –2,5 200.405 0,3 7,3Bus (thousands) 4th.04 Servicio ferroviario de cercanías (miles) IV.04 42.383 0,0 161.997 3,5 2,2Railway suburban service (thousands) 4th.04 Absolute value and Last 12 months and 2003/02 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Transportes / Transport Valor absoluto Últimos 12 meses 2003/02 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Tránsito de pasajeros / Passenger traffic Aeropuerto Airport — Total (miles) IV.04 5.789 6,5 24.558 7,9 6,6Total (thousands) 4th.Q — Interior (miles) IV.04 2.895 4,7 11.853 7,1 6,5Domestic (thousands) 4th.Q — Internacional (miles) IV.04 2.850 7,0 12.510 9,1 6,4International (thousands) 4th.Q Puerto. Total (miles) IV.04 367 7,6 1.968 5,3 10,6Port. Total (thousands) 4th.Q Barcelona economia 57 79 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Además del fuerte crecimiento que han registrado las importa- ciones de productos energéticos, los capítulos más dinámicos del tráfico comercial han sido los relacionados con la industria siderometalúrgica y con la química. Entre las mercancías de carga general, los incrementos más significativos corresponden a la maquinaria, vehículos nuevos y a un amplio abanico de productos alimentarios. El aumento del tráfico intercontinental en perjuicio del de cabotaje es uno de los factores que pueden explicar la escasa correlación entre la evolución del volumen de mercancías y la del tráfico de barcos. Otro factor que ha contribuido a reducir el número de barcos que han atracado en el puerto de la ciudad ha sido la reducción del número de escalas de cruceros. Por primera vez desde 1993, el aumento del número de pasajeros que han utilizado las ter- minales portuarias descansa en exclusiva en el segmento de los ferrys de línea regular. El millón largo de viajeros de cruceros contabilizados durante 2003 se revela como un hito difícil de superar. Parece que se impone la necesidad de consolidar los volúmenes logrados después de un bienio con crecimientos anuales acumulativos superiores al 25%. La creciente oferta de vuelos de compañías de bajo coste permite mantener un año más la trayectoria ascendente del tráfico aéreo de pasajeros. El aeropuerto de Barcelona cierra 2004 con 24,6 millones de viajeros, un 7,9% más que un año antes. Aun cuando el tráfico internacional se consolida como el segmento dominante –muy centrado en el ámbito de la Unión Europea y en proceso de recuperación fuera de este ámbito– el tránsito interior, gracias al establecimiento de nuevas rutas y operadores, consigue cre- cer por encima del 7%. En paralelo al aumento del número de pasajeros, cabe constatar también el mencionado aumento del número de vuelos –un 3,3% anual– y el repunte del tráfico de mercancías de procedencia o destino internacional. En la línea de solvencia de la demanda interna, la matriculación de vehículos en la provincia de Barcelona durante el último tri- mestre de 2004 ha registrado un crecimiento interanual de casi un 11%, sumando unos 270.000 vehículos para el conjunto del año, un nuevo máximo histórico. Aparte de la reanudación de la demanda a cargo de las empresas y profesionales, este volu- men de ventas difícilmente se habría logrado sin el incremento de la matriculación de motos de pequeña cilindrada al amparo de la nueva normativa. Esta participación creciente de las mo- tos en el total de los vehículos matriculados y la demanda de vehículos usados por parte de la población inmigrante parecen ser los factores determinantes a la hora de explicar el descenso del número de bajas tramitadas y el correspondiente incremen- to del parque de vehículos. Besides the strong growth recorded by imports of energy prod- ucts, the most dynamic chapters of the commercial traffic have been those relating to the iron and steel and the chemicals industries. Among general cargo goods, the most significant increases are for machinery, new vehicles and a broad range of foodstuffs. The rise in intercontinental traffic to the detriment of cabotage is one of the factors that may explain the scarce cor- relation between the evolution of the volume of goods and that of shipping traffic. Another factor that has contributed to reducing the number