Barcelona • economia Indicadors econòmics de Barcelona Tercer trimestre 1997 Núm. 33 Gerència Delegada d'Economia, Empreses 1 Finançament Ajuntament de Barcelona Alcalde Joan Clos iMatheu President de la Comissió d'Hisenda i Funció Pública Ernest Maragall iMira GerentDelegada d'Economia, Empreses i Finançament PilarSolans i Huguet Redacció de Barcelona Economia Xavier Güell iFerrer, Director. María Jesús Calvo Nurio, Cap de Redacció. Lluís Hansen i Fors Consell de Redacció Ignasi Ragàs. Cap de Gabinet de la Tercera Tinència. Ajuntament de Barcelona. Guillem Sánchez. Director Adjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona. Ramon Seró. Gerent dels Serveis Generals. Àrea Metropolitana de Barcelona. PilarSolans. Gerent Delegada d'Economia, Empreses i Finançament. Ajuntament de Barcelona. ConsellAssessor Jordi Canals. Secretari General. IESE. Jaume García. Departament d'Economia i Empresa. Universitat Pompeu Fabra. Joaquim de Nadal. Regidor de Presidència iPolítica Cultural. Ajuntament de Barcelona. MartíParellada. Director.Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona. Francesc Raventós. Conseller Delegat. Catalana d'Iniciatives, S.A. Maravillas Rojo. Tercera Tinenta d'Alcalde. Ajuntament de Barcelona. Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000. Antoni Santiburcio. Regidor de Política de Sòl i Habitatge. Ajuntament de Barcelona. Robert Tornabell. Degà. ESADE. Joan Trullén. Departament d'EconomiaAplicada. Universitat Autònoma de Barcelona. Josep Ma. Vegara. Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA ECONOMIA posa adisposició dels seus lectors unnúmero de telèfon (el 402 72 38), un de fax (el 402 72 25) i una adreça de correu electrònic (pbespin @ mail.bcn.es) per atendre qualsevol consulta o comentari referits als continguts que hi apareixen. Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes les entitats, organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a: Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja; Departament d'Estudis Fiscals; Regidoria de Promoció Econòmica iOcupació. Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció General d'Ocupació; Direcció General d'Arquitectura iHabitatge; Institut d'Estadística de Catalunya; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Altres institucions i entitats: Turisme de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Col.legi d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona, SA.; Prefectura Provincial de Trànsit; INE (Barcelona); Autoritat Portuària de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE; MEFFSA; Borsa de Barcelona; Forcadell. Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 33. Tercer trimestre 1997 Octubre 1997 Edició: @ Ajuntament de Barcelona Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament Línia de disseny original: Ferran Cartes /Montse Plass Impressió: Impremta Municipal Dipòsit legal: B. 26.464/91 Exp.: 9221000 Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria 13 Evolució de l'activitat industrial 15 II. Finances 27 Sistema bancari 29 Contractació de valors i de derivats 32 III. Consum, comerç i preus 33 Matriculació de vehicles 35 Consum d'energia i aigua 36 Preus de consum 38 Escombraries domiciliàries 40 Fira de Barcelona 41 IV. Transports, comunicacions i turisme 43 Port: mercaderies i passatgers 45 Aeroport: passatgers i mercaderies 48 Transport públic urbà i de rodalia 50 Activitat turística 52 V. Construcció i mercat immobiliari 57 Consum de ciment 59 Construcció d'habitatges 60 Llicències d'obres 64 Evolució dels preus al mercat immobiliari: habitatges i places d'aparcament 66 Evolució del cost d'accés a l'habitatge 73 VI. Ocupació 75 Mercat de treball 77 Monografia Perfil i preferències de la demanda d'habitatge a Barcelona i entorn metropolità. 83 Resumen/Summary Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 93 Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura Evolució de l'economia de Barcelona i regió metropolitana durant el segon trimestre de 1997. En un moment com l'actual d'eufòria econòmica a nivell de grans magnituds, cal tenir present que una variació de signe posi tiu, per més que sigui generalitzable a la majoria de magnituds econòmiques, no és necessàriament percebuda com a tal, i molt menys de forma immediata, per la majoria de la població. A tall d'exemple només hem de pensar amb la diferent valoració que mereix la reducció dels tipus d'interès per part dels clients banca ris, ja siguin d'actiu o de passiu. Mentre l'economia real i els con sumidors en general l'han celebrat d'allò més, ha estat pèssima ment rebuda per molts pensionistes que gaudeixen d'unes rendes complementàries gràcies als rendiments dels seus estalvis. Aquest recordatori, en un moment especialment expansiu de l'e conomia de la ciutat, no és gratuït. A banda de servir per assumir una certa autocrítica —de ben segur quemés d'un lector ha tingut en algun moment la impressió que gràcies a l'augment del PIB o de l'activitat empresarial i la reducció de la taxa d'atur donàvem per mig solucionats la majoria de problemes— creiem que no està de més reflexionar sobre la complexitat de la realitat que ens envolta i que intentem analitzar. Els resultats dels diferents indicadors permeten estimar un creixement de l'activitat econòmica de la ciutat superior al de l'any passat i en línia amb el de la resta del país. Si passem a l'anàlisi de les dades disponibles, la valoració que ens mereix la conjuntura econòmica del trimestre no pot ser més positiva. Ja comença a ser una rutina que la pràctica totalitat dels indicadors disponibles registri taxes de creixement interanual posi tives. En termes de PIB, i un cop superada la lleu desacceleració de any passat, el 1997 es presenta com el quart any de creixement ininterromput. Les previsions i les estimacions avançades a mitjan d'any apunten com a molt probable un creixement per a àrea de Barcelona superior al tres per cent. Segurament el clima de confiança absoluta que s'ha instal•lat a la majoria d'àmbits en les possibilitats de l'economia espanyola de formar part del nucli de països que integraran la Unió Monetària des d'un primer moment no és aliè a aquest creixement econòmic. Però també en són actors destacats altres factors més tradicionals i palpables de l'univers econòmic. Factors que explicitarem a mesu raque s'avanci en l'anàlisi de la conjuntura del trimestre. En el cas de Barcelona i àrea d'influència, tot i la creixent ter ciarització del teixit productiu—una tendència d'altra banda pròpia de les economies avançades—, l'augment de l'activitat industrial ha estat, un trimestre més, una de les notes destacades i un dels sectors que més ha contribuït al creixement del PIB. Segons les enquestes de conjuntura industrial, els resultats del bimestre maig-juny reflec teixen unes taxes de creixement de la producció i les vendes supe riors a les del mateix període d'un any abans. Uns resultats que consoliden el procés d'expansió de bimestres anteriors sense alte rar substancialment l'escenari de contenció dels preus de venda. Barcelond ccon011)i.d Evolució de l'activitat industrial saldos a la regiómetropolitana 30 25 20 15 10 5 0 -5 Producció Vendes Vendes Preus Estocs de interiors exteriors de venda prod. elab. mg-jn 95 = mg-jn 96 mg-jn 97 La depreciació de la pesseta enfront del dòlar i l'estabilitat que manté en relació amb la resta de monedes del SME han definit una situació canviària favorable a l'exportació. El tret més remarcable és la represa que es detecta en les vendes en el mercat interior. Juntament amb unes exportacions que no han deixat de créixer en els darrers quatre anys, la indústria de la regió metropolitana comença a palpar amb força la represa de la deman da interna de consum. La suma dels dos factors ha rebaixat sobta dament el volum d'estocs de la majoria d'empreses enquestades i ha forçat un augment de la producció i de la capacitat productiva utilitzada. En conseqüència, ha augmentat el volum de mà d'obra ocupada a la indústria i s'ha reduït atur sectorial. L'evolució del tràfic portuari de mercaderies també reflecteix l'augment d'activitat que ha registrat la indústria catalana i la reac tivació de la demanda interna. Així, l'augment del tràfic total de mercaderia que s'ha produït durant el trimestre es deu, gairebé en exclusiva, a l'augment de la càrrega general. El moderat creixe ment del tràfic de dolls sòlids i de líquids a doll—productes energè tics i matèries primeres— respon a un període de temperatures suaus i a unes notables collites agrícoles, que afegides a la crisi del porcí, han reduït la necessitat d'importar cereals i llavors. El creixement sostingut i intens del tràfic de càrrega general contenidoritzada avala el potencial del port de Barcelona per convertir-se en un centre logístic de referència internacional. El fort creixement de la càrrega i del nombre de contenidors està directament relacionat amb l'augment dels intercanvis comercials amb Extrem Orient i Amèrica del Sud —la revalorització del dòlar enfront de la pesseta durant el primer semestre ha fet augmentar la competitivitat de les exportacions catalanes a aquestes àrees— i amb el creixent paper del port de Barcelona coma porta d'entrada i cen tre logístic del sud d'Europa. D'altra banda, si any 1996 el prota gonisme correspongué a les exportacions, enguany, la represa de la demanda interna ha incentivat un major creixement de les importa cions. 7 Transports Valor absolut i taxa interanual % Darrers 12 mesos i2191 taxa interanual % Aeroport Trànsit de passatgers - Total (milers) Interior (milers) Internacional (milers) - Tràfic de mercaderies (tones) 2n.tr.97 3.852 14,8 14,2 2n.tr.97 2.211 12,8 12,0 2n.tr.97 1.641 17,6 17,4 2n.tr.97 20.567 7,9 17,3 13.767 7.994 5.773 84.121 15,2 13,2 18,2 13,4 L'espectacular augment, un trimestremés, del nombre de passatgers de vols internacionals, permetmantenir ritme de creixement del total de viatgers de l'ordre del quinze per cent, el més elevat entre els principals aero ports espanyols. Pel que fa al tràfic de mercaderies, s'imposa una certa moderació, especialment en el tràfic interior, després del fort creixement de any anterior 1 Total Passatgers passatgers internacional 199611995 •darrers 12 mesos 1 Mercaderies Port. Tràfic de mercaderies - Total (milers tones) Sortides (milers tones) Entrades (milers tones) - Càrrega general (milers tones) Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones) - Contenidors (Teus) 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 6.469 2.447 4.022 3.002 1.158 1.109 240.007 9,2 15,0 5,9 20,2 18,4 25,8 25,8 24.381 9.363 15.017 10.977 4.454 3.998 845.693 5,3 13,6 0,7 15,4 17,9 15,8 19,0 3,7 10,7 -0,1 7 1 11 .9 A diferència del primer trimestre, les dades del segon recullen, per a tots els grups de productes, augme notablement superiors als registrats l'any 1996. L'espectacular creixement de la càrrega general especi' ment de les importacions- és un bon reflex de l'augment d'activitat del teixit industrial català i de la reacti vació del consum privat. 20 15 - to 5 Total Càrrega general Teus 1996/1995 •darrers 12 mesos Transport públic de passatgers Servei urbà: - Xarxa Metro (milers) - Xarxa Bus (milers) - FGC (Cat. i Sarrià) (milers) Servei de rodalia - RENFE (milers) - FGC (milers) 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 61.200 49.127 4.840 22.461 6.795 -5,5 4,7 5,1 6,6 10,8 242.671 181.623 17.815 83.761 27.659 -2,9 1,1 1,2 3,1 7,2 2,5 2,3 4,3 2,8 6,3 Si hom deixa de banda la negativa evolució del nombred'usuaris del metro -els dies de vaga que ha paf t aquest servei invaliden aquestes dades a l'hora d'explicar la conjuntura econòmicadel trimestre- el creixement gene ralitzat del nombred'usuaris a la resta de serveis de transport públic obeeix tant a la millora del climaeconó- MiC -més ocupats, més visitants, més desplaçaments per a compres i lleure, etc- com al desplaçament forçat i puntual d'usuaris del metro cap a la resta de serveis. Totalservei urbà Totalservei rodalia ii 1995/1994 El 1996/1995 E darrers 12 mesos Enmig de discusions inacabables al voltant de la distància que ha de separar la futura tercera pista de l'actual, que manté en suspens el projecte d'ampliació de l'aeroport, el creixement interanual de gairebé el 15 per cent del nombre de viatgers durant el segon tri mestre dóna continuïtat a la tendència expansiva dels darrers anys. Després de superar els deu milions l'any 1992, enguany la xifra total de viatgers -sense trànsits- s'acostarà als 15 milions. Com ja és habitual i lògic, malgrat l'important creixement que manté el trànsit interior, els vols internacionals van guanyant protagonisme. L'augment dels viatges per turisme i negocis expliquen el notable augment del nombre de viatgers per l'aeroport. Contràriament, s'ha moderat el creixement del tràfic de mercaderies, que en trimestres anteriors s'havia beneficiat de conflictes a d'altres segments del transport. 8 Un sector econòmic important per la ciutat i molt lligat a l'acti vitat de l'aeroport és el de l'hostatgeria i restauració. Durant el bimestre maig-juny s'ha mantingut la tendència encetada l'estiu de l'any passat: pernoctacions hoteleres a l'alça, fins assolir una taxa d'ocupació mitjana del 80 per cent, i un augment constant de l'es tada mitjana dels visitants. En els darrers dos anys, l'estada mitja na als hotels de Barcelona mesurada en nits per visitant ha aug mentat un 25 per cent. Una conseqüència directa de l'augment del turisme i del'èxit de les accions promocionals del sector que con viden al visitant per motius professionals o de negocis a allargar la seva estada per conèixer i gaudir de la ciutat. Turisme, consum i preus Valor absolut Darrers 12 mesos 1996/95 Consum - Matriculació Electricitat d'ús cial-ind. (Gwh) 2n.tr.97 866 5,4 3.432 3,1 3,3 Electricitat d'ús domèstic (Gwh) 2n.tr.97 420 -2,2 1.675 2,1 3,4 Gas canalitzat (milions tèrmies) 2n.tr.97 626 -17,0 2.583 0,0 8,5 Matriculació de vehicles (prov.) 2n.tr.97 41.873 5,0 166.580 15,5 8,3 La persistència, per quart trimestre consecutiu, de l'augment del nombre de vehicles matnculats, juntament amb la consolidació de la taxa de creixement del consum d'energia elèctrica per partdel te'xit productiu, són comportaments que semblen confirmar el moment de represa que viu tant l'activitat productiva com el con sum de les famílies. 16 14 - 12 - 10 - 6 - 4 - 2 - O Electricitat Gas Vehicles cial.-ind. (prov.) 1996/1995 •darrers 12 mesos Visitants i pernoctacions hoteleres Total pernoctacions (milers) Visitants segons motiu de la visita (milers): - Negocis (milers) - Turisme (milers) - Fires iCongressos (milers) - Altres (milers) mg-jn 97 mg-jn 97 mg-jn 97 mg-jn 97 mg-jn 97 mg-jn 97 1.172 503 216 185 46 56 62 -6,2 -1,4 -6,0 6,5 -27,9 6.663 2.923 1.259 1.042 354 268 10,6 -7,9 -0,2 5,6 -16,3 -46,6 11,8 -0,9 1,6 18,7 -17,3 -26,3 La creixent tendència dels visitants d'allargar la seva es ada a la ciutatés la principal causa de l'augment de les pernoctacions hoteleres. El nivell d'ocupació en termes d'habitac'ons continua creixent i se situa enun 80 per cent. L'augment del turisme a tots els mesos de l'any juntament amb la conjuntura expansiva de l'econo- mia, fa que els negocis i el turisme siguin les úniques motivacions capaces d'atreure un flux creixent de vi- sitants. ,o Pemoctacions Visitans que Visitans per hoteleres pernocten turisme 0 1996/1995 •darrers 12 mesos I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1) ç Barcelona (prov.) (%) Catalunya (%) Espanya (%) Subjacent (%) U.E. (%) 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 2n.tr.97 0,0 0,0 0,2 0,4 0,6 - - - - - - 1,7 1,7 1,6 1,9 1,8 3,6 3,7 3,2 3,0 2,2 La contenció dels preus de venda durant el segon trimestre ha consolidat la tendència descendent de la taxa d'inflació a Espanya i l'ha situat en línia amb la mitjana de la UE. El lleuger repunt de la subjacent sembla avançar un canvi de tendència que de cara a final d'any pot situar la taxa interanual més a prop del dos per cent que no pas de l'històric i imprevist 1,6 per cent de juny. En tot cas, una correcció de la tendència que no es preveu que dificulti l'objectiu d'assegurar el compliment del corresponent criteri de convergència. (1) Taxes referides a 31-des-I996 des. 94 des. 95 des. 96 darrers 12mesos - Bcna.(prov.) - Catal. Esp. _ U.E. El poder d'atracció de Barcelona com a ciutat d'interès turístic i cultural i la seva revalorització com a centre econòmic de l'Europa mediterrània, aconsellen una urgent ampliació i remodelació de la seva oferta hotelera. Atesa l'evolució del sector, especialment al llarg dels darrers dos anys, i de les expectatives econòmiques a mitjà termini, sembla que es donen les condicions objectives necessàries per accelerar l'am pliació de l'oferta hotelera de Barcelona. Si hom miramés enllà del dia a dia, no es pot percebre com a positiu, ni per la ciutat ni pel mateix sector, que el nombre de visitants que pernocten a la ciutat s'estanqui o tendeixi a disminuir. Encara que només sigui perquè els visitants d'avui són el millor reclam pels del demà i la despesa extrahotelera està més relacionada amb el nombre de visitants i la seva rotació que no pas amb una estada mitjana elevada. A un nivell més reduït, els fluxos d'usuaris de la xarxa ferrovià ria de rodalia han mantingut la tendència expansiva dels darrers anys, símptoma d'unes majors taxes d'ocupació i de la creixent mobilitat dels ciutadans dins l'entorn metropolità. Una mobilitat que en els darrers mesos s'ha vistalterada pel període de vagues del metro. Malauradament, aquest conflicte laboral, a més de perjudicar milers d'usuaris en els seus desplaçaments diaris, afecta molt nega tivament la imatge de fiabilitat i qualitat d'un servei públic bàsic per la ciutat, just en el moment que, gràcies a un considerable esforç inversor, començava a consolidar un flux creixent d'usuaris. Reprenent l'anàlisi dels indicadors de conjuntura, i després de constatar el moment de creixement econòmic que viu l'activitat industrial i alguns dels principals segments del terciari, s'observa que el sector de la construcció més concretament la construcció residencial- també participa activament d'aquesta conjuntura expansiva. Malgrat que durant el segon trimestre s'ha registrat un menor nombre d'habitatges iniciats que un any enrere -una evolu ció previsible donat el volum d'obra iniciada durant el semestre anterior-, es manté, per segon any consecutiu, el volum d'activitat al voltant dels quatre mil habitatges/any. Un nivell de dotació supe rior en un 50 per cent a lamitjana del període 1990-95. 9 I Valor absolut I Darrers 12 mesos 1996/95Període i taxa iiiteranaid,L. katatutganual % %-......- Mercat de treball Indicadors Ocupació Residents actius Residents ocupats Residents actius (RMB) Residents ocupats (RMB) Contractacions registrades 30 juny 97 30 juny 97 30 juny 97 30 juny 97 2n.tr.97 680.925 1,0 1,6 617.541 2,3 3,4 1.882.136 1,6 1,3 1.694.254 3,0 2,6 137.994 18,3 522.230 17,2 16,9 La consolidació de la tendència expansiva de activitat econòmica i amillora de les expec atives d'ocupació expliquen el creixement dels volums d'activitat i d'ocupació tant a Barcelona com al conjunt de la regió me tropolitana. El creixement de la contractació laboral és una mostramés d'aquest dinamisme. 35 Contractacions 1995/1994 1996/1995 darrers 12 mesos Atur registrat I ! I Total aturats registrats Atur masculí Atur femení Atur juvenil (16-24 anys) Aturats sense ocupació anterior Total aturats registrats (RMB) 30 juny 97 30 juny 97 30 juny 97 30 juny 97 30 juny 97 30 juny 97 63.384 31.122 32.262 8.161 7.467 187.882 -9,8 -11,8 -7,7 -15,2 7,9 -9,0 - - - - - - - - - - - - -12,4 -14,3 -10,5 -16,8 10,6 -8,1 La persistent reducció de l'atur registrat a Barcelona, com també succeeix a la resta d'àmbits propers, a pa rt de reforçar una tendència descendent iniciada a començament de 1995, situa aquest registre en zona de mínims absoluts d'ençàque es va consolidar. La progressiva incorporació de la dona al mercatde treball, jun- tament amb l'expansió que actualment viuen activitats tradicionalment masculines com ara les industrials i la construcció, expliquen tant la diferència d'intensitats en el procés de reducció de la xifra d'aturats dels dos collectius com l'augment dels Sense ocupació anterior. -., Total Masculí Femení Juvenil • des.1995/des.1994 juny1996/juny1995 Taxes d'atur registrat (%) (1) I R Barcelona RMB Catalunya Espanya 30 juny 97 30 juny 97 30 juny 97 30 juny 97 9,3 10,0 9,1 13,0 - - - - - - - - - - - - 9,7 10,7 10,2 13,8 La persistent reducció de l'atur registraten termes interanuals, encombinació amb un creixement força accen tuat de la població activa, permet mantenir la tendència descendent de la taxa d'atur a tots els àmbits i asso lir nous mínims. (1) Taxes referides a31 de desembre de 1996. des. 94 des. 95 des. 96 juny97 _ Bcna. RMB ____ Catal. Esp. L'augment de l'oferta d'habitatge en un entorn de preus estables com l'actual, a banda de satisfer una part rellevant de la demanda, ajuda a moderar la tendència a l'envelliment de la població de la ciutat. Segons les dades disponibles de projectes visats, aquesta dinà mica expansiva de la construcció de nou sostre residencial es pro dueix també, amb una intensitat semblant, a la resta de la regió metropolitana. La reducció dels tipus d'interès, l'augment dels volums d'ocupació i la millora de les expectatives econòmiques són els factors determinants a l'hora d'explicar aquesta reactivació de l'oferta de sostre residencial. En el cas de Barcelona, però, a més de l'augment del nivell d'ac tivitat actual, les dades de llicències d'obres aprovades apunten a un manteniment d'aquesta tendència expansiva a mitjà termini. En el darrer any s'han concedit llicencies per a la construcció de més d'un milió de rn2 de sostre nou i uns 350.000 in2 en l'apartat de reforma i ampliació. Uns volums que en els darrers anys només s'han assolit amb ocasió de la concessió de llicències per a projec tes singulars, normalment grans centres terciaris. 10 L'evolució dels preus de venda en el mercat residencial, tot i l'augment de la demanda efectiva, sembla condicionada per l'aug ment de l'oferta, tant la que ja està en elmercat com la que s'hi afe girà els propers mesos. Per cinquè any consecutiu, les sèries de preus de venda mitjans a tots els segments presenten una evolució entre l'estancament i un moderat creixement que en cap cas supera l'u per cent de mitjana anual en el darrer quinquenni. En pessetes corrents, el in2 d'habitatge, ja sigui nou o de segona mà, costa avui unes deu mil pessetes més que l'any 1992, entre un quatre i un cinc per cent més. En el mateix període, l'IPC ha augmentat més del vint per cent. De l'evolució de preus de la resta de sostre destaca la previsible desacceleració de la davallada dels preus de venda de les places d'aparcament en edificis nous d'ús residencial. D'ençà el màxim assolit al bienni 1992-93 de 3,5 milions de pessetes demitjana, s'ha passat a 2,6 milions al primer semestre de 1997. L'augment de les matriculacions i de la renda disponible en mans de les famílies, jun tament amb la pèrdua d'atractiu de la inversió en actius mobiliaris de renda fixa, ajudarà a contenir aquesta davallada. Construcció i mercat immobiliari Indicadors Valorabsolut Darrers 12 mesos 1996/91 Període.".15.- i taxa interan Construcció residencial i llicències d'obres Construcció d'habitatges: — Iniciats 2n.tr.97 855 -12,4 3.910 10,4 — Projectes visats (prov.) 2n.tr.97 11.518 27,0 39.005 12,4 Obra prevista a les llicències: — Nova planta: nombre d'habitatges 2n.tr.97 1.397 117,9 4.977 72,6 — Nova planta: superfície (m2) 2n.tr.97 239.097 127,2 1.069.103 104,4 — Ref.i ampliació: superfície (m2) 2n.tr.97 109.106 3,8 347.305 4,6 31,5 12,5 -14,5 -32,0 16,6 El dinamisme del segon trimestre, especialment pel que fa al nombre de projectes visats, permet mantenir la tendència expansiva del sector tant a Barcelona com a la resta d'àmbits. En el cas de la ciutat, l'espectacular creixement de les llicències d'obres concedides resta importància al descens de la xifra d'habitatges iniciats i permet esperar unaugment de l'oferta residencial de nova construcció a mitjà termini. Llicències d'obres i habitatges iniciats 120 100 - 80 ,o 0 -20 40 Nombre Superfície Habitatges habitatges nova iniciats 0 1996/1995 • darrers 12mesos Preus del mercat immobiliari Preu de venda habitatges Sostre residencial (venda): — Habitatges nous (pta/m2) — Segona mà (pta/m2) preu d'oferta preu de transacció — Places d'aparcament (milers pta) Locals de negoci (lloguer mensual): — Oficines (total ciutat) (pta/m2) — Locals comercials (pta/m2/mes) lr.sem.97 Ir.sem.97 Ir.sem.97 lr.sem.97 2n.sem.96 2n.sem.96 239.111 223.721 200.211 2.600 945 1.083 0,2 -2,1 -0,8 -6,8 -7,4 -1,0 — — — 982 1.081 — — — — -4,6 -1,0 -1,9 -4,1 -2,7 -10,9 -4,6 -1,0 111 L'evolució dels preus al mercat immobiliari residencial de la ciutat durant el primer semestre d'enguany s'ajus ta perfectament a la tònica de contenció imperant en els darrers anys gràcies, bàsicament, a la situació d'o- ferta abundant -real o d'expectatives certes- a la majoria de segments. La retallada del preu del diner i unes expectatives econòmiques notablement positives poden modificar aquesta situació d'estancament i pressio- nar els preus lleument a l'alça per a la majoria de productes immobiliaris. Nou 2a. mà Places (trans.) aparcament 0 1996/1995 • 1r.sem. 97/1r. sem. 96 Pel que fa als preus de lloguer del sostre de negocis, les expecta tives de creixement sostingut de l'activitat econòmica i la represa del consum s'intueixen comels principals dinamitzadors d'un mer cat darrerament molt esmorteït. Els primers moviments en aquest sentit, queja s'han produït als eixos pricipals de negocis, encara no es veuen prou reflectits a les mitjanes de preus de la ciutat. Possiblement la contenció de preus al mercat immobiliari no seria la norma general si l'evolució dels preus de consum no hagués mantingut la tendència descendent que hamantingut. La moderació de l'IPC durant el segon trimestre ha superat les previsions més optimistes. Amb un augment nul durant el trimestre a Barcelona i Catalunya i de només dues dècimes a Espanya, l'interanual s'ha situat clarament per sota del dos per cent i al mateix nivell de la mitjana de la UE. Aquesta ràpida convergència de preus ha permès noves reduccions en els tipus d'interès. La millora de les expectatives d'ocupació i la darrera reforma del mercat de treball incentiven un augment de les taxes d'ac tivitat. En una conjuntura caracteritzada per un creixement de l'activitat econòmica basat en trajectòries alcistes de diferent intensitat als epígrafs d'inversió empresarial, exportacions i consum intern, l'e volució de l'ocupació només pot ser positiva. Durant aquest tri mestre l'atur registrat ha assolit nous mínims, alhora que la pobla ció activa, gràcies a unes majors perspectives de trobar feina, creix amb més intensitat que un any abans. La combinació d'ambdós ele ments dóna com a resultat descensos significatius de les taxes d'a tur i un augment encara més important de la població ocupada. Com ja és habitual a partir d'un cert nivell d'atur, el col•lectiu d'aturats sense ocupació anterior augmenta alhora que l'atur mas culí evoluciona a la baixa amb més intensitat que el femení. Segons dades de l'EPA, durant el primer semestre d'enguany la reducció de atur a Barcelona és imputable exclusivament al descens de atur masculí, mentre que el nombre de dones desocupades que busquen feina ha augmentat. Sens dubte per l'augment de les expectatives de trobar feina que ha generat la reforma laboral en segments de població ocupada en activitats submergides o que simplement es mantenen fora del mercat laboral. 11 1. Indústria Evolució de l'activitat industrial Indicador sintètic d'activitat industrial S'accentua la tendència expansiva de l'activitat industrial, recolzada en la trajectòria expansiva de la cartera de coman des, tant la interior com l'exterior. A mesura que avança l'any, els indicadors d'activitat industrial presenten un perfil progressivament més favorable, refermant-se així la recuperació iniciada a mitjans de l'any passat. La fortalesa dels indicadors sectorials durant els mesos centrals de l'any —pre sent tant a les dades relatives a laproducció com a l'ocupació, la inversió o la cartera de comandes—, es reflecteixen en unes expec tatives més que positives per als empresaris del sector. Durant l'es tiu d'enguany, i per primer cop en els darrers dos anys, l'indicador sintètic d'activitat industrial ha assolit signe positiu, tant a Catalunya com a Espanya. 10 -10 -20 -30 Indicador de clima industrial -40 -50 1992 1993 1994 1995 1996 1997 — Catalunya Espanya — Unió Europea Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana del saldos de les opinions empresarials referidesa la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Font: Direcció General d'Indústria de la Generalitat i Ministeri d'Indústria i Energia. El procés d'acceleració de l'activitat industrial i de millora de les opinions dels empresaris del sector es recolza en la favorable evo lució de la cartera de comandes, pràcticament vint punts per sobre del valor assolit un any enrere a Espanya i més de trenta a Catalunya. Efectivament, tant l'expansió de les exportacions afa vorida pel guany de competitivitat dels productes nacionals —amb un creixement del 16 per cent a Espanya durant els primers cinc mesos d'enguany—, com la demanda interna, molt més ferma que mesos enrereper la millora de les expectatives de les famílies arran de l'augment dels nivells de l'ocupació, actuen com a factors impulsors del creixement industrial que, al seu torn, es converteix en motor del creixement general de l'economia. Tot i que es registren avanços a totes les branques industrials, aquests han estat molt diferents per destinació econòmica dels béns. Hi destaca sobretot la tendència creixent que mostren els béns d'inversió, que han experimentat un avanç espectacular impulsat per la recuperació de la confiança empresarial en un context de tipus d'interès comparativamentmolt baixos. El sector de béns de consum també manté una trajectòriamolt positiva, recolzada en les expectatives de millora de la renda permanent de les famílies. Per últim, el sector de béns intermedis continua millorant i es consoli da clarament en el segment de valors positius, si bého fa a un ritme més lent que els altres dos subsectors. Enquesta de conjuntura industrial La conjuntura industrial a la regió metropolitana durant el bimestremaig-juny. Una primera anàlisi dels resultats de les enquestes de conjuntura industrial que realitza la Cambra de Comerç amb la col-laboració d'una àmplia representació de les empreses industrials de l'àrea econòmica de Barcelona posa de relleu que durant el bimestre maig-juny el nivell d'activitat en termes agregats ha continuat a l'alça. Si hom hagués de sintetitzar en dues paraules els principals trets d'aquesta evolució pel conjunt dels sectors industrials, possi blement destacaria el procés de recuperació de la demanda interna i l'elevat nivell d'utilització de la capacitat productiva instal-lada. Per tercer bimestre consecutiu, l'absència de signes negatius és la tònica a totes les qüestions referides a nivells de producció, ocu pació i vendes. La persistència d'aquest fet apunta a un primer semestre de fort creixement a la indústria catalana sense que de moment s'entrevegin increments generalitzats de preus. saldos 30 Evolució del conjunt de la indústria -40 -50 _60 1111 11111 11111 11111 11111 11111 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 — Producció — Vendes interiors — Vendes exteriors Preus de Venda Cartera comandes Estocs productes Font: Elaboració pròpia. Tots el gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegacióde Barcelona. Els valors grafiats són mitjanesmòbils dels saldos de 6 bimestres. L'augment de les vendes consolida l'expansió de la producció i afavoreix la generació de nous llocs de treball. Segons les enquestes, el nombre d'empreses que reconeixen volums de producció creixents durant els mesos de maig i juny és superior al del mateix període d'un any abans, fet que consolida la trajectòria expansiva dels darrers bimestres, tal com reflecteix el gràfic corresponent. Un primer beneficiat de la consistència d'a quest creixement ha estat el nivell d'ocupació, que malgrat presen tar variacions positives molt minses, sembla que ha deixat definiti vament enrere un període de més de cinc anys de pèrdua de llocs de treball a la indústria. 15 \ racli indu.tnal saldo 50 40 30 20 10 0 —10 —20 —30 —40 —50 —60 Vendes interiors "■£!.!" 