Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana novembre 2004 | núm. 56 Barcelona e c o n o m i a Barcelona e c o n o m i a novembre 2004 | núm. 56 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Ajuntament de Barcelona Alcalde Joan Clos President de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial José Ignacio Cuervo Gerent Municipal Pilar Solans Cap del Gabinet Tècnic de Programació Josep Serra BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.es/publicacions telèfon: 93 291 84 78 e-mail: barcelonaeconomia@mail.bcn.es fax: 93 291 84 82 Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 56. novembre 2004 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Impremta Municipal Dipòsit legal: B.26.464/91 Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 13 Conjuntura industrial 14 II. Finances 17 Sistema financer 18 Mercat de renda variable 21 III. Consum, comerç i preus 22 Preus de consum 23 Consum d’energia i aigua 25 Matriculació de vehicles 26 Escombraries recollides 27 IV. Transports i comunicacions 28 Port: mercaderies i passatgers 29 Aeroport: passatgers i mercaderies 33 Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 38 V. Turisme, fires i congressos 40 Activitat turística 41 Fira de Barcelona 45 VI. Construcció 47 Indicadors d’activitat al sector de la construcció 48 Construcció d’habitatges 49 Llicències d’obres 52 VII. Mercat immobiliari 55 Preus al mercat residencial de la regió metropolitana 56 Valors de taxació dels habitatges 58 Lloguer d’oficines i de locals comercials 59 VIII. Mercat de treball 60 Població activa, atur i contractació 61 Ocupació 67 Resumen/Summary 70 Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 71 Monografia 80 La inversió del sector públic estatal a Catalunya i a la província de Barcelona en relació amb Espanya i Madrid (1991-2002) 81 novembre 2004 | núm. 56 Síntesi de la conjuntura 6Síntesi de la conjuntura Els resultats dels principals indicadors de conjuntura corresponents als trimestres centrals de l’any confirmen la solidesa de la trajectòria expansiva de l’economia mundial... A mesura que el 2004 s’acosta a la seva fi, apareixen més i més veus autoritzades anunciant que aquest haurà estat el millor any de la història recent en termes de creixement de l’economia mundial. No tant per la intensitat, que també, sinó per l’exten- sió d’aquesta conjuntura expansiva a totes les grans àrees eco- nòmiques sense excepció. Resta per conèixer quin haurà estat finalment el creixement real del PIB mundial, una qüestió que no es podrà determinar fins a quantificar la intensitat de la de- sacceleració que molts analistes pronostiquen –i algunes dades comencen a avançar– de cara al darrer trimestre de l’any com a conseqüència, bàsicament, del fort repunt del preu del petroli durant els mesos de setembre i octubre. El que sí sembla fora de discussió és que si en els propers me- sos no disminueixen de manera significativa les tensions en el mercat del petroli, les revisions a la baixa de les previsions de creixement econòmic pel 2005 que s’han anunciat per a dife- rents àrees, s’hauran de generalitzar pel conjunt de l’economia mundial. Especialment si l’elevada cotització dels derivats del petroli es tradueix finalment en tensions inflacionistes que com- portin un enduriment de les polítiques monetàries. 1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Pels Estats Units, l'indicador compost avançat substitueix l'indicador de clima econòmic. 3 Per Espanya i Catalunya, dades de l'EPA. Fonts: INE, OCDE, Eurostat, Banco de España i Idescat. Principals indicadors econòmics Estats Units Unió Europea (25) Espanya Catalunya I.04 II.04 III.04 I.04 II.04 III.04 I.04 II.04 III.04 I.04 II.04 III.04 PIB 5,0 4,8 3,9 1,7 2,4 2,3 2,7 2,6 2,6 2,4 2,7 2,7 taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional 5,2 5,1 — 2,0 1,9 — 3,5 3,8 3,9 3,0 4,0 — taxa de variació en termes reals (%) Preus de consum1 1,7 3,3 2,5 1,6 2,4 1,9 2,1 3,5 3,2 2,5 3,9 3,7 taxa de variació anual (%) Indicador de clima econòmic2 102,7 103,1 103,3 101,2 102,7 103,5 99,5 101,8 97,5 — — — Índex: 2000=100 Taxa d'atur3 5,6 5,6 5,4 9,1 9,1 9,0 11,4 10,9 10,5 9,6 9,2 8,9 en % de la població activa Tipus d'interès a curt termini1 1,03 1,42 1,83 2,37 2,50 2,53 2,03 2,10 2,11 — — — Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d'interès a llarg termini1 3,86 4,79 4,15 4,14 4,56 4,24 4,01 4,39 4,08 — — — Rend. deute públic a 10 a. en mercats nacionals Tipus de canvi del dòlar1 — — — 1,226 1,214 1,222 — — — — — — Unitats de $ per Euro ... alhora que es comencen a manifestar senyals inequívocs de desacceleració del creixement imputables, en primera instància però no de manera exclusiva, a l’encariment del petroli. El conjunt de les economies que formen l’OCDE –on hi estan presents les més desenvolupades de quatre dels cinc conti- nents– mantenen un ritme de creixement a l’entorn del 3,5%, consolidant la trajectòria expansiva iniciada el 2002. A l’impuls de l’economia dels Estats Units –que durant l’estiu ha comen- çat a mostrar signes d’esgotament– i a la del Japó, s’hi ha sumat la de la Unió Europea, amb un ritme de creixement més feble i menys consolidat com posa de manifest l’avanç de resultats del tercer trimestre. El principal motor i una de les responsables de la intensitat de l’actual cicle expansiu de l’economia mundial és però, l’eco- nomia xinesa. El seu creixement pràcticament quadruplica el de la Unió Europea. Amb totes les cauteles necessàries, atès que la informació estadística d’aquest gegant asiàtic no és homologa- ble a la de la majoria de països desenvolupats, es pot estimar que pràcticament un terç del creixement econòmic mundial és imputable a la Xina. Tanquen el cercle del creixement les eco- nomies russa i sud-americana. Mentre la primera s’ha benefi- ciat directament de l’augment del preu del petroli i d’altres pri- meres matèries, la segona, sense renunciar en alguns casos als beneficis d’aquest augment de les cotitzacions internacionals, fonamenta el seu creixement en el dinamisme de la demanda ex- terna i en un mercat interior que va guanyant capacitat de des- pesa i d’inversió, en part gràcies a les remeses de divises dels seus emigrants. 7Barcelona economia 56Síntesi de la conjuntura Taxa d'atur (en % de la població activa) EUAUEEspanyaCatalunya 1999 2000 2001 2002 2003 2004 (%) 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Producte Interior Brut (variació anual) EUAUEEspanyaCatalunya 1999 2000 2001 2002 2003 2004 (%) -1 0 1 2 3 4 5 6 Centrant-nos en l’evolució de l’economia europea com a marc de referència de l’espanyola i de la catalana, cal constatar que les previsions referides al creixement del PIB durant el segon semestre apunten a un lleu alentiment de la trajectòria expansi- va mantinguda durant la primera meitat de l’any. Si aquestes previsions es confirmen, el creixement de la zona euro durant el 2004 es limitarà a un 1,7% i el del conjunt de la UE superarà lleument el dos per cent. Creixements que permeten contrares- tar la decepció d’un any abans però que evidencien la feblesa d’una recuperació excessivament recolzada en el dinamisme de la demanda externa. Un puntal directament amenaçat per la revalorització de l’euro. L’atonia que caracteritza –amb excep- cions– la demanda interna sembla fonamentada en la manca de confiança de famílies i empresaris a l’hora d’assumir nou en- deutament per finançar consum o inversió tot i que el preu del diner es manté en cotes comparativament molt baixes. L’economia espanyola creix sense avançar en la correcció del fort desequilibri entre la demanda interna i l’externa. Una de les excepcions que confirmen la regla de la feblesa de la demanda interna europea és l’espanyola. El creixement del PIB, estabilitzat per segon any consecutiu a l’entorn del 2,6%, respon al dinamisme de la inflacionista demanda interna –3,6% de mitjana en el que va d’any– i a l’augment d’aproximada- ment un 5% de les exportacions de béns i serveis. La novetat a destacar de l’impuls de la demanda nacional és que enguany, al protagonisme sostingut de la despesa en consum, tant privat com públic, i de la inversió en construcció, s’hi ha afegit un moderat augment –estimat provisionalment en un 3,6% anual– de la inversió en béns d’equipament. Aquesta relativa homogeneïtzació de les taxes de creixement a tots els capítols de demanda del PIB es complementa amb l’im- puls, especialment intens, de les importacions. El saldo exterior continua sent deficitari i resta aproximadament un punt percen- tual al creixement del PIB. Una situació que s’està convertint en un tret estructural de l’economia espanyola a mesura que la producció industrial perd pes relatiu sobre el total i que s’ac- centua en conjuntures com l’actual de protagonisme del con- sum, d’encariment de les importacions energètiques i de tipus de canvi que perjudica les exportacions fora de la zona euro. Si s’observa l’evolució del PIB des de l’òptica de l’oferta, el tret que més sobresurt dels resultats corresponents als dos tri- mestres centrals de l’any possiblement és la lleu embranzida de la producció industrial, inclosa la branca productora d’energia. No destaca per la magnitud del creixement sinó per la tendèn- cia moderadament expansiva que sembla consolidar. Una evo- lució que contrasta amb els símptomes de lleu desacceleració del creixement de l’activitat constructora –tot i que es manté encara com el segment més dinàmic de l’economia espanyola– i del conjunt del terciari. En aquest darrer, cal fer menció de la retallada que ha patit el tradicional superàvit de la balança tu- rística com a conseqüència de la pèrdua de competitivitat d’al- guns dels productes i destinacions més tradicionals. Una evo- lució imputable tant a la feblesa del dòlar com als canvis que han sacsejat aquest mercat amb la proliferació de les anomena- des línies aèries de baix cost. Pel que fa a Catalunya, el primer avanç oficial sobre el creixe- ment del PIB del tercer trimestre s’estima en un 2,7%. A grans trets, el comportament dels principals agregats no difereix del que ja s’ha vist pel conjunt d’Espanya. La construcció i el ter- ciari continuen liderant el creixement gràcies, en part, a què operen en segments de mercat força acotats i amb escassa com- petència. La indústria, amb un impuls renovat, reprèn la trajec- tòria expansiva avortada durant la primavera de 2003. En tot cas, l’evolució de l’economia catalana és altament tri- butària de la conjuntura espanyola i europea pel fet que són aquestes àrees les que absorbeixen la major part de les seves vendes a l’exterior. La pèrdua d’impuls d’ambdues durant el tercer trimestre i l’enfosquiment de les expectatives a mitjà ter- mini per la previsible revalorització de l’euro i el manteniment del preu del petroli a l’entorn o per sobre de la mitjana dels dar- rers mesos, obliga a rebaixar moderadament la previsió de crei- xement de final d’any i del primer semestre de 2005. 8Síntesi de la conjuntura Aeroport internac. 2003/2002 darrers 12 mesos Total aeroport Total port Va ria ci ó (% ) 0 2 4 6 8 10 12 Port. Tràfic de mercaderies — Total (milers de tones) 3r.tr.04 10.267 15,5 38.783 14,7 6,6 Sortides (milers tones) 3r.tr.04 3.792 13,9 13.932 15,1 8,3 Entrades (milers tones) 3r.tr.04 6.475 16,5 24.851 14,5 5,7 — Càrrega general (milers tones) 3r.tr.04 6.434 19,4 24.145 19,1 8,4 Exportacions (milers tones) 3r.tr.04 2.416 24,4 8.976 22,6 7,6 Importacions (milers tones) 3r.tr.04 2.616 25,8 10.042 23,9 9,6 — Contenidors (milers de Teus) 3r.tr.04 493 13,1 1.856 17,1 13,1 L'evolució del tràfic portuari de mercaderia durant els mesos centrals de l'any ha confirmat que el fort impuls de començament d'any no era un fet puntual. El creixement a l'entorn o fins i tot per sobre del 15% tant del total com de la càrrega general respon a la creixent obertura de l'economia catalana i a la reactivació del creixement econòmic europeu. Les previsions de cara al darrer trimestre de l'any són de creixement ferm però menys intens. Transport públic de passatgers Total servei urbà (milers) 3r.tr.04 124.984 4,2 572.724 3,3 4,4 — Xarxa Metro (milers) 3r.tr.04 76.125 6,5 342.238 4,3 3,1 — Xarxa Bus (milers) 3r.tr.04 43.122 0,4 201.760 1,9 7,3 — FGC (Cat. i Sarrià)(milers) 3r.tr.04 5.737 4,3 28.727 1,3 –1,0 Total servei de rodalia (milers) 3r.tr.04 38.089 6,1 161.708 3,8 2,2 — RENFE (milers) 3r.tr.04 27.965 5,3 115.144 3,2 0,1 — FGC (milers) 3r.tr.04 10.124 8,2 46.563 5,5 7,8 L'increment del nombre de viatges realitzats en transport públic col·lectiu a l'àmbit metropolità respon a una demanda de mobilitat creixent com a conseqüència de l'augment del nombre d'ocupats, residents i visitants. A la mobilitat obligada, bàsicament per motius de feina, que explica una part d'aquest augment, cal afegir-hi enguany la celebració del Fòrum. En contra de l'ús del transport públic hi ha jugat, i més que ho farà en el futur, l'augment del parc motociclista. Va ria ci ó (% ) 2002/2001 2003/2002 darrers 12 mesos Total urbà Total rodalia 0 2 4 6 8 10 12 2003/2002 darrers 12 mesos Va ria ci ó (% ) Total port Càrrega general Teus 0 5 10 15 20 La competència creixent, tant al mercat espanyol com a l’europeu, de les importacions que provenen de les economies emergents, imbatibles en preu gràcies als baixos costos de fabricació i a la depreciació del dòlar, limita les possibilitats d’expansió de la producció industrial. La conjuntura industrial a la regió metropolitana de Barcelona durant els mesos centrals d’enguany s’ha caracteritzat per una sensible recuperació –extensible a la resta de Catalunya– dels volums de producció, especialment en el segment dels béns d’equipament i, de manera més moderada, en els intermedis i de consum. Entre els sectors més expansius destaca el Metal- lúrgic i el de Vehicles i altre material de transport. El Tèxtil, confecció i cuir reflecteix la pitjor cara, amb pèrdua de factu- ració i capacitat instal·lada. A l’augment dels índexs de produc- ció s’hi afegeix la millora –poc perceptible– de clima industrial que possiblement serà de poc recorregut si s’accentua la tra- jectòria alcista dels preus de sortida de fàbrica. L’evolució positiva de la conjuntura ha estat insuficient, ara per ara, per capgirar la tendència persistent d’amortització de llocs de treball a la indústria. Al respecte, és molt indicatiu que de les respostes referides a les perspectives empresarials a curt termi- ni que inclou l’enquesta de conjuntura industrial del tercer tri- mestre, la de to menys positiu és la que interroga sobre l’evolu- ció prevista dels volums d’ocupació. Els empresaris enquestats, que es mostren molt dividits a l’hora de valorar l’evolució re- cent dels seus respectius negocis, confien en una lleu represa de les vendes que els permeti augmentar la producció. Contrà- riament, entre els que preveuen canvis en les respectives plan- tilles, són majoria els que anuncien retallades. És un fet que cada cop són més les empreses amb presència a Catalunya que opten per desplaçar capacitat productiva fora del país buscant retallar de manera sensible els seus costos de fabricació i/o po- sicionar-se de manera avantatjosa en mercats emergents. Transports Valor absolut Darrers 12 mesos 2003/02 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Trànsit de passatgers Aeroport. Total (inclòs trànsit) (milers) 3r.tr.04 7.201 7,5 24.202 8,5 6,6 — Interior (milers) 3r.tr.04 3.212 5,8 11.680 7,2 6,5 — Internacional (milers) 3r.tr.04 3.930 9,3 12.323 9,9 6,4 Port. Total (inclòs transit) (milers) 3r.tr.04 917 4,2 1.925 4,5 10,6 — Creuers (inclòs trànsit) (milers) 3r.tr.04 442 –5,3 1.027 2,8 25,7 L'evolució del trànsit durant el tercer trimestre de l'any ha mantingut la trajectòria expansiva del semes- tre anterior. Tot i el previsible alentiment d'aquest ritme de creixement els propers mesos, es preveu acabar l'any amb 24,5 milions de passatgers, un 7,5% més que durant el 2003, gràcies a l'impuls del tràfic internacional. 9Barcelona economia 56Síntesi de la conjuntura Crèdit (prov.) Electr. baixa tensió Vehicles (prov.) Va ria ci ó (% ) 2003/2002 darrers 12 mesos 0 5 10 15 20 25 des.01 des.02 des.03 st.04 Va ria ci ó in te ra nu al (% ) Barcelona (prov.) Subjacent Espanya U.E. 1 2 3 4 5 Gairebé 40 milions de tones i prop de dos milions de Teus, són les magnituds rècord de tràfic de mercaderies amb les que previsiblement el port tancarà el 2004. El fort creixement de l’activitat portuària respon en part a la transformació del teixit productiu. La creixent terciarització de l’economia metropolitana en la que la logística hi juga un paper destacat, afegida al dinamisme del comerç mundial en el que guanyen pes els fluxos intercontinentals, són alguns dels fac- tors que, sumats a l’ampliació de l’àrea d’influència del port i a l’augment del nombre d’operadors, poden explicar l’augment de l’ordre del 15% del tràfic portuari en el que va d’any. Un in- crement que s’acosta al 20% si només es consideren els 24 mi- lions de tones de càrrega general, que inclou la mercaderia de més valor afegit. El port de Barcelona manté el seu caràcter de port mediterrani alhora que guanyen pes els fluxos comercials amb Extrem Orient i Amèrica del Sud. L’anàlisi per productes evidencia el manteniment del paper es- tratègic del port per donar suport a les principals branques manufactureres del seu àmbit d’influència –química, metal·lúr- gia i vehicles i peces bàsicament– a més de ser la porta d’en- trada d’una bona part del gas natural i carburants derivats del petroli que es consumeix a Catalunya. En el que va d’any, l’a- gregat de fruites i verdures, juntament amb d’altres productes alimentaris, ha mostrat un gran potencial de creixement. L’ú- nica partida amb significació econòmica en clar retrocés durant els primers nou mesos d’enguany ha estat la del ciment i clín- ker, en línia amb l’estabilització del seu consum intern. Turisme, consum i preus Valor absolut Darrers 12 mesos 2003/02 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Consum – Matriculació Aigua per a ús cial-ind. (milers m3) 2n.tr.04 7.277 –6,5 32.545 –0,2 1,2 Gas natural (GW/h) 2n.tr.04 876 8,5 3.237 3,9 –4,4 Electr. baixa tensió (cial.-ind.)(Gwh) 2n.tr.04 487 3,3 2.099 4,3 6,0 Matriculació de vehicles (prov.) 3r.tr.04 62.121 1,9 262.158 8,8 9,4 Crèdit bancari (milions d' )(prov.) 30 jn. 04 138.712 24,0 — — 19,9 El consum d'energia evoluciona en consonància amb el creixement de l'activitat econòmica i de la població de fet. La matriculació de vehicles –gràcies a la inversió empresarial i a la recuperació del segment de les motos– es a prop d'assolir nous màxims històrics. El crèdit bancari, a remolc de la inversió immobiliària, continua creixent de manera desaforada. Visitants i pernoctacions hoteleres Total pernoctacions (milers) jl-ag.04 1.922 12,8 9.745 8,4 4,7 Visitants segons motiu de visita (milers): jl-ag.04 777 17,8 4.259 9,2 7,5 — Negocis (milers) jl-ag.04 94 –15,3 1.298 –18,9 19,1 — Turisme (milers) jl-ag.04 616 96,8 2.373 52,6 –8,3 — Fires i Congressos (milers) jl-ag.04 12 –32,6 346 3,3 12,5 — Altres (milers) jl-ag.04 54 –74,9 242 –41,1 38,5 La celebració del Fòrum i la programació cultural que l'ha complementat a la resta de la ciutat conver- teixen el 2004 en un any atípic pel que fa a l'activitat hotelera de la ciutat. Tot i l'augment de l'oferta de noves places, l'espectacular impuls del nombre de turistes –fins a representar un 80% dels visitants hos- tatjats en hotels durant el mesos centrals de l'estiu– ha reduït les estances hoteleres de visitants per altres motivacions. Va ria ci ó (% ) 2003/2002 darrers 12 mesos Pernoct. hoteleres Visitants Visitants per turisme -10 0 10 20 30 40 50 60 I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1) Barcelona (prov.) (%) 3r.tr.04 0,0 — — 3,8 3,2 Catalunya (%) 3r.tr.04 0,0 — — 3,7 3,1 Espanya (%) 3r.tr.04 –0,1 — — 3,2 2,6 Subjacent (%) 3r.tr.04 –0,5 — — 2,9 2,5 U.E. harmonitzat (%) 3r.tr.04 0,2 — — 2,0 1,8 L'evolució dels preus de consum durant els trimestres centrals d'enguany presenta dues etapes ben defi- nides: una primavera inflacionista i un estiu força estable. El resultat a les portes del darrer terç de l'any és una taxa d'inflació superior a la d'un any enrere. Una situació que de ben segur es mantindrà els pro- pers mesos atesa la tendència alcista que segueix la inflació subjacent i la persistència de les tensions de preus en els mercats petroliers. Empitjora el diferencial amb la UE. (1) Taxes referides a 31-des-2003 10 Síntesi de la conjuntura Va ria ci ó (% ) 2003/2002 darrers 12 mesos LloguerSegona mà Nou Preu de venda dels habitatges 0 5 10 15 20 25 Va ria ci ó (% ) Llicències d'obres 2003/2002 darrers 12 mesos Nombre habitatges Superfície nova Habitatges iniciats -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 Construcció i mercat immobiliari Valor absolut Darrers 12 mesos 2003/02 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Construcció residencial i llicències d’obres Construcció d'habitatges: — Iniciats (Barcelona) 3r.tr.04 694 –56,8 4.804 –5,4 10,8 — Iniciats (RMB) 3r.tr.04 10.385 17,0 41.303 14,9 9,0 Obra prevista a les llicències: Nova planta: nombre d'habitatges 3r.tr.04 1.276 35,6 4.671 –10,1 –2,5 Nova planta: superfície (m2) 3r.tr.04 250.227 20,0 1.179.734 –23,5 –4,6 Ref.i ampliació: superfície (m2) 3r.tr.04 115.377 23,5 356.397 –26,0 15,6 Disparitat en l'evolució de les dades de construcció residencial durant l'estiu segons quines siguin les fonts utilitzades i l'àmbit de referència. Expansió a l'entorn metropolità i descens a la ciutat central en l'o- bra en curs, alhora que l'increment de la prevista modera la tendència descendent del primer semestre. Preus al mercat immobiliari Sostre residencial (venda): — Habitatges nous ( /m2) 2n.sem.03 3.476 18,6 3.379 20,1 20,1 — Segona mà-oferta ( /m2) 1r.sem.04 3.582 20,7 — — 15,0 — Lloguer ( /m2/mes) 2n.tr.04 10,36 12,7 — — 10,6 — Places d'aparcament ( ) 2n.sem.03 20.750 10,2 20.800 11,6 11,6 Locals de negoci (lloguer mensual): — Oficines (total ciutat) ( /m2/mes) 1r.sem.04 8,94 3,0 — — 2,0 — Locals comercials ( /m2/mes) 1r.sem.04 8,83 –1,6 — — 2,5 La pressió demogràfica generada pels fluxos migratoris, l'augment de l'ocupació, la cel·lebració del Fòrum i les favorables condicions de finançament derivades de l'estabilitat dels tipus d'interès en mínims, són alguns dels factors que, des del cantó de la demanda, expliquen la resistència que mostren els preus de l'immobiliari residencial a moderar el seu ritme de creixement. Pel que fa al trànsit de passatgers per via marítima, les xifres de l’acumulat anual mostren símptomes evidents d’esgotament de la capacitat de creixement després de guanyar mig milió de passatgers anuals en només tres anys. La cota dels dos milions de viatgers anuals, sumant ferris regulars i creuers, apareix com un sostre difícil de superar amb les actuals instal·lacions por- tuàries i sense un increment de l’oferta de línies de ferris regu- lars. Enguany, aquest segment ha estat el més dinàmic i ha re- cuperat el passatge perdut un any abans, mentre que els resultats més magres s’han donat en el conjunt dels creuers. Un fet pre- visible per la necessitat de consolidar els espectaculars in- crements dels darrers anys. L’augment del trànsit portuari de passatgers s’ha vist àmpliament superat pel transport aeri, incentivat per la creixent implantació de companyies de baix cost. Si bé no és cap novetat i més aviat sona a repetitiu, el nombre de passatgers que han utilitzat l’aeroport de Barcelona en el que va d’any ha crescut a una taxa interanual de més del vuit per cent. Com és habitual, el tràfic internacional es revela lleument més expansiu que l’interior, però aquest, llevat de la saturada línia amb Madrid, creix també amb molta intensitat gràcies a l’establiment de noves rutes. Cal deixar constància igualment de l’impuls del trànsit internacional fora de la Unió Europea, amb una evolució que representa l’inici de la recuperació del volum de tràfic perdut durant el bienni 2002-2003. En la mateixa línia expansiva i com a reflex d’una economia en creixement, es poden citar els increments en el nombre d’usua- ris del transport públic, tant en el servei urbà com en el de roda- lia i augments generalitzats en els consums d’energia, tant per a usos domèstics com productius. S’ha revelat igualment alcis- ta la matriculació de vehicles durant els primers nou mesos de l’any, encara que amb símptomes clars de desacceleració a par- tir del tercer trimestre. Només l’impuls que ha registrat la ma- triculació de motos –per l’ampliació del mercat potencial arran dels canvis en la normativa que regula les llicències de con- ducció d’aquest tipus de vehicle fins a 125c.c.– ha pogut evitar que el descens del nombre d’automòbils matriculats hagi modi- ficat radicalment la tendència del conjunt. A l’evolució alcista d’aquests i altres indicadors de consum i d’inversió, cal afegir-hi la del saldo viu del crèdit bancari al sector privat de la província de Barcelona, que segons les dar- reres dades disponibles creix de manera sostinguda a l’entorn del 25%. En aquest context de fort dinamisme de la demanda interna –que segons la Comptabilitat Nacional està creixent a un ritme del quatre per cent real– no pot sorprendre el repunt de les tensions inflacionistes. En comparació amb la situació dels preus de consum a final de 2003, l’increment dels darrers nou mesos tant a la província de Barcelona com a Catalunya i Espanya ha triplicat el registrat al conjunt de la Unió Europea. El diferencial d’inflació entre Espanya i la Unió Europea re- punta novament fins a superar l’ú per cent. Un augment que no es pot imputar sense més a l’encariment del petroli. Més aviat sembla una conseqüència de l’actual patró de creixement de l’economia espanyola, excessivament recolzat, per intensitat i durada, en la demanda interna de consum. 11 Barcelona economia 56Síntesi de la conjuntura La celebració del Fòrum s’ha fet notar en un increment significatiu del nombre de visitants i del negoci hoteler. A banda del sector comercial –directament beneficiat per l’aug- ment de la demanda de consum– hom pot identificar el sector turístic en general, i més concretament l’hoteler i de restaura- ció, com un dels motors del creixement econòmic de la ciutat durant el 2004. El Fòrum ha contribuït decisivament a l’incre- ment del nombre de visitants i de pernoctacions als hotels de la ciutat. Amb dades dels primers vuit mesos de l’any, el nombre de visitants ha crescut a un ritme anual del 9,2%. Els gairebé 4,3 milions de visitants que han fet estada en hotels de la ciutat durant els darrers dotze mesos han generat més de 9,7 milions de pernoctacions, un 8,4% més que durant els dotze mesos anteriors. A banda d’aquesta notable tendència expansiva de fons, l’augment del nombre de visitants i de pernoctacions du- rant els mesos centrals de l’estiu ha estat molt significatiu, amb increments interanuals de l’ordre del 18 i del 13% respectiva- ment. La construcció, un dels sector productius que han liderat el període més recent de creixement econòmic de la ciutat grà- cies, en bona part, a les inversions públiques i privades directa- ment associades o simplement induïdes per la celebració del Fòrum, encara la segona meitat d’enguany amb un major pro- tagonisme de l’obra residencial –força concentrada a l’entorn metropolità– i el lògic reajustament dels volums d’obra en exe- cució i dels previstos en les llicències aprovades en el que va d’any. Així, mentre que el nombre d’habitatges acabats durant els primers nou mesos d’enguany es compara favorablement amb els acabats un any abans, el nombre d’habitatges iniciats a la ciutat en el mateix període acumula una davallada de l’ordre del 15% anual. (% ) Barcelona R.M.B. Catalunya Espanya ds.01 ds.02 ds.03 st.04 5 6 7 8 9 10 Va ria ci ó (% ) 2003/2002 darrers 12 mesos Actius Afiliats Contractes -10 -5 0 5 10 15 Mercat de treball Valor absolut Darrers 12 mesos 2003/02 Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%) Ocupació Residents actius 30 st. 04 746.400 0,2 — — 2,3 Residents actius (RMB) 30 st. 04 2.132.900 0,1 — — 2,7 Afiliats R.G. Seg.Soc. 30 st. 04 861.509 1,3 — — 1,7 Afiliats R.G. Seg.Soc. (RMB) 30 st. 04 1.769.025 2,0 — — 2,1 Contractes laborals registrats 3r.tr.04 205.558 32,1 774.915 14,5 –6,0 Contractes indefinits 3r.tr.04 23.549 27,2 100.937 6,3 –13,9 Consolidació de les xifres de població activa després de l'expansió de 2003. L'afiliació d'ocupats a la Seguretat Social manté la trajectòria expansiva dels darrers trimestres. Un creixement força contingut que contrasta amb la intensitat de l'augment de la contractació laboral. Va ria ci ó (% ) des.03/des.02 set.04/set.03 Total Masculí Femení RMB -2 0 2 4 6 Taxes d’atur registrat (%) (1) Barcelona 30 st. 04 6,3 — — — 6,2 RMB 30 st. 04 7,2 — — — 6,9 Catalunya 30 st. 04 6,5 — — — 6,5 Espanya 30 st. 04 8,4 — — — 9,0 L'augment del nombre d'aturats registrats a final d'estiu, combinat amb l'estancament de la població acti- va, ha provocat un repunt de les taxes d'atur fins a igualar –cas de Barcelona– o superar àmpliament –a la resta de Catalunya– els valors d'un any enrere. Una evolució que previsiblement es mantindrà els pro- pers mesos. (1) Taxes referides a 31 de desembre de 2003. Atur registrat Total aturats registrats 30 st. 04 47.250 1,1 — — –1,0 Atur masculí 30 st. 04 21.796 1,9 — — 1,8 Atur femení 30 st. 04 25.454 0,4 — — –1,4 Atur juvenil (16-24 anys) 30 st. 04 4.735 –6,7 — — 4,2 Aturats sense ocupació anterior 30 st. 04 4.421 –1,4 — — 3,9 Total aturats registrats (RMB) 30 st. 04 154.202 5,8 — — 1,2 La desacceleració del procés de creació de llocs de treball provoca un incipient canvi de tendència en l'evolució de les xifres d'aturats registrats entre els residents a la ciutat central. A la resta de la regió metropolitana i també de Catalunya, les dades de final d'estiu representen una accentuació de la tendèn- cia moderadament alcista mantinguda els darrers tres anys. 12 Síntesi de la conjuntura La forta concentració d’inversions en el període pre-Fòrum explica l’ajustament de volums que palesen les llicències d’obres aprovades en el que va d’any. Pel que fa a les previsions a curt i mitjà termini, el milió i mig llarg de m2 de sostre previst a les llicències d’obres aprovades els darrers dotze mesos resituen l’activitat del sector de la cons- trucció a la ciutat lleument per sota de la mitjana del quinquen- ni anterior als anys 2002-2003 de rècords absoluts. El sostre per a usos residencials i equipaments, inclosos els hotelers, aca- para el 75% de la superfície de nova construcció prevista sense comptar la destinada a aparcaments. La contracció més signi- ficativa es produeix en la promoció de sostre nou per a la resta d’usos terciaris, especialment oficines. Un fet explicable per la necessitat d’ajustar l’oferta –expansiva el darrer trienni– amb una demanda cautelosa i relativament feble. Sense oblidar el creixent atractiu d’altres inversions alternatives com ara la pro- moció residencial. En relació amb els preus del mercat immobiliari, el manteni- ment de la trajectòria fortament alcista dels preus de venda –i de manera més continguda del lloguer– del sostre residencial, s’ha de relacionar amb la pressió d’una demanda potencial en- cara significativa sobre una oferta necessàriament limitada i que s’ha revelat reduïda atesa l’evolució de les macromagni- tuds econòmiques i del preu del diner. Un possible enduriment de les condiciones de finançament en el mercat lliure i la con- firmació de les previsions que anuncien un refredament del creixement de l’economia per l’impacte de l’encariment del pe- troli i l’enfortiment de l’euro, poden ser dos dels elements que a començament de 2005 moderin la demanda residencial efec- tiva i contribueixin a estabilitzar els preus. El mercat laboral metropolità encara la recta final de 2004 des d’una posició raonablement expansiva pel que fa a la creació de nous llocs de treball. Segons les darreres dades disponibles, el nombre d’afiliats en situació d’alta al conjunt de la Seguretat Social creixia, a co- mençament de tardor, a una taxa anual del dos per cent, pràcti- cament idèntica a la de final de 2003 i només un parell de dè- cimes menys que durant el primer semestre. Al mateix temps, l’atur registrat ha repuntat prop d’un sis per cent, fins a l’entorn de les 155.000 persones, un volum que no s’assolia des de fa més de sis anys. En termes relatius, i com a conseqüència afe- gida de l’estabilització que presenta la població activa estima- da segons l’EPA, la taxa d’atur sobrepassa el set per cent, qua- tre dècimes més que un any abans. Amb lleus matisos, aquesta evolució es pot fer extensiva al conjunt de Catalunya, amb la diferència que la taxa d’atur, que també tendeix a l’alça, no supera el 6,5% de la població activa. A l’àmbit estricte de la ciutat central, l’afiliació d’actius a la Seguretat Social s’ha desaccelerat notablement en comparació amb un any abans, alhora que les xifres d’atur registrat es man- tenen estables, igual que les corresponents taxes. Ni per sexes ni per edats s’observen diferències significatives amb l’evolució de l’entorn metropolità més enllà de les derivades del menor pes relatiu dels actius més joves i d’una estructura productiva directament menys depenent del teixit industrial. L’expansió de la contractació laboral, tan intensa com inexpli- cable atesa la total manca de correlació amb el moderat creixe- ment del nombre d’ocupats, respon al dinamisme de la contrac- tació temporal i, més concretament, dels contractes de durada inferior a un mes. Aquestes condicions de creixent precarietat de la contractació, afegides al notable augment del nombre de con- tractes temporals a temps parcial, coincideix amb el creixent protagonisme de les dones en un mercat de treball cada cop més terciaritzat. I. Indústria EspanyaCatalunya Unió Europea Indicador del clima industrial (ICI) saldos 1999 2000 2001 2002 2003 2004 -20 -15 -10 -5 0 5 10 PIB PIB Indústria Evolució del PIB industrial (Catalunya) (taxes de variació interanual en termes reals) (%) III.02 IV.02 I.03 II.03 III.03 IV.03 I.04 II.04 III.04 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 Índex de producció industrial (Catalunya) (taxes de variació interanual) (%) General Consum IntermedisEquipament II 03 III 03 IV 03 I 04 II.04 III.04 -10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 14 Conjuntura industrial La represa de les exportacions i de la inversió de les empreses apareix com l’element que pot consolidar la reactivació de la producció industrial metropolitana... Després de gairebé un trienni de mantenir un ritme de creixe- ment testimonial, l’economia europea mostra indicis aparent- ment ferms de consolidació d’una nova etapa expansiva. A- questa evolució esperona la confiança dels empresaris catalans, especialment dels industrials, que veuen millorar les seves ex- pectatives de reactivar les exportacions de productes manufac- turats cap a un mercat europeu ampliat. Una represa acotada però, entre altres factors, per la competitivitat via preus que han assolit en aquest mercat les importacions asiàtiques i america- nes com a conseqüència de la depreciació acumulada pel dòlar enfront de l’euro els darrers dos anys. El primer avanç de l’evolució del PIB industrial català corres- ponent al tercer trimestre d’enguany sembla abonar aquesta hipòtesi d’incipient millora de l’activitat manufacturera. Una evolució recolzada –segons les dades de l’Índex de producció industrial– en el canvi de tendència de la producció de béns d’e- quipament i de consum i també en el reforçament de la trajectò- ria expansiva de la producció de béns intermedis. A aquests resultats s’hi ha d’afegir l’increment conjuntural de la produc- ció d’energia. * Variacions interanuals en %. 