Barcelona economia Ajuntament de Barcelona Gerència Delegada d'Economia, Empreses i Finançament Ajuntament de Barcelona Primer Tinent d'Alcalde Joan Clos iMatheu Gerent Delegada d'Economia, Empreses i Finançament Pilar Solans iHuguet Redacció de BarcelonaEconomia Xavier Güell i Ferrer, Director. María Jesús Calvo Nuño, Cap de Redacció. Lluís Hansen i Fors Consell de Redacció Ernest Maragall. Regidor de Funció Pública i Qualitat. Ajuntament de Barcelona. Joan Molina. GerentDelegat de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona. Ignasi Ragàs. Cap de Gabinet de la Tercera Tinència. Ajuntament de Barcelona. Guillem Sánchez. DirectorAdjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona. Ramon Seró. Gerent dels Serveis Generals. Àrea Metropolitana de Barcelona. Pilar Solans. Gerent Delegada d'Economia, Empreses i Finançament. Ajuntament de Barcelona. Consell Assessor Jordi Canals. Secretari General. IESE. Jaume García. Departament d'Economia iEmpresa. Universitat Pompeu Fabra. Joaquim de Nadal. Regidor de Presidència i Política Cultural. Ajuntament de Barcelona. Martí Parellada. Director. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona. Francesc Raventós. Conseller Delegat. Catalana d'Iniciatives, S.A. Maravillas Rojo. Tercera Tinenta d'Alcalde. Ajuntament de Barcelona. Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000. Antoni Santiburcio. Regidor de Política de Sòl i Habitatge. Ajuntament de Barcelona. Robert Tornabell. Degà. ESADE. Joan Trullén. Departament d'Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona. Josep Ma. Vegara. Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA ECONOMIA posa a disposició dels seus lectors un número de telèfon (el 402 72 38), un de fax (el 402 72 25) i una adreça de correu electrònic (pbespin @ mail.bcn.es) per atendre qualsevol consulta o comentari referits als continguts que hi apareixen. Agraïm la informació i la collaboracióprestades per totes les entitats, organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a: Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis de Control de l'Edificació; UnitatOperativa de Neteja; Departament d'Estudis Fiscals; Regidoria de Promoció Econòmica iOcupació. Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció General d'Ocupació; Direcció General d'Arquitectura iHabitatge; Institut d'Estadística de Catalunya; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Altres institucions i entitats: Turisme de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Col.legi d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M. Transports de Barcelona, SA.; Prefectura Provincial de Trànsit; INE (Barcelona); Autoritat Portuària de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE; MEFFSA; Borsa de Barcelona; Forcadell. Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 32. Segon trimestre 1997 Juny 1997 Edició: @ Ajuntament de Barcelona Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament Línia de disseny original: Ferran Cartes /Montse Plass Impressió: ImpremtaMunicipal Dipòsit legal: B. 26.464/91 Exp.: 9221000 Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 5 I. Indústria Evolució de l'activitat industrial 13 15 II. Finances 27 Sistema bancari 29 Contractació de valors i de derivats 32 III. Consum, comerç i preus 33 Matriculació de vehicles 35 Consum d'energia i aigua 36 Preus de consum 38 Escombraries domiciliàries 40 IV. Transports, comunicacions i turisme 41 Port: mercaderies i passatgers 43 Aeroport: passatgers i mercaderies 48 Transport públic urbà i de rodalia 52 Activitat turística 54 V. Mercat immobiliari 59 Consum de ciment 61 Construcció d'habitatges 62 Llicències d'obres 66 Lloguer d'oficines 68 Lloguer de locals comercials i per a serveis personals 70 VI. Ocupació 71 Mercat de treball 73 El nou pacte laboral: algunes reflexions 76 Monografies 1. La dotació de capital públic a Catalunya i la necessitat de noves infraestructuresmetropolitanes 77 2. Evolució de la població de Barcelona i de la regió metropolitana. Algunes consideracions addicionals 83 Resumen/Summary Síntesis de la coyunturalEconomic outlook 95 Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura Evolució de l'economia de Barcelona i regió metropolitana durant el primer trimestre de 1997. La tendència a l'alça dels resultats de la majoria de variables econòmiques referides a l'àrea de Barcelona sembla confirmar que l'any 1997 ha començat amb la mateixa tònica expansiva amb la que es va tancar el 1996. Són nombrosos els indicadors que regis tren una taxa de creixement interanual del trimestre superior o sem blant a la del conjunt de l'any passat. A diferència de la situació de començament de 1996, caracteritzada per unes taxes de creixement febles i una tendència de fons dominada per la incertesa de la situa ció política, el dinamisme de l'economia en aquest començament d'any és força més accentuat, alhora que han augmentat les proba bilitats que l'economia espanyola compleixi els criteris de con vergència establerts al Tractat de laUnió Europea. Si anem al detall sectorial, els resultats que declaren les empre ses de Barcelona i entorn metropolità a l'enquesta de conjuntura industrial del segon bimestre revelen pn comportament notable ment expansiu. En termes agregats i šegons els saldos de les res postes, l'evolució de les grans magnituds empresarials com ara els nivells de producció i de vendes ha estat clarament positiva, amb volums superiors als dels mateixos bimestres d'anvs anteriors. El creixement corresponent al segon bimestre que declara la indústria barcelonina no es pot deslligar del creixement acumulat al llarg del darrer trienni i de l'elevat nivell d'utilització de la capacitat productiva amb el que opera. A l'hora d'analitzar aquests resultats s'ha detenir present que, tot i la desacceleració del 1995, la indústria de l'àrea opera a uns nivells notablement elevats si es compara amb els immediatament anteriors a l'expansió del 1994. En unes altres paraules, el conjunt del teixit industrial treballa actualment a uns nivells d'utilització de la capacitat productiva desconeguts d'ençà les darreries dels anys vuitanta. En aquesta situació, unapart del creixement de l'activitat industrial es canalitza cap a teixitproductiu nou que l'enquesta, per limitacions de la mostra, encara no reflecteix en tota la seva mag nitud. Indirectament però, sí que ofereix alguns indicis d'aquesta con juntura expansiva. D'una banda, esmanifesta una lleugera recupe ració dels preus de venda alhora que els estocs de productes elabo rats es redueixen de nou. Aquesta situació podria reflectir una con juntura en la que la demanda de productes industrials, tant interior com exterior i tant d'acabats com semielaborats, ha crescut per sobre de les previsions. Una altra dada que abona aquesta hipòte si és el manteniment de l'acusat descens de atur sectorial, amb unes taxes interanuals de l'ordre del vint per cent a la ciutat de Barcelona. El creixement del tràfic de càrrega general compensa la menor importació de productes energètics com a conseqüència d'un hivern amb temperatures mitjanes força suaus. El creixement del tràfic de mercaderies pel port, especialment de càrrega general, amb taxes que superen el setze per cent segons xifres provisionals, és un altre dels resultats que confirmen el dina misme de l'activitatmanufacturera, coma conseqüència de la reac tivació de les exportacions i del consum privat. En paral.lel a aug ment de la càrrega general, cal remarcar el manteniment de la tendència alcista del tràfic de contenidors, que assoleix ja un volum anual que voreja els vuit-cents milTeus. Evolució de l'activitat industrial saldos a la regió metropolitana 35 30 25 20 15 10 5 0 —5 Producció Vendes Vendes Preus Estocs de interiors exteriors de venda prod. elab. mç-ab 95 M1 mç-ab 96 mç-ab 97 No menys important, en termes relatius i per la consolidació de Barcelona com a plataforma logística d'àmbit europeu, ha estat l'e volució del tràfic de mercaderies per l'aeroport, que després de créixer un 17 per cent l'any 1996, ha assolit un augment interanual de gairebé el 14 per cent durant el primer trimestre d'enguany. Si el tràfic de mercaderies proporciona una referència vàlida del comportament de l'activitat industrial i en definitiva del consum i de l'exportació de l'economia catalana, el trànsit de passatgers per l'aeroport és un bon termòmetre de la creixent internacionalització de l'àrea econòmica de Barcelona i dels seus habitants. Aquestes estadístiques, combinades amb les de creuers i les de pernoctacions hoteleres, il.lustren la creixent atractivitat de la ciutat com a destí turístic, a més d'acollidora de fires i congressos. Es mantenen els creixements de dos dígits al sector hoteler i en el transport aeri. Si posem dades a aquestes reflexions s'obté que durant el primer bimestre de 1997, el nombre de pernoctacions hoteleres ha aug mentat prop d'un 18 per cent en relació amb el mateix període d'un any abans. Un creixement superior al del 1996. Alhora, i com a conseqüència d'una major presència de turistes i de participants en fires i congressos, l'estada mitjana i el nivell d'ocupació han aug mentat i el nombre de visitants ha disminuït lleument. En el cas de l'aeroport, el nombre d'usuaris ha augmentat d'un 14,2 per cent, el mateix ritme que durant el 1996. El fet que enguany la Setmana Santa s'hagi avançat almarç, i no a l'abril com l'any passat, és un factor rellevant que pot haver generat una rela tiva sobrevaloració dels ritmes de creixement del trimestre. Els passatgers de vols internacionals, el segment de més creixe ment dels darrers trimestres, ja representenprop del 42 per cent del total i enguany poden assolir la xifra de sis milions alhora que el total de viatgers probablement superarà els 14 milions. En menys de deu anys el nombre de viatgers per l'aeroport s'ha doblat i el d'avions ha augmentat més d'un 120 per cent. 7 Transports Valor absolut tera Darrers 12 mesos 996/95 Aeroport Trànsit de passatgers - Total (milers) Ir.tr.97 3.063 13,0 13.270 14,2 14,2 Interior (milers) 1 r.tr.97 1.859 10,8 7.743 11,9 12,0 Internacional (milers) I r.tr.97 1.204 16,6 5.527 17,6 17,4 - Tràfic de mercaderies (tones) 1 r.tr.97 21.106 13,7 82.624 15,0 17,3 L'evolució del primer trimestre -s'assoleix per primera vegada la xifra de tres milions de passatgers als tres mesos d'hivern- s'ajusta a la tendènciaexpansiva del bienni anterior. El tràfic internacional, més que l'inte rior, és el principal protagonista del creixent nombre d'usuaris de l'aeroport. Igualment destacable és la capa citat de creixement que mostrael tràfic de mercaderies. 18 16 - 14 - 12 10 4 2 0 1 Total Passatgers Mercaderies passatgers internacional fl 199611995 • darrers 12 mesos Port. Tràfic de mercaderies - Total (milers tones) Sortides (milers tones) Entrades (milers tones) - Càrrega general (milers tones) Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones) - Contenidors (Teus) Ir.tr.97 Ir.tr.97 Ir.tr.97 Ir.tr.97 lr.tr.97 I r.tr.97 lr.tr.97 6.250 2.315 3.935 2.691 1.063 1.036 207.215 4,4 11,7 0,6 16,3 15,2 19,4 16,4 23.836 9.044 14.792 10.472 4.274 3.771 796.437 4,2 12,3 -0,2 10,5 15,9 9,7 13,9 3,7 10,7 -0,1 7,4 12,4 6,9 11,3 El comportament dels diferents grups de mercaderia que ha passat pel port durant el primer trimestre reflec teix perfectament els elements més dinàmics de l'actual conjuntura econòmica. Augmenta el tràfic amb l'ex- tenor de mercaderia amb més valor afegit -càrrega general i contenidoritzada- alhora que es modera el crei xement del tràfic de productes energètics per la bonança climàtica. Total Càrrega general Teus 0 1996/1995 • darrers 12 mesos Transport públic de passatgers 5 - 4 - 3 . .. 2 o Servei urbà: - Xarxa Metro (milers) - Xarxa Bus (milers) - FGC (Cat. iSarrià) (milers) Servei de rodalia - RENFE (milers) - FGC (milers) Ir.tr.97 Ir.tr.97 Ir.tr.97 Ir.tr.97 Ir.tr.97 69.936 45.538 4.706 20.550 6.668 -10,3 -3,9 -8,0 1,4 0,4 246.215 179.402 17.583 82.370 26.997 -0,9 -0,2 0,4 2,1 5,8 2,5 2,3 4,3 2,8 6,3 , . , Durant el primer trimestre, el nombre d'usuaris del servei urbà i, en menor mesura, del de rodalia, ha estat menor que el d'un any enrera per la coincidència d'un seguit de factors entre els que destaquen la vaga dels treballadors del metro i l'avançament de la Setmana Santa, que ha restat dies laborables i lectius a aquest tri- mestre. Totalservei urbà Totalservei rodalia 1995/1994 01996/1995 • darrers 12 mesos Si el transport de passatgers de llarga distància ha mantingut la tendència alcista de trimestres anteriors -més visitants i més viat ges dels residents-, l'efecte calendari provocat pel desplaçament de la Setmana Santa i perquè el 1996 fou un any de traspàs, ha incidit negativament en el nombre d'usuaris del transport públic urbà i de rodalia. A més, al fet de comptar amb menys dies laborables i lec tius que un any abans, s'hi ha d'afegir els dies de vaga dels treba lladors del metro dels mesos de febrer i març. Els diferents indicadors de consum energètic, un cop assumida la repercussió de l'efecte calendari, presenten augments a tots els epí grafs. Han estat especialment rellevants en el segment domèstic, tot i labonança climàtica de l'hivern passat. Per contra, l'estancament ha estat la característica de l'evolució del volum d'escombraries domiciliàries recollides durant el trimestre. Cal destacar però, l'augment constant de la recollida selectiva. 8 La dinamització de les matriculacions -a banda de modernitzar el parc de vehicles- imprimeix caràcter d'urgència a les actuacions en infraestructures viàries previstes a l'àmbitmetropolità. L'adquisició de cotxe nou ha contribuït a dinamitzar el capítol de despesa-inversió de les famílies durant la segona meitat de 1996. En concret, el creixement de les matriculacions a la província de Barcelona durant aquest període superà el vint per cent. Durant el primer trimestre d'enguany -encara sense pla Prever- l'augment ha estat del 16 per cent. Un augment mitjà que amaga dinàmi ques diferents segons tipologies i usos del vehicle. En tot cas s'ha d'interpretar com una conseqüència directa del manteniment de la inversió empresarial i d'una major capacitat de despesa de la població en general, com a resultat d'una taxa d'ocupació en augment i una major disponibilitat de crèdit bancari per aquesta finalitat. Turisme, consum i preus Indicadors PeríodeI Valor absoluti taxa interanual % Darrers 12 mesosi taxa interanua1 % 199 Consum - Matriculació Electricitat d'ús cial-ind. (Gwh) Electricitat d'ús domèstic (Gwh) Gas canalitzat (milions tèrmies) Matriculació de turismes Matriculació de vehicles (prov.) Ir.tr.97 Ir.tr.97 lr.tr.97 I r.tr.97 lr.tr.97 840 475 1.003 44.315 -0,2 5,7 7,3 16,0 3.388 1.658 2.711 164.592 2,4 3,9 8,4 12,2 Enmig de la tònica alcista dels consums d'energia destaca l'estancament del consum d'electricitat per a usos comercials i industrials. Sembla que l'efecte calendari ha estat el principal responsable d'aquesta evolució, atès el creixement de la resta de consums energètics i de l'activitat econòmica. En consonància amb els bon resultats macroeconómics, s'accentua la tendència expansiva de les 14 10 .É 6 4 2 - Electricitat Gas Vehicles cial. - ind. (prov.) El 1996/1995 •darrers 12 mesos Visitants i pernoctacions hoteleres Total pernoctacions (milers) Visitants segons motiu de la visita (milers): - Negocis (milers) - Turisme (milers) - Fires iCongressos (milers) - Altres (milers) gn-fb 97 gn-fb 97 gn-fb 97 gn-fb 97 gn-fb 97 gn-fb 97 889 397 190 106 74 27 17,8 -2,8 -7,7 5,0 52,7 -49,9 6.475 3.050 1.279 1.032 385 353 12,4 -1,9 0,4 16,8 -11,7 -31,6 11,8 -0,9 1,6 18,7 -17,3 -26,3 La tendència creixent dels visitants d'allargar l'estada mitjana a la ciutat provoca un fort augmen de les pernoctacions. El nivell d'ocupació en termes d'habitacions continua creixent i se situa enun 60,5 per cent, quatre punts per sobre del mateix bimestre de l'any anterior. Bona part d'aquests resultats tenen el seu origen en l'afluència de turistes, que continua augmentant fins i tot en ple hivern quan els visitants per nego cis s'imposen amb més rotunditat que a cap altra època de l'any. 20 15 - 10 as Pemoctacions Visitans que Visitans per hoteleres pernocten turisme 1996/1995 •darrers 12mesos I.P.C.(Variació acumulada i interanual) (1) Barcelona (prov.) (%) Catalunya (%) Espanya (%) Subjacent (%) U.E. (%) Ir.tr.97 Ir.tr.97 I r.tr.97 lr.tr.97 lr.tr.97 0,4 0,4 0,3 0,3 0,6 2,5 2,5 2,2 2,1 1,9 3,6 3,7 3,2 3, 2,2 L'evolució de la inflació a Espanya durant el primer trimestre ha estat millor del que s'esperava. En tres mesos, amb unaugment acumulat de nomès tres dècimes, s'ha aconseguit restar un punt a la taxa interanual i reduir en una magnitud semblant el diferencial amb la mitjana de la UE. Mantenir la taxa al voltant del dos per cent és l'objectiu pel que resta d'any per tal d'assegurar el compliment del corresponent criteri de convergència. El mercat immobiliari i més concretament la promoció i cons trucció residencial és un dels sectors productius directament bene ficiats -potser el que més- per la tendència a la baixa del preu del diner i l'estalvi acumulat per les famílies d'ençà el 1992. La pèrdua de rendibilitat de la renda fixa i la reducció dels costos de finança ment han estat elements decisius a l'hora d'incentivar augments, tant en la demanda com en l'oferta, de productes immobiliaris, bàsicament habitatges. Un símptoma d'aquest canvi d'escenari podria ser el creixement espectacular de les llicències d'obres aprovades a Barcelona. En només tres mesos s'ha tramitat i aprovat l'equivalent al 45 per cent del total de la superfície aprovada any passat i gairebé una terce ra part de la del 1995. Una mostra inequívoca de la conjuntura expansiva que viurà el sector els propers trimestres si es confirmen mínimament les previsions de creixement de l'ocupació i de con tenció de preus. 4 - 3 - 2 - des 94 des 95 des 96 març 97 Bcna.(prov.) Catal. Esp. - U.E. Si les previsions a mitjà termini d'obra a executar són espe rançadores, no ho són menys les dades que reflecteixen el nivell d'activitat actual. Tot i la lleu reducció del nombre d'habitatges ini ciats a Barcelona durant el primer trimestre, l'acumulat dels darrers dotze mesos encara supera els quatre mil habitatges, un volum que en els darrers deu anys només s'havia assolit de forma puntual amb ocasió de les promocions olímpiques. 9 Mercat de treball Període Valor absolut Darrers 12 axa interanual % i taxa interanual mesos % Ocupació Residents actius 31 març 97 n.d. Residents ocupats 31 març 97 n.d. Residents actius (RMB) 31 març 97 1.864.322 1,1 Residents ocupats (RMB) 31 març 97 1.663.947 2,5 Contractacions registrades Ir.tr.97 120.764 7,6 500.912 15,6 19 1 1,3 2,6 16,9 El manteniment de la tendència expansiva de activitat econòmica és el factor que permet la consolidació del'augment del nombre d'ocupats. Tot i l'alentiment del ritme de creixement de les contractacions i aprofitauleel moderat creixement de la taxa d'activitat, la creació de nous llocs de treball ha estat suficient per accentuirla tendència descendent del nombre d'aturats. 35 30 - 25 - 20 15 — 10 — 5 0— Contractacions 1995/1994 1996/1995 darrers 12 mesos Atur registrat ITotal aturats registratsAturmasculíAtur femeníAtur juvenil (16-24 anys)Aturats sense ocupació anterior Total aturats registrats (RMB) 31 març 97 31 març 97 31 març 97 31 març 97 31 març 97 31 març 97 66.555 33.048 33.507 9.176 7.569 200.375 —11,6 —13,6 —9,5 —16,3 6,5 —9,4 — — — — — — — — — — — — —12,4 —14,3 —10,5 —16,8 10,6 —8,1 El canvi d'exercici no afecta de manera significativa la tendència a a baixa de l'atur, que en termes absoluts ha recuperat ja els nivells de començament del 1992. La progressiva incorporació de la dona al mercat detreball, juntament amb l'expansió que actualment viuen activitats radicionalment masculines com ara les industrials i la construcció, són elements que expliquen l'augment de l'atur al col•lectiu sense ocupació anterior i el fet que el nombre de dones aturades superi novament al d'homes. .. Total Masculí Femení Juvenil Ei des. 1996/des. 1995 març 1997/març 1996 Taxes d'atur registrat (%) (1) I7 — I Barcelona RMB Catalunya Espanya 31 març 97 31 març 97 31 març 97 31 març 97 n.d. 10,7 10,0 13,9 — — — — — — — — — — — — 10,0 10,7 10,2 13,8' La persistent reducció de l'atur registrat en termes in eranuals, en combinació amb un creixement molt moderat de la població activa, permet mantenir la tendència descendent de la taxa d'atur en comparació amb un any abans. Aquesta tendènciaa la baixa és comuna a tots els àmbits. De fet, tanta la RMB com a Catalunyai Espanya, s'han assolit uns valors de les taxes d'atur desconeguts d'ençà que es disposa de les series de l'atur registrat. (1) Taxes referides a 31 de desembre de 1996. des. 94 des. 95 des. 96 març 97 _ Bcna. _ RMB — Catal. Esp. Persisteix l'augment d'oferta residencial de nova construcció a lamajoria de districtes i ubicada majoritàriament en promocions petites i mitjanes. Una manera efectiva d'acostar l'oferta a la demanda. Aquest augment de l'oferta de sostre residencial nou que es detecta a la pràctica totalitat de barris de la ciutat, especialment si es manté —com avancen les llicències— en els mateixos nivells a mitjà termini, reforçarà la contenció dels preus de venda mitjans queja s'ha palesat en els darrers tres anys. Es d'esperar també, que serveixi per moderar i estabilitzar els preus en el mercat secundari. Els lloguers previsiblement continuaran a la baixa donada la tendència descendent del preu del diner. La dràstica retallada de la rendibilitat de la renda fixa està abocant nous capitals i operadors a la inversió immobiliària. Pel que fa a la demanda, l'abaratiment del crèdit hipotecari resta atractivitat al lloguer quan es tracta de l'habitatge principal i estable. 10 Si bé és cert que la conjunció de factors com ara una oferta re sidencial àmplia i heterogènia, preus estables i condicions de finançament assumibles, són elements que predisposen a dinamit zar la demanda d'habitatge, no ho és menys que poden passar desa percebuts segons quines siguin les expectatives de la població sobre els fluxos de rendes esperades. En aquest sentit, les mesures aprovades en el recent pacte per l'ocupació signat per empresaris i sindicats, encaminades a reduir l'elevada taxa de precarietat que existeix actualment en el mercat laboral espanyol, poden recolzar aquestes expectatives i fer que unapart significativa de la deman da latent es reveli. El descens de les xifres de l'atur durant el primer trimestre con firmael dinamisme del mercat de treball per tercer any consecutiu. Un creixement suficient per absorbir l'augment net de població activa i alhora restar efectius al col•lectiu d'aturats que, en el cas de la ciutat, mantenia una taxa de descens de dos dígits. Construcció i mercat immobiliari Indicadors Període _ Valor absolut i taxa interanual Darrers 12 mesos 1/1taxa interanual % Construcció residencial i llicències d'obres Construcció d'habitatges: - Iniciats - Projectes visats (prov.) Obra prevista a les Ilicències: - Nova planta: nombre d'habitatges - Nova planta: superfície (m2) - Ref.i ampliació: superfície (m2) Ir.tr.97 Ir.tr.97 Ir.tr.97 I r.tr.97 Ir.tr.97 940 10.894 1.657 332.932 81.956 -5,7 19,7 98,2 169,6 -15,2 4.031 36.553 4.221 935.257 339.964 19,8 12,7 13,3 -2,2 7,5 31,5 12,5 -14,5 -32,0 16,6 Tot i el Ileuger retrocés del nombre d'habita ges iniciats durant el primer trimestre en relació amb el d'un any enrera, la tendència és clarament de manteniment del dinamisme de la construccióresidencial tant a Barcelona com a la resta de la regió metropolitana. A més, l'augment del nombre d'habitatges previstos a les Ilicències d'obres assegura la continuïtat d'aquesta conjuntura expansiva. 40 30 - 20 - tsé 10 - Llicències d'obres i habitatges iniciats 7, 0 > - -20 - -30 - - Nombre Superfície habitatges nova Habitatges s 0 1996/1995 • darrers 12mesos Preus del mercat immobiliari Preu de venda habitatges Sostre residencial (venda): - Habitatges nous (pta/m1) - Segona mà (pta/m2) preu d'oferta preu de transacció - Places d'aparcament (milers pta) Locals de negoci (lloguer mensual): - Oficines (total ciutat) (pta/m2) - Locals comercials (pta/m2/mes) 2n.sem.96 2n.sem.96 2n.sem.96 2n.sem.96 2n.sem.96 2n.sem.96 238.392 195.136 2.653 945 1.083 -1,0 -5,5 -10,1 -7,4 -1,0 238.474 218.196 198.462 2.722 982 1.081 -1,9 -4,1 -2,7 -10,9 -4,6 -1,0 -1,9 -4,1 -2,7 -10,9 -4,6 -1,0 2 - o _ .."'.', -2 - '2,. -4 - .,_. _6 _- -10 - L'evolució dels preus al mercat immobiliari de la ciutat durant e segon semestre confrma, llevat de la persistent correcció a la baixa del preu de venda de les p aces d'aparcament, la tònica de contenció imperant gràcies, bàsicament, a la situació d'excés d'oferta -real o d'expectatives certes- a tots els segments. La previsible reactivació de la demanda induïda per la retallada del preu del diner pot modificaraquesta situació d'estancament en alguns segments del sostre per a negocis. -12 Nou 2a. mà Places (trans.) aparcament 0 1995/1994 • 1996/1995 El creixement sostingut de economia durant els darrers tres anys i la reforma laboral del 1994 han situat de nou les xifres d'atur als nivells d'abans del 1992. Tot i que en termes interanuals el descens continua sent més intens a Barcelona que no pas a la resta d'àmbits, el comportament de atur durant el primer trimestre d'enguany ha estat més positiu a la resta de l'entorn metropolità i de Catalunya. El resultat és una significativa homogeneïtzació de les taxes d'atur al voltant del deu per cent, gairebé quatre punts menys que el conjunt d'Espanya. Per sectors d'activitat, es manté la tònica de final de 1996. Destaquen els ritmes de descens dels col•ectius d'aturats de la indústria i la construcció -superiors al 20 i al 14 per cent respecti vament- i la desacceleració del creixement dels sense ocupació anterior.Aquestes dinàmiques es reflecteixen en un major descens de l'atur juvenil, alhora que el col•ectiu masculí continua sent el més afavorit per la creació de llocs de treball. La dràstica reducció de l'IPC a començament d'any confirma les possibilitats de economia espanyola de formar part de la primera fase de l'euro. Peracabar, una obligada referència a l'espectacular reducció dels preus de consum i la corresponent retallada del preu del diner. En només tres mesos, l'IPC mesurat en taxa interanual ha disminuït un punt a Espanya -fins al 2,2 per cent- i 1,2 punts a Catalunya -fins al 2,5 per cent. Una disminució més accentuada del que s'esperava i que s'ha vist confirmada amb la xifra d'abril, que ha situat l'acu mulat dels primers quatre mesos en només 0,3 per cent i la intera nual en l'1,7 per cent. D'aquí a finald'any, potser amb l'excepció del més de maig, i en línia amb les previsions oficials, s'ha d'espe rar un moderat rebrot d'aquesta taxa donada la contenció de preus de la segona meitat de l'any passat i la resistència a continuar bai xant que comença a mostrar la inflació subjacent. Pel que fa als tipus d'interès, el descens ha estat més moderat i més ajustat a l'evolució de la subjacent. El Banc d'Espanya, en suc cessives retallades ha deixat el tipus bàsic d'intervenció en el 5,25 per cent, un punt menys que a començament d'any. Tot i la singu laritat d'aquesta xifra, el tipus d'interès real que s'obté de restarli la inflació és lleugerament superior al que es va assolir momentà niament a mitjans del 1994. 11 I. Indústria Evolució de l'activitat industrial Indicador sintètic d'activitat industrial Es consolida el procés de recuperació de les expectatives empresarials. La favorable evolució del subsector de béns de consum és el tret més destacable durant el primer trimestre. Si bé amb un ritme de creixement menys intens que el registratdurant els darrers mesos de l'any passat, continua la recuperació de les expectatives dels empresaris del sector, i, tant a Catalunya com a Espanya l'Indicador sintètic d'activitat industrial se situa molt per sobre d'un any enrere: 16 punts a Catalunya i 11 a Espanya. Una posició més favorable que la de la Unió Europea, on el ritme de la recuperació és força més feble. 10 —10 —20 —30 —40 —50 Indicador de clima industrial II I II I II I I I I I I I I I I I I I I 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 IIIJIIIIIII II II I I I II II 1 11 1 11 11 11 1 1992 1993 1994 1995 1996 1997 — Catalunya Espanya — Unió Europea Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana del saldosde les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Font: Direcció General d'Indústria de la Generalitat i Ministeri d'Indústria i Energia. Tot i que aquesta millora de les expectatives és consistent amb la favorable evolució dels indicadors de producció, hi ha, però, algunselements d'incertesa. Per una banda, i només amb dades fins al febrer, a Catalunya es detecta un estancament de la cartera de comandes —malgrat que la que prové de l'exterior ha crescut nota blement—, que deriva en una situació d'estancament de la produc ció. A Espanya, en canvi, i ja amb dades de març —mes que reflec teix una clara millora de tots els indicadors—, la cartera de coman des ha experimentat un notable avanç, tant la interior com l'exte rior. En aquest darrer mes aquest component ha avançat 13 punts. A tots dos àmbits continua la reducció dels nivells d'estocs i des prés d'un procés de davallada progressiva, els empresaris ja elsconsideren propers a un nivell adequat. En una aproximació perdestinació econòmica dels béns, cal des tacar la continuïtat de la favorable evolució dels subsector de béns de consum, relacionada, al seu torn, amb l'augment de les exportacions i la millora d'altres indicadors de demanda interna. Només a tall d'exemple, el subsector de l'automòbil ha registrat un avanç de35 punts en el mes de febrer. A Catalunya, per primer cop en els darrers dos anys, el sector de béns de consum ha abandonat els sig nes negatius. En el sector de béns intermedis s'observa una lenta millora, que podria accelerar-se gràcies a les bones perspectives de la cartera de comandes estrangera i a la reactivació del consum interior. Aquesta situació contrasta amb el deteriorament de les expectatives dels empresaris del sector de béns d'inversió, afecta des per la feblesa de la cartera de comandes, si bé durant el mes de març s'han corregit substancialment els resultats negatius de generi febrer. Enquesta de conjuntura industrial La conjuntura industrial al primer quadrimestre de 1997. Presentem en aquest número els principals resultats de les enquestes de conjuntura industrial dels dos primers bimestres d'en guany, referits com és habitual, a una mostra d'empreses de l'àmbit metropolità de Barcelona. Si hom focalitza l'anàlisi en l'evolu ció dels mesos de març i abril, els resultats de les principals magnituds empresarials mostren un augment generalitzat del nombre d'empreses que declaren uns nivells d'activitat superiors als d'un any abans. S'hauria de retrocedir uns tres anys —fins a comença ment de 1994— per trobar una fase tan expansiva com l'actual en termesd'activitat industrial. Una primera ullada als resultats del total de la indústria eviden cia d'immediat un fet del tot inusitat en aquesta sèrie de dades: ni un saldo negatiu. Si bé és un fet que no deixa d'ésser una anècdo ta, es pot considerar il•lustratiu del grau d'unanimitat que impera en el teixit industrial català sobre la bonança del moment econòmic i la positiva valoració de les expectatives empresarials. Fins i tot les veus discrepants que tradicionalment es manifesten en forma d'e valuació negativa de la situació de la cartera de comandes i en defi nitiva de les expectatives a curt termini, s'han vist superades pelsfets. saldos 30 20 10 O —10 —20 —30 —40 —50 Evolució del conjunt de la indústria —60 " 1991 — Producció I I I I I I I I I I I 1992 1993 1994 — Vendesinteriors Preus de Venda Cartera comandes , ■110""""' 1995 1996 — Vendes exteriors Estocs productes Font: Elaboració pròpia. Tots el gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona. Els valors grafiats són mitjanes mòbils dels saldos de 6 bimestres. L'augment de les vendes consolida la tendència expansiva de la producció alhora que pressiona els preus de venda a l'alça. De les diferents qüestions sobre les que esmanifesten els indus trials enquestats, la valoració més remarcable potser sigui l'em branzida que es detecta en les vendes. Després d'un seguit de bimestres dominats per una relativa atonia com a conseqüènciade l'ajornament sine die de l'anunciada reactivació de la demanda interna de consum, els resultats del segon bimestre de 1997 es recolzen en la consolidació de les exportacions i en un augment significatiu de les vendes interiors. El nombre d'empresaris que reco neixen un descens de les seves vendes en relació amb un any enre re, és sensiblement menor al col.lectiu que declara un volum crei xent de vendes. 15 E\ de Facti iiat indutrial saldos Vendes interiors 50 40— 30 20 10 0 —10 —20 —30 —40 ___i - i \ — — — —50 11111 11111 11111 11111 11111_6011111 1991 1992 1993 1994 1995 1996 saldo Vendes exteriors 60 50 40 30 20 10 0 —10 •••■ • giNelfr— —20 —30 11111 lllll 111 lllll 1111111111i__4o 1991 1992 1993 1994 1995 1996 — Total indústria — Alimentació — Tèxtil Arts gràfiques — Automoció Farmacèutica Si globalment les vendes augmenten i, en paral•lel, la situació de la cartera de comandes millora de manera manifesta, la tònica expansiva s'ha de traslladar inevitablement als nivells de produc ció, d'ocupació i d'utilització de la capacitat productiva. D'altra banda, la tendència a augmentar el període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes i l'atonia de l'ocupació —malgrat el descens de atur sectorial— són fets estretament correlacionats que semblen apuntar a una situació de creixent insuficiència de la capa citat instal•lada per fer front a una dinamització de la demanda que tendeix a consolidar-se. Era d'esperar que la suma d'un volum de vendes en expansió i unes perspectives a curt termini igualment optimistes incidís en un rebrot dels preus de venda. A aquesta conjuntura favorable a una revisió a l'alça dels preus de venda s'hi ha afegit la necessitat deri vada de la forta revalorització —més d'un deu per cent en només dos mesos— que ha registrat el dòlar en relació amb la pesseta d'ençà començament d'any. En definitiva, els resultats del bimestre reflecteixen tant la reac tivació, encara incipient, de la demanda de consum de les famílies i la consolidació dels processos d'inversió empresarial, com la crei xent atomització del teixit productiu català. Cada cop més, els aug ments de demanda es canalitzen en augments més que proporcio nals de producció en els segments d'empreses petites i mitjanes, que acostumen a gaudir de majors nivells de flexibilitat per ajustar els seus nivells de producció a la nova demanda. 