Barcelona economia Indicadors econòmics de Barcelona Primer trimestre 1997 Núm. 31 Ajuntament de Barcelona Gerència Delegada d'Economia, Empreses i Finançament Ajuntament de Barcelona Primer Tinent d'Alcalde Joan Clos i Matheu Gerent Delegada d'Economia, Empreses i Finançament Pilar Solans i Huguet Redacció de BarcelonaEconomia Xavier Güell i Ferrer, Director. María Jesús Calvo Nuño, Cap de Redacció. Lluís Hansen i Fors Consell de Redacció ErnestMaragall. Regidor de Funció Pública i Qualitat. Ajuntament de Barcelona. Joan Molina. GerentDelegat de Patrimoni.Ajuntament de Barcelona. Ignasi Ragàs. Cap de Gabinet de laTercera Tinència. Ajuntament de Barcelona. Guillem Sánchez. Director Adjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona. Ramon Seró. Gerent dels Serveis Generals. Àrea Metropolitana de Barcelona. Pilar Solans. Gerent Delegada d'Economia, Empreses i Finançament. Ajuntament de Barcelona. Consell Assessor Jordi Canals. Secretari General. IESE. Jaume García. Departament d'Economia i Empresa. Universitat Pompeu Fabra. Joaquim de NadaL Regidor de Presidència i Política Cultural. Ajuntament de Barcelona. Martí Parellada. Director. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona. Francesc Raventós. Conseller Delegat. Catalana d'Iniciatives, S.A. Maravillas Rojo. TerceraTinenta d'Alcalde. Ajuntament de Barcelona. Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000. Antoni Santiburcio. Regidor de Política de Sòl i Habitatge. Ajuntament de Barcelona. Robert Tomabell. Degà. ESADE. Joan Trullén. Departament d'Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona. Josep Ma. Vegara. Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA ECONOMIA posa a disposició dels seus lectors unnúmero de telèfon (el402 72 38), un de fax (el 402 72 25) i una adreça de correu electrònic (pbespin @ mail.bcn.es) per atendre qualsevol consulta o comentari referits als continguts que hi apareixen. Agraïm la informació i la collaboració prestades per totes les entitats, Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a: Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis Núm. 31. Primer trimestre 1997 de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja; Departament d'Estudis Març 1997 Fiscals; Regidoria de Promoció Econòmica iOcupació. Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció General Edició: @ d'Ocupació; d'Arquitectura iHabitatge; Ajuntament de Barcelona Direcció General Institut d'Estadística Gerència d'Economia i de Catalunya; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Delegada Empreses Finançament Altres institucions i entitats: Turisme de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Línia de disseny original: Ferran Cartes / Montse Plass Barcelona; Collegi d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona, S.A.; Prefectura Provincial de Trànsit; INE (Barcelona); Autoritat Portuària de Impressió: Impremta Municipal Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE; Telefónica, Dipòsit legal: B. 26.464/91 S.A.; MEFFSA; Borsa de Barcelona; Forcadell. Exp.: 9221000 Barcelona economia Índex Indicadors econòmics de Barcelona Indicadors econòmics Primer trimestre 1997 Síntesi de la conjuntura Núm. 31 I. Indústria 13 Evolució de l'activitat industrial 15 II. Finances 31 Sistema bancari 33 Contractació de valors 36 Consum, comerç i preus 37 Matriculació de vehicles 39 Consum d'energia i aigua 40 Preus de consum 42 Escombraries domiciliàries 44 Fira de Barcelona 45 IV. Transports, comunicacions i turisme 47 Port: mercaderies i passatgers 49 Aeroport: passatgers i mercaderies 52 Transport públic urbà i de rodalia 54 Activitat turística 56 Activitat congressual 62 V. Mercat immobiliari 63 Consum de ciment 65 Construcció d'habitatges 66 Llicències d'obres 72 Preus al mercat immobiliari: habitatges i places d'aparcament 74 Evolució del cost d'accés a l'habitatge 81 VI. Ocupació 85 Mercat de treball 87 Resumen/Surnmary Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 93 Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura Transports Valor absolut Darrers 12 mesos 20 %) 18 - 16 - Aeroport 14 - Trànsitde passatgers 12 - - Total (milers) 4t.tr.96 3.152 16,4 12.919 14,2 , 10 - Interior (milers) 4t.tr.96 1.911 17,2 7.562 12,0 10,8 t■ g . Internacional (milers) 4t.tr.96 1.241 15,2 5.357 17,4 8,6 6 - - Tràfic de mercaderies (tones) 4t.tr.96 23.797 18,0 80.076 17,3 16,0 4 - L'evolució del quart trimestre s'ha ajustat a la tendència expansiva dels trimestres anteriors. El resultat 2 - global pel conjunt de l'any ha estat unnou rècord absolut, resultat d'un creixement espectacular del ri trànsit internacional de passatgers i unnomenys sorprenent augment del trànsit interior. El tràfic de Total Mercaderies mercaderies ha mantingut la intensitat de la tendència alcista del 1995. passatgers internacional 01995/1994 •199611995 Port 16 Tràfic de mercaderies 14 -Total (milers tones) 4t.tr.96 6.204 7,3 23.571 3,7 11,6 12 Sortides (milers tones) 4t.tr.96 2.286 14,0 8.802 10,7 13,7 - :, io Entrades (milers tones) 4t.tr.96 3.918 3,7 14.769 -0,1 10,5 :--o - Càrrega general (milers tones) 4t.tr.96 2.527 9,6 10.094 7,4 10,2 g> 8 c Exportacions (milers tones) 4t.tr.96 1.057 10,9 4.134 12,4 9,8 6 Importacions (milers tones) 4t.tr.96 867 2,7 3.603 6,9 17,8 4 - Contenidors (Teus) 4t.tr.96 217.530 27,9 767.236 11,3 14,0 2 La nota més destacada de l'any pel que fa a les grans magnituds és el creixement de la càrrega general, basat en el dinamisme de les exportacions de productes elaborats durant el segonsemestre. Total Càrrega general Teus 01995/1994 •darrers 12mesos 4t. tr.:dades provisionals Transport públic de passatgers Servei urbà: - Xarxa Metro (milers) 4t.tr.96 69.413 3,3 253.242 2,5 4,1 - Xarxa Bus (milers) 4t.tr.96 50.244 2,5 181.272 2,3 2,5 - FGC (Cat. iSarrià) (milers) 4t.tr.96 5.076 6,3 17.992 4,3 -0,3 Servei de rodalia - RENFE (milers) 4t.tr.96 21.744 4,1 82.083 2,8 6,5 - FGC (milers) 4t.tr.96 8.781 10,9 26.948 6,3 0,7 Globalment, el nivell d'utilització dels diferents mitjants de transport públic de la ciutat i àrea metropolitana ha registratunnou augment, tot ique més moderat que el del 1995. Unaevolució concordant amb l'augment, z Total servei urbà Total servei rodalia també més moderat que un any abans, de l'activitat econòmica. P1994/1993 0199511994 •1996/1995 Evolució de l'economia de Barcelona i regió metropolitana El creixement de l'activitat econòmica durant el 1996 ha estat durant el 1996. lleugerament superior al del PIB no agrícola de la resta de Catalunya. Les dades de tancament d'exercici per al conjunt de variables econòmiques disponibles per a Barcelona i la regió metropolita Per contra, el creixement sostingut i en alguns casos especta na confirmen el que ja s'entreveia a partir de l'evolució mantin cular dels serveis destinats a la venda i una evolució de la cons guda durant els primers nou mesos: esmanté, per tercer any trucció més expansiva que no pas a la resta de Catalunya, han consecutiu, la tendència alcista de l'activitat econòmica, amb un propiciat una taxa de creixement del PIB de la ciutat lleugera lleuger alentiment del ritme de creixement. mentper sobre de l'estimada per a Catalunya, que diverses fonts situen a l'entorn del dos per cent. A diferència del que va succeir durant els anys 1994-1995 en els que els sectors industrial i constructor foren els principals di Els resultats de les enquestes de conjuntura industrial han re namitzadors de l'activitat productiva a la RMB i en definitiva a flectit, bimestre a bimestre, uns nivells de producció i vendes Catalunya, l'aportació d'aquestes dues branques productives al evolucionant moderadament a l'alça. Un creixement de l'activi creixement del PIB català del 1996 ha estat, en conjunt, poc re tat en termes físics que no s'ha traduït en la mateixa intensitat llevant. en la xifra de negocis i en l'aportació al PIBper la contenció dels preus industrials, com a conseqüència, entre d'altres factors, del descens dels preus als mercats internacionals de matèries primeres i el seu impacte en els dels béns intermedis i de con sum. 7 Turisme, consum i preus Valor absolut Darrers 12 mesos 10 Indicadors 8 - Consum Matriculació 6 - Electricitat d'ús cial.-ind. (Gwh) 4t.tr.96 853 6,1 3.389 3,3 1,2 4 Electricitat d'ús domèstic (Gwh) 4t.tr.96 392 4,5 1.632 3,4 3,6 Gas canalitzat (milions tèrmies) 4t.tr.96 556 8,6 2.643 8,5 -3,6 Matriculació de turismes 4t.tr.96 9.788 2,8 36364 -6,0 -3,5 Matriculació de vehicles (prov.) 4t.tr.96 44.282 22,6 158.475 8,3 -4,4 L'augment del consum energètic per a usos comercials-'ndustrials es deu més a efectes climàtics i a l'augment de l'oferta de serveis a la venda que no pas al repunt de l'activitat econòmica. Per contra, la Electricitat Gas Vehicles millora de les expectatives durant el segon semestre, especialment en el món empresarial, explica la cial.-ind. (prov.) recuperació de les matriculacions de vehicles. 01995/1994 •1996/1995 Visitants i pernoctacions hoteleres Total pernoctacions (milers) nv.-ds.96 933 0,6 6.341 11,8 20,6 Visitants segons motiu de la visita (milers) nv.-ds.96 481 -11,3 3.062 -0,9 16,0 -Negocis (milers) nv.-ds.96 233 -18,3 1.295 1,6 3,0 -Turisme (milers) nv.-ds.96 159 2,0 1.135 2,2 30,8 - Fires iCongressos (milers) nv.-ds.96 53 -26,6 359 -17,3 52,7 - Altres (milers) nv.-ds.96 36 26,3 273 0,9 -5,2 Tot i l'estancament del nombre de pernoctacions duran el darrer bimestre, i després de tres anys ill I ie~ consecutius de fort creixement, el total anual representa un increment de gairebé el dotze per cent en relació al nombre de pernoctacions del 1995, assolint uns nivells d'ocupació del 71 per cent en habitacions. Per contra, el nombre de visitants que han pernoctatals hotels de la ciutat ha mantingut la Pemoctacions Visitants Visitants pernegocis tendència a la baixa encetada a l'estiu. En termes anuals i per primer vegada en els darrers cinc anys, el 0 1995/1994 N1 1996/1995 nombre de visitants noaugmenta. I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1) Barcelona (prov.) (%) 4t.tr.96 0,8 - 3,6 4,1 Catalunya (%) 4t.tr.96 0,7 - - 3,7 4,3 - Espanya (`)/o) 4t.tr.96 0,4 - - 3,2 4,3 Subjacent (%) 4t.tr.96 0,4 - - 3,0 4,8 U.E. (%) 4t.tr.96 0,3 - - 2,2 3,0 La clara tendència a la baixa de la inflació subjacent d'ençà mitjan del 1995 i especialment dels preus dels productes manufacturats, ha contrarrestat el comportament més erràtic i lleument alcista dels productes alimentaris noelaborats i el més inflacionistadel component energètic. El resultat ha estat una notable retallada de la taxa interanual de PIPC -concentrada a començament i a final d'any- que permet reduir . de forma significativa el diferencial amb la mitjana de la UE des. 94 des. 95 des 96 (1) Taxes referides a31 de desembre de 1995. - Bcna - Catal. Esp l_ E L'exportació i la inversió empresarial en béns d'equipament D'altra banda, tot i que el creixement és la tònica general a la s'han revelat novament com els components més dinàmics majoria de subsectors industrials de la regió metropolitana, so de la demanda. bretot durant el segon semestre, la fabricació de béns d'equipa ment, especialmentmaterial de transport, és el segment que re El creixement de la producció industrial i el seu impacte so gistra una major expansió, a l'empara d'un creixement bre les activitats logístiques i de distribució -que ha anat de important de les exportacions i de la inversió empresarial en menys a més al llarg de l'any- ha estat paral.lel a la notable re aquest tipus de béns. ducció de l'atur sectorial registrat a Barcelona i al fort creixe ment, també per segon any consecutiu, de la inversió en béns El creixement del tràfic de mercaderies pel port, especialment d'equipament. de càrrega general i contenidoritzada, amb taxes superiors al deu per cent, confirma aquest dinamisme de l'activitat manufac turera i exportadora. És el mateix que es registra, tot i tractar-se de volums incomparables en termes absoluts, a l'aeroport, on el tràfic de mercaderies ha augmentat per segon any consecutiu, per sobre del 16 per cent. 8 Mercat de treball Valor absolut Darrers 12 mesos 1995/91 Contractacions intera eranuaI (°/0) (%) ' 35 Ocupació 30 Residents actius 31 des. 96 699.295 -0,6 -0,9 25 Residents ocupats 31 des. 96 632.670 0,9 0,7 --- Residents actius (RMB) 31 des. 96 1.898.507 1,3 1,1 20 Residents ocupats (RMB) 31 des. 96 1.695.513 2,6 3,0 .1, 15 Contractacions registrades 4t.tr.96 147.160 31,5 492.431 16,9 31,7 10 - L'evolució del nombre d'actius i ocupats al llarg de 1996 a la regió metropolitana ha esta molt simi ar a 5 la d'un any abans, malgrat l'alentiment del creixement de l'activitat econòmica. En el cas de Barcelona, tot i el persistent descens dels actius residents com a conseqüència de l'evolució demogràfica, el nombre l'alça. 199411993 1995/1994 1996/1995 d'ocupats a tendit lleument a Atur registrat Total aturats registrats 31 des. 96 66.625 -12,4 - - -12,5 Atur masculí 31 des. 96 33.273 -14,3 - - -14,0 Atur femení 31 des. 96 33.352 -10,5 - - -10,8 Atur juvenil (16-24 anys) 31 des. 96 9.255 -16,8 - - -33,8 Aturats sense ocupació anterior 31 des. 96 7.511 10,6 - - -3,2 Total aturats registrats (RMB) 31 des. 96 202.994 -8,1 - - -10,8 L'evolució del darrer trimestre de l'any manté el mateix ritme de descens de l'atur del trimestre an erior alhora que es reprodueix a final d'any pràcticament la mateixa evolució que un any abans. La nota discordant prové del previsible alentiment del ritme d'absorció d'aturats de menys de 25 anys i „ especialment, de l'augment del col.lectiu d'aturats sense ocupació anterior. Aquests trets també són vàlids Total Masculí Femení Juvenil per a la resta de la RMB, tot i que amb un descens més moderat del total d'aturats. O des. 1995/des 1994 III des. 1996/des 1995 Taxes d'atur registrat (%) (1) 17 Barcelona 31 des. 96 9,5 - - - 10,8 RMB 31 des. 96 10,7 - - - 11,8 i Catalunya 31 des. 96 10,2 - - - 11,1 Espanya 31 des. 96 13,8 - - - 15,1 ::,;.. 13 La persistent reducció de l'atur registrat en combinació amb un descens moderat de la població activa a la 44 ciutat permet mantenir, un trimestre més, la taxa d'atur per sota del deu per cent. Aquesta tendènc'a a la baixa es reprodueix a la resta d'àmbits amb una especial intensitat al conjunt d'Espanya, enpart gràcies a l'augment d'activitat als sectors agrari i pesquer. des. 94 des. 95 des. 96 (1) Taxes referides a 31 de desembrede 1995. - Bcna. _ FtMB - Catal. Esp. L'augment, per tercer any consecutiu, del nombre d'habitatges Alhora, els resultats d'indicadors que mesuren les perspecti iniciats reflecteix la consolidació del procés d'expansió ves del sector a curt i a mitjà termini com ara les llicències d'o del subsector residencial a Barcelona. bres presentades i aprovades, mostren uns resultats que han de permetre el manteniment dels actuals nivells d'activitat al llarg La Construcció és l'altre sector que, pel que fa a Catalunya i dels propers mesos. Al costat d'un descens previsible de les segons les primeres estimacions, ha perdut protagonisme en magnituds referides als projectes de nova construcció, com a comparació amb un any abans; en part per l'austeritat que do conseqüència de la concentració d'activitat en el subsector resi mina els pressupostos de despesa de les administracions públi dencial i l'absència de projectes constructius d'envergadura, gua ques. A Barcelona, on aquest sector manté actualment una acti nyen protagonisme els projectes de reforma i ampliació. vitat molt polaritzada en la construcció i rehabilitació d'edificis, la tònica del 1996 ha estat d'augment de l'obra en execució, me El creixement de l'activitat en el segment residencial surada pel nombre d'habitatges iniciats. Tot el contrari del que en la reforma i rehabilitació del sostreexistent- incideix ha succeït a la resta de Catalunya exclosa la regió metropolita positivament en els nivells d'ocupació del sector. na. I és que, ara per ara, l'activitat del sector a Barcelona ésmés sensible a les expectatives d'evolució de l'economia en general i Igual que a la indústria, el descens de les xifres de desocupats del preu del diner en particular que no pas dels pressupostos de la construcció ha estat més acusat que el del total. De fet, el públics d'inversió. comportament sensiblementmés positiu de l'atur en aquests dos sectors explica, en part, la major reducció de l'atur masculí en front del femení. 9 Construcció i mercat immobiliari Valor absolut Darrers 12 mesos 1 taxa interanual (%) Llicènciesd'obres i habitatges iniciats 70 Construcció residencial i llicències d'obres 11111111 60 50 - Construcció d'habitatges: 413- - Iniciats 4t.tr.96 1.311 100,2 4.088 31,5 12,8 3o - Projectes visats (prov.) 4t.tr.96 8.813 38,1 34.758 12,5 11,3 ,2 20 Obra nova prevista a les Ilicències: 10 - - Nova planta: nombre d'habitatges 4t.tr.96 1.346 99,1 3.400 -14,5 60,2 0 - Nova planta: - superfície (m2) 4t.tr.96 330.982 163,1 725.817 -32,0 40,3 -10 - Ref. i ampliació: superficie (m2) -20- 4t.tr.96 104.250 61,1 354.651 16,6 24,9 -30- L'activitat del sector constructor a Barcelona durant el 1996 s'ha concentrat especialment en el subsector -40 residencial. En els darrers dos Nombre anys el nombre d'habitatges iniciats supera àmpliament els 7.000, un volum Superfície Habitatges total iniciats inusual d'ençà l'inici de les viles olímpiques. habitatges Les dades de les llicències fan pensar que aquesta tendència 1995/1994 1996/1995 continuarà a mitjà termini, amb la novetat d'una major atenció per la ffi rehabialitació del parc existent. Preus al mercat immobiliari Sostre residencial (venda): Preu de venda habitatges - Habitatges nous (pta/m1) 2n.sem.96 238.392 -1,0 238.474 -1,9 3,9 - Segona mà (pta/m2) preu d'oferta 2n.sem.96 - - 218.196 -4,1 6,9 preu de transacció 2n.sem.96 195.136 -5,5 198.462 -2,7 3,3 - Places d'aparcament (milers pta.) 2n.sem.96 2.653 -10,1 2.722 -10,9 -7,1 Locals de negoci (lloguer mensual): - Oficines (total ciutat) (pta/m2) lr.sem.96 1.018 -1,9 - - -0,9 _ - Locals comercials (pta/m2) lr.sem.96 1.077 -1,0 - - -2,0 L'evolució dels preus al mercat immobiliar de la ciutat durant el segon semestre confirma, Ilevat de la 14 persistent Nou 2a. ma Places correcció a la baixa del preu de venda de les places d'aparcament, la tònica de contenció (trans.) aparcament imperant gràcies, bàsicament, a la situació d'excés d'oferta -real o d'expectatives certes- a tots els segments. La previsible reactivació de la demanda 1995/1994 induïda per la retallada del preu del diner o •1996/1995 pot modificar aquesta situació d'estancament en alguns segments del sostre per a negocis. Pel que fa a l'evolució dels preus del mercat immobiliari al En termes de preu mitjà de venda a la ciutat, el m2 de sostre llarg del 1996, a banda de l'augment del preu mitjà del sostre re residencial de nova construcció ha acumulat en els darrers qua sidencial registrat a l'entorn metropolità, la tònica dominant a tre anys, una pèrdua de gairebé el 15 per cent en termes reals. Barcelona ha estat d'estabilitat lleugerament orientada a la bai Una disminució que, a banda d'escurçar el diferencial de preus xa en pessetes corrents -equivalent a una sensible reducció en entre la ciutat central i la resta de l'AMB, afegida a la retallada termes reals- amb l'excepció de la notable davallada del preu dels tipus d'interès i a l'augment de la renda familiar disponible, de venda de les places d'aparcament en edificis residencials de ha incidit en una sensible reducció del cost d'accés a l'habitatge, nova construcció. En els darrers tres anys, aquest preu mitjà la variable que millor mesura la relació efectiva entre el preu s'ha reduït d'un 25 per cent fins al punt que actualment només dels habitatges i les economies familiars. un districte de laciutat presenta un preu mitjà superior als tres milions, mentre que l'any 1993 pràcticament tots superaven El sector hoteler, aprofitant la capacitat de Barcelona aquesta xifra. de generar alhoraactivitats lúdiques, congressuals i de negocis, ha registrat un nou any d'expansió de la seva activitat. La contenció de preus al mercat immobiliari residencial s'ha d'emmarcar en un context d'augment del nombre Del conjunt de l'activitat terciària hom ha de destacar el crei de promocions de nova construcció als districtes amb preus xement registrat pels sectors hoteler i turístic de la ciutat. Per de venda inferiors a la mitjana de la ciutat. tercer any consecutiu el nombre de pernoctacions als hotels de la ciutat ha augmentat amb taxes de dos dígits fins acumular un Si bé el comportament dels preus dels diferents productes im augment del 50 per cent en el darrer trienni. Una evolució es mobiliaris durant el 1996 pràcticament no presenta diferències pectacular per sí mateixa i en termes relatius si es compara amb entre el mercat residencial i el de negocis, els factors condicio la trajectòria del sector a la resta del país, impensable sense la nants són sensiblement diferents. Mentre l'excés d'oferta ha campanya promocional que va significar l'organització dels Jocs mantingut estancats els preus de les oficines i locals de negocis i sense una oferta hotelera àmplia i moderna com l'actual. -malgrat alguns senyals de reactivació de la demanda-, l'am pliació i diversificació de l'oferta residencial, especialment l'aug ment del nombre de noves promocions en aquells barris amb uns preus més ajustats a lamitjana de la ciutat, ha aconseguit el mateix efecte sobre els preus de venda dels habitatges. 10 de Coniuntura La moderada reactivació del consum de les famílies, afegida Evolució de l'activitat industrial al creixement de l'activitat productiva desenvolupada pel teixit saldos a la regió metropolitana de petites empreses localitzades enmig de la trama 25 urbana, ex plica si més no parcialment, el canvi de tendència del 20 volum 15 d'escombraries domiciliàries recollides durant el 1996. Després 10 de tres anys de descens continuat —en parallel al creixement de 5 la recollida selectiva— el 1996 s'han tancat amb un augment O més testimonial que real atès que es tracta d'un any de traspàs i –5 arriba tot just després d'una accentuació de la tendència descen –10 dent durant el 1995. –15 — –20 Més consistent sembla –25 l'augment registrat en la matriculació de vehicles. Segons les dades a nivell provincial, l'any 1996 s'ha Producció Vendes Vendes Preus Estocs de tancat amb un de prod. augment del nombre de vehicles matriculats su interiors exteriors venda elab. alvuit cent. 111111 = ffi perior per Aquest augment també s'ha de matisar nv-ds 1994 nv-ds 1995 nv-ds 1996 perquè segueix a un descens superior al quatre per cent de l'any 1995. Creixement espectaculat del trànsit per l'aeroport, assolint L'expansió del nombre de vehicles matriculats ha estat possi la xifra de tretze milions de passatgers. ble gràcies a la notable reactivació de la demanda durant el se gon semestre, capaç de compensar el descens en termes intera La creixent atracció de Barcelona com a destí turístic i cultu nuals de la primerameitat d'any. Entre els factors determinants ral, juntament amb la rebaixa de les tarifes aèries com a conse d'aquests bons resultats sectorials destaquen la represa de la de qüència del procés de liberalització d'aquest tipus de tràfic, han manda de vehicles de càrrega per part de les empreses i la re generat uns fluxos creixents de passatgers, tant residents com no baixa general del preu del diner que ha permès tant el renaixe residents. El resultat ha estat un creixement superior al catorze ment efectiu dels crèdits bancaris al consum com la reducció del per cent, el més important de la història recent de l'aeroport, cost d'oportunitat d'invertir en un cotxe nouuns recursos fins que accentua la tendència expansiva dels darrers anys. S'asso aleshores captius d'una rendibilitat financera molt atractiva. leix, no cal dir-ho, un nou rècord anual que previsiblement tin drà poca vigència. La reducció de les xifres d'atur —especialment intensa a Barcelona— ha estat una constant a tots els àmbits geogràfics Les dades del transport públic urbà i de rodalia reflecteixen de referència. un augment moderat però consistent del nombre d'usuaris. Un augment globalment més modest que el del 1995 i alhora, con Sense obviar el protagonisme de la contractació definida i es sistent amb la moderació del creixement de l'activitat econòmica pecialment de les noves modalitats a temps parcial —els con i de l'ocupació. tractes temporals han continuat augmentant en relació amb el 1995 i els indefinits han registrat una lleu contracció— i l'impac L'augment de l'oferta de serveis a la venda i lamillora te de la menor taxa de cobertura per prestacions, especialment de l'equipament de les Ilars afavoreixen el moderat entre els més joves, els registres d'aturats pel que fa a Barcelona i persistent creixement del consum d'electricitat. han acabat l'any 1996 amb una evolució descendent, d'intensitat semblant a la del 1995. Per segon any consecutiu, el nombre d'a L'augment del consum d'energia elèctrica per a usos indus turats registrats a les oficines barcelonines de l'INEM ha dismi trials i comercials per segon any consecutiu confirma també l'e nuït a un ritme superior al 12 per cent, situant de nou la taxa volució expansiva de l'activitat econòmica de la ciutat durant el d'atur clarament per sota del deu per cent, un nivell desconegut 1996. Expansió estretament lligada, pel que fa al consum ener d'ençà del 1992. gètic, a l'augment de la superfície i del nombre de noves instal-lacions terciàries. Els augments del consum de gas i d'elec A la resta de la regió metropolitana, amb un potencial de tricitat per a usos domèstics—un cop descomptats els efectes creixement de la població activa superior al de la ciutat central, d'un any meteorològicament singular— s'han d'interpretar com la reducció de l'atur ha estat menys intensa en termes relatius, una conseqüència del constant augment del nivell d'equipament en la línia de l'evolució registrada al conjunt de Catalunya i de les llars —aire condicionat, calefacció, electrònica d'esbarjo, d'Espanya. etc. 11 5iî1Lid I La desacceleració dels ritmes de creixement de l'activitat econòmica durant la segonameitat del 1995 i primers mesos Avanç darreres dades disponibles 1997 de 1996 ha restat possibilitats de col•locació als nous demandants d'ocupació. 1111111111=1Variació Aquesta disminució de les xifres de desocupats s'ha de mati Aeroport. Trànsit de passatgers (gn-fb) - la tendència alcista s'ha Total 1.869 sar per que anat consolidant al llarg de (milers) 11,7 - l'any del col.lectiu d'aturats ocupació relacionat Interior sense anterior, (milers) 1.170 10,3 - Internacional 699 tant amb l'alentiment del ritme d'absorció de l'atur juvenil (milers) 14,0 —en Tràfic de mercaderies 13.967 21,0 paral.lel a la desacceleració del creixement econòmic— (tones) com en la incorporació i manteniment com a demandants d'ocupació Transport públic urbà (gn-fb) d'aquelles persones que s'integren de forma activa al mercat de - XarxaMetro (milers) 41.582 -6,9 treball en funció de les expectatives de col.locació. - Xarxa Bus (milers) 29.836 -4,1 - FGC-CiS urbà (milers) 3.251 -4,5 Els bons resultats de lapolítica de contenció de preus, superant Ferrocarril de rodalia fins i tot les previsions oficials, ha permès una sensible retallada (milers) - FGC (gn-fb) 4.587 4,5 del diferencial amb la mitjana de la UE. IPC Variació interanual (febrer) Sens dubte, el moderat creixement dels - preus de consum a Catalunya (%) 2,9 3,7' Espanya ha estat una de les grans notícies econòmiques de - Espanya (%) 2,5 3,8' l'any.Un augment de l'IPC del 3,5 per cent de mitjana anual i del 3,2 per cent de taxa interanual a final d'exercici Atur és una fita registrat (persones) - Barcelona 67.104 desconeguda en els darrers vint-i-cinc (gener) -12,3 anys. Ens hauríem de re - Catalunya (febrer) 276.424 -8,1 muntar al 1969 per obtenir un valor equivalent. Creixents nivells - Espanya (febrer) 2.262.721 -6,8 de competència, moderació salarial, demanda de consum feble, Taxa d'atur registrat (%) bones collites de productes agrícoles bàsics, descens dels preus - Barcelona (gener) 9,6 10,9' de les primeres matèries als mercats internacionals, etc, són al - Catalunya (febrer) 10,3 11,3' guns dels fets econòmics que, coincidint en el temps, han afavo - Espanya (febrer) 14,1 15,4' rit una evolució moderada dels preus de consum. (A) Sobre el mateix acumulat de l'any anterior. ' Valor del mateix període del 1996. Malauradament, l'evolució de l'IPC als àmbits geogràfics més propers a Barcelona—província i Catalunya— no ha estat tan espectacular, i el tancament d'any ha reflectit unes taxes intera nuals superiors en 0,4 i 0,5 punts percentuals respectivament. La La intensitat del procés ha sorprès la majoria d'agents econò responsabilitat d'aquest diferencial segons els components de mics i, amb més raó, el públic en general. En aquests nivells les l'IPC correspondria bàsicament a l'Alimentació, Parament de la reaccions no són automàtiques ni immediates. En conseqüència, llar i Medicina. no es pot assimilar sempre bonança macroeconómica amb la mi llora de les economies particulars. En funció de la posició de ca En paral.lel al descens de l'índex de preus de consum, els tipus dascú en relació amb el sistema financer, les lectures són neces d'interès oficials han acumulat una retallada durant el 1996 sàriament diferents. Els titulars de crèdits amb tipus variables equivalent, a grans trets, a una tercera part dels valors comencen a palpar els primers beneficis —possiblement menys de començament d'any. del que s'esperaven— alhora que els rendistes i estalviadors sen se vocació de risc veuen disminuir la seva capacitat futura de ge Una altra de les notícies econòmiques recurrents al llarg de neració d'ingressos per aquesta via. El que sí semblen tenir en l'any ha estat el descens del preu del diner. Igual que en el cas comú els agents econòmics i els consumidors en general és el de l'IPC, també s'han batut rècords històrics. A mesura que criteri d'actuar amb la precaució dels gats escaldats. I és que per augmentava la confiança en les possibilitats d'Espanya de com sobre dels èxits assolits en el terreny de la inflació i el preu del plir els criteris de convergència, la reducció dels tipus d'interès i diner, preocupa d'allò més l'elevat nivell d'atur i la inestabilitat dels corresponents diferencials amb els principals tipus interna delmercat de treball. cionals de referència, ha estat imparable. Tant a curt com a llarg termini. Sense entrar en detall, es pot quantificar en una reduc ció d'uns tres punts al llarg de l'any.D'una franja de tipus del 9-10 per cent de començament d'any a 6-7 per cent a final del 1996. 12 I. Indústria Evolució de l'activitat industrial Indicador sintètic d'activitat industrial Indicador de clima industrial Continua la lenta millora de les expectatives empresarials, tot i que en els darrersmesos de l'any es detecta to una lleugera moderació del ritme de recuperació. o Un cop superats els febles resultats registrats per l'indicador de clima industrial durant els darrers mesos del 1995 i principis -10 del 1996, la millora de les expectatives dels empresaris del sec -20 tor,que es manifestava amb progressiva fermesa, ha experimen tat un alentiment en el ritme de recuperació a final d'any. -30 Efectivament, l'índex filtrat i corregit de variacions estacionals presenta, tant a Catalunya com a Espanya, durant els mesos de _40 novembre i desembre uns resultats inferiors als dels mesos pre cedents. La gran variabilitat que presenta aquest indicador -50 per met pensar que es tracta més d'una pausa en la recuperació que 10 de l'inici d'una nova fase de davallada, tota vegada que el valor afegit brut total a ambdós àmbits ha presentat una variació posi 0 tiva durant el quart trimestre de l'any, trencant la tendència ne gativa observada des de començament de l'any. -10 Dels tres components de l'indicador de clima industrial, és la -20 - -- tendència de la producció el que presenta un comportament més positiu. Tant la cartera de comandes com el nivell d'estocs -30 ------- - mostren un comportament estable, si bé a Catalunya destaca un cert deteriorament de la cartera de comandes, que se situa a un -40 nivell semblant al de l'any anterior.De les dues vessants de la cartera de comandes, ni la demanda interna ni les exportacions -50 presenten novetats substancials en relació amb l'evolució dels mesos anteriors. 10 — L'estancament de les vendes continua sent el tret més desta cable en el mercat interior, mentre que la demanda externa manté la tendència expansiva tot i que acusa la desceleració del -10 ritme de creixement: fins el novembre, a Catalunya les exporta cions havien crescut un 14 per cent en relació a un any enrere, i -20 a Espanya, un 13 per cent. En tots dos casos, força inferiors als creixements espectaculars que s'havien registrat des del 1993. Al -30 rerefons d'aquest esmorteïment del ritme de creixement de les exportacions hi ha el fort sotrac del creixement que van experi -40 mentar molts dels països destinataris de les exportacions, princi palment europeus. 