1 Saldos. 2 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. Nota: Mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Font: Departament de Treball i Indústria i Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Indicadors d'activitat industrial* 4t.tr.03 1r.tr.04 2n.tr.04 3r.tr.04 Catalunya PIB (Variació real) 0,7 0,8 2,2 2,6 Índex Producció (IPI) —Total indústria 0,3 0,5 3,2 5,0 —Energia 6,9 13,6 20,6 12,5 —Intermedis 3,4 3,4 3,7 4,2 —Equipament –5,1 –9,6 2,1 8,9 —Consum –1,4 0,0 –0,6 2,4 Exportacions de béns 3,2 1,5 3,2 Índex Clima (ICI)1 –3,0 –6,1 –2,4 –1,9 Índex Preus (IPRI) 0,6 0,6 2,0 3,1 Cost laboral/treballador 4,3 5,5 2,6 Afiliats RG Seg. Social2 –1,8 –1,8 –1,7 –1,8 Aturats registrats2 –3,1 –3,1 –2,5 0,5 Espanya PIB (Variació real) 1,2 1,9 2,4 2,4 Índex Producció (IPI) —Total indústria 2,1 2,0 3,0 3,1 —Energia 6,4 6,4 6,2 3,8 —Intermedis 1,8 1,5 3,6 3,9 —Equipament 4,0 1,9 4,2 4,9 —Consum –0,5 0,7 0,1 1,3 Exportacions de béns 3,5 4,5 5,1 Índex Clima (ICI)1 –2,9 –4,3 –1,8 –3,3 Índex Preus (IPRI) 1,0 0,7 3,5 4,4 Cost laboral/treballador 3,9 4,3 2,7 Afiliats RG Seg. Social2 –0,9 –0,6 –0,6 –0,6 Aturats registrats2 –2,0 –2,7 –2,4 –2,3 Crèdit (Saldo viu)2 0,1 –1,4 –0,4 Font: INE. Font: Idescat. 15 Barcelona economia 56Conjuntura industrial Índex de preus industrials (Variació interanual) Consum IntermedisGeneral Equipament saldos 1999 2001 20032000 2002 2004 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12 Activitat industrial a la regió Metropolitana saldos 1999 2001 20032000 2002 2004 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 Producció Preus venda Cartera comandes Vendes exteriors Estocs de productes elaborats ...amb el benentès que l’evolució del preu del petroli i la revalorització de l’euro no frenin excessivament el creixement de l’economia europea. L’Índex de clima industrial, que recull de manera sintètica les opinions dels empresaris referides a l’evolució de la cartera de comandes, dels estocs i de la producció, reflecteix de manera molt gràfica la trajectòria de recuperació –lenta però força con- sistent– que viu la indústria catalana en paral·lel al teixit indus- trial espanyol i europeu. La situació dels darrers mesos, tot i estar encara dominada pels saldos negatius, es compara favora- blement amb la del darrer trienni. Un dels factors que amena- cen aquest procés és el repunt dels preus de sortida de fàbrica, pressionats a l'alça per l’encariment d’algunes primeres matè- ries i, en especial, dels derivats del petroli. A l’àmbit de la regió metropolitana, on es concentra més del 70% de la capacitat productiva de la indústria catalana, les dar- reres enquestes confirmen aquesta millora gradual dels resul- tats empresarials. El nombre d’empreses que reconeixen haver produït i venut més que un any enrere ha augmentat sensible- ment. El canvi de conjuntura més significatiu –possiblement perquè la comparació es fa amb un període que va registrar una evolució força negativa– correspon a les exportacions. En con- junt però, es manté sense canvis perceptibles la valoració que els empresaris fan de la marxa dels seus negocis. Mentre que la meitat la consideren normal i gairebé un terç la valoren positi- vament, un 20% es declara notablement insatisfet. 1 En relació amb el període anterior. Font: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. Elaboració pròpia. Enquesta industrial (província) 3r.tr.03 4t.tr.03 1r.tr.04 2n.tr.04 3r.tr.04 Resultats període1 Producció Igual 30 35 36 42 37 Saldo –15 10 5 21 –21 Vendes Igual 24 25 28 34 28 Saldo –17 10 10 22 –22 Exportacions Igual 29 37 30 36 34 Saldo –10 9 7 12 –17 Preus de venda Igual 85 78 60 74 78 Saldo –6 –6 15 4 2 Ocupació Igual 60 70 65 67 67 Saldo 0 –1 –9 –3 –8 Inversió Igual 59 58 56 60 61 Saldo 1 13 –4 9 –2 Situació final període Marxa dels negocis Normal 49 47 53 50 55 Saldo 13 13 14 13 10 Cartera de comandes Normal 52 53 54 58 60 Saldo –8 –10 –4 –8 –11 Stocs Normal 54 53 58 58 54 Saldo –8 10 2 6 1 Perspectives a curt Producció Igual 47 46 41 46 43 Saldo 20 21 38 –10 25 Vendes Igual 39 37 32 37 34 Saldo 24 20 44 –1 28 Cartera de comandes Igual 41 40 37 49 45 Saldo 17 18 40 5 16 Preus de venda Igual 86 44 68 83 80 Saldo 3 27 18 6 8 Ocupació Igual 72 75 73 73 77 Saldo 1 –1 3 –10 –5 16 Factors limitadors de la producció Feblesa de la demanda Escassetat de mà d'obra Augment de la competència Altres 2000 2001 2002 2004 (%) 20030 20 40 60 80 100 Capacitat productiva utilitzada Paper, edc. i arts gràfiques Tèxtil, conf. i cuir Química, cautxú i plàstics Vehicles i material de transportMetall, maqu. i equipament Total indústria (%) 2000 2001 20032002 2004 65 70 75 80 85 90 95 Entre els factors identificats pels empresaris com els responsa- bles de la contenció del creixement de la producció industrial a la regió metropolitana destaquen, com ja és habitual, la feblesa de la demanda i, amb una presència creixent, l’augment de com- petència estrangera. Les importacions creixents de components i productes manufacturats des d’Àsia i altres àrees en procés de desenvolupament redueixen la quota de mercat d’un nombre cada cop més nombrós d’empreses i sectors productius cata- lans. Pel que fa a l’evolució del mercat laboral, els diferents indica- dors recullen tant la feblesa de la conjuntura com els canvis d’organització que apliquen les empreses per no perdre compe- titivitat. Així, la persistent reducció del nombre de treballadors industrials en situació d’alta a la Seguretat Social es compensa –en termes quantitatius– amb un increment dels que treballen en serveis a les empreses. La subcontractació i l’externalitza- ció, juntament amb la creixent popularització de les noves tec- nologies de la informació i la comunicació, han contribuït a difuminar els contorns del que tradicionalment s’ha considerat activitat manufacturera. Això pot ajudar a explicar les evolu- cions relativament dispars i aparentment contradictòries que presenten alguns dels indicadors del mercat de treball sectorial. Aquesta valoració es força congruent amb una conjuntura ca- racteritzada per una situació relativament feble de la cartera de comandes i uns preus de venda que, en els sectors més exposats a la competència estrangera, no poden reflectir la totalitat de l’increment dels costos productius. D’altra banda, augmenta el nombre d’empreses que declaren haver realitzat o que estan exe- cutant algun tipus d’inversió, majoritàriament de substitució i renovació de l’equipament productiu. La capacitat productiva utilitzada, que globalment apunta amb timidesa a l’alça, registra una sensible davallada en la branca del Tèxtil, confecció i cuir i, més moderada, en les de Paper, edició i arts gràfiques i també en la Química, cautxú i plàstics. Descensos compensats per un augment significatiu entre les empreses del sector Metal·lúrgic i de Vehicles i altre material de transport. Conjuntura industrial II. Finances 18 província província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Dipòsits juny 2004 / juny 2003 18,5 17,2 10,1 11,7 des. 2003 / des. 2002 8,0 8,6 –1,3 7,9 des. 2002 / des. 2001 11,9 11,3 5,7 7,9 Crédit juny 2004 / juny 2003 24,0 22,9 9,3 16,6 des. 2003 / des. 2002 19,9 19,8 9,3 15,0 des. 2002 / des. 2001 12,6 12,7 13,2 13,0 Sistema financer Creixement molt intens del volum de dipòsits del sector privat en el conjunt del sistema bancari català... Segons les darreres dades difoses pel Banc d’Espanya, a mitjan d’any el sector privat tenia més de 124.000 milions d’euros col·locats en tota mena de dipòsits en les oficines de les entitats de crèdit que operen a Catalunya. Una xifra que equival a pràc- ticament el 90% del valor del PIB. En l’àmbit de la província de Barcelona, aquesta proporció entre les dues macromagni- tuds és sensiblement superior i s’acosta al 100%. El més remar- cable d’aquestes dades és però, el fort creixement que han registrat els dipòsits bancaris durant el primer semestre i espe- cialment durant el segon trimestre. Així, a final de juny els re- cursos del sector privat en el sistema bancari eren un 17,2% més elevats que un any abans. A la província, l’augment ha estat del 18,5%. Uns creixements que superen àmpliament l’11,7% del conjunt d’Espanya. Si hom observa aquestes dades amb més perspectiva es con- clou que una bona part d’aquest impuls respon directament a l’atonia reflectida per aquestes mateixes dades un any enrere, quan el creixement dels dipòsits bancaris a Catalunya fou pràcticament nul en termes reals. Contràriament, l’evolució al conjunt d’Espanya el darrer any i mig ha estat més regular. En conseqüència, l’increment acumulat en el que va de 2004 res- pon tant a moviments interns del sistema bancari com a petits canvis en les pautes de comportament de la població, que opta per augmentar el volum de recursos col·locats en dipòsits d’es- talvi a termini que garanteixen el capital i una mínima ren- dibilitat. En conjunt es pot parlar d’un increment sostingut a l’entorn del 10% per tercer any consecutiu. Un creixement des- conegut a Catalunya d’ençà el 1993. Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€) Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat Província Resta Província Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya des. 1992 47.624 10.906 58.530 54.791 271.448 36.007 8.229 44.236 57.965 220.285 des. 1993 52.892 11.557 64.449 64.544 298.739 35.359 8.620 43.979 62.726 225.998 des. 1994 56.221 12.442 68.663 69.232 322.243 38.523 9.231 47.754 65.405 247.482 des. 1995 60.654 13.421 74.075 83.799 361.184 41.680 9.893 51.573 69.747 263.965 des. 1996 65.462 13.818 79.280 89.124 380.062 45.226 10.506 55.732 75.433 290.030 des. 1997 64.693 13.853 78.546 100.453 396.644 51.843 11.918 63.761 87.760 332.720 des. 1998 64.986 13.273 78.259 99.168 404.128 61.344 13.881 75.225 105.192 390.146 des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056 des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633 des.2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010 març 2002 78.819 18.477 97.296 141.700 556.001 94.075 21.498 115.573 146.723 601.603 juny 2002 82.954 19.351 102.304 136.841 569.458 97.946 22.569 120.514 150.448 626.050 set. 2002 82.525 19.896 102.421 141.586 573.985 99.777 22.959 122.735 156.429 642.558 des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272 març 2003 83.715 20.608 104.323 144.848 598.965 104.327 24.480 128.807 167.779 682.839 juny 2003 85.014 21.108 106.122 146.620 617.839 111.854 26.208 138.062 173.689 717.661 set. 2003 86.946 21.575 108.521 142.435 618.255 116.426 26.721 143.147 174.604 734.296 des. 2003 90.722 22.137 112.859 147.510 639.816 122.014 28.055 150.069 176.959 761.927 març 2004 93.600 22.361 115.961 154.766 657.419 128.190 29.390 157.580 180.647 792.031 juny 2004 100.741 23.610 124.351 161.461 689.848 138.712 30.996 169.708 189.826 836.816 Evolució del crèdit al sector privat (Província) 2000 Variació interanual del saldo viu (%)Saldo trimestral 20011999 Saldo (milions d'€) Variació del saldo viu (%) 2002 2003 2004 -2.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 0 5 10 15 20 25 Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banco de España. Barcelona economia 56 19 Sistema bancari ... en correspondència a un augment encara més intens del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat. En paral·lel a l’augment dels dipòsits en el sistema bancari –gràcies a un rerafons d’incertesa i desconcert davant de la trajectòria indefinida de les borses i a l’oferta de nous pro- ductes d’estalvi ajustats a una conjuntura de tipus d’interès baixos– la demanda de crèdit per part del sector privat al conjunt del sistema financer continua accelerant-se. Si a final de 2003 el saldo viu del crèdit bancari en mans de famílies i empreses creixia un vint per cent interanual a Catalunya, sis mesos després creix un 23%, sis punts relatius més que al conjunt d’Espanya. Un ritme que pràcticament quadruplica el creixement de l’economia i que, en termes absoluts, representa més del 120% del valor del PIB de Catalunya. Uns valors que posen de manifest fins a quin punt l’expansió de l’economia catalana i en menor mesura la de l’espanyola, es basen en el creixent endeutament dels agents econòmics. Una tendència afavorida per la relativa estabilització dels tipus d’interès en zona de mínims. Pel que fa als destinataris del crèdit bancari, les darreres dades apunten a una represa de la demanda empresarial fins a igualar- se, en taxes de creixement, a la de les economies familiars. Un canvi significatiu que trenca la tendència dels darrers tres anys de major dinamisme d’aquest segment de la demanda de crèdit bancari i congruent amb els senyals de represa que presenta l’activitat productiva més enllà de la construcció. L’activitat es- trictament industrial resta encara al marge i manté uns volums d’endeutament bancari pràcticament estancats. Evolució del crèdit per segments de demanda (Variació tendencial) Indústria Construcció Serveis Inversió immob. famílies 2000 20011999 2002 2003 2004 (%) 0 5 10 15 20 25 Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya. (milions d'€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 4t.tr.1993 162.301 7.634 54.623 24.952 75.092 89.137 56.213 12.421 20.503 4t.tr.1994 161.072 7.314 53.235 23.137 77.387 99.590 67.111 12.673 19.806 4t.tr.1995 168.630 7.954 55.607 23.615 81.454 110.468 75.703 13.102 21.663 4t.tr.1996 177.057 8.815 52.893 24.267 91.083 123.077 85.592 13.654 23.831 4t.tr.1997 198.417 9.482 57.789 24.701 106.445 145.447 104.292 15.948 25.208 4t.tr.1998 227.867 10.358 64.321 29.270 123.919 175.008 123.254 20.625 31.130 4t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.536 4t.tr.2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299 4t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922 1r.tr.2002 334.865 13.420 82.689 47.487 191.269 293.673 214.354 34.671 44.648 2n.tr.2002 343.191 13.980 81.235 50.770 197.207 308.555 225.521 35.466 47.568 3r.tr.2002 351.950 14.281 82.834 53.777 201.057 316.697 234.668 35.072 46.957 4t.tr.2002 368.466 15.122 85.762 57.376 210.206 320.053 235.086 34.741 50.227 1r.tr.2003 375.901 15.138 86.559 56.975 217.229 331.747 244.498 34.910 52.339 2n.tr.2003 389.249 15.712 87.015 59.431 227.091 349.500 256.010 35.676 57.814 3r.tr.2003 398.206 16.462 87.240 61.902 232.601 357.146 264.453 36.468 56.225 4t.tr.2003 412.054 16.402 85.829 65.784 244.040 372.013 275.958 35.136 60.919 1r.tr.2004 428.593 16.973 85.326 68.171 258.123 386.179 288.736 36.201 61.242 2n.tr.2004 452.145 17.102 86.663 72.362 276.018 405.486 301.537 37.374 66.575 2n.tr.04/ 4t.tr.03/ 4t.tr.02/ Variació (%) 2n.tr.03 4t.tr.02 4t.tr.01 Total sectors productius 16,2 11,8 11,5 Indústria –0,4 0,1 3,4 Construcció 21,8 14,7 23,6 Serveis 21,5 16,1 11,9 Total famílies 16,0 16,2 13,6 Inversió immobiliària 17,8 17,4 14,2 Consum durador 4,8 1,1 5,0 20 Sistema bancari 1999 2000 2001 (%) 2002 2003 2004 Tipus d'intervenció (BE-BCE) Tipus no hipotecaris del total d'entitats Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats Evolució dels tipus d'interès 1 2 3 4 5 6 7 8El fort creixement de la demanda de crèdit i també dels dipòsits captats conforma una conjuntura molt favorable a l’augment del nombre d’oficines i dels volums d’ocupació sectorials. En el cas del crèdit en mans de les economies familiars, la inversió immobiliària continua sent el principal pol d’atracció. Actualment, gairebé tres quartes parts del deute bancari de les famílies té garantia hipotecària. El 18% d’increment interanual que registra el saldo viu d’aquest segment del crèdit –la titu- lització d’una part d’aquesta cartera de crèdits en modera el creixement– respon bàsicament a l’augment del preu de l’ha- bitatge. D’altra banda, l’escàs dinamisme que mostra la de- manda de crèdit per l’adquisició de béns de consum duradors, inclosa una part de la inversió empresarial en béns d’equipa- ment, s’explica parcialment per la utilització de canals de fi- nançament aliens al tradicional del crèdit bancari. Treballadors assalariats de les entitats de crèdit Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 1995 28.647 35.345 n.d. 249.023 des. 1996 28.010 35.010 45.005 246.800 des. 1997 27.993 35.401 45.174 247.361 des. 1998 28.022 35.695 45.597 247.685 des. 1999 27.181 35.105 44.551 244.513 des. 2000 25.551 33.842 45.163 243.743 des. 2001 25.591 34.219 45.496 245.228 març 2002 25.537 34.160 45.512 n.d. juny 2002 25.538 34.336 45.687 n.d. set. 2002 25.312 34.071 45.386 n.d. des. 2002 25.263 34.017 45.242 243.677 març 2003 25.080 33.861 45.101 n.d. juny 2003 25.139 34.346 45.729 n.d. set. 2003 24.926 33.853 45.079 n.d. des. 2003 24.915 33.905 45.069 245.157 març 2004 25.966 34.987 44.680 n.d. juny 2004 26.258 35.670 45.385 n.d. set. 2004 26.277 35.477 45.178 n.d. Nota: Dades d'afiliats al R. Gral. de la Seguretat Social amb l'excepció de les d'Espanya. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banco de España. Elaboració pròpia. Nota: El Total inclou les oficines dels anomenats Establiments Financers de Crèdit. Oficines de les entitats de crèdit Àmbit Caixes Cooper. territorial Total Banca d’estalvis de crèdit juny 2004 Barcelona 2.068 694 1.318 29 Resta província 3.266 876 2.315 65 Resta Catalunya 2.048 614 1.391 34 Total Catalunya 7.382 2.184 5.024 128 Madrid 2.916 1.406 1.396 48 Resta província 2.053 793 1.207 37 Total Espanya 40.102 14.141 21.096 4.504 desembre 2003 Barcelona 2.066 693 1.317 29 Resta província 3.232 871 2.283 69 Resta Catalunya 2.034 620 1.373 34 Total Catalunya 7.332 2.184 4.973 132 Madrid 2.896 1.396 1.390 45 Resta província 2.015 777 1.186 37 Total Espanya 39.750 14.074 20.871 4.460 Variació (%) Total Banca Caixes Cooper. juny 2004/ juny 2003 Barcelona 0,3 0,4 0,2 3,6 Catalunya 1,7 0,4 2,4 –2,3 Espanya 2,1 0,9 2,7 3,0 des. 2003/ des. 2002 Barcelona –0,2 –1,3 0,2 7,4 Catalunya 1,4 –0,5 2,2 2,3 Espanya 1,9 0,0 2,7 4,3 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya set.2004/set.2003 5,4 4,8 0,2 n.d. des.2003/des.2002 –1,4 –0,3 –0,4 0,6 des.2002/des.2001 –1,3 –0,6 –0,6 0,8 Total negociat Variació (%) Barcelona Madrid 2n.tr.2004/2n.tr.2003 57,9 25,0 1r.sem.2004/1r.sem.2003 64,4 28,3 2003/2002 3,5 10,4 2002/2001 35,6 –10,3 Barcelona economia 56 21 Mercat de renda variable Durant el segon trimestre s’ha mantingut el diferencial de creixement pel que fa a contractació a favor de la borsa de Barcelona. L’estabilització dels volums negociats a les borses espanyoles durant el segon trimestre d’enguany –mantenint un fort creixe- ment en comparació amb un any enrere– posa fi a pràcticament dotze mesos de recuperació sostinguda de les cotitzacions dels actius financers de renda variable. L’augment del preu del pe- troli, esperonat des de diferents focus de tensió, obliga a revisar a la baixa les previsions de beneficis empresarials, alhora que retalla les expectatives de recuperació de l’economia mundial i alimenta el temor a un repunt inflacionista. Una conjuntura que resta atractiu a la inversió en renda variable. Volum efectiu negociat a Borsa de Barcelona milions d'€ 2001 2002 2003 2004 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 1. Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números. Volum efectiu negociat a les borses (milions d’€) Renda variable Renda fixa pública Renda fixa privada Total renda fixa i variable1 Període Barcelona Madrid Barcelona Madrid Barcelona Madrid Barcelona Madrid 1992 2.564,5 21.491,0 65,3 2.914,8 175,4 2.626,3 2.805,2 27.032,1 1993 2.499,4 33.229,0 165,9 4.763,3 326,9 5.804,3 2.992,2 43.947,8 1994 5.017,0 43.935,6 417,7 22.117,1 235,9 4.856,0 5.670,6 71.189,6 1995 4.113,3 39.654,4 2.271,6 22.654,8 217,6 3.031,2 6.602,5 65.385,9 1996 7.497,6 60.700,9 8.521,3 53.848,2 232,1 2.404,8 16.251,0 116.979,8 1997 19.829,4 123.195,1 11.350,8 22.379,7 144,4 1.870,7 31.341,8 147.675,8 1998 29.095,2 198.159,1 23.615,6 1.301,8 98,1 519,9 52.992,1 201.006,0 1999 31.190,1 224.713,9 28.950,8 489,6 355,4 1.090,5 60.671,7 227.343,0 2000 51.052,7 391.540,6 30.761,9 335,5 171,0 373,9 82.127,0 393.185,6 2001 59.026,1 340.608,1 50.500,2 319,8 653,2 171,8 111.043,6 343.358,1 2002 85.564,7 305.425,0 64.626,4 396,3 45,2 252,4 150.576,1 308.151,7 1r.tr. 21.206,5 80.094,3 15.303,3 36,7 10,6 45,9 36.703,7 80.947,9 2n.tr 25.037,9 84.988,4 16.332,5 203,6 8,7 110,2 41.423,8 85.680,2 3r.tr. 19.349,9 71.055,7 17.749,6 20,4 15,1 44,3 37.125,0 71.483,4 4t.tr. 19.970,4 69.286,6 15.241,0 135,6 10,8 52,0 35.323,6 70.040,3 2003 89.197,3 337.475,7 66.588,7 365,9 60,0 204,7 155.901,5 340.208,6 1r.tr. 18.941,7 81.206,8 14.801,0 89,6 7,6 54,1 33.759,4 82.247,4 2n.tr. 19.880,3 83.702,8 15.494,4 125,9 10,8 40,3 35.394,7 84.438,2 3r.tr. 22.289,6 87.748,9 15.374,5 39,1 12,3 33,0 37.683,8 88.159,2 4t.tr. 28.085,7 84.817,2 20.918,8 111,4 29,2 77,4 49.063,5 85.363,7 2004 1r.tr. 37.803,2 107.634,3 19.853,7 35,7 18,2 69,4 57.804,0 108.314,2 2n.tr. 36.582,1 105.049,1 19.200,4 13,6 66,2 36,7 55.873,9 105.530,8 III. Consum, comerç i preus Barcelona economia 56 23 Base 2001 Nota metodològica: A partir de gener de 2002, l'IPC adopta un nou sistema de càlcul en base 2001 amb importants canvis metodològics que trenquen la sèrie. Per això, les taxes oficials de variació corresponents a 2002 no es poden obtenir a partir dels índexs. Informació més detallada sobre la metodologia a www.ine.es. Nota: Les dades dels últims tres mesos són provisionals. Font( per a tot l'apartat): INE i Eurostat. IPC (variació interanual) Catalunya Espanya Subjacent 1999 2000 2001 2002 2003 2004 (%) 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 Preus de consum Variació (%) st.04 / st.03 ds.03 / ds.02 des.02 / des.01 Barcelona (província) 3,8 3,2 4,4 Catalunya 3,7 3,1 4,3 Espanya 3,2 2,6 4,0 — subjacent 2,9 2,5 3,5 C.A. Madrid 3,1 2,6 3,9 UME harmonitzat 2,1 2,0 2,3 UE15 harmonitzat — 1,8 2,2 UE25 harmonitzat 2,0 — — El manteniment de les tensions inflacionistes durant l’estiu i la posterior escalada del preu del petroli han limitat les possibilitats de continuar avançant en la desacceleració de la tendència alcista dels preus de consum de cara a final d’any. Després del repunt inflacionista de la primavera que va situar l’IPC en els valors màxims del que va d’any amb un creixe- ment interanual del quatre per cent a la província de Barcelona –una dècima menys al conjunt de Catalunya–, tres mesos més tard aquestes taxes només s’han reduït dues dècimes. Atès que tot fa preveure que el darrer trimestre d’enguany no serà menys inflacionista que el d’un any enrere, és d’esperar un augment de l’IPC provincial a final de 2004 a l’entorn del 3,5%, superant lleument l’increment d’un any abans. Pel conjunt de Catalunya s’espera, lògicament, una evolució pràcticament idèntica. Pel que fa a l’evolució dels preus de consum a Espanya –amb un creixement interanual del 3,2% a l’inici de la tardor– la trajectòria dels darrers mesos és relativament coincident amb la registrada a Catalunya. Cal remarcar, per preocupant, que el diferencial de mig punt percentual amb el que ambdues taxes d’inflació van cloure el 2003 es manté relativament enquistat nou mesos després. Una ullada a l’evolució per components de la despesa permet constatar que aquest diferencial inflacionista de l’economia catalana sembla correspondre al comerç de ves- tit i calçat i a la major part dels serveis, en especial els trans- ports, cultura i lleure i també l’hostaleria i restauració. Índex general de preus de consum (Prov. Barcelona/Espanya) Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. 1997 B 121,1 121,1 121,3 121,2 121,4 121,3 121,6 122,1 122,6 122,7 123,0 123,4 E 120,8 120,8 120,8 120,9 121,0 121,0 121,3 121,8 122,4 122,4 122,6 122,9 1998 B 123,9 123,6 123,8 124,2 124,2 124,3 124,9 125,2 125,2 125,3 125,3 125,7 E 123,2 122,9 123,0 123,3 123,5 123,5 124,0 124,3 124,4 124,4 124,3 124,7 1999 B 126,3 126,4 127,1 127,5 127,7 127,9 128,4 128,9 129,1 129,2 129,4 130,0 E 125,1 125,2 125,7 126,2 126,2 126,2 126,8 127,3 127,6 127,5 127,7 128,3 2000 B 130,7 130,9 131,4 132,0 132,2 132,7 133,6 134,3 134,3 134,6 134,9 135,5 E 128,7 128,9 129,4 129,9 130,2 130,6 131,3 131,9 132,2 132,6 132,9 133,4 2001 B 135,6 136,1 136,7 137,4 137,7 138,1 138,6 138,9 138,8 138,7 138,7 139,3 E 133,4 133,9 134,4 135,1 135,6 136,1 136,4 136,7 136,7 136,6 136,5 137,0 2002 B 101,5 101,4 102,2 103,6 103,9 104,1 103,4 103,8 104,1 105,2 105,3 105,9 E 101,3 101,3 102,2 103,6 103,9 104,0 103,2 103,5 103,9 104,9 105,1 105,5 2003 B 105,7 105,9 106,6 107,5 107,4 107,5 106,9 107,5 107,7 108,5 108,9 109,3 E 105,0 105,2 106,0 106,8 106,7 106,8 106,1 106,6 106,9 107,7 108,0 108,2 2004 B 108,7 108,7 109,4 110,0 111,6 111,8 111,1 111,7 111,8 E 107,4 107,5 108,2 109,7 110,4 110,5 109,7 110,2 110,4 Base 1992 24 Preus de consum 0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0 IPC harmonitzat (variació interanual) Diferencial d'inflació entre Espanya i la UE 1 (%) 1999 2001 2002 2003 2004 (%) 1999 2001 2002 2003 2004 2000 2000 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 Espanya UE Alemanya França Diferencial d'inflació entre Catalunya i la UE (per components) ds.03/ds.02 ds.02/ds.01st.04/st.03 Alim. i begudes no alcohòl. Begudes alcohòliques i tabac Vestit i calçat Habitatge Parament de la llar Medicina Transport Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració Altres Total -7 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 (%) Sense menysprear la importància de la incidència directa de l’augment del preu del petroli sobre l’índex de preus al con- sum, l’evolució moderadament alcista de la inflació subjacent fins a fregar la cota del tres per cent a Espanya –només tres dècimes menys que l’índex general– estén la responsabilitat de l’alça dels preus de consum a diversos components entre els que sobresurten el de begudes alcohòliques i tabac i la despesa associada a l’habitatge. El repunt inflacionista dels trimestres centrals de l’any ha revitalitzat novament el diferencial d’inflació entre Espanya i la UE. Mentre l’índex de preus al consum tant a la zona euro com al conjunt de la Unió Europea acaba l’estiu amb un increment en la línia de l’objectiu del dos per cent, la inflació al conjunt d’Espanya, i especialment a Catalunya, supera àmpliament, un any més, l’augment de preus registrat a les principals eco- nomies europees. Si es deixa de banda la incidència que l’efec- te acumulat d’aquest diferencial pot arribar a tenir a mitjà i llarg termini sobre la competitivitat de l’economia catalana, el fet que afecti a la pràctica totalitat dels components de la despesa pot fer pensar que d’alguna manera respon a la ve- locitat que darrerament ha adquirit el procés d’equiparació dels nostres preus amb els del conjunt de la zona euro. Això no treu que convingui interrogar-se sobre el funcionament i la trans- parència dels canals de la distribució comercial a Catalunya. IPC per components (%) Catalunya Espanya UE st.04/st.03 ds.03/ds.02 ds.02/ds.01 st.04/st.03 ds.03/ds.02 ds.02/ds.01 st.04/st.03 ds.03/ds.02 ds.02/ds.01 Aliment. i begudes no alcohòliques 2,8 4,7 5,1 3,0 4,1 4,6 -0,1 2,6 1,3 Begudes alcohòl. i tabac 5,1 2,8 4,9 5,7 2,8 4,6 6,6 6,1 3,7 Vestit i calçat 3,9 3,3 6,1 2,1 2,5 5,3 -0,3 0,3 0,4 Habitatge 3,7 2,8 4,0 4,0 2,8 2,9 3,0 2,4 1,9 Parament de la llar 1,8 2,6 3,0 1,5 1,7 2,4 0,6 0,8 1,2 Medicina 0,4 2,2 2,9 0,2 2,0 2,6 7,6 1,9 3,0 Transport 7,1 1,1 5,1 6,0 1,0 5,0 4,0 2,0 3,6 Comunicacions -1,2 -0,4 -5,3 -1,0 -0,2 -5,1 -2,6 -0,7 -0,9 Lleure i cultura 2,1 1,4 2,4 0,5 0,1 1,8 -0,3 -0,7 1,0 Ensenyament 4,6 3,9 6,1 4,0 4,3 4,7 3,7 3,7 5,0 Hoteleria i restauració 4,7 4,7 5,1 4,0 4,1 5,8 3,0 2,8 4,3 Altres 3,5 4,1 4,1 2,9 3,1 3,9 2,3 2,4 2,9 Total 3,7 3,1 4,3 3,2 2,6 4,0 2,0 1,8 2,2 1 UE15 fins l'abril de 2004 i UE25 d'ençà el maig. Barcelona economia núm. 56 25 Consum d’energia i aigua Nota: El 2001 es produeix un trencament de la sèrie de consum d'electricitat per usos. Font: FecsaEndesa i Gas Natural. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Electricitat Gas Variació (%) Total Domèstic Cial.-indtal. natural 2n.tr.2004/2n.tr.2003 7,2 10,1 3,3 8,5 1r.sem.04/1r.sem.03 4,2 5,9 1,6 2,5 2003/2002 3,8 2,1 6,0 –4,4 2002/2001 2,3 10,3 –6,9 3,6 Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Comercial Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres 2n.tr. 2004 / 2n.tr. 2003 –2,5 –0,7 –6,5 –3,4 1r.sem.2004/1r.sem.2003 –0,1 –0,1 –0,6 3,1 2003/2002 1,6 0,5 1,2 15,1 2002/2001 –1,6 0,3 –2,1 –16,4 Consum d’electricitat i gas natural (Mwh) Electricitat de baixa tensió Gas natural Comercial Període Total Domèstic i industrial Total 1995 3.731.802 1.368.597 2.363.205 2.832.143 1996 3.874.091 1.417.642 2.456.449 3.072.723 1997 3.969.434 1.445.977 2.523.457 3.016.183 1998 4.085.961 1.348.107 2.737.854 3.157.261 1999 4.209.561 1.382.271 2.827.290 3.557.244 2000 4.386.793 1.588.142 2.798.651 3.622.682 2001 4.504.479 2.393.536 2.110.943 3.212.103 2002 4.605.950 2.640.712 1.965.238 3.328.223 1r.tr. 1.248.003 764.858 483.145 1.647.077 2n.tr. 1.076.109 632.208 443.901 826.878 3r.tr. 1.141.856 592.486 549.370 404.886 4t.tr 1.139.982 651.160 488.822 449.384 2003 4.778.747 2.696.030 2.082.717 3.180.604 1r.tr. 1.272.839 770.276 502.563 1.455.192 2n.tr. 1.107.426 635.985 471.441 807.285 3r.tr. 1.278.809 654.318 624.491 364.991 4t.tr 1.119.673 635.451 484.222 553.136 2004 1r.tr. 1.292.302 789.590 502.712 1.443.731 2n.tr. 1.187.203 700.005 487.198 875.551 Consum d’aigua Total Estructura d’usos (milers m3) Comercial Període Núm.índex milers m3 Domèstic i industrial Altres 1992 100,- 131.842 79.947 40.848 11.048 1993 93,8 123.660 76.854 35.662 11.143 1994 91,7 120.914 76.153 34.550 10.211 1995 90,5 119.319 75.739 33.428 10.151 1996 87,8 115.716 74.335 32.672 8.709 1997 88,1 116.217 74.831 33.413 7.973 1998 88,3 116.353 74.523 33.473 8.357 1999 86,8 114.464 72.930 33.043 8.491 2000 87,3 115.130 74.044 32.972 8.114 2001 86,9 114.544 73.448 32.936 8.159 2002 85,5 112.749 73.684 32.247 6.819 1r.tr. 29.027 19.835 7.685 1.506 2n.tr. 26.904 17.823 7.731 1.350 3r.tr. 29.226 18.607 8.626 1.993 4t.tr. 27.592 17.418 8.205 1.969 2003 86,9 114.531 74.044 32.639 7.848 1r.tr. 29.825 20.394 7.988 1.443 2n.tr. 27.687 18.241 7.786 1.660 3r.tr. 30.152 18.353 9.101 2.699 4t.tr. 26.867 17.055 7.765 2.047 2004 1r.tr. 30.471 20.475 8.402 1.594 2n.tr. 26.997 18.117 7.277 1.604 Notable creixement del consum d’energia durant el segon trimestre. Després d’un començament d’any força discret pel que fa a l’evolució del consum d’electricitat de baixa tensió i de gas na- tural, la situació ha canviat notablement durant la primavera. Així, en el que va d’any, el consum domèstic d’energia creix més que durant el 2003. Contràriament, el consum elèctric per a usos comercials i industrials –sense considerar els grans consu- midors– palesa un creixement molt feble. Una evolució, aques- ta darrera, que, lleument accentuada, es fa extensible al consum d’aigua, especialment per a usos productius. Atès que es pro- dueix en una conjuntura d’expansió demogràfica i de moderat creixement econòmic, s’ha de valorar com un pas més en el ca- mí de millorar l’eficiència d’aquest tipus de consum. Consum de gas natural 1999 2000 2001 2002 2003 2004 milers de Mwh variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 2.800 3.000 3.200 3.400 3.600 3.800 -15 -10 -5 0 5 10 15 26 Matriculació de vehicles Vehicles matriculats (província) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 milers variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 175 200 225 250 275 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 Província de Barcelona Variació (%) Matriculacions Baixes Saldo 3r.tr.2004/3r.tr.2003 1,9 –12,5 30,9 1r.sem.2004/1r.sem.2003 8,6 –3,4 38,8 2003/2002 9,4 7,5 15,0 2002/2001 –9,6 22,5 –48,8 Nota: Exclosos ciclomotors. Dades provisionals pels darrers dotze mesos. Font: DGT, Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona i Idescat. Elaboració pròpia. A mesura que les xifres de vehicles matriculats s’acosten als màxims històrics, el creixement es desaccelera de manera significativa. Durant el tercer trimestre d’enguany el nombre de vehicles matriculats a la província de Barcelona ha crescut un 1,9% en relació amb el mateix període de 2003. Una magnitud que con- trasta amb la trajectòria expansiva del primer semestre i amb la dels darrers dotze mesos, ambdues a l’entorn del nou per cent. Aquest alentiment de la tendència expansiva, que previsible- ment s’accentuarà durant el darrer trimestre de l’any, respon al fet que ja s’han materialitzat la major part de les compres ajor- nades durant el 2002 i començament de 2003, arran de l’empit- jorament del clima econòmic mundial accentuat per la incertesa política que inauguren els atemptats de l’onze de setembre de 2001 i la posterior intervenció militar a l’Afganistan. L’anàlisi per tipologia de vehicles mostra que l’impuls dels dar- rers mesos es recolza exclusivament en la compra de vehicles industrials i comercials i especialment, de motos. Una tendèn- cia que, amb pocs matisos, explica també l’evolució a la resta de Catalunya. El creixement interanual a l’entorn del deu per cent de les matriculacions de vehicles destinats a l’activitat e- conòmica durant els primers nou mesos d’enguany respon a la reactivació de la inversió empresarial en béns d’equipament després de gairebé dos anys de davallada. D’altra banda, l’es- pectacular increment del nombre de motos matriculades s’ex- plica pel dinamisme que ha mantingut i manté el mercat de treball i també per la superació del problema plantejat per la reticència de la major part de les asseguradores de cobrir els riscos dels motociclistes més joves. Això, juntament amb unes condicions financeres comparativament favorables, ha facilitat la materialització de compres fins ara ajornades. Matriculacions per tipus de vehicles (Variació interanual) (%) Total vehicles Turismes Indtals./Cials. Motos Altres -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 2n.tr2004. 