Barcelona
economia
Indicadors económics de Barcelona
Quart trimestre 1997
Núm. 34
Ajuntament de Barcelona
Gerència Delegada d'Economia,
Empreses i Finançament
Ajuntament de Barcelona
Alcalde
Joan Clos iMatheu
President de la Comissió d'Hisenda i Funció Pública
ErnestMaragall iMira
Gerent Delegada d'Economia,
Empreses i Finançament
Pilar Solans i Huguet
Redacció de Barcelona Economia
Xavier Güell iFerrer, Director.
María Jesús Calvo Nuño, Cap de Redacció.
Lluís Hansen iFors
Consell de Redacció
Ignasi Ragàs. Cap de Gabinet de la TerceraTinència. Ajuntament de Barcelona.
Guillem Sánchez. DirectorAdjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona.
Ramon Seró. Gerent dels Serveis Generals. Àrea Metropolitana de Barcelona.
Pilar Solans. Gerent Delegada d'Economia, Empreses i Finançament. Ajuntament de Barcelona.
ConsellAssessor
Jordi Canals. Secretari General. IESE.
Jaume García. Departament d'Economia i Empresa. Universitat Pompeu Fabra.
Joaquim de Nadal. Regidor de Presidència i Política Cultural. Ajuntament de Barcelona.
MartíParellada. Director. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona.
Francesc Raventós. Conseller Delegat. Catalana d'Iniciatives, S.A.
Maravillas Rojo. TerceraTinenta d'Alcalde. Ajuntament de Barcelona.
Francesc Santacana.Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000.
Antoni Santiburcio. Regidor de Política de Sòl i Habitatge. Ajuntament de Barcelona.
Robert Tornabell. Degà. ESADE.
Joan Trullén. Departament d'Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep Ma. Vegara. Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans. Ajuntament de Barcelona.
BARCELONAECONOMIA posa a disposició dels seus lectors unnúmero
de telèfon (el402 72 38), unde fax (el 402 72 25) i una adreça de correu
electrònic (pbespin @ mail.bcn.es) per atendre qualsevol consulta o comentari
referitsals continguts quehi apareixen.
Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes les entitats, Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament
organismes i empreses citades com a fonts informatives i molt especialment a: Barcelona Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Ajuntament de Barcelona: Departamentd'Estadística; Direcció de Serveis Núm. 34. Quart trimestre 1997
de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja; Departament d'Estudis Desembre 1997
Fiscals; Regidoria de Promoció Econòmica iOcupació.
Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció General
Edició: @ Ajuntament de Barcelona
d'Ocupació; Direcció General d'Actuacions Concertades,Arquitectura iHabitatge; Gerència d'Economia i
Institut d'Estadística de Catalunya; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Delegada Empreses Finançament
Altres institucions i entitats: Turisme de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç,
Indústria iNavegació de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Línia de disseny original: Ferran Cartes /Montse Plass
Barcelona; Col.legi d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M. Transports de Barcelona,
S.A.; Prefectura Provincial de Trànsit; INE (Barcelona); Autoritat Portuària de Impressió: ImpremtaMunicipal
Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE; MEFFSA; Borsa Dipòsit legal: B. 26.464/91
de Barcelona; Forcadell.
Barcelona Índex
economia Indicadors econòmics
Síntesi de la conjuntura 5
Indicadors econòmics de Barcelona
Quart trimestre 1997 I. Indústria 13
Núm. 34 Evolució de l'activitat industrial 15
II. Finances 27
Sistema bancari 29
Contractació de valors i de derivats 32
III. Consum, comerç i preus 33
Matriculació de vehicles 35
Consum d'energia i aigua 36
Preus de consum 38
Escombraries domiciliàries 40
IV. Transports, comunicacions i turisme 41
Port: mercaderies i passatgers 43
Aeroport: passatgers i mercaderies 46
Transport públic urbà i de rodalia 48
Activitat turística 50
V. Construcció i mercat immobiliari 55
Consum de ciment 57
Construcció d'habitatges 58
Llicències d'obres 62
Lloguer d'oficines 64
Lloguer de locals comercials 66
i per a serveis personals.
VI. Ocupació 67
Mercat de treball 69
Resumen/Summary
Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 77

Indicadors econòmics
Síntesi de la conjuntura

Síntesi de la conjuntura
Evolució de l'economia de Barcelona i regió metropolitana
durant el trimestre PIB i
tercer de 1997. ocupació a la RMB
(Variació interanual)
Totjust a la recta final de l'exercici, i coneixent els resultats dels
nou primers mesos, hom té la 5
certesa -força fonamentada- que les
previsions esperançades i moderadament optimistes que feiem a 3
començament d'any sobre l'evolució de l'activitat econòmica a à
rea de Barcelona segurament s'acabin confirmant. Aprofitant una
conjuntura expansiva tant a nivell espanyol com internacional, l'e
conomia barcelonina ha sabut mantenir una tendència clarament
alcista durant tot el 1997. –3
L'accentuació de l'expansió de l'economia de la ciutat durant
el tercer trimestre obliga a una revisió a l'alça de l'estimació
7
del creixement del PIB pel conjunt de l'any. 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Sense —
menysprear l'impacte PIB assalariada
que sobre els sectors exportadors de Ocupació
l'economia catalana tindrà la crisi financera dels països d'Extrem
Orient -previsiblement escàs en el que resta de 1997 i més rellevant
a mitjà termini segons la magnitud i la durada de la sacsejada- la
tendència expansiva de la majoria d'indicadors Evolució de l'activitat industrial
permet avançar un
creixement de l'activitat econòmica barcelonina pel conjunt de saldos la regió metropolitana
l'any superior al 3,5 per cent en termes reals. Una taxa que es com 50
para favorablement amb la mitjana de les registrades d'ençà el 40
1992 i que consolida l'actual cicle expansiu encetat el 1994.
30
Tot i la generalització dels ritmes de creixement a la pràctica
totalitat 20
de sectors productius -una constant al llarg dels darrers tri
mestres-, l'enfortiment del procés de reactivació de la demanda 10
interna gràcies a l'augment de l'ocupació i al descens del preu del 1
diner, ha estat el principal protagonista de l'acceleració del creixe o
ment durant els 1
mesos d'estiu. Una demanda interna expansiva que -10
es recolza tant en la moderada tendència a l'alça del consum privat Producció Vendes Vendes Preus Estocs de
com en l'augment de la inversió empresarial en béns d'equipament interiors exteriors de venda prod. elab.
i en la trajectòria alcista de la construcció residencial.
st-oc 95 1-1 st-oc 96 ffi st-oc 97
Si be és cert que aquests components són presents i han registrat
una evolució relativament semblant a tots els àmbits de la nostra
geografia, no ho és menys que el principal element -la demanda de L'activitat industrial continua creixent. La reactivació de la
consum privat- està tenint una major incidència a la ciutat central demanda interna s'afegeix a un dinàmic sector exportador
que no pas a la resta del país. Això és així donada la tradicional que, malgrat la preocupació amb la que viu les successives cri
polarització del sector comercial a Barcelona, i especialment del sis financeres de les economies emergents d'Asia, tancarà el
comerç especialitzat, que segons diverses fonts, és el que ha acon seu cinquè any de creixement ininterromput.
seguit majors creixements de vendes.
La constant transformació del teixit productiu de l'àrea de
Pel seu cantó, el sector de la construcció ha contribuït notable Barcelona, protagonitzada des de l'òrbita dels serveis avançats a les
ment al creixement general de l'activitat econòmica. Tot i que a empreses -una tendència d'altra banda comuna a la majoria de
Barcelona aquest sector té una presència relativa menor que a la grans àrees econòmiques del món- està propiciant augments
resta de Catalunya, el cert és que s'ha beneficiat de l'expansió de importants de productivitat al conjunt del teixit industrial català.
l'oferta i la demanda de sostre residencial i, alhora, la seva activi Així, la implantació de nous serveis i la renovació dels processos
tat no s'ha vist excessivament penalitzada per l'atonia de la inver productius de la indústria són les bases que sustenten l'important
sió pública, com ha succeït a la resta del territori. L'enfortiment de creixement del PIB industrial a la regió metropolitana i a
la demanda, sobretot gràcies a la davallada dels tipus d'interès Catalunya.
hipotecaris, ha estat un factor determinant a l'hora de dinamitzar la
producció del sector.
7
Transports
Valorabsolut Darrers 12 mesos 1996/9 18
Indicadors Període i taxa interanual % i taxa interanual % 16 -
Aeroport 14
12
Trànsit de passatgers 10
- Total (milers) 3r.tr.97 4.210 13,8 14.277 14,4 14,2
8
Interior (milers) 3r.tr.97 2.216 10,1 8.197 12,6 12,0 .0
Internacional (milers) 3r.tr.97 1.995 18,2 6.081 17,1 17,4 6
- Tràfic de mercaderies (tones) 3r.tr.97 17.636 -5,4 83.076 8,7 17,3 4
2
L'expansió del nombre de passatgers permet mantenir, un trimestremés, el creixementanual per sobre del 14 1
per cent. Amb els resultats d'aquest tercer trimestre l'aeroport s'assegura un creixement del nombre de passat Total Passatgers Mercaderies
gers pel conjunt de any tanespectacular com el del 1996. Percontra, l'expansió del tràfic de mercaderies sem passatgers internacional
bla patir la manca d'una infraestructura adecuada. 1996/1995 •darrers 12mesos
Port. Tràfic de mercaderies
- Total (milers tones) 3r.tr.97 5.917 7,9 24.812 7,0 3,7
Sortides (milers tones) 3r.tr.97 2.327 -1,4 9.331 8,9 10,7
Entrades (milers tones) 3r.tr.97 3.591 14,8 15.481 5,9 -0,1
- Càrrega general (milers tones) 3r.tr.97 2.912 12,1 11.290 16,2 7,4
Exportacions (milers tones) 3r.tr.97 1.166 8,5 4.545 15,7 12,4
Importacions (milers tones) 3r.tr.97 1.044 14,9 4.133 18,0 6,9
- Contenidors (Teus) 3r.tr.97 233.573 21,0 886.273 21,1 11,3
El manteniment de la tendència expansiva de l'economia catalana -recolzadaen les exportacions- iespecial
ment el creixement de la demanda interna,expliquen el dinamisme de l'activitat portuària. Després d'un 1996 Total Càrrega general Teus
caracterizat per un creixement desequilibrat a favor de les exportacions, enguany els fluxos s'han invertit i
13 1996/1995 • darrers 12 mesos
tendeixen a compensar-se.
Transportpúblic de passatgers
Servei urbà: 4 -
- Xarxa Metro (milers) 3r.tr.97 49.564 -3,0 241.113 -3,9 2,5 3 -
- Xarxa Bus (milers) 3r.tr.97 38.070 3,7 182.979 1,6 2,3
- FGC (Cat. i Sarrià) (milers) 3r.tr.97 3.274 2,5 17.896 1,1 4,3 -
Servei de rodalia ; i
- RENFE (milers) 3r.tr.97 19.999 5,2 87.754 4,3 2,8 ''-',.
- FGC (milers) 3r.tr.97 6.368 17,6 28.612 9,7 6,3
Igual que enels dos trimestresanteriors, el decreixement del nombred'usuaris del metro és la nota discordant d'un
:
augment generalizat i constant del nombrede passatgers que utilizen el transport públic a l'àmbit metropolità. La
constant millora del servei sembla que, mica a mica, aconsegueix captar nous usuaris. Totalservei urbà Totalservei rodalia
0 1995/1994 0 1996/1995 1 darrers 12 mesos
Els resultats de les enquestes de conjuntura industrial correspo Com a conseqüència del creixement acumulat i del elevat nivell
nents als dos bimestres de l'estiu i començament de tardor mostren d'utilització de la capacitat productiva utilitzada amb el que operen
la solidesa del creixement que manté la indústria de la regiómetro algunes indústries, sorprén relativament la intensitat del creixement
politana d'ençà la segona meitat de 1993. Els símptomes de desac que mostren les empreses enquestades. Pràcticament vuit de cada
celeració són, ara per ara, inapreciables i s'intueixen més per la deu empreses declaren nivells de producció iguals o superiors als
incapacitat físicad'augmentar la producció que no pas pel cantó de del bimestre anterior, alhora que en relació a un any enrere, gaire
la demanda. S'haurà d'esperar a tenirels resultats del darrerbimes bé la meitat de les empreses enquestades reconeixen que han aug
tre de l'any per constatar aquesta primera impressió. mentat les seves vendes. L'evolució dels estocs de productes aca
bats reflecteix les dificultats d'algunes empreses per fer front al
sobtat augment de la demanda.
8
Turisme, consum i preus
Valor absolut Darrers 12 mesos 18
Indicadors Període i taxa interanual % i taxa interanual % 119%961 15 -
Consum - Matriculació 12
Electricitat d'ús cial-ind. (Gwh) 3r.tr.97 899 3,0 3.459 3,6 3,3
Electricitat d'ús domèstic (Gwh) 3r.tr.97 367 1,8 1.655 2,5 3,4
Gas canalitzat (milions tèrmies) 3r.tr.97 402 1,1 2.587 -0,5 8,5 j6
Matriculació de vehicles (prov.) 3r.tr.97 44.254 22,6 174.724 16,2 8,3 3
o
La persistència i accentuació, per cinquè trimestre consecutiu, de l'augment del nombre de vehicles matricu
lats, juntament amb la consolidació del creixement del consum d'energia elèctrica per part del teixit produc Electricitat Gas Vehicles
tiu, són comportaments que confirmen el moment de represa que viu tant l'activitat productiva com el con cial.-ind. (prov.)
sum de les famílies. 13 1996/1995 • darrers 12 mesos
Visitants i pernoctacions hoteleres
Total pernoctacions (milers) jl-ag 97 1.345 14,6 6.835 10,5 11,8
Visitants segons motiu de la visita (milers): jl-ag 97 518 -2,3 2.911 -7,7 -0,9
- Negocis (milers) jl-ag 97 143 -8,9 1.245 -1,7 1,6
- Turisme (milers) jl-ag 97 337 14,7 1.084 7,6 18,7
- Fires iCongressos (milers) jl-ag 97 13 -53,0 339 -24,6 -17,3
- Altres (milers) jl-ag 97 25 -51,1 243 -43,7 -26,3
L'augment persistent del nombre de visitants per motius turístics és a principal causa de l'augment del nom
bre de pernoctacions. Cada cop s'equipara més el nombre de visitants per negocis amb els turistes. De fet, en
termes de pernoctacions, el turisme es consolida com el primermotiu d'atracció. Pemoctacions Visitans que Visitans per
hoteleres pernocten turisme
Ei 1996/1995 •darrers 12 mesos
I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1) s
Barcelona (prov.) (%) 3r.tr.97 1,1 2,3 3,6
Catalunya (%) 3r.tr.97 1,1 - - 2,2 3,7
Espanya (%) 3r.tr.97 1,2 2,0 3,2
Subjacent (%) 3r.tr.97 0,7 - - 2,1 3,0
U.E. (%) 3r.tr.97 0,6 - 2,1 2,2
El lleuger repunt a l'alça dels preus de venda durant el tercer trimestre ha correguit l'accentuada tendència
descendent de la taxad'inflació a Espanya sense que perilli la convergència amb la mitjana de la UE. Elman
teniment de la subjacent lleument per sobre de l'index general sembla anunciar la possibilitat d'algun petit
rebrot de cara a final d'any.
des. 94 des 95 des 96 darrers 12 mesos
(1)Taxes referides a 31-des-1996 _ Bcna.(prov.) - Catal. Esp. U.E.
_
Aquesta situació de creixement sostingut de la demanda de pro Un altre element remarcable d'aquesta tendència expansiva de
ductes industrials -tant de consum com de semielaborats- gràcies activitat industrial a Barcelona i regió metropolitana és el seu
al dinamisme de les exportacions i a la consolidació de la represa impacte sobre l'ocupació pròpiament industrial. Impacte modera
del consum privat, comença a pressionar els preus de venda a dament positiu i alhora prou sostingut comper a consolidar un nou
l'alça. L'apreciació del dòlar en els mercats internacionals durant el període de manteniment i fins i tot de moderada expansió de l'ocu
primer semestre de 1997, si bé ha afavorit les exportacions que pació sectorial que tanqui definitivament el procés de destrucció de
ténen com a destinació els països de la seva àrea d'influència, ha llocs de treball que va patir la indústria barcelonina durant la pri
encarit una bona part de les importacions de primeres matèries i mera meitat dels noranta.
productes intermedis necessaris per a la indústria catalana. Un aug
ment dels costos de fabricació -parcialment compensat per la
reducció d'altres com ara els financers i els energètics- que, apro
fitant aparent enfortiment de la demanda, es comença a repercutir
als preus de venda.
9
Mercat de treball
Valorabsolut Darrers 12 mesos 1996/95
Indicadors Període i taxa interanual%, itaxa interanual % % Contractacions
35
Ocupació
Residents actius 30 set. 97 700.274 2,7 1,6
Residents ocupats 30 set. 97 637.668 4,1 3,4
Residents actius (RMB) 30 set. 97 1.892.733 0,3 1,3
Residents ocupats (RMB) 30 set. 97 1.707.917 1,6 2,6
Contractacions registrades 3r.tr.97 128.061 10,1 533.979 16,8 16,9
La consolidació de la tendència expansiva de l'economia i les expectatives d'ocupació que genera expliquen
el creixement sostingut dels volums d'activitat i d'ocupació a Barcelona i regió metropolitana. L'alentiment
del creixement de la contractació laboral es pot deure a augment de la contractació indefinida.
1995/1994 1996/1995 darrers 12 mesos
Atur registrat
Total aturats registrats 30 set. 97 62.606 -9,2 - - -12,4
Atur masculí 30 set. 97 30.194 -12,0 - - -14,3
Atur femení 30 set. 97 32.412 -6,5 -
- -10,5
Atur juvenil (16-24 anys) 30 set. 97 8.578 -13,9 - -16,8
Aturats sense ocupació anterior 30 set. 97 7.421 2,6 -
- 10,6
Total aturats registrats (RMB) 30 set. 97 184.816 -10,6 - - -8,1 !
Malgrat uns primers símptomes de desacceleració, continua I
el descens de l'atur a Barcelona i entorn metro
polità, consolidant-se la tendència a la baixa iniciada a començament de 1995. La progressiva incorporació de I
la dona al mercatde treball, juntament amb l'expansió que actualment viuen activitats tradicionalment mas- -,.
culines com ara les industrials i la construcció, expliquen la diferència d'intensitats en el procés de reducció Total Masculí Femení Juvenil
de la xifra d'aturats dels dos col.lectius.
1 1des.1996/des.1995 ffi set.1997/set.1996
Taxes d'atur registrat (%) (1) 18
Barcelona 30 set. 97 8,9 - - - 9,7 16 -
RMB 30 set. 97 9,8 - - - 10,7
Catalunya 30 set. 97 8,9 - - - 10,2 _
-
Espanya 14
30 set. 97 12,6 - 13, ,,.,
- -
La persistent i sensible reducció de l'atur registrat -
en termes interanuals, en combinació amb un creixement E.. 12
de la població activa, permet mantenir la tendència descendent de la taxad'atur a tots els àmbits i assolir nous
mínims. 10 -
8
des. 94 des. 95 des. 96 set. 97
(1) Taxes referides a 31 de desembre de 1996. _ Bcna. .........RMB _ Catal. Esp.
El creixement del comerç exterior de productes elaborats i Per grans epígrafs cal destacar l'expansió de la càrrega general i
semi-elaborats augmenta el valor de la mercaderia canalitza del nombre de contenidors, tots amb taxes de creixement interanual
da a traves de les instal•lacions portuàries alhora que el volum sensiblement superiors a les del total del tràfic portuari. A diferèn
total de tràfic el 1997 superarà els 25 milions de tones. cia d'un any enrere però, les importacions de càrrega general mos
tren un major dinamisme que les exportacions. Un comportament
L'accentuació del creixement del tràfic de mercaderies pel port imputable directament a la represa de la demanda interna. D'altra
és un reflex inequívoc de la conjuntura expansiva que viu l'activi banda, l'espectacular creixement del tràfic de contenidors, associat
tat industrial de l'àrea de Barcelona i també, atesa l'evolució de les a l'expansió de la càrrega general i a la generalització d'aquest sis
importacions, de la consolidació del rebrot de la demanda de con tema de fraccionament de la càrrega, s'explica bàsicament per la
sum. En relació a un any enrere, el total de mercaderia sortida o creixent presència de Catalunya a nous mercats i pel creixent pro
entrada pel port durant els primers nou mesos de 1997 representa tagonisme de l'àrea de Barcelona com a centre logístic d'abast
un creixement interanual del set per cent , pràcticament el doble europeu.
que l'assolit durant el 1996.
Tres dades són suficients per ajudar a emmarcar la tendència
expansiva del tràfic de mercaderies pel port en els darrers anys
d'expansió del comerç mundial en un escenari de creixent globalit
zació de l'economia. D'ençà el 1993, el tràfic total de mercaderia
ha acumulat un augment superior al 40 per cent , que és del 70 per
cent en el cas de la càrrega general i de més del 80 per cent en con
tenidors.
10
Construcció i mercat immobiliari
Darrers 12 mesos 1996/95
1% Llicències d'obres i habitatges iniciats
120
Construcció residencial i llicències d'obres
100
Construcció d'habitatges: 80
— Iniciats 3r.tr.97 945 17,5 4.051 18,0 31,5 60
— Projectes visats (prov.) 3r.tr.97 13.238 70,2 44.463 37,5 12,5
Obra prevista 40
a les Ilicències:
— Nova planta: nombre d'habitatges 3r.tr.97 1.084 87,9 5.486 101,1 –14,5 20
— Nova planta: superfície (m2) 3r.tr.97 259.808 56,4 1.145.368 120,0 –32,0 o
— Reforma i ampliació: superfície (m2) 3r.tr.97 77.174 58,7 389.481 23,6 16,6
—20
Els resultats dels principals indicadors de la construccióresidencial fan del tercer trimestre de 1997 un dels —40
més expansius dels darrers Nombre
anys. A Barcelona, el nombre d'habitatges iniciats toma a superrar els 4.000/any Superfície Habitatges
i els previstos les llicències gairebé5.500. Igualment, els projectes visats habitatges nova iniciats
a sumen a la província superen qual
sevol registre 1996/1995 •darrers 12 mesos
conegut.
Preus del mercat immobiliari
Preu de venda habitatges
Sostre residencial (venda):
— Habitatges nous (pta/m2) lr.sem.97 239.111 0,2 — –1,9
— Segona mà (pta/m2)
preu d'oferta lr.sem.97 223.721 –2,1 — — –4,1
preu de transacció Ir.sem.97 200.211 –0,8 — — –2,7
— Places d'aparcament (milers pta) lr.sem.97 2.600 –6,8 — — –10,9
Locals de negoci Ologuer mensual):
— Oficines (total ciutat) (pta/m2) lr.sem.97 979 –3,8 –4,6
— Locals comercials (pta/m2/mes) lr.sem.97 1.023 –5,1 –1,0 !I
Malgrat la reactivació de la demanda en alguns segments, l'augment de l'oferta –tan real com a nivell d expec
tatives certes–manté els preus del mercat immobiliari de la ciutat en una situació de relatiu estancamen . Hi ha Nou 2a. mà Places
indicis que fan preveure unmoderat repunt a partir del segon semestre. (trans.) aparcament
0 1996/1995 • lr. sem. 97/1r. sem. 96
L'aeroport, l'altre gran infraestructura de transport de la regió En línia amb l'evolució del trànsit de passatgers per l'aeroport, el
metropolitana, també hamantingut durant el tercer trimestre la tra nombre de pernoctacions als hotels de la ciutat durant els mesos
jectòria fortament expansiva del nombre de passatgers que l'han centrals de l'estiu ha crescut d'un 14,6 per cent en relació amb el
utilitzat. Per contra, el tràfic de mercaderia, tot i que en termes mateix bimestredel 1996. Una taxa de creixement que permet man
anuals creix a un ritme significatiu, presenta la primera variació tenir la tendència expansiva per sobre del deu per cent i que proba
interanual negativa dels darrers tres anys. blement permetrà tancar any amb més de set milions de pernoc
tacions. Contràriament, el nombre de visitants que les generen con
Una combinació de factors favorables —conjuntura econòmica tinua disminuint. Una aparent contradicció que s'explica per la
expansiva, major capacitat de despesa de les famílies, aug tendència creixent dels visitants a allargar la seva estada mitjana a
ment de l'oferta de vols i destinacions, creixent atractiu de la la ciutat.
ciutat, etc— expliquen el creixement sostingut del nombre de
viatgers per l'aeroport. Un estiumés, el turisme omple de visitants els hotels i els
carrers de la ciutat.
Els 14,3 milions de passatgers —exclosos els trànsits— que han
utilitzat l'aeroport en els darrers dotzemesos representa un creixe Tot i que els visitants que venen a la ciutat permotius professio
ment superior al 14 per cent de taxa interanual. Un increment pràc nals, comercials i de negocis formen encara el col•lectiu més nom
ticament igual al registrat durant el 1996 i que reforça la tendència brós, el turisme és el principal responsable del creixement del nom
fortament alcista que manté de forma ininterrompuda d'ençà el bre de pernoctacions hoteleres a la ciutat. De fet és la única moti
1994. vació que en el que va d'any presenta una tendència inequívoca
ment alcista.
Comja és habitual, el trànsit internacional de passatgers esmos
tra més dinàmic que el nacional. Les raons que expliquen aquest
comportament, a banda de les directament relacionades amb l'aug
ment dels intercanvis comercials amb l'exterior i dels diferents
potencials de creixement, s'han de buscar en l'augment del turisme
urbà que visita Barcelona i sobretot, en l'augment dels viatges a
l'estranger per motius turístics, dels residents a Catalunya.
11
`.•.; ntc,i de Li on.junlura
Per intentar explicar aquesta menor presència de professionals i La rebaixa del preu del diner i l'augment de la demanda de
homes de negocis als hotels barcelonins en una conjuntura econò béns immobles poden ser els elements que acabin per impul
micament expansiva i de beneficis empresarials a l'alça, possible sar les actuacions de rehabilitació del sostre existent.
ment s'hagi de recórrer a la combinació d'una creixent utilització
de les tecnologies informàtiques i de telecomunicacions més Des del punt de vista de l'oferta de sostre —amb independència
avançades, estalviadores de desplaçaments, amb una major dispo del seu ús— cal tenir present el creixement, força constant però
nibilitat de vols, fet que pot escurçar l'estada. Tampoc és descarta moderat al llarg dels darrers anys, de les actuacions de reforma i
ble un possible biaix dels resultats de les enquestes a mesura que ampliació del parc existent. Segons les dades disponibles, i encara
augmenta el nombre de visitants que aprofiten un viatge de nego provisionals, els 390.000m2 de sostre previst a reformar iío ampliar
cis o per motius professionals per fer també turisme. que sumen les llicències dels darrers dotzemesos, marquen un nou
màxim i consoliden una tendència clarament expansiva pel que fa
L'evolució del consum energètic per a usos comercials i indus a la renovació del patrimoni immobiliari de la ciutat.
trials —que manté una tendència lleument més elevada que la del
1996— avala també la conjuntura expansiva de l'activitat econòmi Atesa la continuïtat de l'expansió de l'activitat als diferents sec
ca de la ciutat. El mateix es pot dir del fortcreixement de les matri tors productius de la ciutat i entornmetropolità, resta analitzar l'im
culacions de vehicles al conjunt de la província, amb taxes trimes pacte d'aquesta conjuntura en el mercat laboral. A partir de dades
trals i dels darrers dotze mesos de l'ordre del 22 i del 16 per cent encara provisionals, excepte les d'aturats registrats, l'evolució de la
respectivament. Un nivell de matriculació —necessàriament condi població ocupada tant a Barcelona com al conjunt de la regió
cionat per la reposició— semblant al de deu anys enrere. metropolitana ha augmentat per sobre del dos per cent en relació
amb els nivells d'ocupació d'un any enrere. Una tendència que
La creixent activitat del subsector de la construcció residen previsiblement es mantindrà fins a final d'any i permetrà tancar el
cial assegura uns nivells d'oferta d'habitatge força elevats a 1997 amb un ritme de creació d'ocupació semblant al del 1996.
mitjà i llarg termini.
Les darreres dades d'ocupació i atur confirmen el manteni
L'edificació residencial, inclosa la rehabilitació i la reforma del ment de les dues grans tendències que darrerament imperen
immobilitzat existent, ha estat, un trimestre més, un dels sectors en el mercat laboral de la regió metropolitana: augment de les
arrossegadors del creixement de l'activitat econòmica tant a la ciu taxes d'ocupació i reducció de les d'atur.
tat coma la resta de l'àmbit metropolità. Els 945 habitatges iniciats
a la ciutat durant el tercer trimestre superen en un cinc per cent la Aquest augment del nombre de persones ocupades —fins a supe
mitjana dels dos primers imantenen el volum d'oferta nova en pro rar els 1,7 milions, un 40,5 per cent de tota la població de la regió
cés de construcció lleument per sobre de les quatre mil unitats metropolitana— ha permès absorbir el corresponent augment de
anuals per segon any consecutiu. població activa i alhora reduir el nombre de desocupats a un ritme
d'aproximadament un deu per cent anual. Si la generació de llocs
En la mateixa línia, el nombre d'habitatges previstos a les llicèn de treball fos menor a l'augment de la població activa, es donaria
cies d'obres majors aprovades durant el trimestre supera novament una situació aparentment contradictòria: augmentaria el nombre
el miler i situa l'acumulat dels darrers dotze mesos en gairebé d'ocupats i també el d'aturats.
5.500 habitatges. Una previsió de construcció equivalent al doble
de l'aprovada any 1996 i que assegura el manteniment a mitjà ter Un resultat anecdòtic però esperançador que cal retenir d'aques
mini d'uns volums de construcció de nou sostre residencial sem ta tendència és que per primera vegada d'ençà que els registres de
blants o fins i tot superiors als actuals. l'INEM cobreixen de manera efectiva tot el territori —des de prin
cipi dels vuitanta— les taxes d'atur de Barcelona, RMB i Catalunya
A banda de la construcció de nous habitatges, els 260.000 m2 de coincideixen per sota del deu per cent. La regió metropolitana ha
sostre de nova construcció previstos a les llicències aprovades estat el darrer àmbit a superar aquesta barrera psicològica, després
durant el tercer trimestre reflecteixen també una certa dinamització que Catalunya ho fes durant el segon trimestre i Barcelona mig any
de la inversió privada en nova superfície per a usos no residencials. abans. Mentre aquesta és una situació nova per la RMB i
Catalunya, la ciutat ja havia gaudit d'un període relativament llarg
de taxes d'atur inferiors al deu per cent entre els anys 1989 i el
1992.