1111111111111111111111111111111 1111111111 _50 1993 1994 1995 1996 L'abaratiment dels preus dels productes industrials—fruit, al — Catalunya — Espanya — Unió Europea hora, de la davallada dels preus de les matèries primeres excep te el petroli als mercats internacionals, d'un context favorable a Nota: elsvalors grafiats corresponen a la mitjanadels saldos de les opinions empresarials referidesa l'augment de la capacitat de finançament de i de la cartera de comandes les totals, alsestocs canviats de empreses, signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). la moderació salarial—, ha permès, per la seva banda, el mante Font: DireccióGeneral d'Indústria de la Generalitat iMinisteri d'Indústria iEnergia. niment de la tendència positiva de les exportacions. Per destinació econòmica dels béns, els que presenten un comportament més favorable són, a Catalunya, els destinats a consum, l'únic subsector on hi ha una millora clara respecte al mes anterior i el més proper a abandonar els valors negatius. A Espanya, en canvi, és el subsector de béns d'inversió el que mostra un millor comportament, constatable en una millora pro gressiva de la cartera de comandes —estacionària en el cas de la demanda externa i clarament favorable en les exportacions, amb una recuperació de deu punts respecte a un any enrere— que deriva en una clara millora de la tendència de laproducció. 15 Enquesta de conjuntura industrial Evolució de l'activitat industrial a la regió metropolitana saldos 20 15 10 5 0 1 1— —5 —10 —15 20 Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda Estocs de prod. elab. EJ 1990 = 1991 EIE 1992 1993 M 1994 = 1995 1996 L'evolució de l'activitat industrial durant el 1996 a la regió L'activitat de la indústria barcelonina durant el 1996 es veié metropolitana de Barcelona. condicionada per un començament d'any dominat per la incertesa política i posteriorment per les mesures d'ajustament Com ja és habitual en aquestes pàgines, aprofitem la difusió per complir amb els criteris de convergència europea. de les dades dels darrers dos mesos de l'any per presentar una breu síntesi de l'evolució de l'activitat industrial a la regió me Una primera ullada a les dades del conjunt de la indústria tropolitana de Barcelona durant el 1996 a partir dels resultats de posa de relleu un moderat alentiment de l'evolució expansiva de les enquestes bimestrals de conjuntura industrial de la Cambra la producció com a conseqüència de l'estancament de les vendes Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. en el mercat interior i un creixement de les exportacions desta cable però que tendeix a moderar-se. El resultat immediat és un Les dades utilitzades per a aquesta anàlisi sintètica de la con lleuger augment dels estocs de productes elaborats i l'estanca juntura industrial, i que apareixen a la taula adjunta, s'han ob ment dels nivells d'ocupació i dels preus de venda, alhora que es tingut a partir de mitjanes dels saldos bimestrals. Amb aquest reajusta a la baixa la capacitat productiva utilitzada. L'evolució tractament agregat dels resultats dels sis bimestres de cada any de la cartera de comandes i de les previsions de vendes, a més es busca sintetitzar en una sola dada per variable l'evolució de de reforçar la consistència d'aquesta valoració, semblen barrar tot l'exercici. Es perd el detall de l'evolució al llarg de l'any el pas a un canvi significatiu de tendència a curt termini. —que ja es objecte d'atenció en aquestes pàgines trimestre a tri mestre— per assolir unes poques magnituds capaces de reflectir I és que, al tradicional recurs per part del món empresarial les tendències de fons. És per això que aquestes mitjanes anuals d'imputar a la feblesa de la demanda la responsabilitat de frenar no admeten altra interpretació ni lectura que la seva comparació l'augment de la producció, s'hi afegeix en aquesta ocasió un amb les corresponents d'anys anteriors. creixement econòmic inferior al previst al conjunt de la Unió Europea i especialment a França i Alemanya, principals destina En termes de mitjanes anuals —i amb independència que la taris de les nostres exportacions. Si ambdós països van registrar tendència durant el 1996 hagi estat de moderada recuperació de unes taxes de creixement del PIB al voltant del tres per cent les taxes de creixement— els resultats de les principalsmagni l'any 1994, les de 1996 s'han reduït, després de dos anys de pro tuds de les empreses industrials de l'àrea econòmica de Barcelo gressiu refredament del creixement, fins a l'entorn de l'u per na mostren una lleugera pèrdua de ritme en comparació amb cent. l'evolució dels dos anys anteriors. I és que el procés de creixe ment encetat a final de 1993 i consolidat durant el 1994 i primer L'exportació mostra signes d'esgotament en la seva capacitat semestre de 1995 —aprofitant les devaluacions de la pesseta i el de motoritzar, un anymés, el creixement de l'activitat industrial. creixement de les principals economies europees— s'alenteix sobtadament a les acaballes d'aquest darrer any i no es comença La proximitat de l'examen dels criteris de Maastricht per ac a recuperar, de forma molt tímida, fins a mitjan del 1996. cedir a la moneda única no sembla la millor conjuntura per es perar una represa significativa i a curt termini de la tendència expansiva del PIB a les economies de la Unió Europea. Si el previst creixement d'enguany de la producció industrial s'ha de recolzar de nouen la capacitat d'absorció dels mercats exteriors, els exportadors del nostre país s'hauran d'aplicar a intensificar els seus intercanvis comercials amb destinacions més llunyanes —Amèrica i Extrem Orient— o de l'àrea del dòlar, aprofitant la depreciació de la pesseta enfront de la divisa nord-americana. 16 Síntesi de l'evolució de l'activitat industrial (1994-1996)* (dades provincials) Volum de Nivell Nivell Vendes Vendes Cartera de Preus Previsions Capacitat Debduat ' _ , Alimentació 1994 22,2 0,03 -21,2 23,2 10,2 -7,2 10,3 19,0 79,5 62,3 1995 0,7 0,03 -15,5 8,7 0,5 -37,3 21,5 23,8 78,8 63,1 1996 19,3 -0,47 -22,5 -1,0 17,8 -39,2 10,5 10,2 79,8 38,3 Tèxtil 1994 19,7 -0,63 2,2 8,2 20,8 -7,3 16,3 16,7 81,8 58,5 1995 -0,2 -0,40 17,7 -14,0 2,0 -31,7 2,7 14,7 80,6 55,0 1996 -12,2 -0,68 21,8 -20,5 -8,5 -41,3 -11,0 5,0 78,5 67,2 Pell, calçat 1994 9,2 -2,28 -3,2 -9,2 7,5 -21,8 26,5 4,5 86,3 56,2 i confecció 1995 -6,7 0,46 21,5 -32,2 16,0 -57,7 -5,0 19,0 84,8 60,0 1996 12,7 -0,20 23,3 -7,3 20,3 -39,5 17,5 8,2 82,6 51,0 Fusta i mobles 1994 2,2 -0,84 -14,8 5,8 45,3 -13,2 23,5 37,0 83,7 65,5 de fusta 1995 13,5 -0,57 -29,7 6,5 8,0 -26,7 20,3 38,8 83,9 54,2 1996 -6,3 1,16 -18,7 -5,0 -21,3 -27,2 1,5 33,0 83,9 62,0 Arts gràfiques 1994 2,0 0,08 -4,2 3,8 5,2 -10,8 -6,0 26,0 76,2 60,7 1995 18,0 -0,27 3,3 20,5 11,0 -12,8 16,7 25,8 80,9 74,5 1996 4,8 -0,32 1,5 -0,3 -3,5 -12,0 5,8 16,5 78,8 71,2 Indústria 1994 19,7 0,01 -4,2 15,2 28,2 -1,2 7,7 18,5 79,4 72,0 farmacèutica 1995 10,5 -0,74 10,7 12,7 14,8 12,7 7,2 22,8 81,1 89,0 1996 27,0 -0,43 5,5 14,2 18,3 11,0 13,0 31,5 79,6 69,8 Química 1994 41,7 1,48 10,5 53,0 15,3 -3,5 21,0 58,2 79,5 28,5 domèstica 1995 9,3 -0,10 8,7 29,7 14,5 6,7 12,2 67,2 80,8 66,0 1996 25,3 0,67 8,2 27,5 32,2 -8,7 -2,0 51,7 83,4 28,5 Productes metà1.1ics 1994 20,2 -0,37 -3,2 13,8 32,2 -9,0 12,7 25,2 81,7 26,7 1995 9,2 0,66 10,2 1,3 3,3 1,5 16,2 15,2 82,4 50,5 1996 4,2 0,04 4,7 -12,7 6,5 -46,5 5,7 18,2 80,7 63,3 Maquinària i 1994 25,2 -0,15 -10,7 17,2 21,0 -8,7 7,7 46,0 83,8 52,0 material elèctric 1995 5,5 0,49 11,0 1,7 18,0 6,2 24,3 40,8 86,8 70,9 1996 -2,3 -0,45 22,2 1,0 10,5 1,2 -15,3 17,5 84,9 67,8 Material electrònic 1994 35,0 0,51 -20,5 21,5 38,8 18,7 -24,8 33,2 84,6 26,8 1995 25,7 0,90 -19,7 1,0 15,8 51,8 -11,5 26,7 87,8 14,5 1996 -8,5 -1,19 3,3 -14,7 19,8 -12,5 -7,8 36,8 86,6 22,3 Automoció 1994 13,5 -1,05 0,8 32,2 -22,5 -16,0 1,8 58,3 72,7 43,5 1995 10,5 -0,00 2,0 -15,8 10,7 -8,0 36,5 23,7 85,9 47,9 1996 39,0 0,67 -11,0 29,0 31,3 19,0 24,7 40,2 82,3 35,5 Total indústria 1994 19,5 -0,46 -4$ 16,5 19,8 -7,2 12,7 26,5 78,5 49,8 1995 7,3 -0,04 6,2 -0,2 11,0 -11,3 15,7 25,8 83,3 56,5 1996 6,7 0,05 8,7 -1,3 8,5 -25,0 1,2 23,3 81,1 52,5 * Lesdades són mitjanes dels saldos bimestrals, amb l'excepció del nivell d'ocupació, de la debilitat de la demanda ide la capacitat productiva utilitzada, que són mitjanes de percentatges. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona. La gràfica mostra clarament el paper que ha protagonitzat el Els resultats que s'han apuntat fins ara a nivell del conjunt de sector manufacturer exportador en la represa econòmica del la indústria no reflecteixen necessàriament el comportament trienni 1994-1996. L'augment de la producció i la reducció dels dels diferents sectors. Així, les vendes interiors, que en termes estocs no haurien estat possibles sense el dinamisme sostingut agregats mostren un saldo lleument negatiu, han registrat aug de les exportacions en els darrers quatre anys. La demanda in ments espectaculars al sector de l'Automoció i de la Química terna de consum -no així la inversió empresarial que haman domèstica, alhora que els descensos més remarcables s'han do tingut un elevat ritme d'expansió- s'ha mostrat incapaç de nat al Tèxtil, i a les branques de Productesmetà1.fics i Material mantenir una taxa de creixement suficient per donar continuïtat electrònic. al canvi de tendència detectat el 1994. 17 1-lvolució dc ractivitat industrial Evolució del de la indústria saldos conjunt saldos Vendes interiors 30 50 40 20 30 10 20 0 10 0 -10 -10 -20 -20 -30 -30 -40 -40 -50 -50 -60 1991 1992 1993 1994 1995 1996 60 1991 1992 1993 1994 1995 1996 — Producció — Vendes interiors — Vendes exteriors saldos Vendes exteriors Preus de venda — Cartera comandes Estocs productes 60 Font: Elaboració pròpia. Totsels gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra 50 Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona. Els valors grafiats són mitjanes mòbils dels saldos de 6 bimestres. 40 30 20 Fins i tot en les exportacions, que presenten un saldo mitjà clarament positiu, apareixen saldos negatius a les Arts gràfiques, 10 Tèxtil i especialment al sector de la Fusta i moble de fusta. En O tot cas, la generalització i la contundència dels saldos positius a —10 la resta de branques productives —l'Automoció i la Química domèstica en són de nou els màxims exponents— és suficient -20 per a mantenir la tendència alcista per quart any consecutiu. -30 _40 Tot i la desacceleració de la producció i el reajustament 1991 1992 1993 1994 1995 1996 de la capacitat productiva, s'ha consolidat el nivell d'ocupació assolit el 1995. — Total indústria — Alimentació — Tèxtil Arts gràfiques — Automoció Farmacèutica Una primera i immediata conseqüència de l'estancament de les vendes en el mercat interior—coma conseqüència d'un crei xement moderat de la demanda de consum i un mercat cada cop Les evolucions més negatives i preocupants —perquè es repe més disputat per la creixent competència estrangera— ha estat teixen per segon any consecutiu amb valors significatius— cor l'alentiment del creixement de la producció. Malgrat això, la ca responen, a banda del Tèxtil, a dues de les branques industrials pacitat productiva utilitzada continuava per sobre del 80 per més característiques de l'àrea de Barcelona: les Arts gràfiques i cent, un nivell comparable al d'abans de la crisi de 1993. També la Farmacèutica. La negativa evolució de les vendes en el pri s'ha mantingut el nivell d'ocupació, en part per la necessitat de mer cas i els processos de concentració empresarial i la pressió reposar estocs, especialment reduïts d'ençà el 1994. dels responsables polítics de la sanitat pública per mirar de re duir la despesa en medicaments en el segon, poden explicar, si L'anàlisi sectorialmostra una evolució força dispar dels ni més no parcialment, aquesta evolució de les xifres d'ocupació. vells d'ocupació. Així, al costat de sectors que declaren aug ments significatius de plantilles després d'haver patit notables reduccions en anys anteriors —seria el cas de l'Automoció i la Fusta i mobles—, n'hi ha d'altres com ara els de Material elec trònic i Maquinària i material elèctric, amb saldos negatius que semblen respondre a una correcció de l'expansió d'anys anteriors. 18 I volució de l'activitat industrial saldos Producció Capacitat productiva utilitzada 50 40 85 - 30 20 80- 10 75 - -10 70 - -20 65- -30 'N\ _40 ,..., 1 1 III 11111 11111 11111 11111 1991 1992 1993 1994 1996 1996 60 1993 1994 1995 1996 — Total indústria — Alimentació — Tèxtil variació (%) Ocupació Arts gràfiques — Automoció Farmàcia 2 La reducció dels costos i l'atonia de la demanda frenen 1 A el creixement dels preus de venda sense afectar la viabilitat de l'empresa i augmentant la seva competitivitat. ■ 0 -- v L'augment generalitzat dels preus de venda dels productes manufacturats —amb l'excepció dels electrònics— durant el bienni 1994-1995 s'ha estroncat de forma radical l'any passat. Per explicar aquest canvi d'orientació hom ha de recórrer a una conjunció de factors tan diversos com ara la persistent feblesa de la demanda, descensos de preus de primeres matèries i pro ductes semielaborats, costos financers a la baixa i un relatiu en _ fortiment de la pesseta. Una evolució dels preus que contribueix 1991 1992 1993 1994 1995 1996 a mantenir el grau de competitivitat dels nostres productes. saldos Preus de venda A manera de resum, sembla que des del punt de vista de l'ac 50 tivitat industrial, el 1996 ha estat un any que s'ha quedat a mig camí de moltes fites. L'atonia dels primers mesos ha estat un 40 llast important a l'hora de consolidar el procés de creixement del bienni anterior.Un creixement que al llarg de tot l'any s'ha 30 vist mermat per la manca de confiança dels consumidors en la continuïtat a mitjà i llarg termini d'aquest procés d'expansió 20 econòmica i, especialment, per l'escassa incidència d'aquesta mi llora dels resultats empresarials i macroeconómics en la seva ca -- pacitat de despesa. La precarietat del mercat de treball i la in10 certesa sobre el futur del sistema públic de pensions són elements que, de forma conscient o no, moderen el consum tra 0 .-----.\-"-", dicional de les famílies a favor d'un major estalvi-previsió. -10 -20 1991 1992 1993 1994 1995 1996 — Total indústria — Alimentació — Tèxtil Arts gràfiques — Automoció Farmacèutica 19 La conjuntura industrial al darrer bimestre de 1996. Una primera ullada a les respostes empresarials posa de ma nifest una evolució pràcticament calcada a la d'un any abans. El Presentem a continuació els resultats a nivell provincial de les percentatge d'empreses que manifesten haver assolit uns resul enquestes de conjuntura industrial corresponents al bimestre no tats quant a producció i vendes semblants als del bimestre vembre-desembre de 1996. Com ja és conegut, tot i que l'àmbit anterior és pràcticament el mateix que sis bimestres enrere. de referència és la província, els resultats es poden llegir en clau S'accentua l'estancament dels preus de venda després de més de metropolitana atès que és en aquest àmbit territorial on es loca mig any de notable contenció. Com a molt es pot interpretar litza la major part del teixitmanufacturer de la província. que s'ha produït un lleuger empitjorament dels saldos correspo nents als nivells de producció i d'ocupació, alhora que augmenta A nivell metodològic cal insistir, si més no per facilitar la lec lleument el nombre d'empreses que declaren majors nivells de tura i comprensió als lectors novells en aquesta matèria, que vendes, especialment exportacions. Són matisos que, a grans una interpretació correcta de les dades de les taules fa impres trets, confirmen els resultats de bimestres anteriors en el sentit cindible una referència permanent i simultània a les dades del que la represa de l'activitat industrial que s'ha produït al llarg bimestre anterior i del mateix període d'un any abans. És a dir, del 1996, a banda de la seva feblesa, no ha estat una tendència l'interès d'aquests resultats rau bàsicament en la possibilitat que tan generalitzada com ho fou els dos anys anteriors, sinó que ofereixen d'analitzar canvis qualitatius en els ritmes de creixe s'ha recolzat en unes poques activitats de pes i amb capacitat de ment i no tant en la quantificació d'aquests canvis a partir de les competir a l'exterior. diferències entre saldos en termes absoluts. És per això que la lectura en termes interanuals és la més idònia, especialment per Aquesta conjuntura, caracteritzada per un creixement mode a bimestres amb un component estacional rellevant. rat i d'escassa consistència en termes agregats, es correspon també amb l'evolució de la cartera de comandes. Després de Una primera aplicació d'aquesta afirmació la tenim a l'hora dos bimestres caracteritzats per un nombre creixent d'empreses de valorar l'elevada presència de signes negatius a la bateria de que declaren augments en la cartera de comandes, la situació a dades del darrer bimestre de l'any. De fet, tot els resultats sense final d'any empitjora lleument, amb un moviment semblant al excepció de les qüestions que relacionen l'evolució de l'activitat del mateix bimestre del 1995. Hom podria pensar que és un mo del bimestre amb la de l'immediatament anterior, mostren sal viment més de caràcter estacional. Però no és així. Més aviat és dos negatius. En aquest cas, no tant com en el del bimestre ju un reflex de l'escàs dinamisme de la demanda interna de con liol-agost, el factor estacional acostuma a ser determinant. Enca sum, que esmostra incapaç de compartir, juntament amb la in raque només sigui per l'elevada concentració de jornades versió industrial en béns d'equipament, el paper de principal festives durant el mes de desembre. I és que durant el darrer motor del creixement del PIB. Malgrat les expectatives i previ mes de l'any l'activitat pròpiament manufacturera perd protago sions oficials, la despesa de les famílies en consum no s'enlaira. nisme enfront de la comercial. La feblesa de la demanda guanya de nou protagonisme com Els resultats del bimestre alenteixen el moderat creixement a principal factor desincentivador d'augments de la producció. registrat al llarg de l'any. Factors externs al sector industrial i a l'economia espanyola han accentuat aquest resultat. De fet, tot i que la situació declarada aquest darrer bimestre no difereix substancialment de la tònica dominant al llarg de A aquest factor estacional cal afegir-hi en aquesta ocasió els l'any, ha augmentat, en relació amb el mateix període d'un any trastorns en les funcions d'abastament i distribució de mercade enrere, el nombre d'empresaris que responsabilitzen la feblesa ries provocats pel conflicte dels camioners francesos delmes de de la demanda de la contenció dels nivells de producció. Es re novembre. Tot i que a partir dels resultats de les enquestes no torna, en aquest aspecte, a la situació de la segona meitat de és possible quantificar l'impacte de la vaga sobre les exporta 1993, quan tot just s'apuntaven els primers símptomes de repre cions de productes manufacturats i les importacions de primeres sa del creixement econòmic dels darrers anys. Sembla que els matèries i productes semielaborats i components, és de suposar consumidors tenen molt més interioritzades les incerteses que que ha estat directament proporcional al grau d'internacionalit pesen sobre el futur derivades bàsicament d'un mercat laboral zació de cada empresa i més concretament al nivell dels inter cada dia més precari i d'un sistema públic de pensions difícil de canvis comercials que manté amb la resta de països de la Unió mantenir sense correccions a la baixa, que no pas els efectes po Europea. sitius d'alguns avanços de la política econòmica més recent com ara la reducció del preu del diner i de la inflació. D'altra banda, les perspectives que avancen els empresaris so bre l'evolució de l'activitat industrial a curt termini no mostren signes de canvi en cap sentit. El mateix es pot dir del període de treball assegurat a final d'any en funció de la cartera de coman des si no es produeixen canvis en el grau d'utilització de la capa citat productiva, que és pràcticament el mateix que el d'un any abans i lleugerament superior al dels darrers bimestres. En últi ma instància, el nivell relativament baix d'estocs de productes acabats que manté el conjunt de la indústria a final d'any, pot ajudar a mantenir els nivells d'activitat durant els primers mesos de 1997. 20 Total indústria (sense Construcció) (dades provincials) 1995 1996 A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) nv-ds gn-fb mç-ab mg-jn jl-ag st-oc 1) Producció Igual 40 45 43 48 29 31 39 Saldo –19 17 6 11 –22 44 –16 2) Nombre de persones ocupades Variació en % –0,68 –0,04 0,72 0,76 –0,45 –0,05 –0,64 3) Vendes totals Igual 35 39 31 44 27 46 31 Saldo –22 8 6 8 –27 41 –15 4) Vendes en el mercat interior Igual 37 42 36 43 30 32 34 Saldo –22 9 –2 6 –37 33 –17 5) Vendes en el mercat exterior Igual 45 42 38 43 28 29 47 Saldo –20 16 14 12 –16 38 –13 6) Preus de venda Igual 72 64 71 73 85 85 86 Saldo 1 12 5 –2 –2 –3 –3 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 5 3 3 5 3 4 Normals 57 61 63 67 75 68 Saldo 10 11 17 8 3 3 8) Cartera de comandes Normal 63 51 54 52 45 58 56 Saldo –27 –18 –30 –36 –29 –15 –22 9) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 56 66 56 57 52 56 59 C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos 10) Producció Manteniment 52 63 55 56 49 60 49 Saldo 23 17 23 –2 30 13 32 11) Vendes Manteniment 48 56 56 58 47 58 46 Saldo 32 28 23 9 41 11 28 12) Cartera de comandes Manteniment 58 66 72 59 61 62 53 Saldo 23 18 13 1 30 14 26 13) Preus de venda Manteniment 63 67 80 76 81 76 68 Saldo 24 13 3 4 11 11 21 14) Ocupació Manteniment 74 74 75 78 77 77 70 Saldo –7 1 –10 –3 –4 –1 D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 82,2 82,5 81,2 81,6 77,7 81,9 81,4 Font: Tots els quadres i gràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Factors limitadors de la producció Capacitat productiva utilitzada 100 novembre-desembre 1996 80 - — Total indústria 85 60 - 1 Alimentació 80 2 Tèxtil 3 Pell i confecció 4 Fusta i mobles 20 75 5 Arts Gràfiques 6 0 ise me. ider Farmàcia 7 70 Prod. metà1.1ics 1994 1995 1996 8 Maquin. elèctrica • Debilitat demanda Dificultats finançament 9 Automoció 65 Competència estrangera • Altres causes 2 3 4 5 6 7 8 9 21 Alimentació 111(.1C, \ 111Cr l‘ I A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció Igual 27 53 45 59 34 36 28 Saldo 19 -10 22 18 18 27 41 2) Nombre de persones ocupades Variació en % 0,86 -4,03 1,27 1,34 -3,61 1,62 0,58 3) Vendes totals Igual 35 61 43 60 55 38 56 Saldo 28 -18 20 0 -5 20 6 4) Vendes en elmercat interior Igual 40 62 39 60 62 41 56 Saldo 19 -19 14 -12 -15 21 5 5) Vendes en elmercat exterior Igual 69 81 72 77 54 72 43 Saldo -5 -14 22 16 23 26 34 6) Preus de venda Igual 68 62 82 94 73 83 87 Saldo 25 27 10 4 18 -1 5 B) Situació al final del bimestre (°/0) 7) Cartera de comandes Normal 84 47 42 48 13 51 41 Saldo -7 -47 -44 -52 -67 -46 -55 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 37 34 34 33 37 32 33 C) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 79,6 81,3 81,1 83,1 68,8 86,1 78,6 saldos 60 40 20 I 0 —1 -20 -40 -60 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes nv-ds 1993 = nv-ds 1994 nv-ds 1995 nv-ds 1996 El dinamisme de la indústria alimentària durant els darrers mesos de l'any Factors lin-ftadors de la respon al manteniment de la tendència expansiva producció 100 seguida durant els bimestres anteriors. En relació amb la situa ció d'un any enrere, han augmentat els nivells de producció i, de 80 forma molt notable, les exportacions. Els preus de venda s'han moderat sensiblement després d'un començament d'any amb 60 tensions alcistes. Contràriament, la cartera de comandes mostra un nivell clarament inferior al d'un any abans, fet que condicio 40 na les perspectives empresarials a curt termini pel que fa a les vendes. D'altra banda, lamillora de les xifres de negoci al llarg 20 de l'any han anat associades a un menor protagonisme de la fe -11114-M-MI-M-"-1.-111-1-111-1"- blesa de la demanda com a factor limitador d'augments de la 0 1994 1995 1996 producció. • Debilitat demanda Dificultats finançament fl Competència estrangera Altres causes 22 Tèxtil (dades provincials) 1995 1996 A) Resultats del bimestre observat amb nv-ds comparats l'anterior (%) gn-fb mç-ab mg-jn jl-ag st-oc nxì 1) Producció Igual 55 48 50 53 31 44 57 Saldo -11 -6 -38 -25 -36 41 -11 2) Nombre de persones ocupades Variació en `)/0 -1,12 0,91 -1,16 -0,07 -1,03 -0,55 -2,20 3) Vendes totals Igual 34 33 40 44 39 38 46 Saldo -22 -26 -36 -35 -34 52 -13 4) Vendes en el mercat interior Igual 42 47 40 44 33 35 47 Saldo -25 -16 -39 -41 -53 38 -12 5) Vendes en el mercat exterior Igual 35 43 49 48 24 26 36 Saldo -18 -1 -28 -12 -31 53 -32 6) Preus de venda Igual 66 69 72 76 80 88 82 Saldo -21 -6 -20 -24 -17 -3 4 B) Situació al final del bimestre (°/0) 7) Cartera de comandes Normal 55 38 33 34 33 51 69 Saldo -36 -52 -55 -58 -46 -17 -20 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 44 49 49 50 43 49 51 C) Capacitat productiva utilitzada (`)/0) 79,0 78,2 77,4 79,1 76,6 79,8 79,6 saldos 30 20 10 0 -10 imei -20 -30 -40 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes nv-ds 1993 Iffil nv-ds 1994 nv-ds 1995 nv-ds 1996 El Factors limitadors predomini de saldos % de la negatius no pot amagar una situació producció de fons que ha anat millorant al 100 llarg de l'any i que actualment es compara favorablement amb la de bimestres anteriors.Així, 80 al costat d'uns saldos - negatius sensiblement inferiors als d'un any abans, es detecta un augment força generalitzat del nombre 60 - d'empreses que declaren nivells d'activitat semblants als del bi mestre anterior. Aquesta combinació de comportaments defi 40 neix una situació lleument a l'alça en un marc de creixent esta bilitat. A banda de la persistent evolució negativa de l'ocupació, 20 tant la producció com les vendes en el mercat interior han evo lucionat a l'alça, alhora que els preus de venda s'han estabilitzat 1994 1995 després d'un1996 any de descens persistent. Les perspectives a curt termini són molt favorables a la llum de l'evolució de la cartera tem Debilitat demanda Dificultats finançament de comandes. E7 Competència estrangera Altres causes 23 Pell, calçat i confecció (dades provincials) 1995 1996 A) Resultats del bimestre observat nv-ds comparats amb l'anterior (%) 11. gn-fb mç-ab mg-jn jl-ag st-oc 1) Producció Igual 54 53 39 43 25 57 56 Saldo 0 9 33 12 13 24 -15 2) Nombre de persones ocupades Variació en % 0,83 -0,42 0,43 0,57 -2,20 0,36 0,04 3) Vendes totals Igual 33 26 32 35 18 54 51 Saldo -16 -14 32 5 17 16 -35 4) Vendes enel mercat interior Igual 23 25 33 24 49 62 32 Saldo -29 -2 -1 -4 3 14 -54 5) Vendes en el mercat exterior Igual 35 18 29 21 15 42 26 Saldo -17 7 50 23 39 17 -14 6) Preus de venda Igual 91 56 92 62 61 83 72 Saldo 0 17 8 26 30 8 16 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 38 60 59 53 63 25 13 Saldo -41 -31 -31 -40 -16 -46 -73 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 51 54 66 58 51 66 53 C) Capacitat productiva utilitzada (%) 83,4 83,1 83,9 81,8 80,9 83,2 82,4 saldos 40 20 0 -20 -40 -60 -80 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes nv-ds 1993 eille nv-ds 1994 eue nv-ds 1995 nv-ds 1996 Malauradament, sembla que s'han confirmat les previsions apuntades pel mateix sector en el bimestre anterior. Factors limitadors de la Tant la pro producció 100 ducció com les vendes interiors han registrat un notable empit jorament dels seus ritmes de creixement, parcialment compen 80 sats per les exportacions. La gràfica adjunta ésmolt explícita de la tendència d'aquestes tres variables en els darrers anys. D'altra 60 banda, el manteniment dels nivells d'ocupació i de la capacitat productiva utilitzada atorguen credibilitat a unes perspectives de 40 producció i vendes força esperançadores atesa la situació decla rada de la 20 cartera de comandes. 0 , 1994 1995 1996 • Debilitat demanda EJ Dificultats finançament I I Competència estrangera 11111 Altres causes 24 Fusta i mobles de fusta (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció Igual 37 64 61 59 85 86 66 Saldo 60 —14 —3 —33 1 14 —3 2) Nombre de persones ocupades Variacióen % —0,10 7,23 0,67 —2,56 2,01 0,88 —1,27 3) Vendes totals Igual 37 40 34 87 82 86 34 Saldo 54 —38 —30 —5 —14 14 29 4) Vendes en el mercat interior Igual 37 40 37 91 85 86 34 Saldo 54 —28 —33 —2 —10 14 29 5) Vendes en el mercat exterior Igual 27 87 51 93 64 66 70 Saldo —34 —13 —49 —7 —15 —16 —28 6) Preus de venda Igual 59 53 93 96 100 98 49 Saldo 41 —17 4 —1 0 2 21 B) Situació al final del bimestre (')/0) 7) Cartera de comandes Normal 26 38 44 39 52 55 34 Saldo —33 —54 —39 —33 —29 —17 9 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 63 58 52 57 40 53 58 C) Capacitat productiva utilitzada (`)/0) 86,9 85,8 83,9 87,7 86,1 73,0 87,0 saldos 80 60 40 20 0 —20 —40 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes nv-ds 1993 M nv-ds 1994 nv-ds 1995 nv-ds 1996 Les dades del darrer bimestre de l'any constaten un relatiu Factors limitadors de la producció dels ritmes d'activitat. L'evolució lleument 100 empitjorament espe rançadora del bimestre anterior no s'ha acabat de confirmar. 80 Sense que es tracti de resultats especialment negatius—que no ho són com ho revela el fet que s'hagi mantingut l'elevat nivell 60 d'utilització de la capacitat productiva— el fet és que es pro dueix un alentiment del creixement de la producció si es compa 40 ra amb el mateix trimestre de l'any anterior, alhora que es des accelera el dinamisme de les vendes interiors i s'inverteix 20 l'evolució de l'ocupació dels bimestres anteriors. Per contra, la cartera de comandes abandona els saldos 111111111111 mi■ •1111.1 negatius per primera vegada després de dos 1994 1995 1996 anys. No és estrany doncs, que els em presaris enquestats esperin un començament de 1997 amb aug Debilitat demanda E Dificultats finançament ments en la producció i les vendes. Competència estrangera Altres causes 25 Arts gràfiques (dades provincials) 1996 A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) ds Bn-lb mç-ab mg-ja jl-ag st-oc nv-ds 1) Producció Igual 40 42 62 53 37 30 60 Saldo 34 -18 5 30 -20 34 -2 2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,68 -0,97 -1,56 0,13 0,71 -0,62 0,42 3) Vendes totals Igual 37 47 54 51 34 33 60 Saldo 46 -15 -7 33 -28 34 -2 4) Vendesen el mercat interior Igual 40 35 50 56 33 34 60 Saldo 45 -31 2 23 -29 35 -2 5) Vendes en el mercat exterior Igual 49 43 67 57 45 40 67 Saldo 29 -27 4 38 -49 15 -2 6) Preus de venda Igual 84 84 91 88 83 80 97 Saldo 12 13 O -10 15 20 -3 B) Situació al final del bimestre (`'/O) 7) Cartera de comandes Normal 70 55 90 70 84 41 90 Saldo -30 -30 -10 -30 -2 -1 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 61 57 81 69 66 76 62 C) Capacitat productiva utilitzada (%) 83,1 78,6 78,4 78,5 77,1 77,8 82,5 saldos 50 40 30 20 10 ~ -10 - -20 - -30 -40 -50 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes nv-ds 1993 = nv-ds 1994 nv-ds 1995 nv-ds 1996 Després d'un començament d'any ple d'incerteses, l'activitat del sector ha evolucionat lleument a l'alça fins a final d'any. Els Factors limitadors de la producció 100 resultats del darrer bimestre semblen apuntar un cert esgota ment d'aquest creixement. Abonaria aquesta tesi l'evolució de 80 la producció i les vendes en comparació amb el mateix període d'un any abans. Alhora, l'augment del nombre d'empreses que 60 declaren un manteniment dels nivells d'activitat similars als del bimestre anterior fa pensar en una situació de consolidació dels 40 nivells assolits. De fet, un nombre inusualment elevat d'empre saris qualifica de normal la situació de la cartera de comandes 20 de la seva empresa, amb una presència testimonial dels que de claren que està per sota d'aquest nivell. En conseqüència, les (1 1)94 1995 1996 perspectives a curt termini es presenten moderadament positi ves. F-1 Debilitat demanda I I Dificultats finançament I I Competència estrangera I Altres causes 26 Indústria farmacèutica (dades provincials) 1995 1996 A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) l-ag st-oc nv-ds 1) Producció Igual 41 58 38 29 37 50 53 Saldo -46 35 48 71 8 43 -43 2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,35 -0,56 -0,45 -0,34 0,10 -0,57 -0,77 3) Vendes totals Igual 22 40 29 29 32 43 47 Saldo -47 39 63 56 -35 50 -23 4) Vendes en el mercat interior Igual 26 40 65 48 33 41 47 Saldo -48 38 28 21 -33 52 -21 5) Vendes en el mercat exterior Igual 30 9 17 23 9 10 Saldo 47 54 31 -58 62 8 6) Preus de venda Igual 63 56 87 71 94 98 Saldo 3 32 13 29 6 -2 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 97 62 64 53 23 98 99 Saldo 1 36 35 43 -47 O —1 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 45 45 81 81 53 86 45 C) Capacitat productiva utilitzada (%) 78,2 79,5 80,6 82,7 73,7 80,6 80,6 saldos 80 60 40 20 0 —20 —40 —60 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes nv-ds 1993 M nv-ds 1994 nv-ds 1995 nv-ds 1996 Els resultats del bimestre, si deixem de banda l'efecte imputa Factors limitadors de la producció ble al calendari laboral, es 100 comparen favorablement amb els d'un any abans pel que fa a les vendes interiors i fins a cert 80 punt, la producció. Ambdues però, amb un predomini dar de respostes negatives, resultat, segons els empresaris enquestats, 60 d'una creixent feblesa de la demanda. Per contra, l'evolució de les exportacions permet entreveure, enmig d'un nombre creixent 40 d'empreses que reconeixen canvis en la seva situació, un cert es gotament de la capacitat de creixement de l'activitat del sector. 