Barcelona
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Tercer trimestre 1995
Núm. 26
Ajuntament de Barcelona
Gerència Delegada d'Economia i Empreses
Ajuntament de Barcelona
Primer Tinent d'Alcalde
Joan Clos i Matheu
GerentDelegat d'Economia i Empreses
Ramon Seró i Esteve
Equip de Redacció de Barcelona.Economia
Xavier Güell i Ferrer, Director.
María Jesús Calvo Nufw, Cap de Redacció.
Lluís Hansen i Fors
Consell de Redacció
Manuel Ludevid. Ajuntament de Barcelona.
Ernest Maragall. Regidor. Ajuntament de Barcelona.
Joan Molina. Gerent Delegat de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
Guillem Sánchez. Director Adjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona.
Ramon Seró. GerentDelegat d'Economia i Empreses. Ajuntament de Barcelona.
Pilar Solans. Directora de Finançament. Ajuntament de Barcelona.
Jordi Villarroya. Ajuntament de Barcelona.
Consell Assessor
Jordi Canals. Secretari General. IESE.
Jaume García. Vice-Rector d'Economia iServeis. Universitat Pompeu Fabra.
Josep Munné. President. Port de Barcelona.
Joaquim de Nadal. Regidor. Ajuntament de Barcelona.
MartíParellada. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona.
Carles Ponsa. Delegat Especial de l'Estat. Consorci de la Zona Franca.
Francesc Raventós. Conseller Delegat. Catalana d'Iniciatives, S.A.
Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000.
Antoni Santiburcio. Regidor. Ajuntament de Barcelona.
Robert Tomabell. Degà. ESADE.
Joan Trullén.Departament d'Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep Ma. Vegara. Regidor. Ajuntament de Barcelona.
BARCELONA ECONOMIA posa a disposició dels seus lectors unnúmero
de telèfon (el 402 7238) i un de fax (el 402 27 25) per atendre qualsevol
consulta o comentari referits als continguts que hi apareixen.
Agraïm la informació i la coIlaboració prestades per totes les entitats,
organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a:
Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis
de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja; Departament d'Estudis
Fiscals; Regidoria de Promoció Econòmica iOcupació.
Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció General
d'Ocupació; Direcció General d'Arquitectura iHabitatge; Institut d'Estadística
de Catalunya; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Altres institucions i entitats: Turisme de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç,
Indústria iNavegació de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de
Barcelona;CoIlegi d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona,
S.A.; Direcció Provincial de Tràfic; INE (Barcelona); Port de Barcelona;
Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE; Telefónica, S.A.; MEFFSA;
Borsa de Barcelona; Forcadell.
Gerència Delegada d'Economia iEmpreses.
Direcció de Promoció Econòmica
Barcelona Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Núm. 26. Tercer trimestre 1995
Novembre 1995
Edició: @ Ajuntament de Barcelona
Gerència Delegada d'Economia iEmpreses.
Línia de disseny original: Ferran Cartes / Montse Plass
Impressió: Impremta Municipal
Dipòsit legal: B. 26.464/91
Exp.: 9221000
Barcelona
economia
Índex
Presentació 5
Monografia
Lamobilitat obligada per treball a Barcelona.
Factors explicatius 7
Indicadors econòmics
O. Síntesi 17
I. Indústria 23
Evolució de l'activitat industrial 25
11. Finances 39
Sistema bancari 41
Mercat de Valors 44
Mercat de Futurs Financers 45
III. Consum, comerç i preus 47
Evolució del parc de vehicles 49
Consum d'electricitat 50
Consum de gasos 51
Escombraries domiciliàries 52
Fira de Barcelona 53
Preus de consum 54
IV. Transports, comunicacions i turisme 55
Tràfic de mercaderies pel port 57
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals
de l'Estat espanyol 60
Transport públic urbà i de rodalia 62
Utilització i estructura de la xarxa telefònica 64
Activitat turística 65
V. Mercat immobiliari 71
Consum de ciment 73
Construcció d'habitatges 74
Llicències d'obres 78
Preus al mercat immobiliari: habitatges
i places d'aparcament 80
Preus de venda dels habitatges nous a la regió
metropolitana de Barcelona 87
VI. Ocupació 89
Mercat de treball 91
VII. Població 97
Evolució de la població resident 99

Presentació
BARCELONA ECONOMIA inicia amb aquest número unanova
etapa —la tercera— amb la mateixa voluntat de servei públic
que l'ha caracteritzat des de sempre. Voluntat que es concreta
molts lectors en són testimonis— en una tradició d'atendre
les consultes o comentaris dels nostres lectors sobre els contin
guts d'aquesta publicació. Que ningú esperi canvis radicals a ni
vell de temàtica ni d'enfocament, llevat d'una major atenció per
la realitat metropolitana que, d'altra banda, sempre hi ha estat
present. En l'aspecte formal sí que n'hi hauran, però lanostra
idea és d'incorporar-los de forma gradual.
A tall d'exemple d'aquesta política d'adaptació i millora cons
tant, aquest número incorpora una novetat que creiem conve
nient destacar. Es tracta del nou disseny i continguts de tot el
capítol de Síntesi. Amb la introducció d'un major suport gràfic i
més informació de caire contextual esperem fer-lo més accesible
i atractiu.
En aquest número 26 presentem els resultats de la tradicional
bateria d'indicadors de conjuntura econòmica referits a Barcelo
na i en alguns casos a la regió metropolitana, corresponents al
segon i tercer trimestres de 1995. En l'apartat demonografies
s'inclou un treball sobre la mobilitat obligada per treball, un
tema de caire estructural especialment rellevant per entendre la
realitat del que sovint s'anomena la ciutat real.
Si en el número anterior es va publicar una monografia en la
qual es feia una reflexió sobre l'evolució econòmica de la ciutat
i la seva transformaciódel 1987 fins a principi del 1995 —sense
explicitar-ho, era una manera de cloure, des d'aquesta publica
ció, una primera èpocamarcada per la transformació de la ciu
tat amb l'excusa dels Jocs i l'esforç posterior de promoció eco
nòmica internacional— la monografia d'aquest número, que
inicia una nova etapa, té també una lectura simbòlica.
La Barcelona actual és força més que la ciutat administrativa.
En termes de mercat de treball, d'estudi, de lleure, de compres,
de serveis personals, etc. I des d'aquestes pàgines s'ha procurat
reflectir sempre que ha estat possible aquesta especial dicoto
mia. Les inversions en infraestructures viàries, l'ampliació i la
millora dels serveis públics de transport, la implantació de noves
zones residencials i d'activitat econòmica a l'entornmetropolità,
són actuacions que al llarg dels darrers anys han anat permeabi
litzant i consolidant un espai més ampli d'interrelació.
La mobilitat obligada per treball a Barcelona. Factors explica
tius és el títol del tema monogràfic. Sota aquest títol, d'altra
banda força explícit, s'ha desenvolupat una reflexió intuïtiva
dels principals factors que condicionen la mobilitat obligada per
treball a Barcelona. A partir d'una succinta referència a l'evolu
ció d'aquesta magnitud en el període 1986-1991, el principal in
terès d'aquest article rau en l'exercici de plantejar-se quina pot
haver estat l'evolució dels fluxos de mobilitat per treball d'ençà
el 1991, a partir de l'evolució de la majoria dels factors que l'ex
pliquen.
Un altre tema a destacar en aquest número és el dels preus
dels habitatges i places d'aparcament a Barcelona. Amb la parti
cularitat que aquesta informació es contextualitza amb la dels
preus d'habitatges nous d'unamostra dels principalsmunicipis
de la regió metropolitana. En definitiva, una visiómés completa
del mercat immobiliari de referència per a la població de Barce
lona i la seva àrea d'influència.
Pel que fa als resultats dels indicadors econòmics referits a
l'estiu de 1995, es confirma la consistència i la relativa generalit
zació del procés de creixement encetat a les acaballes del 1993 i
principi de 1994. En tot cas, es detecta una certa desacceleració
en les taxes de creixement d'algunes variables que es podria in
terpretar com un primer símptoma de canvi de fase: d'una fase
de creixement accelerat —taxes succesivament més elevades tri
mestre a trimestre— a una de creixement sostingut, amb taxes
de creixement positives però sense una tendència clarament de
finida ni a l'alça ni a la baixa.
Aquest seria el cas dels nivells d'activitat d'una bona part del
teixit industrial de l'àrea de Barcelona i també d'algunes bran
ques del sector constructor. Dos sectors que en els darrers dos
anys han registrat taxes de creixement notablement elevades,
aprofitant la disponibilitat de capacitat i equipament productiu
ociós.
A banda delTurisme i activitats directament relacionades
—hosteleria, restauració, transport de passatgers, agències de
viatges, lleure, etc.—, que han viscut una molt bona temporada,
la resta del Terciari ha tingut una evolució força dispar a nivell
de subsectors, en funció tant del seu lligam amb la resta d'activi
tats productives —transports, serveis financers, serveis a les em
preses, etc.— com del grau d'atomització i saturació de l'oferta,
com podria ser el cas del comerç. Globalment, la valoració és
positiva i res fa pensar que aquesta tendència expansiva hagi to
cat sostre.
En definitiva, estem a les portes de tancar un dels millors
anys en termes de creixement econòmic d'ençà el 1990 pel que
fa a Barcelona i regiómetropolitana, comparable quant a taxes
de creixement als exercicis immediatament anteriors al 1992.
Les poques variables que desentonen en aquesta comparació
s'haurien de buscar en elmercat de treball, donat que si bé
s'han recuperat uns nivells d'ocupació semblants als de final del
1991, la desocupació registrada entre els residents és encara
lleument superior, com a conseqüència d'un augment de la po
blació activa. En tot cas, l'evolució de les contractacions laborals
i les perspectives econòmiques a mitjà termini apunten a una
evolució molt positiva de l'ocupació a l'àrea de Barcelona en els
propers mesos.
5

Monografia
Lamobilitat obligada per treball
a Barcelona. Factors explicatius
Redacció de BARCELONA ECONOMIA

La mobilitat obligada per treball a Barcelona. Factors explicatius
Arran de la difusió per part del Departament d'Estadística
d'aquest Ajuntament i de la Mancomunitat de Municipis de
l'AMB de les dades de mobilitat obligada per treball i estudi a
Barcelona i àmbits metropolitans (AMB iRMB) obtingudes de
l'explotació del Cens de Població del 1991 que ha fet l'Institut
d'Estadística de Catalunya, hem considerat interessant fer una
reflexió en veu alta sobre aquestes dades i dels resultats que
s'obtenen de la seva comparació amb les corresponents al Padró
del 1986, i molt especialment dels principals factors explicatius
d'aquest fenomen cada cop més rellevant a l'àmbit de la ciutat
real.
No es pot aspirar a entendre les dinàmiques que mouen les ciu
tats contemporànies sense conèixer el fenomen de lamobilitat
generada entre la ciutat central i el seu entom. Amb l'anàlisi
que aquí es planteja pretenem apropar-nos i apropar als lectors
interessats en aquests temes, els diferents factors que expliquen
la creixent mobilitat obligada a l'àrea metropolitana de Barcelo
na.
Aquesta reflexió en veu alta, la centrarem exclusivament en
les dades de desplaçaments generats per treball, i bàsicament
entre Barcelona i la primera i segona corones metropolitanes.
Pensem que l'evolució de la mobilitat obligada per treball—en
tesa només com els desplaçaments entre residència i lloc de tre
ball— és un bon indicador de la progressiva transformació dels
lligams entre la ciutat i el seu entorn metropolità.Deslocalitza
ció industrial i terciarització, i canvis de residència entre munici
pis de l'àrea metropolitana afavorits per les noves infraestructu
res i la diversitat de l'oferta immobiliària, són alguns dels
principals factors que expliquen aquesta transformació del con
cepte tradicional de ciutat i en conseqüència, una part molt re
llevant de l'augment de lamobilitat obligada.
Durant la segona meitat dels anys vuitanta l'economia catala
na va registrar un notable procés expansiu, que a Barcelona es
va allargar fins ben entrat el 1992. A l'ombra de la fita històrica
dels Jocs Olímpics la ciutat va emprendre una notable transfor
mació, àmpliament reconeguda i valorada a posteriori en aquells
aspectes més visibles —urbanístics, d'infraestructures i equipa
ments, etc. Altres fets menys immediats, però tant o més impor
tants, han passat relativament desapercebuts en tractar-se de
processos de llarg abast. La ciutat ha canviat de dimensió i s'ha
consolidat definitivament com a metròpoli. La població, amb el
seu moviment diàri, confirma la realitat i la validesa d'aquest
nou model de ciutat.
D'altra banda, i per tal d'acostar en el temps aquesta anàlisi
—la Barcelona del 1995 és força diferent en molts aspectes de la
del 1991— ens hem aventurat a esbossar algunes de les grans lí
nies que, segons el nostre parer, poden haver condicionat els
fluxos de desplaçaments per treball entre els diferents àmbits
metropolitans d'ençà el 1991.
}
La mobilitat residència-treball a Barcelona segons
el Cens del 1991
Segons les darreres dades censals, i assumint les possibles
mancances i biaixos derivats del procés d'obtenció, a Barcelona
hi havia localitzats, a començament del 1991, més de 761.000
llocs de treball enfront d'una població ocupada de gairebé
624.000 persones. El resultat és un superàvit d'aproximadament
137.000 llocs de treball. Contràriament, al conjunt de municipisde la primera corona metropolitana—AMB sense Barcelona
la diferència entre llocs de treball localitzats i residents ocupats
és àmpliament favorable a aquests, amb un dèficit d'uns 120.000
llocs de treball. L'estigma de ciutat-dormitori que arrosseguen
algunes de les principals poblacions de l'àrea metropolitana té
un component estructural que no és fàcil d'esborrar. Ho posa de
relleu el fet que, malgrat que durant el quinquenni 1986-1991 de
creixement econòmic s'hi han generat més llocs de treball que a
la segona corona i amb unes variacions relatives molt superior a
les de Barcelona, el dèficit de llocs de treball en funció de la població ocupada resident s'ha accentuat. Aixó és així perquè
l'augment en termes absoluts de la població ocupada ha estat
superior al del nombre de llocs de treball. Evolució que no és
alinea al fet que aproximadament una tercera part dels que han
emigrat de Barcelona en els darrers anys s'han instal•lat a la res
ta de l'AMB.
Amb aquestes poques dades, a les que podríem afegir de ma
nera illustrativa que pràcticament la meitat de la població ocu
pada de municipis com ara l'Hospitalet de Llobregat, Santa
Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs treballen a Barce
lona, ja es fa palesa la forta interdependència entre la ciutat
central i els municipis de la primera corona i especialment els
del Barcelonès. Al conjunt de la segona corona —RMB sense
AMB— la relació entre llocs de treball i població ocupada és
forçamés equilibrada, tot i presentar un creixent dèficit de llocs
de treball.
Aquesta seria, a grans trets, la foto fixa de la situació del mer
cat de treball a l'àrea de Barcelona a començament del 1991 i
segons les dades del Cens. Si les comparem amb les mateixes
dades del 1986 observarem que, en aquests cinc anys, tant el
nombre de llocs de treball localitzats a la ciutat com el nombre
de residents ocupats van augmentar a unes taxes anuals acumu
latives al voltant del 3,6 per cent, amb un creixement lleument
superior en el cas dels llocs de treball. Recordem que fou un
quinquenni de forta expansió econòmica.
9
Població activa, ocupada i llocs de treball localitzats. 1986-1991
Barcelona
AMB-Barcelona
AMB
RMB-AMB
RMB
atalunya
680.930
527.503
1.208.433
435.450
1.643.883
11.806
526.671 631.357 104.686 722.870 623.930 761.165 137.235
372.036 264.042 -107.994 604.111 500.712 380.980 -119.732
898.707 895.399 -3.308 1.326.981 1.124.642 1.142.145 17.503
344.356 343.637 -719 540.142 455.163 445.242 -9.921
1.243.063 1.239.036 -4.027 1.867.123 1.579.805 1.587.387 7.582
1.818.849 affiliáriaik-63" 2.628.387 2.255.430 2.246.545 -8.885
Notes: POR: Població ocupada resident. AMB: Els 32 municipis de l'E.M. de Medi Ambient.
LLTL:Llocs de treball localitzats. RMB: Les 7 comarques del PTM de Barcelona.
LLTL-POR: Diferència, positiva o negativa, entre llocs de treball localitzats i població ocupada resident.
Font: Mancomunitat de Municipis de l'A.M.B. Dinàmiquesmetropolitanes a l'Àrea i la Regió de Barcelona. Elaboració pròpia.
L'evolució d'aquestes variables a les dues corones metropoli
tanes es caracteritza per unes intensitats de creixement força
més altes que les de Barcelona, com a conseqüència d'un major
potencial de creixement gràcies a una base poblacional més jove
i en expansió i a una àmplia disponibilitat d'espai físic apte i ben
comunicat per a crear nou teixit productiu. Així, al conjunt de la
primera corona, el nombre de residents ocupats entre el 1986 i
el 1991 creix a una taxa superior al cinc per cent i el nombre de
llocs de treball localitzats ho fa a un ritme del 7,6 per cent. En
el cas de la segona corona metropolitana les taxes de creixement
es situaren entre el 5,7 i el 5,3 per cent respectivament.
En definitiva no és més que una conseqüència òbvia- el
procés de creixement econòmic de l'àrea de Barcelona, mesurat
en termes de llocs de treball creats en el quinquenni 1986-1991,
ha estat proporcionalment més intens a l'entorn metropolità que
no pas a la ciutat; ara bé, en termes absoluts l'assignació entre
els tres àmbits és clarament favorable a Barcelona. Sense que
hom pugui parlar de desconcentració de l'activitat productiva, sí
que s'hauria de parlar de consolidació d'un procés de descentra
lització d'activitat econòmica cap a l'entorn metropolità i espe
cialment als municipis de laprimera corona. Procés acompanyat
d'un inevitable degoteig, molt menys rellevant en termes per
centuals, demà d'obra.
És evident, però, que el saldo entre llocs de treball localitzats
i residents ocupats en un municipi o àrea, no és suficient per ex
plicar el total de desplaçaments generats per treball inter-àm
bits. En el cas de Barcelona, per exemple, amb un superàvit de
137.000 llocs de treball l'any 1991, hi havia uns 240.000 no resi
dents treballant a la ciutat, 70.000 més que cinc anys abans: un
creixement de l'ordre del 40 per cent, molt superior al registrat
pels llocs de treball ocupats per residents, especialment en ter
mes relatius.
10
De les dades avançades fins ara, i tractades en detall a les tau
les corresponents, se'n dedueixen com a mínim dues idees im
mediates i generals que han de servir de marc de l'anàlisi que
pretenem. Una primera idea a retenir seria que durant el quin
quenni de creixement econòmic dels anys vuitanta augmenta el
superàvit entre llocs de treball i residents ocupats a la ciutat
central, alhora que creix encara més espectacularment la mobili
tat obligada per treball entre Barcelona i l'entorn metropolità
en ambdós sentits. La segona, i és una conseqüència del fet
anterior, seria que els límits reals del mercat de treball de Bar
celona, entès comaquella àrea que tendeix a una dotació equili
brada entre residents ocupats i llocs de treball, ha superat ja el
perímetre extern de laprimera coronametropolitana.
Factors explicatius de l'augment de lamobilitat
residència-treball entre el 1986 i el 1991.
Si bé la creació de llocs de treball a Barcelona durant el pe
ríode estudiat ésmolt significativa, especialment en termes ab
soluts amb un saldo final de gairebé 130.000 noves col.locacions,
no ésmenys cert que, en termes de pes relatiu, el creixement
fou moltmés espectacular a la resta de la regió metropolitana i
especialment a la primera corona, que, amb un saldo net de
quasi 117.000 nous llocs de treball, ha més que doblat el ritme
de creixement de la ciutat central. Un fet lògic i previsible donat
el diferent potencial de creixement i grau de congestió entre
Barcelona i l'entorn metropolità. Tampoc ésmenyspreable l'e
fecte que sobre aquesta creació de nous llocs de treball ha tin
gut l'esforç desenvolupat durant aquest període per superar el
dèficit crònic d'equipaments i serveis de primera necessitat que
patien la majoria de municipis de l'àrea metropolitana.
Tant o més significatiu que els saldos absoluts entre ocupats i
llocs de treball, és l'augment del nombre de desplaçaments obli
gats entre residència i treball que, com a conseqüència directa
d'aquest creixement de l'activitat econòmica arreu del país, a
més d'altres factors, tendeix a consolidar-se comuna caracterís
tica estructural de l'àrea de Barcelona i absolutament determi
nant a l'hora de definir els límits operatius de la ciutat real.
Principals municipis d'origen de la població
ocupada a Barcelona')
Barcelona
l'Hospitalet de Llobr.
Badalona
Sta. Coloma de Gram.
Cornellà de Llobregat
El Prat de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
Esplugues de Llobreg.
Sant Adrià de Besòs
Cerdanyola del Vallès
Sant Cugat del Vallès
Sabadell
Viladecans
Castelldefels
Terrassa
St. Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Rubí
Gavà
Montcada i Reixac
456.140 87,3 521.129
40.519 52,3 49.895
20.357 35,2 26.290
18.953 55,6 23.154
7.870 33,7 10.441
5.571 32,2 7.857
5.490 28,0 7.809
5.934 42,1 7.477
4.552 55,5 5.998
4.786 33,2 5.666
3.887 34,7 5.515
n.d. 4.384
2.617 23,1 4.156
2.038 26,3 3.384
n.d. 3.197
2.478 23,4 3.073
1.711 25,6 2.707
n.d. 2.576
1.663 20,0 2.535
1.847 27,4 2.521
83,5
49,6
35,7
50,3
33,9
34,8
29,0
40,8
52,9
27,4
35,1
6,4
24,3
28,1
5,8
22,6
27,7
13,6
20,7
26,9
(1) Municipis que l'any 1991 tenien més de 2.500 residents treballant a Barcelona.
(A) Percentatge de població ocupada resident a cada municipi que treballa a Barcelona.
Font: Ajuntament de Barcelona. Departamentd'Estadística. La mobilitat per treball iestudi a
Barcelona. 1991. CMB. Mobilitat obligada. 1986. Elaboració pròpia.
Abans d'abordar l'anàlisi dels factors explicatius i decisoris de
l'augment de lamobilitat inter-municipal en el període de refe
rència, caldria matisar l'impacte que sobre aquesta tendència
natural d'expansió dels límits de la ciutat real hi ha jugat un fe
nomen purament aleatori com és l'elecció dels moments tempo
rals de referència i el fet que la situació econòmica i laboral dels
dos moments sigui notablement diferent. La importància d'a
quest fet ens portaria a considerar l'augment de mobilitat entre
el 1986 i el 1991 com la suma de dos components; un de caire
estructural, alimentat bàsicament pels canvis de residència i per
la deslocalització-transformació del teixit productiu, i un segon
induït per la diferent conjuntura econòmica.
En el cas de Barcelona i pel període que ens ocupa, l'augment
imputable al component conjuntural ha pesat, creiem que de
forma determinant, sobre la variació total. Els dos períodes de
referència -padró del 1986 i cens del 1991- corresponen a dos
moments extrems del cicle econòmic. Mentre que l'any 1986 l'e
conomia barcelonina i catalana tot just començava a sortir d'un
llarg període de crisi -especialment intensa en termes de teixit
empresarial i llocs de treball destruïts als sectors fabrils de Bar
celona i àrea metropolitana- l'any 1991 la situació econòmica
era pràcticament la inversa; érem al final d'un quinquenni de
fort creixement i, en el cas de Barcelona, a la recta final de la
preparació de la ciutat pels Jocs. En concret, s'estan comparant
dues conjuntures econòmiques ben diferents, separades per més
de set punts percentuals de taxa d'atur a Barcelona i algun més
a la resta de la regiómetropolitana. En termes absoluts, el nom
bre de residents ocupats hauria augmentat en uns 226.000, un
25,1 per cent en cinc anys, a l'àmbit de Barcelona i la trentena
de municipis de la primera corona metropolitana.
Estructura ocupacional dels que resideixen
i treballen a Barcelona
(%) 0
Treballadors industrials
Hosteleria i altres serveis
Comerç i venedors
Administratius
Directius
Professionals
5 10 15 20 75
111
•1991 El 1986
Deixant de banda el creixement acumulat de l'economia com
a primera causa directa de l'augment de la mobilitat obligada
per treball a l'àrea de Barcelona, de la resta de factors explica
tius ens centrarem en els dos que, d'entre els que conformen el
component estructural del canvi en el volum de lamobilitat,
apareixen com a més rellevants; un seria el procés de deslocalit
zació i transformació-terciarització de l'estructura productiva de
la ciutat i l'altre, la persistència d'un saldo migratori negatiu bà
sicament per un canvi de residència cap a l'entornmetropolità.
En definitiva, entenem que l'augment de la mobilitat obligada
entre la residència i el lloc de treball l'any 1991 en relació amb
el 1986 en el cas de Barcelona es deu bàsicament a la combina
ció d'aquests dos factors juntament amb l'expansió i la millora
de les infraestructures viàries i de serveis ferroviaris que connec
ten la ciutat central amb la resta de l'àreametropolitana.
Mobilitat i teixitproductiu
Un dels elements característiques de la forta expansió de l'e
conomia de l'àrea de Barcelona durant la segona meitat dels
vuitanta fou el procés de modernització i transformació del tei
xit productiu. Un procés de llarg abast que va passar i passa per
la incorporació de nous sistemes productius i tecnologies i la
substitució o desplaçament d'activitats i llocs de treball amb un
gran pes i tradició a la ciutat. La terciarització de la base pro
ductiva, entesa com a evolució progressiva més que substitució
d'activitats industrials manufactureres per activitats pròpiament
de serveis, explicaria una part molt important del fenomen.
11
•1iiuhiliiai NiiIa per ti-d)all 1liarcel~
Lloc de residència dels que treballen a Barcelona
i viuen a la resta de Catalunya
% sobre total LLTL
25
20
15
10
Resta AMB Resta Regió I Resta
Catalunya
1.11 1991 1 1986
Repetint el que s'ha dit moltes vegades, la ciutat viu en
aquests anys un canvi espectacular. Però no només a nivell d'in
fraestructures, de grans equipaments esportius, urbanísticament,
de mentalitat, etc. També es transforma, i molt, el seu teixit pro
ductiu. D'una banda, per la deslocalització d'una part d'aquest
teixit, amb una especial incidència -però no exclusivament
en l'industrial, que després de la recessió de la primera meitat
dels vuitanta i elprocés de desmantellament de teixit empresa
rial que va comportar, aprofita el cicle expansiu que s'inicia i
l'esperançador futur que s'albira amb l'entrada d'Espanya al
Mercat Comú, per realitzar les inversions i localitzar les noves
plantes fabrils a l'entorn metropolità; el sòl industrial disponible
a la ciutat és escàs i s'opta per localitzacions que, sense renun
ciar a la proximitat del gran mercat de consum, laboral i de ser
veis que ésBarcelona, es puguin beneficiar alhora d'uns costos
d'installació i de congestió menors i d'una major proximitat a
les grans vies de comunicació amb la resta delmercat espanyol i
europeu.
12
Distribució percentual del LLTL a Barcelona
segons professió i sector econòmic
ateg
LLT ocupats per
nts
Professionals i tècnics 17,5 19,5 13,0
Directrius 3,0 3,3 2,3
Administratius i assimilats 23,0 24,9 18,7
Venedors i comerciants 14,6 16,1 11,4
Treballad. de la resta serv. 12,1 11,6 13,2
Treball. indústr. i constr. 29,2 24,0 40,6
Altres 0,6 0,5 0,8
Total 100,- 100,- 100,-
LLT ocupats per.~1111;irpsid' 'side
Agricult., ramad. i pesca 0,3 0,1 0,7
Energia i aigua 1,1 1,0 1,1
Transf. min. no en. Quím. 4,0 3,9 4,3
Ind. transform. de metalls 11,2 9,4 15,4
Altres indust. manufactur. 12,3 12,6 11,5
Construcció 6,4 4,5 10,6
Comerç, hostel., rest. i rep. 19,4 20,7 16,8
Tranports i comunicacions 8,2 7,8 9,1
Inst. financ. i serv. empr. 13,4 14,8 10,5
Altres serveis 23,6 25,2 20,1
Total 100,- 100,- 100,-
Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística. La mobilitat per treball i estudi a
Barcelona. 1991.
Així doncs, i a un nivell purament intuïtiu, durant el quin
quenni de referència, el desequilibri entre la ciutat com a lloc de
treball i com a residència, augmenta. Des del punt de vista del
mercat de treball -imaginem que es pugui segregar completa
ment del mercat residencial- aquest augment del diferencial i
alhora dels fluxos tant d'entrada comde sortida s'han d'imputar
tant al procés de deslocalització d'activitat productiva cap a l'en
tom metropolità -el trasllat de la residència, si finalment es
produeix, no serà simultani al del lloc de treball- com, i sobre
tot, a la transformació o substitució d'aquest teixit productiu de
caire tradicional, manufacturer, per noves activitats amb un ma
jor component terciari, que normalment requereixen mà d'obra
amb unapreparació i unes habilitats diferents de la que han
desplaçat, o a l'ocupada fins aleshores i que es constitueix en un
pol d'atracció molt fort per a determinats segments d'edat. Les
possibilitats d'ocupació pels joves són, en aquests casos, molt su
periors a les de la població activa de més de 45-50 anys. A ban
da que les reticències a desplaçar-se diàriament a treballar a un
altre municipi - i especialment de l'entorn metropolità a Bar
celona- acostumen a ser menors entre la gent jove. Les dife
rents estructures demogràfiques de la ciutat central i de la pri
mera corona metropolitana afavoreixen aquest augment de
desplaçaments diaris de treballadors entre els dos àmbits i espe
cialment els desplaçaments de no residents a treballar a Barce
lona.
72,3
Distribució dels LLTL a Barcelona
segons la residència dels treballadors
1986 1991
27,5%
n LLTLocupats per residents a Barcelona
• LLTLocupats per residents a la resta de Catalunya
Mobilitat i mercat residencial
La més que probable relació entre l'augment de la mobilitat
obligada per treball —des de qualsevol municipi de la regió me
tropolitana cap a Barcelona— i la persistència durant la segona
meitat dels vuitanta d'un saldo migratori negatiu per la ciutat és,
des de la perspectiva de lamobilitat treball-residència, un dels
temes més rellevants per les implicacions i el efectes d'ordre
econòmic i social que comporta i, alhora, dels menys estudiats.
Que la causa d'aquest augment de desplaçaments entre elmuni
cipi de residència i el de treball—Barcelona— sigui una conse
qüència directa d'una oferta d'habitatge nouescassa i cara a la
ciutat enfront del seu entorn i de la construcció de les rondes i
la millora de la xarxa viària de l'àrea, és un raonament acceptat
per la majoria i parcialment contrastat. Però només justifica una
part d'aquest moviment. I més concretament, només explicaria
l'augment derivat d'aquells barcelonins que, treballant a lama
teixa ciutat, han traslladat la seva residència, si més no formal
ment, a la resta de la regió metropolitana entre el 1986 i el 1991
i que en aquest darrer any segueix treballant a la ciutat. També
explicaria un percentatge, potser no gaire rellevant, de desplaça
ments de no residents cap a Barcelona.
Per intentar contrastar aquesta hipòtesi amb la informació
disponible, hem relacionat, pels principals municipis emissors de
treballadors cap a Barcelona, un seguit de variables. El primer
pas ha estat seleccionar aquells municipis que durant el període
1986-1991 han vist augmentar sensiblement la seva dependència
de Barcelona com a destí laboral per la seva població ocupada
resident, ja sigui en termes absoluts o relatius. A la Taula co
rresponent s'observa quins són aquests municipis. A tall d'exem
ple, l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, que en
termes absoluts són els que generen més desplaçaments, han vist
augmentar notablement el nombre de persones que es desplacen
diàriament a treballar a Barcelona. D'altres municipis com ara
el Prat, Castelldefels i Sant Joan Despí, a més d'un augment en
termes absoluts, han vist augmentar el percentatge de població
ocupada resident que treballa a Barcelona.
cononti
El següent pas ha estat relacionar aquests saldos i variacions
amb el total de barcelonins que durant aquestmateix període
han emigrat a cadascun d'aquests municipis i el nombre d'habi
tatges de nova construcció acabats en aquests mateixos munici
pis entre el 1986 i el 1990.
Totplegat ofereix una sèrie de relacions i combinacions que
no són deteminants però que aporten algunes pistes per inter
pretar fins a quin punt i on es pot parlar d'augment de mobilitat
obligada per trasllat o canvi de residència. Seria el cas de Sant
Cugat, Castelldefels i Sant Joan Despí d'una banda, exemple de
municipis escollits per una tipologia d'habitatge inexistent a
Barcelona o un entorn ambiental diferent del de les grans ciu
tats i de l'altra, Badalona, el Prat, Sant Boi, Viladecans i possi
blement Rubí, municipis on ha primat, en la seva elecció, el
preu de l'habitatge; l'Hospitalet presenta unaoferta d'habitatge
nou poc rellevant per ser inclosa en aquesta categoria.
Totapunta doncs a una certa confirmació de la hipòtesi ini
cial. Com a tendència general, podríem indicar que amb l'excep
ció de Sant Cugat i les petites i mitjanes poblacions del Mares
me, aquesta suburbanització es produeix bàsicament cap als
grans municipis del continu urbà —Barcelonès i Baix Llobre
gat— amb millors connexions de transport públic amb Barcelo
na. Els trasllats de residència cap als principals municipis del
Vallès semblenmés associats a canvis de lloc de treball.
Que el mercat de l'habitatge i més concretament l'augment
del diferencial en la relació qualitat-preu que durant la segona
meitat dels vuitanta s'ha produït entre la ciutat central i el seu
entornmetropolità no sigui l'únic factor responsable —possible
ment ni tan sols el més rellevant —dels augments en els despla
çaments obligats entre residència i treball, ho confirmarien
aquestes dades i el fet que hagi augmentat també el nombre de
barcelonins que es traslladen diàriament a treballar fora de la
ciutat.
13
Evolució previsible de la mobilitat residència-treball
el 1991.
En aquest apartat volem plantejar una via de reflexió en veu
alta sobre l'evolució recent dels factors que en períodes
anteriors han condicionat la tendència expansiva de la mobilitat
per treball entre Barcelona i àrea metropolitana, i si n'han apa
regut de nous. No ens plantegem cap mena de quantificació d'a
quests fluxos donat que es tracta d'una reflexió basada en l'ob
servació i, com ja s'ha exposat, en variables explicatives
indirectes.
Seguidament, i de manera molt esquemàtica, exposarem els
principals factors a considerar i l'impacte que, previsiblement,
han pogut tenir sobre els fluxos d'entrada i sortida de la ciutat
per desplaçaments entre residència i feina i especialment sobre
el superàvit de llocs de treball existent a Barcelona, definit com
el saldo Llocs de treball localitzats a Barcelona i ocupats per no
residents - Residents a Barcelona que treballen fora.
1. D'ençà el 1992 les taxes de creixement de les economies bar
celonina i de la resta de la RMB no han diferit excessiva
ment. Com a molt es pot parlar d'un període recessiu més
curt i moderat a Barcelona que no pas al seu entorn, alhora
que la incorporació a la fase alcista del cicle ha estat més len
ta. A efectes de l'impacte sobre lamobilitat obligada, s'ha de
remarcar que d'ençà el començament del 1994, el mercat la
boral de l'entorn metropolità s'ha mostratmés dinàmic que
el barceloní. El diferencial de les taxes d'atur entre Barcelo
na i la resta de la RMB s'ha escurçat notablement, alhora
que el nombre d'ocupats també ha crescut més a l'entorn me
tropolità. Un major dinamisme que s'explica sobretot pel fet
que la reactivació econòmica s'ha concentrat bàsicament en
el sector industrial i a la construcció.
La combinació del període recessiu del 1993 amb la poste
rior recuperació possiblement haurà frenat el fort creixement
dels fluxos d'entrada —gràcies a unes majors oportunitats de
collocació a l'entornmetropolità— alhora que ha obert un
nou ventall d'oportunitats als residents a la ciutat de treballar
fora. Així doncs, pel quadrienni 1991-1995 es pot esperar un
creixement molt més moderat del saldo, que en el període
1986-1991 havia crescut un 32 per cent.
2. El nombre de residents desocupats actualment —estiu del
1995— tant a Barcelona com a la resta de la RMB és sensi
blement superior al del 1991. D'altra banda, els volums d'o
cupació són lleument inferiors. Això fa pensar en una proba
ble disminució del nombre de desplaçaments obligats per
treball en els dos sentits. L'impacte final sobre el saldo serà
semblant al del punt anterior.
14
Habitatges de nova construcció
l'Hospitalet de Llobregat 811 408 1.175
Badalona 2.177 1.063 1.970
Sta. Coloma de Gramenet 553 264 619
Cornellà de Llobregat 505 256 1.407
El Prat de Llobregat 957 479 918
Sant Boi de Llobregat 1.005 564 1.717
Esplugues de Llobregat 959 391 382
Sant Adrià de Besòs 468 105 440
Cerdanyola del Vallès 1.249 410 1.839
Sant Cugat del Vallès 1.921 746 3.142
Sabadell 2.927 n.d. 5.232
Viladecans 835 213 1.808
Castelldefels 1.277 353 1.471
Terrassa 2.609 n.d. 7.160
Sant Feliu de Llobregat 360 163 555
Sant Joan Despí 950 422 1.010
Rubí 977 n.d. 1.776
Gavà 831 218 884
Montcada i Reixac 220 71 677
Barcelona 12.674 5.630 12.792
Font: Elaboració pròpia amb dades de laDirecció General d'Arquitectura i Habitatge
de la Generalitat.
3. Tot i que els ritmes s'han reduït pràcticament a la meitat en
relació amb el quinquenni anterior si comparem mitjanes
anuals, persisteig el degoteig de barcelonins —sobretot de
persones en edat activa— que fixen la seva residència a la
resta de la RMB. Una ciutat transformada i renovada, amb
importants guanys en qualitat de vida i equipaments i un di
ferencial de preus delmercat immobiliari amb la resta de
l'entorn que tendeix a reduir-se, són alguns dels factors que
poden ser al darrere d'un més que previsible alentiment d'a
quests fluxos de sortida.
En aquest cas és molt arriscat avançar quin haurà estat
l'impacte d'aquest procés de suburbanització sobre els fluxos
de mobilitat. La casuística és diversa. Dependrà de si són més
els que canvien de residència per apropar-se al lloc de treball
--en aquest cas disminuiria el nombre de viatges però aug
mentaria el saldo— o si són més els que, treballant a Barce
lona, canvien de residència per qüestions personals, familiars,
de mercat immobiliari, etc. En aquest cas augmentaria la mo
bilitat i el saldo.
4. Augmenta espectacularment l'oferta d'habitatges de nova
construcció als principals municipis de la resta de la regió
metropolitana. Aquest és un factor que pot fer augmentar
lamobilitat d'entrada i alhora el saldo, però possiblement
menys del que hom podria esperar atès que aquest creixe
ment de l'oferta residencial es produeix bàsicament a la sego
na corona i en paral.lel a una creixent implantació d'activitat
econòmica.
1 ocr 13;Arccl Barcclona cconorrud 2n
Distribució territorial de la inversió industrial
registrada en noves instal.lacions
1987-90 1991-94
16,3% 11,9%
40 410
83,7% 88,1%
=Barcelonès NIEResta Regió I
Font: Departament d'Indústria de la Generalitat. Elaboració pròpia.
5. L'entrada en funcionament de les Rondes i d'un seguit de
noves infraestructures viàries a les comarques de la RMB, a
més de l'ampliació i millora del servei a les línies dels ferro
carrils de rodalia han eixamplat notablement els límits opera
tius de la regió funcional barcelonina. Sens dubte, aquest fac
tor afavoreix augments de mobilitat en tots els sentits, amb
independència que augmenti o no el nombre total d'ocupats.
6. Les noves implantacions industrials i d'activitat econòmica en
general, a la primera i segona corona metropolitana, especial
ment les derivades de trasllats des de Barcelona —SEAT i
Maquinista com a casos més significatius— han de tenir un
impacte notable sobre la mobilitat obligada tant en termes
absoluts com en el saldo final de desplaçaments inter-munici
pals per treball. En aquest cas hom pot intuir una reducció
del saldo —per la via de menys entrades i més sortides— al
hora que l'impacte sobre el total de desplaçaments no serà
rellevant.
7. A Barcelona, la creació de nous llocs de treball a noves im
plantacions d'ençà els Jocs, s'ha concentrat bàsicament en el
sector terciari, ja sigui en el comerç i ladistribució en gene
ral, a l'hosteleria i restauració i a les activitats més lligades a
l'oci. L'Illa Diagonal, Glòries, Port Vell i Vila Olímpica són
alguns dels principals pols d'activitat econòmica de nova im
plantació. Els segments més joves de la població activa han
acaparat lamajor part de l'ocupació generada. Aquest fet,
juntament amb la mateixa tipologia dels llocs de treball i la
seva ubicació en zones de fàcil accés des dels municipis de la
primera corona, ens fan pensar en una elevada atracció de
mà d'obra no resident a la ciutat. Si efectivament és així, la
implantació d'aquests nous focus d'activitat haurà afavorit un
augment de la mobilitat obligada i també del saldo.
8. Per acabar, imolt de passada, una referència a dos fenòmens
que a més d'ésser poc rellevants en termes absoluts, previsi
blement tendeixen a compensar-se si s'agreguen els fluxos
que generen. Ens referim a la millora general que han regis
trat lamajoria delmunicipis metropolitans quant a dotació
d'equipaments i espais públics —els fa més atractius com a
llocs de residència— i al fenomen de l'autocupació, i espe
cialment l'associada a la implantació de noves tecnologies
que per a determinades activitats redueixen al mínim la ne
cessitat de desplaçament per raó de treball.
Síntesi final.
Sense necessitatd'afegir més elements a aquesta reflexió,
s'endevina difícil i arriscat donar una resposta global a quina ha
estat l'evolució de la mobilitat obligada per treball en els darrers
quatre anys i sobretot avançar si a les darreries del 1995 és su
perior o no —en termes absoluts i de saldo— a la del 1991. En
tot cas, pensem que hi ha prou elements com per aventurar una
resposta intuïtiva, en cap cas definitiva. Això ho deixarem pel
Padró del 1996.
Donat que els volums d'ocupació a la segona meitat del 1995
no difereixen excessivament dels de començament del 1991 i el
que sí és diferent és lamajor facilitat per desplaçar-se entre la
ciutat central i la resta de municipis i també entre aquests sense
haver de creuarBarcelona, és lògic pensar que els fluxos de mo
bilitat obligada per treball hagin augmentat lleument en relació
als de 1991. El mateix es podria dir de l'evolució del saldo d'en
trades menys sortides a favor de Barcelona.
Si diferenciem —comhem fet a l'inici d'aquesta anàlisi
l'augment de lamobilitat obligada per treball en dos compo
nents —estructural o conjuntural— l'evolució d'ençà el 1991
haurà estat fortament condicionada a l'alça pel component es
tructural, alhora que el component conjuntural haurà jugat un
paper de relativa contenció. En aquest sentit, les dades que fi
nalment s'obtinguin de l'explotació del Padró del 1996, a dife
rència de les del 1991, obeiran bàsicament a un comportament
estructural de la mobilitat.
15

