Barcelona
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Primer trimestre 1995
Núm. 25
Ajuntament de Barcelona
Gerència Delegada d'Economia i Empreses
Direcció de Promoció Econòmica
Ajuntament de Barcelona
Primer Tinent d'Alcalde
Joan Clos i Matheu
Gerent Delegat d'Economia i Empreses
Ramon Seró i Esteve
Equip de Redacció de Barcelona.Economia
Manuel Ludevid i Anglada, Editor.
Xavier Güell i Ferrer, Director.
María Jesús Calvo Nurio, Cap de Redacció.
Lluís Hansen i Fors
Consell de Redacció
Manuel Ludevid. Director de Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona.
ErnestMaragall. Regidor. Ajuntament de Barcelona.
Joan Molina. Gerent Delegat de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
Guillem Sánchez. Director Adjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona.
Ramon Seró. GerentDelegat d'Economia i Empreses. Ajuntament de Barcelona.
Pilar Solans. Directora de Finançament.Ajuntament de Barcelona.
Jordi Villarroya. Ajuntament de Barcelona.
Consell Assessor
Jordi Canals. Secretari General. IESE.
Jaume García. Vice-Rector d'Economia i Serveis. Universitat Pompeu Fabra.
Josep Munné. President. Port de Barcelona.
Joaquim de Nadal. Regidor. Ajuntament de Barcelona.
Martí Parellada. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona.
Carles Ponsa. Delegat Especial de l'Estat. Consorci de la Zona Franca.
Francesc Raventós. Conseller Delegat. Iniciatives, S.A.
Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000.
Antoni Santiburcio. Regidor. Ajuntament de Barcelona.
Robert Tornabell. Degà. ESADE.
Joan Trullén. Departament d'Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep Ma. Vegara. Regidor. Ajuntament de Barcelona.
Agraïm la informació i la coHaboració prestades per totes les entitats,
organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a:
Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis
de Control de l'Edificació; UnitatOperativa de Neteja; Unitat Operativa
del Pla de la Ciutat; Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació.
Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció Gral. d'Ocupació;
Institut d'Estadística de Catalunya; Ferrocarrils de la Generalitat.
Altres institucions i entitats: Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació
de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Col.legi
d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona, S.A.; Direcció
Provincial de Tràfic; Port de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de
Barcelona; RENFE; Telefónica,S.A.; MEFFSA; Borsa de Barcelona.
Gerència Delegada d'Economia iEmpreses.
Direcció de Promoció Econòmica
Barcelona Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Núm. 25. Primer trimestre 1995
Juny 1995
Edició: @ Ajuntament de Barcelona
Gerència Delegada d'Economia i Empreses.
Línia de disseny original: Ferran Cartes / Montse Plass
Impressió: Impremta Municipal
Dipòsit legal: B. 26.464/91
Exp.: 9221000
Barcelona
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Primer trimestre 1995
Núm. 25
índex
Presentació 5
Jornades de debat 6
Monografies
1. Set anys de l'economia de Barcelona
a BARCELONA ECONOMIA 9
2. Barcelona: ciutat flexible. Alguns canvis en elmodel
de desenvolupament durant el període 1986-1991 19
Indicadors econòmics
O. Síntesi 29
I. Indústria 37
Inversió industrial registrada 39
Evolució de l'activitat industrial 40
II. Finances 57
Sistema bancari 59
Mercat de Valors 62
Mercat de Futurs Financers 63
III. Consum, comerç i preus 65
Evolució del parc de vehicles 67
Consum d'electricitat 68
Consum de gasos 69
Escombraries domiciliàries recollides 70
Fira de Barcelona 71
Preus de consum 72
IV. Transports, comunicacions i turisme 73
Tràfic de mercaderies pel port 75
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals
de l'Estat espanyol 78
Transport públic urbà i de rodalia 82
Enquesta d'activitat turística 84
V. Mercat immobiliari 89
Consum de ciment 91
Construcció d'habitatges i projectes visats 92
Llicències d'obres 96
Algunes consideracions sobre el cost d'accés
a l'habitatge a Barcelona 98
Preus al mercat immobiliari: lloguer d'oficines
i de locals comercials 103
VI. Ocupació
Mercat de treball
Annex Estadístic. Recull de sèries
històriques de dades publicades
a BARCELONA ECONOMIA
111
113
3
1
Presentació
BARCELONA ECONOMIA presenta en aquest número 25 els re
sultats dels principals indicadors de conjuntura econòmica refe
rits a Barcelona i en alguns casos a l'àrea metropolitana, corres
ponents al primer trimestre d'enguany, a més d'un avanç fins al
mes de maig per a aquells indicadors disponibles en el moment
de tancar aquesta edició. Com és habitual, presenta també di
verses monografies i un parell de temes que no es poden consi
derar estrictament de conjuntura i que cal destacar pel seu interès.
A l'apartat de les monografies, a banda d'agrair molt sincera
ment la conaboració entusiasta en aquest apartat del professor
Joan Trullén amb ocasió d'aquest número 25, vull destacar, sen
se que serveixi de precedent, una monografia realitzada per l'e
quip tècnic de la Redacció que amb el títol de Set anys de l'eco
nomia de Barcelona a BARCELONA ECONOMIA pretén un modest
exercici de reflexió reposada sobre el que ha estat l'evolució
econòmica de la ciutat i la seva transformació i coms'ha vist
aquesta evolució d'ençà el 1988 des d'aquest privilegiat observa
tori econòmic que és BARCELONA ECONOMIA.
Per ressaltar encara més el fet emblemàtic d'aquest número 25
—una longevitat relativa que volem celebrar discretament
hem incorporat un Annex estadístic amb les sèries que de mane
raperiòdica o puntual són o han estat tractades a la revista. En
alguns casos pot semblar redundant repetir en un annex unes sè
ries en alguns casos ja publicades a l'apartat corresponent, però
es tractava d'oferir als lectors i usuaris d'aquesta publicació un
recull exhaustiu i sistematitzat de les dades estadístiques amb les
que hem basat les nostres anàlisis de conjuntura. Pensem que
pot ser un bon instrument per a tots aquells que treballen habi
tual o esporàdicament amb algunes d'aquestes dades.
A un altre nivell i sense format de monografia, aquest núme
ro inclou al capítol del Mercat immobiliari una anàlisi sobre l'e
volució del cost d'accés a l'habitatge i una panoràmica de l'evo
lució recent del preu de lloguer dels locals comercials i de
serveis personals, amb la mateixa font imetodologia que lauti
litzada en el cas del lloguer d'oficines. Dos temes d'actualitat
per l'evolució recent dels tipus d'interès en el cas de l'habitatge
i per l'augment i modernització de la superfície comercial a
l'àrea metropolitana i la seva incidència via preu en l'oferta ja
existent. A l'apartat de l'aeroport s'inclou un llistat de les ciu
tats de tot el món amb les que Barcelona està comunicada per
via aèria mitjançant línia regular. Un aspecte més que posa de
relleu la internacionalització de la ciutat i de la seva economia.
L'anàlisi dels resultats dels indicadors econòmics disponibles
pels primers mesos d'enguany posen de relleu l'elevat ritme de
creixement de l'economia de Barcelona i àrea metropolitana.
Aquests resultats, interpretats com a consolidació del procés ex
pansiu iniciat a les acaballes del 1993 i reforçat al llarg del 1994,
revelen la solidesa d'aquesta fase alcista de l'economia i les bo
nes expectatives a mitjà termini.
13arcelon:i ,c,,n,,[111,1 2-
Si bé aquest entorn expansiu i d'expectatives positives es pot
considerar fins a cert punt comú a la resta del país, Barcelona
presenta un seguit de particularitats que li poden assegurar una
fase de creixement més sostinguda i duradera, encara que amb
taxes puntualment més moderades. La més clara i coneguda pot
ser la de disposar d'una estructura productiva molt diversificada.
Un altre factor important seria el paper de Barcelona com a
centre indiscutible d'una bona part dels serveis estratègics a les
empreses catalanes. I un darrer aspecte a considerar és el paper
cada cop més rellevant que desenvolupa Barcelona a l'escena
mundial.
Una base productiva diversificada i mínimament equilibrada
entre activitats industrials i de serveis —com és el cas de la Bar
celona real actual— amb un teixit industrial relativamentmo
dern i sectorialment variat, amb una implantació i interrelació
d'empreses grans i petites és una garantia de creixement sostin
gut davant les possibles crisis sectorials. Potser una de les man
cances de la indústria barcelonina actual sigui l'escassa implan
tació a Catalunya de grans empreses transnacionals i sobretot el
cens tan reduït de multinacionals catalanes.
Ara bé, Barcelona ha fet una aposta decidida a favor de la
modernització i internacionalització del seu teixit productiu,
amb un component terciari important i cada cop més decisiu.
Barcelona és, ara més que mai, una ciutat de referència a nivell
mundial quan es parla de fires, congressos i convencions d'em
preses; ho comença a ser també com a destí turístic de qualitat;
té un prestigi reconegut i a l'alça en un bon grapat d'especiali
tats mèdiques; disposa d'un dels millors ports de la Mediterrània
i s'està perfilant, amb la promoció d'un avançat centre logístic,
en la principal porta d'entrada del sud d'Europa. Gairebé po
dríem dir que Barcelona juga amb avantatge.
' El dinamisme sense símptomes d'esgotament que mostra el
cotijunt de l'activitat econòmica de l'àrea durant els primers
quatre-cincmesos d'enguany —analitzat en detall a la Síntesi
assegura un creixement sostingut de l'activitat a mitjà termini.
Creixement que en aquest segon estadi s'ha de fer notar més in
tensament en la inversió fixa i en la creació i consolidació de
llocs de treball, donat que en aquests moments moltes empreses
industrials treballen ja a uns nivells molt elevats de la seva capa
citatproductiva installada. Que la demanda interna accentuï la
incipient recuperació que mostra en aquests moments ajudarà a
consolidar el creixement de l'activitat econòmica sempre que no
comporti increments de preus i augments dels tipus d'interès
reals.
Manuel Ludevid
Editor
5
Jornades de debat
Barcelona i les seves empreses
una ciutat de
Petites i Mitjanes
E r- preses
Palau de pedralbes. 7 de març de 1995
El passat mes de març, l'Ajuntament de Barcelona, en col.la
boració amb les organitzacions patronals PIMEC i SEFES, va
organitzar dues jornades de treball adreçades bàsicament als
seus respectius associats, per debatre sobre la situació actual de
les relacions entre la ciutat i les seves empreses, especialment
les petites i mitjanes, i conèixer la valoració que fan del procés
de desenvolupament i transformació urbana que ha viscut Bar
celona en els darrers anys.
6
Ambdues jornades, pensades bàsicament per reforçar els ca
nals de comunicació entre el món empresarial de la ciutat—del
qual el petit empresari n'és un representantmolt qualificat per
la seva participació directa en el pols de ciutat— i l'Administra
ció local, es van celebrar al Palau de Pedralbes, estructurades en
dues sessions per jornada amb dos ponents i un moderador per
sessió.
La divisió de les jornades en dues sessions responia al desig
revelat pels representants de l'Ajuntament de centrar el debat
bàsicament en dos grans temes. En primer lloc, semblava del tot
necessari conèixer de primera mà comhavien encaixat i com es
taven assumint les petites i mitjanes empreses tot el procés de
desevolupament de la ciutat. El segon objectiu girava al voltant
de què creuen els empresaris que ha de fer la ciutat més
concretament l'Administració local— per encoratjar la creació
de nou teixit productiu i procurar el desenvolupament del que ja
té.
Deixant de banda el lògic i esperat reguitzell de queixes —sòl
i sostre industrial escàs i en conseqüència car, càrrega tributària
més elevada que a la resta de municipis de l'entorn, procés de
tramitació lent de les llicències d'activitat, desprotecció de la in
dústria davant les queixes del veïnat, etc.— i que sobre algunes
ja s'han pres mesures per intentar corregir possibles ineficièn
cies, el to revelat a les jornades va ser de reconeixement implícit
—i explícit en alguns casos— a la tasca de renovació urbana
realitzada els darrers anys. El desenvolupament de les diferents
sessions va posar de manifest la bona sintonia i la voluntat d'en
tendre's que domina les relacions entre l'Ajuntament i el món
empresarial.
Com a ponents, van participar-hi en representació de l'Ajun
tamentel Sr. Josep AntonAcebillo, director de Barcelona Re
gional i el Sr. Ramon Seró, gerent delegat d'Economia i Empre
ses de l'Ajuntament de Barcelona. Com a representats o a
proposta de PIMEC, els ponents van ser el Sr. Santiago Tarín,
conseller delegat de Master Consulting, S.A. i el Sr. Joaquim
Soriano, gerent de Leventon, S.A. Per part de SEFES, els po
nents van ser el Sr. Joan Miquel Torras, director general de
Yorka, S.A. i el Sr. Josep Julià, president del Gremi de Restau
ració de Barcelona.
Les intervencions dels ponents i dels assistents durant els pe
ríodes de debat i participació previstos per a cada sessió foren
moderats pel Sr. Robert Tornabell, degà d'ESADE, el Sr. Joan
Majó, ex-ministre d'Indústria i Energia i el Sr. Pedro Nueno,
professor de l'IESE.
Les dues jornades van comptar amb la presència i el suport
de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, el Dr.
Joan Clos, Segon Tinent d'Alcalde i el Sr. Xavier Muñoz, Regi
dor de Cooperació Empresarial, promotor-impulsor, juntament
amb la Gerència Delegada d'Economia i Empreses de l'Ajunta
ment de Barcelona, d'aquestes jornades.
7

Monografia 1
Set anys de l'economia de Barcelona
a BARCELONA ECONOMIA
Redacció de BARCELONA ECONOMIA

Set anys de l'economia de Barcelona a BARCELONA ECONOMIA
Introducció.
Amb el número 25 de BARCELONA ECONOMIA—que de fet és
el 26 si comptem el número 0— es compleixen set anys de se
guiment i anàlisi de la conjuntura econòmica de la ciutat. La ca
sualitat fa que aquesta fita de la revista—relativa però impor
tant pels que l'hemvist néixer i desenvolupar-se al si de l'Area
d'Economia i Empreses— coincideixi amb un canvi de mandat a
l'Ajuntament. Tenimaixí doble motiu per fer allò que tan po
ques vegades ens permet la nostra dedicació diària i prioritària:
mirar enrera amb calma i perspectiva. I ho farem restant prota
gonisme a les dades estadístiques, que número a número donen
sentit a aquestes pàgines.
BARCELONA ECONOMIA va néixer, com tantes altres iniciatives
en aquells moments, al caliu d'una ciutat excitada i bellugadissa
on començaven a bullir molts projectes per donar forma i fer
realitat la ciutat olímpica. Era un moment, a començament del
1988, d'expectatives econòmiques inequívocament alcistes, amb
unaciutat impregnada —malgrat les mancances— d'optimisme
fins a l'últim racó. Era també elmoment en el que des de l'A
juntament es començaven a perfilar les grans linies del Pla Es
tratègic Barcelona 2000.
El procés de transformació que ha viscut la ciutat en aquests
darrers anys ha estat tan important i ens hem acostumat de tal
manera a viure installats en la mudança permanent que potser
cal aprofitar aquesta oportunitat per intentar reflexionar sobre
alguns d'aquests canvis i sobre la realitat de la Barcelona actual,
prenent com a punt de referència la ciutat que teníem ara fa tot
just set anys, quan des de d'Economia i Empreses de l'A
juntament es va engegar elprojecte de crear un observatori de
la conjuntura econòmica de la ciutat, al servei tant dels gestors
públics com dels privats amb interessos a la ciutat. Una idea que
va madurar ràpidament i que de portes en fora es va concretar
en la publicació BARCELONA.ECONÓMICA—BARCELONA ECONOMIA
des del número 6— que amb les lògiques i necessàries modifica
cions formals i de continguts continua fidel als seus objectius
fundacionals i als seus lectors.
Barcelona economia 25
Una primera reflexió, fins a cert punt anecdòtica, ens portaria
a plantejar-nos si set anys és molt o poc temps en el devenir
d'una ciutat com ara Barcelona. Deixant de banda que es tracta
d'un període de temps relativament curt —més o menys curt si
hom es refereix a la ciutat-pedra o la ciutat-persones— no és
menys cert que des de la perspectiva de l'activitat econòmica
que es desenvolupa a la ciutat, aquests set anys han estat molt
fructífers. Només cal recordar que s'ha viscut tot un cicle econò
mic complet —creixement, recessió i l'inici d'una nova fase ex
pansiva. En el camp de la transformació urbanística s'han realit
zat i integrat en el funcionament normal de la ciutat un munt de
projectes que a començament del 1988 tot just existien sobre el
paper. Projectes, alguns d'ells, que han transformat radicalment
la fesomia de la ciutat i alguns hàbits de la ciutadania.
En aquests moments hom té la sensació que som altre cop a
l'inici d'un nou període—trascendental també, però de manera
diferent— de la vida de la ciutat i en definitiva del país. Amb
l'organització dels Jocs del 1992 com a vehicle modernitzador i
de promoció internacional de Barcelona hem assolit una fita im
portant: situar-nos en una posició òptima per aconseguir nous
reptes, possiblement menys brillants, més complicats i difícils i
de resultats moltmenys tangibles imés incerts. Reptes tanmun
dans com ara els de continuar treballant en la consolidació de
Barcelona i àreametropolitana com a capital econòmica del sud
d'Europa i en la millora de la ciutat com a lloc per a treballar
hi, viure-hi i gaudir de la cultura.
Però en aquesta ocasió, al Ilindar d'aquests nous reptes i
abans de cloure definitivament una època, el que ens ve de gust
—si ens podem permetre aquesta llicència— és analitzar amb un
cert detall algunes de les transformacions que ha viscut Barcelo
na en els darrers set-vuit anys. Com a observadors i analistes
fins a cert punt privilegiats de la conjuntura econòmica de la
ciutat ens sembla necessària una reflexió sobre la transcendència
i l'impacte d'alguns d'aquests canvis que, bastits dia a dia, no
arriben a copsar en la seva dimensió real.
11
BARCELONA ECONOMIA: més que Un sistema d'indicadors
de cojuntura.
A banda del fet que com a element de difusió de la conjuntu
ra, BARCELONA ECONOMIA fa el seguiment periòdic d'un ampli
ventall d'indicadors econòmics —de producció, de consum, de
mobilitat, del mercat financer, etc.— no és menys cert que hem
procurat posar l'accent en aquells que, directament o indirecta,
tenen un component estructural. Així, a més d'un seguiment
constant i acurat —en funció de la disponibilitat de les dades
dels nivells d'ocupació i desocupació, hem dedicat una atenció
especial al procés de transformació de l'estructura productiva de
la ciutat. En el sector immobiliari procurem, trimestre a trimes
tre, anar més enllà del seguiment conjuntural dels nivells d'acti
vitat. Preus de venda, de lloguer i especialment un ampli ventall
d'indicadors d'oferta són els nostres instruments. El paper estra
tègic del sector de transports i comunicacions el cobrim amb un
ampli i detallat seguiment dels nivells d'activitat dels diferents
mitjans i serveis, sense perdre de vista la constant renovació tec
nològica en el sector de les telecomunicacions ni les inversions
destinades a millorar i ampliar les infraestructures de mobilitat i
logístiques. Un tema cabdal com és el de la població, la seva
evolució i el fenomen de lametropolinització, tot i que no entra
de ple en el nostre camp d'estudi, ha estat motiu d'atenció, i ho
continuarà sent, per les implicacions econòmiques que té.
Per últim, hem comptat amb les anàlisis i reflexions de més de
quaranta professionals —del món universitari, empresarial i del
mateix Ajuntament— per abordar temes específics que—sota la
forma de monografies— han contribuït a contextualitzar i apro
fundir la informació periòdica de conjuntura en uns casos i a di
fondre actuacions i projectes promoguts des d'aquesta casa. Ser
veixi aquest recordatori d'agraïment públic a tots aquests
col-laboradors esporàdics però entusiastes i també i sobretot, a
totes aquelles persones que anònimament, ens subministren les
dades necessàries per elaborar aquest sistema d'indicadors i
aquesta publicació, que també és seva.
Si furguem un xic en els arxius no escrits de BARCELONAEco
NOMIA, IOI just en la fase de disseny dels seus continguts, i quan
la difusió pública amb el format actual ni tan sols s'havia plante
jat, ensopegarem amb la idea-pretensió dels responsables del
projecte d'observatori econòmic de limitar, al més estrictament
possible, l'àmbit d'estudi a la ciutat de Barcelona. Òbviament,
no es tractava d'una posició producte ni del fonamentalisme
municipalista ni de la ignorància de la realitatmetropolitana.
Avui, un plantejament semblant és impensable, fins i tot formal
ment.
12
Amb el recordatori d'aquesta anècdota volem remarcar dues
qüestions. D'una banda, i és la més important, una de les claus
del canvi que ha experimentat Barcelona en aquests anys ha es
tat la progressiva consolidació d'un nou concepte de ciutat que
anomenarem ciutat real i que, sense renunciar a la idea de Bar
celona com a ciutat o districte central, cada cop s'associa més a
una realitat metropolitana més consolidada, fins a cert punt di
fosa en els seus límits i amb diversos centres funcionals.
Una segona qüestió és que en la tasca diària de l'observatori,
la realitat s'ha acabat imposant —sense gaire feina i pràctica
ment sense oposició, tot s'ha de dir— sobre la pretensió inicial
de limitar l'àmbit d'estudi. Un altre tema és si hi ha —que no hi
és— suficient disponibilitat de dades estadístiques i alhora si és
prou homogènia entre els diferentsmunicipis per fer un segui
ment sistemàtic de la conjuntura econòmica a nivell de la ciutat
real.
Una primera conseqüència d'aquest canvi de dimensió del
concepte Barcelona a efectes estadístics seria que quan compa
rem determinats aspectes de la Barcelona actual amb la de mit
jan dels vuitanta, estem comparant de fet dues realitats dife
rents. Una comparació en aquests termes sense valorar el canvi
que s'ha produït pot acabar donant —segons quines siguin les
variables utilitzades— resultats viciats. Al llarg de l'exposició hi
haurà més d'una ocasió per valorar aquests matisos.
La població i el canvi de dimensió de la ciutat.
Fetes aquestes puntualitzacions, situem-nos a la Barcelona de
començament de la segona meitat dels anys vuitanta. A l'aspec
te demogràfic, la població de dret de la ciutat superava per ben
poc l'1,7 milions de persones. Segons les nostres estimacions, les
dades padronals del 1986 estaven subvalorades en gairebé
50.000 persones. És precisament, en aquests anys (1985-1986)
quan la tendència descendent —peró encara positiva— del crei
xement vegetatiu de la població —motivada per una persistent
davallada de la taxa de natalitat—canvia inapel-lablement de
signe, perdent així la funció compensatòria que exercia, si més
no parcialment, d'un saldo migratori negatiu i en creixement
d'ençà la segona meitat dels setanta. Aquesta mateixa tendència
al progressiu envelliment de la població resident i a l'esponja
ment d'uns nuclis urbans densament poblats, es comença a de
tectar també a la resta de municipis del continu urbà de Barce
lona.
Aquestes dades fredes de població, que en el darrer decenni
han posat de relleu de forma tossuda el degoteig de residents
que patia la ciutat i els principals nuclis urbans del seu entorn,
s'han d'interpretar comuna progressiva consolidació d'un pro
cés de suburbanització o metropolinització, d'extensió dels límits
efectius o reals de la ciutat. Les motivacions i les explicacions
d'aquest fenomen eren i són diverses —personals, laborals, resi
dencials, etc.— però el fet és que al llarg dels darrers anys un
percentatge significatiu de barcelonins han anat fixant la seva
residència als municipis de l'entorn metropolità.
En consonància amb aquest procés hom es planteja quin és el
model o concepte de ciutat més escaient actualment per Barce
lona i amb vistes al segle xxi. ¿És Barcelona una ciutat de poc
més d'1,6 milions d'habitants, nucli central d'una regió metropo
litana que supera àmpliament els quatre milions o s'ajusta més a
la nova realitat parlar de Barcelona com unametròpoli de qua
tre o tres milions d'habitants segons on posem el límit, amb un
districte central de 2,5 milions format per la ciutat administrati
va i el seu continu urba? Hi ha moltes dades, especialment de
mobilitat, que fan pensar que, malgrat les reticències político
administratives, anem indefugiblement cap al segon model.
Així, les dades del padró del 1986 posaven ja de relleu una
elevada integració del mercat de treball de Barcelona amb el del
seu entorn metropolità, especialment el delimitat pels municipis
de l'antiga CMB. Aproximadament un 23 per cent dels llocs de
treball localitzats al municipi de Barcelona estaven ocupats per
residents a aquesta primera corona metropolitana, mentre que
poc més d'un vuit per cent dels residents ocupats censats a Bar
celona es traslladaven diàriament als 26 municipis d'aquesta pri
mera corona. El saldo d'aquesta mobilitat intermunicipal obliga
da per motiu de feina era una entrada neta a Barcelona de més
de cent mil treballadors de l'entorn metropolità que diàriament
es desplaçaven des del seu municipi de residència.
Aquestes dades del 1986 presenten significatives diferències
amb les de cinc anys abans, coma conseqüència tant de la forta
crisi de la primera meitat dels vuitanta, que afectà especialment
l'activitat industrial de l'àrea, com de la consolidació del procés
de suburbanització residencial. Així, mentre disminuïa el per
centatge de desplaçaments cap a Barcelona permotiu de feina
des d'alguns dels municipis de la primera corona com ara Bada
lona, Montcada i Reixac, Sant Just Desvem i en menor mesura
Santa Coloma de Gramenet, augmentava sensiblement l'atracció
de Barcelona sobre municipis més petits i amb una clara vocació
residencial, com ara Castelldefels, Pallejà, el Papiol, Sant Cli
ment, Santa Coloma de Cervelló i Tiana.
La situació l'any 1991, en relació amb el 1986, apunta clara
ment a un guany de la capacitat de Barcelona per a generar
llocs de treball i en conseqüència és més atractiva per als resi
dents de l'entommetropolità. Això és un conseqüència lògica
del procés de terciarització de l'estructura productiva de la ciu
tat i del constant augment durant la segona meitat dels vuitanta
del procés de suburbanització, afavoritper l'ampliació i la millo
rade les infraestructures viàries i els serveis públics de transport
de viatgers que comuniquen la ciutat central amb la resta del te
rritori metropolità. En termes absoluts i en només cinc anys, el
saldo entre els llocs de treball localitzats a la ciutat i el nombre
de residents ocupats augmenta en més de trenta mil.
Fins a cert punt, aquestes dades posen de relleu que a la ciu
tat s'ha viscut durant aquest quinquenni de creixement una
competència soterrada per l'espai i els seus usos, amb el resultat
final prou conegut de substitució d'usos residencials i industrials
—sovint en estat molt precari o abandonats— per a usos tercia
ris i espais i equipaments públics. Operacions de gran enverga
dura—com ara la renovació de Ciutat Vella— engegades amb
la intenció de millorar el parc d'habitatges i crear espais i equi
paments públics, han tingut també un efecte pervers en les esta
dístiques, ja que s'ha substituït sostre residencial—la major part
sense les mínimes condicions d'habitabilitat— per un nombre
menor d'habitatges nous i espais públics, fins aleshores inexis
tents. A banda de la intervenció pública, en algunes de les àrees
centrals la pressió delmercat ha forçat una certa substitució d'u
sos residencials per a terciaris.
Una síntesi parcial d'aquests processos seria una pèrdua de
seixanta mil residents i la creació de més de 130.000 llocs de tre
ball en només cinc anys, suficients per augmentar en cent mil
persones la població ocupada de Barcelona i alhora augmentar
l'atractivitat de la ciutat com a generadora d'ocupació pels resi
dents de la resta de la regiómetropolitana.
La transformació del teixit productiu i el seu impacte
en el mercat laboral.
Aquest canvi de model de ciutat es realitza en paraHel —fins
a cert punt n'és una conseqüència— alprocés de transformació
que experimenta la base econòmica de Barcelona. Una transfor
mació lògica i fins a cert punt inevitable, producte d'una conjun
tura singular —la de final dels setanta i començament dels vui
tanta— i accelerada per una confluència de factors diversos, la
major part dels quals anavenen una mateixa direcció. Ens refe
rim bàsicament al procés de desindustrialització, o, més aviat,
deslocalització industrial que viu Barcelona i fins i tot la resta
del Barcelonès durant la primera meitat dels vuitanta, i la poste
rior terciarització —en alguns casos una nova forma d'indús
tria— en la que estem immersos i que s'inicia amb força ben en
trada la segona meitat dels vuitanta.
13
Set anys de Ileconomia de Barcelona a B -\11(1 E mr,n.
Si deixem de banda el detall i les raons que afavoreixen
aquest canvi, el resultat és que durant la dècada dels vuitanta,
Barcelona i alguns municipis del seu entorn més immediat han
patit un procés constant —més accelerat o més moderat segons
la fase del cicle econòmic— de reducció del pes de la seva in
dústria sobre el conjunt de Catalunya. I no només de pes relatiu
sinó també en termes absoluts. Especiahnent en termes de llocs
de treball i valor afegit. En alguns casos, malgrat ésser un feno
men difícil de quantificar, és especialment rellevant constatar
que aquesta pèrdua de capacitat productiva industrial instal.lada
a la ciutat és més una pèrdua aparent que efectiva. És així, si
pensem en termes de ciutat real, perquè només es tracta d'una
deslocalització, parcial o total, del procés productiu més pesant,
alhora que la direcció, els serveis centrals, i altres departaments
o segments del procés productiumenys lligats a l'activitat en
planta esmantenen a la ciutat central. Sovint es tracta d'un can
vi necessari per assegurar la continuïtat o l'expansió de l'empre
sa a l'àrea. En aquest cas, allò que sembla un procés de desin
dustrialització és tot el contrari si hom es planteja que les
economies de les ciutats, amb més raó que les dels països, són
unes economies cada dia més obertes i que els mercats de tre
ball i les àrees funcionals són molt més àmplies i canviants que
les delimitacions administratives.
En tot cas, el resultat pel municipi de Barcelona ha estat una
sensible suavització del seu caràcter industrial-manufacturer, en
línia amb el que s'ha produït a lamajoria de les grans conurba
cions industrials del món desenvolupat. Podem, però, continuar
parlant de Barcelona com la fàbrica d'Espanya si per Barcelona
entenem la ciutat real, el nou concepte de ciutat, la nova reali
tat. No es pot pretendre que els processos productius canviïn
notablement i s'adaptin a les noves necessitats —fins al punt
que moltes activitats considerades industrials fa pocs anys avui
es consideren terciàries pel sol fet d'haver incorporat noves tec
nologies i nous processos productius o simplement d'haver-se
segregat dels grups empresarials originaris— i alhora negar
aquesta possibilitat de canvi natural al concepte de ciutat.
14
Amb aquestes puntualitzacions sobre els canvis de l'estructura
productiva a la ciutat central només es vol insistir en què Barce
lona, en el seu conjunt i de forma global, ha evolucionat, segons
el parer d'una àmplia majoria dels seus habitants, en una bona
direcció. D'una banda ha modernitzat el seu teixit productiu,
substituint instal.lacions fabrils antigues de sectors ja madurs per
d'altres amb un equipament tecnològic més al dia, ahora que
s'ha millorat sensiblement la dotació i qualitat dels serveis pú
blics. Es pot discutir si en alguns aspectes concrets el canvi no
ha estat massa forçat o ha antat massa lluny. És molt lícit plan
tejar-se si amb l'èmfasi posat en la modemització tant del teixit
productiu com del teixit urbà en general i amb l'esquer d'uns
guanys immediats —de vegades més aparents que reals— de
qualitat de vida no s'ha menyspreat una part del teixit industrial
perfectament compatible amb la resta d'usos i s'ha forçat el seu
trasllat sense preveure alternatives adients o plausibles per als
perjudicats. Possiblement s'han donat desajustos d'aquesta me
na, però aixà no pot invalidar una política que en línies generals
s'ha revelat alhora adequada a les previsibles necessitats futures
i respectuosa de la ciutat actual.
I diem que s'ha revelat adequada perquè d'ençà el 1986, a la
ciutat s'han creat el suficient nombre de llocs de treball per per
metre un augment de la població activa—de les taxes d'activitat
en definitiva— i de l'ocupació, tant en termes de residents com
de llocs de treballs, alhora que s'ha reduït sensiblement el nom
bre de desocupats. Només unes poques dades per esvair qualse
vol dubte sobre el pes de l'economia barcelonina: aproximada
ment un quaranta per cent dels ocupats assalariats de Catalunya
treballa a Barcelona, mentre que només hi resideix el 27 per
cent de la població.
El protagonisme dels promotors i constructors immobiliaris
a la Barcelona preolímpica.
Si hi ha algun tret que identifiqui en una sola idea la renova
ció de Barcelona en els darrers deu anys, aquest és la transfor
mació urbanística. La nova imatge de Barcelona, l'actual, és va
lorada molt positivament, tant aquí com a fora. Un dels aspectes
més positius d'aquesta transformació ha estat la vertebració de
molts projectes —escampats arreu de la ciutat— amb la intenció
d'afavorir la convivència i el «consum» de ciutat —creació de
parcs i espais públics—, fer-la més competitiva —renovació del
parc d'oficines i de sostre comercial, ampliació de l'aeroport—,
millorar la comunicació entre barris i amb l'entorn metropolità
—construcció de les Rondes—, i fer-la més bonica i amable
—obertura al mar, renovació del paisatge urbà, etc.
D'aquest conjunt d'actuacions volem centrar-nos en el tema
de l'habitatge, un dels puntals bàsics per entendre la transforma
ció de la base poblacional de Barcelona. I més concretament la
problemàtica de l'habitatge nou—oferta escassa, cara, poc ajus
tada a les necessitats de la demanda— a la que se u ha afegit la
de la renovació del parc, apressant en alguns casos com ara el
de l'aluminosi. Totplegat una càrrega massa feixuga per a una
ciutat densament edificada, amb pocs espais lliures per a noves
promocions i, fins al 1992, immersa en l'adequació de la ciutat
de cara als Jocs.
A mitjan de la dècada dels vuitanta (1985-1986), elmercat im
mobiliari de Barcelona comença a notar la pressió d'una deman
da desbocada que canalitza les expectatives de creixement que
la majoria dels operadors imputen a la ciutat i al país en general
en un moment en què l'economia espanyola comença a superar
la crisi de la primera meitat dels vuitanta, Espanya s'integra a la
CEE i Barcelona obté la nominació olímpica. S'intensifica el
desembarcament a la nostra ciutat dels grans operadors estran
gers del sector immobiliari i amb ells, inversors i capital foranis.
Una conjuntura que difícilment es tornarà a repetir i que a ni
vell de ciutat es va traduir en un quadrienni de fort creixement
de la producció i la renda, i alhora, de creixement general dels
preus al mercat immobiliari, tant residencial comper a usos pro
ductius. L'oferta de sostre disponible a mitjan dels vuitanta, des
prés d'un lustre llarg de crisi—especialment adversa per a la in
dústria i la construcció— era del tot insuficient per poder
satisfer la demanda en un període breu de temps.
Un cop definitivament tancat el cicle olímpic i fins i tot el
posterior període recessiu, s'observa que la frenètica activitat
constructora d'abans del 1992 —en només set anys es van cons
truir uns vuit milions de m2 de sostre nou— ha dotat la ciutat
d'un parc d'oficines, sostre comercial i de negocis en general
—amb l'excepció de naus industrials— dels més moderns d'Eu
ropa, alhora que ha descuidat —deixant de banda les viles ohm
piques— el segment residencial. D'ençà el 1992 i especialment
durant el bienni 1993-1994, amb la reducció del preu del diner i
les subvencions públiques per a l'adquisició d'habitatge habitual,
i donat l'estancament del mercat immobiliari en el segment de
negocis, la promoció d'habitatges ha recuperat un cert protago
nisme en la tasca diària dels promotors de fer ciutat.
Amb la perspectiva que dóna el pas del temps no és gens ago
sarat afirmar que la dècada dels vuitanta, i especialment la sego
na meitat, ha estat un període ple de despropòsits en el sector
de la construcció residencial de la ciutat. Si la confluència en un
mateixmoment d'un seguit de fets—entre els que destaquen els
que s'acaben d'esmentar— va ser molt beneficiosa pel creixe
ment econòmic de la ciutat, aquesta mateixa conjuntura—amb
l'afegit de l'anomenat decret Boyer de maig del 1985 que libera
litzava els lloguers i en un context de demanda continguda d'ha
bitatge i un sector constructor amb una capacitat operativa molt
reduïda després d'un llarg període de crisi— es va revelar nefas
ta per una bona part del segment de població que volia accedir
a un habitatge. Uns preus de venda i de lloguer que creixien a
taxes superiors al 40 per cent anual entre el 1986 i el 1989 —en
primera instància per recuperar uns preus i unes rendibilitats
molt malmeses després de gairebé deu anys d'inflació molt ele
vada— un finançament car i un diferencial de preus i tipologia
més que notable entre l'oferta de la ciutat central i la de l'en
torn metropolità, foren ingredients suficients perquè molts bar
celonins optessin pel canvi de municipi com a lloc de residència.
Bo és saber, de tota manera, que des del 1991 aquest diferencial
s'ha reduït substancialment.
L'evolució del mercat laboral de Barcelona i de la renda
disponible dels seus habitants.
L'any 1987, amb l'economia de la ciutat immersa ja en una
fase expansiva, la taxad'atur a la ciutat es movia al voltant del
16 per cent, aproximadament dos i cinc punts per sota de les de
Catalunya i Espanya respectivament. En termes absoluts, a final
del 1987, l'INEM comptabilitzava uns 118.000 aturats entre els
residents a Barcelona, enfront d'una ocupació estimada que vo
rejava els 617.000 residents. A final del 1994, el nombre d'atu
rats s'havia reduït un 27 per cent i eld'ocupats havia augmentat
en més d'un cinc per cent. Si hom relaciona aquestes dades d'o
cupació i d'atur amb les de població de 16 i més anys entre el
1987 i el 1994, s'observa un augment de gairebé set punts per
centuals pel que fa a ocupació —fins a un 48 per cent— i una
reducció de gairebé tres punts —fins al 6,4 per cent— en termes
d'ocupats registrats. És a dir gairebé la meitat de la població re
sident a Barcelona de més de 15 anys està treballant, mentre
que només un 6,5 per cent d'aquesta mateixa població no té fei
na malgrat que la busca.
15
La població activa, malgrat el degoteig de la població resi
dent, s'ha mantingut força estable, afavorint un augment de la
taxa d'activitat fins a nivells superiors al 53 per cent de lapobla
ció de més de 15 anys. Val a dir també, que l'augment d'aques
tes taxes s'ha vist frenat en els darrers anys per l'augment de
l'esperança de vida de la població resident a Barcelona. En tot
cas, és una taxa semblant a la del conjunt de Catalunya i lleuge
rament inferior a la de la resta de l'àrea metropolitana, que a
més de gaudir d'una estructura d'edats de les més joves del país
es beneficia de la capacitat d'atracció de mà d'obra que exerceix
Barcelona sobre el seu entorn.
Una qüestió lligada a l'evolució de l'ocupació, especialment
dels residents, és la del benestar econòmic, mesurat pel nivell de
renda familiar disponible (RFD) per part dels barcelonins. Tra
dicionalment, almenys en els darrers quinze anys quan han co
mençat a sovintejar les estimacions d'aquesta macromagnitud a
nivell municipal, la població de Barcelona ha figurat sempre
gaudint d'un nivell de RFD per càpita notablement superior al
de la majoria de ciutats i municipis grans de Catalunya. Una po
sició relativa que depenent de les diferents metodologies empra
des i no tant de les conjuntures econòmiques ha anat fluctuant
d'un 13-15 per cent superior a la mitjana de Catalunya a principi
dels vuitanta, fins a un 28-30 per cent en aquests moments.
16
Cap de les dues xifres s'ha d'interpretar literalment. Deixant
de banda que no són altra cosa que estimacions d'un valor mitjà
de vegades poc representatiu, el que sí reflecteixen és una nota
ble progressió del nivell de vida mitjà dels barcelonins associat a
la profunda transformació que ha viscut la ciutat, especialment
de la seva estructura productiva. Així, el nivell de renda que su
perava aproximadament en un 13 per cent el de lamitjana de
Catalunya corresponia a una ciutat fortament colpejada per la
crisi econòmica de final dels setanta i especialment polaritzada
en el sectormanufacturer de Barcelona i àrea metropolitana.
Actualment, amb la reconversió i modernització que ha viscut la
indústria de l'àrea de Barcelona i el procés de terciarització de
la seva base productiva, amb una creixent incorporació de la
dona al mercat de treball, la mitjana de la RFDpc ha augmentat
sensiblement i ha situat Barcelona en una posició destacada en
relació a la resta de Catalunya i d'Espanya.
L'augment del nivell de vida a Barcelona ha estat paral.lel a
una millora de la qualitat de vida dels residents i d'aquelles per
sones que la viuen de forma més o menys quotidiana sense resi
dir-hi. L'eixamplament de l'oferta comercial i de l'ensenyament
tècnic i universitari, les inversions en equipaments culturals i es
portius, entre moltes altres coses, han contribuït a situar Barce
lona en unaposició privilegiada i envejable. En molts aspectes,
Barcelona ha assolit un nivell comparable a qualsevol de les
gran ciutats europees. Com ho posen també de relleu les classi
ficacions de diferents institus d'opinió europeus dels darrers
anys.
Podríem seguir amb el recordatori de moltes altres realitza
cions que incidirien inevitablement en la visio d'una ciutat trans
formada i renovada. Així podríem insistir en la qüestió de les
noves infraestructures i fer-nos ressò de la rendibilitat social de
les Rondes; podríem continuar amb l'ampliació de l'oferta de
molts serveis i equipaments —aeroportuaris, ferroviaris, de tele
comunicacions, financers, hotelers, lúdics, zones verdes, platges,
etc. Ens sembla, però, innecessari ja que es tracta d'aspectes a
bastament tractats —fins i tot en números anteriors de BARCELO
NAECONOMIA— àmpliament coneguts i assumits i incorporats a
lanormalitat —això és el que compta— per part de la població
que viu o treballa a Barcelona. I és que en definitiva, elque més
desitgem i ens motiva és girar full i encarar els nous reptes.
Alguns indicadors econòmics i socials de Barcelona
Consum d'energia/càpita/anyPoblació resident (1986) 1.703.744 (1993) 1.630.867
Estructura d'edats (0-14 anys) 17,9 (Y. 14,4 % - Electricitat (Kwh) 2.350 3.023
(15-64 anys) 67,3 % 68,2 % - Gas canalitzat (Tèrmies) 1.218 1.583
(més de 64) (1986) 14,8 % (1991) 17,4 % Escombraries recollides/càpita/any
Nombre de naixements 13.843 (1993) 12.641 (kg) 316 408
Ocupació segons Padró i Cens Tràfic de càrrega general pel Port
- Població activa 680.330 722.870 (tm) 5.989.000 8.538.000
• - Població ocupada 534.540 623.930 Tràfic de contenidors (Teus) 385.318 605.356
Població Activa/Població Total 39,9 % 44,0 % Trànsit de passatgers per l'aeroport
- Llocs de treball localitzats (1986) 631.357 (1991) 761.165 - Total 6.680.000 10.297.000
Distribució sectorial de la població - Interior 4.335.000 6.094.000
ocupada: - Internacional 2.345.000 4.202.000
- Indústria 32,8 % 29,8 °/.
- Construcció 2,9 % 4,5 % Activitat de la Fira de Barcelona(*)
- Serveis (1986) 64,0 % (1991) 65,7 % - Superfície contractada (m2) 474.281 469.252
Atur registrat. Total desocupats 118.402 86.918 - Nombre d'expositors 13.318 17.825
Taxa d'atur (`)/0) 15,9 11,8 - Nombre de visitants 1.544.183 1.334.752
Sostre d'oficines d'ús exclusiu (m2) (1986) 2.941.000 3.700.000 Servei telefònic
Oferta hotelera: - Línies en servei/1.000 habitants 453 540
- Establiments 96 155 - Conferències telefòniques
- Habitacions 8.736 13.906 internacionals 9.731.000 31.000.000
- Places 15.737 26.291
Oferta comercial/1.000 habitants
(assimilables a locals)
32,4 33,2 Alumnes matriculats a les
universitats i escoles universitàries
Oficines del sistema creditici de la ciutat 79.645 (1993) 97.600
- Habitants/Oficina 855 740 Taxa d'analfabetisme (%)
Parc de vehicles i turismes: (entre població en edat laboral) 2,3 0,2
- Vehicles 822.898 1.015.066
- Turismes 634.865 715.356 Zones verdes urbanes (m2) 5.910.604 8.443.250
- Vehicles/1.000 habitants 481 (1993) 623 m2/habitant 3,5 5,2
Km de platja 3,3 4,9
Nombre d'habitatges (Cadastre)
Preu de venda d'habitatge nou
(1986) 697.028 (1991) 711.440 Instal.lacions esportives
específiques
(Ptes./m2) 102.712 233.907 - Total 1.126 2.145
- Públiques 394 708
Renda Familiar Disponible/càpita
(Ptes.) ,77.015
(*) Les dades són mitjanes dels anys 1987/1988 i1993/1994 per tal de corregir l'efecte de la presència o no d'importants exposicions de periodicitat biennal.
Nota. En aquesta taula, i sense que serveixi de precedent, hem primat la simplicitat formal i la lectura immediata. La RFDpc del 1994 no passa d'ésser una primera aproximació, igual que les
dades de Servei telefònic. La majoria de les ràtios són d'elaboració pròpia. Les fonts són diverses, àmpliament conegudes pels nostres lectors i referenciades als capítols corresponents i a la
pàgina de crèdits.
17

