Barcelona
economia
Indicauois econòmics de Barcelona
Quart trimestre 1996
Núm. 30
Gerència Delegada d'Economia,
Empreses i Finançament
Ajuntament de Barcelona
Primer Tinent d'Alcalde
Joan Clos i Matheu
Gerent Delegada d'Economia,
Empreses i Finançament
Pilar Solans iHuguet
Redacció de BarcelonaEconomia
Xavier Güell iFerrer, Director.
María Jesús Calvo Nuño, Cap de Redacció.
Lluís Hansen i Fors
Consell de Redacció
ErnestMaragall. Regidor de Funció Pública i Qualitat. Ajuntament de Barcelona.
Joan Molina. GerentDelegat de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
Ignasi Ragàs. Cap de Gabinet de la Tercera Tinència. Ajuntament de Barcelona.
Guillem Sánchez. Director Adjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona.
Ramon Seró. Gerent dels Serveis Generals. Àrea Metropolitana de Barcelona.
Pilar Solans. Gerent Delegada d'Economia, Empreses i Finançament.Ajuntament de Barcelona.
Consell Assessor
Jordi Canals. Secretari General. IESE.
Jaume García. Departament d'Economia i Empresa. Universitat Pompeu Fabra.
Joaquim de Nadal. Regidor de Presidència i Política Cultural. Ajuntament de Barcelona.
Martí Parellada. Director. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona.
Francesc Raventós. Conseller Delegat. Catalana d'Iniciatives, S.A.
Maravillas Rojo. Tercera Tinenta d'Alcalde. Ajuntament de Barcelona.
Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000.
Antoni Santiburcio. Regidor de Política de Sòl i Habitatge. Ajuntament de Barcelona.
Robert Tornabell. Degà. ESADE.
Joan Trullén. Departament d'Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep Ma. Vegara. Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans. Ajuntament de Barcelona.
BARCELONA ECONOMIA posa a disposició dels seus lectors unnúmero
de telèfon (el 402 7238), un de fax (el 402 72 25) i una adreça de correu
electrònic (pbespin @ mail.bcn.es) per atendre qualsevol consulta o comentari
referits als continguts que hi apareixen.
Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes les entitats,
organismes i empreses citades com a fonts informatives i molt especialment a:
Ajuntament de Barcelona: Departamentd'Estadística; Direcció de Serveis
de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja; Departament d'Estudis
Fiscals; Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació.
Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció General
d'Ocupació; Direcció General d'Arquitectura iHabitatge; Institut d'Estadística
de Catalunya; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Altres institucions i entitats: Turisme deBarcelona, Cambra Oficial de Comerç,
Indústria iNavegació de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de
Barcelona; Collegi d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona,
SA.; Prefectura Provincial de Trànsit; INE (Barcelona); Autoritat Portuària de
Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE; Telefónica,
SA.; MEFFSA; Borsa de Barcelona; Forcadell.
Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament
Barcelona Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Núm. 30. Quart trimestre 1996
Desembre 1996
Edició: @ Ajuntament de Barcelona
Gerència Delegada d'Economia Empreses i Finançament
Línia de disseny original: Ferran Cartes / Montse Plass
Impressió: Impremta Municipal
Dipòsit legal: B. 26.464/91
Exp.: 9221000
Barcelona
economia
Índex
Indicadors econòmics
Síntesi de la conjuntura 7
I. Indústria 13
Evolució de l'activitat industrial 15
ll. Finances 29
Sistema bancari 31
Contractació de valors i de derivats 34
Ill. Consum, comerç i preus 37
Matriculació de vehicles 39
Consum d'energia i aigua 40
Preus de consum 42
Escombraries domiciliàries 44
IV. Transports, comunicacions i turisme 45
Port: mercaderies i passatgers 47
Aeroport: passatgers i mercaderies 50
Transport públic urbà i de rodalia 52
Activitat turística 54
V. Mercat immobiliari 59
Consum de ciment 61
Construcció d'habitatges 62
Llicències d'obres 66
Lloguer d'oficines 68
Lloguer de locals comercials
i per a serveis personals 72
VI. Ocupació 75
Mercat de treball 77
Monografia
Una aproximació quantitativa
al teixit econòmic de Barcelona 83

Indicadors econòmics
Síntesi de la conjuntura
':-••••1f, •
f4->.
•-•?
••.;
.,1
Síntesi de la conjuntura
Transports
Aeroport
Trànsit de passatgers
- Total (milers) 2r.tr.96 3.700 16,6 12.475 12,5 9,9
Interior (milers) 3r.tr.96 2.013 12,3 7.283 10,3 10,8
Internacional (milers) 3r.tr.96 1.687 22,1 5.193 15,8 8,6
- Tràfic de mercaderies (tones) 3r.tr.96 18.651 13,7 76.449 18,2 16,0
El creixement del nombre de passatgers durant el tercer trimestre ha superat totes les previsions. La
política de reducció de tarifes com a conseqüència de la creixent competència entre companyies ha
incentivat una major utilització de l'avió en el mercat interior i unaugment molt notable dels
desplaçament dels catalans cap a l'exterior per motius turístics.
20
18
16 -
14 -
12 -
10
8
6
4 -
2 -
Total Passat2.ern Mercaderies
passatgers internacional
01995/1994 ffidarrers 12 mesos
Port
Tràfic de mercaderies
- Total (milers tones)
Sortides (milers tones)
Entrades (milers tones)
- Càrrega general (milers tones)
Exportacions (milers tones)
Importacions (milers tones)
- Contenidors (Teus)
3r.tr.96
3r.tr.96
3r.tr.96
3r.tr.96
3r.tr.96
3r.tr.96
3r.tr.96
5.468
2.313
3.155
2.618
1.152
977
192.206
0,1
13,7
-8,0
9,2
24,7
13,7
11,9
23.236
8.554
14.682
9.939
4.053
3.591
725.524
4,5
9,9
1,6
6,9
11,3
8,3
2,3
11,6
13,7
10,5
10,2
9,8
17,8
14,0
El tràfic de càrrega general continua guanyant pes sobre el total. Durant el tercer trimestre, amb dades
encara provisionals i lleument subvalorades, les exportacions de càrrega general augmenten de forma
espectacular, fins a situar el creixement acumulat dels darrers dotze mesos per sobre de la taxa de
creixement del 1995. Un fet que noes repeteix a cap altre epígraf.
Total Càrrega general Teus
1995/1994 darrers 12 mesos0 le
Transport públic de passatgers 6
s -
4
-
---,,
-5 2 -
.5 1 -
o
--1 -
Servei urbà:
-Xarxa Metro (milers)
-Xarxa Bus (milers)
- FGC (Cat. iSarrià) (milers)
Servei de rodalia
- RENFE (milers)
- FGC (milers)
3r.tr.96
3r.tr.96
3r.tr.96
3r.tr.96
3r.tr.96
51.122
36.714
3.193
19.006
5.415
2,0
1,0
2,8
-0,0
5,8
251.025
180.055
17.694
81.224
26.089
1,6
1,1
2,2
3,1
3,3
4,1
2,5
-0,3
6,5
0,7
L'evoluciódel tercer trimestremostra unmanteniment de la tendència més recent:evolució lleument a l'alça
del nombre d'usuaris del servei urbà i comportaments més heterogenis en les diferents línies de rodalia. La
millora del servei a l'àmbit dels FGC i el creixement acumulat en els darrers anys a les línies de RENFE
poden explicar aquest diferertt dinamisme.
2
Totalservei urbà Total servei rodalia
01994/1993 01995/1994 •darrers 12mesos
Evolució de l'economia de Barcelona i regió metropolitana
durant el tercer trimestre de 1996.
En el número anterior, a l'hora d'analitzar la situació i la tra
jectòria de l'economia a l'àrea de Barcelona al llarg del segon
trimestre, ens fèiem ressò d'una certa reactivació del creixe
ment, suficient per cloure la tendència decreixent de la segona
meitat del 1995 i primer trimestre d'enguany. La valoració glo
bal obtinguda a partir de les dades disponibles del tercer trimes
tre confirma plenament aquest punt d'inflexió i la consistència
de la trajectòria moderadament expansiva que apunta l'econo
mia barcelonina durant el segon semestre de 1996. De fet es
tracta d'una evolució força semblant a la del conjunt del país,
ajustada en funció de les diferències d'estructura productiva.
La diferent evolució dels nivells d'activitat de cadascun dels
serveis de transport reflecteix de manera força ajustada les
grans tendències de les principals magnituds macroeconómiques
de la ciutat i àmbit d'influència. Així, el volum de tràfic de mer
caderia pel port durant els nou primers mesos d'enguany -una
xifra provisional i lleument infravalorada- mostra una notable
retallada de la taxa de creixement durant els mesos d'estiu pel
que al total de la càrrega. Desacceleració imputable bàsicament
al tràfic de dolls sòlids -menys importacions de primeres matè
ries agrícoles com a conseqüència de l'augment de les collites al
mercat interior- i de cap manera representativa dels principals
epígrafs com ara els de càrrega general i contenidoritzada, més
relacionats amb l'evolució de l'activitat industrial i la demanda
de consum de la regió metropolitana i zona d'influència.
7
Període
Valor a
itaxa inter
Darrers 12 mesos
i taxa interanual (°/
3r.tr.96 873 1,1 3.340 2,0 1,2
3r.tr.96 360 0,4 1.615 4,0 3,6
3r.tr.96 398 4,4 2.599 7,4 -3,6
3r.tr.96 -3,5
3r.tr.96 36.110 20,2 150.311 -0,5 -4,4
Turisme, consum i preus
Indicadors
Consum - Matriculació
Electricitat d'ús cial.-ind. (Gwh)
Electricitat d'ús domèstic (Gwh)
Gas canalitzat (milions tènnies)
Matriculació de turismes
Matriculació de vehicles (prov.)
La suavitat climàtica dels mesos d'estiu explica l'escàs creixement del consum d'electricitat en termes
interanuals, malgrat l'augment de l'oferta vacacional i lúdica. L'augment espectacular de les
matriculacions, tot i respondre a una certa recuperació de la demanda, incentivada per atractives ofertes
de les marques, està sobrevalorat per l'efecte de l'acabament del Pla Renove amitjan del 1995.
6
4
•
2
, 0
-4 - -
-6
Electricitat Gas Vehcles
cial.-ind. (prov.)
0 1995/1994 •darrers 12mesos
Visitants i pemoctacions hoteleres
Total pemoctacions (milers) st.-oc.96 1.245 13,7 6.336 15,5 20,6
Visitants segons motiu de la visita (milers) st.-oc.96 549 -5,4 3.123 4,9 16,0
- Negocis (milers) st.-oc.96 261 44,3 1.348 9,3 3,0
- Turisme (milers) st.-oc.96 179 -11,2 1.132 9,4 30,8
- Fires iCongressos (milers) st.-oc.96 69 -51,1 378 -13,5 52,7
- Altres (milers) st.-oc.96 ao -31,0 265 -2,4 -5,2
La creixent presència de visitants per motius turístics, amb una estada mitjana superior a la resta de
motius, ila tendència dels visitants de negocis a completar la seva estada per a fer turisme fa que continuï
augmentant el nombre de pernoctacions, fins a superar les sis-centes mil de mitjana mensual.
I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1)
Barcelona (prov.) (°/0) gn.-set.96 2,9 3,8 4,1
Catalunya (°/0) gn.-set.96 2,9 3,9 4,3
Espanya (%) gn.-set.96 2,8 3,6 4,3
Subjacent (°/0) gn.-set.96 2,6 3,4 4,8
U.E. ("Yo) gn.-set.96 , 2,0 2,3 3,0
La persistent tendència a la baixa de la inflació subjacent, gràcies a la contenció dels preus industrials i de
l'alimentació, ha fet possible mantenir estable durant el tercer trimestre la taxa interanual de l'índex
general de preus de consum tant a Catalunya com a Espanya. A efectes dels criteris de convergència
europea però, durant l'estiu no s'ha avançat en la reducció del diferencial.
(1) Taxes referides a 31 de desembre de 1995.
La represa de les exportacions catalanes després d'un any
d'atonia es manifesta en un important augment
de les exportacions de càrrega general a través del port.
El volum de tràfic internacional de càrrega general i molt es
pecialment les exportacions, assoleixen un creixement especta
cular durant els mesos d'estiu, fet que situa la taxa de creixe
ment dels darrers dotze mesos per sobre de la del 1995.
Contràriament, l'evolució de les importacions, tot i ser a l'alça,
és sensiblement més moderada. Com a conseqüència d'aquesta
expansió del tràfic internacional de la càrrega general, augmenta
també el nombre de contenidors manipulats, assolint una nova
marca de seixanta mil teus mensuals.
Aquest renovat dinamisme exportador-importador es fa palès
també en l'evolució del tràfic de mercaderies per l'aeroport. Tot
i que en termes absoluts són magnituds incomparables amb les
del port, es manté l'elevat ritme de creixement per segon any
consecutiu superant-se àmpliament l'anterior rècord del 1992.
8
.e
35
30
25 -
20
15 -
10
5 -
o
Pernoctacions Visitants Visitants per turisme
O1995/1994 Udarrers 12 mesos
4 -
3 -
2 - Ji
Barcelona (prov.) Catalunya Espanya
1
Subjacent
Odes. 1995 •darrers 12 mesos
Augment espectacular del trànsit de passatgers per l'aeroport,
recolzat bàsicament en el segment internacional.
Una de les magnituds sócio-econòmiques més destacables d'a
quest trimestre i de l'any 1996 a l'àrea de Barcelona ha estat
l'augment del nombre de passatgers que han utilitzat l'aeroport.
Després d'un creixement de gairebé el deu per cent durant el
1995, l'acumulat dels nouprimers mesos d'enguany supera ja el
13 per cent pel total del trànsit i el 18 per cent en l'internacio
nal. Aquesta evolució expansiva ofereix diferents lectures.
D'una banda, l'augment inherent a l'interès -econòmic, turístic,
cultural, etc.- que desperta Catalunya imés concretament l'à
rea de Barcelona en un context de globalització de l'economia i
de creixent integració europea. De l'altra, a l'increment de la
despesa privada en viatges d'oci per part dels residents, en un
moment de creixement de l'economia i dels volums d'ocupació.
Reforçat, tot plegat, per una situació de major capacitat de fi
nançament de les famílies i unes tarifes aèries més assequibles
que anys enrere.
Mercat de treball
Darrers 12 mesos
i taxa interanual (%)
Ocupació
Residents actius 30 set. 96 703.404 -0,8 -0,9
Residents ocupats 30 set. 96 634.470 0,7 0,7
Residents actius (RMB) 30 set. 96 1.890.302 0,7 1,1
Residents ocupats (RMB) 30 set. 96 1.683.570 2,0 3,0
Contractacions registrades 3r.tr.96 116.312 11,0 457.171 14,5 31,7
Malgrat l'evolució positiva de l'ocupació durant l'estiu, especialment a l'entom metropolità, es fa palesa
una sensible desacceleració en relació amb la taxa de creixement de l'any 1995, en línia amb l'alentiment
que s'observa de l'augment del nombre de contractes registrats.
35
Contractacions
30 -
25
- 20
1994/1993 1995/1994 darrers 12mesos
Atur registrat
-
-
Total aturats registrats
Atur masculí
Atur femení
Atur juvenil (16-24 anys)
Aturats sense ocupació anterior
Total aturats registrats (RMB)
30 set. 96
30 set. 96
30 set. 96
30 set. 96
30 set. 96
30 set. 96
68.934
34.303
34.651
9.617
7.233
206.732
-12,6
-14,2
-10,8
-30,0
6,7
-8,4
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-12,5
-14,0
-10,8
-33,8
-3,2
-10,8
,
L'evolució del tercer trimestre manté el ritme de descens de l'atur del trimestre anterior
'
es manté en la
línia de final del 1995. Contràriament, a l'entornmetropolità es detecta un cert defalliment en el ritme de
descens de l'atur, molt possiblement com a conseqüència de les dificultats d'absorbir una població activa
que creix més que a la ciutat central. Això es podria deduir de l'augment dels aturats sense ocupació
anterior.
Total Masculí Femení Juvenil
Odes. 1995/des. 1994 .set.1996/set 995
Taxes d'atur registrat (%) (1)
Barcelona
RMB
Catalunya
Espanya
30 set. 96
30 set. 96
30 set. 96
30 set. 96
9,8
10,9
10,1
13,7
-
-
-
-
-
-
10,8
11,8
11,1
1 tJ
La reducció de l'atur registrat en combinació amb un descens moderat de la població act'va a la ciutat
permet mantenir un trimestre més la tendència a la baixa de la taxa d'atur, alhora que se supera el sostre
del deu per cent. Aquesta tendència a la baixa es reprodueix a la resta d'àmbits amb una especial
intensitat al conjunt d'Espanya, on l'augment de la producció agrària ha incidit positivament en els nivells
d'ocupació.
(1) Taxes referides a 31 de desembre de 1995.
Barcelona RMB Catalunya Espanya
Ei des. 1995 e set.1996
El fort creixement de l'activitat hotelera del darrer any i mig
contrasta amb els primers símptomes d'estancament.
En consonància amb l'augment sostingut del trànsit aeri, l'ac
tivitat als hotels de la ciutat durant els primers mesos d'estiu ha
estat sensiblement superior a la registrada un any abans. L'acu
mulat dels deu primers mesos d'enguany registra un creixement
de les pernoctacions hoteleres del 15 per cent, creixement que
s'afegeix al vint per cent del 1995. Com a conseqüència d'una
major presència de persones en viatge de negocis o per motius
professionals que allarguen la seva estada per fer turisme, es
produeix l'aparent contradicció d'assolir un nou rècord de per
noctacions alhora que decreix lleument i per segon trimestre
consecutiu el nombre de visitants que pernocten als hotels de la
ciutat. En conjunt, durant l'estiu, un quart de milió de visitants
hauran generat sis centes mil pernoctacions hoteleres demitjana
mensual.
El darrer indicador disponible de mobilitat, i indirectament de
la variació de l'activitat econòmica, és el que contempla l'evolu
ció del nombre d'usuaris de transport públic urbà i de rodalia.
Les dades del tercer trimestre i especialment de l'acumulat
anual mostren una lleu desceleració de la tendència alcista de
l'any passat, especialment entre els usuaris del metro i de les lí
nies de rodalia de RENFE. Contràriament, i després d'uns re
sultats molt magres durant el 1995, el nombre d'usuaris a les di
ferents línies dels FGC reprèn de nou la tendència
moderadament alcista.
La xifra de 450 milions de passatgers de pagament que
enguany hauran utilitzat el transport públic urbà -metro, auto
bús i servei urbà de la línia Catalunya i Sarrià- es mostra ara
per ara i en les condicions actuals, com una barrera difícil de
franquejar. És un nivell d'ocupació que es compara favorable
ment amb el dels tres anys anteriors.
9
Construcció i mercat immobiliari
Indicadors
Valor ab
a intera
OS
Construcció residencial i llicències d'obres
Construcció d'habitatges:
— Iniciats 3r.tr.96 804 —11,9 3.432 4,9 12,8
—Projectes visats (prov.) 3r.tr.96 7.780 —23,4 32.327 2,3 11,3
Obra nova prevista a les llicències:
— Superfície total (m2) 3r.tr.96 99.666 —40,9 419.796 —62,6 40,3
— Nombre d'habitatges 3r.tr.96 281 —61,6 2.226 —44,8 60,2
L'evolució del trimestre, amb independència que la referència sigu un tercer trimestre del 1995 amb una
concentració atípica pel que fa a construcció residencial, reflecteix clarament la tònica del sector: l'elevat
nombre d'actuacions en curs i projectes aprovats en cartera frena l'inici de noves promocions i la
soHicitud de noves llicències.
Llicències d'obres i habitatges iniciats
Nombre Superfície Habitatges
habitatges total iniciats
1995/1994 •darrers 12 mesos
Preus al mercat immobiliari
Preu de venda habitatges
Sostre residencial (venda):
—Habitatges nous (pta/m2)
— Segona mà (pta/m2)
preu d'oferta
preu de transacció
—Places d'aparcament (milers pta.)
Locals de negoci (lloguer mensual):
— Oficines (total ciutat) (pta/m2)
— Locals comercials (pta/m2)
lr.sem.96
lr.sem.96
lr.sem.96
lr.sem.96
lr.sem.96
lr.sem.96
238.555
227.970
201.788
2.791
1.018
1.077
—2,7
—0,2
0,2
—11,7
—1,9
—1,0
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
3,9
6,9
3,3
—7,1
—0,9
—2,0
I
L'evolució dels preus al mercat immobiliari de Barcelona durant el primer semestre confirma, Ilevat de la
correcció a la baixa del preu de venda de les places d'aparcament, la situació de contenció imperant
gràcies, bàsicament, a l'amplia dotació o l'augment de l'oferta —real o d'expectatives certes— a tots els
segments.
14
Nou 2a. ma Places
(trans.) aparcament
El1995/1994 leler. semestre1996
Abans s'ha posat de relleu el dinamisme d'algunes branques
del Terciari com ara l'hostatgeria, restauració i activitats relacio
nades amb el turisme, els viatges i l'oci en general. De la resta
d'activitats terciàries amb una implantació significativa a la ciu
tat, les de serveis a les empreses, immobiliaris i serveis personals
i d'assistència social són les més dinàmiques, alhora que la recu
peració de la despesa privada en consum es mostra encara molt
feble. En tot cas, l'evolució de les matriculacions de vehicles, a
banda de l'augment abans esmentat de la despesa en viatges,
apunta cap a una consolidació d'un ritme moderat de creixe
ment del consum més tradicional.
10
Símptomes dèbils de recuperació en l'evolució de les principals
magnituds del sector industrial.
Els resultats de les darreres enquestes de conjuntura indus
trial a nivell de regió metropolitana marquen un primer punt
d'inflexió en la tendència regressiva imperant d'ençà la segona
meitat del 1995. De fet, és un canvi de tendència tan tímid que
pràcticament passa desapercebut en una anàlisi de l'acumulat
anual. Les principals magnituds presenten una taxa de creixe
ment superior a la del mateix període d'un any abans, especial
ment producció i vendes interiors. La confiança que en els pro
pers mesos es consolidi aquesta represa de les vendes en el
mercat interior, gràcies a un manteniment o lleugera reactivació
de les taxes de creixement de l'economia, a l'estabilitat dels
preus de venda i a un finançament bancari més barat, és el prin
cipal argument en el que es basen les expectatives empresarials
sobre l'augment dels nivells de producció i vendes a curt i a mit
jà termini.
Evolució de l'activitat industrial
a la regió metropolitana
saldos
60
50
40
30
20
10
10
Producció Vendes Vendes Preus Es ocs de
interiors exteriors de venda prod. elab.
st-oc 1994 MIll st-oc 1995 st-oc 1996
Un trimestre més, la promoció residencial protagonitza, pràcti
cament en solitari, l'activitat del sector de la construcció.
Si hiha un sector productiu que ha evolucionat aparentment
a la baixa durant el tercer trimestre, aquest és el de la construc
ció. D'una banda, les dades del tercer trimestre, tant les d'obra
real com les d'obra prevista, són sensiblement inferiors a les
d'un any enrera. Contràriament, si l'anàlisi es fa des de la pers
pectiva més tendencial dels darrers dotze mesos, l'activitat real
—habitatges iniciats— continua a l'alça, tot i que a un ritme in
ferior al del 1995. Aquest diferent comportament seria imputa
ble tant a una acumulació atípica d'inici de construcció de nou
sostre residencial durant el trimestre de referència del 1995, com
al fet més genèric derivat de l'elevat nombre d'actuacions en
curs i projectes aprovats en cartera que frena l'inici de noves
promocions i la sollicitud de noves llicències.
Tant l'evolució de l'atur sectorial com la dels preus de venda
dels diferents productes immobilaris és consistent amb una si
tuació d'activitat a l'alça per tercer any consecutiu. Així, l'aug
ment sostingut de l'oferta de sostre residencial de nova cons
trucció és un dels factors que mantenen els preus estancats o a
la baixa, com és el cas de les places d'aparcament. D'altra ban
da, el nombre d'aturats prèviament ocupats a la Construcció
manté la mateixa trajectòria a la baixa de trimestres anteriors,
amb una tendència més acusada a Barcelona que no pas a la
resta de l'àmbit metropolità.
El corollari que es podia esperar d'aquesta evolució de la
conjuntura econòmica del trimestre era un augment de l'ocupa
ció i un descens de l'atur. Efectivament, aquests resultats s'han
produït, amb una intensitat semblant a la del 1995 en el cas de
Barcelona, i lleument inferior a la resta de la regió metropolita
na. Diferencial imputable, no tant a l'existència d'uns ritmes de
creixement econòmic sensiblement diferents en els dos àmbits,
que no és el cas, sinó a les diferents dinàmiques poblacionals
que s'hi donen.
Avanç darreres dades disponibles 1996
Indicador
Acumulat
anual
Variacio
(%) (A)
Port de Barcelona (octubre)
– Tràfic total (milers tones) 19.451 3,0
– Càrrega general (milers tones) 8.618 9,4
– Contenidors (Teus) 549.706 9,2
Aeroport. Trànsit de passatgers (novembre)
– Total (milers) 11.957 14,3
– Interior (milers) 6.964 11,8
– Internacional (milers) 4.933 ' 18,0
Tràfic de mercaderies (tones) 72.816 17,2
Transport públic urbà (octubre)
– Xarxa Metro (milers) 209.001 2,9
– Xarxa Bus (milers) 148.696 2,4
– FGC-CiS urbà (milers) 14.726 4,3
Ferrocarril de rodalia (milers)
– FGC (octubre) 22.084 6,1
Escombraries recollides (milers tones)
(octubre)
517,4 0,6
Matriculació de vehicles (prov.) (novembre) 142.972 7,0
IPC Variació interanual (novembre)
Catalunya (%) 3,7 4,31
Espanya (%) 3,2 4,31
Obra nova prevista a les llicències d'obres
(novembre)
– Superfície total (m2) 445.956 –57,0
– Nombre d'habitatges 2.359 –38,5
Atur registrat (persones)
– Total (octubre) 68.470 –12,1
Taxa d'atur registrat (%)
– Barcelona (octubre) 9,7 11,01
– Catalunya (novembre) 10,3 11,41
– Espanya (novembre) 14,0 15,41
(A) Sobre s/ el mateix acumulat de l'any anterior.
Valor del mateix període del 1995.
Les variacions de la població activa presenten signes contraris
en els dos àmbits;mentre que a la ciutat central el nombre d'ac
tius segueix una evolució descendent paral•lela a la de la pobla
ció resident, a la resta de la regió metropolitana la població acti
va tendeix a augmentar.En aquest escenari, un augment similar
de l'ocupació tindrà impactes diferents sobre els nivells i les ta
xes d'atur. No és d'estranyar doncs, que la reducció dels nivells
d'atur registrat s'hagi desaccelerat significativament a l'entorn
metropolità en relació al final del 1995, mentre esmanté inalte
rable a Barcelona.
11
Contràriament a l'evolució a labaixa del total d'aturats, es
consolida a ambdós àmbits un augment significatiu del nombre
d'aturats sense ocupació anterior. Conseqüència d'unes expecta
tives de creixement econòmic i de creació de llocs de treball que
no es corresponen amb la situació d'estancament del creixement
que s'ha viscut en el darrer any.
Principals trets de l'evolució de l'economia de Barcelona durant
el 1996.
A l'espera només de les dades del darrer bimestre de l'any,
hom pot avançar una primera anàlisi del que ha estat l'evolució
de l'economia de la ciutat i àrea metropolitana durant el 1996.
D'una banda, i per condicionants d'economia i política general,
el creixement ha evolucionat de menys a més. El refredament
de l'activitat econòmica durant el segon semestre de 1995 i el
llarg període pre-electoral de començament de 1996 van frenar
el creixement econòmic. A partir de mitjan d'any, la creixent
confiança dels mercats en les possibilitats espanyoles de reduc
ció dels principals desequilibris estructurals —amb l'excepció
ara per ara de l'atur— que ha permès una retallada fins a nivells
històrics dels tipus d'interès, ha abonat les expectatives d'una
imminent represa de la demanda interna de consum que reforci
i consolidi l'actual tendència alcista de l'economia.
12
En el cas de Barcelona, a banda d'aquest marc general que ha
condicionat lògicament el ritme de creixement de l'activitat eco
nòmica que s'hi desenvolupa, especialment de la industrial i una
bona part els serveis, s'han registrat creixements molt notables
en activitats com ara el transport, els serveis d'acollida a visi
tants i activitats i la construcció residencial. Així, l'aeroport i el
port tancaran l'any amb uns nivells d'activitat notablement su
periors als d'un any abans i amb creixements igualment signifi
catius en aquells components més emblemàtics com són els rela
cionats amb l'exterior. L'activitat hotelera superarà de nou i
àmpliament la seva marca del 1995, amb un creixement recolzat
tant en els visitants per negocis com en els turistes i les promo
cions de cap de setmana. La construcció residencial, físicament
més limitada en les seves possibilitats de creixement pel que fa a
obra nova, ha mantingut un nivell d'activitat considerable, sufi
cient per mantenir el dinamisme del mercat, esperonat a l'alça
per la davallada del preu del diner, sense que els preus repuntin.