12
I. Indústria
.T
Evolució de l'activitat industrial
Indicador sintètic d'activitat industrial Enquesta de conjuntura industrial
El creixement de la demanda interna i l'estabilització de les La conjuntura industrial a la regiómetropolitana durant el
exportacions a uns nivells relativament elevats referma la con bimestre setembre-octubre.
solidació de la represa econòmica, alhora que alimenta unes
expectatives empresarials progressivamentmés favorables que Els resultats de les enquestes de conjuntura que realitza la
s'estenen a les tres grans branques industrials. Cambra de Comerç amb la col.laboració d'una àmplia representa
ció del teixit industrial de la regió metropolitana de Barcelona
El ferm creixement que hamostrat l'indicador de clima industrial posen de manifest novament la consistència del procés expansiu
al llarg dels mesos d'estiu ha permès, d'una banda, superar els que viu l'economia catalana. El manteniment de la tendència a
valors negatius en què ha estat immers durant dos anys, i de l'altra, l'alça del volum de producció i la reactivació de les vendes són, un
situar-se al nivell del màxim assolit durant la darrera fase expansi bimestre més, els elements que defineixen la conjuntura industrial
va del cicle econòmic. Aquesta millora és perceptible tant a a l'inici de la tardor.
Catalunya com a Espanya, com ho demostren els valors de l'indi
cador registrats durant el mesd'agost a Catalunya (6) i de setembre A grans trets i a nivell agregat, l'evolució de la producció indus
a Espanya (6,7), els més elevats de la dècada. trial durant el bimestre de referència s'ha caracteritzat bàsicament
per la consolidació de la tendència expansiva de bimestres ante
riors. En relació amb el mateix període de l'any 1996, el nombre
Indicador de clima industrial d'empreses que declaren nivells de producció superiors als del
bimestre anterior ha augmentat un deu per cent, alhora que es repe
10 teix el de les que declaren el mateix nivell de producció.
—10
saldos Evolució del conjunt de la indústria
30
—20
20
—30
10
—40 0 —
—10
50
1992 1993 1994 1995 1996 1997
—20
— Catalunya Espanya — Unió Europea
—30
Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides
a la cartera de comandes total, alsestocs canviatsde signe i a la tendència de la —40
producció (mitjanes
mòbils de tres mesos).
Font: Direcció General d'Indústria de la Generalitat iMinisteri d'Indústria iEnergia. —50
_60 11111111111 11111 11111 11111 11111 11111
L'assoliment d'uns nivells tan positius ha estat possible gràcies a 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
la forta expansió que experimenten tots els — —
components —
que formen Producció Vendesinteriors Vendes exteriors
l'indicador. Pel -
que fa a les perspectives de la producció, es recol Preus de Venda Cartera comandes Estocs productes
zen en la fase expansiva que viu el sector i que han permès que el
Font: Elaboració pròpia. Tots el gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra
VAB industrial hagi crescut des de començament d'any a un ritme Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona. Els valors grafiats són mitjanes mòbils dels
clarament superior al del conjunt de economia, amb una taxa inte saldos de 6 bimestres.
ranual propera al 4,1 per cent, tant a Catalunya com a Espanya.
D'altres indicadors de producció, com l'índex de producció indus La pressió de les vendes manté la capacitat productiva utilit
trial, la capacitat productiva utilitzada o el nivell d'ocupació, con zada pel conjunt de la indústria en zona de màxims, augmen
tinuen avançant a bon ritme i refermen aquestes expectatives favo tant notablement els nivells de productivitat.
rables. Per la seva banda, els estocs de productes acabats continuen
reduint-se, alhora que s'accentua la tendència creixent de la carte Aquest increment dels nivells de producció implica un augment
rade comandes, que assoleix els valorsmés elevats dels darrers deu de la capacitat productiva utilitzada—fins a vorejar el 90 per cent en
anys i que recull l'impacte de la consolidació del creixement de la alguns sectors— i també un moderat augment, per cinquè bimestre
demanda interna i del manteniment del ritme de creixement de les consecutiu, del nombre de persones ocupades en aquestes activi
exportacions, amb taxes interanuals a l'entorn del 15 per cent. tats.
Per destinació econòmica dels béns, es detecten avanços a totes Les variacions més espectaculars són, però, les referides a les
les branques industrials i, per primer cop en molt temps, abandonen vendes. Segons aquestes dades, la reactivació de la demanda inter
els valors negatius. En particular, destaca el perfil expansiu dels na de consum a les acaballes de l'estiu afegida a un comportament
béns d'equipament, que revela una ràpida recuperació dels febles també expansiu de les exportacions ha impactat molt positivament
resultats obtinguts a començament d'any, si bé no arriba a igualar en les xifres de negoci de moltes empreses. Gairebé la meitat de les
elnivell màxim que assoleixen les expectatives del sector de béns indústries enquestades ha declarat unes vendes durant el bimestre
de consum tant a Catalunya com a Espanya. superiors a les del període anterior. Una situació que es compara
molt favorablement amb la d'un any abans.
15
saldos Vendes interiors Producció
50
40
30
20
10
O
—10
—20
—10
—30
—40 —20
—50
—30
—60
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 _40
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
saldo Vendes exteriors
60
50
40
30
20
10
0
—10
—20
—30
11111 11111 11111 IIIII 11111 11111 11111
—40
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
— Total indústria — Alimentació — Tèxtil
Arts gràfiques Automoció Farmàcia Preus de venda
Una mostrade la solvència de la demanda és l'espectacular canvi
de signe de la cartera de comandes. Que tres de cada quatre empre
ses declarin que el nivell de la seva cartera de comandes al final del
bimestre és igual o superior al del bimestre anterior és un fet total
ment inusual en aquestes enquestes. I més si es repeteix, com és el
cas, durant dos bimestres consecutius. En conseqüència, no és gens
estrany que hi hagi un nombre significatiu d'empreses que declarin
un volum d'estocs de productes acabats inferiors als que conside
ren normals.
Segons les expectatives empresarials declarades, aquesta tendèn
cia expansiva de les vendes es mantindrà com a mínim fins ben
entrat l'hivern. Alhora però, augmenta el nombre d'empreses que
preveuen reduccions de plantilla en els propers mesos. I és que la
crisi dels mercats asiàtics, a més de comprometre de forma imme 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
diata algunes exportacions de productes catalans als mercats de la
— — —
zona, a curt i mitjà termini endurirà la competència a la resta de Total indústria Alimentació Tèxtil
mercats, inclòs l'interior i l'europeu. Arts gràfiques Automoció Farmacèutica
16
Total indústria (sense Construcció) (dades provincials)
1996 1997
A) Resultats del bimestre observat
st-oc
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 31 39 42 42 48 28 31
Saldo 44 —16 14 33 17 —25 48
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % —0,05 —0,64 0,64 0,10 1,42 0,84 0,15
3) Vendes totals Igual 46 31 39 36 41 30 28
Saldo 41 —15 9 38 23 —19 46
4) Vendes en el mercat interior Igual 32 34 32 36 46 27 29
Saldo 33 —17 3 34 20 —34 45
5) Vendes en el mercat exterior Igual 29 47 35 41 46 32 58
Saldo 38 —13 6 33 15 —8 47
6) Preus de venda Igual 85 86 65 76 86 88 80
Saldo —3 —3 19 10 —1 -4 6
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 3 4 5 4 5 4 5
Normals 75 68 65 73 70 67 69
Saldo 3 3 —3 3 0 3 —7
8) Cartera de comandes Normal 58 56 50 50 51 59 57
Saldo —15 —22 —13 0 2 15 23
9) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Saldo 56 59 55 60 57 63 58
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
10) Producció Manteniment 60 49 54 55 60 41 58
Saldo 13 32 35 38 22 47 16
11)Vendes Manteniment 58 46 49 54 58 38 56
Saldo 11 28 44 36 27 52 21
12) Cartera de comandes Manteniment 62 53 64 68 69 55 62
Saldo 14 26 24 24 14 34 20
13) Preus de venda Manteniment 76 68 73 83 77 75 82
Saldo 11 21 7 5 10 11 8
14) Ocupació Manteniment 77 70 77 79 74 73 71
Saldo -4 —1 4 2 3 -5 —13
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 81,9 81,4 82,6 83,5 84,8 83,6 84,9
Font: Tots el quadres igràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona.
Factors limitadors de la producció Capacitat productiva utilizada
100
95
80 —
—
90 Total indústria
60 —
1 Alimentació
85
2 Tèxtil
40 —
3 Pell i confecció
80
4 Fusta i mobles
20 —
5 Arts Gràfiques
75
6 Farmàcia
7 Prod. metàl•lics
1995 1996 1997 70
8 Maquin.elèctrica
• Debilitat demanda Effi Dificultats finançament 9 Automoció
65
1=3 Competènciaestrangera Nel Altres causes 1 3 4 5 6 7 8 9
17
Alimentació (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 36 28 41 46 41 39 45
Saldo 27 41 18 47 -4 -20 45
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 1,62 0,58 -0,86 0,62 0,85 3,70 8,77
3) Vendes totals Igual 38 56 56 53 47 41 34
Saldo 20 6 -19 37 -31 -16 51
4) Vendes en el mercat interior Igual 41 56 55 56 47 42 53
Saldo 21 5 -17 33 -23 -16 37
5) Vendes en el mercat exterior Igual 72 43 66 62 54 72 33
Saldo 26 34 -10 35 20 -6 62
6) Preus de venda Igual 83 87 69 77 83 96 90
Saldo 5 26 16 13 1 -8
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 51 41 43 36 35 85 96
Saldo -46 -55 -55 -38 -64 7 4
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 3"" 33 33 54 33 32 34
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 86.1 78,6 83,1 81,9 79,5 76,9 76,4
saldos
80
60
40
20
0 L_3.1
-20
_40
-60
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
ffi st-oc 1994 st-oc 1995 ri st-oc 1996 ffi st-oc 1997
Els resultats de l'enquesta per aquest sector són globalment posi Al mateix temps, en una aparent inconsistència de les dades, el
tius. Això no treu que es detectin algunes inconsistències. En rela nivell d'utilització de la capacitat productiva evoluciona en una tra
ció amb la situació d'un any enrere, lamajoria dels indicadors d'ac jectòria entre l'estancament i el descens alhora que es manté inal
tivitat —amb l'excepció dels preus de venda que flexionen modera terable el període de treball assegurat amb una cartera de comandes
dament a la baixa— presenten una variació clarament positiva. en procés de recuperació. Les perspectives dels empresaris de cara
L'augment de les vendes, especialment de les exportacions, ha a finald'any i començament de 1998 no mostren, en conseqüència,
forçat un augment molt important dels volums de producció i un excessiu optimisme sobre l'evolució de la xifra de negocis. I és
d'ocupació. En aquest darrer cas, per quart bimestre consecutiu. que lamajor solvència de la demanda interna es compensa en part
per l'augment del grau de competència en el mercat interior a que
ha de fer front la indústria autòctona.
18
Tèxtil (dades irminciak)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
I) Producció Igual 44 57 64 48 62 35 43
Saldo 41 -11 16 36 22 -30 38
,
2) Nombre de persones ocupades Variacióen% -0,55 -2,20 1,25 0,23 0,82 -0,81 0,20
3) Vendes totals Igual 38 46 51 33 30 29 21
Saldo 52 -13 19 48 -1 -12 63
4) Vendes en el mercat interior Igual 35 47 43 41 30 35 20
Saldo 38 -12 16 30 13 -25 59
5) Vendes en el mercat exterior Igual 26 36 31 37 38 22 36
Saldo 53 -32 -1 35 -1 3 34
6) Preus de venda Igual 88 82 65 70 79 92 84
Saldo -3 4 32 13 I I 8 12
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 51 69 47 57 58 59 60
Saldo -17 -20 -27 8 -1 6 5
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 49 51 49 54 52 50 62
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 79.8 79,6 78,6 81,0 81,7 79,8 82,0
saldos
60
50 -
40
30
20
10
o
-10
—20
—30
—40
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
11.1 st-oc 1994 r-7 st-oc 1995 ffi st-oc 1996 •st-oc 1997
Sense excessives estridències, els resultats dels darrers dos És a l'hora de parlar de les expectatives empresarials a curt ter
bimestres s'ajusten a les previsions avançades abans de l'estiu. La mini quan aquesta trajectòria moderadament expansiva dels nivells
represa de la demanda de consum ha tingut un efecte força positiu d'activitat del sector adquireix un to encara més esperançador.
en l'augment de les vendes en el mercat interior mentre que les Basant-se en el procés de recuperació de la cartera de comandes —la
exportacions han mostrat unamenor intensitat en la seva expansió. major propensió al consum per part de les economies familiars es
Aquestmoderat augment de les vendes ha pressionatmolt lleument fa notar— els empresaris enquestats esperen millorar els seus
sobre els preus de venda i els nivells d'ocupació alhora que conso volums de producció i de vendes durant la campanya d'hivern.
lida els nivells de producció.
19
Pell, calçat i confecció (dades provincials)
1996 1997
A) Resultats del bimestre observat
nv-ds
comparats amb l'anterior (%) gn-tb mç-ab LariálialárktiitiffiLgiefer~-
1) Producció Igual 57 56 63 17 29 22 73
Saldo 24 -15 -16 39 21 -62 10
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % 0,36 0,04 2,90 0,81 1,45 -2,11 -3,58
3) Vendes totals Igual 54 51 48 20 24 15 58
Saldo 16 -35 -24 31 5 -51 25
4) Vendes en el mercat interior Igual 62 32 15 20 56 18 38
Saldo 14 -54 3 28 -28 -63 -13
5) Vendes en el mercat exterior Igual 42 11 32 17 10 0
Saldo 17 -60 26 26 -49 59
6) Preus de venda Igual 83 72 81 95 60 89 90
Saldo 8 16 7 -2 -33 11 10
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 25 13 18 21 27 64 32
Saldo -46 -73 -71 -66 -59 -36 -59
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 66 53 45 52 50 50 48
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 83,2 82,4 80,7 89,6 85,6 87,9 88.3
saldos
60
40
20
0
-20
-40
-60
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
ee st-oc 1994 r-7 st-oc 1995 • st-oc 1996 •st-oc 1997
Si ens atenem a l'evolució estricta del bimestre de referència, El comportament de les vendes, agefit a una cartera de comandes
aquest sector és un dels que presenta uns resultats aparentment que tendeix a empitjorar, explica la disminució del nombre de per
menys positius de tota la indústria. Malgrat que les vendes en ter sones ocupades després de tot un any de creixement dels nivells
mes agregats mostren un comportament lleument expansiu, es fa d'ocupació. Alhora, aquest clima influeix inevitablement en una
palesa una significativa i alhora imprevisible pèrdua de dinamisme valoració poc esperançadora de les expectativers a curt termini.
en el mercat interior, compensada per l'augment de les exporta Malgrat tot, la capacitat productiva ociosa es manté en situació de
cions.Aquesta contenció de les vendes es tradueix en un manteni mínims. No es pot oblidar que aquesta és una indústria amb uns
ment dels nivells de producció i dels preus de venda. elevats índexs de subcontractació i, en conseqüència, amb una ele
vada capacitat per adaptar els seus nivells de producció als canvis
de la demanda.
20
Fusta i mobles de fusta (dades provincials)
1996 1997
A) Resultats del bimestre observat mJ
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 86 66 25 95 90 48 46
Saldo 14 -3 -2 5 -10 -39 28
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 0,88 -1,27 1,96 1,68 2,95 -0,19 0,0
3) Vendes totals Igual 86 31 25 85 59 47 38
Saldo 14 26 -2 15 21 -35 40
4) Vendes en el mercat interior Igual 86 34 22 82 90 50 37
Saldo 14 29 -14 18 -10 38 41
5) Vendes en el mercat exterior Igual 66 70 41 83 55 51 49
Saldo -16 -28 -19 -3 28 -49 41
6) Preus de venda Igual 98 49 77 76 98 loo 94
Saldo 2 21 23 24 2 O 6
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 55 34 49 79 83 88 41
Saldo -17 9 -35 21 7 12 36
7) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 53 58 53 65 70 63 50
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 73.0 87.0 84,5 90,0 91,4 91,7 88,7
saldos
50
40
30
20
10
o
—10
—20
—30
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1994 I I st-oc 1995 st-oc 1996 ee st-oc 1997
Després d'un primer semestre fortament expansiu, el sector de la La millora que s'intueix a la situació de la cartera de comandes
fusta i mobles ha encetat una fase de consolidació dels nivells d'ac —amb un saldo clarament positiu— dóna peu a unes perspectives
tivitat. Si un any enrere ni una sola de les empreses enquestades moderadament positives pel que fa a les vendes, però no sembla
declarava nivells de producció inferiors al bimestre anterior, la suficient per modificar la tendència descendent de les referides a la
situació actual es caracteritza per una major diversitat de situa producció. Una situació que pot estar relacionada amb l'escàs
cions. Un fet que es repeteix també a les vendes en el mercat inte potencial de creixement de la capacitat productiva instal.lada.
rior. Contràriament, les exportacions mostren un tònica més favo
rable. El resultat en termes d'ocupació és, ara per ara, neutre.
21
Arts Gràfiques (dades provincials)
."11W 1996 1997
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 30 60 41 46 59 40 49
Saldo 34 —2 3 39 34 —16 47
2) Nombre de persones ocupades Variació en % —0,62 0,42 1,61 —0,15 0,10 0,11 —1,03
3) Vendes totals Igual 33 60 39 43 57 43 46
Saldo 34 —2 -4 40 53 —19 50
4) Vendes en el mercat interior Igual 34 60 39 43 53 43 46
Saldo 35 —2 —12 40 37 —19 44
5) Vendes en el mercat exterior Igual 40 67 42 40 52 48 44
Saldo 15 —2 2 50 34 —18 49
6) Preus de venda Igual 80 97 72 52 65 80 84
Saldo 20 —3 —14 18 3 —12 —9
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 41 90 80 77 79 52 70
Saldo 1 —1 7 11 8 22 21
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 76 62 62 54 65 80 84
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 77.8 82,5 79,0 80,5 80,7 78,2 83,3
saldos
80
70 -
60 -
50
ao
30
20
10
0 1 1
—10
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
1ffi st-oc 1994 1 1 st-oc 1995 st-oc 1996 st-oc 1997
Amb l'excepció del nombre de persones ocupades i dels preus de Aquesta represa de les vendes s'ha vist afavorida per un lleu
venda, la resta de magnituds mereixen una valoració positiva sense retrocés dels preus de venda. D'altra banda, la cartera de comandes
pal•liatius, consolidant-se així, la tendència moderadament expan de la majoria d'empreses revela un dinamisme i una solvència des
siva de l'activitat del sectordurant els bimestres anteriors. Les ven coneguts en els darrers temps. Un fet que assegura un major perío
des, especialment les exportacions, han registrat un notable creixe de treball si no s'amplia la capacitat productiva instal•lada i que
ment que s'ha transmès a la producció i a un augment de la capa genera un ambient molt optimista entre els empresaris del sector
citat productiva utilitzada. sobre l'evolució del negoci al llarg dels propers mesos.
22
Indústria farmacèutica (dades provincials)
1996 1997
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 50 53 49 53 49 34 38
Saldo 43 —43 51 15 42 —59 41
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % —0,57 —0,77 —0,42 0,05 1,23 —0,56 0,44
3) Vendes totals Igual 43 47 46 53 71 41 38
Saldo 50 —23 26 38 —5 —52 55
4) Vendes en el mercat interior Igual 41 47 49 81 65 39 43
Saldo 52 —21 21 8 —3 —58 33
5) Vendes en el mercat exterior Igual 9 10 34 39 60 30 44
Saldo 62 8 —50 37 4 —15 41
6) Preus de venda Igual 100 98 80 57 98 99 97
Saldo 0 —2 8 34 2 —1 —3
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 98 99 95 81 13 84 76
Saldo 0 —1 3 —1 1 52 9 —13
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 86 45 57 42 57 65 61
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 80,6 80,6 82,2 79,2 84,2 73,2 84,3
saldos
70
60
50
40
30
20
10
0
—10 • Ji
—20
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
1.1 st-oc 1994 F-1 st-oc 1995 ffi st-oc 1996 ffi st-oc 1997
L'evolució del nivell d'activitat a començament de la tardor no En conseqüència, la compensació a la contenció de les vendes en
és massa diferent del registrat abans de l'estiu. Els factors que pre el mercat interior ha vingut de les exportacions. Pel que fa a l'evo
ocupen al sector continuen centrats en els processos d'integració lució esperada de la xifra de negocis de cara a final d'any i
d'empreses i en les mesures que vol aplicar el govern per reduir la començament de 1998, les bones expectatives declarades no aca
despesa pública en productes farmacèutics. Dos fronts que poden ben d'encaixar amb la situació de la cartera de comandes a final del
incidir directament en un excés de capacitat instal•lada i en una bimestre analitzat.
reducció de la facturació. Donada aquesta situació d'incertesa
latent, és difícil esperar un comportament massa expansiu ni de la
producció ni de les vendes en el mercat interior per part de les
empreses d'aquest sector.
23
Productes metàl•ics (dades provincials)
WF 1996 1997
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 16 48 55 62 65 16 18
Saldo 70 -4 18 33 26 -36 77
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % -0,12 -0,15 0,76 0,18 1,27 2,37 1,68
3) Vendes totals Igual 10 6 52 60 23 14 15
Saldo 74 -48 19 23 71 -36 78
4) Vendes en el mercat interior Igual 21 28 17 26 38 12 21
Saldo 67 -42 _44 56 55 -41 71
5) Vendes en el mercat exterior Igual 17 48 55 57 14 29 16
Saldo 68 -12 26 27 56 -46 77
6) Preus de venda Igual 97 89 89 93 89 85 98
Saldo 0 -8 4 -5 -8 -1
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 32 23 27 22 20 70 76
Saldo -43 -46 -35 -32 -13 12 17
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 46 47 53 51 52 49 59
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 90,9 78,4 79,6 78,5 84,9 80,6 81,8
saldo.
100
80
60
40
20 Ti 1 Ti
O
–20
–40
–60
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1994 I I st-oc 1995 1-7 st-oc 1996 • st-oc 1997
Atesa l'evolució d'aquest sector al llarg dels darrers bimestres, Totes les magnituds del bimestre revelen una tendència expansi
possiblement es pot afirmar que és un dels que millor assimilen va, consistent i gens estrident. Cinc bimestres ininterromputs
l'actual fase de creixement de l'activitat econòmica a la regió d'augment de plantilles i una estabilitat dels preus de venda que no
metropolitana. No s'ha d'oblidar que és un sector amb una elevada és normal. Curiosament, tot i que lacartera de comandes revela sig
presència de petites imitjanes empreses, tecnològicament competi nes moderadament expansius i la càrrega de treball tendeix a acu
tives i amb unes estructures productives fàcilment adaptables als mular-se, els empresaris del sector esmostren molt mesurats en les
canvis de conjuntura. És per això que no ha d'estranyar la tendèn seves previsions a curt termini.
cia expansiva que viu d'ençà mitjan de 1996 i de la qual l'evolució
del darrer bimestre n'és la darrera mostra.
24
Maquinària i material elèctric (dades provincials)
1996 1997
A) Resultats del bimestre observat nv-ds
comparats amb l'anterior (%) gn-tb mç-ab wçjn ,11-ag st-oc
1) Producció Igual 29 11 18 34 74 36 18
Saldo 51 -76 27 58 19 19 77
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,86 -3,17 -0,70 -0,52 -0,02 1,12 1,68
3) Vendes totals Igual 11 17 17 27 70 20 15
Saldo 73 -42 27 26 23 3 78
4) Vendes en el mercat interior Igual 11 13 26 31 84 21 21
Saldo 70 -46 5 5 9 -14 71
5) Vendes en el mercat exterior Igual 38 34 12 50 73 43 16
Saldo 45 _44 33 41 26 20 77
6) Preus de venda Igual 61 69 53 92 76 88 98
Saldo -39 -31 23 4 -21 -12
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 62 37 35 31 16 19 76
Saldo 2 50 34 3 13 65 12
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 40 76 78 71 77 73 59
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 88,1 84,2 88,8 86,9 88,9 89,7 81,8
saldos
100
80
60
40
20 r[11
0
—20
—40
—60
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
ffi st-oc 1994 st-oc 1995 11111 st-oc 1996 ffi st-oc 1997
Els resultats que declara la indústria de maquinària i material De cara als propers mesos, les expectatives dels empresaris es
elèctric de l'àrea de Barcelona s'han d'interpretar en clau molt decanten per un manteniment de la situació. La bona evolució de
positiva, quant que revelen la consolidació de la tendència a l'alça les vendes impulsa un moderat optimisme tant per a la producció
dels darrers mesos. Tant la producció com l'ocupació se situen en com per a la cartera de comandes, que assoleix una posició molt
una situació molt més favorable que un any enrere, gràcies sobre més favorable que la corresponent al mateix període de any ante
tot al ferm impuls de les exportacions i el renovat dinamisme del rior.
mercat interior. En conjunt, tant els saldos de laproducció com de
les vendes es troben a nivells similars als de 1994, en plena fase de
reconversió després de la crisi.
25
Automoció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 10 10 9 11 4
Saldo —75 41 52 51 —67
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 0,38 0,68 0,31 —0,30 2,89 0,21
3) Vendes totals Igual 6 5 10 9 7 58
Saldo —31 38 41 52 55 16
4) Vendes en el mercat interior Igual 30 11 8 18 12 14
Saldo —56 34 35 39 47 —41
5) Vendes en el mercat exterior Igual 7 63 10 14 11 4
Saldo —31 —20 41 48 58 48
6) Preus de venda Igual 93 100 14 40 96 97
Saldo —7 0 65 45 —4 —3
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 93 85 16 19 14 16
Saldo 4 2 72 80 81 81
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 74 88 88 110 95 94
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 82.0 83.9 84.8 85.7 86.3 88,9
saldos
100
80
60
40
20
0
—20
_40
—60
—80
—100
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
• st-oc 1994 I st-oc 1995 • st-oc 1996 •st-oc 1997
D'entrada, l'abundància de saldos negatius entre les respostes de Pel que fa a les vendes, els diferents ritmes de creixement són
les empreses d'aquest sector —material de transport, automoció i relativament comparables als d'un any abans. Contràriament, s'ac
components— pot sorprendre. A la segona ullada s'observa que, en centua la tendència fortament expansiva que segueix la cartera de
relació amb el mateix bimestre de l'any anterior, la majoria de comandes d'ençàcomençament d'any. Un fet que repercuteix en un
resultats, amb independència del signe, mereixen una valoració augment de la càrrega de treball assegurat, en part per la impossi
positiva. Les excepcions són el nivell de producció, imputable pot bilitat d'una part del teixit productiu d'augmentar el nivell d'utilit
ser als nivells assolits després d'una fase relativament llarga i nota zació de la seva capacitat instal•lada.
blement alcista, i el volum d'ocupació, que pateix una lleu correc
ció a la baixa després d'un any i mig de creixement.
26
II. Finances
4
Sistema bancari
Nombre d'oficines (30 juny 97) Dipòsits i crèdits (milers de milions de ptes.)
Àmbit Caixes Cooper. Àmbit 31 des 94 1 31 des 95 31 des 96 1 30 jn 97
• •
,flin4r
Barcelona 2.238 1.105 1.200 23 Prov. Barcelona priva910.0.932 5410.892 11.061
Resta província 2.806 1.129 1.662 15 Resta Catalunya 2.070 2.233 2.299 2.313
Resta Catalunya 2.019 862 1.142 15 Total Catalunya 11.425 12.325 13.191 13.374
Total Catalunya 7.063 3.006 4.004 53
Prov. Madrid 11.519 13.943 14.829 15.311
Madrid 2.811 1.885 910 16 Total Espanya 53.617 60.096 63.237 64.225
Resta província 1.362 781 572 9
Total Espanya 37.344 17.580 16.384 3.380
Prov. Barcelona 6.410 6.935 7.525 8.082
Font (per a totes les taulesd'aquest apartat): Banco de España. Boletín Estadístico. Resta Catalunya 1.536 1.646 1.748 1.860
TotalCatalunya 7.946 8.581 9.273 9.942
Variació (%)
30 jn 97/30 jn 96 Total Banca Caixes Cooper. Prov, Madrid 10.882 11.605 12.551 13.205
Total Espanya 41.178 43.920 48.257 51.257
Barcelona 1,5 -4,4 5,7 228,6
Catalunya 2,1 -2,0 4,6 152,4
Espanya 2,0 -1,8 6,0 4,0 30 jn 97/ 30 jn 97/ 31 des 96/
Variació (%) 31 mç 97 30 jn 96 31 des 95
Dipòsits
Sectors demandants de crèdit bancari.
Prov. Barcelona 2,7 5,8 7,9
(Percentatge s/total) Total Catalunya 2,7 5,1 7,0
Total Espanya 3,1 4,6 5,2
80
70 Crèdits
60 Prov. Barcelona 2,4 12,3 8,5
Total
50 Catalunya 2,7 11,7 8,1
Total Espanya 3,1 11,3 9,9
40
30
20
1 Li 1 1 1 Com ja és habitual en els darrers
1 trimestres, aquest creixement
10 del nombre d'oficines s'ha d'imputar majoritàriament a les caixes,
que mantenen una política clarament expansiva quant a presència
en el territori per tal de captar nous clients. En aquest darrer tri86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97
mestre però, l'augment d'oficines de les caixes només compensa la
Fanulies 1 1 Activitatproductiva reducció que es produeix a la banca i l'augment net, en el cas de
Barcelona i Catalunya, és imputable exclusivament a les cooperati
ves de crèdit.
Les dades de mitjan d'any confirmen el manteniment de Malgrat que en termes interanuals el creixement del nombre d'o
la tendència expansiva del nombre d'oficines del sistema ficines és més reduït a Barcelona que no pas a la resta de Catalunya
creditici. -un fet explicable per les diferents densitats d'oficines/1000 habi
tants que hi ha als dos àmbits-, la dotació relativa en funció de la
Durant el segon trimestre de 1997 l'expansió de la xarxad'ofici poblaciómanté unatònica més expansiva a la ciutat que no pas a la
nes bancàries d'atenció al públic ha mantingut les taxes de creixe resta del territori.Tanmateix, el nombre d'oficines del sistema cre
ment dels darrers dos anys: al voltant del dos per cent al conjunt del ditici a Barcelona representa encara prop del 32 per cent del total
país i de l'1,5 per cent a Barcelona. Una dinàmica valorada molt de Catalunya, un nivell de participació màxim que en els darrers
positivament per la població usuària ja que introdueix majors deu anys només ha estat superat puntualment i que reflecteix l'im
niveils de competència en el sector alhora que apropa encara més portant pes de la ciutat en l'economia catalana..
aquest servei als ciutadans.