1r.tr2004.3r.tr2004. Evolució del parc automobilístic Província de Barcelona Catalunya Període Matriculacions Baixes Saldo Matriculacions 1992 192.843 79.213 113.630 249.272 1993 136.146 78.194 57.952 177.508 1994 152.956 88.085 64.904 201.340 1995 146.294 72.041 74.253 192.892 1996 158.475 64.536 93.939 208.518 1997 183.053 76.683 106.370 251.549 1998 230.146 77.727 152.419 299.134 1999 264.252 88.177 176.075 343.708 2000 257.437 106.555 150.882 328.456 2001 253.097 139.349 113.748 318.543 2002 228.905 170.722 58.183 290.080 1r.tr. 58.021 44.490 13.531 67.170 2n.tr. 59.876 40.758 19.118 78.689 3r.tr. 53.966 36.495 17.471 69.438 4t.tr. 57.042 48.979 8.063 74.783 2003 250.453 183.562 66.891 326.012 1r.tr. 55.731 42.953 12.778 72.319 2n.tr. 67.219 44.977 22.242 86.650 3r.tr. 60.949 40.671 20.278 79.808 4t.tr. 66.554 54.961 11.593 87.235 2004 1r.tr. 63.209 43.234 19.975 83.055 2n.tr. 70.274 41.707 28.567 92.926 3r.tr. 62.121 35.578 26.543 82.972 Barcelona economia núm. 56 27 Variació (%) Domiciliària Selectiva Altres Total 2n.tr.2004/2n.tr.2003 –8,6 4,9 –22,3 –4,3 1r.sem.2004/1r.sem.2003 –9,5 17,4 –15,3 –0,4 2003/2002 –14,6 47,4 –15,6 1,2 2002/2001 –6,7 52,3 –29,3 1,6 Escombraries recollides Nota: Les dades del darrer any són provisionals. Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona Nota: Les dades anteriors a 2002 inclouen només la recollida domiciliària. Recollida domiciliària indiferenciada 1999 2000 2001 2002 2003 2004 milers de tones variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 400 450 500 550 600 650 700 -20 -15 -10 -5 0 5 La contenció del volum de residus urbans generats adquireix una especial significació atès que es produeix en un context de creixement del consum, impulsat per l’augment de la població i del nombre d’ocupats. Segons les dades disponibles en el moment de tancar aquesta edició, el total de residus sòlids urbans recollits a la ciutat de Barcelona durant el primer semestre d’enguany s’ha mantingut estable en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Si es confirmen aquestes dades, ara per ara provisionals, es podria parlar d'una reducció mínima, pràcticament d’un ú per cent anual, en termes homogenis. Un resultat que si es manté durant la segona meitat de l’any podria representar un canvi de tendència en la trajectòria fins ara alcista del total de residus urbans generats. Pel que fa als diferents components, les corresponents evolu- cions segueixen la pauta dels darrers anys. Així, l’anomenada recollida indiferenciada d’origen domiciliari –la tradicional i més generalitzada i encara la més important en termes quanti- tatius– continua el seu procés de reducció de volums gràcies tant a l’augment de la recollida selectiva com a la ja esmenta- da reducció del volum de residus generats. El gràfic adjunt alerta del que sembla l’inici d’un període en el que la reducció de volums es farà a un ritme més moderat. Alhora, s’alenteix també l’expansió dels volums totals recollits a través dels dife- rents canals de la selectiva. Recollida selectiva. Alguns components. (tones) Període Paper Envasos Vidre Voluminosos 1995 4.244 2.153 10.228 9.406 1996 7.322 2.707 10.567 10.345 1997 9.153 3.147 11.185 12.310 1998 15.650 4.153 12.398 14.677 1999 24.317 5.392 13.908 19.395 2000 22.688 6.547 14.969 21.799 2001 26.854 8.016 16.588 22.768 2002 52.323 9.492 18.256 23.949 1r.tr. 13.262 2.312 4.807 5.363 2n.tr. 12.158 2.406 4.559 5.749 3r tr. 11.803 2.168 3.988 6.286 4t.tr. 15.100 2.606 4.902 6.551 2003 57.200 10.642 20.053 28.222 1r.tr. 13.887 2.599 5.155 6.419 2n.tr. 13.825 2.679 4.980 6.940 3r tr. 13.656 2.558 4.553 6.997 4t.tr. 15.832 2.806 5.365 7.866 2004 1r.tr. 15.585 2.868 5.613 7.333 2n.tr. 12.124 3.000 5.303 7.325 Residus sòlids urbans recollits (tones) Domiciliàris Recollida Any indiferenciats selectiva Altres Total 1995 622.585 40.428 50.895 713.908 1996 627.134 45.519 57.178 729.831 1997 635.803 49.116 55.051 739.970 1998 631.956 61.492 72.604 766.052 1999 647.516 80.821 71.709 800.046 2000 657.209 97.890 62.420 817.519 2001 630.102 142.485 64.198 836.785 2002 588.030 217.039 45.374 850.443 1r.tr. 149.977 49.636 11.438 211.051 2n.tr. 153.807 51.773 12.535 218.115 3r.tr. 135.442 51.316 10.982 197.740 4t.tr. 148.805 64.314 10.418 223.537 2003 502.276 319.959 38.290 860.525 1r.tr. 134.860 70.048 9.142 214.050 2n.tr. 128.832 79.779 9.658 218.269 3r.tr. 115.669 76.351 9.596 201.616 4t.tr. 122.915 93.781 9.894 226.590 2004 1r.tr. 120.912 92.280 8.422 221.614 2n.tr. 117.700 83.677 7.506 208.883 IV. Transports i comunicacions Barcelona economia 56 29 Sortides Entrades Tràfic Càrrega Líquids Sòlids Càrrega Líquids Sòlids Variació (%) total Total General a doll a granel Total General a doll a granel 3r.tr.2004/3r.tr.2003 Total 15,5 13,9 17,0 15,7 –19,3 16,5 22,4 13,9 4,1 Cabotatge 17,2 6,0 2,6 241,6 –0,4 33,8 2,8 91,7 –1,4 Exterior 15,1 17,7 24,4 –23,2 –26,0 13,9 25,8 4,8 5,1 2003/2002 Total 6,6 8,3 7,1 11,2 26,9 5,7 10,0 1,9 5,5 Cabotatge 13,3 8,6 6,1 39,6 35,0 20,9 12,0 10,1 136,5 Exterior 5,2 8,2 7,6 3,8 22,8 3,9 9,6 1,0 –3,4 Port: mercaderies i passatgers A banda de la intensitat del creixement, possiblement el tret més remarcable sigui que aquest procés d’expansió de l’acti- vitat comercial portuària es recolza bàsicament en el tràfic ex- terior de càrrega general, la de més valor afegit. Mantenint el seu caràcter de porta d’entrada més que de sortida, el total de càrrega general importada o exportada des del port de Bar- celona durant els primers nou mesos d’enguany ha registrat un creixement interanual de l’ordre del 26%. Una evolució que reflecteix tant l’impacte derivat dels primers senyals de represa del creixement de l’economia europea com l’augment dels fluxos comercials, majoritàriament importacions, entre les eco- nomies catalana i espanyola i les d’Extrem Orient i Amèrica Llatina. Igualment expansiva ha estat la importació de gas na- tural des del nord d’Àfrica, un fet que contrasta amb l’estan- cament d’un any abans. Nota: Les dades dels darrers 12 mesos són provisionals. Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions 1992 5.330 13.008 4.258 3.343 388 7.140 684 2.525 3.089 10.241 1993 5.217 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222 3.575 10.296 1994 6.975 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132 4.796 11.130 1995 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878 5.832 13.080 1996 8.803 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 6.573 12.725 1997 9.398 15.489 6.723 5.042 281 7.764 2.394 2.683 6.762 13.629 1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 2000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761 2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.720 2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.868 1r.tr. 2.531 5.285 2.293 1.978 74 2.645 165 661 1.668 4.618 2n.tr. 3.043 5.391 2.780 2.388 157 2.266 106 737 2.088 4.844 3r.tr. 2.977 5.183 2.658 2.247 131 2.277 188 659 1.973 4.641 4t.tr. 2.916 5.283 2.664 2.286 108 2.273 143 725 2.054 4.764 2003 12.417 22.357 11.133 9.785 522 9.638 763 2.935 8.418 19.609 1r.tr. 2.748 5.369 2.471 2.186 118 2.483 159 700 1.854 4.760 2n.tr. 3.113 5.490 2.811 2.459 189 2.194 113 837 2.039 4.787 3r.tr 3.329 5.558 2.939 2.448 113 2.456 276 653 2.243 4.828 4t.tr. 3.228 5.940 2.911 2.691 102 2.505 215 745 2.282 5.234 2004 1r.tr. 3.178 6.002 2.905 2.702 104 2.512 169 788 2.217 5.371 2n.tr. 3.734 6.434 3.436 3.066 106 2.740 191 628 2.679 5.619 3r.tr. 3.792 6.475 3.438 2.996 131 2.799 223 680 2.641 5.498 Creixement notable i sostingut del tràfic portuari de mercaderies. Fent bones les previsions més optimistes, l’activitat portuària corresponent als dos darrers trimestres ha aconseguit mantenir la trajectòria fortament expansiva de començament d’any. Se- gons les dades disponibles, el volum total de mercaderia que ha passat pel port durant els primers nou mesos d’enguany supera en un 15,7% el del mateix període de 2003. Si bé aquesta ele- vada taxa de creixement es veu afavorida per la relativa atonia mostrada per aquesta activitat durant el primer semestre de l’any passat, tot fa pensar que pel conjunt de 2004 es poden superar els 39 milions de tones de mercaderia com a conse- qüència d’un creixement percentual de dos dígits, un fet singu- lar en el darrer quinquenni. 30 Port: mercaderies i passatgers El conjunt de carburants derivats del petroli, el grup de mer- caderies quantitativament més important juntament amb el gas natural dels que conformen l’activitat comercial del port de Barcelona, ha contribuït també de manera significativa a l’aug- ment del tràfic total. Durant els primers nou mesos d’enguany ha acumulat un augment del 13,1%, triplicant l’increment de 2003. Amb taxes de creixement clarament per sobre de la del conjunt del tràfic destaquen els productes siderúrgics, els me- tal·lúrgics i els químics. Tres tipologies de productes formats majoritàriament per primeres matèries i productes semielabo- rats relacionats directament amb la producció manufacturera. El tràfic de la major part de productes industrials acabats, llevat dels capítols de maquinària i vehicles, ha registrat un creixe- ment de l’ordre del 15%, més del doble d’un any abans. L’encariment del preu del petroli no afecta, de moment, la producció i vendes de vehicles. El tràfic exterior d’automòbils pel port, amb una mitjana men- sual de 55.000 unitats, acumula un creixement interanual del 30,5%. Les exportacions, amb un creixement del 19,7%, re- presenten més de la meitat del comerç exterior de vehicles, alhora que les importacions, amb un increment del 37%, es re- vela com la partida més dinàmica. L’evolució d’aquest tipus de tràfic respon a l’augment de la demanda interna i a la millora de la conjuntura econòmica europea. La partida de maquinària i recanvis, força equilibrada entre càrrega i descàrrega, és una de les que més ha crescut en el que va d’any. Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) Tràfic de càrrega general 1999 2000 2001 2002 2003 2004 milions de tones variació (%) 10 15 20 25 0 5 10 15 20 Distribució del tràfic per productes (gn.-st.2004) Variació (%) Productes Tones gn-st04/gn-st03 2003/2002 Gas natural 4.018.142 16,4 1,2 Gasoil, gasolina i fuel 3.341.645 13,1 4,3 Altres productes energètics 413.033 8,1 15,5 Productes siderúrgics 1.248.089 24,0 –7,5 Productes metal·lúrgics 691.259 32,4 –0,8 Potasses i altres adobs 337.351 12,6 94,3 Productes químics 2.936.300 21,9 8,0 Ciment i clínker 650.728 –12,5 35,5 Altres materials de construcció 762.372 7,8 4,2 Cereals i farines 469.653 12,4 6,4 Faves i farina de soja 1.053.135 –2,4 –4,8 Pinso i farratges 254.838 14,3 4,3 Fruites i verdures 406.034 61,6 1,3 Begudes i derivats 719.375 17,1 12,9 Olis i greixos 512.583 2,6 23,4 Tabac, cafè i cacau 464.447 10,5 –8,1 Resta de productes alimentaris 1.196.683 20,8 4,8 Paper i pasta 747.802 23,3 9,6 Maquinària i recanvis 942.213 30,9 11,0 Automòbils i peces 1.018.078 23,4 12,5 Resta de mercaderies 3.090.287 14,2 6,8 Tares 4.340.250 14,9 11,3 Total 29.614.297 15,7 6,6 Orígen/destí del tràfic portuari exterior (gn.-st.2004) Variació (%) Àrees geogràfiques Tones gn-st04/gn-st03 2003/2002 França / Itàlia 4.151.905 17,8 6,2 Europa (Atlàntic) 1.222.132 25,6 5,2 Med. Or., Negre i Pròxim Orient 2.478.566 14,7 –17,7 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbig 1.961.778 146,3 10,8 Sud i sud-est asiàtic 1.453.610 16,0 12,0 Extrem Orient i Japó 2.341.380 29,4 19,3 Nord d'Àfrica 3.809.735 –10,3 7,4 Àfrica occidental 439.820 30,9 43,2 Africa oriental i del sud 227.805 34,3 –2,6 Amèrica del Nord (Atlàntic) 1.103.633 –5,8 –7,0 Golf de Mèxic 868.740 15,2 12,3 Amèrica Central i Carib 688.804 13,8 –14,7 Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.083.137 19,5 13,4 Amèrica del Nord (Pacífic) 233.591 43,4 –4,7 Amèrica del Sud (Pacífic) 160.926 27,9 –4,6 Oceania i Illes del Pacífic 177.696 38,7 –0,8 Tràfic comercial per àrees geogràfiques (percentatge sobre el total) 2003gn.-st.2004 França / Itàlia Europa (Atlàntic) Med. Or., Negre i Pròxim Orient Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbig Sud i sud-est asiàtic Extrem Orient i Japó Nord d'Àfrica Àfrica Oriental i Occidental Amèrica del Nord Amèrica Central, Golf Mèxic i Carib Amèrica del Sud Oceania i Illes del Pacífic % 0 5 10 15 20 Barcelona economia 56 31 Port: mercaderies i passatgers L’agregat de fruites i verdures es posiciona com el capítol més dinàmic del tràfic comercial. A més dels productes energètics i dels industrials, els destinats a l’alimentació humana –elaborats o frescos– completen el ven- tall positiu del tràfic portuari en el que va de 2004. Les fruites i verdures lideren de lluny aquest procés expansiu, encara que el major pes dins d’aquest conglomerat el continua ostentant la partida de begudes i derivats. Per contra, el tràfic de primeres matèries i productes destinats a l’alimentació animal, igual que el de materials de construcció, presenta una evolució global- ment molt més plana. El grau de contenerització de la càrrega manipulada al port continua augmentant com a conseqüència del pes creixent de la càrrega general sobre el total. En consonància amb l’augment del tràfic exterior i especial- ment de càrrega general, el nombre de contenidors que han passat per les instal·lacions del port de Barcelona en el que va d’any ha crescut més d’un 16%. Tot i que és previsible que aquest procés expansiu es desacceleri durant el darrer trimestre de l’any –com ja ha succeït durant els mesos d’estiu– l’incre- ment del tràfic de contenidors pel conjunt de 2004 pot fregar els 200.000 teus assolint un nou màxim històric a l’entorn d’1,9 milions de teus anuals. Les darreres dades disponibles palesen un comportament notablement dispar pel que fa a l’evolució del tràfic de contenidors segons si és de cabotatge –clarament a la baixa– o exterior, amb un creixement interanual del 21%. Pràcticament tres quartes parts de la mercaderia carregada o descarregada al port de la ciutat en el que va d’any ha viatjat en contenidor. Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) Tràfic de contenidors milers de Teus variació (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 0 5 10 15 20 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) Tràfic portuari d'exportació milers de tones variació (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 10.000 11.000 -10 -5 0 5 10 15 20 25 Teus Variació (%) Exterior Cabotatge Total Tones 3r.tr.2004/3r.tr.2003 18,7 –8,5 13,1 18,3 1r.sem.2004/1r.sem.2003 23,2 0,6 18,6 24,5 2003/2002 13,9 9,7 13,1 10,9 2002/2001 5,8 –4,5 3,6 3,1 Tràfic de contenidors Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia Període Exterior Cabotatge Total milers tones 1992 n.d. n.d. 552.309 5.738 1993 391.934 109.212 501.146 5.411 1994 476.531 128.825 605.356 6.097 1995 539.547 149.777 689.324 6.981 1996 608.203 159.033 767.236 7.628 1997 762.097 209.824 971.921 9.071 1998 842.097 253.016 1.095.113 10.002 1999 944.855 290.132 1.234.987 11.532 2000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989 2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.430 2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.842 1r.tr. 259.125 73.146 332.271 3.093 2n.tr. 312.212 80.004 392.206 3.708 3r.tr. 303.421 72.686 376.107 3.531 4.tr. 291.312 69.326 360.648 3.510 2003 1.328.439 323.927 1.652.366 15.344 1r.tr. 291.509 73.218 364.727 3.409 2n.tr. 334.796 88.209 423.005 3.848 3r.tr. 346.343 89.833 436.176 3.987 4t.tr. 355.791 72.667 428.458 4.100 2004 1r.tr. 358.101 77.143 435.244 4.146 2n.tr. 413.652 85.258 498.910 4.892 3r.tr. 411.179 82.153 493.332 4.718 32 Port: mercaderies i passatgers 3r.tr.2004/ 1r.sem.2004/ 2003/ 2002/ Variació (%) 3r.tr.2003 1r.sem.2003 2002 2001 Ferris regulars 15,0 5,6 –4,1 8,3 Creuers 3,6 –4,2 22,4 30,7 Creuers en trànsit –16,4 5,9 29,5 24,7 Total 4,2 3,1 10,6 17,1 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) Nombre de passatgers 1999 2000 2001 2002 2003 2004 milers variació (%) 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 El progressiu esvaïment del risc geo-estratègic que durant una bona part de 2003 va frenar el tràfic comercial amb els ports del Golf Pèrsic i del Pròxim Orient, permet explicar l’impuls que darrerament han registrat els fluxos comercials entre Barcelona i aquestes dues àrees. Igualment significatiu i alhora indicatiu de la represa econòmica europea és l’increment registrat pel que fa als fluxos comercials amb origen o destinació a la resta de països de la Unió Europea. Un augment en la línia del que s’ha registrat en els fluxos, majoritàriament d’importació, entre el port de Barcelona i els d’Extrem Orient i Japó. Els inter- canvis comercials amb els ports del sud i sud-est asiàtic també presenten un saldo positiu ajustat a l’evolució del conjunt del tràfic. La realitat és que els ritmes de creixement en tots aquests casos superen el del comerç mundial. S’estabilitza el nombre de vaixells que han passat pel port alhora que augmenta el seu arqueig mitjà com a conseqüència del creixent pes del tràfic exterior en perjudici del de cabotatge. Els intercanvis comercials entre Barcelona i els ports del continent americà –amb l’excepció dels de la costa atlàntica d’Amèrica del Nord– s’han intensificat notablement a mesura que avançava el 2004. Per explicar aquesta evolució s’ha de pensar en la millora de la conjuntura que ha registrat l’activitat manufacturera a les principals economies de l’Amèrica Llatina i en una cotització de les divises que afavoreix les exportacions des d’aquests països cap a la zona de l’euro. Les úniques va- riacions negatives corresponen als fluxos comercials amb la costa atlàntica d’Amèrica del Nord i, malgrat l’augment en la importació de gas natural, amb els ports del Nord d’Àfrica. Augmenta l’oferta i el nombre d’usuaris de ferris de línies regulars alhora que es comença a produir un canvi de cicle en el segment dels creuers turístics. Pel que fa al nombre de passatgers que han utilitzat les ins- tal·lacions portuàries, l’augment interanual de poc més del 6% és el resultat d’un increment molt significatiu del nombre de passatgers de ferris de línia regular combinat amb la conso- lidació del nombre de viatgers de creuers. En conseqüència, hom pot esperar que enguany s’assoleixi un nou màxim històric proper als dos milions de viatgers, alhora que es comença a estabilitzar el nombre de viatgers de creuers. Trànsit de passatgers Ferris Creuers en Període regulars Creuers trànsit Total 1992 556.197 46.502 59.230 661.929 1993 425.025 50.619 96.297 571.941 1994 490.843 63.321 108.934 663.098 1995 448.170 69.563 156.374 674.107 1996 453.126 98.912 179.123 731.161 1997 509.944 127.894 231.096 868.934 1998 602.361 224.136 238.925 1.065.422 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 2000 847.973 291.405 285.537 1.424.915 2001 790.260 342.633 310.167 1.443.060 2002 855.865 447.921 386.738 1.690.524 1r.tr. 133.536 12.835 17.167 163.088 2n.tr. 193.628 143.662 121.394 458.684 3r.tr. 414.194 198.081 144.564 756.839 4t.tr. 114.507 93.793 103.613 311.913 2003 820.737 548.318 500.912 1.869.967 1r.tr. 100.653 9.861 19.657 130.171 2n.tr. 212.630 160.000 145.526 518.156 3r.tr. 412.838 259.675 207.283 879.796 4t.tr. 94.616 118.782 128.446 340.919 2004 1r.tr. 89.016 14.429 34.108 137.553 2n.tr. 240.077 148.307 140.756 529.140 3r.tr. 474.774 268.989 173.234 916.997 Barcelona economia 56 33 Aeroport: passatgers i mercaderies 1 Es comptabilitza la totalitat del tràfic, no només el comercial. Les dades trimestrals són provisionals. Font (per a tot aquest apartat, si no s’indica el contrari): Aeroport de Barcelona. La intensificació del ritme de creixement del trànsit aeri de passatgers fins l’estiu perfila un avanç de tancament d’exercici a la ratlla dels 25 milions de passatgers. L’activitat a l’aeroport de Barcelona en els primers nou mesos de l’any ha continuat creixent a bon ritme, tant en el trànsit de passatgers –amb un augment del 8,4% en relació al mateix període de l’any anterior–, com en el tràfic de mercaderies o en el moviment d’aeronaus, amb unes taxes del 16,3 i del 3,5% respectivament. En el segment de trànsit de passatgers, s’ha accelerat sensiblement el ritme de creixement en relació amb el quadrienni precedent, mentre que en el transport de merca- deries s’ha invertit la tendència negativa del darrer bienni. Variació (%) Passatgers 3r.tr.2004/ 1r.sem.2004/ 2003/ 2002/ 3r.tr.2003 1r.sem.2003 2002 2001 Total 7,5 8,9 6,6 2,9 BCN-MDD 3,6 2,2 2,8 1,4 Resta interior 6,8 12,1 8,8 –3,2 Unió Europea 4,6 6,9 14,1 10,9 Resta internacional 38,4 44,5 –33,3 –6,1 Variació (%) Avions 3r.tr.2004/ 1r.sem.2004/ 2003/ 2002/ 3r.tr.2003 1r.sem.2003 2002 2001 Total 3,6 3,4 4,1 –0,8 Interior 5,2 3,5 3,8 –5,9 Internacional 2,3 3,2 4,3 1,7 Variació (%) Mercaderies 3r.tr.2004/ 1r.sem.2004/ 2003/ 2002/ 3r.tr.2003 1r.sem.2003 2002 2001 Total 25,5 11,8 –7,62 –7,3 Interior 3,8 3,4 –9,53 –11,0 Internacional 37,4 15,8 –6,67 –5,3 Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) Nombre de passatgers milions variació (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 12 14 16 18 20 22 24 -2 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona Avions Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Interior Internacional Període Total1 Interior Internacional Total1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional 1992 141.678 68.053 68.028 10.328 2.124 3.999 3.073 848 72.054 34.202 38.180 1993 137.069 65.144 68.397 9.997 2.088 3.618 3.179 774 57.480 29.637 27.841 1994 145.583 73.863 68.929 10.648 2.369 3.726 3.412 795 58.891 27.840 31.051 1995 155.803 80.249 72.593 11.728 2.545 4.206 3.593 970 68.285 31.047 37.238 1996 180.462 91.868 85.810 13.434 2.858 4.704 4.239 1.117 80.077 32.452 47.625 1997 210.960 111.996 96.019 15.066 2.971 5.330 5.002 1.260 80.946 32.383 48.520 1998 217.553 113.140 104.413 16.195 3.116 5.559 5670 1.402 80.032 31.802 48.230 1999 233.609 119.932 113.666 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.253 2000 256.905 122.312 131.534 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768 2001 273.118 130.819 142.298 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.503 2002 271.023 123.149 144.733 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.643 1r.tr. 61.063 28.532 31.867 4.488 996 1.356 1.803 294 17.958 5.932 12.026 2n.tr. 69.232 31.288 37.046 5.603 1.103 1.595 2.411 453 19.490 6.630 12.860 3r tr. 72.732 32.328 39.598 6.268 868 1.938 2.748 663 18.447 6.511 11.935 4t.tr. 67.996 31.001 36.222 4.987 1.072 1.471 2.073 331 20.011 6.189 13.822 2003 282.013 127.866 150.987 22.752 4.145 6.928 10.310 1.160 70.115 22.852 47.263 1r.tr. 66.480 30.517 35.402 4.732 1.040 1.433 2.018 196 17.057 5.286 11.771 2n.tr. 70.836 32.189 37.654 5.888 1.103 1.741 2.767 229 17.177 5.719 11.457 3r tr. 75.449 33.756 40.775 6.699 897 2.138 3.095 501 16.933 6.009 10.925 4t.tr. 69.248 31.404 37.156 5.433 1.105 1.616 2.430 233 18.948 5.838 13.110 2004 1r.tr. 67.784 31.082 36.003 5.158 1.071 1.596 2.257 190 17.982 5.333 12.649 2n.tr. 74.172 33.804 39.381 6.410 1.119 1.962 2.858 425 20.298 6.051 14.247 3r tr. 78.179 35.519 41.700 7.201 930 2.283 3.237 693 21.244 6.235 15.009 34 Aeroport: passatgers i mercaderies Passatgers pels principals aeroports espanyols 4t.tr.03 1r.tr.04 2n.tr.04 3r.tr.04 milers Madrid Barcelona Palma de Mallorca Màlaga Gran Canària 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 La trajectòria expansiva del trànsit aeri que registra l’aeroport de Barcelona està en sintonia amb l’auge general que viu a- questa modalitat de transport a tota Espanya i que contrasta amb l’escàs dinamisme que presenten altres modes de transport públic de passatgers de mitjà i llarg recorregut com el de car- retera o el de ferrocarril. Tot això en un context en el que tot el sector dels transport està a l’expectativa de l’evolució del preu del petroli i de les possibles repercusions en les tarifes. El fet que durant la primera meitat de l’any l’economia inter- nacional hagi presentat un perfil expansiu i superior al previst per diferents organismes internacionals, els diferents factors d’atracció turística i per motius professionals que ofereix Bar- celona –accentuats enguany per la celebració del Fòrum Uni- versal de les Cultures–, i, sobretot, la revolució que representa en el sector aeri la proliferació de línies de baix cost, són els elements fonamentals de la intensificació del ritme de creixe- ment dels primers nou mesos de 2004. A més, la fortalesa de l’euro ha impulsat el viatge i la despesa de residents a països de fora de la zona euro. Un factor que contribueix a explicar per- què la trajectòria expansiva del trànsit aeri ha estat molt més vistosa que la del sector turístic. Del balanç de la temporada estival, convé destacar que a l’agost es va registrar un rècord absolut de viatgers, amb 2,5 milions de passatgers, la xifra més elevada assolida mai en un sol mes. Un 56% d’aquests viatgers tenien procedència o destinació in- ternacional. A nivell de l’acumulat anual, el trànsit amb la Unió Europea continua sent el de més volum amb un 44,5% del total de viatgers, i manté un creixement intens –del 6,0%–, inferior, però a les taxes de dos dígits que ha registrat en el darrer tri- enni. Pel que fa als vols amb d’altres aeroports d’Espanya, la tònica general és alcista, si bé la línia Madrid-Barcelona acusa un cert estancament a uns nivells operatius força elevats. Un dels trets més rellevants de les dades disponibles de 2004 és el persistent creixement del segment internacional de fora de la Unió Europea, que acumula fins al setembre un augment del 41,2%. Un registre molt elevat que ve a compensar la davallada de bienni precedent, quan el trànsit aeri internacional i trans- continental es va veure severament afectat per la inseguretat provocada pel terrorisme internacional, i que s’emmarca en l’objectiu d’impulsar els vols intercontinentals que han acordat diverses institucions i agents econòmics. De moment, es con- templa una primera fase d’enllaços viables –Nova York, Fila- dèlfia, Buenos Aires, Sao Paulo, Dubai i Bahrain–, a la que se- guirà una segona d’enllaços potencialment viables i una tercera de rutes estratègiques subjectes a oscil·lacions del mercat. Quant a la resta d’aeroports espanyols, el balanç dels mesos d’estiu té un clar signe expansiu, amb un creixement conjunt del 6,7% en relació amb els mateixos mesos de l’any passat. La tendència expansiva és general, ja que només l’aeroport de Te- nerife Sud registra un retrocés en relació amb un any abans. Si es deixa de banda Madrid –pas obligat per moltes conne- xions intercontinentals–, els aeroports anomenats turístics con- centren una part molt significativa dels poc més de cinquanta milions de passatgers que han passat pels aeroports espanyols en el tercer trimestre de l’any. L’increment més significatiu torna a correspondre a l’aeroport de Girona, especialitzat en vols fletats per compayies de baix cost que connecten amb d’al- tres països de la UE. Nota: No s'inclouen els trànsits internacionals ni altres serveis no comercials. Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Trànsit de passatgers als principals aeroports espanyols (3r.tr.2004) Interior Internacional Variació (%) (%) Aeroports Total Regular No regular Total Regular No regular Total interanual Internacional Alacant 436.818 409.479 27.339 2.264.131 1.467.702 796.429 2.700.949 2,1 83,8 Barcelona 3.094.958 2.975.610 119.348 4.047.722 3.654.586 393.136 7.142.680 7,7 56,7 Bilbao 611.500 529.156 82.344 390.868 352.305 38.563 1.002.368 15,8 39,0 Eivissa 629.988 610.890 19.098 1.547.433 502.876 1.044.557 2.177.421 1,8 71,1 Fuerteventura 363.829 315.121 48.708 701.825 358.656 343.169 1.065.654 2,2 65,9 Girona 168 100 68 1.008.375 758.675 249.700 1.008.543 68,3 100,0 Gran Canària 1.012.503 981.253 31.250 1.220.321 407.544 812.777 2.232.824 0,9 54,7 Lanzarote 619.680 474.295 145.385 938.445 213.059 725.386 1.558.125 5,2 60,2 Madrid 4.987.780 4.807.559 180.221 5.765.171 5.290.693 474.478 10.752.951 5,7 53,6 Màlaga 778.266 740.841 37.425 3.069.986 2.141.350 928.636 3.848.252 4,4 79,8 Menorca 423.932 374.703 49.229 894.934 138.906 756.028 1.318.866 -0,9 67,9 Palma de Mallorca 1.636.044 1.541.466 94.578 6.474.333 3.349.482 3.124.851 8.110.377 5,9 79,8 Santiago de Compostela 352.378 321.956 30.422 99.877 91.641 8.236 452.255 10,0 22,1 Sevilla 564.377 529.589 34.788 149.346 125.578 23.768 713.723 16,5 20,9 Tenerife Nord 875.869 875.824 45 17.948 17.838 110 893.817 10,4 2,0 Tenerife Sud 695.163 318.130 377.033 1.473.273 386.080 1.087.193 2.168.436 -6,6 67,9 València 538.656 489.713 48.943 390.997 354.983 36.014 929.653 29,9 42,1 Total Espanya 19.335.019 17.857.396 1.477.623 31.858.434 20.402.488 11.455.946 51.193.453 6,7 62,2 Barcelona economia 56 35 Aeroport: passatgers i mercaderies 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 Amèrica del Nord Amèrica Central i del Sud Àfrica Orient Mitjà 1999 2000 2001 2002 2003 Resta Europa 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 UE 15 0 2.000.000 4.000.000 6.000.000 10.000.000 12.000.000 8.000.000 Passatgers de l’aeroport de Barcelona per ciutat d’origen o de destinació (2003) Trànsit interior Trànsit internacional Londres (12%) París (10%) Amsterdam (10%) Brussel·les (6%) Frankfurt (5%) Milà (4%)Roma (4%) Resta (49%) Madrid (38%) Palma (14%)Sevilla (6%) Màlaga (6%) Eivissa (5%) Maó (5%) Resta (26%) De cara al tancament de l’any i a l’espera de l’impacte de l’en- trada en funcionament de la tercera pista la tardor de 2004, es preveu un progressiu increment del nombre d’operacions i dels viatgers transportats que permetin que l’aeroport de Barcelona es mantingui entre els deu primers d’Europa. Dins de l’amp- liació de l’aeroport, aquesta era, juntament amb la terminal sud i la nova torre de control, una de les fites més importants, que previsiblement permetran augmentar la capacitat de l’aeroport en els propers anys fins als 40 milions de passatgers anuals. Distribució per fluxos geogràfics i companyies del trànsit de passatgers per l’aeroport de Barcelona durant 2003. Les dades de trànsit de passatgers de 2003 revelen que l’aero- port de Barcelona ha continuat avançant posicions en el conjunt d’aeroports europeus. En el darrer trienni, ha avançat una po- sició cada any, i ja s’ha convertit en el novè aeroport europeu en nombre absolut de passatgers gràcies a que ostenta el major ritme de creixement del grup d’aeroports que mouen més de vint milions de passatgers per any. En el rànquing mundial, l’aeroport de Barcelona se situà el 2003 en la 36ena posició en termes de passatgers i en la 49ena en termes d’enlairaments i aterratges d’aeronaus. Evolució del trànsit international de passatgers amb l’aeroport de Barcelona per grans zones geogràfiques (1999-2003) 36 Aeroport: passatgers i mercaderies Aeroport de Barcelona. Distribució del trànsit internacional de passatgers per països 1999 2000 2001 2002 2003 passatgers % passatgers % passatgers % passatgers % passatgers % Alemanya 1.114.102 13,5 1.258.523 13,2 1.385.040 13,7 1.409.569 13,0 1.501.335 13,0 Àustria 103.522 1,3 110.340 1,2 91.462 0,9 122.915 1,1 118.096 1,0 Bèlgica 581.472 7,0 638.398 6,7 598.012 5,9 599.636 5,5 637.448 5,5 Dinamarca 113.229 1,4 134.799 1,4 136.783 1,4 116.806 1,1 203.097 1,8 Finlàndia 71.336 0,9 73.361 0,8 76.292 0,8 82.117 0,8 85.083 0,7 França 1.011.039 12,2 1.217.239 12,8 1.239.319 12,3 1.282.495 11,8 1.264.983 10,9 Grècia 87.706 1,1 101.817 1,1 113.845 1,1 121.931 1,1 95.449 0,8 Holanda 566.400 6,9 665.470 7,0 870.257 8,6 1.099.702 10,1 1.133.422 9,8 Irlanda 88.903 1,1 98.125 1,0 97.270 1,0 141.200 1,3 177.962 1,5 Itàlia 1.117.844 13,5 1.246.485 13,1 1.300.298 12,9 1.359.868 12,5 1.386.522 12,0 Luxemburg 16.506 0,2 18.947 0,2 22.667 0,2 24.192 0,2 22.839 0,2 Portugal 296.040 3,6 304.986 3,2 277.957 2,8 322.927 3,0 352.966 3,0 Regne Unit 1.403.323 17,0 1.662.320 17,5 1.860.070 18,4 2.209.261 20,3 2.589.178 22,4 Suècia 68.205 0,8 64.875 0,7 74.408 0,7 126.951 1,2 113.492 1,0 Total UE 6.639.627 80,4 7.595.685 79,7 8.143.680 80,7 9.019.570 83,0 9.681.872 83,6 Federació Russa 193.513 2,3 234.074 2,5 309.498 3,1 271.165 2,5 227.718 2,0 Hongria 32.624 0,4 31.440 0,3 8.911 0,1 7.935 0,1 11.996 0,1 Islàndia 14.407 0,2 11.832 0,1 10.437 0,1 12.249 0,1 13.709 0,1 Malta 10.751 0,1 5.050 0,1 5.705 0,1 9.962 0,1 8.063 0,1 Noruega 18.051 0,2 21.536 0,2 50.878 0,5 56.815 0,5 61.238 0,5 Polònia 3.281 0,0 16.088 0,2 19.366 0,2 29.214 0,3 30.377 0,3 RepúblicaTxeca 59.027 0,7 66.521 0,7 69.548 0,7 68.059 0,6 80.875 0,7 Romanïa 9.067 0,1 8.042 0,1 11.358 0,1 9.126 0,1 8.323 0,1 Suïssa 502.212 6,1 640.140 6,7 681.674 6,8 645.044 5,9 653.292 5,6 Turquia 45.026 0,5 104.505 1,1 94.827 0,9 92.138 0,8 87.473 0,8 Ucraïna 12.370 0,1 10.754 0,1 17.849 0,2 19.736 0,2 22.478 0,2 Resta Europa 32.342 0,4 29.345 0,3 22.292 0,2 20.776 0,2 25.478 0,2 Total Europa 7.572.298 91,7 8.775.012 92,1 9.446.023 93,6 10.261.789 94,4 10.912.892 94,2 Algèria 32.337 0,4 37.481 0,4 50.144 0,5 59.686 0,5 48.956 0,4 Egipte 84.562 1,0 102.863 1,1 79.578 0,8 98.059 0,9 98.277 0,8 Marroc 38.044 0,5 52.266 0,5 38.740 0,4 35.300 0,3 39.371 0,3 Tunísia 70.609 0,9 89.410 0,9 79.567 0,8 52.675 0,5 51.852 0,4 Resta Àfrica 4.915 0,1 3.099 0,0 3.706 0,0 3.400 0,0 3.672 0,0 Total Àfrica 230.467 2,8 285.119 3,0 251.735 2,5 249.120 2,3 242.128 2,1 EUA i Canadà 265.405 3,2 264.527 2,8 205.365 2,0 140.311 1,3 142.715 1,2 Mèxic 5.330 0,1 8.329 0,1 11.848 0,1 10.376 0,1 15.783 0,1 Total Amèrica del Nord 270.735 3,3 272.856 2,9 217.213 2,2 150.687 1,4 158.498 1,4 Costa Rica 1.811 0,0 2.128 0,0 2.200 0,0 1.139 0,0 2.448 0,0 Cuba 26.405 0,3 13.888 0,1 2.132 0,0 --- --- 3.940 0,0 República Dominicana 3.574 0,0 17.003 0,2 3.036 0,0 2.089 0,0 3.378 0,0 Resta Amèr.Central 4.587 0,1 4.317 0,0 3.370 0,0 2.544 0,0 4.027 0,0 Total Amèrica Central 36.377 0,4 37.336 0,4 10.738 0,1 5.772 0,1 13.793 0,1 Argentina 10.898 0,1 10.018 0,1 13.600 0,1 7.596 0,1 17.192 0,1 Brasil 