Barcelona economia Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d'Empreses i Finançament Ajuntament de Barcelona Alcalde Joan Clos iMatheu President de la Comissió de Presidència i Hisenda Ernest Maragall i Mira Director de Serveis d'Empreses i Finançament Joan Raurich i Llach Direcció i realització de Barcelona Economia Xavier Güell i Ferrer iMaría Jesús Calvo Nutio, amb la collaboració de Marta Solano Martín Consell Assessor Ricard Frigola, Gerent de Manteniment i Serveis de l'Ajuntament de Barcelona. Jaume García, Departament d'Economia i Empresa de la UPF. RamónGarcía Bragado, Gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Dolores González,Gerent de ServeisGenerals de l'Ajunta ment de Barcelona. Maria Antònia Monés, Directora del Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. Martí Perellada, Director d'Estudis de Formació Continuada de la UB. Joan Raurich, Director de Serveis d'Empreses i Finançament de l'Ajuntament de Barcelona. Francesc Santacana, CoordinadorGeneral del Pla Estratègic de Barcelona. Josep Serra, Cap del Servei d'Estudis Territorials de la MMAMB. Joan Trullén, Departament d'Economia Aplicada de la UAB. BARCELONA ECONOMIA posa a disposició dels seus lectors unnúmero de telèfon (el 934 02 72 38), un de fax (el 934 02 72 25) i una adreça de correu electrònic (msolano@mail.bcn.es) per atendre qualsevol consulta o comentari referits al continguts que hi apareixen. Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes les entitats, Direcció de Serveis d'Empreses i Finançament organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a: Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis Núm. 42. Març 2000 de Control de l'Edificació; Direcció de Serveis de Neteja Urbana; Departament d'Estudis Fiscals. Generalitat de Catalunya: Direcció General d'Ocupació; Direcció General Edició: @ Ajuntament de Barcelona d'Actuacions Concertades, Arquitectura iHabitatge; Institut d'Estadística Direcció de Serveis d'Empreses iFinançament de Catalunya; Ferrocarilsde la Generalitat de Catalunya. Altres institucions i entitats: Turisme de Barcelona; Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; Cambrade la Propietat Urbana Línia de disseny original: Ferran Cartes IMontse Plass de Barcelona; Col.legid'Arquitectes de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona, SA; Prefectura Provincial de Trànsit; INE (Barcelona); Autoritat Portuària de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE; Impressió: Impremta Municipal MEFFSA; Borsa de Barcelona; Forcadell. Dipòsit legal: B.26.464/91 Barcelona Índex economia Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria Evolució de l'activitat industrial 13 II. Finances 19 Sistema bancari 21 Mercat de renda variable 24 III. Consum, comerç i preus 25 Matriculació de vehicles 27 Preus de consum 28 Consum d'energia i aigua 30 Escombraries domiciliàries 32 IV. Transports, comunicacions i turisme 33 Port: mercaderies i passatgers 35 Aeroport: passatgers i mercaderies 38 Transportpúblic urbà i de rodalia 40 Activitat turística 42 Activitatcongressual 46 V. Construcció i mercat immobiliari 47 Consum de ciment 49 Construcció d'habitatges 50 Llicències d'obres 53 Preus almercat immobiliari: habitatges i places d'aparcament 56 Cost d'accés a l'habitatge 62 Preus de venda dels habitatges nous a la regió metropolitana de Barcelona 63 Lloguer d'oficines 64 Lloguer de locals comercials i per a serveis personals 65 VI. Ocupació i oferta d'activitat econòmica 67 Mercat de treball 69 Oferta d'activitat econòmica 74 Resumen/Summary Síntesis de la coyunturalEconomic outlook 79 „ Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura variació (%) Evolució del PIB 5 4 3 2 0 -1 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 llill Barcelona i entornmunicipal =Catalunya O Espanya =UE(15) Evolució de l'economia de Barcelona i regió metropolitana Pel cantó de l'oferta, l'evolució a la baixa dels tipus d'interès durant el 1999. reals ha afavorit el manteniment del protagonisme de la cons trucció, alhora que la pèrdua de dinamisme del conjunt de la Un any enrere, quan la majoria dels indicadors econòmics que indústria —especialment durant el primer semestre— ha estat són objecte d'anàlisi mostraven símptomes clars de desaccele substituït per un augment de l'activitat al conjunt dels serveis ració del creixement i després que el PIB català hagués evolu de mercat. Un canvi que indueix un major creixement de l'ac cionat a la baixa durant el 1998, semblava que l'economia tivitat econòmica de la ciutat central en relació amb el de la metropolitana entrava en una fase de consolidació del creixe resta del territori. Alhora, el descens de la producció agrària ment acumulat.Alhora, s'avançava que de cara al 1999 s'havia —bàsicament per la sequera i l'evolució dels preus de la carn d'esperar una taxa de creixement més ajustada a l'evolució ten ha tingut una incidència negativa sobre el PIB, especialment a dencial del darrer lustre i en tot cas, inferior o a l'entomdel 3,5 les comarques interiors de Catalunya i a Espanya. per cent. Una previsió que si bé els resultats de començament d'any semblaven fer bona, durant el segon semestre la majoria Aposteriori, el resultat global de les principals macromagnituds dels indicadors ha evolucionat seguint una tendència lleument de l'economia de l'àrea de Barcelona ha estat més favorable més expansiva. que el que es preveia a començament d'any, quan les perspecti ves de creixement dels països de la UE es veien condicionades El PIB de Barcelona i regió metropolitana repeteix taxa de per l'evolució de lacrisi financera de les economies emergents creixement per tercer any consecutiu gràcies al dinamisme asiàtiques i americanes, a més de la japonesa i la russa. Un cop de la demanda interna. tancat l'exercici, i quan són majoria els senyals que apunten a una lenta recuperació del creixement de l'activitat a les princi Els resultats corresponents al 1999 dels principals indicadors de pals economies europees, el factor que genera més incertesa conjuntura palesen la solidesa de la tendència expansiva que gira al voltant d'una inflació que repunta en un entorn de preus protagonitza l'economia de l'àrea barcelonina i per extensió, la del petroli a l'alça i un dòlar revaloritzat. catalana. Per tercer any consecutiu el creixement del PIB s'ha situat prop del quatre per cent, en la línia del registrat al conjunt L'evolució de activitat industrial al llarg de l'any ha d'Espanya i superant clarament el creixementmitjà del conjunt seguit una tendència lleumentascendent a mesura que el de la Unió Europea. En conseqüència, el diferencial d'aproxi dinamisme del consum privat es consolidava i madament 1,5 punts existent entre les taxes de creixement augmentaven les exportacions. anual acumulatiu del trienni 1997-1999 de laRMB, Catalunya i Espanya d'una banda i la de laUE de l'altra s'ha eixamplat en L'evolució del PIB industrial català posa de manifest que el relació amb el trienni anterior. 1999 ha estat un any de creixement moderat pel sector, sensi blement inferior al d'un any abans i també al del conjunt de Els factors que han fomentat i sostingut el creixement de l'acti l'economia. Una evolució molt condicionada pel comportament vitat econòmica a Barcelona i entorn metropolità han estat, a del sector exterior. La revisió a la baixa de les expectatives de grans trets, els mateixos que al conjunt de Catalunya i Espanya. creixement de les principals economies de la UE a comença Destaca en primer lloc el consum privat, amb una aportació al ment d'any i l'augment de competitivitat dels productes de les creixement del PIB positiva i superior a la d'un any abans. En devaluades economies emergents asiàtiques, van frenar el crei lamateixa línia se situa la formació bruta de capital, que ha tor xement de les exportacions catalanes als seus mercats tradicio nat a ser el component més dinàmic de la demanda interna, tot nals. L'augment de la demanda interna ha compensat parcial i mostrar signes clars de desacceleració en l'apartat de la inver ment una pèrdua de mercat que no s'ha començat a recuperar sió en béns d'equipament. Per contra, el sectorexterior ha con fins a mitjan d'any. tinuat restant creixement al PIB per segon any consecutiu. El repunt de les exportacions no ha estat suficient per compensar el creixement sostingut de les importacions. Una situació que enguany tendirà a equilibrar-se i fins i tot es podria capgirar. 7 Transports Valorabsolut Darrers 12 mesos Indicadors Període taxa interanual(%) i taxa interanual(%) 111 32 28 - Trànsit de passatgers 24 - Aeroport. Total (inclòs trànsit) (milers) 4t.tr.99 4.217 8,1 17.422 7,6 7,5 20 - Interior (milers) 4t.tr.99 2.297 4,9 9.049 4,3 4,5 16 - - Internacional (milers) 4t.tr.99 1.850 14,4 8.080 14,2 13,0 .‘"?. - Port. Total (inclòs transit) (milers) 4t.tr.99 298 67,2 1378 29,4 22,6 12 L'evolució del trànsit de passatgers per l'aeroport i el port ha estat pràcticament un calc de la d'un any abans. Deixant de banda les limitacions al creixementque imposa l'elevatnivell de congestió que pateix l'aeroport -situació ben contrària a la del port- l'expansió registrada és congruent amb l'evolució a Total aeroport Aeroport internac. Totalport l'alça de factors generadors de mobilitat com ara el turisme -en la doble vessant de captació i genera ció- i el manteniment del creixement del PIB i del comerç exterior. = 1998/1997 1999/1998 Port. Tràfic de mercaderies - Total (milers de tones) 4t.tr.99 7371 15,5 27.877 12,7 -0,7 Sortides (milers tones) 4t.tr.99 2.522 15,6 9.783 7,8 -3,5 Entrades (milers tones) 4t.tr.99 4.849 15,4 18.093 15,6 1,1 - Càrrega general (milers tones) 4t.tr.99 4.001 183 15324 17,2 11,2 Exportacions (milers tones) 4t.tr.99 1.472 17,5 5.519 16,0 1,8 Importacions (milers tones) 4t.tr.99 1.621 20,3 6.195 19,9 18,6 - Contenidors (milers de Teus) 4t.tr.99 331 18,5 1.235 12,8 12,7 Els resultats de final d'any confirmen el 1999 com un dels exercicis més favorables pel tràfic portuari de mercaderies. Al fort creixement del comerç exterior de càrrega general -pel manteniment de la demanda internai la reactivació de les exportacions- s'hi ha afegit un importantaugment dels volums Totalport Càrrega general Teus importats de productes energètics. = 1998/1997 M 1999/1998 Transport públic de passatgers Total servei urbà (milers) 4t.tr.99 137.240 1,1 509.517 1,9 3,6 - Xarxa Metro (milers) 4t.tr.99 76.497 2,2 285.943 2,0 8,5 - Xarxa Bus (milers) 4t.tr.99 54.206 -0,7 200.311 0,9 -3,6 - FGC (Cat. iSarrià)(milers) 4t.tr.99 6.537 4,5 23.263 11,0 163 Total servei de rodalia (milers) 4t.tr.99 33.214 0,4 123.825 3,0 5,2 - RENFE (milers) 4t.tr.99 23.334 0,1 90.128 1,8 3,5 - FGC (milers) 4t.tr.99 9.880 1,1 33.697 6,1 10,2 L'augment dels nivells d'ocupació i del nombre de visitants, juntament amb la mobinat generada per una major despesa enconsum i oci, són els principals arguments per explicar l'augment d'usuaris del 3 transport públic. La integració tarifaria i lamillora i ampliació del servei, especialment en trams de roda- Totalurbà Total rodalia fia, han facilitat captar unmajor nombre d'usuaris. = 1997/1996 = 1998/1997 IM 1999/1998 Els resultats de les enquestes de conjuntura industrial palesen El tràfic de mercaderies pel port assoleix un noumàxim un to moderadament expansiu de la producció a mesura que històric com a conseqüència d'un creixement força s'enforteix el ritme de creixement de les vendes i especialment generalitzat i intens de lamajoria de components. de les exportacions. Un augment dels volums de negoci que comporta retallades força generalitzades dels preus de venda L'increment de gairebé el tretze per cent que ha registrat el trà com a conseqüència de la creixent competència que s'ha is fic de mercaderies pel port durant el 1999 s'explica bàsicament tal-lat en el mercat interior per l'augment d'importacions. Val a per l'augment de les importacions energètiques -gas natural i dir que tot i que la situació a final d'any aparenta ser sensible gasoil- i de la càrrega general. Amb l'excepció de la davalla mentmillor que en acabar el 1998, s'observa una certa prudèn da de les exportacions de ciment i clínker -per poder satisfer cia a l'hora de valorar les perspectives per a la primera meitat la demanda del sector de la construcció- l'augment del volum del 2000. operat pel port ha estat la tònica general de la majoria de pro ductes. Una evolució plenament concordant amb la conjuntura econòmica expansiva tot i que s'ha de relativitzar per la situa ció d'estancament del volum total de tràfic registrat l'any abans. 8 Turisme, consum i preus I Valor absolut Darrers 12 mesos 30 Indicadors Pen 1 taxa interanual(%) ixa interanual (%) 25 Consum -Nlatrieulació 20 Electricitat d'ús cial-ind. (Gwh) 3r.tr.99 845,0 -17,3 3.554 -7,7 5,4 Electricitat d'ús domèstic (Gwh) 3r.tr.99 294,4 -2,2 1.385 -2,9 -6,8 .2 15 Gas canalitzat (milions tèrmies) 3r.tr.99 433,7 4,7 3.006 12,1 4,7 .t71 Matriculació de vehicles (prov.) 4t.tr.99 66.743 4,6 262.252 > 14,8 10 25,7 Després de dos anys de creixement intens, la matriculació de vehicles inicia una fase expansiva més 5 moderada. L'evolució del consum de gas natural reflecteix tant l'augment d'activitat productiva com la creixent popularització dels sistemes de calefacció a les llars. Un fet que ajuda a explicar l'estancament Electncitat Gas Vehicles del consum d'electricitat per a usos domèstics. La forta devallada del consum elèctric per a usos pro cial-ind. (prov.) ductius es deubàsicament a canvis en els criteris de comptabilització. = 1998/1997 1999/1998 Visitants i pernoctacions hoteleres Total pemoctacions (milers) nv-ds 99 1.107 5,3 7.542 1,9 6,2 Visitants segonsmotiu de la visita (milers) nv-ds 99 498 15,7 3.123 5,2 5,2 - Negocis (milers) nv-ds 99 225 30,4 928 -8,0 -8,7 - Turisme (milers) nv-ds 99 184 0,3 1.518 10,1 21,0 - Fires i Congressos (milers) nv-ds 99 60 -11,4 562 47,0 28,5 - Altres (milers) nv-ds 99 28 398,5 115 -42,1 -28,9 Tot i que el creixement de l'activitat hotelera ha evo ucionat de més a menys a mesura que avançava l'any, s'han assolit nous rècords absoluts tant de visitants com de pernoctacions. Com ja és habitual, el turisme i les tires i congressos han estat les Eliki motivacions més dinàmiques a l'hora d'atreure visitants. Les de negocis Pernoct. hoteleres Visitants que Visitants pemoctacions visitants per es canalitzen de manera creixent per cap als hotelsde l'entorn metro- pernocten turisme polità. = 1998/1997 ee 1999/1998 LP.C. (Variació acumuladai interanual) (1) ' Barcelona (prov.) (%) 4t.tr.99 0,7 - 3,4 1,9 Catalunya (%) 4t.tr.99 0,7 - - 3,5 1,8 Espanya (%) 4t.tr.99 0,5 - 2,9 1,4 Subjacent (%) 4t.tr.99 0,2 - 2,4 2,2 U.E. harmonitzat (%) 4t.tr.99 0,6 - - 1,7 1,0 En l'anàlisi de l'evolució de l'índex de preus de consum durant el 1999 s'ha de diferenciarentre el movi ment alcistade l'índex general -la taxa s'hadoblat tanta Catalunya com al conjunt d'Espanya- i l'aug ment més contingut de la inflació subjacent -un reflex de l'evolució tendencial- que ha tancat l'any amb un increment del 2,4 per cent, el pitjorregistre dels darrers tres anys. S'eixampla el diferencial de " preus amb la mitjana des.96 des.97 des98 des99 europea. - Barcelona (prov.) - (1) Taxes Catalunya - U.E. referides a 31-des-1998 Espanya El fort creixement de l'activitat comercial del port palesa un El nombre de passatgers de creuers que han passat pel cop més el paper estratègic d'aquesta infraestructura en el pro port de la ciutat s'ha doblat en només tres anys. cés d'obertura de l'economia catalana. Deixant de banda l'im portant augment del tràfic de productes energètics impulsat per Certament, quan es parla del creixent atractiu turístic de la ciu la demanda alcista d'empreses i famílies i per la tendència a tat i de la posició que ja ocupa en el restringit grup capdavanter l'alça dels preus del petroli, l'evolució més significativa del trà de ciutats europees més visitades, s'entén l'espectacular aug fic de mercaderia és la de la càrrega general, especialment la ment que ha registratel negoci dels creuers a Barcelona, un dels conteneritzada. La potenciació de l'activitat logística a l'entorn segments considerats més elitistes del sector turístic. Els més de més immediat delport juntament amb la creixent internaciona 540.000 passatgers de creuers que han passat pel port de lització del teixit industrial català són elements que expliquen Barcelona durant el 1999 representen un increment del 17 per l'augment sostingut del tràfic de contenidors i el creixent pes cent en relació amb un any abans. Un augment notable que es del tràfic exterior. revaloritza encara més si es té en compte que es produeix des prés d'un quinquenni caracteritzat per un creixement anual acu Juntament amb la tendència cap a l'especialització en el tràfic mulatiu superior al 25 per cent. de mercaderies amb un component significatiu de valor afegit, el port busca també potenciar i consolidar la seva vessant de servei al viatger. L'evolució alcista del nombre de passatgers que entren o surten de la ciutat per via marítima s'ha accentuat durant el 1999 amb un creixement de gairebé el trentaper cent. En només quatre anys el trànsit de passatgers pel port s'ha doblat. Un fet imputable al trànsit de creuers i també a l'am pliació i millora dels serveis regulars de ferris. 9 Mercat de treball Valor absolut Darrers 12 mesos 20 Indicadors Període itaxa interanual (%) itaxa interanual(%) 11 18 16 Ocupació 14 12 Residents actius 31 ds. 99 668.520 -0,5 -0,6 'o Residents actius (RMB) 31 ds. 99 1.856.450 -0,5 -0,9 8 Afiliats R.G. Seg.Soc. 30 st. 99 774.230 5,7 5,5 6 Afiliats R.G. Seg.Soc. (RMB) 30 st. 99 1.539.375 6,2 6,8 4 Contractes laborals registrats 4t. tr. 99 222.943 -2,1 791.822 16,5 19,4 2 Contractes indefinits 4t. tr. 99 31.528 23,2 116.149 30,5 47,6 0 -2 Es manté l'aparent contradicció entre la tendència notablement alcista de l'ocupació i el persistent dego Actius Afiliats Contractes teig a la baixa de la població activa. Una paradoxa que només s'explicaria si l'augment d'ocupació no 1-1 1998/1997 ffi 1999/1998 compensés la reducció de l'atur.Una possibilitat que la majoria de les dades desmenteixen. Atur registrat Total aturats registrats 31 ds. 99 44.171 -11,6 - - -15,2 - Atur masculí 31 ds. 99 19.944 -12,7 -18,5 Atur femení 31 ds. 99 24.227 -10,6 - - -12,1 Atur juvenil (16-24 anys) 31 ds. 99 3.488 -31,8 - -32,6 Aturats sense ocupació anterior 31 ds. 99 4.503 -18,1 - - -22,6 Total aturats registrats (RMB) 31 ds. 99 127.162 -12,8 - -17,8 La tendència descendent de l'atur registrat iniciada ara fa gairebé sis anys comença a mostrar s'mpto mes de desacceleració. L'augment d'ocupació dels darrers anys -fins i tot per sobre del creixement de Peconomia- i la reducció del nombre d'aturats dels segments més buscats -joves i professionals amb evolució. Total Masculí Femení Juvenil experiència- ajuden a explicar aquesta = des.1998/des.1997 ffi des.1999/des.1998 Taxes d'atur registrat (%) (1) 14 Barcelona 31 ds. 99 6,6 - - - 7,4 13 - RMB 31 ds. 99 6,8 - 7,8 12 Catalunya 31 ds. 99 6,5 - - - 7,4 Espanya 31 ds. 99 9,7 - - 11,0 - 10 - Les taxes d'atur i la sevaevolució en el darrer any reflecteixen de manera sintètica la situació i evolu- E..› 9 - 4 ció del mercat de treball: d'una banda s'han assolit nous mínims dels darrers vint anys i de l'altra, l'evo 8 - - lució del segon semestre denota una preocupant tendència a l'estancament, especialment a les comar 7 - ques no metropolitanesde Catalunya. I des. 96 des.97 des.98 de.99 - Barcelona -- R.M.B. - Catalunya Espanya (1) Taxes referides a 31 de desembre de 1998. El negoci hoteler de laciutat es recolza cada cop més en el Es manté el ritme de creixement del nombre de passatgers creixement de l'activitat turística i en la capacitat per l'aeroport, alhora que es reactiva el tràfic de d'organitzar fires, congressos i convencions. mercaderies. El dinamisme del segment dels creuers i l'augment d'assistents L'augment de l'activitat turística -incorporant al turisme atret a fires, congressos i convencions han estat dos dels factors deci elprotagonitzat pels residents a Barcelona i àrea d'influència sius a l'hora de tancar l'any turístic en positiu pel que fa alnom és també un dels elements que expliquen el creixement sostin bre de visitants. L'evolució moderadament positiva que presen gut del nombre de passatgers que utilitzen l'aeroport. Si d'una ten les dades de pernoctacions hoteleres a la ciutat -7,5 banda l'augment del trànsit interior mostra signes d'estanca milions l'any 1999 i un augment inferior al dos per cent ment -per la mateixa competència d'altres mitjans de trans accentuael procés de desacceleració del creixement d'activitat port o perquè s'imposen altres destinacions més llunyanes o -no pas del negoci- que viu el sector en els darrers anys, com exòtiques a l'hora de viatjar per oci- el trànsit internacional a conseqüència de l'escàs creixement de l'oferta durant la sego manté creixements de dos dígits. En conjunt, l'augment del 7,6 na meitat de la dècada. Una situació que amb l'entrada de nous per cent del total del trànsit aeri de passatgers -pràcticament operadors ha començat a canviar i que de ben segur permetrà un calc de la variació d'un any abans- tanca un sexenni d'ex capgirar la trajectòria actual, en la que l'impuls de la demanda pansió ininterrompuda en el que s'ha assolit un creixement turística i les situacions de plena ocupació que cada cop sovin anual acumulatiu de l'ordre del deu per cent. tegen més han forçat una notable reducció de les pernoctacions realitzades per visitants per motius professionals o de negocis. 10 Construcció i mercat immobiliari Valor absolut Darrers 12 mesos l998 Indicadors Període i taxa Llicencies d'obres interanual (%) taxa interanual (%) (%) 25 - Construcció residencial i llicències d'obres 20 15 - Construcció d'habitatges: 10 - — Iniciats 4t.tr.99 1.460 -4,2 6.558 1,5 21,5 5 — Projectes visats (prov.) 4t.tr.99 12.195 17,2 51.872 13,3 -0,1 Obra prevista a les llicències: 0 - Nova planta: nombre d'habitatges 4t.tr.99 2.622 73,4 6.663 9,0 5,5 -s Nova planta: superfície (m2) 4t.tr.99 496.826 81,9 1.361.223 19,0 -19,0 -10 - Ref.i ampliació: superfície (m2) 4t.tr.99 130.138 18,9 414.364 -2,0 29,6 -15 - Alhora que la tendència expansiva que ha caracteritzat la construcció d'habitatges -20 els darrers anys mos Nombre Superfície Habitatges tra símptomes d'esgotament, durant el segon semestre s'ha reprès la tendència expansiva pel que fa als habitatges nova iniciats volums de construcció previstos a les llicències aprovades. = 1998/1997 I. 1999/1998 Preus al mercat immobiliari Preu de venda dels habitatges Sostre residencial (venda): — Habitatges nous (ptes/m2) 2n.sem.99 318.328 22,0 305.614 19,6 6,1 — Segona mà-oferta (ptes/m2) 2n.sem.99 n.d. n.d. 286.904 16,4 9,5 — Lloguer (ptes/m2/mes) 4t.tr.1999 985 11,9 1.032 17,8 -3,1 — Places d'aparcament (milers ptes) 2n.sem99 2.760 15,0 2.705 12,7 -6,6 Locals de negoci (lloguer mensual): — Oficines (total ciutat) (ptes/m2/mes) Ir.sem.99 1.120 2,1 — — 9,0 jI — Locals comercials (ptes/m2/mes) Ir.sem.99 1.170 -2,1 — — 11,1 Durant el segon semestre s'ha mantingut el ritme de creixement dels preus del primer semestre pel que fa a la majoria de productes del mercat immobiliari residencial. - ro Nou Segona places mà aparcament = 1998/1997 IIM 1999/1998 Si l'expansió ha estat la tendència dominant pel que fa a la El sector de la construcció ha estat, un any més, una de les acti mobilitat de llarg abast, el transport públic urbà i de rodalia vitats productives més expansives de la regió metropolitana. també ha evolucionat en la mateixa línia. L'augment dels Els més de 40.000 habitatges iniciats durant el 1999 —gairebé volums d'ocupació i de la despesa en consum i oci ha repercu 6.600 a Barcelona— són magnituds equiparables als màxims tit en un major nombre de desplaçaments en transport públic. A històrics assolits un any abans i confirmen l'excel.lent conjun aquest augment tambéhi ha contribuït el major nombre de visi tura que ha viscut el mercat residencial. Una situació caracte tants que han fet estadao han passat per la ciutat i lamillora del ritzada per l'amplitud de la demanda solvent gràcies a uns tipus servei, ja sigui via integració tarifaria o ampliant l'oferta. d'interès reals en situació de mínims, un notable creixement de les rendes familiars com a conseqüència de l'augment dels El fort creixement per tercer any consecutiu de les nivells d'ocupació i la pressió de l'efecte riquesa derivat de la matriculacions de vehicles frena l'augment del nombre sobtada i forta revalorització d'actius. d'usuaris del transport públic. Si bé la construcció residencial ha estat el subsector que ha Aquesta evolució globalment positiva no ha d'amagar però el dotat de força relativa l'expansió sostinguda de l'activitat cons procés de desacceleració del creixement que s'ha produït a tructiva del darrer quinquenni, en els darrers dos anys també ha mesura que avançava l'any. Una evolució sorprenent perquè es jugat un paper destacat l'obra pública i l'edificació de sostre produeix en una conjuntura especialment expansiva en termes privat per a usos productius. Una evolució que es veu reflecti de mobilitat però congruent amb el fet que el creixement da en l'aportació de la formació bruta de capital en el creixe demogràfic de la regió metropolitana es concentra gairebé en ment del PIB i que previsiblement —segons les dades de les exclusiva a les perifèries, menys denses i amb una dotació de llicències d'obres aprovades i les de projectes visats— esman transport públic clarament menor a la dels centres. En aquesta tindrà al llarg d'enguany. situació, el vehicle privat adquireix un gran protagonisme i és percebut com indispensable per a tota mena de desplaçaments. Això explica en part l'augment espectacular del parc de vehi cles i del de motos i ciclomotors que s'ha produït a la regió metropolitana en els darrers anys. 11 rIC,1[IiUIWIi El creixement sostingut de l'activitat constructora ha El fet és que aquest diferencial s'ha concentrat bàsicament en els tingut un efecte especialment important en el mercat darrers dos anys i després d'un llarg període en què l'evolució laboral metropolità, impulsant la regularització i la dels preus de consum a la província i a Espanya ha estat pràcti generació de nombrosos llocs de treball. cament coincident.Això fa pensar que el desencadenant d'aquest repunt inflacionista possiblement vagi associat a l'enfortiment de La coincidència d'una conjuntura especialment expansiva del la demanda interna de consum en un entom d'elevada utilització sector amb una normativa laboral incentivadora de la contrac de la capacitat productiva installada, comés el cas d'alguns sec tació estable ha afavorit la legalització de molta activitat sub tors manufacturers, inclosa la construcció. Una situació extensi mergida. A més de l'augment del nombre d'empreses —comho ble a molts serveis en els que la demanda ha superat les expecta indica el creixement molt superior al de lamajoria de grans sec tives de l'oferta o que operen en un marc d'escassa competència. tors pel que fa a altes de l'IAE i comptes de cotització en el Règim General de laSeguretat Social— l'ocupació sectorial ha Seguint la tendència alcista del quadrienni 1995-1998, l'expan registrat un creixement anual de l'ordre del 15 per cent, que sió econòmica del 1999 s'ha traduït també en unamillora subs s'afegeix a un creixement similar de l'any 1998. Els prop de tancial dels indicadors del mercat de treball de Barcelona i 150.000 ocupats directes que té el sector de la construcció a la regió metropolitana. L'atur ha continuat retrocedint gràcies a la regió metropolitana superen en més d'un 50 per centel nombre creació de nous llocs de treball i a la regularització d'ocupació d'efectius de cinc anys enrere. submergida. Un procés, aquest darrer, que s'ha vist accelerat per les bonificacions de les cotitzacions socials a les noves con La notable tendència alcista del subsector de la construcció tractacions indefinides i també per la creixent acceptació de les residencial durant la segona meitat de la dècada dels noranta modalitats de treball a temps parcial. està estretament lligada a la sensible millora de les condicions d'accés a l'habitatge en propietat a partir de 1994. Una millora Gairebé tres de cada quatre actius catalans afiliats a la recolzada en primera instància en la contenció dels preus de Seguretat Social treballen a la regió metropolitana. venda i posteriorment en el descens dels tipus d'interès hipote caris. D'ençà el segon semestre de 1998, aquesta situació favo Segons les dades provisionals d'actius afiliats a la Seguretat rable per la demanda s'ha vist afectada pel repunt dels preus de Social, el nombre d'ocupats al conjunt de la regió metropolitana venda. Un repunt que durant el 1999 s'ha accentuat amb aug a final d'any ha crescut prop d'un cinc per cent, fins a superar els ments mitjans entre el 15 i el 20 per cent al mercat lliure de 1,9 milions. Un increment lleument inferior al del 1998 però que nova construcció de les principals poblacions de la regió metro novament supera la taxa de creixement del PIB.Aquesta aparent politana. pèrdua de productivitat s'ha de matisar pel fet que l'augment real d'ocupació és, en termes equivalents, inferior al nominal ja que Una tendència a l'alça dels preus que previsiblement es man les dades utilitzades inclouen l'ocupació regularitzada i un per tindrà enguany —tot i que amb menys intensitat— i a la que centatge creixent d'ocupats a temps parcial. s'hi ha d'afegir l'impacte directe del repunt dels tipus d'interès dels darrers mesos i el que se'n derivi de les tensions inflacio Pel que fa a l'atur, tot i que al llarg del darrer any ha retrocedit a nistes. Una conjunció de factors que necessàriament endureix un ritme de l'u per cent mensual, l'evolució recent mostra símp les condicions d'accessibilitat a l'habitatge en propietat i que, tomes clars de desacceleració. Un fet d'altra banda lògic si es con en una situació de pèrdua de capacitat adquisitiva en termes sidera que el pes de l'atur juvenil sobre el total és cada cop més reals de les rendes salarials, tendirà a reduir-ne la demanda marginal i que la taxa d'atur —la dels homes és inferior al5,5 per efectiva. cent— s'ha reduït pràcticament a lameitat en només cinc anys. L'augment dels preus de consum durant el 1999 —amb inde Una dada gràfica del dinamisme de l'ocupació són els pendència de les causes que l'han provocat— introdueix un gairebé 9.700 contractes indefinits que de mitjana mensual notable grau d'incertesa en les expectatives i en la capacitat de s'han formalitzat a Barcelona durant el 1999. despesa de la majoria de les famílies que depenen bàsicament de salaris o pensions. En aquest sentit, l'efecte incentivador del Un altre element determinant d'aquest notable procés de reduc consum buscat per la reforma de l'IRPF s'ha diluït en part per ció de les xifres d'atur ha estat el fort creixement de la contrac l'augment superior al previst de l'IPC i per les expectatives tació laboral indefinida, que ha acabat l'any amb un creixement d'increment de la càrrega financera que hauran de suportar les del 30,5 per cent, el doble que el de la contractació temporal. El famílies amb crèdits hipotecaris. procés de consolidació de plantilles que ha propiciat l'augment de les contractacions indefinides modera l'augment de la con Les tensions inflacionistes de final d'any són imputables en tractació temporal i avança en la direcció de reduir l'elevada part a l'evolució de lacotització del petroli, però en cap precarietat existent en el mercat laboral. cas sembla ser aquesta la raó de l'augment del diferencial de preus entre Catalunya i la restad'Espanya. Abans d'acabar, creiem necessari fer una breu referència al fet que la població activa estimada per l'EPA sembla haver entrat L'augment de l'IPC a la província de Barcelona i a Catalunya en una fase d'estancament en la que dominen els senyals de per sobre del tres per cent a final d'any equival a superar en mig retrocés. Un procés que si bé és més accentuat a Barcelona i punt la mitjana espanyola per segon any consecutiu. Una anàli entorn metropolità, s'està generalitzant alconjunt de Catalunya. si de l'evolució per components posa de manifest que, amb Possiblement, i a banda de factors demogràfics explicatius, es l'excepció significativa de l'habitatge i el transport, aquest dife tracti d'un procés que s'ha accentuat per la moda de les preju rencial és imputable a la pràctica totalitat dels productes que bilacions molt abans dels seixanta anys. Sigui com sigui, és una formen la "cistella de la compra", especialment l'alimentació, evolució preocupant si es té en compte que les taxes d'activitat la roba de vestir i el parament de la llar. tot just, i en el millor dels casos, comencen a ser comparables amb les de la Unió Europea. 