16 saldos Producció 50 40 30 20 10 0 —10 —30 _4011111 variació 2 1 0 —I —2 3 aldos 50 40 30 20 I0 0 —10 20 PI 11111 1111 11111 11111 ,,,,. 1991 (%) 1992 1993 1994 Ocupació 1995 1996 / .--, 11111 11111 — 11111,,,,, ,■■■■ 1991 1992 I993 1994 Preus de venda 1995 1996 /111°- 1 1 1 1 ■ 11111 III 11 11111 11111 11111 1991 1992 — Total indústria Arts gràfiques 1993 1994 — Alimentació Automoció 1995 1996 — Tèxtil Farmacèutica Total indústria (sense Construcció) (dades provincials) 1996 1997 A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció Wg-ja, saa Igual 43 48 29 31 39 42 42 Saldo 6 11 -22 44 -16 14 33 2) Nombre de persones ocupades Variació en % 0,72 0,76 -0,45 -0,05 -0,64 0,64 0,10 3) Vendes totals Igual 31 44 27 46 31 39 36 Saldo 6 8 -27 41 -15 9 38 4) Vendes enel mercat interior Igual 36 43 30 32 34 32 36 Saldo -2 6 -37 33 -17 3 34 5) Vendes en el mercat exterior Igual 38 43 28 29 47 35 41 Saldo I4 12 -16 38 -13 6 33 6) Preus de venda Igual 71 73 85 85 86 65 76 Saldo 5 -2 -2 -3 -3 19 10 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 3 3 5 3 4 5 4 Normals 61 61 67 75 68 65 73 Saldo 11 17 8 3 3 -3 3 8) Cartera de comandes Normal 54 52 45 58 56 50 50 Saldo -30 -36 -29 -15 -22 -13 O 9) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Saldo 56 57 52 56 59 55 60 C)Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (%) 10) Producció Manteniment 55 56 49 60 49 54 55 Saldo 23 -2 30 13 32 35 38 11) Vendes Manteniment 56 58 47 58 46 49 54 Saldo 23 9 41 I I 28 44 36 12) Cartera de comandes Manteniment 72 59 61 62 53 64 68 Saldo 13 1 30 14 26 24 24 13) Preus de venda Manteniment 80 76 81 76 68 73 83 Saldo 3 4 11 11 21 7 5 14) Ocupació Manteniment 75 78 77 77 70 77 79 Saldo - -10 -3 -1 4 2 D) Capacitat productiva utilitzada (%) 81,2 81,6 77,7 81,9 81,4 82,6 83,5 Font: Tots el quadres i gràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona. 100 80 60 40 20 O 1995 • Debilitat demanda n Competència estrangera Factors limitadors de la producció • 1996 1997 fll Dificultats finançament emiAltres causes 90 85 - 80 - 75 - 70 65 Capacitat productiva utilizada (març-abril 1997) 1 II 1 2 3 4 5 6 7 8 9 — Total indústria 1 Alimentació 2 Tèxtil 3 Pell i confecció 4 Fusta i mobles 5 Arts Gràfiques 6 Farmàcia 7 Prod. metàl•lics 8 Maquin. elécuica 9 Automoció 17 36 —38 54 0,62 53 37 56 33 62 35 77 16 Alimentació (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció Igual Saldo 2) Nombre de persones ocupades Variació en % 3) Vendes totals Igual Saldo 4) Vendes en el mercat interior Igual Saldo 5) Vendes en el mercat exterior Igual Saldo 6) Preus de venda Igual Saldo B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal Saldo 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies C) Capacitat productiva utilitzada (%) 45 22 1,27 43 20 39 14 72 22 82 10 42 _44 34 81,1 59 18 34 18 36 27 28 41 1,34 —3,61 1,62 0,58 60 0 55 —5 38 20 56 6 41 18 —0,86 56 —19 60 —12 62 —15 41 21 56 5 55 —17 77 16 54 23 72 26 43 34 66 —10 94 4 73 18 83 —1 87 5 69 26 48 —52 13 —67 5 I —46 41 —55 43 —55 33 37 32 33 33 83,1 68,8 86,1 78,6 83,1 81.9 saldos 50 40 30 20 lo 0 —10 —20 —30 —40 —50 I H-I 1 WI Producció Vendes interiors Vendes exteriors 111. mç-ab 1994 I I Preus de venda Cartera de comandes Perspectives producció mç-ab 1995 ET mç-ab 1996 mç-ab 1997 Perspectives vendes L'activitat del conjunt de la indústria alimentària durant el segon bimestre d'enguany presenta una evolució moderadament expansi va, fet que ve a consolidar la trajectòria lleument alcista de bimes tres anteriors. En relació amb la situació d'un any enrere, els can vis més accentuats es detecten en els ritmes de creixement de la producció i de les vendes interiors. Les exportacions, que també creixen, ho fan a un ritme més constant. 18 Aquest augment de la demanda, que no sembla massa consolidat si es dóna credibilitat a la situació de la cartera de comandes, ha incidit en un augment dels preus de venda i del període de treball assegurat. Per contra, ni la capacitat productiva utilitzada ni el volum d'ocupació s'han vist encara afectats. 33 -55 49 50 -38 -1,16 40 -36 40 -39 49 -28 72 -20 Tèxtil A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies 1996 kior _me-in 11.24r,- 77.4 53 -25 31 -36 -0,07 -1,03 44 -35 39 -34 44 -41 33 -53 48 -12 24 -31 76 -24 80 -17 34 -58 33 -46 50 43 79,1 76,6 (dades provincials) 1997 st-oc nv-ds gn-fb 44 57 64 48 41 -11 16 36 -0,55 -2,20 1,25 0,23 38 46 51 33 52 -13 19 48 35 47 43 41 38 -12 16 30 26 36 31 37 53 -32 -1 35 88 82 65 70 -3 4 32 13 51 69 47 57 -17 -20 -27 8 49 51 49 54 79,8 79,6 78,6 81,0 saldos 50 40 30 20 10 o -10 -20 -30 -40 -50 -60 Producció Vendes interiors Vendes exteriors • mç-ab 1994 I I Preus de venda Cartera de comandes Perspectives producció mç-ab 1995 •mç-ab 1996 • mç-ab 1997 Perspectives vendes Segons les respostes empresarials, el tèxtil ha estat, juntament amb les arts gràfiques, la branca d'activitat que, en relació amb un any enrere, més ha crescut durant el segon bimestre d'enguany. Segons els empresaris del sector, la fase d'atonia del bienni 1995- 96 ha estat superada. Els resultats de les principals magnituds són comparables amb els registrats l'any 1994, període en el que es registren les taxes de creixement industrial més elevades de la dècada. Encadenar, com ha succeït aquest començament d'any, dos bimestres consecutius de creixement de l'ocupació i de saldos posi tius a la producció i les vendes, és una situació excepcional al sec tor i revela la intensitat de la fase expansiva que viu aquesta indús tria. Una expansió que es pot consolidar a curt termini si es confir ma el canvi de tendència de la cartera de comandes i la reactivació de la demanda interna de consum. 19 Pell, calçat i confecció A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) (dades provincials) 1996 1997 mr-sit Igual Saldo 39 33 43 12 25 13 57 24 56 -15 63 -16 17 39 Variacióen % 0,43 0,57 -2,20 0,36 0,04 2,90 0,81 Igual Saldo 32 32 35 5 18 17 54 16 51 -35 48 -24 20 31 Igual Saldo 33 -1 24 -4 49 3 62 14 32 -54 15 3 20 28 Igual Saldo 29 50 21 23 15 39 42 17 26 -14 11 -60 32 26 Igual Saldo 92 8 62 26 61 30 83 8 72 16 81 7 95 -2 Normal Saldo 59 -31 53 -40 63 -16 25 -46 13 -73 18 -71 21 -66 Dies 66 58 51 66 53 45 52 83,9 81,8 80,9 83,2 82,4 80,7 89,6 saldos 60 40 20 o -20 -40 -60 -80 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda Cartera de comandes Perspectives producció mç-ab 1994 n mç-ab 1995 ET mç-ab 1996 ffi mç-ab 1997 Perspectives vendes Segons els resultats del quadrimestre, sembla que l'ensurt de final de 1996 no ha anat a més. Tantels nivells de producció com de vendes en el mercat interiormostren una evolució més expansi va que la d'un any abans. Contràriament, les exportacions, que havien estat el motor del sector en els darrers dos anys, s'han alen tit notablement. Torna la contenció als preus de venda alhora que augmenta la capacitat productiva utilitzada i la mà d'obra ocupada. 20 Malgrat aquests símptomes esperançadors, les perspectives d'e volució de les vendes, si ens atenem a una situació de la cartera de comandes sensiblement pitjor que la del mateix bimestre de l'any anterior, no són massa optimistes. Fusta i mobles de fusta (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1996 1997 Igual 611) Producció 59 85 86 66 25 95 Saldo -3 -33 14 -3 -2 5 2) Nombre de persones ocupades Variacióen % 0,67 -2,56 2,01 0,88 -1,27 1,96 1,68 3) Vendes totals Igual 34 87 82 86 31 25 85 Saldo -30 -5 -14 14 26 -2 15 4) Vendes en el mercat interior Igual 37 91 85 86 34 22 82 Saldo -33 -2 -10 14 29 -14 18 5) Vendes en el mercat exterior Igual 51 93 64 66 70 41 83 Saldo -49 -7 -15 -16 -28 -19 -3 6) Preus de venda Igual 93 96 100 98 49 77 76 Saldo 4 -1 0 2 21 23 24 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 44 39 52 55 34 49 79 Saldo -39 -33 -29 -17 9 -35 21 7) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 52 57 40 53 58 53 65 C) Capacitat productiva utilitzada (%) 83,9 87,7 86,1 73.0 87,0 84,5 90,0 saldos 80 60 40 20 O -20 -40 -60 -80 Producció Vendes interiors Vendes exteriors mç-ab 1994 I Preus de venda Cartera de comandes Perspectives producció mç-ab 1995 n mç-ab 1996 ffi mç-ab 1997 Perspectives vendes El principal tret distintiu de les dades del sector de la fusta i mobles durant aquest segon bimestre potser sigui la consolidació dels nivells d'activitat que es perfila dels saldos positius i molt especialment dels elevats percentatges d'empreses que declaren volums d'activitat iguals als del bimestre anterior. S'ha de tenir present que aquestes respostes es produeixen en un context d'ele vada utilització de la capacitat productiva instal•lada. Un altre factor que sembla consolidar aquesta conjuntura és l'augment del volum de comandes que la indústria té en cartera. Unes comandes que, a remolc de la reactivació del mercat immo biliari, poden continuar augmentant a mitjà termini. Només la tendència a l'alça dels preus de venda, ja sigui per aquest augment de la demanda o per la carestia de la fusta d'importació, pot estron car aquestes perspectives optimistes. 21 Arts Gràfiques A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies (dades provincials) 199'î st-oc nv 30 34 60 —2 41 3 46 39 —062 0,42 1,61 —0,15 33 34 60 —2 39 —4 43 40 34 35 60 —2 39 —12 43 40 40 15 67 —2 42 2 40 50 80 20 97 —3 72 —14 52 18 41 1 90 —1 80 7 77 I 1 76 62 62 54 77,8 82,5 79,0 80,5 62 5 —1,56 54 —7 50 2 67 4 91 o 90 —10 81 78,4 53 30 37 —20 0,13 0,71 51 33 34 —28 56 23 33 —29 57 38 45 —49 88 —10 83 15 70 —30 84 —2 69 66 78,5 77,1 saldos 50 40 30 20 10 o —10 —20 —30 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda Cartera de comandes mç-ab 1994 r7 mç-ab 1995 ffi mç-ab 1996 Perspectives producció • mç-ab 1997 Perspectives vendes Com en el cas del tèxtil, les dades del segon bimestre d'enguany s'han d'interpretar com de tancament de la fase de desacceleració del creixement registrat l'any 1996 i molt especialment durant els primers mesos. En termes estrictament bimestrals, les taxes de crei xement que en resulten de les dades de març-abril d'enguany són equivalents a les del mateix període de 1995, un any de fort crei xement de l'activitat industrial a l'àrea de Barcelona. 22 Toti la millora aparent de la cartera de comandes, els saldos posi tius no semblen prou recolzats per unamassa rellevant d'empreses —aquelles que declaren igual nivell d'activitat que un any abans que aportin consistència al procés d'expansió del bimestre i facin bones les perspectives declarades a curt termini. Ni la capacitat productiva ni l'ocupació mostren signes clars de creixement 81 42 15 0,05 53 38 81 8 39 37 57 34 Indústria farmacèutica (dades pro■ incials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies 38 48 —0,45 29 63 65 28 9 54 87 13 64 35 81 80,6 29 71 37 8 50 43 53 49 —43 51 —0,34 0,10 —0,57 —077 —0,42 29 56 32 —35 43 50 47 —23 46 26 48 21 33 —33 41 52 47 —21 49 21 17 31 23 —58 9 62 10 8 34 —50 71 29 94 6 100 O 98 —2 80 8 53 43 23 —47 98 o 99 95 3 81 53 86 45 57 82,7 73,7 80,6 80,6 82,2 mç-ah 79,2 saldo 60 50 40 30 20 10 0 —10 —20 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda Cartera de comandes Perspectives producció mç-ab 1994 mç-ab 1995 ri mç-ab 1996 • mç-ab 1997 Perspectives vendes En els darrers anys s'ha pogut constatar que l'activitat de la indústria farmacèutica del nostre entorn seguiauna trajectòria força independent de l'evolució de la conjuntura econòmica. Així, a una cartera de comandes negativa pel conjunt de la indústria, la de la farmacèutica acostumava a ser clarament positiva. En aquests moments, quan els primers símptomes consistents de represa de la demanda interna de consum permeten millorar la cartera de coman des a gairebé tots els sectors, la indústria farmacèutica comença a oferir saldos lleument negatius. Hom pot pensar que les mesures pensades per a reduir la despe sa pública sanitària en el marc de les polítiques de contenció del dèficit públic, incloses la potenciació de genèrics, es comencen a fer notar en la xifra de negocis de la indústria local. 23 Productes metà1.1ics A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) (dades provincials) 1996 1997 Idill~liiii~j1-ag 23 —58 st-oc nv-ds gn-fb Igual Saldo 71 —5 67 —9 16 70 48 —4 55 18 62 33 Variacióen To —0,68 —0,35 0,38 —0,12 _0,15 0,76 0,18 Igual Saldo 36 —44 66 5 17 —66 10 74 6 —48 52 19 60 23 Igual Saldo 34 —51 50 0 26 —67 21 67 28 —42 17 —44 26 56 Igual Saldo 33 33 56 0 26 —60 17 68 48 —12 55 26 57 27 Igual Saldo 57 34 90 —7 99 —1 97 0 89 —8 89 4 93 1 Normal Saldo 26 —65 36 —57 22 —56 32 —43 23 —46 27 —35 22 —32 Dies 53 45 40 46 47 53 51 80.5 77,2 74,9 90,9 78,4 79,6 78,5 saldos 80 60 40 20 0 —20 —40 —60 —80 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda Cartera de comandes Perspectives producció mç-ab 1994 1-1 mç-ab 1995 mç-ab 1996 mç-ab 1997 Perspectives vendes Malgrat que la lleu reactivació de l'activitat del sector durant els primers bimestres no és suficient per donar per superada la fase d'atonia que ha viscut aquesta indústria al llarg del bienni 1995-96, hi ha senyals que afavoreixen un optimisme raonable. Tant els nivells de producció com d'ocupació i de vendes del primer qua drimestre són superiors als dels mateixos períodes dels dos anys anteriors. 24 Si el canvi que s'ha produït en les vendes interiors ha estat el més radical, la tendència més consistent és la de les exportacions, que mostra com un nombre creixent d'empreses d'aquest sector es posiciona en els mercats exteriors. L'estabilitat dels preus de venda —consistent amb el nivell més baix d'utilització de la capacitat ins tal•lada de tota la indústria— és un dels elements que afavoreixen la consolidació d'aquestes empreses en els mercats internacionals. Maquinària i material elèctric (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) 1996 1997 mç-ab _ 1 32 13 36 –57 29 51 — 11 –76 18 27 34 58 Igual Saldo -)7 L2 Variació en % 2,13 –0,31 –1,80 –0,86 –3,17 –0,70 –0,52 Igual Saldo 14 24 35 25 11 –66 11 73 17 –42 17 27 27 26 Igual Saldo 28 5 36 24 19 –74 11 70 13 –46 26 5 31 5 Igual Saldo 14 22 34 18 13 –27 38 45 34 –44 12 33 50 41 Igual Saldo 59 –5 51 –11 75 –25 61 –39 69 –31 53 23 92 4 Normal Saldo 72 –8 63 –16 20 –24 62 2 37 50 35 34 31 3 Dies 67 65 65 40 76 78 71 89,4 82,9 82,1 88,1 84,2 88,8 86.9 saldos 80 70 60 50 40 30 20 10 O 10 –20 30 Producció Vendes interiors Vendes exteriors ffi mç-ab 1994 I I Preus de venda Cartera de comandes Perspectives producció mç-ab 1995 • mç-ab 1996 mç-ab 1997 Perspectives vendes Aquest és un sector en el que les perspectives acostumen a ser més optimistes del que les dades posteriors deixen entreveure. En tot cas, enmig de la davallada que anunciaven els resultats dels darrers mesos de 1996, destacava una situació francament positiva de la cartera de comandes i unes perspectives igualment optimistes referides a producció i vendes. Els resultats del primer quadrimes tre d'enguany mostren un lleuger repunt de la producció alhora que l'ocupació es redueix lleument. Al mateix temps, les vendes, amb un millor comportament de les exportacions, tendeixen més al manteniment que no pas a l'augment. La situació de la cartera de comandes en acabar el bimestre és quelcom més favorable que un any abans, alhora que les perspecti ves a curt termini —potser per una sobrevaloració de l'augment de la despesa de consum— no poden ser més esperançadores. 25 Automoció (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendesen el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo Variacióen% Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies 1996 1997 8 37 13 31 14 38 13 36 37 43 84 11 81 80,6 26 71 10 34 2,07 —1,13 26 71 8 34 31 65 11 37 2 92 8 36 20 66 98 —2 88 11 86 9 59 70 6 88 10 —75 10 41 9 52 0,38 0,68 0,31 —0,30 6 5 10 9 —31 38 41 52 30 11 8 18 —56 34 35 39 7 63 10 14 —31 —20 41 48 93 100 14 40 —7 0 65 45 93 85 16 19 4 2 72 80 74 88 88 110 81,9 79,1 82.0 83,9 84,8 85,7 saldos 100 80 60 40 20 0 —20 —40 —60 1 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda • mç-ab 1994 mç-ab 1995 Cartera de comandes Perspectives producció mç-ab 1996 •mç-ab 1997 Perspectives vendes Els resultats que presenta aquest començament d'any el sector de l'automoció inclosa la indústria auxiliar i de components, un dels principals motors de l'economia catalana, són semblants en taxes de creixement, als d'un any abans, en el que va registrar una nota ble expansió. En mitjanes anuals, si hom deixa de banda la reduc ció de les vendes en el mercat interior de l'any 1995, l'expansió actual s' acumula a la registrada en els darrers tres anys. És per això que s'ha de valorar més la consolidació que no pas la intensitat d'a quest procés de creixement. 26 De l'evolució d'aquest començament d'any cal destacar dos fets que poden frenar el creixement del sector a mitjà termini: el gene ralitzat augment dels preus de venda i l'excessiu allargament dels períodes d'entrega com a conseqüència d'un augment igualment generalitzat de les carteres de comandes difícil d'assumir amb l'ac tual capacitat productiva. II. Finances Sistema bancari Nombre d'oficines Total Banca Caixes d'estalvis (31.ds.96) Cooper. de crè Àmbit territorial Barcelona 2.228 1.035 1.181 12 Resta província 2.791 1.137 1.647 7 Resta Catalunya 2.017 869 1.134 14 TotalCatalunya 7.036 3.041 3.962 33 Madrid 2.798 1.892 891 15 Resta província 1.339 775 555 9 Total Espanya 37.079 17.674 16.094 3.311 Variació (%) 31 ds 96/31 ds 95 Total Banca Caixes Cooper. Barcelona Catalunya Espanya 1,3 2,3 2,3 -4,0 -0,7 -0,9 5,9 4,4 5,8 100,0 73,7 3,6 Dotació d'oficines del sistema bancari Oficines/1000 habitants 1,5 1,0 0,5 0,0 Barcelona Madrid Prov. BCN Prov. Madrid 0 1990 111 1996 Font (de totes les dades d'aquestapartat): Banco de España.Boletín Estadístico. Les dades de final de 1996 referides al nombre d'oficines d'a tenció al públic mantenen l'evolució de trimestres anteriors, alhora que confirmen la tendència expansiva que viu el sector. Han estat necessaris tres anys de creixement sostingut peròmoderat per asso lir de nou els nivells de dotació d'oficines existents a final de 1991. Un quinquenni que en el terreny econòmic s'ha dividit gairebé per meitats entre la recessió que esclata amb intensitat l'any 1993 i la posterior recuperació. En el camp financer ha estat un període de reordenació i modernització del sector que ha donat com a resultat un augment significatiu del grau de concentració bancària en uns pocs grups de dimensió europea i amb una creixent presència inter nacional. Dipòsits i crèdits (milers de milions de ptes.) 31 des. 94 31ks. 95 Dipòsits deMr Prov. Barcelona 9.354 10,092 10.552 10.892 Resta Catalunya 2.070 2.233 2.322 2.299 Total Catalunya 11.425 12.325 12.874 13.191 Prov. Madrid 11.519 13.943 14.277 14.829 Total Espanya 53.617 60.096 61.727 63.237 Prov. Barcelona 6.410 6.935 7.317 7.525 Resta Catalunya 1.536 1.646 1.699 1.748 Total Catalunya 7.946 8.581 9.016 9.273 Prov. Madrid 10.882 11.605 11.944 12.551 Total Espanya 41.178 43.920 46.512 48.257 Variació (%) 31 des.%/ 30 set.96 31 des.96/ 31 des.95 31 des.95/ 31 des.94 Dipòsits Prov. Barcelona 3,2 7,9 7,9 Total Catalunya 2,5 7,0 7,9 Total Espanya 5,2 5,2 12,1 Crèdits Prov. Barcelona 2,8 8,5 8,2 Total Catalunya 2,9 8,1 8,0 Total Espanya 3,8 9,9 6,7 El procés d'expansió del nombre d'oficines bancàries ha estat especialment intens i general a tot el país al llarg de 1996. Segons les dades del Banc d'Espanya, el nombre d'oficines del sistema bancari operatives a final de 1996 superava per primera vegada les 37.000, un 2,3 per cent més que un any abans. Una taxa de creixement anual idèntica a la de Catalunya, on es supera per primera vegada les set mil oficines. En paral.lel a aquest augment general però moderat es produeix un transvasament de quota de mercat -mesurada pel nombre d'oficines d'atenció al públic- dels bancs cap a les caixes. Tant a Catalunya coma Espanya disminueix lleument el nombre d'oficines del conjunt dels bancs, alhora que augmenta en els col.lectius de les caixes i de les cooperatives de crèdit. 29 Crèdit del sistemabancari a les famílies. Classificació segons finalitats. Espanya (Milers de milions de ptes.) versió obiliària Consum de béns duradors Altr aplicacions " 31 des. 84 2.183 1.273 323 587 31 des. 85 2.655 1.409 406 840 31 des. 86 3.280 1.721 559 1.001 31 des. 87 4.242 1.991 782 1.469 31 des. 88 5.558 2.496 1.013 2.050 31 des. 89 7.001 3.179 1.282 2.540 31 des. 90 7.862 3.983 1.431 2.453 31 des. 91 8.931 4.948 1.510 2.473 31 des. 92 10.119 5.925 1.419 2.775 31 des. 93 11.879 7.283 1.393 3.203 31 març 94 11.984 7.549 1.403 3.032 30 juny 94 13.710 9.172 1.418 3.121 30 set. 94 14.128 9.591 1.443 3.093 31 des. 94 14.699 10.159 1.472 3.068 31 març 95 14.992 10.389 1.442 3.162 30 juny 95 15.636 10.817 1.479 3.341 30 set. 95 15.955 11.056 1.549 3.351 31 des. 95 16.389 11.456 1.561 3.372 31 març 96 16.548 11.726 1.538 3.284 30 juny 96 17.259 12.207 1.609 3.443 30 set. 96 17.605 12.586 1.623 3.396 31 des. 96 18.180 13.014 1.654 3.512 Variació (%) Total Inversió immobiliària Consum 31 des. 96/30 set. 96 31 des. 96/31 des. 95 31 des. 95/31 des. 94 3,3 10,9 11,5 3,4 13,6 12,8 1,9 6,0 6,1 Com en trimestres anteriors, l'entornmetropolità inclosa la resta de comarques de la província, es revela com l'àmbit més dinàmic en la implantació de novesoficines bancàries. Un comportament en consonància amb l'evolució de la població. A Barcelona, el lleuger augment de la dotació total -que reforça encaramés l'elevada ràtio d'oficines per mil habitants- amaga evolucions dispars en els dife rents segments: el descens del nombre d'oficines del col-lectiu de bancs ha estat àmpliament compensat per l'augment en el de les caixes. 30 (%) Evolució dels tipus d'interès 19 17 - 15 13 11- _ " 5 •■ milliiiii 1111111111111111111111 111111111111111111111111111111111 11111111111 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Tipus marginal de les operacions de regulació monetària del BE. Tipus del de bancs icrèdit preferencial caixes. Tipus del crèdit d'I a 3 anys de bancs i caixes. Tipus d'interèshipotecari del total d'entitats. El descens dels tipus d'interès allunya l'estalvi dels productes bancaris més tradicionals. Pel que fa a l'evolució de les principals magnituds del sistema bancari, durant el darrer trimestre de 1996 s'ha accentuat la desac celeració del creixement del volum de dipòsits del sector privat captats per les entitats financeres. La pèrdua d'intensitat ha estat més notòria a la resta d'Espanya -d'un creixement del dotze per cent obtingut l'any 1995 s'ha passat a un de poc més del cinc per cent pel 1996 al conjunt del país- que no pas a Catalunya, on la taxa de creixement a final de 1996 era del set per cent, només nou dècimes menys que un any enrera. La forta retallada del preu del diner ha incidit directament en una pèrdua d'atractivitat de les col•locacions més tradicionals de l'estalvi -dipòsits a la vista i a termini- forçant una canalització creixent d'aquests recursos cap als fons d'inversió, plans de pensions i també a la renda variable. Contràriament, el ritme de creixement del volum de crèdit ban cari en mans del sectorprivat a final de 1996 era significativament superior al d'un any abans. Un augment previsible donat l'abarati ment dels crèdits i la creixent confiança que mostren tant els demandants com les entitats oferents en la consolidació a mitjà ter mini de les bones expectatives que reflecteixen les principals mag nituds macroeconómiques. Crèdit del sistema bancari als sectors íode .*LT. Indústria productius. Construcció Espanya Total Serveis Comerç Hosteleria i restauració Transp., com. i serveis logístics (Milers de milions Activitats immob. de ptes.) Altres serveis 31 des. 84 10.384 5.742 1.120 3.059 1.268 120 387 31 des. 85 11.216 6.263 1.108 3.336 1.332 161 433 31 des. 86 11.745 6.240 1.149 3.792 1.515 219 482 460 892 31 des. 87 12.974 6.419 1.338 4.574 1.768 289 519 534 1.151 31 des. 88 14.457 6.441 1.706 5.529 2.133 355 604 606 1.387 31 des. 89 16.832 6.975 2.277 6.734 2.581 446 855 841 1.359 31 des. 90 18.745 7.461 2.827 7.515 2.735 506 951 1.174 1.544 31 des. 91 22.236 8.585 3.485 9.163 3.247 663 1.253 1.408 1.952 31 des. 92 23.751 8.933 3.980 9.668 3.395 735 1.255 1.469 2.171 31 des. 93 23.196 8.261 3.852 10.188 3.397 740 1.195 1.495 2.666 31 març 94 23.162 8.011 3.793 10.504 3.289 748 1.148 1.502 2.883 30 juny 94 23.417 7.910 3.733 10.891 3.230 756 1.348 1.795 2.950 30 set. 94 23.278 7.903 3.745 10.745 3.234 725 1.262 1.784 2.926 31 des. 94 23.703 8.021 3.571 11.195 3.268 748 1.409 1.756 3.179 31 març 95 23.706 8.027 3.488 11.261 3.269 770 1.405 1.906 3.058 30 juny 95 24.070 7.949 3.509 11.675 3.364 783 1.444 1.977 3.165 30 set. 95 24.297 8.132 3.595 11.623 3.362 757 1.385 1.998 3.260 31 des. 95 24.862 8.365 3.623 11.919 3.488 788 1.517 2.009 3.224 31 març 96 24.751 8.168 3.611 11.975 3.496 821 1.527 2.072 3.095 30 juny 96 25.267 8.207 3.717 12.326 3.626 832 1.534 2.040 3.292 30 set. 96 25.398 7.598 3.753 13.026 3.560 806 1.537 2.077 3.442 31 des. 96 26.259 7.976 3.743 13.509 3.457 836 1.443 2.287 3.508 Variació (%) Total Indústria Construcció Serveis 31 des. 96/30 set. 96 3,4 5,0 -0,3 3,7 31 des. 96/31 des. 95 5,6 -4,7 3,3 13,3 31 des. 95/31 des. 94 4,9 4,3 1,5 6,5 (%) 70 60 50 40 30 20 10 0 Distribució del crèdit bancari al sector privat (per finalitats) 1 1 1 1991 1992 Act. prod 1993 1994 Inv. immob. 1995 1996 • Altres Les dades del darrer trimestre de 1996 confirmen el dinamisme de la demanda de crèdit hipotecari alhora que el crèdit al consum mostra la mateixa atonia d'un any abans. Una simple ullada a la distribució del volum de crèdit per desti nataris i finalitats posa de relleu el creixent protagonisme de les famílies -més concretament la inversió immobiliària- enfront de les empreses. Toti que les activitats productives acaparen encara més de la meitat del crèdit bancari al sector privat, la inversió immobiliària continua guanyant quota demercat i ja acumula l'e quivalent el 27 per cent, la meitat que el sector productiu. Cinc anys enrera i en termes relatius, els sectors productius acaparaven dues terceres parts del crèdit bancari, mentre el crèdit hipotecari no superava el 14 per cent. Una anàlisi més detallada del comportament del volum de crèdit bancari disponible per part dels diferents sectors productius posa de relleu la creixent necessitat de finançament per part dels serveis -llevat dels més tradicionals com ara el Comerç i el Transport i comunicacions- i el retrocés de la demanda de crèdit per part de les activitats industrials. La creixent capacitat d'autofinançament en el cas de la indústria i l'elevada rotació empresarial associada a unes activitats en expansió en el cas de molt serveis potjustificar aques ta diferent apel•lació al finançament bancari. 31 Contractació de valors i de derivats Volum efectiu negociat a les borses de comerç 1.11111 19MMINIII~111~1111111 • Milers de milions de ptes. Núm. índex (1986 = 100) !-191~1~11ffill 1985 118,3 699,1 32,5 31,4 1986 364,1 2.226,5 100,- 100,- 1987 791,1 3.918,0 217,3 176,0 1988 592,8 2.587,2 162,8 116,2 1989 550,6 4.022,7 151,2 180,7 1990 530,1 4.130,6 145,6 185,5 1991 574,3 4.206,0 157,7 188,9 1992 466,7 4.497,7 128,2 202,0 1993 497,9 7.287,1 136,7 327,3 1994 943,5 11.798,2 259,1 529,9 1995 1.098,6 10.924,1 301,7 490,6 lr. tr. 168,3 2.575,6 2n. tr. 176,6 2.604,0 3r. tr. 259,1 2.542,2 4t. tr. 494,6 3.202,3 1996 2.703,9 19.459,5 742.6 874,0 lr. tr. 582,1 5.968,0 2n. tr. 565,1 6.245,0 3r. tr. 540,6 3.228,0 41. tr. 1.016,2 4.018,5 1997 lr. tr. 1,197,9 5.806.6 Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números. Variació (%) Barcelona Madrid lr. tr. 1997/1r. tr. 1996 1996/1995 105,8 146,1 -2,7 78,1 Contractació segons tipologia d'actius. Barcelona milers de milions de pessetes 1500 1000 500 1992 1993 1994 1995 1996 r. tr. 97 Accions 1111Deute públic 32 Contractació al MEFF (Renda Fixa iVariable) Mitjan diàr Total Nomi (bilion ptPeríode Nombre de contract 1990 272.482 1.282 2,88 1991 1.082.484 4.347 15,41 1992 6.823.433 27.294 22,72 1993 20.311.100 81.244 85,94 1994 51.100.064 206.883 209,45 1995 52.786.952 214.581 236,70 1996 62.765.553 250.681 404,69 lr. tr. 16.977.257 269.480 100,57 2n. tr. 14.173.341 236.222 94,86 3r. tr. 14.631.662 225.102 101,22 41. tr. 16.993.228 269.735 108,02 1997 lr. tr. 9.010.496 150.175 148,47 Font: MEFF. L'evolució del trimestre als mercats de capitals espanyols s'ha d'analitzar més que mai a la llum de l'evolució del dòlar i de Wall Street. L'evolució de les borses espanyoles durant el primer trimestre de 1997 s'ha caracteritzat per una volatilitat relativament alta. Els guanys acumulats en els darrers dos anys i el temor a tensions infla cionistes i a un possible repunt dels tipus d'interès als Estats Units han estat elements que han contrarestat les excel•lents notícies generades per l'economia domèstica, com ara la forta desaccelera ció dels preus de consum i la davallada dels tipus d'interès. Després d'un començament d'any en el que s'imposà un ritme de fort creixement dels índexs borsaris, recolzat en les expectatives de noves retallades del preu del diner, els alts i baixos de la Borsa de Nova York durant la darrera desena de gener van introduir una notable dosi de volatilitat en els mercats espanyols. Aquest grau d'incertesa ajuda a explicar una trajectòria poc definida dels índexs durant els mesos de febrer i març, resultat de la concatenació de petits cicles expansius amb d'altres de recessius igualment curts. Malgrat aquest estancament dels índexs, el volum efectiu de con tractació de renda variable al sistema borsari espanyol ha superat àmpliament el d'un any abans. La última fase de privatització de Telefónica ha estat un dels fets més destacats i determinants a l'ho rade canalitzar nous recursos cap a la Borsa. La diferent trajectò ria que presenten les borses de Madrid i de Barcelona durant aquest primer trimestre es deu bàsicament a la diferent evolució dels volums de contractació de renda fixa pública. Si l'evolució de les rendibilitats ha restat atractiu a la renda fixa, al mercat barceloní la contractació de renda fixa ha continuat a l'alça gràcies a la relativa novetat de la negociació de deute públic de la Generalitat. III. Consum, comerç i preus Matriculació de vehicles Evolució del parc automobilístic* (prov. deBarcelona) 1985 114.077 n.d. n.d. 1986 138.468 46.572 91.896 1987 184.284 59.119 125.239 1988 215.631 78.322 137.309 1989 236.902 86.619 150.283 1990 204.151 64.695 139.456 1991 185.902 61.557 124.345 1992 192.843 79.213 113.630 1993 136.146 78.194 57.952 1994 152.956 88.085 64.904 1995 146.294 72.041 74.253 lr. tr. 37.843 19.906 17.937 2n. tr. 42.289 16.446 22.843 3r. tr. 30.044 10.864 19.180 4t. tr. 36.118 21.825 14.293 1996 158.475 64.536 93.939 lr. tr. 38.188 14.976 23.212 2n. tr. 39.895 14.203 25.692 3r. tr. 36.100 12.591 23.519 4t. tr. 44.282 22.766 21.516 1997 lr. tr. 44.315 15.412 28.903 * Exclosos ciclomotors. Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriors al 1988 provenen del Boletín de EstadísticayCoyuntura (COCINB). Variació (%) Matriculacions Baixes Saldo lr. tr. 1997/1r. tr. 1996 1996/1995 16,0 8,3 2,9 -10,4 24,5 26,5 El creixement de les matriculacions durant el primer trimestre d'enguany confirma la consistència de la demanda de vehicles iniciada durant el segon semestre de 1996. Per tercer trimestre consecutiu, la matriculació de vehicles a la província de Barcelona ha crescut per sobre del quinze per cent. Ens hauríem de remuntar a les darreries dels anys vuitanta per tro bar una tendència semblant. La significació d'aquesta intensitat es veu reforçada pels volums implicats. I és que durant els primers tres mesos de 1997 s'han matriculat gairebé 15.000 vehicles de mitjana mensual a la província de Barcelona; una xifra pràctica ment idèntica a la dels darrers tres mesos de 1996. Uns volums de matriculació que no s'assolien d'ençà el 1992. Matriculació de turismes a Barcelona 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 17.699 18.065 15.182 11.782 14.438 7.748 9.872 10.058 9.853 18.041 20.450 15.955 14.148 14.229 11.141 10.451 11.273 9.306 14.697 15.321 11.615 11.407 10.067 9.156 10.222 7.848 7.417 17.406 16.961 11.271 12.602 11.452 9.434 9.552 9.521 9.788 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 67.843 70.797 54.023 49.579 50.186 37.479 40.097 38.700 36.364 Vehicles matriculats milers variació (%) 210 20 200 - 190 - I III n -10 180 - r 1 170- I i160- 1 - -10 150- --20 140- --30 130 - 120 t t 1 1 -40199 1992 1993 1994 1995 1996 97 le totalacumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Si es compara l'evolució de les matriculacions amb la de les bai xes es percep un clar predomini de la demanda de primer vehicle o de la demanda de millora sense desballestament del vehicle usat. Una estructura de la demanda similar a la de 1996 i que confirma que la millora de les expectatives econòmiques -amb un creixe ment considerable del benefici empresarial- i especialment l'aug ment de l'ocupació, es comencen a fer notar en l'adquisició d'au tomòbils -inclosos vehicles de càrrega- i motos i, en general, de béns de consum duradors. Fer notar també, que aquesta consolidació de la demanda es pro dueix, si més no en el cas de la província de Barcelona, amb ante rioritat a l'entrada en vigor del pla Prever -enèsim pla d'ajuts a la modernització del parc automobilístic espanyol- i respon també a raons comara lamajor disponibilitat i assequibilitat de crèdits ban caris per aquesta finalitat i a les ofertes de les principals marques amb instal•lacions fabrils al país que lluiten per mantenir quota de mercat davant la creixent competència de les importacions d'ExtremOrient. 