34.163 0,4 10.365 0,1 6.482 0,1 3.604 0,0 16.581 0,1 Equador 671 0,0 1.090 0,0 2.568 0,0 2.375 0,0 5.051 0,0 Colòmbia 1.101 0,0 2.333 0,0 3.586 0,0 2.036 0,0 3.898 0,0 Perú 861 0,0 2.922 0,0 3.339 0,0 2.772 0,0 3.748 0,0 Resta Amèrica del Sud 6.642 0,1 5.522 0,1 6.708 0,1 3.037 0,0 6.453 0,1 Total Amèrica del Sud 54.336 0,7 32.250 0,3 36.283 0,4 21.420 0,2 52.923 0,5 Total Amèrica 361.448 4,4 342.442 3,6 264.234 2,6 177.879 1,6 225.214 1,9 Israel 90.376 1,1 120.005 1,3 130.067 1,3 177.571 1,6 188.234 1,6 Resta Orient Mitjà 1.157 0,0 1.478 0,0 1.936 0,0 1.948 0,0 3.803 0,0 Total Orient Mitjà 91.533 1,1 121.483 1,3 132.003 1,3 179.519 1,7 192.037 1,7 Altres 420 0,0 334 0,0 55 0,0 4.949 0,0 7.413 0,1 Total Internacional 8.256.166 100,- 9.524.390 100,- 10.094.050 100,- 10.873.256 100,- 11.579.684 100,- Nota: Passatgers que han viatjat amb un codi de vol amb origen o destinació internacional des de/a Barcelona. Barcelona economia 56 37 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers per l'aeroport de BCN per companyies Iberia Spanair Air Europa EasyJet Airline Lufthansa Air Nostrum Air France British Airways KLM Alitalia Virgin Express Altres 1998 1999 2000 2001 2002 2003 0 20 40 60 80 100 % Trànsit en els aeroports europeus (2003) Passatgers Mercaderies Avions Var.2003/ Var.2003/ Var.2003/ Nombre 2002 (%) Tones 2002 (%) Nombre 2002 (%) 1. Londres-LHR 63.468.620 0,2 1.300.420 –0,8 463.650 –0,6 2. Frankfurt-FRA 48.351.664 –0,2 1.650.599 1,2 458.865 0,1 3. París-CDG 48.122.038 –0,4 1.481.200 5,9 515.025 1,0 4. Amsterdam-AMS 39.959.161 –1,9 1.353.729 5,1 408.297 –2,1 5. Madrid-MAD 35.694.331 5,2 338.399 2,1 383.799 4,3 6. Londres-LGW 30.007.209 1,3 234.283 –7,9 242.731 0,1 7. Roma-FCO 26.285.036 3,7 172.704 –2,1 300.831 6,4 8. Munic-MUC 24.193.304 4,4 162.545 –2,6 355.602 3,3 9. Barcelona-BCN 22.748.823 6,6 76.174 –6,7 282.020 4,1 10. París-ORY 22.390.236 –3,3 92.650 –16,8 206.767 –2,0 11. Manchester-MAN 19.867.912 4,6 126.413 7,3 207.125 7,6 12. Palma de Mallorca-PMI 19.179.018 7,6 22.361 –2,5 168.980 5,4 13. Londres-STN 18.716.692 16,6 206.726 4,8 186.477 9,2 14. Copenhaguen-CPH 17.643.641 –3,0 335.661 –10,2 259.002 –3,0 15. Milà-MXP 17.630.452 1,1 319.513 8,7 213.554 0,6 Pel que fa a la distribució dels fluxos geogràfics del trànsit de passatgers, s’ha d’insistir en primer lloc en la creixent inter- nacionalització d’aquests fluxos. Des de 2002, almenys la mei- tat dels viatgers tenen origen o destinació internacional, majo- ritàriament dintre de la Unió Europea. El Regne Unit és el país amb el qual el trànsit de viatgers és més intens, amb més de 2,5 milions de passatgers durant 2003. Li segueixen de prop Ale- manya, Itàlia i França, amb poc més de 4,1 milions de pas- satgers en total. Pel que fa a la resta d’àrees geogràfiques, cal destacar l’estancament del trànsit de passatgers amb origen o destinació europeus de fora de la UE, d’Àfrica i d’Amèrica del Nord, del sensible augment amb Amèrica del Sud i del moderat increment amb l’Orient Mitjà, degut principalment a la forta embranzida del tràfic amb Israel, que, en nombre de passatgers, dobla els registres de quatre anys enrera. Encara en l’àmbit internacional, l’anàlisi per ciutats i/o aero- ports mostra que només hi ha un aeroport amb el que el trànsit amb l’aeroport de El Prat superi el milió de persones (Amster- dam, amb 1,1 milions de passatgers). En canvi, per ciutats, els tres aeroports de Londres sumen més d’1,4 milions de passat- gers, i els dos de París 1,2 milions. Dins de l’escenari espanyol l’aeroport de El Prat és el segon en nombre de passatgers, per darrera del de Madrid. Del conjunt de rutes que té establertes l’aeroport de Barcelona, la de Madrid és la més utilitzada, seguida de lluny per les de Palma, Sevilla i Màlaga. Les dades de 2003 i les disponibles de 2004 confirmen que l’obertura de connexions amb molts aeroports espanyols per part de companyies de baix cost ha afavorit un notable incre- ment d’aquest segment del trànsit que contrasta amb el baix creixement de la ruta Barcelona-Madrid. Una aproximació al volum del trànsit de passatgers segons les companyies que els han transportat revela la creixent impor- tància de les companyies de baix cost enfront de les anome- nades companyies de bandera o tradicionals. Aquest darrer seg- ment està immers en un procés de crisi permanent que ha portat a la desaparició d’algunes línies com Sabena o Swissair i a greus dificultats d’altres com Alitalia, mentre que les operado- res de baix cost estan captant viatgers tant de les companyies tradicionals com del segment de demanda que, amb unes tarifes barates, estan contribuint a generar, sobretot en rutes de curtes i mitjanes distàncies. Els eixos sobre els que operen aquests companyies per tal de reduir despeses operatives són principal- ment la comercialització dels bitllets via Internet, l’eliminació de qualsevol servei complementari o la utilització d’hores vall i d’aeroports secundaris. Així, a l’aeroport de El Prat el pes en termes relatius dels pas- satgers transportats per Iberia, la companyia líder per excel·lèn- cia a Espanya, ha davallat deu punts percentuals en els darrers sis anys. Un fet compatible, no obstant, amb un augment del 12,3% del nombre de viatgers transportats per aquesta mateixa companyia en el mateix període. Un dels exemples que millor pot il·lustrar l’abast del fenomen de la irrupció de les com- panyies de baix cost és l’evolució de Easyjet, que entre 1998 i 2003 ha multiplicat per vuit el nombre de viatgers transportats fins a situar-se en la quarta companyia de les que operen a El Prat en nombre de passatgers. Com es pot veure, l’escenari en el que es projecta el futur del trànsit aeri i de les companyies que operen en el transport i la gestió de rutes i serveis està força trasbalsat, i cada cop més es veuen fusions de companyies, renovació d’aliances internacio- nals o col·laboracions de grups turístics i hotelers amb aerolí- nies per establir noves rutes. Això, sense oblidar un últim punt de discussió, com és el de la participació d’agents econòmics i de les institucions autonòmiques i locals en la gestió directa de l’aeroport. 38 Dins del que anomenem transport públic urbà –que inclou les xarxes de metro, autobusos de Transports de Barcelona i el ser- vei urbà dels Ferrocarrils de la Generalitat– la trajectòria ex- pansiva no es presenta amb la mateixa intensitat als diversos mitjans de transport. L’impacte del Fòrum i de l’augment del nombre de turistes sobre el transport públic ha estat especial- ment intens en el cas del metro, que ha registrat un increment atípic durant els mesos d’estiu. Contràriament, la incidència en el transport públic de superfície –sense comptar el tramvia– apareix com a força inapreciable. En línia amb l’evolució del metro, l’augment del nombre d’usuaris del servei urbà dels FGC durant l’estiu ha estat destacat. Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Nota: a partir del 2000 es trenca la sèrie d'usuaris del metro i autobús. Amb l'entrada en vigor de la integració tarifària es substitueix el concepte de viatge venut pel de títol validat. Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nota: Les dades del darrer any són provisionals. (*) Estimacions. Font: Autoritat del Transport Metropolità 3r.tr.2004/ 1r.sem.2004/ Variació (%) 3r.tr.2003 1r.sem.2003 2003/2002 2002/2001 Metro 6,5 3,6 3,1 5,3 Autobús 0,4 1,8 7,3 1,1 FGC 4,3 0,9 –1,0 6,8 Total Urbà 4,2 2,8 4,4 3,9 milions de viatges Total transport públic urbà variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 470 490 510 530 550 570 590 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 Una conjuntura econòmica moderadament positiva i l’espiral alcista del preu dels carburants, a més del fenomen puntual del Fòrum, han afavorit una major utilització del transport públic metropolità. Les dades disponibles en el moment de tancar aquesta edició permeten una valoració força positiva del nombre de passatgers que han utilitzat el transport públic col·lectiu a l’àmbit metro- polità durant el primer semestre d’enguany. Això no treu que la desacceleració del ritme de creixement hagi estat significativa, especialment entre els usuaris d’autobusos. Transport públic metropolità (milers de viatgers) Període Ferroviari Autobús Total 1997 391.400 300.250 691.650 1998 422.100 291.810 713.910 1999 433.800 292.670 726.470 2000 450.000 298.480 748.480 2001 471.870 283.560 755.430 2002 502.900 297.150 800.050 1r.sem. 259.100 148.580 407.680 2n. sem. 243.800 148.570 392.370 2003 516.220 313.780 830.000 1r.sem. 263.600 162.220 425.820 2n.sem. 252.620 151.560 404.180 2004 1r.sem.(*) 272.600 165.400 438.000 Transport públic urbà (milers de viatges) Xarxa Xarxa FGC Període Metro Autobusos Servei urbà Total 1992 271.413 200.106 19.907 491.426 1993 264.241 196.923 18.219 479.383 1994 253.142 201.047 17.312 471.501 1995 261.910 201.961 17.251 481.122 1996 268.061 206.902 17.992 492.955 1997 258.347 205.923 18.022 482.292 1998 280.324 198.564 20.955 499.843 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 2000 291.977 169.289 25.177 486.443 2001 305.105 184.025 26.833 515.963 2002 321.365 186.103 28.645 536.114 1r.tr. 81.369 48.683 7.434 137.485 2n.tr. 85.175 43.804 7.861 136.841 3r.tr. 68.249 41.587 5.545 115.380 4t.tr. 86.573 52.028 7.806 146.407 2003 331.398 199.721 28.352 559.471 1r.tr. 85.779 51.100 7.778 144.657 2n.tr. 84.382 51.907 7.278 143.567 3r.tr. 71.453 42.941 5.502 119.896 4t.tr. 89.784 53.773 7.794 151.351 2004 1r.tr. 88.863 52.986 7.790 149.639 2n.tr. 87.465 51.878 7.407 146.750 3r.tr. 76.125 43.122 5.737 124.984 1r.sem.2004/ Variació (%) 1r.sem.2003 2003/2002 2002/2001 Ferroviari 3,4 2,6 6,6 Autobús 2,0 5,6 4,8 Total 2,9 3,7 5,9 Barcelona economia 56 39 Transport públic urbà de rodalia 3r.tr.2004/ 1r.sem2003/ Variació (%) 3r.tr.2003 1r.sem.2002/ 2003/2002 2002/2001 RENFE 5,3 3,2 0,1 9,7 C1 4,9 4,4 0,9 15,9 C2 7,5 1,5 –2,9 11,5 C3 14,6 –2,4 12,7 9,2 C4 1,5 5,0 0,1 3,1 FGC 8,2 5,2 7,8 13,9 Llobregat-Anoia 5,8 5,4 12,4 11,4 Metro Vallès 10,1 5,1 4,9 15,6 Total Rodalia 6,1 3,7 2,2 10,8 A més d’algun dels factors esgrimits com a principals responsa- bles de l’augment del nombre d’usuaris del transport públic ur- bà durant els mesos d’estiu, l’increment del trànsit de passat- gers a les línies ferroviàries de rodalia s’ha d’imputar també a l’evolució dels mercats laboral i residencial, sense menysprear l’efecte sobre aquests serveis públics de transport de la creixent congestió de la xarxa viària d’accés a la ciutat central i del cons- tant encariment dels carburants que resten atractiu al transport privat. milions de viatges Total ferrocarril de rodalia variació (%) Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació interanual (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 100 110 120 130 140 150 160 170 0 2 4 6 8 10 12 RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç. FGC. Línia Llobregat-Anoia: Barcelona-Igualada/Manresa; Metro Vallès: Barcelona-Terrassa/Sabadell. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Línia Metro Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total Llobr-Anoia Vallès Total Total 1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.123 17.354 26.477 99.039 1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597 1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.197 1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.216 1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031 1997 24.036 27.521 4.985 28.941 85.483 9.044 19.777 28.821 114.304 1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.269 1999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 2000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644 2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.305 2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.214 1r.tr. 7.750 9.218 1.713 8.857 27.538 4.002 6.034 10.037 37.575 2n.tr. 8.064 9.638 1.787 9.440 28.929 4.164 6.287 10.451 39.380 3r.tr. 7.388 8.960 1.622 8.209 26.179 3.588 4.953 8.541 34.720 4t.tr. 7.998 9.888 1.933 9.368 29.187 4.684 7.668 12.352 41.539 2003 31.493 36.621 7.950 35.899 111.963 18.473 26.152 44.625 156.587 1r.tr. 7.498 9.099 1.958 8.709 27.264 4.617 6.721 11.337 38.601 2n.tr. 8.098 9.287 2.037 9.177 28.599 4.693 6.414 11.106 39.705 3r.tr. 7.564 8.689 1.864 8.428 26.545 4.083 5.275 9.358 35.903 4t.tr. 8.333 9.546 2.091 9.585 29.555 5.081 7.742 12.823 42.378 2004 1r.tr. 7.918 9.076 1.959 9.190 28.143 4.960 7.100 12.060 40.203 2n.tr. 8.360 9.591 1.939 9.591 29.481 4.849 6.707 11.557 41.038 3r.tr. 7.936 9.337 2.137 8.555 27.965 4.318 5.805 10.124 38.089 V. Turisme, fires i congressos Barcelona economia 56 41 Ocupació mitjana de les habitacions per categories jl-ag00 jl-ag01 jl-ag02 jl-ag03 jl-ag04 (%) 1 * 2* 3* 4* 5* 0 10 20 30 40 50 70 90 100 60 80 En un context de replantejament del model turístic prevalent a Catalunya i a Espanya, la demanda hotelera a Barcelona manté un ritme de creixement molt intens. Després d’un començament d’any espectacular, les dades de l’activitat turística de Barcelona corresponents al segon qua- drimestre de 2004 confirmen, en primer lloc, la intensificació del creixement en relació a les dades de 2003, i, després, que l’empenta del turisme urbà és molt superior i independent de l’evolució del turisme de litoral, que, en el cas de Catalunya, concentra la major part de l’oferta hotelera. Les dades disponibles dels primers vuit mesos de l’any palesen aquesta sòlida tendència a l’alça, amb un augment del 10,6% de les pernoctacions hoteleres i del 16% del nombre de visitants. Activitat turística Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Període Pernoctacions Visitants1 Estada mitjana2 1992 4.333.420 1.874.734 2,3 1993 4.256.524 2.455.249 1,7 1994 4.704.681 2.663.887 1,8 1995 5.674.580 3.089.974 1,8 1996 6.341.380 3.061.994 2,1 1997 6.965.391 2.823.391 2,5 1998 7.400.337 2.969.490 2,5 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 2000 7.777.580 3.141.162 2,5 2001 7.969.496 3.378.636 2,4 2002 8.694.770 3.580.986 2,4 gn-fb 1.036.577 456.355 2,3 mç-ab 1.532.147 594.647 2,6 mg-jn 1.553.353 557.306 2,8 jl-ag 1.664.477 641.768 2,6 st-oc 1.669.958 751.656 2,2 nv-ds 1.238.258 579.254 2,1 2003 9.102.090 3.848.187 2,4 gn-fb 1.159.469 542.198 2,1 mç-ab 1.503.199 632.402 2,4 mg-jn 1.717.287 735.104 2,3 jl-ag 1.704.635 659.246 2,6 st-oc 1.677.739 721.739 2,5 nv-ds 1.339.761 557.498 2,4 2004 gn-fb 1.359.327 658.466 2,1 mç-ab 1.730.741 776.364 2,3 mg-jn 1.714.584 768.552 2,3 jl-ag 1.922.718 776.557 2,5 1 Per a tot el capítol, s'entén per visitants els que almenys pernocten una nit a Barcelona. 2 Dades expressades en nits. Font: Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'enquesta d'activitat turística de Turisme de Barcelona. Variació (%) Pernoctacions Visitants jl-ag 2004/jl-ag 2003 12,8 17,8 1r sem 2004/ 1r sem 2003 9,7 15,4 2003/2002 4,7 7,5 2002/2001 9,1 6,0 Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona milions 1994 19981996 2002 2004 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 pernoctacions visitants 2000 En total, l’acumulat anual se situa al voltant dels 6,73 milions de pernoctacions generades per 2,98 milions de visitants, unes xi- fres que corresponen pràcticament a les dades anuals de 1996 i 1997, i que permeten avançar que 2004 serà un any més –l’on- zè consecutiu en termes de pernoctacions– de màxims històrics. Activitat hotelera segons categoria Nivell d'ocupació (%) Nombre de Nombre de Categoria En places En habitacions pernoctacions visitants mg-jn 2004 H 5* 54,8 72,3 201.702 107.671 H 4* 64,9 82,5 798.125 375.992 H 3* 70,2 82,0 486.462 192.665 H 2* 80,1 84,8 158.510 61.932 H 1* 74,8 72,6 69.785 30.292 Total 67,4 81,0 1.714.584 768.552 jl-ag 2004 H 5* 75,0 70,3 290.551 128.448 H 4* 68,7 79,0 860.597 342.461 H 3* 77,7 80,8 548.955 218.261 H 2* 78,3 82,6 157.403 59.531 H 1* 68,8 68,1 65.212 27.856 Total 72,6 78,1 1.922.718 776.557 42 Activitat turística El sector turístic barceloní resta aliè a aquest tipus d’entre- bancs, i, més aviat, s’ha convertit en beneficiari dels sistemes de contractació directa. Com moltes d’altres destinacions urba- nes, s’ha beneficiat de la proliferació dels vols amb com- panyies de baix cost i amb centrals de reserves hoteleres via Internet, que engresquen gent que no viatjaria amb les tarifes tradicionals i que permeten que els viatgers freqüents estalviïn en el vol i gastin més en les ciutats de destinació. De tota manera, el sector turístic barceloní no està lliure de controvèrsia, ja que té oberts almenys dos debats de signe dife- rent; el primer gira a l’entorn de la dimensió i de les perspecti- ves de creixement de l’oferta, mentre que el segon, encetat més recentment, se centra en la possible implantació d’una taxa turística. Mentre que aquest darrer encara es troba en fase em- brionària, fa temps que l’expansió de l’oferta preocupa alguns empresaris del sector per l’impacte en les ràtios d’ocupació, si bé és comunment acceptat que sense una expansió de la infra- estructura hotelera com la realitzada en els darrers anys fa temps que s’hauria arribat a una situació de col·lapse. De mo- ment, l’augment de l’oferta s’ha anat assimilant sense que els nivells d’ocupació s’hagin ressentit especialment, i, per exem- ple, durant el tercer i quart bimestre de l’any han oscil·lat entre el 78,1 i el 81% en termes d’habitacions. Enquesta d’activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants jl-ag 03 st-oc 03 nv-ds 03 gn-fb 04 mç-ab 04 mg-jn04 jl-ag04 2002 2003 Sexe (%) Homes 50,0 65,7 67,7 59,9 52,0 53,6 49,3 64,4 65,9 Dones 50,0 34,3 32,3 40,1 48,0 46,4 50,7 35,6 34,1 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Edat (%) Menys de 18 anys 3,8 0,3 0,0 0,8 0,9 0,3 1,1 0,6 1,0 18-24 10,6 2,7 1,6 6,6 7,8 5,0 8,9 6,6 4,5 25-34 29,5 13,5 18,1 22,2 23,8 23,0 26,1 22,9 18,9 35-49 36,1 62,2 63,4 46,1 37,8 37,4 36,2 44,2 54,9 50-64 17,1 19,2 16,3 23,1 27,0 30,1 25,9 22,6 19,1 65 i més 2,9 2,2 0,6 1,3 2,8 4,2 1,9 3,1 1,6 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Nacionalitat (%) Espanyola 27,0 28,3 28,9 25,4 22,6 19,0 13,9 35,8 34,4 Madrid 7,1 9,5 9,0 7,5 9,3 7,6 7,7 11,0 9,5 País Basc 2,2 2,4 3,8 1,4 0,9 0,9 0,3 3,7 2,9 Andalusia 3,4 4,1 4,4 5,2 2,5 3,2 3,5 3,0 3,7 País Valencià 5,7 2,6 2,7 3,3 2,3 0,9 0,6 6,3 5,0 Altres 8,6 9,7 9,0 8,0 7,6 6,4 1,8 11,8 13,3 Estrangera 73,0 71,7 71,1 74,6 77,7 81,0 86,1 64,2 65,6 Francesa 8,2 6,7 10,0 9,8 9,4 8,3 10,9 6,2 6,8 Britànica 13,2 11,6 11,6 17,1 14,9 16,4 18,5 13,7 11,5 Italiana 8,9 8,9 9,9 9,5 9,6 6,5 10,6 7,8 9,7 Alemanya 3,8 13,9 13,1 8,0 8,8 7,5 9,4 5,1 9,1 Nord-americana 8,2 3,3 2,4 3,2 4,8 10,7 5,6 6,3 3,6 Japonesa 1,6 1,4 1,1 1,6 2,3 3,0 6,0 1,0 1,0 Amèrica llatina 8,3 4,1 2,7 1,5 3,6 5,2 3,7 4,3 4,0 Altres 20,8 21,8 20,3 23,9 24,3 23,4 21,4 19,8 20,0 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Professió de l'enquestat (%) Professional liberal 20,4 14,5 9,1 13,8 19,0 17,3 7,7 24,8 16,2 Empresari/Alt directiu 10,6 45,9 41,1 25,4 11,0 12,1 6,9 28,4 37,0 Quadres intermedis 5,6 4,6 12,1 13,8 14,3 14,5 21,5 12,1 7,0 Empleat/Obrer 11,0 9,7 23,5 24,0 25,5 26,4 36,9 11,2 13,6 Tècnic superior 17,0 11,7 7,2 7,6 8,3 7,9 6,4 7,8 9,3 Estudiant 15,6 3,4 1,2 4,1 7,3 4,4 8,4 5,7 5,2 Mestressa de casa 5,1 3,5 2,1 4,0 2,7 4,2 1,6 1,9 3,1 Altres 14,7 6,7 3,7 7,3 11,9 13,2 10,6 8,1 8,6 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Cal parar esment a les dades del període estival, tant pel ritme de creixement com pels volums absoluts assolits, els més ele- vats aconseguits mai en un sol bimestre: 1,9 milions de nits d’hotel facturades a 776.557 visitants. Com era previsible, la temporada estiuenca ha estat marcada per l’afluència de visi- tants al Fòrum de les Cultures, i, malgrat que probablement ha tingut un impacte menor a l’esperat, algunes fonts especialitza- des estimen que aquest esdeveniment ha atret directament unes 900.000 persones, de les quals 250.000 provenien de l’estran- ger. Les bones perspectives econòmiques a la major part dels mercats emissors i una certa relaxació de la tensió geopolítica han alentat el turisme estival de curta distància a l’interior d’Europa. El balanç del turisme a Catalunya i a Espanya ha estat, per con- tra, més aviat discret. Amb uns augments del nombre de per- noctacions del 2,7% i de l’1,5% respectivament en el període gener-agost, es fa palesa la pèrdua d’empenta del sector, afec- tat cada cop més per la debilitat de la demanda en un context d’augment de la competència, de pèrdua de quota de mercat de les agències en favor de les línies aèries de baix cost i de la con- tractació directa via Internet, i de reflexió sobre el model turís- tic tradicional imperant al nostre entorn que contempla any rera any com disminueixen els ingressos mitjans per turista. Barcelona economia 56 43 Activitat turística Durant l’estiu, els turistes ocupen els hotels de forma aclaparadora en detriment dels visitants per motius professionals o d’altres. Com és habitual, el perfil del visitant tipus durant l’estiu és lleu- gerament diferent al de la resta de l’any: és més jove, abunden més les dones i els estudiants, prefereix venir amb la família o amb amics i destina el gruix del seu pressupost a l’alimentació. Una de les novetats més significatives de les dades d’enguany és que abunden els visitants que no havien estat mai abans a Barcelona, en una proporció que s’inverteix amb els que repe- teixen visita en relació amb l’estiu de 2003. El col·lectiu atret per motius turístics és, de forma ordinària però especialment en el període estiuenc, el més nombrós. Du- rant l’estiu de 2004 els turistes han predominat de forma acla- paradora fins al punt de deixar en mera anècdota la resta de visitants per altres motius amb l’excepció dels atrets per raons professionals. És poc previsible que la revifalla que havia expe- rimentat aquest darrer col·lectiu en els darrers dos anys es man- tingui, ja que en l’acumulat dels primers vuit mesos de l’any retrocedeix significativament. De fet, tot l’augment registrat de visitants en el que va d’any és atribuïble exclusivament al col- lectiu de turistes. Pel que fa a l’àrea geogràfica de procedència, les dades de l’es- tiu mostren un augment notable dels visitants estrangers, amb un 86,1% del total de visitants durant els mesos de juliol i agost. A banda dels procedents dels quatre grans països de la UE en termes de població, cal destacar el manteniment dels visitants nord-americans i la recuperació dels turistes japonesos, en línia amb la recuperació econòmica dels respectius països. Per últim, cal insistir en que el calaix de sastre que engloba Altres és cada cop més heterogeni, amb una presència cada cop més freqüent de australians, coreans i canadencs. Enquesta d’activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) jl-ag 03 st-oc 03 nv-ds 03 gn-fb 04 mç-ab 04 mg-jn04 jl-ag04 2002 2003 Motiu de la visita(%) Comercial/Negocis/Professionals) 17,0 47,5 43,1 33,7 24,5 24,7 12,1 36,9 40,9 Turisme 47,4 37,2 41,6 50,7 60,5 61,6 79,3 46,4 40,1 Fires 0,7 2,6 5,1 7,6 2,8 2,3 0,7 3,5 2,8 Congressos 2,1 8,5 6,3 3,2 5,1 2,6 0,9 6,0 7,2 Etapa viatge 22,9 0,7 0,5 1,2 0,4 1,6 4,4 2,2 4,5 Motius familiars i acompanyants 0,9 1,0 3,4 1,0 1,4 2,7 0,7 1,6 1,7 Altres 9,0 2,5 0,0 2,6 5,3 4,5 1,9 3,4 3,0 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Repetitivitat de la visita (%) No cap vegada 34,0 27,8 39,2 42,0 53,0 54,0 63,2 39,0 32,7 Una vegada o més 66,0 72,2 60,8 58,0 47,0 46,0 36,8 61,0 67,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Mitjà de transport utilitzat (%) Avió 68,7 89,8 92,4 89,3 85,6 86,6 84,1 73,4 80,6 Cotxe 12,4 7,1 5,1 6,6 7,1 5,4 11,2 15,8 10,9 Autocar/Autobús 3,3 0,9 -- 0,1 1,8 1,6 0,8 1,9 1,6 Tren 10,6 2,0 2,3 4,0 5,0 5,4 2,8 8,0 5,8 Altres 5,0 0,2 0,2 0,0 0,5 1,0 1,1 0,9 1,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Acompanyat per (%) Sol 11,4 27,7 24,9 21,2 10,5 8,4 6,8 27,4 26,9 Amic/companys 31,1 41,8 41,5 41,7 48,5 48,1 42,7 36,9 36,8 Amb la família 49,8 28,2 33,4 35,7 39,2 41,7 44,6 32,0 33,2 Amb fills 16,9 4,7 3,3 6,1 9,4 10,1 12,7 8,0 7,9 Sense fills 32,9 23,5 30,1 29,6 29,8 31,6 31,9 24,0 25,4 Grup organitzat 7,8 1,7 0,2 1,4 1,7 1,5 1,6 3,4 2,5 Altres 0,0 0,6 0,0 0,0 0,1 0,3 4,3 0,3 0,6 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Transports de l'oci 20022000 2001 2003 2004 milers de viatges venuts 1r.trim. 2n.trim. 3r.trim. 4t.trim. 0 500 1.000 1.500 2.500 2.000 Nota: Els tranports de l'oci inclouen el Bus Turístic, el Tramvia Blau, el Telefèric i el Funicular. En aquest darrer cas, en comptes de viatges venuts es consideren les validacions. Font: TMB. 44 Activitat turística En general, aquest tipus de visitant presenta un perfil molt dife- rent al dels clients dels creuers que atraquen al port, que acos- tumen a passar almenys una nit en un hotel a Barcelona, i que mostren una especial preferència per destinar una part impor- tant del seu temps lliure a recórrer establiments comercials de marques internacionals de prestigi. De fet, cal no perdre de vista que Barcelona ocupa, en el con- junt de ciutats espanyoles, la primera posició en consum realit- zat per turistes estrangers que han pagat amb targeta de crèdit, amb un 16,5% del total. Un bon exemple de connexió entre l’activitat al sector turístic i el de comerç, restauració i cultura, i, alhora, un traç més que subratlla la autonomia que cerca el turista que visita Barcelona, i que contrasta amb els clients de “tour operador“ –una opció que té molt poc èxit entre els visi- tants de la ciutat–, que realitzen la major part de la despesa en el seu país d’origen. La impressió general que s’emporten els visitants de la ciutat és, segons la seva pròpia apreciació, molt satisfactòria. Inqui- rits sobre diferents aspectes que suposadament són del seu interès, mostren molt bona opinió de l’oferta arquitectònica, cultural i lúdica de la ciutat, així com del transport públic. En general, la valoració mitjana en una escala d’u a deu ha anat augmentant al llarg de l’any, assolint els nivells màxims en tots els aspectes durant el bimestre juliol-agost de 2004 i situant-se clarament per sobre de la valoració mitjana obtinguda durant l’estiu de l’any anterior. Valoració de diferents aspectes de la ciutat jl-ag 20042003 Rel qualitat/preu of.com. Rel qualitat/preu of.hotl Rel qualitat/preu rest. Neteja general Sorolls Contaminació atmosfèrica Seguretat ciutadana Nivell d'informació Transport públic Accessos Caràcter ciutadans Entreteniment Oferta cultural Oferta arquitectònica Valoració general 4 5 6 7 8 9 10 Com es pot veure al gràfic de la pàgina anterior, el servei de transport públic de viatgers dirigit especialment als visitants gaudeix d’una acceptació creixent i, durant el tercer trimestre de l’any els anomenats transports de l’oci –Bus Turístic, Funi- cular, Telefèric i Tramvia Blau– han facturat més de dos mi- lions de viatges, la xifra més elevada assolida mai en un sol trimestre. L’èxit d’aquests transports es recolza en la comoditat que ofereixen al turista que selecciona els punts d’interès se- gons les seves preferències i al ritme que desitja. Enquesta d’activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) jl-ag 03 st-oc 03 nv-ds 03 gn-fb 04 mç-ab 04 mg-jn04 jl-ag04 2002 2003 Distribució de la despesa extrahotelera (%) Menjar/beguda 46,0 43,0 50,0 51,0 53,0 56,0 67,0 59,0 50,7 Compres 30,0 43,0 40,0 35,0 34,0 28,0 19,0 16,0 26,2 Entreteniment 14,0 6,0 5,0 7,0 6,0 14,0 12,0 15,0 13,5 Transport intern 9,0 7,0 5,0 6,0 5,0 2,0 2,0 9,0 8,8 Altres 1,0 1,0 0,0 1,0 2,0 0,0 0,0 1,0 0,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Valoració dels enquestats sobre els següents punts (Mitjana sobre la base d'una valoració de l'1 al 10) Oferta arquitectònica 8,6 8,1 8,5 8,8 8,8 9,0 9,4 9,2 8,6 Oferta cultural 8,4 8,0 8,4 8,7 8,5 8,9 9,2 8,6 8,3 Entreteniment 8,4 7,9 8,3 8,3 8,2 8,8 9,0 8,2 8,2 Caràcter/amabilitat dels ciutadans 8,4 7,4 7,9 8,3 8,1 8,5 8,3 7,5 7,7 Accessos 7,8 7,3 7,6 7,9 7,8 8,2 8,3 7,3 7,5 Transport públic 8,2 7,5 7,9 8,2 7,9 8,5 8,6 7,5 7,6 Nivell d'informació 7,8 7,3 7,6 7,6 7,6 8,1 8,4 7,1 7,4 Seguretat ciutadana 7,7 7,0 6,9 7,3 7,3 7,3 7,7 6,6 7,1 Contaminació atmosfèrica 7,4 6,6 6,6 6,8 6,7 6,6 7,5 6,4 6,6 Sorolls 7,4 6,6 6,7 6,8 6,7 6,6 7,5 6,4 6,6 Neteja general de la ciutat 7,2 6,5 6,4 7,1 6,7 6,6 7,1 6,5 6,7 Relació qualitat/preu oferta restauració 8,1 7,4 7,4 7,9 7,7 8,0 8,4 7,5 7,6 Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,8 7,4 7,5 7,9 7,6 8,2 8,4 7,4 7,5 Relació qualitat/preu oferta comercial 8,2 7,3 7,4 8,0 7,9 8,3 8,5 7,5 7,6 Barcelona economia 56 45 Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Fira de Barcelona. Visitants (milers) Principals salons a la Fira de Barcelona (2003) 0 50 100 150 250200 Saló Intern. de l’Automòbil Cosmobellesa Construmat Auto Retro Fest. de la Infància i la Juventut Saló del Hobby Saló de l’Ensenyament Graphispag SIL-Saló Intern. de la Logística Hispack Fira de Barcelona Enmig d’un procés d’ampliació que la situarà en la segona posició europea per superfície d’exposicions, Fira de Barcelona manté el liderat com a primer organitzador de certàmens industrials d'Espanya. El perfil de sòlida recuperació que va manifestar l’economia espanyola al llarg de 2003 i el fet que l’any passat coincidissin alguns dels grans salons de periodicitat biennal van contribuir a que el balanç de tancament d’exercici presentat per Fira de Barcelona com a organitzadora de salons fos qualificat de molt satisfactori, tant en els salons d’orientació professional com en els adreçats al gran públic. A més dels congressos i els esdeveniments professionals orga- nitzats per Fira de Barcelona, les grans xifres auditades dels salons celebrats el 2003 ofereixen la següent radiografia de sín- tesi: es van celebrar 52 salons al recinte amb la participació de 11.000 empreses expositores directes i de 13.700 d’indirectes, que en total van ocupar uns 750.000 m2 d’exposició. Els visi- tants totals, comptant els identificats, els que disposaven de passis i els estimats en els salons participats amb d’altres orga- nitzadors, sumen prop de 3,5 milions de persones, una xifra notablement superior a la de l’any anterior. Com tots els anys senars, la dinàmica d’exposicions està forta- ment marcada per la celebració de dos dels grans salons en els que Barcelona és referent europeu: el Saló Internacional de l’Automòbil i Construmat. Mentre que el primer és el que més visitants atreu de tots els salons que se celebren a Barcelona, Construmat destaca per la superfície d’exposició ocupada –la totalitat dels recintes de Montjuïc i Gran Via, un 17% del con- junt de superfície ocupada durant l’any–, així com per l’elevat nombre d’expositors atrets, més de 4.000. Indicadors d’activitat firal (1r. semestre 2003) Superfície Expositors Expositors contractada directes indirectes Total Saló Periodicitat (m2) Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total visitants Pielespaña Anual 6.112 110 59 169 0 0 0 4.202 Expohogar Regal Primavera Bianual 13.800 285 25 310 40 162 202 11.644 Saló d'Antiquaris Anual 4.281 98 5 103 0 0 0 3.949 Moda Barcelona Bianual 4.249 157 12 169 0 0 0 n.d. Gaudí Dona/Home Bianual 2.520 67 9 76 0 0 0 n.d. Espai Gaudí Dissenyadors Bianual 171 19 0 19 0 0 0 n.d. Assomoda Bianual 966 30 0 30 0 0 0 n.d. ModaFad Bianual 144 16 0 16 0 0 0 n.d. Circuit Bianual 448 25 3 28 0 0 0 n.d. Graphispag Quadriennal 41.159 411 57 468 182 1.201 1.383 39.603 Globalgeo 1a. edició 746 35 5 40 10 13 23 1.161 BNF-Barcelona Negocis Franquícia Anual 3.642 95 18 113 27 0 27 2.948 BEGS-BCN European Golf Show Biennal 3.369 77 5 82 35 0 35 1.432 Cosmobellesa Anual 18.000 383 115 498 1.116 434 1.550 163.616 Ecomed Pollutec Biennal 11.687 186 105 291 209 278 487 8.235 Infarma Anual 4.980 142 9 151 163 0 163 17.226 Portal Point Anual 1.093 80 0 80 0 0 0 8.304 Saló de l’Ensenyament Anual 6.558 211 11 222 46 3 49 42.489 Hispack Biennal 46.811 609 128 737 195 1.245 1.440 28.835 Turisme Anual 21.592 245 65 310 548 275 823 19.858 Exposalut Anual 4.900 250 12 262 265 0 265 n.d. Alimentària Lisboa Biennal 23.456 348 137 485 518 235 753 n.d. Saló Internacional de l’Automòbil Biennal 89.044 143 8 151 62 98 160 210.165 Preventia Anual 8.781 137 2 139 106 50 156 7.218 Construmat Biennal 130.267 1.822 444 2.266 839 928 1.767 149.702 Alimentària Mèxic Anual 4.000 103 24 127 n.d. n.d. n.d. n.d. Tecnomeeting Anual n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. SIL-Saló Internac. de la Logística Anual 50.250 500 80 580 800 125 925 30.000 Medical Forum Expo Anual 2.422 84 39 123 17 68 85 216 46 Barcelona economia 56Fira de Barcelona A banda d’aquests certàmens, també destaca la celebració de Hispack i el Saló Internacional de la Piscina, tots dos de caràc- ter biennal –i el segon, a més, referent europeu del sector–, així com de Gaphispag, saló dedicat a les indústries i les comunica- cions gràfiques de periodicitat quadriennal. Un altre certamen que mereix menció especial és el Saló Nàutic, que comptà amb més de 500 expositors directes i gairebé 1.600 d’indirectes que van ocupar tant el recinte de Gran Via com les instal·lacions del Port Vell (Mostra Flotant Internacional, amb més de 130 embar- cacions de gran eslora), i que va registrar una notable afluència de visitants. En l’apartat de novetats, 2003 va ser l’any de presentació de Globalgeo, un saló de caire internacional pioner a Espanya i dedicat a les novetats en geomàtica i geotelemàtica i les seves aplicacions en geografia, topografia, cartografia, sistemes de control i localització mitjançant tecnologies informàtiques i de telecomunicacions (operadors, navegadors i satèl·lit). Una mos- tra del servei a professionals de sectors emergents. Principals salons a la Fira de Barcelona (2003) Superfície (m2) Expositors 0 100.000 150.000 Construmat Hispack Saló Nàutic Internacional Cosmobellesa Graphispag SIL-Saló Intern. de la Logística Alimentària Lisboa Turisme Expohogar Regal Tardor Ecomed Pollutec 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 Construmat Saló Intern. de l’Automòbil Saló Nàutic Internacional SIL-Saló Intern. de la Logística Hispack Graphispag Caravaning Tabexpo Alimentària Lisboa Expohogar Regal Tardor 50.000 Indicadors d’activitat firal (2n. semestre 2003) Superfície Expositors Expositors contractada directes indirectes Total Saló Periodicitat (m2) Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total visitants Noviaespaña Anual 5.395 74 25 99 0 0 0 n.d. Expohogar Regal Tardor Bianual 21.755 433 43 476 107 235 342 13.285 Moda Barcelona Bianual 4.240 