Barcelona
economia
Ajuntament de Barcelona
Gerència delegada de Finançament,
Empreses i Patrimoni
Ajuntament de Barcelona
Alcalde
Joan Clos i Matheu
President de la Comissió de Presidència i Hisenda
ErnestMaragall iMira
Gerent Delegada de Finançament, Empreses i Patrimoni
Pilar Solans iHuguet
Direcció i realització de Barcelona Economia
Xavier Güell i Ferrer i María Jesiís CalvoNuño,
amb la col.laboració de Marta Solano Martín
Consell Assessor
Ricard Frigola, Gerent de Manteniment i Serveis de l'Ajuntament de
Barcelona. Jaume García, Departament d'Economia i Empresa de la
UPF.RamónGarcía Bragado, Gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de
Barcelona. Dolores González,Gerent de Serveis Generals de l'Ajunta
ment de Barcelona. Maria Antònia Monés, Directora del Gabinet Tèc
nic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. Martí Perellada,
Director d'Estudis de Formació Continuada de la UB. Joan Raurich,
Director de Serveis d'Empreses i Finançament de l'Ajuntament de
Barcelona. Francesc Santacana, Coordinador General del Pla Estra
tègic de Barcelona. Josep Serra, Cap del Servei d'Estudis Territorials
de la MMAMB. Joan Trullén, Departament d'Economia Aplicada de
la UAB.
BARCELONA Ecomma posa a disposició dels seus lectors unnúmero
de telèfon (el 934 02 72 38), un de fax (el 934 02 72 25) i una adreça
de correu electrònic (msolano@mail.bcn.es) per atendre qualsevol
consulta o comentari referits al continguts que hi apareixen.
Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes les entitats, Gerència Delegada de Finançament, Empreses i Patrimoni
organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a: Barcelona Economia
Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana
Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció d'Actuació Núm. 43. Juny 2000
Urbanística; Direcció de Serveis de Neteja Urbana; Departament d'Estudis
Fiscals.
Generalitat de Catalunya: Direcció General d'Ocupació; Direcció General Edició: Ajuntament de Barcelona
d'Actuacions Concertades, Arquitecturai Habitatge; Institut d'Estadística Gerència Delegada de Finançament, Empreses i Patrimoni
de Catalunya; Ferrocarils de laGeneralitat de Catalunya.
Altres institucions i entitats: Turisme de Barcelona; Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana Impressió: Impremta Municipal
de Barcelona; Col.legi d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M. Transports de Dipòsit legal: B.26.464/91
Barcelona, SA; Prefectura Provincial de Trànsit; INE (Barcelona); Autoritat
Portuària de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE;
MEFFSA; Borsa de Barcelona; Forcadell.
Barcelona Índex
economia Indicadors econòmics
Síntesi de la conjuntura 5
I. Indústria
Evolució de l'activitat industrial 13
II. Finances 19
Sistema bancari 21
Mercat de renda variable 24
III. Consum, comerç preus 25
Matriculació de vehicles 27
Preus de consum 28
Consum d'energia i aigua 30
Fira de Barcelona 32
Escombraries domiciliàries 34
IV. Transports, comunicacions i turisme 35
Port: mercaderies i passatgers 37
Aeroport: passatgers i mercaderies 40
Transportpúblic urbà i de rodalia 42
Activitat turística 44
V. Construcció i mercat immobiliari 47
Consum de ciment 49
Construcció d'habitatges 50
Llicències d'obres 54
Preus al mercat immobiliari:
habitatges i places d'aparcament 56
Cost d'accés a l'habitatge 61
Lloguer d'oficines 62
Lloguer de locals comercials i per a serveis personals 63
VI. Ocupació i oferta d'activitat econòmica 65
Mercat de treball 67
Oferta d'activitat econòmica 72
Monografia 75
Indicadors dels municipis
de la Regió Metropolitana de Barcelona 77
Resumen/Summary
Síntesis de lacoyuntura/Economic outlook 83

Indicadors econòmics
Síntesi de la conjuntura

Síntesi de la conjuntura
Evolució de l'economia de Barcelona i de la regió
metropolitana durant el primer quadrimestre de 2000. Evolució del PIB
(taxa de variació interanual entermes reals)
Els resultats obtinguts durant el primer terç d'enguany (%)
per part 5
de la majoria dels indicadors econòmics més usuals situen _
l'economia de l'àrea de Barcelona a les portes del setè any de _ —
._ _
4 -
creixement ininterromput. Atesa la intensitat amb la que ha
-
començat aquest 2000 —11eument per sobre del quatre per cent
-
segons les primeres estimacions— i considerant el notable 3
con
sens entorn de les previsions expansives de l'economia mun
dial, inclosa la de la UE, la principal destinatària de les expor 2 -
tacions catalanes, sembla raonable esperar que la taxa de crei
xement d'aquests darrers mesos es mantingui la resta de l'any, 1 -
sense fluctuacions rellevants.
0 Ïí
Gràcies a l'impuls d'un entorn econòmic expansiu, 1.98 11.98 111.98 IV.98 1.99 11.99 111.99 IV.99 1.00
l'economia barcelonina continua creixent de forma = Catalunya =Espanya IN Unió Europea (15)
sostinguda a l'entorn del quatre per cent.
Tot i que la situació actual en termes de creixement del PIB és
A de l'evolució indicadors d'activitat
comparable a la viscuda en anys anteriors, hi ha diferencies partir coneguda d'alguns
durant aquests darrers mesos, no s'han d'esperar canvis signifi
substancials en alguns dels elements que condicionen aquest catius en el pes dels diferents components que expliquen el
ritme de creixement. Un exemple clar és l'esmentada millora de
creixement del PIB. La demanda interna ha mantingut en con
la conjuntura econòmica —incloses les perspectives— a nivell
junt un ritme de creixement semblant al de final de 1999, men
mundial. Que les principals economies europees hagin recupe tre que l'aportació negativa del sector exterior s'ha reduït sen
rat la trajectòria expansiva estroncada arran de lacrisi finance
siblement en relació a la de
les mitjana l'any passat. La represa de
rade 1998, ofereix a empreses catalanes lapossibilitat certa les ha estat cabdal en
d'augmentar les seves exportacions i consolidar la presèn exportacions aquest procés, compensant
seva
el creixement sostingut de les importacions i de la
cia en el serà, parcialment
que en poc temps, el seu mercat natural. Un aug factura energètica.
ment de les exportacions que ha d'ajudar a equilibrar una
balança comercial deficitària i darrerament molt descompensa Les opinions empresarials sobre l'evolució dels seus
da per l'augment del preu del petroli. negocis a curt termini es revelen positives i alhora força
Si la bonança econòmica a nivell mundial —especialment prudents.
a
Europa i Amèrica Llatina— és un element que juga a favor de
El fort ritme de creixement que ha registrat el tràfic de merca
l'economia catalana i més concretament de la indústria metro deries i especialment la de càrrega general, és un bon
politana, l'encarimentdel petroli i derivats, juntament amb l'es pel port,
indicador de la solidesa de la demanda interna i del dinamisme
pectacular revalorització del dòlar enfront de l'euro, accentua
que viu la indústria manufacturera catalana. Mentre que les
les tensions inflacionistes i penalitza la competitivitat de l'eco de càrrega general mostren el que poden ser sig
nomia catalana en els seus mercats tradicionals.Que el nivell de importacions
nes lògics de desacceleració després de tres anys consecutius de
preus a Catalunya durant el darrer any hagi superat àmpliament créixer a l'entorn del vint per cent anual, lesi de exportacions, amb
el de la mitjana europea especialment els França i Alema un interanual del 17,6 cent durant el qua
nya pot acabar sent una simple anècdota si aquest diferencial
augment per primer
drimestre, consoliden volums i recuperen posicions després de
tendeix a corregir-se; per contra, si les tensions inflacionistes l'estancament d'ara fa dos
d'enguany anys, com a conseqüència de la
perduren com ha succeït durant el primer terç i es darrera crisi financera d'àmbit mundial.
traslladen als costos de les empreses, pot esdevenir un fre a la
capacitat exportadora i d'atracció de visitants. L'augment sostingut del tràfic de contenidors pel port
obeeix tant a la creixent
monetària globalització de l'economia com a
L'enduriment gradual de la política del BCE la potenciació de les estructures de l'àrea
durant el primer quadrimestre d'enguany no sembla logístiques per
tal de millorar la de la indústria catalana.
suficient per moderar les tensions inflacionistes que pateix competitivitat
l'economia catalana. Una anàlisi més detallada per productes posa de manifest, a
banda de de lamercaderia conteneritzada i en conse
A banda de l'impacte restrictiu que un diferencial sostingut de l'augment
de la majoria de productes semielaborats i acabats, el
preus de tenir sobre el de competitivitat de qüència
consum pot grau de les
l'economia l'augment de la inflació redueix els tipus importacions de productes energètics i, també, la sensi
catalana, ble davallada de les de ciment i clínker. Dues evo
d'interès reals i afavoreix una major demanda interna. En exportacions
una lucions dispars que obeeixen a l'augment del consum energètic
conjuntura expansiva com l'actual en la que són nombrosos els
derivat de l'augment de parc de vehicles i d'una activitat econò
sectors econòmics amb problemes de capacitat productiva ope mica creixent, i en el cas de les menors exportacions de ciment,
rativa per mantenir el ritme de creixement, aquest augment afe a la forta demanda interna derivada del dinamisme de la cons
git de la demanda acaba generant més inflació i un major dèfi trucció.
cit de la balança comercial.
7
Transports
arrers 12 mesos
32
28 -
Trànsit de passatgers
24 -
Aeroport. Total (inclòs trànsit) (milers) gn.-ab.00 5.792 13,1 18.093 9,6 7,6 20 -
- Interior (milers) gn.-ab.00 3.107 10,9 9.354 6,8 4,3
16 -
- Internacional (milers) gn.-ab.00 2.583 16,3 8441 15,2 14,2
Port. -
Total (inclòs transit) (milers) gn.-ab.00 252 15,3 1.408 25,5 29,4 12
8-
Comportamentmolt expansiu del trànsit aeroportuari, reflex de l'augment de la capacitat de despesa de
la 4-
demanda interna i de l'atracció que desperten Barcelona iCatalunya com a centres econòmics i turís
tics. Una evolució que confirma la creixent aportació del sector del transport al creixement de l'activi
tat Total
econòmica i de l'ocupació a l'àrea de Barcelona. aeroport Aeroport internae. Totalport
= 1999/1998 darrers 12 Inesos
Port. Tràfic de mercaderies
- Total (milers de tones) gn .-ab .00 9542 5,0 28.331 11,1 12,7
Sortides (milers tones) gn .-ab.00 3 326 7,9 10.027 9,9 7,8
Entrades (milers tones) gn.-ab.00 6.216 3,5 18.304 11,7 15,6
- Càrrega general (milers tones) gn.-ab.00 5364 11,5 15.876 15,8 17,2
Exportacions (milers tones) gn.-ab.00 1.946 17,6 5.810 18,2 16,0
Importacions (milers tones) gn.-ab.00 2.138 7,4 6343 14,6 19,9
- Contenidors (milers de Teus) gn.-ab.00 424 8,6 1.269 13,0 12,8
L'impuls del comerç exterior de mercaderia de càrrega general -especialment la conteneritzada- i
l'augment d'importacions de derivats del petroli són els elements bàsics per explicar l'evolució del trà
Total Teus
fic de mercaderies pel port aquest començament d'any. port Carrega general
= 1999/1998 = darrers 12 mesos
Transport públic de passatgers 6
Total servei urbà (milers) Ir.tr.00 136.085 4,9 515.847 3,3 1,9
- Xarxa Metro (milers) lr.tr.00 75.817 4,4 289.139 3,3 2,0
- Xarxa Bus (milers) lr.tr.00 53514 4,9 202.798 2,4 0,9
- FGC (Cat. iSarrià)(milers) lr.tr.00 6.754 10,6 23.910 10,7 11,0
Total servei de rodalia (milers) lr.tr.00 31.180 5,2 125.371 3,9 3,0
- RENFE (milers) lr.tr.00 22.321 3,5 90.884 2,6 1,8
- FGC (milers) lr.tr.00 8.859 9,8 34.487 7,4 6,1
L'evolució notablement expansiva del nombre d'usuaris del sistema de transport públic col.lectiu de l'à
rea de Barcelona recull una part de l'increment de la mobilitat generada per l'augment de l'ocupació i del
Totalurbà Total rodalia
nombre de visitants i també per la majorcapacitat de despesa de la població. La millora de Poferta i Pam
pliació d'alguns serveis han incidit també en unaugment del nombre d'usuaris. = 1998/1997 = 1999/1998 ffil darrers 12mesos
Si l'activitat industrial, especialment la vessant exportadora, ha L'important creixement del trànsit aeroportuari permet
estat una de les més dinàmiques durant elprimer quadrimestre, superar la xifra de 50.000 viatgers de mitjana diària i situa
l'augment del nombre de passatgers que han passat per l'aero l'objectiu dels vint milions de passatgers anuals a poc més
port i el port reflecteix també una conjuntura notablement d'un any i mig.
expansiva del sector turístic i de les activitats relacionades amb
la celebració de fires i congressos. Tot i la dificultat de compa Al costat del lògic protagonisme del trànsit internacional, que
rarmagnituds tan diferents en termes absoluts, el cert és que les manté per enèsim trimestre taxes de creixement interanual
dues infrastructures han assolit augments molt destacats quant superiors o de l'ordre del 15 per cent, sorprèn l'impuls del tràn
a nombre de viatgers durant el primer terç d'enguany. Gràcies sit interior, especialment en els vols amb Madrid. Els més de
a un augment significatiu de l'oferta, gairebé s'ha doblat el 3,5 milions de passatgers anuals d'aquesta línia equivalen ja a
ritme de creixement de l'any passat. una mitjana de deu mil passatgers diaris. Uns volums i uns rit
mes de creixement que justifiquen de sobres la urgència de la
connexió ferroviària d'alta velocitat entre ambdues capitals.
8
Turisme, consum i preus
Valor , 12mesas 19991' 16
14 -
Consum -Matriculació 12 -
Electricitat d'ús -
cial-ind. (Gwh) lr.tr.00 738 -17,9 3.196 -17,2 -14,3 10
Electricitat d'ús domèstic (Gwh) 1 r.tr.00 447 10,5 1.425 3,8 2,5 8 -
Gas canalitzat (milions tènnies) Ir.tr.00 1.227 5,2 3.121 10,9 12,7
6 -
Matriculació de vehicles (prov.) gn.-ab.00 89.660 5,2 268.686 10,2 14,8
4 -
Deixant de banda l'evolució del consum d'electricitat, afectat a nivell de comptabilització pel procés de 2 -
liberalització del mercat elèctric, la matriculació de vehicles -situada en rècords històrics- mostra
signes clars d'alentiment del seu creixement. El creixement acumulat i el repunt dels tipus d'interès Electricitat Gas Vehicles
reforcen tendència. cial-ind.
aquesta (prov.)
= 1999/1998 darrers 12 mesos
Visitants i pernoctacions hoteleres I5
Total pernoctacions (milers) gn-ab.00 2.338 3,4 7.619 3,0 1,9
Visitants segons motiu de la visita (milers) gn-ab.00 1.014 4,3 3.165 2,2 5,2
- Negocis (milers) gn-ab.00 415 68,8 1.097 23,3 -8,0 -,T;
- Turisme (milers) gn-ab.00 416 -12,3 1.460 -8,4 10,1
- Fires i Congressos (milers) gn-ab.00 77 -59,5 449 3,2 47,0 .ig _
- Altres (milers) gn-ab.00 106 71,7 160 44,1 -42,1 ';-'
_
L'evolució del primer terç d'enguany posa de relleu que el ritme de creixement de les pemoctacions
hoteleres pràcticament no té mésmarge que el de l'augment de l'oferta de places hoteleres. De l'evolu
ció d'aquest primer trimestre cal destacar l'augment del nombre de visitants permotius professionals. Pemoct. hoteleres Visitants que Visitants per
pernocten motius professionals
= 1999/1998 = darrers 12 mesos
I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1)
Barcelona (prov.) (%) gn.-mg.00 1,7 - 3,5 3,4
Catalunya (%) gn.-mg.00 1,6 - - 3,5 3,5
Espanya (%) gn.-mg.00 1,5 - 3,1 2,9
Subjacent (%) gn.-mg .00 1,4 - - 2,3 2,4
U.E. harmonitzat (%) gn.-mg.00 1,0 - 1,7 1,7
Les tensions inflacionistes amb les que es va tancar l'any passat continuen vigents i amb la mateixa fer-
mesa. L'escalada del preu del petroli i derivats, afegit a l'encariment de les importacions pagades en
dòlars i un context expansiu de la demanda interna i del sector exportador, formen una combinació de
factors que dificulta notablement la contenció dels u
preus de venda.
des,97 des98 des 99 mg 00
(I) Taxes referides a 31-des-1999. - Barcelona (prov.) - Catalunya Espanya - U.E.
L'expansió del trànsit aeri s'ha de relacionar també amb l'acti El transport públic col•lectiu comença el 2000 mantenint la
vitat, igualment creixent, del mercat dels creuers turístics i tendència expansiva de l'any passat i assolint nous màxims
també, però en menormesura, amb l'activitat hotelera de la ciu absoluts en nombre de viatgers.
tat. L'augment de poc més del quatre per cent del nombre de
visitants -especialment per negocis- que durant el primer Aquest augment del nombre de visitants, inclosos els no comp
quadrimestre d'enguany han generat 2,34 milions de pemocta tabilitzats per l'enquesta turística perquè no s'allotgen en els
cions als hotels de la ciutat fa preveure que l'evolució d'aquest hotels de la ciutat, és un dels factors que explica l'ús creixent
sector d'activitat durant aquest any serà lleument més expansiva del transport públic col.lectiu a l'àrea de Barcelona. Quantita
que la de 1999. Un creixement que sense ser espectacular, pot tivament però, els factors determinants d'aquest augment del
ser no s'hauria produït sense l'ampliació de l'oferta hotelera. nombre de viatgers s'han de buscar en l'augment de la mobili
tat generada pels increments en els volums d'ocupació i en la
despesa en consum i oci dels residents i no residents que treba
llen a la ciutat o a l'entorn metropolità. Un increment nominal
ment elevat durant el primer trimestre però que un cop desesta
cionalitzat presenta una tendència ascendent similar a l'assoli
da l'any passat.
9
Mercat de treball
Valor absolut Darrers 12 mesos
Ocupació
Residents actius 31 mç.00 670.110 -0,3 -0,5
Residents actius (RMB) 31 mç.00 1.861.200 -0,1 -0,5
Afiliats R.G. Seg.Soc. 31 mç.00 793.728 5,6 4,7
Afiliats R.G. Seg.Soc. (RMB) 31 mç.00 1.593.962 7,1 62
Contractes laborals registrats gn.-ab.00 280.901 9,4 815.868 11,5 16,5 2 -
Contractes indefinits gn.-ab.00 41.307 5,7 118.379 22,9 30,5
0
Es manté el fort ritme de generació d'ocupació en uncontext, ara per ara .nvariable, d'estancament de 2
Actius Afiliats Contractes
la població activa. La contractació indefinida continua sense poder superar el llindar del quinze per cent
del total de contractes. 1-1 1999/1998 eel darrers 12 mesos
Atur registrat
Total aturats registrats 30 ab.00 42.642 -11,4 -11,6
Atur masculí 30 ab.00 19.067 -11,9 -12,7
Atur femení 30 ab.00 23.575 -11,1 -10,6
Atur juvenil (16-24 anys) 30 ab.00 3.263 -28,3 -31,8
Aturats sense ocupació anterior 30 ab.00 4.268 -20,0 -18,1
Total aturats registrats (RMB) 30 ab.00 121.997 -11,8 -12,8
El manteniment de la tendènciadescendent permet assolir nous mínins en les xifres d'atur registrat.Uns
valors que en determinats segments es poden considerar d'atur friccional. La pràctica equiparació del
ritme de descens per sexes sembla abonar aquesta hipòtesi.
Total Masculí Femení Juvenil
= des.1999/des.1998 ffi ab.00/ab.99
Taxes d'atur registrat (%) (1)
Barcelona 30 ab. 00 6,4 - 6,6
RMB 30 ab. 00 6,5 - - 6,8
Catalunya 30 ab. 00 6,1 - 6,5
Espanya 30 ab. 00 9,5 - - 9,7
La persistentdavallada dels efectius en atur associada a unestancament de a població activa es tradueix
lògicament en taxes d'atur cada cop més minses. Taxes que encara amaguen una elevada discriminació
a nivell de sexes. Mentre les taxes d'atur masculí es mouen a l'entorn del cinc per cent, les femenines
són tres o quatre punts superiors.
0
des 97 des.98 des 99 ab 00
(1) Taxes referides a 31 de desembre de 1999. - Barcelona - R.M.B. - Catalunya Espanya
Un dels factors que en l'actual fase d'expansió econòmica juga Un dels sectors econòmics més sensibles a l'evolució del preu
més en contra de la utilització del transport públic, especial del diner és el de la Construcció, especialment la promoció de
ment en els desplaçaments en l'àmbit no central de la regió sostre residencial. Si el descens dels tipus d'interès de la sego
metropolitana, és l'augment persistent i significatiu del parc de na meitat dels noranta fou un element determinant en l'impuls
vehicles. Les noves matriculacions al conjunt de la província, de lademanda d'habitatge i el corresponent augment dels preus
immerses en la fase de desacceleració que segueix a un creixe com a conseqüència de l'estretor del mercat, l'enduriment de la
ment tant fort com el registrat en el darrer trienni, han augmen política monetària per rebaixar les tensions inflacionistes fre
tat un cincper centdurant el primer quadrimestre. Una taxa de narà aquest creixement de la demanda.
creixement que en els propers mesos pot reduir-se encara més
si s'accentua l'augment dels tipus d'interès i del preu dels com Tot i que és massa aviat per notar aquest impacte sobre el nivell
bustibles. d'activitat del sector, les dades del primer trimestre -utilitzant
diverses fonts i conceptes- ja deixen entreveure alguns símp
tomes clars d'alentiment del creixement. Així, el nombre d'ha
bitatges iniciats al conjunt de la regió metropolitana durant el
primer trimestre presenta un creixement testimonial, mentre
que el de projectes visats al conjunt de la província és inferior
al del mateix període dels dos anys anteriors.
10
Construcció i mercat immobiliari
Llicències d'obres
Construcció residencial i llicències d'obres
Construcció d'habitatges:
— Iniciats Ir.tr.00 1.362 -33,7 5.866 -20,0 1,5
— Projectes visats (prov.) Ir.tr.00 12.500 -1,8 51.641 31,2 13,3
Obra prevista a les llicències:
Nova planta: nombre d'habitatges Ir.tr.00 1.796 69,3 7.398 21,1 9,0
Nova planta: superfície (m2) 1 r.tr.00 334.326 1,7 1.366.942 5,6 19,0
Ref.i ampliació: superfície (m2) 1 r.tr.00 123.944 53,8 457.741 6,7
La previsió de creixement del sostre residencial nou i del de reforma i ampliació es desprèn de les Nombre Superfície Habitatges
que habitatges nova iniciats
llicències aprovades sembla suficient per a garantir el manteniment d'un elevat nivell d'activitat en el
sector constructor que, segons altres indicadors, comença amostrar signes d'esgotament. = 1999/1998 darrers 12mesos
Preus al mercat immobiliari Preu de venda dels habitatges
Sostre residencial (venda):
— Habitatges nous (ptes/m2) lr.sem.00 340.522 16,3 — 19,6
— Segona mà-oferta (ptes/m2) 2n.sem.99 — — 286.904 16,4 16,4
— Lloguer (ptes/m2/mes) Ir.tr.00 1.036 12,5 11,9
— Places d'aparcament (milers ptes) lr.sem.00 2.740 3,4 — 12,7
Locals de negoci (lloguer mensual):
— Oficines (total ciutat) (ptes/m2/mes) 2n.sem.99 1.096 6,4 1.108 4,2 4,2
— Locals comercials (ptes/m2/mes) 2n.sem.99 1.280 22,5 1.225 9,4 9,4
L'evolució dels preus al mercat immobiliari residencial de la ciutat aquest primer semestre permet iden
tificar el que pot ser un primer senyal d'alentiment de la tendència fortament alcista que han seguit els Nou Segona places
preus de venda els darrers dos anys. Els preus de lloguer, especialment del sostre no residencial, tenen mà aparcament
encara recorregut a l'alça.
= 1999/1998 = 2000/1999
Les expectatives de creixement de l'oferta de sostre L'ocupació ha continuat creixent a molt bon ritme, fet que
residencial nou comencen a reflectir el canvi de tendència ha permès que la tendència de descens de l'atur es
dels tipus d'interès i l'augment acumulat dels preus de mantingués per sobre del deu per cent.
venda.
Si bé la continuïtat i la intensitat de l'ona expansiva que mos
En el cas concret de Barcelona, el nombre d'habitatges iniciats tren la majoria d'activitats econòmiques dificulta el control de
ha continuat lliscant a la baixa com a conseqüència de la forta la inflació, no és menys cert que té una notable i positiva inci
concentració de projectes durant el trienni 1997-1999, període dència en els nivells d'ocupació. Segons les dades de laSegure
en el qual s'han posat en el mercatmés de divuitmil habitatges tat Social, durant el primer trimestre d'enguany el total d'afi
nous. Un volum d'oferta que equival a doblar la mitjana anual liats que treballen a la regiómetropolitana ha crescut més d'un
del decenni anterior. Alhora,el sostre de nova construcció pre cinc per cent. Una taxa de creixement que dóna continuïtat a
vist a les llicències d'obres aprovades aquest començament l'expansió del trienni anterior.
d'any —molt polaritzat en els usos residencials— és pràctica
ment igual al volum d'un any enrere. Si elmilió llarg de m2 apro Deixant de bandael fet que aquesta font sobrevalora la creació
vats els darrers sis mesos s'executa sense retards, el sector de la d'ocupació perquè inclou la regularització de llocs de treball
construcció que opera a la ciutat té assegurat un elevat nivell anteriorment submergits, es continua produint un relatiu con
d'activitat durant tot any. trasentit com és que malgrat les expectatives raonablement
positives de collocació que ofereix un mercat laboral en el que
Malgrat les previsions d'augment de l'oferta i l'impacte nega l'atur continuaorientat clarament a la baixa, lapoblació activa
tiu que lapuja dels preus de venda i el canvi de tendència dels —la suma dels que treballen i dels que busquen feina activa
tipus d'interès projecte sobre la capacitat econòmica de les ment— es manté estancada.
famílies per accedir a un habitatge en propietat, els preus han
continuat clarament a l'alça durant el primer semestre. Possi
blementaquesta evolució s'hagi de matisar pel fet que una bona
part de l'oferta, especialment la de promocions petites i amb
una atractiva relació qualitat/preu que es ven sobre plànols i en
poc temps, no es veu reflectida en aquestes dades. Considerant
la totalitat de l'oferta que ha sortit al mercat aquests darrers
mesos, possiblement l'augment mitjà del preu de venda hagi
estat menor i en conseqüència es podria parlar d'una certa
desacceleració dels preus del mercat immobiliari.
11
L'evolució de la població activa i de les taxes d'activitat El que posa de relleu aquesta situació és ladualitat que s'ha ins
continua sense ser congruent amb l'evolució de l'atur i tal.lat en elmercat de treball del nostre país. Després de sis anys
dels nivells d'ocupació. de bonança econòmica i de creació d'ocupació, l'aturjuvenil ha
deixat de ser el problema prioritat que era —ara ho és la preca
Tot i la creixent incorporació de la dona al mercat de treball rietat d'una bona part dels llocs de treball que ocupen— i ha
—la potenciació de la contractació a temps parcial hi ha contri cedit el protagonisme a la població activa de més de 45 anys, i
buït notablement— les taxes d'activitat del conjunt de la pobla en molts casos amb una llarga experiència laboral a les espat
ció activa tenen un comportament força erràtic. La simbòlica lles. La mà d'obra disponible és majoritàriament femenina i
reducció de la diferència entre les taxes masculina i femenina cada cop més gran. Dues característiques que dibuixen un per
aconseguida en els darrers dos anys de creació d'ocupació ha fil força diferent del que busquen les empreses dels sectors
estat més producte del descens de la taxad'activitat masculina econòmics més dinàmics de la regiómetropolitana.
que no pas d'un avanç significatiu de la taxa d'activitat feme
nina. Una conclusió difícil d'encaixar en una conjuntura tan L'augment de la contractació indefinida, tot i que no arriba a
expansiva dels nivells d'ocupació. superar el quinze per cent de la contractació total, i la sensible
reducció del nombre de contractes temporalment més precaris,
Cal repetir, com ja és habitual en els darrers números, que les sónmoviments que reflecteixen l'estratègia de les empreses per
xifres d'atur continuen assolint nous mínims tant en termes a retenir aquells treballadors més vàlids o que ja han adquirit
absoluts comde taxes. Tot i que globalment no es pot parlar de una mínima formació especialitzada. Una evolució que, acom
plena ocupació, la realitat és que per a molts sectors i àmbits panyada d'incentius econòmics no sempre transparents, es man
territorials amb taxes d'atur inferiors al cinc per cent, es pro tindrà mentre les expectatives de creixement es mantinguin i les
dueix una palpable escassetat de mà d'obra disponible apta per xifres d'aturats no augmentin.
a cobrir la nova oferta d'ocupació.
12
I. Indústria

Evolució de l'activitat industrial
Indicador sintètic d'activitat industrial
Índex de producció industrial
Igual que durant lasegona meitat de 1999, l'indicador (%) (taxes de variació interanual)
de clima industrial ha evolucionat en sentit positiu i en 10
paral.lel a comho ha fet el mateix indicador al conjunt
de la UE.
_
La millora de les expectatives pel que fa a l'activitat industrial
al conjunt de la UE durant el 1999 i que ha tingut continuïtat _
durant elprimer trimestre d'enguany —gràcies en part a la forta
depreciació de l'euro enfront del dòlar— ha estat molt ben
aprofitada pel teixit industrial català. Via un augment important
de les exportacions, les empreses catalanes han vist augmentar
la seva cartera de comandes i també els volums de producció.
0 Í 1 le 1 i
11.98 111.98 IV.98 1.99 11.99 111.99 IV.99 1.00
Indicador de clima industrial O Catalunya \ IM Espanya
15
1 -
5
Índex de producció industrial/6 (Catalunya)
0 (%) (taxes de variació interanual)
/
10
-5
-10
8 _
-15
—
-20 6
—
_
—
25
1995 1996 1997 1998 1999 2000 4 —
— Catalunya -- Espanya — Unió Europea
_
2 -
Nota: els valors grafiats corresponen a lamitjana dels saldos de lesopinions empresarials
referides a la cartera de comandes total, alsestocs canviats de signe i a la tendència de la 1 1
producció (mitjanesmòbiis de 0
tres mesos). 11.98 111.98 IV.98 1.99 11.99 111.0) IV.99 1.00
Font: Direcció General d'Indústria de la Generalitati Ministeri d'Indústria iEnergia.
O Béns de consum O Béns d'equipament = Béns intermedis
Un bon reflex de les expectatives alcistes reflectides per l'indi
cador de clima industrial a final de l'any passat i primersmesos L'anàlisi segmentada de l'índex de producció industrial segons
d'enguany és l'augment tan espectacular que ha registrat la pro la finalitat dels béns fabricats palesa, a diferència de trimestres
ducció industrial durant elprimer trimestre de 2000. Un creixe anteriors en els que el sector dels béns d'equipament era el més
ment que pràcticament quadruplica l'obtingut un entre les dels
un any enrere dinàmic, protagonisme compartit produccions
tres grans sectors. En tot
però probablement moderarà al llarg del trimestre. cas, el menor ritme de creixement de
que es segon la producció de béns de consum possiblement s'ha d'explicar
—tot i l'augment de la despesa privada en consum— per l'aug
ment de les importacions de productes equivalents.
15
Enquesta de conjuntura industrial
Evolució de l'activitat industrial a la regiómetropolitana
L'evolució de l'activitat industrial a l'àrea de Barcelona
durant 60
el primer quadrimestre supera àmpliament les
-
perspectives avançades a final de 1999 50
40 -
Les expectatives -
d'expansió de l'activitat industrial avançades 30
pels indicadors de clima industrial en els darrers mesos de l'any 20 -
passat es veuen plenament confirmades, en el cas de la regió 10 -
metropolitana, amb els resultats d'aquest començament d'any. 0 i ILi
Segons les dades de l'enquesta de conjuntura industrial, el -10 -
ritme de creixement reconegut per les pròpies empreses durant -20 -
el primer quadrimestre d'enguany supera àmpliament el d'un 7
-30 -
any enrere. Dit d'una altra manera, el saldo de les empreses que 4o
reconeixen una evolució positiva del seu negoci durant el Marxa del Producció Vendes Vendes Preus de
bimestre, s'ha més triplicat. negocis totals exteriors venda
que
= març-abril 98 = març-abril 99 ffi març-abril 00
En general, aquestamillora dels resultats empresarials es recol
za més en un augment de les vendes i en un canvi radical de la
situació de la cartera de comandes que no pas en un augment L'espectacular repunt de les vendes i especialment de la
igualment significatiu de laproducció, que també ha crescut. El cartera de comandes no es pot desvinculard'un previsible
resultat immediat ha estat un canvi de tendència en l'evolució canvi de tendència dels preus de venda.
dels estocs de productes elaborats i un augment de la càrrega de
treball en cartera.Tot i l'augment de la capacitat productiva uti L'important augment de les vendes d'aquest començament
litzada, un dels factors que limiten la capacitat de creixement de d'any -especialment remarcable en el cas de les exportacions
laproducció a molts sectors industrials és la insuficiència de mà s'ha vist acompanyat d'un augment igualment significatiu de la
d'obra. cartera de comandes. Si a la conjunció d'aquests dos movi
ments s'hi afegeix la situació d'estocsmínims de moltes empre
En línia amb la tendència alcista de l'índex de producció indus ses, sembla que la indústria metropolitana té garantit un elevat
trial pel conjunt de Catalunya, les enquestes de conjuntura con nivell d'activitat a mitjà termini i, possiblement, una certa recu
firmen que la indústria metropolitana ha continuat augmentant peració dels preus de venda.
la seva producció durantel primer quadrimestre d'enguany.Les
dades agregades mostren un creixement moderat però sostingut De fet, en les perspectives per als propers tres o quatre mesos
en el temps. Un increment de la producció que ara per ara és amb les que operen els empresaris enquestats, ja es preveu un
insuficient per escurçar el període d'entrega de les comandes. tímid repunt dels preus de venda que, molt possiblement serà
més acusat i generalitzat, atesa l'evolució que aquest principi
d'any han seguit els preus dels productes intermedis i de mol
tes matèries primeres. En tot cas, les perspectives a curt termi
ni del sector industrial són especialment optimistes pel que fa a
augments de producció i de vendes, mentre que en relació amb
l'evolució de la cartera de comandes i del nombre d'ocupats, les
previsions, tot i ser clarament positives, apunten a un manteni
ment dels nivells assolits.
16
Total ind 'stria (sense Construcció) (dades provincials)
1999 2000
A)Resulta sdel bimestre observat
compar its amb Panterior (%) 1 -oc u -fb m -ab
.-- .
.