29
Crèdit del sistema bancari a les famílies. Classificació (%) Evolució dels tipus d'interès
segons finalitats. Espanya (Milers de milions de ptes.) 18
-
Inversió Consum de
16-
31 des. 85 2.655 1.409 406 840 14-
31 des. 86 3.280 1.721 559 1.001
31 des. 87 4.242 1.991 782 1.469
31 des. 88 5.558 2.496 1.013 2.050
31 des. 89 7.001 3.179 1.282 2.540
10-
31 des. 90 7.862 3.983 1.431 2.453
31 des. 91 8.931 4.948 1.510 2.473
31 des. 92 10.119 5.925 1.419 2.775
31 des. 93 11.879 7.283 1.393 3.203 _
31 des. 94 14.699 10.159 1.472 3.068
4 iiiiiiiiiii wiliiiiii itimmii iiiiiiiiiii 1111111111111111111111111111111111
31 95 14.992 10.389 1.442 3.162 1991 1992 1993 1994 1995
març 1996 1997
30 juny 95 15.636 10.817 1.479 3.341 Tipus marginal de les operacions de regulació monetària del BE
30 set. 95 15.955 11.056 1.549 3.351 Tipus del crèdit preferencial de bancs icaixes
31 des. 95 16.389 11.456 1.561 3.372 Tipus del crèdit d'I a 3 anys de bancs icaixes
Tipus d'interès hipotecari del totald'entitats
31 març 96 16.548 11.726 1.538 3.284
30 juny 96 17.259 12.207 1.609 3.443
30 set. 96 17.605 12.586 1.623 3.396 L'elevat creixement del volum de crèdit concedit al sector
31 des. 96 18.180 13.014 1.654 3.512 pri
vat durant el primer semestre sembla atorgar un cert grau de
1.689 solidesa a la represa de la demanda interna.31 març 97 18.649 13.462 3.498
30 juny 97 19.637 14.234 1.783 3.620
Malgrat que el creixement del segon trimestre ha estat més
moderat que el del primer, la taxa de creixement del crèdit bancari
Inversió al sector privat a mitjan d'any voreja el deu per cent en termes
Variació (%) Total immobiliària Consum reals. En el cas de Catalunya i més concretament en el de l'àmbit
metropolità, aquest ritme de creixement significa doblar el registrat
30 jn 1997/31 mç 1997 5,3 5,7 5,6 l'any 1996. Un ritme notablement expansiu com a resultat de la
30 jn 1997/30 jn 1996 13,8 16,6 10,8 conjunció d'una creixent demanda solvent -gràcies a l'evolució
31 des 1996/31 des 1995 10,9 13,6 6,0 dels nivells d'ocupació i del preu del diner- i de la predisposició
del sistema financer a augmentar la seva cartera de risc en una
situació de bonança econòmica i després de reduir a nivells mínims
El creixement del volum de dipòsits del sector privat en el siste les ràtios de morositat que suporta.
ma bancari continua alentint-se. Alguns dels elements que darrera
ment han jugat a favor de l'augment de la demanda de crèdit, han La distribució del crèdit bancari en mans del sector privat segons
frenat l'expansió dels dipòsits. La pèrdua de rendibilitat de les tra agents i finalitats, revela una continuïtat total amb les tendències
dicionals col•locacions a termini com a conseqüència de la reduc dels darrers trimestres. D'una banda, continua en augment el pro
ció del preu del diner, a més del factor arrossegador que ha jugat tagonisme de les famílies com a clients d'actiu del sistema crediti
per a moltes i modestes economies domèstiques la privatització de ci. A diferència però d'altres èpoques en les que s'havia accentuat
grans empreses públiques, ha desviat una part important de l'estal aquest procés -per exemple, la segona meitat dels vuitanta- a par
vi privat -inclòs aquell més reticent a assumir riscos- cap al mer tir del finançament de la despesa corrent de les famílies, en el darrer
cat de renda variable. quinquenni aquesta creixent dependència s'ha basat gairebé en
exclusiva, en la inversió immobiliària. Les dades dels darrers dos
trimestres deixen entreveure símptomes de canvi en aquest com
portamentja que el volum de crèdit adreçat a béns i serveis de con
sum durador creix a taxes semblants a les del crèdit hipotecari.
30
Crèdit dei sistema bancari als sectors productius. Espanya (Milers de milions de ptesT
Total Cornerç i Hosteleria i Transp., com. i Activitats Altres
' ' •
Període Total IndústriaÇçreparadons restaura •o5 , ünmob, , .se eis
31 des. 85 11.216 6.263 1.108 3.336 1.332 161 433
31 des. 86 11.745 6.240 1.149 3.792 1.515 219 482 460 892
31 des. 87 12.974 6.419 1.338 4.574 1.768 289 519 534 1.151
31 des. 88 14.457 6.441 1.706 5.529 2.133 355 604 606 1.387
31 des. 89 16.832 6.975 2.277 6.734 2.581 446 855 841 1.359
31 des. 90 18.745 7.461 2.827 7.515 2.735 506 951 1.174 1.544
31 des. 91 22.236 8.585 3.485 9.163 3.247 663 1.253 1.408 1.952
31 des. 92 23.751 8.933 3.980 9.668 3.395 735 1.255 1.469 2.171
31 des. 93 23.196 8.261 3.852 10.188 3.397 740 1.195 1.495 2.666
31 des. 94 23.703 8.021 3.571 11.195 3.268 748 1.409 1.756 3.179
31 març 95 23.706 8.027 3.488 11.261 3.269 770 1.405 1.906 3.058
30 juny 95 24.070 7.949 3.509 11.675 3.364 783 1.444 1.977 3.165
30 set. 95 24.297 8.132 3.595 11.623 3.362 757 1.385 1.998 3.260
31 des. 95 24.862 8.365 3.623 11.919 3.488 788 1.517 2.009 3.224
31 març 96 24.751 8.168 3.611 11.975 3.496 821 1.527 2.072 3.095
30 juny 96 25.267 8.207 3.717 12.326 3.626 832 1.534 2.040 3.292
30 set. 96 25.398 7.598 3.753 13.026 3.560 806 1.537 2.077 3.442
31 des. 96 26.259 7.976 3.743 13.509 3.457 836 1.443 2.287 3.508
31 març 97 27.053 8.024 3.775 14.235 3.538 878 1.522 2.341 3.508
30 juny 97 27.694 7.994 3.818 14.784 3.736 930 1.646 2.397 3.638
Nota: La columna de Total inclou el c èdit concedit al sectorPrimari i la de To al Serveis, el concedit a societats d'intermediaciófinancera ( excepte entitats de crèdit).
Variació(%) Total Indústria Construcció Serveis Si hom diferencia la demanda de crèdit per subsectors produc
tius, s'observa que mentre les activitats industrials continuen
30 jn 1997/31 mç 1997 2,4 -0,4 1,1 3,9 reduint el seu nivell d'endeutament bancari aprofitant tant els exce
30 jn 1997/30 jn 1996 9,6 -2,6 2,7 19,9 dents generats en una conjuntura expansiva com les diferents alter
31 des 1996/31 des 1995 5,6 -4,7 3,3 13,3 natives de finançament interempresarial, el conjunt dels serveis,
amb uns majors índexs de creació i rotació de teixit empresarial
petit i mitjà, són els principals demandants de finançament banca
L'augment de la inversió empresarial en béns d'equipament ri. En només set anys s'ha passat d'una situació d'equilibri -el
podria ser el factor que expliqués la reactivació de la deman volum de finançament bancari a la indústria i als serveis era pràc
da de crèdit per part dels sectors productius. ticamentel mateix- a una situació en la que per cada pesseta de crè
dit bancari que va a la indústria, els serveis en reben gairebé dues.
L'altra tendència que esmanté -malgrat que es comença a intuir
canvis incipients- és el creixement relativament més moderat de la
demanda de crèdit per part del teixit productiu.Així, la reactivació
d'aquest primer semestre ha estat molt significativa i de créixer a
una taxa del 5,6 per cent a final de 1996, sis mesos després ho fa a
gairebé un deu per cent. Encara quatre punts menys que el segment
de les famílies.
31
Contractació de valors i de derivats
Volum efectiu negociat a les borses de comerç Contractació al MEFF (Renda Fixa i Variable
de milions de ptes. Núm. índex (1986 = 100) Contractes Total Nominal
e 'd tjana diàri
1985 118,3 699,1 32,5 31,4 1990 272.482 1.282 2,88
1986 364,1 2.226,5 100,- 100,- 1991 1.082.484 4.347 15,41
1987 791,1 3.918,0 217,3 176,0 1992 6.823.433 27.294 22,72
1988 592,8 2.587,2 162,8 116,2 1993 20.311.100 81.244 85,94
1989 550,6 4.022,7 151,2 180,7 1994 51.100.064 206.883 209,45
1995 52.786.952 214.581 236,70
1990 530,1 4.130,6 145,6 185,5
1991 574,3 4.206,0 157,7 188,9 1996 62.765.553 250.681 404,69
1992 466,7 4.497,7 128,2 202,0 lr. tr. 16.977.257 269.480 100,57
1993 497,9 7.287,1 136,7 327,3 2n. tr. 14.173.341 236.222 94,86
1994 943,5 11.798,2 259,1 529,9 3r. tr. 14.631.662 225.102 101,22
4t. tr. 16.993.228 269.735 108,02
1995 1.098,6 10.924,1 301,7 490,6
lr. tr. 168,3 2.575,6 1997
2n. tr. 176,6 2.604,0 lr. tr. 9.010.496 150.175 149,86
3r. tr. 259,1 2.542,2 2n. d. 9.943.378 160.377 152,34
4t. tr. 494,6 3.202,3 3r. tr. 8.494.133 134.828 141,53
1996 2.703,9 19.459,5 742,6 874,0 Font: MEFF.
lr. tr. 582,1 5.968,0
2n. tr. 565,1 6.245,0 El volum de contractació efectiva almercat de renda variable
3r. tr. 540,6 3.228,0 durant el tercer trimestre
4t. tr. 1.016,2 4.018,5 segueix la tendència expansiva del
primer semestre. El mateix es pot dir de l'evolució de la con
1997 tractació al mercat de derivats.
lr. tr. 1.210,7 5.803,1
2n. tr. 1.284,2 6.117,8 En una repetició del que ja havia succeït l'estiu del 1996, durant
3r. tr. 1.162,6 5.541,2 el tercer trimestre de 1997 la borsa espanyola ha vist com l'espec
tacular tendència alcista de les cotitzacions, mantinguda de forma
Font Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona. Borsa deMadrid, revista mensual, diversos números. ininterrompuda al llarg de deu mesos, iniciava una fase de modera
ció. Malgrat la lleu correcció, aquest procés expansiu ha acumulat
un guany de tresmil punts -un 75 per cent en termes relatius- de
Variació (%) Barcelona Madrid l'índex IBEX-35 en els darrers quatre trimestres.
3r. tr. 1997/3r. tr. 1996 115,1 71,7
lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 117,5 -2,4 Si l'evolució dels índexs ha estat espectacular, l'augment dels
1996/1995 146,1 78,1 volums de contractació encara ho ha estat més.Tant a les borses de
Barcelona com deMadrid, el creixement interanual del volum efec
tiu negociat durant el trimestre no desmereix del registrat pel con
junt del 1996. Pel conjunt de les dues borses, la contractació de
Tipus d'interes % Ibex-35 renda variable acumulada durant els tres primers trimestres de 1997
10 és més del doble de la registrada durant el mateix període de l'any
anterior. En el cas de la plaça barcelonina, que continua guanyant
quota de mercat sobre el total del mercat espanyol, la contractació
de renda variable durant els primers deu mesos d'enguany supera
àmpliament el doble de la registrada durant tot el 1996.
La persistència d'aquest augment dels nivells d'activitat al mer
cat de renda variable s'explica, a més de per una conjuntura inter
nacional favorable, per la conjunció d'un seguit de factors intems
com ara l'augment dels beneficis empresarials, la privatització de
grans empreses públiques i especialment, per les successives reta
1994 1995 1996 1997 llades de rendibilitat que ha patit la renda fixa com a conseqüència
de la tendència descendent dels tipus d'interès.
- Tipus d'interès - IBEX-35
El creixement del nominal contractat al MEFF -la comparació en
termes de contractes és difícil pel canvi en el valor nominal d'al
guns d'ells- obeeix en part a les creixents necessitats de cobertura
generades per l'augment de recursos col•locats en fons d'inversió
col•lectiva i plans de pensions.
32
III. Consum, comerç i preus
•
,
,••
Matriculació de vehicles
Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona) Vehicles matriculats
milers variac'ó (%)
210 20
1985 114.077 n.d. n.d. 200-
1986 138.468 46.572 91.896 1 q -10
1987 184.284 59.119 125.239 190- I I
1988 215.631 78.322 137.309 180 - r 1
1989 236.902 86.619 150.283
170 -
- - lo
1990 204.151 64.695 139.456 160- 1
1991 185.902 61.557 124.345
150-
1992 192.843 79.213 113.630
1993 136.146 78.194 57.952 140-
1994 152.956 88.085 64.904 --30
130-
1995 Í
146.294 72.041 74.253 120 -40
91 1992 1993 1994 1995 1996 1997
lr. tr. 37.843 19.906 17.937
2n. tr. 42.289 16.446 22.843 • total acumulat darrers dotze mesos
3r. tr. 30.044 10.864 19.180 - taxade variació interanual(%)
4t. tr. 36.118 21.825 14.293
1996 158.475 64.536 93.939 Els factors que han afavorit
38.188 aquest creixement difereixen poc
lr. tr. 14.976 23.212 dels que es podien argumentar en trimestre anteriors. L'únic a des
2n. tr. 39.895 14.203 25.692
12.591 tacar és la consolidació del consum privat i de la baixada dels
3r. tr. 36.100 23.519 tipus
4t. tr. 44.282 22.766 d'interès
21.516 que expliquen que la proporció de vehicles destinats a
particulars sigui més elevada que en períodes anteriors sobre la de
1997 vehicles d'empreses, inclosos els industrials, o turismes comprats
lr. tr. 44.315 15.412 28.903 per empreses de lloguer.
2n. tr. 41.873 18.929 22.944
3r. tr. 44.254 16.962 27.292 Al costat d'aquests factors, hi hem d'afegir l'augment per sobre
de la mitjana de les matriculacions de motocicletes i de ciclomo
* Exclosos ciclomotors.
tors, un dels segments més fortament la recessió de les
Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriorsal 1988 que patí
provenen del Boletín de Estadística y (COCINB matriculacions. Es tracta
Coyuntura ). principalment de gent jove que pren la
decisió de comprar-ne una davant d'unes expectatives laborals
millors encara que un any enrere i amb una de
Variació (%) Matriculacions major possibilitat
Baixes Saldo continuïtat.
3r. tr. 1997/3r. tr. 1996 22,6 34,7 16,0
lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 10,4 17,7 6,0 Juntament amb aquests factors, el Pla Prever, iniciat l'abril i amb
1996/1995 8,3 -10,4 26,5 caràcter indefinit, no fomenta la decisió de compra en un moment
determinat, sinó que serveix d'estímul per anar renovant el parc, i
és precisament un factor que pot potenciar la renovació dels vehi
L'increment de les matriculacions, i a unes taxes en augment cles que es van comprar ara fa deu anys, sobretot si tenim en comp
des de fa quasi un any i mig, reflecteix l'expansió de l'activitat te que és justament en el quinquenni 1987-1992 quan el nombre de
econòmica i del consum privat. noves matriculacions assolí en seu nivell més alt.
La matriculació de vehicles a la província de Barcelona durant el En consonància amb les matriculacions, el nombre de vehicles
tercer trimestre de 1997 ha augmentat de més d'un 22 per cent en donats de baixa també tendeix a incrementar-se notablement, fins i
comparació amb el mateix període de 1996. Tot i que els incre tot a unes taxes més elevades. Amb això, es van alentint les taxes
ments de períodes anteriors no van ser tan elevats, el cert és que de creixement del parc de vehicles a la província i es tendeix, a
aquest és el cinquè trimestre consecutiu en què augmenta el nom grans trets, a la renovació de vehicles vells, tot i que en termes
bre dematriculacions, i ens hem de remuntar al 1990 per trobar un absoluts el parc comptarà en acabar any amb cent mil vehicles
estiu amb un nombre de matriculacions tan elevat. més.
Toti que les variacions trimestrals poden presentar irregularitats
d'estacionalitat, si prenem l'acumulat dels darrers dotze mesos,
s'observa clarament que l'increment sobre els dotze anteriors no ha
cessat d'accentuar-se en l'últim any -des del quart de 1996, en què
les variacions ja van començar a ser positives-, i aquest és un reflex
més fidel de la tendència expansiva de actual fase econòmica.
35
Consum d'energia i aigua
Consum d'electricitat Consum d'electricitat
Gwh. Ús comercial-industrial variac ó
Total Estructura d'usos (Gwh (%)
3550 10
Núm. índex Comercial
Període -
1985 = 100 Gwh Domèstic i industrial Tracció 3500
-
1985 100,- 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2 3450
1986 102,2 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2 3400 -
1987 113,6 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3
-
1988 117,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 3350
-
1989 126,3 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 3300
-
1990 127,4 4.516,0 3250
1.273,5 3.093,3 149,2
-
1991 135,2 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8 -5
3200 -
1992 145,5 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0 3150 -
1993 139,9 4.958,9 1.548,9 3.245,9 163,7
1994 138,9 4.922,7 1.522,9 3.241,0 158,8 3100 lo
1 1992 1993 1994 995 1996 1997
1995 142,0 5.031,2 1.577,8 3.280,9 172,5 total acumulatdarrers dotze mesos
1r. tr. 1.288,7 431,9 813,6 42,2 taxa de variació interanual (%)
2n. tr. 1.248,6 404,3 799,9 44,4
3r. tr. 1.265,0 358,6 863,2 43,3
4t. tr. 1.222,1 375,4 804,1 42,6 El consum energètic consolida el seu creixement durant el ter
cer trimestre i palesa la tendència a l'alça de l'activitat econò
1996 146,4 5.189,3 1.631,8 3.389,1 168,4 mica i del consum familiar.
lr. tr. 1.332,4 449,5 841,5 41,4
2n. tr. 1.294,7 430,0 821,8 42,9 Les dades referides al consum energètic durant els mesos d'estiu
3r. tr. 1.274,2 360,0 872,5 41,7
1.288,0 presenten, en el seu conjunt, una evolució clarament
4t. tr. 392,3 853,4 42,4 positiva, que
contrasta amb la que es registrà al primer semestre, en especial en
1997 el consum de gas i d'electricitat domèstica, ja que son dues varia
lr. tr. 1.354,8 475,2 840,2 39,5 bles que depenen en gran mesura de les condicions climàtiques.
2n. tr. 1.324,4 420,4 866,2 37,8 Així, amb un menor impacte d'aquests efectes, l'augment del tres
3r. tr. 1.307,2 366,7 898,8 41,7 per cent en el consum elèctric provinent directament de l'activitat
productiva -tot i que, recordem-ho, molts petits tallers i botigues
Font: Dades d'ENHER, FECSA i HECSA recollides i facilitades pel Departament d'Estadística de
l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. poden figurar com a consum domèstic- està en consonància amb
l'evolució positivade les principalsmacromagnituds.
Consum Comercial
El consum elèctric a
Variació (%) a usos en
total Domèstic i industrial Tracció per domèstics, canvi, presenta per
aquest trimestre un increment interanual més moderat de l'1,8 per
3r. tr. 1997/3r. tr. 1996 2,6 1,8 3,0 -0,1 cent, molt similar al del primer semestre i clarament inferior al de
lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 2,0 1,9 2,6 -8,3 l'any passat, el qual es veié pressionat a l'alça per les baixes tem
1996/1995 3,1 3,4 3,3 -2,4 peratures i pel gran nombre de dies de pluja. En el cas dels mesos
d'estiu, però, aquest tipus de consum reflecteix sobretot el nivell
d'equipament de les llars, i en especial la creixent dotació d'apa
rells d'aire condicionat.
Quant al consum elèctric per tracció, l'estancament del tercer tri
mestre en termes interanuals contrasta amb la forta caiguda del pri
mer semestre, un cop eliminats els efectes de la vaga. Toti la línia
2 de metro en ple funcionament i la major freqüència de pas en els
ferrocarrils de rodalia, tant de Renfe com els de la Generalitat, l'ús
d'un material mòbil més lleuger i la racionalització del servei per
meten no augmentar el consum elèctric per aquest concepte.
Paral•lelament al consum elèctric, el de gas canalitzat presenta
aquest tercer trimestre un lleuger increment de l'1,1 per cent en
relació amb el mateix període de 1996, més fidel al que hom podria
esperar per l'ús que se'n fa durant els mesos d'estiu. En tot cas, el
creixement del consum provindria sobretot del seu ús més intens en
calefacció.
36
Consum de gas canalitzat Consum d'aigua
Milions Núm. índex Consum/hab. Total Estructura d'usos (hm')
Període 1985 - 100
_ _.(tèrmie§) Núm. índex Comercial
1985 2.024,4 100,- 1.150,1 Període 1985 = 100 hm" Domèstic i industrial Altres
-
1986 1.967,8 97,2 1.125,4 1985
1987 2.083,6 102,9 1.203,4 100,- 138,9 78,6 47,2 13,1
1986
1988 2.047,2 103,1 1.197,3 98,7 137,1 80,0 44,6 12,5
2.141,9 105,8 1.269,3 1987 99,4 138,1 80,0 45,2 12,8
1989
1988 101,2 140,5 82,0 46,0 12,5
2.188,9 108,1 1.316,1 1989 105,1 146,0 83,5 49,6 12,9
1990
1991 2.525,4 124,7 1.539,6 1990
2.656,0 129,7 1.629,6 100,1 139,0 81,4 46,0 11,6
1992
1993 2.602,5 128,6 1.641,1 1991 99,4 138,1 81,7 44,2 12,2
1992
1994 2.526,1 124,8 1.619,2 94,9 131,8 79,9 40,8 11,0
1993 89,1 123,7 76,9 35,7 11,1
1994
1995 2.436,0 120,3 1.587,5 87,0 120,9 76,2 34,6 10,2
lr. tr. 870,2 1995
673,5 85,9 119,3 75,7 33,4 10,2
2n. tr.
380,7 lr. tr.
3r. 29,3 19,4 7,8 2,1
tr.
2n. tr.
511,7 30,8 19,7 8,4 2,6
4t. tr.
3r. tr. 30,2 18,7 8,7 2,8
4t. tr. 29,1 17,9 8,6 2,7
1996 2.642,9 130,6 1.751,7
lr. tr. 935,4 1996
2n. tr. 754,4 83,3 115,7 74,3 32,7 8,7
1r. tr.
tr. 397,5 28,3 19,0 7,4 1,9
3r.
2n. tr.
4t. tr. 555,5 28,7 18,9 7,9 1,9
3r. tr. 30,2 18,8 8,8 2,5
4t. tr. 28,5 17,6 8,6 2,4
1997
lr. tr. 1.003,4 1997
2n. tr. 626,0
3r. tr. 402,0 1r. tr. 28,4 19,2 7,4 1,8
2n. tr. 29,7 19,6 8,0 2,1
3r. tr.
Font: Gas Natural SA. Dades recollides 30,0 18,5 9,0 2,4
pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona. Elaboració pròpia.
Font: Societat General d'Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pel Departament
d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Variació (%) Gas canalitzat
3r. tr. 1997/3r. tr. 1996 1,1 Consum Comercial
lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 -3,6 Variació (%) total Domèstic i industrial Altres
1996/1995 8,5 3r. tr. 199713r. tr. 1996 -0,7 -1,6 1,9 -3,0
lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 18,8 2,2 1,3 -0,1
1996/1995 -3,0 -1,9 -2,3 -14,2
Consum de gas canalitzat
milions de termies variació (%)
2800 20 Finalment, el consum d'aigua permet també una lectura diferen
ciada entre, per una banda, l'ús de particulars i de serveis de
2700 - - 15 l'Ajuntament i per altra, el pròpiament imputable a activitat econò
mica. Els primers, gràcies a un estiu no excessivament calorós, pre
2600 - - 10 senten una moderació del consum en comparació amb l'estiu del
r 1996, mentre que el segon mostra un rellevant 1,9 per cent d'in
2500 - -5 crement, molt en consonància amb que es dedueix dels altres indi
cadors de consum.
2400 - -0
2300 - - -5
2200 -10
91 1992 1993 1994 1995 1996 1997
ri totalacumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (%)
37
Preus de consum
Índex general de preus de consum (1992 = 100) (Prov. Barcelona/Espanya)
PIRMINI~ 11,8111"r Ae Abril Maig Will""Mil""Unll""""Milli"IMHII"
1992 B - - - - - - - - -
- - 102,2
E 98,6 99,2 99,6 99,5 99.7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101,9 102,2
1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5
E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3
1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9
E 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9
1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8 114,9 114,9 114,9 115,0 115,5 115,8 116,0 116,6
E 113,1 113,6 114,3 114,9 114,9 115,1 115,1 115,4 115,8 116,1 116,4 116,7
1996 B 117,4 117,9 118,3 118,9 119,4 119,3 119,5 119,6 119,9 120,2 120,3 120,8
E 117,5 117,8 118,2 118,9 119,3 119,2 119,3 119,7 120,0 120,1 120,1 120,5
1997 B 121,1 121,1 121,3 121,2 121,4 121,3 121,6 122,1 122,6
E 120,8 120,8 120,8 120,9 121,0 121,0 121,3 121,8 122,4
Nota: Les dade del últims tres mesos són provisionals. Font: INE.
Variació (%) set. 97/juny 97 set. 97/set. 96 des. 96/des. 95 Acumulat anual prov. Barcelona
('41
Prov. Barcelona 1,1 2,3 3,6
4
Catalunya 1,1 2,2 3,7 3,6
Espanya 1,2 2,0 3,2
- subjacent 0,7 2,1 3,0 3,
Prov. Madrid 1,3 2,0 2,6 2,9
UE 0,6 2,1 2,2 2 6
2,4 2,4
2,0
Durant l'estiu l'IPC ha registrat un notable rebrot, accentuat 1,5 ,6
per la forta contenció dels preus durant el primer semestre. 1,1 11
L'evolució de l'octubre, però,modera aquest repunt. 0,7 07
0 4 0 4 0 5 0 5
0 ' '
L'evolució dels preus de consum durant els mesos d'estiu ha I
suposat un canvi de tendència del que havia succeït fins a maig, gn fb mç ab mg jn j1 ag st oc nv cls,
tant a la província de Barcelona com a Catalunya o a Espanya. En
efecte, des de mitjans de l'any 1996, la inflació interanual no havia 1996 • 1997
deixat de baixar fins ben entrat el 1997, gràcies en primer lloc a un
esforç de contenció de preus en tots els sectors, però també gràcies
a una atípica evolució negativa dels preus dels aliments que, no ho Darrere d'aquest lleuger rebrot a alça en els preus hi ha el crei
oblidem, representen aproximadament un terç de la ponderació de xement de la demanda interna i especialment la represa del con
l'IPC. sum, esperonat a més per uns tipus d'interès que baten mínims
històrics. A més, també s'ha registrat un augment de preus clara
Però al tercertrimestre, la tendència s'ha corregit. En primer lloc, ment per sobre de la mitjana en el sector turístic durant els mesos
la inflació subjacent, a diferència d'un any enrere, s'ha mantingut d'estiu, sector que ha mostrat un dinamisme considerable i que
estable al voltant del dos per cent de variació interanual i amb un enguany ha compensat les fortes contencions de preus de tempora
augment inferior al de l'índex general. des anteriors.
En segon lloc, el comportament dels preus alimentaris també ha Entre àmbits territorials, les diferències es van ajustant cada cop
variat substancialment. Tot i que han continuat baixant fins l'agost, més, i la dècima o dues dècimes de més que arrosseguen des de
en només el mes de setembre han recuperatmolta part de la caigu l'any passat les taxes interanuals de Catalunya i la província de
da acumulada. En aquest mes, els preus dels aliments van augmen Barcelona en comparació amb Espanya es veuen compensades per
tar un 1,7 per cent a Catalunya i un 1,8 per cent a Espanya, quasi l'evolució del que portem de 1997: almes de setembre, l'acumulat
tant com la inflació anual. A l'octubre, però, la disminució de preus dels nou primer mesos de Catalunya és justament una dècima per
en aquest epígraf ha permès que l'índex general freni la tendència sota del d'Espanya, mentre que el de la província se situa al mateix
alcista i la variació interanual baixi una dècima a Espanya i dues a nivell, en un 1,6 per cent.
Catalunya.
38
variació interanual IPC per components
set. 97/juny 97 set. 97/set. 6/des. 95
11
6 -
Alimentació 1,9 0,9 4,1
Vestit 0,3 2,2 2,1
Habitatge 1,0 3,6 4,6
Parament llar 0,1 1,5 4,5
4 Medicina 0,2 3,8 4,2
Transport 0,5 1,8 3,5
Cultura 0,2 2,0 2,4
Altres 1,8 4,2 3,6
Total 1,1 2,2 3,7
I 1 1 I I 111111 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 I I 1 111111 I I 11111 111111 I I 1 I I 1 1 1 1 I I Alimentació 2,1 0,7 2,9
1993 1994 1995 1996 1997 Vestit 0,3 2,0 2,3
Habitatge 0,9 3,5 4,3
acumulat anual 1997 Parament llar 0,1 1,4 3,6
Medicina 0,3 3,1 3,7
Transport 0,6 2,1 3,4
Cultura 0,5 1,7 2,3
Altres 1,4 3,7 3,7
Total 1,2 2,0 3,2
1,0
Índex de preus industrials
variació interanual (%)
0,5
12
0,0
gn fb mç ab mg jn ag st oc nv ds
- Catalunya - Espanya -UE Subjacent
En comparació amb el conjunt de la Unió Europea, la inflació
espanyola es manté clarament per sota de la mitjana dels quinze
països. Tot i que l'evolució prevista pels últims mesos de l'any 1 1 I I I 1 11111111111 11111111111 I I I 1 1 I I I11111111111 1 1 1 11 1 1 1 I I I
apunta a una reducció d'aquest diferencial, _4
res fa pensar que 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Espanya no superi el criteri de convergència previst pel tractat de
Maastrich en matèria d'inflació. - General - Consum Equipament Intermedis
Per altra banda, els preus dels béns industrials, que ja van esgo
tar el seu recorregut baixista al febrer, es van mantenir estabilitzats En definitiva, però, les primeres dades del darrer trimestre de
en un 0,8 per cent anual de març fins a juny,però a partir d'aquest any sembla apuntar a un tancament d'exercici força tranquil pel
mes, han començar a pujar, principalment a causa de l'alça dels que fa a l'evolució de la inflació. Amb tot, preocupa que l'actual
preus dels béns intermedis, que recuperen les taxes negatives que fase expansiva de l'economia pugui pressionar excessivament els
es van registrar un any abans. De fet, és l'evolució d'aquest grup el preus a l'alça durant el primer semestre de 1998.
que arrossega a alça el conjunt dels preus industrials, ja que els
dels béns de consum i els d'equipament no mostren increments tan
elevats, o fins i tot mantenen pràcticament invariable la taxa inte
ranual amb uns increments mensuals similars als d'un any abans.