1991 1992 1993 1994 1995 1996 saldo Vendes exteriors 60 50 40 30 20 10 0 —10 —20 —30 —40 1997 111 11111 11111 1111 11111 III 11111 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 — Total indústria — Alimentació — Tèxtil Arts gràfiques — Automoció Farmàcia Aquest augment de l'activitat i de l'ocupació incideix directa ment en el grau d'utilització de la capacitat productiva, que nova ment se situa al llindar del 85 per cent de mitjana, un percentatge ja assolit a començament de 1995. En tot cas, aquesta consolidació d'un grau d'utilització de la capacitat productiva instal•lada prou elevat, fa pensar que el ritme d'inversió empresarial dels darrers exercicis s'haurà de mantenir i fins i tot augmentar en alguns sub sectors. El motor d'aquest dinamisme no és altre que el comportament de les vendes i de la cartera de comandes. En el primer cas, els resul tats del bimestre refermen l'expansió de mesos anteriors, amb una especial intensitat en el cas de les vendes interiors. Fins al punt que cap empresa enquestada declara estocs per sobre del nivell desitjat. En el cas de la situació de la cartera de comandes a final del perío de, un camp de l'enquesta amb un cert biaix o preferència pels sal dos negatius, la millora en taxa interanual és molt rellevant. En aquest context i atès que la feblesa de la demanda coma prin cipal obstacle a l'hora d'augmentar la producció és una preocupa ció a la baixa entre els industrials enquestats, no és d'estranyar la confiança amb la que la immensa majoria encara l'evolució del res pectiu negoci durant el segon semestre de 1997. 16 saldos Producció 50 40 30 fl 20 /\10 0 —10 —20 —30 _40 .1 1 1, ÌÌIII 1111 11111 11111 11111 11111 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 variació (%) Ocupació 2 1 7--\ _I —2 . 1111 lllll liii3 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 saldos Preus de venda 50 40 n 30 , 10 , 0 —10 _20 1 1 1 1 I 11111 11111 11111 11111 11111 11111 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 — Total indústria — Alimentació — Tèxtil Arts gràfiques — Automoció Farmacèutica 60 22 58 27 69 14 77 10 74 3 5 70 O 51 2 57 48 27 1,42 41 23 46 20 46 15 86 Total indústria (sense Construcció) (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Estocs de productes elaborats 8) Cartera de comandes 9) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (%) 10) Producció 11) Vendes 12) Cartera de comandes 13) Preus de venda 14) Ocupació LD) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual 48 29 31 39 Saldo 11 0,76Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo No n'hi ha mai Normals Saldo Normal Saldo Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo 44 8 43 6 43 12 73 -2 3 61 17 52 -36 57 56 -2 58 9 59 76 4 78 -10 81,6 -22 -0,45 27 -27 44 -0,05 46 41 -16 -0,64 31 -15 42 14 0,64 39 9 42 33 0,10 36 38 30 -37 32 33 34 -17 32 3 36 34 28 -16 29 38 47 -13 35 6 41 33 85 -2 85 -3 86 -3 65 19 76 10 5 67 8 3 75 3 4 68 3 5 65 -3 4 73 3 45 -29 58 -15 56 -22 50 -13 50 O 52 56 59 55 60 49 30 60 13 49 32 54 35 55 38 47 41 58 11 46 28 49 44 54 36 61 30 62 14 53 26 64 24 68 24 81 11 76 11 68 21 73 7 83 5 77 -3 77 -4 70 -1 77 4 79 2 77,7 81,9 81,4 82,6 83,5 84,8 Font: Tots el quadres igrallcs de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegacióde Barcelona. 100 80 60 40 20 Factors limitadors de la producció 1995 11.1 Debilitat demanda ri Competència estrangera 1996 1997 1-1 Dificultats finançament Altres causes 95 90 Capacitat productiva utilizada (maig-juny 1997) 85 80 – 75 – 70 – 65 1 2 3 4 5 6 7 8 9 — Total indústria I Alimentació 2 Tèxtil 3 Pell iconfecció 4 Fusta i mobles 5 ArtsGràfiques 6 Farmàcia 7 Prod. metà1-lics 8 Maquin. elèctrica 9 Automoció 17 Alimentació (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) 996 59 34 41 46 41Igual 36 28 Saldo 18 18 27 41 18 47 —4 Variacióen % 1,34 —3,61 1,62 0,58 —0,86 0,62 0,85 Igual 60 55 38 56 56 53 47 Saldo 0 —5 20 6 —19 37 —31 Igual 60 62 41 56 55 56 47 Saldo —12 —15 21 5 —17 33 —23 Igual 77 54 72 43 66 62 54 Saldo 16 23 26 34 —10 35 20 Igual 94 73 83 87 69 77 83 Saldo 4 18 -1 5 26 16 13 Normal 48 13 51 41 43 36 35 Saldo —52 —67 —46 —55 —55 —38 —64 Dies 33 37 32 33 33 54 33 83.1 68.8 86,1 78,6 83.1 81.9 saldos 30 20 10 0 —10 —20 —30 —40 —50 —60 —70 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Prespectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes mg-jo 1994 mg-jn 1995 • mg-jo 1996 mg-jo 1997 L'evolució de la indústria alimentària de àrea de Barcelona, molt polaritzada en el subsector de les begudes, mostra símptomes de lleugera correcció de la tendència expansiva mantinguda al llarg del darrer any. La contenció del volum de negoci afecta especial ment les vendes, més les interiors que les exportacions.No és en va la creixent competència que han d'afrontar alguns fabricants autòc tons de begudes i derivats làctics per part de les marques blanques i la distribució a grans superfícies. 18 Dels resultats del bimestre, el més preocupant per l'evolució a curt termini del sectori de ocupació que genera potser sigui l'em pitjorament de la situació de la cartera de comandes al final del període. No és descartable, però, que el bon any turístic acabi corregint, si més no parcialment, aquesta tendència a la baixa de les vendes en el mercat interior. I , I Tèxtil A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) ((.1,1dc pro‘inciak) Igual Saldo Variacióen % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies 53 —25 —0,07 44 —35 44 —41 48 —12 76 —24 31 —36 —1,03 39 —34 33 —53 44 41 —0,55 38 52 57 —11 64 16 —2,20 46 —13 35 38 47 —12 1,25 51 19 43 16 48 36 0,23 33 48 41 30 26 53 36 —32 31 —1 37 35 62 22 0,82 30 —1 30 13 38 80 —17 88 —3 82 4 65 70 32 13 34 —58 33 —46 51 —17 69 —20 47 —27 57 8 50 43 49 51 49 54 79.1 76.6 79,8 79,6 78,6 81,0 —1 79 11 58 57 81,7 saldos 30 20 10 0 10 —20 —30 —40 —50 —60 11 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda mg-jn 1994 mg-jn 1995 Cartera de comandes Prespectives producció mg-jn 1996 mg-jn 1997 Perspectives vendes Com ja havia succeït el bimestre anterior, la indústria tèxtil ha estat una de les activitats amb un major creixement en relació amb la situació d'un any abans. Si fem excepció de les exportacions, on la reactivació —tot i ser notable— ha estat menys notòria, els resul tats positius dominen a la resta d'apartats. Els nivells de producció i d'ocupació milloren sensiblement, així com les vendes en el mer cat interior. Fins i tot els preus de venda han recuperat una part del marge perdut durant la primera meitat del 1996. Si l'evolució del bimestre ha estat positiva, com ho confirma el manteniment per sobre del vuitanta per cent de la capacitat pro ductiva utilitzada, la situació de la cartera de comandes, en la que lamajoria d'empreses declaren un manteniment dels nivells de dos mesos abans, explica l'optimisme dels empresaris a l'hora de valo rar les perspectives del negoci de cara a la segona meitat d'any. 19 Pell, calçat i confecció A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies 43 12 0,57 35 5 21 23 62 26 53 —40 58 81,8 jl-ag 25 13 —2,20 18 17 49 3 15 39 61 30 63 —16 5! (dades provincials) 1996 1997 st-oc n■As gn-I1) mc-ah 57 56 63 17 29 24 —15 —16 39 21 0,36 0,04 2,90 0,81 1,45 54 51 48 20 24 16 —35 —24 31 5 62 32 15 20 56 14 —54 3 28 —28 42 26 11 32 17 17 —14 —60 26 26 83 72 81 95 60 8 16 7 —2 —33 25 13 18 21 27 —46 —73 —71 —66 —59 66 53 45 52 50 80,9 83,2 82,4 80,7 89,6 85,6 saldos 60 40 20 0 —20 —40 —60 —80 Producció Vendes interiors Vendes exteriors mg-jn 1994 Preus de venda Cartera de comandes Prespectives producció mg-jn 1995 mg-jn 1996 mg-jn 1997 Perspectives vendes Malgrat que la situació durant el bimestre pel que fa a creixement de la producció i de l'ocupació es compara favorablement amb la situació d'un any enrere, el fet és que les vendes en el seu conjunt s'han estancat.Un cop més la capacitat exportadora del sector—afa vorida per la depreciació de la pesseta enfront del dòlar— ha estat cabdal per compensar una relativa atonia de les vendes en el mer cat interior. Assumint, això sí, una revisió a la baixa dels preus de venda. 20 Segons els empresaris enquestats, les perspectives de cara als propers mesos, com ja és tradicional en aquest sector, són força indefinides. Lamajoria espera, com a mal menor, un manteniment de la situació. La consolidació o no de la represa del consum privat i la incertesa sobre l'evolució de la cotització del dòlar,determinant del preu d'importació d'una bona part de la matèria primera que utilitza el sector, són els principals condicionants de l'evolució esperada del negoci a curt termini. 39 —33 57 83 7 70 59 —33 —2,56 87 —5 91 —2 93 —7 96 —1 90 —10 2,95 59 21 90 —10 55 28 98 2 Fusta i mobles de fusta (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) I) Producció Igual Saldo 2) Nombre de persones ocupades Variació en % 3) Vendes totals Igual Saldo 4) Vendes en el mercat interior Igual Saldo 5) Vendes en el mercat exterior Igual Saldo 6) Preus de venda Igual Saldo B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal Saldo 7) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies C) Capacitat productiva utilitzada (%) 87,7 85 86 14 66 —3 25 —2 2,01 0,88 —1,27 1,96 82 —14 86 14 31 26 25 —2 85 —10 86 14 34 29 22 —14 95 5 1,68 85 15 82 18 64 —15 66 —16 70 —28 41 —19 83 —3 100 0 98 2 49 21 77 23 76 24 52 —29 55 —17 34 9 49 —35 79 21 40 53 58 53 65 86,1 73,0 87,0 84,5 90,0 91,4 saldos 60 50 40 30 20 10 0 —10 —20 —30 —40 — — — _ — — Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Prespectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes mg-jn 1994 1 1 mg-jn 1995 mg-jo 1996 mg-jn 1997 En línia amb el bimestre anterior, un dels trets distintius de l'e volució del sector és el manteniment dels nivells d'activitat que es desprèn dels percentatges tan elevats d'empreses que declaren volums de producció i vendes interiors iguals o semblants als del bimestre de referència. En el cas de les exportacions, un segment del mercat escassament cuidat per les empreses autòctones de l'à rea, l'evolució del bimestre és força optimista. Tot plegat ha incidit positivament en un augment de l'ocupació i en el manteniment de la capacitat utilitzada per sobre del noranta per cent. Després d'un començament d'any amb un nivell de preus orien tat a l'alça, en part per l'impacte de l'apreciació del dòlar sobre els preus de la fusta, sembla que s'ha imposat una certa contenció. Si més no a l'espera de com evolucioni una demanda que en els darrers mesos ha fet augmentar de forma espectacular la cartera de comandes i el període de treball assegurat de la indústria de la fusta i mobles. 21 (dades provincials) 1996 . , Igual 53 37 30 60 41 46 59 Saldo 30 —20 34 —2 3 39 34 Variació en % 0,13 0,71 —0,62 0,42 1,61 —0,15 0,10 Igual 51 34 33 60 39 43 57 Saldo 33 —28 34 —2 —4 40 53 Igual 56 33 34 60 39 43 53 Saldo 23 —29 35 —2 —12 40 37 Igual 57 45 40 67 42 40 52 Saldo 38 —49 15 —2 2 50 34 Igual 88 83 80 97 72 52 65 Saldo —10 15 20 —3 —14 18 3 Normal 70 84 41 90 80 77 79 Saldo —30 —2 1 —1 7 11 8 Dies 69 66 76 62 62 54 65 78,5 77,1 77,8 82.5 79,0 80,5 80,7 Arts Gràfiques A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) saldos 40 3 20 10 0 —10 —20 —30 — — —40 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Prespectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes • mg-jn 1994 1 1 mg-jn 1995 • mg-jn 1996 • mg-jn 1997 El manteniment d'un moderat creixement de la producció i les vendes durant els darrers mesos confirma, si més no parcialment, les perspectives avançades en l'enquesta anterior. La magnitud i l'evolució dels saldos reflecteixen una activitat moderadament a alça que possibilita començar a repercutir en els preus de venda el cost de les constants inversions a què obliga la situació de canvi tecnològic permanent en què es mouen algunes branques d'aques ta indústria. 22 És precisament aquesta renovació constant de tecnologies i pro cessos la que justifica, si més no parcialment, que malgrat l'evolu ció moderadament expansiva de la cartera de comandes i de les vendes, si més no en comparació amb el conjunt del sector indus trial, sigui una de les activitats que menys ocupació —en termes de saldo— genera, alhora que es veu obligada a mantenir un percentat ge de capacitat productiva ociosa pràcticament obsoleta— supe rior a lamitjana del conjunt de la indústria. 53 43 81 13 52 57 29 71 —0,34 29 56 48 21 17 31 71 29 49 42 1,23 71 —5 65 —3 60 4 98 2 Indústria farmacèutica (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo Variacióen % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies 82,7 37 8 0,10 32 —35 50 43 53 —43 49 51 53 15 —0,57 —0,77 —0,42 0,05 43 50 47 —23 46 26 53 38 33 —33 41 52 47 —21 49 21 81 8 23 —58 9 62 10 8 34 —50 39 37 94 6 100 O 98 —2 80 8 57 34 23 —47 98 O 99 —1 95 3 81 —11 53 86 45 57 42 73,7 80,6 80,6 82,2 79,2 84,2 saldos 80 60 40 20 0 —20 —40 —60 ie Producció Vendes interiors Vendes exteriors mg-jn 1994 I I Preus de venda Cartera de comandes Prespectives producció mg-jn 1995 ffi mg-jn 1996 mg-jn 1997 Perspectives vendes Els resultats que declara la indústria farmacèutica de l'àrea de Barcelona es poden interpretar com una consolidació dels nivells assolits durant el primer quadrimestre de l'any, alhora que tendeix a moderar-se el creixement en comparació a un any abans. La crei xent competència de les grans multinacionals a tots els mercats i els esforços de les diferents Administracions per contenir el creixe ment de la despesa pública farmacèutica han estat els factors deter minants d'aquesta evolució. Les perspectives de cara al segon semestre d'enguany no convi den a l'optimisme. I és que malgrat la previsible recuperació de la demanda interna de consum, i en conseqüència d'aquells productes que no requereixen recepta mèdica, els processos de concentració empresarial que s'han donat i els que s'esperen a nivell internacio nal, capten l'atenció i els esforços de les empreses instal•lades a Catalunya, ja siguin autòctones o filials de grans multinacionals, que s'han de plantejar d'immediat reestructuracions i noves espe cialitzacions. 23 20 —13 52 65 26 1,27 23 71 38 55 14 56 89 —5 Productes metà•ics (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció Igual Saldo 2) Nombre de persones ocupades Variacióen % 3) Vendes totals Igual Saldo 4) Vendes en el mercat interior Igual Saldo 5) Vendes en el mercat exterior Igual Saldo 6) Preus de venda Igual Saldo B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal Saldo 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies C) Capacitat productiva utilitzada (%) 67 —9 —0,35 66 5 50 O 56 O 90 —7 36 —57 45 77,2 23 —58 16 70 48 —4 0,38 —0,12 —0,15 17 —66 10 74 6 —48 26 —67 21 67 28 —42 26 —60 17 68 48 —12 55 18 0,76 52 19 17 _44 55 26 62 33 0,18 60 23 26 56 57 27 99 97 o 89 —8 89 4 93 22 —56 32 —43 23 —46 27 —35 22 —32 40 46 47 53 51 74,9 90,9 78,4 79.6 78,5 84,9 saldos 80 60 40 20 o —20 —40 —60 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda mg-jn 1994 mg-jn 1995 Cartera de comandes Prespectives producció ffi mg-jn 1996 •mg-jn 1997 Perspectives vendes Els resultats del bimestre fan bones les perspectives avançades dos mesos abans i consoliden el moment expansiu que viu el sec tor d'ençà començament d'any.Segons aquestes dades, el fort dina misme de les vendes, tant les del mercat interior com les exporta cions, és el principal responsable de la consolidació de l'expansió del sector. Que tres de cada quatre empreses enquestades declarin vendes superiors a les del bimestre anterior és un senyal inequívoc de la conjuntura favorable que viu la indústria catalana de Productes metà1.1ics. 24 Aquesta expansió de les vendes ha afavorit un augment progres siu del nombre d'ocupats i del grau d'utilització de la capacitat pro ductiva instal•lada. També s'ha de remarcar que aquesta expansió del volum de negoci s'ha desenvolupat en un entorn de forta con tenció dels preus de venda. Les perspectives a mitjà termini segons els mateixos empresaris, i donada la situació de la cartera de comandes, són moderadament optimistes. Maquinària i material elèctric A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció Igual Saldo 2) Nombre de persones ocupades Variació en % 3) Vendes totals Igual Saldo 4) Vendes en el mercat interior Igual Saldo 5) Vendes en el mercat exterior Igual Saldo 6) Preus de venda Igual Saldo B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal Saldo 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies C) Capacitat productiva utilitzada (%) (dades provincials) 1997 nv-ds mç-ab 11 -76 18 27 34 58 74 19 -3,17 -0,70 -0,52 -0.02 17 17 27 70 -42 27 26 23 13 26 3! 84 -46 5 5 9 34 12 50 73 -44 33 41 26 69 53 92 76 -31 23 4 -21 37 35 31 16 50 34 3 13 76 78 71 77 32 13 -0,31 35 25 36 24 34 18 51 63 -16 65 82,9 36 -57 29 51 -1,80 -0,86 11 -66 11 73 19 -74 11 70 13 -27 38 45 75 -25 61 -39 20 -24 62 2 65 40 82,1 88,1 84,2 88,8 86,9 88,9 saldos 60 50 40 30 20 10 0 —10 —20 —30 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda Cartera de comandes Prespectives producció mg-jn 1994 n mg-jn 1995 •mg-jn 1996 ffimg-jn 1997 Perspectives vendes La radiografia del sector segons els resultats del bimestre mostra un nivell d'activitat elevat i lleument a l'alça, especialment gràcies al dinamisme de les exportacions, en un entorn de preus a la baixa. En termes interanuals, l'expansió és manifesta.Així, tant pel que fa a producció com a vendes, si bé els saldos, positius en tots els casos, són semblants, el percentatge d'empreses que declaren un manteniment dels nivells d'activitat en relació amb el bimestre anterior ha augmentat fins al doble en el pitjor dels casos. Aquest fet revela la consistència de l'expansió dels darrers bimestres. L'evolució de les xifres d'ocupació durant la primera meitat d'any apunta també en la direcció d'una millora progressiva dels nivells d'activitat d'aquesta indústria, sotmesa arran de la crisi de 1992-93 a un fort procés de reconversió. Amb l'esperança que la reactivació de la demanda interior es consolidi, els empresaris enquestats manifesten un notable optimisme a curt termini. 25 Automoció A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies 26 71 2,07 26 71 31 65 2 92 20 66 88 11 59 81,9 (dades provincials) 1996 10 6 10 10 9 11 34 88 —75 41 52 51 —1,13 0,38 0,68 0,31 —0,30 2,89 8 6 5 10 9 7 34 —31 38 41 52 55 11 30 11 8 18 12 37 —56 34 35 39 47 8 7 63 10 14 11 36 —31 —20 41 48 58 98 93 100 14 40 96 —2 —7 0 65 45 —4 86 93 85 16 19 14 9 4 2 72 80 81 70 74 88 88 110 95 79,1 82,0 83.9 84,8 85,7 86,3 saldos 100 80 60 40 20 0 –20 –40 –60 — — i –80 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda Cartera de comandes Prespectives producció Perspectives vendes mg-jn 1994 1 1 mg-jn 1995 mg-jn 1996 mg-jn 1997 Els resultats de la indústria de l'automoció, inclosa la de compo nents, durant el tercer bimestre d'enguany s'ajusten a les perspec tives avançades i mostren una perfecta continuïtat amb els de bimestres anteriors. Tot i que en sentit estricte representen una lleu desacceleració dels ritmes de creixement en relació amb un any abans, producte sens dubte dels nivells d'activitat assolits, l'expan sió ha estat la nota dominant tant en termes de producció com de vendes i en volum d'ocupació. 26 Tot i l'augment de la producció, per la via d'una utilització més intensa de la capacitat instal•lada, la pressió de la demanda manté la cartera de comandes i el període de treball assegurat en uns nivells inusualment elevats. Amb aquests paràmetres, les perspec tives de cara la segona meitat d'any només poden ser positives. II. Finances Sistema bancari Nombre d'oficines (31 illarç 97) Banca Barcelona Resta província Resta Catalunya Total Catalunya Madrid Resta rovíncia 2.229 2.799 2.015 7.043 2.808 1.351 37.215 1.035 1.137 866 3.038 1.893 776 17.663 1.182 1.655 1.135 3.972 900 566 16.218 12 7 14 33 15 9 3.334 Font (per a totes lestaules d'aquest apartat): Banco de España. Boletín Estadístico. Variació (%) 31 mç 97/31 mç 96 Total Banca Caixes Cooper. Barcelona Catalunya Espanya 1,5 2,4 2,3 -3,4 -1,1 -1,2 5,6 4,9 6,1 71,4 57,1 3,3 (7c 15 10 -10 PIB i crèdit bancari al sector privat a Catalunya. (Taxesde creixement real) 89 90 91 92 93 94 95 96 Ir.tr.97 PIB Crèdit Durant el primer trimestre de 1997 s'ha mantingut el procés, moderadament expansiu, d'obertura de noves oficines bancàries d'atenció al públic. Aquesta evolució amaga, però, dues estratègies antagòniques. D'una banda, el dinamisme de les caixes a l'hora de posicionar-se físicament al carrer, que es tradueix en creixements significatius del nombre d'oficines a tots els àmbits. De l'altra, una lleu accentuació de la tendència descendent de la xarxa de sucur sals de bancs. Dues estratègies que, a grans trets, busquenmantenir la tradicional segmentació del mercat local entre economies domèstiques -més proclius a les caixes- i economia productiva, tradicionalment bancària. Sense menysprear els esforços d'algunes entitats, especialment bancs, per desenvolupar i popularitzar les modalitats de banca telefònica i de l'oficina a casa. Dipòiis i crL‘dits de ptes.) 31 des. 94 31 des. 'sits del sector pri se valen el sistem Prov. Barcelona Resta Catalunya Total Catalunya Prov. Madrid Total Espanya 9.354 2.070 11.425 10.092 2.233 12.325 11.519 53.617 13.943 60.096 Prov. Barcelona Resta Catalunya Total Catalunya Prov. Madrid Total Espanya Crèdits del 6.410 1.536 7.946 10.882 41.178 6.935 1.646 8.581 11.605 43.920 10.892 2.299 13.191 14.829 63.237 7.525 1.748 9.273 12.551 48.257 10.775 2.246 13.021 14.627 62.268 7.896 1.782 9.678 13.134 49.707 Variació (%) 31 mç.97/ 31 des.96 31 mç.971 31 mç.96 31 des.96/ 31 des.95 Dipòsits Prov. Barcelona -1,1 6,4 7,9 Total Catalunya -1,3 5,3 7,0 Total Espanya -1,5 2,7 5,2 Crèdits Prov. Barcelona 4,9 12,5 8,5 Total Catalunya 4,4 11,4 8,1 Total Espanya 4,6 11,1 9,9 Les caixes, més que els bancs, protagonitzen la moderada expansió de la xarxa tradicional d'oficines del sistema finan cer. La gran banca concentra molts dels seus esforços a posi cionar-se en els mercats internacionals. Segons les dades del Banc d'Espanya, gairebé una de cada cinc oficines del sistema bancari es troba a Catalunya. Una relació molt més ajustada al pes de l'economia catalana en relació amb el total de l'espanyola que no pas al pes demogràfic. Fet que explica, com es posa de relleu en el número anterior de BARCELONA ECONOMIA, la superior dotació d'oficines per 1.000 habitants a Catalunya i especialment a Barcelona, en comparació amb la resta de l'Espanya. 29 Crèdit del sistema bancari a les famílies. Classificació segons finalitats. Espanya (Milers demilions de ptes.) 31 des. 85 31 des. 86 31 des. 87 31 des. 88 31 des. 89 31 des. 90 31 des. 91 31 des. 92 31 des. 93 31 des. 94 31 març 95 30 juny 95 30 set. 95 31 des. 95 31 març 96 30 juny 96 30 set. 96 31 des. 96 31 març 97 2.655 3.280 4.242 5.558 7.001 7.862 8.931 10.119 11.879 14.699 14.992 15.636 15.955 16.389 16.548 17.259 17.605 18.180 18.649 nversió Uria Consum de bkils4 dors Altres aplicacio 1.409 1.721 1.991 2.496 3.179 3.983 4.948 5.925 7.283 10.159 10.389 10.817 11.056 11.456 11.726 12.207 12.586 13.014 13.462 406 559 782 1.013 1.282 1.431 1.510 1.419 1.393 1.472 1.442 1.479 1.549 1.561 1.538 1.609 1.623 1.654 1.689 840 1.001 1.469 2.050 2.540 2.453 2.473 2.775 3.203 3.068 3.162 3.341 3.351 3.372 3.284 3.443 3.396 3.512 3.498 Variació (%) Total Inversió immobiliària Consum 31 mç. 1997/31 des. 1996 31 mç. 1997/31 mç. 1996 31 des. 1996/31 des. 1995 2,6 12,7 10,9 3,4 14,8 13,6 2,1 9,8 6,0 La reactivació de la demanda de crèdit i el descens dels dipò sits situa la taxa de cobertura de crèdits/dipòsits al voltant del vuitanta per cent, un nivell que no s'assolia d'ençà el 1992. Després d'un exercici, el 1996, caracteritzat pel constant trans vasament de fons privats des de les cada cop menys atractives collocacions en dipòsits bancaris cap a la renda variable, fons d'in versió i plans de pensions, els resultats del primer trimestre de 1997 eren d'esperar.Així, el volum de dipòsits del sector privat en el sis tema bancari en acabar el primer trimestre era inferior al de final de 1996, alhora que el creixement interanual s'ha reduït fins al nivell de la taxa d'inflació. Per contra, s'accelera el creixement del volum de crèdit bancari concedit al sector privat. La combinació dels dos moviments, si mantenen les respectives tendències a mitjà termini, pot afavorir un repunt de les remuneracions dels dipòsits i, de retruc, un fre al descens dels tipus d'interès durant la segona mei tat de l'any. 30 (%) Evolució dels tipus d'interès 18 16 14-- 12-- 10 8 1 HIIIIHIU HIMIMIH 111111HIH 11111111111 HIHINIM 111111HIM 111111111114 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Tipus marginal de les operacions de regulació monetària del BE. Tipus del crèdit preferencial de bancs i caixes. Tipus del crèdit d'l a 3 anys de bancs i caixes. Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats. Durant el segon trimestre d'enguany, però, la pràctica totalitat dels tipus d'interès aplicats per bancs i caixes en les seves opera cions d'actiu han continuat lliscant a la baixa, en sintonia amb l'e volució delmercat interbancari i amb la dels tipus aplicatspel Banc d'Espanya en les operacions de regulació monetària, que a mitjan d'any es mantenien en el 5,25 per cent, després d'acumular una retallada de més de dos punts en els darrers dotze mesos. El descens dels tipus d'interès fins a nivells desconeguts o obli dats per la gran majoria, juntament amb la millora de les expectati ves empresarials i dels consumidors de cara a l'evolució de la situa ció econòmica general i personal són els principals factors explica tius del dinamisme de la demandade crèdit bancari per part del sec tor privat durant el primer trimestre. En el cas de les famílies, tot i que el protagonisme de la demanda de crèditcontinua sent la inver sió immobiliària, la demanda per a consum de béns duradors mos tra una significativa represa, en línia amb la recuperació que regis tra el consum privat. Crèdit del sistema bancari als sectors productius. Espanya (Milers de milions de ptes.) Total Comerç i Hosteleria i ansp., com. ctivita 31 des. 85 11.216 6.263 1.108 3.336 1.332 161 433 31 des. 86 11.745 6.240 1.149 3.792 1.515 219 482 460 892 31 des. 87 12.974 6.419 1.338 4.574 1.768 289 519 534 1.151 31 des. 88 14.457 6.441 1.706 5.529 2.133 355 604 606 1.387 31 des. 89 16.832 6.975 2.277 6.734 2.581 446 855 841 1.359 31 des. 90 18.745 7.461 2.827 7.515 2.735 506 951 1.174 1.544 31 des. 91 22.236 8.585 3.485 9.163 3.247 663 1.253 1.408 1.952 31 des. 92 23.751 8.933 3.980 9.668 3.395 735 1.255 1.469 2.171 31 des. 93 23.196 8.261 3.852 10.188 3.397 740 1.195 1.495 2.666 31 des. 94 23.703 8.021 3.571 11.195 3.268 748 1.409 1.756 3.179 31 març 95 23.706 8.027 3.488 11.261 3.269 770 1.405 1.906 3.058 30 juny 95 24.070 7.949 3.509 11.675 3.364 783 1.444 1.977 3.165 30 set. 95 24.297 8.132 3.595 11.623 3.362 757 1.385 1.998 3.260 31 des. 95 24.862 8.365 3.623 11.919 3.488 788 1.517 2.009 3.224 31 març 96 24.751 8.168 3.611 11.975 3.496 821 1.527 2.072 3.095 30 juny 96 25.267 8.207 3.717 12.326 3.626 832 1.534 2.040 3.292 30 set. 96 25.398 7.598 3.753 13.026 3.560 806 1.537 2.077 3.442 31 des. 96 26.259 7.976 3.743 13.509 3.457 836 1.443 2.287 3.508 31 març 97 27.053 8.024 3.775 14.235 3.538 878 1.522 2.341 3.508 Nota: La columna de Total inclou el crèdit concedit al sector Primari i la de Total Serveis, el concedit a societats d'intermediació financera ( excepte entitats de crèdit) Variació (%) Total Indústria Construcció Serveis 31 mç. 1997/31 des. 1996 3,0 0,6 0,9 5,4 31 mç. 1997/31 mç. 1996 9,3 -1,8 4,5 18,9 31 des. 1996/31 des. 1995 5,6 -4,7 3,3 13,3 Al dinamisme del crèdit hipotecari s'hi afegeix la demanda generada per les empreses d'intermediació financera, a remolc de l'augment de contractació al mercat de renda variable. Pel que fa a la demanda de crèdit per part del conjunt dels sec tors productius, l'evolució registrada aquest començament d'any ha estat fins i tot superior a la de les famílies, un fet inusual en el darrer quinquenni. Això no treu que, malgrat aquesta tendència general, es detectin intensitats de creixement molt diferents. El pro tagonisme, com ja és habitual, acapara el conjunt dels serveis, amb una taxa de creixement que voreja ja el vint per cent en termes interanuals. A banda de la creixent demanda de crèdit generada per les societats d'intermediació financera (excepte les entitats de crè dit), les activitats terciàries que més han apel•lat al crèdit bancari han estat les de serveis immobiliaris i les de serveis personals agru pades sota la denominació d'Altres serveis. Cal destacar també el canvi de signe -de menys a més- de la demanda de crèdit per part del sector industrial. Després del procés de sanejament financer emprès per les empreses gràcies al creixe ment dels volums de negoci dels darrers tres anys, sembla que es donen de nou les condicions necessàries de rendibilitat dels actius empresarials per finançar les noves inversions amb recursos del sis tema creditici. 31 Contractació de valors i de derivats Volum efectiu negociat a les borses de comerç ers se mi ions se p es. 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1997 lr. tr. 2n. tr. 118,3 364,1 791,1 592,8 550,6 530,1 574,3 466,7 497,9 943,5 1.098,6 168,3 176,6 259,1 494,6 2.703,9 582,1 565,1 540,6 1.016,2 1.197,9 1.277,7 699,1 2.226,5 3.918,0 2.587,2 4.022,7 4.130,6 4.206,0 4.497,7 7.287,1 11.798,2 10.924,1 2.575,6 2.604,0 2.542,2 3.202,3 19.459,5 5.968,0 6.245,0 3.228,0 4.018,5 5.806,6 6.115,1 32,5 100,- 217,3 162,8 151,2 145,6 157,7 128,2 136,7 259,1 301,7 742,6 31,4 100,- 176,0 116,2 180,7 185,5 188,9 202,0 327,3 529,9 490,6 874.0 Font: Borsa de Barcelona. Dades faci itades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números. Variació (%) Barcelona Madrid 2n. tr. 1997/2n. tr. 1996 126,1 -2,1 lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 115,8 -2,5 1996/1995 146,1 78,1 Contractació a la Borsa de Barcelona milers de milions de pessetes 1800 I200 600 1992 L 1993 1994 1995 1996 1r. sem. 97 nAccions Deute públic 32 Contractació al MEFF (Renda Fixa iVariable) Nomb Mitjana Total Nominal 1990 272.482 1.282 2,88 1991 1.082.484 4.347 15,41 1992 6.823.433 27.294 22,72 1993 20.311.100 81.244 85,94 1994 51.100.064 206.883 209,45 1995 52.786.952 214.581 236,70 1996 62.765.553 250.681 404,69 lr. tr. 16.977.257 269.480 100,57 2n. tr. 14.173.341 236.222 94,86 3r. tr. 14.631.662 225.102 101,22 4t. tr. 16.993.228 269.735 108,02 1997 lr. tr. 9.010.496 150.175 149,86 2n. tr. 9.943.378 160.377 152,34 Font: MEFF. L'excel•lent evolució de les principals macromagnituds que registra l'economia espanyola durant el segon trimestre i l'augment dels beneficis empresarials permetenmantenir la trajectòria alcista de la Borsa. La important desacceleració dels preus de consum, amb un aug ment acumulat durant el trimestre de només dues dècimes que per met reduir la taxa interanual fins a l'entorn de l'1,6 per cent -una reducció superior a l'esperada-, juntament amb el manteniment de la tendència descendent dels tipus d'interès han estat els principals suports de l'augment de contractació i de les cotitzacions dels actius de renda variable al mercat de capitals espanyols. Toti la breu fase d'inestabilitat que va recórrer els mercats finan cers europeus -l'espanyol inclòs- arran de la victòria de Jospin a les eleccions franceses de final demaig, la represadel mercat nord americà un cop esvaïts els temors a un imminent repunt dels tipus d'interès va permetre reforçar la tendència expansiva del mercat i tancar el segon trimestre amb nous rècords de cotització i de con tractació. Només en els primers sis mesos de 1997 ja s'havia supe rat el volum efectiu negociat de renda variable de any 1996 al conjunt de les borses espanyoles. En el cas de la Borsa de Barcelona, a un major creixement del volum de renda variable contractada que no pas a Madrid s'hi ha d'afegir la consolidació del volum negociat de deute públic, uns actius que per la pèrdua de rendibilitat han perdut protagonisme a la resta de borses del país. Això explica que malgrat l'espectacular creixement dels volums de renda variable negociats a tot el sistema borsari espanyol, l'efectiu total negociat a cadascuna de les borses presenti evolucions dispars. El cert és que Borsa de Barcelona va recuperant quota de mercat, encara que en bona part sigui mit jançant la contractació de deute públic de la Generalitat. III. Consum, comerç i preus Matriculació de vehicles Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona) 1985 114.077 n.d. n.d. 1986 138.468 46.572 91.896 1987 184.284 59.119 125.239 1988 215.631 78.322 137.309 1989 236.902 86.619 150.283 1990 204.151 64.695 139.456 1991 185.902 61.557 124.345 1992 192.843 79.213 113.630 1993 136.146 78.194 57.952 1994 152.956 88.085 64.904 1995 146.294 72.041 74.253 lr. tr. 37.843 19.906 17.937 2n. tr. 42.289 16.446 22.843 3r. tr. 30.044 10.864 19.180 4t. tr. 36.118 21.825 14.293 1996 158.475 64.536 93.939 lr. tr. 38.188 14.976 23.212 2n. tr. 39.895 14.203 25.692 3r. tr. 36.100 12.591 23.519 4t. tr. 44.282 22.766 21.516 1997 lr. tr. 44.315 15.412 28.903 2n. tr. 41.873 18.929 22.944 Exclosos ciclomotors. Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriors al 1988 provenen del Boletín de EstadísticayCoyuntura (COCINB). Variació (%) Matriculacions Baixes Saldo 2n. tr. 1997/2n. tr. 1996 5,0 33,3 -10,7 lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 10,4 17,7 6,0 1996/1995 8,3 -10,4 26,5 L'augment del nombre de vehicles matriculats al segon trimestre té un elevat component de modernització del parc. El nombre de vehicles matriculats a la província de Barcelona durant el segon trimestre d'enguany ha crescut un cinc per cent en relació amb el mateix de any anterior.Aquest increment pot sem blar una mica exigu en comparació amb trimestres anteriors, però és més aviat per causa d'efectes estacionals, ja que si prenem l'a cumulat dels darrers dotze mesos sobre els dotze anteriors, el crei xement és d'un 15,5 per cent, el més elevat dels últims períodes. Bareclond econornia33 Vehicles matriculats milers variac'ó (%) 210 20 200- 190 - II g I -10 180- 1 170 - I 1 --10160- 150- 1 - --20 140 - N - -30 130 - 120 t 1 -40 91 1992 1993 1994 1995 1996 97 • total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Darrere d'aquest creixement hi ha molts i diversos factors que l'han propiciat. Sense fer-ne una llista exhaustiva, destaquem que després d'un període de creixement econòmic fonamentat en la inversió empresarial i la capacitat exportadora, el consum privat presenta unes taxes positives en consonància amb la majoria d'in dicadors macroeconómics. Òbviament, en el cas de la compra de vehicles, ha estat fonamental la repercussió als crèdits al consum de la retallada del preu del diner.A més, la millora de les perspectives en matèria laboral permet que les familíes s'animin a endeutar-se per a l'adquisició d'un vehicle, i presumiblement, encara es reflec tirà més als propers mesos amb la recent reforma laboral i l'aug ment de la contractació que se n'ha derivat.A més, el manteniment de les subvencions del pla Prever facilitarà la decisió de canvi a curt i mitjà termini a un volum creixent d'usuaris que van adquirir un vehicles durant la fase expansiva de final dels vuitanta. Finalment, és important assenyalar que l'augment de les matri culacions es dóna en tot tipus de vehicles, tant turismes com motos -després d'un anys de veritable debacle- i sobretot, vehicles indus trials. Ja queden enrere aquells mesos en què el nivell de matricu lacions se sustentava per la renovació del parc de vehicles per part de les cases de lloguer. Però a l'altra banda d'aquests factors clarament positius, que són els més importants, cal fer un parell de reflexions per tal de mati sar-ne els resultats, sobretot de cara als pròxims trimestres. En pri mer lloc, el pla Prever deixa de ser conjuntural i es preveu que con tinuï per temps indefinit, amb la qual cosa no es fomentarà la deci sió de compra en un període determinat. En segon lloc, tot i el bon nivell de vendes, no hem d'oblidar que sortimd'un llarg període de forta crisi en el sector i que encara estem lluny dels nivells de matriculacions de principis del noranta. I finalment, a la vista de l'elevat nivell de baixes registrades, es consolida la idea que, en ter mes absoluts, l'increment del parc de vehicles tendeix a alentir-se considerablement: en aquest primer semestre, el saldo de gairebé 52.000 vehicles és un sis per cent superior al del 1996, però ja queda molt lluny del creixement a taxes de dos dígits dels tres anys anteriors. 35 Consum d'energia i aigua Consum d'electricitat Total Estructura d'usos (Gwh) Núm. índex Comercial 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1997 lr. tr. 2n. tr. 100,- 102,2 113,6 117,8 126,3 127,4 135,2 145,5 139,9 138,9 142,0 146,4 3.544,2 3.622,7 4.025,5 4.174,9 4.476,6 4.516,0 4.792,9 5.158,1 4.958,9 4.922,7 5.031,2 1.288,7 1.248,6 1.265,0 1.222,1 5.189,3 1.332,4 1.294,7 1.274,2 1.288,0 1.354,8 1.324,4 1.113,3 1.175,2 1.276,4 1.262,6 1.314,3 1.273,5 1.431,0 1.524,2 1.548,9 1.522,9 1.577,8 431,9 404,3 358,6 375,4 1.631,8 449,5 430,0 360,0 392,3 475,2 420,4 2.297,7 2.318,3 2.602,8 2.776,4 3.023,9 3.093,3 3.222,0 3.480,8 3.245,9 3.241,0 3.280,9 813,6 799,9 863,2 804,1 3.389,1 841,5 821,8 872,5 853,4 840,2 866,2 133,2 129,2 146,3 135,9 138,4 149,2 139,8 153,0 163,7 158,8 172,5 42,2 44,4 43,3 42,6 168,4 41,4 42,9 41,7 42,4 39,5 37,8 Font: Dades d'ENHER, FECSA iHECSA recolf des i facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Consum total Domèstic Comercial i industrial Tracció 2n. tr. 1997/2n. tr. 1996 lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 1996/1995 2,3 2,0 3,1 -2,2 1,9 3,4 5,4 2,6 3,3 -12,0 -8,3 -2,4 Dins d'un marc de creixement econòmic, el consum energètic del segon trimestre té un comportament força dispar causat principalment permotius climàtics. A l'hora d'analitzar l'evolució del consum d'electricitat i de gas durant el segon trimestre d'enguany, hom es troba amb una contra dicció aparent: el consum elèctric destinat a usos comercials i industrials augmenta un 5,4 per cent en relació al mateix trimestre de l'any passat, mentre que el domèstic es redueix un 2,2 per cent, el de tracció -per les vagues del metro- un 12 per cent i el consum de gas canalitzat baixa un quasi increïble 17 per cent. Paral•lela ment, el consum d'aigua, que portava dos anys a la baixa o com a molt estancat en algun període, passa a augmentar d'un 3,5 per cent en aquest segon trimestre. 36 Gwh. Consum d'electricitat Ús comercial-industrial variació (%) 103550 3500 - 3450 - -5 3400 - 3350 - 3300 - 3250 - 3200 - - -5 3150 - 103100 9 1992 1993 1994 1995 1996 97 total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%) De fet, no és que s'hagi produït un canvi de tendència en el con junt de l'economia, sinó que aquest segon trimestre és, de fet, l'enèsim trimestre de confirmació del creixement econòmic, tant de l'activitat productiva, com darrerament del consum. El que passa en el fons, però, és que estem comparant períodes no estrictament homogenis. En primer lloc, i sobretot pel que fa al consum elèctric comercial i industrial, hi ha un efecte calendari: el segon trimestre d'enguany té força més dies feiners que el del 1996, per la qual cosa s'explicaria un increment tan elevat, que es veu immediata ment pal•liat si considerem el consum del semestre: un 2,6 per cent en comparació amb el mateix semestre de l'any anterior, increment molt més en consonància amb l'evolució de l'economia. Però sobretot estem comparant dos períodes amb una climatolo gia molt diferent: l'hivern i laprimavera de l'any passat fou abun dant en pluges, mentre que el 1997 ha començat amb molta bonança. Així, és comprensible que disminueixi de manera despro porcionada el consum de gas i, en menor mesura, el d'electricitat per a usos domèstics. A més, en el cas del gas, hi ha un fet estricta ment estadístic que accetua l'impacte de les variacions interanuals: hem de recordar que al segon trimestre de any passat, el seu con sum ja augmentà extraordinàriament en relació amb un any abans, i que per tant, estem comparant un període de baix consum -el d'enguany- amb un d'excepcionalment elevat -el de l'any passat. En d'altres paraules, que si bé és evident que ha disminuït el con sum de gas al segon trimestre, si el comparem en termes absoluts amb el de fa dos anys i no tenim en compte l'excepcional punta màxima de any passat, aquesta disminució no és ni de bon tros tan considerable. Consum de gas canalitzat 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 I r. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1997 lr. tr. 2.024,4 1.967,8 2.083,6 2.047,2 2.141,9 2.188,9 2.525,4 2.656,0 2.602,5 2.526,1 2.436,0 870,2 673,5 380,7 511,7 2.642,9 935,4 754,4 397,5 555,5 1.003,4 626,0 Núm. índex 1985 Consum/hab. 100,- 97,2 102,9 103,1 105,8 108,1 124,7 129,7 128,6 124,8 120,3 130,6 1.150,1 1.125,4 1.203,4 1.197,3 1.269,3 1.316,1 1.539,6 1.629,6 1.641,1 1.619,2 1.587,5 I .751.7 Font: Gas Natural S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Gas canalitzat 2n. tr. 1997/2n. tr. 1996 -17,0 lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 -3,6 1996/1995 8,5 milions de tèrmies 2800 Consum de gas canalitzat 2700 - 2600 - 2500 - 2400- 2300 - 2200 91 1992 IP variació (%) 20 I I 1993 1994 1995 1996 total acumulatdarrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) - 15 - 10 -5 - -5 97 -10 Consum d'aigua Total Estructura d'usos (hm) Núm. índex Comercial trial 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tn 1997 1r. tr. 2n. tr. 100,- 98,7 99,4 101,2 105,1 100,1 99,4 94,9 89,1 87,0 85,9 83,3 138,9 137,1 138,1 140,5 . _ 614,0 139,0 138,1 131,8 123,7 120,9 119,3 29,3 30,8 30,2 29,1 115,7 28,3 28,7 30,2 28,5 28,4 29,7 78,6 80,0 80,0 82,0 83,5 81,4 81,7 79,9 76,9 76,2 75,7 19,4 19,7 18,7 17,9 74,3 19,0 18,9 18,8 17,6 19,2 19,6 47,2 44,6 45,2 46,0 49,6 46,0 44,2 40,8 35,7 34,6 33,4 7,8 8,4 8,7 8,6 32,7 7,4 7,9 8,8 8,6 7.4 8,0 13,1 12,5 12,8 12,5 12,9 11,6 12,2 11,0 11,1 10,2 10,2 2,1 2,6 2,8 2,7 8,7 1,9 1,9 2,5 2,4 1,8 2,1 Font: Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. Dades recollides i facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Consum total Domèstic Comercial i industrial Altres 2n. tr. 1997/2n. tr. 1996 lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 1996/1995 3,5 18,8 -3,0 3,7 2,2 -1,9 1,7 1,3 -2,3 9,7 -0,1 -14,2 El mateix comportament climàtic ha afectat en bona mesura al consum d'aigua. Si l'any passat fou plujós i aquest no ho ha estat, és previsible que augmenti el consum d'aigua, i especialment el destinat a reg i serveis municipals, mentre que el destinat a ús domèstic també augmenta -encara que més moderadament- i el destinat a activitatproductiva ho fa encara a unes taxes menys ele vades, per tal com no depèn tant de la climatologia com del nivell de la pròpia activitat productiva. 37 Preus de consum Índex general de preus de consum (1992 = 100) (pi ov. Barcelona/Espanya) - - - - - - - - - - - 102,21992 B E 98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101,9 102,2 1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5 E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3 1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9 E 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9 1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8 114,9 114,9 114,9 115,0 115,5 115,8 116,0 116,6 E 113,1 113,6 114,3 114.9 114,9 115,1 115,1 115,4 115,8 116,1 116,4 116,7 1996 B 117,4 117,9 118,3 118,9 119,4 119,3 119,5 119,6 119,9 120,2 120,3 120,8 E 117,5 117,8 118,2 118,9 119,3 119,2 119,3 119,7 120,0 120,1 120,1 120,5 1997 B 121,1 121,1 121,3 121,2 121,4 121,3 121,6 E 120,8 120,8 120,8 120,9 121,0 121,0 121,3 Nota: Les dade del últims tres mesos són provisionals.Font: INE. Variació (%) juny 97/març 97 juny 97/juny 96 des. 96/des. 95 Prov. Barcelona 0,0 1,7 3,6 Catalunya 0,0 1,7 3,7 Espanya 0,2 1,6 3,2 - subjacent 0,3 1,9 3,0 Prov. Madrid 0,1 1,3 2,6 UE 0,6 1,8 2,2 La contenció de preus al segon trimestre permet reduir la inflació interanual a un noumínim histèric, però és previsible que d'aquí a final d'any es recuperi algunes dècimes. Durant el segon trimestre d'enguany, els preus de consum no han augmentat a Catalunya i només ho han fet dues dècimes a Espanya. Si recordem que totjust a finals de any passat encara ens movíem en taxes interanuals clarament superiors al tres per cent, una infla ció trimestral tan moderada -o fins i tot nul.la- no deixa de ser insòlita. De fet, el comportament dels preus en molts dels seus compo nents no ha estat excepcional, però sí que ho ha estat el del conjunt dels aliments, que ha disminuït un u per cent a Catalunya i mig punt a Espanya en aquests tres mesos. Però encara és més rellevant si recordem que al primer trimestre, ja van baixar nou dècimes en tots dos àmbits, de tal manera que l'acumulat a juny situa la inflació d'aquest grup en un insòlit -1,9 i -1,4 per cent a Catalunya i a Espanya, respectivament. A més, si tenim en compte que la ponde ració d'aquest component sobre l'índex general és de gairebé un trenta per cent, no ens hem d'estranyar que el total no hagi pràcti cament variat, encara que la majoria dels altres components s'ha gin mogut moderadament a l'alça. 38 (%) 4 Acumulat anual prov. Barcelona 3,6 3, 3 ' 2 2,9 2,4 2,4 2,e■ 1,5 0,7 1, 0,7 1,2 3 0,3 04' 04 0 5 -- I 05 ) gn fb mç ab mg jn j ag st oc nv ds 1996 U 1997 Paral.lelament, la inflació subjacent especialment els preus industrials- també s'han mantingut estables fins a juny.Així, l'ín dex general de preus industrials ha registrat de maig a juny un ina movible 0,8 per cent interanual i la inflació anual subjacent s'ha reduït del tres per cent a final del 1996 a un moderat 1,9 per cent al juny. Tot plegat, doncs, va fer corregir a la baixa les previsions anuals i situar-les en l'actual 2,2 per cent. A més, el comportament dels preus en aquests últims mesos, ha permès reduir les diferències que s'arrossegaven entre el conjunt espanyol i Catalunya a només una o dues dècimes, a més de situar la inflació espanyola per sota del promig de la UE i fer que es com pleixi a bastament l'objectiu de convergència quant a inflació. variació interanual 6 0.5 - 0,0 1 1 11111 111111111 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 11111111111 1995 19961993 1994 acumulat anual 1997 1997 ■.0111.9" gn tb mç ab mg jn ji ag st oc nv ds - Catalunya - Espanya - UE Subjacent Però darrere d'aquestes bones dades, tot sembla indicar que la caiguda de l'IPC s'ha esgotat. Al contrari, s'espera que repunti unes dècimes. En gran part, perquè la caiguda del preus dels aliments ja ha tocat fons, però també perquè els preus energètics aniran a alça per l'encariment del petroli i els seus derivats -a causa de l'encari ment del dòlar- i per l'increment de preus que es comença a regis trar al juliol en el conjunt dels serveis, principalment en el sector turístic. Per altra banda, el preus dels béns industrials intermedis ja van esgotar el seu recorregut baixista al febrer, i des d'aleshores, els preus han tendit lleugerament a alça fins situar la inflació intera nual en un 0,9 per cent al juny, ben lluny de les taxes negatives que es van registrar a lamajor part de mesos de any passat. Per un pur efecte calendari, és evident que aquesta puja en el preu dels béns intermedis repercutirà en l'índex general. A més, davant d'una demanda interior cada cop més forta, és d'esperar una menor con tenció en els preus de venda finals. IPC per components Alimentació -1,0 -0,3 4,1 Vestit 0,6 2,1 2,1 Habitatge 1,0 3,6 4,6 Parament llar 0,3 1,4 4,5 Medicina 1,0 3,8 4,2 Transport -0,1 1,7 3,5 Cultura -0,2 2,0 2,4 Altres 0,9 3,0 3,6 Total 0,0 1,7 3,7 Alimentació -0,5 -0,4 2,9 Vestit 0,5 2,0 2,3 Habitatge 0,8 3,3 4,3 Parament llar 0,3 1,6 3,6 Medicina 0,9 3,0 3,7 Transport 0,1 2,0 3,4 Cultura -0,1 2,0 2,3 Altres 0,7 2,9 3,7 Total 0,2 1,6 3,2 variació interanual (%) 12 Índex de preus industrials _4 111111 I I I I I 1 1 1 1 I I 1 I I I 1 I 1 1 1 1 I 1992 1993 1994 - General - Consum 11111111111 11111111111 1 1 11 1 I 1 I I 1 1 1995 1996 Equipament 1997 Intermedis En definitiva, donat el repunt inflacionista apreciat als mesos d'estiu i les expectatives alcistes de la demanda de consum, s'es pera un segon semestre caracteritzat per un lleuger augment dels diversos índexs de preus, que ens situarà de nou lleument per sobre de la mitjana europea no clarament per sota, com succeeix al segon trimestre- i en consonància amb el que es pot esperar d'una fase del cicle econòmic en què el consum interior serà un dels prin cipals motors de l'economia. Tot i que el compliment del criteri de convergència sembla assegurat, no és descartable un nou repunt inflacionista al llarg del 1998. L'escàsmarge que li resta a la polí tica monetària, la dificultat de moderar els preus dels serveis, una demanda de consum a l'alça i la poca probabilitat de repetir un any agrícola com el passat, al marge de l'evolució del dòlar, són ele ments que generen incertesa sobre l'evolució dels preus durant els propers mesos. 39 Escombraries domiciliàries Escombraries domiciliàries recollides 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1997 lr. tr. 2n. tr. 462.700 500.406 542.221 581.909 604.896 625.793 656.371 675.215 666.388 650.057 622.585 163.835 157.048 138.590 163.112 627.134 162.569 159.357 139.388 165.820 160.829 164.638 100,- 108,1 117,2 125,8 130,7 135,2 141,9 145,9 144,0 140,5 134,6 135,5 262,9 286,2 313,2 340,3 358,5 376,0 400,2 419,0 420,2 416,7 405,7 415,6 Font: Dadesa facilitades per la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona ielaboració pròpia a partir de les dades poblacionals. Variació (%) Escom. Dom. Recollida sel. 2n. tr. 1997/2n. tr. 1996 3,3 10,6 lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 1,1 11,1 1996/1995 0,7 23,9 El creixement de l'activitat econòmica i del consum familiar es reflecteix en un increment del volum d'escombraries generades. A partir del segon trimestre de any passat, ja es va començar a registrar una lleugera recuperació del volum d'escombraries domi ciliàries, després de tres anys de caiguda ininterrompuda. Toti que al passat primer trimestre d'enguany es va tornar a registrar una lleugera davallada en termes interanuals, el fort creixement del segon trimestre confirma clarament aquesta recuperació. Així, si considerem el conjunt del semestre eliminem els factors estacio nals per causa de la Setmana Santa-, el creixement en comparació amb el mateix període de 1996 és d'un 1,1 per cent. 40 Recollida selectiva (vidre, paper i envasos) ltones) 1993 n. d. n. d. n. d. n. d. 13.311 1994 4.060 3.920 3.517 4.104 15.601 1995 4.202 4.069 3.336 5.017 16.625 1996 5.121 5.088 4.529 5.858 20.596 1997 5.709 5.629 Nota: envasos només iociosos a partir de 1995. Escombraries domiciliàries recollides milers de tones variac ó (%) 690 680- 670- 660- 650- 630- 620- /.. 6 -5 -4 -3 -2 -1 0- l e • 1 y - 2 -3 --4 5610 9 1992 1993 1994 1995 1996 97 1 1 total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Però, a diferència d'altres indicadors clàssics de consum que recullen amb més precisió el pols econòmic, com ara el consum energètic, la recollida d'escombraries té en els últims temps altres factors que actuen com a fre a la seva expansió. Són, per exemple, la conscienciació del reciclatge i de la reducció de deixalles, que ja es plasma en la fabricació d'alguns productes (pensem, per exem ple, en tota la gamma de productes de neteja), però també la crea ció de les deixalleries en alguns districtes que faciliten al ciutadà l'eliminació selectiva d'efectes domèstics que altrament anirien a parar en molts casos als clàssics contenidors verds. En aquest sentit, la recollida selectiva de les escombraries ha pas sat a ser un indicador de qualitat de vida, i els resultats són prou positius. Tot i que és prou que no sóm encara al nivell d' altres ciu tats amb més experiència en aquest camp, ésmolt rellevant l'ascens imparable d'aquest tipus de recollida, que creix de promig per sobre dels onze punts al primer semestre en relació amb el mateix de any passat. I és que aquest increment és encara més significa tiu si recordem que l'any passat, l'increment fou de quasi el 24 per cent. Fira de Barcelona Superfície contractada nombre d'expositors i de visitants ( I r. sem. 1997) Superfície contractada Expositors Expositors Total Total Saló Periodicitat (In2). - directes Expositors.,.,. %isitauts,.iiii&e.....~.. Festival Infància i Joventut Anual n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. Belleza España Biennal n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. Pielespafia Anual 4.052 145 0 145 13.513 BCN Regal Anual 5.856 173 105 278 10.251 Fepap Anual 2.244 63 0 63 6.958 Hispack Triennal 34.423 606 1.063 1.669 31.732 Espai Gaudí Bianual n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. Intimoda Anual n.d. n.d. n.d. n.d. n.ð. Mediterráneo Jeans Bianual n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. Cosmoproff España Anual n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. Sport Anual 8.035 212 344 556 7.576 Ecomed/Pollutec Biennal 9.679 161 360 461 10.817 BTA (7 salons) Biennal 48.130 659 1.106 1.765 70.593 - Tecnoalimentaria - 7.729 176 401 577 - - Tecnocárnica - 10.589 122 161 283 - - Sicop - 17.616 201 119 320 - - Equipal Food - 1.094 27 13 40 - - Equipal Shop - 625 14 4 18 - Transinfo - 3.192 43 156 199 - - Expofryc 7.285 76 252 328 - Infarma Biennal 3.550 95 101 196 15.317 Franquifira Anual n.ð. n.d. n.d. n.d. n.d. Tecbank - 2.458 66 0 66 19.869 Saló d'Antiquaris Anual 3.488 101 0 101 21.091 Mostra Flotant VaixellOcasió Anual n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. Expofuego Biennal 1.297 47 19 66 5.590 Construmat Biennal 95.651 1.625 - 1.625 207.474 Informat Anual 6.943 122 230 352 35.100 SITC Anual 11.500 218 - 218 120.000 Exposalud Biennal n.d. n.d. n.d. n.d. n.ð. Saló de l'Ensenyament Anual 6.068 188 0 188 111.735 Artexpo Anual 4.560 121 0 121 35.214 Saló de l'Automòbil Biennal 77.030 237 216 453 884.039 Medical Fòrum - n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. Expomàtex - 9.903 189 191 380 9.606 Total lr. sem. 1997 334.867 5.028 3.675 8.703 1.616.475 Font: Elaboració propia amb dades facilitades pel Departament d'Estudis de la Fira de Barcelona. Dades provisionals. Nota: El total de visitants inclou els passis. Les dades del primer semestre reflecteixen la pluralitat de tipologies de certàmens i les noves especialitzacions sectorials, dins d'un marc general de creixement de l'activitat firal. Fira de Barcelona bat, pel primer semestre de 1997, un rècord en nombre de salons, amb un total de 34 certàmens. D'entre aquests, n'hem de destacar el Saló de l'Automòbil i Construmat, ja que són els dos salons que més nombre d'expositors, superfície i visitants han aplegat, superant els nivells de les respectives edicions ante riors, a més de tenir un gran impacte quant a repercussió en l'eco nomia de la ciutat i quant a importància dins del conjunt interna cional de fires. Però a banda de ressaltar, a través de l'exemple d'aquests salons, el que ha estat la tònica general de l'activitat firal, tant dels certà mensmés de caire internacional com els que se centren en mercats més locals (increment d'expositors, de visitants i millors expectati ves de negoci), cal assenyalar d'altres aspectes que apunten cap a una transformació lenta del que es desenvolupa en el marc firal. Per un cantó, es tracta del manteniment dels grans salons internacionals dins d'un marc de competència i especialització entre ciutats firals, i per altra, de l'aparició o la remodelació de tot un seguit de salons específics però que es complementen entre ells o se celebren amb d'altres activitats paral.leles, com el cas de BTA (Barcelona Tecnologia Alimentària), que es divideix en set salons clarament diferenciats però que se celebren conjuntament, d'Expofuego que es fa coincidir amb Construmat, o d'Ecomed/Pollutec que respon a noves necessitats de sectors emergents. Finalment, es recull una creixent complementarietat entre activi tat firal i activitat congressual. Lamajoria de certàmens es plante gen com a espai d'exposició de les empreses i es complementen amb algun seminari o jornades tècniques, però darrerament aparei xen alguns tipus de congressos -que en general són internacionals, itinerants i organitzats per entitats privades- que afegeixen al propi congrés una part dedicada a activitat firal. Aquest ha estat el cas, en aquest primer semestre, deBelleza España, d'Infarma o de Medical Fòrum. En qualsevol cas, aquest és un reflex més de la pluralitat de formes organitzatives per tal de donar lloc a les necessitats dispars dels diversos sectors i co•ectius empresarials. 41 IV. Transports, comunicacions i turisme Port: mercaderies i passatgers Tràfic de íode mercaderies pel port Total de Barcelona So .dà Càrrega general Líquids a 'doli tolls sè ii& - Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada flhiTIfl 1985 116,1 104,0 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.439 3.158 3.021 1986 104,8 106,7 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939 1987 98,2 106,2 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.950 2.231 2.349 1988 96,7 118,1 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840 1989 98,4 118,8 6.247 11.896 3.902 3.073 417 6.676 1.928 2.147 1990 84,6 126,4 5.367 12.662 3.627 2.817 447 6.991 1.293 2.855 1991 82,8 130,4 5.254 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862 1992 84,0 129,9 5.330 13.008 4.258 3.343 388 7.140 684 2.525 1993 82,2 124, 5.216 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222 1994 109,9 133,. 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132 1995 125,2 147,6 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878 lr. tr. 1.968 3.880 1.306 935 92 2.248 569 697 2n. tr. 1.943 3.693 1.414 1.043 73 1.874 457 776 3r. tr. 2.034 3.431 1.376 1.022 67 1.695 590 714 4t. tr. 2.004 3.779 1.333 973 51 2.115 621 691 1996 138.7 147,4 8.802 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 lr. tr. 2.074 3.912 1.316 997 59 2.220 698 695 2n. tr. 2.130 3.785 1.523 1.114 55 1.980 552 691 3r. tr. 2.357 3.189 1.686 1,076 66 1.718 606 396 4t. tr. 2.241 3.883 1.425 959 54 2.194 762 730 1997 lr. tr. 2.315 3.935 1.512 1.178 72 2.073 731 683 2n. tr. 2.447 4.022 1.715 1.287 97 1.925 635 810 Nota: a partir de 995, les dades es comptabilitzensegons data de trànsit de la mercaderia ino segons documents. Ni aquesta taula ni la de tràfic de contenidors nomantenen la sèrie homogenia, però sí que ho fan les variacions. Les dades dels darrers 12 mesos són provisionals. Font (de totes les dades d'aquest apartat) Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Sortides Entrades Total Cabotatge 1 Exportacions Total Cabotatge Importacions 2n. tr. 1997/2n. tr. 1996 Total 15,0 15,9 14,6 5,9 -7,7 7,9 Càrrega General 17,0 14,1 18,4 24,8 19,3 25,8 Líquids a doll 66,0 144,3 43,4 -1,7 -23,5 2,4 Dolls sòlids 5,3 8,7 4,5 0,4 43,5 -0,5 lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 Total 13,4 22,4 10,2 3,2 10,0 2,3 Càrrega General 16,0 14,2 16,8 21,6 15,1 22,6 Líquids a doll 43,1 153,6 18,8 -4,3 7,0 -6,2 Dolls sòlids 5,0 48,6 -1,5 -0,6 22,8 -1,1 1996/1995 Total 10,7 5,3 12,7 -0,1 20,1 -2,7 Càrrega General 9,6 3,8 12,4 4,3 -10,0 6,9 Líquids a doll -17,3 -10,2 -19,1 2,3 39,9 -3,3 Dolls sòlids 17,1 16,6 17.1 -12,7 -4,9 -13,0 Seguint la tendència apuntada als primers mesos de l'any, el tràfic del segon trimestre creix a un ritme força més elevat que al 1996, i en especial el cabotatge i el conjunt de la càrrega general. El tràfic de mercaderies al port de Barcelona durant el primer semestre de l'any -eliminant així les difícils comparacions trimes trals pel diferent calendari de laSetmana Santa d'un any i altre- ha crescut un 6,8 per cent en comparació amb el mateix període de l'any passat. Aquest increment és encara més rellevant si tenim en compte que any passat fou de traspàs i contempla, doncs, un dia més d'activitat, i també si considerem que la majoria dels altres ports espanyols han presentat una tendència a la baixa en el volum de mercaderiamanipulada. Al de Barcelona s'ha assolit, en termes absoluts, un total de 12,7 milions de tones, que permet preveure un nou rècord anual que presumiblement superarà els 25 milions de tones en acabar el 1997: l'acumulat ajuny dels darrers dotze mesos ja arriba a 24,4 milions de tones, i les dades provisionals de juliol superen aquesta xifra. 45 Distribució del tràfic per productes (2n. tr. 1997) 1.142.989 17,7Gas natural Gasoil, gasolina i fuel 522.985 8,1 Altres productes energètics 195.859 3,0 Productes siderúrgics 170.435 2,6 Mineral i metalls 141.866 2,2 Potasses i altres adobs 119.650 1,8 Productes químics 483.657 7,5 Ciment i clínker 644.926 10,0 Altres materials de construcció 158.117 2,4 Cereals, faves i farines 481.308 7,4 Begudes i derivats 138.220 2,1 Olis i greixos 131.205 2,0 Tabac, cafè i cacau 102.570 1,6 Pinsos i ferratges 93.209 1,4 Resta de productes alimentaris 279.432 4,3 Paper, pasta i fustes 171.677 2,7 Maquinària i recanvis 193.740 3,0 Automòbils i peces 210.474 3,3 Resta de mercaderies 431.005 6,7 Tares i trànsits 655.745 10,1 6.469.069 100,- Dins d'aquest marc de creixement global, cal destacar el del cabotatge, amb un increment interanual pel conjunt del semestre del 16,7 per cent, en contrast amb el 4,8 per cent de l'exterior. De fet, si es considera la història recent del tràfic de mercaderies, hom té la impressió que el cabotatge ha anat perdent pes relatiu, sobre tot a causa de l'augment de la competència d'altres mitjans, terres tres o ferroviaris, mentre que el tràfic exterior no para de créixer. Encara que el grau cada cop més elevat d'internacionalització del comerç ja podriajustificar per ell mateix aquest últim fet, també és cert que l'any passat va despuntar un canvi de tendència que es confirma enguany: el cabotatge creix més que l'exterior, i torna a guanyar unes dècimes de pes relatiu. Aquest increment del cabotat ge es registra en tot tipus de mercaderia, i tant d'entrada com de sortida, per bé que en la càrrega general és on es dóna més incre ment en termes absoluts, atès que concentra el 57 per cent del total de cabotatge. Curiosament, no és que darrere d'aquest fet hi hagi el creixent paper del port de Barcelona com a port intermedi entre els grans ports estrangers -ja siguin com a origen o coma destinació- i d'al tres ports espanyols, sinó que l'augment del cabotatge prové d'en trades o sortides de mercaderies fora del que es podria anomenar recinte portuari, i per tant amb un efecte real sobre el teixit pro ductiu de l'àmbit d'influència del port. Per la mateixa raó, pràcti cament la totalitat dels contenidors en trànsit correspon a càrregues o descàrregues amb d'altres ports estrangers, una mena de Hub, en la línia del que és, per exemple, el port d'Algesires. 46 Tràfic de contenidors 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1997 lr. tr. 2n. tr. 352.799 340.870 385.318 409.542 439.969 447.920 488.917 552.309 501.146 605.356 689.324 168.002 179.467 171.771 170.084 767.236 178.014 179.486 200.870 208.866 207.215 240.007 189,2 182,8 206,6 219,6 235,9 240,2 262,2 296,2 268,8 324,6 369,7 4 1 1 ,5 Variació (%) Teus 2n. tr. 1997/2n. tr. 1996 lr. tr. 1997/1r. tr. 1996 1996/1995 25,8 21,3 11,3 Amb tot, és evident que la comparació amb aquest port és a tall d'exemple, ja que a Barcelona, els contenidors en trànsit interna cional totjust representen poc més d'una quarta part del total, men tre que a Algesires, ho són pràcticament tots, però també reflecteix el nivell de competitivitat del port barceloní com a centre redistri buidor de mercaderies per via marítima, ja que és un segment de la càrrega contenidoritzada que ha crescut darrerament a taxes molt elevades. En concret, el volum de mercaderia contenidoritzada en trànsit ha augmentat al primer semestre un 35 per cent, contra un 15 per cent de la que no és en trànsit, sempre en comparació amb el mateix semestre de 1996, i és evident que les recents millores i ampliacions de les terminals de contenidors ho han fomentat. Trànsit depassatgers Període Cabotatge Exterior Trànsit Total 1987 736.212 21.392 57.842 815.446 1988 727.031 12.804 72.606 812.441 1989 667.045 32.971 72.639 772.655 1990 617.395 48.110 69.251 734.756 1991 595.298 32.869 82.555 710.722 1992 556.197 46.502 59.230 661.929 1993 425.025 50.619 96.297 571.941 1994 490.843 63.321 108.934 663.098 1995 448.170 69.563 156.374 674.107 lr. tr. 62.988 1.114 10.629 74.731 2n. tr. 134.499 21.690 48.811 205.000 3r. tr. 194.392 28.296 66.935 289.623 4t. tr. 56.291 18.463 29.999 104.753 1996 453.127 99.874 178.160 731.161 lr. tr. 62.852 1.311 12.606 76.769 2n. tr. 150.363 22.602 51.618 224.583 3r. tr. 180.759 58.401 75.332 314.492 4t. tr. 59.153 17.560 38.604 115.317 1997 lr. tr. 79.994 777 11.193 91.964 2n. tr. 116.522 36.779 69.169 222.470 2n. tr. 1997/ lr. sem. 1997/ Variació (%) 2n. tr. 1996 lr. sem. 1996 1996/1995 Cabotatge -8,8 3,1 1,1 Exterior -9,6 -10,6 43,6 Trànsit 19,5 14,0 13,9 L'increment de la càrrega general en quasi tots els epígrafs, i tant d'entrada com de sortida, reflecteix el bon nivell de producció de les empreses i l'augment de consum interior. Però malgrat aquests comentaris sobre l'inici d'una recuperació del cabotatge, elmés rellevant de les dades, tant del segon trimes tre com del conjunt de semestre, continua sent l'augment especta cular de la càrrega general. Així, pel conjunt dels primers sis mesos i en comparació amb els mateixos de l'any anterior, s'ha registrat un creixement del 18, 3 per cent, que contrasta a bastament amb el 6,8 global que mencionàvem. En especial, hem de destacar les importacions (un 22,6 per cent) i les exportacions (un 16,8 per cent),mentre que el cabotatge s'ha mogut prop del quinze per cent, tant d'entrada com de sortida. Però més rellevant encara és que l'increment elevat del tràfic es dóna en quasi tot tipus demercade ria.A tall d'exemple, sempre pel conjunt del semestre i d'entre els epígrafs de més relleu, destaquem el 25 per cent d'augment del trà fic de productes siderúrgics; un 27 per cent de maquinària i recan vis; un 14 per cent d'automòbils i peces; un 22 per cent de mate rials de construcció, llevat del ciment i un 22 per cent també pel conjunt de productes alimentaris. Tot plegat reflecteix, evident ment, el creixement de l'activitat industrial en l'àmbit d'influència del port -que en molts tipus de productes va més enllà de Catalunya-, la seva capacitat exportadora i la reactivació del con sum o utilització tant de productes finals com semi-elaborats. Barcelona econonna 33 Tràfic de contenidors milers de teus variació (%) 900 40 800 - 700 - 600 - 500 - 400 _ _ - -0 -30 -20 -10 - -10 -20 91 1992 1993 1994 1995 1996 97 I l totalacumulat darrers dotze mesos - taxade variació interanual (%) L'evolució dels dolls es veu alentida per la reducció de les importacions de derivats del petroli per via marítima i per un estancament del tràfic de ciment. Finalment, les dades relatives al tràfic de dolls presenten evolu cions de signe divers i de lectura també diversa. Per un cantó, s'ob serva que en el primer semestre ha disminuït el tràfic d'hidrocar burs en quasi un cinc per cent. Curiosament, no és el seu principal epígraf -el gas natural- el que sofreix una disminució, sinó el con junt de fuels, gasolis, gasolines i altres gasos. Hem de fer atenció, però, que es tracta d'un tipus de tràfic portuari que es realitza per vaixells especials de gran tonatge, i que l'atribució d'un d'ells en un període o un altre pot alterar substancialment el total. A més, la complementarietat amb el port de Tarragona per a aquest tipus de dolls i l'oleoducte que connecta les dues àrees portuàries fan que el tràfic no reflecteixi necessàriament el pols econòmic de l'àrea de Barcelona. A més, no oblidem que la bonança climàtica d'aquest hivern -com es recull en les dades de consum energètic- força a la baixa el consum d'aquests productes i en compensa àmpliament la puja atrubuïda al creixement de l'activitat econòmica. Finalment, el comportament dels dolls sòlids es veu caracteritzat per una evolució de signe contrari entre cabotatge i exterior. Per una banda, les sortides de cabotatge -el qual es compon en un 78 per cent de ciment- creixen de manera destacada, encara que en termes absoluts tot just arriben a 1,3 milions de tones al primer semestre. I per altrabanda, es registra un lleuger decrement del trà fic exterior per causa de ladisminució de les importacions de lla vors i grans -gràcies a les bones collites de la temporada- i un estancament de les elevades exportacions de ciment en relació amb anys anteriors, en què el seu augment fou molt elevat. 