12 I. Indústria Evolució de l'activitat industrial Indicador sintètic d'activitat industrial Índex de industrial La substancial producció millora registrada pel clima industrial al (%) (taxes de variació interanual) conjunt de la UE durant el segon semestre de 1999 ha 12 ajudat a dinamitzar la producció i les vendes de la indústria catalana. 10 Si durant els primers mesos de 1999 les expectatives que sobre el creixement de l'activitat industrial catalana transmetien les dades de clima industrial alconjunt de laUE i tambéd'Espanya eren clarament negatives, a partir de mitjan d'any han millorat sensiblement. Un canvi provocat per la revisió a l'alça de les expectatives de creixement de les principals economies europe es un cop esmorteïda la crisi financera russa i asiàtica, i afavo rit també pel procés de depreciació de l'euro enfront del dòlar. 1 1 1 1.98 11.98 111 98 IV.98 1.99 11.99 111.99 IV.99 I=1 Catalunya Espanya Indicador de clima industrial 10 AO Índex de producció industrial (Catalunya) (%) (taxes de variació -10 interanual) 14 -20 12 - — -30 10 - — 8 - — _ _ 6- 50 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 4- --— _ — — Catalunya Espanya — Unió Europea 2 - _ Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de lesopinions empresarials 0 I referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la 98 11.98 111.98 1 \ .98 1.99 11.99 111.99 IV.99 producció (mitjanesmòbils de tres mesos). Font: Direcció generald'Indústria de la Generalitat i Ministeri d'Indústria i 1=1 Energia. Béns de consum I=1 Béns d'equipament =Béns intermedis El canvi d'orientació de les perspectives de creixement ha pro La millora avançada pel clima industrial s'ha concretat, de vocat que les dades mensuals de l'indicador del clima industrial moment, en un petit repunt dels índexs de industrial hagin abandonat producció ja els valors negatius que l'han caracteritzat al corresponents als dos darrers trimestres de 1999. Una reacció llarg de gairebé quinze mesos. L'observació de les trajectòries que ha estat més intensa a Catalunya que no al del pas conjunt clima industrial d'ençà el 1993 permet constatar que l'im d'Espanya com a conseqüència de la major dependència de la pacte sobre la producció industrial de Catalunya i Espanya de producció industrial catalana de la conjuntura la darrera europea. Segons crisi financera internacional ha estat sensiblement la destinació final dels productes, la producció de béns més d'equi curta i menys intensa que la que va afectarMèxic i les prin pament —que ha protagonitzat l'expansió de la producció cipals economies sud-americanes a mitjan dels noranta. industrial els darrers anys— es veu superada per la producció Bàsicament perquè els lligams comercials i de fluxos inversors de béns intermedis i de consum. d'Espanya eren i són superiors amb l'Amèrica Llatina que no pas amb l'Extrem Orient i també per l'efecte estabilitzador de 1 'euro . 15 saldos Evolució de l'activitat industrial a la regió metropolitana 25 20 15 10 5 0 5 -10 15 Producció Vendes totals Vendes exteriors Preus de venda Estocs prod.elaborats EI 1993 1=1 1994 1=1 1995 I=1 1996 1=1 1997 1=1 1998 1=1 1999 Les dades representades són mitjanes dels saldos bimestrals. Font: Tots els quadres i els gràfics d'aquest apartat són d'elaboració pròpia amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. Enquesta de conjuntura industrial Les respostes dels empresari a les preguntes sobre la situació del seu negoci són especialment clarificadors de la conjuntura Evolució l'activitat industrial la regió metropolitana expansiva dominant a final d'any. El saldo lleumentde a negatiuque de 1999. caracteritzava la situació de la cartera de comandes a durant el comença segon semestre ment d'any s'ha transformat radicalment durant el darrer qua de moltes La recuperació de l'activitat industrial que segons la sèrie de dritnestre. També ha canviat la situació empreses pel clima industrial s'ha produït a Catalunya al llarg de la segona que fa al seu nivell d'estocs. El predomini d'empreses amb meitat de 1999, confirmada alconjunt de la regió metro estocs de productes elaboratses veu superiors als desitjats —per l'ato politana de relleu els resultats de l'enquesta de nia de les exportacions— s'ha transformat notablement a final segons posen Cambra de Comerç de d'any gràcies al manteniment de la demanda interna i al conjuntura industrial elabora la repunt que Barcelona. de les exportacions. En conjunt, el nombre d'empreses que bimestre a bimestre declaren que el seu negoci va en augment al llarg la meitat de ha ha crescut de manera molt significativa durant la segona meitatSegons aquestes dades, de segona any augmentat de manera constant el nombre d'empreses que de any. bimestre rera bimestre han augmentat el seus volums de pro ducció. Els saldos negatius que tradicionalment presenta el Una situació de bonança relativament generalitzada que predis darrer bimestre de l'any s'han reduït de manera significativa, posa a valorar de manera moderadament optimista les perspec especialment pel que fa a la producció i les exportacions, alho tives empresarials de cara al primer quadrimestre d'enguany. relativament inamovibleel nombre d'em Unes perspectives que aposten bàsicament pel mantenimentraque s'ha mantingut declaren el seu volum de negoci es manté esta dels nivells de producció, vendes i ocupació en un entom de preses que que bilitzat. preus orientats encara a la baixa. L'augment de la producció industrial durant els darrers Del gràfic que representa l'evolució del conjunt de l'any a par bimestres de 1999 s'ha recolzat en el creixement sostingut tir de les mitjanes bimestrals destaquen especialment dos aspec de lademanda interna i en la recuperació de la trajectòria tes. Un és la intensitat —que s'ha de llegir en nombre d'em de expansiva de les exportacions. preses afectades— dels descens dels preus venda. L'altra, l'atonia de les exportacions, resultat de compensar els saldos de la Un element a destacar és de amb els que aquest repunt alcista de les ven negatius començament d'any positius segona des ha anat associat a una tendència moderadament a la baixa meitat. La resta de magnituds —producció, vendes totals i Una evolució si durant la primera meitat de estocs de productes elaborats— presenten una evolució nota dels preus. que l'any obeïa al descens dels preus del petroli i dels seus derivats blement positiva, en la línia d'expansió ininterrompuda que viu a més del d'altres matèries primeres, a final d'any, quan la cotit la indústria metropolitana d'ençà el 1994. zació internacional del preu del petroli ha canviat radicalment, el descens dels de venda s'ha d'imputar a la creixent Aquesta evoluciópreus explica el notable daltabaix que s'ha produït competència un economia cada més global plante entre els factors que frenen elcreixement de la en cop producció.Així, que les produccions de les devaluades economies asiàtiques. la feblesa de la demanda, que era el recurs preferit pels empre gen saris a l'hora d'identificar els factors que frenaven l'expansió de la producció, ha cedit protagonisme a una diversitat d'ele ments més específics i característics de cada sector a més de la creixent competència estrangera i la manca de mà d'obra espe cialitzada. 16 Total indústria (sense Construcció) (dades provincials) 1998 1999 A) Resultats del himestre obser_vat comparats amb l'antenor (w) nv-ds gn-fb mç-ab mg-jn jl-ag st-oc nv-ds 1) Producció Igual 48 42 45 33 29 31 43 Saldo -15 11 22 30 4 43 -6 2) Vendes totals Igual 40 40 45 31 27 25 39 Saldo -10 4 6 27 10 55 -9 3) Vendes en el mercat exterior Igual 46 30 40 37 44 48 46 Saldo -21 -23 -5 16 -9 32 -9 4) Preus de venda Igual 86 60 60 76 72 67 60 Saldo -9 -20 -27 -13 -1 -9 -15 B) Situació al fmal del bimestre (%) 5) Marxa dels negocis Normal n.d. 51 53 58 54 49 47 Saldo n.d. 12 11 10 9 30 39 6) Estocs dels productes elaborats Igual 63 67 71 49 61 65 Saldo 6 23 3 14 -8 -13 7) Cartera de comandes Normal 63 49 41 51 54 52 53 Saldo -1 -4 -12 21 -10 19 23 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 52 38 53 52 50 55 54 C)Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (%) 9) Producció Manteniment 54 60 49 45 32 67 67 Saldo 16 9 25 26 40 8 18 10) Vendes Manteniment 48 46 47 45 31 52 39 Saldo 20 2 25 20 36 2 -9 11) Cartera de comandes Manteniment 59 63 67 54 51 62 76 Saldo -)3 2 10 26 34 -5 7 12) Preus de venda Manteniment 66 67 75 68 70 50 60 Saldo -4 -10 -23 -14 -30 -15 13) Ocupació Manteniment 69 83 53 57 82 74 76 Saldo -3 4 16 -4 -6 O saldos Evolució del conjunt de la indústria (%) Factors limitadors de a producció 30 100 90 - 20 80 - ----- 10 ,_........--■ ---\,.../-. 70 - 60 - 0 -10 -...\....., 50 - 40 -20 30 20 -30 10 40 0 11111L211 1994 1995 1996 1997 1998 1999 1997 1998 1999 — Producció Vendes exteriors — Preus venda Debilitat demanda I=11 Dificultats de finançament — Estoc productes Cartera comandes = Competència estrangera Altres causes 17 II. Finances Sistema bancari Nombre d'oficines (30 set. 1999) Evolució dels tipus d'interès Àmbit Caixes Cooper. (%) territorial Total Banca d'estalvis de c 18 Barcelona 2.196 912 1.257 27 — 16 Resta província 2.993 1.084 1.869 40 Resta Catalunya 2.090 787 1.281 22 Total Catalunya 7.279 2.783 4.407 89 — 12 Madrid 2.942 1.805 1.116 21 Resta província 1.660 827 822 11 — Total Espanya 10 38.956 17.140 18.119 3.697 — Font: Banco de España.Boletín estadístico. 8 `,...., Variació (%) Total Banca Caixes Cooper. — 4 30 set. 99/30 set. 98 Barcelona -3,7 -7,6 -0,9 8,0 2 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Catalunya -0,6 -6,2 2,9 21,9 — Espanya 0,6 d'intervenció -2,6 3,3 3,3 Tipus (BE-BCE). — Tipus del crèdit preferencial de bancs icaixes. 31 des.98/31 des.97 — Tipus de crèdit d'l a 3 anys de bancs i caixes. d'interès del total d'entitats. Barcelona 0,1 -3,5 3,0 8,7 Tipus hipotecari Catalunya 2,0 -3,2 5,4 26,7 Espanya 2,7 -0,5 5,7 4,0 Que l'evolució del nombre d'oficines hagi estat i continuï sent tan dispar entre els bancs i les caixes obeeix bàsicament a que L'augmentdel nombre d'oficines de les caixes d'estalvija no els principals processos de concentració han estatprotagonitzats és suficient per compensar el tancament d'oficines que pro per bancs. Fusions o absorcions que en el cas d'implicar a enti voca el procés de concentració bancària. tats de primera fila amb una gran implantació en el territori aca ben per incidir en una reordenació de les corresponents xarxes Les darreres informacions disponibles corresponents al nombre d'oficines, buscant guanyar quota de mercat i sense perdre pro d'oficines bancàries apunten a un canvi de tendència després de ductivitat. A banda de la singularitat del seu estatus jurídic, gairebé quatre anys de notable expansió tant a Catalunya com a només la forta expansió del crèdit —especialment de l'hipote la resta d'Espanya. Una expansió molt concentrada en aquelles cari— que s'ha registrat en els darrers anys pot explicar que el àrees geogràfiques amb unamenor dotació de serveis financers sector de les caixes no hagi viscut un procés de transformació per càpita. No cal dir que aquesta situació no és ni de bon tros paral•lel al dels bancs. la de Barcelona, on el valor d'aquesta ràtio és aproximadament un 35 per cent superior al de la resta de Catalunya. En aquest sentit, les dades són incontestables. Dels darrers set anys, només en un —el 1995— la variació del nombre d'ofici Els elements desencadenants d'aquest canvi de tendència no nes de bancs tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya, no fou s'han de buscar en l'evolució dels resultats del negoci tradicio negativa. Si es compara la dotació actual d'oficines d'aquest nal del sector financer sinó que són conseqüència del procés segment a Catalunya amb l'existent en acabar el 1992, el des continuat de concentració empresarial i de l'aposta que de cens acumulat és de l'ordre del 13 per cent, més de 400 oficines. manera decidida estan fent algunes de les principals entitats per Algunes tancades i d'altres absorbides per caixes. Contrària les noves tecnologies coma vehicle d'expansió de la seva acti ment, el conjunt de caixes, amb gairebé 900 oficines més a tot vitat en una economia global. La possible pèrdua del tracte Catalunya, ha acumulat un creixement de l'ordre del 25 per cent humà i personalitzat que pot enyorar el client amb la banca en aquests darrers set anys. Les cooperatives de crèdit, amb una telefònica i per Internet es veu compensat per l'augment d'ofer presència força testimonial a Catalunya, mantenen un ritme de ta a la que pot accedir. creixement molt significatiu per quart any consecutiu. 21 Dipòsits i crèdits (milions d'Euros) Evolució dels crèdits idhpósits(província) Àmbit 30 99 milions d'euros (valors constants de 1990) 31 des. 96 31 des. 97 31 des. 98 st. territorial Dipósits del sector privat enel sistema bancari 55.000 Prov. Barcelona 65.462 64.693 64.986 67.066 50.000 Resta Catalunya 13.817 13.853 13.273 14.442 Total Catalunya 79.280 78.546 78.259 81.508 45.000 Prov.Madrid 89.124 100.453 99.168 99.384 40.000 Total Espanya 380.062 396.644 404.128 420.441 35.000 Prov. Barcelona 45.226 51.843 61.344 68.397 30.000 RestaCatalunya 10.506 11.918 13.881 15.415 Total Catalunya 55.732 63.761 75.225 83.812 25.000 Prov. Madrid 75.433 87.760 105.192 113.921 20.000 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Total Espanya 290.030 332.720 390.146 433.569 90 Crèdits - Dipòsits Font: Banco de España. Boletín estadístico. 30 set.991 31 des. 98/ 31 des. 97/ Els dipòsits bancaris ofereixen nous atractius a l'estalvi de Variació (%) 30 set.98 31 des.97 31 des.96 les famílies, alhora que s'accentua el fort ritme de creixe Dipòsits ment del crèdit bancari al sector privat. Prov. Barcelona 8,1 0,5 -1,2 han els del sector en el Total Catalunya 8,3 -0,4 -0,9 L'augment que registrat dipòsits privat Total 1,9 4,4 sistema bancari podria desmentir l'anterior afirmació si no fos Espanya 7,3 perquè a banda de la testimonial revisió a l'alça dels tipus de Crèdits passiu, l'impacte més important potser s'hagi d'imputar a la Prov. Barcelona 20,0 18,3 14,6 millora del tractament fiscal dels rendiments d'una part dels Total Catalunya 19,4 18,0 14,4 dipòsits i a la situació d'indefinició que ha viscut el mercat bor Total Espanya 16,5 17,3 14,7 sari durant lamajor part del 1999, caracteritzat per unanotable volatilitat de les cotitzacions. Aquesta situació ha afavorit una major propensió a mantenir liquiditat mitjançant dipòsits ban A banda dels signes incipients però alhora contundents de con caris que no pas a la incertesa de la renda variable. La notable tenció i fins i tot de canvi de tendència de l'expansió del nom desacceleració de la taxa de creixement del volum negociat de bre d'oficines del sistema financer de cara el 2000, la trajectò renda variable a les borses espanyoles sembla confirma-ho. ria que efectivament ha canviat ja de tendència ha estat la dels tipus d'interès nominals. Després de gairebé quatre anys de De forma paral•lela i per tercer any consecutiu, el volum de crè retalls continuats en els tipus oficials i en els principals tipus dit del sistema bancari en mans del sector privat ha assolit una d'actius, durant els darrers mesos de 1999 han començat a revi taxa de creixement a l'entorn o superior al 15 per cent, amb far. Un canvi d'escenari que per l'escassa magnitud acumulada màxims del vint per cent en el cas de la província de Barcelona. fins a final d'any -àmpliament compensada en termes reals Creixements que utilitzant xifres homogènies -inclosos els pel repunt de la inflació- i per les expectatives de creixement crèdits titulitzats- serien superiors. Una evolució que s'expli econòmic amb les que es treballa, ha passat pràcticament desa ca bàsicament per la reactivació de la despesa privada en con percebut. sum i la persistència de la demanda de béns immobles. Recordar, a manera d'exemple, que el 1999 ha estat un any de màxims històrics tant en la matriculació de vehicles nous com en els volums de producció i preus assolits en el mercat de la construcció residencial. 22 Crèdit del sistema bancari als sectors productius i a les famílies. Espanya. (Milions d'Euros) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum de Altres Període 'total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions 31 des. 87 77.975 3.865 38.579 8.042 27.490 25.495 11.966 4.700 8.829 31 des. 88 86.888 4.694 38.711 10.253 33.230 33.404 15.001 6.088 12.315 31 des. 89 101.164 5.085 41.923 13.688 40.469 42.075 19.106 7.705 15.264 31 des. 90 112.662 5.666 44.838 16.993 45.165 47.275 23.938 8.600 14.737 31 des. 91 133.639 6.031 51.594 20.942 55.072 53.678 29.738 9.075 14.865 31 des. 92 142.746 7.038 53.687 23.918 58.103 60.815 35.610 8.528 16.677 31 des. 93 139.410 5.385 49.649 23.148 61.228 71.392 43.772 8.372 19.248 31 des. 94 142.455 5.505 48.208 21.461 67.282 88.342 61.057 8.847 18.438 31 des. 95 149.424 5.738 50.276 21.774 71.635 98.502 68.852 9.380 20.270 31 des. 96 157.821 6.193 47.937 22.498 81.192 109.267 78.216 9.941 21.110 31 març 97 162.977 6.120 48.228 22.687 85.942 112.082 80.908 10.153 21.021 30 juny 97 166.446 6.607 48.043 22.945 88.851 118.018 85.548 10.719 21.754 30 set. 97 171.773 6.788 50.443 23.215 91.327 122.860 90.122 11.224 21.514 31 des. 97 178.404 6.746 52.460 22.824 96.374 129.626 95.579 11.756 22.291 31 març 98 180.444 6.843 50.906 24.270 98.425 137.436 98.770 11.613 27.053 30 juny 98 187.794 7.197 55.422 25.871 99.303 146.540 106.818 14.353 25.369 30 set. 98 194.116 7.407 55.549 26.431 104.729 151.563 110.562 15.417 25.584 31 des. 98 204.942 7.587 58.094 26.673 112.589 156.868 113.447 16.064 27.357 31 març 99 205.918 7.819 56.495 27.122 114.481 162.736 118.086 16.518 28.132 30 juny 99 222.323 8.328 65.785 29.592 118.618 171.129 123.486 16.609 31.034 30 set. 99 225.503 8.415 64.096 30.411 122.581 177.118 128.349 17.164 31.605 Font: Bancode España. Boletín estadístico. Una breu anàlisi de la distribució del crèdit bancari per finali set.99/ des.98/ des.97/ tats mostra com al llarg del 1999 les taxes de creixement del Variació (%) set.98 des.97 des.96 sector productiu i de les economies domèstiques pràcticament s'han Total sectors productius 16,2 13,0 igualat. Un fet que trenca amb el creixent protagonisme 14,9 d'aquest darrer segment gràcies a la inversió immobiliària. El Indústria 15,4 10,7 9,4 Construcció 15,1 16,9 1,4 repunt de la demanda de crèdit bancari per part del teixit pro Serveis 17,0 16,8 18,7 ductiu s'ha d'associar bàsicament a les creixents necessitats de finançament per afrontar el fort procés d'inversió que mantenen Total famílies 16,9 21,0 18,6 moltes empreses per modernitzar i ampliar equips i instal.la Inversió immobiliària 16,1 18,7 22,2 cions. Consum durador 11,3 36,6 18,3 El conjunt del teixit productiu aprofita l'avinentesa del baix preu del diner per recuperar pes relatiu en el total del crè A banda dels factors de demanda com a motors de creixement dit que el sistema bancari té concedit al sector privat. del crèdit concedit i del baix preu del diner en termes reals, també hi ha contribuït l'augment de la competència entre les En el cas de les economies domèstiques, la compra i rehabilita entitats financeres i la baixa taxa de morositat que actualment ció de sostre residencial continua sent, un anymés, la principal suporten. La suma de tots aquests elements incentivadors de la destinació del crèdit bancari. L'aparent desacceleració de la demanda de crèdit bancari, afegits al canvi que la reducció dels demanda de recursos per a finançar béns de consum durador tipus d'interès durant lasegona meitat dels noranta ha propiciat s'ha de matisar per l'espectacular creixement del 1998, any en les modalitats d'estalvi de la població -la renda variable i sobre el que es fa la comparació. De fet, el creixement acumu els fons d'inversió ha substituït les llibretes d'estalvi i a termi lat dels dos darrers anys ha estat més intens en l'apartat del crè ni- expliquen que per primera vegada el volum de crèdit ban dit al consum que no pas en l'hipotecari. cari superi el total de dipòsits del sector privat en el sistema bancari. 23 Mercat de renda variable Volum efectiu negociat a les borses (milions d'Euros) Renda variable Renda fixa pública Renda fixa privada Total renda fixa i variable' Període Barcelona 1 ,...-.1Kadrid çelona Madrid Barcelona Madrid : . , - , .., , , _ _ ,„ , , 1992 2.564,5 21.491,0 65,3 2.914,8 175,4 2.626,3 2.805,2 27.032,1 1993 2.499,4 33.229,0 165,9 4.763,3 326,9 5.804,3 2.992,2 43.947,8 1994 5.017,0 43.935,6 417,7 22.117,1 235,9 4.856,0 5.670,6 71.189,6 1995 4.113,3 39.654,4 2.271,6 22.654,8 217,6 3.031,2 6.602,5 65.385,9 1996 7.497,6 60.700,9 8.521,3 53.848,2 232,1 2.404,8 16.251,0 116.979,8 1997 19.829,4 123.195,1 11.350,8 22.379,7 144,4 1.870,7 31.341,8 147.675,8 1998 29.095,2 198.159,1 23.615,6 1.301,8 98,! 519,9 52.992,1 201.006,0 Ir.tr. 7.636,8 49.739,1 3.774,1 398,6 37,3 168,2 11.481,8 50.305,9 2n.tr. 9.333,9 53.031,7 4.523,0 141,1 9,1 118,3 13.974,9 53.291,1 3r.tr. 5.558,4 47.643,3 7.299,0 382,0 7,1 93,1 12.890,8 48.118,4 4t.tr. 6.566,1 47.745,0 8.019,5 380,2 44,6 140,3 14.644,6 48.265,5 1999 31.190,1 224.713,9 28.950,8 489,6 355,4 1.090,5 60.671,6 227.343,0 lr.tr. 6.380,2 55.252,2 6.544,1 131,1 14,1 500,2 12.974,2 56.165,5 2n.tr. 9.003,1 60.493,7 6.763,9 177,4 18,6 394,6 15.867,7 61.463,7 3r.tr. 7.368,7 47.067,5 7.314,1 46,5 274,5 94,5 14.967,9 47.256,1 4t.tr. 8.438,1 61.900,5 8.328,7 134,6 48,3 101,2 16.861,9 62.457,7 1. Inclou volum negociat de warrants i drets Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números Total negociat Volum efectiu negociat a Borsa de Barcelona Variació (%) Barcelona Madrid milions d'Euros 4t.tr.99/4t.tr.98 15,1 29,4 18.000 2n.sem.99/2n.sem.98 15,6 13,8 16.000 1999/1998 14,5 13,1 14.000 1998/1997 69,1 36,1 12.000 10.000 Les borses espanyoles han acabat l'any amb nous rècords 8.000 de contractació i una important revalorització dels índexs. 6.000 Si el mercat de renda variable descompta expectatives de beneficis empresarials, el 2000 4.000 comença amb bon peu. 2.000 La situació d'expansió econòmica que viu l'economia espanyo O la i la relativa estabilització dels tipus d'interès en mínims lr trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t trimestre històrics malgrat les tensions inflacionistes, són raons suficients 1119 1996 1997 I=1 1998 1.1 1999 per explicar el manteniment de la tendència alcista que -a banda de la notable volatilitat que han registrat durant la sego na meitat de l'any- han viscut els volums negociats a les bor Pel que fa al volum total negociat a les dues principals borses ses espanyoles. Raons que s'han vist reforçades per una notable espanyoles, el creixement del darrer any ha estat relativament allau d'OPV que han mantingut l'atenció delsmitjans de comu homogeni -entre el 13 i el 14,5 per cent- i notablement infe nicació i del públic en l'evolució diària del mercat de renda rior a l'increment del 1998. Només en renda variable, el volum variable. efectiu negociat a la Borsa de Barcelona any passat més que quadruplica el volum negociat tot just tres anys enrere. Gràcies a aquest dinamisme i tot i lacreixent especialització del mercat barceloní en la negociació d'efectes públics, la contractació de renda variable en aquesta plaça ha tornat a recuperar quota de mercat en relació amb Madrid. Que la renda fixa pública -bàsicament de la Generalitat- ha estat un any més la protagonista de l'evolució del volum de negoci almercat barceloní en dóna fe elcreixement, superior al 22 per cent, que ha registrat i el fet que ja explica pràcticament el 48 per centdel total negociat. 24 III. Consum, comerç i preus Matriculació de vehicles Evolució del parc automobilístic* (prov.de Barcelona) Vehicles matriculats Període Baixes Saldo milers variació (%) 275 30 - 1988 215.631 78.322 137.309 1989 236.902 86.619 150.283 250- 1990 204.151 64.695 139.456 - 10 1991 185.902 61.557 124.345 225- 1992 192.843 79.213 113.630 0 200- 1993 136.146 78.194 57.952 - -10 1994 152.956 88.085 64.904 175- 1995 146.294 72.041 74.253 - -20 1996 158.475 64.536 93.939 150- - -30 1997 183.053 76.683 106.370 125nnH H 1-1 -40 1998 230.146 77.727 152.419 1994 1995 1996 1997 1998 1999 1r.tr. 52.685 18.699 33.986 2n.tr. 59.972 17.439 42.533 = Total acumulat darrers dotze mesos 3r.tr. 53.657 15.593 38.064 - Taxa de variació interanual (%) 4t.tr. 63.832 25.996 37.836 1999 264.252 88.177 176.075 lr.tr. 64.042 21.211 42.831 2n.tr. 72.103 19.158 52.945 Evolució teòrica del 3r.tr. 61.364 18.026 43.338 parc 4t.tr. 66.743 milers de vehicles 29.782 36.961 180 * Exclosos ciclomotors - Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona 160 140 - 120 - Variació Matriculacions Baixes Saldo 100 - 4t.tr.1999/4t.tr.1998 4,6 14,6 -2,3 - 80 - 2n.sem.1999/2n.sem.1998 9,0 15,0 5,8 60- 1999/1998 14,8 13,4 15,5 40 - 1998/1997 25,7 1,4 43,3 20 - 0 ei ile Ill ili ik Les dades de matriculació de vehicles nous a la província 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 durant el 1999 permeten una doble lectura. D'una banda = Baixes = Saldo s'assoleix un noumàxim anual i de l'altra es confirma l'ini ci d'una fase de clara desacceleració. Els més de 264.000 vehicles matriculats a la província de Després de justificar el ritme sostingut d'augment de la compra Barcelona durant el 1999 superen en gairebé un 12 per cent de vehicles en una demanda cada cop més confiada i amb més l'anterior màxim històric assolit deu anys enrere, alhora que capacitat de despesa -per l'augment dels nivells d'ocupació i representen gairebé doblar la xifra de matriculacions de 1993. un major accés al crèdit bancari- sembla arribat el moment en Una fita que obeeix bàsicament a que l'increment acumulat en el que aquests factors vegin minvada la seva capacitat d'impuls els darrers tres anys ha estat de l'ordre del 67 per cent. Un ritme alhora que adquireixen protagonisme d'altres de signe contrari. de creixement que s'ha començat a fer insostenible compalesa És el cas, per exemple, de l'augment de la congestió a totes les la notable desacceleració de la trajectòria expansiva seguida àrees urbanes i de l'increment, important i sense que s'albirin durant la segona meitat de l'any, especialment en termes del canvis a la baixa a mitjà termini, del preu dels combustibles. saldo entre matriculacions i baixes. Un fet que sembla avançar que durant el 2000 la matriculació de vehicles s'haurà de recol A més d'aquest dos elements, no es pot obviar l'efecte desin zar bàsicament en l'efecte substitució com a element dinamit centivador que sobre aquest tipus de despesa pot començar a zador de les vendes. tenir el repunt dels tipus d'interès, especialment en una conjun tura en la que cada cop són més les famílies amb càrregues hipotecàries. D'altra banda, de la intensitat del creixement del nombre de matriculacions en aquests darrers anys i especial ment de l'increment del parc que ha comportat, pot deduir-se que ja s'ha donat sortida a la major part de la demanda insatis feta que s'havia acumulat durantel quadrienni 1993-1996.Molt especialment pel que fa a la renovació i ampliació del parc automobilístic i de material de transport de les empreses. 