Monografia 2
Barcelona: ciutat flexible.
Alguns canvis en el model
de desenvolupament durant
el període 1986-1991
Autor: Joan Trullén
Departament d'Economia Aplicada. UAB
Col.laboradora d'investigació: Carola Adam
Departament d'Economia Aplicada. UAB

Barcelona: ciutat flexible. Alguns canvis en el model de desenvolupament
durant el període 1986-19911
1. Introducció.Tres models de desenvolupament per a les grans
ciutats.
Elmodel de desenvolupament d'una gran ciutat com Barcelo
na es pot definir a partir de tres grans conjunts de factors: el pri
mer referit a l'organització de la producció; el segon a lapolitica
econòmica general en el que s'emmarca, i de manera particular
ment important al grau d'obertura exterior de l'economia i al
correlatiu grau d'internacionalització de la producció; i final
ment és necessari esmentar els factors d'organització del territo
ri de les ciutats, decisions de planejament urbanístic o decisions
relacionades amb les infraestructures ubanes que estructuren el
seu territori.
Es potmantenir que al llarg del segle xx una part rellevant de
grans ciutats han transitat per tres models de desenvolupament
diferenciats, que es corresponen amb tres formes diferents d'or
ganització de laproducció, tres models de política econòmica ra
dicalment diferents i tres concepcions urbanístiques perfecta
ment diferenciables.
La ciutat taylorista.
L'organització de la producció de caràcter taylorista caracte
rístic del primer dels models de desenvolupament, desenvolupat
fins la II Guerra Mundial, es basava no només en la racionalit
zació del treball a la cadena de producció industrial prototípica
de la gran indústria contemporània, sinó també en l'existència
d'unes condicions en els mercats de treball locals molt determi
nades i diferents de les existents en el model posterior. En efec
te, l'organització de la producció suposava la concentració de la
producció en grans empreses productives (industrials) que obte
nien economies d'escala a base d'utilitzar força de treball amb
un nivell de qualificació baix o treball no qualificat, però orga
nitzant la seqüència productiva en cadenes que reduïen els
temps de treball.
El mercat de treball de les grans ciutats d'aquest primer mo
del de desenvolupament es caracteritzava per l'excés d'oferta.
L'expulsió de força de treball del camp era superior a la capaci
tat d'absorció de la ciutat industrial; el,procés de determinació
del salari estava dominat per l'oferta. Es per això que el nivell
dels salaris industrials tendia a ser relativament baix i el creixe
ment de la productivitat s'absorbia fonamentalment via incre
ment dels excedents i no tant per l'augment del conjunt de les
remuneracions dels assalariats.
El mercat al qual esdirigia la producció de la ciutat era fona
mentalment el mercat nacional. La protecció aranzelària era un
instrument bàsic de política comercial. En cap cas la política
d'expansió de lademanda era admesa com una política general
de l'Estat. Tanmateix, l'expansió urbana derivada dels requeri
ments del model d'industrialització constituïa un mitjà d'expan
sió de la demanda que, amb l'impuls municipalmés o menys
conscient, es revelava com un mitjà alternatiu de gran significa
ció.
1. Aquesta monografia és una síntesi parcial de l'informe «El Plan Delta en el model
econòmic i territorial de Barcelona» realitzat per l'autor per al Gabinet Tècnic de Progra
mació de l'Ajuntament de Barcelona; l'informe és en procés d'edició a la col.lecció de Do
cuments del Gabinet Tècnic de Programació. Forma part d'un programa d'investigació so
bre el Pla Delta coordinat per Narcisa Salvador, directora del GTP, en el qual han
participat Joan Alemany iEzequiel Baró.
En aquest primer model de desenvolupament, el paper de la
política urbanística—especialment del planejament urbanístic
consistia, a grans trets, a afavorir el creixement urbà generant
alhora les condicions de demanda que no s'obtenien mitjançant
l'expansió dels salaris i les condicions d'oferta de naturalesa ter
ritorial. Aquest model suposava el creixement de la ciutat com a
un gran mercat local, que generava una demanda d'inversió
molt notable adreçada al subministrament de grans infraestruc
tures de transport i de comunicacions.
El planejament urbanístic prioritzava els grans enllaços i ten
dia a especialitzar el territori de la ciutat i fer possible l'expan
sió del sistema industrial.Des de la perspectiva dels costos sala
rials es pretenia també reduir els costos de transport i
d'habitatge per la major part de la força de treball, escassament
qualificada i amb nivells salarials baixos: les inversions en in
fraestructures de transport públic absorbien unaproporció signi
ficativa dels excedents generats pel sistema industrial; la política
de cases barates exigia, d'altra banda, disposar de nou sòl urbà a
costos baixos, però allunyat del centre de la ciutat.
La ciutatfordista.
D'ençàmitjan segle s'observen canvis importants en el model
d'organització de la producció que donen lloc a un nou model
de desenvolupament de caràcter fordista. Com en el model
anterior, es pretén generalitzar les economies d'escala en la pro
ducció industrial a partir de grans empreses. Però, a diferència
del que havia passat en el sistema anterior, aquí serà decisiu el
fet d'establir com a principi que el creixement de la productivi
tat i el creixement dels salaris vagin al mateix compàs. Es tracta
d'incentivar el treball amb salaris més alts, en un context de de
terminació salarial que ja no és dominat per l'oferta. El salari
creix en conseqüència en una proporció molt més gran, fet que
possibilita l'extensió de la demanda. El grau de desigualtat en la
distribució personal de la renda es redueix i millora la qualifica
ció del treball. Totaixò fa possible que el conjunt de les remu
neracions dels assalariats guanyin posicions respecte dels exce
dents bruts d'explotació.
El progrés tècnic genera canvis en l'organització de la produc
ció que afavoreixen l'obtenció de rendiments creixents a escala.
Però el correlatiu increment de la productivitat podria acabar
per generar un excés de l'oferta agregada. La política econòmica
keynesiana es planteja presisament corregir aquesta tendència:
és necessari augmentar la demanda per tal d'evitar que la gene
ralització dels rendiments creixents en el sistema industrial blo
quegi el procés d'acumulació.
Des de la perspectiva del planejament urbanístic de la ciutat,
el model de ciutat funcional constitueix la via correlativa al se
guiment del model d'organització del treball fordista i al model
d'acumulació keynesià.
21
La ciutat s'ha d'especialitzar a cercar economies d'aglomera
ció, de la mateixa manera que la fàbrica s'ha d'especialitzar en
cerca d'economies d'escala. La provisió d'habitatges s'ha d'es
tandarditzar, de la mateixa manera que la producció seriada es
generalitza en el sistema industrial.El funcionalisme urbanístic i
el racionalisme arquitectònic són els pilars fonamentals del nou
sistema urbà.
Des de la perspectiva del disseny urbà, el model de Gróss
Stadt obre la porta al model de creixement basat en les grans
àrees metropolitanes. La ciutat que augmenta acceleradament la
seva capacitat d'atracció disminueix la seva capacitat d'absorció
de nova població i de noves activitats. Es genera una dinàmica
metropolitana, amb creixement mitjançant successives corones
metropolitanes des de la ciutat central.
Elmodel de transport ha de donar resposta a aquest planteja
ment. Es tracta d'un model basat en el transport privat, capaç
d'assegurar que la demanda d'automòbils (el paradigma produc
tiu del model fordista) es generalitzi. Ambgrans artèries radials
de transport viari, que generalitzi l'ús privat del transport de
persones i de mercaderies.
La competitivitat de la indústria i del conjunt d'activitats ter
ciàries de base (exportables) de la ciutat s'obté per la generació
d'economies d'escala a l'interior del sistema productiu. La ciutat
genera economies d'aglomeració, però també deseconomies per
congestió. La font decisiva d'obtenció d'avantatges competitius
per a la indústria es troba a l'interior del sistema productiu, en
l'organització de la producció i en l'aplicació de canvis tècnics;
l'extensió del mercat determina en bona mesura la dinàmica de
la generació d'economies d'escala. És per això que les empreses
incrementen notablement els esforços per vendre, desenvolu
pant l'àrea de màrqueting.
La ciutatflexible.
En els darrers anys s'està assistint a l'esgotament del model
econòmic de ciutat característic de la ciutat funcional o de la
ciutat metropolitana. Exposarem a continuació alguns argu
ments que permeten afirmar que estem assistint a canvis radi
cals en la forma d'organització de la producció i de gestió ma
croeconómica que reclamen respostes tant de naturalesa
urbanística comde provisió d'infraestructures.
El model d'organització de la producció està creixentment do
minat per principis de naturalesa flexibilitzadora. Des de co
mençament dels anys setanta s'hauria assistit al desenvolupa
ment d'una nova trajectòria tecnològica que faria possible
incrementar l'eficiència reduint el tamany dels establiments in
dustrials. Es generalitza l'ús del ordinador en la producció in
dustrial i en la producció de serveis.
22
De forma addicional, el creixement dels costos financers (en
termes nominals i reals) per a les empreses, el creixement dels
costos salarials derivat de l'explosió de salaris del període imme
diatament anterior a la crisi dels setanta i l'encariment dels cos
tos energètics (fins al 1985) provocaria canvis en el vector de
costos de les empreses que exigirien canviar aspectes bàsics de
la seva estratègia productiva en una direcció flexibilitzadora. La
disminució d'estocs, l'externalització de fases senceres del pro
cés productiu, l'externalització dels serveis, són algunes de les
respostes del sistema productiu a aquests canvis en els costos de
producció.
La logística substitueix al màrqueting en el primer nivell del
rànking en l'organització de les empreses industrials.
Des de la perspectiva de la política econòmica hom assisteix
al mateix temps a un canvi fonamental: la recuperació de l'ofer
ta com objectiu de la política econòmica, substituint a la deman
da efectiva típica del període keynesià. L'extensió de la deman
da s'espera obtenir obrint els mercats i fent possible la
globalització de les economies nacionals, i no mitjançant políti
ques monetàries i fiscals expansives. En conseqüència, els reque
riments d'infraestructures de transport i de comunicacions di
mensionats a escala internacional creixen intensament.
Hom assisteix també a un canvi fonamental en la detecció de
les fonts últimes dels avantatges comparatius. Es passa de fonts
internes a la producció industrial a font externes, entre les que
destaca el territori.
Efectivament, l'obtenció de rendiments creixents en la produc
ció industrial ja no es veu reduïda a l'extensió dels rendiments
interns o d'escala de l'empresa o de l'establiment industrial. Els
treballs pioners de Giacomo Becattini i els posteriors de Mi
chael Porter i Paul Krugman han sentat les bases teòriques per
explicar aquests fenomens. La qüestió que es planteja és la de si
és possible mantenir una trajectòria de creixement de les econo
mies d'escala diferent de la que es registrava en l'etapa fordista:
no és internament sinó externament com es poden obtenir.
Des de la perspectiva de la política territorial aquesta qüestió
és decisiva. Si es demostra la rellevància de la generació d'exter
nalitats de naturalesa territorial per a possibilitar el subministra
ment permanent d'avantatges comparatius a la producció, ales
hores les ciutats són determinants per al nou model de
desenvolupament. En conseqüència, serà necessari plantejar es
tratègies econòmiques referenciades en el territori, que posin
l'èmfasi en la generació d'externalitats positives per al sistema
productiu; les polítiques de dotació d'infraestructures de trans
port es revelen així com a elements essencials en el noumodel
de desenvolupament. L'expansió de la demanda ha de venir fo
namentalment de l'ampliació dels mercats exteriors, fet que exi
geix ampliar l'escala i l'abast de les infraestructures de connexió:
ports, aeroports i infraestructures viàries. Però l'abast del canvi
de model de desenvolupament va més enllà de l'ampliació dels
mercats i la globalització de les economies. És necessari identifi
car com a crucial el canvi que s'està operant en lamanera de
produir derivat del desenvolupament d'una nova trajectòria tec
nològica de caràcter flexible. Aquests canvis afecten el funciona
ment dels sistemes urbans i, particularment, la distribució de les
activitats i de la població a l'interior de les grans ciutats.
Aquests canvis han implicat una certa adaptació dels instru
ments d'anàlisi econòmic. La noció de sector productiu recull
molt parcialment aspectes centrals de la producció. La unitat
d'anàlisi pertinent per entendre la manera d'operar d'un nom
bre significatiu de procesos industrials i, en general, productius,
ja no ha d'ésser el sector sinó el territori. Així, Giacomo Becat
tini exposà la necessitat de reprendre la noció de districte indus
trial per a explicar el dinamisme de les ciutats industrials del
nordest i centre d'Itàlia durant els anys de la crisi econòmica
dels setanta. Es tractava de reconèixer que hi han economies di
nàmiques que no transiten per la via de la incorporació de canvi
tècnic en les empreses considerades individualment, sinó en el
conjunt del sistema urbà considerat en la seva globalitat. L'exis
tència d'una complexa xarxa de relacions interindustrials en el
marc del sistema urbà possibilita que es generin i que es repro
dueixin rendiments creixents en la producció del conjunt del sis
tema productiu de la ciutat.
Addicionalment, es planteja la possibilitat que es doni eficièn
cia en la producció industrial i, al mateix temps, diversificació en
la producció. El debat entre ciutat especialitzada vs. ciutat di
versificada se solventaria integrant a l'anàlisi de cada cas el pa
per de les externalitats de naturalesa territorial.
2. Conseqüències territorials dels canvis en el model
de desenvolupament.
Presentem de manera resumida algunes conseqüències territo
rials que es deriven dels canvis en l'organització de la producció
que caracteritzen el model de ciutat flexible.
1) Estem assistint al desenvolupament d'un nou model d'orga
nització de l'activitat econòmica i de localització de la pobla
ció en el territori de les grans ciutats. Es tracta d'un fenomen
que de cap manera és exclusiu de les antigues ciutats amb
base industrial com Barcelona i que es pot detectar en una
mostra àmplia de ciutats del món desenvolupat, i singular
ment a ciutats japoneses2. En el nou model de desenvolupa
ment, les activitats industrials continuen essent fonamentals,
però per a la seva continuïtat cal adaptar la política territo
rial i el planejament urbanístic.
2) A les grans ciutats, el nou model d'organització de la produc
ció tendeix a incrementar la demanda de transports i comu
nicacions. A més, les ciutats amb una oferta àmplia d'infraes
tructures de transport tendeixen a mantenir els nivells
absoluts d'ocupació en aquest sector significativament alts.
3) L'oferta d'infraestructures, en conseqüència, s'ha d'adaptar a
aquests canvis, i fins i tot avançar-s'hi. La necessitat de di
mensionar les infraestructures a aquesta nova escala exigeix
un tractament coordinat entre diverses ciutats amb la finali
tat d'assolir la massa crítica suficient per atraure grans opera
dors internacionals.
2. En la investigació s'han estudiat les ciutats de Barcelona, Milà, París, Londres, Chica
go, Nova York,Filadèlfia, Kobe, Tókio, Kyoto, Osaka iYokohama. Els períodes analitzats
han estat els anys 1970, 1980 i 1990. Les variables contemplades han estat: població total,
densitat de població, nombre d'establiments i nombre d'ocupats per deusectors productius
homogenis. S'hi detecta l'existènciade dos models industrials diferents: l'europeu i japonès
per un costat i l'americà per l'altre. Barcelona disposaria d'indicadors de fiexibilitat produc
tiva molt méspròxims a ciutats japoneses com ara Kyoto i Osaka, o europees com ara Milà
i París que a ciutats anglosaxones com ara Londres, Nova York,Chicago o Filadèlfia. La
tendència general que s'hi observa és la reducció del nombre d'ocupats per establiment.
4) L'increment ha de ser tant quantitatiu com qualitatiu. D'una
banda, ha de permetre que la demanda es dirigeixi de mane
ra creixent cap a l'exterior, globalitzant l'economia. Es trac
ta, en conseqüència, d'ampliar l'economia. Però també s'ha
d'ampliar l'abast i les funcions dels sistemes portuaris i aero
portuaris i, de manera especial, en les grans àrees metropoli
tanes internacionals.
5) D'altra banda, la demanda de transport a escala local tendeix
a créixer pel procés de segmentació productiva que es des
prèn de l'extensió de les trajectòries tecnològiques de caràc
ter flexible. Aquest procés exigeix la integració, en la política
d'infraestructures, de l'escala nacional amb la local.
6) En conseqüència, globalització i flexibilitat serien així dues
característiques que es donen simultàniament en el nou mo
del de desenvolupament. Les infraestructures de transports
i comunicacions han de respondre, en la seva escala i en la
seva concepció, a aquest doble repte. Serien, doncs, infraes
tructures per a la fiexibilitat i la globalització de l'economia.
7) La producció flexible exigeix el desemvolupament de la lo
gística en àmbits creixents de la producció industrial, i que es
generalitzi en el conjunt dels sectors productius manufactu
rers. Aixó exigeix, a més, el replantejament d'algunes peces
bàsiques del sistema de planejament urbanístic.En el cas
dels transports, l'ampliació de la logística exigeix el desevolu
pament de noves àrees específicament destinades a aquestes
activitats, com són ara les Zones d'Activitats Logístiques.
8) La tendència a l'especialització de les ciutats —pròpia del
sistema d'organització de la producció de caràcter fordista
dóna lloc, un cop ja madurat, a noves tendències que possibi
liten una diversificació més gran. La diversificació no ha d'es
tar renyida amb la consecució de rendiments creixents si el
sistema urbà proveeix externalitats dinàmiques suficients.
9) La mida dels establiments productius i, de manera especial,
la dels establiments industrials tendeix a decréixer.
10) La dinàmica de localització de l'activitat productiva a l'inte
rior de les àrees metropolitanes o regions urbanes tendeix a
situar laproducció industrial a la perifèria de la metròpolis.
23
Llocs de treball localitzats a BCN, CMB i RMB (1986 i 1991)
Ambit 3
BCN 1.845
CMB-BCN 2.774
CMB 4.619
RMB-CMB 12.209
RMB 16.828
10.441
3.006
13.447
2.913
16.360
30.479
22.197
52.676
26.183
78.859
74.398
46.317
120.715
54.379
175.094
81.874
47.746
129.620
103.423
233.043
24.130
10.054
34.184
21.308
55.493
119.007 67.574 72.641 148.967
45.849 12.531 9.150 47.490
164.857 80.105 81.791 196.457
60.716 13.764 14.278 51.612
225.573 93.870 96.069 248.068
631.357
247.114
878.471
360.565
1.239.036
BCN 2.300
CMB-BCN 2.669
CMB 4.969
RMB-CMB 10.711
RMB 15.680
8.117
2.799
10.916
3.201
14.117
30.359
24.681
55.040
30.245
85.285
85.629
64.590
150.219
73.844
224.063
93.317
61.918
155.235
116.207
271.442
48.929 147.851 62.603
27.130 66.305 22.870
76.059 214.156 85.473
38.792 79.878 20.570
114.851 294.034 106.043
102.181
18.664
120.845
23.798
144.643
179.879
67.904
247.783
69.501
317.284
761.165
359.530
1.120.695
466.692
1.587.387
BCN
CMB-BCN
CMB
RMB-CMB
RMB
24,67
-3,78
7,59
-12,27
-6,82
-22,26
-6,88
-18,82
9,89
-13,71
-0,39
11,19
4,49
15,51
8,15
15,10
39,45
24,44
35,80
27,97
13,98
29,68
19,76
12,36
16,48
102,77
169,83
122,50
82,05
106,97
24,24
44,61
29,90
31,56
30,35
-7,36
82,51
6,70
49,44
12,97
40,67
103,97
47,75
66,67
50,56
20,75
42,99
26,13
34,66
27,90
0 - Agricultura; 1 - Energia iaigua. 2 - Extractives iquímica; 3 - ManufacturesmetaHiques; 4 -
8 - Finances i assegurances; 9 - Altres serveis.
20,56
45,49
27,57
29,43
28,11
Altres manufactures; 5 - Construcció; 6 - Comerç i hosteleria; 7 - Transports i comunicacions;
Font: Padró 1986, Cens 1991, IEC, MMAMB i elaboració pròpia.
3. Barcelona: ciutat flexible. Evolució de l'ocupació sectorial
i la seva dinàmica metropolitana (1986-1991).
Del conjunt de factors que permeten caracteritzar el noumo
del de desenvolupament de Barcelona com un model basat en la
flexibilitat, presentem aquí tan sols el que està relacionat amb la
localització de l'activitat productiva a l'interior del sistema urbà.
Per aproximar-nos a la detecció de canvis en l'especialització
productiva dels diversos territoris que configuren la regió metro
politana de Barcelona, hem procedit a elaborar la informació
sobre els llocs de treball localitzats als diversos municipis per a
les 10 divisions CNAE-74 a partir de la informació padronal i
censal del 1986 i 1991.3
De l'anàlisi de la informació que conté la taula adjunta es
desprenen les tendències següents:
1) El creixement de l'ocupació en termes relatius de la primera
corona metropolitana (CMB-BCN) és del 45,49 per cent; es
tracta d'una taxa molt superior al creixement total de l'ocu
pació de Barcelona (20,56 per cent) i de la resta de la Regió
metropolitana (29,43 per cent).
2) En termes absoluts, el creixement de l'ocupació del municipi
de Barcelona (129.805) és superior al de la primera corona
metropolitana (112.805) i al de la segona coronametropolita
na (106.127).
3. Aquesta informació planteja problemes diferents als quals ens enfrontàvem quan ana
litzàvem l'ocupació municipal per mitjà de la informació de l'INSS referida al nombre d'o
cupats per centres de cotització. Enel nostre cas les limitacionses derivendel caràcter vo
luntari de l'adscripció al sector productiu i de la determinació del municipi ones treballa
que cada ciutadà declaraen el cens o padró municipal. Hi apareix addicionalment un nom
bre significatiu de «no consta» que planteja problemes d'assignació. Amb la informació sub
ministrada per la MMAMB -que procedeix originàriament de l'IEC- (institucions a les
que agraïm la seva valuosacol.laboració) ique hem elaborat per tal de distribuir els «no
24
3) Sector industrial. Hi destaca l'intens creixement de l'ocupa
ció del sector Manufactures metàl.liques, tant a la primera
corona com a la segona corona metropolitana, així com el
creixementmolt intens del conjunt del sector Altres manu
factures a la primera corona metropolitana i del sector Ex
tractives i químiques a la segona corona metropolitana. Es
tracta, per tant, d'una tendència al creixement de l'ocupació
industrial a l'exterior del municipi de Barcelona molt intens i
qualitativament orientat cap a la localització d'activitats ma
nufactureres a l'exterior de Barcelona.
4) La dinàmica del sector de la construcció constitueix una
bona aproximació a la dinàmica de la inversió en el territori
metropolità. Es detecta, doncs, un gran dinamisme no només
de Barcelona (municipi en el qual es localitza una part relle
vant de la inversió olímpica), sinó del conjunt de la regió me
tropolitana de Barcelona. En termes relatius, cal destacar
l'intensíssim ritme de creixement de l'ocupació del sector de
la construcció a la primera corona metropolitana, que asso
leix un 169 per cent. L'increment de l'ocupació de la segona
corona metropolitana, encara que sigui relativamentmenor
(un 82,05 per cent) és, en termes absoluts, molt similar: en
torn dels 17.000 ocupats.
consta», obtenim elsllocs de treball localitzats per les 10 divisions de la CNAE-74pels anys
1986 i 1991 pels següents àmbits territorials:
- Municipi de Barcelona.
- Els 27 municipis de l'extinta CMB.
- Els municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (135 municipis de les comarques
del Barcelonès, Maresme, Vallès Oriental, VallèsOccidental, Baix Llobregat, Alt Penedès i
Garraf).
13:Ircclona: ciut;it Barcclon:i cconomi'd 25
5) L'intens creixement relatiu de l'ocupació al sector serveis a
les dues corones metropolitanes s'estén a les quatre divisions
que hem considerat: Comerç i hostalatge; Transports i comu
nicacions; Finances i assegurances i Altres serveis.
6) Hi destaca, amb tot, el creixement molt intens de l'ocupació
al sector Transports i comunicacions a la primera i, en menor
mesura, a la segona corona metropolitanes. Es tracta d'una
dada especialment rellevant en relació amb les infraestructu
res de transports que es contemplen al Pla Delta i a la seva
necessària inserció en aquesta dinàmica metropolitana.
7) El creixement de l'ocupació en termes relatius al sector Fi
nances i assegurances de totes dues corones metropolitanes
és de gran significació, tot i que el dèficit de partida hi era
molt intens i l'especialització de Barcelona era (i continua es
sent) de gran entitat. En termes absoluts, el creixement de
l'ocupació d'aquest sector a la primera corona metropolitana
fou de 9.514, mentre que a la segona corona metroplitana, ho
fou de 17.889.
4. Anàlisi shift-share per a Barcelona i les dues corones
metropolitanes (1986-1991).
Tractarem ara de contrastar la hipòtesi que en el període
1986-1991 —en el que l'economia de Barcelona experimenta un
creixement econòmic molt intens— es configura en el conjunt
de la regió metropolitana de Barcelona una dinàmica territorial
específica que exigeix que estenguem l'anàlisi del mercat de tre
ball des del municipi de Barcelona a les dues corones metropoli
tanes i les ciutats que les componen. El component industrial hi
és decisiu. La ciutat flexible supera àmpliament les límits de la
ciutat administrativa.
La tècnica de l'anàlisi shift-share està considerada per la lite
ratura especialitzada com lamés adequada per a detectar canvis
o desplaçaments en l'activitat productiva de territoris delimitats
en relació amb realitats nacionals o de referència més àmplia.
Es recomana la utilització d'aquesta tècnica aplicant-la a dades
relatives a l'ocupació4. Dels diversos procediments disponibles,
utilitzem el que proposen Stevens iMoore, seguint la seva ter
minologia5.
El mètode shitf-share que utilitzem permet descompondre el
creixement de l'ocupació registrada entre els moments 0 i t —en
aquest cas 1986 i 1991— entre la regió estudiada i l'àmbit nacio
nal de referència en els components següents:
NS = National Share (Component proporcional nacional)
Aquest component registra el canvi en l'ocupació que s'hauria
registrat a la regió si aquesta hagués crescut a tots i cada un dels
sectors considerats en la mateixa proporció que ho ha fet el con
junt de l'ocupació de la nació de referència.
4. Vegi'sHanno TERVO i PavoOKKO, «A note onShift-Share Analysis as a Method
of Estimating the employment effects of Regional Economic Policy» en JournalofRegional
Science, vol. 23, 1983, pàgs. 115-121.
5. Vegi's Benjamin H. STEVENS i Craig L MOORE, «A Critical Review of the Litera
ture onShift-Share as a forecastingTechnique», JoumalofRegional Science, vol XX, 1980,
pàgs. 419-437.
RS = Regional Shift (Desplaçament regional)
Aquest component registra el desplaçament regional o dife
rència entre el creixement efectivament registrat al conjunt de
l'ocupació de la regió i el que s'hauria registrat a cada sector de
la regió si aquest hagués crescut en la proporció que ho ha fet el
respectiu sector de la nació.
IM = Industry Mix (Desplaçament atribuible a la diferent
composició sectorial inicial).
Aquest component registra el desplaçament atribuible a la
distinta composició sectorial inicial. Es construeix per diferència
entre la suma dels creixements de l'ocupació per a cada sector
de la regió si aquest hagués crescut en la mateixa proporció que
el respectiu sector nacional, respecte del creixement de l'ocupa
ció total que s'hauria donat a la regió si aquest hagués crescut
en el seu conjunt en lamateixa proporció que ho féu l'ocupació
total nacional.
Per construcció, es compleix la identitat següent:
Increment de l'ocupació a la regió = NS + RS + IM
El desplaçament total serà:
TS = IM + RS
Les dades d'ocupació amb les que treballem són les següents.
Per al conjunt de territoris inclosos a la Regió Metropolitana de
Barcelona, la font bàsica de dades és la informació censal i pa
dronal facilitada per la Mancomunitat de Municipis de
Metropolitana de Barcelona. Aquesta informació ha estat reela
borada per tal d'adscriure els «no consta» a cada un dels muni
cipis per a cada un dels deu sectors productius. Hem treballat
no sobre dades d'ocupació de la població resident, sinó sobre
dades d'ocupació localitzada al territori on es treballa. D'aquí
que aquesta informació només es pugui obtenir quinquennal
ment gràcies a l'existència al Cens i al Padró d'una pregunta re
lativa al municipi on es va a treballar. Les dades d'ocupació
d'Espanya són les corresponents a l'EPA.
El període estudiat s'ha de cincumscriure, per les restriccions
exposades respecte de l'origen de la informació, als anys pels
quals s'ha verificat el Cens de Població i el Padró, és a dir, que
són dades quinquennals. No es disposa d'informació homogènia
corresponent a períodes anteriors al 1986. Amb tot, el fet que la
informació es refereixi a una etapa completa del cicle expansiu
de l'economia com és de 1986 a 1991, permet registrar tendèn
cies estructurals en l'evolució de l'ocupació en els territoris me
tropolitans de Barcelona6.
6. Les dades de l'INSS relatives a l'evolució de l'ocupació en centres de cotització de
Barcelona pel període 1986-1994 indicarien una preocupant tendència a reduir ocupació as
salariada a Barcelona durant la crisi. Aquestes dades no són homogènies amb les proce
dents de fonts censals,ni es refereixen a llocs de treball localitzats en el terme municipal de
Barcelona; en aquest sentit són no només més incompletessinó, i especialment, molt més
imprecises.
25
Els resultats agregats que s'han obtingut per als ámbits res
pectius es presenten a la taula adjunta.
Se'n pot inferir el següent:
1) El municipi de Barcelona experimenta un creixement de l'o
cupació superior al que hauria experimentat si hagués crescut
en la mateixa proporció que l'economia espanyola. Aquest
desplaçament total es pot estimar en 37.790 llocs de treball.
2) El desplaçament o diferencial positiu de l'ocupació que Bar
celona experimenta és atribuible en bona mesura a la seva
especialització sectorial. La seva base productiva inicial expli
caria la major part del diferencial positiu molt important del
creixement de l'ocupació que registra. En particular, el com
ponent terciari de l'ocupació és el que registra taxes de crei
xement més altes.
3) La primera corona metropolitana experimenta un creixement
de l'ocupació proporcionalment molt superior al de Barcelo
na i al de la resta de la Regió Metropolitana de Barcelona.
El creixement de l'ocupació estaria a una taxa del 45,49 per
cent. Aquesta àrea experimenta creixements molt importants
en l'ocupació del sector de la Construcció, Indústries trans
formadores dels metalls, Altres indústries transformadores,
Comerç, restauració i reparacions, Institucions financeres i
serveis a les empreses i Transports i comunicacions.
4) El creixement de l'ocupació de la primera corona metropoli
tana no és atribuible a la seva especialització productiva ini
cial, sinó que s'ha d'atribuir al component de desplaçament
regional o RS, que registra un nivell molt important: 68.767.
5) El desplaçament total a la primera corona metropolitana as
soleix els 76.400 llocs de treball. Aquest conjunt de ciutats
genera doncs una demanda d'ocupació creixent i proporcio
nalment molt significativa en relació amb els habitants resi
dents. Els canvis en les pautes de localització de l'activitat i
de la població que són implícites en els resultats haurien de
ser objecte d'estudi, ja que poden condicionar de manera im
portant la utilització de les infraestructures de transports i
comunicacions de la RMB, les polítiques de sòl i les d'habi
tatge, entre d'altres. Aquests canvis estructurals, s'han de te
nir en compte en el disseny de les grans infraestructures de
transports i xarxes arterials.
26
Anàlisi Shift-Share (1986-1991)
92.020BCN / Espanya -7.611 45.401
CMB-BCN / Espanya 36.017 68.767 7.633
CMB / Espanya 128.036 61.154 53.033
RMB-CMB / Espanya 52.552 47.853 5.722
1MB 180.5~nffiar" 58.755
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró 86, Cens 91 (E.P.Aper les dades
referents per Espanya).
6) El creixement de l'ocupació de la segona corona metropolita
na ha estat també molt intens (un 29,43 per cent), relativa
ment superior al del municipi de Barcelona, encara que no
tan elevat comel que s'ha experimentat a la primera corona
metropolitana. Dels 106.127 llocs de treball nets creats en
aquesta àrea, només 52.552 es deurien al creixement nacio
nal. El gruix doncs del creixement de l'ocupacio no és el pro
porcional sinó que és atribuible a desplaçaments. El despla
çament regional és, amb tot, el de més capacitat explicativa,
ja que recull 47.853 llocs de treball. El desplaçament atribuï
ble al mix sectorial de partida és de 5.722 llocs de treball. En
conseqüència, els efectes dinàmics de naturalesa territorial
són els que expliquen majoritàriament el creixement diferen
cial de l'ocupació d'aquesta àrea.
7) L'intens creixement de l'ocupació de la resta de la regióme
tropolitana de Barcelona no només es concentra als sectors
industrials Indústries transformadores del metall i Altres in
dústries manufactureres, sinó que també assoleix la majoria
dels principals sectors terciaris. La baixa provisió inicial de
terciari en aquestes zones es cobreix ràpidament. Observi's
que el creixement del sectorTransports i comunicacions és
molt intens, com també ho és el del sector Institucions finan
ceres i serveis a les empreses.
Per completar aquest estudi, es presenten a la taula adjunta
els resultats d'una anàlisi shift-share municipal realitzada per al
conjunt dels municipis inclosos a la regió metropolitana de Bar
celona, que s'ha efectuat de manera anàloga a la que hem des
crit fins ara, encara que es refereix a la totalitat de la RMB i no
a la totalitat d'Espanya. Es presenten només els municipis que
han tingut un creixement superior a mil llocs de treball en el pe
ríode estudiat. En aquesta anàlisi, s'hi posa de manifest el crei
xement diferencial dels municipis localitzats a l'entorn del riu
Llobregat i el corredor de la B30, la qual cosa reforça les con
clusions que s'obtenen de l'anàlisi shift-share agregada.
Anàlisi Shift-Share d'alguns municipis de la RMB respecte el total de la RMB* (1986-1991)
Badalona 10.600,08 1.535,42 -374,50 Polinyà 824,04 2.046,22 -234,26
Barcelona 177.504,00 -54.536,07 6.840,07 Prat de Llobregat, el 4.788,49 1.876,81 -813,30
Canovelles 575,51 660,18 10,31 Ripollet 1.487,83 1.459,37 -157,20
Cardedeu 698,65 345,18 -22,83 Rubí 3.705,51 2.305,60 -90,11
Castellar del Vallès 963,77 557,73 -91,50 Sabadell 14.396,40 -3.112,24 150,84
Castellbisbal 996,38 1.838,64 -231,03 Sant Adrià de Besòs 2.345,89 1.628,20 -341,09
Castelldefels 1.346,13 1.086,05 268,82 Sant Andreu de la Barca 1.447,34 1.098,92 -154,27Cerdanyola del Vallès 2.546,63 4.892,56 51,82 Sant Boi de Llobregat 3.695,39 2.057,34 -79.73
Cornellà de Llobregat 4.161,25 3.292,60 -240,85 Sant Cugat del Vallès 2.615,51 2.152,35 394,14
Esplugues de Llobregat 3.677,12 -395,52 -234,60 Sant Feliu de Llobregat 2.053,78 620,95 -117,73
Franqueses del Vallès, les 771,75 628,56 -125,31 Sant Joan Despí 1.915,45 2.262,86 -201,31Gavà 2.187,04 1.261,99 -234,03 Sant Just Desvern 1.478,55 1.457,87 -186,42
Granollers 5.282,47 1.174,02 -130,49 Sant Pere de Ribes 677,84 423,66 136,49
Hospitalet de Llobregat, l' 12.541,40 6.816,99 -414,39 Sant Quirze del Vallès 680,09 2.370,15 -21,25
Lliçà de Vall 741,95 1.586,05 -169,00 Sant Vicenç dels Horts 1.272,19 392,92 -125,11
Martorelles 691,90 510,56 8,54 Santa Coloma de Gramenet 3.550,60 1.611,03 139,37
Mataró 8.619,68 -2.212,35 -761,32 Santa Margarida i els Monjos 308,14 898,53 -71,66
Molins de Rei 1.419,23 707,65 -78,87 Santa Perpètua de Mogoda 1.695,60 1.558,22 -234,82Mollet del Vallès 2.535,94 -83,52 26,58 Sitges 1.125,15 -389,74 269,60
Montcada i Reixac 2.187,88 2.345,51 -238,40 Terrassa 12.181,53 -2.067,27 -126,26
Montornès del Vallès 1.135,55 1.139,02 -152,58 Viladecans 1.918,26 1.687,34 -32,61
Palau de Plegamans 465,02 3.413,21 -19,23 Vilafranca del Penedès 2.416,46 -235,46 145,00
Parets del Vallès 1.832,51 24,77 -305,29 Vilanova i la Geltrú 3.450,80 -971,38 123,58Pineda de Mar 1.140,89 -5,49 86,60 Total RMB 348.351,00 0,00 0,00
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró 1986 ' Cens 1991.
* Nota: S'inclouen els municipis de la RMB que han incrementat la població ocupada enmés de 1.000 persones.
5. Conseqüències per a les polítiques de transports
i de comunicacions metropolitanes.
Exposarem ara algunes conseqüències que es desprenen dels
resultats d'aquesta anàlisi en relació amb la política d'infraes
tructures de transport i de comunicacions, i de manera especial,
amb les infraestructures que es contemplen al Pla Delta.
A) La dinàmica del sector de la construcció registrada en
aquesta anàlisi permet disposar d'un bon indicador de la di
nàmica inversora del conjunt de la regió estudiada. Encara
que en termes absoluts Barcelona registri els creixements
més elevats de l'ocupació en el sector (passà de 24.130 a
48.929), el creixement de la primera corona metropolitana
(que passa de 10.054 a 27.130) és relativament molt més in
tens, especialment si es compara amb la de la resta de la Re
gió metropolitana (que passa de 21.308 a 38.792). Ja que el
gruix de la inversió relacionada amb el Jocs Olímpics del
1992 es concentrà a Barcelona, es pot detectar el creixement
molt intens de la inversió durant el període considerat a la
primera corona metropolitana, a més de Barcelona.
B) Aquests canvis dinàmics suposen el creixement de la deman
da de transports i comunicacions a l'exterior delmunicipi de
Barcelona, i s'ha de tenir en compte a efectes del disseny de
les respectives infraestructures.
C) En particular, cal estudiar la manera d'incrementar la con
nectivitat entre la primera i la segona corona metropolitanes
de Barcelona, tant en transport de viatgers com en transport
de mercaderies.
D) La permeabilitat dels mercats de treball de la segona corona
metropolitana és, amb tota probabilitat, cabdal per garantir
el futur desenvolupament del conjunt de la Regió Metropo
litana de Barcelona. En particular, l'articulació de l'arc Ma
taró-Granollers-Sabadell-Terrassa-Abrera/Martorell-Vila
franca del Penedès i Vilanova i la Geltrú sembla estratègic
per al futur de la Regió Metropolitana. Le xarxes arterials
previstes són de naturalesa radial; faltaria que es completés
la connectivitat perifèrica en una doble direcció:
a) entre la primera i la segona corones metropolitanes
b) entre les ciutats de la segona corona metropolitana.
E) En conseqüència, sembla necessària l'articulació de les in
fraestructures localitzades al Baix Llobregat amb el conjunt
de ciutats i mercats de treball de la segona corona metropo
litana, tant en sentit Garraf i Alt Penedès com en sentit Sa
badell-Terrassa-Granollers.
27
6. Conclusió.
D'aquesta manera, el conjunt del sistema metropolità de Bar
celona, que seguiria ja pautes del model de desenvolupament
flexible, es pot interpretar de lamanera següent:
A) Una ciutat central —Barcelona— creixentment terciària,
que expulsa activitats industrials tradicionals de demanda in
termèdia o dèbil, però que incrementa de manera notable la
seva capacitat d'atracció, en absorbir el gruix de la nova
ocupació terciària generada al conjunt del sistema; la seva
especialització terciària és creixentment d'Altres serveis (sa
nitat, educació, entre d'altres), Finances, assegurances i ser
veis a les empreses, i Comerç i hostatgeria.
B) Una primera corona de ciutats que és suport creixent d'acti
vitats industrials desplaçades de Barcelona, de noves activi
tats de transport i de comunicacions, i d'activitats relaciona
des amb el terciari, tradicionalment molt reduïdes. L'eix del
Llobregat i l'eix de la B30 constitueixen dos eixos fonamen
tals de desenvolupament d'aquesta corona immediata a Bar
celona.
28
C) Una segona corona de ciutats de base industrial (tradicional
o de recent industrialització) amb dinàmica de districte in
dustrial, amb un elevat nivell d'ocupació a sectors manufac
turers amb producció flexible i segmentada, és a dir, amb di
nàmica de districte industrial marshal.lià. Es tracta d'un raïm
de districtes industrials, amb mercats de treball locals encara
ben diferenciats, però en procés d'integració metropolitana.
El principal repte pendent en l'estrategia de creixement és en
bona mesura de naturalesa infraestructural. Les xarxes de trans
ports arterials metropolitanes estan orientades tot seguint radis
concèntrics a partir de Barcelona. No obstant això, l'orientació
de l'ocupació (especialment la industrial) és cap al creixement
de la primera i la segona corones de ciutats. El repte d'establir
una estratègia de connexió específica entre les dues corones me
tropolitanes sembla cabdal (especialment la garantia de bons ni
vells de serveis en el transport públic per atendre lamobilitat
obligada per treball o per estudis), així com la millora de la con
nectivitat a l'interior de la segona corona metropolitana.
Ja que, des de la perspectiva de la globalització de l'activitat
econòmica, cal garantir en les grans infraestructures de trans
ports i comunicacions (aèries, marítimes, ferroviàries, viàries i
de telecomunicacions) una oferta d'abast internacional per al
conjunt de l'àrea econòmica de Barcelona que exigeix interven
cions de gran abast com les que es contemplen el Pla Delta, cal
que, en el seu disseny, es tingui en compte aquest objectiu d'in
tegració del conjunt de corones metropolitanes i, addicional
ment, del conjunt de ciutats intermèdies de Catalunya.
Indicadors econòmics
O. Síntesi