Indicadors econòmics
O. Síntesi

Síntesi
Transports
Darrera
dada
Variació
(°/0)
Acumulat
darrers
Variació
(%)
Aeroport
Trànsit de passatgers
- Total (milers)
Interior (milers)
Internacional (milers)
- Tràfic de mercaderies (tones)
3r.tr.95
3r.tr.95
3r.tr.95
3r.tr.95
3.174
1.792
1.381
16.423
8,6
9,6
7,4
8,1
11.087
6.604
4.483
64.696
10,4
10,5
10,1
13,1
6,7
6,8
6,4
2,4
El creixement econòmic i l'atractiu de la ciutat fan que l'aeroport mantingui uns ritmes dincrement del
nombre de passatgers que Ii permetran batre totsels rècords i consolidar-se per sobre dels 11 milions anuals
que ja ha assolit a final d'estiu
6
4
2
Total
internacional
Mercaderies
passatgers
0199411993 ffiac.1995/ac.1994
Port
Tràfic de mercaderies
-Total
Sortides (milers tones)
Entrades (milers tones)
- Càrrega general (milers tones)
Exportacions (milers tones)
Importacions (milers tones)
- Contenidors (Teus)
gen.-set.
gen.-set.
gen.-set.
gen.-set.
gen.-set.
gen.-set.
gen.-set.
16.863
5.912
10.951
7.030
2.704
2.515
515.506
11,7
15,1
9,9
11,0
10,9
21,3
23,7
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
15,3
33,7
7,6
23,5
29,2
19,5
20,8
Evolució en consonància amb l'expansió de l'activitat industrial i les necessitats conjunturals de matèries
primeres noenergètiques. Com ja és norma, la càrrega general, i especialment la contenidoritzada, va
assumint protagonisme sobre el total. El port acabarà l'any per sobre dels 22 M. de tones de tràfic total.
Total Carrega general Teus
01994/1993 •a 1995/ac. 1994
Transport públic de passatgers A
lServei urbà:
- Xarxa Metro (milers)
- Xarxa Bus (milers)
- FGC (Cat. i Sarrià) (milers)
Servei de rodalia
- RENFE (milers)
- FGC (milers)
3r.tr.95
3r.tr.95
3r.tr.95
3r.tr.95
3r.tr.95
49.857
37.426
3.057
19.007
5.102
3,8
8,0
0,0
6,2
0,3
246.505
179.132
17.263
78.789
25.225
3,5
4,1
-1,3
6,8
0,5
-4,2
2,1
-5,0
6,5
0,0 !ii
i
i
i
i
I
I
i
L'augment de l'ocupació i endefinitiva de amobilitat obligada per treball es reflecteix en unmajor ús del
transport, a banda d'un augment dels desplaçaments per estudis, compres o lleure. L'augment del trànsit de
rodalia posa de relleu el nivell de dissociacio entremunicipi de residènciai de treballa l'entornmetropolità.
i
I
Total servei urbà Totalservei rodalia
01993/1992 01994/1993 e ac. 1995/ac. 1994
Evolució de l'activitat industrial
a la regió metropolitana
saldos
30
20
10
0
-10
20
pl
-
Producció Vendes Vendes Preus Estocs de
interiors exteriors de venda prod. elab.
lr. semestre 93 MIll lr semestre 94 lr. semestre 95
L'evolució de l'activitat econòmica de Barcelona durant
el tercer trimestre de 1995.
En la línia habitual d'incorporar de forma gradual i sense es
tridències canvis constants en la presentació i tractament de les
dades, presentem un nou format del que fins el número passat
fou el Quadre de síntesi. El canvi obeeix a un intent de fer més
atractius i entenedors els continguts, alhora que aquests s'am
plien amb un important suport gràfic que, a més d'alleugerir
l'impacte visual de les taules, ha de contribuir a enriquir les va
loracions globals.
19
Turisme, consum i preus
Darrera
dada
dis
Variació
(%)
Acumulat
darrers
Variació
(%)
1
1
Consum - Matriculació
Electricitat d'ús cial.-ind. (Gwh) 3r.tr.95 863 -1,7 3.276 0,5 -0,2
Electricitat d'ús domèstic (Gwh) 3r.tr.95 359 2,0 1.545 1,3 -1,7
Gas canalitzat (milions tèrmies) 3r.tr.95 381 0,4 2.420 -6,7 -2,9
Matriculació de turismes
Matriculació de vehicles (prov.)
2n.tr.95
3r.tr.95
6.350
30.044
-39,2
-18,7
34.181
151.003
-12,2
4,8 71112,1
El consum d'electricitatper a usos comercials i industrials reflecteixparcialment el creixement económic, ja
que els factors climàtics -més evidents en el consum domèstic i en el gas- pressionen a la baixa. Les
matriculacions, en comparació amb el 1994 en ple pla Renove i ara, un cop acabat, disminueixen.
14
12
10
8
6
"S• 2
-2
-4
Electricitat a Vehicles
cial.-ind. (prov.)
1994/1993 •ac. 1995/ac. 1994
Visitants i pernoctacions hoteleres
-
Total pernoctacions (milers)
Visitants segons motiu de la visita (milers)
-Negocis (milers)
- Turisme (milers)
- Fires iCongressos (milers)
- Altres (milers)
jul.-ago.95
jul.-ago.95
jul.-ago.95
jul.-ago.95
jul.-ago.95
jul.-ago.95
1.015
548
151
271
1
126
31,4
21,2
17,2
61,9
-91,6
-16,2
5.346
2.970
1.345
832
398
395
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
10,5
8,5
-13,5
11,8
-50,3
96,6
--
Continua augmentant el nombre de visitan s a Barcelona. La consolidació del creixement econòmic dels
països de procedència dels visitants i la vigència d'uns preus molt competitius es tradueixen enunaugment
dels visitants, tant per motius professionals com turístics. 9 Pentoctacions Visitants Vsitants per negociEl1994/1993 ei ac. 19951ac. 1994
I.P.C.
Barcelona (prov.) (%)
Catalunya (%)
Espanya (%)
U.E. (%)
gen.-set.
gen.-set.
gen.-set.
gen.-ago.
3,3
3,4
3,5
2,2
4,2
4,3
4,4
3,1
4,2
4,1
4,3
3,1
El bon comportament dels preus durant l'estiu permeten ser més optimistes que a principi d'any. Hi juga a
favorla competència per despertar el consum interior, l'assimilació d'algunespuges del 1994, i una paritat de
la pesseta estabilitzada. Tanmateix, el diferencial amb la mitjana europea esmanté.
Barcelona (prov.) Catalunya Espanya
1:1 des. 1994 ill set 1995
Una primera observació global del sistema d'indicadors d'acti
vitat econòmica ens permet contrastar allò que d'alguna manera
és força evident i és que estem immersos en una conjuntura
francament positiva. Pràcticament totes les dades -els gràfics
són molt útils en aquesta primera apreciació- presenten uns re
sultats molt positius, tant en els darrers mesos com al llarg de
l'any. Aquesta evolució de l'acumulat anual ens permet esperar
uns resultats globalment positius per l'economia de Barcelona i
Pentorn metropolità pel conjunt de l'any.
20
L'exportació de productes industrials continua sent un dels prin
cipals motors del creixement econòmic de l'àrea de Barcelona.
Pel que fa a l'activitat industrial de la regió metropolitana, els
resultats de les enquestes de conjuntura apunten a un manteni
ment de la tendència expansiva iniciada a mitjan del 1993, tot i
que es comença a entreveure una significativa desacceleració
dels ritmes de creixement de la producció i vendes interiors. Si
ens fixem en l'agregat del primer semestre hom observa la im
portància de les exportacions a l'hora de mantenir uns nivells de
producció a l'alça, mentre que el creixement dels preus de ven
da no es veu afectat per l'esmentada desacceleració. Aquesta
evolució dels preus -parcialment justificada per l'encariment
de matèries primeres- pot acabar afectant el nivell de competi
tivitat dels nostres productes i ser un llast important a mitjà ter
mini per poder mantenir el creixement de les exportacions.
Mercat de treball
Darrera
dada
Ocupació
Residents actius
Residents ocupats
Contractacions registrades
30 set. 95 734.993
30 set. 95 656.164
3r.tr.95 104.783
0,1
1,7
41,3 399.443
—411
— 0,3
- 0,3
33,8 16,7
En unmarc de població activa força estable, el creixementeconòmic comporta un augmentde l'ocupació, tot
i queel gran nombre de contractacions podria ferpensar enunaugment méselevat. Un símptoma, doncs, dela curta durada dels contractes i de l'elevada rotació en els llocs de treball. -20
30
Contractacions
1993/1992 1994/1993
_J
ac.1995/ac. 1994
Atur registrat
Total aturats registrats
Atur masculí
Atur femení
Atur juvenil (16-24 anys)
Aturats sense ocupació anterior
30 set. 95
30 set. 95
30 set. 95
30 set. 95
30 set. 95
78.829
40.001
38.828
13.747
6.779
-11,3
-12,9
-9,7
-21,5
0,1
—
—
—
—
—
—
—
—
—
0,7
2,0
-0,7
-8,8
26,9 mlS'accelera la disminució de l'atur en tots els segments de població, en especial el juvenil, a base de contractesde duració molt limitada. Elmajor creixement econòmic en la indústria i en la construcció que en els serveisés una de les raons per les que la disminució de l'atur ha estat més elevada en el col.lectiumasculí que noenel femení.
Total Masculí Femeni Juvenil
Odes.1994/des. 1993 ei set.1995/set. 1994
Taxes d'atur registrat (%)
18
Barcelona
Província
Catalunya
Espanya
30 set. 95
30 set. 95
30 set. 95
30 set. 95
10,7
11,9
11,1
15,4
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
11,80)
13,20)
12,6(1)
16,5(1) IIL'augment de l'ocupaciópermet una disminució generaf tzada de les taxes d'atur a tots els àmbits. A 1 entornde Barcelona, la disminució es veuafavorida per unmajor creixement de la taxa d'activitat. Els diferencialsentre la ciutat central i la resta d'àmbits, encara que lleument, tendeixen a reduir-se.(1)Taxes referides a 31-des-1994.
Barcelona Província Catalunya Espanya
Odes. 1994 elset. 1995
Un altre dels motors, especialment de portes endins, en els
que s'ha recolzat el dinamisme de l'economia durant la primera
meitat del 1995 ha estat i és encara el de la Construcció, espe
cialment el subsector residencial. A l'empara d'un Pla Qua
driennal de l'Habitatge que arriba al seu final amb tots els ob
jectius àmpliament coberts, i aprofitant la millora de les
expectatives econòmiques i l'augment de les rendes familiars via
uns majors nivells d'ocupació, els promotors s'han abocat a una
producció de sostre residencial desconeguda d'ençà la construc
ció de les viles olímpiques. Això ha estat, a més, coincident en
el temps amb una sensible retallada del preu del diner i unami
llora de les condicions imperants en el segment de crèdits hipo
tecaris del sistema bancari.
L'augment de l'oferta d'habitatge nou que s'espera que es faci
efectiva al llarg del 1996 no és cap garantia d'una major
contenció dels preus de venda.
El moderat repunt a l'alça dels preus de venda de primera mà
en elmercat immobiliari residencial detectat al llarg del primer
semestre del 1995 obeeix en primera instància a una major ofer
ta de promocions lliures i d'estànding elevat que han fet aug
mentar el preu mitjà. Un segon factor a valorar, especialment en
elmercat de segona mà, és la major pressió de la demanda i la
substancial millora de les condicions financeres d'accés a un ha
bitatge, que juguen un paper relativitzador molt important del
preu de venda inicial o al comptat.
21
Construcció i mercat immobiliari
Darrera
dada
Variació
(%)
Acumulat
darrers
Variació
(%)
Construcció residencial i llicències d'obres
Construcció d'habitatges:
— Iniciats 3n.tr.95 1.050 94,8 4.018 58,4 18,0
— Projectes visats (prov.) 3r.tr.95 10.154 45,7 31.610 18,0 22,1
Obra nova prevista a les llicències:
— Superfície total (m2) 3r.tr.95 168.581 43,7 1.121.667 57,0 -35,8
— Nombre d'habitatges 3r.tr.95 731 74,5 4.032 81,2 -10,1
Les dades de la primera meitat de l'any revelen una espectacular accentuació dels ritmes de creixement
de la construcció. En particular, la construcció residencial registra uns volums de producció
excepcionalment elevats.
(".
100
80
-11L160 -40 -20 -0
-20
-40
Nombre Superfície Habitatges
iniciats
11 1994/1993 ac. 1995/ac. 1994
habitatges total
Preus almercat immobiliari (%) Preu de vendahabitatges
Sostre residencial:
—Habitatges nous (pta/m2)
—Segona mà (pta/m2)
preu d'oferta
preu de transacció
—Places d'aparcament (milers pta.)
Locals de negoci:
— Oficines (total ciutat) (pta/m2)
—Locals comercials (pta/m2)
lr.sem.95
lr.sem.95
lr.sem.95
lr.sem.95
2n.sem.94
2n.sem.94
245.239
228.325
201.349
3.160
1.001
1.040
6,4
5,8
6,9
-4,6
-12,9
-24,3
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
-0,1
2,5
6,8
-6,5
-12,2
-21,3
8
6 -
4 -
2 -
o
-2-
-4-
- 6-
II
Nou 2a. mà Places
(trans.) aparcament
01994/1993 •ac. 1995/ac. 1994
Mentre que en el mercat residencial els preus han registrat unsuau rebrot alcista que trenca la tònica de
moderació dels darrers dos anys, enel sector dels locals de negocis esmanté la tendència negativa dels
preus a l'espera que es produeixi una absorció significativa de l'estoc.
(A) Sobre el mateix període de l'any anterior. (B) Taxa de variació interanual.
L'atonia de la resta de productes delmercat immobiliari, es
pecialment el sostre per a usos terciaris, s'explica sobretot pel
pes d'una oferta disponible molt superior en aquests moments a
la capacitat d'absorció del mercat. En el cas de les places d'a
parcament, a banda de l'àmplia oferta que darrerament s'ha po
sat al mercat, s'han vist afectades per una menor disponibilitat i
capacitat per part dels particulars a assumir aquesta despesa i
pel menor creixement de les matriculacions i l'estancament del
parc de turismes.
El dinamisme de la indústria indueix un creixement significatiu
d'una part important delTerciari.
En el cas del conglomerat que formen els serveis les varia
cions dels nivells d'activitat són especialment positives en
aquells subsectors més estretament lligats amb la restad'activi
tats econòmiques. És el cas dels Transports de mercaderies i ac
tivitats auxiliars, dels Serveis a les empreses, de les Telecomuni
cacions, etc. El Turisme ha estat un sector molt dinàmic al llarg
dels primers vuit mesos de 1995, i ha reforçat el nivell d'activitat
d'altres branques ja esperonades pel creixement de l'activitat in
dustrial com ara el Transport de viatgers i l'Hosteleria i restau
ració.
22
El comerç minorista, que si bé s'ha beneficiat globalment de
la millora de les expectatives econòmiques de la població, veu
com la seva participació sobre el total de la despesa familiar ten
deix a reduir-se, alhora que l'oferta comercial per tant el
grau de competència en alguns segments— creix i es modernit
za. En conjunt, l'evolució del sector en termes globals és força
menys expansiva que la d'altres segments del Terciari.
L'augment de les taxes d'activitat i d'ocupació són aspectes molt
positius a destacar de l'evolució del mercat de treball.
Per últim, la situació delmercat de treball, com a compendi
de l'evolució del conjunt de l'activitat econòmica, es pot resumir
en dues idees bàsiques: es consolida l'augment del nombre d'o
cupats —malgrat el repunt estacional de l'atur de final d'estiu
alhora que continua reduint-se la taxa d'atur; tant a Barcelona
com a la resta de l'entorn metropolità. Els extraordinaris aug
ments del nombre de contractacions posen de relleu aquest di
namisme, alhora que alerten sobre un grau de precarització o
rotació de l'ocupació força preocupant, si més no perquè els
previsibles efectes negatius a mitjà termini poden ser superiors
als beneficis generats en una primera fase de flexibilització de la
contractació laboral.
En definitiva, els bons resultats econòmics del tercer trimestre
de 1995 emmarcats en un primer semestre de fort creixement,
asseguren uns resultats pel conjunt de l'any tant o més favora
bles que els del 1994. I el que és més important: tot apunta a la
previsió que el dinamisme de l'activitat econòmica es consolida i
es mantindrà de cara als primers mesos de 1996.
I. Indústria