35 Consum d'electricitat 1985 100,- 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2 1986 102,2 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2 1987 113,6 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3 1988 117,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 1989 126,3 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 1990 127,4 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2 1991 135,2 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8 1992 145,5 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0 1993 139,9 4.958,9 1.548,9 3.245,9 163,7 1994 138,9 4.922,7 1.522,9 3.241,0 158,8 1995 142,0 5.031,2 1.577,8 3.280,9 172,5 lr. tr. 1.288,7 431,9 813,6 42,2 2n. tr. 1.248,6 404,3 799,9 44,4 3r. tr. 1.265,0 358,6 863,2 43,3 4t. tr. 1.222,1 375,4 804,1 42,6 1996 146,4 5.189,3 1.631,8 3.389,1 168,4 lr. tr. 1.332,4 449,5 841,5 41,4 2n. tr. 1.294,7 430,0 821,8 42,9 3r. tr. 1.274,2 360,0 872,5 41,7 4t. tr. 1.288,0 392,3 853,4 42,4 1997 lr. tr. 1.354,8 475,2 840,2 39,5 Consum d'energia i aigua Font: Dades d'ENHER, FECSA i HECSArecollides i facilitades pel Departament d'Estadística de Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Consum total Domèstic Comercial i industrial Tracció lr. tr. 1997/1r. tr. 1996 1996/1995 1.7 3,1 5,7 3,4 -0,2 3,3 -4,6 -2,4 El consum energètic del primer trimestre reflecteix, a banda d'efectes estacionals o climàtics, el moment de creixement de l'activitat econòmica. El consum energètic durant el primer trimestre de 1997 ha estat, en general, de manteniment de la tendència al creixement, tot i que és evident que l'efecte climàtic i de calendari l'han moderat. 36 Gwh. Consum d'electricitat Ús comercial-industrial variac ó (%) 103.550 3.500 - 3.450 - -5 3.400 - 3.350 - 3.300 - 3.250 - - -5 3.200 - 3.150 - 103.100 1991 992 1993 1994 1995 1996 97 total acumulatdarrers dotze mesos taxa de variació interanual (%) En primer lloc, hem de recordar que, si bé el gener fou especial ment fred i plujós, a partir de febrer s'imposà una bonança climàti ca excepcional. En segon lloc, hem de remarcar que estem compa rant dos períodes amb calendaris diferents: el 1996 fou un any de traspàs i en què la Setmana Santa caigué a l'abril, mentre que enguany,ha caigut a final de març.En definitiva, aquest primer tri mestre ha tingut, pel cap baix, quatre dies feiners menys i una set mana lectivamenys. És evident, doncs, que el consum elèctric per a usos comercials i industrials se n'ha ressentit a la baixa, i presenta un moderat decrei xement del 0,2 per cent, plenament explicable pels efectes de calen dari que hem mencionat. De fet, si prenem l'acumulat dels darrers dotze mesos, comparats amb els dotze anteriors, les dades d'aquest primer trimestre posen de manifest un consum que fa més de dos anys i mig que no para de créixer i que recull l'evolució positiva de l'activitat econòmica i productiva. Per altra banda, el consum elèctric per a usos domèstics i el con sum de gas canalitzat són molt més sensibles a les condicions climàtiques, i aquí tots dos indicadors mostren uns increments força elevats, més encara si tenim en compte que els estem compa rant amb un període més fred i plujós, com fou el primer trimestre de l'any passat. Així, l'augment del 7,3 per cent en el gas o de 5,7 per cent en l'electricitat per a usos domèstics ho palesen a basta ment, a banda de posar de relleu el creixent equipament domèstic de les llars i l'ús que se'n fa. Consum de gas canalitzat Núm. índex = 100 itèrmifg 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1997 1r. tr. 2.024,4 1.967,8 2.083,6 2.047,2 2.141,9 2.188,9 2.525,4 2.656,0 2.602,5 2.526,1 2.436,0 870,2 673,5 380,7 511,7 2.642,9 935,4 754,4 397,5 555,5 1.003.4 100,- 97,2 102,9 103,1 105,8 108,1 124,7 129,7 128,6 124,8 120,3 I0,6 1.150,1 1.125,4 1.203,4 1.197,3 1.269,3 1.316,1 1.539,6 1.629,6 1.641,1 1.619,2 1.587,5 1.751.7 Font: Gas Natural S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Gas canalitzat lr. tr. 1997/1r. tr. 1996 1996/1995 7,3 8,5 Consum de gas canalitzat milions de tèrmies variació (%) 2.800 20 2.700 - - 15 2.600 - - 10 2.500 - -5 2.400 - -o 2.300 - - -5 2.200 10 1991 992 1993 1994 1995 1996 97 ri totalacumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Consum d'aigua Total Estructura d'usos (hm') Núm. índex .-100_ . .. ComercialIMIII .... . 1985 100,- 138,9 78,6 47,2 13,1 1986 98,7 137,1 80,0 44,6 12,5 1987 99,4 138,1 80,0 45,2 12,8 1988 101,2 140,5 82,0 46,0 12,5 1989 105,1 146,0 83,5 49,6 12,9 1990 100,1 139,0 81,4 46,0 11,6 1991 99,4 138,1 81,7 44,2 12,2 1992 94,9 131,8 79,9 40,8 11,0 1993 89,1 123,7 76,9 35,7 11,1 1994 87,0 120,9 76,2 34,6 10,2 1995 85,9 119,3 75,7 33,4 10,2 lr. tr. 29,3 19,4 7,8 2,1 2n. tr. 30,8 19,7 8,4 2,6 3r. tr. 30,2 18,7 8,7 2,8 4t. tr. 29,1 17,9 8,6 2,7 1996 83,3 115,7 74,3 32,7 8,7 lr. tr. 28,3 19,0 7,4 1,9 2n. tr. 28,7 18,9 7,9 1,9 3r. tr. 30,2 18,8 8,8 2,5 4t. tr. 28,5 17,6 8,6 2,4 1997 lr. tr. 28,4 19,2 7,4 1,8 Font: Societat General d'Aigües de Barcelona, S A. Dades recollides i facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Consum total Domèstic Comercial i industrial Altres lr. tr. 1997/1r. tr. 1996 1996/1995 0,1 -3,0 0,8 -1,9 7,4 -2,3 -9,6 -14,2 En contraposició amb aquests consums a l'alça, el d'electricitat per tracció s'ha mogut clarament a la baixa, amb un descens del 4,6 per cent sobre els tres primers mesos del 1996. Aquí, a banda del clar efecte calendari, hem de recollir els cinc dies de vaga del metro, que acaben d'explicar aquesta davallada. Finalment, el consum d'aigua del primer trimestre atura la forta reducció registrada l'any passat gràcies a una climatologia favora ble. De fet, tot i que les dades del consum destinat a serveis, que recull sobretot serveis al carrer i rec, presenten encara unes dades clarament a la baixa, les del consum domèstic i del comercial i industrial corroboren l'aturada de la caiguda. 37 Preus de consum Índex general de preus de consum (1992 = 100) (Prov. Barcelona/Espanya) liall 1992 B - - - - - - - - - - - 102,2 E 98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101.9 102,2 1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5 E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3 1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9 E 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9 1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8 114,9 114,9 114,9 115,0 115,5 115,8 116,0 116,6 E 113,1 113,6 114,3 114,9 114,9 115,1 115,1 115,4 115,8 116,1 116,4 116,7 1996 B 117,4 117,9 118,3 118,9 119,4 119,3 119,5 119,6 119,9 120,2 120,3 120,8 E 117,5 117,8 118,2 118,9 119,3 119,2 119,3 119,7 120,0 120,1 120,1 120,5 1997 B 121,1 121,1 121,3 121,2 E 120,8 120,8 120,8 120,9 Nota: Les dade del últims tres mesos són provisionals. Font: INE. Variació (%) març 97/des. 96 març 97/març 96 des. 96/des. 95 Prov. Barcelona 0,4 2,5 3,6 Catalunya 0,4 2,5 3,7 Espanya 0,3 2,2 3,2 - subjacent 0,6 2,1 3,0 Prov. Madrid 0,3 1,9 2,6 UE 0,6 1,9 2,2 L'evolució dels preus durant els primers mesos de l'any situa la variació interanual en mínims histèrics i tendeix a reduir les lleugeres diferències entre Catalunya i Espanya. L'índex de preus de consum va començar any trencant la barre ra psicològica del tres per cent al mes de gener. Només tres mesos més tard, ha trencat la barrera del dos per cent. I no només ho ha fet l'índex general, sinó també la inflació subjacent. Els preus a Espanya durant els quatre primers mesos del 1996 només han crescut un 0,3 per cent contra un 1,8 per cent del mateix període de 1995. Aquest fet permet que per al càlcul de la inflació interanual -la que calcula per a cada mes l'acumulat dels últims dotze mesos- es vagin eliminant els mesos més inflacionaris de l'any passat, que van serjustament els quatre primers. Així, amb la incorporació d'inflacions de només unes dècimes o fins i tot nega tiva en algun mes, com ho va ser el febrer, la taxa interanual es redueix a nivells pròxims als dels països de la UE amb menys infla ció, però també es redueix a mínims histèrics, perquè remetre'ns a la dècada dels 60 per trobar taxes similars ja és parlar en termes d'histèria. El que ha passat a Espanya aquests primers mesos també ha suc ceït a Catalunya i a la província de Barcelona: en tots dos casos la inflació acumulada de gener a abril és d'un 0,3 per cent. Però com que la inflació del mateix període del 1995 (un 2,0 per cent) fou més elevada que la d'Espanya, la reducció de l'acumulat dels darrers dotze mesos és més acusada i tendeix -encara no ho ha assolit- a igualar-se en tot el territori. 38 El principal factor que ha permès aquesta efectiva reducció de la inflació ha estat l'evolució dels preus agrícoles i de productes ali mentaris frescos, que han disminuït nou dècimes al primer trimes tre, tant a Catalunya com a Espanya, i que situen la variació intera nual dels preus de l'alimentació en un 1,8 i en un 1 per cent, res pectivament. Un dels més rellevants ha estat el de que a l'a bril presentava un nivell de preus inferior a un any abans de més del 26 per cent, però també s'han reduït preus en gran part de les carns -xai i pollastre-, en el peix i en diverses hortalisses. Tambéhi han intervingut altres factors, i tots ells han contribuït en més o menys grau a la contenció de preus. En primer lloc, l'e fecte dels preus energètics ha tingut poca incidència, ja que l'en fortiment del dòlar s'ha vist compensat per un abaratiment del preu del cru. En segon lloc, enguany no s'han augmentat molts impos tos especials ni tarifes de serveis públics que es revisaven a princi pi d'any. Només el tabac ha sofert una puja de preus al març, que ha incidit poc en l'índex global. En canvi, telèfon, electricitat i transports han experimentat puges moderades o fins i tot han dis minuït. (%) variació interanual 7 6 - 5 - -.." 4 - 3 - 2 - 1 I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I IIIIIIIIIII 1993 1994 1995 1996 1997 (%) acumulat anual 1997 2.0 0.5 - gn tb mç ab mg jn ji ag st oc nv ds - Catalunya - Espanya - UE Subjacent Aquesta evolució dels preus, en un entorn de creixement de l'e conomia, ha afavorit una dinàmica de repercussions a moltes macromagnituds: el control de la inflació ha provocat successives retallades del preu del diner, que ha permès reduir la càrrega finan cera tant del sectorpúblic comprivat, potenciar la inversió i el con sum -especialment de béns duraders- i millorar els resultats empresarials. Així, amb unes empreses amb beneficis creixents i amb una remuneració de l'estalvi cada cop menys atractiva, la borsa ha batut, ella també, rècords de contractació. Però no tot són flors i violes, i algunes previsions obliguen a no ser descaradament optimistes en el tema de la inflació. Es evident que s'aprovarà Maastrich en aquest apartat, i fins potser amb nota. Però la inflació ja ha tocat fons o hi és a punt. D'entrada, cal tenir en compte que els preus dels productes agrícoles difícilment podran disminuir més. Després, l'actual problema de la pesta por cina podria capgirar aquesta tendència a la baixa dels preus de la carn. En tercer lloc, davant de l'augment de la demanda, moltes empreses -comja s'entreveu en les enquestes de conjuntura indus trial- opten per ajustar lleugerament a alça els seus preus, més encara si tenim en compte que l'IPI tant dels béns intermedis com de consum ha esgotat pràcticament en seu recorregut baixista. IPC per components 97/des. 96 març 97/març 96 des. 96/des. 95 Alimentació Vestit Habitatge Parament llar Medicina Transport Cultura Altres Total Alimentació Vestit Habitatge Parament llar Medicina Transport Cultura Altres Total -0,9 0,2 0,2 0,6 2,5 0,7 1,0 1,7 0,4 -0,9 0,2 0,3 0,7 1,4 0,8 0,5 1,5 0,3 1,8 2,1 3,4 2,6 3,5 2,1 2,7 3,8 2,5 1,0 2,1 3,3 2,3 3,0 2,4 2,1 3,5 2,2 4,1 2,1 4,6 4,5 4,2 3,5 2,4 3,6 3,7 2,9 2,3 4,3 3,6 3,7 3,4 2,3 3,7 3,2 variació interanual (%) 12 0 índex de preus industrials 1 11 1 1 1 1 1 1 1 1 I l I I I I I l l I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I II I 1992 1993 1994 1995 1996 1997 - General - Consum - Equipament Intermedis D'altra banda, el conjunt de serveis, un sector tradicionalment inflacionista, tambémostra signes de moderació, encara que menys intensos que la resta de components. És significatiu al respecte el comportament de la inflació subjacent durant aquest començament d'any. Després de liderar la reducció dels preus durant el 1996, en el darrer quadrienni l'augment acumulat ha estat sensiblement superior al del conjunt de l'índex. 39 Escombraries domiciliàries Escombraries domiciliàries recollides 462.700 100,- 262,91985 1986 500.406 108,1 286,2 1987 542.221 117,2 313,2 1988 581.909 125,8 340,3 1989 604.896 130,7 358,5 1990 625.793 135,2 376,0 1991 656.371 141,9 400,2 1992 675.215 145,9 419,0 1993 666.388 144,0 420,2 1994 650.057 140,5 416,7 1995 622.585 134,6 405,7 lr. tr. 163.835 2n. tr. 157.048 3r. tr. 138.590 4t. tr. 163.112 1996 627.134 135,5 415.6 lr. tr. 162.569 2n. tr. 159.357 3r. tr. 139.388 4t. tr. 165.820 1997 lr. tr. 160.829 Font: Dadesa facilitades per la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona i elaboració pròpia a partir de les dades poblacionals. Variació (%) Escom. Dom. Recollida sel. 1r. tr. 1997/1r. tr. 1996 1996/1995 -1.1 0,7 11,5 23,9 Els factors estacionals provoquen una variació negativa al primer trimestre i amaguen, de fet, un lleuger creixement del volum d'escombraries recollides. Les dades sobre la recollida d'escombraries relatives al primer trimestre d'enguany poden donar lloc a una interpretació errònia si es compara directament amb el mateix període de l'any anterior, ja que hi ha dos factors aliens a l'activitat econòmica pròpiament dita que han provocat la disminució que es registra. En efecte, cal tenir en compte en primer lloc que l'any 1996 fou de traspàs. Aquesta sola diferència, ja hauria d'explicar unadisminució de l'u per cent. Però, a més, enguany la Setmana Santa ha caigut a final de març quan l'any passat fou a principi d'abril. És evident que en períodes vacacionals, la generació d'escombraries disminueix considerable ment, tant per unaactivitat industrial aturada com perquè unapart de la població resident marxa de vacances i no genera escombraries a la ciutat, fets que no arriben a ser compensats per l'augment d'es combraries generat per l'increment del turisme. 40 Recollida selectiva (vidre, paper i envasos) tii 1993 1994 1995 1996 1997 n. d. 4.060 4.202 5.121 5.709 n. d. 3.920 4.069 5.088 n. d. 3.517 3.336 4.529 n. d. 4.104 5.017 5.858 13311 15.601 16.625 20.596 Nota: envasos només inclosos a partir de 1995. Escombraries domiciliàries recollides milers de tones variac ó(%) 6690 680- 650 - 640 - 630- I -5 - 4 - 1 0 - -i - -2 - -3 5610 1991 1992 1993 1994 1995 1996 97 1 1 total acumulatdarrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Dins d'aquest context, la disminució d'un 1,1 per cent d'aquest primer trimestre sobre el de l'any passat té una lectura moderada ment expansiva, com ho mostra millor el fet de considerar els darrers dotze mesos i comparar-los amb els dotze anteriors. En aquest cas, es manté un lleuger creixement del 0,7 per cent, el mateix que es registrà pel conjunt del 1996 sobre el 1995. Evidentment, la recollida selectiva es ressent dels mateixos fac tors estacionals, però el sol fet de registrar un augment interanual de l'11,5 per cent per als tres primers mesos, denota l'expansió que està visquent aquest tipus de recollida i el nivell de penetració en els nous hàbits diaris de famílies ipetites industries i comerços. Tot un símptoma de la consciència ciutadana sobre aquest tema, en una conjuntura de repunt del consum. IV. Transports, comunicacions i turisme q Port: mercaderies i passatgers Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona Càrrega general Líquidloll Dolls sòlids Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada 1985 116,1 104,0 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.439 3.158 3.021 1986 104,8 106,7 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939 1987 98,2 106,2 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.950 2.231 2.349 1988 96,7 118,1 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840 1989 98,4 118,8 6.247 11.896 3.902 3.073 417 6.676 1.928 2.147 1990 84,6 126,4 5.367 12.662 3.627 2.817 447 6.991 1.293 2.855 1991 82,8 130,4 5.254 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862 1992 84,0 129,9 5.330 13.008 4.258 3.343 388 7.140 684 2.525 1993 82,2 124,5 5.216 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222 1994 109,9 133,9 6.974 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132 1995 125,2 147,6 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878 lr. tr. 1.968 3.880 1.306 935 92 2.248 569 697 2n. tr. 1.943 3.693 1.414 1.043 73 1.874 457 776 3r. tr. 2.034 3.431 1.376 1.022 67 1.695 590 714 4t. tr. 2.004 3.779 1.333 973 51 2.115 621 691 1996 138,7 147,4 8.802 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 lr. tr. 2.074 3.912 1.316 997 59 2.220 698 695 2n. tr. 2.130 3.785 1.523 1.114 55 1.980 552 691 3r. tr. 2.357 3.189 1.686 1,076 66 1.718 606 396 4t. tr. 2.241 3.883 1.425 959 54 2.194 762 730 1997 lr. tr. 2.315 3.935 1.512 1.178 72 2.073 731 683 Nota: a partir de 995, les dades es comptabilitzen segons data de trànsit de la mercaderia i no segonsdocument . Niaquesta taula ni la de tràfic de contenidors nomantenen la sèrie homogenia, però sí que ho fan lesvariacions. Les dades dels darrers 12 mesos són provisionals. Font (de totes les dades d'aquestapartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Sortides Entrades Total Cabotatge Exportacions Total Cabotatge Importacions lr. tr. 1997/1r. tr. 1996 Total 11,7 31,1 6,1 0,6 28,8 -3,0 Càrrega General 14,9 14,3 15,2 18,2 10,3 19,4 Líquids a doll 20,6 168,5 -3,0 -6,6 38,3 -13,6 Dolls sòlids 4,7 127,8 -6,1 -1,7 2,6 -1,8 1996/1995 Total 10,7 5,3 12,7 -0,1 20,1 -2,7 Càrrega General 9,6 3,8 12,4 4,3 -10,0 6,9 Líquids a doll -17,3 -10,2 -19,1 2,3 39,9 -3,3 Dolls sòlids 17,1 16,6 17,1 -12,7 -4,9 -13,0 El començament d'any al port s'ha caracteritzat per un augment sostingut del tràfic de mercaderies, gràcies principalment a les exportacions, al conjunt de la càrrega general i a un repunt en tot el cabotatge. Els tres primers mesos de any presenten una activitat portuària que, a gran trets, segueix la tendència de 1996: un increment glo bal del tràfic de mercaderia d'un 4,4 per cent en comparació amb el mateix trimestre de l'any passat, gràcies al rellançament del trà fic de cabotatge de tot tipus de mercaderies i gràcies a un sector exterior potent en el tràfic de la càrrega general, tant en importa cions com en exportacions. Per diferència, la resta de tràfic presenta una tendència a l'estan cament o fins i tot a la disminució. És el cas de les importacions de líquids a doll (en especial dels hidrocarburs, amb un descens del 14,5 per cent) i també del conjunt de dolls Les mercaderies que concentren aquest primer trimestre lamajor part del tràfic són, un cop més, els grans epígrafs de dolls: les importacions de gas natural i de derivats del petroli -totes elles lleugerament a la baixa-; les exportacions de ciment -estabilitza des- i les importacions de cereals i grans a doll, sobretot blat de moro i fava de soja, lleugerament a l'alça. 43 Distribució del tràfic per productes (1r. tr. 1997) Gas natural 1.126.454 18,0 Gasoil, gasolina i fuel 652.630 10,4 Altres productes energètics 120.914 1,9 Productes siderúrgics 198.559 3,2 Mineral i metalls 96.671 1,5 Potasses i altres adobs 132.942 2,1 Productes químics 460.426 7,4 Ciment i clínker 699.648 11,2 Altres materials de construcció 154.277 2,5 Cereals, faves i farines 479.596 7,7 Begudes i derivats 94.812 1,5 Olis i greixos 130.216 2,1 Tabac, cafè i cacau 92.710 1,5 Pinsos i ferratges 86.446 1,4 Resta de productes alimentaris 253.614 4,1 Paper, pasta i fustes 150.656 2,4 Maquinària i recanvis 163.315 2,6 Automòbils i peces 177.085 2,8 Resta de mercaderies 418.370 6,7 Tares i trànsits 560.730 9,0 Total 6.250.075 100,- Trànsit de passatgers 1987 736.212 21.392 57.842 815.446 1988 727.031 12.804 72.606 812.441 1989 667.045 32.971 72.639 772.655 1990 617.395 48.110 69.251 734.756 1991 595.298 32.869 82.555 710.722 1992 556.197 46.502 59.230 661.929 1993 425.025 50.619 96.297 571.941 1994 490.843 63.321 108.934 663.098 1995 448.170 69.563 156.374 674.107 lr. tr. 62.988 1.114 10.629 74.731 2n. tr. 134.499 21.690 48.811 205.000 3r. tr. 194.392 28.296 66.935 289.623 4t. tr. 56.291 18.463 29.999 104.753 1996 453.127 99.874 178.160 731.161 lr. tr. 62.852 1.311 12.606 76.769 2n. tr. 150.363 22.602 51.618 224.583 3r. tr. 180.759 58.401 75.332 314.492 4t. tr. 59.153 17.560 38.604 115.317 1997 lr. tr. 79.994 777 11.193 91.964 lr. tr. 1997/ Variació (%) lr. tr. 1996 1996/1995 1995/1994 Cabotatge 27,3 1,1 -8,7 Exterior -40,7 43,6 9,9 Trànsit -11,2 13,9 43,5 44 Tràfic de contenidors 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1997 lr. tr. 352.799 340.870 385.318 409.542 439.969 447.920 488.917 552.309 501.146 605.356 689.324 168.002 179.467 171.771 170.084 767.236 178.014 179.486 200.870 208.866 207.215 189,2 182,8 206,6 219,6 235,9 240,2 262,2 296,2 268,8 324,6 369,7 411.5 Variació (%) Teus lr. tr. 1997/1r. tr. 1996 1996/1995 16,4 11,3 Tràfic de contenidors milers de teus variac ó (%) 900 800 - 700 - 600 - 500 - 400 40 -30 -20 -10 () - -10 20 1991 992 1993 1994 1995 1996 97 total acumulatdarrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Quant a la càrrega general, el seu increment es deu a una gamma molt variada de productes, d'entre els que cal destacar els destinats al consum final i a la inversió -alimentaris, vehicles, maquinària-, a més de primeres matèries i productes semi-elaborats. Distribució del tràfic de mercaderies (1996) Valors absoluts (tones) Sortida Entrada Sortida 1. Gas natural 2. Fuel, gasolina i gasoil 3. Gasos energètics del petroli 4. Resta de productes petrolífers 5. Olis i greixos 6. Ciment i clínker 7. Llavors i grans 8. Mineral 9. Ferralla 10. Carbons 11. Fosfats i adobs 12. Potassa 13. Productes químics 14. Productes siderúrgics 15. Fustes 16. Altres materials de construcció 17. Fruites, hortalisses i llegums 18. Vins, begudes i alcohols 19. Sal 20. Conserves i peix congelat 21. Tabac, cafè i cacau 22. Altres productes alimentaris 23. Paper i pasta 24. Maquinària i recanvis 25. Automòbils i peces 26. Altres productes metal•lúrgics 27. Resta de mercaderies 28. Tares 45 8.757 2.789 18.993 589 6.480 25.603 11.543 113.282 326.457 1.937.416 118.796 71.099 16.365 95.988 152 982 233 2.698 6.431 7.300 63.640 310.336 187.775 828.421 61.292 181.190 12.669 42.881 94.661 380.246 25.249 38.359 163.558 136.681 1.413 17.514 23.397 39.352 10.984 61.441 241.954 131.832 19.039 307.654 99.056 276.128 69.377 403.124 3.670 25.411 173.900 513.330 474.806 617.598 22.825 1.278.368 43.578 4.045 3.586 32.311 2.884 33.588 42.260 26 3 0 77.422 466 1.601 839 35.282 10.213 13.465 2.096 1.739 10.729 11.904 6.630 14.536 695 31.421 366.463 4.248.475 1.542.277 128.593 124.023 246.436 349.839 1.545.524 169.365 36.832 282.440 40.168 2.741 687.377 411.583 87.586 102.693 122.306 93.978 714 81.548 230.541 219.645 148.384 215.123 214.396 23.627 702.092 653.441 0,0 0,4 0,8 0,3 0,5 14,6 5,3 0,7 0,0 0,0 0,3 2,8 8,4 2,7 0,6 4,2 1,1 7,3 0,1 1,0 0,5 10,8 0,8 4,4 3,1 0,2 7,8 21,2 0,0 0,0 0,4 1,7 29,5 1,1 1,5 0,0 0,0 0,1 4,7 12,6 2,8 0,7 5,8 0,6 2,1 0,3 0,6 0,9 2,0 4,7 4,2 6,1 0,4 7,8 9,4 1,1 33,4 62,4 12,1 2,1 1,0 0,2 1,0 0,2 1,9 1,6 2,8 0,1 12,2 1,6 1,3 2,1 0,3 0,0 2,2 0,0 0,3 0,0 3,8 5,4 0,0 3,2 0,1 0,7 0,0 0,8 1,7 1,0 0,5 0,7 0,7 0,0 0,1 0,6 0,1 1,8 0,5 1,7 0,6 1,2 0,3 1,7 0,7 1,7 0,0 0,2 1,5 5,5 17,9 5,1 Total 2.240.692 6.569.244 2.048.975 12.711.747 100,- 100,- 100,- 100,- De fet, és gràcies al dinamisme de la càrrega general, amb un increment del seu tràfic total respecte del primer trimestre de 1996 de més del 16 per cent, que el nombre de contenidors supera en només tres mesos els 207.000 i posa el total acumulat dels darrers 12 mesos a les portes dels 800.000 teus anuals, xifra que presumi blement se superarà als pròxims mesos. Totplegat reflecteix, dins delmarc d'un comerç marítim interna cional cada cop més actiu, el bon moment econòmic quant a pro ducció i consum, en un mercat d'un ampli abast geogràfic i que per algun tipus demercaderia, abraça el continent europeu. Recordem, en aquest sentit, que el port de Barcelona -i d'altres del seu entom, clarament competidors- serveix en més d'un cas de porta d'entra da, a través del ferrocarril, a països tant importants a nivell portua ri com Bèlgica o els Països Baixos, amb un Amberes o un Rotterdam pràcticament desbordats. D'aquí que la realització de tot el Pla Delta sigui una necessitat cada cop més urgent per poder mantenir aquest pols i potenciar l'intercanvi modal. L'evolució del trànsit de passatgers de les línies marítimes regu lars, amb un increment global d'aquest primer trimestre sobre el de l'any passat de quasi el 20 per cent -imputable exclusivament al trànsit de cabotatge- és de difícil interpretació, donat que enguany la Setmana Santa ha caigut a final de març mentre que any passat fou la primera setmana d'abril. Un repàs al tràfic del 1996 i un recordatori de les principals tendències dels últims anys. A banda de les dades conjunturals relatives al primer trimestre, recollim en aquest número noves dades sobre el conjunt del 1996, en què es desglossen els principals epígrafs de mercaderies pel seu tipus de tràfic. 45 Evolució Any del tràfic exterior (1988-1996) (milers Tràfic total % Total Exterior % Exportacions % Importacions de tones) % ~,I 1988 17.964 100,- 11.625 64,7 3.600 20,0 8.025 44,7 1989 18.142 100,- 10.913 60,2 3.333 18,4 7.579 41,8 1990 18.030 100,- 11.754 65,2 2.809 15,6 8.945 49,6 1991 18.313 100,- 12.524 68,4 2.607 14,2 9.917 54,2 1992 18.338 100,- 13.329 72,7 3.089 16,8 10.241 55,8 1993 17.682 100,- 13.872 78,5 3.575 20,2 10.296 58,2 1994 20.390 100,- 15.925 78,1 4.796 23,5 11.130 54,6 1995 22.732 100.- 18.912 83,2 5.832 25,7 13.080 57,5 1996 23.571 100. 19.298 81,9 6.573 27,9 12.725 54,0 1988 6.468 100,- 3.988 61,7 1.993 30,8 1.995 30,8 1989 6.975 100,- 4.365 62,6 1.990 28,5 2.375 34,1 1990 6.444 100,- 4.030 62,5 1.851 28,7 2.179 33,8 1991 6.749 100,- 4.376 64,8 2.020 29,9 2.356 34,9 1992 7.601 100,- 5.332 70,1 2.608 34,3 2.724 35,8 1993 6.915 100,- 4.990 72,2 2.594 37,5 2.396 34,6 1994 8.538 100,- 6.215 72,8 3.352 39,3 2.863 33,5 1995 9.401 100,- 7.050 75,0 3.680 39,1 3.370 35,8 1996 10.094 100,- 7.737 76,6 4.134 41,0 3.603 35,7 milions de Tm. 25 20- 15- 10- 5- 0 1990 Eie 20,6 49.6 Total tràfic Efi 54 2 1991 rEn 55 12,3 1992 1993 •Importacions Distribució per tipus de mercaderies milions de Tm. 12 7 5 1994 1995 9.5 8,7 54,0 •Exportacions 10 27,6 LPB Càrrega general 111:1 1990 1991 11111 E:Ik4 Ell 20,1 1992 1993 1994 ;-; 4 18.0 5.4 41,039.1 1995 1996 E Entrada cabotatge E Sortida cabotatge Nota: Les xifres del gràfic representen el percentatge sobre el total de cada any. Breument, pel conjunt del 1996 destaquen els cinc principals epí grafs que concentren el 55 per cent del tràfic total: gas natural; gasoils, gasolines i fuels; productes químics; ciment i el conjunt de llavors i grans. Tots ells, presentaren una evolució lleugerament a l'alça, amb l'excepció dels productes agrícoles, gràcies a les bones collites del sector agrari espanyol. A banda d'aquests grans epí grafs, cal ressaltar, pel conjunt del 1996, el bon comportament de la càrrega general. 46 Tal comja vàrem publicar al número 27, recollim l'evolució del tràfic exterior del total de mercaderia i de la càrrega general des del 1988. Amb la incorporació de les dades del 1996, es confirma el pes cada cop més important de les exportacions, sobretot de càrre ga general, però també gràcies a la lleugera disminució de les importacions de productes energètics i de productes agrícoles a doll. De fet, fou al 1995 quan el sector exterior tingué el màxim pes relatiu, amb un 83,2 percent del tràfic total, mentre que en la càrre ga general, el seu pes no cessa d'augmentar. Tràfic de contenidors als principals portsmediterranis (inclosos trànsits) (Teu) 1990 450.146 310.217 447.920 387.162 482.123 416.371 1991 455.415 344.353 488.917 364.446 446.548 411.182 1992 595.738 334.624 552.309 370.546 350.331 333.756 1993 764.970 343.479 501.146 385.338 431.564 360.961 1994 816.280 512.098 605.356 466.873 437.088 371.173 1995 965.483 615.242 689.324 671.827 498.041 424.000 1996 871.100 825.752 767.236 704.403 547.231 416.622 300 250 - 200 - 150 - 100 Tràfic de contenidors (numeros índex) 50 1990 1991 1992 1993 1994 1995 La Spézia Gènova - Barcelona València 1996 Marsella Així, les exportacions ja sobrepassen la quarta part del tràfic total, gràcies a la càrrega general, que en concentra prop del 63 per cent, i a les elevades exportacions de ciment. Per altra banda, es pot observar tant en el tràfic total com en l'es pecífic de càrrega general que el tràfic de mercaderies no ha cessat de créixer en els darrers anys, amb l'excepció del 1993, en plena crisi econòmica i després d'uns anys de fortes inversions. Però ja a partir del 1994 es tornen a recuperar els nivells d'abans de la crisi i fins i tot se superen en termes absoluts. Una tendència que s'ha mantingut fins ara i que les dades dels primers mesos d'enguany no semblen pas modificar. Però aquesta tendència també es registra en d'altres ports de la Mediterrània, competidors de Barcelona. Les dades referides al trà fic de contenidors dels tres ports italians del golf de Lleó (Gènova, La Spézia i Livorno), de Marsella i de València, posen de manifest la creixent importància d'aquest tipus de tràfic i l'esforç que estan fent tots ells per augmentar llur capacitat i nivell de competitivitat. En aquest sentit, és destacable l'evolució que ha fet València en els últims tres anys, amb un augment del nombre de contenidors mani pulats del 83 per cent entre 1993 i 1996, però sobretot l'evolució de Gènova, que entre aquests tres anys ha mutiplicat per 2,4 el nom bre de contenidors manipulats en les seves instal•lacions. Contràriament, el port de La Spézia -situat a un centenar de quilò metres al sud de Gènova i també a un altre centenar de quilòmetres al nord de Livorno-, que del 1992 al 1995 havia mantingut a gran distància el liderat entre els ports de la conca occidental del Mediterrani, ha reduït el seu trànsit de Teus al 1996 i se situa lleu gerament per sobre de València i Barcelona. És evident que el tràfic marítim de contenidors és un segment a l'alça, amb un tipus de mercaderia d'un alt valor afegit i pel qual tots els ports estan disposats a fer un gran esforç per atraure. Dins d'aquest marc, Barcelona manté un creixement regular, que sens dubte es pot veure incrementat quan es duguin a terme tot el seguit d'inversions previstes per tal d'augmentar la capacitat del recinte portuari. 47 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona (milers) Mercaderies (tones) ■ . ki ions Passatgers • • ' - Inter • 1. . 1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606 1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046 1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634 1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557 1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372 1992 136.082 68.054 68.028 10.036 6.123 3.913 72.421 34.158 39.263 1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841 1994 142.792 73.863 68.929 10.297 6.094 4.202 58.883 27.832 31.051 1995 152.842 80.249 72.593 11.314 6.751 4.563 68.286 31.047 37.238 lr. tr. 35.583 18.766 16.817 2.403 1.509 895 15.034 7.099 7.936 2n. tr. 39.309 20.765 18.544 3.029 1.819 1.209 16.678 7.816 8.862 3r. tr. 40.191 20.868 19.323 3.174 1.792 1.381 16.423 7.849 8.573 4t. tr. 37.759 19.850 17.909 2.708 1.631 1.077 20.170 8.283 11.887 1996 177.678 91.868 85.810 12.919 7.562 5.357 80.076 32.452 47.625 lr. tr. 38.927 20.945 17.982 2.711 1.678 1.033 18.558 7.636 10.922 2n. tr. 44.325 22.832 21.493 3.356 1.960 1.395 19.070 8.211 10.859 3r. tr. 47.206 23.504 23.702 3.700 2.013 1.687 18.651 7.709 10.943 4t. tr. 47.220 24.587 22.633 3.152 1.911 1.241 23.797 8.897 14.900 1997 lr. tr. 47.885 25.992 21.893 3.O3 1.859 1.204 21.106 8.910 12.196 Font: Aeroport de Barcelona. Variació (%) Avions Passatgers Mercaderies lr. tr. 1997/1r. tr. 1996 Total 23,0 13,0 13.7 Interior 24,1 10,8 16,7 Internacional 21,7 16,6 11.7 BCN-MDD - 2,7 1996/1995 Total 16,2 14,2 17,3 Interior 14,5 12,0 4,5 Internacional 18,2 17,4 27,9 BCN-MDD - 12,3 - Les dades del primer trimestre continuen l'expansió del 1996, tot i que amb una Ileugera moderació dels ritmes de creixement. El nombre de passatgers a l'aeroport de Barcelona durant el pri mer trimestre ha augmentat d'un 13 per cent en relació amb el mateix període de l'any anterior. Aquest increment és força sem blant al del conjunt del 1996, en què l'augment global fou d'un 14,2 per cent. Tanmateix, cal ponderar lleugerament a la baixa les dades d'aquest primer trimestreja que inclouen els nombrosos vols efectuats amb motiu de les vacances de Setmana Santa, que enguany ha coincidit amb l'última setmana de març. Així, és pre visible que, per aquest efecte calendari, la tendència dels pròxims mesos apunti a unamoderació del creixement. 