Síntesi
Quadre de síntesi
ríode
Darrera
dada
Variació
(°.
Acumulat
darrers
Variació
(%)
1994/
1993
Activitat productiva
Consum d'electricitat (usos cials-ind.) (Gwh)
Tràfic de mercaderies pel port
- Total (milers tones)
Embarcades (milers tones)
Desembarcades (milers tones)
- Càrrega general (milers tones)
Exportacions (milers tones)
Importacions (milers tones)
- Contenidors (milersTeus)
Consum aparent de ciment (prov.) (milers tones)
Construcció d'habitatges
- Iniciats
- Projectes d'habitatges visats (prov.)
Obra nova prevista a les llicències d'obres
aprovades:
- Nombre d'habitatges
- Superfície total (m2)
Usuaris del transport públic (FFCC)
de rodalia (milers)
Aeroport. Trànsit de passatgers
- Total (milers)
- Interior (milers)
- Internacional (milers)
Tràfic de mercaderies (tones)
Fira de Barcelona
- Superfície contractada (m2)
- Expositors directes
- Expositors representats
Pernoctacions en hotels de Barcelona, segons
motiu de la visita (milers) - Total
- Negocis
- Turisme
- Fires
- Congressos
- AltresáÍÍÍÍillk
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
1 r.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
1r.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
814,6
5.803
1.966
3.837
2.237
889
798
167
652,2
780
7.547
lr.tr.95 1.089
lr.tr.95 234.366
lr.tr.95 25.929
1r.tr.95 2.403
lr.tr.95 1.509
1r.tr.95 895
lr.tr.95 15.034
2n.sem.94 238.625
2n.sem.94 3.737
2n.sem.94 4.975
gen.-abr. 1.712.743
gen.-abr. 654.361
gen.-abr. 580.593
gen.-abr. 140.591
gen.-abr. 106.025
gen.-abr. 231.172
4,0
13,0
19,5
10,0
13,3
8,9
23,7
31,5
11,6
10,8
19,1
56,0
-12,1
0,7
10,1
11,1
8,3
16,8
9,8
6,8
-5,2
20,4
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
L'evolució de l'activitat econòmica de Barcelona durant
el primer trimestre de 1995.
La pràctica totalitat dels indicadors d'activitat econòmica pre
senten, en acabar el primer trimestre d'enguany, uns resultats
clarament positius, en la línia dels registrats pel conjunt del
1994. L'excepció es dóna entre els indicadors més lligats al con
sum. Aquesta evolució és plenament consistent amb la que s'ha
produït pel conjunt de Catalunya segons les diferents estima
cions del PIB que ja es coneixen.
Igual que en els darrers trimestres, el principal motor de la
reactivació ha continuat sent l'activitat industrial, especialment
aquelles branques amb una major vocació exportadora. En con
seqüència, l'ampli ventall de serveis lligats a l'activitat producti
va i al turisme han tingut també una evolució molt positiva du
rant el trimestre. La suma d'aquests comportaments expansius
s'ha traduït en un reforçament del creixement dels volums d'o
cupació, tal com ho reflecteix l'augment del nombre de residents
ocupats.
3.272,5
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
2.237
2.832
28.954
2.874
727.650
101.948
10.517
6.245
4.272
61.049
440.130
6.948
9.100
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
1,9
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
1,3
10,4
20,1
11,0
-36,7
3,6
7,5
7,7
7,3
11,2
10,5
-1,8
-17,9
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
-0,2
15,3
33,7
7,6
23,5
29,2
19,5
20,8
1,3
18,0
22,1
-10,1
-35,8
6,4
6,7
6,8
6,4
2,4
10,5
-1,8
-17,9
8,7
-13,5
11,8
94,9
33,0
96,6
Creixement frenat per la bonança climàtica
Evolució en consonància amb l'expansió de l'activitat
industrial de l'àrea de Barcelona. Com ja és norma,
la càrrega general, i especialment la contenidoritzada,
va assumint protagonisme sobre el conjunt i
especialment la que te origen o destí més enllà de les
nostres fronteres. La relativa moderació de les
exportacions s'ha d'imputar al fort creixement que
van registrar un any abans
Es consolida el moderat canvi de tendència
El procésde recuperació del sector immobiliari
residencial de nova planta es manté tant en termes
d'activitat com de projectes a curt termini
Les dades de les llicències posen de relleu que
l'activitat del sector constructor a Barcelonaa curt i
mitjà termini passa sobretot per la construcció
residencial
Moderació en el creixement
Esconsoliden les taxes de creixement del 1994. Un
símptoma més de l'expansió que viu l'economia de
Barcelona i la seva àrea metropolitana, i especialment
de la creixent atractivitat de la ciutat arreu del món.
L'activitat firal, malgrat la creixent competència
d'espais a la resta delpaís i el major control de la
despesa empresarial, nota la reactivació econòmica,
amb un augment de la superfície contractada
Continua el creixement espectacular del nombre de
percnoctacions, producte d'un augment significatiu del
nombre de visitants i d'una estada mitjana rhes llarga.
Quant a motivacions, el creixement ha estat
especialment intensentre els turistes iels assistents a
fires i congressos
El dinamisme sostingut de les exportacions afavoreix nous
augments de producció i d'ocupació a la indústria.
Si repassem breument algunes de les dades més significatives
de les enquestes de conjuntura industrial, ens adonarem que els
ritmes de creixement de la majoria de magnituds durant el pri
mer quadrimestre d'enguany són positius. Sense excepcions.
Però el que sí sembla constatar-se és una certa desacceleració de
les taxes de creixement si les comparem amb les d'un any abans.
I això és especialment visible en parlar de nivells de producció i
volums de venda en elmercat interior. Contràriament, les ex
portacions, amb un guany afegit de competitivitat arran de la
darrera devaluació de la pesseta, han continuat creixent a unes
taxes similars a les d'un any enrera, sense notar excessivament
el nivell assolit. El volum d'ocupació s'ha vist també afavoritper
aquest creixement sostingut i la situació en acabar aquest primer
quadrimestre era, pel conjunt de la indústria, més positiva que
un any abans. Sectorialment, l'evolució és relativament hetero
gènia.
31
Quadre de síntesi (continuació)
Darrera
dada
Variació
(°/0)
Acumulat
darrers
Variació
(%)
1994/
1993
Mercat de treball
Nombre de residents ocupats (estimació)
Taxa d'atur registrat (Barcelona ciutat) (%)
Taxa d'atur registrat (Barcelona prov.) (%)
Taxa d'atur registrat (Catalunya) (%)
Taxa d'atur registrat (Espanya) (%)
Atur total registrat (persones)
Atur masculí (persones)
Atur femení (persones)
Atur juvenil (16-24 anys) (persones)
Aturats sense ocupació anterior (persones)
Contractes registrats per l'INEM
- acollits a mesures de foment
- no acollits
Estalvi, consum i preus
Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
(prov.) (milers de milions de ptes.)
Crèdits del sistema bancari al sector privat
(prov.) (milers de milions de ptes.)
Consumd'electricitat (usos domèstics) (Gwh)
Consumde gas canalitzat (milions tènnies)
Escombraries recollides (milers tones)
Matriculació de turismes
Matriculació de vehicles (prov.)
IPC. Barcelona (prov.) (%)
Catalunya (%)
Espanya (%)
31-111-95
31-111-95
31-111-95
31-111-95
31-111-95
31-111-95
31-111-95
31-111-95
31-111-95
31-111-95
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
31-XII-94
31-XII-94
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
lr.tr.95
657.407
11,5
12,8
12,2
16,4
85.392
43.870
41.522
15.889
7.026
100355
29.088
71.267
9.354,5
6.409,7
431,9
870,2
163,5
8.057
37.843
2,1'
2,02.
2,
(A) s/mateix període any anterior.
(B) taxa de variació interanual
Dades provisionals.
Variació absoluta darrers 12 mesos.
Variació acumulada lr. trimestre 1994
Variació acumulada març 1995/març 1994
2,4
-6,0
-7,4
-4,5
-15,0
17,7
36,6
-11,1
74,9
6,3
8,9
-2,9
-11,5
-2,5
-5.4442
-3.5032
-1.9412
-2.8112
1.0562
340.680
112.077
228.603
553,92
526,52
1.510,0
2.413,6
652,8
38.282
156351
23,2
-0,4
39,4
-3,0
-8,3
-1,2
-3,3
13,7
4,94
4,94
5,14
0,3
0,7
2,0
-0,7
-8,8
26,9
16,7
7,1
23,2
6,3
8,9
-1,7
-2,9
-1,4
7,0
12,3
4,2
4,1
4,3
S'intensifica la creació de llocs de treball
Les taxes d'atur han continuat evolucionant a la baixa
a tots els àmbits considerats, especialment a la resta
de l'àreametropolitana i de Catalunya. El diferencial
amb Espanya torna als cinc punts
Amb l'evolució d'aquest primer trimestre es trenca
una tendència alcista de l'atur registrat de més de dos
anys. La intensitat d'aquest canvi d'orientacióha estat
molt més elevada i positiva entre les dones i els joves
que no pas entre els homes
Esconsoliden els ritmes de creixement de les
contractacions, especialment de les modalitats no
acollides a mesures de foment
Creixement més moderat que en trimestres anteriors
pel canvi d'expectatives
Continua l'expansió moderada de la demanda de
crèdit per part del sector privat
Consum condicionatper un hivern curt i suau
Consum afectat per la bonança climàtica
Evolució condicionada per la feblesadel consum i
l'augment de la recollida selectiva
Descens del nombre de matriculacions per la forta
renovació del parc durant el 1994
Espiral inflacionista propiciada per la feblesa de la
pesseta -amb l'encariment de les importacions- i
l'augment de l'IVA
L'expansió de l'activitat industrial ha incidit en un augment
del tràfic de mercaderies -comes constata en els casos del port
i l'aeroport- i en una reducció del nombre d'aturats del sector,
que no ha estat més important perquè l'opció preferida a l'hora
d'augmentar plantilles ha estat la d'incorporar gent jove per
aprofitar al màxim les possibilitats de les noves modalitats de
contractació.
L'augment d'activitat al port es deu també al dinamisme
del tràfic internacional de mercaderies.
L'augment del tràfic de mercaderies pel port durant els pri
mers mesos d'enguany s'ha recolzat bàsicament en el creixement
dels intercanvis econòmics amb l'exterior -tant d'entrada com
de sortida- i especialment en termes de càrrega general, que
juntament amb la creixent contenidorització de la càrrega, és un
dels trets característics del tràfic portuari dels darrers anys. Al
hora, elmajor creixement de les sortides al llarg del 1994 i du
rant aquest primer trimestre ajuda a canviar la concepció del
port com una infraestructura bàsicament d'entrada de mercade
ries.
32
Si és important el paper del port en termes de moviment de
mercaderies no ho és menys el de l'aeroport -en termes quali
tatius- com a punt d'arribada i expedició de mercaderies per
les possibilitats que obre al teixit productiu català d'accedir a
mercats nous, generalment allunyats, alhora que augmenta la
competitivitat dels seus productes. L'evolució del primer trimes
tre d'enguany, seguint la tendència alcista de la segona meitat
del 1994, reflecteix la intensitat del creixement de l'activitat in
dustrial de l'àrea de Barcelona i l'esforç d'obrir-se a nous mer
cats. Malgrat tot, s'està encara lluny dels volums de tràfic asso
lits l'any 1992.
El trànsit de passatgers per l'aeroport augmenta en consonància
amb la reactivació dels negocis i el turisme.
Però el més destacable dels nivells d'activitat de l'aeroport és
l'evolució del nombre de passatgers, indicador també del major
o menor dinamisme dels negocis a l'àrea de Barcelona i de l'a
tractiu turístic, firal i congressual de la ciutat. Durant el primer
trimestre d'enguany, el nombre de passatgers que han passat per
l'aeroport ha continuat en la tendència alcista dels darrers tri
mestres, fins i tot a un ritme superior al del conjunt del 1994. La
fita dels deu milions del 1992 es veu ja àmpliament superada i
aquest mateix any és molt possible que es comptabilitzin més
d'onze milions de passatgers, mantenint-se la proporció de 60-40
per cent a favor del trànsit interior.
Passatgers internacionals
per l'aeroport
Consum d'electricitat
cial.-indtal.
20
10
0
-10
-20
30
20
10
0
-10
Habitatges iniciats
Atur total registrat
Càrrega general pel port
10
O
-10
-20
-30
Matriculació de vehicles
(prov.)
u.
Pernoctacions
hoteleres
15
10
5 —
• 0
-5
Atur femení
Variacions (%) 1993 1994 lr.tr.95
1992 -.1" 1993 lr.t.94
Lògicament, aquest augment de trànsit de passatgers per l'ae
roport ha estat paral.lel a l'augment del nombre de visitants que
han pemoctat als hotels de la ciutat i al creixement de l'activitat
firal i congressual. Més concretament, les pernoctacions hotele
res durant elprimer quadrimestre d'enguany han augmentat a
l'entorn d'un 20 per cent en relació al mateix període del 1994.
A banda d'una moderada recuperació de l'estada mitjana, que
torna a fregar les dues nits per visitant, aquest augment del
nombre de pernoctacions es deu bàsicament a una major pre
sència d'assistents a fires i congressos, a banda d'un sensible in
crement del nombre de visitants per negocis.
La promoció i la construcció d'habitatges manté un bon ritme
de creixement.
Un altre sector d'activitat econòmica amb un bon comença
ment d'exercici és el constructor, especialment a la branca resi
dencial. Tant pel que fa al nivell d'activitat real com de previ
sions a curt i mitjà termini. I tant a Barcelona com a la resta de
l'àrea metropolitana. Així, el consum de ciment ha augmentat
notablement, a taxes semblants a les que ha crescut el nombre
d'habitatges iniciats durant el trimestre. Pel que fa als projectes
visats i a les llicències d'obres aprovades, les perspectives fins a
finald'any són clarament expansives. Fora del subsector resi
dencial però, la reactivació és encara molt feble. Només un re
forçament de la tendència expansiva de l'economia en un con
text de tipus d'interès reals a la baixa o en tot cas, inferiors als
actuals, pot reactivar la demanda de sostre per a usos indus
trials, comercials i terciaris en general.
La dinàmica expansiva mostrada per la majoria d'indicadors
de producció durant el primer trimestre d'enguany, donada la
seva constància i intensitat, s'havia de reflectir necessàriament
en un augment de l'ocupació i en una disminució del nombre de
desocupats. Les dades disponibles mostren efectivament un es
perançador creixement del nombre de residents ocupats, a un
ritme superior al de l'any 1994, que s'ha traddit en una sensible
reducció del nombre d'aturats i de les taxes d'atur tant a Barce
lona com a la resta d'àmbits.
Amb un cert retard en relació amb l'entorn metropolità,
de vocació més industrial, es consolida la tendència a la baixa
del nombre d'aturats residents a Barcelona.
Tot i que Barcelona manté una taxa d'atur clarament inferior
a la de la resta de l'entornmetropolità i de Catalunya, la realitat
és que en els darrers trimestres el diferencial s'ha escurçat nota
blement. Una estructura demogràfica més jove i un primer im
pacte de la represa econòmica en la creació d'ocupació a nivell
de planta productiva poden explicar aquesta major reducció de
l'atur a l'entorn metropolità que no pas a Barcelona.
33
El fet que les exportacions i en definitiva el sector industrial,
juntament amb algunes branques de la construcció, hagin estat
els sectors més dinàmics durant els darrers trimestres i els mo
tors de la recuperació de l'activitat durant el 1994 i comença
ment del 1995, s'ha traduït, en el cas de Barcelona, en una ma
jor reducció de l'atur masculí que no pas del collectiu femení.
Si bé la incidència ha estat superior entre els menors de 25 anys,
la reducció del nombre d'aturats es fa notar a la majoria d'edats
pel que fa als homes. L'únic segment que en acabar el primer
trimestre acull més aturats que un any abans, i pràcticament els
mateixos que a final del 1994, és el dels que no han treballat
mai. Atesa l'evolució de l'atur juvenil, hem de concloure que
ara per ara, el segment menys beneficiat per la reactivació eco
nòmica ha estat el col•lectiu femení, i especialment el de les do
nes que busquen una primera ocupació fora de casa i fora de
l'economia submergida.
Durant el primer trimestre d'enguany l'INEM ha registrat a
Barcelona més de cent mil contractes laborals. Un 36 per cent
superior al volum de contractació d'un any abans, alhora que
s'assoleixen nivells comparables als immediatament anterior als
Jocs. Un creixement espectacular, afavorit sens dubte per les
noves modalitats de contractació, i que posa de relleu —si com
parem les taxes tan diferents de contractació i de creació de
llocs de treball— la creixent rotació i l'eventualitat dels nous
llocs de treball.
Els consumidors desconfien encara de la consistència del procés
d'expansió econòmica que viuen les empreses.
Aquest augment de l'activitat industrial i de l'ocupació no s'a
caba de reflectir en una expansió clara de la demanda interna
de consum. 0, com a mínim, les opinions sobre aquest tema són
força dispars. Mentre que l'expansió de lademanda de crèdit
bancari es concentra bàsicament en el segment hipotecari—la
inversió industrial sembla que s'està finançant majoritàriament
amb recursos propis— el manteniment de la tendència modera
dament expansiva del volum de dipòsits del sector privat en el
sistema bancari revela encara una certa desconfiança a nivell
d'expectatives.
34
Evolució de l'activitat industrial
saldos
50
30
20
10 i
Producció Vendes Vendes Preus de Estocs de
interiors exteriors venda prod. elab.
variació (%) Nombre de persones ocupades
1
0 5
_
Total Alimentació Tèxtil Farmacèutica Automoció
indústria
■ març-abril 1994 març-abril 1995
Una qüestió afegida és que la bateria d'indicadors de consum
o despesa disponibles per fer el seguiment d'aquestes magnituds
a nivell de ciutat o àrea metropolitana sigui suficient o prou
adient. No ho són amb tota certesa, o cada dia ho són menys.
I és per això que hem de recolzar la nostra anàlisi amb indica
dors referits a àmbits geogràfics superiors. Amb l'inconvenient
afegit que l'oferta comercial i de serveis en general a Barcelona
i a la resta del país no para de créixer i transformar-se. Aquest
és un factor que d'una banda injecta optimisme entre els poten
cials consumidors i usuaris, alhora que pot desvirtuar a la baixa
els resultats d'enquestes i similars que no tenen en compte
aquest canvi en l'oferta ni el possible canvi que pot implicar en
els hàbits de consum d'una part de la població.
Avanç darreres dades disponibles
11•1""_.. ... .
7,5
6,9
21,2
Port de Barcelona (gener-maig 95)
- Tràfic total (milers Tm)
- Càrrega general (milers Tm)
- Contenidors (milers Teus)
9.166,6
3.661,1
268,4
Aeroport. Trànsit de passatgers (maig 95)
- Total (milers) 991 7,4
- Interior (milers) 602 10,7
- Internacional (milers) 389 2,8
Tràfic de mercaderies (tones) 5.743 20,5
Transport públic urbà
- Xarxa Metro (milers) (maig 95) 23.028 10,0
- Xarxa Bus (milers) (maig 95) 16.421 6,7
- FCG-Sarrià (milers) (gener-abril 95) 6.200 -2,1
Escombraries recollides (tones) (abril 95) 48.859 -7,7
Matriculació de vehicles (Prov.) (maig 95) 13.663 -1,3
IPC Variació interanual (maig 95)
Catalunya (%) 5,0 4,81
Espanya (%) 5,1 4,91
Projectes d'habitatges visats (prov.)
(gener-maig 95) 12.549 10,1
Obra nova prevista a les llicències d'obres
aprovades (gener-maig 95)
- Nombre d'habitatges 2.281 99,4
- Superfície total (m2) 717.304 68,9
Preu de venda en promocions de nova planta
(1 r.sem.95)
- Habitatges (Pts/m2) 245.239 6,4
- Places d'aparcament (milers ptes.) 3.160 -4,6
Atur registrat (persones) (maig 95)
- Total 82.833 -8,3
- Homes 42.494 -10,0
- Dones 40.339 -6,3
- <25 anys 14.681 -18,2
- Indústria 26.958 -12,6
- Construcció 4.872 -15,0
- Serveis 44.200 -7,1
- Sense ocupació anterior 6.628 11,0
Contractes registrats per l'INEM 41.681 42,9
Taxa d'atur registrat (Barcelona) (°/0) 11,2 -
Taxa d'atur registrat (Catalunya) (%) 11,7 -
Taxa d'atur registrat (Espanya) (%) 15,9 -
(A) Variació s/ el mateix període de l'any anterior.
Variació interanual a maig de 1994.
1-3;11•,:clowl
Un altre factor determinant a l'hora de valorar l'evolució del
consum a nivell agregat és que un cop assolits i consolidats uns
determinats nivells de consum de les famílies -en aquest cas
parlem de Barcelona-, el canvi que hom ha d'esperar raonable
ment a partir d'ara i de cara al futur serà més un canvi qualita
tiu que quantitatiu. En aquest sentit, la demanda nova o neta de
consum de les famílies en termes de demanda agregada s'orien
tarà cada cop més a una demanda de serveis que no pas de pro
ductes un cop assolits uns nivells mitjans força elevats. I en
aquest sentit, les disponibilitats estadístiques que reflecteixen
aquesta realitat canviant són escasses o inexistents per a deter
minats àmbits.
En definitiva, i és el cas de Barcelona, l'evolució dels pocs in
dicadors de consum de què disposem reflecteixen una tendència
inconsistent amb l'evolució dels indicadors de producció i ocu
pació. En uns casos -consums energètics- per raons climàti
ques, en d'altres -recollida d'escombraries- per un augment
de la recollida selectiva i unamajor concienciació dels postulats
medioambientals per part dels consumidors i en el cas de la ma
triculació de turismes per la renovació que ha registrat el parc
durant el 1994 gràcies al pla Renove i sobretot, per l'elevat ni
vell de dotació de turismes per 1.000 habitants que hi ha a la
ciutat. On sí es detecta un cert augment de la despesa de con
sum -segons declaren professionals dels respectius sectors
seria en la despesa de restauració, de viatges, d'assistència a es
pectacles -el cinema en primer lloc- i de lleure en general.
35

I. Indústria

Inversió industrial registrada
Inversió industrial registrada*
3.580 3.045 2.638 2.882 2.274 2.693
6.817 12.922 3.068 5.356 10.918 2.878
10.397 15.967 5.706 8.238 13.192 5.571
23.050 23.431 18.939 22.232 18.537 28.229
16.508 36.607 16.722 30.652 175.802 36.818
39.558 60.038 35.661 52.884 194.339 65.047
34.124 37.243 32.131 43.745 53.350 58.145
34.135 60.355 54.277 67.715 211.446 73.332
AR 95LL Q'7 SQR 'Act '70A 131.477
3arcelonès Noves
Ampliacions
Total
egió I Noves
Ampliacions
Total
:atalunya Noves
Ampliacions
a1
928 4.107
2.990 2.736
3.918 6.843
6.825 18.407
8.630 11.870
15.455 30.277
11.803 27.807
19.247 25.080
* Finsl'any 1993 les dades corresponen a les inversions totals iguals o superiors als cinc milions de pessetes en capital fix o als dos milions en maquinària.
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades pel Departament d'Indústria de la Generalitat de Catalunya.
Reprenem en aquest número la publicació, més que l'anàlisi,
de les dades de la inversió industrial registrada al Barcelonès i
la Regió I. Canvis en el tractament i difusió d'aquestes dades
per part de la institució directament responsable del registre ens
obliguen a presentar aquesta informació -d'altra banda cabdal
per seguir el procés d'inversió industrial fixa, especialment pel
que fa a les noves installacions fabrils- a un nivell excessiva
ment agregat en termes territorials i malauradament, sense pos
sibilitats d'obtenir una mínima distribució sectorial que no sigui
pel conjunt de Catalunya. Si el nivell comarcal es considera un
nivell acceptable per tractar la informació referida al total de la
inversió, ho hauria d'ésser també per a conèixer el detall secto
rial. Serveixin aquestes línies com a reivindicació per tal de po
der disposar en el futur d'un seguiment d'aquesta variable amb
una major desagregació, especialment sectorial.
Si deixem de banda que aquestes dades no reflecteixen amb
l'exactitud desitjable el moment temporal en què es realitza
efectivament la inversió, ni recullen de forma exhaustiva la tota
litat de la inversió -aquest registre no inclou, per exemple,
aquella inversió que no requereix una ampliació de les instal.la
cions o de la potència instal.lada- les darreres dades disponi
bles avancen que durant l'any 1994 s'ha produït una notable re
cuperació de la inversió industrial, més notable a la Regió I que
no pas a la resta de Catalunya. La represa de l'activitat econò
mica, a partir de mitjan del 1993, especialment de la producció
industrial, ha estat el motor d'aquest augment de la inversió, so
bretot durant el segon semestre del 1994. Curiosament, aquest
procés de recuperació de la inversió industrial no ha merescut
l'atenció deguda -amb l'excepció de referències a projectes
concrets amb noms i cognoms- si es té en compte que difícil
ment es poden esperar augments significatius i estables de pro
ducció i sobretot d'ocupació sense inversió prèvia.
Inversió industrial registrada
1987-92 1993-94
(11,4%)
n Barcelonès •Resta Regió I 111 Resta Catalunya
ElVallès Occidental ha concentrat més de lameitat de la in
versió industrial registrada l'any passat a l'àmbit de les cinc co
marques que formen la Regió I i més d'una quarta part de la
comptabilitzada pel conjunt de Catalunya. Només el Tarragonès
-d'entre les comarques catalanes que no formen part de la re
gió metropolitana de Barcelona- amb inversions molt impor
tants de la indústria química, concentra un volum suficient per a
figurar en un destacat segon lloc d'aquesta classificació comarcal
en funció de la inversió industrial registrada durant el 1994.
Sectorialment i a nivell de Catalunya -la informació disponi
ble no permet, com ja s'ha dit, una anàlisi a nivell comarcal
entre la Química i els Productes metà1.1ics es concentra gairebé
el 45 per cent de la inversió total. Una tercera part del total s'ha
d'imputar a tres sectors: Indústria alimentària, Energia i aigua i
Cautxú i plàstics. A la cua quant a inversió en instal.lacions rea
litzada durant el 1994 hi ha el sector de l'Electrònica i informàti
ca i el del Cuir, adobs i calçat.
39
Evolució de l'activitat industrial
Indicador sintètic d'activitat industrial
S'afermen les bones expectatives dels empresaris sobre
el creixement de l'activitat industrial.
Durant els primers mesos d'enguany, les opinions dels empre
saris recollides en les enquestes de conjuntura industrial publica
des per la Direcció General d'Indústria de la Generalitat i el
Ministeri d'Indústria i Energia refermen el clima de confiança
en l'evolució del sector industrial de cara als propers mesos.
L'evolució de l'activitat econòmica es va caracteritzar al llarg
del 1994 pels intensos ritmes de creixement registrats en el sec
tor industrial. Arran de l'espectacular creixement de la demanda
externa des de les darreries del 1993 afavorit per les succesives
devaluacions de la pesseta, el sector industrial es convertí en el
motor de la recuperació econòmica i en dinamitzador de la resta
de sectors. Lamillora de les expectatives empresarials que es va
generar arran del bon comportament de les exportacions va ser
un preludi de la recuperació del sector, que començà a registrar
taxes positives de creixement a principi de 1994.
L'anàlisi de l'indicador de clima industrial reflecteix—en ter
mes desestacionalitzats— un creixement ininterromput des de
nals del 1993. De fet, els valors registrats són els més elevats al
menys dels darrers deu anys i han creuat el nivell zero
d'opinions, presentant valors positius. Per bé que en els dos pri
mers mesos d'enguany s'hagi registrat una moderació del creixe
ment, probablement més vinculada a les incerteses derivades de
la inestabilidat dels mercats financers de principi d'any que a
l'evolució de l'economia real, sembla raonable esperar que
aquesta petita interrupció del creixement sigui transitòria. A la
vista de l'evolució de la resta d'indicadors —millora progressiva
de la demanda interna, augment de la capacitat productiva utili
tzada, tendència creixent de la inversió, millora de les dades
d'ocupació—, i dels excel.lents resultats de la tendència de la
producció —sobretot pel que fa a béns d'inversió—, tot apunta
al manteniment del clima favorable per a consolidar el creixe
ment. Caldrà estar alerta a les tensions inflacionistes —en bona
mesura resultants de l'encariment de les importacions, de l'aug
ment de l'IVA i de la recuperació dels marges empresarials— i
a l'evolució dels tipus d'interès per comprovar la fermesa i la
consolidació d'aquest creixement.
40
Indicador sintètic d'activitat industrial
10
-10
-20
30
—40
—50
10
-10
20
-30
-50
10
O
-10
-20
30
—40
—50 " 11111111111 11111111111 III
1992 1993 1994 1995
— Catalunya — Espanya Unió Europea
Nota: Els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de lesopinions empresarials
referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i tendència de la
producció (mitjanes móbils de tres mesos).
Font:Direcció General d'Indústria, iMinisteri d'Indústria iEnergia.
Enquestes de conjuntura industrial
Síntesi de l'evolució de l'activitat
Volum de
ducció
industrial
Nivell
(1992-1994)*
Nivell Vendes Cartera de Preus
da
Previsions
(dades provincials)
Previsions
cartera
Debilitat
dem da
Alimentació 1992 21,2 -0,61 -24,2 33,0 21,7 -39,8 11,2 11,2 8,8 55,8
1993 18,3 1,40 -21,0 24,8 5,3 -32,7 16,3 26,8 17,5 51,5
1994 22,2 0,03 -21,2 23,2 10,2 -7,2 10,3 19,0 23,5 62,3
Tèxtil 1992 -23,7 -1,56 29,0 -30,7 -11,7 -52,5 -6,8 4,8 3,7 72,5
1993 -16,3 -2,14 38,0 -28,2 12,2 -63,3 -7,3 8,7 14,3 78,2
1994 19,7 -0,63 2,2 8,2 20,8 -7,3 16,3 16,7 10,8 58,5
Pell, calçat 1992 -23,8 -1,73 48,8 -33,3 -13,7 -54,7 8,5 12,0 6,5 74,3
i confecció 1993 -16,3 -0,21 18,5 -35,8 -9,3 -47,8 -1,8 -3,3 -7,2 79,0
1994 9,2 -2,28 -3,2 -9,2 7,5 -21,8 26,5 4,5 -1,0 56,2
Fusta i mobles 1992 -17,3 -1,43 -7,7 -24,2 -27,7 -13,5 1,5 22,7 7,0 79,8
de fusta 1993 4,5 -0,58 -5,0 2,0 8,8 -4,2 3,8 27,3 15,5 65,8
1994 2,2 -0,84 -14,8 5,8 45,3 -13,2 23,5 37,0 21,8 65,5
Arts gràfiques 1992 -3,8 -1,35 13,2 -2,0 1,7 -26,7 -1,0 18,2 2,5 53,3
1993 -14,2 -1,43 -4,2 -16,8 -22,2 -36,7 -10,7 0,5 -12,0 60,0
1994 2,0 0,08 -4,2 3,8 5,2 -10,8 -6,0 26,0 14,0 60,7
Indústria 1992 5,2 -0,21 3,3 3,7 10,5 -10,7 -0,5 22,5 7,2 46,8farmacèutica 1993 0,3 -0,13 16,0 0,5 1,0 -54,5 -9,2 17,0 7,8 58,0
1994 19,7 0,01 -4,2 15,2 28,2 -1,2 7,7 18,5 9,7 72,0
Química 1992 20,8 -0,07 5,0 26,3 -9,0 -19,0 10,5 39,7 42,8 26,2domèstica 1993 12,5 -1,70 23,2 -5,0 -9,2 -32,2 -12,0 70,2 44,0 11,5
1994 41,7 1,48 10,5 53,0 15,3 -3,5 21,0 58,2 24,2 28,5
Productes metà1•1ics 1992 -8,7 -0,88 11,5 -15,8 -9,7 -32,8 8,0 1,2 -15,2 63,2
1993 -17,2 -1,76 7,2 -21,8 16,3 -68,2 -1,5 -4,5 -19,7 45,2
1994 20,2 -0,37 -3,2 13,8 32,2 -9,0 12,7 25,2 17,7 26,7
Maquinària i 1992 -1,3 -0,38 29,7 -10,0 2,7 -51,3 -13,7 21,2 11,2 71,3
material elèctric 1993 -21,0 -3,67 22,2 -36,2 0,0 -62,7 -15,7 9,0 -6,5 74,7
1994 25,2 -0,15 -10,7 17,2 21,0 -8,7 7,7 46,0 30,3 52,0
Material electrònic 1992 5,7 -1,81 -8,3 -16,5 5,8 -45,8 -48,5 6,0 18,3 40,0
1993 7,0 -0,34 12,5 -2,7 19,0 -39,5 -17,2 3,2 34,3 51,7
1994 35,0 0,51 -20,5 21,5 38,8 18,7 -24,8 33,2 40,3 26,8
Automoció 1992 0,3 -0,74 8,5 -29,8 10,5 -32,5 -12,3 39,2 37,8 52,5
1993 -3,0 -2,67 3,3 -9,5 0,5 -37,2 -5,3 55,0 63,8 67,8
1994 13,5 -1,05 0,8 32,2 -22,5 -16,0 1,8 58,3 65,2 43,5
Total indústria 1992 -9,2 -1,01 15,5 -14,0 -4,3 -41,2 -2,8 13,5 6,3 65,2
1993 -9,0 -1,81 13,2 -15,5 6,3 -53,3 -3,7 16,2 8,8 65,8
1994 19,5 -0,46 -4,8 16,5 19,8 -7,2 12,7 26,5 28,2 49,8
*Lesdades són mitjanes dels sa dos bimestrals, amb l'excepció del nivell d'ocupació mitjanes de variacions), i de la debilitat de la demanda (mit anes de percentatges en %).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona.
Síntesi de l'evolució de l'activitat industrial l'any 1994
a la província de Barcelona
Com en anys anteriors, presentem una breu síntesi dels princi
pals trets de l'evolució de l'activitat industrial a l'àrea metropo
litana de Barcelona. Aquesta anàlisi es basa en les dades de les
enquestes de conjuntura industrial de la Cambra Oficial de Co
merç, Indústria i Navegació de Barcelona de les que bimestre a
bimestrepubliquem els resultats referits al conjunt d'empreses
localitzades a la província.
Amb aquest tractament agregat dels resultats dels sis bimes
tres de cada any s'aconsegueix sintetitzar en una sola dada per
variable l'evolució de tot un any amb l'objectiu de fer-ne possi
ble la seva comparació amb l'evolució d'anys anteriors. Pensem
que els resultats obtinguts fins ara avalen l'encert d'aquesta apli
cació.
41
■Lti HRILH4
Abans d'iniciar l'anàlisi, i per aquells que no estiguin familia
ritzats amb la presentació de resultats de les enquestes, cal re
cordar que les dades d'aquesta síntesi són mitjanes dels saldos
bimestrals i no admeten altra interpretació que la seva compara
ció amb les mateixes dades d'anys anteriors. En cap cas té sentit
fer-ne una lectura en termes absoluts.
Durant el 1994 el conjunt de la indústria barcelonina ha
capgirat radicalment la tendència baixista iniciada l'any 1990
i accentuada d'ençà el 1992.
L'anàlisi de l'evolució de les principals magnituds de les em
preses industrials de l'àrea econòmica de Barcelona al llarg del
1994 en relació amb la trajectòria seguida un any abans, palesa
el canvi de tendència i la generalització dels resultats positius a
lamajoria de sectors. A més del signe del resultat anual, les di
ferències entre els dos darrers exercicis es donen també en la
persistència i lahomogeneïtat de les taxes de variació al llarg de
l'any.A diferència del 1993, amb un major repunt de l'activitat
durant el segon semestre, els ritmes de creixement s'han mantin
gut de forma molt estable durant tot el 1994.
A nivell del conjunt de la indústria s'observa una evolució de
finida per un creixement espectacular de la producció i les ven
des a uns ritmes desconeguts en alguns casos d'ençà el 1988-89.
Aquesta forta expansió de la producció i les vendes s'ha traduït