20 En tot cas, la capacitat productiva utilitzada s'ha mantingut amb oscil.lacions mínimes al llarg de l'any, igual que els nivells d'ocu 0 1994 1995 1996 pació. D'altra banda, les previsions a curt termini dels mateixos empresaris són francament esperançadores. Debilitat demanda Dificultats finançament 1-1 Competència estrangera I I Altres causes 27 Productes metà1.1ics (dades provincials) 1995 A) Resultats del bimestre observat " w comparats amb l'anterior (`)/0) 1) Producció Igual 64 23 16 48 Saldo -14 31 -5 -9 -58 70 -4 2) Nombre de persones ocupades Variació en °/. -0,74 1,18 -0,68 -0,35 0,38 -0,12 -0,15 3) Vendes totals Igual 64 43 36 66 17 10 6 Saldo -16 14 -44 5 -66 74 -48 4) Vendes en elmercat interior Igual 65 52 34 50 26 21 28 Saldo -19 17 -51 0 -67 67 -42 5) Vendes en el mercat exterior Igual 70 62 33 56 26 17 48 Saldo • - 10 33 0 -60 68 -12 6) Preus de venda Igual 94 79 57 90 99 97 89 Saldo -4 16 34 -7 -1 0 -8 B) Situació al final del bimestre (°/0) 7) Cartera de comandes Normal 72 80 26 36 22 32 23 Saldo -10 -12 -65 -57 -56 -43 -46 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 47 75 53 45 40 46 47 C) Capacitat productiva utilitzada (`)/0) 78,6 82,5 80,5 77,2 74,9 90,9 78,4 saldos 80 60 40 20 0 —20 —40 —60 —80 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes nv-ds 1993 = nv-ds 1994 Iffif nv-ds 1995 nv-ds 1996 La notable davallada dels ritmes de creixement de les vendes interiors que reflecteixen els resultats del darrer bimestre de Factors limitadors de la producció l'any ja s'esperava. L'evolució de la cartera de comandes dels 100 darrers bimestres no anunciava altra cosa. D'ençà la primavera 80 - de 1996 el nombre d'empreses que ha reconegut disposar d'un nivell de comandes en cartera superior alque considera normal 60 - ha estat purament testimonial. Donats aquests antecedents, la magnitud dels saldos negatius que apareixen a tots els segments 40 - del negoci fins i tot semblen més moderats del que era previsi ble. En tot cas, imalgrat que les previsions revelades - no mos 20 tren un redreçament de la situació a curt termini, els nivells iremr 1. frimed hied d'ocupació i de la capacitat productiva utilitzada s'han mantin 0 1 1995 1996 gut relativament estables. 1994 em Debilitat demanda Dificultats finançament Pl Competència estrangera 1 Altres causes 28 Maquinària i material elèctric (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció Igual 39 51 27 32 36 29 11 Saldo —61 43 12 13 —57 51 -76 2) Nombre de persones ocupades Variació en % —3,45 1,32 2,13 —0,31 —1,80 —0,86 —3,17 3) Vendes totals Igual 42 40 14 35 11 11 17 Saldo -31 38 24 25 —66 73 -42 4) Vendes en el mercat interior Igual 45 29 28 36 19 11 13 Saldo -27 27 5 24 —74 70 -46 5) Vendes en el mercat exterior Igual 59 14 34 13 38 34 Saldo -5 22 18 —27 45 -44 6) Preus de venda Igual 83 38 59 51 75 61 69 Saldo 17 19 —5 —11 —25 —39 -31 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 59 30 72 63 20 62 37 Saldo -41 3 —8 —16 —24 2 50 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 57 67 67 65 65 40 76 C) Capacitat productiva utilitzada (')/0) 86,5 82,5 89,4 82,9 82,1 88,1 84,2 saldos 80 60 40 20 0 —60 —80 Producció Vendes Vendes Preus Carterade Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes nv-ds 1993 ffill nv-ds 1994 NMIII nv-ds 1995 nv-ds 1996 Dels diferents sectors industrials analitzats, possiblement Factors limitadors de la pr( ducció aquest sigui el que presenta una major davallada de la seva xifra de negocis durant el bimestre. Val a dir que en bona part aques 80 ta davallada obeeix a factors no identificables - a partir de les da des disponibles però que s'entreveuen com a dificultats pun 60 - tuals. No és pot interpretar d'altra manera la davallada dels volums de producció i de les vendes, especialment de les expor 40 tacions, alhora que augmenta substancialment la càrrega de tre ball en cartera i en conseqüència, el nombre d'empreses que 20 confien en una millora substancial dels ritmes de II producció i vendes durant els Alil Are. primers mesos d'enguany. 0 1994 1995 1996 ee Debilitat demanda I=3 Dificultats finançament Competència estrangera 1111. Altres causes 29 Automoció (dades provincials) 1995 1996 A) Resultats del bimestre observat t-oc comparats amb l'anterior (°/0) gliffiáliiiiiiiiaia~aidlii•liking-in il-ag iodieilli 1) Producció Igual 7 13 8 26 10 6 10 Saldo -82 79 37 71 34 88 -75 2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,52 0,41 1,60 2,07 -1,13 0,38 0,68 3) Vendes totals Igual 7 29 13 26 8 6 5 Saldo -79 56 31 71 34 -31 38 4) Vendes en el mercat interior Igual 8 31 14 31 11 30 11 Saldo -82 56 38 65 37 -56 34 5) Vendes en el mercat exterior Igual 6 10 13 2 8 7 63 Saldo -77 75 36 92 36 -31 -20 6) Preus de venda Igual 24 36 37 20 98 93 100 Saldo 36 48 43 66 -2 -7 0 B) Situació al final del bimestre (c)/0) 7) Cartera de comandes Normal 97 19 84 88 86 93 85 Saldo 1 77 11 11 9 4 2 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 68 107 81 59 70 74 88 C) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 85,1 86,3 80,6 81,9 79,1 82,0 83,9 saldos 80 60 40 20 1I 0 u -20 -40 .,..- -60 -80 - -100 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes nv-ds 1993 = nv-ds 1994 nv-ds 1995 r I nv-ds 1996 Dels resultats del sector de fabricació de vehicles i compo nents corresponents al darrer bimestre de 1996 destaquen, en Factors limitadors de la producció relació amb els d'un any abans, el creixement de les vendes, re 100 colzades bàsicament en un augment de la demanda interna, i el 80 moderat creixement de les plantilles, en un moment de l'any en que tradicionalment s'han imposat les retallades. El descens dels 60 -^ tipus d'interès i l'oferiment efectiu de crèdit al consum per part del sistema bancari, ha ajudat a revifar un segment de la deman 40 da que en els darrers anys només emergia en funció de les sub vencions públiques a través de plans Renove. En definitiva, el 20 sector ha tancat l'any 1996 amb una elevada càrrega de treball i euid fam.. 1=1 ~. unes bones perspectives per a laprimera meitat d'enguany. O 1 1994 1995 1996 • Debilitat demanda Dificultats finançament 1•1 Competència estrangera I 1 Altres causes 30 II. Finances . ,,,,,_-_,‘—',-_-,,«.-^,;,é-_-_-* --,, '''''—,_ „' '—', .'"1„, ..,".-. ,. —,„ —,,-„,'-5,-''',X‘.' :-••;''-::t-T'''''r,-,-..-. .• , —. ,,. g';',.,.‘-'r W.-..'"`-'-.'... - s'-,- ■••`..?,'",,,* '':'-'.`,"'-r'''''''-''' -; - ' - ,.- ' ,',, - ' , , . ' -,,,,,,.,,-, ' ' " , 2,--:?-5-'''4,-- À,',,s''''' " ' .;.... ' ; , :- - ' , . .' ' ',;Y:!:,;-'.-:,'"‘"-':-*.?"..' ':',- ' - ' • - -,9r--- -- - ,,. -- .,• • • ' -,' -'..‹ - ---,.:4,- ..- ..'4i>"'3-, ' '4';'.''.' ;--‘,-%• -',ji- - -:-. ,,,=,-r--' - • `,' '-'' . -.. ' . '' ,,, ' '''...-4..}.€_,,4...,Z,.,.,f,W,,,•,-,,,, -,,,.,,','4''',;4'-''''''.'•'';'''' ' . ' .. '"!,... ' ' " = ...-,.)5k.A(%4 '.' ". -,,, = , .. . . • '. ...‘' ` ' ' ''' -=';..: ' Y .."':',..,',-=. '•>;.:,' "'., .. ,-,-;-?,,"•. ''' 4... '''''''',Z '.: - == ;.•= . '`..' ;'...-....'í..,.... : 3--?.'-. ' ,, ..'. k41«;,."'..i;:`,4:,;;4'"'"., *:.¿ • ' ,»›...''' ."'' ...''.','..,`,.: . ''.;;:- "",g.. i <:4,>.1. ''''';''f.' , ,6 'T'''''''4 ' ' tt 4--.'' .s.,,,4'k ;`., -.. .4,,...',.'li,P .....-•.' ''=-.7 ,_ :, :,,, -';,,,-- , Sistema bancari Nombre d'oficines (30 setembre 1996) Nombre d'oficines Variació (°/0) 30 set. 1996/30 set. 1995 Barcelona 2.208 1.059 1.140 9 0,6 -2,2 3,3 28,6 Resta prov. Barcelona 2.747 1.139 1.601 7 3,4 2,5 3,8 250,0 Resta Catalunya 2.000 871 1.115 14 1,0 1,3 0,5 27,3 Total Catalunya 6.955 3.069 3.856 30 1,8 0,5 2,6 50,0 Madrid 2.778 1.912 852 14 3,8 2,3 7,4 0,0 Resta prov. Madrid 1.309 779 521 9 8,7 4,4 15,8 12,5 Total Espanya 36.828 17.742 15.797 3.289 2,3 -0,1 5,1 2,5 Dipòsits i crèdits Milers de milions de pessetes Variació (°/0) Promig per oficina Àmbit de 30 st 96/ 30 st 96/ (milions ptes.) 30 st 95 31 ds 95 31 mç 96 30 jn 96 30 st 96 territorial 30 jn 96 30 st 95 30 st 95 30 st 96 Prov. Barcelona 9.696 10.092 10.127 10.456 10.552 0,9 8,8 1.922,2 2.129,6 Resta Catalunya 2.214 2.233 2.238 2.269 2.322 2,3 4,9 1.117,5 1.161,0 Total Catalunya 11.910 12.325 12.365 12.725 12.874 1,2 8,1 1.743,5 1.851,0 Prov. Madrid 12.481 13.943 14.287 14.216 14.277 0,4 14,4 3.216,7 3.493,3 Total Espanya 57.310 60.096 60.654 61.429 61.727 0,5 7,7 1.592.5 1.676,1 sistema bancari Prov. Barcelona 6.726 6.935 7.021 7.194 7.317 1,7 8,8 1.386,7 1.476,7 Resta Catalunya 1.600 1.646 1.668 1.710 1.699 -0,6 6,2 807,5 849,5 Total Catalunya 8.325 8.581 8.689 8.904 9.016 1,3 8,3 1.218,7 1.296,3 Prov. Madrid 11.289 11.605 11.348 11.574 11.944 3,2 5,8 2.909,6 2.922,4 Total Espanya 42.813 43.920 44.733 46.064 46.512 1,0 8,6 1.189,7 1.263,0 El protagonisme del conjunt de les caixes, especialment Crèdits/dipòsits a l'entorn metropolità de Barcelona, condiciona l'expansió Àmbit 30 set. 1995 30 set. 1996 Variació (°/0 del nombre d'oficines del sistema bancari a Catalunya. territorial (B) B / A Les dades del tercer trimestre de 1996 referides al nombre Prov. Barcelona 0,694 0,693 -0,0 d'oficines bancàries d'atenció al Resta Catalunya 0,723 0,732 1,3 públic segueixen l'evolució del semestre i confirmen la tendència moderadament Total Catalunya 0,699 0,700 0,2 primer expan siva que segueix el sector. Per segon any consecutiu, el nombre Prov. Madrid 0,905 0,837 -7,5 d'oficines del conjunt del sistema bancari espanyol creix a una Total Espanya 0,747 0,754 0.9 taxa del dos per cent anual. Un creixement que s'ha de relati vitzar donat que segueix a un període de redimensionament d'a Font (de totes les dades d'aquest apartat): Banco de España. Boletín Estadístico. quest tipus de dotació. Segons les dades del Banc d'Espanya, el nombre d'oficines bancàries operatives l'any 1994 era pràctica ment idèntic al de quatre anys abans. Els primers símptomes de reactivació es detecten a partir de 1995. 33 Crèdit del sistema bancari a les famílies. Classificació Evolució dels tipus d'interès segons finalitats. Espanya (Milers de milions de ptes.) % 20 Inversió Consum de Altres immobiliària béns duradors aplicacions 18- 31 des. 84 2.183 1.273 323 587 31 des. 85 2.655 1.409 406 840 16- 31 des. 86 3.280 1.721 559 1.001 31 des. 87 4.242 1.991 782 1.469 - 31 des. 88 5.558 2.496 1.013 2.050 14 31 des. 89 7.001 3.179 1.282 2.540 12- 31 des. 90 7.862 3.983 1.431 2.453 31 des. 91 8.931 4.948 1.510 2.473 31 des. 92 10.119 5.925 1.419 2.775 10 31 des. 93 11.879 7.283 1.393 3.203 - 31 març 94 11.984 7.549 1.403 3.032 30 juny 94 13.710 9.172 1.418 3.121 6 1111111111I HI H111111 1111111111I IIIIIIIIIII 111111111H HHIIIIII I 30 set. 94 14.128 9.591 1.443 3.093 1991 1992 1993 1994 1995 1996 31 des. 94 14.699 10.159 1.472 3.068 - Tipus marginal de les operacions de regulaciómonetària del BE. 31 març 95 14.992 10.389 1.442 3.162 - Tipus del crèdit preferencial de bancs i caixes. 30 juny 95 15.636 10.817 1.479 3.341 Tipus de crèdit d'l a 3 anys de bancs i caixes. 30 set. 95 15.955 11.056 1.549 3.351 Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats. 31 des. 95 16.389 11.456 1.561 3.372 31 març 96 16.548 11.726 1.538 3.284 A més de les diferències de ritme segons els àmbits territo 30 juny 96 17.259 12.207 1.609 3.443 rials, també es diferenciar collectius d'entitats. 30 set. 96 17.605 12.586 1.623 3.396 pot segons Arítio". D'una banda, les caixes continuen, com en trimestres anteriors, guanyant pes a Barcelona i a la resta de l'entorn metropolità; al Inversió hora, la seva presència al conjunt de comarques no barcelonines Variació (°/0) Total immobiliària Consum esmanté estancada. Per contra, el segment dels bancs perd posi 30 cions a set. 1996/30 juny 1996 2,0 3,1 0,9 la ciutat central i concentra els seus esforços d'implanta 30 set. 1996/30 set. 1995 10,3 10,9 4,8 ció a l'entorn metropolità i especialment a la resta de Catalu 31 des. 1995/31 des. 1994 11,5 12,8 6,1 nya. Esmentar també el dinamisme mostrat per les cooperatives de crèdit a la regió metropolitana. Aquesta expansió de la xarxa d'oficines manté ritmes lleuge El menor creixement del nombre d'oficines a la ciutat central rament diferents segons els àmbits territorials. A Catalunya, el no és un fre, ara per ara, a una major captació de recursos major ritme de creixement es concentra a la regió metropolita i a mantenir una major cartera de crèdits. na, exclosa la capital. Una expansió conseqüent amb la menor dotació d'aquest tipus de servei en aquests municipis en compa Pel que fa a l'evolució de les principals magnituds del sistema ració amb la resta del territori i paral.lela al fort creixement que financer durant el tercer trimestre de 1996 i en relació amb la si ha registrat l'àrea en els darrers anys, tant en nombre de resi tuació a final de 1995, el volum de dipòsits del sector privat en dents com d'activitat econòmica. A Barcelona, tot i que hi ha el sistema bancari creix a una taxa lleument més significativa a una elevada dotació d'oficines per mil habitants, esmanté un Barcelona que no pas a la resta de Catalunya i d'Espanya. Un moderat i persistent creixement. A la resta de Catalunya, únic comportament que es repeteix, de forma més moderada, en el àmbit dels analitzats on encara no s'han recuperat els nivells cas del volum de crèdit bancari concedit al sector privat, mesu màxims de dotació assolits a començament dels noranta, la mo rat en saldo viu a final del període. Un efecte immediat d'aquest deració és la tònica que impera a l'hora d'ampliar la xarxa d'ofi comportament és l'augment de la ratio recursos/oficina en el cas cines del sistema financer. de Barcelona i del diferencial amb la resta d'àmbits. 34 Crèdit del sistema bancari als sectors productius. Espanya (Milers de milions de ptes.) Total Hoteleria Transp. com. i Activitats Altres 31 des. 84 10.384 5.742 1.120 3.059 1.268 120 387 31 des. 85 11.216 6.263 1.108 3.336 1.332 161 433 31 des. 86 11.745 6.240 1.149 3.792 1.515 219 482 460 892 31 des. 87 12.974 6.419 1.338 4.574 1.768 289 519 534 1.151 31 des. 88 14.457 6.441 1.706 5.529 2.133 355 604 606 1.387 31 des. 89 16.832 6.975 2.277 6.734 2.581 446 855 841 1.359 31 des. 90 18.745 7.461 2.827 7.515 2.735 506 951 1.174 1.544 31 des. 91 22.236 8.585 3.485 9.163 3.247 663 1.253 1.408 1.952 31 des. 92 23.751 8.933 3.980 9.668 3.395 735 1.255 1.469 2.171 31 des. 93 23.196 8.261 3.852 10.188 3.397 740 1.195 1.495 2.666 31 març 94 23.162 8.011 3.793 10.504 3.289 748 1.148 1.502 2.883 30 juny 94 23.417 7.910 3.733 10.891 3.230 756 1.348 1.795 2.950 30 set. 94 23.278 7.903 3.745 10.745 3.234 725 1.262 1.784 2.926 31 des. 94 23.703 8.021 3.571 11.195 3.268 748 1.409 1.756 3.179 31 març 95 23.706 8.027 3.488 11.261 3.269 770 1.405 1.906 3.058 30 juny 95 24.070 7.949 3.509 11.675 3.364 783 1.444 1.977 3.165 30 set. 95 24.297 8.132 3.595 11.623 3.362 757 1.385 1.988 3.260 31 des. 95 24.862 8.365 3.623 11.919 3.488 788 1.517 2.009 3.224 31 març 96 24.751 8.168 3.611 11.975 3.496 821 1.527 2.072 3.095 30 juny 96 25.267 8.207 3.717 12.326 3.626 832 1.534 2.040 3.292 30 set. 96 25.398 7.598 3.753 13.026 3.560 806 1.537 2.077 3.442 Variació (/o) Total Indústria Construcció Serveis La demanda de crèdit hipotecari i la generada per les empreses 30 set. 1996/30 juny 1996 0,5 -7,4 1,0 5,7 de serveis es revelen com les més dinàmiques al llarg de l'any. 30 set. 1996/30 set. 1995 4,5 -6,6 4,4 12,1 31 des. 1995/31 des. 1994 4,9 4,3 1,5 6,5 En relació amb les dades disponibles de volum de crèdit ban cari viu i la seva distribució per agents i finalitats, les dades del tercer trimestre confirmen de nou el major dinamisme de la de A l'espera dels resultats del darrer trimestre, sembla que la manda de les famfiies i dels professionals i petites empreses en tònica de l'any pel que faal conjunt del sistema financer serà front de la demanda de les mitjanes i grans. De les diferents d'un creixement dels dipòsits sensiblement menor al d'un any aplicacions de recursos aliens per part de les famílies, la inversió abans, alhora que l'augment del volum de crèdit serà igualment en immobles és, un trimestre més, el segment més dinàmic. Tot i significatiu. El descens del preu del diner al llarg de l'any ha tin aquesta tendència expansiva, l'evolució del tercer trimestre ha gut un doble efecte sobre les relacions entre el sector privat i el estat més moderada que la de la primerameitat d'any. Sembla sistema financer i més concretament sobre els volums de dipò que el creixement a final de 1996 serà lleument inferior al d'un sits i de crèdits. D'una banda, ha restat atractiu a les col.loca any abans. cions financeres tradicionals, amb el lògic transvassament d'es talvi privat cap a mercats i actius de més risc o a fons d'inversió La relativa atonia de la demanda de crèdit bancari per part de i de pensions. De l'altra, incentiva o afavoreix una major de les empreses en un entorn de tipus d'interès a la baixa s'explica manda de crèdit. per la substancial millora de la capacitat de finançament que travessa l'empresa espanyola després de tres anys de creixement Aquesta dualitat es manifesta amb intensitats territorials dife continuat de la facturació i per l'absència, ara per ara, de pro rents segons el grau de centralitat. Així, al conjunt de comar jectes d'inversió en capital fix. La inversió empresarial dels dar ques no barcelonines augmenta de forma notable la proporció rers anys, polaritzada bàsicament en béns de capital, s'ha finan del crèdit viu en relació amb els dipòsits captats, com a conse çat, majoritàriament, amb recursos propis. qüència bàsicament de la canalització de recursos de les famílies cap a entitats d'inversió col•lectiva o mercats de renda variable de localització i operativa centralitzada. 35 Contractació de valors Volum efectiu negociat a les borses de comerç Contractació segons tipologia d'actius. Barcelona Milers de milions de ptes. Núm. índex milers de milions de pessetes 1.500 1984 143,5 411,7 39,4 18,5 1985 118,3 699,1 32,5 31,4 1986 364,1 2.226,5 100,- 100,- 1987 791,1 3.918,0 I.000 217,3 176,0 1988 592,8 2.587,2 162,8 116,2 1989 550,6 4.022,7 151,2 180,7 1990 530,1 4.130,6 145,6 185,5 500 1991 574,3 4.206,0 157,7 188,9 1992 466,7 4.497,7 128,2 202,0 1993 497,9 7.287,1 136,7 327,3 1994 943,5 11.798,2 259,1 529,9 0 1992 1993 1994 199:) 1996 lr. tr. 186,6 3.675,8 2n. tr. 326,1 3.000,3 Accions •Deute públic 3r. tr. 266,9 2.587,4 4t. tr. 164,0 2.534,7 Espectacular reactivació de la negociació de renda variable 1995 1.098,6 10.924,1 301,7 490,6 durant el darrer trimestre, després de marcar mínims anuals lr. tr. 168,3 2.575,6 durant l'estiu. 2n. tr. 176,6 2.604,0 ifififfliaa 3r. tr. 259,1 2.542,2 La tendència a del mercat s'ha 4t. tr. 494,6 3.202,3 l'alça mantingut relativament constant al llarg de tot l'any, llevat de breus parèntesis relacio 1996 2.703,9 19.459,5 742,6 874.0 nats amb els resultats de les eleccions generals de març i espe lr. tr. 582,1 5.968,0 cialment a començament d'estiu com a conseqüència de la ines 2n. tr. 565,1 6.245,0 tabilitat de la Borsa de Nova York. La persistent tendència a la 3r. tr. 540,6 3.228,0 baixa dels tipus d'interès, en un entorn de retallada de la taxa 4t. tr. 1.016,2 4.018,5 d'inflació i d'optimisme dels mercats en relació amb el procés a la el creixement dels beneficis Font: Borsa de Barcelona. Dades facifitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament d'integració UEM, empresarials de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números. i l'alça sostinguda de Wall Street, han estat els factors claus per explicar l'augment dels volums de contractació almercat espa Variació (°/0) Barcelona Madrid nyol de renda variable. 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 105,5 25,5 Pel fa a la contractació a Borsa de durant el lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 232,6 135,8 que Barcelona, darrer trimestre de 1996 s'ha 1995/1994 16,4 -7,4 superat per primera vegada la xifra 1996/1995 146,1 78,1 d'un bilió de pessetes de contractació efectiva, una xifra molt propera al total negociat l'any 1995. Un creixement espectacular i molt superior al del mercat madrileny, basat però, en la nego ciació de renda fixa pública, i especialment en els títols de deute Els elevats nivells de contractació registrats a les borses espa de la han tres de cada nyoles durant el darrer trimestre de l'any consoliden l'especta Generalitat, que acaparat quatre pessetes negociades en deute públic i elquaranta per cent del totalcular creixement del primer semestre i converteixen el 1996 nego en ciat a Borsa de Barcelona. el millor exercici dels darrers deu anys. Si la valoració es limita a la contractació de renda variable, tot i registrar un augment superior al cinquanta per cent, el 1993 es manté com l'any de major creixement del volum efectiu contractat. 36 III. Consum, comerç i preus i• • Evolució del parc de vehicles Lvolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona) Matriculació de turismes a Barcelona lr. tr. 2n. tr. 1984 92.130 n.d. n.d. 1988 17.699 18.041 14.697 17.406 67.843 1985 114.077 n.d. n.d. 1989 18.065 20.450 15.321 16.961 70.797 1986 138.468 46.572 91.896 1990 15.182 15.955 11.615 11.271 54.023 1987 184.284 59.119 125.239 1991 11.782 14.148 11.047 12.602 49.579 1988 215.631 78.322 137.309 1992 14.438 14.229 10.067 11.452 50.186 1989 236.902 86.619 150.283 1993 7.748 11.141 9.156 9.434 37.479 1990 204.151 64.695 139.456 1994 9.872 10.451 10.222 9.552 40.097 1991 185.902 61.557 124.345 1995 10.058 11.273 7.848 9.521 38.700 1992 192.843 79.213 113.630 1996 9.853 9.306 7.417 9.788 36.364 1993 136.146 78.194 57.952 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 1994 152.956 88.085 64.904 lr. tr. 34.448 18.456 15.992 2n. tr. 40.732 21.850 18.882 Vehicles matriculats i taxa de variació interanual 3r. tr. 36.949 19.836 17.113 (acumulat darrers 12 mesos) 4t. tr. 40.827 27.910 12.917 milers de vehicles variació (%) 1995 146.294 72.041 74.253 20 240- lr. tr. 37.843 19.906 17.937 _ -10 2n. tr. 42.289 16.446 22.843 220- 3r. tr. 30.044 10.864 19.180 - 4t. tr. 36.118 21.825 14.293 200 - -10 180 - 1996 158.475 64.536 93.939 lr. tr. 38.188 14.976 23.212 2n. tr. 39.895 14.203 25.692 - 3r. tr. 36.100 12.591 23.519 140 - -30 4t. tr. 44.282 21.516 120 rirlr -1- r -40 * Exclosos ciclomotors. 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriors total acumulat darrers dotze mesos al 1988 provenen del Boletín de Estadística yCoyuntura (COCINB). - taxa de variació interanual (%) Variació Matriculacions Baixes Saldo 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 22,6 4,3 50,5 A més, un dels factors també positius i que reflecteixen el 2n. sem. 1996/2n. sem. 1995 21,5 8,2 34,5 creixement econòmic és que l'augment de matriculacions1996/1995 8,3 -10,4 26,5 del 1995/1994 1996 no ha -4,4 -18,2 14,4 provingut de les empreses de lloguer, sinó principal ment de particulars, al contrari del que ocorregué al 1995. I aquest fet es reflecteix en el nivell de vehicles donats de baixa, Un segon semestre amb un elevat nombre de matriculacions que durant el 1996 ha estat inferior al d'un any abans. Dit d'una compensa l'estancament dels primers mesos i permet acabar altra manera, no només s'ha donat una renovació del parc, sinó el 1996 amb un creixement del 8,3 per cent sobre l'any anterior. que aquest, entre el major nivell de matriculacions i el menor de les baixes, ha augmentat a la província en prop de 94.000 vehi Les dades sobre les matriculacions de vehicles a la província cles, l'increment més elevat del darrer quadrienni. de Barcelona al llarg del 1996mostren una gran disparitat entre el primer semestre i el segon. Així com els sis primers mesos Contràriament, l'evolució de les matriculacions de turismes a acabaven amb una disminució del 2,6 per cent sobre l'any Barcelona ha tingut un comportament diferent del de vehicles a anterior, el creixement del 21,5 per cent de la segona meitat la la província, amb un resultat encara negatiu en comparació amb compensa clarament. el 1995. Una evolució que s'explica en bona part per l'elevada densitat de vehicles per habitant i la pròpia estructura demogrà Tanmateix, els bons resultats del segon semestre s'expliquen fica, que fa que l'augment de demandants potencials tendeixi a en part pel que ocorregué al període de referència, ja que fou disminuir. El principal creixement de les matriculacions de turis justament a la segona meitat del 1995 quan disminuïren conside mes a la ciutat prové principalment de les renovacions, que ja es rablement les matriculacions. Toti l'efecte compensatori, el cert van donar durant el període dels PlansRenove. és que la xifra de 158.475 vehicles matriculats durant el 1996 és superior a la dels tres anys anteriors. A més, la retallada del preu del diner i l'augment de l'ocupació han afavorit l'adquisició de nous vehicles a mesura que avançava l'any. 39 Consum d'energia i aigua Consum d'electricitat Consum d'electricitat (Ús cial.-indtal.) Gwh. variació (%) Total Estructura d'usos (Gwh) 3.600 10 Num. índex Comercial loo 3.500 1984 5 97,9 3.470,3 1.155,0 ' • 1985 100,- 3.544,2 1.113,3 2.297,,7 133,2 3.400 1986 102,2 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2 1987 113,6 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3 3.300 1988 117,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 3.200 1989 126,3 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 1990 127,4 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2 3.100 1991 135,2 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8 1992 145,5 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0 3.000 10 1993 139,9 4.958,9 1.548,9 3.245,9 163,7 1991 1992 1993 1994 1995 1996 total acumulat darrers dotze mesos 1994 138,9 4.922,7 1.522,9 3.241,0 158,8 - taxa de variació interanual (°/0) lr. tr. 1.267,4 444,8 783,1 39,5 2n. tr. 1.196,2 376,9 781,3 38,0 3r. tr. 1.268,4 351,5 878,2 38,7 4t. tr. 1.190,7 349,7 798,4 42,7 Gwh. Consum d'electricitat segons usos 1995 142,0 5.031,2 1.577,8 3.280,9 172,5 6.000 lr. tr. 1.288,7 431,9 813,6 42,2 2n. tr. 1.248,6 404,3 799,9 44,2 5.000 ~ eme 3r. tr. 1.265,0 358,6 863,2 43,3 ..■ 4t. tr. 1.222,1 375,4 804,1 42,6 4.000 1996 146,4 5.189,3 1.631,8 3.389,1 168,4 3.000 lr. tr. 1.332,4 449,5 841,5 41,4 2n. tr. 1.294,7 430,0 821,8 42,9 2.000 3r. tr. 1.274,2 360,0 872,5 41,7 4t. tr. 1.288,0 392,3 853,4 42,4 1." Font: Dadesd'ENHER, FECSA iHECSA recollides i facilitades pel Departament d'Estadisti I,' .ii, I II II ilIL ei $ ca de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. 0 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 Consum Comercial • Cial-Ind. • Domèstic • Tracció Variació (°/0) total Domèstic i industrial Tracció 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 5,4 4,5 6,1 -0,5 1996/1995 3,1 3,4 3,3 -2,4 Un 3,6 1,2 8,6 cop fetes les matisacions, el cert és no es 1995/1994 2,2 que pot desesti mar que aquest consum elèctric reflecteix un nivell d'activitat més elevat que l'any anterior: un 3,1 per cent d'increment inte Un elevat consum energètic del quart trimestre, esperonat pel ranual per al 1996 contra un 2,2 del 1995. Però el més rellevant creixement econòmic i una tardor humida i freda, permet tancar és que així com el consum domèstic manté estable el seu creixe l'any amb dos rècords absoluts en consum elèctric i de gas. ment al voltant del 3,5 per cent, el destinat a usos comercials i industrials presenta una tendència expansiva: un augment inte L'any 1996 ha estat el de més consum energètic dels últims ranual del 3,3 per cent contra un 1,2 per cent d'un any abans. anys, i fins i tot per sobre d'aquell excepcional 1992. Però en aquest cas, les causes no són ben bé les mateixes. De fet, és cert Per altra banda, el de tracció presenta una clara reducció en que el 1996 ha estat un any d'un creixement sostingut -amb termes absoluts. En aquest cas, però, la disminució del consum l'única excepció de l'electricitat per a usos de tracció, que ja co no es deu a una caiguda del nombre de passatgers o de viatges mentarem més endavant-, però també és cert que els efectes (al contrari, el transport públic urbà i dels ferrocarrils de rodalia climàtics han premut a l'alça el consum de gas i electricitat. presenten augments rellevants), sinó a les inversions en nou ma terial més lleuger i, sobretot, a un efecte puramentmatemàtic: Si diferenciem el consum elèctric per a usos domèstics i per a la caiguda del 1996 -en termes interanuals- recull el fort in usos comercials i industrials, apreciarem bé la matisació:mentre crement que hi hagué el 1995, que fou d'un 8,6 per cent. Així, si que el consum domèstic bat rècords absoluts, el més lligat a l'ac mirem en termes absoluts el consum elèctric d'aquest tipus d'ús, tivitat productiva presenta creixements menys espectaculars, veiem que, amb l'excepció de l'any 1995, el que acabem de tan amb excepció de l'últim trimestre, en què es registra un repunt a car presenta un màxim histèric. l'alça, sense dubte com a conseqüència d'una climatologia ad versa. 40 Consum de gas canalitzat Consum d'aigua Milions Núm. índex Consum/hab. Total Estructura d'usos (bm3) ríod Núm. índex Comercial 1984 1.906,3 94,2 1.074,9 -i~d~1111 1985 2.024,4 100,- 1.150,1 1985 1986 1.967,8 97,2 1.125,4 100,- 138,9 78,6 47,2 13,1 1986 1987 2.083,6 102,9 1.203,4 98,7 137,1 80,0 44,6 12,5 1988 2.047,2 1987 103,1 1,197,3 99,4 138,1 80,0 45,2 12,8 1988 101,2 140,5 82,0 46,0 12,5 1989 2.141,9 105,8 1.269,3 1989 1990 2.188,9 108,1 1.316,1 105,1 146,0 83,5 49,6 12,9 1990 1991 2.525,4 124,7 1.536,6 100,1 139,0 81,4 46,0 11,6 1992 2,626,0 1991 129,7 1.606,1 99,4 138,1 81,7 44,2 12,2 1992 131,8 1993 2.602,5 128,6 1.595,8 94,9 79,9 40,8 11,0 1993 89,1 123,7 76,9 35,7 11,1 1994 2.526,1 124,8 1.551,7 1994 lr. tr. 982,7 87,0 120,9 76,2 34,6 10,2 lr. tr. 2n. tr. 668,5 28,8 19,1 7,5 2,3 2n. tr. 3r. tr. 379,1 30,6 19,7 8,5 2,4 3r. tr. 4t. tr. 495,8 31,5 19,1 9,5 2,8 4t. tr. 30,0 18,3 9,0 2,7 1995 2.436,0 120,3 1.509,3 1995 lr. tr. 870,2 85,9 119,3 75,7 33,4 10,2 lr. tr. 2n. tr. 673,5 29,3 19,4 7,8 2,1 2n. tr. 3r. tr. 380,7 30,8 19,7 8,4 2,6 4t. 3r. tr. tr. 511,7 30,2 18,7 8,7 2,8 4t. tr. 29,1 17,9 8,6 2,7 1996 2.642,9 130,6 1.652,3 1996 lr. tr. 935,4 83,3 115,7 74,3 32,7 8,7 lr. tr. 2n. tr. 754,4 28,3 19,0 7,4 1,9 2n. tr. 3r. tr. 397,5 28,7 18,9 7,9 1,9 3r. tr. 4t. tr. 555,5 30,2 18,8 8,8 2,5 4t. tr. 28,5 17,6 8,6 2,4 Font: Gas Natural S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Font: SocietatGeneral d'Aigües de Barcelona SA.Dades recollides i facilitades pel Departa ment d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Gas canalitzat Consum Comercial 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 8,6 Variació (°/0) total Domèstic i industrial Altres 1996/1995 8,5 1995/1994 -3,6 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 -2,1 -1,9 0,1 -10,2 1996/1995 -3,0 -1,9 -2,3 -14,2 1995/1994 -1,3 -0,5 -3,2 -0,6 Consum de gas canalitzat milions de tèrmies variació (%) Quant al consum de gas canalitzat, aquest també mostra un 2.800 15 clar increment al llarg de tot el 1996 sobre l'any anterior i marca també un nou rècord absolut. El fet que l'augment s'hagi pro - 2.700 -10 duït al llarg de l'any descarta que respongui exclusivament a fac tors estacionals i apunta a unamillora de l'equipament de les 2.600 - Ilars barcelonines. En aquest cas, les diferències respecte del - 2.500 consum elèctric són encaramés notòries, amb un increment anual del 8,5 per cent, que compensa tres anys seguits de dismi - 2.400 nucions. --5 - 2.300 Una lectura a part mereix el consum d'aigua. Les nombroses i 2.200 10 copioses precipitacions que hem tingut al llarg de l'any han pro 1992 1993 1994 1995 1991 ri piciat una moderació del consum, especialment per a serveis pú total acumulat darrers dotze mesos blics, tot i que la racionalització del consum tant per part de les - taxa de variació interanual (%) famílies com de comerços i indústries comença a ser un fet. 41 Preus de consum Índex general de preus de consum (1992 = 100) (Prov. Barcelona/Espanya) Ans Gener Febrer Mare Abril Maig Junv Juliol .Agost Set. Oct. Nov. Des. 1992 B 102,2 98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101,9 102,2 1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3 1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9 1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8 114,9 114,9 114,9 115,0 115,5 115,8 116,0 116,6 113,1 113,6 114,3 114,9 114,9 115,1 115,1 115,4 115,8 116,1 116,4 116,7 1996 B 117,4 117,9 118,3 118,9 119,4 119,3 119,5 119,6 119,9 120,2 120,3 120,8 117,5 117,8 118,2 118,9 119,3 119,2 119,3 119,7 120,0 120,1 120,1 120,5 1997 B 121,2 120,9 Nota: Les dades dels últims tres mesos són provisionals. Font: INE. Variació (°/0) des. 96/set. 96 des. 96/des. 95 des. 95/des. 94 Acumulat anual prov. Barcelona Prov. Barcelona 0,8 3,6 4,1 Catalunya 0,7 3,7 4,3 Espanya 0,4 3,2 4,3 4.1 - subjacent 0,4 3,0 4,8 3,6 Prov. Madrid 0,3 2,6 3,7 ,5 3,2 3,2 -3,2 UE 0,3 2,2 3,0 3 2,9 2,6 2'7 2,7 2,8 ]2,4 2,4 2 La inflació del 1996 acaba l'any amb una taxa inferior a la pre 2,0 vista i permet encarar el decisiu 1997 amb força optimisme. 