Evolució de l'activitat industrial
Indicador sintètic d'activitat industrial
Després de dos anys ininterromputs d'intens creixement
de l'activitat industrial, es comença a moderar el to optimista
de les expectatives empresarials, en partper laprevisible
desceleració del ritme de creixement de les exportacions
industrials, en partper l'atonia del consum intern.
Les opinions dels empresaris industrials recollides en les en
questes de conjuntura industrial publicades per la Direcció Ge
neral d'Indústria i el Ministeri d'Indústria i Energia correspo
nents al segon trimestre i als mesos d'estiu del 1995 han perdut,
des del març, part de l'optimisme que les caracteritzava en el
darrer bienni. Per la seva banda, el VAB industrial ha continuat
avançant a bon ritme, amb un creixement interanual del 5,1 per
cent a Espanya durant el segon trimestre de l'any.
Hi ha diversos factors que expliquen aquest canvi de to de les
expectatives. Un d'ells és l'afebliment del ritme de creixement
de la demanda externa: fins l'agost, les exportacions de béns de
consum i intermedis havien crescut un 8,2 i un 4,5 per cent a Es
panya, en contraposició al 19,2 i al 14,4 per cent del mateix pe
ríode del 94. Un altre factor és la tantes vegades repetida atonia
de la demanda de consum, que segurament es podria expressar
amb més precisió dient que la seva reactivació ha estat moltmés
feble del que s'esperava. En la primera meitat de l'any el con
sumprivat total ha crescut un raquític 1,8 per cent, tot i així su
perior al 0,3 per cent de la primera meitat del 1994. Es un fet
que les economies domèstiques han optat per altres alternatives
quan les seves rendes s'han anat recuperant, que segurament
van des d'un pur augment de l'estalvi o una reducció de l'en
deutament anterior fins a despeses clarament vinculades a fór
mules d'estalvi o inversió: la reactivació de la compra d'habitat
ges n'és una bona mostra.
A això s'han d'afegir raons d'un altre ordre per explicar
aquest afebliment de les expectatives empresarials: la inestabili
tat dels mercats financers internacionals d'ençà començament
d'any, i, sobretot, dintre d'una situació de gran incertesa, les tur
bulències polítiques que afecten Espanya.
De tota manera, per relativitzar aquest darrer factor, s'ha de
pensar que el deteriorament de les expectatives empresarials és
una situació força similar a la que es registra a la Unió Europea.
L'indicador del clima industrial europeu ha registrat també una
pèrdua de dinamisme des de començament d'any, atribuible a
causes semblants a les que afecten les economies catalana i es
panyola: la manca de confiança dels consumidors —amb la cor
responent atonia del consum privat— i de la desceleració de la
demanda externa.
Harcelona ceonomia
Indicador de clima industrial
10
0
—10
—20
—30 /
—40 II
—50
10
o
—10
—20
—30
—40
—50
10
—10
—20
—30
—40
1
—50 1111111111111111111E11111111111111111
1992 1993 1994 1995
— Catalunya — Espanya — Unió Europea
25
Enquesta de conjuntura industrial
La conjuntura industrial als bimestresmaig-juny i juliol-agost
de 1995.
Presentem a continuació els resultats de les enquestes de con
juntura industrial corresponents als dos bimestres centrals de
l'any 1995. A nivell metodològic, a banda del tradicional recor
datori sobre l'àmbit metropolità d'aquestes dades —de fet el
camp d'observació és la província, però ens centrem especial
ment en els sectors amb una major presència a l'àrea metropoli
tana de Barcelona— cal insistirnovament que aquests resultats
no reflecteixen estrictament valors absoluts sinó que s'han d'in
terpretar com a ritmes de creixement. Un saldo negatiu —en el
darrer bimestre analitzat comencen a proliferar— avisarà d'un
menor ritme de creixement en relació amb el bimestre immedia
tament anterior, però no es pot interpretar necessàriament com
una variació negativa, ni com un menor volum en termes abso
luts, en relació amb el mateix període d'un any abans.
Normalment el bimestre juliol-agost concentra la majoria de
períodes vacacionals a les nostres empreses. Aixó fa que en
comparar els resultats de producció i vendes d'aquests dos me
sos amb els dels mesos immediatament anteriors els resultats si
guin fàcilment negatius i puguin induir a confusió sobre la veri
table evolució de la conjuntura. La lecturamés correcta
d'aquestes dades serà sempre aquella que es faci en clau de va
riació interanual, per tal de restar importància al factor estacio
nal d'aquest bimestre.
26
saldos
30
20
10
0
—10
—20
—30
_40
—50
—60
Evolució del conjunt de la indústria
1990
— Producció
Preus de venda
1991 1992 1993
— Vendes interiors
Cartera comandes
1994 1995
— Vendes exteriors
Estocs productes
Font: Elaboració pròpia. Tots els gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra
Oficial de Comerç, Indústria i Navegacióde Barcelona. Els valors grafiats són mitjanes mòbilsdels
saldosde 6 bimestres.
Les opinions empresarials expressades a les portes de la tardor
abonen la idea d'un cert estancament dels ritmes de creixement
al conjunt de l'activitat industrial de l'àrea de Barcelona.
Per començar la valoració dels resultats dels dos bimestres
—tractats conjuntament malgrat les aparents diferències entre
ells—podríem recuperar algunes idees ja expressades en elml
mero anterior de BARCELONA ECONOMIA i avançar un pas més en
la línia apuntada. Si durant els primers mesos d'enguany es par
lava de tendència expansiva de l'activitat industrial, malgrat els
primers símptomes d'alentinent del fort ritme de creixement, les
dades dels darrers mesos semblen confirmar aquesta pèrdua de
dinamisme. En aquest sentit, si bé abunden els saldos negatius
en les respostes referides a l'evolució del bimestre en compara
ció amb l'anterior, són uns resultats força semblants als del ma
teix bimestre de 1994. La majoria dels sectors industrials estan
en una situació de consolidació dels nivells assolits després de
gairebé dos anys de taxes de creixement positives.
L'exportació continua sent la principal sortida a l'augment
de la producció industrial.
A nivell de grans agregats i pel conjunt de la indústria barce
lonina, tot apunta a un notable alentiment dels ritmes de creixe
ment de la majoria d'indicadors fonamentals com ara producció,
ocupació, cartera de comandes i vendes, amb l'excepció dels
preus de venda i les exportacions. Aquesta excepció es justifica
plenament si es té en compte que el factor assenyalat majorità
riament pels empresaris enquestats com a limitador del creixe
ment de la producció és la feblesa de la demanda, i més concre
tament de la demanda interna de consum.
saldos
50
40
30
20
10
—10
—20
—30
_40
—50
Vendes interiors
Ab.
11111
saldos
60
50
40
30
20
10
0
—10
—20
—30
_40
11111 llllllllll 11111 11111
1990 1991 1992 1993 1994 1995
Vendes exteriors
1990 1991 1992 1993 1994 1995
— Total indústria
Arts gràfiques
— Alimentació
Automoció
— Tèxtil
Farmacèutica
D'altra banda es confirma aquesta relativa pèrdua de dinamis
me de les vendes, en combinació amb un augment acumulat tant
dels volums de producció durant els darrers catorze mesos com
d'un augment significatiu de la capacitat productiva utilitzada,
per la consolidació d'un volum d'estocs de productes elaborats
lleument per sobre dels nivells que en mitjans empresarials es
consideren aconsellables o necessaris. D'ençà el segon bimestre
de 1994 aquest nivell d'estocs s'havia mantingut en cotes negati
ves, per sota fins i tot, del nivell operatiu.
Capacitat productiva utilitzada
90 —
85 —
80 —
75 —
70 —
65 —
60 I
1992
— Total indústria
Arts gràfiques
1993
— Alimentació
Automoció
1994 1995
— Tèxtil
Farmàcia
La moderació que s'endevina en el creixement dels preus
sembla massa tímidaper poder evitar efectes perversos
sobre la competitivitat dels productes industrials acabats.
Els preus de venda, tant els de productes finals comels de se
mi-elaborats, és una altra de les magnituds que mostren encara
un cert dinamisme. Si bé el ritme expansiu de començament
d'any sembla força temperat —si més no perquè els efectes de
la depreciació de la pesseta sobre els preus d'importació de béns
intermedis i primeres matèries semblen ja assumits— la realitat
és que els preus, per diverses raons i sense que es pugui parlar
de comportament homogeni a tots els sectors, continuen a l'alça.
Augmentar els preus de venda quan hi ha marge i demanda
—que seria la situació que s'hauria donat d'ençà el 1994 després
del seguit de devaluacions de la pesseta —és el camí més fàcil
per millorar els resultats empresarials a curt i mitjà termini al
hora que pot ser totalment estèril de cara a la potenciació futura
de les empreses si no s'aprofiten les bones conjuntures per aug
mentar els nivells de productivitat i qualitat.
27
Holucio du
La pèrdua de ritme en el creixement de les vendes, juntament
amb una situació de la cartera de comandes menys optimista
que la de bimestres anteriors, ha frenat l'excellent evolució de
l'ocupació. El manteniment d'una capacitat productiva installa
da en uns nivells d'utilització realment elevats i la confiança em
presarial en unes perspectives esperançadores a curt termini són
factors que temporalment ajuden a mantenir els nivells d'ocupa
ció.
Els resultats de la Pell, calçat i confecció i els de la Maquinària
i material elèctricmarquen els extrems del ventall
de comportaments sectorials.
Per últim i abans d'encarar l'anàlisi detallada dels resultats de
les enquestes a nivell sectorial, una ullada a l'evolució global de
cada sector posa de manifest l'estreta correlació—no sempre és
així— entre l'evolució de la indústria en el seu conjunt i la de la
majoria de sectors. La indústria de la Pell, calçat i confecció pre
senta una evolució lleument més negativa que la resta pel que fa
a la majoria de variables —exportacions a banda— i en compa
ració amb el bimestre anterior. L'excepció per la banda positiva
ve de la mà del sector de Maquinària i material elèctric.
On es produeix una coincidència molt destacable i esperança
dora és en la valoració de les perspectives a curt termini, ja que
pràcticament tots els sectors —amb l'excepció important de
l'Automoció— en fan una valoració força positiva.
28
saldos
60
50
ito
30
20
io
o
—10
—20
—30
_40
variació
2
_
_
_
saldos
30
20
10
0
—10
—20
Producció
/
—
\ 7 V
v
...-,
\
•
1990 1991
(%)
1992 1993
Ocupació
1994 1995
11111 1•111 11111 11111llllllllll
1990 1991 1992 1993
Preus de venda
1994 1995
s_
1990 1991
— Total indústria
-- Arts gràfiques
1992 1993
— Alimentació
— Automoció
1994 1995
— Tèxtil
Farmacèutica
43
38
54
23
36
46
71
17
62
-19
39
45
42
44
53
38
82
9
72
-12
2
65
-8
65
–7
57
4
63
5
56
–18
57
30
-28
0,16
23
-28
22
-32
34
-26
81
13
30
–40
-0,14
26
-42
26
-46
28
-28
79
9
Total indústria (sense Construcció) (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (')/0)
7) Estocs de productes elaborats
8) Cartera de comandes
9) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
10) Producció
11) Vendes
12) Cartera de comandes
13) Preus de venda
14) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (1)/0)
Igual
Saldo
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
No n'hi ha mai
Normals
Saldo
Normal
Saldo
Dies
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
78,6
27
55
45
9
42
23
47
27
48
18
-0,74 -1,08 0,37 0,22
23
60
37
13
36
20
36
33
25
56
40
11
35
10
37
24
27
58
41
24
44
16
40
35
0,66
40
19
38
7
42
27
76
14
80
11
58
33
64
27
72
18
6
66
–8
3
66
-6
4
72
–4
4
65
8
4
61
5
56
5
60
–2
55
7
58
-2
52
-12
56 60 60 66 63
58
12
50
33
59
35
56
23
53
-6
61
11
45
36
56
39
53
23
51
1
70
10
56
30
63
28
62
12
68
6
67
21
52
45
63
32
76
17
72
21
67
–21
76
–7
73
-1
72
5
78
-13
82,5 82,6 85,4 84,4 83,7 81,4
Font: Tots els quadres i gràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
% Factors limitadors de la producció
i00
40
20
0
I
' ll 1 1 1
1993 1994 1995
Debilitat demanda Dificultats finançament
ffi Competència estrangera Altres causes
Capacitat productiva utilitzada
(%) juliol-agost 1995
100
90
80
70
60
50
40
1 2 3 4 5 6 7 8 9
— Total indústria
1 Alimentació
2 Tèxtil
3 Pell i confecció
4 Fusta i mobles
5 Arts Gràfiques
6 Farmàcia
7 Prod. metà1lics
8 Maquin. elèctrica
9 Automoció
29
1994 1995
L.11-A S-0 N-D G-F M-A Mg-J
46
—40
Igual 8
Saldo 22
13
44
49
11
62
—5
42
14
59
3
Variació en % 4,04 —2,39 —2,72 —0,52 0,05 1,24 2,56
Igual 21 20 48 63 50 64 45
Saldo 53 51 29 —5 30 2 —5
Igual 14 20 47 64 52 57 45
Saldo 43 51 28 —5 26 9 —12
Igual 71 39 63 73 60 72 74
Saldo 8 60 31 —5 14 1 —5
Igual 92 81 78 61 57 76 87
Saldo 6 —6 14 36 32 21 12
Normal 58 58 48 59 47 39 33
Saldo —42 —37 —39 —40 —31 —45 —55
Dies 34 31 35 32 33 33 32
Manteniment 19 37 67 66 52 71 60
Saldo 2 —29 17 33 38 12 32
Manteniment 19 44 74 65 66 64 51
Saldo 2 —22 8 34 25 28 40
Manteniment 19 92 82 75 57 81 68
Saldo —54 6 3 25 32 8 32
Manteniment 83 84 74 79 87 84 76
Saldo 7 4 23 21 —1 16 18
Manteniment 50 57 51 62 60 82 91
Saldo —42 —43 —31 —24 17 —7 0
88,9 80,4 80,1 82,9 69,6 81,3 78,5
Alimentació (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (')/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos ('/o
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
L'evolució de l'activitat del sector durant el quadrimestre cen
tral de 1995 s'ha caracteritzat per una significativa retallada de
les taxes de creixement de la producció alhora que les vendes
han evolucionat per sota de les previsions. Els preus de venda
s'han mantingut a l'alça, seguint la tendència de bimestres
anteriors. Segons els empresaris enquestats, les raons d'aquesta
contenció de la producció i les vendes s'ha de buscar en la per
sistent atonia del consum mentre que l'alça de preus es deu bà
sicament a la carestia d'algunes primeres matèries. En tot cas,
les perspectives a curt termini són força esperançadores, malgrat
que la cartera de comandes presenta una situació lleument pit
jor a la d'un any abans.
30
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
1993
• Debilitat demanda
Competència estrangera
1994 1995
EJ Dificultats finançament
Altres causes
Tèxtil (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1994 1995
S-0 N-D G-F M-A IL. ân
Igual
Saldo
39
—35
45
45
44
25
49
22
70
11
59
3
48
—45
Variació en % —0,06 —1,70 —0,30 0,67 —0,69 —0,20 —0,45
3) Vendes totals Igual 34 29 34 38 51 47 35
Saldo —42 46 14 18 2 —18 —44
4) Vendes en el mercat interior Igual 29 29 34 35 50 32 29
Saldo —54 41 8 15 —4 —35 —51
5) Vendes en el mercat exterior Igual 25 32 50 54 53 42 20
Saldo _44 42 27 16 16 21 —29
6) Preus de venda Igual 87 70 79 60 68 71 77
Saldo 9 18 5 31 25 7 —14
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 63 54 60 58 58 49 42
Saldo —17 —21 —16 —10 —36 —36 —41
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 52 54 51 53 64 57 56
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 66 61 54 60 73 61 56
Saldo 19 11 0 22 3 —11 11
10) Vendes Manteniment 54 61 45 53 70 42 53
Saldo 32 18 8 30 2 —6 31
11) Cartera de comandes Manteniment 65 60 60 58 63 43 66
Saldo 20 9 24 26 —9 —13 25
12) Preus de venda Manteniment 78 65 47 63 74 81 85
Saldo 10 15 51 35 19 5 —8
13) Ocupació Manteniment 81 68 79 77 70 76 69
Saldo —12 —21 —6 —18 —25 —20 —21
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 79,3 82,4 83,4 82,8 82,1 80,8 78,0
100
80
60
40
20
Factors limitadors de la producció
iik
1993 1994 1995
Debilitat demanda í1 Dificultats finançament
ri Competènciaestrangera Altres causes
L'evolució delTèxtil durant els dos bimestres analitzats és de
les que s'ajusta més bé a la del conjunt de la indústria. Després
d'un començament d'any força expansiu, s'evidencien ja símpto
mes clars d'esgotament del potencial de creixement. L'evolució
del quadrimestre és de contracció de la producció i vendes, es
pecialment en el mercat interior, i fins i tot, es produeix un pri
mer punt d'inflexió en la tendència alcista dels preus de venda
després de gairebé dos anys d'augments constants. Aquesta era
una situació ja apuntada en els darrers bimestres per una cartera
de comandes creixentment erosionada, que al final ha acabat
per afectar la capacitat productiva utilitzada i els nivells d'ocu
pació. Les perspectives a curt termini, però, permeten mantenir
l'esperança en un previsible redreçament de la situació.
31
Pell, calçat i confecció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
1994 1995
J1-A S-0 N-D G-F M-A 1111~
58
—32
Igual
Saldo
54
—14
47
11
56
11
56
—13
45
11
42
—29
Variació en `)/0 0,21 —7,88 —3,38 1,69 —0,23 —0,15 —1,51
Igual 37 35 45 40 30 25 50
Saldo —12 26 —10 —31 7 —57 —31
Igual 36 33 44 25 21 18 29
Saldo —31 21 —10 —41 —3 —66 —52
Igual 38 46 60 33 43 16 25
Saldo —14 26 —20 2 40 2 19
Igual 68 66 86 84 75 79 58
Saldo 26 34 1 11 14 —14 —21
Normal 44 32 23 18 20 20 37
Saldo —34 —23 —60 —70 —58 —71 —63
Dies 63 68 49 48 59 60 55
Manteniment 58 44 72 30 47 75 51
Saldo —16 —18 15 35 20 —6 12
Manteniment 35 56 76 34 46 54 43
Saldo —6 —30 5 45 6 5 25
Manteniment 51 50 59 48 49 62 56
Saldo 10 —40 —10 43 15 —13 32
Manteniment 77 68 61 69 90 76 100
Saldo 23 9 29 31 0 —10 0
Manteniment 90 64 72 78 71 73 74
Saldo 1 —34 —28 22 —9 —19 1
89,2 89,3 86,0 90,4 85,8 86,9 80,4
La possibilitat d'un repunt de la tendència expansiva que s'a
puntava amb els resultats del segon bimestre no s'ha confirmat
amb l'excepció de les exportacions. Tant la producció com les
vendes, interiors i totals, a més de l'ocupació, presenten a l'e
quador de l'any uns saldos negatius forçamés acusats que els
d'un any abans. Com en el cas del Tèxtil, el canvi de tendència
dels preus de venda —clarament a l'alça d'ençàmitjans del
1993— sembla respondre a aquesta pèrdua de dinamisme, con
firmada també per l'evolució de la cartera de comandes. Contrà
riament, les previsions declarades a curt termini són força més
optimistes que les d'un any abans i que les del conjunt de la in
dústria.
32
100
80
60
40
20
0
1993
ee Debilitat demanda
El Competència estrangera
Factors limitadors de la producció
1994 1995
11. Dificultats finançament
ee Altres causes
Fusta i mobles de fusta (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1994 1995
1-A S-0 N-D G-F
Igual
Saldo
29
—29
37
—10
45
35
89 25
—29
38
60
55
—20
Variació en % —4,70 0,23 —0,75 —0,28 —3,95 —3,34 4,26
3) Vendes totals Igual 29 69 43 88 63 53 37
Saldo —30 23 37 0 30 46 —18
4) Vendes en el mercat interior Igual 27 66 15 77 15 51 31
Saldo —34 20 9 —6 —17 26 —26
5) Vendes en el mercat exterior Igual 23 59 11 84 11 45 35
Saldo 51 38 76 4 66 40 —20
6) Preus de venda Igual 59 58 83 47 81 90 92
Saldo 36 42 8 53 19 10 —3
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 40 44 66 68 54 70 80
Saldo 19 17 —22 —28 —38 —22 —16
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 63 60 48 51 47 58 49
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (`)/o)
9) Producció Manteniment 57 51 66 86 50 69 69
Saldo 31 28 20 7 40 30 31
10) Vendes Manteniment 20 35 64 56 61 63 53
Saldo 66 44 22 37 37 35 47
11) Cartera de comandes Manteniment 20 65 60 57 68 59 58
Saldo 1 14 20 36 28 39 42
12) Preus de venda Manteniment 49 41 48 91 39 99 90
Saldo 42 56 47 9 61 —1 —1
13) Ocupació Manteniment 52 42 65 67 55 83 93
Saldo —35 —26 —35 —32 —19 —17 —4
D) Capacitat productiva utilitzada (`)/0) 88,4 89,0 87,3 85,1 78,5 86,6 82,6
100
80
00
40
20
o
Factors limitadors de la producció
1993
• Debilitat demanda
= Competència estrangera
1994 1995
I Dificultats finançament
Altres causes
L'activitat d'aquest sector al llarg del primer semestre d'en
guany s'ha caracteritzat per una persistent contracció de la car
tera de comandes que ha acabat per incidir en una reducció de
la capacitat productiva utilitzada i dels volums d'ocupació. Tant
els ritmes de producció com de vendes, i especialment les expor
tacions, s'han vist afectades per aquesta pèrdua de dinamisme.
L'evolució sembla fins a cert punt contradictòria amb l'expansió
del sector constructor. Les raons d'aquesta desceleració del crei
xement són diverses, i a diferència de lamajoria de sectors, la
responsabilitat no es concentra únicament en la feblesa de la de
manda. Competència creixent —especialment de nous produc
tes—, preus de les matèries primeres, i dificultats de finança
ment són alguns dels elements que, segons els empresaris,
també frenen l'augment d'activitat.
33
Arts gràfiques
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en elmercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
1994 1995
.11-A S-0 N-D G-F
Igual
Saldo
45
-43
42
47
43
14
54
8
58
35
46
14
39
-53
Variació en % 0,65 -0,69 2,13 -1,12 -0,04 -0,06 0,66
Igual
Saldo
23
-69
23
74
34
37
47
5
47
46
61
24
43
-46
Igual
Saldo
23
-69
25
74
27
30
48
4
47
46
51
-2
53
-47
Igual
Saldo
20
-61
43
49
41
42
50
1
45
39
56
1
37
-43
Igual
Saldo
93
3
94
5
86
-1
57
39
58
42
97
-1
99
1
Normal
Saldo
49
-13
42
26
58
9
59
10
82
-5
40
-35
37
-23
Dies 64 57 59 58 59 58 62
1
Manteniment
Saldo
54
42
56
39
60
15
59
36
62
37
82
0
68
31
Manteniment
Saldo
56
40
37
57
42
32
58
38
60
38
81
-5
68
31
Manteniment
Saldo
77
19
66
17
59
30
58
38
77
22
90
3
83
9
Manteniment
Saldo
78
19
62
25
39
59
83
14
74
26
81
19
80
20
Manteniment
Saldo
57
-24
94
-4
95
-5
89
7
92
4
71
-19
81
1
71,8 81,0 81,0 80,1 81,4 80,2 78,1
El tret definitori de l'evolució de l'activitat econòmica durant
els mesos centrals de l'any és semblant al de la majoria de sec
tors industrials; estancament dels ritmes de creixement a uns ni
vells de producció i vendes superiors als d'un any abans. Aquest
menor dinamisme esmanifesta tot just després d'un comença
ment d'any marcat per un augment força generalitzat dels preus
de venda. Malgrat la feblesa de la cartera de comandes, els vo
lums d'ocupació i la capacitat productiva utilitzada esmantenen
per sobre dels nivells d'un any abans. Quant a les expectatives a
curt termini, i a l'espera d'una reactivació de la demanda inter
na de consum, els empresaris de les arts gràfiques aspiren a
mantenir, com a mínim, els volums actuals de negoci.
34
100
80
60
40
20
0
1993 1 ), 1995
• Debilitat demanda ri Dificultats finançament
Competència estrangera Altres causes
Factors limitadors de la pR ducció
IP
ii ji
Indústria farmacèutica
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1994 1995
(dades provincials)
S-0 N-D G-F M-A ,1111g-4 JkA
Igual
Saldo
44
–23
28
59
54
–5
43
46
52
32
58
34
39
–57
Variacióen % –1,02 –0,75 –0,35 1,11 0,55 –0,29 –4,95
3) Vendes totals Igual 6 26 47 19 19 20 37
Saldo –2 67 –35 60 11 56 –57
4) Vendes en el mercat interior Igual 34 27 49 22 21 39 37
Saldo –19 66 –38 57 37 36 –52
5) Vendes en el mercat exterior Igual 14 11 52 32 34 13 16
Saldo 38 62 28 35 7 28 –68
6) Preus de venda Igual 78 77 97 59 81 97 95
Saldo 22 18 –3 41 19 2 –3
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 89 70 90 61 88 52 53
Saldo –11 29 –10 38 11 44 –35
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 61 52 61 39 81 73 86
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 58 70 77 81 78 62 61
Saldo 18 23 19 21 –12 11
10) Vendes Manteniment 47 57 49 61 67 57 62
Saldo 28 –14 49 39 5 –17 9
11) Cartera de comandes Manteniment 79 68 80 60 88 71 77
Saldo 4 –32 20 23 1 9 23
12) Preus de venda Manteniment 93 73 72 94 91 97 98
Saldo –7 20 22 –1 –4 2 O
13) Ocupació Manteniment 80 78 56 98 90 88 76
Saldo –17 –20 –5 0 –2 –6 –17
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 74,1 80,3 81,9 82,9 86,4 84,7 74,5
100
80
60
40
20
Factors limitadors de la producció
1993
• Debilitat demanda
1-1 Competència estrangera
1994 1995
I I Dificultats finançament
Altres causes
Després dels resultatsmolt esperançadors del primer quadri
mestre, els del segon s'encarreguen de rebaixar les expectatives
generades. En combinació amb el mateix període de l'any 1994,
es produeix un notable alentiment dels ritmes de creixement
tant en termes de producció com de vendes, que necessàriament
s'ha de matisar per concentrar-se exclusivament al bimestre ju
liol-agost. Passa el mateix amb l'evolució de la cartera de co
mandes i els volums d'ocupació. Contràriament, les expectatives
pel darrer quadrimestre d'enguany apunten a un manteniment
dels volums de negoci. La capacitat productiva utilitzada es
manté al voltant de la del conjunt de la indústria.
35
1994 1995
.
il-A , S-0 N-D G-F M-A Mg-JAM
14
-63
Igual
Saldo
13
-65
16
82
85
0
68
21
64
13
62
26
Variació en % 0,95 0,17 -3,39 0,88 1,57 1,34 0,21
Igual 11 12 73 51 59 61 15
Saldo -67 82 10 11 18 26 -62
Igual 13 23 66 55 53 64 20
Saldo -67 72 -1 -1 16 14 -66
Igual 29 16 25 55 53 64 18
Saldo -61 79 61 8 8 8 -61
Igual 87 91 97 77 41 88 86
Saldo 10 5 3 22 53 11 13
Normal 88 83 80 71 72 70 75
Saldo 9 0 4 6 13 6 -17
Dies 39 40 38 57 59 53 49
I
Manteniment 23 81 32 78 78 33 22
Saldo 75 16 67 19 20 -47 61
Manteniment 27 83 19 85 62 31 21
Saldo 72 14 59 15 26 -45 61
Manteniment 85 93 33 88 79 85 75
Saldo 14 6 66 10 21 1 11
Manteniment 94 88 66 37 86 77 97
Saldo 2 12 34 63 14 18 2
Manteniment 84 84 93 90 91 86 80
Saldo -5 8 -3 -2 4 -6 2
80,3 84,9 86,5 86,4 82,7 82,9 76,6
Productes metà1.1ics (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (`)/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (%)
Els resultats dels darrers dos bimestres dibuixen una evolució
molt semblant a la del sector de les Arts gràfiques. A un primer
quadrimestre moderadament expansiu, l'ha seguit un segon amb
un creixement més temperat, compatible però amb un cert aug
ment dels preus de venda i una consolidació de plantilles amb
variacions positives, pràcticament sense interrupcions en el dar
rer any i mig. La relativa feblesa de la cartera de comandes
—amb un primer saldo negatiu en els darrers dotzemesos— no
es tradueix en una pèrdua de confiança en la capacitat de crei
xement a curt termini. De fet, i com a nota diferencial amb la
resta de sectors, d'ençà final de 1994 hi ha un nombre significa
tiu d'empreses que manifesten la seva impossibilitat d'augmen
tar la producció per insuficiència de capacitat productiva.
36
80
40
20
Factors limitadors de la produccid
1993
Imit III II.415.
1995
Debilitat demanda j Dificultats finançament
Competència estrangera 111. Altrescauses
Maquinària i material elèctric (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1994 1995
J1-A S-0 N-D G-F M-A Mg-J .11-A
Igual
Saldo
13
—67
14
84
28
26
9
47
25
40
15
3
13
—27
Variació en % —1,02 1,00 —0,98 1,79 0,73 0,96 1,39
3) Vendes totals Igual 20 4 10 9 23 32 9
Saldo —64 92 30 47 30 24 —28
4) Vendes en el mercat interior Igual 12 5 22 11 31 21 13
Saldo —50 92 32 37 18 —11 —34
5) Vendes en el mercat exterior Igual 16 14 27 34 25 35 9
Saldo —30 83 43 7 50 45 —31
6) Preus de venda Igual 87 67 58 36 59 54 83
Saldo 11 5 20 18 38 40 17
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 76 75 70 55 61 61 41
Saldo —12 18 —7 37 —19 33 44
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 68 63 64 65 52 53 54
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (`)/0)
9) Producció Manteniment 36 38 19 52 54 47 11
Saldo 64 44 50 48 30 5 71
10) Vendes Manteniment 36 39 32 59 43 47 15
Saldo 64 42 44 34 40 5 67
11) Cartera de comandes Manteniment 44 48 34 59 60 41 28
Saldo 56 52 12 —3 21 13 72
12) Preus de venda Manteniment 73 69 54 77 65 50 83
Saldo 11 16 46 10 2 26 17
13) Ocupació Manteniment 74 92 70 67 51 83 72
Saldo —1 7 —14 —20 —6 —1 28
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 82,7 86,5 84,8 85,4 84,4 88,6 86,1
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
I I I
1993
ffir Debilitat demanda
ri Competència estrangera
1994 1995
Dificultats finançament
Altres causes
Els resultats bimestrals d'aquest sector d'ençà la tardor de
1994 el situen con un dels que ha registrat una evolució més ex
pansiva. En els darrers dos bimestres esmodera lleument el
creixement de la producció i les vendes en el mercat interior,
mentre que les exportacions continuen creixent a bon ritme. Tot
plegat s'ha traduït en un augment de l'ocupació i una notable
recuperació del preus de venda. La capacitat productiva utilitza
da en els darrers dos bimestres esmanté per sobre de la del
conjunt de la indústria. Les perspectives de cara al darrer terç
de l'any són francament expansives, recolzades en un fort crei
xement de la cartera de comandes. La feblesa de la demanda in
terna és la principal queixa dels empresaris del sector.
37
Automoció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (<1/0)
1994 1995
.11-A S-0 N-D G-F M-A Mg~
11
45
8
—48
Igual
Saldo
33
—63
5
82
11
—20
4
—19
10
83
Variació en (11/0 —1,68 —0,28 —1,32 0,51 0,69 —0,38 0,05
Igual 3 1 11 7 10 31 8
Saldo —33 83 —17 —23 83 66 —90
Igual 7 6 66 10 33 17 9
Saldo —34 77 24 —63 58 39 —84
Igual 32 28 13 8 12 12 11
Saldo —56 60 —16 —24 83 88 —87
Igual 71 99 99 72 87 44 39
Saldo 23 —1 —1 22 —7 56 56
Normal 97 95 84 90 90 13 98
Saldo —1 0 5 9 10 —66 —1
Dies 58 74 78 75 84 89 66
,
Manteniment 33 92 24 18 18 16 9
Saldo 56 —6 74 78 —45 —69 79
Manteniment 29 93 21 19 18 66 66
Saldo 60 —5 79 77 —45 —14 22
Manteniment 11 96 21 20 23 92 10
Saldo 82 —1 76 80 —72 7 79
Manteniment 42 91 24 36 89 24 78
Saldo 58 —2 74 53 —1 76 22
Manteniment 10 16 71 24 76 74 8
Saldo —79 —81 —21 71 17 —23 —86
74,5 82,2 82,9 89,3 91,7 82,3 87,5
Les dades dels darrers bimestres confirmen, si més no parcial
ment, la tendència apuntada a començament d'any d'esgotament
de les expectatives de creixement. En aquest sentit, les dades de
producció, i especialment les de vendes en el mercat interior,
apunten a una notable contracció dels ritmes de creixement en
termes interanuals. La situació de la cartera de comandes al fi
nal del període és força congruent amb el previsible estanca
ment de les vendes que s'espera a curt termini. No s'ha de per
dre de vista que aquests senyals d'estancament es produeixen en
un entorn de nivells de producciómolt elevats, com sembla con
firmar-ho que tant la capacitat productiva utilitzada com el pe
ríode de treball assegurat amb la cartera de comandes estiguin
per sobre de lamitjana del conjunt de la indústria.
38
100
80
60
40
20
0
1993 1994 1995
• Debilitat demanda n Dificultats finançament
Competència estrangera Altres causes
Factors limitadors de la producció
II. Finances

Sistema bancari
Nombre d'oficines
Nombre d'oficines
(30-VI-1995)
Variació (%) 30-VI-1995/30-VI-1994
.À.mbit o • EMII Coop. de 1~111 COQ . de
'dit
Barcelona 2.182 1.079 1.096 7 0,1 -0,6 1,0 -12,5
Resta prov. Barcelona 2.647 1.109 1.536 2 1,3 -0,4 2,6 0,0
Resta Catalunya 1.975 857 1.107 11 0,9 -1,2 2,3 22,2
TotalCatalunya 6.804 3.045 3.739 20 0,8 -0,7 2,0 5,3
Madrid 2.646 1.847 785 14 2,1 0,1 7,2 0,0
Resta prov. Madrid 1.174 729 437 8 5,6 3,0 10,4 0,0
TotalEspanya 36.228 17.622 15.426 3.180 1,9 -0,3 4,5 1,5
Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
Àmbit
Milers de milions de pessetes Variació (`)/o) Dipòsits/Oficina
(milions de pies.)
-1994 31-1
30-VI-1995/ 30-V1-1995/
Prov. Barcelona 9.082,0 9.032,2 9.354,4 9.359,7 9.605,9 2,6 5,8 1.895,2 1.989,2
Resta Catalunya 1.963,8 2.023,1 2.070,1 2.109,4 2.163,9 2,6 10,2 1.003,0 1.095,6
Total Catalunya 11.045,8 11.055,3 11.424,5 11.469,1 11.769,8 2,6 6,6 1.636,4 1.729,8
Prov. Madrid 11.050,8 10.984,4 11.519,3 11.352,0 11.945,1 5,2 8,1 2.983,5 3.127.0
Total Espanya 51.128,0 51.661,8 53.616,7 54.160,6 55.910,6 3,2 9,4 1.437,9 1.543,3
Crèdits del sistema
Àmbit
. .
,
bancari al sector privat
Milers de milions de pessetes Variació (')/0) Crèdits/Oficina
(milions de ptes.)
30-V1-1994
. , ,
30-IX-1994
. ,
31-X11-1994 31-111-1995 30-VI-1995/30-V1-1995 30-VI-1995/ ,
Prov. Barcelona
Resta Catalunya
Total Catalunya
Prov. Madrid
Total Espanya
6.068,9
1.521,0
7.589,9
10.715,1
39.821,1
6.223,0
1.494,3
7.717,3
10.779,1
40.114,9
6.407,7
1.535,9
7.945,6
10.882,4
41.177,5
6.475,0
1.566,3
8.041,3
10.778,4
11.155,2
6.653,4
1.600,0
8.253,4
41.224,1
42.370,4
2,8
2,2
2,6
3,5
2,8
9,6
5,2
8,7
4,1
6,4
1.266,5
776,8
1.124,4
2.892,8
1.119,9
1.377,8
810,1
1.213,0
2.920,2
1.169,5
Crèdits/dipòsits
~111LimakVariacióN1-1991-199
Prov. Barcelona 0,668 0,693 3,7
Resta Catalunya 0,775 0,739 -4,5
Total Catalunya 0,687 0,701 2,1
Prov. Madrid 0,970 0,934 -3,7
TotalEspanya 0,779 0,758 -2,7
Font (per a tots els quadres i gràfics d'aquesta secció): Banco de España. Boletín estadístico.
Les caixes d'estalvi continuen guanyant quota de mercat,
si més no en nombre d'oficines obertes al públic.
Les dades del Banc d'Espanya referides a l'evolució del nom
bre d'oficines d'atenció al públic que el sistema bancari mante
nia operatives a mitjan del 1995 posa de relleu el manteniment
-juntament amb una relativa minoració dels ritmes- de la ten
dència dels darrers anys d'expansió territorial de les caixes a
costa dels bancs. Una tendència comuna a tots els àmbits consi
derats i que sembla moderar-se a Barcelona. Contràriament, a
la resta del territori, on les caixes ja compten amb una presència
dominant, aquesta polarització tendeix a accentuar-se.
41
20
18-
16-
14-
12-
Evolució dels tipus d'interès
10-
s
Crèdit del sistema bancari a les famílies. Classificació
segons finalitats. Espanya
Inversto
•
–ria
(Milers de milions
Consum de
béns
de ptes.)
Altres
31-XII-84 2.182,7 1.273,1 322,6 587,0
31-XII-85 2.655,3 1.408,8 406,3 840,2
31-XII-86 3.280,2 1.720,9 558,7 1.000,6
31-XII-87 4.242,3 1.991,3 781,6 1.469,4
31-XII-88 5.558,4 2.495,7 1.012,5 2.050,2
31-XII-89 7.000,7 3.178,9 1.282,2 2.539,6
31-XII-90 7.862,2 3.982,9 1.430,7 2.452,7
31-XII-91 8.931,1 4.948,4 1.510,2 2.472,5
31-XII-92 10.118,9 5.925,0 1.418,5 2.775,3
31-111-93 10.327,1 6.114,6 1.372,9 2.839,6
30-VI-93 10.855,6 6.467,4 1.410,9 2.977,2
30-IX-93 11.102,8 6.665,8 1.389,5 3.047,4
31-XII-93 11.879,2 7.283,2 1.392,6 3.203,4
31-111-94 11.984,2 7.549,2 1.403,1 3.031,8
30-VI-94 13.710,1 9.171,5 1.417,9 3.120,7
30-IX-94 14.127,5 9.590,9 1.443,2 3.093,3
31-XII-94 14.698,8 10.159,3 1,471,7 3.067,8
31-111-95 14.992,0 10.388,6 1.441,7 3.161,7
30-VI-95 15.636,1 10.816,8 1.478,6 3.340,7
Variació (%) Total
Inversió
immobiliària Consum
30-VI-1995/31-III-1995
30-VI-1995/30-VI-1994
31-XII-1994/31-X11-1993
4,3
14,0
23,7
4,1
17,9
9,5
2,6
4,3
5,7
Si hom compara el nombre d'oficines del sistema bancari ope
ratives a mitjan del 1995 amb el d'un any abans s'observa un
augment que, si bé és moderat en termes absoluts i relatius, re
presenta una accentuació de la tendència expansiva del 1994. I
és especialment rellevant en el segment de les caixes d'estalvi i
amb un ritme de creixement molt més accentuat a la resta d'Es
panya especialment a la província de Madrid— amb un ni
vell de bancarització menor, que no pas a Catalunya i especial
ment a Barcelona.
42
-.•11••••-
111111111111111111111111111111111 11111111111 11111111111 1111111111
1990 1991 1992 1993 1994 1995
Tipus marginal de les operacions de regulació monetària del BE.
Tipus del crèdit preferencial de bancs i caixes.
Tipus de crèdit dl a 3 anys de bancs icaixes.
Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats.
Sense intenció de repetir allò que ja s'ha dit en ocasions
anteriors, no cal oblidar que una bona part d'aquesta evolució
dispar entre bancs i caixes quan a política d'expansió o no de la
xarxa d'oficines obeeix a les grans línies estratègiques de futur,
que en el cas d'alguns dels principals grups bancaris passen per
una potenciació de la banca virtual —telefònica i a base de ter
minals dels mateixos clients. D'alguna manera s'està assistint al
desenvolupament de dos sistemes diferents d'entendre la banca;
el de les caixes, que busca mantenir l'oficina com a punt físic de
referència necessària per a la majoria de les operacions i el d'al
guns bancs que volen oferir el màximvolum de serveis sense ne
cessitat de desplaçar-se a les seves oficines.
Es manté la tendència expansiva de la demanda de crèdit
bancari per part del sector privat a la província de Barcelona.
Pel que fa a l'evolució del volum de dipòsits i crèdits durant
la primera meitat de 1995, l'estancament dels ritmes de creixe
ment ha estat la característica principal, simés no a Catalunya.
Pel conjunt d'Espanya es detecta un major creixement dels di
pòsits del sector privat i un creixement més moderat del volum
de crèdit del sistema bancari al sector privat. La combinació d'a
quest ventall de variacions comporta un augment significatiu
dels volums de dipòsits i crèdits per oficina bancària i especial
ment unamillora de la relació crèdits/dipòsits sobretot a la pro
víncia de Barcelona. Un indicador que, amb totes les reserves
que calgui, es podria interpretar comuna mostra del major di
namisme de l'economia de Barcelona i entorn metropolità i al
hora d'un major endeutament/apalancament de les empreses
d'aquest àmbit territorial.
Crèdit del sistema bancari als sectors productius. Espanya (Milers de milions de ptes.)
31-XII-84 10.384,2 463,3 5.742,0 1.119,7 3.059,2 1.267,7 120,2 387,0
31-XII-85 11.216,2 510,3 6.262,7 1.107,6 3.335,6 1.332,1 160,7 433,3
31-XII-86 11.745,2 563,6 6.239,9 1.149,3 3.792,3 1.515,2 218,8 459,7
31-XII-87 12.974,2 643,7 6.418,6 1.337,5 4.574,4 1.768,4 289,0 534,0
31-XII-88 14.457,0 781,2 6.441,1 1.705,8 5.528,7 2.133,3 354,6 605,5
31-XII-89 16.832,3 846,0 6.975,3 2.277,4 6.733,5 2.580,5 446,1 840,6
31-XII-90 18.745,4 942,7 7.460,5 2.827,4 7.514,8 2.734,7 505,7 1.174,4
31-XII-91 22.235,6 1.003,4 8.584,5 3.484,5 9.163,3 3.247,1 663,0 1.407,7
31-XII-92 23.750,9 1.171,0 8.932,8 3.979,6 9.667,6 3.394,7 735,0 1.469,0
31-111-93 23.363,0 1.073,3 8.780,8 3.974,5 9.534,4 3.301,5 738,4 1.470,2
30-V1-93 23.166,5 1.064,8 8.564,4 3.965,3 9.571,9 3.315,8 732,7 1.457,6
30-1X-93 23.200,3 1.058,8 8.492,2 3.988,0 9.661,3 3.270,8 717,5 1.443,0
31-XII-93 23.196,3 896,1 8.260,9 3.851,6 10.187,7 3.397,0 739,6 1.495,4
31-111-94 23.162,4 855,1 8.011,2 3.792,6 10.503,5 3.288,9 748,2 1.502,3
30-VI-94 23.416,8 882,2 7.910,4 3.733,1 10.891,0 3.229,5 755,7 1.795,1
30-IX-94 23.278,0 885,7 7.902,8 3.744,9 10.744,5 3.234,4 725,3 1.783,5
31-XII-94 23.702,6 915,9 8.021,2 3.570,7 11.194,7 3.268,2 747,8 1,756,2
31-111-95 23.706,1 929,1 8.027,4 3.488,4 11.261,2 3.268,8 769,6 1.906,1
30-VI-95 24.069,7 936,1 7.949,4 3.509,0 11.675,3 3.363,7 783,1 1,976,8
Variació (°/0) Total Indústria Construcció Serveis
30-VI-1995/31-III-1995 1,5 -1,0 0,6 3,7
30-VI-1995/30-VI-1994 2,8 0,5 -6,0 7,2
31-XII-1994/31-X11-1993 2,2 -2,9 -7,3 9,9
El client particular -o el sector famílies- és el principal
destinatari del crèdit bancari.
Una simple ullada a la distribució d'aquest volum de crèdit
viu segons destinataris i finalitats -amb dades pel conjunt d'Es
panya- posa de relleu el creixent protagonisme de les famílies,
per davant de les empreses, com a demandants de crèdit banca
ri. Protagonisme que s'explica bàsicament per l'expansió tan es
pectacular de la inversió immobiliària -adquisició i renovació
de l'habitatge- que ha protagonitzat el sector famílies, en bona
part a l'empara del sector públic. En els darrers tres anys -en
només tres anys- el volum de crèdit hipotecari concedit al sec
tor famílies -mesurat en saldo viu al final de cada període
s'ha duplicat. En aquestmateix període, el volum de crèdit ban
cari compromès en el sistema productiu ni tan sols ha augmen
tat un cinc per cent. Les xifres són prou eloqüents com per ne
cessitar comentaris afegits.
En tot cas sí que val la pena remarcar alguna de les idees que
se'n desprenen. En primer lloc sembla que s'està davant d'una
transformació radical de l'estructura de despesa de la família es
panyola imperant durant els anys vuitanta. En el darrer quin
quenni ha anat augmentant any rera any el nombre de famílies
que han incorporat una hipoteca a la seva vida. Això s'ha tra
duït, en termes generals, en una disminució del percentatge de
la renda familiar destinada al consum. I si a aquest fet se li suma
l'augment de l'atur del 1992-1993 i la creixent precarització del
mercat laboral, no ens podem estranyar de l'atonia del consum
privat. Aquest impacte sobre el consum podria ser un efecte fins
a cert punt pervers, si no estava previst, d'una política necessària
encaminada a facilitar l'accés a un habitatge en condicions, pro
moguda pel sector públic i recolzada exclusivament en una visió
patrimonialista.
Una segona idea és l'aparent desconnexió o el desinterès del
sistema financer per l'activitat productiva. Al.lèrgia al risc em
presarial per part dels bancs i caixes? Nivells d'endeutament i
morositat massa elevats? Una major apel.lació per part de les
empreses a l'autofinançament o a vies alternatives diferents del
crèdit bancari? Són possibles respostes a una única realitat: el
sistema financer s'ha decantat darrerament -fins a cert punt
obligat- per col.locacions amb rendibilitats més ajustades i ga
ranties elevades.
En definitiva, la demanda de crèdit bancari per part del sector
privatmanté unes taxes de creixement notables -superiors a
les taxes de creixement del PIB- que són realment enganyoses
si es té en compte que el major protagonista d'aquest augment
és el crèdit hipotecari.
43
Mercat de valors
Volum efectiu negociat a les borses de comerç
Milers de milions de ptes. índex (1986 = 100)
1983 71,2 219,2 19,5 9,8
1984 143,5 411,7 39,4 18,5
1985 118,3 699,1 32,5 31,4
1986 364,1 2.226,5 100,- 100,-
1987 791,1 3.918,0 176,0 176,0
1988 592,8 2.587,2 162,8 116,2
1989 550,6 4.022,7 151,2 180,7
1990 530,1 4.130,6 145,6 185,5
1991 574,3 4.206,0 157,7 188,9
1992 466,7 4.497,7 128,2 202,0
1993 497,9 7.287,1 136,9 327,3
lr. tr. 116,9 1.392,7
2n. tr. 99,3 1.552,3
3r. tr. 120,4 1.621,7
4t. tr. 161,2 2.720,5
1994 943,5 11.798,2 259.1 529,9
lr. tr. 186,6 3.675,8
2n. tr. 326,1 3.000,3
3r. tr. 266,9 2.587,4
4t. tr. 164,0 2.534,7
1995
lr. tr. 168,3 2.575,6
2n. tr. 176,6 2.604,0
3r. tr. 259,1 2.542,2
Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números.
Variació (%) Barcelona Madrid
3r. tr. 1995/3r. tr. 1994 -2,9 -1,7
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994 -32,7 -22,4
1994/1993 89,5 61,9
44
Volum efectiu negociat a Bacelona
milers de milions de pessetes
350
300
250
200
150
100
50
0
lr. trimestre
1992
2n trimestre
= 1993
3r trimestre 4t. trimestre
1994 111111 1995
La incertesa política i el rebrot dels tipus d'interès en el mercat
domèstic, a banda de la feblesa del dòlar, han mantingut
les cotitzacions i els volums de contractació força estancats.
Els volums de contractació registrats als mercats de valors es
panyols durant els primers nous mesos de 1995 no han pogut re
petir, malgrat la correcció del tercer trimestre, els nivells histò
rics assolits un any abans. Una conjunció de factors de tota
mena, tant interns com externs -incertesa política i rebrot dels
tipus d'interès com a conseqüència de la crisi financera mexica
na a nivell intern i feblesa del dòlar, associada a les crisis mexi
cana i japonesa a nivell internacional-, han estat les principals
causes que han allunyat propis i foranis dels mercats de valors
espanyols. El grau de dependència de la pràctica totalitat de les
places financeres de segon ordre en relació amb els principals
mercats mundials, en un context de mercats financers interde
pendents, explica que l'evolució de les principals magnituds dels
mercats de valors espanyols hagin evolucionat fortament a la
baixa, d'esquena a uns beneficis creixents de les empreses que
hi cotitzen. El divorci entre l'economia real i la financera és tan
manifest i sovinteja tant que ja ni tan sols es pot aplicar allò que
a la borsa no cotitzen valors sinó expectatives.
Mercat de Futurs Financers
Nombre de contractes negociats al MEFF Renda Fixa*
Totalmercat
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
1r. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
188.744
1.005.781
2.218.693
8.103.232
1.039.700
1.548.960
2.630.852
2.883.720
19.735.329
5.831.642
5.717.868
4.397.843
3.787.976
6.250.055
5.417.183
3.753.102
12.274
33.095
45.637
189.640
30.956
40.447
58.730
59.507
489.781
123.717
145.408
128.187
92.469
158.186
187.758
169.952
5.752
19.411
37.378
266.270
89.028
190.689
295.869
266.270
240.401
431.350
406.507
296.045
240.401
342.179
107.699
132.505
*El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'administració del mercat del MEFF.
Variació (cYo)
Contractació
total Saldo viu
3r. tr. 1995/2n. tr. 1995
3r. tr. 1995/3r. tr. 1994
30-IX-1995/30-VI-1995
30-1X-1995/30-IX-1994
-30,7
-14,7
-
-
-
23,0
-55,2
L'evolució recent delmercat de futurs reforça el seu caràcter de
mercat minorista alhora que amplia la seva cartera de clients.
Un cop superada la fase més crítica del període d'inestabilitat
de tipus d'interès al llarg del primer semestre d'enguany, els vo
lums de contractació al mercat de futurs i opcions -MEFF
Renda Fixa- han tornat a uns nivells més adients i ajustats a
les necessitats de cobertura dels operadors.
Volum trimestral contractat per tipus de producte
(futur i opcions)
milions de contractes
7
0 ri• li
1991 1992 1993 1994
ffi Bo nocional = Mibor
1995
Un indicador més significatiu que el mateix volum contractat
és, al nostre parer, l'evolució del nombre d'operacions que, fe
nòmens més o menys conjunturals a banda, manté una tendèn
cia expansiva molt significativa. Si bé el primer salt important
fou el 1993 en el que s'assolí de mitjana trimestral un nombre
d'operacions superior al total de l'any anterior, l'any 1994 es va
tancar amb un augment superior al 150 per cent en relació amb
el 1993. Enguany, en només nou mesos s'han superat ja els vo
lums de tot l'any passat i fàcilment es pot esperar tancar l'anyamb una xifra d'operacions al voltant de les 670.000, un 36 per
cent més que durant el 1994. La lectura immediata d'aquestes
dades apunta a una creixent acceptació d'aquest tipus d'operati
va entre una base d'inversionistes i operadors cada cop més àm
plia.
45