27 Preus de consum Índex general de preus de consum (1992=100) 1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5 E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3 1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9 E 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9 1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8 114,9 114,9 114,9 115,0 115,5 115,9 116,0 116,6 E 113,1 113,6 114,3 114,9 114,9 115,1 115,1 115,4 115,9 116,1 116,4 116,7 1996 B 117,4 117,9 118,3 118,9 119,4 119,3 119,5 119,6 119,9 120,2 120,3 120,8 E 117,5 117,8 118,2 118,9 119,3 119,2 119,3 119,7 120,0 120,1 120,1 120,5 1997 B 121,1 121,1 121,3 121,2 121,4 121,3 121,6 122,1 122,6 122,7 123,0 123,4 E 120,8 120,8 120,8 120,9 121,0 121,0 121,3 121,8 122,4 122,4 122,6 122,9 1998 B 123,9 123,6 123,8 124,2 124,2 124,3 124,9 125,2 125,2 125,3 125,3 125,7 E 123,2 122,9 123,0 123,3 123,5 123,5 124,0 124,3 124,4 124,4 124,3 124,7 1999 B 126,3 126,4 127,1 127,5 127,7 127,9 128,4 128,9 129,1 129,2 129,4 130,0 E 125,1 125,2 125,7 126,2 126,2 126,2 126,8 1273 127,6 127,5 127,7 128,3 Nota: les dades dels tres últims mesos són provisionals. Font: INE. Variació (%) des.99/set.99 des.99/des.98 des.98/des.97 Prov. Barcelona 0,7 3,4 1,9 IPC harmonitzat (variació interanual) Catalunya 3,5 1,8 (%) 0,7 Espanya 0,5 2,9 1,4 3,0 - subjacent 0,2 2,4 2,2 Prov. Madrid 0,7 2,8 1,1 2,5 - UE harmonitzat 0,6 1,7 1,0 2,0 - La coincidència en el temps d'una demanda agregada espe 15 ronada per uns tipus d'interès reals a la baixa amb un - - pro - _ cés de progressiu encariment delpetroli i derivats, ha gene rat importants tensions inflacionistes. - (),5 Com ja s'avançava en el número anterior, finalment l'augment (1.1) Ilt i ài il, 11 li li , de preus de consum mesurat per l'IPC ha superat totes les pre 98 98 st 98 ds 98 mç 99 99 st 99 ds 99 visions oficials. L'increment del 2,9 rriç jn jn per cent amb què s'ha tan l'any al conjunt d'Espanya representa doblar la taxa d'in = Espanya = UE 15 = cat Alemanya = França flació de l'any anterior. L'evolució dels preus a Catalunya i a la província de Barcelona haestat similar,mantenint-se per segon any consecutiu el diferencial d'aproximadament mig punt per Tot i el fet incontestable que el 1999 ha estat -com ho fou el sobre de la taxa espanyola. Per contra, l'índex de preus de con 1998 les un pel que fa al con sum a la Comunitat de Madrid ha evolucionat de simi malgrat aparences- any perdut manera trol de la inflació i en el que s'ha retrocedit en l'objectiu de lar a la del conjunt del país. reduir el diferencial amb la mitjana europea, l'evolució dels diferents índexs admet lectures menys alarmistes. Així, si hom analitza l'evolució dels preus sense comptar l'energia i els ali ments no elaborats -l'anomenada subjacent- l'augment és només de dues dècimes. Un resultat que cal considerar com un bon indicador de la tendència atès que representa més del 80 per cent de la ponderació total de l'índex general. Es mesuri d'unamanera o de l'altra, el fet és que en els darrers dos anys l'augment de preus a Espanya acumula un increment de l'ordre del 4,5 per cent, pràcticament dos punts més que la mitjana de la Unió Europea i tres punts més -un 70 per cent més- que França i Alemanya. Un diferencial que només en part es podria justificar per la major intensitat del creixement del PIB i de l'ocupació a Espanya. 28 IPC per components IPC (%) variació interanual des.99/set.99 des.99/des.98 des.98/des.97 6 Alimentació 1,8 3,9 0,6 5 Vestit 1,8 32 3,1 - Habitatge 0,6 2,9 1,3 4 Parament llar 0,6 2,7 2,5 Medicina 0,1 2,3 4,4 Transport 0,6 5,1 02 3 Cultura 0,8 1,9 2,4 Altres -1,4 3,1 3,8 2 Total 0,7 3,5 1,8 Alimentació 1,4 2,4 0,6 0 Vestit 0,9 2,0 2,3 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Habitatge 0,3 2,9 0,8 Parament llar 0,4 1,8 2,2 (%) acumulat anual 1999 Medicina 0,2 1,6 3,7 4,0 Transport 0,6 5,3 -0,3 3,5 Cultura 0,6 1,1 1,7 Altres -0,8 3,4 3,7 3,0 Total 2,5 0,5 2,9 1,4 2,0 1,5 variació Índex de preus industrials1,0 interanual (%) 0,5 12 O 10 -0,5 8 gn fb mç ab mg jn j1 ag st oc nv ds 6 - Catalunya - Espanya UE15 Subjacent 4 -• p- 2 Aquest diferencial d'inflació 0 entre països es reprodueix també, i per segon any consecutiu, entre Catalunya i la pro -2 víncia de Barcelona i el conjunt d'Espanya. -4 El 3,5 per cent de taxa interanual assolit a Catalunya en acabar 6 1994 1995 1997 1998 1999 el 1999 és el valor més elevat d'ençà el desembre de 1996. 1996 La raó d'aquesta major tensió inflacionista - - - a Catalunya en relació General Consum Equipament Intermedis amb la resta d'Espanya possiblement s'hagi d'explicar per la diferència entre els potencials de creixement i en les estructures de la despesa privada en cadascun dels dos territoris. En aquest Pel que fa a l'evolució dels preus industrials, l'encariment del sentit, és il.lustratiu constatar que aquest superior augment de petroli i els seus derivats -accentuat per la revalorització del preus a Catalunya respon a una variació força generalitzada dòlar enfront de l'euro- i la represa de les exportacions, ha dels principals components de la despesa. D'aquests, només els capgirat radicalment la situació d'atonia i d'evolució plana que epígrafs corresponents a l'Habitatge i al Transport ha registrat ha caracteritzat l'índex de preus industrials els darrers quatre un increment semblant als dos àmbits. La resta, especialment anys. Que un dels elements que més ha contribuït a la conten Alimentació i Vestit -que en conjunt representen el 40 percent ció de l'IPC en els darrers anys s'orienti a l'alça afegirà més de la despesa- han tingut un creixement molt més accentuat a pressió alcista a l'evolució dels preus de consum aquest Catalunya que no pas a la resta d'Espanya. començament d'any. 29 Consum d'energia i aigua Consuin d'electricitat Electricitat Gwh. (ús domèstic) variació (%) Total Estructura d'usos (Gwh) 1.500 5 Núm.índex Comercial Període 1988=100 Gwh Domèstic i industrial Tracció 1.450 - 1988 100,0 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 1.400 - 1989 107,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 1990 108,2 4.516,0 1.273,5 3.093,3 1492 1.350 - 1991 114,8 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8 1992 123,6 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0 1.300 - --10 1993 118,8 4.958,9 1.548,9 3.245,9 163,7 1.250 - 1994 117,9 4.922,7 1522,9 3.241,0 158,8 1995 120,5 5.031,2 1.368,6 3.490,1 172,5 1.200 15 1996 124,3 5.189,3 1.417,6 3.603,3 168,4 1995 1996 1997 1998 1999 1997 127,6 5.328,1 1.446,0 3.717,7 164,4 Gas canalitzat 1998 129,0 5.384,8 1.348,2 3.917,1 119,6 milions de tèrmies variació (%) lr.tr. 1.379,4 379,3 957,8 42,3 3.100 15 2n.tr. 1.333,8 345,0 945,6 43,2 3.000 - 3r.tr. 1.354,2 301,0 1.021,4 31,8 10 - 4t.tr. 1.317,4 322,9 992,3 2,3 2.900 2.800 - 1999 2.700 - lr.tr. 1.304,6 404,2 899,1 2,1 2n.tr. 1.184,6 363,7 817,9 2,2 2.600 - 3r.tr. 1.143,4 294,4 845,0 2,7 2.500 - 4t.tr. 2.400 - Nota: La sèrie pel que fa a usos es trenca el 995 i la del total a final de 1998, quan els 2300 - I I grans consumidors passen al mercat lliure. Les dades de 1999 són provisionals. Font: Dades d'ENDESAi HECSA facilitades 2.200 10 pel Departament d'Estadística de 1994 1995 1997 1998 1999 l'Ajuntamentde Barcelona. Elaboració 1996 pròpia. total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Consum Comercial Variació (%) total Domèstic i industrial 3r.tr.1999/3r.tr.1998 -15,6 -2,2 -17,3 2n.sem.1999/2n.sem.1998 El fort creixement de l'activitat econòmica i un hivern relativa ment llarg expliquen l'augment del consum d'energia durant el 1999/1998 1999. 1998/1997 1,1 -6,8 5,4 L'evolució del consum domèstic d'electricitat durant els pri mers nou mesos de l'any defineix una tendència a l'alça mode El fet que els grans consumidors d'electricitat,aprofitant la pro rada i constant. Insuficient en tot cas, per a compensar el des gressiva liberalització del mercat elèctric, ja puguin triar submi cens de 1998. Atès l'augment de les unitats de consum a remolc nistrador, invalida parcialment i esperem que només temporal del dinamisme de la construcció residencial i del nivell d'equi ment, lautilitat del consum d'electricitat com a indicador d'ac pament d'electrodomèstics de la majoria de llars i no només de tivitat econòmica en àmbits locals. La davallada que registren les noves, la relativa contenció del consum elèctric de les famí les dades de 1999 corresponents al consum per a usos comer lies és una bona notícia des del punt de vista del consum res cials i industrials i especialment per a tracció, obeeix bàsica ponsable. Els mèrits possiblement siguin compartits entre uns ment a aquest efecte. electrodomèstics energèticament més eficients i uns hàbits de consum cada cop més compromesos amb la conservació del medi. 30 Consum de gas canalitzat (milions de tèrmies) Consum d'aigua Total Estructurad'usos (hm3) 1988 1987.100 3 Domèstic i industrial 2.047,1 Altres , 1989 2.141,9 1988 101,7 140,50 82,00 46,00 12,50 1990 2.188,9 1989 105,7 146,00 83,50 49,60 12,90 1991 2.525,4 1990 100,6 138,98 81,40 46,00 11,59 1992 2.626,0 1991 100,0 138,08 81,69 44,15 12,24 1992 95,5 131,84 79,95 40,85 11,05 1993 2.602,5 1994 2.526,1 1.746,6 779,5 1993 89,5 123,66 76,85 35,66 11,14 1995 2.436,0 1.645,7 790,3 1994 87,6 120,91 76,15 34,55 10,21 1996 2.642,9 1.806,1 836,7 1995 86,4 119,32 75,74 33,43 10,15 1997 2.594,2 1.771,0 823,2 1996 83,8 115,72 74,33 32,67 8,71 1997 84,2 116,22 74,82 33,41 7,96 1998 2.715,5 1.854,1 861,4 lr.tr. 985,3 681,8 303,5 1998 84,3 116,35 74,52 33,48 8,36 2n.tr. 719,3 516,4 202,9 lr.tr. 28,18 18,76 7,71 1,72 3r.tr. 414,2 275,1 139,1 2n.tr. 29,64 19,34 8,21 2,09 4t.tr. 596,7 380,8 215,9 3r.tr. 30,53 18,86 9,01 2,66 4t.tr. 28,00 17,56 8,55 1,89 1999 lr.tr. 1.166,0 821,6 344,4 1999 84,2 116,28 73,34 34,04 8,91 2n.tr. 809,3 595,8 213,5 lr.tr. 28,56 18,77 7,65 2,15 3r.tr. 433,7 288,7 145,0 2n.tr. 30,47 19,40 8,91 2,16 4t.tr. 3r.tr. 30,09 18,49 9,05 2,55 4t.tr. Font: 27,16 16,68 Gas Natural S.A. Dades recollides 8,43 2,05 pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Font: SocietatGeneral d'Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Total Domèstic Comercial Comercial 3r.tr.1999/3r.tr.1998 -4,7 -4,9 -4,2 Variació (%) Total Domèstic i industrial Altres 2n.sem.1999/2n.sem.1998 4t.tr.1999/4t.tr.1998 -3,0 -5,0 -1,4 8,6 1999/1998 2n.sem.1999/2n.sem.1998 -2,2 -3,4 -0,5 1,1 1998/1997 4,7 4,7 4,6 1999/1998 -0,1 -1,6 1,7 6,6 1998/1997 0,1 -0,4 0,2 4,8 Potser és molt agosarat avalar tantes interpretacions a partir d'una disponibilitat tan escassa de dades. En tot cas, comparant les dades de consum d'electricitat amb les de gas natural -que Si l'augment dels nivells de renda de les famílies ha anat asso durant el 1999 han registrat un creixement considerable, espe ciat a un augment -relativament més moderat- del consum cialment les de consum domèstic- s'intueix un cert desplaça d'energia, no es pot dir el mateix del consum d'aigua. És una ment del consum d'energia de les famílies des de l'electricitat molt bona notícia que tot i l'augment d'activitat econòmica dels cap al gas canalitzat, especialment pel que fa als sistemes de darrers anys -que implicamés visitants, més llocs de treball i calefacció. Una opció en la línia de consum responsable ja que en definitiva més consum de tota mena de recursos- el con sense renunciar a lamillora del benestar a les llars, procura uti sum d'aigua, tant d'ús domèstic com industrial i comercial, litzar l'energia més eficient per a cada ús. Considerant però la s'hagi estabilitzat en nivells sensiblement inferiors als de tendència globalment alcista del consum energètic a les llars, començament de la dècada. s'ha d'insistir en la necessitat de racionalitzar i moderar aquest tipus de consum. El preu i la renda disponible no han de ser ele ments determinants a l'hora de consumir més o menys energia, ni a les llars ni als centres productius. 31 Escombraries recollides Escombraries recollides (en contenidors) (tones) Recollida selectiva (en contenidors) (tones) eríóde paper Envasos Vidre Total 1988 581.909 n.d. n.d. 1993 n.d. n.d. 7.857 13.311 1989 604.896 n.d. n.d. 1994 n.d. n.d. 9.202 15.601 1990 625.793 n.d. n.d. 1995 4.244 2.153 10.228 16.625 1991 656371 n.d. n.d. 1996 7322 2.707 10.567 20.596 1992 675.215 n.d. n.d. 1997 9.153 3.147 11.185 23.485 1993 666.388 13.311 679.699 1998 15.650 4.153 12398 32.201 1994 650.057 15.604 665.661 lr.tr. 3.245 936 3.252 7.433 1995 622.585 16.625 639.210 2n.tr. 3.810 1.038 3.028 7.876 1996 627.134 20596 647.730 3r.tr. 3594 1.002 2.800 7396 1997 635.803 23.485 659.288 4t.tr. 5.001 1.177 3.318 9.496 1998 631.956 32.201 663.801 1999 24.317 5392 13.908 43.617 • lr.tr. 163.027 7.433 170.460 Ir.tr. 5.145 1.242 3.537 9.924 2n.tr. 160.526 7.876 168.345 2n.tr. 6.061 1.351 3.357 10.769 3r.tr. 143.382 7.396 150.613 3r.tr. 5.537 1.288 3.167 9.992 4t.tr. 165.021 9.496 174.383 4t.tr. 7.574 1.511 3.847 12.932 1999 647.516 43.617 691.133 lr.tr. 163.458 9.924 173.382 2n.tr. 165.392 10.769 176.161 3r.tr. 148.711 9.992 158.703 Escombraries recollides 12.932 182.887 milers de tones (domiciliària i selectiva) variació (%) 4t.tr. 169.955 700 5 Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana de l'Ajuntament de Barcelona - 4 690 - - 3 680- -2 Variació (%) Domicil. Selectiva Total 670 1 - 4t.tr.1999/4t.tr.1998 3,0 36,2 4,9 -,- -L---L -0 2n.sem.1999/2n.sem.1998 3,3 35,7 5,1 660 --1 1999/1998 2,5 35,5 4,1 650- --2 1998/1997 -0,6 37,1 0,7 640- I - r 630 4 L'augmentdel consum de les famílies derivat de labonança 1995 1996 1997 1998 1999 econòmica i de lamillora dels nivells d'ocupació provoca un O Total escombraries recollides notable augment de les escombraries generades a laciutat. - Taxa de variació interanual (%) Com ja s'apuntava amb les dades del primer semestre, la pro gressivarepresa del consum privat a mesura que avançava l'any i el manteniment del ritme de creixement econòmic, especial Per segon any consecutiu, la recollida selectivaa través de quasi cinc mil assoleix un creixement al 35 ment del sector terciari, expliquen una bona part de l'evolució contenidors superior per l'alça del volum d'escombraries recollides a la ciutat durant cent. En termes absoluts significa que de les a gairebé 32.000 el 1999. Una evolució que permet consolidar la tendència tones en què ha augmentat el total de la brossa dipositada en els dels darrers i assolir màxim contenidors del carrer,més de 20.000 -prop de les dues terce expansiva anys un nou en termes absoluts. res parts- s'han dipositat en els contenidors de la selectiva. Si es relaciona aquest creixement amb la població censada, s'ob La fracció més important del volum d'escombraries que es serva que el volum d'escombraria selectiva recollida per càpita -uns 29 ha crescut més d'un 70 cent en generen a laciutat, la brossa domiciliària dipositada en el tradi l'any passat kg.- per cionals contenidors verds, ha registrat un creixement del 2,5 només tres anys. Una ràtio que assoleix valors sensiblement més per i amb forta d'ac cent, que un cop compensat amb el descens de l'any anterior, elevats als districtes més comercials presència situa el creixement anual d'aquest tipus d'escombraries persota tivitat terciària que no pas als purament residencials. de l'u per cent, en la línia mantinguda d'ençà el 1996, quan la selectiva registrar creixements significatius. Per fer-nos una idea més ajustada de les xifres reals de la frac comença a ció selectiva de les escombraries que es generen a la ciutat, a les 43.600 tones dels contenidors de paper, cartró, vidre i envasos, hom hi ha de sumar coma mínim les 19.400 tones de volumi nosos -bàsicamentmobles recollits porta a porta- i les 8.300 tones dipositades en els punts verds. En total, el volum d'es combraries recollides per a ser tractades representa aproxima dament el deu per cent del total generat a la ciutat. 32 IV. Transports, comunicacions i turisme Port: mercaderies i passatgers Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (Milers de tones) Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total ' • • Sorti - . •, • .. ' , ' 1988 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6339 1.917 2.840 3.600 8.025 1989 6.247 11.896 3.902 3.073 417 6.676 1.928 2.147 3.334 7.579 1990 5.367 12.662 3.627 2.817 447 6.991 1.293 2.855 2.809 8.945 1991 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862 2.607 9.917 1992 5.330 13.008 4.258 3.343 388 7.140 684 2.525 3.089 10.241 1993 5.217 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222 3375 10.296 1994 6.975 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132 4.796 11.130 1995 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878 5.832 13.080 1996 8.803 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 6373 12.725 1997 9.398 15.489 6.723 5.042 281 7.764 2.394 2.683 6.762 13.629 1998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.633 lr.tr. 2.224 3.953 1.653 1.352 68 1.872 503 729 1557 3402 2n.tr. 2.367 3.976 1.860 1571 84 1.723 424 682 1.614 3.499 3r.tr. 2.299 3521 1.778 1.484 73 1.354 449 683 1.511 3.098 4t.tr. 2.182 4.202 1.846 1536 68 1.997 268 669 1.466 3.634 1999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.001 lr.tr. 2.234 4.512 1.816 1.632 66 2.229 352 652 1.454 3.980 2n.tr. 2.547 4.458 2.208 1.890 63 1.806 276 762 1.697 3.924 3r.tr. 2.479 4.275 2.074 1.702 87 1.917 318 655 1.600 3.764 4t.tr. 2.522 4.849 2.160 1.842 64 2.267 298 740 1.681 4.333 Nota: a partir de 1995, les dades es comptabili zen segons data de trànsit de la mercaderia i no segons documents. Les dades dels darrers 12 mesos son provisionals. Font (de totes lesdades d'aquest apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Sortides Entrades Càrrega Líquids Sòlids Càrrega Líquids Sòlids Variació (%) Total General a doll a granel Total General a doll a granel , 4t.tr.199914t.tr.1998 Total 15,6 17,0 -5,6 11,1 15,4 19,9 13,5 10,6 Cabotatge 17,5 15,9 66,1 18,8 -9,3 16,7 -23,9 4,9 Exterior 14,7 17,5 -27,5 6,0 19,2 20,3 21,7 10,8 2n.sem.1999/2n.sem.1998 Total 11,6 16,8 7,3 -14,0 18,1 17,3 24,9 3,2 Cabotatge 14,4 14,8 22,9 11,7 3,5 12,7 -0,6 -25,3 Exterior 10,2 17,9 2,0 -27,7 20,3 18,0 29,8 4,2 1999/1998 Total 7,8 15,7 -4,3 -24,2 15,6 18,9 18,3 1,6 Cabotatge 14,6 15,1 10,3 12,8 3,6 11,9 -0,1 -18,4 Exterior 4,6 16,0 -8,4 -39,6 17,4 19,9 21,9 2,4 El creixement persistent de la demanda interna i la represa Com ja és habitual, i malgrat la contundència de la taxa de crei de la tendència expansiva de l'exportació de càrrega xement -resultat d'un augment superior als tres milions de general expliquen el notable augment de l'activitat tones i gairebé 1.500 vaixells- l'evolució no és, ni de bon tros, portuària. homi -:_nia per a les diferents tipologies de productes. Una pri mera ullada per grans categories de mercaderia palesa que la Els gairebé 28 milions de tones de mercaderies que han passat càrrega general -que ja representa el 55 per cent del volum pel port de Barcelona durant el 1999 representen un creixement total del tràfic portuari- i els hidrocarburs, han registrat taxes anual del 12,8 per cent i estableixen un nou màxim històric. Un de creixement sensiblement superiors a la del total. Per contra, i procés expansiu important que ha evolucionat de menys a més per segon any consecutiu, els sòlids a granel tanquen l'any amb a mesura que avançava l'any i que s'ha de relativitzar per la un descens significatiu del volum operat al port. situació d'estancament que es visqué l'any 1998 com a conse qüència del descens de les exportacions de ciment i de les importacions de gas natural. 35 Tràfic de contenidors Distribució del tràfic per productes (1999) Núm.índex Gas natural 3.868.381 16,2 13,9 1988 409.542 100,0 Gasoil, gasolina i fuel 3.271.474 24,2 11,7 Altres 1989 439.969 107,4 productes energètics 429.838 -9,4 1,5 1990 447.920 Productes siderúrgics 1.067.254 28,0 3,8 109,4 Minerals i 1991 488.917 119,4 prod. metal.lúrgics 819.399 34,3 2,9 1992 552.309 134,9 Potasses i altres adobs 285.242 42,2 1,0 Productes químics 2.405.099 15,8 8,6 1993 501.146 122,4 Ciment i clínker 1.198.475 1994 605.356 147,8 -31,9 4,3 Altres materials de construcció 769.524 14,6 2,8 1995 689.324 168,3 Cereals, faves i farines 2.081.696 11,2 7,5 1996 767.236 187,3 1997 971.921 237,3 Begudes i derivats 629.747 20,8 2,3 Olis i 555.149 1998 1.095.113 267,4 greixos 2,2 2,0 Tabac, cafè i cacau 495.370 22,9 1,8 lr.tr. 253.193 Pinsos i 344.098 2n.tr. 283.572 farratges -1,9 1,2 Resta de alimentaris 1.422.687 8,6 5,1 3r.tr. 278.647 productes 4t.tr. 279.701 Paper i pasta 610.982 11,0 2,2 1999 1.234.987 301,6 Maquinària i recanvis 866.790 18,5 3,1 Automòbils i 916.515 -1,5 3,3 lr.tr. 272.709 peces Resta de mercaderies 2.369.887 2n.tr. 318.009 18,2 8,5 Tares 3.469.120 18,8 12,4 3r.tr. 312.876 4t.tr. 331.393 Total 27.876.726 12,8 100,0 Variació (%) Teus Més de la meitat de l'increment de mercaderia que ha 4t.tr.1999/4t.tr.1998 18,5 el 2n.sem.1999/2n sem.1998 15,4 captat port durant el 1999 correspon a dos grans . sectors: energètic i químic. 1999/1998 12,8 1998/1997 12,7 Una anàlisi més detallada de l'evolució del tràfic per tipus de mercaderia constata el predomini de l'evolució expansiva a la majoria d'epígrafs. D'aquests, el de productes energètics és el En paral.lel a l'evolució de lacàrrega general, el nombre que ha registrat el creixement més espectacular en termes abso de contenidors accentua el seu creixement a final d'any. luts. D'una banda, les entrades -bàsicament importacions de gasolina i gasoil han registrat, per segon any consecutiu, un La progressiva especialització del port de Barcelona en el tràfic espectacular creixement que responal fort ritme d'expansió del de productes elaborats o semielaborats -el segment de merca parc de vehicles, a l'augment d'activitat del transport de mer deria que incorpora més valor afegit- explica, juntament amb caderies derivat del creixement de la producció industrial i un increment de lamercaderia en trànsit, augment del tràfic de especialment a la dinàmica expansiva que hamantingut el sec contenidors. Els més de cent mil Teus que de mitjana mensual tor de la construcció. En la mateixa línia, les importacions de han passat pel port de Barcelona durant el 1999 palesen que el gas natural han registrat també un creixement superior al del tràfic d'aquest tipus d'envàs s'ha doblat en només cinc anys. total del tràfic, compensant en part la davallada d'un any abans. Actualment, set de cada deu tones de càrrega general carregada o descarregada al port és mercaderia conteneritzada. Si els productes energètics han estat els protagonistes del crei xement del tràfic portuari des de la vessant dels valors absoluts, Per tipus de navegació, l'evolució del tràfic de mercaderia els siderúrgics i elsmetal.lúrgics -primeres matèries i produc durant el 1999 ha estat ben diferent de la registrada un any tes semielaborats- han registrat creixements a entorn del 30 abans. Si durant el 1998 el dinamisme del tràfic de cabotatge - per cent. Un augment que s'afegeix al registrat durant el 1998 i que no representava més enllà del vint per cent del total- fou que a més de la important demanda del sector constructor, s'ha cabdal per compensar la davallada del tràfic exterior, els termes imputar al dinamisme del teixit industrial fabricant de transfor s'han equilibrat sensiblement aquest darrer any. L'aportació mats metàl•lics, material de transport i maquinària. En lamatei d'ambdós tipus de navegació a l'evolució total ha estat clara xa línia de notable creixement de l'activitat i l'exportació d'al ment positiva, amb un major protagonisme del cabotatge en la gunes branques industrials catalanes s'han d'incloure els 2,4 mercaderia embarcada i del tràfic exterior en la desembarcada. milions de tones de productes químics que durant el 1999 s'han embarcat o desembarcat al port. 36 Trànsit de passatgers Evolució del tràfic total milions de tones Ferris Creuers en 28 Període regulars Creuers trànsit Total 24 1988 727.031 12.804 72.606 812441 - 1989 667.045 32.971 72.639 772.655 - 2 1990 617395 48.110 69.251 734.756 _ 1991 595.298 32.869 82555 710.722 16 1992 556.197 46.502 59.230 661.929 12 1993 425.025 50.619 96.297 571.941 1994 490.843 63.321 108.934 663.098 8 1995 448.170 69.563 156.374 674.107 1996 453.126 98.912 179.123 731.161 4 1 I I. 1997 509.944 127.894 231.096 868.934 0 1998 602361 224.136 238.925 1.065.422 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Intr. 67.978 492 8.844 77.314 ffill Càrrega general =Dolls líquids i sòlids 2n.tr. 129.048 85.792 85.135 299.975 3r.tr. 301.831 105.326 102.467 509.624 4t.tr. 103504 32526 42.479 178509 1999 836.656 247.758 293.838 1.378.252 Trànsit de viatgers lr.tr. 108.212 6.644 7.477 122.333 milers de persones 2n.tr. 190.905 77.201 83399 351.505 1400 3r.tr. 342.869 121.035 142.120 606.024 4t.tr. 194.670 42.878 60.842 298390 1200 1000 4t.tr.1999/ 2n.sem.1999/ 800 Variació (%) 4t.tr.1998 2n.sem.1998 1999/1998 Ferris 600 regulars 88,1 32,6 38,9 Creuers 31,8 18,9 10,5 400 Creuers en trànsit 43,2 40,0 23,0 Total 67,2 31,4 29,4 200 0 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 El nombre de passatgers que han arribat omarxat de la ciutat per via marítima s'ha més que doblat en els darrers ffi Ferris regulars =Creuers Creuers en trànsit quatre anys. Si el 1999 ha estat un any especialment favorable per l'expan sió del tràfic de mercaderies, no ho ha estat El sostingut procés de creixement que viu la construcció al portuari menys pel nos fa al trànsit de Gràcies als país d'inputs implica ha afectat que passatgers. espectaculars creixe tre i la forta demanda que nega ments del nombre de durant els tradicional tivament l'exportació de ciment i clínker. Comptabilitzant la passatgers períodes mentmés fluixos de servei i darrer tri totalitat dels fluxos d'entrada i sortida d'aquest producte, d'aquest tipus -primer mestre la taxa de variació anual s'ha situat durant el 1999 s'ha acumulat reducció de gairebé el 32 d'any- pràctica una per ment en el trenta cent. Un ni en termes abso cent. Una davallada que afegida per augment que a la d'un any abans significa luts ni relatius s'havia assolit amb anterioritat. que el tràfic de ciment i clínker pel port s'ha reduït a la meitat en només dos anys. Contràriament, la resta de materials de El detall de les dades reflecteix si bé el creixement ha estat construcció ha continuat a l'alça. que general a tots els segments del mercat, amb un augment molt en el nombre de dels creuers en trànsit, el Igualment, de l'evolució clarament alcista que presenta la important passatgers resta factor determinant ha estat de dels ferris de mercaderies -especialment maquinària i recanvis i lamajo l'augment viatgers ria de productes alimentaris- s'han d'excloure els olis i grei regulars que uneixen Barcelona amb les Illes, a més dels resul tats molt positius que semblen consolidar la línia amb xos, els pinsos i farratges -substituïts per una major importa regular Gènova. ció de blat de moro- i els automòbils i components. Una tendència a l'estancament que en el cas dels vehicles pot sor prendre donada l'evolució expansiva de les vendes interiors i de les exportacions però que també s'ha d'interpretar com una fase de consolidació del fort creixement que ha registrat aquest tipus de trànsit durant la segona meitat dels noranta. 37 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona AN ions Passatgus (milers) Mercaderies (tones) ._ Període Total _ Interiorionak, „.„..kSiL,,,.. likte"kmak. TrIjuagr.,_Internacional 1988 96.263 61.427 34.836 7.539 4.752 2.482 305 55.622 30.575 25.047 1989 106.129 61.271 44.858 8.462 5.144 3.002 316 61.321 33.687 27.634 1990 117.731 59.955 57.776 9.408 5.654 3.388 366 66.499 34.942 31557 1991 123.048 63.806 59.242 9.191 5.710 3.266 215 61.662 30.290 31.372 1992 136.081 68.053 68.028 10.320 6.123 3.913 284 72.382 34.202 38.180 1993 133.541 65.144 68397 9.993 5.706 3.949 338 57.478 29.637 27.841 1994 142.792 73.863 68.929 10.642 6.094 4.202 346 58.891 27.840 31.051 1995 152.842 80.249 72593 11.728 6.751 4563 414 68285 31.047 37.238 1996 177.678 91.868 85.810 13.435 7.562 5357 516 80.077 32.452 47.625 1997 208.015 111.996 96.019 15.067 8.301 6.262 504 80.903 32.383 48.520 1998 215.062 112.159 102.903 16.197 8.674 7.073 449 80.032 31.802 48.230 lr.tr. 48.863 26.035 22.828 3.374 1.946 1.340 88 19.034 7541 11.493 2n.tr. 54.699 28.409 26.290 4.250 2.247 1.881 122 19.072 7510 11562 3r.tr. 57.011 29.290 27.721 4.670 2.291 2.234 145 19.178 8.214 10.964 4t.tr. 54.489 28.425 26.064 3.903 2.190 1.618 94 22.748 8537 14.211 1999 230.627 118.760 111.867 17.422 9.049 8.080 292 86.173 32.920 53.253 lr.tr. 52.893 27.874 25.019 3.661 2.031 1555 75 18.497 6.928 11.569 2n.tr. 57354 29527 27.827 4509 2.313 2.129 67 20.903 8.455 12.448 3r.tr. 61.849 31369 30.480 5.033 2.407 2546 80 22.474 9.007 13.468 4t.tr. 58531 29.990 28541 4.217 2.297 1.850 70 24.299 8530 15.769 Font:Aeroport de Barcelona. Variació (%) Avions Passatgers Mercaderies Aquesta expansió del trànsit de passatgers -amb un prota gonisme creixent del tràfic internacional- ha estat 4t.tr.1999/4t.tr.1998 possible gràcies a un augment equivalent del nombre d'avions. Un Total 7,4 8,1 6,8 augment que, al seu torn, deriva de l'ampliació del límit de vols Interior 5,5 4,9 -0,1 per hora autoritzats que es va decidir a final de 1998. Malgrat Internacional 9,5 14,4 11,0 aquest augment de l'oferta de places, la mitjana de viatgers per BCN-MDD - 52 - avió s'ha mantingut estable en els vols interiors i ha crescutmés 2n.sem.1999/2n.sem.1998 d'un cinc per cent en els internacionals. Una evolució que sem bla indicar que amb els nivells actuals de tràfic aeroportuari, les Total 8,0 7,9 11,6 possibilitats de mantenir el ritme expansiu del nombre de Interior 6,3 5,0 4,7 viatgers es veuen fortament condicionades la Internacional 9,7 14,1 16,1 per disponibilitat d'oferta i en BCN-MDD definitiva, la de - 5,3 - per capacitat l'aeroport d'acollir més vols. 1999/1998 Total El trànsit internacional continua guanyant pes sobre el 7,2 7,6 7,7 Interior 5,9 4,3 3,5 total gràcies a que el seu ritme de creixement ha més que Internacional 8,7 14,2 10,4 triplicat eldel trànsit interior. BCN-MDD - 6,0 - Dels gairebé 17,5 milions de passatgers que durant el 1999 han utilitzat l'aeroport de Barcelona, poc més de nou milions El repunt del trànsit de passatgers de vols interiors durant -amb un creixement del 4,3 per cent en relació amb un any el abans- han segon semestre ha estat determinant per tancar l'any estat passatgers de vols interiors, mentre que 8,1 amb creixement pràcticament idèntic al de milions han estat usuaris dels vols internacionals. El un 1998. creixement anual d'aquest segment -superior al 14 per cent- contrasta Els 102.000 amb la passatgersmensuals de mitjana ha l'aero sensible reducció del nombre de que guanyat passatgers en trànsit. port durant el 1999 en relació amb un any enrereequivalen a un creixement del 7,6 per cent, una dècima més el 1998. Una Pel que fa al tràfic aeroportuari de mercaderies, les més de que evolució el congruent amb les de creixement registrades pel 86.000 tones facturades 1999 representen un creixement taxes PIB i l'ocupació. D'altra banda, l'impacte que sobre el trànsit similar al del trànsit de passatgers i permeten superar la situa aeroportuari ha tingut la desacceleració del nombre de visitants ció d'estancament del trienni anterior. No cal dir que l'augment que s'han allotjat als hotels de la ciutat s'ha vist àmpliament ha estatmolt més intens en el tràfic internacional que no pas en ' compensat per l'augment del nombre de desplaçaments 1 interior. que per motius d'oci han realitzat els residents. 