1.5 1 L'anàlisi de l'evolució dels preus del 1996 ens convida a mirar al passat i al futur. Per un cantó, el 3,2 per cent de taxa d'infla ció a final d'any pel conjunt espanyol és el nivell més baix des fb ab st oc nv ds del 1968 (recordem-ho, uns quants anys abans de la històrica gn mç mg jn j1 ag primera crisi del petroli), i per altra banda, l'any 1997 és, ara per I I 1995 IM 1996 ara, el decisiu per a l'acompliment dels criteris de Maastrich, i caldrà seguir, a part dels propis preus, l'evolució dels de la resta de països de la Unió Europea. A l'altra banda de la balança, tenim, en primer lloc, els carbu rants i combustibles, el preus dels quals ha augmentat un 8,9 per A grans trets, elbon comportament de la inflació al llarg de cent al llarg de l'any, principalment com a conseqüència de l'e l'any s'ha vist afavorit per l'evolució dels preus dels productes volució del preu del cru. Al costat d'aquest factor inflacionista, agrícoles (que ponderen quasi un 30 per cent del total), sobretot hi hem d'afegir la puja moderada dels impostos especials sobre si els comparem amb els de l'any anterior. La sequera d'alesho l'alcohol i el tabac i la crisi de les vaques boges que va fer aug res la consegüent importació massiva de llavors i grans ame mentar el preu d'alguns productes càrnics. ricans- s'ha de cotejar amb la bona collita del 1996, afavorida per unes pluges oportunes. L'exemple de l'oli d'oliva n'és una Aquests han estat, a grans trets els components que més han bona inustració. marcat l'evolució dels preus, a la baixa els uns, i a l'alça els al tres. Amb tot, el cert és que l'any s'ha acabat amb una inflació Para•elament als productes agrícoles, el conjunt de preus in per sota de les previsions: un 3,2 per cent contra un 3,5 per cent. dustrials s'ha comportat amb una extrema moderació, i fins i tot Un fet que ha tingut conseqüències en l'evolució de les rendes el conjunt de béns intermedis s'ha mantingut en taxes intera d'importants collectius: per una banda, els jubilats i pensionistes nuals negatives durantmolts mesos. És evident que l'abarati han vist «augmentar» la seva renda en tres dècimes, i per altra, ment del crèdit i de les càrregues financeres, però també l'alen no s'han hagut d'aplicar clàusules de revisió salarial previstes en timent del creixement de la producció industrial i un consum més d'un conveni. encara no del tot reviscolat han estat els factors d'ordre intern que ho han propiciat. El descens de les cotitzacions en els mer cats internacionals de primeres matèries i productes semi-elabo rats ha estat decisius. 42 variació interanual IPC per components 111~11111 des • 96/set• 96 des. 96/des. 95 des. 95/des. 94 Alimentació 0,8 4,1 4,4 Vestit 1,1 2,1 2,4 Habitatge 1,5 4,6 4,9 Parament llar 0,5 4,5 3,9 Medicina 0,2 4,2 3,8 Transport 0,6 3,5 4,9 Cultura 0,8 2,4 4,7 Altres -0,2 3,6 4,4 Total 0,8 3,7 4,3 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Alimentació 0,1 2,9 4,5 1992 1993 1994 1995 Vestit 1,0 2,3 2,9 Habitatge 1,4 4,3 5,4 (% acumulat anual 1996 Parament llar 0,3 3,6 4,2 4 Medicina 0,3 3,7 3,9 Transport 0,6 3,4 4,3 Cultura 0,8 2,3 4,3 Altres -0,2 3,7 4,5 Total 0,4 3,2 4,3 índex de preus industrials variació interanual (%) 15 10 - gn fb mç ab mg jn j1 ag st oc nv ds - Catalunya - Espanya UE Subjacent 5 - De fet, la moderació dels preus es reflecteix millor en l'evolu 0 ció de la inflació subjacent, que també ha batut rècords, i més que l'índex general. Així com la inflació general -mesurada en taxes interanuals a final d'any- ha passat del 4,3 al 1995 al 3,2 5 11111111111lIllIllIllI al 1996, amb una reducció d'1,1 punts, la subjacent ha passat del 1992 1993 1994 1995 1996 4,8 per cent al 3,0 per cent, i la reducció ha estat d'1,8 punts. És - General - Consum Equipament Intermedis evident que, en aquest cas, el fet de no incloure els carburants és determinant, però també reflecteix que el creixement econò mic es viu amb força cautela per part dels consumidors. A Catalunya i a la província de Barcelona, la inflació acumu De fet, com ja hem apuntat, l'evolució dels preus industrials lada al llarg de l'any ha estat superior a la d'Espanya, principal també ho reflecteix: moderat 1,8 final d'any, amb ment perquè la moderació dels alimentaris no s'ha acusat un per cent a preus una marcada contenció en els productes intermedis. Òbviament, tant; perquè els preus del productes de parament de la llar han a la vista de l'evolució del preus agrícoles i industrials, els dels augmentat més que no ho feren l'any anterior (al contrari que a serveis continuen el més elevats, i ha canviat subs Espanya, on s'han moderat) i per un nivell de preus de l'habitat sent tot que tancialment la tendència alcista d'anys anteriors. també Un símptoma ge superior a la mitjana. Però el cert és que aquest des més de l'esperit sobre el general de moderació. equilibri conjunt espanyol s'ha produït als dos últims mesos de l'any, i especialment al desembre, en què els preus han augmentat un 0,7 per cent a Catalunya contra un 0,4 per cent a Espanya. Caldrà veure si el que ha passat en aquest final d'any atípic es corregeix en els pròxims mesos. En definitiva, i tal com comentàvem al principi, la contenció de preus va per bon camí de cara a complir els criteris per a la Unió Monetària, i les dades dels primer mesos del 1997 -sobre tot amb els càlculs de l'IPC harmonitzat- ho corroboren. Però per a assolir aquest objectiu cal estar vigilant als preus interiors i alque faran els tres països de menys inflació. 43 Escombraries domiciliàries Escombraries domiciliàries recollides Recollida selectiva (vidre, paper i envasos) (tones) 1984 453.600 100,- 255,8 1993 n. d. n. d. n. d n. d 13.311 1985 462.700 102,0 262,9 1994 4.060 3.920 3.517 4.104 15.601 1986 500.406 110,3 286,2 1995 4.202 4.069 3.336 5.017 16.625 1987 542.221 119,5 313,2 1996 5.121 5.088 4.529 5.858 20.596 1988 581.909 128,3 340,3 Nota: Envasos només inclosos a partir de 1995. 1989 604.896 133,4 358,5 1990 625.793 138,0 376,0 1991 656.371 144,7 399,4 Escombraries domiciliàries recollides 1992 675.215 148,9 413,0 variació 1993 666.388 146,9 408,6 milers de tones (%) 690 6 1994 650.057 143,3 402,6 -5 680 - lr. tr. 167.635 -4 2n. tr. 166.745 670 - -3 3r. tr. 145.135 4t. 660 - -2 tr. 170.542 - 1 650 - 1995 622.585 137,3 389,2 o lr. tr. 163.835 640 - --1 2n. tr. 157,048 --2 630 - 3r. tr. 138.590 --3 4t. tr. 163.112 620 - --4 5 1996 627.134 138,3 392,1 610 I ) I 1)92 1993 1994 1995 1)96 lr. tr. 162.569 n total acumulat darrers dotze mesos 2n. tr. 159.357 - 3r. tr. 139.388 taxa de variació interanual (%) 4t. tr. 165.820 Font: Dades facilitadesper la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona ielaboració pròpia apartir de les dades de població. Vaciació (%) Escom.Dom. Recollida set. 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 1,7 16,8 2n. sem. 1996/2n. sem. 1995 1,2 24,4 1996/1995 0,7 23,9 1995/1994 -4,2 6,6 Els últims mesos de l'any confirmen el lleuger increment d'escombraries recollides i trenca així la tendència a la baixa 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 dels tres anys anteriors. A més, la recollida selectiva continua en plena expansió. El volum total d'escombraries domicilàries recollides a Barce Tanmateix, la interpretació que es pot fer sobre aquest com lona durant el 1996 presenta un canvi de signe en comparació portament de la recollida d'escombraries pot tenir lectures dife amb els tres anys anteriors: un lleuger augment del 0,7 per cent rents. I és que aquest indicador ha deixat de ser únicament un sobre el 1995, després de tres anys de disminucions contínues. Si reflex del creixement de la producció i consum, sinó que també bé el 1996 ha estat un any de traspàs, el cert és que a partir del passa a tenir una lectura més de comportament cívic i de cultura segon trimestre, les variacions interanuals han estat positives, ecològica o, en definitiva, de qualitat de vida. després de tres anys de tendència ininterrompuda a la baixa. Així, és normal que en un període de creixement econòmic Els factors que han fomentat aquest augment de la recollida com l'actual, augmenti la generació d'escombraries, però també es basen, en primer lloc, en el propi creixement econòmic, més és molt rellevant que aquest augment vingui sobretot de la reco rellevant encara si tenim en compte l'estancament demogràfic. llida selectiva. De fet, si considerem tots dos grups, l'increment Així, la generació d'escombaries prové d'una activitat industrial total absolut sobre l'any anterior ha estat aproximadament de i terciària que no només es dirigeix a la població barcelonina, 8.500 tones, de les quals gairebé 4.000 de selectiva. Unes xifres sinó que es dirigeix a població no resident però que realitza ha molt significatives si tenim en compte que, en termes absoluts, bitualment activitats professionals o de lleure a la ciutat. la recollida selectiva no arriba a representar el 3,2 per cent del total. 44 Fira de Barcelona Superfície contractada, nombre d'expositors i de visitants (2n. sem. 1996) Superfície contractada Expositors directes Expositors indirectes Total Periodicitat (m2) Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total vis* - Firaestiu Anual 16.000 18 o 18 12 0 12 570.474 Expohogar Anual 23.500 562 22 584 38 476 514 29322 Noviaesparia Anual 2.080 52 19 71 0 0 0 9.300 Intibario Anual 2.486 71 9 80 0 0 0 12.800 Gaudí Barcelona Bianual 682 61 10 71 o o 0 6.070 Mediterráneo Jeans Bianual 3.878 79 13 92 0 o o 13.530 Eurotextil Anual 2.370 70 14 84 12 6 18 6.754 Liber Anual 5.216 237 18 255 497 248 745 10.169 Sonimag Biennal 14.178 136 7 143 23 321 344 362.329 Expotrónica Biennal 6.250 126 14 140 29 487 516 23.464 Informat Anual 5.578 149 5 154 50 214 264 267.366 Bamajoya Anual 7.066 239 64 303 31 118 149 10.289 Caravaning Biennal 16.000 69 6 75 10 48 58 24.268 Expoquimia Triennal 29.725 525 33 558 91 545 636 29.711 Eurosurfas Triennal 2.506 68 7 75 8 18 26 988 Equiplast Triennal 13.757 162 47 209 20 134 154 7.098 Auto-Retro Anual 6.000 87 0 87 0 0 0 15.000 XII Fira del Disc Anual 8.100 113 46 159 0 0 0 42.306 Expominer Anual 1.680 67 25 92 0 0 0 8.903 Maquitec Anual 10.114 182 9 191 94 412 506 15.613 Mercaseguro Anual 2.025 47 0 47 0 0 0 5.277 Nivalia/Ski show Anual 1.943 71 9 80 183 38 221 15.116 Saló Nàutic Internacional Anual 28.791 353 28 381 1.026 0 1.026 100.557 Mercat Vehicle Ocasió Anual 10.157 59 0 59 0 0 0 11.439 Total 2n. semestre 220.082 3.603 405 4.008 2.124 3.065 2.189 1.598.143 Total 1996 443.244 7.415 771 8.186 4.972 5.375 10.347 2.395.425 Font: Elaboració pròpia amb dades facilitadespel Departament d'Estudis de la Fira de Barcelona. Nota: El total de visitants inclou els passis. Una intensa activitat firal, amb un total de 49 certàmens, permet Dins d'aquests canvis que reflecteixen les remodelacions ne tancar el 1996 amb uns bons resultats, que refermen l'aposta cessàries que realitzen empreses i associacions per mantenir-se per l'especialització i la internacionalització. en un mercat firal cada com més competitiu i internacionalitzat, s'hi detecta una tendència a limitar la superfície contractada, ja Les dades globals de l'activitat firal del 1996, tant de superfí sigui per un major control de despesa per part d'expositors, ja cie contractada (amb Montjuïc-2 en funcionament) com de nom sigui per condicionants del propi espai. bre d'expositors i de visitants superen lleugerament les d'anys anteriors, fins i tot sense tenir en compte les diferències dels Finalment, i dins d'aquesta política empresa per Fira de Bar anys parells i senars. Aquest augment prové essencialment de la celona, cal ressaltar la collaboració amb d'altres celebració organitzacions de nous certàmens, ja siguin provinents d'edicions an firals -en especial amb IFEMA-, gràcies a la qual l'entitat tigues que es van especialitzant, ja siguin propostes de nous sec madrilenya ha organitzat a Barcelona el saló d'Expo-optica, tors emergents. mentre que Fira de Barcelona ha organitzat allí Hostelco. En tot cas, les dades que recollim són les corresponents a certàmens Entre els nous sectors d'activitat, podem destacar els salons celebrats a Barcelona, amb independència de l'entitat organitza Stop Fuego, Graphintro, Fipap, Franquifira i Exporecycling, que dora. reflecteixen tres polítiques diferents: l'especialització i potencia ció d'una indústria amb un elevat pes específic a l'àrea de Bar celona, com el sector paperer i de disseny gràfic; l'aparició de nous mercats com el del reciclatge i la importància creixent de nous tipus d'empreses com són les franquícies. I entre els sec tors que s'han vist sotmesos a una major remodelació quant a exposicions firals, el del tèxtil i la confecció, amb la celebració conjunta de diversos salons i l'aposta per Eurotextil, una fira in ternacional dels salons dedicats al món de la confecció i comple ments que ve a suplantar les antigues mostres de teixits i n'am plia l'abast en contingut i projecció. 45 IV. Transports, comunicacions i turisme Port: mercaderies i passatgers Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona Total Càrrega general Líquids a doll Dolls sólids Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrad Període Núm. índex (1977 = 100) Imilers de tones milers de tones 1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.021 1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.493 3.158 2.939 1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.348 1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.840 1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.150 1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.857 1990 98,0 131,6 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.862 1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.525 1992 97,3 135,1 5.330 13.008 4.257 3.343 388 7.140 684 2.222 1993 95,1 129,4 5.216 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.132 1994 127,3 139,3 6.974 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.878 lr. tr. 1.259 3.220 882 749 42 1.944 335 697 2n. tr. 1.883 3.517 1.414 903 86 2.052 383 770 3r. tr. 1.705 3.025 1.243 782 57 1.706 405 714 4t. tr. 2.127 3.645 1.526 1.040 40 2.108 561 697 1995 145,1 153,5 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878 lr. tr. 1.968 3.880 1.306 935 92 2.248 569 697 2n. tr. 1.943 3.693 1.414 1.043 73 1.874 457 776 3r. tr. 2.034 3.431 1.376 1.022 67 1.695 590 714 4t. tr. 2.004 3.779 1.333 973 51 2.115 621 691 1996 160,7 153,4 8.802 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 lr. tr. 2.053 3.901 1.340 1.004 56 2.225 658 671 2n. tr. 2.151 3.795 1.499 1.106 59 1.974 593 715 3r. tr. 2.313 3.155 1.595 1.023 66 1.734 652 398 4t. tr. 2.286 3.918 1.515 1.012 55 2.179 716 727 Nota: A partir de 1995, les dades es comptabilitzen segons data de trànsit de la mercaderia ino segons documents. Ni aquesta taula ni la de tràfic de contenidors nomantenen la sèrie sí homogènia, però que ho fan les variacions. Lesdades dels darrers 12 mesos són provisionals. Font: (de totes les dades d'aquest apartat) Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Sortides Entrades Variació (%) Total Cabotatge I Exportacions Total Cabotatge Importacions 1996/1995 Total 10,7 5,3 12,7 -0,1 20,1 -2,7 Càrrega General 9,6 3,8 12,4 4,3 -10,0 6,9 Líquids a doll -17,3 -10,2 -19,1 2,3 39,9 -3,3 Dolls sòlids 17,1 16,6 17,1 -12,7 -4,9 -13,0 1995/1994 Total 14,0 -2,8 21,6 10,2 -25,5 17,5 Càrrega General 7,2 2,1 9,8 14,4 -1,3 17,7 Líquids a doll 26,3 -34,1 64,1 1,5 -35,5 10,9 Dolls sòlids 32,8 -17,7 47,4 35,0 -16,1 37,4 El port tanca el 1996 amb un augment global del tràfic de tones i concentren el 28 per cent de totes les mercaderies de mercaderies del 3,7 per cent, gràcies principalment embarcades o desembarcades. De fet, el volum de la mercaderia al dinamisme de la càrrega general i del conjunt exportada s'ha més que doblat en només quatre anys: al 1992, de les exportacions. tot just passava lleugerament del tres milions de tones. Per a definir a gran trets el que ha estat el tràfic de mercade ries pel port en el 1996, podem remetre'ns a una de les princi pals dades macroeconómiques: la importància de les exporta cions coma motor del creixement econòmic. Així, dins d'un marc de creixement global -el tràfic total augmenta un 3,7 per cent sobre el 1995-, les exportacions ho fan molt per sobre de la mitjana, amb un 12,7 per cent, i ja sobrepassen els 6,5 milions 49 Distribució del tràfic per productes (1996) Tràfic de contenidors Núm. índex LifISIÉL.14KIL, Gas natural 4.271.345 18,1 Gasoil, gasolina i fuel 2.720.488 1,5 1985 352.799 189,2 Altres productes energètics 638.469 2,7 1986 340.870 182,8 Productes siderúrgics 766.678 3,3 1987 385.318 206,6 Minerals i metalls 335.974 1,4 1988 409.542 219,6 1989 439.969 235,9 Potasses i altres adobs 430.618 1,8 Productes químics 1.782.228 7,6 1990 447.920 240,2 Ciment i clínker 2.646.023 11,2 1991 488.917 262,2 Altres materials de construcció 697.680 3,0 1992 552.309 296,2 Cereals, faves i farines 1.433.826 6,1 1993 501.146 268,8 1994 605.356 324,6 Begudes i derivats 404.249 1,7 Olis i greixos 374.847 1,6 1995 689.324 369,7 Tabac, cafè i cacau 304.705 1,3 1r. tr. 168.112 Pinsos i ferratges 279.052 1,2 2n. tr. 179.447 Resta productes alimentaris 978.862 4,2 3r. tr. 171.780 4t. tr. 169.985 Paper, pasta i fustes 631.618 2,7 Maquinària i recanvis 596.937 2,5 1996 767.236 411,5 Automòbils i peces 695.867 3,0 lr. tr. 178.015 Resta de mercaderies 1.467.356 6,2 2n. tr. 190.751 Tares i trànsits 2.114.564 9,0 3r. tr. 192.993 4t. tr. 205.477 Total 23.571.386 100,- El segon factor que també resumeix a grans trets el que ha es Variació (%) Teus tat el 1996 és la política d'especialització del port: un any més, la 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 20,9 càrrega general sobretot la contenidoritzada- creix per so lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 6,1 bre dels dolls, ja siguin líquids o sòlids. Així, la càrrega general 1996/1995 11,3 ja representa el 42,8 per cent del tràfic total i el nombre de Teus 1995/1994 13,9 carregats o descarregats arriba a 767.236 unitats. La resta de la càrrega es distribueix en Líquids a doll, amb un Un tràfic de dolls que reflecteix el creixement econòmic, 35,4 per cent del total, més de la meitat dels quals correspon a però que també compensa desajustaments d'anys anteriors. gas natural, i en Dolls sòlids, amb un 21,8 per cent de les merca deries, de les quals també més de la meitat se centra en un sol Dintre del conjunt de Líquids a doll, ressalta l'increment glo producte: el ciment. Així, només el tràfic de gas natural i ciment bal dels productes energètics en un 10,2 per cent, sempre com aplega quasi un terç de tot el moviment de mercaderies. parant el total del 1996 amb l'any anterior.De fet, tots els epí grafs presenten tràfics superiors als d'un any abans, amb l'única excepció del fuel-oil, mentre que la gasolina dobla el seu tràfic i el gas-oil, gràcies a un increment del 9,1 per cent, s'acosta al mi lió i mig de tones manipulades. El gas natural, que concentra un 18 per cent del tràfic total, continua amb la seva tònica ascen dent, amb un augment del 3,8 per cent. Òbviament, tant el ma jor consum en les poblacions que ja en tenen com l'extensió de la xarxa per la geografia ho expliquen a bastament. Tanmateix, és possible que en el futur l'entrada en funcionament del gaso ducte provinent d'ikfrica i la plena connexió a la xarxa europea modifiquin l'entrada d'aquest producte a través del port de Bar celona. 50 Tràfic de contenidors Trànsit de passatgers (milersde Teus) Període Cabotat e Exterior Trànsit 800 1987 736.212 21.392 57.842 815.446 727.031 700 1988 12.804 72.606 812.441 1989 667.045 32.971 72.639 772.655 600 1990 617.395 48.110 69.251 734.756 1991 595.298 32.869 82.555 710.722 500 1992 556.197 46.502 59.230 661.929 400 1993 425.025 50.619 96.297 571.941 300 1994 490.843 63.321 108.934 663.098 tr. 200 lr. 70.619 2.293 3.991 76.903 2n. tr. 127.183 12.836 35.151 175.170 100 3r. tr. 223.708 29.445 47.834 300.987 4t. tr. 69.333 18.747 21.958 110.038 0 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 1995 455.816 63.323 154.968 674.107 lr. tr. 62.988 1.114 10.629 74.731 2n. tr. 134.499 21.690 48.811 205.000 Quant als dolls sòlids, el seu tràfic global pràcticament no ha 3r. tr. 195.715 23.765 65.730 285.210 variat en comparació amb el 1995, però sí que ho han fet alguns 4t. tr. 62.614 16.754 29.798 109.166 dels seus components. En primer lloc, continuen a l'alça les ex portacions de ciment, amb quasi 450.000 tones més, que donen 1996 467.836 85.165 178.160 731.161 un volum anual de 2,65 milions de tones i lr. que equival a més de tr. 62.330 916 12.606 75.852 l'onze del tràfic total del Contràriament, les bones 2n. tr. 150.885 22.997 51.618 225.500 per cent port. collites han les importacions de blat de de 2n. sem. 254.621 61.252 113.936 429.809 permès que moro, fava de soja i d'ordi disminueixin sensiblement i s'acostin més als nivells d'anys anteriors. 2n. sem. 1996/ Una càrrega general diversificada consolida Barcelona Variació (/o) 2n. sem. 1995 1996/1995 1995/1994 que com una de les portes d'entrada a Europa. Cabotatge -1,4 2,6 -7,1 Exterior 51,2 34,5 0,0 El tràfic del conjunt de la càrrega general ha estat superior al Trànsit 19,3 15,0 42,3 1995, i principalment en el tràfic exterior: les importacions aug menten un 6,9 per cent i les exportacions, un 12,4. En canvi, el tràfic de cabotatge es manté estable. Les principals mercaderies, L'atractiu turístic de Barcelona fa augmentar el nombre el tràfic de les quals ha tendit a l'alça són els vehicles nous i el de creuers. conjunt de la càrrega contenidoritzada (amb un increment glo bal del 9,3 per cent en tones i de l'11,3per cent en Teus) i amb El trànsit de passatgers a través de les estacions marítimes una gran diversitat de mercaderies, principalment de productes presenta un augment en tots els tipus de línies. Per una banda, alimentaris; paper i cartró; detergents i accessoris i components el trànsit de cabotatge, que correspon a les connexions amb les de vehicles. Illes augmenta lleugerament el 1996, després de la caiguda de l'any anterior, i sembla que la forta competència de l'avió (amb Les possibilitats de creixement vénen condicionades no només uns descensos de preus i una ampliació de l'oferta sense prece per l'ampliació del port i l'agilització dels seus serveis, sinó per dents) ha assolit el seu sostre. laplena connexió amb els altres mitjans de transports -en defi nitiva, tot el pla del delta del Llobregat. En aquest sentit, és de Però el més rellevant és el fort augment del nombre de pas ressaltar la recent creació d'una nova línia ferroviària entre els satgers provinents de creuers internacionals. Tot i que en termes ports de Tarragona i Barcelona amb el Benelux, a causa de la absoluts el seu nombre no sigui massa elevat, sí que és impor saturació del port de Rotterdam, destinada principalment al tant per la projecció internacional de la ciutat i pels efectes en la transport de productes químics. Totun indici que la política per seva economia. A més, ja hi ha algunes línies que inicien o aca ser una de les portes d'entrada a Europa comença a ser realitat. ben a Barcelona els seus creuers turístics, i és evident que la re I en la mateixa línia és de ressaltar també la connexió de la modelació i ampliació de les terminals poden potenciar-ho més. nova terminal de contenidors a la xarxa ferroviària. 51 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers i tràfic de mercadel ies a l'aeroport de Barcelona , Avions Passatgers (milers) Mercaderies óries 1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606 1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046 1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634 1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557 1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372 1992 136.082 68.054 68.028 10.037 6.123 3.913 72.421 34.158 39.263 1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841 1994 142.792 73.863 68.929 10.297 6.094 4.202 58.883 27.832 31.051 1995 152.842 80.249 72.593 11.314 6.751 4.563 68.286 31.047 37.238 lr. tr. 35.583 18.766 16.817 2.403 1.509 895 15.034 7.099 7.936 2n. tr. 39.309 20.765 18.544 3.029 1.819 1.209 16.678 7.816 8.862 3r. tr. 40.191 20.868 19.323 3.174 1.792 1.381 16.423 7.849 8.573 4t. tr. 37.759 19.850 17.909 2.708 1.631 1.077 20.170 8.283 11.887 1996 177.678 91.868 85.810 12.919 7.562 5.357 80.076 32.452 47.625 lr. tr. 38.927 20.945 17.982 2.711 1.678 1.033 18.558 7.636 10.922 2n. tr. 44.325 22.832 21.493 3.356 1.960 1.395 19.070 8.211 10.859 3r. tr. 47.206 23.504 23.702 3.700 2.013 1.687 18.651 7.709 10.943 4t. tr. 47.220 24.587 22.633 3.152 1.911 1.241 23.797 8.897 14.900 Font: Aeroport de Barcelona. Variació El 1996 torna a batre rècords de a la notable (%) Avions Passatgers Mercaderies passatgers, gràcies reducció de tarifes i a la promoció de la ciutat, tant per motius 4t. tr. 1996/4t. tr.1995 turístics com de feina. Total 25,1 16,4 18,0 Interior 23,9 17,2 7,4 Des de fa temps, estem acostumats que parlar de les xifres de Internacional 26,4 15,2 25,3 l'aeroport en acabar un any, és parlar de nous rècords. En efec BCN-MDD 15,7 te, més de 175.000 avions - (que fan un promig de prop de 500 - diaris), quasi 13 milions de passatgers (per sobre d'aquesta xifra lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 si considerem els passatgers en trànsit) i més de 80.000 tones de Total 11,2 11,7 18,7 mercaderies són els tres valors que resumeixen el 1996. I en tots Interior 10,7 9,3 6,2 tres casos, l'increment sobre l'any anterior ronda, a grans trets, Internacional 11,6 15,4 29,7 el quinze per cent. Les comparacions amb qualsevol altre any queden, un cop més, distants, i llevat del petit ensurt del el BCN-MDD - 11,3 1993, - món aeroportuari no ha cessat d'expandir-se. 1996/1995 1-li ha dos factors generals que han servit de coixí a lí Total 16,2 14,2 17.3 aquesta Interior 14,5 12,0 4,5 nia ascendent. Per una banda, la liberalització de l'espai aeri ha Internacional 18,2 17,4 27.9 dut a una reducció de tarifes sense precedents, a un augment de l'oferta tant en línies com en horaris, i a una popularització d'a BCN-MDD - 12,3 - questmitjà de transport. Per altra banda, la promoció de la ciu tat a l'estranger, entesa com a atractiu turístic i com a centre de negocis, congressual o firal, no deixa d'anar a més. En efecte, el nombre de visitants que vénen i fan estada a Barcelona ha supe rat els tresmilions en els darrers dos anys, dues vegades la po blació de la ciutat. 52 Usuaris de la línia BCN-MDD (milers) Passatgers per l'aeroport Anys lr.tr. 2n. tr. 3r. tr. 41. tr. Total milions de viatgers variació (%) 13 20 1988 356,9 382,0 300,4 405,5 1.444,7 1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1.660,4 - 15 1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.878,5 12 - - 10 1991 421,9 493,9 377,0 561,6 1.853,9 11 - 1992 556,9 562,3 466,8 537,9 2.123,9 1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8 10- 0 1994 582,5 650,4 516,1 619,5 2.368,6 1995 636,4 684,4 548,2 675,9 2.544,9 - -5 1996 720,0 750,0 606,2 782,0 2.858,2 'o Font: Aeropor de Barcelona. 1991 1992 1993 1994 1995 19)6 Nota: A partir del 1993, les dades recullen el nombre de passatgers de la línia Barcelona-Madrid de totes les companyies ivols, inclosos els regulars. 1-1 total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) milions de viatgers Un augment de passatgers de vols internacionals superior 15 al de nacionals, però que tendeix a equilibrar-se als darrers mesos. En mercaderies, un clar domini del tràfic internacional. 12 La distribució del nombre de passatgers entre vols interiors i 10 vols internacionals no dóna lloc al dubte: l'expansió prové prin cipalment d'aquests últims. Però potser el que més cridi l'aten ció és, contràriament, l'increment del trànsit interior, perquè parlar d'un augment interanual del dotze per cent és rellevant, més encara quan aquest no correspon només a la líniaBarcelo 4 na-Madrid, sinó que també es dóna a la resta de vols interiors. Un cop més, l'augment de l'oferta i la reducció de preus ha per 2 mès assolir aquests increments, peeró també d'altres factors conjunturals, com la saturació de Barajas al final d'any, 0 que va 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 -91 92 93 94 95 96 obligar a desviar alguns vols internacionals a Barcelona. De fet, Interior I Internacional ha estat justament al quart trimestre • I on l'augment de passatgers en interior ha superat el d'internacionals. És evident que l'augment de l'oferta adreçada a captar nous Parallelament, l'increment del trànsit internacional ha estat passatgers i a obrir noves línies no ha girat l'esquena al tràfic de del 17,4 per cent pel conjunt de l'any, repartit de manera força mercaderies, amb un elevat potencial de creixement. Així, s'han homogènia, amb una punta màxima als mesos d'estiu. En aquest produït millores substancials en els serveis de manipulació de cas també, l'ampliació de l'oferta ha estat un element significa mercaderies: instal.lació de nous operadors, ampliació de l'hora tiu: durant el 1996, set noves companyies han començat a operar ri de duana a les 24 hores de dia, o inauguració de la primera des de Barcelona, i s'ha tornat a establir la línia directa Barcelo fase de la terminal multifuncional.En definitiva, un conjunt de na-Tóquio. mesures i d'inversions destinades a aprofitar el potencial de creixement d'un mercat en expansió. Pel que fa a les mercaderies, la diferència entre interior i in ternacional és més acusada. En efecte, aquest últim presenta un augment anual del 27,9 per cent, que contrasta amb el 4,5 de l'interior. 53 Transport públic urbà i de rodalia Transport públic urbà (milers de viatgers Total transportpúblic urbà Xarxa Xarxa FGC milions de viatgers variacio (%) 460 4 1984 236.828 223.400 17.204 477.432 - -3 1985 240.801 212.600 17.247 470.648 455 1986 245.605 193.000 17.707 456.312 -2 450- 1987 247.841 186.600 18.011 452.452 -1 - 1988 253.452 185.900 18.159 457.511 445 O 440- 1989 253.442 175.000 19.101 447.544 --1 - 1990 268.522 174.295 19.836 462.653 435 --2 1991 269.581 173.691 19.844 463.116 430- 1992 260.719 174.234 454.860 --3 19.907 1993 247.804 169.334 18.219 435.357 425 - --4 420 5 1994 237.395 172.877 17.312 427.584 1993 1994 1995 1996 lr. tr. 62.544 42.753 4.787 110.084 total acumulat darrers dotze mesos 2n. tr. 59.613 45.607 4.618 109.838 - taxa de variació interanual (°/0) 3r. tr. 48.039 34.665 3.056 85.760 4t. tr. 67.199 49.852 4.851 121.902 1995 247.185 177.213 17.251 441.649 És evident que el creixement econòmic i de l'ocupació ha pro 1r. tr. 66.587 44.784 4.862 116.233 piciat aquest increment, per una major mobilitat per motius la 2n. tr. 63.300 47.034 4.506 114.840 borals, de lleure i d'estudis, però també és cert que d'altres fac 3r. tr. 50.102 36.368 3.106 89.576 tors hi ha intervingut de manera substancial. En 4t. tr. 67.196 49.027 4.778 121.001 primer lloc un augment de l'oferta: la nova línia 2 de metro que, tot i servir 1996 253.242 181.272 17.992 452.506 una zona territorial que ja estava ben proveïda de transports pú 1r. tr. 67.963 47.408 5.116 120.487 blics, ha captat nous viatgers; un augment de la freqüència de 2n. tr. 64.744 46.906 4.608 116.258 pas en els Ferrocarrils de la Generalitat, la nova línia 10 d'auto 3r. tr. 51.122 36.714 3.193 91.029 bús, que connecta Horta amb la Vila Olímpica i, en general, uns 4t. tr. 69.413 50.244 5.076 124.733 horaris de servei i freqüències més adequats a la demanda. Tot plegat, unit a la bonança econòmica, explica l'increment de* Només es comp abilitzen els passa gers que paguen algun tipus de tarifa. qua Font: Transports de Barcelona iFerrocarrils de laGeneralitat de Catalunya. Lesdades si onze milions de viatgers de pagament al 1996. anteriors al 1990 han estat recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Paranelament a aquests factors, hi ha un altre fet que ha con 4t. tr. 1996/ lr.sem. 1996/ 1996/ 1995/ tribuït a aquest increment del nombre d'usuaris del transport Variació (°/0) 4t. tr. 1995 lr. sem. 1995 1995 1994 públic, i és que la saturació en algunes puntes horàries de la xar xa viària metropolitana i d'accés a la ciutat ha provocat en al Metro 3,3 2,2 2,5 4,1 guns casos un Autobús 2,5 2,7 2,3 2,5 progressiu abandonament del vehicle privat da vant de les dificultats de circulació i d'aparcament, i davant deFGC 6,3 3,8 4,3 -0,3 la Total 3,1 2,5 2,5 3,3 pèrdua de temps en front del transport públic. En definitiva, un fenomen de «canibalisme» -o si es vol, transvasament- en tre dos mitjans que competeixen entre ells. El 1996 confirma el creixement del nombre de viatgers en tots els transports públics a unes taxes més moderades Aquest fenomen es dóna especialment en el ferrocarril de ro que l'any anterior. dalia. Un exemple dar n'és la posada en servei per part dels Ferrocarrils de la Generalitat de l'anomenat «Metro Vallès» en Si el 1995 va ser l'any en què el nombre de viatgers al conjunt les línies de Sabadell i Terrassa. En aquest cas, l'increment de dels transports públics urbans (autobús, metro i les línies urba passatgers és espectacular: si comparem el segon semestre de nes dels Ferrocarrils de la Generalitat) va augmentar després de 1996 amb el mateix període de l'any anterior, es registra un in tres anys a la baixa, el 1996 ha estat el de la confirmació d'a crement de passatgers superior al milió de persones, i que equi quest canvi de signe. val a un augment de l'11,4 per cent. Però elmés rellevant és que la major part d'aquest augment -un 80 per cent segons alguns estudis- prové d'usuaris que anteriorment utilitzaven el trans port privat. 