48 L'augment de passatagers ha vingut principalment dels vols internacionals, gràcies a l'esmentat efecte vacacional, amb un 16,5 per cent d'augment, mentre que els vols interiors s'han mogut en un 10,8 per cent d'increment, tot i que els de la línia Barcelona Madrid només ho han fet un modest 2,7 per cent, a causa dels menors desplaçaments per motiu de feina, ja que enguany el nom bre de dies feiners del primer trimestre ha estat sensiblementmenor que un any enrere. Paral•lelament al trànsit de passatgers, el tràfic de mercaderies continua a l'alça, tot i que en aquests primers mesos del 1997 es donen canvis de tendència respecte de l'any passat entre interior i internacional. En efecte, el transport interior prsenta un increment interanual del 16,7 per cent, a gran distància de lamitjana del 4,5 per cent del 1996, mentre que l'internacional redueix sensiblement la seva taxa de creixement interanual en relació també a any ante rior. De tota manera, insistim que aquest primer trimestre és força atípic de calendari i que les comparacions es fan difícils. En qual sevol cas, el cert és que, donada l'actual conjuntura de creixement econòmic, el 1997 apunta a ser, un cop més, un any rècord en el transport aeri de mercaderies, i que les inversions previstes poden multiplicar-lo. Usuaris de la línia BCN-MDD 1988 356,9 382,0 300,4 405,4 1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1991 421,9 493,9 377,0 561,6 1992 556,9 562,3 466,8 537,9 1993 547,7 563,1 430,6 546,4 1994 582,5 650,4 516,1 619,5 1995 636,4 684,4 548,2 675,9 1996 720,0 750,0 606,2 782,0 1997 739,8 1.444,7 1.660,4 1.878,5 1.853,9 2.123,9 2.087,8 2.368,6 2.544,9 2.858,2 Font: Aeroport de Barcelona. Nota: A partir del 1993, les dades recullen el nombre de passatgers de la línia Barcelona-Madrid de totes lescompanyies ivols, inclosos el regulars. El 1996 fou un any d'obertura cap a novesdestinacions. Actualment, Barcelona està connectada per vol regular amb 120 ciutats del món. Reprenem en aquest número les dades anuals referides al tràfic internacional de passatgers, tant d'entrada com de sortida i inclosos els trànsits, i classificades per països. Les dades no separen vols regulars i no regulars, sinó que només pretenen donar una idea general dels principals llocs d'origen dels nostres visitants i dels pols de destinació en els nostres desplaçaments a l'estranger. En tots dos casos, els motius poden ser tant de negocis com turístics. En primer lloc, destaquem que el nombre de ciutats directament connectades per línia regular amb l'aeroport de Barcelona ha aug mentat considerablement en els últims anys. En comparació amb el llistat del 1994 (publicat al número 25 de BARCELONAECONOMIA), s'ha passat de 109 destinacions a 120 al 1996. A banda d'incre mentar en tres el nombre de ciutats espanyoles, cal destacar l'ober tura de línies amb les dues ciutats franceses de la xarxaC-6 (Tolosa de Llenguadoc i Montpeller) i amb les capitals de les dues grans illes italianes (Càller i Palerm). Per altra banda, l'obertura de mer cats als països de l'est i el restabliment de la pau a l'antiga Iugoslàvia han permès l'obertura de línies regulars amb Sant Petersburg, Ljubljana i Belgrad. Finalment, quant a destinacions extra-europeees, hi ha canvis entre destinacions aAmèrica Llatina, però sense afectar el nombre total. milions de viatgers 14 I3 - 12 - 11 - 10 Passatgers per aeroport I )9 I 1992 1993 1994 1995 1996 total acumulat darrers dotze mesos - taxade variació interanual (%) variació (%) 20 -15 -10 -5 0 --5 10 97 És evident que la liberalització aèria ha propiciat un període d'in tent d'obertura de línies per ocupar una quota de mercat, especial ment en el sector turístic però també coma línies principals de con nexió amb altres vols interiors, com ja ho és des de fa temps el cas d'Atlanta. D'aquí que es produeixin canvis entre ciutats del conti nent americà, i que responen als processos d'apostar per una línia i consolidar-la o per obrir-ne una altra que resulti més rendible. A més, la saturació de l'aeroport de Madrid ha possibilitat que algu nes connexions transatlàntiques comencin a establir-se a partir d'al tres aeroports espanyols. L'augment de viatgers de vols intemacionals ha estat continu del 1992 ençà, fins i tot durant els anys de crisi. Evidentment, els incre ments més elevats han estat al 1995, amb un 9,3 per cent sobre any anterior, i sobretot el 1996, en què el nombre de passatgers ha augmentat d'un 17,7 per cent sobre els de 1995, i que equival en termes absoluts a poc més de 850.000 viatgers. De fet, les dades són prou explícites per elles mateixes, i hom pot apreciar les variacions puntuals entre països segons les modes turístiques i les potenciacions d'algunes zones concretes. Val la pena, però, destacar alguns fets. En primer lloc, el gran creixement del trànsit amb països o zones llunyanes, gràcies a l'efecte preus que ha estat determinant perquè aquestes destinacions siguin assequibles per a molts turistes espa nyols quan fa només dos anys no ho eren.Així, Amèrica Llatina ha multiplicat el nombre de viatgers per 2,4 en només quatre anys. El país amb més creixement ha estat Brasil, que conjuntament amb Cuba, concentra la major part dels fluxos de viatgers. Paral.lela ment, l'Extrem Orient, tot i mantenir-se com una destinació mino ritària, mostra un increment rellevant aquest últim any. En aquest cas, però, no només hem de considerar els turistes espanyols que han viatjat a Tailàndia i al Japó, sinó també japonesos que ens han visitat, ja sigui per motius turístics o de negocis. 49 Ciutats enllaçades per línia regular amb sortida de Barcelona Espanya Oviedo UE 15 Frankfurt Niça Budapest Atlanta San José de Costa Rica' Alacant Palma Mallorca Amsterdam Gènova Oporto Ginebra Buenos Aires" San Juan de Puerto Rico* Almeria Pamplona Atenes Hamburg Palerm Istanbul Cancun' San Pedro Sula' Badajoz Reus Berlín Hannover París Keflavik Caracas' San Salvador' Bilbao Salamanca Birmingham Hèlsinki Roma Kíev Guatemala' Santiago deXile' Eivissa Sant Sebastià Bolonya Lió Stuttgart Ljubljana L'Havana" Santo Domingo' Gran Canària Santander Bordeus Lisboa Tolosade Lleng. Malta Lima' Sào Paulo' Granada Santiago C. Brussel.les Londres Torí Moscou Los Angeles' Alger Jerez Saragossa Càller Luxemburg Venècia Oslo Managua' Casablanca La Corunya Sevilla Colònia Manchester Verona Praga Miami' El Cairo Lanzarote Tenerife Nord Copenhaguen Marsella Viena Sant Petersburg Montevideo" Marraqueix Madrid Tenerife Sud Dublín Milà Sofia Nova York Tunis Màlaga València Düsseldorf Monchengladbach Resta Europa Zuric Panamà` Tel-Aviv Melilla Valladolid Estocolm Montpeller Basilea/Mulh. Quito' Tóquio' Menorca Vigo Estrasburg Munich Belgrad Resta món Rio de Janeiro' Múrcia Vitòria Florència Nantes Bucarest Asunción' Salvador de Balúa Ciutats en les que, per necessitats de les companyies explotadores, es requereix un canvi d'avió. En segon lloc, el trànsit amb els països de l'est d'Europa, tant en destinació com en origen. Són països assequibles per a nombrosos turistes espanyols, però també la costa catalana ha esdevingut una de les destinacions de moda per als habitants d'aquests països, en especial Rússia, que ja ha esdevingut el novè país amb més nom bre de viatgers, just per darrere dels principals països comunitaris (França. Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Itàlia i Portugal) i només darrere d'un de no comunitari, com és Suïssa. 50 Evolució passatgers internacionals (Núm. índex) Total UE15 100,- 104,3 111,9 118,8 140,8 Resta Europa 100,- 107,8 116,4 136,8 161,2 EUA i Canadà 100,- 69,5 87,9 97,8 102,4 Amèrica Llatina 100,- 116,0 126,0 224,8 241,7 Àfrica 100,- 79,1 54,8 55,1 65,8 OrientMitjà 100,- 130,8 139,1 172,2 172,9 Extrem Orient 100,- 54,2 38,8 63,5 99,3 Total 100,- 101,8 107,9 117,9 138,8 Aeroport de Barcelona. Distribució del trànsit internacional de passatgers itimmi~~. tifinir Alemanya 556.873 13,7 604.047 14,6 733.421 16,7 766.008 16,0 873.502 15,5Àustria 58.003 1,4 60.845 1,5 58.854 1,3 76.491 1,6 86.948 1,5Bèlgica 159.315 3,9 167.395 4,0 181.192 4,1 258.607 5,4 323.802 5,7Dinamarca 84.725 2,1 97.315 2,3 70.655 1,6 46.942 1,0 51.635 0,9Finlàndia 570 0,0 5.869 0,1 27.591 0,6 34.696 0,7 50.216 0,9França 562.624 13,8 535.962 12,9 529.385 12,1 542.251 11,3 661.661 11,7Grècia 100.522 2,5 96.651 2,3 107.750 2,5 86.964 1,8 97.898 1,7Holanda 214.681 5,3 251.726 6,1 287.668 6,5 300.223 6,3 357.998 6,3Irlanda 43.531 1,1 56.675 1,4 55.360 1,3 54.605 1,1 57.083 1,0Itàlia 545.622 13,4 546.509 13,2 603.970 13,7 689.499 14,4 823.826 14,6Luxemburg 20.680 0,5 20.505 0,5 13.332 0,3 13.798 0,3 17.220 0,3Portugal 97.626 2,4 130.285 3,1 153.329 3,5 179.039 3,7 190.134 3,4Regne Unit 686.663 16,9 671.990 16,2 676.206 15,4 665.963 13,9 825.109 14,6Suècia 25.862 0,6 47.517 1,1 34.442 0,8 35.698 0,7 28.991 0,5 Total UE 3.157.297 77,6 3.293.291 79,5 3.533.155 80,4 3.750.784 78,2 4.446.023 78,7 Hongria 11.114 0,3 13.895 0,3 8.401 0,2 16.980 0,4 21.592 0,4Malta n. d. - 3.119 0,1 6.422 0,1 16.002 0,3 14.288 0,3Noruega 740 0,0 206 0,0 3.495 0,1 21.179 0,4 20.761 0,4República Txeca 14.822 0,4 26.152 0,6 32.151 0,7 40.269 0,8 51.117 0,9Rússia 17.961 0,4 39.836 1,0 86.551 2,0 70.446 1,5 112.882 2,0Suïssa 258.192 6,3 245.765 5,9 242.360 5,5 270.700 5,6 270.170 4,8Turquia 66.612 1,6 75.532 1,8 41.548 0,9 33.128 0,7 55.689 1,0Resta Europa 17.738 0,4 12.923 0,3 29.590 0,7 61.129 1,3 77.573 1,4 Total Europa 3.544.506 87,1 3.710.719 89,6 3.983.673 90,7 4.280.617 89,2 5.070.095 89,7 Algèria 39.186 1,0 39.891 1,0 29.858 0,7 22.832 0,5 24.797 0,4Egipte 93.778 2,3 32.460 0,8 19.729 0,4 33.334 0,7 39.415 0,7Marroc 28.937 0,7 36.007 0,9 20.660 0,5 19.579 0,4 23.032 0,4Tunísia 48.385 1,2 60.490 1,5 46.733 1,1 41.937 0,9 52.685 0,9Resta Àfrica 3.178 0,1 106 0,0 33 0,0 0 - 469 0,0 TotalÀfrica 213.464 5,2 168.954 4,1 117.013 2,7 117.682 2,5 140.398 2,5 EUA 1 Canadà 156.551 3,8 108.871 2,6 137.578 3,1 153.034 3,2 160.303 2,8 Brasil 27.350 0,7 22.629 0,5 2.233 0,1 21.247 0,4 51.828 0,9Costa Rica n. d. - 188 0,0 13.895 0,3 26.606 0,6 17.837 0,3Cuba 8.472 0,2 20.913 0,5 27.716 0,6 59.161 1,2 58.920 1,0Mèxic 21.155 0,5 15.169 0,4 19.880 0,5 2.728 0,1 3.437 0,1República Dominicana 13.144 0,3 21.959 0,5 16.741 0,4 6.484 0,1 9.991 0,2Resta Amèrica Llatina 345 0,0 22.843 0,6 25.075 0,6 48.662 1,0 38.268 0,7 TotalAmèrica Llatina 70.466 1,7 81.742 2,0 88.799 2,0 158.404 3,3 170.290 3,0 Israel 28.285 0,7 41.703 1,0 42.988 1,0 46.330 1,0 53.689 1,0Resta OrientMitjà 4.285 0,1 890 0,0 2.314 0,1 9.765 0,2 2.615 0,0 Total OrientMitjà 32.570 0,8 42.593 1,0 45.302 1,1 56.095 1,2 56304 1,0 Japó 26.779 0,7 9.021 0,2 5.199 0,1 24.686 0,5 38.615 0,7Tailàndia 22.678 0,6 18.601 0,4 15.097 0,3 8.540 0,2 13.267 0,2Resta Extrem Orient 2.853 0,1 726 0,0 0 - 0 - 47 0,0 Total Extrem Orient 52.310 1,3 28348 0,7 20.296 0,5 33.226 0,7 51.929 0,9 Total Internacional 4.069.867 100,- 4.141.227 100,- 4.392.661 100,- 4.799.058 100,- 5.649.319 100,- En tercer lloc, una certa recuperació de les destinacions africa nes, en especialTunísia i Egipte, el primermantenint un creixement continu gràcies a la seva promoció turística, i el segon remuntant de mica en mica el turisme que havia perdut. En conjunt, però,Africa sobretotEgipte- encara no ha recuperat el nivell de pas satgers del 1992 o 1993. Finalment, les comunicacions amb la Unió Europea continuen essent la base del tràfic internacional i en tots ells, llevatde Suècia, ha augmentat durant el 1996 respecte del 1995. L'ampli ventall de vols amb ciutats italianes, alemanyes i franceses (10 amb Itàlia, 9 amb Alemanya i 8 amb França) fa que el nombre de passatgers amb aquests països siguin els mes elevats, conjuntament amb el Regne Unit, on els aeroports londinencs concentren la majoria de vols. 51 Transport públic urbà i de rodalia Transport públic urbà Xarxa (milers FGC de viatgers .úgg,,kxu_áikwkym_. Xarxa 1985 240.801 212.600 17.247 456.312 1986 245.605 193.000 17.707 470.648 1987 247.841 186.600 18.011 452.452 1988 253.452 185.900 18.159 457.511 1989 253.442 175.000 19.101 447.544 1990 268.522 174.295 19.836 462.653 1991 269.581 173.691 19.844 463.116 1992 260.719 174.234 19.907 454.860 1993 247.804 169.334 18.219 435.357 1994 237.395 172.877 17.312 427.584 1995 247.185 177.213 17.251 441.649 lr. tr. 66.587 44.784 4.862 116.233 2n. tr. 63.300 47.034 4.506 114.840 3r. tr. 50.102 36.368 3.106 89.576 4t. tr. 67.196 49.027 4.778 121.001 1996 253.242 181.272 17.992 452.506 lr. tr. 67.963 47.408 5.116 120.487 2n. tr. 64.744 46.906 4.608 116.258 3r. tr. 51.122 36.714 3.193 91.029 4t. tr. 69.413 50.244 5.076 124.733 1997 lr. tr. 60.936 45.538 4.706 111.180 * Només es comptabilitzen els passatgers que paguen algun tipus de tarifa. Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Les dades anteriors al 1990han estat recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. lr. tr. 1997/ Variació (%) lr. tr. 1996 1996/1995 1995/1994 Metro -10,3 2,5 4,1 Autobús -3,9 2,3 2,5 FGC -8,0 4,3 -0,3 Total -7,7 2,5 3,3 El transport públic presenta un resultatatípic clarament a la baixa, a causa d'un calendari amb més festes que l'any passat i cinc dies de vaga del metro. Les dades relatives al transport públic urbà durant el tres primers mesos d'enguany presenten unaevolució en relació amb el mateix període de l'any passat clarament a la baixa i fins i tot, en alguns casos, negatives. Així, el conjunt del transport públic urbà dismi nueix un 7,7 per cent, mentre que el nombre de viatgers del total de la xarxa de rodalia dels ferrocarrils només creix un 1,2 per cent contra un 3,6 per cent del conjunt de l'any 1996. 52 Total transport públic urbà milions de viatgers variació (%) 460 4 -3 -2 - 1 0 --1 --2 - -3 --4 420 1 1 597 455 - 450 - 445 - 440 - 435 - 430 - 425 - 1993 1994 1995 1996 Eh total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Ara bé, tot aquest conjunt de dades negatives és quasi en exclu siva atribtúble a dos fets aliens a la conjuntura econòmica: un calendari advers i la vaga del metro. En efecte, aquest any la Setmana Santa ha caigut a l'última setmana de març, mentre que l'any passat fou a principis d'abril. Aquesta sola circumstància, unida al fet que l'any passat fou bixest, ha provocat que només en el primer trimestre, hi hagi quatre dies feiners de menys que l'any passat. Això sol ja explicaria una caiguda de l'ordre del cinc per cent o fins i tot superior, si tenim en compte que el calendari esco lar encara presenta una diferència de dies lectius superior. Però a mes d'aquest fet estacional, hi ha la vaga de metro, que va afectar dos dies de febrer i tres de març.Així que, donades totes les circumstàncies, no ens ha d'estranyar gens la caiguda del deu per cent en el metro i del vuit per cent en el servei urbà dels FGC, sem pre comparant el primer trimestre d'enguany amb el de l'any pas sat. La xarxa d'autobusos urbans sí que es veu afectada pel calen dari però, en canvi, es veu reforçada pel seu major ús durant els dies de vaga del metro, i d'aquí que presenti variacions negatives molt més suaus. El comportament dels ferrocarrils de rodalia, ha seguit la tendèn cia a la baixa del conjunt dels transports públics, però encara pre senta variacions interanuals lleugerament positives. En aquest cas, el calendari no ha afectat tant negativament i, a més, el ferrocarril metropolità i de rodalia encara està visquent un procés de creixe ment lligat a causes demogràfiques i de reubicacions en el territori d'activitats productives. A més, les inversions importants realitza des a Renfe ja fa un temps, les recents del Metro Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat o el pròxim "Metro Llobregat" en la línia dels Catalans, permeten disposar d'un marge de creixement força elevat, i que prové principalment del transport privat. Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) FGC C-4 Catalans CiS Suburbà 1989 n.d. n.d. n.ð. n.d. n.d. 7.904 16.054 23.957 n.d. 1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d. 1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199 1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.127 17.354 26.481 99.043 1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597 1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.196 1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.215 lr. tr. 5.311 6.983 1.026 6.159 19.479 2.210 4.241 6.450 25.929 2n. tr. 6.283 7.006 1.118 6.087 20.494 2.180 3.681 5.861 26.355 3r. tr. 6.409 5.991 956 5.651 19.007 1.805 3.313 5.117 24.124 4t. tr. 6.107 6.745 1.061 6.972 20.885 2.224 5.698 7.921 28.806 1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031 lr. tr. 5.893 6.560 1.001 6.809 20.263 2.281 4.339 6.620 26.883 2n. tr. 6.328 6.664 1.087 6.991 21.070 2.221 3.912 6.133 27.203 3r. tr. 5.983 5.917 979 6.127 19.006 1.829 3.585 5.415 24.421 41. tr. 6.535 7.979 1.180 6.950 21.744 2.330 6.451 8.781 30.525 1997 lr. tr. 6.171 6.662 1.134 6.583 20.550 2.224 4.444 6.668 27.218 RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barce ona-Aeroportfl'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca Sant Vicenç. FGC. Línia Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa; Línia Catalunya i Sarrià, servei suburbà: Barcelona-Terrassa/Sabadell. Font: Elaboració pròpia a partir de le dades facilitades per RENFE ipels Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya. Variació (%) lr. tr. 1997/ lr. tr. 1996 1996/1995 1995/1994 RENFE 1,4 2,8 6,5 Cl 4,7 2,6 9,6 C2 1,6 -1,9 3,4 C3 13,3 2,1 5,0 C4 -3,3 8,1 7,2 FGC 0,7 6,3 0,7 Catalans -2,5 2,9 2,2 CiS Suburbà 2,4 8,0 -0,1 Per tal de pal.liar els efectes d'estacionalitat, és més rellevant avaluar l'evolució a partir de les variacions de l'acumulat dels últims dotze mesos, tal com reflecteixen els gràfics corresponents, en què s'observa clarament el manteniment d'unes variacions inte ranuals clarament positives, però més suaus que un any o dos enre re. De fet, el cert és que en un període de creixement econòmic moderat però continu com actual, les variacions interanuals no poden ser tan elevades com en els primer anys sortits de la crisi. I és dins d'aquest marc que cal esperar, estacionalitats a banda, el comportament pel conjunt del 1997. Total ferrocarril de rodalia milions de viatgers variació (%) 6115 -5 110- -4 - 3 105- -2 - 1 100 0 - -1 95 - --2 --3 -,- -490 1 1993 1994 1995 1996 97 NIN total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) 53 Activitat turística Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona 1990 3.795.522 1.732.902 2,2 1991 4.089.510 1.727.610 2,4 1992 4.333.420 1.874.734 2,3 1993 4.256.524 2.455.249 1,7 1994 4.704.681 2.663.887 1,8 1995 5.674.580 3.089.974 1,8 ng fb- 669.962 388.539 1,7 mç-ab 1.042.781 534.675 2,0 mg-jo 924.567 496.223 1,9 jl-ag 1.014.537 547.825 1,9 st-oc 1.095.304 580.324 1,9 nv-ds 927.429 542.388 1,7 1996 6.341.380 3.061.994 2,1 gn-fb 754.806 408.775 1,8 mç-ab 1.130.840 557.519 2,0 mg-jn 1.103.759 536.193 2,1 jl-ag 1.173.453 529.533 2,2 st-oc 1.245.275 548.739 2,3 nv-ds 933.247 481.235 1,9 1997 gn-fb 888.845 397.179 * Dades expressades en nits. Font: Tots els quadres igràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'enquesta d'acti vitat turística de Turisme de Barcelona. Continua augmentant el nombre de pernoctacions per la creixent tendència dels visitants a allargar la seva estada a la ciutat. Les prop de nou-centes mil pemoctacions que s'han registrat durant els mesos de gener i febrer d'enguany permeten fer un balançmolt positiu de l'activitat turística de la ciutat en aquest pe ríode: representen un creixement del 17,8 per cent en relació amb les pemoctacions del mateix bimestre de l'any passat, un augment molt superior a l'11,8 per cent amb que es va tancar any 1996. Aquest to expansiu de les pemoctacions difereix de la suau retracció del flux de visitants que les han generades: en línia amb les dades registrades durant la segona meitat del 1996, el nombre de visitants registra una davallada del 2,8 per cent en relació amb el mateix període de l'any passat. Són dues evolucions divergents, compatibles per l'allargament de l'estada mitjana dels visitants. 54 ö l e de visitantsCategoria Nivell d'ocupació (%) Nom re e pernoctacionsEn places En habitacions H 5* 51,0 65,8 89.311 48.704 H 4* 54,6 61,9 428.868 204.346 H 3* 50,7 57,6 253.785 101.295 H 2* 57,4 63,5 77.164 28.964 H 1* 47,1 52,2 39.717 13.870 Total 52,7 60,5 888.845 397.179 Distribució de l'oferta i l'activitat hotelera per categorias (%) 100% 75% 50% 25% 0% establiments oferta estrelles: hotelera places visitants pernoctacions activitat gen-feb 97 1 MII 2 1111• 3 4 111115 Efectivament, si una de les notícies més destacades del balanç turístic de l'any passat ja va ser la tendència creixent de lamitjana de nits que els visitants restaven a la ciutat, les primeres dades d'enguany apunten a un manteniment d'aquesta tendència: pels mesos de gener i febrer, aquesta mitjana és de 2,2 nits, força supe rior a l'1,8 que es registrà durant el mateix període de l'any passat. Un canvi important per ser un destí urbà que permet pensar que la capacitat d'atracció de la ciutat s'estén fins al punt de retenir els visitants un tempsmés enllà de l'estrictamentnecessari, sobretot en els casos dels visitants per motius professionals i per fires i con gressos. I especialment en un bimestre en el que el perfil del visi tant permotius professionals s'imposa sobre la resta de motius amb més rotunditat que a cap altra època de l'any. L'augment dels nivells d'ocupació es produeix de manera homogènia a totes les categories hoteleres: de mitjana, aquest primer bimestre de l'any s'ha situat en un 60,5 per cent, quatre punts per sobre del de l'any passat. Si per al conjunt de ciutadans és una satisfacció que Barcelona sigui cada cop més coneguda i valorada arreu del món, encara ho és molt més pels sectors dedicats a proveir els serveis d'allotja ment i acollida dels visitants. L'evolució dels nivells d'ocupació en aquests darrers anys reflecteixen una tendència creixent que les pri meres dades d'enguany refermen: amb un 60,5 per cent d'ocupació de les habitacions i un 52,7 per cent de places, constitueixen els nivells d'ocupació més elevats registrats en aquest període des que es vaproduir la renovació i ampliació de l'oferta hotelera amb oca sió dels Jocs Olímpics. Enquesta d'activitat turística a Barcelona Sèrie homogènia de visitants Sexe (%) Homes 63,1 57,2 63,5 71,5 72,7 Dones 36,9 42,8 36,5 28,5 27,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100.- Edat (%) Menys de 18 anys 0,2 0,3 - 0,3 18-24 9,2 13,3 8,6 6,5 4,6 25-34 25,3 26,1 27,5 24,8 22,4 35-49 48,5 44,1 49,6 51,5 51,8 50-64 16,6 15,4 14,3 16,9 20,9 65 imés 0,2 0,7 - - 0,2 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Nacionalitat (%) Espanyola 35,1 30,4 30,6 43,3 38,8 Madrid 8,2 6,3 6,6 11,6 9,9 País Basc 2,4 2,4 1,4 4,2 2,3 Andalusia 3,1 4,9 3,6 3,0 3,8 País Valencià 2,5 5,7 4,1 5,2 4,7 Altres 18,9 11,1 14,9 19,3 18,1 Estrangera 64,9 69,6 69,4 56,7 61,2 Francesa 10,2 11,0 7,7 8,7 8,0 Britànica 9,3 10,1 9,9 8,0 10,3 Italiana 3,6 6,6 6,5 7,0 5,2 Alemanya 5,5 3,8 7,7 4,5 4,5 Nord-americana 10,1 9,9 9,8 5,3 7,4 Japonesa 3,2 0,9 3,0 2,0 2,9 Altres 23,0 27,3 24,8 21,2 22,9 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100.- Professió de l'enquestat (%) Professional liberal 27,6 30,5 32,2 28,8 38,7 Alt directiu 14,2 11,0 11,3 10,3 9,6 Quadres intermedis 10,9 7,6 10,5 13,8 9,2 Empleat 5,0 5,9 7,0 8,0 4,4 Tècnic superior 12,2 16,1 13,6 17,8 22,2 Estudiant 6,6 11,1 7,5 5,0 4,6 Mestressa de casa 15,5 12,3 12,9 11,0 7,1 Altres 8,0 5,5 5,0 5,3 4,2 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 63,4 65,2 36,6 34,8 100,- 100,- 0,8 0,3 5,3 8,9 22,0 25,6 51,4 47,9 20,4 17,0 0,1 0,3 100,- 100,- 37,4 37,0 10,1 8,7 2,9 2,8 4,3 4,0 4,0 4,9 16,1 16,6 62,6 63,0 7,3 8,8 7,0 8,7 4,8 5,4 6,1 5,5 9,0 8,9 1,9 2,3 26,5 13,4 100,- 100,- 23,3 29,8 14,7 12,3 8,0 11,1 6,2 6,5 18,2 15,6 5,2 7,3 17,1 12,2 7,3 6,3 100.- 100,- L'increment de l'afluència de visitants de segments i procedèn cies cada cop més diverses ha permès que aquest augment de l'o cupació s'hagi estès a totes les categories hoteleres. L'augment dels nivells d'activitat ha estat força homogeni, si bé els hotels que més s'han beneficiat han estat els de categories intermitges, de dos a quatre estrelles. En termes d'habitacions, són els hotels de cinc estrelles els que registren unes taxes d'ocupació més elevades, superiors al 65 per cent. La distribució dels visitants per categories hoteleres durant els primers mesos d'enguany no aporta gaires novetats en relació amb bimestres precedents: un de cada dos visitants s'ha allotjat en un hotel de quatre estrelles i un de cada quatre ha triat un establiment de tres estrelles. Com es pot veure al gràfic adjunt, la distribució de pernoctacions per categories hoteleres correspon exactament a l'es tructura de l'oferta en termes de places. En canvi, l'elevada dimen sió mitjana dels hotels de la gamma alta permet que aquesta porció d'establiments capti un volum de visitants proporcionalment més elevat, just a la inversa del que succeeix amb els hotels de la cate goria més baixa, segment en el que molts establiments es repartei xen un volum de visitantsmolt més petit en termes absoluts. 55 Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) Motiude la visita (%) Comercial/Negocis/Professionals 40,9 29,6 47,6 48,5 Turisme 36,7 55,4 30,6 28,3 Fires 2,7 - 8,1 5,0 Congressos 5,4 5,2 4,4 6,0 Etapa viatge 3,5 3,8 2,0 4,8 Motius familiars i acompanyants 6,0 3,4 0,9 3,3 Altres 4,8 2,6 6,4 4,1 Total 100,- 100,- 100,- 100,- Raons d'elecció de Barcelona* (%) Coneixement previ 18,3 16,1 7,6 19,6 Per recomanació 14,4 20,1 16,0 13,0 Motius familiars i acompanyants 18,2 12,4 10,8 10,5 Etapa viatge 22,5 23,3 32,2 14,4 Informació (fulletó...) 9,7 8,9 8,5 13,7 Recomanació agència viatges 1,5 1,4 4,2 4,6 Altres 15,4 17,8 20,7 24,2 Total 100,- 100,- 100,- 100,- Repetitivitat de la visita (%) No cap vegada 26,3 46,4 29,7 19,3 Una vegada o mès 73,7 53,6 70,3 80,7 Total 100,- 100,- 100,- 100,- Mitjà de transport utilitzat (%) Avió 72,7 57,1 69,9 64,0 Vehicle propi 15,3 28,8 18,0 27,5 Autocar/Autobús 4,5 5,6 8,7 4,2 Tren 4,6 7,2 3,3 3,8 Altres ' 2,9 1,3 0,1 0,5 Total 100,- 100,- 100,- 100,- * Hom només ha enquestat elsvisitants permotius de turisme i d'etapa de viage. 47,9 26,7 12,5 6,2 1,8 2,2 2,7 100,- 15,9 16,6 10,6 17,1 11,7 2,9 25,2 100,- 16,6 83,4 100,- 76,3 17,3 2,5 4,0 100,- 42,1 43,2 28,0 36,3 7,2 5,4 6,6 6,3 7,3 3,4 5,6 3,6 3,2 1,8 100,- 100,- 14,6 15,7 15,6 16,2 19,6 12,9 20,2 19,7 6,9 11,5 2,0 2,0 21,0 21,2 100,- 100,- 29,0 29,4 71,0 70,6 100,- 100,- 71,3 67,1 15,5 20,8 6,9 6,2 5,5 4,8 0,9 1,1 100- 100,- En un bimestre tradicionalment caracteritzat per una majoritària presència de visitants per motius de negoci, els turistes mantenen el to expansiu que els ha caracteritzat durant tot l'any passat, i augmenten un 5 per cent. Si tradicionalment els visitants per motius professionals formen el grup més voluminós dels que recalen a Barcelona, és durant els mesos de gener i febrer quan la seva presència és més notòria: pràc ticament un de cada dos visitants ha vingut per aquest motiu: en total, uns cent-noranta mil. Tot i que es reparteixen en hotels de totes les categories, una bona part d'aquest col•lectiu s'allotja en els hotels de la gamma més elevada, fins al punt que tres de cada qua tre clients dels hotels de cinc estrelles durant aquest període per tanyen a aquest grup. Ara bé, la creixent atractivitat de la ciutat com a destinació turís tica es reflecteix en uns volums de viatgers cada cop més impor tants, fins i tot en ple hivern i sense cap festa entre setmana, amb excepció de Cap d'any i Reis: pel bimestre considerat, els visitants per aquest motiu superen les cent-mil persones, el que representa un augment del cinc per cent en relació amb el mateix bimestre de l'any passat. De la creixent importància d'aquest col•lectiu, en deixa bona constància l'evolució del seu pes sobre el total de visi tants: durant el primer bimestre, ha passat d'un 21,3 per cent el 1995, a un 24,7 el 1996 i a un 26,7 enguany. 56 El tercer segment de visitants en termes quantitatius el formen els assistents a fires i congressos. Aquest grup manté la tendència positiva que l'ha caracteritzat en els darrers anys, i, amb gairebé 75.000 assistents, registra un augment del 52,7 per cent en relació amb el mateix bimestre de any passat. Cal atribuir pràcticament en exclusiva aquest creixement als assistents a les fires, bé sigui com a expositors o com a visitants. La preeminència de visitants per motius professionals imposa un perfil molt homogeni, que contrasta amb la diversitat que caracteritza els turistes. S'accentua la presència de visitants estrangers i dels que utilitzen l'avió com a mitjà de transport. De l'exposat anteriormentja és fàcil fer-se una idea de quin és el perfil dels visitants que s'han allotjat als hotels de la ciutat durant els mesos de gener i febrer d'enguany. La evidència demostra que, com més visitants per motius professionals, amb més força es dibuixa un perfil masculí, madur, estranger i de categoria sócio professional elevada. El grup dels turistes -on hi ha equilibri de sexes i molta més dispersió d'edats, de llocs de procedència i de situacions laborals- no té prou pes com per contrarestar el perfil que imposen els visitants per negocis, un 87 per cent dels quals són homes. Enquesta d'activitat turística a Barcelona Sèrie homogènia de visitants (continuació) Durada de l'estada mitjana a la ciutat Dies 2,9 2,8 3,1 2,7 2,9 2,7 2,9 Nits 2,1 2,2 2,3 1,9 2,2 1,8 2.1 Acompanyat per (%) Sol 32,1 18,4 42,4 42,7 42,9 32,5 34,4 Amic/companys 26,4 29,7 29,5 28,1 30,7 30,6 30,0 Amb la família 39,2 45,4 25,8 26,4 24,7 33,2 31,8 Amb fills 9,6 13,8 7,3 7,8 4,3 8,9 9,1 Sense fills 29,6 31,6 18,5 18,6 20,4 24,3 22,7 Grup organitzat 0,3 1,8 0,2 1,0 0,5 0,9 1,0 Altres 2,0 4,7 2,1 1,8 1,2 2,8 2,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Distribució de la despesa extrahotelera (%) Menjar/beguda 71,0 63,0 70,0 72,0 75,0 75,8 70,0 Compres 3,0 4,0 7,0 6,0 3,0 2,0 4,9 Entreteniment 11,0 20,0 9,0 11,0 11,0 8,9 11,3 Transport intern 15,0 13,0 14,0 11,0 11,0 13,2 13,6 Altres - - - 0,2 0,2 Total 100,- 100,- 100,- 1 100,- 100,- 100,- Valoració del enquestats sobre el següents punts (Mitjana,sobre la base d'una valoració del al 10) Oferta arquitectònica 8,1 8,4 8,1 7,9 7,9 7,9 8,2 Oferta cultural 7,6 7,9 7,5 7,4 7,4 7,4 7,7 Entreteniment 8,2 8,2 7,8 7,7 7,5 7,7 8,0 Caràcter/amabilitat del ciutadans 7,2 7,3 7,0 7,1 7,1 7,1 7,2 Accessos 8,1 7,8 7,7 7,7 7,6 7,4 7,9 Transport públic 8,0 7,9 7,5 7,3 7,3 7,3 7,7 Nivell d'informació 6,8 6,8 6,5 6,6 6,5 6,5 6,7 Seguretat ciutadana 6,0 6,3 5,4 5,4 5,5 5,8 5,9 Contaminació atmosfèrica 4,9 5,4 4,9 4,8 4,9 5,0 5,0 Sorolls 5,0 5,4 4,9 4,8 4,8 5,0 5,0 Neteja general de la ciutat 4,9 5,4 4,7 4,7 4,9 5,0 5,0 Relació qualitat/preu oferta restauració 7,5 7,4 7,4 7,4 7,4 7,2 7,4 Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,3 7,4 7,2 7,3 7,2 7,3 7,3 Relació qualitat/preu oferta comercial 7,9 7,0 7,4 7,6 7,8 6,6 7,5 La procedència dels viatgers ja dóna algunes pistes associades al motiu de la visita; per exemple, durant el primer bimestre de l'any pràcticament quatre de cada cinc turistes i tres de cada quatre assis tents a congressos eren estrangers. En canvi, tres de cada quatre assistents a una fira provenien d' altres àrees d'Espanya. En el seg ment dels visitants per motiu de negocis aquesta relació està molt més diluïda: un quaranta per cent dels visitants són espanyols; un trenta per cent, de la resta de la UE; i la resta, d'altres àrees del món, principalment dels Estats Units i del Japó. La notable presència d'estrangers -gairebé un quart de milió en el primer bimestre d'enguany, un 61,2 per cent del total- explica el creixent ús de l'avió com a mitjà de transport més utilitzat: un 76,3 per cent dels visitants que s'han allotjat en hotels ha passat per l'ae roport del Prat. Una proporció que s'eleva fins al 85 per cent en el cas dels visitants per motius professionals. Les companyies aèries espanyoles han estat les més utilitzades -un 37 per cent dels visi tants així ho declara-, si bé cada cop és més extensa la llista de companyies estrangeres que trasllada als visitants a/de Barcelona. Pràcticament la totalitat dels assistents per motius professionals han vingut sols -un 60,8 per cent-, o amb companys de feina -un 36,8 per cent. En canvi, els turistes que venen sense companyia són una excepció. D'altra banda, la proporció de visitants que ja havia visitat anteriorment Barcelona és cada cop més elevada, i per aquest primer bimestre de l'any supera el 80 per cent. Per últim, només resta apuntar que la valoració que fan els visitants dels aspectes culturals, de relació amb els ciutadans i de l'oferta hotele ra, comercial i de restauració ésmolt positiva. Com és habitual, els aspectes que són percebuts com més deficients en això coinci deixen amb l'opinió dels residents- són els relacionats amb la con taminació acústica i atmosfèrica. 57 V. Mercat immobiliari Consum de ciment Consum aparent de de 1~iii , -. ciment Barcelona Cata unya ' ' exd * iiiiiffliii.i.~ 1990 2.613.640 100,- 3.793.304 100v 1991 2.532.335 96,9 3.652.683 96,3 1992 2.502.844 95,8 3.745.209 98,7 1993 2.145.106 82,1 3.143.324 82,9 1994 2.171.980 83,1 3.202.300 84,4 1995 2.198.691 3.434.545 lr. tr. 586.265 84,1 913.452 87,4 2n. tr. 601.077 85,4 932.858 89,7 3r. tr. 508.797 85,0 801.002 90,5 4t. tr. 502.552 84,1 787.233 90,5 1996 2.064.850 3.303.899 lr. tr. 510.872 81,2 799.504 87,5 2n. tr. 566.920 79,9 884.850 86,3 3r. tr. 484.052 79,0 817.617 86,7 4t. tr. 503.006 79,0 801.928 87,1 1997 lr. tr. 529.774 79,7 826.708 87,8 Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. *Números índex de l'acumulatdels darrers dotze mesos. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper Oficemen Variació (%) prov. Barcelona Catalunya lr. tr. 97/1r. tr. 96 3,7 3,4 lr. tr. 96/1r. tr. 95 -12,9 -12,5 1996/1995 -6,1 -3,8 1995/1994 1,2 7,3 Es detecten símptomes de recuperació en l'activitat al sector de la construcció gràcies al dinamisme de l'edificació residencial i a la millora de les expectatives en l'obra pública. Després d'un any dominat per un perfil negatiu imposat per les restriccions pressupostàries que afecten obra pública, les primeres dades del 1997 apunten a una correcció a l'alça de l'activitat del sector de la construcció. De fet, el fre en la caiguda del VAB del sector que es va registrar a Espanya durant el darrer trimestre de l'any passat -amb un avanç de 5,3 punts en taxa intertrimestral anualitzada, però amb una variació encara negativa-, va ser ja un primer senyal de revifament en un any en que la resta de sectors va contribuir amb variacions positives a l'evolució del conjunt de l'ac tivitat econòmica. Un dels trets més significatius d'aquest perfil negatiu és el seu origen ambivalent. El signe negatiu que preval prové de la força amb que la feblesa de l'obra pública s'imposa sobre el bon moment que viu el sector de la construcció residencial, amb uns volums d'activitat molt elevats en relació amb anys precedents que es registren després d'un quinquenni molt expansiu. milers de tones 1.200 1.000 800 600 400 200 0 (re) 4 -12 -16 Consum de ciment II II 1992 1993 1994 1995 1996 1997 • Província de Barcelona •Resta de Catalunya Taxa de variació interanual LI 1 1.96 11.96 111.96 IV.96 1.07 O Província de Barcelona Catalunya •Espanya Així, amb unes perspectives de manteniment del ritme de cons trucció residencial i d'estabilitat en la no residencial i la rehabilita ció, el fre en la caiguda del sector prové de la millora de les pers pectives en obra civil, que es detecta a partir del valor de la con tractació de l'obra civil i que durant el 1996 augmentà a Espanya un 31,5 per cent en relació amb l'any anterior. Malgrat que les pri meres dades d'enguany de licitació oficial no reflecteixen una millora en la licitació de obra civil ni a Catalunya ni a Espanya, l'augment del valor de contractació registrat durant l'any passat permet pensar en unamillora en l'activitat del subsector al llarg de any. Un dels indicadors d'activitat que avalen aquesta moderada millora de l'activitat és el consum de ciment. En efecte, després que en el segon semestre de l'any passat es frenés la davallada del con sum, augment de ciment empleat en treballs de construcció durant el primer trimestre de l'any és quantifica en un 3,4 per cent a Catalunya. Alhora, la dinàmica que presenta el mercat de treball dintre d'aquest sector és també positiva: persisteix el descens de l'atur alhora que augmenta l'ocupació sectorial -un 11,3 per cent en relació amb el primer trimestre d'un any enrere. Des de la ves sant qualitativa, l'indicador que recull la confiança dels empresaris del sector i que elabora el Ministeri d'Indústria i Energia revela una substancial millora de les expectatives en relació amb la tendència de la cartera de comandes i de la producció. 