III. Consum, comerç i preus

Evolució del parc de vehicles
Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona)
1984 92.130 n.d. n.d.
1985 114.077 n.d. n.d.
1986 138.468 46.572 91.896
1987 184.284 59.119 125.239
1988 215.631 78.322 137.309
1989 236.902 86.619 150.283
1990 204.151 64.695 139.456
1991 185.902 61.557 124.345
1992 192.843 79.213 113.630
1993 136.146 78.194 57.952
1r. tr. 33.048 16.924 16.124
2n. tr. 39.821 16.616 23.205
3r. tr. 31.314 13.722 17.592
4t. tr. 31.963 30.932 1.031
1994 152.956 88.085 64.904
lr. tr. 34.448 18.456 15.992
2n. tr. 40.732 21.850 18.882
3r. tr. 36.949 19.836 17.113
4t. tr. 40.827 27.910 12.917
1995
1r. tr. 37.843 19.906 17.937
2n. tr. 42.289 16.446 22.843
3r. tr. 30.044 10.864 19.180
* Exclosos ciclomotors.
Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriors
al 1988 provenen del Boletín de Estadística y Coyuntura (COCINB).
Variació Matriculacions Baixes Saldo
3r. tr. 1995/3r. tr. 1994 -18,7 -45,2 12,1
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994 6,6 -9,8 16,9
1994/1993 12,3 12,6 12,0
L'evolució de les matriculacions, un cop acabat el pla Renove,
capgira el comportament expansiu del darrer any i mig.
Les dades del segon i especialment del tercer trimestre d'en
guany referents a la matriculació de vehicles sobretot de tu
rismes- són ben eloqüents: un cop acabat el pla Renove, les
vendes han caigut de forma notable, variació especialment ac
centuada pel fet que durant el mateix període del 1994 hi hagué
un notable augment de les matriculacions per l'inici del Pla i la
progressiva consolidació de la represa econòmica. L'únic tipus
de vehicles que manté una tònica de matriculacions positiva és
el de vehicles industrials -encara dins d'un pla Renove especial
per a aquest tipus de vehicles- d'acord amb l'evolució dels re
sultats del sector i amb l'augment de la inversió empresarial.
Tambémotocicletes i ciclomotors mostren una demanda feble,
sobretot després d'un període en què s'arribà a doblar en alguns
municipis el parc d'aquest tipus de vehicles en pocs anys.
Matriculació de turismes a Barcelona
3r. tr.
1988 17.699 18.041 14.697
1989 18.065 20.450 15.321
1990 15.182 15.955 11.615
1991 11.782 14.148 11.047
1992 14.438 14.229 10.067
1993 7.748 11.141 9.156
1994 9.872 10.451 10.222
1995 8.057 6.350
17.406
16.961
11.271
12.602
11.452
9.434
9.552
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
67.843
70.797
54.023
49.579
50.186
37.479
40.097
Variació (%)
2n. tr. 1995/2n. tr. 1994 -39,2
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994 -29,1
1994/1993 7,0
Matriculació de vehicles a la província de Barcelona
mi ers
60
50
40
30
20
10
0
-
-
lr. trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t. trimestre
1992 1993 1994 1995
En una conjuntura objectivament millor -en termesmacroe
conómics- que l'existent fa tot just un parell d'anys, la deman
da de vehicles nous -especialment turismes- no acaba de sa
tisfer les previsions dels fabricants. Totapunta a un volum de
matriculacions pel conjunt de l'any lleument inferior al del 1994
peròmolt superior al del 1993. Si pensem que amb el pla Reno
ve elque s'ha aconseguit és un avançament/concentració de
vendes en uns pocs mesos, és previsible que l'evolució sense el
Pla s'hauria ajustat a una trajectòria expansiva però més mode
rada durant el bienni 1994-95.
D'altra banda, no s'ha d'oblidar que en l'actual conjuntura
coincideixen aspectes com ara una elevada dotació de vehicles
per 1000 habitants, unes economies privades fortament endeuta
des i amb rendes congelades -oquasi- i una creixent precarie
tat de l'entorn laboral.
49
Consum d'electricitat
Consum d'electricitat
Estructura d'usos (Gwh)
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
1r. tr.
2n. tr.
115,8
119,5
122,1
124,8
138,7
143,8
154,2
155,6
165,1
177,7
170,8
169,6
3.362,1
3.470,3
3.544,2
3.622,7
4.025,5
4.174,9
4.476,6
4.516,0
4.792,9
5.158,1
4.958,5
1.300,0
1.246,2
1.205,6
1.206,7
4.922,7
1.267,4
1.196,2
1.268,4
1.190,7
1.288,7
1.248,6
1.117,4
1.155,0
1.113,3
1.175,2
1.276,4
1.262,6
1.314,3
1.273,5
1.431,0
1.524,2
1.548,9
437,6
411,1
348,1
352,1
1.522,9
444,8
376,9
351,5
349,7
431,9
404,3
2.136,9
2.180,3
2.297,7
2.318,3
2.602,8
2.776,4
3.023,9
3.093,3
3.222,0
3.480,8
3.245,9
816,6
795,8
814,9
818,6
3.241,0
783,1
781,3
878,2
798,4
814,6
799,9
107,8
135,0
133,2
129,2
146,3
135,9
138,4
149,2
139,8
153,0
163,7
45,8
39,2
42,6
36,0
158,8
39,5
38,0
38,7
42,7
42,2
44,2
Font: Dadesd'ENHER, FECSA iHECSArecollides i facilitadespel Departament d'Estadísti
ca de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (%)
Consum
total Domèstic
Comercial
i industrial Tracció
2n. tr. 1995/2n. tr. 1994
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994
1994/1993
4,4
3,0
-0,7
7,3
1,8
-1,7
2,4
3,2
-0,2
17,1
11,7
-3,0
50
Gwh.
Consum d'electricitat
Ús comercial-industrial variació (`)/0)
103.600
3.500
-5
3.400 -
3.300 -
3.200
--5
3.100 -
103.000
1991 1992 1993 1994 1995
n totalacumulat darrers dotze mesos
de variació interanual (%)- taxa
Gwh. Consum total
1.500
1.000
500
0
lr. trimestre 2n trimestre r. trimestre 4t. trimestre
1992 r--1 1993 1994 Iffi 1995
L'augment del consum confirma la consolidació de la represa
de l'activitat econòmica.
El consum d'electricitat durant el primer semestre d'enguany
posa de manifest que l'activitat econòmica, tant industrial com
comercial, consolida el procés expansiu iniciat un any abans.
Així, l'augment del consum per a aquests usos, pel conjunt dels
sis mesos, és de l'ordre del 3,2 per cent, en consonància amb el
creixement de l'economia. Igualment, el consum d'electricitat
per a tracció reflecteix, a banda d'altres factors de caire estruc
tural, un augment atribuible possiblement al major nombre de
desplaçaments, tant per motius laborals com per lleure o altres
activitats. En aquest sentit, l'evolució positiva del nombre de
viatgers en metro és prou rellevant.
Per altra banda, el fort augment del consum elèctric domèstic
no és tant un reflex del major consum en si com una recupera
ció del baix nivell de l'any passat, a banda de la influència de la
bonança climàtica en aquest tipus de consum.
Consum de gas
Consum de gas canalitzat
•
n. índex insum/hab.
1981=100 _~rmies)
1983 1.821,2
1984 1.906,3
1985 2.024,4
1986 1.967,8
1987 2.083,6
1988 2.047,2
1989 2.141,9
1990 2.188,9
1991 2.525,4
1992 2,626,0
1993 2.602,5
lr. tr. 952,3
2n. tr. 695,8
3r. tr. 390,4
4t. tr. 564,0
1994 2.526,1
lr. tr. 982,7
2n. tr. 668,5
3r. tr. 379,1
4t. tr. 495,8
1995
lr. tr. 870,2
2n. tr. 673,4
101,0
105,8
112,3
109,2
115,6
113,6
118,8
121,4
140,1
145,7
144,4
1.019,2
1.074,9
1.150,1
1.125,4
1.203,4
1.197,3
1.269,3
1.316,1
1.536,6
1.606,1
1.595,8
140,2 1.551,7
Font: Gas Natural S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de les dades de població.
Variació (%) Gas canalitzat
2n. tr. 1995/2n. tr. 1994 0,7
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994 --6,5
1994/1993 -2,9
L'augment del consum Iligat a una major activitat productiva
compensa parcialment la disminució del consum per la bonança
climàtica de l'hivern.
Durant el segon trimestre d'enguany, el consum de gas canalit
zat reflecteix el dinamisme de l'activitat productiva —sobretot
industrial— i compensa parcialment la disminució del consum a
causa de les temperatures moderades que hem tingut durant tot
l'hivern i primavera, pèrdua que es registra principalment en el
consum domèstic. Així, el lleuger augment interanual del 0,7 per
cent al segon trimestre, en comparació amb ladisminució de
més de l'onze per cent del primer trimestre, palesa la importàn
cia de l'efecte climàtic per sobre del que es pot imputar directa
ment a la represa de la producció industrial, represa que el con
sum d'electricitat per a usos comercials i industrials sí que
registra amb més claredat i fermesa.
milions de tèrmies
2.800
2.700 —
2.600 —
2.500 —
2.400 —
2.300 —
2.200
Consum de gas canalitzat
variació (%)
15
— 10
1992 1993 1994 1995
total acumulat darrers dotze mesos
— taxa de variació interanual (%)
milions de tènnies
1.100
1.000 —
900 —
800 —
700 —
600 —
500 —
400
300 —
200 —
100 —
0
0
10
lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
1992 fJ 1993 EJ 1994 EJ 1995
51
Escombraries
Escombraries
domiciliàries
domiciliàries recollides
ex
1983 458.000 100,- 256,3
1984 453.600 99,0 255,8
1985 462.700 101,0 262,9
1986 500.406 109,3 286,2
1987 542.221 118,4 313,2
1988 581.909 127,1 340,3
1989 604.896 132,1 358,5
1990 625.793 136,6 376,0
1991 656.371 143,3 399,4
1992 675.215 147,4 413,0
1993 666.192 145,5 408,5
lr. tr. 173.046
2n. tr. 173.334
3r. tr. 147.749
4t. tr. 172.053
1994 656.971 143,4 406,9
lr. tr. 167.635
2n. tr. 166.745
3r. tr. 145.135
4t. tr. 177.456 ~I
1995
lr. tr. 163.466
2n. tr. 156.592
3r. tr. 138.168
Font: Dades facilitadesper la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona ielaboració
pròpia a partir de les dades de població.
Variació (°/0)
3r. tr. 1995/3r. tr. 1994 -4,8
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994 -4,3
1994/1993 -1,4
L'augment de l'activitat productiva i del consum no arriba
a compensar la disminució de la generació d'escombraries per
la implantació generalitzada de la recollida selectiva.
Presentem a partir d'aquest número de BARCELONA ECONOMIA
les dades referents a la recollida selectiva d'escombraries que
s'efectua en els contenidors especials per a paper, vidre i enva
sos. Un cop coberts tots els barris, l'ús generalitzat d'aquests
contenidors, a banda de donar una lectura sobre el grau de
conscienciació ciutadana davant del reciclatge de material usat
—un indicador de qualitat de vida, en definitiva—, també per
met matisar les dades relatives a la recollida «tradicional» dels
contenidors verds. El fet d'incorporar aquestes noves dades no
altera significativament l'evolució de la recollida d'escombraries,
però sí que n'atenua les variacions negatives.
52
Recollida selectiva (vidre, paper i envasos) (tones)
tx• 4 Total
1995 I
Escombraries domiciliàries recollides
milers de tones variació (%)
6690
680 -
670-
660-
640 -
630 -
620-
- 5
-4
- 3
-2
0
- -1
- -2
- -3
_
--610 1 -4
)1 92 93 94 95
O total acumulat darrers dotze mesos
— taxa de variació interanual (°/0)
milers de tones
200
ik,
I50
100
50 I
0
1r. trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4r trimestre
=1992 =1993 =1994 =1995
Font: Tecnigrama ielaboraciópròpia.
De fet, la recollida domiciliària d'escombraries està, per una
banda, fortament lligada al factor demogràfic, que força una
tendència a la baixa, i per altra, a l'evolució del consum i de la
producció—no oblidem que gran part de les escombraries gene
rades per la petita indústria urbana i el comerç es recullen com
a domiciliàries—, que sí que permeten atenuar aquestes dismi
nucions en el marc de l'actual conjuntura favorable, més encara
si tenim en compte que aquí hi figuren les escombraries genera
des pel consum dels no residents. Així, les variacions inter
anuals, malgrat l'augment de l'activitat productiva i del consum,
continuen negatives, no tant perquè no confirmin la represa eco
nòmica sinó perquè d'altres factors, alguns d'ells de difícil quan
tificació, hi pesen cada cop més. Com seria, en els darrers tri
mestres, el cas dels drapaires que, davant de l'augment del preu
del paper, intensifiquen la seva recuperació, fins i tot dels matei
xos contenidors.
Fira de Barcelona
Fira de Barcelona. Superfície contractada, nombre d'expositors i de visitants (ir. semestre 1995)
Saló IIII Periodicitat SuperfíciecontractadaIn2 Expositors directes diExpositors in rectes Total• •Nacionals Estran ers- Illeffl Nacionals 11=1,- Total
Festival Infància i Joventut Anual 23.068 93 0
..
93 0 0 0 143.914
Pielespaíía Anual 3.752 99 15 114 0 0 0 13.324
BCN Regal Anual 4.800 135 1 136 79 0 79 7.190
Hispack Biennal 28.187 463 77 540 425 783 1.208 25.161
Gaudí Barcelona Bianual 1.901 101 22 123 0 0 0 9.171
Intimoda Anual n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
Sport Anual 5.072 139 7 146 38 227 265 7.430
Belleza España Anual n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
XIX Saló d'Antiquaris Anual 3.355 95 0 95 0 0 0 27.188
Mostra Maquin. Confecció Triennal 8.403 88 4 92 n.d. n.d. 197 15.000
Saló de l'Ensenyament Anual 7.192 180 29 209 10 27 37 140.000
Interfarma Anual 3.160 123 0 123 89 0 89 15.809
Mostra de Teixits Bianual 2.793 102 40 142 0 0 0 9.625
Construmat Biennal 93.533 1.390 232 1.622 680 1.073 1.753 222.582
Exposalud Biennal 4.655 163 7 170 0 0 0 34.741
SITC Anual 6.176 157 27 184 650 133 783 77.888
Mostra Flot. VaixellOcasió Anual n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
Saló Internacional Automòbil Biennal 72.985 278 31 309 n.d. n.d. 281 832.723
Expopell Anual 1.700 50 2 52 0 0 0 n.d.
Firastock Anual 1.693 101 2 103 0 0 0 5.559
Total 1r. semestre 278.199 3.902 501 4.403 1.977 2.620 5.095 1.595.646
Font: Elaboració pròpia amb dades facilitades pel Departament d'Estudis de la Fira de Barcelona.
Notes: El total de visitants inclou els passis. Aquestes dades no inclouen el Saló Expoanalítica y Biociencia, celebrat a Madridi organitzat per Fira de Barcelona.
El creixement de l'economia es reflecteix en la recuperació
de l'activitat firal.
Les dades del primer semestre de Fira de Barcelona palesen
una plena recuperació del nivell d'activitat: prop de 280.000 m2
de superfície contractada en els 20 salons que s'han celebrat,
amb un total de 9.500 expositors i prop d'1.600.000 visitants.
Unes xifres, totes elles, que superen les dels semestres anteriors.
No obstant aquest elevat nivell d'activitat, cal matisar que en
els anys senars la celebració de Construmat i del Saló Interna
cional de l'Automòbil alteren significativament les dades glo
bals. Tots dos ocupen quasi la totalitat del recinte firal i presen
ten un nombre de visitants superior a qualsevol altre saló: més
de 220.000 Construmat -la majoria professionals- i més de
830.000 el Saló de l'Automòbil, en aquest cas la majoria de gran
públic. És més rellevant, doncs, comparar els certàmens d'a
quest semestre amb els respectius anteriors i assenyalar els de
nova creació.
Com a novetats, es celebra per primer cop el Saló Belleza Es
paria i Fira de Barcelona organitza a Madrid el certamen d'Ex
poanalítica/Biociencia. Un primer indicador que l'obertura de
mercats i les co•aboracions institucionals també afecten les or
ganitzacions firals. En segon lloc, les edicions d'enguany presen
ten, en general, més expositors que no les respectives anteriors;
no així quant a superfície contractada, que se situa lleugerament
per sota, o quant a nombre de visitants, que roman estable.
Unes comparacions que palesen les unions o conaboracions en
tre empreses: sovint es recorre a l'agrupació de fabricants o a fi
gurar dins de la marca de l'empresa matriu, però també una vo
luntat de controlar despeses. A més, les empreses expositores,
conscients que cal aprofitar la represa de l'activitat per posicio
nar-se de cara a un futur caracteritzat per la internacionalització
dels mercats, no escatimen recursos a l'hora de ser presents en
aquelles Fires que consideren adients. En aquest sentit, és cada
cop més evident que, a nivell europeu, cada sector té dues o tres
fires importants l'any, i les ciutats firals tendeixen a especialit
zar-se.
53
Preus de consum
Índex general de
----.-
preus de consum (1992= 100) (Pro‘ Barcelona/Espanya)
,.........-
1992 B - - - - - - - - - - - 102,2
E 98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101,9 102,2
1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5
E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3
1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9
E 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9
1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8 114,9 114,9 114,9
E 113,1 113,6 114,3 114,9 114,9 115,1 115,1 115,5
Nota: Les dades dels últims tres mesos són provisionals.
Font: INE.
Variació (°/0) Gen.-Jul. 95 Jul. 94/Jul. 95 1994
Prov. Barcelona 2,6 4,6 4,2
Catalunya 2,7 4,7 4,1
Espanya 2,8 4,7 4,3
- subjacent 2,8 4,7 4,5
Prov. Madrid 2,3 4,3 4,1
UE 2,0 3,1 3,0
IPC per components
Gen.-Jul. 95 Jul. 94/Jul. 95 1994
Catalun a
Alimentació 1,8 5,0 4,4
Vestit 0,9 2,2 2,1
Habitatge 3,3 4,8 4,3
Parament llar 3,2 3,9 2,0
Medicina 3,4 4,4 3,2
Transport 4,1 6,3 5,4
Cultura 1,8 4,1 4,4
Altres 3,9 4,7 4,1
Total 2,7 497 4,1
Alimentació 2,0 4,7 4,9
Vestit 1,2 2,7 2,6
Habitatge 4,1 5,8 4,7
Parament llar 3,0 3,6 1,9
Medicina 3,3 4,1 3,7
Transport 3,5 5,6 5,8
Cultura 2,1 3,9 3,4
Altres 4,0 5,0 4,3
Total 2,8 497 493
El moderat increment de preus durant els mesos d'estiu permet
trencar el rebrot de principi d'any i confirma la bona marxa
de l'economia.
La variació de preus registrada durant el segon trimestre i els
mesos d'estiu ha permès d'alleugerir una taxa interanual que
s'anava allunyant dels objectius governamentals i de convergèn
cia amb la UE. Aquest redreçament s'ha vist beneficiat per l'as
similació d'algunes puges importants que hi hagué l'any passat
-el telèfon principalment- i a principi d'any, en especial amb
l'augment d'un punt de l'IVA. Aquests són fets que permeten
que la variació interanual de l'IPC disminueixi, tant a la provín
cia de Barcelona, com a Catalunya o a Espanya. De fet, les dife
rències entre àmbits no superen les tres dècimes.
54
(%) variació interanual
8
7 -
6 -
5 -
4 -
iiiiiiiiiii iiiiiiiiiii 11111111111 11111111111
1992 1993 1994 1995
( % acumulat anual 1995
5
4
3
2
1
0
G FM AM J J A SOND
- Catalunya - Espanya - UE Subjacent
A més, els efectes en els preus finals de tot el procés de de
preciació de la pesseta també s'han digerit i les empreses, espe
ronades per una bona marxa del sector exterior i atentes a una
demanda interior de consum encara poc dinàmica en compara
ció amb d'altres indicadors macroeconómics, procuren contenir
el nivell de preus. També la inflació subjacent ha frenat la seva
tendència a l'alça i comença a presentar símptomes de modera
ció. Tanmateix,tot i que aquesta millora apunta en la direcció
dels criteris de convergència marcats per Maastrich, aquests en
cara són lluny de ser assolits, principalment perquè a un creixe
ment sense especials tensions inflacionistes s'hi ha afegit l'entra
da dels nous socis, amb una inflació per sota de la mitjana, que
ha reduït el referencial dels tres països de menor inflació.
IV. Transport, comunicacions i turisme