54 Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) RENFE FGC Període C-1 C-2 C-3 C-4 Total Catalans CiS Suburbà Total To , „ , 1989 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 7.904 16.054 23.957 n.d. 1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d. 1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199 1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.127 17.354 26.481 99.043 1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597 1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.196 lr. tr. 5.020 6.064 977 5.907 17.968 2.106 4.106 6.212 24.180 2n. tr. 5.435 6.417 980 6.500 19.332 2.159 3.911 6.070 25.402 3r. tr. 5.941 6.437 860 4.667 17.905 1.739 3.347 5.086 22.991 4t. tr. 5.598 6.930 1.147 6.134 19.809 2.231 5.583 7.814 27.623 1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.215 lr. tr. 5.311 6.983 1.026 6.159 19.479 2.210 4.241 6.450 25.929 2n. tr. 6.283 7.006 1.118 6.087 20.494 2.180 3.681 5.861 26.355 3r. tr. 6.409 5.991 956 5.651 19.007 1.805 3.313 5.117 24.124 4t. tr. 6.107 6.745 1.061 6.972 20.885 2.224 5.698 7.921 28.806 1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.031 lr. tr. 5.893 6.560 1.001 6.809 j 20.263 2.281 4.339 6.620 26.883 2n. tr. 6.328 6.664 1.087 6.991 21.070 2.221 3.912 6.133 27.203 3r. tr. 5.983 5.917 979 6.127 19.006 1.829 3.585 5.415 24.421 4t. tr. 6.535 7.979 1.180 6.950 21.744 2.330 6.451 8.781 30.525 RENFE. Cl: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet. C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet. C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet. C4: Manresa-Terrassa-Barcelona Vilafranca-Sant Vicenç.FGC. Línia Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa. Línia Catalunya i Sarrià, servei suburbà: Barcelona-Terrassa/Sabadell. Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 4t. tr. 1996/ lr. sem. 1996/ 1996/ 1995/ Variació (%) 4t. tr. 1995 lr. sem. 1995 1995 1994 Total ferrocarril de rodalia RENFE 4,1 3,4 2,8 6,5 milions de variació (%) C1 7,0 5,4 2,6 9,6 viatgers 115 6 C2 5,0 -5,5 -1,9 3,4 C3 11,2 -2,6 2,1 5,0 C4 -0,3 12,7 8,1 7,2 110- FGC 10,9 3,6 6,3 0,7 105 - Catalans 4,8 2,6 2,9 2,2 CiS suburbà 13,2 4,2 8,0 -0,1 100 - El fenomen ésmés moderat en la línia dels catalans, on l'in 95 - crement del nombre de passatgers prové del servei suburbà (que cobreix tot l'eix del Baix Llobregat i arriba fins a Olesa), amb 90 -4 un creixement força homogeni al llarg de l'any,mentre que el 1993 1994 1995 1996 servei de rodalia guanya passatgers al primer semestre però en total acumulat darrers dotze mesos perd al segon. - taxa de variació interanual (°/0) El cas de Renfe presenta algunes característiques diferents. En primer lloc, perquè l'atracció de viatgers produïda pel major Amb tot, i llevat de determinades excepcions puntuals (els nombre de desplaçaments entre la ciutat central i les corones dies de vaga de desembre o els dies que va estar tallada per es metropolitanes ja es va donar fa uns quants anys, i la resposta llavissades la línia C4 entre Sant Sadurní i Vilafranca), l'evolu de la companyia ja es va produir. En efecte, tota la xarxa de ro ció global de l'any és positiva: un 2,8 per cent sobre el 1995 en dalia de Renfe s'ha remodelat i actualment les freqüències de el conjunt de les quatre línies. pas en hores punta són molt pròximes a les del transport urbà. Així, el fenomen de captar nous viatgers del transport privat és menys acusat, pel fet que molts ja van fer aquest transvasament fa temps. 55 Activitat turística Visitants i pernoctacio is als hotels de Barcelona Pernoctacions i visitants als hotels de Barcelona milions 7 1990 3.795.522 1.732.902 2,2 1991 4.089.510 1.727.610 2,4 1992 4.333.420 1.874.734 2,3 1993 4.256.524 2.455.249 1,7 1994 4.704.681 2.663.887 1,8 1995 5.674.580 3.089.974 1,8 gn.-fb. 669.962 388.539 1,7 mç.-ab. 1.042.781 534.675 2,0 mg.-jn. 924.567 496.223 1,9 j1.-ag. 1.014.537 547.825 1,9 st.-oc. 1.095.304 580.324 1,9 IIIiii nv.-ds. 927.429 542.388 1,7 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1996 6.341.380 3.061.994 ■ pernoctamons visitants gn-fb 754.806 408.775 1,8 mç-ab 1.130.840 557.520 2,0 mg-jn 1.103.759 536.192 2,1 El fre en el creixement del nombre de visitants després de jl-ag 1.173.453 529.533 2,2 quatre anys d'expansió ininterrompuda i progressiva ve explicat st-oc 1.245.275 548.739 2,3 per diversos motius. D'un cantó, ha estat paral.lela a un empit nv-ds 933.247 481.235 1,9 jorament a finald'any dels resultats de l'activitat econòmica a *Dades expressades en nits. alguns dels principals països d'origen dels visitants estrangers, Font: Tots els quadres igràfics d'aquesta secciósón d'elaboració pròpiaa partir de l'enquesta com és el cas d'Alemanya. Les dades són prou explícites: el flux d'activitat turística de Turisme de Barcelona. de visitants procedents d'aquest país s'ha reduït en un onze per cent en relació amb un any enrere. Els poc més de tres milions de visitants que durant el 1996 Alhora, el mal temps que va caracteritzar la tardor de l'any han pernoctat als hotels de la ciutat han generat 6,3 milions passat possiblement va actuar com a fre pels visitants del seg de pernoctacions, un nou màxim històric que dóna idea de ment de turisme i caps de setmana, especialment dels proce l'intens ritme d'activitat que viu el sector hoteler de la ciutat. dents de la resta d'Espanya, que, en conjunt, disminueixen en un 2 per cent en relació amb el 1995. Per últim, aquest ha estat L'any 1996 ha estat, a la llumde les dades, el més dinàmic de de nou un any olímpic, i aquí sabem molt bé que aquest tipus la història pel sector de serveis de recepció i acollida dels visi d'esdeveniments apleguen un gran nombre de visitants en detri tants. El nombre de pernoctacions generades pels visitants ha ment d'altres destinacions turístiques. mantingut el to alcista dels dos anys anteriors, malgrat que ha acusat un esmorteïment del ritme de creixement. En canvi, el A aquests fets cal afegir un argument d'ordre diferent, com és nombre de visitants atrets reflecteix una situació d'estancament, la pròpia dificultat de mantenir uns ritmes de creixement tan i l'exercici s'ha tancat amb un volum molt semblant a l'assolit elevats com els dels darrers anys, tota vegada que la capacitat un any enrere. d'absorció de l'oferta és limitada; en unes altres paraules, les ex pectatives de creixement de quatre anys enrere, amb una taxa Per bé que les dades dels primers bimestres reflectiren uns ni d'ocupació del 54 per cent i preus estancats, eren clarament su vells de creixement força elevats tant en nombre de pernocta periors a les que raonablement es poden esperar a hores d'ara, cions com de visitants, les dades de la segona meitat de l'any després de quatre anys d'expansió ininterrompuda i un cop han acusat un deteriorament progressiu, especialment pel que fa s'han assolit els elevats nivells d'ocupació mitjana actuals. al nombre de visitants durant el sisè bimestre de l'any.Tot i aquesta interrupció del creixement, cal fer un balanç de tanca ment d'anymolt positiu, quant que, amb tres milions de visi tants, s'ha assolit un volum rècord de pernoctacions: 6,3 milions, un 12 per cent més que l'any anterior. 56 Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Distribució de les pernoctacions per categories hoteleres Nivell d'ocupació (%) Nombre de Nombre de 1996 Categoria En places En habitacions pernoctacions visitants 30,5% (nv-ds 1996) H5* 39,4 63,3 71.659 41.786 8,3% H4* 57,2 65,7 466.494 261.646 4,7% H3* 52,7 60,2 275.790 129.038 H2* 56,1 65,0 77.422 35.039 9.0% H 1* 47,8 53,4 41.882 13.727 47,5% tal 53,9 63,1 933.247 481.236 [1] 1 estrella Ejj 2 estrelles III 3 estrelles 1111 4 estrelles • 5 estrelles L'augment de l'estada mitjana fins a 2,1 nits per visitant permet assolir un nivell d'ocupació mitjana superior al setanta per cent, D'entre les persones que han pernoctat a la ciutat durant l'any el més elevat dels darrers anys. 1996, una de cada dues ha triat un hotel de quatre estrelles. La coincidència de dos ritmes de creixement tan divergents La distribució dels visitants i les pernoctacions per categories entre els visitants i les pernoctacions associades a què al.ludíem hoteleres no mostra gaires novetats en relació amb anys anteriorment ha conduït a un augment immediat de l'estada a la anteriors. Demanera mimètica, ambdues variables s'adapten a ciutat, que ha passat en només un any d'1,8 a 2,1 nits de mitja l'estructura de l'oferta existent, fins al punt que pràcticament na, un augment que pot semblar petit però que en destinacions coincideixen amb ella. Així, per exemple, un deu per cent dels urbanes representa un salt important. visitants s'allotgen en hotels de cinc estrelles que, al seu torn, concentren un deu per cent de les places existents. Aquesta si D'una situació en la que ve un nombre semblant de visitants metria es repeteix a les quatre categories restants, com un al d'un any enrere, però aquests resten més nits a la ciutat, ne exemple d'una perfecta segmentació delmercat en funció dels cessàriament cal fer una valoració positiva. D'una banda, perquè serveis oferts i d'una identificació dels diferents estrats de la de aquests visitants troben elements per allargar l'estada, sigui per manda amb cadascun d'aquests segments de l'oferta. què com a turistes descobreixen més punts d'interès a visitar, si gui perquè com a visitants de negocis, fires o congressos tenen Del total de pernoctacions realitzades en hotels a la ciutat du més assumptes a tractar o fins i tot, en aquest darrer cas, aprofi rant l'any 1996, un 78 per cent s'han produït en hotels de tres i ten per combinar negocis i lleure allargant l'estada estrictament quatre estrelles, i d'aquests, els preferits pels visitants han estat necessària. els d'aquest darrer segment. Probablement, l'evolució d'aquest segment és la que millor descriu la història hotelera recent de la I, per una altra banda, perquè comporta uns nivells d'ocupa ciutat: va ser el que més va créixer arran de l'ampliació i reno ció molt elevats que es converteixen en els millors indicadors de vació que es fa ver amb ocasió dels Jocs Olímpics—entre 1990 i la bona salut del sector hoteler de la ciutat. Amb una mitjana 1992 elnombre de places d'aquest estrat es duplicà—, i, des de d'un 71 per cent d'habitacions ocupades, i un màxim de 82 per llavors, no ha parat d'atreure visitants. Fins i tot al llarg del cent corresponent al bimestre setembre-octubre, han estat els 1996, un any que s'ha tancat amb un estancament del nombre hotels de categoria elevada els que s'han beneficiat d'unsmajors de visitant, els hotels de quatre estrelles han atret un cinc per nivells d'ocupació; en l'altre extrem, els hotels de només una es cent més de visitats que un any enrere. Com a contrapunt, a ca trella han mantingut, com és tradicional, els nivells d'ocupació dascuna de les categories restants s'ha registrat una davallada més baixos. del nombre de visitants. 57 Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants mc-ah'96 1 mi-in'96 il-ap'96 1 st-oc'96 1995 o Sexe (°/0) Homes 68,0 63,1 57,2 63,5 71,5 63,4 65,2 Dones 32,0 36,9 42,8 36,5 28,5 36,6 34,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Edat (%) Menys de 18 anys 0,9 0,2 0,3 - 0,3 0,8 0,3 18-24 7,7 9,2 13,3 8,6 6,5 5,3 8,9 25-34 25,0 25,3 26,1 27,5 24,8 22,0 25,6 35-49 44,7 48,5 44,1 49,6 51,5 51,4 47,9 50-64 21,3 16,6 15,4 14,3 16,9 20,4 17,0 65 imés 0,4 0,2 0,7 - 0,1 0,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Nacionalitat (%) Espanyola 40,9 35,1 30,4 30,6 43,3 37,4 37,0 Madrid 8,9 8,2 6,3 6,6 11,6 10,1 8,7 País Basc 4,0 2,4 2,4 1,4 4,2 2,9 2,8 Andalusia 4,3 3,1 4,9 3,6 3,0 4,3 4,0 País Valencià 4,5 2,5 5,7 4,1 5,2 4,0 4,9 Altres 19,2 18,9 11,1 14,9 19,3 16,1 16,6 Estrangera 59,1 64,9 69,6 69,4 56,7 62,6 63,0 Francesa 8,3 10,2 11,0 7,7 8,7 7,3 8,8 Britànica 7,3 9,3 10,1 9,9 8,0 7,0 8,7 Italiana 5,2 3,6 6,6 6,5 7,0 4,8 5,4 Alemanya 5,4 5,5 3,8 7,7 4,5 6,1 5,5 Nord-americana 8,3 10,1 9,9 9,8 5,3 9,0 8,9 Japonesa 1,3 3,2 0,9 3,0 2,0 1,9 2,3 Altres 23,3 23,0 27,3 24,8 21,2 26,5 23,4 Total • 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Professió de l'enquestat (%) Professional liberal 28,8 27,6 30,5 32,2 28,8 23,3 29,8 Alt directiu 13,5 14,2 11,0 11,3 10,3 14,7 12,3 Quadres intermedis 11,8 10,9 7,6 10,5 13,8 8,0 11,1 Empleat 7,4 5,0 5,9 7,0 8,0 6,2 6,5 Tècnic superior 17,4 12,2 16,1 13,6 17,8 18,2 15,6 Estudiant 6,4 6,6 11,1 7,5 5,0 5,2 7,3 Mestressa de casa 8,9 15,5 12,3 12,9 11,0 17,1 12,2 Altres 5,8 8,0 5,5 5,0 5,3 7,3 6,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100, Això no obstant, no s'ha de llegir com un repartiment des Durant l'any 1996 han pernoctat a la ciutat més d'1,1 milions de igual en la millora de l'activitat del sector. L'augment en el turistes, el que suposa un rècord històric de visitants per aquest nombre de pernoctacions, potser el millor indicador dels aquí motiu. Es confirma, així, el fort atractiu cultural i de lleure que disponibles del nivell de facturació del sector, ha estat força ho exerceix la ciutat i del que tanbona valoració fan els turistes. mogeni, i totes les categories hoteleres se n'han beneficiat. Els increments registrats oscil.len des del 5,4 per cent als hotels de La tònica d'estancament del nombre de visitants descrita tres estrelles fins el 16,7 dels hotels de quatre estrelles. anteriorment reflecteix una visió general que, matisada amb l'a nàlisi dels motius que atreuen els visitants, s'enriqueix notable D'entre els factors que alimenten l'èxit d'aquest segment ho ment. No han estat ni els visitants per motiu de negoci ni els tu teler sense descuidar la importància de l'estructura de l'ofer ristes els que han provocat aquest fre al creixement del volum ta-, cal parlar de la preferència que hi manifesten els visitants de visitants. Ambdós grups, que quantitativament suposen un 80 per motiu professional i turístic, que representen un 75 per cent per cent del total de visitants, han tingut un comportamentmo del volum de clients d'aquest segment. deradament expansiu, al voltant del dos per cent. 58 Activitat turk11,_ 13arcclona COI1OI11lJ Perfil del visitant (%) Motiu del viatge (%) Sexe 60 100 50 80 40 30 ji ji 20 1 10 1993 1994 1995 1996 0 Professional Turisme Fires i Altres homes dones i etapa viatge congressos emi 1993 [11994 = 1995 1996 (%) Edat (anys) 60 El contrapunt se situa en els fluxos de visitants atrets per as sistir a un congrés o com a expositors o visitants a la Fira, que 40 disminueixen un 5,6 i un 25,7 per cent respectivament en relació amb un any enrere. Un calendari de fires que genera fluxos irre gulars de visitants depenent del tipus i de la periodicitat dels sa lons que se celebren, i unes activitats 20 congressuals sotmeses, pràcticament per definició, a una gran variabilitat, expliquen aquesta davallada. Per contrastar aquestes oscil.lacions, només cal veure que el nombre de visitants atrets per ambdós motius 0 durant el 1996 és un 28 per cent superior al de dos anys enrere.1992 1993 1994 1995 1996 fins 24 = de 25 34 1111 de 35 49 50 i més Al perfilmonòton i tradicional del a a a visitant de negocis —home d'edat mitjana amb una categoria professional elevada s'oposa cada cop amb més força el que imposa el visitant per turisme—més jove, amb una lleugera preeminència En concret, al llarg del 1996 han pernoctat a la ciutat 1,3 mi de les dones i amb categories professionals molt més diverses. lions de persones per motius professionals i 1,1 milions per mo tius turístics, uns volums superiors als assolits en qualsevol dels Com es pot imaginar, l'existència entre els visitants d'un bloc anys precedents. Al darrere d'aquest procés expansiu cal situar tan important de persones que vénen a fer negocis o per motius la consolidació en l'escenari internacional de Barcelona com a professionals condiciona totalment el perfil del visitant tipus.El ciutat de negocis i com a destinació turística, fenomen que s'ha resum d'aquest perfil no és cap novetat: és el d'una persona comentat diverses vegades en aquestes pàgines. A banda dels amb elevada categoria professional, d'uns quaranta anys, home, elements endògens que conformen les potencialitats de la ciutat, de nacionalitat estrangera, que coneix perfectament l'aeroport cal ressenyar que la recent liberalització del transport aeri —que del Prat perquè ja ha vingut més vegades i sempre en avió, i que ha suposat una ampliació del nombre de vols i destinacions i un viatja sol. A més, de manera creixent, tendeix a destinar una abaratiment de tarifes—constitueix un element exogen d'impor part creixent de la seva despesa extrahotelera en lleure i entre tància, quant que obre noves perspectives de creixement, fona teniment. mentalment en el segment turístic. 59 Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants )) 9~hiálkil-6ap. 6 Motiu de la visita (°/0) Comercial/Negocis/Professionals 39,2 40,9 29,6 47,6 48,5 42,1 43,2 Turisme 23,8 36,7 55,4 30,6 28,3 28,0 36,3 Fires 12,1 2,7 8,1 5,0 7,2 5,4 Congressos 9,1 5,4 5,2 4,4 6,0 6,6 6,3 Etapa viatge 3,1 3,5 3,8 2,0 4,8 7,3 3,4 Motius familiars i acompanyants 3,0 6,0 3,4 0,9 3,3 5,6 3,6 Altres 9,7 4,8 2,6 6,4 4,1 3,2 1,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Raons d'elecció de Barcelona* (%) Coneixement previ 17,3 18,3 16,1 7,6 19,6 14,6 15,7 Per recomanació 15,0 14,4 20,1 16,0 13,0 15,6 16,2 Motius familiars i acompanyants 12,7 18,2 12,4 10,8 10,5 19,6 12,9 Etapa viatge 7,9 22,5 23,3 32,2 14,4 20,2 19,7 Informació (fulletó...) 17,3 9,7 8,9 8,5 13,7 6,9 11,5 Recomanació agència viatges 2,5 1,5 1,4 4,2 4,6 2,0 2,8 Altres 27,3 15,4 17,8 20,7 24,2 21,0 21,2 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Repetitivitat de la visita (°/0) No cap vegada 26,7 26,3 46,4 29,7 19,3 29,0 29,4 Una vegada o més 73,3 73,7 53,6 70,3 80,7 71,0 70,6 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Mitjà de transport utilitzat (%) Avió 68,4 72,7 57,1 69,9 64,0 71,3 67,1 Vehicle propi 18,4 15,3 28,8 18,0 27,5 15,5 20,8 Autocar/Autobús 9,8 4,5 5,6 8,7 4,2 6,9 6,2 Tren 2,3 4,6 7,2 3,3 3,8 5,5 4,8 Altres 1,1 2,9 1,3 0,1 0,5 0,9 1,1 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- * Hom només ha enquestat elsvisitants per motius de turisme i d'etapa de viatge. És un Visitants estrangers: principals països d'origen perfil que contrasta vivament amb el que ofereixen els visitants (%) per motius turístics, grup en el que les dones són majo ria, l'edat mitjana es rebaixa fins a trenta anys, i els estudiants,20 les mestresses de casa i els jubilats suposen la meitat dels visi tants. A més, gairebé sempre vénen acompanyats. Un recorre 15 gut pels principals punts d'interès de la ciutat confirma la impor _ tància quantitativa dels turistes que cerquen allotjaments alternatius als hotels (únics establiments en què es basa l'en 10 questa que aquí s'analitza), com albergs, cases d'hostes o cases d'amics i familiars, sense oblidar la creixent importància del tu risme que s'allotja en vaixells de creuers i que, en només dos anys, ha crescut un 60 per cent. La distribució dels visitants per lloc d'origen no mostra tam 0 poc variacions significatives en relació amb els anys precedents: França Itàlia Alemanya G. Bretanya EUA Japó els de nacionalitat estrangera superen els de procedència espa 1993 1994 1995 1996 nyola en una proporció de dos a un. D'entre els espanyols, des taca la creixent importància dels que provenen de comunitats que fins fa poc tenien molt poca rellevància en aquest capítol, fruit de l'ampliació de destinacions i de l'abaratiment de tarifes del tràfic aeri. Pel que fa als d'origen estranger, cal ressenyar l'estancament del grup més nombrós, el de procedents dels Es tats Units, i l'augment dels britànics, dels francesos i dels japo nesos; aquest darrer grup ha experimentat un creixement del 20 per cent en relació amb un any enrere, fet sens dubte vinculat a la posada en marxa des del juny del 1996 d'un vol d'Ibèria amb recorregut Madrid-Barcelona-Tóquio. 60 Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) -ab'96 Iii '96 st-oc'96 nv-ds'96 Durada de l'estadamitjana a la ciutat Dies 3,0 2,9 2,8 3,1 2,7 2,7 2,9 Nits 2,0 2,1 2,2 2,3 1,9 1,8 2,1 Acompanyat per (%) Sol 32,3 32,1 18,4 42,4 42,7 32,5 34,4 Amic/companys 35,9 26,4 29,7 29,5 28,1 30,6 30,0 Amb la família 27,4 39,2 45,4 25,8 26,4 33,2 31,8 Amb fills 7,5 9,6 13,8 7,3 7,8 8,9 9,1 Sense fills 19,9 29,6 31,6 18,5 18,6 24,3 22,7 Grup organitzat 1,5 0,3 1,8 0,2 1,0 0,9 1,0 Altres 2,9 2,0 4,7 2,1 1,8 2,8 2,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Distribudó de la despesa extrahotelera (°/0) Menjar/beguda 72,0 71,0 63,0 70,0 72,0 75,8 70,0 Compres 5,0 3,0 4,0 7,0 6,0 2,0 4,9 Entreteniment 9,0 11,0 20,0 9,0 11,0 8,9 11,3 Transport intern 14,0 15,0 13,0 14,0 11,0 13,2 13,6 Altres 1,0 0,2 0,2 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Valoració dels enquestats sobre els següents punts (Mitjana, sobre la base d'una valoració de al 10) Oferta arquitectònica 8,2 8,1 8,4 8,1 7,9 7,9 8,2 Oferta cultural 7,8 7,6 7,9 7,5 7,4 7,4 7,7 Entreteniment 8,1 8,2 8,2 7,8 7,7 7,7 8,0 Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,2 7,2 7,3 7,0 7,1 7,1 7,2 Accessos 7,8 8,1 7,8 7,7 7,7 7,4 7,9 Transport públic 8,0 8,0 7,9 7,5 7,3 7,3 7,7 Nivell d'informació 6,8 6,8 6,8 6,5 6,6 6,5 6,7 Seguretat ciutadana 6,0 6,0 6,3 5,4 5,4 5,8 5,9 Contaminació atmosfèrica 5,1 4,9 5,4 4,9 4,8 5,0 5,0 Sorolls 5,1 5,0 5,4 4,9 4,8 5,0 5,0 Neteja general de la ciutat 5,2 4,9 5,4 4,7 4,7 5,0 5,0 Relació qualitat/preu oferta restauració 7,6 7,5 7,4 7,4 7,4 7,2 7,4 Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,4 7,3 7,4 7,2 7,3 7,3 7,3 Relació qualitat/preu oferta comercial 7,9 7,9 7,0 7,4 7,6 6,6 7,5 Per Valoració de diferents de la ciutat últim, atenent a la valoració que dels diferents aspectes aspectes de la ciutat fan (1996) els visitants, l'oferta arquitectònica, la cultural i la d'entreteniment destaquen com aspectes que generen més sa Oferta arquitectònica tisfacció entre els visitants, sensedistinció entre els turistes i els que vénen Oferta cultural per motius professionals. Aquests i la resta d'aspectes analitzats obtenen una Entreteniment mitjana conjunta de notable, la més ele vada dels darrers anys, i no hi ha cap aspecte que sigui valoratCaràcter ciutadans amb una nota inferior al cinc. Accessos Aquesta satisfacció general que senten els visitants quan deixen la ciutat i que transmeten Transport públic quan tornen als seus llocs d'origen és un dels millors elements amb Informació la de la la turística. Seguretat què compta promoció ciutat, especialment ciutadana Contaminació atmosfèrica Sorolls Neteja general Qualitat/preu (restaurant) Qualitat/preu (oL hotelera) Qualitat/preu (oL comercial) 1 Nota: Els signes de la dretamostren com ha evolucionat la valoració en relació amb els mateixos mesos de l'any passat. 61 Activitat congressual Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre Delegats Congressos Conv 1990 329 44 373 12,7 95.060 10.364 105.424 10,7 1991 284 40 324 -13,1 107.912 61.754 169.666 60,9 1992 286 24 310 -4,3 100.089 8.375 108.464 -36,1 1993 416 294 710 129,0 126.294 49.029 175.323 61,6 1994 314 389 703 -1,0 87.536 77.395 164.931 -5,9 1995 316 423 739 5,1 89.483 78.110 167.593 1,6 1996 301 531 832 12,6 106.119 106.967 213.086 27,1 Nota: Als Congressos també s'inclouen simposis, conferències, jornades i cursos, i a lesConvencions, els viatges d'incentius. Font: Barcelona Convention Bureau. Turisme de Barcelona. Distribució de les reunions celebrades el 1996 Sector que les genera Sen de celebració Nombre de delegats (%) De Congress on Empresa 65,3 Hotel 73,7 de 40 a 99 18,0 41,0 Mèdic-sanitari 11,1 Palau de congressos 6,8 de 100 a 249 37,0 38,0 Cultural i científic 6,9 Universitat 5,6 de 250 a 499 25,0 13,0 Social 6,6 Auditoris privats 5,5 de 500 a 999 15,0 6,0 Tecnològic-industrial 3,0 Hospitals 3,4 1000 i més 5,0 2,0 Econòmic 2,2 Entitats professionals 2,0 D'altres 4,9 D'altres 3,0 Total 100,- Total 100,- Total 100,- 100,- Nombre de reunions Caràcter de les reunions congressos delegats 250.000 800 Congressos 9 % Jornades 200.000 7 % 600 Convencions 150.000 44% Convencions 21% 400 100.000 200 50.000 Jornades Congressos 6% 13% 0 O 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 II congressos - delegats • Internacional Nacional El notable impuls que es registra en el segment de les Si bé normalment la celebració d'alguns congressos en es convencions durant el 1996 referma la posició de Barcelona pecial, els de caràcter internacional- eclipsa a nivell de reper en el disputat mercat de les reunions internacionals. cussió en els mitjans de comunicació la resta de reunions que se celebren al llarg d'un any a la ciutat, cal subratllar la creixent En conjunt, durant el 1996 es van celebrar a Barcelona un to importància d'aquestes reunions menys vistoses. La major part tal de 832 reunions, de les quals pràcticament dos terços van te de les convencions celebrades són de caràcter empresarial, i la nir caràcter internacional. Entre congressos, simposis, conferèn pràctica totalitat se celebra en hotels de tres i quatre estrelles. cies, jornades, cursos, convencions i viatges d'incentius es van En conjunt, en el total de reunions celebrades predominen les congregar més de 210 mil delegats. D'aquests, pràcticament la que compten amb menys de 250 delegats, i l'estada mitjana que meitat van participar en convencions, confirmant-se el fort dina fan a la ciutat els assistents és de tres dies i mig, lleugerament misme que caracteritza aquest segment en els darrers anys. superior a l'estada mitjana d'un any enrere. Efectivament, les dades revelen un augment espectacular en re lació amb un any enrere. Les convencions celebrades superen en un 25 per cent les de l'any anterior, i han assistit un 37 per cent més de delegats. Aquestes dades posen de relleu el creixent im pacte econòmic de l'activitat d'aquest segment sobre els serveis de recepció i acollida dels visitants. 62 V. Mercat Immobiliari Consum de ciment Consum aparent de ciment Consum aparent de ciment Província de Barcelona Cata unya milers de tones 11111111 Tones Núm. índex* Tones Núm. índex* 1.200 1990 2.613.640 100,- 3.793.304 100,- 1991 2.532.335 96,9 3.652.683 96,3 1.000 1992 2.502.844 95,8 3.745.209 98,7 1993 2.145.106 82,1 3.143.324 82,9 800 1994 2.171.980 3.202.300 600 lr. tr. 559.975 84,5 800.295 84,0 2n. tr. 566.377 84,1 847.400 83,8 400 1 3r. tr. 520.671 82,7 768.226 83,0 4t. tr. 524.957 83,1 786.379 84,4 200 1995 2.198.691 3.434.545 0 dia lr. tr. 586.265 84,1 913.452 87,4 1992 1993 1994 1995 1996 2n. tr. 601.077 85,4 932.858 89,7 LII Província de Barcelona 3r. 508.797 85,0 801.002 90,5 13 Resta de Catalunya tr. 4t. tr. 502.552 84,1 787.233 90,5 taxa de variació interanual 1996 2.064.850 3.303.899 10 lr. tr. 510.872 81,2 799.504 87,5 2n. tr. 566.920 79,9 884.850 86,3 3r. tr. 484.052 79,0 817.617 86,7 4t. tr. 503.006 79,0 801.928 87,1 _eL Nota: Les dades dels darrers do ze mesos són provis'onals. * Números índexde l'acumulat dels darrers dotze mesos. 11. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper Oficemen. -10 Variació (°/0) prov. Barcelona Catalunya 15 II 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 0,1 1,9 2n. sem. 1996/2n. sem. 1995 -2,4 2,0 -20 1992 1993 1994 1995 1996 1996/1995 -6,1 -3,8 1995/1994 1,2 7,3 EJProvíncia de Barcelona EJ Catalunya U Espanya Malgrat el bon ritme que manté el subsector de la construcció L'alentiment del ritme de creixement del sector es registra residencial, les restriccions pressupostàries que afecten l'obra després de dos anys de fort impuls en els que actuà, juntament pública i la feblesa de la construcció no residencial imposen amb la indústria, com a motor del creixement de l'activitat eco un perfil negatiu en el conjunt del sector. nòmica. La dinamització de l'oferta que provocà el desenvolu pament del Pla de l'Habitatge arreu, i uns nivells d'activitat més Si bé l'any 1996 ha presentat un perfil, en termes generals, modestos però expansius als subsectors de la construcció no re d'una clara recuperació de l'activitat econòmica i d'una correc sidencial i de l'obra pública, constituïren les bases d'aquella no ció dels desequilibris d'ordre macroeconómic, en el sector de la table expansió. construcció el balanç de tancament de l'any no és pas tan posi tiu, ja que queda per darrere dels nivells de creixement que Un cop s'ha deixat enrere aquesta fase, i malgrat que la cons s'han registrat a la resta de sectors. trucció residencial presenta un perfil molt positiu a tots els àm bits analitzats, no és suficient per a compensar la feblesa de El retrocés progressiu al llarg dels mesos centrals de l'any dels l'edificació no residencial -afectada per una situació d'atonia valors del VABdel sector, tant a Catalunya com a Espanya, és que en alguns segments comença a donar signes de vitalitat-, un mostra del deteriorament del nivell d'activitat del sector. Tot en especial, de l'obra pública, limitada per la política de conten i que les dades dels darrers mesos de l'any apunten una lleugera ció del dèficit públic. En aquest sentit, l'inici dels processos per millora, no sembla que de moment hagi incidit en una recupera a la licitació d'un paquet important de carreteres a nivell estatal ció de les expectatives dels empresaris del sector, que han anat és, sens dubte, una molt bona notícia per la recuperació de les perdent confiança en l'evolució de l'activitat al llarg de l'any, expectatives dels empresaris del sector. fins a assolir el darrer trimestre un nivell inferior en vuit punts al corresponent al mateix període de l'any passat. Hom pot es perar unamillora d'aquestes expectatives de confirmar-se els in dicis de redreçament observats a finald'any, sustentats en una moderada recuperació del consum de ciment i en una lleugera millora de l'ocupació sectorial. 