38 Trànsit de passatgers als principals aeroports espanyols (milers) (gn.-st. 1999) Interior Internaciona Total Variació(%) eroporta Regular No regular Total Regular No regular Absolut interanual Alacant 904.178 810.599 93379 3.199.995 853.234 2.346.761 4.104.173 9,9 Barcelona 6.751.590 6.627.427 124.163 6.230.016 5.672.611 557.405 12.981.606 8,7 Bilbao 1.115.779 1.012511 103.268 529.078 493.015 36.063 1.644.857 5,9 Eivissa 814.202 769.248 44.954 2.715.385 684.527 2.030.858 3.529.587 8,3 Fuerteventura 424.408 409.258 15.150 1.921.410 966.356 955.054 2.345.818 23,2 Gran Canària 2.015.877 1.999.627 16.250 4.652.451 1.516.461 3.135.990 6.668.328 8,1 Lanzarote 907.827 778.107 129.720 2.484.858 710.746 1.774.112 3.392.685 5,0 Madrid 10.148.711 10.035.539 113.172 10.147.046 9.716.489 430.557 20.295.757 8,6 Màlaga 1.675.342 1.472.770 202572 4.979.348 1.800.673 3.178.675 6.654.690 10,3 Menorca 655519 613.760 41.759 1.650.820 236.423 1.414.397 2.306.339 12,0 Palma de Mallorca 3349.371 2.996.926 352.445 12.258.914 5.769.084 6.489.830 15.608.285 83 Santiago de Compostela 891.360 848.407 42.953 109.266 76.895 32.371 1.000.626 9,2 Sevilla 1.063.921 991.271 72.650 182.411 140.339 42.072 1.246.332 2,7 TenerifeNord 1.581.328 1.579.787 1.541 24367 20582 3.785 1.605.695 9,0 TenerifeSud 1.090.772 758.971 331.801 5.285.981 1.206.475 4.079.506 6.376.753 5,8 València 1.001.921 958.244 43.677 470.137 431.217 38.920 1.472.058 5,1 Total Espanya 38.011364 36.023363 1.987.801 59.067.996 30.810.058 28.257.938 97.079.360 8,6 Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Usuaris de la línia BCN-MDD (milers) Nombre total de passatgers (exclosos trànsits) milions de viatgers variació (%) 18 20 1988 356,9 382,0 300,4 405,4 1.444,7 17 - 1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1.660,4 1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.778,5 1991 421,4 493,9 377,0 561,6 1.853,9 15 - - 10 1992 556,9 562,3 466,8 537,9 2.123,9 14 - 1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8 1994 582,5 650,4 516,1 619,5 2.368,5 12 - 1995 636,4 684,4 548,2 675,9 2.544,9 11 - 1996 720,0 750,0 606,2 782,0 2.858,2 1997 739,8 811,3 631,9 787,8 2.970,8 - -5 1998 765,5 806,6 675,7 867,9 3.115,7 9 - 1999 802,1 876,1 711,6 913,4 3.303,1 1 10 1994 1995 1996 1997 Font: de Barcelona 1998 1999 Aeroport = Total acumulat darrers dotze mesos - Taxa de variació interanual (%) En tot cas, sembla que les inversions en infraestructura i equi pament desenvolupades a l'aeroport per tal de corregir els dèfi cits de servei d'aquest segment del negoci comencen a donar resultats. Cal destacar, en aquest sentit, que el ritme de creixe Nombre total de passatgers ment del tràfic de mercaderia a l'aeroport de Barcelona ha els milions de àmpliament el del viatgers (exclosos trànsits) superat conjunt dels aeroports espanyols. 18 De fet, si s'analitza l'evolució del trànsit de 6- passatgers per l'aero port barceloní en relació amb la resta del sistema aeroporturai 4- espanyol, la comparació no és pas massa favorable. Les raons 2- que expliquen que el creixement hagi estat lleument menor s'han de buscar en una conjunció de factors ben heterogenis. 0- D'una banda, la situació de congestió que pateix l'aeroport de 8 - Barcelona limita el seu creixement. De l'altra, l'entrada en ser 6 - vei de la tercera pista de Barajas i el bon any turístic que s'ha - viscut a Espanya són elements que han 4 esperonat el creixement del nombre de passatgers tant al conjunt del sistema com a la 2 majoria dels principals aeroports espanyols. 0 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Interior 1-1 Internacional 39 Transport públic urbà i de rodalia Transport públic urbà (milers de viatgers) Total transportpúblic urbà Xarxa Xarxa Xarxa milions de viatgers variació (%) Període Metro Autobusos FGC otal 520 5 -_-4 1988 264.350 214.583 18.159 497.092 510- 1989 263.863 201.892 --3 19.102 484.857 500- 1990 279.563 202.533 19.838 501.934 - 2 1991 280.638 199.559 19.844 500.041 1992 271.413 200.106 19.907 491.426 - 1993 264.241 196.923 18.219 479.383 --1 470- 1994 253.142 201.047 17.312 471.501 --2 1995 261.910 201.961 17.251 481.122 460- - -3 1996 268.061 206.902 17.992 492.955 1997 258.347 205.923 18.022 482.292 450 1994 1995 1996 1997 1998 1999 1998 280.324 198.564 20.955 499.843 P Total acumulat dels darrers dotze mesos Ir.tr. 73.135 51.520 5.456 130.111 2n.tr. 71.831 51.602 5.327 128.760 - Taxa de variació interanual 3r.tr. 60.509 40.865 3.919 105.293 4t.tr. 74.849 54.577 6.253 135.679 1999 285.943 200.311 23.263 509.517 lr.tr. 72.621 51.027 6.107 129.755 Total ferrocarril de rodalia ' 2n.tr. 77.176 52.530 6.139 135.845 milions de viatgers variac ó (%) 3r.tr. 59.649 42.548 4.480 106.677 125 8 _ _ 4t.tr. 76.497 54.206 6.537 137.240 - 7 120 - - 6 Font: Transports de Barcelona iFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Nota: FCG: servei urbà de Barcelona. 115- - 5 110- -4 -3 4t.tr.1999/ 2n.sem.1999/ 105- -2 Variació (%) 4t.tr.1998 2n.sem.1998 1999/1998 100 -1 - Metro 2,2 0,6 2,0 - 0 Autobús -0,7 1,4 0,9 FGC 4,5 8,3 11,0 90 1 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Total Urbà 1,1 1,2 1,9 0 Total acumulat darrersdotze mesos - Taxa de variació interanual (%) L'evolució de les xifres d'usuaris del transportpúblic correspo nents al 1999 no mostra cap tret especialment rellevant més enllà d'ajustar-se a les previsions i a la tendència dels darrers anys. A grans trets, l'augment del 2,1 cent del nombre de Superat el daltabaix que va patir el volum d'usuaris del per viatgers han utilitzat el transportpúblic urbà de Barcelona transport públic urbà de superfície durant el 1998 i tot i laque i el ferrocarril de rodalia s'emmarca en un de creixe notable desacceleració del darrercontext trimestre, l'any 1999 menteconòmic, amb més ocupats, més visitants i en definitiva, s'ha tancat amb guanys generalitzats de viatgers a tots els més mobilitat. segments i serveis del transport públic metropolità. Elja tradicional diferencial de creixement entre el nombre d'usua Pel que fa a les xifres del metro i autobusos, el creixement del ris de les el limita a un modest xarxes de transport públic urbà i les de rodalia s'ha nombre de viatgers durant 1999 es 1,5 per escurçat sensiblement segons les dades de l'any passat. A cent, imputable bàsicament al creixement del dos per cent asso aquest fet hi ha contribuït tant l'augment del nombre d'usuaris lit pel metro. De fet, els més de cinc milions i mig de viatgers del servei urbà dels Ferrocarrils de la Generalitat es con que ha guanyat aquest servei l'any 1999 han servit per establir-que tinua beneficiant de la integració de tarifes amb la xarxa del un nou màxim histèric. Per contra, el transport públic de super metro i autobusos- com la contenció del creixement regis fície, afectat durant el 1997-98 que per l'execució d'importants de la ciutat van alterar el reco tren la majoria de línies de rodalia, amb l'excepció de la reno obres públiques als carrers que vada Línia Llobregat-Anoia dels FGC. rregut i la freqüència de pas d'algunes línies, i per l'augment de competència que fi va representar l'obertura d'estacions de la línia 2 del metro, ha tancat any recuperant unapart dels vuit milions d'usuaris perduts durant el bienni anterior. 40 Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milei,) RENFE FGC Línia Metro C-1 C-Z C-3 C-4 Total Llobr-Anoia Vallès 1989 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 7.904 16.054 23.958 n.d. 1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d. 1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.972 8.864 17.363 26.227 90.199 1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.123 17.354 26.477 99.039 1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597 1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.197 1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.216 1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031 1997 24.036 27521 4.985 28.941 85.483 9.044 19.777 28.821 114.304 1998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.269 lr.tr. 5.722 7.074 1.343 7.390 21.529 2.718 5.005 7.723 29.252 2n.tr. 6.207 7.485 1.426 7.519 22.637 2.764 4.494 7.258 29.895 3r.tr. 5.955 6.831 1.351 6.894 21.031 2.421 4.583 7.004 28.035 4t.tr. 6.229 7.622 1.468 8.001 23.320 3.170 6597 9.767 33.087 1999 24333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.825 lr.tr. 5.805 7.173 1.355 7.232 21565 3.106 4.964 8.070 29.635 2n.tr. 6.334 7.893 1.521 7.969 23.717 3.267 4.796 8.063 31.780 3r.tr. 5.898 7.037 1.371 7.206 21512 2.808 4.877 7.685 29.197 4t.tr. 6.296 7.667 1.469 7.902 23.334 3.417 6.463 9.880 33.214 RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroportíl'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet;C3: Vc-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-SantVicenç.FGC.Línia Llobregat-Anoia:Barcelona-Igualada/Manresa;Metro Vallès:Barcelona-Terrassa/Sabadell. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 4t.tr.1999 2n.sem.1999/ En definitiva, elconjunt del transportpúblic urbà de la ciutat de Variació (%) 4t.tr.1998 2n.sem.1998 1999/1998 Barcelona i el ferrocarril de rodalia ha acabat l'any 1999 amb més de 633 milions d'usuaris, 13,2 milions més un RENFE 0,1 que any 1,1 1,8 abans. Un augment moderat i enCl 1,1 0,1 procés de desacceleració que 0,9 C2 si d'una banda 0,6 1,7 2,6 respon al creixement de la mobilitat que es C3 detecta a la 0,1 0,7 2,3 regió metropolitana com a conseqüència del creixe C4 -1,2 1,4 1,7 ment econòmic, del procés de suburbanització, de la major des pesa en oci, etc. es veu sensiblement condicionat FGC per l'oferta de 1,1 4,7 6,1 Llobregat-Anoia 7,8 transportpúblic disponible en hores 13,8 punta i per l'augment tant 11,3 important que ha registrat el parc de vehicles en Metro Vallès els darrers -2,0 1,4 2,0 anys. Total Rodalia 0,4 2,1 3,0 El trànsit ferroviari de rodalia presenta, un any més, dues cares en un entorn de clara desacceleració del creixement del nombre de viatgers. Més que diferenciar per empreses -les línies de RENFE han registrat un creixementmolt més feble que les dels FGC- o per àrees de major o menor potencial de creixement, l'element cabdal per captar i fidelitzar nous usuaris és l'am pliació i millora de l'oferta. L'evolució de les dades dels darrers anys mostra que el creixement del nombre d'usuaris del ferro carril de rodalia s'ha produït a batzegades, en funció de les inversions que han introduït canvis significatius en l'oferta i la qualitat del servei. 41 Activitat turística Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Activitat hotelera segons categoria Nivell d'ocupació (%) Nombre de Nombre de Categoria En places En habitacions pernoctacions visitants 1990 3.795.522 1.732.902 2,2 1991 4.089.510 1.727.610 2,4 (st-oc 1999) 1992 4333.420 1.874.734 2,3 H5* 86,8 84,4 157.309 80.089 1993 4.256.524 2.455.249 1,7 H4* 73,4 90,1 645.418 258.655 H3* 80,6 92,9 419.485 173.401 1994 4.704.681 2.663.887 1,8 H2* 83,9 91,0 132.245 46.641 1995 5.674.580 3.089.974 1,8 H 1* 82,7 83,4 74.911 23.021 1996 6.341.380 3.061.994 2,1 1997 6.965391 2.823.391 2,5 Total 78,4 89,9 1.429.368 581.807 7.400.337 2.969.490 2,5 (nv-ds 1999) 1998 gn-fb 973.874 322.580 3,0 H5* 62,9 73,9 113.621 52.474 mç-ab 1.290.158 522.945 2,5 H4* 58,4 69,1 512.231 242.289 mg-jo 1.294.718 571316 2,2 H 3* 66,5 70,5 344.952 146.258 jl-ag 1.424.809 621.102 2,3 H 2* 62,2 66,5 97.725 44.348 st-oc 1.364.666 501.515 2,7 H 1* 42,0 43,7 38.882 12.212 nv-ds 1.052.112 430.032 2,4 Total 60,2 68,1 1.107.411 497.581 1999 7.542.115 3.123.476 2,4 gn-fb 940.105 466.946 2,0 mç-ab 1.321.111 505.100 2,6 mg-jo 1.344.897 581.566 23 jl-ag 1.399.223 490.476 2,9 (%) Ocupaciómitjana (places) st-oc 1.429.368 581.807 23 90 nv-ds 1.107.411 497.581 2,3 80 - * Dades expressades en nits. Font: Tots els 70- quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'en questad'activitat turística de Turisme de Barcelona. 60 - 50 - _ Variació (%) Pernoctacions Visitants 40 - 30 - 6è.bim.1999/6è.bim.1998 53 15,7 2n.sem.1999/2n.sem.1998 2,5 1,1 20 - 10 - 1999/1998 1,9 5,2 1 1998/1997 6,2 5,2 0 i 1 I I gn fb mç-ab mg-jn jl-ag st-oc nv ds = 1996 = 1997 = 1998 Iffil 1999 Pemoctacions i visitants als hotels de Barcelona milions 1999 es configura com un nou exercici de rècords històrics 8 -- _ en el sector turístic. 7 _ _ 6 La recuperació del ritme de creixement dels visitants i de les pemoctacions hoteleres durant els dos darrers bimestres del 5 1999 ha propiciat l'assoliment de nous màxims històrics que, en - - el cas de les 43 _ pemoctacions, signifiquen el sisè any consecutiu 1. li d'un nou rècord absolut. Els 3,1 milions de visitants que han pemoctat a la ciutat al llarg de any 1999 han generat més de 7,5 2 milions de pemoctacions. En termes de creixement, la sèrie de 1 visitants manté el mateix impuls de l'any anterior i creix un 5,2 percent, mentre que la de pemoctacions acusa un alentiment del 0111111111 ritme 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 expansiu i registra un moderant augment de l'1,9 per cent. O Pernoctacions ffil Visitants El gràfic adjunt il-lustra l'evolució d'aquestes dues variables al llarg de ladècada, amb una notable acceleració del creixement en els anys centrals seguida d'una fase d'estancament del nombre de visitants i, darrerament,d'una notable desacceleració de la taxa de creixement del nombre de pemoctacions. Una previsió fins a cert punt previsible atès que en termes absoluts, tant el nombre de visitants com el de pemoctacions pràcticament s'ha doblat en aquests deu anys. Un fet relativament singular si es compara amb d'altres indicadors urbans que dóna idea de la bona salut del sec tor i del pes creixent que té en l'estructura econòmica de la ciu tat, tant en termes d'ocupació com de valor generat. 42 Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants Sexe (%) Homes 65,6 55,5 53,5 60,1 65,1 59,5 65,9 64,1 59,9 Dones 34,4 44,5 46,5 39,9 34,9 40,5 34,1 35,9 40,1 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100, Edat (%) Menys de 18 anys 0,0 0,0 0,2 0,5 0,4 1,1 1,1 0,7 0,6 18-24 2,3 11,1 7,5 4,1 5,7 4,2 4,6 6,1 6,2 25-34 9,9 19,9 21,0 14,7 20,8 19,5 25,6 19,2 20,3 35-49 67,7 57,2 53,7 56,3 46,2 48,7 38,8 54,8 50,1 50-64 19,2 8,7 13,6 21,0 24,9 17,7 26,7 17,6 18,7 65 i més 0,9 3,2 4,0 3,4 2,0 8,8 3,2 1,6 4,1 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,- Nacionalitat (%) Espanyola 24,1 50,9 48,7 39,7 30,0 28,7 44,1 37,8 41,1 Madrid 10,3 15,3 14,7 12,3 9,5 12,4 10,5 15,0 12,6 País Basc 0,2 2,0 2,7 2,3 1,2 0,6 1,9 1,6 1,8 Andalusia 5,5 6,1 4,3 6,9 4,3 3,1 2,4 4,0 4,5 País Valencià 1,1 4,5 6,5 5,0 4,6 4,0 8,6 4,6 5,7 Altres 7,0 23,0 20,5 13,2 10,4 8,6 20,7 12,6 16,5 Estrangera 75,9 49,1 51,3 60,3 70,0 71,3 55,9 62,2 58,9 Francesa 10,8 9,8 6,8 8,7 11,3 6,/ 3,9 11,1 7,6 Britànica 7,9 16,7 17,2 14,7 8,7 11,5 9,9 8,3 13,3 Italiana 13,8 9,0 12,1 11,6 7,5 7,0 7,8 9,0 9,2 Alemanya 10,4 1,7 0,2 5,0 4,7 3,8 3,3 6,7 3,1 Nord-americana 4,6 3,1 8,5 7,4 11,6 12,2 6,4 8,1 7,9 Japonesa 2,9 0,4 0,0 0,9 1,6 1,5 0,4 2,7 0,7 Altres 25,5 8,4 6,5 12,0 24,6 29,2 24,2 16,3 17,1 Total 100,- 100,- 100, 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,- Professió de l'enquestat (%) Professional liberal 4,9 12,8 12,2 8,7 21,6 5,3 4,2 8,3 10,5 Alt directiu 13,1 15,7 21,7 16,8 10,1 14,4 9,9 12,2 15,0 Quadres intermedis 19,9 0,3 0,2 7,0 112 8,0 6,3 23,2 52 Empleat 26,2 24,4 34,6 23,1 12,0 18,2 11,7 20,3 21,1 Tècnic superior 6,0 9,0 7,2 11,5 7,3 10,0 8,9 4,2 9,1 Estudiant 3,2 11,0 7,2 4,2 6,1 6,1 4,9 6,1 6,6 Mestressa de casa 7,8 8,3 8,1 6,6 9,5 2,5 6,1 7,8 6,9 Altres 18,9 18,5 8,8 22,1 22,2 35,5 48,0 17,9 25,6 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,- La trajectòria expansiva de l'activitat turística de la ciutat en Visitants per motius (%) els darrers anys ha permès que Barcelona estigui situada avui en una 1 oo posició capdavantera en el mapa de les destinacions turístiques urbanes. Al darrere d'això hiha una tasca constant de promoció i renovació o millora dels equipaments i d'altres 75 infraestructures d'acollida dels visitants. Però en el creixe ment de l'activitat turística de la ciutat -el segon més des tacable entre les ciutats europees, al darrere de Londres 50 I I 1 1 1 ief Barcelona també s'ha beneficiat d'altres elements, com les difícils condicions de destinacions turístiques consolidades -Egipte o una part de la Mediterrània Oriental-, o de la 1 conjuntura econòmica expansiva, un aspecte especialment important donada la creixent predisposició dels residents europeus i de la resta del món occidental a destinar part del 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 pressupost de lleure a viatjar. •• Negocis = Vacacional = Fires icongresos M Altres 43 Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) Motiu de la visita(%) ComerciallNegocis/Professionals 40,2 29,0 21,9 26,5 28,6 27,8 45,3 35,0 30,3 Turisme 42,7 41,7 55,3 50,1 57,7 49,1 37,0 46,5 47,7 Fires 3,8 11,1 12,0 4,8 1,6 8,9 5,4 3,7 7,5 Congressos 12,1 8,0 8,0 17,8 10,5 11,9 6,7 8,6 10,4 Etapa viatge 1,3 5,0 1,2 0,0 0,0 1,4 0,7 5,3 1,5 Motius familiars i acompanyants 0,0 0,9 02 0,0 0,0 0,0 0,3 0,6 0,3 Altres 0,0 4,3 1,4 0,8 1,6 0,9 4,6 0,3 2,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100, Raons d'elecció de Barcelona* (%) Coneixement previ 15,4 16,0 12,1 14,4 19,3 7,9 9,6 20,9 13,2 Per recomanació 49,8 38,6 46,4 37,0 2,8 28,9 11,6 33,2 33,8 Motius familiars i acompanyants 5,9 1,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 10,8 0,2 Etapa viatge 7,9 16,8 18,2 16,7 3,4 10,4 8,5 17,6 12,8 Informació (fulletó...) 15,5 9,8 16,6 6,3 5,7 8,4 3,1 6,7 8,6 Recomanació agència viatges 3,1 4,6 0,4 2,3 2,8 3,5 0,4 4,1 2,3 Altres 2,4 13,2 6,3 23,3 66,0 40,9 66,8 6,7 29,1 Total 100,- 100,- 100.- 100,- 100, 100,- 100,- 100,0 100,- Repetitivitat de la visita (%) No cap vegada 63,3 43,3 49,0 55,6 29,2 38,0 31,2 39,2 41,5 Una vegada omés 36,7 56,7 51,0 44,4 70,8 62,0 68,8 60,8 58,5 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,- Mitjà de transport utilitzat (%) Avió 78,0 52,5 47,7 65,0 74,6 76,0 70,2 71,1 63,9 Vehicle propi 16,5 35,5 31,9 15,8 13,7 12,0 17,6 17,2 21,4 Autocar/Autobús 0,1 9,0 10,3 5,6 1,0 3,6 1,9 3,0 5,3 Tren 5,3 2,3 6,7 9,2 11,1 10,5 9,6 8,2 8,1 Altres 0,1 0,7 3,4 4,4 0,4 2,1 0,7 0,5 1,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,- * Només pels visitants per motiu turístic i d'etapa de viatge. Creuers turístics pel Port de Barcelona Bus turístic milers de vaixells milers de viatges venuts passatgers 1.800 600 550 1.600 - 500 500 - 1.400 - 450 400 - 1.200 - 400 1.000 300 - - 350 800 200 - - 300 600 400 100 - - 250 200 0 200 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 = Passatgers - Vaixells lr.trim. = 2n.trim. = 3r.trim. EJ 4t.trim. nent al límit de la saturació. L'ocupació mitjana anual s'ha La recuperació de la inversió en establiments hotelers situat en 69,7 per cent en termes de places i 80,6 en termes alleugereix la pressió sobre les taxes d'ocupació. d'habitacions, uns nivells molt semblants als de l'any anterior. El turisme és, clarament, el motor de l'expansió d'aquest sec Al llarg de l'any 1999 s'han obert vuit nous establiments hote tor d'activitat. Per bé que els visitants de fires i congressos lers, a més d'altres que han acabat processos de reforma i/o també hagin augmentat en relació amb un any enrere, el grup ampliació. Les noves places hoteleres suposen un increment del dels visitants per motius turístics avança imparable, en termes 3,3 per cent sobre les existents, i, malgrat representar un aug relatius i absoluts, relegant els visitants per motius professio ment discret, contribueix a mitigar la pressió de la demanda nals a una posició cada cop més secundària. És la situació sobre una oferta que es trobava pràcticament de maneraperma inversa al que succeïa a començament dels noranta. 44 Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) Mill~M~iiiál---9981999 Durada mitjana de l'estada a la ciutat Dies 3,2 2,4 3,1 3,0 3,7 3,4 3,1 3,3 3.1 Nits 2,4 2,0 2,6 2,3 2,8 2,5 2,2 2,5 2.4 Acompanyat per(%) Sol 38,1 28,6 18,2 32,0 38,3 28,2 26,6 23,8 28,0 Amics/companys 17,8 28,6 22,8 19,3 26,1 29,0 31,4 33,7 26,3 Amb la fanulia 42,2 39,5 58,1 46,1 30,7 33,0 32,1 38,4 40,7 Amb fills 8,1 2,0 7,9 4,2 8,2 4,4 6,1 9,0 5,3 Sense fills 34,1 37,5 50,5 41,9 22,5 28,6 26,0 29,4 35,4 Grup organitzat 0,3 2,8 0,6 0,4 1,4 10,0 3,8 3,3 3,1 Altres 1,6 0,5 0,3 2,2 3,5 0,2 6,1 0,8 1,9 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 138,4 100, Distribució de la despesa extrahotelera (%) Menjar/beguda 52,0 52,0 70,0 60,0 60,0 45,0 61,0 55 58,0 Compres 8,0 8,0 12,0 12,0 11,0 25,0 17,0 11,0 19,0 Entreteniment 8,0 8,0 13,0 10,0 9,0 11,0 7,o 10,0 10,0 Transport intern 28,0 28,0 5,0 16,0 17,0 16,0 13,0 19,0 11,0 Altres 4,0 4,0 0,0 2,0 3,0 3,0 2,0 5,0 2,0 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,0 100,- Valoració dels enquestats sobre els següents punts (Mitjana sobre la base d'una valoració de al 10) Oferta arquitectònica 9,0 9,0 7,3 8,5 8,5 8,3 8,4 8,9 8,0 Oferta cultural 8,8 8,8 7,3 8,4 8,4 8,0 8,1 8,6 7,9 Entreteniment 8,3 8,3 7,3 8,0 8,0 7,9 8,0 8,2 7,7 Caràcter/amabilitat dels ciutadans 6,8 6,8 7,3 6,8 6,8 8,0 8,0 7,4 7,4 Accessos 6,8 6,8 7,3 6,9 7,1 8,1 7,8 7,4 7,4 Transport públic 6,9 6,9 7,2 6,7 7,3 7,9 7,6 7,6 7,3 Nivell d'informació 7,0 7,0 7,3 7,0 7,2 7,7 7,4 7,6 7,3 Seguretat ciutadana 6,6 6,6 7,0 6,2 6,6 6,9 6,2 7,3 6,7 Contaminació atmosfèrica 5,4 5,4 6,8 5,7 5,6 5,9 5,7 5,9 6,0 Sorolls 5,7 5,7 6,9 5,8 5,7 6,0 5,7 6,1 6,1 Neteja general de la ciutat 5,4 5,4 6,8 5,9 6,1 6,6 6,7 6,2 6,4 Relació qualitat/preu oferta restauració 7,3 7,3 7,3 7,3 7,6 7,2 7,6 7,8 7,4 Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,4 7,4 7,3 7,2 7,6 7,1 7,1 7,8 7,2 Relació qualitat/preu oferta comercial 7,5 7,5 7,3 7,2 7,1 7,2 7,7 7,6 7,3 Valoració de diferents de la ciutat L'excel-lent salut del turisme vacacional a Barcelona i la crei aspectes (1999) xent importància del sector sobre l'economia té un paral-lelis me, a diferent escala, amb el cas d'Espanya. Segons laOrganit Oferta arquitectònica zació Mundial de Turisme, el 1999 fou el país amb un creixe Oferta cultural ment turístic més intens, consolidant la segona posició com a Entreteniment destinació mundial en termes de visitants i la tercera en termes Caràcter ciutadans d'ingressos. Accessos Transport públic Al llarg del 1999 el pes relatiu dels visitants de la resta Nivell d'informació d'Espanya ha augmentat lleugerament sobre el conjunt de visi Seguretatciutadana tants. D'entre els estrangers, destaquen els britànics, els ita Contaminació atmosfèrica lians, els nord-americans i els francesos, malgrat que cada cop Sorolls hi ha més visitants d'Amèrica Llatina i d'alguns països àrabs i Neteja general de l'Extrem Orient. En relació amb anys anteriors, continuen Rel. qualitat/preu rest. predominant els homes, si bé la proporció de sexes tendeix a Rel. qualitat/preu of.hotl igualar-se. Rel. qualitat/preu of.com. 4 Molts dels visitants trien Barcelona per recomanació de cone 9 guts que l'han visitada prèviament, si bé cada cop són més nombrosos els turistes que la visiten per segona vegada. Arri ben, en una gran majoria, per via aèria i acompanyats per fami liars o amics, tot i que continua creixent la proporció de viat gers solitaris. Com és habitual, fan un balanç molt positiu de la seva estada a la ciutat, i destaquen especialment l'oferta arqui tectònica, la cultural, la d'entreteniment i, a tenor del creixe ment de la despesa que realitzen, la comercial. 45 Activitat congressual Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre Delegats assistents , I 1991 284 ao 324 -13,1 107.912 61.754 169.666 60,9 1992 286 24 310 -4,3 100.089 8.375 108.464 -36,1 1993 416 294 710 129,0 126.294 49.029 175.323 61,6 1994 314 389 703 -1,0 87.536 77.395 164.931 -5,9 1995 316 423 739 5,1 89.483 78.110 167593 1,6 1996 301 531 832 12,6 106.119 106.967 213.086 27,1 1997 338 661 999 20,1 114.013 103.969 217.982 2,3 1998 260 742 1.002 0,3 117.600 146.235 263.835 21,0 1999 379 792 1.171 16,9 143.608 128.486 272.094 3,1 Nota: Als Congressos també s'inclouen simposis,conferències, jomades i cursos, ¡ales Convencions,els viatges d'incentius. Font: Barcelona Convention Bureau. Turisme de Barcelona. Reunions celebrades per sectors (1999) Distribució de les reunions celebrades (1999) Congressos (Associacions) Convencions i incentius (Empreses) Seu de celebració Nombre de delegats lrea`l; 11. 111. 11~11M.IENINIR.IIIIMIN Del . Mèdic-sanitari 30,8 Química-Farmacèutica 29,5 Hotel 77,5 Social 14,7 Automoció 14,4 Auditoris privats 6,3 de 40 a 99 46,3 Tecnològic-industrial 14,5 Informàtica 9,9 Universitat 4,2 de 100 a 249 29,5 Científic 8,4 Tecnològic-industrial 8,9 Entitats professionals 3,6 de 250 a 499 15,0 Professional 7,4 Comercial 6,9 Palau de congressos 3,3 de 500 a 999 5,9 Cultural 6,3 Telecomunicacions 6,2 Hospitals 1,3 1.000 i més 3,3 Econòmic 5,0 Assegurances 4,7 D'altres 3,8 Altres 12,9 Altres 19,5 Total 100,0 Total 100,0 Total 100,0 100,0 Reunions celebrades i delegats assistents Caràcter de les reunions reunions assistents 1.200 300.000 Congressos 1.000- - 250.000 800 - - 200.000 Convencions 3) 600 - - 150.000 (42%) Convencions (26%) 400- - 100.000 200- -50.000 o O Congressos 1990 991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 (17%) - reunions = assistents Internacional Nacional dades confirmen la creixent intemacionalització d'aquests Es consolida laprojecció internacional de Barcelona com a esdeveniments,ja que els delegats estrangers han augmentat un organitzadora de congressos i convencions en assolir-se, 15 per cent en relació amb un any enrera. per cinquè any consecutiu, un nou rècord absolut en el nombre de reunions celebrades i de delegats assistents. Dos són els fets destacables en aquesta evolució recent. En pri mer lloc, s'ha produït un salt d'escala entre les xifres dels pri L'any 1999 es tanca amb un augment del 17 per cent en el nom mers norantaenfront de les actuals: el nombre d'assistents s'ha bre de reunions celebrades i del 3,1 en el de delegats assistents. més que doblat,mentre que el de reunions s'ha més que tripli Es prolonga, així, l'exitosa trajectòria de l'activitat congressual cat. En segon lloc, el creixement s'ha produït de forma constant al llarg de la segona part de la dècada i es confirma la creixent i sense alts i baixos, un aspecte important en un sector d'activi importància econòmica d'aquest subsector. Les primeres esti tat en el que la tasca de promoció i les negociacions es realitzen macions del Barcelona Convention Bureau apunten que les amb molta anticipació i en el que existeix una gran competèn activitats vinculades al sector del congressos i convencions han cia a nivell mundial. Per entitats que organitzen els esdeveni significat durant el 1999 una aportació a l'economia de la ciu ments, les mèdico-farmacèutiques són les més actives a l'hora tat de més de 55.000 milions de pessetes. Igualment, aquestes de convocar reunions -gairebé una de cada tres-, seguides de les de caire social i tecnològic-industrial. 46 V.Construcció i mercat immobiliari t'4 - , < ..' ' • - . .. J", F.' , Í"4"2P,,:'''''S.,`;',"' ',,•":.', ..,- . ' ' ' ' ' . - r, --f„,•4',„;;;,' .' . , , ,■ ' ■ ,..,.., .,..,.. ,. 1: , ,.... ,. „ , , ,., , i,L., , , Consum de ciment Consum aparent de ciment Evolució del PIB de la Construcció (Catalunya) Província de Barcelona (taxa de variació interanual en termes reals) (%) Tones /Cat (%) Tones /Esp ( 12,0 1990 2.613.640 68,9 3.793.304 13,3 1991 2.532.335 69,3 3.652.683 10,0 12,7 1992 2.502.844 66,8 3.745.209 14,4 1993 2.145.106 68,2 8,0 3.143.324 13,8 1994 2.171.980 67,8 3.202.300 6,0 13,3 1995 2.198.691 64,0 3.434.545 13,5 - 1996 2.039.171 61,7 3.306.759 4,0 13,4 1997 2.331.280 63,9 3.650.359 13,6 2,0 1998 2.691.974 63,4 4.249.189 13,7 } i lr.tr. 638.317 62,0 1.029.957 0,0 15,0 111 97 IV 97 198 11 98 111 98 IV 98 I 99 11 99 111 99 IV 99 2n.tr. 693.982 63,4 1.094.873 14,0 3r.tr. 657.989 63,5 1.036.751 12,4 1-1 PIB pm 11 PIB Construcció 4t.tr. 701.686 64,5 1.087.608 13,6 1999 2.947.919 62,8 4.690.850 13,5 lr.tr. 729223 64,0 1.138.935 13,9 2n.tr. 773.938 63,2 1.223.678 13,4 3r.tr. 704.758 60,8 1.158.937 13,1 Licitació oficial 4t.tr. variació 740.000 63,3 1.169.300 (%) variació 13,8 (%) 70 60 Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. - Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen. 60 50 - 40 40 - Variació (%) prov.Barcelona Catalunya 30 - 70 4t.tr. 1999/4t.tr.1998 5,5 7,5 2n.sem.1999/2n.sem.1998 6,3 9,6 20 - 1999/1998 9,5 10,4 10 - 0 1998/1997 15,5 16,4 O -10 20 1997 1998 gn-ag 1999 1997 1998 gn-ag 1999 Edificació Obra civil Taxade variació interanual (% Catalunya Espanya 20 15 - P' disponibles del PIB sectorial de Catalunya permeten avançar que l'exercici es tancarà amb un creixement real al voltant del 10 8-8,5 per cent, una taxa que més que dobla la del conjunt de activitat econòmica. 5 1 1 El manteniment del creixement en uns nivells tan elevats 0 prové de la forta ja relativament duradera- dinàmica de la cons trucció residencial així -5 com de la recuperació de la licitació pública, un segment que ja fou molt expansiu el 1998. Les dades disponibles pel 1999 revelen un 10 augment important a 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Catalunya, derivat bàsicament de la reactivació de l'obra civil i I=I Província de Barcelona 1=1 Catalunya eill Espanya de la inversió en infraestructures. Gairebé la totalitat dels indicadors d'activitat real confirmen la moderació del ritme de creixement al llarg de any. El consum de ciment, per exemple, manté una taxa d'augment pel conjunt Es modera la trajectòria expansiva de l'activitat a la del 1999 propera al deu per cent pels tres àmbits analitzats; una construcció, un sector que continua encapçalant el taxa elevada però inferior en uns cinc punts a la corresponent creixement de l'economia. a 1998. La progressiva desacceleració del ritme de creixement d'aquest indicador és similar a la que revelen els resultats de Després de l'extraordinari perfil expansiu de l'activitat de la l'enquesta de conjuntura de la construcció. Pel que fa al mer construcció al llarg del 1998, les primeres dades de tancament cat laboral, l'atur sectorial s'ha reduït al llarg de l'any a l'en del 1999 revelen un cert refredament del ritme de creixement; tom del 10 per cent a Barcelona i a la RMB, mentre que l'ocu un fet que no impedeix que es mantingui amb un dinamisme pació assalariada ha crescut en una taxa similar als mateixos molt superior al de la resta de sectors de l'economia. Les dades àmbits. 