Aquesta tendència moderadament expansiva que en termes
generals ha seguit l'economia de la ciutat al llarg del 1996, ha
permès mantenir pràcticament inalterable l'evolució a labaixa
del nombre d'aturats registrats per segon any consecutiu a un
ritme del dotze per cent anual i situar de nou la taxa d'atur per
sota del deu per cent.
Si hi ha un indicador en el que previsiblement l'evolució de
Barcelona serà menys favorable que a la resta d'Espanya aquest
és l'IPC. Si l'any 1995, el creixement interanual a final d'any a la
província fou dues dècimes inferior al registrat a Catalunya i a
Espanya, enguany aquesta diferència s'ha ampliat i invertit.
Mentre que pel conjunt d'Espanya la inflació a final d'any fins i
tot superarà a la baixa les previsions oficials—un fet força insò
lit—, a Catalunya i a laprovíncia de Barcelona es preveu un
comportament més ajustat a les previsions.
I. Indústria

Evolució de l'activitat industrial
Indicador sintètic d'activitat industrial
Les expectatives dels empresaris industrials en l'evolució
del sector continuen recuperant-se i presenten un to molt més
favorable al que havia predominat des de l'estiu del 1995.
Els resultats de les enquestes de conjuntura industrials edita
des per la Direcció General d'Indústria i pelMinisteri d'Indús
tria i Energia corresponents al final de l'estiu i començament de
la tardor palesen la recuperació de la confiança dels empresaris
en la millora de l'activitat a la indústria.
Tot i que encarapredominen els valors negatius, els resultats
corresponents al mes de setembre són els valors més elevats
d'ençà l'estiu de l'any anterior, el que sembla confirmar que el
sector industrial està deixant enrere la fase de refredament eco
nòmic iniciada durant la segona meitat del 1995 per la ralentit
zació de la demanda interna i la sobtada interrupció del creixe
ment de les economies dels principals països destinataris de les
exportacions. Previsiblement, aquesta recuperació de la confian
ça afavorirà el retorn a taxes positives de creixement, després
d'una primera meitat de l'any en què el VABde la indústria ha
evolucionat amb valors per sota de zero.
La consistència esperada d'aquesta recuperació de l'activitat
industrial es basa en la favorable evolució que es detecta a ca
dascun dels components d'aquest indicador: la recuperació de la
cartera de comandes ha reduït el nivell d'existències dels pro
ductes acabats, el que a curt termini ha conduït a una millora en
la tendència de la producció. Tots tres elements evolucionen de
forma positiva, però resulta especialment destacable l'evolució
de la cartera de comandes, tant la interior com l'exterior. En
concret, la demanda interna reflecteix la lenta però persistent
millora del consum privat i la recuperació de la inversió, afavo
rida per la tendència descendent dels tipus d'interès. Per la seva
banda, la demanda externa ha reprès l'impuls que havia abando
nat a començament d'any: les dades del segon trimestre de l'any
revelen la recuperació de la trajectòria ascendent de les exporta
cions, amb un augment en termes reals del 18,2 per cent a Cata
lunya i del 16,5 per cent a Espanya en relació amb un any
enrere.
A banda de la recuperació de les economies dels principals
països de destí de les exportacions, cal destacar com un dels
principals elements causants d'aquesta recuperació l'abaratiment
dels preus dels productes industrials que s'ha produït arran de la
desceleració iniciada abans de l'estiu del 1995, i que prové, al
seu torn, d'un context de moderació salarial, de descens dels
preus d'algunes matèries primeres i de la davallada del cost de
finançament.
Al rerefons de la recuperació de la confiança en el futur per
part dels empresaris industrials hi ha també les expectatives que
es deriven del marc econòmic i polític imposat per l'objectiu de
la convergència amb Europa.
to
Indicador de clima industrial
0
—10
—20
—30
_40
—50
10
—10
—20
—30 —
—40
—50
10
—10
—20
—30 1-—40
—50
1993 1994 1995 1996
— Catalunya — Espanya — Unió Europea
Nota: elsvalors grafiats corresponen a lamitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a
la cartera de comandes totals, alsestocs canviatsde signe i a la tendència de la producció (mitjanes
mòbils de tres mesos).
Font: Direcció General d'Indústria iMinisteri d'Indústria iEnergia.
L'inextricable lligam que hi ha entre l'economia espanyola i la
resta d'economies de la Unió Europea és un fet irrefutable que
està contribuint, en alguns casos de manera accelerada i amb
menor cost social del que suposaria un objectiu que no estigués
tan assimilat pels ciutadans, a la favorable evolució d'algunes
magnituds econòmiques com els tipus d'interès o la inflació,
amb davallades inèdites des de fa decennis. Per altra banda, no
és oportú ometre que algunes de les mesures de política econò
mica (mesures incentivadores i liberalitzadores de l'economia)
promogudes pel nougovern probablement també han contribuït
a la recuperació de la confiança dels empresaris en el futur del
sector.
15
Enquesta de conjuntura industrial
La conjuntura industrial al bimestre setembre-octubre de 1996.
Presentem en aquest número els resultats de les enquestes de
conjuntura industrial dels bimestres juliol-agost i setembre-octu
bre referits, com és habitual, a les empreses de l'àmbit de la re
gió metropolitana de Barcelona. El comentari el centrarem bàsi
cament en les dades del segon bimestre, més representatiu que
el primer des d'un punt de vista d'activitat industrial.
Globalment, els resultats de les principals magnituds empresa
rials deixen entreveure un augment significatiu del nombre
d'empreses consultades que reconeixen haver augmentat els
seus nivells d'activitat en relació amb els d'un any abans. Així,
tant pel que fa a producció com a vendes totals, es repeteix el
nombre d'empresaris que declaren el mateix nivell d'activitat
que un any abans, alhora que augmenta significativament el
nombre d'aquells que reconeixen un creixement del volum de
negoci. De fet, aquesta tendència ja es feia palesa durant els me
sos d'estiu. Totplegat fa pensar que el procés de desacceleració
registrat durant el 1995 i primerameitat del 1996 s'ha començat
a redreçar, tot i la feblesa dels resultats que apunten en aquesta
direcció.
L'activitat industrial a la regió metropolitana sembla encetar
un nou període d'expansió després de gairebé un any i mig
d'alentiment del creixement.
Aquest canvi d'orientació, que hom ja intuïa a partir dels re
sultats d'abans de l'estiu, es comença a plasmar en les corbes de
mitjanes mòbils en forma d'un trencament de la tendència des
cendent com és el cas del nivell de producció i de les vendes,
tant exportacions com al mercat interior. Contràriament, la
reacció de la cartera de comandes i del nivell d'utilització de la
capacitat productiva és poc perceptible, fet que afegit a unes
perspectives gens engrescadores i caracteritzades per la conti
nuïtat, obliga a una valoració més aviat cauta d'aquests resul
tats.
Una anàlisi detallada de les respostes empresarials posa de
manifest que la incipient recuperació dels ritmes de creixement
de la producció al conjunt de la indústria no és, ni de bon tros,
un fenomen generalitzat a tots els sectors, sinó que es recolza
bàsicament en el dinamisme de tres o quatre dels de més pes.
Tampoc és, ara per ara, prou rellevant com per afavorir un crei
xement sostingut dels nivells d'ocupació i de la capacitat pro
ductiva utilitzada. L'estratègia empresarial dominant en aquesta
conjuntura és la d'acumular càrrega de treball.
16
saldos
30
20
10
0
—10
—20
—30
—40
—50
—60
Evolució del conjunt de la indústria
•
1111 lllll 1111 1111 1111 11111
1991
— Producció
Preus de venda
1992 1993 1994
— Vendes interiors
- Cartera comandes
1995 1996
Vendes exteriors
Estocsproductes
Font: Elaboració pròpia.Tots els gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra
Oficial de Comerç, Indústria i Navegacióde Barcelona. Els valors grafiats són mitjanes mòbils dels
saldos de 6 bimestres.
El canvi de tendència a l'alça en l'evolució de laproducció i de
les vendes possibilita el manteniment de les plantilles actuals.
En consonància amb el resultat agregat de les respostes em
presarials, que malgrat apuntar a un manteniment dels nivells
d'ocupació durant el bimestre en relació amb l'anterior es com
para favorablement amb la situació d'un any enrera, el col.lectiu
d'aturats industrials és el que manté un major ritme de descens,
tant a Barcelona com a l'àmbit metropolità. El signe lleument
negatiu que resulta de les enquestes possiblement no és tal si es
té en compte la creació de nous llocs de treball a les noves uni
tats productives, inclosa l'auto-ocupació.
Una altra de les raons que expliquen l'absència d'una reacció
immediata dels nivells d'ocupació a una major demanda i en
conseqüència a un augment de les vendes, pot ser el recurs a
unes existències de productes elaborats acumulats al llarg del
darrer any. Un període en el que moltes empreses s'hanmogut
entre l'atonia de la demanda de consum, incloses les exporta
cions, i unes expectatives de represa a curt i a mitjà termini que
no s'han concretat en la intensitat esperada.
ao
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
-50
-60
Vendes interiors
saldos
60
50
40
30
20
10
0
-10
-20
-30
_40
I991 1992 1993 1994
Vendes exteriors
1995 I996
1991 1992 1993 1994 1995 1996
— Total indústria — Alimentació — Tèxtil
Arts gràfiques — Automoció Farmacèutica
Les magnituds esmentades fins aquest moment ens han per
mès dibuixar un escenari força esperançador de l'activitat indus
trial durant els mesos de setembre i octubre. Però n'hi ha d'al
tres que obliguen a matisar aquesta valoració i especialment la
consistència d'aquesta represa. Ens referim especialment a l'e
volució dels preus de venda, a la de la cartera de comandes i, de
manera més genèrica, a les perspectives empresarials per als
propers mesos.
Capacitat productiva utilitzada
1993
— Total indústria
Arts gràfiques
1994 1995 1996
— Alimentació — Tèxtil
— Automoció Farmàcia
El manteniment dels preus de venda caracteritza la política
comercial de les empreses industrials durant el 1996.
Per tercer bimestre consecutiu, el manteniment dels preus és
la tònica imperant en una majoria aclaparadora de les empreses
enquestades, alhora que el saldo entre les que reconeixen canvis
en les tarifes és lleument favorable al descens dels preus de ven
da. No hi ha raons objectives per comparar aquesta situació de
flacionista amb la que es va iniciar a començament del 1992. La
situació actual és diferent i s'ha de relacionar aquesta política de
preus amb la creixent competència que suporten les empreses
autòctones a tots els mercats i especialment en el local, a la reta
llada de preus d'algunes primeres matèries i productes interme
dis i a la contenció de les despeses salarials i financeres. Tot ple
gat possibilita una política agressiva de preus per acabar
d'incentivar la demanda interna de consum.
17
I és que la situació de la cartera de comandes no mostra sig
nes palpables de recuperació a la majoria de les empreses en
cluestades. Més aviat reflecteix una situació de relatiu estanca
ment, lluny del dinamisme imperant dos anys enrere. De fet, en
acabar el bimestre setembre-octubre, el percentatge d'empreses
que qualificaven com normal la situació de la seva cartera de co
mandes era similar al registrat un any abans, mentre que el sal
do negatiu era pràcticament idèntic.
Com és d'esperar, si a la situació constatada durant el bimes
tre se li afegeixen unes perspectives gens engrescadores des del
punt de vista empresarial sobre l'evolució a curt termini de les
comandes, no es poden esperar augments de la capacitat pro
ductiva utilitzada. De fet, en els darrers bimestres aquesta capa
citat s'ha mantingut lleument per sota dels nivells assolits un any
abans. En aquest cas, com en tractar de l'ocupació, pot ser relle
vant la creació de nou teixit no recollit encara en lamostra en
questada.
Tot plegat ens portaria a definir l'evolució de la conjuntura
industrial a començament de tardor com a moderadament i pun
tualment positiva pel que fa a l'evolució dels nivells d'activitat
durant el bimestre, alhora que les incerteses que condicionen les
perspectives a curt i a mitjà termini no acaben d'escampar. La
demanda interna de consum continua frenada per una propensió
a acumular l'estalvi necessari per fer front a unes expectatives
de la població dominades per la creixent precarietat de la con
tractació i la incertesa que plana sobre laviabilitat a llarg termi
ni del sistema públic de pensions. Fins a cert punt, i per a moltes
rendes mitjanes, els recursos financers que la baixada dels tipus
d'interès els ha permès alliberar no s'han abocat, ni és d'esperar
que ho facin, directament al consum. De fet, una part d'aquest
benefici s'ha vist parcialment compensat per la pèrdua de rendi
bilitat dels seus actius financers, mentre que una segona part
s'ha adreçat a l'estalvi a llarg termini.
Per acabar, i abans d'iniciar l'anàlisi en detall dels resultats de
cada sector, val la pena avançar una primera i sintètica valoració
de l'evolució sectorial a partir dels resultats agregats. Així, són
majoria els sectors industrials que presenten uns resultats de la
seva activitat empresarialmarcats per l'estancament i la conti
nuïtat en termes interanuals. És el cas entre d'altres, del de Pro
ductes metà1.1ics, Arts gràfiques, Fusta i mobles i Pell, calçat i
confecció. Per contra, els resultats de l'Alimentació, delTèxtil i
en menor mesura dels de Maquinària i material elèctric, són els
que han decantat lleument a l'alça els resultats del conjunt de la
indústria.
18
saldos
60
50
ao
30
10
0
-10
-20
-30
_40
variació
2
-
saldos
50
40
30
20
10
-10
-20
Producció
.... -
---
1991 1992
(%)
1993 1994
Ocupació
1995 1996
1991 1992 1993 1994
Preus de venda
1995 1996
\....—, ------------L----\
/
_./----
7. ..."-N(---
_:
c...-.
------•
1991 1992
— Total indústria
Arts gràfiques
1993 1994
— Alimentació
- -- Automoció
1995 1996
— Tèxtil
Farmacèutica
60
13
58
11
62
14
76
11
77
-4
3
75
3
58
–15
56
31
44
-0,05
46
41
32
33
29
38
85
-3
Total indústria (sense Construcció) (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
1995
st-oc nv-ds
Igual
Saldo
33
35
40
–19
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % –0,68 –0,68
3) Vendes totals Igual 29 35
Saldo 33 –22
4) Vendes en el mercat interior Igual 28 37
Saldo 26 –22
5) Vendes enel mercat exterior Igual 31 45
Saldo 36 –20
6) Preus de venda Igual 77 72
Saldo 6 1
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 6 4
Normals 66 63
Saldo 11 12
8) Cartera de comandes Normal 56 63
Saldo –16 –27
9) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 57 56
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
10) Producció Manteniment 61 52
Saldo 13 23
11) Vendes Manteniment 59 48
Saldo 16 32
12) Cartera de comandes Manteniment 69 58
Saldo 14 23
13) Preus de venda Manteniment 78 63
Saldo 5 24
14) Ocupació Manteniment 75 74
Saldo –19 –7
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 82,4 82,2
1996
I .jediffiliiiiiirmieelikiel~
45 43
17 6
48
11
–0,04 0,72 0,76
39
8
31
6
44
8
42
9
36
–2
43
6
42
16
38
14
43
12
64
12
71
5
73
–2
29
–22
–0,45
27
–27
30
–37
28
–16
85
–2
5
57
10
3
61
11
3
63
17
5
67
8
51
–18
54
–30
52
–36
45
–29
66 56 57 52
63
17
55
23
56
–2
49
30
56
28
56
23
58
9
47
41
66
18
72
13
59
1
61
30
67
13
80
3
76
4
81
11
74
1
75
–1
78
–10
77
–3
82,5 81,2 81,6 77,7 81,9
Font: Tots els quadres igràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústna i Navegació de Barcelona.
(%)
95
90
85
80
75
70
Capacitat productiva utilitzada
setembre-octubre 1996
1
2 3 4 5 6 7 8 9
— Total indústria
1 Alimentació
2 Tèxtil
3 Pell i confecció
4 Fusta imobles
5 Arts Gràfiques
6 Farmàcia
7 Prod. metà1lics
8 Maquin. elèctrica
9 Automoció
c/o
100
80
60
40
0
1994 1995
1111 Debilitat demanda
1-1 Competència estrangera
Factors limitadors de la producció
imm mm
1996
Dificultats finançament
Altres causes
Alimentació
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en elmercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
(dades provincials)
, .
~iiiiik_ns-ds
40
13
27
19
gn-fl) inç-ab nig-jn jl-ag 'ii
36
27
Igual
Saldo
53
-10
45
22
59
18
34
18
Variació en `)/0 -4,03 0,86 -4,03 1,27 1,34 -3,61 1,62
Igual
Saldo
38
15
35
28
61
-18
43
20
60
0
55
-5
38
20
Igual
Saldo
38
15
40
19
62
-19
39
14
60
-12
62
-15
41
21
Igual
Saldo
43
3
69
-5
81
-14
72
22
77
16
54
23
72
26
Igual
Saldo
92
3
68
25
62
27
82
10
94
4
73
18
83
-1
Normal
Saldo
42
-46
84
-7
47
-47
42
-44
48
-52
13
-67
51
-46
Dies 33 37 34 34 33 37 32
80,6 79,6 81,3 81,1 83,1 68,8 86,1
saldos
60
40
-20
-40
iJ20
-60
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1993 Iffi st-oc 1994 st-oc 1995 st-oc 1996
L'expansió de l'activitat d'aquest sector durant els darrers me
sos és la consolidació de la tendència expansiva mantinguda
d'ençà començament d'any. Després de la pèrdua de dinamisme
del 1995, especialment de les exportacions, la reactivació d'a
questa demanda forana juntament amb una incipient recupera
ció de la interna en els darrers mesos, permet presentar uns re
sultats globalment positius pel que fa a nivell de producció,
ocupació i vendes. La moderació dels preus de venda dels dar
rers mesos possiblement ha ajudat a aquesta recuperació de les
vendes. D'altra banda, tot i que ja no són tants els empresaris
que imputen a la feblesa de lademanda i a la competència es
trangera la responsabilitat de no poder augmentar la seva pro
ducció, la realitat és que l'atonia de la cartera de comandes s'a
justa perfectament a unes expectatives poc definides.
20
Factors limitadors de la producció
100 IINFIE PIIIF"I I II II II II
• Debilitat demanda
LJ Competència estrangera
1996
• Dificultats finançament
Altres causes
Tèxtil (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes enel mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Capacitat productiva utilitzada (`)/0)
Igual
Saldo
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
saldos
70
60
50
40
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
-
-
-
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1993 IIIII st-oc 1994 st-oc 1995 st-oc 1996
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
1994 1995
Debilitat demanda
Competència estrangera
1996
Dificultats finançament
1.1 Altres causes
Els resultats d'aquest sector són, sens dubte, els més espectaculars del període. Després de cinc o més bimestres de saldos
inequívocament negatius, els resultats dels darrers mesos sorpre
nen per la seva contundència. El creixement torna a ser equiparable al de dos i tres anys enrera i és especialment intens a les
exportacions. S'alenteix la tendència descendent dels preus de
venda, alhora que continuen els reajustaments de plantilles.
Com a lamajoria de sectors, aquesta bonança del bimestre no
es veu recolzada per unamillora significativa de la cartera de
comandes ni de les perspectives de cara als propers mesos. De
fet, la càrrega de treball acumulada a final del bimestre, mesura
da en dies de treball, és inferior a l'existent un any abans.
21
Pell, calçat i confecció
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
(dades provincials)
1995 1996
st-ye, ,,,„ny-ds gn-lb mç-ab mg-jn jl-ag st-oc
Igual
Saldo
43
23
54
0
53
9
39
33
43
12
25
13
57
24
Variació en °/. 2,12 0,83 -0,42 0,43 0,57 -2,20 0,36
Igual
Saldo
34
16
33
-16
26
-14
32
32
35
5
18
17
54
16
Igual
Saldo
19
-2
23
-29
25
-2
33
-1
24
-4
49
3
62
14
Igual
Saldo
25
50
35
-17
18
7
29
50
21
23
15
39
42
17
Igual
Saldo
78
-20
91
0
56
17
92
8
62
26
61
30
83
8
Normal
Saldo
35
-43
38
-41
60
-31
59
-31
53
-40
63
-16
25
-46
Dies 59 51 54 66 58 51 66
87,8 83,4 83,1 83,9 81,8 80,9 83,2
saldos
60
40
20
0
-20
-40
_
d
'
II
-60
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1993 = st-oc 1994 1111111 st-oc 1995 st-oc 1996
Els resultats dels dos darrers bimestres estan en la líniamode
radament expansiva del primer semestre de l'any. La recupera
ció de les vendes almercat interior, complementades amb el
manteniment de les exportacions, ha possibilitat el manteniment
de la producció i un moderat augment de l'ocupació. Entre els
factors que limiten possibles augments de la producció, la feble
sa de la demanda es veu parcialment substituïda per la compe
tència estrangera. Malauradament, la situació de la cartera de
comandes i les perspectives a curt termini són sensiblement pit
jors que les existents un any enrera. Esperem que, com succeeix
de vegades, aquestes previsions no es confirmin totalment.
22
100
80
60
40
20
0
1994
Debilitat demanda
Competència estrangera
Factors limitadors de la producció
ee
1995
I I
1996
Dificultats finançament
Altrescauses
Fusta i mobles de fusta (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (')/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Capacitat productiva utilitzada (%)
1995 1996
Igual
Saldo
70
9
37
60
64
-14
61
-3
59
-33
85
1
86
14
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
0,00 -0,10 7,23 0,67 -2,56 2,01
70
9
37
54
71
8
37
54
40
-38
40
-28
02
-8
87
-13
34
-30
37
-33
51
-49
87
-5
91
82
-14
-2
85
-10
0,88
86
14
86
93
-7
64
-15
14
66
-16
59
41
53
-17
93
4
96
-1
(
0
98
2
65
-23
26
-33
38
-54
44
-39
39
-33
52
-29
55
-17
54 63 58 52 57 40 53
83,9 86,9 85,8 83,9 87.7 86,1 73,0
saldos
60
50
40
30
20
10
0
-10
-20
30
llep
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1993 II. st-oc 1994 •E st-oc 1995 st-oc 1996
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
Ir
1 1
1 1 1
1994 1995
Debilitat demanda
1:3 Competència estrangera
1996
Dificultats finançament
Altres causes
Els resultats del bimestre reflecteixen una lleugeramillora de
l'evolució recent del sector. Per primer cop d'ençà comença
ment d'any, les respostes dels empresaris pel que fa a l'evolució
dels nivells de producció, ocupació i vendes interiors, es decan
ten majoritàriament pel manteniment dels nivells d'activitat, al
hora que un percentatge reduït reconeix un major volum de ne
goci. La novetat radica en l'absència de respostes negatives que
sí que esmantenen a l'hora de valorar el comportament de les
exportacions. En aquest cas i a diferència d'altres sectors, la car
tera de comandes presenta una molt lleugera millora. En tot cas,
i en comparació amb la situació d'un any enrera, ha augmentat
espectacularment la capacitat productiva ociosa.
23
Arts gràfiques
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Capacitat productiva utilitzada (%)
(dades provincials)
1995 1996
jl-ag iiiimairdi
37
-20
30
34
nv-ds gn-f ab mg-jn
Igual
Saldo
20
70
40
34
42
-18
62
5
53
30
Variació en (>/o -0,36 -0,68 -0,97 -1,56 0,13 0,71 -0,62
Igual
Saldo
21
77
37
46
47
-15
54
-7
51
33
34
-28
33
34
Igual
Saldo
21
77
40
45
35
-31
50
2
56
23
33
-29
34
35
Igual
Saldo
58
39
49
29
43
-27
67
4
57
38
45
-49
40
15
Igual
Saldo
58
7
84
12
84
13
91
0
88
-10
83
15
80
20
Normal
Saldo
80
6
70
-30
55
-30
90
-10
70
-30
84
-2
41
1
Dies 65 61 57 81 69 66 76
82,5 83,1 78,6 78,4 78,5 77,1 77,8
saldos
80
60
40
20
0
-20
—
-40
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
I st-oc 1993 Eel st-oc 1994 st-oc 1995 st-oc 1996
Els resultats dels mesos de setembre y octubre, tot i ser força
positius, no poden amagar una sensible desacceleració dels rit
mes de creixement en termes interanuals. Els saldos continuen
sent positius tant pel que fa a nivells de producció com de ven
des, però a diferència d'un any enrera en què les valoracions ne
gatives per part dels empresaris sobre l'evolució de les princi
pals magnituds eren purament testimonials, enguany han
augmentat de forma significativa. Un augment para•el al regis
trat per aquelles empreses que han mantingut el nivell de pro
ducció. Aquesta creixent consolidació dels nivells d'activitat va
associada a un augment de la càrrega de treball i a unes pers
pectives de cara als propers mesos força positives.
24
% Factors limitadors de la producci6
100
80
40
20 1 [1 i"
... .
1 1
~
0
1994 1995 1996
Debilitat demanda il. Dificultats finançament
ffi Competència estrangera Altrescauses
Indústria farmacèutica (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en elmercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Capacitat productiva utilitzada (%)
Igual
Saldo
34
54
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
-0,52
35
53
41
46
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
51
40
80
-19
87
17
73
79,9
41 58 38 29 37 50
-46 35 48 71 8 43
-0,35 -0,56 -0,45 -0,34 0,10 -0,57
22 40 29 29 32 43
-47 39 63 56 -35 50
26 40 65 48 33 41
—48 38 28 21 —33 52
30 35 9 17 23 9
47 I 3 54 31 —58 62
63 56 87 71 94 100
3 37 13 29 6 0
97 62 64 53 23 98
1 36 35 43 —47 O
45 45 81 81 53 86
78,2 79,5 80,6 82.7 73,7 80,6
saldos
70
60
50
40
30
20
10
0
-10
-
_
1
1
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1993 = st-oc 1994 st-oc 1995 st-oc 1996
% Factors limitadors de la producció
100
80
60
40
20
I 1 1 1 1 1 1 ri0
1994 1995 1996
I Debilitat demanda fl Dificultats finançament
I I Competència estrangera Altrescauses
Les dades dels darrers bimestres no aporten canvis en la tra
jectòria moderadament expansiva del sector. Un bimestre més,
les exportacions protagonitzen el creixement de les vendes. El
fet més característic de la resta de magnituds és el manteniment
dels nivells d'activitat, amb escasses variacions en termes intera
nuals. La meitat de les empreses enquestades declaren que el
seu nivell de producció en el darrer període analitzat és el ma
teix que l'anterior, un percentatge sensiblement superior al d'un
any abans. Tot i aquesta evolució a l'alça de l'activitat, esmanté
la política de reducció moderada de les xifres d'ocupació, una
constant en aquest sector en el darrer any i mig. Un reajusta
ment demà d'obra que conviu amb una cartera de comandes
sense tensions i un nivell d'utilització de la capacitat productiva
estable en els darrers bimestres.
25
Productes metà1-lics (dades provincials)
1995 1996
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
mç-ab mg-jn ji-ag st-oc
Igual 12 64 46 71 67 23 16
Saldo 72 -14 31 -5 -9 -58 70
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 0,70 -0,74 1,18 -0,68 -0,35 0,38 -0,12
3) Vendes totals Igual 9 64 43 36 66 17 10
Saldo 71 -16 14 -44 5 -66 74
4) Vendes en el mercat interior Igual 16 65 52 34 50 26 21
Saldo 64 -19 17 -51 0 -67 67
5) Vendes en el mercat exterior Igual 17 70 62 33 56 26 17
Saldo 66 -9 10 33 0 -60 68
6) Preus de venda Igual 98 94 79 57 90 99 97
Saldo 2 -4 16 34 -7 -1 0
B) Situació al final del bimestre (% )
7) Cartera de comandes Normal 65 72 80 26 36 22 32
Saldo 11 -10 -12 -65 -57 -56 -43
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 62 47 75 53 45 40 46
C) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 87,1 78,6 82,5 80,5 77,2 74,9 90,9
saldos
100
80
60
40
20
0
-20
_zw
-60
-80
-100
e 111 1 M51. _I-1=1~, F-1—-_
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1993 = st-oc 1994 .1111 st-oc 1995 st-oc 1996
La tònica dels sector durant els mesos de setembre i octubre
ha estat d'estancament dels volums de producció i vendes als ni
vells d'activitat registrats un any abans. L'evolució de bimestres
anteriors ja avançava que el creixement del 1994-1995 entraria
en una fase d'estancament. L'ocupació ha estat la primera afec
tada. Després de la recuperació del bienni anterior, enguany la
tendència s'ha estroncat. Aixó no treu que de moment es man
tingui en funcionament l'elevat nivell de capacitat productiva as
solit al llarg d'aquests dos darrers anys. Una decisió que es fa a
costa de reduir la càrrega de treball i podermantenir els llocs de
treball a l'espera de la tan esperada represa de la demanda de
consum. En aquest sentit és molt preocupant l'evolució de la
cartera de comandes, que al llarg del 1996 no ha deixat d'empit
jorar. En aquesta situació, les perspectives empresarials no po
den ser gens encoratjadores.