Tràfic de mercaderies pel port
Evolució del tràficc de mercaderies pel port de Barcelona
P
'
O a arrega general Líquids a doll Dolls sòlids
Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada
,
mile es
1983 150,0 117,2 8.215 11.282 .628 1.517 259 5.531 4.328 4.234
1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.517
1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.493 3.158 3.021
1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939
1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.348
1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840
1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.150
1990 98,0 131,6 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.857
1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862
1992 97,3 135,1 5.330 13.008 4.257 3.343 388 7.140 684 2.525
1993 95,1 129,4 5.216 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222
lr. tr. 835 3.031 653 610 85 1.854 96 567
2n. tr. 1.489 3.398 1.187 782 138 1.923 164 693
3r. tr. 1.065 2.883 805 752 70 1.606 190 525
4t. tr. 1.818 3.155 1.324 803 67 1.914 437 437
1994 127,3 139,3 6.974 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132
lr. tr. 1.259 3.220 882 749 42 1.944 335 527
2n. tr. 1.883 3.517 1.414 903 86 2.052 383 562
3r. tr. 1.705 3.025 1.243 782 57 1.706 405 537
4t. tr. 2.127 3.645 1.526 1.040 40 2.108 561 507
1995*
1r. tr.
2n.
1.966 3.837 1.304 933 92 2.207 569 697 ,
tr.
jul-ago.
1.963
1.375
3.694
2.251
1.412
i662
1.043 95
Ii'
1.880
" ;999~
457 iii7117d
Nota: A partir de 1995, les dades es comptabilitzen egons data de trànsit de la mercaderia ino segons documents. Aquesta taula nomanté la sèrie homogènia, però sí que ho fan lesvariacionssobre 1994. Les dades de juliol i agost de 1995 són encara provisionals.
Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia.
Total
Sortides Entrades
Total Cabotatge Exportacions Total Cabotatge Importacions
2n. tr. 1995/2n. tr. 1994 (nova sèrie homogènia)
Total 14,0 -1,9 22,2 8,8 -11,2 12,2
Càrrega General 8,4 5,7 9,9 13,9 7,4 15,3
Líquids a doll 49,3 -42,6 150,5 -1,9 -25,6 2,6
Dolls sòlids 28,2 -28,6 45,5 37,2 100,5 35,8
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994 (nova sèrie homogènia)
Total 16,7 0,7 24,1 9,4 23,2 16,0
Càrrega General 9,3 9,1 9,4 15,7 0,2 19,2
Líquids a doll 56,2 -57,2 171,5 0,2 -33,6 8,5
Dolls sòlids 34,4 -20,1 50,1 33,9 2,2 35,2
1994/1993 (sèrie homogènia antiga)
Total 33,7 32,7 34,1 7,6 5,4 8,1
Càrrega General 27,6 24,6 29,2 29,4 11,0 19,5
Líquids a doll -37,7 -11,6 -47,4 10,1 3,5 8,0
Dolls sòlids 90,0 124,4 81,9 15,9 1,9 -4,3
57
Distribució del tràfic de mercaderies (2n. tr. 1995)
Valors absoluts (tones)
Sortida Entrada Sortida Entrada
1. Gas natural
2. Fuel, gasolina i gasoil
3. Gasos energètics del petroli
4. Resta productes petrolífers
5. Olis i greixos
6. Ciment i clínker
7. Llavors i grans
8. Minerals
9. Ferralla
10. Carbons
11. Fosfats i adobs
12. Potassa
13. Productes químics
14. Productes siderúrgics
15. Fustes
16. Altres materials de construcció
17. Fruites, hortalisses i llegums
18. Vins, begudes, alcohols i derivats
19. Sal
20. Conserves i peix congelat
21. Tabac, cafè i cacau
22. Altres productes alimentaris
23. Paper i pasta
24. Maquinària i recanvis
25. Automóvils i peces
26. Altres productes metallúrgics
27. Resta mercaderies
28. Tares
0
664
11.443
2.364
2.657
45.144
25.973
1.549
11
41
1.161
15.861
45.583
11.241
3.776
25.604
5.539
65.522
341
6.869
3.504
58.777
6.165
10.316
29.760
825
58.613
137.642
0
21.201
0
3.412
37.762
327.939
10.496
11.346
764
347
619
72.416
171.001
31.492
9.844
114.322
9.105
30.262
124
12.943
14.307
31.877
73.247
53.694
86.077
6.344
118.473
136.480
0
195.146
O
11.270
2
12.099
67
2.050
13.868
5.889
O
O
21.747
2.943
1.323
675
15.163
1.719
26
541
249
3.264
2.302
983
10.768
164
6.096
119.978
1.001.258
373.529
16.925
12.483
88.081
60.461
579.984
27.416
8.068
40.545
19.403
1.215
217.989
104.058
17.571
39.053
44.916
27.088
57
25.023
52.348
56.743
37.239
55.194
53.781
3.298
161.468
136.821
0,0
0,1
2,0
0,4
0,5
7,8
4,5
0,3
0,0
0,0
0,2
2,7
7,9
1,9
0,7
4,4
1,0
11,4
0,1
1,2
0,6
10,2
1,1
1,8
5,2
0,1
10,2
23,9
0,0
1,5
0,0
0,2
2,7
23,7
0,8
0,8
0,1
0,0
0,0
5,2
12,3
2,3
0,7
8,2
0,7
2,2
0,0
0,9
1,0
2,3
5,3
3,9
6,2
0,5
8,5
9,8
0,0 30,7
45,6 11,4
0,0 0,5
2,6 0,4
0,0 2,7
2,8 1,9
0,0 17,8
0,5 0,8
3,2 0,2
1,4 1,2
0,0 0,6
0,0 0,0
5,1 6,7
0,7 3,2
0,3 0,5
0,2 1,2
3,5 1,4
0,4 0,8
0,0 0,0
0,1 0,8
0,1 1,7
0,8 1,7
0,5 1,1
0,2 1,7
2,5 1,6
0,0 0,1
1,4 4,9
28,0 4,2
Total 576.925 1.385.894 428.332 3.265.015 100,- 100,- 100,- 100,-
L'augment sostingut del tràfic durant tot el 1994 i el que portem
de 1995 palesa les inversions i millora del servei dels últims
anys, així com el creixement del comerç amb l'exterior, i permet
pensar en un total anual superior als 22 milions de tones,
una xifra impensable fa pocs anys.
Les dades del tràfic portuari de mercaderies de gener a agost
d'enguany posen de relleu que el 1995 serà un any de referència
pel futur. Comentar l'evolució del tràfic al llarg d'aquests mesos
i la desacceleració del segon trimestre -tot i que ha augmentat
un 4,8 per cent en relació amb el segon trimestre de l'any
anterior- té una relativa importància davant d'una sola xifra: el
tràfic acumulat anual d'agost de 1994 a agost de 1995 és de
21.996.328 tones. Per fer-nos una idea d'aquesta magnitud, basta
recordar que el tràfic de 1994 fou de 20,4 milions de tones i que
el rècord anterior es remunta al 1992, amb 18,3 milions; estem
parlant doncs d'un increment de més de 2,5 milions de tones so
bre el fins aleshores màxim històric de fa tres anys.
Diversos factors han confluït per poder assolir aquest volum
de tràfic. Citem, en primer lloc, un increment generalitzat del
tràficmarítim. Aquesta és una tendència imputable, en primer
lloc, a la consolidació de nous focus de producció industrial a ni
vell mundial. Dins d'aquest context, el port de Barcelona ha sa
but aprofitar i planificar amb una bona visió de futur la seva es
tratègia. Les millores en el servei, tant a nivell de preus com de
rapidesa, seguretat i qualitat en general, li han permès consoli
dar-se i situar-se per sobre dels seus competidors més directes.
58
A més, l'especialització en mercaderia contenidoritzada li ha
permès complementar-se amb el port de Tarragona, fortament
especialitzat en càrrega a doll.
A tall d'exemple d'aquesta política d'especialització del port
de Barcelona, recordem que no només les inversions s'han cen
trat al centre portuari pròpiament dit -ZAL inclosa-, sinó que
també participa en un «port sec» prop de Madrid, amb un enllaç
diari ferroviari, que li permetrà ampliar i consolidarmercats
amb l'oferta d'un servei a la mida dels seus clients. Pensar en
una activitat portuària només arran d'aigua ja és tenir una visió
de passat. I pensar en una activitat portuària basada només en
lamanipulació de mercaderies, també. Dins del recinte del port,
a més de la pròpia activitat d'estiba, ja s'elaboren part dels pro
cessos productius de transformació d'aquesta mercaderia. I
aquest recinte portuari pot estar a 600 quilòmetres del mar.
Tràfic de contenidors
1983 242.113 129,8
1984 325.592 174,6
1985 352.799 189,2
1986 340.870 182,8
1987 385.318 206,6
1988 409.542 219,6
1989 439.969 235,9
1990 447.920 240,2
1991 488.917 262,2
1992 552.309 296,2
1993 501.146 268,8
lr. tr. 103.025
2n. tr. 136.701
3r. tr. 110.936
4t. tr. 150.484
1994 605.356 324,6
lr. tr. 115.462
2n. tr. 161.538
3r. tr. 130.574
4t. tr. 197.782
1995
lr. tr. 167.212
2n. tr. 179.563
jul-ago. 112.247
Nota: A partir de 1995, les dades es comptabilitzen segons data de trànsit de la mercaderia
ino segons documents. Aquesta taula nomanté la sèrie homogènia, però sí queho fan
les variacions sobre 1994.
Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (%) Teus
2n. tr. 1995/2n. tr. 1994 25,1
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994 28,1
1994/1993 20,8
L'augment del tràfic es deu també i especialment al dinamis
me del teixit empresarial productiu: el PIB industrial ha crescut
i creix a bon ritme, i els preus i qualitat d'alguns productes espa
nyols -pensem ara sobretot en el ciment- fan que les seves
exportacions assoleixin uns nivells que no registràvem des de
feia anys. Però no només el ciment, sinó que el conjunt de la
càrrega general contenidoritzada ha augmentat per sobre de la
mitjana: un 25,8 per cent quant a nombre de contenidors entre
l'acumulat de gener a agost d'enguany sobre el mateix període
de 1994, i un 14,5 per cent quant al seu pes. I aquest tipus de
càrrega reflecteix amb força precisió el dinamisme productiu
que hi ha darrera.
Tot i que només disposem de dades desagregades pel conjunt
del primer semestre a nivell de tràfic total per tipus de mercade
ries, podem destriar amb força precisió quines han estat les més
importants i les que han permès aquests increments tan relle
vants.
Tràfic de contenidors
(sèrie nohomogènia)
milers de Teus variació (%)
700
650-
450-
400
40
-30
--10
-)0
1992 1993 1994 1995
= total acumulat darrers dotzemesos
- taxa de variació interanual (%)
Destaquem, en primer lloc, el capítol d'hidrocarburs, un dels
més importants en termes absoluts, ja que, per exemple, concen
trà al 1994 quasi un terç del tràfic total del port. Al primer se
mestre d'enguany, la variació ha estat lleugerament negativa
-tot just un 1,7 per cent de descens-, però força diferent entre
els seus components: gas natural i fuel-oil presenten increments
respectius de 200.000 i de 100.000 tones entre aquest semestre
sobre el corresponent de 1994. Contràriament, gasolines i gas-oil
disminueixen, en conjunt, en més de 350.000 tones. Així, a grans
trets, uns productes energètics compensen els altres.
De fet, la tipologia de mercaderies que més explica l'incre
ment semestral és en alguns productes agrícoles a doll -com a
conseqüència de la sequera- i en el ciment. Tots dos mereixen
un petit comentari a part. Per una banda, el blat demoro
-esencialment importacions americanes- ha passat d'un tràfic
de 115.000 tones al primer semestre de 1994 a quasi 400.000 al
primer semestre de 1995. Per altra banda, la fava de soja ha pas
sat, entre els mateixos períodes, de 400.000 tones a 665.000.
Quant al ciment, la qualitat i bon preu als mercats intemacio
nals fa que les exportacions es disparin, a més d'un augment no
menystenible del tràfic amb destinació a d'altres ports espa
nyols. Un bon símptoma per al sector de la construcció. En con
junt, el tràfic de ciment ha passat, també entre els dos períodes
que comentem, de 720.000 tones a 950.000, amb quasi un 32 per
cent d'increment.
Així, si només tenim en compte aquest tres productes (blat de
moro, fava de soja i ciment), estem parlant d'un increment de
770.000 tones, quasi dues tercers parts del 1.200.000 tones d'in
crement absolut entre els dos semestres i que respon a una si
tuació força conjuntural. La resta, ha vingut essencialment per
increments en tota una gamma de productes elaborats o semi
elaborats que posen de relleu el dinamisme de la producció, i
parcialment del consum, en tot l'àmbit d'influència del port,
com ho mostra el fet que el conjunt de la càrrega general entre
els dos semestres augmentà de 500.000 tones, d'entre les que
destaquem la importació d'Automòbils, Material de construcció
-en consonància amb l'evolució del sector-, Paper i pasta de
paper i Maquinària i recanvis.
59
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals de l'Estat espanyol
Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies a l'aeroport de Barcelona
ions Passatgers (milers) Mercaderies (tones)
Interior Inte acional 11,r1~1.111i Total 1 or
1985 71.754 46.062 25.692 5.459 3.676 1.783 45.064 27.147 17.917
1986 74.506 47.252 27.254 6.097 3.876 2.221 45.054 28.132 16.922
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557
1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372
1992 136.082 68.054 68.028 10.047 6.124 3.923 73.408 34.200 39.208
1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841
lr. tr. 30.330 14.547 15.783 2.057 1.266 791 15.439 7.896 7.542
2n. tr. 34.387 16.923 17.464 2.566 1.516 1.050 15.341 8.057 7.284
3r. tr. 36.343 17.917 18.426 2.799 1.559 1.240 12.809 6.741 6.068
4t. tr. 32.481 15.757 16.724 2.232 1.365 867 13.890 6.942 6.947
1994 142.792 73.863 68.929 10.297 6.094 4.202 58.883 27.832 31.051
lr. tr. 32.165 16.302 15.863 2.183 1.357 826 12.868 6.325 6.543
2n. tr. 37.072 19.596 17.476 2.710 1.617 1.092 14.256 6.971 7.285
3r. tr. 38.338 19.826 18.512 2.922 1.635 1.287 15.198 7.115 8.083
4t. tr. 35.217 18.139 17.078 2.482 1.484 998 16.561 7.421 9.139
1995
lr. tr. 35.583 18.766 16.817 2.403 1.509 895 15.034 7.099 7.936
2n. tr. 39.309 20.765 18.544 3.029 1.819 1.209 16.678 7.816 8.862
3r. tr. 40.191 20.868 19.323 3.174 1.792 1.381 16.423 7.849 8.573
Font: Aeroport de Barcelona.
Variació (%) Passatgers Mercaderies
3r. tr. 1995/3r. tr. 1994
Total 8,6 8,1
Interior 9,6 10,3
Internacional 7,4 6,1
BCN-MDD 6,2 -
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994
Total 11,0 16,9
Interior 11,9 12,2
Internacional 9,7 21,5
BCN-MDD 7,1 -
1994/1993
Total 6,7 2,4
Interior 6,8 -6,1
Internacional 6,4 11,5
Pont aeri 13,4 -
60
La persistència de l'augment per setè trimestre consecutiu del
nombre de passatgers que han utilitzat l'aeroport s'ha d'imputar
a la intensitat de la represa de l'activitat econòmica i al creixent
atractiu de Barcelona al món.
El trànsit de passatgers per l'aeroport de Barcelona durant el
segon trimestre d'enguany continua la línia iniciada als últims
mesos de l'any passat i que es caracteritzaper un increment in
teranual lleugerament per sobre del deu per cent, increment que
es distribueix de manera força homogènica entre tràfic interior i
internacional. Així, si es manté aquest ritme de creixement, com
ho fa esperar la temporada turística de l'estiu, cada cop és més
plausible assolir el rècord de més d'onze milions de viatgers pel
conjunt de l'any.De fet, si ens atenim a les dades fins a setem
bre, l'acumulat dels dotze mesos anteriors ja se situa lleument
per sobre d'aquest nou rècord.
Tanmateix, no només és la bona temporada turística el que
permet aquest increment de passatgers sinó el dinamisme de
l'activitat econòmica, en el sentit més ampli. Així, l'augment de
l'activitat firal també hi contribueix com, en conjunt, tots els
desplaçament per motius de negocis i per turisme, amb un estiu
que presenta un bon nivell d'ocupació hotelera.
Trànsit de passatgers als aeroports principals de l'Estat espanyol (milers) (2n. tr. 1995)
Aeroports
Barcelona
Bilbao
Madrid
Sevilla
València
1.819
323
2.657
309
339
1.765
287
2.592
273
312
54
36
65
36
28
al
1.209
95
2.392
65
108
Internacional
Regular
No
regular
1.133
83
2.267
50
98
76
12
125
15
10
3.029
418
5.049
374
447
Total
Variació (%)
n. tr. 9512n. tr. 94
ín
BC
11,9 100,-
15,7 13,8
9,6 166,7
5,8 12,3
12,3 14,8
Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dades reco lides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Usuaris de la línia BCN-MDD (Imiel,)
=111ffill 21"1.• MallirEalligia
1988 356,9 382,0 300,4 405,5 1.444,7
1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1.660,4
1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.878,5
1991 421,9 493,9 377,0 561,6 1.853,9
1992 556,9 562,3 466,8 537,9 2.123,9
1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8
1994 582,5 650,4 516,1 619,5 2.368,6
1995 636,4 684,4 548,2
Font: Aeroport de Barcelona.
Nota: A partir del 1993, les dades recullen el nombre de passatgers de la línia
Barcelona-Madrid de totes les companyies i vols, inclosos els regulars.
Per altra banda, l'obertura de noves línies -sobretot interna
cionals- respon a aquestes noves necessitats i permet que l'o
cupació mitjana per avió torni als nivells que tenia abans de la
crisi i en plena febre olímpica, tot un símptoma en un context de
forta competència en vols internacionals que té els seus resultats
en benefici d'una disminució de preus i un augment de viatgers.
Un reflex d'aquest dinamisme també es detecta en el tràfic de
mercaderies. En aquest cas, els increments interanuals ja van co
mençar a mitjan any passat, però es consoliden a unes taxes for
ça encoratjadores: més d'un deu per cent pel conjunt dels dar
rers dotze mesos -de setembre 94 a setembre 95- per al tràfic
interior, percentatge que s'incrementa a quasi un vint per cent
en el tràfic internacional.
Passatgers internacionals
milions de viatgers variació (%)
12 20
11 -
10 -
- 15
- 10
-5
-o
- -5
90 1991
I I
1992 1993 1994 1995
total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (°/0)
10
Per altra banda, l'augment del nombre de passatgers és comú
als principals aeroports espanyols, i principalment al conjunt de
vols regulars, ja siguin interiors com internacionals. Tot un
símptoma del dinamisme de l'activitat econòmica, com també
ho posen de relleu les dades de la líniaBarcelona-Madrid, que
ha registrat, un cop més, un nou increment de viatgers, fins as
solir una mitjana per al segon trimestre, de més de 7.500 passat
gers diaris. A més, les dades de l'aeroport de Barcelona de juliol
i agost, fins i tot en mesos de vacances, corroboren el manteni
ment d'aquests increments.
61
Transport públic urbà i de rodalia
Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FGC
FGC
(milers)
1+ 1 , 1~111111~1~111'11~111111~1
RENFE
CiS Sub bà
1989 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 7.904 16.054 23.957 n.d.
1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d.
1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199
1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.123 17.354 26.477 99.039
1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597
lr. tr. 5.307 5.862 846 4.460 16.475 2.212 4.265 6.477 22.952
2n. tr. 6.211 6.518 1.027 4.637 18.393 2.200 3.707 5.906 24.299
3r. tr. 5.765 6.136 819 4.241 16.961 1.772 3.283 5.055 22.016
4t. tr. 5.388 6.422 1.149 5.635 18.594 2.227 5.509 7.736 26.330
1994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.197
lr. tr. 5.020 6.064 977 5.907 17.968 2.106 4.106 6.212 24.180
2n. tr. 5.435 6.417 980 6.500 19.332 2.159 3.911 6.070 25.402
3r. tr. 5.941 6.437 860 4.667 17.905 1.739 3.347 5.086 22.991
4t. tr. 5.598 6.930 1.147 6.134 19.809 2.231 5.583 7.814 27.623
1995
lr. tr. 5.311 6.983 1.026 6.159 19.479 2.210 4.241 6.450 25.929
2n. tr. 6.283 7.006 1.118 6.187 20.594 2.177 3.681 5.858 26.452
RENFE: Cl: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeropor /l'Hospitalet
C2: SantVicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet
C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet
C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-SantVicenç
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE ipels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
FGC: Línia Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa
Línia Catalunya i Sarrià, servei urbà: Barcelona-Terrassa/Sabadell/U.A.B.
Variació (<1/0)
2n. tr. 1995/
2n. tr. 1994
lr.sem. 1995/
lr.sem. 1994 1994/1993
RENFE 6,5 7,2 6,5
Cl 15,6 10,9 -3,0
C2 9,2 12,1 3,6
C3 14,1 9,6 3,2
C4 -4,8 -1,3 22,3
FGC -3,5 0,2 0,0
Catalans 0,8 2,9 -2,1
CiS suburbà -5,9 -1,2 1,1
62
La consolidació de la represa econòmica i de l'ocupació
afavoreixen un increment del nombre de viatgers
a la majoria de transports públics.
Les dades sobre el nombre de viatgers al conjunt de trans
ports públics urbans i als ferrocarrils de rodalia confirmen, per
al segon trimestre d'enguany, un increment del nombre de viat
gers, atribuïble en gran part a l'increment de mobilitat per mo
tius laborals. Aquest augment es dóna principalment a les línies
de ferrocarril, entre Barcelona i la resta de la regió metropolita
na o entre poblacions de les dues corones, pel fet que la recupe
ració econòmica s'ha afermat, traduïda en creació de llocs de
treball, en un primermoment, en l'activitat industrial i en la
construcció, dos sectors amb una major presència a l'entorn de
Barcelona que no al propi límit municipal. Tanmateix, les fortes
variacions interanuals del segon trimestre a RENFE s'han de
matisar amb les delprimer i amb les fortes variacions que hi ha
gué als períodes de referència de 1994, per tal de matisar
oscil.lacions estacionals que desvirtuarien la tendència que hem
apuntat. Així, un increment general del 3,1 per cent per al con
junt del primer semestre a les quatre línies sembla més ajustat a
la realitat que no els increments trimestrals, que acusen més fac
tors estacionals que determinen el nombre de dies feiners i lec
tius de cada període. Als Ferrocarrils de la Generalitat, les va
riacions són més moderades, en especial a les línies que
cobreixen el Vallès Occidental, en consonància amb l'evolució
de la línia C4 de RENFE.
Transport públic urbà (milers de viatgers)*
488.776
1984 236.828 223.400 17.204 477.432
1985 240.801 212.600 17.247 470.648
1986 245.605 193.000 17.707 456.312
1987 247.841 186.600 18.011 452.452
1988 253.452 185.900 18.159 457.511
1989 253.442 175.000 19.101 447.544
1990 268.522 174.295 19.836 462.653
1991 269.581 173.691 19.844 463.116
1992 260.719 174.234 19.907 454.860
1993 247.804 169.334 18.219 435.357
lr. tr. 66.699 41.635 5.159 113.493
2n. tr. 63.515 44.312 4.814 112.641
3r. tr. 49.713 34.370 3.211 87.294
4t. tr. 67.877 49.017 5.036 121.930
1994 237.395 172.877 17.312 427.584
lr. tr. 62.544 42.753 4.618 110.084
2n. tr. 59.613 45.607 4.618 109.838
3r. tr. 48.039 34.665 3.056 85.760
4t. tr. 67.199 49.852 4.851 121.902
1995
lr. tr. 66.578 44.463 4.862 115.902
2n. tr. 62.870 47.392 4.493 114.755
* Només es comp abilitzen els passa gers que paguen algun tipus de tarifa.
Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Les dades
anteriors al 1990hanestat recollidespel Departament d'Estadísticade l'Ajuntament de Barce
lona.
2n. tr. 1995/ lr. sem. 1995/ 1994/
Variació (`)/0) 2n. tr. 19941 lr. sem. 1994 1993
Metro 5,5 6,0 -4,2
Autobús 3,9 4,0 2,1
FGC -2,7 -0,5 -5,0
Al transport públic urbà, també es palesa l'increment del
nombre de viatgers: un 4,9 per cent d'augment al primer semes
tre en relació amb el mateixperíode de 1994 pel conjunt de la
xarxa metro, la xarxa autobús i servei urbà de la línia de Catalu
nya i Sarrià dels FGC. Dels tres, cal destacar l'augment conti
nuat del nombre de viatgers en autobús, ja des de principis de
l'any passat. En qualsevol cas, i un cop les Rondes s'han inte
grat plenament a l'estructura viària de la ciutat i continu urbà, el
sistema de transport públic urbà, per mitjà del nombre d'usuaris
que paguen algun tipus de tarifa, torna a reflectir amb fidelitat
l'evolució de l'activitat econòmica i, en definitiva, del pols de la
ciutat.
Nombre total de viatgers
milions de viatgers variació (%)
570
560 -
550-
530 -
520 -
510
500 -
490 -
480
-
5
-10
1992
r
1993 1994 1995
MIII total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (°/0)
milions de viatgers
200
150 -
101) -
50 -
O
Ir. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
i 1 1992 ffi 1993 1994 1995
63
Utilització i estructura de la xarxa telefònica
Servei telefònic •
Conferències Interurbanes Conferències Internacionals Internacionals/
InterurbanesI,ín n. índex Conferències n. índex Conferències
Y (%)
' 731.566 166.905 111,- n.d. 7.080 100,- n.d. 4,2
1986 747.640 177.386 106,3 239,5 8.037 113,5 10,9 4,5
1987 772.272 193.867 116,2 254,5 9.731 137,4 12,8 5,0
1988 802.970 210.798 126,3 266,5 12.524 176,9 15,8 5,9
1989 832.589 241.070 144,4 292,9 16.475 232,7 20,0 6,8
1990 857.759 248.055 148,6 290,5 19.062 269,2 22,3 7,7
991 875.811 229.393 137,4 261,0 23.593 333,2 26,8 10,3
1992 885.599 240.736 144,2 270,8 28.760 406,2 32,4 11,9
1993 881.621 236.023 141,4 267,3 29.338 414,4 33,2 12,4
lr. tr. 884.096 58.742 6.553 11,2
2n. tr. 883.212 59.854 7.621 12,7
3r. tr. 880.976 58.987 7.732 13,1
4t. tr. 881.621 58.440 7.432 12,7
994 881.681 243.525 145,9 276,2 31.932 451,0 36,2 13,1
1-r1r. tr. 881.598 59.357 7.662 12,9
2n. tr. 880.984 59.214 7.809 13,2
3r. tr. 879.912 58.924 -- 7.931 Il 13,54t. tr. 881.681 66.030 8.530 . 12,9
1995 ,
1r. tr. 883.105 67.702
'
8.741 12,9
kn. tr. 881.471 69.913 8.970 lj
Nota: Línies en servei a final de període.
Font:Telefónica. Dirección de Planificación y Previsión. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
2n. tr. 1995/ lr. sem. 1995/ 1994/
Variació (%) 2n. tr. 1994 lt. sem. 1994 1993
Confèrencies interurbanes 18,1 16,1 3,2
Confèrencies internacionals 14,9 14,5 8,8
Nota:
Recuperem en aquest número de BARCELONAECONOMIA les da
des relatives al servei telefònic. Malauradament, a partir de 1995 i
coincidint amb la liberalització dels serveis de telecomunicacions,
Telefónica només facilita les dades relatives al servei telefònic
pròpiament dit -les línies en servei i el nombre de conferències
interurbanes i internacionals- i no podem disposar de les dades
que fan referència a les connexions i terminals de telecomunica
cions, que havíem publicatfins al número 24 de la nostra revista.
La consolidació de la represa econòmica i la progressiva trans
formació i popularització dels serveis de telecomunicacions
rellancen el nombre de conferències i de serveis ofertats.
Les dades de conferències, tant interurbanes com internacio
nals, del primer semestre d'enguany palesen una clara recupera
ció de l'activitat econòmica, amb augments que se situen a la
vora del 15 per cent en tots dos casos i en comparació amb el
primer semestre de 1994. Val a dir,però, que durant aquest dar
rer període la variació interanual fou pràcticament nul.la. El
canvi de tendència arriba doncs l'últim trimestre del 94 amb
augments interanuals superiors al 13 per cent. La represa i con
solidació de l'activitat, la importància creixent de les telecomu
nicacions -que el servei telefònic «clàssic» potencia- i l'ober
tura empresarial cap a mercats cada cop més amplis, a més
d'una reestructuració tarifària en benefici de les conferències de
llarga distància han permès que, en conjunt, aquest servei, espe
64
Conferències internacionals
milions variació (°/0)
36 40
34-
32-
30 -
28-
26 -
24 -
1 1
-30
- 20
- 10
- 0-
n22
1991 1992 1993 1994 1)15
= total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (%)
cialment el d'abast internacional, no hagi patit la darrera crisi
econòmica amb la mateixa intensitat que altres serveis més tra
dicionals. Les expectatives d'ampliació dels serveis de telecomu
nicacions, a més, són molt optimistes i una referència de les es
tratègies amb què les empreses preparen el futur.
Activitat turística
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona
Nríod Pernoçtacions Vishants Estada mitjana
1990 3.897.938 1.775.588 2,2
1991 4.089.510 1.727.610 2,4
1992 4.333.420 1.874.734 2,3
1993 4.256.524 2.455.249 1,7
1994 4.704.681 2.663.887 1,8
1995
gen.-feb. 669.962 388.539 1,7
mar.-abr. 1.042.781 534.675 2,0
mg.-jn. 924.567 496.223 1,9
jul.-ag. 1.014.537 547.825 1,9
Font: Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de l'enquesta
d'activitat turística de Turismede Barcelona.
Pernoctacions i visitants als hotels de Barcelona
milions
5
1 1 1 1
1990 1991 1992 1993 1994 1995
= pernoctacions 111/ visitants
Nota: A tots els gràfics les dades de 1995 corresponen a l'acumulat des de principi d'any.
La consolidació del creixement econòmic als països de laUE
i als Estats Units, juntament amb l'atractivitat i la bona imatge
internacional de Barcelona, es tradueixen en un augment dels
visitants que pernocten als hotels de Barcelona, tant per motius
professionals com turístics.
A partir dels resultats obtinguts de les enquestes realitzades
als directors i clients d'hotels durant el tercer i elquart bimestre
d'enguany sobre l'activitat del sector hoteler a Barcelona hom
pot apreciar un considerable augment del fluxe de visitants: en
relació amb el mateix quadrimestre de l'any anterior, es registra
un creixement del 20,5 per cent, i en termes acumulats des de
l'inici de l'any, l'augment és del 18,4 per cent. En sintonia amb
això, les pernoctacions també han experimentat una evolució
positiva -creixen un 22,1 per cent en relació amb el mateix bi
mestre de l'any passat, i un 21,3 en termes d'acumulat anual-,
tot i que s'ha atenuat lleugerament el rime de creixement en re
lació amb els bimestres precedents.
Visitants ipernoçtacions als hotels de Barcelona
Categoria
Nivell d'ocupació (')/0)
En places En habitacions
Nombre de
pernoctacions
Nombre
visita
,
H 5* 47,0 83,5 85.724 52.272
H 4* 52,3 62,9 414.482 237.942
H 3* 56,2 62,2 296.676 149.282
H 2* 58,0 62,4 81.911 39.383
H 1* 54,1 57,3 45.774 17.344
Total 54,3 64,5 924.567 496.223
,
H 5* 45,1 60,4 83.532 47.375
H 4* 57,8 57,3 464.838 262.092
H 3* 60,1 63,9 321.050 160.827
H 2* 64,4 58,4 92.235 45.436
H 1* 61,4 67,8 52.882 32.094
Total 58,3 60,2 1.014.537 547.824
Distribució de les pernoctacions per categories hoteleres
acum. 1995
1 estrella 2 estrelles ffil 3 estrelles • 4 estrelles • 5 estrelles
Aquestes dades, lligades al creixement del turisme durant l'es
tiu a Barcelona, inviten a pensar que es depassaran sobrada
ment les xifres de l'any passat, quan s'assoliren els 2,7 milions
de visitants i els 4,7 milions de pernoctacions -uns valors força
superiors als dels anys precedents, inclòs el 1992. A més, avalen
aquesta hipòtesi les bones perspectives generades a l'entorn de
l'activitat firal i de congressos.
Entre els factors que expliquen aquests resultats positius des
taca l'existència d'una oferta de prestigi tant com a centre de
negocis com turístic, a banda de la significativa millora de l'eco
nomia dels països de procedència dels visitants -la UE i Estats
Units, principalment-, que lògicament es tradueix en una re
presa dels viatges tant per motius turístics comprofessionals. En
la mateixa linia, el manteniment d'una política de preus dels ser
veis ajustada ha estat un altre factor important d'atracció de vi
sitants. Probablement, els conflictes sociopolítics d'alguns països
de la Mediterrània que tants fluxos de turistes han desviat cap a
moltes zones d'Espanya, no han tingut una incidència particular
ment significativa a Barcelona.
65
Perfil del visitant
(%) Sexe
100
80
60
40
20 ri
1992 1993 1994 1995
homes dones
(%) Edat (anys)
60
40
20
n-- F
0
1992 1993 1994 1995
fins a 24 I ! de 25 a 34 1 1 de 35 a 49 50 i més
Quatre de cada cinc visitants que pernocten a Barcelona
s'allotgen en hotels de tres i quatre estrelles. Demitjana,
els visitants passen dues nits a Barcelona.
Una primera aproximació a la distribució dels visitants per ca
tegories d'hotels no mostra grans diferències amb els bimestres
precedents. Els hotels que han registrat un major dinamisme en
termes de pernoctacions des de principi d'any han estat els de
quatre estrelles —un 45,2 per cent del total—, seguits dels de
tres estrelles—amb un 32,1 per cent. En total, ambdues catego
ries concentren el 77,3 per cent de les pernoctacions registrades
i un 77,8 per cent del total de visitants. Malgrat l'aparent des
equilibri que hom podria deduir d'aquestes dades en favor dels
hotels de les categories esmentades, val a dir que la distribució
dels visitants per categories respon amb una gran fidelitat a l'es
tructura de l'oferta hotelera existent a Barcelona: del total de
places existents, un 76,5 per cent s'ubiquen en hotels de tres i
quatre estrelles. De la resta de viatgers, no hi ha grans diferèn
cies en termes absoluts entre els clients dels hotels de categoria
més elevada (cinc estrelles) i els de la gamma més baixa (una
i dues estrelles), amb l'excepció del període estival, quan una
bona part dels turistes s'allotja en els hotels de categoriamés
baixa.
66
Principals països d'origen dels visitants estrangers
(%)
20
15
10
_i 1 11.
França tàlia Alemanya G. Bretanya EUA Japó
1992 1993 LJ 1994 1995
El nombre mitjà de nits que han passat als hotels de Barcelo
na els visitants dels mesos de maig i juny és d'1,9 nits, lleugera
ment per sota de les dues nits del bimestre anterior, però per so
bre de la mitjana de l'any passat. L'estada mitjana és
inversament proporcional a les categories dels hotels en què s'a
llotgen els visitants; les 2,6 nits que passen a la ciutat els clients
dels hotels d'una estrella van disminuint progressivament a me
sura que augmenta la categoria dels hotels, fins a arribar a l'1,6
nits que passen de mitjana els clientes dels hotels de cinc estre
lles. Possiblement s'hauria de relacionar també amb el motiu de
la visita: els turistes que s'allotgen en hotels de baixa categoria
hi passen més nits que els visitants de negocis que pernocten als
hotels de categoria elevada. En canvi, durant els mesos de juliol
i agost s'observa una major homogeneïtat en les estades mitja
nes dels visitants.
Barcelona guanya atractiu com a centre de fires i congressos.
Els assistents, juntament amb els visitants permotius
professionals, constitueixen els principals clients dels hotels
de quatre i cinc estrelles, excepte durant l'estiu.
En la línia del que és habitual, la major part dels visitants que
han pernoctat als hotels de Barcelona durant els primers vuit
mesos del 1995 han vingut a desenvolupar alguna activitat rela
cionada amb la seva feina. En concret, un 41,1 per cent ha vin
gut per motius professionals, un 6,1 per cent ho ha fet per acu
dir a alguna fira, i un 5,2 per cent per assistir a algun congrés; en
total, prop de nou-centesmil persones. L'altre gran grup de visi
tants —els turistes— representa una quarta part del total de vi
sitants. Naturalment, això canvia totalment durant l'estiu. En el
bimestre juliol-agost, la meitat dels visitants que van pernoctar a
Barcelona eren turistes.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants
Sexe (Y0)
Au'95-1-1993-1~
Homes 72,0 68,0 68,9 60,5 57,6 68,3 65,9
Dones 28,0 32,0 31,1 39,5 42,4 31,7 34,1Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Edat (%)
14-17 - 0,5 1,3 1,0 1,2 0,6
18-24 1,6 3,9 3,5 5,9 8,0 4,6 4,3
25-34 19,7 23,0 21,3 24,3 21,6 21,8 23,9
35-49 58,0 51,1 54,3 49,4 47,7 37,6 44,7
50-64 20,6 21,5 19,5 19,5 21,3 35,4 27,0
65 i més - - 0,2 0,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Nacionalitat (/o)
Espanyola 47,9 40,7 42,4 41,1 28,8 37,9 37,8
Madrid 14,2 14,2 11,1 /0,6 5,6 15,1 13,8País Basc 3,1 2,6 5,8 3,7 /,5 2,8 2,5
Andalusia 2,9 1,8 4,5 5,3 4,7 2,5 3,7
País Valencià 4,1 4,2 4,7 4,6 3,1 4,8 4,7
Altres 23,6 17,9 16,3 16,9 13,9 12,7 13,1
Estrangera 52,1 59,3 57,6 58,9 71,2 62,1 62,2
Francesa 9,9 6,2 6,9 7,9 6,6 9,0 /0,3
Britànica 7,5 9,2 7,0 5,3 9,9 6,0 7,0
Italiana 4,6 5,2 6,3 5,5 6,5 8,6 7,2
Alemanya 7,3 6,3 7,4 6,2 4,9 7,0 7,6
Nord-americana 6,2 9,1 7,8 9,5 11,8 7,8 8,7
Japonesa 2,5 1,7 1,6 1,5 2,0 3,9 2,5
Altres 14,1 21,6 20,6 23,0 29,5 19,8 18,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Professió de l'enquestat (%)
Professional liberal 28,1 24,4 29,6 26,7 16,0 26,0 22,7
Alt directiu 21,4 14,0 17,8 13,2 10,9 11,7 14,8
Quadres intermedis 9,1 6,9 6,3 5,1 8,3 8,4 6,4
Empleat 2,8 4,5 2,4 2,9 14,1 8,9 5,4
Tècnic superior 22,3 29,6 20,7 20,4 11,9 22,7 24,0
Estudiant 1,2 3,0 5,1 4,9 8,6 4,1 4,5
Mestressa de casa 9,3 11,5 13,1 21,8 20,1 10,2 13,2
Altres 5,8 6,1 5,0 5,0 10,1 8,0 9,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Nota: A partir del 1995 les dades passen a ser bimestrals.
Malgrat la dificultat per comparar aquestes dades amb les
d'anys anteriors -recordem que a partir del 1995 les dades han
passat a ser bimestrals- s'observa que, a grans trets, es manté
una estructura de motivacions similar. A banda de la correcció a
l'alça del pes relatiu dels turistes entre el conjunt de visitants
que s'ha produït durant l'estiu, crida l'atenció el fort augment
que han experimentat els visitants per motiu de fires i congres
sos durant la primera meitat de l'any,just abans de l'obligada
inactivitat marcada pel calendari de fires.
Aquest fet, apuntat repetidament en anteriors edicions d'aques
ta publicació, és de gran importància per a l'economia de la ciu
tat. L'augment dels visitants per aquests motius deriva directa
ment de la recuperació econòmica -tant de la d'Espanya com
dels altres països de procedència dels visitants-, i recull l'esforç
de promoció de la ciutat que s'ha anat realitzant en els darrers
anys i que no s'havia fet explícit a causa de la crisi immediata
ment posterior als Jocs. El collectiu que ve a Barcelona per raó
de feina és elprincipal client dels hotels de categoria elevada
durant els mesos no estiuencs, ja que dos de cada tres hostes
dels hotels de quatre i cinc estrelles han estat atrets permotius
professionals, o per assistir a alguna fira o congrés.
67
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
N-P'94 G-F'95_ M-A'95 '95 1 .11-Ag'95 1993 1994
53,2 44,6 42,6 27,6 57,1 47,4
21,3 22,5 21,6 49,5 25,1 25,3
6,6 10,5 7,9 3,2 5,1
5,6 7,3 8,1 0,1 3,4 5,4
3,1 4,2 6,9 18,8 3,3 6,0
6,5 6,4 7,7 2,1 4,1 3,9
3,7 4,5 5,2 1,9 3,8 6,9
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
17,3 11,4 11,4 23,8 18,7 16,8
12,5 14,2 13,8 16,8 14,0 14,2
23,4 23,8 21,5 7,7 12,4 23,0
15,5 11,9 22,6 30,2 16,7 18,7
6,3 8,5 5,7 7,6 2,7 4,9
2,5 1,1 0,5 3,5 10,1 2,4
22,5 29,1 24,5 10,4 25,4 19,9
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
23,8 24,6 28,1 34,4 25,9 28,5
76,2 75,4 71,9 65,6 74,1 71,5
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
71,4 69,9 68,4 62,5 64,8 65,3
16,3 19,2 16,1 17,1 23,3 21,9
4,9 6,5 8,6 9,4 5,4 6,8
6,5 4,1 6,4 8,5 5,6 5,4
0,9 0,3 0,5 2,5 0,9 0,6
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Motiu de la visita (%)
Comercial/Negocis/Professionals 57,6
Turisme 17,9
Fires 8,7
Congressos 8,5
Etapa viatge 1,1
Motius familiars i acompanyants 4,5
Altres 1,7
Total 100,-
Raons d'elecció de Barcelona* (')/0)
Coneixement previ 21,5
Per recomanació 10,9
Motius familiars i acompanyants 21,1
Etapa viatge 11,9
Informació (fulletó...) 5,0
Recomanació agència viatges 3,0
Altres 26,6
Total 100,-
Repetitivitat de la visita (%)
No cap vegada 10,6
Una vegada o més 89,4
Total 100,-
Mitjà de transport utilitzat (%)
Avió 79,1
Vehicle propi 14,4
Autocar/Autobús 4,5
Tren 2,0
Altres
Total 100,-
* Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme id'etapa de viatge.
(%)
60
50
40
30
20
10
Motiu del viatge
Professional Turisme
i etapa viatge
MI 1992 I 1 1993
II
Fires i
congressos
= 1994
Ahres
1995
68
Com hem vist, durant la major part de l'any no són els turis
tes els que omplen els hotels de Barcelona, almenys els de cate
goria elevada. Cal esperar el període estival perquè la seva pre
sència relativa sigui important, comde fet ha succeït durant els
mesos de juliol i agost a Barcelona, quan han representat la
meitat dels visitants. Aquesta concentració del turisme es repe
teix any rera any, malgrat els esforços per allargar la temporada
turística amb la promoció de programes com Barcelona Wee
kend o Aula Oberta, orientats a captar turistes oferint avantat
ges a col.lectius específics. Tot i així, en cap dels darrers tres
anys han arribat a superar una tercera part del conjunt de visi
tants que atreu la ciutat. Val a dir, però, que aquest és un dels
col.lectius més infrarepresentats en les dades que oferim. Ja
hem comentat repetidament que les enquestes no contemplen
els visitants que s'allotgen en altre tipus d'establiments que no
siguin els hotels; això afecta molt clarament els turistes -sobre
tot els joves- que opten per establiments de categories infe
riors, com hostals, albergs i cases d'hostes, o per allotjar-se a ca
ses d'amics i familiars. En qualsevol cas, el col.lectiu dels
turistes és el que resta més dies a Barcelona del total de visi
tants -en termes d'estada mitjana, passen una mitjana de 2,5
nits.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Durada de l'estada mitjana a la ciutat
Dies 2,6 2,6 2,8 2.8
Nits 1,7 1,7 1,9 1,9
Acompanyat per (%)
Sol 37,3 38,3 36,1 30,4
Amic/companys 40,6 35,6 37,9 35,8
Amb la família 19,0 21,1 23,7 30,5
Amb fills 4,4 4,1 4,1 8,9
Sense fills 14,6 17,0 19,6 21,6
Grup organitzat 0,5 0,9 0,1 -
Altres 2,6 4,1 2,1 3,3
Total 100,- 100,- 0,1 100,-
Distribució de la despesa extrahotelera (°/0)
Menjar/beguda 81,0 80,5 80,0 77,0
Compres 1,0 1,5 2,0 1,0
Entreteniment 5,0 5,0 6,0 8,0
Transport intern 13,0 13,0 12,0 13,0
Altres - - - 1,0
Total 100,- 100,- 100,- 100.
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana, sobre la base d'una valoració de al 10)
Oferta arquitectònica 7,8 7,8 7,8 8,0
Oferta cultural 7,4 7,0 7,4 7,6
Entreteniment 7,3 7,4 7,5 7,6
Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,4 7,4 7,0 7,2
Accessos 7,9 7,4 7,5 7,4
Transport públic 7,6 7,3 7,3 7,4
Nivell d'informació 6,3 6,3 6,3 6,3
Seguretat ciutadana 5,7 5,7 5,6 6,0
Contaminació atmosfèrica 4,7 4,9 4,8 4,8
Sorolls 4,6 4,8 4,8 4,7
Neteja general de la ciutat 4,5 4,9 4,8 4,8
Relació qualitat/preu oferta restauració 7,3 7,1 7,2 6,9
Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,3 7,2 7,2 7,1
Relació qualitat/preu oferta comercial 6,1 6,3 6,6 6,7
El guany de pes relatiu dels visitants provinents de la resta
d'Espanya sobre el total s'ha vist frenat per lamassiva afluència
d'estrangers durant l'estiu. D'aquests, el grup més nombrós
és el procedent dels Estats Units.
Un cop analitzada la distribució dels visitants segons el motiu
que els ha portat a Barcelona, és fàcil intuir el perfil tipus d'a
quest: es tracta d'un home -dos terços dels visitants dels pri
mers vuit mesos del 1995 ho són- de mitjana edat -la meitat
dels visitants té de 35 a 49 anys- que desenvolupa una activitat
professional d'elevada qualificació -dues terceres parts són
professionals liberals, alts directius, comandaments intermedis o
tècnics superiors. S'aproxima, doncs, amb bastant fidelitat al
perfil tipus de visitant que ha estat a Barcelona en els darrers
anys. Evidentment, quan els turistes guanyen pes en termes re
latius hi ha una major presència relativa de dones i de joves, així
com d'estudiants i empleats. Com a novetats, destaca el progres
siu rejoveniment dels visitants: l'any 1993 un de cada tres visi
tants tenia més de cinquanta anys, i en els primers vuit mesos
del 1995 només un de cada cinc passava dels cinquanta. Amb
certesa, si les dades contemplessin el total de visitants no no
més els que s'allotgen als hotels-, l'edat mitjana dels visitants
disminuiria; un passeig pel barri gòtic, elMuseu Picasso o el
Parc Güell són prou eloqüents per confirmar-ho.
2,8
1,9
20,2
18,4
55,2
18,0
37,2
4,1
2,1
100,-
70,0
3,0
14,0
13,0
0,0
100,-
7,9
7,2
7,7
7,1
7,1
7,2
6,7
6,2
5,5
5,6
5,8
7,2
7,2
6,4
2,5
1,7
41,4
31,8
23,6
4,5
19,1
3,2
100,-
80,0
3,0
5,0
12,0
100,-
2,7
1,8
32,9
35,3
27,2
5,7
21,5
1,6
3,0
100,-
79,3
1,8
7,8
11,1
100,-
8,3 8,1
8,0 7,8
7,8 7,6
7,7 7,6
8,0 7,8
7,9 7,7
6,9 6,5
6,1 6,1
4,9 4,8
4,8 4,7
5,4 4,9
6,5 7,1
6,4 7,2
6,4
Amb les dades de principi d'any havíem apuntat que els visi
tants espanyols que pernocten a la ciutat estan guanyant pes,
tant en termes absoluts com relatius. En relació amb l'any 1994,
les dades acumulades del 1995 mostraven un avanç de quatre
punts percentuals, fins a situar-se en un 41,5 per cent del total.
En arribar l'estiu i, per tant, l'afluència massiva de turistes, això
ha canviat bastant. Gairebé tres de cada quatre persones que
han pernoctat a Barcelona durant els mesos de juliol i agost
provenien de l'estranger. Això provoca que a l'acumulat de l'a
ny la relació entre visitants nacionals i estrangers sigui semblant
a la d'anys enrera: un 38 per cent contra un 62 per cent, respec
tivament. Els llocs d'origen dels visitants nacionals són els tradi
cionals: Madrid, País Valencià, País Basc i Andalusia, amb un
seixanta per cent del total. Ara bé, darrerament s'està incremen
tat de manera progressiva el nombre de visitants d'altres comu
nitats d'Espanya.
69
Durant la primera meitat de l'any, dos terços dels visitants que
han assistit als congresos eren estrangers, mentre que gairebé
la totalitat dels visitants de la fira eren espanyols.
El gros dels visitants estrangers prové de països amb nivells
de renda superiors al nostre: els viatgers procedents d'Estats
Units són el grup més nombrós del conjunt de visitants estran
gers. A més, constitueixen el grup de turistes més important, si
s'exceptueri els turistes de procedència espanyola. L'auge de la
ciutat, situada internacionalment arran dels Jocs, s'ha alimentat
als EUAamb pellícules, exposicions de pintura, moda o gastro
nomia. Totaixò, lligat a una certa imatge «romàntica» d'Europa
i la cultura llatina han influït, sens dubte, en la creixent atracti
vitát de Barcelona als Estats Units. Si més no, per incloure-la
com a parada en els circuits europeus que tant agraden als turis
tes nord-americans. Els tradicionals visitants europeus continuen
presents—britànics, alemanys, francesos i italians són els més
nombrosos—, i creix dia a dia la presència de visitants de l'Eu
ropa que no pertany a la UE. El collectiu de japonesos, per la
seva banda, manté la tònica recessiva de mesos enrere, i se situa
ja com un grup molt poc important en termes relatius: del 10,6
per cent del total de visitants del 1992 han passat a representar
el 2,7 per cent durant els primers mesos del 1995.
És un exercici interessant creuar els motius d'atracció dels vi
sitants amb la nacionalitat, ja que s'obté una síntesi força il-lus
trativa. Si analitzem les dades del bimestre maig-juny, la meitat
dels visitants que han vingut per motius professionals són es
trangers; gairebé la totalitat dels que han vingut a fires són espa
nyols; dos terços dels que han vingut a congressos són estran
gers, i el 90 per cent dels turistes són estrangers. La inactivitat
del segment de fires i congressos de l'estiu impedeix de compa
rar aquestes dades en el darrer bimestre.
70
Valoració de diferents aspectes de la ciutat
Oferta arquitectònica
Oferta cultural
Entreteniment
Caràcter ciutadans
Accessos
Transport públic
Informació
Seguretat ciutadana
Contaminació atmosfèrica
Sorolls
Neteja general
Qualitat/preu (restaurant)
Qualitat/preu (of. hotelera)
Qualitat/preu (of. comercial)
0 2 4 8
I I I
Nota: Els signes de la dreta mostren com ha evolucionat la valoracióen relació amb els
mateixos mesos de l'any passat.
Només un vint per cent dels visitants ve sol a Barcelona. 1 gai
rebé tots els que ho fan és perquè vénen a treballar o a assistir a
fires o congressos. Als turistes, en canvi, no els agrada gens viat
jar sols, i ho fan amb amics, companys o familiars. La presència
de famílies amb fills és, en general, força escassa.
El nombre de vegades que els visitants acudeixen a Barcelona
depèn bastant del motiu que els atreu. Mostren una gran fideli
tat els que vénen a treballar o a fires o congressos. Per contra,
els turistes entrevistats manifestaren majoritàriament—dos ter
ços— que era la seva primera visita a Barcelona. Com és habi
tual, els aspectes més ben valorats pels visitants fan referència a
l'oferta arquitectònica, cultural i d'entreteniment. El bon caràc
ter i l'amabilitat dels ciutadans és assenyalat repetidament com
un intangible molt apreciat pels visitants.
V. Mercat Immobiliari