47 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona Mercaderies (tones) eríode Avions Passatgers (milers) 1 Internaciona Interior Internacional Interior Internacional 1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606 1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046 1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634 1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557 1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372 1992 136.082 68.054 68.028 10.036 6.123 3.913 72.421 34.158 39.263 1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841 1994 142.792 73.863 68.929 10.297 6.094 4.202 58.883 27.832 31.051 1995 152.842 80.249 72.593 11.314 6.751 4.563 68.286 31.047 37.238 lr. tr. 35.583 18.766 16.817 2.403 1.509 895 15.034 7.099 7.936 2n. tr. 39.309 20.765 18.544 3.029 1.819 1.209 16.678 7.816 8.862 3r. tr. 40.191 20.868 19.323 3.174 1.792 1.381 16.423 7.849 8.573 4t. tr. 37.759 19.850 17.909 2.708 1.631 1.077 20.170 8.283 11.887 1996 177.678 91.868 85.810 12.919 7.562 5.357 80.076 32.452 47.625 lr. tr. 38.927 20.945 17.982 2.711 1.678 1.033 18.558 7.636 10.922 2n. tr. 44.325 22.832 21.493 3.356 1.960 1.395 19.070 8.211 10.859 3r. tr. 47.206 23.504 23.702 3.700 2.013 1.687 18.651 7.709 10.943 4t. tr. 47.220 24.587 22.633 3.152 1.911 1.241 23.797 8.897 14.900 1997 Ir. tr. 47.885 25.992 21.893 3.063 1.859 1.204 21.106 8.910 12.196 2n. tr. 53.381 29.129 24.252 3.852 2.211 1.641 20.537 8.633 11.934 Nota: Trànsits no inclosos. Fon Aeroport de Barcelona. Variació (%) Avions Passatgers Mercaderies 2n. tr. 1997/2n. tr. 1996 Total 20,4 14,8 7,9 Interior 27,6 12,8 5,1 Internacional 12,8 17,6 9,9 BCN-MDD 8,2 lr. sem. 1997/1r. sem. 1996 Total 21,6 14,0 10,7 Interior 25,9 11,9 10,7 Internacional 16,9 17,2 10,8 BCN-MDD 5,5 1996/1995 Total 16,2 ' 14,2 17,3 Interior 14,5 12,0 4,5 Internacional 18,2 17,4 27,9 BCN-MDD - 12,3 El nombre de passatgers continua augmentant a unes taxes clarament superiors al deu per cent, tant en vols interiors com internacionals. Parlar cada trimestre del moviment de passatgers per l'aeroport de Barcelona és parlar de nous rècords, ja que des de fa uns quants anys, el nombre total de viatges no para d'augmentar. De fet, des de final del 1994, les taxes de variació interanual de cada trimestre s'han situat al voltant del deu per cent, si no clarament per sobre. I el segon trimestre d'aquest 1997 no n'ha estat una excepció, tot i que la Setmana Santa el consegüent augment per viatges de turis me- caigué a final de març mentre que any passat fou a principi d'abril. I és que no hi ha un sol factor que expliqui aquest augment continu, sinó que en són molts i afecten diferents períodes de any. 48 Passatgers per l'aeroport milions de viatgers variació (%) 2014 13- 12- 11- 10- .... -15 -10 -5 0 --5 10 _ 91 1992 1993 1994 1995 1996 97 I 1 total acumulatdarrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Evidentment, darrere de tots aquests motius hi ha el marc global de creixement de l'economia, que fomenta el desplaçament de les persones. Però no només això: Barcelona es consolida com un punt de referència internacional en congressos, en activitat firal i, sobre tot, en turisme, i tot plegat fa que els fluxos de visitants augmentin i es distribueixin de manera força homogènia al llarg de any. Per altra banda, no hem d'obviar que l'expansió econòmica potencia també el turisme dels catalans cap a estranger o d'altres ciutats espanyoles i que les nostres sortides també es reflecteixen en les dades de l'aeroport. Finalment, podem apuntar un altre motiu, encara que sigui col.lateral: el col.lapse de Barajas ha afavorit la desviació d'alguns vols cap a d'altres ciutats espanyoles, entre elles Barcelona, tot i que en unes magnituds inferiors a les que hom podria suposar. Trànsit de passatgers als principals aeroports espanyols Interior Internacional (1996) (milers) Total Variació (%) index Aeroports No regular Total ... Barcelona 7.563 7.344 219 5.356 4.891 465 12.919 14,2 100,- Bilbao 1.342 1.199 143 405 364 41 1.747 12,0 13,5 Madrid 11.097 10.940 157 10.172 9.669 503 21.270 8,7 164,6 Sevilla 1.179 1.060 119 275 230 45 1.453 11,3 11,3 València 1.376 1.291 85 475 432 43 1.851 5,5 14,3 Alacant 991 897 94 3.033 747 2.286 4.024 4,9 31,1 Eivissa 878 806 72 2.397 596 1.802 3.275 -2,2 25,4 Fuerteventura 489 474 15 1.861 1.024 837 2.349 0,8 18,2 Gran Canària 2.439 2.378 61 5.217 1.885 3.332 7.656 0,7 59,3 Lanzarote 1.010 795 215 2.767 892 1.875 3.777 2,0 29,2 Màlaga 1.799 1.683 116 4.778 1.186 3.502 6.578 5,1 50,9 Menorca 708 651 57 1.313 182 1.131 2.021 -2,4 15,6 Palma de Mallorca 3.929 3.382 547 11.338 3.834 7.504 15.267 4,3 118,2 Santiago de C. 1.085 1.016 69 214 162 52 1.298 14,8 10,0 TenerifeNord 1.956 1.955 1 7 7 0 1.964 1,5 15,2 TenerifeSud 1.133 537 596 5.976 1.453 4.523 7.109 -1,7 55.0 Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dades recollidespel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Usuaris de la línia BCN-MDD (milers) Effil lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1988 356,9 382,0 300,4 405,4 1.444,7 1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1.660,4 1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.878,5 1991 421,9 493,9 377,0 561,6 1.853,9 1992 556,9 562,3 466,8 537,9 2.123,9 1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8 1994 582,5 650,4 516,1 619,5 2.368,6 1995 636,4 684,4 548,2 675,9 2.544,9 1996 720,0 750,0 606,2 782,0 2.858,2 1997 739,8 811,3 Font: Aeroport de Barcelona. Nota: Apartir del 1993, les dades recullen el nombre de passatgers de la línia Barcelona-Madrid de totes lescompanyies ivols, inclosos el regulars. A l'altra banda de la bàscula, l'elevat increment de tarifes que van aplicar de manera unitària a l'abril les tres companyies que més operen en vols interiors no ha aconseguitmodificar l'expansió del nombre de passatgers. Recordem que darrere d'aquesta pujada hi ha els efectes de l'encariment del dòlar, però també i sobretot, la polftica de guerra de preus iniciada als primers anys de la liberalit zació de l'espai aeri i que anava destinada a guanyar quota de mer cat i consolidar-se en certes línies, però que era difícil de mantenir a mitjà termini. Un fenomen relativament recent: Barcelona fa de pont entre petites ciutats espanyoles i destinacions internacionals. Si bé el nombre total de viatgers ha crescut durant el primer semestre aproximadament a un ritme del 14 per cent, el d'avions ho ha fet a unes taxes superiors, per sobre del 21 per cent, i en espe cial en vols interiors -amb quasi un 26 per cent d'increment sobre el mateix període de 1996-, que s'ha traduït amb una menormitja na d'ocupació per avió. De fet, l'ús d'avions de poca capacitat -els anomenats regionals, amb menys de 70 places- ha augmentat con siderablement en els últims dos anys, i ja va representar l'any pas sat un 13 per cent del total de vols. Això implica que passatgers provinents d'alguns aeroports espanyols utilitzen el de Barcelona per viatjar a d'altres destinacions internacionals o insulars. Aquest tipus de passatgers són els anomenats "en trànsit", i van sumar més de mig milió any 1996. Per la seva banda, el transport aeri de mercaderies, manté la tendència a alça, encara que a unes taxes més moderades que any passat, amb un promig lleugerament superior al 10 per cent pel conjunt del primer semestre, i sempre en comparació amb el mateix període d'un any abans. Tot i que el potencial d'expansió d'aquest tràfic és elevat lligat a l'evolució de l'economia i espe cialment al comerç exterior- fins que no vagin prenent cos totes les inversions previstes en el delta del Llobregat quant a interconnexió de les diverses modalitats de transport de mercaderies -avió, tren, port, centre d'intercanvi, etc.-, hem d'assumir que les dades de l'a eroport continuaran per sota de les seves possibilitats reals. A quasi tots els aeroports espanyols va augmentar el nombre de viatgers al 1996, però Barcelona n'ha estat un dels més dinàmics. Comja és habitual, publiquem, un cop disposem de les dades, un resum del tràfic anual de viatgers als principals aeroports espan yols. Així, el primer que cal destacar és que el de Barcelona, con juntament amb el de Santiago de Compostel.la, han estat els més dinàmics, seguits del de Bilbao i de Sevilla -que es recupera par cialment de la caiguda motivada per la competència de l'AVE. El conjunt d'aeroports típicament turístics mantenen a grans trets el nombre de passatgers o l'incrementen lleugerament. Però el fet més destacat és el fort increment dels vols internacionals regulars en molts dels aeroports i que es veu compensat per una davallada sensible dels xàrters. Darrera d'aquest canvi de tendència hi ha l'entrada en el mercat de noves empreses que connecten les princi pals ciutats europees amb les destinacions turístiques -sobretot de les Illes i de Canàries- amb vols regulars quan abans ho feien a tra vés de xàrters. D'aquesta manera, a més d'un millor servei, poden assegurar-se d'un horari fix en períodes en què més d'un d'aquests aeroports està al límit de la saturació. Aquestmateix fenomen -l'in crement de regulars en substitució de xàrters- també es detecta en vols interiors, tot i que en unes proporcionsmenys acusades. Tot un símptoma de les transformacions del panorama aeri europeu. 49 Transport públic urbà i de rodalia Transport públic urbà (milers de viatgers)* 1985 240.801 212.600 17.247 456.312 1986 245.605 193.000 17.707 470.648 1987 247.841 186.600 18.011 452.452 1988 253.452 185.900 18.159 457.511 1989 253.442 175.000 19.101 447.544 1990 268.522 174.295 19.836 462.653 1991 269.581 173.691 19.844 463.116 1992 260.719 174.234 19.907 454.860 1993 247.804 169.334 18.219 435.357 1994 237.395 172.877 17.312 427.584 1995 247.185 177.213 17.251 441.649 lr. tr. 66.587 44.784 4.862 116.233 2n. tr. 63.300 47.034 4.506 114.840 3r. tr. 50.102 36.368 3.106 89.576 4t. tr. 67.196 49.027 4.778 121.001 1996 253.242 181.272 17.992 452.506 lr. tr. 67.963 47.408 5.116 120.487 2n. tr. 64.744 46.906 4.608 116.258 3r. tr. 51.122 36.714 3.193 91.029 4t. tr. 69.413 50.244 5.076 124.733 1997 lr. tr. 60.936 45.538 4.706 111.180 2n. tr. 61.200 49.127 4.840 115.167 * Només es comptabilitzenels passatgers que paguen algun tipus de tarifa. Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Les dades anteriors al 1990han estat recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 2n. tr. 1997/ lr. sem. 1997/ Variació (%) 2n. tr. 1996 lr. sem. 1996 1996/1995 Metro -5,5 -8,0 2,5 Autobús 4,7 0,4 2,3 FGC 5,1 -1,8 4,3 Total -0,9 -4,4 2,5 L'evolució del nombre total de viatgers al transport públic es veu afectada per la vaga del metro, malgrat l'increment en la xarxa d'autobusos i en tots els ferrocarrrils d'àmbit metropolità. El conjunt del transport públic metropolità, entenent com a tal tant l'urbà -metro i autobús- com el de ferrocarrils de rodalia, pre senta en el conjunt del primer semestre d'enguany una lleugera bai xada del 2,8 per cent en el nombre de viatgers i en comparació amb el mateix període de any anterior. Tot i que el fet de considerar el semestre anul•la l'efecte estacional de la Setmana Santa que enguany fa difícil la comparació per trimestres, el cert és que hi ha d'altres factors que permeten matisar aquesta disminució. 50 Total transport públic urbà i de rodalia milions de viatgers variació (%) 5580 -4 570 - -3 560- -2 550- -1 -0 540- --1 530- --2 --3 520 - - -4 5510 1 t 1 1993 1994 1995 1996 97 • total acumulatdarrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) En primer lloc, el diferent nombre de dies feiners i festius. Toti que el fet de considerar el conjunt del semestre elimina la distribu ció desigual entre trimestres, no hem d'oblidar que estem compa rant un semestre de 1997 amb, com a mínim, dos dies feiners menys que el corresponent del 1996, atès que l'any passat fou bixest i que el dia de Reis va caure en diumenge. I aquest factor, sense ser massa rellevant, ja explicaria per si sol una variació nega tiva d'aproximadament un punt en tots els transports. En segon lloc, els efectes de la vaga de metro.Al primer trimes tre, foren cinc dies de vaga, i al segon, nou dies de vaga i dos d'a turada parcial. En total, estem parlant de 16 dies -més del deu per cent del total de dies laborables del semestre- en què el metro no va funcionar plenament. I és prou evident que aquest fet també explicaria per ell mateix, gran part -si no tot- del vuit per cent de disminució del nombre de viatgers a la xarxa demetro. És interessant apuntar comafecta la vaga de metro als altres mit jans de transport. Així, durant els dies de vaga, els viatgers de Renfe van augmentar molt en algunes estacions. I fou especialment rellevant en les urbanes d'Hospitalet, de Badalona i de Cornellà, que van multiplicar per dos, o fins i tot per dos i mig, el seu nom bre de passatgers. I és que no oblidem que, per un preu similar, és més ràpid desplaçar-se de Sant Andreu a Cornellà -o a punt inter mitjos- amb tren que amb metro. Contràriament, el tram urbà de Sarrià i Avinguda del Tibidabo s'ha comportat com una línia més de metro i no registra cap augment de viatgers durant els dies de vaga, sinó fins i tot alguna disminució. En canvi, la xarxa d'auto busos -un servei reforçat els dies de vaga- sí que registra incre ments rellevants del nombre de viatgers, encara que la seva pròpia estructura i cobertura no li permet absorbir tot el col.lectiu de viat gers que deixa d'anar amb metro aquests dies. Finalment, els altres mitjans que absorbeixen una part d'aquesta pèrdua d'usuaris del metro són el servei del taxi i el vehicle privat. Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) 1989 1990 n.d. n.ð. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.ð. n.d. 7.904 8.350 16.054 17.059 23.957 25.409 n.d. n.d. 1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199 1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.127 17.354 26.481 99.043 1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597 1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.196 1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.215 lr. tr. 5.311 6.983 1.026 6.159 19.479 2.210 4.241 6.450 25.929 2n. tr. 6.283 7.006 1.118 6.087 20.494 2.180 3.681 5.861 26.355 3r. tr. 6.409 5.991 956 5.651 19.007 1.805 3.313 5.117 24.124 4t. tr. 6.107 6.745 1.061 6.972 20.885 2.224 5.698 7.921 28.806 1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031 lr. tr. 5.893 6.560 1.001 6.809 20.263 2.281 4.339 6.620 26.883 2n. tr. 6.328 6.664 1.087 6.991 21.070 2.221 3.912 6.133 27.203 3r. tr. 5.983 5.917 979 6.127 19.006 1.829 .3.585 5.415 24.421 4t. tr. 6.535 7.979 1.180 6.950 21.744 2.330 6.451 8.781 30.525 1997 lr. tr. 6.171 6.662 1.134 6.583 20.550 2.224 4.444 6.668 27.218 2n. tr. 6.330 7.133 1.291 7.707 22.461 2.299 4.496 6.794 29.255 RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barce ona-Aeroport/l'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca Sant Vicenç. FGC. Línia Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa; Línia Catalunya i Sarrià, servei suburbà: Barcelona-Terrassa/Sabadell. Font: Elaboració pròpia apartir de lesdades facilitades per RENFE ipels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Variació (%) 2n. tr. 1997/ 2n. tr. 1996 lr. sem. 1997/ lr. sem. 1996 1996/1995 RENFE 6,6 4,1 2,8 Cl 0,0 2,3 2,6 C2 7,0 4,3 -1,9 C3 18,8 16,1 2,1 C4 10,2 3,6 8,1 FGC 10,8 5,6 6,3 Catalans 3,5 0,5 2,9 CiS Suburbà 14,9 8,4 8,0 Paral•lelament a les complementarietats o no dels diversos mit jans de transport públic, el cert és que el conjunt del ferrocarril de rodalia és un mitjà de transport cada cop més utilitzat. Lesmillores en tots sentits que han fet els Ferrocarrils de la Generalitat amb l'a nomenat "metro Vallès" comença a recollir els seus fruits, i mostra uns incrementsmés que notables del nombre d'usuaris, i és previ sible que el recentment inaugurat "metro Llobregat" (que de moment arriba fins a Sant Boi però que, un cop desdoblats alguns trams de via que queden pendents, ha d'arribar fins a Sant Vicenç dels Horts) obtingui els mateixos resultats, com ja ho porten fent des de fa anys les línies de rodalia de Renfe. Total ferrocarril de rodalia milions de viatgers variació (%) 120 6 - 5 115 - -4 110 - - 3 - 2 105 - illfr - -3 90 -4 1993 1994 1995 1996 97 • total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) I és justament aquest èxit del ferrocarril de rodalia el que permet reflexionar sobre el conjunt de les modalitats de transports, perquè en una conjuntura en què creix l'ocupació i el consum, els des plaçaments metropolitans per motius de feina, de lleure o de com pra també augmenten, i el vehicle privat -motos incloses- nipot ni ha d'absorbir-los tots, més encara si alguns trams de les rondes estan al límit de la seva capacitat durant bona part del dia.Així, la modernització de la trama de ferrocarrils metropolitans respon a una demanda -a una necessitat- cada cop més important. 51 Activitat turística Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona 1.732.902 2,21990 3.795.522 1991 4.089.510 1.727.610 2,4 1992 4.333.420 1.874.734 2,3 1993 4.256.524 2.455.249 1,7 1994 4.704.681 2.663.887 1,8 1995 5.674.580 3.089.974 1,8 gn-fb 669.962 388.539 1,7 mç-ab 1.042.781 534.675 2,0 mg-jn 924.567 496.223 1,9 jl-ag 1.014.537 547.825 1,9 st-oc 1.095.304 580.324 1,9 nv-ds 927.429 542.388 1,7 1996 6.341.380 3.061.994 2,1 gn-fb 754.806 408.775 1,8 mç-ab 1.130.840 557.519 2,0 mg-jn 1.103.759 536.193 2,1 jl-ag 1.173.453 529.533 2,2 st-oc 1.245.275 548.739 2,3 nv-ds 933.247 481.235 1,9 1997 gn-fb 888.845 397.179 2,2 mç-ab 1.250.033 463.271 2,7 mg-jn 1.171.873 502.880 2,3 * Dadesexpressades en nits. Font:Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'enquesta d'acti vitat turística de Turisme de Barcelona. El ritme expansiu que mantenen les pernoctacions confirma el bon moment del sector turístic, que assoleix una posició cada cop més destacada dins de l'activitat terciària a la ciutat. Un cop més, hom pot recórrer al qualificatiu d' excellent per descriure el balanç de l'activitat del sector de recepció i acollida dels visitants a la ciutat durant el primer semestre de any. En efec te, mantenint-se la línia expansiva que ha caracteritzat la dinàmica d'aquest sector en els darrers anys, els 3,3 milions de pernoctacions registrades durant la primera meitat de any suposen un augment superior al deu per cent en relació amb el primer semestre de any anterior i d'un 25 per cent en relació amb el mateix període del 1995. És un augment més que moderat, que contribueix a situar el sector del turisme entre els més dinàmics de l'economia de la ciu tat. En contrast amb aquest comportament expansiu de les pernocta cions, les dades dels visitants que les generen continuen mostrant signes de feblesa, i, per sisè bimestre consecutiu, disminueixen. En conjunt, durant la primerameitat de l'any han ocupat els hotels de Barcelona 1,36milions de persones, una xifra inferior en un 9,3 per cent a la dels visitants que s'allotjaren als hotels durant el primer semestre del 1996. 52 Activitat teuor'a hotelera segons categoria Nivell d'ocupació (%) Nombre de Nombre de pernoctacions viEn places En habitacions H 5* 71,5 84,2 130.380 50.686 H 4* 66,9 80,2 548.092 218.839 H 3* 77,2 84,7 404.640 139.725 H 2* 74,5 86,7 103.905 35.247 H 1* 72,1 79,2 63.016 18.774 Total 71,7 82,2 1.250.033 463.271 H 5* 56,0 85,3 102.254 48.114 H4* 67,4 80,1 553.114 257.051 H 3* 68,9 79,3 361.360 139.980 H 2* 68,6 75,4 95.803 38.909 H 1* 67,8 74,9 59.342 18.826 Total 67,7 79,7 1.171.873 502.880 Distribució de les pemoctacions per categories hoteleres gn-jn 97 1 estrella I I 2 estrelles L 3 estrelles I14 estrelles 5 estrelles L'element que harmonitza aquesta evolució aparentment diver gent de les pernoctacions i els visitants és el creixent augment de l'estada mitjana, que s'ha situat en 2,68 i 2,32 nits de mitjana pel segon i tercerbimestre respectivament. En comparació amb l'esta da mitjana del 1996 (2,1 nits) i del 1995 (1,8), es tracta d'un aug ment important en el segment del turisme urbà, que permet situar Barcelona en una posició comparable a la d'altres grans ciutats europees amb una tradició turísticamolt més arrelada. Abans de centrar-nos, però, en l'anàlisi de les dades, convé apun tar la creixent importància del subsector del turisme de creuers que aquí no s'analitza en profunditat. Si les dades que aquí presentem -elaborades, com se sap, a partir d'enquestes a directors i clients d'hotels- han estat sempre subvalorades perquè no consideren altres visitants que no dormen a la ciutat o no s'allotgen en hotels (els que van a cases d'amics o familiars, cases d'hostes, pensions o albergs), això ha cobrat unanova dimensió arran del creixement del turisme de creuers. Ocupació mitjana als hotels de Barcelona (habitacions) (%) 90 80 — 70 60 — 50 — 40 — 30 — 20 — 10 — 0 I I ah 1-ag st-oc IIV ds 1994 r 1995 I 1996 ffi 1997 D'ençà que Barcelona s'ha convertit en un punt d'origen i destí de línies degrans creuers internacionals, s'ha disparat el nombre de persones que visiten Barcelona, dormen al port, continuen viatge per la Mediterrània, i tornen a Barcelona, on poden dormir algunes nits en un hotel: enguany, s'estima que el total de viatgers de creuers que visitaran la ciutat superarà amb escreix les tres-centes mil persones. Una part més que significativa d'aquestes persones prové, via aèria, dels Estats Units i del Canadà, països on el turis me de creuers és especialment apreciat. Això explica en part per què el trànsit de passatgers en vols internacionals continua creixent a un ritme molt expansiu —17 per cent— i, en canvi, el nombre de visitants allotjats als hotels disminueix. Les perspectives de futur d'aquest segment turístic són excel•lents, tota vegada que el 1998 està previst que entrin en fun cionament les noves estacions marítimes i nous punts d'embarca ment, el que convertirà el port de Barcelona en un dels més impor tants del món en aquest tipus de serveis. Els elevadíssims nivells d'ocupació que es registren als hotels, amb situacions de plena ocupació cada cop més freqüents, haurien de propiciar un proper augment de l'oferta. Que hagi augmentat tant el nombre de visitants que trien el creuer com a forma de visita no ha repercutit pas negativament en l'activitat del sector hoteler. De fet, són mitjans complementaris de fer turisme, i els hotels de més categoria de la ciutat haurien de ser els més interessats en que Barcelona es consolidi com a port de referència dels creuers de la Mediterrània. Sens dubte, la dada que millor reflecteix el balanç de l'activitat hotelera és la que fa referència a l'ocupació mitjana. Del fort crei xement que s'ha produït en aquests darrers anys n'és un bon testi moni el gràfic adjunt; en només quatre anys, l'ocupació mitjana ha augmentat uns vint punts, fins a situar-se fregant el 80 per cent en termes d'habitacions i el 65 per cent en termes de places. Uns valors que permeten pensar que, ocasionalment, a alguns hotels de Barcelona s'assoleix la plena ocupació, especialment en la gamma alta de l'oferta. No és estrany que, en aquest context, es comencin a sentir veus del sector anunciant un proper augment de les tarifes, tota vegada que els preus dels hotels de Barcelona se situen clara ment per sota de les tarifes de les grans ciutats europees i de Madrid. 300.000 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0 Passatgers de creuers pel port de Barcelona 1992 1993 1994 1995 1996 gn-ag 97 Aquest augment de l'ocupació mitjana ha estat un fenomen gene ralitzat que han experimentat els hotels de totes les categories, si bé és als hotels d'una estrella on aquest augment és més notable. De fet, el que s'ha produït és una homogeneïtzació de les taxes d'ocu pació: les distàncies entre els nivells d'ocupació dels hotels més plens (els de cinc estrelles) i el més buits (els d'una estrella) s'es tan escurçant: en resum, tots els hotels estan més plens. Una primera lectura apuntaria a la idea que els visitants de pro cedències i nivells adquisitius diversos creixen, a ritme una mica més elevat els de categories més baixes. Però no és infreqüent que quan coincideixen esdeveniments multitudinaris (com un saló gran de la Fira i un congrés, per exemple), els assistents hagin de cercar allotjament en una localització o amb una categoria diferent a la que inicialment escollirien. Aquests fets fan pensar en la necessitat d'ampliar oferta hotelera. Un de cada dos visitants s'allotja en un hotel de quatre estre lles. Els que vénen permotius professionals o per negocis ten deixen a ocupar els de quatre i cinc estrelles, mentre que la resta d'hotels els omplen els turistes. Del conjunt de visitants que s'han allotjat als hotels de Barcelona durant la primera meitat de l'any, la meitat ha optat per un de qua tre estrelles. La distribució de visitants per categories hoteleres no presenta, de fet, cap novetat, i la resta de visitants es reparteixen de forma molt similar a la d'anys anteriors: poc més d'un deu per cent triahotels de cinc estrelles, un 30 per cent hotels de tres, un vuit per cent de dues i un 3,8 per cent d'una. Aquestes proporcions s'ajus ten molt a la distribució de l'oferta per categories. Tanmateix, cal aplicar una lleugera correcció d'aquesta distribu ció dels visitants per categories quan analitzem les pernoctacions. Les diferents estades mitjanes que s'observen provoquen un lògic augment del pes de les pernoctacions a les categories més baixes, bàsicament perquè el nombre de nits que passen els visitants a l'ho tel és inversament proporcional a la categoria hotelera: durant el tercer bimestre d'enguany, va des de 2,13 nits als hotels de cinc estrelles fins les 3,15 nits els d'una estrella. Per motivacions de la visita, durant el tercer bimestre els visitants per motius professio nals han estat els clients majoritaris dels hotels de quatre i cinc estrelles, mentre que a la resta d'hotels els turistes han estat els clients més nombrosos. 53 Enquesta d'activitat turística a Barcelona Sèrie homogènia de visitants (1 Sexe (%) 7U Homes 63,5 71,5 72,7 Dones 36,5 28,5 27,3 Total 100,- 100,- 100,- Edat (%) Menys de 18 anys 0,3 - 18-24 8,6 6,5 4,6 25-34 27,5 24,8 22,4 35-49 49,6 51,5 51,8 50-64 14,3 16,9 20,9 65 i més - - 0,2 Total 100,- 100,- 100,- Nacionalitat (%) Espanyola 30,6 43,3 38,8 Madrid 6,6 11,6 9,9 País Basc 1,4 4,2 2,3 Andalusia 3,6 3,0 3,8 País Valencià 4,] 5,2 4,7 Altres 14,9 19,3 18,1 Estrangera 69,4 56,7 61,2 Francesa 7,7 8,7 8,0 Britànica 9,9 8,0 10,3 Italiana 6,5 7,0 5,2 Alemanya 7,7 4,5 4,5 Nord-americana 9,8 5,3 7,4 Japonesa 3,0 2,0 2,9 Altres 24,8 21,2 22,9 Total 100,- 100,- 100,- Professió de l'enquestat (%) Professional liberal 32,2 28,8 38,7 Alt directiu 11,3 10,3 9,6 Quadres intermedis 10,5 13,8 9,2 Empleat 7,0 8,0 4,4 Tècnic superior 13,6 17,8 22,2 Estudiant 7,5 5,0 4,6 Mestressa de casa 12,9 11,0 7,1 Altres 5,0 5,3 4,2 Total 100,- 100.- 100,- La creixent presència de turistes entre els visitants permet pensar que enguany s'assolirà un nou rècord històric de visi tants per aquest motiu.Continua millorant la valoració que fan dels aspectes culturals, de lleure i dels serveis de la ciutat. Si hi ha un tret que, dintre del sector hoteler, resumeixi el més significatiu dels darrers anys aquest és, sens dubte, la creixent presència de turistes entre els visitants. Els treballadors dels hotels han observat com al llarg de la dècada els visitants per motius pro fessionals perdien pes relatiu en favor dels turistes, si bé paral•lela ment augmentaven tots dos co•ectius en termes absoluts. L'any 1993, per exemple, els visitants professionals representaren un 57 per cent del total de visitants, i els turistes, un 25 per cent; durant la primera meitat del 1997, aquestes proporcions han estat 44,6 i 32,6 respectivament. 54 74,8 25,2 100,- 7,6 22,2 46,5 22,0 1,7 100,- 45,0 13,9 3,5 5,] 3,9 18,6 55,0 5,4 5,7 6,7 5,5 8,0 2,7 21,0 100,- 20,5 17,7 6,5 15,8 19,4 5,9 9,5 4,7 100, 64,7 35,3 100,- 0,4 5,5 30,4 36,9 22,8 4,1 100,- 35,2 10,8 2,9 1,2 4;4 /5,9 64,8 6,3 9,3 7,1 4,8 13,3 1,9 22,1 100,- 37,8 11,8 6,1 8,5 15,0 5,3 6,0 9,5 100,- 63,4 65,2 36,6 34,8 100,- 100,- 0,8 0,3 5,3 8,9 22,0 25,6 51,4 47,9 20,4 17,0 0,1 0,3 100,- 100,- 37,4 37,0 10,1 8,7 2,9 2,8 4,3 4,0 4,0 4,9 16,1 16,6 62,6 63,0 7,3 8,8 7,0 8,7 4,8 5,4 6,] 5,5 9,0 8,9 1,9 2,3 26,5 13,4 100,- 100,- 23,3 29,8 14,7 12,3 8,0 11,1 6,2 6,5 18,2 15,6 5,2 7,3 17,1 12,2 7,3 6,3 100,- 100,- Amb més de sis-cents mil visitants durant el primer semestre, els visitants per motius professionals continuen sent el grup més nom brós dels que ens visiten, per bé que es mantingui la suau tònica recessiva que l'afecta des de finals de l'any passat i, durant el pri mer semestre de l'any davalli un 5,6 per cent en relació amb el mateix període de l'any anterior. Els visitants per fires i congres sos -poc més de dos-cents mil des del gener-, esmantenen estables en relació amb un any enrere. En canvi, fins i tot després de sis bimestres de disminució pro gressivadel nombre de visitants continua augmentant el nombre de turistes que s'allotja als hotels de la ciutat. En concret, durant el pri mer semestre de l'any han pernoctat a la ciutat per motius turístics prop de 450.000 persones, un 3,1 per cent més que durant el mateix període de any passat. Tot fa pensar que els mesos centrals de l'estiu oferiran un balanç molt satisfactori pel que fa a aquest col•lectiu de visitants. Les dades d'utilització del bus turístic dis ponibles fins l'agost anuncien, amb un augment dels viatges venuts del 107 per cent en els primers vuit mesos de l'any, que la tempo rada estival d'enguany resultarà més que positiva. Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) Motiu de la visita (%) Comercial/Negocis/Professionals 47,6 48,5 47,9 43,5 Turisme 30,6 28,3 26,7 33,0 Fires 8,1 5,0 12,5 11,8 Congressos 4,4 6,0 6,2 6,4 Etapa viatge 2,0 4,8 1,8 0,5 Motius familiars i acompanyants 0,9 3,3 2,2 3,1 Altres 6,4 4,1 2,7 1,7 Total 100,- 100,- 100,- 100,- Raons d'elecció de Barcelona* (%) Coneixementprevi 7,6 19,6 15,9 17,0 Per recomanació 16,0 13,0 16,6 17,8 Motius familiars i acompanyants 10,8 10,5 10,6 9,5 Etapa viatge 32,2 14,4 17,1 13,8 Informació (fulletó...) 8,5 13,7 11,7 12,3 Recomanació agència viatges 4,2 4,6 2,9 1,5 Altres 20,7 24,2 25,2 28,1 Total 100,- 100,- 100,- 100,- Repetitivitat de la visita (%) No cap vegada 29,7 19,3 16,6 13,8 Una vegada o mès 70,3 80,7 83,4 86,2 Total 100,- 100,- 100,- 100,- Mitjà de transport utilitzat (%) Avió 69,9 64,0 76,3 71,5 Vehicle propi 18,0 27,5 17,3 18,9 Autocar/Autobús 8,7 4,2 2,5 4,2 Tren 3,3 3,8 4,0 5,5 Altres 0,1 0,5 - Total 100,- 100,- 100,- 100,- Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme id'etapa de viatge. 