49 Construcció d'habitatges Construcció d'habitatges Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1988 3.480 3.302 21.756 13.221 25.236 16.523 35.632 19.214 60.868 35.737 1989 4.720 3.218 22.532 17.373 27252 20.591 36.398 25.010 63.650 45.601 1990 2.724 2.431 14.841 15.988 17565 18.419 19.797 24.105 37.362 42324 1991 2.157 2.503 14.725 14.403 16.882 16.906 16.468 20.488 33.350 37.394 1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34301 30.980 1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679 1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814 1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547 1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 17.179 14.956 46.847 39.812 1997 5.314 3.740 32.445 21.817 37.759 25.557 20.542 14.933 58.301 40.490 1998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.449 lr. tr. 1.181 686 9.185 5.530 10.366 6.216 5.994 3.892 16.360 10.108 2n.tr. 1.490 1.190 8.569 7.046 10.059 8.236 7541 4.551 17.600 12.787 3r.tr. 2.263 827 10.233 5.887 12.496 6.714 8.387 4.143 20.883 10.857 4t.tr. 1.524 1.215 8.293 7.248 9.817 8.463 7.116 5.234 16.933 13.697 1999 6.558 5214 33.717 33.102 40.275 38.316 37.993 23.258 78.268 61.574 lr. tr. 2.054 1.154 8.614 5.913 10.668 7.067 9.636 3.901 20.304 10.968 2n.tr. 1.616 2.093 9.494 10.898 11.110 12.991 11.458 6.821 22.568 19.812 3r.tr. 1.428 736 7.427 6.040 8.855 6.776 7.801 6.278 16.656 13.054 4t.tr. 1.460 1.231 8.182 10.251 9.642 11.482 9.098 6.258 18.740 17.740 Notes: fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions. No es comptabilitzen elshabitatges públics en la seva to alitat. Font: Explotació dels visats d'obra residencial idels certificats finals d'obra dels Col.legis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Barcelona Resta RMB iniciats Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats Habitatges (%) (tasa de variació interanual) 4t.tr.1999/4t.tr.1998 -4,2 1,3 -1,3 41,4 35 2n.sem.1999/2n.sem.1998 -23,7 -3,7 -15,7 24,0 30 1999/1998 1,5 33,1 -7,1 17,8 25 1998/1997 21,5 4,8 11,8 17,8 20 15 Després d'una trajectòria extraordinàriament expansiva 10 d'ençà mitjans de ladècada, les xifres del 1999 revelen un 5 alentiment de ritme de creixement que no impedeix, però, 0 que es tornin a assolir nous màxims històrics a Barcelona i Catalunya. -5 -10 L'activitat del subsector de la construcció residencial desenvo 1994 1995 1996 1997 1998 1999 lupada durant el darrer any s'ha confirmat com la més dinàmi O Barcelona = RMB Wi Catalunya ca de la història recent a pràcticament la totalitat dels àmbits analitzats. A Catalunya, s'han superat els 78.000 habitatges ini ciats, una xifra que més que dobla la que es registrà només sis anys enrere. A Barcelona, s'han iniciat més de 6.500 nous habi Després d'aquesta expansió, no sorprèn una desacceleració del tatges, gairebé el triple dels iniciats el 1993; i a la regiómetro ritme de creixement com el que s'ha registrat el 1999 en passar politana, s'han superat els 40.000, el doble dels de 1993. Es de taxes de dos dígits a un. No obstant això, cal destacar que no tracta d'uns valors molt elevats, que, tal com passa al conjunt s'ha produït un comportament homogeni, i que a l'ombra del d'Espanya, superen els registres màxims d'anteriors fases creixement del nou per cent que s'ha registrat al conjunt de expansives viscudes pel sector durant els setanta i els vuitanta. Catalunya hi conviuen un augment testimonial a Barcelona, un moderat retrocés -el primer que mereix aquesta consideració Si bé el sector de la construcció ha registrat un comportament d'ençà el 1991- a la regió metropolitana, i un important aug molt expansiu al llarg de tota la dècada -llevat el 1993 - ha ment fora de , l'àmbit metropolità. Un escenari que és pràctica estat en aquesta segona meitat quan ha actuat demotor del con ment l'invers del que existia tres anys enrera. junt de l'economia, amb unes taxes de creixement del VAB sec torial que, en algun trimestre del 1988, han arribat a doblar les del conjunt de l'activitat econòmica. 50 visats Distribució dels d'habitatges habitatges iniciats a Catalunya Projectes per àmbits (%) pel Col-legi d'Arquitectes (Província de Barcelona) 100 Any 1r.trim 2n.trim 3r.trim 4t.trim Total 90 1989 7.835 11.753 6.280 7.074 32.942 80 1990 6.104 5.482 5.059 3.844 20.489 70 1991 5.521 5.558 4.728 5.763 21.570 60 1992 5.652 6.150 5.936 4.130 21.868 50 1993 4.959 6.826 4.803 6.142 22.730 ao 1994 6.337 7.329 6.970 7.108 27.744 30 1995 7.547 6.801 10.154 6.382 30.884 20 1996 9.099 9.066 7.780 8.813 34.758 1997 10.894 11.518 10.238 13.205 45.855 10 • 1998 19.164 7.558 8.671 10.404 45.797 o 1999 12.731 14.656 12.290 12.195 51.872 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Font: Cololegi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. el• Barcelona =Resta RMB =Resta Catalunya Variació (%) Total Lliures Protecció oficial 4t.tr.1999/4t.tr.1998 17,2 14,4 130,8 Projectes visats a Barcelona (prov.) 2n.sem.1999/2n.sem.1998 milers 28,4 27,6 45,3 variació (%) 55 100 1999/1988 13,3 10,4 80,2 _ 50- 1998/1997 -0,1 4,7 -52,3 - 45- -50 40 - en propietat en relació amb tres anys enrera. L'estronca-ment de 35 - la tendència descendent dels tipus d'interès i _ l'augment dels preus de venda són elements que frenen el desbordat impuls de 30- la demanda que s'ha registrat en els darrers cinc anys. 25-_ --50 De cada tres habitatges iniciats a Catalunya, dos ho són a 20 - les àrees urbanes. Però mentre que esdebilita el ritme de 15 1 i 1 1 100 creixement d'aquestes àrees, les zones turístiques viuen 1994 1995 1996 1997 1998 1999 una autèntica eclosió. = habitatges visats enels darrers dotze mesos taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos Sembla una paradoxa que la dècada dels noranta es tanqui amb - lliures protecció oficial un retraïment -en taxes de creixement, no pas en valors abso luts- del que s'anomena habitatge principal o primera residèn cia, i un revifament dels habitatges a les zones turístiques i La fortalesa del creixement econòmic, l'increment de les rurals. En primer lloc, perquè ha estat un decenni en el que la rendes de les famílies resultat de la bona evolució del preocupació per alleugerir el dèficit d'habitatge principal ha mercat laboral i els actuals nivells dels tipus d'interès estat unaprioritat, i per això es van crear instruments comelpla continuen estimulant la demanda d'habitatges. de l'Habitatge. En segon lloc, perquè l'estancament dels preus a la major part dels noranta i la trajectòria descendent dels tipus Aquest impuls de la demanda fa que les expectatives dels d'interès ha permès l'accés a l'habitatge a un segment de pobla empresaris del sector es mantinguin elevades, si bé es comença ció molt abundant, com demostren les dades d'hipoteques con a observar una certa moderació reflectida en l'afebliment de la cedides i de crèdit disposat per aquesta finalitat. cartera de comandes. No obstant això, els resultats de l'enques ta de la construcció revelen unamillora de l'indicador de con Per això, cal evitar equiparar el revifament actual dels habitat fiança dels empresaris en relació amb un any enrere. Cada cop, ges d'ús turístic amb el que es va registrar a finals dels vuitan però, hi ha més veus que coincideixen a senyalar una propera ta. En l'actualitat, el retorn a la construcció de segona residèn pèrdua d'empenta de l'activitat en aquest subsector després de cia es produeix després del gran impuls que ha rebut la prime molts anys de creixement ininterromput i dels elevats volums ra residència principalment a les àrees urbanes. En aquest revi de producció assolits; uns valors que, acumulats en els darrers fament de la construcció de residències turístiques hi té molt a anys, han contribuït notablement a alleugerir el dèficit d'oferta veure l'aspecte econòmic, tant perquè els compradors es bene que acusaven algunes zones com Barcelona. ficien de les circumstàncies de mercat i dels instruments que han impulsat la primera -incloent-hi des del favorable tracta Un altre fet que apunta a un alentiment de l'activitat és que al ment fiscal, raó per laqual alguns declaren un habitatge secun mercat de compravenda es comença a detectar una certa acu dari com principal-, com el renovat atractiu com a inversió mulació d'estocs i un allargament dels terminis de venda. donada labaixa rendibilitat dels actius en renda fixa o la neces També han canviat, així, les condicions de la demanda. Si l'ofer sitat d'acomodar plusvàlues i excedents empresarials. ta s'ha transformat perquè ha crescut en volum i, darrerament, també en preus, la demanda ha vist empitjorar recentment algu nes de les condicions vigents a l'hora d'accedir a un habitatge 51 Habitatges iniciats a la regió metropolitana Habitatges iniciats als municipis de més de 50.000 habitants de la RMB 4t.tr.1999 999 Variació (%)' Vallès Barcelona 1.460 6.558 1,5 Oriental l'Hospitalet de Llobregat 121 676 29,5 Badalona 93 1.139 10,5 Vallès Sabadell 403 1.637 -26,2 Occidental Terrassa 660 2.391 -9,9 Maresme Santa Coloma de Gramenet 36 223 -25,2 Mataró 160 1.001 -15,7 Cornellà de Llobregat 85 339 -2,6 Sant Boi de Llobregat 97 681 21,0 el Prat de Llobregat 46 276 -44,7 Rubí 211 990 0,1 Alt Barcelonès Viladecans 57 727 -50,1 Penedès Baix Granollers 119 395 Llobregat -39,7 Cerdanyola del Vallès 96 479 -8,2 Totalmunicipis > 50000 3.644 17.512 -9,7 Garraf Total RMB 9.642 40.275 -5,8 TotalCatalunya 18.740 78.268 9,0 O 1995 = 1996 r---11997 O 1998 gee 1999 I. Variació interanual dels darrers dotze mesos. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció General d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge. milers Habitatges iniciats 14 Habitatges iniciats/1000 habitants _ 12— Barcelona — _ _ Barcelonès 10 --— 1111 _ — — Baix — _ Llobregat 8 — — — Vallès Occidental _ _ _ _ _ 6 _ — — — — — — Vallès Oriental — — — _ Maresme — _ Garraf Alt Penedès 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Regió Metropolitana IM Barcelona = Resta grans municipis RMB = Resta RMB Catalunya 0 5 10 15 20 25 30 35 Índex 1999 Índex 96-98 = Índex 90-95 El retrocés dels habitatges iniciats a la regió metropolitana es concentra a les cinc comarques de l'antiga Regió I, mentre que l'Alt Penedès i el Garraf —dues comarques amb un saldo migratori positiu— mantenen uns nivells de Els grans municipis de la regió metropolitana, que van liderar creixement molt elevats. el creixement durant la major part de la dècada en ser els prin cipals beneficiaris del pla de l'Habitatge —deixant Barcelona Si s'analitza territorialment la dotació d'habitatges iniciats a de banda—, acusen descensos generalitzats en el nombre d'habi Catalunya al llarg del 1999, s'observa que un de cada dos esloca tatges iniciats al llarg del 1999. L'excepció són l'Hospitalet de litzadintre de la regió metropolitana de Barcelona i dos de cada Llobregat, Badalona i SantBoi, amb creixements d'entre el 10 tres en el conjunt de les àrees urbanes —la RMB, més el Segrià, i el 30 per cent. La tendència s'inverteix en els municipis petits el Tarragonès i el Gironès. El lleu descens que es registra a la de la regió metropolitana, que, amb aportacions petites en ter regió metropolitana trenca la tendència ascendent dels darrers mes absoluts,mantenen una tònica expansiva. anys i ho fa de manera contundent: si durant el 1997 i el 1998 les set comarques registraren creixements importants —de mitjana superiors al 20 per cent—, les dades del 1999 presenten també una clara homogeneïtat de signe, en aquest cas, elnegatiu, per les cinc comarques de l'antiga Regió I. Per la seva banda, l'Alt Penedès i el Garrafmantenen el perfil de creixement residencial i poblacional que les ha caracteritzat en els darrers anys. 52 Llicències d'obres t So t re previst a les llicènciesod'obres aprovades (m2) - . Sostre nou Reforma Residencial Aparcament L.comercials Oficines Equip.i hotels Indús.i altres Total nou i Ampliació 1988 275.752 210.327 59.141 56.149 32.542 47.953 681.864 140.903 822.767 1989 480.800 403.524 174.196 79.260 59.436 94.756 1.291.972 114.772 1.406.744 1990 451.787 629.003 241.413 267.339 301.827 111.789 2.003.158 202.625 2.205.783 1991 252.847 435.874 122.016 202.940 127.512 55.567 1.196.756 147.425 1.344.181 1992 192.105 278.695 110.557 86.292 82.541 50.917 801.107 194.087 995.194 1993 286.341 507.874 119.905 105.890 106.016 57.222 1.183.248 375.741 1.558.989 1994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.612 1995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.241 1.370.940 1996 298.914 202.588 86594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468 1997 555.174 437.184 230.673 22.627 56.765 108.859 1.411.282 325.985 1.737.267 1998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.398 lr.tr. 93.914 37.299 13.795 2.795 1.242 28.856 177.901 74.031 252.271 2n.tr. 244.182 117.925 53.169 590 15.021 15.077 445.964 79.600 525.784 3r.tr 94.364 62.306 15.360 262 62.877 11.516 246.685 159.016 405.701 4t.tr. 146.842 63.576 20.118 12.630 12.058 18.016 273.240 109.961 382.642 1999 629.971 337.405 114534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.587 lr.tr. 109.005 119.264 21.724 861 39.571 38.182 328.607 80.567 409.174 2n.tr. 161.634 76.933 34.446 2.390 18.326 8517 302.246 107.155 409.401 3r.tr 100.340 39.711 18.051 434 25.184 49.824 233.544 96.504 330.048 4t.tr. 258.992 101.497 40.313 15.336 6.150 74538 496.826 130.138 626.964 1. Fins l'any 1991 inclou el sostre de nova planta dels projectes d'ampliació. 2. Apartir de 1996 canvia la classificació per usos i en els diferents epígrafs es comptabilitzen els usos assignats perplantes. El total recull la resta d'usos i peraixò pot ser superior al sostre nou més el de reforma i ampliació. Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d'aquest apartat són provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. Habitatges i places d'aparcament Sostre milers m2 previst a les llicències d'obres Habitatges Places 2.500 Nous Amp. i reforma Total d'aparcament 1992 1.815 98 1.913 11.499 2.000 1993 2.761 689 3.450 19.609 1994 2.483 349 2.832 14.202 1995 3.978 927 4.905 15.642 1.500 1996 3.348 1.053 4.401 6521 1997 5.795 874 6.669 15.199 1.000 1998 6.112 1.297 7.409 10.336 lr.tr. 1.064 268 1.332 1.724 500 2n.tr. 2536 246 2.782 3.974 ,, 3r.tr. 1.000 325 1.325 2.384 4t.tr. 1.512 458 1.970 2.254 0 I l 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 1999 6.663 944 7.607 11.682 = Nova planta = Reforma i ampliació lr.tr. 1.061 165 1.226 3.558 2n.tr. 1.712 215 1.927 2.586 3r.tr. 1.268 299 1567 2.098 4t.tr. 2.622 265 2.887 3.440 L'empenta de la construcció d'obra nova -que, en termes de sostre, ha augmentat un 19,0 per cent en relació amb el 1998 - ha relegat els expedients de reforma i ampliació a un paper de L'elevat nombre de llicències d'obra nova aprovades per a menor importància, tant en termes absoluts com relatius. En el construir habitatges permet que el 1999 es tanqui amb la primer cas, aquest epígraf s'ha reduït en un 2 per cent en rela segona xifra més elevada de sostre total previst en els ció amb un any enrere; en el segon, ha caigut del 27 al 23 per darrers dotze anys. cent com a proporció del sostre total aprovat. No obstant Amb gairebé 1,8 milions de m2 de les aquests sotracs, en termes estructurals s'està detectant un sostre total, dades del ferm tan de la rehabilitació com a resultant d'una cament de 1999 reflecteixen una important recuperació de la avanç tipologia d'obra, suau retracció experimentada l'any anterior. A diferència del combinació de factors que van des d'un creixement de la sensi ha la tònica de la dècada de fort crei bilitat manteniment del immobiliari al fet d'ésser que estat -quan a un any pel patrimoni xement l'ha una bona de seguit alternativa enfront l'obra nova a causa dels elevats un altre de clara davallada-, les dades dels darrers tres anys confirmen la assoleix el sostre de a solidesa de l'actual expansió, preus que nova planta algunes zones de ciutat. amb uns volums de sostre relativament homogenis i força ele la vats, entre 1,6 i 1,8 milions de m2 anuals. 53 Sostre total previst a les llicències d'obres per districtes (1999) (ma) Residencial Aparcament Comercial Oficines Equip i hotels Indústria i altres 1. Ciutat Vella 41.311 9.291 22.022 6.955 45.166 10.944 135.689 2. Eixample 67.309 36.489 18.024 8.390 3.998 6.212 140.422 3. Sants-Montjuïc 49.156 33.024 9.852 2.568 8.692 95.775 199.067 4. Les Corts 15.916 9.173 4.819 9.388 3.464 1.678 44.438 5. Sarria-Sant Gervasi 83.277 40.487 11399 13.439 59.927 11.070 219.599 6. Gràcia 33.843 15.628 5.782 1.988 3.128 7.217 67.586 7. Horta-guinardó 43.453 26.465 6.484 0 14.184 3.163 93.749 8. Nou Barris 83.873 99.212 12.366 0 35.775 4.168 235.394 9. Sant Andreu 87.441 43.482 18.556 14.824 4.465 14.573 183.341 10. SantMartí 249.823 91.242 36.814 1.532 1.997 75.159 456.567 Barcelona 755.402 404.493 146.118 59.084 180.796 229.959 1.775.852 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificacio de l'Ajuntament de Barcelona. Sostre previst a les llicències d'obres (1999) Habitatges de nova planta aprovats nombre d'habitatges variac'ó (%) Nou Reforma i ampliació 2800 120 2400 -100 - - 80 2000 - - 60 1600 - -40 1200 - - 20 800 - -0 400 - - -20 0 40 residencial = 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 aparcaments = locals comercials = Nombre d'habitatges = indústries EJ oficines = equipaments, hotels i altres - Taxa de variació de l'acumulat dels darrers dotze mesos (%) Destacar que la construcció residencial està marcant el ritme de En la mateixa ona de creixement del sostre residencial se situa creixement del conjunt de sostre aprovat al llarg de la dècada a el destinat a places d'aparcament i a locals comercials.Aquests les llicències no és cap novetat. Com a tipologia de sostre, ha tres epígrafs estan clarament interrelacionats i pel conjunt del centratelprotagonisme tot i l'impacte mediàtic dels grans equi 1999, acaparen el 80 per centdel total de sostre nouprevist.De paments comercials i de lleure que s'han anat construint en els la restad'epígrafs, destaca la tímida recuperació del sostre des darrers anys; una llista de construccions força heterogènia que tinat a hotels després d'una activitat gairebé nul.la durant la inclou des de Diagonal fins el Maremàgnum o el centre major part de la dècada en termes de sostre nou i un xic més comercial de les Glòries, en la que cal incloure el centre lúdic activa quant a reforma i ampliació d'establiments ja existents, de Renfe-Meridiana, actualment en construcció. bé estiguessin en ús o bé tancats. La construcció de nous esta bliments hotelers s'emmarca en el context d'una dinàmica En total, al llarg del 1999 s'ha aprovat la construcció de poc extraordinàriament expansiva en termes d'activitat turística que menys de 350 noves promocions residencials en les que s'ubi ha posat al límit la pròpia capacitat d'oferta del sector per con caran 6.636 habitatges. Una xifra que supera en un 9 per cent la tinuar creixent. També ha experimentat una recuperació signifi corresponent a l'any anterior i que representa un màxim histó cativa el sostre nou destinat a usos industrials, resultat de la ric no només de la sèrie que aquí es presenta -que començael construcció de noves installacions a Sant Martí i de l'amplia 1988-, sinó del darrer quart de segle. Per fer-se una idea de la ció de la Zona d'Activitats Logístiques de la Zona Franca. importància d'aquest valor, basta pensar que pràcticament tri plica la mitjana anual del període 1991-1994. Del conjunt de promocions aprovades, en destaquen algunes de molt grans -demés de 300 habitatges- als districtes del nord i l'est de la ciutat -en especial al Front Marítim a Sant Martí-, però en general proliferen les promocions petites i mitjanes que s'inser ten al teixit urbà consolidat de l'Eixample, Horta, Nou Barris i Sant Andreu. 54 o cc) • o 0 • • 0 0 • • els o C • • • 1, • Cé • • • o 1r o • • 0 0 • • 0,9 • •%. 0 00 • 00 .00(è 0 0 09 o o 0 0 o4° o o • 0§ o o o 0 o o • o o 0 • 0 4.3". c9c)c) 0 0 0 00 •0 00 00 (39 • 00 00 o o • • 0 411 Oz7) • o c8 o. o o o is o 0 o o .0 o o o cko 0 o°o 0 o @ o • o ▪ o 0 o o * (x) o • 08 o 0 • oc9 , o o 0 e°'6 °,0 o 0 • Preus al mercat immobiliari: habitatges i places d'aparcament Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial Evolució dels preus dels habitatges Preu de venda (ptes/m2) ptes/m2 350.000 Segona mà Preu de Nova Preu Preu Preu lloguer 300.000 Període planta d'oferta transacció ponderat (ptes./m2/mes) 250.000 1986 70.852 57.814 315 1987 94.994 79.456 356 200.000 1988 141.090 132.815 468 1989 190.543 163.205 653 150.000 1990 203.274 195.829 822 100.000 1991 213.920 205.465 150.554 169.564 1.005 1992 229.614 214.459 190.107 201.959 1.109 50.000 1993 234.238 207.501 184.900 199.701 1.031 1994 233.907 212.757 197.475 208.405 954 0 1980 1985 1990 195 1999 1995 243.027 227.409 203.962 215.682 919 -Nova planta -Segona mà(preu oferta) Segona mà (preu transacció) 1996 238.474 214.826 198.462 210.466 903 1997 240.787 224.982 204.012 215.045 904 1998 255508 246.440 241.462 245.676 876 1999 305.614 286.904 286.486 292.224 1.032 Preu de lloguer dels habitatges a Barcelona Nota: Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona, Forcadell, A. Jover, Cambra delaPropietat Urbana i elaboració pròpia. (ptes/m2/mes) Nombre contrac. Districte 1996 1997 1998 1999 (%) 1. Ciutat Vella 805 807 809 961 10,2 2. Evolució del dels habitatges (ptes./m2) L'Eixample 856 876 855 995 27,1 preu 3. Sants-Montjuïc 891 869 855 982 10,8 variació nominal (%) 4. Les Corts 1.101 1.053 1.053 1.557 3,4 20,0 5. Sarrià-Sant Gervasi 1.095 1.094 1.041 1.264 9,6 6. Gràcia 905 938 905 1.032 10,6 15,0 7. Horta-Guinardó 888 875 831 949 8,4 8. Nou Barris 1.011 971 826 1.016 5,7 10,0 9. Sant Andreu 887 834 784 915 5,3 10. SantMartí 878 877 840 978 8,9 5,0 _ Barcelona 100 Op Lloguer /m2 903 904 876 1.032 _J Lloguer mitjà contractual (ptes) 59.496 59.633 58354 67.106 H Superfície mitjana m2 70 70 71 71 Font: Agustí Jover, DGACAH i Cambra de la Propietat Urbanade Barcelona. -10,0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 I=1 nova planta 1:::1 segona mà(oferta) ffi lloguer A aquesta bateria de factors que poden ser considerats com els tradicionals motors del mercat immobiliari cal afegir-hi la també típica irrupció de plusvàlues generades gràcies a revalo Augment significatiu i generalitzat de tots els ritzacions a ràpides i espectaculars d'actius financers, la compra preus segments del mercat immobiliari residencial. d'habitatges per part d'estrangers comunitaris que ja no es limi ten només a invertir en un apartament a la costa i, per des L'evolució del mercat immobiliari residencial barceloní durant comptat, la urgència de donar sortida al diner negre davant de la meitat de 1999 s'ha caracteritzat donar continuï la irreversible i imminent substitució de les pessetes per euros.segona per tat al dinamisme mostrat durant el primer semestre i accentuar, la La en anuals, tendència l'alça dels de venda ini coincidència de tants factors des del cantó de la termes a preus pressionant ciada abans. No cal recordar d'un procés demanda de sostre residencial sobre una oferta necessàriament un any que es tracta relativament generalitzat a el país, impulsat l'augment limitada ha acabat tot per per disparar els preus de la majoria de pro ductes delmercat residencial. Com il.lustrael dels nivells d'ocupació, una major confiança d'empresaris i gràfic, l'augment per consumidors el manteniment del darrer té una diferent en a mitjà termini del creixement any significació segons els diversos econòmic i especialment pel baix preu del diner i la pràctica segments del mercat. Mentre que en la compra-venda el preu certesa -confirmada posteriorment- que els tipus d'interès mitjà de final de 1999 ja incorpora un guany important en ter hipotecaris ja havien el la baixa. mes reals en esgotat seu recorregut a comparació amb el nivell de començament de la dècada, el creixement del preu de lloguer només serveix per recuperar el preu nominal mitjà en aquells anys. 56 Crèdit bancari a adquisició d'habitatge i tipus d'interès Habitatges hipotecats en finques urbanes per Crèdit (milers demilions BCN ptes.) (%) (prov.) Catalunya Espanya 25.000 18 Nombre - 16 1994 69.381 94.434 331.200 20.000 - 1995 60.529 82560 403.600 - 14 1996 67.965 91.853 412.982 15.000 - - 12 1997 83.917 113387 479.237 - 10.000 - 10 1998 76.021 105.626 423.427 Ir.trim. 20.142 27.705 111.985 -8 5.000 2n.trim. 19.038 26.463 109.030 - - 6 3r.trim. 18.774 26.050 103561 Enr-r-L 4t.trim. 18.067 25.408 98.851 r r rr 4 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 1999 78.557 101.331 452.482 I= Volum de crèdit bancari (Espanya) lr.trim. 20.387 28.251 111.751 - Tipus d'interès hipotecari 2n.trim. 19.669 27.896 120.024 3r.trim. 19.365 27.862 110.939 4t.trim. 19.136 17.322 109.768 Nota: Saldos a final de període. Tipus d'interès hipotecari del conjunt d'entitats. Font: Banco de Españai elaboració pròpia. Import mitjà (milions pessetes) 1994 8,0 7,7 7,4 1995 8,3 7,9 7,4 1996 Evolució del 9,1 8,7 7,9 preu dels habitatges i del tipus 1997 9,9 9,5 8,5 d'interès preu (milers ptes/m2) hipotecari tipus d'intrès (%) 320 16 1998 10,9 10,2 9,2 -.--'''''.1-‘\ lr.trim. 10,7 10,1 9,0 300 14 2n.trim. 10,5 10,0 }- 9,1 3r.trim. 10,9 10,4 9,3 280 - 12 4t.trim. - 11,2 10,6 9,6 260 - - 10 1999 12,2 11,5 10,3 240 - lr.trim. 11,6 10,9 9,8 -8 2n.trim. 11,8 11,1 10,0 220 - 3r.trim. 12,9 12,0 10,5 200-. -6 4t.trim. 12,7 11,9 10,8 180 4 Fon Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE. 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 - Preus habitatges nous - Preus habitatges 2a. mà(oferta) - Tipus d'interès hipotecari (total d'entitats) Volum de transaccions realitzades pels APIS Font: Banco de España, Tecnigrama,Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntamentde saldos Barcelona i elaboració pròpia. 60 40 - A l'hora d'identificar els factors que poden explicar la regres sió del mercat de lloguer durant lamajor 20 part de la dècada s'ha de començar pel boom de preus que va registrar a final dels vui 0 1 1 I 1 1 I i tanta i començament dels noranta, continuar pel tractament fis cal tandiscriminatori que ha rebut i rep el lloguer en front de la -20 ■ propietat com a forma d'accedir a un habitatge habitual i, per descomptat, l'accelerada reducció dels tipus d'interès hipoteca -4° ris que fan més atractiva i assequible l'opció de compra. Una situació que ha canviat quan els -60 tipus d'interès han començat a 91 92 93 94 95 96 97 98 99 repuntar i a mesura que l'oferta de lloguer s'ha renovat de lamà d'operadors potents de nova implantació al mercat barceloní. Font: Dades dels APIS facilitades per la DGACAH També l'oferta de sostre nou al segment de compra-venda s'ha renovat quant a operadors, qualitat i diversitat del producte, Un increment de cost que en unaconjuntura menys expansiva, localització, garanties, etc. De fet, una part de l'augment del sense tensions de preus derivades de situacions d'insuficiència preu de venda s'ha d'imputar a aquest plus d'equipament i d'oferta com ara de mà d'obra especialitzada, de materials de d'acabats que de manera relativament estàndard incorpora construcció, de sól edificable, etc. s'hauria pogut absorbir per actualment el sostre residencial de nova construcció. augments equivalents de productivitat. 57 Evolució de l'oferta d'habitatges de nova planta' Preu, salaris i IPC (índex 1991.100) Distriç 1994 1995 1996 1997 1998 ,,.1 200 I . Ciutat Vella 180 191 340 284 340 184 2. L'Eixample 622 929 1.105 1.602 2.310 532 180 - 3. Sants-Montjuïc 802 674 908 1.020 1.354 207 4. Les Corts 349 461 470 450 491 30 5. Sarrià-Sant Gervasi 227 489 601 665 983 364 160 - 6. Gràcia 223 249 268 293 344 211 7. Horta-Guinardó 575 559 561 372 511 299 140 - 8. Nou Barris 157 124 322 343 498 73 9. Sant Andreu 263 253 428 563 971 198 120 - 10. Sant Martí 3.035 3.047 1.238 1.570 2.394 1.302 Barcelona 6.433 6.976 6.241 7.162 10.196 3.400 100 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Hab/promoció 29,5 29,7 20,1 19,5 19,7 23,1 - preu nova planta - preu segona mà IPC - Salaris 1. Oferta referida al segon semestre de cada any. Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Localització de l'oferta de nova planta districtes Tipologia de les noves promocions (2n. sem. 1999)per Habitatges Dimensió Tipologia 2.500 de les promocions mitjana (%) (habitatges/ Districte Unifam. Multifam. Total promoció) 2.000 1. Ciutat Vella 0,0 100,0 100,- 20,4 1.500 2. L'Eixample 0,0 100,0 100,- 18,3 3. Sants-Montjuïc 0,0 100,0 100,- 34,5 1.000 4. Les Corts 40,0 60,0 100,- 6,0 5. Sarrià-Sant Gervasi 33,3 66,7 100,- 30,3 500 6. Gràcia 18,8 81,3 100,- 13,2 7. Horta-Guinardó 4,3 95,7 100,- 13,0 "-] 8. Nou Barris 0,0 100,0 100,- 10,4 6 9. Sant Andreu 0,0 100,0 100,- 18,0 Districtes 10. SantMartí 6,9 93,1 100,- 44,9 Promocions Barcelona 8,2 91,8 100,- 23,1 140 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama. 120 100 80 ximadament la meitat de l'oferta anual mitjana del període 1994-1997. De fet, el 1999 fou el primer any de la dècada en 60 què l'oferta de sostre residencial nou a Barcelona i previsible 40 ment al conjunt de la regió metropolitana era inferior -clara 20 ment inferior- al nombre d'habitatges iniciats. 