1) Produ :,ció Igual 45 33 29 31 43 42 51
Saldo 22 30 4 43 -6 12 27
2) Vendes totals Igual 45 31 27 25 39 35 35
Saldo 16 27 10 55 -9 11 45
3) Vendesen el mercat exterior Igual 40 37 44 48 46 45 56
Saldo -5 16 -9 32 -9 6 25
4) Preus de venda Igual 60 76 72 67 60 63 65
Saldo -27 -13 -1 -9 -15 5 -6
B) Situació al final del bimestre (%)
5) Marx Ldels negocis Normal 53 58 54 49 47 46 46
Saldo 11 10 9 30 39 35 39
6) Estoc ; dels productes elaborats Igual 67 71 49 61 65 63 67
Saldo 3 14 -8 -9 -13 -8 -4
7) Carte a de comandes Normal 41 51 54 52 53 52 52
Saldo -12 21 -10 19 23 23 29
8) Perio le de treball assegurat amb
l'actual ;artera de comandes Dies 53 52 50 55 54 46 58
C)Resultats referits a les perspectives
per als p opers treso quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 49 45 32 67 67 53 58
Saldo 25 26 40 8 18 29 32
10) Ven Les Manteniment 47 45 31 52 39 52 59
Saldo 25 20 36 2 -9 35 29
11) Cart ;ra de comandes Manteniment 67 54 51 62 76 58 64
Saldo 10 26 34 -5 7 25 19
12) Preu s de venda Manteniment 75 68 70 50 60 80 76
Saldo -10 -23 -14 -30 -15 8 4
13) Ocu )ació Manteniment 53 52 82 74 76 61 58
Saldo 4 16 -4 -6 0 17 7
D) Capaci at productiva utilitzada (%) 67,6 69,5 67,7 69.8 68,9 79,3 77,9
Evolució del conjunt de la indústria (%) Factors limitadors de laproducció
saldos
30 100
20
------. ---
10 „---- .....----- ---\„."-------- 80
0
-10 - 40
-20 -
20
-30 -
40
1995 1996 1997 1998 1999 1998 1999 2000
— Producció Vendes exteriors — Preus venda 1311 Debilitat demanda Dificultats de finançament
— Estoc productes Cartera comandes [1:1 Competència estrangera III1 Altres causes
17
4
•
II. Finances

Sistema bancari
Nombre d'oficines (31 desembre 1999)
Evolució dels
Àmbit tipus d'interès
Caixes Cooper. (%)
,
rritorial Total Banca d'estalvis de crédit 14
Barcelona 2.191 901 1.263 27
Resta província 3.009 1.075 1.889 45 12 -
Resta Catalunya 2.067 762 1.282 23
Total Catalunya 7.267 2.738 4.434 95
10 -
Madrid 2.950 1.797 1.132 21
Resta província 1.693 832 849 12
Total Espanya 38.986 16.905 18.337 3.744
Font: (de totes les taules i gràfics d'aquest apartat): Bancode España. Boletín estadístico.
Variació (%) Total Banca Caixes Cooper. 4 -
31 des. 1999/31 des. 1998
Barcelona -1,8 -6,5 1,7 8,0 2
Catalunya -0,2 -5,3 2,9 25,0 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Espanya 0,9 -3,1 4,3 3,8 - Tipus d'intervenció (BE-BCE).
- Tipus del crèdit preferencial de bancs i caixes.
31 des. 1998/31 des. 1997
- Tipus de crèdit d'l a 3 anys de bancs i caixes.
Barcelona 0,1 -3,5 3,0 8,7 Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats.
Catalunya 2,0 -3,2 5,4 26,7
Espanya 2,7 -0,5 5,7 '
4,0
Si a mitjà termini es confirma aquest canvi de tendència en el
procés d'obertura de noves oficines bancàries d'atenció al
L'estancament que ha registrat el nombre d'oficines del públic, no s'han d'esperar canvis significatius en la situació
sistema bancari durant el 1999 al conjunt de Catalunya d'estancament dels nivells d'ocupació que ha mantingut el sec
trenca la trajectòria expansiva del quinquenni anterior. tor financer durant la segona meitat dels noranta. Semblamitja
nament dar que una part significativa de l'ocupació induïda
Les dades de final d'any corresponents al nombre d'oficines pels nous serveis financers es generaran foren del sector.
operatives del sistema bancari mostren un notable canvi de
tendència en relació amb l'evolució d'un any abans. A tots els L'evolució expansiva dels volums de dipòsits i de crèdit nego
àmbits considerats s'accentua el tancament d'oficines de bancs ciats entre el sistema financer i el sector privat de l'economia
alhora que es desaccelera el ritme d'obertura d'oficines de les reflecteix els primers resultats d'una situació que comença a
caixes. Per contra, les cooperatives de crèdit, que tenen una pre presentar canvis substancials en paràmetres bàsics com ara les
sència testimonial a Catalunya, han mantingut invariable el rit expectatives de tipus d'interès i el creixent protagonisme del
me de creixement de l'any anterior. consum de les famílies en un context moderadament alcista dels
preus de consum.
Aquesta evolució està directament relacionada amb els diferents
processos de fusió i absorció d'entitats que han tingut lloc en els
darrers anys i que han propiciat una notable reestructuració del
panorama bancari. Igualment, tot i que encara està en els seus
inicis, la ràpida implantació de solucions tecnològiques que per
meten realitzar la majoria de les operacions bancàries des de
qualsevol pantalla i a qualsevol hora és un fre important als pro
cessos d'expansió per la via de les oficines tradicionals.
21
Dipòsits i crèdits (milions d'Euros)
Distribució del crèdit bancari al sectorprivat per finalitats
Àmbit 31 des. 96 31 des. 97 31 des. 98 31 des.99 (%)
70
territorial Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
-
Prov. Barcelona 65.462 64.693 64.986 68.356 60
Resta Catalunya 13.817 13.853 13.273 15.061
50
Total Catalunya 79.280 78546 78.259 83.417
40 -
Prov. Madrid 89.124 100.453 99.168 99.384
Total Espanya 380.062 396.644 404.128 434.474
30 -
'
20 -
Prov. Barcelona 45.226 51.843 61344 71.302
Resta Catalunya 10.506 11.918 13.881 16.142 10 -
Total Catalunya 55.732 63.761 75.225 87.444 I i i
Prov. Madrid 75.433 87.760 105.192 113.219 1991 1993 1995 1997 1999
Total Espanya 290.030 332.720 390.146 448.056 O Act. prod. O Inv. immob. IM Altres
31 ds. 1999/ 31 ds. 1998/ 31 ds. 1997/
Variació (%) 31 ds. 1998 31 ds. 1997 31 ds. 1996
Dipòsits Evolució del crèdit i les oficines (%)
Crèdit Oficines
Prov. Barcelona 5,2 0,5 -1,2 20 4
Total Catalunya 6,6 -0,4 -0,9
3
Total Espanya 7,5 1,9 4,4 15 -
Crèdits 2
10 -
Prov.Barcelona 16,2 18,3 14,6
1
Total Catalunya 16,2 18,0 14,4
5 -
Total Espanya 14,8 17,3 14,7
0
0 -
- -1
Després de dos anys de taxes de creixement divergents, les
-
darreres dades mostren una significativa aproximació -5
- -2
entre les trajectòries expansives del volum de dipòsits
i de crèdits bancaris.
1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999
- -
El creixement dels dipòsits del sectorprivat en el sistema ban Crèdit Oficines
cari -força ajustat al creixement del PIB en termes monetaris,
especialment a Catalunya- s'ha d'interpretar bàsicament com
la reacció lògica a dos anys de contenció o fins i tot descensos Si el canvi de tendència del preu del diner ha afavorit unamajor
segons els àmbits, del volum de passiu captatpel sistema finan captació d'estalvi privat per part del sistema financer, no sem
cer. Una conseqüència del progressiu descens de la rendibilitat bla que de moment hagi incidit en unamoderació de la deman
de les modalitats d'estalvi més tradicionals. La situació es cap da de crèdit bancari. Bàsicament perquè les expectatives de
gira impulsada pel repunt dels tipus d'interès durant la segona creixement econòmic i de manteniment de l'ocupació que la
meitat de 1999 i un tracte fiscal més favorable pels rendiments majoria percep són raonablement sòlides i tampoc s'espera un
d'algunes d'aquestes col.locacions. augment rellevant del preu del diner a curt i a mitjà termini.
Les dades corresponents al saldo de crèdit viu del sistema ban
cari en mans del sectorprivat en acabar el 1999 havia augmen
tat a Catalunya un setze per cent en relació amb un any enrere.
Un ritme de creixement en la línia dels registrats durant els dos
anys anteriors i que segons dades provisionals, sembla que
durant el primer trimestre d'enguany s'ha mantingut i fins i tot
accentuat.
22
Crèdit del sistema bancari als sectors productius i a les famílies. Espanya. (Milions d'Euros)
Sectors productius Economies domèstiques
Inversió Consum de Altres
Període Primari Indústria Construcció Serveis 2ilik immobiliària béns duradors aplicacions
31 des. 88 86.888 4.694 38.711 10.253 33.230 33.404 15.001 6.088 12.315
31 des. 89 101.164 5.085 41.923 13.688 40.469 42.075 19.106 7.705 15.264
31 des. 90 112.662 5.666 44.838 16.993 45.165 47.275 23.938 8.600 14.737
31 des. 91 133.639 6.031 51594 20.942 55.072 53.678 29.738 9.075 14.865
31 des. 92 142.746 7.038 53.687 23.918 58.103 60.815 35.610 8.528 16.677
31 des.93 139.410 5.385 49.649 23.148 61.228 71.392 43.772 8372 19.248
31 des.94 142.455 5.505 48.208 21.461 67.282 88.342 61.057 8.847 18.438
31 des.95 149.424 5.738 50.276 21.774 71.635 98.502 68.852 9.380 20.270
31 des.96 157.821 6.193 47.937 22.498 81.192 109.267 78.216 9.941 21.110
31 des.97 178.404 6.746 52.460 22.824 96374 129.626 95579 11.756 22.291
31 març 98 180.444 6.843 50.906 24.270 98.425 137.436 98.770 11.613 27.053
30 juny 98 187.794 7.197 55.422 25.871 99.303 146.540 106.818 14.353 25.369
30 set. 98 194.116 7.407 55.549 26.431 104.729 151.563 110.562 15.417 25.584
31 des.98 204.942 7587 58.094 26.673 112.589 156.868 113447 16.064 27.357
31 març 99 205.929 7.819 56.496 27.122 114.491 162.698 118.090 16518 28.090
30 juny 99 222.323 8.328 65.785 29.592 118.618 171.129 123.486 16.609 31.034
30 set. 99 225.503 8.415 64.096 30.411 122.581 177.118 128349 17.164 31.605
31 des.99 229.823 8.758 63.803 31.900 125.361 185.868 133.852 17.379 34.637
31 març 00 237.208 8.700 65.469 33.640 129399 192.618 138.903 17.590 36.125
març 2000/ des.1999/ des.1998/ Pel que fa al volum de crèdit bancari compromès en el conjunt
Variació (%) març 1999 des.1998 des.1997 de les activitats productives -que representa encara un 55 per
cent del total del crèdit en mans del sector privat- la Cons
Total sectors productius 15,2 12,1 14,9 trucció continua sent, amb diferència, el demandant més actiu.
Indústria 15,9 9,8 10,7 Un recurs al crèdit indispensable per poder assolir taxes de creiConstrucció 24,0 19,6 16,9
xement molt superiors a les de la restad'activitats. Per
Serveis 13,0 11,3 16,8 contra,
i en consonància amb uns ritmes de creixement de la producció
Total famílies 18,4 18,5 21,0 i vendes més moderats que el constructor, el sector industrial i
Inversió immobiliària 17,6 18,0 18,7 el terciari registren unes menors taxes de creixement del crèdit
Consum durador 6,5 8,2 36,6 bancari.
La demanda de béns de consum durador especialment
el seu finançament bancari- no reflecteix tota la intensi
tat del creixement de ladespesa en consum de les famílies.
L'anàlisi de les dades de crèdit segons agents i destinacions
revela que el protagonisme continua, un trimestre més, en el
sector de les economies familiars i amb una finalitat molt con
creta com és la inversió immobiliària. Un creixement de gaire
bé el divuit per cent que obeeix més a l'augment dels preus en
el mercat immobiliari que no pas a l'augment del nombre de
transaccions. Per contra, la creixent polarització de la despesa
privada en consum de serveis més que no pas de béns duradors
explica l'escàs creixement del crèdit per aquest tipus de despe
sa i el fort augment de la demanda agrupada en l'epígrafAltres
aplicacions.
23
Mercat de renda variable
Volum efectiu negociat a les borses (milions d'Euros)
Renda variable Renda fixa pública Renda fixa privada Total renda fixa i■ariable'
,------ -
Període elona Madrid Barcelon B Madrid rid
1992 2.564,5 21.491,0 65,3 2.914,8 175,4 2.626,3 2.805,2 27.032,1
1993 2.499,4 33.229,0 165,9 4.763,3 326,9 5.804,3 2.992,2 43.947,8
1994 5.017,0 43.935,6 417,7 22.117,1 235,9 4.856,0 5.670,6 71.189,6
1995 4.113,3 39.654,4 2.271,6 22.654,8 217,6 3.031,2 6.602,5 65.385,9
1996 7.497,6 60.700,9 8.521,3 53.848,2 232,1 2.404,8 16.251,0 116.979,8
1997 19.829,4 123.195,1 11.350,8 22379,7 144,4 1.870,7 31.341,8 147.675,8
1998 29.095,2 198.159,1 23.615,6 1301,8 98,1 519,9 52.992,1 201.006,0
Ir.tr. 7.636,8 49.739,1 3.774,1 398,6 37,3 168,2 11.481,8 50305,9
2n.tr. 9333,9 53.031,7 4.523,0 141,1 9,1 118,3 13.974,9 53.291,1
3r.tr. 5.558,4 47.643,3 7.299,0 382,0 7,1 93,1 12.890,8 48.118,4
4t.tr. 6.566,1 47.745,0 8.019,5 380,2 44,6 140,3 14.644,6 48.265,5
1999 31.190,1 224.713,9 28.950,8 489,6 355,4 1.090,5 60.671,6 227.343,0
lr.tr. 6.380,2 55.252,2 6.544,1 131,1 14,1 500,2 12.974,2 56.165,5
2n.tr. 9.003,1 60.493,7 6.763,9 177,4 18,6 394,6 15.867,7 61.463,7
3r.tr. 7.368,7 47.067,5 7.314,1 46,5 274,5 94,5 14.967,9 47.256,1
4t.tr. 8.438,1 61.900,5 8.328,7 134,6 48,3 101,2 16.861,9 62.457,7
2000
lr.tr. 16.342,8 105.104,6 8.619,6 130,0 7,7 126,5 24.997,9 105.573,0
1. Inclou volum negociat de warrants i drets
Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números.
Total negociat La moda dels valors tecnològics i alhora un creixent interès pels
valors més tradicionals i sòlids del mercat -bancs i
Variació (%) Barcelona Madrid espanyol
telecomunicacions- , juntament amb un calendari que ha pos
lr.tr.00/1r.tr.99 92,7 88,0 sibilitat més dies hàbils de negociació borsària, són alguns del
2n.sem.99/2n.sem.98 13,0 11,6 factors que expliquen l'extraordinari augment dels volums ne
gociats de renda variable. Una tendència que s'ha començat a
1999/1998 14,5 13,1
a de l'abril.
1998/1997 69,1 36,1 corregir partir
Pel que fa a la renda fixa pública, bàsicament deute de laGene
ralitat, la contractació ha continuat en Una evolució
Durant el primer trimestre d'enguany el augment.
mercatde renda
que es pot explicar pel creixent nivell d'endeutament del prinvariable assoleix nousmàxims en els índexs gràcies a un cipal emissor i la necessitat dels inversors de buscar
important augment de la contractació. per part
alternatives a una borsa que molts consideren sobrevalorada.
L'espectacular creixement del volum efectiu negociat a les bor En conjunt, el primer trimestre d'enguany ha estat molt benefi
ses de Madrid i Barcelona durant els primers mesos d'enguany ciós per la borsa de Barcelona, ja que en total ha negociat un
s'ha d'interpretar a la llum de la consolidació d'unes expectati volum que gairebé dobla el del mateix període d'un any enrere.
ves notablement positives a mitjà termini pel que fa al creixe Un fet que Ii permet continuar guanyant quota de mercat en el
ment econòmic de l'economia espanyola i europea i en conse conjunt de les borses espanyoles.
qüència, d'un previsible augment dels beneficis empresarials.
Unes expectatives que s'han d'emmarcar a més en una situació
política raonablement alliberada d'incerteses atès que les elec
cions legislatives del més de març asseguraven una total conti
nuïtat de la polftica econòmica del govern. El posterior repunt
de la inflació i dels tipus d'interès no és preveia tan intens ni tan
immediat.
24
III. Consum, comerç i preus

Matriculació de vehicles Barce ona economia
Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona)
Vehicles matriculats
milers variacio (%)
275 30
-
1988 215.631 78.322 137.309
-20
1989 236.902 86.619 150.283 250-
1990 204.151 64.695 139.456 - 10
1991 185.902 61.557 124.345 225-
1992 192.843 79.213 113.630 1..
_
200 -
1993 136.146 78.194 57.952 --10
1994 152.956 88.085 64.904 175-
--20
1995 146.294 72.041 74.253
_
1996 158.475 64.536 93.939 150- --30
1997 183.053 76.683 106.370
125 FliilH [1 1 40
1998 230.146 77.727 152.419 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Ir.tr. 52.685 18.699 33.986
Total acumulat darrers dotze mesos
2n.tr. 59.972 17.439 42.533 =
3r.tr. 53.657 15.593 38.064 - Taxa de variació interanual (%)
4t.tr. 63.832 25.996 37.836
1999 264.252 88.177 176.075
lr.tr. 64.042 21.211 42.831 Després de tres anys de creixements excepcionals, les
2n.tr. 72.103 19.158 52.945 matriculacions del primer trimestre mostren una sensible
3r.tr. 61.364 18.026 43.338 i lògica desacceleració.
4t.tr. 66.743 29.782 36.961
Tot i que amb el creixement dels darrers anys sembla
2000 que ja
24.511 43.756 s'ha donat sortida a una part significativa de lademanda retin
Ir.tr. 68.267
ab-mg 46.722 17.131 29.591 guda durant el període 1993-1995, el manteniment, ara per ara,
de les expectatives de creixement econòmic i de creació d'ocu
* Exclosos ciclomotors pació fa preveure que al llarg d'enguany encara es mantindrà la
Font: Prefectura Provincial de Trànsitde Barcelona
tendència expansiva. No és menys cert però que s'esperen rit
mes de creixement sensiblement inferiors als de l'any passat i
Variació Matriculacions Baixes Saldo més ajustats a l'evolució del PIB. Una previsió d'alentiment del
ritme de les vendes de vehicles que es pot veure accentuada a
ab-mg 2000/ab-mg 1999 6,9 37,2 -5,2 final d'any si es confirmen les15,6 2,2 expectatives alcistes del preu del
lr.tr.2000/ lr.tr.1999 6,6 diner.
lr.tr.1999/ lr.tr.1998 21,6 13,4 26,0
1999/1998 14,8 13,4 15,5 De les dades d'aquest començament d'any cal destacar també
1998/1997 25,7 1,4 43,3 el fort creixement de les baixes i en conseqüència un canvi sig
nificatiu de tendència pel que fa al saldo entre matriculacions i
baixes. Les dades dels darrers mesos apunten cap a un major
Si referència les dades provincials de matricula protagonisme de la renovació-modernització del parc més que
prenem com a
a continuar en la línia de creixement desbocat dels
cions de vehicles nous, el creixement interanual del 6,8 per cent no pas
assolit durant els primers cinc mesos sembla un nou darrers dos
augurar anys.
any d'expansió i modernització del parc automobilísticmetro
polità. Les 115.000 matriculacions d'aquest període pràctica
ment doblen la xifra corresponent al mateix període de 1994.
27
Preus de consum
Índex general de preus de consum (1992=100) (Prov.Barcelona/Espanya)
ii, Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov.
1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5
E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3
1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9
E 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9
1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8 114,9 114,9 114,9 115,0 115,5 115,9 116,0 116,6
E 113,1 113,6 114,3 114,9 114,9 115,1 115,1 115,4 115,9 116,1 116,4 116,7
1996 B 117,4 117,9 118,3 118,9 119,4 119,3 119,5 119,6 119,9 120,2 120,3 120,8
E 117,5 117,8 118,2 118,9 119,3 119,2 119,3 119,7 120,0 120,1 120,1 120,5
1997 B 121,1 121,1 121,3 121,2 121,4 121,3 121,6 122,1 122,6 122,7 123,0 123,4
E 120,8 120,8 120,8 120,9 121,0 121,0 121,3 121,8 122,4 122,4 122,6 122,9
1998 B 123,9 123,6 123,8 124,2 124,2 124,3 124,9 125,2 125,2 125,3 125,3 125,7
E 123,2 122,9 123,0 123,3 123,5 123,5 124,0 124,3 124,4 124,4 124,3 124,7
1999 B 126,3 126,4 127,1 127,5 127,7 127,9 128,4 128,9 129,1 129,2 129,4 130,0
E 125,1 125,2 125,7 1262 1262 1262 126,8 127,3 127,6 127,5 127,7 128,3
2000 B 130,7 130,9 131,4 132,0 132,2
E 128,7 128,9 129,4 129,9 1302
Nota: les dades dels tres últims mesos són provisionals. Font: INE.
Variació (%) mg.00/des.99 des.99/des98 des.98/des97
Prov. Barcelona 1,7 3,4 1,9 IPC harmonitzat (variació interanual)
Catalunya 1,6 3,5 1,8 (%)
Espanya 1,5 2,9 1,4 3,5
- subjacent 1,4 2,4 2,2
Prov. Madrid -
1,3 2,8 1,1 3,0
UE harmonitzat 1,0 1,7 1,0
2,5 -
2,0-
La taxa de creixement interanual dels preus de consum a
-
mitjan d'any se situa novament, després de tres anys de 15-
contenció, a l'entorn del tres per cent,molt per sobre de I,0 -
les previsions oficials.
0,5 -
Com il-lustra perfectament el gràfic adjunt, les tensions infla
cionistes ja s'havien fet evidents durant el 1999 a l'econo 0,0 t I I I 11 I I I 1
que
mia espanyola s'han st 98 ds 98 mç 99 jn 99 st 99 ds 99 mç 00 mg 00
accentuat durant els primers mesos d'en
guany, amb l'agravant que també s'ha accentuat el diferencial = Espanya = UE 15 = Alemanya ffi França
de preus amb la resta de la UE. Aquest fet alerta de que l'actual
procés inflacionista no és imputable exclusivament a l'encari
ment del preu del petroli, sinó que va associat a una demanda L'augment acumulat només en els cinc
agregada immersa mesos
en un notable procés expansiu, primers repre
esperonada sentajael 75 per cent de les
tipus d'interès previsions oficials que de ben
uns comparativament baixos. segur
per s'hauran de revisar a l'alça -mig punt com a mínim segons la
majoria d'opinions autoritzades- abans de final de l'estiu. El
fet que la inflació subjacent -sense preus energètics nide pro
ductes alimentaris frescos- es mantingui relativament estable
i per sota tant de l'índex general com del nivell que tenia un any
enrere, s'interpreta com un senyal de que les tensions inflacio
nistes tenen un elevat component conjuntural que anirà a menys
durant la segona meitat de l'any.
28
IPC
IPC per components
variació interanual des.99/des.98
Alimentació
5 -0,2 3,9 0,6
Vestit 1,4 32 3,1
Habitatge 2,3 2,9 1,3
4 Parament llar 1,9 2,7 2,5
Medicina 3,3 2,3 4,4
Transport 3,5 5,1 0,2
Cultura 1,5 1,9 2,4
Altres 2,0 3,1 3,8
Total 1,6 3,5 1,8
Alimentació -0,2 2,4 0,6
0 Vestit 0,8 2,0 2,3
1995 1996 1997 1998 1999 2000 Habitatge 1,8 2,9 0,8
(%) Parament llar 22
acumulat anual 1999 1,6 1,8
Medicina 2,2 1,6 3,7
4,0 Transport 3,5 5,3 -0,3
3,5 Cultura 0,9 1,1 1,7
Altres 2,4 3,4 3,7
3,0
2,5 Total 1,5 2,9 1,4
2,0
1,5
1,0 Índex de industrials
variació preus
0,5 interanual (%)
12
0
10
-0,5
gn fb mç ab mg jn j1 ag st oc nv ds
8
- Catalunya - Espanya UE15 Subjacent 6
4
2
La tendència alcista dels preus industrials modifica una de
les condicions que han permès contenir els preus de venda
en els darrers anys. -2
4
Aquest plantejament conservador d'esperar i veure no sembla
el més adequat atesa l'evolució dels -6
preus industrials. A dife 1995 1996 1997 1998 1999 2000
rència d'anys anteriors en els que l'estabilitat ha estat la tònica
imperant, enguany, per l'efecte de l'encariment del petroli i - General - Consum - Equipament Intermedis
derivats i també de la resta d'importacions nominades en dò
lars, s'ha accentuat el repunt iniciat ja durant la segona meitat
de l'any passat.Un moviment a l'alça especialment rellevant en el
amb més Si es diferencia per àmbits, novament Catalunya presenta una
conjunt dels productes intermedis i que o menys inten
taxad'inflació a la de la
sitat pot revifar l'augment dels preus d'aquells productes i ser significativament superior resta d'Espa
Un diferencial a la de
veis han mostrat una major moderació al llarg dels darrers nya. força generalitzat majoria compo
que
nents, amb l'excepció dels productes d'alimentació i el trans
anys.
port. Els preus dels serveis mèdics, de la cultura i tot el relacio
nat amb l'habitatge i el parament de la llar, han acumulat un
major increment a Catalunya que no pas a la resta del país.
29
Consum d'energia i aigua
Consum d'electricitat
Electricitat
Gwh. (ús domèstic) variació (%)
Total Estructura d'usos (Gwh)
1.480 6
'Període Núm.índex Comercial 1.460-
1988.100 3 industrial l'racció
1.440- - 2
1988 100,0 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 1.420-
0
1989 107,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 1.400-
-
1990 108,2 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2 -2
1.380-
1991 114,8 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8 - -4
1992 123,6 1360-
5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0
- -6
1.340-
-
1993 118,8 4.958,9 1.548,9 3.245,9 163,7 1.320- -8
1994 117,9 4.922,7 1.522,9 3.241,0 158,8 1.300- --10
1995 120,5 5.031,2 1.368,6 3.490,1 172,5 1.280 1 1 1 1 i 12
1996 124,3 5.189,3 1.417,6 3.603,3 168,4 1995 1996 1997 1998 1999 2000
1997 127,6 5.328,1 1.446,0 3.717,7 164,4
Gas canalitzat
1998 129,0 5.384,8 1.348,2 3.917,1 119,6 milions de tèrmies variació (%)
lr.tr. 1.379,4 379,3 957,8 42,3 3.200 15
2n.tr. 1.333,8 345,0 945,6 43,2 _
3.100 -
3r.tr. 1.354,2 301,0 1.021,4 31,8
3.000 - - 10
4t.tr. 1.317,4 322,9 992,3 2,3
2.900 -
1999 113.7 -
4.748,3 1.382,3 3.356,9 9,1 2.800 -
lr.tr. 1.304,6 404,2 899,1 1,4 2.700 -
2n.tr. 1.173,1 359,4 811,3 2,4 2.600 -o
3r.tr. 1.143,4 294,4 845,0 3,9
2500-
4t.tr. 1.127,2 324,2 801,5 1,4
- ----1.."(
2.400 - - -5
2000 2300 -
lr.tr. 1.184,4 446,6 737,8 0,1 2.200 liii 1 1 10
1995 1996 1997 1998 1999 2000
Nota: La sèrie pel que fa a usos es trenca el 995 i la del total a final de 1998, quan els
grans consumidors passen al mercat lliure. Les dades de 1999 són O total acumulat darrers dotze mesos
provisionals.
Font: Dades d'ENDESA iHECSA facilitades pel Departament d'Estadística de
- taxa de variació interanual (%)
l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Consum Comercial Una bona part de la despesa privada en béns de consum
Variació (%) total Domèstic i industrial durador es dirigeix a millorar les condicions
lntr.2000/1r.tr.1999 -9,2 10,5 -17,9 d'habitabilitat de les llars, que globalment implica un
Intr.1999/1ntr.1998 -5,4 6,6 -6,1 major consum d'energia.
1999/1998 -11,8 2,5 -14,3 A diferència del consum d'electricitat per a usos productius, el
1998/1997 1,1 -6,8 5,4 de gas natural ha registrat un augment relativament notable,
però inferior al dels darrers dos anys. Una evolució que, atès
l'augment que ha registrat el consum domèstic de gas i també
Una primera lectura de l'evolució negativa del consum d'elec d'electricitat, aquesta desacceleració del creixement per part
tricitat per a usos comercials i industrials transmet la sensació dels centres productius no sembla imputable a un hivern menys
errònia d'un descens de l'activitat econòmica. Cal recordar que rigorós o més curt que el de 1999. Possiblement sigui el resul
des que els grans consumidors poden triar empresa subministra tat d'un consum energètic més eficient.
dora, la imputació territorial d'aquest consum dificulta, ara per
ara, comparacions homogènies amb les dades de l'any passat.
30
Consum de gas canalitzat (milions de tèrmies) Consum d'aigua
Total Estructura d'usos (hm3)
Númindex
1988 2.047,1 Comercial
,
Període "ar. hm' Domèstic i industrial Altres
1989 2.141,9
1990 2.188,9 1988 100,0 140,50 82,00 46,00 12,50
1991 2.525,4 1989 103,9 146,00 83,50 49,60 12,90
1992 2.626,0 1990 98,9 138,98 81,40 46,00 11,59
1991 98,3 138,08 81,69 44,15 12,24
1993 2.602,5 1992 93,8 131,84 79,95 40,85 11,05
1994 2.526,1 1.746,6 779,5
1995 2.436,0 1.645,7 790,3 1993 88,0 123,66 76,85 35,66 11,14
1996 2.642,9 1.806,1 836,7 1994 86,1 120,91 76,15 34,55 10,21
1997 2.594,2 1.771,0 823,2 1995 84,9 119,32 75,74 33,43 10,15
1996 82,4 115,72 74,33 32,67 8,71
1998 2.715,5 1.854,1 861,4 1997 82,7 116,22 74,82 33,41 7,96
Ir.tr. 985,3 681,8 303,5
2n.tr. 719,3 516,4 202,9 1998 82,8 116,35 74,52 33,48 8,36
3r.tr. 414,2 275,1 139,1 lr.tr. 28,18 18,76 7,71 1,72
4t.tr. 596,7 380,8 215,9 2n.tr. 29,64 19,34 8,21 2,09
3r.tr. 30,53 18,86 9,01 2,66
1999 3.059,6 2.126,1 933,5 4t.tr. 28,00 17,56 8,55 1,89
Ir.tr. 1.166,0 821,6 344,4
2n.tr. 809,3 595,8 213,5 1999 82.8 116,28 73,34 34,04 8,91
3r.tr. 433,7 288,7 145,0 lr.tr. 28,56 18,77 7,65 2,15
4t.tr. 650,5 419,9 230,5 2n.tr. 30,47 19,40 8,91 2,16
3r.tr. 30,09 18,49 9,05 2,55
2000 4t.tr. 27,16 16,68 8,43 2,05
lr.tr. 1.226,9 871,5 355,4
2000
Font: Gas Natural SA. Dades recollides pel Departament d'Estadís ica de l'Ajuntament lr.tr. 29,12 19,49 7,75 1,88
de Barcelona. Elaboració pròpia.
Font: Societat General d'Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pel
Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Variació (%) Total Domèstic Comercial
Ir.tr.2000/1r.tr.1999 5,2 6,1 3,2 Comercial
lr.tr..1999/1rtr.1998 18,3 20,5 13,5 Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres
1999/1998 12,7 14,7 8,4 It.tr.2000/1t.tr.1999 2,0 3,9 1,4 -12,7
1998/1997 4,7 4,7 4,6 lr.tr.1999/1r.tr.1998 1,3 0,0 -0,8 25,2
1999/1998 -0,1 -1,6 1,7 6,6
1998/1997 0,1 -0,4 0,2 4,8
A banda de la climatologia, el creixement fins a cert punt es
tructural que les dades disponibles semblen imputar al consum
energètic de les famflies va associat a la combinació de dos fac
gràcies Pel fa al consum el
tors que darrerament, a l'augment de la capacitat de des que d'aigua, primer trimestre d'enguany,
i d'endeutament de les índexs de amb més dies laborables el de
pesa famílies, presenten uns que l'any passat, registra un crei
creixementmolt notables: creació de llars i millora de la xement molt moderat -o d'estancament en termes
noves homoge
dotació de nis- en els usos
l'equipament d'electrodomèstics, calefacció i aire , especialment comercials i industrials. En tot
condicionat dels habitatges existents. cas, i llevat de les notables fluctuacions que registra el consum
per a usos públics -neteja viària i reg de zones verdes bàsica
ment- el consum total d'aigua es manté estable per cinquè any
consecutiu, amb un consum mitjà de 210 1./resident/dia.
31
Fira de Barcelona
Indicadors d'activitat firal
Superfície Expositors Expositors
contractada directes indirectes Total
Pielespafia Anual 3.843 101 31 132 0 o o 8318
CGIX Anual 2.150 n.d. n.d. 60 0 o o 4.000
Moda Barcelona (1a.edició) Bianual 7.605 268 0 268 0 0 o 36.486
Expohogar regalo/Primavera Bianual 10.972 256 30 286 40 180 220 17.554
Hispack Biennal 41.086 557 100 657 138 1.125 1.263 37.306
Sport Anual 9.802 195 30 225 27 253 280 7.479
BTA Biennal 29.122 443 68 511 99 449 548 51.800
Cosmobelleza Anual 6.701 n.d. n.d. 290 0 0 O 60.000
Infarma Anual 2.936 n.d. n.d. 102 n.d. 138 15.760
Saló s'Antiquaris Anual 3.615 95 0 95 0 0 o 40.180
Turkish expo'99 Anual 4.000 n.d. n.d. 240 n.d. o 6.000
Fexpo Anual 1.512 n.d. n.d. 45 n.d. 1141. 34 10.435
Saló de l'Ensenyament Anual 5.308 n.d. n.d. 200 0 0 o 62.045
Ecomed/Pollutec Biennal 9.509 174 91 265 105 231 336 17.229
Mostra flotantdel Vaixell d'ocasió Anual 562 32 0 32 47 63 110 17.000
Construmat Biennal 96.616 1.471 209 1.680 618 900 1.518 254.570
Informat & PC World Expo Anual 7.109 132 2 134 20 95 115 54.437
Franquifira Anual 2.400 n.d. n.d. 88 150 0 150 8.700
SITC Anual 16.144 218 55 273 811 201 1.012 162324
Exposalut Biennal 3.529 176 0 176 224 O 224 38.830
Artexpo Anual 4.874 91 18 109 o 0 o 44.537
Saló Internacional de l'Automòbil Biennal 95.232 220 8 228 48 211 259 915.894
Mercat del Vehicle d'Ocasió Anual 7.370 37 0 37 0 0 o 64.818
Saló Internacional de la Logística Biennal 13.627 n.d. n.d. 166 n.d. n.d. 308 11.080
Maquimarket Anual 6.252 37 35 72 0 0 0 4.508
Total lrsemestre 391.876 4.503 677 6.371 2327 3.708 6.515 1.951.290
Nota: El total de visitants inclou els identificats i els passis. La la. Edició de Moda Barcelona inclou els salons Espai Gaudí, Intimoda, Barcelona Wear, Es Moda iAssomoda.