61 Construcció d'habitatges Construcció d'habitatges' IIIIIIII arcelona1~1~1111•111~1 Resta RMB~IIIIIP01~1~1111~~~~1.111~.11111~Regió Metropolitana 1987 3.828 3.146 17.120 12.663 20.948 15.809 26.875 19.618 47.823 35.427 1988 3.480 3.302 21.756 13.221 25.236 16.523 35.632 19.214 60.868 35.737 1989 4.720 3.218 22.532 17.373 27.252 20.591 36.398 25.010 63.650 45.601 1990 2.724 2.431 14.841 15.988 17.565 18.419 19.797 24.105 37.362 42.524 1991 2.157 2.503 14.725 14.403 16.882 16.906 16.468 20.488 33.350 37.394 1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.980 1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679 1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814 1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547 lr. tr. 740 950 6.399 4.401 7.139 5.351 5.166 3.422 12.305 8.773 2n. tr. 801 612 6.426 5.288 7.227 5.900 4.790 3.816 12.017 9.716 3r. tr. 913 526 4.524 4.389 5.437 4.915 3.683 3.414 9.120 8.329 4t. tr. 655 553 4.812 5.221 5.467 5.774 4.287 3.955 9.754 9.729 1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 16.676 14.956 46.334 39.812 lr. tr. 997 383 6.930 5.596 7.927 5.979 4.617 3.784 12.544 9.763 2n. tr. 976 763 6.408 6.036 7.384 6.799 4.425 4.508 11.809 11.307 3r. tr. 804 358 5.553 4.499 6.357 4.857 3.757 3.493 10.114 8.350 4t. tr. 1.311 1.036 6.689 6.185 8.000 7.221 3.877 3.171 11.877 10.392 1997 lr. tr. 940 758 7.452 4.847 8.392 5.605 3.904 3.062 12.296 8.667 I. Fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions. Nota: noes comptabilitzen el habitatges públics en la seva totalitat. Font: Explotació del visats d'obra i dels certificats finals d'obra dels Collegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Variació (%) Barcelona Resta RMB Iniciats Acabats Iniciats Acabats lr. tr.1997/1r. tr. 1996 lr. tr.1996/1r. tr. 1995 -5,7 34,7 97,9 -59,7 7,5 8,2 -13,4 27,2 1996/1995 1995/1994 31,5 12,8 -3,8 24,0 15,4 -3,1 15,6 15,4 Es consolida la trajectòria a l'alça de la construcció residencial a la regió metropolitana. Després d'un tancament de l'any passat amb uns valors inusual ment elevats que provocaren variacions extraordinàries del nombre d'habitatges iniciats, els resultats registrats a Barcelona durant el primer trimestre d'enguany representen un augment del 4,4 per cent sobre la mitjana trimestral dels dos darrers anys. A la resta de la regió metropolitana esmanté la tònica expansiva, malgrat que es detecta un alentiment del ritme de creixement. En total, han estat més de 8.300 els habitatges iniciats a la regió metropolitana durant el primer trimestre d'enguany -940 dels quals corresponen a Barcelona-, una xifra superior en un 13 per cent a la mitjana tri mestral de l'any passat i equivalent a una tercera part dels habitat ges iniciats durant el 1995. 62 Habitatges iniciats (%) (taxa de variació interanual) 120 / 40- 20- iL -20 IV.95 1.96 11.96 111.96 IV.96 1.97 nBarcelona RMB • Catalunya El procés d'expansió que s'ha registrat des del 1992, interromput puntualment algun trimestre però sostingut en temes de mitjanes mòbils, ha derivat en una situació que contrasta vivament amb la del començament de la dècada, en el moment més baix del cicle recessiu de la producció d'habitatges. En termes de mitjana, tant a Barcelona com a la resta de la regió metropolitana s'està construint pràcticament el doble d'habitatges que durant el 1991. Habitatges iniciats a la regió metropolitana Alt Penedès =1=1— Garraf CO:01. Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Oriental • Marerne 1993 ffi 1994 1995 1996 IIII Ir.tr. 97 Habitatges iniciats/1000 habitants Barcelona Barcelonès Baix Llobregat VallésOccidental Vallès Oriental Maresme Garraf Alt Penedès Regió Metropolitana Catalunya 0 2 4 6 8 10 12 14 16 EJ mitjana anual 1992-1996 •abril 96-març 97 Els ajuts públics al segment de la demanda més feble en termes econòmics, i la millora de les condicions d'accés al mercat lliure han enfortit la demanda i generat confiança per l'absorció d'una oferta en expansió. Com se sap, no és cap casualitat que el moment més baix de la dinàmica de producció residencial coincidís amb la redacció del primer Pla de l'Habitatge, pensat per facilitar l'accés a l'habitatge a un segment important de la població i alhora dinamitzar l'oferta. D'ençà que aquest es va posar en marxa l'any 1992, la producció d'habitatges s'ha intensificat a tots els àmbits. Habitatges iniciats als grans municipis de la Regió Metropolitana' Barcelona 940 4.088 —6,3 l'Hospitalet de Llobregat 203 474 —31,7 Badalona 143 849 —21,2 Sabadell 410 1.486 1,4 Terrassa 511 1.643 26,3 Santa Coloma de Gramenet 143 206 45,6 Mataró 446 964 117,4 Cornellà de Llobregat 188 606 23,4 Sant Boi de Llobregat 190 706 —34,6 el Prat de Llobregat 125 503 —60,4 Rubí 217 750 —3,6 Viladecans 150 505 7,0 Granollers 115 399 —1,6 Cerdanyola del Vallès 149 393 —61,9 Total 3.930 13.572 —4,4 Total RMB 8.392 29.668 5,5 Total Catalunya 12.296 46.344 0,4 I. Municipis de la RMB amb més de 50.000residents (Padró de 1996). 2. Variació registrada en els darrers dotze mesos. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Ara bé, a bandade l'impuls que va rebre el segment de la deman da baixa i mitja-baixa amb les mesures previstes al Pla, la deman da que aspirava a comprar un habitatge en el mercat lliure es va veure impulsada a partir del 1993 per la coincidència en el temps de dos elements cabdals: l'estancament dels preus de venda en ter mes reals i la millora de l'accessibilitat a l'habitatge per la reduc ció progressiva dels tipus d'interès. Una situació a la que cal afegir altres elements incentivadors —com el favorable tractament fiscal per a la compra d'habitatge habitual—, i que permet oferir una fotografia ben diferent a la obtin guda a finals dels vuitanta, quan la producció d'habitatge nou s'ha via orientatmajoritàriament a àrees de segona residència i els preus a les àrees urbanes havien experimentat increments extraordinaris que van tenir un efecte dissuasiu sobre la demanda. La situació actual és hereva d'aquestes condicions. Retrospectivament, a Barcelona la demanda hi troba una situació millor que en qualsevolmoment dels darrers deu anys per a decidir la compra de l'habitatge, per bé que hi ha un sector important d'a questa demanda —bàsicament els joves que aspiren a un primer habitatge— afectat per unes condicions laborals —rendes salarials escasses, irregulars o incertes— que no estimulen ni faciliten adqui rir compromisos futurs com els que signifiquen el pagament d'una hipoteca. Si bé aquesta no és el principal segment de demanda que aspira a ocupar un habitatge nou, des d'un punt de vista de mecà nica de mercat la seva disposició favorable envers la compra d'un habitatge—majoritàriament de segona mà— actua coma estímul dels que ja posseeixen un habitatge i constitueixen demanda de millora. 63 Evolució de la població i de l'oferta d habitatge nou Població Nous residents/ Alt Penedès Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental 3.761 22.131 17.897 5.707 11.131 31.102 15.378 3.333 33.227 -170.759 13.520 25.788 35.901 22.616 0,9 1,5 -9,5 2,4 2,3 1,2 1,5 Nota: els habitatges corresponen als iniciats entregener del 1991 i desembre de 1995. Els residents a la variació entre el censde març de 1991 iel padró de maig de 1996. Com s'ha repetit moltes vegades, la localització geogràfica d'a questa nova oferta en les àrees urbanes i als seus voltants és una de les característiques més rellevants de l'actual fase constructiva. Des de començament de la dècada, ha augmentat progressivament el pes dels habitatges construïts a la regió metropolitana sobre el total d'iniciats a Catalunya. Aquesta tendència s'ha accentuat en els pri mers mesos d'enguany, fins al punt d'assolir-se una proporció del 68,2 per cent, la més elevada de la història i superior en quatre punts a la mitjana de l'any passat. En comparació amb el mateix trimestre de any passat, els habi tatges iniciats a la regió metropolitana han augmentat un 5,9 per cent. Com és habitual, ha estat a les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental on s'ha registrat una dotació més important en termes quantitatius, amb més de 2.000 habitatges a cadascuna, i en tots dos casos superior a la mitjana trimestral de any passat. La comarca que registra un increment més notable és el Maresme, i amb un 53,7 per cent d'augment, s'apropa als 1.200 habitatges ini ciats; amb aquests valors, es consolida el fort dinamisme residen cial que caracteritza aquesta comarca on, per tercer trimestre con secutiu s'ha registrat un augment superior al quaranta per cent. 64 Habitatges de protecció oficial de nova construcció' lipzt.s'i~mini#111Mr.Barcelona RMIP 1993 19 2.687 4.070 6.757 1994 338 2.691 3.531 6.222 1995 242 3.406 5.633 9.039 1996 257 3.093 3.199 6.292 lr. tr. 184 617 779 1.396 2n. tr. 73 1.242 960 2.202 3r. tr. 0 297 721 1.018 4t. tr. 0 937 739 1.676 1997 I r. tr. 112 728 791 1.519 1993 17 948 1.734 2.682 1994 I 1.111 2.381 3.492 1995 130 1.708 3.451 5.159 1996 0 2.984 3.814 6.798 lr. tr. 0 546 1.247 1.793 2n. tr. 0 1.163 543 1.706 3r. tr. 0 684 983 1.667 4t. tr. 0 591 1.041 1.632 1997 1r. tr. 100 479 562 1.041 I. Fins a 1994 le dades inclouen reformes iampliacions. 2. Fins a 1994 les dades corresponen a la Regió I. Font: Direcció General d'Arquitectura iHabitatge. Generalitat de Catalunya. La simultaneïtat amb que s'ha produït l'expansió de l'ofer ta residencial i l'augment de la població resident a totes les comarques de la regiómetropolitana -excepte al Barcelonès, amb unadinàmica pròpia- confirma el caràcter de residència habitual de la nova oferta residencial. En una visió retrospectiva en aquests darrers cinc anys, hom pot fàcilment apreciar que les dinàmiques residencials i les poblacio nals formenpart d'un mateix fenomen de redistribució territorial de la població. Amb l'excepció del Barcelonès, la resta de comarques de la regió metropolitana ha experimentat augments relativament semblants en termes absoluts de població i d'habitatges; en gene ral, per cada deu habitatges nous aquestes comarques han atret d'entre 10 a 15 persones. L'excepció la constitueixen les comar ques del Garraf i el Maresme -amb unes ràtios de 24 i 23 nous resi dents per cada deu habitatges-, però aquesta elevada proporció es justifica perquèmolts dels nous residents han passat a ocupar habi tatges que ja existien, i que potser utilitzaven coma segona residèn cia. hvisats 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 o 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 Ir.tr.97 • Lliures Protecció oficial Projectes visats a Barcelona (prov.) (mitjana trimestral) Que l'evolució del Barcelonès difereixi notablement de la de la resta de comarques no té res de sorprenent: d'una banda, ha estat precisament el seu comportament demogràfic el que ha alimentat el creixement de la resta de comarques; de l'altra, la situació de dèfi citde sostre residencial nou i la necessitat de renovació del seu parc d'habitatges justifica unes dinàmiques de construcció residencial deslligades de l'estricta evolució quantitativa de la seva població. Dintre de la regió metropolitana, l'anàlisi a nivell municipal revela un manteniment de l'acusada concentració de la producció residencial en pocs municipis. En concret, els catorze municipis que tenen més de 50.000 habitants segons el padró de 1996 con centren un 46,8 per cent del total dels habitatges iniciats. A banda de la dotació d'iniciats a Barcelona, situada a distància de la resta de municipis, destaquen Terrassa, Mataró i Sabadell, amb dota cions superiors als quatre-cents habitatges iniciats durant el primer trimestre.Aquesta concentració a les àrees urbanes no és exclusiva de la regió metropolitana. Les comarques on se situen la resta de municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants (Tarragona, Lleida, Reus, Girona i Manresa) concentren quasi un quaranta per cent de la resta d'habitatges iniciats a Catalunya. Projectes d'habitatges visats pel Col.legi d'Arquitectes (Província deBarcelona) Període Habitatges Total J.1iures Protecció oficial 1983 16.188 10.227 5.961 1984 13.644 8.014 5.630 1985 15.260 9.104 6.156 1986 11.621 7.965 3.656 1987 17.919 12.577 5.342 1988 26.330 22.819 3.511 1989 32.942 30.222 2.720 1990 20.489 19.203 1.286 1991 21.570 20.077 1.493 1992 21.868 19.687 2.181 1993 22.730 18.925 3.805 1994 27.744 23.929 3.815 1995 30.884 26.641 4.243 lr. tr. 7.547 5.660 1.887 2n. tr. 6.801 6.285 516 3r. tr. 10.154 9.034 1.120 4t. tr. 6.382 5.662 720 1996 34.758 32.351 2.407 lr. tr. 9.099 8.466 633 2n. tr. 9.066 8.623 443- 3r. tr. 7.780 7.167 613 4t. tr. 8.813 8.095 718 1997 lr. tr. 10.894 9.730 1.164 Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. Projectes visats Protecció Variació (%) Total Lliures oficial lr. tr.1997/1r. tr. 1996 19,7 14,9 83,9 lr. tr.1996/1r. tr. 1995 20,6 49,6 -66,5 1996/1995 12,5 21,4 -43,3 1995/1994 11,3 11,3 11,2 65 Llicències d'obres Sostre previst a les llicències d'obres aprovades (m2) 1988 275.752 210.327 59.141 56.149 32.542 47.953 681.864 140.903 822.767 1989 480.800 403.524 174.196 79.260 59.436 94.756 1.291.972 114.772 1.406.744 1990 451.787 629.003 241.413 267.339 301.827 111.789 2.003.158 202.625 2.205.783 1991 252.847 435.874 122.016 202.940 127.512 55.567 1.196.756 147.425 1.344.181 1992 192.105 278.695 110.557 86.292 82.541 50.917 801.107 194.087 995.194 1993 286.341 507.874 119.905 105.890 106.016 57.222 1.183.248 375.741 1.558.989 1994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.612 1995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.201 1.370.940 1996 298.914 202.588 85.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468 lr. tr. 49.862 38.157 10.729 29 12.442 5.765 116.984 85.274 220.135 2n. tr. 50.611 39.908 14.429 1.181 7.349 3.083 116.561 62.242 210.373 3r. tr. 55.035 57.595 14.639 14.927 10.493 2.008 154.697 39.027 214.728 4t. tr. 143.406 66.928 46.797 3.221 9.376 5.756 275.484 139.055 435.232 1997 1r. tr. 145.081 72.464 32.412 666 29.976 30.094 310.693 100.281 412.987 1. Fins l'any 1991 inclou el sostre de nova planta dels pro ectes d'ampliació. 2. A partir de 1996 canvia la classificació per usos i enel diferents epígrafs es comptabilitzen els usos assignats perplantes. El total recull la resta d'usos iper això és superior al sostre nou més el de refor mai ampliació. Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitadespe Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. Habitatges i places d'aparcament Habitatges ous am i reforma Places d'aparcamen 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1r. tr. 1.815 2.761 2.483 3.978 3.400 1.657 98 689 349 927 1.053 386 1.913 3.450 2.832 4.905 4.453 2.043 11.499 19.609 14.202 15.642 6.521 3.022 Les excel•lents perspectives que la reducció dels tipus d'interès projecta sobre el mercat immobiliari provoca un allau de projectes residencials. Tant el sostre com els habitatges de nova planta previstos s'han més que duplicat en relació amb un any enrere. Efectivament, les dades de les llicències d'obres concedides durant els tres primers mesos de any revelen un notable creixe ment de la superfície prevista, atribtúble bàsicament al sostre de nova planta. Amb un augment del 165 per cent en relació amb el mateix període de l'any anterior, els més de tres-cents mil m2 de sostre nou aprovats en aquest període es converteixen en una xifra insòlita en els darrers anys, més encara si es considera que no hi ha cap projecte atípic que aporti una part significativa d'aquesta superfície. Precisament, aquest és un tret distintiu que cal ressaltar, quant que en els darrers anys, pràcticament totes les puntes de crei xement han tingut la seva arrel en projectes singulars de gran envergadura. Com ja van posar de manifest les dades del darrer tri mestre de l'any passat, la coincidència d'un gran nombre de pro jectes residencials ha suposat un cop de timó en els trets dominants en trimestres anteriors; d'una banda, es trenca unadinàmica esmor teïda; de l'altra, s'ha reduït el pes de les llicències de reformes i ampliació sobre el total, malgrat que augmenta en termes absoluts. Hom espera que malgrat les oscil.lacions de caire conjuntural, a Barcelona s'imposarà una tendència creixent en el segment de les obres de reforma, tant en termes absoluts com relatius. 66 Habitatges de nova planta aprovats nombre d'habitatges variació (%) 2.000 100 -80 1.600 - -60 I.200- -40 800 - -20 400- --20 0 92 93 94 95 96 97 -40 nombre d habitatges - taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers 12 mesos(%) Si bé cal atribuir el protagonisme de l'expansió als projectes resi dencials, no es poden deixar de banda la resta d'usos, que, sense excepció, han experimentat també creixements importants. En alguns casos -com els aparcaments i els locals comercials, amb increments del 90 i del 205 per cent, respectivament-, l'augment està relacionat amb la dinàmica residencial, per situar-se sovint en un mateix edifici d'usos compartits. Per últim, un apunt per destacar la distribució territorial de les llicències concedides. El mapa adjunt il•lustra clarament la gran dispersió que s'observa, si bé hi ha quatre districtes que concentren el 70 per cent del total de sostre previst com a nou i per a reformar: Sants-Montjuïc, l'Eixample, SantMartí i Les Corts. La coincidèn cia a Sants-Montjuïc de dos expedients de reforma -els blocs d'ha bitatges de la Seat-, i d'un de nou de més de dos-cents habitatges en un polígon d'habitatges de promoció pública, converteix aquest districte en el principal centre de les obres de caire residencial. El segueixen l'Eixample -amb moltes promocions petites i mitjanes-, i SantMartí-amb un projecte de 116habitatges de promoció públi ca per a les famílies afectades per l'obertura de la Diagonal. d'obre, 67 Lloguer d'oficines Preu mitjà de lloguer dels locals destinats a oficines 11111.111=, 1993 1994 1995 1996 41.~1~Nliii~ , Ciutat Vella 817 881 944 896 L'Eixample 1.272 1.060 1.030 992 Sants–Montjuïc 1.045 879 958 878 Les Corts 1.626 1.334 1.245 1.017 Sarrià–Sant Gervasi 1.360 1.151 1.086 1.076 Gràcia 971 1.064 1.103 860 Horta–Guinardó 1.009 902 1.048 746 Nou Barris 710 958 1.064 897 Sant Andreu 961 934 924 965 Sant Martí 766 749 826 858 Barcelona 1.182 1.038 1.029 982 Preu màxim de les oficines a l'Eix Central de Negocis 2.300 2.200 2.200 2.200 Font: Elaboració pròpia apartir de les dades de base facilitadesper la Cambra de la PropietatUrbana de Barcelona. Les dades de l'ECN provenen de RichardEllis. Tot i que lamillora de cicle econòmic ha començat a revifar el segment immobiliari d'oficines, l'any 1996 ha resultat —en termes de preus— un any de tràmit sense variació de les tendències establertes en el trienni precedent. Per al subsector de l'immobiliari d'oficines, el 1996 ha estat un any de continuïtat tant pel que fa a preus com a característiques dels locals llogats. En un context de consolidació de la represa de l'ac tivitat econòmica, amb creixement dels resultats empresarials i reducció dels principals desequilibris macroeconómics, l'immobi fiarid'oficines, a l'igual que el de locals comercials, sembla a l'ex pectativa per iniciar una recuperació de preus que, de moment, és molt més pausada del que alguns operadors anuncien. Perbé que a cada ciutat prevalguin condicions particulars, aques ta situació d'atonia de preus és compartida per moltes altres grans ciutats europees. En un moment en que el procés de convergència previ a l'inici de la Unió Monetària avança a bon ritme, i en el que la major part dels països implicats comparteixen processos de con trol de la inflació i de reducció dels tipus d'interès, per a una bona part de les grans ciutats europees el 1996 ha significat un retrocés en els preus que ha anul.lat els tímids senyals de recuperació obser vats un any enrere; és el cas de Londres, París, Frankfurt, Zuric, Milà, Viena, Amsterdam o Brussel•les. 68 Superfície mitjana dels locals destinats a oficines liff II' 1993 1994 19 95 1iell~11111~~1., Ciutat Vella 121 115 113 122 L'Eixample 124 123 131 129 Sants–Montjuïc 94 141 111 110 Les Corts 151 143 182 118 Sarrià–Sant Gervasi 102 122 122 121 Gràcia 84 101 118 97 Horta–Guinardó 104 86 80 173 Nou Barris 104 65 73 89 Sant Andreu 82 121 161 111 Sant Martí 139 163 150 121 Barcelona 117 124 129 123 Evolució del preu de les oficines a algunes grans ciutats d'Europa en edificis exclusius de primera línia 5/m2/any 2.000 1.500 — 500 — 89 90 91 92 93 94 95 96 — Barcelona — London-City — París - Frankfurt Madrid Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Richard Ellis. En bona mesura, les dificultats d'absorció de l'oferta d'oficines vénen determinades per les condicions econòmiques particulars de cada país; així, els pobres resultats d'Alemanya, França, Bèlgica o Itàlia —amb un creixement del PIB durant el 1996 inferior a la mit jana de la UE—, mantenen estancada la demanda de locals d'ofici nes, i, en conseqüència, una taxa de desocupació relativament ele vada. A Barcelona, l'actual situació d'estancament de preus és hereva d'un procés de desajustament entre una oferta que va créixer molt ràpidament i una demanda incapacitada per a absorbir el nou sostre creat, tota vegada que la crisi iniciada a finals del 1992 frenà dràs ticament la capacitat d'absorció per part de la demanda. Des de lla vors, els preus evolucionaren a la baixa, i per bé que en aquests darrers anys es mantenen les rendes en els locals de més elevada categoria, continua el procés d'ajustament dels situats fora dels eixos principals. Distribució dels locals d'oficina i similars llogats aBarcelona segons grandària i preu superfíciel= preu (ptes/m17rne)9gr fins a 30 1,3 1,3 fins a 500 4,8 4,8 31-60 16,0 17,3 501-750 23,8 28,6 61-90 29,6 46,9 751-1000 34,4 63,0 91-120 19,7 66,5 1001-1250 20,3 83,3 121-150 8,7 75,3 1251-1500 9,0 92,2 151-200 11,9 87,2 1501-1750 4,0 96,2 201-250 6,0 93,2 1751-2000 2,2 98,5 251-300 2,6 95,8 2001-2500 0,7 99,2 més de 300 4,2 100,- 2501-3000 0,5 99,6 més de 3000 0,4 100,- Total 100,- Total 100,- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de base facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Preu de lloguer d'oficines i similars (2n. sem. 1996) l'i‘lbr 1111tr~fiam,•-, 1=1 Sense oferta significativa de 751 a 1.000 ptes/m2/mes més de 1.250 ptes/m2/mes menys de 750 ptes/m2/mes ffi de 1.001 a 1.250 ptes/m2/mes Darrera d'aquesta estabilitat general de preus s'amaguen, però, canvis importants en el sector. A banda de la diferent evolució dels segments de l'oferta (els locals situats en segona i tercera línia i els d'estàndards de qualitat baixa han vist caure any a any les rendes de lloguer per la competència que suposa l'augment d'una oferta no només més nova sinó també molt més ben equipada quant a serveis col.lectius i distribució dels espais), el mercat immobiliari a Barcelona ha experimentat transformacions importants en els darrers anys. El més important, pel que fa al subsector de les ofici nes, és la correcció de l'excés d'oferta via una gradual absorció per part de la demanda, que més que constituir una demanda neta ha tendit a desplaçar-se de locals vells cap a nous més ben dotats. La reducció dels tipus d'interès fa més atractiva la inversió en immobles. La millora de l'accessibilitat de la demanda a l'habitatge afavoreix la transformació d'alguns edificis d'ofici nes en residencials, alhora provoca una reducció de l'estoc de sostre de negocis a la ciutat. Darrerament, però, hi ha hagut un element nou que ha contribuït a reduir aquest excés d'oferta. La progressiva davallada dels tipus d'interès a llarg termini ha incrementat l'atractiu de la inversió en immobles, i significatius canvis de propietat en alguns immobles així ho testimonien. Algunes d'aquestes inversions en edificis d'o ficines s'han orientat cap a una renovació dels espais -interiors i exteriors-, però al llarg dels dos darrers anys, i a la llum de l'ex traordinària vitalitat del segment residencial i de la millora de la capacitat adquisitiva de la demanda per a adquirir un habitatge, hi ha hagut diverses operacions de canvi d'ús d'oficines a residencial. Aquesta reducció de l'estoc netd'oficines -a l'espera que surtin al mercat algunes operacions significatives com el World Trade Center o el Triangle de la Plaça de Catalunya-, ha permès un man teniment de les rendes de lloguer, especialment i com s'ha dit ante riorment, en els edificis d'alta categoriamés ben situats. De cara a l'any 1997, no s'esperen novetats substantives quant a oscil•lacions de preus. Després del fenomen de la recol•locació d'empreses que ha caracteritzat aquest segment immobiliari en els darrers anys, hom pot esperar que els bons resultats econòmics i la progressiva creació d'empreses obrin una via de demanda neta de sostre per a negocis. Aquest fet pot desembocar, a la llarga i espe cialment si esmanté la reducció de sostre d'oficines de baixa qua litat cap a usos residencials en edificis renovats, en l'inici d'una lleugera recuperació de preus de lloguer que, en tot cas, es veurà condicionada per l'evolució del preu del diner. 69 Lloguer de locals comercials i per a serveis personals II II Ciutat Vella 1.425 1.365 1.142 1.006 979 L'Eixample 1.972 1.618 1.167 1.198 1.196 Sants-Montjuïc 1.368 1.197 961 990 989 Les Corts 1.969 1.770 1.152 1.072 1.113 Sarrià-Sant Gervasi 1.820 1.642 1.332 1.186 1.244 Gràcia 1.305 1.192 991 1.044 998 Horta-Guinardó 1.393 1.435 1.039 1.066 1.017 Nou Barris 1.398 1.219 1.156 1.060 1.066 Sant Andreu 1.228 1.131 1.019 1.074 1.053 Sant Martí 1.243 1.363 1.067 1.026 953 Barcelona 1.548 1.414 1.113 1.091 1.081 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Preu de lloguer dels locals comercials i per a serveis personals (2^. sem. 1996) 1=1 Sense oferta significativa menys de 1.000 ptes/m2/mes de 1.000 a 1.250 ptes/m2/mes més de 1.250 ptes/m2/mes Continua l'estancament dels preus, si bé la demanda de locals per a franquícies i de serveis de telecomunicacions injecta dinamisme al mercat de locals comercials. Tal comapuntaven les dades del primersemestre, el tretmés des tacable de l'evolució del preu dels locals comercials llogats a Barcelona durant any 1996 és la notable semblança amb els valors registrats al llarg de any anterior. Amb una mitjana de pràctica ment 1.100 ptes/m2 al mes i una superfície mitjana dels locals ho gats de 110m2, aquesta situació d'estancament en termes nominals fa pensar que la davallada de preus que es va registrar en el bienni 93-94 -en plena expansió de l'oferta-, ha tocat fons. 70 Superfície mitjana dels locals comercials llogats 1.111~1~111LA 995 '1~1~111911~ Ciutat Vella 83 93 107 100 106 L'Eixample 108 114 128 132 137 Sants-Montjuïc 105 97 121 98 101 Les Corts 97 130 109 115 115 Sarrià-Sant Gervasi 86 121 122 132 100 Gràcia 86 101 103 98 110 Horta-Guinardó 66 92 90 85 77 Nou Barris 74 77 92 80 82 Sant Andreu 95 77 119 79 92 SantMartí 113 101 140 118 115 Barcelona 95 102 117 110 110 Activitats a desenvolupar als locals llogats (%) (segon semestre 1996) Comerç al detall (44%) Resta comerç al detall (24%) Tèxtil (10%) Alimentació (10%) Restauració (19%) Serveis (43%) Serveis a les empreses i immobiliari (8%) Comerç a l'engròs (13%) Resta serveis culturals i personals (16%) Hi ha, però, un senyal que podria significar un canvi d'inflexió en aquesta situació d'esmorteïment, com és el notable augmentque es detecta en el nombre de locals contractats -un 6,8 més que el 1995-, especialment en la segona meitat de any -amb un augment del 19,3 en relació amb el segon semestre de l'any anterior. Aquest fet, afegit a un clima de confiança en la situació econòmica gene ral i de consolidació de la millora de la demanda de consum de les famílies, permet pensar en una recuperació a curt termini dels nivells de preus en zones concretes de la ciutat, en funció de la cen tralitat i de l'oferta de sostre. En tot cas, el descens dels tipus d'in terès és un fre a aquest augment. De fet, el notable impuls de la demanda de locals que ha repre sentat en aquests darrers anys la irrupció de les franquícies -prin cipalment de restauració i tèxtil- i, més darrerament, de les empre ses de telecomunicacions per a serveis personals i d'empresa, ha provocat una situació de competència i de tensió de preus en zones d'elevada especialització. A una altra escala, són aquest tipus de locals juntament amb agències de viatges, immobiliàries, forns de pa, cafès i òptiques els que s'hanmostrat més dinàmics en les àrees especialitzades de diferents barris de la ciutat. En els carrers secun daris i de menor especialització, la feblesa de la demanda i la retracció dels preus constitueixen els trets més destacables. VI. Ocupació Mercat de treball Població activa, ocupada i aturada. Taxes d'atur ' • w , . • Barcelona Regió Metropolitana Taxes d'atur registrat 11~1111111r~1~1~Miili~M~MiiiiRgile~,, . ,', 1987 732.027 613.625 118.402 1.741.556 1.395.220 346.336 16,2 19,9 18,3 20,9 1988 725.042 627.965 97.077 1.721.522 1.438.889 282.633 13,4 16,4 15,2 18,8 1989 737.803 667.161 70.642 1.751.523 1.538.125 213.398 9,6 12,2 11,6 16,2 1990 731.720 665.482 66.238 1.785.001 1.581.980 203.021 9,1 11,4 10,9 15,6 1991 711.966 645.671 66.295 1.775.885 1.578.137 197.748 9,3 11,1 11,0 15,6 1992 691.589 622.098 69.491 1.745.789 1.540.541 205.248 10,0 11,8 11,2 15,5 1993 715.959 629.623 86.336 1.832.178 1.572.425 259.753 12,1 14,2 13,8 17,6 1994 714.400 627.482 86.918 1.850.809 1.603.232 247.577 12,2 13,4 12,6 16,5 1.95 694.900 609.508 85.392 1.865.359 1.622.785 242.574 12,3 13,0 12,2 16,4 11.95 697.400 616.463 80.937 1.859.522 1.630.144 229.378 11,6 12,3 11,3 15,6 111.95 692.000 613.171 78.829 1.874.248 1.648.497 225.751 11,4 12,0 11,0 15,2 IV.95 682.000 605.932 76.068 1.871.244 1.650.361 220.883 11,2 11,8 11,1 15,1 1.96 660.100 584.846 75.254 1.843.936 1.622.768 221.168 11,4 12,0 11,3 15,2 11.96 653.900 583.664 70.236 1.851.807 1.645.306 206.501 10,7 11,2 10,3 14,1 111.96 662.200 593.266 68.934 1.887.983 1.681.251 206.732 10,4 10,9 10,1 13,7 IV.96 668.800 602.175 66.625 1.896.387 1.693.393 202.994 10,0 10,7 10,2 13,8 1.97 n.d. n.d. 66.555 1.864.322 1.663.947 200.375 n.d. 10,7 10,1 13,9 Nota: Dades a final de període. La RMB (Regió Metropolitana de Barcelona) es compon de les 7 comarques de 1 Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme,Vallès Occidental i Vallès Oriental Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de PoblacióActiva per a Barcelona (apartir de 1994 iprovíncia, de les dades de població de la RMB i de lesdades d'aturde l'INEM. (%) 18 Taxes d'atur registrat 16 - 12 - 10 11 111 92 93 , 94 95 96 97 - Barcelona - RMB - Catalunya Espanya El creixement de l'activitat econòmica manté la tendència a la baixa de l'atur registrat, tant a Barcelona com a la resta de l'àmbitmetropolità. Les dades referents al mercat de treball posen de relleu que l'a tur ha continuat disminuint a tots els àmbits. Així, en acabar el pri mer trimestre, l'atur a la ciutat era gairebé un dotze per cent infe rior al d'un any abans, mentre que a la Regió Metropolitana, el des cens era de poc més del nou per cent. A Catalunya i a Espanya, la variació interanual a final de març s'ha situat a l'entorn del vuit i del set per cent, respectivament. Amb tot, l'evolució de la taxa d'atur no reflecteix amb la matei xa intensitat aquest descens de la desocupació. Així, tot i que dis minueix en relació amb un any enrere, si la comparem amb la del mes de desembre de l'any passat, tot just ho fa una dècima a Catalunya i esmanté en un 10,7 per cent a la Regió Metropolitana. Al conjunt d'Espanya, ha augmentat d'una dècima. A Barcelona -àmbit per al qual encara no es disposa de l'estimació de lapobla ció activa, necessària per calcular la taxa d'atur-, és d'esperar que es mogui en termes semblants. De fet, el que explica aquesta resistència a la baixa de la taxa d'atur és que la reducció del nom bre de desocupats s'ha vist acompanyada per una disminució del mateix ordre o fins i tot lleugerament superior de la població acti va, per laqual cosa la taxa corresponent no s'ha modificat a penes. Aquest decrement de la població activa, però, és un fet estacio nal que es dóna pràcticament a tots els principis d'any, i és a partir de l'acabament del curs escolar també per la temporada d'estiu que el nombre de persones que es declaren disposades a treballar o que treballen torna a incrementar-se. No oblidem que any passat, també en el primer trimestre, totes les taxes d'atur van augmentar una o dues dècimes en relació amb les de final d'any. 73 Atur registrat a Barcelona i a la Regió Metropolitana Indústria Construcció 31 des. 1989 31 des. 1990 31 des. 1991 31 des. 1992 31 des. 1993 31 des. 1994 31 març 1995 30 juny 1995 30 set. 1995 31 des. 1995 31 març 1996 30 juny 1996 30 set. 1996 31 des. 1996 31 març 1997 70.642 66.238 66.295 69.491 86.336 86.918 85.392 80.937 78.829 76.068 75.254 70.236 68.954 66.625 66.555 28.580 26.886 27.721 32.795 44.246 45.129 43.870 41.333 40.001 38.808 38.240 