Consum aparent de ciment
Consum aparent de ciment
Província de B
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
1r. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
2n. tr.
2.613.640
2.532.335
2.502.844
2.145.106
496.895
576.612
557.199
514.400
2.171.980
559.975
566.377
520.671
524.957
612.888
583.812
100,-
96,9
95,8
88,3
86,1
83,1
82,1
84,5
84,1
82,7
83,1
85,1
85,8
3.793.304
3.652.683
3.745.209
3.143.324
756.020
857.169
798.128
732.007
3.202.300
800.295
847.400
768.226
786.379
933.450
906.526
100,-
96,3
98,7
91,5
88,6
85,4
82,9
84,0
83,8
83,0
84,4
87,9
89,5
* Números "ndezs de l'acumulat dels darrers dotze mesos.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen.
Variació (%) prov. Barcelona Catalunya
2n. tr. 1995/2n. tr. 1994 3,1 7,0
1r. sem. 1995/1r. sem. 1994 6,2 11,7
1994/1993 1,3 1,9
El fort dinamisme de l'obra residencial impulsa la recuperació
del sector de la construcció, que, amb el seu vigor, es converteix
en un dels motors de la recuperació econòmica.
Durant la primera meitat del 1995 el sector de la construcció
sembla haver deixat enrera l'escassa vitalitat que el caracteritzà
en els primers moments de la recuperació, quan l'impuls arros
segador de la demanda externa estimulà notablement el sector
industrial. Les dades de valor afegit brut de la construcció du
rant els primers mesos d'enguany per a Espanya revelen un rit
me de creixement del set per cent en taxa de variació interanual
pel primer trimestre i del 9,1 per cent pel segon. A Catalunya,
les darreres dades mostren un creixement del sector proper al
tres per cent.
En definitiva, la construcció es manifesta com un dels sectors
propulsors de l'activitat econòmica, al costat de la indústria que,
d'altra banda, tot i mantenir unes taxes de creixement remarca
bles, comença a acusar la previsible pèrdua de dinamisme del
sector exterior i la feble recuperació de la demanda interna de
consum.
Si baixem al nivell dels principals indicadors de l'evolució del
sector,el consum de ciment és un bon testimoni d'aquest creixe
ment: durant el primer semestre del 1995, el consum de ciment
ha registrat taxes positives de creixement tant a la província de
Barcelona com a Catalunya i a Espanya -del 6,2, P11,7 i el 10,4
per cent, respectivament.
Bareclona ceononna .2()
milers de tones
1.200
1.000
800
600
400
200
20
15
10
10
Consum aparent de ciment
%)
I I I I I I I I I I
1992 1993
Ii
1994 1995
Província de Barcelona E Resta de Catalunya
taxa de variació interanual
11.94 111.94 IV.94 1.95 11.95
Província de Barcelona •Catalunya 111Espanya
Altres indicadors coincideixen també a assenyalar el dinamis
me de la construcció: l'ocupació generada pel sector ha augmen
tat un 2,6 per cent a la província de Barcelona, un 6,3 per cent a
Catalunya i en un 7,2 per cent a Espanya, alhora que ha persistit-
la disminució de l'atur -la davallada dels aturats a la construc
ció en el segon trimestre supera en els tres àmbits el quinze per
cent. Per la seva banda, la licitació oficial d'obres augmentà un
43,7 per cent a Espanya en el primer quadrimestre de l'any. En
canvi, a Catalunya -que concentra el 15 per cent del total d'o
bra licitada a Espanya-, l'evolució es revelà negativa, amb una
disminució del 7,6 per cent.
És prou conegut que aquesta expansió del sector és directa
ment atribuible al fort ritme de creixement que registra l'edifi
cació residencial. Com es veurà més endavant, l'evolució dels
projectes visats i dels certificats finals d'obra revelen un notable
creixement. Contràriament, l'edificació no residencial manté la
tònica recessiva derivada de la dificultat de donar sortida als
projectes acabats. Sembla, però, que existeixen indicis de recu
peració afermats en la millora del clima empresarial.
73
Construcció d'habitatges
Construcció d'habitatges
Resta Regió I Total Regió I Resta Catalunya
ats
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
2n. tr.
3.828
3.480
4.720
2.724
2.157
2.819
2.336
475
613
650
598
2.756
704
695
539
818
780
1.370
3.146
3.302
3.218
2.431
2.503
4.103
2.708
534
848
503
823
2.130
426
477
505
722
950
612
15.108
19.271
20.408
13.097
12.984
13.322
17.093
4.514
4.408
3.790
4.381
20.834
5.319
5.094
5.030
5.391
6.347
6.389
11.304
11.648
15.461
14.096
13.113
10.669
13.522
2.171
5.858
2.435
3.058
14.850
3.146
4.338
3.113
4.253
3.987
4.785
18.936
22.751
25.128
15.821
15.141
16.141
19.429
4.989
5.021
4.440
4.979
23.590
6.023
5.789
5.569
6.209
7.127
7.759
14.450
14.950
18.679
16.527
15.616
14.772
16.230
2.705
6.706
2.938
3.881
16.980
3.572
4.815
3.618
4.975
4.937
5.397
28.887
38.117
38.522
21.541
18.210
18.160
16.538
4.340
3.945
3.504
4.749
18.852
4.066
5.130
4.174
5.482
5.803
5.665
20.977
20.787
26.922
25.997
21.778
16.210
17.449
3.102
6.493
4.106
3.751
15.834
3.612
4.317
3.433
4.472
3.836
4.319
47.823
60.868
63.650
37.362
33.351
34.301
35.967
9.329
8.966
7.944
9.728
42.442
10.089
10.919
9.743
11.691
12.930
13.124
35.427
35.737
45.601
42.524
37.394
30.982
33.679
5.807
13.199
7.041
7.632
32.814
7.184
9.132
7.051
9.447
8.773
9.716
Nota: no es comptabilitzen els hab'tatges públics en la seva totalitat.
Font: Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Collegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de
Catalunya. Elaboració pròpia.
Variació (%)
Barcelona Resta Regió I
Iniciats Acabats Iniciats Acabats
2n. tr. 1995/2n. tr. 1994
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994
97,1
53,7
28,3
73,0
25,4
22,3
10,3
17,2
1994/1993
1993/1992
18,0
-17,1
-21,3
-34,0
21,9
28,3
9,8
26,7
S'intensifica el ritme de creixement de la construcció residencial.
A la Regió I esmanté un elevat ritme de creixement,
en particular, a Barcelona es registren uns volums
de producció insòlits en el darrer quinquenni.
Si bé ja durant tot l'any 1994 es va consolidar la recuperació
de la construcció residencial tant a Barcelona com a la Regió I i
a Catalunya, les dades del primer semestre del 1995 revelen una
espectacular accentuació dels ritmes de creixement. Un creixe
ment que afecta tant els habitatges iniciats com els acabats i que
es caracteritza per estar distribuït amb força homogeneïtat en
termes territorials. És, però, especialment significatiu a Barcelo
na: en termes semestrals, s'ha produït un creixement del 53,7
per cent dels habitatges iniciats en relació amb el primer semes
tre del 1994. A la Regió I i a Catalunya -amb creixements més
modestos en termes relatius però amb una evident repercussió
superior en termes absoluts- les variacions registrades són del
26 i del 20 per cent respectivament.
74
100
Habitatges iniciats
(taxa de variació interanual)
80 -
60 -
40 -
20 -
o
20
11.94 111.94 IV.94 1.95 11.95
Ei Barcelona LI Regió I •Catalunya
Durant la primera meitat del 1995 el sector de la construcció
s'ha convertit en un dels pilars de la recuperació econòmica,
amb taxes de creixement superiors a les de la indústria i els ser
veis. El protagonista d'aquest creixement és, sens dubte, el sub
sector de l'edificació residencial. La producció d'habitatges s'ha
revelat durant el 1995, doncs, com un element arrossegador
molt important de l'activitat econòmica.
Habitatges de Protecció oficial de nova construcció
rffle11111111111111111111~111110.1
Regió I Resta Catalunya Mffiriar
1993 2.687 4.070 6.757
1r. tr. 245 708 953
2n. tr. 619 998 1.167
3r. tr. 663 1.009 1.672
4t. tr. 1.160 1.355 2.515
1994 2.691 3.531 6.222
lr. tr. 547 704 1.251
2n. tr. 1.511 1.091 2.602
3r. tr. 188 591 779
4t. tr. 445 1.145 1.590
1995
lr. tr. 820 1.113 1.933
2n. tr. 1.077 2.418 3.495
Acabats
1993 948 1.734 2.682
1r. tr. 187 267 454
2n. tr. 143 453 596
3r. tr. 396 393 789
4t. tr. 222 621 843
1994 1,111 2.381 3.492
lr. tr. 193 620 813
2n. tr. 448 486 934
3r. tr. 146 614 760
4t. tr. 324 661 985
1995
lr. tr. 534 752 1.286
2n. tr. 325 871 1.196
Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
La incertesa de cara a la continuïtat del Pla de l'Habitatge
1992-1995 provoca una concentració de la producció
en la primera meitat del 1995.
Hi ha diversos factors que contribueixen a explicar aquest fe
nomen. En primer lloc, una part del creixement prové de la re
cuperació d'uns nivells de producció excepcionalment baixos
que es registraren a començaments de la dècada. A partir del
1992, l'aplicació del Pla de l'Habitatge significà un progressiu in
crement del ritme de construcció d'habitatges. D'una tímida re
presa es va passar a un ferm creixement, que s'anà consolidant a
mesura que es constatava que el Pla era un instrument eficaç de
satisfer la demanda existent, alhora que constituïa un excellent
revulsiu per a les empreses del sector. Sobre la seva efectivitat,
és suficient recordar que el grau d'acompliment en l'apartat
d'habitatges superava a Catalunya el 110 per cent dels objectius
previstos quatre mesos abans de la seva finalització. El Pla ha
resultat particularment reixit en els àmbits d'habitatge a preu ta
xat i de protecció oficial.
Baix
Llobregat
Habitatges iniciats a la Regió I
Vallès
Occidental
III
11
Vallès
Oriental
III
Maresme
IÇON1
ffi 1992 r---1 1993 Cl 1994 ffi 1r. sem. 1995
La situació a les acaballes del 1995 es presenta força interes
sant, si més no, pels interrogants que planteja. El Pla vigent, que
expira a final d'any, ha estat un gran èxit, fins al punt que ha es
tat necessari aprovar un crèdit extraordinari per atendre la de
manda pendent. Malgrat que sembla segur que hi haurà algun
tipus de continuïtat en les línies generals del Pla i que s'hi intro
duiran figures noves (foment del lloguer i simplificació de les ti
pologies d'habitatges protegits), no és descartable que un canvi
de govern comporti modificacions sobre temes més o menys co
laterals de lapolítica d'habitatge—principalment tractament fis
cal i subvencions de tipus d'interès— que puguin incidir en els
objectius finals delnou Pla.
En qualsevol cas, al nostre parer, aquestes són algunes de les
circumstàncies que han provocat una concentració de la produc
ció en la primera meitat del 1995, o, en unes altres paraules, una
acceleració en la concessió de visats. Des delpunt de vista de la
demanda, han incidit en lamateix línia tant la contenció dels
preus de venda com el retoc a la baixa del cost inicial de les hi
poteques. En el cas particular dels tipus d'interès, la reducció
del dèficit de caixa del sector públic i la tendència decreixent
dels tipus als països europeus de referència fan pensar en una
probable reducció a curt termini.
75
Habitatges iniciats als grans municipis
de la Regió I*
Barcelona
l'Hospitalet de Llobregat
Badalona
Sabadell
Terrassa
Santa Coloma de Gramen
Mataró
Cornellà de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
el Prat de Llobregat
Cerdanyola del Vallès
Granollers
Total 12 municipis
Total Regió I
1.370
171
266
337
616
38
206
203
226
56
196
86
3.771
7.759
13.124
2.756
292
773
1.492
1.612
86
768
515
783
191
995
484
32,5
52,3
160,5
-4,0
49,0
14,3
17,9
6,6
18,9
27,3
32,9
—51.8
10.747 25,7
23.590 25,6
42.442 19,8
* Municipis de la Regió I que tenen més de 50.000 residents (cens del 1991).
Variació registrada en els darrers dotze mesos.
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per la Direcció General d'Arquitectura
iHabitatge.
Segurament seria poc realista esperar un manteniment en els
propers trimestres d'uns volums d'habitatges iniciats com els re
gistrats durant els primers mesos d'enguany. Si els constructors
han decidit avançar projectes per beneficiar-se dels avantatges
existents o per qüestions administratives—encara que sigui de
forma indirecta per la banda de la demanda—, és probable que
cap a final d'any s'alenteixi el ritme de creixement dels habitat
ges iniciats.
Caldria interrogar-se, però, sobre la capacitat d'absorció de la
nova oferta i, alhora, recordar que aquesta no és ilimitada. Des
d'aquestes pàgines hem insistit repetides vegades en la necessi
tat de reduir el dèficit d'habitatges existent; però també volem
subratllar que la construcció d'habitatges nous no és l'única so
lució, especialment a les grans ciutats i, en concret, a Barcelona.
No és justificable, des del nostre punt de vista, ocupar els escas
sos solars buits, sobretot quan hi ha una part de l'estoc d'habi
tatges en condicions deficients de manteniment que amb un cost
relativament petit de rehabilitació poden tornar al mercat.
76
milers
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Habitatges iniciats
1992
• Barcelona
1993 1994 1995
• Onzemunicipis 13 Resta Regió I
No ens cansarem mai d'insistir en la necessitat de potenciar la
rehabilitació i el manteniment del parc existent. Raons d'índole
econòmica —capacitat de despesa de les urbanística
—saturació de ciutats que compten amb un estoc significatiu
d'habitatges buits—, i social —necessitat de plantejar-se la inte
gració de col.lectius de vells o discapacitats— aconsellen una
avaluació de les necessitats quantitatives i qualitatives d'habitat
ge, amb projeccions demogràfiques de la ciutat i de l'entorn
quantitatives i estructurals.
El pes relatiu dels habitatges iniciats a la Regió I sobre el total
de Catalunya continua augmentant, a causa del manteniment
d'un ritme de creixement superior.
Un cop més, les dades del segon trimestre d'enguany vénen a
refermar el caràcter urbà de la recuperació. Després d'uns anys
en què el dèficit d'habitatges anava creixent en moltes de les
ciutats grans i mitjanes de Catalunya, ara s'han convertit en les
protagonistes d'aquesta expansió. Aquesta concentració de la
producció residencial en nuclis urbans mitjans i grans és un bon
signe per identificar els nous habitatges com a destinats a resi
dència habitual. Aquest fet contrasta amb l'expansió de l'oferta
que es produí a finals dels vuitanta, caracteritzada pel creixe
ment de les segones residències en zones turístiques.
A l'igual que durant el 1994, a la Regió I es detecta un ritme
de creixement dels habitatges iniciats lleugerament superior al
del conjunt de Catalunya —un 26 contra un 24 per cent, per al
primer semestre de 1995. El manteniment d'aquesta superior ta
xa de creixement és l'origen del progressiu augment del pes re
latiu de la producció residencial de la Regió I sobre el total de
Catalunya. Any rere any, va assolint una importància superior:
el 1990, el 42,3 per cent dels nous habitatges de Catalunya es
concentraven a la Regió I; el 1992, la proporció era del 47,1 per
cent, i durant el primer semestre del 1995 aquesta proporció s'e
leva fins al 57,1 per cent. Per contextualitzar aquestes dades, cal
recordar que a la Regió I es concentra el 68 per cent del total
de població resident a Catalunya.
Projectes d'habitatges visats
pel Collegi d'Arquitectes (Província de Barcelona)
Habitatges
1983 16.188 10.227 5.961
1984 13.644 8.014 5.630
1985 15.260 9.104 6.156
1986 11.621 7.965 3.656
1987 17.919 12.577 5.342
1988 26.330 22.819 3.511
1989 32.942 30.222 2.720
1990 20.489 19.203 1.286
1991 21.570 20.077 1.493
1992 21.868 19.687 2.181
1993 22.730 18.925 3.805
lr. tr. 4.959 4.410 549
2n. tr. 6.826 5.302 1.524
3r. tr. 4.803 4.339 464
4t. tr. 6.142 4.874 1.268
1994 27.744 23.929 3.815
lr. tr. 6.337 5.660 677
2n. tr. 7.329 5.949 1.380
3r. tr. 6.970 6.043 927
4t. tr. 7.108 6.277 831
1995
lr. tr. 7.547 5.660 1.887
2n. tr. 6.801 6.285 516
jul.-ag. 8.030 7.399 631
Font: Col.le d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.
Variació (°/0)
Projectes visats
Total Lliures
Protecció
oficial
2n. tr. 1995/2n. tr. 1994
lr. sem. 1995/1r. sem. 1994
-7,2
5,0
5,6
2,9
-62,6
16,8
1994/1993 22,1 26,4 0,3
Per illustrar el caràcter general de l'expansió, hom pot veure
com el creixement registrat durant el primer semestre del 1995
s'imposa arreu: totes les comarques de la Regió I registren vo
lums de construcció superiors als del primer semestre de l'any
1994. El Barcelonès és -amb 2.900 habitatges i un creixement
del 57,2 per cent- la comarca que experimenta un creixement
superior, a causa de l'espectacular evolució de Barcelona. Però
en termes absoluts són el Vallès Occidental -amb 4.720 habi
tatges iniciats i amb un creixement del 13,2 per cent- i el Baix
Llobregat -amb 3.345 habitatges i un creixement del 37,1 per
cent- les comarques més dinàmiques: pràcticament concentren
un terç de la nova edificació residencial de Catalunya.
Barcelona economia 26
Projectes visats a Barcelona (prov.)
milers visats variació (%)
35 100
30
25
20
15
50
-50
1990 1991 1992 1993 1994 1995
habitatges visats en els darrers dotze mesos
taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos
- lliures - protecció oficial
100
Gairebé dos de cada tres habitatges iniciats a Catalunya durant
el primer semestre del 1995 estan acollits a algun tipus d'ajut
públic.
L'evolució dels habitatges de protecció oficial manté la tònica
ascendent que l'ha caracteritzat des del 1992, arran de la revifa
lla que aquesta figura protegida obtingué amb elPla de l'Habi
tatge. La recuperació que es registra a Catalunya en relació amb
el primer semestre de l'any anterior -del 40,9 per cent-deriva
del fort creixement que es dóna a laResta de Catalunya (fora
de la Regió I). Si als habitatges de protecció oficial hi sumem els
de promoció pública i els de preu taxat, observem que dos de
cada tres habitatges iniciats està acollit a algun tipus d'ajut pú
blic. Les dades del Col.legi d'Aparelladors mostren que un 20,8
per cent dels habitatges iniciats a Catalunya és de Protecció Ofi
cial.
77
Llicències d'obres
Sostre previst a les llicències d'obres aprovades (m2)
Sostre de nova planta
1988 275.752 210.327 59.141 47.953 56.149 32.542 681.864 140.903
1989 480.800 403.524 174.196 94.756 79.260 59.436 1.291.972 227.293
1990 451.787 629.003 241.413 111.789 267.339 301.827 2.003.158 213.627
1991 252.847 435.874 122.016 55.567 202.940 127.512 1.196.756 205.008
1992 192.105 278.695 110.557 44.491 86.292 82.541 6.426 801.107 194.087
1993 286.341 507.874 119.905 27.959 105.890 106.016 29.263 1.183.248 375.741
1994 230.622 355.673 70.140 22.417 14.975 58.245 7.986 760.058 243.554
lr. tr. 72.546 140.969 18.097 1.374 1.207 30.603 1.978 266.774 87.097
2n. tr. 60.664 91.642 17.403 4.409 2.979 16.862 1.323 195.282 55.957
3r. tr. 34.992 55.056 14.817 0 2.367 8.893 1.172 117.297 55.663
4t. tr. 62.420 68.006 19.823 16.634 8.422 1.887 3.513 180.705 44.837
1995
1r. tr. 98.262 84.320 19.941 6.361 2.867 15.044 7.571 234.366 84.501
2n. tr. 116.165 256.634 137.146 8.683 6.843 10.109 2.435 538.015 89.539
3r. tr. 66.868 54.060 20.114 1.643 0 24.628 1.268 168.581 55.499
Fins l'any 1991 inclou el sostre de nova planta dels projectes d'ampliació.
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona.
Sostre de nova planta previst a les llicències d'obres
milers m2
700
600
500
400
300
200
100
0
1.93 11.93 111.93IV.93 1.94 11.94 111.94IV.94 1.95 11.95 111.95
• residencial EJ aparcaments El resta d'usos
La coincidència d'una munió d'expedients d'obra residencial
amb un gran projecte destinat a locals comercials i places
d'aparcament provoca un creixement insòlit de la superfície
aprovada. En els primers noumesos del 1995 s'ha aprovat
un 24 per centmés de sostre que durant tot Pany 1994.
Al llarg dels primers nou mesos del 1995 s'ha produït un crei
xement espectacular del sostre de nova planta aprovat a les lli
cències d'obres: supera en un 62,4 per cent el previst durant els
mateixos mesos del 1994. Això és una mostra del dinamisme
dels promotors que assenta unes bones perspectives sobre el ni
vell d'activitat del sector a mitjà termini
78
Habitatges de nova planta aprovats
habitatges variació (%)
2.500 100
2.000 -
- 50
1.500 -
0
1.000 -
--50
500 -
100
1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995
ri nombre d'habitatges
- taxa de variació interanual de l'acumulat dels darres dotze mesos (%)
Si bé l'any 1994 va estarmarcat per uns volums d'edificació
molt minsos derivats de l'absència de projectes de gran enverga
dura, el 1995 s'està revelant, sobretot en la primera meitat de
l'any, com d'una gran intensitat en termes de nova construcció.
Especial dinamisme s'observa en els epígrafs corresponents al
sostre residencial i el destinat a locals comercials i places d'apar
cament. El fort creixement que s'observa en la superfície desti
nada a la construcció d'habitatges deriva de la concentració de
multitud d'expedients de diferent envergadura: hi ha moltes
promocions petites i mitjanes, i alhora també n'hi ha algunes de
molt grans que, com es pot veure al mapa adjunt, s'ubiquen a
Sants (124 habitatges) i al Poblenou (227 habitatges).
En el cas del sostre destinat a la construcció de locals comer
cials i places d'aparcament, la raó del creixement espectacular
que es registra cal cercar-la en un projecte singular de grans di
mensions, amb gairebé tres-cents mil m2 de sostre. En total, el
projecte preveu la construcció de més de 5.100 places d'aparca
ment -un 36,7 del total de places previstes durant aquests pri
mers nou mesos de l'any. Per la seva banda, el sostre destinat a
oficines continua sota la pressió d'una oferta disponible superior
a la capacitat actual d'absorció del mercat.
Liicèncics d'obres
r.:
r
,......._, ,_,,_,,
0 N QE10130um
.,.
- tpr,-
• li r4( eo
III■e
•• —•
•• j .glel;•/: 15
S. 1 lel .■""
W
[-24 aC1309 '
Eu ":19
1._._008803
maDGIBODOCO
': ' •
III
_i
r."
0000■00
ookgaciowilW 2000108 •.V., •I
OSEE3003v
SCI1O000E6'a 01.7. l'
SUCKOB 11•11 ii.‘fkil.Tag09 "I la :■..ii a .- in,13'1,11.■10BC200 ,69
CUODOCCIOGO
10C1M00 I D
wacaogègoo"CCE)-fi]v(20D0 ■■•
'
000001QU'G@300 OG00 (1 6ROD DC
UBDEPOLIII ?
NPRE1[17
unceoguicwiti0000CLUO_
000000000
00M0000BEIO
,55039885 DElOwa03017480 0000080010409 0
e•
• • 0000111000
• Uk`140 11!(-9%3) -110'313Pcia
•s•
I#1
0\■r;C:5 ...0\
••• > ~I
C.à m cue "
..,
E
>
0 '1) .à0
CJ
'1?
-e,
eu 03 <I>
cm © roS .-Cé2
• ~
tr 01« > C.)
.0 0 '■I• cn
&3
.
"^i:$ 4:: t•L .-t=;
czs
•-
•-
,,)
•„-• CO5 C1)
ci, • •-• • ■:-..
Q.) E
4,1 r:', 0.) <1..) E
•
,,,t
.0 o e>
CCS,OD ,••-• ,--1 ,,,
"5 ..,,...-' CO) C:14 •—.CL) ,.., • _,,-1 CL)
a © sC
• ~ • ,..,
Q)
'-i Mt) cl)"
'-'
V 0 rz. 5
- o ;;:s 5 2.), 0 4 w
'Q'
= ,
-o -er) rú4 * •• -7,c" • -0( E •
79
Evolució dels preus al mercat immobiliari: habitatges i places d'aparcament
Preus al
'ode
mercat immobiliari residencial
reu de vénda (ptesint
Preu de
lloguer
(ptes./m2/mes)
Nova
Segona mà
Preu Preu
transacció
1986 67.258 57.814
1987 102.712 79.456
1988 146.554 132.815
1989 191.050 163.205
1990 203.274 195.829
1991 213.920 205.465 150.554 1.146
1992 229.614 214.459 190.107 942
1993 234.238 207.501 184.900 937
1994 233.907 212.757 197.475 944
1995
lr. sem) 245.239 228.325 201.349 962
Font: Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscales de l'Ajuntament de Barcelona, Forcadell
ielaboració pròpia.
Introducció
Reprenem en aquesta edició de la revista el seguiment dels
preus al mercat immobiliari residencial amb la informació cor
responent al primer semestre de 1995. A diferència del tracta
ment realitzat en anteriors edicions d'aquesta publicació, co
mençarem amb una ullada al ventall de sèries de preus delmer
cat immobiliari residencial de Barcelona. A continuació, ens
centrarem en les característiques de l'oferta, tant de la de nova
planta com de la de segona mà i de lloguer, per acabar, final
ment, amb una ullada a l'evolució dels preus de les places d'a
parcament situades en edificis residencials de nova planta. Això
es completa amb el capítol següent, dedicat a l'evolució dels
preus residencials d'alguns dels grans municipis de la regió me
tropolitana de Barcelona.
Com és habitual, els gràfics i quadres que aquí presentem han
estat elaborats a partir de diverses fonts especialitzades en dife
rents segments d'aquestmercat, caracteritzat per una gran ato
mització dels agents i una certa opacitat. La informació sobre
els preus dels habitatges nous prové dels informes de conjuntura
immobiliària que periòdicament realitza l'empresa Tecnigrama
sobre les promocions de nova planta que es troben en procés de
venda. Quant al seguiment del mercat de segona mà, la informa
ció que facilitem prové de les dades recollides i desestacionalit
zades pel Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de
Barcelona. Aquesta informació es completa amb l'índex de
preus de transacció d'habitatges de segona mà que elabora l'em
presa d'assessorament i gestió immobiliària Forcadell.
80
Evolució del preu dels habitatges
milers ptes/m2
250.000 -
200.000
150.000
100.000
50.000
O
1975 1980 1985 1990 1995
- Segona mà(preu oferta) - Nova planta
núm. índex
160
150
140
130
120
110
100
90
Evolució del preu dels habitatges
(números índex: gener 1991 = 100)
lt"
80 11111111111111111111111111lllll11111
1991 1992 1993
1111111
1994 1995
- nova planta - 2a. mà (oferta)
- 2a. mà(transacció) lloguer
Font:Tecnigrama,Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona, Forcadell i
elaboració pròpia.
L'evolució recent dels preus del habitatges
La revitalització de la demanda -derivada de lamillora
de les condicions d'accés a l'habitatge i fonamentada
en la recuperació de les economies domèstiques-,
estimula un Ileuger creixement dels preus de venda,
tant dels habitatges nous com dels de segona mà.
Els preus de venda dels habitatges a Barcelona han experi
mentat, en termes de mitjana i durant elprimer semestre d'en
guany, un suau rebrot alcista que, sense arribar a suposar una
ruptura amb la tònica de moderació dels darrers dos anys, re
presenta un punt d'inflexió en la seva evolució. Aquest augment
vamol associat a un augment de l'oferta d'habitatges de qualitat
i d'estànding elevat, comes posarà d'evidència a l'anàlisi de l'o
ferta per districtes. Les dades de lloguer esmantenen en uns ni
vells similars als d'anys precedents i refermen l'estancament dels
darrers cinc anys.
■-oluci6 cick preu:al mercat innioIiliari
Volum de crèdit bancari per a adquisició d'habitatge
bilions ptes.
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Espanya
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995
Nota: Saldosa final de període. La data del 95 correspona 30 de juny.
Font: Bancode España.
Si hi ha alguna variable especialment poc indicada per ser
analitzada només en termes de conjuntura, l'evolució dels preus
del mercat immobiliari n'és una. No es pot entendre l'evolució
recent sense tenir present que durant el període 1986-1989 es va
produir un boom de preus amb creixements al voltant del 45 per
cent de mitjana, en part com a reacció a la pèrdua de valor del
mercat immobiliari residencial del decenni anterior. Això es va