Presumiblement, un cop acabada la recuperació de taxes negatives,
l'índex de preus dels béns intermedis tornarà a un nivell similar al
del conjunt de la indústria.
39
Escombraries domiciliàries
Escombraries domiciliàries recollides Recollida selectiva (vidre, paper i envasos) (tones)
1985 462.700 100,- 262,9 1993 n. d. n. d. n. d. n. d. 13311
1986 500.406 108,1 286,2 1994 4.060 3.920 3.517 4.104 15.601
1987 542.221 117,2 313,2 1995 4.202 4.069 3.336 5.017 16.625
1988 581.909 125,8 340,3 1996 5.121 5.088 4.529 5.858 20.596
1989 604.896 130,7 358,5 1997 5.709 5.629 5.370
1990 625.793 135,2 376,0 Nota: envasos només inclosos a partir de 1995.
1991 656.371 141,9 400,2
1992 675.215 145,9 419,0
1993 666.388 144,0 420,2 Escombraries domiciliàries recollides
1994 650.057 140,5 416,7 milers de tones variac ó (%)
690 6
1995 622.585 134,6 405,7 -5
lr. tr. 163.835 680-
-4
2n. tr. 157.048
670-
3r. tr. 138.590 -3
4t. tr. 163.112 660- -2
-1
1996 627.134 135,5 415,6 650-
- 0
lr. tr. 162.569
2n. tr. 159.357 -
-
3r. tr. -2
139.388 630-
4t. tr. 165.820 - -3
620-
- -4
1997
610 5
lr. tr. 160.829 1 1992 1993 1994 1995 1996 1997
2n. tr. 164.638 ffil total acumulatdarrers dotze mesos
3r. tr. 143.799
- total de variació interanual (%)
Font: Dadesa facilitades per la U.O. de Netejade l'Ajuntament de Barcelona i elaboració pròpia a
partir de les dades poblacionals.
Recordem també que darrera del terme "domiciliàries" no només
hi ha les escombraries sinó totes les
Variació (%) Escom. Dom. Recollida sel. generades per residents, provi
nents de tot tipus de comerços, petites indústries i establiments de
3r. tr. 1997/3r. tr. 1996 3,2 18,6 serveis (sobretot de restauració), que són generadors d'un gran
lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 1,1 11,1 volum d'escombraries gràcies al consum tant de residents com de
1996/1995 0,7 23,9 no residents.
Per altra banda, el creixement a unes taxes interanuals de dos
La consolidació de la tendencia a l'alça del volum d'escom dígits de les escombraries de recollida selectiva també té una lec
braries recollides reflecteix el creixent protagonisme del con tura clarament positiva. En efecte, en els nou primers mesos de
sum en la fase actual del cicle expansiu de l'economia de la 1997, ja s'han assolit prop de 16.000 tones entre vidre, paper i
ciutat. envasos, amb un augment sobre el mateix període de 1996 d'un
13,4 per cent. A més, l'elaboració d'un programa de gestió de resu
L'actual fase de creixement econòmic i en especial l'impuls que dus a nivell metropolità, que preveu la insta•ació de deixalleries,
es registra en el consum privat són els factors que més expliquen la de plantes de compostatge i de plantes de transformació d'escom
tendència a l'alça en la generació d'escombraries. En aquest sentit, brafies en gas (plantes de metanització), a banda de la renovació
la recollida d'escombraries domiciliàries continua essent un bon dels contenidors especials, facilitaran la presa de consciència per
indicador del nivell d'activitat econòmica. Però, paral.lelament, hi fer un us cada vegada més elevat de la recollida selectiva, i en defi
ha d'altres factors que actuen en sentit contrari i que moderen la nitiva, unamillora de la qualitat de vida.
generació d'escombraries. Són, principalment, els cada cop més
nombrosos productes de gran consum que utilitzen uns envasos o
embolcalls menys voluminosos que alguns anys enrere i, a un altre
nivell, una consciència social cada cop més àmplia sobre la neces
sitat de limitar la generació de residus. Aquests són factors, difícils
de quantificar, que frenarien l'expansió del volum d'escombraries
generades, amb independència de la conjuntura i que s'han de valo
rar de manera positiva.
40
IV. Transports, comunicacions i turisme
r
Port: mercaderies i passatgers
-
Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona
Total Càrrega general Líquids a doll Dolls sòlids
Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida 1 Entrada Sortida Entrada Sortida 1 Entrada
,
1985 116,1 104,0 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.439 3.158 3.021
1986 104,8 106,7 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939
1987 98,2 106,2 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.950 2.231 2.349
1988 96,7 118,1 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840
1989 98,4 118,8 6.247 11.896 3.902 3.073 417 6.676 1.928 2.147
1990 84,6 126,4 5.367 12.662 3.627 2.817 447 6.991 1.293 2.855
1991 82,8 130,4 5.254 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862
1992 84,0 129,9 5.330 13.008 4.258 3.343 388 7.140 684 2.525
1993 82,2 124,5 5.216 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222
1994 109,9 133,9 6.974 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132
1995 125,2 147,6 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878
lr. tr. 1.968 3.880 1.306 935 92 2.248 569 697
2n. tr. 1.943 3.693 1.414 1.043 73 1.874 457 776
3r. tr. 2.034 3.431 1.376 1.022 67 1.695 590 714
4t. tr. 2.004 3.779 1.333 973 51 2.115 621 691
1996 I 38,7 147,4 8.802 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512
lr. tr. 2.074 3.912 1.316 997 59 2.220 698 695
2n. tr. 2.128 3.796 1.466 1.031 59 1.959 603 807
3r. tr. 2.359 3.127 1.555 1.043 83 1.723 722 361
4t. tr. 2.241 3.934 1.612 1.074 34 2.210 595 649
1997
lr. tr. 2.315 3.935 1.512 1.178 72 2.073 731 683
2n. tr. 2.447 4.022 1.715 1.287 97 1.925 635 810
3r. tr. 2.327 3.591 1.698 1.213 56 1.818 572 559
Nota: a partir de 995 les dades es comp abilitzensegons data de trànsit de la mercaderia ino segons documents. Ni aquesta taula ni la de tràfic de contenidors nomantenen la sèrie homogenia, però sí que ho
fan les variacions. Les dades dels darrers 12 mesos sónprovisionals.
Font (de totes lesdades d'aquest apartat) Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia.
Sortides Entrades
Variació (%) Total Cabotatge Exportacions Total l Cabotatge Importacions
3r. tr. 1997/3r. tr. 1996
Total -1,4 12,6 -6,1 14,8 -4,4 17,7
Càrrega General 9,2 10,9 8,5 16,3 26,0 14,9
Líquids a doll -31,8 -21,3 -35,3 5,5 -22,1 10,2
Dolls sòlids -20,8 29,4 -28,1 55,1 13,7 57,3
lr. sem. 1997/1r. sem. 1996
Total 13,4 22,4 10,2 3,2 10,0 2,3
Càrrega General 16,0 14,2 16,8 21,6 15,1 22,6
Líquids a doll 43,1 153,6 18,8 -4,3 7,0 -6,2
Dolls sòlids 5,0 48,6 -1,5 -0,6 22,8 -1,1
1996/1995
Total 10,7 5,3 12,7 -0,1 20,1 -2,7
Càrrega General 9,6 3,8 12,4 4,3 -10,0 6,9
Líquids a doll -17,3 -10,2 -19,1 -5,0 23,7 -8,0
Dolls sòlids 17,1 16,6 17,1 -12,7 -4,9 -13,0
El tràfic de mercaderies del tercer trimestre confirma el crei En contenidors, l'evolució és encaramés espectacular: en l'acu
xement del primer semestre i permetrà, un any més, tornar a mulat de gener a setembre i en comparació amb el mateix de 1996,
batre rècords i assolir probablement els 25 milions de tones l'increment és del 21,2 per cent, amb la importància que aquest
anuals. augment ha estat molt homogeni al llarg dels nous mesos. De fet,
en tots els mesos l'increment ha estat superior al 16 per cent, tot un
El moviment de mercaderies realitzat durant el tercer trimestre símptoma del dinamisme que el port de Barcelona manté dins d'un
d'enguany al port de Barcelona ha superat els 5,9 milions de tones. context de creixement mundial del tràfic marftim i que referma la
Aquesta xifra representa quasi un vuit per cent més que el mateix seva especialització en càrrega general diversificada i altament
període de l'any anterior i situa l'acumulat dels nou primers mesos contenidoritzada.
en un volum de més de 18,6 milions de tones i el dels dotze últims
en els 24,8 milions.
43
Distribució del tràfic de mercaderies (1996)
Valors absoluts (tones) %
Sortida Entrada Sortida Entrada
Cabotatge Exportació Cabotatge Importació Cabotatge Exportació
, C,abotfte Importació
1. Gas natural 46 0 128.379 3.122.007 0,0 9,2 30,8
2. Fuel, gasolina i gasoil 7.308 867 633.859 1.113.377 0,4 0,0 45,4 11,0
3. Gasos energètics del petroli 7.510 947 35.283 48.515 0,4 0,0 2,5 0,5
4. Resta de productes petrolífers 5.135 17.561 42 66.783 0,3 0,3 0,0 0,7
5. Olis i greixos 10.404 147.175 1.609 223.247 0,5 2,9 0,1 2,2
6. Ciment i clínker 340.376 1.281.356 29.166 232.703 17,2 25,1 2,1 2,3
7. Llavors i grans 102.238 71.971 1.953 1.379.315 5,2 1,4 0,1 13,6
8. Mineral 13.878 85.927 18.383 139.975 0,7 1,7 1,3 1,4
9. Ferralla 1 1.111 34.056 19.603 0,0 0,0 2,4 0,2
10. Carbons 400 1.442 18 259.155 0,0 0,0 0,0 2,6
11. Fosfats i adobs 11.684 132.853 I 40.134 0,6 2,6 0,0 0,4
12. Potassa 48.208 154.075 0 2.057 2,4 3,0 - 0,0
13. Productes químics 180.476 611.487 47.562 589.754 9,1 12,0 3,4 5,8
14. Productes siderúrgics 43.023 87.212 2.272 409.553 2,2 1,7 0,2 4,0
15. Fustes 12.147 39.314 245 74.249 0,6 0,8 0,0 0,7
16. Altres materials de construcció 84.272 260.152 621 125.375 4,3 5,1 0,0 1,2
17. Fruites, hortalisses i llegums 24.215 23.536 35.272 89.047 1,2 0,5 2,5 0,9
18. Vins, begudes i alcohols 170.932 118.115 5.618 87.181 8,6 2,3 0,4 0,9
19. Sal 1.417 10.904 14.156 920 0,1 0,2 1,0 0,0
20. Conserves i peix congelat 14.064 43.616 2.512 66.844 0,7 0,9 0,2 0,7
21. Tabac, cafè i cacau 8.316 51.955 1.526 212.696 0,4 1,0 0,1 2,1
22. Altres productes alimentaris 213.480 99.102 10.684 179.794 10,8 1,9 0,8 1,8
23. Paper i pasta 13.866 238.373 6.139 105.572 0,7 4,7 0,4 1,0
24. Maquinària i recanvis 98.448 230.926 4.724 191.918 5,0 4,5 0,3 1,9
25. Automòbils i peces 52.683 335.982 7.470 164.214 2,7 6,6 0,5 1,6
26. Altres productes metal.lúrgics 2.805 26.181 72 28.836 0,1 0,5 0,0 0,3
27. Resta de mercaderies 122.056 477.412 26.846 627.818 6,2 9,3 1,9 6,2
28. Tares 388.657 561.910 347.553 550.410 19,6 11,0 24,9 5,4
Total 1.978.045 5.111.460 1.396.021 10.151.051 100,- 100,- 100,- 100,-
Així, el nombre de contenidors en l'acumulat fins a setembre ja De fet, quasi tots els grans agregats, tant de dolls com de càrrega
és de 681.000 Teus, i el dels últims dotze mesos arriba als 886.000. general, presenten augments interanuals al tercer trimestre, i com
En pes, representa un 35 per cent del total de 24,8milions de tones pensen així alguna lleu disminució que s'havia registrat en alguns
ja mencionat. En d'altres paraules, més d'un terç de la mercaderia d'ells al primer semestre. És el cas de les importacions d'hidrocar
manipulada al port ha estat en contenidors, una xifra elevada si burs idels dolls sòlids -com a conseqüència de la moderació de les
tenim en compte, a altra banda de la balança, les grans partides de temperatures i de les bones collites agrícoles- mentre que les
dolls que caracteritzen l'altrapart de tràfic: les importacions de gas exportacions de dolls sòlids, centrades en el ciment, disminueixen
natural i d'altres productes energètics, les importacions també de sensiblement als mesos d'estiu quan al primer semestre s'havien
dolls de llavors i grans, i les exportacions de ciment. mantingut pràcticament al mateix nivell de l'any anterior.
Peraltra banda, i seguint la tònica dels contenidors, el conjunt de
la càrrega general manté al tercer trimestre les variacions positives
en tot el seu tipus de tràfic, tant de cabotatge com exterior, i tant
d'entrada com de sortida, encara que els increments interanuals en
exterior, i sobretot en les exportacions, s'han suavitzat en compa
ració amb els registrats al primer semestre. Amb tot, les importa
cions continuen presentant increments elevats, de l'ordre del 15 per
cent, tot un símptoma del creixement del consum interior i del man
teniment del dinamisme en la inversió industrial.
44
Tràfic de contenidors Trànsit de passatgers
Núm. índex
Període
1987 736.212 21.392 57.842 815.446
1985 352.799 189,2 1988 727.031 12.804 72.606 812.441
1986 340.870 182,8 1989 667.045 32.971 72.639 772.655
1987 385.318 206,6 1990 617.395 48.110 69.251 734.756
1988 409.542 219,6
1989 439.969 235,9 1991 595.298 32.869 82.555 710.722
1992 556.197 46.502 59.230 661.929
1990 447.920 240,2 1993 425.025 50.619 96.297 571.941
1991 488.917 262,2 1994 490.843 63.321 108.934 663.098
1992 552.309 296,2
1993 501.146 268,8 1995 448.170 69.563 156.374 674.107
1994 605.356 324,6 lr. tr. 62.988 1.114 10.629 74.731
2n. tr. 134.499 21.690 48.811 205.000
1995 689.324 369,7 3r. tr. 194.392 28.296 66.935 289.623
lr. tr. 168.002 4t. tr. 56.291 18.463 29.999 104.753
2n. tr. 179.467
3r. tr. 171.771 1996 453.127 99.874 178.160 731.161
4t. tr. 170.084 lr. tr. 62.852 1.311 12.606 76.769
2n. tr. 127.710 40.684 57.878 226.672
1996 767.236 411,5 3r. tr. 203.411 35.835 73.557 312.803
lr. tr. 178.014 4t. tr. 59.154 22.044 34.119 115.317
2n. tr. 190.486
3r. tr. 192.993 1997
4t. tr. 205.478 lr. tr. 79.994 777 11.193 91.964
2n. tr. 116.522 36.779 69.169 222.470
1997 3r. tr. 236.645 61.633 101.569 399.847
lr. tr. 207.215
2n. tr. 240.007
3r. tr. 233.573 3r. tr. 1997/ lr. sem. 1997/
Variació (%) 3r. tr. 1996 lr. sem. 1996 1996/1995
Variació (%) Teus Cabotatge 16,3 3,1 1,1
Exterior 72,0 -10,6 43,6
3r. tr. 1997/3r. tr. 1996 21,0 Trànsit 38,1 14,0 13,9
lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 21,3
1996/1995 11,3
Barcelona confirma el lideratge en creuers per la
Mediterrània.
Tràfic de contenidors
En el cas del tràfic de
milers de teus variac ó (%) passatgers, les dades del tercer trimestre
posen de relleu, d'una banda, la milloraconstant de tràfic de cabo
900 40
_
tatge, que augmenta un 16 per cent sobre el mateix període de l'any
anterior i de l'altra, l'auge dels creuers turístics: en
-30 aquests tres
800- mesos, el nombre de passatgers en travessies internacionals, ja
siguin en trànsit o ja siguin amb origen o destinació Barcelona, ha
-20
_
700 augmentat d'un 50 per cent.- Així, el nombre de visitants per aquest
motiu, amb el
-10 que portem d'any fins a setembre, ascendeix a més
de 280.000 persones, xifra que supera en només noumesos l'asso
600 -
lida pel total del 1996.0
500- Val la
--10 pena assenyalar, però, que tant les dades depassatgers com
de moviment de mercaderies no només reflecteixen l'atractiu turís
tic de Barcelona a nivell internacional en els últims anys o el crei
400 1 -20
91 1992 1993 1994 1995 1996 09 )7 xement de la producció i del consum, sinó que també son conse
total acumulatdarrers dotze mesos qüència d'un seguit de millores al port que no sempre són prou
- taxa de variació interanual (%) conegudes: una reducció tariraria aplicada al 1996, el desenvolupa
ment d'un pla de qualitat i de seguretat que ha permès que les com
panyies asseguradores abaixessin les seves tarifes, o la creació,jun
tament amb Marsella i Gènova, d'Intermed com a grup de pressió
davant de la Unió Europea per fer front als gegants del nord com
Rotterdam, Hamburg o Anvers.
45
Aeroport: passatgers i mercaderies
Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona
11.11. Avions Passatgers (milers) Mercaderies (tone
'onal Plir".111.1"1"11.111~
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557
1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372
1992 136.082 68.054 68.028 10.036 6.123 3.913 72.421 34.158 39.263
1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841
1994 142.792 73.863 68.929 10.297 6.094 4.202 58.883 27.832 31.051
1995 152.842 80.249 72.593 11.314 6.751 4.563 68.286 31.047 37.238
lr. tr. 35.583 18.766 16.817 2.403 1.509 895 15.034 7.099 7.936
2n. tr. 39.309 20.765 18.544 3.029 1.819 1.209 16.678 7.816 8.862
3r. tr. 40.191 20.868 19.323 3.174 1.792 1.381 16.423 7.849 8.573
4t. tr. 37.759 19.850 17.909 2.708 1.631 1.077 20.170 8.283 11.887
1996 177.678 91.868 85.810 12.919 7.562 5.357 80.076 32.452 47.625
1r. tr. 38.927 20.945 17.982 2.711 1.678 1.033 18.558 7.636 10.922
2n. tr. 44.325 22.832 21.493 3.356 1.960 1.395 19.070 8.211 10.859
3r. tr. 47.206 23.504 23.702 3.700 2.013 1.687 18.651 7.709 10.943
4t. tr. 47.220 24.587 22.633 3.152 1.911 1.241 23.797 8.897 14.900
1997
lr. tr. 47.885 25.992 21.893 3.063 1.859 1.204 21.106 8.910 12.196
2n. tr. 53.381 29.129 24.252 3.852 2.211 1.641 20.537 8.633 11.934
3r. tr. 56.048 29.870 26.178 4.210 2.216 1.995 17.636 6.663 10.973
Nota: Trànsits no inclosos. Font: Aeroport de Barcelona.
Variació (%) Avions Passatgers I Mercaderies
Passatgers per l'aeroport
3r. tr. 1997/3r. tr. 1996
milions de viatgers variació (%)
Total 18,7 13,8 -5,4 15 20
Interior 27,1 10,1 -13,6
Internacional 10,4 18,2 0,3 14- -15
BCN-MDD 4,2 13-
-lo
lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 12 -
Total 21,6 14,0 10,7
I I -
Interior 25,9 11,9 10.7
Internacional 16,9 17,2 10,8 -:0
I0 -
BCN-MDD - 5,5
-
9 -5
-
1996/1995
10
Total 16,2 14,2 17,3 91 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Interior 14,5 12,0 4,5 total acumulat darrers dotzemesos
Internacional 18,2 17,4 27,9 - taxa de variació interanual (%)
BCN-MDD - 12,3
Un trimestre més, continua imparable l'ascens del nombre de Per adonar-nos un cop més de la importància d'aquests incre
viatgers, especialment els de vols internacionals. ments en termes absoluts, pensem que estem parlant d'una mitjana
teòrica de 5.000 passatgers de més cada dia, que passarien d'uns
Novament tenim un trimestre -el tercerd'enguany- en què les 35.000 al 1996 a uns 40.000 al 1997. 0 bé recordem també que
dades de l'aeroport confirmen la sòlida tendència a l'alça pel que aquell famós 1992 va registrar poc més de deu milions de passat
fa a nombre de passatgers. Amb uns increments interanuals pràcti gers i que araja estem a les portes dels quinzemilions.
cament homogenis en els nou primers mesos de l'any i de l'ordre
del 14 per cent, si el comportament del quart trimestre és similar, Curiosament, si analitzem les dades pel que fa al nombre d'a
s'assolirà a final d'any un nourècord de 14,7 milions de passatgers, vions, l'increment és encara més elevat, i revela un major nombre
i de més de 15 milions si comptem els trànsits. de vols ofertats amb avions de menor capacitat, especialment en
vols interiors. L'ocupació mitjana -calculada a partirde la base teó
46
Trànsit de passatgers als principals aeroports espanyols (1r. sem. 1997) (milers)
Interior Internacional Total
Variació (%)
lr. se 97/ Índex
Aeroports lar No regular 1
Barcelona 4.071 3.980 90 2.845 2.625 219 6.915 14,0 100,-
Bilbao 735 678 57 199 189 9 934 14,0 13,5
Madrid 5.940 5.872 68 5.135 4.894 241 11.074 10,8 160,1
Sevilla 650 582 68 123 102 20 773 10,4 11,2
València 719 691 28 2.190 205 14 938 7,6 13,6
Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Usuaris de la línia BCN-MDD dre de 18 i del 22
(milers) per cent, respectivament. Les dades provisionals
dels primers mesos d'estiu apunten al manteniment d'aquests
i.m.
111=1111111~111121 Mill increments, que permetranmolt probablement que se superi en tots
dos aeroports la xifra de mig milió de passatgers anuals.
1988 356,9 382,0 300,4 405,4 1.444,7
1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1.660,4 Si les dades de Barcelona amb les d'altres
1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.878,5 comparem aeroports
421,9 493,9 377,0 espanyols, no s'observen diferències substancials, com ocorria en
1991 561,6 1.853,9 En
1992 556,9 562,3 466,8 537,9 2.123,9 d'altres anys. el primer semestre, Bilbao també augmenta, com
Barcelona, un 14 per cent el seu nombre de passatgers, i Madrid i
1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8 Sevilla -un cop assimilat l'efecteAVE- se situen lleugerament per
1994 582,5 650,4 516,1 619,5 2.368,6 sobre del deu per cent. Tot plegat, un símptoma del dinamisme
1995 636,4 684,4 548,2 675,9 2.544,9 econòmic i de les bones expectatives que animen les companyies a
1996 720,0 750,0 606,2 782,0 2.858,2 ampliar l'oferta de vols, tan internacionals com interiors.
1997 739,8 811,3 631,9
Font: Aeroport de Barcelona. Un trimestre atípic pel que fa al tràfic de mercaderies, amb
Nota: A partir del 1993, lesdades recullen el nombre de passatgers de la línia Barcelona-Madrid de resultats negatius, adverteix dels límits de creixement amb les
totes lescompanyies ivols, inclososel regulars. actuals infraestructures, extrapolable al conjunt de l'aeroport.
Contràriament a l'expansió contínua del nombre de passatgers i
rica de dividirel nombre de viatgers pel nombre d'avions i a la qual d'avions, el tràfic de mercaderies durant el tercer trimestre haexpe
s'ha anat adaptant la grandària d'aquests- no ha cessat de disminuir rimentat un canvi de tendència previsiblementpuntual. Trencant la
en els últims sis anys en els vols interiors: al 1990 era de 94 pas tònica de creixement sostingut iniciada a mitjan 1994, el tràfic inte
satgers per avió, mentre que en el que portem de 1997, en l'acu rior se situa per primer cop amb una variació interanual clarament
mulat de gener a setembre, és de només 74 passatgers. Un exemple negativa, mentre que l'internacional es manté estancat.
d'aquest canvi de tipologia d'avió que es registra és que actualment
existeixen nombrosos vols interiors de poca distància que es realit Cal cercar la clau d'aquesta caiguda en les pròpies limitacions de
zen amb avions d'hèlix i amb una capacitat inferior a 50 viatgers. creixement d'aquest tipus de tràfic amb les infraestructures i mit
jans tècnics de què disposa l'aeroport. Toti les inversions realitza
Contràriament, el comportament en els vols internacionals ésjus des, la situació actual encara no permet grans volums demanipula
tament a l'invers: en el que portem d'any, augmenta clarament la ció, i molts dels tràfics internacionals es canalitzen via Barajas, i la
seva ocupació mitjana, i aquest tercer trimestre de 1997 és el pri connexió d'allí amb Barcelona es realitza per carretera.
mer en molts anys en què la mitjana de passatgers per vol en inter
nacional supera la que es registra en interior. Evidentment, el conjunt de mesures previstes al Prat han de per
metre capgirar aquesta situació, que ara per ara i de manera força
La principal causa de l'increment tan elevat del nombre de pas da difícilment permetràmantenir creixements com els dels últims
satgers durant el mesos d'estiu s'ha de buscar en el factor turístic, anys. De fet, l'evolució del tràfic de mercaderies d'aquest tercer tri
en què, un cop més, Barcelona ha experimentat un elevat nivell de mestre ha de ser llegit com una de les diverses manifestacions que
visitants, amb increments significatius de turistes provinents de apunten als límits de creixement de l'aeroport actual. Pensem que
països de l'est -especialment Rússia- i que no ens visiten amb l'augment de passatgers del 1992 ençà és superior a les previsions
cotxe, com fan molts dels provinents dels països comunitaris més més optimistes que es feren aleshores, que Barcelona rep més pas
pròxims. De la mateixa manera, i gràcies al bon moment econòmic, satgers comunitaris que cap altre aeroport espanyol i que darrera
molts catalans han viatjat amb avió a l'estranger o a d'altres desti ment, les principals companyies que operen en vols interiors han
nacions espanyoles, en especial les Illes Balears i Canàries. manifestat que els seus plans d'expansió es poden veure limitats
per la capacitat de l'aeroport. Totplegat, indicadors que pressionen
Una mostra d'aquest dinamisme del turisme n'és l'evolució que per la construcció de la tercera pista, per l'ampliació de les termi
han registrat els aeroports de Reus i de Girona-Costa Brava. Tot i nals de passatgers i per la construcció de la nova terminal de mer
que el seu volum de passatgers és molt baix, no deixa de ser signi caderies si es volen satisfer demandesque ja comencen a ser neces
ficatiu que hagin augmentat només en el primer semestre, de l'or sitats.
47
Transport públic urbà i de rodalia
Transport públic urbà (milers de viatgers)* Total transport públic urbà i de rodalia
milions de variació (%)
Xarxa Xarxa FGC viatgers
580 5
-4
1985 240.801 212.600 17.247 456.312 570 -
-
1986 245.605 193.000 3
17.707 470.648
-
1987 247.841 186.600 18.011 452.452 560 -2
1988 253.452 185.900 18.159 457.511 - 1
1989 253.442 175.000 19.101 447.544 550-
- 0
540-
1990 268.522 174.295 19.836 462.653 --1
1991 269.581 173.691 19.844 463.116
530- --2
1992 260.719 174.234 19.907 454.860
--3
1993 247.804 169.334 18.219 435.357
520 -
1994 -
237.395 172.877 17.312 427.584 -4
510 1 1 5
1995 247.185 177.213 17.251 441.649 1993 1994 1995 1996 1997
lr. tr. 66.587 44.784 4.862 116.233 • total acumulatdarrers dotze mesos
2n. tr. 63.300 47.034 4.506 114.840 - taxa de variació interanual (%)
3r. tr. 50.102 36.368 3.106 89.576
4t. tr. 67.196 49.027 4.778 121.001
452.506 Tanmateix, val la pena matisar el cas del transport urbà. Un cop
1996 253.242 181.272 17.992 acabats els efectes del semestre condicionaven a la
lr. tr. 67.963 47.408 5.116 120.487 primer que
4.608 116.258 baixa l'evolució del nombre de viatgers -els nombrosos dies de
2n. tr. 64.744 46.906
3r. tr. 51.122 36.714 3.193 91.029 vaga i la diferència de dies feiners-, en aquests mesos d'estiu ja
4t. tr. 69.413 50.244 5.076 124.733 només tenim un sol dia de vaga al metro al mes de setembre i una
comparació de dies feiners més homogènia.
1997
lr. tr. 60.936 45.538 4.706 111.180 I és justament amb aquestes circumstàncies que podríem qualifi
2n. tr. 61.200 49.127 4.840 115.167
car de "normals" quan es veu, a través de les dades de la xarxa
3r. tr. 49.564 38.070 3.274 90.908 d'autobús, augment de la mobilitat. Així, és plenament significa
* Només tiu l'increment del cent a l'autobús en amb el
es comptabilitzen els passatgers que paguen algun tipus de tarifa. 3,7 per comparació
Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Les dades anteriors al 0,4 del semestre -sempre en comparació amb els respectius
1990han estat recollides pel Departament d'Estadísticade Ajuntamentde Barcelona. primer
períodes de 1996-, i més encara si considerem que aquest incre
ment en la xarxa d'autobús no ve condicionat pel fet d'actuar d'al
3r. tr. 1997/ lr. sem. 1997/ ternativa al metro, comocorregué durant aquells dies de vaga.
Variació (%) 3r. tr. 1996 lr. sem. 1996 199611995
Metro -3,0 -8,0 2,5 De fet, és aquest increment de la mobilitat el que els ferrocarrils
Autobús 3,7 0,4 2,3 de rodalia recullen amb escreix des de fa temps. Així, el manteni
FGC 2,5 -1,8 4,3 ment de taxes interanuals clarament positives a les línies de Renfe
Total -0,1 -4,4 2,5 -amb l'excepció puntual de la línia del Maresme durant aquest ter
cer trimestre- i a totes les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat
són un reflex més fidel de la realitat econòmica de tota l'àrea
Les dades dels mesos d'estiu refermen l'augment del nombre metropolitana: l'augment de l'ocupació, del consum, i més concre
de viatgers al conjunt dels transports públics metropolitans. tament en els mesos d'estiu, una molt bona temporada turística.
