Barcelona economia Indicauois econòmics de Barcelona Quart trimestre 1996 Núm. 30 Gerència Delegada d'Economia, Empreses i Finançament Ajuntament de Barcelona Primer Tinent d'Alcalde Joan Clos i Matheu Gerent Delegada d'Economia, Empreses i Finançament Pilar Solans iHuguet Redacció de BarcelonaEconomia Xavier Güell iFerrer, Director. María Jesús Calvo Nuño, Cap de Redacció. Lluís Hansen i Fors Consell de Redacció ErnestMaragall. Regidor de Funció Pública i Qualitat. Ajuntament de Barcelona. Joan Molina. GerentDelegat de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona. Ignasi Ragàs. Cap de Gabinet de la Tercera Tinència. Ajuntament de Barcelona. Guillem Sánchez. Director Adjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona. Ramon Seró. Gerent dels Serveis Generals. Àrea Metropolitana de Barcelona. Pilar Solans. Gerent Delegada d'Economia, Empreses i Finançament.Ajuntament de Barcelona. Consell Assessor Jordi Canals. Secretari General. IESE. Jaume García. Departament d'Economia i Empresa. Universitat Pompeu Fabra. Joaquim de Nadal. Regidor de Presidència i Política Cultural. Ajuntament de Barcelona. Martí Parellada. Director. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona. Francesc Raventós. Conseller Delegat. Catalana d'Iniciatives, S.A. Maravillas Rojo. Tercera Tinenta d'Alcalde. Ajuntament de Barcelona. Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000. Antoni Santiburcio. Regidor de Política de Sòl i Habitatge. Ajuntament de Barcelona. Robert Tornabell. Degà. ESADE. Joan Trullén. Departament d'Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona. Josep Ma. Vegara. Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans. Ajuntament de Barcelona. BARCELONA ECONOMIA posa a disposició dels seus lectors unnúmero de telèfon (el 402 7238), un de fax (el 402 72 25) i una adreça de correu electrònic (pbespin @ mail.bcn.es) per atendre qualsevol consulta o comentari referits als continguts que hi apareixen. Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes les entitats, organismes i empreses citades com a fonts informatives i molt especialment a: Ajuntament de Barcelona: Departamentd'Estadística; Direcció de Serveis de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja; Departament d'Estudis Fiscals; Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació. Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció General d'Ocupació; Direcció General d'Arquitectura iHabitatge; Institut d'Estadística de Catalunya; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Altres institucions i entitats: Turisme deBarcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Collegi d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona, SA.; Prefectura Provincial de Trànsit; INE (Barcelona); Autoritat Portuària de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE; Telefónica, SA.; MEFFSA; Borsa de Barcelona; Forcadell. Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 30. Quart trimestre 1996 Desembre 1996 Edició: @ Ajuntament de Barcelona Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament Línia de disseny original: Ferran Cartes / Montse Plass Impressió: Impremta Municipal Dipòsit legal: B. 26.464/91 Exp.: 9221000 Barcelona economia Índex Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura 7 I. Indústria 13 Evolució de l'activitat industrial 15 ll. Finances 29 Sistema bancari 31 Contractació de valors i de derivats 34 Ill. Consum, comerç i preus 37 Matriculació de vehicles 39 Consum d'energia i aigua 40 Preus de consum 42 Escombraries domiciliàries 44 IV. Transports, comunicacions i turisme 45 Port: mercaderies i passatgers 47 Aeroport: passatgers i mercaderies 50 Transport públic urbà i de rodalia 52 Activitat turística 54 V. Mercat immobiliari 59 Consum de ciment 61 Construcció d'habitatges 62 Llicències d'obres 66 Lloguer d'oficines 68 Lloguer de locals comercials i per a serveis personals 72 VI. Ocupació 75 Mercat de treball 77 Monografia Una aproximació quantitativa al teixit econòmic de Barcelona 83 Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura ':-••••1f, • f4->. •-•? ••.; .,1 Síntesi de la conjuntura Transports Aeroport Trànsit de passatgers - Total (milers) 2r.tr.96 3.700 16,6 12.475 12,5 9,9 Interior (milers) 3r.tr.96 2.013 12,3 7.283 10,3 10,8 Internacional (milers) 3r.tr.96 1.687 22,1 5.193 15,8 8,6 - Tràfic de mercaderies (tones) 3r.tr.96 18.651 13,7 76.449 18,2 16,0 El creixement del nombre de passatgers durant el tercer trimestre ha superat totes les previsions. La política de reducció de tarifes com a conseqüència de la creixent competència entre companyies ha incentivat una major utilització de l'avió en el mercat interior i unaugment molt notable dels desplaçament dels catalans cap a l'exterior per motius turístics. 20 18 16 - 14 - 12 - 10 8 6 4 - 2 - Total Passat2.ern Mercaderies passatgers internacional 01995/1994 ffidarrers 12 mesos Port Tràfic de mercaderies - Total (milers tones) Sortides (milers tones) Entrades (milers tones) - Càrrega general (milers tones) Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones) - Contenidors (Teus) 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 5.468 2.313 3.155 2.618 1.152 977 192.206 0,1 13,7 -8,0 9,2 24,7 13,7 11,9 23.236 8.554 14.682 9.939 4.053 3.591 725.524 4,5 9,9 1,6 6,9 11,3 8,3 2,3 11,6 13,7 10,5 10,2 9,8 17,8 14,0 El tràfic de càrrega general continua guanyant pes sobre el total. Durant el tercer trimestre, amb dades encara provisionals i lleument subvalorades, les exportacions de càrrega general augmenten de forma espectacular, fins a situar el creixement acumulat dels darrers dotze mesos per sobre de la taxa de creixement del 1995. Un fet que noes repeteix a cap altre epígraf. Total Càrrega general Teus 1995/1994 darrers 12 mesos0 le Transport públic de passatgers 6 s - 4 - ---,, -5 2 - .5 1 - o --1 - Servei urbà: -Xarxa Metro (milers) -Xarxa Bus (milers) - FGC (Cat. iSarrià) (milers) Servei de rodalia - RENFE (milers) - FGC (milers) 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 51.122 36.714 3.193 19.006 5.415 2,0 1,0 2,8 -0,0 5,8 251.025 180.055 17.694 81.224 26.089 1,6 1,1 2,2 3,1 3,3 4,1 2,5 -0,3 6,5 0,7 L'evoluciódel tercer trimestremostra unmanteniment de la tendència més recent:evolució lleument a l'alça del nombre d'usuaris del servei urbà i comportaments més heterogenis en les diferents línies de rodalia. La millora del servei a l'àmbit dels FGC i el creixement acumulat en els darrers anys a les línies de RENFE poden explicar aquest diferertt dinamisme. 2 Totalservei urbà Total servei rodalia 01994/1993 01995/1994 •darrers 12mesos Evolució de l'economia de Barcelona i regió metropolitana durant el tercer trimestre de 1996. En el número anterior, a l'hora d'analitzar la situació i la tra jectòria de l'economia a l'àrea de Barcelona al llarg del segon trimestre, ens fèiem ressò d'una certa reactivació del creixe ment, suficient per cloure la tendència decreixent de la segona meitat del 1995 i primer trimestre d'enguany. La valoració glo bal obtinguda a partir de les dades disponibles del tercer trimes tre confirma plenament aquest punt d'inflexió i la consistència de la trajectòria moderadament expansiva que apunta l'econo mia barcelonina durant el segon semestre de 1996. De fet es tracta d'una evolució força semblant a la del conjunt del país, ajustada en funció de les diferències d'estructura productiva. La diferent evolució dels nivells d'activitat de cadascun dels serveis de transport reflecteix de manera força ajustada les grans tendències de les principals magnituds macroeconómiques de la ciutat i àmbit d'influència. Així, el volum de tràfic de mer caderia pel port durant els nou primers mesos d'enguany -una xifra provisional i lleument infravalorada- mostra una notable retallada de la taxa de creixement durant els mesos d'estiu pel que al total de la càrrega. Desacceleració imputable bàsicament al tràfic de dolls sòlids -menys importacions de primeres matè ries agrícoles com a conseqüència de l'augment de les collites al mercat interior- i de cap manera representativa dels principals epígrafs com ara els de càrrega general i contenidoritzada, més relacionats amb l'evolució de l'activitat industrial i la demanda de consum de la regió metropolitana i zona d'influència. 7 Període Valor a itaxa inter Darrers 12 mesos i taxa interanual (°/ 3r.tr.96 873 1,1 3.340 2,0 1,2 3r.tr.96 360 0,4 1.615 4,0 3,6 3r.tr.96 398 4,4 2.599 7,4 -3,6 3r.tr.96 -3,5 3r.tr.96 36.110 20,2 150.311 -0,5 -4,4 Turisme, consum i preus Indicadors Consum - Matriculació Electricitat d'ús cial.-ind. (Gwh) Electricitat d'ús domèstic (Gwh) Gas canalitzat (milions tènnies) Matriculació de turismes Matriculació de vehicles (prov.) La suavitat climàtica dels mesos d'estiu explica l'escàs creixement del consum d'electricitat en termes interanuals, malgrat l'augment de l'oferta vacacional i lúdica. L'augment espectacular de les matriculacions, tot i respondre a una certa recuperació de la demanda, incentivada per atractives ofertes de les marques, està sobrevalorat per l'efecte de l'acabament del Pla Renove amitjan del 1995. 6 4 • 2 , 0 -4 - - -6 Electricitat Gas Vehcles cial.-ind. (prov.) 0 1995/1994 •darrers 12mesos Visitants i pemoctacions hoteleres Total pemoctacions (milers) st.-oc.96 1.245 13,7 6.336 15,5 20,6 Visitants segons motiu de la visita (milers) st.-oc.96 549 -5,4 3.123 4,9 16,0 - Negocis (milers) st.-oc.96 261 44,3 1.348 9,3 3,0 - Turisme (milers) st.-oc.96 179 -11,2 1.132 9,4 30,8 - Fires iCongressos (milers) st.-oc.96 69 -51,1 378 -13,5 52,7 - Altres (milers) st.-oc.96 ao -31,0 265 -2,4 -5,2 La creixent presència de visitants per motius turístics, amb una estada mitjana superior a la resta de motius, ila tendència dels visitants de negocis a completar la seva estada per a fer turisme fa que continuï augmentant el nombre de pernoctacions, fins a superar les sis-centes mil de mitjana mensual. I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1) Barcelona (prov.) (°/0) gn.-set.96 2,9 3,8 4,1 Catalunya (°/0) gn.-set.96 2,9 3,9 4,3 Espanya (%) gn.-set.96 2,8 3,6 4,3 Subjacent (°/0) gn.-set.96 2,6 3,4 4,8 U.E. ("Yo) gn.-set.96 , 2,0 2,3 3,0 La persistent tendència a la baixa de la inflació subjacent, gràcies a la contenció dels preus industrials i de l'alimentació, ha fet possible mantenir estable durant el tercer trimestre la taxa interanual de l'índex general de preus de consum tant a Catalunya com a Espanya. A efectes dels criteris de convergència europea però, durant l'estiu no s'ha avançat en la reducció del diferencial. (1) Taxes referides a 31 de desembre de 1995. La represa de les exportacions catalanes després d'un any d'atonia es manifesta en un important augment de les exportacions de càrrega general a través del port. El volum de tràfic internacional de càrrega general i molt es pecialment les exportacions, assoleixen un creixement especta cular durant els mesos d'estiu, fet que situa la taxa de creixe ment dels darrers dotze mesos per sobre de la del 1995. Contràriament, l'evolució de les importacions, tot i ser a l'alça, és sensiblement més moderada. Com a conseqüència d'aquesta expansió del tràfic internacional de la càrrega general, augmenta també el nombre de contenidors manipulats, assolint una nova marca de seixanta mil teus mensuals. Aquest renovat dinamisme exportador-importador es fa palès també en l'evolució del tràfic de mercaderies per l'aeroport. Tot i que en termes absoluts són magnituds incomparables amb les del port, es manté l'elevat ritme de creixement per segon any consecutiu superant-se àmpliament l'anterior rècord del 1992. 8 .e 35 30 25 - 20 15 - 10 5 - o Pernoctacions Visitants Visitants per turisme O1995/1994 Udarrers 12 mesos 4 - 3 - 2 - Ji Barcelona (prov.) Catalunya Espanya 1 Subjacent Odes. 1995 •darrers 12 mesos Augment espectacular del trànsit de passatgers per l'aeroport, recolzat bàsicament en el segment internacional. Una de les magnituds sócio-econòmiques més destacables d'a quest trimestre i de l'any 1996 a l'àrea de Barcelona ha estat l'augment del nombre de passatgers que han utilitzat l'aeroport. Després d'un creixement de gairebé el deu per cent durant el 1995, l'acumulat dels nouprimers mesos d'enguany supera ja el 13 per cent pel total del trànsit i el 18 per cent en l'internacio nal. Aquesta evolució expansiva ofereix diferents lectures. D'una banda, l'augment inherent a l'interès -econòmic, turístic, cultural, etc.- que desperta Catalunya imés concretament l'à rea de Barcelona en un context de globalització de l'economia i de creixent integració europea. De l'altra, a l'increment de la despesa privada en viatges d'oci per part dels residents, en un moment de creixement de l'economia i dels volums d'ocupació. Reforçat, tot plegat, per una situació de major capacitat de fi nançament de les famílies i unes tarifes aèries més assequibles que anys enrere. Mercat de treball Darrers 12 mesos i taxa interanual (%) Ocupació Residents actius 30 set. 96 703.404 -0,8 -0,9 Residents ocupats 30 set. 96 634.470 0,7 0,7 Residents actius (RMB) 30 set. 96 1.890.302 0,7 1,1 Residents ocupats (RMB) 30 set. 96 1.683.570 2,0 3,0 Contractacions registrades 3r.tr.96 116.312 11,0 457.171 14,5 31,7 Malgrat l'evolució positiva de l'ocupació durant l'estiu, especialment a l'entom metropolità, es fa palesa una sensible desacceleració en relació amb la taxa de creixement de l'any 1995, en línia amb l'alentiment que s'observa de l'augment del nombre de contractes registrats. 35 Contractacions 30 - 25 - 20 1994/1993 1995/1994 darrers 12mesos Atur registrat - - Total aturats registrats Atur masculí Atur femení Atur juvenil (16-24 anys) Aturats sense ocupació anterior Total aturats registrats (RMB) 30 set. 96 30 set. 96 30 set. 96 30 set. 96 30 set. 96 30 set. 96 68.934 34.303 34.651 9.617 7.233 206.732 -12,6 -14,2 -10,8 -30,0 6,7 -8,4 - - - - - - - - - -12,5 -14,0 -10,8 -33,8 -3,2 -10,8 , L'evolució del tercer trimestre manté el ritme de descens de l'atur del trimestre anterior ' es manté en la línia de final del 1995. Contràriament, a l'entornmetropolità es detecta un cert defalliment en el ritme de descens de l'atur, molt possiblement com a conseqüència de les dificultats d'absorbir una població activa que creix més que a la ciutat central. Això es podria deduir de l'augment dels aturats sense ocupació anterior. Total Masculí Femení Juvenil Odes. 1995/des. 1994 .set.1996/set 995 Taxes d'atur registrat (%) (1) Barcelona RMB Catalunya Espanya 30 set. 96 30 set. 96 30 set. 96 30 set. 96 9,8 10,9 10,1 13,7 - - - - - - 10,8 11,8 11,1 1 tJ La reducció de l'atur registrat en combinació amb un descens moderat de la població act'va a la ciutat permet mantenir un trimestre més la tendència a la baixa de la taxa d'atur, alhora que se supera el sostre del deu per cent. Aquesta tendència a la baixa es reprodueix a la resta d'àmbits amb una especial intensitat al conjunt d'Espanya, on l'augment de la producció agrària ha incidit positivament en els nivells d'ocupació. (1) Taxes referides a 31 de desembre de 1995. Barcelona RMB Catalunya Espanya Ei des. 1995 e set.1996 El fort creixement de l'activitat hotelera del darrer any i mig contrasta amb els primers símptomes d'estancament. En consonància amb l'augment sostingut del trànsit aeri, l'ac tivitat als hotels de la ciutat durant els primers mesos d'estiu ha estat sensiblement superior a la registrada un any abans. L'acu mulat dels deu primers mesos d'enguany registra un creixement de les pernoctacions hoteleres del 15 per cent, creixement que s'afegeix al vint per cent del 1995. Com a conseqüència d'una major presència de persones en viatge de negocis o per motius professionals que allarguen la seva estada per fer turisme, es produeix l'aparent contradicció d'assolir un nou rècord de per noctacions alhora que decreix lleument i per segon trimestre consecutiu el nombre de visitants que pernocten als hotels de la ciutat. En conjunt, durant l'estiu, un quart de milió de visitants hauran generat sis centes mil pernoctacions hoteleres demitjana mensual. El darrer indicador disponible de mobilitat, i indirectament de la variació de l'activitat econòmica, és el que contempla l'evolu ció del nombre d'usuaris de transport públic urbà i de rodalia. Les dades del tercer trimestre i especialment de l'acumulat anual mostren una lleu desceleració de la tendència alcista de l'any passat, especialment entre els usuaris del metro i de les lí nies de rodalia de RENFE. Contràriament, i després d'uns re sultats molt magres durant el 1995, el nombre d'usuaris a les di ferents línies dels FGC reprèn de nou la tendència moderadament alcista. La xifra de 450 milions de passatgers de pagament que enguany hauran utilitzat el transport públic urbà -metro, auto bús i servei urbà de la línia Catalunya i Sarrià- es mostra ara per ara i en les condicions actuals, com una barrera difícil de franquejar. És un nivell d'ocupació que es compara favorable ment amb el dels tres anys anteriors. 9 Construcció i mercat immobiliari Indicadors Valor ab a intera OS Construcció residencial i llicències d'obres Construcció d'habitatges: — Iniciats 3r.tr.96 804 —11,9 3.432 4,9 12,8 —Projectes visats (prov.) 3r.tr.96 7.780 —23,4 32.327 2,3 11,3 Obra nova prevista a les llicències: — Superfície total (m2) 3r.tr.96 99.666 —40,9 419.796 —62,6 40,3 — Nombre d'habitatges 3r.tr.96 281 —61,6 2.226 —44,8 60,2 L'evolució del trimestre, amb independència que la referència sigu un tercer trimestre del 1995 amb una concentració atípica pel que fa a construcció residencial, reflecteix clarament la tònica del sector: l'elevat nombre d'actuacions en curs i projectes aprovats en cartera frena l'inici de noves promocions i la soHicitud de noves llicències. Llicències d'obres i habitatges iniciats Nombre Superfície Habitatges habitatges total iniciats 1995/1994 •darrers 12 mesos Preus al mercat immobiliari Preu de venda habitatges Sostre residencial (venda): —Habitatges nous (pta/m2) — Segona mà (pta/m2) preu d'oferta preu de transacció —Places d'aparcament (milers pta.) Locals de negoci (lloguer mensual): — Oficines (total ciutat) (pta/m2) — Locals comercials (pta/m2) lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 238.555 227.970 201.788 2.791 1.018 1.077 —2,7 —0,2 0,2 —11,7 —1,9 —1,0 — — — — — — — — — — — — 3,9 6,9 3,3 —7,1 —0,9 —2,0 I L'evolució dels preus al mercat immobiliari de Barcelona durant el primer semestre confirma, Ilevat de la correcció a la baixa del preu de venda de les places d'aparcament, la situació de contenció imperant gràcies, bàsicament, a l'amplia dotació o l'augment de l'oferta —real o d'expectatives certes— a tots els segments. 14 Nou 2a. ma Places (trans.) aparcament El1995/1994 leler. semestre1996 Abans s'ha posat de relleu el dinamisme d'algunes branques del Terciari com ara l'hostatgeria, restauració i activitats relacio nades amb el turisme, els viatges i l'oci en general. De la resta d'activitats terciàries amb una implantació significativa a la ciu tat, les de serveis a les empreses, immobiliaris i serveis personals i d'assistència social són les més dinàmiques, alhora que la recu peració de la despesa privada en consum es mostra encara molt feble. En tot cas, l'evolució de les matriculacions de vehicles, a banda de l'augment abans esmentat de la despesa en viatges, apunta cap a una consolidació d'un ritme moderat de creixe ment del consum més tradicional. 10 Símptomes dèbils de recuperació en l'evolució de les principals magnituds del sector industrial. Els resultats de les darreres enquestes de conjuntura indus trial a nivell de regió metropolitana marquen un primer punt d'inflexió en la tendència regressiva imperant d'ençà la segona meitat del 1995. De fet, és un canvi de tendència tan tímid que pràcticament passa desapercebut en una anàlisi de l'acumulat anual. Les principals magnituds presenten una taxa de creixe ment superior a la del mateix període d'un any abans, especial ment producció i vendes interiors. La confiança que en els pro pers mesos es consolidi aquesta represa de les vendes en el mercat interior, gràcies a un manteniment o lleugera reactivació de les taxes de creixement de l'economia, a l'estabilitat dels preus de venda i a un finançament bancari més barat, és el prin cipal argument en el que es basen les expectatives empresarials sobre l'augment dels nivells de producció i vendes a curt i a mit jà termini. Evolució de l'activitat industrial a la regió metropolitana saldos 60 50 40 30 20 10 10 Producció Vendes Vendes Preus Es ocs de interiors exteriors de venda prod. elab. st-oc 1994 MIll st-oc 1995 st-oc 1996 Un trimestre més, la promoció residencial protagonitza, pràcti cament en solitari, l'activitat del sector de la construcció. Si hiha un sector productiu que ha evolucionat aparentment a la baixa durant el tercer trimestre, aquest és el de la construc ció. D'una banda, les dades del tercer trimestre, tant les d'obra real com les d'obra prevista, són sensiblement inferiors a les d'un any enrera. Contràriament, si l'anàlisi es fa des de la pers pectiva més tendencial dels darrers dotze mesos, l'activitat real —habitatges iniciats— continua a l'alça, tot i que a un ritme in ferior al del 1995. Aquest diferent comportament seria imputa ble tant a una acumulació atípica d'inici de construcció de nou sostre residencial durant el trimestre de referència del 1995, com al fet més genèric derivat de l'elevat nombre d'actuacions en curs i projectes aprovats en cartera que frena l'inici de noves promocions i la sollicitud de noves llicències. Tant l'evolució de l'atur sectorial com la dels preus de venda dels diferents productes immobilaris és consistent amb una si tuació d'activitat a l'alça per tercer any consecutiu. Així, l'aug ment sostingut de l'oferta de sostre residencial de nova cons trucció és un dels factors que mantenen els preus estancats o a la baixa, com és el cas de les places d'aparcament. D'altra ban da, el nombre d'aturats prèviament ocupats a la Construcció manté la mateixa trajectòria a la baixa de trimestres anteriors, amb una tendència més acusada a Barcelona que no pas a la resta de l'àmbit metropolità. El corollari que es podia esperar d'aquesta evolució de la conjuntura econòmica del trimestre era un augment de l'ocupa ció i un descens de l'atur. Efectivament, aquests resultats s'han produït, amb una intensitat semblant a la del 1995 en el cas de Barcelona, i lleument inferior a la resta de la regió metropolita na. Diferencial imputable, no tant a l'existència d'uns ritmes de creixement econòmic sensiblement diferents en els dos àmbits, que no és el cas, sinó a les diferents dinàmiques poblacionals que s'hi donen. Avanç darreres dades disponibles 1996 Indicador Acumulat anual Variacio (%) (A) Port de Barcelona (octubre) – Tràfic total (milers tones) 19.451 3,0 – Càrrega general (milers tones) 8.618 9,4 – Contenidors (Teus) 549.706 9,2 Aeroport. Trànsit de passatgers (novembre) – Total (milers) 11.957 14,3 – Interior (milers) 6.964 11,8 – Internacional (milers) 4.933 ' 18,0 Tràfic de mercaderies (tones) 72.816 17,2 Transport públic urbà (octubre) – Xarxa Metro (milers) 209.001 2,9 – Xarxa Bus (milers) 148.696 2,4 – FGC-CiS urbà (milers) 14.726 4,3 Ferrocarril de rodalia (milers) – FGC (octubre) 22.084 6,1 Escombraries recollides (milers tones) (octubre) 517,4 0,6 Matriculació de vehicles (prov.) (novembre) 142.972 7,0 IPC Variació interanual (novembre) Catalunya (%) 3,7 4,31 Espanya (%) 3,2 4,31 Obra nova prevista a les llicències d'obres (novembre) – Superfície total (m2) 445.956 –57,0 – Nombre d'habitatges 2.359 –38,5 Atur registrat (persones) – Total (octubre) 68.470 –12,1 Taxa d'atur registrat (%) – Barcelona (octubre) 9,7 11,01 – Catalunya (novembre) 10,3 11,41 – Espanya (novembre) 14,0 15,41 (A) Sobre s/ el mateix acumulat de l'any anterior. Valor del mateix període del 1995. Les variacions de la població activa presenten signes contraris en els dos àmbits;mentre que a la ciutat central el nombre d'ac tius segueix una evolució descendent paral•lela a la de la pobla ció resident, a la resta de la regió metropolitana la població acti va tendeix a augmentar.En aquest escenari, un augment similar de l'ocupació tindrà impactes diferents sobre els nivells i les ta xes d'atur. No és d'estranyar doncs, que la reducció dels nivells d'atur registrat s'hagi desaccelerat significativament a l'entorn metropolità en relació al final del 1995, mentre esmanté inalte rable a Barcelona. 11 Contràriament a l'evolució a labaixa del total d'aturats, es consolida a ambdós àmbits un augment significatiu del nombre d'aturats sense ocupació anterior. Conseqüència d'unes expecta tives de creixement econòmic i de creació de llocs de treball que no es corresponen amb la situació d'estancament del creixement que s'ha viscut en el darrer any. Principals trets de l'evolució de l'economia de Barcelona durant el 1996. A l'espera només de les dades del darrer bimestre de l'any, hom pot avançar una primera anàlisi del que ha estat l'evolució de l'economia de la ciutat i àrea metropolitana durant el 1996. D'una banda, i per condicionants d'economia i política general, el creixement ha evolucionat de menys a més. El refredament de l'activitat econòmica durant el segon semestre de 1995 i el llarg període pre-electoral de començament de 1996 van frenar el creixement econòmic. A partir de mitjan d'any, la creixent confiança dels mercats en les possibilitats espanyoles de reduc ció dels principals desequilibris estructurals —amb l'excepció ara per ara de l'atur— que ha permès una retallada fins a nivells històrics dels tipus d'interès, ha abonat les expectatives d'una imminent represa de la demanda interna de consum que reforci i consolidi l'actual tendència alcista de l'economia. 