26
100
80
60
40
20
Factors limitadors de la producció
frp
111
1994 1995 1996
• Debilitat demanda Dificultats finançament
EJ Competència estrangera 1111 Altres causes
Maquinària i material elèctric (dades provincials)
1995 1996
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
st-oc nv-ds gn-fb mç-ab mg-jn jl-ag *fli~
Igual 16 39 51 27 32 36 29
Saldo 31 -61 43 12 13 -57 51
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 1,49 -3,45 1,32 2,13 -0,31 -1,80 -0,86
3) Vendes totals Igual 12 42 40 14 35 11 11
Saldo 33 -31 38 24 25 -66 73
4) Vendes en el mercat interior Igual 16 45 29 28 36 19 11
Saldo 27 -27 27 5 24 -74 70
5) Vendes en el mercat exterior Igual 38 59 30 14 34 13 38
Saldo 42 -5 49 22 18 -27 45
6) Preus de venda Igual 82 83 38 59 51 75 61
Saldo 16 17 19 -5 -11 -25 -39
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 44 59 30 72 63 20 62
Saldo -17 -41 3 -8 -16 -24 2
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 38 57 67 67 65 65 40
C) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 89,7 86,5 82,5 89,4 82,9 82,1 88,1
saldos
100
80
60
40
20
0
-20
-40
-60
—
-80
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1993 = st-oc 1994 M st-oc 1995 st-oc 1996
100
80
60
40
20
Factors limitadors de la producció
1
1994
íe
1995
1111III 111
1996
Debilitat demanda = Dificultats finançament
Competència estrangera lel Altres causes
La simple lectura de les dades fonamentals del bimestre posa
de relleu una sensible recuperació dels nivells de producció i
vendes, especialment en el mercat interior. També és cert que
aquest dinamisme s'ha vist afavorit per una política molt agres
siva de preus a la baixa, tendint a combatre la competència es
trangera, responsable en part del progressiu deteriorament de la
cartera de comandes d'ençà començament d'any. Una disminu
ció del volum de negocis que ha comportat un radical canvi en
l'evolució de l'ocupació, després de més de dos anys d'expansió.
Tot i que les perspectives ofereixen poc marge a una interpreta
ció en clau positiva de l'evolució a curt termini, la situació de la
cartera de comandes s'ha començat a redreçar, alhora que la ca
pacitat productiva utilitzada i la corresponent càrrega de treball
estan en uns nivells comparables als d'un any abans.
27
Automoció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 8 7 13 8 26 10 6
Saldo 84 -82 79 37 71 34 88
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,37 -0,52 0,41 1,60 2,07 -1,13 0,38
3) Vendes totals Igual 10 7 29 13 26 8 6
Saldo 39 -79 56 31 71 34 -31
4) Vendes en elmercat interior Igual 12 8 31 14 31 11 30
Saldo 37 -82 56 38 65 37 -56
5) Vendes en elmercat exterior Igual 10 6 10 13 2 8 7
Saldo 81 -77 75 36 92 36 -31
6) Preus de venda Igual 40 24 36 37 20 98 93
Saldo 56 36 48 43 66 -2 -7
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 96 97 19 84 88 86 93
Saldo -1 77 11 11 9 4
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 66 68 107 81 59 70 74
C) Capacitat productiva utilitzada (%) 79.3 85,1 86,3 80,6 81,9 79,1 82,0
saldos
100
80
60
40
20
0
-20
-40
-60
-80
-100
-
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc 1993 = st-oc 1994 •IIII st-oc 1995 st-oc 1996
Els principals resultats del sector corresponents al bimestre
setembre-octubre mostren una elevada volatilitat —la majoria
d'empreses declaren canvis en la seva situació— que dificulta i
compromet la correcta interpretació de les dades. A grans trets,
la valoració que hom podria fer de les dades d'aquest darrer bi
mestre abonen la idea que durant aquests mesos, mentre els ni
vells de producció s'han mantingut a l'alça amb valors semblants
als d'un any enrera, el creixement de les vendes s'ha alentit sen
siblement, alhora que els preus de venda clarament a l'alça
d'ençàmitjan del 1995, s'estanquen de cop iniciant un tímid re
trocés. Si ens atenem a l'evolució de la cartera de comandes i a
la càrrega de treball assegurat, les bones perspectives avançades
pels industrials del sector semblen perfectament a l'abast.
28
100
80
60
40
20
Factors limitadors de la producció
1994 1995
Debilitat demanda
11 Competència estrangera
1996
Dificultats finançament
Altres causes
II. Finances

Sistema bancari
Nombre d'oficines (30 juny 1996)
Àmbit
territorial.:
Nombre d'oficines Variació (°/0) 30 juny 1996/30 juny 1995
Total
sistema Banca
Caixes
d'estalvi
Coop. de
crèdit
Total
sistema Banca
Caixes
d'estalvi
Coop. de
crèdit
Barcelona 2.204 1.062 1.135 7 1,0 -1,6 3,6 0,0
Resta prov. Barcelona 2.727 1.136 1.589 2 3,0 2,4 3,5 0,0
Resta Catalunya 1.986 869 1.105 12 0,6 1,4 -0,2 9,1
Total Catalunya 6.917 3.067 3.829 21 1,7 0,7 2,4 5,0
Madrid 2.757 1.903 841 13 4,2 3,0 7,1 -7,1
Resta prov. Madrid 1.291 768 514 9 10,0 5,3 17,6 12,5
Total Espanya 36.614 17.904 15.461 3.249 2,1 1,6 2,8 2,2
Dipòsits i crèdits •
Milers de milions de pessetes Variació (°/0) Promig per oficina
Àmbit
territorial 30 jn 1995 30 st 1995 31 ds 1995 31 mç 1996 30 jn 1996
30 jn 1996/
31 mç 1996
30 jn 1996/
30 jn 1995
(milions de ptes.)
30 ja 1995 30 in 1996
BIIIIIIIIIIIIIIIIWIIMIIIIIÍIIEII Dipósits del sector privat en el sistema b
Prov. Barcelona 9.606 9.696 10.092 10.127 10.456 3,2 8,8 1.989 2.121
Resta Catalunya 2.164 2.214 2.238 2.238 2.269 1,4 4,9 1.996 1.143
Total Catalunya 11.770 11.910 12.325 12.365 12.725 2,9 8,1 1.730 1.840
Prov. Madrid 11.945 12.481 13.943 14.287 14.216 -0,5 19,0 3.127 3.512
Total Espanya 55.911 57.310 60.096 60.654 61.429 1,3 9,9 1.560 1.678
Prov. Barcelona 6.653 6.726 6.935 7.021 7.194 2,5 8,1 1.378 1.459
Resta Catalunya 1.600 1.600 1.646 1.668 1.710 2,5 6,9 810 861
Total Catalunya 8.253 8.325 8.581 8.689 8.904 2,5 7,9 1.213 1.287
Prov. Madrid 11.155 11.289 11.605 11.348 11.574 2,0 3,8 2.920 2.859
Total Espanya 42.370 42.813 43.920 44.733 46.064 3,0 8,7 1.182 1.258
Crèdits/dipòsits
30 juny 1995 30 juny 1996 Variació (°/0
erritorial (A) (B) (B)/(A)
Prov. Barcelona 0,693 0,688 -0,7
Resta Catalunya 0,739 0,754 1,9
Total Catalunya 0,701 0,700 -0,2
Prov. Madrid 0,934 0,814 -12,8
TotalEspanya 0,758 0,750 -1,0
Fonts (de totes les dades d'aquest apartat): Banco de España. Boletín Estadístico.
L'expansió de les caixes a Barcelona i a la regió metropolitana
durant els darrers mesos explica lamajor part del creixement
del nombre d'oficines del sistema bancari a Catalunya.
Les dades del segon trimestre d'enguany referides al nombre
d'oficines del sistema bancari confirmen la tendència moderada
ment expansiva que segueix el sector un cop absorbits els exce
dents generats amb les grans fusions de començament dels no
ranta. Per segon any consecutiu, i després d'un trienni
d'estancament, el nombre d'oficines bancàries d'atenció al pú
blic al conjunt d'Espanya creix al voltant del dos per cent. Un
creixement de la xarxa tradicional paral.lel a l'expansió de les
noves modalitats de banca recolzades en la informàtica i les te
lecomunicacions.
31
Crèdit del sistema bancari a les farrulies. Classificació
segons finalitats. Espanya (Milers de milions de ptes.)
31 des. 84
31 des. 85
31 des. 86
31 des. 87
31 des. 88
31 des. 89
31 des. 90
31 des. 91
31 des. 92
31 des. 93
31 març 94
30 juny 94
30 set. 94
31 des. 94
31 març 95
30 juny 95
30 set. 95
31 des. 95
31 març 96
30 juny 96
2.183
2.655
3.280
4.242
5.558
7.001
7.862
8.931
10.119
11.879
11.984
13.710
14.128
14.699
14.992
15.636
15.955
16.389
16.548
17.259
1.273
1.409
1.721
1.991
2.496
3.179
3.983
4.948
5.925
7.283
7.549
9.172
9.591
10.159
10.389
10.817
11.056
11.456
11.726
12.207
323
406
559
782
1.013
1.282
1.431
1.510
1.419
1.393
1.403
1.418
1.443
1.472
1.442
1.479
1.549
1.561
1.538
1.609
587
840
1.001
1.469
2.050
2.540
2.453
2.473
2.775
3.203
3.032
3.121
3.093
3.068
3.162
3.341
3.351
3.372
3.284
3.443
Variació (%) Total
Inversió
immobiliària Consum
30 juny 1996/31 març 1996
30 juny 1996/30 juny 1995
31 des. 1995/31 des. 1994
4,3
10,4
11,5
4,1
12,9
12,8
4,6
8,8
6,1
Aquesta expansió de la xarxa d'oficinesmanté ritmes dife
rents segons els àmbits territorials. Si dividim Catalunya en tres
àrees, Barcelona, l'entorn metropolità representat per la resta
de la província i la resta de Catalunya, s'observa que la taxa de
creixement més elevada correspon a la resta de la província de
Barcelona i especialment a l'entorn metropolità, un àmbit de
mogràficament i econòmicament en expansió. Contràriament, el
creixement menys significatiu es dóna a la resta de Catalunya,
un àmbit caracteritzat per una baixa densitat demogràfica i una
població pràcticament estancada. A la ciutat de Barcelona, on el
creixement també és inferior al de Catalunya, s'ha assolit de
nou el nivell de dotació de sis anys enrere previ a les grans fu
sions del sector.
32
20
Evolució dels tipus d'interès
is
16
14-
12-
10-
8-
6 11111111111 11111111111 11111111111 11111111111 IIIIIIIIIII
1991 1992 1993 1994 1995 1996
Tipus marginal de les operacions de regulació monetària delBE.
Tipus del crèdit preferencial de bancs i caixes.
Tipus de crèdit d'l a 3 anys de bancs i caixes.
Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats.
En el cas de la província, el creixement del nombre d'oficines
del sistema bancari, protagonitzat tant per les caixes comper els
bancs, ve a corregir la baixa dotació d'aquest tipus de servei a
molts nuclis de la primera corona metropolitana. Per contra, l'a
tonia expansiva del sector a la resta de Catalunya sembla que
s'ha d'imputar a l'escàs interès de les caixes a augmentar la seva
posició dominant que tradicionalment han mantingut a la majo
ria de municipis petits i mitjans. De fet, i a diferència del que ha
succeït a Barcelona, a hores d'ara encara s'està lluny d'assolir el
nombre d'oficines de començament dels noranta.
La consolidació de la tendència baixista dels tipus d'interès resta
atractiu a les modalitats més tradicionals d'estalvi, alhora que
afavoreix una major demanda de crèdit.
Pel que fa a l'evolució de les grans magnituds del sistema fi
nancer durant el segon trimestre de 1996, els canvis són escassa
ment rellevants en termes absoluts però significatius per les ten
dències que apunten. Així, el volum de recursos del sector
privat dipositats en el sistema bancari a mitjan d'any modera el
seu ritme de creixement interanual en uns dos punts percentuals
si es compara amb la situació de final del 1995. Per contra, el
volum de crèdit bancari al sector privat, mesurat en saldos vius
a final de període, augmenta la seva taxa de creixement també
en dos punts en els mateixos sis mesos.
Crèdit del sistema bancari als sectors productius. Espanya (Milers de milions de ptes.)
Període Indústria Construcció
Total
Serveis Comerç J
Hoteleria
i restauració
Transp. com. i
serveis logístics
Activitats Altres
immob. serve
31 des. 84 10.384 5.742 1.120 3.059 1.268 120 387
31 des. 85 11.216 6.263 1.108 3.336 1.332 161 433
31 des. 86 6.240 1.149 3.792 1.515 219 482 460 89211.745
31 des. 87 12.974 6.419 1.338 4.574 1.768 289 519 534 1.151
31 des. 88 14.457 6.441 1.706 5.529 2.133 355 604 606 1.387
31 des. 89 16.832 6.975 2.277 6.734 2.581 446 855 841 1.359
31 des. 90 18.745 7.461 2.827 7.515 2.735 506 951 1.174 1.544
31 des. 91 22.236 8.585 3.485 9.163 3.247 663 1.253 1.408 1.952
31 des. 92 23.751 8.933 3.980 9.668 3.395 735 1.255 1.469 2.171
31 des. 93 23.196 8.261 3.852 10.188 3.397 740 1.195 1.495 2.666
31 març 94 23.162 8.011 3.793 10.504 3.289 748 1.148 1.502 2.883
30 juny 94 23.417 7.910 3.733 10.891 3.230 756 1.348 1.795 2.950
30 set. 94 23.278 7.903 3.745 10.745 3.234 725 1.262 1.784 2.926
31 des. 94 23.703 8.021 3.571 11.195 3.268 748 1.409 1.756 3.179
31 març 95 23.706 8.027 3.488 11.261 3.269 770 1.405 1.906 3.058
30 juny 95 24.070 7.949 3.509 11.675 3.364 783 1.444 1.977 3.165
30 set. 95 24.297 8.132 3.595 11.623 3.362 757 1.385 1.988 3.260
31 des. 95 24.862 8.365 3.623 11.919 3.488 788 1.517 2.009 3.224
31 març 96 24.751 8.168 3.611 11.975 3.496 821 1.527 2.072 3.095
30 juny 96 25.267 8207. 3.717 12.326 3.626 832 1.534 2.040 3.292
Variació (%) Total Indústria Construcció Serveis
30 juny 1996/31 març 1996 2,1 0,5 2,9 2,9
30 juny 1996/30 juny 1995 5,0 3,2 5,9 5,6
31 des. 1995/31 des. 1994 4,9 4,3 1,5 6,5
Si hom compara la taxa de creixement trimestral del segon
trimestre d'enguany amb la mateixa taxa d'un any abans es pa
lesa més clarament la intensitat de la correcció de la tendència.
Així, el creixement trimestral dels dipòsits durant el segon tri
mestre del 1995 superior al tres per cent s'ha vist reduït un any
després a un escàs 1,3 per cent. Sumat al del primer trimestre,
inferior a l'u per cent, el creixement del primer semestre ni tan
sols compensa l'augment del nivell de preus de consum. Pel que
fa al crèdit bancari, el repunt de la taxa de creixement sembla
més consolidada tot i que elguany de dos punts del primer se
mestre en relació amb un any enrere es deu bàsicament a la pès
sima evolució de la demanda de crèdit a començament del 1995,
coincidint amb un rebrot a l'alça dels tipus d'interès.
De fet, una de les raons de l'estancament del volum de recur
sos privats col.locats en dipòsits bancaris rau en la pèrdua d'a
tractivitat via rendibilitat que han registrat aquestes modalitats
d'estalvi al llarg del primer semestre d'enguany. De la mateixa
manera que a mesura que la reducció dels tipus d'interès d'actiu
-traslladada en primera instància als préstecs hipotecaris- es
generalitzi a les diferents modalitats de crèdits bancaris incidirà
en un major creixement de la demanda de crèdit per part del
sector privat.
Es palesen els primers indicis de reactivació de la demanda de
crèdit sensegarantia real per part de les unitats familiars.
Pel que fa a la distribució per agents receptors del volum de
crèdit bancari en mans de sector privat a mitjan d'any i la seva
evolució recent, les dades del segon trimestre refermen el ja tra
dicional major dinamisme de les economies familiars i dels em
presaris individuals enfront de la demanda de les empreses. Di
namisme que durant aquest segon trimestre s'ha vist reforçat
per una major demanda de crèdit sense garantia real. Per prime
ravegada en molts trimestres, el creixement del volum de crèdit
sol.licitat per les famílies i adreçat a inversió immobiliària ha es
tat inferior al creixement dels altres components i del total.
Després d'un primer trimestre caracteritzat per una relativa
contracció de la demanda de crèdit bancari per part de les em
preses, la distribució per sectors productius del saldo viu a mit
jan d'any revela una tímida represa durant el segon trimestre.
Suficient però, per mantenir el creixement interanual al nivell
de final del 1995. Ha estat una represa força general a tots els
sectors però amb una intensitat més marcada entre les empreses
industrials i constructores que no pas entre els de serveis. En tot
cas, el creixement interanual a mitjan d'any de la demanda de
crèdit de la construcció i els serveis és superior al de la indús
tria.
33
Contractació de valors i de derivats
Volum efectiu negociat a les borses de comerç
1.1.1 Milers de milions de ptes. Núm. índex (1986 = 10
1984 143,5 411,7 39,4 18,5
1985 118,3 699,1 32,5 31,4
1986 364,1 2.226,5 100,- 100,-
1987 791,1 3.918,0 217,3 176,0
1988 592,8 2.587,2 162,8 116,2
1989 550,6 4.022,7 151,2 180,7
1990 530,1 4.130,6 145,6 185,5
1991 574,3 4.206,0 157,7 188,9
1992 466,7 4.497,7 128,2 202,0
1993 497,9 7.287,1 136,7 327,3
1994 943,5 11.798,2 259,1 529,9
lr. tr. 186,6 3.675,8
2n. tr. 326,1 3.000,3
3r. tr. 266,9 2.587,4
4t. tr. 164,0 2.534,7
1995 1.098,6 10.924,1 301,7 490,6
1r. tr. 168,3 2.575,6
2n. tr. 176,6 2.604,0
3r. tr. 259,1 2.542,2
4t. tr. 494,6 3.202,3
1996
lr. tr. 582,1 5.968,0
2n. tr. 565,1 6.245,0
3r. tr. 540,6 3.225,3
Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadístka d \juntament
de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números.
Variació (%) Barcelona Madrid
3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 108,6 26,9
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 232,6 135,8
1995/1994 16,4 -7,4
Després d'un segon trimestre en el que lanegociació de títols
de deute públic, aprofitant la clara tendència a la baixa de la
rendibilitat del deute espanyol a mitjà i llarg termini, havia estat
la principal responsable dels volums efectius de contractació as
solits a les borses de Madrid i Barcelona -en els primers cinc
mesos d'enguany ja s'havia superat la xifra de negociació de tot
el 1995- la contractació de renda variable assumeix de nou un
cert protagonisme durant el tercer trimestre.
34
Volumefectiu negociat a Borsa de Barcelona
milers de milions de pessetes
600
500
400
300
20))
100
lr. trimestre 2n. trimestre 3r t iestre 41 trimestre
1993 = 1994 1 I9)5 [ffi 1996
L'expansió de la contractació a les borses espanyoles durant
el tercer trimestre, s'ha recolzat tant en la negociació d'accions
com de deute públic.
Alguns dels factors que impel.leixen aquests canvis en el com
portament dels inversors han estat el manteniment, a grans trets
i amb excepcions puntuals, dels beneficis de les principals socie
tats presents en elmercat de valors, i de les expectatives baixis
tes del preu del diner. El retraïment en la negociació de deute
és imputable en bona part a un repunt puntual de la rendibilitat
del deute públic a mitjà i llarg termini durant els mesos de juliol
i agost i al corresponent eixamplament del diferencial amb les
obligacions alemanyes a deu anys.
Pel que fa a la contractació a Borsa de Barcelona durant el
tercer trimestre, i en línia amb el que s'havia registrat durant el
primer semestre, el ritme de creixement ha estat molt superior
al de laBorsa de Madrid.
Contractació al MEFF Renda Fixa
Saldo viu a
final de període
1990
1991
1992
1993
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1996
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
188.744
1.005.781
2.218.693
8.147.342
19.735.329
5.831.642
5.717.868
4.397.843
3.787.976
19.082.635
6.250.015
5.417.183
3.753.102
3.662.335
5.937.754
3.967.199
5.978.623
12.274
33.095
45.637
190.057
489.780
123.717
145.407
128.187
92.469
679.807
158.196
187.758
169.952
163.911
288.008
253.879
276.080
5.752
19.411
37.378
270.245
240.401
431.350
406.507
296.045
240.401
149.191
342.179
107.699
132.505
149.191
188.625
288.097
277.042
*El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes. A partir de juny del 1995,
s'hi introdueixen contractes d'un valor nominal de 100 milions.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'administració del mercat del MEFF.
Variació (/o)
Nombre
d'operacions Saldo viu
3r. tr. 1996/2n. tr. 1996
3r. tr. 1996/3r. tr. 1995
30 set. 1996/30 juny 1996
30 set. 1996/30 set. 1995
50,7
59,3
-
-
-
-
-3,8
109,1
Volum trimestral contractat
milions de contractes
7
La recuperació dels nivells de contractació durant l'estiu, sense
que s'hagi superat el nombre d'operacions de començament
d'any, pot obeir a la volatilitat mostrada pels tipus d'interès
a llarg termini durant laprimera meitat del darrer trimestre.
A mesura que es retalla el diferencial entre els tipus d'interès
a llarg termini de les economies espanyola i alemanya i augmen
ta el nivell de confiança en les possibilitats d'Espanya d'accedir
a la UEM des del primer moment, disminueix substancialment
el grau d'incertesa sobre l'evolució futura tant del preu del diner
com de la fluctuació de la cotització de la pesseta en relació al
marc alemany. Totplegat desincentiva el recurs creixent almer
cat de derivats com a cobertura dels riscos de tipus d'interès i de
tipus de canvi.
35

III. Consum, comerç i preus
,
Evolució del parc de vehicles
Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona)
1984 92.130 n.d. n.d.
1985 114.077 n.d. n.d.
1986 138.468 46.572 91.896
1987 184.284 59.119 125.239
1988 215.631 78.322 137.309
1989 236.902 86.619 150.283
1990 204.151 64.695 139.456
1991 185.902 61.557 124.345
1992 192.843 79.213 113.630
1993 136.146 78.194 57.952
1994 152.956 88.085 64.904
lr. tr. 34.448 18.456 15.992
2n. tr. 40.732 21.850 18.882
3r. tr. 36.949 19.836 17.113
4t. tr. 40.827 27.910 12.917
1995 146.294 72.041 74.253
lr. tr. 37.843 19.906 17.937
2n. tr. 42.289 16.446 22.843
3r. tr. 30.044 10.864 19.180
4t. tr. 36.118 21.825 14.293
1996
lr. tr. 38.188 14.976 23.212
2n. tr. 39.895 14.203 25.692
3r. tr. 36.100 12.591 23.519
* Exclosos ciclomotors.
Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriors
al 1988 provenen del Boletín de Estadística yCoyuntura (COCINB).
Variació Matriculacions Baixes Saldo
3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 20,2 15,9 22,6
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 -2,6 -25,9 19,9
1995/1994 -4,4 -18,2 14,4
Després d'un primer semestre lleument negatiu, el tercer
trimestre es caracteritza per un fort augment de les
matriculacions a nivell provincial i el manteniment de l'expansió
del parc.
Les dades referides a la matriculació de vehicles a la província
de Barcelona durant el tercer trimestre contrasten significativa
ment amb les del primer semestre. Així, el conjunt dels sis pri
mers mesos presenta un nivell de matriculacions inferior al del
mateix període de l'any anterior, mentre que en els tres mesos
d'estiu es dóna un canvi de signe i les matriculacions augmenten
més d'un vint per cent sobre els respectius mesos del 1995.
Tot i que aquestes dades poden portar a un dar optimisme,
cal fer algunes matisacions importants. En primer lloc, en rela
ció amb el període de referència: en el tercer trimestre de 1995,
les matriculacions varen disminuir un 18,7 per cent sobre les del
mateix període de l'any anterior, o sigui que l'increment de més
del vint per cent d'aquest estiu compensa aquella caiguda. De
fet, les poc més de 36.000 matriculacions d'aquest període d'en
guany no arriben a superar les de 1994, en què foren de quasi
37.000.
Matriculació de turismes a Barcelona
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
17.699
18.065
15.182
11.782
14.438
7.748
9.872
10.058
9.853
18.041
20.450
15.955
14.148
14.229
11.141
10.451
11.273
9.306
14.697
15.321
11.615
11.047
10.067
9.156
10.222
7.848
17.406
16.961
11.271
12.602
11.452
9.434
9.552
9.521
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
67.843
70.797
54.023
49.579
50.186
37.479
40.097
38.700
Vehicles matriculats i taxa de variació interanual
(acumulat darrers 12 mesos)
milers de vehicles variació %)
260 20
240- - 10
220-
O
200-
- -10
180 -
160 -
- -20
140-
[1.11 11
-
- -30
120 -40
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996
total acumulat darrers dotzemesos
- taxa de variació interanual (%)
Amb tot és significatiu asenyalar que aleshores començà el
Pla Renove i que actualment ja no hi ha aquests tipus de sub
venció, però sí nombroses i continuades ofertes per part de fa
bricants i concessionaris que poden ser equivalents a aquell es
talvi de 100.000 pessetes per als qui substituien el seu cotxe vell
per un de nou.
La segona matisació es refereix a l'evolució de les baixes, i
aquí també la comparació amb el primer semestre és significati
va. Així com les matriculacions hi van estar relativament modes
tes, les baixes ho foren encara més, per laqual cosa el saldo que
en resulta -en definitiva, l'augment del parc en termes abso
luts- va augmentar molt per sobre del d'anys anteriors. Aques
ta fou la situació del primer semestre. En el tercer, les coorde
nades han girat de 180 graus: les matriculació augmenten -ja
ho hem comentat- però també ho fan les baixes, i a un ritme
inferior, de l'ordre del 15 per cent. Per tant, l'efecte sobre el sal
do continua essent el mateix del primer semestre: un increment
del parc a un ritme similar, però amb la distinció que amb un alt
nivell de matriculacions i un alt nivell de baixes, el parc es renova.
Les causes que apunten a aquest augment de les matricula
cions cal buscar-les en el cost de comprar un nou vehicles: un fi
nançament cada cop més barat per la baixada dels tipus d'inte
rès, el manteniment d'ofertes de vendes que rebaixen
notablement el preu final i un marc laboral en què el nivell d'o
cupació augmenta. En definitiva, unes perspectives de renda que
permeten afrontar amb un esforç assumible la compra d'un nou
vehicle.
39
Consum d'energia i aigua
Consum d'electricitat
Període
Total Estructura d'usos (Gwh)
Num. índex
1985 = 100 Gwh Domèstic
Comercial
i industrial Tracció
1984 97,9 3.470,3 1.155,0 2.180,3 135,0
1985 100,- 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2
1986 102,2 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2
1987 113,6 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3
1988 117,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9
1989 126,3 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4
1990 127,4 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2
1991 135,2 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8
1992 145,5 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0
1993 139,9 4.958,9 1.548,9 3.245,9 163,7
1994 138,9 4.922,7 1.522,9 3.241,0 158,8
lr. tr. 1.267,4 444,8 783,1 39,5
2n. tr. 1.196,2 376,9 781,3 38,0
3r. tr. 1.268,4 351,5 878,2 38,7
4t. tr. 1.190,7 349,7 798,4 42,7
1995 142,0 5.031,2 1.577,8 3.280,9 172,5
lr. tr. 1.288,7 431,9 813,6 42,2
2n. tr. 1.248,6 404,3 799,9 44,2
3r. tr. 1.265,0 358,6 863,2 43,3
4t. tr. 1.222,1 375,4 804,1 42,6
1996
lr. tr. 1.332,4 449,5 841,5 41,4
2n. tr. 1.294,7 430,0 821,8 42,9
3r. tr. 1.274,2 360,0 872,5 41,7
Font: Dadesd'ENHER, FECSA i HECSArecollides i facilitades pel Departament d'Estadísti
ca de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (`)/0)
Consum
total Domèstic
Comercial
i industrial Tracció
3r. tr. 1996/3r. tr. 1995
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995
1995/1994
0,7
3,3
2,2
0,4
4,2
3,6
1,1
3,1
1,2
-3,6
-2,7
8,6
Creixement molt moderat del consum energètic durant el tercer
trimestre, reflex de l'atonia del creixement econòmic
i la bonança climàtica de l'estiu.