El moviment de passatgers als transports públics de Barcelona i De tota manera, cal matisar puntualment les dades dels
de tota àrea metropolitana durant el tercertrimestre d'enguany es Ferrocarrils de laGeneralitat, ja que en les estadístiques del mes de
caracteritza, en una primera lectura, pel manteniment de les grans setembre recullen la venda dels abonaments comercials anuals i tri
tendències que s'apuntaven al primer semestre: un fort augment en mestrals -que afecten sobretot la línia de la Universitat Autònoma
els ferrocarrils de rodalia -ja siguin de Renfe o dels Ferrocarrils de però que també succeeix amb menor intensitat a les línies de
la Generalitat- i unaestabilització en el transport estrictament urbà. Catalans- quan any passat el seu còmput era distribuït al llarg del
En conjunt, el nombre total de viatgers creix un 1,6 per cent en període de la seva validesa. De tota manera, si les dades fossin
comparació amb el mateix tercer trimestre de l'any passat. estrictament homogènies, encara es recolliria un increment de l'or
dre del vuit per cent, i que no alteraria la lectura d'un augment
important del nombre de viatgers en el conjunt de les línies.
48
Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers)
Millill RENFE
111111~~~111~1~~~~~~ Sub
1989 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 7.904 16.054 23.957 n.d.
1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d.
1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199
1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.127 17.354 26.481 99.043
1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597
1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.196
1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.215
lr. tr. 5.311 6.983 1.026 6.159 19.479 2.210 4.241 6.450 25.929
2n. tr. 6.283 7.006 1.118 6.087 20.494 2.180 3.681 5.861 26.355
3r. tr. 6.409 5.991 956 5.651 19.007 1.805 3.313 5.117 24.124
4t. tr. 6.107 6.745 1.061 6.972 20.885 2.224 5.698 7.921 28.806
1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031
lr. tr. 5.893 6.560 1.001 6.809 20.263 2.281 4.339 6.620 26.883
2n. tr. 6.328 6.664 1.087 6.991 21.070 2.221 3.912 6.133 27.203
3r. tr. 5.983 5.917 979 6.127 19.006 1.829 3.585 5.415 24.421
4t. tr. 6.535 7.979 1.180 6.950 21.744 2.330 6.451 8.781 30.525
1997
lr. tr. 6.171 6.662 1.134 6.583 20.550 2.224 4.444 6.668 27.218
2n. tr. 6.330 7.133 1.291 7.707 22.461 2.299 4.496 6.794 29.255
3r. tr. 5.585 6.428 1.196 6.790 19.999 1.960 4.408 6.367 26.367
RENFE. C I:Maçanet-Mataró-Barce ona-Aeroport/l'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca
Sant Vicenç. FGC. Línia Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa; Línia Catalunya iSarrià, servei suburbà: Barcelona-Terrassa/Sabadell.
Font: Elaboració pròpia apartir de le dades facilitades per RENFE i pelsFerrocarrils de la Generalitatde Catalunya.
3r. tr. 1997/ lr. sem. 1997/
Total ferrocarril de
Variació rodalia
(%) 3r. tr. 1996 lr. sem. 1996 1996/1995
milions de viatgers variació (%)
RENFE 5,2 4,1 2,8 120 6
Cl -6,7 2,3 2,6
C2 8,6 4,3 -1,9
-
C3 22,2 16,1 2,1 115
C4 10,8 3,6 8,1
110 -
FGC 17,6 5,6 6,3
Catalans 7,1 0,5 2,9 105 -
CiS Suburbà 22,9 8,4 8,0
100 -
-
Tanmateix, l'augment de l'activitat econòmica no només 95
com
porta un major nombre de viatgers als transports públics, sinó
també unamajor mobilitat en transport privat, que pot suavitzar
90
les 1993 1994 1995 1996 1997
dades que aquí comentem. En aquest sentit, és important recordar total acumulat darrers dotze mesos
l'augment de la matriculació de vehicles, en especial de motocicle
E
- taxa de variació interanual (%)
tes i ciclomotors, després d'uns anys de caigudes molt fortes i que
per a determinats segments d'edat és un mitjà alternatiu al transport
públic, principalment l'urbà.
49
Activitat turística
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Activitat hotelera segons categoria
MILIIIIjl-IagI1P997 PAIIacIumIuIlatIgnR-ag 1I997M
1990 3.795.522 1.732.902 2,2
1991 4.089.510 1.727.610 2,4 H 5* 142.695 57.769 464.640 205.273
1992 4.333.420 1.874.734 2,3 H 4* 567.918 233.823 2.097.992 914.059
1993 4.256.524 2.455.249 1,7 H 3* 449.685 160.825 1.469.470 541.823
1994 4.704.681 2.663.887 1,8 H2* 121.451 42.993 398.323 146.113
H 1* 63.587 22.119 225.662 73.588
1995 5.674.580 3.089.974 1,8
gn-tb 669.962 388.539 1,7 Total 1.345.336 517.529 4.656.087 1.880.856
mç-ab 1.042.781 534.675 2,0
mg-jn 924.567 496.223 1,9
jl-ag 1.014.537 547.825 1,9 Distribució de les hoteleres
st-oc 1.095.304 580.324 1,9 pernoctacions per categories
97
nv-ds 927.429 542.388 1,7 gn-ag
10% 5%
1996 6.341.380 3.061.994 2,1
gnfb- 754.806 408.775 1,8
mç-ab 1.130.840 557.519 2,0
mg-jn 1.103.759 536.193 2,1
jl-ag 1.173.453 529.533 2,2
32%
st-oc 1.245.275 548.739 2,3
nv-ds 933.247 481.235 1,9
1997
gn-fb 888.845 397.179 2,2 CI 1 estrella 2 estrelles Efi 3 estrelles iffi4 estrelles •5 estrelles
mç-ab 1.250.033 463.271 2,7
mg-jn 1.171.873 502.880 2,3
jl-ag 1.345.336 517.529 2,6 A diferència del comportament tandinàmic que mostren les per
noctacions, les xifres de visitants que les generen revelen una tra
* Dades expressades en nits.
Font:Tots elsquadres igràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'enquesta d'acti jectòria molt més apaivagada, fins i tot recessiva, si bé continua
vitat turísticade Turisme de Barcelona. reduint-se el ritme de la davallada. En concret, la xifra de visitants
que han pernoctat als hotels de la ciutat durant els mesos de juliol i
agost - 517.000 persones- representa una disminució impercepti
El fort ritme de creixement de les pernoctacions converteix la ble en relació amb els mateixos mesos de l'any passat, del 2,3 per
temporada turística estival del 1997 en la més favorable de la cent. En termes absoluts, aquesta xifra és la més elevada dels qua
història de la ciutat. tre bimestres transcorreguts de l'any. Els visitants allotjats als
hotels de la ciutat durant aquest període sumen més de 1,880
Si ja és una constant destacar cada trimestre el bon moment que milions, el que representa una disminució del 7,4 per cent en rela
viu el sector turístic de la ciutat per l'imparable creixement de les ció amb els mateixos mesos del 1996.
pernoctacions des del 1994, els resultats corresponents als mesos
de juliol i agost del 1997 se sumen a la monotonia de representar L'extraordinària vitalitat que caracteritza l'activitat turística en
un noumàximhistòric, per cinquena vegada des de gener del 1996. aquest darrers anys -que ha permès situar permanentment aquestes
Els 1,345 milions de pemoctacions generades pels visitants durant variables entre les que assoleixen resultats més destacables d'entre
el quart bimestre de l'any tomen a suposar un trencament del sos el conjunt d'indicadors econòmics-, es pot dividir clarament en
tre assolit totjust uns mesos enrere, alhora que revelen una intensi dues fases. Una primera, referida al bienni 1994-95, de ràpid i ferm
ficació del ritme de creixement, amb un augment del 14,6 per cent creixement del nombre de visitants i de pemoctacions, en la que els
en relació amb el mateix període de l'any anterior. visitants per motius professionals començaren a cedir part del pro
tagonisme que havien mantingut en solitari durant molts anys en
El balanç de activitat del sector des de començament d'any és, relació amb el conjunt de visitants.
per tant, molt positiu. En els vuit mesos comptabilitzats s'han regis
trat un total de 4,656 milions de pernoctacions, el que representa un
creixement de l'11,8 per cent en relació amb un any enrere. En ter
mes absoluts, en aquests vuit mesos s'han facturat gairebé tantes
pemoctacions com durant tot el 1994. L'excel.lent evolució del
turisme -autèntic motor d'aquesta expansió- i els efectes de l'en
llaç real permeten pensar que enguany s'assoliran els set milions de
pemoctacions.
50
Ocupació mitjana de les places per categories Pernoctacions als hotels de Barcelona
(9c) (mitjana diària)
90 25.000
80 -
70 - 20.000--- .—
60 -
50 - 15.000 -
40 -
10.000 -
30 -
20
5.000 -
10
0
1 estrella 2 estrelles 3 estrelles 4 estrelles 5 estrelles
gn ah mg-ag st-ds
1.1 jl-ag 95 [3] jl-ag 96 E jl-ag 97 ffi 1994 1995 1996 1997
Al llarg de la segona fase, que s'inicia el 1996, es registra una En termes d'ocupació, destaca la singular simetria que es regis
evolució divergent entre els visitants i les pernoctacions: els pri tra entre places i habitacions, habitualment distants en uns 8/10
mers experimenten d'entrada un estancament i posteriorment ini punts. Aquesta proximitat s'explica per la aclaparadora presència
cien la davallada, al mateix temps que les segones continuen crei de turistes en el conjunt de visitants, que, a diferència dels que
xent a bon ritme. Aquesta etapa es caracteritza per una presència vénen per motius professionals o de fires i congressos, tendeixen a
creixent de turistes entre el conjunt de visitants —fins a gairebé fer servir les habitacions dobles ocupant les dues places disponi
igualar els visitants per motius professionals—, i un perllongament bles. Les dades dels mesos de juliol i agost revelen una ocupació
de l'estada mitjana gràcies, en bonamesura, a laconsolidació d'una mitjana del 77,7 per cent en termes d'habitacions i de 76,0 per cent
imatge de Barcelona coma ciutat amb unaoferta cultural i lúdica en termes de places. Es tracta, en tots dos casos, de l'ocupació
molt atractiva, diversa i singular. màxima assolida en el períodejuliol-agost en els darrers anys, alho
raque, en termes de places, representa a més un màxim absolut.
A aquesta darrera etapa, en la que ens trobem actualment, corres
ponen els nivells d'ocupació hotelera més elevats dels darrers anys, En aquest context d'elevadíssima ocupació mitjana—que signifi
superiors, fins i tot, a l'etapa prèvia a la celebració dels jocs olím ca plena ocupació quan coincideixen esdeveniments destacats o
pics, quan l'oferta hotelera en termes de places representava només congressos multitudinaris—, s'ha obert un debat sobre la conve
dos terços de l'actual. Igualment, en aquesta etapa s'emmarca el niència i la necessitat d'una ampliació de l'oferta. El debat esplan
procés expansiu del turisme de creuers que, en els primers deu teja, a grans trets, entre un segment empresarial temorós d'incórrer
mesos de l'any, ha aplegatmés de 340.000 passatgers. en un excés d'oferta que podria deixar fora del mercat els hotels
menys cèntrics i amb menys possibilitats de competir amb les grans
El progressiu creixement de l'estada mitjana dels visitants cadenes, i un altre grup format per d'altres empresaris i
permet assolir els nivells d'ocupació més elevats dels darrers que pretén avançar-se a unaprevisible situació de saturació
deu anys als hotels de totes les categories, amb unamitjana que acabaria generant tensions en els preus i debilitant la imatge de
propera al 80 per cent. la ciutat.
Des del punt de vista de la infraestructura hotelera, mai en la Al nostre parer, d'igual manera que ningú no dubta ja de la
història recent de la ciutat s'havia viscut una situació tan favorable. necessitat de construir la tercera pista de l'aeroport, l'ampliació de
L'augment de l'estada mitjana ha estat força homogeni a tota la oferta hotelera s'emmarca en un mateix context d'incapacitat de
gamma hotelera, fet que ha tingut la seva oportuna translació en un les infraestructures disponibles per absorbir els volums d'activitat
creixement de les pernoctacions i del volum de facturació als hotels derivats del creixement de l'economia i de la consolidació de
de totes les categories. En el bimestre analitzat, l'estada mitjana per Barcelona en el mapa internacional com a ciutat de negocis, con
categories oscil-la des de 2,4 nits als hotels de quatre estrelles fins gressos, fires i turisme.
les 2,9 nits als hotels d'una estrella, amb unamitjana per a totes les
categories de 2,6 nits per visitant. Una estada molt més elevada que
l'1,7 corresponent als mateixos mesos de 1994, l'1,9 de 1995 o el
2,2 de 1996.
51
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants
Sexe (%)
Homes 63,5 71,5 72,7 74,8 64,7 56,5 63.4 65,2
Dones 36.5 28,5 27,3 25,2 35,3 43,5 36.6 34,8
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100.- 100,-
Edat (%)
Menys de 18 -
anys 0,3 - - 0,4 0,9 0,8 0,3
18-24 8,6 6,5 4,6 7,6 5,5 8,9 5,3 8,9
25-34 27,5 24,8 22,4 22,2 30,4 25,5 22,0 25,6
35-49 49,6 51,5 51,8 46,5 36,9 43,5 51,4 47,9
50-64 14,3 16,9 20,9 22,0 22,8 18,4 20,4 17,0
65 imés -
- 0,2 1,7 4,1 2,9 0,1 0,3
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Nacionalitat (%)
Espanyola 30,6 43,3 38,8 45,0 35,2 37,1 37,4 37,0
Madrid 6,6 11,6 9,9 13,9 10,8 8,9 10,1 8,7
País Basc 1,4 4,2 2,3 3,5 2,9 4,6 2,9 2,8
Andalusia 3,6 3,0 3,8 5,1 1,2 3,5 4,3 4,0
País Valencià 4,1 5,2 4,7 3,9 4,4 3,7 4,0 4,9
Altres 14,9 19,3 18,1 18,6 15,9 16,4 16,1 16,6
Estrangera 69,4 56,7 61,2 55,0 64,8 62,9 62,6 63,0
Francesa 7,7 8,7 8,0 5,4 6,3 8,8 7,3 8,8
Britànica 9,9 8,0 10,3 5,7 9,3 6,3 7,0 8,7
Italiana 6,5 7,0 5,2 6,7 7,1 3,3 4,8 5,4
Alemanya 7,7 4,5 4,5 5,5 4,8 6,4 6,1 5,5
Nord-americana 9,8 5,3 7,4 8,0 13,3 11,3 9,0 8,9
Japonesa 3,0 2,0 2,9 2,7 1,9 0,9 1,9 2,3
Altres 24,8 21,2 22,9 21,0 22,1 0,1 26,5 13,4
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Professió de l'enquestat(%)
Professional liberal 32,2 28,8 38,7 20,5 37,8 31,7 23,3 29,8
Alt directiu 11,3 10,3 9,6 17,7 11,8 8,7 14,7 12,3
Quadres intermedis 10,5 13,8 9,2 6,5 6,1 6,4 8,0 11,1
Empleat 7,0 8,0 4,4 15,8 8,5 15,4 6,2 6,5
Tècnic superior 13,6 17,8 22,2 19,4 15,0 12,0 18,2 15,6
Estudiant 7,5 5,0 4,6 5,9 5,3 8,7 5,2 7,3
Mestressa de casa 12,9 11,0 7,1 9,5 6,0 8,3 17,1 12,2
Altres 5,0 5,3 4,2 4,7 9,5 8,9 7,3 6,3
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Els establiments de tres i quatre estrelles, que són els més L'extraordinària evolució del turisme eclipsa la feblesa dels
abundants i els que disposen de la major part de les places en visitants per motius professionals i de fires i congressos.
oferta, allotgen tres de cada quatre visitants.
Si bé els visitants per motius professionals constitueixen el grup
Dels poc més de mig milió de persones que han pernoctat en més nombrós en termes anuals, els turistes són molt més visibles a
hotels a la ciutat durant els mesos de juliol i agost de 1997, una ulls dels ciutadans. Per bé que la temporada turística es perllongui
immensa majoria -un 76,3 per cent- ho ha fet en establiments de durant tot l'any i que progressivament guanyin pes sobre el total de
tres i quatre estrelles. Aquests hotels constitueixen el segment d'o visitants bimestre rera bimestre, el cert és que durant els mesos de
ferta més abundant, tant en termes d'establiments com d'habita juliol i agost la seva presència pels carrers de la ciutat és notòria
cions i places. La resta de visitants han optat pels hotels de cinc i en algunes àrees concretes, absolutament massiva. Un fet al que els
dues estrelles -un deu per cent del total cadascun dels segments-, i residents de ciutats com ara Venècia, Florència o París ja estan
els d'una estrella, que han acollit només un cinc per cent dels visi acostumats però que aquí és relativament recent.
tants. En conjunt, es tracta d'una distribució dels visitants per cate
gories hoteleres molt semblant a la de les pernoctacions que gene
ren i a la de l'oferta existent.
52
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Motiu de la visita (%)
Comercial/Negocis/Professionals 47,6 48,5 47,9 43,5 43,0 27,6 42,1 43,2
Turisme 30,6 28,3 26,7 33,0 36,8 65,0 28,0 36,3
Fires 8,1 5,0 12,5 11,8 4,0 0,5 7,2 5,4
Congressos 4,4 6,0 6,2 6,4 5,2 2,0 6,6 6,3
Etapa viatge 2,0 4,8 1,8 0,5 2,0 0,1 7,3 3,4
Motius familiars i acompanyants 0,9 3,3 2,2 3,1 3,3 3,4 5,6 3,6
Altres 6,4 4,1 2,7 1,7 5,7 1,4 3,2 1,8
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Raons d'elecció de Barcelona* (%)
Coneixement previ 7,6 19,6 15,9 17,0 10,4 17,7 14,6 15,7
Per recomanació 16,0 13,0 16,6 17,8 17,0 14,3 15,6 16,2
Motius familiars i acompanyants 10,8 10,5 10,6 9,5 11,5 5,4 19,6 12,9
Etapa viatge 32,2 14,4 17,1 13,8 17,2 18,3 20,2 19,7
Informació (fulletó...) 8,5 13,7 11,7 12,3 8,7 6,1 6,9 11,5
Recomanació agència viatges 4,2 4,6 2,9 1,5 1,9 1,2 2,0 2,0
Altres 20,7 24,2 25,2 28,1 33,3 37,0 21,0 21,2
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Repetitivitat de la visita (%)
No cap vegada 29,7 19,3 16,6 13,8 34,5 38,7 29,0 29,4
Una vegada o mès 70,3 80,7 83,4 86,2 65,5 61,3 71,0 70,6
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Mitjà de transport utilitzat (%)
Avió 69,9 64,0 76,3 71.5 70,1 54,8 71,3 67,1
Vehicle propi 18,0 27,5 17,3 18,9 13,3 26,6 15,5 20,8
Autocar/Autobús 8,7 4,2 2,5 4,2 4,8 7,2 6,9 6,2
Tren 3,3 3,8 4,0 5,5 9,7 10,5 5,5 4,8
Altres 0,1 0,5 - - 2,1 0,9 0,9 1,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100- 100,-
* Hom només ha enquestatels visitants per motius de turisme id'etapa de viatge.
El col•lectiu de turistes ha assolit al llarg dels mesos de juliol i El tradicional perfil de visitant per motius professionals es
agost la proporció més elevada registrada mai sobre el conjunt de dilueix durant els mesos d'estiu per la massiva presència de
visitants, amb dos terços del total. Això representa poc més de turistes de procedència, edat i professió molt diverses.
336.000 persones, una xifra que bat tots els rècords de la histèria
turística de la ciutat i que representa un augment del 14,7 per cent Quanels turistes s'imposen amb tanta rotunditat sobre el conjunt
en relació amb els mateixos mesos de l'any passat. A aquestes de visitants com ha succeït durant els mesos analitzats, el perfil del
xifres, que no només eclipsen les corresponents a la resta de motius visitant tipus experimenta una transformació notable. Els homes de
sinó que omplen els hotels de la ciutat, caldria sumar les correspo negocis de mitjana edat i de perfil econòmic-professional elevat
nents al turisme de creuers i d'altres allotjaments alternatius, espe deixen pas a uns col•lectius molt més heterogenis en termes d'edat,
cialment pel que fa a la gamma més baixa en termes econòmics de professió, de nivell adquisitiu, de lloc de procedència, o de mitjà
-com el turisme juvenil, que s'allotja en pensions o en cases d'a de transport utilitzat, a banda que també es produeix una correcció
mics. del desequilibri per sexes i la presència femenina augmenta entre
10 i 15 punts sobre el total de visitants, sense arribar, no obstant, a
Convé, no obstant, recordar que paral•lelament a aquesta expan representar la meitat d'aquest total.
sió del turisme s'està produint una disminució de la resta de visi
tants, continuant la tendència iniciada al llarg de l'any 1996. En La tradicional presència de visitants estrangers no ha experimen
especial, destaca el comportament recessiu del grup de visitants per tat una variació substancial al llarg de l'any. A diferència d'estius
motius professionals, que disminueix percinquè bimestre consecu anteriors, quan els visitants procedents de l'estranger representaren
tiu i que, des de començament d'any, acumula una variació negati vora un 70 per cent del total, el fort augment del turisme procedent
va superior al sis per cent. de diversos punts d'Espanya -gairebé un 20 per cent- ha permès
que aquella proporció es mantingués en lamitjana anual, entre un
60/65 per cent. Pel que fa als visitants amb origen estranger, es
manté l'aclaparadora presència dels procedents dels Estats Units,
alhora que augmenta notablement la importància quantitativa del
col.lectiu llatinoamericà.
53
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Durada de l'estada mitjana a la ciutat
Dies 3,1 2,7 2,9 3,3 3,0 3,2 2,7 2,9
Nits 2,3 1,9 2,2 2,7 2,3 2,6 I1 2,1
Acompanyat per (%)
Sol 42,4 42,7 42,9 28,8 29,6 18,0 32,5 34,4
Amic/companys 29,5 28,1 30,7 36,6 33,7 31,2 30,6 30,0
Amb la fanulia 25,8 26,4 24,7 30,1 33,1 46,4 33,2 31,8
Amb fills 7,3 7,8 4,3 9,3 8,3 20,5 8,9 9,1
Sense fills 18,5 18,6 20,4 20,8 24,8 25,9 24,3 22,7
Grup organitzat 0,2 1,0 0,5 3,6 2,1 4,9 0,9 1,0
Altres 2,1 1,8 1,2 0,9 1,5 0,3 2,8 2,8
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Distribució de la despesa extrahotelera (%)
Menjar/beguda 70,0 72,0 75,0 65,0 57,0 54,0 75,8 70,0
Compres 7,0 6,0 3,0 12,0 15,0 15,0 2,0 4,9
Entreteniment 9,0 11,0 11,0 11,0 13,0 15,0 8,9 11,3
Transport intem 14,0 11,0 11,0 12,0 14,0 14,0 13,2 13,6
Altres 1,0 2,0 0,2 0,2
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Valoració del enquestats sobre el següents punts
(Mitjana, sobre la base d'una valoració del al 10)
Oferta arquitectònica 8,1 7,9 7,9 8,4 8,3 8,5 7,9 8,2
Oferta cultural 7,5 7,4 7,4 7,7 8,0 8,3 7,4 7,7
Entreteniment 7,8 7,7 7,5 7,7 7,8 8,1 7,7 8,0
Caràcter/amabilitat del ciutadans 7,0 7,1 7,1 7,7 7,7 8,1 7,1 7,2
Accessos 7,7 7,7 7,6 7,5 7,8 7,8 7,4 7,9
Transport públic 7,5 7,3 7,3 7,5 7,9 8,1 7,3 7,7
Nivell d'informació 6,5 6,6 6,5 6,6 6,8 7,1 6,5 6,7
Seguretat ciutadana 5,4 5,4 5,5 6,7 6,9 7,2 5,8 5,9
Contaminació atmosfèrica 4,9 4,8 4,9 5,8 5,6 5,7 5,0 5,0
Sorolls 4,9 4,8 4,8 5,8 5,2 5,6 5,0 5,0
Neteja general de la ciutat 4,7 4,7 4,9 5,9 6,5 6,4 5,0 5,0
Relació qualitat/preu ofertarestauració 7,4 7,4 7,4 7,5 7,6 7,5 7,2 7,4
Relació qualitat/preu ofertahotelera 7,2 7,3 7,2 7,2 7,5 7,3 7,3 7,3
Relació qualitat/preu ofertacomercial 7,4 7,6 7,8 7.4 7,2 7,6 6,6 7,5
Valoració de diferents aspectes de la ciutat Per últim, resta apuntar la consolidació de l'atractiu de
jl-ag 97 Barcelona com a ciutat de compres, un aspecte al que els visi
tants destinen el
o 2 4 6 8 triple del pressupost que destinaven any ante
Oferta en
arquitectònica rior termes percentuals sobre la despesa extrahotelera total.
En línia amb això, millora progressivament la percepció que els
Oferta cultural
visitants tenen sobre la relació
Entreteniment qualitat/preu de l'oferta comer
durant els mesos i obté un sobre deu.
Caràcter ciutadans cial, que dejuliol agost 7,6
Accessos
A banda
Transport públic d'aquest factor, i de la tradicional bona nota que
Informació aconsegueixen l'oferta arquitectònica, cultural i d'entreteni
Seguretat ciutadana ment, cal fer una valoració molt positiva dels excel•lents resul
Contaminació atmosfèrica tats que obté el servei de transport públic i el caràcter i l'amabi
Sorolls litat dels ciutadans, dos aspectes que contribueixen a fer més
Neteja general fàcil i agradable l'estada dels turistes (especialment dels que
Qualitat/preu (restaurant) s'estimen més viatjar pel seu compte, el col•lectiu més important
Qualitat/preu (of. hotelera) dels que recalen a Barcelona) i que actuen, per tant, com a immi
Qualitat/preu (of. comercial) llorables agents de promoció de la ciutat.
Nota: elssignes de la dreta mostren l'evolucióenrelació amb els mateixos mesos de l'any passat.
54
V. Construcció i Mercat Immobiliari

Consum de ciment
Consum aparent de ciment Consum de ciment
milers de tones
Província de Barcelona Wuii
1200
Núm. índex* Tones Núm. índex*.
1990 2.613.640 100,- 3.793.304 100,- 1000
1991 2.532.335 96,9 3.652.683 96,3
1992 2.502.844 95,8 3.745.209 98,7 800 1
1993 2.145.106 82,1 3.143.324 82,9 1 1
1994 2.171.980 83,1 3.202.300 84,4 600 1 1 1 1 I I I
1995 2.198.691 3.434.545 400
lr. tr. 586.265 84,1 913.452 87,4 h
2n. tr. 601.077 85,4 932.858 89,7 200 111 iii
3r. tr. 508.797 85,0 801.002 90,5 i ii iiI
4t. tr. 502.552 84,1 787.233 90,5
0 i 111111
1992 1993 1994 1995 1996 1997
1996 2.039.257 3.036.845
Província de Barcelona Resta de
lr. tr. 515.619 81,4 804.251 87,7 • • Catalunya
2n. tr. 566.813 80,1 884.742 86,4
3r. tr. 497.297 79,7 831.862 87,2
4t. tr. 459.528 78,0 785.990 87,2 (% Taxa de variació interanual
20
1997
16
lr. tr. 476.934 76,5 776.833 86,5
2n. tr. 602.844 77,9 961.746 88,5 12
3r. tr. 589.666 81,5 918.355 90,8
8
Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. 4
*Números índex de acumulat dels darrers dotze mesos.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen. 0
-4
Variació (%) prov. Barcelona Catalunya
-
3r. tr. 97/3r. tr. 96 18,6 10,4 -8
lr. sem. 97/1r. sem. 96 -0,2 2,9 -12
111.96 IV.96 1.97 11.97 111.97
1996/1995 -7,3 -3,7
1995/1994 1,2 7,3 • Província de Barcelona • Catalunya • Espanya
A mesura que avança l'any, continuen millorant els indicadors Un cop més, cal destacar la construcció residencial com l'artífex
sectorials, i en taxes interanuals, la construcció presenta ja de la recuperació de la tendència expansiva. Lamillora de les con
una contribució positiva al PIB general. dicions d'accés a l'habitatge ha permès la ràpida absorció d'uns
volums d'oferta molt elevats en comparació amb les dades de
En contrast amb la pèrdua de dinamisme detectat a finals del començament de la dècada, si bé en algunes zones s'apunten els
1996 i primers mesos del 1997, els principals indicadors del sector primers símptomes d'esmorteïment del ritme de creixement.
mostren, durant els mesos centrals de l'any,una ràpida recuperació.
Lestaxes interanuals de l'evolució global del sector tornen a situar En realitat, aquest subsector ha estat el principal gairebé únic
se en valors positius tant a Catalunya com a Espanya, fet que pro responsable de l'actual fase de creixement del sector, en un esforç
bablement permetrà tancar any amb unaaportació positiva al crei constant per contrarestar la retracció de l'obra civil, un capítol
xement econòmic, a diferència del que havia succeït el 1996. especialment afectat en els darrers anys per l'austeritat d'uns pres
supostos dissenyats per a reduir el dèficit públic. Hom espera que
Efectivament, si les dades de començament d'any ja invitaven a lentament es concreti l'esperada recuperació, tota vegada que els
pensar en unamillora de les expectatives, el fet és que la recupera pressupostos del 1998 preveuen una lleu recuperació de la despesa
ció ha estatmolt més ràpida i ferma del que s'esperava. D'entre els pública en inversió. Per ara, la cartera de comandes de l'obra civil
diversos indicadors sectorials disponibles, destaca l'evolució del continua mostrant un perfil molt negatiu, si bé comencen a detec
consum aparent de ciment durant el tercer trimestre de l'any, amb tar-se signes lleument positius en les dades de licitació oficial;
augments desconeguts des de la primera meitat del 1995. En con durant el primer semestre, la licitació d'obra pública, tant d'edifi
cret, aquests han estat del 18,6 per cent a la província de Barcelona, cis com d'infraestructures, ha experimentat una variació global del
del 10,4 a Catalunya i del 9,2 a Espanya. Per la seva banda, els indi 7 per cent a Catalunya en relació amb l'any anterior.
cadors d'ocupació sectorial continuenmostrant un perfil molt posi
tiu, en mantenir-se el ritme de creixement del nombre d'ocupats i
persistir la reducció dels aturats.