en una no menys espectacular davallada del nivell d'estocs de
productes elaborats i en un augment força generalitzat dels
preus de venda, esperonats tant per la represa de les expectati
ves comper la necessitat de recuperar uns marges comercials
que havien minvat en anteriors exercicis. En un context, no
s'ha d'oblidar, dominat per les successives devaluacions de la
pesseta.
Una de les poques notes discordants ha estat l'escassa recupe
ració dels nivells d'ocupació. La situació d'excés de capacitat
productiva installada en què operaven moltes empreses en aca
bar el 1993 i un nivell elevat d'estocs de productes acabats han
propiciat que fins ben entrada la segona meitat del 1994 no s'ha
gi consolidat una certa recuperació dels nivells d'ocupació.
42
saldos
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
-50
-60
Evolució del conjunt de la indústria
1989
— Producció
Preus de venda
1990 1991 1992
— Vendes interiors
— Cartera comandes
1993 1994
— Vendes exteriors
Estocs productes
Font: Elaboració pròpia. Tots els gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra
Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Els valors grafiats sónmitjanes mòbils dels
saldos de 6 bimestres.
La represa de les vendes comença a fer-se notar també
en el mercat interior.
A banda, però, d'aquesta evolució inqüestionablement positi
va de les principals magnituds reals de l'activitat industrial a l'à
rea de Barcelona, les respostes empresarials reflecteixen alguns
aspectes no tan esperançadors. Així, el nivell de la cartera de
comandes, tot i millorar significativament, no assoleix els nivells
d'abans del 1990. Les vendes almercat interior—especialment
de productos intermedis— malgrat el creixement registrat, no
han estat suficients encara per compensar la reculada del
1992-93.
Si creuem els diferents sectors i les variables més importants,
s'observa una certa dispersió de variacions dins la homogeneïtat
comentada. Així, dels quatre sectors que han augmentat la seva
producció clarament per sobre de la mitjana de la indústria, tres
—Alimentació, Química domèstica i Material electrònic— no
havien registrat mitjanes anuals negatives en els darrers anys.
Aquests tres, juntament amb el d'Arts gràfiques, són els únics
que presenten una evolució positiva dels volums d'ocupació.
Evolució citt ractivitat inclustrial
Tampoc coincideixen en les respectives polítiques de preus, ni
en les previsions de vendes, nimolt menys a l'hora d'identificar
el principal factor que frena el creixement de la seva activitat
empresarial. Mentre que la Indústria alimentària ha augmentat
els seus preus de venda per sota de la mitjana, a causa bàsica
ment de la forta competència que pateix en el mercat interior i
de les condicions que imposen les grans comercialitzadores, i
que la demanda no acaba de recuperar el tremp, la indústria de
Material electrònic continua en la línia de retallar preus alhora
que opera amb unes previsions expansives de les vendes.
Un cas a part és el de la Química domèstica, que ha estat una
de les activitats industrials amb una evolució més positiva.
L'augment de les vendes, especialment en el mercat interior, ha
anat acompanyat d'un notable augment de preus en un entorn
d'expectatives expansives del seu segment delmercat.
De les branques d'activitat que han registrat un ritme de crei
xement dels seus volums de producció al voltant de lamitjana
de la indústria, cal destacar-ne dues: elTèxtil i el de Productes
metà1.1ics. Dos sectors amb una forta implantació a l'àrea de
Barcelona i que durant el 1994 han evolucionat de forma similar
i condicionant notablement la tendència del conjunt de la indús
tria. El dos sectors comparteixen augments de producció i ven
des a taxes similars, amb un major dinamisme per part del sec
tor exterior. En els dos casos, però, aquest augment d'activitat
no s'ha traduït encara en creació neta d'ocupació, però sí que
s'ha aprofitat per augmentar els preus de venda.
De la resta d'activitats analitzades només les de laPell, calçat
i confecció, la Fusta i mobles i les Arts gràfiques han registrat
taxes de creixement positives però clarament inferiors a la mit
jana. Especialment negativa ha estat l'evolució del sector de la
Pell, en el que s'ha combinat un descens de les vendes en el
mercat interior, parcialment compensat via exportacions, amb
un augment dels preus de venda, com a conseqüència de l'enca
riment de les primeres matèries. El resultat ha estat un empitjo
rament dels nivells d'ocupació de les empreses del sector. El
sector de la Fusta i mobles ha mantingut, per segon any conse
cutiu, una trajectòria moderadament expansiva, gràcies a la
reactivació de la demanda residencial i a una forta expansió de
les exportacions aprofitant la feblesa de la pesseta. La combina
ció de més exportacions i encariment de les primeres matèries
ha forçat a l'alça els preus de venda.
Capacitat productiva utilitzada
1991 1992
— Total indústria
- Arts gràfiques
1993
— Alimentació
— Automoció
1994
— Tèxtil
Farmàcia
L'evolució del sector de l'automoció durant el 1994 mereix
una anàlisi per separat. Poden sobtar determinats resultats si
no es té en compte que l'evolució del sector ha anat de més a
menys —en termes de taxes interanuals— al llarg de l'any. Pel
que fa a les vendes, el primer Pla Renove i les exportacions van
aconseguir rellançar el sector durant el 1993 i primera meitat del
1994. Durant els darrersmesos de l'any passat aquests factors
han perdut pes i tot i que a grans trets els volums d'activitat
s'han mantingut força estables, ha augmentat la competència
tant a l'interior com a la resta delmercat europeu alhora que la
demanda interna no acaba de reaccionar segons les previsions.
En definitiva, doncs, els resultats de la conjuntura industrial
pel 1994 posen en evidència que la indústria barcelonina ha tan
cat un període de tres-quatre anys de notable recessió. Enrera
han quedat aquests anys en els que el teixit industrial ha viscut
una notable reestructuració, amb la pèrdua d'aproximadament
un vint per cent dels llocs de treball —una bona part, però,
transformats en llocs de treball al sector de serveis a les empre
ses— i un augment important de la desocupació especialment
entre els homes de més de 45 anys. Com hem dit en començar,
la valoració dels resultats del 1994 és globalment positiva i la
dels primers mesos d'enguany confirma que aquest canvi de ten
dència es consolida alhora que el creixement es desaccelera.
43
La conjuntura industrial als dos primers bimestres del 1995.
En aquest número es presenten els resultats de les enquestes
de conjuntura industrial corresponents als dos primers bimestres
d'enguany. A nivell metodològic cal recordar que aquests resul
tats corresponen a una mostra de les empreses industrials
localitzades a la província de Barcelona i que només es publi
quen els d'aquells sectors fabrils amb una implantació rellevant
a Barcelona o a la resta de l'àreametropolitana.
Un segon aspecte metodològic a considerar és la diferent in
terpretació dels resultats segons si es refereixen a l'evolució del
bimestre en relació amb un altre bimestre de referència —ja si
gui l'anterior o els propers— o si es refereixen a la situació de
l'empresa a final del període. És important diferenciar entre una
variació de ritmes de creixement i una variació en termes abso
luts. Cal tenir present aquesta diferència perquè en els resultats
d'aquests dos bimestres es detecten aparents contradiccions de
l'ordre d'una reducció de les taxes de creixement en termes in
teranuals alhora que en termes absoluts el creixement del darrer
any és inqüestionable. És la típica situació que es produeix
arran dels primers símptomes de desacceleració després d'un pe
ríode de fort creixement.
I encara una darrera advertència que té a veure amb el fet
que aquests resultats són mitjanes sectorials—a vegades les mit
janes són escassament representatives dels resultats reals per
molta ponderació que incorporin— i com a tals una interpreta
ció en clau d'empresa o subsector pot induir a confusions i fins i
tot a conclusions en aparença contradictòries. L'inevitable des
fassament amb què es publiquen i el pes que un nombre reduït
de grans empreses tenen sobre alguns sector són factors que en
determinatsmoments poden confondre el lector.
44
saldos
50
40
30
20
10
0
—10
—20
-30
-40
-50
-60
Vendes interiors
saldos
60
50
40
30
20
10
0
-10
—20
—30
_40
r"-•
11111 1 I I I 1 lllll 1 I 1 1 1 11111 1 1 1 1 1
1989 1990 1991 1992 1993 1994
Vendes exteriors
1989 1990 1991 1992 1993 1994
— Total indústria — Alimentació — Tèxtil
Arts gràfiques Automoció Farmacèutica
Es manté la tendència expansiva de l'activitat industrial a l'àrea
econòmica de Barcelona, malgrat els primers símptomes
de desacceleració dels ritmes de creixement.
Si haguéssim de resumir en una sola frase l'evolució de l'acti
vitat industrial a l'àrea econòmica de Barcelona durant el pri
mer quadrimestre d'enguany hauríem de parlar d'uns ritmes de
creixement positius però més temperats que un any abans. Però,
i això és important per entendre els diferents resultats sectorials,
en un context ben diferent al de principi del 1994. Un any enre
ra, els resultats del segon bimestre foren millors que els del pri
mer. La tendència era clarament alcista. Enguany aquesta ten
dència no és tan clara i fins i tot es podria parlar d'una
trajectòria que tendeix moderadament a la baixa en alguns sec
tors.
saldos
60
Producció
50
40
30
10
,.,
-10
-20
-30
_40
1989 1990 1991 1992 1993 1994
variació (%) Ocupació
3
2
1
--....." --
0 -,..e......,-.." --
-1 r
------------'.........
-2 -----\
..-..••••""
-3
1989 1990 1991 1992 1993 1994
saldos Preus de venda
30
20
..--\
10
0
\,
\ .......,
-10
-20
1989 1990 1991 1992 1993 1994
— Total indústria — Alimentació — Tèxtil
- Arts gràfiques — Automoció Farmacèutica
A nivell de grans agregats i pel conjunt de la indústria, es pot
parlar de manteniment dels ritmes de creixement de la produc
ció i del total de les vendes. En tot cas, amb unamajor consis
tència per part de les exportacions, reactivades de nou pel pro
cés de depreciació que ha patit la pesseta durant el primer
trimestre d'enguany. La variació d'estocs durant el quadrimestre
ha estat irrellevant malgrat el canvi d'orientació detectat.
L'augment generalitzat dels preus de venda dels productes
industrials amenaça la consolidació de la represa
de la demanda interna de consum.
Els preus de venda han registrat uns augments notables i
preocupants accentuant la tendència iniciada i mantinguda du
rant el 1994. La preocupació per aquest augment dels preus de
venda dels productes industrials—tant de productes acabats
com d'intermedis— no és una preocupació gratuïta. Respon al
perill cert que pugui avortar prematurament la recuperació de la
demanda interna i ferperillar la consolidació de la represa eco
nòmica.
Tot i que aquestes dades no permeten quantificar aquest aug
ment ni la incidència dels diferents factors que l'han provocat,
posen de relleu la intensitat i la generalització d'aquest fenomen
a nivell de lamajoria d'empreses i sectors. Si analitzem l'evolu
ció dels preus a partir de mitjanesmòbils per tal de diluir les va
riacions puntuals a favor de les tendencials —vegeu gràfic
s'observa la intensitat de fons del fenomen, superior a la dels
anys 1988-1989, darrer període de fort creixement d'aquests
preus, així com l'associació d'aquest creixement al de les expor
tacions i de lademanda interna.
45
Els nivells de l'ocupació, de la cartera de comandes i el perío
de de treball assegurat a final del segon bimestre d'enguany són
clarament superiors als d'un any abans, amb independència que
ja no creixin amb la mateixa intensitat. Passa el mateix amb la
capacitat productiva instal.lada. Si bé el nivell assolit durant els
mesos de març-abril és molt superior —gairebé nou punts per
centuals— al d'un any abans, representa un punt d'inflexió en la
tendència expansiva iniciada a la segona meitat del 1993. Són
moltes les empreses i subsectors que identifiquen la insuficiència
de capacitat o d'equip productiu com un dels factors que condi
cionen el creixement de la seva producció.
En termes d'ocupació, les dades dels dos primers bimestres
d'enguany són força positives.
En relació amb l'evolució del nivell d'ocupació—estretament
correlacionada amb la de la cartera de comandes— una simple
ullada a la sèrie dels darrers anys posa de manifest que hem co
mençat el sisè any d'un cicle de reducció continuada dels volums
d'ocupació al conjunt de la indústria de la província de Barcelo
na. Un període que, si no s'estronca la recuperació de la deman
da interna, pot canviar de signe a la segona meitat d'enguany.
46
Tot i que es fa difícil parlar de comportaments o tendències
homogènies, els resultats pel conjunt de la indústria reflecteixen
força ajustadament les diferents tendències sectorials. El cas
més paradigmàtic seria el comportament dels preus de venda.
L'augment ha estat generalitzat. Lògicament l'augment de l'IVA
ha afectat tots els sectors pràcticament sense excepció, a dife
rència de l'impacte acumulat de les successives devaluacions so
bre el preu de les importacions que ha estat diferent a cada
branca d'activitat.
Pel que fa a l'evolució de les vendes —la variable central del
sistema— i especialment les del mercat interior, s'ha de diferen
ciar entre l'evolució del primer bimestre i la del segon. Mentre
que pel segment de les exportacions es pot parlar d'un creixe
ment sostingut durant els dos bimestres, en el mercat interior es
detecta una relativa pèrdua de dinamisme durant el segon bi
mestre en relació amb el primer. Un moviment escassament re
llevant si no es reprodueix en els propers bimestres. Amb l'afe
git que a la majoria dels sectors on es detecta més intensament
es pot interpretar comun cert esgotament de la capacitat de
creixement davant la insuficient reacció de la demanda interna
de consum. En aquestsmateixos sectors es detecta un volum de
comandes a final del bimestre força inferior al d'un any abans.
Pel que fa a les perspectives empresarials a curt termini, no
s'observen canvis significatius. La majoria d'empreses confien en
poder mantenir els nivells de producció i de vendes d'aquest pri
mer quadrimestre fins a final d'estiu. De fet, el nivell de la capa
citat productiva utilitzada i el període de treball assegurat amb
la cartera de comandes així ho confirmen.
Total indústria (sense Construcció) (dades provincials)
1994 1995
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (/o)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
M
42
38
48
31
Jl-A
30
–28
S-0
27
55
N-D
45
9
G-F
42
23
M-A
47
27
Igual
Saldo
Variació en % –0,73 0,51 0,16 –0,74 –1,08 0,37 0,22
3) Vendes totals Igual 30 35 23 23 37 36 36
Saldo 46 40 -28 60 13 20 33
4) Vendes en el mercat interior Igual 33 38 22 25 40 35 37
Saldo 41 29 –32 56 11 10 24
5) Vendes en el mercat exterior Igual 39 47 34 27 41 44 40
Saldo 34 14 –26 58 24 16 35
6) Preus de venda Igual 70 81 81 76 80 58 64
Saldo 13 13 13 14 11 33 27
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 3 4 2 6 3 4 4
Normals 64 61 65 66 66 72 65
Saldo 0 –8 –8 –8 –6 –4 8
8) Cartera de comandes Normal 58 61 65 56 60 55 58
Saldo –13 –2 –7 5 –2 7 –2
9) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 56 56 57 56 60 60 66
C) Resultats referits a les perspectives
per als properstres o quatre mesos (°/0)
10) Producció Manteniment 61 54 43 58 50 59 56
Saldo 29 9 38 12 33 35 23
11) Vendes Manteniment 55 52 54 61 45 56 53
Saldo 35 14 23 11 36 39 23
12) Cartera de comandes Manteniment 59 59 36 70 56 63 62
Saldo 31 24 46 10 30 28 12
13) Preus de venda Manteniment 81 83 71 67 52 63 76
Saldo 14 11 17 21 45 32 17
14) Ocupació Manteniment 66 73 62 67 76 73 72
Saldo –6 –11 –19 –21 –7 –1 5
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 75,8 78,0 78,6 82,5 82,6 85,4 84,4
Font: Tots els quadres igràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
100
80 -
60
40
20
O
Factors limitadors de la producció
I I I I I I I I I I I I
I I I I I I I I I I I I
1993
Debilitat demanda
Competència estrangera
1994 1995
111 Dificultats finançament
Altres causes
(%)
100
90
80
70
60
50
40
Capacitat productiva utilitzada
març-abril 1995
~.11
FI III
1 2 3 4 5 6 7 8 9
—Total indústria
1 Alimentació
2 Tèxtil
3 Pell iconfecció
4 Fusta imobles
5 Arts Gràfiques
6 Farmàcia
7 Prod. metàl.lics
8 Maquin. elèctrica
9 Automoció
47
52
38
66
25
57
32
87
—1
60
17
47
—31
33
42
14
0,05
50
30
52
26
60
14
57
32
Alimentació (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (')/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (`)/0)
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
Igual
Saldo
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
18
37
0,44
24
32
24
31
85
13
80
16
50
—28
36
42
34
39
36
18
77
92
7
49
32
75,2
48
12
8
22
13
44
49
11
62
—5
2,14 4,04 —2,39 —2,72 —0,52
30
—6
21
53
20
51
48
29
63
—5
30
—6
14
43
20
51
47
28
64
—5
56
—29
71
8
39
60
63
31
73
—5
89
9
92
6
81
—6
78
14
61
36
49
—50
58
—42
58
—37
48
—39
59
—40
33 34 31 35 32
35
22
19
2
37
—29
67
17
66
33
35
28
19
2
44
—22
74
8
65
34
11
83
19
—54
92
6
82
3
75
25
97
0
83
7
84
4
74
23
79
21
47
13
50
—42
57
—43
51
—31
62
—24
81,4 88,9 80,4 80,1 82,9 69,6
L'evolució de l'activitat del sector durant els primers mesos
d'enguany s'ha caracteritzat per un cert manteniment de les
vendes, amb un major dinamisme per part de les exportacions
que no pas de les vendes en el mercat interior malgrat la reacti
vació de la demanda interna de consum que els mateixos empre
saris reconeixen. La competència estrangera continua preocu
pant tot i la darrera devaluació. La producció i l'ocupació
moderen els seus ritmes de creixement, alhora que, com a la res
ta de sectors, els preus de venda augmenten de forma significati
va. L'evolució més negativa ve del cantó de la cartera de co
mandes, amb uns nivells més negatius que un any abans. Aquest
fet repercuteix en una sensible reducció de la capacitat producti
va utilitzada, situada ja per sota de la mitjana de la indústria en
els darrers bimestres del 1994, per tal de mantenir estable el pe
ríode de treball assegurat.
48
% Factors limitadors de la producció
100
80
60
40
20 1 iltil0
1993
Debilitat demanda
estrangera
1994 1995
Dificultats finançament
Altres causesM Competència
Tèxtil
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (`)/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
(dades provincials)
1994 1995
.........
- -
Igual 56 66 39 45 44 49 70
Saldo 37 19 -35 45 25 22 11
Variacióen `)/0 -1,29 0,65 -0,06 -1,70 -0,30 0,67 -0,69
Igual 39 58 34 29 34 38 51
Saldo 42 8 -42 46 14 18 2
Igual 36 62 29 29 34 35 50
Saldo 35 -6 -54 41 8 15 -4
Igual 43 59 25 32 50 54 53
Saldo 41 17 -44 42 27 16 16
Igual 64 80 87 70 79 60 68
Saldo 23 13 9 18 5 31 25
Normal 65 52 63 54 60 58 58
Saldo -2 7 -17 -21 -16 -10 -36
Dies 57 52 52 54 51 53 64
I
Manteniment 79 76 66 61 54 60 73
Saldo 7 1 19 11 0 22 3
Manteniment 69 66 54 61 45 53 70
Saldo 4 9 32 18 8 30 2
Manteniment 61 69 65 60 60 58 63
Saldo -2 5 20 9 24 26 -9
Manteniment 65 81 78 65 47 63 74
Saldo 29 12 10 15 51 35 19
Manteniment 86 83 81 68 79 77 70
Saldo -7 -8 -12 -21 -6 -18 -25
79,0 84,2 79,3 82,4 83,4 82,8 82,1
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
1
1993 1994 1995
Debilitat demanda LJ Dificultats finançament
Competència estrangera Altres causes
L'anàlisi de l'evolució del sector durant el primer quadrimes
tre d'enguany s'ha de referir necessàriament a la de final del
1994. La capacitat productiva i les vendes no augmenten perquè
la demanda interna de consum no acaba de prendre el relleu a
la demanda externa com a motor de la recuperació de l'activitat
industrial. Així, la tònica del període gener-abril és de manteni
ment a la majoria de variables, on els únics saldos negatius són a
l'ocupació —retrocés moderat però significatiu— a les vendes
en el mercat interior i especialment a la cartera de comandes.
Malgrat aquests primers símptomes d'esgotament del creixe
ment, durant el període considerat ha operat a un nivell alt de la
capacitat productiva, lleument per sobre del nivell d'un any
abans. Les perspectives a curt termini són clarament d'estanca
ment, a més d'una previsible reducció dels volums d'ocupació.
49
20
-58
59
45
11
-0,23
30
7
21
-3
43
40
75
14
Pell, calçat i confecció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendesen el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos ( % )
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
Igual
Saldo
Variacióen %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
39
7
-1,83
29
7
35
4
49
-14
58
42
37
15
71
51
34
50
25
73
5
73
22
80
-8
83,0
53
17
54
-14
47
11
56
11
56
-13
-1,12 0,21 -7,88 -3,38 1,69
52
12
37
-12
35
26
45
-10
40
-31
36
-42
36
-31
33
21
44
-10
25
-41
20
58
38
-14
46
26
60
-20
33
2
54
40
68
26
66
34
86 84
11
71
-12
44
-34
32
-23
23
-60
18
-70
64 63 68 49 48
73
-11
58
-16
44
-18
72
15
30
35
74
-14
35
-6
56
-30
76
5
34
45
65
-17
51
10
50
-40
59
-10
48
43
77
23
77
23
68
9
61
29
69
31
75
-25
90 64
-34
72
-28
78
22
86,8 89,2 89,3 86,0 90,4
47
20
46
6
49
15
90
0
71
-9
85,8
Els resultats de l'activitat en aquest sector són molt semblants
als del Tèxtil. Amb la diferència que en aquest cas es detecten
comportaments diferents en els dos darrers bimestres, amb uns
resultats puntualment més negatius a principi d'any que no pas
a partir del mes de març. Atenent a l'evolució del segon bimes
tre, cal destacar l'empenta de les exportacions enfront d'unes
vendes en el mercat interior a la baixa per tercer bimestre con
secutiu. Possiblement només el sector exterior, gràcies a les de
valuacions, pot absorbir l'augment de preus que ha aplicat el
sector, obligat per l'augment de preus de les matèries primeres i
productes intermedis d'importació, efecte pervès de les devalua
cions. La persistent feblesa de la cartera de comandes deixa les
perspectives a curt termini en una situació d'estancament. Una
situació semblant a la del Tèxtil sihi afegim que, malgrat tot, el
nivell de capacitat productiva utilitzada ha estat superior al d'un
any enrera.
50
100
80 -
60 -
40
20
-
Factors limitadors de la producció
I I
1993
Debilitat demanda
Competàicia estrangera
1994
•
1995
EJ Dificultats finançament
Altres causes
Fusta i mobles de fusta
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (`)/0)
7) Cartera de comandes
Igual
Saldo
Variacióen %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0)
9) Producció Manteniment
Saldo
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
M-A,
69
22
-0,58
32
53
31
52
32
61
83
15
28
—66
46
78
19
69
16
33
56
94
4
54
32
76,7
1994
N-1)
45
35
(dades provincials)
-
89
1
-A
25
—29
Mg-J
30
43
J1-A
29
—29
S-0
37
—10
1,32 —4,70 0,23 —0,75 —0,28 —3,95
34
46
29
—30
69
23
43
37
88
0
63
30
48 27 66 15 77 15
32 —34 20 9 —6 -17
38 23 59 11 84 11
44 51 38 76 4 66
68 59 58 83 47 81
27 36 42 8 53 19
44 40 44 66 68 54
12 19 17 —22 —28 —38
61 63 60 48 51 47
74 57 51 66 86 50
20 31 28 20 7 40
72 20 35 64 56 61
17 66 44 22 37 37
45 20 65 60 57 68
—16 14 20 36 28
57 49 41 48 91 39
41 42 56 47 9 61
47 52 42 65 67 55
—23 —35 —26 —35 —32 —19
85,2 88,4 89,0 87,3 185,1 78,5
"/.
100
80
60
40
20
Factors limitadors de la producció
1993
• Debilitat demanda
I I
1994 1995
1=1 Dificultats finançament
Competència estrangera •Altres causes
Malauradament, sembla que el desencís que mostraven els
empresaris del sector en acabar el 1994 s'ha confirmat, si més no
parcialment. I, com en el cas del Tèxtil i de la Pell, la raó fona
mental s'ha de buscar en l'escassa consistència que mostra la re
cuperació de la demanda interior. Igual que en el cas del Tèxtil,
les exportacions, segons les enquestes, són la taula de salvació
del sector. Es repeteix la història d'encariment de les matèries
primeres importades, repercussió en les preus de venda i sortida
acceptable a l'exterior gràcies a la feblesa de la pesseta. Però
aquest és un sector bàsicament domèstic i no potmantenir una
capacitat productiva elevada ni volums de producció a l'alça
sense una demanda interior solvent. En aquestes condicions i
amb l'afegit d'una cartera de comandes a la baixa, les reduc
cions de plantilla són inevitables. Malgrat tot, però, hi ha un cert
optimisme de cara als propers bimestres.
51
62
37
60
38
77
22
74
26
92
4
82
—5
59
58
35
—0,04
47
46
47
46
45
39
58
42
Arts gràfiques (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (%)
Igual
Saldo
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
48
1
0,37
29
—17
27
—13
43
—3
77
—7
55
—28
57
75
21
76
20
86
10
88
10
68
12
75.0
29
16
—1,32
34
47
42
40
20
35
76
—9
52
—4
48
78
5
76
4
85
12
64
7
88
—5
77,6
45
—43
0,65
23
—69
23
—69
20
—61
93
3
49
—13
64
54
42
56
40
77
19
78
19
57
—24
71,8
42
47
—0,69
23
74
25
74
43
49
94
5
42
26
57
56
39
37
57
66
17
62
25
94
—4
81,0
43
14
2,13
34
37
27
30
41
42
86
—1
58
9
59
60
15
42
32
59
30
39
59
95
—5
81,0
54
8
—1,12
47
5
48
4
50
1
57
39
59
10
58
59
36
58
38
58
38
83
14
89
7
80,1 81,4
L'evolució dels dos primers bimestres respon a les expectati
ves apuntades a final del 1994 i dóna continuïtat i consistència a
l'evolució expansiva iniciada a mitjan de l'any passat. Amb rex
cepció del volum d'ocupació, la resta de variables —especial
ment creixement de la producció i de les vendes— han evolucio
nat molt favorablement. Durant el quadrimestre s'ha registrat
un augment important dels preus de venda, coincidint amb un
augment del preu del paper en els mercats internacionals, agreu
jat per la feblesa de la pesseta, amb una reducció dels tipus
d'IVAque suporten els productes d'aquest sector. En aquest
cas, les vendes en el mercat interior han evolucionat molt positi
vament i hanmantingut la capacitat productiva en un nivell d'u
tilització força elevat, per sobre del d'un any enrera. En conjunt,
les perspectives a curt termini són moderadament positives.
52
10()
80
60
40
20
0
1993
• Debilitat demanda
ri Competència estrangera
Factors limitadors de la producció
1
1994 1995
U;11 Dificultats finançament
Altres causes
Indústria farmacèutica
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (%)
(dades provincials)
Igual
Saldo
1994
Mg-J JI-A S-0
44
22
68
29
44
—23
28
59
54
—5
43
46
52
32
Variació en % —0,50 3,10 —1,02 —0,75 —0,35 1.11, 0,55
Igual
Saldo
21
30
53
39
6
—2
26
67
47
—35
19
60
19
11
Igual
Saldo
43
13
57
40
34
—19
27
66
49
—38
22
57
21
37
Igual
Saldo
27
—3
60
—12
14
38
11
62
52
28
32
35
34
7
Igual
Saldo
92
5
94
—2
78
22
77
18
97
—3
59
41
81
19
Normal
Saldo
89
—11
88
7
89
—11
70
29
90
—10
61
38
88
11
Dies 49 66 61 52 61 39 81
1
Manteniment
Saldo
54
17
66
—24
58
18
70
0
77
23
81
19
78
21
Manteniment
Saldo
62
38
86
14
47
28
57
—14
49
49
61
39
67
5
Manteniment
Saldo
62
36
90
10
79
4
68
—32
80
20
60
23
88
1
Manteniment
Saldo
100
0
96
—4
93
—7
73
20
72
22
94
—1
91
—4
Manteniment
Saldo
62
—34
50
44
80
—17
78
—20
56
—5
98
0
90
—2
80,5 79,6 74,1 80,3 81,9 82,9 86,4
100
80
60
40
20
o
Factors limitadors de la producció
1993 1994 1995
• Debilitat demanda E.3 Dificultats finançament
Competència estrangera •Altres causes
Els resultats del quadrimestre converteixen aquest sector en
un dels que ha registrat unamillor evolució. Amb el fet remar
cable que els signes positius es reparteixen a totes les variables.
En relació a un any abans, el que més destaca és l'evolució posi
tiva de l'ocupació, després d'un 1994 força negatiu, i l'evolució
de la cartera de comandes. Dos aspectes estretament lligats a
l'expansió de la producció i de les vendes, en aquest cas amb
una major incidència de les vendes en el mercat interior. Cal
destacar que aquest repunt de la demanda ha situat la capacitat
productiva installada en un grau d'utilització molt elevat. Possi
blement sigui el fet de fregar el llindar màxim de capacitat el
que fa que la majoria d'empresaris no aposti per augments signi
ficatius de la xifra de negocis en els propers bimestres.
53
72
13
59
64
13
1,57
59
18
53
16
53
8
41
53
Productes metà1.1ics (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (`)/0)
Igual
Saldo
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
32
60
0,67
31
64
27
54
16
80
46
46
78
—13
70
20
73
27
93
7
86
10
86
12
78,2
61 13 16 85 68
35 -65 82 0 21
0,53 0,95 0,17 -3,39 0,88
28
72
11
-67
12
82
73
10
51
11
25
73
13
-67
23
72
66
-1
55
-1
71
12
29
-61
16
79
25
61
55
8
90
4
87
10
91
5
97
3
77
22
83
5
88
9
83
O
80
4
71
40 39 40 38 57
30
—27
23
75
81
16
32
67
78
19
41
—41
27
77
83
14
19
59
85
15
92
4
85
14
93
6
33
66
88
10
92 94
2
88
12
66
34
37
63
97
—1
84
—5
84
8
93
-3
90
-2
81,6 80,3 84,9 86,5 86,4
78
20
62
26
79
21
86
14
91
4
82,7
EI resultats del primer quadrimestre han fet bones les pers
pectives avançades a final del 1994. Tot i una certa moderació
en els ritmes de creixement de la producció i les vendes, l'ocu
pació ha augmentat —ja ho havia fet durant molts bimestres de
l'any passat— alhora que la cartera de comandes es manté sense
gaires fluctuacions seguint una tendència moderadament alcista.
Tot plegat ha fet que durant aquests primers mesos d'enguany,
tot i que lamaquinària del sector ha treballat de valent, el pe
ríode de treball assegurat hagi augmentat significativament tant
en relació amb el període anterior com en relació amb un any
enrera. Fins al punt que la insuficiència de capacitat productiva
es revela com un dels factors que actualment frenen el creixe
ment de la producció.
54
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de laproducció
1993 1994 1995
• Debilitat demanda 1 Dificultats finançament
EJ Competència estrangera •Altres causes
54
30
43
40
60
21
65
2
51
—6
61
-19
52
25
40
0,73
23
30
31
18
25
50
59
38
Maquinària i material elèctric (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
Igual
Saldo
Variació en %
Igual
Saldo
C) Resultats referits a les perspectives
perals propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (%)
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
14
37
2,19
43
27
65
25
48
30
67
-3
22 13 14 28 9
32 -67 84 26 47
57
-24
Manteniment
Saldo
59
48
50
Manteniment
Saldo
48
52
Manteniment
Saldo
64
36
Manteniment
Saldo
67
29
Manteniment
Saldo
67
-27
80
20
90
6
73
11
74
69
16
92
7
54
46
70
-14
77
10
67
-20
83,7 84,5 82,7 86,5 84,8 85,4 84,4
joH
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
leigi1n 1
1993
• Debilitat demanda
= Competència estrangera
1994
Dificultats finançament
Altres causes
1995
L'evolució d'aquest sector també ha fet bones les expectatives
avançades a final de l'any passat. De fet, ha registrat un com
portamentmolt semblant al de Productes metà1.1ics. El manteni
ment d'unesitaxes elevades de creixement ha estat la constant a
lamájoria de les principals magnituds, amb l'excepció de la car
tera de comandes al final del període. Pel que fa a les vendes, es
generalitza la tendència expansiva tant al mercat interior com
via exportacions. La capacitat productiva utilitzada s'ha mantin
gut força constant a uns nivells molt elevats, fet que, juntament
amb una lleugera desacceleració de les comandes en el segon bi
mestre, ha propiciat una lleugera reducció del període de treball
assegurat. Les perspectives a curt termini són francament opti
mistes.
55
Automoció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre Yo)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (')/0)
Igual
Saldo
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
27
68
—2,37 —0,12 —1,68 —0,28 —1,32 0,51
10
83
0,69
94
2
85
3
—33 83
11
—17
3
92
3
85
7
—34
30
—34
94
—4
29
—43
32
—56
6
77
28
60
66
24
13
—16
7
—23
10
—63
8
—24
96
—2
71
23
99
—1
99
—1
72
22
10
83
33
58
12
83
87
—7
94
—4
96
—3
97
—1
95 84
O 5
90
9
90
10
56 71 58 74 78 75 84
38
58
13
85
9
89
96
—4
17
—77
41
45
33
56
92
—6
44
52
20
75
97
—2
19
—80
29
60
11
82
42
58
10
—79
93
—5
96
—1
91
—2
24
74
21
79
18
78
19
77
18
—45
18
—45
21
76
20
80
23
—72
24
74
36
53
16
—81
71
—21
24
71
89
—1
76
17
66,5 74,5 82,2 82,9 89,3 91,7
L'anàlisi dels resultats del segon bimestre en relació amb els
d'un any abans posen de relleu que possiblement s'està a les
portes d'un punt d'inflexió en la tendència expansiva consolida
da durant els darrers dos anys. D'una banda, les variables que
reflecteixen el nivell d'activitat del període —producció i vendes
bàsicament— presenten uns resultats francament positius, espe
cialment pel que fa a les exportacions. Contràriament, les pers
pectives per als propers tres o quatre mesos reflecteixen una sig
nificativa davallada, com no s'havia registrat d'ençà final del
1992. No és descartable, però, un cert biaix en aquesta opinió
pel fet de considerar que amb la finalització del pla Renove les
vendes d'automòbils en elmercat interior caiguin de forma es
pectacular. No s'ha de descartar una possible reducció de la pro
ducció donats els nivells a què s'ha treballat en els darrers bi
mestres, molt superiors als d'un any abans, i l'escàs dinamisme
de les vendes.
56
100
20
Factors limitadors de Ii producció
I
1993 1994 1995
• Debilitat demanda riDificultats finançament
Competència estrangera •Altres causes
II. Finances