43,0 36,8 4,0 5,2 2,0 3,3 5,7 100,- 10,4 17,0 11,5 17,2 8,7 1,9 33,3 100,- 34,5 65,5 100,- 70,1 13,3 4,8 9,7 2,1 100,- 42,1 43,2 28,0 36,3 7,2 5,4 6,6 6,3 7,3 3,4 5,6 3,6 3,2 1,8 100,- 100,- 14,6 15,7 15,6 16,2 19,6 12,9 20,2 19,7 6,9 11,5 2,0 2,0 21,0 21,2 100,- 100,- 29,0 29,4 71,0 70,6 100,- 100,- 71,3 67,1 15,5 20,8 6,9 6,2 5,5 4,8 0,9 1,1 100- 100,- Precisament, aquesta expansió tan notable de l'ús del bus turístic -a la que el bon temps hi ha ajudat notablement- revela alguns trets característics dels turistes que ens visiten, sobretot si es considera que durant el bimestre maig-juny s'han venut un quart de milió de viatges, pràcticament per a turistes en la seva totalitat. L'interès que desperta la ruta que segueix i la facilitat que ofereix d'organitzar-se les visites per un mateix revela que es tracta d'un tipus de turisme amb un cert nivell cultural al que satisfà viatjar de manera inde pendent. El perfil tipus del col•lectiu de turistes, ben diferent del que correspon als visitants per motius professionals o de fires i con gressos, correspon a una personamés jove -un quaranta per cent té de 25 a 34 anys-, amb unagran diversitat de professions -un 37 per cent són professionals liberals, però hi ha tants empleats com jubi lats, estudiants o mestresses de casa, un deu per cent per cada grup-, són majoritàriament estrangers -un 82 per cent-, fa una estada més llarga -2,9 nits de mitjana-, vénen per primera vegada -un 62,7 per cent-, i, en una immensa majoria ho fan acompanyats d'amics o familiars -un 87 per cent. Els visitants per negocis són més grans, homes en unagranmajoria, vénen sols i fan estades més curtes. (viatges venuts) 800.000 700.000 600.000 500.000 Bus turístic 400.000 - 300.000 200.000 - 100.000 - 0 1994 1995 1996 1997* Iffi 2n. trim. 3r. trim. I 1 4t. trim. * dades fins a l'agost de 1997. Nota: el període de funcionament del bus turístic va de l'abril al novembre. 55 Enquesta d'activitat turística a Barcelona Sèrie homogènia de visitants (continuació) Durada de l'estada mitjana a la ciutat Dies 3.1 2,7 2,9 3,3 3,0 2,7 2,9 Nits 7,3 1,9 2,2 2,7 2,3 1,8 2,1 Acompanyat per (%) Sol 42,4 42,7 42,9 28,8 29,6 32,5 34,4 Amic/companys 29,5 28,1 30,7 36,6 33,7 30,6 30,0 Amb la família 25,8 26,4 24,7 30,1 33,1 33,2 31,8 Amb fills 7,3 7,8 4,3 9,3 8,3 8,9 9,1 Sense fills 18,5 18,6 20,4 20,8 24,8 24,3 22,7 Grup organitzat 0,2 1,0 0,5 3,6 2,1 0,9 1,0 Altres 2,1 1,8 1,2 0,9 1,5 2,8 2,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Distribució de la despesa extrahotelera (%) Menjar/beguda 70,0 72,0 75,0 65,0 57,0 75,8 70,0 Compres 7,0 6,0 3,0 12,0 15,0 2,0 4,9 Entreteniment 9,0 11,0 11,0 11,0 13,0 8,9 11,3 Transport intern 14,0 11,0 11,0 12,0 14,0 13,2 13,6 Altres 1,0 0,2 0,2 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Valoració del enquestats sobre el següents punts (Mitjana, sobre la base d'una valoració del al 10) Oferta arquitectònica 8,1 7,9 7,9 8,4 8,3 7,9 8,2 Oferta cultural 7,5 7,4 7,4 7,7 8,0 7,4 7,7 Entreteniment 7,8 7,7 7,5 7,7 7,8 7,7 8,0 Caràcter/amabilitat del ciutadans 7,0 7,1 7,1 7,7 7,7 7,1 7,2 Accessos 7,7 7,7 7,6 7,5 7,8 7,4 7,9 Transportpúblic 7,5 7,3 7,3 7,5 7,9 7,3 7,7 Nivell d'informació 6,5 6,6 6,5 6,6 6,8 6,5 6,7 Seguretat ciutadana 5,4 5,4 5,5 6,7 6,9 5,8 5,9 Contaminació atmosfèrica 4,9 4,8 4,9 5,8 5,6 5,0 5,0 Sorolls 4,9 4,8 4,8 5,8 5,2 5,0 5,0 Neteja general de la ciutat 4,7 4,7 4,9 5,9 6,5 5,0 5,0 Relació qualitat/preu oferta restauració 7,4 7,4 7,4 7,5 7,6 7,2 7,4 Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,2 7,3 7,2 7,2 7,5 7,3 7,3 Relació qualitat/preu oferta comercial 7,4 7,6 7,8 7,4 7,2 6,6 7,5 Valoració de diferents aspectes de la ciutat mg-jn 97 Oferta arquitectònica Oferta cultural Entreteniment Caràcter ciutadans Accessos Transport públic Informació Seguretatciutadana Contaminació atmosfèrica Sorolls Neteja general Qualitat/preu (restaurant) Qualitat/preu (of. hotelera) Qualitat/preu (of. comercial) 8 Nota: els signes de la dretamostren l'evolució en relació amb els mateixos mesos de l'any passat. 56 Un dels aspectes destacables de les dades dels primers mesos d'enguany és el fort augment dels visitants procedents dels Estats Units, encoratjats pel favorable tipus de canvi del dòlar. Una altra novetat és la creixent importància de la partida pressupostària dels visitants destinada a les compres, que absorbeix, durant el tercer bimestre de l'any, un 15 per cent del total de la despesa extrahote lera. És un canvi notable, si es recorda que aquesta partida repre sentà només un 2 per cent del pressupost l'any 1995 i un 4,9 per cent el 1996, que revela un atractiu perfil comercial de la ciutat. Si bé no és cap sorpresa l'elevada satisfacció que experimenten els visitants pel que han fet o han vist a la ciutat un cop es disposen a tornar a casa, no deixa de ser significatiu que les valoracions de diferents aspectes de la ciutat siguin més i més positives. Com a novetat, destaca l'elevada puntuació que obté el servei de transport públic, que amb un 7,9, se situa en unaposició capdavanterajunta ment amb l'oferta arquitectònica, cultural i d'entreteniment, tradi cionalment els aspectes que més satisfan els visitants. V. Construcció i Mercat Immobiliari Consum de ciment Consum aparent de ciment - rovíncia de Barcelona Núm. índex* Tones Núm. índex 1990 2.613.640 100,- 3.793.304 100,- 1991 2.532.335 96,9 3.652.683 96,3 1992 2.502.844 95,8 3.745.209 98,7 1993 2.145.106 82,1 3.143.324 82,9 1994 2.171.980 83,1 3.202.300 84,4 995 2.198.691 3.434.545 lr. tr. 586.265 84,1 913.452 87,4 2n. tr. 601.077 85,4 932.858 89,7 3r. tr. 508.797 85,0 801.002 90,5 4t. tr. 502.552 84,1 787.233 90,5 1996 2.026.119 3.292.707 lr. tr. 515.619 81,4 804.251 87,7 2n. tr. 566.920 80,1 884.849 86,4 3r. t . 484.052 79,2 817.617 86,8 4t. tr. 459.528 77,5 785.990 86,8 1997 lr. tr. 476.934 76,0 776.833 86,1 2n. t . 605.170 77,5 946.601 87,7 Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. *Números índex de l'acumulat dels darrers dotzemesos. Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per Oficemen. Variació (%) prov. Barcelona Catalunya 2n. tr. 97/2n. tr. 96 6,7 7,0 lr. sem. 97/1r. sem. 96 0,0 2,0 1996/1995 -7,8 -4,1 1995/1994 1,2 7,3 La ferma expansió de la construcció residencial arrossega a l'alça els indicadors de producció i, malgrat la feblesa de l'obra civil, s'albira una represa dels valors positius per al conjunt del sector durant la segona meitat de l'any. En un context clarament expansiu de l'activitat econòmica, el sector de la construcció continua operant al conjunt del país amb signe negatiu sobre el comportament global de l'economia, si bé sembla haver-se trencat la tendència a la baixa que es va accentuar al llarg de any passat. Durant els primers mesos d'enguany especialment durant el segon trimestre, s'està registrant una clara millora en la major part dels indicadors disponibles. S'ha suavitzat notablement el ritme de caiguda de activitat global i les perspec tives de cara al que resta d'any apunten que es deixaran enrere els signes negatius a partir del tercer trimestre. Així, el consum de ciment ha experimentat un notable augment durant el segon trimestre de any fins al punt que aquest impuls ha permès superar les xifres assolides a nivell trimestral en els darrers quatre anys, tant a Catalunya com a la província de Barcelona. Els indicadors relatius a l'ocupació sectorial mostren també una dinà mica molt positiva durant el segon trimestre, tant per la disminució dels aturats com per l'augment del nombre d'ocupats. En el terreny qualitatiu, convé destacar lamillora de l'indicador de confiança a partir dels mesos centrals de l'any, arribant-se a assolir valors posi tius després de set trimestres consecutius amb resultats de signe negatiu. Consum de ciment milers de tones 1.200 1.000 800 600 400 200- 0 --- i - I 1 - 1 - I t 1992 1993 1994 1995 1996 1997 • Província de Barcelona • Resta de Catalunya (% Taxa de variació interanual 12 -12 11.96 111.96 IV.96 1.97 11.97 Província de Barcelona • Catalunya • Espanya Aquestamillora dels indicadors dels sector cal atribuir-la, pràcti cament en exclusiva, a la bona marxa del subsector de la construc ció residencial, àmpliament tractada en apartats successius. El bon comportament d'aquest subsector, que suposaaproximadament una tercera part de la producció del sector, s'uneix a la millora del sub sector de la rehabilitació -que suposa poc més del 20 per cent de la producció total. En la part negativa de la balança cal situar de nou la feblesa de l'obra civil, que amb unadinàmica pràcticament iner ta, suporta les restriccions derivades de l'austeritat pressupostària per tal de contenir el dèficit públic. Els magres resultats de començament d'any -amb una davallada de la licitació oficial del 24 per cent a Espanya- i el notable pes d'aquest subsector en el conjunt de l'activitat de la construcció -voraun terç de la produc ció total, uns deu punts per sobre del pes que té als països de la UE-, impedeixen que l'evolució global del sector reflecteixi per ara amb valors positius el bon moment de la construcció residen cial. 59 Construcció d'habitatges Construcció d'habitatges' Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya , Període Barcelona 11=I caba 1987 3.828 3.146 17.120 12.663 20.948 15.809 26.875 19.618 47.823 35.427 1988 3.480 3.302 21.756 13.221 25.236 16.523 35.632 19.214 60.868 35.737 1989 4.720 3.218 22.532 17.373 27.252 20.591 36.398 25.010 63.650 45.601 1990 2.724 2.431 14.841 15.988 17.565 18.419 19.797 24.105 37.362 42.524 1991 2.157 2.503 14.725 14.403 16.882 16.906 16.468 20.488 33.350 37.394 1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.980 1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679 1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814 1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547 lr. tr. 740 950 6.399 4.401 7.139 5.351 5.166 3.422 12.305 8.773 2n. tr. 801 612 6.426 5.288 7.227 5.900 4.790 3.816 12.017 9.716 3r. tr. 913 526 4.524 4.389 5.437 4.915 3.683 3.414 9.120 8.329 4t. tr. 655 553 4.812 5.221 5.467 5.774 4.287 3.955 9.754 9.729 1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 16.676 14.956 46.334 39.812 lr. tr. 997 383 6.930 5.596 7.927 5.979 4.617 3.784 12.544 9.763 2n. tr. 976 763 6.408 6.036 7.384 6.799 4.425 4.508 11.809 11.307 3r. tr. 804 358 5.553 4.499 6.357 4.857 3.757 3.493 10.114 8.350 4t. tr. 1.311 1.036 6.689 6.185 8.000 7.221 3.877 3.171 11.877 10.392 1997 lr. tr. 940 758 7.452 4.847 8.392 5.605 4.185 3.062 12.577 8.667 2n. tr. 855 1.431 8.003 6.687 8.858 8.118 4.880 4.089 13.738 12.207 I. Fins a 1994 les dades inclouen reformes iampliacions. Nota: no es comptabilitzenel habitatges públics en la sevatotalitat. Font: Explotació del visats d'obra i dels certificats finals d'obra dels Coliegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Variació (%) Barcelona Resta RMB Iniciats Acabats Iniciats Acabats 2n. tr.1997/2n. tr. 1996 lr. sem.1997/1r. sem. 1996 -12,4 -9,0 87,5 91,0 10,8 15,9 20,0 -0,8 1996/1995 1995/1994 31,5 12,8 -3,8 24,0 15,4 -3,1 15,6 15,4 Durant la primera meitat del 1997 s'ha accelerat el ritme de creixement dels habitatges iniciats a la regió metropolitana. Si al llarg del 1996 el sector de la construcció residencial va pre sentar un perfil extraordinàriament positiu tant a Barcelona com a la regió metropolitana o a Catalunya, les dades del primer semestre de any mostren un manteniment de la tendència expansiva, per bé que a Barcelona s'ha moderat el ritme de creixement. En taxes de variació interanual, els habitatges iniciats a Barcelona en els darrers dotze mesos han augmentat un 10,4 per cent; a la regió metropoli tana un 20,6 per cent; i a Catalunya, un 11,7 per cent. En aquests dos darrers àmbits, s'ha superat el creixement registrat durant el 1996, any en que es van assolir uns volums de producció insòlits en la dècada actual. 60 (%) 120 Habitatges iniciats (taxa de variació interanual) 40- 20- 0 20 1.96 11.96 111.96 IV.96 Barcelona RMB 1.97 11.97 • Catalunya Amb la vista posada a l'horitzó de la moneda única, les pers pectives de manteniment d'uns tipus d'interès relativament baixos animen la demanda a fer realitat la decisió de compra, fet que, al seu torn, actua com a impulsor de l'oferta. Aquesta intensificació del ritme de creixement de la producció residencial al conjunt de Catalunya s'ha produït després que, en un context de creixement des del 1992 estimulat pel pla de l'habitatge, aquest s'estabilitzés durant el 1995. La represa de l'empenta que es registrà durant el 1996 i que esmanté a hores d'ara cal buscar-la en una renovada confiança de l'oferta en la col.locació en el mercat dels habitatges que produeix. Habitatges iniciats a la regió metropolitana Alt Penedès =C1= Garraf Vallès Occidental Baix egat II Vallès Oriental Barcelonès Maresme 1993 ffi 1994 I I 1995 I I 1996 .11 gn-jn 97 Habitatges iniciats/1000 habitants Barcelona Barcelonès Baix Llobregat Vallès Occidental VallèsOriental Maresme Garraf Alt Penedès Regió Metropolitana Catalunya ffi 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 mitjana anual 1992-1996 •juliol 96-juny 97 Naturalment, aquesta renovada confiança ha vingut de lamà, per un cantó, del manteniment dels ajuts públics en una confusa pro longació dels plans oficials, però sobretot d'unes condicions de finançament extraordinàriament positives en comparació amb la història recent d'aquest país. D'ençà que van començar a millorar els signes dels indicadors macroeconómics i que va prendre cos la possibilitat que Espanya entrés en la primera fase de la moneda única, la senda descendent dels tipus d'interès i la contenció de preus semblen garantits almenys fins al 1999. S'ha estès, per tant, la percepció que les con dicions de finançament pels compradors d'habitatge no empitjora ran substancialment en els propers anys. Habitatges iniciats als Metropolitana' grans municipis de la Regió , Variació (%)2 Barcelona 855 4.088 0,0 l'Hospitalet de Llobregat 253 474 —35,1 Badalona 101 849 —26,0 Sabadell 349 1.486 1,0 Terrassa 609 1.643 29,4 Santa Coloma de Gramenet 46 206 65,2 Mataró 289 964 99,2 Cornellà de Llobregat 113 606 23,3 Sant Boi de Llobregat 135 706 —14,6 el Prat de Llobregat 123 503 —39,2 Rubí 374 750 55,7 Viladecans 112 505 —14,7 Granollers 115 399 —3,4 Cerdanyola del Vallès 90 393 —58,6 Total 3.564 13.572 1,8 Total RMB 8.858 29.668 14,3 Total Catalunya 13.378 46.344 7,5 I. Municipis de la RMB amb més de 50.000residents (Padró de 1996). 2. Variació registrada en els darrers dotze mesos. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Això és extraordinàriament important en un context com l'actual, en el que, a banda d'aquesta percepció, creix el nombre de perso nes que palpen l'anhelada realitat d'ocupar per fi un lloc de treball. Tot plegat, apunta que hi ha un segment creixent de la demanda amb capacitat d'afrontar la compra d'un habitatge, nou o de sego na mà, tota vegada que hi ha hipoteques cada cop més pensades per a situacions d'ingressos irregulars i, fins i tot, amb interrupcions. A això cal afegir una situació d'oferta nova comparativament més àmplia i diversa que uns anys enrere, en un context de preus fins ara estancats pels que es comencen a sentir veus de lleus repunts. Lentament, els habitatges de protecció oficial reprenen uns valors significatius sobre el conjunt de l'oferta nova a Barcelona. Si l'oferta dels promotors privats que construeixen pel mercat lliure es troba en plena expansió, la que promouen les administra cions públiques no es queda enrere i, en una escala molt inferior, presenta un perfil força positiu. Deixant de banda la promoció pública, que analitzarem amb les dades del conjunt de l'any, les dades de protecció oficial revelen un augment més que notable del nombre d'habitatges iniciats sota aquestamodalitat, si bé les carac terístiques d'aquestes promocions —sovint de gran envergadura dificulten les comparacions en períodes curts de temps. 61 lìtI trciuf,4e, milers 9 8 7 6 - 5 4 - 3 - 2 - - Habitatges iniciats 1992 1993 1994 1995 1996 97 • Barcelona Resta municipis • Resta RMB En concret, a Barcelona han estat 472 els habitatges iniciats de protecció oficial durant el primer semestre del 1997, una quantitat superior a la del conjunt de qualsevol dels anys immediatament anteriors. Si a les xifres de protecció oficial afegim les de preu taxat -s'estima que sortiran al mercat poc més de set-cents habitatges nous de preu taxat a Barcelona a final d'any-, veiem com aproxi madament una quarta part de la nova oferta residencial se'n bene ficiad'algun tipus d'ajut públic, amb independència de les mesures que, des del cantó de la demanda, preveu el pla de l'habitatge. Una situació radicalment diferent a la de començament de la dècada, quan pràcticament havien desaparegut les promocions protegides i el mercat lliure era pràcticament l'únic escenari possible on es podia accedir a un habitatge. La regió metropolitana es consolida com l'àrea més dinàmica de Catalunya en termes de construcció residencial, i ja con centra dues terceres parts de la producció total. Des del punt de vista de la localització territorial de la nova ofer ta residencial, cal subratllar, un cop més, la forta atracció que exer ceix la regiómetropolitana com a àrea preferida pels promotors per a construir els nous habitatges. Si aquest ha estat un dels trets més rellevants i previsibles de l'expansió que s'inicià el 1992 a l'empa ra dels ajuts públics a la residència habitual, la intensificació del creixement dels habitatges iniciats a la regió metropolitana que es registra en els darrers trimestres contribueix a accentuar-lo: en total, a la regió metropolitana es construeixen dos terços del total d'habitatges nous de Catalunya, unaproporció molt similar al pes demogràfic d'aquesta regió sobre el conjunt del país. 62 Habitatges de protecció Barcelona oficial RI■4132 de nova construcció1 Resta Catalunya Catalunya Iniciats 1993 19 2.687 4.070 6.757 1994 338 2.691 3.531 6.222 1995 242 3.406 5.633 9.039 1996 257 3.093 3.199 6.292 1r. tr. 184 617 779 1.396 2n. tr. 73 1.242 960 2.202 3r. tr. 0 297 721 1.018 4t. tr. 0 937 739 1.676 1997 Ir. tr. 1 12 728 791 1.519 2n. tr. 360 1.126 328 1.454 Acabats aii 1993 17 948 1.734 2.682 1994 1 1.111 2.381 3.492 1995 130 1.708 3.451 5.159 1996 0 2.984 3.814 6.798 lr. tr. 0 546 1.247 1.793 2n. tr. 0 1.163 543 1.706 3r. tr. 0 684 983 1.667 4t. tr. 0 591 1.041 1.632 1997 Ir. tr. 100 479 562 1.041 2n. tr. 24 951 844 1.795 1. Fins a 1994 le dades inclouen reformes i ampliacions. 2. Fins a 1994 le dades corresponen a la Regió I. Font:Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Com a resultat d'aquest procés, el pes relatiu dels habitatges construïts a la resta de Catalunya ha disminuïtmés de vint punts en només deu anys, un lapse de temps en el que ha canviat radicalment l'estructura territorial de la producció residencial en haver estar substituïdes progressivament les promocions turístiques i de sego na residència per habitatge destinat a residència habitual a les àrees urbanes. En contrast amb aquest comportament expansiu de la regió metropolitana, la resta d'àrees urbanes de Catalunya presenta o bé un creixement molt més moderat (el cas del Gironès, amb un aug ment del 2,4 per cent en relació amb el primer semestre de l'any anterior), o bé unadavallada notable (el Segrià i el Tarragonès, que disminueixen un 9,7 i un 43,5 per cent respectivament). En canvi, destaca el dinamisme de les zones turístiques que, després d'un seguit d'anys d'atonia, mostren signes de recuperació. En conjunt, al conjunt de les tretze comarques turístiques de Catalunya, tant de platja com de muntanya, els habitatges iniciats han augmentat un 20,7 per cent en relació amb el primer semestre de any anterior. (.,m,,tnicch) Projectes visats a Barcelona (prov.) milers visats variac o (%) 40 100 35 50 30 25 -50 20 15 -100 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 97 habitatges visats en elsdarrers dotze mesos taxa de variació interanual de l'acumulat dels daners dotze mesos - lliures proteccióoficial A diferència de la resta de comarques de Catalunya, on els nous habitatges es concentren en uns pocs municipis i a la resta la dota ció és molt minsa o nul•la, només onze dels 163 municipis de la regió metropolitana no han vist augmentar la seva nova oferta resi dencial. Dintre de la regió metropolitana, el Vallès Occidental i el BaixLlobregat són les comarques on la dotació de nous habitatges és més important en termes quantitatius. Tambésón les més pobla des després del Barcelonès, comarca sense disponibilitats de sòl urbanitzable per a satisfer les necessitats d'habitatge de la seva població. El Vallès Occidental i elBaix Llobregat, en canvi, a bandade dis posar d'una excel.lent situació territorial per la seva proximitat a la ciutat central i gaudir d'una xarxa d'infraestructures viàries i ferro viàries comparativament privilegiada, viuen un procés paral•lel d'expansió demogràfica, que es nodreix dels fluxos migratoris pro cedents de la ciutat central. La capacitat de molts dels municipis d'aquestes comarques d'ampliar significativament el seu parc d'ha bitatges actua, justament, com a estímul d'aquest creixement de població. Sabadell i Terrassa constitueixen immillorables exemples ja que, després de Barcelona, són els municipis que concentren una major quantitat d'habitatges iniciats, un fenomen habitual en els darrers anys que continua accentuant-se en mantenir-se l'elevat ritme de creixement de l'oferta residencial. De la resta de comarques de l'àrea metropolitana, destaca la notable expansió que es registra al Maresme, l'Alt Penedès i el Garraf, en tots tres casos superior al trenta per cent en relació amb la primera meitat de l'any 1996. Al Vallès Oriental, en canvi, es manté la tònica descendent iniciada l'any passat i, com s'aprecia al gràfic adjunt, és l'única comarca on no augmenta el nombre d'ha bitatges iniciats per 1000 habitants en relació amb el quinquenni precedent. Projectes d'habitatges visats pel Col.legi d'Arquitectes (Província de Barcelona) Període Habitatges Lliures Protecció oficial 1983 16.188 10.227 5.961 1984 13.644 8.014 5.630 1985 15.260 9.104 6.156 1986 11.621 7.965 3.656 1987 17.919 12.577 5.342 1988 26.330 22.819 3.511 1989 32.942 30.222 2.720 1990 20.489 19.203 1.286 1991 21.570 20.077 1.493 1992 21.868 19.687 2.181 1993 22.730 18.925 3.805 1994 27.744 23.929 3.815 1995 30.884 26.641 4.243 lr. tr. 7.547 5.660 1.887 2n. tr. 6.801 6.285 516 3r. tr. 10.154 9.034 1.120 4t. tr. 6.382 5.662 720 1996 34.758 32.351 2.407 lr. tr. 9.099 8.466 633 2n. tr. 9.066 8.623 443 3r. tr. 7.780 7.167 613 4t. tr. 8.813 8.095 718 1997 lr. tr. 10.894 9.730 1.164 2n. tr. 11.518 10.203 1.315 Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. Projectes visats Protecció Variació (%) Total Lliures oficial 2n. tr.1997/2n. tr. 1996 27,0 18,3 196,8 lr. sem.1997/1r. sem. 1996 23,4 16,6 130,4 1996/1995 12,5 21,4 -43,3 1995/1994 11,3 11,3 11,2 63 Llicències d'obres Sostre previst a les llicències d'obres aprovades (m2) 1988 275.752 210.327 59.141 56.149 32.542 47.953 681.864 140.903 822.767 1989 480.800 403.524 174.196 79.260 59.436 94.756 1.291.972 114.772 1.406.744 1990 451.787 629.003 241.413 267.339 301.827 111.789 2.003.158 202.625 2.205.783 1991 252.847 435.874 122.016 202.940 127.512 55.567 1.196.756 147.425 1.344.181 1992 192.105 278.695 110.557 86.292 82.541 50.917 801.107 194.087 995.194 1993 286.341 507.874 119.905 105.890 106.016 57.222 1.183.248 375.741 1.558.989 1994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.612 1995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.201 1.370.940 1996 298.914 202.588 85.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468 lr. tr. 49.862 38.157 10.729 29 12.442 5.765 116.984 85.274 220.135 2n. tr. 50.611 39.908 14.429 1.181 7.349 3.083 116.561 62.242 210.373 3r. tr. 55.035 57.595 14.639 14.927 10.493 2.008 154.697 39.027 214.728 4t. tr. 143.406 66.928 46.797 3.221 9.376 5.756 275.484 139.055 435.232 1997 lr. tr. 145.081 72.464 32.412 666 29.976 30.094 310.693 105.909 418.246 2n. tr. 139.495 50.559 32.234 5.670 4.194 8.876 241.028 102.149 348.203 I. Fins l'any 1991 inclou el sostre de nova planta dels pro ectes d'ampliació. 2. A partir de 1996canvia la classificació per usos ien el diferents epígrafs es comptabilitzen elsusos assignats per plantes. El total recull la resta d'usos i per aizó és superior al sostre nou més el de refor ma i ampliació. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespe Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. Habitatges i places d'aparcament 1992 1.815 98 1.913 11.499 1993 2.761 689 3.450 19.609 1994 2.483 349 2.832 14.202 1995 3.978 927 4.905 15.642 1996 3.400 1.053 4.453 6.521 1997 Ir. tr. 1.657 386 2.043 3.022 2n. tr. 1.397 667 2.064 2.195 La millora de les condicions de finançament i de les expectati ves envers la situació econòmica afavoreixen l'extraordinari impuls de la construcció residencial. En sintonia amb el que havia succeït en els mesos precedents, els projectes residencials han mantingut durant el segon trimestre de l'any un ritme de creixement extraordinari, que situa les xifres d'habitatges previstos en uns valors totalment excepcionals en comparació amb les dades corresponents a anys anteriors. En ter mes semestrals, d'ençà la concessió de les llicències d'obres per a la Vila Olímpica no s'havia tornat a aprovar una xifra tan elevada d'habitatges de nova construcció com la que s'ha registrat durant el primer semestre d'enguany. En conjunt, han estat poc més de tres mil els habitatges aprovats de nova construcció durant la primera meitat de l'any, més del doble de la xifra corresponent al mateix semestre de l'any anterior, i superior a la qualsevol any del període 91-94. El mapa adjunt il•lustra perfectament els trets bàsics d'aquesta expansió, caracte ritzada per la proliferació de promocions petites i mitjanes arreu de la ciutat. Aquests nous edificis s'aixequen en alguns casos en solars buits o infrautilitzats durant anys, però també abunda l'edificació nova per substitució d'antiga, residencial o no. Per últim, també hi ha promocions de grans dimensions, entre les que en destaca una 64 Sostre de nova planta previst a les llicències d'obres milersm= 1200 1000 800 600 400 - 200 - 0 1.89 11.89 .90 11.90 1.91 11.91 1.92 11.92 1.93 11.93 1.94 11.94 1.95 11.95 1.96 11.96 1.97 residencial 1 1 aparcaments restad'usos 1 1 1 1 • 1 1 de corresponent a l'operació del Front Marítim del Poblenou, amb 276 habitatges. No és difícil atribuir a les excel•lents perspectives que ha obert la millora de les condicions de finançament el bon moment que viu la construcció residencial a Barcelona. La millora en l'accessibilitat de la demanda i l'ampliació de l'oferta protegida constitueixen, tal com s'explica en altres apartats d'aquesta publicació, un excel•lent estímul de l'oferta. Lligat a aquesta expansió residencial, les places d'aparcament han experimentat un creixement semblant, superior al 60 per cent en relació amb el mateix període de l'any passat. El sostre nou des tinat a usos no residencials mostra també signes de recuperació, i aquest primer semestre la superfície aprovada duplica la correspo nent a la primera meitat del 1996. La trajectòria expansiva s'estén també al sostre de reforma i ampliació, epígraf que malgrat el fort impuls del sostre nou, conserva al voltant del 30 per cent del pes total del sostre aprovat a les llicències. 65 Evolució dels preus al mercat immobiliari: habitatges i places d'aparcament Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial reu de venda (ptes./ Nova 1986 70.852 1987 94.994 1988 141.090 1989 190.543 1990 203.274 1991 213.920 1992 229.614 1993 234.238 1994 233.907 1995 243.027 1996 238.474 lr. sem. 97 239.111 Segona mà Preu 'ofe Preu Preu Preu de lloguer 57.814 79.456 132.815 163.205 195.829 205.465 214.459 207.501 212.757 227.409 218.196 150.554 190.107 184.900 197.475 203.962 198.462 169.564 201.959 199.701 208.405 215.682 210.466 223.721 200.211 211.881 1.005 1.109 1.031 954 919 904 Font: Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona, Forcadell, A. Jover-Cambra de la propietat immobiliària i elaboració pròpia. Introducció Com ja és habitual en aquestes pàgines, analitzarem la situació i l'evolució recent dels diferents segments del mercat immobiliari residencial, aprofitant la publicació de les darreres dades disponi bles sobre els preus del sostre residencial i de les places d'aparca ment. Així, a més dels preus de compra-venda del mercat de nova planta, s'analitzarà com han evolucionat els del mercat de segona mà -el més important en termes quantitatius- i també els de llo guer.Aquesta visió del mercat, que inclou una anàlisi de l'evolució de l'oferta disponible d'habitatges nous, es veurà complementada en l'apartat següent amb l'evolució del cost d'accés a l'habitatge per part de les famílies barcelonines. Trets generals de l'evolució del mercat residencial a Barcelona. Abans de centrar l'anàlisi en els diferents segments del mercat, valdria la pena fer una referència inicial a manera de síntesi de l'e volució del que anomenem preu ponderat, que no és altra cosa que la mitjana dels preus de venda dels habitatges nous i els de segona mà, ponderada segons el pes de cada segment al mercat. 66 ptes/m, 250.000 Evolució del preu dels habitatges 200.000 - 150.000 100.000 50.000 0 1980 - Nova planta 1 1 1 1 19951985 1990 Segonamà (preu oferta) Segonamà (preu transacció) Font:Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona iForcadell. El valor afegit d'aquesta sèrie, serà bo recordar-ho, resideix bàsi cament en el fet de reflectir en un sola dada -nocional- l'evolució dels preus de venda dels habitatges pel conjunt del mercat i acos tar-nos, així, al preu mitjà del conjunt de transaccions que es fan a la ciutat. Donat que aquest preu de síntesi representa la totalitat del mercat i no només un percentatge minoritari com és el cas del de nova construcció, és el preu de referència més adequat per compa rar el nivell de preus de Barcelona amb el d'altres ciutats i munici pis on la proporció entre primera i segona mà tendeix a ser la inver sa. Creixement dels preus a un ritme inferior al de PIPC i al de la renda familiar disponible. En conseqüència, reducció dels preus en pessetes constants i de l'esforç econòmic per accedir a un habitatge en propietat. Així, si atenem al preu mitjà ponderat, l'evolució del primer semestre de 1997 en relació amb lamitjana de preus d'un any abans -un descens del 0,4 per cent- s'ha de qualificar d'estancament en termes monetaris. Un estancament tenyit de lleuger retrocés que corregeix el repunt a alça registrat el 1995, paral.lel al dels tipus d'interès. Les gairebé 212.000 ptes/m2 de preu mitjà de venda del conjunt de sostre residencial de la ciutat durant el primer semestre d'enguany donen continuïtat al llarg període d'estabilitat de preus que ha viscut el mercat immobiliari residencial de Barcelona d'ençà el 1993. Durant el darrer quinquenni, si a l'augment acumulat del cinc per cent del preu de venda del m2 de sostre residencial se li resta l'e fecte monetari de l'augment del 22 per cent de l'IPC, el resultat final és que el preu mitjà del sostre residencial actualment en ofer ta és, en termes reals, aproximadament un 17 per cent més baix que l'existent l'any 1992. Aquest descens dels preus en pessetes cons tants, a més de compensar parcialment l'augment explosiu de la segona meitat dels vuitanta, ha contribuït -en combinar-se amb la reducció dels tipus d'interès-, a millorar sensiblement l'accessibi litat a un habitatge en propietat per a un segment molt ampli de la demanda, el format per les rendes mitjanes i baixes. E■ oluc: IcI al incrca t Volum de transaccions realitzadas pelsAPIS saldos 60 40 20 -20 -40 — I I-60 I I I I 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Font: Dades delsAPIS facfiitades per la DireccióGeneral d'Arquitectura iHabitatge. Un altre tret característic de la conjuntura més recent del mercat residencial a Barcelona és el notable dinamisme que revela. Tant l'oferta com la demanda —les dues cares de la mateixa moneda viuen una fase d'activitat creixent, en la línia d'avui més que ahir i menys que demà. L'augment persistent de l'oferta d'habitatges en el mercat lliure i el volum registrat de transaccions realitzades són senyals inequívocs d'aquesta tendència. Una mostra més d'aquest dinamisme és el constant creixement del volum de crèdit bancari destinat a finançar adquisició d'habi tatge. I és que la tendència descendent dels tipus d'interès durant aquests darrers anys ha reduït sensiblement el cost financer d'ad quirir un habitage. Aquesta realitat, afegida a unes expectatives positives sobre l'evolució de l'economia i dels volums d'ocupació, així com al manteniment dels avantatges fiscals per a la compra de la residència habitual, han dibuixat un marc molt favorable per a l'expansió de activitat al segment residencial del mercat immobi liari. Les darreres dades posen de relleu un augment significatiu del ritme de vendes mensuals entre les promocions noves. Aquest fet pot pressionar lleument a l'alça els preus de venda. Hi ha símptomes, però, que apunten a la imminència del previsi ble canvi de tendència pel que fa als preus de venda. La demanda solvent en conseqüència la pressió que exerceix sobre el mercat està creixent a un major ritme que l'estoc de sostre residencial en oferta. Toti que les previsions a mitjà termini són que el nivell d'o ferta actual es mantindrà o tendirà moderadament a l'alça, no és descartable que una inicial reducció de l'oferta per l'augment del ritme de vendes de les noves promocions —aquest primer semestre de 1997 ja s'ha registrat un lleuger descens del nombre d'habitat ges disponibles— generi augments moderats de preus en alguns seg ments o zones, que es poden generalitzar a mitjà termini. Volumde crèdit bancari per a l'adquisició d'habitatge a Espanyabilions ptes. 14 12 10 o 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 mç 97 Nota: Saldos a final del període. Font: Banco de España. Evolució del preu dels habitatges i del tipus d'interès hipotecaripreu (milers ptes/m2) tipus d'interes (%) 250 240- 230 - 220 - 210- 200- 190- 180 18 - -16 - - 14 - - 12 1011 -8 - ' " " '''' 6 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 — Preu habitatges nous — Preu habitatges 2a. mà (oferta) —Tipus d'interès hipotecari (total d'entitats) Font: Banco de España, Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona ielaboració pròpia. 