12 En el cas de Barcelona, a banda d'aquest marc general que ha condicionat lògicament el ritme de creixement de l'activitat eco nòmica que s'hi desenvolupa, especialment de la industrial i una bona part els serveis, s'han registrat creixements molt notables en activitats com ara el transport, els serveis d'acollida a visi tants i activitats i la construcció residencial. Així, l'aeroport i el port tancaran l'any amb uns nivells d'activitat notablement su periors als d'un any abans i amb creixements igualment signifi catius en aquells components més emblemàtics com són els rela cionats amb l'exterior. L'activitat hotelera superarà de nou i àmpliament la seva marca del 1995, amb un creixement recolzat tant en els visitants per negocis com en els turistes i les promo cions de cap de setmana. La construcció residencial, físicament més limitada en les seves possibilitats de creixement pel que fa a obra nova, ha mantingut un nivell d'activitat considerable, sufi cient per mantenir el dinamisme del mercat, esperonat a l'alça per la davallada del preu del diner, sense que els preus repuntin. Aquesta tendència moderadament expansiva que en termes generals ha seguit l'economia de la ciutat al llarg del 1996, ha permès mantenir pràcticament inalterable l'evolució a labaixa del nombre d'aturats registrats per segon any consecutiu a un ritme del dotze per cent anual i situar de nou la taxa d'atur per sota del deu per cent. Si hi ha un indicador en el que previsiblement l'evolució de Barcelona serà menys favorable que a la resta d'Espanya aquest és l'IPC. Si l'any 1995, el creixement interanual a final d'any a la província fou dues dècimes inferior al registrat a Catalunya i a Espanya, enguany aquesta diferència s'ha ampliat i invertit. Mentre que pel conjunt d'Espanya la inflació a final d'any fins i tot superarà a la baixa les previsions oficials—un fet força insò lit—, a Catalunya i a laprovíncia de Barcelona es preveu un comportament més ajustat a les previsions. I. Indústria Evolució de l'activitat industrial Indicador sintètic d'activitat industrial Les expectatives dels empresaris industrials en l'evolució del sector continuen recuperant-se i presenten un to molt més favorable al que havia predominat des de l'estiu del 1995. Els resultats de les enquestes de conjuntura industrials edita des per la Direcció General d'Indústria i pelMinisteri d'Indús tria i Energia corresponents al final de l'estiu i començament de la tardor palesen la recuperació de la confiança dels empresaris en la millora de l'activitat a la indústria. Tot i que encarapredominen els valors negatius, els resultats corresponents al mes de setembre són els valors més elevats d'ençà l'estiu de l'any anterior, el que sembla confirmar que el sector industrial està deixant enrere la fase de refredament eco nòmic iniciada durant la segona meitat del 1995 per la ralentit zació de la demanda interna i la sobtada interrupció del creixe ment de les economies dels principals països destinataris de les exportacions. Previsiblement, aquesta recuperació de la confian ça afavorirà el retorn a taxes positives de creixement, després d'una primera meitat de l'any en què el VABde la indústria ha evolucionat amb valors per sota de zero. La consistència esperada d'aquesta recuperació de l'activitat industrial es basa en la favorable evolució que es detecta a ca dascun dels components d'aquest indicador: la recuperació de la cartera de comandes ha reduït el nivell d'existències dels pro ductes acabats, el que a curt termini ha conduït a una millora en la tendència de la producció. Tots tres elements evolucionen de forma positiva, però resulta especialment destacable l'evolució de la cartera de comandes, tant la interior com l'exterior. En concret, la demanda interna reflecteix la lenta però persistent millora del consum privat i la recuperació de la inversió, afavo rida per la tendència descendent dels tipus d'interès. Per la seva banda, la demanda externa ha reprès l'impuls que havia abando nat a començament d'any: les dades del segon trimestre de l'any revelen la recuperació de la trajectòria ascendent de les exporta cions, amb un augment en termes reals del 18,2 per cent a Cata lunya i del 16,5 per cent a Espanya en relació amb un any enrere. A banda de la recuperació de les economies dels principals països de destí de les exportacions, cal destacar com un dels principals elements causants d'aquesta recuperació l'abaratiment dels preus dels productes industrials que s'ha produït arran de la desceleració iniciada abans de l'estiu del 1995, i que prové, al seu torn, d'un context de moderació salarial, de descens dels preus d'algunes matèries primeres i de la davallada del cost de finançament. Al rerefons de la recuperació de la confiança en el futur per part dels empresaris industrials hi ha també les expectatives que es deriven del marc econòmic i polític imposat per l'objectiu de la convergència amb Europa. to Indicador de clima industrial 0 —10 —20 —30 _40 —50 10 —10 —20 —30 — —40 —50 10 —10 —20 —30 1-—40 —50 1993 1994 1995 1996 — Catalunya — Espanya — Unió Europea Nota: elsvalors grafiats corresponen a lamitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes totals, alsestocs canviatsde signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos). Font: Direcció General d'Indústria iMinisteri d'Indústria iEnergia. L'inextricable lligam que hi ha entre l'economia espanyola i la resta d'economies de la Unió Europea és un fet irrefutable que està contribuint, en alguns casos de manera accelerada i amb menor cost social del que suposaria un objectiu que no estigués tan assimilat pels ciutadans, a la favorable evolució d'algunes magnituds econòmiques com els tipus d'interès o la inflació, amb davallades inèdites des de fa decennis. Per altra banda, no és oportú ometre que algunes de les mesures de política econò mica (mesures incentivadores i liberalitzadores de l'economia) promogudes pel nougovern probablement també han contribuït a la recuperació de la confiança dels empresaris en el futur del sector. 15 Enquesta de conjuntura industrial La conjuntura industrial al bimestre setembre-octubre de 1996. Presentem en aquest número els resultats de les enquestes de conjuntura industrial dels bimestres juliol-agost i setembre-octu bre referits, com és habitual, a les empreses de l'àmbit de la re gió metropolitana de Barcelona. El comentari el centrarem bàsi cament en les dades del segon bimestre, més representatiu que el primer des d'un punt de vista d'activitat industrial. Globalment, els resultats de les principals magnituds empresa rials deixen entreveure un augment significatiu del nombre d'empreses consultades que reconeixen haver augmentat els seus nivells d'activitat en relació amb els d'un any abans. Així, tant pel que fa a producció com a vendes totals, es repeteix el nombre d'empresaris que declaren el mateix nivell d'activitat que un any abans, alhora que augmenta significativament el nombre d'aquells que reconeixen un creixement del volum de negoci. De fet, aquesta tendència ja es feia palesa durant els me sos d'estiu. Totplegat fa pensar que el procés de desacceleració registrat durant el 1995 i primerameitat del 1996 s'ha començat a redreçar, tot i la feblesa dels resultats que apunten en aquesta direcció. L'activitat industrial a la regió metropolitana sembla encetar un nou període d'expansió després de gairebé un any i mig d'alentiment del creixement. Aquest canvi d'orientació, que hom ja intuïa a partir dels re sultats d'abans de l'estiu, es comença a plasmar en les corbes de mitjanes mòbils en forma d'un trencament de la tendència des cendent com és el cas del nivell de producció i de les vendes, tant exportacions com al mercat interior. Contràriament, la reacció de la cartera de comandes i del nivell d'utilització de la capacitat productiva és poc perceptible, fet que afegit a unes perspectives gens engrescadores i caracteritzades per la conti nuïtat, obliga a una valoració més aviat cauta d'aquests resul tats. Una anàlisi detallada de les respostes empresarials posa de manifest que la incipient recuperació dels ritmes de creixement de la producció al conjunt de la indústria no és, ni de bon tros, un fenomen generalitzat a tots els sectors, sinó que es recolza bàsicament en el dinamisme de tres o quatre dels de més pes. Tampoc és, ara per ara, prou rellevant com per afavorir un crei xement sostingut dels nivells d'ocupació i de la capacitat pro ductiva utilitzada. L'estratègia empresarial dominant en aquesta conjuntura és la d'acumular càrrega de treball. 16 saldos 30 20 10 0 —10 —20 —30 —40 —50 —60 Evolució del conjunt de la indústria • 1111 lllll 1111 1111 1111 11111 1991 — Producció Preus de venda 1992 1993 1994 — Vendes interiors - Cartera comandes 1995 1996 Vendes exteriors Estocsproductes Font: Elaboració pròpia.Tots els gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegacióde Barcelona. Els valors grafiats són mitjanes mòbils dels saldos de 6 bimestres. El canvi de tendència a l'alça en l'evolució de laproducció i de les vendes possibilita el manteniment de les plantilles actuals. En consonància amb el resultat agregat de les respostes em presarials, que malgrat apuntar a un manteniment dels nivells d'ocupació durant el bimestre en relació amb l'anterior es com para favorablement amb la situació d'un any enrera, el col.lectiu d'aturats industrials és el que manté un major ritme de descens, tant a Barcelona com a l'àmbit metropolità. El signe lleument negatiu que resulta de les enquestes possiblement no és tal si es té en compte la creació de nous llocs de treball a les noves uni tats productives, inclosa l'auto-ocupació. Una altra de les raons que expliquen l'absència d'una reacció immediata dels nivells d'ocupació a una major demanda i en conseqüència a un augment de les vendes, pot ser el recurs a unes existències de productes elaborats acumulats al llarg del darrer any. Un període en el que moltes empreses s'hanmogut entre l'atonia de la demanda de consum, incloses les exporta cions, i unes expectatives de represa a curt i a mitjà termini que no s'han concretat en la intensitat esperada. ao 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50 -60 Vendes interiors saldos 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 -30 _40 I991 1992 1993 1994 Vendes exteriors 1995 I996 1991 1992 1993 1994 1995 1996 — Total indústria — Alimentació — Tèxtil Arts gràfiques — Automoció Farmacèutica Les magnituds esmentades fins aquest moment ens han per mès dibuixar un escenari força esperançador de l'activitat indus trial durant els mesos de setembre i octubre. Però n'hi ha d'al tres que obliguen a matisar aquesta valoració i especialment la consistència d'aquesta represa. Ens referim especialment a l'e volució dels preus de venda, a la de la cartera de comandes i, de manera més genèrica, a les perspectives empresarials per als propers mesos. Capacitat productiva utilitzada 1993 — Total indústria Arts gràfiques 1994 1995 1996 — Alimentació — Tèxtil — Automoció Farmàcia El manteniment dels preus de venda caracteritza la política comercial de les empreses industrials durant el 1996. Per tercer bimestre consecutiu, el manteniment dels preus és la tònica imperant en una majoria aclaparadora de les empreses enquestades, alhora que el saldo entre les que reconeixen canvis en les tarifes és lleument favorable al descens dels preus de ven da. No hi ha raons objectives per comparar aquesta situació de flacionista amb la que es va iniciar a començament del 1992. La situació actual és diferent i s'ha de relacionar aquesta política de preus amb la creixent competència que suporten les empreses autòctones a tots els mercats i especialment en el local, a la reta llada de preus d'algunes primeres matèries i productes interme dis i a la contenció de les despeses salarials i financeres. Tot ple gat possibilita una política agressiva de preus per acabar d'incentivar la demanda interna de consum. 17 I és que la situació de la cartera de comandes no mostra sig nes palpables de recuperació a la majoria de les empreses en cluestades. Més aviat reflecteix una situació de relatiu estanca ment, lluny del dinamisme imperant dos anys enrere. De fet, en acabar el bimestre setembre-octubre, el percentatge d'empreses que qualificaven com normal la situació de la seva cartera de co mandes era similar al registrat un any abans, mentre que el sal do negatiu era pràcticament idèntic. Com és d'esperar, si a la situació constatada durant el bimes tre se li afegeixen unes perspectives gens engrescadores des del punt de vista empresarial sobre l'evolució a curt termini de les comandes, no es poden esperar augments de la capacitat pro ductiva utilitzada. De fet, en els darrers bimestres aquesta capa citat s'ha mantingut lleument per sota dels nivells assolits un any abans. En aquest cas, com en tractar de l'ocupació, pot ser relle vant la creació de nou teixit no recollit encara en lamostra en questada. Tot plegat ens portaria a definir l'evolució de la conjuntura industrial a començament de tardor com a moderadament i pun tualment positiva pel que fa a l'evolució dels nivells d'activitat durant el bimestre, alhora que les incerteses que condicionen les perspectives a curt i a mitjà termini no acaben d'escampar. La demanda interna de consum continua frenada per una propensió a acumular l'estalvi necessari per fer front a unes expectatives de la població dominades per la creixent precarietat de la con tractació i la incertesa que plana sobre laviabilitat a llarg termi ni del sistema públic de pensions. Fins a cert punt, i per a moltes rendes mitjanes, els recursos financers que la baixada dels tipus d'interès els ha permès alliberar no s'han abocat, ni és d'esperar que ho facin, directament al consum. De fet, una part d'aquest benefici s'ha vist parcialment compensat per la pèrdua de rendi bilitat dels seus actius financers, mentre que una segona part s'ha adreçat a l'estalvi a llarg termini. Per acabar, i abans d'iniciar l'anàlisi en detall dels resultats de cada sector, val la pena avançar una primera i sintètica valoració de l'evolució sectorial a partir dels resultats agregats. Així, són majoria els sectors industrials que presenten uns resultats de la seva activitat empresarialmarcats per l'estancament i la conti nuïtat en termes interanuals. És el cas entre d'altres, del de Pro ductes metà1.1ics, Arts gràfiques, Fusta i mobles i Pell, calçat i confecció. Per contra, els resultats de l'Alimentació, delTèxtil i en menor mesura dels de Maquinària i material elèctric, són els que han decantat lleument a l'alça els resultats del conjunt de la indústria. 18 saldos 60 50 ao 30 10 0 -10 -20 -30 _40 variació 2 - saldos 50 40 30 20 10 -10 -20 Producció .... - --- 1991 1992 (%) 1993 1994 Ocupació 1995 1996 1991 1992 1993 1994 Preus de venda 1995 1996 \....—, ------------L----\ / _./---- 7. ..."-N(--- _: c...-. ------• 1991 1992 — Total indústria Arts gràfiques 1993 1994 — Alimentació - -- Automoció 1995 1996 — Tèxtil Farmacèutica 60 13 58 11 62 14 76 11 77 -4 3 75 3 58 –15 56 31 44 -0,05 46 41 32 33 29 38 85 -3 Total indústria (sense Construcció) (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 1995 st-oc nv-ds Igual Saldo 33 35 40 –19 2) Nombre de persones ocupades Variacióen % –0,68 –0,68 3) Vendes totals Igual 29 35 Saldo 33 –22 4) Vendes en el mercat interior Igual 28 37 Saldo 26 –22 5) Vendes enel mercat exterior Igual 31 45 Saldo 36 –20 6) Preus de venda Igual 77 72 Saldo 6 1 B) Situació al final del bimestre (°/0) 7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 6 4 Normals 66 63 Saldo 11 12 8) Cartera de comandes Normal 56 63 Saldo –16 –27 9) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 57 56 C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (%) 10) Producció Manteniment 61 52 Saldo 13 23 11) Vendes Manteniment 59 48 Saldo 16 32 12) Cartera de comandes Manteniment 69 58 Saldo 14 23 13) Preus de venda Manteniment 78 63 Saldo 5 24 14) Ocupació Manteniment 75 74 Saldo –19 –7 D) Capacitat productiva utilitzada (%) 82,4 82,2 1996 I .jediffiliiiiiirmieelikiel~ 45 43 17 6 48 11 –0,04 0,72 0,76 39 8 31 6 44 8 42 9 36 –2 43 6 42 16 38 14 43 12 64 12 71 5 73 –2 29 –22 –0,45 27 –27 30 –37 28 –16 85 –2 5 57 10 3 61 11 3 63 17 5 67 8 51 –18 54 –30 52 –36 45 –29 66 56 57 52 63 17 55 23 56 –2 49 30 56 28 56 23 58 9 47 41 66 18 72 13 59 1 61 30 67 13 80 3 76 4 81 11 74 1 75 –1 78 –10 77 –3 82,5 81,2 81,6 77,7 81,9 Font: Tots els quadres igràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústna i Navegació de Barcelona. (%) 95 90 85 80 75 70 Capacitat productiva utilitzada setembre-octubre 1996 1 2 3 4 5 6 7 8 9 — Total indústria 1 Alimentació 2 Tèxtil 3 Pell i confecció 4 Fusta imobles 5 Arts Gràfiques 6 Farmàcia 7 Prod. metà1lics 8 Maquin. elèctrica 9 Automoció c/o 100 80 60 40 0 1994 1995 1111 Debilitat demanda 1-1 Competència estrangera Factors limitadors de la producció imm mm 1996 Dificultats finançament Altres causes Alimentació A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en elmercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (°/0) (dades provincials) , . ~iiiiik_ns-ds 40 13 27 19 gn-fl) inç-ab nig-jn jl-ag 'ii 36 27 Igual Saldo 53 -10 45 22 59 18 34 18 Variació en `)/0 -4,03 0,86 -4,03 1,27 1,34 -3,61 1,62 Igual Saldo 38 15 35 28 61 -18 43 20 60 0 55 -5 38 20 Igual Saldo 38 15 40 19 62 -19 39 14 60 -12 62 -15 41 21 Igual Saldo 43 3 69 -5 81 -14 72 22 77 16 54 23 72 26 Igual Saldo 92 3 68 25 62 27 82 10 94 4 73 18 83 -1 Normal Saldo 42 -46 84 -7 47 -47 42 -44 48 -52 13 -67 51 -46 Dies 33 37 34 34 33 37 32 80,6 79,6 81,3 81,1 83,1 68,8 86,1 saldos 60 40 -20 -40 iJ20 -60 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes st-oc 1993 Iffi st-oc 1994 st-oc 1995 st-oc 1996 L'expansió de l'activitat d'aquest sector durant els darrers me sos és la consolidació de la tendència expansiva mantinguda d'ençà començament d'any. Després de la pèrdua de dinamisme del 1995, especialment de les exportacions, la reactivació d'a questa demanda forana juntament amb una incipient recupera ció de la interna en els darrers mesos, permet presentar uns re sultats globalment positius pel que fa a nivell de producció, ocupació i vendes. La moderació dels preus de venda dels dar rers mesos possiblement ha ajudat a aquesta recuperació de les vendes. D'altra banda, tot i que ja no són tants els empresaris que imputen a la feblesa de lademanda i a la competència es trangera la responsabilitat de no poder augmentar la seva pro ducció, la realitat és que l'atonia de la cartera de comandes s'a justa perfectament a unes expectatives poc definides. 20 Factors limitadors de la producció 100 IINFIE PIIIF"I I II II II II • Debilitat demanda LJ Competència estrangera 1996 • Dificultats finançament Altres causes Tèxtil (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (`)/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes enel mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (`)/0) Igual Saldo Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies saldos 70 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 - - - Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes st-oc 1993 IIIII st-oc 1994 st-oc 1995 st-oc 1996 100 80 60 40 20 0 Factors limitadors de la producció 1994 1995 Debilitat demanda Competència estrangera 1996 Dificultats finançament 1.1 Altres causes Els resultats d'aquest sector són, sens dubte, els més espectaculars del període. Després de cinc o més bimestres de saldos inequívocament negatius, els resultats dels darrers mesos sorpre nen per la seva contundència. El creixement torna a ser equiparable al de dos i tres anys enrera i és especialment intens a les exportacions. S'alenteix la tendència descendent dels preus de venda, alhora que continuen els reajustaments de plantilles. Com a lamajoria de sectors, aquesta bonança del bimestre no es veu recolzada per unamillora significativa de la cartera de comandes ni de les perspectives de cara als propers mesos. De fet, la càrrega de treball acumulada a final del bimestre, mesura da en dies de treball, és inferior a l'existent un any abans. 21 Pell, calçat i confecció A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (°/0) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (°/0) (dades provincials) 1995 1996 st-ye, ,,,„ny-ds gn-lb mç-ab mg-jn jl-ag st-oc Igual Saldo 43 23 54 0 53 9 39 33 43 12 25 13 57 24 Variació en °/. 2,12 0,83 -0,42 0,43 0,57 -2,20 0,36 Igual Saldo 34 16 33 -16 26 -14 32 32 35 5 18 17 54 16 Igual Saldo 19 -2 23 -29 25 -2 33 -1 24 -4 49 3 62 14 Igual Saldo 25 50 35 -17 18 7 29 50 21 23 15 39 42 17 Igual Saldo 78 -20 91 0 56 17 92 8 62 26 61 30 83 8 Normal Saldo 35 -43 38 -41 60 -31 59 -31 53 -40 63 -16 25 -46 Dies 59 51 54 66 58 51 66 87,8 83,4 83,1 83,9 81,8 80,9 83,2 saldos 60 40 20 0 -20 -40 _ d ' II -60 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes st-oc 1993 = st-oc 1994 1111111 st-oc 1995 st-oc 1996 Els resultats dels dos darrers bimestres estan en la líniamode radament expansiva del primer semestre de l'any. La recupera ció de les vendes almercat interior, complementades amb el manteniment de les exportacions, ha possibilitat el manteniment de la producció i un moderat augment de l'ocupació. Entre els factors que limiten possibles augments de la producció, la feble sa de la demanda es veu parcialment substituïda per la compe tència estrangera. Malauradament, la situació de la cartera de comandes i les perspectives a curt termini són sensiblement pit jors que les existents un any enrera. Esperem que, com succeeix de vegades, aquestes previsions no es confirmin totalment. 22 100 80 60 40 20 0 1994 Debilitat demanda Competència estrangera Factors limitadors de la producció ee 1995 I I 1996 Dificultats finançament Altrescauses Fusta i mobles de fusta (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (')/0) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) 1995 1996 Igual Saldo 70 9 37 60 64 -14 61 -3 59 -33 85 1 86 14 Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies 0,00 -0,10 7,23 0,67 -2,56 2,01 70 9 37 54 71 8 37 54 40 -38 40 -28 02 -8 87 -13 34 -30 37 -33 51 -49 87 -5 91 82 -14 -2 85 -10 0,88 86 14 86 93 -7 64 -15 14 66 -16 59 41 53 -17 93 4 96 -1 ( 0 98 2 65 -23 26 -33 38 -54 44 -39 39 -33 52 -29 55 -17 54 63 58 52 57 40 53 83,9 86,9 85,8 83,9 87.7 86,1 73,0 saldos 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 30 llep Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes st-oc 1993 II. st-oc 1994 •E st-oc 1995 st-oc 1996 100 80 60 40 20 0 Factors limitadors de la producció Ir 1 1 1 1 1 1994 1995 Debilitat demanda 1:3 Competència estrangera 1996 Dificultats finançament Altres causes Els resultats del bimestre reflecteixen una lleugeramillora de l'evolució recent del sector. Per primer cop d'ençà comença ment d'any, les respostes dels empresaris pel que fa a l'evolució dels nivells de producció, ocupació i vendes interiors, es decan ten majoritàriament pel manteniment dels nivells d'activitat, al hora que un percentatge reduït reconeix un major volum de ne goci. La novetat radica en l'absència de respostes negatives que sí que esmantenen a l'hora de valorar el comportament de les exportacions. En aquest cas i a diferència d'altres sectors, la car tera de comandes presenta una molt lleugera millora. En tot cas, i en comparació amb la situació d'un any enrera, ha augmentat espectacularment la capacitat productiva ociosa. 23 Arts gràfiques A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (°/0) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) (dades provincials) 1995 1996 jl-ag iiiimairdi 37 -20 30 34 nv-ds gn-f ab mg-jn Igual Saldo 20 70 40 34 42 -18 62 5 53 30 Variació en (>/o -0,36 -0,68 -0,97 -1,56 0,13 0,71 -0,62 Igual Saldo 21 77 37 46 47 -15 54 -7 51 33 34 -28 33 34 Igual Saldo 21 77 40 45 35 -31 50 2 56 23 33 -29 34 35 Igual Saldo 58 39 49 29 43 -27 67 4 57 38 45 -49 40 15 Igual Saldo 58 7 84 12 84 13 91 0 88 -10 83 15 80 20 Normal Saldo 80 6 70 -30 55 -30 90 -10 70 -30 84 -2 41 1 Dies 65 61 57 81 69 66 76 82,5 83,1 78,6 78,4 78,5 77,1 77,8 saldos 80 60 40 20 0 -20 — -40 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes I st-oc 1993 Eel st-oc 1994 st-oc 1995 st-oc 1996 Els resultats dels mesos de setembre y octubre, tot i ser força positius, no poden amagar una sensible desacceleració dels rit mes de creixement en termes interanuals. Els saldos continuen sent positius tant pel que fa a nivells de producció com de ven des, però a diferència d'un any enrera en què les valoracions ne gatives per part dels empresaris sobre l'evolució de les princi pals magnituds eren purament testimonials, enguany han augmentat de forma significativa. Un augment para•el al regis trat per aquelles empreses que han mantingut el nivell de pro ducció. Aquesta creixent consolidació dels nivells d'activitat va associada a un augment de la càrrega de treball i a unes pers pectives de cara als propers mesos força positives. 24 % Factors limitadors de la producci6 100 80 40 20 1 [1 i" ... . 1 1 ~ 0 1994 1995 1996 Debilitat demanda il. Dificultats finançament ffi Competència estrangera Altrescauses Indústria farmacèutica (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en elmercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo 34 54 Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo -0,52 35 53 41 46 Igual Saldo Normal Saldo Dies 51 40 80 -19 87 17 73 79,9 41 58 38 29 37 50 -46 35 48 71 8 43 -0,35 -0,56 -0,45 -0,34 0,10 -0,57 22 40 29 29 32 43 -47 39 63 56 -35 50 26 40 65 48 33 41 —48 38 28 21 —33 52 30 35 9 17 23 9 47 I 3 54 31 —58 62 63 56 87 71 94 100 3 37 13 29 6 0 97 62 64 53 23 98 1 36 35 43 —47 O 45 45 81 81 53 86 78,2 79,5 80,6 82.7 73,7 80,6 saldos 70 60 50 40 30 20 10 0 -10 - _ 1 1 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes st-oc 1993 = st-oc 1994 st-oc 1995 st-oc 1996 % Factors limitadors de la producció 100 80 60 40 20 I 1 1 1 1 1 1 ri0 1994 1995 1996 I Debilitat demanda fl Dificultats finançament I I Competència estrangera Altrescauses Les dades dels darrers bimestres no aporten canvis en la tra jectòria moderadament expansiva del sector. Un bimestre més, les exportacions protagonitzen el creixement de les vendes. El fet més característic de la resta de magnituds és el manteniment dels nivells d'activitat, amb escasses variacions en termes intera nuals. La meitat de les empreses enquestades declaren que el seu nivell de producció en el darrer període analitzat és el ma teix que l'anterior, un percentatge sensiblement superior al d'un any abans. Tot i aquesta evolució a l'alça de l'activitat, esmanté la política de reducció moderada de les xifres d'ocupació, una constant en aquest sector en el darrer any i mig. Un reajusta ment demà d'obra que conviu amb una cartera de comandes sense tensions i un nivell d'utilització de la capacitat productiva estable en els darrers bimestres. 