of ships that have moored in the city’s port has been the reduction in the number of cruise liner stopovers. For the first time since 1993, the rise in the number of passengers using the port termi- nals lies exclusively in the regular line ferry segment. The round million cruise passengers reached in 2003 is a difficult barrier to surpass. The need appears to arise to consolidate the volumes reached after two years with annual accumulative growths of higher than 25%. The growing offer of low-cost airlines continues the rising trend of air passenger traffic for another year. Barcelona airport ended 2004 with 24.6 million passengers, 7.9% up on the previous year. Even when international traffic establishes itself as the dominant segment – highly centred on the European Union and experiencing a recovery outside this sphere – internal travel, thanks to the establishment of new lines and operators, has managed to grow by more than 7%. Parallel to the increase in passenger numbers, we should also highlight the increase in the number of flights – 3.3% a year – and the upturn in goods traffic with international origins or destina- tions. Along the lines of the solvency of internal demand, vehicle reg- istrations in the province of Barcelona recorded a year-on-year growth in the last quarter of 2004 of nearly 11%, totalling some 270,000 vehicles for the whole year, a new record. Apart from the renewal of demand by companies and professionals, this volume of sales would hardly have been achieved without the rise in registrations of small-cylinder motorbikes under the new regulations. This increasing participation of motorbikes in the total number of vehicles registered and the demand for used vehicles by the immigrant population appear to be the decisive factors in explaining the fall in the number of deregistrations processed and the corresponding increase in the number of vehicles on the road. 80 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Crecimiento de las ratios de endeudamiento de las economías familiares y de la tasa de inflación muy por encima de las medias europeas. Al hilo de la evolución expansiva de estos y otros indicadores de consumo y de inversión, falta hacer mención a la evolución del crédito bancario y también al comportamiento de los índi- ces de precios de consumo. Según los últimos datos disponi- bles, el saldo vivo del crédito bancario en manos del sector pri- vado de la provincia de Barcelona crecía a final de 2004 a una tasa anual del orden del 20% en términos reales. Un ritmo leve- mente superior al de un año antes. En paralelo a este recurso al crédito –con el protagonismo insistente y destacado de la inver- sión inmobiliaria de las familias– y al crecimiento sostenido de la demanda interna, el IPC acaba el año con un incremento inte- ranual del 3,6% en Cataluña y cuatro décimas menos en Es- paña. En términos de media anual, con 2004 son ya cinco años consecutivos de incremento de los precios de consumo por encima del 3,5% anual y también del diferencial de inflación acumulada en relación con el resto de la Unión Europea. Growth in rates of debt in family economies and in the inflation rate well above the European averages. Alongside the expansive evolution of these and other consump- tion and investment indicators, we should mention the evolution of bank credit and also the behaviour of consumer price index- es. According to the latest available data, the outstanding bal- ance of bank credit in the hands of the private sector in Barcelona province grew at the end of 2004 to an annual rate of around 20% in real terms. This pace is slightly higher than the previous year. Parallel to this recourse to credit – with the insis- tent and outstanding lead role of family property investment – and the sustained growth of internal demand, the CPI ended the year with a year-on-year increase of 3.6% in Catalonia and four-tenths less in Spain. In terms of the annual average, 2004 is the fifth consecutive year with an annual rise of over 3.5% in consumer prices and with a rise in the accumulated inflation differential in relation to the rest of the European Union. Vehículos 2003/2002 2004/2003 Va ria ci ón (% ) ElectricidadGas -5 0 5 10 Pernoctaciones Visitantes Va ria ci ón (% ) 2002/2001 2003/2002 2004/2003 0 5 10 15 20 dc.01 dc.02 dc.03 dc.04 Va ria ci ón in te ra nu al (% ) 0 1 2 3 4 5 U.E.EspañaCataluñaBarcelona (prov.) Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto Últimos 12 meses 2003/02 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Consumo de energía y matriculación de vehículos / Energy consumption and auto registrations Agua para uso cial./ind. (Miles m3) IV.04 8.181 5,4 32.354 –0,9 1,2Water (comm./ind. uses) (Thousands m3) 4th.Q Gas natural (millones termias) IV.04 486 –12,1 3.158 –0,7 –4,4Piped gas 4th.Q Electr. baja tensión (cial.-ind.) (Gwh) IV.04 536 10,7 2.117 1,6 6,0Electricity (cial/industrial uses)(Gwh) 4th.Q Matriculación de vehículos (prov.) IV.04 73.783 10,9 269.387 7,6 9,4Auto registrations (province) 4th.Q Visitantes y pernoctaciones hoteleras / Visitors and hotel overnight stays Total pernoctaciones (miles) st.-dc.04 3.421 13,4 10.148 11,5 4,7Hotel overnight stays (thousands) st.-ds.04 Visitantes según motivo de visita (miles) st.-dc.04 1.570 22,7 4.550 18,2 7,5Visitors by purpose (thousands) st.-ds.04 —Negocios (miles) st.-dc.04 789 29,9 1.889 20,1 19,1Business (thousands) st.-ds.04 —Turismo (miles) st.-dc.04 584 22,7 1.989 30,6 –8,3Tourism (thousands) st.-ds.04 —Ferias, congresos y otros (miles) st.-dc.04 196 12,1 671 –4,7 25,5Fairs, conventions and others (thousands) st.-ds.04 I.P.C. (Variación acumulada e interanual) / C.P.I. (consumer prices index)(annual variation) Barcelona (província) (%) IV.04 1,3 — — 3,7 3,2Barcelona (province) (%) 4th.Q Cataluña (%) IV.04 1,3 — — 3,6 3,1Catalonia (%) 4th.Q España (%) IV.04 1,2 — — 3,2 2,6Spain (%) 4th.Q U.E. (armonizado) (%) IV.04 0,7 — — 2,2 1,8E.U. (harmonized) (%) 4th.Q Absolute value and Last 12 months and 2003/02 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Barcelona economia 57 81 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Un elemento que a simple vista no se tendría que obviar a la hora de explicar la mayor presión inflacionista que los últimos años se manifiesta en el área de Barcelona y en el conjunto de Cataluña, en comparación con el resto de España, es el aumen- to del gasto en consumo y servicios extra hoteleros de los visi- tantes. Un incremento, detectado por la mayoría de las encues- tas sectoriales, apoyado especialmente en el aumento sostenido del número de visitantes y estancias hoteleras. Durante 2004, un año atípico para el sector turístico barcelonés por la cele- bración del Fòrum, se han superado los 10,1 millones de per- noctaciones hoteleras generadas por 4,5 millones de visitantes. Ambos registros representan incrementos anuales de dos dígi- tos que no habrían sido posibles sin la correspondiente amplia- ción de la oferta hotelera. Precisamente la fuerte concentración de proyectos en construc- ción en el periodo previo al Fòrum puede servir para justificar parcialmente el sensible recorte de los volúmenes de superficie –tanto de nueva construcción como de reforma y ampliación– previstos en las licencias de obras mayores aprobadas en Bar- celona durante 2004. Abona esta idea el hecho que el millón y medio de m2 de techo total previsto este último año equivale prácticamente a las dotaciones anuales del bienio 2000-2001. An element that at first sight should not be forgotten when explaining the greater inflationary pressure shown in recent years in the Barcelona area and in Catalonia as a whole, in comparison with the rest of Spain, is the rise in extra-hotel con- sumer and services spending by visitors. An increase, detected by most sectorial surveys, backed especially by the sustained rise in the number of visitors and hotel stays. In 2004, an atyp- ical year for the Barcelona tourist industry due to the staging of the Forum, there were over 10.1 million overnight hotel stays generated by 4.5 million visitors. Both registers represent two- digit annual increases which would not have been possible with- out the corresponding rise in the hotel offer. It is precisely that strong concentration of projects under con- struction in the period running up to the Forum that may serve to justify