Font: Fira de Barcelona.
La solidesa del creixement econòmic i els bons resultats
empresarials animen les empreses a invertir obrint-se a Evolució de l'activitat de Fira de Barcelona
nous mercats; aixe, permet que el 1999 es tanqui amb nous
rècords les xifres d'activitat firal, Expositors (milers) Visitants
en tant en termes (mil ons)
d'expositors i de visitants comde superfície contractada. 26 4,0
24-
- 3,5
L'aposta que ha fet Fira de Barcelona durant els darrers anys
-
per internacionalitzar i ampliar el nombre de salons i 22
augmen - -3,0
tar la capacitat dels existents han impulsat la trajectòria alcista 20 -
de les xifres d'activitat durant els darrers anys. En aquest con
text de creixement,el 1999 s'ha convertit en un any de rècords,
amb prop de 24.000 empreses expositores de 68 països, -
una 2,0
16 -
afluència de més de tres milions de visitants, i una superfície
contractada de més de 680.000 m2.
12 1,0
Totes aquestes variables superen amb escreix les corresponents 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999
a l'any anterior, i destaca especialment el creixement del nom O Expositors - Visitants
bre de visitants -un 19,5 per cent-, i de la superfície con
tractada -un 17,6 per cent. Malgrat que, com se sap, les xifres
anuals no són estrictament comparables perquè el calendari Si d'entre els 58 salons celebrats al llarg del 1999 hom para
firal no és homogeni any rera any, laprogressió dels expositors atenció als que concentren els grans números s'adverteix com,
i dels visitants en la segona meitat de la dècada que mostra el en termes de visitants, el protagonisme indiscutible recau en un
gràfic adjunt és indiscutible. L'ampliació i modemització dels saló amb molta tradició,el Saló Internacional de l'Automòbil,
espais que ha suposat l'entrada en funcionament de Montjuïc-2 que cada edició s'acosta més al milió de visitants. En aquesta
garanteix amb l'ampliació prevista -en total, 140.000 m2-, edició, s'han batut rècords d'expositors, marques -109 mar
espai suficient per permetre el creixement dels salons, millorant ques, un 50 per cent més que l'edició anterior- i visitants.
les possibilitats d'acolliment d'empreses expositores i de visi L'afluència de públic a aquest saló més que triplica la del saló
tants i la posició competitiva enfront d'altres ciutats. següent en termes de visitants, Construmat, que, al seu torn, és
el més important en termes de superfície contractada i d'expo
sitors. Aquest saló s'ha consolidat com el segon més important
d'Europa en la seva especialitat.
32
Indicadors d'activitat firal
Superfície Expositor Expositors
contractada directes indirectes Total
Tecnomeeting Anual 1.700 150 20 170 0 0 0 1.600
Moda Barcelona (2a.edició) Bianual 7.519 360 31 391 0 0 0 40.908
Expogar Regalo/Tardor Bianual 22.708 n.d. n.d. 535 n.d. n.d. 293 32.210
Bamajoya Anual 6.922 217 100 317 175 0 175 13.310
NovaJoia Anual 700 44 10 54 0 0 0 16.864
Tea& Coffee World Cup Anual 3.304 187 0 187 0 0 0 n.d.
Equus Catalonia Anual 19.050 230 50 280 30 5 35 64311
Sonimagfoto Biennal 12.500 124 0 124 25 281 306 120.000
Sizoo Biennal 7.896 122 30 152 31 174 205 15.003
Caravaning Anual 13.000 97 0 97 O 0 o 30.000
Expo Nadal Anual 2.800 41 0 41 0 0 o 3.000
Firelectric Biennal 11.800 251 0 251 800 0 800 22260
Saló de la Piscina Biennal 14.241 149 115 264 15 62 77 13.421
Barcelona Meeting Point Anual 13.423 226 0 226 0 0 0 175.163
Auto Retro Anual 12.000 133 21 154 0 0 0 42.509
Expominer Anual 990 53 25 78 0 0 0 10.992
Expoquimia Triennal 33.928 n.d. n.d. 633 n.d. n.d. 2.083 59.247
Eurosurfas Triennal 3.160 n.d. n.d. 98 9 104 113 n.d.
Equiplast Triennal 18 212 197 67 264 50 422 472 n.d.
Nivalia Anual 2.272 62 14 76 108 27 135 17.330
Saló Nàutic Internacional Anual 48.512 415 51 466 272 1.098 1.370 137.977
Festival de la Infància i la Joventut Anual 32281 52 o 52 o 0 O 248.000
Total2n. semestre 288.918 3.110 534 4.910 1.515 2.173 6.064 1.064.105
Total 1999 680.794 7.613 1.211 11.281 3.842 5.881 12.579 3.015395
Nota: La 2a. Edició de Moda Barcelona inclou els salons Noviaespaña, Barcelona Estil Home, Barcelona Estil Dona, Espai Gaudí, Intibaño,Assomoda, Esmoda i Euroleather.
Activitat a la Fira de Barcelona (1999)
Superfície (m2) Expositors
Equiplast Ecomed/Pollutec
-
Equus Catalonia~1 Equiplast
-
Exphogar Regalo /Tardor Exphogar Regalo /Tardor
-
-
BTA Firelectric
-
-
Festival de la Infància i la Joventut BTA
-
Expoquimia SITC
-
Hispack Saló Nàutic Internacional
- -
Saló Nàutic Internacional )111~1111~ Hispack
-
Saló Internacional de l'Automóbil Expoquimia
Construmat -11111~111~~11 Construmat
0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 0 1.0130 1.500 2.000 2300 3.000 3300
En l'edició del 1999 també destaca la celebració del primerSil Al marge dels bons resultats que presenta l'activitat firal en la
(Saló Internacional de la Logística) i del primer saló de les promoció del teixit i de laproducció industrial catalana, cal des
indústries del te i del cafè, The 1999 Tea&CoffeeWord Cup. tacar també que el conjunt d'activitats celebrades als recintes
Igualment, destaquen els bons resultats dels salons relacionats firals durant el 1999 -que inclouen les exposicions, seminaris,
amb l'oci -Saló Nàutic Internacional, Saló de laPiscina, SITC congressos, jomades tècniques i reunions- han suposat un
(Saló Internacional de Turisme de Catalunya), Sport, Fexpo impacte econòmic per a la ciutat de prop de 120.000 milions de
(Saló de l'oci familiar) o Caravanning - i amb les noves tecno pessetes, segons estimacions de Fira de Barcelona.
logies -CGIX (The European Computer Graphics and Ima
ging Event), Informat&PC Word Expo o Sonimagfoto. Per
últim, el saló immobiliari internacional Barcelona Meeting
Point continua consolidant-se com un dels més importants a
nivell europeu en la seva especialitat i, en només tres anys
d'histèria, ha aconseguit atreure nombroses institucions de
prestigi internacional.
33
Escombraries recollides
Escombraries recollides (en contenidors) (tones) Recollida selectiva (en contenidors) (tones)
1990 625.793 n.d. n.d. 1993 n.d. n.d. 7.857 13311
1991 656.371 n.d. n.d. 1994 n.d. n.d. 9.202 15.601
1992 675.215 n.d. n.d. 1995 4.244 2.153 10.228 16.625
1993 666.388 13.311 679.699 1996 7.322 2.707 10.567 20.596
1994 650.057 15.604 665.661 1997 9.153 3.147 11.185 23.485
1995 622585 16.625 639.210
1996 627.134 20.596 647.730 1998 15.650 4.153 12.398 32.201
1997 635.803 23.485 659.288 Ir.tr. 3.245 936 3.252 7.433
2n.tr. 3.810 1.038 3.028 7.876
1998 631.956 32.201 663.801 3r.tr. 3.594 1.002 2.800 7396
Ir.tr. 163.027 7.433 170.460 4t.tr. 5.001 1.177 3.318 9.496
2n.tr. 160.526 7.876 168345
3r.tr. 143.382 7.396 150.613 1999 24.317 5.392 13.908 43.617
4t.tr. 165.021 9.496 174383 lr.tr. 5.145 1.242 3.537 9.924
2n.tr. 6.061 1.351 3.357 10.769
1999 647.516 43.617 691.133 3r.tr. 5.537 1.288 3.167 9.992
lr.tr. 163.458 9.924 173.382 4t.tr. 7.574 1.511 3.847 12.932
2n.tr. 165.392 10.769 176.161
3r.tr. 148.711 9.992 158.703 2000
4t.tr. 169.955 12.932 182.887 Intr. 7.166 1.639 4.053 12.858
2000
lr.tr. 169.312 12.858 182.170
Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana de l'Ajuntament de Barcelona Escombraries recollides (en contenidors)
milers de tones (domiciliària i selectiva) variació %)
710 6
Variació (%) Domicil. Selectiva Total - 5
700 -
- 4
lt.tr.2000/1t.tr.1999 3,6 29,6 5,1 690 -
- 3
lt.tr.1999/1t.tr.1998 0,3 33,5 1,7
-
680 - 2
-
1999/1998 2,5 35,5 4,1 1
670 -
1998/1997 -0,6 37,1 0,7 0
660 -- --1
- -2
650-
-
La creixent importància -3
del consum privat en el procés de 640-
- -4
creixement econòmic explica la tendència alcista que manté
i 5
la generació 630
d'escombraries domiciliàries a la ciutat. 1995 1996 1997 1998 1999 2000
O Total escombraries recollides
El persistent creixement de l'activitat econòmica a l'entorn del
quatre per cent en termes reals i especialment el protagonisme - Taxa de variació interanual (%)
que ha assolit el consum de les famílies en aquest procés, són
factors que per si sols justifiquen l'augment del volum d'es
combraries generades a la ciutat durant el primer trimestre manteniment de la tendència a nivell
d'enguany. Un increment expansiva global
que per a ser comparable en termes Aquest
es reprodueix per als
homogenis amb el d'un abans s'ha de corregir, com a grans components de les escombraries
any recollides. Així, la domiciliària, la que es diposita en els tradi
mínim, de l'efecte de l'any de traspàs. Això implica que el 5,1
cionals contenidors ha clos el
de creixement interanual del primer trimestre verds, primer trimestre amb un
per cent es
ritme
redueix aproximadament equivalent a expansiu equivalent -en termes de mitjana diària- al
a un quatre per cent,
l'augment registrat durant el 1999. registrat durant el 1999 i clarament inferior al creixement del
conjunt.
Per contra, la recollida selectiva de paper, envasos i vidre en
contenidors ha registrat un creixement proper al trenta per
cent. Tot i la contundència de la variació, sembla que el ritme
de creixement d'aquest tipus de recollida entra en una fase
lògica de relativa moderació després de créixer durant els
darrers dos anys per sobre del 35 per cent anual. Una evolució
que ha situat aquest tipus de recollida selectiva prop de les
47.000 tones anuals, pràcticament el doble que el volum reco
llit durant el 1997.
34
IV. Transports, comunicacions i turisme

Port: mercaderies i passatgers
Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (Milers de tones)
Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total
Període S1 il '..
`- Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada
....-- _
, - . --- -..-
1988 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6339 1.917 2.840 3.600 8.025
1989 6.247 11.896 3.902 3.073 417 6.676 1.928 2.147 3.334 7.579
1990 5.367 12.662 3.627 2.817 447 6.991 1.293 2.855 2.809 8.945
1991 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862 2.607 9.917
1992 5330 13.008 4.258 3.343 388 7.140 684 2.525 3.089 10.241
1993 5.217 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222 3.575 10.296
1994 6.975 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132 4.796 11.130
1995 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878 5.832 13.080
1996 8.803 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 6.573 12.725
1997 9.398 15.489 6.723 5.042 281 7.764 2.394 2.683 6.762 13.629
1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633
1 r.tr. 2.224 3.953 1.653 1.352 68 1.872 503 729 1.557 3.402
2n.tr. 2.367 3.976 1.860 1.571 84 1.723 424 682 1.614 3.499
3r.tr. 2.299 3.521 1.778 1.484 73 1.354 449 683 1.511 3.098
4t.tr. 2.182 4.202 1.846 1.536 68 1.997 268 669 1.466 3.634
1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001
lr.tr. 2.258 4530 1.840 1.650 66 2.229 352 652 1.472 3.999
2n.tr. 2.524 4.440 2.185 1.871 63 1.806 276 762 1.678 3.906
3r.tr. 2.479 4.275 2.074 1.702 87 1.917 318 655 1.600 3.764
4t.tr. 2322 4.849 2.160 1.842 64 2.267 298 740 1.681 4.333
2000
1 r.tr 2.499 4.719 2.142 1.819 76 2.353 281 548 I 676 4.244
Nota: a partir de 1995, les dades es comptabilitzen segons data de trànsit de la mercaderia i no segonsdocuments. Les dades dels darrers 12 mesos sónprovisionals.
Font (de totes lesdades d'aquest apartat): Autoritat Portuàriade Barcelona. Elaboració pròpia.
Sortides Entrades
Càrrega Líquids Sòlids Càrrega Líquids Sòlids
Variació (%) Total General a doll a granel Total General a doll a granel
lr.tr2000/1r.tr.1999
Total 10,7 16,4 14,6 -20,1 4,2 10,2 5,6 -15,8
Cabotatge 4,7 11,7 165,8 -33,7 -10,6 24,6 -32,3 -4,0
Exterior 13,8 18,8 -15,6 -9,0 6,1 8,3 11,8 -16,3
1999/1998
Total 7,8 15,7 -4,3 -24,2 15,6 18,9 18,3 1,6
Cabotatge 14,6 15,1 10,3 12,8 3,6 11,9 -0,1 -18,4
Exterior 4,6 16,0 -8,4 -39,6 17,4 19,9 21,9 2,4
Els 7,2 milions de tones de mercaderies que han passat pel De les tres grans categories en les que s'agrupa el total del trà
port durant el primer trimestre d'enguany representen un fic portuari -líquids a doll, sòlids a granel i càrrega general
augment interanual del 6,3 per cent i situen l'acumulat dels aquesta darrera es revela com la gran protagonista de l'augment
darrers dotze mesos per sobre dels 28milions, un nou del tràfic comercial pel port. Ho palesa el fet que l'augment en
màxim històric. termes absoluts del volum d'aquest tipus de mercaderia -unes
470.000 tones- supera àmpliament les 430.000 en què ha aug
Una primera anàlisi de les dades de tràfic portuari confirma que mentat el total de mercaderia que ha passat pel port durant els
durant el primer trimestre d'enguany s'han mantingut les grans primer tres mesos de l'any.Un augment recolzat bàsicament en
tendències que van marcar l'activitat comercial del port de Bar les exportacions de càrrega general, que han començat l'any
celona. Tendènciesque responen al manteniment del creixement amb un ritme de creixement del 18 per cent.
de l'activitat econòmica interna i al dinamisme de les exporta
cions.
37
Distribució del tràfic per productes ( I r.tr.2000) Tràfic de contenidors
Nombre de contenidors Mercaderia conteneritzada
eríode Teus núm. índex Milers tones (%)'
Gas natural 1.074.864 -2,7 14,9 1988 409.542 100,- 4.345 67,1
Gasoil, gasolina i fuel 964.499 12,3 13,4 1989 439.969 107,4 4.862 70,8
Altres productes energètics 106.283 6,8 1,5 1990 447.920 109,4 4377 71,0
Productes siderúrgics 273.252 28,7 3,8 1991 488.917 119,4 5.001 74,1
Minerals i prod. metal.lúrgics 167.099 -122 2,3 1992 552.309 134,9 5.738 75,5
Potasses i altres adobs 93.542 117,9 1,3 1993 501.146 122,4 5.411 74,4
Productes químics 674.725 23,3 9,3 1994 605.356 147,8 6.097 71,4
Ciment i clínker 281.715 -23,4 3,9 1995 689.324 168,3 6.981 74,3
Altres materials de construcció 194.918 9,6 2,7 1996 767.236 187,3 7.628 75,6
Cereals, faves i farines 388.966 -14,1 5,4 1997 971.921 237,3 9.071 77,1
Begudes i derivats 119.636 10,6 1,7 1998 1.095.113 267,4 10.002 76,5
Olis i greixos 132.991 -2,0 1,8 lr.tr. 253.193 2.353
Tabac, cafè i cacau 127.306 4,6 1,8 2n.tr. 283.572 2.574
Pinsos i farratges 64.236 -20,0 0,9 3r.tr. 278.647 2.511
Resta de productes alimentaris 348.731 -3,3 4,8 4t.tr. 279.701 2.563
Paper i pasta 145.872 -9,4 2,0 1999 1.234.987 301,6 11532 75,3
Maquinària i recanvis 240.008 24,9 3,3 Ir.tr. 285.633 2.687
Automòbils i peces 243.644 9,9 3,4 2n.tr. 305.085 3.001
Resta demercaderies 676.252 18,6 9,4 3r.tr. 312.876 2.867
Tares 899.530 14,9 12,5 4t.tr. 331393 2.977
Total 7.218.069 6,3 100,0
2000
lr.tr. 312.791 2.959
Les dades de començament d'any del tràfic portuari de 1. Pes de la conteneritzada sobre el total de la càrregageneral
contenidors donen continuïtat a la trajectòria expansiva
seguida durant el 1999.
Variació (%) Teus Tones
Atès l'elevat grau de contenerització de la càrrega genera -apro lr.tr.2000/1r.tr.1999 9,5 10,1
ximadament el 75 per cent del total- l'augment del 13,5 per lr.tr.199911r.tr.1998 12,8 14,2
cent que ha registrat aquest tipus de mercaderia durant elprimer 1999/1998 12,8 15,3
trimestre s'ha traduït en un creixement semblantperò lleument 1998/1997 12,7 10,3
inferior del nombre de contenidors que han estat embarcats o
desembarcats al port de la ciutat. Per quart trimestre consecutiu
s'ha superat àmpliament les cent mil unitats (Teus) de mitjana
mensual. Una evolució igualment concordant
Les
amb el creixent importacions de derivats del petroli, que juntament amb el
al gas natural ja van
nombre de vaixells port. registrar un important creixement durant el
que operen 1999, han començat l'any amb el mateix dinamisme. La princi
pal nota discordant en l'evolució de l'agregat dels líquids a doll
prové del canvi de tendència de la importació de gas natural.
Malgrat això, els 2,4 milions de tones de líquids a doll que han
passat pel port durant el primer trimestre d'enguany -majo
ritàriament importacions- donen continuïtat a la tendència
expansiva de l'any passat.
Contràriament, l'agregat dels sòlids a granel accentua notable
ment la davallada que ve registrant d'ençà el 1997. Una dava
llada força generalitzada tant entre el tràfic d'entrada com de
sortida i que té els seus principals exponents en el ciment i clín
ker i també entre algunes produccions agro-ramaderes.
38
1)t)t1
Trànsit de
Tràfic de passatgers
vaixells
variació (%) Creuer
10.000 25 trànsll
9.000- -20 1988 727.031 12.804 72.606 812.441
1989 667.045 32.971 72.639 772.655
8.000- - 15 1990 617.395 48.110 69.251 734.756
1991 595.298 32.869 82.555 710.722
7.000- ■
- 10 1992 556.197 46.502 59.230 661.929
6.000- 91 1 1993 425.025 50.619 96.297 571.941
1994 490.843 63.321 108.934 663.098
5.000- 1995 448.170 69.563 156.374 674.107
1996 453.126 98.912 179.123 731.161
4.000 5 1997 509.944 127.894 231.096 868.934
1995 1996 1997 1998 1999 2000
Total acumulat darrers 12 1998 602.361 224.136 238.925 1.065.422
mesos
lr.tr. 67.978 492 8.844 77.314
- Taxa de variació interanual (%) 2n.tr. 129.048 85.792 85.135 299.975
3r.tr. 301.831 105.326 102.467 509.624
4t.tr. 103.504 32.526 42.479 178.509
1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252
Tràfic de contenidors Intr. 110.217 6.644 7.477 124.338
milers de Teus variació (%) 2n.tr. 188.900 77.201 83.399 349.500
1.300 35 3r.tr. 342.869 121.035 142.120 606.024
-
4t.tr. 194.670 42.878 60.842 298.390
1.200-
-30
1.100- 2000
-25
1.000- I r.tr. 112.645 12.204 11.186 136.035
900- -20
800 - 15
lr.tr2000/ lr.tr.1999/
700- r
_ _10 Variació (%) lr.tr.1999 lr.tr.1998 1999/1998
600 -
- Ferris
500 5 regulars 2,2 62,1 38,9
-
Creuers 83,7 1.250,4 10,5
400 1 1 1 1 1 0 Creuers en trànsit 49,6 -15,5 23,0
1995 1996 1997 1998 1999 2000 Total 9,4 60,8 29,4
= Total acumulat darrers 12 mesos
- Taxa de variació interanual (%)
L'espectacular augment del nombre de passatgers de
creuers durant el primer trimestre sembla augurar que
enguany es tornaran a assolir nous rècords.
Del detall de ladistribució del tràfic per productes i la seva evo
lució destaca, a més dels ja esmentats, el creixement del tràfic Si bé és cert que els poc més de 23.000 viatgers de creuers que
de productes químics, productes siderúrgics -bàsicament han passat pel port de Barcelona durant el primer trimestre
planxa d'acer per a la indústria- automòbils, maquinària i d'enguany només representen el 17 per centdel total trimestral,
recanvis, potasses i altres adobs i també l'agregat de begudes i no ho és menys que han estat gairebé deu mil més que durant el
derivats. mateix període de l'any passat i un 150 per cent més que durant
el primer trimestre de 1998. És molt improbable que enguany
Per enèsim trimestre,el nombre de passatgers que han utilitzat es puguin registrar taxes de creixement del nombre de passat
el port com a punt d'arribada o sortida de la ciutat presenta un
gers similars a les del 1999, però les previsions apunten a crei
saldo clarament positiu en comparació amb el mateix període xements significatius que permetran superar àmpliament el
d'un any abans. Una evolució que ha estat possible perquè el milió i mig de viatgers a final d'any.
relatiu estancament del nombre de passatgers de ferris regulars
ha estat compensat pel notable increment dels viatgers de
creuers, un segment del negoci amb un elevat potencial de crei
xement, especialment fora de la temporada tradicional dels
mesos d'estiu.
39
Aeroport: passatgers i mercaderies
Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona
Avions Passatgers (milers) Mercaderies (tones)
Període Total' Interior Internacional Total Interior Internacional Trànsit Total' Interior Internacional
1988 96.263 61.427 34.836 7539 4.752 2.482 305 55.622 30.575 25.047
1989 106.129 61.271 44.858 8.462 5.144 3.002 316 61.321 33.687 27.634
1990 117.731 59.955 57.776 9.408 5.654 3.388 366 66.499 34.942 31.557
1991 123.048 63.806 59.242 9.191 5.710 3.266 215 61.662 30.290 31.372
1992 136.081 68.053 68.028 10.320 6.123 3.913 284 72.382 34.202 38.180
1993 133541 65.144 68397 9.993 5.706 3.949 338 57.478 29.637 27.841
1994 142.792 73.863 68.929 10.642 6.094 4.202 346 58.891 27.840 31.051
1995 152.842 80.249 72593 11.728 6.751 4563 414 68.285 31.047 37.238
1996 177.678 91.868 85.810 13.435 7362 5.357 516 80.077 32.452 47.625
1997 208.015 111.996 96.019 15.067 8.301 6.262 504 80.903 32.383 48.520
1998 217538 112.159 102.903 16.197 8.674 7.073 449 80.032 31.802 48.230
Ir.tr. 49.412 26.035 22.828 3.374 1.946 1.340 88 19.034 7.541 11.493
2n.tr. 55367 28.409 26.290 4.250 2.247 1.881 122 19.072 7.510 11562
3r.tr. 57,546 29.290 27.721 4.670 2.291 2.234 145 19.178 8.214 10.964
4t.tr. 55,213 28.425 26.064 3.903 2.190 1.618 94 22.748 8537 14.211
1999 233598 118.760 111.867 17.422 9.049 8.080 292 86.173 32.920 53.253
Ir.tr. 53513 27.874 25.019 3.661 2.031 1555 75 18.497 6.928 11569
2n.tr. 58.179 29.527 27.827 4.509 2.313 2.129 67 20.903 8.455 12.448
3r.tr. 62.645 31.369 30.480 5.033 2407 2546 80 22.474 9.007 13.468
4t.tr. 59.261 29.990 28541 4.217 2.297 1.850 70 24.299 8.530 15.769
2000
lr.tr. 58.816 29.420 28.729 4.078 2.264 1.739 74 22.755 7.690 15.065
1. A partir de 1998 es comptabilitza la totalitat del tràfic i no només el comercial com fins aleshores.
Font: Aeroport de Barcelona.
Variació (%) Avions Passatgers Mercaderies La millora de les instal-lacions i l'augment del nombre de
vols permet que els principals indicadors d'activitat
lr.tr2000/1r.tr.1999
aeroportuaria assoleixin novament taxes de creixement de
Total 9,9 11,4 23,0 dos dígits durant els primers mesos d'enguany.
Interior 5,5 11,5 11,0
Internacional 14,8 11,8 30,2 Aquest notable repunt del creixement s'explica per l'existència
BCN-MDD 18,9 d'una àmplia demanda -tant per motius professionals o de
1999/1998 negocis com per turisme- que s'ha pogut satisfer gràcies a
l'augment de l'oferta de vols derivat de la darrera ampliació del
Total 7,4 7,6 7,7 nombre d'operacions d'enlairament i aterratge per hora i a l'en
Interior 5,9 4,3 3,5 trada en funcionament de noves instal-lacions de facturació a
Internacional 8,7 14,2 10,4
una de les terminals. El fet
6,0 que l'increment del nombre de pas
BCN-MDD - -
satgers durant aquest primer trimestre s'hagi produït -com ja
1998/1997 va succeir l'any passat- en paral-lel a un augment relativament
Total 3,1 7,5 -1,1 equivalent del nombre de vols, fa preveure que a mesura que
Interior 0,1 4,5 -1,8 avanci l'any i es redueixi el potencial de creixement de l'ofer
Internacional 7,2 13,0 -0,6 ta, s'alentirà el creixement del nombre de viatgers.
BCN-MDD - 4,9 -
Deixant de banda les previsions de com evolucionarà aquest
indicador a curt i mitjà termini, i amb la incògnita de quin efec
han l'ae te tindrà la creixent revalorització del dòlar i l'elevat del
Els més de quatre milions de passatgers que passat per preu
en les tarifes aèries i en els fluxos i les destinacions
roport durant el primer trimestre d'enguany -o els 5,8 milions petroli
el fet és l'evolució actual de l'ac
del primer quadrimestre si s'inclouen les dades provisionals turístiques dels residents, que
interanuals tivitat aeroportuaria és un bon reflex de la tendència
d'abril- ens remeten novament a creixements supe globalment
manté l'activitat econòmica a
riors al deu per cent, habituals durant el trienni 1995-1997. expansiva que Catalunya.
40
Trànsit de passatgers als principals aeroports espanyols (milers) (1999)
Interior Internacional Total (sense trànsit)
Variació(%) (%)
Alacant 1.223.129 1.095.702 127.427 4.116.021 1.105.224 3.010.797 5.339.150 10,7 77,1
Barcelona 9.048.956 8.902.689 146.267 8.079.712 7.425.962 653.750 17.128.668 8,8 47,2
Bilbao 1.511.152 1.381.656 129.496 688.977 646.712 42.265 2.200.129 6,6 31,3
Eivissa 1.028557 978.404 50.153 3.087.095 805.636 2.281.459 4.115.652 8,9 75,0
Fuerteventura 590.677 568.293 22384 2542.270 1.266.847 1.275.423 3.132.947 17,0 81,1
Gran Canària 2.721590 2.699.487 22.103 6.284.175 2.026.866 4.257.309 9.005.765 6,1 69,8
Lanzarote 1.192.361 1.035.866 156.495 3.343.022 948.018 2.395.004 4.535.383 3,0 73,7
Madrid 13.795.707 13.659.766 135.941 13.794.969 13.227.272 567.697 27.590.676 10,7 50,0
Màlaga 2.171.369 1.951.431 219.938 6.465.742 2.485.010 3.980.732 8.637.111 12,3 74,9
Menorca 818.836 775.297 43.539 1.884.240 272.900 1.611.340 2.703.076 11,6 69,7
Palma de Mallorca 4.428.042 3.978.893 449.149 14.659.614 7.013.100 7.646.514 19.087.656 8,7 76,8
Santiago de Compost. 1.178.090 1.120.692 57.398 138.367 96.955 41.412 1316.457 10,3 10,5
Sevilla 1.440.468 1.346.668 93.800 248.024 194.190 53.834 1.688.492 5,8 14,7
TenerifeNord 2.135.305 2.133.484 1.821 35.435 31.454 3.981 2.170.740 7,7 1,6
TenerifeSud 1.369.686 950.289 419.397 7.175.917 1.653.097 5522.820 8.545.603 5,4 84,0
València 1.352.206 1.293.518 58.688 614.483 562.633 51.850 1.966.689 6,1 31,2
TotalEspanya 50.918370 48.451.641 2.46.729 75.786.659 40.448.209 35338.450 126.705.029 9,0 59,8
Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Usuaris de la línia 13CN-MDD (milers)
Nombre total de passatgers
(exclosos trànsits)
mil'ons de viatgers variacio (%)
1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1.660,4 20 20
1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.778,5
1991 421,4 493,9 377,0 561,6 1.853,9 18 - - 15
1992 556,9 562,3 466,8 537,9 2.123,9
1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8 16 - - 10
1994 582,5 650,4 516,1 619,5 2368,5
14 -
1995 636,4 684,4 548,2 675,9 2.544,9
1996 720,0 750,0 606,2 782,0 2.858,2 12
1997 739,8 811,3 631,9 787,8 2.970,8
1998 765,5 806,6 675,7 867,9 3.115,7 10 - --5
1999 802,1 876,1 711,6 913,4 3303,1
2000 953,9 1 10
1995 1996 1997 1998 1999 2000
Font: Aeroport de Barcelona.
= Total acumulat darrers dotze mesos
- Taxa de variació interanual (%)
L'augment del deu per cent que ha registrat el trànsit diari de
viatgers per l'aeroport durant el primer trimestre -odel dotze
per cent si es considera també l'abril- es compara molt favo Pel que fa al tràfic de mercaderia, l'evolució del primer trimes
rablement amb els augments del 7,6 i 7,5 per cent dels anys tre s'ha caracteritzat per un notable creixement, en la línia ini
1998 i 1999. Un altre aspecte a destacar de les dades trimestrals ciada durant els mesos centrals de l'any passat. De les vuitanta
és l'elevat augment del passatge de la línia Barcelona-Madrid, mil tones anuals en les que s'havia estancat el tràfic aeri de
que ha contribuït decisivament a gairebé igualar les taxes de mercaderies durant el trienni 1996-1998, s'ha passat en només
creixement entre el trànsit interior i l'internacional. Un equili quinze mesos i gràcies al fort impuls del tràfic internacional, a
bri que es diluirà ràpidament amb la Setmana Santa i l'inici de noranta mil.
la temporada turística.
41
Transport públic urbà i de rodalia
Transport públic metropolità (milers de viatgers) Transport públic urbà (milers de viatgers)
Període Ferroviari r Autobús Total Xarxa
,
,
Període Metro
1997 391.400 300.250 691.650
1988 264.350 214.583 18.159 497.092
1998 422.100 291.810 713.910 1989 263.863 201.892 19.102 484.857
Ir.tr. 106.800 74.250 181.050 1990 279.563 202.533 19.838 501.934
2n.tr. 105.700 74.330 180.030 1991 280.638 199.559 19.844 500.041
3r.tr. 93.000 61.100 154.100 1992 271.413 200.106 19.907 491.426
4t.tr. 116.600 82.130 198.730
1993 264.241 196.923 18.219 479.383
1999 433.800 292.670 726.470 1994 253.142 201.047 17.312 471.501
lr.tr. 108.400 73.650 182.050 1995 261.910 201.961 17.251 481.122
2n.tr. 113.000 76.110 189.110 1996 268.061 206.902 17.992 492.955
3r.tr. 94.700 61.700 156.400 1997 258.347 205.923 18.022 482.292
4t.tr. 117.700 81.210 198.910
1998 280.324 198.564 20.955 499.843
2000 Ir.tr. 73.135 51.520 5.456 130.111
lr.tr. 113.860 77.400 191.260 2n.tr. 71.831 51.602 5.327 128.760
3r.tr. 60.509 40.865 3.919 105.293
Font: Autoritat del Transport Metropolità. 4t.tr. 74.849 54.577 6.253 135.679
1999 285.943 200.311 23.263 509.517
lr.tr2000/
lr.tr. 72.621 51.027 6.107 129.755
Variació (%) lr.tr.1999 1999/1998 1998/1997
2n.tr. 77.176 52.530 6.139 135.845
Ferroviari 5,0 2,8 7,8 3r.tr. 59.649 42.548 4.480 106.677
Autobús 5,1 0,3 -2,8 4t.tr. 76.497 54.206 6.537 137.240
Total 5,1 1,8 3,2 2000
lr.tr. 75.817 53.514 6.754 136.085
Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
En la línia d'ampliació i millora dels indicadors d'activitat Nota: FCG: servei urbà de Barcelona.
econòmica que es recullen i analitzen en aquestes pàgines, s'in
corpora a partir d'aquest número i en aquest apartat una nova
sobre el volum total lr.tr.2000/
sèrie de dades d'usuaris del sistemametro
Variació (%) lr.tr.1999 1999/1998 1998/1997
polità de transport públic col1ectiu. Una nova sèrie, sense gaire
història de moment, que es nodreix de les dades que elabora tri Metro 4,4 2,0 8,5
mestralment l'Autoritat del TransportMetropolità. Autobús 4,9 0,9 -3,6
FGC 10,6 11,0 16,3
La incorporació d'aquestes dades té un doble efecte sobre les
Total Urbà 4,9 1,9 3,6
que tradicionalment hem publicat. D'una banda completa la
informació de viatgers d'autobusos -limitada fins ara als de
les línies urbanes de Transports de Barcelona- amb les dades
d'usuaris de la resta de línies d'autobusos urbans i interurbans
que operen a la regiómetropolità. De l'altra, dóna sentit a l'anà Transportpúblic urbà
lisi de lamobilitat al conjunt de la regió metropolitana, fins ara
milions de viatgers variació (%)
molt polaritzada en l'àrea central amb servei de metro i en els 520 5
corredors amb servei ferroviari. _
- 3
500 -
- 2
490 -
- 1
480 -
-
- 0
470 -
- -1
450 i 3
1995 1996 1997 1998 1999 2000
= Total acumulat darrers dotze mesos
- Taxa de variació interanual (%)
42
Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers)
11111.11.11a
111" 111111111111, 1~.,.1111W
1989 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 7.904 16.054 23.958 n.d.
1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d.
1991 19.713 23345 3.360 17.554 63.972 8.864 17.363 26.227 90.199
1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.123 17.354 26.477 99.039
1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95597
1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.197
1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.216
1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031
1997 24.036 27.521 4.985 28.941 85.483 9.044 19.777 28.821 114.304
1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88517 11.073 20.679 31.752 120.269
lr.tr. 5.722 7.074 1.343 7.390 21529 2.718 5.005 7.723 29.252
2n.tr. 6.207 7.485 1.426 7.519 22.637 2.764 4.494 7.258 29.895
3r.tr. 5.955 6.831 1351 6.894 21.031 2.421 4.583 7.004 28.035
4t.tr. 6.229 7.622 1.468 8.001 23.320 3.170 6.597 9.767 33.087
1999 24333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825
lr.tr. 5.805 7.173 1.355 7.232 21.565 3.106 4.964 8.070 29.635
2n.tr. 6.334 7.893 1.521 7.969 23.717 3.267 4.796 8.063 31.780
3r.tr. 5.898 7.037 1.371 7.206 21512 2.808 4.877 7.685 29.197
4t.tr. 6.296 7.667 1.469 7.902 23.334 3.417 6.463 9.880 33.214
2000
lr.tr. 6.018 7.304 1393 7.606 22.321 3.495 5.364 8.859 31.180
RENFE. C I:Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet;
C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-SantVicenç.FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell.
Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
lr.tr.2000/ El fort ritme de creixement que manté el parc metropolità
Variació (%) lr.tr.1999 1999/1998 1998/1997 de vehicles privats no trenca la tendència expansiva del
nombre de viatgers del transport públic, especialment
RENFE 3,5 1,8 3,5 del ferroviari.
Cl 3,7 0,9 0,3
C2 1,8 2,6 5,4 Tant el
C3 2,3 12,1 transportpúblic urbà -metro, autobusos urbans de Bar
2,8
celona i servei urbà dels FGC- com el del ferrocarril de roda
C4 5,2 1,7 3,0
lia han registrat augments interanuals de l'ordre del cinc per
FGC 9,8 6,1 10,2 cent. Una evolució que, tant si es reflecteix comsi no en elnom
Llobregat-Anoia 12,5 13,8 22,4 bre d'usuaris dels autobusos de l'entorn metropolità, avança que
Metro Vallès 8,1 2,0 4,6 el 2000 serà un altre any d'expansió de la mobilitat en transport
Total Rodalia 5,2 3,0 5,2 públic. Un augment impulsat pel fort creixement de l'ocupació i
de la capacitat de despesa dels residents i també, especialment
en el cas de Barcelona, per l'augment del nombre de visitants.
El notable i generalitzat creixement interanual que presenten les
dades delprimer trimestre d'enguany s'ha de matisar per l'efec
te calendari derivat del desplaçament de la Setmana Santa i dels
29 dies del febrer. En conjunt ha estat un primer trimestre amb
més dies laborables i lectius que el mateix de l'any passat. En
tot cas, una comparació en termes més homogenis continuaria
reflectint un augment significatiu del nombre d'usuaris del trans
port públic metropolità.
43
Activitat turística
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona hotelera segons categoria
Període Pernoctacions Visitants Estada mitjana*-‘ Nivell d'ocupació (%) Nombre de Nombre de
1990 3.795.522 1.732.902 pe
2,2
1991 4.089510 1.727.610 2,4 (gn-fb 2000)
1992 4.333.420 1.874.734 2,3
1993 4.256.524 H5*
2.455.249 47,6 67,7 86.501 39.393
1,7
H4* 48,2 63,9 413.349 204.459
1994 H3* 329.721 145.291
4.704.681 2.663.887 1,8 64,8 68,9
1995 5.674.580 3.089.974 H2* 59,5 65,6 95.898 35.570
1,8
1996 H 1* 48.488 17.665
6.341.380 3.061.994 2,1 54,1 58,8
1997 6.965.391 2.823.391 2,5 Total 54,7 65,4 973.957 442378
1998 7.400.337 2.969.490 2,5 (mç-ab 2000)
gn-fb 973.874 322.580 3,0
H5* 35.418
mç-ab 1.290.158 522.945 2,5 50,5 89,5 93.050
mg-jn 1.294.718 571.316 H4* 73,1 87,6 637.961 287.703
2,2
jl-ag 1.424.809 621.102 2,3 H3* 80,7 90,4 417.997 171.311
st-oc H2*
1.364.666 501515 2,7 82,1 89,0 143.891 56.168
nv-ds 1.052.112 430.032 H 1* 71.236 20.828
2,4 78,1 84,6
Total 74,7 88,5 1364.135 571.428
1999 7.542.115 3.123.476 2,4
gn-fb 940.105 466.946 2,0
mç-ab 1321.111 505.100 2,6
mg-jn 1.344.897 581.566 2,3
jl-ag 1.399.223 490.476 2,9
st-oc (%) Ocupaciómitjana (places)
1.429.368 581.807 2,3
nv-ds 1.107.411 497.581 90
2,3
80-
2000
70 -
gn-fb 973.957 442.378 2,3
-
mç-ab 1.364.135 571.528 2,3 60
-
* Dades 50
expressades en nits.
Font: Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de 40 -
l'enquesta d'activitat turística de Turisme de Barcelona.
30 -
20 -
Variació (%) Pernoctacions Visitants
10 -
2n.bim.2000/2n.bim.1999 3,3 13,2 0 i I 1 I
gn-ab 2000/gn-ab 1999 3,4 4,3 .,:zn-fb mç-ab mg-jn jl-ag st-oc nv-ds
CI 1997 O 1998 O 1999 Iffil 2000
1999/1998 1,9 5,2
1998/1997 6,2 5,2
Són diversos els sectors d'activitat que es beneficien de forma
Es manté la bona salut de l'activitat turística i es directa i indirecta de la cada cop més nombrosa presència de
continuen batent rècords: per primer cop, durant el turistes a la ciutat: el cultural -museus i espectacles- , el
primer quadrimestre de l'any s'han allotjat als hotels de comercial -grans centres comercials i botigues tradicionals,
la ciutat més d'un milió de visitants. sobretot de luxe-, el dels transports -tant el servei col-lectiu
com l'individual, tant de línies regulars com transports singu
Després dels indicis de desacceleració que s'havien registrat a lars com el bus turístic o el tramvia blau-, etc.; però resulta
mitjans de l'any passat, el revifament del ritme de creixement especialment important en el que s'anomena sector Horeca-ho
dels indicadors d'activitat turística que es detectà en els darrers tels, restaurants i cafès-,en el que també s'inclouen els hotels
mesos de l'any s'ha revelat com la confirmació del manteni i altres serveis d'allotjament o restauració.
ment de la fase expansiva que caracteritza aquest sector des del
1994. Les dades del primer quadrimestre de l'any es mantenen En el cas dels hotels, és àmpliament coneguda la incidència que
en la línia expansiva de finals del 1999; un fet que significa que, ha tingut la creixent afluència de visitants en els seus nivells
per enèsim cop, es tomen a assolir nous rècords històrics, tant d'activitat: les taxes d'ocupació es troben fregant els màxims a
en el nombre de pemoctacions com de visitants. totes les categories durant períodes cada cop més llargs de l'any
malgrat la recent ampliació de l'oferta però precisament a
En total, durant elperíode gener-abril s'han allotjat als hotels de causa de l'augment de les pemoctacions, han continuat creixent
la ciutat més d'un milió de visitants, un 4,3 per cent més que durant aquest primer quadrimestre del 2000.
durant el mateix període de l'any passat. Les pernoctacions que
han generat aquests visitants han sobrepassat els 2,3 milions, i
han estat especialment nombroses durant el mes d'abril, pels
volts de la setmana santa.
44
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants
"
Sexe (%)
Homes 53,5 60,1 65,1 59,5 65,9 66,9 57,3 64,1 59,9
Dones 46,5 39,9 34,9 40,5 34,1 33,1 42,7 35,9 40,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,-
Edat (%)
Menys de 18 anys 0,2 0,5 0,4 1,1 1,1 1,6 2,3 0,7 0,6
18-24 7,5 4,1 5,7 4,2 4,6 7,4 8,0 6,1 6,2
25-34 21,0 14,7 20,8 19,5 25,6 20,2 26,1 19,2 20,3
35-49 53,7 56,3 46,2 48,7 38,8 40,8 37,4 54,8 50,1
50-64 13,6 21,0 24,9 17,7 26,7 26,7 23,5 17,6 18,7
65 imés 4,0 3,4 2,0 8,8 3,2 3,4 2,6 1,6 4,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,-
Nacionalitat (%)
Espanyola 48,7 39,7 30,0 28,7 44,1 39,4 30,8 37,8 41,1
Madrid 14,7 12,3 9,5 12,4 10,5 8,7 8,2 15,0 12,6
País Basc 2,7 2,3 1,2 0,6 1,9 3,2 2,0 1,6 1,8
Andalusia 4,3 6,9 4,3 3,1 2,4 5,6 4,3 4,0 4,5
País Valencià 6,5 5,0 4,6 4,0 8,6 6,0 3,4 4,6 5,7
Altres 20,5 13,2 10,4 8,6 20,7 15,9 12,9 12,6 16,5
Estrangera 51,3 60,3 70,0 71,3 55,9 60,6 69,2 62,2 58,9
Francesa 6,8 8,7 11,3 6,1 3,9 4,8 4,7 11,1 7,6
Britànica 17,2 14,7 8,7 11,5 9,9 10,6 12,6 8,3 13,3
Italiana 12,1 11,6 7,5 7,0 7,8 9,0 6,6 9,0 9,2
Alemanya 0,2 5,0 4,7 3,8 3,3 5,8 6,1 6,7 3,1
Nord-americana 8,5 7,4 11,6 12,2 6,4 8,4 10,3 8,1 7,9
Japonesa 0,0 0,9 1,6 1,5 0,4 1,5 1,1 2,7 0,7
Altres 6,5 12,0 24,6 29,2 24,2 20,5 27,8 16,3 17,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100, 100,0 100,-
Professió de l'enquestat (%)
Professional liberal 12,2 8,7 21,6 5,3 4,2 5,7 143 8,3 10,5
Alt directiu 21,7 16,8 10,1 14,4 9,9 8,6 10,7 12,2 15,0
Quadres intermedis 0,2 7,0 11,2 8,0 6,3 7,0 13,9 23,2 5,2
Empleat 34,6 23,1 12,0 18,2 11,7 12,4 20,8 20,3 21,1
Tècnic superior 7,2 11,5 7,3 10,0 8,9 10,8 10,3 4,2 9,1
Estudiant 7,2 4,2 6,1 6,1 4,9 7,6 7,7 6,1 6,6
Mestressa de casa 8,1 6,6 9,5 2,5 6,1 3,7 4,6 7,8 6,9
Altres 8,8 22,1 22,2 35,5 48,0 44,2 17,7 17,9 25,6
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,-
Les dades dels mesos de també mostren la recu
Valoració de diferents aspectes de la ciutat primers l'any
peració dels visitants per motius professionals, tant en termes
(gn-ab 2000) relatius com absoluts, així com una moderada disminució dels
Oferta arquitectònica visitants per turisme. Són unes dades, però, que convé analitzar
Oferta cultural amb prudència perquè, en una situació de pràctica saturació de
Entreteniment l'oferta i de desviament de col-lectius de visitants a d'altres
Caràcter ciutadans poblacions de l'entorn de la ciutat, les oscil-lacions en la com
Accessos posició dels visitants no responen tant a un canvi de composi
Transport públic ció de la demanda com a una pràctica d'incentius o ofertes
Nivell d'informació adreçades a col-lectius específics.
Seguretat ciutadana
Contaminació atmosfèrica De la resta de dades destaca la presència cada cop més nom
Sorolls brosa de visitants que tornen a triar Barcelona coma destinació
Neteja general turística després d'haver-la visitada anteriorment. Un fet signi
Rel. qualitat/preu rest. ficatiu i important que revela fins a quin punt l'elevada valora
Rel. qualitat/preu of.hotl ció dels diferents aspectes de la ciutat que fan els visitants que
Rel. qualitat/preu of.com. l'han conegut actua com a nou incentiu de visita, probablement
en descobrir facetes de la ciutat -l'oferta comercial o
4 5 6 7 8 9 arqui
tectònica, els espectacles o la vida de carrer, etc.... - no con
templades com atractiu en la visita prèvia.
45
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (contiruació)
m -, b 99 rng.jn 99 j -ag 99 st-oc 99 nv-ds,99 gn-fb 00 i•nç-ab 00 1998 1999
..,
Motiu de la visita(%)
Comercial/Negocis/Professionals) 21,9 26,5 28,6 27,8 45,3 46,6 36,6 35,0 30,3
Turisme 55,3 50,1 57,7 49,1 37,0 35,8 45,0 46,5 47,7
Fires 12,0 4,8 1,6 8,9 5,4 2,0 4,4 3,7 7,5
Congressos 8,0 17,8 10,5 11,9 6,7 3,9 4,5 8,6 10,4
Etapa viatge 1,2 0,0 0,0 1,4 0,7 0,5 1,4 5,3 1,5
Motius familiars i acompanyants 0,2 0,0 0,0 0,0 0,3 0,0 1,0 0,6 0,3
Altres 1,4 0,8 1,6 0,9 4,6 11,2 7,1 0,3 2,3
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,-
Repetitivitat de la visita (%)
No cap vegada 49,0 55,6 29,2 38,0 31,2 34,7 41,6 39,2 41,5
Una vegada omés 51,0 44,4 70,8 62,0 68,8 65,3 58,4 60,8 58,5
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,-
Mitjà de transport utilitzat (%)
Avió 47,7 65,0 74,6 76,0 70,2 65,5 67,8 71,1 63,9
Cotxe 31,9 15,8 13,7 12,0 17,6 16,9 16,4 17,2 21,4
Autocar/Autobús 10,3 5,6 1,0 3,6 1,9 4,2 4,6 3,0 5,3
Tren 6,7 9,2 11,1 10,5 9,6 10,3 10,6 8,2 8,1
• Altres 3,4 4,4 0,4 2,1 0,7 3,1 0,6 0,5 1,3
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,-
Durada de l'estada mitjana a la ciutat
Dies 3,1 3,0 3,7 3,4 3,1 3,2 3,4 3,3 3,1
Nits 2,6 2,3 2,8 2,5 2,2 2,2 2,4 2,5 2,4
Acompanyat per (%)
Sol 18,2 32,0 38,3 28,2 26,6 31,3 19,7 23,8 28,0
Amic/companys 22,8 19,3 26,1 29,0 31,4 28,9 37,7 33,7 26,3
Amb la família 58,1 46,1 30,7 33,0 32,1 29,2 31,4 38,4 40,7
Amb fills 7,9 4,2 8,2 4,4 6,1 10,7 11,7 9,0 5,3
Sense fills 50,5 41,9 22,5 28,6 26,0 18,5 19,7 29,4 35,4
Grup organitzat 0,6 0,4 1,4 10,0 3,8 10,6 11,2 3,3 3,1
Altres 0,3 2,2 3,5 0,2 6,1 0,0 0,0 0,8 1,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 138,4 100,-
Distribució de la despesa extrahotelera (%)
Menjar/beguda 70,0 60,0 60,0 45,0 61,0 61,0 57,0 55,0 58,0
Compres 12,0 12,0 11,0 25,0 17,0 15,0 16,0 11,0 19,0
Entreteniment 13,0 10,0 9,0 11,0 7,0 9,0 14,0 10,0 10,0
Transport intern 5,0 16,0 17,0 16,0 13,0 11,0 9,0 19,0 11,0
Altres 0,0 2,0 3,0 3,0 2,0 4,0 4,0 5,0 2,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,-
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana sobre la base d'una valoració de I'l al 10)
Oferta arquitectònica 7,3 8,5 8,5 8,3 8,4 8,2 8,2 8,9 8,0
Oferta cultural 7,3 8,4 8,4 8,0 8,1 8,1 8,1 8,6 7,9
Entreteniment 7,3 8,0 8,0 7,9 8,0 7,9 7,9 8,2 7,7
Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,3 6,8 6,8 8,0 8,0 7,8 7,8 7,4 7,4
Accessos 7,3 6,9 7,1 8,1 7,8 7,9 7,9 7,4 7,4
Transport públic 7,2 6,7 7,3 7,9 7,6 8,0 8,0 7,6 7,3
Nivell d'informació 7,3 7,0 7,2 7,7 7,4 7,4 7,4 7,6 7,3
Seguretat ciutadana 7,0 6,2 6,6 6,9 6,2 7,3 7,3 7,3 6,7
Contaminació atmosfèrica 6,8 5,7 5,6 5,9 5,7 6,4 6,4 5,9 6,0
Sorolls 6,9 5,8 5,7 6,0 5,7 6,3 6,3 6,1 6,1
Neteja general de la ciutat 6,8 5,9 6,1 6,6 6,7 6,6 6,6 6,2 6,4
Relació qualitat/preu oferta restauració 7,3 7,3 7,6 7,2 7,6 7,7 7,7 7,8 7,4
Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,3 7,2 7,6 7,1 7,1 7,2 7,2 7,8 7,2
Relació qualitat/preu oferta comercial 7,3 7,2 7,1 7,2 7,7 8,0 8,0 7,6 7,3
46
V. Construcció i mercat immobiliari

Consum de ciment
Consum aparent de ciment
Consum de ciment
Pill Província de Barcelona .111132MIL, milers de tones
~e11111~ Tones /Esp ( 1.400
, . . . - ..
1990 2.613.640 68,9 3.793.304 13,3 1.200
1991 2.532.335 69,3 3.652.683 12,7
1992 2.502.844 66,8 3.745.209 14,4 1.000
1993 2.145.106 68,2 3.143.324 13,8
800 II
1994 2.171.980 67,8 3.202.300 13,3
1995 2.198.691 64,0 3434.545 13,5 600
1996 2.039.171 61,7 3.306.759 13,4
400
1997 2.331.280 63,9 3.650.359 13,6
200
1998 2.691.974 63,4 4.249.189 13,7
I r.tr. 638317 62,0 1.029.957 15,0 0
2n.tr. 693.982 63,4 1.094.873 14,0 1995 1996 1997 1998 1999 2000
3r.tr. 657.989 63,5 1.036.751 12,4 Província de Barcelona = Resta de
4t.tr. 701.686 64,5 Catalunya
1.087.608 13,6
1999 2.947.919 62,8 4.692.973 13,5 Taxa de variació interanual
lr.tr. 729.223 64,0 1.138.935 13,9 (%)
2n.tr. 773.938 63,2 1.223.678 13,4 25
3r.tr. 704.758 60,8 1.158.937 13,1
4t.tr. 740.000 63,2 1.171.423 14,0 20 -
2000
lr.tr. 822.115 62,8 1.309.308 14,1 15 -
Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen. 10 -
Variació (%) prov. Barcelona Catalunya
lr.tr. 2000/1r.tr.1999 12,7 15,0 1 1 i
lr.tr..1999/1r.tr.1998 14,2 10,6 1.99 11.99 111.99 IV.99 1.00
= Província de Barcelona =
1999/1998 9,6 10,4 Catalunya 111111 Espanya
1998/1997 11,5 15,7
a Espanya -un 8,1 per cent. Amb uns nivells tan extraordinà
riament elevats, que en algun moment van arribat a triplicar els
Evolució del PIB de la Construcció (Catalunya) corresponents alconjunt de l'activitat econòmica, és fàcil intuir
(taxa de variació interanual en termes reals) el
(%) paper dinamitzador que representa aquest sector en l'actual
fase expansiva de l'economia.
15
Les primeres dades del 2000 mostren un comportament favora
ble de la major part dels indicadors sectorials, si bé s'accentua
la desacceleració del
10 creixement que ja fou evident durant els
-
darrers mesos de l'any passat. Sembla confirmar-se, per tant,
que ja s'ha deixat enrera el màxim cíclic i que enguany el crei
xement serà molt més moderat.
5..
De moment, la quantitat de ciment consumida durant el primer
trimestre de l'any supera en més d'un 12 per cent el d'un any
enrera, tant a la província de Barcelona com a Catalunya i a
0 Espanya. Per enguany s'espera que el creixement dels preus
1V97 1.98 11.98 111.98 IV.98 1.99 11.99 111.99 IV.99 1.00 residencials i el repunt a l'alça dels tipus d'interès minvi el
= PIB pm PIB Construcció dinamisme de la demanda d'habitatge, però les dades d'iniciats
durant el primer trimestre de l'any mostren sensibles incre
ments tant a la regió metropolitana com a Catalunya. Per altra
Després d'un bienni d'intens creixement, es desaccelera la banda, les dades del mercat laboral sectorial reflecteixen una
tendència expansiva del sector de la construcció. contínua creació d'ocupació, ja que mentre la població ocupa
da va créixer un 9,6 per cent a Catalunya durant el primer tri
La forta vitalitat que va mostrar el sector de la construcció a mestre, l'atur sectorial s'ha situat a nivells inferiors als regis
Catalunya al llarg del 1999 va permetre que l'any es tanqués trats durant la dècada passada.
amb un creixement superior al de l'any anterior -un 11,7
enfront del 9,4 per centdel 1998-, i també superior al registrat
49
Construcció d'habitatges
Construcció d'habitatges
Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalu
Període Irdei2tS .- ,- cakats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acab
,
1988 3.480 3.302 21.756 13.221 25.236 16.523 35.632 19.214 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 22.532 17.373 27.252 20.591 36398 25.010 63.650 45.601
1990 2.724 2.431 14.841 15.988 17365 18.419 19.797 24.105 37.362 42.524
1991 2.157 2.503 14.725 14.403 16.882 16.906 16.468 20.488 33.350 37.394
1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.980
1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679
1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814
1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36547
1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 17.179 14.956 46.847 39.812
1997 5314 3.740 32.445 21.817 37.759 25.557 20.542 14.933 58.301 40.490
1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47449
1r. tr. 1.181 686 9.185 5.530 10.366 6.216 5.994 3.892 16.360 10.108
2n.tr. 1.490 1.190 8369 7.046 10.059 8.236 7.541 4.551 17.600 12.787
3r.tr. 2.263 827 10.233 5.887 12.496 6.714 8.387 4.143 20.883 10.857
4t.tr. 1.524 1.215 8.293 7.248 9.817 8.463 7.116 5.234 16.933 13.697
1999 6558 5.214 33.717 33.102 40.275 38.316 37.993 23.258 78.268 61.574
1r. tr. 2.054 1.154 8.614 5.913 10.668 7.067 9.636 3.901 20.304 10.968
2n.tr. 1.616 2.093 9.494 10.898 11.110 12.991 11.458 6.821 22.568 19.812
3r.tr. 1.428 736 7.427 6.040 8.855 6.776 7.801 6.278 16.656 13.054
4t.tr. 1.460 1.231 8.182 10.251 9.642 11.482 9.098 6.258 18.740 17.740
2000
1r. tr. 1.362 2.421 9570 9.703 10.932 12.124 10.431 7.269 21.363 19.393
Notes: fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions. No es comptabilitzen els habitatges públics en la seva totalitat.
Font: Explotació dels visats d'obra residencial idels certificats finals d'obra dels Col.legis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Actuacions Concertades, Arquitectura i
Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia.
Barcelona Resta RMB
Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats Habitatges iniciats
(taxa de variació interanual)
Ir.tr.2000/1r.tr.1999 -33,7 109,8 11,1 64,1 (%)
lr.tr.1999/1r.tr.1998 73,9 68,2 -6,2 6,9 80
60 -
1999/1998 1,5 33,1 -7.1 28,7
1998/1997 21,5 4,8 11,8 17,8
40
20 -
Després dels creixements espectaculars dels darrers anys, la
construcció residencial entra en una fase de progressiva
estabilització del creixement. -20-
Les primeres dades de l'any relatives a les xifres de la cons -40 -
trucció residencial semblen confirmarels primers símptomes de
desacceleració que es registraren durant la segona meitat del 60
IV.98 1.99 11.99 111.99 1V.99 1.00
1999. Es manté la tendència a l'alça, però s'han apaivagat els = Barcelona = RMB = Catalunya
espectaculars creixements registrats de la última part de la
dècada que propiciaren l'assoliment del màxim cíclic durant
any passat.
L'alentiment del creixement que mostra la sèrie d'iniciats és
força generalitzat, si bé hi ha algunes diferències significatives
entre els diferents àmbits analitzats. Els moderats augments
registrats a la resta de la regió metropolitana i a la resta de
Catalunya contrasten amb ladavallada de Barcelona, especial
ment acusada en comparar-se amb un trimestre -el primer del
1999- particularment destacable. De fet, malgrat que la xifra
d'iniciats a Barcelona és la més baixa dels set trimestres ante
riors, no es preveu un descens notori ni ràpid de l'activitat de la
construcció residencialperquè altres indicadors d'inici d'obres,
com les llicències d'obres majors, reflecteixen estabilitat res
pecte als nivells assolits l'any anterior.
50
Habitatges iniciats a les comarques de la RMB
Habitatges iniciats/1000 habitants
Barcelona
Alt Penedès 1.228 1.447 496
Baix Llobregat 10.827 9.262 2.480 Barcelonès
Barcelonès 8.783 8.775 2.030 Baix Llobregat
Garraf 2.258 3.040 635
Maresme 5.005 4.626 Vallès Occidental
1.260
Vallès Occidental 10.610 9.130 2.784 Vallès Oriental
Vallès Oriental 4.027 3.995 1.247
Maresme
Garraf
Alt Penedès
Habitatges iniciats a la regiómetropolitana Regió Metropolitana
Catalunya
0 5 10 15 20 25 30 35
Vallès mitjana anual 90-95 mitjana anual 96-98 ab.1999-mç.2000
Oriental
Vallès
Occidental
Maresme Distribució dels iniciats a
(%) habitatges Catalunya
100
80
Alt
Penedès Baix Barcelonès
-
=:=Crie Llobregat 60
1 40
Garraf 1 20
o
0 1996 01997 01998 = I999 ME 2000 1.97 11.97 111.97 IV.97 1.98 11.98 111.98 1V.98 1.99 11.99 111.99 1V.99 1.00
O
Nota: les dades són mitjanes trimestrals. Barcelonès Resta àmbit metropolità 1:=1 Altres zones urbanes
1111111 Zones turístiques =Resta de Catalunya
El creixement acumulat del nombre d'habitatges iniciats fa
que les xifres d'acabats se situïn en els darrers trimestres en
L'alentimentdel ritme d'activitat de l'oferta residencial res
els nivells més elevats de tota la dècada, que doblen valors
al fre la demanda
tant propers com els del 1998. pon previsible que experimentarà pel
canvi de rumb dels tipus hipotecaris i per l'augment dels
de venda.
De les xifres delprimer trimestre, destaquen pels elevats nivells preus
assolits les relatives als habitatges acabats, que recullen amb el
En línies hom una estabilització
corresponent desfasament temporal el boom dels iniciats del generals, espera per enguany
de l'activitat del sector a l'entom dels nivells en
darrer bienni. A Barcelona, per exemple, assolits, sinto
aquesta dada corres nia amb el també es Les
pon a un màxim absolut, i pràcticament iguala —en només que preveupel
un conjunt d'Espanya. pri
meres estimacions de creixement tomen a incidir
trimestre— la mitjana anual del període 1990-1996. A la enguany
resta per
en el paper dinamitzador del sector en el
d'àmbits analitzats, la xifra del primer trimestre conjunt de l'activitat
se situa fregant econòmica, si bé hi ha coincidència en un menor
els màxims absoluts, una fita que només imputar
se pro
supera, i amb
del sector en el del PIB en relació amb el
escreix, a la resta de Catalunya, un àmbit on l'impuls de la tagonisme conjunt
1999.
segona residència i, més darrerament, a les àrees rurals ha tor
nat a revitalitzar el ritme de creixement.
51
(
Projectes d'habitatges visats
Habitatges iniciats
milers pel Colgegi d'Arquitectes (Província de Barcelona)
14
-
12- -
1989 7.835 11.753 6.280 7.074 32.942
-
10 _ 1990 6.104 5.482 5.059 3.844 20.489
___
_
1991 5.521 5.558 4.728 5.763 21.570
-
-
_
8- - 1992 5.652 6.150 5.936 4.130 21.868
_ _
6- -
_ 1993 4.959 6.826 4.803 6.142 22.730
_
-
-
_
-
4- 1994 6.337 7329 6.970 7.108 27.744
- -
-- -
_
_
1995 7.547 6.801 10.154 6.382 30.884
2 - 1996 9.099 9.066 7.780 8.813 34.758
0 1997 10.894 11.518 10.238 13.205 45.855
1995 1996 1997 1998 1999 2000
1998 19.164 7.558 8.671 10.404 45.797
ffi Barcelona O Resta grans municipis RMB 1=1 Resta RMB 1999 12.731 14.656 12.290 12.195 51.872
2000 12.500
Font: Col-legi d•Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.
El cas de Barcelona, com s'ha repetitmolts cops, és força espe
cial, i si bé s'ha sumat al boom del sector, ho ha fet a partir
coincidència Variació (%) Total Lliures Protecció oficial
d'uns components força particulars; a la de grans
promocions corresponents a operacions de reforma urbana s'ha lr.tr.2000/1r.tr.1999 -1,8 2,5 -68,8
sumat una enormitat de petits projectes disseminats per tota la lr.tr.1999/1r.tr.198 -33,6 -36,2 84,9
ciutat que han ocupat o rescatat espais i edificis que havien que
dat subutilitzats. Això s'ha produït en un context d'un gran 1999/1988 13,3 10,4 80,2
dinamisme entre operadors en competència pel sòl recentment 1998/1997 -0,1 4,7 -52,3
alliberat d'altres usos. El creixement s'ha nodrit, així, amb dues
fórmules que no són pas les més habituals quan hom pensa en
el creixement de ciutats mitjanes de Catalunya d'Espanya, Toti amb això, les elevades previsions de creixemento on econòmic,
les possibilitats de disposar de nou sòl són més les bones
grans i on la perspectives del mercat laboral i la necessitat de
incidència dels successius Plans d'Habitatge ha estatmolt col.locar diner
supe negre abans de la desaparició de la pesseta invi
rior. ten a pensar, que, de produir-se, la davallada de la demanda no
serà sobtada niespectacular. Després de tot, existeix una deman
En tot i com a la resta d'àmbits l'estancament previst del da estructural que es basa en factors
cas, demogràfics -la que deter
i més
nivell d'activitat s'associa, primer, a mina la formació de noves d'altres al cicle
que una part important de llars-, lligats
la demanda acumuladaja ha estat satisfeta, i, a una econòmic -com i la demanda de millora i per inversió-, isegon, espe que
rada retracció dels compradors per l'empitjorament de les actualment
con gaudeix de bones perspectives per la confiança dels
dicions de finançament i, sobretot, per l'augment que han acu compradors en lapròpia solvència econòmica.
mulat els preus en els darrers dos anys i que no mostren, per ara,
senyals de moderació. El fort creixement de la construcció residencial a les àrees
turístiques fa que la construcció residencial tendeixi a
distribuir-se a parts iguals entre la regió metropolitana
i la resta de Catalunya.
L'anàlisi per grans zones territorials del conjunt de Catalunya
mostra, tal com es veu al gràfic adjunt, uns nivells i una distri
bució molt similars a les corresponents al mateix trimestre de
l'any passat. En termes de creixement, destaca l'augment de les
zones rurals -un 12,9 per cent-,un àmbit que agrupa dinou
comarques i on s'han iniciat el 12 per cents dels habitatges de
Catalunya.
52
Barcelona economia 43
Habitatges iniciats als municipis de més de
50.000 habitants de la RMB Projectes visats a Barcelona
milers (prov.)
variació (%)
55
1 100
lr.tr,2000 1999 Variació
*_ (%)1
_
50 -
Barcelona 1.362 6.558 -20,0
-
l'Hospitalet -
de Llobregat 81 676 45
-27,7 50
Badalona 491 I
1.139 -11,7 ao - bi
Sabadell 562 1.637 fi
-9,5 i I I l _
Terrassa 613 35
2.391 -7,1 FO
Santa Coloma de Gramenet 88 223 3,6
Mataró 377 1.001 15,8 lkr
Cornellà de Llobregat 111 339 2,3
Sant Boi de Llobregat 79 681 -22,6 20 -
el Prat de Llobregat 33 276 -63,9
Rubí 281 990 15
21,5 100
1995 1996 1997 1998 1999 2000
Viladecans 177 727 -29,7 O habitatges vistas enels darrers dotze mesos
Granollers 102 395 -21,9
Cerdanyola del Vallès 108 taxa de variació interanual de l'acumulatels darrers dotze
479 mesos
-27,8
.
— lliures — protecció oficial
Totalmunicipis >50000 4.465 17.512 -14,6
Total RMB 10.932 40.275 -5,8
El revifament de la construcció residencial a les zones turísti
Total Catalunya 21363 78.268 4,8 ques i la més recent recuperació dels iniciats a les zones rurals
està fent que disminueixi el pes de la nova construcció residen
1. Variació interanual dels darrers dotze mesos. cial de l'àmbit
Font: Elaboració sobre el de Un
pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció General metropolità conjunt Catalunya.
d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge. fet important després que al llarg dels noranta els diferents ins
truments de suport a la primera residència provocaren un pro
gressiu augment del pes de la construcció residencial metropo
En termes dels acumulats dels darrers dotze mesos, les zones litana sobre el conjunt de Catalunya.
turístiques encapçalen el creixement, amb un augment del 18,6
per cent en relació amb un any enrera. Si es mantenen les pre
visions de creixement econòmic que s'han difós durant els pri
mers mesos de l'any, sembla assegurat que es mantindran els
valors assolits, molt elevats per l'espectacular creixement que
ha experimentat aquesta tipologia d'habitatge en el darrer bien
ni i que ha permès que les xifres del 1999 pràcticament doblin
les de dos anys enrera.
De l'anàlisi del comportament dels habitatges iniciats a la regió
metropolitana s'ha de destacar la incidència de la davallada del
Barcelonès, que amb una caiguda del 32 per cent frena nota
blement l'expansió registrada per les altres grans comarques
metropolitanes, amb creixements que van des del 15,2 per cent
del Maresme fins al 43,2 per cent del Vallès Oriental. En con
junt, l'àmbit metropolità s'ha tornat a situar en una senda posi
tiva de creixement —amb un augment del 4,8 per cent—, des
prés que durant la segona meitat de l'any passat se situés en
valors negatius.
53
Llicències d'obres
Sostre previst a les llicències d'obres aprovades (m2)
Sostre nou Reforma
Residencial Aparcament L£omercials Oficines Equipi hotels Indúsialtres Total nou iAmpliació Total'
_
.
1990 451.787 629.003 241.413 267.339 301.827 111.789 2.003.158 202.625 2.205.783
1991 252.847 435.874 122.016 202.940 127.512 55.567 1.196.756 147.425 1.344.181
1992 192.105 278.695 110.557 86.292 82.541 50.917 801.107 194.087 995.194
1993 286.341 507.874 119.905 105.890 106.016 57.222 1.183.248 375.741 1558.989
1994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.612
1995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.241 1.370.940
1996 298.914 202588 86.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468
1997 555.174 437.184 230.673 22.627 56.765 108.859 1.411.282 325.985 1.737.267
1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1566.398
1999 629.971 337.405 114534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775587
lr.tr. 109.005 119.264 21.724 861 39571 38.182 328.607 80567 409.174
2n.tr. 161.634 76.933 34.446 2.390 18.326 8517 302.246 107.155 409.401
3r.tr 100.340 39.711 18.051 434 25.184 49.824 233.544 96.504 330.048
4t.tr. 258.992 101.497 40313 15.336 6.150 74538 496.826 130.138 626.964
2000
lr.tr. 174.744 90.874 36.020 9.894 5.257 17537 334.326 123.994 458.270
1. A partir de 1996 canvia la classificació per usos i en els diferents epígrafs es comptabilitzen els usos assignats per plantes. El total recull la resta d'usos iper això po ser superior al
sostre nou més el de reforma iampliació.
Les dades dels darrers dotze mesos de tots elsquadres d'aquest apartat són provisionals.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció d'Actuació Urbanística.