65 Construcció d'habitatges Construcció d'habitatges' allEr 1 Resta RMB Regió Metropolitana Resta Cataluny ' Acaba 1987 3.828 3.146 17.120 12.663 20.948 15.809 26.875 19.618 47.823 35.427 1988 3.480 3.302 21.756 13.221 25.236 16.523 35.632 19.214 60.868 35.737 1989 4.720 3.218 22.532 17.373 27.252 20.591 36.398 25.010 63.650 45.601 1990 2.724 2.431 14.841 15.988 17.565 18.419 19.797 24.105 37.362 42.524 1991 2.157 2.503 14.725 14.403 16.882 16.906 16.468 20.488 33.351 37.394 1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.980 1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679 1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814 lr. tr. 704 426 5.875 3.522 6.579 3.948 3.510 3.236 10.089 7.184 2n. tr. 695 477 5.604 4.923 6.299 5.400 4.620 3.732 10.919 9.132 3r. tr. 539 505 5.391 3.448 5.930 3.953 3.813 3.098 9.743 7.051 4t. tr. 818 722 6.006 4.827 6.824 5.549 4.867 3.898 11.691 9.447 1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547 lr. tr. 740 950 6.399 4.401 7.139 5.351 5.166 3.422 12.305 8.773 2n. tr. 801 612 6.426 5.288 7.227 5.900 4.790 3.816 12.017 9.716 3r. tr. 913 526 4.524 4.389 5.437 4.915 3.683 3.414 9.120 8.329 4t. tr. 655 553 4.812 5.221 5.467 5.774 4.287 3.955 9,754 9.729 1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 16.676 14.956 46.344 39.812 lr. tr. 997 383 6.930 5.596 7.927 5.979 4.617 3.784 12.544 9.763 2n. tr. 976 763 6.408 6.036 7.384 6.799 4.425 4.508 11.809 11.307 3r. tr. 804 358 5.553 4.499 6.357 4.857 3.705 3.493 10.062 8.350 4t. tr. 1.311 1.036 6.689 6.185 8.000 7.221 3.929 3.171 11.929 10.392 1 Fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliac'ons. Nota: no es comptabilizen els habitatgespúblics en la seva totalitat. Font: Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col.legis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Barcelona Resta RMB Habitatges iniciats Variació (°/0) Iniciats Acabats Iniciats Acabats (%) (taxa de variació interanual) 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 100,2 87,3 39,0 18,5 105 2n. sem. 1996/2n. sem. 1995 34,9 29,2 31,1 11,2 1996/1995 31,5 -3,8 15,4 15,6 45 - 1995/1994 12,8 24,0 -3,1 15,4 25 - L'any 1996 ha estat escenari d'un notable cre'xement de l'activitat de la construcció residencial, tant a Barcelona com a la resta de la regió metropolitana. Per primer cop en aquesta dècada s'han superat els 4.000 -15 - i els 25.000 habitatges iniciats respectivament. Si bé les dades de començament d'any ja feien pensar que el 35 IV.95 1.96 11.96 111.96 1V96 1996 seria un exercici expansiu per a la construcció residencial, el fort augment detectat durant el quart trimestre permet quali Barcelona • RMB •Catalunya ficar de modestes aquelles primeres projeccions. Efectivament, l'any s'ha tancat amb xifres insòlites en els darrers temps: a Bar celona s'han superat els 4.000 habitatges iniciats; a la regió me Aquests volums de producció s'han assolit després d'una in tropolitana s'ha arribat pràcticament als 30.000; i a Catalunya, tensificació del ritme de creixement, que s'ha registrat de mane han estat més de 46.000 els projectes visats durant l'any.Unes radesigual als diferents àmbits analitzats. Quan tot semblava in xifres que recorden molt més les assolides durant l'anterior cicle dicar que els espectaculars increments registrats des del 1992 expansiu a finals dels vuitanta que qualsevol de les registrades començaven a minvar, l'any 1996 ha estat el de la represa d'un durant la present dècada. impuls considerable: a Barcelona l'augment del nombre de pro jectes visats en relació amb l'any anterior ha estat del 31,5 per cent; a la regiómetropolitana, del 17,4 per cent; i a Catalunya, del 7,3 per cent. En tots els casos, espectacularment superiors als registrats un any enrere, quan es detectà un moderat creixe ment a Barcelona i un estancament a la resta d'àmbits. 66 fonstrucciú d'habitatges Habitatges iniciats Distribució percentual dels habitatges iniciats a Catalunya milers (%) 70 100 60 80 50 40 60 30 40 20 20 10 0 1 0 11111 fli 1111 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 • E • Barcelona • Resta RMB Resta Regió I Resta Catalunya E Catalunya S'accentua la concentració de la producció residencial dintre de Amb una notable ampliació de l'oferta residencial d'habitatge la regió metropolitana. Pràcticament dos de cada tres habitatges principal, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental es consoliden iniciats a Catalunya se situen a Barcelona o a la seva àrea com a eixos d'expansió del centre metropolità. d'influència. Si ens cenyim a l'àmbit de les set comarques de la regió me La intensificació del creixement a Barcelona i a la regió me tropolitana, cal destacar, en primer lloc, les espectaculars taxes tropolitana ha contribuït al refennament d'un tret bàsic de la de creixement que es registren al Barcelonès i al Baix Llobre construcció residencial dels darrers anys: la creixent concentra gat. Naturalment, en el primer cas absorbeix l'impuls ja comen ció dels nous habitatges a les zones urbanes de Catalunya, i, en tat que ha experimentat Barcelona. El cas de BaixLlobregat especial, a l'àrea de Barcelona. Any rere any, la regió metropo mereix una especial atenció, quant que les dades posen de relleu litana s'ha convertit en destinatària preferida pels constructors el progressiu i constant augment del nombre d'habitatges ini per situar les noves promocions residencials, fins al punt que la ciats en els darrers anys, sense presentar per ara indicis d'esmor resta de Catalunya, amb un 36 per cent del total d'habitatges teïment del ritme de creixement. iniciats el 1996, ha perdut 24 punts percentuals en només deu anys. Una pèrdua que reflecteix una estructura territorial de l'o ferta molt diferent a la que imperava a finals dels vuitanta, quan la producció d'habitatges en zones turístiques i de segona resi dència constituïa un dels principalsmotors del sector residen cial. Per contrast, aquestes dades posen de relleu elbaix ritme de construcció que es detecta a la resta de Catalunya, on s'ha regis trat una davallada del nombre de projectes visats del 7 per cent en relació amb un any enrere. Destaca que de les 34 comarques que aquí s'engloben més de la meitat han experimentat varia cions negatives, entre elles dues de les que corresponen a àrees urbanes —el Segrià, amb una davallada del 27,2 per cent, i el Gironès, amb una davallada del 2,4 per cent. La tercera gran àrea urbana no barcelonina, el Tarragonès,ha experimentat un creixement del 8,8 per cent. 67 ,11,11.1.1CCIO dhibiI Habitatges iniciats a la regió metropolitana Habitatges iniciats/1000 habitants Barcelona Alt Penedès Vallès Baix Llobregat Oriental Barcelonès Garraf Vallès Occidental Maresme Maresme Vallès Occidental die Vallès Oriental Regió Metropolitana Catalunya Alt Baix Barcelonès 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Penedès Llobregat 1=1 mitjana anual 1992-1995 .11 1996 cm=MII De la resta de Garraf comarques de l'àrea de Barcelona, tant el Ma resme com l'Alt Penedès i el Garraf registren taxes de creixe EZ:=. ment elevades, superiors al deu per cent en relació amb un any enrere. En canvi, el Vallès Oriental presenta una taxa de varia ció lleugerament negativa. La concentració de la nova producció d'habitatges en les àrees urbanes a què apel.làvem anteriorment es fa palesa en les 1993 ri 1994 1995 1996 dades relatives als municipis més grans de la regió metropolita na en termes d'habitants. Sabadell i Terrassa són, a banda de Barcelona, els que concentren un volum superior, un fenomen Efectivament, la tercera comarca de Catalunya en termes de habitual aquests darrers anys. En conjunt, en només set anys els població resident ha assolit uns valors d'edificació residencial dotze municipis de més de 50.000 habitants de la regió metropo molt semblants, en termes absoluts, als del Vallès Occidental, la litana —on hi viu lameitat de la població de Catalunya—, han comarca on durant tota aquesta dècada s'han construït any rere passat de concentrar un 16 per cent a un 26,6 per cent del total any més habitatges. El fet que les dues comarques siguin força de l'oferta residencial de nova construcció. comparables en termes de superfície i nombre d'habitants, i que gaudeixin d'una localització privilegiada en relació amb la xarxa d'infraestructures de primer ordre, permet parlar de processos paral.lels. Si a això s'afegeix que totes dues han estat destinatà ries de fluxos migratoris procedents de la ciutat central i que, en conseqüència, han vist augmentar el nombre de residents, és fà cil percebre perquè els promotors i constructors continuen te nint confiança en l'absorció dels habitatges que estan posant al mercat en ambdues àrees. 68 Habitatges iniciats als grans municipis de la Regió P Població Habitatges iniciats Variacions anuals (%) 1991 1992 1993 1994 1995 1996 93/92 94/93 95/94 96/95 Barcelona 1.643.542 2.819 2.336 2.756 3.109 4.088 -17,1 18,0 12,8 31,5 l'Hospitalet de Llobregat 272.578 221 276 292 788 474 24,9 5,8 169,9 -39,8 Badalona 218.725 345 304 773 754 849 -11,9 154,3 -2,5 12,6 Sabadell 189.404 613 1.219 1.492 1.269 1.486 98,9 22,4 -14,9 17,1 Terrassa 158.063 1.563 1.956 1.612 1.756 1.643 25,1 -17,6 8,9 -6,4 Santa Coloma de Gram. 133.138 96 120 86 208 206 25,0 -28,3 141,9 -1,0 Mataró 101.510 370 628 768 723 964 69,7 22,3 -5,9 33,3 Cornellà de Llobregat 84.927 206 562 515 412 606 172,8 -8,4 -20,0 47,1 Sant Boi de Llobregat 77.932 190 281 783 746 706 47,9 178,6 -4,7 -5,4 el Prat de Llobregat 64.321 242 185 191 158 503 -23,6 3,2 -17,3 218,4 Cerdanyola del Vallès 56.612 191 242 995 1.084 393 26,7 311,2 8,9 -63,7 Granollers 51.873 257 615 484 293 399 139,3 -21,3 -39,5 36,2 Total 12 municipis 3.052.625 7.113 8.724 10.747 11.300 12.317 22,6 23,2 5,1 9,0 TotalRegió 1 4.117.644 16.141 19.429 23.590 23.338 27.442 20,4 21,4 -1,1 17,6 Total RMB 4.264.422 18.036 21.289 25.632 25.270 29.668 18,0 20,4 -1,4 17,4 TotalCatalunya 6.059.494 34.301 35.967 42.442 43.196 46.344 4,9 18,0 1,8 7,3 *Municipis de la Regió I que tenen més de 50.000 residents (cens del 1991). Nota: Fins a 1995 les dades dels municipis inclouen reformes i amp iacions, excepte per aBarcelona. Per aquesta raó, les variacions entre 1996 i 1995 no són homegènies. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya i la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. El panorama que reflecteixen les dades no és gaire diferent Des del 1992 més de deu mil unitats familiars han rebut algun del que es venia apreciant al llarg dels darrers anys. Com hem tipus d'ajut públic per accedir a un habitatge a Barcelona. vist, en tot cas cal parlar d'una accentuació de les tendències, En quatre de cada cinc casos, ha estat per adquirir un habitatge tant en termes de ritme de construcció comde concentració de usat a preu taxat. la producció en l'àrea de Barcelona i el seu entorn. El primer Pla de l'Habitatge 1992-95 va aconseguir tant la di Aquesta situació és conseqüència de lapolítica d'ajuts a la namització de l'oferta com posar a l'abast d'un segment molt construcció o a l'adquisició d'habitatge principal que, plasmada nombrós de la població l'adquisició d'habitatge principal. Com en un instrument de gran envergadura com és el Pla de l'Habi se sap, un context de tipus d'interès i de condicions de finança tatge, ha tingut un impacte molt positiu. Impacte que, a diferèn ment progressivament favorable com el que es va donar a partir cia del que ha succeït a la resta de Catalunya, a Barcelona s'ha de 1993 ha esdevingut un marc molt adient pel desenvolupa concretat, per condicionants de l'oferta, en la figura de preu ta ment delPla. El Pla 96-99 actualment en curs, ha ampliat el xat usat. ventall de figures protegides, i tot fa pensar que tindrà un im pacte similar. De moment, les xifres del primer any de vigència efectiva mostren una gran confiança dels constructors en la ca pacitat de la demanda per tal d'adquirir els productes que estan construint. 69 Habitatges acabats a la ciutat de Barcelona Total acabats (a + b)* 2.503 4.103 2.708 2.130 2.641 2.422 16.507 a. Habitatges lliures 1.855 3.826 2.395 1.591 2.422 2.252 14.341 b. Habitatges protegits 648 277 313 539 219 170 2.166 b.1. Promoció privada 9 0 1 1 0 0 11 b.2. Promoció pública 639 277 312 538 219 170 2.155 c. Preu taxat 178 676 1.759 1.767 2.402 2.110 8.892 c.l. nou 4 59 207 80 91 106 547 c.2. usat 174 617 1.552 1.687 2.311 2.004 8.345 Total habitatges que han rebut ajut públic (b + c) 826 953 2.072 2.306 2.621 2.280 11.058 *Fins l'any 1995 la xifra d'habitatges acabats incloia els habitatges amb reformes i ampliacions. A partir de 1996 només inclou l'obra nova. Font: DGAH iCol.legi d'Aparelladors. I lahi1ai2c de Puoteeeió oficial de nova construcció' Habitatges de promoció pública Catalu4r1 "711~1~ Resta Barcelona atalunya 1993 19 2.687 4.070 6.7 7 1994 338 2.691 3.531 6.22 2 1993 619 1.912 653 2.565 1995 242 3.406 5.633 9.02 9 1994 693 2.457 586 3.043 1995 623 1.489 190 1.679 1996 257 3.093 3.199 6.2Ç 2 1996 481 947 338 1.285 lr. tr. 184 617 779 1.3Ç 6 2n. tr. 73 1.242 960 2.2( 2 3r. tr. 0 297 721 1.01 8 1993 302 838 217 1.055 4t. tr. 0 937 739 1.6ï 6 1994 538 1.294 244 1.538 1995 219 967 575 1.542 1996 170 913 373 1.286 1993 17 948 1.734 2.6£ 2 1994 1.111 2.381 3AÇ 2 1 Fins a 1995 les dades 1 corresponen a laRegió I. Font: Direcció General 9 d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. 1995 130 1.708 3.451 1996 2.984 3.814 6.7ç8 546 1.247 1.7ç3 Com hem comentat lr. tr. repetidament en aquestes pàgines, con 2n. tr. 1.163 543 1.706 vindria tenir presents altres efectes que poden derivar de mante 3r. tr. 684 983 1.667 nir-se uns ritmes de creixement molt elevats durant un llarg pe 4t. tr. 591 1.041 1.622 ríode, ja que la capacitat d'absorció de la demanda no és illimitada, molt la demanda encara ele 1 Fins a 1994 lesdades inclouen reformes i per que potencial sigui ampliacions. 2 Fins a 1994 lesdades corresponen a la Regió I. vada. Hi ha diverses raons que fan pensar en un necessari ajus Font: Direcció General d'Arquitectura iHabitatge. Generalitat de Catalunya. tament, en un horitzó de mitjà abast, entre una estructura de de manda canviant i una oferta molt orientada, fins ara, a proveir d'uns béns massa homogenis. Efectivament, en un context dominat per unes expectatives incertes en altre tipus d'obres, ha augmentat el nombre de pro motors i constructors que han optat per reorientar la seva activi tat cap a la construcció residencial, en la confiança que la de manda -tant la que proveeix el Pla de l'Habitatge com la que des del mercat lliure se'n beneficia de la millora de l'accessibili tat via estancament dels preus de venda i davallada dels tipus d'interès-, mantindrà el dinamisme que l'ha caracteritzat en els darrers quatre anys. 70 (IrLI i Projectes visats a Barcelona (prov.) Projectes d'habitatges visats milers visats variació (°/0) pel Col.legi d'Arquitectes (Província de Barcelona) 35 100 Habitatges 30 50 1983 16.188 10.227 5.961 1984 13.644 8.014 5.630 1985 15.260 9.104 6.156 25 1986 11.621 7.965 3.656 1987 17.919 12.577 5.342 20 -50 1988 26.330 22.819 3.511 1989 32.942 30.222 2.720 1990 20.489 19.203 1.286 15 100 1991 21.570 20.077 1.493 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1992 21.868 19.687 2.181 1993 22.730 18.925 3.805 habitatges visats en els darrersdotze mesos taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos 1994 27.744 23.929 3.815 - lliures - protecció oficial lr. tr. 6.337 5.660 677 2n. tr. 7.329 5.949 1.380 3r. tr. 6.970 6.043 927 Són per un cantó, de caire demogràfic, com les vincula 4t. tr. 7.108 6.277 831 raons, des al creixement de noves llars unipersonals o pluripersonals i 1995 30.884 26.641 4.243 als fenòmens migratoris; i, per un altre cantó, hi ha tot un ven lr. tr. 7.547 5.660 1.887 tall d'aspectes lligats a la situació laboral i a la regularitat i 2n. tr. 6.801 6.285 516 quantia dels ingressos d'un segment important de la demanda. 3r. tr. 10.154 9.034 1.120 Tot i que els ajuts públics per a l'adquisició d'habitatges aconse 4t. tr. 6.382 5.662 720 gueixen suavitzar bona part de l'impacte de la càrrega en aquest segon cas, es fa difícil pensar que es pugui perllongar durant 1996 34.758 32.351 2.407 molts més anys una situació com l'actual, en la què, a nivell lr. tr. 9.099 8.466 633 agregat, són moltes les economies domèstiques 2n. tr. 9.066 8.623 443 que han compro tr. mès les 3r. 7.780 7.167 613 seves rendes salarials més o menys precàries en el paga 4t. tr. 8.813 8.095 718 ment d'un crèdit hipotecari per un període molt dil.latat de ir temps i en perjudici d'altre tipus de despeses. Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. Tot això sense oblidar que la construcció nova representa, en Projectes visats si, un important cost per a la comunitat en termes d'ocupació de Protecció sòl -excepte en el cas d'edificació per substitució-, i que hi ha Variació (°/0) Total Lliures oficial altres opcions, com la rehabilitació i el manteniment en bones 4t. tr. 1996/4t. tr. 1995 condicions del parc existent, 38,1 43,0 -0,3 que possibiliten l'accés a un habi 2n. sem. 1996/2n. sem. 1995 0,3 3,9 -27,6 tatge com a bé d'ús, tant en règim de compra com de lloguer. 1996/1995 12,5 21,4 -43,3 1995/1994 11,3 11,3 11,2 71 Llicències d'obres Sostre previst a les llicencies d'obres aprovades (m2) Sostre de nova planta Reforma Residencial Aparcament L. comercials Oficines Equip. i hotels Indúst. i altres Total nou' i Ampliació 1988 275.752 210.327 59.141 56.149 32.542 47.953 681.864 140.903 822.767 1989 480.800 403.524 174.196 79.260 59.436 94.756 1.291.972 114.772 1.406.744 1990 451.787 629.003 241.413 267.339 301.827 111.789 2.003.158 202.625 2.205.783 1991 252.847 435.874 122.016 202.940 127.512 55.567 1.196.756 147.425 1.344.181 1992 192.105 278.695 110.557 86.292 82.541 50.917 801.107 194.087 995.194 1993 286.341 507.874 119.905 105.890 106.016 57.222 1.183.248 375.741 1.558.989 1994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.612 1995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.241 1.370.940 lr. tr. 98.262 84.320 19.941 2.867 15.044 13.932 234.366 84.501 318.867 2n. tr. 116.165 256.634 137.146 6.843 10.109 11.118 538.015 89.539 627.554 3r. tr. 66.868 54.060 20.114 0 24.628 2.856 168.526 65.501 234.027 4t. tr. 56.631 35.033 15.878 2.085 6.438 9.727 125.792 64.700 190.492 1996 298.914 202.588 86.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.468 lr. tr. 49.862 38.157 10.729 29 12.442 5.765 116.984 85.274 220.135 2n. tr. 50.611 39.908 14.429 1.181 7.349 3.083 116.561 62.242 210.373 3r. tr. 55.035 57.595 14.639 14.927 10.493 2.008 154.697 39.027 214.728 4t. tr. 143.406 66.928 46.797 3.221 9.376 5.756 275.484 139.055 435.232 1. Fins l'any 991 inclou el sostre de nova planta dels projectes d'ampliació. 2. A partir de 1996canvia la classificació perusosien els diferents epígrafses comptabilitzen els usosassignats per plantes.El totalrecull la resta d'usos iper això éssuperior al sostre nou més el de reforma i ampliació. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. Sostre de nova planta previst a les llicències d'obres Habitatges i places d'aparcament (milers m2) 2.500 Habitatges Places nous amp. i reforma total d'aparcament - 2.000 1992 1.815 98 1.913 11.499 1993 2.761 689 3.450 19.609 1994 2.483 349 2.832 14.202 - 1.500 1995 3.978 927 4.905 15.642 1996 3.400 1.053 4.453 6.521 1.000 500 La importància de les promocions destinades a la construcció d'habitatges es fa palesa tant en termes de sostre -un 45 per cent del total nou previst, al que caldria afegir el sostre destinat 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 a places d'aparcament i a locals comercials;tradicionalment ubi cats en soterranis i com en la o residencial baixes-, proporció que aparcaments locals comercials plantes representen els nous edificis residencials: un contundent 84 % 1111 indústries oficines • equipaments i hotels sobre el total dels previstos. Com s'ha comentat repetidament en aquestes pàgines, aquestmoment dolç que viu la construcció El to expansiu del sostre de reforma i ampliació, i el residencial a Barcelona té les seves arrels en la coincidència protagonisme de les promocions residencials en el segment d'una política d'ajuts tant a la construcció com a l'adquisició de l'obra nova, són els trets més destacables de l'evolució d'habitatges, en la millora de les condicions d'accés via davalla de les llicències d'obres aprovades durant el 1996. da dels tipus d'interès i d'estancament de preus de venda, i en la manca d'expectatives que afecta la resta d'usos, amb l'excepció La principal novetat de les darreres dades disponibles de lli d'alguns projectes singulars de llarga maduració i d'especial sig cències d'obres majors és el notable augment que ha experimen nificació per a la ciutat, tant per la magnitud de sostre que re tat el sostre previst durant la segona meitat de l'any, i, en parti presenta com per la seva ubicació. cular, durant el quart trimestre. Aquest fet ha permès tancar el 1996 amb uns volums de sostre similars als dels altres anys pa De la lenta però creixent evolució dels segment de la reforma rells de la dècada, que fins ara han estat seguits d'anys clara només podem fer una valoració molt positiva, per la significació ment expansius. I si aquest creixement sobtat ha estat una nove que de cara a la ciutat té la rehabilitació del parc existent, tant tat en un any dominat per l'atonia, el cert és que no ha d'habitatges com de la resta d'edificis. Les perspectives més que contribuït a modificar els trets bàsics que anunciaven les prime favorables de què gaudeix el subsector de la rehabilitació i la res dades de l'any: la creixent importància del sostre destinat a creixent preocupació per la conservació del patrimoni immobi reformes i ampliacions, i la proliferació de promocions residen fiari ens reafirmen en la idea que l'única solució vàlida per a re cials que ha situat, per primera vegada d'ençà començament de soldre la manca d'habitatge assequible a la ciutat passa necessà la dècada, la superfície residencial en primer lloc quant a con riament i en primer lloc, per la conservació i la rehabilitació del centració de volum de sostre. parc existent. 72 73 Evolució dels preus al mercat immobiliari: habitatges i places d'aparcament F.\oluLi() dek preus il mereIt inanobiliari residencial Evolució del preu dels habitatges . . ..,..... _ , ptes/m2 , i . 250.000 Segona mà Preu de Nova Preu Preu Preu lloguer 200.000 - Període planta d'oferta transacció ponderat (ptesJm2/me 1986 70.852 57.814 150.000 - 1987 94.994 79.456 1988 141.090 132.815 1989 190.543 163.205 100.000 - 1990 203.274 195.829 1991 213.920 205.465 150.554 169.564 1.146 50.000 1992 229.614 214.459 190.107 201.959 942 1993 234.238 207.501 184.900 199.701 937 1111111111111 1994 233.907 212.757 197.475 208.405 944 1995 243.027 227.409 203.962 215.682 955 1975 1980 1985 1990 1995 - Nova planta - Segona mà (preu oferta) 1996 238.474 218.196 198.462 210.466 912 Font:Tecnigrama i Departament d'EstudisFiscals de l'Ajuntament de Barcelona. Font: Tecnigrama, Departament d'EstudisFiscals de l'A untament de Barcelona, Forcadell i elaboració pròpia. A banda d'aquestes sèries primàries de dades, que cobreixen Introducció de fet tots els segments de preus delmercat residencial, volem insistir en el que anomenem preu ponderat i que no és altra cosa Presentem a continuació el tradicional ventall de dades referi que un preu mitjà, calculat a partir dels de nova planta i dels de des a l'evolució dels preus al mercat immobiliari residencial de segona mà. És un preu virtual pensat per resumir en una sola xi Barcelona. L'anàlisi que les acompanya vol ajudar a fer més en fra i a efectes comparatius, la totalitat del mercat residencial. tenedor i transparent un mercat tradicionalment caracteritzat per l'opacitat i l'heterogeneïtat. I és que a aquestes dues carac Atès que en el mercat immobiliari barceloní el nombre de terístiques s'hi afegeix l'elevada atomització dels agents que hi transaccions en el segment de la segona mà és moltmés elevat operen i el fet que sovint una mateixa persona, física o jurídica, que en el de nova construcció -un fet lògic i alhora força singu assumeix el paper d'oferent i de demandant. lar en comparació amb la resta de municipis de l'entorn, on l'o ferta nova té un major pes relatiu- sembla necessari disposar Abans de centrar-nos en el comentari i l'anàlisi de les dades d'un preu sintètic de sostre residencial, que reflecteixi l'evolució farem un breu recordatori de les fonts en què ens basem. La in del conjunt del mercat sense necessitat de segmentar-lo entre formació referida al preu i l'oferta del sostre residencial de nova oferta nova i de segona mà. I amb més raó quan a moltes zones construcció -incloses les places d'aparcament- prové dels es de ' la ciutat aquesta darrera supleix, com posa de manifest la si- tudis de conjuntura immobiliària que semestralment realitza militud de preus, l'oferta de nova, ja sigui perquè aquesta no co l'empresa Tecnigrama sobre les promocions acabades o en cons breix segments importants de la demanda -la situada en els dos trucció que estan a la venda. Quant al mercat secundari, les da extrems de solvència, però especialment el baix-, perquè ofe des relatives al preu d'oferta han estat obtingudes pel Departa reix productes massa homogenis per una demanda canviant, o, ment d'Estudis Fiscals d'aquest Ajuntament a partir d'un simplement, perquè no n'hi ha. seguiment sistemàtic de l'oferta que els agents, immobiliaris o privats, publiquen a la premsa diària. Els preus de transacció dels habitatges de segona mà i els de lloguer provenen de l'ín dex mensual que elabora l'empresa d'assessorament i gestió im mobiliària Forcadell. 74 Volum de transaccions realitzades pelsAPIS Volum de crèdit bancari per a l'adquisició d'habitatge saldos bilionsptes. Espanya 60 14 40 12 20 I0 20 —40 —60 1 1 1991 1992 1993 1994 1995 1996 O 1995 1996 Font: DadesdelsAPIS facilitades per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 Nota: Saldosa final de període. Font: Banco de España. L'evolució recent dels preus dels habitatges L'evolució dels preus dels habitatges durant la segona meitat Més concretament, sembla que s'ha d'imputar a l'espectacular del 1996 ha confirmat la tendència moderadament a la baixa augment de l'oferta a l'Eixample —el districte amb la mitjana manifestada a començament d'any. Així, i en mitjanes anuals, el de preus més ajustada a la del conjunt de la ciutat— i en menor lleu repunt dels preus detectat durant el 1995 no ha tingut conti mesura al districte de Sant Andreu —on es registra el preu mit nuïtat. jà més baix de la ciutat—el major impacte en la pèrdua de pes relatiu de les promocions més cares sobre el total de la ciutat L'augment de l'oferta nova a base de promocions petites en conseqüència, de l'estancament dels preus. i disperses a lapràctica totalitat de districtes de la ciutat, a més d'afavorir el descens del preu mitjà de l'habitatge, Un canvi en l'estratègia dels constructors orientant els seus ajuda a retenir la població a la ciutat, ja que ofereix a una part productes cap a una franja de demanda molt més àmplia, de la demanda latent la possibilitat de millorar les condicions que s'ha materialitzat en una reducció de la superfície mitjana, de vida sense abandonar el barri. ha dinamitzat notablement el mercat. El millor aliat i gran protagonista extern d'aquesta estratègia ha estat, sens dubte, En el segment de nova construcció, un dels elements que pre la davallada dels costos de finançament. sumiblement ha afavorit l'estabilitat dels preus de venda ha es tat l'augment de l'oferta. Un augment que, a diferència del que El preu mitjà de venda del sostre residencial de nova cons es va produir amb la sortida al mercat de les promocions olímpi trucció en oferta a la ciutat durant el 1996 s'ha situat en poc més ques, ha estat força significatiu i general a gairebé tots els dis de 238.000 pessetes m2, un nivell de preus a mig camí entre les trictes, inclòs Sant Martí si es deixen de banda els dos mil habi 243.000 del 1995 i les 234.000 del bienni 1993-1994. En definiti tatges olímpics. Convé matisar aquest fet perquè una lectura va, un preu perfectament ajustat a la tendència lleument alcista precipitada de les dades pot induir a confusió si no es té en que segueix elmercat d'ençà el 1992 i que es concreta en un compte que fins el 1995 s'incloïen les promocions olímpiques a augment mitjà anual d'escassament un u per cent. Contrària l'oferta residencial de la ciutat, encara que pràcticament la tota ment, si es pren com a referència el preumitjà de venda pagat litat d'aquests habitatges estaven venuts. per un habitatge, l'evolució dels darrers quatre anys és d'un des cens anual mitjà superior a l'u per cent. Aquesta evolució diver Volem insistir en l'element distintiu d'aquest recent creixe gent és resultat d'una lleugera reducció de la superfície mitjana ment de l'oferta: el fet que les noves promocions es trobin dis per habitatge, que, per primer cop en els darrers tretze semes perses té fortes implicacions de cara a la renovació de barris tres, s'ha situat fregant per sota els 110 m2 construïts. consolidats i per a les persones que hi viuen, especialment si aquestes decideixen canviar d'habitatge sense haver de renun ciar al seu entorn i a les xarxes de relació creades. És fàcil de veure que és un model clarament diferent a les grans operacions que introdueixen de cop molts habitatges al mercat i alhora, creen barris. 75 Evolució del preu dels habitatges i del tipus d'interès hipotecari Evolució del preu i de la superfície dels habitatges nous preu (milers ptes/m2) tipus d'interès (°/0) mi ions de ptes. m2 250 18 35 125 - 17 240 - 16 230 30 - 15 120 - 14 220 - 13 25 210 1 15 - 12 - 11 200 - 10 20 110 190 - 9 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 180 8 — preu (milions ptes.) — superfície (m2) 1991 1992 1993 1994 1995 1996 — Preu habitatges nous — Preu habitatges 2a. mà (oferta) Font:Tecnigrama i elaboració pròpia. Tipus d'interès hipotecari (total d'entitats) Font: Bancode España, Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona ielaboració pròpia. Si el que cercaven els promotors amb aquesta estratègia era augmentar el volum de transaccions realitzades, hi ha força indi cadors que mostren que ho estan aconseguint. Així, el volum Aquestes dades posen de manifest que l'estratègia seguida d'operacions realitzades pels Apis ha tornat a reprendre amb pels promotors d'habitatges per poder oferir un producte amb força el creixement, després de la petita interrupció del semestre un preu més ajustat a la capacitat adquisitiva de la demanda precedent. Les declaracions dels Apis són plenament consistents s'ha centrat bàsicament en reduir la superfície construïda. Una amb l'evolució del volum de crèdit bancari destinat a l'adquisi estratègia òbvia, que no sacrifica benefici empresarial, però de ció d'habitatge, que, amb un augment del 10 per cent del saldo recorregut limitat, ja que hi ha condicionants físics importants viu a Espanya al setembre del 1996, confirma el dinamisme del com ara les superfícies, el grau d'aprofitament i la situació dels mercat. Com es pot veure al gràfic adjunt, el creixement ha estat solars, que condicionen les característiques de la nova edificació. espectacular, i en només quatre anys, s'ha doblat el volum de A això cal afegir el fet que la demanda més solvent d'habitatge recursos que les entitats financeres han prestat per a aquesta fi nou normalment prové d'unitats familiars consolidades i/o ex nalitat. tenses que aspiren a millorar les seves condicions de vida, un fet que sovint passa per ocupar un habitatge més ampli i amb més Convindria també aclarir que sovint s'utilitzen d'altres indica equipament, tant propi com comunitari. dors per a demostrar precisament l'argument contrari, la debili tat delmercat. Hi ha qui esgrimeix que la disminució de la ràtio Amb aquesta opció, a més, l'oferta pot competir per un seg de vendes per promoció revela un alentiment del ritme de ven ment molt ampli de demanda—que cerca habitatges d'entre 18 des, però la feblesa d'aquest argument ésmanifesta si es consi i 28 milions, pràcticament la meitat de l'actual oferta—, que es dera el més que notable augment del nombre de promocions trobava en el dil-lema de renunciar a l'atractiu de la centralitat o construïdes en els darrers anys —a finals de 1996 hi havia un beneficiar-se del diferencial de preus amb municipis de l'entorn seixanta per cent més de promocions amb habitatges en fase de i amb possibilitat, a més, d'optar a un habitatge nou de protec venda que en 1992. La implicació és immediata: amb un volum ció oficial o a preu taxat més fàcilment que a Barcelona. efectiu de vendes similar, aquest indicador pot continuar dismi nuint sense que això signifiqui un afebliment delmercat. Aquest canvi d'orientació dels constructors s'ha de llegir com un canvi de filosofia o una mesura de xoc per dinamitzar les Elmillor aliat que han tingut els promotors per accelerar el vendes que, de moment, s'ha traduït en una retallada d'un milió ritme de vendes ha estat, sens dubte, la favorable evolució de i mig de pessetes en el preumitjà d'un habitatge a Barcelona en les condicions de finançament, amb una davallada dels tipus els darrers quatre anys. Una disminució que encara s'amplia d'interès que pot qualificar-se d'històrica. Sovint hem analitzat més en alguns districtes, com veurem més endavant. les implicacions que s'en deriven de fet, deixem pel capítol següent l'evolució de l'accessibilitat de l'habitatge a Barcelo na—, però, a grans trets, ho podem resumir en què una situació en laqual han coincidit un estancament dels preus de venda i una disminució efectiva del cost de finançament han permès ei xamplar notablement el segment de població capaç d'afrontar tant les despeses inicials com el compromís de pagament a llarg termini del crèdit sol-licitat. 