in part the appreciable drop in volumes of surface area – both new construction and renovation and extension – fore- seen in the major works permits approved in Barcelona in 2004. This idea is borne out by the fact that the million and a half square metres of total area constructed in the last year is prac- tically equivalent to the annual allocations for the 2000-2001 two-year period. Número de viviendas Superfície total Va ria ci ón (% ) Viviendas iniciadas 2003/2002 2004/2003 Licencias de obras y viviendas iniciadas -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 Precios de locales de negocio 2003/2002 2004/2003 Va ria ci ón (% ) Oficinas Locales comerciales -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real state market Valor absoluto y Últimos 12 meses y 2003/02 Indicadores Período tasa interanual (%) tasa interanual (%) (%) Construcción y licencias de obras / Construction and building permits Viviendas iniciadas IV.04 1.701 20,2 5.090 –6,0 10,8Started dwellings 4th.Q Viviendas iniciadas (RMB) IV.04 12.346 17,4 43.129 13,7 9,0Started dwellings (metropolitan area) 4th.Q Obra nueva prevista en las licencias: Planned new construction: —Superficie total (m2) IV.04 384.800 –16,4 1.104.074 –19,1 –4,6Total area (sq. m.) 4th.Q —Número de viviendas IV.04 1.370 –12,6 4.588 –6,3 –2,5Number of dwellings 4th.Q Precios del mercado residencial / Housing prices Viviendas nuevas (€/m2) 2004 — — 4.193 20,6 18,6New housing (€/sq.m.) 2004 Segunda mano-oferta (€/m2) 2n.sem.04 3.813 15,2 3.672 15,5 15,0Second hand housing (€/sq.m.) 2nd.half Precio de alquiler(€/m2/mes) IV.04 10,91 7,6 10,60 10,4 10,6Transaction price 4th.Q Plazas de aparcamiento (€) 2004 — — 22.620 9,0 10,2Parking lots (€) 2004 Precios del mercado residencial Va ria ci ón (% ) 2003/2002 2004/2003 Nuevo Segunda mano Alquiler 0 5 10 15 20 25 Precios de alquiler de locales de negocios / Business premises rental prices Locales de negocio (alquiler mensual): Business premises (monthly rent): —Oficinas (total ciudad) (€/m2/mes) 1r.sem.04 8,39 –3,3 — — 2,0 —Office (whole city) (€/sq.m./month) 1st.half —Locales comerciales (€/m2/mes) 1r.sem.04 7,83 –12,7 — — 2,5 —Commercial premises (€/sq.m/month) 1st.half Absolute value and Last 12 months and 2003/02 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) 82 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook En lo referente a la construcción residencial, los datos disponi- bles revelan que a pesar del aumento del 20,2% del número de viviendas iniciadas durante el último trimestre de 2004, la dota- ción para el conjunto del año se ha limitado a 5.090 viviendas de nueva construcción, un 6% menos que durante 2003. Con algo de perspectiva se puede hablar de un volumen de produc- ción ajustado a la media del último quinquenio. A su vez, la mayor disponibilidad de suelo y unos precios de venta más al alcance de la mayoría de la población, explican el aumento del 17% de este tipo de promociones en el entorno metropolitano. Así, a lo largo de 2004 se han empezado a construir más de 43.000 viviendas en el conjunto de la región metropolitana, un nuevo máximo anual tras los registrados durante el trienio 1998-2000. Este aumento de la oferta de viviendas nuevas en el conjunto del país puede empezar a incidir en una desaceleración de la espiral inflacionista del mercado inmobiliario residencial de compraventa. Según los valores de tasación, durante 2004, y son ya seis años consecutivos, se han repetido incrementos anuales de precios superiores al 15% en el área de Barcelona. Una evolución que, con leves matices, es aplicable a la mayo- ría de las grandes áreas urbanas y turísticas del país. Es eviden- te que esta tendencia no se puede mantener indefinidamente y, agotado el recurso de continuar bajando los tipos de interés, parece que el punto de inflexión de la tendencia alcista de los precios está al alcance. With regard to residential construction, the available data reveal that despite the 20.2% increase in the number of homes started in the last quarter of 2004, the allocation for the whole of the year has been limited to 5,090 new-build homes, 6% down on 2003. With a little perspective, we can speak of a