4 5 8 Per districtes, gairebé el 40 per cent de l'oferta nova disponible Districtes a final d'any es concentrava a Sant Martí. Una participació equivalent a la suma de l'oferta de Ciutat = Vella, l'Eixample, 2n.sem.1998 IN1 2n.sem.1999 Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. En total, cinc districtes concentra ven el 76 per cent de l'oferta disponible d'habitatge nou a la ciutat. Per contra, a Les Corts i Nou Barris, la pressió de la L'evolució de les transaccions intermediades pelsAPIS i el demanda pràcticament ha exhaurit l'oferta disponible que d'al relatiu estancament que reflecteixen les dades d'habitatges tra banda no era pas massa àmplia. hipotecats d'ençà el màxim assolit el 1997 semblen indicar que elmoment més alt del cicle immobiliari ja s'ha En conjunt, aquest visió fotogràfica de la situació de l'oferta superat. transmet una sensació de notable concentració que no reflecteix, ni de bon tros, l'evolució que ha seguit l'oferta que ha sortir al Com a indicador de la forta pressió que durant el 1999 ha mercat al llarg dels darrers dos anys. En una conjuntura en la que suportat l'oferta de sostre residencial de nova construcció a la el ritme de vendes és molt alt, observacions fixes de l'oferta dos ciutat pot servir el fet que malgrat que l'activitat constructiva cops l'any no poden comptabilitzar com a tal unabona part de s'ha mantingut en màxims com amínim dels darrers vint-i-cinc les nombroses promocions petites en àrees consolidades. En anys -6.500 habitatges iniciats per segon any consecutiu-, aquest cas, les dades de llicències i el mapa corresponent donen l'oferta de les promocions en venda a final d'any s'estimava en una visió més ajustada de quin ha estat el volum de l'oferta nova 3.400, només una tercera part de l'existent un any enrera i apro i quina la seva localització als diferents districtes de la ciutat. 58 Preu dels habitatges de nova planta (2n. semestre 1999) Superfícies Preu de venda (ptes./m2 Preu de vendadels habitatges (milionsmitjana ptes.) - Districte (m2 constrdits) preumitjà variació' (%) preu mínim mitjà màxim .... ... - - 1. Ciutat Vella 90,0 272.427 18,3 11.400 25.030 57.000 2. L'Eixample 111,3 357.822 26,1 318.488 20.900 40.470 87.800 3. Sants-Montjuïc 114,2 261.169 18,5 289.165 14.800 30.260 42.900 4. Les Corts 277,0 520.372 61,4 453.571 42.000 156.900 320.000 5. Sarrià-Sant Gervasi 158,9 405.762 2,8 395.078 18.000 65.070 130.000 6. Gràcia 122,4 311.451 24,5 325.447 14.000 38.570 76.000 7. Horta-Guinardó 127,0 269.466 13,4 352.573 18.500 32.540 62.500 8. Nou Barris 110,7 310.691 38,6 371.596 25.500 34.200 55.000 9. Sant Andreu 99,5 295.454 31,8 334.520 13.500 29.050 38.000 10. Sant Martí 112,9 286.957 27,1 298.621 20.300 31.950 55.500 Barcelona 122,7 318.328 22,0 326.855 11.400 40.790 320.000 1. Variació (2n. sem.99/2n. sem.98). 2. Preu mitjà de lesnoves promocions acabades d'incorporar durantel 2n.semestre de 1999. Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Preus dels habitatges nous per districtes Preus dels habitatges per districtes milions de ptes. milers ptes./m2 350 600 300 1 500 400 150 - 300 100 - 200 100 O 111111 iill 2 3 4 6 7 8 9 10 Districtes 11M habitatges de = habitatges 2a. mà • màxim •mitjà •mínim nova planta (preu transacció) L'escassa oferta que resta a la venda a final d'any després del fort creixement del nombre d'habitatges construïts en els darrers tres anys és un bon indicador de lapressió i Evolució del preu i de la superfície dels habitatges nous decisió mostrada per la demanda. milions de ptes. m2 45 130 L'augment del 22 per cent que de mitjana ha crescutel preu del 125 m2 de sostre residencial nou en el mercat lliure durant el 1999 40 reflecteix també aquesta situació de desequilibri notori entre 120 l'oferta i la demanda que ha patit el mercat residencial. Si la comparació es fa exclusivament amb els preus de les promo 115 cions que han sortit al mercat els darrers mesos de l'any, aquest 30 increment es redueix, per al mateix període, a un 16 per cent. 110 Un indici que sembla apuntar a una clara desacceleració del 25 procés alcista dels preus, fins i tot quan encara no s'havia 105 con cretat el repunt dels tipus d'interès. 20 100 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 - preu (milions ptes.) - superfície (m2) 59 Distribució dels habitatges per intervals de preu i nombre de dormitoris (%) (2n. sem. 1999) Interval de Nombre de dormitoris Total preu (milions de ptes.) habitatges 1 2 3 4 5 o més 15 omenys 82,4 17,6 0,0 0,0 0,0 100,- 15-20 2,6 23,1 74,4 0,0 0,0 100,- 20-25 0,8 28,5 70,7 0,0 0,0 100,- 25-30 0,0 11,0 71,9 17,2 0,0 100,- 30-50 0,0 0,0 33,3 65,9 0,8 100,- 50 omés 0,0 3,0 43,6 47,1 6,3 100,- Total habitatges 1,9 8,4 51,2 37,1 1,4 100,- Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama Distribució dels habitatges per districtes i preu (%) (2n. semestre1999) Preu (milions de ptes) Districte menys de 15 15-20 20-25 25-30 30-50 50 omés Total 1. Ciutat Vella 6,5 51,1 26,1 3,8 4,3 8,2 100,- 2. L'Eixample 0,0 0,0 6,4 132 53,2 27,3 100,- 3. Sants-Montjuïc 1,0 58,0 1,4 14,5 25,1 0,0 100,- 4. Les Corts 0,0 0,0 0,0 0,0 6,7 93,3 100,- 5. Sarrià-Sant Gervasi 0,0 4,1 0,0 2,5 4,1 89,3 100,- 6. Gràcia 11,8 0,0 12,3 9,5 55,0 11,4 100,- 7. Horta-Guinardó 0,0 1,7 13,4 25,8 56,2 3,0 100,- 8. Nou Barris 0,0 0,0 0,0 27,4 65,8 6,8 100,- 9. Sant Andreu 14,6 0,0 4,0 45,5 35,9 0,0 100,- 10. SantMartí 0,0 0,0 16,9 41,8 39,8 1,5 100,- Total Barcelona 2,0 6,9 11,1 25,5 37,7 16,8 100,- Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama. Evolució de l'oferta i del dels semestre Mitjana de preu i dormitoris districtes preu habitatges (2n. 1999) per Nombre de dormitoris Preu (milions de ptes.) 4,0 160 1 40 3,8 120 3,6 100 3,4 80 32 fl -60 40 3,0 2 8 3 4 16 70 0 7 8 9 1 Districtes O mitjana dormitori/habitatge =preu mitjà (milions ptes) Evolució del preu mitjà dels Evolució de l'oferta habitatges (ptes/m2) d'habitatges EJ disminueix • disminueix Ejes manté • es manté augmenta • augmenta 60 Preu de les places d'aparcament en edificis residencials de nova planta. (2n. sem. 1999) Preu mitjà Tipologia de l'oferta (%) ' Districte iimiffleiek variació (%) 2 sense oferta inclosa en el preu opcional Total 1. Ciutat Vella 2,4 -2,1 77,8 0,0 22,2 100,- 2. L'Eixample 3,0 12,6 37,9 0,0 62,1 100,- 3. Sants-Montjuïc 2,8 40,5 28,6 14,3 57,1 100,- 4. Les Corts - - 20,0 80,0 0,0 100,- 5. Sarrià-Sant Gervasi 3,3 3,1 0,0 50,0 50,0 100,- 6. Gràcia 3,1 22,4 31,3 18,8 50,0 100,- 7. Horta-Guinardó 2,6 9,6 26,1 4,4 69,6 100,- 8. Nou Barris 2,7 15,2 42,9 0,0 57,1 100,- 9. Sant Andreu 2,7 21,4 36,4 9,1 54,6 100,- 10. Sant Martí 2,4 14,8 13,8 17,2 69,0 100,- Barcelona 2,8 15,0 29,3 14,3 57,1 100,- 1. La distribució de les places d'aparcamenten tres categories fa referència a si les promocions residencials disposen o no de places d'aparcament ial règim de venda. 2. Variació (2n. sem.99/2n. sem.98) Font: Tecnigrama i elaboraciópròpia. En tot cas, unapart significativa d'aquest augment s'explica per Evolució del preu de les places d'aparcament la interiorització, via preus del mercat immobiliari, dels benefi en edificis residencials de nova planta cis del procés d'inversió i regeneració dels espais públics -Ronda del Mig i Fabra i Puig entre d'altres- i de les expec milers de ptes. tatives generades per grans projectes en fase d'execució 4,0 -Maquinista i Renfe-Meridiana- que han dotat d'atractiu i centralitat àrees fins ara considerades perifèriques i marginals. 3,5 - A diferència d'un any enrera, quan l'oferta disponible de nova 3,0 - construcció era quantitativament molt més important, el pro ducte moda en acabar el 1999 era un habitatge de tres habita 2,5 - cions, una menys que en acabar el 1998. Si es combina aquest tret amb el fet que la superfície mitjana construïda és sensible 2,0 - ment superior ara que no pas un any enrera, i en conseqüència l'augment mitjà d'un habitatge ha estat superior a l'augment perm2, es veu clar que l'oferta que està en venda és bàsicament 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 la gamma més cara del que ha sortit almercat al llarg del darrer - preus nominals - preus constants 1989 any. Un fet recolzat en què a sis dels deu districtes, més del sei xanta per cent de l'oferta disponible a final d'any costamés de trenta milions de pessetes. Cal tenir present però, que igual que en el cas de l'oferta les dades Les dades de final de 1998 reflectien un fet fins a cert punt para resultants només són plenament representatives de la situació en doxal: un increment relativament important del preu de l'habi un moment concret i no tant de l'evolució al llarg de l'any, les mit tatge, mentre que el de les places d'aparcament -tot i l'aug janes de preus també s'han de matisar i contextualitzar abans de ment de les matriculacions de vehicles- continuava a la baixa. treure'n determinades conclusions. No es pot oblidar que es tre Semblava evident, i ja ho avançàvem en aquell moment, que els balla sobre mostra i que si lamostra és relativament reduïda per preus de les places d'aparcament en edificis residencials de què les promocions duren poc en el mercat, la mitjana de preus nova construcció havien tocat fons i que de manera immediata previsiblement tindrà un biaix alcista per la major dificultat de -com així s'ha produït durant el 1999- s'afegirien a la vendre elshabitatges comparativament més cars.Aquest fet ajuda tendència expansiva del sostre residencial. a explicar que elspreus de l'oferta pendent de vendre afinal d'any a districtes on el preu mitjà ha estat tradicionalmentmolt per sota de lamitjana de la ciutat -com és el cas d'Horta-Guinardó,Nou Barris i SantAndreu- estiguin puntualment per sobre de la mit jana de la ciutat i més cars que a l'Eixample. 61 Cost d'accés a l'habitatge Accessibilitat familiar a l'habitatge a Barcelona Entrada Finançament Esforç econòmic RFD en % RFD Preu de (Renda familiar Preu/ Entrada/ Tipus Quota men- venda (ptes.) disponible) (ptes.) RFD En ptes. RFD d'interès (%) sual (ptes) SBF ABF Nova planta 1990 24.315.000 3.371347 7,2 7.294.500 2,2 16,7 276.789 98,5 87,3 1991 26.246.000 3.642.013 7,2 7.873.800 2,2 16,0 289.106 95,3 85,3 1992 28.937.000 3.978.926 7,3 8.681.100 2,2 15,0 303.749 91,6 82,1 1993 30.198.000 4.183.217 7,2 9.059.400 2,2 14,0 301.619 86,5 76,7 1994 29.159.000 4.434.210 6,6 8.747.700 2,0 10,4 240.388 65,1 56,1 1995 30.517.000 4.722.434 6,5 9.155.100 1,9 11,0 260.141 66,1 57,1 1996 27.673.000 4.958556 5,6 6.918.250 1,4 9,5 230.507 55,8 46,8 1997 27.650.000 5.181.691 5,3 5530.000 1,1 6,9 210.079 48,7 39,2 1998 29.250.000 5.492.592 5,3 4.387.500 0,8 5,7 217.297 47,5 38,4 1999 40.790.000 5.849 611 7.0 6.118.500 1.0 4.7 236.634 485 43,4 Segona mà 1990 12.351.240 3.371347 3,7 3.705372 1,1 16,7 140.600 50,0 38,8 1991 13549.860 3.642.013 3,7 4.064.958 1,1 16,0 149.255 49,2 39,2 1992 17.109.630 3.978.926 4,3 5.132.889 1,3 15,0 179598 54,2 44,7 1993 16.641.000 4.183.217 4,0 4.992300 1,2 14,0 166.211 47,7 37,9 1994 17.772.750 4.434.210 4,0 5.331.825 1,2 10,4 146520 39,7 30,7 1995 17.337.000 4.722.434 3,7 5.201.100 1,1 11,0 147.789 37,6 28,5 1996 17.266.194 4.958556 3,5 4.316549 0,9 9,5 143.822 34,8 25,8 1997 17.951.016 5.181.691 3,5 3590.203 0,7 6,9 136.388 31,6 22,1 1998 22.455.966 5.492592 4,1 3.368.395 0,6 5,7 166.824 36,4 27,3 1999 26.643.198 5.849.611 4,6 3.996.480 0,7 4,7 154565 31,7 26,6 SBF: Sense bonificacions fiscals. ABF: Amb bonificacions fiscals. Nota: El tipus d'interès considerat és el del conjunt d'entitats.El termini d'amortització és de 15 anys fins a 1998 ide 20 a partir de 1999. Font: les taules i gràfics d'aquest apartat són d'elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama,Forcadell, Departament d'Economia Aplicada de la UAB i Banco de España. Després d'una trajectòria molt favorable en els darrers anys, s'interrompeix el procés de millora d'accessibilitat a Esforç econòmic d'accés un habitatge a causa del repunt dels preus. Preu de venda / ingressos Entrada / ingressos Efectivament, la intensificació del ritme de creixement dels preus 8 2,5 dels habitatges que s'ha registrat al llarg del 1999 ha tingut una 7 incidència directa en l'empitjorament de l'indicador de l'esforç 2 6 familiar peraccedir a un habitatge en propietat. En tractar-sed'un augment clarament superior al dels ingressos familiars i en no 5 1,5 haver estat compensat o absorbit per noves davallades dels tipus 4 d'interès -com les que des del 1995 protagonitzaren la millora 3 1 de l'accessibilitat-, la repercussió és immediata i es plasma en 2 un augment de les ratios que mesuren tant l'esforç econòmic 0,5 1 d'accés com el d'amortització. No obstant aquest canvi de 0-, 0 tendència, les ratios actuals són encara molt més favorables per 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 als compradors que les vigents durant la major part de la dècada. Esforç econòmic d'amortització És de preveure que aquest enduriment de les condicions d'accés a un habitatge moderi el creixement de la demanda En % dels en propietat ingressos Quota mensual (%) (milers ptes.) que s'ha registrat en aquests darrers anys, especialment si no es 100 350 frenen les tensions inflacionistes que llastren el creixement dels 300 ingressos familiars en termes reals. Per altra banda -i deixant 80 de banda l'evolució dels preus-, els tipus d'interès hipotecari 250 han tombat la seva trajectòria descendent i registren des de des 60 200 prés de l'estiu un repunt a l'alça.Una reacció directa al canvi de 40 150 tendència que ha experimentat el preu del diner durant l'estiu en els 100 mercats monetaris i financers i que es deixa sentir més suau i 20 retardada en els índexs de referència utilitzats en els crèdits hipo 50 tecaris. Si a aquest canvi de tendència se u suma una previsible 0 0 evolució dels ingressos de les famílies igual o lleugerament més 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 moderada que anys enrera i un nou augment dels preus de venda, - - sembla confirmar-se que l'indicador de l'esforç nous 2a. mà d'accessibilitat Habitatges Habitatges previsiblement continuarà empitjorant. 62 Preus dels habitatges nous a la regió metropolitana de Barcelona Preus de venda dels habitatges nous a alguns municipis de la regió metropolitana de Barcelona Núm. índex variaciócreix.anual Preu Preus nominals (ptes/m2) Ben=100 mitjà Superfície (%) (%) (milions ptes) habitatges Municipi 1991Ik 1998 1999 98-99 91-99 1995 1999 1999 1999 (m2) Badalona 146.383 184519 214.018 16,0 6,7 60,2 70,0 25,0 121 Barcelona 243.027 255.508 305.614 19,6 4,6 100,0 100,0 40,0 123 Cerdanyola del Vallès 150.090 198.563 213.568 7,6 5,1 61,8 69,9 27,7 131 Gavà 176.525 197.449 212.596 7,7 - 72,6 69,6 26,5 121 Granollers 146.480 163.774 180.319 10,1 5,0 60,3 59,0 24,1 139 l'Hospitalet de Llobregat 179.945 212.884 250.808 17,8 7,4 74,0 82,1 29,1 119 Martorell 105.991 134.223 162.983 21,4 5,7 43,6 53,3 20,9 129 el Masnou 151.897 206.135 259.761 26,0 - 62,5 85,0 48,5 187 Mataró 132.815 164.634 188.816 14,7 4,4 54,7 61,8 22,5 120 Ripollet 119.561 162.810 192.866 18,5 - 49,2 63,1 21,8 114 Sabadell 156.028 171.220 187.251 9,4 4,0 64,2 61,3 24,8 134 Sant Cugat del Vallès 207.099 233.221 270.357 15,9 3,1 85,2 88,5 51,4 196 Sant Just Desvern 217.067 318.481 313.806 -1,5 3,6 89,3 102,7 74,0 227 Terrassa 128.091 152.685 177.196 16,1 5,7 52,7 58,0 21,7 123 Vilanova i la Geltrú 123.645 133.641 162.431 21,5 3,3 50,9 53,1 19,5 121 Font: Tecnigrama, Direcció General d'Actuacions Concertades, Arqui ectura i Habitatge, ielaboració pròpia. Evolució dels preus a algunsmunicipis de la regió metropolitana Preus màxims i mínims a l'entorn de Barcelona (Núm. Índex. Barcelona = 100) Badalona 140 Barcelona Sant Just Cerdanyola del Vallès 120 - Sant Just Gavà SantJust Sant Just -‘"-•111=ffillE. 100 - Granollers Sant usat Sant Justl'Hospitalet de Llob. 80 - Sant JustSant ugat Martorell Sant ugat J el Masnou 60 - 1 Mataró Vilanova 40 - Mart""ell Martmil Vilanova Martorell Mall Martorell Ripollet Martorell Martorell Sabadell 20 - SantCugat del Vallès SantJust Desvem o r 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Terrassa Vilanova i la Geltrú mínim • màxim • Barcelona -2 Z, creixement anual (%) Les taules i gràfics adjunts informen de l'evolució dels O 1991-1995 1995-1999 preus mitjans de venda en els municipis analitzats al llarg de la dèca da. En un context ascendent dels preus, l'impuls de la segona meitat ha estat clarament superior al de la primera gràcies a la Al llarg del 1999 s'ha consolidat la tendència alcista dels bonança econòmica i a l'abaratiment del diner, i més intens a preus a la regió metropolitana en un contextde favorable l'entorn metropolità que no pas a la ciutat central. evolució dels factors lligats a lademanda d'habitatge. Al llarg del darrer quinquenni s'han escurçat les diferències en Per tercer any consecutiu, pràcticament la totalitat dels munici termes nominals entre Barcelona i la resta de municipis del seu pis de la regió metropolitana analitzats han experimentat incre entom, alhora que la dispersió de preus al conjunt metropolità ments de preus significatius. La conjuntura expansiva que ha s'ha escurçat i ha passat d'unaproporció de 2,3 vegades del preu viscut el mercat residencial al llarg del 1999 s'ha recolzat en la màxim sobre el mínim que es donà el 1995 a una d'1,9 pel 1999. solidesa dels elements que impulsen la demanda, com la crea La raó és senzilla: mentre que a Barcelona els preus s'havien ció d'ocupació, el creixement dels ingressos reals de les famí enlairat a finals dels vuitanta i s'havien mantingut estancats en lies o les expectatives derivades d'una conjuntura econòmica termes reals durant els primers noranta, el creixement dels preus expansiva. Aquests elements han mantingut la confiança de les a la resta de municipis s'ha produït en aquests darrers anys d'una famílies en nivells elevats,malgrat la confirmació en els darrers forma molt més viva. En especial, destaca el creixement d'El mesos de l'any que la trajectòria descendent dels tipus d'interès Masnou, Ripollet oMartorell,municipis amb preus relativament ha arribat a la seva fi. En aquest context, que incorpora un pre baixos a mitjans de la dècada que a hores d'ara s'han enlairat visible empitjorament de la capacitat d'accés a l'habitatge pel notablement. Tant en aquest municipi com a l'Hospitalet els repunt dels tipus d'interès i pel creixement acumulat dels preus, preus superen les 250.000 ptes/m2, i se situenjust al darrera dels la demanda d'habitatges ha mantingut el vigor que l'ha carac municipis amb els preus tradicionalment més elevats: Sant teritzat en els darrers anys, empenyent els preus a l'alça. Cugat del Vallès, Barcelona i Sant Just Desvem. 63 Lloguer d'oficines Preu mitjà declarat dels locals d'oficines Superfície mitjana dels locals d'oficines 1995 1996 1997 1998 lr.sem.1999 1995 1996 1997 1998 Ir ,k.ln.1999 (ptes/m2/mes) (m2) 1. Ciutat Vella 944 896 908 915 926 1. Ciutat Vella 113 122 125 106 73 2. l'Eixample 1.030 992 1.026 1.141 1.186 2. l'Eixample 131 129 128 128 109 3. Sants-Montjuïc 958 878 964 877 1.002 3. Sants-Montjuïc 111 110 118 103 68 4. Les Corts 1.245 1.017 1.127 1354 1.299 4. Les Corts 182 118 139 122 96 5. Sarrià-Sant Gervasi 1.086 1.076 1.081 1.119 1.170 5. Sarrià-Sant Gervasi 122 121 104 123 117 6. Gràcia 1.103 860 889 936 1.088 6. Gracia 118 97 112 103 75 7. Horta-Guinardó 1.048 746 893 928 1.034 7. Horta-Guinardó 80 173 75 123 59 8. Nou Barris 1.064 897 1.108 1.068 1.076 8. Nou Barris 73 89 72 84 149 9. Sant Andreu 924 965 870 921 921 9. Sant Andreu 161 111 97 76 65 10. Sant Martí 826 858 659 940 823 10. SantMartí 150 121 195 132 136 Barcelona 1.029 982 976 1.064 1.120 Barcelona 129 123 127 120 100 Preu màxim de les oficines a l'Eix Central de Negocis 2.200 2.200 2300 2.400 2.600 Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Posició de Barcelona en el rànquing de ciutats Urbanade Barcelona. europees per ubicar un negoci Posició endiferents epígrafs 1997 1998 I999 Principals activitats a desenvolupar als locals d'oficines Índex general 7 6 6 i similars llogats a Barcelona (1r. sem. 1999) Qualitat/preu de l'espai per a oficines 5 5 2 Disponibilitatd'espai per a oficines 7 5 2 Cost i disponibilitat de personal 10 3 3 Magatzems Indústries Vendes (4%) Qualitat de vida dels empleats 1 1 i tallers (4%) (3%) Font: Healey&Baker Serveis a les empreses (8%) Preus de lloguer d'oficines i similars (1r. sem. 1999) Serveis al consumidor (13%) Oficines i despatxos (69%) El cop de timó que es registrà durant el 1998 en el segmen de l'immobiliari destinat a oficines ha significat l'inici d'una nova fase expansiva que s'està manifestant amb un augment del nombre de contractes de lloguer signats i un ràpid creixement dels preus. Per bé que la recuperació havia estat llargament anunciada, el fet és que el revifament del mercat es va a començar a mostrar tímidament en els darrers mesos del 1997. Des d'aleshores, tant els preus mitjans del conjunt de la ciutat com els preus màxims que es paguen als locals d'ús exclusiu es troben en una tra jectèria alcista, si bé s'han assolit els valors nominals I I sense oferta significativa I 1 de 1.000 a 1.250 no encara ptes/m2/mes registraren LII de 1.000 11.1 més de 1.250 que es a començament dels noranta, quan lapressió menys ptes/m2/mes ptes/m2/mes de la demanda sobre una oferta insuficient va empènyer els preus a l'alça a uns nivells desconcertants. La creixent internacionalització de la ciutat i la conjuntura Precisament, cal tenir present que la relació qualitat/preu i la econòmica expansiva que es viu en els darrers anys s'han mate disponibilitat d'espai per a oficines són dos dels elements que rialitzat -pel que fa a aquest sector de l'immobiliari- en el més han contribuït a situar Barcelona en el mapa de ciutats creixement de la demanda d'espai per a oficines: per crear-ne europees per installar un negoci. Sent aquest, per tant, un punt de noves, per engrandir algunes de les existents, per concentrar fort de l'atractivitat d'activitat econòmica, convé assegurar que locals dispersos o per millorar-ne la ubicació i la qualitat de la ràpida absorció de l'espai disponible que es registra actual l'espai i els serveis disponibles. ment no estranguli aquest potencial per escassetat d'oferta. 64 Lloguer de locals comercials i per a serveis personals Preu mitjà de lloguer dels locals comercials Superfície mitjana dels locals comercials llogats 1995 1996 1997 1998 lr.sem.1999 1995 1996 1997 1998 1 r.sem.1999 (ptesi ,, Vmes) (m2) ‹~~1~ 1. Ciutat Vella 1.006 979 971 I .1 I 3 1.278 1. Ciutat Vella 100 106 104 75 105 2. l'Eixample 1.198 1.196 1.093 1.314 1.460 2. l'Eixample 132 137 143 139 123 3. Sants-Montjuïc 990 989 952 1.115 1.085 3. Sants-Montjuïc 98 101 102 89 83 4. Les Corts 1.072 1.113 1.183 1.269 1 340 4. Les Corts 115 115 127 89 139 5. Sarrià-Sant Gervasi 1.186 1.244 1.115 1.140 1.289 5. Sarrià-Sant Gervasi 132 100 117 113 125 6. Gràcia 1.044 998 1.026 1.031 1.031 6. Gràcia 98 110 98 75 81 7. Horta-Guinardó 1.066 1.017 978 1.009 986 7. Horta-Guinardó 85 77 87 64 57 8. Nou Barris 1.060 1.066 1.025 1.085 980 8. Nou Barris 80 82 78 84 90 9. Sant Andreu 1.074 1.053 913 1.117 1.020 9. Sant Andreu 79 92 122 93 143 10. Sant Martí 1.026 953 815 931 920 10. SantMartí 118 115 158 101 110 Barcelona 1.091 1.081 1.009 1.120 1.170 Barcelona 110 110 120 98 106 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Preu de lloguer dels locals comercials i per a serveis personals (lr. sem. 1999) Activitats a desenvolupar als locals llogats (%) (1r. semestre 1999) Serveis immobiliaris i a les empreses(15%) Restauració(13%) Resta de serveis culturals i personals(14%) Comerç a Pengrós (9%) Resta comerç Alimentació(8%) al detall(31%) Comerç al detall Tèxtil(8%) (47%) El creixement sostingut de l'economia i del consum privat provoca un gran dinamisme al teixit immobiliari comercial sense oferta significativa de 1.000 a 1.250 ptes/m2/mes de Barcelona, amb notable augment del nombre de menys de 1.000 ptes/m2/mes més de .250 un ptes/m2/mes contractes de lloguer formalitzats. Les dades corresponents als contractes de lloguer de locals L'actual conjuntura econòmica expansiva ha incidit notablement comercials i per a serveis personals signats durant el primer en l'enfortiment dels diferents segments del mercat immobiliari. semestre de l'any 1999 confirmen l'enfortiment d'aquest seg El comercial, a més, ha rebut una injecció directa amb la gran ment de l'immobiliari. En relació amb el mateix període de fortalesa del consum privat, comes pot apreciar en diferents indi l'any anterior, el nombre de contractes signats ha crescut sensi cadors. L'índex de confiança del consumidor, per exemple, ha blement -un 32,2 per cent-, i ho ha fet pràcticament a tots els assolit en els darrers mesos un màxim històric, mentre que les districtes de la ciutat. enquestes de pressupostos familiars mostren com continua crei xent la despesa mitjana de les llars. Des del sector de l'oferta, la La renovació del teixit consolidat en alguns dels millors eixos percepció és igualment positiva, en refermar-se la trajectòria comercials amb botigues que busquen una imatge de marca, ascendent de l'indicador de confiança del comerç minorista. l'elevada freqüència amb què canvien de mans alguns dels locals situats en zones molt valorades i l'obertura de nous Els preus de lloguer dels locals comercials, per la seva banda, establiments a zones consolidades -com dos nous grans s'han mantingut estables després del fort creixement registrat establiments de roba i esports que sumen més de 9.000 m2 que un any enrera, superior a l'onze per cent. Fou un augment sob s'acaben d'inaugurar al centre de la ciutat-, mostren la gran tat que significà la ruptura de la tendènciadescendent que havia vitalitat d'aquest sector. El comerç de barri manté, per la seva dominat durant els anys centrals de la dècada. A hores d'ara,els banda, la bona salut que l'ha caracteritzat en aquests darrers preus semblen estabilitzats en termes de mitjana, si bé s'estan anys, des què s'iniciaren les campanyes de promoció i impuls registrant tensions importants en els eixos més especialitzats a dels eixos comercials de barris; unes campanyes que cada cop causa de la pressió de lademanda i de l'escassa rotació. s'estenen a més zones de la ciutat. 65 VI. Ocupació i oferta d'activitat econòmica Mercat de treball Estimació de la població activa i ocupada Poblacio Activa Residents ocupats Barcelona Regió Metropolitana Barcelona RMB Període H, ,, - 11,e ■ ..‘ Total Don • - 31 des. 91 712.521 n.d. n.d. 1.775.885 1.103.575 672.310 646.226 1.578.137 31 des. 92 703.983 n.d. n.d. 1.745.789 1.078.796 666.993 634.492 1540.611 31 des. 93 695.445 392.369 303.076 1.832.178 1.100.148 732.030 609.109 1.572.425 31 des. 94 686.907 393.837 293.070 1.850.809 1.103.738 747.071 599.989 1.603.232 31 des. 95 678.369 376385 301.984 1.871.244 1.104.763 766.481 602.301 1.650361 31 des. 96 679.737 377.372 302.365 1.896387 1.119.434 776.953 613.112 1.693.393 31 març 97 672.014 370.612 301.402 1.864.322 1.101.346 762.976 605.459 1.663.947 30 juny 97 676.305 371579 304.726 1.882.136 1.113.222 768.914 612.921 1.694.254 30 set. 97 678.857 367365 311.292 1.892.733 1.113.131 779.602 616.251 1.707.917 31 des. 97 676.063 369574 306.489 1.881.223 1.110.390 770.833 617.199 1.703.854 31 març 98 673.642 368.899 304.743 1.871.082 1.094.860 776.222 615306 1.699.979 30 juny 98 674.104 376360 297.544 1.873.001 1.093.528 779.473 620.231 1.717.626 30 set. 98 677.031 377.012 300.019 1.885.151 1.102.534 782.617 624.342 1.731.758 31 des. 98 672.146 370.998 301.148 1.864.870 1.090.018 774.852 622.206 1.719.079 31 març 99 671.838 375.181 296.657 1.863592 1.085.086 778306 622.735 1.722.359 30 juny 99 665.640 368.921 296.719 1.849.700 1.081.424 768.276 619.895 1.719.170 30 set. 99 665.766 367.669 298.097 1.848.140 1.084.051 764.089 620.639 1.718.995 31 des. 99 668.520 363.675 304.845 1.856.450 1.073.253 783.197 624.349 1.729.280 Nota: Les dades dels últims quatre trimestres són provisionals. Font: Estimació pròpia a partir de les dades censals, de l'Enquesta de PoblacióActiva per a Barcelona i província, i de les dades d'aturde lesOTG. En un context d'estancament de la població activa, el fet Evolució de lapoblació activa (milions) més rellevant de l'evolució del mercat de treball a l'àrea de Barcelona durant el 1999 ha estat l'important augment 2,75 de la contractació i l'impacte que ha tingut en la reducció 2,50 de l'atur. 225 - Catalunya ------- Segons l'Enquesta de PoblacióActiva (EPA), durant el 1999 la 2,00 - mitjana trimestral de catalans de més de 15 anys laboralment 1,75 --------- actius -ocupats i aturats- ha estat inferior al màxim de 2,7 milions assolit un any abans. Un canvi de tendència relativa 1,50-. RMB ment sorprenent atès el recorregut a l'alça que hom presumeix 125 - que tenen les taxes d'activitat ¡les d'ocupació -si més no entre 1,00 Barcelona les dones- i especialment perquè es produeix en una conjun _ tura econòmica notablement expansiva i amb unes expectatives 0,75 - raonables de trobar feina, com es desprèn de l'evolució de les xifres de contractació i de les altes a la 0,50 - Seguretat Social. , 1 1 91 92 93 94 95 96 97 98 99 - Població activa - Afiliats Seguretat Social Les estimacions realitzades a partir de la situació laboral de la població segons les darreres operacions censals i padronals i amb la referència de l'evolució de l'EPA provincial situen la població activa resident a Barcelona en acabar el 1999 en uns L'evolució de les principals magnituds del mercat laboral de 668.500 efectius, i en gairebé 1,2 milions els de la resta de la Barcelona i la seva regiómetropolitana durant els darrersmesos regió metropolitana. Xifres que, comparades amb les d'anys de 1999 ha seguit la tendència dels darrers anys: reducció sig anteriors, reflecteixen una situació de clar estancament i pale nificativa de l'atur i augment igualment notable del nombre de sen, especialment en el cas de la ciutat central, la creixent contractacions i del d'ocupats afiliats a la Seguretat Social. També divergència de les dades d'actius i estimats per l'EPA es repeteix, amb la ocupats novetat que sembla generalitzar-se al amb les la Social. conjunt de Catalunya, l'estancament de la població activa i de d'ocupats segons Seguretat les taxesd'activitat. 69 Evolució de I atur registrat a Barcelona i a la Regió Metropolitana 0 , ull Femení <25 Indústria ucció „ . anys ,. , eríode lr Barcelona 31 des. 91 66.295 27.721 38.574 13.721 23.199 3.063 35.372 4.572 31 des. 92 69491 32.795 36.696 14.029 23.785 4.461 37.193 3.956 31 des. 93 86.336 44.246 42.090 18.432 28.785 5.567 46.312 5.529 31 des. 94 86.918 45.129 41.789 16.806 28.922 5.183 45.611 7.016 31 des. 95 76.068 38.808 37.260 11.121 23.658 4.535 40.906 6.793 31 des. 96 66.625 33.273 33352 9.255 18.554 3.946 36.435 7.511 31 des. 97 58.864 28.026 30.838 7.584 14.196 3.259 34.114 7.105 31 març 98 58.136 27210 30.926 7.104 13520 3.113 34.526 6.788 30 juny 98 53.873 24.609 29.264 5.892 12.677 2.822 31.834 6.352 30 set. 98 52.689 23.798 28.891 5.928 12.439 2.805 31.157 6.085 31 des. 98 49.940 22.837 27.103 5.113 11.859 2.590 29.793 5501 31 març 99 49.103 22.136 26.967 4.899 11.343 2.451 29.576 5.520 30 juny 99 45.745 20.483 25.262 3.991 10.636 2.393 27.533 4.956 30 set. 99 45.127 20.108 25.019 4.011 10390 2.401 27.208 4.891 31 des. 99 44.171 19.944 24227 3.488 10.032 2.330 27.103 4.503 'INIF' ~1111. 