Habitatges i places d'aparcament Habitatges de nova planta aprovats
nombre
11abi d'habitatges variac'ó (%)
tatges
3.000 120
--100
2.500-
1992 1.815 98 1.913 11.499
- 80
1993 2.761 689 3.450 19.609
2.000 -
1994 2.483 349 2.832 14.202 -60
1995 3.978 927 4.905 15.642 1.500 - -40
1996 3.348 1.053 4.401 6.521
-20
1997 5.795 874 6.669 15.199 1.000 - )
1998 6.112 1.297 7.409 10.336 -0
500 -
--20
1999 6.663 944 7.607 11.682
lr.tr. 1.061 165 1.226 3.558 0 40
2n.tr. 1.712 215 1.927 2.586 1995 1996 1997 1998 1999 2000
3r.tr. 1.268 299 1.567 2.098 =Nombre d'habitatges
4t.tr. 2.622 265 2.887 3.440 - Taxa de variació de l'acumulat dels darrers dotze mesos (%)
2000
lr.tr. 1.796 160 1.956 2.911
Es manté la fermesa expansiva de laconstrucció
residencial alhora que s'intensifica el creixement del sostre
Durant el primer trimestre del 2000 la construcció que es reforma a la ciutat.
residencial
s'ha mantingut en la trajectòria alcista que ha caracteritzat els
L'altre tret destacable de les dades de llicències d'obres
darrers anys. En aquests tres primers majors
mesos de l'any s'ha apro és la solidesadel creixement de les obres de reforma,
vat la construcció de gairebé 1.800 nous habitatges, pràctica aprovades
rehabilitació i/o
ment lamateixa quantitat forma la VilaOlímpica del Poble ampliació. Sens dubte, és una conseqüència di
que
recta de l'aplicació de normatives i controls més sobre
nou. Aquest tipus de sostre no és només el d'entre exigents
predominant l'estat actual de les edificacions, juntament amb la
les diverses categories existents -representa un 52,3 possibilitat
per cent d'accedir a ajuts públics a la rehabilitació en un entorn d'ex
del total de sostre nou previst durant aquest trimestre-, sinó pectatives encara favorables en el mercat immobiliari.
que manté un ritme de creixement molt allunyat de la Així,
resta, su
mentre fa una dècada d'obra tenia una
perior al 60 per cent durant el període analitzat. A aquest crei que aquest tipus presèn
promocions cia testimonial,actualment el seu al 30 centso
xement ha contribuït l'aprovació de força pes s'apropa per
set grans bre el total. Per Ciutat Vella i són els
ubicades a SantAndreu-Sagrera i al Front Marítim del Poble districtes, l'Eixample que
nou. compten amb més habitatges en alguna fase de reforma i on la
taxa de reforma d'habitatge/1000 habitants és més elevada. En
aquest segment, el sostre residencial continua sent el més im
portant,però també es reformen oficines, equipaments, aparca
54 ments i hotels.
• •
•
c9o* o -0(
o o o
• •
•
o
0
0 0 •
o
0 00
00 000
o
o
o• oo
o:
0
0 0 •
•
0
0
0
00
0
„,
a
g. .
. .0 . 's r, R
''' 23 21) •->
ril
.—. <1.7 7. Ctl ci,■
as t": 9: ^E .F,, 't",i g:I. 2 ■-,
c.J CIJ
» .,,, ,e
= Zj !•■' " ';¡ ,4
.C.J 4 01) •■ = '17 'S, E ..‘.. 0 4 ;¡.-a x i"
■—•
QJ CIJ '1:7
4 .12 nz w 0••• -7c •-k •.+
Preus al mercat immobiliari: habitatges i places d'aparcament
Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial Evolució dels preus dels habitatges
Preu de venda (ptes/m2) ptes/m2
350.000
Segona mà
Preu de
-
Nova Preu Preu Preu lloguer 300.000
olgoafamida
250.000 -
1986 70.852 57.814 315
1987 94.994 79.456 356 200.000 -
1988 141.090 132.815 468
1989 190.543 163.205 653 150.000 -
1990 203.274 195.829 822
100.000 -
1991 213.920 205.465 150.554 169.564 1.005
1992 229.614 214.459 190.107 201.959 1.109 50.000
1993 234.238 207.501 184.900 199.701 1.031
1994 233.907 212.757 197.475 208.405 954 0
227.409 215.682 919 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000
1995 243.027 203.962
-Nova planta -Segona mà (preu oferta) Segona mà (preu transacció)
1996 238.474 214.826 198.462 210.466 903
1997 240.787 224.982 204.012 215.045 904
1998 255.508 246.440 241.462 245.676 876
1999 305.614 286.904 253.257 268.964 980
Preu de lloguer dels habitatges a Barcelona
Ir.sem.2000 340522 n.d. 278.635 297.201 1.036
(ptes/m2/mes) Va .
lr.tr.
Nota: Les dades de venda de segona mà ide lloguer del 2000 corresponen al Ir.trimestre. ~11111~11111111. °
.,.
-
Font: Tecnigrama,Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona,
Forcadell,AJover-Cambra de la Propietat Urbana i elaboració 1. Ciutat Vella 807 809 897 918 6,5
2. L'Eixample 876 855 947 973 5,6
3. Sants-Montjuïc 869 855 955 1.024 12,3
4. Les Corts 1.053 1.053 1.260 1312 16,4
Evoluciódel preu dels habitatges (ptes./m2) 5. Sarrià-Sant Gervasi 1.094 1.041 1.219 1.325 23,1
6. Gràcia 938 905 972 1.095 25,9
variació nominal (%) 7. Horta-Guinardó 875 831 917 1.013 14,7
25
8. Nou Barris 971 826 994 1.117 15,0
20- 9. Sant Andreu 834 784 888 919 11,0
10. Sant Martí 877 840 928 966 11,5
15 -
Barcelona
10 - Lloguer /m2 904 876 980 1.036 12,5
Lloguermitjà contractual (ptes) 59.633 58.354 67.106 69.864 10,0
- Superfície mitjana m2 70 71 71 70 -1,4
r
ril Font: Agustí Jover, DGACAH i Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
-
10 A diferència de l'any passat, el preu del diner, un dels factors
1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 lr.sem
2000 que per la via del finançament bancari té una influència decisi
de
= planta mà (oferta) lloguer va en la demanda sostre residencial, ha passat d'una tendèn
nova = segona 1111.
cia descendent a una de clarament ascendent. A aquest encari
mentdel cost de finançament hom hi ha d'afegir l'augment que
ha acumulat el preu de venda en el darrer any, resultat de la
Els preus del mercat immobiliari residencial han continuat forta pressió de la demanda sobre una oferta força rígida i de
a l'alça durant el primer semestre d'enguany, alhora que l'augment dels costos de producció i del preu del sòl. La sim
apareixen senyals de desacceleració del creixement. ple suma d'aquests dos factors ja deixa fora de mercat -espe
cialment del de nova construcció- un percentatge significatiu
Diferents dades corresponents als primers mesos d'enguany de la demanda efectiva.
semblen avançar que el fort augment dels preus de venda que
va caracteritzar el mercat immobiliari residencial barceloní De la resta de factors que ajuden a explicar l'evolució de la
durant el 1999 haentrat en una fase de clara desacceleració. Un demanda del mercat immobiliari residencial, la majoria han
moviment imputable a l'evolució conjunta d'un ampli ventall mantingut una evolució en la línia de l'any passat, i en conse
de factors sovint citats, entre els que cal destacar l'augment acu qüència han continuat pressionant els preus de venda a l'alça.
mulat en poc temps dels mateixos preus de venda, el canvi de Es el cas de l'evolució del mercat de treball, tot i que l'índex
tendència dels tipus d'interès, l'evolució i tipologia de l'oferta d'estabilitat laboral no millora substancialment, i del reforça
d'habitatge, el manteniment del cicle expansiu de l'economia ment de les expectatives alcistes del creixement de l'economia.
el seu impacte sobre els nivells d'ocupació, i també el progres
siu augment del nivell d'endeutament de les economies fami
liars.
56
Habitatges hipotecats en finques urbanes
Crèdit bancari per a adquisició d'habitatge i tipus d'interès
BCN (prov.)
Crèdit (milersde milions Cataluny
ptes.) (%)
25.000 18 Nombre
1994 69.381 94.434 331.200
20.000 -
1995 60.529 82.560 403.600
1996 67.965 91.853 412.982
15.000 - 1997 83.917 113387 479.237
10.000 1998 76.021 105.626 423.427
-
Ir.trim. 20.142 27.705 111.985
2n.trim. 19.038 26.463 109.030
5.000 -
3r.trim. 18.774 26.050 103.561
nin1nn 4t.trim. 18.067 25.408 98.851
„ „ „1,„
87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 tioà 1999 78.557 111.331 452.482
O Volum de crèdit bancari (Espanya) Ir.trim. 20.387 28.251 111.751
2n.trim. 19.669 27.896 120.024
- Tipus d'interès hipotecari 3r.trim. 19.365 27.862 110.939
4t.trim. 19.136 27.322 109.768
Nota: Saldos a final de període.Tipus d'interès hipotecari del conjunt d'entitats.
Font: Bancode España i elaboraciópròpia.
2000
lr.trim. 21.313 30.387 132.195
Evolució del preu dels habitatges i del tipus
1994 8,0 7,7 7,4
d'interès
ptes/m2) hipotecari
preu (milers tipus d'interès (%) 1995 8,3 7,9 7,4
360 18 1996 9,1 8,7 7,9
1997 9,9 9,5 8,5
340 -
- 16
320 -
1998 10,9 10,2 9,2
- 14
300 - lr.trim. 10,7 10,1 9,0
-
280 12 2n.trim. 10,5 10,0 9,1
-
3r.trim. 10,9 10,4 9,3
260 - 10 4t.trim. 11,2 10,6 9,6
240 - ,.........••••••■-__
220 - -----..........„-7---N......„.. 8
1999 12,2 11,5 10,3
6 Ir.trim. 11,6 10,9 9,8
200 -
2n.trim. 11,8 11,1 10,0
180 4 3r.trim. 12,9 12,0 10,5
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 4t.trim. 12,7 11,9 10,8
- Preus habitatges nous - Preus habitatges 2a. mà (oferta)
Tipus d'interès hipotecari (total d'entitats) 2000
13,1 12,4 11,0
Font: Banco de España, Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de Ajuntament de
Barcelona ielaboració Font: Elaboració a de dades de l'INE.
pròpia. pròpia partir
Un lleu decrement de la superfície construida per Un fet destacat dels preus de venda que en resulta d'aquesta
habitatge explica que malgrat que el preu mitjà per m2 oferta disponible és que per primera vegada d'ençà que es va
s'hagi incrementat un 16 per cent, els 42 milions de iniciar l'actual fase expansiva del mercat immobiliari, lamitja
pessetes que costa de mitjana un habitatge a laciutat na dels preus de les promocions més noves no és superior a la
representen un augment del set per cent en el darrer any. de la resta de promocions que ja estaven a la venda sis mesos
abans. Una situació que tot i que no és generalitzable a la tota
Pel que fa almercat de primeramà, tant l'oferta disponible com litat dels districtes -la mitjana de preus a l'Eixample, Ciutat
els preus de venda a mitjans del primer semestre han augmen Vella i Horta-Guinardó segueix a l'alça- sembla que avança
tat sensiblement en relació amb la situació d'un any enrere. una imminent desacceleració de la trajectòria ascendent dels
Amb la particularitat però, que mentre que el preu mitjà per rn2 preus de venda.
s'ha incrementat a tots els districtes, l'augment d'oferta s'ha
concentrat al de SantMartí. Segons Tecnigrama,aquest distric Un aspecte que també cal retenir de l'estructura dels preus de
te concentra aproximadament el 45 per cent dels 4.636 habitat l'oferta disponible i especialment de la seva comparació amb la
ges nous en promocions en oferta, inclosos els ja venuts. Si a d'un any enrere és la reducció de la dispersió dels preus unita
aquestes promocions si sumen les que també han sortit al mer ris a l'entorn del preu mitjà de cada districte. D'una banda, a la
cat durant aquests mesos però no apareixen en aquesta mostra immensa majoria dels districtes -llevat de SantMartí i Gràcia
perquè s'han venut durant el procés de construcció, la concen el preu mínim de l'oferta disponible d'habitatges nous ha aug
tració territorial de l'oferta seria força menys acusada. mentat notablement. Pel conjunt de la ciutat ha passat de 8,5 a
15,5 milions de pessetes en només un any. De l'altra, el preu
màxim també ha augmentat a set dels deu districtes, però pel
conjunt de la ciutat s'ha reduït un 17 per cent.
57
Evolució de l'oferta d'habitatges de nova planta'
Localització de l'oferta de nova planta per districtes
Districte 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Habitatges
1.
2.500 Ciutat Vella 131 256 357 323 221 231
2. L'Eixample 754 1.056 1.266 1.935 859 477
3. Sants-Montjuïc 735 852 964 1.279 351 246
2.000
4. Les Corts 300 472 466 456 65 76
5. Sarrià-SantGervasi 407 509 689 956 429 439
1.500 6. Gràcia 220 249 266 305 282 301
7. Horta-Guinardó 593 590 615 398 381 207
1.000 8. Nou Barris 173 150 362 388 160 150
9. SantAndreu 209 337 499 639 593 397
500 10. Sant Martí 2.826 1.093 1.367 2.280 1.052 2.112
-111 Barcelona 6.348 5.564 6.851 8.959 4.393 4.636
0
2 4 5 6 9 10
Districtes Hab/promoció 29,1 20,5 20,6 19,8 21,7 24,5
1 Oferta referida al primer semestre de cada any.
Promocions Font: Tecnigramai elaboració pròpia.
60
50
Tipologia de les noves promocions (ir. sem. 2000)
40
Dimensió
Tipologia
30
de les promocions (%) mitjana
(habitatges/
20 Districte, Unifam. -
,
100 1 1. Ciutat Vella 0,0 100,0 100,- 17,8
2. L'Eixample 0,0 100,0 100,- 17,7
4 5 6 7 10 3. Sants-Montjuïc 5,9 94,1 100,- 14,5
Districtes 4. Les Corts 12,5 87,5 100,- 9,5
5. Sarrià-Sant Gervasi 15,4 84,6 100,- 33,8
Ir.sem.1999 lr.sem.2000 6. Gràcia 10,0 90,0 100, 15,1
7. Horta-Guinardó 9,5 90,5 100, 9,9
8. Nou Barris 9,1 90,9 100,- 13,6
Si hom deixa de banda el fet purament anecdòtic dels valors 9. Sant Andreu 5,6 94,4 100,- 22,1
10. Sant Martí 2,4 97,6 100, 51,5
més extrems, el resultat combinat de l'augment dels preus i de
la reducció de la dispersió és que dos de cada tres habitatges Barcelona 5,8 94,2 100,- 24,5
nous en oferta durant el primer semestre estan compresos en
Font: Elaboració
l'interval de pròpia a partir de dades de Tecnigrama.
preus d'entre 25 i 45 milions, mentre que només
un 15 per cent costamenys de 25 milions de pessetes. Fa tot just
un any, el percentatge d'habitatges d'aquest segment de preus
més baix era justament el doble. Un canvi en l'estructura de
Preus dels nous districtes
preus de l'oferta disponible que, en un context notablement habitatges per
milions de
inflacionista, té tant a veure amb una progressiva reducció de ptes.
350
l'oferta de sostre d'aquest segment de preus en el mercat lliure,
com amb un creixent ritme d'absorció part de la demanda •
per 300-
dels habitatgesmés assequibles.
250 -
•
200 -
•
150 -
100 - -- -
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Districtes
• màxim •mitjà • mínim
58
Preu dels habitatges de nova planta (1r. semestre 2000)
Superfícies Preu de venda (ptesímz) Preu de venda dels habitatges (milions ptes.)
ni.jklana
variació (%) preu2 mínim, màxim
1. Ciutat Vella 94,9 309.974 19,9 330.361 16,0 29,7 60,0
2. L'Eixample 118,9 399.085 27,6 435.797 23,5 49,8 238,0
3. Sants-Montjuïc 109,8 302.864 28,9 304.230 18,5 33,1 55,0
4. Les Corts 161,3 490.449 13,5 446.489 34,9 87,9 315,0
5. Sarrià-Sant Gervasi 170,8 473.691 10,2 480.861 38,0 79,6 190,0
6. Gràcia 111,2 334.006 14,2 332.663 15,6 37,3 64,0
7. Horta-Guinardó 114,8 314.456 25,1 346.834 21,5 35,5 69,0
8. Nou Barris 121,2 297.682 8,3 305.148 23,3 35,4 54,9
9. Sant Andreu 115,7 306.760 22,4 283.994 19,0 35,1 52,0
10. SantMartí 113,7 298.621 12,5 300.758 15,5 33,9 51,0
Barcelona 119,2 340.522 16,3 339.242 15,5 42,0 315,0
1. Variació (1r. sem. 00/1r. sem.99).
2. Preu mitjà de les noves promocions acabades d'incorporar durant el Ir.semestre de 2000.
Font: Tecnigrama i elaboració pròpia.
Evolució de l'oferta i del preu dels habitatges (1r. semestre 2000)
Preus dels habitatges per districtes
milers ptes./m2
600
500
400
300
200
100
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Districtes
1.11 habitatges de P habitatges 2a. mà
nova planta (preu transacció)
Evolució del preumitjà dels Evolució de l'oferta
habitatges (ptes/m2) d'habitatges Evoluciódel preu i de la superfície dels habitatges nous
I I disminueix • disminueix
milions de m2
=esmanté • es manté ptes.
ffi 45 130
augmenta • augmenta
40 -
- 120
Mitjana de preu i dormitoris per districtes
35 -
Nombre de dormitoris Preu (milions de ptes.)
-
4,0 100 30
110
3,8
80 25 -
3,6 -
3,4 -
2 ■ ■ ■ ■ 1 100
3 2 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
- -
3,0 1 11 1 preu (milions ptes.) superfície (m2)
2,8
2,6
2,4 11 1 0
1 2 4 5 6 7 8 9 10
Districtes
= mitjana dormitori/habitatge =preu mitjà (milions ptes)
59
Distribució dels habitatges per districtes i preu (%) (1r. semestre 2000)
Preu (milions de ptes)
kistric menys de 20 20-25 25-30 30-35 35-40 40-45 més de 45 Total
. _ ,
,
,
1. Ciutat Vella 19,0 53,2 4,8 0,0 1,7 12,6 8,7 100,-
2. L'Eixample 0,0 11,3 6,1 6,1 18,2 6,5 51,8 100,-
3. Sants-Montjuïc 4,5 10,2 14,2 47,2 15,9 2,8 5,3 100,-
4. Les Corts 0,0 0,0 0,0 14,5 25,0 0,0 60,5 100,-
5. Sarrià-Sant Gervasi 0,0 0,0 0,0 0,0 1,4 4,8 93,8 100,-
6. Gràcia 10,3 17,3 11,6 6,0 23,9 5,6 25,2 100,-
7. Horta-Guinardó 0,0 15,0 14,5 44,9 4,3 6,3 15,0 100,-
8. Nou Barris 0,0 9,3 17,3 56,7 5,3 0,0 11,3 100,-
9. Sant Andreu 0,8 22,2 37,0 16,6 5,8 15,9 1,8 100,-
10. Sant Martí 6,1 4,3 24,0 31,6 22,9 9,7 1,5 100,-
Total Barcelona 4,6 10,3 17,7 23,4 16,2 8,3 19,4 100,-
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama.
Distribució dels habitatges per intervals de preu i nombre de dormitoris (%) (1r. semestre 2000)
Interval de Nombre de dormitoris
preu Total
(milions de ptes.) 3 habitatges
menys de 20 22,0 18,6 8,6 50,8 0,0 100,-
20-25 1,9 57,5 40,6 0,0 0,0 100,-
25-30 0,0 19,9 77,4 2,7 0,0 100,-
30-35 0,0 1,0 50,4 48,1 0,5 100,-
35-40 0,5 2,4 46,6 50,5 0,0 100,-
40-45 0,0 0,0 30,1 56,4 13,5 100,-
més de 45 0,0 2,2 18,1 70,0 9,7 100,-
Total habitatges 1,1 11,3 47,1 38,4 2,1 100,-
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama.
Preu de les places d'aparcament en edificis residencials de nova planta. (1r. semestre 2000)
Preu mitjà Tipologia de l'oferta '
(%)
istricte 11~111~111inclosa
1. Ciutat Vella 22,8 69,2 0,0 30,8 100,-
2. L'Eixample 4,7 37,0 11,1 51,9 100,-
3. Sants-Montjuïc 1,6 38,9 22,2 38,9 100,-
4. Les Corts 29,6 12,5 37,5 50,0 100,-
5. Sarrià-Sant Gervasi 1,3 0,0 46,2 53,9 100,-
6. Gràcia 1,1 30,0 15,0 55,0 100,-
7. Horta-Guinardó -0,8 23,8 9,5 66,7 100,-
8. Nou Barris 5,6 27,3 9,1 63,6 100,-
9. Sant Andreu 23,5 27,8 5,6 66,7 100,-
10. Sant Martí 6,8 22,0 9,8 68,3 100,-
Barcelona 2,7 3,4 29,1 14,3 57,1 100,-
I La distribució de les places d'aparcament en tres categories fa referència a si les promocions residencials disposen o no de placesd'aparcament i al règim de venda.
2 Variació (1r. sem. 00/1r. sem. 99)
Font: Tecnigrama ielaboració pròpia.
L'escassa° informació de què es disposa de la resta de segments D'altra banda, l'augment relativament moderat del nombre
del mercat residencial deixa entreveure que la tònica dominant d'habitatges hipotecats a la província de Barcelona durant el
continua sent ascendent, amb l'excepció de les places d'apar primer trimestre s'ha de considerar més representatiu de la tra
cament en edificis residencials nous. Si el preu de venda en el jectòria de l'any passat que no pas de la que previsiblement
mercat de segona mà evoluciona en paral.lel al del de primera mantindrà la resta de l'any,atès que encara no ha rebut la major
mà -molts dels compradors d'aquest mercat són venedors part de l'impacte del repunt dels tipus d'interès. En definitiva,
d'aquell- el lloguer, que enguany insisteix en la tendència sembla que es comencen a donar algunes de les condicions que
alcista de l'any passat i supera ja les mil pessetes/m2/mes sem poden alentir el creixement de la demanda i, de retruc, el dels
bla més relacionat amb l'evolució del preu del diner. preus de venda.
60
Cost d'accés a l'habitatge
Accessibilitat familiar a l'habitatge a Barcelona
Entrada Finançament Esforç econòmic
RFD
en % RFD
Preu de (Renda familiar Entrada/ Tipus Quota men
venda (ptes.) disponible) (ptes.) En ptes. RFD d'interès (%) sual (ptes)
ova pla
1991 26.246.000 3.642.013 7,2 7.873.800 2,2 16,0 289.106 95,3 85,3
1992 28.937.000 3.978.926 7,3 8.681.100 2,2 15,0 303.749 91,6 82,1
1993 30.198.000 4.183.217 72 9.059.400 2,2 14,0 301.619 86,5 76,7
1994 29.159.000 4.434.210 6,6 8.747.700 2,0 10,4 240,388 65,1 56,1
1995 30.517.000 4.722.434 6,5 9.155.100 1,9 11,0 260.141 66,1 57,1
1996 27.673.000 4.958556 5,6 6.918.250 1,4 9,5 230.507 55,8 46,8
1997 27.650.000 5.181.691 5,3 5.530.000 1,1 6,9 210.079 48,7 392
1998 29.250.000 5.492.592 5,3 4.387.500 0,8 5,7 217.297 47,5 38,4
1999 40.790.000 5.849.611 7,0 6.118500 1,0 4,7 236.634 48,5 43,4
lr.sem00 41.980.000 6.037.400 7,0 6.297.000 1,0 5,3 255.648 50,9 45,9
1991 13.549.860 3.642.013 3,7 4.064.958 1,1 16,0 149.255 49,2 39,2
1992 17.109.630 3.978.926 4,3 5.132.889 1,3 15,0 179.598 54,2 44,7
1993 16.641.000 4.183.217 4,0 4.992.300 1,2 14,0 166.211 47,7 37,9
1994 17.772.750 4.434.210 4,0 5.331.825 1,2 10,4 146.520 39,7 30,7
1995 17.337.000 4.722.434 3,7 5.201.100 1,1 11,0 147.789 37,6 28,5
1996 17.266.194 4.958.556 3,5 4.316.549 0,9 9,5 143.822 34,8 25,8
1997 17.951.016 5.181.691 3,5 3590.203 0,7 6,9 136.388 31,6 22,1
1998 22.455.966 5.492.592 4,1 3.368.395 0,6 5,7 166.824 36,4 27,3
1999 26.643.198 5.849.611 4,6 3.996.480 0,7 4,7 154.565 31,7 26,6
lr.sem 00 27.975.140 6.037.400 4,6 4.193.271 0,7 5,3 170.362 33,9 28,9
SBF: Sense bonificacions fiscals. ABF: Amb bonificacions fiscals.
Nota: El tipus d'interès considerat és el del conjunt d'entitats. El termini d'amortització és de 15 anys fins a 1998 ide 20 a partir de 1999.
Font: les taules i gràfics d'aquest apartat són d'elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama, Forcadell, Departament d'Economia Aplicada de la UAB iBanco de España.
Malgrat que es continua creant ocupació i que les
Esforç econòmic d'accés expectatives de creixement de les rendes són optimistes, la
consolidació de la trajectòria alcista dels preus i dels tipus
Preu de venda/ ingressos Entrada! d'interès aboca a un de les
ingressos progressiu empitjorament
condicions d'accés a un habitatge en
8 propietat.
2,5
7 Després que tot just fa dos anys els indicadors d'esforç peracce
6 dir a un habitatge se situessin en mínims i que al llarg del 1999
5 es confirmés el canvi de signe d'aquests indicadors d'accessibi1,5
4 litat, la solidesa de la tendència alcista dels preus i l'enlairament
dels tipus d'interès confirma
3 l'enfosquiment de l'escenari de
decisió de les economies domèstiques a l'hora d'adquirir un ha
2
0,5 bitatge. Tot i la fortalesa que mostra actualment la capacitat
econòmica de la demanda -els indicadors d'ocupació i de
o renda familiar es troben en el millor moment dels darrers anys
90 95 00 90 95 oo i mostren unes expectatives positives, malgrat les tensions in
flacionistes- és
Esforç econòmic d'amortització , previsible que l'augment dels preus i dels
tipus hipotecaris incideixin directament en una moderació de la
En % dels ingressos Quota mensual demanda. Una demanda que s'ha mostrat extraordinàriament
(%) (milers ptes.)
120 350 dinàmica durant la segona meitat dels noranta i que ha alentat
els constructors a produir fins a assolir màxims cíclics en aquest
100 300 darrer bienni.
250
80
200 El temor a una contracció sobtada de la demanda ha fet que, de
60 moment, no es repeteixin els augments de preus que es detecta
150
ren l'any passat. Això està permetent que el deteriorament dels40
100 índexs de l'esforç financer sigui progressiu i més moderat del
20 50 que apuntaven les dades del 1999. Per altra banda, a l'impacte
directe en el càlcul de la quota mensual que té l'augment del
o
preu dels recursos financers cal de
90 95 90 95 00 afegir l'impacte psicològic
comprovar commilers de compradors recents veuen augmentar
- Habitatges nous - Habitatges 2a. mà les quotesmensuals d'amortització que es revisen tant en base
a índexs interbancaris (mibor i euribor) com índexs sintètics
(bancs, caixes o total d'entitats).
61
Lloguer d'oficines
Preu mitjà declarat dels locals d'oficines Superfície mitjana dels locals d'oficines
¡995 1996 1997 1998 1999 lir 111111.11 1995 1996 19 )7 1998 1999
r• _____iir
1. Ciutat Vella 944 896 908 915 997 i. Ciutat Vella 113 122 125 106 67
2. l'Eixample 1.030 992 1.026 1.141 1.162 2. l'Eixample 131 129 128 128 120
3. Sants-Montjuïc 958 878 964 877 973 3. Sants-Montjuïc 111 110 118 103 71
4. Les Corts 1.245 1.017 1.127 1.354 1.178 4. Les Corts 182 118 139 122 124
5. Sarrià-Sant Gervasi 1.086 1.076 1.081 1.119 1.165 5. Sarrià-Sant Gervasi 122 121 104 123 114
6. Gràcia 1.103 860 889 936 1.089 6. Gràcia 118 97 112 103 72
7. Horta-Guinardó 1.048 746 893 928 1.019 7. Horta-Guinardó 80 173 75 123 77
8. Nou Barris 1.064 897 1.108 1.068 1.087 8. Nou Barris 73 89 72 84 115
9. SantAndreu 924 965 870 921 968 9. Sant Andreu 161 111 97 76 104
10. Sant Martí 826 858 659 940 834 10. Sant Martí 150 121 195 132 160
Barcelona 1.029 982 976 1.064 1.108 Barcelona 129 123 127 120 110
Preu màxim de les oficines
a l'Eix Central de Negocis 2.200 2.200 2.300 2.400 3.400
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Preus de d'oficines i similars
Urbana de Barcelona. Les
lloguer
dades de l'ECN provenen de Richard Ellis. (2n. sem. 1999)
Principals activitats a desenvolupar als locals d'oficines
i similars llogats a Barcelona (2n. sem. 1999)
Serveis a les Indústries
Serveis al empreses i tallers
consumidor (3,8%) (3,5%) Vendes
(10%) (3,8%)
Magatzems
(5%)
Oficines
i despatxos
(74%)
= sense oferta significativa H I de 1.000 a 1.250 ptes/m2/mes
= menys de 1.000 ptes/m2/mes més de 1.250 ptes/m2/mes
La forta pressió de lademanda provoca una gran
escassetat de locals d'alta categoria; una situació que
inevitableme.nt desemboca en un augment dels preus. Des que a finals de 1997 el mercat d'oficines començà a arren
La ràpida recuperació del mercat immobiliari d'oficines car, deixant enrera un
que quinquenni d'atonia i de descensos dels
s'està registrant de preus en termes nominals, la situació s'ha capgirat i la creixenttant en nombre d'operacions com creixe
ment de preus s'arrela en la tendència expansiva de l'economia demanda d'empreses de nous espais, moderns i amb serveis
que, després de tres anys consecutius amb taxes de creixement avançats ha derivat en una situació d'escassetat d'oferta que
al ritme està situant la taxa de desocupació en mínims històrics, al vol
properes quatre per cent, mantindrà enguany el expan
siu, previsions. Si hom té la tant del dos per cent. Però a diferència del que succeí a finals
segons apunten totes les present
dinàmica de creació d'empreses i de generació de llocs de dels noranta, les
nous possibilitats d'ampliar l'oferta mitjançant la
treball s'ha registrat en reforma o rehabilitació d'edificis existents es redueixen la
que aquest darrer trienni, fàcilment es per
pot tenir una idea de les noves necessitats de sostre destinat als competència que s'ha establert amb d'altres usos que actual
serveis del terciari avançat i d'oficines. I més si ment estant obtenint una elevada
encara es con rendibilitat, bàsicament els
sidera i
Barcelona ha atractiu i ha avançat fins la hotelers residencials. Precisament, aquesta escassetat de
que guanyat pro
sisena posició en el rànking de ciutats més atractives pietats de qualitat en venda o lloguer sembla anunciar una
europees pro
pera expansió del nou sostre destinat a oficines. Per ara, la dis
per ubicar un negoci.
minució del nombre de contractes de lloguer signats -un 22
per cent en relació amb un any enrera-, i l'augment de preus
d'un 40 per cent que es registrà als edificis de l'Eix Central de
Negocis ja dóna una idea de les tensions que deriven de l'es
cassetat d'oferta i que probablement s'estendran al llarg d'en
guany.
62
Lloguer de locals comercials i per a serveis personals
Preu mitjà de lloguer dels locals comercials Superfície mitjana dels locals comercials llogats
W liffil .
1995 1996 1997 1998 1995 1996 1997 1998
1.111 (pteshu'imes) (1n2)
1. Ciutat Vella 1.006 979 971 1.113 1.283 1. Ciutat Vella 100 106 104 75 90
2. l'Eixample 1.198 1.196 1.093 1.314 1397 2. l'Eixample 132 137 143 139 147
3. Sants-Montjuïc 990 989 952 1.115 1.159 3. Sants-Montjuïc 98 101 102 89 90
4. Les Corts 1.072 1.113 1.183 1.269 1.321 4. Les Corts 115 115 127 89 138
5. Sarrià-Sant Gervasi 1.186 1.244 1.115 1.140 1.314 5. Sarrià-Sant Gervasi 132 100 117 113 124
6. Gràcia 1.044 998 1.026 1.031 1.155 6. Gràcia 98 110 98 75 77
7. Horta-Guinardó 1.066 1.017 978 1.009 1.145 7. Horta-Guinardó 85 77 87 64 74
8. Nou Barris 1.060 1.066 1.025 1.085 1.144 8. Nou Barris 80 82 78 84 100
9. Sant Andreu 1.074 1.053 913 1.117 1.146 9. Sant Andreu 79 92 122 93 123
10. Sant Martí 1.026 953 815 931 1.022 10. Sant Martí 118 115 158 101 122
Barcelona 1.091 1.081 1.009 1.120 1.225 Barcelona 110 110 120 98 112
Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades per la Cambra de laPropietat
Urbanade Barcelona.
Preu de lloguer dels locals comercials
i per a serveis personals (2n. sem. 1999)
Activitats a desenvolupar als locals llogats (%)
(2n. semestre 1999)
Resta de serveis culturals Comerç a l'engros
i personals(4%) (19%)
Serveis immobiliaris
i a les empreses(9%)
Restauració(10%)
Alimentació(7%)
Textil(7%)
Restacomerç
al detall(34%) Comerç al detall
(47%)
El creixement del consum privat estimula l'activitat al
sector comercial, que, al seu torn, impulsa a l'alça els sense oferta nificativa de 1.000 a 1.250 ptes/m2/mes
preus al teixit immobiliari comercial de la ciutat i el menys de 1.000 ptes/m2/mes més de 1.250 ptes/m2/mes
nombre de contractes de lloguer signats.
Si les dades del primer semestre de l'any ja mostraven un fort A diferència del que ha succeït en anys recents, quan s'obriren
dinamisme en el mercat immobiliari destinat a activitats comer grans equipaments comercials com el de la Illa,Maremagnum
cials de la ciutat, les xifres de tancament de l'any han confirmat o Glòries, o dels que s'han inaugurat recentment o estan en fase
que aquest sector es troba en una fase plenament expansiva. molt avançada de construcció -La Maquinista, Heron o
Després del canvi de tendència que es produí l'any anterior, Diagonal Mar-, al llarg de l'any 1999 no s'ha registrat un
quan es tancà una fase descendent dels preus que s'havia allar increment significatiu de la superfície destinada a vendes a la
gat durant cinc anys, al llarg de l'any 1999 els preus han conti ciutat. En canvi, hi ha hagut un gran augment del nombre de
nuant recuperant-se i, si bé encara no arriben als valors nomi contractes signats -un 33,4 per cent- , un fet que il.lustra per
nals als corresponents al 1993, dos increments anuals seguits fectament l'extraordinari dinamisme i rotació que viu aquest
propers al deu per cent -el bienni 1998-99-, fan que cada cop sector.
s'hi acostin més.
Els diversos indicadors d'activitat comercial es fan ressò de la
conjuntura expansiva que viu l'economia i el consum privat.
Tant les vendes a les grans superfícies com el comerç minoris
ta mostren una evolució positiva en relació amb l'any anterior.
D'igual forma, l'indicador de confiança del consumidor s'ha
situat a nivells desconeguts en els darrers anys.
63
_
' . , „ _ ., ,
"'''5..", -
.