57
Construcció d'habitatges
Construcció d'habitatges'
elona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya
Període , bats .
1987 3.828 3.146 17.120 12.663 20.948 15.809 26.875 19.618 47.823 35.427
1988 3.480 3.302 21.756 13.221 25.236 16.523 35.632 19.214 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 22.532 17.373 27.252 20.591 36.398 25.010 63.650 45.601
1990 2.724 2.431 14.841 15.988 17.565 18.419 19.797 24.105 37.362 42.524
1991 2.157 2.503 14.725 14.403 16.882 16.906 16.468 20.488 33.350 37.394
1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.980
1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679
1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814
1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547
lr. tr. 740 950 6.399 4.401 7.139 5.351 5.166 3.422 12.305 8.773
2n. tr. 801 612 6.426 5.288 7.227 5.900 4.790 3.816 12.017 9.716
3r. tr. 913 526 4.524 4.389 5.437 4.915 3.683 3.414 9.120 8.329
4t. tr. 655 553 4.812 5.221 5.467 5.774 4.287 3.955 9.754 9.729
1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 16.676 14.956 46.334 39.812
lr. tr. 997 383 6.930 5.596 7.927 5.979 4.617 3.784 12.544 9.763
2n. tr. 976 763 6.408 6.036 7.384 6.799 4.425 4.508 11.809 11.307
3r. tr. 804 358 5.553 4.499 6.357 4.857 3.757 3.493 10.114 8.350
4t. tr. 1.311 1.036 6.689 6.185 8.000 7.221 3.877 3.171 11.877 10.392
1997
lr. tr. 940 758 7.452 4.847 8.392 5.605 4.185 3.062 12.577 8.667
2n. tr. 855 1.431 8.003 6.687 8.858 8.118 4.880 4.089 13.738 12.207
3r. tr. 945 589 7.584 4.212 8.529 4.801 3.418 3.568 11.947 8.369
1. Fins a 1994 les dades inclouen reformes iampliacions.
Nota: no es comptabilitzen el habitatges públics en la seva totalitat.
Font: Explotació del visats d'obra idels certificats finals d'obra dels Collegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Elaboració pròpia.
Barcelona Resta RNIB Habitatges iniciats
(%) de variació
Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats (taxa interanual)
120
3r. tr.1997/3r. tr. 1996 17,5 64,5 36,6 -6,4 1
lr. sem.1997/1r. sem. 1996 -9,0 91,0 15,9 -0,8
40 -
1996/1995 31,5 -3,8 15,4 15,6
1995/1994 12,8 24,0 -3,1 15,4
-
20 -
L'accentuació del ritme de creixement de la construcció resi
dencial a la regió metropolitana durant el tercer trimestre fa
bones les optimistes previsions apuntades al primer semestre Iji
per al conjunt de l'any.
A les portes del tancament de l'any, les dades disponibles -20
per 11.96 111.96 IV.96 1.97 11.97 111.97
meten preveure un balanç molt positiu de la construcció residencial
pel 1997, tant a Barcelona Barcelona RMB
com a la regió metropolitana i a Catalunya
Catalunya. Si ja els valors corresponents de la primera meitat de
l'any presentaven un perfil molt positiu, els del tercer trimestre
contribueixen a accentuar aquesta tendència expansiva, amb una La consistència de l'actual fase expansiva es posa de relleu
intensificació notable del ritme de creixement. De no produir-se també a partir de les dades dels habitatges acabats, que en termes
cap daltabaix durant el darrer trimestre, hom espera que fàcilment acumulats dels darrers dotzemesos superen àmpliament les mitja
laxifra d'habitatges iniciats al conjunt de Catalunya durant el 1997 nes dels darrers anys. Barcelona és l'àmbit que registra una evolu
se situï al voltant dels cinquanta mil, una xifra desconeguda en la ció més expansiva, amb una variació de l'acumulat anual del 85 per
present dècada. cent en relació amb un any enrere, fent-se ressò dels elevadíssims
nivells de creixement dels habitatges iniciats assolits en el darrer
En relació amb el mateix trimestre de l'any anterior, els habitat trienni.
ges iniciats tant a Barcelona com a Catalunya han crescut un 18 per
cent, mentre que a la regió metropolitana ho han fet a un ritme
superior, del 34 per cent. L'acumulat des de començament d'any,al
seu torn, mostra també creixements superiors als registrats a l'aca
bament de l'any anterior, quan s'assoliren els valors de producció
més elevats del cicle actual.
58
Habitatges iniciats a la regió metropolitana Habitatges iniciats als grans municipis de la Regió
Metropolitana'
~effliemienfflumwer itei~~~p,
Barcelona 945 4.088 10,6
Vallès
Oriental l'Hospitalet de Llobregat 175 474 —22,6
Badalona 599 849 52,4
Sabadell 411 1.486
Vallès 24,1
Occidental Terrassa 394 1.643 32,7
Santa Coloma de Gramenet 13 206 90,2
Maresme
Mataró 381 964 94,7
Cornellà de Llobregat 187 606 19,2
Sant Boi de Llobregat 92 706 —18,3
el Prat de Llobregat 76 503 —34,6
Rubí 215 750 43,4
Alt Baix Barcelonès Viladecans 115 505 —23,7
Penedès Llobregat Granollers 87 399 —21,9
Cerdanyola del Vallès 77 393 —30,4
E131:0111
Total 3.767 13.572 15,0
Garraf Total RMB 8.529 29.668 21,5
EriCi TotalCatalunya 11.947 46.344 11,8
1. Municipis de la RMB amb més de 50.000 residents (Padró de 1996).
2. Variació registrada en els darrers dotze mesos.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció General d'Actuacions
Concertades, Arquitectura i Habitatge.
1993 1994 1 1 1995 1 1 1996 Bei gn-st 97 L'actual fase expansiva de la construcció residencial té una
doble lectura positiva: com a sector de l'oferta, actua com a
locomotora i contribueix al creixement de l'economia; des del
Habitatges iniciats/1000 habitants punt de vista de la demanda, i en confluència amb molts d'al
tres elements, facilita l'accés a l'habitatge a un segment molt
Barcelona _,ffiede ampli de la població.
Barcelonès
.,em Efectivament, en aquests darrers anys hi haBaix Llobregat hagut prou estímuls
per a totes les franges de demanda com per haver convertit la situaVallès Occidental
ció actual en la més favorable en comparació amb el decenni pre
VallèsOriental cedent. Aquests elements han estat especialment valorats pels seg
Maresme ments que havien engrossat les bosses de demanda potencial durant
Garraf algun temps i han consistit, d'una banda, en els oferts pel Pla de
Alt Penedès l'habitatge per a les rendes baixes i mitjanes-baixes, i per l'altra, en
Regió Metropolitana una situació d'estancament dels preus de venda en termes reals i de
millora progressiva de l'accessibilitat a
Catalunya l'habitatge per la reducció
dels
2 14 tipus d'interès fins a nivells desconeguts en aquest país.
0 '4 '6 8 10 12 16 18
mitjana anual 1992-1996 •juliol96-juny 97 En particular, també convé destacar d'aquestperíode el desenvo
lupament d'un marc de competència entre les entitats financeres
que a més de rebaixar els tipus dels crèdits amb garantia real, ha
La forta expansió del subsector residencial és una de les notícies propiciat l'aparició de productes hipotecaris molt més flexibles i
econòmiques més destacades de l'actual fase de creixement de l'e pensats per a unaàmplia varietat de situacions laborals.
conomia. A nivell de sector d'oferta, durant el 1997 ha experimen
tat una nova revifalla que probablement permetrà tancar l'any amb Paral•lelament, el favorable i en alguns casos desproporcionat
una aportació positiva del conjunt del sector al creixement del PIB tractament fiscal de què gaudeix l'adquisició d'habitatge habitual i
general, tota vegada que el dinamisme de la construcció residencial el fet que la nova producció s'hagi concentratmajoritàriament a les
sembla compensar la feblesa de l'obra pública. Però, òbviament, àrees urbanes són dos elements més que contribueixen a dibuixar
aquesta bona notícia transcendeix sobradament l'àmbit de la pro una situació radicalment diferent a l'existent a finals de la dècada
ducció i s'estén al bon ritme d'absorció perpart de la demanda dels passada, quan la dinamització del sector de la construcció residen
habitatges construïts en els darrers anys, en un procés que s'inicià cial s'havia produït per l'impuls de les segones residències.
durant la primera meitat de la dècada i que s'ha intensificat darre
rament aprofitant la disminució dels tipus d'interès.
59
Conirucció d"Ilabitatgc
Habitatges iniciats Habitatges de protecció oficial dc nova conbtrucciói
milers
Barcelona RNIB' Res atalunya Catalunya
9
Ini
8
7 1993 19 2.687 4.070 6.757
1994 338 2.691 3.531 6.222
6 -
1995 242 3.406 5.633 9.039
5 -
1996 257 3.093 3.199 6.292
4 -
lr. tr. 184 617 779 1.396
3 2n. tr. 73 1.242 960 2.202
2 3r. tr. 0 297 721 1.018
4t. tr. 0 937 739 1.676
1
0 1997
1992 1993 1994 1995 1996 97 lr. tr. 112 728 791 1.519
• Barcelona Resta municipis •Resta RMB 2n. tr. 367 1.126 328 1.454
3r. tr. 16 754 972 1.726
Tot i aquesta combinació de circumstàncies favorables donat
el nivell assolit-, hom pensa que tant la producció com l'adquisició 1993 17 948 1.734 2.682
d'habitatges no pot pas continuar creixent a ritmes similars als 1994 I 1.111 2.381 3.492
que
ho ha fet els darrers qualsevol 1995 130 1.708 3.451 5.159
en anys. En cas, ja hem alertat repe
tides vegades en aquestes pàgines sobre la limitada capacitat d'ab 1996 0 2.984 3.814 6.798
sorció per part de la demanda. De mantenir-se la trajectòria expan lr. tr. 0 546 1.247 1.793
siva actual, es molt probable que en els propers mesos es passi a 2n. tr. 0 1.163 543 1.706
una situació d'excés d'oferta, tota vegada que en aquests moments 3r. tr. 0 684 983 1.667
són ja moltes les economies domèstiques compromeses amb el 4t. tr. 0 591 1.041 1.632
pagament d'un préstec hipotecari; de fet, les variables relatives al
crèdit bancari destinat a l'adquisició d'habitatge habitual i a les 1997
hipoteques constituïdes, lr. tr. 100 479 562 1.041
que han reflectit amb fidelitat aquest crei
xement espectacular, comencen a mostrar símptomes d'esmorteï 2n. tr. 24 951 844 1.795
del ritme de creixement. 3r. tr. 28 734 802 1.536
ment
I. Fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions.
Tot i amb això, és difícil establir el recorregut futur d'aquestes 2. Fins a 1994 les dades corresponen a laRegió I.
variables, la percepció de la demanda d'una Font:Direcció General d'ActuacionsConcertades, Arquitectura iHabitatge. Generalitat de Catalunya.
quant que per part
certa estabilitat, garantida a partir del bon moment econòmic i la
renovació dels ajuts públics per l'adquisició d'habitatges que pro El fort impuls de la construcció a la regió metropolitana per
bablement tindrà lloc a començaments del 1998, poden acabar de met reequilibrar l'oferta d'habitatge amb les necessitats de la
decidir segments de la demanda poc proclius a assumir aquest risc demanda: set de cada deu habitatges iniciats a Catalunya
però alhora conscients de l'excepcionalitat de les circumstàncies durant el tercer trimestre es troben a la regió metropolitana, i
actuals, especialment quan els preus comencen a experimentar pràcticament un de cada dos se situa al Barcelonès, o al Baix
lleus repunts a l'alça. A l'altre extrem de la demanda, cal conside Llobregat o al Vallès Occidental.
rar el creixent atractiu dels habitatges com a bé d'inversió davant la
davallada de la rendibilitat que han experimentat molts actius de En una aproximació a la distribució territorial d'aquesta nova
renda fixa i com a fórmula de blanqueig de diners davant la intro oferta i, a risc de semblar repetitius, hem de reclamar l'atenció un
ducció de l'euro. cop més sobre l'extraordinària concentració de la nova construcció
residencial a les àrees urbanes i, en concret, dintre de la regió
metropolitana. Si aquest ha estat un tret característic de l'actual
fase expansiva, cal ressaltar l'accentuació progressiva que s'evi
dencia, amb el pes creixent de la producció residencial a la regió
metropolitana sobre el conjunt de Catalunya. En concret, en els
anys finals de la dècada anterior aquest pes oscil•lava al voltant del
43 per cent; en els primers noranta, representava la meitat de la
nova construcció; i, entre el 1993 i el 1996, se situava en un 60 per
cent. Les dades disponibles del 1997 mostren que aquesta propor
ció ha superat el 67 per cent, i, en concret, durant el tercer trimes
tre ha assolit un 71,4 per cent.
60
Projectes visats a Barcelona (prov.) Projectes d'habitatges visats
milers visats variació (%)
45 100 pel d'Arquitectes (Província de Barcelona)
Habitatges
40-
50
35 -
1983 16.188 10.227 5.961
1984 13.644 8.014 5.630
30- II 1985 15.260 9.104 6.156
1986 11.621 7.965 3.656
25 - 1987 17.919 12.577 5.342
-50 1988 26.330 22.819 3.511
20 -
1989 32.942 30.222 2.720
1990 20.489 19.203 1.286
15 100
990 1991. 1992 1993 1994 1995 1996 97 1991 21.570 20.077 1.493
habitatges visats en els darrers dotze mesos 1992 21.868 19.687 2.181
taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos 1993 22.730 18.925 3.805
- lliures proteccióoficial 1994 27.744 23.929 3.815
1995 30.884 26.641 4.243
Lògicament, aquesta progressiva concentració deriva d'un lr. tr. 7.547 5.660 1.887
supe
rior ritme de creixement 2n. tr. 6.801 6.285 516
a la regió metropolitana respecte al de la
3r. tr. 10.154 9.034 1.120
resta de Catalunya. En concret, mentre que a la regió metropolita 4t. tr. 6.382 5.662 720
na les dades de l'acumulat anual mostren una intensificació del
ritme de creixement, amb un augment del 19 per cent -xifra supe 1996 34.758 32.351 2.407
rior a la de tancament de l'any anterior i a qualsevol dels trimestres lr. tr. 9.099 8.466 633
precedents-, a la resta de Catalunya l'evolució amb un any enrere 2n. tr. 9.066 8.623 443
mostra signe negatiu, amb una davallada del 2,5 per cent. 3r. tr. 7.780 7.167 613
4t. tr. 8.813 8.095 718
Si analitzem amb deteniment l'evolució de la resta de Catalunya,
hom pot observar la tònica recessiva que afecta la resta d'àrees 1997
lr. tn 10.894 9.730 1.164
urbanes de Catalunya: en l'acumulat anual, tant el Gironès com el 2n. tr. 11.518 10.203 1.315
Segrià i el Tarragonès revelen unadisminució progressiva del nom 3r. tr. 13.238 12.525 713
bre d'habitatges iniciats que va des del -1,8 del Gironès al -49,0
per cent del Tarragonès. En canvi, cal fer especial menció a la tra Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.
jectòria alcista d'algunes zones turístiques, que amb la consolida
ció del creixement de l'economia semblen reprendre la senda Projectes visats
expansiva després d'un seguit d'anys d'atonia. Protecció
Variació (%) Total Lliures oficial
La trajectòria a l'alça de la regió metropolitana és un tret exten
sible a les set comarques que la formen.Excepte el Vallès Oriental, 3r. tr.199713r. tr. 1996 70,2 74,8 16,3
on l'acumulat anual mostra un estancament en relació amb el perí lr. sem.199711r. sem. 1996 23,4 16,6 130,4
ode gener-setembre d'un any enrere, la resta de comarques té una
aportació positiva al creixement de la regió, oscilia del 10,7 1996/1995 12,5 21,4 -43,3
que 1995/1994
per cent del Barcelonès al 11,3 11,3 11,2
63,8 per cent del Maresme. Al mapa de
la regió metropolitana adjunt es pot apreciar com a les tres comar
ques més importants en termes quantitatius -el Vallès Occidental,
el BaixLlobregat i el Barcelonès, que reuneixen el 46,6 per cent del
total de Catalunya i són les més poblades-, s'està a punt o ja s'ha
superat en els primers nou mesos de l'any el nivell assolit durant el
1995, mentre que a les dues comarques costaneres del Garraf i el
Maresme fins i tot s'han deixat enrere les xifres del conjunt del
1996.
61
Llicències d'obres
Sostre previst a les llicències d'obres aprovades (m2)
4 Sostre nou Reforma
esidencial Aparcament L. comercials Oficines i hotels Indúst. i altres Total nou' iAmpliació
1988 275.752 210.327 59.141 56.149 32.542 47.953 681.864 140.903 822.767
1989 480.800 403.524 174.196 79.260 59.436 94.756 1.291.972 114.772 1.406.744
1990 451.787 629.003 241.413 267.339 301.827 111.789 2.003.,158 202.625 2.205.783
1991 252.847 435.874 122.016 202.940 127.512 55.567 1.196.756 147.425 1.344.181
1992 192.105 278.695 110.557 86.292 82.541 50.917 801.107 194.087 995.194
1993 286.341 507.874 119.905 105.890 106.016 57.222 1.183.248 375.741 1.558.989
1994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.612
1995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.201 1.370.940
1996 298.914 202.588 85.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468
lr. tr. 49.862 38.157 10.729 29 12.442 5.765 116.984 85.274 220.135
2n. tr. 50.611 39.908 14.429 1.181 7.349 3.083 116.561 62.242 210.373
3r. tr. 55.035 57.595 14.639 14.927 10.493 2.008 154.697 39.027 214.728
4t. tr. 143.406 66.928 46.797 3.221 9.376 5.756 275.484 139.055 435.232
1997
lr. tr. 145.081 72.464 32.412 666 29.976 30.093 310.692 105.909 418.246
2n. tr. 139.495 50.559 32.234 7.884 4.686 8.875 243.886 102.148 351.062
3r. tr. 116.631 51.923 40.389 2.858 17.765 30.242 259.808 77.174 337.577
1. Fins any 1991 inclou el sostre de nova planta delspro ectes d'ampliació.
2. A partir de 1996 canviala classificació per usos ien els diferents epígrafs es comptabilitzen els usos assignatsper plantes. El total recull la resta d'usosi per això és superior al sostre nou més el de refor
mai ampliació.
Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'A untament de Barcelona.
Habitatges i places d'aparcament Habitatges de nova planta aprovats
nombre d'habitatges variació (%)
Habitatges Places 2000 120
nous - xrkuza.- d'aparcament - 100
1600 -
1992 1.815 98 1.913 11.499 - 80
1993 2.761 689 3.450 19.609
-
1994 2.483 349 2.832 14.202 60
1200 -
1995 3.978 927 4.905 15.642
- 40
1996 3.400 1.053 4.453 6.521
800 -
- 20
1997
-
lr. tr. 1.657 386 2.043 3.022 0
40:_ 14
2n. tr. 1.399 667 2.066 2.210
3r. tr. 1.084 185 1.269 1.687
-40
92 93 94 95 96 97
-
Lamillora progressiva de les condicions d'accés l'habitatge • nombre d'habitatges taxa de variació interanua de
a l'acumulat dels darrers 12 mesos(%)
provoca un creixement extraordinari dels projectes residen
cials nous per tota la ciutat.
durant molt temps, tant a causa de l'escassetat d'oferta nova com
Si ja les dades de començament d'any mostraven uns augments d'uns preus i unes condicions d'accés inabordables: amb les dades
espectaculars en relació amb períodes equivalents del trienni pre del darrer trimestre, ja són quatre de seguits els que han registrat
cedent, els valors registrats per les llicències d'obres durant el ter dotacions de sostre nou a l'entorn o superiors als 250.000 m2 i als
cer trimestre de l'any s'han sumat a aquesta tendència general i 1.000 habitatges. L'altra característica substantiva de l'expansió
contribuiran a que el 1997 sigui considerat un any excepcional, un actual -associada al protagonisme de les promocions residencials-,
punt de ruptura amb la tònica esmorteïda que havia imperat al llarg és la dispersió que s'observa arreu de la ciutat. Aquest allau de
de la dècada i que només s'havia vist alterada per l'aprovació promocions noves prové de la suma de molts projectes mitjans i
esporàdica d'algun projecte lúdic-comercial de gran dimensió. petits escampats arreu de la ciutat.
En els primers nou mesos de l'any s'ha aprovat la construcció del Pel que fa a la resta d'usos, cal destacar que també presenten una
doble de sostre i del doble d'habitatges de nova planta del que s'ha evolució molt positiva, si bé no comparable amb la del sostre resi
via aprovat un any enrere. En termes d'habitatges, els poc més de dencial. Amb l'excepció de la superfície destinada a oficines, tots
4.100 previstos de nous representen la xifra més elevada assolida els altres usos registren augments significatius, i, en especial, des
en qualsevol dels deu anys precedents complets. A diferència d'al taca la revitalització del sostre comercial i, en menor mesura, dels
tres situacions expansives registrades a les llicències d'obres, el aparcaments. El sostre de reforma i ampliació, per la seva banda,
moment actual presenta com a novetat que es tracta d'un creixe manté la tendència expansiva, consolidant any rere any una posició
ment ferm i sostingut, fruit d'un canvi de tendència i orientat a més destacada sobre el sostre total.
satisfer una demanda residencial que havia resultat perjudicada
62
Llicèneies d'ohres Ifw-celond economia 34
63
Lloguer d'oficines
Preu mitjà de lloguer dels locals destinats a oficines Superfície mitjana dels locals destinats a oficines
1993 1994 1995 1996 1r. sem. Ir. sem. 97
Ciutat Vella 817 881 944 896 1.035 Ciutat Vella 121 115 113 122 115
L'Eixample 1.272 1.060 1.030, 992 1.015 L'Eixample 124 123 131 129 131
Sants—Montjuïc 1.045 879 958 878 942 Sants—Montjuïc 94 141 111 110 135
Les Corts 1.626 1.334 1.245 1.017 1.138 Les Corts 151 143 182 118 155
Sarrià—Sant Gervasi 1.360 1.151 1.086 1.076 1.046 Sarrià—SantGervasi 102 122 122 121 108
Gràcia 971 1.064 1.103 860 971 Gràcia 84 101 118 97 93
Horta—Guinardó 1.009 902 1.048 746 932 Horta—Guinardó 104 86 80 173 76
Nou Barris 710 958 1.064 897 1.146 NouBarris 104 65 73 89 52
Sant Andreu 961 934 924 965 946 SantAndreu 82 121 161 111 88
Sant Martí 766 749 826 858 728 Sant Martí 139 163 150 121 171
Barcelona 1.182 1.038 1.029 982 979 Barcelona 117 124 129 123 130
Preu màxim de les oficines
a l'Eix Central de Negocis 2.300 2.200 2.200 2.200 2.200
Font: Elaboració a Evolució del de les oficines a
pròpia partir de lesdades de base facilitades per la Camba de la PropietatUrbana preu algunes grans
de Barcelona. Les dades de l'ECN provenen de Richard Ellis. ciutats d'Europa en edificis exclusius de primera línia
8/m2/any
Els preus de lloguer d'oficines durant els primers sis mesos de 2000
1997 apunten a un canvi de tendència: s'acaba el degoteig a la
baixa I s'inicia un període de més estabilitat sensedescartar
lleus repunts a l'alça. 1500
Una primera valoració de l'evolució dels preus de les oficines i
—
similars que han 1000
estat objecte de lloguer a Barcelona durant el pri
mer semestre de 1997 posa de manifest que el degoteig a la baixa
dels darrers quatre anys ha tocat fons i sembla que s'inicia una fase 500 —
en la que no s'ha de descartar un lleu repunt dels preus. Pel conjunt
de la ciutat, el preu mitjà per m2 que s'obté del que figura en els
contractes de lloguer registrats al llarg d'aquests sis mesos és pràc 0
ticament idèntic al del conjunt del 1996, alhora que la superfície 88 89 90 91 92 93 94 95 96 j197
mitjana de les oficines llogades tendeix a molt lleument. —
augmentar Barcelona — London—City — París
Frankfurt Madrid
Així les coses, i en el ben entès que un creixement sostingut del Font:Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per Richard Ellis.
nivells d'activitat i d'inversió de les empreses hauria de tenir un
reflex en una major demanda de sostre d'oficines i al seu torn, en
els preus, hom podria pensar que l'actual fase expansiva que viu Si hom va al rerafons de les dades i aprofundeixmínimament en
l'economia catalana està passant de llarg per Barcelona o que l'anàlisi a nivell territorial, es constata una situació delmercat força
aquest creixement no és ni tan sedid ni tan intens com es pregona. més dinàmicade la que s'intueix a primera vista. Un primer senyal
Però seriauna falsa impressió. de la revitalització del mercat de lloguer d'oficines és l'augment
del nombre de contractes formalitzats i registrats. Segons aquestes
dades, el volum de contractacions durant els primers sis mesos de
1997 ha estat sensiblement superior al d'un any abans i dóna con
sistència al canvi de tendència iniciat a principi del 1995.
L'estabilitat dels preus de lloguer, que de fet amaga un repunt de
l'ordre del 3,5 per cent si es compara amb lamitjana del semestre
anterior, s'ha d'imputar bàsicament a la disponibilitat que encara
existeix de sostre nou o reformat, tant a Barcelona com a l'àrea
metropolitana i a la progressiva substitució d'espais obsolets per
instal•lacions modernes. Toti que es va absorbint lentament, aquest
excés d'oferta que encara condiciona els preus és valorat molt posi
tivament per aquelles empreses que es volen instal•lar per primera
vegada a Barcelona o que necessiten ampliar o modernitzar les
seves oficines.
64
Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona segons grandària i preu (1r. sem. 1997)
superfície (m) preu (ptes/m2/mes)
'
11~0 "iliffielini■ENIIPM~ 11~1.11~111..
o MILI.
fins a 30 1,0 1,0 fins a 500 4,8 4,8
31-60 20,7 21,6 501-750 25,2 30,0
61-90 23,7 45,3 751-1000 30,2 60,2
91-120 14,7 60,0 1001-1250 22,6 82,8
121-150 10,3 70,4 1251-1500 10,3 93,1
151-200 13,4 83,7 1501-1750 2,7 95,8
201-250 8,4 92,2 1751-2000 2,7 98,5
251-300 2,1 94,3 2001-2500 1,0 99,4
més de 300 5,7 100,0 2501-3000 0,2 99,6
més de 3000 0,4 100,0
<
Total 100,- Total 100,-
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades de base facilitades per la Cambra de laPropietat Urbanade Barcelona.
Preu de lloguer d'oficines i similars Principals activitats a desenvoluparals locals d'oficines
(1r. 1997) i similars llogats a Barcelona
sem. (1r. sem. 1997)
Serveis a Indústries
les empreses i tallers
(10,60%) (5,20%) Vendes
(8,20%)
Serveis al
consumidor Magatzems
(13,10%) (2,40%)
Oficines i
despatxos
wia (60,50%)
impaliAk ‘,11h La recuperació dels preus és la tònica general a la majoria de
districtes. El signe negatiu de Sant Martí s'ha de relacionar
amb l'augment de la superfície mitjana de les oficines i locals
llogats durant el període.
Quan l'anàlisi es trasllada a nivell de districtes és quan efectiva
ment es palpa el diferent dinamisme del mercat segons zones amb
EJ Sense oferta significativa 1=1 menys de 750 ptes/m2/mes més o menys dotació de sostre terciari i la incidència que la reacti
1=1 de 750 a 1.000 ptes/m2/mes ffi de 1.000 a 1.250 ptes/m2/mes vació de la demanda i el pes de la nova oferta té en els preus. Així,
ffi més de 1.250 ptes/m2/mes els majors creixements pel que fa a nombre de contractacions
durant el primersemestre s'hanregistrat a Ciutat Vella i SantMartí,
mentre que el creixement de l'Eixample -que ha concentrat al vol
Un altre factor que també ajuda a moderar l'esperada recupera tant del 45 percent dels lloguers del període- haestat inferior al del
ció dels preus de lloguer ha estat la progressiva i inapel.lable reta conjunt de la ciutat.
llada dels tipus d'interès i, en particular, de la rendibilitat dels
actius financers de referència.Aquesta sensible correcció del dife Mentre que l'evolució de CiutatVella, podria apuntar a una sòli
rencial de rendibilitats entre els actius de deute públic i la inversió da recuperació del protagonisme econòmic d'aquesta àrea central
en oficines i locals de negoci ha atret nous inversors al mercat -la recuperació dels preus sembla que ho indica- la de Sant Martí
immobiliari alhora que ha restat pressió als preus de lloguer d'a era força previsible donat l'augment de l'oferta d'aquest tipus de
quest segment del mercat. sostre que ha registrat en els darrers anys. En conjunt, dels set dis
trictes amb una oferta significativa d'oficines de lloguer, en sis ha
augmentat el nombre d'operacions durant el semestre i en cinc el
preu mitjà de lloguer ha estat sensiblement superior al del conjunt
de any 1996.
65
Lloguer de locals comercials i per a serveis personals
Preu mitjà de lloguer dels locals comercials Superfície mitjana dels locals comercials llogats
1993 1994 1995 1996 lr. seni. Mirral. 1993 1994 1995 1996 rier
.11.11111, 1.1.110
Ciutat Vella 1.365 1.142 1.006 979 927 Ciutat Vella 93 107 100 106 110
L'Eixample 1.618 1.167 1.198 1.196 1.082 L'Eixample 114 128 132 137 146
Sants-Montjuïc 1.197 961 990 989 950 Sants-Montjuïc 97 121 98 101 102
Les Corts 1.770 1.152 1.072 1.113 1.116 Les Corts 130 109 115 115 103
Sarrià-Sant Gervasi 1.642 1.332 1.186 1.244 1.142 Sarrià-Sant Gervasi 121 122 132 100 119
Gràcia 1.192 991 1.044 998 1.113 Gràcia 101 103 98 110 102
Horta-Guinardó 1.435 1.039 1.066 1.017 970 Horta-Guinardó 92 90 85 77 89
Nou Barris 1.219 1.156 1.060 1.066 1.037 Nou Barris 77 92 80 82 80
Sant Andreu 1.131 1.019 1.074 1.053 973 Sant Andreu 77 119 79 92 96
Sant Martí 1.363 1.067 1.026 953 864 Sant Martí 101 140 118 115 136
Barcelona 1.414 1.113 1.091 1.081 1.023 Barcelona 102 117 110 110 110
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de
Barcelona.