139 12 151 0 0 0 n.d. Gaudi Dona/Home Bianual 2.482 69 6 75 0 0 0 n.d. Espai Gaudí Dissenyadors Bianual 304 18 1 19 0 0 0 n.d. Assomoda Bianual 736 28 0 28 0 0 0 n.d. Play Bianual 448 16 1 17 0 0 0 n.d. ModaFad Bianual 270 8 4 12 0 0 0 n.d. Caravaning Anual 25.954 100 10 110 420 81 501 21.864 Sonimagfoto Biennal 15.105 144 12 156 43 167 210 22.313 Saló de Brocanters i Almonedes Anual 1.166 47 0 47 0 0 0 3.183 Saló Internacional de la Piscina Biennal 21.585 176 190 366 28 91 119 15.231 Barcelona Meeting Point Anual 16.728 363 105 468 110 43 153 18.152 Sizoo Biennal 7.617 101 29 130 24 163 187 8.754 Festival de la Mascota Anual 4.068 34 1 35 0 0 0 9.275 Saló Nàutic Internacional Anual 50.302 407 95 502 324 1.253 1.577 16.933 Artexpo Anual 2.176 51 3 54 0 0 0 2.348 Expominer Anual 455 59 45 104 0 0 0 7.346 Bodas&Bodas Anual 2.364 135 0 135 18 0 18 7.900 Mercat del vehicle d'ocasió Anual 12.180 20 0 20 41 0 41 12.049 Nivalia Anual 4.038 78 5 83 16 34 50 n.d. Tabexpo Itinerant 23.623 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 3.840 Saló del Hobby “Ciutat de Barcelona” Anual 7.186 83 3 86 52 168 220 44.817 Auto Retro Anual 13.116 155 33 188 0 0 0 58.313 Festival de la Infància i la Juventut Anual 14.284 61 0 61 0 0 0 54.165 VI. Construcció 48 Indicadors d’activitat al sector de la construcció Variació (%) Prov. Barcelona Catalunya 3r.tr.2004/3r.tr.2003 –0,1 1,4 1r.sem.2004/1r.sem.2003 0,2 2,3 2003/2002 6,5 5,6 2002/2001 6,4 11,1 00 01 03 gn-ag.04 variació (%)variació (%) 02 00 01 03 gn-ag.0402 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 -60 -40 -20 0 20 40 60 Catalunya Espanya Licitació oficial Edificació Obra civil Evolució del PIB de la construcció (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals) PIB PIB Construcció variació (%) III.02 IV.02 I.03 II.03 III.03 IV.03 I.04 II.04 III.040 1 2 3 4 5 6 00 01 03 gn-ag.04 variació (%)variació (%) 02 00 01 03 gn-ag.0402 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 -60 -40 -20 0 20 40 60 Catalunya Espanya Licitació oficial Edificació Obra civil Amb un ritme d’avanç lleugerament inferior al de la primera meitat de l’any, tant l’economia catalana com l’espanyola conti- nuen recolzant el seu dinamisme en el sector de la construcció. Aquesta branca d’activitat és la que manté el ritme de creixement més ferm i més intens dels darrers anys, si bé els indicadors sec- torials més recents mostren ja alguns senyals de desacceleració. Font: Ministerio de Fomento. En els darrers trimestres, el creixement sectorial descansa en el revifament de la trajectòria expansiva de la construcció residen- cial, amb perspectives d’assolir de nou el 2004 màxims històrics en la sèrie d’habitatges iniciats a Catalunya i a Espanya. Una producció molt intensa que continua trobant sortida al mercat gràcies a diversos factors que incentiven la demanda (el marc de finançament, l’evolució de l’ocupació, etc.), i malgrat l’impuls alcista que mantenen els preus de venda. En contrast amb aques- ta evolució, l’edificació no residencial ha mostrat una evolució moderadament contractiva en els darrers mesos. Per altra banda, les licitacions promogudes en el conjunt del sector públic (segons data de publicació) presenten un perfil di- vergent a Catalunya i a Espanya; mentre que a Catalunya es re- gistra un descens notable durant el període gener-agost, tant en l’edificació com en l’obra civil, a Espanya el perfil global és po- sitiu gràcies al revifament de l’obra civil i, en especial, a la pro- moguda des de l’Administració General de l’Estat –que creix un 15,5%–, des dels Ens Territorials –un 37,6%– i des de les Enti- tats Públiques Estatals integrades en el grup Fomento, que crei- xen un 39,5% per la inversió d’Aena, Gif i els Ports. El consum de ciment ha moderat sensiblement el ritme de crei- xement i sembla haver-se estabilitzat després de l’impuls dels darrers anys. Els indicadors d’ocupació semblen apuntar la fi del procés de notable creixement dels darrers anys, amb un lleu- ger repunt de l’atur tant a Barcelona com a la regió metropoli- tana –del 6,6 i del 9,6% respectivament– i un moderat descens dels afiliats a la Seguretat Social a Barcelona –del 3,3%. Consum aparent de ciment Província de Barcelona Catalunya Període Tones /Cat (%) Tones /Esp (%) 1992 2.502.844 66,8 3.745.209 14,4 1993 2.145.106 68,2 3.143.324 13,8 1994 2.171.980 67,8 3.202.300 13,3 1995 2.198.691 64,0 3.434.545 13,5 1996 2.039.171 61,7 3.306.759 13,4 1997 2.331.280 63,9 3.650.359 13,6 1998 2.691.974 63,4 4.249.230 13,7 1999 2.949.427 62,8 4.692.973 13,6 2000 3.118.434 61,4 5.077.249 13,2 2001 3.307.519 60,3 5.486.399 13,0 2002 3.520.511 57,7 6.098.112 13,8 1r.tr. 862.740 60,2 1.433.135 13,7 2n.tr. 936.225 58,7 1.594.557 13,7 3r.tr. 834.144 55,7 1.498.463 13,2 4t.tr. 887.402 56,5 1.571.957 14,7 2003 3.750.586 58,3 6.438.367 13,9 1r.tr. 917.916 57,8 1.589.458 14,6 2n.tr. 987.892 58,3 1.695.240 13,9 3r.tr. 901.949 58,4 1.544.643 13,0 4t.tr 942.829 58,6 1.609.026 14,2 2004 1r.tr. 956.816 57,2 1.673.760 14,6 2n.tr. 953.289 56,5 1.686.984 13,5 3r.tr. 901.051 57,5 1.565.935 13,3 Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen. Font: Idescat. Barcelona economia 56 49 Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 3r.tr.2004/3r.tr.2003 –56,8 –41,8 33,3 –12,8 1r.sem.2004/1r.sem.2003 12,7 79,7 9,6 –3,0 2003/ 2002 10,8 –14,6 8,7 5,7 2002/ 2001 5,4 2,5 4,0 –10,2 L’edificació residencial manté un to general expansiu però es comença a palesar un alentiment del ritme de creixement. Amb l’excepció de la ciutat de Barcelona, tant la resta de l’àm- bit metropolità com el conjunt de Catalunya continuen pre- sentant durant els primers nou mesos de 2004 un perfil de creixement intens en la construcció residencial, amb uns aug- ments interanuals dels habitatges iniciats del 16,9 i del 8,2%, respectivament. A Barcelona, el fort impuls alcista dels habitatges iniciats regis- trat durant la segona meitat de l’any 2003 i el primer trimestre de 2004 s’ha anat moderant durant la primavera i l’estiu d’en- guany, fins a situar-se en una senda de creixement més alentit. Si s’analitza des d’una perspectiva trimestral, s’obté una visió força pobre, ja que els habitatges iniciats a la ciutat entre juliol i setembre de 2004 constitueixen la dotació trimestral més bai- xa dels darrers nou anys; un fet a tenir en compte però no mas- sa significatiu, donat que el calendari d’aprovació d’expedients a l’estiu és molt erràtic. Habitatges iniciats (taxa de variació interanual)(%) II.03 III.03 IV.03 I.04 II.04 III.04 -80 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 100 Barcelona RMB Catalunya En qualsevol cas, la perspectiva de les dades en l’acumulat anual no és pas tan negativa, però dibuixa un perfil de tanca- ment d’exercici amb volums inferiors als assolits l’any anterior. Tot el contrari del que apunten els habitatges acabats, que acu- mulen un creixement fins al setembre del 23,2% i que reflec- teixen l’impuls dels iniciats dels trimestres precedents. Construcció d’habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.980 1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679 1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814 1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547 1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 17.179 14.956 46.847 39.812 1997 5.314 3.740 32.445 21.817 37.759 25.557 20.542 14.933 58.301 40.490 1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.449 1999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.875 2000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638 2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.556 2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.538 1r. tr. 1.321 1.298 7.329 7.306 8.650 8.604 9.135 8.157 17.785 16.761 2n.tr. 1.594 1.522 9.086 7.699 10.680 9.221 10.362 9.371 21.042 18.592 3r.tr. 895 833 6.060 6.069 6.955 6.902 9.846 8.006 16.801 14.908 4t.tr. 1.076 1.257 7.456 5.676 8.532 6.933 10.338 8.344 18.870 15.277 2003 5.415 4.011 32.532 28.464 37.947 32.475 50.702 36.323 88.649 68.798 1r. tr. 1.016 756 8.265 7.589 9.281 8.345 11.514 7.947 20.795 16.292 2n.tr. 1.376 846 7.891 7.111 9.267 7.957 13.167 11.281 22.434 19.238 3r.tr 1.608 1.389 7.271 6.101 8.879 7.490 12.530 7.894 21.409 15.384 4t.tr. 1.415 1.020 9.105 7.663 10.520 8.683 13.491 9.201 24.011 17.884 2004 1r. tr. 1.373 1.766 8.140 6.186 9.513 7.952 11.803 9.032 21.316 16.984 2n.tr. 1.322 1.112 9.563 8.069 10.885 9.181 15.198 11.268 26.083 20.449 3r.tr 694 808 9.691 5.319 10.385 6.127 12.145 8.653 22.530 14.780 Notes: fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions. No es comptabilitzen els habitatges públics en la seva totalitat. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. 50 Construcció d’habitatges Malgrat les diferències territorials esmentades, més accentua- des quant més curt és el període de referència, la situació ge- neral del subsector residencial és, encara, d’un indiscutible dinamisme estimulat per una demanda animada, entre d’altres factors, pels baixos tipus d’interès hipotecaris, l’augment dels residents immigrants, la dinàmica de creació d’ocupació i la demanda d’inversió, sobretot a zones turístiques. La fortalesa d’aquests elements es posa de relleu quan es constata que, mal- grat la inèrcia creixent dels preus de venda a uns nivells que ronden el 15% interanual, el crèdit concedit per a l’adquisició d’habitatge continua augmentant per sobre d’aquesta taxa. A més, en alguns casos com Barcelona, la creixent presència de promocions residencials protegides està obrint possibilitats d’ac- cés a l’habitatge a una part de la demanda que tenia vedat acce- dir-hi a través del mercat lliure. Segons les darreres dades disponibles, un 26,2% dels habitatges acabats a Barcelona du- rant els primers nou mesos de 2004 està emparat sota algun tipus de protecció, una proporció força més elevada que la d’al- tres zones urbanes i que resultava inimaginable durant la pas- sada dècada. Habitatges iniciats a la regió metropolitana (milers) Alt Penedès Vallès Occidental Vallès Oriental Garraf Maresme BarcelonèsBaix Llobregat 2000 2001 2002 2003 2004 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5Habitatges iniciats milers Barcelona Resta grans municipis Resta RMB 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 2 4 6 8 10 12 14 Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB 2003 3r.tr.2004 variació (%) 1 Barcelona 5.415 694 –5,4 l'Hospitalet de Llobregat 1.154 412 39,9 Badalona 902 236 30,8 Sabadell 2.776 927 –3,8 Terrassa 2.927 1.146 31,0 Santa Coloma de Gramenet 318 90 –44,4 Mataró 1.154 438 66,4 Cornellà de Llobregat 241 51 12,8 Sant Boi de Llobregat 399 93 10,6 el Prat de Llobregat 172 133 56,8 Rubí 950 306 40,3 Sant Cugat 577 321 2,8 Viladecans 472 110 17,3 Vilanova 793 181 27,9 Cerdanyola del Vallès 442 103 –24,2 Granollers 320 185 48,9 Total municipis grans 19.012 5.426 13,2 Total RMB 37.947 10.385 14,9 Total Catalunya 88.649 22.530 12,5 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats/1000 habitants (mitjanes anuals) oc.2003-st.20042001-20031998-2000 Catalunya Regió Metropolitana Alt Penedès Garraf Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Barcelona 0 5 10 15 20 25 30 Nota: les dades són mitjanes trimestrals. Habitatges iniciats a les comarques de la RMB 2002 2003 3r.tr.2004 Alt Penedès 1.174 1.706 557 Baix Llobregat 5.417 4.872 1.301 Barcelonès 7.613 8.104 1.436 Garraf 2.125 2.303 633 Maresme 3.807 4.686 1.217 Vallès Occidental 10.853 11.245 3.589 Vallès Oriental 3.828 5.031 1.652 Barcelona economia 56 51 Font: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. Construcció d’habitatges També convé destacar el persistent augment, tant en termes re- latius com absoluts, dels projectes de rehabilitació residencial visats pel Col·legi d’Arquitectes de la província de Barcelona, i que estan en plena sintonia amb l’evolució de les llicències d’obres concedides en els primers nou mesos de l’any. Un segment a seguir de prop donada la previsible transferència de capacitat productiva que es produirà en els propers anys des del segment de l’obra nova fins a apropar-se al pes que la reha- bilitació té sobre el conjunt de l’edificació a Europa. Variació (%) Total Nous Rehabilitats 3r.tr.2004/3r.tr.2003 32,1 34,0 24,1 1r.sem.2004/1r.sem.2003 14,9 12,3 26,4 2003/ 2002 33,5 32,3 39,3 2002/ 2001 –9,7 –11,7 0,5 1 Variació interanual dels darrers dotze mesos. Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes Iniciats Acabats 2002 2003 3r.tr.2004 Var (%)1 2002 2003 3r.tr.2004 Var (%)1 1. Ciutat Vella 314 347 0 –56,0 111 181 92 8,3 2. l'Eixample 453 638 66 –23,2 409 298 89 69,6 3. Sants-Montjuïc 636 515 22 –44,6 242 222 130 459,7 4. Les Corts 111 156 32 –18,7 77 133 10 –73,5 5. Sarrià-Sant Gervasi 125 399 74 60,8 375 263 36 –58,5 6. Gràcia 155 350 98 42,5 162 185 42 –2,9 7. Horta-Guinardó 360 513 47 38,3 392 229 49 26,9 8. Nou Barris 713 742 45 –44,0 614 379 35 –58,6 9. Sant Andreu 833 553 131 55,9 1.114 819 52 –8,5 10. Sant Martí 1.175 1.194 175 7,7 1.395 1.302 271 31,0 Sense dades 11 8 4 166,7 19 0 2 0,0 Barcelona 4.886 5.415 694 –5,4 4.910 4.011 808 10,8 1 Promocions de l'Incasol corresponents a remodelació de barris, no qualificats com a HPO. Rehabilitats Projectes d’habitatges visats (Província de Barcelona) Any 1r.trim 2n.trim 3r.trim 4t.trim Total Nous 1992 5.652 6.150 5.936 4.130 21.868 1993 4.959 6.826 4.803 6.142 22.730 1994 6.337 7.329 6.970 7.108 27.744 1995 7.547 6.801 10.154 6.382 30.884 1996 9.099 9.066 7.780 8.813 34.758 1997 10.894 11.518 10.238 13.205 45.855 1998 19.164 7.558 8.671 10.404 45.797 1999 12.731 14.656 12.290 12.195 51.872 2000 12.500 14.984 8.654 9.221 45.359 2001 10.912 10.876 9.585 10.398 41.771 2002 11.012 9.404 7.888 8.600 36.904 2003 11.943 11.434 10.362 15.074 48.813 2004 12.541 13.716 13.881 1996 652 1.202 1.006 1.316 4.176 1997 916 1.139 1.061 2.153 5.269 1998 1.807 952 1.242 1.542 5.543 1999 2.263 2.506 1.972 2.571 9.312 2000 2.219 2.411 1.677 1.692 7.999 2001 2.256 2.057 1.522 2.152 7.987 2002 2.007 2.035 1.819 2.162 8.023 2003 2.664 2.695 2.383 3.432 11.174 2004 3.501 3.273 2.958 Habitatges iniciats i acabats a Barcelona segons règim de protecció Total hab. Promoció HPO Règim HPO Règim Protegits de protegits Pública1 general especial la CCAA Lloguer Iniciats 1998 600 312 60 47 85 96 1998 600 312 60 47 85 96 1999 1.469 538 85 11 704 131 2000 1.170 461 151 42 423 93 2001 1.135 291 132 115 425 172 2002 1.742 492 380 82 28 760 2003 1.337 130 396 71 0 740 1r. tr. 691 130 175 44 0 342 2n.tr. 209 0 144 0 0 65 3r.tr 336 0 76 27 0 233 4t.tr. 101 0 1 0 0 100 2004 1r. tr. 124 0 84 40 0 0 2n.tr. 308 0 8 0 0 300 3r. tr. 129 24 77 0 0 28 Acabats 1998 778 281 119 322 0 56 1999 1.072 300 1 135 197 439 2000 854 179 22 14 364 275 2001 1.116 455 35 110 189 327 2002 1.336 460 106 56 676 38 2003 845 263 189 55 195 143 1r. tr. 328 60 70 0 195 3 2n.tr. 15 0 0 0 0 15 3r.tr 407 203 40 44 0 120 4t.tr. 95 0 79 11 0 5 2004 1r. tr. 441 0 28 0 0 413 2n.tr. 498 84 122 21 0 271 3r. tr. 223 111 86 26 0 0 52 Després d’un any de contracció del sostre aprovat a les llicències d’obres, les dades de l’estiu de 2004 mostren una sensible recuperació, tant en el segment d’obra nova com en el de reforma. Al contrari del que és habitual, el volum de sostre previst du- rant el tercer trimestre de l’any ha estat superior al dels dos primers trimestres de l’any; en paral·lel, s’ha registrat un canvi de signe en relació amb l’evolució negativa dels quatre tri- mestres previs, ja que les dades de l’estiu són superiors en un 21,1% a les corresponents al mateix període de l’any anterior. Una recuperació que, no obstant, ha estat insuficient per a com- pensar el descens acumulat durant la primera meitat de l’any i que s’emmarca en un procés de clara desacceleració de l’acti- vitat constructora després d’un bienni amb màxims històrics. Llicències d’obres 1 A partir de 1996 canvia la classificació per usos i en els diferents epígrafs es comptabilitzen els usos assignats per plantes. El total recull la resta d'usos i per això pot ser superior al sos- tre nou més el de reforma i ampliació. Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d'aquest apartat són provisionals. Font (per a tot l'apartat si no s’indica el contrari): Direcció d'Actuació Urbanística. Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total 3r.tr.2004/3r.tr.2003 20,0 23,5 21,1 1rsem.2004/1r.sem.2003 –32,5 –44,0 –35,7 2003 / 2002 –4,6 15,6 –0,2 2002 / 2001 26,7 –1,6 19,3 Una part molt significativa d’aquesta revifalla correspon a l’evolució del sostre residencial, tant en el segment d’obra nova com en el de reforma i/o ampliació. En total, un 36% del sostre total aprovat durant els primers nou mesos de l’any –gairebé un milió de m2–, correspon a aquest ús. Un percentatge que supera en 7,1 punts percentuals al corresponent a 2003. Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2) Sostre nou Reforma Residencial Aparcament L. comercials Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total1 1992 192.105 278.695 110.557 86.292 82.541 50.917 801.107 194.087 995.194 1993 286.341 507.874 119.905 105.890 106.016 57.222 1.183.248 375.741 1.558.989 1994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.612 1995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.241 1.370.940 1996 298.914 202.588 86.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468 1997 555.174 437.184 230.673 22.627 56.765 108.859 1.411.282 325.985 1.737.267 1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.398 1999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 2000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090 2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.342 2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.945 1r.tr. 148.780 80.829 16.480 4.635 58.396 23.687 332.807 102.633 435.440 2n.tr. 83.783 48.014 7.708 1.907 47.413 16.745 205.570 93.532 299.102 3r.tr. 69.232 82.571 8.719 14.482 35.274 42.671 252.949 76.396 329.345 4t.tr. 176.127 136.854 20.840 115.685 165.757 23.199 638.462 118.596 757.058 2003 407.775 484.998 70.571 84.608 265.096 51.325 1.364.373 452.936 1.817.309 1r.tr. 122.913 127.181 21.193 28.891 79.631 21.921 401.730 164.755 566.485 2n.tr. 57.473 104.852 9.646 14.223 97.850 9.789 293.833 104.606 398.439 3r.tr. 79.460 75.387 18.578 3.682 24.932 6.520 208.559 93.399 301.958 4t.tr. 147.929 177.578 21.154 37.812 62.683 13.095 460.251 90.176 550.427 2004 1r.tr. 68.783 57.700 18.452 2.122 46.616 11.026 204.699 80.303 285.002 2n.tr. 75.603 71.595 12.928 34.378 49.622 20.427 264.553 70.543 335.096 3r.tr. 106.951 48.256 13.923 1.528 60.140 19.432 250.230 115.378 365.608 Sostre previst per usos i districtes (m2) (gn-st. 2004) Residencial Locals comercials i oficines Altres Aparcament superfície (m2) Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc L'Eixample Ciutat Vella 0 50.000 100.000 150.000 200.000 Barcelona economia 56Llicències d’obres L lic èn ci es d ’o br es m aj or s de c on st ru cc ió de n ou s os tr e ap ro va de s du ra nt el p er ío de g en er - s et em br e de 2 00 4 E di fi ci s re si de nc ia ls un if am ili ar s de 2 a 1 0 ha bi ta tg es d’ 11 a 4 0 ha bi ta tg es m és d e 40 h ab ita tg es A ltr es e di fi ci s O fi ci ne s In dú st ri es E qu ip am en ts H ot el s D ’a ltr es Fo nt : D ir ec ci ó d’ A ct ua ci ó U rb an ís tic a de l’ A ju nt am en t d e B ar ce lo na , e la bo ra t I dB C -I M I. VI-constrrucció 3/12/04 07:49 Página 55 54 Llicències d’obres Habitatges i places d’aparcament Habitatges Places Nous Amp. i reforma Total d’aparcament 1992 1.815 98 1.913 11.499 1993 2.761 689 3.450 19.609 1994 2.483 349 2.832 14.202 1995 3.978 927 4.905 15.642 1996 3.348 1.053 4.401 6.521 1997 5.795 874 6.669 15.199 1998 6.112 1.297 7.409 10.336 1999 6.663 944 7.607 11.682 2000 5.005 899 5.904 10.676 2001 4.322 559 4.881 9.586 2002 5.024 837 5.861 10.812 1r.tr. 1.336 248 1.584 2.090 2n.tr 891 254 1.145 1.661 3r.tr. 932 97 1.029 2.871 4t.tr. 1.865 238 2.103 4.190 2003 4.899 837 5.736 13.531 1r.tr. 1.686 160 1.846 4.602 2n.tr. 705 319 1.024 3.196 3r.tr. 941 179 1.120 2.386 4t.tr. 1.567 179 1.746 3.347 2004 1r.tr. 836 237 1.073 1.850 2n.tr. 992 597 1.589 2.646 3r.tr. 1.276 164 1.440 1.631 Habitatges Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total 3r.tr.2004/3r.tr.2003 35,6 –8,4 28,6 1rsem.2004/1r.sem.2003 –23,5 74,1 –7,2 2003 / 2002 –2,5 0,0 –2,1 2002 / 2001 16,2 49,7 20,1 A banda dels nombrosos expedients d’obra nova residencial de dimensions petites i mitjanes, les dades del tercer trimestre de 2004 destaquen especialment per la coincidència de diverses promocions d’obra nova destinada a protecció oficial, habitat- ges de lloguer per a joves o habitatges tutelats per a gent gran; en total, entre juliol i setembre s’han signat set expedients que sumen 412 habitatges amb algun tipus de protecció. Tot un rè- cord en relació amb anys precedents i que il·lustra la preocu- pació per promoure un parc d’habitatge assequible a la ciutat, amb especial atenció al lloguer. Dins encara del sostre destinat a habitatge, destaca l’augment notable dels expedients de refor- ma d’habitatges, que en el que va d’any han afectat a 998 ha- bitatges, una xifra superior a la dotació anual total de qualsevol dels anys del quinquenni precedent. A banda de la construcció residencial i de l’epígraf d’apar- caments –que està associat a d’altres usos–, el pols constructiu de la ciutat continua marcat pel bon ritme que mantenen els equipaments i els hotels i, en menor mesura, els locals comer- cials i les oficines. Pel que fa als hotels, des de començament d’any s’han concedit llicències que afecten gairebé 3.000 noves places hoteleres, tant en edificis nous com d’altres de reconver- tits o de rehabilitats. Cal anotar que és l’únic epígraf on el sos- tre de reforma és superior al nou. La miscel·lània dels equipaments aplega des d’un dels nous pavellons de Fira 2000, a una part dels nous edificis de la Ciutat Judicial, a més dels habituals equipaments esportius i docents. Pel que fa a la categoria de sostre destinat a activitats indus- trials i per a oficines, destaquen les destinades a usos logístics i, en especial, les situades a dintre de l’anomenat districte 22@. Per últim, la distribució territorial del sostre previst per distric- tes revela un inusual encapçalament en termes absoluts per part de Sants-Montjuïc, degut a la coincidència d’alguns expedients de gran envergadura, com l’esmentat pavelló de la Fira o al- guns d’industrials i logístics ubicats a la zona franca i al port. L’Eixample i Sant Martí són els altres districtes que també te- nen una aportació molt destacada, amb un perfil intern del sos- tre per usos molt similar. Habitatges de nova planta previstos Nombre d'habitatges Taxa de variació dels darrers dotze mesos (%) variació (%)nombre d'habitatges 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 20 30 40 Actuacions de rehabilitació a Barcelona1 2000 2001 2002 2003 2004 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 0 100 200 300 400 500 600 700 800 1.000 900 1 Sol·licituds de subvenció presentades a la campanya “Barcelona posa’t guapa”. Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. VII. Mercat immobiliari 56 Preus al mercat residencial de la regió metropolitana de Barcelona Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Tecnigrama, Direcció General d'Habitatge, i elaboració pròpia. Preus de venda dels habitatges nous a alguns municipis de la regió metropolitana de Barcelona Preu mitjà variació creix.anual Núm. índex Superfície Habitatges (€ /m2) (%) (%) Bcn=100 Preu mitjà (milers d'€ ) habitatges en oferta 2003 2002-2003 2000-2003 1996 2003 2002 2003 2003 (m2) (2003) Badalona 2.373 11,4 13,8 66,7 70,2 226,1 259,7 111 759 Barcelona 3.379 20,0 17,1 100,- 100,- 362,1 405,9 115 2.454 Castelldefels 2.567 15,0 10,7 — 76,0 270,9 338,9 132 537 Cerdanyola del Vallès 2.270 11,2 13,8 61,9 67,2 244,1 262,5 115 517 Cornellà de Llobregat 2.422 13,0 9,9 — 71,7 224,2 290,3 121 106 Gavà 2.268 10,4 15,1 67,7 67,1 237,3 231,2 103 147 Granollers 2.080 21,7 18,9 60,3 61,6 194,7 233,9 114 124 l'Hospitalet de Llobregat 2.858 24,3 16,7 75,1 84,6 225,7 298,4 107 140 Martorell 1.725 6,0 14,6 44,0 51,1 167,6 195,5 117 300 el Masnou 2.780 39,6 20,3 59,7 82,3 201,2 331,2 121 60 Mataró 2.301 28,0 16,9 55,4 68,1 210,0 233,4 104 538 Mollet del Vallès 2.082 15,1 16,0 — 61,6 185,3 214,5 105 167 Montcada i Reixac 1.705 7,2 5,2 — 50,5 176,7 207,7 125 36 el Prat de Llobregat 2.420 15,6 16,7 — 71,6 231,6 266,1 110 81 Ripollet 2.000 20,4 17,3 57,5 59,2 215,5 247,9 126 212 Rubí 1.975 21,2 13,9 — 58,4 189,6 204,3 104 618 Sabadell 2.228 23,1 16,2 64,5 65,9 195,9 236,6 106 1.055 Sant Boi de Llobregat 2.135 15,3 10,8 — 63,2 207,0 241,3 114 295 Sant Cugat del Vallès 3.054 12,3 16,8 85,9 90,4 480,3 369,3 122 554 Sant Feliu de Llobregat 2.567 26,6 17,0 — 76,0 257,1 280,3 112 72 Sant Joan Despí 2.831 25,8 14,3 — 83,8 220,1 307,0 109 12 Sant Just Desvern 2.949 19,2 19,7 78,1 87,3 369,9 474,8 161 5 Santa Coloma de Gramenet 2.091 1,9 7,9 — 61,9 208,5 223,9 108 41 Sitges 3.337 18,0 21,2 — 98,8 372,7 507,2 156 287 Terrassa 2.015 22,0 17,4 54,7 59,6 185,4 205,6 104 2.101 Viladecans 2.167 14,4 14,2 — 64,1 194,2 236,8 112 417 Vilafranca del Penedès 1.728 34,3 21,1 48,5 51,1 151,4 199,6 118 474 Vilanova i la Geltrú 2.163 38,8 21,5 50,5 64,0 185,7 227,4 108 317 Els principals factors que alimenten l’espiral alcista dels preus de l’habitatge sobrepassen els mercats locals en els que operen la majoria dels agents immobiliaris. L’evolució recent dels preus de venda del mercat residencial afegeix, si és possible, una major dosi d’incredulitat i sorpresa, barrejada amb una creixent preocupació, entre la major part dels operadors i espectadors actius d’aquest mercat. Les dades més recents constaten que el preu mitjà dels habitat- ges al conjunt del país manté la trajectòria alcista estabilitzada en la franja del 15/20% anual, incloent com és obvi, dinàmiques locals que no s’ajusten, per excés o defecte, a aquesta mitjana. Les discrepàncies sobre aquestes variacions que s’evidencien segons les diverses fonts subministradores de dades queden en un no res si es procura homogeneïtzar les metodologies i si es prenen en consideració les variacions plurianuals. Aquestes taxes de creixement sorprenen relativament pel fet que es produeixen després de l’impressionant augment acumu- lat els darrers sis anys. Impressionant perquè superen àmplia- ment els increments que al llarg d’aquest mateix període han acumulat la pràctica totalitat dels indicadors de referència –bà- sicament renda familiar disponible i salaris– sobre els que, en teoria i juntament amb l’estalvi acumulat, es fonamenta la ca- pacitat d’inversió d’una part significativa de la demanda poten- cial. En conseqüència, l’esforç financer a què obliga l’accés a un habitatge en propietat als preus de mercat fa temps que obliga a assumir unes ràtios d’endeutament que creixen –aquestes sí– en paral·lel al preu dels actius immobiliaris alhora que ha des- terrat de la consciència popular, qui sap per quant de temps, el concepte i la virtut –segons ens havien ensenyat els nostres pares als que tenim una certa edat– d’estalviar... pel que pugui passar. L’estabilitat que els darrers dos anys ha mostrat el preu del diner i el fet que no es preveguin canvis significatius al res- pecte a mitjà termini, redueix el risc aparent que contrauen les famílies que continuen endeutant-se. Barcelona economia 56 57 Preus al mercat residencial de la regió metropolitana No s’observen diferències apreciables en la intensitat de l’augment dels preus del sostre residencial entre la ciutat de Barcelona i l’entorn metropolità. Un cop plasmades algunes de les tendències de fons, i passant a les dades disponibles, la regió metropolitana es revela com un model molt correcte a l’hora d’analitzar l’evolució en termes agregats dels preus de venda del sostre residencial. Sense per- dre de vista el valor sempre relatiu de les mitjanes obtingudes de realitats extraordinàriament heterogènies, es pot considerar un bon model perquè conté una diversitat tan àmplia d’aglome- racions i trames urbanes, a banda de nivells de renda i d’oferta d’habitatges, que la seva evolució, en termes agregats, és ho- mologable a grans trets a la del conjunt del país. Així, durant el bienni 2002-2003, l’augment acumulat al conjunt d’Espanya pel que fa a l’habitatge nou segons valors de taxació –gairebé un 37%– supera en només 3,5 punts percentuals l’increment resultant per la regió metropolitana a partir dels preus de venda a peu de promoció. De l’observació mínimament detallada de l’evolució de les da- des metropolitanes –ja sigui a nivell municipal o pel conjunt de l’àmbit– hom en pot extreure un parell de trets importants. En primer lloc, si prenem com a referència el preu mitjà de Barce- lona per a calcular la dispersió del conjunt dels municipis per als quals disposem d’informació per al període 1995-2003 d’aug- ment dels preus, la conclusió és que, després d’alguns alts i baixos al llarg d’aquests nou anys, la dispersió de preus –mesu- rada en /m2– es manté pràcticament inalterada i en tot cas sembla apreciar-se una moderada reducció de la dispersió per l’impuls dels valors mínims. Una segona qüestió a considerar és que no s’observa un grau significatiu de correlació entre volum d’oferta analitzada i crei- xement dels preus. En aquest cas però, la pròpia naturalesa de les dades no permet aprofundir més en aquest aspecte. Con- tràriament, el que no es pot passar per alt és el fet que a dos de cada tres municipis per als quals es disposa de les dades referi- des als onze darrers anys, l’increment anual mitjà del trienni 2001-2003 és superior o com a mínim igual, als increments anuals dels dos períodes anteriors, el de relativa contenció en termes reals (1992-1996) i el següent (1996-2001), clarament expansiu. Si s’ha de sintetitzar en un sol element nuclear, l’e- volució dels preus en aquests tres períodes es pot explicar per l’evolució dels tipus d’interès. Tant la conjuntura macroeconò- mica com el mercat laboral semblen haver jugat un paper se- cundari en la determinació del preu dels habitatges. Si això és així, ara s’enceta un període interessant atès que el marge per continuar reduint els tipus d’interès és pràcticament nul i només es pot contemplar en un escenari de recessió eco- nòmica. En conseqüència, i donat el nivell d’endeutament que suporten les economies familiars, la variable determinant passa a ser l’augment de les taxes d’ocupació. Una variable que s’in- tueix insuficient en un escenari caracteritzat per l’elevada pre- carietat de l’ocupació, un creixement econòmic feble i alhora inflacionista i l’amenaça d’un enduriment de les condicions de finançament. 2001-20031996-20011992-1996 Evolució dels preus a alguns municipis de la RMB Vilanova i la Geltrú Vilafranca del P. Viladecans Terrassa Sitges Sta. Coloma de G. Sant Just Desvern Sant Joan Despí St. Feliu de Ll. St. Cugat del V. St. Boi de Ll. Sabadell Rubí Ripollet el Prat de Ll. Montcada i Reixac Mollet del Vallès Mataró el Masnou Martorell l'Hospitalet de Ll. Granollers Gavà Cornellà Cerdanyola del V. Castelldefels Barcelona Badalona -5 0 5 10 15 20 25 30 Creixement anual (%) Preus màxims i mínims a l'entorn de Barcelona (Núm. índex BCN=100) 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 0 20 40 60 80 100 120 140 Barcelona mínmax Sant Just Sant Just Sant Just Sant Just Sant Just Sant Cugat Sant Cugat Sitges Sitges Martorell Martorell MartorellVilafrancaVilafrancaVilafranca VilafrancaVilafranca Montcada Nota: Creixement anual del PIB en termes reals. Creixement anual dels valors de taxació nominals. 