76 Evolució de l'oferta d'habitatges de nova planta' Localització de l'oferta nova per districtes Districte 1991 1992 1993 1994 1995 1996 Habitatges 1.400 1. Ciutat Vella 57 79 195 180 191 340 2. L'Eixample 608 540 777 622 929 1.105 1.200 3. Sants-Montjuïc 648 784 733 802 674 908 1.000 4. Les Corts 136 121 242 349 461 470 5. Sarrià-Sant Gervasi 161 220 290 227 489 601 800 6. Gràcia 101 162 286 223 249 268 600 7. Horta-Guinardó 670 563 619 575 559 561 8. Nou Barris 247 105 118 157 124 322 400 9. Sant Andreu 367 367 411 263 253 428 200 10. Sant Martí 2.168 2.873 2.603 3.035 3.047 1.238 O Barcelona 5.163 5.814 6.274 6.433 6.976 6 6.241 Districtes 1 Oferta referida al segon semestre de cada any. Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Promocions 60 50 El mercat de segona mà registra una davallada més intensa que el de nova planta, en part com a reacció al rebrot ao de preus de l'any anterior, en part a conseqüència de l'augment 30 d'estoc que deriva del dinamisme del mercat nou. Per altra banda, els lloguers continuen la tònica de descens per tal 20 de compensar el creixent atractiu de l'opció de compra. 10 El mercat de segona mà, pel qual és igualment vàlida l'argu o mentació precedent sobre el dinamisme delmercat, revela una 6 davallada de preus lleugerament més acusada que la registrada Districtes en el segment d'habitatge nou. Un fet lògic si es considera el probable increment de l'oferta que s'ha produït en aquest seg =mitjana 1990-91 ffi 2n. sem. 96 ment fruit, al seu torn, de l'augment del volum de transaccions d'habitatges nous. L'estreta interrelació entre ambdós submer Font:Tecnigrama i elaboració pròpia. cats, subratllada pel fet que sovint qui compra un habitatge nou se'n desprèn alhora d'un de segona mà, es confirma com l'ele ment més significatiu dels que determinen l'evolució dels preus Anàlisi de l'oferta en aquest segment. El tret més destacable de l'oferta nova és que està molt Per últim, l'evolució dels lloguers mostra coms'ha accentuat escampada. On més s'hi construeix és als districtes lleugerament el ritme de la davallada ja observada en el primer més poblats, i on més creix l'oferta és en els districtes semestre de l'any, fins a tancar l'exercici amb una reducció del on els preus són més baixos. 4,5 per cent en relació amb un any enrere. Es tracta d'una evo lució que es manifesta de manera homogènia a pràcticament Ja hem destacat anteriorment els trets més importants de les tots els districtes, i s'ha d'interpretar com una reacció a la crei característiques de l'oferta: la proliferació de promocions de di xent competència que suposa l'opció d'habitatge de compra en mensions mitjanes i petites arreu de la ciutat, per un cantó, i la front del lloguer, arran de la millora en l'accessibilitat a l'habi progressiva davallada de la superfície construïda mitjana dels tatge en propietat que s'ha anat registrant en els darrers anys. habitatges, per l'altre. Dos trets que, comhem vist, han tingut una notable incidència sobre els preus. Tot i que hi ha un segment de població—format tant per re sidents habituals com per població flotant—, que fa una aposta Una incursió en les dades per districtes ofereix una gran decidida pel lloguer, la major part de la població no en fa una quantitat de matisos que les dades mitjanes de la ciutat ama qüestió de principis, i es guia per allò que pensa que li convé guen. En primer lloc, que l'expansió de l'oferta ha estat genera més en termes econòmics. I la compra d'un habitatge, que per litzada, però especialment destacada a Sant Andreu, Nou Barris met gaudir d'ell com a béns d'ús i alhora actua com a inversió i Ciutat Vella, els tres districtes amb preu mitjà més baix. En que gaudeix d'important incentius fiscals, es perfila com una op tots tres casos l'augment de l'oferta és superior al seixanta per ció molt atractiva enfront dels actuals nivells de lloguer. cent en relació amb l'any anterior. D'altra banda, Sant Martí —ja sense els habitatges olímpics, però a punt que comencin les obres de Diagonal Poblenou—, i l'Eixample, els dos districtes més poblats de la ciutat, són els que concentren els volums d'oferta nova més importants. 77 Preu dels habitatges de nova planta (2n. semestre 1996) Superfície Preu de venda mitjana (ptesJm2) Preu de venda dels habitatges (milers ptes.) Districte 2 consinfits reu mit'à variaicóió'' (%) màxim mínim . 1. Ciutat Vella 105,9 212.867 18,2 22.677 49.000 9.500 2. L'Eixample 104,5 247.720 4,0 25.394 55.000 13.900 3. Sants-Montjuïc 95,6 215.088 -1,9 20.377 35.500 9.000 4. Les Corts 131,2 260.966 2,4 36.638 235.000 12.000 5. Sarrià-Sant Gervasi 157,1 372.403 0,4 60.833 140.000 11.900 6. Gràcia 104,8 229.932 -1,8 24.254 60.000 12.000 7. Horta-Guinardó 115,0 216.988 -1,1 24.804 44.000 15.000 8. Nou Barris 101,9 208.249 2,2 21.243 27.770 12.500 9. Sant Andreu 102,5 196.137 -1,2 19.851 29.900 14.000 10. Sant Martí 99,0 215.130 4,1 21.079 40.000 12.000 Barcelona 109,8 238.392 -1,0 27.128 235.000 9.000 Variació (2n. semestre 1996/2n. semestre 1995). Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Preu dels habitatges per districtes Preus de venda màxims i mínims milers ptes/m2 dels habitatges nous 400 Districtes Preu mitjà 10 9 300 8 7 200 o 1 111~ 100 4 3 1 o 1 Districtes I I I I I I I I -I =habitatges 20 40 60 80 100 120 140 160 240 de habitatges 2a. mà nova planta (preu transacció) milions de pessetes Font: Tecnigrama,Forcadell ielaboració pròpia. Font: Tecnigramaielaboració pròpia. Que en una ciutat es puguin trobar habitatges nous des de 9 fins Quant a promocions, el perfil que domina és el d'un edifici en a 235 milions de pessetes demostra que hi cap tothom. el que s'ubiquen uns vint habitatges de mitjana. La dispersió Que el 72 per cent de l'oferta oscil.li entre 15 i 30 milions s'ha reduït substancialment, i oscil.la entre els onze habitatges revela la importància de les classes mitjanes. per promoció de Gràcia i els 36 de Sant Martí. Per altra banda, la reducció de la superfície mitjana dels habitatges ha estat tam Com és habitual, els habitatges nous en venda situats en els bé força generalitzada, però especialment destacable a Les districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi destaquenmolt dels Corts i a Sant Martí, per sobre del 12 per cent en relació amb que configuren l'oferta de la resta de districtes. Són uns habitat un any enrere. ges moltmés grans, i el seu preu de venda és molt superior, sempre en termes de mitjana. L'anàlisi entre els preus màxims i mínimsmostra una extraordinària dispersió a ambdós casos, que contrasta amb uns valors molt més centrats a l'entorn de la mit jana a la resta de la ciutat. 78 1 Evolució de l'oferta i del preu dels habitatges (2n.semestre 1996) Distribució de l'oferta d'habitatges per intervals de preu i districtes 4 habitatges 1.600 1.400 1.200 1.000 800 • • 600 • • 400 • 200 0 1 I I I 1 In 11-1 I 01101 <10 10-15 15-20 20-25 25-30 30-50 50-70 70-100 +100 milions pta. = Les Cortsi Sarrià-Sant Gervasi Resta de districtes Font:Tecnigramai elaboració pròpia. L'evolució seguida pels preus en els diferents districtes mos Evolució del preu mitjà dels Evolució de l'oferta tra, en una visió general, petites oscil.lacions que es van com habitatges (ptes/m2) d'habitatges pensant any a any; per exemple, a Ciutat Vella el preu/m2 ha disminueix • disminueix augmentat, en termes anuals, per sobre del deu per cent en rela manté • amb un es es manté ció any enrere, probablement com a reacció de la dava augmenta • augmenta llada del 8 per cent de l'any anterior. A la resta de districtes s'observen unes variacions pràcticament insignificants però do Font: Tecnigrama i elaboraciópròpia. minades per signes negatius, confirmant la tendència de correc ció dels preus a la baixa després del lleu repunt de l'any anterior. Les taules i els gràfics adjunts ho il.lustren clarament. Per bé que només representa un 17 per cent del total, aquesta oferta Els canvis estructurals a què alludiem anteriorment quant a arrossega a l'alça la mitjana de preus i de superfície del conjunt la tipologia de l'oferta s'observen en una visió retrospectiva. de la ciutat. Si l'excloem, la superfície mitjana dels habitatges Quatre anys enrere, elpreu mitjà de venda era de 28,9 milions dels altres vuit districtes de la ciutat es redueix fins a 103 m2, i el de pessetes, 1,3 milions més que pel 1996. A sis dels deu distric preu fins a 22,4 milions de ptes. Un preu que s'ajusta molt més tes, els preus han davallat entre un i deu milions; a dos distric al que raonablement pot assumir una part important de la de tes, s'han mantingut, i a dos més, han pujat: a Sant Martí dos manda i que, en fer referència a més d'un 80 per cent de l'ofer milions i a CiutatVella, cinc. Precisament, aquest darrer distric ta, tempera molt els valors resum que més difusió obtenen i que, te simbolitza una metamorfosi emblemàtica, amb una profunda tal com hem vist, ofereixen només una visió parcial de la reali transformació urbana; el sol fet que els constructors privats tat. s'animin a construir habitatges, els posin a la venda a un preu semblant al de Gràcia—23 milions de mitjana—, i que els ven guin a un ritme similar a la resta de districtes, és un bon indica dor del camí recorregut, tota vegada que fins l'any 1991 l'oferta nova en aquest districte era inexistent. 79 Preu de les places d'aparcament en edificis residencials de nova planta. Tipologia de l'oferta (2n. semestre 1996) Preu mitjà Tipologia de l'oferta (°/0) Districte 1. Ciutat Vella 2.631 -7,7 6,7 6,7 86,7 100,- 2. L'Eixample 2.798 -7,8 27,1 1,7 71,2 100,- 3. Sants-Montjuïc 2.509 -11,7 20,0 3,6 76,4 100,- 4. Les Corts 2.790 -5,8 26,1 8,7 65,2 100,- 5. Sarrià-Sant Gervasi 3.131 -8,4 0,0 25,0 75,0 100,- 6. Gràcia 2.619 -12,7 28,0 16,0 56,0 100,- 7. Horta-Guinardó 2.687 -11,8 6,7 3,3 90,0 100,- 8. Nou Barris 2.517 -10,3 13,3 6,7 80,0 100,- 9. Sant Andreu 2.446 -3,7 8,3 4,2 87,5 100,- 10. Sant Martí 2.391 -11,8 22,2 11,1 66,7 100,- Barcelona 2.653 -10,1 17,7 7,7 74,5 100,- La distribució de les places d'aparcament en tres categories fa referència a les promocions d'habitatges de nova planta segons si aquestes disposen o no de places d'aparcament i-si en disposen- del règim de venda vinculat a la venda de l'habitatge. Variació (2n. semestre 199612n. semestre 1995). Font: Tecnigrama i elaboració pròpia. Preu de les places d'aparcament Evolució del preu de les places d'aparcament (en edificisresidencials de nova planta) milions de pessetes milions de ptes. 5 4,0 _ 3,5 - _ 3,0 - 2,5 - _ ÌÏÌ Ì: 2,0- 1,5 5 6 10 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 Districtes - - preus nominals preus constants 1989 1989 1992 1996 Places d'aparcament Per bé que en el lapse de temps transcorregut les situacions dels diferents districtes han evolucionat de manera divergent Amb un cost mitjà de 2,7 milions, el preu de les places -la situació de dèficit s'ha corregit substancialment en els dis d'aparcament noves se situa en el mínim de la dècada. trictes en què era més greu, i especialment en els darrers dos anys, amb la proliferació de promocions residencials petites i es Les darreres dades disponibles referides al preu de les places campades que han proveït de places zones consolidades de la d'aparcament situades en edificis residencials de nova planta re ciutat on rarament s'en construïen-, a aquesta pèrdua de valor velen que el procés de davallada que les caracteritza d'ençà el generalitzada de les places d'aparcament no escapa cap districte, 1993 no presenta alteracions significatives en relació amb el se i oscil.la des del 3,7 per cent a Sant Andreu fins el 12,7 per cent mestre precedent. En tot cas, podríem parlar d'una estabilització de Gràcia en relació amb el mateix semestre de l'any passat. El en el ritme de descens, i, per primer cop en els darrers set se preu registrat a Sarrià-Sant Gervasi -3,1milions- és l'únic que mestres, la variació registrada és menys negativa que la del se supera la barrera dels tres milions que, tot just un any enrere mestre precedent -un 10,1 enfront d'un 11,7 per cent. Com es constituïa lamitjana de la ciutat. Precisament, a la resta de dis pot veure al gràfic adjunt, en termes constants el preu se situa trictes el preu se situa en una estreta franja a l'entorn de la mit força per sota del que s'havia registrat l'any 1989, aproximada jana, amb una homogeneïtat insòlita si ho comparem amb tres ment en un quart de milió de pessetes. anys enrera o amb els preus dels habitatges. 80 Evolució del cost d'accés a l'habitatge Accessibilitat familiar a l'habitatge a Barcelona Entrada (RFD) Renda Finançament Esforç eco Preu de familiar En `)/0 de Tipus Quota men venda (ptes.) disponible (ptes.) Preu/RFD En ptes. la RFD d'interès (%) sual en ptes. Nova _ planta _ 1989 22.544.000 2.998.747 7,5 6.763.200 2,3 16,1 249.508 99,8 1990 24.315.000 3.371.347 7,2 7.294.500 2,2 16,7 276.789 98,5 1991 26.246.000 3.642.013 7,2 7.873.800 2,2 16,0 289.106 95,3 1992 28.937.000 3.978.926 7,3 8.681.100 2,2 15,0 303.749 91,6 1993 30.198.000 4.183.217 7,2 9.059.400 2,2 14,0 301.619 86,5 1994 29.159.000 4.434.210 6,6 8.747.700 2,0 10,4 240.388 65,1 1995 30.517.000 4.722.434 6,5 9.155.100 1,9 11,0 260.141 66,1 1996 27.673.000 4.958.556 5,6 8.301.900 1,7 9,5 216.100 52,3 1989 10.292.670 2.998.747 3,4 3.087.801 1,0 16,1 113.915 45,6 1990 12.351.240 3.371.347 3,7 3.705.372 1,1 16,7 140.600 50,0 1991 13.549.860 3.642.013 3,7 4.064.958 1,1 16,0 149.255 49,2 1992 17.109.630 3.978.926 4,3 5.132.889 1,3 15,0 179.598 54,2 1993 16.641.000 4.183.217 4,0 4.992.300 1,2 14,0 166.211 47,7 1994 17.772.750 4.434.210 4,0 5.331.825 1,2 10,4 146.520 39,7 1995 17.337.000 4.722.434 3,7 5.201.100 1,1 11,0 147.789 37,6 1996 17.266.194 4.958.556 3,5 5.179.858 1,0 9,5 134.833 32,6 Nota: El tipus d'interès considerat és el del conjunt d'entitats. Eltermini d'amortització és de 15 anys. Font: Les taules i gràfics d'aquest apartat són d'elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama, Forcadell, Departament d'Economia Aplicada de la U.A.B. iBanco de España. Un dels model és a de canvis Renda familiar disponible avantatges d'aquest que, partir Tipusd'interès hipotecari en les dues hipòtesis que s'estableixen per estimar l'esforç eco (milions de ptes.) (0/0) nòmic total en el cas de recórrer al finançament bancari -estal 5 18 vi previ o percentatge d'entrada i termini d'amortització- es pot optar per diferents alternatives. El cas 4 que es presenta con 16 templa un termini d'amortització del préstec de 15 anys i una aportació inicial de recursos propis equivalent al 30 per cent del preu de venda de l'habitatge. Un percentatge que a més de l'en 2 1 trada en sentit estricte, inclou també les importants despeses ju rídico-administratives associades. 1 10 El descens dels tipus d'interès i dels preus de venda registrats 89 90 91 92 93 94 95 96 89 90 91 92 93 94 95 96 al llarg del 1996 ha permès eixamplar el ventall de famílies que pot accedir a un habitatge en propietat. L'anàlisi realitzada a l'apartat anterior sobre l'evolució dels Efectivament, després del lleuger repunt que tant els tipus preus dels habitatges a Barcelona oferia la visió d'una part del d'interès com els preus de venda dels habitatges nous registra mercat, la de l'oferta. Amb els quadres i gràfics que presentem ren el 1995, l'evolució d'aquests dos components durant el 1996 a continuació pretenem completar aquesta panoràmica, incorpo ha vingut a confirmar que es va tractar d'una mínima correcció rant la significació econòmica dels canvis que s'han produït pel puntual en la tendència descendent que es venia donant en els que fa a rendes i despeses financeres i el seu impacte sobre les indicadors que mesuren l'accessibilitat a l'habitatge. Els gràfics economies domèstiques, és a dir, sobre la demanda. Tot i que ho mostren de manera concloent. els aspectes metodològics en què es basa aquesta anàlisi es po den consultar als números 25 i 27 de BARCELONA ECONOMIA, La interpretació immediata que deriva d'aquestes dades és convé recordar que es tracta d'un model teòric en el que les re que continua el procés de millora de les condicions d'accés a lacions bàsiques s'estableixen -per condicionants de les dades l'habitatge que s'ha registrat al llarg dels darrers quatre anys, fet disponibles- entre mitjanes: de preus de venda, de tipus d'inte que es tradueix en un menor esforç econòmic per accedir a un rès i de rendes i grandària de les famílies. habitatge en propietat i en un augment del nombre d'unitats fa miliars que poden assumir una inversió d'aquesta magnitud. En el ben entès que aquesta afirmació tan contundent es fa sense considerar l'impacte sobre la renda disponible de dos factors re llevants a aquests efectes, com són la precarietat del mercat la boral i en definitiva, de moltes rendes salarials, i els beneficis fiscals associats a la compra de l'habitatge habitual. Dos factors que, tot i que incideixen de manera diferent segons el nivell so cioeconómic de les famílies, tendeixen a compensar-se. 81 Esforç econòmic d'accés Accessibilitat familiar a l'habitatge a Barcelona (Núm. índex 1989 = 100) Preu de venda / ingressos Entrada / ingressos Preu Entrada/ Quota Esforç 2,5 de venda RFD mensua en % RFD 2 1989 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 1,5 1990 107,9 112,4 95,9 110,9 98,7 1991 116,4 121,5 95,9 115,9 95,4 1992 128,4 132,7 96,7 121,7 91,7 1993 134,0 139,5 96,0 120,9 86,7 1994 129,3 147,9 87,5 96,3 65,2 1995 135,4 157,5 86,0 104,3 66,2 3 I I 1 89 90 91 92 9•3 94 95 96 0,5 89 90 91 92 93 94 95 96 1996 122,8 165,4 74,2 86,6 52,4 Esforç econòmic d'amortització 1989 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- (%) En % dels ingressos Quota mensual 1990 120,0 112,4 106,7 123,4 109,8 (milers ptes) 1991 131,6 121,5 108,4 131,0 107,9 110 1992 166,2 132,7 125,3 157,7 118,8 100 300 1993 161,7 139,5 115,9 145,9 104,6 90 1994 172,7 147,9 116,8 128,6 87,0 250 1995 80 168,4 157,5 107,0 129,7 82,4 1996 167,8 165,4 101,5 118,4 71,6 70 200 60 50 150 A un altre nivell, no es pot menysprear l'efecte que sobre els 40 preus de l'habitatge a Barcelona ha tingut la millora de les in 30 100 fraestructures viàries 89 90 91 92 93 94 95 96 89 90 91 92 93 94 95 96 metropolitanes, tant per a vehicles privats com de serveis públics ferroviaris. L'eixamplament delmercat - Habitatges - nous Habitatges de segona mà residencial de la ciutat central cap a les perifèries metropolita nes, a més d'enriquir l'oferta residencial disponible amb tipolo gies pràcticament inexistents a la ciutat central, afavoreix una tendència a la reducció del diferencial de preus entre les dues Aquest procés gradual de reducció del cost econòmic d'accés àrees. a l'habitatge en règim de propietat ha permès alleugerir de for ma significativa el desequilibri entre el volum de demanda po L'esforç econòmic mesurat en quota mensual del crèdit sobre tencial i el segment d'aquesta que es podia convertir en deman la renda disponible que ha de fer una família barcelonina da efectiva. Un desequilibri accentuat a partir dels elevadíssims per adquirir un habitatge nou s'ha reduït un 40 per cent ritmes de creixement de preus que es donaren durant la segona en només tres anys. meitat dels vuitanta -en un context d'escassetat d'oferta- i que van constrènyer la franja de demanda per la qual l'accés a Una primera lectura de les dades de 1996 referides al conjunt un habitatge nou en propietat a la ciutat constit'u'ia una possibili de la ciutat posa de relleu que la compra d'un pis nou requeria tat real. destinar-hi 5,6 vegades la totalitat de la renda familiar disponi ble de l'any. Si s'optava per un habitatge de segonamà, aquest Actualment, la situació del mercat residencial de la ciutat es esforç es limitava a 3,5 vegades la RFD anual. Uns resultats en pot qualificar, des d'un punt de vista econòmic, com la més fa cara elevats però sensiblement inferiors als de l'any anterior. Es vorable per a la demanda en la història recent. Això és així grà pecialment en el segment de la nova construcció, on ha coincidit cies a la conjunció d'un seguit de factors -conjunturals i estruc un augment de la renda mitjana amb una reducció de gairebé el turals- que convé detallar. D'una banda els ja esmentats: deu per cent del preu mitjà de venda. reducció dels tipus d'interès, augment de l'oferta a lamajoria de districtes, i reducció del preu de venda efectiu com a conseqüèn Aquest és un procés que per captar tot el seu abast s'ha de re cia de lamajor oferta en els segments de preus mitjans i també córrer a una certa perspectiva. En els darrers quatre anys, mal d'una lleugera reducció de la superfície mitjana per habitatge. grat algunes oscil.lacions puntuals, el preu mitjà d'un habitatge nou ha acumulat un descens superior al quatre per cent, mentre que en el mercat de segona mà els preus s'hanmantingut estan cats. Alhora, la mitjana de laRFD per càpita s'estima que ha augmentat prop d'un 25 per cent. 82 Accessibilitat familiar a l'habitatge als districtes de Barcelona (1996) Entrada Finançament Esforç econòmic Preu venda RFD En milers En % de Tipus Quotamen- En `)/0 de (milers ptes.) (milers ptes.) Preu/RFD de ptes. la RFD d'interès (`)/0) sual en ptes. la RED 1. Ciutat Vella 23.013 2.686 6.904 2,6 9,5 179.710 2. L'Eixample 25.082 5.315 80,3 7.525 1,4 9,5 195.867 3. Sants-Montjuïc 21.183 44,2 4.396 6.355 1,4 9,5 165.420 4. Les Corts 37.183 6.695 45,2 11.155 1,7 9,5 290.365 5. Sarrià-Sant Gervasi 52,0 61.046 6.750 18.314 2,7 9,5 476.713 84,8 6. Gràcia 23.892 3.975 7.168 1,8 9,5 186.574 7. Horta-Guinardó 25.029 56,3 4.686 7.509 1,6 9,5 195.453 8. Nou Barris 20.791 50,1 4.029 6.237 1,5 9,5 162.358 9. Sant Andreu 48,4 19.739 4.683 5.922 1,3 9,5 154.143 10. Sant Martí 39,5 22.032 4.815 6.610 1,4 9,5 172.049 42,9 Barcelona 27.673 4.959 5,6 8.302 1,7 9,5 216.100 52,3 1. Ciutat Vella 9.556 2.686 3,6 2.867 1,1 9,5 74.622 2. L'Eixample 33,3 22.298 5.315 4,2 6.689 1,3 9,5 174.129 39,3 3. Sants-Montjuïc 13.912 4.396 3,2 4.174 0,9 9,5 108.643 29,7 4. Les Corts 28.753 6.695 4,3 8.626 1,3 224.534 5. Sarrià-Sant 9,5 Gervasi 37.429 40,2 6.750 5,5 11.229 1,7 9,5 292.289 6. Gràcia 20.764 52,0 3.975 5,2 6.229 1,6 9,5 162.148 7. Horta-Guinardó 48,9 13.442 4.686 2,9 4.033 0,9 9,5 104.969 8. Nou 26,9 Barris 10.975 4.029 2,7 3.292 0,8 9,5 85.702 9. Sant Andreu 25,5 11.490 4.683 2,5 3.447 0,7 9,5 89.725 10. Sant Martí 12.976 23,0 4.815 2,7 3.893 0,8 9,5 101.334 25,3 Barcelona 17.266 4.959 3,5 5.180 1,0 9,5 134.833 32,6 Les condicions són diferents si no es disposa de patrimoni previ o d'ajuts familiars per invertir en la compra d'un habitatge Esforç econòmic d'accés a un habitatge de segona mà i s'ha de recórrer al finançament bancari. En aquest cas, la im portant reducció dels tipus d'interès -tot i que unapart d'a quest impacte en les economies familiars no es reflectirà fins al 1997- ha reduït notablement la càrrega financera als compra dors d'un habitatge. La quota mensual a pagar en el cas d'un habitatge nou s'apropa ja al 50 per cent de la RFD, quan tot just l'any 1993 comprometia el 86 per cent de la renda familiar. Si es tracta d'un habitatge de segona mà, l'esforç que es demana -poc menys d'una tercera part de la renda- és ja assumible i raonable per a un segment molt important de la demanda. A nivell de districte, on el model actua com si cada districte fos un àmbit tancat, limitant la demanda a la generada exclusi vament pels residents en el districte, es comencen a registrar as pectes rellevants. Així, als districtes de Nou Barris, Sant Andreu i SantMartí, l'esforç econòmic que ha de fer una família per ac cedir a la propietat d'un habitatge de segona mà adquirit amb finançament bancari ha baixat fins a l'entorn del 25 per cent de la seva renda, alhora que en els districtes d'Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc, aquest esforç també s'estima inferior al 30 per cent. Unes xifres en termes absoluts, inferiors a les 90.000 pesse tes mensuals, que minorades pels beneficis fiscals poden ser en% dels ingressos o RFD menor del 35% equiparables a un lloguer. del 35 al 43% .11 superior al 43% 83 VI. Ocupació Mercat de treball Població activa, ocupada i aturada. Taxes d'atur Barcelona Re ió Metro olitana Taxes d'atur registrat 1987 732.027 613.625 118.402 1.741.556 1.395.220 346.336 16,2 19,9 18,3 20,9 1988 725.042 627.965 97.077 1.721.522 1.438.889 282.633 13,4 16,4 15,2 18,8 1989 737.803 667.161 70.642 1.751.523 1.538.125 21.398 9,6 12,2 11,6 16,2 1990 731.720 665.482 66.238 1.785.001 1.581.980 203.021 9,1 11,4 10,9 15,6 1991 711.966 645.671 66.295 1.775.721 1.577.973 197.748 9,3 11,1 11,0 15,6 1992 691.589 622.098 69.491 1.746.982 1.541.734 205.248 10,0 11,7 11,2 15,5 1993 715.959 629.623 86.336 1.834.095 1.574.342 259.753 12,1 14,2 13,8 17,6 1994 712.291 625.373 86.918 1.852.960 1.605.383 247.577 12,2 13,4 12,6 16,5 1.95 711.967 626.575 85.392 1.867.581 1.625.007 242.574 12,0 13,0 12,2 16,4 11.95 707.291 626.354 80.937 1.861.791 1.632.413 229.378 11,4 12,3 11,3 15,6 111.95 706.978 628.149 78.829 1.876.591 1.650.840 225.751 11,2 12,0 11,0 15,2 IV.95 703.395 627.327 76.068 1.873.638 1.652.755 220.883 10,8 11,8 11,1 15,1 1.96 690.716 615.462 75.254 1.846.351 1.625.183 221.168 10,9 12,0 11,3 15,2 11.96 691.241 621.462 70.236 1.854.288 1.647.787 206.501 10,2 11,1 10,3 14,1 111.96 698.751 629.817 68.934 1.890.302 1.683.570 206.732 9,9 10,9 10,1 13,7 IV.96 699.295 632.670 66.625 1.898.507 1.695.513 202.994 9,5 10,7 10,2 13,8 Nota: Dades a final de període. Aquesta taula incorpora l'estimació de la població activa a partir de les rectificacions padronals de la població. La RMB (Regió Metropolitana de Barcelona) es compon de les 7 comarques de l'Alt Penedès, Ba'x Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa per a la província de Barcelona, de les dades de població de Barcelona iRMB i de les dades d'atur de l'INEM. Per altra banda, la població activa s'ha mantingut força esta Taxes d'atur registrat ble, una mica per sota de les 700.000 persones, tot i que hi ha 18 hagut un lleuger i constant increment al llarg de l'any, tant pro vinent de les noves generacions de joves que s'incorporen per 16 primer cop al mercat com d'aquella part de la població femeni na que en èpoques de creixement econòmic i davant de l'aug ment de les possibilitats reals de trobar feina es declaren dispo 14 sades a treballar. De fet, un reflex de l'estructura poblacional de la ciutat i del període de creixement econòmic que estem vis quent. 12 - Però al costat d'aquestes xifres i d'aquestes magnituds, n'hi ha lo una altra que hi contrasta sensiblement: durant el 1996, s'han re- gistrat a Barcelona gairebé mig milió de contractes. Només com parant-ho amb les xifres de població activa i aturada que aca 1111111 III III bem de veure, ens podem fer una idea de l'escassa durada dels 90 91 92 93 94 95 96 contractes i del nivell de rotació que hi arriba a haver en el - Barcelona - RMB Catalunya Espanya col.lectiu d'ocupats amb contractes temporals. En efecte, dels 492.431 contractes registrats a Barcelona al Disminueix l'atur i augmenta l'ocupació i però l'alt nombre 1996, un 94,4 per cent han estat de durada determinada,mentre de contractes de curta durada posa de relleu la precarietat que només un 5,6 per cent han estat indefinits. La proporció de les noves col.locacions. d'aquests últims és fins i tot més baixa que en anys anteriors, quan la contractació laboral s'emmarcava dins de la debilitat i la L'evolució del mercat del treball a Barcelona al llarg del 1996 prudència amb què moltes empreses operaven, i aprofitaven així es caracteritza per una clara disminució de l'atur acompanyada les noves tipologies de contractes que permetien una gran flexi d'un significatiu augment de l'ocupació. Així, el nombre total de bilitat, mentre que actualment pesen més les expectatives de la persones registrades a les oficines de l'Inem com a demandants nova reforma delmercat laboral, i en especial els acords sobre de llocs de treball va passar de més de 76.000 persones a princi les indemnitzacions per acomiadament i la seva regulació. pi d'any a més de 66.600 en acabar-lo. Una reducció, doncs, prò xima a les 10.000 persones. 87 Atur registrat a Barcelona i a la Regió Metropolitana Total Nlaseulí Femení <25 anys Indústria Construcció Serveis S.o.a. 31 des. 1989 70.642 28.580 42.062 15.360 25.408 2.789 33.067 9.239 31 des. 1990 66.238 26.886 39.352 13.780 24.203 2.659 33.454 5.809 31 des. 1991 66.295 27.721 38.574 13.721 23.199 3.063 35.372 4.572 31 des. 1992 69.491 32.795 36.696 14.029 23.785 4.461 37.193 3.956 31 des. 1993 86.336 44.246 42.090 18.432 28.785 5.567 46.312 5.529 31 des. 1994 86.918 45.129 41.789 16.806 28.922 5.183 45.611 7.016 31 març 1995 85.392 43.870 41.522 15.889 27.941 4.964 45.277 7.026 30 juny 1995 80.937 41.333 39.604 14.048 26.190 4.819 43.114 6.640 30 set. 1995 78.829 40.001 38.828 13.747 25.072 4.688 42.109 6.779 31 des. 1995 76.068 38.808 37.260 11.121 23.658 4.535 40.906 6.793 31 març 1996 75.254 38.240 37.014 10.959 22.406 4.461 41.096 7.107 30 juny 1996 70.236 35.287 34.979 9.624 20.779 4.125 38.248 6.921 30 set. 1996 68.954 34.303 34.651 9.617 19.751 4.110 37.701 7.233 31 des. 1996 66.625 33.273 33.352 9.255 18.554 3.946 36.435 7.511 31 des. 1989 213.068 76.726 136.342 56.367 92.563 10.802 76.793 32.005 31 des. 1990 202.641 76.138 126.503 52.177 90.838 11.318 78.652 21.029 31 des. 1991 197.748 77.016 119.732 51.572 85.682 13.116 82.063 16.280 31 des. 1992 205.248 94.910 110.268 55.186 87.125 19.395 84.296 13.813 31 des. 1993 259.753 132.910 126.843 73.260 105.867 24.933 108.209 19.869 31 des. 1994 247.577 125.478 122.099 61.345 96.656 21.921 104.999 23.032 31 març 1995 242.574 120.304 122.270 59.519 92.475 20.333 105.111 23.704 30 juny 1995 229.378 112.125 117.253 53.542 86.597 19.337 99.465 23.076 30 set. 1995 225.751 110.628 115.123 52.713 84.050 19.638 97.951 23.255 31 des. 1995 220.883 109.646 111.237 44.857 80.441 19.440 97.275 22.807 31 març 1996 221.168 109.294 111.874 44.712 78.224 19.341 98.716 23.979 30 juny 1996 206.501 100.900 105.601 39.683 72.718 17.864 91.795 23.300 30 set. 1996 206.732 100.655 106.077 40.448 70.979 18.351 92.296 24.331 31 des. 1996 202.994 Font: Dades de l'INEM facilitades per la Regidoria de Promoció Econòmica iOcupació de l'Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona R.M.B. Aturats registrats 31 des. 96/ 31 des. 96/ 31 set. 96/ 31 set. 96/ milers de persones Variació (°/0) 30 set. 96 31 des. 95 30 juny 96 31 set. 95 100 - Atur total -3,4 -12,4 0,1 -8,4 90 - masculí -3,0 -14,3 -0,2 -9,0 80 - - femení -3,7 -10,5 0,5 -7,9 -juvenil -3,8 -16,8 1,9 -23,3 - 70 - - agricultura 12,6 1,7 -5,9 -9,6 60 - indústria -6,1 -21,6 -2,4 -15,6 50 - - construcció -4,0 -13,0 2,7 -6,6 - serveis -3,4 -10,9 0,5 -5,8 - 40 - s.o.a. 3,8 10,6 4,4 4,6 30 En definitiva, 20 però, per una raó o altra, la situació laboral es 1992 1993 1994 1995 I96 caracteritza per la precarietat de la nova contractació, que té - Total - Homes -Dones uns efectes prou coneguts i evidents sobre el consum i sobre l'estalvi. Per una banda, dificulta l'endeutament per a l'adquisi ció d'alguns béns duraders o immobiliaris, -tot i que l'abarati Unes dades a nivell espanyol poden acabar d'il.lustrar aquesta mentdel preu del diner n'ha certament mitigat les dificultats- i situació: dels 8,2 milions de contractes registrats al 1996, quasi la per altra banda, una inseguretat en les rendes futures obliga a meitat -un 49,4 per cent- foren de durada inferior a un mes, i una previsió d'estalvi per podermantenir un nivell de consum prop d'un vint per cent -19,5- ho foren entre un i tres mesos. més o menys estable. 