• .•::'i?;•,',... .4- . ,,
,
, •,, --, ;'.•,•,,,,:zi:,:.,,.•••:;',? '^-'-','„, gr.-).. ,r',..',,.---,...=..',.,-,-,,- -,-... .-'-'-,,•'-''''-'
, ,
: •,.._ --, .
,.
-. . .
„.,. .,„... .
.-
,
,
. .
. '
- ',,;-. ‘.- ,.- ''t•"•-::' ' '
, A-K-.'„-,•,'•_•-•>',.-•••;- .
' '' '''';''' ''''' '. ''.' -
: •'• ::';'•'•:•,;''• '-'''''''',•-'''''••• '••••:;:,,•,.•, •, : -
,
, .
.
. ,
,
•
-
. : ...
-- ..•:,, tr.i..,.,,
' ,=';,.. "
. .
, -, !',.f:-.,.,;":';',„. •••
•
'•:".. ••••::::•?tf.,•`'. ,
-
• ,,-'- , ,' '''`,- ''''f •,
- :"•-•:','• t-•:t', '-'':', ....
' '' . '
•
•
-. •
, ..... • •
... ... •:.•
,-- ,-„••••• ,...., ,
....,
•
t
..
"'
- .r.,,.'-, •
, _.. , , .
:
,....,
•
••
-.•.....::....• • •":'
...
, •,-
... ,
,.. ••,_ ...•,;•_•'_:, -
'
''
, ,. ..•,..... ••• ,
• ,
'
-- • .,
, ,• .,
'-,' .'••••• --.,-, ••,..
• . '••••tr,t7:•:'...„':',;..' -
,•
,
,:t.'" •'''•7-"-,-,..' •
' • .• '
, ''''''•
••._ •
_
'
-
. ..t... ',..,,,=-•
.
.., . .
,, , ,,.,..,, ,, :,..•
'
.„.
'
•
• .,••
.,
'••• _
•-- ' ,,...
,.- , . .
_
. , . ,
• •
•
N-' •
• "••,•:•- -
• -
. ., •-.,., - ,'i'ék••P‘....' ,.,
, .
, ., .
,
,,
•
,-, , . ,.. . .:'',',',1.•‘....- 'sr
-
,_ •'',' ,':'-';''..','''''.,•'''=.,t .'-',,,,I,,>,',.'-'.,-',.,, „ ,,,
••
' "
., ,..-',,:','','''..:1•."-'• -''
.‘
, .4::. ''''',„: t:''''-' 'k,'=`-• .
'
- ''. . --''
„
-
'
F', -•
,„,:i '
' '
,
,A,,. .,•-, ,-.‘ ,
„
-
,,,4,,,..
'",.".,, ,,,,, ,..‹,,,,,,,,.,, ,
4 • '
•• • ,.. "
' r''''' -
• ,' '.'"'"
,
roi,':5'.,.";;;;":':" .• , . ■•••••4",-;
'
‘,
,
•
,
`
' .
• ''' •".-'• •••
, ,`,•''.. ,
-
-. - ,, - „,-. . •
'
''' '''r•' ,,_ ,...,,,,...,.. ,, .. .,
- ,,?..••;.: '
- 4,,,,,„"jt•:,,,,,, -
,,,,,, , .,.,.' ,..,í,-..,,..,, ..:" ..'
..-,_-, ,"' " ' "'" -•.,
"" • ..,,'"' ','"""1":4"-', . "-'''",'"
,
'
' - ' ' ' ' '
''' = •'' ", ,.
;;:' '' '7' g'"' - ' ',',, ""_. ,,,
'''''''S=,''', • ,:•,., -,,,,',,,"•,• ,-'.. tr''''' t 7' ,, ,,,, _,
,.1 '''''"?,i''. .'-'.''''.":',•'',''''.,--. ''.• "'' ""' ,,,4 •,,, ,„,,,,..„.
, ',-''''''''' , ,
'
,
,.., '.'.',, -,. ' ::,"‘1\,`
,,,,,
,,,,,,,,
-.:4.,,,, „,,,_,,„•,-.. ,,,,,-,,..,,,,k,..?:,::,„:-..›, , ,,,,,',,,,,,f, -''.-
, ,..,:4,',:,.,,,
, - ,,, ‘,
,,,--.--,..,,,-,_,,,,.,.. '',;•-,r,'„,,-,-.,,,. ,,,-:5:,,,,,T - ,-, , -,
.
, .
,
, , . , , .
• ,
.-. ,, , ■ ,
, , . . ..
,
,
'
•
•
; - ""
• ' '''' '
' .,:-''',.. 4, `I■,,' '.....i.'-, 'l .:.',' , ■ ^ ) 4,'..5
'
'
, .,,,,,.'' -''-'‘
.' .-■'; '41' -N.4. ''''-''', ''' .1,''''‘'. ''' ''' ''. ' '
', ' '' ''.',.''^ '
' .'lf., •'''''',..' '''?'!'' ''''''
;.:'., ''',,,. 'n,','?"' '''.''''': ''.", ', '
,. ,
' '
' '',,r,,, ...-'''''
' ..: ',,':' .'4,;■• -,, .;'¡ ''''c^''''
, ,,
, , , , -,,,, ••,-`
, 4,, 't--,•,"".•-",(,,,: ''',,_.<,:i'','•;,•• • ....,t . , •
•„=. _, tt,••••„ t -,
,
....t,' ••'-'-':`
•
,
,
...
-
VI. Ocupació i oferta
d'activitat econòmica

Mercat de treball
Estimacx5 de la població activa i ocupada
Població Activa Residents ocupats
Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Barcelona RMB
Període Total Homes Total Homes Dones Total Total
,--- jkones - , y,910 _
, ---1
31 des. 92 703.983 408.313 295.670 1.745.789 1.078.796 666.993 2.492.300 634.492 1.540.611
31 des. 93 695.445 392369 303.076 1.832.178 1.100.148 732.030 2.573.700 609.109 1572.425
31 des. 94 686.907 393.837 293.070 1.850.809 1.103.738 747.071 2.617.400 599.989 1.603.232
31 des. 95 678369 376385 301.984 1.871.244 1.104.763 766.481 2.663500 602301 1.650.361
31 des. 96 679.737 377372 302.365 1.896.387 1.119.434 776.953 2.696.600 613.112 1.693.393
31 des. 97 676.063 369574 306.489 1.881.223 1.110.390 770.833 2.691.000 617.199 1.703.854
31 març 98 673.642 368.899 304.743 1.871.082 1.094.860 776.222 2.680.900 615.506 1.699.979
30 juny 98 674.104 376.560 297.544 1.873.001 1.093328 779.473 2.701.200 620.231 1.717.626
30 set. 98 677.031 377.012 300.019 1.885.151 1.102.534 782.617 2.729.700 624342 1.731.758
31 des. 98 672.146 370.998 301.148 1.864.870 1.090.018 774.852 2.692.300 622.206 1.719.079
31 març 99 671.838 375.181 296.657 1.863.592 1.085.086 778.506 2.686.400 622.735 1.722.359
30 juny 99 665.640 368.921 296.719 1.849.700 1.081.424 768.276 2.670.000 619.895 1.719.170
30 set. 99 665.766 367.669 298.097 1.848.140 1.084.051 764.089 2.691.200 620.639 1.718.995
31 des. 99 668.520 363.675 304.845 1.856.450 1.073.253 783.197 2.686.700 624.349 1.729.280
31 març 00 670.110 370.210 299.900 1.861.200 1.072.560 788.640 2.689.900 626345 1.735.605
Nota: Les dades dels últims quatre trimestres són provisionals.
Font: Estimació pròpia a partir de les dades censals, de l'Enquesta de PoblacióActiva pera Barcelona iprovíncia, i de les dades d'atur de les OTG.
31 març 2000/ 31 des. 1999/ 31 des. 1998/ Taxes d'activitat i d'ocupació (Barcelona)
Variació 31 març 1999 31 des.1998 31 des.1997
Període Total ornes Dones
Barcelona
Taxa d'activitat
Total actius -0,3 -0,5 02
Homes -1,3 -2,0 -0,5 1996 (padró) 66,7 77,7 56,3
Dones 1,1 1,2 1,1
lr.tr.1998 69,1 79,3 60,0
RMB 2n.tr.1998 69,4 81,1 58,8
Total actius -0,1 -0,5 0,4 3r.tr.1998 69,9 81,7 59,3
Homes -1,2 -1,5 -0,6 4t.tr.1998 68,5 79,7 58,5
Dones 1,3 1,1 1,7
lr.tr.1999 67,1 78,7 56,6
2n.tr.1999 67,0 77,6 57,3
Amb el canvid'any apareixen signesmoderadament 3r.tr.1999 66,4 76,9 56,8
alcistes pel que fa a l'evolució de la població activa. 4t.tr.1999 68,7 78,1 60,1
Ir.tr.2000
Del conjunt de
67,9 77,4 59,1
dades més recents del mercat de treball cal des
tacar que, a diferència del que ha estat habitual durant la sego axa d'ocupació
na meitat dels noranta, la població activa estimada d'un primer 1996 (padró) 52,9 64,3 42,2
trimestre d'any supera, tot i que molt lleument, la del darrer tri
mestre de l'any anterior. Un increment que en bona mesura s'ha lr.tr.1998 57,7 70,1 46,5
d'imputar a l'actualització de la mostra de la EPAi que com a 2n.tr.1998 58,5 72,1 46,1
tal té una incidència puntual i relativament marginal en la cor 3r.tr.1998 58,0 72,1 45,4
recció de la trajectòria descendent de la població activa. És evi 4t.tr 1998 57,7 70,7 46,1
dent que d'un augment de menys de cinc mil persones en un
total de 1,85 milions d'actius de la regió metropolitana lr.tr.1999 57,8 70,6
no es 46,3
2n.tr.1999
pot 58,6 71,0 47,3
esperar un impacte rellevant ni en termes absoluts ni en
3r.tr.1999 58,6 69,8 48,4
l'evolució de la taxa d'activitat.
4t.tr.1999 59,5 70,2 49,7
lr.tr.2000 59,8 69,5 50,7
Nota: Taxes referides a la poblacióde 16 a 64 anys segons l'IDESCAT.
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
67
Evolució de l'atur registrat a Barcelona i a laRegió Metropolitana
Període Total Illeaffil Femení <25 anys 45 imés Indústria Construcció Serveis
_______ ...... _
er illr 1111111111, Barcelona • 111r-
31 des. 92 69.491 32.795 36.696 14.029 19.055 23.785 4.461 37.193 3.956
31 des. 93 86.336 44.246 42.090 18.432 23.765 28.785 5.567 46.312 5.529
31 des. 94 86.918 45.129 41.789 16.806 27.639 28.922 5.183 45.611 7.016
31 des. 95 76.068 38.808 37.260 11.121 27.890 23.658 4335 40.906 6.793
31 des. 96 66.625 33.273 33.352 9.255 26.114 18.554 3.946 36.435 7.511
31 des. 97 58.864 28.026 30.838 7.584 23.037 14.196 3.259 34.114 7.105
31 març 98 58.136 27210 30.926 7.104 22.928 13.520 3.113 34.526 6.788
30 juny 98 53.873 24.609 29.264 5.892 22.170 12.677 2.822 31.834 6.352
30 set. 98 52.689 23.798 28.891 5.928 21.749 12.439 2.805 31.157 6.085
31 des. 98 49.940 22.837 27.103 5.113 21.292 11.859 2.590 29.793 5.501
31 març 99 49.103 22.136 26.967 4.899 21.048 11.343 2.451 29376 5520
30 juny 99 45.745 20.483 25.262 3.991 20393 10.636 2.393 27533 4.956
30 set. 99 45.127 20.108 25.019 4.011 20.124 10.390 2.401 27.208 4.891
31 des. 99 44.171 19.944 24.227 3.488 20542 10.032 2.330 27.103 4503
31 març 2000 43.765 19.633 24.132 3.621 20.280 9.568 2.252 27.254 4.520
30 abril 2000 42.642 19.067 23575 3.263 20.033 9.316 2.203 26.697 4268
31 des. 92 205248 94.980 110.268 55.186 43.936 87.125 19.395 84.296 13.813
31 des. 93 259.753 132.910 126.843 73.260 61.738 105.867 24.933 108209 19.869
31 des. 94 247.577 125.478 122.099 61.345 63.764 96.656 21.921 104.999 23.032
31 des. 95 220.883 109.646 111.237 44.857 66.167 80.441 19.440 97.275 22.807
31 des. 96 202.994 99511 103.483 38.954 66.000 67.857 17.991 92.253 24.018
31 des. 97 177.369 82.619 94.750 30.720 59.740 54.737 14.641 86.387 20.641
31 març 98 171.103 77.107 93.996 28.061 58.771 51.690 13.251 86.014 19395
30 juny 98 155375 68.222 87.153 22.519 56.574 47.626 11.716 77.710 17.599
30 set. 98 153.393 67.016 86.377 23.070 55.617 47.015 11.681 77.039 16.956
31 des. 98 145.791 64.634 81.157 20294 54.506 45.563 10.684 74.018 14.735
31 març 99 140.715 60.758 79.957 18.601 53.385 43.283 9.781 72.695 14.281
30 juny 99 130330 55374 75.156 15.509 51.672 39.904 9.271 67336 13.145
30 set. 99 129.145 54.929 74.216 14.537 51.026 39.042 9.601 67.420 12.419
31 des. 99 127.162 54.890 72.272 13.256 52.126 38.184 9.425 67.401 11512
31 març 2000 125595 53.138 72.457 14.402 51348 36.146 8.975 68.303 11369
30 abril 2000 121.997 51.451 70.546 13.344 50.593 35.567 8.836 66.057 10.974
dielláláll.m.
31 des. 1999 174.175 72.233 101.942 20.705 69.895 50.889 13375 93.950 14.583
31 març 2000 170.606 69.421 101.185 20.515 68.881 48581 12.554 93.379 14.749
30 abril 2000 163.057 66.741 96.316 18.490 67.240 47.685 12339 87.685 14.044
Font: Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i pel Departament de Treball de la Generalita de Catalunya.
Barcelona RMB L'atur assoleix nous mínims a tots els àmbits, un fet que
explica les creixents dificultats que han d'afrontar els
abril 2000/ des. 1999/ abril 2000/ des. 1999/ de diversos sectors i àrees de Catalunya per
Variació empresaris
(%) abril 1999 des. 1998 abril 1999 des. 1998
cobrir les seves necessitats de mà d'obra.
Total -11,4 -11,6 -11,8 -12,8
Masculí -11,9 -12,7 -13,2 -15,1 Si s'analitza l'evolució de la població activa per sexes es cons
Femení -11,1 -10,6 -10,7 -10,9 tata que la situació d'estancament o lleu retrocés que caracterit
<25 anys -28,3 -31,8 -23,9 -34,7 za aquest col-lectiu en el seu conjunt és el resultat de dues
45 i més -3,8 -3,5 -3,9 -4,4 tendències notablement divergents en els darrers trimestres.
Mentre que lapoblació activa masculina continua
Agr.,ram.i -20,2 3,0 -14,0 -19,1 perdent efec
pesca
Indústria -15,4 -15,8 -16,2 tius -prejubilacions i baixa natalitat dels vuitanta- el
-15,9 segment
Construcció -9,4 -10,0 -8,5 -11,8 femení en guanya. El resultat és un nou i moderat avanç en la
Serveis -8,3 -9,0 -8,2 -8,9 reducció de l'ampli diferencial que encara existeix entre les res
S.o.a. -20,0 -18,1 -20,5 -21,9 pectives taxesd'activitat.
68
Taxes d'atur registrat
Període Barcelona RMB Catalunya Espanya
Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones
31 des. 1991 9,3 6,6 13,3 11,1 7,0 17,8 11,0 6,8 17,1 15,6
31 des. 1992 9,9 8,0 12,4 11,8 8,8 16,5 11,2 8,2 15,9 15,4
31 des. 1993 12,4 11,3 13,9 14,2 12,1 17,3 13,8 11,6 17,2 17,6
31 des. 1994 12,7 11,5 14,3 13,4 11,4 16,3 12,6 10,4 15,9 16,5
31 des. 1995 11,3 10,3 12,3 11,8 9,9 14,5 11,1 9,1 14,1 15,1
31 des. 1996 9,8 8,8 11,0 10,7 8,9 13,3 10,2 8,3 13,1 13,8
31 des. 1997 8,7 7,6 10,1 9,4 7,4 12,3 8,9 6,9 12,0 12,8
31 març 1998 8,6 7,4 10,1 9,1 7,0 12,1 8,6 6,4 11,7 12,6
30 juny 1998 8,0 6,5 9,8 8,3 6,2 11,2 7,5 5,5 10,4 11,5
30 set. 1998 7,8 6,3 9,6 8,1 6,1 11,0 7,4 5,3 10,2 10,9
31 des. 1998 7,4 6,2 9,0 7,8 5,9 10,5 7,4 5,4 10,1 11,0
31 març 1999 7,3 5,9 9,1 7,6 5,6 10,3 7,0 5,0 9,9 10,8
30 juny 1999 6,9 5,6 8,5 7,1 5,1 9,8 6,4 4,5 9,2 9,9
30 set. 1999 6,8 5,5 8,4 7,0 5,1 9,7 6,3 4,4 9,0 9,5
31 des. 1999 6,6 5,5 7,9 6,8 5,1 9,2 6,5 4,7 9,0 9,7
31 març 2000 6,5 53 8,0 6,7 5,0 9,2 6,3 4,5 8,9 9,7
30 abril 2000 6,4 5,2 7,9 6,5 4,8 8,9 6,1 4,3 8,6 9,5
Aturats registrats Taxes d'atur registrat
milers de persones (%)
90 17
80 -
15 -
13 -
50 - 11 -
40 -
-
30 - ■
_
20 -
10
1995 1996 1997 1998 1999 2000 1995 1996 1997 1998 1999 2000
- Total - Homes - Dones - Barcelona - RMB - Catalunya - Espanya
L'evolució de l'atur registrat durant el primer quadrimestre Identificar els motius d'aquesta desacceleració sense poder
d'enguany -així s'inclou l'efecte de la Setmana Santa- per recórrer a una evolució equivalent de les xifres d'ocupació, ens
met dues lectures fins a cert punt complementàries. D'una remet a les rigideses de tot tipus que guanyen protagonisme en
banda, la més immediata i possiblement la que s'hagi de rete el mercat de treball a mesura que escassegen els demandants
nir, és que el nombre d'aturats ha continuat reduint-se a un d'ocupació amb experiència laboral recent o amb formació
ritme de l'onze per cent. Una tendència que és bàsicament la específica en aquelles activitats de més creixement. Una situa
mateixa amb la que es va acabar el 1999 i que revela amb quina ció que darrerament s'està aguditzant per envelliment accele
decisió s'inicia el que ha d'ésser el sisè any de reducció ininte rat de l'atur, conseqüència de l'èxit de les polítiques de foment
rrompuda de l'atur. de l'ocupació entre els més joves i de la incorporació almercat
de treball de noves generacions cada cop més minses.
Alhora, i com a segona lectura possible, aquest ritme de des
cens és notablement inferior al registrat un any enrere. Si en els
darrers dotze mesos les xifres d'atur s'han reduït en 5.500 efec
tius a Barcelona i poc més de 16.000 al conjunt metropolità, un
any enrere les retallades foren de 8.400 i 26.400 desocupats res
pectivament.
69
Distribució dels contractes registrats Contractes registrats
milers variació (%)
900 35
1991 379.209
1992 368.500
1993 268.898
1994 319.814 299.179 20.635
1995 421.277 393.713 27 564
1996 492.431 464.842 27.589
1997 568.954 508.653 60.301
400- -10
1998 679.546 590.539 89.007
_
lr.tr. 153.555 129.755 23.800
300- _
2n.tr. 160.535 136.828 23.707
3r.tr. 137.718 121.801 15.917 200 i 0
4t.tr. 227.738 202.155 25.583 1995 1996 1997 1998 1999 2000
O Total acumulat darrers dotze mesos
1999 791.822 675.673 116.149
lr.tr. 199.731 171.006 28.725 - Taxa de variació interanual (%)
2n.tr. 189.411 156.540 32.871
3r.tr. 179.737 156.712 23.025
4t.tr. 222.943 191.415 31.528
2000 Contractació indefinida
ntr. 221.494 189.144 32.350 contractes (%)
35000 18
Font: Dades de les OTG facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona. 30.000- - 15
25.000 -
- 12
lr.tr.2000/
20.000-
Variació lr.tr.1999 1999/1998 1998/1997
-
Total contractes 10,9 16,5 15.000-
19,4
Temporals 10,6 14,4 16,1 _
Indefinits 12,6 30,5 47,6 10.000-_
_
5.000-
O 0
El nombre d'aturats de menys de 25 anys s'ha reduït a la 1995 1996 1997 1998 1999 2000
meitat en només dos anys, mentre que el descens del
I=1 Contractes indefinits
col.lectiu de més de 44 anys s'ha limitat a un 12 per cent.
- Contractes indefinits/Total contractes
Una simple ullada a l'evolució recent dels diferents segments
de l'atur tant a Barcelona com alconjunt de la regió metropoli
tana posa de relleu la notable polarització de la reducció de l'a Les taxes d'atur femenines acceleren la seva davallada a
tur en uns col.lectius molt concrets. També s'observa que els
mesura que les masculines comencen a esgotar el seu
segments més dinàmics de l'atur aquest començament d'any recorregut descendent.
són els mateixos que l'any passat i que fa dos anys. Així, el
ritme de descens del col.lectiu masculí és encara més accentuat Amb taxes d'atur masculí del cinc per cent al conjunt de la
que el femení; es comença a corregir l'enorme divergència regió metropolitana i clarament per sota d'aquest nivell a la
entre l'evolució de l'atur juvenil i el de més de 44 anys i l'ab resta de Catalunya, es redueix sensiblement la capacitat de
sorció de mà d'obra amb experiència en activitats industrials és poder continuar generant ocupació a partir dels actius desocu
també notòriament més acusada que la que prové dels serveis. pats. L'augment del nombre de dones que s'integren en la
població activa és unaopció vàlida però insuficient per a garan
tir un ritme sostingut de creixement econòmic a llarg termini.
És previsible doncs una propera i significativa desacceleració
de la trajectòria descendent de l'atur bàsicament perquè en
molts sectors i àrees el volum de mà d'obra desocupada i dis
posada a treballar ni tan sols cobreix l'anomenat atur friccional.
70
Contractes segons tipologia i sexe (1r.tr.2000) Contractes temporals segons durada (mesos)
Contractes 111 Tota Homes Dones -6 6-18 >18 Indeterm
Indefinits 32.350 17.509 14.841 1998 181.707 185.769 18.842 575 203.646
-a temps parcial 5.912 2.435 3.477 lr.tr. 36.766 40.273 4.013 188 48.515
-ordinaris 9.896 6.035 3.861 2n.tr. 42.403 44.458 3.258 136 46.573
-minusvàlids 230 147 83 3r.tr. 39.929 40.149 4.025 103 37.595
-incentivats 10.663 5.960 4.703 4t.tr. 62.609 60.889 7.546 148 70.963
-convertits en indef. 5.649 2.932 2.717
1999 181.463 212.914 22.130 641 258.525
Temporals 189.144 89.805 99339 Ir.tr. 51.078 50.802 4.758 184 64.184
-pràctiques 2.284 1.130 1.154 2n.tr. 41.655 49.551 3.922 134 61.278
-temps parcial 48.927 17.642 31.285 3r.tr. 41303 51.050 5.587 164 58.608
-bonificats 122 86 36 4t.tr. 47.427 61.511 7.863 159 74.455
-minusvàlids 380 234 146
-obra o servei 60.207 35.075 25.132 2000
-eventuals 53.138 28.431 24.707 Ir.tr. 38.905 56405 6.167 181 87.486
-interinitat 18.762 4.592 14.170
-formació 787 448 339
-resta 4337 2.167 2370 Un dels aspectes més positius de les dades de contractació
d'aquest començament d'any possiblement sigui la
tendència expansiva de la contractació indefinida
Homes Dones juntament amb la davallada que registren les modalitats
més
Variació (%) Indefinits Temporals Indefinits precàries de contractació.
Temporals
Ir.tr.2000/1r.tr.1999 8,0 7,4 18,6 13,7 Una anàlisi més detallada de la tipologia dels contractes labo
lr.tr.1999/1Mr.1998 15,3 23,8 28,4 40,5 rals signats a Barcelona durant el primer trimestre confirma, en
1999/1998 22,6 12,1 41,2 16,7 primer lloc, que el pes de la contractació indefinida sobre el
total es manté prop del quinze per cent, aproximadamentel pes
assolit de mitjana durant el 1999 i que, ara per ara, es revela
La contractació laboral també ha començat l'any amb indicis com una resistència difícil de superar. Per contra, el detall de la
clars de desacceleració de la tendència notablement expansiva contractació temporal posa de manifest que aquest comença
que manté d'ençà el 1994. Les successives reformes delmercat ment d'any s'ha produït una davallada d'aproximadament el 24
de treball en combinació amb una conjuntura econòmica nota per cent en el nombre de contractes amb unadurada inferior al
blement expansiva, han afavorit augments importants i conti mes. Un descens compensat per augments en la resta de termi
nuats del nombre de contractes signats. Bàsicament per la via nis i molt especialment entre els de duració indeterminada.
de la contractació temporal i més recentment també de la inde
finida. Per sexes, les dones són, un trimestre més, les que acaparen un
major nombre de contractes temporals. Especialment entre els
L'augment inferior a l'onze per cent que ha registrat el nombre de a temps parcial i els d'interinitat. Per contra, en els tempo
de contractes a Barcelona durant el primer quadrimestre d'en rals d'obra o servei -molt utilitzats al sector de la Construc
guany i especialment la desacceleració que aquest increment ció- i també en els eventuals hi ha una major presència d'ho
representa en relació amb el creixementmitjà de l'any passat no mes. En la contractació indefinida el col.lectiu femení aconse
es pot deslligar de l'important augment que ha registrat la con gueix el major creixement gràcies a l'acceptació de la modali
tractació indefinida durant els darrers tres anys. A banda dels tat a temps parcial mentre que els homes encara acaparen més
contractes temporals convertits en indefinits -sense cap de la meitat dels contractes, especialment entre els ordinaris i
incidència immediata sobre el volum total d'ocupació però sí els incentivats. Ponderant aquestes dades per les diferents taxes
negativa sobre les contractacions temporals futures- la major d'ocupació d'homes i dones, es pot afirmar que mentre la con
estabilitat que el nou contracte indefinit ha aportat a moltes tractació indefinida pràcticament no discrimina en funció del
plantilles i lapèrdua d'atractiu de les modalitats de contractació sexe, la temporal és clarament patrimoni de les dones.
temporalment més precàries en una situació d'expectatives
econòmiques alcistes, expliquen que la notable desacceleració
de l'augment de la contractació temporal no es vegi replicada
per l'evolució dels nivells d'ocupació.
71
Oferta d'activitat econòmica
Treballadors afiliats a la Seguretat Social
Règim General Autònoms Total afiliats
Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona ilk(MB Catalu
31 des. 1991 767.767 1.362310 1.804.920 930.000 1.730.720 2354.200
31 des. 1992 735.427 1.318.814 1.753.094 423.000 901.000 1.717.270 2341.300
31 des. 1993 680.265 1.223.867 1.631.986 422.700 839.000 1.633.640 2.234.300
31 des. 1994 659.431 1.232.726 1.660.670 433.800 833.100 1.589.770 2.195.000
31 des. 1995 663.865 1.263.463 1.705.443 442280 827300 1.626.660 2.252.000
31 des. 1996 674.151 1300.405 1.756.657 113356 296.760 448.400 836.000 1.658.930 2.295.200
31 des. 1997 706.616 1375.197 1.857.480 112.956 298.540 449.000 864.000 1.729.200 2.394.130
31 març 1998 721.099 1.413.250 1.916.256 113.878 298.700 449.460 878.100 1.762.440 2.451.000
30 juny 1998 734.492 1.449.956 1.984.912 115.544 303.898 459.070 893.900 1.800.010 2.527.300
30 set. 1998 732.439 1.449.244 1.980.238 116.209 306.280 463.008 893.400 1.800.120 2.523.600
31 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 902.000 1.826.050 2.527.500
31 març 1999 751.652 1.488.329 2.020.932 117.647 311.361 468.967 911.300 1.845.730 2.569.100
30 juny 1999 769568 1.531.496 2.098329 117.897 312.645 473.288 925.700 1.886.200 2.650.600
30 set. 1999 774.230 1339375 2.097.625 117.461 312.002 473.449 926.000 1.894.190 2.650.100
31 des. 1999 780.195 1560326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 927500 1.906.040 2.667.200
31 març 2000 793.728 1393.962 2.156.043 114.634 315375 474546 943.150 1.950.990 2.715.300
Notes: Les dades d'autònoms en cursiva són mitjanes anuals. Les del Total d'afiliats són estimacions pròpies.
Font: (de totes les taules d'aquest apartat): Departament de Treballde la Generalitat i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Un dels valors
31 2000/ 31 des. 1999/ 31 des. 1998/ afegits d'aquesta informació és que proporciona
març
Variació (%) 31 març 1999 31 des. 1998 31 des.1997 un element de comparació i contrast per a les dades sovint con
trovertides d'ocupació, estimades a partir de l'EPA. Una possi
Afiliats R.G. bilitat que només és factible a partir del total d'afiliats i només
- Barcelona 5,6 4,7 5,5
per a grans àmbits, on les diferències entre llocs de treball loca
- RMB 7.1 6,2 6,8 litzats i residents ocupats siguin mínimes En el cas de Catalu
- Catalunya 6,7 6,8 6,7
nya s'observa una notable
Autònoms divergència, creixent en els darrers
- Barcelona -2,6 -2,2 3,9 anys, entre els 2,71 milions d'ocupats segons aquests registres
RMB i .3 1,4 3,8 i els 2,43 milions que es declaren
- ocupats segons l'EPAdel pri
- Catalunya 1,2 1,4 3,8 mer trimestre de 2000. Una discrepància rellevant en termes
absoluts i preocupant perquè en poc més de tres anys s'ha pas
sat d'una diferència d'aproximadament centmil treballadors a
L'imopacte del creixement econòmic sobre l'ocupació una de gairebé tres cents mil, pràcticament el dotze per cent
accentua la divergència entre les dades d'ocupats estimats dels actius ocupats segons l'EPA.
segons l'EPA i les dels registres de la Seguretat Social.
Deixant de banda que una part d'aquest biaix sigui imputable al
Amb lapublicació per primera vegada a les pàgines de Barcelona fet que la Seguretat Social manté com a cotitzants persones que
Economia de les dades de treballadors autònoms volem ampliar ja han deixat de treballar o que estan en situacions equiparables,
la informació que sobre el mercat laboral metropolità oferim sembla inqüestionable que les estimacions de l'EPA infravaloren
periòdicament als nostres lectors. El fet de disposar de les xifres els nivellsd'ocupació. Que en els darrers tres anys el nombre de
d'afiliats en actiu als dos règims més importants de la Seguretat cotitzants a la Seguretat Social hagi augmentat un quinze per cent
Social, en conjunt acullen més del 95 cent de l'ocupació i el d'ocupats segons l'EPA només un deu es
que per pot explicar per un
a la majoria de ciutats i municipis de la regió metropolitana, ens procés de regularització d'ocupació submergida però també per
ha de permetre unaanàlisi més acurada de l'evolució del nombre l'augment dels nivells d'ocupació de col-lectius, cada cop més
d'ocupats i de l'estructura del teixit empresarial. nombrosos, inexistents o subrepresentats en els censos oficials a
partir dels quals es dissenya la mostra de llars a enquestar.
Qüestions metodològiques diferents de les apuntades però igual
ment importants s'han de tenir presents a l'hora de treballar amb
els registres d'autònoms a nivell municipal. Si en el cas de l'o
cupació assalariada reflectida a través de l'afiliació al Règim
General la imputació territorial segueix el criteri de la localitza
ció del lloc de treball o de la seu social o administrativa de l'em
presa sense cap consideració al municipi de residència del tre
ballador, en el cas dels autònoms no sembla que sigui així. Les
alternatives en aquest cas són diverses, coincideixin o no el local
on es desenvolupa l'activitat amb el domicili familiar.
72
Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social
_......, (%) RMB/
Barcelona Regió Metropolitana Catalunya
des.1998 des.1999 març 2000 des.1998 des.1999 març 2000 març 2000
Agricultura, ramaderia i pesca 311 1.166 1.236 1.416 2.368 2.485 32,4
Energia i aigua 7.235 7.598 7.333 8.384 8.883 8.627 66,8
Extracció minerals noenerg. Química 23.337 23.478 23.872 67.509 71.215 72.286 76,4
Metallúrgia 48.342 48.101 49.411 159.718 160.612 165.266 79,2
Altra ind. manufacturera 47.318 47.727 47.456 171.804 177.722 181.211 66,6
Indústria 126.232 126.904 128.072 407.415 418.432 427.390 72,6
Construcció 37.450 41.837 44.135 98543 114.204 121.231 62,3
Comerç i reparacions 121.166 131.115 125.833 258.978 283.077 279.706 74,3
Hostaleria 37.819 39.143 40.361 64.246 67.575 70.143 66,9
Transport i comunicacions 49.879 47.016 51.275 77.501 78.494 83.801 77,9
Finances i assegurances 43.521 44.089 44.406 54.331 54.834 55.285 80,6
Serveis immobiliaris i a les empreses 138.709 148.881 153.694 191.733 210.604 220.380 82,8
Administració pública 51.028 51.248 54.643 76.341 78.596 80.669 69,5
Ensenyament 38.787 40.403 40.941 65.518 68.413 69.545 78,5
Sanitat i serveis socials 51.907 54.634 53.738 94.275 97.681 96.716 76,3
Serveis personals i domèstics 47.965 53.720 55.360 77.744 85.911 86.474 78,5
Serveis 580.781 610.249 620.251 960.667 1.025.185 1.042.719 76,4
No classificats 688 39 34 1352 137 137 42,8
Total assalariats 745.462 780.195 793.728 1.469393 1560326 1.593.962 73,9
Agricultura, ramaderia i pesca 91 149 148 1.196 1.329 1.322 15,9
Indústria 12.525 12.751 12.653 43.039 42.096 42.024 68,0
Construcció 7.588 7.638 7.725 34.515 36.946 37.726 56,4
Serveis 97.117 93.931 93.805 230.839 232.980 233.561 69,4
No classificats 74 315 303 181 762 742 70,5
Total autònoms 117.395 114.784 114.634 309.770 314.113 315375 66,5
El trimestre ha estat
Evolució del nombre d'activitats
primer d'enguany especialment
econòmiques positiu en termes de creació i regularització d'ocupació.
segons l'IAE
Les darreres dades
Variació (%) disponibles no aporten canvis significatius
elbrill en relació amb la situació existent en acabar el 1999. Cal des
1999/1,99
tacar però, el repunt de la tendència expansiva fins a superar el
Activitat empresarial 144.019 149.151 3,6 set per cent de taxa interanual en el cas dels assalariats del
Agricultura i ramaderia 11 6 -45,5 Règim General mentre que el nombre d'autònoms creix de ma
Indústria 14.680 14.339 -2,3
nera forçamés moderada, seguint la tendència de
Construcció 9.580 10.598 10,6 l'any passat.