Preu de lloguer dels locals comercials i per a serveis Activitats a desenvolupar als locals llogats (%)
personals (1r. 1997) (primer semestresem. 1997)
Comerç al detall (41%)
Tèxtil (6%)
Resta comerç Alimentació (8%)
al detall (27%)
Comerç a l'engròs
(13%)
Restauració (19%) Resta serveis culturals
i personals (19%)
Serveis Serveis a les
(467) empreses
i immobiliari (8%)
En primer lloc, el fort impuls i la renovació que viuen les zones
més cèntriques i especialitzades de la ciutat està generant tensions
a l'alça dels preus, que, en aquests moments, oscil•len entre les
2.500 i les 10.000 ptes/m2 de lloguer al mes. Aquestes tensions
tenen el seu origen en auge del comerç especialitzat, amb un
impuls renovat pel desenvolupament de polítiques de marques prò
pies -en especial, firmes internacionals de moda, sabates o com
plements- que volen aprofitar les sinergies quederiven de situar-se
Sense oferta significativa ffi menys de 1.000 ptes/m2/mes a prop de locals molt coneguts i prestigiosos.
ffi de 1.000 a 1.250 ptes/m2/mes ffi més de 1.250 ptes/m2/mes
D'altrabanda, es detecta una situació de creixement molt mode
rat de preus a la major part dels grans centres comercials i carrers
La millora de la situació econòmica i el creixement del con més especialitzats dels diferents barris de la ciutat, si bé sembla
sum privat estimulen la demanda de locals comercials: el haver-se frenat el dinamisme i la renovació que els ha caracteritzat
nombre de contractes de lloguer signats durant el primer darrerament. En el primer cas, es deu a l'assentament i consolida
semestre augmenta un 11 per cent. ció de l'oferta. En el segon, aquesta manca de dinamisme prové del
fre a l'expansió de les franquícies que ha tingut un gran protago
Efectivament, les dades de contractes de lloguer de locals corres nisme en els darrers anys i que ha contribuït a una notable renova
ponents a la primerameitat de l'any revelen el fort dinamisme que ció de l'equipament tradicional comercial de molts barris.
caracteritza aquest segment de l'immobiliari, que afecta principal
ment les grans artèries comercials i, en menor mesura, els grans Per últim, la concentració de nous locals i la renovació dels
centres lúdic-comercials oberts en els darrers anys. Malgrat que per antics en eixos comercials molt definits està fent perdre atractiu a
al conjunt de la ciutat les dades mostrin una suau retracció dels molts dels locals situats en carrers que es troben fora dels trajectes
preus -un 5,1 per cent, fins a situar-se en pocmés de 1.000 ptes/m2 més freqüentats, amb baixades de preus molt accentuades. A més,
al mes-, cal matisar aquesta evolució global segmentant-la segons el fort creixement de la construcció residencial registrat en els
ubicació i tipologia de l'oferta. darrers dos anys està provocant un augment de l'oferta de locals
nous que tendeixen a ser ocupats per serveis de proximitat, si bé hi
ha una tendència creixent a habilitar aquests baixos comhabitatges.
66
VI. Ocupació

Mercat de treball
Població activa i ocupada. Taxes d'activitat
_
Barcelona RMB Barcelona RMB
Població Població Població Població Taxa Taxa Taxa Taxa
Període Activa Ocupada Activa Ocupada d'activitat d'ocu ació d'activitat d'ocupació
1991 712.411 646.116 1.775.885 1.579.137 n.d. n.d. 51,9 46,2
1992 703.653 634.162 1.745.789 1.540.611 n.d. n.d. 50,6 55,7
1993 694.895 608.559 1.832.178 1.572.425 n.d. n.d. 52,7 45,2
1994 686.137 599.219 1.850.809 1.603.232 50,6 44,2 52,7 45,6
1.95 683.948 598.556 1.865.359 1.622.785 51,6 45,2 52,9 46,1
11.95 681.758 600.821 1.859.522 1.630.144 51,3 45,2 52,6 46,1
111.95 679.569 600.740 1.874.248 1.648.497 51,0 45,1 52,9 46,5
IV.95 677.379 601.311 1.871.244 1.650.361 50,7 45,0 52,7 46,5
1.96 675.190 599.936 1.843.936 1.622.768 51,5 45,8 52,4 46,1
11.96 674.100 603.864 1.851.807 1.645.306 51,4 46,0 52,6 46,7
111.96 681.542 612.588 1.887.983 1.681.251 51,9 46,7 53,5 47,7
1V.96 688.335 621.710 1.896.387 1.693.393 52,4 47,3 53,7 48,0
1.97 684.630 618.075 1.864.322 1.663.947 52,1 47,0 52,8 47,1
11.97 680.925 617.541 1.882.136 1.694.254 51,8 47,0 53,3 48,0
111.97 700.274 637.668 1.892.733 1.707.917 53,2 48,5 53,6 48,3
Nota: Dades a final de període. La RMB (Regió Metropolitana de Barcelona) es compon de les 7 comarques de Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental iVallès Oriental
Les taxes són referides a la població major de 15 anys.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades censals, de l'Enquesta de PoblacióActiva per aBarcelona (apartir del 3r. tr. 1996) iprovíncia, i de les dades d'atur de PINEM.
Població activa i taxes d'activitat per sexe (Barcelona) La continuïtat en la creació de llocs de treball permet, un tri
mestre més, absorbir el creixement de la població activa i
Població Activa Taxa d'activitat reduir l'atur registrat.
Període Homes Dones Offles ones
Les dades del tercer trimestre de 1997 referides al mercat laboral
1993 391.833 303.062 n.d. n.d.
1994 393.395 292.742 62,3 40,3 recullen, un cop més, la confirmació de les principals tendències
queja es registraven en trimestres anteriors: un augment notable de
I. 95 393.499 290.449 64,2 40,8 la població activa i de l'ocupació i un atur que continua a la baixa,
II. 95 387.998 293.760 62,7 41,4 encara que, en termes generals, ho fa a una intensitat més suau que
III. 95 380.146 299.423 61,8 41,8 en trimestres anteriors. Tot i aquesta primera impressió de conti
IV. 95 375.836 301.543 60,8 42,0 nuïtat, es comencen a percebre algunes diferències entre els diver
sos col•lectius, tant per edat, sexe o grans sectors econòmics.
I. 96 380.504 294.686 62,8 41,8
II. 96 369.692 303.308 62,1 42,5 L'augment de la població activa prové, a banda de les incor
III. 96 373.294 308.248 62,4 43,2 dels
IV. 63,5 43,0 poracions joves, d'aquelles persones que, donades les
96 382.145 306.190
expectatives, decideixen reincorporar-se al mercat de treball.
I. 97 377.570 307.060 62,3 43,3
II. 97 374.118 306.807 61,8 43,2 El creixement de la població activa que, en el cas de Barcelona,
III. 97 379.161 321.113 63,9 44,5 es palesa des de mitjans de l'any 1996 obeeix en gran part a les
bones de trobar feina. De fet, hem comentat en més
Font: Elaboració perspectives ja
propia a partir de les dades de l'EPA per a Barcelona. d'una ocasió que en èpoques de creixement econòmic -sobretot a
partir del moment en què aquest creixement es trasllada a l'ocupa
Nota: En aquest número de Barcelona Economia iniciem un ció-, hi ha un col•lectiu de persones que no figuren com a població
tractament més ampli d'alguns aspectes del mercat de treball. Es activa que passen a considerar-se persones que cerquen feina
tracta d'estimacions pròpies apartir de l'evolució de l'EPA referi davant de les possibilitats reals de trobar-ne alguna, generalment a
des a la població activa per sexes, aixícom a les taxes d'activitat i temps parcial, i adequada a les seves possibilitats. A més, la consi
d'ocupació, aquestes últimes tant per a Barcelona com per a la deració de població activa de la gent que no treballa depèn única
Regió Metropolitana. Amb aquestes incorporacions pretenem ment del que declari en les enquestes trimestrals que realitza l'INE.
donar un marc de referència periòdic al conjunt de dades sobre
atur i ocupació que ja recollíem en aquest apartat.
69
AturregistrataBarcelonaialaRegióMetropolitana
Total Masculí Femení eEkjel. Indústria Construcció Serveis S.o.a.
elona ,
31 des. 1991 66.295 27.721 38.574 13.721 23.199 3.063 35.372 4.572
31 des. 1992 69.491 32.795 36.696 14.029 23.785 4.461 37.193 3.956
31 des. 1993 86.336 44.246 42.090 18.432 28.785 5.567 46.312 5.529
31 des. 1994 86.918 45.129 41.789 16.806 28.922 5.183 45.611 7.016
31 des. 1995 76.068 38.808 37.260 11.121 23.658 4.535 40.906 6.793
31 març 1996 75.254 38.240 37.014 10.959 22.406 4.461 41.096 7.107
30 juny 1996 70.236 35.287 34.979 9.624 20.779 4.125 38.248 6.921
30 set. 1996 68.954 34.303 34.651 9.617 19.751 4.110 37.701 7.233
31 des. 1996 66.625 33.273 33.352 9.255 18.554 3.946 36.435 7.511
31 març 1997 66.555 33.048 33.507 9.176 17.933 3.888 36.991 7.569
30 juny 1997 63.384 31.122 32.262 8.161 16.749 3.530 35.471 7.467
30 set. 1997 62.606 30.194 32.412 8.278 16.122 3.450 35.441 7.421
31 des. 1991 196.748 77.016 119.732 51.572 85.682 13.116 82.063 16.280
31 des. 1992 205.178 94.910 110.268 55.186 87.125 19.395 84.296 13.813
31 des. 1993 259.753 132.910 126.843 73.260 105.867 24.933 108.209 19.869
31 des. 1994 247.577 125.478 122.099 61.345 96.656 21.921 104.999 23.032
31 des. 1995 220.883 109.646 111.237 44.857 80.441 19.440 97.275 22.807
31 març 1996 221.168 109.294 118.874 44.712 78.224 19.341 98.716 23.979
30 juny 1996 206.501 100.900 105.601 39.683 72.718 17.864 91.795 23.300
30 set. 1996 206.732 100.655 106.077 40.448 70.979 18.351 92.296 24.331
31 des. 1996 202.994 99.511 103.483 38.954 67.857 17.991 92.253 24.018
31 març 1997 200.375 97.460 102.915 37.702 65.111 17.510 93.368 23.524
30 juny 1997 187.882 89.465 98.417 33.053 60.851 15.779 87.899 22.588
30 set. 1997 184.816
Font: Dades de FINEM facilitadesper la Regidoria de Promoció Economica iOcupació de l'Ajuntament de Barcelona iper la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona RMB Aturats registrats
milers de persones
30 set. 97/ 30 set. 97/ 30 juny 97/ 30 juny 97/
Variació (%) 100
30 juny 97 30 set. 96 31 març 96 30 juny 96
90 -
Atur total -1,2 -9,2 -6,2 -9,0
- masculí -3,0 -12,0 -8,2 -11,3 80 -
- femení 0,5 -6,5 -4,4 -6,8
-
-juvenil 1,4 -13,9 -12,3 -16,7 70
60 -
- agr., ram. i pesca 3,0 8,2 -11,3 -7,2
- indústria -3,7 -18,4 -6,5 -16,3 50 -
- construcció -2,3 -16,1 -9,9 -11,7
- serveis -0,1 -6,0 -5,9 -4,2 40 -
-4,0 -3,1 ......,,,,,,..„..„.„
- s.o.a. -0,6 2,6 30 -
20 umilmi umilliii ilinium ][1,1[“,,, “11,111111 limmill
1992 1993 1994 1995 1996 1997
Així, veiem com des de mitjans de 1996 el conjunt de la pobla
- Total - Homes - Dones
ció activa no cessa de créixer en termes interanuals, a banda de les
oscil.lacions estacionals causades tant per les temporades d'estiu i
de Nadal com pel calendari escolar que fa que unapart dels joves Conseqüència d'aquestes evolucions que hem marcat a grans
que han acabat estudis passin aleshores a considerar-se com a trets, la taxa d'activitat -mesurada sobre la població major de 15
actius. Tanmateix, si diferenciem per sexes, es registra un augment anys- també augmenta, i ho fa més intensament en les dones que
de la població activa femenina abans que es produeixi en els en els homes. Actualment, la proporció d'actius sobre la població
homes. En aquest sentit, es fa palesa la importància de les dones en barcelonina major de 15 anys és d'un 53 per cent aproximadament,
aquell col•lectiu que s'incorpora al mercat de treball davant d'unes percentatge que augmenta al 63,9 en els homes i se situa al 44,5 per
expectatives reals de trobar una feina, si més no a temps parcial. cent en les dones. Aquest darrer, tot i que sigui clarament inferior
al dels homes, ha augmentat des de final de 1994 en més de quatre
punts, en què se situava lleugerament per sobre del 40 per cent.
70
Taxes d'atur registrat
1987 16,2 19,9 18,3 20,9
1988 13,4 16,4 15,2 18,8
1989 9,6 12,2 11,6 16,2
1990 9,1 11,4 10,9 15,6
1991 9,3 11,1 11,0 15,6
1992 9,9 11,8 11,2 15,5
1993 12,4 14,2 13,8 17,6
1994 12,7 13,4 12,6 16,5
1.95 12,5 13,0 12,2 16,4
11.95 11,9 12,3 11,3 15,6
111.95 11,6 12,0 11,0 15,2
IV.95 11,2 11,8 11,1 15,1
1.96 11,1 12,0 11,3 15,2
11.96 10,4 11,2 10,3 14,1
111.96 10,1 10,9 10,1 13,7 La diferència, però, és notable quan s'analitza per sexes, per
IV.96 9,7 10,7 10,2 13,8 edats i per sectors econòmics. En efecte, tant a causa delmajor aug
ment de la
1.97 9,7 10,7 10,1 13,9 població activa femenina com perquè l'impuls econò
mic es va basar
11.97 9,3 10,0 9,1 13,0 principalment en la indústria i la construcció, el cert
111.97 8,9 9,8 8,9 12,6 és que l'atur masculí disminueix a un ritmemés intens que el feme
ní: al mes de setembre, el masculí se situava per a Barcelona en un
Font: Elaboració pròpia. dotze per cent menys que un any abans, mentre que el femení en
només un 6,5 per cent. Amb tot, convé assenyalar que no estem
parlant únicament de disminucions d'antics aturats, sinó que s'in
En el conjunt de l'àmbit metropolità, les tendències de l'augment clouen els nous aturats -el col.lectiu de sense ocupació anterior-, la
de la població activa que es registren per Barcelona també hi són major part dels quals son dones. De fet, únicament aquest grup d'a
vàlides. Una estructura poblacional lleument més rejovenida, i en turats és el que registra un augment, que també és cada cop més
conseqüència unamajor proporció de persones en edat de treballar moderat: el creixement econòmic i les bones perspectives ja han
a l'entorn metropolità que no a la ciutat central, fa que les taxes animatmolta de la població indecisa a incorporar-se al mercat labo
d'activitat que se'n deriven hi siguin lleugerament més elevades. ral i cercar un lloc de treball.
Mantenen, a grans trets, les diferències entre homes i dones.
Per altra banda, sembla evident que la població jove accedeix
Després de més de dos anys i mig de descens ininterromput, més fàcilment als nous llocs de treball que es creen que no d'altres
l'atur registrat disminueix a unes taxes més suaus que un any aturats de més edat i amb poca qualificació i capacitat d'adaptar-se
enrere. a les noves exigències productives. No és d'estranyar, doncs, que
l'atur juvenil sigui el que més ha disminuït en els últims dos anys
Tal comja hem avançat, l'augment de l'ocupació és suficient per en termes relatius, tot i que també es va alentint al llarg de l'any,
absorbir l'increment de població activa que hem mencionat i alho fins arribar a una disminució interanual al setembre del 13,9 per
ra reduir el nombre de desocupats.Així, l'atur registratha anat min cent, la més baixa dels últims dos anys i mig.
vant mes rera mes a Barcelona -llevat de les variacions estacio
nals- fins a situar-se en 62.606 persones a final de setembre. Quant a l'evolució de l'atur per sectors, les dades del tercer tri
L'avanç d'octubre i novembre apunten al rècord de menys de mestre només accentuen el que ja s'ha registrat amb anterioritat:
62.000 persones, i ens hem de remuntar a l'atípic mes de juliol de dins del marc global de desceleració, esmanté la forta davallada en
1992 per trobar un nombre inferior d'aturats registrats. la indústria -amb una disminució al setembre sobre un any abans
del 18,4 per cent i que és la més baixa de tot any-, una reducció
Amb un atur en descens ininterromput des de gener de 1995, molt més suau en el sector serveis -un sis per cent entre els matei
mesurat sempre en termes interanuals, és d'esperar que pel sol fet xos mesos-, mentre que en la construcció ladisminució esmanté a
d'estar comparant amb períodes que ja van experimentar una dis taxes elevades i sense símptomes de desceleració: la variació inte
minució, la reducció de l'atur es vagi suavitzant. Aquest és un fet ranual de setembre se situa en el 16,1 per cent, i és la més elevada
que és dóna en tots els àmbits territorials, però les seves diferents des de gener i pràcticament de tot l'any passat.
intensitats fa que els ritmes de disminució de l'atur -sempre en
relació amb un any enrere- de Barcelona, la Regió Metropolitana i Tanmateix, si només analitzem les variacions interanuals de l'a
Catalunya tendeixin a ser similars, i se situen al mes de setembre al tur registrat a final de cada mes, podem caure en l'error de pensar
voltant, a grans trets, del deu per cent. Per contra, a Espanya, el que el sector serveis no és creador d'ocupació amb la mateixa
decreixement no és tan intens -de l'ordre del sis o set per cent intensitat que la indústria o la construcció, quan de fet no és així,
però la tendència a l'alentiment encara no s'hi manifesta clarament. com es pot apreciar en les dades sobre els assalariats per sectors. El
que passa és que en el conjunt de serveis és on es dóna més rotació
de llocs de treball per la curta durada dels contractes i on l'estacio
nalitat és més acusada.
71
Assalariats i comptes de cotització del règim general de la Seguretat Social
Assalariats Comptes de cotizació
'
P 111~11111111111~111.11-~II1I : , Barcelona ,
.
IV. 91 767.767 1.362.510 1.804.920 74.047 145.251 216.306
N. 92 735.427 1.318.814 1.753.094 71.894 139.571 200.788
IV. 93 680.265 1.223.867 1.631.986 68.026 132.160 191.359
IV. 94 659.431 1.232.726 1.660.670 72.430 146.609 213.181
I. 95 662.182 1.249.109 1.668.503 73.351 149.867 218.314
'
II. 95 664.429 1.269.379 1.743.421 73.967 153.026 226.148
III. 95 660.812 1.261.041 1.732.287 73.081 150.919 224.015
IV. 95 663.865 1.263.463 1.705.443 74.123 153.563 224.702
I. 96 665.306 1.276.824 1.726.960 74.400 155.593 227.904
II. 96 672.325 1.300.718 1.782.345 75.003 157.973 234.119
III. 96 668.753 1.294.801 1.773.360 74.010 155.826 231.543
IV. 96 674.151 1.300.405 1.756.657 75.388 158.818 232.716
I. 97 686.474 1.329.823 1.806.656 76.141 161.359 237.049
II. 97 700.075 1.361.691 1.870.743 76.231 162.658 241.649
III. 97 702.640 1.366.763 1.870.013 75.016 160.035 238.194
Distribució sectorial dels assalariats
Període 1 2 3 4 5 7 10 11 12 13 0 + NC
II. 96 8.418 25.424 50.655 48.654 31.865 111.773 32.391 46.626 43.144 93.403 48.332 75.694 54.006 1.940
ILI. 96 8.371 25.284 49.970 47.279 31.791 110.962 32.782 47.301 42.935 95.028 46.975 75.585 52.768 1.722
IV. 96 8.113 24.576 49.097 47.234 30.862 114.327 33.100 47.098 42.471 96.075 48.448 77.616 53.759 1.375
I. 97 8.068 24.918 49.584 47.410 32.553 112.446 34.091 47.445 43.192 103.599 49.269 78.753 54.259 887
II. 97 8.070 25.121 50.285 47.799 33.841 113.855 34.612 47.438 43.303 112.784 49.369 77.695 55.208 695
111. 97 8.076 23.782 49.959 48.033 34.486 112.924 36.084 50.234 43.510 119.245 47.884 80.884 47.167 372
II. 96 9.493 66.897 150.261 162.514 78.549 226.845 56.698 65.946 54.590 135.791 72.400 131.687 84.057 4.990
III. 96 9.440 66.871 150.313 159.490 76.700 225.775 56.835 66.801 54.725 138.403 70.134 132.353 82.701 4.260
IV. 96 9.173 66.017 149.548 158.576 74.377 231.993 54.620 66.910 54.194 139.551 71.250 136.389 84.309 3.488
I. 97 9.094 68.476 151.969 162.763 79.412 233.154 57.189 68.411 53.598 146.741 71.583 139.316 85.605 2.512
11. 97 9.125 69.237 155.377 165.248 82.968 238.783 60.382 69.300 53.808 157.325 73.089 138.111 87.053 1.885
III. 97 9.237 67.191 154.214 168.811 84.937 234.770 62.869 74.209 54.182 165.568 71.940 143.713 73.637 1.485
0 Agricultura ramaderia i pesca 4 Altra indústria manufacturera 8 Transports i comunicacions 12 Sani at, Ensenyament i serveis socials
1 Energia i aigua 5 Construcció 9 Finances i serveis immobiliaris 13 Serveis personals i domèstics
2 Extracció de minerals no energètics. Química 6 Comerç i reparacions 10 Serveis immobiliaris i a lesempreses NCNo classificat
3 Metal.lúrgia 7 Hosteleria 11 Administració pública
Nota: Només contempla elscentres de treball quecotitzen per algun treballador.
Font: INSS. Elaboració pròpia apartir de lesdades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntarnent de Barcelona. A partir de 1994, lesdades són facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat
de Catalunya.
Al conjunt de la regió metropolitana -amb únicament les dades La tendència descendent de l'atur registrat permet que les
de juny disponibles- l'atur registrat ha evolucionat en unes línies taxes d'atur continuïn baixant i ja se situïn sota del deu per
semblants al de Barcelona, però a unes taxes més suaus. És el cas cent a la Regió Metropolitana i del nou per cent tant a
del conjunt d'aturats provinents d'una feina anterior, ja sigui en la Barcelona com a Catalunya.
indústria, en la construcció o en els serveis, ja que el col.lectiu d'a
turats sense ocupació anterior, a diferència de Barcelona, dismi Amb el que hem comentat fins ara, les taxes d'atur de tots els
nueix en relació amb un any abans, en part per un efecte demogrà àmbits territorials han continuat clarament a la baixa, fins a situar
fic -hi ha menys proporció de dones d'edat mitjana- i en part se per sota del deu per cent al conjunt de la Regió Metropolitana.
també per unamenor accessibilitat al lloc de treball en un radi prò En el cas de Barcelona, l'excel'lent evolució de l'ocupació durant
xim al lloc de residència. l'estiu ha permès rebaixar la corresponent taxa d'atur per sota del
nou per cent.
72
Distribució dels contractes registrats a l'INEM Contractes registrats
Acollits No acollits milers de contractes variació (%)
Total Total a mesures a mesures 550 40
Període contractes de foment de foment
500- -30
1987 220.091 107.702 112.389
1988 291.065 147.458 143.607 450- -20
1989 328.528 166.999 161.529 - 10
1990 350.018 400 -
174.760 175.258
1991 379.209 181.460 197.749
-
1992 368.500 153.474 350
215.026 --10
1993 268.898 108.080 160.818
300 -
--20
De unts
250- --30
1994 319.814 299.179 20.635
200 1 -40
1992 1993 1994 1995 1996 1997
1995 421.277 393.713 27.564
1r. tr. total acumulat
100.355 92.305 8.050 darrers dotze mesos
2n. tr. 104.239 97.560 6.679 - taxade variació interanual (%)
3r. tr. 104.783 98.801 5.982
4t. tr. 111.900 105.047 6.852
1996 492.431 464.842 27.589 Així, si comparem les dades de setembre de 1997 amb les d'un
lr. tr. 112.283 104.800 7.483
any enrere, veiem comel nombre d'assalariats a Barcelona ha
2n. tr. 116.676 110.458 6.218 aug
mentat de prop de 34.000 persones i quasi totes elles en el sectors
3r. tr. 116.312 111.093 5.219 serveis.
4t. tr. 147.160 138.491 8.669 Per contra, a la Regió Metropolitana, l'augment total que
es registra en el mateix període és de quasi 72.000 persones, més
1997 d'un 70 per cent de les quals prové del conjunt de serveis, unes
lr. tr. 120.764 112.650 8.114 13.000 de la indústria i més de 8.000 de la construcció, en con
2n. tr. 137.994 127.594 10.400 sonància amb la major presència d'aquests sectors en el conjunt
3r. tr. 128.061 111.214 16.847 metropolità que no en l'àmbit estrictament barceloní.
Font: Dades de l' NEM facilitades per la Reg doria de Promoció Econòmica i Ocupació de
l'Ajuntament de Barcelona. Deixant de banda que és un tema que mereix una anàlisi en pro
funditat, el major creixement del nombre d'assalariats que no de
població ocupada al conjunt de la RMB fa pensar que s'està pro
duint un cert procés de regularització d'ocupació fins ara submer
Pel que fa a l'apartat d'ocupació, reprenem la publicació de les gida.
dades referents al nombre d'assalariats que cotitzen al règim gene
ral de la seguretat social sobre la base territorial dels comptes de Finalment, i quant a les contractacions, el seu nombre continua
cotització. Per a Barcelona i la Regió Metropolitana presentem, a creixent de manera ininterrompuda des de principis de 1994, amb
més, la seva distribució entre els principals sectors productius. unes taxes que s'han estabilitzat des de fa un any al voltant del
16-17 per cent anual, de tal manera que el nombre absolut de con
L'augment de l'ocupació es reflecteix en l'augment del nom tractes no cessa d'augmentar, fins assolir els 533.000 en els últims
bre d'assalariats -principalment als serveis- i en el manteni dotze mesos -de setembre de 1996 a setembre de 1997.
ment d'un elevat nivell de contractació.
Si confrontem aquests 533.000 contractes amb la població assa
Aquí és on, contràriament a l'evolució de atur registrat, es lariada a Barcelona -al voltant dels 700.000 treballadors-, hom pot
detecta el paper important del sector serveis. Allí, pel fet de pre adonar-se de la importància de la rotació en les actuals contracta
sentar unadisminució sensiblement més feble que la indústria o la cions. Malgrat aquesta situació estructural, l'augment dels indefi
construcció, hom podria pensar que no és un sector que genera més nits a partir de l'acord sobre contractació que van signar sindicats i
ocupació, mentre que amb aquestes dades, la percepció és diferent. patronal és força esperançador: en el tercer trimestre, el nombre de
A més, hem de tenir en compte que el registre de l'INEM és a par contractes indefinits s'ha multiplicat per tres en comparació amb el
tir de la residència del demandantmentre que el de l'INSS és a par mateix període de l'any passat, mentre que els de durada determi
tir de la ubicació del lloc de treball. nada s'han estancat, tot i que encara representin el 87 per cent del
total. Cal esperar, a la vista del fruit que està donant el nou marc
legislatiu, una lleu reducció en termes absoluts del nombre de con
tractes a favor d'una major durada d'aquests.
73

Resumen/Summary

Síntesis de la coyuntura Economic outlook
Evolución de la economía de Barcelona y región metropolita Evolution ofthe economy ofBarcelona and its metropolitan
na durante el tercer trimestre de 1997. region during the thirdquarter of1997.
Conociendo los resultados de los primeros nueve meses del afio, With an awareness ofthe resultsfor thefirst nine months ofthe
se puede tener la certeza de que las previsiones moderadamente year, we can be certain that the moderately optimisticforecasts we
optimistas que hacíamos meses atrás sobre la economía de la ciu were making months back, with regard to the economy of the city
dad y su entorno metropolitano se cumplirán. Aprovechando una and its metropolitan surrounding area, will be met. Making the
coyuntura expansiva tanto a nivel español como internacional, el most ofa climate ofgrowth, both in Spain and intemationally, the
área de Barcelona ha sabido mantener una senda de claro creci area ofBarcelona has managed to sustain a trend ofmarked eco
miento económico a lo largo de 1997. nomic growth throughout 1997.
El mayor crecimiento de la actividad económica de la ciudad The largergrowth ofthe city's economic activity during the
durante el tercer trimestre obliga a revisar la estimación del thirdquarter makes it necessary to revise the GDP growth esti
crecimiento del PIB para el conjunto del allo. matefor the year overall.
Apesar del previsible impacto que la crisis financierade los mer Despite the foreseeable impact that the financial crises of the
cados asiáticos tendrá sobre las exportaciones catalanas hacia aque Asian markets will have on Catalan exports to these countries, the
lls países, la tendenciaexpansiva de lamayoría de los indicadores tendency towards expansion ofthe majority of indicators makes it
permite esperar un crecimiento de la economía barcelonesa supe possible to anticipate growth ofthe economy ofBarcelona in excess
rior al 3,5 por ciento para el conjunto del aflo. Un ritmo claramen of3.5per centfor the year as a whole. A markedly higher rate than
te superior al crecimiento medio registrado en los últimos afios, que the average growth recorded over recent years, which consolidates
consolida el actual ciclo expansivo iniciado en 1994. the current cycle ofgrowth which began in 1994.
Como ya va siendo habitual en los últimos trimestres, el creci As has become usual in recent quarters, growth was the general
miento ha sido la tónica general de lamayoría de sectores produc tonic ofmost ofthe production sectors. The reactivation ofdomes
tivos. La reactivación de la demanda interna gracias al aumento de tic demand, thanks to the increased employment rates and the fall
las tasas de ocupación y al descenso del precio del dinero ha sido in interest rates was the main element ofthe speeding-up ofecono
el elemento principal de la aceleración del crecimiento económico mic growth during the summer This domestic demand bases its
durante el verano. Una demanda interna que apoya su expansión en expansion on the moderate bullish tendency ofprivate spending
la moderada tendencia alcista del consumo privado y de la cons and residential construction, inaddition to business investment.
trucción residencial, además de en la inversión empresarial.