58 Barcelona i Madrid i Variació (%) àrea d'influència àrea d'influència Habitatge nou 3r.tr.2004/3r.tr.2003 18,7 21,8 2003/2002 20,6 24,0 2002/2001 13,7 24,0 Habitatge de 2a mà 3r.tr.2004/3r.tr.2003 18,4 17,4 2003/2002 20,3 25,6 2002/2001 17,6 25,8 Valors de taxació dels habitatges Nota: A començament de 2001 hi ha una nova base de càlcul que trenca la sèrie. Font (per a tot l’apartat): Ministerio de Vivienda. (taxes de variació) Evolució dels valors de taxació 89 90 91 92 93 94 95 96 98 99 00 01 02 03 Madrid i àrea d'influènciaBarcelona i àrea d'influència (%) 97 3r.tr.04 -5 0 5 10 15 20 25 30 35 En un entorn en el que cada cop resulta més inquietant el persistent augment de preus, tot apunta a que la moderació prevista per 2004 s’ajornarà encara uns mesos més. A mesura que avança l’any i que es va acceptant de forma ma- joritària que l’anunciat fre del ritme de creixement dels preus de venda residencials està lluny de concretar-se, s’està estenent una creixent inquietud –manifestada per altes instàncies monetàries i organismes econòmics internacionals– pel risc que aquesta situació suposa per al conjunt de l’economia. Bàsicament, perquè les famílies estan endeutades a tipus d’in- terès històricament baixos, a llarg i molt llarg termini, i finan- çant habitatges molt cars, amb preus que no guarden cap relació “raonable” amb els salaris però als que han pogut accedir per la laxitud amb la que es planteja l’equació que resol la quota men- sual a pagar combinant els tipus d’interès vigents i allargant el termini de finançament. En un país en el que només una part anecdòtica de les hipote- ques estan referenciades a tipus fix, són evidents –i temibles per alguns– les conseqüències d’un repunt dels tipus d’interès o d’un estancament del creixement econòmic. La controvèrsia suscitada el passat estiu sobre la transparència i la fiabilitat de les dades utilitzades per mesurar l’evolució dels preus no amaga que tant els valors de taxació que facilita el Ministeri d’Habitatge, com els resultants d’estudis de mercat, d’agències de valoració de riscos o, més recentment, dels regis- tradors immobiliaris, han mostrat, durant la primera meitat de 2004, un creixement important, d’entre el 14 i el 25% depenent de les fonts utilitzades. En concret, les dades que ofereix el Ministeri d’Habitatge, basades en la informació facilitada per les societats de taxació, xifren en un 18,7% l’augment registrat durant el segon trimes- tre a Barcelona i la seva àrea d’influència en el segment nou, mentre que en el de segona mà, l’augment és lleugerament infe- rior. Unes variacions molt semblants a les registrades a Madrid i a la resta de les grans ciutats espanyoles; de fet, les sis grans ciutats espanyoles de més de mig milió d’habitants han registrat augments superiors al 18%, el que dóna una idea de que és un fenomen generalitzat i que, malgrat que el de l’habitatge és un mercat local, els corrents de fons que animen la demanda són els mateixos a tot el país: augment del nombre de llars, creixement sostingut de l’ocupació, condicions fiscals i de finançament fa- vorables i manteniment de l’atractiu com a bé d’inversió. Creixement econòmic i valors de taxació residencials Creixement mitjà del PIB 1998-2003 (%) Evolució valors taxació 2001-2004 (%) F F F F F F F F F F F F F F F F F 10 15 20 25 30 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 Múrcia Andalusia Canàries Navarra Extremadura Madrid Comunitat Valenciana Cantàbria País Basc La Rioja Catalunya Castella-La Manxa Galícia Castella i Lleó AragóBalears Astúries Nota: la línia vertical marca el trencament de la sèrie de dades. Evolució dels valors de taxació Habitatge nou Habitatge de 2a mà Barcelona i Madrid i Barcelona i Madrid i àrea d'influèn. àrea d'influèn. àrea d'influèn. àrea d'influèn. (€ /m2) 1992 910 1.107 784 987 1993 943 1.115 814 1.004 1994 987 1.159 852 1.015 1995 1.010 1.177 871 1.055 1996 1.028 1.172 893 1.076 1997 1.083 1.189 925 1.070 1998 1.205 1.246 991 1.088 1999 1.380 1.327 1.142 1.174 2000 1.607 1.527 1.338 1.342 2001 1.936 1.889 1.610 1.676 2002 2.202 2.342 1.893 2.107 1r.tr. 1.984 2.089 1.665 1.772 2n.tr. 2.104 2.091 1.723 1.836 3r.tr. 2.164 2.279 1.796 1.977 4t.tr. 2.202 2.342 1.893 2.107 2003 2.656 2.903 2.277 2.645 1r.tr. 2.421 2.549 1.981 2.288 2n.tr. 2.467 2.637 2.074 2.413 3r.tr 2.560 2.670 2.152 2.510 4t.tr. 2.656 2.903 2.277 2.645 2004 1r.tr. 2.769 3.058 2.351 2.774 2n.tr. 2.951 3.178 2.464 2.869 3r.tr. 3.040 3.251 2.547 2.984 Barcelona economia 56 59 Lloguer d’oficines i de locals comercials * Dades provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Les dades de l'Eix Central de Negocis provenen de CB Richard Ellis. (€ /m2/mes) Dificultats de darrera hora en el tractament de la base de dades han fet impossible que en el moment de tancar aquesta edició poguéssim disposar de la totalitat de les dades amb el detall habitual. És per això que en aquest número –i esperem que de manera excepcional– s’inclou agrupada en un sol apartat l’es- cassa informació disponible referida als preus de lloguer de locals de negoci corresponents als contractes formalitzats a Barcelona durant el primer semestre d’enguany. Unes perspectives més volàtils del que desitgen els agents econòmics i un creixement estable i força reposat de l’activitat econòmica, no és el millor context per incentivar la demanda de locals de negoci. Segons les dades disponibles i provisionals, durant la primera meitat de 2004 el preu de lloguer d’oficines a la ciutat s’ha mantingut estable en termes reals. L’augment nominal segons les primeres estimacions tot just ha servit per compensar l’in- crement de la inflació. En termes absoluts i pel conjunt de la ciutat, el preu mitjà de lloguer per m2 continua lleument a l’alça per tercer any consecutiu però encara es manté per sota del darrer màxim assolit el 2001 o, en el cas d’alguns districtes, du- rant el 2002. Segons aquestes dades, que no es limiten només a l’oferta en edificis d’ús exclusivament terciari, els preus de llo- guer registrats en el que va d’any representen nous màxims en el cas de l’emblemàtic Eixample, amb un increment dels preus lleument per sobre de la mitjana. El preu més elevat en termes absoluts continua corresponent al districte de Sarrià-Sant Ger- vasi, tot i que ha registrat una davallada interanual del 10%. Els increments més notables en termes relatius –pràcticament un 14%– corresponen a Gràcia i Sant Martí. Pel que fa a la demanda de lloguer de locals comercials i per a serveis personals amb accés directe des del carrer o en edificis d’ús exclusiu, el paper estel·lar que darrerament té assignada la demanda interna en consum com a un dels motors de creixe- ment econòmic ha coincidit amb una conjuntura moderadament expansiva pel que fa a la disponibilitat de superfície de nova construcció per a usos comercials. Possiblement aquest fet ha contribuït a mantenir estables els preus de lloguer. De fet, el preu mitjà que en resulta pel conjunt de la ciutat durant el pri- mer semestre és més elevat que el preu mitjà corresponent al 2003 però lleument inferior al mateix registre d’un any enrere. A diferència del que s’observa al segment de les oficines, el preu de lloguer dels locals comercials manté invariable pel con- junt de la ciutat la tendència moderadament alcista en termes monetaris. L’anàlisi per districtes no ofereix trets destacats més enllà de què només Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Andreu aconseguei- xen escapar –de manera testimonial segons aquestes dades pro- visionals– de la variació interanual negativa que presenten la resta de districtes. Preu mitjà declarat dels locals d’oficines 2000 2001 2002 2003 1rsem04* 1. Ciutat Vella 8,01 8,95 7,53 7,30 7,35 2. l'Eixample 8,36 9,26 9,32 9,44 9,70 3. Sants-Montjuïc 6,89 8,24 7,80 6,47 6,71 4. Les Corts 8,50 9,52 8,69 8,64 9,48 5. Sarrià-Sant Gervasi 8,83 9,71 8,97 9,83 10,20 6. Gràcia 8,53 9,53 7,94 8,92 7,84 7. Horta-Guinardó 8,90 8,49 7,19 7,44 8,46 8. Nou Barris 6,96 7,83 8,36 9,30 8,81 9. Sant Andreu 6,80 7,79 7,70 6,17 6,37 10. Sant Martí 5,99 7,21 6,05 6,11 6,49 Barcelona 8,11 9,40 8,40 8,56 8,94 Preu màxim de les oficines a l'Eix Central de Negocis 22,00 27,04 25,00 23,30 n.d. * Dades provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Preu mitjà de lloguer dels locals comercials 2000 2001 2002 2003 1rsem04* (€ /m2/mes) 1. Ciutat Vella 7,85 7,76 8,79 8,51 8,22 2. l'Eixample 7,89 9,49 9,29 9,48 9,80 3. Sants-Montjuïc 7,56 7,16 7,71 7,78 8,09 4. Les Corts 7,89 8,58 8,71 9,12 9,15 5. Sarrià-Sant Gervasi 8,14 8,93 9,22 8,91 9,47 6. Gràcia 7,25 7,18 7,35 7,90 8,20 7. Horta-Guinardó 7,58 7,26 7,55 7,88 7,90 8. Nou Barris 6,98 7,19 7,23 7,72 7,94 9. Sant Andreu 7,04 7,50 7,74 7,76 8,02 10. Sant Martí 5,90 6,21 6,29 6,79 7,40 Barcelona 7,54 7,98 8,14 8,34 8,83 VIII. Mercat de treball Barcelona economia 56 61 Nota:Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona Evolució de la població activa Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 4t.tr.1992 703.983 408.313 295.670 1.745.789 1.078.796 666.993 2.492.300 1.539.600 952.700 4t.tr.1993 695.445 392.369 303.076 1.832.178 1.100.148 732.030 2.573.700 1.549.800 1.023.900 4t.tr.1994 686.907 393.837 293.070 1.850.809 1.103.738 747.071 2.617.400 1.574.300 1.043.100 4t.tr.1995 678.369 376.385 301.984 1.871.244 1.104.763 766.481 2.663.500 1.580.600 1.082.900 4t.tr.1996 679.737 377.372 302.365 1.896.387 1.119.434 776.953 2.696.600 1.597.000 1.099.600 4t.tr.1997 676.063 369.574 306.489 1.881.223 1.110.390 770.833 2.691.000 1.590.600 1.100.400 4t.tr.1998 672.146 370.998 301.148 1.864.870 1.090.018 774.852 2.692.300 1.576.500 1.115.800 4t.tr.1999 670.120 364.476 305.644 1.856.450 1.073.253 783.197 2.686.700 1.552.500 1.134.200 4t.tr.2000 677.050 371.550 305.500 1.885.240 1.079.420 805.820 2.731.400 1.572.300 1.159.100 4t.tr.2001 719.600 391.460 328.140 2.034.400 1.180.380 854.020 3.024.400 1.756.640 1.267.760 1r.tr.2002 723.000 394.310 328.690 2.040.100 1.192.900 847.200 3.032.700 1.774.900 1.257.800 2n.tr.2002 720.700 392.630 328.070 2.037.300 1.188.700 848.600 3.050.200 1.784.300 1.265.900 3r.tr.2002 727.630 398.140 329.490 2.071.700 1.209.000 862.700 3.092.800 1.808.400 1.284.400 4t.tr.2002 729.400 398.200 331.200 2.076.100 1.205.150 870.950 3.082.600 1.795.400 1.287.300 1r.tr.2003 737.300 401.360 335.940 2.094.200 1.213.440 880.760 3.118.400 1.813.000 1.305.400 2n.tr.2003 737.280 401.980 335.300 2.109.550 1.218.340 891.210 3.140.800 1.813.800 1.327.000 3r.tr.2003 745.100 407.930 337.170 2.131.810 1.223.720 908.090 3.185.800 1.832.600 1.353.300 4t.tr.2003 746.000 407.080 338.920 2.131.600 1.224.970 906.630 3.172.100 1.826.200 1.345.800 1r.tr.2004 752.610 407.630 344.980 2.138.050 1.218.320 919.730 3.174.900 1.812.200 1.362.600 2n.tr.2004 752.100 406.970 345.130 2.139.090 1.216.730 922.360 3.200.600 1.818.500 1.382.200 3r.tr.2004 746.400 407.060 339.340 2.132.900 1.217.930 914.970 3.207.400 1.819.900 1.387.500 Població activa, atur i contractació Nota: El darrer canvi metodològic de l'EPA trenca la sèrie històrica a final del 2000. Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Enquesta de Població Activa per a Catalunya i estimació pròpia a partir d'aquesta mateixa font per a Barcelona i RMB. La majoria dels indicadors del mercat de treball ofereixen una imatge de desacceleració del creixement de l’ocupació. Després d’un 2003 fortament expansiu pel que fa a l’evolució de la població activa com a conseqüència bàsicament de la re- cuperació dels volums d’ocupació perduts durant el bienni anterior, l’evolució del tercer trimestre d’enguany denota una manifesta tendència a l’estancament de la població que es de- clara activa. Així, el creixement interanual d’escassament set dècimes registrat al conjunt de Catalunya, es redueix a una taxa testimonial tant entre els residents de la ciutat central com de l’àmbit metropolità. En conseqüència, les taxes d’activitat i d’o- cupació s’estabilitzen en els màxims assolits darrerament. La pèrdua d’impuls de la població activa es manifesta espe- cialment en el col·lectiu masculí, concretant-se amb lleus retrocessos, especialment significatius a la Catalunya no metro- politana. De fet, a l’àrea de Barcelona, la població activa mas- culina s’ha mantingut pràcticament estancada en termes abso- luts d’ençà començament d’any. L’escàs creixement del nombre d’actius descansa exclusivament en el dinamisme que encara manté el col·lectiu femení. 3r.tr.04/ 4t.tr.03/ 4t.tr.02/ 4t.tr.01/ Variació(%) 3r.tr.03 4t.tr.02 4t.tr.01 4t.tr.00 Barcelona Total actius 0,2 2,3 1,4 –1,9 Homes –0,2 2,2 1,7 –2,7 Dones 0,6 2,3 0,9 –0,8 RMB Total actius 0,1 2,7 2,0 –2,6 Homes –0,5 1,6 2,1 –1,3 Dones 0,8 4,1 2,0 –4,3 Taxes d'activitat i d'ocupació (Barcelona) Període Total Homes Dones Taxa d'activitat 4t.tr.1998 68,5 79,7 58,5 4t.tr.1999 68,7 78,1 60,1 4t.tr.2000 69,5 79,5 60,3 4t.tr.2001 70,5 80,0 62,3 4t.tr.2002 72,5 82,3 63,1 1r.tr.2003 72,6 82,6 63,1 2n.tr.2003 73,0 81,7 64,7 3r.tr.2003 74,4 84,0 65,1 4t.tr.2003 74,2 83,9 64,9 1r.tr.2004 75,5 85,1 66,6 2n.tr.2004 75,8 85,0 67,4 3r.tr.2004 75,9 84,9 67,5 Taxa d'ocupació 4t.tr 1998 57,7 70,7 46,1 4t.tr.1999 59,5 70,2 49,7 4t.tr.2000 62,3 72,4 53,1 4t.tr.2001 62,5 73,2 53,3 4t.tr.2002 64,1 73,2 55,3 1r.tr.2003 64,0 73,8 54,7 2n.tr.2003 65,1 73,7 56,8 3r.tr.2003 65,9 75,3 56,7 4t.tr.2003 67,2 77,3 57,6 1r.tr.2004 67,1 76,5 58,3 2n.tr.2004 67,5 76,6 59,2 3r.tr.2004 67,6 76,7 59,2 62 Població activa, atur i contractació L’afebliment del procés de creació de nous llocs de treball incideix en l’estancament de la població activa i en un augment de l’atur registrat. De les diferents variables que conformen el mercat laboral metropolità, possiblement sigui l’atur registrat la que encara el darrer trimestre de l’any des de la posició de més feblesa. Des- prés d’un any i mig de relativa estabilitat pel que fa al total de desocupats, durant els mesos d’estiu s’ha produït un notable repunt que permet avançar que 2004 es convertirà en el quart any consecutiu de creixement de les xifres d’actius en atur. Una evolució que es pot fer extensible al conjunt de Catalunya. Entre els actius residents a la ciutat central també es detecta un augment de l’atur, encara que d’una intensitat sensiblement menor. Els poc més de 47.000 actius registrats a les OTG de Barcelona com a desocupats demandants d’un lloc de treball –que representen un increment interanual de l’1,1%– confir- men que s’ha produït un canvi de tendència en l’evolució de l’atur registrat i que la trajectòria moderadament descendent del primer semestre s’ha de donar per gairebé esgotada. El canvi de tendència és més intens entre els homes –1,9%– que no pas entre les dones, on el creixement interanual és de només quatre dècimes. En termes absoluts però, el nombre de dones aturades continua sent superior al d’homes. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Variació(%) st.04/st.03 ds.03/ds.02 ds.02/ds.01 ds.01/ds.00 Barcelona Total 1,1 –0,1 7,3 5,8 Masculí 1,9 1,4 9,7 9,7 Femení 0,4 –1,4 5,3 2,8 RMB Total 5,8 1,2 9,1 12,0 Masculí 6,5 1,8 10,4 17,1 Femení 5,2 0,8 8,0 8,3 Variació interanual de l'atur registrat (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Barcelona RMB -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 Al conjunt de la regió metropolitana, i també de Catalunya, el repunt de final de l’estiu comporta un enfortiment de la trajectòria alcista de l’atur. Una trajectòria que, amb intensitats diferents, ha estat expansiva de manera ininterrompuda d’ençà la primavera de 2001. Així, i com a diferència significativa en relació amb l’evolució observada a la ciutat central, els més de 154.000 actius desocupats a la regió metropolitana –i els gai- rebé 210.000 del conjunt de Catalunya– i registrats a les ofi- cines d’ocupació a final de setembre, són els valors més elevats dels darrers sis anys. Unes magnituds, però, que no són direc- tament comparables donat l’augment tan rellevant que ha re- gistrat la població activa durant aquests darrers anys. Evolució de l'atur registrat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení 31 des. 1992 69.491 32.795 36.696 205.248 94.980 110.268 278.456 126.661 151.795 31 des. 1993 86.336 44.246 42.090 259.753 132.910 126.843 355.816 179.614 176.202 31 des. 1994 86.918 45.129 41.789 247.577 125.478 122.099 330.275 164.025 166.250 31 des. 1995 76.068 38.808 37.260 220.883 109.646 111.237 296.648 143.853 152.795 31 des. 1996 66.625 33.273 33.352 202.994 99.511 103.483 275.615 131.979 143.636 31 des. 1997 58.864 28.026 30.838 177.369 82.619 94.750 240.659 109.044 131.725 31 des.1998 49.940 22.837 27.103 145.791 64.634 81.157 198.311 85.111 113.200 31 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.942 31 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064 31 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705 31 març2002 45.584 21.085 24.499 139.346 61.803 77.543 190.185 81.106 109.079 30 juny 2002 46.375 21.044 25.331 140.276 60.778 79.498 187.556 78.536 109.020 30 set. 2002 46.886 21.276 25.610 143.393 62.684 80.709 193.341 81.654 111.687 31 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981 31 març 2003 47.221 22.129 25.092 146.435 64.844 81.591 201.694 85.942 115.752 30 juny 2003 46.431 21.287 25.144 143.240 62.354 80.886 192.704 81.063 111.641 30 set. 2003 46.746 21.397 25.349 145.812 63.842 81.970 196.364 83.319 113.045 31 des.2003 46.379 21.998 24.381 147.801 66.368 81.433 206.705 89.838 116.867 31 març 2004 46.203 21.771 24.432 147.255 65.168 82.087 203.089 87.018 116.071 30 juny 2004 45.376 21.027 24.349 144.836 62.850 81.986 195.057 81.870 113.187 30 set. 2004 47.250 21.796 25.454 154.202 67.965 86.237 209.695 89.762 119.933 Barcelona economia 56 63 Població activa, atur i contractació Evolució de l'atur registrat segons edat i sector d'activitat Període <25 anys 25-44 45 i més Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a. Barcelona 31 des. 1994 16.806 42.473 27.639 186 28.922 5.183 45.611 7.016 31 des. 1995 11.121 37.057 27.890 176 23.658 4.535 40.906 6.793 31 des. 1996 9.255 31.256 26.114 179 18.554 3.946 36.435 7.511 31 des. 1997 7.584 28.243 23.037 190 14.196 3.259 34.114 7.105 31 des.1998 5.113 23.535 21.292 197 11.859 2.590 29.793 5.501 31 des. 1999 3.488 20.141 20.542 203 10.032 2.330 27.103 4.503 31 des. 2000 2.993 18.733 19.163 144 8.571 2.231 26.199 3.744 31 des. 2001 3.644 20.158 19.475 135 8.559 2.544 28.427 3.612 31 març 2002 4.198 21.459 19.927 122 8.588 2.576 30.550 3.748 30 juny 2002 4.544 21.850 19.981 120 8.363 2.638 31.064 4.190 30 set. 2002 4.818 22.099 19.969 109 8.435 2.681 31.322 4.339 31 des. 2002 4.551 21.786 20.092 195 8.303 2.631 31.083 4.217 31 març 2003 4.922 22.077 20.222 219 8.087 2.705 31.875 4.335 30 juny 2003 5.097 21.294 20.040 280 7.739 2.684 31.115 4.613 30 set. 2003 5.076 21.605 20.065 346 7.834 2.715 31.365 4.486 31 des. 2003 4.742 21.100 20.537 352 7.739 2.861 31.047 4.380 31 març 2004 4.470 21.069 20.664 383 7.479 2.750 31.320 4.271 30 juny 2004 4.325 20.508 20.543 353 7.113 2.750 30.845 4.315 30 set. 2004 4.735 21.671 20.844 302 7.284 2.895 32.348 4.421 Regió Metropolitana 31 des. 1994 61.345 122.468 63.764 969 96.656 21.921 104.999 23.032 31 des. 1995 44.857 109.859 66.167 920 80.441 19.440 97.275 22.807 31 des. 1996 38.954 98.040 66.000 875 67.857 17.991 92.253 24.018 31 des. 1997 30.720 86.909 59.740 963 54.737 14.641 86.387 20.641 31 des. 1998 20.294 70.991 54.506 791 45.563 10.684 74.018 14.735 31 des. 1999 13.256 61.780 52.126 640 38.184 9.425 67.401 11.512 31 des. 2000 12.647 57.866 48.957 483 34.216 9.217 65.996 9.558 31 des. 2001 16.229 65.282 52.352 491 37.302 11.208 74.875 9.987 31 març 2002 17.393 68.040 53.913 484 37.437 11.403 79.713 10.309 30 juny 2002 17.502 68.266 54.508 452 36.378 11.419 80.292 11.735 30 set.2002 18.723 69.638 55.032 462 37.334 12.060 81.569 11.968 31 des. 2002 18.219 71.208 56.555 575 38.186 12.182 83.401 11.638 31 març 2003 18.800 70.832 56.803 584 36.938 11.845 85.331 11.737 30 juny 2003 18.721 68.296 56.223 634 35.623 11.764 82.396 12.823 30 set. 2003 19.379 69.610 56.823 680 36.691 12.257 83.485 12.699 31 des. 2003 18.627 70.303 58.871 674 36.919 12.695 84.958 12.555 31 març 2004 18.043 69.776 59.436 724 35.807 12.246 86.133 12.345 30 juny 2004 16.908 68.142 59.786 727 34.859 12.184 84.564 12.502 30 set. 2004 19.382 73.056 61.764 695 36.671 13.428 90.131 13.277 Catalunya 31 des. 2003 27.306 98.540 80.859 1.454 51.021 18.671 119.680 15.879 30 set. 2004 27.556 99.308 82.831 1.528 50.690 19.445 121.306 16.726 La progressiva terciarització del teixit productiu català i la sortida del mercat de treball reglat, poden explicar el creixement més temperat de l’atur femení a mesura que es debiliten les expectatives de trobar feina. L’evolució de l’atur per sexes tant a l’entorn metropolità com a la resta de Catalunya segueix els paràmetres que ja s’han vist a la ciutat central. Mentre que en termes absoluts l’atur continua sent majoritàriament femení, l’augment del registrat –molt condicionat pel dret a cobrar prestacions econòmiques– és més intens entre els homes. Una evolució explicable, d’entrada i amb independència d’altres raons, pel predomini del col·lectiu masculí entre la població ocupada. Barcelona RMB Variació (%) st.04/st.03 ds.03/ds.02 st.04/st.03 ds.03/ds.02 menys de 25 anys –6,7 4,2 0,0 2,2 25-44 anys 0,3 –3,1 5,0 –1,3 45 i més 3,9 2,2 8,7 4,1 Primari –12,7 80,5 2,2 17,2 Indústria –7,0 –6,8 –0,1 –3,3 Construcció 6,6 8,7 9,6 4,2 Serveis 3,1 –0,1 8,0 1,9 S.o.a. –1,4 3,9 4,6 7,9 Font: Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. 64 Població activa, atur i contractació L’expansió de l’atur, amb una major incidència relativa entre els homes, es veu també condicionada per l’edat. A tots els àmbits, el creixement de l’atur s’accentua amb l’edat. Així, a la regió metropolitana, un àmbit geogràfic més ajustat al mer- cat de treball real de Barcelona que no el de la pròpia ciutat, el nombre d’aturats entre els més joves es manté estable en com- paració a un any enrere. Un valor que implica, no obstant, un empitjorament de la tendència descendent mantinguda els me- sos anteriors. Alhora, l’atur entre els adults més joves ha re- puntat de manera preocupant durant el tercer trimestre. Per últim, el nombre d’actius desocupats amb més de 44 anys con- tinua en augment sense senyals d’imminent canvi de tendèn- cia. Si en el cas dels més joves es pot pensar que en l’evolució relativament positiva hi ha tingut a veure la celebració del Fòrum, l’increment de l’atur entre els actius de més edat pos- siblement sigui un dels efectes de la pèrdua de competitivitat d’una part del teixit productiu més tradicional. Pel que fa a l’evolució de les xifres d’atur segons sectors d’ac- tivitat de procedència, el protagonisme del creixement en ter- mes relatius se’l reparteixen entre la construcció i els serveis, amb taxes interanuals del 9,6% i 8% respectivament. Ambdues taxes representen un empitjorament clar de les respectives evo- lucions mantingudes els dotze mesos anteriors. L’atur entre els actius procedents d’empreses industrials ha moderat sensible- ment el ritme descendent que l’havia caracteritzat la major part del bienni 2003-2004 fins a situar-se en una posició de quasi-es- tancament. Una evolució que contrasta amb l’escàs creixement del corresponent VAB sectorial i que es pot explicar perquè aquest sector acumula ja un seguit d’anys d’amortització cons- tant i pausada de llocs de treball. Un procés que gira a l’entorn de l’externalització de funcions auxiliars de l’activitat manu- facturera i de la deslocalització per motius econòmics o de co- bertura de nous mercats. Nota: El canvi metodològic de l'EPA implica també un trencament de la sèrie de les taxes d'atur. Les darreres dades són provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA. Aturats registrats Total Homes Dones milers 1999 2000 2001 2002 2003 2004 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 Taxes d'atur registrat (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Barcelona RMB Catalunya Espanya 5 6 7 8 9 10 11 Taxes d'atur registrat Període Barcelona RMB Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 31 des. 1992 9,9 8,0 12,4 11,8 8,8 16,5 11,2 8,2 15,9 15,4 31 des. 1993 12,4 11,3 13,9 14,2 12,1 17,3 13,8 11,6 17,2 17,6 31 des. 1994 12,7 11,5 14,3 13,4 11,4 16,3 12,6 10,4 15,9 16,5 31 des. 1995 11,3 10,3 12,3 11,8 9,9 14,5 11,1 9,1 14,1 15,1 31 des. 1996 9,8 8,8 11,0 10,7 8,9 13,3 10,2 8,3 13,1 13,8 31 des. 1997 8,7 7,6 10,1 9,4 7,4 12,3 8,9 6,9 12,0 12,8 31 des. 1998 7,4 6,2 9,0 7,8 5,9 10,5 7,4 5,4 10,1 11,0 31 des. 1999 6,6 5,5 7,9 6,8 5,1 9,2 6,5 4,7 9,0 9,7 31 des. 2000 6,0 4,9 7,5 6,3 4,7 8,6 6,1 4,3 8,5 9,2 31 des. 2001 6,0 5,1 7,2 6,6 5,0 8,8 6,2 4,5 8,5 8,7 31 març 2002 6,3 5,3 7,5 6,8 5,2 9,2 6,3 4,6 8,7 9,1 30 juny 2002 6,4 5,4 7,7 6,9 5,1 9,4 6,1 4,4 8,6 8,6 30 set. 2002 6,4 5,3 7,8 6,9 5,2 9,4 6,3 4,5 8,7 8,6 31 des. 2002 6,4 5,4 7,5 7,0 5,4 9,3 6,6 4,9 9,1 9,1 31 març 2003 6,4 5,5 7,5 7,0 5,3 9,3 6,5 4,7 8,9 9,2 30 juny 2003 6,3 5,3 7,5 6,8 5,1 9,1 6,1 4,5 8,4 8,5 30 set. 2003 6,3 5,2 7,5 6,8 5,2 9,0 6,2 4,5 8,4 8,5 31 des. 2003 6,2 5,4 7,2 6,9 5,4 9,0 6,5 4,9 8,7 9,0 31 març 2004 6,1 5,3 7,1 6,9 5,3 8,9 6,4 4,8 8,5 9,2 30 juny 2004 6,0 5,2 7,1 6,8 5,2 8,9 6,1 4,5 8,2 8,5 30 set. 2004 6,3 5,4 7,5 7,2 5,6 9,4 6,5 4,9 8,6 8,4 Barcelona economia 56 65 Població activa, atur i contractació La pèrdua d’impuls de la construcció i l’acabament de la temporada turística han propiciat l’alça de les taxes d’atur. La sobtada contenció de la població activa després del notable creixement de 2003 ha accentuat encara més l’impacte de l’aug- ment de les xifres de desocupats en les taxes d’atur. En aquest sentit, el cas de la ciutat de Barcelona és força atípic. I es que gràcies a l’augment comparativament moderat de l’atur entre els actius residents a la ciutat s’aconsegueix que la respectiva taxa d’atur de final d’estiu no superi l’existent un any abans. Sí que l’ha superat, lleument, la masculina. El diferencial entre les taxes d’atur masculina i femenina es situa lleument per sobre dels dos punts percentuals, una diferència que equival a poc més de la meitat de l’existent a la resta del país. El notable augment de les xifres de desocupats a l’entorn me- tropolità i a la resta de Catalunya ha pressionat amb força les respectives taxes d’atur. Així, tant el 7,2% de la regió metropo- litana com el 6,5% de Catalunya se situen entre les taxes més elevades del darrer quinquenni. Si, com és previsible, durant els darrers mesos de l’any es manté mínimament aquesta ten- dència, les taxes d’atur a final de 2004 poden superar en més d’un punt percentual els darrers mínims assolits la primavera de 2001. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona per a totes les dades referides a la ciutat. Departament de Treball i Indústria de la Generalitat per a la resta. gn-st.2004/ 2003/ 2002/ 2001/ Variació gn-st.2003 2002 2001 2000 Barcelona Total contractes 20,8 –6,0 –7,3 –3,7 Temporals 22,1 –4,6 –6,7 –5,1 Indefinits 12,7 –13,9 –10,5 4,8 RMB Total contractes 24,4 –1,9 –5,4 –2,3 Temporals 25,7 –1,3 –5,2 –3,5 Indefinits 16,0 –5,7 –6,6 5,8 Distribució dels contractes registrats Període Total Temporals Indefinits Barcelona 1992 368.500 — — 1993 268.898 — — 1994 319.814 299.179 20.635 1995 421.277 393.713 27.564 1996 492.431 464.842 27.589 1997 568.954 508.653 60.301 1998 679.546 590.539 89.007 1999 791.822 675.673 116.149 2000 800.509 686.434 114.075 2001 771.212 651.648 119.564 2002 714.928 607.874 107.054 1r.tr. 191.833 160.631 31.202 2n. tr. 179.482 151.790 27.692 3r.tr. 161.963 139.934 22.029 4t.tr. 181.650 155.519 26.131 2003 671.879 579.685 92.194 1r.tr. 185.196 157.706 27.490 2n.tr. 154.429 131.606 22.823 3r.tr. 155.555 137.046 18.509 4t.tr. 176.699 153.327 23.372 2004 1r.tr. 193.948 164.736 29.212 2n.tr. 198.710 173.906 24.804 3r.tr. 205.558 182.009 23.549 Regió Metropolitana 2000 1.587.907 1.380.088 207.819 2001 1.551.420 1.331.502 219.918 2002 1.467.304 1.261.795 205.509 2003 1.439.262 1.245.531 193.731 1r.tr. 385.328 328.858 56.470 2n.tr. 335.433 288.196 47.237 3r.tr. 331.340 291.821 39.519 4t.tr. 387.161 336.656 50.505 2004 1r.tr. 428.665 367.047 61.618 2n.tr. 433.679 379.254 54.425 3r.tr. 446.395 396.274 50.121 Contractes registrats variació (%)milers Total acumulat darrers dotze mesos Taxa de variació anual (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 500 550 600 650 700 750 800 850 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 Contractació indefinida Contractes indefinits Contractes indefinits/Total contractes contractes (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 0 5 10 15 20 66 Població activa, atur i contractació Contractes temporals segons durada en mesos Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm. 1998 181.707 185.769 18.842 575 203.646 1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525 2000 157.060 224.495 24.034 630 280.215 2001 149.286 221.236 23.690 724 256.712 2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.816 1r.tr. 27.005 36.468 26.162 204 70.792 2n.tr. 39.257 51.415 4.706 210 56.202 3r.tr. 38.931 48.722 4.410 409 47.462 4t.tr. 41.534 53.238 6.908 479 53.360 2003 182.366 178.069 20.603 1.565 197.082 1r.tr. 50.656 45.370 6.262 548 54.870 2n.tr. 40.595 42.045 4.062 224 44.680 3r.tr. 43.802 43.342 4.158 328 45.416 4t.tr. 47.313 47.312 6.121 465 52.116 2004 1r.tr. 47.300 49.281 5.909 597 61.649 2n.tr. 56.039 51.364 4.828 391 61.284 3r.tr. 60.975 54.576 5.915 570 59.973 En una conjuntura d’afebliment del ritme de creació de llocs de treball, sorprèn la forta embranzida registrada per la contrac- tació laboral segons les dades del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat. Atès que la major part de l’impacte derivat dels canvis en la imputació territorial dels contractes s’haurien d’haver produït durant el 2003, hom ha de pensar que enguany el registre es fa de manera més exhaustiva que en anys anteriors. Notable augment de la contractació temporal, especialment dels de durada inferior al mes i també dels de durada indeterminada. Obviant per suposada manca d’homogeneïtat de les dades que el nombre de contractes laborals registrats a la regió metropolitana durant els primers nou mesos d’enguany sigui un 24,4% més elevat que durant el mateix període de 2003 –o un 22,4% en al cas de Catalunya– el que sí s’ha de destacar és el protagonisme creixent, tant en termes absoluts com relatius, de la contractació temporal. Aquesta és una característica comuna a tot el país, lleument accentuada els darrers mesos a l’àmbit metropolità. En el cas concret de la ciutat central, la contractació indefinida, tot i augmentar en termes absoluts, ha crescut gairebé deu punts menys que la definida, alhora que ha continuat perdent pes re- latiu durant els trimestres centrals de l’any. La contractació a temps parcial, especialment en la modalitat de durada temporal, apareix com una de les tipologies contractuals més dinàmiques en el que va d’any. Com ja és norma, les dones són els actors principals d’aquest tipus de contracte alhora que el seu prota- gonisme tendeix a accentuar-se. Contractes indefinits a temps parcial Contractes indefinits a temps parcial Contractes indefinits a temps parcial/Totals indefinits (%)contractes 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 0 5 10 15 20 25 Contractes segons tipologia i sexe Contractes Total Homes Dones gn.-st. 2004 Indefinits 77.565 39.628 37.937 —a temps parcial 13.897 5.311 8.586 —ordinaris 21.694 14.080 7.614 —incentivats 10.516 3.770 6.746 —convertits en indefinits 30.824 16.149 14.675 —resta 634 318 316 Temporals 520.651 247.686 272.965 —a temps parcial 170.720 60.896 109.824 —obra o servei 118.355 75.988 42.367 —eventuals 165.731 89.457 76.274 —interinitat 53.976 14.998 38.978 —formació i pràctiques 5.640 2.969 2.671 —resta 6.229 3.378 2.851 2003 Indefinitis 92.194 46.416 45.778 —a temps parcial 18.243 7.159 11.084 —ordinaris 23.914 15.627 8.287 —incentivats 12.999 4.782 8.217 —convertits en indefinits 36.179 18.474 17.705 —resta 859 374 485 Temporals 579.685 279.280 300.405 —a temps parcial 178.903 63.753 115.150 —obra o servei 133.246 87.724 45.522 —eventuals 192.597 104.091 88.506 —interinitat 61.156 16.709 44.447 —formació i pràctiques 7.440 3.672 3.768 —resta 6.343 3.331 3.012 gn-st.2004/ 2003/ 2002/ 2001/ Variació gn-st.2003 2002 2001 2000 Menys d'1 mes 21,7 24,3 –1,7 –4,9 1-6 mesos 18,7 –6,2 –14,2 –1,5 6-18 mesos 15,0 –51,2 78,1 –1,4 Més de 18 mesos 41,6 20,2 79,8 14,9 Indeterminada 26,2 –13,5 –11,3 –8,4 Barcelona economia 56 67 Ocupació Notes: Les dades d'autònoms en cursiva són mitjanes anuals. Les de Total d'afiliats són estimacions pròpies. Font: (de totes les taules d'aquest apartat): Departament de Treball i Indústria de la Generalitat i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. 30 set.2004/ 31 des.2003/ 31 des.2002/ Variació (%) 30 set.2003 31 des.2002 31 des.2001 Afiliats R.G. — Barcelona 1,3 1,7 1,1 — RMB 2,0 2,1 1,1 — Catalunya 2,5 2,0 2,8 Autònoms — Barcelona 1,7 2,0 1,4 — RMB 3,1 3,2 2,9 — Catalunya 3,3 3,4 3,1 L’anàlisi d’aquestes dades segons els règims d’afiliació posa de relleu el creixement relativament estabilitzat a l’entorn del dos per cent del nombre de treballadors assalariats a l’àmbit metro- polità. Alhora, els autònoms mantenen un ritme d’expansió sen- siblement més elevat, superior al tres per cent. L’evolució dels darrers anys permet constatar que l’augment del treball per compte propi es produeix en paral·lel a la pèrdua d’impuls del mercat laboral i a l’augment de l’atur. Després d’un quadrienni (2001-2004) d’augment del nombre de desocupats, el total d’a- filiats en situació d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms ha acumulat, el darrer trienni, un creixement del deu per cent, tres punts percentuals més que el Règim General. L’augment del nombre d’ocupats es deu bàsicament a l’alça sostinguda de les taxes d’activitat femenines. Un procés afavorit per la terciarització de l’economia i per la creixent acceptació de la contractació a temps parcial. Pel que fa al nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social, les dades de tancament del tercer trimestre palesen el manteniment, pràcticament inalterable, del ritme de creixement de final de 2003. Això, en el cas de la regió metropolitana. A la resta del país, la taxa d’augment és fins i tot lleument superior i pràcticament dobla el creixement de la ciutat central. Dels més de 76.000 nous ocupats en què ha augmentat el total d’afi- liats en situació d’alta a Catalunya els darrers dotze mesos, gai- rebé el 60% estan associats a llocs de treball localitzats a la regió metropolitana i un 18% al municipi de Barcelona. Previ- siblement, una bona part d’aquest augment correspon a regula- rització més que no pas a creació de nous llocs de treball. Evolució de l'afiliació al Règim General (RMB) variació interanual (%)Saldo trimestral afiliats (%) 2000 2001 2002 2003 2004-30.000 -20.000 -10.000 0 10.000 20.000 30.000 40.000 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya 31 des. 1992 735.427 1.318.814 1.753.094 423.000 901.000 1.717.270 2.341.300 31 des. 1993 680.265 1.223.867 1.631.986 422.700 839.000 1.633.640 2.234.300 31 des. 1994 659.431 1.232.726 1.660.670 433.800 833.100 1.589.770 2.195.000 31 des. 1995 663.865 1.263.463 1.705.443 442.280 827.500 1.626.660 2.252.000 31 des. 1996 674.151 1.300.405 1.756.657 113.356 296.760 448.400 836.000 1.658.930 2.295.200 31 des. 1997 706.616 1.375.197 1.857.480 112.956 298.540 449.000 864.000 1.729.200 2.394.130 31 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 902.000 1.826.050 2.527.500 31 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 927.500 1.917.040 2.673.180 31 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 968.400 2.010.380 2.788.130 31 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 978.130 2.035.110 2.848.660 31 març 2002 830.064 1.695.911 2.320.342 114.217 323.099 489.790 977.120 2.059.480 2.900.700 30 juny 2002 840.016 1.715.994 2.367.317 114.680 325.959 495.893 987.185 2.082.100 2.968.300 30 set. 2002 830.494 1.694.136 2.351.176 114.342 325.793 496.481 977.870 2.060.030 2.935.020 31 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 988.320 2.069.810 2.931.180 31 març 2003 845.466 1.722.189 2.384.382 115.701 330.700 502.026 993.270 2.092.190 2.971.850 30 juny 2003 857.636 1.749.329 2.437.080 116.641 334.435 510.068 1.005.840 2.124.830 3.034.210 30 set. 2003 850.308 1.733.694 2.406.931 116.465 334.931 511.911 998.563 2.109.670 3.007.866 31 des. 2003 855.341 1.740.669 2.395.824 117.503 338.808 515.200 1.004.250 2.118.890 2.997.490 31 març 2004 862.633 1.759.761 2.434.295 118.073 342.457 519.993 1.013.085 2.143.870 3.039.497 30 juny 2004 863.179 1.778.841 2.491.150 118.796 345.355 528.104 1.015.140 2.171.415 3.105.542 30 set. 2004 861.509 1.769.025 2.466.546 118.458 345.253 528.895 1.011.970 2.152.850 3.083.891 68 Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social (%) RMB/ Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Sectors des. 2002 des. 2003 set. 2004 des. 2002 des. 2003 set. 2004 set. 2004 Afiliats al Règim General Agricultura, ramaderia i pesca 1.202 1.280 1.318 2.856 2.976 3.464 32,4 Alimentació i begudes 10.460 10.081 10.298 31.864 31.784 32.554 48,7 Tèxtil, confecció, pelleteria i cuir 8.444 8.256 7.668 51.627 47.994 44.653 66,1 Paper, edició, arts gràfiques i reprod. 