31 des. 91 196.748 77.016 119.732 51.572 85.682 13.116 82.063 16.280 31 des. 92 205.248 94.980 110268 55.186 87.125 19395 84296 13.813 31 des. 93 259.753 132.910 126.843 73.260 105.867 24.933 108.209 19.869 31 des. 94 247577 125.478 122.099 61.345 96.656 21.921 104.999 23.032 31 des.95 220.883 109.646 111.237 44.857 80.441 19.440 97.275 22.807 31 des.96 202.994 99511 103.483 38.954 67.857 17.991 92253 24.018 31 des. 97 177.369 82.619 94.750 30.720 54.737 14.641 36.387 20.641 31 març 98 171.103 77.107 93.996 28.061 51.690 13251 86.014 19395 30 juny 98 155.375 68222 87.153 22519 47.626 11.716 77.710 17599 30 set. 98 153.393 67.016 86.377 23.070 47.015 11.681 77.039 16.956 31 des. 98 145.791 64.634 81.157 20294 45563 10.684 74.018 14.735 31 març 99 140.715 60.758 79.957 18.601 43.283 9.781 72.695 14.281 30 juny 99 130330 55374 75.156 15509 39.904 9271 67536 13.145 30 set. 99 129.145 54.929 74.216 14537 39.042 9.601 67420 12.419 31 des. 99 127.162 54.890 72272 13.256 38.184 9.425 67.401 11.512 ----- --- =3!Er 31 des. 99 174.175 72233 101.942 20.705 50.889 13375 93.950 14.583 Font: Dadesfacilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona ipel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Barcelona RIVIB interanual de l'atur 31 des.991 31 des.99/ 31 des.99/ Variació 31 des.99/ registrat (%) Variació (%) 30 set.99 30 des.98 30 set.99 31 des.98 20 Atur total -2,1 -11,6 -1,5 -12,8 -masculi -0,8 -12,7 -0,1 -15,1 -femení -3,2 -10,6 -2,6 -10,9 10 - -juvenil -13,0 -31,8 -8,8 -34,7 -agr,ram. i pesca -14,3 3,0 -3,5 -19,1 0 -indústria -3,4 -15,4 -2,2 -16,2 -construcció -3,0 -10,0 -1,8 -11,8 -serveis -0,4 -9,0 0,0 -8,9 -10 -s.o.a. -7,9 -18,1 -7,3 -21,9 20 , 1994 1995 1996 1997 1998 1999 - Barcelona - Regió Metropolitana 70 Taxes d'atur registrat Taxesd'atur registrat (%) 18 31 des. 89 9,6 122 11,6 162 - 31 des. 90 9,1 11,4 10,9 15,6 16 31 des. 91 9,3 11,1 11,0 15,6 31 des. 92 9,9 11,8 112 15,4 14 - 31 des. 93 12,4 142 13,8 17,6 12 - 31 des. 94 12,7 13,4 12,6 16,5 31 des. 95 11,3 11,8 11,1 15,1 31 des. 96 10,7 10 - 9,8 102 152 31 març 97 9,9 10,7 10,1 13,9 30 juny 97 9,4 10,0 9,1 13,0 30 set. 97 92 9,8 8,9 12,6 31 des. 97 8,7 9,4 8,9 12,8 1994 1995 1996 1997 1998 1999 31 març 98 8,6 9,1 8,6 12,6 - Barcelona - RMB - Catalunya - Espanya 30 juny 98 8,0 8,3 7,5 11,5 30 set. 98 7,8 8,1 7,4 10,9 31 des. 98 7,4 7,8 7,4 11,0 La tendència lleument descendent de la població activa 31 març 99 7,3 7,6 7,0 10,8 que segons l'EPApateix la regió metropolitana i més 30 juny 99 6,9 7,1 6,4 9,9 especialment Barcelona, no ha frenat el procés de creació 30 set. 99 6,8 7,0 6,3 9,5 de nous llocs de treball. 31 des. 99 6,6 6,8 6,5 9,7 Feta aquesta puntualització, el fet més rellevant des del punt de vista d'un mercat laboral cada cop més obert i extens és l'aug ment persistent i notable dels llocs de treball que s'hi localitzen. Aturats registrats Els 1,9 milions d'afiliats en situació d'alta a la Seguretat Social milers de persones que actualment tenen el seu lloc de treball a la regió metropoli 95 tana superen àmpliament els 1,65 milions d'ocupats residents estimats a partir de l'EPA. Un diferencial s'ha 85 que eixamplat - notablement d'ençà el 1996, data de la darrera Estadística de Població que reflecteix la situació laboral de la població i la localització dels llocs de treball. Aquest increment del diferen cial -estimat en uns cent mil llocs de treball- és imputable tant al dinamisme del teixit productiu de la regió metropolitana com a la ja esmentada incapacitat de l'EPA de reflectir els nivells reals d'ocupació en àmbits urbans econòmicament dinà mics i amb una creixent mobilitat de lapoblació. Per contra, la resta de magnituds -atur i contractes bàsica 1994 1995 1996 1997 1998 1999 ment- evolucionen de manera més ajustada a la tendència expansiva que defineixen els registres de la Seguretat Social. - Total - Homes - Dones Així, el nombre d'aturats registrats a Barcelona i regió metro politana a final d'any s'ha reduït aproximadament en un 12 per cent en relació amb el nivell d'un any enrere. Un ritme de Una divergència difícil d'explicar en poques paraules però que descens en la línia del mantingut d'ençà el 1995 però incor s'intueix com el resultat d'un seguit de factors entre els que porant símptomes clars de desacceleració. Una evolució fins a destaquen l'atractivitat de la ciutat central coma ubicació i seu cert punt previsible després de la reducció acumulada, que ha d'activitats terciaries i la creixent mobilitat de la població dins situat les taxes d'atur en els nivells més baixos dels darrers de la regió metropolitana, fet que possibilita cada cop a més vint anys. persones treballar i residir en municipis diferents.A aquests ele ments bàsics hom pot afegir-n'hi d'altres com ara la regularit Una ullada a l'evolució d'aquestes taxes als diferents àmbits zació d'ocupació submergida -que genera altes a la Seguretat considerats palesa la intensitat de la moderació que durant el Social però no és creació neta de llocs de treball- i una crei segon semestre de 1999 ha afectat la trajectòria descendent de xent dificultat per part de l'EPA de reflectir, amb la mateixa l'atur. Això implica que la reducció acumulada de les diferents metodologia i instruments de sempre, la realitat laboral d'una taxes pel conjunt de l'any -entre els 0,8 i els 1,3 punts de ciutat dinàmica i canviant. Dos elements que contribueixen a Barcelona i Espanya respectivament- s'ha concentrat bàsica ampliar la divergència entre les dues tendències ja que a la ment en el primer semestre i que ha estat sensiblement més suma de llocs de treball que no s'haurien de sumar s'afegeix la modesta que la de 1998, amb un interval de reduccions limitat no inclusió de residents actius que s'haurien d'incloure. pels 1,3 punts de Barcelona i els 1,8 d'Espanya. 71 Distribució dels contractes registrats Contractes segons tipologia i sexe (1999) Acollits a No acollits a -j Total Homes Dones Total mesures de mesures de Indefinits 116.149 62.692 53.457 ntractes -a temps parcial 15583 6.091 9.492 1987 220.091 107.702 112.389 -ordinaris 23.122 14.717 8405 1988 291.065 147.458 143.607 -minusvàlids 725 486 239 1989 328328 166.999 161.529 -incentivats 35.366 20.307 15.059 1990 350.018 174.760 175.258 -convertits en indefinits 41.353 21.091 20.262 1991 379.209 181.460 197.749 1992 368.500 153.474 215.026 Temporals 675.673 328.542 347.131 1993 268.898 108.080 160.818 -pràctiques 9.290 4.105 5.185 -temps parcial 182.527 68.993 113.534 -bonificats 286 192 94 -minusvàlids 1.279 830 449 1994 319.814 299.179 20.635 -obra o servei 186.667 114.743 71.924 1995 421.277 393.713 27364 -eventuals 210.853 111.747 99.106 1996 492.431 464.842 27.589 -interinitat 65.170 18.364 46.806 1997 568.954 508.653 60.301 -formació 5.373 3.171 2.202 -resta 14.228 6.397 7.831 1998 679.546 590.539 89.007 lr.tr. 153.555 129.755 23.800 2n.tr. 160.535 136.828 23.707 3r.tr. 137.718 121.801 15.917 Homes Dones 4t.tr. 227.738 202.155 25.583 Variació (%) Indefinits Temporals Indefinits Temporals 1999 791.822 675.673 116.149 4t.tr.99/4t.tr.98 16,2 -4,9 32,2 -5,7 lr.tr. 199.731 171.006 28.725 2n.sem.99/2n.sem.98 23,4 6,8 41,9 8,1 2n.tr. 189.411 156.540 32.871 1999/1998 22,6 12,1 41,2 16,7 3r.tr. 179.737 156.712 23.025 4t.tr. 222.943 191.415 31.528 Font: Dades de les OTG facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Tot i que la reducció de l'atur en termes absoluts ha Barcelona. repercutit pràcticament per igual entre homes i dones, el col•lectiu femení pateix encara una taxa d'atur entre tres i quatre punts superior a la dels homes.Alhora, la taxa 4t.tr.1999/ 2n.sem.1999/ d'activitat femenina es manté molt sota de ladels Variació 4t.tr.1998 2n.sem.1998 1999/1998 per homes i els senyals de correcció d'aquest diferencial són Total contractes -2,1 10,2 16,5 febles i volàtils. Temporals -5,3 7,5 14,4 Indefinits 23,2 31,5 30,5 La reducció persistent i acusada de les xifres d'atur s'ha de rela cionar necessàriament amb l'estancament en termes absoluts de la població en edat de treballar. Un fenomen que es comença a Una aproximació a l'atur sectorial permet constatar que el generalitzar a tota la regió metropolitana i que es deu a que les major ritme de creixement de l'activitat als sectors industrial i noves generacions que s'incorporen al mercat de treball tenen constructor s'ha traduït en una major intensitat en la reducció cada cop menys efectius, fins el punt que pràcticament s'igua del nombre d'aturats amb experiència en aquestes activitats i en len a les generacions que l'abandonen. Un fenomen que s'ha conseqüència, el col.lectiu masculí ha estat -especialment en accelerat aquests darrers anys per la pràctica, fins a cert punt l'entorn metropolità- el més beneficiat per la creació d'ocu abusiva, de prejubilar actius amb menys de 60 anys. pació. Si hom limita l'anàlisi als aturats inscrits a les OTG de Barcelona, aquest biaix en les trajectòries descendents és L'altra cara necessària de la reducció de les xifres d'atur en un menys acusat per la demanda de mà d'obra femenina que context de creixement econòmic és l'augment de la contractació. durant els darrers mesos de l'any s'acostuma a produir per Malgrat el retrocés registrat durant el darrer trimestre de 1999 i l'augment d'activitat de caràcter estacional del comerç i altres seguint la tendència dels darrers anys, el total anual de contrac serveis durant les festes de Nadal. tes tramitats per les Oficines de Treball de Barcelona ha conti nuat augmentant. Amb l'incentiu de dues reformes successives i de signe contrari del mercat laboral, durant els darrers cinc anys la contractació temporal ha augmentat gairebé un 18 per cent anual acumulatiu, fins a superar els 675.000 contractes anuals, mentre que la indefinida ha crescut doblant aquest ritme de crei xement, fins a superar els 116.000 contractes any passat. 72 Distribució dels contractes temporals segons la seva durada (mesos) Període Prffille <1 1-3 3-6 1~L81.9119~11 ind 1998 590.539 181.707 98.227 87542 17.664 1.178 363 212 203.646 Ir.tr. 129.755 36.766 18.304 21.969 3.842 171 123 65 48.515 2n.tr. 136.828 42.403 22.238 22.220 3.056 202 82 54 46573 3r.tr. 121.801 39.929 23.707 16.442 3.755 270 61 42 37595 4t.tr. 202.155 62.609 33.978 26.911 7.011 535 97 51 70.963 1999 675.673 181.463 107.821 105.093 20.977 1.153 389 252 258.525 lr.tr. 171.006 51.078 25.072 25.730 4.527 231 110 74 64.184 2n.tr. 156540 41.655 23.474 26.077 3.746 176 88 46 61.278 3r.tr. 156.712 41.303 27.903 23.147 5.223 364 82 82 58.608 4t.tr. 191.415 47.427 31.372 30.139 7.481 382 109 50 74.455 Contractes Contractació indefinida/Contractació total milers registrats variació (%) (%) 800 ao 18 700 - -30 15 - 600 - 20 12 - 500 9 - 400 - 0 6 - 300- - -10 3 - 200 i i 20 994 1995 1996 1997 1998 1999 0 11 I 1 1 III III III 111 O Total acumulat darrers dotze mesos 1994 1995 1996 1997 1998 1999 - Taxa de variació interanual (%) L'augment sostingut del nombre de contractes indefinits La distribució dels contractes segons tipologia i sexe durant que s'han formalitzat a Barcelona i lamoderació que l'any passat i en relació amb el 1998 posa de manifest el crei aquest fet ha introduït en la tendència expansiva de la xent protagonisme de la dona en el mercat laboral de la ciutat. contractació temporal, s'ha d'interpretar com un primer La contractació de mà d'obra femenina ha crescut més que la pas en la direcció de reduir l'elevat grau de precarietat masculina tant en el segment dels contractes temporals com, i que existeix almercat laboral. molt especialment, en els indefinits. D'aquests, les dones són les principals beneficiàries dels contractes a temps parcial i es L'estancament del nombre de contractes signats durant els reparteixen gairebé al 50 per cent els temporals convertits en darrersmesos de l'any és imputable bàsicament a l'efecte con indefinits. Per contra, els indefinits ordinaris continuen sent un junt de dos factors que han començat a incidir en una menor reducte masculí, com ésmajoritàriament femenina la contracta rotació contractual. En primer lloc, per l'augment de la con ció temporal a temps parcial i per interinatge. tractació indefinida i especialment dels contractes temporals convertits en indefinits. En segon lloc, per una significativa reducció de les modalitats de contractació de més curta durada. Dos factors recolzats al seu tom en unes expectatives econòmi ques alcistes a mitjà termini i en el reconeixement de l'equipa ració salarial entre treballadors contractats a través d'una EIT i els contractats directament per l'empresa on treballen. 73 Oferta d'activitat econòmica Assalariats i comptes de cotització del règim general de la Seguretat Social _ Assalariats Comptes de cotització - . atalunya . 31 des.1991 767.767 1362.510 1.804.920 74.047 145.251 216.306 31 des.1992 735.427 1318.814 1.753.094 71.894 139.571 200.788 31 des.1993 680.265 1.223.867 1.631.986 68.026 132.160 191.359 31 des.1994 659.431 1.232.726 1.660.670 72.430 146.609 213.181 31 des.1995 663.865 1.263.463 1.705.443 74.123 153.563 224.702 31 des.1996 674.151 1300.405 1.756.657 75.388 158.818 232.716 31 març 1997 686.474 1.329.823 1.806.656 76.141 161.359 237.049 30 juny 1997 700.075 1.361.691 1.870.743 76.231 162.658 241.649 30 set.1997 702.640 1.366.763 1.870.013 75.016 160.035 238.194 31 des.1997 706.616 1.375.197 1.857.480 75.778 163.396 237.988 31 març 1998 721.099 1.413.250 1.916.256 76.095 163.774 241.233 30 juny 1998 734.492 1.449.956 1.984.912 76.151 165.204 246.517 30 set.1998 732.439 1.449.244 1.980.238 75.151 162.891 243.299 31 des.1998 745.462 1.469393 1.981.904 76.277 165.376 244.514 31 març 1999 751.652 1.488329 2.020.932 74.094 161.733 238.821 30 juny 1999 769.568 1.531.496 2.098329 74.194 163.557 243.775 30 set.1999 774.230 1.539375 2.097.625 73.048 160.898 239.910 31 des.1999 Font (de totes les dades d'aquest apartat): INSS. Dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 30 st. 1999/ 31 ds. 1998/ 31 ds. 1997/ La tendència expansiva del nombre d'actius afiliats al Variació (%) 30 st. 1998 31 ds. 1997 31 ds.1996 Règim General de la Seguretat Social se situa novament a l'entorn del sis cent. Assalariats per - Barcelona 5,7 5,5 4,8 De manera coincident amb l'evolució de l'atur registrat, les- RMB 6,2 6,8 5,8 - Catalunya 5,9 6,7 5,7 dades disponibles confirmen un any més que la creació neta Comptes d'ocupació es concentra majoritàriament durant el primer - Barcelona -2,8 0,7 0,5 semestre. Les de la segona meitat de any informen bàsicament - RMB -1.2 1,2 2,9 de si aquesta creació d'ocupació es consolida o no. Enguany, - Catalunya -1 ,4 2,7 2,3 les dades provisionals de final d'any referides al conjunt d'Espanya avancen que la nova ocupació s'ha consolidat. Atès que la creació d'ocupació durant l'estiu al conjunt de Catalunya A l'espera de poder disposar de les dades de tancament d'any -especialment a Barcelona i a l'entorn metropolità- ha aug desagregades per àmbits, la valoració que es fa a continuació de mentat més que un any enrere, no sembla agosarat estimar un la creació d'ocupació segons el nombre d'actius afiliats a la creixement pel conjunt de l'any de l'ordre del sis per cent, lleu Seguretat Social durant el 1999 té un caràcter necessàriament ment superior al creixement interanual del setembre. Un aug provisional. No obstant això i a menys que les dades del quart ment que reflecteix el manteniment de la tendència fortament trimestre amaguin alguna sorpresa, la provisionalitat d'aquesta expansiva iniciada el 1997. anàlisi no li ha de restar fiabilitat. Les dades d'afiliació corresponents al tercer trimestre de 1999 presenten una evolució més expansiva a la ciutat central i al conjunt de la regió metropolitana que no pas a la resta de Catalunya. Mentre el saldo del trimestre ha estat clarament positiu a Barcelona i la regió metropolitana -en conjunt el nombre d'afiliats s'ha incrementat en gairebé vuit mil- el de la resta de Catalunya, més penalitzat per l'estacionalitat de molts llocs de treball, ha registrat una pèrdua de més de 8.500 assalariats. Es tracta d'un comportament relativament típic que s'accentua en èpoques de fort creixement de l'ocupació i que obeeix a les diferències existents entre les corresponents estruc tures productives. D'altra banda, és una evolució perfectament congruent amb la diferència que es dóna entre el descens rela tivament sostingut de l'atur durant tot l'any a la ciutat central i la reducció, concentrada bàsicament en el primer semestre, que caracteritza l'evolució d'aquesta variable a la restadel territori. 74 Distribució sectorial dels assalariats RMB/ Barcelona (%) Regió Metropolitana Catalunya Secto des.1997 des.1998 set. 1999 des.1997 des.1998111 seilk29 set. 1999 0. Agricultura, ramaderia i pesca 335 311 306 1.394 1.416 1.462 22,2 1. Energia i aigua 7.949 7.235 7.042 9.074 8384 8.312 62,5 2. Extr.minerals noenerg.Química 22.948 23.337 24.207 66.034 67.509 69.078 75,6 3. Metal.lúrgia 49.054 48.342 48.777 153.192 159.718 166.105 80,0 4. Altra ind. manufacturera 47.759 47.318 47.567 167.745 171.804 176.613 66,8 5. Construcció 33.907 37.450 41.641 84.044 98.543 111505 61,9 6. Comerç i reparacions 116.079 121.166 122.279 242.087 258.978 266.924 73,4 7. Hosteleria 36.282 37.819 39.346 60.375 64.246 70.303 62,3 8. Transport i comunicacions 49.681 49.879 52.085 74.065 77.501 82.035 77,8 9. Finances i assegurances 43.270 43.521 43.063 53.886 54.331 54.167 80,3 10. Serveis immob. i a les empreses 118.176 138.709 155.214 164.990 191.733 215.153 82,9 11. Administració pública 49.047 51.028 50.679 72.790 76.341 76.082 67,7 12. Sanitat, ensenyament i serv.soc. 86.596 90.694 90.921 152.149 159.793 159.751 76,9 13. Serveis personals i domèstics 45.256 47.965 50.383 72.861 77.744 80.410 78,2 NC No classificats 277 688 720 511 1.352 1.475 65,4 Total 706.616 745.462 774.230 1.375.197 1.469.393 1.539.375 73,4 Font (de totes lesdades d'aquest apartat): INSS. Dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Abans d'entrar en el detall sectorial de les dades d'afiliats al Evolució de la contratació laboral Règim General de la Seguretat Social ens sembla interessant (%) i de l'afiliació a la SeguretatSocial ressaltar una qüestió que, potser per evident, acostuma a passar 40 desapercebuda. Ens referim a la relació existent entre contrac tació laboral i nombre d'assalariats. D'una banda, el sentit 30 - comú porta a pensar que un augment de la contractació laboral -especialment si és un augment important i sostingut- s'ha 20 - de traduir igualment en un augment del nombre d'ocupats assa 10 lariats. Les dades disponibles obliguen a matisar - aquesta hipò tesi de sortida. Com il-lustra el gràfic, han estat necessaris crei xements superiors al vint per cent de mitjana anual durant el trienni 94-96 del nombre de contractes I0 per aconseguir capgirar - - la tendència descendent del nombre d'ocupats. -20 - Durant el trienni posterior, amb la implantació d'un nou con -30 tracte indefinit, les dues trajectòries han evolucionat més en 92 93 94 95 96 97 98 99 paral-lel. Es mantéperò, un diferencial important com a conse Afliliats RG. - Contractes registrats qüència del percentatge tan elevat que representa la contracta ció temporal sobre el total. En aquest sentit, el fet que el nom bre de contractes formalitzats durant el 1999 superi àmpliament el total d'ocupats assalariats és un indicador incontestable del L'expansió de l'ocupació durant els mesos d'estiu tant a grau de precarietat que, malgrat els incentius a la contractació Barcelona coma l'entorn metropolità contrasta amb el indefinida, domina les relacions laborals al nostre país. retrocés -de caràcter estacional- que pateix a la resta de Catalunya. Aquest comportament divergent de les dades del tercer trimes tre i possiblement també de les del quart han afavorit una rela tiva homogeneització del creixement interanual entre els dife rents àmbits. Mentre la taxa de creixement del nombre d'ocu pats assalariats que treballen en empreses localitzades o amb seu a Barcelona a final d'estiu és superior a la de final de 1998, a la resta de la regió metropolitana i de Catalunya les taxes de creixement, sent lleument superiors a la de Barcelona, mostren una lògica desacceleració en relació amb les d'un any abans. 75 Distribució sectorial dels comptes de cotització (%) RM Barcelona Regió Metropolitana Catalun des.1 O. Agricultura, ramaderia i pesca 62 58 61 350 341 354 19,9 1. Energia i aigua 97 92 90 197 187 187 44,0 2. Extr.minerals noenerg. Química 758 732 716 2.803 2.768 2.744 65,4 3. Metal.lúrgia 2.428 2.331 2.174 10.505 10.288 9.989 73,2 4. Altra ind. manufacturera 5.036 4.860 4.637 17.296 15.606 15.262 68,6 5. Construcció 3.847 4.141 4.352 13.475 15.005 16.036 57,1 6. Comerç i reparacions 21.738 21.364 20.357 47.202 47.065 45.577 68,0 7. Hosteleria 5.964 5.942 5.472 12.512 12.672 11.939 58,5 8. Transport i comunicacions 3.188 3.118 3.009 6.771 6.924 6.871 65,8 9. Finances i assegurances 1.115 1.076 1.049 1.871 1.823 1.772 62,8 10. Serveis immob. i a les empreses 13.216 13.937 14.082 20.482 21.801 22.108 75,8 11. Administració pública 388 408 385 1.182 1.209 1.129 35,1 12. Sanitat, ensenyament i serv.soc. 5.533 5.645 4.742 10.152 10.483 8.804 71,8 13. Serveis personals i domèstics 12.293 12.155 11.502 18.326 18.422 17.347 75,8 NC No classificats 115 418 420 272 782 779 60,3 Total 75.778 76.277 73.048 163.396 165.376 160.898 67,1 Pel que fa a la disminució del nombre de comptes de cotització El detall sectorial confirma la permanència de les tendències que mostren les dades d'ençà començament d'any, possible dominants en els darrers trimestres. Així, el vuitanta per cent ment s'hagi d'imputar a una depuració estadística de les bases dels llocs de treball creats a Barcelona d'ençà principi d'any de dades. Si no és així, es fa difícil explicar que en una conjun han estat en activitats terciàries, bàsicament serveis immobilia tura tan expansiva en creació de llocs de treball es redueixi el ris i a les empreses. La construcció, per la seva banda, s'impu nombre de comptes amb menys de sis assalariats sense que es ta el quinze per cent i un escàs cinc per cent és ocupació direc produeixi un augment equivalent en les agrupacions superiors. ta en empreses industrials. La situació a la resta de la regió Per contra, la categoria que creix notablement i de manera inex metropolitana és sensiblement diferent i més equilibrada. El plicable és la dels comptes sense assalariats. terciari concentra lameitat del nous llocs de treball, mentre que les empreses industrials i el sector de la construcció han gene rat el 27 i el 21 per cent respectivament de la nova ocupació. A més dels serveis a les empreses, també han destacat com a generadors d'ocupacióel comerç, l'hosteleria i les empreses de transports i comunicacions. 76 Resumen / Summary Síntesis de la coyuntura Economic outlook Evolución de laeconomía de Barcelona y región Barcelona andmetropolitan region economy evolution metropolitana durante 1999. in 1999. A comienzos de 1999, cuando la mayoría de los indicadores At the beginning of 1999 when the majority of economic indi económicos presentaban indicios claros de desaceleración del cators presented clear deceleration in growth rates it seemed crecimiento, parecía que la economía metropolitana iniciaba that the metropolitan economy was beginning a consolidation una fase de consolidación del crecimiento acumulado. Esta phase ofaccumulatedgrowth. This situationmeant that thepre situación obligaba a una previsión sobre el crecimiento de 1999 dictionfor growthfor 1999 was more adjusted to the previous más ajustada a la tendencia del quinquenio anterior y en todo five-year period and in any case lower than ornear 3.5%. This caso, inferior o cerca del 3,5 por ciento. Una tasa de crecimien growth rate seemed reasonable at the beginning of(he year but to que si bien los resultados de principios de ario parecían vali was proved conservative as (he main indicators began a more dar, se reveló conservadora a medida que los principales indi expansive movement in the second halfoftheyear cadores iniciaban una trayectoria más expansiva durante la segunda mitad del ario. Barcelona and (hemetropolitan region GDP repeats the growth ratefor (he third consecutive year due to (he El PIB de Barcelona y región metropolitana repite tasa de dynamism of interna! demand. crecimiento por tercer año consecutivo gracias al dinamismo de la demanda interna. The 1999 results corresponding to (he main climate indicators reflect the solidity of growth led by (he economy in (he Los resultados de 1999 correspondientes a los principales indi Barcelona area and consequently followed by that of cadores de coyuntura reflejan la solidez del crecimiento prota Catalonia. GDP growth has been estimated, for the third con gonizado por la economía del área de Barcelona y por exten secutive year in the area offourper cent. This is similar to that sión, la de Cataluria. El crecimiento del PIB se ha estimado, por estimatedfor (he whole of Spain and clearly goes beyond (he tercer ario consecutivo, en la senda del cuatro por ciento. En la average growth ofthe European Union as a whole. línea del estimado para el conjunto de España y superando cla ramente el crecimiento medio del conjunto de la Unión The principalfactors in (he expansion of economic activity in Europea. Barcelona and (he metropolitan region have been (he same as in (he res( ofCatalonia andSpain. Most notable is private con Los factores que han protagonizado laexpansión de la actividad sumption, with a contribution to GDP growth greater (han that económica de Barcelona y región metropolitana han sido los of the previous year Ofsimilar importance is gross capital for mismos que en el resto de Cataluria y España. Destaca en pri mation that, in spite of showing signs of deceleration in (he mer lugar el consumo privado, con una aportación al creci business investment sector has once again been the most dyna miento del PIB superior a la de un atio antes.En lamisma línea mic component of interna! demand. On the other hand, the se sitúa la formación bruta de capital que, a pesar de mostrar overseas sector has continued reducing GDP growth for the signos de desaceleración en el apartado de la inversión empre second consecutive year. Recovery in exports has not been sarial, ha repetido como el componente más dinámico de la enough to compensatefor (he sustained growth ofimports. demanda interna. En sentido contrario, el sector exterior ha continuado restando crecimiento al PIB por segundo ario con Likewise, (he downward trend in real interest rates hasfavou secutivo. La recuperación de las exportaciones no ha bastado red (he growing importance of construction at a time when a para compensar el crecimiento sostenido de las importaciones. loss ofdynamism in (he industry has been compensated by gre ater tertiary activity. This change has prompted a greater eco Asimismo, la tendencia descendente de los tipos de interés rea nomic growth in the city ofBarcelona than in the rest of the les ha favorecido el creciente protagonismo de la construcción, territory. al tiempo que la pérdida de dinamismo de la industria se ha visto compensado por unamayor actividad terciaria. Un cam On (he closure ofthe financialyear the global resultof(he main bio que induce un mayor crecimiento de la actividad económi macro-indices in the Barcelona area economy comparefavou ca de la ciudad central en comparación con la del restodel terri rably with thatpredicted at the beginning of (he year, when the torio. growth perspectives for UE countries were considered to be conditioned by (he financial crises of the emerging economies Cerrado el ejercicio, el resultado global de las principales in Asia and America as well as in Japan and Russia. At the macromagnitudes de la economía del área de Barcelona se moment when all indices point to a slow growth recovery in the compara favorablemente con el previsto a principios de ario, main European economies, (he uncertainfactor is called infla cuando las perspectivas de crecimiento de los países de la UE tion. se veían condicionadas por las crisis financieras de las econo mías emergentes de Asia y América, además de Japón y Rusia. En estos momentos, cuando todos los indicios apuntan a una lenta recuperación del crecimiento de las principales economí as europeas, el factor de incertidumbre se llama inflación. 79 Transportes / Transport Valor absoluto lilltimos 12 meses 32 Ifidicadores Período y tasa interanual I% ) y tasa interanual 28 - Tránsito de pasajeros / Passenger traffic 24 - 20 - Aeropuerto - Airport 16 —Total (miles) IV.99 12 - 17.422 Total (thousands) 4th.Q 4.217 8,1 7,6 7,5 8- —Interior (miles) IV.99 Domestic (thousands) 4th.Q 2.297 4,9 9.049 4,3 4,5 4- —Internacional (miles) IV.99 4th.Q 1.850 14,4 8.080 14,2 13,0 Total Total International (thousands) Pasajeros aeropuerto internacional puerto Puerto. Total (miles) IV.99 Port. Total (thousands) 4th.Q 298 67,2 1.378 29,4 22,6 = 1998/1997 1999/1998 .n Puerto. Tráfico de memancías /Port. Freight traffic — Total (miles Tm) IV.99 Total (thousands oftons) 4th.Q 7.371 15,5 27.877 12,7 -0,7 — Salidas (miles Tm) IV.99 2.522 9.783 Oufflow (thousands oftons) 4th.Q 15,6 7,8 -3,5 — Entradas (miles Tm) IV.99 Inflow (thousands of 4.849 18.093 tons) 4th.Q 15,4 15,6 1,1 — Carga general (miles Tm) IV.99 ' Generalfreight (thousands of tons) 4th.Q 4.001 183 15.324 172 112 -z Totalpuerto Carga general Contenedores — Contenedores (miles Teus) IV.99 1.235 Containers (thousands of TEUs) 4th.Q 331 18,5 12,8 12,7 O 1998/1997 em 1999/1998 l'ransporte público de pasajeros /PassengerPublic Transport Servicio urbano (miles) IV.99 137.240 509517 Urban service (thousands) 4th.Q 1,1 1,9 3,6 —Red Metro yFGC (miles) IV.99 Underground (Metro and FGC)(thousands) 4th.Q 76.497 2,2 285.943 2,0 8,5 —Autobús (miles) IV.99 1111 1 4th.Q 54.206 200.311 Bus (thousands) -0,7 0,9 -3,6 Servicio ferroviario de cercanías (miles) IV.99 Railwar suburban service (thousands) 4th.Q 33.214 0.4 123.825 3,0 5,2 -3 Totalurbano Cercanías Ab-s"Z1e valueand Last12 months and 1998/97 O 1997/1996 = 1998/1997 ffil 1999/1998 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) La evolución de la actividad industrial a lo largo del año Throughout the year the evolution ofindustrial activity has ha seguido una tendencia moderadamente expansiva, a followed a trendofmoderate expansion, prompted by private remolque del consumo privado y del aumento de las consumption and an increase in exports. exportaciones. GDP evolution in Catalan industry highlights 1999 as a year of La evolución del PIB industrial catalán pone de relieve moderate growth in the sector, lower than that the que of previous 1999 ha sido un afio de crecimiento moderado para el sector, year and also than that ofthe economyas a whole. It is an evo inferior al del afío anterior y también al del conjunto de la eco lution conditioned by the behaviour of the export sector The nomía. Una evolución condicionada por el comportamiento del downturn in growth expectations in the main European econo sectorexterior. La revisión a la baja de les expectativas de cre mies at the beginning of the year and strong competitionfrom cimiento de las principales economías europeas a principios de devalued Asian economies, withheld the growth in Catalan año y la fuerte competitividad de los productos de las devalua exports to their traditionalmarkets. This loss was partly com das economías asiáticas, frenaron el crecimiento de las expor pensated by an increase in internal demand until exports reco taciones catalanas a sus mercados tradicionales. Una pérdida vered their upwardpath. compensada en parte por la expansión de la demanda interna hasta que las exportaciones recuperaron su senda alcista. 