Sistema bancari
Nombre d'oficines (31-XII-1994)
Nombre d'oficines
Caixes
'estalvi
-X11-1994/31-XII-1993
Barcelona
Resta prov. Barcelon
Resta Catalunya
TotalCatalunya
Madrid
Resta prov. Madrid
Total Espanya
2.179
2.613
1.960
6.752
2.616
1.132
35.591
L076
1.094
857
3.027
1.854
719
17.557
1.096
1.517
1.094
3.707
749
405
14.880
7
2
9
18
13
8
3.154
n.d.
n.d.
-0,2
0,4
n.d.
n.d.
0,8
1,2
-5,0
-1,7
-1,9
0,6
3,2
-0,4
n.d.
n.d.
1,1
2,5
n.d.
n.d.
2,7
0,0
-66,7
-10,0
-21,7
30,0
-52,9
-1,2
Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
Milers de milions de pessetes
II
Variació (`)/0)
-XII-199
IX-1
Dipòsits/Oficina
milions de es,
Prov. Barcelona
Resta Catalunya
TotalCatalunya
Prov. Madrid
TotalEspanya
8.800,5
1.922,9
10.723,4
10.739,2
49.706,0
8.935,3 9.082,0 9.032,2
1.899,1 1.963,8 2.023,1
10.834,4 11.045,8 11.055,3
10.627,6 11.050,8 10.984,4
49.636,0 51.128,0 51.661,8
9.354,4
2.070,1
11.424,5
11.519,3
53.616,7
3,6
2,3
3,3
4,9
3,8
6,3
7,7
6,5
7,3
7,9
n.d.
979,1
1.594,6
n.d.
1.407,6
1.952,1
1.056,2
1.692,0
3.073.5
1.506,5
Crèdits del sistema bancari al sector privat
Àmbit
Milers de milions de pessetes Variació (%)
3 -XII-1993 31- -19 4 30-y 31-XII-1994/
IX-1994
31-XII-1994/
Crèdits/Oficina
(milions de ptes.)
Prov. Barcelona 5.883,2 5.906,7 6.
Resta Catalunya 1.434,3 1.451,2 1.521,0 1.494,3
Total Catalunya 7.317,5 7.357,9 7.589,9 7.717,3
Prov. Madrid 10.436,7 10.438,2 10.715,1 10.779,1
Total Espanya 37.602,9 37.595,2 39.821,1 40.114,9
Crèdits/dipòsits
erritorial
Variació
31-XII-19
31-XII-19
Prov. Barcelona
Resta Catalunya
Total Catalunya
Prov. Madrid
TotalEspanya
0,661
0,764
0,679
0,982
0,757
0,685
0,742
0,695
0,945
0,768
2,5
-0,5
1,9
-3,7
1,5
Font (per a tots els quadres i gràfics d'aquesta secció): Banco de España. Boletín estadístico.
6.409,7
1.535,9
7.945,6
10.882,4
41.177,5
3,0
2,8
3,0
1,0
2,6
8,9
7,1
8,6
4,3
9,5
n.d.
730,3
1.088,1
n.d.
1.064,8
1.337,6
783,6
1.176,8
2.903,5
1.157,0
Es consolida el lideratge de les caixes quant a nombre
d'oficines.
Una primera ullada als registres del Banc d'Espanya referits
al nombre d'oficines d'atenció al públic que el conjunt del siste
ma bancari mantenia operatives en acabar el 1994 posa de mani
fest el manteniment d'una de les tendències més rellevants dels
darrers anys com és l'expansió territorial de les caixes a costa
dels bancs. Especialment a Barcelona i àrea metropolitana.
59
Crèdit del sistema bancari a les famílies. Classificació
segons finalitats. Espanya (Milers de milions de pies.)
Bens de
consum
31-XII-84 2.182,7 1.273,1 322,6 587,0
31-XII-85 2.655,3 1.408,8 406,3 840,2
31-XII-86 3.280,2 1.720,9 558,7 1.000,6
31-XII-87 4.242,3 1.991,3 781,6 1.469,4
31-XII-88 5.558,4 2.495,7 1.012,5 2.050,2
31-XII-89 7.000,7 3.178,9 1.282,2 2.539,6
31-XII-90 7.862,2 3.982,9 1.430,7 2.452,7
31-XII-91 8.931,1 4.948,4 1.510,2 2.472,5
31-111-92 9.239,5 5.277,4 1.416,5 2.545,7
30-VI-92 9.447,3 5.387,2 1.373,3 2.686,8
30-IX-92 9.893,9 5.759,0 1.392,9 2.742,1
31-XII-92 10.118,9 5.925,0 1.418,5 2.775,3
31-111-93 10.327,1 6.114,6 1.372,9 2.839,6
30-VI-93 10.855,6 6.467,4 1.410,9 2.977,2
30-IX-93 11.102,8 6.665,8 1.389,5 3.047,4
31-X11-93 11.879,2 7.283,2 1.392,6 3.203,4
31-111-94 11.984,2 7.549,2 1.403,1 3.031,8
30-VI-94 13.710,1 9.171,5 1.417,9 3.120,7
30-IX-94 13.997,7 9.516,6 1.431,3 3.049,8
31-X11-94 14.606,6 10.096,6 1,459,7 3.050,3
Inversió
Variació (%) Total immobiliària Consum
31-XII-1994/30-IX-1994 4,4 6,1 2,0
31-XII-1994/31-X11-1993 23,0 38,6 4,8
31-X11-1993/31-X11-1992 17,4 22,9 —1,8
Si es compara el nombre d'oficines de bancs i caixes existent
a 31 de desembre de 1994 amb el d'un any abans s'observa un
lleuger increment, suficient per compensar la retallada del 1993.
Això pel conjunt d'Espanya. A Catalunya el moviment és en la
mateixa direcció peròmenys intens. Potser una de les raons d'a
quest creixement més temperat sigui la mayor dotació d'oficines
per 1.000 habitants de que es disposa en relació amb la resta del
país.
60
Evolució dels tipus d'interès
2
1
J
3—
,
5—
4—
2—
)—
S
111111111H 111111111H 11111111111 111111111H 11111111111 1111116
1990 1991 1992 1993 1994 1995
Tipus marginal de les operacions de regulació monetària del BE.-
Tipus del crèdit preferencial de bancs i caixes.-
Tipus de crèdit d'l a 3 anys de bancs i caixes.-
Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats.
En tot cas aquestes variacions —puntuals i escassament relle
vants en termes absoluts— d'una variable estructural com és
aquesta no deixen d'ésser anècdotes si no es contextualitzen
correctament amb les tendències a més llarg termini. Tendències
condicionades per qüestions tan diverses com ara el nivell de
dotació d'oficines, les grans operacions de fusió, absorció i com
pra-vendes de xarxes d'oficines com les que han sovintejat dar
rerament, aplicacions de noves tecnologies i noves operatives
bancàries, etc.
Possiblement l'aposta que han fet alguns dels grans grups
bancaris per la banca telefònica alhora que les principals caixes
busquen automatitzar al màxim les seves oficines per tal d'oferir
una gamma de serveis cada cop més àmplia i físicament més
propera al client, siguin línies estratègiques que condicionen la
diferent evolució del nombre d'oficines de cadascún dels seg
ments.
Es consolida l'augment de la demanda de crèdit bancari per part
del sector privat.
Pel que fa a l'evolució de les principals magnituds del sector,
mentre que el volum de dipòsits modera lleument el seu creixe
ment fins a un nivell a l'entorn del vuit per cent—un creixe
ment notable en termes reals però inferior en més de dos punts
al registrat en acabar el 1993— el volum de crèdit bancari con
cedit al sector privat augmenta en gairebé set punts percentuals.
Crèdit del sistema bancari als sectors productius. Espanya (Milers de milions de ptes.)
31-XII-84 10.384,2 463,3 5.742,0 1.119,7 3.059,2 1.267,7 120,2 387,0
31-XII-85 11.216,2 510,3 6.262,7 1.107,6 3.335,6 1.332,1 160,7 433,3
31-XII-86 11.745,2 563,6 6.239,9 1.149,3 3.792,3 1.515,2 218,8 459,7
31-XII-87 12.974,2 643,7 6.418,6 1.337,5 4.574,4 1.768,4 289,0 534,0
31-XII-88 14.457,0 781,2 6.441,1 1.705,8 5.528,7 2.133,3 354,6 605,5
31-XII-89 16.832,3 846,0 6.975,3 2.277,4 6.733,5 2.580,5 446,1 840,6
31-XII-90 18.745,4 942,7 7.460,5 2.827,4 7.514,8 2.734,7 505,7 1.174,4
31-XII-91 22.235,6 1.003,4 8.584,5 3.484,5 9.163,3 3.247,1 663,0 1.407,7
31-111-92 21.922,6 1.013,5 8.516,5 3.628,2 8.764,2 3.148,7 669,1 1.289,0
30-VI-92 22.673,8 1.139,9 8.436,5 3.840,5 9.257,0 3.249,6 700,2 1.347,4
30-IX-92 22.985,6 1.147,8 8.613,7 3.816,5 9.407,6 3.314,2 722,6 1.367,1
31-XII-92 23.750,9 1.171,0 8.932,8 3.979,6 9.667,6 3.394,7 735,0 1.469,0
31-111-93 23.363,0 1.073,3 8.780,8 3.974,5 9.534,4 3.301,5 738,4 1.470,2
30-VI-93 23.166,5 1.064,8 8.564,4 3.965,3 9.571,9 3.315,8 732,7 1.457,6
30-IX-93 23.200,3 1.058,8 8.492,2 3.988,0 9.661,3 3.270,8 717,5 1.443,0
31-XII-93 23.196,3 896,1 8.260,9 3.851,6 10.187,7 3.397,0 739,6 1.495,4
31-111-94 23.162,4 855,1 8.011,2 3.792,6 10.503,5 3.288,9 748,2 1.502,3
30-VI-94 23.416,8 882,2 7.910,4 3.733,1 10.891,0 3.229,5 755,7 1.795,1
30-IX-94 23.313,1 874,9 7.948,4 3.726,3 10.763,5 3.208,7 709,5 1.733,0
31-XII-94 23.590,8 910,7 8.002,6 3.542,8 11.134,6 3.258,1 740,9 1,730,9
Variació (')/0) Total Indústria Construcció Serveis
31-X11-1994/30-IX-1994 1,2 0,7 -4,9 3,4
31-X11-1994/31-X11-1993 1,7 -3,1 -8,0 9,3
31-XII-1993/31-X11-1992 -2,3 -7,5 -3,2 5,4
Pel que fa alvolum de crèdit concedit, la taxa de creixement
de la província de Barcelona és sensiblement superior a la de la
resta de Catalunya. El protagonisme del crèdit hipotecari en
aquesta expansió juntament amb l'estancament de la resta d'u
sos a nivell de les famílies i elmajor dinamisme del segment im
mobiliari durant els darrers trimestres a les àrees urbanes de la
regió metropolitana poden justificar aquesta diferent sensibilitat.
També és cert que la reactivació de l'economia durant el darrer
any s'ha basat en bona part en la recuperació de l'activitat in
dustrial, amb un major pes a l'àmbit metropolità que no pas a la
resta del país.
Tant en un apartat com en l'altre, l'àrea econòmica de Barce
lona presenta variacions a destacar pel seu diferencial amb la
mitjana. Així, quant als dipòsits del sectorprivat en el sistema
bancari, la taxa de creixement a final del 1994 és força més mo
derada que a la resta de Catalunya i d'Espanya. Un any abans,
el creixement fou notablement superior. Aquests resultats posen
de manifest una major sensibilitat a l'evolució de la conjuntura
financera per part de particulars i empreses de l'àrea econòmica
de Barcelona que no pas de la resta del país.
61
Mercat de valors
Volum efectiu negociat a les borses de comerç
Milers de milions de ptes. Núm. índexs (1986 =1
1983 71,0
1984 143,5
1985 118,3
1986 364,1
1987 791,1
1988 592,8
1989 550,6
1990 530,1
1991 574,3
1992 466,7
1993 497,9
lr. tr. 116,9
2n. tr. 99,3
3r. tr. 120,4
4t. tr. 161,2
1994 943,5
lr. tr. 186,6
2n. tr. 326,1
3r. tr. 266,9
4t. tr. 164,0
1995
tr. 168,3
219,2
411,7
685,1
2.164,7
3.863,9
19,5
39,5
32,4
100,-
217,5
10,1
19,0
31,6
100,-
178,5
2.568,6 162,9 118,7
4.015,6 151,4 185,5
3.761,9 145,6 173,8
4.206,0 157,5 194,3
4.497,7 128,3 207,8
5.502,3 136,9 254,2
1.392,7
1.546,7
1.613,3
2.701,9
11.795,1 259,4 169,7
3.672,7
3.000,3
2.587,4
2.534,7
575
Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números.
Variació (°/0) Barcelona Madrid
lr. tr. 1995/1t. tr. 1994
1994/1993
-9,8
89,5
-29,9
87,5
62
Volum efectiunegociat a Barcelona
milers de milions de pessetes
350
300 -
250 -
200 -
150 -
100 -
50
1r. trimestre 2n.trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
1992 ele 1993 I 1994 1995
Les tensions inflacionistes i en els tipus d'interès en el mercat
domèstic, juntament amb les que s'han viscut en els mercats
internacionals de capitals, han refredat momentàniament
les expectatives alcistes de les cotitzacions.
Els resultats del primer trimestre d'enguany quant a volum
negociat reflecteixen indirectament l'exce•ència de l'exercici
anterior. Després d'unes taxes de creixement anual que han fre
gat el 90 per cent durant el 1994, no es pot confiar en el mante
niment de la tendència expansiva, especialment en un entorn
dominat per pressions inflacionistes i sobre els tipus d'interès a
l'interior i tensions afegides de l'exterior pels desequilibris en
els mercats internacionals de capitals com a conseqüència de la
depreciació del dòlar en front del ien i elmarc.
En definitiva, l'evolució del volum negociat a les borses espa
nyoles durant el primer trimestre, i especialment a la de Barce
lona, s'ha de considerar força satisfactòria malgrat el signe nega
tiu que presenta. El mercat té un bon rerafons que s'ha de
manifestar al llarg de l'any a mesura que els indicadors reals es
vagin imposant sobre les incerteses que de forma més o menys
latent sempre hi són presents.
Mercat de Futurs Financers
Nombre de contractes negociats al MEFF. Renda Fixa
Període
Totai mercat
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
1r. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
1r. tr.
188.744
1.005.781
2.218.693
8.103.232
1.039.700
1.548.960
2.630.852
2.883.720
19.735.329
5.831.642
5.717.868
4.397.843
3.787.976
6.250.055
12.274
33.095
45.637
189.640
30.956
40.447
58.730
59.507
489.781
123.717
145.408
128.187
92.469
158.186
5.752
19.411
37.378
266.270
89.028
190.689
295.869
266.270
1.025.344
1.452.713
1.567.086
1.220.177
1.025.344
1.047.306
* El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'administració del mercat del MEFF.
Volumtrimestral contractat per tipus de producte (futurs i opcions)
milions de contractes
7
í
1991 1992 1993 1994 95
ffiBo nocional =Mibor 90
Variació (°/0)
Contractació
total Saldo viu
lr. tr. 1995/4t. tr. 1994 65,0 —
1r. tr. 1995/1r. tr.1994 7,2 —
31-111-1995/31-XII-1994 — 2,1
31-111-1995/31-111-1994 — –27,9
Si la incertesa desincentiva la inversió en valors mobiliaris,
és alhora, la millor aliada de la contractació de derivats.
La inestabilitat que ha imperat durant el primer trimestre
d'enguany sobre els tipus d'interès i les cotitzacions de les divi
ses en els principals mercats financers i que ha tingut un reflex
negatiu en els mercats de valors espanyols, ha estat el factor que
ha pressionat a l'alça novament els volums de contractació al
Mercat de Futurs i Opcions de Barcelona.
La necessitat dels inversors i intermediaris de reforçar els seus
nivells de cobertura davant d'un nou brot d'incertesa en els
mercats internacionals ha afavorit que un cop més s'hagi superat
la marca de contractació establerta durant el primer trimestre
del 1994 amb un augment superior al set per cent.
63