25 Productes metà1-lics (dades provincials) 1995 1996 A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció mç-ab mg-jn ji-ag st-oc Igual 12 64 46 71 67 23 16 Saldo 72 -14 31 -5 -9 -58 70 2) Nombre de persones ocupades Variació en % 0,70 -0,74 1,18 -0,68 -0,35 0,38 -0,12 3) Vendes totals Igual 9 64 43 36 66 17 10 Saldo 71 -16 14 -44 5 -66 74 4) Vendes en el mercat interior Igual 16 65 52 34 50 26 21 Saldo 64 -19 17 -51 0 -67 67 5) Vendes en el mercat exterior Igual 17 70 62 33 56 26 17 Saldo 66 -9 10 33 0 -60 68 6) Preus de venda Igual 98 94 79 57 90 99 97 Saldo 2 -4 16 34 -7 -1 0 B) Situació al final del bimestre (% ) 7) Cartera de comandes Normal 65 72 80 26 36 22 32 Saldo 11 -10 -12 -65 -57 -56 -43 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 62 47 75 53 45 40 46 C) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 87,1 78,6 82,5 80,5 77,2 74,9 90,9 saldos 100 80 60 40 20 0 -20 _zw -60 -80 -100 e 111 1 M51. _I-1=1~, F-1—-_ Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes st-oc 1993 = st-oc 1994 .1111 st-oc 1995 st-oc 1996 La tònica dels sector durant els mesos de setembre i octubre ha estat d'estancament dels volums de producció i vendes als ni vells d'activitat registrats un any abans. L'evolució de bimestres anteriors ja avançava que el creixement del 1994-1995 entraria en una fase d'estancament. L'ocupació ha estat la primera afec tada. Després de la recuperació del bienni anterior, enguany la tendència s'ha estroncat. Aixó no treu que de moment es man tingui en funcionament l'elevat nivell de capacitat productiva as solit al llarg d'aquests dos darrers anys. Una decisió que es fa a costa de reduir la càrrega de treball i podermantenir els llocs de treball a l'espera de la tan esperada represa de la demanda de consum. En aquest sentit és molt preocupant l'evolució de la cartera de comandes, que al llarg del 1996 no ha deixat d'empit jorar. En aquesta situació, les perspectives empresarials no po den ser gens encoratjadores. 26 100 80 60 40 20 Factors limitadors de la producció frp 111 1994 1995 1996 • Debilitat demanda Dificultats finançament EJ Competència estrangera 1111 Altres causes Maquinària i material elèctric (dades provincials) 1995 1996 A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció st-oc nv-ds gn-fb mç-ab mg-jn jl-ag *fli~ Igual 16 39 51 27 32 36 29 Saldo 31 -61 43 12 13 -57 51 2) Nombre de persones ocupades Variació en % 1,49 -3,45 1,32 2,13 -0,31 -1,80 -0,86 3) Vendes totals Igual 12 42 40 14 35 11 11 Saldo 33 -31 38 24 25 -66 73 4) Vendes en el mercat interior Igual 16 45 29 28 36 19 11 Saldo 27 -27 27 5 24 -74 70 5) Vendes en el mercat exterior Igual 38 59 30 14 34 13 38 Saldo 42 -5 49 22 18 -27 45 6) Preus de venda Igual 82 83 38 59 51 75 61 Saldo 16 17 19 -5 -11 -25 -39 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 44 59 30 72 63 20 62 Saldo -17 -41 3 -8 -16 -24 2 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 38 57 67 67 65 65 40 C) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 89,7 86,5 82,5 89,4 82,9 82,1 88,1 saldos 100 80 60 40 20 0 -20 -40 -60 — -80 Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes st-oc 1993 = st-oc 1994 M st-oc 1995 st-oc 1996 100 80 60 40 20 Factors limitadors de la producció 1 1994 íe 1995 1111III 111 1996 Debilitat demanda = Dificultats finançament Competència estrangera lel Altres causes La simple lectura de les dades fonamentals del bimestre posa de relleu una sensible recuperació dels nivells de producció i vendes, especialment en el mercat interior. També és cert que aquest dinamisme s'ha vist afavorit per una política molt agres siva de preus a la baixa, tendint a combatre la competència es trangera, responsable en part del progressiu deteriorament de la cartera de comandes d'ençà començament d'any. Una disminu ció del volum de negocis que ha comportat un radical canvi en l'evolució de l'ocupació, després de més de dos anys d'expansió. Tot i que les perspectives ofereixen poc marge a una interpreta ció en clau positiva de l'evolució a curt termini, la situació de la cartera de comandes s'ha començat a redreçar, alhora que la ca pacitat productiva utilitzada i la corresponent càrrega de treball estan en uns nivells comparables als d'un any abans. 27 Automoció (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció Igual 8 7 13 8 26 10 6 Saldo 84 -82 79 37 71 34 88 2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,37 -0,52 0,41 1,60 2,07 -1,13 0,38 3) Vendes totals Igual 10 7 29 13 26 8 6 Saldo 39 -79 56 31 71 34 -31 4) Vendes en elmercat interior Igual 12 8 31 14 31 11 30 Saldo 37 -82 56 38 65 37 -56 5) Vendes en elmercat exterior Igual 10 6 10 13 2 8 7 Saldo 81 -77 75 36 92 36 -31 6) Preus de venda Igual 40 24 36 37 20 98 93 Saldo 56 36 48 43 66 -2 -7 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 96 97 19 84 88 86 93 Saldo -1 77 11 11 9 4 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 66 68 107 81 59 70 74 C) Capacitat productiva utilitzada (%) 79.3 85,1 86,3 80,6 81,9 79,1 82,0 saldos 100 80 60 40 20 0 -20 -40 -60 -80 -100 - Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives interiors exteriors de venda comandes producció vendes st-oc 1993 = st-oc 1994 •IIII st-oc 1995 st-oc 1996 Els principals resultats del sector corresponents al bimestre setembre-octubre mostren una elevada volatilitat —la majoria d'empreses declaren canvis en la seva situació— que dificulta i compromet la correcta interpretació de les dades. A grans trets, la valoració que hom podria fer de les dades d'aquest darrer bi mestre abonen la idea que durant aquests mesos, mentre els ni vells de producció s'han mantingut a l'alça amb valors semblants als d'un any enrera, el creixement de les vendes s'ha alentit sen siblement, alhora que els preus de venda clarament a l'alça d'ençàmitjan del 1995, s'estanquen de cop iniciant un tímid re trocés. Si ens atenem a l'evolució de la cartera de comandes i a la càrrega de treball assegurat, les bones perspectives avançades pels industrials del sector semblen perfectament a l'abast. 28 100 80 60 40 20 Factors limitadors de la producció 1994 1995 Debilitat demanda 11 Competència estrangera 1996 Dificultats finançament Altres causes II. Finances Sistema bancari Nombre d'oficines (30 juny 1996) Àmbit territorial.: Nombre d'oficines Variació (°/0) 30 juny 1996/30 juny 1995 Total sistema Banca Caixes d'estalvi Coop. de crèdit Total sistema Banca Caixes d'estalvi Coop. de crèdit Barcelona 2.204 1.062 1.135 7 1,0 -1,6 3,6 0,0 Resta prov. Barcelona 2.727 1.136 1.589 2 3,0 2,4 3,5 0,0 Resta Catalunya 1.986 869 1.105 12 0,6 1,4 -0,2 9,1 Total Catalunya 6.917 3.067 3.829 21 1,7 0,7 2,4 5,0 Madrid 2.757 1.903 841 13 4,2 3,0 7,1 -7,1 Resta prov. Madrid 1.291 768 514 9 10,0 5,3 17,6 12,5 Total Espanya 36.614 17.904 15.461 3.249 2,1 1,6 2,8 2,2 Dipòsits i crèdits • Milers de milions de pessetes Variació (°/0) Promig per oficina Àmbit territorial 30 jn 1995 30 st 1995 31 ds 1995 31 mç 1996 30 jn 1996 30 jn 1996/ 31 mç 1996 30 jn 1996/ 30 jn 1995 (milions de ptes.) 30 ja 1995 30 in 1996 BIIIIIIIIIIIIIIIIWIIMIIIIIÍIIEII Dipósits del sector privat en el sistema b Prov. Barcelona 9.606 9.696 10.092 10.127 10.456 3,2 8,8 1.989 2.121 Resta Catalunya 2.164 2.214 2.238 2.238 2.269 1,4 4,9 1.996 1.143 Total Catalunya 11.770 11.910 12.325 12.365 12.725 2,9 8,1 1.730 1.840 Prov. Madrid 11.945 12.481 13.943 14.287 14.216 -0,5 19,0 3.127 3.512 Total Espanya 55.911 57.310 60.096 60.654 61.429 1,3 9,9 1.560 1.678 Prov. Barcelona 6.653 6.726 6.935 7.021 7.194 2,5 8,1 1.378 1.459 Resta Catalunya 1.600 1.600 1.646 1.668 1.710 2,5 6,9 810 861 Total Catalunya 8.253 8.325 8.581 8.689 8.904 2,5 7,9 1.213 1.287 Prov. Madrid 11.155 11.289 11.605 11.348 11.574 2,0 3,8 2.920 2.859 Total Espanya 42.370 42.813 43.920 44.733 46.064 3,0 8,7 1.182 1.258 Crèdits/dipòsits 30 juny 1995 30 juny 1996 Variació (°/0 erritorial (A) (B) (B)/(A) Prov. Barcelona 0,693 0,688 -0,7 Resta Catalunya 0,739 0,754 1,9 Total Catalunya 0,701 0,700 -0,2 Prov. Madrid 0,934 0,814 -12,8 TotalEspanya 0,758 0,750 -1,0 Fonts (de totes les dades d'aquest apartat): Banco de España. Boletín Estadístico. L'expansió de les caixes a Barcelona i a la regió metropolitana durant els darrers mesos explica lamajor part del creixement del nombre d'oficines del sistema bancari a Catalunya. Les dades del segon trimestre d'enguany referides al nombre d'oficines del sistema bancari confirmen la tendència moderada ment expansiva que segueix el sector un cop absorbits els exce dents generats amb les grans fusions de començament dels no ranta. Per segon any consecutiu, i després d'un trienni d'estancament, el nombre d'oficines bancàries d'atenció al pú blic al conjunt d'Espanya creix al voltant del dos per cent. Un creixement de la xarxa tradicional paral.lel a l'expansió de les noves modalitats de banca recolzades en la informàtica i les te lecomunicacions. 31 Crèdit del sistema bancari a les farrulies. Classificació segons finalitats. Espanya (Milers de milions de ptes.) 31 des. 84 31 des. 85 31 des. 86 31 des. 87 31 des. 88 31 des. 89 31 des. 90 31 des. 91 31 des. 92 31 des. 93 31 març 94 30 juny 94 30 set. 94 31 des. 94 31 març 95 30 juny 95 30 set. 95 31 des. 95 31 març 96 30 juny 96 2.183 2.655 3.280 4.242 5.558 7.001 7.862 8.931 10.119 11.879 11.984 13.710 14.128 14.699 14.992 15.636 15.955 16.389 16.548 17.259 1.273 1.409 1.721 1.991 2.496 3.179 3.983 4.948 5.925 7.283 7.549 9.172 9.591 10.159 10.389 10.817 11.056 11.456 11.726 12.207 323 406 559 782 1.013 1.282 1.431 1.510 1.419 1.393 1.403 1.418 1.443 1.472 1.442 1.479 1.549 1.561 1.538 1.609 587 840 1.001 1.469 2.050 2.540 2.453 2.473 2.775 3.203 3.032 3.121 3.093 3.068 3.162 3.341 3.351 3.372 3.284 3.443 Variació (%) Total Inversió immobiliària Consum 30 juny 1996/31 març 1996 30 juny 1996/30 juny 1995 31 des. 1995/31 des. 1994 4,3 10,4 11,5 4,1 12,9 12,8 4,6 8,8 6,1 Aquesta expansió de la xarxa d'oficinesmanté ritmes dife rents segons els àmbits territorials. Si dividim Catalunya en tres àrees, Barcelona, l'entorn metropolità representat per la resta de la província i la resta de Catalunya, s'observa que la taxa de creixement més elevada correspon a la resta de la província de Barcelona i especialment a l'entorn metropolità, un àmbit de mogràficament i econòmicament en expansió. Contràriament, el creixement menys significatiu es dóna a la resta de Catalunya, un àmbit caracteritzat per una baixa densitat demogràfica i una població pràcticament estancada. A la ciutat de Barcelona, on el creixement també és inferior al de Catalunya, s'ha assolit de nou el nivell de dotació de sis anys enrere previ a les grans fu sions del sector. 32 20 Evolució dels tipus d'interès is 16 14- 12- 10- 8- 6 11111111111 11111111111 11111111111 11111111111 IIIIIIIIIII 1991 1992 1993 1994 1995 1996 Tipus marginal de les operacions de regulació monetària delBE. Tipus del crèdit preferencial de bancs i caixes. Tipus de crèdit d'l a 3 anys de bancs i caixes. Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats. En el cas de la província, el creixement del nombre d'oficines del sistema bancari, protagonitzat tant per les caixes comper els bancs, ve a corregir la baixa dotació d'aquest tipus de servei a molts nuclis de la primera corona metropolitana. Per contra, l'a tonia expansiva del sector a la resta de Catalunya sembla que s'ha d'imputar a l'escàs interès de les caixes a augmentar la seva posició dominant que tradicionalment han mantingut a la majo ria de municipis petits i mitjans. De fet, i a diferència del que ha succeït a Barcelona, a hores d'ara encara s'està lluny d'assolir el nombre d'oficines de començament dels noranta. La consolidació de la tendència baixista dels tipus d'interès resta atractiu a les modalitats més tradicionals d'estalvi, alhora que afavoreix una major demanda de crèdit. Pel que fa a l'evolució de les grans magnituds del sistema fi nancer durant el segon trimestre de 1996, els canvis són escassa ment rellevants en termes absoluts però significatius per les ten dències que apunten. Així, el volum de recursos del sector privat dipositats en el sistema bancari a mitjan d'any modera el seu ritme de creixement interanual en uns dos punts percentuals si es compara amb la situació de final del 1995. Per contra, el volum de crèdit bancari al sector privat, mesurat en saldos vius a final de període, augmenta la seva taxa de creixement també en dos punts en els mateixos sis mesos. Crèdit del sistema bancari als sectors productius. Espanya (Milers de milions de ptes.) Període Indústria Construcció Total Serveis Comerç J Hoteleria i restauració Transp. com. i serveis logístics Activitats Altres immob. serve 31 des. 84 10.384 5.742 1.120 3.059 1.268 120 387 31 des. 85 11.216 6.263 1.108 3.336 1.332 161 433 31 des. 86 6.240 1.149 3.792 1.515 219 482 460 89211.745 31 des. 87 12.974 6.419 1.338 4.574 1.768 289 519 534 1.151 31 des. 88 14.457 6.441 1.706 5.529 2.133 355 604 606 1.387 31 des. 89 16.832 6.975 2.277 6.734 2.581 446 855 841 1.359 31 des. 90 18.745 7.461 2.827 7.515 2.735 506 951 1.174 1.544 31 des. 91 22.236 8.585 3.485 9.163 3.247 663 1.253 1.408 1.952 31 des. 92 23.751 8.933 3.980 9.668 3.395 735 1.255 1.469 2.171 31 des. 93 23.196 8.261 3.852 10.188 3.397 740 1.195 1.495 2.666 31 març 94 23.162 8.011 3.793 10.504 3.289 748 1.148 1.502 2.883 30 juny 94 23.417 7.910 3.733 10.891 3.230 756 1.348 1.795 2.950 30 set. 94 23.278 7.903 3.745 10.745 3.234 725 1.262 1.784 2.926 31 des. 94 23.703 8.021 3.571 11.195 3.268 748 1.409 1.756 3.179 31 març 95 23.706 8.027 3.488 11.261 3.269 770 1.405 1.906 3.058 30 juny 95 24.070 7.949 3.509 11.675 3.364 783 1.444 1.977 3.165 30 set. 95 24.297 8.132 3.595 11.623 3.362 757 1.385 1.988 3.260 31 des. 95 24.862 8.365 3.623 11.919 3.488 788 1.517 2.009 3.224 31 març 96 24.751 8.168 3.611 11.975 3.496 821 1.527 2.072 3.095 30 juny 96 25.267 8207. 3.717 12.326 3.626 832 1.534 2.040 3.292 Variació (%) Total Indústria Construcció Serveis 30 juny 1996/31 març 1996 2,1 0,5 2,9 2,9 30 juny 1996/30 juny 1995 5,0 3,2 5,9 5,6 31 des. 1995/31 des. 1994 4,9 4,3 1,5 6,5 Si hom compara la taxa de creixement trimestral del segon trimestre d'enguany amb la mateixa taxa d'un any abans es pa lesa més clarament la intensitat de la correcció de la tendència. Així, el creixement trimestral dels dipòsits durant el segon tri mestre del 1995 superior al tres per cent s'ha vist reduït un any després a un escàs 1,3 per cent. Sumat al del primer trimestre, inferior a l'u per cent, el creixement del primer semestre ni tan sols compensa l'augment del nivell de preus de consum. Pel que fa al crèdit bancari, el repunt de la taxa de creixement sembla més consolidada tot i que elguany de dos punts del primer se mestre en relació amb un any enrere es deu bàsicament a la pès sima evolució de la demanda de crèdit a començament del 1995, coincidint amb un rebrot a l'alça dels tipus d'interès. De fet, una de les raons de l'estancament del volum de recur sos privats col.locats en dipòsits bancaris rau en la pèrdua d'a tractivitat via rendibilitat que han registrat aquestes modalitats d'estalvi al llarg del primer semestre d'enguany. De la mateixa manera que a mesura que la reducció dels tipus d'interès d'actiu -traslladada en primera instància als préstecs hipotecaris- es generalitzi a les diferents modalitats de crèdits bancaris incidirà en un major creixement de la demanda de crèdit per part del sector privat. Es palesen els primers indicis de reactivació de la demanda de crèdit sensegarantia real per part de les unitats familiars. Pel que fa a la distribució per agents receptors del volum de crèdit bancari en mans de sector privat a mitjan d'any i la seva evolució recent, les dades del segon trimestre refermen el ja tra dicional major dinamisme de les economies familiars i dels em presaris individuals enfront de la demanda de les empreses. Di namisme que durant aquest segon trimestre s'ha vist reforçat per una major demanda de crèdit sense garantia real. Per prime ravegada en molts trimestres, el creixement del volum de crèdit sol.licitat per les famílies i adreçat a inversió immobiliària ha es tat inferior al creixement dels altres components i del total. Després d'un primer trimestre caracteritzat per una relativa contracció de la demanda de crèdit bancari per part de les em preses, la distribució per sectors productius del saldo viu a mit jan d'any revela una tímida represa durant el segon trimestre. Suficient però, per mantenir el creixement interanual al nivell de final del 1995. Ha estat una represa força general a tots els sectors però amb una intensitat més marcada entre les empreses industrials i constructores que no pas entre els de serveis. En tot cas, el creixement interanual a mitjan d'any de la demanda de crèdit de la construcció i els serveis és superior al de la indús tria. 33 Contractació de valors i de derivats Volum efectiu negociat a les borses de comerç 1.1.1 Milers de milions de ptes. Núm. índex (1986 = 10 1984 143,5 411,7 39,4 18,5 1985 118,3 699,1 32,5 31,4 1986 364,1 2.226,5 100,- 100,- 1987 791,1 3.918,0 217,3 176,0 1988 592,8 2.587,2 162,8 116,2 1989 550,6 4.022,7 151,2 180,7 1990 530,1 4.130,6 145,6 185,5 1991 574,3 4.206,0 157,7 188,9 1992 466,7 4.497,7 128,2 202,0 1993 497,9 7.287,1 136,7 327,3 1994 943,5 11.798,2 259,1 529,9 lr. tr. 186,6 3.675,8 2n. tr. 326,1 3.000,3 3r. tr. 266,9 2.587,4 4t. tr. 164,0 2.534,7 1995 1.098,6 10.924,1 301,7 490,6 1r. tr. 168,3 2.575,6 2n. tr. 176,6 2.604,0 3r. tr. 259,1 2.542,2 4t. tr. 494,6 3.202,3 1996 lr. tr. 582,1 5.968,0 2n. tr. 565,1 6.245,0 3r. tr. 540,6 3.225,3 Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadístka d \juntament de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números. Variació (%) Barcelona Madrid 3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 108,6 26,9 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 232,6 135,8 1995/1994 16,4 -7,4 Després d'un segon trimestre en el que lanegociació de títols de deute públic, aprofitant la clara tendència a la baixa de la rendibilitat del deute espanyol a mitjà i llarg termini, havia estat la principal responsable dels volums efectius de contractació as solits a les borses de Madrid i Barcelona -en els primers cinc mesos d'enguany ja s'havia superat la xifra de negociació de tot el 1995- la contractació de renda variable assumeix de nou un cert protagonisme durant el tercer trimestre. 34 Volumefectiu negociat a Borsa de Barcelona milers de milions de pessetes 600 500 400 300 20)) 100 lr. trimestre 2n. trimestre 3r t iestre 41 trimestre 1993 = 1994 1 I9)5 [ffi 1996 L'expansió de la contractació a les borses espanyoles durant el tercer trimestre, s'ha recolzat tant en la negociació d'accions com de deute públic. Alguns dels factors que impel.leixen aquests canvis en el com portament dels inversors han estat el manteniment, a grans trets i amb excepcions puntuals, dels beneficis de les principals socie tats presents en elmercat de valors, i de les expectatives baixis tes del preu del diner. El retraïment en la negociació de deute és imputable en bona part a un repunt puntual de la rendibilitat del deute públic a mitjà i llarg termini durant els mesos de juliol i agost i al corresponent eixamplament del diferencial amb les obligacions alemanyes a deu anys. Pel que fa a la contractació a Borsa de Barcelona durant el tercer trimestre, i en línia amb el que s'havia registrat durant el primer semestre, el ritme de creixement ha estat molt superior al de laBorsa de Madrid. Contractació al MEFF Renda Fixa Saldo viu a final de període 1990 1991 1992 1993 1994 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 188.744 1.005.781 2.218.693 8.147.342 19.735.329 5.831.642 5.717.868 4.397.843 3.787.976 19.082.635 6.250.015 5.417.183 3.753.102 3.662.335 5.937.754 3.967.199 5.978.623 12.274 33.095 45.637 190.057 489.780 123.717 145.407 128.187 92.469 679.807 158.196 187.758 169.952 163.911 288.008 253.879 276.080 5.752 19.411 37.378 270.245 240.401 431.350 406.507 296.045 240.401 149.191 342.179 107.699 132.505 149.191 188.625 288.097 277.042 *El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes. A partir de juny del 1995, s'hi introdueixen contractes d'un valor nominal de 100 milions. Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'administració del mercat del MEFF. Variació (/o) Nombre d'operacions Saldo viu 3r. tr. 1996/2n. tr. 1996 3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 30 set. 1996/30 juny 1996 30 set. 1996/30 set. 1995 50,7 59,3 - - - - -3,8 109,1 Volum trimestral contractat milions de contractes 7 La recuperació dels nivells de contractació durant l'estiu, sense que s'hagi superat el nombre d'operacions de començament d'any, pot obeir a la volatilitat mostrada pels tipus d'interès a llarg termini durant laprimera meitat del darrer trimestre. A mesura que es retalla el diferencial entre els tipus d'interès a llarg termini de les economies espanyola i alemanya i augmen ta el nivell de confiança en les possibilitats d'Espanya d'accedir a la UEM des del primer moment, disminueix substancialment el grau d'incertesa sobre l'evolució futura tant del preu del diner com de la fluctuació de la cotització de la pesseta en relació al marc alemany. Totplegat desincentiva el recurs creixent almer cat de derivats com a cobertura dels riscos de tipus d'interès i de tipus de canvi. 35 III. Consum, comerç i preus , Evolució del parc de vehicles Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona) 1984 92.130 n.d. n.d. 1985 114.077 n.d. n.d. 1986 138.468 46.572 91.896 1987 184.284 59.119 125.239 1988 215.631 78.322 137.309 1989 236.902 86.619 150.283 1990 204.151 64.695 139.456 1991 185.902 61.557 124.345 1992 192.843 79.213 113.630 1993 136.146 78.194 57.952 1994 152.956 88.085 64.904 lr. tr. 34.448 18.456 15.992 2n. tr. 40.732 21.850 18.882 3r. tr. 36.949 19.836 17.113 4t. tr. 40.827 27.910 12.917 1995 146.294 72.041 74.253 lr. tr. 37.843 19.906 17.937 2n. tr. 42.289 16.446 22.843 3r. tr. 30.044 10.864 19.180 4t. tr. 36.118 21.825 14.293 1996 lr. tr. 38.188 14.976 23.212 2n. tr. 39.895 14.203 25.692 3r. tr. 36.100 12.591 23.519 * Exclosos ciclomotors. Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriors al 1988 provenen del Boletín de Estadística yCoyuntura (COCINB). Variació Matriculacions Baixes Saldo 3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 20,2 15,9 22,6 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 -2,6 -25,9 19,9 1995/1994 -4,4 -18,2 14,4 Després d'un primer semestre lleument negatiu, el tercer trimestre es caracteritza per un fort augment de les matriculacions a nivell provincial i el manteniment de l'expansió del parc. Les dades referides a la matriculació de vehicles a la província de Barcelona durant el tercer trimestre contrasten significativa ment amb les del primer semestre. Així, el conjunt dels sis pri mers mesos presenta un nivell de matriculacions inferior al del mateix període de l'any anterior, mentre que en els tres mesos d'estiu es dóna un canvi de signe i les matriculacions augmenten més d'un vint per cent sobre els respectius mesos del 1995. Tot i que aquestes dades poden portar a un dar optimisme, cal fer algunes matisacions importants. En primer lloc, en rela ció amb el període de referència: en el tercer trimestre de 1995, les matriculacions varen disminuir un 18,7 per cent sobre les del mateix període de l'any anterior, o sigui que l'increment de més del vint per cent d'aquest estiu compensa aquella caiguda. De fet, les poc més de 36.000 matriculacions d'aquest període d'en guany no arriben a superar les de 1994, en què foren de quasi 37.000. Matriculació de turismes a Barcelona 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 17.699 18.065 15.182 11.782 14.438 7.748 9.872 10.058 9.853 18.041 20.450 15.955 14.148 14.229 11.141 10.451 11.273 9.306 14.697 15.321 11.615 11.047 10.067 9.156 10.222 7.848 17.406 16.961 11.271 12.602 11.452 9.434 9.552 9.521 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 67.843 70.797 54.023 49.579 50.186 37.479 40.097 38.700 Vehicles matriculats i taxa de variació interanual (acumulat darrers 12 mesos) milers de vehicles variació %) 260 20 240- - 10 220- O 200- - -10 180 - 160 - - -20 140- [1.11 11 - - -30 120 -40 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 total acumulat darrers dotzemesos - taxa de variació interanual (%) Amb tot és significatiu asenyalar que aleshores començà el Pla Renove i que actualment ja no hi ha aquests tipus de sub venció, però sí nombroses i continuades ofertes per part de fa bricants i concessionaris que poden ser equivalents a aquell es talvi de 100.000 pessetes per als qui substituien el seu cotxe vell per un de nou. La segona matisació es refereix a l'evolució de les baixes, i aquí també la comparació amb el primer semestre és significati va. Així com les matriculacions hi van estar relativament modes tes, les baixes ho foren encara més, per laqual cosa el saldo que en resulta -en definitiva, l'augment del parc en termes abso luts- va augmentar molt per sobre del d'anys anteriors. Aques ta fou la situació del primer semestre. En el tercer, les coorde nades han girat de 180 graus: les matriculació augmenten -ja ho hem comentat- però també ho fan les baixes, i a un ritme inferior, de l'ordre del 15 per cent. Per tant, l'efecte sobre el sal do continua essent el mateix del primer semestre: un increment del parc a un ritme similar, però amb la distinció que amb un alt nivell de matriculacions i un alt nivell de baixes, el parc es renova. Les causes que apunten a aquest augment de les matricula cions cal buscar-les en el cost de comprar un nou vehicles: un fi nançament cada cop més barat per la baixada dels tipus d'inte rès, el manteniment d'ofertes de vendes que rebaixen notablement el preu final i un marc laboral en què el nivell d'o cupació augmenta. En definitiva, unes perspectives de renda que permeten afrontar amb un esforç assumible la compra d'un nou vehicle. 39 Consum d'energia i aigua Consum d'electricitat Període Total Estructura d'usos (Gwh) Num. índex 1985 = 100 Gwh Domèstic Comercial i industrial Tracció 1984 97,9 3.470,3 1.155,0 2.180,3 135,0 1985 100,- 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2 1986 102,2 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2 1987 113,6 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3 1988 117,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 1989 126,3 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 1990 127,4 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2 1991 135,2 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8 1992 145,5 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0 1993 139,9 4.958,9 1.548,9 3.245,9 163,7 1994 138,9 4.922,7 1.522,9 3.241,0 158,8 lr. tr. 1.267,4 444,8 783,1 39,5 2n. tr. 1.196,2 376,9 781,3 38,0 3r. tr. 1.268,4 351,5 878,2 38,7 4t. tr. 1.190,7 349,7 798,4 42,7 1995 142,0 5.031,2 1.577,8 3.280,9 172,5 lr. tr. 1.288,7 431,9 813,6 42,2 2n. tr. 1.248,6 404,3 799,9 44,2 3r. tr. 1.265,0 358,6 863,2 43,3 4t. tr. 1.222,1 375,4 804,1 42,6 1996 lr. tr. 1.332,4 449,5 841,5 41,4 2n. tr. 1.294,7 430,0 821,8 42,9 3r. tr. 1.274,2 360,0 872,5 41,7 Font: Dadesd'ENHER, FECSA i HECSArecollides i facilitades pel Departament d'Estadísti ca de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (`)/0) Consum total Domèstic Comercial i industrial Tracció 3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 1995/1994 0,7 3,3 2,2 0,4 4,2 3,6 1,1 3,1 1,2 -3,6 -2,7 8,6 Creixement molt moderat del consum energètic durant el tercer trimestre, reflex de l'atonia del creixement econòmic i la bonança climàtica de l'estiu. El consum energètic durant el tercer trimestre ha mostrat una clara tendència a l'alleugiment dels creixements interanuals, que es veu accentuada pel contrast amb un primer semestre força expansiu, beneficiat pels efectes climàtics. Així, un estiu suau de temperatures comel que s'ha passat, no propicia augments en el consum elèctric d'aparells de refrigeració, que es veuria reflectit en el consum domèstic però també en el d'usos comercials i in dustrials, especialment en oficines, comerços, hosteleria i grans equipaments. 