El consum energètic durant el tercer trimestre ha mostrat una
clara tendència a l'alleugiment dels creixements interanuals, que
es veu accentuada pel contrast amb un primer semestre força
expansiu, beneficiat pels efectes climàtics. Així, un estiu suau de
temperatures comel que s'ha passat, no propicia augments en el
consum elèctric d'aparells de refrigeració, que es veuria reflectit
en el consum domèstic però també en el d'usos comercials i in
dustrials, especialment en oficines, comerços, hosteleria i grans
equipaments.
40
Consum d'electricitat
Ús comercial-industrialGwh. variació (°/.)
103.600
3.500 -
3.400 -
3.300-
3.200-
3.100-
3.000
-
-5
1 1 1
--5
101 1
1991 1992 1993 1994 1995 1996
M total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (`)/0)
Consum de gas canalitzat
milions de tèrmies variació (%)
152.800
2.700-
2.600 -
2.500 -
2.400-
2.300-
1
- 10
- 5
-
II 11
0
-
102200.
1992 1993 1994 1995 1996
ffi total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (°/0)
Però aquesta desceleració dels ritmes de creixement -no
oblidem que, tanmateix, el consum continua en augment- tam
bé ve condicionada per l'evolució de la pròpia activitat econò
mica. Així, el moderat creixement interanual en els consums
elèctrics i d'aigua per a usos comercials i industrials, s'ha d'im
putar bàsicament a una major activitat del sector terciari -es
pecialment el relacionat amb turisme i les activitats lúdiques
més que no pas a l'activitat industrial.
Així doncs, factor climàtic -hivern fred i plujós contra un es
tiu moderat- i factor econòmic -estancament dels nivells de
producció- provoquen una notable diferència de variacions en
tre principis d'any i aquest tercer trimestre: el consum de gas
passa d'un excepcional 9,5 d'increment interanual al primer se
mestre a un 4,4 per cent a l'estiu. El cas del consum elèctric per
a usos comercials i industrials és també força accentuat: d'un
elevat 3,1 per cent al primer semestre a un 1,1 per cent al tercer
trimestre.
Consum de gas canalitzat
Milions
Perío de tèr •
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1996
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
1.906,3
2.024,4
1.967,8
2.083,6
2.047,2
2.141,9
2.188,9
2.525,4
2,626,0
2.602,5
2.526,1
982,7
668,5
379,1
495,8
2.436,0
870,2
673,5
380,7
511,7
935,4
754,4
397,5
Consum/ha
(tèrmies
94,2
100,-
97,2
102,9
103,1
105,8
108,1
124,7
129,7
128,6
124,8
120,3
1.074,9
1.150,1
1.125,4
1.203,4
1,197,3
1.269,3
1.316,1
1.536,6
1.606,1
1.595,8
1.551,7
1.509,3
Font: Gas Natural S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (%) Gas canalitzat
3r. tr. 1996/3r. tr. 1995 4,4
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 9.5
1995/1994 -3,6
Quant al consum elèctric de tracció, les dades mostren una
certa contradicció: hem de pensar que en aquest tercer trimestre
del 1996 hi ha en funcionament la línia 2 de Metro i l'entrada en
servei del «Metro Vallès» per part dels Ferrocarrils de la Gene
ralitat, i que tots dos serveis no hi eren un any enrere. Amb tot,
el consum -susceptible d'oscillacions temporals- mostra una
tendència a ladisminució. De fet, en tots tres trimestres d'en
guany ha disminuït en termes absoluts en relació amb les res
pectius de l'any passat. Però cal tenir en compte dos factors: un,
de purament estadístic, és que precisament l'any passat es regis
trà un increment excepcional del 8,6 per cent pel conjunt de
l'any. L'altre, és que les inversions en nou material mòbil i la ra
cionalització del servei faciliten un estalvi de consum gens me
nystenible, que tendeix a compensar el que ve generat per una
ampliació del servei i un augment de l'oferta.
Consumd'aigua
Total Estructura d'usos (h 3.
1985 100,- 138,9 47,2 13,178,6
1986 98,7 137,1 80,0 44,6 12,5
1987 99,4 138,1 80,0 45,2 12,8
1988 101,2 140,5 82,0 46,0 12,5
1989 105,1 146,0 83,5 49,6 12,9
1990 100,1 139,0 81,4 46,0 11,6
1991 99,4 138,1 81,7 44,2 12,2
1992 94,9 131,8 79,9 40,8 11,0
1993 89,1 123,7 76,9 35,7 11,1
1994 87,0 120,9 76,2 34,6 10,2
lr. tr. 28,8 19,1 7,5 2,3
2n. tr. 30,6 19,7 8,5 2,4
3r. tr. 31,5 19,1 9,5 2,8
4t. tr. 30,0 18,3 9,0 2,7
1995 85,9 119,3 75,7 33,4 10,2
lr. tr. 29,3 19,4 7,8 2,1
2n. tr. 30,8 19,7 8,4 2,6
3r. tr. 30,2 18,7 8,7 2,8
4t. tr. 29,1 17,9 8,6 2,7
1996
lr. tr. 28,3 19,0 7,4 1,9
2n. tr. 28,7 18,9 7,9 1,9
3r. tr. 30,2 18,8 8,8 2,5
Font: Societat General d'Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pel Departa
ment d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Variació (°/0)
Consum
total Domèstic
Comercial
i industrial Altres
3r. tr. 1996/3r. tr. 1995
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995
1995/1994
-0,0
-5,0
-1,3
0,8
-3,1
-0,5
2,0
-5,8
-3,2
-11,2
-18,3
-0,6
Finalment, el consum d'aigua presenta un estancament aquest
tercer trimestre en contrast amb una clara disminució del pri
mer, sempre en comparació amb els respectius períodes de l'any
passat. Estancament imputable exclusivament als usos públics, ja
que el consum privat, especialment el d'usos comercials i indus
trials, ha augmentat. Un cop més, un estiu poc sec ha facilitat un
estalvi del consum de regs i usos públics.
41
Preus de consum
Índex general de preus de consum (1992 = 100) (Prov Barcelona/Espanya)
-111111~1~.~~ -111111~fillliMIEN~Relael~
1992 B - - - - - - - - - - - 102,2
E 98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101,9 102,2
1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5
E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3
1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9
E 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9
1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8 114,9 114,9 114,9 115,0 115,5 115,8 116,0 116,6
E 113,1 113,6 114,3 114,9 114,9 115,1 115,1 115,4 115,8 116,1 116,4 116,7
1996 B 117,4 117,9 118,3 118,9 119,4 119,3 119,5 119,6 119,9 120,2
E 117,5 117,8 118,2 118,9 119,3 119,2 119,3 119,7 120,0 120,1
Nota: Les dades dels últims tres mesos són provisionals. Font: INE.
Variació (%) set. 96/des. 95 set. 96/set. 95 des. 95/des. 94
Prov. Barcelona 2,9 4,1
Catalunya 2,9 4,3
Espanya 2,8 4,3
- subjacent 2,6 4,8
Prov. Madrid 2,2 3,7
UE 2,0 3,0
La moderació dels preus durant l'estiu reforça les possibilitats
d'assolir i fins i tot rebaixar l'objectiu d'inflació anual
del 3,5 per cent.
L'índex de preus de consum ha augmentat lleugerament du
rant el tercer trimestre d'enguany i permet que la variació inte
ranual se situï al mes d'octubre de nou en un 3,5 per cent pel
conjunt d'Espanya, vuit dècimes menys que dotze mesos abans i
la taxa objectiu de final d'any. Si tenim en compte que la con
juntura actual es caracteritza per una inflació subjacent inferior
a l'índex general, sembla assegurat poder acabar l'any amb una
taxa fins i tot inferior a la prevista oficialment. Els preus a Cata
lunya i a la província de Barcelona han mantingut la mateixa tò
nica de moderació, tot i que encara se situen algunes dècimes
per sobre dels d'Espanya.
42
(%) Acumulat anual prov. Barcelona
5
4
3
2
1
-
1,1
-0,7
1.
1 I
2,1
-115
'
2,6 72.4
2,0iiiiili
3,2
2.9E '
3,5
4,1
0
gn fb mç ab mg jn j1 ag st oc nv ds
1995 1996
De fet, el comportament dels preus a l'estiu, i especialment a
l'octubre, ha estat lleugerament menor que el d'un any abans i
permet anar esgarrapant dècimes i disminuirmes a mes la taxa
interanual. Tanmateix, no tots els components han confluït en la
mateixa direcció. D'entre els que han flexionat cap a una nota
ble moderació, hi figuren els productes alimentaris, gràcies al
comportament dels preus dels productes agrícoles frescos. Con
tràriament, l'evolució dels preus d'altres productes alimentaris
-pensem sobretot en la carn en general- ha estat a l'alça.
El conjunt de preus industrials ha mantingut la seva tendència
a la baixa: d'un 4,4 per cent de variació interanual a final de
l'any passat, s'ha arribat a un 0,8 per cent a l'agost. I més con
cretament, els preus dels béns industrials intermitjos se situa a
l'agost d'enguany amb una taxa negativa del dos per cent. Preci
sament, aquesta pressió a la baixa dels preus industrials ha per
mès compensar l'augment dels hidrocarburs.
3variació interanual
5
11111111111111111111111111111111 1111111111111111111111
1992 1993 1994 1995
acumulat anual 1996
1996
gn fb mç ab mg jn j1 ag st oc nv ds
- Catalunya - Espanya UE Subjacent
En realitat, i llevat d'algunes excepcions puntuals, els dos
grans epígrafs que han registrat una tendència a l'alça durant
l'estiu han estat únicament els que hem mencionat: alguns ali
ments no elaborats i l'energia. Però la contenció de preus és ge
neral pràcticament a la resta del components de l'índex. Així, la
inflació subjacent assoleix en aquest tercer trimestre mínims his
tòrics, amb tot just un 3,2 per cent de variació interanual a l'oc
tubre, un punt i set dècimes per sota de la d'un any enrere.
Evidentment, la baixada del tipus d'interès ha contribuït nota
blement a alleugerir costos financers, i això ha repercutit en l'e
volució dels costos operatius de les empreses, fet que, afegit a
l'evolució dels preus d'algunes matèries primeres, explica la con
tenció de preus del segment de béns intermedis. I per altra ban
da, les negociacions salarials apunten a una moderació de salaris
que també contribuirà a sustentar la contenció de preus. De fet,
sembla que tots els agents socials comencin a ser conscients de
la importància del control de preus dins d'un marc de forta
competitivitat. Un exemple n'és la poca repercussió sobre el ni
vell de preus de l'augment dels impostos especials sobre l'al
cohol i el tabac: gran part de l'augment va quedar absorbit pel
marge dels fabricants.
IPC per components
set. 96/des. 96 set. 96/set. 95 des. 95/des. 94
Catalunya
Alimentació 3,2 4,4 4,4
Vestit 1,0 2,6 2,4
Habitatge 3,1 4,5 4,9
Parament llar 4,0 4,6 3,9
Medicina 4,1 4,3 3,8
Transport 2,9 3,2 4,9
Cultura 1,5 3,9 4,7
Altres 3,8 3,4 4,4
Total 2,9 3,9 4,3
Alimentació 2,9 4,0 4,5
Vestit 1,3 2,7 2,9
Habitatge 2,9 4,1 5,4
Parament llar 3,3 4,1 4,2
Medicina 3,3 3,5 3,9
Transport 2,8 3,1 4,3
Cultura 1,6 2,8 4,3
Altres 3,8 3,7 4,5
Total 2,8 3,6 4,3
índex de preus industrials
variació interanual (%)
15
10
5
0
5 111111111111111111111111111 1111111111111111111111
1992 1993 1994 1995 1996
- General - Consum Equipament Intermedis
Totplegat marca un prou bon camí per assolir els criteris de
convergència a l'UEM, mentre l'evolució de preus dels tres paï
sos de menor inflació no continuï flexionant a la baixa. A partir
d'ara, a banda de mantenir el control sobre els preus interiors,
caldrà estar més atents que mai al que fan els nostres veïns co
munitaris.
43
Escombraries domiciliàries
Escombraries domiciliàries recollides
1984 453.600 100,- 255,8
1985 462.700 102,0 262,9
1986 500.406 110,3 286,2
1987 542.221 119,5 313,2
1988 581.909 128,3 340,3
1989 604.896 133,4 358,5
1990 625.793 138,0 376,0
1991 656.371 144,7 399,4
1992 675.215 148,9 413,0
1993 666.388 146,9 408,6
1994 650.057 143,3 402,6
lr. tr. 167.635
2n. tr. 166.745
3r. tr. 145.135
41. tr. 170.542
1995 622.585 137,3 389,2
lr. tr. 163.835
2n. tr. 157,048
3r. tr. 138.590
4t. tr. 163.112
1996
lr. tr. 162.569
2n. tr. 159.357
3r. tr. 139.388
Font: Dades facilitades per la de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona i elaboració
pròpia a partir de les dades de població.
Variació (°/0) Tones
3r. tr. 199613r. tr. 1995 0,6
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 0,3
1995/1994 -4,2
Un lleuger creixement del volum d'escombraries recollides
per segon trimestre consecutiu fa preveure que es pot trencar
la tendència a la baixa des del 1993 i acabar l'any a un nivell
lleugerament superior al de 1995.
El tercer trimestre d'enguany confirma el canvi de tendència
apuntat al segon trimestre i torna a recollir un increment del vo
lum d'escombraries en relació amb el mateix període de l'any
passat. Així, si esmantenen aquestes taxes positives al quart tri
mestre, o només que el volum recollit fos el mateix d'un any
abans, s'acabaria l'any amb un lleuger creixement sobre el 1995.
44
Recollida selectiva (vidre, paper i envasos) (tones)
1993 n. d. n. d. n. d n. d 13.311
1994 4.060 3.920 3.517 4.104 15.601
1995 4.202 4.069 3.336 5.017 16.625
1996 5.121 5.088 4.529
Nota: Envasos només inclosos a partir de 1995.
Escombraries domiciliàries recollides
milers de tones
690
680 -
670 -
660 -
650 -
640 -
630 -
620 -
610
11 )1 1992
1-1 total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (°/0)
1993 1994 1995 1996
Aquesta dada es pot interpretar com un primer símptoma de
recuperació del consum a la ciutat. No s'ha d'oblidar que aquest
indicador és un reflex no només del consum de les unitats fami
liars barcelonines, sinó també cada cop més- del consum
dels no residents que fan vida a la ciutat, ja sigui perquè hi tre
ballen o hi estudien. Això quant a generació d'escombraries per
part de particulars, a la qual s'hi ha d'afegir la que generen co
merços -tant els petits comerços com els grans centres-, esta
bliments d'hosteleria i tota la gamma d'indústries i tallers ubi
cats en la trama urbana.
Quant a la recollida selectiva, tot i que encara només repre
senti al voltant del tres per cent del total, cal destacar-ne el fort
increment en el seu conjunt, però especialment el del paper du
rant aquest tercer trimestre. La revalorització del preu i l'acord
de les papereres a comprar el paper recollit per part dels ajunta
ments afavoreixen que la seva recollida selectiva sigui cada cop
més estesa. La recollida dels altres materials, el vidre i el plàstic,
manté uns increments constants, el primer amb uns nivells ja
consolidats, i el segon en plena fase de creixement inicial.
IV. Transports, comunicacions i turisme

Port: mercaderies i passatgers
Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona
Període
_
Total Càrrega general Líquids a doll Dolls sòlids
Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada . ' trada
1■Iúní. índex (1977 = 100 nril ..1 , .. ffiiierS ton '
1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.021
1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.493 3.158 2.939
1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.348
1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.840
1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.150
1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.857
1990 98,0 131,6 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.862
1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.525
1992 97,3 135,1 5.330 13.008 4.257 3.343 388 7.140 684 2.222
1993 95,1 129,4 5.216 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.132
1994 127,3 139,3 6.974 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.878
lr. tr. 1.259 3.220 882 749 42 1.944 335 697
2n. tr. 1.883 3.517 1.414 903 86 2.052 383 770
3r. tr. 1.705 3.025 1.243 782 57 1.706 405 714
4t. tr. 2.127 3.645 1.526 1.040 40 2.108 561 697
1995 145,7 154,1 7.982 14.835 5.477 3.990 266 7.961 2.239 2.884
lr. tr. 1.968 3.880 1.306 935 92 2.248 569 697
2n. tr. 1.943 3.693 1.414 1.043 73 1.874 457 776
3r. tr. 2.034 3.431 1.376 1.022 67 1.695 590 714
4t. tr. 2.037 3.831 1.382 990 33 2.144 623 697
1996
lr. tr. 2.053 3.901 1.340 1.004 56 2.225 658 671
2n. tr. 2.151 3.795 1.499 1.106 59 1.974 593 715
3r. tr. 2313 3.155 1.595 1.023 66 1.734 652 398
Nota: Apartir de 1995, lesdades es comptabilitzen segons data de trànsit de lamercaderia i no segonsdocuments. Ni aquesta taula ni la de tràfic de contenidors nomantenen la sèrie homogènia,
però sí que ho fan les variacions. Les dades dels darrers 12 mesos són provisionals.
Font: (de totes les dades d'aquest apartat) Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (°/0)
Sortides Entrades
Total Cabotatge Exportacions Total Cabotatge Importacions
3r. tr. 1996/3r. tr. 1995
Total 13,7 -6,3 22,0 -8,0 -15,2 -7,2
Càrrega General 15,9 -2,1 24,7 0,1 -72,0 13,7
Líquids a doll -2,6 3,8 -5,3 2,3 27,3 -1,0
Dolls sòlids 10,5 -24,1 19,2 -44,2 56,2 -45,9
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995
Total 7,5 1,5 9,8 1,6 11,3 0,3
Càrrega General 4,4 -0,3 6,8 6,7 13,0 5,5
Líquids a doll -30,7 -15,7 -33,4 1,9 13,4 0,2
Dolls sòlids 21,9 17,2 22,6 -5,9 -26,1 -5,3
1995/1994
Total 13,7 -2,7 21,2 10,5 -25,5 17,9
Càrrega General 7,3 2,2 9,8 14,4 -1,2 17,8
Líquids a doll 16,7 -34,5 48,8 2,0 -35,5 11,5
Dolls sòlids 32,8 -17,7 47,4 35,3 -16,1 37,7
La reducció de les importacions de productes agrícoles a doll,
gràcies a les bones collites d'enguany, frena el creixement
del volum total de mercaderia manipulada.
Les dades sobre el tràfic de mercaderia al port de Barcelona
durant el tercer trimestre presenten tendències diferents segons
el tipus de mercaderia de què es tracti.
En primer lloc, cal destacar que no hi ha pràcticament cap va
riació sobre el volum de mercaderia del tercer trimestre del
1995, però que, a banda de la provisionalitat de les dades, això
és degut pràcticament en la seva totalitat per la disminució de
les importacions de llavors i grans a doll.
47
oDistribució del tràfic de mercaderies (3r. tr. 1996)
"V absoluts (tones) %Sortida Entrada Sortida Entrada
otat e1=1 o =1.„,.:_3= tt. á Can t
1. Gas natural 9 0 0 926.077 0,0 - - 32,4
2. Fuel, gasolina i gasoil 2.727 174 223.967 350.568 0,5 0,0 64,8 12,3
3. Gasos energètics del petroli 7.723 0 0 1.853 1,3 - - 0,1
4. Resta productes petrolífers 2.320 2.612 0 65.006 0,4 0,1 - 2,3
5. Olis i greixos 2.083 37.002 786 50.148 0,4 2,1 0,2 1,8
6. Ciment i clínker 66.799 560.463 12.177 77.868 11,6 31,4 3,5 2,7
7. Llavors i grans 28.411 13.547 0 182.358 4,9 0,8 - 6,4
8. Minerals 1.912 19.821 461 48.047 0,3 1,1 0,1 1,7
9. Ferralla 2 294 9.489 5.329 0,0 0,0 2,7 0,2
10. Carbons 42 694 36 28.399 0,0 0,0 0,0 1,0
11. Fosfats i adobs 1.421 1.211 0 7.623 0,2 0,1 - 0,3
12. Potassa 27.244 78.378 0 283 4,7 4,4 - 0,0
13. Productes químics 57.448 229.485 23.774 188.989 10,0 12,9 6,9 6,6
14. Productes siderúrgics 15.971 68.303 0 108.974 2,8 3,8 - 3,8
15. Fustes 2.903 11.227 1.293 24.323 0,5 0,6 0,4 0,9
16. Altres materials de construcció 21.178 109.109 0 44.709 3,7 6,1 - 1,6
17. Fruites, hortalisses i Ilegums 7.879 8.514 4.299 27.297 1,4 0,5 1,2 1,0
18. Vins, begudes, alcohols i derivats 49.608 37.141 3.080 28.522 8,6 2,1 0,9 1,0
19. Sal 350 8.474 6.262 148 0,1 0,5 1,8 0,0
20. Conserves i peix congelat 7.435 9.230 0 26.913 1,3 0,5 - 0,9
21. Tabac, cafè i cacau 3.927 16.286 0 61.465 0,7 0,9 - 2,2
22. Altres productes alimentaris 71.230 37.402 855 57.678 12,4 2,1 0,2 2,0
23. Paper i pasta 1.922 85.138 1.907 36.978 0,3 4,8 0,6 1,3
24. Maquinària i recanvis 26.702 56.729 0 52.465 4,7 3,2 1,8
25. Automòbils i peces 10.144 86.768 0 56.715 1,8 4,9 2,0
26. Altres productes meta1lúrgics 1.423 6.521 157 3.614 0,2 0,4 0,0 0,1
27. Resta mercaderies 155.061 298.510 56.164 385.628 27,0 16,7 16,3 13,5
28. Tares 341 1.091 666 6.306 0,1 0,1 0,2 0,2
Total 574.215 1.784.124 345.373 2.854.283 100,- 100,- 100,- 100,-
En efecte, recordem que l'any passat la sequera i l'estiu calu
rós a les principals zones cerealeres d'Espanya van causar unes
collites molt minses i que s'hagué de recórrer a importacions vo
luminoses de blat de moro, soja i d'altres cereals per satisfer les
necessitats interiors. Enguany,el clima de l'estiu ha permès no
només superar les males collites de l'any anterior -cosa espera
da-, sinó que han estat unes de les millors dels últims anys.
Davant d'aquest fet, no ens ha d'extranyar que les importa
cions de dolls sòlids (que, evidentment, inclouen altres partides
que no sigui sota l'epígraf de Llavors i grans, però que compara
tivament són de menor rellevància) disminueixin un 46 per cent
en relació amb el tercer trimestre de l'any passat. Pel seu volum
-quasi 380.000 tones, un set per cent del volum total del tercer
trimestre, contra les 700.000 d'un any abans-, afecten clara
ment l'evolució del total de mercaderia. En d'altres paraules,
que el total de tràfic portuari no augmenti no s'ha d'interpretar
com si l'activitat econòmica s'hagués estancat sinó com una tor
nada a la normalitat després de les elevades importacions agrí
coles de l'any passat.
48
Del conjunt de grans epígrafs i tipus de tràfic, únicament el de
cabotatge també presenta una variació negativa, i principalment
en les entrades de Càrrega general. L'ús d'altres mitjans de
transport interior -camions i ferrocarril- guanya terreny al
tràfic marítim de cabotatge, gràcies a les inversions que s'han fet
en alguns camps, a banda de possibles canvis en els ports de
destinació de les importacions.
Per la seva banda, el conjunt dels líquids a doll i de la càrrega
general presenten un volum de trànsit superior al d'ara fa un
any. En el primer cas, les importacions d'hidrocarburs continuen
a l'alça, en la línia que marca el propi creixement econòmic i
l'ampliació de la xarxa de gas canalitzat. En el cas de la càrrega
general, es registra un augment global del 9,2 per cent, molt en
la línia del conjunt de l'any passat i superior als increments in
teranuals del primer semestre. En aquest sentit, és especialment
rellevant l'augment de la càrrega contenidoritzada, en què el
nombre de contenidors al tercer trimestre augmenta d'un 11,9
per cent sobre el mateix període del 1995, contra un increment
del 2,9 per cent que s'havia registrat al primer semestre. Així,
s'assoleix un total de més de 725.000 contenidors en els darrers
dotze mesos i que representa un nou rècord absolut.
Tràfic de contenidors
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1996
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
352.799
340.870
385.318
409.542
439.969
447.920
488.917
552.309
501.146
605.356
695.058
168.002
179.467
171.771
175.818
168.538
188.962
192.206
189,2
182,8
206,6
219,6
235,9
240,2
262,2
296,2
268,8
324,6
372,7
Variació (°/0) Teus
3r. tr. 199613r. tr.1995 11,9
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 2,9
1995/1994 14,0
Contràriament al que mencionàvem sobre la reducció de les
importacions de productes agrícoles a doll, les exportacions de
ciment, l'altre gran epígaf dels dolls sòlids continua a l'alça. Tot
i que només disposem de dades provisionals, estem parlant d'un
volum de 560.000 tones només en els tres mesos d'estiu i d'un
acumulat de l'any de més d'un milió i mig de tones. Per fer-nos
una idea encara més clara d'aquesta magnitud, aquest volum as
solit en nou mesos és molt similar al de tot el 1995.
Però a banda de les exportacions de ciment, el cert és que el
sector exportador continua essent un dels més dinàmics del trà
fic portuari, i això es palesa en el tràfic de la càrrega general. En
efecte, en el tercer trimestre i en relació amb el mateix període
de l'any passat, el conjunt de la càrrega general augmenta d'un
9,2 per cent, però les exportacions d'un 24,7 per cent. En aquest
cas, el dinamisme del conjunt del sector exterior -les importa
cions també augmenten per sobre de la mitjana- compensa la
caiguda del tràfic de cabotatge de la càrrega general.
Un trànsit de passatgers amb un alt potencial de creixement
i que repercuteix positivament en l'economia i la imatge
de la ciutat.
A partir d'aquest número de Barcelona.Economia presentem,
en l'apartat dedicat al port de Barcelona, una nova taula amb el
trànsit de passatgers, tant de línies regulars de cabotatge (els
vaixells amb les illes) o exteriors (la línia de Gènova) com de
creuers (el que es coneix com passatgers en trànsit). D'aquesta
manera, donem una informació més completa de tot el que re
presenta el moviment marítim per a una ciutat com Barcelona.
Trànsit de passatgers
1987 736.212 21.392 57.842 815.446
1988 727.031 12.804 72.606 812.441
1989 667.045 32.971 72.639 772.655
1990 617.395 48.110 69.251 734.756
1991 595.298 32.869 82.555 710.722
1992 556.197 46.502 59.230 661.929
1993 425.025 50.619 96.297 571.941
1994 490.843 63.321 108.934 663.098
lr. tr. 70.619 2.293 3.991 76.903
2n. tr. 127.183 12.836 35.151 175.170
3r. tr. 223.708 29.445 47.834 300.987
4t. tr. 69.333 18.747 21.958 110.038
1995 455.816 63.323 154.968 674.107
1r. tr. 62.988 1.114 10.629 74.731
2n. tr. 134.499 21.690 48.811 205.000
3r. tr. 195.715 23.765 65.730 285.210
4t. tr. 62.614 16.754 29.798 109.166
1996
1r. tr. 62.330 916 12.606 75.852
2n. tr. 150.885 22.997 51.618 225.500
lr. sem. 1996/
Variació (°/0) lr. sem. 1995 1996/1995
Cabotatge 8,0 -7,1
Exterior 4,9 0,0
Trànsit 8,0 42,3
És evident que els diversos tipus de trànsit de passatgers te
nen repercussions diverses en l'economia de la ciutat. En primer
lloc, el trànsit amb origen o destinació a les tres grans illes de
les Balears es concentren principalment en períodes de vacan
ces, i, majoritàriament, el seu trànsit és generat a Barcelona.
Amb el ferry de Gènova, es tendeix més a l'equilibri entre ori
gen i destinació: tant es tracta de catalans que viatgen a Itàlia
com d'italians que ens vénen a visitar. Tambéla motivació turís
tica és el principal motiu d'aquest trànsit de viatgers. En tots
dos casos de línies regulars, doncs, es dóna una forta estacionali
tat: puntes altes en períodes de vacances -principalment l'estiu,
però també per Nadal, Setmana Santa i algun pont- i puntes
baixes a l'hivern.
Finalment, el que es coneix pròpiament dit com a «trànsit» es
refereix a aquells passatgers de vaixells de creuers que tenen
Barcelona com a escala en la seva travessia, i s'estan un o diver
sos dies ancorats al port. En aquest cas, la repercussió econòmi
ca és major, ja que es tracta de passatgers estrangers que aprofi
ten l'escala per visitar la ciutat i poder realitzar-hi compres. És
evident que el nombre d'aquest tipus de passatgers ha augmen
tat sensiblement amb la projecció internacional de Barcelona i
l'interès per part de nombroses companyies de fer escala a la
ciutat en les seves ofertes periòdiques de creuers. El potencial
de creixement és, a més, molt elevat, i les dades són prou clares:
del 1990 ençà -llevat de l'excepció del 1992, en què la celebra
ció dels Jocs impossibilità l'amarratge de vaixells durant un bon
temps- no ha deixat d'augmentar, fins i tot durant els anys de
crisi.