67 Evolució de roferta d'habitatges de nova planta' 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sans-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí 86 133 194 543 613 718 666 780 868 115 275 276 184 253 237 106 306 256 636 600 610 112 86 142 352 364 350 2.949 2.789 2.999 131 754 735 300 407 220 593 173 209 2.826 256 1.056 852 472 509 249 590 150 337 1.093 Barcelona 5.749 6.199 6.650 6.348 5.564 ' Oferta referida al primer semestre de cada any Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. 357 1.266 964 466 689 266 615 362 499 1.367 6.851 Evolució dels preus i de l'oferta del sostre residencial nou durant el primer semestre. Un cop definits els grans trets de l'evolució recent i situació actual dels preus al mercat residencial barceloní, encetarem l'anà lisi per tipologies de productes. Com és habitual, i aprofitant que la informació disponible del segment de nova construcció és més exhaustiva que la de segona mà o de lloguer, començarem i centra rem una bona part de l'anàlisi de l'evolució dels preus i de l'oferta a partir de les dades de l'informe de conjuntura que sobre el sector immobiliari residencial barceloní elabora periòdicament Tecnigrama. L'augment de l'oferta de nova planta i especialment del nom bre de promocions a la majoria de barris de la ciutat ajuda a contenir el previsible augment dels preus de venda en un moment de reactivació de la demanda. Després del repunt alcista dels preus de venda durant el 1995, coincidint, comjas'ha dit, amb un semestre de tensions en els mer cats financers i també amb una certa situació d'estancament de l'o ferta, any 1996 es reprèn la tendència a l'estabilitat dels preus grà cies a un notable augment del nombre de promocions en oferta a la pràctica totalitat dels districtes de la ciutat. 68 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 70 60 50 40 30 20 10 0 Localització de l'oferta nova per districtes Habitatges 2 3 4 5 6 Districtes Promocions Ii 7 8 9 10 1 2 3 6 istrictes ri mitjana 1990-91 lr. sem. 97 10 Font:Tecnigrama i elaboració pròpia. L'evolució del primer semestre —amb un augment interanual gai rebé inapreciable del 0,2 per cent— esmanté en la tendènciad'esta bilitat del nivell mitjà de preus, alhora que s'ha consolidat la reduc ció del cost de finançament i ha augmentat sensiblement el nombre de promocions i d'habitatges en oferta fins assolir els nivells de dotació més elevats dels darrers deu anys. La reducció de la superfície mitjana dels habitatges de nova planta permetmantenir l'evolució a la baixa del preu total, malgrat que el preu per m2 tendeix a augmentar. El preu total de venda a peu d'obra —sense finançament ni des peses legals— s'ha reduït, de mitjana, en unes vuit-centes mil pes setes i se situa en 27,4 milions de pessetes. Aquesta notable i pro gressiva reducció del preu total, després d'assolir nivells màxims a l'entorn dels 30 milions entre els anys 1993 i 1995, ha situat lamit jana actual al nivell de cinc anys enrereen termes nominals. Si fem la comparació en pessetes constants, veiem que la reducció ha estat superior a la registrada per m2. Això és conseqüència del procés de reducció de la superfície mitjana dels habitatges nous que durant el primer semestre de 1997 s'ha situat en poc més de 111 m2, el valor més baix dels registrats en el darrer decenni. Preu dels habitatges de nova planta lr. selnestre 1997) Preu de venda (ptes./m2) Preu de venda dels habitatges (milers ptes.) • •à màxim minim 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sans-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí 96,8 108,2 99,3 128,4 156,9 105,4 117,8 101,0 102,5 101,4 219.846 248.554 212.022 259.551 377.691 225.638 223.213 201.182 201.356 213.687 Barcelona 111,3 239.111 'Variació (ler. semestre 1997/ler. semestre 1996) Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. 4,2 5,1 -4,0 0,7 3,7 -4,3 2,0 -2,0 1,9 0,9 0,2 Evolució del preu i de la superfície dels habitatges nous milions de ptes. 35 125 - 120 30 - 115 25 - 110 20 105 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 preu (milions ptes.) - superfície (ma) Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Dit d'una altra manera, en la nova i creixent oferta que s'ha incorporat al mercat en els darrers quatre anys, els habitatges grans han anat perdent pes a favor d'una major diversificació del pro ducte. Si comparem l'estructura de l'oferta actual amb la del primer semestre de 1993 -període en el que es registra la superfície mitja na més elevada dels darrers deu anys- s'observa que malgrat un augment del nombre de promocions de gairebé el 40 per cent, les que ofereixen habitatges de més de 150 m2 disminueixen un 23 per cent. La resta de segments augmenten sense excepcions i les corresponents taxes de creixement s'accentuen a mesura que la superfície mitjana dels habitatges disminueix. 21.200 26.500 20.700 35.900 61.300 23.400 25.900 20.200 20.400 21.400 27.400 60.000 55.000 44.000 235.000 140.000 36.000 45.000 27.800 33.500 40.000 10.000 13.900 9.000 12.000 11.900 12.000 15.000 12.000 14.000 12.000 235.000 9.000 L'oferta de promocions i d'habitatges creix a tots els distric tes. Malgrat que més de la meitat de l'oferta es concentra encara a només tres districtes -L'Eixample, Sants-Montjuïc i SantMartí-, la dispersió augmenta. L'augment de l'oferta en el mercat lliure i la dispersió de les pro mocions per tots els districtes de la ciutat continuen sent els aspec tes més destacables de la nova oferta residencial. Amb l'excepció de Les Corts en comparació amb el primer semestre de 1996-, l'oferta d'habitatges ha augmentat a tots els districtes. En conjunt hi ha un 23 per cent més d'habitatges en oferta que els que hi havia un any enrere. Un augment molt semblant al del nombre de pro mocions, fet que implica que es manté estable la mitjana de 20 habitatges per promoció. Per districtes, l'expansió més espectacular ha estat la que s'ha registrat a Nou Barris. El creixement del 140 per cent sembla que comença a corregir la situació d'aparent oblit o desinterès en què vivia el districte per part dels promotors privats d'habitatges. A la banda dels que han registrat creixements més minsos destaquen Gràcia, afectat per l'escassetat crònica de solars lliures, i, especial ment, Horta-Guinardó, amb una oferta quantitativament molt esta ble i condicionada aquests darrers anys per les promocions olímpi ques de la Valld'Hebrón. 69 Districtes 10 9 8 7 6 5 4 3 2 Preus de venda màxims i mínims dels habitatges nous Preu mitjà 50 100 150 milions de pessetes 200 250 Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. A tall d'exercici per contrastar el grau de coincidència sobre el territori entre l'oferta d'habitatge nou i la població potencialment demandant —recolzant-nos en el fet que una part significativa de la demanda potencial d'habitatge el busca en primera instància al mateix barri on resideix— es compara la distribució per districtes dels habitatges en oferta amb la de la població resident que té entre 20 i 55 anys. El resultat són dos valors percentuals per any i dis tricte i la seva diferència ens indica si la situació és de relatiu equi libri o no. Una primera observació posa de relleu una significativa infra dotació de sostre residencial —el pes de l'oferta de nous habitatges al districte sobre el total de la ciutat és clarament inferior al que té en termes de població— als districtes del quadrant nord de la ciutat —Horta-Guinardó, Nou Barris i SantAndreu— més Gràcia i una rela tiva sobre-dotació a L'Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i, especialment, SantMartí. 70 Saldos entre l'oferta d'habitatge nou i població per districtes (percentatges sobre total ciutat) Districtes 10 9 8 7 6 5 4 3 2 -10 O I I 10 Variació (%) 1994 1111 1997 30 Font: Tecnigrama,Forcadell ielaboraciópròpia. El notable desequilibri entre oferta i demanda d'habitatge que encarapersisteix a nivell de districtes, s'està corregint gràcies a la dispersió de l'oferta. Aquesta situació de notable desequilibri entre oferta i demanda quant a localització per districtes, es compara malgrat tot, molt favorablement amb l'existent l'any 1994. Totjust tres anys enrere, amb una oferta només un tres per cent inferior a l'actual, tots els districtes amb l'excepció de Sants-Montjuïc i SantMartí, que con centrava un 45 per cent del total de l'oferta, patien un dèficit nota ble de dotació de sostre residencial, especialment acusat a Nou Barris. Una situació que s'explica tant per l'impacte sobre el mer cat de la important oferta d'habitatges olímpics i la ressaca d'una situació econòmica depressiva com per una demanda majoritària ment canalitzada cap a l'oferta residencial susceptible d'acollir-se als beneficis del Pla de l'Habitatge, que en al cas de la ciutat pas sava gairebé en exclusiva pel mercat de segona mà. En definitiva, una situació la dels anys 1993-1994 en la que les rendes mitjanes tenien escasses possibilitats d'accedir a la compra d'un habitatge nou a Barcelona, ateses les mancances de l'oferta i l'elevat cost d'accés a un habitatge en propietat com a resultat del cost de finançament i laprecarietat progressiva de moltes rendes. Amb l'incentiu afegit que aquesta demanda podia accedir a una oferta més variada i assequible a l'entorn metropolità sense assumir costos de desplaçament excesius gràcies a les Rondes i a la moder nització del servei ferroviari de rodalia. Preus dels habitatges per districtes milers ptes./m2 400 300 200 100 1 2 3 4 5 6 Districtes 11 = habitatges de habitatges 2a. mà nova planta (preu transacció) Font: Tecnigrama, Forcadell i elaboració pròpia. Evolució dels preus de compra d'habitatges de segona mà i de lloguer. En el segment de la segona mà, que canalitza pràcticament tres de cada quatre operacions de compravenda d'habitatge a la ciutat, el preumitjà d'oferta durant el primer semestre —les dades són pro visionals— ha registrat una flexió a labaixa d'aproximadament un dos per cent, alhora que la mitjana dels preus efectivament pagats a les transaccions esmanté estable, per quart any consecutiu, al vol tant de les dues centes mil pessetes/m2. L'augment de l'oferta residencial i la reducció de l'esforç econòmic-financer per accedir a la propietat d'un habitatge nou modera la pressió de la demanda sobre el segment de la segona mà. Aquesta estabilitat de preus, tot i ser emmarcada en un context expansiu de la demanda, s'ajusta a l'evolució de l'oferta de nova construcció. De fet, tot i que l'oferta nova marca el ritme, els dos mercats evolucionen en paral•lel donat que la de segona mà substi tueix amb molta freqüència l'escassa dotació o l'absència total de sostre nou en alguns segments i a moltes localitzacions de la ciutat. A més, les expectatives de revalorització juguen igual per als dos segments. Evolució de l'oferta i del preu dels habitatges (ler. semestre 1997) • • • Evolució del preu mitjàdels habitatges (ptes/m2 I I disminueix es manté ffi augmenta I I Evolució de l'oferta d'habitatges • disminueix • es manté • augmenta Font: Tecnigrama, Forcadell i elaboració pròpia. Un altre factor que manté estretament relacionats els nivells de preus en els dos segments del mercat és el fet que els actors que hi participen són, en moltes ocasions, els mateixos. Una part impor tant de la demanda d'habitatge nou a la ciutat, especialment en el segment de preus mitjà i alt, és de la que s'anomena demanda de millora; aquest segment de la demanda —deixant de banda la que ve del lloguer— acostuma a ser, alhora, venedor en el mercat de sego na mà. Com a conseqüència d'aquesta relació, tot augment de preus dels habitatges nous nojustificat per un augment corresponent dels costos reals de construcció, acaba per traslladar-se als preus del mercat de segona mà. La tendència descendent que els preus de lloguer han mantingut d'ençà el 1993 sembla que ha tocat fons. Després d'una reducció de gairebé el 20 per cent, resultat de comparar el nivell de preus actual amb la zona de màxims de l'any 1992, els preus de lloguer semblen haver trobat una certa estabilitat al voltant de les 900 ptes/m2. Un nivell de preus més ajustat a les condicions actuals del mercat si és que vol ser alternativa a l'opció de compra. 71 Preu de les places d'aparcament en edificis residencials de nova planta. Tipologia de l'oferta ' (1r. semestre 1997) Preu mitjà Tipologia de l'oferta (%) 1. Ciutat Vella 2.500 -6,4 18,8 6,3 75,0 100,- 2. L'Eixample 2.700 -6,3 20,0 1,5 78,5 100,- 3. Sans-Montjuïc 2.500 -6,2 20,4 3,7 75,9 100,- 4. Les Corts 2.700 -5,5 27,3 4,6 68,2 100,- 5. Sarrià-Sant Gervasi 3.100 -4,4 0,0 29,0 71,0 100,- 6. Gràcia 2.600 -10,9 28,6 19,1 52,4 100,- 7. Horta-Guinardó 2.600 -7,7 13,5 5,4 81,1 100,- 8. Nou Barris 2.500 -8,7 16,7 11,1 72,2 100,- 9. Sant Andreu 2.400 -1,8 7,1 3,6 89,3 100,- 10. Sant Martí 2.300 -11,8 19,5 9,8 70,7 100,- Barcelona 2.640 -5,4 17,1 8,1 74,8 100,- ' La distribució de les places d'aparcament en tres categories fa referència a les promocions d'habitatges de nova planta segons si aquestes disposen o no de places d'aparcament i -si en disposen- del règim de venda vinculat a la venda de l'habitatge. = Variació (lr. semestre 1997/1r. semestre 1996) Font: Tecnigrama ielaboració pròpia. Preus de les places d'aparcament (en edificis residencials de nova planta) mi ions de ptes. 5 _ _ - _ Districtes 1989 1992 lr. sem. 1997 Places d'aparcament El descens acumulat dels preus de venda torna a fer rendible la inversió en places d'aparcament, a banda d'afavorir un augment de la demanda per part dels compradors d'habitat ges. Les dades disponibles del primer semestre referides al preu de les places d'aparcament situades en edificis residencials de nova cons trucció revelen que la tendència continua sent descendent, alhora que en termes d'evolució interanual sembla que es pot començar a parlar d'una sensible desacceleració de la davallada. Possiblement, la represa de la demanda també es fa sentir, tot i que amb menys intensitat, en aquest segment. 72 Evolució del preu de les places d'aparcament milions ptes. 4,0 3,5 - 3,0--- 2,5 - 1,5 89 11.90 1.91 11.91 1.92 11.92 1.93 11.93 1.94 11.94 1.95 11.95 1.96 11.96 1.97 Per explicar aquesta recuperació de les vendes de places d'apar cament només cal tenir present la retallada de preus que han regis trat en els darrers quatre anys, l'augment del parc de vehicles, la diversitat de l'oferta -ha aparegut oferta nova per primera vegada en molts anys en carrers i zones amb dèficit de places al carrer- i també el fet que la reducció dels tipus d'interès possibilita assumir la compra d'un habitatge més plaça d'aparcament sense que l'es forç econòmic mensual se'n ressenteixi. A tall d'exemple, el preu al comptat de comprar enguany un habitatge amb plaça d'aparca ment inclòs és, de mitjana, equivalent al d'un habitatge sense apar cament any 1995. Alhora, el cost de finançament s'ha reduït apro ximadament en una tercera part. Evolució del cost d'accés a l'habitatge Accessibilitat familiar a l'habitatge a Barcelona , eu/(RFD) , Entrada Finançament Esforç econòmic Preu de venda (ptes.) (RFD) Renda familiar dispo ' , En ptes. En% de Tipus la RFD d'in % Quota men- suat eil tes. En % de RFD Nova planta 1989 22.544.000 2.998.747 7,5 6.763.200 2,3 16,1 249.508 99,8 1990 24.315.000 3.371.347 7,2 7.294.500 2,2 16,7 276.789 98,5 1991 26.246.000 3.642.013 7,2 7.873.800 2,2 16,0 289.106 95,3 1992 28.937.000 3.978.926 7,3 8.681.100 2,2 15,0 303.749 91,6 1993 30.198.000 4.183.217 7,2 9.059.400 2,2 14,0 301.619 86,5 1994 29.159.000 4.434.210 6,6 8.747.700 2,0 10,4 240.388 65,1 1995 30.517.000 4.722.434 6,5 9.155.100 1,9 11,0 260.141 66,1 1996 27.673.000 4.958.556 5,6 8.301.900 1,7 9,5 216.100 52,3 lr. sem. 97 27.400.000 5.094.371 5,4 8.220.000 1,6 7,4 189.685 44,7 1989 10.292.670 2.998.747 3,4 3.087.801 1,0 16,1 113.915 45,6 1990 12.351.240 3.371.347 3,7 3.705.372 1,1 16,7 140.600 50,0 1991 13.549.860 3.642.013 3,7 4.064.958 1,1 16,0 149.255 49,2 1992 17.109.630 3.978.926 4,3 5.132.889 1,3 15,0 179.598 54,2 1993 16.641.000 4.183.217 4,0 4.992.300 1,2 14,0 166.211 47,7 1994 17.772.750 4.434.210 4,0 5.331.825 1,2 10,4 146.520 39,7 1995 17.337.000 4.722.434 3,7 5.201.100 1,1 11,0 147.789 37,6 1996 17.266.194 4.958.556 3,5 5.179.858 1,0 9,5 134.833 32,6 lr. sem. 97 17.037.956 5.094.371 3,3 5.110.387 1,0 7,4 117.950 27,8 Font: Elaboració premia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propieta Urbana de Barcelona. A l'espera de disposar de la bateria de dades necessàries per dur a terme l'anàlisi corresponent al conjunt de any, avancem els grans trets de l'evolució del cost d'accés a l'habitatge en el mercat lliure a Barcelona durant el primer semestre de 1997. Cal, així, tenir present que l'evolució que resulta de comparar les dades del primer semestre amb les del 1996 correspon a un període inferior a any. Durant el primer semestre de 1997 ha continuat millorant la capacitat de les famílies barcelonines d'accedir a un habitatge en propietat. Els indicadors que utilitzem per mesurar l'esforç econòmic que li representa a una família barcelonina adquirir un habitatge a la ciutat continuen mostrant una clara i persistent tendència descen dent d'aquest cost d'accés; en poques paraules, i a risc de semblar repetitius i fins i tot excessivament triomfalistes, la situació actual i la que es preveu pel conjunt de l'any és la més favorable en ter mes retrospectius, almenys des de final dels anys vuitanta, per a una família que decideixi comprar un habitatge. Sembla, però, que a aquesta tendència descendent li queda ja poc recorregut. Simplificant, i a manera de recordatori, el cost econòmic que ha d'assumir una família (o una persona) quan compra un habitatge ve determinat bàsicament -deixant de banda el cost d'oportunitat- pel preu de l'actiu que adquireix -incloses despeses legals i adminis tratives- més, si s'escau, el cost del finançament. D'altra banda, l'esforç econòmic que ha de suportar aquesta família és en relació directa amb el cost total d'adquisició i inversa amb el nivell de renda o riquesa de què disposa. El model que utilitzem simula l'evolució d'aquest esforç econò mic o cost d'accés en termes de mitjana; és a dir, aquell que ha d'assumir una família amb una renda familiar disponible equiva lent a la mitjana de la ciutat -sense considerar el volum de patri moni o riquesa de què disposa- que vol comprar un habitatge de preu també igual al preu mitjà i que recorre a un crèdit hipotecari per finançar-ne la compra. Els beneficis fiscals d'aquesta inversió, en el cas de tenir-hi dret, no es consideren. En tot cas, és un altre component que redueix l'esforç econòmic i facilita l'accessibilitat a l'habitatge en propietat. 73 I \ oI ,[ JcccI 11.[1-11 8 7 6 5 4 3 (%) 110 100 Esforç econòmic d'accés Preu de venda / ingressos 89 90 91 92 93 94 95 96 97 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 Entrada / ingressos 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Esforç econòmic d'amortizació En % dels ingressos (milers ptes.) Quota mensual 90 300 80 70 250 60 200 50 40 150 30 20 100 89 90 91 92 93 94 95 96 97 89 90 91 92 — Habitatges nous \-\ 93 94 95 96 97 — Habitatgesde segona mà Nota: Les dades de 1997 corresponen al primer semestre. 74 L'abaratiment del cost de finançament ha estat el factor determinant de la notable reducció de l'esforç econòmic que han d'assumir les famílies per adquirir un habitatge. La conjunció, per enèsim any consecutiu, de l'estancament en pessetes corrents del preu de venda del sostre residencial, de la reducció dels tipus d'interès i de l'augment de la renda familiar dis ponible, fa que l'esforç econòmic que ha de realitzar una família per accedir a la propietat d'un habitatge en el mercat lliure hagi continuat minvant durant aquest primer semestre. Dels tres factors, el que ha tingut unaevolució més determinant en els darrers mesos ha estat l'evolució del tipus d'interès. En menys d'un any la reduc ció del cost de finançament ha superat el vint per cent. Sense considerar l'efecte d'aquest descens del preu del diner, l'esforç econòmic mesurat per la ràtio preu de vendakenda anual continua a la baixa però desaccelerant-se. Els valors de cinc i tres anys de rendes familiars necessaris per adquirir un habitatge nou i de segonamà respectivament, s'apunten com a punts d'inflexió en aquesta successió de mínims Si comparem els valors més recents de l'indicador d'esforç econòmic en relació amb la situació existent tot just fa quatre-cinc anys, s'observa que el percentatge de renda que una família ha de destinar per pagar la quota mensual del crèdit hipotecari s'ha reduït a lameitat, tant si ha comprat un habitatge nou com si ha optat per un de segona mà. La diferència entre l'un i l'altre rau en el diferent percentatge de renda compromesa, com a conseqüència de la diferència de preus entre els dos mercats i el major capital a finançar en el cas de l'habitatge nou. VI. Ocupació .• ;'¡'»- Ápr. •4. • • • , Mercat de treball Població activa, ocupada i aturada. Taxes d'atur Barcelona Regió Metropolitan Taxes d'atur registrat 732.027 613.625 118.402 1.741.556 1.395.220 346.336 16,21987 19,9 18,3 20,9 1988 725.042 627.965 97.077 1.721.522 1.438.889 282.633 13,4 16,4 15,2 18,8 1989 737.803 667.161 70.642 1.751.523 1.538.125 213.398 9,6 12,2 11,6 16,2 1990 731.720 665.482 66.238 1.785.001 1.581.980 203.021 9,1 11,4 10,9 15,6 1991 712.411 646.116 66.295 1.775.885 1.578.137 197.748 9,3 11,1 11,0 15,6 1992 703.653 634.162 69.491 1.745.789 1.540.541 205.248 9,9 11,8 11,2 15,5 1993 694.895 608.559 86.336 1.832.178 1.572.425 259.753 12,4 14,2 13,8 17,6 1994 686.137 599.219 86.918 1.850.809 1.603.232 247.577 12,7 13,4 12,6 16,5 1.95 683.948 598.556 85.392 1.865.359 1.622.785 242.574 12,5 13,0 12,2 16,4 11.95 681.758 600.821 80.937 1.859.522 1.630.144 229.378 11,9 12,3 11,3 15,6 111.95 679.569 600.740 78.829 1.874.248 1.648.497 225.751 11,6 12,0 11,0 15,2 IV.95 677.379 601.311 76.068 1.871.244 1.650.361 220.883 11,2 11,8 11,1 15,1 1.96 675.190 599.936 75.254 1.843.936 1.622.768 221.168 11,1 12,0 11,3 15,2 11.96 674.100 603.864 70.236 1.851.807 1.645.306 206.501 10,4 11,2 10,3 14,1 111.96 681.542 612.608 68.934 1.887.983 1.681.251 206.732 10,1 10,9 10,1 13,7 IV.96 688.335 621.710 66.625 1.896.387 1.693.393 202.994 9,7 10,7 10,2 13,8 1.97 684.630 618.075 66.555 1.864.322 1.663.947 200.375 9,7 10,7 10,1 13,9 11.97 680.925 617.541 63.384 1.882.136 1.694.254 187.882 9,3 10,0 9,1 13,0 Nota: Dades a final de període. La RMB (Regió Metropolitana de Barcelona) escompon de les 7 comarques de 1 Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidenal iVallès Oriental Font: Elaboració pròpia a partir de les dades censals, de l'Enquesta de PoblacióActiva per a Barcelona (a partir del 3r. tr. 1996) i província, i de lesdades d'atur de l'INEM. (%) 19 18 17 16 15 14 13 - 12 - 11 - 10 - 9 8 ' Taxes d'atur registrat ■11•1 ---■•111111_ 92 93 94 95 96 97 - Barcelona - RMB - Catalunya Espanya Nota aclaraffiria Reprenem estimació de la població activa de Barcelona segons la metodologia utilitzadafins al número 31. Els valors són provi sionals i, si s'escau, seran corregits quan es coneguin les xifres corresponents del Padró de 1996. De moment descartem les xifres de l'explotació de l'EPAper a la ciutatpublicades al número anterior que, a banda d'una certa sub valoració en termes absoluts de les xifres de població activa, pre senten variacions trimestrals dfícils dejustificar L'augment de l'ocupació al segon trimestre permet reduir l'a tur i absorbir l'increment de la població activa. Les dades relatives al conjunt del mercat de treball durant el segon trimestre d'enguany i l'avanç dels primers mesos d'estiu per meten fer-ne una lectura clarament positiva. Per una banda, atur registrat a finaldejuny és un dels més baixos dels darrers deu anys. De fet, ens hem de remuntar als mesos d'estiu del 1991 i del 1992 per trobar un nombre d'aturats equivalent. Paral.lelament a aquest descens de l'atur, l'ocupació continua en augment, i la creació de nous llocs de treball permet no només que les llistes de demandants de feina disminueixin, sinó que és capaç d'absorbir l'increment de població activa que es dóna en períodes de creixement econòmic. Aquestmarc és aplicable tant a Barcelona com a l'àmbit metro polità, Catalunya o Espanya, si bé és cert que el descens de atur és, en termes de percentatge, més acusat a Barcelona que a l'entorn metropolità o al conjunt espanyol. Així, les dades de juny situen la taxa d'atur a la ciutat a un nou per cent, un punt per sota de la de la Regió Metropolitana, amb un deu per cent, i quatre punts per sota de la d'Espanya, amb un 13 per cent. La de Catalunya, gràcies sobretot al bon comportament de atur a Lleida i Girona en els darrers mesos, se situa en un mínim 9,1 per cent i al mateix nivell que Barcelona. 77 Atur registrat a Barcelona i a la Regió Metropolitana 1111ww onstruccro S.o.a.Total Masculí Femem, 31 des. 1991 66.295 38.574 13.721 23.199 3.06327.721 35.372 4.572 31 des. 1992 69.491 32.795 36.696 14.029 23.785 4.461 37.193 3.956 31 des. 1993 86.336 44.246 42.090 18.432 28.785 5.567 46.312 5.529 31 des. 1994 86.918 45.129 41.789 16.806 28.922 5.183 45.611 7.016 31 març 1995 85.392 43.870 41.522 15.889 27.941 4.964 45.277 7.026 30 juny 1995 80.937 41.333 39.604 14.048 26.190 4.819 43.114 6.640 30 set. 1995 78.829 40.001 38.828 13.747 25.072 4.688 42.109 6.779 31 des. 1995 76.068 38.808 37.260 11.121 23.658 4.535 40.906 6.793 31 març 1996 75.254 38.240 37.014 10.959 22.406 4.461 41.096 7.107 30 juny 1996 70.236 35.287 34.979 9.624 20.779 4.125 38.248 6.921 30 set. 1996 68.954 34.303 34.651 9.617 19.751 4.110 37.701 7.233 31 des. 1996 66.625 33.273 33.352 9.255 18.554 3.946 36.435 7.511 31 març 1997 66.555 33.048 33.507 9.176 17.933 3.888 36.991 7.569 30 juny 1997 63.384 31.122 32.262 8.161 16.749 3.530 35.471 7.467 31 des. 1991 197.748 77.016 119.732 51.572 85.682 13.116 82.063 16.280 31 des. 1992 205.248 94.910 110.268 55.186 87.125 19.395 84.296 13.813 31 des. 1993 259.753 132.910 126.843 73.260 105.867 24.933 108.209 19.869 31 des. 1994 247.577 125.478 122.099 61.345 96.656 21.921 104.999 23.032 31 març 1995 242.574 120.304 122.270 59.519 92.475 20.333 105.111 23.704 30 juny 1995 229.378 112.125 117.253 53.542 86.597 19.337 99.465 23.076 30 set. 1995 225.751 110.628 115.123 52.713 84.050 19.638 97.951 23.255 31 des. 1995 220.883 109.646 111.237 44.857 80.441 19.440 97.275 22.807 31 març 1996 221.168 109.294 118.874 44.712 78.224 19.341 98.716 23.979 30 juny 1996 206.501 100.900 105.601 39.683 72.718 17.864 91.795 23.300 30 set. 1996 206.732 100.655 106.077 40.448 70.979 18.351 92.296 24.331 31 des. 1996 202.994 99.511 103.483 38.954 67.857 17.991 92.253 24.018 31 març 1997 200.375 97.460 102.915 37.702 65.111 17.510 93.368 23.524 30 juny 1997 187.882 Font:Dades de l'INEM facilitadesper la Regidoria de Promoció Economica i Ocupacióde l'Ajuntament de Barcelona iper la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Variació (%) Barcelona RMB 30 juny 97/ 31 març 97 30 juny 97/ 30 juny 96 31 març 97/ 31 des. 96 31 març 97/ 31 març 96 Atur total -4,8 -9,8 -1,3 -9,4 - masculí -5,8 -11,8 -2,1 -10,8 - femení -3,7 -7,7 -0,5 -8,0 -juvenil -11,1 -15,2 -3,2 -15,7 - agricultura -4,0 2,5 -1,5 -5,1 - indústria -6,6 -19,4 -4,0 -16,8 - construcció -9,2 -14,4 -2,7 -9,5 - serveis -4,1 -7,3 1,2 -5,4 - s.o.a. -1,3 7,9 -2,1 -1,9 Per enèsim mes consecutiu, l'atur registrat contiva en descens a unes taxes properes al deu per cent anual, però les diferèn cies per sectors i sexes es van accentuant. Una de les principals característiques de l'evolució de l'atur total registrat a Barcelona és la seva homogeneïtat en el temps. En efec te, durant els darrers dos anys -des del juliol de 1995- no hi ha hagut cap mesen què la seva disminució interanual no s'hagi situat ratllant el deu per cent o clarament per sobre. Tot i que es detecta 78 milers de persones 100 Aturats registrats 90 - 80 - 70 - 60 - 50 - 40 - 30 - 20 1111111111111111111111111111111111111111111111111111111 11111111111 1992 1993 1994 1995 - Total - Homes 1996 1997 Dones una lleugera desceleració de les taxes, el fet que continuin tan ele vades ha permès que el nombre de desocupats registrats hagi anat disminuint de manera contínua, i en termes absoluts, de l'ordre de 22.000 en poc més de dos anys. El gràfic sobre l'evolució de l'atur registrat illustra clarament aquesta tendència. Distribució dels contractes registrats a l'INEM o aco a mesures de foment 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 220.091 291.065 328.528 350.018 379.209 368.500 268.898 1994 319.814 1995 421.277 lr. tr. 100.355 2n. tr. 104.239 3r. tr. 104.783 4t. tr. 111.900 1996 492.431 lr. tr. 112.283 2n. tr. 116.676 3r. tr. 116.312 4t. tr. 147.160 1997 lr. tr. 120.764 2n. tr. 137.994 107.702 147.458 166.999 174.760 181.460 153.474 108.080 299.179 393.713 92.305 97.560 98.801 105.047 464.842 104.800 110.458 111.093 138.491 112.650 127.594 112.389 143.607 161.529 175.258 197.749 215.026 160.818 20.635 27.564 8.050 6.679 5.982 6.852 27.589 7.483 6.218 5.219 8.669 8.114 10.400 Font: Dades de l' NEM facilitades per la Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona. A la Regió Metropolitana, l'evolució és força similar a la de Barcelona, tot i que la disminució de l'atur hi és lleugerament menys acusada, igual com passa a Catalunya, on les variacions interanuals tampoc no arriben al deu per cent però s'hi acosten molt. En canvi, la disminució de l'atur registrat a Espanya és cla rament menor i se situa en els últims mesos entre un sis i un set per cent en termes interanuals. Ara bé, tot i que cal considerar aquesta disminució generalitzada de atur com una dada clarament positiva, no és menys cert que amaga comportaments en aparença contradictoris, com ara la desi gual evolució entre l'atur masculí i el femení. Ja és sabut que en èpoques de creixement econòmic i de bones perspectives de trobar feina, hi ha unapart de la població -sobretot femenina- que deci deix apuntar-se a les llistes del'Inem. Aquest fet, a més de frenar el descens de l'atur femení, fa aug mentar el nombre d'aturats sense ocupació anterior, i en certa menera, el fet que augmenti aquest col•lectiu no s'ha d'interpretar com una dada negativa, sinó tot el contrari, ja que significa incor poració o reincorporació al mercat de treball reglat d'un volum de població en edat de treballar que no figurava com a població acti va. És en part per aquest factor que les variacions en moments d'expectatives certes d'ocupació difereixen força entre aturmascu lí i femení, i es registra en els últims mesos unadisminució de l'a tur força més accentuada en els homes que en les dones. Contractes registrats milers de contractes variació (%) 550 _ 40 500- - 30 450- -20 - 10 400- 350 - --10 300 - --20 250- --30 200 1 1 -40 1992 1993 1994 1995 1996 97 total acumulatdarrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Es consolida la tendència expansiva de la taxa d'activitat femenina. Darrere d'aquest diferent comportament de l'atur per sexes hi ha també el diferent dinamisme de l'ocupació per sectors. A grans trets, i simplificant-ho molt, el major nivell d'ocupació en el col-lectiu masculí es deu en gran part al fet que el creixement econòmic ha estat força més intens, en la primera fase expansiva de l'economia, en la indústria i en menor grau en la construcció, sec tors en què la contractació és majoritàriament masculina. Contràriament, el dinamisme menys accentuat en termes relatius en el conjunt dels serveis -sectormés procliu a incorporar dones en els seus llocs de treball- ajudaria a explicar per què l'atur femení no disminueix en la mateixa proporció que el masculí. Tot i aquesta obvietat, i gràcies a la posició dominant del terciari en l'economia de la ciutat, el dinamisme de la població activa femenina és un fet: en aquests darrers tres anys de creixement econòmic, el diferencial entre les taxes d'activitat masculina i femenina s'ha reduït de cinc punts. En definitiva, aquestes dades ens parlen d'un augment de l'ocu pació masculina amb una població activa més o menys estable, mentre que augmenta l'ocupació femenina gràcies a un major potencial de creixement de la seva població activa. Aquesta diferència per grans sectors econòmics es ben palesa en les corresponents variacions de l'atur. Així, al mes de juny d'en guany i per a Barcelona, l'atur registrat a la indústria era de quasi un vint per cent inferior al d'un any abans, contra un 14,4 per cent a la construcció i un 7,7 als serveis. És evident que en tots ells es - registra una lleugera desceleració de la intensitat, per tal com les comparacions amb un any enrere són cada cop menys acusades, però sobretot en els serveis, on ha passat en només sis mesos de taxes de disminució del deu per cent al set i escaig. És tot un símp toma que la disminució de l'atur ja ha esgotat el seu període més fort i que no és previsible que continuï disminuint a un ritme tan acusat com ho ha fet al 1996 i inicis del 1997. La creació de nous llocs de treball també serà, previsiblement, més moderada. Per a la Regió Metropolitana, són vàlides les mateixes conside racions, i també s'hi registra una diferència cada cop més accen tuada entre el ritme de disminució de l'atur en el homes i en les dones, mentre que en l'evolució per sectors s'hi detecten alguns matisos, fruit de la diferent estructura productiva. A l'àmbit metro 79 Assalariats i comptes de cotització del règim general de la Seguretat Social Comptes de cotizació IV. 91 767.767 1.362.510 1.804.920 74.047 145.251 216.306 IV. 92 735.427 1.318.814 1.753.094 71.894 139.571 200.788 IV. 93 680.265 1.223.867 1.631.986 68.026 132.160 191.359 IV. 94 659.431 1.232.726 1.660.670 72.430 146.609 213.181 I. 95 662.182 1.249.109 1.668.670 73.351 149.867 218.314 II. 95 664.429 1.269.379 1.743.421 73.967 153.026 226.148 III. 95 660.812 1.261.041 1.732.287 73.081 150.919 224.015 IV. 95 663.865 1.263.463 1.705.443 74.123 153.563 224.702 I. 96 665.306 1.276.824 1.726.960 74.400 155.593 227.904 11. 