En aquest cas, ni el fort creixement delComerç 1998 ni la desaccelera
54.403 53.849 -1,0
Resta serveis 65.345 70.359 7,7 ció de l'any passat semblen ajustar-se a l'evolució expansivade
Activitat professional 42.137 43.611 3,5 l'activitat econòmica ni a la del mercat laboral i possiblement
s'hagin d'explicar per canvis normatius o administratius o per
Total 186.156 192.762 3,5 simple depuració d'arxius. Problemes de manca de rodatge en
Font: Departament d'Estadístca. de Barcelona el tractament estadístic
Ajuntament d'aquestes dades que de ben segur desa
pareixeran a mitjà termini.
L'interès d'aquesta apreciació metodològica rau en l'efecte que L'evolució a nivell sectorial confirma -no és cap novetat- la
aquesta indefinició té en la consideració que en termes absoluts progressiva terciarització de l'activitat econòmica tant a la ciu
mereix la imputació territorial dels autònoms. Es pot afirmar, tat com a l'entorn metropolità i l'augment, clarament per sobre
coma mínim, que en aquells àmbits territorialment reduïts, d'eco de la mitjana, del nombre d'ocupats a la Construcció. Malgrat
nomia oberta i amb molta mobilitat del factor treball, la suma el creixement de la producció industrial i del nombre de treba
dels afiliats al Règim General i al d'Autònoms no és estricta lladors en les empreses d'aquest sector, el pes de l'ocupació ter
ment representativa ni del nombre de llocs de treball existents ciària -recolzada en l'augment d'efectius a pràcticament tots
ni dels residents ocupats. A l'àrea de Barcelona i com a indica els sectors amb l'excepció del Comerç per raons purament esta
dor estructural, la utilització d'aquest total adquireix el màxim cionals- continua avançant i a hores d'ara dos de cada tres
sentit i utilitat com a estimació del nombre de llocs de treball llocs de treball localitzats a l'àmbit metropolità pertanyen al
localitzats a la regiómetropolitana. sector Serveis.
73

Monografia
Indicadors dels municipis de la
Regió Metropolitana de Barcelona
Josep Serra
Montserrat Otero
Servei d'Estudis Territorials
de la Mancomunitat de Municipis
de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Indicadors dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona
Barcelona Economia presenta amb aquesta monografia el que En aquest primer recull s'ofereix una selecció d'indicadors ele
serà un nou apartat de difusió i anàlisi de dades bàsiques sobre mentals però representatius del perfil dels diversos municipis.
la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). La consideració Per exemple, l'alta proporció d'habitatges principals distingeix
de l'entorn metropolità com a marc necessari per a la compren les ciutats d'edificació intensa de les d'urbanització extensa, en
sió dels indicadors referits a Barcelona no és cap novetat en la les quals hiha menys habitatges principals per l'elevat nombre
revista. L'atenció que se li ha dedicat ha anat augmentant, en dels desocupats i/o de segona residència, majoritàriament loca
paral-lel a l'extensió de les dinàmiques econòmiques, socials i litzats en zones de baixa densitat. D'altra banda, el nombre
territorials de la ciutat cap a unaperifèria cada vegada més gran d'habitatges construïts en els darrers anys dóna una idea del
peròmolt estretament vinculada amb el nucli central, fins a for dinamisme residencial dels municipis i, alhora, sumat als habi
mar el conjunt que avui constitueix, de fet, "la Barcelona real" tatges totals de 1991 pot oferir una aproximació al parc total
en termes econòmics i funcionals. actual.
La RMB comprèn els 163 municipis que integren les comar Pel que fa a l'activitat econòmica, s'inclouen dades sobre l'atur
ques de l'Alt Penedès, Baix Llobregat,Barcelonès, Garraf, Ma i sobre el nombre i distribució sectorial dels llocs de treball.
resme,Vallès Occidental i Vallès Oriental. Per a aquest àmbit es Respecte d'aquestes darreres, cal assenyalar que s'ha assimilat
troba en curs de redacció el Pla Territorial Metropolità de al concepte "llocs de treball" la suma dels afiliats al règim
Barcelona, en desplegament del Pla Territorial General de general de la Seguretat Social més els autònoms. El total resul
Catalunya, aprovat l'any 1995. El mateix territori és alhora el tant no comptabilitza, però, bona part dels actius agrícoles, ja
marc d'actuació d'organismes que gestionen serveis metropoli que la majoria d'aquests queden inscrits en un règim especial,
tans bàsics, com l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i les dades del qual no són disponibles per municipis. Aquesta
l'empresa pública Aigües del Ter-Llobregat (ATLL). La RMB mancança té molt poca repercussió a nivell global però, en
concentra 4,2 milions d'habitants —quasi el 70% de la pobla canvi, afecta de manera més important la cinquantena de loca
ció total de Catalunya, en només el 10% del territori— i pro litats petites o fins i tot mitjanes en les quals (segons les fonts
porcions encara més elevades, de prop del 75%, de l'activitat que reflecteixen millor aquest aspecte, com el Padró d'Habi
econòmica. A l'interior d'aquest espai poden distingir-se diver tants de 1996) l'agricultura té un pes significatiu (pel damunt
ses corones territorials, en funció de la seva posició i configura del 5%).
ció urbana i de la intensitat de relació amb el centre metropolità.
Les dades d'aquest primer recull, de caire més estructural, seran
La primera corona s'estén a 12 municipis contigus a banda i complementades en propers números amb d'altres d'interès que
banda de Barcelona, relligats per la xarxa de metro i per l'ane vagin apareixent, així com amb indicadors de caràcter conjun
lla de les Rondes i les seves "potes" (amb extrems a Sant Feliu tural que permetin seguir l'evolució a nivell municipal d'algu
de Llobregat, el Prat i Montgat). Constitueixen un continu urbà nes de les variables econòmiques, demogràfiques i territorials
quasi completament edificat i que, com Barcelona, perd pobla més rellevants.
ció des de fa uns 15 anys alhora que guanya centralitat econò
mica i metropolitana. La segona corona comprèn 20 municipis
més que, amb els anteriors, completen l'àmbit de l'Entitat del Localització a Catalunya
Medi Ambient, conegut habitualment com a Àrea Metropolita
na. Aquesta delimitació administrativa coincideix, no comple
tament però sí en gran mesura, amb l'espai funcional on la
influència de Barcelona no és contrapesada per lad'altres cen
tres. Finalment, la tercera corona comprèn la resta de la Regió
Metropolitana, que s'organitza entorn de les ciutats de Sabadell,
Terrassa, Mataró, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca
del Penedès i altres polaritats comMollet del Vallès,Martorell
i d'altres menors, cadascuna de les quals capitalitza una àrea
d'influència pròpia i parcialment autònoma de Barcelona.
Els indicadors considerats es presenten per a aquesta divisió en
corones i també per comarques i per agrupacions de municipis Barcelona
segons el seu nombre d'habitants, com a unitats significatives
d'anàlisi i Resta Àrea
com a referències comparatives per a l'avaluació de Metropolitana ffi
les dades desglossades per municipis. Resta Regió Metropolitana
Resta Catalunya I I
Com a advertiment metodològic general, cal tenir en compte Divisió provincial I I
que el detall per municipis pot comportar algunes distorsions,
sobretot quan les variables tractades en forma d'índexs o quo
cients es refereixen a les localitats més petites, en les quals can
vis d'escassa magnitud absoluta poden representar variacions
relatives importants.
77
Indicadors de la RMB per corones territorials, per comarques i per dimensió delsmunicipis
Territori i població Habitatge Llocs de treball lr.tr2 3 Atur
..,"4
:§ 3
Àmbit
0-Barcelona 1 97,6 1505.581 35,3 669.459 86,1 29.497 0,2 15,5 5,7 78,6 908.362 42.702 6,4
1-Resta Rondes 12 125,3 891.208 20,9 317.165 89,1 24.994 0,2 26,7 10,4 62,8 265.834 26.720 6,5
Total Rondes 13 222,9 2.396.789 56,2 986.624 87,1 54.491 0,2 18,0 6,8 75,0 1.174.196 69.422 6,4
2-Resta Área Metropolitana 20 362,4 505.182 11,9 172.488 76,6 41.437 0,2 32,7 10,7 56,4 196.758 14.601 6,3
Total Àrea Metropolitana 33 585,3 2.901.971 68,1 1.159.112 85,5 95.928 0,2 20,1 7,3 72,4 1.370.954 84.023 6,4
3-Resta Regió Metropolitana 130 2.650,9 1.361.878 31,9 537.671 68,6 113.970 0,4 35,9 10,9 52,8 538.383 37.974 6,2
Total Regió Metropolitana 163 3.2362 4.263.849 100,0 1.696.783 80,2 209.898 0,2 24,6 8,3 66,8 1.909.337 121.997 6,4
Calalunya 944 32.139,7 6.147.610 2.721.383 71,0 360.697 0,7 24,7 9,9 64,7 2.631.876 163.057 6,0
%RMB /Catalunya 17,3 10,1 69,4 62,4 582 27,0 72,2 60,8 75,0 72,5 74,8
omarques
Alt Penedès 27 592,6 74.566 1,7 31.609 64,7 5.960 0,7 42,4 10,2 46,7 32.636 1.435 4,4
Baix Llobregat 29 486,4 654.958 15,4 233.180 77,2 46.134 0,2 32,9 11,2 55,7 236.048 17.987 6,0
Barcelonès 5 143,2 2.117.496 49,7 889.372 87,1 41.579 0,2 16,6 6,5 76,7 1.066.212 61.487 6,5
Garraf 6 184,2 96.032 2,3 49.486 49,6 11.262 0,3 19,0 17,1 63,7 30.198 2.734 6,7
Maresme 30 397,1 329.488 7,7 145.854 61,7 24.034 0,7 29,2 11,8 58,3 102.596 8.378 5,7
Vallès Occidental 23 580,6 695.910 16,3 240.137 81,3 54.343 0,2 35,5 9,3 55,1 318.945 22.064 6,9
Vallès Oriental 43 852,1 295.399 6,9 107.145 70,5 26.586 0,5 42,4 10,7 46,4 122.702 7.912 5,8
Barcelona 1 97,6 1.505581 35,3 669.459 86,1 29.497 0,2 15,5 5,7 78,6 908.362 42.702 6,4
de 100.000 a 250.000 habitants 6 170,9 1.032.863 24,2 367.804 88,5 38.992 0,2 25,1 10,9 63,8 320.017 31556 6,7
de 50.000 a 100.000 habitants 9 240,8 535.721 12,6 187.012 80,8 35.923 0,2 28,1 10,5 61,1 203.483 15.474 6,4
de 20.000 a 50.000 habitants 15 190,4 467.725 11,0 164374 76,9 33.350 0,2 34,5 10,9 54,5 166.656 13.749 6,4
de 5.000 a 20.000 habitants 54 1.007,0 573.895 13,4 230.125 63,7 56.431 0,4 412 10,1 48,3 243.208 15.297 5,9
menys de 5.000 habitants 78 1.529,5 148.064 3,5 78.009 44,2 15.705 1,0 49,6 11,8 37,6 67.611 3.219 5,0
Regió Metropolitana de Barcelona Corones territorials
I I
Corones territorials, comarques imunicipis
Resta Rondes
• Rellinar
St. Llorenç r.s.iguafreda Resta
Savall • •SeQuirte Regió Metropolitana
. biediona Collb •S,afaja 1 ,
ata: :„„ °eijir
,,,, Límits comarques
Se Feliu
deCodines
'ont Rubr
„Skr.,(=ina Esparreguera Tagarent Límits municipis
Maudepera
• Olesa de
Torrellesde Foin
•St. Pere de Riudebbllet •Montserraz Riau. '4"""'tfe.ttitt,..k,' Montuny
•
.., Casteller Caldes
St. Marti :: Sr
_ Llorenç Vilaéceavalls del Valles deMontbui
,,,, •
• d'1'"'" Terrassa •
Sarroca elPladel.P.F•ouelu, ,S,eta..Eluçlàaa la
.Esteve • Sentmenat G.arriga,_ Fogars
dcMontellis
. if',.n. e
Vilobidel • ‘
Puudilber St. Sadurni
•p Sesrovires .l'Amelll St. Esteve
Caeiell, de laMarea il.:Annia itrIlastrel St. Pere dePalautordera
•
Va Fedel P.
les Cabany„es y.r.e. S -_,' -_,::',1:11131',.:. Palau„ Lliçà d'Arnunt.ILYs Franqueses de
• Vamajor Carnpins
Sabadell de
Paes del PI • Castellvi 1 ,,,,,, Plegarnans Gtralba
laGénada bir.• "'" d:""a"' 'FIF. •
Su Rubt 4•F•
VitafrAea CaMellbitbal Lliçade.:' L'S■t'ila'›iajor
del • GranolrersM.VC....: eiZritr„,,,,..
Sin Margarirt P..L.',Cg,•,.¡;,,,, A•ndreu V. Parers del
a Barbera del sXlt,
de la livea Badu del Ni• •
( els Montes deLi. s,p,re,,,.. et. ..,,,d. la a del V Llinars del S. Celoni
Avinyonetdel ,,,,...
Olemtola Cerdalmoladel V. M°". '''
erPapinl •"•=r7? '
rnes dclRoVe•• Sasserra
Palleja , V
. del
Olesarde Valliran. F.7.116 Molin Lii ./'"n
Canélles Bonesvalls RI'll',:,'' • Dosrins
rrius Vallgérguina
-
*Sta. Maria deMartorelles 1,.j..22,2.1.ó
SI, V■CeN i Reixac • e Si. Isele
A ' Andreu deMunt . 0•11•P•
Vilanova Begues • 111 V,::::::: •
L:s: deLlavanercs • Si. Cebrià
• P
'de'ltn• St.Pere e' SISEoS, , V d 13 •
Cubelles • Sj.. Viceng deMontalt •de Vallalta
.
deOrbes St'élirkendiCd'd .... •
de • Areps
St. Beri
•Sitges deL1! pililli Onlga
F' e.,„ • • Calell Sta. Susanna
Badalona d•Estrae Cdea.M'•rarS' PF' a • •
,, .,
G"r• 4arle d,,,,:r d m :d
dcMar mee
.T
'
( imelldeUls Barcelona
lo15
78
Indicadors dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona
Territori i població Habitatge Llocs de treball Ir.tr.2000 (3) Atur
8 ‹zi. .2
7:
2 o ... ,-, • .o t
`5.1' 1 & E í'''e =
z 3
unicipi .
c:i .g c..) &
z - =.. & EE,
-.
Abrera 3 BLL 19,9 7.373 2.672 56,3 993 0.0 58,4 5,3 36.3 5.575 197 5.7
Aiguafreda 3 VOR 8,0 2.150 1.093 58,4 88 0,5 57,1 11,2 31,2 769 38 3,9
Alella 3 MAR 9,6 7.889 2.771 71,3 556 1,4 13,2 8,7 76,7 1.930 146 4,2
Ametlla delVallès, l' 3 VOR 14,1 5.041 2.060 48,2 655 1,4 38,5 12,2 47,8 2.074 89 4,0
Arenys de Mar 3 MAR 6,5 12.238 6.103 57,8 758 0,2 19,8 13,1 66,9 3.234 320 6,2
Arenys de Munt 3 MAR 20,8 5.759 2.583 57,3 613 0,2 30,7 10,1 59,0 1.951 121 4,9
Argentona 3 MAR 25,2 8.959 3.501 65,8 684 0,9 50,1 10,5 38,5 3.272 178 4,3
Avinyonet del Penedès 3 APE 29,1 1.187 648 53,9 41 3,5 43,5 14,8 38,2 372 15 3,0
Badia del Vallès 2 VOC 0,9 16.085 5.053 100,0 0 0,1 4,1 18,6 77,1 869 713 8,6
Barberà del Vallès 2 VOC 8,2 26.112 7.861 76,3 2.022 0,1 48,3 7,2 44,4 17.485 841 6,6
Barcelona 0 BAR 97,6 1.505.581 669.459 86,1 29.497 0,2 15,5 5,7 78,6 908.362 42.702 6,4
Begues 2 BLL 50,4 3.580 1.316 47,5 758 1,0 13,7 15,7 69,6 782 60 4,0
Bigues i Riells 3 VOR 28,7 4.629 2.543 31,3 739 1,2 34,5 18,1 46,2 1.480 123 6,5
Cabanyes, les 3 APE 1,8 505 157 79,6 66 2,3 26,2 6,9 64,6 130 7 3,0
Cabrera de Mar 3 MAR 9,1 3.561 1.769 45,9 217 1,6 45,6 5,5 47,3 2.793 42 2,5
Cabrils 3 MAR 7,0 4.112 2.075 41,5 352 2,4 15,8 9,5 72,2 943 55 3,1
Caldes d'Estrac 3 MAR 0,7 1.808 1.541 31,9 128 0,0 5,9 9,1 85,0 406 45 5,6
Caldes de Montbui 3 VOR 37,9 12.673 4.962 69 976 1,1 38,2 9,9 50,9 5.259 301 5,0
Calella 3 MAR 7,9 12.187 7.414 51,8 982 0,2 13,4 10,1 76,4 4.644 340 6,3
Campins 3 VOR 7,4 262 204 28,9 21 0,0 8,6 10,0 81,4 70 4 3,3
Canet de Mar 3 MAR 6,2 9.613 5.046 57,8 529 0,5 29,8 11,9 57,8 2.439 261 6,4
Canovelles 3 VOR 6,8 13.106 4.386 88 333 0,3 52,9 13,3 33,4 4.457 364 5,9
Cànoves i Samalús 3 VOR 28,5 1.659 1.026 32,7 216 3,5 11,7 31,2 53,7 231 34 4,7
Canyelles 3 GAF 14,1 1.534 1.480 16,6 364 0,4 9,5 34,8 55,3 273 52 8,2
Cardedeu 3 VOR 12,9 11.317 3.074 77,8 1.467 0,7 38,7 17,5 43,1 3.783 276 5,5
Castellar del Vallès 3 VOC 44,7 16.224 5.697 70,6 1.775 0,3 48,3 14,7 36,6 6.403 497 6,6
Castellbisbal 2 VOC 31,0 6.702 2.636 55 1.289 0,1 71,9 4,8 23,2 8.739 169 5,5
Castellcir 3 VOR 34,5 335 302 22,5 77 2,5 18,5 45,2 33,8 157 5 3,2
Castelldefels 2 BLL 12,4 41.194 19.952 50,1 3.821 0,2 9,3 15,5 75,0 10.594 1.034 5,6
Castellet i la Gomal 3 APE 46,8 1.308 978 33,8 162 0,3 88,0 3,4 8,3 1.193 27 5,2
Castellterçol 3 VOR 31,6 2.013 1.349 44,2 128 0,8 23,4 24,2 51,6 529 44 4,9
Castellví de la Marca 3 APE 28,5 1.459 568 69,9 37 2,8 49,9 14,5 32,8 387 26 4,4
Castellví de Rosanes 3 BLL 16,4 996 547 37,5 128 2,5 41,3 3,1 53,1 635 23 4,9
Cerdanyola del Vallès 2 VOC 31,0 51.305 16.439 84,6 3.717 0,3 19,8 10,0 69,9 19.421 1.735 7,3
Cervelló 3 BLL 29,6 7.682 3.018 52,2 1.018 0,8 35,7 11,4 52,1 2.349 181 5,3
Collbató 3 BLL 18,0 1.712 1.097 31,8 183 0,9 17,3 29,1 52,7 440 36 4,7
Corbera de Llobregat 3 BLL 18,5 8.246 3.871 41,6 1.030 0,6 23,5 18,0 57,9 1.940 172 4,6
Cornellà de Llobregat 1 BLL 6,9 80.329 29.021 89 2.839 0,1 25,7 14,9 59,4 25.931 2.483 6,6
Cubelles 3 GAF 13,4 5.390 4.854 19,6 1.228 0,2 11,1 38,9 49,8 1.174 173 8,4
Dosrius 3 MAR 40,8 2.538 862 41,1 366 1,2 57,8 12,9 28,1 1.068 62 5,7
Esparreguera 3 BLL 27,5 15.548 6.427 59,5 2.006 0,2 44,7 9,4 45,6 5.267 445 6,8
Llegenda de colors: nombre d'habitants del municipi:
Barcelona de 100.000 a 250.000 Itneol de 50.000 a 100.000 de 5.000 a 50.000 I I <5.000
79
Indicadors dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (continuació)
Territori i població Habitatge Llocs de treball lr.tr.2000 (3) Atur
...-.-- 4
_
3 .?. ,,,-.
' .7
1.112 111111111111~iláll
Esplugues de Llobregat 1 4,6 46.304 15.810 993 35,4 10,0 54,6 17.796 1.162 5,4
Figaró-Montmany 3 VOR 14,7 777 464 45,9 67 0,0 43,1 8,5 48,4 246 17 4,9
Fogars de Montclús 3 VOR 402 309 166 44,6 15 2,5 3,8 11,4 82,3 79 5 3,2
Font-rubí 3 APE 37,0 1.225 660 50,9 20 2,0 40,7 26,8 30,5 295 16 3,3
Franqueses del Vallès, les 3 VOR 29,5 11.156 3.675 83,3 1.398 0,3 57,2 13,2 29,3 5.913 345 6,5
Gallifa 3 VOC 16,4 157 111 31,5 102 17,2 34,5 10,3 37,9 29 2 3,2
Garriga, la 3 VOR 19,7 10.929 3.592 77,2 1.064 0,3 43,8 8,7 47,2 4.973 193 4,0
Gavà 2 BLL 30,9 38.813 14.300 73,6 1.780 0,2 38,2 13,1 48,5 14.514 1.041 6,0
Gelida 3 APE 26,7 4.220 2.188 56,9 217 0,4 56,6 9,4 33,6 1.370 112 62
Granada, la 3 APE 6,6 1.325 470 77,0 61 0,6 40,5 21,9 37,0 311 24 4,2
Granera 3 VOR 24,0 59 105 19,0 0 14,3 0,0 0,0 85,7 7 0 0,0
Granollers 3 VOR 14,9 51.600 17.392 85,3 3.306 0,3 31,7 8,0 60,0 25.191 1.364 5,7
Gualba 3 VOR 23,2 737 564 36,2 57 1,6 39,3 9,3 49,7 183 9 2,8
Llagosta, la 3 VOR 3,0 11.554 3.928 79,5 602 0,1 41,5 13,3 45,1 4.370 340 6,4
Lliçà d'Amunt 3 VOR 22,0 8.530 3.790 41,1 1.273 0,4 50,8 15,3 33,5 3.322 212 5,6
Lliçà de Vall 3 VOR 10,7 4.757 1.711 54,9 542 0,2 65,8 7,2 26,8 7.127 104 4,7
Llinars del Vallès 3 VOR 27,5 6.468 2.564 66,8 531 12 41,5 15,9 41,4 1.980 166 5,7
Malgrat de Mar 3 MAR 9,1 13.012 6.142 59,7 1.266 0,3 27,3 13,5 58,8 3.574 368 6,4
Martorell 3 BLL 12,9 18.916 6.060 81,3 2.861 0,1 24,8 6,9 68,3 9.405 535 6,5
Martorelles 3 VOR 3,6 4.912 1.904 78,0 154 0,1 74,6 4,0 21,3 3.867 138 6,2
Masnou, el 3 MAR 3,3 20.794 8.266 68,9 758 0,5 30,3 8,9 60,4 5.163 513 5,4
Matadepera 3 VOC 24,8 6.362 2.079 62,9 655 2,0 14,5 8,2 75,3 1.520 71 2,6
Mediona 3 APE 47,6 1.304 1.444 22,4 27 0,4 72,8 8,9 17,9 481 23 4,5
Molins de Rei 2 BLL 16,0 18.960 6.684 83,8 1.345 0,1 33,0 11,2 55,7 8.261 484 5,5
Mollet del Vallès 3 VOR 10,7 44.170 12.282 87,6 4.883 0,1 27,1 9,1 63,8 12.800 1.522 7,4
Montcada i Reixac 2 VOC 23,3 26.886 9.657 84,8 1.886 0,1 43,6 9,3 46,9 15.484 845 7,0
Montgat 1 MAR 2,8 7.783 3.028 76,4 495 0,0 42,2 14,7 43,1 2.251 227 6,3
Montmeló 3 VOR 4,1 8.059 2.547 86,6 582 0,1 46,0 7,0 46,8 2.777 223 6,5
Montornès del Vallès 3 VOR 9,6 12.098 4.087 78,1 958 0,3 60,4 10,2 292 5.151 333 5,7
Montseny 3 VOR 27,0 286 185 432 18 1,4 4,3 50,4 44,0 141 4 3,0
Olèrdola 3 APE 29,9 2.058 1.052 45,4 238 02 57,0 3,9 38,9 2.465 51 5,7
Olesa de Bonesvalls 3 APE 30,6 785 628 22,3 139 0,7 40,1 20,1 39,0 269 24 6,8
Olesa de Montserrat 3 BLL 16,8 16.356 5.628 81,2 1.310 0,3 39,0 14,7 46,0 4.441 463 6,9
Olivella 3 GAF 38,8 1.051 946 15,0 252 0,0 4,9 31,1 64,0 164 25 5,1
Órrius 3 MAR 5,6 419 285 40,7 38 0,0 28,7 13,0 58,3 108 5 2,4
Pacs del Penedès 3 APE 6,1 635 219 62,6 62 0,0 62,4 13,1 24,5 404 6 2,2
Palafolls 3 MAR 16,3 4.612 1.735 48,9 769 1,0 27,1 17,3 54,6 1.610 136 7,0
Palau de Plegamans 3 VOC 14,9 10.393 3.495 62,7 941 0,1 47,3 3,4 49,2 12.123 332 6,9
Pallejà 2 BLL 8,4 7.001 2.560 74,7 863 0,3 20,8 8,9 70,1 2.932 173 5,6
Papiol, el 2 BLL 8,8 3.427 1.315 77,6 211 0,2 53,7 7,2 38,8 2.149 89 5,8
Llegenda de colors: nombre d'habitants del munic.pi:
Barcelona de 100.000 a 250.000 de 50.000 a 100.000 I I de 5.000 a 50.000 I I <5.000
80
Indicadors dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (continuació)
Territori 1 població Habitatge Llocs de treball Ir.tr.2000 (3) Atur
3
Municipi A
Parets del Vallès 3 VOR 9,0 13.513 4.289 75,6 1.552 0,2 46,0 7,3 46,5 7.504 434 6,9
Pineda de Mar 3 MAR 10,4 18.585 13.303 37,9 2.189 0,4 28,6 20,3 50,7 5.705 611 7,7
Pla del Penedès, el 3 APE 9,5 917 407 70,5 41 0,8 28,3 16,9 54,0 237 15 3,5
Polinyà 3 VOC 8,9 4.246 1.281 76,0 456 0,1 72,6 4,1 23,2 6.805 156 8,0
Pontons 3 APE 25,9 299 471 19,3 7 0.0 8,8 29,4 61,8 34 8 6,7
Prat de Llobregat, el 1 BLL 32,2 62.514 22.030 85,8 2.306 0,2 31,0 7,4 61,3 24.431 1.933 6,7
Premià de Dalt 3 MAR 6,5 8.043 3.028 61,2 570 0,8 28,5 19,8 50,9 2.087 172 4,6
Premià de Mar 3 MAR 1,9 25.529 10.283 67,7 818 0,7 21,0 12,9 65,4 4.854 666 5,9
Puigdàlber 3 APE 0,4 319 120 68,3 9 2,7 48,0 8,0 41,3 75 6 4,5
Rellinars 3 VOC 18,0 343 446 17,3 29 0,0 23,1 24,6 52,3 65 4 2,7
Ripollet 2 VOC 4,4 29.155 9.178 86,2 2.270 0,2 44,2 13,8 41,7 8.479 1.100 8,0
Roca del Vallès, la 3 VOR 36,3 6.953 2.212 76,8 813 0,8 46,4 12,0 40,7 2.608 164 4,9
Rubí 3 VOC 32,0 55.728 19.814 76,4 4.706 0,1 52,0 10,3 37,6 24.571 1.607 6,3
Sabadell 3 VOC 36,5 184.859 65.905 87,1 8.828 0,1 24,6 11,1 64,2 65.210 5.965 7,1
St. Adrià de Besòs 1 BAR 3,9 32.830 11.476 87,4 1.072 0,2 41,3 10,1 48,4 10.335 1.430 9,5
St. Andreu de la Barca 2 BLL 5,5 18.854 4.779 86,5 3.218 0,2 55,0 7,6 37,3 9.197 517 5,7
St. Andreu de Llavaneres 3 MAR 11,9 6.418 3.564 34,0 637 1,3 12,7 13,2 72,7 1.633 140 4,8
St. Antoni de Vilamajor 3 VOR 13,9 3.063 1.500 44,9 423 3,6 23,7 19,7 53,1 671 70 5,5
St. Boi de Llobregat 2 BLL 21,9 78.632 26.170 85,4 3.377 0,2 30,0 12,1 57,8 23.400 2.115 6,0
St. Cebrià de Vallalta 3 MAR 15,8 1.470 1.169 25,0 332 5,6 25,6 28,9 39,9 426 38 5,8
St. Celoni 3 VOR 65,4 12.840 4.167 85,1 621 0,3 38,9 11,4 49,3 5.056 276 4,7
St. Climent de Llobregat 2 BLL 10,7 2.719 833 78,9 327 0,7 43,8 26,7 28,8 1.033 77 6,8
St. Cugat del Vallès 2 VOC 48,3 50.529 16.006 71,9 7.291 0,5 15,4 4,6 79,5 30.200 1.154 5,2
St. Cugat Sesgarrigues 3 APE 6,3 734 274 70,4 53 6,1 63,3 11,3 19,3 362 6 1,6
St. Esteve de Palautordera 3 VOR 10,7 1.324 702 51,3 78 2,9 22,2 23,5 51,4 315 27 4,3
St. Esteve Sesrovires 3 BLL 18,6 4.682 1.735 48,1 575 0,2 52,9 9,3 37,7 2.565 82 4,6
St. Feliu de Codines 3 VOR 15,2 4.115 2.356 50,3 247 4,8 23,6 19,2 52,4 1.054 119 6,6
St. Feliu de Llobregat 1 BLL 11,8 35.958 12.076 88,2 3.195 0,2 38,1 8,6 53,2 11.705 1.100 6,5
St. Fost de Campsentelles 3 VOR 13,2 5.854 2.322 61,6 557 0,3 52,5 13,4 33,8 2.372 152 5,7
St. Iscle de Vallalta 3 MAR 17,7 725 504 35,1 100 1,2 39,3 21,1 38,4 242 11 3,3
St. Joan Despí 1 BLL 5,6 27.338 8.717 86,0 1.964 0,1 34,3 6,8 58,8 12.384 646 5,0
St. JustDesvern 1 BLL 7,9 13.682 4.665 79,9 797 0,4 33,3 3,6 62,7 12.495 277 4,5
St. Llorenç d'Hortons 3 APE 19,8 1.422 710 44,4 146 2,2 33,9 14,5 49,5 546 28 4,7
St. Llorenç Savall 3 VOC 41,0 2.027 1.113 51,9 58 0,2 52,9 11,0 35,9 401 49 5,8
St. Martí Sarroca 3 APE 35,6 2.457 1.063 65,7 116 3,7 27,9 22,0 46,4 487 35 3,3
St. Pere de Ribes 3 GAF 40,7 20.213 6.706 59,3 2.978 0,3 16,5 25,0 58,2 5.378 593 6,9
St. Pere de Riudebitlles 3 APE 5,4 2.082 799 77,3 59 0,1 48,1 21,0 30,8 715 33 3,8
St. Pere de Vilamajor 3 VOR 34,7 2.178 1.435 24,8 394 5,1 53,7 13,5 27,7 728 52 5,7
St. Pol de Mar 3 MAR 7,5 3.170 2.550 30,3 671 0,4 22,5 14,3 62,8 791 53 4,0
St. Quintí de Mediona 3 APE 13,9 1.617 992 46,5 90 0,6 47,2 24,3 27,9 358 37 5,5
St. Quirze del Vallès 3 VOC 14,3 11.287 3.281 80,2 1.824 0,1 53,3 4,8 41,9 8.753 268 5,4
St. Quirze Safaja 3 VOR 25,9 305 351 18,5 10 0,9 39,5 6,1 53,5 114 3 2,0
Llegenda de colors: nombre d'habitants del municipi:
1 1 Barcelona RIEW de 100.000 a 250.000 de 50.000 a 100.000 de 5.000 a 50.000 I I <5.000
81
Indicadors delsmunicipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (continuació)
Territori 1 població Habitatge Llocs de treball lr.tr.2000 (3) Atur
-
:=
E• .3ti
." '-' -
4,1 2 . " ‹•■
.. ■ • 8
-
•
..... . . ,-
St. Sadurní d'Anoia 3 APE 18,7 9.343 3.064 82,2 602 0,9 37,5 4.691 159
St. Vicenç de Montalt 3 MAR 8,0 2.638 2.326 21,8 571 0,5 16,4 23,1 60,1 1.039 58 5,2
St. Vicenç delsHorts 2 BLL 9,1 23.504 8.021 73,0 1.948 0,1 45,0 18,6 36,3 7.483 672 6,5
Sta. Coloma de Cervelló 2 BLL 7,5 3.668 1.361 67,0 694 0,2 49,5 18,3 32,0 1.857 97 6,1
Sta. Eulàlia deRonçana 3 VOR 14,0 4.178 2.181 41,2 360 2,6 22,4 21,2 53,7 1.096 71 3,7
Sta. Fedel Penedès 3 APE 3,5 261 77 74,0 28 1,9 41,5 15,1 41,5 53 6 5,7
Sta. Margarida i els Monjos 3 APE 17,4 4.088 1.375 73,9 437 0,3 71,3 6,2 22,3 2.800 75 3,9
Sta. Maria de Martorelles 3 VOR 4,5 692 298 52,0 42 0,0 28,6 24,4 47,1 119 16 5,6
Sta. Maria de Palautordera 3 VOR 17,1 5.795 2.511 59,9 699 1,2 43,1 16,9 38,8 1.770 178 6,8
Sta. Perpètua de Mogoda 3 VOC 15,7 18.233 5.828 82,6 1.802 0,1 48,5 7,0 44,3 14.398 718 8,2
Sta. Susanna 3 MAR 12,5 1.660 1.424 21,8 260 1,3 3,5 9,9 85,3 626 38 5,8
Sentmenat 3 VOC 28,2 5.363 2.089 67,7 539 0,5 59,0 13,5 27,0 3.117 169 6,7
Sitges 3 GAF 43,7 17.600 12.190 36,2 2.388 0,3 8,5 10,5 80,7 6.070 422 5,3
Subirats 3 APE 55,8 2.376 1.182 54,6 164 0,8 47,9 11,4 39,9 956 41 4,3
Tagamanent 3 VOR 43,8 195 116 43,1 5 0,4 67,9 21,0 10,7 262 6 5,8
Teià 3 MAR 6,7 4.847 1.750 66,7 367 1,5 24,0 13,9 60,6 1.095 103 4,6
Tiana 1 MAR 7,9 5.385 1.905 75,0 323 1,3 14,1 23,3 61,3 991 107 4,4
Tordera 3 MAR 83,8 9.181 5.097 49,2 835 1,1 36,8 19,2 42,9 3.005 240 6,3
Torrelavit 3 APE 23,9 1.161 524 69,3 36 1,2 68,4 8,0 22,5 414 19 4,1
Torrelles de Foix 3 APE 36,8 1.702 1.432 28,5 99 2,2 32,5 48,6 16,8 650 43 6,7
Torrelles de Llobregat 2 BLL 13,6 3.216 1.537 45,6 291 0,6 15,3 26,0 58,1 680 71 4,6
Ullastrell 3 VOC 7,4 1.021 376 65,4 89 11,3 14,6 15,2 58,9 309 31 7,1
Vacarisses 3 VOC 40,5 2.084 2.464 12,1 305 0,0 44,1 8,3 47,6 1.192 47 5,6
Vallgorguina 3 VOR 22,0 1.186 954 25,8 91 0,6 64,0 5,1 30,3 627 21 4,1
Vallirana 3 BLL 23,9 8.914 4.148 43,9 974 0,3 36,7 17,2 45,7 2.608 208 5,2
Val Iromane,, 3 VOR 10,5 1.127 562 38,8 250 1.4 4,6 16.1 77.8 347 19 3,3
Viladecans 2 BLL 20,1 54.840 16.830 81,8 4.329 0,1 19,0 18,9 62,0 13.199 1.614 6,3
Viladecavalls 3 VOC 20,1 5.155 1.611 62,6 615 0,0 69,2 6,9 23,8 3.471 147 6,1
Vilafranca del Penedès 3 APE 19,6 28.925 9.789 84,4 2.962 0,2 19,8 8,3 71,7 12.202 584 4,4
Vilalba Sasserra 3 VOR 5,9 326 157 55,4 56 4,3 28,6 9,2 57,8 185 13 7,9
Vilanova del Vallès 3 VOR 15,2 2.169 1.077 38,1 238 0,6 29,9 23,1 46,4 938 38 4,0
Vilanova i la Geltrú 3 GAF 33,5 50.244 23.310 63,6 4.052 0,2 24,3 15,0 60,5 17.139 1.469 7,0
Vilassar de Dalt 3 MAR 9,1 7.264 2.787 72,5 306 0,9 30,1 12,5 56,5 3.255 174 5,4
Vilassar de Mar 3 MAR 3,9 16.024 7.368 51,4 1.534 2,0 18,5 8,8 70,8 4.070 356 5,1
Vilobí del Penedès 3 APE 9,4 852 318 70,8 41 2,1 63,1 12,7 22,2 379 9 2,7
Regió Metropolitana deBarcelona 3.236,2 4.263.849 1.696.783 80,2 209.898 0,2 24,6 8,3 66,8 1.909.337 121.997 6,4
(1) Corona territorial: 0 = Barcelona; I =Resta Rondes; 2 = Resta Àrea Metropolitana; 3 = Resta Regió Metropolitana
(2) Comarca: APE =Alt Penedès; BLL =Baix Llobregat; BAR = Barcelonès; GAF =Garraf; MAR =Maresme; VOC = VallèsOccidental; VOR = Vallès Oriental.