49
Aeroport: passatgers i mercaderies
Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies a l'aeroport de Barcelona
Perío
Avions Passi Mercaderies (tones)
ell1~111 mt . • Interior , “
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557
1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372
1992 136.082 68.054 68.028 10.037 6.123 3.913 72.421 34.158 39.263
1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841
1994 142.792 73.863 68.929 10.297 6.094 4.202 58.883 27.832 31.051
1995 152.842 80.249 72.593 11.314 6.751 4.563 68.286 31.047 37.238
lr. tr. 35.583 18.766 16.817 2.403 1.509 895 15.034 7.099 7.936
2n. tr. 39.309 20.765 18.544 3.029 1.819 1.209 16.678 7.816 8.862
3r. tr. 40.191 20.868 19.323 3.174 1.792 1.381 16.423 7.849 8.573
4t. tr. 37.759 19.850 17.909 2.708 1.631 1.077 20.170 8.283 11.887
1996
lr. tr. 38.927 20.945 17.982 2.711 1.678 1.033 18.558 7.636 10.922
2n. tr. 44.325 22.832 21.493 3.356 1.960 1.395 19.070 8.211 10.859
3r. tr. 47.206 23.504 23.702 3.700 2.013 1.687 18.651 7.709 10.943
Font: Aeroport de Barcelona.
Variació (%) Avions Passatgers Mercaderies
3r. tr. 1996/3r. tr. 1995
Total 17,5 16,6 13,7
Interior 12,6 12,3 -1,8
Internacional 22,7 22,1 27,9
BCN-MDD - 10,6 -
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995
Total 11,2 11,7 18,7
Interior 10,7 9,3 6,2
Internacional 11,6 15,4 29,7
BCN-MDD - 11,3 -
1995/1994
Total 7,0 9,9 16,0
Interior 8,6 10,8 11,6
Internacional 5,3 8,6 19,9
BCN-MDD 7,4 -
Un tercer trimestre excel.lent -gràcies a una bona temporada
turística-permet superar per primera vegada i àmpliament els
12 milions de passatgers en els últims dotze mesos i fins i tot
preveure que s'acabarà l'any per sobre dels 12,5 milions.
Les dades del tercer trimestre quant a trànsit de passatgers
per l'aeroport posen de relleu el bon moment que viu la ciutat, i
especialment en termes de visitants per turisme. En efecte, tant
entrades com sortides internacionals recullen uns increments
respecte a anys anteriors molt elevats -superiors al 22 per
cent- i baten tots els rècords absoluts, fins i tot per sobre de les
previsions: en aquests mesos, estem parlant, en total, d'un pro
mig diari superior als 40.000 viatgers i de més de 500 avions per
dia -un promig teòric d'un cada tres minuts les 24 hores-, que
permoments obliga a funcionar al límit de la capacitat tècnica i
operativa.
50
milers de viatgers
13
12 -
11 -
10 -
Totalpassatgers
variació (°/0)
20
- 15
- 10
- -5
1991 1992 1993
1-1 total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (°/0)
1994 1995 1996
-10
Tradicionalment, els mesos d'estiu presenten un tipus de visi
tant que es desplaça en avió força diferent del de la resta d'any.
Als mesos de vacances són turistes, en general en grups fami
liars, mentre que la resta de l'any acostumen a ser persones que
viatgen soles i per motius de negocis o de congressos i fires. Per
altra banda, hem de remarcar que aquestes dades de trànsit aeri
de passatgers també recullen el creixent moviment turístic efec
tuat per catalans cap a d'altres destinacions espanyoles o inter
nacionals.
Trànsit de passatgers
milers interior milers internacional
2500 2500
2000 2000 -
1500 - 1500 -
1000 - 1000 -
500 - 500 -
lr trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4f trimestre lr trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre
1-1 1992 ele 1993 = 1994 = 1995 Ile 1996
Usuaris de la línia BCN-MDD (milers)
Anys lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. Total
1988 356,9 382,0 300,4 405,5 1.444,7
1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1.660,4
1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.878,5
1991 421,9562,3493,9 377,0 561,6 1.853,91992 556,9 466,8 537,9 2.123,9
1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8
1994 582,5 650,4 516,1 619,5 2.368,6
1995 636,4 684,4 548,2 675,9 2.544,9
1996 720,0 750,0 606,2
Font: Aeropor de Barcelona.
Nota: A partir del 1993, les dades recullen el nombre de passatgers de la línia
Barcelona-Madrid de totes les companyies ivols, inclosos els regulars.
Contràriament al que hom podria pensar, fins i tot en els me
sos d'estiu els vols xàrter representen molt poc en comparació
amb els regulars: tot just un 8,6 per cent dels passatgers contra
el 91,4 de regulars. Dins el marc de liberalització de l'espai aeri,
Barcelona ha estat una de les ciutats que ha vist ampliada la se
va oferta de destinacions, tant amb la creació de noves línies
com amb una ampliació del nombre de vols diaris o setmanals.
Dins d'aquest marc, no hem d'oblidar l'eixamplament de l'ofer
ta de vols interiors -ja no només amb Madrid, sinó amb moltes
altres ciutats- que fan molt competitiu l'avió en comparació
amb d'altres mitjans de transport.
De fet, en aquest tercer trimestre, el trànsit interior de passat
gers també presenta un bon increment, amb un 12,3 per cent so
bre el mateix període de l'any passat, i que és un dels més ele
vats dels últims anys. Fins i tot en la línia Barcelona-Madrid,
que presenta una punta a la baixa durant l'estiu per la disminu
ció dels viatges per negocis, es manté en un creixement superior
al deu per cent.
Quant al tràfic de mercaderies, les dades del tercer trimestre
presenten un creixement en comparació amb el mateix trimestre
de l'any anterior, però amb forts matisos. De fet, és el tràfic in
ternacional el que manté la tònica expansiva dels dos últims
anys, amb increments interanuals de gairebé el 30 per cent en el
que va d'any,mentre que el tràfic interior accentua la descelera
ció del creixement iniciada a principi d'any i registra puntual
ment aquest trimestre una variació lleugerament negativa, que
cal explicar per diversos factors. Uns, serien de caràcter més ge
neral, com ara la mateixa desceleració dels ritmes de creixement
de l'activitat econòmica i l'encariment dels transports per l'aug
mentdel preu dels carburants. D'altres, estan lligat a la forta
competència d'altres mitjans de transports -en especial el fer
rocarril- dins de la xarxa de comuniacions espanyola. Amb tot,
és evident el potencial de creixement que té el tràfic aeri de
mercaderies un cop s'acabin la nova terminal de càrrega i les in
fraestructures complementàries. De fet, com succeeix al port,
aquesta aposta pel futur ja es palesa amb l'establiment per part
d'operadors internacionals de noves línies regulars de transport.
51
Transport públic urbà i de rodalia
Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers)
Període
111.111k FGC
ill~ 11~11 CiS Suburbà ,
1989 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 7.904 16.054 23.957 n.d.
1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d.
1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199
1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.127 17.354 26.481 99.043
1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597
1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.196
lr. tr. 5.020 6.064 977 5.907 17.968 2.106 4.106 6.212 24.180
2n. tr. 5.435 6.417 980 6.500 19.332 2.159 3.911 6.070 25.402
3r. tr. 5.941 6.437 860 4.667 17.905 1.739 3.347 5.086 22.991
4t. tr. 5.598 6.930 1.147 6.134 19.809 2.231 5.583 7.814 27.623
1995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.215
1r. tr. 5.311 6.983 1.026 6.159 19.479 2.210 4.241 6.450 25.929
2n. tr. 6.283 7.006 1.118 6.087 20.494 2.180 3.681 5.861 26.355
3r. tr. 6.409 5.991 956 5.651 19.007 1.805 3.313 5.117 24.124
4t. tr. 6.107 6.745 1.061 6.972 20.885 2.224 5.698 7.921 28.806
1996
lr. tr. 5.893 6.560 1.001 6.809 20.263 2.281 4.339 6.620 26.883
2n. tr. 6.328 6.664 1.087 6.991 21.070 2.221 3.912 6.133 27.203
3r. tr. 5.983 5.917 979 6.127 19.006 1.829 3.585 5.415 24.421
RENFE. Cl: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet. C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet. C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet. C4: Manresa-Terrassa-Barcelona
Vilafranca-Sant Vicenç. FGC. Línia Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa. Línia Catalunya i Sarrià, servei suburbà: Barcelona-Terrassa/Sabadell.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE ipels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Variació (°/0)
3r. tr. 1996/
3r. tr. 1995
lr. sem. 1996/
lr. sem. 1995 1995/1994
RENFE -0,0 3,4 6,5
Cl -6,6 5,4 9,6
C2 -1,2 -5,5 3,4
C3 2,4 -2,6 5,0
C4 8,4 12,7 7,2
FGC 5,8 3,6 0,7
Catalans 1,4 2,6 2,2
CiS suburbà 8,2 4,2 -0,1
Tot i la desceleració de les taxes de creixement del nombre de
viatgers, el transport públic continua incrementant el nombre
total de passatgers.
El nombre de viatgers que han utilitzat el transport públic ur
bà durant el tercer trimestre d'enguany és superior al d'un any
enrere i manté un creixement pràcticament ininterromput des
de principis del 1995. A banda del propi creixement econòmic
que comporta una major mobilitat, tant per motius laborals com
de lleure o de consum, el cert és que també hi ha hagut altres
factors no estrictament econòmics que han fomentat aquet crei
xement. Principalment, la racionalització d'algunes línies d'auto
bús, la posada en servei de la Línia 2 de metro i lamillora de la
freqüència de pas dels trens dels Ferrocarrils de la Generalitat
en el seu recorregut urbà.
52
milions de viatgers
115
110-
105-
100
Total ferrocarril de rodalia
95-
90
variacio (°/0)
6
- 5
- 4
- 3
- 2
- 1
-0
- -1
- -2
- -3
-4
1993 1994 1995 1996
total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (%)
Tanmateix, un cop l'activitat econòmica modera el seu creixe
ment, és d'esperar que les variacions en el transport públic es
mantinguin en signe positiu, però més suau que en sortir de la
crisi. I això és el que les dades del tercer trimestre confirmen:
un creixement global de l'1,6 per cent en aquests mesos d'estiu
sobre el mateixos de l'any passat contra uns respectius 2,5 del
primer semestre o un 3,3 de l'any passat.
Transport públic urbà (milers de viatgers)*
Període Metro
Xarxa
Autobusos
FGC
CiS urbà otal
1984 236.828 223.400 17.204 477.432
1985 240.801 212.600 17.247 470.648
1986 245.605 193.000 17.707 456.312
1987 247.841 186.600 18.011 452.452
1988 253.452 185.900 18.159 457.511
1989 253.442 175.000 19.101 447.544
1990 268.522 174.295 19.836 462.653
1991 269.581 173.691 19.844 463.116
1992 260.719 174.234 19.907 454.860
1993 247.804 169.334 18.219 435.357
1994 237.395 172.877 17.312 427.584
lr. tr. 62.544 42.753 4.787 110.084
2n. tr. 59.613 45.607 4.618 109.838
3r. tr. 48.039 34.665 3.056 85.760
4t. tr. 67.199 49.852 4.851 121.902
1995 247.185 177.213 17.251 441.649
lr. tr. 66.587 44.784 4.862 116.233
2n. tr. 63.300 47.034 4.506 114.840
3r. tr. 50.102 36.368 3.106 89.576
4t. tr. 67.196 49.027 4.778 121.001
1996
lr. tr. 67.963 47.408 5.116 120.487
2n. tr. 64.744 46.906 4.608 116.258
ii. 3r. tr. 51.122 36.714 3.193 91.029
* Només es comp abilitzen els passa gers que paguen algun tipus de tarifa.
Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de laGeneralitat de Catalunya. Les dades
anteriors al 1990 han estat recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona.
3r. tr. 1996/ lr.sem. 1996/ 1995/
Variació (%) 3r. tr. 1995 lr. sem. 1995 1994
Metro 2,0 2,2 4,1
Autobús 1,0 2,7 2,5
FGC 2,8 3,8 -0,3
El que es recull de les dades del transport urbà en aquest ter
cer trimestre és força extrapolable al cas de Renfe, però no als
Ferrocarrils de la Generalitat. I és que totes dues companyies
presenten unes diferències força notables i d'origen distint. El
cas de Renfe illustra la tendència general a ladesceleració de
l'augment del nombre de viatgers, més encara si partim d'un in
crement sostingut del 6,5 per cent al llarg de tot 1995.
311
milions de viatgers
460
455 -
450-
445 -
440-
435 -
430-
425 -
420
Total transport públic urbà
variació (%)
4
-3
-2
-1
0
--1
--2
- -3
- -4
-5
1993 1994 1995 1996
total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (%)
Tanmateix,el comportament varia sensiblement segons les lí
nies. Així, la C4 i la C3 (que cobreixen les comarques interiors
de la regió metropolitana, tant pel cantó del Bages i del Vallès
-la nova estació de laUAB- com de l'Alt Penedès) són les
que presenten increments, mentre que laCl i la C2 (la costa del
Garraf, delMaresme i la línia delVallès Oriental-La Selva) pre
senten, per a aquest tercer trimetre, una disminució del nombre
de passatgers. El menor cost per accedir a Barcelona en vehicle
privat -el peatge tou de l'A-19 i el ple funcionament de l'auto
via de la N-152- és un dels factors que hipot haver contribuït.
I contràriament, la saturació a segons quines hores de l'A-18 pot
contribuir a optar pel transport ferroviari en lloc del vehicle pri
vat. Son fenòmens pels que, en tot cas, cal esperar l'evolució
dels pròxims mesos per acabar de confirmar.
Els Ferrocarrils de la Generalitat, en canvi, presenten uns in
crements força elevats, en especial en la linia suburbana de Ca
talunya i Sarrià. La principal explicació, cal buscar-la en la rees
tructuració de la línia i la creació del «Metro Vallès», a partir de
Sant Joan, que implica una gran freqüència de pas i una retalla
da en la durada d'alguns trajectes. L'increment del 8,2 per cent
del nombre de passatgers al tercer trimestre en comparació amb
la caiguda de per cent d'un any abans ho inustra clarament.
I aquest increment prové de captar nous viatgers que es despla
çaven amb vehicles privatmés que no d'aquells que utilitzaven
altresmitjans de transport públic.
53
Activitat turística
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona
1990 3.795.522 1.732.902 2,2
1991 4.089.510 1.727.610 2,4
1992 4.333.420 1.874.734 2,3
1993 4.256.524 2.455.249 1,7
1994 4.704.681 2.663.887 1,8
1995 5.674.580 3.089.974 1,8
gn.-fb. 669.962 388.539 1,7
mç.-ab. 1.042.781 534.675 2,0
mg.-jn. 924.567 496.223 1,9
j1.-ag. 1.014.537 547.825 1,9
st.-oc. 1.095.304 580.324 1,9
nv.-ds. 927.429 542.388 1,7
1996
gn-fb 754.806 408.775 1,8
mç-ab 1.130.840 557.520 2,0
mg-jn 1.103.759 536.192 2,1
jl-ag 1.173.453 529.533 2,2
st-oc 1.245.275 548.739 2,3
* Dades expressades en nits.
Font:Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'enquesta
d'activitat turística de Turisme de Barcelona.
Pernoctacions i visitants als hotels de Barcelona
milions
6
0
1991 1992 1993 1994 1995 gn-oc 96
ffil pemoctacions visitants
L'intens ritme d'activitat que es viu al sector hoteler
de Barcelona torna a manifestar-se amb les pernoctacions
generades pels visitants durant el bimestre setembre-octubre,
que suposen un nou màxim històric.
Malgrat que no és cap novetat destacar el bon moment que
viuen els serveis d'acollida i recepció dels visitants de la ciutat
en els darrers anys, és important insistir en que el ritme de crei
xement de les pernoctacions generades es manté estable i elevat,
a l'entorn de 14 per cent d'ençà començament d'any. Paral•lela
ment a això, el nombre de visitants experimenta un esmorteï
ment del ritme de creixement, i, en termes interanuals des del
gener, el creixement detectat és de 11,3 per cent. En resum,
ha vingut més o menys el mateix nombre de visitants, però han
restat més nits a la ciutat.
54
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona
Nivell d'ocupació (°/0)
En places En habitacions
Nombre de
pernoctacions
Nombre de
visitants
H5*
H 4*
H 3*
H 2*
H 1*
77,0
71,3
71,7
65,5
64,8
89,4
82,8
82,4
75,2
68,6
140.364
581.175
374.585
92.440
56.711
66.755
285.518
143.189
32.928
20.349
Total 70,4 81,9 1.245.275 548.739
Distribució de les pernoctacions per categories hoteleres
gener-octubre 1996
30,7%
8,3%
4,7%
9,2%
47,1%
E 1 estrella El 2 estrelles [ffi 3 estrelles • 4 estrelles • 5 estrelles
En els primers cinc bimestres de l'any han arribat a la ciutat
uns 2,6 milions de visitants que han generat uns 5,4 milions de
pernoctacions. Per copsar lamagnitud d'aquest volum de per
noctacions, només cal recordar que supera en un 15 per cent el
nombre de pemoctacions registrades durant tot l'any 1994. To
tes les anàlisis que hem fet bimestre a bimestre en comparació
amb els equivalents d'anys anteriors en aquestes pàgines durant
l'any 1996 hem destacat un mateix fet: l'assoliment d'un volum
de pemoctacions que ha suposat un màxim històric. En aquest
darrer bimestre, el milió i quart de pernoctacions registrades re
fermen aquesta tendència, i representen un nou màxim històric.
En unes altres paraules, mai a la història els hotels han estat tan
plens a Barcelona com durant els mesos de setembre i octubre
del 1996.
I, especialment, han estat els hotels de categoria elevada els
que han registrat uns nivells d'ocupació mitjana més elevats: en
concret, en els de cinc estrelles s'ha registrat un 89,4 per cent
d'ocupació en termes d'habitacions i un 77,0 per cent en termes
de places. A diferència del bimestre anterior, eminentment tu
rístic, la superior presència de visitants per motius professionals
ha tornat a situar els hotels d'alta categoria com els que assolei
xen els nivells d'ocupació superior. Tot i això, la resta d'hotels
també s'ha beneficiat d'aquest augment de l'ocupació: la mitjana
supera en més de sis punt la ràtio assolida en el mateix bimestre
de l'any anterior.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants
Sexe (°/0)
fb'96 -jn'96 jl-ag'96
Homes 69,2 68,0 63,1 57,2 63,5 65,9 63,4
Dones 30,8 32,0 36,9 42,8 36,5 34,1 36,6
Total 100,- 100.- 100,- 100,- 100,- 100.- 100,-
Edat (°/0)
14-17 - 0,9 0,2 0,3 0,8
18-24 7,6 7,7 9,2 13,3 8,6 4,3 5,3
25-34 24,2 25,0 25,3 26,1 27,5 23,9 22,0
35-49 49,9 44,7 48,5 44,1 49,6 44,7 51,4
50-64 17,6 21,3 16,6 15,4 14,3 27,0 20,4
65 i més 0,7 0,4 0,2 0,7 0,1 0,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Nacionalitat (%)
Espanyola 39,6 40,9 35,1 30,4 30,6 37,8 37,4
Madrid 10,3 8,9 8,2 6,3 6,6 13,8 10,1
País Basc 1,6 4,0 2,4 2,4 1,4 2,5 2,9
Andalusia 5,0 4,3 3,1 4,9 3,6 3,7 4,3
País Valencià 7,7 4,5 2,5 5,7 4,1 4,7 4,0
Altres 15,0 19,2 18,9 11,1 14,9 13,1 16,1
Estrangera 60,4 59,1 64,9 69,6 69,4 62,2 62,6
Francesa 7,1 8,3 10,2 11,0 7,7 10,3 7,3
Britànica 8,0 7,3 9,3 10,1 9,9 7,0 7,0
Italiana 4,0 5,2 3,6 6,6 6,5 7,2 4,8
Alemanya 6,0 5,4 5,5 3,8 7,7 7,6 6,1
Nord-americana 10,4 8,3 10,1 9,9 9,8 8,7 9,0
Japonesa 3,1 1,3 3,2 0,9 3,0 2,5 1,9
Altres 21,8 23,3 23,0 27,3 24,8 18,9 26,5
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Professió de l'enquestat (°/0)
Professional liberal 23,3 28,8 27,6 30,5 32,2 22,7 23,3
Alt directiu 13,3 13,5 14,2 11,0 11,3 14,8 14,7
Quadres intermedis 12,4 11,8 10,9 7,6 10,5 6,4 8,0
Empleat 5,9 7,4 5,0 5,9 7,0 5,4 6,2
Tècnic superior 17,4 17,4 12,2 16,1 13,6 24,0 18,2
Estudiant 6,8 6,4 6,6 11,1 7,5 4,5 5,2
Mestressa de casa 12,5 8,9 15,5 12,3 12,9 13,2 17,1
Altres 8,4 5,8 8,0 5,5 5,0 9,0 7,3
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
La distribució de les pernoctacions i dels visitants per catego
ria hotelera revela una estructura molt semblant a l'habitual:
pràcticament quatre de cada cinc visitants s'han allotjat en ho
tels de tres i quatre estrelles durant els mesos de setembre i oc
tubre. De la resta, una mica més de la meitat ha optat per un
hotel de cinc estrelles, mentre que el deu per cent restant ha
triat un hotel de una o dues estrelles. Com se sap, l'estructura
de l'oferta condiciona notablement les possibilitats d'elecció de
la demanda: com si fos un mirall, la demanda s'adapta a l'oferta
existent, ja que de les places hoteleres de Barcelona, un 76,5 per
cent correspon a hotels de tres i quatre estrelles.
La preferència dels visitants per hotels d'aquestes dues cate
gories es veu refermada pel fet que la major part dels hotels
nous o renovats en els darrers anys pertanyen als segments de
més categoria. Recentment, i arran de l'intens ritme de creixe
ment de l'activitat turística, s'observa una renovació dels hotels
de menys categoria, especialment a la part antiga de la ciutat.
De manera creixent, els visitants tendeixen a allargar l'estada
mitjana a la ciutat, completant el desenvolupament d'activitats
professionals amb visites turístiques de caire cultural o de lleure.
Dintre del context expansiu que viu el sector de serveis i aco
llida dels visitants hi ha un altre element que cal destacar i que
hem esmentat anteriorment de passada: l'augment de l'estada
mitjana dels visitants. En comparació amb elmateix bimestre de
l'any anterior, l'estada mitjana ha passat d'1,9 a 2,3 nits, valor
que no s'havia assolit des del 1992. Això és especialment impor
tant perquè s'ha produït en un bimestre en què la presència re
lativa de turistes, el grup de visitants que habitualment gaudeix
d'estades mitjanes més llargues, ésmenor que en altres èpoques
de l'any.
55
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Motiu de la visita (%)
Comercial/Negocis/Professionals 50,4 39,2 40,9 29,6 47,6
Turisme 24,7 23,8 36,7 55,4 30,6
Fires 4,6 12,1 2,7 8,1
Congressos 7,3 9,1 5,4 5,2 4,4
Etapa viatge 4,1 3,1 3,5 3,8 2,0
Motius familiars i acompanyants 3,4 3,0 6,0 3,4 0,9
Altres 5,5 9,7 4,8 2,6 6,4
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Raons d'elecció de Barcelona* (1)/0)
Coneixement previ 15,7 17,3 18,3 16,1 7,6
Per recomanació 19,2 15,0 14,4 20,1 16,0
Motius familiars i acompanyants 12,2 12,7 18,2 12,4 10,8
Etapa viatge 16,6 7,9 22,5 23,3 32,2
Informació (fulletó...) 10,9 17,3 9,7 8,9 8,5
Recomanació agència viatges 3,1 2,5 1,5 1,4 4,2
Altres 22,3 27,3 15,4 17,8 20,7
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Repetitivitat de la visita (°/0)
No cap vegada 26,5 26,7 26,3 46,4 29,7
Una vegada o més 73,5 73,3 73,7 53,6 70,3
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Mitjà de transport utilitzat (1)/0)
Avió 70,8 68,4 72,7 57,1 69,9
Vehicle propi 17,0 18,4 15,3 28,8 18,0
Autocar/Autobús 3,6 9,8 4,5 5,6 8,7
Tren 8,3 2,3 4,6 7,2 3,3
Altres 0,3 1,1 2,9 1,3 0,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
* Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme id'etapa de viatge.
I W1~
47,4
25,3
5,1
5,4
6,0
3,9
6,9
100,-
16,8
14,2
23,0
18,7
4,9
2,4
19,9
100,-
28,5
71,5
100,-
65,3
21,9
6,8
5,4
0,6
100,-
42,1
28,0
7,2
6,6
7,3
5,6
3,2
100,-
14,6
15,6
19,6
20,2
6,9
2,0
21,0
100,-
29,0
71,0
100,-
71,3
15,5
6,9
5,5
0,9
100,-
(%) Motiu del viatge
60
50
40
30
20
10
0
Professional Tur.sme Fires i Altres
ietapa viatge congressos
1993 1994 1 1 1995 gn-oc 1996
El que revelen aquestes dades és que l'augment de l'estada
mitjana ha vingut de lamà dels visitants per motius professio
nals, el segment més nombrós dels que han pernoctat a Barcelo
na durant el bimestre setembre-octubre: en relació amb un any
enrere, les persones que s'han desplaçat a Barcelona per motius
professionals i que han pernoctat a la ciutat han restat unamit
jana de 0,6 nits més, el que representa un augment significatiu
dintre d'aquests paràmetres.
56
Interpretar aquests resultats només en clau d'activitat profes
sional és, probablement, insuficient. És prou conegut que Barce
lona ha aconseguit en aquestes darrers anys situar-se en el grup
de ciutats europees més atractives per a situar un negoci (en si
sena posició, segons un estudi de Healey&Baker que es comen
ta a l'apartat de locals d'oficines), i que això deriva de la satis
facció que mostren envers la ciutat els visitants per activitats
professionals i de negocis. Paral.lelament, l'augment dels visi
tants per motiu de negoci se situa, en aquests darrers anys, en
un context de liberalització del tràfic aeri (amb un augment net
del nombre de vols entre Barcelona i moltes capitals europees)
i d'un increment de les connexions de l'aeroport de Barcelona
amb un nombre creixent de destins. Aquest darrer fet afavori
ria, en principi, una disminució de l'estada mitjana dels visitants
per motius professionals. Totplegat, sembla apuntar que el per
llongament de l'estada mitjana d'aquest grup de visitants prové
de completar aquesta estada amb activitats turístiques, bàsica
ment, de caràcter cultural o de lleure.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Durada de l'estada mitjana a la ciutat
Dies
Nits
Acompanyat per (%)
Sol
Amic/companys
Amb la família
Amb fills
Sense fills
Grup organitzat
Altres
Total
Distribució de la despesa extrahotelera (%)
Menjar/beguda
Compres
Entreteniment
Transport intern
Altres
Total
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana, sobre la base d'una valoració de al 10)
Oferta arquitectònica
Oferta cultural
Entreteniment
Caràcter/amabilitat dels ciutadans
Accessos
Transport públic
Nivell d'informació
Seguretat ciutadana
Contaminació atmosfèrica
Sorolls
Neteja general de la ciutat
Relació qualitat/preu oferta restauració
Relació qualitat/preu oferta hotelera
Relació qualitat/preu oferta comercial
2,7
1,9
3,0
2,0
2,9
2,1
2,8
2,2
3,1
2,3
41,0
30,3
25,2
8,6
16,6
1,6
3,5
100,-
32,3 32,1 18,4
35,9 26,4 29,7
27,4 39,2 45,4
7,5 9,6 13,8
19,9 29,6 31,6
1,5 0,3 1,8
2,9 2,0 4,7
100,- 100,- 100,-
42,4
29,5
25,8
7,3
18,5
0,2
2,1
100,-
74,0
4,0
7,0
15,0
100,-
72,0 71,0 63,0
5,0 3,0 4,0
9,0 11,0 20,0
14,0 15,0 13,0
1,0 - -
100,- 100,- 100,-
70,0
7,0
9,0
14,0
100,-
8,2 8,2 8,1 8,4
7,7 7,8 7,6 7,9
7,8 8,1 8,2 8,2
7,1 7,2 7,2 7,3
8,2 7,8 8,1 7,8
7,7 8,0 8,0 7,9
6,8 6,8 6,8 6,8
6,0 6,0 6,0 6,3
4,9 5,1 4,9 5,4
4,9 5,1 5,0 5,4
5,2 5,2 4,9 5,4
7,1 7,6 7,5 7,4
7,2 7,4 7,3 7,4
6,8 7,9 7,9 7,0
8,1
7,5
7,8
7,0
7,7
7,5
6,5
5,4
4,9
4,9
4,7
7,4
7,2
7,4
En un bimestre de plena activitat econòmica i en un escenari
d'enfortiment de l'economia i creixent interrelació amb la resta
de la Unió Europea, un de cada dos visitants ha vingut a la ciu
tat a desenvolupar una activitat professional.