96 672.325 1.300.716 1.782.345 75.003 157.971 234.119 III. 96 671.640 1.295.961 1.773.360 74.263 155.893 231.543 IV. 96 674.151 1.300.405 1.756.657 75.388 158.818 232.716 I. 97 685.821 1.329.829 1.806.656 76.136 161.360 237.049 II. 97 700.075 1.361.691 1.870.743 76.231 162.568 241.649 Distribució sectorial dels assalariats II. 96 8.319 26.666 49.052 44.329 30.822 105.808 31.873 45.873 42.964 90.594 48.332 75.255 52.980 19.458 III. 96 8.277 26.414 48.920 43.169 30.952 105.304 32.220 46.581 42.749 92.506 46.975 75.230 52.117 17.339 IV. 96 8.017 25.642 48.009 43.221 30.035 108.531 32.523 46.345 42.285 93.496 48.448 77.230 53.179 17.190 I. 97 7.971 25.994 48.468 43.347 31.737 106.546 33.530 46.675 43.005 100.918 49.269 78.344 53.660 17.010 II. 97 7.974 26.138 49.171 43.731 33.017 107.767 34.091 46.609 43.116 110.052 49.368 77.289 54.597 17.155 11. 96 9.262 76.622 145.615 137.316 76.323 213.772 55.780 64.525 54.243 130.794 72.400 130.798 82.143 51.123 III. 96 9.201 76.877 147.030 134.846 74.694 213.739 55.995 65.474 54.389 133.967 70.134 131.674 81.453 45.328 IV. 96 8.928 75.738 146.174 134.441 72.365 219.810 53.789 65.556 53.849 135.653 71.210 135.359 83.143 44.690 I. 97 8.851 77.166 150.068 137.593 77.368 220.718 56.378 67.004 53.252 142.041 71.543 138.555 84.405 44.881 II. 97 8.867 78.016 153.544 139.711 80.860 226.056 59.608 67.837 53.447 152.538 73.048 137.296 85.808 45.055 1 Agricultura, ramaderia i pesca 5 Altra indústria manufacturera 9 Transports i comunicacions 13 Sanitat, Ensenyament i serveis socials 2 Energia iaigua 6 Construcció 10 Finances i serveis immobiliaris 14 Serveis personals i domèstics 3 Extracció de minerals no energètics. Química 7 Comerç i reparacions 11 Serveis immobiliaris i a les empreses NC Noclassificat 4 Metal4úrgia 8 Hosteleria 12 Administració pública Nota: Només contempla els centres de treball que cotitzen peralgun treballador. Font: INSS. Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. polità és on, recordem-ho, es va detectar abans la millora de l'ocu pació i la reducció de l'atur, justament gràcies al major pes de la indústria. Ara, però, Barcelona conserva aquell pols inicial -en ter mes de reducció de l'atur- que ja comença a perdre intensitat a la regiómetropolitana, alhora que l'actual creixement del consum i de l'activitat turística afavoreix que sigui a Barcelona on l'atur corres ponent al sector serveis disminueixi amb més intensitat. La reforma laboral fa que es dupliquin les contractacions indefinies en el seu primermes de funcionament, tot i que encara signifiquen una part molt petita del total. El que sí que és previsible que canvïi substancialment són els tipus de contractes, amb l'entrada en vigor al juny passat de la reforma laboral, i especialment del nou marc sobre els indefinits. Ja en aquest primer mesd'entrada de la nova llei, aquest tipus de con tractes es van multiplicar per dos , tot i que nornés van representar un 11,3 per cent del total de contractes signats. Es evident que si en el futur es manté aquest guany de pes relatiu de la contractació 80 indefinida, les xifres globals de contractació se'n ressenteixin. De moment, però, les dades continuen mostrant una tendència a alça en nombre de contractes, sense entrar en la seva durada ni tipolo gia. Noves dades sectorials del nombre d'assalariats. Finalment, reprenem en aquest número les dades relatives al nombre total d'assalariats i de comptes de cotització, on es palesa clarament l'augment de l'ocupació. Iniciem també unadistribució per sectors dels assalariats, des del segon trimestre de 1996, i a par tir de la nova Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de 1993. En comparació amb la CNAE antiga, la de 1994, en aquesta desglossem el sector serveis amb més detall del que permetia an tiga agrupació a un dígit. Només recordar que en aquestes dades, la ubicació territorial és en funció del centre de cotització i no del lloc de residència del treballador, i han de servir per aproximar-nos a partir d'un altre indicador a la realitat laboral de Barcelona i la seva regió metropolitana. Monografia Perfil i preferències de la demanda d'habitatge a Barcelona i entorn metropolità Redacció de BARCELONA ECONOMIA Perfil i preferències de la demanda d'habitatge a Barcelona i entorn metropolità Introducció Segurament, hom podria estar d'acord que, en comparació amb uns anys enrere, cada cop es difon més i es comprèn millor la infor mació relativa al mercat immobiliari. Tant a nivell d'estudis espe cialitzats com d'informació general, s'han multiplicat els articles que analitzen l'evolució dels preus, les condicions de finançament o les característiques de lanova oferta residencial. En canvi, escas segen els que tenen com a objectiu conèixer la tipologia, les carac terístiques i la capacitat adquisitiva de la demanda, el que no deixa de provocar una certa perplexitat si es para atenció al fet que en la nostra societat (una societat de mercat, al cap i a la fi) hi ha una veritable obsessió per conèixer els gustos i les preferències de la demanda d'una immensa quantitat de productes. Si l'oferta no es preocupa de conèixer o ignora les preferències de la demanda corre el risc de no vendre els productes que posa al mercat. Però, en realitat, i per poc que el producte compleixi unes condicions que el facin acceptable, és un risc molt petit en una situació d'escassetat d'oferta i de demanda abundant com és el cas del mercat residencial a Barcelona. En conseqüència, si hom accep ta que gairebé ningú no troba "la casa dels seus somnis" ajustadaal pressupost de què disposa, la demanda acaba per conformar-se amb allò que la seva capacitat econòmica li permet d'entre el que amb temps, energia i paciència ha trobat al mercat i més s'assembla al que desitjava. Des d'aquestes pàgines, hem expressat repetides vegades la importància de conèixer les característiques i preferències de la demanda pel bon funcionament delmercat. Per això, ens complau presentar els principals resultats de l'informe Estudio de la deman da residencial en Barcelona y su área metropolitana elaborat per la consultora immobiliària Tecnigrama durant els primers mesos del 1997. Aquest informe té l'objectiu de quantificar i analitzar la demanda per als propers tres anys de productes residencials de pri mera i segona mà, en venda i lloguer, i de places d'aparcament tant a Barcelona com a àrea metropolitana. Aquest estudi representa unaactualització i una continuació dels articles publicats als números 10 i 22 de Barcelona Economia, on es presentaven les principals conclusions de l'estudi Preferències dels compradors d'habitatge a Catalunya, editat per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, el Consell de Col•legis d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, per als anys 1990 i 1993. La dife rent metodologia emprada i una segmentació territorial i de pro ducte diferent aconsella no establir massa comparacions entre aquests estudis i el que aquí presentem. Però, en tot cas, convé tenir-los presents com a punts de referència per tal de constatar l'e volució d'alguns aspectes bàsics de les característiques o el perfil de la demanda. Per últim, i abans de passar a presentar els resultats, repassarem la metodologia utilitzada. L'estudi s'ha realitzat a partir de 5.000 enquestes fetes a persones d'entre 25 i 59 anys residents a Barcelona i dotze municipis del seu entorn metropolità'. A diferèn cia dels estudis comentats anteriorment i realitzats els anys 1990 i 1993 —basats en el tractament dels resultats d'uns qüestionaris que els agents de la propietat immobiliària presentaven als seus clients, futurs compradors d'habitatge—, el present estudi parteix d'una mostramolt àmplia que es va concretant via entrevista fins als prop de 450 casos corresponents a persones que constitueixen explícita ment demanda efectiva. Univers Del conjunt de persones entrevistades, la meitat resideix a Barcelona i la resta, als altresmunicipis analitzats. Dintre de cadas cun d'ambdós àmbits territorials, el nombre d'entrevistes realitza des ha estat proporcional a lapoblació resident, tant a nivell de dis trictes com de municipis. Amb una distribució equilibrada quant a sexes, les entrevistes s'han repartit per edats de la següent forma: entre 25 i 34 anys, un quaranta per cent; la mateixa proporció pels que tenen de 35 a 44 anys; i un 20 per cent pels que tenen de 45 a 59 anys. La major part dels entrevistats han declarat tenir parella —tres de cada quatre—, i la dimensió mitjana de la família dels entre vistats oscil.la entre els dos i els quatre membres. Règim d'ocupació actual en (%) Barcelona Entorn metropolità Eg de lloguer de propietat de propietat familiar Font de tots els gràfics: Elaboració pròpia a partir de les dades de Tecnigrama: ' Badalona, Cerdanyola,Cornellà, Esplugues, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Rubí, Sabadell, Sant Cugat delVallès, Sant Joan Despí, Terrassa i Viladecans. 83 ‘1 , Situació i motivació de la demanda Tipus d'habitatge desitjat Rei Nou Usat I I Lloguer Comparació habitatge actual i desitjat (%) Nou Ben Nou EM Usat Habitatge desitjat ffiPropietat De la família Lloguer LloguerI I Nota: Nou Bcn: Habitatge nou a Barcelona. Nou EM: Habitatge nou a l'entornmetropolità. (%) 100 75 50 25 0 Nou Ben Nou EM Usat Habitatge desitjat • Formació parella Millora Ei Independència 11111 Accés a la propietat Motiu del canvi d'habitatge Lloguer Pel que fa a la professió del que a l'enquesta s'anomena cap de familia, prevalen els empleats de coll blanc i funcionaris —un 30 per cent—, i els obrers qualificats —un 24,4 per cent—, seguits de lluny pels professionals autònoms i els comerciants —un 11,7 per cent. Quant a ingressos cal, abans de tot, subratllar que una de cada tres persones no ha contestat aquesta pregunta, i no tots els que ho han fet han distingit entre ingressos nets i bruts. Fetes aquestes aprecia cions,més de lameitat dels entrevistats han declarat uns ingressos bruts familiars inferiors a 4 milions anuals. Una tercera part de les persones entrevistades residents a Barcelona declara que viu en un habitatge en règim de lloguer, una proporció semblant a la que es dedueix del cens d'habitatges del 1991. Aproximadament la meitat ho fa en un de propietat, i un 16 per cent viu en un habitatge que pertany a la seva familia. La pro porció de persones que ocupa un habitatge de lloguer disminueix pràcticament a la meitat als municipis de entorn metropolità ana litzats, en benefici del segment de propietaris. Una diferència lògi ca atesa la importància del parc de lloguer a la ciutat central en comparació amb la resta de àrea metropolitana, on el parc d'habi tatges és molt més jove i, a molts municipis, es troba en expansió. Situació i motivació de la demanda Del conjunt de persones entrevistades que constitueixen deman da efectiva —és a dir, que ja han pres la decisió de canviar d'habi tatge i ho farà en un període màxim de tres anys—, un 46 per cent està decidit a adquirir un habitatge nou, un 35 per cent un de sego na mà, i poc menys d'un 20 per cent es decantarà per un habitatge de lloguer. Preval, així, de manera aclaparadora l'opció de compra sobre la de lloguer, un fet esperable en una societat com la nostra en la que l'habitatge s'ha constituït en la base patrimonial de mol tes famílies de rendes baixes i mitjanes, on es prima fiscalment el règim de propietat enfront del lloguer i especialment en un context com l'actual, en el que la combinació de preus estancats i de millo ra de les condicions de finançament han situat l'opció de compra en una posiciómolt competitiva en termes econòmics enfront de la del lloguer. 84 Aquesta observació es confirma plenament si s'observa l'eleva da proporció de persones que estan disposades a canviar d'habitat ge i actualment n'ocupen un en règim de lloguer. Representen la meitat dels que volen adquirir-ne un de nou a Barcelona, la meitat dels que en volen un d'usat i un 60 per cent dels que n'ocupen actualment un de lloguer. La resta dels que estan disposats a llogar un habitatge viuen en un habitatge familiar, normalment dels pares. Igualment, destaca el pes dels que es volen comprar un habitatge nou i ja són propietaris, el que clarament constitueix demanda de millora. D'entre les diferents tipologies que formen la demanda residen cial a Barcelona i al seu entorn metropolità, cal fer una primera classificació pel tipus de producte demandat. El segment de deman da que opta per adquirir un habitatge nou el constitueix, essencial ment, demanda de millora, és a dir, la que ja posseeix un habitatge i en busca un de més gran, més ben situat, de més qualitat o amb un millor equipament. A Barcelona, tant al mercat nou com al de segona mà és, però, encara més important la que accedeix per pri mer cop a la propietat, ja que constitueix pràcticament la meitat del total. Dintre d'aquest grup s'engloben bàsicament famílies o perso nes que opten per un canvi en el règim de tinença, aprofitant la millora relativa de les condicions de compra que s'ha registrat recentment. El gràfic il.lustra clarament com la demanda que formen els joves que s'emancipen de la llar familiar opta fonamentalment pel lloguer.Aquesta demanda, no vinculada a la creació de nous nuclis familiars o a la convivència en parella, és la que, en termes gene rals, es troba en una situació econòmica més precària, no disposa d'un patrimoni previ i sovint té unes perspectives laborals incertes. Un perfil similar al de la demanda que canvia d'habitatge per cre ació de nucli familiar o formació de parella, tot i que aquesta no es concentra en un sol producte, sinó que tant opta per la compra —sobretot de segona mà, però també de nou—, com pel lloguer. Perfil de la demanda (%) 100 75 50 25 Edat NouBcn Nou EM Usat Lloguer Habitatge desitjat Edat dels demandants en anys: Iffi 25-34 I 135-44 45-49I I (%) 100 75 50 25 Estat civil Nou Bcn Nou EM Usat Habitatge desitjat Lloguer • Ambparella Vidu • Solter •Separat Dimensió de la famflia Nou Ben Nou EM Usat Habitatge desitjat Membres de la unitat familiar: •2 1 13 •4 E 15 I I Lloguer més de 5 Professió Nou Ben Nou EM Usat Lloguer Habitatge desitjat • Empresaris iautònoms WAlts directius Com. intermedis Funcionaris i empleats Obrers qualificats • Obrers sense qualificar LIII Classes passives Ingressos bruts familiars Nou Ben Milions: Nou EM Usat Habitatge desitjat •<2,5 •2,5-4 E 4-6 Lloguer MIN 6-9 EI >9 EJ no contesta (%) 100 75 50 25 O Nombre de sous a la famflia Nou Ben Nou EM Usat Lloguer Habitatge desitjat Sous: •2 E_mésde2 Naturalment, les categories que aquí es presenten no esgoten la casuística possible de motiuspel canvi d'habitatge. El gràfic que es presenta és esquemàtic, i en les categories representades, se subsu meixen d'altres que no s'analitzen a l'estudi, com la demanda moti vada per canvis en el lloc de treball o per apropar-s'hi; la demanda d'inversió per canalitzar l'estalvi cap al patrimoni immobiliari; la demanda per a residents estrangers, estudiants, i moltes d'altres d'importància menor. Perfil de la demanda El perfil tipus del comprador i del llogater d'habitatge que ens ofereixen les dades presenta una persona jove, aparellada, i amb una família que té de dues a quatre persones. Per simplicitat, l'es tudi se centra en el perfil d'una sola persona, no de la parella o famflia on es realitza conjuntament ladecisió i l'esforç de canviar d'habitatge, de manera que la major part de les variables es refe reixen a aquesta persona, genèricament anomenada cap de família. A qualsevol dels tres productes analitzats, el segment de deman da més important el formen persones joves, de menys de 35 anys. L'edat mitjana dels compradors d'habitatge nou és lleugerament superior, com correspon a persones que han tingut més temps d'a cumular un cert patrimoni que pugui servir per pagar l'entrada o una part significativa del pis nou. Sense temor a equivocar-nos, podem assegurar que, en el nostre entorn, el canvi d'habitatge està associat al que, en termes d'etapa de vida, hom podria anomenar segona joventut i primera maduresa, ja que a partir dels 45 anys són molt pocs els que opten per canviar d'habitatge.Aquesta manca de mobilitat residencial en aquesta franja d'edat —que, per exemple, a Barcelona representa un 46 per cent de la població total—, contras ta amb la que es dóna a d'altres països europeus o als Estats Units, on el canvi de lloc de residència per a qualsevol franja d'edat és molt més freqüent que als països llatins. 85 On es detecta una diferenciació clara de la demanda per tipus de producte és en la variable estat civil: la demana que opta per la compra, tant d'un habitatge nou com d'un de segona mà, està majo ritàriament casada o aparellada. El gruix de demanda de lloguer, una opció molt més lligada a l'emancipació del nucli familiar, el formen persones solteres. Els vidus o separats, que representen una part poc significativa de la demanda, opten també preferentment pel lloguer. En general, són les famílies de dos, tres i quatre membres les que constitueixen la immensa majoria de la demanda. En el cas de la compra d'habitatge nou, representen un vuitanta per cent del total, i en la compra de segona mà, un 75 per cent. Les famílies de dos membres representen, en els tres tipus de productes, prop d'una ter cera part del total de demanda de cada segment. En línia amb d'al tres variables analitzades anteriorment, un terç de la demanda de lloguer prové d'individus que viuen sols. La segmentació de la demanda per professions no ofereix gaires sorpreses en relació amb l'estructura sócio-professional de la ciu tat. L'elevada proporció d'empleats, funcionaris, i obrers qualifi cats en el conjunt de l'estructura productiva fa que aquests col.lec tius representin la meitat de la demanda, tant de compra com de llo guer. Abanda d'aquests, són els comandaments intermedis, els pro fessionals autònoms i els comerciants els altres grups professionals amb una participació significativa en la demanda. La relació que s'estableix entre la capacitat adquisitiva dels dife rents segments de demanda i els producte a què aspiren és, en bona lògica, proporcional: a sous més elevats, més predisposició a la compra d'un habitatge nou, i a l'inrevés, a sous més baixos, més inclinació pel lloguer. És la lògica inape•able de la capacitat econòmica i del cost dels diferents productes, ja que hi ha poques persones que facin de l'opció de compra o de la de lloguer una qüestió de principis o inamovible. Si ens atenim als resultats que presenta l'estudi, hom observa que els ingressos declarats són rela tivament baixos, però ja hem avançat anteriorment que aproxima dament una tercera part de la mostra no va contestar aquesta pre gunta, el que porta a pensar que els resultats estan esbiaixats a la baixa. En general, entre les famílies decidides a canviar d'habitatge, predominen les que compten amb un sol sou sobre les que dispo sen de dos. Això és decididament clar en el cas del lloguer, però en el cas de la compra s'imposa amb menys rotunditat, especialment en el cas d'adquisició d'habitatge nou, on un 43 per cent de les famílies compta amb dos sous. 86 El producte L'anàlisi de les zones preferides de la demanda per installar-se un cop es pren la decisió de canviar d'habitatge mostra saldos nega tius, tant a Barcelona com a entorn metropolità analitzat, format exclusivament per municipis grans. Això significa que, per exem ple, una part dels actuals residents a Barcelona està disposat a dei xar la ciutat quan canviï d'habitatge. Un fet que no sorprèn si es coneixen els moviments migratoris que s'estan registrant en els darrers decennis. Convé destacar, però, les diferències a nivell de districtes: Horta-Guinardó i l'Eixample són els que retenen una proporció més important de residents, mentre que, a l'altre extrem Nou Barris i SantAndreu són els que cedeixen un volum més nom brós de residents. En canvi, sorprèn unamica més que el saldo sigui també negatiu pel conjunt de municipis de l'entorn metropolità analitzats, per bé que aquest resultat sigui conseqüència, bàsica ment, de la dinàmica de dos dels municipis analitzats, l'Hospitalet del Llobregat i Badalona, segon i tercer municipi de Catalunya en termes demogràfics i amb un comportament migratori semblant al de Barcelona. (%) 100 75 50 25 Zona de residència preferida Nou Bcn Nou EM Usat Lloguer Habitatge desitjat IZona d'origen: Ben 1 EM I Altres Si segmentem per tipologia de productes, hom observa una certa predisposició a restar en el municipi de residència actual quan es tracta de comprar un habitatge nou. Els residents a Barcelona pre fereixen comprar un habitatge nou a Barcelona, i els residents a l'entorn metropolità prefereixen adquirir un al mateix entorn, enca ra que no necessàriament al mateix municipi on resideix actual ment. Destaca també que una tercera part de la demanda de nova planta de Barcelona pensi traslladar-se a l'entorn metropolità quan adquireixi l'habitatge. Si lademanda de compra d'habitatges usats es reparteix tant a Barcelona com al seu voltant, la demanda de llo guer es concentra, per la seva banda, a Barcelona. Característiques de l'habitatge desitjat (%) 100 75 50 25 Nombre de dormitoris ~11 Nou Ben NouEM Usat Lloguer Habitatge desitjat Estudi Ti 2 •4 • 1 1 1 3 1 1 més de 4 I I 75 50 _5 0 Nombre de banys Nou Ben Nou EM Usat Habitatge desitjat Lloguer •Un bany •Bany lavabo LII Dos banys •Més de 2 banys Dotacions sol•licitades Accés platja Inst. esportives Zones verdes Piscina Traster Garatge 0 10 20 30 40 (%) • Nou Ben NouEM I I 50 60 70 Usat •Lloguer Quant a característiques físiques del producte, les preferències de la demanda s'orienten majoritàriament cap a un habitatge d'al menys dues habitacions i 85 m2 de superfície útil. La demanda de compra d'habitatge nou és molt més exigent, quant que aspira, de mitjana, a tres o quatre habitacions, dos banys, al voltant de cent in2 de superfície útil i una plaça d'aparcament. La peça més valorada és una cuina gran on es pugui menjar amb comoditat. Les dades revelen que, probablement, és la incidència de la demanda de millora la que arrossega a alça la mitjana de dotacions exigides, ja que, amb independència del preu, només es justifica el canvi quan hi ha unamillora palpable en relació amb el pis que es deixa enrere (s'exigeix, per exemple, dues habitacions més, almenys dos banys, uns 20 m2 més de superfície, que tingui terrassa, ascensor, etc.). La meitat de la demanda que s'orienta cap a la compra d'un habi tatge de segona mà vol comprar-ne un amb tres habitacions i un bany. De la resta de demanda d'aquest producte, és més important el grup que aspira a quatre o més habitacions que el que es confor ma amb dues o menys. En termes de superfície, la mitjana a la que aspiren ronda els 90 m2 de superfície útil, i valoren tant una cuina gran com una sala àmplia i independent. (%) 100 75 50 25 o Superfície útil NouBen NouEM Usat Lloguer Habitatge desitjat Sup. enm2: • 50-70 85-100 1 1120-150 70_85 • 100-120 1 1més de 150 Dormitori amb bany Sala gran i indep. Cuina gran Peça més valorada 10 20 30 4.0 50 6.0 (%) • Nou Ben I Nou EM Usat Lloguer 70 La demanda de lloguer té, en general, unes pretensions molt més modestes, ja que disposa d'una menor capacitat econòmica i està constituïda, en unaproporció important, per persones que busquen la independència o emancipació del nucli familiar. Més de la mei tat de les persones que busquen un habitatge de lloguer aspiren o es conformen amb dues habitacions i un bany. El segment dels que aspiren a més de quatre dormitoris és molt petit i, rotundament, el que més valoren és disposar d'una sala gran i independent. En con junt, la mitjana de superfície del pis que volen llogar ronda els 75 m2. Si les característiques físiques dels habitatges propicien una clara segmentació dels productes, l'anàlisi per preus contribueix a accen tuar les diferències. El gràfic il•lustra clarament que són els que aspiren a comprar-se un habitatge nou a Barcelona els que estan disposats a afrontar un preu més elevat, al voltant dels 18,5 milions de mitjana. Tres quartes parts d'aquesta demanda vol comprar un habitatge que costi de 10 a 25 milions de pessetes. El pes de cadas cun dels tres estrats compresos entre aquests dos valors, en inter vals de cinc milions, és similar.Aquests valors posen de relleu com les preferències o les possibilitats de la demanda es troben força lluny dels preus que fixa l'oferta, ja que el preu mitjà d'oferta de nova planta que s'ha registrat en els darrers anys a Barcelona ha oscil•lat entre els 27 i els 31 milions. No obstant això, hi ha possi bilitats de casar oferta i demanda a la majoria de districtes donada l'elevada dispersió de preus. 87 11CI-fil I icciic 1111111,i (1.11:M _c a Harecluila Preu i condicions econòmiques (%) 100 75 50 25 O Preu de venda Nou Bcn Nou EM Habitatgedesitjat Usat Preu en •<10 1 115-20 1 125-30 milions ptes.: •10-15 • 20-25 1 1 més de 30 (%) 100 75 50 25 o Entrada inicial Nou Ben Nou EM Habitatge desitjat Usat Entrada en •<1 [] 2-3 13 5-7 Ei >10 milions ptes.: 1_2 ei3-5 E17-10 (%) 100 75 50 25 0 NouBen Nou EM Usat Pagaments mensuals Lloguer Lloguer Ben EM Habitatge desitjat Pagament en •<40 60-80 100-150 milers ptes.: U 40-60 •80-100 més de 150 La demanda que vol comprar un pis nou fora de Barcelona està disposada a pagar, de mitjana, poc més de quinze milions de pes setes,mentre que els que aspiren a un habitatge de segona mà espe ren que aquest preu es redueixi fins a fregar els dotze milions. En general, la immensa majoria de la demana que opta per algun d'a quests dos productes no pensa pagar més de 20 milions de pesse tes. L'anàlisi de l'entrada inicial que estan disposats a pagar els que aspiren a adquirir un pis nou posa de manifest, un cop més, la importància de la demanda de millora en el conjunt de motivacions per canviar d'habitatge. Aixòexplica que hi hagi una porció signi ficativa de la demanda que estigui disposada a pagar de 7 a 15 milions de pessetes d'entrada, tant a Barcelona com a l'entorn metropolità. En canvi, és unaminoria la demanda d'habitatge usat que està disposada a posar una entrada inicial superior als tres milions. Per contra, qui no disposa d'un capital d'entrada mínim orienta la seva demanda preferentment al mercat de segona mà o a entorn metropolità. El gràfic dels pagaments o quotes mensuals que estan disposats a afrontar els demandants dels diferents productes mostra amb cla redat laproporcionalitat que s'estableix antre les diferents opcions per àmbits territorials i l'esforç econòmic que s'ha de realitzar per assumir cadascuna de les alternatives analitzades. En termes de mitjana, la demanda d'habitatge nou està disposada a pagar unes 85.000 pessetes al mesper una hipoteca d'un pis a Barcelona i unes 71.000 per un de nou a l'entorn metropolità. La quota mensual per un habitatge de segona mà baixa fins a les 65.000 pessetes, mentre que els imports del lloguermensual que la demanda està disposada a pagar per un pis a Barcelona ronda entre les 55.000 i les 60.000 pessetes. L'opció que representa una quantia econòmica inferior correspon al lloguer d'un habitatge a l'entorn metropolità, que oscil.la a l'entorn de les 45.000 pessetes mensuals. 88 Cal destacar la coherència que destil.la anàlisi d'aquests imports mensuals amb el preu de venda de l'habitatge al que aspi ren els diferents segments de la demanda i l'entrada inicial que con sideren. Tot plegat, tant en el cas del segment nou com de segona mà, es detecta una gran proximitat als valors que s'obtenen si s'a plica el supòsit de les condicions de finançament vigents a l'actua litat. És a dir, els imports mensuals que la demanda està decidida a pagar com a rebut d'hipoteca corresponen —amb unes desviacions d'un sis per cent, aproximadament—, al resultat de l'aplicació de les fórmules financeres corresponents. És un bon exemple del realisme i de la bona informació amb què la demanda s'enfronta a l'adqui sició d'un habitatge. La demanda de places d'aparcament Com s'ha vist anteriorment, una part important dels que volen comprar un habitatge consideren imprescindible disposar també d'una plaça d'aparcament. En el cas dels compradors d'habitatge nou a Barcelona, arriba a dos terços del total, mentre que per als compradors d'habitatge nou a l'entorn metropolità és del 56 per cent. Aquestes proporcions es rebaixen substancialment per la demanda d'habitatge usat, fins a fregar el trenta per cent. Dels que volen comprar unaplaça d'aparcament—un 82,7 per cent del total—, una gran majoria no està disposada a pagar més de dos milions de pessetes. Les diferències de preus d'oferta que s'observen entre Barcelona i el seu entorn són tingudes en compte per la demanda, i a Barcelona la proporció de persones decidides a gastarmés de dos milions és significativa. Reflexió final Els resultats d'aquesta exploració sobre el perfil i les preferèn cies de la demanda d'habitatge que hem realitzat a partir de l'estu di citat anteriormentmostren, coma primera conclusió, un desajust evident entre el que la demanda vol —o està en disposició de pagar—, i el que troba al mercat. Ara bé, si aixe, no és pas una sorpresa, cal apuntar que s'hanreduït substancialment les enormesdiscrepàncies que s'observaren als estudis realitzats els anys 1990 i 1993, quan els preus i el volum de l'oferta nova seguien dinàmiques que a hores d'araja s'han abandonat. Sense intenció de repassar punt a punt les similituds o dis crepàncies que s'observen entre les dades que aquí hem presentat i les que habitualment oferim referides a l'anàlisi de l'oferta, sí que ens detindrem a analitzar els desajustos en els aspectes més relle vants i significatius, com ara el preu i el tipus de producte. Òbvia ment, pel que fa al primer, no hi ha ningú en aquest país que no sàpiga que "els pisos són molt cars", que és quelcom diferent de pensar que tenen un preu molt elevat. Aquesta expressió comú i generalitzada revela una aguda i severa discrepància estructural entre el preu que hom està disposat a pagar i el que marca l'oferta. Així ho revelen les dades que hem ofert anteriorment, i a les que, malgrat tot, cal mirar amb simpatia, per la correcció que represen ten en relació amb les dades dels estudis anteriors i, en particular, al de 1993, quan el preumitjà d'oferta dels habitatges de nova plan ta a Barcelona corresponia exactament al doble del que la deman da estava disposada a pagar. L'augment de l'oferta i la diversificació del producte —especial ment en el mercat de nova planta— han contribuït a l'aproximació entre l'oferta i la demanda. A Barcelona, per exemple, la superfície dels habitatges nous s'ha reduït en aquests darrers anys —un 10 per cent de mitjana—, una de les demandes més repetides que es des prenia de l'estudi anterior, quan la discrepància entre la superfície mitjana sol-licitada i la dels habitatges nous en venda era superior a 25 m2. Segons les dades del 1997, s'ha registrat una notable apro ximació i, més important encara, unadiversificació dels productes, que permet que es construeixin tant habitatges força petits com d'altres de grans dimensions i amb un ampli ventall de dotacions complementàries. Perúltim, ija ho hem avançat anteriorment, hi ha un aspecte molt interessant que revela un canvi profund en el funcionament del mercat: la demanda és molt més realista i està molt més ben infor mada que tres anys enrere. I és que, en un període tan curt de temps, han estat molts els canvis, tant al mercat residencial com a l'eco nomia en general. En primer lloc, l'estudi realitzat any 1993 —un any negre en resultats econòmics per a molts sectors de l'economia—, mostra una demanda agafada amb el pas canviat, que aspira a comprar un habi tatge, però que ho veu impossible —és l'època de preus més elevats i encara no s'ha començat a notar l'augment de l'oferta—, i esbossa un seguit de demandes totalment irreals en aquell context. Característiques de l'habitatge desitjat milions de ptes. 40 30 — 20— 10— m2. 