40 Consum d'electricitat Ús comercial-industrialGwh. variació (°/.) 103.600 3.500 - 3.400 - 3.300- 3.200- 3.100- 3.000 - -5 1 1 1 --5 101 1 1991 1992 1993 1994 1995 1996 M total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (`)/0) Consum de gas canalitzat milions de tèrmies variació (%) 152.800 2.700- 2.600 - 2.500 - 2.400- 2.300- 1 - 10 - 5 - II 11 0 - 102200. 1992 1993 1994 1995 1996 ffi total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (°/0) Però aquesta desceleració dels ritmes de creixement -no oblidem que, tanmateix, el consum continua en augment- tam bé ve condicionada per l'evolució de la pròpia activitat econò mica. Així, el moderat creixement interanual en els consums elèctrics i d'aigua per a usos comercials i industrials, s'ha d'im putar bàsicament a una major activitat del sector terciari -es pecialment el relacionat amb turisme i les activitats lúdiques més que no pas a l'activitat industrial. Així doncs, factor climàtic -hivern fred i plujós contra un es tiu moderat- i factor econòmic -estancament dels nivells de producció- provoquen una notable diferència de variacions en tre principis d'any i aquest tercer trimestre: el consum de gas passa d'un excepcional 9,5 d'increment interanual al primer se mestre a un 4,4 per cent a l'estiu. El cas del consum elèctric per a usos comercials i industrials és també força accentuat: d'un elevat 3,1 per cent al primer semestre a un 1,1 per cent al tercer trimestre. Consum de gas canalitzat Milions Perío de tèr • 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 1.906,3 2.024,4 1.967,8 2.083,6 2.047,2 2.141,9 2.188,9 2.525,4 2,626,0 2.602,5 2.526,1 982,7 668,5 379,1 495,8 2.436,0 870,2 673,5 380,7 511,7 935,4 754,4 397,5 Consum/ha (tèrmies 94,2 100,- 97,2 102,9 103,1 105,8 108,1 124,7 129,7 128,6 124,8 120,3 1.074,9 1.150,1 1.125,4 1.203,4 1,197,3 1.269,3 1.316,1 1.536,6 1.606,1 1.595,8 1.551,7 1.509,3 Font: Gas Natural S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) Gas canalitzat 3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 4,4 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 9.5 1995/1994 -3,6 Quant al consum elèctric de tracció, les dades mostren una certa contradicció: hem de pensar que en aquest tercer trimestre del 1996 hi ha en funcionament la línia 2 de Metro i l'entrada en servei del «Metro Vallès» per part dels Ferrocarrils de la Gene ralitat, i que tots dos serveis no hi eren un any enrere. Amb tot, el consum -susceptible d'oscillacions temporals- mostra una tendència a ladisminució. De fet, en tots tres trimestres d'en guany ha disminuït en termes absoluts en relació amb les res pectius de l'any passat. Però cal tenir en compte dos factors: un, de purament estadístic, és que precisament l'any passat es regis trà un increment excepcional del 8,6 per cent pel conjunt de l'any. L'altre, és que les inversions en nou material mòbil i la ra cionalització del servei faciliten un estalvi de consum gens me nystenible, que tendeix a compensar el que ve generat per una ampliació del servei i un augment de l'oferta. Consumd'aigua Total Estructura d'usos (h 3. 1985 100,- 138,9 47,2 13,178,6 1986 98,7 137,1 80,0 44,6 12,5 1987 99,4 138,1 80,0 45,2 12,8 1988 101,2 140,5 82,0 46,0 12,5 1989 105,1 146,0 83,5 49,6 12,9 1990 100,1 139,0 81,4 46,0 11,6 1991 99,4 138,1 81,7 44,2 12,2 1992 94,9 131,8 79,9 40,8 11,0 1993 89,1 123,7 76,9 35,7 11,1 1994 87,0 120,9 76,2 34,6 10,2 lr. tr. 28,8 19,1 7,5 2,3 2n. tr. 30,6 19,7 8,5 2,4 3r. tr. 31,5 19,1 9,5 2,8 4t. tr. 30,0 18,3 9,0 2,7 1995 85,9 119,3 75,7 33,4 10,2 lr. tr. 29,3 19,4 7,8 2,1 2n. tr. 30,8 19,7 8,4 2,6 3r. tr. 30,2 18,7 8,7 2,8 4t. tr. 29,1 17,9 8,6 2,7 1996 lr. tr. 28,3 19,0 7,4 1,9 2n. tr. 28,7 18,9 7,9 1,9 3r. tr. 30,2 18,8 8,8 2,5 Font: Societat General d'Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pel Departa ment d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (°/0) Consum total Domèstic Comercial i industrial Altres 3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 1995/1994 -0,0 -5,0 -1,3 0,8 -3,1 -0,5 2,0 -5,8 -3,2 -11,2 -18,3 -0,6 Finalment, el consum d'aigua presenta un estancament aquest tercer trimestre en contrast amb una clara disminució del pri mer, sempre en comparació amb els respectius períodes de l'any passat. Estancament imputable exclusivament als usos públics, ja que el consum privat, especialment el d'usos comercials i indus trials, ha augmentat. Un cop més, un estiu poc sec ha facilitat un estalvi del consum de regs i usos públics. 41 Preus de consum Índex general de preus de consum (1992 = 100) (Prov Barcelona/Espanya) -111111~1~.~~ -111111~fillliMIEN~Relael~ 1992 B - - - - - - - - - - - 102,2 E 98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101,9 102,2 1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5 E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3 1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9 E 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9 1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8 114,9 114,9 114,9 115,0 115,5 115,8 116,0 116,6 E 113,1 113,6 114,3 114,9 114,9 115,1 115,1 115,4 115,8 116,1 116,4 116,7 1996 B 117,4 117,9 118,3 118,9 119,4 119,3 119,5 119,6 119,9 120,2 E 117,5 117,8 118,2 118,9 119,3 119,2 119,3 119,7 120,0 120,1 Nota: Les dades dels últims tres mesos són provisionals. Font: INE. Variació (%) set. 96/des. 95 set. 96/set. 95 des. 95/des. 94 Prov. Barcelona 2,9 4,1 Catalunya 2,9 4,3 Espanya 2,8 4,3 - subjacent 2,6 4,8 Prov. Madrid 2,2 3,7 UE 2,0 3,0 La moderació dels preus durant l'estiu reforça les possibilitats d'assolir i fins i tot rebaixar l'objectiu d'inflació anual del 3,5 per cent. L'índex de preus de consum ha augmentat lleugerament du rant el tercer trimestre d'enguany i permet que la variació inte ranual se situï al mes d'octubre de nou en un 3,5 per cent pel conjunt d'Espanya, vuit dècimes menys que dotze mesos abans i la taxa objectiu de final d'any. Si tenim en compte que la con juntura actual es caracteritza per una inflació subjacent inferior a l'índex general, sembla assegurat poder acabar l'any amb una taxa fins i tot inferior a la prevista oficialment. Els preus a Cata lunya i a la província de Barcelona han mantingut la mateixa tò nica de moderació, tot i que encara se situen algunes dècimes per sobre dels d'Espanya. 42 (%) Acumulat anual prov. Barcelona 5 4 3 2 1 - 1,1 -0,7 1. 1 I 2,1 -115 ' 2,6 72.4 2,0iiiiili 3,2 2.9E ' 3,5 4,1 0 gn fb mç ab mg jn j1 ag st oc nv ds 1995 1996 De fet, el comportament dels preus a l'estiu, i especialment a l'octubre, ha estat lleugerament menor que el d'un any abans i permet anar esgarrapant dècimes i disminuirmes a mes la taxa interanual. Tanmateix, no tots els components han confluït en la mateixa direcció. D'entre els que han flexionat cap a una nota ble moderació, hi figuren els productes alimentaris, gràcies al comportament dels preus dels productes agrícoles frescos. Con tràriament, l'evolució dels preus d'altres productes alimentaris -pensem sobretot en la carn en general- ha estat a l'alça. El conjunt de preus industrials ha mantingut la seva tendència a la baixa: d'un 4,4 per cent de variació interanual a final de l'any passat, s'ha arribat a un 0,8 per cent a l'agost. I més con cretament, els preus dels béns industrials intermitjos se situa a l'agost d'enguany amb una taxa negativa del dos per cent. Preci sament, aquesta pressió a la baixa dels preus industrials ha per mès compensar l'augment dels hidrocarburs. 3variació interanual 5 11111111111111111111111111111111 1111111111111111111111 1992 1993 1994 1995 acumulat anual 1996 1996 gn fb mç ab mg jn j1 ag st oc nv ds - Catalunya - Espanya UE Subjacent En realitat, i llevat d'algunes excepcions puntuals, els dos grans epígrafs que han registrat una tendència a l'alça durant l'estiu han estat únicament els que hem mencionat: alguns ali ments no elaborats i l'energia. Però la contenció de preus és ge neral pràcticament a la resta del components de l'índex. Així, la inflació subjacent assoleix en aquest tercer trimestre mínims his tòrics, amb tot just un 3,2 per cent de variació interanual a l'oc tubre, un punt i set dècimes per sota de la d'un any enrere. Evidentment, la baixada del tipus d'interès ha contribuït nota blement a alleugerir costos financers, i això ha repercutit en l'e volució dels costos operatius de les empreses, fet que, afegit a l'evolució dels preus d'algunes matèries primeres, explica la con tenció de preus del segment de béns intermedis. I per altra ban da, les negociacions salarials apunten a una moderació de salaris que també contribuirà a sustentar la contenció de preus. De fet, sembla que tots els agents socials comencin a ser conscients de la importància del control de preus dins d'un marc de forta competitivitat. Un exemple n'és la poca repercussió sobre el ni vell de preus de l'augment dels impostos especials sobre l'al cohol i el tabac: gran part de l'augment va quedar absorbit pel marge dels fabricants. IPC per components set. 96/des. 96 set. 96/set. 95 des. 95/des. 94 Catalunya Alimentació 3,2 4,4 4,4 Vestit 1,0 2,6 2,4 Habitatge 3,1 4,5 4,9 Parament llar 4,0 4,6 3,9 Medicina 4,1 4,3 3,8 Transport 2,9 3,2 4,9 Cultura 1,5 3,9 4,7 Altres 3,8 3,4 4,4 Total 2,9 3,9 4,3 Alimentació 2,9 4,0 4,5 Vestit 1,3 2,7 2,9 Habitatge 2,9 4,1 5,4 Parament llar 3,3 4,1 4,2 Medicina 3,3 3,5 3,9 Transport 2,8 3,1 4,3 Cultura 1,6 2,8 4,3 Altres 3,8 3,7 4,5 Total 2,8 3,6 4,3 índex de preus industrials variació interanual (%) 15 10 5 0 5 111111111111111111111111111 1111111111111111111111 1992 1993 1994 1995 1996 - General - Consum Equipament Intermedis Totplegat marca un prou bon camí per assolir els criteris de convergència a l'UEM, mentre l'evolució de preus dels tres paï sos de menor inflació no continuï flexionant a la baixa. A partir d'ara, a banda de mantenir el control sobre els preus interiors, caldrà estar més atents que mai al que fan els nostres veïns co munitaris. 43 Escombraries domiciliàries Escombraries domiciliàries recollides 1984 453.600 100,- 255,8 1985 462.700 102,0 262,9 1986 500.406 110,3 286,2 1987 542.221 119,5 313,2 1988 581.909 128,3 340,3 1989 604.896 133,4 358,5 1990 625.793 138,0 376,0 1991 656.371 144,7 399,4 1992 675.215 148,9 413,0 1993 666.388 146,9 408,6 1994 650.057 143,3 402,6 lr. tr. 167.635 2n. tr. 166.745 3r. tr. 145.135 41. tr. 170.542 1995 622.585 137,3 389,2 lr. tr. 163.835 2n. tr. 157,048 3r. tr. 138.590 4t. tr. 163.112 1996 lr. tr. 162.569 2n. tr. 159.357 3r. tr. 139.388 Font: Dades facilitades per la de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona i elaboració pròpia a partir de les dades de població. Variació (°/0) Tones 3r. tr. 199613r. tr. 1995 0,6 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 0,3 1995/1994 -4,2 Un lleuger creixement del volum d'escombraries recollides per segon trimestre consecutiu fa preveure que es pot trencar la tendència a la baixa des del 1993 i acabar l'any a un nivell lleugerament superior al de 1995. El tercer trimestre d'enguany confirma el canvi de tendència apuntat al segon trimestre i torna a recollir un increment del vo lum d'escombraries en relació amb el mateix període de l'any passat. Així, si esmantenen aquestes taxes positives al quart tri mestre, o només que el volum recollit fos el mateix d'un any abans, s'acabaria l'any amb un lleuger creixement sobre el 1995. 44 Recollida selectiva (vidre, paper i envasos) (tones) 1993 n. d. n. d. n. d n. d 13.311 1994 4.060 3.920 3.517 4.104 15.601 1995 4.202 4.069 3.336 5.017 16.625 1996 5.121 5.088 4.529 Nota: Envasos només inclosos a partir de 1995. Escombraries domiciliàries recollides milers de tones 690 680 - 670 - 660 - 650 - 640 - 630 - 620 - 610 11 )1 1992 1-1 total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (°/0) 1993 1994 1995 1996 Aquesta dada es pot interpretar com un primer símptoma de recuperació del consum a la ciutat. No s'ha d'oblidar que aquest indicador és un reflex no només del consum de les unitats fami liars barcelonines, sinó també cada cop més- del consum dels no residents que fan vida a la ciutat, ja sigui perquè hi tre ballen o hi estudien. Això quant a generació d'escombraries per part de particulars, a la qual s'hi ha d'afegir la que generen co merços -tant els petits comerços com els grans centres-, esta bliments d'hosteleria i tota la gamma d'indústries i tallers ubi cats en la trama urbana. Quant a la recollida selectiva, tot i que encara només repre senti al voltant del tres per cent del total, cal destacar-ne el fort increment en el seu conjunt, però especialment el del paper du rant aquest tercer trimestre. La revalorització del preu i l'acord de les papereres a comprar el paper recollit per part dels ajunta ments afavoreixen que la seva recollida selectiva sigui cada cop més estesa. La recollida dels altres materials, el vidre i el plàstic, manté uns increments constants, el primer amb uns nivells ja consolidats, i el segon en plena fase de creixement inicial. IV. Transports, comunicacions i turisme Port: mercaderies i passatgers Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona Període _ Total Càrrega general Líquids a doll Dolls sòlids Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada . ' trada 1■Iúní. índex (1977 = 100 nril ..1 , .. ffiiierS ton ' 1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.021 1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.493 3.158 2.939 1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.348 1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.840 1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.150 1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.857 1990 98,0 131,6 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.862 1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.525 1992 97,3 135,1 5.330 13.008 4.257 3.343 388 7.140 684 2.222 1993 95,1 129,4 5.216 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.132 1994 127,3 139,3 6.974 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.878 lr. tr. 1.259 3.220 882 749 42 1.944 335 697 2n. tr. 1.883 3.517 1.414 903 86 2.052 383 770 3r. tr. 1.705 3.025 1.243 782 57 1.706 405 714 4t. tr. 2.127 3.645 1.526 1.040 40 2.108 561 697 1995 145,7 154,1 7.982 14.835 5.477 3.990 266 7.961 2.239 2.884 lr. tr. 1.968 3.880 1.306 935 92 2.248 569 697 2n. tr. 1.943 3.693 1.414 1.043 73 1.874 457 776 3r. tr. 2.034 3.431 1.376 1.022 67 1.695 590 714 4t. tr. 2.037 3.831 1.382 990 33 2.144 623 697 1996 lr. tr. 2.053 3.901 1.340 1.004 56 2.225 658 671 2n. tr. 2.151 3.795 1.499 1.106 59 1.974 593 715 3r. tr. 2313 3.155 1.595 1.023 66 1.734 652 398 Nota: Apartir de 1995, lesdades es comptabilitzen segons data de trànsit de lamercaderia i no segonsdocuments. Ni aquesta taula ni la de tràfic de contenidors nomantenen la sèrie homogènia, però sí que ho fan les variacions. Les dades dels darrers 12 mesos són provisionals. Font: (de totes les dades d'aquest apartat) Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (°/0) Sortides Entrades Total Cabotatge Exportacions Total Cabotatge Importacions 3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 Total 13,7 -6,3 22,0 -8,0 -15,2 -7,2 Càrrega General 15,9 -2,1 24,7 0,1 -72,0 13,7 Líquids a doll -2,6 3,8 -5,3 2,3 27,3 -1,0 Dolls sòlids 10,5 -24,1 19,2 -44,2 56,2 -45,9 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 Total 7,5 1,5 9,8 1,6 11,3 0,3 Càrrega General 4,4 -0,3 6,8 6,7 13,0 5,5 Líquids a doll -30,7 -15,7 -33,4 1,9 13,4 0,2 Dolls sòlids 21,9 17,2 22,6 -5,9 -26,1 -5,3 1995/1994 Total 13,7 -2,7 21,2 10,5 -25,5 17,9 Càrrega General 7,3 2,2 9,8 14,4 -1,2 17,8 Líquids a doll 16,7 -34,5 48,8 2,0 -35,5 11,5 Dolls sòlids 32,8 -17,7 47,4 35,3 -16,1 37,7 La reducció de les importacions de productes agrícoles a doll, gràcies a les bones collites d'enguany, frena el creixement del volum total de mercaderia manipulada. Les dades sobre el tràfic de mercaderia al port de Barcelona durant el tercer trimestre presenten tendències diferents segons el tipus de mercaderia de què es tracti. En primer lloc, cal destacar que no hi ha pràcticament cap va riació sobre el volum de mercaderia del tercer trimestre del 1995, però que, a banda de la provisionalitat de les dades, això és degut pràcticament en la seva totalitat per la disminució de les importacions de llavors i grans a doll. 47 oDistribució del tràfic de mercaderies (3r. tr. 1996) "V absoluts (tones) %Sortida Entrada Sortida Entrada otat e1=1 o =1.„,.:_3= tt. á Can t 1. Gas natural 9 0 0 926.077 0,0 - - 32,4 2. Fuel, gasolina i gasoil 2.727 174 223.967 350.568 0,5 0,0 64,8 12,3 3. Gasos energètics del petroli 7.723 0 0 1.853 1,3 - - 0,1 4. Resta productes petrolífers 2.320 2.612 0 65.006 0,4 0,1 - 2,3 5. Olis i greixos 2.083 37.002 786 50.148 0,4 2,1 0,2 1,8 6. Ciment i clínker 66.799 560.463 12.177 77.868 11,6 31,4 3,5 2,7 7. Llavors i grans 28.411 13.547 0 182.358 4,9 0,8 - 6,4 8. Minerals 1.912 19.821 461 48.047 0,3 1,1 0,1 1,7 9. Ferralla 2 294 9.489 5.329 0,0 0,0 2,7 0,2 10. Carbons 42 694 36 28.399 0,0 0,0 0,0 1,0 11. Fosfats i adobs 1.421 1.211 0 7.623 0,2 0,1 - 0,3 12. Potassa 27.244 78.378 0 283 4,7 4,4 - 0,0 13. Productes químics 57.448 229.485 23.774 188.989 10,0 12,9 6,9 6,6 14. Productes siderúrgics 15.971 68.303 0 108.974 2,8 3,8 - 3,8 15. Fustes 2.903 11.227 1.293 24.323 0,5 0,6 0,4 0,9 16. Altres materials de construcció 21.178 109.109 0 44.709 3,7 6,1 - 1,6 17. Fruites, hortalisses i Ilegums 7.879 8.514 4.299 27.297 1,4 0,5 1,2 1,0 18. Vins, begudes, alcohols i derivats 49.608 37.141 3.080 28.522 8,6 2,1 0,9 1,0 19. Sal 350 8.474 6.262 148 0,1 0,5 1,8 0,0 20. Conserves i peix congelat 7.435 9.230 0 26.913 1,3 0,5 - 0,9 21. Tabac, cafè i cacau 3.927 16.286 0 61.465 0,7 0,9 - 2,2 22. Altres productes alimentaris 71.230 37.402 855 57.678 12,4 2,1 0,2 2,0 23. Paper i pasta 1.922 85.138 1.907 36.978 0,3 4,8 0,6 1,3 24. Maquinària i recanvis 26.702 56.729 0 52.465 4,7 3,2 1,8 25. Automòbils i peces 10.144 86.768 0 56.715 1,8 4,9 2,0 26. Altres productes meta1lúrgics 1.423 6.521 157 3.614 0,2 0,4 0,0 0,1 27. Resta mercaderies 155.061 298.510 56.164 385.628 27,0 16,7 16,3 13,5 28. Tares 341 1.091 666 6.306 0,1 0,1 0,2 0,2 Total 574.215 1.784.124 345.373 2.854.283 100,- 100,- 100,- 100,- En efecte, recordem que l'any passat la sequera i l'estiu calu rós a les principals zones cerealeres d'Espanya van causar unes collites molt minses i que s'hagué de recórrer a importacions vo luminoses de blat de moro, soja i d'altres cereals per satisfer les necessitats interiors. Enguany,el clima de l'estiu ha permès no només superar les males collites de l'any anterior -cosa espera da-, sinó que han estat unes de les millors dels últims anys. Davant d'aquest fet, no ens ha d'extranyar que les importa cions de dolls sòlids (que, evidentment, inclouen altres partides que no sigui sota l'epígraf de Llavors i grans, però que compara tivament són de menor rellevància) disminueixin un 46 per cent en relació amb el tercer trimestre de l'any passat. Pel seu volum -quasi 380.000 tones, un set per cent del volum total del tercer trimestre, contra les 700.000 d'un any abans-, afecten clara ment l'evolució del total de mercaderia. En d'altres paraules, que el total de tràfic portuari no augmenti no s'ha d'interpretar com si l'activitat econòmica s'hagués estancat sinó com una tor nada a la normalitat després de les elevades importacions agrí coles de l'any passat. 48 Del conjunt de grans epígrafs i tipus de tràfic, únicament el de cabotatge també presenta una variació negativa, i principalment en les entrades de Càrrega general. L'ús d'altres mitjans de transport interior -camions i ferrocarril- guanya terreny al tràfic marítim de cabotatge, gràcies a les inversions que s'han fet en alguns camps, a banda de possibles canvis en els ports de destinació de les importacions. Per la seva banda, el conjunt dels líquids a doll i de la càrrega general presenten un volum de trànsit superior al d'ara fa un any. En el primer cas, les importacions d'hidrocarburs continuen a l'alça, en la línia que marca el propi creixement econòmic i l'ampliació de la xarxa de gas canalitzat. En el cas de la càrrega general, es registra un augment global del 9,2 per cent, molt en la línia del conjunt de l'any passat i superior als increments in teranuals del primer semestre. En aquest sentit, és especialment rellevant l'augment de la càrrega contenidoritzada, en què el nombre de contenidors al tercer trimestre augmenta d'un 11,9 per cent sobre el mateix període del 1995, contra un increment del 2,9 per cent que s'havia registrat al primer semestre. Així, s'assoleix un total de més de 725.000 contenidors en els darrers dotze mesos i que representa un nou rècord absolut. Tràfic de contenidors 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 352.799 340.870 385.318 409.542 439.969 447.920 488.917 552.309 501.146 605.356 695.058 168.002 179.467 171.771 175.818 168.538 188.962 192.206 189,2 182,8 206,6 219,6 235,9 240,2 262,2 296,2 268,8 324,6 372,7 Variació (°/0) Teus 3r. tr. 199613r. tr.1995 11,9 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 2,9 1995/1994 14,0 Contràriament al que mencionàvem sobre la reducció de les importacions de productes agrícoles a doll, les exportacions de ciment, l'altre gran epígaf dels dolls sòlids continua a l'alça. Tot i que només disposem de dades provisionals, estem parlant d'un volum de 560.000 tones només en els tres mesos d'estiu i d'un acumulat de l'any de més d'un milió i mig de tones. Per fer-nos una idea encara més clara d'aquesta magnitud, aquest volum as solit en nou mesos és molt similar al de tot el 1995. Però a banda de les exportacions de ciment, el cert és que el sector exportador continua essent un dels més dinàmics del trà fic portuari, i això es palesa en el tràfic de la càrrega general. En efecte, en el tercer trimestre i en relació amb el mateix període de l'any passat, el conjunt de la càrrega general augmenta d'un 9,2 per cent, però les exportacions d'un 24,7 per cent. En aquest cas, el dinamisme del conjunt del sector exterior -les importa cions també augmenten per sobre de la mitjana- compensa la caiguda del tràfic de cabotatge de la càrrega general. Un trànsit de passatgers amb un alt potencial de creixement i que repercuteix positivament en l'economia i la imatge de la ciutat. A partir d'aquest número de Barcelona.Economia presentem, en l'apartat dedicat al port de Barcelona, una nova taula amb el trànsit de passatgers, tant de línies regulars de cabotatge (els vaixells amb les illes) o exteriors (la línia de Gènova) com de creuers (el que es coneix com passatgers en trànsit). D'aquesta manera, donem una informació més completa de tot el que re presenta el moviment marítim per a una ciutat com Barcelona. Trànsit de passatgers 1987 736.212 21.392 57.842 815.446 1988 727.031 12.804 72.606 812.441 1989 667.045 32.971 72.639 772.655 1990 617.395 48.110 69.251 734.756 1991 595.298 32.869 82.555 710.722 1992 556.197 46.502 59.230 661.929 1993 425.025 50.619 96.297 571.941 1994 490.843 63.321 108.934 663.098 lr. tr. 70.619 2.293 3.991 76.903 2n. tr. 127.183 12.836 35.151 175.170 3r. tr. 223.708 29.445 47.834 300.987 4t. tr. 69.333 18.747 21.958 110.038 1995 455.816 63.323 154.968 674.107 1r. tr. 62.988 1.114 10.629 74.731 2n. tr. 134.499 21.690 48.811 205.000 3r. tr. 195.715 23.765 65.730 285.210 4t. tr. 62.614 16.754 29.798 109.166 1996 1r. tr. 62.330 916 12.606 75.852 2n. tr. 150.885 22.997 51.618 225.500 lr. sem. 1996/ Variació (°/0) lr. sem. 1995 1996/1995 Cabotatge 8,0 -7,1 Exterior 4,9 0,0 Trànsit 8,0 42,3 És evident que els diversos tipus de trànsit de passatgers te nen repercussions diverses en l'economia de la ciutat. En primer lloc, el trànsit amb origen o destinació a les tres grans illes de les Balears es concentren principalment en períodes de vacan ces, i, majoritàriament, el seu trànsit és generat a Barcelona. Amb el ferry de Gènova, es tendeix més a l'equilibri entre ori gen i destinació: tant es tracta de catalans que viatgen a Itàlia com d'italians que ens vénen a visitar. Tambéla motivació turís tica és el principal motiu d'aquest trànsit de viatgers. En tots dos casos de línies regulars, doncs, es dóna una forta estacionali tat: puntes altes en períodes de vacances -principalment l'estiu, però també per Nadal, Setmana Santa i algun pont- i puntes baixes a l'hivern. Finalment, el que es coneix pròpiament dit com a «trànsit» es refereix a aquells passatgers de vaixells de creuers que tenen Barcelona com a escala en la seva travessia, i s'estan un o diver sos dies ancorats al port. En aquest cas, la repercussió econòmi ca és major, ja que es tracta de passatgers estrangers que aprofi ten l'escala per visitar la ciutat i poder realitzar-hi compres. És evident que el nombre d'aquest tipus de passatgers ha augmen tat sensiblement amb la projecció internacional de Barcelona i l'interès per part de nombroses companyies de fer escala a la ciutat en les seves ofertes periòdiques de creuers. El potencial de creixement és, a més, molt elevat, i les dades són prou clares: del 1990 ençà -llevat de l'excepció del 1992, en què la celebra ció dels Jocs impossibilità l'amarratge de vaixells durant un bon temps- no ha deixat d'augmentar, fins i tot durant els anys de crisi. 