En el contextdescrit anteriorment, la millora de les perspecti
ves de l'economia dels països de procedència dels visitants es
trangers i la creixent interrelació de les economies europees ex
pliquen el fort augment del nombre de visitants permotius
professionals, més d'un 44 per cent en relació amb el mateix bi
mestre de l'any anterior. A banda de lamagnitud de l'augment,
cal destacar que és l'únic grup de visitants que creix. En total,
representen un 47,6 per cent del total de visitants atrets durant
el període de referència, i des de començament de l'any sumen
més d'un milió de persones.
2,6
1,8
32,9
35,3
27,2
5,7
21,5
1,6
3,0
100,-
79,3
1,8
7,8
11,1
100,-
8,1
7,8
7,6
7,6
7,8
7,7
6,5
6,1
4,8
4,7
4,9
7,1
7,2
2,7
1,8
32,5
30,6
33,2
8,9
24,3
0,9
2,8
100,-
75,8
2,0
8,9
13,2
0,2
100,-
7,9
7,4
7,7
7,1
7,4
7,3
6,5
5,8
5,0
5,0
5,0
7,2
7,3
6,6
(%)
20
15
10
Principals països d'origen dels visitants estrangers
1 1
França Itàlia Alemanya G. Bretanya EUA Japó
1993 = 1994 I I 1995 gn-oc 1996
57
El segon grup en termes de nombre de visitants el formen els
turistes. La consolidació de Barcelona com a centre d'atracció
del turisme urbà ha fet que hagi augmentat progressivament el
nombre de visitats atrets per la ciutat per motius turístics.
Aquest grup ha passat de representar el 28,4 per cent del total
de visitants el 1993 a un 37,8 per cent per l'acumulat dels cinc
primers bimestres del 1996, proporció que pot augmentar amb
les dades del darrer bimestre de l'any per la coincidència de dos
ponts i de la meitat de les vacances de Nadal. Un salt espectacu
lar que confirma la creixent importància de Barcelona com a
centre de turisme urbà a nivell internacional, especialment si es
considera que la presència de turistes de procedència estrangera
és molt elevada —un 92,5 per cent dels turistes que han pernoc
tat durant els mesos de setembre i octubre ho són.
Independentment de la capacitat d'atracció de turistes per
part de la ciutat, la liberalització del tràfic aeri ha estat, també,
un element impulsor més d'aquesta afluència. A més de l'aug
ment de destins, els turistes es beneficien de manera molt imme
diata de la rebaixa de tarifes que s'ha produït en alguns vols
amb moltes de les capitals europees.
La massiva presència d'homes estrangers d'edat mitjana que
vénen en avió a desenvolupar una activitat professional
reflecteix el perfil tipus dels visitants que s'allotgen als hotels
de Barcelona.
En contrast amb el blinestre precedent, l'únic de l'any en què
els turistes superen els visitants per motius professionals, el per
fil tipus de les persones que visiten la ciutat torna a tenir el to
uniforme que caracteritza els visitants durant lamajor part de
l'any. La superior presència relativa durant l'estiu de dones, jo
ves i estudiants ha donat pas al tradicional predomini d'homes
entre els visitants (dos de cada tres visitants ho són), d'edat mit
jana (lameitat té de 35 a 49 anys), estrangers (un 60 per cent) i
d'elevada qualificació professional (un 67,6 per cent, entre pro
fessionals liberals, alts directius, titulats superiors i quadres in
termedis). En resum, un panorama molt poc variat, extraordinà
riament similar al d'anys anteriors i que sembla refermar-se
enguany malgrat el fort augment de turistes durant els primers
quatre bimestres de l'any.
58
Valoració de diferents aspectes de laciutat
(st-oc)
2 4 6 8
Oferta arquitectònica
Oferta cultural
Entreteniment
Caràcter ciutadans
Accessos
Transportpúblic
Informació
Seguretat ciutadana
Contaminació atmosfèrica
Sorolls
Neteja general
Qualitat/preu (restaurant)
Qualitat/preu (of. hotelera)
Qualitat/preu (of comercial)
Nota: Els signes de la dreta mostren com ha evolucionat la valoració en relació amb els
mateixosmesos de l'any passat.
La superior presència d'estrangers entre el conjunt de visi
tants que pernocten als hotels de la ciutat continua accentuant
se. Les dades dels dos darrers bimestres mostren que un 70 per
cent dels visitants provenen d'altres països, i per l'acumulat
anual, laproporció és d'un 65 per cent, uns tres punts superior a
la de l'any anterior. Els visitants espanyols han experimentat un
retrocés durant l'any 1996, tant en termes relatius com absoluts,
però continuen sent els principals assistents a fires, ja sigui com
a expositors o com a visitants. En canvi, una aclaparadora majo
ria dels turistes i dels assistents a congressos vénen de l'estran
ger. Amb tot, són els visitants per motius professionals els que
constitueixen el grup d'estrangers més nombrós, malgrat repre
sentar només un seixanta per cent d'aquest col.lectiu.
A banda d'una lleugera recuperació dels visitants procedents
del Japó, destaca el manteniment dels que tenen el seu punt
d'origen als Estats Units, un 10 per cent del total. Com és habi
tual, el grup d'estrangersmés nombrós és el que prové d'altres
països de la Unió Europea, amb un 41,7 per cent del total, un
percentatge molt semblant al que representen sobre els visitants
per motius professionals.
La major part de les persones que han visitat la ciutat durant
els mesos de setembre i octubre ha triat l'avió com a mitjà de
desplaçament, i preferentment, han utilitzat companyies estran
geres. En conjunt, són més els que vénen acompanyats que sols,
però, en bona lògica, s'observen notables diferències entre els
diferents motius d'atracció: els que vénen per motius professio
nals, o assisteixen a una fira o un congrés vénen majoritària
ment sols, mentre que els que vénen per qualsevol altre de la
resta de motius rarament viatgen sense companyia.
V. Mercat Immobiliari

Consum de ciment
Consum aparent de ciment
Província de Barcelona Catalunya
1111~1111 íncier ToB i
1990 2.613.640 100,- 3.793304 100,-
1991 2.532.335 96,9 3.652.683 96,3
1992 2.502.844 95,8 3.745.209 98,7
993 2.145.106 82,1 3.143.324 82,9
1994 2.171.980 3.202.300
lr. tr. 559.975 84,5 800.295 84,0
2n. tr. 566.377 84,1 847.400 83,8
3r. tr. 520.671 82,7 768.226 83,0
4t. tr. 524.957 83,1 786.379 84,4
1995 2.198.691 3.434.545
lr. tr. 586.265 84,1 913.452 87,4
2n. tr. 601.077 85,4 932.858 89,7
3r. t . 508.797 85,0 801.002 90,5
4t. tr. 502.552 84,1 787.233 90,5
1996
lr. tr. 510.872 81,2 799.504 87,5
2n. tr. 566.920 79,9 884.850 86,3
3r. tr. 478.820 78,8 824.696 86,9
Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals.
*Números índex de l'acumulat dels darrers dotze mesos.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen.
Variació (%) pro%. Barcelona Catalunya
3r. tr.1996/3r. tr. 1995 -5,9 -3,0
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 -9,2 -8,7
1995/1994 1,6 7,6
Enfilant els darrers mesos de l'any, s'accentua el perfil negatiu
del sector de la construcció, tota vegada que es frena l'expansió
del segment residencial i persisteix la retracció de l'obra civil.
Per bé que al llarg dels mesos centrals de l'any s'ha mantingut
un to més favorable del que hom podia esperar a partir de les
dades del primer trimestre, revolució del sector de la construc
ció al llarg de l'any ha manifestat una clara tendència a la baixa.
Per primera vegada després de la crisi, l'evolució del VAB del
sector presenta un perfil interanual negatiu, amb un decreixe
ment durant el segon trimestre de l'any del 0,8 per cent. Aques
ta situació de debilitat, que contrasta amb una fase prèvia de
creixement espectacular, es fa palesa a partir de l'anàlisi de di
versos indicadors que tot seguit analitzem.
L'evolució del consum de ciment reflecteix una tendència cla
rament recessiva al llarg de l'any.En l'acumulat des del gener, a
tots els àmbits analitzats es registren variacions interanuals ne
gatives, del 8,2 per cent a la província de Barcelona, del 5,2 per
cent a Catalunya i del 3,6 per cent a Espanya. Aquestes compa
racions resulten afectades pel notable creixement que es registrà
l'any anterior, quan el creixement del VAB del sector fou del
7,4 per cent i s'assoliren els valors més elevats de consum de ci
ment després de la fase olímpica. No obstant això, els valors dis
ponibles pel 1996 són inferiors als registrats durant el mateix pe
ríode de l'any 1994.
milers de tones
1.200
1.000
800
600
400
200
-12
-16
0
Consum aparent de ciment
1992 1993
Província de Barcelona
1994 1995
Resta deCatalunya
taxa de variació interanual
1996
111.95 IV.95 1.96 11.96 111.96
Província de Barcelona 1.1 Catalunya •Espanya
La dinàmica del mercat de treball dintre d'aquest sector pre
senta un perfil més positiu: de manera paral.lela, tant a la regió
metropolitana de Barcelona, com a Catalunya i a Espanya s'a
precia durant el tercer trimestre una tònica homogènia d'aug
ment de l'ocupació i de disminució de l'atur. Les variacions re
gistrades en tots dos casos i pels diferents àmbits analitzats
oscillen entre un 2 i un 7 per cent. Malgrat la desceleració de
l'activitat, continua sent el subsector residencial el que absor
beix aquests augments de l'ocupació en el sector.
Simultàniament a aquests resultats, l'indicador qualitatiu que
mostra la confiança en el sector i que elabora el Ministeri d'In
dústria i Energia presenta unamillora substancial després de
l'estiu, amb un augment de 13 punts en relació amb el primer
trimestre de l'any. En canvi, les favorables perspectives de la
cartera de comandes s'han refredat força. La debilitat de la de
manda i, en especial, de la d'obra pública, és l'element més im
portant dels que frenen un augment de la producció.
61
Construcció d'habitatges
Construcció
IIINI.
d'habitatges'
Resta RMB Regió Metropolitana 111==h11.11~1111Barcelona
Acab _ , 1 Iniciats 11~1111~111~111~11111
1987 3.828 3.146 17.120 12.663 20.948 15.809 26.875 19.618 47.823 35.427
1988 3.480 3.302 21.756 13.221 25.236 16.523 35.632 19.214 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 22.532 17.373 27.252 20.591 36.398 25.010 63.650 45.601
1990 2.724 2.431 14.841 15.988 17.565 18.419 19.797 24.105 37.362 42.524
1991 2.157 2.503 14.725 14.403 16.882 16.906 16.468 20.488 33.351 37.394
1992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.980
1993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.679
1994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.814
lr. tr. 704 426 5.875 3.522 6.579 3.948 3.510 3.236 10.089 7.184
2n. tr. 695 477 5.604 4.923 6.299 5.400 4.620 3.732 10.919 9.132
3r. tr. 539 505 5.391 3.448 5.930 3.953 3.813 3.098 9.743 7.051
4t. tr. 818 722 6.006 4.827 6.824 5.549 4.867 3.898 11.691 9.447
1995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547
lr. tr. 740 950 6.399 4.401 7.139 5.351 5.166 3.422 12.305 8.773
2n. tr. 801 612 6.426 5.288 7.227 5.900 4.790 3.816 12.017 9.716
3r. tr. 913 526 4.524 4.389 5.437 4.915 3.683 3.414 9.120 8.329
4t. tr. 655 553 4.812 5.221 5.467 5.774 4.287 3.955 9,754 9.729
1996
lr. tr. 997 383 6.930 5.596 7.927 5.979 4.617 3.784 12.544 9.763
2n. tr. 976 763 6.408 6.036 7.384 6.799 4.425 4.508 11.809 11.307
3r. tr. 804 358 5.553 4.499 6.357 4.857 3.705 3.493 10.062 8.350
1 Fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions.
Nota: no es comptabilizen els habitatges públics en aseva totalitat.
Font: Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels CoHegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de
Catalunya. Elaboració pròpia.
Variació (%)
Barcelona Resta RMB
Iniciats Acabats Iniciats Acabats
3r. tr. 1996/3r. tr. 1995
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995
1995/1994
-11,9
28,0
12,8
-31,9
-26,6
24,0
22,7
4,0
-3,1
2,5
20,1
15,4
Durant el tercer trimestre de l'any s'ha registrat un alentiment
en el ritme de creixement dels habitatges iniciats a Barcelona
que contrasta amb l'impuls que s'ha registrat a la resta de la
regió metropolitana. A la resta de Catalunya, l'estancament
és el tret predominant.
Després d'un començament d'any autènticament espectacular
pel que fa als habitatges iniciats a Barcelona (amb un creixe
ment interanual del 28 per cent durant el primer semestre), el
període estival ha aportat uns resultats més magres, que han fet
reduir el ritme de creixement fins a assolir valors puntualment
negatius en relació amb el mateix trimestre de l'any anterior. En
canvi, la resta de la regió metropolitana va registrar durant la
primera meitat de l'any uns resultats molt més moderats, que
ara semblen molt modestos en comparació amb la variació del
22,7 per cent interanual que s'ha registrat durant el tercer tri
mestre de l'any.
62
(%)
80
Habitatges iniciats
(taxa de variació interanual)
60 -
40 -
20 -
-20
111.95 IV.95 1.96 11.96 111%
DBarcelona RMB •Catalunya
Ara bé, aquests canvis de ritme que es detecten trimestre a
trimestre s'esmorteeixen en una visió més àmplia. Si eixamplem
l'anàlisi als resultats registrats d'ençà començament de l'any, ob
servem que aquests contrastos es dilueixen, i dins de l'àmbit me
tropolità, la valoració que s'ha de fer és molt positiva. En una
primera aproximació global, es manté el ritme de creixement a
bon ritme en comparació amb l'acumulat de l'any anterior: a
Barcelona, durant el període gener-setembre el creixement re
gistrat ha estat del 13,2 per cent; a la resta de la regió metropoli
tana, del 9 per cent; i al conjunt de la regió metropolitana, del
9,4 per cent.
milers
9
8
7
6
5 —
4
3
2
Habitatges iniciats
1992 1993 1994 1995 1996
III Barcelona 1111 Onzemunicipis Resta RMB
En canvi, fora d'aquest àmbit els resultats han estat menys
positius, ja que malgrat la recuperació del tercer trimestre, el
conjunt de Catalunya es troba pràcticament en una situació
d'estancament (en termes d'acumulat anual fins al setembre,
s'ha registrat un creixement del 2,9 per cent anual). Aquest es
tancament prové sobretot del baix ritme de construcció que es
dóna a les zones turístiques i a les rurals, on s'han registrat da
vallades del 8,7 i del 10,4 per cent respectivament en l'acumulat
anual.
Si es perllonga una situació com la descrita fins a final d'any,
podríem esperar uns resultats quantitativament semblants als de
l'any anterior per al conjunt de Catalunya, de l'ordre dels 44 mil
habitatges iniciats. La composició, però, serà, en termes geogrà
fics, un xic diferent, ja que Barcelona i la regiómetropolitana
concentraran una proporció d'habitatges iniciats superior a la de
l'any passat.
En si, no és cap novetat, perquè si hi ha un tret bàsic que ha
caracteritzat la fase expansiva que s'inicià amb el primer Pla de
l'Habitatge és precisament el seu caràcter urbà, malgrat que per
a Barcelona, com se sap, l'impacte ha estat limitat. Efectiva
ment, com ja s'ha comentat repetidament en aquestes pàgines,
una de les característiques més notables de l'evolució de la cons
trucció residencial en els darrers cinc anys és la concentració ter
ritorial a les zones urbanes, tant a la regió metropolitana, com
a Catalunya o a Espanya. En concret, la regió metropolitana ha
estat una destinatària privilegiada dels nous habitatges cons
truïts: des del 1991 ha passat de concentrar la meitat dels habi
tatges iniciats a més de 60 per cent en termes acumulats des de
començament de l'any. Com se sap, aquesta producció majorità
riament localitzada en una part relativament reduïda del territo
ri pretén donar una resposta al dèficit d'habitatge habitual exis
tent, difícil d'estimar però presumiblement important. L'índex
de producció d'habitatges per 1000 habitants tempera notable
ment aquesta aparent desproporció: el de Barcelona i el del
Barcelonès continuen sent molt inferiors al del conjunt de Cata
lunya, fins i tot en un context com l'actual, d'una evolució més
favorable a l'àmbit metropolità que a la resta de Catalunya.
Habitatges iniciats als grans municipis
de la Regió Metropolitana'
Barcelona
l'Hospitalet de Llobregat
Badalona
Sabadell
Terrassa
Santa Coloma de Gramenet
Mataró
Cornellà de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
el Prat de Llobregat
Cerdanyola del Vallès
Granollers
Total 12 municipis
Total RMB
Total Catalunya
804
103
93
299
315
40
204
148
201
48
69
99
2.423
6.357
10.062
4.087 -8,8
788 79,9
754 -23,1
1.269 -20,3
1.756 -17,2
208 -7,4
723 -11,0
412 -3,7
746 -7,3
158 136,3
1.084 -50,9
293 75,8
12.278 -8,3
28.348 -4,2
46.309 -5,9
1 Municipis de la Regió I que tenen més de 50.000 residents.
2 Variació registrada en els darrers dotze mesos.
Nota: Fins a 1995 les dades inclouen reformes iampliacions.
Font: Elaboració pròpiaa partirde les dades facilitades per la Direcció General d'Arquitectura
iHabitatge.
S'accentua la concentració d'habitatges nous a la regió
metropolitana. L'impuls que es registra al Baix Llobregat
provoca que en aquesta comarca, juntament amb el Vallès
Occidental, s'emplaci un de cada tres habitatges iniciats
a Catalunya d'ençà començament de l'any.
Si reprenem l'anàlisi de les dades a nivell comarcal, cal es
mentar en primer lloc l'extraordinària vitalitat que es detecta al
Baix Llobregat, on durant el tercer trimestre s'han iniciat més
de 2.300 habitatges. Aquesta comarca, que juntament amb el
Barcelonès i el Vallès Occidental tradicionalment concentren les
dotacions residencials més elevades en termes absoluts, ha tren
cat en aquesta ocasió els valors mitjans habituals (al voltant de
1.400 habitatges iniciats trimestralment) fins a registrar un aug
mentdel 147 per cent en termes trimestrals i del 43,5 per cent
en l'acumulat des del principi d'any. Els municipis que voregen
el riu, i l'eix Sant Boi-Castelldefels, i en concret, Sant Andreu
de la Barca, Sant Boi, elPrat, Cornellà i Viladecans, són els que
concentren les dotacions més voluminoses de la comarca.
De la resta de comarques de la regiómetropolitana, també
presenta una evolució particularment positiva el Barcelonès
(amb un augment del 19,7 per cent interanual d'ençà comença
mentd'any), atribuible bàsicament a la favorable evolució que
ha seguit Barcelona al llarg de l'any. En canvi, tant el Maresme
com les dues comarques del Vallès revelen símptomes d'esmor
teïment del ritme de creixement després d'uns anys (1993 i 94)
extraordinàriament expansius; és el cas, en particular, del Vallès
Occidental, que va encapçalar la recuperació des del primer mo
ment amb uns volums de producció tan elevats com ara els del
Baix Llobregat en aquesta segona fase de l'expansió.
A nivell municipal, els bons resultats de Barcelona en volums
absoluts de producció eclipsen els d'altres municipis. No obstant
això, mereixen un comentari dos municipis delVallès Occiden
tal, Sabadell i Terrassa (amb 1.089 i 1.180 habitatges iniciats res
pectivament des de començament d'any) pel manteniment d'un
ritme expansiu relativament constant.
63
Habitatges iniciats a la regiómetropolitana
Alt
Penedès
Garraf
Vallès
Occidental
Baix
Llobregat
Barcelonès
Vallès
Oriental
Maresme
Err-•
CI 1993 1-1 1994 1995 ffi gn-st 96
L'evolució estable dels factors que incideixen en la demanda
dibuixen un escenari sense canvis significatius de cara
a l'evolució futura de la construcció residencial fins al final
de la dècada. Una visió de més ampli abast permet pensar
en modificacions estructurals que conduiran a una transformació
del sector.
Les perspectives de cara a l'evolució futura de la construcció
de nous habitatges estan determinades, si mantenim la perspec
tiva que tradicionalment adoptem en aquestes pàgines, és a dir,
l'habitatge com a bé d'ús, per tres tipus de factors. En primer
lloc, els de caire demogràfic, que inclouen tant l'evolució de la
població resident com la de creació de noves llars. A l'espera de
les darreres dades de l'operació padronal que s'ha dut a terme
l'any 1996, hom pot situar un escenari similar al conegut en els
darrers anys: pèrdua de població resident a la ciutat central i es
tancament demogràfic al conjunt de la regió metropolitana i al
conjunt de Catalunya. Si bé en una perspectiva més llunyana és
previsible una caiguda substancial de la demanda d'habitatges
pels efectes de la davallada de la natalitat que des de fa dues dè
cades afecta la nostra societat (tot i que no sembla convincent
deixar el moviment migratori ceteris paribus), tampoc són previ
sibles gaires canvis en els anys que resten fins a acabar el mil1eni.
Pel que fa a la taxa de creació de noves llars, el creixement de
modalitats de convivència diferents a la família tradicional ten
deix a provocar un augment de la demanda d'habitatges per la
menor concentració de persones en una sola llar; majoritària
ment, són persones que desitgen viure soles, persones separades,
parelles sense fills o amb un de sol. En aquest sentit, els indica
dors tradicionals, comper exemple el nombre de matrimonis ce
lebrats, expliquen cada cop una part menor de l'evolució d'a
questa variable.
64
Habitatges de Protecció oficial de noN a construcció'
RMB2 Resta Catalunya Catalunya
1993 2.687 -4.070 6.757
1994 2.691 3.531 6.222
1995 3.406 5.633 9.039
lr. tr. 820 1.113 1.933
2n. tr. 1.077 2.418 3.495
3r. tr. 590 1.094 1.684
4t. tr. 919 1.008 1.927
1996
lr. tr. 617 779 1.396
2n. tr. 1.242 960 2.202
3r. tr. 297 721 1.018
1993 948 1.734 2.682
1994 1,111 2.381 3.492
1995 1.708 3.451 5.159
lr. tr. 534 752 1.286
2n. tr. 325 871 1.196
3r. tr. 397 715 1.112
4t. tr. 452 1.113 1.565
1996
lr. tr. 546 1.247 1.793
2n. tr. 1.163 543 1.706
3r. tr. 684 983 1.667
1 Fins a 1994 les dades inclouen reformes iampliacions.
2 Fins a 1994 les dades corresponen a la Regió 1.
Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Barcelona
Alt Penedès
Baix Llobregat
Barcelonès
Garraf
Maresme
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Habitatges iniciats/1000 habitants
Regió Metropolitana
Catalunya
1 1
0 2 4 6 8 10 12 14 116
mitjana anual 1992-1995 ei darrers dotze mesos
Aquest fenomen, especialment important a les grans ciutats,
ha provocat canvis en el tipus de productes oferts pels construc
tors, com per exemple, una reducció de la superfície mitjana
dels habitatges (tot i que això caldria matisar-ho, perquè tant
s'ha de parlar d'una adaptació a les necessitats d'espai com de
l'adaptació a la capacitat adquisitiva del comprador), però, tot i
marcar una tendència de futur, de moment no generarà canvis
estructurals que modifiquin la demanda d'habitatges.
Projectes d'habitatges visats
pel Col.legi d'Arquitectes (Província de Barcelona)
Període
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1996
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
16.188
13.644
15.260
11.621
17.919
26.330
32.942
20.489
21.570
21.868
22.730
27.744
6.337
7.329
6.970
7.108
30.884
7.547
6.801
10.154
6.382
9.099
9.066
7.780
10.227
8.014
9.104
7.965
12.577
22.819
30.222
19.203
20.077
19.687
18.925
23.929
5.660
5.949
6.043
6.277
26.641
5.660
6.285
9.034
5.662
8.466
8.623
7.167
5.961
5.630
6.156
3.656
5.342
3.511
2.720
1.286
1.493
2.181
3.805
3.815
677
1.380
927
831
4.243
1.887
516
1.120
720
633
443
613
Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.
Projectes visats
Protecció
Variació (1)/0) Total Lliures oficial
3r. tr. 199613r. tr. 1995 -23,4 -20,7 -45,3
lr. sem. 1996/1r. sem. 1995 26,6 43,0 -55,2
1995/1994 11,3 11,3 11,2
Tot i que no des d'una vessant estrictament demogràfica, tam
bé seria convenient incloure aquí la part de la bossa de deman
da continguda que s'havia acumulat quan les condicions d'accés
a l'habitatge eren menys favorables en comparació amb les ac
tuals. Probablement, de les cohorts que per diferents raons van
endarrerir el seu abandó del nucli familiar d'origen durant el fi
nal de la passada dècada i començament de lapresent, en resta
una part molt petita per passar de demanda potencial a deman
da efectiva.
El segon grup de factors engloba els relacionats amb el mer
cat de treball i la renda de les famílies. La reactivació econòmi
ca i una previsible millora del nivell de renda conjunt de les fa
mílies, així com de les expectatives empresarials, actuen com a
impulsors de lademanda d'habitatges, i, no cal dir-ho, en molts
casos decideix també la creació d'una nova família. Però el man
teniment d'elevats nivells d'atur i la creixent inestabilitat d'una
part important dels nous contractes signats aporten una nota
d'escepticisme sobre la influència directa d'aquesta variable en
la demanda d'habitatges nous.
Projectes visats a Barcelona (prov.)
milers
10
9-
8
7
6
3
2
-
iii
[ k
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996
• Lliures Protecció Oficial
Nota: Les dades són mitjanes mòbilsde tres trimestres.
El tercer grup de factors fa referència a la polftica d'habitat
ge. El conveni signat a les darreries del 1995 garanteix la vigèn
cia de l'actual Pla de l'Habitatge fins l'any 1999. El magnífic ni
vell d'acompliment d'aquest pla i el volum d'actuacions
afectades no permet cap mena de dubte sobre la dinamització
que ha provocat en elmercat residencial (sempre tenint en
compte que a Barcelona l'impacte ha estat inferior al de la re
gió metropolitana), tant per la banda de l'oferta com de la
demanda.
Almenys durant el que li resta de vigència, i a la llum de la
confiança amb la que els promotors continuen construint, pro
bablement hi haurà prou demanda com per donar sortida a la
producció que s'està generant. I cal no oblidar que es pot donar
una concentració d'aquesta demanda cap al final de la vigència
del Pla si es produeix un avançament de les decisions de compra
davant de la incertesa de la continuïtat dels ajuts públics, tal
com va succeir quan estava a punt de finalitzar la primera fase
del Pla. Des delpunt de vista del política fiscal, no són previsi
bles gaires canvis a curt termini al tractament que reben els
compradors d'habitatges destinats a residència habitual. L'am
pliació a d'altres modalitats, especialment la segona residència,
es troba en fase de discussió.
De l'anàlisi d'aquests tres grups de factors hem de concloure
una certa estabilitat almenys de cara al proper bienni, tant des
de la banda de l'oferta com d'absorció del producte per part de
la demanda. Especialment, si continua la tendència a la baixa
dels tipus d'interès dels crèdits hipotecaris. Però, com hem vist,
els interrogants que es plantegen de cara a un horitzó més llu
nyà són nombrosos; a més, caldria afegir-hi la creixent impor
tància del sector de rehabilitació; això fa pensar que potser es
tem al final d'un tipus de cicle constructiu que donarà pas a un
de nou, on l'edificació per substitució d'edificació antiga i la
rehabilitació poden representar el gruix de l'activitat del sector.
65
Llicències d'obres
Sostre previst a les llicencies d'obres aprovades (m2)
a planta
Residencial Aparcament L. comercials
1988 275.752 210.327 59.141 47.953 56.149 32.542
1989 480.800 403.524 174.196 94.756 79.260 59.436
1990 451.787 629.003 241.413 111.789 267.339 301.827
1991 252.847 435.874 122.016 55.567 202.940 127.512
1992 192.105 278.695 110.557 44.491 86.292 82.541
1993 286.341 507.874 119.905 27.959 105.890 106.016
1994 230.622 355.673 70.140 22.417 14.975 58.245
1995 337.926 430.047 193.079 25.152 11.795 56.219
lr. tr. 98.262 84.320 19.941 6.361 2.867 15.044
2n. tr. 116.165 256.634 137.146 8.683 6.843 10.109
3r. tr. 66.868 54.060 20.114 1.643 0 24.628
4t. tr. 56.631 35.033 15.878 8.465 2.085 6.438
1996
lr. tr. 49.862 38.157 10.729 3.857 29 12.442
2n. tr. 31.334 25.748 9.976 1.841 486 7.349
3r. tr. 27.609 43.049 6.069 1.436 14.927 6.186
ltr
1 Fins l'any 1991 inclou el sostre de nova planta dels projectes d'ampliació.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona.