III. Consum, comerç i preus

Evolució del parc de vehicles
Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona)
1984 n.d. n.d.92.130
1985 114.077 n.d. n.d.
1986 138.468 46.572 91.896
1987 184.284 59.119 125.239
1988 215.631 78.322 137.309
1989 236.902 86.619 150.283
1990 204.151 64.695 139.456
1991 185.902 61.557 124.345
1992 192.843 79.213 113.630
1993 136.146 78.194 57.952
lr. tr. 33.048 16.924 16.124
2n. tr. 39.821 16.616 23.205
3r. tr. 31.314 13.722 17.592
4t. tr. 31.963 30.932 1.031
1994 152.956 88.085 64.904
lr. tr. 34.448 18.456 15.992
2n. tr. 40.732 21.850 18.882
3r. tr. 36.949 19.836 17.113
4t. tr. 40.827 27.910 12.917
1995
lr. tr. 37.843 19.906 17.937
* Exclosos ciclomotors.
Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriors
al 1988 provenen del Boletín de Estadística yCoyuntura (COCINB).
Variació Matriculacions Baixes Saldo
lr. tr. 1995/1r. tr. 1994
1994/1993
9,9
12,3
7,9
12,6
12,2
12,0
Esmanté el creixement de les matriculacions als primeres mesos
d'enguany, encara que lleugerament per sota de 1994, en què
es concentrà gran part de la renovació dels vehicles.
Les matriculacions de vehicles a la província de Barcelona
han mantingut un increment important durant elprimer trimes
tres d'enguany, en relació amb el mateixperíode de l'any passat.
Tanmateix, cal assenyalar que gran part de la renovació del parc
es féu al llarg de 1994, gràcies al primer pla Renove, sense obli
dar els ajuts públics per a la renovació de vehicles comercials i
industrials. Aquesta modernització del parc fa preveure que als
propers mesos l'increment de les matriculacions no serà tan ex
pansiu com ho ha estat a final de l'any passat i a principi d'a
quest.
Evolució de la matriculació de turismes a Barcelona
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
17.699
18.065
15.182
11.782
14.438
7.748
9.872
8.057
18.041
20.450
15.955
14.148
14.229
11.141
10.451
14.697
15.321
11.615
11.047
10.067
9.156
10.222
17.406
16.961
11.271
12.602
11.452
9.434
552
Font: Departament d'Estadísticade l'Ajuntament de Barcelona.
67.843
70.797
54.023
49.579
50.186
37.479
40.097
Variació (°/0)
lr. tr. 1995/1r. tr. 1994 -18,4
1994/1993 7,0
Matriculació de vehicles a laprovíncia de Barcelona
milers
60
50
40
30
20
10
0
-
--
_
-
-
lr. trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t. trimestre
1992 LJ 1993 1994 1995
A Barcelona, la matriculació de turismes ha perdut l'empenta
del 1994, fet comprensible si tenim en compte l'elevada densitat
de vehicles i l'elevat nivell de motorització de la població. Així,
qualsevol augment del parc -el cens de 1993 recull més d'un
milió de vehicles a la ciutat- es fa difícil i en tot cas les noves
matriculacions responen bàsicament a una renovació d'antics
vehicles.
67
Consum d'electricitat
Consum d'electricitat a Barcelona
IIIIII Total
IIIMI um. índçIIIMMIII
_
Estructura d'usos (GwIl) '
Comercial
1983 115,8 3.362,1 1.117,4 2.136,9 107,8
1984 119,5 3.470,3 1.155,0 2.180,3 135,0
1985 122,1 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2
1986 124,8 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2
1987 138,7 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3
1988 143,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9
1989 154,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4
1990 155,6 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2
1991 165,1 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8
1992 177,7 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0
1993 170,8 4.958,5 1.548,9 3.245,9 163,7
lr. tr. 1.300,0 437,6 816,6 45,8
2n. tr. 1.246,2 411,1 795,8 39,2
3r. tr. 1.205,6 348,1 814,9 42,6
4t. tr. 1.206,7 352,1 818,6 36,0
1994 169,6 4.922,7 1.522,9 3.241,0 158,8
lr. tr. 1.267,4 444,8 783,1 39,5
2n. tr. 1.196,2 376,9 781,3 38,0
3r. tr. 1.268,4 351,5 878,2 38,7
4t. tr. 1.190,7 349,7 798,4 42,7
1995
lr. tr. 1.288,7 431,9 814,6 42,2
Font: Dades d ENHER, FECSA i HECSA recollides i facilitades pel Departament
d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (°/0)
Consum
total Domèstic
Comercial
i industrial Tracció
lr. tr. 1995/1r. tr. 1994
1994/1993
1,7
-0,7
-2,9
-1,7
4,0
-0,2
6,7
-3,0
68
Consum d'electricitat
Gwh.
3.600
Ús comercial-industrial
3.500 -
3.400 -
3.300 -
3.200 -
3.100 -
3.000 -
2.900
variació (%)
10
-5
--5
1 10
1991 1992 1993 1994 95
ri total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (%)
L'augment del consum per la represa de l'activitat econòmica
compensa a bastament la disminució per la bonança climàtica.
El consum d'electricitat per a usos comercials i industrials pa
lesa l'augment de l'activitat econòmica en tots els seus sectors,
augment que també es manifesta en la tracció. Contràriament,
el consum domèstic parcialment el comercial i industrial
disminueix per la bonança climàtica d'aquests primers mesos de
1995. Així, el fet que el consum lligat a l'activitat econòmica
augmenti un quatre per cent en relació amb el primer trimestre
de 1994 és encara més rellevant, quant que compensa amb es
creix el menor consum per motius estacionals.
Consum de gasos
Consum de gas canalitzat
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
1.821,2
1.906,3
2.024,4
1.967,8
2.083,6
2.047,2
2.141,9
2.188,9
2.525,4
2,626,0
2.602,5
952,3
695,8
390,4
564,0
2.526,1
982,7
668,5
379,1
495,8
870,2
101,0
105,8
112,3
109,2
115,6
113,6
118,8
121,4
140,1
145,7
144,4
140,2
1.019,2
1.074,9
1.150,1
1.125,4
1.203,4
1.197,3
1.269,3
1.316,1
1.536,6
1.606,1
1.595,8
1.551,7
Font: Gas Natural S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de les dades de població.
Variació (%) Gas canalitzat
lr. tr. 1995/1r. tr. 1994
1994/1993
-11,5
-2,9
La bonança climàtica dels primers mesos de l'any força
a la baixa el consum de gas.
Igual com succeí al darrer trimestre de 1994, el consum de gas
canalitzat es veu forçat a una disminució pel factor climàtic. En
efecte, tot l'hivern ha estat quasi primaveral i això ha afectat de
forma clara i directa el consum de combustible per a calefacció,
fins al punt que ni tan sols l'augment del consum imputable a la
represa de l'activitat econòmica ha estat suficient per compensar
la pèrdua per l'efecte estacional.
Consum de gas canalitzat
milions de tènnies
2.800
2.700 —
2.600 —
2.500 —
2.400 —
2.300 —
2.200
variació (%)
15
—10
— -5
1992 1993
total acumulat darrers dotze mesos
taxa de variació interanual (°/0)
milions de tèrmies
1.100
1.000—
900 —
800—
700—
600 —
500 —
400 —
300 —
200 —
100 —
0
1994 95
10
III
lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre
IM 1992 = 1993 IM 1994
4t. trimestre
1111 1995
69
Escombraries domiciliàries
Escombraries domiciliàries recollides
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
458.000
453.600
462.700
500.406
542.221
581.909
604.896
625.793
656.371
675.215
666.192
173.046
173.334
147.749
172.053
656.971
167.635
166.745
145.135
177.456
163.466
100,—
99,0
101,0
109,3
118,4
127,1
132,1
136,6
143,3
147,4
145,5
143,4
25
255,8
262,9
286,2
313,2
340,3
358,5
376,0
399,4
413,0
408,5
402,8
Font: Dades facilitades per la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona i elaboració
pròpia a partir de les dades de població.
Variació (°/0)
lr. tr. 1995/1r. tr. 19941
1994/1993
—2,5
—1,4
El volum d'escombraries recollides palesa la consolidació de la
represa de l'activitat econòmica i l'inici de la del consum privat.
La recollida d'escombraries domiciliàries durant el primer tri
mestre d'enguany ha disminuït un 2,5 per cent en relació amb el
mateix trimestre de l'any anterior.Tot i que aquesta variació
pot fer pensar que l'activitat productiva i comercial no acaba de
despuntar, hi ha altres factors que permeten matisar i valorar
positivament aquestes dades.
En primer lloc, cal remarcar que, si prenem el volum d'es
combraries dels dotze darrers mesos, la variació en relació amb
els dotze anteriors, tot i ésser negativa, ho ésmenys que la de
períodes anteriors, i confirma el canvi de tendència després de
la caiguda sostinguda de 1994. Així, es palesa l'inici de la recu
peració d'aquesta variable, encara que se situa per sota de l'any
anterior.
70
Evolució del volum d'escombraries recollides
milers de tones
700
680
660
640
620
600
mile
250
200
150
100
50
0
variació (%)
—
—
—
_
—
_
_
—
_
6
— 5
— 4
— 3
— 2
—
_
_
— 1
0
— —1
— —2
— —3
—4
1992 1993 1994 95
total acumulat darrers dotze mesos
— taxa de variació interanual (%)
rsde tones
lr. trimestre 2n. trimeslre .r. trimestre 4t. trimestre
1992 1 1 1993 1994 1995
Per altra banda, recordem que dintre del conjunt d'escombra
ries domiciliàries s'hi inclouen aquelles generades per petits ta
llers industrials integrats a la trama urbana, sector que ja ha ini
ciat des de fa algun trimestre la recuperació de l'activitat. Així,
aquest component afavoriria a l'alça la represa del volum d'es
combraries.
Finalment, un tercer factor que també pressionaria a la baixa
en lageneració d'escombraries domiciliàries és la creixent sensi
bilització sobre els límits del creixement de deixalles i l'aposta
pel seu reciclatge. Les accions que s'estan duent a terme de for
ma continuada com ara l'extensió del nombre de contenidors
per a la recollida selectiva afavoreix una certa disminució de les
escombraries. I aquesta disminució no es pot interpretar com un
símptoma de no creixement econòmic, sinó com a indicador de
millora de benestar i de qualitat de vida.
Fira de Barcelona
Fira de Barcelona. Superfície contractada, nombre d«expositors i de visitanis inc1 ie 1 9114
Superfície
contractada Expositors directes Expositors ind.
Firestiu Anual 11.454 30 n.d. n.d. 0 173.090
Expotronica Biennal 7.039 119 10 129 26 446 472 30.758
Informat Biennal 17.000 134 116 250 268 555 823 59.000
Sonimag Biennal 20.432 154 9 163 19 283 302 261.516
Gaudí Barcelona Bianual 4.063 135 41 176 n.d. n.d. 0 5.652
Noviaespafia Anual 7.870 85 0 0 n.d. 7.000
Expohogar Anual 23.686 537 30 567 536 402 938 25.900
Barnajoia Anual 7.847 260 44 304 78 102 180 6.750
Mostra de teixits Bianual 4.190 147 55 202 0 0 0 12.838
Fira del disc Anual 7.870 275 n.d. n.d. n.d. 39.000
Hostelco Triennal 28.238 441 38 479 79 280 359 32.097
Expofryc Triennal 7.198 83 7 90 55 252 307 6.347
Expominer Triennal 1.680 85 0 0 n.d. 20.000
Mercat del Vehicle d'Ocasió Anual 7.203 50 0 50 O 0 0 20.904
Saló del Caravaning Biennal 17.539 81 6 87 175 50 225 42.768
Mercaseguro Anual 2.173 41 0 0 n.d. 5.300
Nivalia Anual 2.192 98 14 112 207 93 300 20.296
Saló de la Piscina Anual 5.012 89 17 106 17 62 79 11.537
Expopell Anual 3.933 52 n.d. n.d. n.d. 3.522
Saló Nàutic Anual 27.432 334 29 363 n.d. n.d. 990 106.705
Saló de la Infància
i de la Joventut' Anual 24.574 91 0 91 o 172.740
Total 2n. semestre 238.625 2.753 416 3.737 1.460 2.525 4.975 1.063.719
Total 1994 434.317 5.265 831 7.048 3.776 3.799 9.149 1.683.961
Nota: El total de visitants inclou els passis.
lAquestsaló passa a considerar-se el primer de l'any a partir de 1995. Per mantenir a partir d'ara aquest nou criteri, reproduïm aquí les dades del saló celebrat al des. 93/gen. 94 ique ja es vanpublicar al núm. 21 de la revista.
Font: Elaboració pròpia amb dades facilitades pel Departament d'Estudis de la Fira de Barcelona.
L'activitat firal del segon semestre palesa l'inici de la represa
econòmica. En comparació amb les edicions anteriors, torna a
augmentar la superfície contractada en alguns salons importants
i es recupera el nombre d'expositors.
L'activitat de la Fira de Barcelona durant el segon semestre
de 1994 barreja dues tendències de signe oposat: per una banda,
encara s'hi manifesta l'impacte de la crisi en alguns sectors que
se n'han vist clarament afectats i per altre, s'hi manifesta també
l'inici de la recuperació en d'altres salons. En qualsevol cas,
però, les dades globals són molt millors que les del primer se
mestre i apunten clarament a unamillora a tots els sectors, com
així ho comencen a demostrar a bastament les dades dels pri
mers salons d'enguany, que estan superant lesmillors expectati
ves -a banda dels certàmens que celebren per primer cop, com
són el Saló de la Piscina i la Fira del Disc, que ja portava anys
amb un gran èxit, però fora del marc de la Fira de Barcelona.
Dins d'aquesta tònica general, la superfície contractada ha
augmentat de prop d'un deu per cent en comparació amb les
respectives edicions anteriors comptant també les noves ce
lebracions. D'entre els salons més importants, només dos d'ells
-Sonimag i Informat- han reduït de manera significativa tant
superfície contractada comnombre d'expositors. No hem d'obli
dar, però, que corresponen a dos dels sectors més afectats per la
crisi i amb una competència internacional més ferotge. Per altra
banda, els salons tradicionals del sector de la moda, teixits i
complements palesen la recuperació de les expectatives empre
sarials, quant que augmenta -encara que lleument- el nombre
total d'expositors.
Finalment, els salons tradicionalment relacionats amb el turis
me, l'esport o el lleure -El saló Nàutic, el de Caravaning i Ni
vàlia- recuperen els nivells d'expositors i de superfície i mos
tren, un cop més, les expectatives optimistes per part de les
empreses. Tanmateix, quant als consumidors potencials, les da
des de la Fira -no només d'aquests salons, sinó en termes ge
nerals i llevat d'excepcions puntuals- palesen la disminució del
nombre de visitants en relació amb les edicions anteriors, en
consonància amb una demanda interna de consum que retarda
la represa més que no la inversió empresarial.
71
Preus de consum
Índex general de preus de consum (1992 =100) (Prov Barcelona/Espanya)
1111111111~1~111~1M11~1 1 J *ol Á ost Oct. Nov.
1992 B - - - - - - - - - - - 102,2
E 98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101,9 102,2
1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5
E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3
1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9
E 108,3 108,4 108,7 109,2 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0 111,2 111,4 111,9
1995 B 113,2 113,7 114,3 114,8
E 113,1 113,6* 114,3* 114,2*
* Dades provisionals. Per a Barcelona, totes les dades són encaraprovisionals.
Font:
Variació (1)/0) lr. tr. 1995 lr. tr. 1994 1994
Prov. Barcelona 2,1 1,3 4,2
Catalunya 2,0 1,2 4,1
Espanya 2,1 1,4 4,3
- subjacent 2,0 1,8 4,5
Prov.Madrid 1,8 1,4 4,1
UE 1,3 1,0 3,0
I P(
'
per Comp)nciits
,r 1oo;. ... .., 1 r fr 1004_”. .... -- - . 10Qd-._.. _
Alimentació 2,1 0,5 4,4
Vestit 0,3 0,0 2,1
Habitatge 2,4 1,4 4,3
Parament llar 1,7 0,6 2,0
Medicina 2,7 1,5 3,2
Transport 2,8 2,0 5,4
Cultura 1,5 1,7 4,4
Altres 2,2 2,6 4,1
Total 2,0 1,2 4,1
Alimentació 2,8 1,0 4,9
Vestit 0,3 0,3 2,6
Habitatge 3,1 1,8 4,7
Parament llar 1,4 0,8 1,9
Medicina 2,2 1,6 3,7
Transport 1,9 2,2 5,8
Cultura 1,4 1,1 3,4
Altres 2,3 2,1 4,3
Total 2,1 1,4 4,3
Font: INE.
Un inici d'any amb una inflació elevada força a modificar
a l'alça les previsions. La pujada d'un punt de ¡'IVA
i els productes alimentaris en són la causa més evident.
L'índex de preus de consum de 1995 es veu afectat a l'alça
per una sèrie de factors que dificultaran a mitjà termini reduir el
diferencial amb el de la UE. El primer factor és l'elevació d'un
punt de tots els tipus d'IVA des de principi d'any, però també
n'hi ha d'altres, d'entre els quals cal destacar la conjunció d'ele
ments que han fet encarir sobtadament i substancialment alguns
productes alimentaris de consum massiu: des de males collites
per la sequera i les glassades fins a polítiques agrícoles a nivell
de la Unió Europea.
72
variació interanual
(%)
8
7 -
6 -
5 -
4 -
3 imilitiii 1111111111111111111111111111111
1992 1993 1994 1995
(%
acumulat anual 1995
5
4
3
G FMAMJ J A SOND
- Catalunya - Espanya - UE Subjacent
A banda d'aquests factors més puntuals, hi ha el fet que les
empreses, en la mesura que la competència i la solvència de la
demanda ho permeten, comencen a repercutir sobre els preus
els esforços que feren per subsistir a la crisi, ara que el nivell de
producció i de vendes es recuperen. El fet que al primer trimes
tre la inflació subjacent i la de quasi tots els components sigui
superior a la del mateix període de l'any passat abona aquesta
hipòtesi.
IV. Transport, comunicacions i turisme

Tràfic de mercaderies pel port
Evolució del tràfic de mercaderies pel port de Barcelona
Període
Total Càrrega general Líquids a doll Dolls sèli
Sortida Entrada Sortida Entrada
tone
Sortida Entra' Sortida
'
ers d
Eldrad Surtúla,
núm. índex 1977 = 100) milers de
1983 150,0 117,2 8.215 11.282 3.628 1.517 259 5.531 4.328 4.234
1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.517
1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.493 3.158 3.021
1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939
1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.348
1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840
1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.150
1990 98,0 131,6 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.857
1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862
1992 97,3 135,1 5.330 13.008 4.257 3.343 388 7.140 684 2.525
1993 95,1 129,4 5.216 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222
lr. tr. 835 3.031 653 610 85 1.854 96 567
2n. tr. 1.489 3.398 1.187 782 138 1.923 164 693
3r. tr. 1.065 2.883 805 752 70 1.606 190 525
4t. tr. 1.818 3.155 1.324 803 67 1.914 437 437
1994 127,3 19,3 6.974 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132
lr. tr. 1.259 3.220 882 749 42 1.944 335 527
2n. tr. 1.883 3.517 1.414 903 86 2.052 383 562
3r. tr. 1.705 3.025 1.243 782 57 1.706 405 537
4t. tr. 2.127 3.645 1.526 1.040 40 2.108 561 507
1995*
lr. tr. 1.966 3.837 1.304 933 92 2.207 569 697
Nota: A partir de 1995, les dades es comptabilitzen segons data de trànsit de la mercaderia ino segons documents.Aques a taula nomanté la sèrie homogènia, però sí que ho fan les variacions
sobre 1994.
Font: Port Autònom de Barcelona. Elaboració pròpia.
Total
Sortides Entrades
Total Cabotatge Exportacions Total l Cabotatge Importacions
1r. tr. 1995/1r. tr. 1994 (nova sèrie homogènia)
Total 19,5 3,9 25,8 10,0 -31,8 3,9
Càrrega General 10,3 13,5 8,9 17,9 -7,8 13,5
Líquids a doll 64,1 -75,2 193,3 2,0 -38,6 -75,2
Dolls sòlids 39,9 -12,1 53,9 30,4 -36,7 -12,1
1994/1993 (sèrie homogènia antiga)
Total 33,7 32,7 34,1 7,6 5,4 8,1
Càrrega General 27,6 24,6 29,2 29,4 11,0 19,5
Líquids a doll -37,7 -11,6 -47,4 10,1 3,5 8,0
Dolls sòlids 90,0 124,4 81,9 15,9 1,9 -4,3
Aclariments metodològics.
Les dades que figuren a partir d'aquest número responen a un
canvi de criteri de comptabilització. Així com fins l'any passat
les dades recollien el tràfic de mercaderies segons data de regis
tre portuari -factura o algun altre document-, el Port de Bar
celona computa a partir de gener el tràfic de mercaderia pel cri
teri de servei, és a dir, segons el dia en què es carrega o es
descarrega efectivament una mercaderia, independentment de la
data de la seva facturació. Així doncs, la primera taula sobre les
dades del port no manté la sèrie homogènia: a partir de 1995,
les dades reflecteixen aquest nou criteri.Tanmateix, les varia
cions interanuals a la taula corresponent sí que són fetes a partir
de la nova sèrie homogènia. Per tant, aquests percentatges no
són els mateixos que es podrien derivar de la taula de dades ab
solutes.
A la taula del tràfic per tipus de mercaderies, també hi hem
introduït modificacions en relació amb números anteriors de la
revista. Ara, les dades corresponents a cada epígraf es referei
xen al total d'aquella mercaderia o grup de mercaderies, però
independentment de la seva diferenciació entre líquids a doll,
dolls sòlids o càrrega general. Òbviament,moltes d'ells corres
ponen quasi exclusivament a una d'aquestes tipologies, però no
necessàriament la seva totalitat. Així, és de suposar, per exem
ple, que el tràfic de Gas natural és, en quasi tota la seva totali
tat, per instal.lació especial, però això ja no és tan segur l'epí
graf de Llavors i grans -que fins ara figurava com a tal dintre
dels dolls sòlids- i el mateix passa en molts d'altres.
75
Distribució del tràfic de mercaderies (lr. tr. 1995)
Valors absoluts (tones) %
Ent
C091.4ge 4PP-9r
Sortida Entrada Sortida
Cabotatge Exportació Cabotatge Importació Cabotatge Exportació
0 O 0 1.143.268 33,9
1.638 1 277.513 443.840 0,3 0,0 60,1 13,2
6.003 54 10 46.633 1,2 0,0 0,0 1,4
1.228 1.900 5.174 13.688 0,2 0,1 1,1 0,4
2.095 51.054 1.345 81.560 0,4 3,5 0,3 2,4
37,980 398.834 9.173 57.162 7,6 27,2 2,0 1,7
29.122 9.054 363 486.969 5,8 0,6 0,1 14,5
1.617 8.839 3.309 32.273 0,3 0,6 0,7 1,0
5 736 10.083 5.583 0,0 0,1 2,2 0,2
3.538 60 3.200 67.341 0,7 0,0 0,7 2,0
1.048 1.150 0 6.548 0,2 0,1 0,2
39.652 92.696 0 1.055 8,0 6,3 0,0
34.907 162.072 23.695 217.803 7,0 11,1 5,1 6,5
10.319 19.571 175 84.783 2,1 1,3 0,0 2,5
3.675 8.912 1.244 24.778 0,7 0,6 0,3 0,7
26.017 106.926 506 39.741 5,2 7,3 0,1 1,2
5.236 7.804 10.276 52.683 1,1 0,5 2,2 1,6
32.889 23.891 259 25.367 6,6 1,6 0,1 0,8
327 1.435 286 57 0,1 0,1 0,1 0,0
6.039 13.554 855 22.888 1,2 0,9 0,2 0,7
2.298 14.650 600 52.999 0,5 1,0 0,1 1,6
46.776 22.258 4.378 41.996 9,4 1,5 0,9 1,2
6.614 65.701 2.492 31.806 1,3 4,5 0,5 0,9
9.061 49.924 634 42.019 1,8 3,4 0,1 1,2
21.927 76.565 7.299 59.975 4,4 5,2 1,6 1,8
672 7.814 164 3.764 0,1 0,5 0,0 0,1
56.178 180.111 4.535 154.740 11,3 12,3 1,0 4,6
110.973 138.616 94.480 127.454 22,3 9,5 20,4 3,8
497.834 1.464.182 462.048 3.368.873 100,- 100,- 100,- 100,-
1. Gas natural
2. Fuel, gasolina i gasoil
3. Gasos energètiques del petroli
4. Resta productes petrolífers
5. Olis i greixos
6. Ciment i clínker
7. Llavors i grans
8. Minerals
9. Ferralla
10. Carbons
11. Fosfats i adobs
12. Potassa
13. Productes químics
14. Productes siderúrgics
15. Fustes
16. Altres materials de construcció
17. Fruites, hortalisses i llegums
18. Vins, begudes, alcohols i derivats
19. Sal
20. Conserves i peix congelat
21. Tabac, cafè i cacau
22. Altres productes alimentaris
23. Paper i pasta
24. Maquinària i recanvis
25. Automóvils i peces
26. Altres productes metal.lúrgics
27. Resta mercaderies
28. Tares
Total
Un primer trimestre que manté la línia de creixement sostingut
del tràfic portuari.
Les dades del primer trimestre confirmen, un cop més, el di
namisme del port de Barcelona, i per tant del teixit productiu de
tota la seva àrea d'influència. De fet, el creixement d'aquests
tres primers mesos en relació amb el mateix període de l'any
passat, que ha estat d'un 13 per cent, conjuntament amb el de
1994 en relació amb l'any anterior -un magnífic 15,3 per cent
fa que el volum total de mercaderia manipulada en els darrers
dotze mesos -d'abril 94 a maig 95- sigui de més de 21 milions
de tones -tot i que, recordem-ho, les dades no són estrictament
homogènies. Un creixement, en qualsevol cas, que sembla con
firmar que la barrera dels vint-i-dos milions de tones anuals és a
l'abast i es pot assolir aquest mateix any.
76
Quant a l'elevat grau de transaccions internacionals, les dades
del port en són un fidel exemple: trimestre rera trimestre la part
de tràfic exterior va guanyant pes al cabotatge, diferència que es
veu afavorida per les millores en altres mitjans de transport dins
de la península: si ja al 1994 el tràfic exterior representava el 78
per cent del total, per al primer trimestre aquesta proporció
puja a més del 83 per cent. Així, les exportacions -el principal
motor de l'inici de la represa econòmica d'ençà el seu inici a
mitjan 1993- continuen creixent de l'ordre del vint per cent,
mentre que les importacions recuperen el seu dinamisme i pre
senten un augment del 25,8 per cent en relació amb elprimer
trimestre de l'any passat. Contràriament, el cabotatge dismi
nueix d'un disset per cent.
Tràfic de contenidors
1983 242.113
1984 325.592
1985 352.799
1986 340.870
1987 385.318
1988 409.542
1989 439.969
1990 447.920
1991 488.917
1992 552.309
1993 501.146
1r. tr. 103.025
2n. tr. 136.701
3r. tr. 110.936
4t. tr. 150.484
1994 605.356
lr. tr. 115.462
2n. tr. 161.538
3r. tr. 130.574
4t. tr. 197.782
1995
1r. tr. 167.212
129,8
174,6
189,2
182,8
206,6
219,6
235,9
240,2
262,2
296,2
268,8
324,6
Nota: A partir de 1995, les dades es comptabilitzen segons data de trànsit de la mercaderia
i no segons documents. Aquesta taula nomanté la sèrie homogènia, però sí queho fan
les variacions sobre 1994.
Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (°/0) Teus
lr. tr. 1995/1r. tr. 1994
1994/1993
31,5
20,8
De fet, el tràfic presenta variacions positives en quasi tots els
grans agregats —excepte en alguns de cabotatge— i si l'augment
no és més elevat, és pel gran pes que tenen els hidrocarburs
—quasi un terç del tràfic total del primer trimestre— que, per
les seve característiques i consum, tenen un comportament for
ça estable. Un dels exemples d'aquest gran creixement és el del
tràfic de contenidors, que presenta un augment molt per sobre
de lamitjana: un increment global del 31,5 per cent, tot i que la
càrrega general només augmenta un 13,3 per cent. L'explicació
d'aquesta divergència apunta a tres elements: en primer lloc,
que no tot el tràfic de càrrega general és en contenidors, i des
prés que la diferència pot venir de la pròpia composició de la
càrrega —simplement que les mercaderies amb menys pes aug
mentin— ja que una cosa és la variació sobre el nombre de con
tenidors i l'altra sobre el pes de la càrrega general. Finalment,
és possible que alguns operadors, en determinades circumstàn
cies, prefereixin sacrificar contingut i suportar un major cost
unitari a canvi d'immediatesa en el lliurament. De fet, en un
moment en què un dels elements de competitivitat de les em
preses és treballar amb estocs mínims i amb gran capacitat de
reacció davant del mercat, aquesta explicació és ben plausible.
o
Tràfic de contenidors (sèrie nohomogènia )
milers de Teus variació (%)
700 50
650—
600—
530—
4•0 —
40
—
—30
—20
—10
— 0
— —10
20i
1992 1993 1994 995
111/ total acumulat darrers dotze mesos
— taxa de variació interanual (%)
Quant a d'altres epígrafs, la comparació amb el primer trimes
tre de 1994 no és possible per no disposar de la sèrie homogènia
a aquest nivell de desagregació. Amb tot, les dades són per elles
mateixes prou illustratives de la composició del que ha estat el
tràfic marítim de mercaderies aquests tres primers mesos, dins
del marc de la recuperació de l'activitat econòmica i delmante
niment de l'elevat nivell de competitivitat del port de Barcelona.
77
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals de l'Estat espanyol
Trànsit
ríod
de passatgers i tràfic de mercaderies
Avions
per l'aeroport de Barcelona
Passatgers (milers) Mercaderies (tones)
1."1111 Interior Internacional._ _ ., 1 Interior Internacional Total Interior Inte
1985 71.754 46.062 25.692 5.459 3.676 1.783 45.064 27.147 17.917
1986 74.506 47.252 27.254 6.097 3.876 2.221 45.054 28.132 16.922
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557
1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372
1992 136.082 68.054 68.028 10.047 6.124 3.923 73.408 34.200 39.208
1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841
lr. tr. 30.330 14.547 15.783 2.057 1.266 791 15.439 7.896 7.542
2n. tr. 34.387 16.923 17.464 2.566 1.516 1.050 15.341 8.057 7.284
3r. tr. 36.343 17.917 18.426 2.799 1.559 1.240 12.809 6.741 6.068
4t. tr. 32.481 15.757 16.724 2.232 1.365 867 13.890 6.942 6.947
1994 142.792 73.863 68.929 10.297 6.094 4.202 58.883 27.832 31.051
lr. tr. 32.165 16.302 15.863 2.183 1.357 826 12.868 6.325 6.543
2n. tr. 37.072 19.596 17.476 2.710 1.617 1.092 14.256 6.971 7.285
3r. tr. 38.338 19.826 18.512 2.922 1.635 1.287 15.198 7.115 8.083
4t. tr. 35.217 18.139 17.078 2.482 1.484 998 16.561 7.421 9.139
1995
lr. tr. 35.601 18.784 16.817 2.403 1.509 895 15.034 7.099 7.936
Font: Aeroport de Barcelona.
Variació (°/0) Passatgers Mercaderies
lr. tr. 1995/1r. tr. 1994
Total 10,1 16,8
Interior 11,1 12,2
Internacional 8,3 21,3
BCN-MDD 9,2 -
1994/1993
Total 6,7 2,4
Interior 6,8 -6,1
Internacional 6,4 11,5
Pont aeri 13,4 -
El nombre de viatgers continua en augment alprimer trimestre
d'enguany i supera el nivell del mateix període de 1994.
L'aeroport, en els mesos de menys activitat, és un formigueig
de més de 26.000 persones diàries.
Les dades del primer trimestre d'enguany quant a nombre de
passatgers palesen l'increment continu i baten tots els rècords,
fins i tot amb una variació interanual realment significativa: un
increment de més del 10 per cent de promig. Amb aquestes da
des, sembla que el nivell de 10 milions de passatgers anuals ja és
una realitat consolidada, gràcies a la projecció exterior de Bar
celona, a la represa de l'activitat econòmica i a la liberalització
de l'espai aeri que ha permès una reducció de tarifes i una am
pliació significativa de l'oferta, encara que impliqui un menor
índex d'ocupació per avió.
78
Trànsit total de passatgers
milers de viatgers
11.000
10.500 -
10.000 -
9.500
9.000
8.500 -
8.000
variació (%)
20
-
- 10
l) )1 1992 1993 1994 95
total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (°/0)
10
Quant al tràfic de mercaderies, l'augment que registra va lli
gat a la represa de l'activitat econòmica. Els increments del 12,2
per cent en interior i del 21,3 per cent en internacional perme
ten compensar en més o menys grau la caiguda del tràfic del
1994.
Trànsit de passatgers
Aeroports
als aeroports principals de l'Estat espanyol (milers)
o
Internacional TotalInterior
Total Regular
No
regular Total Regular
No
regular Absolut
Variació (%)
mat. per. ant.
Índex
BCN = 100
111W WII y ,
Barcelona 6.094 5.774 320 4.202 3.867 335 10.297 6,7 100,-
Bilbao 1.072 901 170 327 275 52 1.399 8,3 13,6
Madrid 9.266 8.853 413 8.959 8.437 522 18.225 5,1 177,0
Sevilla 1.043 901 142 207 159 49 1.250 -6,3 12,1
València 1.121 1.031 91 426 372 54 1.547 -1,9 15,0
Palma de Mallorca 3.442 2.598 843 10.609 852 9.757 14.051 13,0 136,5
Las Palmas 2.469 2.310 158 5.003 651 4.351 7.471 10,5 72,6
Tenerife Sud 1.538 639 899 5.819 594 5.225 7.357 6,0 71,4
Màlaga 1.483 1.338 145 4.031 1.075 2.956 5.513 13,2 53,5
Lanzarote 983 690 293 2.545 301 2.244 3.527 17,6 34,3
Alacant 856 736 121 2.601 492 2.108 3.457 20,7 33,6
Eivissa 845 748 97 2.375 274 2.102 3.220 17,8 31,3
Fuerteventura 446 426 20 1.681 330 1.351 2.126 19,9 20,7
Menorca 631 577 54 1.425 72 1.353 2.055 19,1 20,0
Tenerife Nord 1.782 1.782 0 0 0 0 1.782 26,9 17,3
Barcelona 1.498 1.455 43 905 876 29 2.403 10,4 100,-
Bilbao 279 260 19 62 62 1 342 13,9 14,2
Madrid 2.257 2.232 24 2.024 1.929 95 4.281 8,1 178,1
Sevilla 242 225 17 36 31 4 278 4,6 11,6
València 320 282 38 78 76 2 397 19,8 16,5
Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dades reco lides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
1,1lina BCN-MDD
1988
1989 379,6
1990 407,6
1991 421,9
1992 556,9
1993 547,7
1994 582,5
1995 636,4
382,0
456,3
490,6
493,9
562,3
563,1
650,4
300,4
352,4
383,7
377,0
466,8
430,6
516,1
11111L1
405,5 1.444,7
472,1 1.660,4
496,6 1.878,5
561,6 1.853,9
537,9 2.123,9
546,4 2.087,8
619,5 2.368,6
Font: Aeroport de Barcelona.
Nota: A partir del 1993, les dades recullen el nombre de passatgers de la línia
Barcelona-Madrid de totes les companyies i vols, inclososels regulars.
Als altres quatre aeroports espanyols no turístics més impor
tants, l'evolució del nombre de passatgers ha seguit la mateixa
tònica durant el primer trimestre d'enguany: en tots ells es regis
tren increments interanuals, en especial a València, amb quasi
un vint per cent. Tanmateix, recordem que, a diferència de Bar
celona o de Madrid, aquest aeroport, juntament amb el de Sevi
lla, va registrar una caiguda del nombre de viatgers pel conjunt
de 1994 en comparació amb l'any anterior.
1994: un any excel.lent a tots els aeroports turístics espanyols.
Presentem també en aquest número el resum anual dels aero
ports espanyols que van registrar al 1994 un moviment de viat
gers superior al milió de viatgers. Les dades són prou eloqüents
per elles mateixes: en quasi tots ells l'increment ha estat, en re
lació amb el 1993, de més de 10 per cent, i en els aeroports ba
lears i canaris que no són capital de província (Eivissa, Menor
ca, Lanzarote i Fuerteventura), l'augment passa del 17 per cent.
De fet, tota la geografia espanyola s'ha beneficiat del molt bon
any turístic, ja que, per exemple, a la zona mediterrània, Màlaga
supera els cinc milions de viatgers i Alacant s'acosta al tres i
mig. La devaluació de la pesseta, la reactivació econòmica inter
nacional -amb el consegüent augment de renda- i les millores
en infraestructura i qualitat en l'oferta turística són factors que
ajuden a explicar l'obtenció d'aquestes xifres rècord.
79
Aeroport de Barcelona. Distribució trànsit internacional de passatgers
lir % 94/9
Alemanya 534.763 13,7 589.812 14,9 696.508 16,6 30,2
Regne Unit 677.413 17,3 661.699 16,8 670.906 16,0 -1,0
Itàlia 543.058 13,9 535.440 13,6 584.504 13,9 7,6
França 560.542 14,3 524.959 13,3 526.822 12,5 -6,0
Holanda 212.130 5,4 245.189 6,2 281.740 6,7 32,8
Resta UE 379.369 9,7 511.298 12,9 526.151 12,5 38,7
Total UE 2.907.275 74,3 3.068.397 77,7 3.286.631 78,2 13,0
Suïssa 250.058 6,4 236.597 6,0 231.550 5,5 -7,4
Federació Russa 17.961 0,5 38.972 1,0 84.202 2,0 368,8
Àustria 57.718 1,5 60.714 1,5 55.261 1,3 -4,3
Resta Europa 211.272 5,4 163.249 4,1 172.572 4,1 -18,3
Total Europa 3.444.284 88,0 3.567.929 90,4 3.830.216 91,1 11,2
E.U.A. i Canadà 151.074 3,9 104.609 2,6 135.829 3,2 -10,1
Cuba 8.003 0,2 20.913 0,5 27.645 0,7 245,4
Mèxic 20.178 0,5 13.416 0,3 18.845 0,4 -6,6
República Dominicana 12.942 0,3 20.432 0,5 14.910 0,4 15,2
Resta Amèrica Llatina 27.675 0,7 23.633 0,6 24.454 0,6 -11,6
Amèrica Llatina 68.798 1,8 78.394 2,0 85.854 2,0 24,8
Algèria 38.815 1,0 37.614 1,0 26.935 0,6 -30,6
Egipte 78.017 2,0 22.673 0,6 14.029 0,3 -82,0
Marroc 28.787 0,7 35.697 0,9 20.585 0,5 -28,5
Tunísia 43.221 1,1 53.739 1,4 40.928 1,0 -5,3
Resta Àfrica 2.956 0,1 106 0,0 33 0,0 -98,9
Àfrica 191.796 4,9 149.829 3,8 102.510 2,4 -46,6
Israel 16.363 0,4 25.862 0,7 28.427 0,7 73,7
Resta Orient Mitjà 3.170 0,1 517 0,0 1.763 0,0 -44,4
Orient Mitjà 19.533 0,5 26.379 0,7 30.190 0,7 54,6
Japó 17.570 0,4 6.494 0,2 5.199 0,1 -70,4
Tailàndia 16.988 0,4 14.327 0,4 12.684 0,3 -25,3
Resta Extrem Orient 2.847 0,1 689 0,0 0 0,0 -100,0
Extrem Orient 37.405 1,0 21.510 0,5 17.883 0,4 -52,2
Total 3.912.890 100,- 3.948.650 100,- 4.202.482 100,- 7,4
Font: Aeroport de Barcelona. Dades estadístiques anuals. Elaboració pròpia.
El trànsit internacional de l'aeroport en els darrers tres anys.
Presentem també en aquest número de BARCELONA ECONOMIA
la distribució del trànsit internacional de passatgers, tant d'en
trades com de sortides, amb les principals grans zones geogràfi
ques, i dins de cada una d'elles, els principals països. Recollim
les dades de 1992, 1993 i 1994, que permeten per elles mateixes
observar les diferències i les proporcions.
80
En conjunt, són unes dades que il-lustren l'evolució d'alguns
dels components del moviments de passatgers i de les modes tu
rístiques en menor grau per motius de negocis-, tant de qui
ens visita, com de les destinacions mundials dels turistes cata
lans. En molts casos, però, l'obertura, el tancament o la modifi
cació de nombre de vols d'una nova línia internacional -el cas
de Moscou i Tóquio en serien un bon exemple- condicionen la
variació de les dades. No oblidem que es tracta de línies amb
origen o destinació a Barcelona, tot i que admeten canvis d'avió
per necessitats operatives de les companyies.
Ciutats enllaçades per línia regular amb sortida de Barcelona (1994)
Espanya Oviedo UE 12 Hamburg Stuttgart Kíev Caracas* San Juan*
Alacant Palma de Mallorca Amsterdam Hannover Torí Malta Guatemala* San Pedro Sula*
Almeria Pamplona Atenes Lió Venècia Moscou L'Havana* San Salvador*
Badajoz Sant Sebastià Berlín Lisboa Verona Oslo Lima* Santo Domingo*
Bilbao Santander Birmingham Londres Praga Los Angeles* SAo Paulo*
Eivissa Santiago de Compostel.la Bolonya Luxemburg Resta d'Europa Sofia Managua* Alger
Jerez Saragossa Brussel.les Manchester Basilea/Mulhouse Viena Mèxic* Casablanca
Gran Canària Sevilla Bordeus Marsella Bucarest Zuric Miami* El Cairo
Granada TenerifeNord Colònia Milà Budapest Montevideo* Tànger
La Corunya Tenerife Sud Copenhaguen Munich Estocolm Resta del món Nova York Tunis
Lanzarote València Dublín Nantes Ginebra Asunción* Panamà* Tel-Aviv
Madrid Valladolid Düsseldorf Niça Giiteborg Atlanta Puerto Plata* Tokyo*
Màlaga Vigo Florència Oporto Hèlsinki Bogotà* Quito*
Menorca Frankfurt París Istanbul Buenos Aires* Rio de Janeiro*
Múrcia Gènova Roma Keflavik (Islàndia) Cancun* San José*
* Ciutats en les que, per necessitats de les companyies explotadores, es requereix un canvi d'avió.
Sense entrar a valorar les diverses evolucions segons els paï
sos d'origen o destinació, cal destacar el pes tan important dels
principals països de la Unió Europea —alguns dels seus aero
ports com a porta d'entrada o de sortida al continent— que,
juntament amb la resta d'Europa, canalitza ja més del noranta
per cent del total de viatgers de vols internacionals de l'aeroport
de Barcelona. De la resta del món, destaquem, a més dels Estats
Units d'Amèrica del Nord, les principals destinacions turístiques
del Carib.
81
Transport públic urbà i de rodalia
Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als Ferrocarrils de la Generalitat (miler)
1989
1990
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
7.904
8.350
16.054 23.957
17.059 '25.409
n.d.
n.d.
1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199
1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.123 17.354 26.477 99.039
1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597
lr. tr. 5.307 5.862 846 4.460 16.475 2.212 4.265 6.477 22.952
2n. tr. 6.211 6.518 1.027 4.637 18.393 2.200 3.707 5.906 24.299
3r. tr. 5.765 6.136 819 4.241 16.961 1.772 3.283 5.055 22.016
4t. tr. 5.388 6.422 1.149 5.635 18.594 2.227 5.509 7.736 26.330
1994 22.445 26.329 4.045 23.752 76.571 8.236 16.947 25.183 101.754
lr. tr. 5.471 6.545 1.058 6.451 19.525 2.106 4.106 6.212 25.737
2n. tr. 5.435 6.417 980 6.500 19.332 2.159 3.911 6.070 25.402
3r. tr. 5.941 6.437 860 4.667 17.905 1.739 3.347 5.086 22.991
4t. tr. 5.598 6.930 1.147 6.134 19.809 2.231 5.583 7.814 27.623
1995
lr. tr. 5.311 6.983 1.026 6.159 19.479 2.210 4.241 6.450 25.929
RENFE: Cl: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospnalet
C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet
C3:Vic-Barcelona-l'Hospitalet
C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-SantVicenç
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE ipels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
FCG. Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa
Catalunya: Barcelona-Terrassa/Sabadell/U.A.B.
Variació (`)/0)
lr.tr. 1995/
lr. tr. 1994 1994/1993
RENFE -0,2 8,7
Cl -2,9 -1,0
C2 6,7 5,6
C3 -3,0 5,3
C4 -4,5 25,2
FCG 3,8 0,0
Catalans 4,9 -2,1
Catalunya 3,3 1,1
82
Després d'un 1994 amb uns increments molt elevats, el nombre
de viatgers a les línies de RENFE s'estabilitza. Als FGC,
l'augment del primer trimestre consolida la Ileugera tendència
a l'alça del darrer semestre.
El nombre de passatgers a les línies de rodalia de RENFE du
rant el primer trimestre d'enguany en relació al mateix període
de l'any passat s'ha estabilitzat, fet que encara s'ha de situar en
un marc de creixement, si tenim en compte que en el període de
referència -primer trimestre del 1994- l'augment interanual
fou d'un irregular 18,5 per cent. Així, el lleuger descens en tres
de les quatre línies es pot llegir com una certa compensació a
aquells increments tan elevats. Tot i aquestes matisacions, el
cert és que si considerem l'acumulat dels últims dotze mesos, el
nombre de viatgers no deixa d'augmentar trimestre rera trimes
tre, encara que en aquest principi d'any, es tempera.
Quant als Ferrocarrils de la Generalitat, els resultats dels pri
mers mesos consoliden una moderada tendència a incrementar
el nombre de viatgers, fruit de les millores en infraestructura i
de l'augment de la freqüència de pas. Un exemple n'és el fet
que, a partir de gener, les estacions d'Abrera i d'Olesa passen a
formar part del servei suburbà en lloc del de rodalia, amb el
consegüent augment de freqüència de pas. L'augment del nom
bre de desplaçaments com a conseqüència de la reactivació
econòmica expliquen també la tendència a aquest creixement
moderat.
Transport públic urbà (milers de viatgers)*
Xarxa Xarxa FF'CC
1983 223.718 247.500 17.558 488.776
1984 236.828 223.400 17.204 477.432
1985 240.801 212.600 17.247 470.648
1986 245.605 193.000 17.707 456.312
1987 247.841 186.600 18.011 452.452
1988 253.452 185.900 18.159 457.511
1989 253.442 175.000 19.101 447.544
1990 268.522 174.295 19.836 462.653
1991 269.581 173.691 19.844 463.116
1992 260.719 174.234 19.907 454.860
1993 247.804 169.334 18.219 435.357
lr. tr. 66.699 41.635 5.159 113.493
2n. tr. 63.515 44.312 4.814 112.641
3r. tr. 49.713 34.370 3.211 87.294
4t. tr. 67.877 49.017 5.036 121.930
1994 237.395 172.877 17312 427.584
1r. tr. 62.544 42.753 4.618 110.084
2n. tr. 59.613 45.607 4.618 109.838
3r. tr. 48.039 34.665 3.056 85.760
4t. tr. 67.199 49.852 4.851 121.902
1995
lr. tr. 66.578 44.463 4.862 115.902
* Només es comp abilitzen els passa gers que paguen algun tipus de tarifa.
Font: Transportsde Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat. Les dades anteriors al 1990
han estat recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
lt. tr. 1995/ 1994/
Variació (°/0) lr. tr. 1994 1993
Metro 3,7 -4,2
Autobús 8,0 2,1
Ferrocarril Sarrià 1,6 -5,0
La represa econòmica facilita l'augment del nombre de viatgers
a tots els transports públics urbans, i en especial a la xarxa
d'autobusos.
Quant al transport públic urbà, unamillora del nombre de
passatgers en comparació amb els resultats de 1994 es palesa a
totes les companyies: metro i Ferrocarrils de Sarrià passen d'un
decrement pel conjunt de l'any passat en relació amb l'any
anterior a una variació interanual positiva aquest primer trimes
tre, i els autobusos, que ja partien d'una variació positiva, la mi
lloren.
Nombre de viatgers al total de transports públics
milions de viatgers
570
560
550
540
530
520
510
500
490
480
\ ;11.1aC1()
1992 1993 1994
total acumulat darrers dotze mesos
- taxa de variació interanual (%)
milions de viatgers
200
150
100
50
1995
10
lr. trimestre 2n. trimestre
11111 1992 = 1993
3r. trimestre 4t. trimestre
1994 1995
En general, doncs, un trimestre que ve a consolidar un lleuger
augment del nombre d'usuaris de tots els transports públics,
com a conseqüència d'un augment també de la mobilitat tant
per motius laborals com per lleure o d'estudis, un cop tancada la
crisi i en un moment en què l'ocupació torna a augmentar.
83
Enquesta d'activitat turística
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona
1990 3.897.938 1.775.588 2,2
1991 4.089.510 1.727.610 2,4
1992 4.333.420 1.874.734 2,3
1993 4.256.524 2.455.249 1,7
1994 4.704.681 2.663.887 1,8
1995
gen.-feb. 669.962 388.539 1,7
mar.-abr. 1.042.781 534.675 2,0
*Dades expres ades en nits.
Continua augmentant amb fermesa el nombre de visitants atrets
per Barcelona. El creixement econòmic dels paisos
de procedència dels visitants i la vigència d'uns preus
molt competitius, conseqüència de les darreres devaluacions
de la pesseta, en són les principals causes.
Dels resultats obtinguts de les enquestes realitzades durant els
dos primers bimestres d'enguany als directors i clients d'hotels
sobre l'activitat del sector hoteler a Barcelona destaca un aug
ment molt important dels fluxos de visitants. Tant el nombre de
visitants -uns 923.000- com el nombre de pernoctacions
-1.713.000- han experimentat importants creixements en rela
ció amb el primer quadrimestre de l'any anterior -del 16,1 i del
20,4 per cent respectivament. Aquestes xifres vénen a refermar
l'impuls registrat durant l'any passat, quan els visitants augmen
taren un 8,5 per cent i les pernoctacions un 10,5 per cent. Vala
dir que si bé ja el primer bimestre s'havien manifestat clars indi
cis de creixement, al llarg del segon s'ha confirmat clarament
aquesta tendència expansiva, amb creixements superiors al 22
per cent, tant en termes de visitants com de pernoctacions. L'es
tada mitjana esmanté en uns nivells lleugerament superiors als
registrats un any enrera, amb 1,9 nits per visitant. El nivell d'o
cupació, molt més elevat en el segon bimestre en relació amb el
primer, és clarament superior en els hotels de la gamma alta.
A banda de la creixent atractivitat de Barcelona, la ciutat es
beneficia de la recuperació econòmica dels països d'origen dels
visitants -principalment l'Europa Comunitària i els Estats
Units-, tant amb la reactivació dels viatges per motius profes
sionals com turístics. Incideix en el mateix sentit l'augment de la
competitivitat en els preus originat per la caiguda del tipus de
canvi efectiu de la pesseta.
Una ullada a la distribució per categories mostra com gairebé
el 80 per cent dels visitants que han pernoctat a Barcelona du
rant els dos primers bimestres d'enguany ho han fet en hotels de
tres i quatre estrelles. Aquest fet no hauria de sorprendre gaire
quant que la distribució de les places hoteleres existents per ca
tegoria presenta una clara abundància relativa dels hotels de ca
tegoria intermitja sobre els restants -el 76,5 per cent del total.
El visitants que opten per pernoctar en els hotels de la gamma
més alta (5 estrelles) o més baixa (1 i 2 estrelles) són pràctica
ment els mateixos en termes absoluts. Naturalment, no cal insis
tir en el fet que hi ha altres visitants que pernocten a Barcelona
en altre tipus d'establiments que no apareixen comptabilitzats
en aquestes dades. I això inclou des dels que s'allotgen en cases
d'amics i/o familiars fins als que trien opcions d'allotjament dife
rents a l'hotel (pensions, cases d'hostes...).
84
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona
Categoria
Nivell d'ocupació (°/0) Nombre de
En places En habitacions pernoctacions
Nombre
visitan
H 5* 37,1 51,0 65.293 43.387
H 4* 40,0 50,1 304.822 191.875
H 3* 42,5 51,6 213.846 110.629
H 2* 40,3 45,7 54.262 29.191
H 1* 41,5 42,4 31.739 13.457
Total 40,8 49,9 666.962 388.539
H 5* 51,5 73,4 93.334 58.750
H 4* 59,4 68,2 465.865 264.265
H 3* 65,4 72,1 341.407 152.939
H 2* 64,6 68,7 90.956 41.160
H 1* 60,9 64,1 51.219 17.561
Total 61,4 69,6 1.042.781 534.675
(%) Motiu del viatge
60
50
ao
30
20
10
11
0
Professional Turisme Fires i Altres
i etapa viatge congressos
1992 1993 1994 1995
Nota: Les dades de 1995 corresponen a l'acumulat des de principi d'any
Volem fer una puntualització prèvia a l'anàlisi de les dades
per subratllar la dificultat per aprofundir en comparacions en
termes absoluts a causa del canvi dels períodes d'anàlisis consi
derades (de trimestres es passa a bimestres). En la major part
dels casos haurem de recórrer a anàlisis en termes estructurals.
Es referma l'atractiu de Barcelona com a centre d'activitat firal
i organitzador de congressos.
Gairebé dos terços dels visitants que han pernoctat a Barcelo
na durant el primer quadrimestre de l'any ho han fet per motius
laborals o de formació això inclou motius professionals, fires
i congressos. Aproximadament una quarta part dels visitants ha
vingut durant el seu temps de lleure -motiu turístic i d'etapa
de viatge. L'estructura de motivacions és, per tant, força sem
blant a la de l'any passat, tot i que destaca el progressiu refer
mament de l'atracció que exerceixen les fires i els congressos so
bre els visitants. Mentre que tot just en el mateix període de
l'any 1993 només representaven conjuntament un deu per cent
dels visitants, les dades dels primers mesos d'enguany reflectei
xen que el seu pes relatiu sobre el total de visitants és del setze
per cent.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de de visitants
Sexe (%)
Homes 57,2 66,4 72.0 68,0 68,9 68,3 65,9
Dones 42,8 33,6 78.0 32,0 31,1 31,7 34,1
Total 100,- 100,- 100.- 100,- 100,- 100,- 100,-
Edat (°/0)
14-17 0,5 1,3 0,6
18-24 4,8 5,7 1,6 3,9 3,5 4,6 4,3
25-34 26,4 26,6 19,7 23,0 21,3 21,8 23,9
35-49 40,2 45,0 58,0 51,1 54,3 37,6 44,7
50-64 28,6 22,6 20,6 21,5 19,5 35,4 27,0
65 imés 0,1 0,1 0,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Nacionalitat (1)/0)
Espanyola 35,6 39,5 47,9 40,7 42,4 37,9 37,8
Madrid 13,8 15,2 14,2 14,2 11,1 15,1 13,8
País Basc 2,4 3,2 3,1 2,6 5,8 2,8 2,5
Andalusia 3,0 4,7 2,9 1,8 4,5 2,5 3,7
País Valencià 6,1 3,2 4,1 4,2 4,7 4,8 4,7
Altres 10,3 13,2 23,6 17,9 16,3 12,7 13,1
Estrangera 64,4 60,5 52,1 59,3 57,6 62,1 62,2
Francesa 8,6 11,0 9,9 6,2 6,9 9,0 10,3
Britànica 6,6 7,9 7,5 9,2 7,0 6,0 7,0
Italiana 5,2 9,2 4,6 5,2 6,3 8,6 7,2
Alemanya 6,7 5,3 7,3 6,3 7,4 7,0 7,6
Nord-americana 11,6 9,8 6,2 9,1 7,8 7,8 8,7
Japonesa 2,2 2,4 2,5 1,7 1,6 3,9 2,5
Altres 23,5 14,9 14,1 21,6 20,6 19,8 18,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Professió de l'enquestat (°/0)
Professional liberal 24,6 25,5 28,1 24,4 29,6 26,0 22,7
Alt directiu 6,4 12,0 21,4 14,0 17,8 11,7 14,8
Quadres intermedis 5,1 8,8 9,1 6,9 6,3 8,4 6,4
Empleat 4,1 6,8 2,8 4,5 2,4 8,9 5,4
Tècnic superior 26,7 19,9 22,3 29,6 20,7 22,7 24,0
Estudiant 4,5 5,9 1,2 3,0 5,1 4,1 4,5
Mestressa de casa 15,1 13,1 9,3 11,5 13,1 10,2 13,2
Altres 13,5 8,0 5,8 6,1 5,0 8,0 9,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Sense oblidar que l'augment dels visitants en termes absoluts
s'ha repartit amb força homogeneïtat pel seguit de motivacions
descrites, i, per tant, han vingut més visitants per cadascun dels
motius esmentats, és important remarcar el creixement progres
siu de l'atractivitat de la ciutat com a lloc on dur a terme activi
tats econòmiques. Se n'ha parlat ja tantes vegades, de la interna
cionalització de l'economia de la nostra ciutat, sobretot arran de
l'entrada d'Espanya a la UE, i de l'obertura als operadors i al
capital estranger,que sembla una conseqüència lògica la presèn
cia creixent de visitants estrangers per motius professionals. Per
la seva banda, la consolidació de Barcelona com a organitzadora
de congressos es fa més patent dia a dia. A banda de ser lapri
mera ciutat d'Espanya en termes de nombre de congressos in
ternacionals celebrats, és una de les més importants delmón; la
que fa dotze en la classificació mundial (dades de la UIA), per
davant de ciutats com Nova York, Hong Kong, San Francisco o
Chicago.
Pel que fa a l'activitat firal, la represa de l'activitat econòmi
ca, enfortida al llarg del 1994 a la major part de les economies
desenvolupades, ha estat el principal factor de l'augment d'a
questa activitat. Era lògic esperar, per tant, un augment dels vi
sitants per aquest motiu; sobretot si es considera que la promo
ció internacional aconseguida i potenciada arran dels Jocs no
havia tingut ocasió de manifestar-se per causa de la crisi, que
afectà directament l'activitat firal. Les dades d'enguany recullen,
doncs, el creixement per aquest doble motiu.
85
Perfil del visitant
(%) Sexe
100
40
20
_
1992 1993 1994 1995
= homes dones
(% ) Edat
60
40
20
eil
0
1992 1993 1994 1995
l 1 Iim a 24 1 I de 25 a 34 de 35 a 49 50 imés
Si ens atenem als viatgers atrets per motius turístics, ja hem
comentat anteriorment que el seu pes relatiu és de poc més de
una quarta part sobre el total de visitants. El canvi en els perío
des d'anàlisi (de trimestres es passa a bimestres) ens impedeix
de comparar les dades amb les del mateix període de l'any pas
sat, i, evidentment, no té gaire sentit comparar-les amb les del
conjunt de l'any passat. Si bé s'està aconseguint que Barcelona
tingui una temporada turística relativament llarga —amb els pa
quets de promoció de cap de setmana, per exemple— i per tant
no pateixi la concentració d'altres zones que reben en només
dos o tres mesos la major part dels visitants, el cert és que hi ha
períodes especialment poc atractius de cara al turisme; els pri
mers mesos de l'any ho són per excel-lència, tant a Barcelona
com a tot el país. Ara bé, des del punt de vista d'infraestructura
hotelera l'escassa presència relativa de turistes als hotels es
compensa per una estada mitjana superior a la dels que vénen
per motius professionals.
86
(%)
20
15
10
5
O
Principals països d'origen dels visitants estrangers
IIIIIIII
França Ità ja Alemanya G. Bretanya EUA Japó
1992 = 1993 1994 1995
L'elevada proporció de visitants atrets per motius professionals
determina la majoritària presència d'homes d'edat mitjana
i d'elevada qualificació professional entre el conjunt de viatgers.
L'estructura de visitants per motivació ja pot donar una idea
del «perfil de visitantmitjà» que ve a Barcelona. La importància
relativa dels visitants per motiu professional i de fires i congres
sos determina una considerable presència masculina —dos ter
ços dels visitants són homes— d'edat mitjana —el 53 per cent
dels visitants té de 35 a 49 anys— que desenvolupen una activi
tat professional d'elevada qualificació —el 75 per cent són pro
fessionals lliberals, alts directius, quadres intermedis o tècnics
superiors. Els gràfics adjunts mostren poques variacions en ter
mes estructurals. En comparació amb els anys anteriors no hi ha
diferències significatives, amb l'excepció d'un progressiu rejove
niment dels visitants; els majors de 50 anys perden pes específic
sobre el total. Per altra banda, seria raonable esperar que el pes
relatiu de les dones sobre el total de visitants creixés en els pro
pers anys, per bé que la seva lentíssima promoció a llocs de res
ponsabilitat pot demorar l'assoliment d'un cert equilibri en els
viatges de caràcter professional, comsucceeix amb els visitants
per motius turístics.
La importància relativa dels visitants atrets per motius profes
sionals s'ha de mesurar també des d'un punt de vista d'atractivi
tat cultural. Si es considera el fort creixement dels viatges d'in
centiu a les empreses —que barregen el desenvolupament d'una
activitat professional o congressual amb uns dies d'esbarjo— és
raonable considerar que Barcelona té un fort potencial de crei
xement. I no s'ha d'oblidar que per a algunes empreses —em
preses de serveis avançats en les que el seu principal actiu és el
capital humà— la despesa en aquest capítol és el segon en ter
mes d'importància quantitativa, després de les despeses de per
sonal. I es pot esperar un creixement perquè cada cop més s'es
tà arraconant més la idea de realitzar convencions i congressos
en una zona aïllada en el territori (un bon exemple poden ser
les convencions celebrades en hotels de zones paradisíaques que
permeten conèixer de l'entorn només el trajecte a l'aeroport).
Com testimonien les dades de valoració dels diferents aspectes
de la ciutat, Barcelona aporta una riquesa cultural i de convi
vència ciutadana molt apreciada per persones d'elevat nivell cul
tural, que va des de la vessant artística —arquitectura o mu
seus— a la lúdica —espectacles o gastronomia.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Motiu de la visita (°/0)
Comercial/Negocis/Professionals 38,0 41,7 57,6 53,2 44,6 57,1 47,4
Turisme 29,5 24,3 17,9 21,3 22,5 25,1 25,3
Fires 1,1 6,7 8,7 6,6 10,5 3,2 5,1
Congressos 7,9 4,6 8,5 5,6 7,3 3,4 5,4
Etapa viatge 8,6 11,0 1,1 3,1 4,2 3,3 6,0
Motius familiars i acompanyants 9,3 9,3 4,5 6,5 6,4 4,1 3,9
Altres 5,6 2,4 1,7 3,7 4,5 3,8 6,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Raons d'elecció de Barcelona* (%)
Coneixement previ 12,5 14,4 21,5 17,3 11,4 18,7 16,8
Per recomanació 13,2 17,9 10,9 12,5 14,2 14,0 14,2
Motius familiars i acompanyants 21,8 26,1 21,1 23,4 23,8 12,4 23,0
Etapa viatge 21,6 29,8 11,9 15,5 11,9 16,7 18,7
Informació (fulletó...) 5,1 4,7 5,0 6,3 8,5 2,7 4,9
Recomanació agència viatges 2,1 2,3 3,0 2,5 1,1 10,1 2,4
Altres 23,7 4,8 26,6 22,5 29,1 25,4 19,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Repetitivitat de la visita (1)/o)
No cap vegada 36,8 27,5 10,6 23,8 24,6 25,9 28,5
Una vegada o més 63,2 72,5 89,4 76,2 75,4 74,1 71,5
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Mitjà de transport utilitzat (°/0)
Avió 62,0 64,6 79,1 71,4 69,9 64,8 65,3
Vehicle propi 24,3 21,3 14,4 16,3 19,2 23,3 21,9
Autocar/Autobús 4,2 9,2 4,5 4,9 6,5 5,4 6,8
Tren 8,1 4,2 2,0 6,5 4,1 5,6 5,4
Altres 1,4 0,7 - 0,9 0,3 0,9 0,6
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme d'etapa de viatge.
Augmenta la proporció de visitants de la resta d'Espanya, que
vénen principalment a desenvolupar una activitat professional.
Pel que fa a la procedència dels visitants, en els primers me
sos d'enguany ha augmentat la presència relativa dels proce
dents de la resta d'Espanya en quatre punts, fins a situar-se en
el 41,7 per cent. Els fluxos dels visitants tendeixen a equilibrar
se, i disminueixen els prodedents de Madrid que pernocten a la
ciutat i augmenten els del País Basc i Altres. Dels estrangers, els
provinents dels Estats Units i d'Alemanya són els més nombro
sos. Al llarg del període analitzat s'observa una lleu disminució
relativa dels francesos i japonesos. Els visitants dels EUA, que
vénen atrets a parts iguals per motius professionals i turístics,
consoliden la seva presència i es converteixen en el grupmés
important en termes quantitatius, per davant fins i tot dels tradi
cionals visitants europeus. L'epígraf Altres continua la lenta
progressió, i segurament no és aliena a aquest fet la progressiva
presència de visitants de l'Europa de l'Est.
Els diferents motius d'atracció de visitants a Barcelona deter
minen també si viatgen sols o en companyia. Pocmés d'un terç
dels visitants viatja sol -majoritàriament són els que vénen per
motiu professional o fires-, un 38 per cent ve amb amics i/o
companys -per a congressos i turisme, i en general, els turistes
prefereixen venir amb la familia, però sense fills. Destaca l'abso
luta irrellevància del grup organitzat com a forma de viatge. Per
nacionalitats, els japonesos són els més gregaris, i gairebé en
tots els casos vénen acompanyats d'amics o familiars. Els ameri
cans se situen en dos pols ben oposats, segons de quina part del
continent es tracti; els nord-americans no mostren deliri per
viatjar amb la família i prefereixen fer-ho amb amics i/o com
panys; per contra, els latinoamericans s'estimen més viatjar amb
la família, sempre i quan no els acompanyin els fills.
87
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Durada de l'estada mitjana a la ciutat
Dies 2,7 2,6 2,6 2,6 2,8 2,5 2,7
Nits 1,9 1,7 1,7 1,7 1,9 1,7 1,8
Acompanyat per (%)
Sol 30,2 31,3 37,3 38,3 36,1 41,4 32,9
Amic/companys 32,6 34,8 40,6 35,6 37,9 31,8 35,3
Amb la famflia 30,5 29,6 19,0 21,1 23,7 23,6 27,2
Amb fills 6,2 7,3 4,4 4,1 4,1 4,5 5,7
Sense fills 24,3 22,3 14,6 17,0 19,6 19,1 21,5
Grup organitzat 1,8 1,3 0,5 0,9 0,1 3,2 1,6
Altres 4,9 3,0 2,6 4,1 2,1 3,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 0,1 100,- 100,-
Distribució de la despesa extrahotelera (`)/0)
Menjar/beguda 78,0 78,0 81,0 80,5 80,0 80,0 79,3
Compres 2,0 2,0 1,0 1,5 2,0 3,0 1,8
Entreteniment 9,0 8,0 5,0 5,0 6,0 5,0 7,8
Transport intern 11,0 11,0 13,0 13,0 12,0 12,0 11,1
Altres - - -
Total 100,- 100,- 100,- 1, 100,- 100,- 100,-
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana, sobre la base d'una valoració de al 10)
Oferta arquitectònica 8,2 8,1 7,8 7,8 7,8 8,3 8,1
Oferta cultural 8,1 7,7 7,4 7,0 7,4 8,0 7,8
Entreteniment 7,9 7,5 7,3 7,4 7,5 7,8 7,6
Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,8 7,5 7,4 7,4 7,0 7,7 7,6
Accessos 7,7 8,0 7,9 7,4 7,5 8,0 7,8
Transport públic 7,8 7,7 7,6 7,3 7,3 7,9 7,7
Nivell d'informació 6,6 6,6 6,3 6,3 6,3 6,9 6,5
Seguretat ciutadana 6,5 5,7 5,7 5,7 5,6 6,1 6,1
Contaminació atmosfèrica 4,8 4,9 4,7 4,9 4,8 4,9 4,8
Sorolls 4,6 4,8 4,6 4,8 4,8 4,8 4,7
Neteja general de la ciutat 5,1 4,8 4,5 4,9 4,8 5,4 4,9
Relació qualitat/preu oferta restauració 7,0 7,1 7,3 7,1 7,2 6,5 7,1
Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,3 7,4 7,3 7,2 7,2 6,4 7,2
Relació qualitat/preu oferta comercial 6.6 6,4 6.1 6,3 6,6 6.4 6,5
NOTA: Apartir d'enguany les dades passen a ser bimestrals.
Font: Turisme de Barcelona. Elaboració pròpia.
Des del punt de vista turístic, una de les dades més rellevants
de l'enquesta és la importància de la recomanació i el coneixe
ment previ com a factor d'atracció dels que viatgen per turisme.
Naturalment, això està relacionat amb l'elevada puntuació que
la ciutat obté en la valoració sobre diferents aspectes de la ciu
tat. Els culturals i de convivència o adaptació a la ciutat, que
constitueixen un dels punts forts de l'atractivitat de Barcelona
sobre els visitants a un altre nivell, també sobre alguns dels
residents temporals- ja han estat comentats anteriorment,
combinats conjuntament, defineixen una qualitat de vida molt
apreciada pels estrangers. Sense que serveixi de consol, els as
pectes que reben una qualificaciómés baixa són els mateixos
que angoixen la major part de les grans ciutats del món -conta
minació atmosfèrica i acústica, neteja i seguretat ciutadana-,
amb la diferència que la gravetat amb què afecten Barcelona és
molt menys apressant, segons reconeixen alguns visitants en re
lació amb les seves ciutats d'origen.
88
Valoració de diferents aspectes de la ciutat
Oferta arquitectònica
Oferta cultural
Entreteniment
Caràcter ciutadans
Accessos
Transport públic
Informació
Seguretat ciutadana
Contaminació atmosfèrica
Sorolls
Neteja general
Qualitat/preu (restaurant)
Qualitat/preu (oLhotelera)
Qualitat/preu (oL comercial)
0 2 4
I I
8
Nota: Els signes de la dreta mostren com ha evolucionat la valoracióen relació amb els
mateixos mesos de l'any passat.
V. Mercat Immobiliari