35.287 34.303 33.273 33.048 42.062 39.352 38.574 36.696 42.090 41.789 41.522 39.604 38.828 37.260 37.014 34.979 34.651 33.352 33.507 15.360 13.780 13.721 14.029 18.432 16.806 15.889 14.048 13.747 11.121 10.959 9.624 9.617 9.255 9.176 25.408 24.203 23.199 23.785 28.785 28.922 27.941 26.190 25.072 23.658 22.406 20.779 19.751 18.554 17.933 2.789 2.659 3.063 4.461 5.567 5.183 4.964 4.819 4.688 4.535 4.461 4.125 4.110 3.946 3.888 33.067 33.454 35.372 37.193 46.312 45.611 45.277 43.114 42.109 40.906 41.096 38.248 37.701 36.435 36.991 9.239 5.809 4.572 3.956 5.529 7.016 7.026 6.640 6.779 6.793 7.107 6.921 7.233 7.511 7.569 31 des. 1989 31 des. 1990 31 des. 1991 31 des. 1992 31 des. 1993 31 des. 1994 31 març 1995 30 juny 1995 30 set. 1995 31 des. 1995 31 març 1996 30 juny 1996 30 set. 1996 31 des. 1996 31 març 1997 213.068 202.641 197.748 205.248 259.753 247.577 242.574 229.378 225.751 220.883 221.168 206.501 206.732 202.994 200.375 76.726 76.138 77.016 94.910 132.910 125.478 120.304 112.125 110.628 109.646 109.294 100.900 100.655 99.511 136.342 126.503 119.732 110.268 126.843 122.099 122.270 117.253 115.123 111.237 118.874 105.601 106.077 103.483 56.367 52.177 51.572 55.186 73.260 61.345 59.519 53.542 52.713 44.857 44.712 39.683 40.448 38.954 92.563 90.838 85.682 87.125 105.867 96.656 92.475 86.597 84.050 80.441 78.224 72.718 70.979 67.857 10.802 11.318 13.116 19.395 24.933 21.921 20.333 19.337 19.638 19.440 19.341 17.864 18.351 17.991 76.793 78.652 82.063 84.296 108.209 104.999 105.111 99.465 97.951 97.275 98.716 91.795 92.296 92.253 32.005 21.029 16.280 13.813 19.869 23.032 23.704 23.076 23.255 22.807 23.979 23.300 24.331 24.018 Font: Dades de l'INEM facilitades per la Regidoria de Promoció Econòmica iOcupació de l'Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Variació (%) Barcelona RMB 31 març 97/ 31 des. 96 31 març 97/ 31 març 96 31 des. 96/ 31 set. 96 31 des. 96/ 31 des. 95 Atur total -0,1 -11,6 -1,8 -8,1 - masculí -0,7 -13,6 -1,1 -9,2 - femení 0,5 -9,5 -2,1 -7,0 -juvenil -0,9 -16,3 -3,7 -13,2 - agricultura -2,8 -5,4 12,9 -4,9 - indústria -3,3 -20,0 -4,4 -15,6 - construcció -1,5 -12,8 -2,0 -7,5 - serveis 1,5 -10,0 -0,0 -5,2 - s.o.a. 0,8 6,5 -1,3 5,3 74 Aturats registrats milers de persones 100 90 80 70 60 - 50 40 30 llllllll IlIlIllIltI 1111I111111 I lllll11111 “n111111120 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Total Homes - Dones- - 112389 143.607 161.529 175.258 197.749 215.026 160.81mi Distribució dels contractes registrats a l'INEM 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 220.091 291.065 328.528 350.018 379.209 368.500 268.898 107.702 147.458 166.999 174.760 181.460 153.474 108.080 1994 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1997 lr. tr. 319.814 421.277 100.355 104.239 104.783 111.900 492.431 112.283 116.676 116.312 147.160 120.764 299.179 20.635 393.713 92.305 97.560 98.801 105.047 464.842 104.800 110.458 111.093 138.491 27.564 8.050 6.679 5.982 6.852 27.589 7.483 6.218 5.219 8.669 112.650 8.114 11 Font: Dades de l'INEM facilitades per la Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona. Paral•lelament a la disminució de l'atur, l'ocupació continua a l'alça. En efecte, el nombre de contractes signats a Barcelona durant el primer trimestre supera els 120.000 i supera també en un 7,5 per cent els registrats un any enrere. Evidentment, a les portes d'un acord entre empresaris i sindicats per afavorir la contractació indefinida, lamajor part dels contractes formalitzats han estat enca ra de durada determinada, tot i que laproporció d'indefinits no ha minvat en comparació amb l'any passat, sinó que fins i tot s'ha incrementat lleugerament. S'haurà d'esperar uns mesos per veure si aquesta proporció entre contractes temporals i indefinits varia subs tancialment en el sentit que busca acord que s'acaba de signar. La reducció de l'atur és més acusada a la indústria, fet que implica que ho sigui també entre els homes, mentre que la incorporació de nous demandants provoca que el collectiu d'aturats sense ocupació anterior sigui l'únic que augmenta. Si analitzem ladistribució de l'atur registrat per sexe, edats i sec tors, no es detecten per al primer trimestre d'enguany massa diferències en relació amb la tendència global de l'any passat, lle vat del lleuger repunt de l'atur femení i de la desacceleració del juvenil. Contractes registrats milers de contractes variació (%) 40550 500- 450- 350 - 300 - 250- -LN 1 _ - 30 - 20 - 10 - 0 - -10 - -20 --30 1 1 1200 _40 1992 1993 1994 1995 1996 97 total acumulat darrers dotze mesos - taxade variació interanual (%) L'únic col.lectiu que mostra una evolució lleument positiva és el dels aturats sense ocupació anterior, que inclou joves que s'incor poren per primera vegada al mercat de treball pèro també adults -sobretot dones- que s'animen abuscar feina en un moment en què creix la contractació i són elevades les expectatives de trobar algu na feina adequada a les seves necessitats i que no comporti en molts casos unajornada completa. Aquest últim col•lectiu acostuma a for mar part de la població activaja que les persones es declaren dis posades a treballar en les enquestes, però en canvi no figuren necessàriament com a demandants de treball inscrits a l'INEM fins que no es troben davant d'una expectativa real d'aconseguir feina. És en part per això que durant la fase alcista del cicle el nombre de desocupades no disminueix tant com el de desocupats; però no és tant a causa del fet que qui està apuntat a atur no troba feina com que s'hi apunten noves persones que abans no hi figuraven i que aquestes són principalment dones. Per altra banda, el diferent comportament de l'atur sectorial també marca alguna diferència entre l'evolució de l'atur masculí i femení, ja que el sector industrial -on lamajoria d'ocupats encara són homes- és el que, un com més, presenta reduccions més acu sades del nombre d'aturats. El conjunt de la indústria és, en l'actual conjuntura, el més dinàmic, esperonat per un ritme ascendent del consum i pel creixement sostingut de les exportacions. Per contra, en la construcció i sobretot en els serveis, l'atur con tinua disminuint, però a unes taxes menys espectaculars que a la indústria. En un cas, la contractació només es veu afavorida per la construcció d'habitatges -mentre que l'obra pública continua sense reactivar-se- i en l'altre, un sector terciari que, pel seu pes i per la diversitat d'activitats que comprèn, és poc propens a regis trar forts creixement relatius i no pot mantenir el mateix ritme de creació de llocs de treball. 75 — Temporals — Indefinits — Total 1996 En% — Temporals — Indefinits — Total 1996 La contractació al 1996 contra Barcelona Catalunya Es <1 mes 1-3 mesos 3-6 mesos > 6mesos Total El nou pacte laboral: algunes reflexions Quan es parla del recent acord sobre la reforma laboral s'ha d'es pecificar que es tracta de tres pactes diferenciats, que són (1) l'a cord interconfederal per a l'estabilitat en l'ocupació, que regu la principalment l'accés a la nova contractació indefinida i deter mina les indemnitzacions en cas d'acomiadament, (2) l'acord sobre negociació collectiva, que pretén conformar un nou sistema de negociació col•lectiva que posi ordre als més de 5.400 convenis col•lectius a Espanya, i (3) l'acord sobre cobertura de buits, que pretén cobrir els buits normatius que hi ha en nombrosos subsectors (22 en total) quant a estructura professional, promoció laboral, estrifctura salarial i règim L'objectiu principal és posar les bases que afavoreixin la creació de nous llocs de treball i alhora reduir les elevades taxes de preca rietat que en els darrers anys s'han instal•lat al mercat laboral espanyol. Només cal recordar que dels més de 8,6 milions de con tractes signats a Espanya durant el 1996, un 95,9 per cent foren temporals, i d'aquests, un 49 per cent foren de durada inferior a un mes, i un 20 per cent entre un i tres mesos. Per tal de reduir aquest excés de precarietat, el pacte potencia la reconversió de contractes temporals en indefinits i estableix una nova modalitat de contractació indefinida oberta a la major part dels aturats —menors de 30 i majors de 45 anys, aturats de llarga durada i minusvàlids— i als ocupats amb contracte temporal. La novetat d'aquest nou contracte és que rebaixa el cost de les indem nitzacions de 45 a 33 dies per any i un màxim de 24 mesos en el cas d'extinció per causes objectives declarada improcendent. Per altra banda, el govern, tal com demanava el pacte, ha esta blert incentius en matèria de Seguretat Social i fiscals per a les empreses que transformin contractes temporals en indefinits o que signin nous contractes indefinits. Les bonificacions són d'una reducció del 40 al 60 per cent de la quota empresarial a la Seguretat Social per contingències comunes durant, com a mínim, dos anys, període que pot arribar a tota la vida laboral del treballador si aquest era un aturat major de 45 anys. A més, de cara a determinar el rendiment net de les activitats que es mantinguin en la modalitat de signes, índexs o mòduls del mètode d'estimació objectiva de l'IRPF, no es computaran com a assalariats, durant dos anys, els aturats que hagin estat contractats per temps indefinit. Si bé tots els agents valoren el fet de l'acord i els esforços que s'han fet per signar-lo, les opinions quant als seus efectes diferei xen sensiblement. Intentem dibuixar-ne algunes. En primer lloc, hi ha molta casuistica sobre acomiadaments que el pacte no contempla i per tant no modifica la legislació anterior. Recordem en aquest sentit, que només es canvia la indemnització per acomiadament improcedent no disciplinan, i que la resta de figures d'acomiadament es continua regint igual com els antics contractes fixos, que contempla 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitat per als acomiadaments objectius; 45 dies per any amb un màxim de 42 mesos en els improcedents i de zero pessetes en els procedents disciplinaris. Ara bé, i com a conseqüència de les tipologies d'acomiadament, un punt que el pacte no acaba de deixar clar són les condicions de l'acomiadament per causes objectives. Si bé modifica corresponent de l'Estatut dels Treballadors, aquest continua prou ambigu, ja que afegeix el requisit per part de l'empresari d'acredi tar "les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de produc ció per tal de superar les dificultats que impedeixen el bon funcio nament de l'empresa, ja sigui per competitivitat o per exigències de 76 464.842 27.589 492.431 94,4 5,6 100,— n.d. n.d. n.d. n.d. 100,— 1.289.829 77.065 1.366.894 94,4 5,6 100,— 34,2 24,4 32,4 9,0 100,— 8.273.175 354.372 8.627.547 95,9 4,1 100,— 49,4 19,5 25,2 5,9 100,— turada i ocupada (final d'any) f Població activa (Epa 4t.tr.) 668.800 Aturats registrats (INEM) 66.625 blació ocupada 602. I 75 2.075.900 275.615 1.800.285 16.035.400 2.216.092 13.819.308 ial (1996-1995) Assalariats Autònoms n.d. d. 51.214 4.600 55.814 216.574 29.517 246.091 la demanda." No és excessivament aventurat preveure que la inter pretació d'aquests criteris pot tornar a caure a mans dels tribunals en cas que no s'arribi a un acord entre les parts afectades, per més que les parts signants del pacte estableixin una comissió mixta de seguiment i prevegin que a través de la negociació col•lectiva es puguin articular procediments d'informació i seguiment dels aco miadaments objectius. Però també cal tenir en compte altres aspectes que el pacte no recull. Sorprèn, per exemple, el fet que per accedir a les noves bonificacions en la Seguretat Social no s'exigeixi, com ho fa la legislació vigent, no haver reduït la plantilla en l'últim any o que la nova contractació impliqui un increment net d'ocupació a l'empre sa. Sí, en canvi, que ho contempla en els incentius fiscals de l'IRPF. Igualment, desapareix l'obligació de mantenir la plantilla fixa durant un cert temps, que la llei actual fixa en tres anys. A més, desapareix la incompatibilitat absoluta amb d' altres ajudes autonò miques o europees, i només es fixa la limitació del total de les aju des, que no podran excedir del 60 per cent del cost salarial anual de cada contracte que es bonifiqui. Davant d'aquest fet, no és d'es tranyar que més d'un analista se sorprengui d'aquesta laxitud si es confronta amb l'enduriment de les condicions per accedir a les prestacions socials. Finalment, cal esperar els pròxims mesos per comprovar l'efec tivitat d'aquestes mesures. De fet, en la legislació anterior a aquests pactes ja hihavia nombrosos incentius a la contractació indefinida, que els empresaris pràcticament no han utilitzat. Cal esperar, però, que donada la conjuntura econòmica i el major consens i la lectura positiva que les organitzacions empresarials n'han fet, les empreses siguin menys reàcies a la contractació indefinida. I és que una major estabilitat en l'ocupació també afavoreix les empreses, no només per un possible augment del consum, sinó també per un fac tor més humà com és el grau d'implicació dels treballadors en el bon funcionament d'una empresa. Monografia 1 La dotació de capital públic a Catalunya i la necessitat de noves infraestructures metropolitanes Redacció de BARCELONA ECONOMIA ,, ."4 - -.. , --,,,-• ,,,..,,,,,,, . . ,= , . _,- , .0',4?,-;', , 4,9 , , .z.,,,,: ' - ',.? '?-''' .''''''... * , , _ , , , ; ,x$,,"•,..',,.... , .,,-,..• - • - - ...,' , , " - • „ , b ' 'f■ '' ' "«-r ' , , • ,,,, ' , l'i.''.-1:-, ;-.,''',••, . , - ^" : t • . • — . > % `, " ',',., --- ,1›‘.:,...,•..,.':';'.';,",..'';`'-^3 r'''....,;'S0'..'''' ;'- - • ..: -:', ' '',.. ',...-.; ' '..,,,- '• ''.;, '.'-4::, ,-:.' ,,,;-iv,t" 4•ffl,.X.kg".!,2¡ ' ''''• '' -:' •'" • ' '. ''' . ' '` ' ' ' ' - •- • • ' ' '- '' ' ' ' • '-. •:',"-•'.,".,'..,"'',',.,,,,,•-•'•. . .-,,,,.4„.,,,,é",;!•.:.,•,'••".,;,:,, .i,.?"-,,,,'''''..',•''', • '''';' ''', '' ','•- •'''''',_ • : ,'. -,, '' ' " • ' . ' • ...,,.. ,,,'-',;'",'",.;Wdr,'"•;4..,,),t'''. ; •.• • , ' • '''''• ••:•-; -,:.,,,- , '',.' : '''' .;•-..,:'''". p-.;.,...-.,,,,*,,,,,.,;g.':,--""r;; .. , , , -.,..,:.,;;;:.;•,;..4-rt• '.,••„,',.,,I.' , , f , , • . - - ' " '- '-'•"•-:' ',•:-•:.'-:•''. :,-. . - ...'.',;,';:.•:.•'' ''", -•,::•‘- , ' ^. ‘,..7.•,.,.-- ' - " •-•".••••;-'"%"--•'14',Ñ'''.,', ','"..• ,I <,,.;-,'."-;.' ,,,. , - i---...-.-og-t.,,-.,..,,.' . . '. -,;,.::::.,:,-.0'......•.- , , . , . . . .. -. .,-?•./. '.----.' -": "'„ -, " ' ' ' . ':$:".`-...,:. . . . . . . . _. . . . . . .. , . ,., ..• , • _., . . . , .,.. , :. 1.W.,,,,..‘,' .. ' -,..-,.'' , :, .'.----, ' " , . •„, : f.;.. : ' ,:',..:::::.,- 4,-4:- -...,,',. -- ,.-. ' - -',',.'.; • • - ,-.•... .., ••• ..,(..:‘,.-; ...,,,:f.-..•--.,.',•;::•,...• . ,,,.. .: • ... - 4-.:-• . _ , • . .‹. __ . - -..4,3,t4-: , -.,,..„_•4' '‹ '. ,s- ---, • ....,:,::."4'4, , r;..; , . .' .-:-•,.--, ' . -'. ' '.''..': e:-."'''''', ''''',"i',•-''' 4‘.‘'.).4;:.•'''',:.-1,,t" '•'-'"', , ,. ;-,. - ' , ', '. ' ''' ^ ::''..'-'-i ''''''''''''..'3'..5.'-t4'!''+' ''.•%.'' ."'..,í, (''.1 ,-,, :" :,.. , ',.' '-':.:-,', : ,N`••,','... '.'..s. 4-lfk3 '-',.. s",--.•_ - '. , ' r's; ,,,, •,, ,......,,, „2. .,•-•:•,.... -...„,i .. - - - , - • : , -,,,, .•,.., -•;.-....,;•:......:,•-x- ---w-4, ...Y-.'...›,•=4-••=.::.,<- ' - '. .., .-4.4-A,k,w_,k'i,'-.`•:.•:' ", S --, . • ' ' '• ''' '''''•':.';;:r. ' '' :-:'' :-.. -. • .• . .. ,. • = ; . , .................- ••••••.:.-...-,:,,:-----;•rk -,-; ' ' ' ' ': - "s" "'"' ';,:' "''. - " .• ; ;.-'. -:'.',;1-.,.:.",.:_. '",.,P'.;.'..:..'-'?,,- --f.,pk..;_°,1t,T,3,......--.._ - -.,.,/.....-.f.......-.,:..u.,‹,..ti..2-..,. *...- .. ..-- — , - Una reflexió sobre la dotació de capital públic a Catalunya i la necessitat de noves infraestructures metropolitanes. De la diversitat de temes que actualment hi ha damunt la taula de la discussió política, n'hi ha molt pocs que assoleixin un consens tan ampli com la necessitat de frenar el creixement del dèficit públic en termes de percentatge sobre el PIB, i alhora, mantenir l'esforç inversor en infraestructures i equipaments. Possiblement només el manteniment de les prestacions socials als nivells actuals aconsegueix un consens similar, si bé en aquest cas la pressió de la població com a conseqüència de l'ingent nombre d'afectats és extremadament determinant. No es pot oblidar que són més de nou milions les persones que actualment reben algun tipus de prestació econòmica —pensions i prestacions i subsidis d'atur bàsicament del sector públic i que aquest nombre tendirà a créixer. El fet que es produeixi un consens tan ampli entre les forces polí tiques sobre la necessitat de mantenir l'esforç inversor de manera sostinguda al llarg dels propers deu anys —el Pla Director d'Infraestructures (1993-2007) de l'antic MOPT recomana lligar aquest esforç al valor total del PIB més que a la seva evolució— ha de respondre necessàriament a un requeriment ineludible, implíci tament acceptat per una immensa majoria de la població. Requeriment estretament associat a dos grans objectius. D'una banda, reduir amb la màxima urgència el dèficit d'infraestructures i equipaments públics que ens separa dels principals països de la Unió Europea. De l'altra, augmentar les externalitats positives associades a una dotació suficient i equilibrada d'infraestructures econòmiques de qualitat ja que són, i ho seran cada cop més, un dels principals factors de competitivitat associats al territori. En l'espai sense fronteres sobre el que es fonamenta el Mercat Únic Europeu i la creixent globalització de l'economia, els avan tatges competitius que podran oferir les diferents ciutats o regions europees per tal de retenir el seu teixit productiu i atreure noves inversions empresarials, derivaran bàsicament de la dotació quanti tativa i qualitativa de les seves infraestructures, i en especial —però no únicament— d'aquelles més directament relacionades amb l'ac tivitat econòmica, l'accés als mercats i la formació de la mà d'obra. Per altra banda, un aspecte cada cop més valorat, i que les noves inversions públiques en infraestructures no poden descuidar, és el de laprotecció del medi natural i tot el que es refereix genèricament a qualitat de vida. Els programes d'inversió pública en infraestructures —amb inde pendència de l'administració que els financli— són un dels instru ments bàsics de política econòmica en mans del poder polític per promoure increments sostinguts dels nivells d'ocupació i de renda per la via de guanys continuats de productivitat. D'aquí la necessi tat i conveniència de mantenir un esforç permanent d'inversió en capital públic. En el cas de àrea de Barcelona, aquests projectes d'inversió han de contemplar demanera prioritària el desenvolupa ment integral i equilibrat de la regió metropolitana, atès que en només el deu per cent del territori català, hi viu el 70 per cent de la població i es genera prop del 75 per cent del PIB no agrícola. La dotació de capital públic a la regió metropolitana de Barcelona. El tòpic que Barcelona i la seva regió metropolitana, i per exten sió Catalunya, gaudeixen d'un cert avantatge en la cursa per con solidar-se com una de les grans àrees econòmiques del sud d'Europa, i més concretament com a centre logístic, corre un risc seriós de perdre poder de convicció. Aquest teòric avantatge, deri vat de la localització geogràfica i de l'aglomeració tant demogrà fica com de teixit productiu que es concentra a àrea de Barcelona, i del fet d'integrar en una mateixa plataforma territorial el port, l'aeroport i la zona d'activitats logístiques —una conjunció de fac tors difícil de trobar a cap altraciutat— no és suficient per continuar compensant els enormes dèficits infraestructurals que arrossega la regió metropolitana, i especialment la plataforma aeroportuària, en relació amb les respectives competidores europees. Segons l'informe, ja clàssic, de Bielh (1986) per a la CE, la dota ció d'infraestructures a Catalunya a mitjan del vuitanta representa vael 88 per cent de lamitjana europea i tenia per davant més de la meitat de les 168 regions europees, incloses Madrid i el País Basc, que gaudien d'una millor dotació d'infraestructures de transport, telecomunicacions, energètiques i de formació. Tot i que l'esforç inversor desenvolupat amb ocasió dels Jocs a Barcelona sens dubte ha minorat el dèficit que arrossegava Catalunya i especialment l'à reametropolitana de Barcelona en relació amb lamitjana europea, la tendència a la baixa de la inversió pública durant els darrers dos anys —segons les dades de licitació oficial— pot incidir negativa ment en el procés de convergència amb les regions europees amb una major dotació de capital públic. I és justament l'estoc de capital públic, i més concretament la dotació d'infraestructures econòmiques —incloses les de preserva ció del medi— un dels factors estratègics per aconseguir situar defi nitivament l'àrea de Barcelona en el grup de regions europees cap davanteres, ja que la composició sectorial del teixit econòmic de la regió metropolitana és força homologable —que no homogènia— a la de les economies més avançades de la Unió Europea, i en con seqüència no ha de representar un obstacle afegit en el procés de convergència real de l'economia catalana dins d'Europa. Però una inversió en capital públic per sí mateixa no és garantia ni de més creixement econòmic ni de millora del benestar. Tot i que generalment s'accepta l'existència d'una correlació positiva entre dotació d'infraestructures i desenvolupament econòmic, el resultat no és aliè ni al nivell preexistent ni a l composició i grau d'utilit zació d'aquest estoc de capital públic. És a dir, l'impacte total d'un mateix esforç inversor tendirà a reduir-se a partir d'un estoc de capital preexistent elevat i també a mesura que l'economia operi a prop del seu potencial. De la mateixa manera, la generació o l'a profitament d'externalitats positives a partir d'un nou equipament o una nova infraestructura no està assegurat si no es donen una sèrie de requisits lligats a una determinada estructura sectorial i al potencial de creixement de la zona. 79 VAB (1992) Indicadors de dotació de Capital Públic milions pta. Ci/Pi Ci/Si j Ci/VABi C " 7.764.313 0,980 1,016 1,372 2.022.731 1,459 0,474 1,342 1.491.228 1,126 1,519 1,293 1.671.692 0,898 1,654 0,596 2.370.414 1,159 3,102 1,144 741.228 1,127 1,463 1,256 2.235.427 1,321 0,360 1,534 3.615.028 1,293 0,457 1,426 11.723.000 0,819 2,025 0,663 1.165.346 1,310 0,436 1,869 3.506.833 1,011 1,222 1,233 448.666 1,703 1,161 1,565 10.050.877 0,577 4,654 0,445 1.337.715 0,935 1,125 1,145 932.886 1,642 1,066 1,431 3.535.883 1,331 5,024 1,240 6.059.905 0,902 1,945 0,899 60.373.172 1,000 1,000 1,000 Dotació de capital públic per Comunitats Autònomes Capital Públic (1992) (C) milions pta. de Població (P) (1991 Superfície (S) Km2 Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-La Manxa Castella i Lleó Catalunya Extremadura Galícia La Rioja Madrid Múrcia Navarra País Basc Comunitat Valenciana 3.589.108 914.698 649.621 335.876 913.467 313.352 1.155.282 1.736.859 2.618.366 733.748 1.456.599 236.571 1.506.554 515.722 449.781 1.477.216 1.835.665 6.940.520 1.188.818 1.093.937 709.137 1.493.783 527.324 1.658.445 2.545.924 6.059.495 1.061.853 2.731.671 263.434 4.947.566 1.045.604 519.277 2.104.042 3.857.234 87.599 47.720 10.604 4.992 7.447 5.321 79.461 94.224 32.113 41.634 29.575 5.045 8.028 11.314 10.391 7.234 23.255 Espanya 20.438.485 38.748.064 504.750 Font: Cambra de Contractistesd'Obres de Catalunya. La construcció a Catalunya. 1997. Pas relatiu dels principals components de l'estoc de capital públic a Catalunya i Espanya. 1992 (en% sobre el total) Carreteres Concessionàries d'autopistes Educació i Sanitat Infraestructures hidràuliques Ports i aeroports 1.0 15 2121 25 30 (%) Catalunya•Espanya Font:Elaboració propia amb dades del Gabinet d'Estudis Econòmics, S.A. Abans de traslladar aquestes consideracions a l'escenari de la regió metropolitana de Barcelona sembla oportú referir-nos, enca ra que només sigui de passada, a la dotació actual de capital públic a Catalunya en relació amb la resta de regions espanyoles i euro pees. A aquests efectes utilitzarem diverses informacions aparegu des darrerament i basades en les series d'estoc de capital fix públic del període 1964-1991 estimades per l'IVIE per a la Fundació BBV (1995). 80 Distribució de les inversions en infraestructures econòmiques d'àmbit metropolità. 1996. Port 9,2% Aeroport 9,4% Infraestructures mediambientals 9,5% Xarxa ferroviària i transport públic metropolità 28,0% Xarxa elèctrica 6,0% Telecomunicacions 19,6% Xarxaviària 18,3% Font: Elaboració pròpia amb dades de Barcelona Regional. Tal com posa de relleu un estudi elaborat pel Gabinet d'Estudis Econòmics sobre la inversió en infraestructures, Catalunya, l'any 1992, amb el 15,6 per cent de la població espanyola i generant al voltant del 19 per cent del PIB espanyol, només disposava d'un 12,8 per cent de l'estoc de capital públic, entès com la dotació d'in fraestructures i equipaments de què disposa un territori. En termes absoluts però, i amb excepció d'Andalusia que té un territori equi valent a 2,7 vegades el de Catalunya, la nostra Comunitat Autònoma és la que gaudia d'un major estoc de capital públic. clpii,11 1,1 ( t.111111_■ Índex global de dotació de capital públic (considerant població i superfície) País Basc Madrid~~~~11 Canàries LaRioja Navarra Com. Valenciana Catalunya Cantàbria Astúries Balears Galícia Aragó Múrcia Andalusia Castella - Lleó Extremadura Castella - La Manxa 50 7'0 90 110 130 150 170 190 210 Font: De Rus Mendoza, Ginés. 1996. En tot cas, per fer mínimament comparables els diversos nivells de dotació de capital públic entre àmbits territorials, hom pot recè rrer a ràtios en les que aquests valors absoluts es relativitzen en fun ció de diversos paràmetres. Els més emprats acostumen a ser la població resident —teòricament la principal beneficiària— i el terri tori, suport físic de les mateixes infraestructures i de les activitats que se'n beneficien o beneficiaran. Ambdues ràtios però, presenten limitacions evidents; així, una regió densament poblada ocuparà unaposició destacada en el rànquing en utilitzar la superficie com a valor relativitzador, alhora que apareixerà commolt desfavorida en referir la dotació de capital a la població. Utilitzar un índex glo bal a partir dels dos anteriors proporciona una jerarquització dels nivells de dotació teòricament més ajustada i consistent que l'ob tinguda per cadascuna de les dues ràtios per separat. A tall d'exemple i segons publica la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), en termes de població, la dotació d'infraestructures i equipaments públics a Catalunya era, l'any 1992, gairebé un 19 per cent inferior a la de lamitjana espanyola. Només la Comunitat Autònoma de Madrid, coma conseqüència de la major densitat de població, apareix en una situació pitjor. Contràriament, si la comparació es fa en termes de dotació decapi tal fix per unitat de superficie, Catalunya sobresurt clarament per sobre de la mitjana, tot i que es veu àmpliament superada pel País Basc, Madrid i Canàries. Si, com fa la CCOC, s'opta també per relacionar l'estoc de capital públic amb el VAB corresponent, la subdotació de Catalunya respecte de lamitjana espanyola supera el 34 per cent. Renda regional bruta/habitant. 1996 (mitjana espanyola = 100) ~~111111.11M ~~111111~~1 See~1~11~-111~ ~~1111~1111111 ~11~1111~M ~111~11111•111 ~11111•1111•11ffi ~1~111111 j1~1~~1 Madrid Balears Catalunya País Basc Navarra La Rioja Aragó Cantàbria Com. Valenciana Castella - Lleó Canàries Castella - La Manxa Galícia Astúries Múrcia Andalusia Extremadura „I~M 60 7'0 8'0 90 100 110 120 130 140 Font: Elaboració pròpia amb dades de la FIES. Apartir d'aquestes ràtios és possible calcular diversos indicadors globals de dotació. La posició de Catalunya no és envejable en cap cas.Així, l'índex elaborat per la CCOCutilitzant els tres indicadors situa Catalunya gairebé 14 punts relatius per sota de la mitjana espanyola i a un centenar de punts del País Basc, la Comunitat Autònoma amb una major dotació relativa de capital públic. Si només es considera la suma de les ràtios de capital públic relativit zat per la població i la superfície, Catalunya continua per sota de la mitjana —a només quatre punts relatius— alhora que s'amplia la distància —gairebé fins a 110punts— en relació amb el País Basc. En definitiva, les dades disponibles posen de relleu que, global ment i en termes relatius, la situació de Catalunya quant a dotació d'infraestructures i equipaments és clarament inferior a lamitjana de les CC.AA. espanyoles —un resultat fins a cert punt sorprenent sobretot si es compara amb el rànquing que en resulta de les xifres de Renda Regional Bruta per habitant estimades per la FIES. El desequilibri que es dóna es pot imputar tant a la diferent composi ció de l'estoc de capital fix com, i especialment, als diferents graus d'utilització o d'aprofitament d'aquest capital públic a les diverses comunitats autònomes. Simplificant, és relativament fàcil veure que hi ha una notable diferència de rendibilitat entre una dotació de capital públic amb una funció de reequilibri del territori o per fer-lo més competitiu a llarg termini, i aquella dotació projectada permillorar l'eficiència o superar colls d'ampolla d'una zona d'elevada activitat econòmica o densament poblada. En el primer cas, els beneficis actuals per al teixit productiu seran globalment escassos, mentre que en el segon seran equiparables als d'un factor més de la producció, amb l'afe git que té un cost zero. Amb l'excepció de les autopistes de peatge. 81 1,1,1',1k: I Icptlp11})11C C".11a11111\ El desequilibri entre Catalunya i Espanya es reprodueix entre la RMB i Catalunya. Fent una aproximació quantitativa de l'estoc de capital fix públic existent a la regió metropolitana en funció del total estimat per a Catalunya l'any 1992 —a partir de la hipòtesi que la dotació de capital públic per càpita a l'àrea de Barcelona és sem blant o lleugerament inferior a la de la C.A. de Madrid— s'obté que el pes de la regió metropolitana en termes de capital públic ni tan sols arriba al 50 per cent del total de Catalunya, mentre que en ter mesdemogràfics i productius és superior al 70 per cent. Treballs recents citats a l'informe del Gabinet d'Estudis Econòmics posen de relleu que queda molt camí per fer si es vol competir amb les principals regions econòmiques del continent. En el cas de la regió metropolitana, i pel que fa als nivells d'accessibi litat, Barcelona està molt per sota de les grans capitals europees. Així, en relació amb París i Londres, el grau d'accessibilitat és de l'ordre del 67 per cent en avió, d'un 54 per cent per carretera i només un 46 per cent en tren. I, en tots els epígrafs, està en una pit jor situació que Madrid. Les noves infraestructures metropolitanes que requereix una economia global. És per tot això que convé avançar en la definició en uns casos i en la realització en altres dels grans projectes pendents i trascen dentals per a l'economia catalana com són algunes actuacions pre vistes al Pla del Delta, l'ampliació del port i l'aeroport, el Quart Cinturó i el Trend'Alta Velocitat.Si no es fixen prioritats que asse gurin que aquests i altres projectes igualment importants avançaran en la seva realització segons un calendari factible i en un plaç rao nable, el paper de la regió metropolitana de Barcelona i en defini tiva de Catalunya coma centre econòmic i àrea logística de referèn cia del Sud d'Europa se'n ressentirà durant molts anys. I és que totjust un lustre després de l'entrada en funcionament de les grans infraestructures de transports, algunes de les més emblemàtiques com ara les Rondes, ja s'han quedat petites. L'augment de demanda que han generat i la insuficiència de les inversions adreçades a augmentar la capacitat de pas a través de vies alternatives i especialment de l'antiga B-30, les ha abocat a suportar una intensitatmitjana de pas que durant moltes hores del dia voreja la pràctica saturació i en tot cas superior a la capacitat teòrica. Una situació de congestió generadora de deseconomies externes que, a banda dels costos socials que generen, repercutei xen en un augment dels costos operatius i una pèrdua de competi tivitat de les empreses de l'àrea. 82 A més de les Rondes, hi ha altres infraestructures de transport que, després de la notable expansió dels ritmes d'activitatregistrats en els darrers anys i donades les previsions de creixement a mitjà i llarg termini tant de l'activitat econòmica com de la demanda de serveis de transport de mercaderies, necessiten afrontar sense dila cions nous projectes d'inversió per consolidar aquests ritmes de creixement. És el cas tant de l'aeroport com del port, que en el darrer trienni i en termes d'activitat global han registrat uns aug ments del nombre d'operacions superiors al deu per cent de mitja na anual. Recentment, l'empresa metropolitana Barcelona Regional ha avaluat en 1,6 bilions de pessetes de 1996 aquest esforç addicional d'inversió en infraestructures econòmiques a l'àmbit metropolità. Una xifra que tot i ser notablement superior a la inversió total lli gada als Jocs —la supera en més del seixanta per cent en pessetes corrents— en termes de PIB de Catalunya les magnituds són força semblants. Si el bilió escàs d'inversió d'abans dels Jocs represen tava el 9,5 per cent del PIB català de 1991 —exercici àlgid en l'e xecució de les inversions— els 1,6 bilions representen poc més del onze per cent del PIB de 1996. Una participació màxima que ten dirà a reduir-se de forma significativa si es compleixen les previ sions de creixement real de l'economia a una taxa anual al voltant del tres per cent durant el quadrienni 1997-2000. En termes anuals, la inversió en aquests projectes demandarà com a màxim l'equiva lent a un u per cent del PIB català en els propers deu anys. De manera molt sintètica i per situar mínimament el lector, cal dir que un 28 per cent d'aquest volum total d'inversió correspon a infraestructures ferroviàries —bàsicament Alta Velocitat, rodalia i metropolità—, gairebé un 20 per cent a telecomunicacions —segon operador i cablejat— i poc més d'un 18 per cent a xarxa viària —diverses autovies, A 16, Quart Cinturó, etc. El 34 per cent restant es reparteix entre infraestructures mediambientals —depuradora del Llobregat com a més important—, ampliació de les instal.lacions aeroportuàries i en la xarxa elèctrica. Una distribució que, a grans trets, incideix en la correcció de les mancances d'accessibilitat detectades en relació amb les grans capitals europees, alhora que posa l'accent en la preservació del mediambient. En definitiva, a més de la dinamització d'àrees urbanes amb greus mancances, la filosofia d'aquest pla d'inversions en infraes tructures econòmiques és la d'adequar la capacitat competitiva de la regió metropolitana als nous requeriments que en termes econò mics es plantegen amb la globalització de l'economia. Barcelona necessita, o necessitarà en un futur molt immediat, unes infraes tructures de nivell europeu perquè les seves empreses puguin ser presents demanera competitiva a tot el món. Referències bibliogràfiques. Barcelona Regional. Infraestructures i sistemes generals metropo litans. 