volume of production in line with the average of the last five years. In turn, the greater availability of land and selling prices more in the reach of the majority of the population explain the 17% rise in this type of development in the metropolitan area. Consequently, throughout 2004, construction started on more than 43,000 homes in the whole of the metropolitan region, a new annual maximum after those recorded in the 1998-2000 three-year period. This increase in the offer of new homes nationwide may start to have an effect in the slowing down of the inflationary spiral that has been characterising the residential property market. According to rating values, in 2004, and for six years running now, annual price increases have been repeated of over 15% of the face value in the Barcelona area. This evolution, with some slight nuances, is applicable to the majority of the large urban and tourist areas in the country. It is evident that this trend can- not be maintained indefinitely and, given the level of prices reached and with the resource of continuing to lower interest rates depleted, it appears that the saddle point of the upward trend of prices is in sight. Va ria ci ón (% ) 2002/2001 2003/2002 2004/2003 Contratos laborales Total Indefinidos -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 dc.2003/dc.2002 dc.2004/dc.2003 Va ria ci ón (% ) Total Masculino Femenino RMB -4 -3 -2 -1 0 1 2 dc.01 dc.02 dc.03 dc.04 Va ria ci ón in te ra nu al (% ) U.E.EspañaCataluñaBarcelona (prov.) 0 2 4 6 8 10 Mercado de trabajo / Labor Market Valor absoluto Últimos 12 meses 2003/02 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Ocupación / Employment Residentes activos 31 dc.04 748.310 0,3 — — 2,3Active residents ds.31 Residentes activos (RMB) 31 dc.04 2.132.700 0,1 — — 2,7Active residents (metropolitan area) ds.31 Contrataciones registradas IV.04 237.310 34,3 835.526 24,4 –6,0Registred employment contracts 4th.Q Contratos indefinidos IV.04 28.623 22,5 106.188 15,2 –13,9Indefinite time contracts 4th.Q Paro registrado / Registered unemployment Total paro registrado 31 dc.04 44.936 –3,1 — — –1,0Registered unemployment ds.31 Paro masculino 31 dc.04 21.414 –2,7 — — 1,8Male unemployment ds.31 Paro femenino 31 dc.04 23.522 –3,5 — — –1,4Female unemployment ds.31 Paro juvenil (16-24 años) 31 dc.04 4.200 –11,4 — — 4,2Youth unemployment (aged 16-24) ds.31 Total paro registrado (RMB) 31 dc.04 147.583 –0,1 — — 1,2Registered unemployment (metrop. area) ds.31 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate Barcelona 31 dc.04 6,0 — — — 6,2Barcelona ds.31 Región Metropolitana (RMB) 31 dc.04 6,9 — — — 6,9Metropolitan area ds.31 Cataluña 31 dc.04 6,5 — — — 6,5Catalonia ds.31 España 31 dc.04 8,6 — — — 9,0Spain ds.31 Absolute value and Last 12 months and 2003/02 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Barcelona economia 57 83 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La trayectoria moderadamente expansiva del mercado de trabajo metropolitano se ha acentuado durante los últimos meses de 2004. Si se hace abstracción de los elevados índices de temporalidad y de la inestabilidad laboral que este hecho comporta para un número creciente de trabajadores, la evolución de los principa- les indicadores del mercado de trabajo metropolitano durante 2004 se tiene que valorar como bastante positiva. Se han gene- rado los suficientes puestos de trabajo como para absorber el modesto saldo de nuevos activos incorporados al mercado la- boral regulado y empezar a contener la bolsa de parados. En conjunto, se ha conseguido aumentar las tasas de actividad y de ocupación –especialmente del colectivo femenino– y estabili- zar el número de parados después de tres años de aumento sos- tenido. En el mercado de trabajo de Barcelona, entendiendo como tal la totalidad de la región metropolitana, el número de afiliados a la Seguridad Social en situación de alta a finales de 2004 se estimaba en casi 2.168.000, un 2,3% más que al acabar 2003. Este incremento, levemente superior al del año anterior, prácti- camente iguala el crecimiento del correspondiente PIB, con lo que se intuye un escaso crecimiento de la producción/ocupado. En este