1Consum aparent de ciment
Consum aparent de ciment
Província de
111~1~1~1111~
Barcelona eillErr
1990 2.613.640 100,- 3.793.304 100,-
1991 2.532.335 96,9 3.652.683 96,3
1992 2.502.844 95,8 3.745.209 98,7
1993 2.145.106 3.143.049
lr. tr. 496.895 88,3 756.020 91,5
2n. tr. 576.612 86,1 857.169 88,6
3r. tr. 557.199 83,1 798.128 85,4
4t. tr. 514.400 82,1 732.007 82,9
1994 2.171.980 3.202.300
lr. tr. 559.975 84,5 800.295 84,0
2n. t . 566.377 84,1 847.400 83,8
3r. tr. 520.671 82,7 768.226 83,0
4t. tr. 524.957 83,1 786.379 84,4
1995
lr. tr. 612.888 85,1 933.450 87,9
*Números "ndexs de l'acumulat dels darrers dotze mesos.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper Oficemen.
Variació (%) prov.Barcelona Catalunya
1r. tr. 1995/1r. tr. 1994 9,4 16,6
lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 12,7 5,9
1994/1993 1,3 1,9
1993/1992 -14,3 -16,1
L'impuls que experimenta el sector de la construcció referma
la recuperació del consum de ciment iniciada l'any passat, quan
s'invertí la tendència negativa predominant del bienni anterior.
Si bé el sector de la construcció es va incorporar amb retard a
la recuperació econòmica en relació amb el sector industrial i el
de serveis, des de començaments del 1994 es va invertir la ten
dència negativa que l'havia caracteritzat en els dos anys
anteriors i es començaren a percebre signes inequívocs de recu
peració. L'indiscutible protagonisme de la demanda externa en
la primera fase de la recuperació econòmica tingué un impacte
directe en el sector industrial, però, lògicament, relegà la cons
trucció que, en comptes d'actuar demotor com en altres oca
sions, va anar a remolc d'altres activitats.
Que l'activitat de la construcció s'està recuperant progressiva
ment n'és una bona mostra el creixement del consum de ciment,
tant a la província de Barcelona, com a Catalunya i Espanya. A
tots aquests àmbits es produí un canvi de tendència al llarg del
1994, i tots acabaren amb taxes positives de creixement. Les pri
meres dades d'enguany vénen a refermar aquesta tendència po
sitiva: el consum aparent de ciment ha registrat en el primer tri
mestre un creixement entre el 10 i el 15 per cent, tant a la
província de Barcelona com a Catalunya i Espanya.
Per la seva banda, les dades d'ocupació a la construcció mos
tren una disminució dels aturats de manera continuada des del
segon trimestre de l'any passat, en la línia del que succeeix a la
indústria i els serveis.
Consum aparent de ciment
1.200
1.000
800
600
400
200
milers de tones
(%)
20
15 -
10 -
10
1992 1993
]i I
1994 95
• Província de Barcelona Resta de Catalunya
taxes de variació interanual
1.94 11.94 111.94 IV.94 1.95
Província de Barcelona D Catalunya •Espanya
Una anàlisi detallada per subsectors revela com la construcció
residencial s'ha mostrat especialment dinàmica en els darrers tri
mestres. L'estímul del Pla de l'Habitatge i la conjunció d'altres
factors que han estimulat la demanda -com l'estabilitat dels
preus de venda i uns tipus d'interès forçamés baixos que en
anys precedents- han fet augmentar tant els habitatges iniciats
com els acabats. La situació de l'edificació no residencial no és
pas tan favorable; especialment colpida per la crisi, resta encara
que el mercat absorbeixi unapart de la producció anterior per
pensar en una recuperació en ferm. Quant al manteniment i la
rehabilitació, i malgrat que encara estigui situada en uns volums
molt baixos en relació amb d'altres països europeus, la progres
siva importància del pes d'aquest subsector sobre el VAB de la
construcció i el seu elevat potencial de creixement avalen unes
perspectives favorables.
Pel que fa a la construcció d'obra pública, les bones expectati
ves de les empreses constructores es van veure un xic enterboli
des pels ajustos pressupostaris encaminats a corregir el dèficit
públic, que afecten tant les xifres de licitació com les d'adjudica
ció i contractació. Demoment, esmanté la tendència positiva
del darrer any, i les primeres dades d'enguanymostren un crei
xement de la licitació oficial del 10,5 per cent.
91
Construcció d'habitatges i projectes visats
Construcció d'habitatges
. e
Barcelona Resta Regió I TotalRegió I Resta Catalunya Catalunya
• •
Iniciats Acabats Iniciats
,
Acabats
, ..,,
Iniciats Acabats Iniciats
,
Acaba
1987 3.828 3.146 15.108 11.304 18.936 14.450 28.887 20.977 47.823 35.427
1988 3.480 3.302 19.271 11.648 22.751 14.950 38.117 20.787 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 20.408 15.461 25.128 18.679 38.522 26.922 63.650 45.601
1990 2.724 2.431 13.097 14.096 15.821 16.527 21.541 25.997 37.362 42.524
1991 2.157 2.503 12.984 13.113 15.141 15.616 18.210 21.778 33.351 37.394
1992 2.819 4.103 13.322 10.669 16.141 14.772 18.160 16.210 34.301 30.982
1993 2.336 2.708 17.093 13.522 19.429 16.230 16.538 17.449 35.967 33.679
lr.tr. 475 534 4.514 2.171 4.989 2.705 4.340 3.102 9.329 5.807
2n. tr. 613 848 4.408 5.858 5.021 6.706 3.945 6.493 8.966 13.199
3r. tr. 650 503 3.790 2.435 4.440 2.938 3.504 4.106 7.944 7.044
4t. tr. 598 823 4.381 3.058 4.979 3.881 4.749 3.748 9.728 7.629
1994 2.756 2.130 20.834 14.850 23.590 16.980 18.852 15.834 42.442 32.814
lr. tr. 704 426 5.319 3.146 6.023 3.572 4.066 3.612 10.089 7.184
2n. tr. 695 477 5.094 4.338 5.789 4.815 5.130 4.317 10.919 9.132
3r. tr. 539 505 5.030 3.113 5.569 3.618 4.174 3.433 9.743 7.051
4t. tr. 818 722 5.391 4.253 6.209 4.975 5.482 4.472 11.691 9.447
1995
lr. tr. 780 950 6.347 3.987 7.127 4.937 5.803 3.836 12.930 8.773
Nota: no es comptabilitzen els habitatges públics en la seva totalitat.
Font: Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Collegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura iHabitatge. Generalitat de
Catalunya. Elaboració pròpia.
Variació (%)
Barcelona Resta Regió I
Iniciats Acabats Iniciats Acabats
lr. tr. 1995/1r. tr. 1994
lr. tr. 1994/1r. tr. 1993
10,8
48,2
123,0
-20,2
19,3
17,8
26,7
44,9
1994/1993
1993/1992
18,0
-17,1
-21,3
-34,0
21,9
28,3
9,8
26,7
L'activitat de la construcció residencial en els primersmesos del
1995 referma el ritme expansiu que l'ha caracteritzat durant el
darrer bienni, amb un ritme notablement més viu que el de la
resta de subsectors de la construcció.
Les primeres dades d'enguany confirmen el caràcter general
d'aquesta expansió, caracteritzada per una distribució força ho
mogènia en el territori. Tots els àmbits analitzats experimenten
variacions positives, tant en els habitatges iniciats com en els
acabats. El creixement per al conjunt de Catalunya és de 28,2
per cent pels iniciats i del 22,1 per cent pels acabats. Per al con
junt de la Regió I, els valors corresponents són 18,3 i 38,2 per
cent, respectivament. Una bona mostra de la magnitud d'aquest
creixement és que els valors assolits durant els primers mesos
d'enguany superen les mitjanes trimestrals dels darrers cinc anys
a tots els àmbits analitzats.
92
Habitatges iniciats
(% (taxes de variació interanual)
60
50
40 -
30
20 -
10
10
-20
30
1.94 11.94 111.94 IV.94 1.95
LIIBarcelona URegió I 1111Catalunya
Com és sabut, el subsector residencial ha estat, dintre del sec
tor de la construcció, elmés dinàmic dels darrers anys. A dife
rència de la intensa davallada d'activitat que experimentaren la
resta de subsectors durant la crisi, la construcció d'habitatges ha
mantingut un bon to des del 1992. Si bé és cert que s'havien as
solit uns mínims de producció tan baixos -uns sis habitatges
per cada 1.000 habitants a Catalunya l'any 1990- que es fa difí
cil pensar en una altra alternativa que no fos el creixement
(l'any 1990 s'iniciaren, de mitjana per a Catalunya, el 60 per
cent dels habitatges iniciats un any abans), el cert és que el Pla
de l'Habitatge ha actuat com l'element impulsor clau en el revi
fament d'aquest sector.
Habitatges de Protecció oficial de nova construcció
Regió 1 Resta Catalunya Catalun
Iniciats 1111.11.
1993 2.687 4.070 6.757
lr. tr. 245 708 953
2n. tr. 619 998 1.167
3r. tr. 663 1.009 1.672
4t. tr. 1.160 1.355 2.515
1994 2.691 3.531 6.222
lr. tr. 547 704 1.251
2n. tr. 1.511 1.091 2.602
3r. tr. 188 591 779
4t. tr. 445 1.145 1.590
1995
lr. tr. 820 1.113 1.933
1993 948 1.734 2.682
lr. tr. 187 267 454
2n. tr. 143 453 596
3r. tr. 396 393 789
4t. tr. 222 621 843
1994 1,111 2.381 3.492
lr. tr. 193 620 813
2n. tr. 448 486 934
3r. tr. 146 614 760
4t. tr. 324 661 985
1995
lr. tr. 534 752 1.286
Font: Direcció General d'Arquitectura iHabitatge. Generalitat de Catalunya.
El progressiu enfortiment de la demanda —tant de la que s'acull
als ajuts previstos al Pla de l'Habitatge, com de la que es
beneficia de la moderació dels preus i de la davallada dels tipus
d'interès, així com de la que es fa efectiva arran de la millora
de la situació econòmica—, ha estimulat notablement
la producció de nous habitatges.
E1 Pla de l'Habitatge contribuí en els inicis de la seva aplica
ció tres anys enrera a assegurar uns mínims de producció que
s'anaren ampliant a mesura que passaven els mesos i es consoli
dava com un instrument eficaç. No és exagerat dir que es produí
un allau de solllicituds, en resposta a la lògica d'una demanda
continguda durant els anys anteriors, atès que augmentà pro
gressivament la bretxa entre el preu de venda i la capacitat eco
nòmica de les famílies per accedir a un habitatge. Sobre l'efecti
vitat i el grau d'acompliment delPla no cal estrendre's, quan és
prou conegut que a Catalunya cal no oblidar que l'efectivitat
per Comunitats Autònomes ha estat desigual— s'han superat
àmpliament les previsions, fins a gestionar-se ajuts per l'accés a
més de 70.000 habitatges (segons dades de començament d'any).
Volumde crèdit bancari per a adquisició d'habitatge
bilions ptes.
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Espanya
1992 1993 1994
Nota: Saldos a final de període.
A banda de l'extraordinari impuls que ha suposat per a la
producció d'habitatges l'execució d'aquest Pla, s'han donat al
tres condicions que han estimulat amb vitalitat la demanda; en
concret, laprogressiva davallada dels tipus d'interès i l'estabi
lització dels preus contribuiren a dibuixar un panorama molt fa
vorable per a la part de demanda que no es podia acollir als
ajuts previstos al Pla —sobretot en termes relatius en compara
ció amb anys anteriors.
El gràfic adjunt mostra el progressiu creixement del volum de
crèdit bancari concedit per a l'adquisició d'un habitatge habi
tual; malgrat que es refereixi a Espanya, iHustra clarament l'ex
posat anteriorment per a Catalunya, ja que les condicions objec
tives que han estimulat tant l'oferta com la demanda són les
mateixes descrites anteriorment. Segons dades dels agents de la
propietat immobiliària, el volum d'operacions manté, tant en
obra nova com de segona mà, un bon ritme de creixement, par
ticularment a Barcelona.
93
Habitatges iniciats als grans municipis
de la Regió 1*
Barcelona 780 2.756 10,4
l'Hospitalet de Llobregat 78 292 56,2
Badalona 151 773 164,9
Sabadell 281 1.492 -14,0
Terrassa 538 1.612 24,2
Santa Coloma de Gramenet 24 86 0,0
Mataró 286 768 6,4
Cornellà de Llobregat 51 515 27,6
Sant Boi de Llobregat 81 783 0,4
el Prat de Llobregat 49 191 -18,4
Cerdanyola del Vallès 329 995 47,6
Granollers 85 484 -55,1
Total 12 municipis 2.733 10.747 11,1
Total Regió 1 7.127 23.590 20,7
Total Catalunya 12.930 42.442 25,1
*Municipis de la Regió 1 que tenen mes de 50.000 residents (cens del 991).
' Variació registrada en els darrers dotze mesos.
Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge.
És fàcilment perceptible com es produeix una acceleració del
creixement del crèdit viu concedit per la compra d'habitatges al
llarg del 1994. Com era previsible, la progressiva millora de la
situació econòmica ha incidit notablement en la consolidació de
la recuperació de la demanda. Però no s'ha d'oblidar que la vi
gència de l'actual Pla acaba enguany, de manera que una part
del creixement del crèdit concedit l'any passat obeeix a unapre
sentació avançada de sollicituds d'ajut i, per tant, de crèdits.
D'altra banda, no és del tot segur que esmantingui la bona con
junció de factors que es produí el 1994 —estabilitat de preus de
venda i condicions de finançament molt més favorables que en
els anys precedents. De moment, les primeres dades d'enguany
mostren un lleuger increment dels preus de venda d'habitatges
nous a Barcelona; alhora, hi ha la impressió que els tipus d'inte
rès havien assolit un mínim i que l'evolució en els propers me
sos havia de ser necessariament a l'alça, per bé que es descarti
repetidament que pugui ser de gran magnitud. Aquest és un al
tre dels factors que han incidit clarament en un augment de les
transaccions a finals del 94 i començaments del 95.
La construcció d'habitatge nou es concentra en les àrees
urbanes i a l'entorn de les zones on els dèficits eren més
palesos, orientada clarament a satisfer la demanda
de residència habitual.
Si hi ha algun tret característic a destacar en aquesta recupe
ració, és el seu caràcter urbà. Trimestre rera trimestre, les dades
referides a la construcció d'habitatges vénen a refermar el pes
de les zones urbanes, en termes absoluts i relatius. Si bé ja des
de la primera fase de la recuperació al llarg del 1992 les àrees
urbanes de Catalunya —la Regió I més elGironès, el Segrià i el
Tarragonès—es van erigir en protagonistes de l'expansió, el
cert és que cada cop s'afermen amb més rotunditat, i més en
particular, la Regió I. La producció es concentra, doncs, en les
àrees més poblades i on els dèficits eren més palesos, i està cla
rament destinada a satisfer la demanda de residència habitual.
Això marca una clara diferència amb l'anterior expansió de l'o
ferta a finals dels vuitanta, quan es produí una forta expansió de
les àrees turístiques.
94
Habitatges iniciats a la Regió I
Baix
Llobregat
Vallès
Occidental
Barcelonès
111E1
Vallès
Oriental
Maresme
un
iffi 1992
E3 1993
EJ 1994
lr. tr. 1995
milers
20
10
Habitatges iniciats
Ii
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995
• Regió I E Resta Catalunya
Nota: Les dades són mitjanes trimestrals.
Una bona mostra del progressiu protagonisme de la Regió I
en la construcció residencial a Catalunya és l'evolució del pes
dels habitatges iniciats: ronda el 55 per cent sobre el total dels
iniciats a Catalunya, quan l'any 1988 només en representava el
37 per cent. En termes trimestrals, la dotació prevista els pri
mers mesos d'enguany supera la mitjana de qualsevol dels vuit
anys anteriors, inclosos l'any 1988 i 89 quan s'assoliren els més
de 60.000 habitatges iniciats a Catalunya.
Projectes d'habitatges visats
pel Col.legi d'Arquitectes (Província de Barcelona)
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
16.188
13.644
15.260
11.621
17.919
26.330
32.942
20.489
21.570
21.868
22.730
4.959
6.826
4.803
6.142
27.744
6.337
7.329
6.970
7.108
7.547
10.227
8.014
9.104
7.965
12.577
22.819
30.222
19.203
20.077
19.687
18.925
4.410
5.302
4.339
4.874
23.929
5.660
5.949
6.043
6.277
5.660
5.961
5.630
6.156
3.656
5.342
3.511
2.720
1.286
1.493
2.181
3.805
549
1.524
464
1.268
3.815
677
1.380
927
831
1.887
Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.
Projectes visats
Protecció
Variació (/o) Total Lliures oficial
lr. tr. 1995/1r. tr. 1994 19,1 0,0 178,7
lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 27,8 28,3 23,3
1994/1993 22,1 26,4 0,3
1993/1992 3,9 -3,9 74,5
Dintre de la Regió I, totes les comarques experimenten varia
cions positives en relació amb un any enrera, amb l'excepció del
Vallès Oriental. En termes quantitatius, el Vallès Occidental i el
Baix Llobregat són, amb més de 2.500 i de 1.700 habitatges ini
ciats respectivament, les comarques amb més producció en ter
mes de construcció residencial. Particularment destacables són
els casos dels elevats creixements que s'han produït als munici
pis mitjans (inferiors als 50.000 habitants), que compensen amb
escreix la lleugera davallada en termes trimestrals que experi
menta el conjunt dels dotze municipis més poblats de la Regió I.
Projectes d'habitatges visats
Província de Barcelona
milers
10
9
8
7
5
4
0
-
1[6
í í
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
• Lliures Protecció Oficial
Nota: Les dades sónmitjanes mòbils de tres trimestres.
Els ajuts previstos al Pla de l'Habitatge pels compradors
d'habitatge protegit fomenten notablement la seva producció.
L'evolució del segment d'habitatge de protecció oficial ha in
tensificat el ritme expansiu dels darrers dos anys. En els visats
dels Collegis d'Aparelladors, la dotació d'habitatges de protec
ció oficial aprovada tant a la Regió I com a Catalunya supera en
un 50 per cent la corresponent al primer trimestre de l'any pas
sat, i multiplica per tres i per dos respectivament la dotació
aprovada el primer trimestre del 1993. Pel que fa a les dades del
Col•legi d'Aparelladors, el nombre d'habitatges protegits gaire
bé triplica els iniciats un any enrera, i suposen una quarta part
del total d'habitatges iniciats a la província de Barcelona. La in
jecció que ha suposat per a aquesta figura protegida el Pla de
l'Habitatge en concedir importants ajuts als compradors d'a
quest tipus d'habitatges ha estat la causa directa que s'hagi in
tensificat tan considerablement la seva producció.
95
Llicències d'obres
Sostre previst a les llicències d'obres (m2)
Total
Ús residencial
Aparcaments
Locals comercials
Indústries
Oficines
Hotels
Equipaments
Altres
234366
98.262
84320
19.941
6361
2.867
0
15.044
7.571
-12,1 760.058
35,4 230.622
-40,2 355.673
10,2 70.140
363,0 22.417
137,5 14.975
1.199
-48,8 57.046
282,8 7.986
Variació lr. trimestre 1995/1r. trimestre 1994
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Servei de Control de l'Edificacióde
l'Ajuntament de Barcelona.
El renovat protagonisme del sostre de nova construcció per a
usos residencials —amb una previsió de més de mil habitatges
en el primer trimestre d'enguany— es presenta amb l'afegit
positiu de tractar-se de promocions relativament modestes
i escampades arreu de la ciutat.
Les dades relatives a les llicències d'obres de nova construcció
aprovades per l'Ajuntament de Barcelona durant els primers
mesos d'enguany mostren un suau revifament de l'activitat en
relació amb la pèrdua de dinamisme registrada progressivament
al llarg del 1994. Si bé en relació amb el primer trimestre de
l'any passat es detecta una davallada de l'activitat —de l'ordre
del dotze per cent—, la dotació del sostre aprovada en aquests
primers mesos d'enguany supera en més d'un 23 per cent la mit
jana trimestral registrada al llarg de l'any passat. Malgrat estar
lluny de les magnituds del període precedent a les Olimpíades
—anys en què es concentraren multitud de projectes quemo
dernitzaren la fesomia de la ciutat— es tracta d'un volum de
sostre situat a l'entorn de lamitjana trimestral dels darrers set
anys. Per tant, i deixant de banda l'aparició puntual d'alguns
grans projectes que alteren l'anàlisi de l'evolució si no es deses
tacionalitza convenientment, el volum de sostre aprovat s'em
marca perfectament dins d'un cicle constructiu que es va incor
porant a la recuperació econòmica, amb més lentitud, però, que
la resta de sectors d'activitat, i amb la dificultat afegida de l'es
cassesa relativa de sòl a Barcelona.
A diferència d'altres èpoques no massa llunyanes, en què han
predominat projectes de construcció d'edificis destinats a ofici
nes, locals comercials o equipaments, les dades dels primers me
sos d'enguany mostren que l'epígraf més important en termes
quantitatius és el del sostre destinat a la construcció d'habitat
ges. Desbanca, per tant, el sostre destinat a la construcció de
places d'aparcament que, després dels projectes esmentats
anteriorment, s'havia convertit en el protagonista de la nova
construcció, fet emmarcat en l'acompliment del Pla d'Aparca
ments i en la bona rendibilitat que oferia la seva construcció.
Així doncs, el sostre residencial torna a assumir amb força el li
deratge que li correspon, si es considera la situació delmercat
immobiliari residencial a Barcelona —oferta cara i escassa— i el
fet que durant els darrers anys ha estat un epígraf —amb l'ex
cepció de les Viles Olímpiques— especialment poc mimat pels
constructors, en part a causa de la superior rendibilitat que ofe
rien altres tipus de construccions. S'ha de destacar un fet impor
tant i positiu per a la demanda sobre les promocions residencials
aprovades, que és que n'hi ha moltes i que estan força disperses,
tal com reflecteix el mapa adjunt. Això significa la proliferació
de promocions mitjanes i petites escampades arreu de la ciutat,
96
Sostre de nova planta previst a les llicències d'obres
milers m2
700
600
500
400
300
200
100
1.93 11.93 111.93 IV.93 1.94 11.94 111.94 IV.94 1.95
• residencial •aparcaments resta d'usos
habitatges
2.500
2.000—
1.500 —
1.000 —
500 —
Habitatges de nova planta aprovats
variació (%)
100
— 50
--50
100
1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995
EJ nombre d'habitatges
— taxade variació interanual de l'acumulat dels darres dotze mesos (%)
amb l'excepció de dos grans promocions situades a Nou Barris
destinades a allotjar veïns proviments de blocs afectats per l'alu
minosi.
De la resta d'epígrafs, no n'hi ha cap que destaqui especial
ment, a banda de la superfície aprovada per a locals comercials
—principalment situats a les plantes baixes dels edificis residen
cials— i per a equipaments —docents i esportius en una gran
majoria. La resta d'epígrafs més relacionats amb l'activitat eco
nòmica—indústries i oficines— segueixen fent la viu-viu afec
tats, sobretot en el cas de les oficines, per una situació de so
breoferta que lentament va trobant sortida al mercat. En el cas
del sostre industrial, malgrat que la superfície prevista és poc re
llevant en termes absoluts, és un fet molt positiu que alguns pro
motors s'aboquin de nou cap a aquest segment.
LI ccnciL d obres
1
• ‘"
1CL-_
•
SIJWÜLJLJÉE?
osceEp30,4
ODSISDLOW
DaY
11083
Q0302L733
cociawmesio
0C300■00
200e28
R.1300
o
CODC)
97
Algunes consideracions sobre el cost d'accés a l'habitatge a Barcelona
Cost d'accés a l'habitatge a Barcelona
Preu
de venda
Renda
familiar
disponible Preu/RFD
Entrada Finançament Esforç econòmic
En ptes.
Entrada/
RFD
Tipus
d'interès
Quota men
sual en ptes.
1989 22.544.000 2.998.747 7,5 6.763.200 2,3 16,1 249.508 99,8
1990 24.315.000 3.371.347 7,2 7.294.500 2,2 16,7 276.789 98,5
1991 26.246.000 3.642.013 7,2 7.873.800 2,2 16,0 289.106 95,3
1992 28.937.000 3.978.926 7,3 8.681.100 2,2 15,0 303.749 91,6
1993 30.198.000 4.183.217 7,2 9.059.400 2,2 14,0 301.619 86,5
1994 29.159.000 4.434.210 6,6 8.747.700 2,0 10,4 240.372 65,1
1989 10.292.670 2.998.747 3,4 3.087.801 1,0 16,1 113.915 45,6
1990 12.351.240 3.371.347 3,7 3.705.372 1,1 16,7 140.600 50,0
1991 13.549.860 3.642.013 3,7 4.064.958 1,1 16,0 149.255 49,2
1992 17.109.630 3.978.926 4,3 5.132.889 1,3 15,0 179.598 54,2
1993 16.641.000 4.183.217 4,0 4.992.300 1,2 14,0 166.211 47,7
1994 17.772.750 4.434.210 4,0 5.331.825 1,2 10,4 146.520 39,7
Nota: Tipus hipotecari del conjunt d'entitats. El termini d'amortització és 15 anys.
RFD: Renda Familiar Disponible (la dada del 1994 és una estimació).
Font: Elaboració pròpia.
Analitzar el mercat immobiliari residencial sovint és sinònim
d'assumir el seu funcionament imperfecte. A grans trets, hi ha
una bossa de demanda potencial que no troba l'habitatge que
vol al preu que pot o està disposada a pagar. Aquest és un feno
men que, amb intensitats diferents, es produeix a tot arreu. Al
hora, l'oferta veu commalgrat l'aparent dèficit existent -que
només seria tal si tota la demanda d'habitatge s'haguès de satis
fer amb l'oferta de nova construcció- els habitatges que pro
mou o construeix costen molt de vendre: el gros de l'oferta i de
la demanda van per camins diferents i no es troben en un punt
d'equilibri d'ençà força anys. Però, ¿què s'amaga darrera d'a
questa insatisfacció dels agents que hi intervenen? ¿són fona
mentades les seves queixes? Malgrat la dificultat d'intentar res
pondre objectivament aquestes preguntes, ens aproparem al
costat de la demanda per tal d'analitzar quina és la situació des
del seu punt de vista.
El cost d'accés a un habitatge de propietat en el mercat lliure
per a una família és funció directa del seu preu, de la capacitat
de despesa econòmica familiar i, si s'escau, de les condicions de
finançament que trobi al sistema bancari. Vegemquin és l'esforç
que ha de realitzar una família qualsevol de Barcelona per com
prar-se un habitatge, si és un esforç similar al que hauria hagut
de fer cinc anys enrera, i si és semblant al que ha de realitzar
una família que viu en un districte diferent del seu.
98
En els quadres adjunts, hem relacionat per cadascun dels sis
anys analitzats els preus de venda declarats (utilitzant dues mit
janes anuals de preus pels mercats de primera i segona mà) els
ingressos o la renda familiar anual (estimada a partir de la ren
da disponible per càpita i de la dimensió mitjana de les llars per
districtes), i les condicions vigents de tipus d'interès. A partir
d'aquestes dades hem calculat què representen el preu total i
l'entrada sobre el conjunt d'ingressos familiars, quina és la quo
ta mensual a pagar i quin és, en termes relatius, el cost mensual
de l'amortizació del crèdit. No es tracta pas d'analitzar el cas
d'una família concreta que vol accedir a un determinat habitat
ge, sinó que, any a any, s'ha triat la situació que teòricament po
dríem anomenar mitjana: el preumitjà, la renda familiarmitjana
i el tipus d'interès mitjà. Hom ha establert les següents hipòte
sis: per l'entrada, un 30 per centdel preu de venda, que vindria
a ser el volum d'estalvi previ necessari per pagar no tan sols
l'entrada en sentit estricte sinó també les despeses jurídico-ad
ministratives associades; pel que fa a les condicions de finança
ment, el tipus d'interès triat és lamitjana anual de l'hipotecari
del total d'entitats, i el termini d'amortització del prèstec és de
15 anys.
El primer i previsible aspecte a considerar és l'elevada relació
existent entre el preu de l'habitatge i la renda familiar anual.
Per l'any 1994, el preu d'un habitatge de nova planta venia a re
presentar 6,6 vegades el conjunt dels ingressos familiars anuals,
mentre que en el cas dels habitatges de segona mà, aquest quo
cient es redueix fins a 4. Davant de la pràctica impossibilitat de
generar un volum d'estalvi d'aquestamagnitud per un percen
tatge molt elevat de les famílies barcelonines, queda, doncs, for
ça dar que el gros de les famílies ha de recórrer al finançament
ajornat per tal de comprar-se un habitatge.
Esforç econòmic d'accés
Preu de venda / ingressos
(%)
7
6
4
3 89 90 91 92 93 94
(%)
100
90
80
70
60
50
40
30
89
Entrada / ingressos
Esforç econòmic d'amortització
En % dels ingressos
90 91 92
— Habitatges nous
93 94
(milers pts)
300
250
200
150
100
89 90 91 92 93 94
Quota mensual
— Habitatges de segona mà
Però per accedir al finançament ajornat s'ha de disposar del
que hem anomenat genèricament l'entrada, que ve a ser la
quantitat que es requereix en efectiu i que, per tant, s'ha hagut
d'estalviar prèviament, ja que, en termes generals, cap entitat
creditícia acostuma a finançar la totalitat del preu efectivament
pagat. En el cas dels habitatges de nova planta, el total en con
cepte d'entrada a l'habitatge suposa aproximadament dues vega
des el total d'ingressos familiars anuals, mentre que en els habi
tatges de segona mà suposa 1,2 vegades aquests ingressos.
Les dades que mostren el cost mensual de l'amortització del
crèdit en relació amb el nivell de renda només permeten parlar
d'esforç raonable en el cas dels habitatges de segona mà; en els
de nova planta s'ha de parlar directament d'inaccessibilitat per
al segment de demanda que té uns ingressos semblants o infe
riors als de la sèrie d'ingressos mitjans que hem establert. Hom
considera que destinar més d'una tercera part dels ingressos a
amortitzar un crèdit hipotecari és poc recomanable pels nivells
de renda considerats o, el que és el mateix, té un alt risc d'insol
vència, en l'argot de les entitats creditícies, que són les que, al
cap i a la fi, decideixen concedir o no el crèdit.
5
4
0
Renda familiar disponible Tipus d'interès hipotecari
89 90 91 92 93 94
(To)
17
16
15
14
13
12
1
10
9 1 1
89 90 9.1 92 93 9.4
A partir de l'informe ja comentat sobre les preferències de la
demanda d'habitatges, hom podria dir que en funció exclusiva
ment del nivell de renda, només un segment que oscillaria a
l'entorn de 10 per cent dels compradors potencials —els que su
peren les 400.000 pessetes d'ingressos mensuals—, pot accedir al
mercat de primeramà.
El gros de la demanda efectiva d'habitatges nous
el constitueixen persones o famílies que ja eren propietàries:
venen l'habitatge on han viscut un temps, i amb el que obtenen
d'aquesta transacció paguen una part important del nou.
Però les xifres de transaccions al mercat de nova planta es
mostren més dinàmiques del que es podria esperar si els únics
compradors d'habitatges nous pertenyessin a aquest segment de
lapoblació. Efectivament, una part importantíssima de la de
manda ja té un habitatge en propietat. Aquesta demanda la
constitueixen persones amb ingressos mitjans que es venen l'ha
bitatge on viuen i se'n compren un altre, normalment més car.
Les raons del canvi són diverses i no vénen al cas. Amb els in
gressos que obtenen de la venda —si es que no el venen al ma
teix promotor— paguen una part de l'habitatge nou, i així acce
deixen a una hipoteca amb un cost d'amortització mensual
raonable pel seu nivell d'ingressos. Recordem que una part de
l'augment dels preus al mercat secundari dels darrers anys és di
rectament imputable a l'evolució dels preus al mercat de nova
planta, quant que aquesta és una via de trasllat automàtica per
què depèn directament de la decisió de l'hipotètic venedor —de
l'habitatge de segona mà—, que al seu torn és comprador
—de l'habitatge nou. Lògicament, aquest mecanisme és més evi
dent com més acusat és eldèficit d'habitatges nous o de segona
mà assimilables.
99
Cost d'accés a l'habitatge a Barcelona
(Números índex)
Preu
de venda
Renda
fam. disp.
Entrada/
RFD
1989 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
1990 107,9 112,4 95,9 110,9 98,7
1991 116,4 121,5 95,9 115,9 95,4
1992 128,4 132,7 96,7 121,7 91,7
1993 134,0 139,5 96,0 120,9 86,7
1994 129,3 147,9 87,5Áig 96,3 65,2
1989 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
1990 120,0 112,4 106,7 123,4 109,8
1991 131,6 121,5 108,4 131,0 107,9
1992 166,2 132,7 125,3 157,7 118,8
1993 161,7 139,5 115,9 145,9 104,6
1994 172,7 147,9 116,8 128,6 87,0
La conservació i rehabilitació del parc d'habitatges existents
es perfila com l'alternativa més eficient per assegurar l'accés
a l'habitatge -via compra o via lloguer- als segments de
població que no disposen de patrimoni i depenen exclusivament
de rendes salarials.
Una segona consideració la podriem centrar en la situació
dels compradors de l'habitatge de segona mà. Óbviament, els
preus vigents al mercat secundari obren aquí les possibilitats
d'accés a segments de renda inferiors,malgrat que l'esforç, tant
en termes d'estalvi previ com d'amortització mensual, és impor
tant. Un esforç que es pot concretar en un estalvi previ de 3 a 4
anys en el cas de dues persones joves que treballen i que volen
crearuna llar -en termes estadístics, aquest és el perfil moda
del demandant tipus d'habitatge. Val a dir que arran de l'esta
bliment dels «comptes habitatge» aquest tipus d'estalvi obté
compensacions fiscals força favorables. Igualment, els ajuts pro
vinents del Pla de l'Habitatge han contribuït a alleugerir aquest
esforç. Esforç que, d'altra banda, es pot veure agreujat perquè
ésmolt possible que, a més d'estalviar per a l'entrada, hagin de
fer front a algunes obres de millora o compra d'equipament.
Convé, però, desdramatitzar el que representa aquest esforç
quant que en la nostra societat les transferències de rendes fa
miliars intergeneracionals estan fermament arrelades i sovint
contribueixen -en major o menor grau- a alleugerir una part
d'aquest esforç.
100
Evolució del preu totalmitjà dels habitatges
variació %
30
-,0
I0
0
ti
-10
1990 1991 1992 1993 1994
nous I= segona mà (preu transacció)
Amb independència de l'eficàcia i del manteniment d'aquest
mecanisme de compensació, hi ha qui pensa que ésmillor que el
mercat estableixi els seus propis mecanismes reguladors. En el
cas concret que hem descrit (dues persones joves que cerquen
un primer habitatge) és obvi que hi ha estacions intermitges per
passar de l'emancipació del nucli patern a la compra d'un habi
tatge. Ens referim, naturalment, al lloguer d'habitatges, una op
ció molt estesa a les grans cituats europees i que aquí té poc
pes, bàsicament per la paradoxal situació que fomentava la re
gulació de lloguers vigent fins a aquest any, que deixava inde
fensos els propietaris que havien formalitzat contractes anteriors
al 1985 alhora que primava excessivament l'opció del lloguer
com un recurs purament temporal i provisional.
Ara, amb l'aprovació de la nova normativa de lloguers, s'obre
una nova via que garanteix unes relacions més equilibrades en
tre les parts contractants, alhora que estableix una certa dosi
d'estabilitat als potencials inversors en béns immobles de lloguer
i una estabilitat en els preus. A mitjà i llarg termini ha de signi
ficar la recuperació d'una part de l'estoc d'habitatges per part
de propietaris que els mantenien en estat ruïnós o fora de mer
cat -a grans trets, no els compensava arreglar-los perquè difí
cilment recuperaven la inversió via lloguers-, i alhora ha de
significar una alternativa més atractiva als llogaters per l'estabi
litat que garanteix. Sobretot en un moment en què la situació de
les economies domèstiques (dels col.lectius joves, assalariats i
amb ingressos inferiors a les 200.000 ptes al mes, que són els
que, en principi, formen la demanda demogràfica natural d'habi
tatges pel fet d'independitzar-se) està vinculada no només a l'e
volució de l'atur sinó també a la creixent precarització de l'ocu
pació.
Cost d'accés a l'habitatge a Barcelona (1994)
Preu venda
(milers)
RFD
(milers) Preu/RED
Entrada
Tipus Quota Esforç
d'interès mensual en `)/0 RFD
En milers
de ptes.
Entrada
/ RFD
1. Ciutat Vella 22.582 2.403 9,4 6.775 2,8 10,4 186.173 93,0
2. L'Eixample 25.193 4.753 5,3 7.558 1,6 10,4 207.695 52,4
3. Sants-Montjuïc 21.679 3.932 5,5 6.504 1,7 10,4 178.720 54,5
4. Les Corts 40.678 5.987 6,8 12.203 2,0 10,4 335.357 67,2
5. Sarrià-Sant Gervasi 65.673 6.035 10,9 19.702 3,3 10,4 541.415 107,7
6. Gràcia 24.359 3.556 6,9 7.308 2,1 10,4 200.814 67,8
7. Horta-Guinardó 28.159 4.191 6,7 8.448 2,0 10,4 232.142 66,5
8. Nou Barris 22.057 3.603 6,1 6.617 1,8 10,4 181.842 60,6
9. Sant Andreu 20.691 4.187 4,9 6.207 1,5 10,4 170.575 48,9
10. Sant Martí 23.267 4.306 5,4 6.980 1,6 10,4 191.812 53,5
Barcelona 29.159 4.434 6,6 8.748 2,0 10,4 240.372 65,1
.;
1. Ciutat Vella 11.802 2.610 4,5 3.541 1,4 10,4 93.500 43,0
2. L'Eixample 18.722 4.753 3,9 5.617 1,2 10,4 154.351 39,0
3. Sants-Montjuïc 16.380 3.932 4,2 4.914 1,4 10,4 135.038 41,2
4. Les Corts 26.585 5.987 4,4 7.975 1,3 10,4 219.171 43,9
5. Sarrià-Sant Gervasi 25.041 6.035 4,1 7.512 1,2 10,4 206.442 41,0
6. Gràcia 18.933 3.556 5,3 5.680 1,6 10,4 156.087 52,7
7. Horta-Guinardó 18.428 4.191 4,4 5.528 1,3 10,4 150.200 43,0
8. Nou Barris 14.543 3.603 4,0 4.363 1,2 10,4 119.891 39,9
9. Sant Andreu 12.913 4.187 3,1 3.874 0,9 10,4 106.458 30,5
10. Sant Martí 14.381 4.306 3,3 4.314 1,0 10,4 118.561 33,0
Barcelona 17.773 4.434 4,0 5.332 1,2 10,4 146.520 39,7
Font: Elaboració pròpia.
A partir d'aquestes premisses, sembla un corol.lari natural
pensar que en els propers anys l'estoc existent d'habitatges tin
drà molt més protagonisme del que ha tingut fins ara: més que
una alternativa, constituirà la solució natural. El manteniment
del parc és una responsabilitat directa del propietari o usuari,
però que en última instància interessa i afecta tothom. Els in
centius que des de l'Administració s'orientin en aquest sentit
(subvencions, ajuts a fons perdut o de tipus fiscal) són una bona
mesura que ha d'animar els propietaris a prendre consciència
que el parc d'habitatges d'una ciutat és un bé social que no s'ha
de deixar malmetre.
Retrospectivament, s'ha proddit una millora de les condicions
econòmiques d'accés a l'habitatge, imputable bàsicament a la
millora de les condicions de finançament. En una seqüència
temporal dels sis darrers anys, el 1994 ha estat el més favorable
en termes d'esforç econòmic per accedir a un habitatge.
Des d'una perspectiva dinàmica, les dades que oferim aquí
mostren la diferent evolució de les variables comentades, i el
que això significa per les economies domèstiques que es plante
gen l'accés a un habitatge. Per facilitar-ne la comprensió, hem
homogeneïtzat aquests valors en números índexs.
A simple vista, el primer tret a destacar és que durant el 1994,
els valors que determinen l'accessibilitat a l'habitatge (els in
gressos familiars, el preu de venda i el cost del finançament ban
cari) han evolucionat de forma coincident cap a facilitar l'accés
a un habitatge en propietat. Els preus s'han estancat, la renda
ha augmentat lleument i els tipus d'interès s'han reduït sensible
ment.
Així, és unamolt bona notícia la millora relativa que s'ha pro
duït en el cost mensual d'amortització del crèdit, que ve a ser el
que representa cada mes el rebut d'hipoteca sobre els ingressos.
Per l'any 1994 aquest cost és inferior, en termes relatius, al de
qualsevol dels anys previs analitzats. Aquesta millora és directa
ment imputable a labaixada dels tipus d'interès. Afegirem tam
bé que lamillora de les condicions de finançament no es concre
ta només en aquest aspecte quantitatiu; s'ha produït
paranelament unamilloraqualitativa de cara al subscriptor de
la hipoteca, que es pot resumir en una major transparència per
part de les entitats creditícies, en una major celeritat en el tras
llat de les variacions dels tipus d'interès oficials als aplicats en
els prèstecs i també en un abaratiment dels costos derivats de la
subrogació d'hipoteques.
101
Esforç econòmic mensual d'accés
a un habitatge de segona mà.
& 1
en % dels ingressos oRFD
menor del 35%
del 35 al 43%
ffi superior al 43%
El dinamisme dels preus que s'ha produït paral.lelament ha
impedit que repercutís en unamillora relativa de l'entrada sobre
els ingressos, especialment en la segona mà. Malgrat això, el rit
me de creixement d'aquest quocient ha estat inferior al dels
preus i, per descomptat, als dels ingressos. La combinació de
tots aquests factors ha fet que, en termes d'esforç econòmic,
l'any 1994 hagi estat el millor moment dels darrers anys per de
cidir-se a comprar un habitatge. Sobretot si es mantenen pel
conjunt d'enguany les variacions a l'alça dels preus de venda i
dels tipus d'interès.
Aquesta millora de les condicions d'accés no s'ha produït de
manera linial en el temps. És fàcil veure com el pitjor moment,
tant en termes d'esforç d'estalvi previ (entrada) com de quota
mensual sobre els ingressos, es va produir el 1992, quan els
preus ja havien reduït el ritme expansiu però encara creixien, i
els tipus d'interès tot just començaven a situar-se al llindar de la
fase baixista. A partir de llavors, amb l'assossegament dels preus
i la considerable retallada dels tipus d'interès, és quan realment
es comença a notar una rebaixa en l'esforç econòmic per a les
famílies que volien accedir a un habitatge.
102
Els residents a Sant Andreu i Sant Martí —que tenen
uns ingressos anuals lleugerament per sota de lamitjana
de la ciutat— són els que han de realitzar un menor esforç
per accedir a un habitatge en el propi districte, tant en termes
d'estalvi previ com d'amortització mensual sobre els ingressos.
Per últim, abordarem l'anàlisi de l'accessibilitat a l'habitatge
diferenciant les condicions vigents per a cada districte durant
l'any 1994. Partim, en aquest cas, de la hipòtesi que l'esforç per
comprar un habitatge en un determinat districte el realitzen per
sones que ja viuen en aquest districte. Pot semblar, en un princi
pi, que és una hipòtesi un xic restrictiva, però de fet és força
realista, ja que a partir de l'anàlisi de les preferències de la de
manda, comentat al número 22 de BARCELONA ECONOMIA, més
de la meitat dels potencials compradors d'un habitatge a Barce
lona volen mantenir la residència en el mateix districte o situar
se en un altre de categoria afí.
En termes de proporció del preu total sobre els ingressos
anuals, hi ha, a banda de la clara diferència entre els habitatges
nous i els de segona mà, una major homogeneïtat en aquesta se
gona categoria. La superior dispersió que afecta els de nova
planta ve determinada per l'elevat valor que assoleix aquest
quocient en el cas de Sarrià-Sant Gervasi —10,9— pels elevats
preus dels habitatges, i a Ciutat Vella —9,4—, bàsicament pel
baix nivell de renda imputat als residents en aquest districte, pe
rò també per l'augment de qualitat de l'oferta derivada del pro
cés de miliora urbanística de Pentorn. Les dades que reflectei
xen l'esforç econòmic d'adquirir un habitatge nou ens remeten
al que hem comentat anteriorment, en el sentit que és necessari
disposar de rendes alternatives —l'experiència diu que provi
nents de la venda d'un altre habitatge o d'ajuts externs— per
accedir a la compra d'un de nou.
Tant en termes d'esforç d'estalvi previ necessari comde cost
d'amortització del crèdit, SantAndreu és eldistricte on els hi
potètics compradors —si són residents i no volen canviar de dis
tricte— es troben en unamillor situació relativa en comparació
amb qualsevol altre districte. Fins i tot, en el cas de comprar un
habitatge de segona mà, la proporció d'entrada necessària és in
ferior als ingressos bruts anuals, alhora que el cost mensual d'a
mortització del crèdit és inferior a una tercera part dels ingres
sos mensuals.
Finalment, no volem deixar de comentar un aspecte que, en
una lectura precipitada, podria semblar una llacuna: el fet que
en alguns districtes amb rendes mitjanes baixes el cost d'accedir
a un habitatge sigui més onerós en termes relatius. Aquí s'impo
sa insistir en que els càlculs que hem realitzat es basen només
en el funcionament del mercat lliure. Com se sap, la superior
presència relativa d'habitatges de promoció pública en districtes
de rendes inferiors a la mitjana —Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i
Nou Barris, principalment— compensa en part aquestes man
cances del mercat lliure.
Preus al mercat immobiliari: lloguer d'oficines
Evolució del preu de les oficines a algunes grans
ciutats d'Europa en edificis exclusius de primera línia
($/m2/any)
2.000
1.500
1.000
500
0
1988 1989
Númerosíndex
300
250
200
150
100
50
1990 1991 1992 1993 1994
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
— Barcelona — London-City — París
Frankfurt Madrid
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitadesper RichardEllis.
A mesura que augmenta el nombre d'indicadors amb resultats
positius que confirmen el caràcter general de la represa econò
mica, es detecta també unamillora progressiva en altres indica
dors de reacció més lenta, però igualment sensibles al canvi
d'expectatives, com els que determinen l'evolució del mercat
immobiliari d'oficines.
Evolució del preu de lloguer de les oficines
50
ao
30
20
10
0
–10
–20
–30
–40
50
1986 1987
Eix Central deNegocis
taxa de variació interanual (%)
.1!
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
F-1 TotalBarcelona
Tot i lamillora de l'activitat econòmica, el mercat immobiliari
d'oficines és reticent a mostrar senyals explícits de recuperació:
els preus segueixen estancats i l'absorció de l'estoc
es materialitza molt lentament.
Com ja vam avançar en el número 23 de BARCELONA ECONO
MIA amb les dades del primer semestre del 1994, la millora de la
situació econòmica va comportar un canvi radical en les pers
pectives d'aquest sector. Efectivament, la retracció de l'activitat
econòmica a partir del 1990-91 incidí amb força en el món dels
negocis i en les activitats clarament vinculades —principalment
els serveis a les empreses—, fet que comportà una davallada
dels preus dels locals destinats a desenvolupar aquestes activi
tats. Això succeí a Barcelona, però també a la major part de les
grans ciutats europees. Al gràfic adjunt s'aprecia el caràcter ge
neral d'aquesta davallada. Ciutats com ara Londres, Frankfurt,
París i altres ciutats europees visqueren intenses davallades de
preus, de les quals només Londres ha començat a manifestar
signes clars de recuperació, mentre que per al conjunt de ciutats
sembla que ja des de les darreries de l'any passat s'està a les
portes d'una recuperació que no acaba de concretar-se. Proba
blement no és realista esperar que enguany es produeixi una re
vifalla significativa dels preus, tot i que sembla dar que s'inver
tirà la tendència recessiva iniciada l'any 1992 i els preus
començaran un cicle alcista—naturalment, hom espera que si
guimolt més feble que el que es visqué a la segona meitat dels
vuitanta.
103
Preu mitjà de lloguer dels locals destinats a oficines
(ptes/mqmes)
lif 111111 1991 1992 1993 199
1. Ciutat Vella 823 967 817 881
2. L'Eixample 1.233 1.375 1.272 1.060
3. Sants-Montjuïc 1.044 1.018 1.045 879
4. Les Corts 1.971 1.810 1.626 1.334
5. Sarrià-Sant Gervasi 1.449 1.527 1.360 1.151
6. Gràcia 1.332 1.136 971 1.064
7. Horta-Guinardó 1.269 1.327 1.009 902
8. Nou Barris 730 1.240 710 958
9. Sant Andreu 757 1.068 961 934
10. Sant Martí 635 803 766 749
Barcelona 1.170 1.301 1.182 1.038
En particular, en el cas de Barcelona, tant els preus com els
índexs d'ocupació del conjunt del 1994 romanen en valors sem
blants als del 1993. Això no és, però, cap símptoma de manca de
dinamisme. Més aviat ha succeït a la inversa, ja que les dades de
contractes de lloguer registrats d'oficines i locals comercials en
general mostren un increment del nombre de contractes realit
zats. Les empreses i els professionals s'afanyen a beneficiar-se
d'un moment excepcional, una conjuntura marcada per una
oferta abundant i renovada i on es pot triar —sobretot en ter
mes d'ubicació i superfície— a uns preus relativament assequi
bles i a les portes d'un nou cicle alcista. I més en un moment en
què la nova LAUpermetrà recuperar per al mercat alguns edifi
cis emblemàtics renovats —quasi tots amb el guany afegit de la
seva centralitat.
104
Superfície mitjana dels locals contractats
per a ús d'oficines (n11)
1992 1993 1994
_
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
96
111
87
85
104
102
74
67
97
154
107
121
124
94
151
102
84
104
104
82
139
117
115
123
141
143
122
101
86
65
121
163
124
Una bona part dels contractes de lloguer signats corresponen
a empreses ja existents que aprofiten l'existència d'una oferta
abundant, barata i de qualitat per cercar una nova ubicació
o renegociar noves condicions contractuals.
Malgrat que la reactivació econòmica ha impulsat la creació
de noves empreses susceptibles d'ocupar aquest tipus de local, la
major part dels contractes signats corresponen a noves ubica
cions d'empreses existents que aprofiten aquesta excepcional
conjuntura per millorar la seva localització geogràfica, centra
litzar dependències disperses i també per rebaixar les despeses
fixes amb un lloguer més barat.
Aquestes excepcionals condicions de disposar d'una oferta
abundant, de qualitat i barata actuen com a un factor d'atracció
important per a possibles inversors estrangers. Precisament se
gons dades d'un estudi realitzat per la consultora Healey & Ba
ker la disponibilitat d'oficines de qualitat a un preu raonable és
un dels principals factors que han contribuït a millorar la posició
de Barcelona en la classificació de ciutats europees preferides
per a situar un negoci—del desè lloc que ocupava el 1993 al
setè del 1994—, a partir d'una enquesta realitzada entre homes
de negoci de tota Europa. Altres factors que han contribuït po
sitivament a augmentar l'atractiu de Barcelona són el cost i la
disponibilitat d'executius i quadres tècnics, així com la qualitat
de vida de què es pot gaudir a Barcelona, factor aquest darrer
autènticament diferencial en relació amb d'altres ciutats euro
pees.
Evolució del preu de lloguer de les oficines
(ptes/m2/mes)
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
L92 11.92 L93 1193 L94 11.94
Eix Central de negocis iÀrees de nova Centralitat
Total Barcelona
Font:Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per la Cambra de laPropietat
Urbana de Barcelona.
Pel que fa al parc d'oficines, la situació de sobreoferta exis
tent manté els promotors d'aquest tipus d'immobles a l'aguait
d'una evolució favorable delmercat. Les dades de llicències d'o
bres aprovades durant els primers mesos d'enguany reflecteixen
aquest absentisme dels promotors, a l'espera que augmenti de
forma significativa l'absorció de l'estoc existent i es consolidi la
recuperació dels preus. Però segurament els primers indicis con
sistents d'un augment de l'absorció seran seguits per la represa
de projectes ja aprovats però no executats, si és que no han es
tat cancel•lats o modificats els usos a què estaven destinats ini
cialment. Sobre un estoc de 3,7 milions de in2 existents amb
projecte aprovat—, s'estima que hi ha uns quatre-cents mil a
l'espera de ser ocupats. Un percentatge de sostre lliure al vol
tant d'un 8-10 per cent s'estima comuna bona garantia d'estabi
litat de preus.
Evolució de l'estructura de preus de lloguer
Distribució percentual del nombre de contractes
60
50
30
20
10
0
1989 1990
fins a 750 ptes/m2/mes
més de 1.250 ptes/m2/mes
1991 1992 1993 1994
de 751 a 1.250 ptes/m2/mes
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitadesper la Cambra de la Propietat
Urbana de Barcelona.
La major part dels contractes registrats corresponen a zones
d'elevada especialització terciària: el 80 per cent dels locals
llogats s'emmarquen a l'Eix Central de Negocis o en Àrees
de Nova Centralitat.
Si passem a analitzar les variables més fàcilment objectivables
de l'immobiliari per a negocis —evolució del preu i de la super
fície, així com la distribució geogràfica dels contractes de lloguer
registrats—, matisarem els comentaris i les apreciacions realitza
des anteriorment. El primer que cal destacar és que s'observen
lògiques diferències segons el tipus de locals que es tracti. Així,
mentre que les oficines d'alta categoria en edificis exclusius d'o
ficines situats en les zonesmés ambicionades reflecteixen l'esta
bilitat de preus comentada anteriorment—a l'entorn de les
2.200 ptes/m2, segons dades facilitades per conegudes empreses
especialitzades—, les dades del conjunt de la ciutat—que recu
llen els contractes de lloguer d'oficines de qualsevol tipus d'edi
fici en qualsevol zona de la ciutat— reflecteixen una continuïtat
de la tendència a la baixa registrada l'any anterior. Amb un
preu de pocmés de mil pessetes/m2 de mitjana pel 1994, repre
senta una davallada del 12,2 per cent en relació amb el 1993,
quan ja registrà una davallada del 9,1 per cent en relació amb
l'any anterior.Així, les oficines de segona categoria—quant a
localització i equipament— s'han afegit amb retard a les dava
llades registrades a les oficines de primera categoria, i, per des
comptat, amb menor contundència —només cal recordar que en
els immobles de primera categoria es registraren davallades de
preus superiors al 40 per cent.
105
Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona segonsgrandària i preu (2n. semestre 1994)
fins a 30 2,0 2,0 fins a 500 8,7 8,7
31-60 15,7 17,7 501-750 19,7 28,3
61-90 22,0 39,7 751-1.000 31,3 59,7
91-120 21,0 60,7 1.001-1.250 18,0 77,7
121-150 11,7 72,3 1.251-1.500 11,0 88,7
151-200 10,7 83,0 1.501-1.750 5,3 94,0
201-250 10,0 93,0 1.751-2.000 3,3 97,3
251-300 3,0 96,0 2.001-2.500 1,7 99,0
més de 300 4,0 100,- 2.501-3.000 0,0 99,0
més de 3.000 1,0 100,-
Total 100,-
Total 100,-
Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona
superfície (m2)
segons grandària i preu (1994)
preu (ptes./mYmes)
fins a 30 1,1 1,1 fins a 500 8,0 8,0
31-60 16,0 17,1 501-750 19,2 27,2
61-90 25,4 42,6 751-1.000 31,0 58,2
91-120 19,9 62,5 1.001-1.250 16,6 74,9
121-150 10,8 73,2 1.251-1.500 10,3 85,2
151-200 12,7 86,0 1.501-1.750 6,4 91,5
201-250 7,2 93,1 1.751-2.000 4,9 96,4
251-300 2,6 95,8 2.001-2.500 2,0 98,4
més de 300 4,2 100,- 2.501-3.000 0,3 98,7
més de 3.000 1,3 100,-
Total 100,-
Total 100,-
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
Conscients que aquestes diferències poden confondre si no
se'n fa una lectura reposada, ens hem proposat arribar a un
punt intermedi seleccionat, del conjunt de contractes registrats
a Barcelona, aquells que corresponen a locals situats a l'anome
nat Eix Central de Negocis i als que s'ubiquen en les Àrees de
Nova Centralitat que ja han entrat en funcionament. S'han ana
litzat els contractes registrats als edificis d'alta categoria exis
tents als barris per on discorren els tradicionals eixos de negocis
-Via Laietana o La Rambla-, l'Eix Central de Negocis -cen
trat en el Passeig de Gràcia, la Rambla Catalunya i la Diagonal,
però incloent també l'Esquerra i laDreta de una
part de Gràcia i zones amb una elevada especialització terciària,
com Les Corts, Sant Gervasi i, en menor mesura, Pedralbes.
Com era previsible, el resultat obtingut se situa entre els dos va
lors descrits anteriorment: pel segon semestre del 1994 s'ha ob
tingut un preu mitjà de 1.670 ptes./m2, gairebé un trenta per cent
inferior a l'obtingut durant el segon semestre de l'any 1993.
Aquesta xifra vindria a resumir el preumitjà a què s'han llogat
els locals d'alta categoria existents a les zones descrites.
106
Evolució de Festructura de preus de lloguer
Istñ -VcióPértéhfiliái delliaifirrffé c
fins a 750
751-1.250
més de 1.250
Total
47,3 30,3 27,9 24,7 26,4 27,2
32,9 36,5 38,5 38,6 45,4 47,7
19,8 33,2 33,6 36,7 28,3 25,1
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat
Urbana de Barcelona.
Principals activitats adesenvolupar als locals
d'oficines i similars llogats a Barcelona (1994)
Serveis a
les empreses
(16,3 %)
Indústries
i tallers
(6,5 %)
diffir
Vendes Magatzems
(4,5 %) (2,0 %)
Serveis al
consumidor
(13,8 %)
Oficines i
despatxos
(56,9 %)
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitadesper la Cambra de laPropietat
Urbana de Barcelona.
Parallelament, la davallada dels preus s'ha vist acompanyada
per un augment de la superfície llogada, fins a assolir els 124 m2
de mitjana el 1994. L'evolució d'aquestes variables és inversa
ment proporcional: a mesura que disminueix el preu unitari de
lloguer o venda augmenta la grandària mitjana dels locals llo
gats. Evidentment, si una part de la demanda de locals la for
men empreses que cerquen una millor localització, estaran inte
ressades a disposar d'una certa amplitud en termes d'espai,
sobretot quan es poden beneficiar d'una conjuntura favorable
dels preus.
La distribució territorial dels contractes realitzats i dels preus
pactats per zones mostra una imatge molt similar a la ja conegu
da; les zones amb major especialització terciària de negocis són
testimonis d'un major dinamisme. A nivell de districtes, l'Ei
xample i Sarrià-Sant Gervasi acaparen el 65 per cent dels locals
llogats. A nivell de barris, els que anteriorment hem descrit com
a Eix Central de Negocis i Àrees de Nova Centralitat acullen el
80 per cent del total dels contractes registrats. Com és raonable,
tant les noves empreses que s'instal.len com les que cerquen una
millor ubicació prefereixen situar-se en una gran majoria en
aquestes zones, on es concentren locals de qualitat i una bona
part de les empreses ja instal.lades.
Mitjanes de preus de lloguer de locals d'oficines
i similars (ptes/m2/mes) (1994)
Sense oferta significativa
de 751 a 1.000
de 1.251 a 1.500
I I fins a 750
de 1.001 a 1.250
ffi més de 1.500
I
La distribució dels locals llogats—amb l'excepció de les plan
tes baixes— segons les activitats previstes mostren una absoluta
supremacia de les oficines i els despatxos per a professionals
—amb gairebé el 60 per cent dels locals llogats. A distància se
situen diferents serveis a les empreses i altres serveis als consu
midors com a activitats rellevants, amb el 16,3 i el 13,8 per cent
dels contractes registrats respectivament. La resta d'activitats
manté una presència purament simbòlica i a la baixa, com és el
cas dels locals destinats a magatzems, tallers, petites indústries i
vendes.
107
Lloguer de locals comercials i per a serveis personals
Locals comercials i per a serveis personals
a Barcelona
preu (ptes/m2) superfície(1112)
Ta
1. Ciutat Vella 1.425 1.365 1.142 107
2. L'Eixample 1.972 1.618 1.167 128
3. Sants-Montjuïc 1.368 1.197 961 121
4. Les Corts 1.969 1.770 1.152 109
5. Sarrià-Sant Gervasi 1.820 1.642 1.332 122
6. Gràcia 1.305 1.192 991 103
7. Horta-Guinardó 1.393 1.435 1.039 90
8, Nou Barris 1.398 1.219 1.156 92
9. Sant Andreu 1.228 1.131 1.019 119
10. Sant Martí 1.243 1.363 1.067 140
Barcelona 1.548 1.414 1.113 117
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana
de Barcelona.
No hi ha gaires activitats econòmiques que estiguin presents
d'una manera tan constant en l'origen i el desenvolupament de
les ciutats de la vella Europa com el comerç. Històricament s'ha
caracteritzat per transcendir la seva vessant econòmica per a
convertir-se en una activitat de cohesió social i de vertebració
del territori. En les darreries del segle xx, aquestes funcions
continuen sent essencialment vàlides.
Però no és el nostre objectiu entrar a considerar la funció só
cio-económica de les activitats comercials ni tampoc intervenir
en el debat que susciten els defensors de diverses alternatives
per a transformar, mantenir, millorar, eixamplar o flexibilitzar
l'estructura comercial existent. Tan sols volem subratllar que es
tracta d'una activitat econòmica molt important a Barcelona i
que mereix una presència i una reflexió constant en aquestes pà
gines. Un dels camps en què centrarem l'anàlisi és el delmercat
immobiliari comercial i terciari. Des d'aquest número i de ma
nera semestral completarem el tractament que periòdicament
fem dels preus al mercat immobiliari amb el segment de preus
de lloguer de locals comercials, de serveis i, ocasionalment, in
dustrials, situats en plantes baixes o en promocions singulars. A
més del preu, podrem conèixer la superfície dels locals llogats,
així com la distribució territorial dels contractes realitzats.
108
Evolució del preu i de la superfície del locals llogats
30
20
10
0
-10
-20
-30
1993
preu (ptes./m2)
1994
1:3 superfície (m2)
La informació que publiquem és el resultat d'un laboriós trac
tament de les dades recollides dels contractes de lloguer de lo
cals comercials situats en plantes baixes que han estat registrats
a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. És gràcies a
la excel-lent predisposició d'aquesta entitat, amb la que BARCE
LONA ECONOMIA col-labora des de l'any 1989 en el seguiment
dels preus de lloguer d'oficines, que ens hem animat a tractar
aquesta informació. La seguretat de comptar amb una mostra
abundant -s'han analitzat més de 1.500 contractes anuals- és
la principal garantia d'una informació que reflecteixi amb fideli
tat la realitat. És un bon aval que justifica les dificultats de trac
tament de la mostra, tota vegada que garantir l'anonimat és
condició sine qua non a l'hora d'obtenir les dades corresponents
dels contractes.
Els trets que caracteritzen l'evolució recent de l'immobiliari
comercial a Barcelona són l'ampliació de l'oferta i la davallada
dels preus.
L'evolució dels preus de lloguer dels locals comercials a Bar
celona en els darrers anys ha estat similar a la registrada en al
tres segments dels mercat immobiliari, i, més en concret, té mol
tes similituds amb l'evolució en el sector de les oficines. Després
d'uns anys de creixement molt intens dels preus durant la sego
na meitat dels vuitanta, anys d'elevat creixement econòmic que
coincidiren amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea i
amb l'obertura i posterior afluència d'inversors internacionals al
sector immobiliari, es produí un temperament dels preus. Paral
lelament, l'oferta començà un procés de modernització i engran
diment, moltes vegades sota la bandera de grans projectes nous
que amb diferents fórmules pretenien dinamitzar alguns encla
vaments de la ciutat des del punt de vista econòmic i urbanístic.
Només en els darrers set anys s'ha aprovat la construcció de gai
rebé nou-centsmilm2 de sostre destinat a activitats comercials,
una bona part dels quals se situen en aquests grans projectes,
molts dels quals ja s'han incorporat a la quotidianeïtat de la ciu
tat: Vila Olímpica, L'Illa o Glòries en són bons exemples. Com
a contrast, la resta de superfície comercial construïda en els da
rrers anys s'ha situat de manera dispersa per tots els districtes
de la ciutat.
Preu dels locals comercials i per a serveis
personals (ptes/m2/mes) (1994)
Sense ofertasignificativa
em menys de 1.000 ptes
• de 1.000 a 1.250 ptes
ffi mésde 1.250 ptes
La davallada dels preus de lloguer registrada al llarg dels dos
darrers anys té les mateixes arrels que la registrada al preu de
les oficines. La ralentització de l'activitat econòmica afectà pràc
ticament el conjunt de les activitats i, per tant, també el consum.
Això comportà una sobtada davallada dels preus de lloguer dels
locals que s'ha manifestat amb intensitat durant el 1993 i el 1994
—amb disminucions del 8,7 i del 21,3 per cent respectivament—,
justament quan sortien al mercat alguns dels projectes esmentats
anteriorment. Curiosament, la pèrdua de vigor de l'economia
s'ha notat en aquest subsector amb un cert retard en relació
amb d'altres, i no ha derivat en una disminució dels contractes
registrats; més aviat, el que ha succeït és que s'han llogatmés
locals en alguns casos hom pot parlar d'un elevat índex de
rotació— i que, aprofitant la davallada dels preus, se n'han llo
gat de major superfície. La relació és directa: a mesura que dis
minueix el preu de lloguer, augmenta la superfície dels locals
contractats. Per al 1994, el preu mitjà de lloguer registrat ha es
tat de 1.113 ptes./m2, alhora que la superfície mitjana dels locals
llogats va ser de 117m2.
Segons les primeres dades d'enguany, encara provisionals,
sembla que la reactivació està frenant la caiguda dels preus, tot i
que les reticències dels consumidors a confiar en la solidesa de
la recuperació econòmica fa que la recuperació del consum de
les famílies no esmanifesti encara amb la intensitat esperada.
Això actua encara com a un cert fre en l'obertura de nous locals
comercials.
Barcelona econor
Activitats a desenvolupar als locals llogats (%)
(segon semestre 1994)
Comerç al detall (341
Resta comerç
al detall (20,4%)
Restauració (14,3%)
Tèxtil (5,0%)
Alimentació (8,6%)
Serveis a les
empreses i indus. (53%)
Comerç a l'engròs
(13%)
Resta serveis
culturals i personals (21,7%)
Una aproximació per districtes reflecteix unanotable homo
geneïtat en termes de preu/m2, especialment si hom considera
les enormes disparitats que es donen en altres subsectors immo
biliaris. Probablement trobaríem diferències substancials si ho
analitzéssim a nivell de barris o de carrers. Cal tenir en compte
que pràcticament cada barri té una zona comercial amb una cer
ta qualitat que es cotitza a nivell d'oferta; aquestes zones estan
pensades per a satisfer les necessitats dels residents i, en alguns
casos, depenent de la seva centralitat o bona accessibilitat amb
transport públic o privat, compradors o usuaris d'altres zones de
Barcelona o rodalia.
En termes de nombre de contractes registrats, l'Eixample ha
estat, al llarg del 1994, el districte on s'ha registrat unamajor
quantitat de contractes —més de quatre-cents, una quarta part
del total. Segons les dades del cens de locals del 1992, es tracta
del districte amb una major oferta de locals destinats al comerç,
un 25,3 per cent dels existents a la ciutat. Dues xifres que, si
més no, validen la distribució territorial de la mostra. Sant Martí
—amb els primers contractes de Glòries—, Sants-Montjuïc i
Sarrià-Sant Gervasi han estat els altres districtes que han regis
trat una activitat especialment destacada; entre tots quatre supo
sen més del 60 per cent dels contractes de lloguer registrats. De
la resta, Gràcia, amb un 9,5 per cent dels contractes, presenta
una de les densitats més elevades.
De les activitats econòmiques que acostumen a desenvolupar
se en les plantes baixes dels edificis, les que s'ha revelat recent
ment com a més dinàmiques són les relacionades amb els serveis
als consumidors, que alhora són, segurament, els més sensibles a
les oscil.lacions de la situació econòmica de les families. El re
dreçament de l'economia i unes perspectives de millora en ter
mes de demanda agregada han activat sens dubte l'obertura de
locals destinats a aquest tipus d'activitats. En concret, un 53,1
per cents dels locals llogats durant el segon semestre del 1994
estan destinats a activitats de serveis, principalment serveis de
Restauració, Serveis a les empreses i immobiliari i Altres serveis
culturals i personals. Del comerç al detall, que en conjunt acapa
ra un terç dels locals llogats durant el semestre, l'Alimentació i
el Tèxtil són els sectors que més han augmentat la seva oferta, i
en total representen un 13,6 per cent dels nous contractes. Per
últim, el 13,2 per cent restant està destinat a locals especialitzats
en venda a l'engròs.
109