49 Aeroport: passatgers i mercaderies Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies a l'aeroport de Barcelona Perío Avions Passi Mercaderies (tones) ell1~111 mt . • Interior , “ 1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606 1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046 1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634 1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557 1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372 1992 136.082 68.054 68.028 10.037 6.123 3.913 72.421 34.158 39.263 1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841 1994 142.792 73.863 68.929 10.297 6.094 4.202 58.883 27.832 31.051 1995 152.842 80.249 72.593 11.314 6.751 4.563 68.286 31.047 37.238 lr. tr. 35.583 18.766 16.817 2.403 1.509 895 15.034 7.099 7.936 2n. tr. 39.309 20.765 18.544 3.029 1.819 1.209 16.678 7.816 8.862 3r. tr. 40.191 20.868 19.323 3.174 1.792 1.381 16.423 7.849 8.573 4t. tr. 37.759 19.850 17.909 2.708 1.631 1.077 20.170 8.283 11.887 1996 lr. tr. 38.927 20.945 17.982 2.711 1.678 1.033 18.558 7.636 10.922 2n. tr. 44.325 22.832 21.493 3.356 1.960 1.395 19.070 8.211 10.859 3r. tr. 47.206 23.504 23.702 3.700 2.013 1.687 18.651 7.709 10.943 Font: Aeroport de Barcelona. Variació (%) Avions Passatgers Mercaderies 3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 Total 17,5 16,6 13,7 Interior 12,6 12,3 -1,8 Internacional 22,7 22,1 27,9 BCN-MDD - 10,6 - lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 Total 11,2 11,7 18,7 Interior 10,7 9,3 6,2 Internacional 11,6 15,4 29,7 BCN-MDD - 11,3 - 1995/1994 Total 7,0 9,9 16,0 Interior 8,6 10,8 11,6 Internacional 5,3 8,6 19,9 BCN-MDD 7,4 - Un tercer trimestre excel.lent -gràcies a una bona temporada turística-permet superar per primera vegada i àmpliament els 12 milions de passatgers en els últims dotze mesos i fins i tot preveure que s'acabarà l'any per sobre dels 12,5 milions. Les dades del tercer trimestre quant a trànsit de passatgers per l'aeroport posen de relleu el bon moment que viu la ciutat, i especialment en termes de visitants per turisme. En efecte, tant entrades com sortides internacionals recullen uns increments respecte a anys anteriors molt elevats -superiors al 22 per cent- i baten tots els rècords absoluts, fins i tot per sobre de les previsions: en aquests mesos, estem parlant, en total, d'un pro mig diari superior als 40.000 viatgers i de més de 500 avions per dia -un promig teòric d'un cada tres minuts les 24 hores-, que permoments obliga a funcionar al límit de la capacitat tècnica i operativa. 50 milers de viatgers 13 12 - 11 - 10 - Totalpassatgers variació (°/0) 20 - 15 - 10 - -5 1991 1992 1993 1-1 total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (°/0) 1994 1995 1996 -10 Tradicionalment, els mesos d'estiu presenten un tipus de visi tant que es desplaça en avió força diferent del de la resta d'any. Als mesos de vacances són turistes, en general en grups fami liars, mentre que la resta de l'any acostumen a ser persones que viatgen soles i per motius de negocis o de congressos i fires. Per altra banda, hem de remarcar que aquestes dades de trànsit aeri de passatgers també recullen el creixent moviment turístic efec tuat per catalans cap a d'altres destinacions espanyoles o inter nacionals. Trànsit de passatgers milers interior milers internacional 2500 2500 2000 2000 - 1500 - 1500 - 1000 - 1000 - 500 - 500 - lr trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4f trimestre lr trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre 1-1 1992 ele 1993 = 1994 = 1995 Ile 1996 Usuaris de la línia BCN-MDD (milers) Anys lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. Total 1988 356,9 382,0 300,4 405,5 1.444,7 1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1.660,4 1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.878,5 1991 421,9562,3493,9 377,0 561,6 1.853,91992 556,9 466,8 537,9 2.123,9 1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8 1994 582,5 650,4 516,1 619,5 2.368,6 1995 636,4 684,4 548,2 675,9 2.544,9 1996 720,0 750,0 606,2 Font: Aeropor de Barcelona. Nota: A partir del 1993, les dades recullen el nombre de passatgers de la línia Barcelona-Madrid de totes les companyies ivols, inclosos els regulars. Contràriament al que hom podria pensar, fins i tot en els me sos d'estiu els vols xàrter representen molt poc en comparació amb els regulars: tot just un 8,6 per cent dels passatgers contra el 91,4 de regulars. Dins el marc de liberalització de l'espai aeri, Barcelona ha estat una de les ciutats que ha vist ampliada la se va oferta de destinacions, tant amb la creació de noves línies com amb una ampliació del nombre de vols diaris o setmanals. Dins d'aquest marc, no hem d'oblidar l'eixamplament de l'ofer ta de vols interiors -ja no només amb Madrid, sinó amb moltes altres ciutats- que fan molt competitiu l'avió en comparació amb d'altres mitjans de transport. De fet, en aquest tercer trimestre, el trànsit interior de passat gers també presenta un bon increment, amb un 12,3 per cent so bre el mateix període de l'any passat, i que és un dels més ele vats dels últims anys. Fins i tot en la línia Barcelona-Madrid, que presenta una punta a la baixa durant l'estiu per la disminu ció dels viatges per negocis, es manté en un creixement superior al deu per cent. Quant al tràfic de mercaderies, les dades del tercer trimestre presenten un creixement en comparació amb el mateix trimestre de l'any anterior, però amb forts matisos. De fet, és el tràfic in ternacional el que manté la tònica expansiva dels dos últims anys, amb increments interanuals de gairebé el 30 per cent en el que va d'any,mentre que el tràfic interior accentua la descelera ció del creixement iniciada a principi d'any i registra puntual ment aquest trimestre una variació lleugerament negativa, que cal explicar per diversos factors. Uns, serien de caràcter més ge neral, com ara la mateixa desceleració dels ritmes de creixement de l'activitat econòmica i l'encariment dels transports per l'aug mentdel preu dels carburants. D'altres, estan lligat a la forta competència d'altres mitjans de transports -en especial el fer rocarril- dins de la xarxa de comuniacions espanyola. Amb tot, és evident el potencial de creixement que té el tràfic aeri de mercaderies un cop s'acabin la nova terminal de càrrega i les in fraestructures complementàries. De fet, com succeeix al port, aquesta aposta pel futur ja es palesa amb l'establiment per part d'operadors internacionals de noves línies regulars de transport. 51 Transport públic urbà i de rodalia Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers) Període 111.111k FGC ill~ 11~11 CiS Suburbà , 1989 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 7.904 16.054 23.957 n.d. 1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d. 1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199 1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.127 17.354 26.481 99.043 1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597 1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.196 lr. tr. 5.020 6.064 977 5.907 17.968 2.106 4.106 6.212 24.180 2n. tr. 5.435 6.417 980 6.500 19.332 2.159 3.911 6.070 25.402 3r. tr. 5.941 6.437 860 4.667 17.905 1.739 3.347 5.086 22.991 4t. tr. 5.598 6.930 1.147 6.134 19.809 2.231 5.583 7.814 27.623 1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.215 1r. tr. 5.311 6.983 1.026 6.159 19.479 2.210 4.241 6.450 25.929 2n. tr. 6.283 7.006 1.118 6.087 20.494 2.180 3.681 5.861 26.355 3r. tr. 6.409 5.991 956 5.651 19.007 1.805 3.313 5.117 24.124 4t. tr. 6.107 6.745 1.061 6.972 20.885 2.224 5.698 7.921 28.806 1996 lr. tr. 5.893 6.560 1.001 6.809 20.263 2.281 4.339 6.620 26.883 2n. tr. 6.328 6.664 1.087 6.991 21.070 2.221 3.912 6.133 27.203 3r. tr. 5.983 5.917 979 6.127 19.006 1.829 3.585 5.415 24.421 RENFE. Cl: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet. C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet. C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet. C4: Manresa-Terrassa-Barcelona Vilafranca-Sant Vicenç. FGC. Línia Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa. Línia Catalunya i Sarrià, servei suburbà: Barcelona-Terrassa/Sabadell. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE ipels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Variació (°/0) 3r. tr. 1996/ 3r. tr. 1995 lr. sem. 1996/ lr. sem. 1995 1995/1994 RENFE -0,0 3,4 6,5 Cl -6,6 5,4 9,6 C2 -1,2 -5,5 3,4 C3 2,4 -2,6 5,0 C4 8,4 12,7 7,2 FGC 5,8 3,6 0,7 Catalans 1,4 2,6 2,2 CiS suburbà 8,2 4,2 -0,1 Tot i la desceleració de les taxes de creixement del nombre de viatgers, el transport públic continua incrementant el nombre total de passatgers. El nombre de viatgers que han utilitzat el transport públic ur bà durant el tercer trimestre d'enguany és superior al d'un any enrere i manté un creixement pràcticament ininterromput des de principis del 1995. A banda del propi creixement econòmic que comporta una major mobilitat, tant per motius laborals com de lleure o de consum, el cert és que també hi ha hagut altres factors no estrictament econòmics que han fomentat aquet crei xement. Principalment, la racionalització d'algunes línies d'auto bús, la posada en servei de la Línia 2 de metro i lamillora de la freqüència de pas dels trens dels Ferrocarrils de la Generalitat en el seu recorregut urbà. 52 milions de viatgers 115 110- 105- 100 Total ferrocarril de rodalia 95- 90 variacio (°/0) 6 - 5 - 4 - 3 - 2 - 1 -0 - -1 - -2 - -3 -4 1993 1994 1995 1996 total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Tanmateix, un cop l'activitat econòmica modera el seu creixe ment, és d'esperar que les variacions en el transport públic es mantinguin en signe positiu, però més suau que en sortir de la crisi. I això és el que les dades del tercer trimestre confirmen: un creixement global de l'1,6 per cent en aquests mesos d'estiu sobre el mateixos de l'any passat contra uns respectius 2,5 del primer semestre o un 3,3 de l'any passat. Transport públic urbà (milers de viatgers)* Període Metro Xarxa Autobusos FGC CiS urbà otal 1984 236.828 223.400 17.204 477.432 1985 240.801 212.600 17.247 470.648 1986 245.605 193.000 17.707 456.312 1987 247.841 186.600 18.011 452.452 1988 253.452 185.900 18.159 457.511 1989 253.442 175.000 19.101 447.544 1990 268.522 174.295 19.836 462.653 1991 269.581 173.691 19.844 463.116 1992 260.719 174.234 19.907 454.860 1993 247.804 169.334 18.219 435.357 1994 237.395 172.877 17.312 427.584 lr. tr. 62.544 42.753 4.787 110.084 2n. tr. 59.613 45.607 4.618 109.838 3r. tr. 48.039 34.665 3.056 85.760 4t. tr. 67.199 49.852 4.851 121.902 1995 247.185 177.213 17.251 441.649 lr. tr. 66.587 44.784 4.862 116.233 2n. tr. 63.300 47.034 4.506 114.840 3r. tr. 50.102 36.368 3.106 89.576 4t. tr. 67.196 49.027 4.778 121.001 1996 lr. tr. 67.963 47.408 5.116 120.487 2n. tr. 64.744 46.906 4.608 116.258 ii. 3r. tr. 51.122 36.714 3.193 91.029 * Només es comp abilitzen els passa gers que paguen algun tipus de tarifa. Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de laGeneralitat de Catalunya. Les dades anteriors al 1990 han estat recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 3r. tr. 1996/ lr.sem. 1996/ 1995/ Variació (%) 3r. tr. 1995 lr. sem. 1995 1994 Metro 2,0 2,2 4,1 Autobús 1,0 2,7 2,5 FGC 2,8 3,8 -0,3 El que es recull de les dades del transport urbà en aquest ter cer trimestre és força extrapolable al cas de Renfe, però no als Ferrocarrils de la Generalitat. I és que totes dues companyies presenten unes diferències força notables i d'origen distint. El cas de Renfe illustra la tendència general a ladesceleració de l'augment del nombre de viatgers, més encara si partim d'un in crement sostingut del 6,5 per cent al llarg de tot 1995. 311 milions de viatgers 460 455 - 450- 445 - 440- 435 - 430- 425 - 420 Total transport públic urbà variació (%) 4 -3 -2 -1 0 --1 --2 - -3 - -4 -5 1993 1994 1995 1996 total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Tanmateix,el comportament varia sensiblement segons les lí nies. Així, la C4 i la C3 (que cobreixen les comarques interiors de la regió metropolitana, tant pel cantó del Bages i del Vallès -la nova estació de laUAB- com de l'Alt Penedès) són les que presenten increments, mentre que laCl i la C2 (la costa del Garraf, delMaresme i la línia delVallès Oriental-La Selva) pre senten, per a aquest tercer trimetre, una disminució del nombre de passatgers. El menor cost per accedir a Barcelona en vehicle privat -el peatge tou de l'A-19 i el ple funcionament de l'auto via de la N-152- és un dels factors que hipot haver contribuït. I contràriament, la saturació a segons quines hores de l'A-18 pot contribuir a optar pel transport ferroviari en lloc del vehicle pri vat. Son fenòmens pels que, en tot cas, cal esperar l'evolució dels pròxims mesos per acabar de confirmar. Els Ferrocarrils de la Generalitat, en canvi, presenten uns in crements força elevats, en especial en la linia suburbana de Ca talunya i Sarrià. La principal explicació, cal buscar-la en la rees tructuració de la línia i la creació del «Metro Vallès», a partir de Sant Joan, que implica una gran freqüència de pas i una retalla da en la durada d'alguns trajectes. L'increment del 8,2 per cent del nombre de passatgers al tercer trimestre en comparació amb la caiguda de per cent d'un any abans ho inustra clarament. I aquest increment prové de captar nous viatgers que es despla çaven amb vehicles privatmés que no d'aquells que utilitzaven altresmitjans de transport públic. 53 Activitat turística Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona 1990 3.795.522 1.732.902 2,2 1991 4.089.510 1.727.610 2,4 1992 4.333.420 1.874.734 2,3 1993 4.256.524 2.455.249 1,7 1994 4.704.681 2.663.887 1,8 1995 5.674.580 3.089.974 1,8 gn.-fb. 669.962 388.539 1,7 mç.-ab. 1.042.781 534.675 2,0 mg.-jn. 924.567 496.223 1,9 j1.-ag. 1.014.537 547.825 1,9 st.-oc. 1.095.304 580.324 1,9 nv.-ds. 927.429 542.388 1,7 1996 gn-fb 754.806 408.775 1,8 mç-ab 1.130.840 557.520 2,0 mg-jn 1.103.759 536.192 2,1 jl-ag 1.173.453 529.533 2,2 st-oc 1.245.275 548.739 2,3 * Dades expressades en nits. Font:Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'enquesta d'activitat turística de Turisme de Barcelona. Pernoctacions i visitants als hotels de Barcelona milions 6 0 1991 1992 1993 1994 1995 gn-oc 96 ffil pemoctacions visitants L'intens ritme d'activitat que es viu al sector hoteler de Barcelona torna a manifestar-se amb les pernoctacions generades pels visitants durant el bimestre setembre-octubre, que suposen un nou màxim històric. Malgrat que no és cap novetat destacar el bon moment que viuen els serveis d'acollida i recepció dels visitants de la ciutat en els darrers anys, és important insistir en que el ritme de crei xement de les pernoctacions generades es manté estable i elevat, a l'entorn de 14 per cent d'ençà començament d'any. Paral•lela ment a això, el nombre de visitants experimenta un esmorteï ment del ritme de creixement, i, en termes interanuals des del gener, el creixement detectat és de 11,3 per cent. En resum, ha vingut més o menys el mateix nombre de visitants, però han restat més nits a la ciutat. 54 Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona Nivell d'ocupació (°/0) En places En habitacions Nombre de pernoctacions Nombre de visitants H5* H 4* H 3* H 2* H 1* 77,0 71,3 71,7 65,5 64,8 89,4 82,8 82,4 75,2 68,6 140.364 581.175 374.585 92.440 56.711 66.755 285.518 143.189 32.928 20.349 Total 70,4 81,9 1.245.275 548.739 Distribució de les pernoctacions per categories hoteleres gener-octubre 1996 30,7% 8,3% 4,7% 9,2% 47,1% E 1 estrella El 2 estrelles [ffi 3 estrelles • 4 estrelles • 5 estrelles En els primers cinc bimestres de l'any han arribat a la ciutat uns 2,6 milions de visitants que han generat uns 5,4 milions de pernoctacions. Per copsar lamagnitud d'aquest volum de per noctacions, només cal recordar que supera en un 15 per cent el nombre de pemoctacions registrades durant tot l'any 1994. To tes les anàlisis que hem fet bimestre a bimestre en comparació amb els equivalents d'anys anteriors en aquestes pàgines durant l'any 1996 hem destacat un mateix fet: l'assoliment d'un volum de pemoctacions que ha suposat un màxim històric. En aquest darrer bimestre, el milió i quart de pernoctacions registrades re fermen aquesta tendència, i representen un nou màxim històric. En unes altres paraules, mai a la història els hotels han estat tan plens a Barcelona com durant els mesos de setembre i octubre del 1996. I, especialment, han estat els hotels de categoria elevada els que han registrat uns nivells d'ocupació mitjana més elevats: en concret, en els de cinc estrelles s'ha registrat un 89,4 per cent d'ocupació en termes d'habitacions i un 77,0 per cent en termes de places. A diferència del bimestre anterior, eminentment tu rístic, la superior presència de visitants per motius professionals ha tornat a situar els hotels d'alta categoria com els que assolei xen els nivells d'ocupació superior. Tot i això, la resta d'hotels també s'ha beneficiat d'aquest augment de l'ocupació: la mitjana supera en més de sis punt la ràtio assolida en el mateix bimestre de l'any anterior. Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants Sexe (°/0) fb'96 -jn'96 jl-ag'96 Homes 69,2 68,0 63,1 57,2 63,5 65,9 63,4 Dones 30,8 32,0 36,9 42,8 36,5 34,1 36,6 Total 100,- 100.- 100,- 100,- 100,- 100.- 100,- Edat (°/0) 14-17 - 0,9 0,2 0,3 0,8 18-24 7,6 7,7 9,2 13,3 8,6 4,3 5,3 25-34 24,2 25,0 25,3 26,1 27,5 23,9 22,0 35-49 49,9 44,7 48,5 44,1 49,6 44,7 51,4 50-64 17,6 21,3 16,6 15,4 14,3 27,0 20,4 65 i més 0,7 0,4 0,2 0,7 0,1 0,1 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Nacionalitat (%) Espanyola 39,6 40,9 35,1 30,4 30,6 37,8 37,4 Madrid 10,3 8,9 8,2 6,3 6,6 13,8 10,1 País Basc 1,6 4,0 2,4 2,4 1,4 2,5 2,9 Andalusia 5,0 4,3 3,1 4,9 3,6 3,7 4,3 País Valencià 7,7 4,5 2,5 5,7 4,1 4,7 4,0 Altres 15,0 19,2 18,9 11,1 14,9 13,1 16,1 Estrangera 60,4 59,1 64,9 69,6 69,4 62,2 62,6 Francesa 7,1 8,3 10,2 11,0 7,7 10,3 7,3 Britànica 8,0 7,3 9,3 10,1 9,9 7,0 7,0 Italiana 4,0 5,2 3,6 6,6 6,5 7,2 4,8 Alemanya 6,0 5,4 5,5 3,8 7,7 7,6 6,1 Nord-americana 10,4 8,3 10,1 9,9 9,8 8,7 9,0 Japonesa 3,1 1,3 3,2 0,9 3,0 2,5 1,9 Altres 21,8 23,3 23,0 27,3 24,8 18,9 26,5 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Professió de l'enquestat (°/0) Professional liberal 23,3 28,8 27,6 30,5 32,2 22,7 23,3 Alt directiu 13,3 13,5 14,2 11,0 11,3 14,8 14,7 Quadres intermedis 12,4 11,8 10,9 7,6 10,5 6,4 8,0 Empleat 5,9 7,4 5,0 5,9 7,0 5,4 6,2 Tècnic superior 17,4 17,4 12,2 16,1 13,6 24,0 18,2 Estudiant 6,8 6,4 6,6 11,1 7,5 4,5 5,2 Mestressa de casa 12,5 8,9 15,5 12,3 12,9 13,2 17,1 Altres 8,4 5,8 8,0 5,5 5,0 9,0 7,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- La distribució de les pernoctacions i dels visitants per catego ria hotelera revela una estructura molt semblant a l'habitual: pràcticament quatre de cada cinc visitants s'han allotjat en ho tels de tres i quatre estrelles durant els mesos de setembre i oc tubre. De la resta, una mica més de la meitat ha optat per un hotel de cinc estrelles, mentre que el deu per cent restant ha triat un hotel de una o dues estrelles. Com se sap, l'estructura de l'oferta condiciona notablement les possibilitats d'elecció de la demanda: com si fos un mirall, la demanda s'adapta a l'oferta existent, ja que de les places hoteleres de Barcelona, un 76,5 per cent correspon a hotels de tres i quatre estrelles. La preferència dels visitants per hotels d'aquestes dues cate gories es veu refermada pel fet que la major part dels hotels nous o renovats en els darrers anys pertanyen als segments de més categoria. Recentment, i arran de l'intens ritme de creixe ment de l'activitat turística, s'observa una renovació dels hotels de menys categoria, especialment a la part antiga de la ciutat. De manera creixent, els visitants tendeixen a allargar l'estada mitjana a la ciutat, completant el desenvolupament d'activitats professionals amb visites turístiques de caire cultural o de lleure. Dintre del context expansiu que viu el sector de serveis i aco llida dels visitants hi ha un altre element que cal destacar i que hem esmentat anteriorment de passada: l'augment de l'estada mitjana dels visitants. En comparació amb elmateix bimestre de l'any anterior, l'estada mitjana ha passat d'1,9 a 2,3 nits, valor que no s'havia assolit des del 1992. Això és especialment impor tant perquè s'ha produït en un bimestre en què la presència re lativa de turistes, el grup de visitants que habitualment gaudeix d'estades mitjanes més llargues, ésmenor que en altres èpoques de l'any. 55 Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) Motiu de la visita (%) Comercial/Negocis/Professionals 50,4 39,2 40,9 29,6 47,6 Turisme 24,7 23,8 36,7 55,4 30,6 Fires 4,6 12,1 2,7 8,1 Congressos 7,3 9,1 5,4 5,2 4,4 Etapa viatge 4,1 3,1 3,5 3,8 2,0 Motius familiars i acompanyants 3,4 3,0 6,0 3,4 0,9 Altres 5,5 9,7 4,8 2,6 6,4 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Raons d'elecció de Barcelona* (1)/0) Coneixement previ 15,7 17,3 18,3 16,1 7,6 Per recomanació 19,2 15,0 14,4 20,1 16,0 Motius familiars i acompanyants 12,2 12,7 18,2 12,4 10,8 Etapa viatge 16,6 7,9 22,5 23,3 32,2 Informació (fulletó...) 10,9 17,3 9,7 8,9 8,5 Recomanació agència viatges 3,1 2,5 1,5 1,4 4,2 Altres 22,3 27,3 15,4 17,8 20,7 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Repetitivitat de la visita (°/0) No cap vegada 26,5 26,7 26,3 46,4 29,7 Una vegada o més 73,5 73,3 73,7 53,6 70,3 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Mitjà de transport utilitzat (1)/0) Avió 70,8 68,4 72,7 57,1 69,9 Vehicle propi 17,0 18,4 15,3 28,8 18,0 Autocar/Autobús 3,6 9,8 4,5 5,6 8,7 Tren 8,3 2,3 4,6 7,2 3,3 Altres 0,3 1,1 2,9 1,3 0,1 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- * Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme id'etapa de viatge. I W1~ 47,4 25,3 5,1 5,4 6,0 3,9 6,9 100,- 16,8 14,2 23,0 18,7 4,9 2,4 19,9 100,- 28,5 71,5 100,- 65,3 21,9 6,8 5,4 0,6 100,- 42,1 28,0 7,2 6,6 7,3 5,6 3,2 100,- 14,6 15,6 19,6 20,2 6,9 2,0 21,0 100,- 29,0 71,0 100,- 71,3 15,5 6,9 5,5 0,9 100,- (%) Motiu del viatge 60 50 40 30 20 10 0 Professional Tur.sme Fires i Altres ietapa viatge congressos 1993 1994 1 1 1995 gn-oc 1996 El que revelen aquestes dades és que l'augment de l'estada mitjana ha vingut de lamà dels visitants per motius professio nals, el segment més nombrós dels que han pernoctat a Barcelo na durant el bimestre setembre-octubre: en relació amb un any enrere, les persones que s'han desplaçat a Barcelona per motius professionals i que han pernoctat a la ciutat han restat unamit jana de 0,6 nits més, el que representa un augment significatiu dintre d'aquests paràmetres. 56 Interpretar aquests resultats només en clau d'activitat profes sional és, probablement, insuficient. És prou conegut que Barce lona ha aconseguit en aquestes darrers anys situar-se en el grup de ciutats europees més atractives per a situar un negoci (en si sena posició, segons un estudi de Healey&Baker que es comen ta a l'apartat de locals d'oficines), i que això deriva de la satis facció que mostren envers la ciutat els visitants per activitats professionals i de negocis. Paral.lelament, l'augment dels visi tants per motiu de negoci se situa, en aquests darrers anys, en un context de liberalització del tràfic aeri (amb un augment net del nombre de vols entre Barcelona i moltes capitals europees) i d'un increment de les connexions de l'aeroport de Barcelona amb un nombre creixent de destins. Aquest darrer fet afavori ria, en principi, una disminució de l'estada mitjana dels visitants per motius professionals. Totplegat, sembla apuntar que el per llongament de l'estada mitjana d'aquest grup de visitants prové de completar aquesta estada amb activitats turístiques, bàsica ment, de caràcter cultural o de lleure. Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) Durada de l'estada mitjana a la ciutat Dies Nits Acompanyat per (%) Sol Amic/companys Amb la família Amb fills Sense fills Grup organitzat Altres Total Distribució de la despesa extrahotelera (%) Menjar/beguda Compres Entreteniment Transport intern Altres Total Valoració dels enquestats sobre els següents punts (Mitjana, sobre la base d'una valoració de al 10) Oferta arquitectònica Oferta cultural Entreteniment Caràcter/amabilitat dels ciutadans Accessos Transport públic Nivell d'informació Seguretat ciutadana Contaminació atmosfèrica Sorolls Neteja general de la ciutat Relació qualitat/preu oferta restauració Relació qualitat/preu oferta hotelera Relació qualitat/preu oferta comercial 2,7 1,9 3,0 2,0 2,9 2,1 2,8 2,2 3,1 2,3 41,0 30,3 25,2 8,6 16,6 1,6 3,5 100,- 32,3 32,1 18,4 35,9 26,4 29,7 27,4 39,2 45,4 7,5 9,6 13,8 19,9 29,6 31,6 1,5 0,3 1,8 2,9 2,0 4,7 100,- 100,- 100,- 42,4 29,5 25,8 7,3 18,5 0,2 2,1 100,- 74,0 4,0 7,0 15,0 100,- 72,0 71,0 63,0 5,0 3,0 4,0 9,0 11,0 20,0 14,0 15,0 13,0 1,0 - - 100,- 100,- 100,- 70,0 7,0 9,0 14,0 100,- 8,2 8,2 8,1 8,4 7,7 7,8 7,6 7,9 7,8 8,1 8,2 8,2 7,1 7,2 7,2 7,3 8,2 7,8 8,1 7,8 7,7 8,0 8,0 7,9 6,8 6,8 6,8 6,8 6,0 6,0 6,0 6,3 4,9 5,1 4,9 5,4 4,9 5,1 5,0 5,4 5,2 5,2 4,9 5,4 7,1 7,6 7,5 7,4 7,2 7,4 7,3 7,4 6,8 7,9 7,9 7,0 8,1 7,5 7,8 7,0 7,7 7,5 6,5 5,4 4,9 4,9 4,7 7,4 7,2 7,4 En un bimestre de plena activitat econòmica i en un escenari d'enfortiment de l'economia i creixent interrelació amb la resta de la Unió Europea, un de cada dos visitants ha vingut a la ciu tat a desenvolupar una activitat professional. En el contextdescrit anteriorment, la millora de les perspecti ves de l'economia dels països de procedència dels visitants es trangers i la creixent interrelació de les economies europees ex pliquen el fort augment del nombre de visitants permotius professionals, més d'un 44 per cent en relació amb el mateix bi mestre de l'any anterior. A banda de lamagnitud de l'augment, cal destacar que és l'únic grup de visitants que creix. En total, representen un 47,6 per cent del total de visitants atrets durant el període de referència, i des de començament de l'any sumen més d'un milió de persones. 