mismo ámbito, el estancamiento de la tasa de paro y de la cifra total de parados registrados no puede esconder el com- portamiento doblemente dual del mercado de trabajo. Un com- portamiento derivado de la transformación que vive el tejido productivo catalán. Por un lado, el paro masculino continúa levemente al alza, mientras que se empieza a reducir entre las mujeres. Por otro, por cada activo de menos de 25 años dado de baja como demandante de empleo en las oficinas de trabajo, se han incorporado dos de más de 45 años. La expansión de la contratación laboral, especialmente intensa durante todo el año –con un crecimiento que se tiene que reba- jar ya que los datos de 2004 no son estrictamente homogéneos a los de años anteriores– responde al dinamismo de la ocupa- ción temporal y a tiempo parcial. La fuerte concentración del número de contratos formalizados en modalidades escasamen- te estables desde la óptica temporal y en determinadas activi- dades terciarias, se produce en paralelo al aumento de las tasas de actividad y de ocupación femeninas. A grandes rasgos y a manera de resumen, 2004 ha sido un buen año para la economía de Barcelona. La fuerte especialización terciaria de la estructura productiva de la ciudad sería suficien- te para explicar la evolución globalmente positiva en un con- texto de crecimiento económico apoyado en la demanda de consumo. A este hecho hay que añadir el impulso de la activi- dad turística y el impacto directo del gasto generado por la celebración del Fòrum. The moderately expansive trend of the metropolitan employment market has been accentuated in the last months of 2004. Leaving aside the high rates of seasonality and the employment instability brought about by this fact for a growing number of workers, the evolution of the principal metropolitan employ- ment market indicators in 2004 has to be seen as fairly positive. The sufficient job posts have been created to absorb the modest balance of new recruits entering the regulated employment mar- ket and to start to contain the number of unemployed. In all, a rise has been achieved in the rates of activity and occupation – especially among women – and the number of unemployed has stabilised after three years of sustained growth. In the Barcelona employment market, which is taken to be the whole of the Barcelona metropolitan region, the number of peo- ple registered as active in the National Insurance system at the end of 2004 was estimated at almost 2,168,000, 2.3% more than at the end of 2003. This increase, slightly higher than the previ- ous year, practically equals the growth of the corresponding GDP, with which a scarce growth in production/occupation is intuited. In this same area, the stagnation of the unemployment rate and of the total number of registered unemployed cannot hide the doubly dual behaviour of the employment market. This behav- iour is derived from the transformation being undergone by the Catalan production infrastructure. On the one hand, unemploy- ment among men continues to rise slightly, whereas it is begin- ning to fall among women. On the other hand, for every active member of the population below the age of 25 deregistered as a jobseeker in the employment offices, two of over 45 have regis- tered. The expansion of employment hiring, especially intense throughout the whole year – with a growth that should be reduced as the data for 2004 are not strictly homogeneous with those of previous years – is in response to the dynamism of tem- porary and part-time employment. The strong concentration of the number of contracts signed in barely stable forms, from the temporal point of view and in specific tertiary activities, occurs parallel to the rise in rates of activity and employment among women. In very broad terms and by way of summing up, 2004 was a good year for the economy of Barcelona. The strong tertiary specialisation of the city’s production structure would be suffi- cient to explain the globally positive evolution in a context of economic growth supported by consumer demand. To this fact should be added the impetus of tourism and the direct impact of the spending generated by the staging of the Forum.