18.291 17.436 16.943 41.304 41.010 40.048 78,5 Química, cautxú i plàstics 20.493 19.677 18.132 71.654 69.658 67.853 78,1 Ind. d'altres prod. minerals no metàl·lics 2.211 3.910 3.661 13.572 13.500 12.906 58,1 Ind. metall inclòs maquinària i equip. 13.219 12.561 11.956 87.956 86.509 85.327 72,3 Mat. i equip tècnic, electrònic i òptic 10.873 10.424 9.837 37.999 36.337 34.505 78,8 Material de transport 22.733 23.590 24.344 45.946 45.509 47.017 86,4 Fabr. de mobles i altres ind. manufact. 3.641 3.436 3.325 15.909 15.281 15.063 69,2 Prod. i distr. d'electricitat, gas i aigua 5.555 5.510 5.368 7.021 6.953 6.858 63,9 Resta d'activitats industrials 1.917 1.757 1.928 8.707 8.514 8.538 43,6 Indústria 117.837 116.638 113.460 413.559 403.049 395.322 70,2 Construcció 47.127 46.599 46.055 128.948 131.079 136.058 59,2 Venda i reparació de vehicles 9.569 10.237 10.281 28.108 28.914 29.560 59,9 Comerç a l'engròs i intermediaris 57.637 55.971 56.481 128.849 131.730 135.491 76,9 Comerç al detall i reparacions 68.979 68.340 66.017 152.037 161.294 158.738 71,4 Hoteleria i restauració 44.960 46.586 46.853 78.311 80.676 85.959 62,3 Transports 21.244 21.804 22.107 44.907 46.788 47.615 69,5 Act. afíns transport, agències viatges 18.325 17.989 18.278 28.469 28.203 31.155 82,6 Correus i telecomunicacions 11.377 10.691 13.887 13.699 13.116 16.787 82,9 Finances i assegurances 44.094 44.005 45.128 56.113 56.360 57.680 79,9 Serveis immobiliaris 14.593 15.530 15.898 22.670 24.820 26.320 74,8 Lloguer maquinària i equip 1.860 1.952 2.007 4.880 5.060 5.335 73,1 Activitats informàtiques 15.918 16.323 16.979 22.436 22.582 23.557 93,1 Investigació i desenvolupament 2.552 2.788 2.902 4.951 5.082 5.281 84,6 Altres serveis a les empreses 133.912 139.787 152.958 197.387 208.078 226.657 80,4 Administració pública i org. internac. 65.480 68.292 64.626 99.669 103.926 101.452 68,4 Ensenyament 43.428 43.473 40.950 74.031 74.593 71.839 76,8 Sanitat veterinària i serveis socials 60.450 63.118 62.707 105.747 111.519 111.762 74,2 Act. culturals, esportives i recreat. 21.274 21.681 21.023 35.264 35.635 34.745 74,5 Resta serveis socials i personals 39.485 41.912 41.429 61.500 64.487 64.029 77,4 Serveis 675.137 690.479 700.511 1.159.028 1.202.863 1.233.962 74,2 No classificats 19 345 165 77 702 219 64,8 Total assalariats 841.322 855.341 861.509 1.704.468 1.740.669 1.769.025 71,7 Autònoms Agricultura, ramaderia i pesca 147 147 152 1.491 1.581 1.723 15,7 Indústria 11.471 11.215 10.904 40.415 39.862 39.101 66,5 Construcció 8.744 9.194 9.515 44.375 47.524 49.896 57,5 Serveis 94.592 96.724 97.697 241.445 249.293 254.044 68,4 No classificats 245 223 190 601 548 489 71,3 Total autònoms 115.199 117.503 118.458 328.327 338.808 345.253 65,3 Ocupació El milió i mig llarg d’ocupats en activitats terciàries a la regió metropolitana –aproximadament el 70% del total d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social– representa un creixement anual de l’ordre del quatre per cent, superior al del bienni ante- rior i també al que es registra a la ciutat central. Una variació que respon a l’augment que registren la pràctica totalitat de ser- veis de mercat, llevat del comerç minorista, afectat per puntes estacionals. Com és habitual, la branca més expansiva en ter- mes d’ocupació és la dels serveis a les empreses. Contrària- ment, el sector que genera menys ocupació o que s’ha estabilit- zat després d’increments recents, és el dels serveis fora de mercat i també alguns serveis personals. 30 set. 2004/ 31 des. 2003/ 31 des. 2002/ Variació (%) 30 set. 2003 31 des. 2002 31 des. 2001 Barcelona Indústria –3,7 –1,1 –3,0 Construcció –3,3 –0,1 4,3 Serveis 2,5 2,3 1,6 RMB Agric., ram. i pesca 14,4 4,8 7,5 Indústria –3,3 –2,4 –2,3 Construcció 2,3 3,0 3,5 Serveis 3,9 3,7 2,4 Barcelona economia 56 69 Ocupació L’augment de l’ocupació a l’agregat dels serveis a les empreses explica una bona part de la pèrdua d’ocupació que registren les empreses manufactureres. El teixit productiu industrial continua amortitzant llocs de tre- ball tant a la ciutat central com a la resta de l’àmbit metropo- lità. Llocs de treball i capacitat productiva que, parcialment, es veuen compensats per la dinàmica lleument expansiva que manté aquest segment d’activitat a la resta del país. El gràfic adjunt fa innecessari qualsevol comentari. Després de mantenir trajectòries coincidents i alcistes durant la segona meitat dels noranta i fins mitjan 2001, i paral·leles però amb signe negatiu fins ben entrat el 2002, l’evolució dels darrers dos anys ha estat notablement divergent, especialment en el que va de 2004. L’únic gran sector que sembla immers en un canvi de tendèn- cia pel que fa a l’evolució del nombre d’ocupats és el de la construcció. El creixement sostingut i notable dels darrers anys mostra senyals de que ha tocat sostre i les darreres dades dis- ponibles apunten a un procés d’estabilització de la capacitat productiva operativa. Ocupació industrial (Afiliats actius a la Seguretat Social) Catalunya sense RMBRMB 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 variació (%) Resumen / Summary Barcelona economia 56 71 Los resultados de los principales indicadores de coyuntura correspondientes a los trimestres centrales del año confirman la solidez de la trayectoria expansiva de la economía mundial... A medida que 2004 se acerca a su fin, aparecen más y más voces autorizadas anunciando que éste habrá sido el mejor año de la historia reciente en términos de crecimiento de la economía mundial. No tanto por la intensidad, que también, sinó por la extensión de esta coyuntura expansiva a todas las grandes áreas económicas sin excepción. Sólo falta por determinar cuál habrá sido finalmente el crecimiento real del PIB mundial. Una cues- tión que no se conocerá hasta que se haya valorado la intensidad de la desaceleración que muchos analistas pronostican –y algu- nos datos empiezan a adelantar– de cara al último trimestre del año como consecuencia, básicamente, del incremento del precio del petróleo durante los meses de septiembre y octubre. Lo que sí parece fuera de discusión es que si en los próximos meses no disminuyen de manera significativa las tensiones en el mercado del petróleo, las revisiones levemente a la baja de las previsiones de crecimiento económico para 2005, avanzadas pa- ra diferentes áreas, se tendrán que generalizar para el conjunto de la economía mundial. Especialmente si la elevada cotización de los derivados del petróleo se traduce finalmente en tensiones inflacionistas que impliquen un endurecimiento de las políticas monetarias. The results of the leading economic climate indicators for the middle quarters of the year confirm the strength of the expansionist trend of the world economy... As 2004 draws to a close, more and more authoritative voices are announcing that this has been the best year in recent histo- ry in terms of the growth of the world economy. Not only for its intensity, which is certainly true, but also for the extension of this climate of expansion to all the main economic areas, with- out exception. It only remains to be seen what the real growth of world GDP has finally been. This is a question which will not be known until we have evaluated the intensity of the slowing down that many analysts are forecasting – and some data are begin- ning to show – for the last quarter of the year, basically as a consequence of the oil price rise in September and October. What does appear to be beyond discussion is that if in the next few months the tensions in the oil market do not significantly decrease, the slightly downward revisions of the economic growth forecasts for 2005, put forward for different areas, will have to be generalised for the whole of the world economy. Especially if the high prices of oil derivates is finally translated into inflationary tensions that mean a tightening of monetary policies. 1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter. 2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de clima económico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. 3 Para España y Cataluña, datos de la EPA/ For Spain and Catalonia, Labour Market Survey's figures. Fuentes/Sources: INE, OCDE, Eurostat, Banco de España e Idescat. Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Principales indicadores internacionales/Main Economic Indicators Estados Unidos/USA UE/European Union (25) España/Spain Cataluña/Catalonia I.04 II.04 III.04 I.04 II.04 III.04 I.04 II.04 III.04 I.04 II.04 III.04 PIB/GDP in real terms,% change on year earlier 5,0 4,8 3,9 1,7 2,4 — 2,7 2,6 2,6 2,4 2,7 2,7 tasa de variación interanual en términos reales (%) Demanda nacional/Domestic Demand 5,2 5,1 — 2,0 1,9 — 3,5 3,8 3,9 3,0 4,0 4,0 tasa de variación en términos reales (%)/ % change on year earlier, in real terms Precios de Consumo/Consumer prices1 1,7 3,3 2,5 1,6 2,4 1,9 2,1 3,5 3,2 2,5 3,9 3,7 tasa de variación anual (%)/% change on year Indicador de clima económico/Economic climate 102,7 103,1 103,3 101,2 102,7 103,5 99,5 101,8 97,5 — — — Índice: 1995=100/1995=100 Index Tasa de paro/Unemployment rate3 5,6 5,6 5,4 9,1 9,1 9,0 11,4 10,9 10,5 9,6 9,2 8,9 en % de la población activa/% of labour force Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 1,03 1,42 1,83 2,37 2,50 2,53 2,03 2,10 2,11 — — — Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 3,86 4,79 4,15 4,14 4,56 4,24 4,01 4,39 4,08 — — — Rendimiento de la deuda pública a 10 años en mercados nacionales Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — 1,226 1,214 1,222 — — — — — — Unidades de $ por Euro/US $ per euro 72 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook ... a la vez que empiezan a manifestarse señales inequívocas de desaceleración del crecimiento imputables, en primera instancia pero no exclusivamente, al aumento del precio del petróleo. El conjunto de las economías que forman la OCDE –donde están presentes las más desarrolladas de cuatro de los cinco con- tinentes– mantienen un ritmo de crecimiento en torno al 3,5%, consolidando la trayectoria expansiva iniciada durante 2002. Al impulso de la economía de los Estados Unidos –que durante el verano ha empezado a mostrar signos de agotamiento– y a la del Japón, se ha sumado el de la Unión Europea, con un ritmo de crecimiento más débil y menos consolidado. El principal motor y responsable de la intensidad del actual ciclo expansivo de la economía mundial es la economía china. Su ritmo de crecimiento prácticamente cuadruplica el de la UE. Con todas las cautelas necesarias se puede estimar que práctica- mente un tercio del crecimiento económico mundial es imputa- ble a China. Cierran el círculo del crecimiento las economías rusa y sudamericana. Mientras la primera se ha beneficiado del aumento del precio del petróleo y de otras primeras materias, la segunda, sin renunciar en algunos casos a los beneficios de este aumento de las cotizaciones internacionales, fundamenta su cre- cimiento en el dinamismo de la demanda externa y en un mer- cado interior que va ganando capacidad de gasto y de inversión, en parte gracias a las remesas de divisas de sus emigrantes. De la economía europea es necesario constatar que las previsio- nes referidas al crecimiento del PIB durante el tercer trimestre apuntan a un leve retroceso de la tasa de variación interanual lograda durante el primer semestre. Si estas previsiones se cum- plen, el crecimiento anual de la zona euro se puede limitar a un 1,7% y el del conjunto de la UE superará levemente el dos por ciento. Crecimientos que permiten mitigar la decepción de un año antes pero que evidencian la debilidad de una recuperación excesivamente apoyada en la demanda externa. Un pilar direc- tamente amenazado por la revalorización del euro. La atonía que caracteriza –con excepciones– la demanda interna, parece fundamentada en la falta de confianza de familias y empresarios a la hora de asumir nuevo endeudamiento para financiar consu- mo e inversión a pesar del mantenimiento del precio del dinero en cotas comparativamente bajas. ... while unmistakable signs are beginning to appear of a slowing down of growth, attributable, initially but not exclusively, to the rise in the price of oil. The economies that make up the OECD – which include the most developed economies of four out of the five continents – are maintaining a growth rate of around 3.5%, consolidating the expansionist trend started in 2002. Added to the impetus of the US – which started to show signs of exhaustion in the sum- mer – and the Japanese economies is that of the European Union, with a weaker, less consolidated growth rate, as is borne out by the initial third-quarter results. The main driving force and the cause of the intensity of the pre- sent expansionist cycle of the world economy is the Chinese economy, whose growth rate practically quadruples that of the EU. With every necessary caution, it can be estimated that prac- tically a third of world economic growth can be put down to China. The Russian and South American economies close the circle of growth. Whereas the former has benefited from the rise in the price of oil and of other raw materials, the latter, without renouncing in some cases the benefits of this increase in inter- national prices, bases its growth on the dynamism of external demand and on an internal market that is gaining capacity for expenditure and investment, thanks in part to the provision of foreign currency by its emigrants. Taking the European economy as a benchmark for the evolution of the Spanish and Catalan economies, we should point out that the forecasts for the growth in GDP in the third quarter indicate a slight reverse in the year-on-year rate of variation achieved in the first six months. Should these forecasts come true, the annu- al growth of the euro zone could be limited to 1.7%, while that of the EU as a whole will stand at slightly above 2%. This growth allows the setback of a year earlier to be mitigated but they highlight the weakness of a recovery that relies too heavily on external demand. A basis that is directly threatened by the revaluation of the euro. The lethargy that characterises – with some exceptions – internal demand appears grounded in the lack of confidence of families and entrepreneurs in taking on new debt to finance consumption and investment despite the price of money being kept at comparatively low rates. EUAUEEspañaCataluña (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 -1 0 1 2 3 4 5 6 EUAUEEspañaCataluña (%) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Nota: Datos corregidos de estacionalidad y calendario. / Data adjusted for season and calendar. Fuente/source: Idescat, INE, Eurostat y OCDE. Fuente/source: INE y OCDE. Barcelona economia 56 73 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook The Spanish economy continues to grow without correcting the strong imbalance between internal and external demand. One of the exceptions that confirm the rule of the weakness of European internal demand is that of Spain. Growth in GDP, sta- bilised at around 2.6% for the second year running, is in response to the dynamism of internal demand – 3.6% so far this year – and to the increase in exports of goods and services. The outstanding new feature of the impetus of demand is that this year, from the second quarter onwards, added to the sustained protagonism of consumer spending and of investment in con- struction is a moderate increase in investment in capital goods. This relative homogenisation of growth rates in all the demand headings of the GDP is completed by the especially intense impetus of imports. The external balance continues to be one of deficit and takes approximately one percentage point off the growth in GDP, a situation that is becoming a structural trait of the Spanish economy while industrial production loses its rela- tive weight of the total. This deficit balance is accentuated in sit- uations such as the present one of the leading role of consumer spending, of the rising price of energy imports and of an exchange rate that harms exports outside the euro zone. If we analyse the evolution of the GDP from the point of view of supply, one of the most outstanding features of the results for the two middle quarters of the year is the timid impetus of industri- al production. It does not stand out for the size of growth but for the moderately expansionist trend that it seems to be consoli- dating. This evolution contrasts with the symptoms of a slight slowing down of growth in the construction sector – even though it is still the most dynamic segment in the Spanish econ- omy – and of the whole of the tertiary sector. With regard to the latter, we should mention the cuts suffered by the traditional sur- plus of the tourism balance as a result of the loss of competi- tiveness of some of the more traditional products and destina- tions. In the case of Catalonia the growth in GDP for the third quar- ter at the time of going to press, we can state initially that, as a broad picture, the performance of the main aggregates does not differ from what we have seen for Spain as a whole. Construction and the tertiary sector continue to lead the growth, while industry is very timidly attempting to resume the expan- sionist trend aborted in spring of 2003. The loss of impetus of the Catalan and Spanish economies in the third quarter and the obscuring of medium-term expectations force the moderate low- ering of the forecast for growth for the end of the year and the first six months of 2005. La economía española continúa creciendo sin corregir el fuerte desequilibrio entre la demanda interna y la externa. Una de las excepciones que confirman la regla de la debilidad de la demanda interna europea es la española. El crecimiento del PIB, estabilizado por segundo año consecutivo en torno al 2,6%, responde al dinamismo de la demanda interna –un 3,6% en lo que va de año– y al aumento de las exportaciones de bienes y servicios. La novedad a destacar del impulso de la demanda nacional es que este año, al protagonismo sostenido del gasto en consumo y de la inversión en construcción, se le ha añadido un moderado aumento de la inversión en bienes de equipo. Esta relativa homogeneización de las tasas de crecimiento en todos los capítulos de demanda del PIB se completa con el im- pulso, especialmente intenso, de las importaciones. El saldo ex- terior continúa siendo deficitario y resta aproximadamente un punto porcentual al crecimiento del PIB. Una situación que se está convirtiendo en un rasgo estructural de la economía espa- ñola a medida que la producción industrial pierde peso relativo sobre el total. Un saldo deficitario que se acentúa en coyunturas como la actual de protagonismo del consumo, de encarecimien- to de las importaciones energéticas y de tipo de cambio que per- judica las exportaciones fuera de la zona euro. Si se analiza la evolución del PIB desde la óptica de la oferta, uno de los rasgos sobresalientes entre los resultados correspon- dientes a los dos trimestres centrales del año es el tímido impul- so de la producción industrial. No destaca por la magnitud del crecimiento sinó por la tendencia moderadamente expansiva que parece consolidar. Una evolución que contrasta con los sín- tomas de leve desaceleración del crecimiento de la actividad constructora –aún cuando se mantiene como el segmento más dinámico de la economía española– y del conjunto del terciario. Sobre este último, es necesario mencionar el recorte que ha padecido el tradicional superávit de la balanza turística como consecuencia de la pérdida de competitividad de algunos de los productos y destinos más tradicionales. En el caso de Cataluña el crecimiento del PIB del tercer trimes- tre no difiere, a grandes rasgos, del que ya se ha visto para el conjunto de España. La construcción y el terciario continúan li- derando el crecimiento, a la vez que la industria intenta retomar la trayectoria expansiva abortada durante la primavera de 2003. La pérdida de impulso de las economías catalana y española durante el tercer trimestre y el oscurecimiento de las expectati- vas a medio plazo obligan a rebajar moderadamente la previsión de crecimiento para final de año y primer semestre de 2005. 74 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La competencia de las importaciones originarias de las economías emergentes, imbatibles en precios gracias a los bajos costes de fabricación y a la depreciación del dólar, limita la expansión de la producción industrial. La coyuntura industrial metropolitana durante los últimos meses se ha caracterizado por una sensible recuperación –extensible al resto de Cataluña– de los volúmenes de producción, especial- mente en el segmento de los bienes de equipo y, de manera más moderada, en los intermedios y de consumo. Entre los sectores más expansivos destaca el Metalúrgico y el de Vehículos y ma- terial de transporte. El Textil, confección y cuero refleja la peor cara, con pérdidas de facturación y de capacidad instalada. La mejora de la coyuntura ha sido insuficiente, por ahora, para cambiar la tendencia persistente de amortización de puestos de trabajo en la industria. Es muy indicativo que de las respuestas referidas a las perspectivas empresariales a corto plazo que in- cluye la encuesta de coyuntura industrial, la de tono menos posi- tivo es la que interroga sobre la evolución prevista de los vo- lúmenes de ocupación. Los empresarios encuestados, que se muestran divididos al valorar la evolución reciente de sus res- pectivos negocios, confían en una leve reanudación de las ven- tas que les permita aumentar la producción. Contrariamente, en- tre los que prevén cambios en las respectivas plantillas, son mayoría los que anuncian recortes. Competition from emerging economies, unbeatable on price thanks to low manufacturing costs and the fall in the dollar, limits the possibilities of expansion of industrial production. The industrial situation in the Barcelona metropolitan region over recent months has been characterised by a noticeable recovery – which extends to the rest of Catalonia – of produc- tion volumes, especially in the capital goods sector and, more moderately, in the intermediate and consumer sectors. The most expansionist sectors include metallurgy and motor vehicles and other transport material. The textiles, dressmaking and leather industry reflect the worse side, with losses in turnover and installed capacity. The improvement in the situation has been insufficient, for now, to change the persistent trend of job losses in industry. With regard to this issue, it is highly indicative that of the replies referring to short-term business perspectives included in the survey on the industrial situation in the third quarter, the least optimistic tone was in the questions on the predicted evolution of employment levels. The entrepreneurs questioned, who were divided in their evaluation of the recent evolution of their respective businesses, placed their trust in a slight renewal of sales which will allow them to increase production. In contrast, among those predicting changes to their workforces, the major- ity announced cutbacks. Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic — Total (miles Tm) III.04 10.267 15,5 38.783 14,7 6,6Total (thousands of tons) 3rd.Q Salidas (miles Tm) III.04 3.792 13,9 13.932 15,1 8,3Outflow (thousands of tons) 3rd.Q Entradas (miles Tm) III.04 6.475 16,5 24.851 14,5 5,7Inflow (thousands of tons) 3rd.Q — Carga general (miles Tm) III.04 6.434 19,4 24.145 19,1 8,4General freight (thousands of tons) 3rd.Q — Contenedores (miles Teus) III.04 493 13,1 1.856 17,1 13,1Containers (thousands of TEUs) 3rd.Q Va ria ci ón (% ) Total Carga general Contenedores 2003/2002 Últimos 12 meses 0 5 10 15 20 Total urbano Cercanías Va ria ci ón (% ) 2002/2001 2003/2002 Últimos 12 meses 0 2 4 6 8 10 12 Pasajeros internac.Total aeropuerto Total puerto Va ria ci ón (% ) 2003/2002 Últimos 12 meses 0 2 4 6 8 10 12 Transporte público de pasajeros / Passenger Public Transport Servicio urbano (miles) III.04 124.984 4,2 572.724 3,3 4,4Urban service (thousands) 3rd.Q — Red Metro y FGC (miles) III.04 81.862 6,4 370.965 4,0 2,8Underground (Metro and FGC) (thousands) 3rd.Q — Autobús (miles) III.04 43.122 0,4 201.760 1,9 7,3Bus (thousands) 3rd.Q Servicio ferroviario de cercanías (miles) III.04 38.089 6,1 161.708 3,8 2,2Railway suburban service (thousands) 3rd.Q Absolute value and Last 12 months and 2003/02 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Transportes / Transport Valor absoluto Últimos 12 meses 2003/02 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Tránsito de pasajeros / Passenger traffic Aeropuerto Airport — Total (miles) III.04 7.201 7,5 24.202 8,5 6,6Total (thousands) 3rd.Q — Interior (miles) III.04 3.212 5,8 11.680 7,2 6,5Domestic (thousands) 3rd.Q — Internacional (miles) III.04 3.930 9,3 12.323 9,9 6,4International (thousands) 3rd.Q Puerto. Total (miles) III.04 917 4,2 1.925 4,5 10,6Port. Total (thousands) 3rd.Q Barcelona economia 56 75 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook Casi 40 millones de toneladas y cerca de dos millones de Teus, son las magnitudes récord de tráfico de mercancías con los que previsiblemente el puerto cerrará 2004. El fuerte crecimiento de la actividad portuaria responde en parte a la transformación del tejido productivo. La creciente terciari- zación de la economía metropolitana en la cual la logística juega un papel destacado, añadida al dinamismo de los flujos comer- ciales intercontinentales, son algunos de los factores que, suma- dos a la constante ampliación del área de influencia del puerto, pueden explicar el aumento del orden del 15% del tráfico por- tuario en lo que va de año. Un incremento que se acerca al 20% si sólo se consideran los 24 millones de toneladas de carga gene- ral, que incluye la mercancía de más valor añadido. El análisis por productos evidencia el mantenimiento del papel estratégico del puerto para apoyar a las principales ramas manu- factureras de su ámbito de influencia, además de ser la puerta de entrada de una buena parte del gas natural y carburantes deriva- dos del petróleo que se consume en Cataluña. En lo que va de año, el agregado de frutas y verduras, junto con otros productos alimenticios, ha mostrado un gran potencial de crecimiento. La única partida con significación económica en claro retroceso durante los primeros nueve meses de este año ha sido la del cemento y clínker. Con respecto al tránsito de pasajeros por vía marítima, las cifras del acumulado anual muestran síntomas evidentes de agota- miento de la capacidad de crecimiento tras ganar medio millón de pasajeros anuales en sólo un trienio. La cota de los dos millo- nes de viajeros anuales, sumando ferrys regulares y cruceros, aparece como un techo difícil de superar con las actuales insta- laciones portuarias y sin un incremento de la oferta de líneas regulares. En lo que va de 2004, este segmento ha sido el más dinámico y ha recuperado el pasaje perdido un año antes. El aumento del tránsito portuario de pasajeros se ha visto ampliamente superado por el transporte aéreo, incentivado por la creciente implantación de compañías de bajo coste. El número de pasajeros que han utilizado el aeropuerto de Barcelona en lo que va de año ha crecido a una tasa interanual de más del ocho por ciento. Cómo es habitual, el tráfico inter- nacional se revela levemente más expansivo que el interior, pero éste, a excepción de la saturada línea con Madrid, crece también con mucha intensidad gracias al establecimiento de nuevas rutas. Hay que mencionar también el notable impulso del trán- sito internacional fuera de la Unión Europea. Una evolución que representa el inicio de la recuperación del volumen de tráfico perdido durante el bienio 2002-2003. En la misma línea expansiva, reflejo de una economía en cre- cimiento, se pueden citar los incrementos en el número de usu- arios del transporte público y aumentos generalizados en los consumos de energía. Se ha revelado igualmente alcista la ma- triculación de vehículos durante los primeros nueve meses del año, aunque con síntomas de desaceleración a partir del tercer trimestre. Una desaceleración que no ha sido más acusada gra- cias al impulso que ha registrado la matriculación de motocicle- tas de pequeña cilindrada como consecuencia de los cambios en la normativa que regula las licencias de conducción de este tipo de vehículo hasta 125c.c. Nearly 40 million tons and close on two million TEUs are the record figure for goods traffic with which the port will foreseeably end 2004. The strong growth in the port’s activity is partly in response to the transformation of the production infrastructure. The grow- ing tertiarisation of the metropolitan economy, in which logis- tics plays a leading role, added to the dynamism of interconti- nental commercial flows, are just some of the factors that, combined with the constant increase of the port’s area of influ- ence, may explain the increase to the tune of 15% of the port’s traffic so far this year. This increase gets near the 20% mark, if we only consider the 24 million tons of general cargo, which includes higher added-value goods. The analysis by product highlights the maintenance of the port’s strategic role in supporting the main manufacturing sectors in its catchment area, besides being the port of entry of a large proportion of the natural gas and oil derivates that are con- sumed in Catalonia. So far this year, the fruits and vegetables aggregate, together with other foodstuffs, has shown great growth potential. The only item of economic significance under- going a clear reversal in the first nine months of the year has been cement and clinker. As regards passenger transport by sea, the annual accumulated figures show evident symptoms of the exhaustion of the capaci- ty for growth after gaining half a million passengers a year in just one three-year period. The figure of two million travellers a year, adding together regular ferries and cruise liners, appears to be a difficult ceiling to surpass with the present port facilities and without an increase in the offer of regular routes. So far in 2004, this segment has been the most dynamic and has recov- ered the ground lost a year ago. The increase in the port’s passenger traffic has been broadly surpassed by air transport, incentivated by the rise in the number of low-cost airlines. Although it is nothing new and it may sound repetitive, the num- ber of passengers who have used Barcelona airport so far this year has grown at a year-on-year rate of more than 8%. As is usual, international traffic is slightly more expansionist than domestic, but the latter, with the exception of the saturated Madrid route, is also growing with a great deal of intensity thanks to the establishment of new routes. We should also men- tion the notable impetus of international traffic outside the European Union, an evolution that represents the start of the recovery of the volume of traffic lost in 2002 and 2003. In the same expansionist vein, the reflection of an economy in growth, we should comment on the rise in the number of users of public transport and the widespread increase in energy con- sumption for both domestic and productive uses. Also on the upward path is the registration of motor vehicles in the first nine months of the year, albeit with clear symptoms of slowing down as of the third quarter. This slowing down has not been more pronounced thanks to the impetus of the registration of small- cylinder motorbikes as a result of the changes in the rules reg- ulating driving licences of this type of vehicle up to 125 cc. 76 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook En este contexto de fuerte dinamismo de la demanda interna –que según la Contabilidad Nacional está creciendo a un ritmo del cuatro por ciento real– no puede sorprender el aumento de las tensiones inflacionistas. En comparación con la situación de los precios de consumo a final de 2003, el incremento de los úl- timos nueve meses tanto en la provincia de Barcelona como en Cataluña y España ha triplicado el registrado en el conjunto de la Unión Europea. El diferencial de inflación entre España y la Unión Europea se amplía hasta superar el uno por ciento. Un au- mento que no se puede imputar sin más al encarecimiento del petróleo. Más bien parece corresponder a una consecuencia del actual patrón de crecimiento de la economía, excesiva- mente apoyado en la demanda interna de consumo. La celebración del Fòrum se ha hecho notar en un incremento significativo del número de visitantes y del negocio hotelero. Dejando de lado el sector comercial –directamente beneficiado por el aumento del consumo– se puede identificar el sector turís- tico en general, y más concretamente el hotelero y de restaura- ción, como uno de los motores del crecimiento económico de la ciudad durante 2004. Con datos de los primeros ocho meses del año, el número de visitantes crece a un ritmo anual del 9,2%. Los casi 4,3 millones de visitantes que se han hospedado en hoteles de la ciudad durante los últimos doce meses han gene- rado más de 9,7 millones de pernoctaciones, un 8,4% más que durante los doce meses anteriores. In this context of strong dynamism of internal demand – which, according to National Accounting figures, is growing at a real rate of 4% – the rise in inflationary tensions comes as no sur- prise. Compared with the situation of consumer prices at the end of 2003, the increase of the last nine months in both the province of Barcelona and in Catalonia and Spain has tripled that recorded in the European Union as a whole. The inflation differential between Spain and the European union has widened again to exceed 1%, an increase that cannot be attributed sim- ply to the oil price rise. Instead, it appears to correspond to an undesired consequence of the present growth pattern of the economy, excessively reliant in internal consumer demand. The staging of the Forum has made itself felt in a significant rise in the number of visitors and in the hotel trade. Leaving the commercial sector to one side – directly benefited by the increase in consumer demand – the tourist industry in general, and more specifically hotel and catering, can be iden- tified as one of the motors of the city’s economic growth throughout 2004. With data for the first eight months of the year, visitor numbers are growing at an annual rate of 9.2%. The nearly 4.3 million visitors who have stayed in the city’s hotels in the last twelve months have generated more than 9.7 million overnight stays, 8.4% more than in the previous twelve months. Vehículos 2003/2002 Últimos 12 meses Va ria ci ón (% ) ElectricidadGas -5 0 5 10 Pernoctaciones Visitantes Va ria ci ón (% ) 2002/2001 2003/2002 Últimos 12 meses 0 2 4 6 8 10 dc.01 dc.02 dc.03 st.04 Va ria ci ón in te ra nu al (% ) Barcelona (prov.) Cataluña España U.E. 1 2 3 4 5 Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto Últimos 12 meses 2003/02 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Consumo de energía y matriculación de vehículos / Energy consumption and auto registrations Agua para uso cial./ind. (Miles m3) II.04 7.277 –6,5 32.545 –0,2 1,2Water (comm./ind. uses) (Thousands m3) 2nd.Q Gas canalizado (Gwh) II.04 876 8,5 3.237 3,9 –4,4Piped gas (Gwh) 2nd.Q Electr. baja tensión (cial.