2,6 1,8 32,9 35,3 27,2 5,7 21,5 1,6 3,0 100,- 79,3 1,8 7,8 11,1 100,- 8,1 7,8 7,6 7,6 7,8 7,7 6,5 6,1 4,8 4,7 4,9 7,1 7,2 2,7 1,8 32,5 30,6 33,2 8,9 24,3 0,9 2,8 100,- 75,8 2,0 8,9 13,2 0,2 100,- 7,9 7,4 7,7 7,1 7,4 7,3 6,5 5,8 5,0 5,0 5,0 7,2 7,3 6,6 (%) 20 15 10 Principals països d'origen dels visitants estrangers 1 1 França Itàlia Alemanya G. Bretanya EUA Japó 1993 = 1994 I I 1995 gn-oc 1996 57 El segon grup en termes de nombre de visitants el formen els turistes. La consolidació de Barcelona com a centre d'atracció del turisme urbà ha fet que hagi augmentat progressivament el nombre de visitats atrets per la ciutat per motius turístics. Aquest grup ha passat de representar el 28,4 per cent del total de visitants el 1993 a un 37,8 per cent per l'acumulat dels cinc primers bimestres del 1996, proporció que pot augmentar amb les dades del darrer bimestre de l'any per la coincidència de dos ponts i de la meitat de les vacances de Nadal. Un salt espectacu lar que confirma la creixent importància de Barcelona com a centre de turisme urbà a nivell internacional, especialment si es considera que la presència de turistes de procedència estrangera és molt elevada —un 92,5 per cent dels turistes que han pernoc tat durant els mesos de setembre i octubre ho són. Independentment de la capacitat d'atracció de turistes per part de la ciutat, la liberalització del tràfic aeri ha estat, també, un element impulsor més d'aquesta afluència. A més de l'aug ment de destins, els turistes es beneficien de manera molt imme diata de la rebaixa de tarifes que s'ha produït en alguns vols amb moltes de les capitals europees. La massiva presència d'homes estrangers d'edat mitjana que vénen en avió a desenvolupar una activitat professional reflecteix el perfil tipus dels visitants que s'allotgen als hotels de Barcelona. En contrast amb el blinestre precedent, l'únic de l'any en què els turistes superen els visitants per motius professionals, el per fil tipus de les persones que visiten la ciutat torna a tenir el to uniforme que caracteritza els visitants durant lamajor part de l'any. La superior presència relativa durant l'estiu de dones, jo ves i estudiants ha donat pas al tradicional predomini d'homes entre els visitants (dos de cada tres visitants ho són), d'edat mit jana (lameitat té de 35 a 49 anys), estrangers (un 60 per cent) i d'elevada qualificació professional (un 67,6 per cent, entre pro fessionals liberals, alts directius, titulats superiors i quadres in termedis). En resum, un panorama molt poc variat, extraordinà riament similar al d'anys anteriors i que sembla refermar-se enguany malgrat el fort augment de turistes durant els primers quatre bimestres de l'any. 58 Valoració de diferents aspectes de laciutat (st-oc) 2 4 6 8 Oferta arquitectònica Oferta cultural Entreteniment Caràcter ciutadans Accessos Transportpúblic Informació Seguretat ciutadana Contaminació atmosfèrica Sorolls Neteja general Qualitat/preu (restaurant) Qualitat/preu (of. hotelera) Qualitat/preu (of comercial) Nota: Els signes de la dreta mostren com ha evolucionat la valoració en relació amb els mateixosmesos de l'any passat. La superior presència d'estrangers entre el conjunt de visi tants que pernocten als hotels de la ciutat continua accentuant se. Les dades dels dos darrers bimestres mostren que un 70 per cent dels visitants provenen d'altres països, i per l'acumulat anual, laproporció és d'un 65 per cent, uns tres punts superior a la de l'any anterior. Els visitants espanyols han experimentat un retrocés durant l'any 1996, tant en termes relatius com absoluts, però continuen sent els principals assistents a fires, ja sigui com a expositors o com a visitants. En canvi, una aclaparadora majo ria dels turistes i dels assistents a congressos vénen de l'estran ger. Amb tot, són els visitants per motius professionals els que constitueixen el grup d'estrangers més nombrós, malgrat repre sentar només un seixanta per cent d'aquest col.lectiu. A banda d'una lleugera recuperació dels visitants procedents del Japó, destaca el manteniment dels que tenen el seu punt d'origen als Estats Units, un 10 per cent del total. Com és habi tual, el grup d'estrangersmés nombrós és el que prové d'altres països de la Unió Europea, amb un 41,7 per cent del total, un percentatge molt semblant al que representen sobre els visitants per motius professionals. La major part de les persones que han visitat la ciutat durant els mesos de setembre i octubre ha triat l'avió com a mitjà de desplaçament, i preferentment, han utilitzat companyies estran geres. En conjunt, són més els que vénen acompanyats que sols, però, en bona lògica, s'observen notables diferències entre els diferents motius d'atracció: els que vénen per motius professio nals, o assisteixen a una fira o un congrés vénen majoritària ment sols, mentre que els que vénen per qualsevol altre de la resta de motius rarament viatgen sense companyia. V. Mercat Immobiliari Consum de ciment Consum aparent de ciment Província de Barcelona Catalunya 1111~1111 íncier ToB i 1990 2.613.640 100,- 3.793304 100,- 1991 2.532.335 96,9 3.652.683 96,3 1992 2.502.844 95,8 3.745.209 98,7 993 2.145.106 82,1 3.143.324 82,9 1994 2.171.980 3.202.300 lr. tr. 559.975 84,5 800.295 84,0 2n. tr. 566.377 84,1 847.400 83,8 3r. tr. 520.671 82,7 768.226 83,0 4t. tr. 524.957 83,1 786.379 84,4 1995 2.198.691 3.434.545 lr. tr. 586.265 84,1 913.452 87,4 2n. tr. 601.077 85,4 932.858 89,7 3r. t . 508.797 85,0 801.002 90,5 4t. tr. 502.552 84,1 787.233 90,5 1996 lr. tr. 510.872 81,2 799.504 87,5 2n. tr. 566.920 79,9 884.850 86,3 3r. tr. 478.820 78,8 824.696 86,9 Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. *Números índex de l'acumulat dels darrers dotze mesos. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen. Variació (%) pro%. Barcelona Catalunya 3r. tr.1996/3r. tr. 1995 -5,9 -3,0 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 -9,2 -8,7 1995/1994 1,6 7,6 Enfilant els darrers mesos de l'any, s'accentua el perfil negatiu del sector de la construcció, tota vegada que es frena l'expansió del segment residencial i persisteix la retracció de l'obra civil. Per bé que al llarg dels mesos centrals de l'any s'ha mantingut un to més favorable del que hom podia esperar a partir de les dades del primer trimestre, revolució del sector de la construc ció al llarg de l'any ha manifestat una clara tendència a la baixa. Per primera vegada després de la crisi, l'evolució del VAB del sector presenta un perfil interanual negatiu, amb un decreixe ment durant el segon trimestre de l'any del 0,8 per cent. Aques ta situació de debilitat, que contrasta amb una fase prèvia de creixement espectacular, es fa palesa a partir de l'anàlisi de di versos indicadors que tot seguit analitzem. L'evolució del consum de ciment reflecteix una tendència cla rament recessiva al llarg de l'any.En l'acumulat des del gener, a tots els àmbits analitzats es registren variacions interanuals ne gatives, del 8,2 per cent a la província de Barcelona, del 5,2 per cent a Catalunya i del 3,6 per cent a Espanya. Aquestes compa racions resulten afectades pel notable creixement que es registrà l'any anterior, quan el creixement del VAB del sector fou del 7,4 per cent i s'assoliren els valors més elevats de consum de ci ment després de la fase olímpica. No obstant això, els valors dis ponibles pel 1996 són inferiors als registrats durant el mateix pe ríode de l'any 1994. milers de tones 1.200 1.000 800 600 400 200 -12 -16 0 Consum aparent de ciment 1992 1993 Província de Barcelona 1994 1995 Resta deCatalunya taxa de variació interanual 1996 111.95 IV.95 1.96 11.96 111.96 Província de Barcelona 1.1 Catalunya •Espanya La dinàmica del mercat de treball dintre d'aquest sector pre senta un perfil més positiu: de manera paral.lela, tant a la regió metropolitana de Barcelona, com a Catalunya i a Espanya s'a precia durant el tercer trimestre una tònica homogènia d'aug ment de l'ocupació i de disminució de l'atur. Les variacions re gistrades en tots dos casos i pels diferents àmbits analitzats oscillen entre un 2 i un 7 per cent. Malgrat la desceleració de l'activitat, continua sent el subsector residencial el que absor beix aquests augments de l'ocupació en el sector. Simultàniament a aquests resultats, l'indicador qualitatiu que mostra la confiança en el sector i que elabora el Ministeri d'In dústria i Energia presenta unamillora substancial després de l'estiu, amb un augment de 13 punts en relació amb el primer trimestre de l'any. En canvi, les favorables perspectives de la cartera de comandes s'han refredat força. La debilitat de la de manda i, en especial, de la d'obra pública, és l'element més im portant dels que frenen un augment de la producció. 61 Construcció d'habitatges Construcció IIINI. d'habitatges' Resta RMB Regió Metropolitana 111==h11.11~1111Barcelona Acab _ , 1 Iniciats 11~1111~111~111~11111 1987 3.828 3.146 17.120 12.663 20.948 15.809 26.875 19.618 47.823 35.427 1988 3.480 3.302 21.756 13.221 25.236 16.523 35.632 19.214 60.868 35.737 1989 4.720 3.218 22.532 17.373 27.252 20.591 36.398 25.010 63.650 45.601 1990 2.724 2.431 14.841 15.988 17.565 18.419 19.797 24.105 37.362 42.524 1991 2.157 2.503 14.725 14.403 16.882 16.906 16.468 20.488 33.351 37.394 1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.980 1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679 1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814 lr. tr. 704 426 5.875 3.522 6.579 3.948 3.510 3.236 10.089 7.184 2n. tr. 695 477 5.604 4.923 6.299 5.400 4.620 3.732 10.919 9.132 3r. tr. 539 505 5.391 3.448 5.930 3.953 3.813 3.098 9.743 7.051 4t. tr. 818 722 6.006 4.827 6.824 5.549 4.867 3.898 11.691 9.447 1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547 lr. tr. 740 950 6.399 4.401 7.139 5.351 5.166 3.422 12.305 8.773 2n. tr. 801 612 6.426 5.288 7.227 5.900 4.790 3.816 12.017 9.716 3r. tr. 913 526 4.524 4.389 5.437 4.915 3.683 3.414 9.120 8.329 4t. tr. 655 553 4.812 5.221 5.467 5.774 4.287 3.955 9,754 9.729 1996 lr. tr. 997 383 6.930 5.596 7.927 5.979 4.617 3.784 12.544 9.763 2n. tr. 976 763 6.408 6.036 7.384 6.799 4.425 4.508 11.809 11.307 3r. tr. 804 358 5.553 4.499 6.357 4.857 3.705 3.493 10.062 8.350 1 Fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions. Nota: no es comptabilizen els habitatges públics en aseva totalitat. Font: Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels CoHegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Variació (%) Barcelona Resta RMB Iniciats Acabats Iniciats Acabats 3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 1995/1994 -11,9 28,0 12,8 -31,9 -26,6 24,0 22,7 4,0 -3,1 2,5 20,1 15,4 Durant el tercer trimestre de l'any s'ha registrat un alentiment en el ritme de creixement dels habitatges iniciats a Barcelona que contrasta amb l'impuls que s'ha registrat a la resta de la regió metropolitana. A la resta de Catalunya, l'estancament és el tret predominant. Després d'un començament d'any autènticament espectacular pel que fa als habitatges iniciats a Barcelona (amb un creixe ment interanual del 28 per cent durant el primer semestre), el període estival ha aportat uns resultats més magres, que han fet reduir el ritme de creixement fins a assolir valors puntualment negatius en relació amb el mateix trimestre de l'any anterior. En canvi, la resta de la regió metropolitana va registrar durant la primera meitat de l'any uns resultats molt més moderats, que ara semblen molt modestos en comparació amb la variació del 22,7 per cent interanual que s'ha registrat durant el tercer tri mestre de l'any. 62 (%) 80 Habitatges iniciats (taxa de variació interanual) 60 - 40 - 20 - -20 111.95 IV.95 1.96 11.96 111% DBarcelona RMB •Catalunya Ara bé, aquests canvis de ritme que es detecten trimestre a trimestre s'esmorteeixen en una visió més àmplia. Si eixamplem l'anàlisi als resultats registrats d'ençà començament de l'any, ob servem que aquests contrastos es dilueixen, i dins de l'àmbit me tropolità, la valoració que s'ha de fer és molt positiva. En una primera aproximació global, es manté el ritme de creixement a bon ritme en comparació amb l'acumulat de l'any anterior: a Barcelona, durant el període gener-setembre el creixement re gistrat ha estat del 13,2 per cent; a la resta de la regió metropoli tana, del 9 per cent; i al conjunt de la regió metropolitana, del 9,4 per cent. milers 9 8 7 6 5 — 4 3 2 Habitatges iniciats 1992 1993 1994 1995 1996 III Barcelona 1111 Onzemunicipis Resta RMB En canvi, fora d'aquest àmbit els resultats han estat menys positius, ja que malgrat la recuperació del tercer trimestre, el conjunt de Catalunya es troba pràcticament en una situació d'estancament (en termes d'acumulat anual fins al setembre, s'ha registrat un creixement del 2,9 per cent anual). Aquest es tancament prové sobretot del baix ritme de construcció que es dóna a les zones turístiques i a les rurals, on s'han registrat da vallades del 8,7 i del 10,4 per cent respectivament en l'acumulat anual. Si es perllonga una situació com la descrita fins a final d'any, podríem esperar uns resultats quantitativament semblants als de l'any anterior per al conjunt de Catalunya, de l'ordre dels 44 mil habitatges iniciats. La composició, però, serà, en termes geogrà fics, un xic diferent, ja que Barcelona i la regiómetropolitana concentraran una proporció d'habitatges iniciats superior a la de l'any passat. En si, no és cap novetat, perquè si hi ha un tret bàsic que ha caracteritzat la fase expansiva que s'inicià amb el primer Pla de l'Habitatge és precisament el seu caràcter urbà, malgrat que per a Barcelona, com se sap, l'impacte ha estat limitat. Efectiva ment, com ja s'ha comentat repetidament en aquestes pàgines, una de les característiques més notables de l'evolució de la cons trucció residencial en els darrers cinc anys és la concentració ter ritorial a les zones urbanes, tant a la regió metropolitana, com a Catalunya o a Espanya. En concret, la regió metropolitana ha estat una destinatària privilegiada dels nous habitatges cons truïts: des del 1991 ha passat de concentrar la meitat dels habi tatges iniciats a més de 60 per cent en termes acumulats des de començament de l'any. Com se sap, aquesta producció majorità riament localitzada en una part relativament reduïda del territo ri pretén donar una resposta al dèficit d'habitatge habitual exis tent, difícil d'estimar però presumiblement important. L'índex de producció d'habitatges per 1000 habitants tempera notable ment aquesta aparent desproporció: el de Barcelona i el del Barcelonès continuen sent molt inferiors al del conjunt de Cata lunya, fins i tot en un context com l'actual, d'una evolució més favorable a l'àmbit metropolità que a la resta de Catalunya. Habitatges iniciats als grans municipis de la Regió Metropolitana' Barcelona l'Hospitalet de Llobregat Badalona Sabadell Terrassa Santa Coloma de Gramenet Mataró Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat el Prat de Llobregat Cerdanyola del Vallès Granollers Total 12 municipis Total RMB Total Catalunya 804 103 93 299 315 40 204 148 201 48 69 99 2.423 6.357 10.062 4.087 -8,8 788 79,9 754 -23,1 1.269 -20,3 1.756 -17,2 208 -7,4 723 -11,0 412 -3,7 746 -7,3 158 136,3 1.084 -50,9 293 75,8 12.278 -8,3 28.348 -4,2 46.309 -5,9 1 Municipis de la Regió I que tenen més de 50.000 residents. 2 Variació registrada en els darrers dotze mesos. Nota: Fins a 1995 les dades inclouen reformes iampliacions. Font: Elaboració pròpiaa partirde les dades facilitades per la Direcció General d'Arquitectura iHabitatge. S'accentua la concentració d'habitatges nous a la regió metropolitana. L'impuls que es registra al Baix Llobregat provoca que en aquesta comarca, juntament amb el Vallès Occidental, s'emplaci un de cada tres habitatges iniciats a Catalunya d'ençà començament de l'any. Si reprenem l'anàlisi de les dades a nivell comarcal, cal es mentar en primer lloc l'extraordinària vitalitat que es detecta al Baix Llobregat, on durant el tercer trimestre s'han iniciat més de 2.300 habitatges. Aquesta comarca, que juntament amb el Barcelonès i el Vallès Occidental tradicionalment concentren les dotacions residencials més elevades en termes absoluts, ha tren cat en aquesta ocasió els valors mitjans habituals (al voltant de 1.400 habitatges iniciats trimestralment) fins a registrar un aug mentdel 147 per cent en termes trimestrals i del 43,5 per cent en l'acumulat des del principi d'any. Els municipis que voregen el riu, i l'eix Sant Boi-Castelldefels, i en concret, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, elPrat, Cornellà i Viladecans, són els que concentren les dotacions més voluminoses de la comarca. De la resta de comarques de la regiómetropolitana, també presenta una evolució particularment positiva el Barcelonès (amb un augment del 19,7 per cent interanual d'ençà comença mentd'any), atribuible bàsicament a la favorable evolució que ha seguit Barcelona al llarg de l'any. En canvi, tant el Maresme com les dues comarques del Vallès revelen símptomes d'esmor teïment del ritme de creixement després d'uns anys (1993 i 94) extraordinàriament expansius; és el cas, en particular, del Vallès Occidental, que va encapçalar la recuperació des del primer mo ment amb uns volums de producció tan elevats com ara els del Baix Llobregat en aquesta segona fase de l'expansió. A nivell municipal, els bons resultats de Barcelona en volums absoluts de producció eclipsen els d'altres municipis. No obstant això, mereixen un comentari dos municipis delVallès Occiden tal, Sabadell i Terrassa (amb 1.089 i 1.180 habitatges iniciats res pectivament des de començament d'any) pel manteniment d'un ritme expansiu relativament constant. 63 Habitatges iniciats a la regiómetropolitana Alt Penedès Garraf Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès Vallès Oriental Maresme Err-• CI 1993 1-1 1994 1995 ffi gn-st 96 L'evolució estable dels factors que incideixen en la demanda dibuixen un escenari sense canvis significatius de cara a l'evolució futura de la construcció residencial fins al final de la dècada. Una visió de més ampli abast permet pensar en modificacions estructurals que conduiran a una transformació del sector. Les perspectives de cara a l'evolució futura de la construcció de nous habitatges estan determinades, si mantenim la perspec tiva que tradicionalment adoptem en aquestes pàgines, és a dir, l'habitatge com a bé d'ús, per tres tipus de factors. En primer lloc, els de caire demogràfic, que inclouen tant l'evolució de la població resident com la de creació de noves llars. A l'espera de les darreres dades de l'operació padronal que s'ha dut a terme l'any 1996, hom pot situar un escenari similar al conegut en els darrers anys: pèrdua de població resident a la ciutat central i es tancament demogràfic al conjunt de la regió metropolitana i al conjunt de Catalunya. Si bé en una perspectiva més llunyana és previsible una caiguda substancial de la demanda d'habitatges pels efectes de la davallada de la natalitat que des de fa dues dè cades afecta la nostra societat (tot i que no sembla convincent deixar el moviment migratori ceteris paribus), tampoc són previ sibles gaires canvis en els anys que resten fins a acabar el mil1eni. Pel que fa a la taxa de creació de noves llars, el creixement de modalitats de convivència diferents a la família tradicional ten deix a provocar un augment de la demanda d'habitatges per la menor concentració de persones en una sola llar; majoritària ment, són persones que desitgen viure soles, persones separades, parelles sense fills o amb un de sol. En aquest sentit, els indica dors tradicionals, comper exemple el nombre de matrimonis ce lebrats, expliquen cada cop una part menor de l'evolució d'a questa variable. 64 Habitatges de Protecció oficial de noN a construcció' RMB2 Resta Catalunya Catalunya 1993 2.687 -4.070 6.757 1994 2.691 3.531 6.222 1995 3.406 5.633 9.039 lr. tr. 820 1.113 1.933 2n. tr. 1.077 2.418 3.495 3r. tr. 590 1.094 1.684 4t. tr. 919 1.008 1.927 1996 lr. tr. 617 779 1.396 2n. tr. 1.242 960 2.202 3r. tr. 297 721 1.018 1993 948 1.734 2.682 1994 1,111 2.381 3.492 1995 1.708 3.451 5.159 lr. tr. 534 752 1.286 2n. tr. 325 871 1.196 3r. tr. 397 715 1.112 4t. tr. 452 1.113 1.565 1996 lr. tr. 546 1.247 1.793 2n. tr. 1.163 543 1.706 3r. tr. 684 983 1.667 1 Fins a 1994 les dades inclouen reformes iampliacions. 2 Fins a 1994 les dades corresponen a la Regió 1. Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Barcelona Alt Penedès Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental Habitatges iniciats/1000 habitants Regió Metropolitana Catalunya 1 1 0 2 4 6 8 10 12 14 116 mitjana anual 1992-1995 ei darrers dotze mesos Aquest fenomen, especialment important a les grans ciutats, ha provocat canvis en el tipus de productes oferts pels construc tors, com per exemple, una reducció de la superfície mitjana dels habitatges (tot i que això caldria matisar-ho, perquè tant s'ha de parlar d'una adaptació a les necessitats d'espai com de l'adaptació a la capacitat adquisitiva del comprador), però, tot i marcar una tendència de futur, de moment no generarà canvis estructurals que modifiquin la demanda d'habitatges. Projectes d'habitatges visats pel Col.legi d'Arquitectes (Província de Barcelona) Període 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1995 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1996 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 16.188 13.644 15.260 11.621 17.919 26.330 32.942 20.489 21.570 21.868 22.730 27.744 6.337 7.329 6.970 7.108 30.884 7.547 6.801 10.154 6.382 9.099 9.066 7.780 10.227 8.014 9.104 7.965 12.577 22.819 30.222 19.203 20.077 19.687 18.925 23.929 5.660 5.949 6.043 6.277 26.641 5.660 6.285 9.034 5.662 8.466 8.623 7.167 5.961 5.630 6.156 3.656 5.342 3.511 2.720 1.286 1.493 2.181 3.805 3.815 677 1.380 927 831 4.243 1.887 516 1.120 720 633 443 613 Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. Projectes visats Protecció Variació (1)/0) Total Lliures oficial 3r. tr. 199613r. tr. 1995 -23,4 -20,7 -45,3 lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 26,6 43,0 -55,2 1995/1994 11,3 11,3 11,2 Tot i que no des d'una vessant estrictament demogràfica, tam bé seria convenient incloure aquí la part de la bossa de deman da continguda que s'havia acumulat quan les condicions d'accés a l'habitatge eren menys favorables en comparació amb les ac tuals. Probablement, de les cohorts que per diferents raons van endarrerir el seu abandó del nucli familiar d'origen durant el fi nal de la passada dècada i començament de lapresent, en resta una part molt petita per passar de demanda potencial a deman da efectiva. El segon grup de factors engloba els relacionats amb el mer cat de treball i la renda de les famílies. La reactivació econòmi ca i una previsible millora del nivell de renda conjunt de les fa mílies, així com de les expectatives empresarials, actuen com a impulsors de lademanda d'habitatges, i, no cal dir-ho, en molts casos decideix també la creació d'una nova família. Però el man teniment d'elevats nivells d'atur i la creixent inestabilitat d'una part important dels nous contractes signats aporten una nota d'escepticisme sobre la influència directa d'aquesta variable en la demanda d'habitatges nous. Projectes visats a Barcelona (prov.) milers 10 9- 8 7 6 3 2 - iii [ k 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 • Lliures Protecció Oficial Nota: Les dades són mitjanes mòbilsde tres trimestres. El tercer grup de factors fa referència a la polftica d'habitat ge. El conveni signat a les darreries del 1995 garanteix la vigèn cia de l'actual Pla de l'Habitatge fins l'any 1999. El magnífic ni vell d'acompliment d'aquest pla i el volum d'actuacions afectades no permet cap mena de dubte sobre la dinamització que ha provocat en elmercat residencial (sempre tenint en compte que a Barcelona l'impacte ha estat inferior al de la re gió metropolitana), tant per la banda de l'oferta com de la demanda. Almenys durant el que li resta de vigència, i a la llum de la confiança amb la que els promotors continuen construint, pro bablement hi haurà prou demanda com per donar sortida a la producció que s'està generant. I cal no oblidar que es pot donar una concentració d'aquesta demanda cap al final de la vigència del Pla si es produeix un avançament de les decisions de compra davant de la incertesa de la continuïtat dels ajuts públics, tal com va succeir quan estava a punt de finalitzar la primera fase del Pla. Des delpunt de vista del política fiscal, no són previsi bles gaires canvis a curt termini al tractament que reben els compradors d'habitatges destinats a residència habitual. L'am pliació a d'altres modalitats, especialment la segona residència, es troba en fase de discussió. De l'anàlisi d'aquests tres grups de factors hem de concloure una certa estabilitat almenys de cara al proper bienni, tant des de la banda de l'oferta com d'absorció del producte per part de la demanda. Especialment, si continua la tendència a la baixa dels tipus d'interès dels crèdits hipotecaris. Però, com hem vist, els interrogants que es plantegen de cara a un horitzó més llu nyà són nombrosos; a més, caldria afegir-hi la creixent impor tància del sector de rehabilitació; això fa pensar que potser es tem al final d'un tipus de cicle constructiu que donarà pas a un de nou, on l'edificació per substitució d'edificació antiga i la rehabilitació poden representar el gruix de l'activitat del sector. 65 Llicències d'obres Sostre previst a les llicencies d'obres aprovades (m2) a planta Residencial Aparcament L. comercials 1988 275.752 210.327 59.141 47.953 56.149 32.542 1989 480.800 403.524 174.196 94.756 79.260 59.436 1990 451.787 629.003 241.413 111.789 267.339 301.827 1991 252.847 435.874 122.016 55.567 202.940 127.512 1992 192.105 278.695 110.557 44.491 86.292 82.541 1993 286.341 507.874 119.905 27.959 105.890 106.016 1994 230.622 355.673 70.140 22.417 14.975 58.245 1995 337.926 430.047 193.079 25.152 11.795 56.219 lr. tr. 98.262 84.320 19.941 6.361 2.867 15.044 2n. tr. 116.165 256.634 137.146 8.683 6.843 10.109 3r. tr. 66.868 54.060 20.114 1.643 0 24.628 4t. tr. 56.631 35.033 15.878 8.465 2.085 6.438 1996 lr. tr. 49.862 38.157 10.729 3.857 29 12.442 2n. tr. 31.334 25.748 9.976 1.841 486 7.349 3r. tr. 27.609 43.049 6.069 1.436 14.927 6.186 ltr 1 Fins l'any 1991 inclou el sostre de nova planta dels projectes d'ampliació. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. Habitatges de nova planta aprovats habitatges variació (%) 2.000 150 - 100 1.500 - - 50 1.000 - 500 - - -50 1 1 1 1 1 1 -100 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1-1 nombre d'habitatges - taxade variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos (°/6.) L'aprovació de la llicència d'un centre comercial i de negocis a la Plaça Catalunya és tota una novetat en un any en què les promocions residencials s'han erigit en protagonistes de les dotacions de sostre previstes. Sense que l'aprovació d'aquest expedient signifiqui un canvi substancial de la tendència que segueixen actualment les llicèn cies d'obres, representa la dotació de sostre destinat a oficines més important dels darrers tres anys. En total, són uns quaranta mil in2 de sostre, una part important dels quals, a més d'oficines, es destinarà a places d'aparcament. Malgrat que no assoleix la magnitud en termes de volum de sostre d'altres projectes singu lars que han estat construïts en el darrer decenni a la ciutat, hom no pot negar l'enorme significació que té per a la ciutat atesa la seva ubicació. Pel que fa a la resta de projectes, el que ha estat la norma quant a la tipologia constructiva predominant durant els darrers mesos segueix sent vàlid pel tercer trimestre d'enguany: del conjunt d'edificis previstos en el període de refe rència, una aclaparadora majoria d'un 86 per cent correspon a promocions residencials. 