150 PrCLI 1 1 1990 1993 1997 •Oferta Superfície Demanda 100 — 50 — 1 1 1990 1993 1997 •Oferta Demanda Quan l'oferta d'habitatges comença a augmentar significativa ment —són els anys del primer Pla de l'Habitatge—, es comença a construir a barris i municipis amb preus més baixos i, per tant, hi ha una clara contenció dels preus. Alhora, la maquinària per fer efectiu el tractat de Maastricht impulsa una davallada dels tipus d'interès sense precedents a Espanya, que és analitzada contínua ment als mitjans de comunicació, i especialment el seu impacte sobre el finançament hipotecari. En aquest escenari, al que cal afe gir el fort cop psicològic que ha representat les profundes transfor macions al mercat de treball, la demanda s'interroga sobre què vol i què pot aconseguir, com ho pot pagar de forma realista, i, en un context de gran competència entre les entitats financeres, quina li ofereix el millor producte adaptat al seu perfil. És una situació, sens dubte, molt més favorable a la d'anys anteriors, en la que una part molt important de la demanda sap enfrontar-se molt més bé i més ben informada a ladecisió de trobar un habitatge on viure. 89 , Resumen/Summary Síntesis de la coyuntura Evolución de la economía de Barcelona y región metropolita na durante el segundo trimestre de 1997. Empieza a ser una rutina (agradable) que la mayor parte de los indicadores disponibles registre tasas de crecimiento positivas. En términos de PIB, el aíío 1997 se presenta como el cuarto ano de cre cimiento ininterrumpido. Las estimaciones avanzadas a partir de los registros del primer semestre dan como probable un crecimien to real para el área de Barcelona superior al tres por ciento. Un crecimiento sustentado en la confianza absoluta que muestran la mayoría de agentes económicos en las posibilidades de la eco nomía espanola de integrarse en la Unión Monetaria desde un pri mer momento. Y también, por la evolución expansiva de otros fac tores más tradicionales del universo económico que detallaremos a medida que se avance en el análisis de la coyuntura del trimestre. En el caso de Barcelona y área de influencia, la actividad indus trial ha sido, un trimestre más, el principal motor del crecimiento económico. Según las encuestas de coyuntura industrial, los resul tados del bimestre mayo—junio reflejan unas tasas de crecimiento de la producción y de las ventas superiores a las de un ano antes. Unos resultados que consolidan el proceso expansivo de bimestres anteriores sin afectar de manera significativa el escenario de con tención de los precios de venta. La depreciación de la peseta frente al dólar y la estabilidad que mantiene en relación al resto de monedas del SME han definido un marco cambiario favorable a la exportación. El hecho más destacable es la recuperación de las ventas en el mercado interior. Junto a unas exportaciones que no han dejado de crecer en los últimos cuatro afíos, la industria de la región metro politana empieza a notar la recuperación de la demanda interna de consumo. La combinación de los dos factores ha situado los estocs de muchas empresas por debajo de sus niveles operativos, forzan do así un aumento de la producción y de la capacidad productiva utilizada.En consecuencia, ha aumentado el volumen de ocupación industrial al tiempo que se reducía el desempleo. La evolución del tráfico portuario de mercancías refleja también el aumento de actividad industrial y la reactivación de la demanda interna. De hecho, el aumento del tráfico total contabilizado en el trimestre se debe casi exclusivamente al aumento de la carga gene ral. El moderado crecimiento de segmentos importantes como los combustibles y las materias primas responde a un periodo de tem peraturas suaves y a un excelente ano agrícola. Este último factor, unido a la crisis del sector porcino leridano, ha reducido la necesi dad de importar cereales y grano para pienso. El crecimiento sostenido e intenso del tráfico de carga conteni dorizada avala el potencial del puerto de Barcelona para con vertirse en un centro logístico de referencia internacional. El fuerte crecimiento de la carga y del número de contenedores transportados está directamente relacionado con la expansión de los intercambios comerciales con ExtremoOriente y Sudamérica y con el papel que de forma creciente asume el puerto de Barcelona como puerta de entrada y centro logístico del sur de Europa. La revalorización del dólar frente a la peseta durante el primer semes tre ha mejorado sensiblemente la competitividad de nuestros pro ductos en aquellos mercados. Además de la expansión de las expor taciones, que ya destacaron el ano pasado, hay que considerar la recuperación de la demanda interna, que en lo que va de ano ha for zado un notable crecimiento de las importaciones. Economic outlook 13ducciona econonlia Progress ofthe economy inBarcelona and its metropolitan region during the second quarter of1997. It has become a regular (and gratifying) trend that the majority of available indicators show positive growth rates. In terms of GDP, the year 1997 represents the fourth year of uninterrupted growth since 1993. From entries for thefirst 6 months, the estima tesforecast imply real growth in the Barcelona area is likely to be higher than threeper cent. Moreover we see a steady increase in the complete confidence shown by the majority ofeconomic agents in the possibility ofthe Spanish economy beingpart oftheMonetary Unionfrom the onset. Furthermore, due to expansive development ofmore traditional factors in the financial world. We will examine these as we come to them in the course ofanalysing the whole quarter In the case ofBarcelona and its area ofinfluence, industrial acti vity has been the main mechanism for economic development yet again. According to surveys of industrial trends, the two-monthly results from May and June reflect an increase in production rates and higher sales than those oflast year These results consolidate the process of expansion seen in prior two-monthly periods, wit hout significantly affecting the scenario ofstability. Depreciation of (hepeseta against (he dollar and its stability in relation to the other currencies ofthe EMS have created an advantageous exchangeframeworkfor exportation. The most remarkablefact is the recovery seen in the sales sector ofthe domestic market. Alongside exports, which have continued to grow in the last four years, industry in the metropolitan area is beginning to experience a recuperation in intemal consumer demand. The combination ofthese twofactors has driven the stocks ofmany companies to beneath their operative levels, thusforcing an increase inproduction and in the capacity for utilisedproducti vity. Consequently, the volume ofindustrial employment has risen, so reducing unemployment in this sector The development ofmerchant shipping traffic also refiects the increase inactivity noted in Catalonian industry and the reactiva tion of domestic demand. In fact, the quarterly increase in total traffic accounted for is almost exclusively due to an increase in general cargo. The moderate growth in important sectors likefuel and raw materials correspond to aperiod ofmild temperatures and an excellent agricultural year This last factor together with the crisis in the pigfarming sectorofLleida, has reduced the need for importing cereals and grainfor feed. The steady and intense growth ofcontainer cargo traffic supports the potential of (he Port ofBarcelona becoming an internationally acclaimed logistics centre. The considerable growth in the load and number oftransported containers is directly related to the expansion of commercial exchangewith the FarEast and South America, and to the increa sing role Barcelona port plays, both as a port of entry and as a logistics centrefor southern Europe. The revaluation ofthe dollar against the peseta in the first half-year has, to a large degree, improved the competitiveness ofour products in these markets. As well as the growth in exports, which was already outstanding last year, the recovery ofdomestic demand must also be considered; so far this year there has been a remarkable growth in imports. 93 Transportes / Transport Indicadores Período Valor absoluto y tasa interalt.u4S.%), Últimos 12 meses tasa interanual (%) 1996/95 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Aeropuerto IAirport Tránsito de pasajeros Passengertraffic —Total (miles) Total (thousands) Interior (miles) Domestic (thousands) Internacional (miles) International (thousaruls) Tráfico de mercancías (Tm) Freight traffic (Tons) 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 3.852 2.211 1.641 20.567 • 14,8 12,8 17,6 7,9 13.767 7.994 5.773 84.121 15,2 13,2 18,2 13,4 14,2 12,1:1 17,4 17,3 — — — — Total Pasajeros pasajeros internacional Ei 1996/1995 • Últimos 12 meses 1 Mercancías Puerto. Tráfico demercancías I Port. Freight traffic — Total (miles Tm) 11.97 Total (thousands oftons) Salidas (miles Tm) 2nd.Q 11.97 6.469 9,2 24.381 5,3 3,7 Oufflow (thousands oftons) Entradas (miles Tm) Inflow (thousands oftons) — Carga general (milesTm) Generalfreight (thousands oftons) — Contenedores (Teus) Containers (TEUs) 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 2.447 4.022 3.002 240.007 15,0 5,9 20,2 25,8 9.363 15.017 10.977 845.693 13,6 0,7 15,4 19,0 10,7 —0,1 7, 11,3 Ft Carga general Contenedores •útimos 12 meses Total 0 1996/1995 Transporte público de pasajeros / PassengerPublic Transport i 111Servicio urbanoUrban service— Red Metro y FGC (miles)Underground (Metm andFGC)(thousands)— Autobús (miles) Bus (thousands) Servicio ferroviario de cercanías (miles) Railway suburban service (thousands) 211.97d.Qn 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 66.040 49.127 29.256 o 7e va , , t , —4,8 4,7 7, 5 le an, 'E, ) 260.486 181.623 111 . 420 —2,6 1,1 4, 1 , 2,3 ' ' .41" , Total urbano Cercanías •1995/1994 0 1996/1995 • Últimos 12mesesinon sinterannua rate (%) En el caso del número de viajeros que han utilizado el aeropuer to, el crecimiento interanual cercano al 15 por ciento durante el segundo trimestre consolida la tendencia expansiva de los últimos arios. Tan sólo cinco arios después de superar los diez millones de pasajeros anuales, el aeropuerto de Barcelona cerrará el ejercicio de 1997 con un volumen de usuarios —sin contar tránsitos— cercano a los quince millones. Un crecimiento liderado por los vuelos inter nacionales que sería mucho menor sin la expansión de los interio res. El aumento de los viajes por turismo y por negocios son las principales razones que explican el aumento del número de pasaje ros por el aeropuerto. Un sector económico cada vez más importante para la ciudad y estrechamente relacionado con el aeropuerto es el de los hoteles. Durante los meses de mayo y junio se ha mantenido la tendencia iniciada el verano de 1996: crecimiento del número de pernocta ciones hoteleras hasta conseguir un media de ocupación del 80 por ciento y un constante aumento de la estancia media de los visitan tes. Sin duda, una consecuencia del aumento del turismo y del éxito de las acciones de promoción del sector que invitan al visitante por motivos profesionales o de negocios a alargar su estancia en la ciu dad para conocer y disfrutar de sus atractivos. 94 In the case ofthe number ofpassengers who have used the air port, the inter-annual growth of nearly 15 per cent in the second quarter consolidates the expansive trend ofrecent years. Only five years after exceeding the figure of ten million passengers a year, Barcelona airport is set to end the year 1997 with a passenger volume—excluding transit— ofaround fifteenmillion. Growth led by intemational flights, but which would be much less without the increase in internal flights. The increase in tourist and business travel is the main reason that explain the increase in the number of passengers passing through the airport. An economic sector that is becomingmore important for the city and which is closely linked to the airport is that of hotels. In the months ofMay and June the tendency, which began in the summer of 1996, has been maintained: growth in the number of ovemight hotel occupancy until achieving an average occupation of 80per cent, and a steady increase in the average stay ofvisitors. Without doubt, this is a consequence ofthe increase in tourism; and ofthe success ofpromotional activity in the sector which invites visitors who comeforprofessionalorbusiness reasons toprolong their stay in the city, to see and enjoy its sights. Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Indicadores Período Valor absoluto y tasa interanual (%) Últimos 12 meses y tasa inte ,% Consumo de energía y matriculación de ‘ehículos / Energy consumption a ul auto registrations 1996/95 Electricidad de uso cial-ind. (Gwh) Electricity(commercial /industrial uses)(Gwh) Electricidad de uso doméstico (Gwh) Electricity (domestic use)(Gwh) Gas canalizado (millones termias) Piped gas (millions oftherms) Matriculación de vehículos (provincia) Auto registrations (province) 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 866 420 626 41.873 5,4 –2,2 –17,0 5,0 3.432 1.675 2.583 166.580 3,1 2,1 0,0 15,5 3,3 3,4 8,5 8,3 16 14 - 12 10 8 6 - 4 - 2 - Electricidad cial. – ind. Gas Vehículos (prov.) fl 1996/1995 •Últimos 12 meses Visitantes y pernoctaciones hoteleras / Visitors andhotel overnight stays Total pemoctaciones (miles) Hotel overnight stays (thousands) Visitantes según motivo de la visita (miles) Visitors by purpose (thousands) — Negocios (miles) Business (thousands) — Turismo (miles) Tourism (thousands) — Ferias, congresos i otros (miles) Fairs, conventions and others (thousands) my.–jn.97 my_in.97 my.–jn.97 my._in.97 my.–jn.97 my._in.97 my.–jn.97 my_in.97 my.–jn.97 my.-jn.97 1.172 503 216 185 102 6,2 –6,2 –1,4 –6,0 –12,4 6.663 2.923 1.259 1.042 622 10,6 –7,9 –0,2 5,6 –29,4 , 11,8 –0,9 1,6 18,7 21,6 Pemoctaciones 1995/1994 Visitantes le 1996/1995 Últimos 12 meses I.P.C. (Variación interanual) / C.P.I. (consumerprice index) (annual variation) Barcelona (provincia) (%) Barcelona (province) (%) Cataluña (%) Catalonia (%) España (%) Spain (%) U.E. (%) EU (%) 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 0,0 0,0 0, 2 0,6 1,7 1,7 1 ,6 1.8 3,6 3,7 3,2 2 _ Indicators Perio alue and Last 12'months and interannualráte2.2Lnterannuaate dic 94 dic 95 dic 96 junio 97I (5,L= _ Bcna.(prov.) — Catal. Esp. — U.E. El poder de atracción de Barcelona como ciudad de interés turístico y cultural y su revalorización como centro económico de la Europamediterránea, aconsejan una urgente ampliación de su oferta hotelera. Dada la evolución del sector en los últimos dos afíos y las expec tativas económicas de la economía catalana a medio plazo, parece obvio que se dan las condiciones objetivas necesarias para acelerar la ampliación de la oferta hotelera de la ciudad. Mirando al futuro, no es positivo ni para la ciudad ni para el mismo sector que el potencial de crecimiento del número de visitantes se vea limitado por una oferta hotelera insuficiente. No hay que olvidar que los visitantes de hoy —con su valoración positiva de la ciudad— son el mejor reclamo para los dematiana. En un ámbito más reducido, los flujos de usuarios de la red ferro viaria de cercanías han mantenido asimismo la tendencia expansi va de los últimos afíos. Reflejo inequívoco de tasas de ocupación crecientes y del aumento de la movilidad de los ciudadanos dentro del ámbito metropolitano. Una movilidad que en los últimos meses se ha visto alterada por el conflicto laboral y las consiguientes jor nadas de huelga que han afectado el servicio del metro. The allure ofBarcelona as a city ofculturaland tourist interest, and its reappraisal as the economic centre ofMediterranean Europe, warn ofthe need to widen hotel availability. Given the development within the sector in the past two years and the economic expectations of the Catalonian economy in the medium term, it seems obvious that the necessary objective condi tions shouldexistfor speeding up the increase inhotel availability in the city. Looking towards thefuture, it is neither favourablefor the city norfor the sector itself that the potential for growth in the number ofvisitors should beheld back due to insufficient hotelpla ces. It should not be overlooked that today's visitors - and their favourable appraisal ofthe city - is the best advertisingfor tomo rrow. Likewise, albeit on a smaller scale, the flow ofpassengers using the local railway network has maintained an upward trend in recent years. An unmistakable sign of growing employment rates and the increased mobility ofcitizens within the metropolitan area. A mobility that in the past months has been disturbed by labour conflicts and the resulting strikes which affected the underground system. 95 Mercado de trabajo / LabourMarket Indicadores Período Valorabsoluto y tasainteran % Últimos 12 meses tasainteranual ( Ocupación / Employmen Residentes activos Active residents Residentes ocupados Employed residents Residentes activos (RMB) Active residents (metropolitan area) Residentes ocupados (RMB) Employed residents(metropolitan area) Contrataciones registradas Registered employment contracts 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 jn.30 11.97 2nd.Q 680.925 617.541 1.862.136 1.694.254 137.994 1,0 2,3 1,6 3,0 18,3 522.230 35 30 Contrataciones 25 — = 20 15 10 ---- 5— — 1995/1994 1996/1995 Últimos 12 meses Paro registrado / Registered unemployment 1Total parados registradosRegistered unemploymentParo masculinoMale unemploymentParo femeninoFemale unemploymentParo juvenil (16-24 aflos) Youth unemployment (aged16-24) Parados sin ocupación anterior With no previous employment 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 jn.30 63.384 31.122 32.262 8.161 7.467 –9,8 –11,8 –7,7 –15,2 7,9 — — — — — –12,4 –14,3 –10,5 –16,8 10,6 18 Total Masculino Femenino Juvenil El dic.1995/dic.1994 •jun. I997/jun. 1996 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate Barcelona Barcelona Región Metropolitana (RMB) Metropolitan ama Catalufía Catalonia España Spain 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 jn.30 30 jn. 97 /n.30 9,3 10,0 9,1 13.0 9,7 10,7 10,2 13 Period Absolute valMid interamtuatrak&L Last 12 months and 19411111 interaanualiatei%) (%) Después de constatar la expansión que caracteriza la actividad industrial y algunos de los segmentos del sector servicios, se obser va que la construcción, y más concretamente la edificación resi dencial, también participa activamente en esta coyuntura expansi va. A pesar del ligero descenso del número de viviendas iniciadas a lo largo del segundo trimestre en relación a un afío antes, una evo lución hasta cierto punto previsible dado el volumen de obra ini ciada en los seis meses previos, se mantiene, por segundo ailo con secutivo, una dotación anual de nuevas viviendas del orden de cua tromil. Un nivel que supera en un 50 por ciento la media del perio do 1990-95. La actual coyuntura de aumento de la oferta residencial en un entorno de precios de venta estables satisface una parte creciente y significativa de la demanda de vivienda y ayuda a moderar la tendencia al envejecimiento de la población de la ciudad. Esta dinámica expansiva de la construcción de viviendas se pro duce también, con una intensidad parecida, en el resto de la región metropolitana. La reducción de los tipos de interés, el aumento de la ocupación y la mejora de las expectativas económicas son los factores determinantes a la hora de explicar esta reactivación de la oferta residencial de nueva construcción. 96 18 16 14 EZI 12 10 dic 94 — Bcna. dic 95 dic. 96 junio 97 RMB — Catal. Esp. After highlighting the expansion characterisedby industrial acti vity and some of the services sectors, it can be seen that the buil ding industry, and more specifically residential construction, also takes an activepart in this trend towards growth. In spite ofa slight decrease in the number ofhousing units begun during the second quarter compared with the previous year (a development which was to be expected to a some degree, given the amount ofwork begun in the previous six months), an annual provision for new housing to the tune offour thousand units has been maintained for the second consecutive year A level which surpasses the average for the period of1990-95 byfiftyper cent. The present climate ofgrowth in residential housing in an environment ofstable sale prices satisfies an increasingly significant part ofthe demandfor housing and helps to moderate the tendency towards an ageing city population. This expansive phenomenon of house construction also arises with a similar intensity, in the rest of the metropolitan area. The lowering ofinterest rates, increased employment and an improve ment in economic expectations are the determining factors which explain the revitalisation in the marketfor newly-built residential housing. Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real estatemarket Período Valor absoluto y tasa interanual (%) Últimos 12 meses y tasa interanual (%) 1996/95 (%) Construcción y licencias de obras / Construction and buildingpermits Viviendas iniciadas Started dwellings Proyectos visados (provincia) Approved projects (province) Obra nueva prevista en las licencias Planned new construction — Superficie total (m2) Total area (sq. m.) — Número de viviendas Numberofdwellings 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 11.97 2nd.Q 855 11.518 239.097 1.397 -12,4 27,0 127,2 117,9 3.910 39.005 1.069.103 4.977 10,4 12,4 104,4 72,6 31,5 12,5 -32,0 -14,5 120 100 — 80 60 ,g 40 .g 20 - > —20 — —40 Licencias de obras yviviendas iniciadas N.° viviendas Sup. total Viviendas iniciadas 1996/1995 •Últimos 12meses Precios del mercado residencial /Housingprices Viviendas nuevas (pta./m2) New housing (pta/sq. m.) Segunda mano (pta./m2) Second hand housing (pta/sq. m.) — Precio de oferta Offering price — Precio de transacción Transaction price Plazas de aparcamiento (miles pta.) Parking lots (thousands ofpta) I r.sem'97 lst. half Ir.sem'97 1st. half Ir.sem ' 97 lst. half I r.sem.97 1st. half 239.111 223.721 200.211 2.600 0,2 -2,1 -0,8 —6,8 — — — — — — -1,9 -4,1 -2,7 —10,9 — 1, Nuevo 2a. mano Plazas (trans.) aparcamiento 0 1996/1995 • Úlnmos 12meses Precios de alquiler de locales de negocios / Businesspremises renta!prices _ —1 & ..., '. Fj •g.. —3 > -4 5 Locales de negocio (alquiler mensual) Business premises (monthly rent) — Oficinas (total ciudad) (pta./m2) Office (whole city) (pta/sq. m.) — Locales comerciales (pta./m2/mes) Commercialpremises (ptaAq 117.) 2n.sem.96 2nd. half 2n.sem.96 211(1. half 94 1.083 -7,4 -1,0 982 1.081 -4,6 -1 0 ' -4.6 -1.0 Oficinas Locales comerclales Period Absolute value and interannual gil, 04.1 Las!12 monthsand fia'•••...**”...1 ..4•4°I.4— 1996/95: '141.14 El 1995/1994 • 1996/1995 En el caso de Barcelona, el volumen previsto de obra nueva en las licencias aprobadas permite esperar que el crecimiento actual se mantendrá como mínimo a corto y medio plazo. En los últimos doce meses se han concedido licencias para la edificación de más de un millón de m2 de nueva superficie, a los que hay que afíadir unos 350.000 in2 en el apartado de reforma y ampliación. Unos volúmenes que en los últimos afios sólo se habían conseguido con ocasión de la promoción de proyectos singulares, normalmente grandes centros comerciales y de servicios. La evolución de los precios de venta en el mercado residencial, a pesar del aumento de la demanda efectiva, parece condicionada por el aumento de la oferta, tanto la presente como laprevista para los próximos meses. Por quinto afío consecutivo las series de pre cios medios de venta en todos los segmentos presentan una evolu ción entre el estancamiento y un crecimiento muy moderado que en ningún caso supera el uno por ciento de media anual del último quinquenio. En pesetas corrientes, el m2de superficie residencial, ya sea de nueva construcción o de segunda mano, cuesta hoy unas diez mil pesetas más que en 1992, entre un cuatro y un cinco por ciento más. En el mismo periodo, el IPC ha aumentado más del 20 por ciento. In the case ofBarcelona, the forecast volume ofnew construction with approved licences allows us to expect that the present growth will continue in the short or medium term. In the past twelve months, licences have been granted for building on more than a million square metresofnew surface area, to which about 350,000 square metres must be added for renovation and enlargement. These volumes have only been attained in recent years due to the promotion ofspecial projects, usually large shopping and service centres. Despite the increase in actual demand, development in sale pri ces in the residential market appears to depend on the increase in housing supply, both the present and that forecastedfor the next months. For thefifth consecutive year the sequence ofaverage sale prices in all the sectors fluctuates between stagnation and very moderate growth, which under no circumstances will be higher than one per cent of the annual average in the lastfive years. At current prices, a square metreofresidential surface space, whether in a new oralready-used buikijng, nowadays costs about ten thou sandpesetasmore than in 1992, inother words, an increaseof bet ween four and five per cent. Dítring the same period, the Retail Price índex has risen more than 20 per cent. 97 Suici de Li con■ untuw/L. «,wh, De la evolución de precios del resto de productos inmobiliatios destaca la desaceleración de la caída de los precios medios de venta de las plazas de aparcamiento para residentes en edificios nuevos. La correspondiente curva de precios sigue un ritmo descendente —2,6 millones en el primer semestre de 1997— desde los niveles máximos —3,5 millones— de 1992-93. El aumento del parque auto movilístico y de la renta familiar disponible, en combinación con la pérdida de atractivo de la inversión en activos mobiliarios de renta fija, sin duda frenará este descenso. En relación al alquiler de oficinas y locales comerciales, las expectativas de crecimiento sostenido de la actividad económica y la reactivación del consumo se intuyen como los elementos dina mizadores deun mercado afectado en los últimos atios porun exce so de oferta. De hecho, los principales ejes comerciales de la ciu dad son testigos de este cambio de coyuntura. Posiblemente la fuerte contención de precios del mercado inmo biliario no sería la norma general si la evolución de los precios de consumo no hubiera mantenido la tendencia descendente que ha seguido. La moderación del IPC durante el segundo trimestre ha superado las previsiones más optimistas. Con un aumento nulo durante el trimestre en Barcelona y Cataluíía y de sólo dos décimas para el conjunto de España, la tasa interanual se ha situado clara mente por debajo del dos por ciento, en línea con la media de la HE. Esta rápida convergencia de precios ha facilitado nuevas reducciones en los tipos de interés. La mejora de las expectativas de ocupación y la última refor ma del mercado de trabajo estan propiciando un aumento de las tasas de actividad. En una coyuntura caracterizada por un crecimiento de la activi dad económica basado en trayectorias expansivas de diferente intensidad en los epígrafes de inversión empresarial, exportaciones y consumo interno, la evolución de las cifras de empleo ha de ser necesariamente positiva. A lo largo del segundo trimestre el paro registrado ha alcanzado nuevos mínimos, al mismo tiempo que la población activa, gracias a unas mejores perspectivas de encontrar trabajo, crece con más intensidad que un ano antes. De la combi nación de ambos elementos resulta un descenso significativo de las tasas de paro y un aumento aún más importante de la población ocupada. A partir de un cierto nivel de paro registrado, el colectivo de desempleados sin ocupación anterior aumenta, al tiempo que el masculino disminuye más intensamente que el femenino. Según datos de la Encuesta de Población Activa, durante el primer semes tre de 1997 la reducción de las cifras de parados en la ciudad es imputable exclusivamente al descenso del paro masculino, mien tras que ha aumentado el número de mujeres que buscan trabajo. Sin duda por las expectativas de encontrar trabajo que ha generado la reforma laboral en segmentos de población ocupada en activida des sumergidas o que simplemente se mantienen fuera del mercado laboral. 98 Within the price development ofother property, the slow-down in the fall ofthe average sale pricefor parking lots in new buildings is particularly significant The relevant swing inprices continues a downward trend: 2,6million in the first halfof1997,from the maxi mum level of3.5 million in 1992-93. The increase in the volume of carsand family income available, combined with the loss ofinvest ment allure inproperty assets ata fixedrate, will no doubt halt this decrease. Regarding the renta/ of office and commercial premises, fore casts ofsustained growth ofeconomic activity and the reactivation of consumers are known to be invigorating factors in a market affected by surplus availability in recent years. Indeed, the main commercial areas ofthe city are already witnessing this chan ge. Perhaps the tough constraints on property market prices would not be the general rule ifthe development ofconsumerprices had not maintained a continuous downward trend. The restraint ofthe RetailPrice índex during the second quarter has exceeded the most optimistic forecasts. With a zero increase for the quarter in Barcelona and Catalonia, and only two tenths for the whole of Spain, the inter-annual rate is clearly well below two per cent, in line with the EU average. This rapid price convergence has allo wed new reductions in interest rates. Improvement in employment expectations and the latest labour market reforms arefavouring an increase in rates ofactivity 1n a climate characterised by growth ofeconomic activity based on expanding trends of differing intensity under the headings of company investment, exports and domestic consumption, develop ment in the employment figures must definitely be favourable. Throughout the whole ofthe second quarter registered unemploy ment has been reaching new lows, at the same time that the active population, thanks to the improved expectations offinding work, is now growingfaster than a year ago. The combination ofbothfac tors results in a significant decline in the unemployment rates and an even greater increase in the working population. Startingfrom a given level ofregistered unemployment, the pro portion ofunemployedwithout a previous job increases, while the male decreases more dramatically than the female. According to information from the Active Population Survey, for the first 6 months of 1997, the reduction in the city's unemployment figures can be attributed exclusively to the decline in male unemployment, whereas the number ofwomen looking for work has increased. Without doubt, this is due to the new expectations created by the labour reforms, for finding ajob, especially within those segments ofpopulation involved in urdenground activities, or those who are simply kept out ofthe labour market.