produir en una conjuntura econòmica molt expansiva en la que
el creixement de les rendes va ser molt elevat. Posteriorment, el
període 1990-92 es va caracteritzar per un creixement del preus
lleugerament inferior a l'IPC, fruit tant de la lògica reacció als
forts augments del trienni anterior com a una conjuntura domi
nada per unes expectatives econòmiques i unes taxes de produc
ció a la baixa, acompanyat d'un finançament car. L'evolució dels
preus entre 1993 i 1994 és d'un clar estancament en termesmo
netaris i d'una significativa retallada en termes reals. Per tant, el
repunt dels preus que s'ha produït en els primers mesos d'en
guany és, en part, una reacció i té un possible fre en unes pers
pectives limitades de creixement de les rendes.
És poc probable que aquesta lleugera recuperació dels preus
de venda —a l'entorn del sis per cent en relació amb les dades
del primer semestre de l'any passat, tant pels habitatges nous
compels de segona mà— tingui continuïtat en el futur. Proba
blement es tracta d'una mera reacció de compensació davant de
l'estancament dels anys precedents que es manifesta amb una
revifalla puntual, amb poques perspectives de continuïtat.
Barcelona economia 26
Saldos
60
40
20
0
-20
-40
-60
Volum de transaccions realitzades pelsAPIS
1991 1992 1993 1994 1995
Font:dades delsAPIS facilitadesper la Direcció General d'Arquitectura iHabitatge
Hi ha diversos factors que ens fan pensar que més aviat ens
trobem davant d'aquesta segona hipòtesi. Per un costat, ha estat
la pròpia demanda la que ha contribuït a fer pujar els preus,
amb un primer retraïment —conseqüència: els preus s'estan
quen— i, arran d'aquest estancament, una posterior presència
activa—conseqüència: els preus tendeixen a pujar.
Un altre factor que ens inclina a apostar a favor del manteni
ment d'una moderació dels preus és el ritme de construcció de
la nova oferta residencial. En pàgines precedents hem vist com
s'ha intensificat notablement la construcció d'habitatges a Bar
celona, fins a assolir uns volums de producció insòlits en els
darrers anys. A aquest augment dar de l'oferta nova cal afegir
—amb una certamodèstia i incertesa quantitativa— habitatges
ja existents que no formaven part activa del mercat, i als propietaris dels quals la LAU ha procurat un marc de garantia per a la
seva participació competitiva en el mercat de lloguer.
A més, a tot això s'ha d'afegir que molts promotors aprofiten
un marge addicional derivat de la millora de les condicions fi
nanceres d'accés a l'habitatge —especialment a partir de 1994—,
per a recuperar marge comercial.
Que el dinamisme i l'interès de la demanda han augmentat és
un fet que sembla suficientment contrastat. En bona lògica,
l'augment del volum de transaccions que revelen les enquestes
dels agents de lapropietat immobiliària, lligat a l'augment del
ritme de visites que ja declaraven a començament d'any força
operadors de gestió immobiliària de Barcelona, han incidit cla
rament en aquest repunt dels preus: l'augment de l'interès de la
demanda (no necessàriament l'augment quantitatiu d'aquesta)
pressiona els preus a l'alça, especialment després d'un bienni de
clara contenció. Si bé un estancament dels preus és una mostra
de la feblesa de la demanda, alhora pot actuar com a revitalitza
dora d'aquestamateixa demanda.
81
Evoluci6 (ICI IrCU ii mcreat iminobiliaii
Aquest interès de la demanda té, necessàriament, la seva arrel
en la millora de l'economia. A banda de la demanda incentivada
lligada al Pla de l'Habitatge, que ha manifestat prou vitalitat
fins i tot durant el pitjor de la crisi i que en certa manera ha ac
tuat com a impulsora de l'activitat de la construcció residencial,
també és cert que la resta de la demanda s'ha recuperat notable
ment en els darrers trimestres, a remolc de la favorable evolució
del cost d'accés a l'habitatge. La percepció de la força real de la
recuperació econòmica s'estengué de manera tangible en els pri
mers mesos de 1995, quan efectivament l'atur començà a dismi
nuir i altres variables amb una clara incidència immediata en les
economies domèstiques començaren a mostrar signes inequívocs
de recuperació. Ningú no discuteix que lamillora del clima de
confiança de les economies domèstiques es un dels factors que
més clarament incideixen en la dinàmica del mercat immobiliari
residencial.
La creixent competitivitat del mercat hipotecari i lapercepció
d'una situació favorable —en relació amb els anys precedents
de les condicions d'accés a l'habitatge incentiven la demanda
d'habitatge.
Com se sap, la consolidació de la recuperació econòmica
s'emmarca en un procés de davallada gradual dels tipus d'inte
rès hipotecaris, importantíssima i amb enormes repercussions de
cara als subscriptors d'hipoteques. Aquesta davallada, iniciada
el 1990, s'accelerà notablemente en el bienni 93-94—el tipus
mitjans del conjunt d'entitats disminuiren en dos anys més de
cinc punts nominals, del 15,41 de desembre del 92 al 10,26 del
desembre del 94. A l'informe El cost d'accés de l'habitatge a
Barcelona publicat a BARCELONA ECONOMIA 25 es descriu amb
amplitud l'impacte d'aquesta davallada en termes de quota men
sual en pessetes així com en relació amb la Renda Familiar Dis
ponible. Una de les conclusions més importants de l'informe és
que durant l'any 1994, l'esforç econòmic mesurat en totes dues
vessants és inferior al de qualsevol dels anys del quinquenni pre
cedent. A més, paranelament es produí una millora qualitativa
de les condicions de finançament, amb l'aprovació de legislació
que afavoria una major transparència per part de les entitats
creditícies,major celeritat per traslladar les variacions del tipus
oficial als aplicats en els préstecs i també un abaratiment de les
despeses derivades de la subrogació d'hipoteques.
82
Evolució del preu dels habitatges i del tipus
d'interès hipotecari
Preu (milers ptes/m2)
250
240
230
220-
210
200
190
180
Tipus d'interès (c/o)
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
1991 1992 1993 1994 1995
— Preu habitatges nous — Preu habitatges 2a. mà (oferta)
—Tipus d'interès hipotecari (total d'entitats)
Font: Bancode España, Tecnigrama,Departament d'EstudisFiscals
de l'AjuntamentdeBarcelonai elaboraciópròpia.
Així doncs, malgrat el lleu repunt que els tipus hipotecaris
han experimentat des de començament d'any, no sembla que
això hagi estat obstacle per a la captació de nous subscriptors, ja
que el volum de crèdit bancari concedit per a l'adquisició d'ha
bitatge propi continua augmentant, tot i que s'ha moderat el rit
me de creixement (per a Espanya i probablement per al conjunt
de Catalunya i Barcelona). De fet, un punt important que pro
bablement compensi —si més no des d'un punt de vista psicolò
gic— el repunt dels tipus hipotecaris és la creixent sofisticació
de les ofertes de contractació inicials, amb atractives combina
cions de períodes de carència sense pagar interessos, tipus de
sortida molt baixos o concessió d'hipoteques pel valor íntegre
de l'habitatge nou.
De totamanera, no s'ha de caure en el parany de pensar que
el tipus d'interès vigent en elmoment de la formalització del
prèstec és la variable més important. Sovint està massa mitificat,
i desvia l'atenció sobre altres aspectes que són fonamentals. Per
a un potencial comprador és més important el termini d'amortit
zació, els índexs de referència a partir dels quals es produeix la
revisió, les comissions, i sobretot les rendes de què disposa i la
seva capacitat d'endeutament, que els interessos que haurà de
pagar al començament del crèdit.
Evolució de l'oferta d'habitatges de nova planta'
111 1991 1992 1993 1994 19
1. Ciutat Vella 20 86 133 194 131
2. L'Eixample 511 543 613 718 754
3. Sants-Montjuïc 514 666 780 868 735
4. Les Corts 133 115 275 276 300
5. Sarrià-Sant Gervasi 146 184 253 237 407
6. Gracia 146 106 306 256 220
7. Horta-Guinardó 638 636 600 610 593
8. Nou Barris 266 112 86 142 173
9. Sant Andreu 327 352 364 350 209
10. Sant Martí 1.224 2.949 2.789 2.999 2.826
Barcelona 3.925 5.749 6.199 6.650 6.348
' Oferta referida el primer semestre de cada any.
Font: Tecnigrarna i elaboraciópròpia.
Anàlisi de l'oferta
El previsible augment de l'oferta d'habitatge nou a mitjà
termini fa considerar la lleugera disminució registrada durant
els primers mesos de 1995 com a efímera. La rèmora
de les promocions olímpiques determina l'aclaparant
concentració de l'oferta de nova planta a Sant Martí.
Per primera vegada en els darrers cinc anys, l'oferta d'habitat
ges nous és inferior a la dels semestres precedents. Els poc més
de 6.300 habitatges analitzats que es trobaven en oferta en el
moment de la realització del treball de camp—la primavera del
1995— suposen un punt d'inflexió en la tendència creixent d'in
crement gradual de l'oferta que s'havia registrat des del 1990.
En termes d'habitatges, la disminució en relació amb el primer
semestre de l'any 1994 és del 4,5 per cent, mentre que en termes
de promocions la davallada és del 7,2 per cent.
En realitat, aquesta davallada no té res de sorprenent. Les da
des de llicències d'obres i dels projectes d'habitatges visats ja
s'havien encarregat d'anunciar aquesta disminució de l'oferta
amb dos anys d'antelació en termes de mercat, amb uns ritmes
de producció relativament reduïts durant el 1993. El llarg perío
de de maduració dels habitatges fa que sigui ara quan es noti
aquesta minoració de l'oferta efectiva que coincideix, a més,
amb un augment del ritme d'absorció del mercat. Precisament
són aquests mateixos indicadors els que permeten pensar que
aquesta davallada és transitòria, si ens atenim al ritme de creixe
ment de l'oferta exposada anteriorment.
11',IteclorKt cc,,non* 26
3.000
1.000
800
600
400
200
0
40
Localització de l'oferta nova per districtes
Habitatges
30-
20
10
1 2 3 4 5 6
Districtes
Promocions
5
Districtes
= 1990 ele 1995 (1r.sem.)
10
Font: Tecnigramaielaboració pròpia.
De fet, ja hem comentat repetidament que la consideració
d'oferta utilitzada en aquest estudi té més interès a analitzar de
forma estructural les característiques de les promocions que hi
ha almercat que a quantificar exactament el nombre d'habitat
ges que hi ha per vendre. És per això que encara s'inclouen les
promocions olímpiques de les que a començament d'any encara
mancaven per vendre alguns habitatges, fet que provoca unano
table concentració de l'oferta. Del conjunt de l'oferta analitzada
a la ciutat, ja s'havia venut un vuitanta per cent quan es va rea
litzar el treball de camp. Una ràtio de disponibilitat extraordinà
riament baixa, penalitzada per lapresència de promocions olím
piques. En els districtes on s'ubiquen aquestes promocions, la
proporció de venuts sobre l'oferta total és encara superior —el
85 per cent a Horta-Guinardó i el 92 per cent a Sant Martí.
83
Preu dels habitatges de nova planta (1r. semestre 1995)
1)j.stricle
Superfície
mitjana
1m2 construitst
Preu de venda (ptes./m2) Preu de venda dels habitatges t's ptes.)
preumitia- variació' (°/0),.„. . màxim mínim
1. Ciutat Vella 114,1 193.436 -1,9 22.640 49.300 9.500
2. L'Eixample 104,5 253.612 10,0, 26.558 56.000 14.900
3. Sants-Montjuïc 101,6 218.589 4,9 22.100 41.198 10.000
4. Les Corts 172,8 270.803 -0,6 51.430 235.000 13.900
5. Sarrià-Sant Gervasi 170,6 369.970 -0,1 65.012 160.000 15.000
6. Gràcia 92,6 244.650 1,2 23.001 48.000 11.000
7. Horta-Guinardó 120,9 223.503 2,1 27.275 60.000 11.365
8. Nou Barris 100,6 198.671 9,1 20.093 30.250 8.500
9. Sant Andreu 100,1 195.469 6,4 19.374 28.890 12.000
10. Sant Martí 122,1 206.506 4,8 25.548 50.000 13.909
Barcelona 119,8 245.239 6,4 31.121 235.000 8.500
' Variació (1r. semestre 1995/1r. semestre 1994).
Font: Tecnigrama ielaboració pròpia.
Des d'un punt de vista qualitatiu, un dels trets més rellevants
que marca una clara diferència amb el semestre precedent és la
quasi desaparició de les promocions de preu taxat. Mentre que
durant el segon semestre del 1994 hi havia 27 promocions de
preu taxat -un 12,4 per cent del total-, durant el primer se
mestre del 1995 només n'hi ha tres -un 1,4 per cent. Això és
una mostra clara de la ràpida absorció d'aquestes promocions al
mercat. Segurament, amb l'increment previst de l'oferta de cara
als propers mesos, hom pot esperar que aquestes promocions
tornin a tenir una presència significativa, sobretot si s'assegura
la continuïtat del Pla de l'Habitatge. No oblidem que la seva
presència va contribuir a l'estancament del preus durant el 93 i
el 94, així com a la reducció de la superfície mitjana dels habi
tatges.
Lentament, es va reduint ladimensió mitjana dels habitatges en
oferta. Les necessitats d'espai d'unitats familiars cada cop més
petites i les restriccions econòmiques imposen la cerca -per
part de lademanda- d'habitatges de dimensions més reduïdes.
Les dades del primer semestre d'enguany mostren la persis
tència de la davallada de la superfície mitjana dels habitatges,
tot i que aquesta es produeix molt lentament. Els 119,8 m2 de
sostre mitjà representen una disminució del 2,1 per cent en rela
ció amb els 122,4 m2 que tenien de mitjana els habitatges en
oferta del primer semestre de l'any passat. Sens dubte, la pre
sència relativament superior d'habitatges d'elevada categoria ha
arrossegat una mica a l'alça la mitjana. Aquesta reducció ha es
tat força generalitzada i revela una aproximació entre els desit
jos dels compradors d'habitatge -una mostra dels quals està re
collida a l'informe Preferències dels compradors d'habitatge a
Barcelona publicat a BARCELONA ECONOMIA22-, que en una
immensa majoria es decanta per habitatges de dimensions reduï
des: el 63 per cent dels potencials compradors desitjava un habi
tatge inferior als 90 m2, i aquesta proporció s'elevava al 85,7 per
cent si es tractava d'habitatges que no superaven els 120 m2.
Cal fer una valoració molt positiva d'aquesta aproximació en
tre l'oferta i la demanda. La reducció de la dimensió mitjana de
les fanulies, el creixement de llars unipersonals imonoparentals
constitueixen la base d'una necessitat d'habitatges de dimen
sions més reduïdes, especialment si no s'està en disposició de
pagar preus molt elevats.
84
Districtes
10 111~
9
8
7
6
5
4
3
2 I~1
1
Preus de venda màxims i mínims
dels habitatges nous
Preu mitjà
20
1 1 1 1
40 60 80 100 120 140 160 240
milions de pessetes
Font: Tecnigrama ielaboraciópròpia.
Els elevats preus de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts empenyen
a l'alça el preu mitjà de la ciutat. A la resta de districtes,
els habitatges costen, de mitjana, entre la meitat
i una tercera part.
Ja hem vist anteriorment com els preus de venda han evolu
cionat a l'alça en els primers mesos de l'any. En termes de preu
total, l'import mitjà d'un pis nou ha augmentat en 1,5 milions, i
se situa lleugerament per sobre dels 31 milions de pessetes. Com
hem repetit tantes vegades, la dispersió dels preus arreu de la
ciutat és molt gran, i dóna una idea clara de les grans diferències
que existeixen entre districtes. Naturalment, les diferències de
preus i de mida dels habitatges que observem en l'oferta de
nova planta responen, entre altres factors d'ordre urbanístic o
de morfologia del territori, a diferències d'estructura sócio-eco
nómica, de nivell de renda i d'activitat productiva.
ti •
Evolució de l'oferta i del preu dels habitatges (1r.semestre 1995)
Evolució del preu mitjà dels
habitatges (ptes/m2)
disminueix
esmanté
MUI augmenta
Evolució de l'oferta
d'habitatges
• disminueix
• esmanté
• augmenta
Font: Tecnigrama i elaboraciópremia.
Les diferències més grans es donen entre Sarrià-Sant Gervasi
i Sant Andeu, amb uns preus mitjans de 65,0 i 19,4milions res
pectivament. A banda d'aquests contrastos tan notables, hi ha
un tret estructural que resumeix clarament ladiferència d'oferta
nova entre districtes. N'hi ha dos que destaquen habitualment
—Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts—, amb valors espectaculars
en comparació amb la resta de districtes, que es configura com
una massa forçamés uniforme i amb comportaments moltmés
homogenis. En termes de preus totals, a cap dels vuit districtes
restants se supera els 31,1 milions de mitjana de la ciutat, i, hom
pot situar lamitjana d'aquests vuit districtes a l'entorn dels 23,3
milions per habitatge, força més accessible que els 31,1 del con
junt de la ciutat.
I Itt,t21011il CC011,111
Preu dels habitatges per districtes
milers ptes/m2
400
300
200
100
2
=habitatges de
nova planta (preu transacció)
1
IJI
5
Districtes
6 10
ffi habitatges 2a. mà
Font: Tecnigrama, Forcadell ielaboració pròpia.
Això té una gran importància, quant que amb aquestes dades
es manifesta una notòria aproximació a les possibilitats de des
pesa de la demanda, sobretot si es considera que en aquests vuit
districtes se situa gairibé el 90 per cent dels habitatges en oferta.
La tendència majoritària de la demanda de restar en la mateixa
zona i continuar residint en elmateix barri o en un altre de per
fil similar quan hom es compra un habitatge accentua encara
més la importància d'aquest fet, ja que en els vuit districtes es
mentats es concentra el 86 per cent de la població que resideix a
Barcelona. No és, doncs, aconsellable quedar-se només amb els
resultats del conjunt de la ciutat, que, sota aquest nou prisma,
resulten esbiaixats per l'elevada dispersió de les observacions en
relació amb lamitjana.
Aquesta disparitat es reflecteix com en un mirall en el cas
dels habitatges delmercat de segona mà o secundari. A Les
Corts i a Sarrià-Sant Gervasi es registren uns preus que superen
amb molta amplitud lamitjana de la ciutat; a la resta de distric
tes, amb la corresponent diferència amb els habitatges nous
—amb l'excepció de Les Corts, on hi ha unaoferta clarament
diferenciada del conjunt de la ciutat— es registren uns preus no
tablement inferiors.
85
Preu de les places d'aparcament en edificis residencials de nova planta.
Tipologia de l'oferta' ( lr. semestre 1995)
Preu mitjà Tipologia de l'oferta
3.550 0,0 44,41. Ciutat Vella -6,8 55,6
2. L'Eixample 3.278 0,6 25,7 0,0 74,3
3. Sants-Montjuïc 2.808 -8,4 14,7 2,9 82,4
4. Les Corts 3.136 -11,9 18,8 25,0 56,3
5. Sarrià-Sant Gervasi 3.910 -11,4 0,0 25,9 74,1
6. Gràcia 3.225 -13,5 35,0 5,0 60,0
7. Horta-Guinardó 3.295 1,7 15,2 15,2 69,7
8. Nou Barris 2.940 -5,3 21,4 7,1 71,4
9. Sant Andreu 2.597 -11,6 21,4 0,0 78,6
10. SantMart 2.806 -5,5 6,3 0,0 93,8
Barcelona 3.160 -4,6 18,8 8,7 72,5
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
La distribució de les places d'aparcament en tres categories fa referència a les promocions d'habitatges de nova planta segons si aquestes disposen o no de placesd'aparcament
i-si en disposen-del règim de venda vinculat a la venda de l'habitatge.
Variació (1r. semestre 1995/1r. semestre 1994).
Font: Tecnigramai elaboració pròpia.
Places d'aparcament
La reducció del dèficit de places, derivada tant de l'increment
de l'oferta com de lapèrdua d'empenta de l'increment
del parc fa difícil pensar en una recuperació dels preus
a curt termini.
Al llarg del primer semestre de 1995 els preus de les places
d'aparcament situades en edificis residencials de nova planta
han continuat la tònica recessiva dels darrers dos anys, tot i que
s'ha suavitzat el ritme de la davallada. Pel conjunt de Barcelona,
la disminució és, en termes nominals, del 4,6 per cent. El cost
mitjà d'una plaça és, doncs, de 3,1 milions de pessetes.
Persisteix el caràcter general de la disminució i no hi ha pràc
ticament cap districte que experimenti una revifalla, per petita
que aquesta sigui, excepte Horta-Guinardó on els preus creixen
un 1,7 per cent. En canvi, a quatre districtes es registren davalla
des superiors al 10 per cent: Les Corts, Sant Andreu, Sarrià
Sant Gervasi i Gràcia. Curiosamente, són els dos darrers, junta
ment amb CiutatVella, els que registren -de mitjana- uns
preus més elevats. S'està produint, per tant, una certa concen
tració dels preus a l'entorn de mitjana. De fet, aquest semestre
es registra, des del darrers cinc anys, la menor diferència entre
el preu màxim i el mínim d'una plaça d'aparcament.
Malgrat que la recuperació de l'economia ha impulsat una
part de la demanda d'habitatge, no ha succeït el mateix amb els
potencials compradors d'una plaça d'aparcament. Hi ha diversos
factors que expliquen aquest fet. En primer lloc, en els darrers
anys s'ha produït un increment molt important de l'oferta exis
tent, per bé que unapart important d'aquestes places estigui si
tuada en edificis comercials o lúdics, que, per la seva situació,
difícilment satisfaran les necessitats dels residents de la zona. El
cert és que, encaminats a resoldre el problema del dèficit exis
tent, gairebé sempre que ha estat possible les promocions resi
dencials han incorporat espai per a aparcaments. En tot dos ca
sos, va constituir un factor decisiu l'elevada rendibilitat
econòmica que oferien enfront d'altres productes immobiliaris.
86
Evolució del preu de les places d'aparcament
(en edificis residencials de nova planta)
milions de ptes.
5,0
4,5
4,0
3,5
3,0
2,5
2.0
1,5
variació (%)
40
- 30
- 20
- 10
Li
90 91 92
- Mitjana Barcelona
- Sarrià-SantGervasi
93 94 95
- l'Eixample
- Nou Barris
= taxa de variació de la mitjana de Barcelona
-10
Font: Tecnigramaielaboració pròpia.
La conseqüència és que ara una plaça d'aparcament ja no és
percebuda com un bé escàs a moltes zones de la ciutat i, per
tant, hom ja no està disposat a pagar aquest sobrecost, sobretot
quan no es considera un bé de primera necessitat i que, a dife
rència de l'habitatge, no està subvencionat.
D'altra banda, l'evolució recent de la matriculació de vehicles
no permet esperar una recuperació dels preus de les places d'a
parcament, almenys a curt termini. El fre del nombre de vehi
cles matriculats apunta doblement en aquest sentit: en primer
lloc, perquè en termes generals l'adquisició d'una plaça d'apar
cament sovint està lligada a la compra d'un primer vehicle nou;
en segon lloc, perquè en representar una reducció significativa
del dèficit existent, contribueix a disminuir la pressió sobre els
preus. Sense oblidar que això s'emmarca en un límit previsible
del parc de vehicles dels residents.
Preus de venda dels habitatges nous a la regió metropolitana de Barcelona
Preus de venda dels habitatges nous a la regió metropolitana de Barcelona
Preus nominals (ptes./m2)
creix. anual
acum.
variació
(°/0)
95/91
Núm. índex
(Bcn = 100)
Habitatges
iniciats
(90-94)1991 1993 1994
Badalona 126.264 124.483 149.037 148.809 146.383 3,8 15,9 59,7 1.970
Barcelona 210.925 228.471 233.937 230.485 245.239 3,8 16,3 100,0 12.792
Cerdanyola del Vallès 120.518 144.485 154.451 149.988 150.090 5,6 24,5 61,2 1.839
Granollers 123.982 134.407 151.031 156.568 146.480 4,3 18,1 59,7 2.081
l'Hospitalet de Llobregat 135.201 163.660 179.255 174.845 179.945 7,4 33,1 73,4 1.175
Martorell 94.626 105.347 119.210 110.778 105.825 2,8 11,8 43,2 1.368
Mataró 130.704 135.312 138.954 140.846 132.815 0,4 1,6 54,2 2.464
Sabadell 141.124 145.092 155.644 151.998 156.028 2,5 10,6 63,6 5.232
Sant Cugat del Vallès 209.141 225.814 217.411 209.283 207.099 0,2 -1,0 84,4 3.142
Sant Just Desvern 214.681 206.622 237.832 222.391 217.067 0,3 1,1 88,5 213
Terrassa 109.741 110.893 127.644 129.021 128.091 3,9 16,7 52,2 7.160
Vilanova i la Geltrú 113.695 116.009 136.529 122.056 123.645 2,1 8,8 50,4 1.881
Nota: Les dades corresponen al primer semestre de cada any.
Font: Tecnigrama, Direcció General d'Arquitectura i Habitatge i elaboració pròpia.
La informació disponible sobre els preus de venda del mercat
residencial a alguns dels principals municipis de la regió metro
politana posa en evidència l'existència d'un mercat clarament
segmentat -de fet serien diferents mercats amb dinàmiques
pròpies- amb un ventall de preus i característiques físiques dels
habitatges extraordinàriament ampli. Fins i tot més ampli que
entre els districtes de la ciutat central. Un altre punt que reforça
aquesta autonomia dels diferents mercats és la diferent evolució
que han registrat els preus de venda d'ençà el 1991. Si bé en ter
mes de mitjana de l'entorn metropolità l'evolució del darrer
quadrienni ha estat d'estancament en termes reals -semblant a
l'evolució de Barcelona-, hi ha municipis que, amb indepen
dència de la seva centralitat o proximitat a la capital, registren
augments molt superiors, i d'altres amb un clar estancament dels
preus en termes nominals.
Amb independència que la major o menor oferta d'habitatges
de nova construcció hagi influït sobre l'evolució dels preus, i a
banda dels augments acumulats en el quinquenni anterior,
aquestes dades posen de relleu el manteniment d'una segmenta
ció relativament absurda en termes econòmics dels mercats resi
dencials. I és relativament inexplicable perquè no obeeix a dife
rències significatives de tipologia i de qualitat. Podríem dir que
el fet metroplità, que és una realitat a l'alça en termes demercat
de treball i de localització d'activitat productiva, esmou, en el
sector immobiliari, amb uns patrons desfasats, no justificats per
diferències substancials de rendes.
Deixant de banda aquestes reflexions generals, i girant de nou
la vista a les dades disponibles, hi ha alguns municipis que han
registrat ritmes de creixement dels preus que es poden qualificar
obertament d'expansius: és el cas de l'Hospitalet de Llobregat,
Cerdanyola delVallès i Granollers, tots ells amb creixements in
teranuals superiors al quatre per cent. Hi ha un segon grup de
municipis que han experimentat variacions que ronden entre el
dos i el quatre per cent en termes de creixement anual acumula
tiu: Terrassa, Barcelona, Badalona, Martorell, Sabadell i Vilano
va i la Geltrú. Molts d'aquests municipis han estat testimonis
d'importants increments relatius de l'oferta d'habitatges de nova
planta en relació amb el parc existent, especialment en el cas de
Sabadell i Terrassa, que, a l'igual que altres municipis del Va
llès, delBaix Llobregat i del Maresme, s'han beneficiat de l'im
puls de la construcció residencial en el marc del Pla de l'Habi
tatge. Hi ha, per últim, un tercer grup de municipis on els preus
pràcticament s'han mantingut estables, amb variacions gens sig
nificatives, format per Mataró i Sant Just Desvern, i al que afe
girem Sant Cugat del Vallès, amb la particularitat d'haver expe
rimentat una disminució en termes nominals del 1,0 per cent,
entre el 1995 i el 1991.
87