Habitatges de nova planta aprovats
habitatges variació (%)
2.000 150
- 100
1.500 -
- 50
1.000 -
500 -
- -50
1 1 1 1 1 1 -100
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996
1-1 nombre d'habitatges
- taxade variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos (°/6.)
L'aprovació de la llicència d'un centre comercial i de negocis
a la Plaça Catalunya és tota una novetat en un any en què
les promocions residencials s'han erigit en protagonistes
de les dotacions de sostre previstes.
Sense que l'aprovació d'aquest expedient signifiqui un canvi
substancial de la tendència que segueixen actualment les llicèn
cies d'obres, representa la dotació de sostre destinat a oficines
més important dels darrers tres anys. En total, són uns quaranta
mil in2 de sostre, una part important dels quals, a més d'oficines,
es destinarà a places d'aparcament. Malgrat que no assoleix la
magnitud en termes de volum de sostre d'altres projectes singu
lars que han estat construïts en el darrer decenni a la ciutat,
hom no pot negar l'enorme significació que té per a la ciutat
atesa la seva ubicació. Pel que fa a la resta de projectes, el que
ha estat la norma quant a la tipologia constructiva predominant
durant els darrers mesos segueix sent vàlid pel tercer trimestre
d'enguany: del conjunt d'edificis previstos en el període de refe
rència, una aclaparadora majoria d'un 86 per cent correspon a
promocions residencials.
66
6.426
29.263
7.986
12.481
7.571
2.435
1.213
1.262
1.908
620
390
681.864
1.291.972
2.003.158
1.196.756
801.107
1.183.248
760.058
1.066.699
234.366
538.015
168.526
125.792
116.984
77.354
99.666
140.903
227.293
231.627
205.008
194.087
375.741
243.554
304.241
84.501
89.539
65.501
64.700
85.224
39.100
24.582
nombre de places
12.000T
10.000-
8.000-
6.000-
4.000- _
2.000-
o
Places d'aparcament
1991 1992 1993 1994 1995
nombre de places
- taxade variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos (%)
variacio (%)
140
- 120
- 100
80
60
40
20
0
- -20
- -40
- -60
nl 80
1996
Hom pot pensar que el fort impuls que caracteritza la cons
trucció residencial arreu del país es dóna també a Barcelona.
Però seria enganyós pensar que les causes són les mateixes a
l'àmbit de Barcelona o a la resta de Catalunya. Mentre que en
aquest darrer cas la incidència del Pla de l'Habitatge ha estat
decisiva, les peculiars condicions d'escassetat de sòl i de preus
elevats que es donen a la ciutat han limitat els ajuts previstos
pràcticament als habitatges de preu taxat o de protecció oficial
(aquests darrers, molt escassos). El que s'ha donat a la ciutat és
una coincidència de factors que han estimulat la demanda (esta
bilitat de preus i millora substancial de les condicions de finan
çament), alhora que els constructors pensen que els seus pro
ductes -incloses les inevitables promocions refugi- trobaran
sortida sense gaires dificultats. Els habitatges que s'estan cons
truint presenten, com a novetat, una reducció en la superfície
mitjana, i, pel que fa a les promocions residencials, un valor afe
git escassament valorat com és una dispersió geogràfica notable
per tots els districtes i una adaptació a les petites parcel.les bui
des que es van omplint, amb promocions de dimensions força
reduïdes: gairebé el 90 per cent de les promocions previstes du
rant el tercer trimestre d'enguany té menys de deu habitatges.
67
Lloguer d'oficines
50
40
30
20
10
0
—10
—20
—30
_40
—50
Evolució del preu de lloguer de les oficines
taxa de variació interanual (°/0)
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996
1-1 Eix Central de Negocis 111. Total Barcelona
La desceleració del creixement econòmic de les economies
occidentals durant la segona meitat del 1995 va frenar les
expectatives de creixement de la demanda de preus de lloguer
de les oficines a les principals ciutats europees.
Amb oscillacions mínimes de preus, hom podria descriure la
situació del mercat immobiliari d'oficines commolt semblant a
la d'un any enrere. La pausa en el creixement que afectà de ma
nera global la major part de les economies occidentals esdevin
gué un fre als tímids senyals d'augment de preus que s'observa
ren a algunes ciutats, fet que es va interpretar com l'inici d'un
canvi de tendència després de la crisi.
Tot i les nombroses diferències que caracteritzen el mercat
immobiliari de les principals ciutats europees (menors en el cas
de les oficines i els locals comercials que en el subsector residen
cial), la creixent interconnexió que hi ha entre les economies de
la Unió Europea i la presència cada cop més estesa d'operadors
internacionals en aquest subsector, que tendeixen a imposar un
modus operandi comú, semblen confirmar la idea que aquest
mercat està profundament interrelacionat. El gràfic adjunt de
mostra clarament dos fets que confirmen aquesta hipòtesi: d'una
banda, hom pot parlar d'un cicle homogeni en el que moltes ciu
tats europees (no només les que apareixen al gràfic) han experi
mentat evolucions semblants; de l'altra, les diferències tendeixen
a reduir-se.
68
Evolució del preu de les oficines a algunes grans
ciutats d'Europa en edificis exclusius de primera línia
($/m2/any)
2.000
1.500—
1.000—
500—
0
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 jn 96
Números índex
300
250 —
200
150 —
loo
50
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 jn 96
— Barcelona — London-City — París
— Frankfurt Madrid
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitadesper Richard Ellis.
La disponibilitat i l'excel.lent relació qualitat/preu de l'espai
d'oficines situa Barcelona en una posició molt favorable entre
les ciutats europees a l'hora d'atreure noves localitzacions
empresarials.
Naturalment, ciutats com Londres, París, Brussel.les o Frank
furt constitueixen, en si mateixes, mercats incomparables. Però
el fet important és que Barcelona se situa immediatament per
darrere, encapçalant un grup de ciutats no capitals d'Estat amb
menys tradició (i menys pes financer, administratiu, etc.) però
amb una presència creixent en el panorama internacional.
Preu mitjà de lloguer dels locals destinats a oficines
(ptes/m2/mes)
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-SantGervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
817 881 944
1.272 1.060 1.030
1.045 879 958
1.626 1.334 1.245
1.360 1.151 1.086
971 1.064 1.103
1.009 902 1.048
710 958 1.064
961 934 924
766 749 826
Barcelo i 1.182 1.038 1.029
910
1.032
936
1.069
1.084
904
786
841
1.012
881
1.018
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades faci itades per la Cambra de la Propietat Urbana
de Barcelona.
Diversos estudis realitzats per empreses britàniques i nord
americanes, dels que s'ha fet ressò la premsa internacional, con
tinuen situant Barcelona com una de les millors ciutats europees
per a localitzar un negoci. Un d'aquests estudis és el que elabo
ra l'empresa britànica Healey&Baker. El darrer informe publi
cat situa Barcelona en la sisena posició del conjunt de ciutats
europees, just per darrere de les citades anteriorment i Amster
dam. Els aspectes més ben valorats pels alts executius que for
men la mostra de l'estudi són la qualitat de vida de què gaudei
xen els empleats, la relació qualitat preu de l'espai per a oficines
i les despeses i disponibilitat de personal. Però cal tenir present
que, en general, els aspectes relacionats amb el transport i les
comunicacions amb d'altres ciutats i l'estranger, l'accés al mer
cat i la qualitat de les telecomunicacions són els més determi
nants a l'hora de decidir on installar un negoci. Les inversions
previstes en infraestructures—especialment ferroviàries i aero
portuàries— durant els propers anys i la millora de les teleco
municacions es perfilen, doncs, com aspectes clau per mantenir
la competitivitat de Barcelona en el terreny internacional com a
ciutat de negocis.
Durant el primer semestre del 1996, l'estabilitat en els preus
continuà sent el tret més significatiu. Després d'uns anys
d'estancament de l'oferta de sostre, lentament, s'hi van
incorporant noves promocions d'oficines.
Si cenyim l'anàlisi a Barcelona, l'estancament dels preus des
crit és generalitzat i afecta tant les zones centrals com el conjunt
de la ciutat. Cal, però, situar aquest manteniment dels preus en
un contextdinàmic pel que fa a la resta d'indicadors delmercat:
amb la incorporació de la promoció de Glòries —amb 35.000 in2
de sostre destinat a oficines— s'ha produït una aportació signifi
cativadel parc d'oficines noves de qualitat, fet que no es pro
duia en els darrers tres anys. Aquesta dotació de sostre ha re
presentat aproximadament un exigu augment de l'u per cent
sobre el conjunt de sostre d'oficines que s'estima que existeix a
la ciutat, però cal tenir present que s'hi anirà afegint lentament
més sostre d'oficines, ja sigui de promocions en construcció o
d'altres projectes recentment aprovats.
Superfície mitjana dels locals destinats a oficines
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
121
124
94
151
102
84
104
104
82
139
Barcelona 117
115 113
123 131
141 111
143 182
122 122
101 118
86 80
65 73
121 161
163 150
124 129
131
130
111
108
116
94
209
54
121
136
124
En aquest context, la taxa de desocupació no ha experimentat
variacions significatives: segons els darrers informes de consulto
res especialitzades, se situa en un 11,9 per cent al juny de 1996,
mig punt per sobre de la taxa corresponent a finals del 1995, i
molt semblant a la que es registra d'ençà el 1993.
Hi ha dos fets que fan compatible un augment moderat del
sostre destinat a oficines amb un manteniment de la taxa de des
ocupació. Per un cantó, s'està produint un augment de la de
manda neta d'aquest tipus de sostre, com a conseqüència de la
notable recuperació dels resultats empresarials i el manteniment
d'unes esperançadores expectatives a mitjà termini. Malgrat que
el nombre de contractes de lloguer ha experimentat una lleuge
ra davallada en relació amb el primer semestre de l'any 1995, es
manté en uns volums molt superiors als que es registraren du
rant el trienni 1992-94, quan es revelà una situació de desajusta
ment entre una oferta que havia crescut molt ràpidament i una
demanda que es retreia per l'impacte de la crisi econòmica.
69
Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona segons grandària i preu
superfície (m2) preu (ptes./m2/mes)
% acumulat
fins a 30
31-60
61-90
91-120
121-150
151-200
201-250
251-300
més de 300
Total
1,6
16,4
28,3
19,2
9,4
10,8
6,6
2,6
4,7
100,0
1,6
18,5
46,8
66,0
75,4
86,2
92,7
95,3
100,0
fins a 500
501-750
751-1.000
1.001-1.250
1.251-1.500
1.501-1.750
1.751-2.000
2.001-2.500
2.501-3.000
més de 3.000
Total
3,3
20,4
36,1
21,3
10,8
4,0
2,6
0,7
0,7
0,2
100,-
3,3
23,7
59,7
81,0
91,8
95,8
98,4
99,1
99,8
100,-
Aquesta situació, a la que cal afegir l'aprovació de la nova
normativa sobre lloguers, va derivar en un notable dinamisme
de contractes de lloguer signats, resultat, en bona mesura, del
canvi de localització de moltes empreses que van aprofitar una
conjuntura d'oferta barata, àmplia, de qualitat i ben localitzada
per cercar una nova ubicació o per a centralitzar dependències.
Per altra banda, la situació descrita va afavorir la transformació
de sostre existent i de projectes en curs en altres usos, bàsica
ment residencials, que en una conjuntura caracteritzada per la
millora de l'accessibilitat a l'habitatge, trobavenmés fàcilment
sortida en el mercat.
La contenció dels preus de lloguer ha afavorit l'augment de la
demanda de locals a les zones centrals de la ciutat, on durant
el primer semestre de l'any s'han concentrat més del 60 per cent
del total de locals llogats.
A banda d'aquestes consideracions de caràcter general, l'anà
lisi de les dades dels contractes de lloguer registrats a la Cambra
de la Propietat Urbana de Barcelona permet aprofundir en al
tres aspectes rellevants, com la distribució geogràfica dels locals
llogats, la seva dimensió mitjana i els segments de preus on es
concentra la major part d'aquest contractes.
70
(°/0)
60
50
40
30
20
10
0
Estructura de preus de lloguer de les oficines
I
1989 1990
iÌI 1
1991 1992 1993 1994 1995 lr.sem.96
1-1 fins a 750 ptes/m2/mes 1-1 de 751 a 1.250 ptes/m2/mes
més de 1.250 ptes/m2/mes
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat
Urbanade Barcelona.
Un dels principals aspectes a destacar és, com hem avançat
anteriorment, l'extraordinària estabilitat de preus en termes no
minals que s'està registrant d'ençà el darrer bienni: un cop els
preus van tocar fons el 1994, no s'ha registrat cap variació subs
tancial. Es podria descriure la situació present com d'alerta da
vant d'un repunt dels preus que s'espera des de fa mesos, espe
cialment en l'oferta d'alta categoria de les zones centrals.
Aquest repunt s'està ajornant per lamanca de concreció de les
expectatives favorables.
Principals activitats a desenvolupar als locals d'oficines
i similars llogats a Barcelona (1r. sem. 1996)
Vendes
(3,7 %)
Magatzems
(1,9 %)
Serveis al
consumidor
(16,7 %)
Serveis a Indústries
les empreses i tallers
(8,9 %) (3,0 %)
Oficines i
despatxos
(65,8 %)
Font:Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat
Urbana de Barcelona.
Aquesta estabilitat de preus afecta tant les oficines de prime
ra categoria situades a l'eix central de negocis (zona de Plaça de
Catalunya, Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya i Diagonal),
com a la resta de locals situats arreu de la ciutat. En el primer
cas, es tracta d'edificis destinats exclusivament a activitats ter
ciàries: en aquestes zones, el preu oscil.la entre les 1.350 i les
2.200 ptes/m2/mes. Els locals que corresponen a la segona cate
goria, que sovint se situen en immobles d'usos compartits, tenen
uns preus inferiors, que depassen lleugerament les 1.000
ptes/m2/mes.
Una aproximació territorial mostra que les diferències de
preus s'han reduït notablement en relació amb uns anys enrere.
En part, perquè la davallada de preus ha afectat amb més inten
sitat les oficines d'alta categoria situades a les zones centrals de
la ciutat, i en part, perquè aquesta davallada ha afavorit un no
table augment en termes relatius del nombre de contractes de
locals d'aquestes zones sobre el total de signats al conjunt de la
ciutat: ha passat de representar un vint per cent fins el 1994 a
superar el 70 per cent en l'actualitat. En concret, als barris Dre
ta i Esquerra de l'Eixample i a Sant Gervasi es concentra més
del seixanta per cent dels locals llogats. Un senyal de l'elevada
rotació afavorida per l'aparició de nous negocis i unes despeses
—bàsicament preus de lloguer— sensiblement infe
riors als d'uns anys enrere.
Preus de lloguer dels locals d'oficines
i similars (ptes/m2/mes). (1r. sem. 1996)
I I
I I
Senseoferta significativa
de 751a 1.000
de 1.251 a 1.500
11 fins a 750
C:1 de 1.001 a 1.250
ffi més de 1.500
Pel que fa a les característiques dels locals llogats, la tendèn
cia a la recerca d'espais amplis on centralitzar dependències dis
perses i la rebaixa experimentada pels preus han afavorit un
augment de la superfície mitjana dels locals llogats. A aquesta
tendència també hi ha contribuït la propensió que en termes ge
nerals és dóna a ocupar espais amplis separats només permam
pares, preferència que s'adverteix en les promocions d'oficines
construïdes recentment. I per últim, en comentar les principals
activitats a desenvolupar en els locals llogats, no s'adverteixen
grans canvis en relació amb els semestres precedents. Les ofici
nes i despatxos per a usos professionals i altres serveis als con
sumidors i a les empreses són els usos que està previst donar a
la immensa majoria dels locals llogats.
71
Lloguer de locals comercials i per a serveis personals
Preu mitjà de lloguer dels locals comercials Superfície mitjana dels locals comercials llogats
1. Ciutat Vella 1.365 1.142 1.006 924 1. Ciutat Vella 93 107 100 107
2. L'Eixample 1.618 1.167 1.198 1.229 2. L'Eixample 114 128 132 143
3. Sants-Montjuïc 1.197 961 990 999 3. Sants-Montjuïc 97 121 98 99
4. Les Corts 1.770 1.152 1.072 1.088 4. Les Corts 130 109 115 127
5. Sarrià-Sant Gervasi 1.642 1.332 1.186 1.286 5. Sarrià-Sant Gervasi 121 122 132 97
6. Gràcia 1.192 991 1.044 950 6. Gràcia 101 103 98 114
7. Horta-Guinardó 1.435 1.039 1.066 960 7. Horta-Guinardó 92 90 85 77
8. Nou Barris 1.219 1.156 1.060 1.022 8. Nou Barris 77 92 80 82
9. Sant Andreu 1.131 1.019 1.074 1.016 9. Sant Andreu 77 119 79 83
10. Sant Martí 1.363 1.067 1.026 953 10. Sant Martí 101 140 118 105
Barcelona 1.414 1.113 1.091 1.078 Barcelona 102 117 110 111
Font: Elaboració pròpiaa partir de lesdades facilitades per la Cambra de la PropietatUrbana
de Barcelona.
Es manté la demanda de locals associats a les xarxes
de franquícies en un context de preus estables després
del notable augment d'oferta dels darrers anys.
Si hi ha un tret destacable en l'evolució de l'immobiliari
comercial i per a serveis personals durant la primera meitat del
1996 és l'extrema similitud dels valors assolits en relació amb un
any enrere. De manera paral.lela al que ha succeït a
l'immobiliari d'oficines, ni el preu ni la superfície dels locals
comercials han experimentat pràcticament oscil.lacions, i se
situen en gairebé 1.100 ptes/m2ímes i 110 m2 de mitjana
respectivament. En aquest escenari d'estabilitat, tampoc el
nombre de contractes de lloguer signats ha experimentat
variacions significatives en relació amb un any enrere.
72
40
30
20
10
0
-10
-20
-30
Evolució del preu i de la superfície dels locals llogats
1993 1994 1995
preu (ptes/m2)
lr.sem.96/
lr.sem.95
superfície (m2) 1.11 n. contractes
Així, després de la davallada de preus que es produí durant
el bienni 1993-94, la situació actual es podria descriure comde
manteniments d'uns mínims assolits i a l'espera d'una
recuperació dels preus, condicionada a la consolidació de la
recuperació econòmica i a la superació de la debilitat del baix
ritme de creixement del consum intern. Les expectatives per a
ambdós elements es presenten favorables, si bé cal distingir
entre les perspectives de recuperació de preus que s'esperen a
les zones de màxima especialització i la situació d'estancament
que viuen els carrers secundaris i les àrees menys
especialitzades.
1Preu dels locals comercials i per a serveis
personals (ptes/m2/mes) (1r.sem.1996)
I I Sense oferta significativa
menys de 1.000 ptes
de 1.000 a 1.250 ptes
ffi més de 1.250 ptes
I I
Tot i aquesta aparent estabilitat, el cert és que l'immobiliari
comercial ha experimentat un gran dinamisme en aquests
darrers anys. En primer lloc, s'ha produït un notable increment
de l'oferta amb promocions de gran significació urbanística, com
l'Illa, Glòries o Maremagnum. Paral•lelament, s'ha donat una
renovació de l'oferta comercial tradicional que, en alguns casos,
ha pres forma d'associacions amb entitat jurídica per tal de
promocionar-se.
Activitats a desenvolupar als locals llogats (%)
(1r. sem. 1996)
Comerç al detall (47%)
Resta comerç
al detall (25%)
Tèxtil (14%)
Alimentació (8%)
Restauració (18%)
Serveis a les empreses
i immobiliari (2%)
Comerç a l'engròs
(9%)
Resta serveis culturals
i personals (24%)
A més, cal no oblidar que la irrupció de les franquícies —de
manera massiva a les zones centrals de la ciutat i a les grans
superfícies obertes recentment i més discretament a
pràcticament tots els barris—, ha modificat la imatge tradicional
del comerç a la ciutat. La instal.lació de franquícies,
especialment a les zones de màxima especialització comercial,
ha provocat en alguns casos tensions de preus per la
competència entre elles mateixes; però el possible impacte
d'aquestes tensions sobre els preus resta diluït a nivell de
mitjanes de preus perquè sovint els responsables dels locals
associats a les xarxes de franquícies negocien els contractes de
lloguer des d'una posició més forta que els comerciants
individuals: en molts casos els propietaris dels locals són més
flexibles i accepten uns preus més baixos. A un altre nivell, un
altre efecte innegable de la proliferació de les franquícies és la
seva contribució a la uniformització i progressiva semblança dels
carrers més especialitzats de les grans ciutats europees.
73

VI. Ocupació

Mercat de treball
Població activa, ocupada i aturada. Taxes d'atur
Barcelona Regió Metropolitana Taxes d'atur registrat
, • •
_
•
1987 732.027 613.625 118.402 1.741.556 1.395.220 346.336 16,2 19,9 18,3 20,9
1988 725.042 627.965 97.077 1.721.522 1.438.889 282.633 13,4 16,4 15,2 18,8
1989 737.803 667.161 70.642 1.751.523 1.538.125 21.398 9,6 12,2 11,6 16,2
1990 731.720 665.482 66.238 1.785.001 1.581.980 203.021 9,1 11,4 10,9 15,6
1991 711.966 645.671 66.295 1.775.721 1.577.973 197.748 9,3 11,1 11,0 15,6
1992 691.589 622.098 69.491 1.746.982 1.541.734 205.248 10,0 11,7 11,2 15,5
1993 715.959 629.623 86.336 1.834.095 1.574.342 259.753 12,1 14,2 13,8 17,6
1994 712.291 625.373 86.918 1.852.960 1.605.383 247.577 12,2 13,4 12,6 16,5
1.95 712.630 627.238 85.392 1.867.581 1.625.007 242.574 12,0 13,0 12,2 16,4
11.95 708.614 627.677 80.937 1.861.791 1.632.413 229.378 11,4 12,3 11,3 15,6
111.95 708.968 630.139 78.829 1.876.591 1.650.840 225.751 11,1 12,0 11,0 15,2
IV.95 706.044 629.976 76.068 1.873.638 1.652.755 220.883 10,8 11,8 11,1 15,1
1.96 693.979 618.725 75.254 1.846.351 1.625.183 221.168 10,8 12,0 11,3 15,2
11.96 695.173 624.937 70.236 1.854.288 1.647.787 206.501 10,1 11,1 10,3 14,1
111.96 703.404 634.470 68.934 1.890.302 1.683.570 206.732 9,8 10,9 10,1 13,7
Nota: Dades a final de període. Aquesta taula incorpora l'estimació de la població activa a partir de les rectificacions padronals de la població. La RMB (Regió Metropolitana de Barcelona)
es compon de les 7 comarques de 'Alt Penedès, Ba'x Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa per a la província de Barcelona, de les dades de població de Barcelona i RMB i de les dades d'atur de l'INEM.
20
Taxes d'atur registrat
18 -
16 -
14
12 -
10 -
8 1,)101 1,111 III II II■1 III) 92 94 95
- RMB Catalunya- Barcelona
96
Espanya
El bon nivell d'ocupació durant l'estiu permet continuar reduint
l'atur, tot i l'augment de lapoblació activa.
L'evolució de l'atur registrat durant els mesos d'estiu continua
a la baixa, i a un ritme similar al del primer semestre. En efecte,
des de gener fins a setembre, l'atur ha disminuït, cada mes i en
relació amb el respectiu de l'any anterior, entre un mínim de
111,9 almarç i un màxim del 13,6 almaig. En definitiva, una
evolució força homogènia que recull clarament com s'ha passat
de poc més de 76.000 aturats registrats a Barcelona a principi
d'any fins a quasi 69.000 en acabar el setembre, una reducció en
nou mesos de set mil persones i que equival a un 9,3 per cent.
Aquesta reducció continuada de l'atur registrat en termes in
teranuals també s'ha donat en termes absoluts fins a l'agost, en
què es va registrar el mínim anual de 68.152 persones desocupa
des registrades a l'Inem. Almes de setembre, però, aquesta xi
fra augmenta d'unes 800 persones, coincidint amb la finalització
de nombrosos contractes temporals de la temporada turística
d'estiu. Un efecte estacional que es dóna pràcticament tots els
anys.
En definitiva, doncs, l'atur disminueix i ho continua fent a
unes taxes de l'ordre del 12 per cent anual. Però el fet que l'atur
disminueixi, s'ha de posar sempre en contrast amb l'evolució de
lapoblació activa, i en aquest cas sí que tenim una certa nove
tat. En general, la tendència global és d'estabilització o fins i tot
de lleugera disminució de la població activa, motivada principal
mentper l'evolució demogràfica de la ciutat. Però en èpoques
de bones perspectives econòmiques sobretot de trobar una
col.locació, sigui a temps parcial o de durada definida- hi ha
un bon segment de la població que passa a declarar-se disposa
da a treballar. A banda de les noves generacions que s'incorpo
ren, per edat, al mercat de treball, aquesta població es compon
principalment de dones, d'edats diverses, que opten per figurar
com a demandants de treball de cara a ampliar la seva renda fa
miliar.
77
Atur registrat a Barcelona i a la Regió Metropolitana
Total Masculí Femení <25 anys Indústria Construcció Serveis S.o.a.
31 des. 1989
31 des. 1990
31 des. 1991
31 des. 1992
31 des. 1993
31 des. 1994
31 març 1995
30 juny 1995
30 set. 1995
31 des. 1995
31 març 1996
30 juny 1996
30 set. 1996
70.642
66.238
66.295
69.491
86.336
86.918
85.392
80.937
78.829
76.068
75.254
70.236
68.954
28.580
26.886
27.721
32.795
44.246
45.129
43.870
41.333
40.001
38.808
38.240
35.287
34.303
42.062
39.352
38.574
36.696
42.090
41.789
41.522
39.604
38.828
37.260
37.014
34.979
34.651
15.360
13.780
13.721
14.029
18.432
16.806
15.889
14.048
13.747
11.121
10.959
9.624
9.617
25.408
24.203
23.199
23.785
28.785
28.922
27.941
26.190
25.072
23.658
22.406
20.779
19.751
31 des. 1989
31 des. 1990
31 des. 1991
31 des. 1992
31 des. 1993
31 des. 1994
31 març 1995
30 juny 1995
30 set. 1995
31 des. 1995
31 març 1996
30 juny 1996
30 set. 1995
213.068
202.641
197.748
205.248
259.753
247.577
242.574
229.378
225.751
220.883
221.168
206.501
206.732
76.726
76.138
77.016
94.910
132.910
125.478
120.304
112.125
110.628
109.646
109.294
100.900
136.342
126.503
119.732
110.268
126.843
122.099
122.270
117.253
115.123
111.237
111.874
105.601
56.367
52.177
51.572
55.186
73.260
61.345
59.519
53.542
52.713
44.857
44.712
39.683
92.563
90.838
85.682
87.125
105.867
96.656
92.475
86.597
84.050
80.441
78.224
72.718
2.789
2.659
3.063
4.461
5.567
5.183
4.964
4.819
4.688
4.535
4.461
4.125
4.110
10.802
11.318
13.116
19.395
24.933
21.921
20.333
19.337
19.638
19.440
19.341
17.864
33.067
33.454
35.372
37.193
46.312
45.611
45.277
43.114
42.109
40.906
41.096
38.248
37.701
76.793
78.652
82.063
84.296
108.209
104.999
105.111
99.465
97.951
97.275
98.716
91.795
9.239
5.809
4.572
3.956
5.529
7.016
7.026
6.640
6.779
6.793
7.107
6.921
7.233
32.005
21.029
16.280
13.813
19.869
23.032
23.704
23.076
23.255
22.807
23.979
23.300
Font: Dades de l'INEM facilitades per la Regidoria de Promoció Econòmica iOcupac'ó de l'Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Variació (%)
Barcelona
30 set. 96/30 juny 96 30 set. 96/30 set. 95
Atur total -1,8 -12,5
- masculí -2,8 -14,2
- femení -0,9 -10,8
-juvenil -0,1 -30,0
- agricultura -2,5 -12,2
- indústria -4,9 -21,2
- construcció -0,4 -12,3
-serveis -1,4 -10,5
- s.o.a. 4,5 6,7
És per això que l'evolució de l'atur registrat és doblement po
sitiu: no només continua la tònica a la baixa, sinó que lamanté
tot i absorbint un sensible augment de la població activa. Obvia
ment, davant d'aquesta situació, la taxa d'atur es redueix sensi
blement i passa del 10,8 a final de l'any 1995 i principi d'aquest
a situar-se per sota del dos dígits, amb un 9,8 per cent per al
mes de setembre.