-ind.) (Gwh) II.04 487 3,3 2.099 4,3 6,0Electricity (cial/industrial uses)(Gwh) 2nd.Q Matriculación de vehículos (prov.) III.04 62.121 1,9 262.158 8,8 9,4Auto registrations (province) 3rd.Q Visitantes y pernoctaciones hoteleras / Visitors and hotel overnight stays Total pernoctaciones (miles) jl.-ag.04 1.922 12,8 9.745 8,4 4,7Hotel overnight stays (thousands) jl.-ag.04 Visitantes según motivo de la visita (miles) jl.-ag.04 777 17,8 4.259 9,2 7,5Visitors by purpose (thousands) jl.-ag.04 —Negocios (miles) jl.-ag.04 94 –15,3 1.298 –18,9 19,1Business (thousands) jl.-ag.04 —Turismo (miles) jl.-ag.04 616 96,8 2.373 52,6 –8,3Tourism (thousands) jl.-ag.04 —Ferias, congresos y otros (miles) jl.-ag.04 66 –67,2 588 –15,0 25,5Fairs, conventions and others (thousands) jl.-ag.04 I.P.C. (Variación acumulada e interanual) / C.P.I. (consumer prices index)(annual variation) Barcelona (província) (%) III.04 0,0 — — 3,8 3,2Barcelona (province) (%) 3rd.Q Cataluña (%) III.04 0,0 — — 3,7 3,1Catalonia (%) 3rd.Q España (%) III.04 –0,1 — — 3,2 2,6Spain (%) 3rd.Q U.E. (armonizado) (%) III.04 0,2 — — 2,0 1,8E.U. (harmonized) (%) 3rd.Q Absolute value and Last 12 months and 2003/02 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Barcelona economia 56 77 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La construcción, uno de los sectores productivos que han lide- rado el periodo más reciente de crecimiento económico de la ciudad gracias, en buena parte, a las inversiones públicas y pri- vadas directamente asociadas o simplemente inducidas por la celebración del Fòrum, aborda la segunda mitad de este año con un mayor protagonismo de la obra residencial y el reajuste de los volúmenes de obra en ejecución y de los previstos en las licencias aprobadas en lo que va de año. Así, mientras el núme- ro de viviendas acabadas durante los primeros nueve meses de 2004 se compara favorablemente con las acabadas un año antes, el número de viviendas iniciadas en la ciudad en el mismo periodo acumula un retroceso del orden del 15% anual. El millón y medio largo de m2 de techo previsto en las licencias de obras aprobadas los últimos doce meses resituan la actividad del sector de la construcción en la ciudad levemente por debajo de la media del quinquenio anterior a los años 2002-2003 de récords absolutos. El techo para usos residenciales y equipa- mientos, incluidos los hoteleros, acapara el 75% de la superficie de nueva construcción prevista sin contar la destinada a aparca- mientos. La contracción más significativa se produce en la pro- moción de techo para el resto de usos terciarios, especialmente oficinas. Construction, one of the productive sectors that have led the most recent period of the city’s economic growth, thanks large- ly to the public and private investment directly associated or simply caused by the staging of the Forum, has taken on the sec- ond half of this year with a more leading role for residential construction and the logical readjustment of the volumes of work in progress and those scheduled in the permits approved so far this year. Consequently, while the number of homes com- pleted in the first nine months of 2004 compares favourably with those completed a year earlier, the number of homes started in the city in the same period accumulates a reversal to the tune of 15% a year. The easy one and a half million square metres of building sched- uled in the works permits approved in the last twelve months reposition the activity of the construction industry in the city at slightly below the average of the five-year period prior to the absolute record years of 2002 and 2003. The building land for residential and service uses, including hotels, accounts for 75% of the planned new construction area, without counting the area intended for car parking. The most significant contraction occurs in the development of new building land for the remain- ing tertiary uses, especially offices. Número de viviendas Superfície total Va ria ci ón (% ) Viviendas iniciadas 2003/2002 Últimos 12 meses Licencias de obras y viviendas iniciadas -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 Precios de locales de negocio 2003/2002 Últimos 12 mesos Va ria ci ón (% ) Oficinas Locales comerciales 0 1 2 3 Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real state market Valor absoluto y Últimos 12 meses y 2003/02 Indicadores Período tasa interanual (%) tasa interanual (%) (%) Construcción y licencias de obras / Construction and building permits Viviendas iniciadas III.04 694 –56,8 4.804 –5,4 10,8Started dwellings 3rd.Q Viviendas iniciadas (RMB) III.04 10.385 17,0 41.303 14,9 9,0Started dwellings (metropolitan area) 3rd.Q Obra nueva prevista en las licencias: Planned new construction: —Superficie total (m2) III.04 250.227 20,0 1.179.734 –23,5 –4,6Total area (sq. m.) 3rd.Q —Número de viviendas III.04 1.276 35,6 4.671 -10,1 -2,5Number of dwellings 3rd.Q Precios del mercado residencial / Housing prices Viviendas nuevas (€/m2) 2n.sem.03 3.476 18,6 3.379 20,1 20,1New housing (€/sq.m.) 2nd.half Segunda mano-oferta (€/m2) 1r.sem.04 3.582 20,7 — — 15,0Second hand housing (€/sq.m.) 1st.half Precio de alquiler(€/m2/mes) 1r.sem.04 10,36 12,7 — — 10,6Transaction price 1st.half Plazas de aparcamiento (€) 2n.sem.03 20.750 10,2 20.800 11,6 11,6Parking lots (€) 2nd.half Precios del mercado residencial Va ria ci ón (% ) Nuevo Segunda mano Alquiler 2003/2002 Últimos 12 meses 0 5 10 15 20 25 Precios de alquiler de locales de negocios / Business premises rental prices Locales de negocio (alquiler mensual): Business premises (monthly rent): —Oficinas (total ciudad) (€/m2/mes) 1r.sem.04 8,94 3,0 — — 2,0Office (whole city) (€/sq.m./month) 1st.half —Locales comerciales (€/m2/mes) 1r.sem.04 8,83 –1,6 — — 2,5Commercial premises (€/sq.m/month) 1st.half Absolute value and Last 12 months and 2003/02 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) 78 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook La fuerte concentración de inversiones en el periodo pre-Fòrum explica el ajuste de volúmenes que reflejan las licencias de obras aprobadas en lo que va de año. Con respecto a la evolución reciente de los precios en el merca- do inmobiliario, el mantenimiento de la trayectoria fuertemente alcista de los precios de venta –y de manera más contenida del alquiler– de la vivienda, se tiene que relacionar con la presión de una demanda potencial aún significativa sobre una oferta necesariamente limitada y que se ha revelado escasa vista la evolución de las macromagnitudes económicas y del precio del dinero. El posible endurecimiento de las condiciones de finan- ciación en el mercado libre y la revisión levemente bajista de las previsiones de crecimiento de la economía por el impacto del encarecimiento del petróleo, pueden ser dos de los elementos que a comienzo de 2005 moderen la demanda residencial y con- tribuyan a estabilizar los precios. The strong concentration of investment in the pre-Forum period explains the adjustment of volumes reflected by the works permits approved so far this year. With regard to the recent evolution of property prices, the main- tenance of the strongly upward trend of the selling prices of homes – and in a more contained way than rents – must be relat- ed to the pressure of the potential and still significant demand compared with a supply that is by necessity limited and that has shown itself to be scarce in light of the evolution of the economic macro-figures and of the price of money. The possible toughen- ing up of financing conditions in the free market and the slight- ly downward revision of the growth forecasts of the economy due to the impact of the rise in oil prices may be two of the ele- ments that, at the start of 2005, moderate residential demand and contribute to stabilising prices. Va ria ci ón (% ) 2002/2001 2003/2002 Últimos 12 meses Contratos laborales Total Indefinidos -15 -10 -5 0 5 10 15 dc.2003/dc.2002 st.2004/st.2003 Va ria ci ón (% ) Total Masculino Femenino RMB -2 0 2 4 6 dc.01 dc.02 dc.03 st.04 Va ria ci ón in te ra nu al (% ) CataluñaRMBBarcelona (prov.) España 5 6 7 8 9 10 Mercado de trabajo / Labor Market Valor absoluto Últimos 12 meses 2003/02 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%) Ocupación / Employment Residentes activos 30 st.04 746.400 0,2 — — 2,3Active residents st.30 Residentes activos (RMB) 30 st.04 2.132.900 0,1 — — 2,7Active residents (metropolitan area) st.30 Contrataciones registradas 30 st.04 205.558 32,1 774.915 14,5 –6,0Registred employment contracts st.30 Contratos indefinidos 30 st.04 23.549 27,2 100.937 6,3 –13,9Indefinite time contracts st.30 Paro registrado / Registered unemployment Total paro registrado 30 st.04 47.250 1,1 — — –1,0Registered unemployment st.30 Paro masculino 30 st.04 21.796 1,9 — — 1,8Male unemployment st.30 Paro femenino 30 st.04 25.454 0,4 — — –1,4Female unemployment st.30 Paro juvenil (16-24 años) 30 st.04 4.735 –6,7 — — 4,2Youth unemployment (aged 16-24) st.30 Total paro registrado (RMB) 30 st.04 154.202 5,8 — — 1,2Registered unemployment (metrop. area) st.30 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate Barcelona 30 st.04 6,3 — — — 6,2Barcelona st.30 Región Metropolitana (RMB) 30 st.04 7,2 — — — 6,9Metropolitan area st.30 Cataluña 30 st.04 6,5 — — — 6,5Catalonia st.30 España 30 st.04 8,4 — — — 9,0Spain st.30 Absolute value and Last 12 months and 2003/02 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) Barcelona economia 56 79 Síntesis de la coyuntura / Economic outlook El mercado laboral metropolitano emprende la recta final de 2004 desde una posición razonablemente positiva con respecto a la creación de nuevos puestos de trabajo. Según los últimos datos disponibles, el número de afiliados en situación de alta en el conjunto del sistema de la Seguridad Social crecía, a comienzos de otoño, a una tasa anual del dos por ciento, prácticamente idéntica a la de final de 2003 y sólo un par de décimas menos que durante el primer semestre. Al mismo tiempo, el paro registrado ha repuntado cerca de un seis por ciento, afectando a cerca de 155.000 personas, un máximo de los últimos seis años. En términos relativos, y como consecuen- cia del casi estancamiento que presenta la población activa, la tasa de paro sobrepasa el siete por ciento, cuatro décimas más que un año antes. Con leves matices, esta evolución se puede hacer extensiva al conjunto de Cataluña, con la diferencia que la tasa de paro, que también tiende al alza, no supera el 6,5% de la población activa. En el ámbito de la ciudad central, la afiliación de activos a la Seguridad Social se ha desacelerado notablemente en compara- ción con un año antes, a la vez que las cifras de paro registrado se mantienen estables, igual que las correspondientes tasas. Ni por sexos ni por edades se observan diferencias significativas con la evolución del entorno metropolitano más allá de las deri- vadas del menor peso relativo de los activos más jóvenes y de una estructura productiva menos dependiente del tejido indus- trial. La expansión de la contratación laboral, tan intensa como inex- plicable dada la escasa correlación que presenta con el modera- do crecimiento del número de ocupados, responde al dinamismo de la contratación temporal y, más concretamente, de los con- tratos con una duración inferior al mes. Estas condiciones de creciente precariedad de la contratación, sumadas al notable au- mento de los contratos temporales a tiempo parcial, coinciden con el creciente protagonismo de las mujeres en un mercado de trabajo cada vez más terciarizado. The metropolitan employment market takes on the final straight of 2004 from a reasonably positive position with regard to the creation of new jobs. According to the latest available data, the number of people registered as active in the National Insurance system, at the start of the autumn, was growing at an annual rate of 2%, prac- tically identical to that of the end of 2003 and just a few tenths lower than in the first six months. At the same time, recorded unemployment went up to nearly 6%, affecting close on 155,000 people, the highest in the last six years. In relative terms, and as a result of the near stagnation of the active population, the rate of unemployment stands at over 7%, four tenths higher than a year earlier. With slight variations, this evolution extends to Catalonia as a whole, with the difference being that the rate of unemployment, which is also on the up, does not exceed 6.5% of the active population. In the city centre, the number of people registered as active in the National Insurance system has slowed down considerably in comparison with a year earlier, while recorded unemployment figures have remained stable, the same as the corresponding rates. There are no significant differences, either by sex or by age, with the evolution of the metropolitan area other than those stemming from the relative lesser weight of the youngest active members and from a production structure less dependent on the industrial infrastructure. The expansion of hiring, as intense as it is inexplicable given the scarce correlation it shows with the moderate growth in the number of employed people, is due to the dynamism of tempo- rary contracts and, more specifically, of contracts of less than one month. These conditions of the growing precariousness of hiring, added to the notable increase of part-time temporary contracts, coincide with the rising protagonism of women in an increasingly tertiarised job market. Monografia LA INVERSIÓ DEL SECTOR PÚBLIC ESTATAL A CATALUNYA I A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA EN RELACIÓ AMB ESPANYA I MADRID (1991-2002) Marta Espasa Institut d’Economia de Barcelona (IEB) Universitat de Barcelona Enric Puig Gabinet Tècnic de Programació Ajuntament de Barcelona 81 La Inversió del sector públic estatal a Catalunya i a la província de Barcelona en relació amb Espanya i Madrid (1991-2002) L’octubre de 2003 es presentava a la Universitat de Barcelona el llibre “La inversió pública per nivells de govern (1991-2002)”1, en que es posava de manifest la baixa dotació d’infrastructures a Catalunya en relació amb el seu PIB com a resultat d’un dè- ficit d’inversió pública sostingut al llarg de molts anys, del qual s’analitzava i quantificava en detall el seu volum pel període 1991-2002. En aquell moment es disposava d’informació sobre la inversió pública efectivament liquidada del període 1991-2000 pels di- ferents nivells de govern. Pels anys 2001 i 2002, s’utilitzaven les previsions contemplades als pressupostos, que com és habi- tual, han resultat ser excessivament optimistes. En aquest moment es poden ja actualitzar els resultats de la inversió efectivament realitzada pel Sector Públic en el conjunt dels 12 anys 1991-20022, seguint els mateixos set criteris meto- dològics, que van representar un avenç important en el conei- xement de la realitat de la inversió pública: I) L’estudi general considera la inversió dels tres nivells de go- vern: el Sector Públic Estatal (SPE), el Sector Públic Autonòmic (SPA) i el Sector Públic Local (SPL). En aquest article centrem l’anàlisi a la inversió pública del Sector Públic Estatal per mo- tius d’extensió i d’actualitat. II) Es consideren i comparen quatre àmbits territorials: el con- junt d’Espanya, Catalunya, la Comunitat Autònoma de Madrid i la província de Barcelona III) Es considera que la quantificació i comparació de la inver- sió ha d’estar referida a la inversió civil territorialitzada, és a dir, exclosa la militar i la que per la seva naturalesa no s’imputa a cap territori (exclou també la inversió pública a l’estranger) IV) La informació que s’ofereix fa referència al conjunt del sector públic de cada nivell de govern: així doncs, incorpora la inversió de l’administració general, dels organismes autònoms, de la seguretat social, dels ens públics i de les empreses públi- ques. V) Les dades són liquidades per tot el període 1991-2002. VI) Les comparacions entre àmbits territorials s’estableixen després de fer homogènies les competències dels diferents ni- vells de govern de cada territori. Es fa el supòsit de que, com succeeix a Catalunya, el SPA és el titular de les competències en educació, sanitat i justícia-interior enlloc del SPE. Per tant, es resta la inversió efectuada pel SPE en aquestes matèries i s’imputa a l’àmbit del nivell de govern del SPA. VII) Finalment, s’utilitzen dos criteris per a comparar la inver- sió per àmbits territorials: el primer mesura el volum d’inversió en relació al seu PIB i el segon la mesura en termes per càpita. D’aquesta manera es pot quantificar quant ha invertit un nivell de govern als diferents àmbits, analitzar les diferències i cal- cular la quantitat que hagués rebut de més o de menys un àmbit en relació a un paràmetre fix per tots. Les quantitats s’expres- sen en euros constants del 2000. Evolució i característiques de la inversió del Sector Públic Estatal La inversió total del SPE al conjunt de l’Estat espanyol, sense homogeneitzar competències, ha estat de 13.782 milions d’€ del 2000 de mitjana anual entre 1991-2002 (2,29 bilions de pes- setes), xifra que representa el 2,6% del PIB. Excloent la despesa militar, la inversió civil anual es redueix al 2,2% del PIB. El perfil temporal de la inversió civil ha estat descendent, pas- sant del 3,3% del PIB l’any 1991 als mínims històrics de l’any 1999 amb tant sols un 1,6% del PIB, any a partir del qual s’ini- cia un canvi de tendència que es va reafirmant, encara que a uns nivells molt baixos, fins a l’any 2002 en el que la inversió civil es situa en el 2,1% del PIB. Tot i això, el concepte d’inversió civil territorialitzada és la de- finició que més s’adiu a l’objecte d’aquest estudi i, per tant, la base que sustenta tota l’anàlisi. 1 N. Bosch, M. Espasa, M.A. Monés, E. Puig, La inversió pública per nivells de govern (1991-2002). Catalunya i Barcelona en relació a Espanya i Madrid, Ajuntament de Bar- celona, Barcelona 2003. 2 Aquesta actualització de dades s’ha realitzat a través d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona, al qual s’ha sumat també la Direcció General de Programació Econòmica de la Generaliat de Catalunya. Agraïm la col·laboració i suport de Núria Bosch (IEB) i de M. Antònia Monés (D.G.de Programació Econòmica de la Generalitat de Catalunya). Evolució de la inversió del SPE en % del PIB Inversió total Inversió civil Inv.civil territorialitzada (%) 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 82 La Inversió del sector públic estatal a Catalunya i a la província de Barcelona en relació amb Espanya i Madrid (1991-2002) Els resultats indiquen que el pes de la inversió civil territoria- litzada del SPE a Catalunya (10,1%) i a la província de Barce- lona (6,1%) en relació al total territorialitzat ha estat molt infe- rior als seus nivells de PIB (18,7% i 14,1%) i població (15,5% i 11,8%). En canvi, el pes de la inversió a Madrid (15,6%) supera el seu nivell de població (12,8%) i s’apropa força al seu nivell en PIB (16,9%). Un altre aspecte important a destacar, que justifica la necessitat d’agregar les dades de tots els agents que conformen el sector públic de cada nivell de govern, és el pes creixent de la inversió de les empreses públiques, especialment als àmbits catalans. A Barcelona la meitat de la seva inversió l’efectuen aquestes em- preses i a Catalunya el 41%. En canvi, al conjunt de l’Estat i a Madrid el seu pes no supera el 35%. Aquest fet no s’explica perquè els àmbits catalans rebin un major nivell d’inversió de les empreses públiques de l’Estat, sinó pel baix volum d’inversió de la resta d’agents que confor- men el sector públic administratiu. En conseqüència, qualsevol anàlisi de la inversió del sector públic estatal que exclogui la inversió del sector públic empresarial, arribaria a la conclusió de que el SPE inverteix a Catalunya molt menys del que real- ment fa. Tanmateix, cal tenir en compte que una proporció exagerada d’inversió empresarial afegeix l’agreujant de que, sovint, aques- tes empreses cobren taxes o preus als usuaris amb les quals recuperen part de les seves inversions. O fins hi tot en deter- minats casos, com el d’AENA a Barcelona, obtenen taxes de retorn que generen beneficis per a l’operador. Comparació entre àmbits a igualtat de competències A efectes de comparar la inversió entre els diferents àmbits territorials, cal tenir present que durant la major part del pe- ríode considerat, moltes comunitats autònomes entre les que es compta Madrid tenien menys competències que la Generalitat de Catalunya. És el cas de matèries com l’ensenyament, la sani- tat, i part de la justícia i dels cossos de seguretat. Per tenir en compte aquesta realitat, que justifica un major pes del nivell de despesa del SPE a aquestes comunitats, s’homo- geneïtzen les xifres d’inversió pública en un mateix nivell de sostre competencial, d’acord amb el criteri (VI) explicat ante- riorment. Aquestes dades ajustades conformen la inversió civil territorialitzada homogènia, són perfectament comparables en- tre àmbits, i són la base dels resultats del treball. a) Nivells d’inversió, diferencials i volum del dèficit en relació a Espanya Els pesos de la inversió civil territorialitzada homogenitzada del SPE a Catalunya (10,7% del total) i Barcelona (6,7%), con- tinuen situats en uns nivells molt inferiors als que els hi per- tocaria segons PIB i població. Madrid és l’àmbit més afectat per l’homogeneïtzació de competències ja que el seu pes sobre la inversió del SPE es redueix en més d’un punt, passant a re- presentar el 14,4% de la inversió d’Espanya, encara per sobre del seu nivell de població i per sota del seu PIB. El quadre següent indica que la inversió mitjana anual del sector públic estatal a Catalunya desde 1991 a 2002 ha estat del 0,81% del PIB o de 132 € per habitant, a la província de Bar- celona es queda al 0,65% del PIB o 107,3 € per càpita, mentre que a Madrid és del 1,35% del PIB o de 247,7 € per habitant. Comparades amb la mitjana espanyola, Catalunya ha rebut en- tre el 55% i el 67% del nivell mig d’Espanya, segons s’utilitzi el criteri de PIB o de població. A la província de Barcelona el nivell d’inversió del sector públic estatal ha estat la meitat de la mitjana espanyola. Pel que fa a Madrid, en termes de PIB ha rebut el 93% de la mitjana espanyola però en inversió per ha- bitant supera aquesta mitjana amb un índex del 123%. El diferencial de 0,65 punts de PIB anuals que li falta a Catalu- nya per arribar al nivell d’Espanya (1,46) representa un dèficit acumulat d’inversió del sector públic estatal de 6.485 milions d’€ de l’any 2000 (1,079 bilions de pessetes). Si el criteri d’i- gualació és la inversió per habitant, els 65,2 € per càpita anuals que haguessin igualat la inversió del sector públic estatal a Catalunya (132,7 €) amb la del conjunt d’Espanya (198 €) s’han traduït en un dèficit inversor de 3.806 milions d’€. El dèficit acumulat per la província de Barcelona es calcula entre 6.329 milions d’€ i 4.384 milions d’€, segons s’utilitzi un o altre criteri d’igualació. La similitud amb el dèficit de Ca- talunya indica que és justament a l’àrea de Barcelona on es concentra la major part del dèficit d’inversió del sector públic estatal a Catalunya. Pes de la inversió, el PIB i la població en relació amb el total d'Espanya. (Mitjana 1991-2002) Inversió civil territ. PIB Població (%) Catalunya Madrid Barcelona 5 10 15 20 Inversió civil territorialitzada homogènia. Mitjana 1991-2002 Espanya Catalunya Madrid Barcelona En % PIB 1,46 0,81 1,35 0,65 Espanya=100 100 55 93 45 €/habitant 198,0 132,7 242,7 107,3 Espanya=100 100 67 123 54 Diferencials anuals i acumulats amb Espanya. 1991-2002 Catalunya Madrid Barcelona Criteri PIB Diferencial anual en PIB 0,65 0,11 0,81 Dèficit acumulat 91-02 en m€ 6.485.848 2.042.453 6.329.305 Criteri població Diferencial anual en €/hab 65,2 –44,8 90,7 Dèficit acumulat 91-02 en m€ 3.806.569 –1.473.676 4.384.490 Barcelona economia 56 83 La Inversió del sector públic estatal a Catalunya i a la província de Barcelona en relació amb Espanya i Madrid (1991-2002) Quant a Madrid, la selecció del criteri de comparació és de- terminant per concloure si ha patit dèficit o si s’ha beneficiat més que la mitjana espanyola de la inversió del SPE. El motiu no és altre que la Comunitat de Madrid genera el 16,9% del PIB d’Espanya amb el 12,8% de la població. Si s’usa com a criteri de distribució de la inversió el pes de la seva activitat econòmica (PIB), Madrid té un dèficit d’inversió de 2.042 mi- lions d’€ (340.000 milions de pessetes), xifra molt menor que la de les àrees catalanes. Però si el criteri de distribució és la inversió per habitant aleshores Madrid ha obtingut un excés d’inversió estatal de 1.473 milions d’€ (245.000 milions de pessetes). b) Quines partides són les que expliquen els dèficits inversors del sector públic estatal a Catalunya i Barcelona? Si es pren com a referència el patró d’inversió de la mitjana espanyola entre 1991 i 2002, s’observa que les infraestructures de transport han representat el 60% de la inversió total, les “socials i altres” el 24% i les hidràuliques el 16%. La infraes- tructura de transport més rellevant en la inversió del SPE al conjunt del país és la destinada a carreteres, que s’endú un terç de tota la inversió. Segueixen els ferrocarrils, els ports i ae- roports. En relació a aquest patró d’inversió d’Espanya, els altres tres àmbits geogràfics que s’analitzen queden lluny dels nivells es- panyols d’inversió tant en carreteres com en infraestructures hidràuliques. Madrid es desmarca dels altres territoris en concentrar una part importantíssima de la inversió del SPE en infraestructures ae- roportuàries i, sobretot, en la partida anomenada “Socials i al- tres”, que inclou inversions associades a serveis de capitalitat com són les seus de l’administració central, institucions cultu- rals, econòmiques, sectors productius, etc. En aquestes dues ma- tèries, els àmbits catalans estan prop de la mitjana espanyola en aeroports i molt per sota en el nivell d’inversions de “Socials i altres”, fins explicar aquest dèficit acumulat de 6.485 milions d’€. Al quadre següent es detalla per tipus d’infraestructures el dè- ficit de Catalunya i Barcelona en relació amb la inversió mit- jana espanyola en termes de PIB i població. Pot observar-se que el dèficit acumulat en infraestructures de transport a Cata- lunya suma 3.455 milions d’€, la meitat del dèficit total, i que està concentrat a la província de Barcelona (3.715 milions d’€). Les carreteres representen per si soles 3.000 milions d’€. Per la resta d’infraestructures el quadre mostra clarament les diferèn- cies entre la província de Barcelona i Catalunya. La província té un dèficit important en ferrocarrils i ports i una situació millor que la mitjana espanyola en aeroports. En canvi al conjunt del territori de Catalunya pesa més el dèficit en aeroports. La resta de programes (hidràuliques i “socials i altres”) tenen nivells de dèficit importants tant al territori de Barcelona (2.600 milions d’€) com a la resta de Catalunya (3.000 milions €). c) Trets distintius de la inversió del SPE a Madrid Pel que fa a la inversió del SPE a Madrid, poden destacar-se diversos trets distintius. D’entrada ha rebut un nivell d’inversió total similar a la mitjana espanyola, que varia de dèficit a su- peràvit segons si es compara en termes d’activitat econòmica o de població. Prenent com a criteri de comparació el PIB, Ma- drid registra un dèficit acumulat de 2.042 milions d’€. D’aquests, les infraestructures de transport sumen 2.666 mi- lions de dèficit, explicats fonamentalment pel baix nivell d’in- versió estatal en carreteres i, naturalment, en infraestructura portuària. Però a diferència de Catalunya, Madrid ha gaudit d’un alt nivell d’inversió en aeroports que li reporta 1.835 mi- lions d’€ de superàvit. Inversió del SPE per àmbits. Mitjanes del període 1991-2002 Espanya Catalunya Madrid Barcelona En % PIB Carreteres 0,50 0,26 0,20 0,15 Ferrocarrils 0,19 0,18 0,18 0,15 Ports 0,09 0,09 0,01 0,07 Aeroports 0,09 0,06 0,24 0,09 Inf.transport 0,88 0,58 0,63 0,46 Hidràuliques 0,23 0,08 0,04 0,05 Socials i altres 0,36 0,15 0,69 0,15 Total 1,46 0,81 1,35 0,65 % s/total Carreteres 34,4 31,6 14,5 23,5 Ferrocarrils 13,1 22,4 13,2 22,6 Ports 6,4 10,9 0,9 10,0 Aeroports 6,1 7,3 17,9 14,0 Inf.transport 60,0 72,1 46,6 70,0 Hidráuliques 15,7 10,0 2,7 6,9 Socials i altres 24,4 17,9 50,8 23,0 TOTAL 100,- 100,- 100,- 100,- Desagregació del diferencial d’inversió amb Espanya (milers €) Catalunya % Barcelona % Criteri PIB Carreteres 2.899.778 44,7 3.110.104 49,1 Ferrocarrils 121.636 1,9 414.550 6,5 Ports 63.938 1,0 253.172 4,0 Aeroports 369.643 5,7 –62.783 –1,0 Inf.transport 3.454.994 53,3 3.715.042 58,7 Hidràuliques 1.806.798 27,9 1.674.449 26,5 Socials i altres 1.224.056 18,9 939.814 14,8 Total 6.485.848 100,- 6.329.305 100,- 84 La Inversió del sector públic estatal a Catalunya i a la província de Barcelona en relació amb Espanya i Madrid (1991-2002) Quant a la resta de partides, les infraestructures hidràuliques suposen un dèficit important de 2.175 milions d’€, que es veu àmpliament compensat per la concentració a Madrid de la in- versió en el programa “Socials i altres”. En aquesta matèria el superàvit puja a 2.800 milions d’€, on destaca molt especial- ment la inversió en administració pública (1.366 milions). d) El dèficit de la inversió del SPE a Barcelona en relació amb Madrid Aquest patró d’inversions del SPE a l’àrea de Madrid és més propi d’una àrea urbana moderna que no el que caracteritza la mitjana espanyola. Donat que el nivell d’inversió del SPE a Madrid ha estat similar al del conjunt d’Espanya i que la pro- víncia de Barcelona és també una àrea urbana amb nivells de població i activitat semblants als de Madrid, es compara a continuació els nivells d’inversió entre aquests dos àmbits. Així doncs, si en lloc d’utilitzar la mitjana espanyola prenem com a referència per Barcelona el patró de distribució dels programes d’inversió del SPE a Madrid, el dèficit d’inversió acumulat resultant és molt similar a l’anterior, i va dels 4.609 milions d’€ pel criteri de PIB als 5.717 milions d’€ segons el de població. Aquesta quantitat seria molt més elevada de no considerar com a greuge per Madrid la manca d’infraestruc- tures portuàries. De rebre Barcelona el mateix nivell d’inversió sobre PIB que Madrid, el diferencial en infraestructures de transport explica ara el 32% del dèficit total de la província. La causa fonamental ha estat la desigual inversió en aeroports entre aquests dos àm- bits (1.427 milions d’€), que es tradueix en un dèficit inversor a la província de 1.488 milions d’€. En carreteres i ferrocarrils Barcelona registra també menors nivells d’inversió que Ma- drid, per valor de 545 milions d’€. Però el programa que determina la major part del dèficit de Barcelona amb Madrid ha estat, amb 3.241 milions d’€, el de “Socials i altres”. Sota aquest concepte hi ha els beneficis de la capitalitat de Madrid, en forma d’una lògica major inversió en ministeris i les seves dependències corresponents, però molt més discutible quan va referida a inversió en institucions i acti- vitats culturals com museus, auditoris, etc., o determinats orga- nismes reguladors de sectors productius. Conclusions Com a conclusió, es constata que el balanç inversor del SPE a Catalunya i Barcelona en aquests dotze anys ha estat deficitari, amb nivells d’inversió sempre inferiors al seu pes en PIB i po- blació. En conseqüència, les carències històriques en dotacions d’infraestructures no tan sols continuen sense resoldre’s, sinó que fins l’any 2002 s’han continuat agreujant. Entre 1991 i 2002 la diferència entre la inversió del SPE a Espanya i Catalunya ha estat de 0,65 punts de PIB anuals, que representen un dèficit acumulat de 6.485 milions d’€. Per la província de Barcelona aquesta diferència ha estat de 0,81 punts de PIB que es tradueix en un dèficit de 6.329 milions d’€ per aquest àmbit. Les infraestructures de transport expliquen més del 50% del dèficit amb Espanya, centrat en la baixa inversió en carreteres; el dèficit restant s’atribueix a les infraestructures hidràuliques (26%) i a “Socials i altres” (15%). Pel que fa a Madrid, el SPE ha invertit en uns nivells semblants als de la mitjana espanyola però amb una distribució diferent, més pròpia d’una àrea urbana moderna. Donat que la província de Barcelona és també una àrea urbana amb nivells similars de població i activitat, es comparen aquests dos àmbits i es con- clou que Barcelona té un dèficit acumulat d’inversió de 4.609 milions d’€. Les infraestructures de transport expliquen una tercera part del dèficit total amb Madrid, però ara la partida principal és l’ae- roport (31%) seguit de carreteres (6%) i ferrocarrils (6%). Però el component principal del dèficit de Barcelona ve explicat per les inversions associades a la capitalitat, a la cultura i la resta d’aspectes continguts a la partida “Socials i altres” (67%). Diferencial amb Madrid (milers €) Barcelona % Criteri PIB Carreteres 288.997 6,3 Ferrocarrils 256.137 5,6 Ports –484.330 –10,5 Aeroports 1.427.148 31,0 Inf.transport 1.487.952 32,3 Hidràuliques –119.595 –2,6 Socials i altres 3.241.642 70,3 Total 4.609.999 100,- Diferencial amb Espanya (milers €) Madrid % Criteri PIB Carreteres 3.405.196 166,7 Ferrocarrils 206.364 10,1 Ports 890.567 43,6 Aeroports –1.835.392 –89,9 Inf.transport 2.666.734 130,6 Hidràuliques 2.175.966 106,5 Socials i altres –2.800.247 –137,1 Total 2.042.453 100,0