80 Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto Últimos 12 meses 1998/97 30 Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasainteranual (%) (%) 25 Consumo de energía ymatriculación de vehículos / Energy consumption andauto registrations 6--7= 20 Electricidad de uso cial.-ind. (Gwh) III.99 15 Electricity (commercial /industrial uses) (Gwh) 3rd.Q 845,0 -17,3 3.554,3 -7,7 5,4 .<7°. j 10 Electricidad de usodoméstico (Gwh) 111.99 Electricity (domestic use) (Gwh) 3rd.Q 294,4 -2,2 1.385,2 -2,9 6,8 5 Gas canalizado (millones termias) I11.99 Piped gas (millions oftherms) 3rd.Q 433,7 4,7 3.005,7 12,1 4,7 Electricidad Gas Vehiculos Matriculación de cial-ind. vehículos (prov.) 111.99 (Prov.) Auto registrations (province) 66.743 3rd.Q 4,6 264.252 14,8 25,7 = 1998/1997 em 1999/1998 Visitantes ypernoctaciones hoteleras I Visitors andhotel overnight stays 12 Total pernoctaciones (miles) nv.-dc.99 Hotel overnight (thousands) nv.-dc.99 1.107 53 7.542 stays 1,9 6,2 Visitantes según motivo de la visita (miles) nv.-dc.99 Visitors bypurpose (thousands) nv.-dc.99 498 15,7 3.123 5,2 5,2 -Negocios (miles) nv.-dc.99 Business (thousands) nv.-dc.99 225 30,4 928 -8,0 -8,7 -Turismo (miles) nv.-dc.99 Tourism (thousands) nv.-dc.99 184 03 1.518 10,1 21,0 Pemoctaciones Visitantes -Ferias, congresos y otros (miles) nv.-dc.99 88 119,0 677 31,9 -7,8 O 1997/1996 = 1998/1997 [ffii 1999/1998 Fairs, conventions and others (thousands) nv.-dc.99 I.P.C. (Variación acumulada e interanual) / C.P.I. (consumerprices index)(annual variation) 4 Barcelona (prov.) (%) IV.99 - Barcelona (province) (%) 4th.Q 0,7 3,4 1,9 Cataluíía (%) IV.99 - Catalonia (%) 4th.Q 0,7 3,5 1,8 España (%) IV.99 - - Spain (%) 4th.Q 0,5 2,9 1,4 U.E. (annonizado) (%) IV.99 E.U. (harmonized) (%) 4th.Q 0,6 l 1,7 1,0 Absolute value and Last 12 months anal 1998/97 o Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) des 96 des97 des.98 des.99 El tráfico de mercancías por el puerto marca un nuevo Goods traffic in the port reaches a new historic maximum máximo histórico -casi 28 millones de toneladas - almost 28 million tonsannually- a result ofa intense anuales- producto de un crecimiento generalizado e general growth inmost areas. intenso de la mayoría de componentes. The increase by nearly thirteen per cent registered in goods El aumento cercano al trece por ciento que ha registrado el trá traffic through the port in 1999 is mainly due to the import of fico de mercancías por el puerto durante 1999 se debe en gran energy products -natural gas and diesel- and general loa parte a las importaciones de productos energéticos -gas natu ding. With the exception ofthe decrease in cementand clinker ral y gasoil- y a la carga general. Con la excepción del des exports -to satisfy the enormous demand of the construction censo de las exportaciones de cemento y clínker -parasatisfa sector- the general trend in most products has been a growth cer la fuerte demanda del sector de la construcción- la tónica in port traffic. This is a logical progressionwith respect to the general de la mayoría de los productos ha sido de crecimiento expansive economic environment that also is in keeping with del tráfico portuario. Una evolución lógica atendiendo al entor the total satgnation oftraffic registered the year before. no expansivo de la economía y que también obedece a la situa ción de estancamiento del tráfico total registrado un afio antes. The growth in the port's commercial activity once again brings to light the strategic role ofthis infrastructure in Catalan eco El crecimiento de la actividad comercial del puerto pone de nomy's internationalisation process. As well as the important manifiesto, una vez más, el papel estratégico de esta infraes increase in energy products -stimulated by growing internal tructura en el proceso de intemacionalización de la economía demand and an upward trend in oil prices- the most signifi catalana. Además del importante aumento del tráfico de pro cant development in goods transport is that ofgeneral loading. ductos energéticos -impulsado por una demanda interna The development oflogistics activities in the area immediately expansiva y por la tendencia alcista de los precios del petró adjacent to theport alongwith the growing internationalisation leo- la evolución más significativa del tráfico de mercancías of the Catalan industrial fabric are some of the factors that es la de la carga general. El desarrollo de las actividades logís explain the sustained increase in container traffic and the gro ticas en el entorno más inmediato del puerto junto con la cre wing importance ofoverseas transport. ciente intemacionalización del tejido industrial catalán son algunos de los factores que explican el aumento sostenido del tráfico de contenedores y del creciente peso del tráfico exterior. 81 Mercado de trabajo / Labor Market Valorabsoluto Últimos 12 meses 1998/97 Contrataciones Indicadores Período y tasainteranual (%) y tasa interanual(%) (%) 21 18 Ocupación /Employment 15 ecs, Residentes activos 31dc.99 Active dc.31 668.520 -0,5 12 residents -0,6 Residentes activos (RMB) 3 1 dc.99 9 1.856.450 -0,5 Active residents (metropolitan area) dc.31 -0,9 Contrataciones registradas IV.99 222.943 , 791.822 3 Registered employmentcontracts 4th.Q -2,1 16,5 19,4 Contratos indefinidos IV.99 116.149 Indefinite time contracts 4th.Q 31.528 23,2 30,5 47,6 1997/1996 1998/1997 1999/1998 Paro registrado IRegistered unemployment Total parados registrados 3 1dc.99 44.171 — Registered unemployment dc.31 -11,6 -15,2 Paro masculino 31dc.99 19.944 — Male unemployment dc.31 -12,7 -18,5 Paro femenino 31dc.99 24.227 — Female unemployment dc.31 -10,6 -12,1 Paro juvenil (16-24 aííos) 31dc.99 3.488 — — Youth unemployment (aged 16-24) dc.31 -31,8 -32,6 -.. Total Masculino Femenino Juvenil Parados sin ocupación anterior 31dc.99 — — With 4503 -18,1 -22,6 noprevious employment dc.31 = dc.1998/dc.1997 eei dc.1999/dc.1998 Tasas de paro registrado /Registered unemployment rate Barcelona 31dc.99 — Barcelona dc.31 6,6 7,4 Región Metropolitana (RMB) 31dc.99 6,8 — 7,8 Metropolitan area dc.31 Cataltula 31dc.99 — Catalonia dc.31 6,5 7.4 España 31dc.99 9,7 — — 11,0 Spain dc.31 o Last des. 96 des.97 des.98 de.99 Absolute valueand 12 months and 1998197 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%) — Barcelona R.M.B. — Catalunya Espanya Junto a la creciente especialización en el tráfico de mercancías Along with the growing specialisation in goods traffic with its con una parte significativa de valor afiadido, el puerto busca significant added value, theport is also looking topromote and también potenciar y consolidar su oferta de servicios a los via consolidate its range of services to travellers. The increase in jeros.El aumento del número de pasajeros llegan o salen de the number ofpassengers who arrive or leave the que city by sea la ciudad por víamarítima se ha acentuado durante 1999 con un intensified in 1999 with a growth of close to thirty per cent. crecimiento cercano al treinta ciento. En sólo cuatro afios, Passenger traffic in theport has doubled injust fouryears. Thispor el tráfico de pasajeros por el puerto se ha doblado. Un hecho fact can be attributed both to services offered by regularferly imputable tanto a la ampliación de la oferta de servicios regu services and to an increase in cruises. lares de ferris como al aumento de los cruceros. Thefact that the number ofcruise passengers visiting the El hecho de que el número de pasajeros de cruceros que city has doubled in only three years confirms the city's place han pasado por la ciudad se haya doblado en sólo tres as a growing tourist attraction. años confirma el creciente atractivo turístico de la ciudad. When it is said that Barcelona now forms part of the limited Ciertamente, cuando se dice que Barcelona forma parte ya del group ofmost-visited European cities this is certainly with refe reducido grupo de ciudades europeas más visitadas, se entiende rence to the spectacular increase registered incruise tourism in el espectacular aumento que ha registrado el turismo de los cru our city. The good halfmillion visitors who passed though the ceros en nuestra ciudad. El medio millón largo de pasajeros de portofBarcelona in 1999 represent an increase of17per cent cruceros que han pasado por el puerto de Barcelona durante with relation to the year before. This increase is especially 1999 representa un aumento del 17 por ciento en relación a un noteworthy because it follows afive-year period marked by an año antes. Un incremento especialmente destacable porque accumulative annual growth higher than 25 per cent. sigue a un quinquenio marcado por un crecimiento anual acu mulativo superior al 25 por ciento. 82 Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real estate market Valor absoluto y Últimos 12 meses y 199W97 Licencias de obras y viviendas iniciadas Indicadores Período tasainteranual (To) tasainteranual (%) (%) 25 20 Construcción y licencias de obras / Construction and buildingpermits 15 Viviendas iniciadas IV.99 10 Started dwellings 1.460 -4,2 6.558 4th.Q 1,5 21,5 c 5 Proyectos visados (prov.) IV.99 o projects (province) 12.195 17,2 51.872 Approved 4th.Q 13,3 -0,1 • -s Obra nueva prevista en las licencias: -10 Planned new construction: -15 —Superficie total (m2) IV.99 -20 496.826 Número fície Viviendas Total area (sq. m.) 4th.Q 81,9 1.361.223 19,0 -19,0 Supe de viviendas to al iniciadas —Número de viviendas IV.99 Number of dwellings 2.622 4th.Q 73,4 6.663 9,0 5,5 I I 1998/1997 1999/1998 Precios del mercado residencial / Housing prices 20 15 Viviendas nuevas (pta./m2) 2n.sem.99 10 New housing (pta/sq.m.) 318.328 2nd.half 22,0 305.614 19,6 6,1 5 Segunda mano-oferta (pta./m2) 2n.sem.99 0 Second hand n.d. n.d. housing (pta/sq.m.) 2nd.half 286.904 16,4 9,5 -5 Precio de alquiler(pta/m2/mes) 111.99 Transaction 985 11,9 1.032 17,8 18,4 -10 price 3rd.Q Nuevo Segunda Plazas mano Plazas de aparcamiento (miles pta.) 2n.sem.99 aparcamiento 2.760 Parking lots (thousands ofpta) 2nd.half 15,0 2.705 12,7 -6,6 = 1998/1997 1.11 1999/1998 Precios de alquiler de locales de negocios / Business premises renta!prices 12 Locales de negocio (alquiler mensual): 8 Business premises (monthly rent): 4 —Oficinas (total ciudad) (ptalm2/mes: lr.sem.99 Office (whole city) (ptafrq.m./month I st.half 1.120 2,1 9,0 ss: 0 • -4 —Locales comerciales (ptalm'imes) lr.sem.99 Commercial 1.170 premi.s'es (pta/sq.m/mont -2,1 8 Oficinas Locales comerciales Absolutevalue and Last 12 months arul 1998197 Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (TO = 1998/1997 = Ir.sem.99/1r.sem.98 Fi negocio hotelero de la ciudad se sustenta cada vez más The city hotel business relies more and more on the growth en el crecimiento de la actividad turística y en la oftourist activity and on the capacity to organisefairs, capacidad de organizar ferias, congresos y convenciones. congresses and con ventions. El dinamismo del turismo de cruceros y el aumento del núme The dynamism ofcruise tourism and the increase in the number ro de visitantes que asisten a ferias, congresos, convenciones y ofvisitors who attendfairs, congresses, conventions and go on viajes de incentivos, han sido dos de los factores decisivos para incentive trips were the twodecisivefactors in the closure ofthe cerrar el afto turístico con signo positivo. El incremento inferior tourist year on apositive note. The increase oflower than 2 per al dos por ciento que representan los 7,5 millones de pernocta cent represented by the 7.5 million overnight stays in the city's ciones realizadas a lo largo de 1999 en los hoteles de la ciudad hotels, is an indicator of the growth deceleration process in es un indicador del proceso de desaceleración del crecimiento operation volume —not in businessfigures— that the sector is del volumen de actividad —no de la cifra de negocio— que experiencing as a result of a relative stagnation in the hotel vive el sector, como resultado de un relativo estancamiento de rooms available during the second half of the decade. This la oferta de plazas hoteleras durante la segunda mitad de la situation seems to be changing with the arrival of new opera década. Una situación que, con la entrada de nuevos operado tors. res, parece que empieza a cambiar. Passenger number growth is maintained while goods traffic Se mantiene el crecimiento del número de pasajeros, al through the airport is reactivated. mismo tiempo que se reactiva el tráfico de mercancías por el aeropuerto. The increase in tourist activity —adding incoming tourism to that of residents of the city and its area of influence— is also El aumento de la actividad turística —sumando al turismo de one ofthe factors explaining the sustained growth ofpassenger entrada el protagonizado por los residentes en la ciudad y área numbers using the airport. While national traffic grows mode de influencia— es también uno de los factores explicativos del rately—at the same rate as other means of transport— inter crecimiento sostenido del número de pasajeros que utilizan el national traffic is still growing by two digitfigures. Altogether, aeropuerto. Mientras el tráfico interior crece moderadamente 7.6per centofthe totalpassenger increase sustains afive-year —por la misma competencia de otros medios de transporte— el period of uninterrupted growth of more than ten per cent tráfico internacional mantiene crecimientos de dos dígitos. En annually. conjunto, el 7,6 por ciento de aumento del total de pasajeros sigue a un quinquenio de crecimiento ininterrumpido superior al diez por ciento anual. 83 Si laexpansión ha sido la tendenciadominante en los desplaza Dominant growth trends have been in long-haul travel but mientos largos, el transporte público también ha evolucionado public transporthas also evolved along the same les. Growth en la misma línea. El aumento de los volúmenes de ocupación inemployment and consumer and leisure expenditure hasgene y del gasto en consumo y ocio ha generado un incremento de rated a collective increase in jourrzeys made on public trans los desplazamientos en transporte público colectivo. Una evo port. This progress is reinforced by improvements introduced in lución reforzada por las mejoras introducidas en el servicio y the service and by the increase in visitor numbers. por el aumento de número de visitantes. Strong competition from private transport —vehicle El crecimiento espectacular por tercer año consecutivo del licensing in the metropolitan area has grown at a two-figure parque de vehículos metropolitano frena el aumento del rate for the third consecutive year— inhibits the growth in número de usuarios del transporte público. the number ofpublic transport users. La evolución globalmente positiva del número de usuarios del The generally positive development in the number of public transporte público no puede evitar la desaceleración del creci transport users has not been able to stop the growth decelera miento que se ha producido a lo largo del ario. Una evolución tion which has taken place throughout the year This develop que sorprende por producirse en una coyuntura especialmente ment is surprising because it has happened in an especially expansiva en términos de movilidad y sólo se entiende porque expansive climate in terms ofmobility and is only understood el crecimiento demográfico se concentra casi en exclusiva en becausedemographic growth is almost exclusively concentra las periferias, menos densas y con una dotación de transporte ted in the peripheries. These areas are less densely-populated público deficitaria en comparación con la de los centros urba and have a deficient public transport in comparison with the nos. En esta situación, el protagonismo del vehículo privado urban centres. Under these circumstances, the importance of está asegurado. the private vehicle is assured. La construcción ha sido, un ario más, uno de las actividades Construction has been one of the most dynamic production productivas más dinámicas de la región metropolitana. Las más activities in the metropolitan region for yet another year. The de 40.000 viviendas iniciadas durante 1999 —de ellas casi more than 40,000 residences begun in 1999, ofwhich nearly 6.600 en Barcelona— equivalen a los máximos históricos con 6,600 are in Barcelona, equal the historic records set the pre seguidos un ario antes y confirman la buena coyuntura que ha vious year and confirm the good situation residential construc vivido la construcción residencial. Una situación caracterizada tion has experienced. This situation is characterised by abun por una abundante demanda solvente gracias a los bajos tipos dant solvent demand thanks to low real interest rates, the incre de interés reales al crecimiento de las rentas salariales y a la ase in salaried incomes and the , pressure of the wealth-effect presión del efecto riqueza derivado de lanotable revalorización derived from the notable revaluation ofassets. Data from cons de activos. Los datos de licencias de obras y proyectos visados truction work licenses and endorsed projects envisage such a auguran elmantenimiento de tan favorable coyuntura a lo largo favourable climate to be maintained throughout the present del ario en curso. year. El crecimiento sostenido de la actividad constructora ha Sustained growth in the construction business has had an tenido un efecto especialmente importante en el mercado especially important effect on themetropolitan employment laboral metropolitano, regularizando y generando market, stabilising and generating numerous jobs. numerosos puestos de trabajo. The coincidence ofa climate ofgrowth and employment legis La coincidencia de una coyuntura expansiva con una normati lation that favours stable employment has prompted the legali va laboral que favorece elempleo estable ha propiciado la lega sation ofan importantpart ofundeclared work in construction. lización de unaparte importante de laactividad sumergida de la As well as the increase in the number ofcompanies registered construcción. Además del aumento del número de empresas in local taxation and Social Security books the number ofjob que se desprende de los registros del IAE y de la Seguridad holders in the sectorhas registered an annual growth of15per Social, el número de ocupados del sector ha registrado un cre cent, similar to that of1998. A number ofnearly 150,000 direct cimiento anual del 15 por ciento,parecido al del 1998. Los casi construction workers in the metropolitan region exceeds the 150.000 trabajadores directos de la construcción en la región workforce number offive years previously by more than 50 per metropolitana superan en más de 50 por ciento el número de cent. efectivos de cinco afíos atrás. 84 La trayectoria alcista de la construcción residencial durante la The upward trend in residential construction during the second segundamitad de los noventa está directamente relacionada con halfofthe nineties is directly related to an improvement in the la mejora de las condiciones de acceso a una vivienda en pro purchase conditions ofan owned residence. This improvement piedad. Una mejora sustentada en la contención de los precios is sustained by the contention of sale prices and reduction in de venta y en la reducción de los tipos de interés hipotecarios. mortgage interest rates. Since 1998 this situation in favour of Desde finales de 1998 esta situación favorable para la demanda the buyer has been altered by the recovery in prices. se ha visto alterada por el repunte de los precios. Un creci Throughout the year this growth has been intensifled by avera miento que a lo largo del último ano se ha agudizado con incre ge increases higher than 15 per cent in the free market of the mentos medios superiores al 15 por ciento en el mercado libre region's main metropolitan urban areas. This trend is likely to de las principales poblaciones de la región metropolitana. Una be maintained throughout the year 2000, although with less tendencia que previsiblemente se mantendrá a lo largo del intensity, and the impact of interest rate recovely will have to 2000, aunque con menos intensidad, pero a la que habrá que be added to it. This combination offactors will reduce real anadir el impacto del repunte de los tipos de interés. Una con demand because ofa toughening infinancial conditions inpur junción de factores que reducirá la demanda efectiva por el chasing an own residence. endurecimiento de las condiciones financieras para acceder a una vivienda en propiedad. Lastyear's retailprice increases—regardless oftheir causes have given rise to a degree ofuncertainty in the available inco El incremento de los precios de consumo durante el pasado afio me expectations offamilies depending basically on salaries or —con independencia de la causas que lo han provocado— pensions. The incentive-effects of consumption followed by introduce un cierto grado de incertidumbre en las expectativas income tax reform have been diluted mainly by an inflation shift de renta disponible de las familias que dependen básicamente and expectations of an increase in the flnancial burdens that de salarios o pensiones. El efecto incentivador del consumo families with mortgage loans will have to maintain. perseguido por la reforma del IRPF se ha diluido en buena parte por la desviación de la inflación y por las expectativas de incre Part ofthe inflationary tension in (he second halfof(he year mento de la carga financiera que habrán de soportar las familias may be a result ofthe increase in oilprices bat this is not at con créditos hipotecarios. ah responsiblefor (he price differential increase between Catalonia and Spain. Si bien una parte de las tensiones inflacionistas de la segunda mitad del ario pueden imputarse al aumento del An increase in RPI of up to 3.5 per cent at the end of the year precio del petróleo, no parece que esta causa pueda in Catalonia is equivalent to exceeding the Spanish inflation explicarel aumento del diferencial de precios entre rate by halfa point for the second consecutive year. An analy Cataluña y España. sis ofevolution by parts shows that, with the exception ofhou sing and transport costs, the differential is attributable to prac El aumento del IPC hasta el 3,5 por ciento a final de afio en el tically all (he products that make up the average cost ofshop caso de Catalufia equivale a superar en medio punto la tasa de ping. What is for certain is thai this differential has basically inflación espanola por segundo ano consecutivo. Un análisis de manifested itselfin (he last two years. This suggests that it is an la evolución por componentes revela que, a excepción de los inflationary upturn associated with consumption demand gastos de vivienda y transporte, el diferencial es imputable a la growth in an environment ofhighproduction capacity use, as in práctica totalidad de los productos que forman la "cesta de la (he case ofsome industrial sectors including construction. This compra". Lo cierto es que este diferencial se ha manifestado situation is also extended to many services in which demand básicamente en los últimos dos afíos. Esto lleva a pensar que se has exceeded supply expectations or that operate within afra trata de un repunte inflacionista asociado a un crecimiento de la mework ofscarce competition. demanda de consumo en un entomo de elevada utilización de la capacidad productiva, como es el caso de algunos sectores Continuing the trend ofthe years from 1995 to 1998, economic industriales incluida la construcción. Una situación extensible growth in 1999 has also brought about a significant improve también a muchos servicios en los que la demanda ha superado ment in (he Barcelona and metropolitan area employmentmar las expectativas de la oferta o que operan en un marco de esca ket indicators. Unemployment has continued receding thanks to sa competencia. the creation ofnewjobs and control ofthe undeclared work; a process accelerated by an incentive policy in the creation of Siguiendo la tendencia de los aftos 1995-1998, el crecimiento sablejobs and a growing acceptance ofpart-time contracts. económico de 1999 ha propiciado también una mejora signifi cativa de los indicadores del mercado de trabajo de Barcelona y región metropolitana. El paro ha continuado retrocediendo gracias a la creación de nuevos puestos de trabajo y a la regu larización de ocupación sumergida. Un proceso acelerado por la política de bonificaciones a la contratación estable y también por la creciente aceptación de los contratos a tiempo parcial. 85 Aproximadamente la mitad de los afiliados activos a la Approximately halfthe active people registered in the Social Seguridad Social en la región metropolitana trabajan en Security in the metropolitan region work in Barcelona. Barcelona. According to provisional data on active people registered in the Según datos provisionales de activos afiliados a la Seguridad Social Security the number ofpeople employed in all the metro Social, el número de ocupados en el conjunto de la región politan region at the end of 1999 has grown nearly five per metropolitana al finalizar 1999 ha crecido cerca de un cinco por cent, exceeding the figure of 1.9 million. This is an increase ciento, superando la cifra de 1,9 millones. Un incremento lige slightly lower than the previous year but again higher than the ramente inferior al del ario anterior pero nuevamente superior al increase in GDP.Although giving an apparent loss inproducti crecimiento del PIB. Esto da una aparente pérdida de producti vity, that is not the case since terms that are not strictly homo vidad que no es tal porque se comparan términos que no son geneous are being compared. estrictamente homogéneos. With regards to unemployment, that last year decreased at a En lo que se refiere al desempleo, que durante el último ario ha rhythm of one per cent every month, the recent progression disminuido a un ritmo del uno por ciento mensual, la evolución shows clearsigns ofdeceleration. This ispredictable given that reciente presenta síntomas claros de desaceleración. Un hecho the weighting of youth unemployment as part of the total is previsible dado que el peso del paro juvenil sobre el total es moreand more marginal and the unemployment rate—slightly cada vez más marginal y que la tasa de paro —ligeramente higher than five per centfor men— has reduced by half in the superior al cinco por ciento en el caso de los hombres— se ha last five years. reducido a la mitad en los últimos cinco arios. Front tlw different statistics on the city's employment market De los distintos datos estadísticos del mercado laboral de the average of9,700 indefinite contracts per month la ciudad destaca la media mensual de 9.700 contratos throughout 1999 is notable. indefinidos formalizados a lo largo de 1999. A determiningfactor in the reduction in the unemployment figu Un elemento determinante en el proceso de reducción de las res has been the strong growth in indefinite contracts thatfinis cifras de paro ha sido el fuerte crecimiento de los contratos hed the year with an increase of 30.5 per cent, double that of indefinidos, que ha tenninado el ario con un aumento del 30,5 temporary contracts. The workforce consolidation process, por ciento,el doble que el de los contratos temporales. El pro favoured by an increase in indefinite contracts, is the basisfor ceso de consolidación de plantillas favorecido por el aumento a check in the growth oftemporary contracts. de la contratación indefinida está en la base de la moderación del crecimiento de la contratación temporal. Finally, and to lower the triumphant tone ofthis information, it is to be remembered that the estimatedactivepopulation accor Por último, y para rebajar el tono triunfalista de estos datos, ding to the PPS seems to have entered a stagnation phase with recordar que la población activa estimada según la EPA parece a downward trend. This process began in Barcelona and the haber entrado en una fase de estancamiento con tendencia a la metropolitan area but now has spread to the whole of baja. Un proceso que se inicia en Barcelona y entorno metro Catalonia. This development is surprising in the comparatively politano pero que ya se extiende al conjunto de Cataluria. Una favourable employment climate and taking into account the evolución sorprendente en una coyuntura comparativamente relatively low activity rate values that in only the best circums favorable para el empleo y teniendo en cuenta los valores rela tances are beginning to be comparable with those of the tivamente bajos de las tasa de actividad, que sólo en elmejor de European Union. los casos, empiezan a ser comparables con los de la Unión Europea. 86