78
Aturats registrats
milers de persones
100
90 -
80 -
-0 -
60 -
50 -
40 -
30 -
20
1992 1993 1994 1995 1996
Total - Homes - Dones-
Al conjunt de la regió metropolitana, l'evolució ha estat simi
lar, però la pressió a l'alça de la població activa fa que la reduc
ció del nombre d'aturats no sigui tan intensa com a la ciutat
central. Així, si bé la taxa d'atur disminueix pràcticament un
punt en els nou primers mesos de l'any, la reducció de l'atur en
termes percentuals esmou entre un vuit i el deu per cent.
Distribució dels contractes registrats a l'INEM
Acollits
a mesures
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
220.091
291.065
328.528
350.018
379.209
368.500
268.898
107.702
147.458
166.999
174.760
181.460
153.474
108.080
112.389
143.607
161.529
175.258
197.749
215.026
160.818
1994 319.814 299.179 20.635
lr. tr. 74.995 70.350 4.645
2n. tr. 80.615 75.833 4.782
3r. tr. 74.138 69.555 4.583
4t. tr. 90.066 83.441 6.625
1995 421.277 393.713 27.564
lr. tr. 100.355 92.305 8.050
2n. tr. 104.239 97.560 6.679
3r. tr. 104.783 98.801 5.982
4t. tr. 111.900 105.047 6.852
1996
lr. tr. 112.283 104.800 7.483
2n. tr. 116.676 110.458 6.218
3r. tr. 116.312 111.093 5.219
Font: Dades de l'INEM facilitades per la Regidoria de PromocióEconòmica iOcupació
de l'Ajuntament de Barcelona.
L'evolució a l'alça dels aturats sense ocupació anterior palesa
la incorporació de nova població activa que triga un cert temps
a trobar la primer feina.
Si analitzem les dades de l'atur registrat per sectors, sexe i
edats, trobem algunes diferències força significatives. En primer
lloc, l'atur disminueix en tots els sectors, excepte en el collectiu
d'aturats senseocupació anterior. Són especialment rellevant les
davallades al conjunt de la indústria, amb caigudes durant els
mesos del tercer trimestre superiors alvint per cent en compara
ció amb els mateixos mesos de l'any anterior. Per contra, en els
serveis, les reduccions són més modestes.
Cal remarcar la forta disminució de l'atur juvenil, superior al
trenta per cent interanual, i que se situa clarament per sota de
les deu mil persones. És, evidentment, el col.lectiu que, per la
seva preparació i la seva capacitat d'adaptar-se a les noves tipo
logies de contractes i a molts altres condicionants del propimer
cat, troba feina amb més facilitat.
Quant a l'atur femení, aquest no disminueix tant com el mas
culí, tot i que el comportament de tots dos és força homogeni al
llarg de l'any: de l'ordre d'una reducció de l'onze per cent anual
en les dones i al voltant del 14 per cent en els homes.
Contractes registrats
milers de contractes variació (°/0)
soo 40
400-
300
200-
100
-O
-30
-20
-10
--10
--20
--30
-40
1991 1992 1993 1994 1995 1996
IM total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (%)
Al conjunt de la regió metropolitana, les diferències entre sec
tors i sexes o edats dels aturats registrats es donen igualment,
però les intensitats són menors: les diminucions són lleugera
mentmés modestes, i l'increment dels aturats sense ocupació
anterior també és més modest. És evident que en l'entorn me
tropolità, el major creixement de la població activa dificulta la
capacitat de ser absorbit pel nivell d'ocupació existent, tot i que
aquest se situí clarament per sobre del de Barcelona.
El gran nombre de contractacions en comparació amb els nivell
d'atur mostra l'elevat nivell de rotació entre la població
ocupada.
Les dades de contractació del tercer trimestre continuen fent
palès el fort creixement del nombre de contractes, amb un total
de 116.312 i amb un increment sobre el mateix trimestre del
1995 de l'onze per cent, unes taxes molt semblants a les del pri
mer semestre. De fet, el 1996 serà un nou any de rècord de con
tractacions, superior fins i tot a l'any passat.
Tanmateix, donades l'evolució de la població activa i de l'atur
registrat, el cert és que el gran nombre de contractacions posa
en evidència el nivell de precarietat de la població ocupada. Un
trimestre més, el nombre de contractes de durada definida aug
menta i el d'indefinits, disminueix.
És prou conegut que les tipologies de contractacions de dura
da limitada permeten a les empreses uns nivells de producció o
d'oferta de serveis molt més adequats a la demanda i que per
tant permeten treballar amb una estructura de costos que s'a
dapta més fàcilment als canvis de conjuntura. Tot plegat, un me
canisme més de millora de la productivitat. Però el cert és que
les incerteses en les rendes familiars que això genera també pot
arribar a tenir els seus efectes negatius quant al consum, tot i la
reducció del preu del diner.
No hem d'oblidar que ja és vox populi que s'ha d'aprovar
tard o d'hora un nou marc de reglamentació que esperoni les
contractacions indefinides a base d'abaratir el cost d'acomiada
ment o de pactar-lo prèviament. Evidentment, un període de
temps d'incerteses d'aquest tipus no fa sinó mantenir un sistema
de contractacions de durada definida a l'espera d'aquest nou
marc legislatiu. Aquest sol fet ja explicaria gran part de la reta
llada de les contractacions indefinides dins delmarc de creixe
ment de l'ocupació.
79
-'
Monografia
Una aproximació quantitativa
al teixit econòmic de Barcelona
Redacció de BARCELONA ECONOMIA

Una aproximació quantitativa al teixit econòmic de Barcelona
Una de les primeres i principals mancances amb les que hom
ensopega quan es desenvolupen tasques d'estudi i difusió de l'e
volució de l'economia en àmbits geogràfics reduïts i alhora eco
nòmicament potents i molt interrelacionats amb l'entorn com
ara Barcelona, és l'elevat grau d'incertesa amb que s'ha d'ope
rar quan es tracta de fixar quantitativament les magnituds més
bàsiques del teixit productiu que hi ha localitzat. Fins al punt
que donar una resposta satisfactòria a preguntes en aparença
simples com ara el nombre d'empreses i de treballadors que
operen a la ciutat és força complicat i requereix de nombroses
matisacions. L'alternativa més viable d'entre les possibles passa
per aproximacions i acotacions a partir de les diferents fonts es
tadístiques. I és que la majoria dels registres d'empreses exis
tents i accessibles —administratius, fiscals, laborals, etc— que en
teoria haurien de permetre un nivell de coneixement força deta
llat del teixitproductiu, no han estat dissenyats o no s'exploten
amb aquesta finalitat.
Un d'aquests arxius és el de l'Impost d'Activitats Econòmi
ques (IAE). Teòricament, és el més adequat per oferir informa
ció estadística detallada a nivell municipal fins i tot de dis
tricte i de barri— de la capacitat econòmica mesurada en
nombre i grandària dels locals on es desenvolupa qualsevol tipus
d'activitat productiva i la seva distribució sectorial. Tot i les li
mitacions que presenta, aquest arxiu és ja un actiu important a
l'hora de fer —a costos assumibles— una primera aproximació a
la realitat del teixitproductiu, bàsicament al nombre d'empreses
i de professionals que operen a la ciutat, i és d'esperar que gua
nyi credibilitat a mesura que augmenti la sèrie anual continuada
i es disposi de més experiència en la seva gestió. Aquesta con
fiança vindria abonada per la proximitat entre el fet imposable i
el gestor de l'impost.
En aquest número de BARCELONA ECONOMIA presentem un
primer intent de quantificació de l'oferta d'activitats econòmi
ques present a la ciutat a partir del nombre d'expedients de
l'IAE resultant del tractament estadístic del corresponent arxiu
dut a terme pel Departament d'Estadística d'aquest Ajunta
ment. Aquesta informació s'ha complementat i acotat amb la
d'altres fonts, especialment la referida a treballadors i empreses
afiliats a l'INSS, facilitada per la Conselleria de Treball de la
Generalitat i la Direcció Provincial de Barcelona de la Tresore
ria de la Seguretat Social. També ha estat d'utilitat l'estimació
de l'EPA sobre el nombre d'ocupats.
Les principals limitacions d'aquestes fonts estadístiques.
Abans d'abordar l'estudi de les dades disponibles cal explici
tar, ni que sigui de manera molt sintètica, les seves principals li
mitacions des d'un punt de vista estadístic a l'hora d'utilitzar-les
com a variables indicatives del potencial econòmic de la ciutat.
Limitacions i mancances, algunes realment importants, que con
dicionen la interpretació dels resultats.
Del cens de l'IAE, les variables potencialment utilitzables
com a explicatives de l'activitat econòmica són diverses. Així, a
més del nombre d'expedients i de titulars de l'activitat, es dispo
sa teòricament del nombre de locals, de la seva superfície i del
nombre de treballadors. Informació tota ella agrupada per sec
tors d'activitat i territorialitzada en funció de l'adreça on es de
senvolupa l'activitat gravada. Amb l'excepció d'aquelles activi
tats que no requereixen disposar de cap local per ser exercides.
Malauradament, a l'escassa informació sobre el negoci que la
normativa de l'Impost estableix que es declari —el nivell d'exi
gència varia notablement segons el tipus d'activitat— en elmo
ment de donar-se d'alta, s'hi afegeix una més que presumible
manca d'informació sobre posteriors canvis. Aquesta deficièn
cia, amb una major incidència en activitats de serveis i no trans
formadores, pot restar fiabilitat estadística a algunes de les da
des del cens, especialment en una ciutat comBarcelona, amb un
teixit productiu dinàmic i amb una elevada rotació en alguns
sectors terciaris. És el cas del nombre de treballadors, de les ac
tivitats desenvolupades i la seva correcta classificació, i especial
ment, de la superfície i del nombre de locals utilitzats.
En definitiva, hom s'ha de centrar en el nombre d'expedients
en situació d'alta com el paràmetre que més s'ajusta a una esti
mació de l'oferta d'activitat econòmica i l'únic que permet, amb
un mínim de garanties, conèixer la seva evolució en els darrers
anys. Amb l'inconvenient, important i inevitable, que en molts
casos no es pot assimilar un expedient d'IAE d'activitat empre
sarial a una empresa o a un local i ni tan sols a un titular. És a
dir, els més de 134.000 expedients d'activitat empresarial en si
tuació d'alta a Barcelona l'any 1995 no es corresponen amb el
nombre de locals on s'exerceix una activitat econòmica ni amb
el nombre d'empreses i treballadors autònoms. Per la normativa
de l'Impost es pot considerar que aquesta xifra és més una apro
ximació —sobreestimada— del nombre de locals que no pas del
d'empreses. Una sobreestimació que pot compensar, si més no
parcialment, l'activitat submergida i aquella que, tot i ésser pre
sent a la ciutat amb un o més establiments no hi té la instal.lació
principal o la seu social, i opta per la quota provincial o la na
cional.
83
Expedients d'activitat econòmica (IAE)
i Comptes de cotització (INSS)
1992* 159.704 121.955 37.709
1993 167.631 129.064 38.567
1994 172.341 132.704 39.637
1995 175.483 134.227 41.256
68.700
69.728
71.323
73.867
*Només inclou expedients per quota municipal.
Font: Tots els quadres igràfics d'aquesta monografia són d'elaboració pròpia a partir de les
dades de la Conselleria de Treball de la Generalitat, la Tressoreria General de la Seguretat
Social i l'Ajuntament de Barcelona.
Pel que fa a les dades de l'INSS, la principal limitació a efec
tes estadístics prové també, a banda de l'economia submergida i
de la deficient territorialització dels llocs de treball i dels comp
tes de cotització en àmbits inferiors al provincial, de la impossi
bilitat d'assimilar el nombre d'aquests comptes en situació d'alta
a la Seguretat Social amb el d'empreses que cotitzen. I és que a
la norma d'un compte de cotització per empresa i província
—que estadísticament pot imputar a Barcelona més ocupació de
la real en alguns sectors per l'efecte de les seus centrals— s'hi
afegeix la possibilitat per part de les empreses de mantenirmés
d'un compte, ja sigui en funció dels diferents règims laborals
dels seus treballadors, o per qualsevol altre criteri d'organització
interna.
Un cop explicitades aquestes limitacions, sembla obligat pen
sar que la informació estadística àmplia i heterogènia que ofe
reixen ambdues fonts per separat per poder estimar el potencial
econòmic d'un àmbit territorial determinat és insuficient. L'es
forç d'analitzar-les conjuntament, o més ben dit, de no passar
per alt els matisos que ambdues incorporen a cada fase de l'anà
lisi, és el que proposem a continuació. Prescindir d'una de les
dues fonts ens semblava indisculpable, especialment en una eco
nomia tan interrelacionada amb l'entornmetropolità com és la
de Barcelona.
Anàlisi de les dades.
Segons les darreres dades disponibles de l'arxiu municipal de
l'IAE, l'oferta d'activitats econòmiques és superior als 175.000
expedients en situació d'alta a final del 1995. Una unitat que,
com s'ha exposat, utilitzarem com una aproximació sobrevalora
da del nombre de locals efectivament i directament utilitzats per
l'activitat econòmica. D'aquesta oferta, poc més de 134.000 —un
76,5 per cent del total— són expedients d'activitats empresarials
i la resta, uns 41.000, ho són d'activitats professionals.
84
Variacions anuals (%)
1993/1992 1994/1933 1995/1994
= Expedients [;;;;] Comptes mei PIB
En relació amb les dades d'anys anteriors, les del 1995 pale
sen un lleuger afebliment dels ritmes de creixement de l'oferta
total d'activitats, amb una especial incidència entre les activitats
empresarials, mentre que les professionals acceleren el seu crei
xement. Aquest alentiment de la tendència expansiva durant el
1995 en comparació amb la dels dos anys anteriors pensem que
s'ha de matisar per l'efecte d'una progressiva legalització-incor
poració d'empreses al cens de l'IAE en els primers anys d'im
plantació de l'impost i per la inclusió en aquesta sèrie, a partir
del 1993, d'aquelles empreses amb diferents centres de treball
que tenen el domicili fiscal a la ciutat i que han optat per la
quota provincial.
L'anàlisi sectorial a nivell de grans branques productives posa
de relleu la direcció del procés continuat de transformació que
viu el teixit productiu de la ciutat, substituint empreses indus
trials per d'altres de serveis adreçats tant a les empreses com a
les famfiies. Transformació que obeeix a dos factors ben con
crets. D'una banda, a l'extinció de petites instal.lacions indus
trials que han esdevingut inviables ja sigui pels canvis en els
processos productius o per la seva localització enmig de la trama
urbana; d'aquí ha derivat una progressiva deslocalització cap a
l'entorn metropolità d'indústries tradicionals necessitades
d'nstal.lacions més modernes i àmplies. El segon factor seria la
relativa generalització del fenomen anomenat outsourcing, entès
com l'externalització en unitats independents d'aquelles activi
tats o serveis que no formen part del nucli central del procés
productiu de l'empresa mare o originària.
Pel que fa a l'oferta comercial de Barcelona, l'activitat econò
mica que concentra el 36 per cent dels expedients d'IAE, tot i
que ha mantingut una tendència moderadament a l'alça fins al
1994, especialment el comerç detallista, l'evolució del 1995
apunta a una situació força clara d'estancament. Segons aques
tes dades, sembla que la proliferació de grans superfícies a l'en
torn metropolità amb el corresponent augment d'oferta i de
competència, i el llarg període d'atonia de la despesa de con
sum, que fins ara no havien tingut un impacte excessivament ne
gatiu en termes globals sobre l'oferta comercial de la ciutat, es
comencen a fer notar. D'altra banda, tot plegat és un fenomen
encara massa recent per avançar conclusions més contundents.
Oferta d'activitat econòmica
(comptes de cotització) a la Seguretat
_ .
segons el nombre d'expedients de l'IAE
Social
i el d'empreses registrades
19951994
-.. 11111W IAEresariall
0. Agricultura i ramaderia 404 278 8 318
1. Energia i aigua 87 41 85 44
2. Química i extractives 968 705 174 924 691 168
3. Metal.lúrgia 2.863 4.083 2.951 4.018
4. Altres indústries manufactureres 5.728 11.087 1.108 5.740 10.789 1.181
Alimentació 902 619 890 613
Tèxtil, cuir i calçat 1.665 3.070 1.545 2.889
Fusta imobles 718 1.912 680 1.766
Paper i arts gràfiques 1.849 3.772 1.905 3.905
5. Construcció 3.595 8.372 4.790 3.738 8.585 4.923
6. Comerç i restauració 25.257 70.416 5.605 26.932 70.976 5.684
Comerç a l'engròs 6.304 13.450 6.340 13.531
Comerç al detall 12.967 40.721 13.284 40.818
Restauració i hostatgeria 5.159 11.642 5.842 12.141
7. Transports i comunicacions 3.035 10.001 562 3.112 9.342 581
8. Serv. financers i a les empreses 9.887 15.197 12.782 10.703 16.579 13.248
Finances i assegurances 587 3.374 9.515 557 3.425
Immobiliaris i serv. empreses 9.300 11.823 3.267 10.146 13.154
9. Serveis personals 18.298 12.795 14.338 19.332 13.195 15.153
TOTAL 70.214 132.697 39.637 73.867 134.227 41.256
Relació Expedients empresarials/Comptes de cotització. (%)
Serveis
personals
Ser' financ.
a empreses
Transports i
comunic.
Comerç
1 restauracto
Construcció
Altres ind.
manufactur.
Metallúrgia
Química
i extractives
Energia
i aigua
-50 0 50 100 150 200 250
El que sí es constata és que amb la implantació de grans cen
tres comercials i de serveis a zones de la ciutat prèviament sot
meses a una radical transformació urbanística, juntament amb
l'esforç de potenciació dels eixos comercials més tradicionals,
s'ha afavorit una notable modernització del comerç barceloní
quant a instal.lacions i pràctiques comercials, alhora que s'ha
mantingut el seu potencial i s'ha ampliat l'oferta amb noves lo
calitzacions dins la ciutat.
A diferència del comerç, el sector de l'hostatgeria i restaura
ció és un dels que més pes ha guanyat a la ciutat. Ho ha fet a
l'empara d'una capacitat d'atracció de nous visitants i activitats
que no ha deixat d'augmentar d'ençà dels Jocs. A l'augment es
pectacular del turisme, amb un impacte directe en el sector ho
teler, s'hi ha d'afegir l'augment de l'oferta de restauració i lúdi
ca al recuperat litoral i a les noves àrees de centralitat i una
demanda diària de serveis de restauració per part d'un segment
creixent de lapoblació que treballa a la ciutat i dorm als munici
pis de l'entorn metropolità.Tot plegat, en un context en què
l'activitat d'aquest sector s'ha vist directament reforçada per un
augment en els darrers dos anys de les taxes de creixement de
l'economia.
La variació de pes relatiu més atípica que s'ha detectat d'ençà
el 1993 és la del sector de la construcció. El 2,5 per cent d'aug
ment del nombre d'expedients d'activitat empresarial que s'ha
registrat durant el 1995 s'afegeix a un increment de gairebé el
set per cent del 1994. Sembla evident que, en aquest cas concret,
el creixement i la concentració de l'activitat constructora en el
segment residencial s'ha traduït tant en un major volum de les
xifres de negoci de les empreses ja existents com en un augment
d'aquest teixit empresarial. Una producció basada majoritària
ment en una proliferació de petites i mitjanes promocions afavo
reix l'aparició, fins a cert punt puntual o conjuntural, de nou tei
xit empresarial.
85
k, 11.1,1C1,1 111;ffi ;[,11.[ I
La resta de serveis, amb l'excepció dels de transport, ha regis
trat un notable augment de l'oferta d'activitats. A més dels ser
veis a les empreses, que s'han expandit entre d'altres raons, grà
cies a l'externalització d'activitats que abans estaven integrades
dins l'empresa industrial i als majors requeriments de qualitat
que avui es demanda de qualsevol producte, és molt significatiu
l'augment de l'oferta del conjunt de serveis personals, en espe
cial els de manteniment i neteja, sanitaris, assistencials i educa
tius. Un augment que forma part d'un canvi estructural que viu
la societat i que s'explica bàsicament per la creixent incorpora
ció de la dona al treball fora de la llar i al progressiu envelli
ment de la població.
Si passem a analitzar l'evolució del nombre d'empreses amb
seu a Barcelona inscrites en el Règim General de la Seguretat
Social en els darrers dos anys, es confirma la tendència expansi
va que ha viscut el teixit productiu de la ciutat i que ja s'ha po
sat de relleu amb l'augment del nombre d'expedients de l'IAE.
Tot i que ladiferència en termes absoluts entre les dues varia
bles és espectacular—el nombre d'expedients de l'IAE per acti
vitat empresarial supera àmpliament el de comptes de cotitza
ció—, una primera ullada a l'evolució sectorial d'aquestes dades
referma també l'estancament de les activitats industrials i l'ex
pansió de la majoria de serveis.
A partir d'una anàlisi conjunta del nombre d'expedients d'ac
tivitat econòmica en situació d'alta i del nombre de comptes de
cotització de l'INSS, s'observa una evolució parallela dels dos
registres i alhora concordant amb l'evolució estimada del PIB
de la ciutat durant el bienni 1994-1995. Si deixem de banda l'e
volució del 1993 pel que ja s'ha dit de manca d'homogeneïtat de
les dades del l'IAE del 1992, l'augment acumulat en el bienni
posterior pel que fa al nombre d'expedients s'apropa al cinc per
cent, poc més d'un punt per sota de l'augment registrat en els
comptes de cotització i de l'augment del PIB en termes reals.
86
Alguns indicadors de la base econòmica (1995)
Total expedients d'IAE
Expedients d'IAEempresarial
Expedients d'IAEprofessional
175.483
134.227
41.256
Afiliats a la Seguretat Social 817.300 1.570.000
Afiliats al Règim General 654.299 1.235.000
Autònoms 130.000 300.000
Empreses en el Règim General 73.896 151.000
Llocs de treball (Cens 1991) 761.165 1.587.387
Residents ocupats (Cens 1991) 623.930 1.579.805
Llocs de treball (1995) 715.000 1.530.000
Residents ocupats (EPA-1995) 562.800 1.505.000
Nota: Les xifres en cursiva són estimacions premies.
Si hom relaciona el nombre d'expedients de l'IAE empresa
rial amb el de comptes de cotització pel bienni 1994-95, elmajor
ritme de creixement del nombre d'empreses cotitzants a la Se
guretat Social que no pas d'expedients de l'IAE es pot interpre
tar com un indicador del grau de consolidació del teixit empre
sarial més feble, aquell que apareix a partir d'un treballador
autònom i que a mesura que la conjuntura i la cartera de co
mandes ho permet —aquestes condicions objectives s'han donat
al llarg del 1995— incorpora mà d'obra assalariada. Aquesta di
nàmica del teixit productiu ajuda a explicar —amb totes les re
serves necessàries referides a la idoneïtat i fiabilitat de les da
des— la diferent intensitat de creixement de les dues variables.
I en conjuntures d'atonia o estancament de l'economia, aquesta
capacitat de transformació interna del teixitproductiu pot expli
car fins i tot variacions de signe contrari en l'evolució de les
dues sèries.
Una manera satisfactòria de cloure aquesta breu reflexió so
bre els grans trets de la base econòmica de Barcelona, i a la vis
ta de les limitacions de les dades claus, seria coneixent amb un
cert detall territorial i sectorial les dades de treballadors autò
noms. La suma d'aquest col.lectiu al de les empreses cotitzants a
la Seguretat Social oferiria una font d'estudi alternativa a la de
l'IAE, alhora que augmentaria la correlació entre les dues sè
ries. El fet és que, ara per ara, i en disposar només d'informació
del nombre d'autonoms a nivell provincial, l'estimació és l'única
alternativa per quantificar el valor d'aquesta variable per Barce
lona. A partir d'aquesta dada provincial i prenent com a refe
rència la relació entre ocupats no assalariats sobre el total del
cens del 1991, s'estima que el nombre de treballadors autònoms
residents a la ciutat oscil.la, amb dades de començament del
1995, al voltant dels 100 mil. Una xifra que pot augmentar fins a
uns 130 mil en termes de llocs de treball localitzats a la ciutat.
Conclusions.
D'aquest garbuix de dades, estimacions i intuïcions, una ba
rreja gens fàcil de digerir per als no iniciats, se n'obté una apro
ximació quantitativa del potencial econòmic de Barcelona i re
giómetropolitana en llocs de treball. I en conseqüència, una
estimació del pes econòmic d'aquests dos àmbits sobre el total
de Catalunya.
La primera qüestió que volem respondre és la referida al
nombre d'empreses, en sentitampli, que operen a Barcelona.
Intentaremuna aproximació a partir de la xifra estimada d'autò
noms i del nombre de comptes de cotització de la Seguretat So
cial. Després de diversos ajustaments de les dades de base
—empreses amb més d'un compte de cotització, autònoms inac
tius en situació d'alta, empreses sense la figura de l'autònom
elnombre d'unitats empresarials, inclosos els autònoms sense
assalariats, rondaria segons les nostres estimacions entre 140 i
145 mil. Aquesta xifra, purament indicativa, s'obté d'afegir quin
ze mil empreses sense autònoms —les que declaren a la Segure
tat Social més de cinc treballadors— als 130 mil estimats i res
tant-los un percentatge mínim d'inactius.
A partir de l'ocupació estimada per l'EPA—feta amb una hi
pòtesi de població resident a Barcelona força superior a la que
en resulta del darrer Padró— i del total d'afiliats a laSeguretat
Social, el nombre de llocs de treball localitzats al conjunt de la
regió metropolitana—on hi viu i treballa més del 70 per cent de
la població de Catalunya— es pot estimar aproximadament en
1.530.000, un 3,5 per cent menys que l'any 1991. Aquesta xifra
oscil.laria entre elmilió imig d'ocupats segons l'EPA i el
1.570.000 de total d'afiliats a la Seguretat Social. Una discrepàn
cia mínima que es pot explicar tant per una lleugera subestima
ció de l'ocupació via EPA com del fet que hi ha afiliats a la Se
guretat Social —situacions de pre-jubilació i altres— que de fet
estan fora del mercat laboral.
En el cas de Barcelona, la discrepància de les dades segons les
diferents fonts són, lògicament, molt més importants. Si a nivell
de RMB la diferència entre afiliats a la Seguretat Social i ocu
pats segons l'EPA és d'uns seixanta mil, poc més d'un quatre
per cent, a Barcelona, la diferència, utilitzant les mateixes fonts,
supera els 250 mil afiliats, el 45 per cent dels ocupats segons
l'EPA. Aproximadament el 60 per cent d'aquesta xifra —uns 153
mil afiliats— pot correspondre al saldo de llocs de treball localit
zats a Barcelona i ocupats per no residents a la ciutat. Malgrat
tot, ladiferència entre afiliats imputats a Barcelona i llocs de
treball estimats supera els cent mil, un 14 per cent del total de
llocs de treball estimats.
Aquesta diferència però, un cop corregida de la discrepància
que mostren les dades a nivell provincial, es pot valorar en poc
més d'un set per cent i correspondria bàsicament a l'efecte de
seu central: els comptes de cotització per a cada empresa a ni
vell provincial, amb independència del nombre i localització de
les plantes, assignen la totalitat dels treballadors al municipi de
la seu social.
En tot cas, aquestes xifres posen de relleu que en relació al
1991 —un any de màxima activitat econòmica a la ciutat—Bar
celona ha perdut més població de dret que no pas llocs de tre
ball. Així, a una reducció de dos punts percentuals en relació al
total de la població de Catalunya —del 27 al 25 per cent— la
pèrdua en termes de llocs de treball es comptabilitza en dècimes
i es manté al voltant del 33 per cent del total de Catalunya.
D'algunamanera aquestes dades indiquen que, ara per ara, l'a
portació de Barcelona al total de Catalunya en termes de PIB
pràcticament no s'ha vist afectada pel descens demogràfic, comú
a la majoria de grans capitals.
En definitiva, l'evolució de les diferents dades considerades
ens permet afirmar, a l'espera dels resultats definitius del Padró
del 1996, que pràcticament un terç dels llocs de treball existents
a Catalunya és a Barcelona i un quaranta per cent a la resta de
la RMB. En termes globals imalgrat les successives conjuntures
econòmiques viscudes, la situació actual mostra escassos canvis
en relació amb la del 1991.
Tot al contrari del que hom espera de l'explotació delPadró,
que amb tota probabilitat reflectirà un augment dels fluxos de
mobilitat obligada entre Barcelona i l'entornmetropolità, una
tendència consolidada en els darrers deu anys i caracteritzadora
de la ciutat en aquest final de milleni. Aquesta variable sembla
la més versemblant per explicar un escenari en el que creix l'ac
tivitat econòmica, el nombre d'empreses i el d'usuaris del trans
port públic urbà i de rodalia, alhora que va disminuint el nom
bre de residents censats. I és que, a més de les famílies que
traslladen la seva residència a un municipi de l'entorn sense des
lligar-se de la ciutat central, cada cop són més els barcelonins
quemantenen dues residencies habituals.
87