1996 Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya. La construcció a Catalunya. 1987. Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya. Memòria Econòmica de Catalunya 1995. Gabinet D'estudis Econòmics, S.A.. La inversió en infraestructu res: un element clau pel desenvolupament econòmic de Catalunya. 1996. De Rus Mendoza, Ginés. Infraestructuras, crecimiento regional y evaluación económica. Papeles de Economia, núm. 67. 1996. Monografia 2 Evolució de la població de Barcelona i de la regió metropolitana. Algunes consideracions addicionals. Redacció de BARCELONA ECONOMIA Evolució de la població de Barcelona i de la regió metropolitana. Algunes consideracions addicionals. Evolució de la població nombre de resi •en i: distribuci percentual (e 1.751.136 1.752.627 1.701.812 1.643.542 1.508.805Barcelona 30,9 28,5 24,8 Resta Barcelonès 661.477 701.864 674.788 658.595 622.573 11,7 11,3 10,2 Barcelonès 2.142.613 2.454.491 2.376.600 2.302.137 2.131.378 42,6 39,8 35,0 Resta AMB 596.157 690.522 706.753 735.626 773.563 10,5 11,8 12,7 AMB 3.008.770 3.145.013 3.083.353 3.037.763 2.904.941 53,2 51,6 47,7 Resta RMB 1.010.943 1.093.863 1.146.174 1.226.659 1.323.107 17,9 19,2 21,7 RMB 4.019.713 4.238.876 4.229.527 4.264.422 4.228.048 71,0 70,7 69,4 Resta Catalunya 1.640.649 1.717.538 1.749.111 1.795.072 1.861.992 29,0 29,3 30,6 Catalunya 5.660.362 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 100,0 100,0 100,0 Font: Totes les taulesi gràfics d'aquesta monografia s'han elaborata partir de les dades de censos ipadrons facilitadespel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut d'Estadística deCatalunya. persones 20.000 10.000 —10.000 —20.000 —30.000 —40.000 1981-86 El Barcelonès Evoluciómitjana anual de lapoblació resident 1 1986-91 Resta AMB 1991-96 • Resta RMB La difusió de les esperades xifres del padró municipal d'habi tants de 1996 han permès conèixer l'evolució recent de la població oficialment registrada a Barcelona i a la resta del país. Aquestes dades revelen que s'han accentuat les tendències que es perfilaven a partir de les rectificacions padronals anuals. A grans trets, els aspectes més rellevants que es desprenen de l'ex plotació del padró en comparar-lo amb el cens del 1991 es po den resumir en dues dinàmiques d'àmbit metropolità que es com pensen: una pèrdua de població resident als municipis que formen el nucli central que, de forma quasi automàtica, ha alimentat el crei xement de la població resident a la resta de la regió metropolitana. A la resta de Catalunya s'hamantingut la tendència lleument alcis ta de la població. Globalment, l'estancament és el tret que millor defineix l'evolució de la població del conjunt de Catalunya. L'estancament de la població a Catalunya: una conseqüència de la feblesa del moviment vegetatiu migratori. Així, la notícia més rellevant de l'evolució de la població a Catalunya és precisament l'absoluta manca de vigor del moviment vegetatiu i l'escassa importància del movimentmigratori amb l'ex terior. En tot cas, és una notícia relativa, que es venia perfilant en els darrers anys. Els 6.090.040 habitants que podríem sortir a la fotografia del padró de 1996 a Catalunya seríem pràcticament els mateixos de cinc anys enrere: hi haurien les lògiques renovacions i només s'hi afegirien 30 mil persones, un 0,5 per cent més. Això no vol dir, però, que Catalunya sigui una comunitat insulsa en termes demogràfics. L'estancament és una notícia en si mateixa, tant per les causes que l'originen, bàsicament l'acusada feblesa de la nata litat, com per les conseqüències que se'n deriven, especialment l'envelliment de la població. Davant d'aquest escàs dinamisme dels moviments vegetatiu i migratori en aquest darrer cas, hauríem d'afegir que almenys per ara i amb les dades oficials a la mà—, passem a descriure els canvis en la distribució territorial de la població dintre de Catalunya per explicar l'altra novetat —també coneguda, però ara confirmada amb caràcter oficial— que han aportat les dades del Padró. Per ser precisos, els principals moviments de redistribució de la població —en termes denombre de persones— s'han situat en un àrea molt concreta: la regió metropolitana de Barcelona. En les comar ques que formen aquesta regió, que ocupa el 10 per cent del terri tori català, s'han produït tres de cada quatre moviments de pobla ció registrats. A la resta de Catalunya els moviments demogràfics en termes absoluts han estat molt menys importants, tot i que en termes relatius s'han registrat creixements significatius en algunes comarques comel Baix Penedès, la Val d'Aran o el Pla de l'Estany. 85 (%) 100 Evolució de la distribució de la població a Catalunya (%) 75— 50– 25 – La poblaci6 d1-‘ Haruclona i de la regici metropolitana 50 55 60 65 70 75 81 86 91 96 Iffi Barcelona ffi Resta RMB Resta Catalunya Vers un procés de desconcentració de la població dins de la regió metropolitana. En conjunt, a les set comarques que formen la regió metropolita na de Barcelona hi viuen 4.228.048 persones, un 0,9 per cent menys que l'any 1991. En total, aquesta població representa un 69,4 per cent de la de Catalunya, unaproporció que estructuralment esmanté des de fa vint anys tot i que tendeix a reduir-se molt len tament. Però, com hem avançat anteriorment, l'aparent estabilitat de la xifra total de residents amaga fortes tensions o moviments interns. Sis de les set comarques han guanyat població i una —el Barcelonès, la més poblada de Catalunya—, n'ha perdut. I, com va succeir cinc anys enrere, el descens de població registrada ha estat general a tots els municipis d'aquesta darrera comarca. Dels 32 municipis de àrea metropolitana, una quarta part registra una pèr dua de població resident.Així, tal com vaposarja de relleu el cens de 1991, el nucli metropolità format per Barcelona i el seu continu urbà perd pes en termes de població resident en favor de les perifè ries metropolitanes. S'ha accentuat, per tant, el fenomen de desconcentració de la població. La tònica dominant continua sent la mateixa: la població que canvia de residència va de municipis grans a d'altres més petits, i s'allunya dels nuclis centrals cap als entorns, tant seguint els grans eixos de comunicació viaris i ferroviaris com cap als cer cles concèntrics exteriors. Vegem'ho en xifres. Dintre de la regió metropolitana—que inclou 163municipis— pràcticament tots els municipis de més de cent mil residents han registrat una variació negativa en relació amb cinc anys enrere, més intensa com més centrals són: a Barcelona la variació és, en termes percentuals, de —8,2 per cent; a Santa Coloma de Gramenet, del —7,5; a l'Hospitalet, del —6,4; a Badalona, del —3,5; i a Sabadell, del —1,9. Les excepcions són Terrassa, que ha vist augmentar en un 3,7 per cent el nombre de residents, iMataró, amb una població pràcticament estancada. En canvi, on si s'ha registrat un augment notable és a lamajor part dels municipis que tenen de 50.000 a 100.000 residents, que han vist créixer la seva població en un 12 per cent. Aquest augment està lli gat, sens dubte, a la important oferta residencial de noushabitatges. En concret, en els set municipis compresos en aquest segment més Terrassa—que representen en conjunt el deu per cent de la població de Catalunya— s'han construït més de 28.000 habitatges nous en el període considerat, un 15 per cent del total de Catalunya. 86 Distribució de lapoblació per dimensió dels municipis (RMB) milers persones 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 89 81 21 26 r. 26–l6 16 7 menys de de 5.000 de 10.000 de 20.000 de 50.000 més de 5.000 a 10.000 a 20.000 a 50.000 a 100.000 100.000 0 1991 •1996 Nota: els números a sobre de les columnes corresponen al nombre de municipis que hi ha a cada segment, agrupats pel nombre de residents. Pel que fa als nuclis de població mitjans, els que tenen entre 20.000 i 50.000 habitants són els que presenten un comportament més estable; hi ha el mateix nombre de municipis —16—, i, en con junt, hi viu pràcticament el mateix nombre de persones. On si que es detecta un impuls notable és en els municipis dels segments immediatament inferiors, que es revelen com els més dinàmics; tant els que tenen de 10.000 a 20.000 com els que tenen de 5.000 a 10.000 guanyen població en unaproporció superior al vint per cent. Aquests moviments de localització del creixement de població a les vores de municipis més grans i de les xarxes de comunicació —una bona part d'aquests municipis voregen les autopistes i les carrete res nacionals— il.lustren perfectament el fenomen de la suburbanit zació. L'impacte de la creixent mobilitat de la població: la demolició de les fronteres municipals. El resultat d'aquests moviments de redistribució territorial de la població implica una pèrdua per part de la ciutat central de tres punts del seu pes percentual sobre el total de Catalunya a favor de la resta d'àmbits. En tot cas, els poc més de 2,4 milions de perso nes empadronades a Barcelona imunicipis del continu urbà, repre senten gairebé el 40 per cent per cent de la població de Catalunya. Aquest fenomen de descongestió del centre metropolità que, amb característiques específiques a cada lloc, és semblant al de lamajor part d'àrees metropolitanes d'Europa Occidental i dels Estats Units, s'ha donat de forma paral.lela a un augment de la mobilitat, que ha assolit uns valors impensables quinze anys enrere. Tot ple gat, formapart d'un complex procés de metropolinització, caracte ritzat per l'existència d'un entramat territorial lligat per unes rela cions funcionals que conformen un sistema urbà diferenciat. Li població dc Barclona (.1c.Li FLI mmropolimmi 70 Estructura d'edats de la població de Barcelona 60 – 50 – 40 – 30 – 20 – 10 – 0 1981 1986 199 1996 menys de 15 anys de 15 a 64 •65 imés Perd sentit, en aquest context, parlar de disminució de la pobla ció d'un municipi qualsevol quan el ciutadà que ha traslladat el seu domicili hi manté unes referències diàries, ja sigui per treball o per estudi. I, no menys important, quan té incorporat al seu itinerari de forma més o menys freqüent visites a d'altres municipis propers, sigui per anar de compres, perrecollir els nens de l'escola, per anar al cinema o a fer esport. Aliens a les demarcacions administratives, els ciutadans fan seu el territori i enderroquen dia a dia les fronte res municipals; els fluxos de mobilitat entre municipis, esperonats per les facilitats de comunicació que proporciona la millora de la xarxa viària i dels serveis de transport públic, en són la millor prova. Reprendremmés endavant algunes implicacions que deriven d'aquesta argumentació. L'envelliment de la població: una conquesta universal (l'augment de l'esperança de vida) enterbolida per la feblesa de la natalitat a la major part dels països occidentals. El plantejament supramunicipal expressat anteriorment no impe deix de fer anàlisis a nivell intramunicipal, sempre que es tinguin presents les deficiències o desviacions que poden provenir d'una avaluació estàtica d'una ciutat tancada que és, al cap i a la fi, el que llegeix el cens o el padró. En tot cas, l'oportunitat que ens ofereix el padró és una bona ocasió per presentar l'estructura de la pobla ció de Barcelona —l'únic àmbit pel que hi ha disponible a hores d'ara les dades del 1996— per edat i sexe i la distribució de la pobla ció per districtes. Pel que fa a l'estructura per edat i sexe, es confirmen les tendèn cies apuntades en els darrers censos: s'accentua el procés d'enve lliment de la població. En els darrers quinze anys el pes de lapobla ció infantil s'ha reduït en 9,4 punts, fins a situar-se en l'11,9 per cent del total de població; paral•lelament, la proporció de gent gran ha augmentat en més de set punts, i actualment una de cada cinc persones oficialment censades a Barcelona té més de 64 anys. 90 i més 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 80000 Piràmide de població de Barcelona, 1986 i 1996 le• homes dones 60000 40000 20000 0 20000 40000 60000 80000 1996 — 1986 En aquestprocés, prou conegut, participen amb signe negatiu els dos components tradicionals del moviment demogràfic. D'una banda, pel que fa al moviment natural, la progressiva reducció de la taxa de fecunditat ha situat l'índex sintètic de fecunditat a nivells de singularitat mundial: el d'Espanya és dels més baixos del món (1,18 fills per dona); el de Catalunya és dels més baixos d'Espanya (1,14); i el de Barcelona, encara és més petit (1,0). En resum, la situació actual es podria descriure en que cada cop són menys dones les que tenen fills i, les que en tenen, són més grans i en tenen menys. Aquesta disminució de la base de la piràmide es produeix de forma paral.lela a l'eixamplament per la banda alta. esperança de vida en néixer se situa a Barcelona, segons dades de 1995, en 73,5 anys per als homes i 81,5 anys per a les dones, i és, com se sap, de les més elevades del món. En un escenari d'estancament de l'espe rança de vida, anunciat ja per diversos experts en demografia, l'e volució de la mortalitat tendirà a créixer. Es, per tant, força impro bable que es produeixi una disminució de les defuncions que pugui compensar la disminució dels naixements. D'altra banda, l'evolució del movimentmigratori (una proporció de dos emigrants per cada immigrant durant el període 1987-95) i, en concret, el perfil de l'emigrant, ha tingut també una clara incidència en el procés d'envelliment de la població. A diferència d'altres menes d'emigracions, en les de caire metropolità l'edat és un element clau. I sobretot en un país on no higaire tradició de can viar cada pocs anys de zona o regió de residència, i en el que bona part dels canvis de municipi de residència estan associats a l'inici de noves etapes en la vida de les persones (en especial, formació de nova parella, ampliació de la unitat familiar i jubilació).Que el 62 per cent de les persones que oficialment van deixar de residir a Barcelona entre 1987 i 1995 tinguessin menys de quaranta anys n'és una bona mostra, especialment quan el 80 per cent del total d'emigrants va restar dintre dels límits de la regió metropolitana. 87 Moviment natural imigratori a Barcelona eme DefuncIons Inmigrants r,~4,I,s_ Emfflinfli .,~rats 20.311 14.134 8.919 16.780 19.123 14.302 5.218 8.790 17.973 14.007 5.598 15.236 16.440 14.908 9.269 20.134 15.598 14.812 11.198 21.103 15.190 16.057 13.214 21.824 14.413 16.089 8.932 15.919 13.843 15.292 10.365 21.374 13.556 16.121 11.310 24.593 13.375 15.901 12.900 26.813 12.689 16.919 14.962 28.936 12.667 15.568 8.746 20.793 13.356 15.236 11.466 27.065 12.641 15.633 14.178 32.556 12.519 16.674 15.865 36.412 12.122 16.917 19.708 40.317 95 11. 3 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 Que sigui majoritàriament població jove per tant, potencial ment activa en termes econòmics i fèrtil en termes demogràfics- la que abandona Barcelona com a municipi de residència és una característica substantiva. Però alhora, i això és menys conegut, el perfil de l'immigrant que s'instal•la a Barcelona és, en termes d'e dat, similar i, fins i tot, més jove: pràcticament tres de cada quatre immigrants durant el període 87-95 tenien menys de quaranta anys, un de cada dos, de 20 a 39 anys. La pèrdua de població de Barcelona: un fenomen que afecta tots els districtes i totes les classes socials. Una breu ullada a l'evolució de lapoblació resident per distric tes entre el 1991 i el 1996 revela que la disminució ha estat un tret present a tots els districtes. En termes absoluts, l'Eixample és el que acusa un descens més important (de 25.505 persones), mentre que en termes relatius Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia registren dava llades superiors al 10 per cent. En l'extrem oposat, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí són els que menys ciutadans han perdut. Sembla inevitable fer una interpretació d'aquests moviments en clau d'habitatge. Els districtes que han experimentat les davallades més importants s'han caracteritzat, sobretot durant la primera mei tat del període considerat, per tenir una oferta d'habitatge nova escassa i cara; és el cas de Sarrià-Sant Gervasi i de l'Eixample. Sant Martí, en canvi, on hi ha hagut una oferta comparativament molt àmplia -l'impacte de la Vila Olímpica és evident- i a un preu a l'entorn de la mitjana, ha perdut només un 4,2 per cent de resi dents en relació amb cinc anys enrere. Per altra banda, sembla pro bable que el fre a la pèrdua de residents a Ciutat Vella tingui rela ció directa amb el procés de transformació que s'ha donat en els darrers anys, centrat en la rehabilitació del parc d'habitatges, la construcció de nous, la rehabilitació d'espais i equipaments públics i altres programes de caire social, així com en laprogressiva lega lització de la residència per part d'immigrants estrangers. 88 Evolució dels moviments vegetatiu i migratori a Barcelona (mitjana anual) persones 20.000 15.000 10.000 - 5.000 0 -5.000- -10.000--- -15.000- -20.000 -25.000 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 95-96 O Saldo vegetatiu •Saldo migratori Més difícil resulta establir una relació entre les davallades de residents als districtes i els nivells de renda, les taxes d'atur o el nivell d'instrucció de cada districte. El perfil de les persones que han deixat d'estar oficialment empadronades a Barcelona no es pot dibuixar en termes de classe social ni de categoria sócio-professio nal, sinó que més aviat ha estat un fenomen transversal. Una prova d'això és que el destí triat per les persones que han restat dins dels límits de la regiómetropolitana abraça tant municipis caracteritzats per una renda mitjana baixa com d'altres a l'extrem oposat. Una ullada a l'estructura d'edats revela escasses diferències entre districtes. L'envelliment de la població ha estat generalitzat, i, per primera vegada, el pes de la gent gran és superior al pes dels infants a tots els districtes, inclosos els de Les Corts, Nou Barris i Sant Andreu, on cinc anys enrere la proporció de nens era superior a la del segment de més de 64 anys. Com és habitual, Ciutat Vella, l'Eixample i Gràcia concentren les proporcions més elevades de gent gran. Al primer, i sempre segons les dades oficials, el fenomen d'envelliment encara és més acusat pel menor pes relatiu dels infants. Una penúltima reflexió: ¿Què llegeix el cens o el padró? Les definicions de cens i de padró que recullen els diccionaris són molt similars: és una llista oficial d'habitants d'un territori amb informació de llurs condicions socials, econòmiques, etc. Per habi tant s'entén qualsevol de les persones que habita -viu o s'està- en una casa, un poble... Fins fa poc, aquesta definició ha servit per identificar directament població amb territori. De forma progressi va, i com a conseqüència de la creixent mobilitat de la població, aquesta visió estàtica de la realitat va perdent una part de la seva significació com més petita és la part del territori que enfoquem amb el microscopi del cens. A punt d'entrar en el segle XXI i de fer-se realitat l'Europa sense fronteres i de la moneda única, hi ha qui pensa que les delimita cions territorials tal com les hem conegut fins ara estan condemna des a desaparèixer; si no s'adapten a una realitat canviant, deixaran de ser útils. De moment, cada cop és més clar que les diferències morfològiques i estructurals entre països s'estan reduint, especial ment a les àrees urbanes; les grans àrees metropolitanes d'Europa registren fenòmens molt similars, tant des del punt de vista d'evo lució de lapoblació, com de la urbanització del territori, dels flu xos de mobilitat, etc. Així, les dades de població empadronada. Població de Barcelona per districtes Població resident Variació 91-96 Estructura d'edats (%) (1996) Ciutat Vella L'Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí 83.829 248.777 167.390 81.864 129.573 115.753 169.832 170.849 135.579 205.359 1.508.805 90.612 -6.783 274.282 -25.505 179.465 -12.075 89.750 -7.886 148.237 -18.664 128.608 -12.855 184.557 -14.725 188.781 -17.932 144.998 -9.419 214.252 -8.893 -7,5 -9,3 -6,7 -8,8 -12,6 -10,0 -8,0 -9,5 -6,5 -4,2 19.450 33.303 8.021 13.690 6.475 27.892 14.248 21.356 20.762 20.891 1.643.542 -134.737 -8,2 15.230 En aquest escenari, i cenyint-nos al microcosmos de la regió metropolitana de Barcelona, hom s'interroga sobre quina realitat reflecteixen les dades censals (o padronals) quan es limita molt la zona d'estudi.Així, per exemple, l'única certesa que es téde la gent que apareix empadronada en un determinat municipi és que ha declarat voluntàriament el seu desig de figurar-hi com a resident. No es requereix cap certificació que aquesta residència sigui efec tiva, ni, si no ho és, d'informació de quin tipus de vincle té amb aquell municipi; si hi treballa, si hi estudia, si hi va a passar l'estiu, o si hi està fent la mili. Com a drets, el fet d'estar empadronat en un municipi i no en un altre permet que un ciutadà, en el lliure exercici democràtic del vot, opti per un dels candidats que es presenta només en aquell munici pi. Per a la resta d'eleccions (autonòmiques, estatals o europees) és indiferent el municipi d'empadronament. Un altre tipus de drets associats a l'empadronament són els que beneficien els ciutadans que volen gaudir d'alguns serveis municipals molt específics, com les guarderies o escoles públiques o la possibilitat d'optar a habi tatges públics on hi hagi oferta. En canvi, per gaudir o utilitzar altre tipus de serveis públics, com inscriure's en unaoficina de l'Inem o utilitzar els serveis sanitaris d'una població, coma molt cal justifi car un domicili -que pot ser diferent del d'empadronament- en aquell municipi. Pel que fa a les obligacions, ni tan sols la imposició local -amb l'excepció de l'impost de vehicles de tracció mecànica- està asso ciada a la residència del subjecte passiu, ja que tant l'IBIcom IAE graven la propietat immobiliària i l'activitat econòmica de manera diferent segons el municipi on estan ubicats, però amb inde pendència delmunicipi de residència del titular. Així, les dades de població empadronada comptabilitzen les per sones que han realitzat un tràmit administratiu i voluntàriament es declaren residents d'un municipi concret. El problema és què vol dir avui viure en un municipi. La millora de les xarxes de comuni cació viàries i ferroviàries i la reducció del temps de desplaçament ha provocat un augment de lamobilitat dintre de l'espai metropo lità. Com s'ha vist anteriorment, hi ha moltes persones que, dintre de la regió metropolitana, es desplacen del municipi on tenen el seu domicili cap a un altre a treballar, a estudiar o per motiu de lleure: només cal recordar que a Barcelona hi ha prop d'un quart de milió de llocs de treball ocupats per residents d'altres municipis de la regió metropolitana. Al cap del dia, es fa ús de diversos municipis. I el cens, que només tendeix a fotografiar les persones no totes en un moment de lajornada i en un lloc concret, sovint on dormen, no reflecteix aquesta dinàmica d'ús real del territori. 9,9 62,2 27,9 100,- 10,8 64,3 24,9 100,- 12,6 67,0 20,4 100,- 13,3 70,0 16,7 100,- 12,6 66,6 20,8 100,- 11,0 65,8 23,2 100,- 11,5 70,2 18,3 100,- 11,6 69,8 18,6 100,- 13,0 69,5 17,5 100,- 12,8 68,6 18,6 100,- 11,9 67,4 20,7 100,- Hi ha, a més, un altre fenomen que enterboleix encara més la relació entre les dades d'empadronament oficials i la realitat. Hi ha motius per pensar que darrerament ha augmentat notablement el nombre de persones que fan vida i tenen domicili a Barcelona, alhora que estan empadronades en un altre municipi. En aquest col.lectiu podem diferenciar dues tipologies d'iisuaris-residents de fet però no empadronats a la ciutat. D'una banda, els barcelonins de tota la vida que sense variar substancialment els seus hàbits -a no ser que s'hagin jubilat- s'han empadronat en un altre municipi, normalment on tenen la segona residència. Les raons poden ser diverses tot i que darrerament sobresurten les relacionades amb la possibilitat d'aprofitar per a l'habitatge secundari els beneficis fiscals que la llei estableix per a l'adquisició d'habitatge habitual. D'altra banda, hi ha persones instal.lades i integrades a la ciutat des de fa temps que no s'empadronen perquè no volen: estudiants de la resta de Catalunya o d'Espanya que resten a la ciutat després d'integrar-se al món laboral; estrangers que treballen en multina cionals, o en la banca, o que fan d'intèrprets, de professors d'idio mes, professionals liberals o artistes, i que constitueixen una pobla ció flotant considerable. Algunes vegades les raons per negar-se a empadronar-se a la ciutat són de caire sentimental, ja que continuar censats en els llocs de procedència.permetmantenir un lligam afec tiu. I és que residir en una ciutat sense estar-hi censat no té cap cost ni cap penalització. Aquests són alguns dels fenòmens que permeten fer consistent la idea que Barcelona ha perdutmés de 130.000 habitants en només cinc anys. Davant de la magnitud d'aquesta xifra hom s'interroga si seriosament es pot pensar que perdre un nombre d'habitants equivalent al dels residents a un districte sencer de Barcelona com és SantAndreu -el cinquèmés poblat- és possible sense que es noti al carrer ni als serveis ciutadans. En aquests anys, el consum d'e lectricitat domèstica ha augmentat un 14,0 per cent; el parc de vehi cles, un 4,3 per cent; el nombre de viatgers que han utilitzat l'auto bús, un 6,1 per cent; els espectadors de cinema un 23,8 per cent; el nombre d'estudiants universitaris, un 13,9 per cent. Encara que també hi ha indicadors que revelen davallades en relació amb cinc anys enrere (pràcticament en tots els casos menys important que la davallada de les dades de població), hom pot pensar que aquestes dades contradiuen la lògica pròpia d'un procés de pèrdua depobla ció tan intens com el que les dades del padró donen a entendre. 89 EL Ii]iiiiJR. 1:1 111,211, 1 Un darrer element que pot relativitzar la intensitat d'aquesta davallada de la població seria el fet de considerar que el cens de 1991 estigués comparativament sobrevalorat, en el sentit que reflectís com a població resident —que de fet ho era— una part de la població flotant que, amb ocasió de les nombroses obres d'infraes tructures prèvies als Jocs, treballaven a la ciutat. Posteriorment, i de forma gradual, aquesta població ha marxat de la ciutat i en molts casos aquesta baixa no s'ha regularitzat fins el padró de 1996. Després d'aquesta reflexió, només resta interrogar-se si els regis tres padronals o censals són bons indicadors per a conèixer la dinà mica poblacional de Barcelona i resta de nuclismetropolitans. Si el que es vol és saber quantes persones utilitzen la ciutat quotidiana ment, i quin és el perfil d'aquestes persones, està clar que ni el cens ni el padró ofereixen les fotografies adequades. El problema és que no n'hi ha d'altres de millors, i que el disseny d'unes de noves és molt complicat Qpodem imaginar un cens on es pregunti a quins municipis s'està durant més del 50 per cent del temps d'activitat quotidià, o en quins municipis té domicili estable?). De moment, ens hem de conformar amb aquestes fotografies, sabent que són més fidels a la realitat com més ampli és el territori que abracen. El problema de la fidelitat a la realitat no és pas només una qües tió d'amor a la veritat; saber quanta gent viu i utilitza intensivament un territori i quines dinàmiques de mobilitat estableix són requisits imprescindibles pel disseny de polítiques de mobilitat, de serveis socials, educatius o laborals, de xarxes de serveis i de transports, especialment quan hi ha unes relacions funcionals tan intenses que configuren un sistema urbà específic. Potser és el moment de començar a pensar en el disseny d'indicadors més avançats que els que es limiten a fer un llistat oficial dels habitants d'un territori. Un comentari final: ,Per què preocupa la davallada de la natalitat? Per acabar, volem aprofitar la difusió que les dades del padró han obtingut als mitjans de comunicació per a reflexionar, en breus pin zellades, sobre la preocupació per la davallada de la natalitat al nos tre entorn. Els paràgrafs que segueixen pretenen només aportar una valoració personal sobre alguns dels elements que s'amaguen darrere d'aquesta preocupació. 90 Com hem vist, les darreres dades han confirmat l'accentuació de la davallada de la natalitat fruit del progressiu afebliment de la taxa de fecunditat. És un fenomen que, en major o menor grau, es dóna tant a Espanya, com a Catalunya, a Barcelona i a la major part d'Europa Occidental, tot i que aquí per simplificar, a partir d'ara ens cenyirem a àmbit de Catalunya—, aquesta taxa és especialment baixa, i amb un índex d' 1,14 fills per dona, no s'arriba al que els demògrafs anomenen llindar de reproducció (2,1 fills per dona). No és cap novetat afirmar que el debat sobre la natalitat ha tras passat les fronteres de la demografia com a ciència. Darrerament, i de la mà del debat sobre el futur de les pensions en el marc de l'Estat del Benestar, ha ocupat un espai important en els mitjans de comunicació i en el debat polític, per bé que en aquest darrer fò rum la seva presència ha servit més per i•ustrar hipotètics escena ris de futur i alternatives de viabilitat de determinats models de pro tecció social que per plantejar línies d'actuació política per a corregir tendències que són valorades negativament de manera ge neralitzada. Efectivament, sembla que hi ha consens a hora de valorar nega tivament el descens de la natalitat. A Catalunya, amb un creixement vegetatiu proper a zero —és a dir, que els naixements compensen les defuncions en termes quantitatius—, els mitjans decomunicació han exhibit un bon ventall d'adjectius per qualificar aquesta situació (trist, preocupant, perillosa, desastrosa...) i fins i tot hi ha qui parla d'una catàstrofe o de cataclisme. Diagnòstics d'aquesta mena evidencien una preocupació per la reproducció d'una societat o d'una cultura similar a la que conei xem ara. Si el problema és només l'envelliment de la població, és fàcil suggerir una transformació cap a una societat multicultural o pluriètnica. De segur que hi ha gent disposada a col.laborar-hi de manera immediata. Ara bé, si el problema és la baixa taxa de fecun ditat dels catalans que vivim ara a Catalunya, s'hauria d'analitzar amb precisió per a qui és un problema i qui pot fer alguna cosa per solucionar-ho. Abans de tot, si ens centrem en les generacions de pares poten cials, cal distingir entre els que contemplen la possibilitat de tenir fills en la seva ordenació de preferències i els que no, una dicoto mia que es presenta amb més claredat que mai a la història. Cal assumir que una part de la davallada de la natalitat prové de seg ments que opten deliberadament per no tenir fills. I que adscrip ció a aquest grup té més a veure amb maneres d'entendre la vida que amb el nivell de renda, la categoria sócio-professional o el lloc de residència. Aquest grup és pràcticament insensible a cap estí mul, econòmic o sentimental. 