66 6.426 29.263 7.986 12.481 7.571 2.435 1.213 1.262 1.908 620 390 681.864 1.291.972 2.003.158 1.196.756 801.107 1.183.248 760.058 1.066.699 234.366 538.015 168.526 125.792 116.984 77.354 99.666 140.903 227.293 231.627 205.008 194.087 375.741 243.554 304.241 84.501 89.539 65.501 64.700 85.224 39.100 24.582 nombre de places 12.000T 10.000- 8.000- 6.000- 4.000- _ 2.000- o Places d'aparcament 1991 1992 1993 1994 1995 nombre de places - taxade variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos (%) variacio (%) 140 - 120 - 100 80 60 40 20 0 - -20 - -40 - -60 nl 80 1996 Hom pot pensar que el fort impuls que caracteritza la cons trucció residencial arreu del país es dóna també a Barcelona. Però seria enganyós pensar que les causes són les mateixes a l'àmbit de Barcelona o a la resta de Catalunya. Mentre que en aquest darrer cas la incidència del Pla de l'Habitatge ha estat decisiva, les peculiars condicions d'escassetat de sòl i de preus elevats que es donen a la ciutat han limitat els ajuts previstos pràcticament als habitatges de preu taxat o de protecció oficial (aquests darrers, molt escassos). El que s'ha donat a la ciutat és una coincidència de factors que han estimulat la demanda (esta bilitat de preus i millora substancial de les condicions de finan çament), alhora que els constructors pensen que els seus pro ductes -incloses les inevitables promocions refugi- trobaran sortida sense gaires dificultats. Els habitatges que s'estan cons truint presenten, com a novetat, una reducció en la superfície mitjana, i, pel que fa a les promocions residencials, un valor afe git escassament valorat com és una dispersió geogràfica notable per tots els districtes i una adaptació a les petites parcel.les bui des que es van omplint, amb promocions de dimensions força reduïdes: gairebé el 90 per cent de les promocions previstes du rant el tercer trimestre d'enguany té menys de deu habitatges. 67 Lloguer d'oficines 50 40 30 20 10 0 —10 —20 —30 _40 —50 Evolució del preu de lloguer de les oficines taxa de variació interanual (°/0) 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1-1 Eix Central de Negocis 111. Total Barcelona La desceleració del creixement econòmic de les economies occidentals durant la segona meitat del 1995 va frenar les expectatives de creixement de la demanda de preus de lloguer de les oficines a les principals ciutats europees. Amb oscillacions mínimes de preus, hom podria descriure la situació del mercat immobiliari d'oficines commolt semblant a la d'un any enrere. La pausa en el creixement que afectà de ma nera global la major part de les economies occidentals esdevin gué un fre als tímids senyals d'augment de preus que s'observa ren a algunes ciutats, fet que es va interpretar com l'inici d'un canvi de tendència després de la crisi. Tot i les nombroses diferències que caracteritzen el mercat immobiliari de les principals ciutats europees (menors en el cas de les oficines i els locals comercials que en el subsector residen cial), la creixent interconnexió que hi ha entre les economies de la Unió Europea i la presència cada cop més estesa d'operadors internacionals en aquest subsector, que tendeixen a imposar un modus operandi comú, semblen confirmar la idea que aquest mercat està profundament interrelacionat. El gràfic adjunt de mostra clarament dos fets que confirmen aquesta hipòtesi: d'una banda, hom pot parlar d'un cicle homogeni en el que moltes ciu tats europees (no només les que apareixen al gràfic) han experi mentat evolucions semblants; de l'altra, les diferències tendeixen a reduir-se. 68 Evolució del preu de les oficines a algunes grans ciutats d'Europa en edificis exclusius de primera línia ($/m2/any) 2.000 1.500— 1.000— 500— 0 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 jn 96 Números índex 300 250 — 200 150 — loo 50 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 jn 96 — Barcelona — London-City — París — Frankfurt Madrid Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitadesper Richard Ellis. La disponibilitat i l'excel.lent relació qualitat/preu de l'espai d'oficines situa Barcelona en una posició molt favorable entre les ciutats europees a l'hora d'atreure noves localitzacions empresarials. Naturalment, ciutats com Londres, París, Brussel.les o Frank furt constitueixen, en si mateixes, mercats incomparables. Però el fet important és que Barcelona se situa immediatament per darrere, encapçalant un grup de ciutats no capitals d'Estat amb menys tradició (i menys pes financer, administratiu, etc.) però amb una presència creixent en el panorama internacional. Preu mitjà de lloguer dels locals destinats a oficines (ptes/m2/mes) 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-SantGervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí 817 881 944 1.272 1.060 1.030 1.045 879 958 1.626 1.334 1.245 1.360 1.151 1.086 971 1.064 1.103 1.009 902 1.048 710 958 1.064 961 934 924 766 749 826 Barcelo i 1.182 1.038 1.029 910 1.032 936 1.069 1.084 904 786 841 1.012 881 1.018 Font: Elaboració pròpia apartir de les dades faci itades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Diversos estudis realitzats per empreses britàniques i nord americanes, dels que s'ha fet ressò la premsa internacional, con tinuen situant Barcelona com una de les millors ciutats europees per a localitzar un negoci. Un d'aquests estudis és el que elabo ra l'empresa britànica Healey&Baker. El darrer informe publi cat situa Barcelona en la sisena posició del conjunt de ciutats europees, just per darrere de les citades anteriorment i Amster dam. Els aspectes més ben valorats pels alts executius que for men la mostra de l'estudi són la qualitat de vida de què gaudei xen els empleats, la relació qualitat preu de l'espai per a oficines i les despeses i disponibilitat de personal. Però cal tenir present que, en general, els aspectes relacionats amb el transport i les comunicacions amb d'altres ciutats i l'estranger, l'accés al mer cat i la qualitat de les telecomunicacions són els més determi nants a l'hora de decidir on installar un negoci. Les inversions previstes en infraestructures—especialment ferroviàries i aero portuàries— durant els propers anys i la millora de les teleco municacions es perfilen, doncs, com aspectes clau per mantenir la competitivitat de Barcelona en el terreny internacional com a ciutat de negocis. Durant el primer semestre del 1996, l'estabilitat en els preus continuà sent el tret més significatiu. Després d'uns anys d'estancament de l'oferta de sostre, lentament, s'hi van incorporant noves promocions d'oficines. Si cenyim l'anàlisi a Barcelona, l'estancament dels preus des crit és generalitzat i afecta tant les zones centrals com el conjunt de la ciutat. Cal, però, situar aquest manteniment dels preus en un contextdinàmic pel que fa a la resta d'indicadors delmercat: amb la incorporació de la promoció de Glòries —amb 35.000 in2 de sostre destinat a oficines— s'ha produït una aportació signifi cativadel parc d'oficines noves de qualitat, fet que no es pro duia en els darrers tres anys. Aquesta dotació de sostre ha re presentat aproximadament un exigu augment de l'u per cent sobre el conjunt de sostre d'oficines que s'estima que existeix a la ciutat, però cal tenir present que s'hi anirà afegint lentament més sostre d'oficines, ja sigui de promocions en construcció o d'altres projectes recentment aprovats. Superfície mitjana dels locals destinats a oficines 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí 121 124 94 151 102 84 104 104 82 139 Barcelona 117 115 113 123 131 141 111 143 182 122 122 101 118 86 80 65 73 121 161 163 150 124 129 131 130 111 108 116 94 209 54 121 136 124 En aquest context, la taxa de desocupació no ha experimentat variacions significatives: segons els darrers informes de consulto res especialitzades, se situa en un 11,9 per cent al juny de 1996, mig punt per sobre de la taxa corresponent a finals del 1995, i molt semblant a la que es registra d'ençà el 1993. Hi ha dos fets que fan compatible un augment moderat del sostre destinat a oficines amb un manteniment de la taxa de des ocupació. Per un cantó, s'està produint un augment de la de manda neta d'aquest tipus de sostre, com a conseqüència de la notable recuperació dels resultats empresarials i el manteniment d'unes esperançadores expectatives a mitjà termini. Malgrat que el nombre de contractes de lloguer ha experimentat una lleuge ra davallada en relació amb el primer semestre de l'any 1995, es manté en uns volums molt superiors als que es registraren du rant el trienni 1992-94, quan es revelà una situació de desajusta ment entre una oferta que havia crescut molt ràpidament i una demanda que es retreia per l'impacte de la crisi econòmica. 69 Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona segons grandària i preu superfície (m2) preu (ptes./m2/mes) % acumulat fins a 30 31-60 61-90 91-120 121-150 151-200 201-250 251-300 més de 300 Total 1,6 16,4 28,3 19,2 9,4 10,8 6,6 2,6 4,7 100,0 1,6 18,5 46,8 66,0 75,4 86,2 92,7 95,3 100,0 fins a 500 501-750 751-1.000 1.001-1.250 1.251-1.500 1.501-1.750 1.751-2.000 2.001-2.500 2.501-3.000 més de 3.000 Total 3,3 20,4 36,1 21,3 10,8 4,0 2,6 0,7 0,7 0,2 100,- 3,3 23,7 59,7 81,0 91,8 95,8 98,4 99,1 99,8 100,- Aquesta situació, a la que cal afegir l'aprovació de la nova normativa sobre lloguers, va derivar en un notable dinamisme de contractes de lloguer signats, resultat, en bona mesura, del canvi de localització de moltes empreses que van aprofitar una conjuntura d'oferta barata, àmplia, de qualitat i ben localitzada per cercar una nova ubicació o per a centralitzar dependències. Per altra banda, la situació descrita va afavorir la transformació de sostre existent i de projectes en curs en altres usos, bàsica ment residencials, que en una conjuntura caracteritzada per la millora de l'accessibilitat a l'habitatge, trobavenmés fàcilment sortida en el mercat. La contenció dels preus de lloguer ha afavorit l'augment de la demanda de locals a les zones centrals de la ciutat, on durant el primer semestre de l'any s'han concentrat més del 60 per cent del total de locals llogats. A banda d'aquestes consideracions de caràcter general, l'anà lisi de les dades dels contractes de lloguer registrats a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona permet aprofundir en al tres aspectes rellevants, com la distribució geogràfica dels locals llogats, la seva dimensió mitjana i els segments de preus on es concentra la major part d'aquest contractes. 70 (°/0) 60 50 40 30 20 10 0 Estructura de preus de lloguer de les oficines I 1989 1990 iÌI 1 1991 1992 1993 1994 1995 lr.sem.96 1-1 fins a 750 ptes/m2/mes 1-1 de 751 a 1.250 ptes/m2/mes més de 1.250 ptes/m2/mes Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbanade Barcelona. Un dels principals aspectes a destacar és, com hem avançat anteriorment, l'extraordinària estabilitat de preus en termes no minals que s'està registrant d'ençà el darrer bienni: un cop els preus van tocar fons el 1994, no s'ha registrat cap variació subs tancial. Es podria descriure la situació present com d'alerta da vant d'un repunt dels preus que s'espera des de fa mesos, espe cialment en l'oferta d'alta categoria de les zones centrals. Aquest repunt s'està ajornant per lamanca de concreció de les expectatives favorables. Principals activitats a desenvolupar als locals d'oficines i similars llogats a Barcelona (1r. sem. 1996) Vendes (3,7 %) Magatzems (1,9 %) Serveis al consumidor (16,7 %) Serveis a Indústries les empreses i tallers (8,9 %) (3,0 %) Oficines i despatxos (65,8 %) Font:Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Aquesta estabilitat de preus afecta tant les oficines de prime ra categoria situades a l'eix central de negocis (zona de Plaça de Catalunya, Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya i Diagonal), com a la resta de locals situats arreu de la ciutat. En el primer cas, es tracta d'edificis destinats exclusivament a activitats ter ciàries: en aquestes zones, el preu oscil.la entre les 1.350 i les 2.200 ptes/m2/mes. Els locals que corresponen a la segona cate goria, que sovint se situen en immobles d'usos compartits, tenen uns preus inferiors, que depassen lleugerament les 1.000 ptes/m2/mes. Una aproximació territorial mostra que les diferències de preus s'han reduït notablement en relació amb uns anys enrere. En part, perquè la davallada de preus ha afectat amb més inten sitat les oficines d'alta categoria situades a les zones centrals de la ciutat, i en part, perquè aquesta davallada ha afavorit un no table augment en termes relatius del nombre de contractes de locals d'aquestes zones sobre el total de signats al conjunt de la ciutat: ha passat de representar un vint per cent fins el 1994 a superar el 70 per cent en l'actualitat. En concret, als barris Dre ta i Esquerra de l'Eixample i a Sant Gervasi es concentra més del seixanta per cent dels locals llogats. Un senyal de l'elevada rotació afavorida per l'aparició de nous negocis i unes despeses —bàsicament preus de lloguer— sensiblement infe riors als d'uns anys enrere. Preus de lloguer dels locals d'oficines i similars (ptes/m2/mes). (1r. sem. 1996) I I I I Senseoferta significativa de 751a 1.000 de 1.251 a 1.500 11 fins a 750 C:1 de 1.001 a 1.250 ffi més de 1.500 Pel que fa a les característiques dels locals llogats, la tendèn cia a la recerca d'espais amplis on centralitzar dependències dis perses i la rebaixa experimentada pels preus han afavorit un augment de la superfície mitjana dels locals llogats. A aquesta tendència també hi ha contribuït la propensió que en termes ge nerals és dóna a ocupar espais amplis separats només permam pares, preferència que s'adverteix en les promocions d'oficines construïdes recentment. I per últim, en comentar les principals activitats a desenvolupar en els locals llogats, no s'adverteixen grans canvis en relació amb els semestres precedents. Les ofici nes i despatxos per a usos professionals i altres serveis als con sumidors i a les empreses són els usos que està previst donar a la immensa majoria dels locals llogats. 71 Lloguer de locals comercials i per a serveis personals Preu mitjà de lloguer dels locals comercials Superfície mitjana dels locals comercials llogats 1. Ciutat Vella 1.365 1.142 1.006 924 1. Ciutat Vella 93 107 100 107 2. L'Eixample 1.618 1.167 1.198 1.229 2. L'Eixample 114 128 132 143 3. Sants-Montjuïc 1.197 961 990 999 3. Sants-Montjuïc 97 121 98 99 4. Les Corts 1.770 1.152 1.072 1.088 4. Les Corts 130 109 115 127 5. Sarrià-Sant Gervasi 1.642 1.332 1.186 1.286 5. Sarrià-Sant Gervasi 121 122 132 97 6. Gràcia 1.192 991 1.044 950 6. Gràcia 101 103 98 114 7. Horta-Guinardó 1.435 1.039 1.066 960 7. Horta-Guinardó 92 90 85 77 8. Nou Barris 1.219 1.156 1.060 1.022 8. Nou Barris 77 92 80 82 9. Sant Andreu 1.131 1.019 1.074 1.016 9. Sant Andreu 77 119 79 83 10. Sant Martí 1.363 1.067 1.026 953 10. Sant Martí 101 140 118 105 Barcelona 1.414 1.113 1.091 1.078 Barcelona 102 117 110 111 Font: Elaboració pròpiaa partir de lesdades facilitades per la Cambra de la PropietatUrbana de Barcelona. Es manté la demanda de locals associats a les xarxes de franquícies en un context de preus estables després del notable augment d'oferta dels darrers anys. Si hi ha un tret destacable en l'evolució de l'immobiliari comercial i per a serveis personals durant la primera meitat del 1996 és l'extrema similitud dels valors assolits en relació amb un any enrere. De manera paral.lela al que ha succeït a l'immobiliari d'oficines, ni el preu ni la superfície dels locals comercials han experimentat pràcticament oscil.lacions, i se situen en gairebé 1.100 ptes/m2ímes i 110 m2 de mitjana respectivament. En aquest escenari d'estabilitat, tampoc el nombre de contractes de lloguer signats ha experimentat variacions significatives en relació amb un any enrere. 72 40 30 20 10 0 -10 -20 -30 Evolució del preu i de la superfície dels locals llogats 1993 1994 1995 preu (ptes/m2) lr.sem.96/ lr.sem.95 superfície (m2) 1.11 n. contractes Així, després de la davallada de preus que es produí durant el bienni 1993-94, la situació actual es podria descriure comde manteniments d'uns mínims assolits i a l'espera d'una recuperació dels preus, condicionada a la consolidació de la recuperació econòmica i a la superació de la debilitat del baix ritme de creixement del consum intern. Les expectatives per a ambdós elements es presenten favorables, si bé cal distingir entre les perspectives de recuperació de preus que s'esperen a les zones de màxima especialització i la situació d'estancament que viuen els carrers secundaris i les àrees menys especialitzades. 1Preu dels locals comercials i per a serveis personals (ptes/m2/mes) (1r.sem.1996) I I Sense oferta significativa menys de 1.000 ptes de 1.000 a 1.250 ptes ffi més de 1.250 ptes I I Tot i aquesta aparent estabilitat, el cert és que l'immobiliari comercial ha experimentat un gran dinamisme en aquests darrers anys. En primer lloc, s'ha produït un notable increment de l'oferta amb promocions de gran significació urbanística, com l'Illa, Glòries o Maremagnum. Paral•lelament, s'ha donat una renovació de l'oferta comercial tradicional que, en alguns casos, ha pres forma d'associacions amb entitat jurídica per tal de promocionar-se. Activitats a desenvolupar als locals llogats (%) (1r. sem. 1996) Comerç al detall (47%) Resta comerç al detall (25%) Tèxtil (14%) Alimentació (8%) Restauració (18%) Serveis a les empreses i immobiliari (2%) Comerç a l'engròs (9%) Resta serveis culturals i personals (24%) A més, cal no oblidar que la irrupció de les franquícies —de manera massiva a les zones centrals de la ciutat i a les grans superfícies obertes recentment i més discretament a pràcticament tots els barris—, ha modificat la imatge tradicional del comerç a la ciutat. La instal.lació de franquícies, especialment a les zones de màxima especialització comercial, ha provocat en alguns casos tensions de preus per la competència entre elles mateixes; però el possible impacte d'aquestes tensions sobre els preus resta diluït a nivell de mitjanes de preus perquè sovint els responsables dels locals associats a les xarxes de franquícies negocien els contractes de lloguer des d'una posició més forta que els comerciants individuals: en molts casos els propietaris dels locals són més flexibles i accepten uns preus més baixos. A un altre nivell, un altre efecte innegable de la proliferació de les franquícies és la seva contribució a la uniformització i progressiva semblança dels carrers més especialitzats de les grans ciutats europees. 73 VI. Ocupació Mercat de treball Població activa, ocupada i aturada. Taxes d'atur Barcelona Regió Metropolitana Taxes d'atur registrat , • • _ • 1987 732.027 613.625 118.402 1.741.556 1.395.220 346.336 16,2 19,9 18,3 20,9 1988 725.042 627.965 97.077 1.721.522 1.438.889 282.633 13,4 16,4 15,2 18,8 1989 737.803 667.161 70.642 1.751.523 1.538.125 21.398 9,6 12,2 11,6 16,2 1990 731.720 665.482 66.238 1.785.001 1.581.980 203.021 9,1 11,4 10,9 15,6 1991 711.966 645.671 66.295 1.775.721 1.577.973 197.748 9,3 11,1 11,0 15,6 1992 691.589 622.098 69.491 1.746.982 1.541.734 205.248 10,0 11,7 11,2 15,5 1993 715.959 629.623 86.336 1.834.095 1.574.342 259.753 12,1 14,2 13,8 17,6 1994 712.291 625.373 86.918 1.852.960 1.605.383 247.577 12,2 13,4 12,6 16,5 1.95 712.630 627.238 85.392 1.867.581 1.625.007 242.574 12,0 13,0 12,2 16,4 11.95 708.614 627.677 80.937 1.861.791 1.632.413 229.378 11,4 12,3 11,3 15,6 111.95 708.968 630.139 78.829 1.876.591 1.650.840 225.751 11,1 12,0 11,0 15,2 IV.95 706.044 629.976 76.068 1.873.638 1.652.755 220.883 10,8 11,8 11,1 15,1 1.96 693.979 618.725 75.254 1.846.351 1.625.183 221.168 10,8 12,0 11,3 15,2 11.96 695.173 624.937 70.236 1.854.288 1.647.787 206.501 10,1 11,1 10,3 14,1 111.96 703.404 634.470 68.934 1.890.302 1.683.570 206.732 9,8 10,9 10,1 13,7 Nota: Dades a final de període. Aquesta taula incorpora l'estimació de la població activa a partir de les rectificacions padronals de la població. La RMB (Regió Metropolitana de Barcelona) es compon de les 7 comarques de 'Alt Penedès, Ba'x Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa per a la província de Barcelona, de les dades de població de Barcelona i RMB i de les dades d'atur de l'INEM. 20 Taxes d'atur registrat 18 - 16 - 14 12 - 10 - 8 1,)101 1,111 III II II■1 III) 92 94 95 - RMB Catalunya- Barcelona 96 Espanya El bon nivell d'ocupació durant l'estiu permet continuar reduint l'atur, tot i l'augment de lapoblació activa. L'evolució de l'atur registrat durant els mesos d'estiu continua a la baixa, i a un ritme similar al del primer semestre. En efecte, des de gener fins a setembre, l'atur ha disminuït, cada mes i en relació amb el respectiu de l'any anterior, entre un mínim de 111,9 almarç i un màxim del 13,6 almaig. En definitiva, una evolució força homogènia que recull clarament com s'ha passat de poc més de 76.000 aturats registrats a Barcelona a principi d'any fins a quasi 69.000 en acabar el setembre, una reducció en nou mesos de set mil persones i que equival a un 9,3 per cent. Aquesta reducció continuada de l'atur registrat en termes in teranuals també s'ha donat en termes absoluts fins a l'agost, en què es va registrar el mínim anual de 68.152 persones desocupa des registrades a l'Inem. Almes de setembre, però, aquesta xi fra augmenta d'unes 800 persones, coincidint amb la finalització de nombrosos contractes temporals de la temporada turística d'estiu. Un efecte estacional que es dóna pràcticament tots els anys. En definitiva, doncs, l'atur disminueix i ho continua fent a unes taxes de l'ordre del 12 per cent anual. Però el fet que l'atur disminueixi, s'ha de posar sempre en contrast amb l'evolució de lapoblació activa, i en aquest cas sí que tenim una certa nove tat. En general, la tendència global és d'estabilització o fins i tot de lleugera disminució de la població activa, motivada principal mentper l'evolució demogràfica de la ciutat. Però en èpoques de bones perspectives econòmiques sobretot de trobar una col.locació, sigui a temps parcial o de durada definida- hi ha un bon segment de la població que passa a declarar-se disposa da a treballar. A banda de les noves generacions que s'incorpo ren, per edat, al mercat de treball, aquesta població es compon principalment de dones, d'edats diverses, que opten per figurar com a demandants de treball de cara a ampliar la seva renda fa miliar. 77 Atur registrat a Barcelona i a la Regió Metropolitana Total Masculí Femení <25 anys Indústria Construcció Serveis S.o.a. 31 des. 1989 31 des. 1990 31 des. 1991 31 des. 1992 31 des. 1993 31 des. 1994 31 març 1995 30 juny 1995 30 set. 1995 31 des. 1995 31 març 1996 30 juny 1996 30 set. 1996 70.642 66.238 66.295 69.491 86.336 86.918 85.392 80.937 78.829 76.068 75.254 70.236 68.954 28.580 26.886 27.721 32.795 44.246 45.129 43.870 41.333 40.001 38.808 38.240 35.287 34.303 42.062 39.352 38.574 36.696 42.090 41.789 41.522 39.604 38.828 37.260 37.014 34.979 34.651 15.360 13.780 13.721 14.029 18.432 16.806 15.889 14.048 13.747 11.121 10.959 9.624 9.617 25.408 24.203 23.199 23.785 28.785 28.922 27.941 26.190 25.072 23.658 22.406 20.779 19.751 31 des. 1989 31 des. 1990 31 des. 1991 31 des. 1992 31 des. 1993 31 des. 1994 31 març 1995 30 juny 1995 30 set. 1995 31 des. 1995 31 març 1996 30 juny 1996 30 set. 1995 213.068 202.641 197.748 205.248 259.753 247.577 242.574 229.378 225.751 220.883 221.168 206.501 206.732 76.726 76.138 77.016 94.910 132.910 125.478 120.304 112.125 110.628 109.646 109.294 100.900 136.342 126.503 119.732 110.268 126.843 122.099 122.270 117.253 115.123 111.237 111.874 105.601 56.367 52.177 51.572 55.186 73.260 61.345 59.519 53.542 52.713 44.857 44.712 39.683 92.563 90.838 85.682 87.125 105.867 96.656 92.475 86.597 84.050 80.441 78.224 72.718 2.789 2.659 3.063 4.461 5.567 5.183 4.964 4.819 4.688 4.535 4.461 4.125 4.110 10.802 11.318 13.116 19.395 24.933 21.921 20.333 19.337 19.638 19.440 19.341 17.864 33.067 33.454 35.372 37.193 46.312 45.611 45.277 43.114 42.109 40.906 41.096 38.248 37.701 76.793 78.652 82.063 84.296 108.209 104.999 105.111 99.465 97.951 97.275 98.716 91.795 9.239 5.809 4.572 3.956 5.529 7.016 7.026 6.640 6.779 6.793 7.107 6.921 7.233 32.005 21.029 16.280 13.813 19.869 23.032 23.704 23.076 23.255 22.807 23.979 23.300 Font: Dades de l'INEM facilitades per la Regidoria de Promoció Econòmica iOcupac'ó de l'Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Variació (%) Barcelona 30 set. 96/30 juny 96 30 set. 96/30 set. 95 Atur total -1,8 -12,5 - masculí -2,8 -14,2 - femení -0,9 -10,8 -juvenil -0,1 -30,0 - agricultura -2,5 -12,2 - indústria -4,9 -21,2 - construcció -0,4 -12,3 -serveis -1,4 -10,5 - s.o.a. 4,5 6,7 És per això que l'evolució de l'atur registrat és doblement po sitiu: no només continua la tònica a la baixa, sinó que lamanté tot i absorbint un sensible augment de la població activa. Obvia ment, davant d'aquesta situació, la taxa d'atur es redueix sensi blement i passa del 10,8 a final de l'any 1995 i principi d'aquest a situar-se per sota del dos dígits, amb un 9,8 per cent per al mes de setembre. 