(3) Llocs de treball lr. Trimestre 2000: afiliats al règim general de la Seguretat Social + autònoms.
(4) Les dades de Barcelona incorporen tots els inscrits a l'oficina de l'Institut Social de la Marina, inclosos els no residents.
(5) Taxa d'aturabril 2000: % aturats abril 2000/poblacióactiva 1996 (Padró d'Habitants a 1.5.1996).
Fonts: elaboració pròpia, a partir de: Generalitatde Catalunya-DGACAH (habitatges construïts); Generalitatde Catalunya-Dep.Treball (llocs de treball, atur); IDESCAT (resta de dades).
Llegenda de colors: nombre d'habitants del municipi:
Barcelona de 100.000 a 250.000 I I de 50.000a 100.000 de 5.000 a 50.000 1 I <5.000
82
Resumen / Summary
• .`••
-
-
•
'
"
•
. .
•
. .
•... .
•
„
"rs•-t
É.
_
'
E
•
-
• • rdi!‹:><•
.
'
•
,•••
"•‘• 1•4.-=•
••••
•:"
•
•■••
r•:"
•■•,•••
Síntesis de la coyuntura Economic outlook
Evolución de la economía de Barcelona y de la región Development ofthe economy inBarcelona and the
metropolitana durante el primer cuatrimestre de 2000. metropolitan region during the first fourmonths of2000.
Los resultados obtenidos a lo largo de este inicio de ario por The results obtained during this beginning of the year by the
parte de los principales indicadores económicos sitúan la eco main economic indicators place the economy of the Barcelona
nomía del área de Barcelona a las puertas del séptimo ario de area at the doors of a seventh year of uninterrupted growth.
crecimiento ininterrumpido. Atendiendo a la intensidad con la Looking at the intensity with which 2000 has begun — at over
que ha empezado el 2000 —por encima del cuatro por ciento four percent according to the first estimations — and conside
según las primeras estimaciones— y considerando el notable ring the notable consensus over the expansive outlook for the
consensoen torno a las previsiones expansivas de la economía economy a world level, including the EU, the principal custo
a nivel mundial incluida la UE, el principal cliente de las expor mer for Catalan exports, it is to be expected that the rate of
taciones catalanas, es de esperar que la tasa de crecimiento de growth of these months will be maintained without significant
estosmeses se mantenga el resto del ario sin fluctuaciones rele fluctuationsfor the restofthe year.
vantes.
With the thrustofan expanding economic environment, the
Gracias al impulso de un entorno económico expansivo, Barcelona economy continues at a sustained growth offour
laeconomía de Barcelona continúa creciendo de forma percent.
sostenida en torno al cuatro por ciento.
Although the current situation in terms ofthe growth ofGNP is
Si bien la situación actual en términos de crecimiento del PIB comparable to that existing inprevious years, there are substan
es comparable a la vivida en arios anteriores, hay diferencias tial differences in some of the elements which condition this
substanciales en algunos de los elementos que condicionan este rhythm ofgrowth. A clear example is the improvement already
ritmo de crecimiento. Un ejemplo evidente es la comentada referred to in the economic situation — including the outlook —
mejoría de la coyuntura económica —expectativas incluidas— at world level. That the principal European economies have
a nivelmundial. Que las principales economías europeas hayan recovered the expansive trajectory which they enjoyed before the
recuperado la trayectoria expansiva anterior a la crisis financie financial crisis of1998 opens up the possibilityfor Catalan com
ra de 1998, abre la posibilidad a las empresas catalanas de panies to increase their exports and consolidate their presence in
aumentar sus exportaciones y consolidar su presencia en el que what will be, ina few years, their natural market. An increase in
será, en pocos arios, su mercado natural. Un aumento de las exports which will help to balance a trade deficit, recently gone
exportaciones que ayudará a equilibrar una balanza comercial out ofproportion through the increase inoil prices .
deficitaria y últimamente muy descompensada por el aumento
del precio del petróleo. Ifthe winds ofeconomic growth at world level — especially in
Europe and Latin America — blow in favour of the Catalan
Si los aires de crecimiento económico a nivel mundial —espe economy and, more specifically, its metropolitan industry, the
cialmente en Europa y América Latina— juegan a favor de la increase in the price of oil and derivative products, together
economía catalana y más concretamente de la industriametro with the spectacular revaluation ofthe dollar against the euro,
politana, el aumento del precio del petróleo y derivados , junto accentuates inflationary pressures and reduces the degree of
con la espectacular revalorización del dólar con relación al competitiveness ofthe Catalan economy in its traditional mar-••
euro, acentúa las tensiones inflacionistas y penaliza el grado de kets. That the increase in consumer prices in Catalonia during
competitividad de la economía catalana en sus mercados tradi the last year has amply surpassed the European average, espe
cionales. Que el aumento de los precios de consumo en cially France and Germany, could be a simple incident, should
Cataluria durante el último ario haya superado ampliamente el this differential tend to correct itself, or it could become in the
de lamedia europea y especialmente los de Francia y Alemania medium term a dead weight on exports and the attraction for
puede ser una simple anécdota si este diferencial tiende a corre visitors if, as is occurring as the year goes on, these inflatio
girse o bien puede convertirse a medio plazo en un lastre para nary pressures endure.
la exportación y para la atracción de visitantes si, como está
ocurriendo en lo que llevamos de ario, estas tensiones inflacio
nistas perduran.
85
Transportes / Transport
Valor absoluto Últimos 12 meses 1999/98
32
Indicadores Período ytasainteranual(%) y tasa interanual(%) (%)
28 -
Tránsito de pasajeros / Passenger traffi 24 -
-
Aeropuerto 20
Airport 16 -
-Total (miles) en.-ab.00 -
Total (thousands) ja.-ap.00 5.792 13,1 18.093 9,6 12
7,6
8 -
-Interior (miles) en.-ab.00
Domestic (thousands) ja.-ap.00 3.107 10,9 9.354 6,8 4,3 4-
-Internacional (miles) en.-ab.00
International (thousands) ja.-ap.00 2.583 16,3 8.441 15,2 14,2 Total Pasa eros Total
aeropuerto internacional
Puerto. Total (miles) en.-ab.00 puerto
Port. Total (thousands) ja.-ap.00 252 15,3 1.408 25,5 29,4 = 1999/1998 últimos 12 meses
1 A
Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic
- Total (miles Tm) en.-ab.00
Total (thousands oftons) 9542
ja.-ap.00 5,0 28331 11,1 12,7
- Salidas (miles Tm) en.-ab.00
Outflow (thousands oftons) ja.-ap.00 3326 7,9 10.027 9,9 7,8
- Entradas (miles Tm) en.-ab.00
Inflow (thousands oftons) ja._ap.00 6.216 3,5 18.304 11,7 15,6
- Carga general (miles Tm) en.-ab.00
Generalfreight (thousands of tons) 5.364
ja.-ap.00 11,5 15.876 15,8 17,2 U
Total Contenedores
- Contenedores (rniles Teus) en.-ab.00 Carga general
Containers (thousands of TEUs) 424
ja.-ap.00 8,6 1.269 13,0 12,8 = 1999/1998 11ffi Lutimos 12 meses
Transporte público de pasajeros / PassengerPublic Transport 6
Servicio urbano (miles) 1.00
Urban service (thousands) Ist.Q 136.085 4,9 515.847 3,3 1,9
-Red Metro yFGC (miles) 1.00
Underground (Metro andFGC) (thousands) lst.Q 82.571 4,9 313.049 3,9 2,0
-Autobús (miles) 1.00
Bus (thousands) Ist.Q 53.514 4,9 202.798 2,4 0,9 - -
Servicio ferroviario de cercanías (miles) 1.00
Railway suburban service (thousands) ist.Q 31.180 5,2 125.371 3,9 3,0
U
1999 Totalurbano ( emanías
Absolute valueand Last 12 months and = 1998/1997 = 1999/1998 ffil úlomos 12
Indicators Period interannual rate meses
(%) interannual rate (%) (%)
El gradual endurecimiento de la política monetaria del The gradual hardening ofthe monetary policy ofthe ECB
BCE a lo largo de los primeros meses de este ario no throughout thefirst months ofthis year has not seemed
parece suficiente para rebajar las tensiones inflacionistas sufficient to counteract (he inflationary pressures affecting
que sufre la economía catalana. (he Catalan economy.
Además del impacto restrictivo que un diferencial sostenido de In addition to the restrictive impact which a sustained differen
precios de consumo pude tener sobre el grado de competitivi tial ofconsumerprices could have on (he degree ofcompetitive
dad de laeconomía catalana, el aumento de la inflación reduce ness of the Catalan economy, (he increase in infiation reduces
los tipos de interés reales y favorece una mayor demanda inter real interest rates and favours a greater internal demand. In an
na. En una coyuntura expansiva como la actual en la que nume expanding situation such as (he current one, in which numerous
rosos sectores de actividad tienen problemas de capacidad pro sectors ofactivity haveproblems ofproductive capacity to con
ductiva para continuar creciendo en volumen, este aumento de tinue growing in volume, this increase in demand could genera
la demanda puede generar más inflación y un mayor déficit de te more inflation and a greater deficit ofthe trade balance.
la balanza comercial.
86
Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices
16
12 -
Consumo de energía ymatriculación de vehículos /Energy consumptMn andauto registrations
Electricidad de uso cial.-ind. (Gwh) 1.00
Electricity (commercial I industrialuses)(Gwh) Ist.Q 738 -17,9 3.196 -17,2 -14,3
Electricidad de usodoméstico (Gwh) 1.00 4
Electricity (domestic use) (Gwh) Ist.Q 447 10,5 1.425 3,8 2,5
Gas canalizado (millones termias) 1.00
Piped gas (millions oftherms) Ist.Q 1.227 5,2 3.121 10,9 12,7 Electric.uso Gas Vehículos
doméstico
Matriculación de vehículos (prov.) en.-ab.00 (prov.)
Auto registrations (province) ja.-ap.00 89.660 5,2 268.686 10,2 14,8 1999/1998 últimos 12meses
,
i Visitantes ypernoctaciones hoteleras /Visitors andhotel 8
overnight stays
Total pernoctaciones (miles) en.-ab.00
Hotel overnight (thousands) ja.-ap.00 2.338 7.619
stays 3,4 3,0 1,9
Visitantes según motivo de la visita (miles) en.-ab.00
Visitors by purpose (thousands) ja._ap.00 1.014 4,3 3.165 2,2 5,2
-Negócios (miles) en.-ab.00
Buszness (thousands) ja.-ap .00 415 68,8 1.097 23,3 -8,0
-Turismo (miles) en.-ab.00
Tourism (thousands) ja.-ap.00 416 -12,3 1.460 -8,4 10,1
Pernoctaciones Visitantes
-Ferias, congresos y otros (miles) en.-ab.0.0
Fairs, conventions and others (thousands) ja.-ap.00 183 16,5 609 14,0 31,9 = 1998/1997 = 1999/1998 = últimos 12 meses
I.P.C.(Variación acumulada e interanual) / C.PJ. (consumerprices index)(annual variation)
Barcelona (prov.) (%) en.-my.00
Barcelona (province) (%) ja.-may.00 1,7 3,5 3,4
Catalutla (%) en.-my.00
Catalonia (%) ja.-may.00 1,6 3,5 3,5
España (%) en.-my.00
Spain (%) ja.-may.00 1,5 3,1 2,9
U.E. (armonizado) (%) en.-my.00
E.U. (harmonized) (%) ja.-may.00 1,0 1,7 1,7
dc 97 dc.98 dc.99 my.00
- Barcelona (prov.) - Catalufla España - U.E.
Dada la evolución de algunos indicadores de actividad a lo Given the development of some activity indicators throughout
largo de los últimos meses, no hay que esperar cambios signifi recent months, there is no expectation of significant changes in
cativos en el peso de los diferentes componentes explicativos the weightofthe different components which explain the growth
del crecimiento del PIB. Los principales componentes de la in the GNP. The principal components ofinternal demand have
demanda interna han mantenido un ritmo de crecimiento pare kept up a rhythm ofgrowth similar to the end of1999, while the
cido al de finales de 1999, mientras que la aportación negativa negative contributionfrom the foreign sector has reducedmate
del sectorexterior se ha reducido sensiblemente con relación a rially in relation to the average of last year. The recovery of
la media del afio pasado. La recuperación de las exportaciones exports has been a determinant in this process, in spite of the
ha sido determinante en este proceso, a pesar del crecimiento sustained growth ofthe imports and energy costs.
sostenido de las importaciones y de la factura energética.
Business opinions on the development of trade in the short
Las opiniones empresariales sobre la evolución de sus term are positive and at the same timefairly cautious.
negocios a corto plazo se revelan positivas y al mismo
tiempo bastante cautas. The notable growth recorded inportmerchandise traffic, espe
cially general cargo, is a good indicator ofthe solidity ofinter
El notable crecimiento que ha registrado el tráfico portuario de nal demand and the dynamism of Catalan industry. While
mercancías, especialmenteel de carga general, es un buen indi imports ofgeneral cargo showwhatmay be logical signs ofslo
cador de la solidez de la demanda interna y del dinamismo que wing down after three consecutive years of growing by some
vive la industria catalana. Mientras las importaciones de carga twentypercent annually, exports, with an inter-year increase of
generalmuestran lo que pueden ser signos lógicos de desacele 17.6 percent during the first four months, are consolidating
ración después de tres afios consecutivos de crecer un veinte volumes and recovering positions.
por ciento anual, las exportaciones, con un aumento interanual
del 17,6 por ciento durante el primer quadrimestre, consolidan
volúmenes y recuperan posiciones.
87
Mercado de trabajo / Labor Market
Valor absoluto Últimos 12 meses Contrataciones
21
18
Ocupación / Employment
15
Residentes activos 3 1mar.00 12
Active residents mar31 670.110 -0,3 -0,5
9
Residentes activos (RMB) 3 1mar.00
Active residents (metropolitan area) mar31 1.861.200 -0,1 -0,5 6
Contrataciones registradas en.-ab.00
Registered employment contracts ja.-ap .00 280.901 9,4 815.868 11,5 16,5 3
Contratos indefinidos en.-ab.00 o
Indefinite time contracts 41307 5,7 118379
ja.-ap.00 22,9 30,5 1998/1997 1999/1998 últimos 12 meses
Paro registrado /Registered unemployment o
-5
Total parados registrados 30 ab.00
— —
Registered unemployment ap30 42.642 -11,4 -11,6
Paro masculino 30 ab.00
— —
Male unemployment ap30 19.067 -11,9 -12,7
Paro femenino 30 ab.00
— —
Female unemployment ap30 23.575 -11,1 -10,6
Paro juvenil (16-24 ailos) 30 ab.00
— —
Youth unemployment (aged 16-24) ap30 3.263 -28,3 -31,8 _„
Total Masculino Femenino Juvenil
Parados sin ocupación anterior 30 ab.00
With noprevious employment ap30 4.268 -20,0 — — -18,1 = dc.1999/dc.1997 ffi ab.2000/ab.1999
Tasas de paro registrado /Registered unemployment rate
Barcelona 30 ab.00
Barcelona 30 6,4 — 6,6
ap
Región Metropolitana (RMB) 30 ab.00
— —
Metropolitan 6,5 6,8
area ap 30
Cataluíía 30 ab.00
—
Catalonia 30 6,1 6,5
ap
España 3O a0
—
Spain 9,5 9,7
ap 30
u
Absolute valueami Last 12 monthsand 1999198 dc. 97 dc 98 dc 99 ab.00
Period interanautd rate % (%) — Barcelona — R.M.B. — Catalufia España
El crecimiento sostenido del tráfico de contenedores por The sustained growth ofcontainer traffic through (he port
el puerto obedece tanto a lacreciente globalización de la underlines both (he growing globalisation of the economy
economía como a la potenciación de las estructuras and (he strengthening of(he logistical structures of(he
logísticas del área de Barcelona. Barcelona area.
El detalle por productos pone de relieve, además del aumento An analysis by products puts into relief, as well as the increase
de lamercancía en contenedores, el aumento de las importacio in goods in containers, principally semi-prepared and finished
nes de productos energéticos y también una sensible reducción products, the increase in imports ofenergy products and also a
de las exportaciones de cemento y clínker. Dos evoluciones dis material reduction in exports ofcement and clinker. Two dispa
pares que obedecen al aumento del consumo de energía deriva rate developments which are due to the increase inenergy con
do del incremento del parque de vehículos y de una creciente sumption arising from the increase in the number of vehicles
actividad económica, y en el caso de las menores exportaciones and a growing economic activity, and in the case of the lower
de cemento, a la fuerte demanda interna derivada del dinamis exports of cement, to the strong internal demand arising from
mo de la construcción. the dynamism of(he construction industry.
El aumento del tránsito de pasajeros por el aeropuerto y el puer The increase in passenger traffic through (he airport and port
to refleja asimismo la coyuntura expansiva del sector turístico also refiects the expansive trend in the tourist sector and in
y de las actividades relacionadas con la celebración de ferias y activities related to the holding oftrade fairs and congresses. In
congresos. A pesar de la dificultad de comparar magnitudes tan spite of the difficulty of comparing scales so different in abso
diferentes en términos absolutos, en ambos casos se han regis lute terms, the two infrastructures have recorded very notable
trado aumentos muy destacados en cuanto a número de viajeros increases with regard to the number of travellers during the
durante el primer tercio del afio.Gracias a un aumento signifi first third ofthe year.Due to a significant increase in the offer
cativo de laoferta de plazas , casi se ha doblado el ritmo de cre ofplaces, ithas almost doubled the rhythm ofgrowth of(hepre
cimiento del atio pasado. vious year.
88
Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real estate market
1111. Valor absolutoy Últimos 12 mesesy Licencias de obras y viviendas iniciadas
tasa interanuala) 24
20 —
Construcción licencias de obras / Construction and buildingpermits 16 —
y 12 —
ts-É 8
Viviendas iniciadas 1.00 4
Starteddwellings lst.Q 1.362 -33,7 5.866 -20,0 1,5
0
Proyectos visados (prov.) 1.00
Approved projects (province) Ist.Q 12500 -1,8 51.641 31,2 13,3 >
-12
Obra nueva prevista en las licencias: 16
Planned new construction: -20
24
—Superficie total (m2) 1.00 Número Superfície Viviendas
Total area (sq. m.) lst.Q 334.326 1,7 1.366.942 5,6 19,0 de viviendas total iniciadas
—Número de viviendas I.00
1.796 69,3 7398 21,1 9,0 = 1999/1998 últimos 12 meses
Number ofdwellings Ist.Q
Precios del mercado residencial / Housing prices
Viviendas nuevas (pta./m2) lr.sem.00
—
Newhousing (ptalsq.m.) lst.half 340.522 16,3 19,6
Segunda mano-oferta (pta./m2) 2n.sem.99
— —
Second hand 2nd.half 286.904 16.4
housing (ptalsq.m.) 16,4
_
Precio de alquiler(pta/m2/mes) Ir.sem.00
—
Transaction price lst.half 1.036 12,5 11,9 Nuevo Segunda Plazas
mano aparcamiento
Plazas de aparcamiento (miles pta.) Ir.sem.00
— —
Parking lots (thousands of 2.740 34
pta) lst.half 12,7 CI 1999/1998 M últimos 12 meses
Precios de alquiler de locales de negocios / Business premises rental pnces 1
Locales de negocio (alquiler mensual):
Business prenuses (monthly rent):
—Oficinas (total ciudad) (pta./m2/mes) 2n.sem.99
Office (whole city)(ptaisqm.lmonth) 1.096 6,4 1.108
2nd.half 4,2 4,2
—Locales comerciales (ptaJm2/mes) 2n.sem.99 1.280 1.225
Commercial premises (ptaisq.m/month 2nd.half 22,5 9,4
) 9,4
anr Oficinas Locales comerciales
Absohtte value Last 12 months and 1999IQ
Indicators Period interannual rate (e7c) interannual rate (%) (c/c) O 1998/1997 = 1999/1998
El importante crecimiento del tránsito aeroportuario The significant growth ofairport traffic has lifted the
permite superar lacifra de 50.000 viajeros diarios y sitúa number ofpassengers per day past the 50,000 point, and
el objetivo de veinte millones de pasajeros anuales a poco puts the objective of twenty million passengers a year at
más de año y medio. little more than a year and a halfaway.
Además del protagonismo del tránsito internacional, que man 1n addition to the leading role of international traffic, which
tiene por enésimo trimestre tasas de crecimiento superiores o maintains for the nth quarter ratesofgrowth tending to be over
equivalentes al 15 por ciento, sorprende el impulso del tránsito orequivalent to 15 percent, the thrust of internal traffic is sur
interior, especialmente en los vuelos con Madrid. Los más de prising, especially infiights to Madrid. There aremore than 3.5
3,5 millones de viajeros anuales de esta línea equivalen a una millionpassengers a year making thisjourney, equivalent to an
media de diez mil pasajeros diarios. Unos volúmenes y unos rit averageoften thousandpassengers a day. Volumes and rhythms
mos de crecimiento que justifican sobradamente la urgencia de ofgrowth which justify beyond question the urgency ofthe high
laconexión ferroviaria de alta velocidad entre ambas capitales. speed railway connection between the two capitals.
La expansión del tránsito aéreo hay que relacionarla también The expansion ofair traffic has to be related also to the activity,
con la actividad, igualmente creciente, del mercado de cruceros also growing, ofthe tourist cruise market and also, although to
turísticos y también, aunque en menor medida, con la actividad a minor degree, withhotel activity in the city. The increase oflit
hotelera de la ciudad. El aumento de poco más del cuatro por tlemore than four percent in the number ofvisitors — especially
ciento del número de visitantes —en especial de los han those who are travelling for business —
que which during the first
viajado por negocios— que durante el primer quadrimestre del four months of the year generated 234 million overnight stays
afío han generado 2,34 millones de pernoctaciones hoteleras en in hotels in the city, gives one to think that the development of
la ciudad hace pensar que la evolución de este sector de activi this sector ofactivity at the end ofthe year will be slightly more
dad a final de afio será ligeramente más expansiva que la de expansive than at the end of 1999. A growth which, without
1999. Un crecimiento que sin ser espectacular, sería impensa being spectacular,wouldbe unthinkable without the extensionof
ble sin la ampliación de la oferta hotelera. the hotel offer.
89
\
El transporte público colectivo comienza el 2000 con la Public transport began 2000 with (he same expanding trend
misma tendencia expansiva del año anterior, consiguiendo as in (he previous year,achieving new absolute maximums
nuevos máximos absolutos en número de viajeros. in numbers oftravellers.
Este aumento del número de visitantes es uno de los factores This increase in the number of visitors is one of the factors
que explican el uso creciente del transportepúblico colectivo en which explains the growing use of public transport in (he
el área de Barcelona. Cuantitativamente, los factores determi Barcelona area. Quantitatively, the determinantfactors in (he
nantes del aumento del número de viajeros hay que buscarlos increase in the number of travellers have w be sought in the
en la movilidad creciente generada por los incrementos de los growing mobility generated by increases in the volumes of
volúmenes de ocupación y del gasto en consumo y ocio de resi occupation and in expenditure on consumption and leisure by
dentes y no residentes que trabajan en la ciudad o en su entor residents and non-residents who work in (he city or in itsmetro
no metropolitano. Un aumento nominalmente elevado durante politan surround. An increase nominally high during the first
el primertrimestre pero que una vez desestacionalizado presen quarter but which, once adjustedfor seasonal factors, presents
ta una tendencia ascendente similar a la del año pasado. an ascending trend similar to that of last year.
En una coyuntura económica expansiva como la actual, uno de In an expanding economy situation such as exists at present,
los factores que juega en contra de unamayor utilización del one of thefactors which plays against a greater use ofpublic
transporte público es el aumento persistente y significativo del transport is the persistent and significant increase in the num
parque de vehículos. Las nuevas matficulaciones, inmersas en ber ofvehicles. New registrations, now in (he phase ofslowing
la fase de desaceleración que sigue a un crecimiento tan fuerte down which follows such strong growth as was shown by the
comoel registrado en el último trienio, han aumentado un cinco registrations in the last three years, increasedfive percent in
por ciento durante el primer tercio del afio. Una tasa de creci the first third of the year. A rate of growth which in (he next
miento que en los próximos meses puede reducirse aún más si months could reduce even more ifthe increase ofinterest rates
se acentúa el aumento de los tipos de interés y del precio de los and the price offuel is accentuated.
combustibles.
Undoubtedly one ofthe economic sectors most sensitive to the
Sin duda, uno de los sectores económicos más sensibles a la development ofthe price ofmoney is that ofconstruction, espe
evolución del precio del dinero es el de la construcción, espe cially residential building. If the fall in interest rates in (he
cialmente la edificación residencial. Si el descenso de los tipos second halfof(he nineties was a determinant to encourage (he
de interés de la segunda mitad de los noventa fue determinante demandfor dwellings and (he corresponding increase inprices
para impulsar la demanda de viviendas y el correspondiente as a result ofthe narrowness ofthemarket, the subsequent har
aumento de precios como consecuencia de la estrechez delmer dening ofmonetarypolicy will put (he brakes on this growth of
cado, el posterior endurecimiento de la política monetaria fre demand.
nará este crecimiento de la demanda.
The change oftrend in interest rates and (he level ofprices
El cambio de tendencia de los tipos de interés y el nivel reached begins to be reflected in (he expectations ofgrowth
de precios alcanzado empiezan a refiejarse en las in (he residential offer.
expectativas de crecimiento de la oferta residencial.
In this line, some data from the first quarter allow a glimpse of
En esta línea, algunos datos del primer trimestre permiten entre some symptoms ofslowing down ofthe growth. Thus, the num
ver algunos síntomas de ralentización del crecimiento. Así, el ber of dwellings begun in (he metropolitan region during (he
número de viviendas iniciadas en la región metropolitana duran first quarter shows an evident growth, while that ofprojects
te elprimer trimestre presenta un crecimiento testimonial,mien approved in the wholeof the province is lower than in the same
tras que el de proyectos visados en elconjunto de la provincia es period of (he last two years.
inferior al del mismo periodo de los dos afios anteriores.
90
1LIeconomia
En el caso de Barcelona, el número de viviendas iniciadas ha In the case ofBarcelona, the number ofdwellings begun conti
continuado ligeramente a labaja como consecuencia de la fuer nued tofall slightly as a consequence of the strong concentra
te concentración de proyectos durante el trienio 1997-1999, tion ofprojects during the three-year period 1997-1999, when
periodo en el que han salido al mercado más de dieciocho mil more than 18,000 new dwellings were put on the market. A
viviendas nuevas. Un volumen de oferta equivalente al doble de volume ofoffer equivalent to double the annual average ofthe
lamedia anual del decenio anterior. Almismo tiempo, la super decade before. At the same time, the surface area ofnew cons
ficie de nueva construcción prevista en las licencias de obras truction envisaged in works licences approved sofar this year
aprobadas en loque va de afío es similar al volumen del mismo is similar to the volume of the same period !ast year. If the
periodo del año anterior. Si el millón largo de m2 autorizados million plus of m2 authorised during the last six months is
durante los últimos seis meses se ejecuta sin demora, el sector carriedout without delay, the construction sector operating in
de la construcción que opera en la ciudad tiene asegurado un the city is assured ofa high level ofactivity throughout the year.
elevado nivel de actividad a lo largo de todo el año.
In spite ofthe negative impactprojected by the rise in salespri
A pesar del impacto negativo que la subida de los precios de ces and the change in the trend of interest rates over the eco
venta y el cambio de tendencia de los tipos de interés proyecta nomic capacity offamilies who want to buy a home, prices have
sobre la capacidad económica de las familias que quieren com stayed high during the first half of the year. Considering the
prar una vivienda, los precios se han mantenido alcistas duran whole of the offer which has gone out to the market during
te la primera mitad del afío. Considerando la totalidad de la these months, and not only thosepromotions mostpublicised, it
oferta que ha salido al mercado durante estos meses, y no sólo can be said that there is a certain slow-down in sales prices in
la de aquellas promociones más publicitadas, podría hablarse the residentialproperty market.
de una cierta desaceleración de los precios de venta en el mer
cado inmobiliario residencial. Although it is true that the intensity of the expansion wave
which dominates in many economic sectors makes it difficult to
Si bien es cierto que la intensidad de la onda expansiva que control infiation, it is also true that it impacts positively on
domina en muchos de los sectores económicos dificulta el con employment levels. According to Social Security figures, the
trol de la inflación, no lo es menos que incide positivamente en growth in the total number of affiliated workers in the metro
los niveles de empleo. Según los registros de la Seguridad politan region has been more thanfive percent during thefirst
Social, el crecimiento del número total de afiliados que traba quarter of this year, a development similar to that of the pre
jan en la región metropolitana ha superado el cinco por ciento vious three-year period.
durante el primer trimestre de este ario. Una evolución similar
a la del trienio anterior. Employment has continued growing at a very good rate, up
to thepoint that the scarcity ofavailable labour is perceived
El empleo ha seguido creciendo a muy buen ritmo, hasta as a definite risk which couldput the brakes on growth in
el punto de que la escasezde mano de obra disponible se some sectors.
percibe como un riesgo cierto que puede frenar
el crecimiento en algunos sectores. Accepting up to a certain point that this source overvalues the
net creation ofemployment through including as such employ
Aceptando hastacierto punto que esta fuente sobrevalora la cre ment which was previously clandestine, the statistics continue
ación neta de empleo por incluir como tal ocupación anterior tomatch growing occupation — 105,000 affiliates more in one
mente sumergida, los datos estadísticos continúan emparejando year in the metropolitan region — with a staticworking popu
ocupación creciente —105.000 afiliados más en un ario en la lation, a paradoxical situation up to a point, given the employ
región metropolitana— con población activa estancada. Una mentexpectationswhich the labourmarket currently offers and
situación hasta cierto punto paradójica dadas las expectativas that the rates ofactivity still have a margin ofgrowth to come.
de empleo que ofrece actualmente el mercado laboral y que las
tasas de actividad aún tienen margen de crecimiento. In spite ofthe growing incorporation ofwomen into the regula
ted labour market — a process encouraged by the consolida
A pesar de la creciente incorporación de lamujer al mercado de tion ofpart-time contracting — the rateofactivity ofthe whole
trabajo regulado —proceso favorecido por la consolidación de active population is showing behaviour which is not clearly
la contratación a tiempo parcial— la tasa de actividad del con definable. The symbolic reduction of the differential between
junto de lapoblación activa tiene un comportamiento ambigüo. male andfemale rates ofjob creation in the last two years is
La simbólica reducción de la diferencia entre las tasas masculi due more to the fall in the rate ofjobsfor men than to a signi
na y femenina de los últimos dos afíos de creación de empleo se ficant advance in jobsfor women.
debe más al descenso de la tasa de actividad masculina que no
a un avance significativo de la tasa de actividad femenina.
91
Conviene repetir, como ya va siendo habitual en los últimos Again, as has been becoming habitual in recent numbers, the
números, que las cifras del paro continúan reduciéndose, tanto numbers of unemployed continue to reduce, in both absolute
en términos absolutos como relativos. Es prematuro hablar de and relative terms. It is premature to speak offull employment
pleno empleo en términos globales, pero la realidad es que en in global terms, but the fact is that in numerous sectors and
numerosos sectores y ámbitos territoriales con tasas de paro territorialfields with unemployment rates lower than five per
inferiores al cinco por ciento, se produce una palpable escasez cent, there is now a palpable scarcity ofavailable labour suita
de mano de obra disponible y apta para cubrir las nuevas ofer ble to cover the new offers ofemployment.
tas de empleo.
This situation puts into relief the duality which has become a
Esta situación pone de relieve ladualidad que se ha instalado en feature ofthe labour market in Spain. After six years ofecono
el mercado de trabajo de nuestro país. Después de seis afios de mic growth and the generation of new jobs, youth unemploy
crecimiento económico y de generación de nuevos empleos, el ment has ceased to be the priority problem that it was, to the
paro juvenil ha dejado de ser el problema prioritario que era, cost ofthe activepopulation ofmore than 45 years ofage, and
pasando el testigo al segmento de lapoblación activa de más de in many cases with a broad working experience behind them.
45 arios. La mano de obra disponible es mayoritariamente The available labour is mostly female, and at a more advanced
femenina y cada vez de edad más avanzada. Dos características age. These two characteristics which typify the profile ofsome
que dibujan un perfil del demandante de ocupación bastante one looking for workarefar removedfrom theprofile preferred
alejado del preferido por las empresas de los sectores actual by the companies in the more dynamic sectors ofthemoment in
mente más dinámicos de la región metropolitana. the metropolitan region.
El aumento de la contratación indefinida y la sensible reducción The increase in indefinite contracts and the material reduction
de número de contratos temporalmente más precarios son in the number of more precarious temporary contracts are
movimientos que reflejan la estrategia de las empresas para movements which reflect a business strategy of retaining the
retener aquellos trabajadores más válidos o que ya han adquiri more valuable workers or those who have already acquired a
do una mínima formación especializada. Una evolución que en minimum ofspecialised training. This is a development which,
buena lógica semantendrá mientras sigan vigentes las expecta logically, will be maintained while the expectations of growth
tivas de crecimiento y las cifras de paro no aumenten. remain evident and the numbers ofunemployed do not increase.
92