Despite the fact that these components of demand are present
A pesar de que estos componentes de la demanda están presentes and have evolved in a similar way in all spheres ofour geographi
y han evolucionado de manera parecida en todos los ámbitos de cal area, the growth ofprivate spending demand is having a grea
nuestra geografía, el crecimiento de la demanda de consumo priva tereffect in the city than in the rest ofthe country. This is as a result
do está teniendo una mayor incidencia en la ciudad central que en ofthe polarisation ofthe trade sector inBarcelona, particularly of
el resto del país. Esto es así como consecuencia de la polarización specialised trade, which is the area where the largest growth of
del sector comercial en Barcelona, especialmente del comercio sales has been registered.
especializado, que es el que ha registrado un mayor crecimiento de
las ventas. Moreover, the building sector has made a considerable contribu
tion to the general growth of economic activity in the area of
Por otro lado, el sector de la construcción ha contribuido nota Barcelona. Despite thefact that this sector has a relatively lesser
blemente al crecimiento general de la actividad económica del área presence in the city than in the rest ofCatalonia, the fact is that
de Barcelona. A pesar de que este sector tiene una presencia relati advantage has been taken of the expansion of residential supply
va menor en la ciudad que en el resto de Catalufia, lo cierto es que and demancl. At the same time, itspace ofactivity has not been too
se ha beneficiado de la expansión de la oferta y la demanda resi severely penalised by the sluggishness ofpublic investment. The
dencial. Al mismo tiempo, su ritmo de actividad no se ha visto increase ofeffective demand, basically as a consequence of the fall
demasiado penalizado por la atonía de la inversión pública. El in mortgage rates, has been a detenniningfactor in stimulating the
aumento de la demanda efectiva, básicamente como consecuencia sector 's production.
de la reducción de los tipos de interés hipotecarios, ha sido un fac
tor determinante a la hora de dinamizar la producción del sector. The process of transformation of the economic base of
Barcelona, with the leading role played by the increasing settle
La transformación de la base económica de Barcelona, protago ment ofservices to businesses, is encouraging significant increases
nizada por la creciente implantación de servicios a las empresas, in productivityfor the entire Catalan industrialfabric. The insta
está favoreciendo aumentos significativos de productividad para el llation of new services and the renovation of the production pro
conjunto del tejido industrial catalán. La implantación de nuevos cesses are some ofthe bases upholding the considerable growth of
servicios y la renovación de los procesos productivos son algunas the industrial GDP ofthe metropolitan region and ofCatalonia.
de las bases que sustentan el importante crecimiento del PIB indus
trial de la región metropolitana y de Catahnia.
77
Transportes / Transport
Valor absoluto Últimos 12 meses 1996/9 18
Indicadores Período ytasa interanual (%) y tasa interanual %) (%) 16
Aeropuerto /Airport 14
12
Tránsito de pasajeros lo
Passenger traffic
— Total (miles) 111.97 8
Total (thousands) 3rd.Q 4.210 13,8 14.277 14,4 14,2 6
Interior (miles) 111.97 4
Domestic (thousands) 2.216
3rd.Q 10,1 8.197 12,6 12,0
2
Internacional (miles) 111.97
o
International (thousands) 1.995
3rd.Q 18,2 6.081 17,1 17,4
Total Pasajeros Mercancías
Tráfico de mercancías (Tm) 111.97 pasajeros internacional
Freight traffic (Tons) 3rd.Q 17.636 —5,4 83.076 8,7 17,3 O 1996/1995 • Últimos 12 meses
Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic
—Total (miles Tm) ii
111.97
Total (thousands of tons) 3rd.Q 5.917 7,9 24.812 7,0 3,7
Salidas (miles Tm) 111.97
Ouffiow (thousands oftons) 3rd.Q 2.327 —1,4 9.331 8,9 10,7
Entradas (miles Tm) 111.97
Inflow (thousands of tons) 3rd.Q 3.591 14,8 15.481 5,9 —0,1
— Carga general (miles Tm) 111.97
General freight (thousands of 2.912
tons) 3rd.Q 12,1 11.290 16,2 7,4
Total Carga general Conteneclores
— Contenedores (Teus) 111.97
Containers (TEUs) 3rd.Q 233.573 21,0 886.273 21,1 11.3 1:11996/1995 • Últimos 12 meses
Transporte público de pasajeros / Passenger Public Transport
Servicio urbano
Urban service
— Red Metro y FGC (miles) 111.97
Undetground(Metro andFGC)(thousands) 3rd.Q 52.838 —2,7 259.009 —3,4 2,6
— Autobús (miles) 111.97
(thousands) 3rd.Q 38.070
Bus 3,7 182.979 1,6 2,3
Servicio ferroviario de cercanías (miles) H1.97
Railway 26.367
suburban service (thousands) 3rd.Q 8,0 113.366 5,6 3,6
Totalurbano Cercanías
,so ute v, uea; mont SU
Af‘d, interannual (%) • 1995/1994 El 1996/1995r, •Últimos 12 meses
La actividad industrial continúa aumentando. La reactivación Industrialactivity continues to increase. The reactivation of
de la demanda interna se añade a un dinámico sector exporta domestic demand is added to a dynamic export sectorwhich,
dor que, a pesar de la crisis financiera de las economías emer despite the financial crisis ofthe emerging FarEast markets,
gentes de Extremo Oriente, cerrará suquinto afío de creci will end itsfifth year of unintempted growth.
miento ininterrumpido.
The latestresults available ofthe industrial outlooksurveys show
Los últimos resultados disponibles de las encuestas de coyuntu the soundness ofthe growth sustained by the industly ofthemetro
ra industrial muestran la solidez del crecimiento que mantiene la politan region since the second halfof1993. Symptoms ofslowing
industria de la región metropolitana desde el segundo semestre de down are practically inappreciable. We shall need to wait until the
1993. Los síntomas de desaceleración son prácticamente inaprecia last two-monthperiod oftheyear to contrast this initial impression.
bles. Habrá que esperar al último bimestre del año para contrastar
esta primera impresión. As a consequence ofthe cumulative growth and the high level of
utilization of the installed production capacity with which certain
Como consecuencia del crecimiento acumulado y del elevado industries are operating, the intensily of the growth is surprising,
nivel de utilización de la capacidad productiva instalada con el que in tenns ofboth production and sales. Virtually eight out of evely
operan algunas industrias, sorprende la intensidad del crecimiento, ten companies are declaring levels of activity equal to or greater
tanto de la producción como de las ventas. Prácticamente ocho de than those for the preceding two-month period. As an example of
cada diez empresas declaran niveles de actividad iguales o supe the intensity ofthis growth, we couldpoint to the downward trend
riores a los del bimestre anterior. Comomuestra de la intensidadde ofstocks ofmanufacturedproducts.
este crecimiento podría servir la evolución a la baja de los estocs de
productos elaborados.
78
Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption andprices
%alor absoluto Últimos 12 meses 1996/95 18
Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) 16
14
Consumo de energía y matriculación de vehículos / Energy consumption a id auto registrations 12
10
Electricidad de uso cial-ind. (Gwh) 111.97 8
Electricity (commetrial /industrial uses)(Gwh) 3rd.Q 899 3,0 3.459 3,6 3,3 11 6
Electricidad de uso doméstico (Gwh) 111.97
Electricily (domestic use)(Gwh) 3rd.Q 367 1,8 1.655 2,5 3,4 2
Gas canalizado (millones termias) 111.97 0
Piped (millions oftherms) 3rd.Q 402 1,1 2.587 -0,5 8,5 2
gas Electricidad Gas Vehículos
Matriculación de vehículos (provincia) 111.97 cial. - ind. (prov.)
Auto registrations (province) 3rd.Q 44.254 22,6 174.724 16,2 8,3 fl 1996/1995 •Últimos 12 meses
Visitantes y pernoctaciones hoteleras / Visitors and hotel overnight sWys
Total pemoctaciones (miles) j1.-ag.97
Hotel ovemight stays (thousands) 1.345
jl.-ag.97 14,6 6.835 10,5 11
tantes según motivo de la visita (miles) j1.-ag.97
by (thousands) jL-ag.97 518 -2,3 2.911
purpose -7,7 -0,9
- Negocios (miles) j1.-ag.97
Business (thousands) jL-ag.97 143 -8,9 1.245 -1,7 1,6
- Turismo (miles) j1.-ag.97
Tourism (thousands) j1.-ag.97 337 14,7 1.084 7,6 18,7
Pernoctaciones Visitantes
- Ferias, congresos i otros (miles) j1.-ag.97
Fairs, conventions andothers (thousands) j1.-ag.97 38 -51,6 582 -32,6 21,6 1995/1994 • 1996/1995 • Últimos 12 meses
I.P.C. (Variación interanual) / C.P.I. (consumerprke index) (annual variation)
Barcelona (provincia) (%) 111.97
-
Barcelona (province) (%) 3rd.Q 1,1 2,3 3,6
Cataltula (%) 111.97
-
Catalonia (%) 3rd.Q 1,1 2,2 3,7
Esparta (%) 111.97
Spain (%) 3rd.Q 1,2 - 2,0 3,2
U.E. (%) 111.97
EU (%) 3rd.Q 0,6 2,1 2,2 l
Abroleand mlo~l' dic. 94 dic
Last12 1996/95 95 die 96 set 97
Period iitterannual rate (%) interannua rate _
(%) (%) Bcna.(prov.) _ Catal. Esp. U.E.
Este crecimiento sostenido de la demanda de productos indus This sustained growth of demand for industrial products - a
triales -resultado del dinamismo de las exportaciones y de la mode result ofthe dynamism ofexports and the moderate recovery ofpri
rada recuperación del consumo privado-, comienza a presionar al vate spending - is starting to push selling prices up. The apprecia
alza los precios de venta. La apreciación del dólar durante el primer tion ofthe dollar during thefirst halfof 1997, as well as cheape
semestre de 1997, además de abaratar las exportaciones a los paí ning exports to the countries in its area ofinfluence, hasmade more
ses de su área de influencia, ha encarecido una parte de las impor expensive certain imports of raw materials and intermediate pro
taciones de primeras materias y productos intermedios utilizados ducts used by Catalan industry. This increase of manufacturing
por la industria catalana. Un aumento de los costes de fabricación costs - partially offset by the restraint, amongst others, offinancial
-compensado en parte por la contención, entre otros, de los gastos and energy expenditure - is beginning to be reflected in retail
financieros y de energía- que empieza a repercutiren los precios de selling prices, taking advantage of the growing solvency of
venta al consumidor, aprovechando la creciente solvencia de la demand.
demanda.
Another remarkable element of this process of expansion of the
Otro elemento especialmente remarcable de este proceso expan industry ofthe area ofBarcelona is its impact onjob creation in the
sivo de la industria del área de Barcelona es su impacto sobre la same sector We are undergoing a moderately positive impact
creación de ocupación en el mismo sector. Estamos ante un impac which may consolidate a freshperiodofstabilisation and, perhaps,
tomoderadamente positivo que puede consolidar un nuevo periodo moderate expansion ofthe levels ofindustrial employment. 1n any
de estabilización y quizás moderada expansión de los niveles de case, the process ofjob destruction the industry of the area of
ocupación industrial. En cualquier caso, parece definitivamente Barcelona underwent during the first halfofthe nineties now seems
cerrado el proceso de destrucción de puestos de trabajo que sufrió to be a closed chapter
la industria del área de Barcelona durante la primera mitad de los
noventa.
79
Mercado de trabajo / Laboul Market
ly Valor absoluto Últimos 12 meses 1996/95 Contrataciones
Indicadores Período tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%)
„– 35
Ocupación / Employment
Residentes activos 30 st. 97
700.274
Active residents st.30 2,7 1,6
Residentes ocupados 30 st. 97
Employed residents st.30 637.668 4,1 3,4
Residentes activos (RMB) 30 st. 97
Active residents (metropolitan 1.892.733 0,3 1,3
area) st.30
Residentes ocupados (RMB) 30 st. 97
Employed residents (metropolitan st.30 1.707.917
area) 1,6 2,6
Contrataciones registradas 111.97
Registered employment contracts 3rd.Q 128.061 10,1 533.979 16,8 16,9 1995/1994 1996/1995 Últimos 12 meses
Paro registrado /Registered unemployment
Total parados registrados 30 st. 97
62.606 — —
Registered unemployment st.30 –9,2 –12,4
Paro masculino 30 st. 97
30.194 — –14,3
Male unemployment st.30 –12,0
Paro femenino 30 st. 97 !
— —
Female unemployment 32.412 –10,5
st.30 –6,5 I
Paro juvenil (16-24 atios) 30 st. 97
—
Youth unemployment (aged 16-24) 8.272 –16,8
st.30 –13,9
Total Masculino Femenino Juvenil
Parados sin ocupación anterior 30 st. 97
—
With no previous employment st.30 7. 421 2,6 10,6 0 dic.1996/dic.1995 •set.1997/set.1996
Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate 17
16
Barcelona 30 st. 97
9,7 15
Barcelona st.30 8,9
14
Región Metropolitana (RMB) 30 st. 97 13
Menvpolitan atea st.30 9,8 10,7
'A 2
Cataluíía 30 st. 97
10,2
Catalonia st.30 8,9
España 30 st. 97
12,6 13,8
Spain ,t.30
dic. 94 dic 95 dic. 96 set. 97
Absolute value and Last 12 months and 1996195
Period interannualrate interannua Alt&04) (%).1 — Bcna. RMB — Catal. Esp.
El aumento del comercio exterior de productos elaborados y The increase offoreign trade ofmanufactured and semi-manu
semi-elaborados aumenta el valor de la mercancía canalizada facturedproducts is increasing the value ofthe goods channe
a través del puerto, al tiempo que el tráfico registrado a lo lled through the port, whilst the traffic registered throughout
largo de 1997 superará los 25 millones de toneladas. 1997 will be in excess of25 million tonnes.
El crecimiento del tráfico de mercancías por el puerto refleja The increase of goods traffic through the port unequivocally
inequívocamente la coyuntura expansiva de la actividad industrial reflects the climate ofexpansion ofindustrial activity in the area of
del área de Barcelona y también, visto el crecimiento de las impor Barcelona, andfurthermore, in view ofthe increase in imports, of
taciones, de la recuperación del consumo. El total de mercancía the recovery ofconsumerspending. The total ofinflow andoufflow
entrada o salida por el puerto durante los últimos doce meses repre ofgoods through the port over the last twelve months represents an
senta un aumento interanual del siete por ciento, prácticamente el interannual increase of seven per cent, practically double the
doble del crecimiento de 1996. growthfor 1996.
Destaca el dinamismo de la carga general —los productos con The dynamic behaviour of general cargo stands out - the pro
mayor valor añadido—y especialmente el número de contenedores. ducts with the highest added value - and especially the number of
Ambos crecen a ritmos muy superiores a los del tráfico total. A containers. Both are growing at very much higher rates than ove
diferencia de un atio antes, las importaciones de carga general cre rall traffic. Unlike one year earlier, imports of general cargo are
cen más que las exportaciones. Una evolución imputable directa growingfaster than exports. This development is directly attributa
mente a la recuperación de la demanda interna. Por otra parte, el ble to the recovery ofdomestic demand. Meanwhile, the spectacu
espectacular crecimiento del tráfico de contenedores refleja la cre lar growth of container traffic reflects the increasing opening-out
ciente apertura de Cataluria a nuevosmercados y el creciente pro ofCatalonia to new markets, and the increasingly important role
tagonismo del área de Barcelona como centro logístico de alcance played by the area ofBarcelona as a logistics centre ofEuropean
europeo. scope.
80
Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real estatemarket
Valor absoluto Últimos 12 meses 1996/95 Licencias de obras y viviendas iniciadas
Indicadores Período y tasa interamta1 (%) y tasa interanual (%) (%) 120
Construcción y licencias de obras / Const uction and building permits 100
80
Viviendas iniciadas
60
Starteddwellings 3rd.Q 945 17,5 4.051 18 31,5
Proyectos 40
visados (provincia)
Approved projects (province) 3rd.Q 13.238 70,2 44.463 37,5 12.5 .0, 20
Obra nueva prevista en las licencias o
Planned new construction -20 -
— Superficie total (m2) 111.97
Total (sq. 3rd.Q 259.808
area m.) 56,4 .145.368 120,0 -32,0 -40
N. viviendas Sup. total Viviendas
Número de viviendas 111.97 iniciadas
—
Numberofdwellings 3rd.Q 1.084 87,9 5.486 101,1 -14,5 0 1996/1995 1111 Últimos 12 meses
Precios delmercado residencial /Housingprices
Viviendas nuevas (pta./m2) 1r. sem.97
239.111 — —
New housing (pta/sq. m.) lst. half 0,2 -1,9 e
Segunda mano (pta./m2)
Second handhousing (pta/sq. m.) e
— Precio de oferta lr. sem.97
— —
Offeringprice 223.721
lst. half -2,1 -4,1
— Precio de transacción lr. sem.97 12
—
Transaction price lst. half 200.211 -0,8 -2,7 Nuevo 2a. mano Plazas
Plazas de aparcamiento (miles pta.) lr. (trans.) aparcamiento
sem.97
—
Parking lots (thousands ofpta) 1st. half 2.600 -6,8 -10,9 9 1996/1995 • Últimos 12meses
Precios de alquiler de locales de negocios I Business premises rentalprices
Locales negocio --1
de (alquiler mensual)
Businesspremises (monthly rent) -2
— Oficinas (total ciudad) (pta./m2) lr. sem.96
—
Office (whole city) (pta/sq. 979
m.) 1r. half -3,8 -4,6 -3
— Locales comerciales (pta./m2/mes) lr. sem.96 -4 -
—
Commercial premises (pta/sq. m.) 1 r. half 1.023 -5,1 -1,0
inalr Oftcinas Locales comeroales
— ..„,.
'
Absolute valueand Last 12 months and 1996195
Indiegtors Period
komm~mosa", _ iniemnnual rate (%) imerannual rate (%). (%) 0 1995/1994 • 1996/1995
Para enmarcar la actual tendencia expansiva del tráfico portuario In order to set the current trend of expansion of goods traffic
en un escenario de creciente globalización de la economía y de cre through the port within a scenario of increasing globalization of
cimiento del comercio mundial se necesitan sólo tres datos. En los the economy and growth ofworld trade, just three facts are needed.
últimos cuatro afios, el tráfico total de productos ha acumulado un In the lastfouryears, the total traffic ofproducts has accumulated
aumento superior al 40 por ciento, del 70 por ciento en la carga an increase ofover 40per cent, of70 per cent in the case ofgene
general y de más del 80 por ciento en el caso de los contenedores. ral cargo, and ofover 80per centfor container traffic.
El aeropuerto, la otra gran infraestructura de transporte de la The airport, the other major transport infrastructure of the
región metropolitana, ha mantenido también durante el tercer tri metropolitan region, has likewise, during the third quarter, kept up
mestre la trayectoria expansiva del número de pasajeros que lo han the trend ofexpansion ofthe number ofpassengers using it. On the
utilizado. En cambio, el tráfico de mercancías, a pesar de crecer a other hand, goods traffic, despite growing at a significant rate in
un ritmo significativo en términos anuales, presenta la primera annual terms, presents the first negative interannual variation in
variación interanual negativa de los últimos tres arios. the last three years.
Una combinación de factores favorables —crecimiento econó A mix offavourablefactors - economic growth, greaterprone
mico, mayor propensión al gasto por parte de las familias, ness to spending byfamilies, increase ofthe supply offlights
aumento de la oferta de vuelos y destinos, mayor poder de and destinations, increased attraction power ofthe city, etc. -
atracción de la ciudad, etc.— explican el fuerte crecimiento del explain the sharp growth in the number ofpeople using the air
número de usuarios del aeropuerto. port.
Los 14,3 millones de pasajeros—excluidos los tránsitos— que han The 14.3 million passengers - excluding those stopping over -
utilizado el aeropuerto en los últimos doce meses representan un who have used the airport in the last twelve months, represent inte
crecimiento interanual superior al 14 por ciento. Una variación rannual growth in excess of14 per cent. A virtually identical varia
prácticamente idéntica a la registrada durante 1996 que consolida tion to 1996, which consolidates the markedly bullish trend which
la tendencia fuertemente alcista que mantiene de forma ininterrum has been constant since 1994.
pida desde 1994.
81
Como ya es habitual, el tránsito internacional crece más que el As is usual, intemational traffic is growing more than domestic.
nacional. Las razones de este comportamiento, además de las rela The reasons for this behaviour, inaddition to those directly relating
cionadas con la creciente expansión de las relaciones económicas a to the increasing expansion ofeconomic relations world-wide, need
nivel mundial, hay que buscarlas en el aumento del turismo urbano to be sought in the increase of Urban Tourism visiting Barcelona
que visita Barcelona y sobre todo, en el aumento de los viajes de and, above all, the increased number ofjourneys undertaken by
los catalanes al extranjero por motivos turísticos. Catalans travelling abroadfor their holidays.
En línea con la evolución del tránsito de pasajeros por el aero 1n line with the evolution ofpassenger traffic through the airport,
puerto, el número de pernoctaciones en los hoteles de la ciudad the number of hotel nights in the city during the high summer
durante los meses centrales del verano ha crecido un 14,6 por cien months has increased by 14.6 per cent compared with a year befo
to en relación a un afio antes. Un crecimiento que permite mante re. This growth rate enables the expansion trend to remain at over
ner la tendencia expansiva por encima del diez por ciento y que ha ten per cent, and will probably enable the year to end with over
de permitir cerrar el afio con más de siete millones de pernoctacio seven million hotel nights. To the contraty, the number ofvisitors
nes. Por contra, el número de visitantes que las generan continúa generating these continues to fall. An apparent contradiction,
descendiendo. Una aparente contradicción que se explica por la which is explained by the growing tendency ofthe visitors to lengt
tendencia de los visitantes a alargar su estancia en la ciudad. hen their stay in the city.
Un verano más, el turismo llena de visitantes los hoteles y las Yetanother summer, tourism fills the city's hotels and streets
calles de la ciudad. with visitors.
Apesar que los visitantes que vienen a laciudad pormotivos pro Despite thefact that visitors coming to the cityforprofessional,
fesionales, comerciales y de negocios forman aún el colectivo más trade and business reasons make up the largest group, tourism is
numeroso, el turismo es el principal responsable del crecimiento mainly responsiblefor the increase in the number ofhotel nights in
del número de pernoctaciones en los hoteles de la ciudad. De the city's hotels. In fact, it is the sole reason, sofar this year, which
hecho, es la única motivación que en lo que va de afio presenta una displays an unmistakably bullish trend.
tendencia inequívocamente alcista.
In order to explain this reduced presence ofprofessionals and
Para explicar esta menor presencia de profesionales y hombres businessmen in the hotels ofBarcelona, in a climate ofeconomic
de negocios en los hoteles de Barcelona en una coyuntura econó growth and increasing business profits, we need to look at the pos
micamente expansiva y de beneficios empresariales al alza, hay sible combination of two phenomena: increased usage of the new
que recurrir a la posible combinación de dos fenómenos: una utili computer and telecommunications technologies, which cut down
zación creciente de las nuevas tecnologías y de telecomunicacio on travel by people, and greater availability offlights, which can
nes, que ahorran desplazamientos de las personas, y unamayor dis mean a shorter stay. Nor must we rule out a possible bias of the
ponibilidad de vuelos, que puede favorecer una estancia más breve. results of the surveys, to the extent that the number of visitors
Tampoco es descartable un posible sesgo de los resultados de las taking advantage of a business trip to do a little sightseeing is
encuestas a medida que aumenta el número de visitantes que apro increasing.
vechan un viaje por motivos profesionales para hacer turismo.
The evolution of energy consumption for trade and industrial
La evolución del consumo energético para usos productivos —con uses - with a slightly higher tendency thanfor 1996 - also backs up
una tendencia más elevada que la de 1996— avala también la coyun the climate ofexpansion of the city's economic activity. The same
tura expansiva de la actividad económica de la ciudad. Lo mismo goesfor the sharp growth ofvehicle registrations in theprovince as
se puede decir del crecimiento de las matriculaciones de vehículos a whole, with ratesfor the quarter and for the last twelve months
en el conjunto de la provincia, con tasas trimestrales y de los illti in the region of22 and 16 per cent respectively. This new-vehicle
mos doce meses del orden del 22 y del 16 por ciento respectiva registration level - necessarily conditioned by replacement - is
mente. Un nivel de matriculación de vehículos nuevos parecido al similar to ten years back.
de diez afios atrás.
The increasing activity in residential building assures a major
La creciente actividad de la construcción residencial asegura supply ofhousing, medium and long term.
una oferta importante de viviendas a medio y largo plazo.
Residential building, including restoration and conversion ofthe
La edificación residencial, incluida la rehabilitación y la reforma existing supply, has once again this quarter been one ofthe sectors
del parque existente, ha sido, un trimestre más, uno de los sectores driving the growth ofeconomic activity, both in the city and in the
impulsores del crecimiento de la actividad económica tanto en la rest of the metropolitan region. The 945 new dwellings started in
ciudad como en el resto de la región metropolitana. Las 945 vivien Barcelona during the third quarter exceed the averagefor the two
das iniciadas en Barcelona durante el tercer trimestre superan en un previousquarters by fivepercent, andkeep the construction supply
cinco por ciento la media de los dos anteriores y mantienen el volu turrtover at slightly over four thousand units for the second year in
men de oferta en construcción ligeramente por encima de las cua a row.
tro mil unidades por segundo afio consecutivo.
82
En la misma línea, las viviendas previstas en las licencias de Along the same unes, the dwellings planned according to buil
obras aprobadas durante el trimestre superan nuevamente el millar ding permits approved during the quarter once again are over a
y sitúan el acumulado de los últimos doce meses en casi 5.500 nue thousand, and place the cumulative figure for the last twelve
vas viviendas. Una previsión de construcción que equivale al doble months at almost 5,500 new homes. A constructionforecast equi
de la aprobada durante 1996 y que asegura el mantenimiento a valent to twice that approved during 1996, and which ensures that,
medio plazo de unos volúmenes de construcción de nuevo techo medium term, new residential building turnover will be kept at
residencial parecidos o incluso superiores a los actuales. similar oreven higher levels than atpresent.
Además de la construcción de nuevas viviendas, los 260.000 m2 Aswell as construction ofnew dwellings, the 260,000m2 ofnew
de techo de nueva construcción previstos en las licencias aprobadas built-up staface area planned according to permits approved
durante el tercer trimestre reflejan asimismo una reactivación de la during the third quarter likewise reflect a certain rekindling ofpri
inversión privada en superficie para usos no residenciales. vate investment in new construction for non-residential uses.
La rebaja del precio del dinero y el aumento de la demanda The fall in interest rates and the increased demand for housing
de viviendas y otros activos inmobiliarios pueden ser los ele and other real estate assetsmay be the elements which end up
mentos que acaben por impulsar definitivamente las actuacio becoming the drivingforce behind activity to reconvert the exis
nes de rehabilitación del parque existente. ting supply.
Desde la vertiente de la oferta de superficie existente —con inde From the point ofview of the existing supply - regardless of its
pendencia de su uso— destaca el crecimiento, moderado pero cons use - we need to take into account the growth, moderate but cons
tante a lo largo de los últimos arios, de las actuaciones de reforma tant throughout recent years, ofactivities to convert and conserve
y conservación del parque. Según los datos disponibles, aún provi the supply. According to available data, which are stillprovisional,
sionales, la superficie sometida a reforma i/o ampliación según las the stuface area undergoing conversion and/or expansion, as per
licencias de los últimos doce meses es de unos 390.000 m2. Un the pennitsfor the last twelvemonths, is around 390,000 m2. These
volumen de rehabilitación que marca nuevos máximos y consolida reconversion figures set new highs and consolidate a clearly
una tendencia claramente expansiva en lo que se refiere a la reno expansive trend as regards the renewal of the city's real estate
vación del patrimonio inmobiliario de la ciudad. equity.
Dada la situación de expansión de la actividad en la mayoría de 1n view ofthe situation ofexpansion ofactivity inmost ofthepro
sectores productivos de la ciudad y entornometropolitano, convie duction sectorsofthe city and its metropolitan surrounding area, it
ne analizar el impacto de esta coyuntura en el mercado laboral. isworth analysing the impactofthis climate on thejob market. Still
Datos estadísticos aún provisionales confirman que la población provisional statistics confirm that the population employed in the
ocupada en los dos ámbitos considerados ha crecido aproximada two areas considered has grown by approximately twoper cent in
mente un dos por ciento en relación con los niveles de ocupación comparison with the employment levels ofone year ago. This trend
existentes un ario atrás. Una tendencia que previsiblemente seman willpredictably continue to the end ofthe year and should enable
tendrá hasta finales de ario y que ha de permitir cerrar 1997 con un 1997 to end with a similar rate ofjob creation to 1996.
ritmo de creación de ocupación parecido al de 1996.
The latest employmentand unemploymentfigures confirm the
Los últimos datos de ocupación y paro confirman el manteni two major tendencies lately ruling thejob market ofthemetro
miento de las dos grandes tendencias que últimamente impe politan area are being sustained: an increase of employment
ran en el mercado laboral de la región metropolitana: aumen rates and a reduction ofthe number ofjobless.
to de las tasas de ocupación y reducción de las de paro.
This increase in the number ofpeople employed - to over 1.7
Este aumento del número de personas ocupadas —hasta superar million, 40.5 per cent of the entire population ofthe metropolitan
los 1,7 millones, un 40,5 por ciento de toda la población de la region - has enabled the corresponding increase of the working
región metropolitana— ha permitido absorber el correspondiente population to be absorbed and at the same time the number of
aumento de la población activa y al mismo tiempo reducir el núme jobless to be reduced at a rate of approximately ten per cent
ro de desocupados a un ritmo de aproximadamente el diez porcien annually. Ifjob creation were less than the increaseofthe working
to anual. Si la creación de puestos de trabajo fuera menor al aumen population, we should findourselves in a situation ofan increasing
to de la población activa, estaríamos en una situación de aumento number ofboth the employed and the unemployed.
tanto del número de ocupados como de los parados.
For the first time since the INEM (Spanish Institute for the
Por primera vez desde que los registros del NEM cubren de Unemployed) records began effectively covering the territory as a
manera efectiva todo el territorio —principios de los ochenta— las whole - the beginning of the eighties - the unemployment rates
tasas de paro registrado de Barcelona, RMB y Cataluria coinciden registered in Barcelona, metropolitan region and Catalonia areall
por debajo del diez por ciento. Sin duda, un dato esperanzador. La under tenper cent. Without a doubt, a hopeful statistic. The metro
RMB ha sido el último ámbito en superar esta barrera psicológica, politan region was the last area to break thispsychological barrier,
después de que Cataluria lo hiciera durante el segundo trimestre de after Catalonia haddone so during the secondquarter of1997, and
1997 y Barcelona medio ario antes. Mientras que ésta es una situa Barcelona six months earlier. Whilst this is a new situation for the
ción nueva para la RMB y Cataluria, la ciudad ya había disfrutado metropolitan region andfor Catalonia, the city had already enjo
de un periodo relativamente largo de tasas de paro inferiores al diez yed a relatively long period of unemployment rates under ten per
por ciento entre los arios 1989 y 1992. cent, between 1989 and 1992.
83