VI. Ocupació

Mercat de treball
Atur registrat a Barcelona i a la Regió I
111111 Atur total Barcelona Regió I~11~111~1111 Wiffill.
31-XII-1988 97.077 42.579 54.498 28.596 273.480 110.884 163.195 92.870
31-XII-1989 70.642 28.580 42.062 15.360 206.416 74.521 131.895 54.862
31-XII-1990 66.238 26.886 39.352 13.780 195.864 73.590 122.274 50.237
31-XII-1991 66.295 27.721 38.574 13.721 190.669 74.259 116.410 49.566
31-XII-1992 69.491 32.795 36.696 14.029 198.650 91.927 106.723 53.212
31-111-1993 76.483 37.445 39.038 16.194 220.433 106.830 113.603 62.371
30-V1-1993 78.251 38.471 39.780 16.477 226.181 110.210 115.971 63.785
30-IX-1993 80.407 39.829 40.578 17.678 234.977 115.409 119.571 68.358
31-XII-1993 86.336 44.246 42.090 18.432 251.549 128.739 122.810 70.805
31-111-1994 90.836 47.373 43.463 18.700 260.380 135.052 125.328 70.813
30-VI-1994 89.177 46.591 42.586 17.448 252.254 129.481 122.773 65.162
30-IX-1994 88.912 45.934 42.978 17.506 248.612 125.766 122.846 63.829
31-XII-1994 86.918 45.129 41.789 16.806 240.184 121.829 118.355 59.469
31-111-1995 85.392 43.870 41.522 15.889 234.869 116.583 118.286 57.425
30-VI-1995 80.937 41.333 39.604 14.048 222.053 108.681 113.372 51.522
30-IX-1995 78.829 40.001 38.828 13.747
Distribució per sectors
..
31-X11-1988 31.982 4.480 42.468 17.962 108.179 16.313 91.440 56.242
31-XII-1989 25.408 2.789 33.067 9.239 89.895 10.338 74.140 31.196
31-XII-1990 24.203 2.659 33.454 5.809 88.145 10.689 75.793 20.525
31-XII-1991 23.199 3.063 35.372 4.572 83.178 12.332 78.778 15.833
31-XII-1992 23.785 4.461 37.193 3.956 84.897 18.399 81.342 13.475
31-111-1993 25.666 4.899 41.624 4.183 93.031 20.516 91.109 15.132
30-VI-1993 26.346 5.028 42.531 4.236 95.134 21.007 93.478 15.976
30-IX-1993 26.490 5.143 43.856 4.818 96.777 21.618 97.693 18.280
31-X11-1993 28.785 5.567 46.312 5.529 103.228 23.635 104.562 19.407
31-111-1994 30.743 5.826 48.134 5.970 106.358 24.283 108.620 20.356
30-VI-1994 30.435 5.571 47.030 5.977 102.614 22.880 105.330 20.684
30-IX-1994 29.786 5.402 46.782 6.769 98.849 22.006 104.425 22.573
31-XII-1994 28.922 5.183 45.611 7.016 94.352 20.892 101.533 22.595
31-111-1995 27.941 4.964 45.277 7.026 90.125 19.380 101.474 23.092
30-VI-1995 26.190 4.819 43.114 6.640 84.343 18.444 96.164 22.331
30-IX-1995 25.072 4.688 42.109 6.779
Regió I: A més de les cinc comarques, inclou dos municipis de la comarca de l'Alt Penedès, dos municipis de la comarca de l'Anoia iunmunicipi de la comarca de la Selva.
Font: Dades de l'INEM facilitades per la Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona iper la Direcció General d'Ocupació de la Generalitatde Catalunya.
Variació (%)
Barcelona Regió I
30-IX-1995/30-VI-1995 30-IX-1995/30-IX-1994 30-VI-1995/31-III-1995 30-VI-1995130-VI-1994
Atur total registrat -2,6 -11,3 -5,4 -12,0
- masculí -3,2 -12,9 -6,8 -16,7
- femení -2,0 -9,7 -4,2 -7,7
-juvenil -2,1 -21,5 -10,3 -20,9
Distribució sectorial
- agricultura 4,0 4,6 -3,4 3,4
- indústria -4,3 -15,8 -6,4 -17,8
- construcció -2,7 -13,2 -4,8 -19,4
- serveis -2,3 -10,0 -5,2 -8,7
- sense ocupació anterior 2,1 0,1 -3,3 8,0
91
\IcciLirhiIt
La disminució de l'atur s'accentua i es generalitza a tot tipus
de col.lectius i de sectors.
Les dades sobre l'atur registrat durant el segon i tercer tri
mestre confirmen la reducció del nombre de desocupats a un rit
me cada cop més accentuat. Així, a final d'agost es registrà el
mínim anual fins aquell moment de 78.219 desocupats, contra
els 86.918 de principi d'any o els 87.217 d'un any enrere. Al mes
de setembre, es registra un lleu repunt a l'alça a causa de factors
estacionals -l'acabament de les vacances i de la temporada for
ta d'estiu- que no impedeix, però, mantenir la tendència des
cendent de l'atur, en termes de variació interanual, fins a un
11,3 per cent. A més, el fet que no sigui fins al mes de setembre
que es detecti un primer augment del nombre d'aturats posa de
relleu que, en termes generals, la conjuntura econòmica favora
ble -traduïda en creació de llocs de treball- ha estat capaç de
compensar gran part d'aquests tradicionals factors estacionals
que any rere any fan augmentar l'atur en acabar l'estiu. En
guany, aquest repunt s'ha produït amb més retard que altres
anys i amb una intensitat molt més tènue. Un bon símptoma
doncs de la creixent diversificació de l'activitat econòmica i per
tant de la creació d'ocupació.
De fet, aquestes oscil.lacions temporals acostumen a ser més
acusades a algunes branques del sector serveis, i el fet que és el
sector industrial el que, en termes relatius, presenta un major di
namisme, ajuda a pal.liar aquest impacte estacional. A més, el
creixement de la inversió empresarial permet ser optimistes de
cara a l'augment i consolidació de l'ocupació, més encara si te
nim en compte que moltes empreses industrials fa mesos que
treballen força al límit de la seva capacitat productiva.
Si analitzem l'atur registrat a setembre per sectors, veiem que
les variacions interanuals se situen entre el -10,0 per cent dels
serveis i el -15,8 de la indústria. La construcció, que ha registrat
tot l'any disminucions superiors al 10 per cent, recull a final de
setembre 4.688 aturats, un 13,2 per cent menys que un any
abans. L'únic col•ectiu -a banda del sector primari, irrellevant
per a la nostra economia- que encara se situa al mateix nivell
que un any enrere és el dels aturats senseocupació anterior,
aquells que cerquen feina per primer cop o aquells que fa més
de tres anys que no en troben. Aquí hi figuren, doncs, una gran
part dels aturats no qualificats majors de 45 anys i la nova po
blació de joves que accedeixen per primer cop al mercat de tre
ball i que tarden un cert temps a signar un primer contracte.
Amb tot, el nombre d'aquests aturats que no han treballat
abans ha disminuït de forma contínua des del mes de març.
92
Taxa d'atur registrat (%)
Barcelona
31-XII-1987
31-XII-1988
31-XII-1989
31-XII-1990
31-X11-1991
31-XII-1992
31-111-1993
30-VI-1993
30-IX-1993
31-XII-1993
31-111-1994
30-VI-1994
30-IX-1994
31-XII-1994
31-111-1995
30-VI-1995
30-1X-1995
20
18
15,9
13,3
9,6
8,9
9,1
9,9
10,8
10,8
11,0
11,8
12,4
12,1
12,1
11,8
11,6
11,0
10,7
19,3
16,0
12,0
11,3
11,4
11,7
12,9
12,9
13,3
14,0
14,5
14,0
13,7
13,2
12,8
12,1
11,9
18,3 20,9
15,2 18,8
11,6 16,2
10,9 15,6
11,0 15,6
11,2 15,5
12,4 16,7
12,4 16,5
12,7 16,4
13,8 17,6
14,0 17,9
13,6 17,1
12,9 16,5
12,6 16,5
12,2 16,4
11,3 15,6
11,1 15,4
16 -
14 -
12 -
10
iii III iii III III 191589 90 91 92 93 94
- Barcelona - Província Barcelona - Catalunya Espanya
Font: Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya, INEMi Enquesta de
Població Activa. Elaboració pròpia.
Nota: L'última dada és provisional, calculada sobre la base de l'EPA del segon trimestre.
Aquest és un col.lectiu que, en termes globals, té un compor
tament fins a cert punt anticíclic; en funció de les expectatives
d'ocupació, hi ha un segment de població -normalment sego
nes o terceres rendes familiars- que s'incorporen activament al
mercat de treball com a demandants d'ocupació. És un col.lectiu
que sovint prové de l'economia submergida, a la qual possible
ment retornarà quan les expectatives empitjorin.
Actius i ocupats estimats
lifilhous
31-XII-1986 689.615
31-XII-1987 736.025
31-XII-1988 729.769
31-XII-1989 743.392
31-XII-1990 756.083
31-XI1-1991 724.988
31-XII-1992 705.566
31-111-1993 711.274
30-VI-1993 724.845
30-IX-1993 730.315
31-XII-1993 734.959
31-111-1994 732.835
30-V1-1994 738.809
30-IX-1994 734.121
31-XII-1994 737.480
31-111-1995 737.321
30-VI-1995 734.993
30-IX-1995 734.993
a Barcelona
cupats Atirat=
563.921 125.694
617.623 118.402
632.692 97.077
672.750 70.642
689.845 66.238
658.693 66.295
636.075 69.491
634.791 76.483
646.594 78.251
649.908 80.407
648.623 86.336
641.999 90.836
649.632 89.177
645.209 88.912
650.562 86.918
651.929 85.392
654.056 80.937
656.164 78.829
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa pera la
província de Barcelona ide les dades de població de Barcelona.
Nota: L'útima dada de població activa i ocupada és provisional, calculada sobre la base de
l'EPA del segon trimestre.
L'atur juvenil disminueix a un gran ritme; el femení,
més suaument.
Tot i que la desocupació baixa de manera generalitzada, el
seu ritme difereix sensiblement segons el sexe i l'edat. De fet, és
el col.lectiu masculí el que, històricament, marca la tendència
general, com es pot observar al gràfic corresponent que recull el
nombre d'aturatsmes a mes de gener de 1991 ençà. Tant en pe
ríodes de recessió com de creixement, la població femenina pal
ha l'efecte cíclic entrant o sortint del mercat de treball: en èpo
ques de crisi, moltes dones deixen de figurar com a demandants
de lloc de treball davant d'unes expectatives molt magres i op
ten bé per treballar en l'economia submergida aportant una ren
da secundària a la unitat familiar, bé desisteixen de cercar una
feina; en canvi, en èpoques de creixement, esperonades davant
la creació d'ocupació, opten per tornar a figurar com a deman
dants de lloc de treball. A més, en aquest període de creixement
actual, el nou marc de tipologies de contractacions facilita àm
pliament la possibilitat de treballs temporals o a mitja jornada,
molt més compatibles amb les expectatives d'ocupació de bona
part del col•lectiu femení, principalment de més edat.
Tanmateix, el fet que l'atur masculí disminueixi amb més in
tensitat que no el femení respon tant al fet que la recuperació
sigui més intensa a la indústria i la construcció, dos sectors que
històricament tenen una presència de mà d'obra masculina ele
vada, com al que s'ha comentat abans de la incorporació de no
vamà d'obra davant d'una millora de les expectatives de col.lo
cació.
Barcelona economia 26
milers de persones
100
90
80
70
60
50
ao
30
20
Aturats registrats
1111/1•1111
1991 1992 1993 1994
- Total - Homes - Dones
1995
En el cas de l'atur juvenil, ladisminució té, a més d'aquests
factors que hem mencionat, un altre component més específic
que respon a la seva capacitat d'adaptació a les necessitats can
viants del mercat laboral. No només per coneixements i forma
ció teòrica, sinó per l'actitud positiva que mostra a l'hora d'assu
mir els canvis tecnològics i de processos productius. Això
implica un canvi de mentalitat que les noves cohorts de població
que accedeixen a aquest mercat comencen a assumir: tot un iti
nerari de primeres feines, en general de curta durada o a temps
parcial, que les noves formes de contractació permeten i poten
cien. Davant d'aquesta disponibilitat, no és gens d'estranyar que
les empreses contractin aquest tipus de treballadors i no uns al
tres, generalment de més edat. Així, l'atur juvenil en acabar el
setembre és un 21,5 per cent inferior ald'un any abans, una xi
fra prou encoratjadora, encara que correspongui en gran part a
contractes que no permeten una estabilitat d'ingressos, amb la
consegüent repercussió sobre el consum.
El que comentàvem sobre el fet que la recuperació s'inicià a
la indústria i a la construcció explica també les diferències entre
àmbits geogràfics de l'evolució de l'atur. Així, la disminució co
mençà a l'entorn de Barcelona, amb major presència d'indústria
i on l'activitat constructora es mostramés dinàmica. Tanmateix,
el tremp econòmic de Barcelona permet que es pugui posar al
dia amb rapidesa, i a partir de l'estiu, les taxes de variació de
l'atur ja presenten poca diferència entre la Regió lila ciutat. A
més, de lamateixa manera, aquest tremp de Barcelona permeté
que la crisi no hi fos tan virulenta com en altres àmbits. La prò
pia estructura productiva de la ciutat -amb una àmplia diversi
ficació de terciari- ha funcionat com un bon amortidor de les
darreres fluctuacions conjunturals.
93
Altes i baixes a les oficines de l'INEM
Col•locació
amb pfrt
fol.
Motius de les baixes
Col•locació Col•locació
sense ai
doc
8.545 71.204 11.128
13.085 61.843 50.650
12.786 25.671 89.653
13.468 8.895 48.634
12.690 12.724 61.116
7.104 11.545 55.377
4.116 2.515 114.158
855 2.338 11.604
1.092 70 30.992
1.036 24 40.474
1.133 83 31.088
7.490 1.276 164.520
973 978 39.091
1.170 128 37.852
1.490 83 37.732
3.857 87 49.845
5.455 140 67.902
5.801 272 60.716
5.303 638 63.567
No renovació
la
d
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
n.d. 242.505
274.561 278.124
237.795 269.845
169.906 170.149
208.714 206.051
195.191 185.595
259.811 229.067
47.764 39.693
63.316 58.211
73.385 69.247
75.346 61.916
282.536 289.402
72.521 68.953
64.336 67.832
66.273 67.866
79.406 84.751
96.574
87.847
94.474
100.328
94.284
97.182
25.573
13.134
4.980
1.099
1.398
1.290
8.944
219
2.605
3.026
3.094
7.384
2.050
1.672
1.753
1.909
2.265
3.356
2.784
Font: Dadesde l'INEM facilitadesper la Regidoria de Promoció Econòmica iOcupació de l'Ajuntament de Barcelona.
102.952
111.432
107.873
75.530
88.554
84.274
78.355
20.816
20.264
21.830
15.445
97.535
22.992
24.076
24.055
26.412
22.532
22.227
23.268
23.103
27.980
28.882
22.523
29.569
26.005
20.979
3.861
3.188
2.857
11.073
11.197
2.869
2.934
2.753
2.641
2.034
1.912
1.622
Amb una població activa força estable, la disminució
dels desocupats permet assolir una taxa d'atur per sota
de l'onze per cent.
Entre desembre de l'any 1993 i els mesos d'estiu d'enguany,
la població activa de Barcelona no ha variat substancialment.
Aquest estancament de la població activa -que no de la taxa
d'activitat- és el resultat de dos fenòmens que parcialment es
compensen. D'una banda, el constant degoteig poblacional -es
pecialment de població en edat de treballar- frena l'augment
en termes absoluts de la població activa resident en edat i dispo
sició de treballar; de l'altra, i aprofitant l'actual conjuntura alcis
ta de l'economia i les possibilitats que ofereixen les noves moda
litats de contractació laboral, la creixent incorporació de
població femenina al mercat de treball. Així, si el primer ele
ment afecta negativament el volum de població activa i més mo
deradament la taxa d'activitat, el segon els contraresta àmplia
ment. Així, i gràcies a la disminució de la desocupació, la taxa
d'atur continua reduint-se i se situa a final de setembre en un
10,7 per cent. A la resta d'àmbits, especialment al metropolità,
la intensitat de la disminució de la taxa d'atur es veu afavorida
per un major creixement de la taxa d'activitat. Barcelona, però,
encara manté un diferencial significatiu amb la Regió I, Catalu
nya i Espanya.
94
Un gran augment de la contractació que no es tradueix
en creació neta de llocs de treball en la mateixa proporció.
Si comparem aquesta disminució de l'atur la variació de la
població activa- amb el nivell de contractacions, ens adonarem
de la poca correlació que es detecta entre ambdues variables.
Tot i que la relació no és directa, és dar que un augment de la
contractació (en un marc de població activa estable) s'ha de tra
duir amb una creació neta d'ocupació -ano ser que totes les
contractacions corresponguessin a renovacions o a un contracte
d'una nova persona quan una altra es jubila. Però que en els
nouprimers mesos de 1995 l'atur hagi disminuït d'unes 8.000
persones -sense presentar cap repunt a l'alça fins a l'agost- i
s'hagin registrat en aquestmateix període un total de 309.377
contractes, dóna lloc a interpretacions diverses, tot i que cal te
nir en compte que les contractacions es basen sobre laubicació
de l'empresa i el registre de l'INEM sobre el lloc de residència
de l'aturat.
Assalariats i centres de cotització
Assalariats Centres de cotització
1.93 678.369 1.207.805 1.664.960 71.259 134.481 215.384
11.93 671.411 n.d. 1.674.588 70.368 n.d. 215.853
111.93 658.596 1.178.565 1.628.597 69.008 131.991 212.089
IV.93 649.029 1.156.679 1.585.956 68.277 130.205 208.013
1.94 664.823 1.180.856 1.632.021 70.194 135.701 217.712
11.94 658.060 1.166.735 1.510.671 66.889 128.775 207.714
111.94 650.176 1.137.300 1.657.915 71.210 134.918 229.311
IV.94 652.233 1.177.862 1.649.249 72.565 141.635 229.661
1.95 654.299 1.205.975 1.686.046 73.896 147.342 236.940
11.95 655.697 1.224.052 1.738.770 74.368 149.902 244.203
Nota: Només contempla els centres de treball que cotitzen per algun treballador.
Font: INSS. Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades pelDepartament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. A partir de 1994, les dades són facilitades pel Departamentde Treball
de la Generalitat de Catalunya.
Distribució
Període
dels contractes
Total
contractes
registrats a
Acollits
amesures
de foment
l'INEN1
o aco its
a mesures
de, foment
1987 220.091 107.702 112.389
1988 291.065 147.458 143.607
1989 328.528 166.999 161.529
1990 350.018 174.760 175.258
1991 379.209 181.460 197.749
1992 368.500 153.474 215.026
1993 268.898 108.080 160.818
1994 319.814 299.179 20.635
lr. tr. 74.995 70.350 4.645
2n. tr. 80.615 75.833 4.782
3r. tr. 74.138 69.555 4.583
4t. tr. 90.066 83.441 6.625
1995
lr. tr. 100.355 92.305 8.050
2n. tr. 104.239 97.560 6.679
3r. tr. 104.783 98.801 5.982
Font: Dadesde l'INEM facilitades per la Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació
de l'Ajuntament de Barcelona.
Totapunta a una elevada rotació en els llocs de treball. L'e
volució del nombre d'assalariats -encara no 3.500 en els pri
mers sis mesos de l'any- corrobora aquesta idea, i el nombre
d'altes i baixes també: en els primers nou mesos s'han registrat
278.895 altes i 291.794 baixes, un 75 per cent de les quals és per
col-locació o contractació. Per altra banda, l'evolució del nom
bre de centres de cotització, també durant el primer semestre
-poc més de 1.800-, mostra l'elevat nombre de creació de pe
tites empreses -la majoria amb només un o dos treballadors as
salariats- com a estratègia d'ocupació davant de les necessitats
del mercat, a banda de la proliferació de treballadors autònoms,
que aquestes estadístiques no recullen.
milersde contractes
450
400 -
350 -
300 -
250 -
200 -
150
Contractes registrats
variació (%)
40
/-30
-20
-10
0
--10
--20
--30
-40
1990 1991 1992 1993 1994 1995
1-1 total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (%)
Una de les conseqüències d'aquesta precarietat en el treball
sobre lamajoria demacromagnituds, prou conegudes per tot
hom, és el poc dinamisme que presenta el consum en compara
ció amb la inversió, l'activitat industrial o el PIB i de la necessi
tat de l'estalvi per fer front a períodes de desocupació.
95

VII. Població

Evolució de la població resident
Evolució de la població resident
1111,111~~
Barcelona 1.752.627 1.701.812 1.643.542 1.614.571
Resta Barcelonès 701.864 674.788 658.595 651.888
Barcelonès 2.454.491 2.376.600 2.302.137 2.282.755
Resta AMB 690.522 707.353 735.626 767.943
AMB 3.145.013 3.083.353 3.037.763 3.050.698
Resta RMB 1.093.863 1.146.174 1.226.659 1.294.259
RMB 4.238.876 4.229.527 4.264.422 4.344.957
Resta Catalunya 1.717.538 1.749.111 1.795.072 1.863.624
Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.208.581
Font: Censos i padrons. INE.
Lesdades de 1994són rectificacions padronals corresponents al de gener de 1994, excepteper
a Barcelona, que corresponen a 1 de gener de 1995.
La població resident a la Regió Metropolitana de Barcelona.
Des de sempre hem insistit, en analitzar les dades demogràfi
ques de la ciutat i del seu entorn, en la necessitat de contemplar
l'evolució de la població resident des d'una perspectiva estructu
ral, que vagi més enllà de la simple lectura anual de les dades
bàsiques dels moviments vegetatiu i migratori. Bàsicament per
què, al nostre parer, és l'única manera de comprendre l'abast i
les causes d'aquests moviments, sobretot quan la comptabilitza
ció d'aquests moviments està sotmesa a biaixos provinents del
registre estricte de les dades. En aquest sentit, tothom reconeix
el cens i el padró com els punts de referència obligats, pràctica
ment en exclusiva, per qualsevol anàlisi demogràfica en aquest
país.
Les darreres dades disponibles sobre població resident als di
ferents àmbits de la regió metropolitana de Barcelona dibuixen
una evolució pel període 1991-1994 molt semblant a la registra
da al llarg dels anys vuitanta. Es manté la tendència a la descon
centració del nucli central metropolità —bàsicament els munici
pis de la comarca del Barcelonès— tot i que els ritmes de
pèrdua de població esmoderen sensiblement. Contràriament, la
població resident a la resta de l'entorn metropolità continua
augmentant; de manera força més intensa a la segon corona que
no pas a la primera. El resultat global a nivell de RMB és d'evo
lució moderadament a l'alça, i en tot cas, amb un ritme de crei
xement inferior al de la resta de Catalunya.
Evoluciómitjana anual de la població resident
milers persones
30
20
10
0
—10
20
1981-1986 1986-1991 1991-1994
= Barcelonès = Resta AMB = Resta RMB
Els saldos migratoris —més que els vegetatius— continuen
sent, d'ençà el 1991, els principals responsables d'aquesta diver
sitat de taxes de creixement entre grans àmbits. I especialment
el moviment de canvi de residència entre el continu urbà central
i la resta del territorimetropolità. A tall d'exemple s'adjunta
una llista dels municipis de la regió metropolitana que d'ençà el
1987 han rebut més residents provinents de Barcelona. Sense
aquest flux, molts d'aquests municipis de l'entorn de Barcelona
estarien en una situació d'estancament o de regressió de la po
blació.
El saldo vegetatiu encara és positiu a la pràctica totalitat dels
municipis de la regió metropolitana, amb l'excepció de Barcelo
na. En bona part és així gràcies als fluxos migratoris esmentats.
Una major propensió al canvi de residència de la ciutat central
cap a la resta de l'àrea per part dels segments de població més
jove acaba rejovenint unes poblacions en perjudici d'altres.
99
Moviment natural imigratori a Barcelona
P Saldo Immi. ants Emi. ants Saldo
1980 1.752.627 20.311 14.134 6.177 8.919 16.780 -7.861
1981 1.761.235 19.123 14.302 4.821 5.218 8.790 -3.572
1982 1.771.998 17.973 14.007 3.966 5.598 15.236 -9.638
1983 1.770.296 16.440 14.908 1.532 9.269 20.134 -10.865
1984 1.769.014 15.598 14.812 786 11.198 21.103 -9.905
1985 1.701.812 15.190 16.057 -867 13.214 21.824 -8.610
1986 1.703.744 14.413 16.089 -1.676 8.932 15.919 -6.987
1987 1.714.355 13.843 15.292 -1.449 10.365 21.374 -11.009
1988 1.712.350 13.556 16.121 -2.565 11.310 24.593 -13.283
1989 1.707.286 13.376 15.901 -2.525 12.900 26.813 -13.913
1990 1.696.795 12.689 16.919 -4.230 14.962 28.936 -13.974
1991 1.643.542 12.667 15.568 -2.901 8.746 20.793 -12.047
1992 1.635.067 13.356 15.236 -1.880 11.466 27.065 -15.599
1993 1.630.867 12.641 15.633 -2.992 14.178 32.556 -18.378
1994 1.614.571 12.519 16.674 -4.155 15.865 36.412 -20.547
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i INE.
Evolució de la població resident a Barcelona
Evolució de la població Saldos vegetatiu imigratori
(milers de persones) (milers de persones)
151.950
1.900 -
1.850-
1.800 --.-
_
ji
- 10
-5
0
-25
/ '
1 1
1.550
1975 1980 1985 1990 1994
ffill Saldo vegetatiu ffi Saldomigratori - Població registrada
La població resident a Barcelona.
Així, unaprimera ullada als valors de l'any 1994 (rectificació
padronal d'l de gener de 1995) situa la població resident a Bar
celona en 1.614.571 persones. Malgrat que aquest valor és infe
rior al de l'any anterior, un u per cent, si considerem la variació
acumulada 1991-94 es detecta una notable suavització del ritme
de descens de la població en relació amb l'evolució de la segona
meitat dels vuitanta.
100
És interessant observar l'evolució de la població resident des
d'una perspectiva global, per períodes intercensals i interpadro
nals. En el període 1981-1986, la pèrdua mitjana anual de pobla
ció resident va ser de 9.777 persones. Aquesta etapa, en la qual
el moviment vegetatiu encara oferia saldo positiu, es caracterit
zà per una situació de forta recessió econòmica. Propi d'aquest
període va ser també la deslocalització d'algunes empreses in
dustrials cap a la resta de la regió metropolitana, a conseqüència
de la qual alguns treballadors (i les seves famílies) van canviar
la seva residència per raó de proximitat al centre de treball.
També com a conseqüència de la forta crisi industrial, treballa
dors que havien arribat en les onades migratòries dels cinquanta
i els seixanta i que van perdre el lloc de treball van decidir tor
nar al seu lloc d'origen.
Moviments migratoris a Barcelona
Àrees d'origen-destinació
Total
Saldo
Immigrants
rest prov./
Total immigrants
Emigrants
resta provi
Total emigrants Emigrants/Immigrants
(%)*
Resta prov. Barcelona Resta del món
ts Emi (0/„.
1980 3.888 9.753 5.031 7.027 8.919 16.780 -7.861 43,6 58,1
1981 1.673 3.327 3.545 5.463 5.218 8.790 -3.572 32,1 37,8 2,1
1982 2.346 6.940 3.252 8.296 5.598 15.236 -9.638 41,9 45,6 2,2
1983 5.190 10.290 4.079 9.844 9.269 20.134 -10.865 56,0 51,1 2,2
1984 6.352 11.188 4.846 9.915 11.198 21.103 -9.905 56,7 53,0 1,9
1985 7.388 11.860 5.826 9.964 13.214 21.824 -8.610 55,9 54,3 1,8
1986 5.134 8.195 3.798 7.724 8.932 15.919 -6.987 57,5 51,5 1,8
1987 5.266 12.213 5.099 9.161 10.365 21.374 -11.099 50,8 57,1 2,0
1988 5.220 15.035 6.090 9.558 11.310 24.593 -13.282 46,2 61,1 2,1
1989 5.463 16.257 7.437 10.556 12.900 26.813 -13.913 42,3 60,6 2,1
1990 6.397 17.615 8.565 11.321 14.962 28.936 -13.974 42,8 60,9 2,1
1991 4.363 12.086 4.383 8.707 8.746 20.793 -12.047 49,9 58,1 2,4
1992 5.610 16.627 5.856 10.348 11.466 27.065 -15.599 48,9 61,4 2,4
1993 7.259 20.150 6.919 12.406 14.178 32.556 -18.378 51,2 61,9 2,3
1994 8.520 23.112 7.345 13.300 15.865 36.412 -20.547 53,7 63,5 2,3
*Amb l'excepció de la corresponent al 1994, la resta s'ha calculat a partir d'una mitjana mòbil de tres anys.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Al llarg de l'etapa 1986-1991 es va registrar una accentuació
de la davallada de la població resident, amb un descens mitjà
anual de 12.040 persones. Aquest període es va caracteritzar per
un intens creixement econòmic que va constituir l'escenari d'ele
vats increments de les rendes mitjanes en amplis sectors de la
societat i, sobretot, unes excel.lents perspectives de creixement,
que van afavorir uns elevats nivells de consum -vehicles, elec
trodomèstics, serveis culturals... En aquest període es va intensi
ficar notablement el fenomen de la suburbanització, en part com
a conseqüència de la cerca d'una tipologia d'habitatges que la
ciutat no oferia: és l'època de la proliferació de promocions
d'habitatges unifamiliars, adossats o aïllats, amb jardí i/o piscina
privada o comunitària, que es van escampant ràpidament per
municipis mitjans i petits del Maresme, elBaix Llobregat, el Va
llès Oriental i el Vallès Occidental.
En part, aquest fenomen es va intensificar també com a con
seqüència d'uns creixements dels preus almercat immobiliari re
sidencial a Barcelona molt elevats, que buscaven compensar el
baix nivell del que partien després de gairebé deu anys d'estan
cament en termes constants. Amb el diferencial de preus resul
tant entre Barcelona i altres municipis, compensava en termes
econòmics strictu sensu la compra d'una casa, sobretot si prèvia
ment s'havia venut un pis sobtadament revaloritzat a causa dels
increments de preus esmentats.
Moviment migratori (1994)
Distribució geogràfica i per edats
milers de persones
12
10 -
8 -
-
4 -
-
-1 [le
resta RMB resta món rLsta RMB resta món
Immigrants Emigrants
de 0 a 19 IIIII de 20 a 39 =de 40 a 59 60 i més
Nota: RMB: Regió Metropolitana de Barcelona (el Barcelonès,el Baix Llobregat, el Maresme,
el VallèsOccidental, el VallèsOriental, l'Alt Penedès iel Garraf).
La tercera etapa, de 1991 a 1995-i aquesta darrera dada cor
respon a la rectificació padronal- mostra una disminució mit
jana anual de la població resident de 7.243 persones, clarament
inferior a la de l'etapa precedent. A manca d'un any per a com
pletar el cicle, hom pot qualificar aquesta etapa com de turbu
lències en termes de cicle econòmic. Al fort creixement registrat
fins als Jocs el va succeir una ràpida i profunda davallada que
començà a remuntar a partir de 1994. En aquesta etapa es frena
clarament la pèrdua de població, alhora que es redueix el dife
rencial de preus dels habitatges de Barcelona amb els municipis
de l'entorn.
101
Algunes consideracions sobre l'evolució de la natalitat.
Al llarg de l'any 1994 tant el saldo vegetatiu com el migratori
han mantingut la tendència negativa que els ha caracteritzat en
els darrers anys. El moviment migratori ja ha estat tractat
anteriorment en analitzar l'evolució de la població de la regió
metropolitana. Vegem ara sintèticament com ha evolucionat el
moviment vegetatiu.
L'evolució del saldo vegetatiu està dominada per una lleu ten
dència a la baixa dels naixements i una suau tendència a l'alça
de les defuncions. Malgrat que en termes quantitatius esmantin
guin en valors força estables -a l'entorn de 12.800 naixements i
16.000 mil defuncions anuals-, sembla que la davallada de la
natalitat que s'inicià a la segona meitat dels setanta es consolida
com el tret més característic d'aquest moviment, quant que a ni
vell de taxa -7,7 naixements per mil habitants- és una de les
més baixes d'Europa i, conseqüentment, delmón. L'evolució de
la mortalitat està lligada a l'estructura d'edats de la població i a
l'esperança de vida d'aquesta població.
En ocasions anteriors ja hem comentat amb amplitud que la
davallada de la natalitat a Barcelona té les seves arrels -dei
xant de banda la disminució provinent del saldo migratori- en
una reducció de la fecunditat comuna al conjunt de Catalunya i
a d'altres zones, conseqüència, al seu torn, d'un augment de l'e
dat mitjana de lamare i d'una disminució del nombre mitjà de
fills.
Per analitzar les causes que fan que les dones tinguin menys
fills i els tinguin de més grans hauríem d'analitzar els canvis que
s'han produït a la nostra societat en les dues darreres dècades.
Com el nostre àmbit d'estudi és necessàriament limitat, ens con
formarem amb esmentar alguns factors que han contribuït a di
buixar aquesta nova realitat, sense entrar a valorar quins tenen
més pes: en el context de canvi social emmarcat en un transfons
polític d'una obertura a l'exterior com va ser la darrera part dels
setanta, la incorporació creixent de la dona al món universitari i
al mercat laboral són factors decisius. A aquesta primera etapa
de formació i d'experimentació d'una major independència eco
nòmica l'ha seguit una segona en la que han començat a ocupar
llocs de més responsabilitats en l'aspecte professional. El fet que
això hagi afectat un nombre cada cop més important de dones
es tradueix sovint, a nivell agregat, en un ajornament de la deci
sió de tenir un fill, perquè pot suposar una interrupció en la
seva promoció professional.
102
Principals municipis de destinació
de Barcelona (1987-1994)
dels emigrants
I Emigrants Emigrantss/població1991 (% RFDPC'núm. índexBCN = 100,
l'Hospitalet de Llobregat 8.900 3,3 72,8
Sant Cugat delVallès 6.486 16,7 114,9
Badalona 5.446 2,5 71,3
Cerdanyola 4.206 7,4 81,3
Castelldefels 4.107 12,4 91,9
Santa Coloma de Gramenet 3.478 2,6 67,8
Premià de Mar 2.878 12,7 85,9
Rubí 2.600 5,2 73,3
el Masnou 2.599 14,1 92,6
Esplugues de Llobregat 2.551 5,3 88,5
Vilassar de Mar 2.492 20,6 95,7
Mollet del Vallès 2.450 6,0 74,3
Sabadell 2.149 1,1 75,3
Sitges 2.121 16,2 99,3
Palau de Plegamans 1.982 26,5 94,3
elPrat de Llobregat 1.981 3,1 72,6
Terrassa 1.978 1,3 77,6
Sant Adrià de Besòs 1.791 5,2 67,3
Barberà del Vallès 1.691 5,4 72,8
Sta. Perpètua de la Mogoda 1.656 9,9 78,5
Viladecans 1.599 3,3 73,0
Sant Pere de Ribes 1.501 11,0 80,2
Renda Familiar Disponible per càpita.
Hi ha també factors d'ordre cultural o de mentalitat que mos
tren diferències clares en relació amb els anys d'elevada natali
tat: lamajor separació entre fecunditat i sexualitat; la difusió
d'una cultura anticonceptiva sovint lligada a la salut i en la qual
la sanitat pública hi juga un paper important, o la idea cada cop
més estesa que tenir un fill és una decisió que s'ha de madurar
bé per les moltes implicacions que se'n deriven, sobretot en un
escenari de creixent inestabilitat laboral.
=