88 Distribució dels contractes registrats a l'INEM Contractes registrats Acollits No acollits milers de contractes variació (%) a mesures a mesures 500 40 de fom 30 1987 220.091 107.702 112.389 20 1988 291.065 147.458 143.607 1989 328.528 166.999 161.529 10 1990 350.018 174.760 175.258 300 - 0 1991 379.209 181.460 197.749 1992 368.500 153.474 215.026 -10 1993 268.898 108.080 160.818 200 - -20 Indefinits -30 1994 319.814 299.179 20.635 100 -40 lr. tr. 74.995 70.350 4.645 1991 1992 1993 1994 1995 1996 2n. tr. 80.615 75.833 4.782 r-itotal acumulat darrers dotze mesos 3r. tr. 74.138 69.555 4.583 taxade variació interanual 4t. tr. 90.066 83.441 6.625 (°/0) 1995 421.277 393.713 27.564 lr. tr. 100.355 92.305 8.050 Dins del 2n. tr. 104.239 97.560 6.679 marc, com hem comentat, d'una població activa for 3r. tr. 104.783 98.801 5.982 ça estable, la taxa d'atur registrat ha disminuït sensiblement en 4t. tr. 111.900 105.047 6.852 el 1996, i ha passat d'un 10,8 en iniciar l'any a un 9,5 per cent en acabar-lo. A la Regió Metropolitana, la disminució també ha es 1996 492.431 464.842 27.589 tat superior a un punt percentual, en passar d'un 11,8 per cent a lr. tr. 112.283 104.800 7.483 un 10,7 per cent. En aquest cas, però, prové d'una disminució de 2n. tr. 116.676 110.458 6.218 l'atur menys acusada que a Barcelona i d'un augment de la po 3r. tr. 116.312 111.093 5.219 blació activa. fenomen també es dóna de 4t. tr. 147.160 138.491 8.669 Aquest pel conjunt Catalunya i per a Espanya. Font: Dadesde l'INEM facilitades per laRegidoria de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona. A nivell sectorial, les variacions de l'atur registrat també són força diferents: una reducció molt acusada en la indústria -per sobre del 20 per cent-, i no tan acusada en la construcció i els L'atur registrat disminueix en quasi 10.000 persones per segon serveis. De fet, no oblidem que el sector industrial, gràcies a les any consecutiu, i colloca la taxad'atur a un 9,5 per cent exportacions, manté un nivell de producció força més elevat del en acabar el 1996. que el consum interior faria suposar. Contràriament, en la cons trucció, l'estancament de l'obra pública ajuda a explicar una dis En analitzar amb un cert detall l'evolució de l'atur registrat a minució menys accentuada de l'atur en aquest sector. Quant als Barcelona al llarg del 1996, en destaca una dada prou significati serveis, la disminució de l'atur en termes relatius se situa per va: en termes interanuals (és a dir, sense tenir en compte l'esta sota de la mitjana, atès que és el sector on hi ha una rotaciómés cionalitat pròpia dins dels dotze mesos), la seva reducció ha es elevada en la contractació i on la temporalitat hi és més acusa tat molt homogènia, i s'ha mogut sempre en torn del 12 per cent da. Finalment, el grup d'aturats sense ocupació anterior aug anual. menta en termes absoluts, ja que recull les noves incorporacions de joves al mercat laboral i altres persones animades a trobar La disminució ha estat lleugerament més acusada en els ho una feina en un moment en què les expectatives de trobar una mes que en les dones, no tant perquè el nivell de collocacions col.locació són força esperançadores. ha estat molt dispar, sinó pel motiu que comentàvem anterior ment: hi ha hagut una major proporció de dones, sobretotma A la regió metropolitana -amb les dades sectorials només jors de 40 que han passat a figurar com a demandants a les disponibles fins a setembre- les diferències entre sectors man anys, oficines de l'Inem, davant de les bones expectatives de trobar tenen les mateixes relacions que a Barcelona, tot i que l'atur algun tipus de feina adequada a les seves possibilitats i disponi disminueix, en termes interanuals, a unes taxes més suaus. A bilitats. En general, es tracta de feines temporals i a temps par més, l'estacionalitat de l'estiu -la contractació durant les vacan cial, compatibles amb altres ocupacions. ces en les zones turístiques- hi és més acusada, fins al punt que l'atur a setembre és lleugerament superior al de juny. En tot Contràriament, en el col.lectiu masculí, es manté una propor cas, però, se situa molt per sota d'un any enrere. ció més estable d'aturats de llarga durada, centrada en persones en els trams d'edat més avançada i amb una formació menys adequada a les necessitats actuals. Així, la disminució en termes relatius de l'atur dels majors de 40 anys és forçamenys acusada que en la resta: al llarg de tot l'any, la disminució en els majors d'aquesta edat ha estat d'un 10,1 per cent, una taxa de quasi la meitat del 19,0 per cent en els compresos entre 16 i 40 anys. 89 Assalariats i comptes de cotització del règim general de la Seguretat Social Assalariats Comptes de cotitzaci ■ 1.91 769.706 1.358.128 1.804.750 73.341 141.355 207.359 11.91 771.282 1.373.375 1.852.783 73.684 143.445 214.131 111.91 760.303 1.352.280 1.816.739 73.282 142.353 213.440 IV.91 767.767 1.362.510 1.804.920 74.047 145.251 216.306 1.92 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 11.92 754.759 1.366.910 1.835.485 74.017 144.720 209.359 111.92 741.422 1.336.079 1.800.600 73.350 142.937 207.497 IV.92 735.427 1.318.814 1.753.094 71.894 139.571 200.788 1.93 714.543 1.286.124 1.712.913 71.011 137.857 198.582 11.93 708.087 1.286.492 1.743.085 70.313 137.547 201.054 111.93 697.605 1.259.665 1.696.924 69.090 134.850 197.465 IV.93 680.265 1.223.867 1.631.986 68.026 132.160 191.359 1.94 674.115 1.227.431 1.647.290 69.878 138.298 201.248 11.94 665.209 1.229.604 1.674.861 70.857 142.596 211.068 111.94 655.657 1.219.953 1.662.907 70.597 142.497 211.193 IV.94 659.431 1.232.726 1.660.670 72.430 146.609 213.181 1.95 662.182 1.249.109 1.688.503 73.351 149.867 218.314 11.95 664.429 1.269.379 1.743.421 73.967 153.026 226.148 111.95 660.812 1.261.041 1.732.287 73.081 150.919 224.015 IV.95 663.865 1.263.463 1.705.443 74.123 153.563 224.702 1.96 665.306 1.276.824 1.726.960 74.400 155.593 227.904 11.96 672.325 1.300.716 1.782.345 75.003 157.971 234.119 Distribució sectorial dels assalariats del règim general de la Seguretat Social IV.93 320 10.097 30.056 62.087 56.869 33.139 144.524 52.419 98.349 192.383 22 IV.94 381 8.753 26.453 53.783 51.630 32.548 143.058 50.243 98.789 193.778 15 1.95 409 8.611 26.300 53.159 51.586 33.477 140.308 49.333 102.871 196.118 10 11.95 401 8.613 26.302 53.245 51.509 32.813 142.828 48.994 104.587 195.127 10 111.95 391 8.572 25.835 52.137 50.537 31.765 142.086 50.061 105.223 194.195 10 IV.95 371 8.491 25.472 51.008 49.618 30.204 145.772 49.098 106.257 197.564 10 1.96 342 8.383 25.418 51.215 49.319 30.923 143.445 48.551 108.495 198.995 220 IV.93 1.129 11.106 71.407 146.037 165.944 70.599 265.187 69.097 125.263 298.058 40 IV.94 1.143 9.758 70.359 142.468 162.443 72.411 269.341 68.113 131.587 305.071 32 1.95 1.189 9.595 70.642 144.943 164.493 77.021 268.970 67.744 136.829 307.656 27 11.95 1.185 9.611 71.197 147.176 166.206 77.944 278.176 69.023 140.339 308.494 28 111.95 1.174 9.548 70.005 145.609 163.255 75.754 277.252 69.417 141.207 307.792 28 IV.95 1.148 9.463 69.209 144.405 160.844 72.329 279.680 68.334 142.040 315.982 29 1.96 1.125 9.331 69.241 145.607 162.959 75.707 280.055 67.762 146.067 318.375 595 0 Agricultura, ramaderia ipesca 4 A tres indústries manufactureres 8 Inst. financeres, assegurances, serveis a les 1 i empreses Energia aigua 5 Construcció 9 Altres serveis 2 Extracció i transformacióde minerals no energètics. Química 6 Comerç, restaurants ihosteleria. Reparacions s/c Sense classificar 3 Indústria transformadora de metalls 7 Transports i comunicacions Nota: Només contempla els centres de treball quecotitzen per algun treballador. Font: INSS. Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Finalment, reprenem en aquest número les dades relatives al responen al primer trimestre de 1996. Amb nombre aquest període, d'assalariats afiliats al règim general de la Seguretat So s'acaba la sèrie de dades sectorials distribuïdes en funció de la cial i de comptes de cotització, tant per a Barcelona com per a CNAE de 1974. Esperem en els pròxims números actualitzar la la Regió Metropolitana i Catalunya. A més, hem recuperat les sèrie d'acord amb la nova distribució de 1993, tant per a Barcedades trimestrals del 1991 i 1992. Quant a la distribució sectorial lona com per a la Regió Metropolitana. del nombre d'assalariats al centres de Barcelona i la Regió Me tropolitana, presentem les últimes dades disponibles i que cor 90 Resumen / Summary Síntesis de la coyuntura Economic outlook Evolución de la economía de Barcelona y región metropolitana Trends ofthe economy ofBarcelona and its durante 1996. metropolitan region during 1996. Los datos de carácter económico del último trimestre confir The economic data for the last quarter the trends man la evolución confirm of seguida por las principales variables a lo largo the major variables throughout thedel year; for the third year in a año: se mantiene, por tercer ario consecutivo, la tendencia row, the expansive tendency ofthe economy is maintained, expansiva de la economía, aunque se registra una ligera desace although the growth rate shows an slight slow-down. leración de la tasa de crecimiento. Unlike the two yearperiod when and A diferencia de lo of1994-1995, industry acaecido durante el bienio 1994-1995, cuan construction recorded the rates do la industria highest growth ofthe y la construcción economy protagonizaron los mayores ofthe Metropolitan Region and Catalonia crecimientos ofBarcelona (MRB) de la economía en el conjunto de la Región Metro as a whole, their contribution to the growth was politana de Barcelona (RMB) of1996 y en Cataluña, su aportación al considerably less. This was not the case in Barcelona. crecimiento de 1996 ha sido bastante menor. No así en Barcelona. The growth ofeconomic activity in Barcelona during 1996 was El crecimiento de la actividad económica de Barcelona durante slightly higher (han (batofthe Catalan non-agricultura! GDP. 1996 ha sido ligeramente superior al del PIB no agrícola catalán. The sustained and, in certain cases, crecimiento spectacular growth of El sostenido y en algunos casos espectacular de services, once excluded public services, togetherwith a more los servicios destinados a la venta y una evolución de la cons expansive development ofconstruction than in the rest trucción más expansiva of que en el resto del territorio catalán ex Catalonia, explain a GDPgrowth plican figure for the city slightly un crecimiento del PIB de la ciudad ligeramente superior higher than thatfor Catalonia, estimated various sorces to be al de Cataluria, by que diversas fuentes estiman alrededor del dos around two per cent in real terms. por ciento en términos reales. The results ofindustrial economic climate a Los resultados de las surveys reflect encuestas de coyuntura industrial refle moderately expansive trend ofproduction and sales, jan una evolución moderadamente particularly expansiva de los niveles de ofexports, throughout the year. Overall, more has been producción produced yventas, especialmente de las exportaciones, a lo and morehas been sold than during 1995. However, the largo del ario. En conjunto, se ha producido y se ha vendido containment ofprices as a result ofincreasing competition and más que durante 1995. Sin embargo, la contención de precios the fall inprices ofraw materials on the intemationalmarkets como consecuencia de una creciente competencia y el descenso have hindered the same amount ofgrowth in the de los los mercados tumoverfigures precios en internacionales de materiaspri and in the sector's contribution to the GDP. mas, ha impedido un crecimiento de la misma magnitud en la ci fra de negocios y en la aportación sectorial al PIB. Exports and corporate investment in capital goods have been once again the most dynamic components ofdemand La exportación y la inversión empresarial en bienes de equipo se han revelado de nuevo como los componentes más dinámicos The growth ofindustrialproduction and its impact on logistical de la demanda. and distribution activities has enabled the downward trend of sectorial unemployment in Barcelona and the increase El crecimiento de la producción industrial of y su impacto sobre investments in capital goods to be the second las actividades maintainedfor year logísticas y de distribución ha permitidomante in a row. ner, por segundo ario consecutivo, la tendencia descendente del desempleo sectorial en Barcelona y el aumento de la inversión The development in freight traf-fic ofgoods through the en bienes de port equipo. confirms the dynamism ofthe manufacturingand export industry for the area ofBarcelona. It isworth highlighting the behaviour La evolución del tráfico de mercancías por el puerto confirma ofgeneral and container cargo, with growth rates in excess often el dinamismo de la indústria manufacturera y exportadora del per cent; likewise, an increase of16.4 per cent in área de Barcelona. Cabe goods traf-fic destacar el comportamiento de la carga through the airport is a good example ofthe increasing general y de los contenedores, con tasas de crecimiento superio globalization ofthe Catalan economy. res al diez por ciento. De igual forma, un aumento del 17,4 por ciento en el tráfico de mercancías por el aeropuerto es una buena muestra de la creciente globalización de la economía catalana. 93 Transportes / Transport Valor absoluto Últimos 12 meses 20 18 16 Aeropuerto 1 Airport 14 Tránsito de pasajeros 12 Passenger traffic .<5 10 - Total (miles) 4t.tr.96 .2 8 3.152 12.919 9,9 Total (thousands) 4th. Q 16,4 14,2 > 6 - Interior (miles) 4t.tr.96 1.911 7.562 10,8 4 Domestic (thousands) 4th. Q 17,2 12,0 2 - Internacional (miles) 4t.tr.96 1.241 5.357 0 International (thousands) Q 15,2 17,4 4th. Total Pasajeros Mercancias Tráfico de mercancías (Tm) 4t.tr.96 pasajeros internacional - 23.797 18,0 80.076 17,3 16,0 Freight traffic (Tons) 4th. Q 1995/1994 •1996/1995 Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic - Total (miles Tm) 4t.tr.96 6.204 7,3 23.571 3,7 11,6 Total (thousands oftons) 4th. Q - Salidas (miles Tm) 4t.tr.96 2.286 14,0 8.802 10,7 13,7 Outflow (thousands oftons) 4th. Q - Entradas (miles Tm) 4t.tr.96 3.918 Inflow (thousands oftons) Q 3,7 14.769 -0,1 10,5 4th. - Carga general (miles Tm) 4t.tr.96 2.527 9,6 10.094 7,4 10,2 Generalfreight (thousands oftons) 4th. Q Total Carga general Contenedores - Contenedores (Teus) 4t.tr.96 217.530 27,9 767.236 11,3 14,0 Containers (TEUs) 4th. Q 01995/1994 • 1996/1995 Transporte público de pasajeros 1Passenger Public Transport 5 Servicio urbano 4 Urban service ag 3 - Red Metro y FGC (miles) 4t.tr.96 74.489 3,5 271.234 2,6 3,8 Underground 2 (Metro and FGC) (thousands) 4th. Q o 'c - Autobús (miles) 4t.tr.96 1 50.244 2,5 181.272 2,3 2,5 >-° Pi Bus (thousands) 4th. Q o - Servicio ferroviario cercanías (miles) 4t.tr.96 30.525 6,0 109.031 Railway suburban service (thousands) 4th. Q 3,6 Total urbano Cercanías Absolutevalue and Last12 montbs and ua rate (%) interannu~ 01994/1993 01995/1994 U1996/1995 La austeridad que impera en los presupuestos de gastos de las The prevailing constraint in expenditure budgets ofthe various diferentes administraciones públicas ha frenado el crecinúento govemment administrations has slowed down the growth of de la construcción tanto en Cataluria como en el resto de Espa construction, both in Catalonia and in the rest ofSpain. In ria. En Barcelona, debido a la concentración de la actividad del Barcelona, due to the concentration ofthe sector's activity in sector en la construcción y rehabilitación de edificios para usos construction and restoration ofbuildings for residential and residenciales y terciarios, la tónica seguida durante 1996 ha sido services uses, the keynote of1996 was an increase ofworks in de un aumento de la obra en ejecución, especialmente en el seg execution, particularly in the residential sector, and ofthe mento residencial, y de los niveles de ocupación. La reducción employmentfigures. The reduction in the unemploymentfigures del número de parados del sector, igual que en la industria, ha for the sector, as in industry, has been much more significant sido mucho más significativa que la del total. than the overall figures. La inversión privada en el segmento residencial asume Private-sector investment in the residential sector is taking elprotagonismo de mantener los niveles de actividad a leading role inmaintaining the levels ofconstruction activity de la construcción en la ciudad. in the city. Las perspectivas del sector a medio plazo -avanzadas por las The medium-term outlook for the sector - as can be predicted licencias de obras- apuestan por el mantenimiento de los ac from works permits - points to the maintenance ofthe current tuales niveles de actividad. Y es que, hoy por hoy, la inversión levels ofactivity. As things stand now, real estate investment in inmobiliaria en Barcelona tiene como referente básico la evolu Barcelona has, as a basic reference, the trends ofthe outlook for ción de las expectativas económicas y del precio del dinero. the economy and lending rates. 94 Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices Valor absoluto Ultimos 12 meses 199 _ Consumo 6 de energía y matriculación de vehículos / Energy consumption and auto registrations 4 Electricidad de uso cial.-ind. (Gwh) 4t.tr.96 • 853 2 Electricity (commercial /industrial uses) (Gwh) 4th. Q 6,1 3.389 3,3 o Electricidad de uso doméstico (Gwh) 4t.tr.96 > 392 1.632 2 Electricity (domestic 4,5 3,4 use) (Gwh) 4th. Q 3,6 Gas canalizado (millones termias) 4t.tr.96 556 Piped (millions oftherms) 4th. 8,6 2.643 8,5 -3,6 gas Q Electácidad Gas Veluculos Matriculación de vehículos (prov.) 4t.tr.96 44.282 22.6 158.475 8.3 -4.4 cial.-ind. (prov.) Auto registrations (province) 4th. Q 1995/1994 •1996/1995 Visitantes y pernoctaciones hoteIeras / Visttors andhotel overnight stays 25 Total pernoctaciones (miles) nv.-dc.96 Hotel ovemight stays (thousands) 933 6.341 nov.-dec. 0,6 11,6 20,6 Visitantes según motivo de la visita (miles) nv.-dc.96 Visitors by (thousands) 481 -11,3 3.062 purpose nov.-dec. -0,9 16,0 — Negocios (miles) nv.-dc.96 (thousands) 233 -18,3 1.295 Business nov.-dec. 1,6 3,0 — Turismo (miles) nv.-dc.96 159 1.135 Tourism (thousands) nov.-dec. 2,0 2,2 30,8 Pernoctaciones Visitantes — Ferias, congresos y otros (miles) nv.-dc.96 conventions and 89 632 Fairs, others (thousands) nov.-dec. -11,8 -10,2 23,5 O 1995/1994 •1996/1995 I.P.C. (Variación interanual 1 C.P.I. (consumerprice index) (annual variation) Barcelona (prov.) (%) dic. 96 Barcelona (province) 3,6 (%) dec. 4,1 Cataluria (')/0) dic. 96 Catalonia 3,7 4,3 (%) dec. .5 3 España (%) dic. 96 Spain (%) 3.2 4,3 dec. 2 U.E. (%) dic. 96 EU (%) 2,2 dec. 3,0 Absolute value an Last dic. 94 dic 95 dic. 96 12 months and 1995194 nua! al ra%15) (%) Bena. Catal. Esp. U.E. Los precios de venta y alquiler delmercado inmobiliario a lo Selling and rentalprices ofthe real estate market throughout largo de 1996 se han mantenido bastante estables, especialmente 1996 have remained fairly stable, particularly in the segment of en el segmento de oficinas y locales de negocios. En el mercado offices and business premises. In the residentialmarket, partly as residencial, y en parte como consecuencia del aumento de la a consequence ofthe increased supply, small reductions have oferta, se han impuesto pequerios recortes que compensan los taken place to offset the increases ofthe preceding year. The aumentos del ario anterior. La excepción ha sido el precio de las exception was the price ofparking lots, which has continued to plazas de aparcamiento que han continuado descendiendo. fall. En términos de precios medios de venta, el m2 de superficie 1n terms ofaverage selling prices, the price per sq.m. ofnew residencial nueva oscila en torno a los valores de 1993. Un es residential surface area is around 1993 levels. A stagnation which, tancamiento que, ariadido a la reducción de la carga financiera added to the reduction ofthe financial burden upon buyers and que soportan los compradores y al aumento de la renta familiar the increase ofdisposable family income, has influenced a disponible, ha incidido en un significativo descenso del coste de significant drop in the cost ofbuying orgaining access to a home. adquisición o acceso a una vivienda. 95 Mercado de trabajo / Labor Market Valor absoluto Últimos 12 meses 1995 Contrataciones 1n y tasa int 35 Ocupacion / Employment 30 Residentes activos 31.dic.96 699.295 —0,9 2.5 Active residents dec. 31 —0,6 Residentes ocupados 31.dic.96 20 632.670 0,9 0,7 Employed residents dec. 31 .o .2 15 Residentes activos (RMB) 31.dic.96 Active residents (metropolitan area) 1.898.507 1,3 dec. 31 1,1 10 Residentes ocupados (RMB) 31.dic.96 1.695.513 Employed residents (metropolitan area) dec. 31 2,6 3,0 Contrataciones registradas 4t.tr.96 147.160 492.431 0 Registered employment contracts 4th Q 31,5 16,9 31,7 1994/1993 1995/1994 1996/1995 Paro registrado / Registered unemployment Total parados registrados 31.dic.96 66.625 — — unemployment dec. 31 —12,4 —12,5 Registered Paro masculino 31.dic.96 33.273 unemployment —14,3 — — —14,0 Male dec. 31 Paro femenino 31.dic.96 33.352 —10,5 — —10,8 Female unemployment dec. 31 Paro juvenil (16-24 aflos) 31.dic.96 9.255 —16,8 — —33,8 Youth unemployment (aged 16-24) dec. 31 Total Masculino Femenino Juvenil Parados sin ocupación anterior 31.dic.96 7.511 10,6 —3,2 With previous employment dec. 31 El dic. 1995/dic.1994 •dic. 1996/dic. 1995 no Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate 17 Barcelona 31.dic.96 9,5 15 Barcelona dec. 31 Región Metropolitana (RMB) 31.dic.96 Metropolitan 10,7 7 area dec. 31 13 Cataluila 31.dic.96 10,2 Catalonia dec. 31 11 España 31.dic.96 Spain dec. 31 13,8 dic. 94 dic. 95 dic. 96 ast 1 mont san Bcna. RMB Catal. Esp. La capacidad de Barcelona de completar su conocida faceta Barcelona's capacity tofulfil its well-knownfeature ofbeing de ciudad de negocios, ferias y congresos con una oferta a cityfor business, fairs and conventions with an attractive lúdico-cultural atractiva para el turista urbano ha generado offer for entertainment and culturefor (he urban tourist has una demanda creciente de servicios hoteleros y aeroportuarios. generated an increasing demand for hotel and airport services. Del terciario destaca el crecimiento registrado por el sector As far as services are concerned, it is worth highlighting the hotelero y actividades relacionadas con el turismo y la acogida growth registered by the hotel industry and activities related to de visitantes. En los últimos tres arios, el volumen de pernocta tourism and accommodation ofvisitors. 1n the last three years, ciones hoteleras en la ciudad ha acumulado un incremento cifra the volume ofhotel satyings in the city has accumulated an do en el 50 por ciento. Una evolución espectacular en símisma estimated increase of50per cent. A spectacular developmentper y en términos relativos si se compara con la evolución del sector se and in relative terms, ifcompared to the development ofthe en el resto del país, e impensable sin la exitosa organización de industry in the rest ofthe country, and unthinkable without the los Juegos Olímpicos y sin la amplia y moderna oferta hotelera successful organization ofthe Olympic Games and without the actual. current extensive supply ofmodern hotels. La creciente atracción de Barcelona como destino turístico y Barcelona's increasing attraction as a tourist and cultural cultural ha generado flujos crecientes de pasajeros por el aero destination has generated increasing flows ofpassengers through puerto. El incremento del número de pasajeros ha coincidido the airport. The increase in the number ofpassengers has con una coyuntura de reajuste a la baja de las tarifas aéreas coincided with a trend ofdownward readjustment ofair ticket como consecuencia de la liberalización de este tipo de tráfico. prices as a consequence ofthe freeing-up ofthis kind oftraffic. El resultado ha sido un crecimiento superior al 14 por ciento, el The result has been growth in excess of14 per cent, the largest in más importante en la historia reciente del aeropuerto y que the airport's recent history, which accentuates the tendency acentúa la tendencia expansiva de los últimos años. towards expansion ofrecent years. 96 Construcción y mercado inmobiliario / Construction and real estate market -,- Valor absoluto Ultimos 12 meses 1995 Licencias de obras y viviendas iniciadas Construcción y licencias de obras / Construction and building permits Viviendas iniciadas 4t.tr.96 1.311 4.088 Started dwellings 4th. 100,2 31,5 12,8 Q Proyectos visados (prov.) 4t.tr.96 Approvedprojects 8.813 38,1 34.758 (province) 4th. Q 12,5 11,3 Obra nueva prevista en las licencias: Planned new construction: — Superficie total (m2) 4t.tr.96 330.982 Totalarea (sq. m.) 4th. Q 163,1 725,817 -32,0 40,3 Viviendas Superficie Viviendas — Número de viviendas 4t.tr.96 previstas prevista iniciadas ofdwellings 1.346 99,1 3.400 Number 4th. Q -14,5 60,2 1995/1994 •1996/1995 Precios de venta del mercado residencial / Housingprices d Viviendas nuevas (pta./m2) 2n.sem.96 New housing (pta./sq. m.) half 238.392 -1,0 238.474 2nd -1,9 -3,9 Segunda mano (pta./m2) Second hand housing (pta./sq. m.) Precio de oferta 2n.sem.96 215.000 - 218.196 Offering price 2nd half -4,1 6,9 Precio de transacción 2n.sem.96 Transaction price ha!! 195.136 -5,5 198.462 -2,7 3,3 2nd Viviendas 2a. mano Plazas nuevas Plazas de aparcamiento (miles pta.) 2n.sem.96 (trans.) aparcamiento Parking lots 2.653 -10,1 2.722 (thousands ofpta.) 2nd half -10,9 -7,1 0 1995/1994 e 1996/1995 Precios de alquiler de locales de negocios / Businesspremises renta! prices Locales de negocio (alquiler mensual): Business premises (monthly rent): —Oficinas (total ciudad) (pta./m2) lr.sem.96 1.018 - - Office (whole city) (ptaJsq. m.) lst half -1,9 -0,9 —Locales comerciales (pta./m2/mes) lr.sem.96 Commercial premises (pta./sq. m.) half 1.077 -1,0 - lst -2,0 Oficinas Locales comerciales SO u e va ue a ást 12 mon ta - ,eriod itera 0 1995/1994 •1996/1995 Otro dato que corrobora el crecimiento económico de la ciu Anotherfact supporting the city's economic growth throughout dad a lo largo de 1996 ha sido el aumentodel consumo de ener 1996 was the increased consumption ofelectricity for commercial gía eléctrica para usos comerciales e industriales. Expansión and industrial uses. This expansion is closely linked to (he muy ligada al aumento de la superficie y del número de nuevas increaseofthe surface area and the number ofnew premises for instalaciones de servicios destinados a la venta. services excluding public services. La incipiente recuperación del consumo de las familias, ariadi The incipient recovery offamily spending, added to increased da a una mayor actividad productiva por parte de las numerosas production activity by thosemany companies — both small and empresas —pequerias y medianas— localizadas en la trama ur medium-sized — located in (he city's residential section, could bana residencial de la ciudad, puede explicar el cambio de ten explain the change in (he trend ofthe volume ofdomestic rubbish dencia del volumen de residuos domésticos generados durante generated during 1996. Selective collection ofpaper, glass and 1996. La recogida selectiva de papel, vidrio y envases, ha refor containers has reinforced its growing consolidation with an zado su creciente consolidación con un aumento de casi el 25 increase ofalmost 25 per cent. por ciento. Car registration, an indicator which is tied to (he purchasing La matriculación de vehículos, un indicador ligado por igual a power offamilies and to business investment, has likewise la capacidad adquisitiva de las familias y a la inversión empresa increased over the year. In (he province ofBarcelona, an annual rial, ha evolucionado de forma creciente a lo largo del ejercicio. increase ofover eight per cent has been registered. Amongst other A nivel provincial, se ha registrado un incremento anual supe factorspromoting this increase in (he number ofvehicles rior al ocho por ciento. Entre los factores impulsores de este au registered, it is worth pointing to the increased demand for cargo mento de las matriculaciones destaca la mayor demanda de vehicles by companies and greater capacity forfinancing asfar as vehículos de carga por parte de las empresas y una mayor capa families are concerned. In fact, (he drop in lending rates, as well cidad de financiación de las familias. Y es que la rebaja del pre as encouraging loan purchases, frees up for these uses financial cio del dinero, además de favorecer la compra a crédito, libera resources, tied to attractive and risk-free profits. para estos usos recursos financieros cautivos de rentabilidades atractivas y exentas de riesgo. 97 1C`.:1`,LiC CON-11111111-,1 f,!?;;■ El mercado laboral acaba el afto con una sensible reducción The work market ended the year with a noticeablefall in de las cifras de parados y un ligero aumento del número the unemploymentfigures and a slight increase in the number de ocupados. ofemployed Las macromagnitudes disponibles del mercado laboral mues The macro-figures available for the labor market show, with tran, con la excepción del ligero descenso de la población activa the exception ofthe slight fall in the city's working population, a de la ciudad, un recorrido positivo a lo largo de 1996. Mejora li positive trend throughout 1996. The employment volume geramente el volumen de ocupación como consecuencia básica improved slightly, mainly as a consequence ofan increase of mente de un aumento de la contratación definida y se reduce fixed-tenn hiring, and the level ofunemploymentfe!! noticeably. sensiblemente el nivel de desempleo. La tasa de paro según el The unemployment rate, according to INEM (National Institute INEM se sitúa de nuevo por debajo del diez por ciento. ofEmployment), is again below ten per cent. En el resto de la RMB, con un potencial de crecimiento de la In the rest ofthe MRB, with a potential for growth ofthe población activa superior al de la ciudad central, la reducción working population higher than thaiofthe city, the fall in the del desempleo ha sido menos intensa en términos relativos. unemploymentfigures has been less intense in relative terms. Esta evolución globalmente positiva del desempleo se ve em This overall positive trend in unemployment is tamished by the pariada por el aumento del colectivo de parados sin ocupación increase ofthe group ofunemployed withoutprevious anterior. Un colectivo integrado tanto por gente joven que bus occupation. This group is made up ofboth young people looking ca su primer trabajo como por personas ya mayores que se rein for theirfirst job and ofolder people actively rejoining the work corporan activamente al mercado de trabajo y se mantienen market and remaining as job seekers in line with placement como demandantes de ocupación en función de las expectativas opportunities. Bothgroups have been affected by the slowing de colocación. Ambos grupos se han visto afectados por la des down ofeconomic growth. aceleración del crecimiento económico. The strong containment ofretailprices enabled a reduction La fuerte contención de los precios de consumo posibilita ofinterest rates. la reducción de los tipos de interés. One ofthe bestpieces ofnews during the year in the Spanish Una de las mejores noticias del ario en el panorama económi economic panorama was the moderate growth — even beating co espariol ha sido el moderado crecimiento —mejorando inclu officialforecasts — of retail prices. Limiting inflation to an inter so las previsiones oficiales—de los precios de consumo. Limitar annual rateof below 3.5% at the end of1996 was oneof the el crecimiento de los precios a una tasa interanual inferior al 3,5 priorities ofeconomic policy, along with the reduction ofthe a finales de 1996 ha sido una de las prioridades de la política govemment deficit. The 3.2 per cent with which 1996 ended is a económica, así como la reducción del déficit público. El 3,2 por unique achievement in the last 25 years. ciento con el que se terminó 1996 es un logro insólito en los últi mos 25 aííos. In addition to the measures applied and aimed at ensuring these objectives — wage freezes for govemment workers, Además de las medidas aplicadas expresamente para asegurar containment ofgovernment spending, freeing-up ofgovernment estos objetivos—congelación salarial para los empleados públi regulated industries— the climate has been particularly cos, contención del gasto público, liberalización de sectores re favourable: moderate growth and stagnation ofdomestic gulados— la coyuntura ha sido especialmente favorable: creci spending, plentiful harvests ofstaple agricultural products, a fall miento moderado y estancado de la demanda interna de ofprices ofrawmaterials on the international markets, a consumo, cosechas abundantes de productos agrícolas básicos, significant reduction of financial costs sustained by companies, descenso de los precios en los mercados internacionales de ma etc. terias primas, notable reducción de los costes financieros sopor tados por las empresas, etc. Lastly, it is worth mentioning another of the pieces of economic new which ha repeatedly hit the media headlines: the Por último, cabe mencionar otra de las noticias económicas drop in official interest rates. In twelve months, we have gone que de forma recurrente ha acaparado las portadas de los me from an interest rate bracket of9-10 per cent, depending on dios de comunicación: la reducción de los tipos de interés oficia terms, to one of6-7 per cent at the end of1996. This process has les. En doce meses se ha pasado de una franja de tipos del 9-10 predictably still to end, and raises the question ofhow the por ciento según los plazos a una de 6-7 por ciento a finales de different economic agents and, particularly, families will react 1996. Un proceso que previsiblemente aún está por cerrar y que faced with an environment ofprices and interest rates which is plantea la incógnita de cómo reaccionaran los distintos agentes unusualfor the vast majority. económicos y especialmente las familias ante un entorno de pre cios y tipos de interés inusual para la gran mayoría. 98