1.a pol)lacló lic 13.duccion i j JILI 111C11.01111(w)a Les tensions apareixen en els grups de persones que volen o són receptives a tenir fills i no en tenen, o en tenen menys dels que desitgen. Aquí, l'argument econòmic és el que impera: al.leguen que tenir fills és molt car, especialment si han de pagar unaguar deria o algú que es faci càrrec del nadó. I més en un context d'ele vada precarietat laboral, on per un segment important de la pobla ció costa assumir decisions econòmiques d'envergadura, com independitzar-se del nucli familiar o canviar d'habitatge si es fa petit. Ara bé, a l'argument econòmic caldria afegir-n'hi un de caire més funcional i possiblement més important, com és la dificultat de fer compatible la vida laboral dels pares especialment l'horari, en el cas que tots dos treballin fora de casa—, amb una xarxa de guarderies escasses i cares i uns horaris escolars massa rígids. La coincidència entre els interessos d'aquest segon grup i dels que veuen com una catàstrofe la davallada de la natalitat suggeriria un acord que satisfés els desigs d'uns i les preocupacions dels altres. Els retrets que algunes vegades han fet alguns polítics a les generacions egoistes que no tenen fills estan, així, fora de lloc. En el primer cas, perquè és unadecisió legítima que ningú no té dret a qüestionar; i pel que fa als membres de segon grup, perquè deuen trobar cínic que se'ls animi amb entusiasme, amb paraules i sense assumir cap cost. Al cap i a la fi, si a alguns sectors econòmics s'implementen plans especials d'ajuts públics (com al sector de l'habitatge o al col.lectiu de pagesos), els membres d'aquest sector estratègic (els que volen ser pares i pensen que no poden assumir ho en termes econòmics o d'organització social) deuen pensar que també mereixen algun tipus d'ajuts públics que vaginmés enllà de demandes sentimentals, tota vegada que el producte resultant (els seus fills) serà essencial pel benestar de les generacions actuals i futures. Fins ara, però, aquest vincle no ha estat formalment establert. Els ajuts a la natalitat a Espanya són els més baixos d'Europa, tot i que sembla que aviat s'implementaran mesures de suport a la família. Les vies d'ajut poden ser diverses: des del punt de vista de l'admi nistració, poden estar orientades a la prestació de serveis (creació d'una xarxa de guarderies de qualitat capaç d'absorbir la demanda existent) o a unapolftica d'ajuts indiscriminada (augment de la des gravació fiscal per fills, de la deducció per despeses de guarderia). Com es pot suposar, no és indistint optar per un o altre model. lIULL'L'011,111;1;.1 A més, tampoc sembla fora de lloc proposar que l'administració incrementi els seus esforços a vigilar que es compleix la llei i que no existeix una discriminació encoberta a les empreses que pena litza les dones que volen tenir o que tenen fills. Caldria afegir aquí la conveniència de prendre en consideració alguns sistemes euro peus d'ajuts a la natalitat més flexibles que l'espanyol (ajuts econò micsmensuals per fill fins els tres anys, permís defins a 15 dies per any per malaltia del fill, ajuts escolars, flexibilitat per organitzar la baixa per maternitat...) que han tingut una incidència directa en la recuperació de la natalitat. Els països del nord d'Europa visque ren processos similars i assoliren índexs de fecunditat molt baixos que, mica en mica, s'han superat: els països nòrdics, Holanda, Aus tria o Bèlgica en són bons exemples, per bé que Suècia representa el cas més emblemàtic i ha arribat a superar el nivell de repro ducció. Si es considera que la fecunditat és una variable amb un cicle de llarg abast i que a alguns d'aquests països la davallada de la natali tat començà abans dels anys cinquanta, no hi ha motiu per pensar que no puguin actuar, des del nostre punt de vista, com a precur sors. Al cap i a la fi, també els hem seguit amb alguns anys de retard en unes transformacions socials i econòmiques que han com portat un canvi radical del paper social de la dona. La incorporació massiva a l'ensenyament universitari i al mercat laboral ha permès unes condicions d'independència que, per contrast amb la situació de les mares o les àvies, tenen caràcter de conquesta universal. A l'ordenació de preferències de moltes d'aquestes dones, la materni tat està per darrere de la carrera professional o de la seva llibertat individual. Ara bé, no hi ha motius per pensar que la situació actual no descrigui un extrem del pèndol i que, en un futur no llunyà, les opcions no siguin pas tan excloents com ho semblen ara. La política natalista tradicional no satisfà tampoc les demandes d'un segment de ciutadans que volen tenir fills. En part, perquè algunes de les transformacions socials que s'estan registrant en aquest final de segle no estan contemplades des del punt de vista legal. Per exemple, cada cop és més important el grup de persones que vol educar nens però no vol o no pot tenir-los, i això inclou parelles tradicionals, persones que viuen soles, o parelles del mateix sexe. Ningú no discuteix que han d'existir les necessàries garanties de protecció cap als nens, però el recent debat sobre l'a dopció ha posat de relleu la dificultat real de lligar desigs legítims i amb bona intenció d'aspirants a pares amb les mancances de llars que pateixen molts nens, d'aquí o de fora. 91 . ResumenISummary -.• - ,y..• ..- • ,.- - - .. •.;1.''-- - - :,.., ...•-.„-, -Ái'-'4.i.,•*-- .. . .:,.-,.!.-.,'....-:,.--..,1-_-•.---,!.':;:', " .if-, '.;:17-..5-'-'-L ' - - ,:-,- ...., . - • ... • :. . -..,-. . -, :• .: , ,.... ;-"'---"-'-'• _ - . -_.,: .,. ' : -.. -- '' . . ,,,-- ... ::- '''''•:.,.;: ,' :::.'..-:::•'' . . • ---,..., .- -.,•::."& .à.. ., -',W`.....,..... ,„•,,..-•- x--;¡.---;.,' :,.-0‘. -I. ...,,i,...; , . ••••:'1';',.'-'`:'''-: . ., ,:..:`'..'s.. '.. ,. -:•:.1'•'>•• . • :' ' • 1-',',"•,,,t•••••';'.".‘ --,`,..-- g--'!"--••••- , ,,,:» ''':'• • - • • . - -, ., ''''...•-:'- '.: .--;",',.;-•;:. 71,.,.',..,,-i',.-'••.',,'k'4."' • ,-:'' ' ' ,•'t..,4,•:•"''•• • :-_., ,: - - ....--,,,,--;-, ;'...-...:':..;•.:',"•,••-, .'-,•; - '., -:-.;-:'-'-:',",*: •-•- -',•.":"-S*!-'•Í'''.:•`••: ' • ‘-:'•'--;;;- - -.•:''''':: -'1---:" '•'-'-':• •••'.• - -•.'t:_•-.. -' . :' ''. :' '• .--'"': ' -:•:.-• . ' r-- ' .:.• :•'.• ,">-:. ---,- ''''''-'• . '''''.. ': - ' .• ''' . . • - - ' -• :' ''''''''í•:7•'''' •'..' -,:"."•-- ,,,. :,:-:-,.:',„-,::.':-: ' -:,-..•...-:::,:-.--• '''. :p,;;.:, , , :, - . :.,..s...:,...,.. -..:.' , . _. . . -,. , i. ..,, ..: - ' ' , -',, . ,,-4,::,:,,,,...,•::,4'2,.:,,,,,.:,,- .. ..:: . - . . - , -: . ,i. ... : . ..,í .,..i•''.".Y>';',.4•"''7, ..; .• '.-:•-`-.:',.?-•;;,7• . ,-,,..,. -,,,&à,-,,-... :$.„,:r ... ,-.4-1/4,-,,r,,,V:?..ff.,•=!', r:-.;,:y -. ''.: ''''-' -: ' ' '''' '".•' • •••• •:. -- - . - ' • -•:.qt;'., ,----, -;'..,,,,,,,, ....,. Síntesis de la coyuntura Evolución de la economía de Barcelona y región metropolitana durante el primer trimestre de 1997. La tendencia alcista que presentan los resultados de la mayoría de variables económicas del área de Barcelona parece confirmar que 1997 ha comenzado con la misma tónica expansiva con la que se cerró 1996. Muchos indicadores registran un crecimiento intera nual del trimestre parecido o superior al del conjunto del afto pasa do. Cabe recordar que la situación a principios de 1996 se caracte rizaba por un crecimiento débil y una tendencia de fondo domina da por la incertidumbre de la situación política. A principios de 1997 se ha acentuado el dinamismo económico al mismo tiempo que han aumentado las expectativas de que la economía espatIola cumpla los criterios de convergencia europea. Los resultados que declaran las empresas de la ciudad y entorno metropolitano en la encuesta de coyuntura industrial del segundo bimestre revelan una trayectoria claramente expansiva. En ténni nos agregados y según los saldos de las respuestas, la evolución de las grandes magnitudes empresariales como son los niveles de pro ducción y ventas ha sido claramente positiva, con volúmenes supe riores a los del mismo periodo de afíos antetiores. El crecimiento que declara la industria del área de Barcelona hay que analizarlo en función del crecimiento acumulado a lo largo del último trienio y del elevado nivel de utilización de la capacidad productiva con el que opera actualmente. Un análisis de estos resultados ha de considerar que, a pesar de la desaceleración de 1995, la industria del área opera a unos nive les muy elevados si se comparan con los existentes en 1993, pre vios a la actual fase de expansión. En otras palabras, el conjunto del tejido industrial trabaja actualmente en unos niveles de utilización de la capacidad productiva desconocidos desde finales de los ochenta. En esta situación, una parte del crecimiento de la activi dad industrial se canaliza hacia empresas de reciente constitución que la encuesta, por limitaciones de la muestra, aún no refleja en toda su extensión. Indirectamente, sí que ofrece algunos indicios de esta coyuntura expansiva. De una parte, se observa una ligera recuperación de los precios de venta, y, al mismo tiempo, los estocs se reducen de nuevo. Esta situación bien podría reflejar una coyuntura en la que la demanda de productos industriales durante el bimestre ha supe rado las previsiones. Otro dato que abona esta hipótesis es laper sistencia del descenso del paro sectorial, con una tasa interanual cercana al veinte por ciento en Barcelona. El crecimiento del tráfico de carga general compensa la menor importación de productos energéticos como consecuencia de un invierno con temperaturas suaves. El crecimiento del tráfico de mercancías por el puerto, especial mente de carga general, con tasas superiores al 16 por ciento según cifras provisionales, es un resultado que confirma la coyuntura expansiva de la actividad industrial. Un crecimiento sustentado en la reactivación de las exportaciones y, en menor medida, del con sumo privado. Además del aumento de la carga general hay que destacar el mantenimiento de la tendencia expansiva del tráfico de contenedores, a punto de superar los 800.000 Teus al atio. Economic outlook Economic trend ofBarcelona and itsmetropolitan region during the first quarter of1997. The upward trend shown by the results ofmost ofthe economic variablesfor the area ofBarcelona appears to confirm that 1997 has begun with the same trend ofgrowth with which 1996 came to a close.Many indicators register inter-annual growthfor the quar ter similar to or greater than for the whole oflastyear It should be remembered that the situation at the beginning of 1996 was cha racterized byfeeble growth and an underlying trend dominated by the uncertainty ofthe political situation. At the start of 1997, the economic dynamism has become accentuated whilst expectations that the Spanish economy will meet the criteriafor European con vergence have increased. The results announced by the companies in the city and the sur rounding metropolitan area in the survey on the industrial climate for the first fourmonths reveal a tendency ofgrowth. 1n aggregate terms, according to the tonic of the replies, the evolution of the large business indicators, such as levels ofproduction and sales, has been markedly positive, with turnoverfigures higher than for the same period inpreceding years. The growth announced by the industry in the area ofBarcelona needs to be analysed in line with the cumulative growth over the ktst three-yearperiod and with the high level ofusage ofthe production capacity it currently operates with. An analysis ofthese results must consider that, despite the slow down of 1995, the area's industry is operating at very high levels when compared with thosefor 1993, prior to the current phase of expansion. 1n other words, the industrial network as a whole is cur rently working at usage capacity unheard of since the end of the eighties. 1n this situation, partofthe growth ofindustrialactivity is channelled towards recentlyformed companies, which the survey, due to limitations ofthe sample, does not yetfully refiect. Indirectly itdoes offer certain indications ofthis expansive trend. On the one hand, a slight recovery ofsellingprices can be observed and, at the same time, stocks are further reduced. This situation could well reflect a climate where the demandfor industrial pro ducts during the two-monthperiod has exceededforecasts. Another fact supporting this hypothesis is the persistentfall in unemploy ment in the sector with an inter-annual rate close to twenty per cent inBarcelona. The growth ofgeneral cargo traffic offsets the lower import figuresfor energy products as a consequence ofa winter ofmild temperatures. The growth ofgoods traffic through the port, especially ofgen eral cargo, with rates in excess of 16 per cent according to provi sional figures, is a result which confirms the expansive trend of industrial activity. This growth in sustained in an upturn in exports and, to a lesser extent, in consumer spending. As well as the increase ofgeneral cargo, itshould be stressed the expansive trend of container traffic, which is about to exceed 800,000 TEUs per annum. 95 Transportes / Transport Indicadores Período Valor absoluto y tasa interanual (%) Últimos 12 meses tasa interanual(%) 191 1816 14 12 .8 10 8 6 4 2 o Aeropuerto Airport 1 Tránsito de pasajeros Passenger traffic - Total (miles) Total (thousands) Interior (miles) Domestic (thousands) Internacional (miles) International (thousands) Tráfico de mercancías (Tm) Freight traffic (Tons) Ir.tr.97 Ist.Q Ir.tr.97 /st.Q lr.tr.97 Ist.Q Ir.tr.97 Ist.Q 3.063 1.859 1.204 21.106 13,0 10,8 16,6 13,7 13.270 7.743 5.527 82.624 14.2 11,9 17,6 15.0 14,2 12,0 17.4 17,3 - I Total Pasajeros Mercancías pasajeros internacional 0 1996/1995 III Últimos 12 meses Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic 11 - Total (miles Tm) Total (thousands oftons) Salidas (miles Tm) Oufflow (thousands oftons) Entradas (miles Tm) Inflow (thousands oftons) - Carga general (miles Tm) Generalfreight (thousands of tons) - Contenedores (Teus) Containers (TEUs) Ir.tr.97 Ist.Q Ir.tr.97 Ist.Q Ir.tr.97 IstQ Ir.tr.97 Ist. Q Ir.tr.97 Ist.Q 6.250 2.315 3.935 2.691 207.215 4,4 11,7 0,6 16,3 16,4 23.836 9.044 14.792 10.472 796.437 4,2 12,3 -0,2 10,5 13,9 3,7 10,7 -0,1 7,4 11,3 Il e Il Total Cdrga general Contenedores 0 1996/1995 • últimos 12meses Transporte público de pasajeros I Passenger Public Transport 6 5 4 3 .2 2 'C o 1 Servicio urbano Urban service - Red Metro y FGC (miles) Underground (MetroandFGC)(thousands) - Autobús (miles) Bus (thousands) Servicio ferroviario de cercanías (miles) Railway suburban service (thousands) lr.tr.97 Ist.Q Ir.tr.97 Ist.Q Ir.tr.97 Ist.Q 65.642 45.538 27.218 -10,2 -3,9 1,2 263.824 179.402 109.366 -0,8 -0,2 3,0 2,6 2,3 6,3 Period interannual rate tn era mal rate (c7) En un segundo plano, importante también para la consolidación de Barcelona como plataforma logística de ámbito europeo, hay que situar el tráfico de mercancías por el aeropuerto. Con un creci miento trimestral próximo al 14 por ciento se mantiene la tenden cia expansiva del ailo pasado. Si el tráfico de mercancías proporciona una referencia válida del comportamiento de la actividad industrial y, en definitiva, del con sumo y de la exportación de la economía catalana, el tránsito de pasajeros por el aeropuerto es una buena medida de la creciente internacionalización del área económica de Barcelona y de sus habitantes. Estas estadísticas, completadas con las de pernoctacio nes hoteleras, ilustran el creciente atractivo de la ciudad como des tino turístico, además de ciudad de ferias y congresos. Se repiten los crecimientos de dos dígitos en el sector hotelero y en el transporte aéreo. Durante el primerbimestre de 1997 el número de pernoctaciones en los hoteles de la ciudad ha aumentado casi un 18 por ciento en relación con el mismo periodo de un afio antes. Un crecimiento superior al de 1996. Como consecuencia de una mayor presencia de turistas y de participantes en ferias y congresos, la estancia media por visitante y el nivel de ocupación han aumentado, compensando así la ligera reducción del número de visitantes. 96 Totalurbano Cercanías 1995/1994 0 1996/1995 •Últimos 12 meses Secondly, but also important to consolidate Barcelona as logis tics p14'orm at European scale, it should be noticed the freight traffic through the airport, which recorded a quarter growth of14 per cent, sustaining /ast year expansive trend. Ifgoods traffic offers a valid reference with regard to the behav iour of industrial activity and, in sum, ofconsumer spending and exports ofthe Catalan economy, passenger traffic through the air port is a good measure of the growing internationalization of (he economic area ofBarcelona and ofits inhabitants. These statistics, together with those for hotel overnight stays, illustrate (he increas ing attraction ofthe city as a tourist destination, as well as a city for fairs and conventions. The double-digit growth rates in the hotel industry and air tra,ffic repeat themselves. During the first two months of 1997, the number of hotel overnightstays in the city has increased by almost 18 per cent com pared with the same period for last year A larger growth figure than for 1996. As a consequence ofa larger number oftourists and fair and convention delegates, the average stay per visitor and (he levelofoccupation have increased, thereby offsetting the slight fall in the number ofvisitors. Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption andprices Indicadores Valor a tasainte an Consumo de energía y matriculación de vehículos I Energy consumption and auto registrations Electricidad de uso cial-ind. (Gwh) Electricity (commercial / industrial uses)(Gwh) Electricidad de uso doméstico (Gwh) Electricay (domestic use)(Gwh) Gas canalizado (millones tennias) Piped gas (millions oftherms) Matriculación de vehículos (provincia) Auto registrations (province) lr.tr.97 Ist.Q lr.tr.97 Ist.Q I r.tr.97 lst.Q I r.tr.97 /st.Q 840 475 1.003 44.315 -0,2 5,7 7,3 16,0 3.388 1.658 2.711 164.592 2,4 3,9 8,4 12,2 3,4 8,5 8,3 14 12 10 8 6 4 2 Electricidad Gas Vehículos cial. - ind. (prov.) El 1996/1995 •Últimos 12 mescs Visitantes y pernoctaciones hoteleras / Visitors and hotel overnight stays Total pernoctaciones (miles) Hotel ovemight stays (thousands) Visitantes según motivo de la visita (miles) Visitors by putpose(thousands) - Negocios (miles) Business (thousands) - Turismo (miles) Tourism (thousands) - Ferias, congresos i otros (miles) Fairs, conventions andothers (thousands) gn-fb.97 jan.-feb. gn-fb.97 jan.-feb. gn-fb.97 jan.-feb. gn-fb.97 jan.-feb. gn-fb.97 jan.-feb. 889 397 190 106 101 17,8 -2,8 -7,7 5,0 -0,9 6.475 3.050 1.279 1.032 738 12,4 -1,9 0,4 16,8 -22,5 11,8 -0,9 1,6 18,7 21,6 Pemoctaciones Visitantes 1995/1994 0 1996/1995 U últimos 12 meses• I.P.C. (Variación interanual) / (consumerprice index) (annual variation) Barcelona (provincia) (%) Barcelona (pmvince) (%) Cataluila (%) Catalonia (%) España (%) Spain (%) U.E. (%) EU (%) en.-mr.97 jan.-mar en.-mr.97 jan.-mar en.-mr.97 jan.-mar en.-mr.97 jan.-mar 0,4 0,4 0,3 0,6 2,5 2,5 2,2 1.9 3,6 3,7 3,2 2,2 3 2 dic. 94 dic. 95 dic. 96 marzo 97 Bcna.(prov.) - Catal. Esp. U.E. En el caso del aeropuerto, el número de usuarios ha aumentado un 14,2 por ciento, manteniendose la tendencia de 1996. A la hora de valorar el crecimiento del trimestre es un hecho relevante el que la Semana Santa haya caído en marzo, y no en abril como el atlo pasado. Los pasajeros de vuelos internacionales, el segmento de mayor crecimiento de los últimos trimestres, representan cerca del 42 por ciento del total. Todo apunta a que este afío se alcanzará la cifra de seis millones en vuelos internacionales y que el total de viajeros superará los 14 millones. En menos de diez afíos el número de per sonas que han utilizado el aeropuerto se ha duplicado y el de avio nes ha aumentado más de un 120 por ciento. El adelanto de la Semana Santa, además del carácter bisiesto de 1996, ha incidido negativamente en el número de usuarios del transporte público urbano y de cercanías durante el primer trimes tre. Además, al hecho de contar con menos días laborables y lecti vos que un año antes, hay que afiadir los días de huelga de los tra bajadores del metro de los meses de febrero y marzo. Los consumos de gas y electricidad, penalizados por el calenda rio, han seguido aumentado. Los crecimientos más acusados han correspondido al segmento doméstico, a pesar de la benignidad del invierno pasado. Por contra, el volumen de basura recogida seman tiene estancado a excepción de la recogida selectiva, que continua creciendo. Where the airport is concerned, (he number of users has increasedby 14.2per cent, continuing with the trend in 1996. When assessing the growth for the quarter it is an important fact that EasterWeek fell in March, not inApril, as was the case last year Passengers on international flights, the segment with (he largest growth ofrecent quarters, represent almost 42 per centof (he total. Everything would indicate that this year, the figure of six million will be reachedfor international flights, and thai (he total number ofpassengers will exceed 14 million. In less than ten years, the number ofpeople who have used the airport has doubled and the figurefor aircraft has increased by more (han 120per cent. The early Easter Week, plus the fact that 1996 was a leap year, has had a negative effect on the number of urban and commuter public transport users during the first quarter What ismore, to (he fact thai there were less working and teaching days than last year, the number ofdays when (he metro workers were on strike during February and March needs to be added. Consumption of gas and electricity, penalized by (he calendar, has continued to increase. The sharpest growth rates were in (he dornestic sector despite (he mildwinter On the other hand, the vol ume of rubbish collected remains stagnant, with the exception of selective collection, which continues to grow. 97 Mercado de trabajo / Labor Market Valor absoluto y tasa interanual (%) Últimos 12 meses y tasa interanual (%) 1991(% 35 30 n.d. 25 20 n.d. 15 1.864.322 1,1 1,3 10 1.663.947 2,5 2,6 5 120.764 7,6 500.912 15,6 16,9 O Indicadores Período Ocupación / Employment Residentes activos Active residents Residentes ocupados Employed residents Residentes activos (RMB) Active residents (metropolitan area) Residentes ocupados (RMB) Employed residents (metropolitan area) Contrataciones registradas Registered employment contracts 31mar.97 mar31 31mar.97 mar31 31mar.97 mar31 31mar.97 mar31 lr.tr.97 /st.Q Contrataciones 1995/1994 1996/1995 Últimos 12 meses Paro registrado / Registered unemployment I I ITotal parados registradosRegistered unemploymentParo masculinoMale unemploymentParo femeninoFemale unemploymentParo juvenil (16-24 aftos) Youth unemployment (aged16-24) Parados sin ocupación anterior With no previous employment 31mar.97 mar31 31mar.97 mar31 31mar.97 mar31 31mar.97 mar31 31mar.97 mar 31 66.555 33.048 33.507 9.176 7.569 –11,6 –13,6 –9,5 –16,3 6,5 — — — — — — — — — — –12,4 –14,3 –10,5 –16,8 10,6 ,. Total Masculino Femenino Juvenil 0 dic. 1996/dic. 1995 mar. 1997/mar. 1996 Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate ----___ Barcelona Barcelona Región Metropolitana (RMB) Metropolitan area Cataluila Catalonia España Spain 31mar.97 mar31 31mar.97 mar31 31mar.97 mar31 31mar.97 mar31 n.d. 10,7 10,0 13,9 — — — 10,0 10,7 10,2 13,8 Indic r Period interannua i, % . , I . % (%) dic. 94 — Bcna. dic. 95 ‹ RMB dic. 96 — Catal. mar. 97 Esp. El crecimiento de lasmatriculaciones de vehículos, además de modernizar el parque, imprime carácter de urgencia a las inversiones en infraestructuras viarias previstas en el ámbito metropolitano. La compra de coche nuevo ha contribuido a dinamizar el capítu lo de gasto de las familias durante la segundamitad de 1996. El cre cimiento de las matriculaciones en la provincia de Barcelona durante este periodo superó el veinte por ciento. Durante el primer trimestre de este ario —aún sin plan Prever— el aumento ha sido del 16 porciento. Un crecimiento inducido por el mantenimiento de la inversión empresarial y unamayor capacidad de gasto de las fami lias, como consecuencia de un aumento de la tasa de ocupación y de una mayor accesibilidad al crédito bancario. El mercado inmobiliario residencial es uno de los sectores pro ductivos más directamente beneficiados por el descenso del precio del dinero y el ahorro acumulado por las familias durante estos últi mos arios de contención del consumo. La pérdida derentabilidad de la renta fija y la reducción de los costes de financiación son ele mentos decisivos a lahora de favorecer aumentos, tanto por parte de la demanda como de la oferta, de productos inmobilarios. 98 The growth ofthe number ofvehicles registered, as well as modernizing the vehicles on our roads, makes the investments in road infrastructures scheduledfor the metropolitan area urgent. New car purchases contributed to stimulating the heading for family spending during the second halfof 1996. The growth in the number ofvehicles registered in the province ofBarcelona during this period exceeded twenty per cent. During the first quarter of this year —as yet without the "Prever" renewal plan— the increase was 16 per cent. This growth was induced by the sustainment of business investment and the increased purchasing power offami lies, as a consequence of the increased employment rate and greater access to bank loans. The residential property market is one of the Economic sectors most directly benefittingfrom thefall in interest rates and the sav ings accumulated by families during these last years of spending restraint. The loss ofprofitability offixed income and the reduction offinancing costs are decisive elements in encouraging increases, in both supply and demand, ofreal estate products. Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real estatemarket Indicadores Período "11Falorabsoluto tasa interanual (%) Últimos 12 meses tasainteranual (%) 1996/95 (%) Construcción y licencias de obras I Construction and buildingpermits Viviendas iniciadas Starteddwellings Proyectos visados (provincia) Approvedprojects (province) Obra nueva prevista en las licencias Plannednew construction — Superficie total (m2) Total area (sq. m.) —Número de viviendas Number ofdwellings Ir.tr.97 Ist.Q I r.tr.97 Ist.Q Ir.tr.97 Ist.Q Ir.tr.97 /st.Q 940 10.894 332.932 1.657 -5,7 19,7 169,6 98,2 4.031 36.553 935.257 4.221 19,8 12,7 -2,2 13,3 31,5 12,5 -32,0 -14,5 40 Licencias de obras y viviendas iniciadas 30 - 20 • 10 - • o -io -20 - -30 - -40 N. viviendas Sup. total Viviendas iniciadas 0 1996/1995 •Últimos 12 meses Precios del mercado residencial /Housingprices 4 ' . ' Viviendas nuevas (pta./m2) New housing (pta/sq. m.) Segunda mano (pta./m1) Second handhousing (pta/sq. m.) — Precio de oferta Offeringprice — Precio de transacción Transaction price Plazas de aparcamiento (miles pta.) Parking lots (thousands ofpta) 2n.sem.96 2nd. half 2n.sem.96 2nd. half 2n.sem.96 2nd. half 2n.sem.96 2nd. half 238.392 — 195.136 2.653 -1,0 — -5,5 -10,1 238.474 218.196 198.462 2.722 -1.9 -4,1 -2,7 -10,9 -1,9 -4,1 -2,7 -10,9 II ., Nuevo /' mano Plazas (trans.) aparcamiento 0 1995/1994 • 1996/1995 Precios de alquiler de locales de negocios / Business premises renta!prices o --1 -2 -3 -4 5 Locales de negocio (alquiler mensual) Businesspremises (monthly rent) — Oficinas (total ciudad) (pta./m2) Office (whole city) (pta/sq. m.) — Locales comerciales (pta./m2/mes) Commercial premises (pta/sq. m.) 2n.sem.96 2nd. half 2n.sem.96 2nd. half 945 1.083 -7,4 -1,0 982 1.081 -4,6 -1,0 -4,6 -1,0 inual rate (%) Oficinas Locales comerciales [3 1995/1994 •1996/1995 Una muestra de este cambio de escenario puede ser el creci miento espectacular de las licencies de obras aprobadas en Barcelona. En sólo tres meses se han tramitado y aprobado el equi valente al 45 por ciento del total de la superficie aprobada el año pasado y casi una tercera parte de la del 1995. Si las previsiones a medio plazo de obra a ejecutar son optimis tas, no lo son menos los datos que reflejan el actual nivel de activi dad. El acumulado de los últimos doce meses supera, por segundo trimestre consecutivo, las cuatro mil viviendas iniciadas, un volu men que en los últimos diez afíos sólo se había alcanzado de forma puntual con ocasión de las promociones olímpicas. Persiste el aumento del número de viviendas de nueva construcción en la mayoría de distritos y de forma mayoritaria en promociones pequellas y medianas. Una manera efectiva de acercar la oferta a la demanda. Este aumento de la oferta de nuevo techo residencial que se da en la práctica totalidad de los barrios de la ciudad ayudará a mantener la contención de los precios de venta que se ha venido registrando en los últimos tres ailos. Cabe esperar también que sirva para moderar los precios en el mercado de segunda mano. Se espera quelos precios de alquiler continuen a la baja siguiendo la tendencia del precio del dinero. No en vano, el abaratamiento del crédito favorece la compra frente al alquiler cuando se trata de la vivienda principal. An example of this change ofscenario would be the spectacular growth ofconstruction workspennits authorized in Barcelona. In just three months, the equivalent of45 per cent of the total ofthe surface area approved last year, and almosta thirdofthe 1995fig ure, has been processed and authorized. If the medium-term forecasts for construction works to be exe cuted are optimistic, no less so are the data setting out the current level ofactivity. The cumulativefigurefor the last twelve months, for the second quarter in a row, is in excess offour thousand dwellings begun —this volume has only been reached sporadically in the last ten years, as a result ofthe Olympic developments. The increase ofthe number ofnewly-built homes continues in most districts, mainly in small and medium-sizeddevelopments. An effective way ofbringing supply into line with demand. This increase in the supply ofnewly-built residential space tak ing place in practically all the city's neighbourhoods will help to maintain the restraint of selling prices which has been the case over the last three years. It is also to be expected that it willact to moderate prices on the second-hand market. Rents are expected to continue to fall, following the tendency of interest rates. It is not without reason that cheaper loans favour buying over renting for the main residence. 99 Si bien es cierto que la conjunción de una oferta residencial amplia y heterogénea, con precios estables y financiación asequible son elementos que dinamizan la demanda de vivienda, no lo es menos que pueden pasar desapercibidos según cuales sean las expectativas de lapoblación sobre los flujos de renta esperados. En este sentido, las medidas contempladas en el reciente pacto por la ocupación entre empresarios y sindicatos, pensadas para reducir la precariedad que existe actualmente en el mercado laboral espariol, pueden reforzar estas expectativas y hacer emerger una parte signi ficativa de la demanda latente. La reducción del paro durante el primer trimestre confirma el dinamismo del mercado de trabajo por tercer ario consecutivo. Un crecimiento suficiente para absorber el aumento neto de población activa al mismo tiempo que resta efectivos al colectivo de parados. El crecimiento sostenido de la economía durante los últimos tres años y la reforma laboral de 1994 han situado de nuevo las cifras del paro en los niveles previos a 1992. Si bien en tasa interanual el ritmo de descenso del paro continua siendo más intenso en Barcelona que en los otros ámbitos geográ ficos, la tendencia del primer trimestre ha sido más acusada en el resto del entomo metropolitano y de Cataluña. El resultado es una significativa homogeneización de las tasas de paro alrededor del diez por ciento, casi cuatro puntos inferior a la de España. Por sectores económicos, semantiene la tónica de final de 1996. Mientras se intensifica el descenso del paro en la industria y la construcción se modera el crecimiento de los Sin ocupación ante rior. Estas dinámicas derivan en una mayor reducción del paro juvenil, al mismo tiempo que el colectivo masculino continúa sien do el más favorecido por la creación de nuevos puestos de trabajo. La severa corrección del IPC a principio de ario aumenta las posibilidades de la economía española de formar parte de la primera fase del euro. Para terminar, una necesaria y obligada referencia a la evolución del índice de precios de consumo y del precio del dinero. En sólo tres meses, el IPC en tasa interanual ha disminuido un punto en España—hasta el 2,2 por ciento— y 1,2 puntos en Cataluria —hasta el 2,5 por ciento. Una reducción muy acusada que se ha visto acen tuada con el dato de abril, que ha situado el acumulado del primer cuatrimestre en sólo un 0,3 por ciento y la interanual en el 1,7 por ciento. En los próximos meses, quizás con la excepción de mayo, hay que esperar un moderado repunte de esta tasa dada la conten ción de precios que se produjo durante la segunda mitad del año pasado y la resistencia a continuar bajando que muestra la inflación subyacente. Por lo que se refiere a los tipos de interés, el descenso durante este primer trimestre ha sido algo más moderado. El Banco de España, en sucesivos recortes, ha situado el tipo básico de inter vención en el 5,25 por ciento, un punto menos que a principios de afío. A pesar de la singularidad de este valor, el tipo de interés real que se obtiene de restarle la inflación es ligeramente superior al que se llegó en el verano de 1994. 100 Although it is true that the combination ofan extensive, hetero geneous residential supply, with stable prices and affordable financing are elements which stimulate the demand for homes, it is no less so that they can go unrecognised, depending on the popu lation 's expectations with regard to anticipated income flows. Along these unes, the measures contemplated in the recer: employ ment pact between employers and unions, designed to reduce the precarious nature of the Spanish job market at the moment, may strengthen these expectations and force out a significant part of latent demand. The reduction ofunemployment during the first quarter confirms the dynamism of the job market for the third year in a row. Sufficient growth to absorb the net working population increase whilst reducing the unemployedfigures. The sustained growth of (he economy over (he last three years and (he labour reform of1994 have brought the unemployment figures back to the levels prior to 1992. Even though the inter-annual rate at which unemployment is falling continues to be higher inBarcelona than in other areas, the trend for the first quarter was sharper in the rest ofthe surround ing metropolitan area and ofCatalonia. The result is that unem ployment rates are significantly converging on around tenper cent levels, almost fourpoints below the Spanish rate. By economic sectors, the tendency is the same as at the end of 1996. Whilst the fall in unemployment is intensifying in industry and construction, the growth ofthose without previous employment is becoming more moderate. These dynamics bring about an increased reduction ofyoung unemployment, whilst men continue to be morefavoured by the creation ofnewjobs. The severe cutback of (he CPI (ConsumerPrice Index) at (he startof (he year increases (hepossibilities of (he Spanish economyforming part of (he firstphase of (he Euro. Lastly, a necessary, obligatory reference to the movements ofthe Consumer Price índex and interest rates. Injust three months, the inter-annual CPI has fallen one point in Spain —to 2.2 per cent and 1.2 in Catalonia —to 2.5 per cent. A very sharp fall which has been accentuated by the Aprilfigure, which has situated the cumu lativefigurefor the first four-month period atjust 0.3 per cent and the inter-annual figure at 1.7 per cent. Over the coming months, perhaps with the exception ofMay, a slight upturn ofthisfigure is to be expected, in view of the price restraint which took place during the second halfoflast year andthe resistance to continuing tofall displayed by underlying inflation. As far as interest rates are concerned, the fall during this first quarter was somewhat more moderate. The Bank ofSpain, in suc cessive cuts, has situated the base intervention rate at 5.25 per cent, one point less than the beginning of the year Despite how unusual this is, the real interest rate as obtainedfrom subtracting inflation from it is slightly higher than at the start ofsummer 1994.