78 Aturats registrats milers de persones 100 90 - 80 - -0 - 60 - 50 - 40 - 30 - 20 1992 1993 1994 1995 1996 Total - Homes - Dones- Al conjunt de la regió metropolitana, l'evolució ha estat simi lar, però la pressió a l'alça de la població activa fa que la reduc ció del nombre d'aturats no sigui tan intensa com a la ciutat central. Així, si bé la taxa d'atur disminueix pràcticament un punt en els nou primers mesos de l'any, la reducció de l'atur en termes percentuals esmou entre un vuit i el deu per cent. Distribució dels contractes registrats a l'INEM Acollits a mesures 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 220.091 291.065 328.528 350.018 379.209 368.500 268.898 107.702 147.458 166.999 174.760 181.460 153.474 108.080 112.389 143.607 161.529 175.258 197.749 215.026 160.818 1994 319.814 299.179 20.635 lr. tr. 74.995 70.350 4.645 2n. tr. 80.615 75.833 4.782 3r. tr. 74.138 69.555 4.583 4t. tr. 90.066 83.441 6.625 1995 421.277 393.713 27.564 lr. tr. 100.355 92.305 8.050 2n. tr. 104.239 97.560 6.679 3r. tr. 104.783 98.801 5.982 4t. tr. 111.900 105.047 6.852 1996 lr. tr. 112.283 104.800 7.483 2n. tr. 116.676 110.458 6.218 3r. tr. 116.312 111.093 5.219 Font: Dades de l'INEM facilitades per la Regidoria de PromocióEconòmica iOcupació de l'Ajuntament de Barcelona. L'evolució a l'alça dels aturats sense ocupació anterior palesa la incorporació de nova població activa que triga un cert temps a trobar la primer feina. Si analitzem les dades de l'atur registrat per sectors, sexe i edats, trobem algunes diferències força significatives. En primer lloc, l'atur disminueix en tots els sectors, excepte en el collectiu d'aturats senseocupació anterior. Són especialment rellevant les davallades al conjunt de la indústria, amb caigudes durant els mesos del tercer trimestre superiors alvint per cent en compara ció amb els mateixos mesos de l'any anterior. Per contra, en els serveis, les reduccions són més modestes. Cal remarcar la forta disminució de l'atur juvenil, superior al trenta per cent interanual, i que se situa clarament per sota de les deu mil persones. És, evidentment, el col.lectiu que, per la seva preparació i la seva capacitat d'adaptar-se a les noves tipo logies de contractes i a molts altres condicionants del propimer cat, troba feina amb més facilitat. Quant a l'atur femení, aquest no disminueix tant com el mas culí, tot i que el comportament de tots dos és força homogeni al llarg de l'any: de l'ordre d'una reducció de l'onze per cent anual en les dones i al voltant del 14 per cent en els homes. Contractes registrats milers de contractes variació (°/0) soo 40 400- 300 200- 100 -O -30 -20 -10 --10 --20 --30 -40 1991 1992 1993 1994 1995 1996 IM total acumulat darrers dotze mesos - taxa de variació interanual (%) Al conjunt de la regió metropolitana, les diferències entre sec tors i sexes o edats dels aturats registrats es donen igualment, però les intensitats són menors: les diminucions són lleugera mentmés modestes, i l'increment dels aturats sense ocupació anterior també és més modest. És evident que en l'entorn me tropolità, el major creixement de la població activa dificulta la capacitat de ser absorbit pel nivell d'ocupació existent, tot i que aquest se situí clarament per sobre del de Barcelona. El gran nombre de contractacions en comparació amb els nivell d'atur mostra l'elevat nivell de rotació entre la població ocupada. Les dades de contractació del tercer trimestre continuen fent palès el fort creixement del nombre de contractes, amb un total de 116.312 i amb un increment sobre el mateix trimestre del 1995 de l'onze per cent, unes taxes molt semblants a les del pri mer semestre. De fet, el 1996 serà un nou any de rècord de con tractacions, superior fins i tot a l'any passat. Tanmateix, donades l'evolució de la població activa i de l'atur registrat, el cert és que el gran nombre de contractacions posa en evidència el nivell de precarietat de la població ocupada. Un trimestre més, el nombre de contractes de durada definida aug menta i el d'indefinits, disminueix. És prou conegut que les tipologies de contractacions de dura da limitada permeten a les empreses uns nivells de producció o d'oferta de serveis molt més adequats a la demanda i que per tant permeten treballar amb una estructura de costos que s'a dapta més fàcilment als canvis de conjuntura. Tot plegat, un me canisme més de millora de la productivitat. Però el cert és que les incerteses en les rendes familiars que això genera també pot arribar a tenir els seus efectes negatius quant al consum, tot i la reducció del preu del diner. No hem d'oblidar que ja és vox populi que s'ha d'aprovar tard o d'hora un nou marc de reglamentació que esperoni les contractacions indefinides a base d'abaratir el cost d'acomiada ment o de pactar-lo prèviament. Evidentment, un període de temps d'incerteses d'aquest tipus no fa sinó mantenir un sistema de contractacions de durada definida a l'espera d'aquest nou marc legislatiu. Aquest sol fet ja explicaria gran part de la reta llada de les contractacions indefinides dins delmarc de creixe ment de l'ocupació. 79 -' Monografia Una aproximació quantitativa al teixit econòmic de Barcelona Redacció de BARCELONA ECONOMIA Una aproximació quantitativa al teixit econòmic de Barcelona Una de les primeres i principals mancances amb les que hom ensopega quan es desenvolupen tasques d'estudi i difusió de l'e volució de l'economia en àmbits geogràfics reduïts i alhora eco nòmicament potents i molt interrelacionats amb l'entorn com ara Barcelona, és l'elevat grau d'incertesa amb que s'ha d'ope rar quan es tracta de fixar quantitativament les magnituds més bàsiques del teixit productiu que hi ha localitzat. Fins al punt que donar una resposta satisfactòria a preguntes en aparença simples com ara el nombre d'empreses i de treballadors que operen a la ciutat és força complicat i requereix de nombroses matisacions. L'alternativa més viable d'entre les possibles passa per aproximacions i acotacions a partir de les diferents fonts es tadístiques. I és que la majoria dels registres d'empreses exis tents i accessibles —administratius, fiscals, laborals, etc— que en teoria haurien de permetre un nivell de coneixement força deta llat del teixitproductiu, no han estat dissenyats o no s'exploten amb aquesta finalitat. Un d'aquests arxius és el de l'Impost d'Activitats Econòmi ques (IAE). Teòricament, és el més adequat per oferir informa ció estadística detallada a nivell municipal fins i tot de dis tricte i de barri— de la capacitat econòmica mesurada en nombre i grandària dels locals on es desenvolupa qualsevol tipus d'activitat productiva i la seva distribució sectorial. Tot i les li mitacions que presenta, aquest arxiu és ja un actiu important a l'hora de fer —a costos assumibles— una primera aproximació a la realitat del teixitproductiu, bàsicament al nombre d'empreses i de professionals que operen a la ciutat, i és d'esperar que gua nyi credibilitat a mesura que augmenti la sèrie anual continuada i es disposi de més experiència en la seva gestió. Aquesta con fiança vindria abonada per la proximitat entre el fet imposable i el gestor de l'impost. En aquest número de BARCELONA ECONOMIA presentem un primer intent de quantificació de l'oferta d'activitats econòmi ques present a la ciutat a partir del nombre d'expedients de l'IAE resultant del tractament estadístic del corresponent arxiu dut a terme pel Departament d'Estadística d'aquest Ajunta ment. Aquesta informació s'ha complementat i acotat amb la d'altres fonts, especialment la referida a treballadors i empreses afiliats a l'INSS, facilitada per la Conselleria de Treball de la Generalitat i la Direcció Provincial de Barcelona de la Tresore ria de la Seguretat Social. També ha estat d'utilitat l'estimació de l'EPA sobre el nombre d'ocupats. Les principals limitacions d'aquestes fonts estadístiques. Abans d'abordar l'estudi de les dades disponibles cal explici tar, ni que sigui de manera molt sintètica, les seves principals li mitacions des d'un punt de vista estadístic a l'hora d'utilitzar-les com a variables indicatives del potencial econòmic de la ciutat. Limitacions i mancances, algunes realment importants, que con dicionen la interpretació dels resultats. Del cens de l'IAE, les variables potencialment utilitzables com a explicatives de l'activitat econòmica són diverses. Així, a més del nombre d'expedients i de titulars de l'activitat, es dispo sa teòricament del nombre de locals, de la seva superfície i del nombre de treballadors. Informació tota ella agrupada per sec tors d'activitat i territorialitzada en funció de l'adreça on es de senvolupa l'activitat gravada. Amb l'excepció d'aquelles activi tats que no requereixen disposar de cap local per ser exercides. Malauradament, a l'escassa informació sobre el negoci que la normativa de l'Impost estableix que es declari —el nivell d'exi gència varia notablement segons el tipus d'activitat— en elmo ment de donar-se d'alta, s'hi afegeix una més que presumible manca d'informació sobre posteriors canvis. Aquesta deficièn cia, amb una major incidència en activitats de serveis i no trans formadores, pot restar fiabilitat estadística a algunes de les da des del cens, especialment en una ciutat comBarcelona, amb un teixit productiu dinàmic i amb una elevada rotació en alguns sectors terciaris. És el cas del nombre de treballadors, de les ac tivitats desenvolupades i la seva correcta classificació, i especial ment, de la superfície i del nombre de locals utilitzats. En definitiva, hom s'ha de centrar en el nombre d'expedients en situació d'alta com el paràmetre que més s'ajusta a una esti mació de l'oferta d'activitat econòmica i l'únic que permet, amb un mínim de garanties, conèixer la seva evolució en els darrers anys. Amb l'inconvenient, important i inevitable, que en molts casos no es pot assimilar un expedient d'IAE d'activitat empre sarial a una empresa o a un local i ni tan sols a un titular. És a dir, els més de 134.000 expedients d'activitat empresarial en si tuació d'alta a Barcelona l'any 1995 no es corresponen amb el nombre de locals on s'exerceix una activitat econòmica ni amb el nombre d'empreses i treballadors autònoms. Per la normativa de l'Impost es pot considerar que aquesta xifra és més una apro ximació —sobreestimada— del nombre de locals que no pas del d'empreses. Una sobreestimació que pot compensar, si més no parcialment, l'activitat submergida i aquella que, tot i ésser pre sent a la ciutat amb un o més establiments no hi té la instal.lació principal o la seu social, i opta per la quota provincial o la na cional. 83 Expedients d'activitat econòmica (IAE) i Comptes de cotització (INSS) 1992* 159.704 121.955 37.709 1993 167.631 129.064 38.567 1994 172.341 132.704 39.637 1995 175.483 134.227 41.256 68.700 69.728 71.323 73.867 *Només inclou expedients per quota municipal. Font: Tots els quadres igràfics d'aquesta monografia són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria de Treball de la Generalitat, la Tressoreria General de la Seguretat Social i l'Ajuntament de Barcelona. Pel que fa a les dades de l'INSS, la principal limitació a efec tes estadístics prové també, a banda de l'economia submergida i de la deficient territorialització dels llocs de treball i dels comp tes de cotització en àmbits inferiors al provincial, de la impossi bilitat d'assimilar el nombre d'aquests comptes en situació d'alta a la Seguretat Social amb el d'empreses que cotitzen. I és que a la norma d'un compte de cotització per empresa i província —que estadísticament pot imputar a Barcelona més ocupació de la real en alguns sectors per l'efecte de les seus centrals— s'hi afegeix la possibilitat per part de les empreses de mantenirmés d'un compte, ja sigui en funció dels diferents règims laborals dels seus treballadors, o per qualsevol altre criteri d'organització interna. Un cop explicitades aquestes limitacions, sembla obligat pen sar que la informació estadística àmplia i heterogènia que ofe reixen ambdues fonts per separat per poder estimar el potencial econòmic d'un àmbit territorial determinat és insuficient. L'es forç d'analitzar-les conjuntament, o més ben dit, de no passar per alt els matisos que ambdues incorporen a cada fase de l'anà lisi, és el que proposem a continuació. Prescindir d'una de les dues fonts ens semblava indisculpable, especialment en una eco nomia tan interrelacionada amb l'entornmetropolità com és la de Barcelona. Anàlisi de les dades. Segons les darreres dades disponibles de l'arxiu municipal de l'IAE, l'oferta d'activitats econòmiques és superior als 175.000 expedients en situació d'alta a final del 1995. Una unitat que, com s'ha exposat, utilitzarem com una aproximació sobrevalora da del nombre de locals efectivament i directament utilitzats per l'activitat econòmica. D'aquesta oferta, poc més de 134.000 —un 76,5 per cent del total— són expedients d'activitats empresarials i la resta, uns 41.000, ho són d'activitats professionals. 84 Variacions anuals (%) 1993/1992 1994/1933 1995/1994 = Expedients [;;;;] Comptes mei PIB En relació amb les dades d'anys anteriors, les del 1995 pale sen un lleuger afebliment dels ritmes de creixement de l'oferta total d'activitats, amb una especial incidència entre les activitats empresarials, mentre que les professionals acceleren el seu crei xement. Aquest alentiment de la tendència expansiva durant el 1995 en comparació amb la dels dos anys anteriors pensem que s'ha de matisar per l'efecte d'una progressiva legalització-incor poració d'empreses al cens de l'IAE en els primers anys d'im plantació de l'impost i per la inclusió en aquesta sèrie, a partir del 1993, d'aquelles empreses amb diferents centres de treball que tenen el domicili fiscal a la ciutat i que han optat per la quota provincial. L'anàlisi sectorial a nivell de grans branques productives posa de relleu la direcció del procés continuat de transformació que viu el teixit productiu de la ciutat, substituint empreses indus trials per d'altres de serveis adreçats tant a les empreses com a les famfiies. Transformació que obeeix a dos factors ben con crets. D'una banda, a l'extinció de petites instal.lacions indus trials que han esdevingut inviables ja sigui pels canvis en els processos productius o per la seva localització enmig de la trama urbana; d'aquí ha derivat una progressiva deslocalització cap a l'entorn metropolità d'indústries tradicionals necessitades d'nstal.lacions més modernes i àmplies. El segon factor seria la relativa generalització del fenomen anomenat outsourcing, entès com l'externalització en unitats independents d'aquelles activi tats o serveis que no formen part del nucli central del procés productiu de l'empresa mare o originària. Pel que fa a l'oferta comercial de Barcelona, l'activitat econò mica que concentra el 36 per cent dels expedients d'IAE, tot i que ha mantingut una tendència moderadament a l'alça fins al 1994, especialment el comerç detallista, l'evolució del 1995 apunta a una situació força clara d'estancament. Segons aques tes dades, sembla que la proliferació de grans superfícies a l'en torn metropolità amb el corresponent augment d'oferta i de competència, i el llarg període d'atonia de la despesa de con sum, que fins ara no havien tingut un impacte excessivament ne gatiu en termes globals sobre l'oferta comercial de la ciutat, es comencen a fer notar. D'altra banda, tot plegat és un fenomen encara massa recent per avançar conclusions més contundents. Oferta d'activitat econòmica (comptes de cotització) a la Seguretat _ . segons el nombre d'expedients de l'IAE Social i el d'empreses registrades 19951994 -.. 11111W IAEresariall 0. Agricultura i ramaderia 404 278 8 318 1. Energia i aigua 87 41 85 44 2. Química i extractives 968 705 174 924 691 168 3. Metal.lúrgia 2.863 4.083 2.951 4.018 4. Altres indústries manufactureres 5.728 11.087 1.108 5.740 10.789 1.181 Alimentació 902 619 890 613 Tèxtil, cuir i calçat 1.665 3.070 1.545 2.889 Fusta imobles 718 1.912 680 1.766 Paper i arts gràfiques 1.849 3.772 1.905 3.905 5. Construcció 3.595 8.372 4.790 3.738 8.585 4.923 6. Comerç i restauració 25.257 70.416 5.605 26.932 70.976 5.684 Comerç a l'engròs 6.304 13.450 6.340 13.531 Comerç al detall 12.967 40.721 13.284 40.818 Restauració i hostatgeria 5.159 11.642 5.842 12.141 7. Transports i comunicacions 3.035 10.001 562 3.112 9.342 581 8. Serv. financers i a les empreses 9.887 15.197 12.782 10.703 16.579 13.248 Finances i assegurances 587 3.374 9.515 557 3.425 Immobiliaris i serv. empreses 9.300 11.823 3.267 10.146 13.154 9. Serveis personals 18.298 12.795 14.338 19.332 13.195 15.153 TOTAL 70.214 132.697 39.637 73.867 134.227 41.256 Relació Expedients empresarials/Comptes de cotització. (%) Serveis personals Ser' financ. a empreses Transports i comunic. Comerç 1 restauracto Construcció Altres ind. manufactur. Metallúrgia Química i extractives Energia i aigua -50 0 50 100 150 200 250 El que sí es constata és que amb la implantació de grans cen tres comercials i de serveis a zones de la ciutat prèviament sot meses a una radical transformació urbanística, juntament amb l'esforç de potenciació dels eixos comercials més tradicionals, s'ha afavorit una notable modernització del comerç barceloní quant a instal.lacions i pràctiques comercials, alhora que s'ha mantingut el seu potencial i s'ha ampliat l'oferta amb noves lo calitzacions dins la ciutat. A diferència del comerç, el sector de l'hostatgeria i restaura ció és un dels que més pes ha guanyat a la ciutat. Ho ha fet a l'empara d'una capacitat d'atracció de nous visitants i activitats que no ha deixat d'augmentar d'ençà dels Jocs. A l'augment es pectacular del turisme, amb un impacte directe en el sector ho teler, s'hi ha d'afegir l'augment de l'oferta de restauració i lúdi ca al recuperat litoral i a les noves àrees de centralitat i una demanda diària de serveis de restauració per part d'un segment creixent de lapoblació que treballa a la ciutat i dorm als munici pis de l'entorn metropolità.Tot plegat, en un context en què l'activitat d'aquest sector s'ha vist directament reforçada per un augment en els darrers dos anys de les taxes de creixement de l'economia. La variació de pes relatiu més atípica que s'ha detectat d'ençà el 1993 és la del sector de la construcció. El 2,5 per cent d'aug ment del nombre d'expedients d'activitat empresarial que s'ha registrat durant el 1995 s'afegeix a un increment de gairebé el set per cent del 1994. Sembla evident que, en aquest cas concret, el creixement i la concentració de l'activitat constructora en el segment residencial s'ha traduït tant en un major volum de les xifres de negoci de les empreses ja existents com en un augment d'aquest teixit empresarial. Una producció basada majoritària ment en una proliferació de petites i mitjanes promocions afavo reix l'aparició, fins a cert punt puntual o conjuntural, de nou tei xit empresarial. 85 k, 11.1,1C1,1 111;ffi ;[,11.[ I La resta de serveis, amb l'excepció dels de transport, ha regis trat un notable augment de l'oferta d'activitats. A més dels ser veis a les empreses, que s'han expandit entre d'altres raons, grà cies a l'externalització d'activitats que abans estaven integrades dins l'empresa industrial i als majors requeriments de qualitat que avui es demanda de qualsevol producte, és molt significatiu l'augment de l'oferta del conjunt de serveis personals, en espe cial els de manteniment i neteja, sanitaris, assistencials i educa tius. Un augment que forma part d'un canvi estructural que viu la societat i que s'explica bàsicament per la creixent incorpora ció de la dona al treball fora de la llar i al progressiu envelli ment de la població. Si passem a analitzar l'evolució del nombre d'empreses amb seu a Barcelona inscrites en el Règim General de la Seguretat Social en els darrers dos anys, es confirma la tendència expansi va que ha viscut el teixit productiu de la ciutat i que ja s'ha po sat de relleu amb l'augment del nombre d'expedients de l'IAE. Tot i que ladiferència en termes absoluts entre les dues varia bles és espectacular—el nombre d'expedients de l'IAE per acti vitat empresarial supera àmpliament el de comptes de cotitza ció—, una primera ullada a l'evolució sectorial d'aquestes dades referma també l'estancament de les activitats industrials i l'ex pansió de la majoria de serveis. A partir d'una anàlisi conjunta del nombre d'expedients d'ac tivitat econòmica en situació d'alta i del nombre de comptes de cotització de l'INSS, s'observa una evolució parallela dels dos registres i alhora concordant amb l'evolució estimada del PIB de la ciutat durant el bienni 1994-1995. Si deixem de banda l'e volució del 1993 pel que ja s'ha dit de manca d'homogeneïtat de les dades del l'IAE del 1992, l'augment acumulat en el bienni posterior pel que fa al nombre d'expedients s'apropa al cinc per cent, poc més d'un punt per sota de l'augment registrat en els comptes de cotització i de l'augment del PIB en termes reals. 86 Alguns indicadors de la base econòmica (1995) Total expedients d'IAE Expedients d'IAEempresarial Expedients d'IAEprofessional 175.483 134.227 41.256 Afiliats a la Seguretat Social 817.300 1.570.000 Afiliats al Règim General 654.299 1.235.000 Autònoms 130.000 300.000 Empreses en el Règim General 73.896 151.000 Llocs de treball (Cens 1991) 761.165 1.587.387 Residents ocupats (Cens 1991) 623.930 1.579.805 Llocs de treball (1995) 715.000 1.530.000 Residents ocupats (EPA-1995) 562.800 1.505.000 Nota: Les xifres en cursiva són estimacions premies. Si hom relaciona el nombre d'expedients de l'IAE empresa rial amb el de comptes de cotització pel bienni 1994-95, elmajor ritme de creixement del nombre d'empreses cotitzants a la Se guretat Social que no pas d'expedients de l'IAE es pot interpre tar com un indicador del grau de consolidació del teixit empre sarial més feble, aquell que apareix a partir d'un treballador autònom i que a mesura que la conjuntura i la cartera de co mandes ho permet —aquestes condicions objectives s'han donat al llarg del 1995— incorpora mà d'obra assalariada. Aquesta di nàmica del teixit productiu ajuda a explicar —amb totes les re serves necessàries referides a la idoneïtat i fiabilitat de les da des— la diferent intensitat de creixement de les dues variables. I en conjuntures d'atonia o estancament de l'economia, aquesta capacitat de transformació interna del teixitproductiu pot expli car fins i tot variacions de signe contrari en l'evolució de les dues sèries. Una manera satisfactòria de cloure aquesta breu reflexió so bre els grans trets de la base econòmica de Barcelona, i a la vis ta de les limitacions de les dades claus, seria coneixent amb un cert detall territorial i sectorial les dades de treballadors autò noms. La suma d'aquest col.lectiu al de les empreses cotitzants a la Seguretat Social oferiria una font d'estudi alternativa a la de l'IAE, alhora que augmentaria la correlació entre les dues sè ries. El fet és que, ara per ara, i en disposar només d'informació del nombre d'autonoms a nivell provincial, l'estimació és l'única alternativa per quantificar el valor d'aquesta variable per Barce lona. A partir d'aquesta dada provincial i prenent com a refe rència la relació entre ocupats no assalariats sobre el total del cens del 1991, s'estima que el nombre de treballadors autònoms residents a la ciutat oscil.la, amb dades de començament del 1995, al voltant dels 100 mil. Una xifra que pot augmentar fins a uns 130 mil en termes de llocs de treball localitzats a la ciutat. Conclusions. D'aquest garbuix de dades, estimacions i intuïcions, una ba rreja gens fàcil de digerir per als no iniciats, se n'obté una apro ximació quantitativa del potencial econòmic de Barcelona i re giómetropolitana en llocs de treball. I en conseqüència, una estimació del pes econòmic d'aquests dos àmbits sobre el total de Catalunya. La primera qüestió que volem respondre és la referida al nombre d'empreses, en sentitampli, que operen a Barcelona. Intentaremuna aproximació a partir de la xifra estimada d'autò noms i del nombre de comptes de cotització de la Seguretat So cial. Després de diversos ajustaments de les dades de base —empreses amb més d'un compte de cotització, autònoms inac tius en situació d'alta, empreses sense la figura de l'autònom elnombre d'unitats empresarials, inclosos els autònoms sense assalariats, rondaria segons les nostres estimacions entre 140 i 145 mil. Aquesta xifra, purament indicativa, s'obté d'afegir quin ze mil empreses sense autònoms —les que declaren a la Segure tat Social més de cinc treballadors— als 130 mil estimats i res tant-los un percentatge mínim d'inactius. A partir de l'ocupació estimada per l'EPA—feta amb una hi pòtesi de població resident a Barcelona força superior a la que en resulta del darrer Padró— i del total d'afiliats a laSeguretat Social, el nombre de llocs de treball localitzats al conjunt de la regió metropolitana—on hi viu i treballa més del 70 per cent de la població de Catalunya— es pot estimar aproximadament en 1.530.000, un 3,5 per cent menys que l'any 1991. Aquesta xifra oscil.laria entre elmilió imig d'ocupats segons l'EPA i el 1.570.000 de total d'afiliats a la Seguretat Social. Una discrepàn cia mínima que es pot explicar tant per una lleugera subestima ció de l'ocupació via EPA com del fet que hi ha afiliats a la Se guretat Social —situacions de pre-jubilació i altres— que de fet estan fora del mercat laboral. En el cas de Barcelona, la discrepància de les dades segons les diferents fonts són, lògicament, molt més importants. Si a nivell de RMB la diferència entre afiliats a la Seguretat Social i ocu pats segons l'EPA és d'uns seixanta mil, poc més d'un quatre per cent, a Barcelona, la diferència, utilitzant les mateixes fonts, supera els 250 mil afiliats, el 45 per cent dels ocupats segons l'EPA. Aproximadament el 60 per cent d'aquesta xifra —uns 153 mil afiliats— pot correspondre al saldo de llocs de treball localit zats a Barcelona i ocupats per no residents a la ciutat. Malgrat tot, ladiferència entre afiliats imputats a Barcelona i llocs de treball estimats supera els cent mil, un 14 per cent del total de llocs de treball estimats. Aquesta diferència però, un cop corregida de la discrepància que mostren les dades a nivell provincial, es pot valorar en poc més d'un set per cent i correspondria bàsicament a l'efecte de seu central: els comptes de cotització per a cada empresa a ni vell provincial, amb independència del nombre i localització de les plantes, assignen la totalitat dels treballadors al municipi de la seu social. En tot cas, aquestes xifres posen de relleu que en relació al 1991 —un any de màxima activitat econòmica a la ciutat—Bar celona ha perdut més població de dret que no pas llocs de tre ball. Així, a una reducció de dos punts percentuals en relació al total de la població de Catalunya —del 27 al 25 per cent— la pèrdua en termes de llocs de treball es comptabilitza en dècimes i es manté al voltant del 33 per cent del total de Catalunya. D'algunamanera aquestes dades indiquen que, ara per ara, l'a portació de Barcelona al total de Catalunya en termes de PIB pràcticament no s'ha vist afectada pel descens demogràfic, comú a la majoria de grans capitals. En definitiva, l'evolució de les diferents dades considerades ens permet afirmar, a l'espera dels resultats definitius del Padró del 1996, que pràcticament un terç dels llocs de treball existents a Catalunya és a Barcelona i un quaranta per cent a la resta de la RMB. En termes globals imalgrat les successives conjuntures econòmiques viscudes, la situació actual mostra escassos canvis en relació amb la del 1991. Tot al contrari del que hom espera de l'explotació delPadró, que amb tota probabilitat reflectirà un augment dels fluxos de mobilitat obligada entre Barcelona i l'entornmetropolità, una tendència consolidada en els darrers deu anys i caracteritzadora de la ciutat en aquest final de milleni. Aquesta variable sembla la més versemblant per explicar un escenari en el que creix l'ac tivitat econòmica, el nombre d'empreses i el d'usuaris del trans port públic urbà i de rodalia, alhora que va disminuint el nom bre de residents censats. I és que, a més de les famílies que traslladen la seva residència a un municipi de l'entorn sense des lligar-se de la ciutat central, cada cop són més els barcelonins quemantenen dues residencies habituals. 87