VI. Ocupació

Mercat de treball
Atur registrat a Barcelona i a la Regió I
Barcelona Regió I
Atur total
,
Atur Atur Atur juvenil Atur total Atur Atur
,
Atur juvenil
31-XII-1988 97.077 42.579 54.498 28.596 274.079 110.884 163.195 92.870
31-XII-1989 70.642 28.580 42.062 15.360 206.416 74.521 131.895 54.862
31-XII-1990 66.238 26.886 39.352 13.780 195.864 73.590 122.274 50.237
31-X1I-1991 66.295 27.721 38.574 13.721 190.669 74.259 116.410 49.566
31-XII-1992 69.491 32.795 36.696 14.029 198.650 91.927 106.723 53.212
31-111-1993 76.483 37.445 39.038 16.194 220.433 106.830 113.603 62.371
30-V1-1993 78.251 38.471 39.780 16.477 226.181 110.210 115.971 63.785
30-IX-1993 80.407 39.829 40.578 17.678 234.977 115.409 119.571 68.358
31-XII-1993 86.336 44.246 42.090 18.432 251.549 128.739 122.810 70.805
31-111-1994 90.836 47.373 43.463 18.700 260.380 135.052 125.328 70.813
30-V1-1994 89.177 46.591 42.586 17.448 252.254 129.481 122.773 65.162
30-IX-1994 88.912 45.934 42.978 17.506 248.612 125.766 122.846 63.829
31-XII-1994 86.918 45.129 41.789 16.806 240.184 121.829 118.355 59.469
31-111-1995 85.392 43.870 41.522 15.889 234.869 116.583 118.286 57.425
, .
tr cció Serveis
31-X11-1988 31.982 4.480 42.468 17.962 108.179 16.313 91.440 56.242
31-XII-1989 25.408 2.789 33.067 9.239 89.895 10.338 74.140 31.196
31-XII-1990 24.203 2.659 33.454 5.809 88.145 10.689 75.793 20.525
31-XII-1991 23.199 3.063 35.372 4.572 83.178 12.332 78.778 15.833
31-X1I-1992 23.785 4.461 37.193 3.956 84.897 18.399 81.342 13.475
31-111-1993 25.666 4.899 41.624 4.183 93.031 20.516 91.109 15.132
30-V1-1993 26.346 5.028 42.531 4.236 95.134 21.007 93.478 15.976
30-IX-1993 26.490 5.143 43.856 4.818 96.777 21.618 97.693 18.280
31-X11-1993 28.785 5.567 46.312 5.529 103.228 23.635 104.562 19.407
31-111-1994 30.743 5.826 48.134 5.970 106.358 24.283 108.620 20.356
30-VI-1994 30.435 5.571 47.030 5.977 102.614 22.880 105.330 20.684
30-IX-1994 29.786 5.402 46.782 6.769 98.849 22.006 104.425 22.573
31-XII-1994 28.922 5.183 45.611 7.016 94.352 20.892 101.533 22.595
31-111-1995 27.941 4.964 45.277 7.026 90.125 19.380 101.474 23.092
Regió 1: A més de les cinc comarques, incloudos municipis de la comarca de l'Alt Penedès, dos municipis de la comarca de l'Anoia i unmunicipi de la comarca de la Selva.
Font: Dades de l'INEM facilitades per l'Area de Promoció Econòmica iOcupació de l'Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General d'Ocupació de la Generalitatde Catalunya.
Variació (%) 31-III-1995/31-XII-1994 31-111-1995/31-111-1994
Barcelona Regió I Barcelona Regió I
Atur total registrat -1,8 -2,2 -6,0 -9,8
- masculí -2,8 -4,3 -7,4 -13,7
- femení -0,6 -0,1 -4,5 -5,6
-juvenil -5,5 -3,4 -15,0 -18,9
Distribució sectorial
- agricultura -1,1 -1,7 12,9 4,6
- indústria -3,4 -4,5 -9,1 -15,3
- construcció -4,2 -7,2 -14,8 -20,2
- serveis -0,7 -0,1 -5,9 -6,6
- sense ocupació anterior 0,1 2,2 17,7 13,4
113
El nombre d'aturats disminueix a tots els collectius i sectors
-encara que amb intensitats diverses- i des del principi d'any
ja és inferior a un any enrere, amb l'única excepció dels aturats
sense ocupació anterior.
Les dades relatives al nombre d'aturats registrats a les ofici
nes de l'INEM de Barcelona mostren que la desocupació va dis
minuint cada mes, i a un ritme cada cop més accentuat. Així, en
acabar el primer trimestre, ja hi havia prop de 5.500 aturats
menys que un any enrere. Amb aquestes dades es tanca el pe
ríode, iniciat a final del 1993, en què la taxa interanual de crei
xement de l'atur anava disminuint, però es mantenia positiva.
Alhora, es consolida el procés de disminució de l'atur en termes
absoluts, amb independència de factors estacionals.
Aquesta disminució, però, ha afectat de manera diferent els
diversos coIlectius i sectors d'activitat. En termes generals, cal
remarcar que la recuperació econòmica s'ha centrat principal
ment en la indústria de transformació i en la construcció, sectors
on predomina l'ocupació masculina i d'edat diversa. En aquest
sentit, les empreses industrials han realitzat en els darrers anys
un fort procés de renovació del seu col.lectiu de treballadors i
l'edat mitjana s'ha reduït considerablement. A més, lamajor
part d'aquestes empreses se situen a l'entorn metropolità de
Barcelona, fet pel qual no ens ha d'estranyar que allí la disminu
ció del nombre d'aturats s'hagi produït abans que a la nostra
ciutat i que ara hi continuï amb més ritme. En aquest sentit, po
dríem dir que Barcelona segueix la mateixa tònica, però amb
uns mesos de desplaçament, de la mateixa manera que va trigar
més a patir els efectes de la crisi i de la destrucció de llocs de
treball. Aquest és un fenomen amb un fort component estructu
ral que no cal oblidar a l'hora de fer comparacions territorials.
Així també s'explica que Barcelona, forta en el sector serveis
i especialment en el comerç i serveis personals, hagi retardat la
seva recuperació -si més no en termes d'ocupació- pel fet que
el consum interior ha estat la darrera macromagnitud a despun
tar i ho ha fet de forma tèbia. És plausible, doncs, esperar que
augmenti l'ocupació dels residents a la ciutat a un ritme relativa
ment elevat a mesura que el sector serveis es mostrimés dinà
mic. Aquest creixement permetrà que el collectiu d'aturats fe
mení pugui beneficiar-se més de la represa de l'economia del
que fins al primer trimestre ho ha fet.
114
Taxa d'atur registrat (%)
31-XII-1987 15,9 19,3 18,3 20,9
31-XII-1988 13,3 16,0 15,2 18,8
31-XII-1989 9,6 12,0 11,6 16,2
31-XII-1990 8,9 11,3 10,9 15,6
31-XII-1991 9,1 11,4 11,0 15,6
31-XII-1992 9,9 11,7 11,2 15,5
31-111-1993 10,8 12,9 12,4 16,7
30-V1-1993 10,8 12,9 12,4 16,5
30-IX-1993 11,0 13,3 12,7 16,4
31-XII-1993 11,8 14,0 13,8 17,6
31-111-1994 12,4 14,5 14,0 17,9
30-VI-1994 12,1 14,0 13,6 17,1
30-1X-1994 12,1 13,7 12,9 16,5
31-X11-1994 11,8 13,2 12,6 16,5
71"1" nne 11,5 12,8 12,2 16,41-111-1=
22
20 -
18
16 -
14 -
12 -
10 -
8 I I I
89 90 91 92 93 94 95
- Barcelona Província Barcelona - Catalunya Espanya
Font: Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya, INEM iEnquesta de
Població Activa. Elaboració pròpia.
Del que hem dit, es desprèn fàcilment que la disminució inte
ranual de l'atur a final del primer trimestre ha estat més elevada
a la indústria i a la construcció que no als serveis: un -14,8 per
cent a la construcció -recordem que fou un sector especialment
afectat per la coincidència de l'acabament de les grans obres
olímpiques i la recessió econòmica- i un -9,1 per cent a la in
dústria contra un -5,9 per cent als serveis. Aquestes dades con
trasten amb les del conjunt de la Regió I, que presenten unes
disminucions més accentuades, en especial a la indústria i a la
construcció. La diferència entre Barcelona i la Regió I quant a
l'atur al sector serveis no és tan acusada.
Actius i ocupats estimats a Barcelona
31-X11-1986 563.921689.615 125.694
31-XII-1987 736.025 617.623 118.402
31-XII-1988 729.769 632.692 97.077
31-XII-1989 743.392 672.750 70.642
31-XII-1990 756.083 689.845 66.238
31-XII-1991 724.988 658.693 66.295
31-MI-1992 705.566 636.075 69.491
31-111-1993 711.274 634.791 76.483
30-VI-1993 724.845 646.594 78.251
30-IX-1993 730.315 649.908 80.407
31-X11-1993 734.959 648.623 86.336
31-111-1994 732.835 641.999 90.836
30-VI-1994 738.809 649.632 89.177
30-IX-1994 734.121 645.209 88.912
31-X11-1994 737.480 650.562 86.918
31-111-1995 742.799 657.407 85.392
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa per a la
provínciade Barcelona i de les dades de població de Barcelona.
Nota: S'ha refet la sèrie d'actius i d'ocupats a partir de les dades de població del 1993 ianys
anteriors.
Val a dir que aquests diferents ritmes de reacció dels nivells
d'ocupació als diversos àmbits geogràfics -més acusats del que
aquí s'apunta si comparéssim Barcelona amb la resta de la Re
gió 1- obeeix no només a estructures productives diferents,
sinó també a unes estructures demogràfiques diferents, més re
juvenides i per tant amb més possibilitats de col.locació als
municipis de l'entorn metropolità que no pas a Barcelona.
L'augment de l'ocupació permet absorbir tot l'augment
de la població activa i fer disminuir la taxa d'atur per situar-la
a un 11,5 per cent, a cinc dècimes de la mitjana europea.
D'acord amb la pròpia estructura d'edats de la ciutat i per la
nova dinàmica almercat de treball en un període de creixement
econòmic, la població activa torna a mostrar signes de creixe
ment constant, a banda de possibles oscil.lacions estacionals.
Gràcies a lamillora de les expectatives de collocació, tornen al
mercat de treball com a demandants d'ocupació col.lectius i per
sones que l'havien abandonat desanimats al llarg del 1993. Això
explica en part l'augment dels desocupats que es declaren sense
ocupació anterior. El que és més significatiu, però, és que l'aug
ment de l'ocupació permet absorbir tant l'increment de la po
blació activa com disminuir part de l'atur. En aquest sentit, és
rellevant no només parlar de disminució del nombre d'aturats,
sinó de creació neta de llocs de treball: en comparació amb un
any enrere, a finals de març hi havia a Barcelona més de 15.000
nous ocupats.
Nombre d'aturats registrats a Barcelona
milers de persones
100
95 -
90 -
85 -
80 -
75
70 -
65 -
60 -
55
1991 1992 1993 1994 1995
Aquest augment de l'ocupació al primer trimestre per sobre
de l'augment de la població activa permet disminuir la taxa d'a
tur -per tercer trimestre consecutiu- fins a situar-la en un 11,5
per cent, tot just cinc dècimes per sota de la mitjana europea, i
encara a quasi cinc punts del conjunt espanyol. De tota manera,
les diferències de taxes entre els diversos àmbits territorials es
van escurçant cada trimestre. La taxa de Catalunya, per exem
ple, se situa al 12,2 per cent, només set dècimes per sobre de la
de Barcelona quan un any abans la diferència era d'un punt i sis
dècimes. Òbviament, el que abans hem comentat que la recupe
ració ha començat abans a l'àreametropolitana que a la ciutat
és extensible -amb alguns matisos- a la resta de Catalunya.
115
Altes i baixes a les oficines de l'INEM
Motius de les baixes
Co•locació
amb oferta
Col.locació
amb oferta
Coblocació
sense aport. Contractació
No renovació
de la
1987 n.d. 242.505 25.573 8.545 71.204 11.128 102.952 23.103
1988 274.561 278.124 13.134 13.085 61.843 50.650 111.432 27.980
1989 237.795 269.845 4.980 12.786 25.671 89.653 107.873 28.882
1990 169.906 170.149 1.099 13.468 8.895 48.634 75.530 22.523
1991 208.714 206.051 1.398 12.690 12.724 61.116 88.554 29.569
1992 195.191 185.595 1.290 7.104 11.545 55.377 84.274 26.005
1993 259.811 229.067 8.944 4.116 2.515 114.158 78.355 20.979
lr. tr. 47.764 39.693 219 855 2.338 11.604 20.816 3.861
2n. tr. 63.316 58.211 2.605 1.092 70 30.992 20.264 3.188
3r. tr. 73.385 69.247 3.026 1.036 24 40.474 21.830 2.857
4t. tr. 75.346 61.916 3.094 1.133 83 31.088 15.445 11.073
1994 282.536 289.402 7.384 7.490 1.276 164.520 97.535 11.197
lr. tr. 72.521 68.953 2.050 973 978 39.091 22.992 2.869
2n. tr. 64.336 67.832 1.672 1.170 128 37.852 24.076 2.934
3r. tr. 66.273 67.866 1.753 1.490 83 37.732 24.055 2.753
4t. tr. 79.406 84.751 1.909 3.857 87 49.845 26.412 2.641
1995
lr. tr. 96.574 100.328 2.265 5.455 140 67.902 22.532 2.034
Font: Dades de l'INEM facilitades perPArea de Promoció Econòmica i Ocupació.
L'augment de la contractació i del nombre d'altes i baixes a les
oficines de l'INEM posa de relleu la consolidació dels contractes
de curta durada i la flexibilitat laboral que moltes empreses
requereixen.
Les oficines de l'INEM continuen recollint aquest primer tri
mestre un elevat nombre d'altes i de baixes: 96.500 registres
com a demandant d'ocupació i poc més de 100.000 baixes, la
major part de les quals -més de tres quartes parts- és pel fet
d'haver trobat algun tipus de feina. L'intens nivell d'activitat re
gistral -en cap trimestre dels vuit últims anys havia estat d'a
questa magnitud- palesa el que ja es vemanifestant a tots els
estaments socials i econòmics: la curta durada de la majoria dels
contractes, que fa que hi hagi un elevat nivell de rotació entre
aturats i ocupats, com així ho reflecteix el nombre de contractes
que s'han realitzat durant el mateix període: poc més de
100.000, quasi els mateixos que nombre de baixes de deman
dants d'ocupació. Tanmateix, no es pot establir una relació di
recta entre uns i altres, si tenim en compte el nombre de baixes
per no renovar la demanda -equivalent a no segellar el carnet
d'atur- i si tenim en compte també que una renovació d'un
contracte no implica una alta i una baixa, però sí el registre d'un
nou contracte. En qualsevol cas, l'elevada rotació és una realitat
i les noves generacions que s'incorporen al mercat laboral co
mencen a alternar amb certa freqüència períodes d'ocupació i
períodes d'atur.
116
Assalariats i centres de cotització a Barcelona
Assalariats
1986 594.165 100,0 51.470 100,0
1987 625.197 105,2 55.246 107,3
1988 661.735 111,4 60.318 117,2
1989 705.367 118,7 63.889 124,1
1990 745.556 125,5 67.754 131,6
1991 749.335 126,1 68.830 133,7
1992 717.204 120,7 68.593 133,3
1993 644.241 108,4 64.758 125,8
1994 652.233 109,8 72.565 141,0
TOC CA 100 n 7240A 1 A1
1.7., .1.V,.L .J.UJU
Nota: Només contempla els centres de treball que cotitzenper algun treballador.
Font: INSS. Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades pel Departament d'Estadística
de l'Ajuntament de Barcelona.A partir de 1994, les dades són facilitades pel Departament de
Treball de la Generalitat de Catalunya.
L'evolució positiva de l'ocupació s'ha traduït en un augment
del nombre d'assalariats i del nombre de centres de cotització
adscrits al règim general de la Seguretat Social. Quant als assa
lariats, el motiu és evident quant que algunes empreses, en una
situació de creixement consolidat i amb unes expectatives raona
bles de creixement sostingut a mitjà termini, comencen a aug
mentar la plantilla.
Distribució dels contractes registrats a l'INEM
a mesures de foment
ventuals
collits a mesures de foment
Eventuals Resta
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
1r. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1995
lr. tr.
220.091
291.065
328.528
350.018
379.209
368.500
268.898
65.789
65.540
68.875
68.694
313.780
73.455
78.890
77.130
84.305
100.355
107.702
147.458
166.999
174.760
181.460
153.474
108.080
28.230
26.609
23.373
29.868
115.703
32.714
31.283
22.060
29.646
29.088
47.429
68.510
87.462
91.055
96.510
77.442
46.029
13.523
11.811
9.305
11.390
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
60.273
78.948
79.537
83.705
84.950
76.032
62.051
14.707
14.798
14.068
18.478
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
112.389
143.607
161.529
175.258
197.749
215.026
160.818
37.559
38.931
45.502
38.826
198.077
40.741
47.607
55.070
54.659
71.267
102.135
129.412
143.942
156.649
178.763
197.459
151.238
33.921
36.634
43.770
36.913
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
10.254
14.195
17.587
18.609
18.986
17.567
9.580
3.638
2.297
1.732
1.913
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
Font: Dades de l'INEM facilitades per l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació.
Contractes registrats
milers de contractes variació (%)
ao450
- 30
400-
- 20
350-
- 10
300- -O
- -10
250-
- -20
200-
- -30
150 -40
1990 1991 1992 1993
í1 totalacumulat darrersdotze mesos
- taxa de variació interanual(%)
1994 1995
A molts sectors d'activitat s'ha generalitzat força el fet que les
empreses grans i mitjanes optin per segregar o subcontractar
una part de les noves comandes o de l'augment de producció
cap a unitats productives petites, a vegades de nova creació, afa
vorint l'autoocupació. I en definitiva, són aquestes unitats satèl
lits les que acaben assumint augments de plantilla.
Aquesta dinàmica explica -si més no parcialment- l'elevat
augment del nombre de centres, especialment en relació amb el
nombre de llocs de treball assalariats generats, i que la diferèn
cia d'augment absolut entre totes dues variables sigui tan reduï
da. En qualsevol cas, és un indicador més de la represa de l'acti
vitat econòmica i especialment del caire de les transformacions
del teixit productiu i de les relacions laborals que s'estan impo
sant en el món empresarial per afrontar amb millors condicions
el repte de la competitivitat.
117

Annex Estadístic.
Recull de sèries històriques de dades
publicades a Barcelona Economia
•-<-3.
..,
4r,
•"!
41Y_
r!"
Indústria Barcelona economia 25
Inversió industrial registrada*
-4.ai 1 1989 1990 r izar 1992 1993 1994
Barcelonès Noves 928 4.107 3.580 3.045 2.638 2.882 2.274 2.693
Ampliacions 2.990 2.736 6.817 12.922 3.068 5.356 10.918 2.878
Total 3.918 6.843 10.397 15.967 5.706 8.238 13.192 5.571
Regió I Noves 6.825 18.407 23.050 23.431 18.939 22.232 18.537 28.229
Ampliacions 8.630 11.870 16.508 36.607 16.722 30.652 175.802 36.818
Total 15.455 30.277 39.558 60.038 35.661 52.884 194.339 65.047
Catalunya Noves 11.803 27.807 34.124 37.243 32.131 43.745 53.350 58.145
Ampliacions 19.247 25.080 34.135 60.355 54.277 67.715 211.446 73.332
Total 31.050 52.887 68.259 97.598 86.408 111.460 264.796 131.477
Fins Fany 1993 les dades corresponen a les inversions totals iguals o superiors als cinc milions de pessetes en capital fix o als dos milions enmaquinària.
Finances
Crèdits, dipòsits i nombre d'oficines del sistema financer (dades a final de període) (milers de milions de pessetes)
Dipòsits del sector privat Crèdits al sector privat
1988 4.983,4 6.042,5 3.313,0
1989 6.005,0 7.193,3 3.764,7
1990 6.711,4 8.112,7 4.267,6
1991 7.364,0 8.990,4 5.269,2
1992 7.924,0 9.738,6 5.991,1
1993 8.800,5 10.723,4 5.883,2
1994 9.354,4 11.424,5 6.409,7
Nombre d'oficines
Barcel rov. BCN
4.082,7
4.711,6
5.386,6
6.530,0
7.360,2
7.317,5
7.945,6
2.035
2.155
2.206
2.185
2.163
n.d.
2.179
4.602
4.737
4.825
4.777
4.765
n.d.
4.792
6.639
6.809
6.949
6.858
6.849
6.725
6.752
Borsa de Barcelona (milions de Ptes.)
1980 24.899,0
1981 41.258,3
1982 39.396,7
1983 71.175,2
1984 143.505,2
1985 118.294,6
1986 364.098,6
1987 791.072,0
1988 592.763,7
1989 550.588,5
1990 530.095,4
1991 574.337,4
1992 466.738,5
1993 497.858,1
1994 943.504,4
Font (Indústria): Departament d'Indústria de la Generalitat de Catalunya.
Font (Finances): Bancode España, Borsa de Barcelona, Borsa de Madrid i MEFF.
MEFF Renda Fixa - Volum contractat
(Nombre de contractes)*
1990
1991
1992
1993
1994
188.744
1.005.781
2.218.693
8.103.232
19.735.329
171.440
535.040
1.396.352
5.641.352
15.251.701
17.304
455.778 14.963
755.491 66.850
2.458.682 3.198
4.483.628
El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes.
121
Consum, comerç i preus
Consum d'electricitat per usos (Gwh.)
1975 2.902,8 844,9 1.969,5 88,3
1976 3.093,9 902,7 2.097,8 93,4
1977 3.106,6 919,6 2.080,5 106,5
1978 3.077,5 941,2 2.028,3 108,0
1979 3.309,3 1.049,3 2.153,5 106,6
1980 3.342,5 1.067,5 2.166,3 108,7
1981 3.313,9 1.105,3 2.105,0 103,5
1982 3.298,1 1.068,8 2.132,5 96,9
1983 3.362,1 1.117,4 2.136,9 107,8
1984 3.470,3 1.155,0 2.180,3 135,0
1985 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2
1986 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2
1987 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3
1988 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9
1989 4.476,5 1.314,2 3.023,9 138,4
1990 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2
1991 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8
1992 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0
1993 4.958,5 1.548,9 3.245,9 163,7
1994 4.922,7 1.522,9 3.241,0 158,8
Matriculació de vehicles
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
92.130
114.077
138.468
184.284
215.631
236.902
204.151
185.902
192.843
136.146
152.956
67.843
70.797
54.023
49.579
50.186
37.479
40.097
Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona, Departament d'Estadística de l'Ajunta
ment de Barcelona, U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona, Mercabarna i INE.
122
Consum de gas canalitzat
1981 1.802,4
1982 1.700,9
1983 1.821,2
1984 1.906,3
1985 2.024,4
1986 1.967,8
1987 2.083,6
1988 2.047,1
1989 2.141,9
1990 2.188,9
1991 2.525,4
1992 2.626,0
1993 2.602,5
1994 2.526,1
Mercabarna
ti es
ortalisses
11'
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
2.635.916
2.829.615
2.928.466
3.047.784
3.260.802
3.412.249
3.432.095
3.568.729
3.689.174
3.811.240
576.873
624.298
646.029
666.143
684.916
719.743
726.237
735.911
767.663
804.788
104.049
103.713
104.030
103.836
107.549
103.898
111.919
125.264
132.231
144.106
6,2
5,2
Annex estadístic
Fira de Barcelona
Total
1980 250.055 8.293 526.235
1981 336.119 11.640 989.046
1982 261.585 9.978 880.653
1983 310.881 11.969 1.103.004
1984 303.338 13.096 1.368.626
1985 346.416 12.485 1.492.897
1986 281.954 13.995 1.289.906
1987 539.735 14.211 1.736.353
1988 408.827 12.425 1.352.014
1989 739.342 21.306 1.954.765
1990 534.321 20.677 1.178.125
1991 656.980 19.437 1.387.671
1992 417.475 18.633 1.247.676
1993 504.186 19.452 1.515.396
1994 434.317 16.197 1.154.108
Escombraries domiciliàries recollides
1983 458.000
1984 453.600
1985 462.700
1986 500.406
1987 542.221
1988 581.909
1989 604.896
1990 625.793
1991 656.371
1992 675.215
1993 666.192
1994 656.971
Índex de Preus de Consum
1984
1985
1986
1987
1988 5,3
1989 8,2
1990 7,2
1991 9,4
1992
1993
1994
8,9
9,1
9,7
5,9
Barcelona economia 25
Variació interanual (%)
8,9 9,0
9,1 8,2
8,8 8,3
5,5 4,6
5,5 5,9
7,3 6,9
7,3 6,5
6,8 5,6
5,4 5,3
5,2 4,9
4,1 4,3
* A partir de 1993, la dada passa a ser provincial.
123
Transports i comunicacions
Aeroport de Barcelona
Avions Mercaderies (tones) Passatgers (milers)
An Total Interior Internacional Total, Interior, , Internacional_ Total_ . Interior, , Internacional.
1978 77.652 51.682 25.970 61.957 40.819 21.138 6.094 4.401 1.693
1979 78.734 52.324 26.410 61.175 41.275 19.900 6.262 4.548 1.714
1980 80.037 54.730 25.307 55.119 38.544 16.575 5.826 4.189 1.637
1981 74.115 48.737 25.378 56.093 37.639 18.454 5.540 3.901 1.639
1982 73.420 48.127 25.293 52.459 34.180 18.279 5.489 3.865 1.624
1983 73.421 48.229 25.192 52.926 34.242 18.684 5.461 3.818 1.643
1984 69.940 44.979 24.961 49.035 29.482 19.553 5.308 3.572 1.736
1985 71.754 46.062 25.692 45.064 27.147 17.917 5.459 3.676 1.783
1986 74.506 47.252 27.254 45.054 28.132 16.922 6.097 3.876 2.221
1987 80.064 50.893 29.171 44.065 24.459 19.606 6.680 4.335 2.345
1988 96.263 61.427 34.836 55.622 30.575 25.047 7.234 4.752 2.482
1989 106.129 61.271 44.858 61.321 33.687 27.634 8.146 5.144 3.002
1990 117.731 59.955 57.776 66.499 34.942 31.557 9.041 5.654 3.388
1991 123.048 63.806 59.242 61.662 30.290 31.372 8.976 5.710 3.266
1992 136.082 68.054 68.028 73.408 34.200 39.208 10.047 6.124 3.923
1993 133.541 65.144 68.397 57.478 29.637 27.841 9.654 5.706 3.949
1994 142.792 73.863 68.929 58.883 27.832 31.051 10.297 6.094 4.202
Línia Barcelona-Madrid (milers de viatgers)
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1.445
1.660
1.879
1.854
2.124
1.909 2.088
2.369
Port de Barcelona. Tràfic de mercaderies (tones)
Tràfic total Càrrega General
rt.
1988 8.025 3.600 1.995 1.993
1989 7.579 3.334 2.375 1.990
1990 8.945 2.809 2.179 1.851
1991 9.917 2.607 2.356 2.020
1992 10.241 3.089 2.724 2.608
1993 10.296 3.575 2.396 2.594
1994 11:130 4.796 2.863 3.352
Font: Port de Barcelona, Aeroport de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitatde Catalu
nya, RENFE, Transportsde Barcelona iDepartament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona.
124
Port de Barcelona. Tràfic de mercaderies (tones)
1980 16.365 4.312 186.470
1981 17.731 4.460 207.748
1982 18.030 4.775 212.701
1983 19.497 5.145 242.113
1984 18.155 5.526 325.592
1985 17.785 5.910 352.799
1986 17.343 5.588 340.870
1987 16.878 5.989 385.318
1988 17.964 6.467 409.542
1989 18.142 6.975 439.969
1990 18.030 6.444 447.920
1991 18.313 6.749 488.917
1992 18.338 7.601 552.309
1993 17.682 6.915 501.146
1994 20.390 8.538 605.356
Annex estadístic Barcelona economia 25
Viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als FCG (milers)
1989 12.205 15.536 3.168 10.997 41.906 7.904 16.054 23.957 65.863
1990 15.201 19.707 3.968 14.490 53.366 8.350 17.059 25.409 78.775
1991 19.712 23.345 3.360 17.554 63.971 8.864 17.363 26.228 90.199
1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.123 17.354 26.477 99.039
1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.175 95.598
1994 22.445 26.329 4.045 23.752 76.571 8.236 16.947 25.183 101.754
RENFE: Cl: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet
C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet
0: Vic-Barcelona-l'Hospitalet
C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-SantVicenç
Viatgers als transports públics urbans
(milers de persones)
1980 238.852 18.871
1981 226.469 250.800 17.693 494.962
1982 214.162 263.500 17.043 494.705
1983 223.718 247.500 17.558 488.776
1984 236.828 223.400 17.204 477.432
1985 240.801 212.600 17.247 470.648
1986 245.605 193.000 17.707 456.312
1987 247.841 186.600 18.011 452.452
1988 253.452 185.900 18.159 457.511
1989 253.442 175.000 19.102 447.544
1990 268.522 174.295 19.836 462.653
1991 269.581 173.691 19.844 463.116
1992 260.719 174.234 19.907 454.860
1993 247.804 169.334 18.219 435.357
1994 237.395 172.877 17.312 427.584
Nota: només es comptabilitzen les persones que paguen algun tipus de tarifa.
FCG: Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa
Catalunya: Barcelona-Terrassa/Sabadell/U.A.B.
125
Annex estadístic
Servei telefònic. Línies en servei (nombre de línies)
.~1111~~~111~
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
661.956
683.426
690.905
698.300
710.480
722.856
731.566
747.640
772.272
802.970
832.589
857.759
875.811
885.599
881.621
1.315.488
1.382.211
1.427.295
1.494.110
1.579.526
1.667.655
1.747.203
1.808.845
1.851.681
1.868.467
1.222.330
1.310.282
1.356.915
1.394.333
1.436.936
1.479.280
1.517.095
1.570.799
1.647.755
1.745.610
1.847.415
1.939.529
2.012.719
2.063.766
2.086.862
1.455.098
1.572.555
1.637.198
1.693.915
1.759.402
1.825.167
1.883.924
1.961.442
2.063.713
2.198.900
2.335.821
2.471.321
2.580.859
2.656.965
2.701.473
Telefonia mòbil automàtica (terminals en servei)
1986 183 183 183
1987 613 767 767
1988 1.013 2.221 2.493
1989 3.040 4.623 5.711
1990 6.354 9.147 11.644
1991 9.363 18.574 23.313
1992 14.566 31.416 38.941
1993 19.230 40.389 50.863
1994
Línies en servei de la Xarxa Ibercom (nombre de línies)
1987 1.100 1.716 1.716
1988 4.495 8.396 8.396
1989 7.442 16.164 17.055
1990 16.135 25.840 29.925
1991 22.372 36.990 43.180
1992 32.219 65.471 73.078
1993 39.316 80.332 90.023
1994
126
Conferències internacionals (milers *de conf,erencies)
1980 4.231 8.114 13.040
1981 4.815 8.339 13.922
1982 5.225 9.098 15.391
1983 5.369 9.687 16.683
1984 5.685 10.588 18.066
1985 7.080 11.636 19.856
1986 8.037 13.816 22.937
1987 9.731 16.681 26.614
1988 12.524 21.255 31.922
1989 16.475 27.655 39.939
1990 19.062 32.641 44.789
1991 23.593 40.147 52.313
1992 28.760 47.817 59.528
1993 29.338 50.242 62.414
1994
Circuits punt a punt (nombre de circuits)
111111111~iiiiiiik■
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
3.628
4.264
4.393
4.521
4.650
5.331
5.646
5.483
4.885
4.574
5.251
5.964
7.111
7.425
7.599
7.811
5.280
6.131
6.956
8.259
8.628
8.928
10.261
Connexions Xarxa Iberpac (connexions en servei)
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1.242
1.333
1.819
2.488
3.156
3.719
4.271
4.447
4.598
3.530
4.453
3.925
4.573
5.905
7.097
8.281
9.084
10.050
10.451
5.023
6.362
5.696
6.443
8.494
10.158
11.602
12.852
13.440
13.668
Turisme
Nombre d'establiments hotelers
H5* 9 11 9 5 6
H4* 30 31 43 46 46
H3* 45 49 56 60 60
H2* 14 14 16 18 22
H1* 20 23 24 26 24
Total 118 128 148 155 158
Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona
1990 3.897.938 1.775.588 2,2
1991 4.089.510 1.727.610 2,4
1992 4.333.420 1.874.734 2,3
1993 4.256.524 2.455.249 1,7
1994 4.704.681 2.663.887 1,8
' Visitants que pernocten als hotels de Barcelona.
2 Dades expressades en nits.
Visitants segons nacionalitat (%)
Espanyola 51,2 48,0 44,3 37,9
Resta del món 48,8 52,0 55,7 62,1
- Francesa 7,3 7,4 8,6 9,0
- Britànica 4,1 4,9 6,4 6,0
-Italiana 6,1 8,8 9,3 8,6
-Alemanya 3,4 3,7 7,0 7,0
- Nord-americana 5,9 5,4 5,2 7,8
- Japonesa 2,6 2,8 5,9 3,9
-Altres 19,4 19,0 13,3 19,8
Total
Font: Turisme de Barcelona.
100,- 100,- 100,- 100,-
37,8
62,2
10,3
7,0
7,2
7,6
8,7
2,5
18,9
100,-
Barcelona economia 25
Nombre de places
H5* 3.979 4.523 4.310 2.136 2.989
H4* 5.302 6.172 10.752 13.295 12.978
H3* 6.375 5.999 6.855 7.528 8.095
H2* 1.466 1.486 1.657 1.817 2.180
H1* 1.447 1.569 1.481 1.415 1.300
Total 18.569 19.749 25.055 26.191 27.542
Visitants segons motiu de viatge (%)
Negocis 53,8 53,4 53,7 57,1 47,4
Vacacional 22,7 27,5 30,8 28,4 31,3
Fires 10,8 7,8 3,0 3,2 5,1
Congressos 4,5 3,8 5,3 3,4 5,4
Motius familiars 4,5 4,5 4,7 4,1 3,9
Altres 3,7 3,0 2,5 3,8 6,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
127
Mercat Immobiliari
Construcció d'habitatges
Barcelona
Període Iniciats Acabats
,
cabats ' Aegb
1987 3.828 3.146 18.936 14.450 47.823 35.427
1988 3.480 3.302 22.751 14.950 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 25.128 18.679 63.650 45.601
1990 2.724 2.431 15.821 16.527 37.362 42.524
1991 2.157 2.503 15.141 15.616 33.351 37.394
1992 2.819 4.103 16.141 14.772 34.301 30.982
1993 2.336 2.708 19.429 16.230 35.967 33.679
1994 2.756 2.130 23.590 16.980 42.442 32.814
Projectes d'habitatges visats pels Col.legis d'Arquitectes
P o de Barcelona Catalunya
rotecció
ficial Total Lliures
rotecci'
oficial
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
26.340
19.211
16.188
13.644
15.260
11.621
17.919
26.330
32.942
20.489
21.570
21.868
22.730
27.744
10.227
8.014
9.104
7.965
12.577
22.819
30.222
19.203
20.077
19.687
18.925
23.929
5.961
5.630
6.156
3.656
5.342
3.511
2.720
1.286
1.493
2.181
3.805
3.815
36.399
33.512
30.990
29.023
32.949
27.251
41.558
56.693
64.791
37.615
36.857
36.511
34.699
43.668
21.392
18.864
31.997
51.595
60.283
35.031
34.156
32.719
28.549
37.154
11.557
8.387
9.561
5.098
4.508
2.584
2.701
3.792
6.150
6.481
Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, CoHegi
d'Arquitectes de Catalunya, Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelo
na, Servei de Valoracions de l'Ajuntament de Barcelona, Cambra de la Propietat Urbana
de Barcelona, Tecnigrama, Forcadell, Richard Ellis i elaboració pròpia.
128
Annex estadístic Barcelona economia 25
Sostre de nova planta previst a les llicències d'obresmajors aprovadesi
198$ 1989 1993
Total 681.864 1.291.972 2.003.158 1.196.756 801.107 1.183.248 760.058
Ús residencial 275.752 480.800 451.787 252.847 192.105 286.341 230.622
Aparcaments 210.327 403.524 629.003 435.874 278.695 507.874 355.673
Locals comercials 59.141 174.196 241.413 122.016 110.557 119.905 70.140
Indústries 47.953 94.756 111.789 55.567 44.491 27.959 22.417
Oficines 56.149 79.260 267339 202.940 86.292 105.890 14.975
Hotels 237.701 26.609 9.692 5.038 1.199
Equipaments 32.5422 59.4362 64.126 100.903 72.849 100.978 57.046
6.426 29.263 7.986
Fins l'any 1991 inclou el sostre de nova planta dels projectes d'ampliació.
Inclou el sostre destinat a hotels.
1.1i(±ueies d'obresmajors de nova planta aprovades durant el període 1988-1993
Habitatges
Districte (nombre)
Places
d'aparcament
mbrj
Locals
comercials Oficines Indústries
1. Ciutat Vella 856 7.041 86.325 109.276 492
2. L'Eixample 1.852 11.033 126.769 147.268 6.677
3. Sants-Montjuïc 2.563 12.169 123.118 139.037 191.760
4. Les Corts 606 8.165 90.843 129.051 106
5. Sarrià-Sant Gervasi 1.046 10.438 45.416 59.666 8.041
6. Gràcia 1.104 4.671 46.576 12.324 951
7. Horta-Guinardó 1.949 6.461 70.925 5.154 1.567
8. Nou Barris 1.041 4.703 32.669 8.431 3.585
9. Sant Andreu 1.594 5.438 58.733 10.519 51.266
10. Sant Martí 4.143 16.122 145.927 176.302 116.303
Total 16.754 86.241 827.301 797.028 380.748
129
Annex estadístic
Evolució del preu dels habitatges
Nova planta
íode Preu Núm. índe
1986 67.258 100,- 57.814 100
1987 102.712 144,8 79.456 130,3
1988 146.554 195,8 132.815 206,4
1989 191.050 238,1 163.205 236,6
1990 203.274 236,0 195.829 264,5
1991 213.925 232,5 205.465 259,8
1992 229.614 236,6 214.459 257,1
1993 234.238 229,3 207.501 236,3
1994 233.907 220,2 212.757 233,0
Evolució del preu d'oferta dels habitatges
de segona mà
23.234 1985 55.5391975
1976 25.040 1986 57.814
1977 30.116 1987 79.456
1978 35.043 1988 132.815
1979 36.921 1989 163.205
1980 41.159 1990 195.829
1981 42.931 1991 205.465
1982 43.138 1992 214.459
1983 45.416 1993 207.501
1984 49.299 1994 212.757
Preu de venda dels habitatges de nova planta (ptes/m2)
173.676
238.538
179.605
261.968
347.284
223.121
211.182
172.923
157.158
178.730
186.126
245.308
201.140
275.242
375.701
234.546
225.896
187.918
171.578
186.509
192.614
238.124
205.103
283.808
368.566
238.330
218.083
192.797
182.805
201.304
203.898
237.332
210.862
269.273
369.341
247.718
216.701
193.117
188.536
198.305
W. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
. Sant Andreu
Sant Martí
229.683
171.999
231.413
326.432
215.227
196.282
138.902
145.791
173.739
rcelona 203.274 213.925 229.614 234.238 233.907
MOMMF
Preu de venda total dels habitatges de nova planta (milers ptes)
13.603 18.820 18.615 22.5821. Ciutat Vella
2. L'Eixample 27.314 31.420 29.762 25.349 25.193
3. Sants-Montjuïc 15.444 18.908 21.861 23.046 21.679
4. Les Corts 19.120 32.908 47.130 49.740 40.678
5. Sarrià-Sant Gervasi 52.241 51.552 54.710 60.771 65.673
6. Gràcia 22.125 21.340 27.218 24.931 24.359
7. Horta-Guinardó 24.911 28.202 30.939 29.746 28.159
8. Nou Barris 15.921 19.077 21.366 22.295 22.057
9. SantAndreu 17.164 16.483 18.286 21.607 20.691
10. SantMartí 20.803 22.435 21.937 25.292 23.267
Barcelona 24.315 26.246 28.937 30.198 29.159
Preu de venda dels habitatges de segona mà (ptesim2)
Preu d'oferta Preu de transacció
1. Ciutat Vella 124.671 141.451 135.310 148.174 125.798 110.747 131.130
2. L'Eixample 209.789 219.887 209.167 220.986 214.900 229.419 208.024
3. Sants-Montjuïc 166.737 174.477 170.152 177.403 190.643 179.796 181.997
4. Les Corts 269.383 271.373 265.865 265.344 227.278 246.347 295.388
5. Sarrià-Sant Gervasi 308.164 302.356 293.781 297.974 286.396 280.040 278.231
6. Gràcia 190.740 224.173 213.007 218.359 203.373 176.782 210.368
7. Horta-Guinardó 173.499 189.285 183.472 193.212 176.858 186.980 204.752
8. Nou Barris 150.121 166.450 158.666 163.118 140.594 161.590 161.590
9. Sant Andreu 155.971 171.486 173.734 177.447 184.673 130.281 143.481
10. Sant Martí 159.887 170.357 165.619 175.311 150.559 147.016 159.789
Barcelona 205.465 214.459 207.501 212.757 190.107 184.900 197.475
130
Annex estadístic
Preu de lloguer dels habitatges (ptes/m2/mes)
1. CiutatVella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
1.093
1.256
1.020
1.298
1.339
1.281
1.075
1.156
1.020
923
881
1.002
979
1.136
1.111
1.058
933
787
854
674
Barcelona 1.146 941
782 783
994 961
897 895
970 994
1.133 1.121
952 1.035
891 872
967 989
883 829
900 963
937 944
Locals comercials i per a serveis personals
Preu de lloguer dels locals (ptes/m2/nte
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
1.425
1.972
1.368
1.969
1.820
1.305
1.393
1.398
1.228
1.243
1.365
1.618
1.197
1.770
1.642
1.192
1.435
1.219
1.131
1.363
1.142
1.167
961
1.152
1.332
991
1.039
1.156
1.019
1.067
Barcelona 1.548 1.414 1.113
Barcelona economia 25
Places d'aparcament'
Preu de venda (milers pleS)
4.617 4.431 4.314 3.7511. Ciutat Vella
2. L'Eixample 3.279 3.545 3.568 3.501 3.302
3. Sants-Montjuïc 2.404 2.837 3.283 3.175 3.026
4. Les Corts 2.437 3.647 3.471 3.626 3.439
5. Sarrià-SantGervast 3.900 4.382 4.568 4.595 4.338
6. Gràcia 3.016 3.744 4.031 3.765 3.616
7. Horta-Guinardó 3.000 3.560 3.579 3.508 3.253
8. Nou Barris 2.650 3.260 3.362 3.085 3.111
9. Sant Andreu 2.740 2.934 3.046 2.990 2.944
10. Sant 2.534 3.093 3324 3.221 2.893
Barcelona 2.868 3.348 3577 3.520 3.290
En edificis residencials de nova planta.
Oficines
Preu de lloguer dels locals (ptes/m2/mes)
1. Ciutat Vella 823 967 817 881
2. L'Eixample 1.233 1.375 1.272 1.060
3. Sants-Montjuïc 1.044 1.018 1.045 879
4. Les Corts 1.971 1.810 1.626 1.334
5. Sarrià-Sant Gervasi 1.449 1.527 1.360 1.151
6. Gràcia 1.332 1.136 971 1.064
7. Horta-Guinardó 1.269 1.327 1.009 902
8. Nou Barris 730 1.240 710 958
9. Sant Andreu 757 1.068 961 934
10. Sant Martí 635 803 766 749
Barcelona 1.170 1.301 1.182 1.038
Oficines de la. categoria
en edificis exclusius 4.790 4.000 2.300 2.200
131
Mercat de treball
Atur registrat
Total Juvenil
Barcelona Re . 'ó I Prov. BCN Catalunya Barcelona Re.ió I Prov. BCN Catalunya
1980 56.230 191.746 208.334 240.338 25.941 69.636 112.067
1981 74.777 233.612 257.058 298.184 28.841 104.736 134.200
1982 95.821 290.876 317.784 373.671 40.249 138.603 176.974
1983 118.242 347.181 378.156 443.312 50.938 169.029 183.412* 213330
1984 118.819 341.394 376.596 446.340 50.117 159.375 176.768 207.157
1985 124.076 353.329 389.736 461.800 47.134 152.222 169.402 198.571
1986 125.694 361.317 397.264 472.213 45.889 147.741 163.365 192.343
1987 118.402 336.597 368.439 445.125 38.923 125.436 136.600 165.966
1988 97.077 274.079 301.966 369.471 28.596 92.870 102.035 125.182
1989 70.642 206.416 229.855 285.809 15.360 54.862 61.054 77.654
1990 66.238 195.864 219.822 276.087 13.780 50.237 56.059 71.425
1991 66.295 190.669 213.861 270.354 13.721 49.566 55.347 70.543
1992 69.491 198.650 223.006 278.456 14.029 53.212 59.819 75.684
1993 86.336 251.549 281.389 355.816 18.432 70.805 79.107 100.338
1994 86.918 240.184 265.795 330.275 16.806 59.469 65.635 81.922
_....
Barcelona
. .. .. _ _
R 'ó 1 Prov.BCN Catalunya Barcelona Regió I Prov. BCN Catalunya,
1980 37.262 126.593 158.022 18.968 65.153 82.316
1981 48.136 151.905 193.211 26.641 81.707 104.973
1982 61.431 184.695 237.239 34.390 106.181 136.432
1983 70.777 207.111 219.869 264.402 47.465 140.070 151.010 178.910
1984 69.094 198.713 217.872 259.172 50.300 142.681 158.724 187.168
1985 70.323 197.937 216.734 257.145 53.350 154.989 173.002 204.655
1986 66.750 186.677 203.281 241.984 58.944 174.173 193.983 230.229
1987 58.754 159.557 172.418 208.913 59.648 177.040 196.051 236.212
1988 42.579 110.884 120.935 148.858 54.498 163.195 181.031 220.613
1989 28.580 74.521 81.632 101.957 42.062 131.895 148.223 183.852
1990 26.886 73.590 81.412 101.493 39.352 122.274 138.410 174.594
1991 27.721 74.259 82.458 104.038 38.574 116.410 131.403 166.316
1992 32.795 91.927 102.104 126.661 36.696 106.723 120.902 151.795
1993 44.246 128.739 142.500 179.614 42.090 122.810 138.889 176.202
1994 45.129 121.829 132.975 164.025 41.789 118.355 132.820 166.250
*Novembre 1983.
Contractacions/col.locacions Taxa d'atur registrat
1980 11,9 10,71987 220.091 107.702 112.389
1988 291.065 147.458 143.607 1981 14,5 13,0
1989 328.528 166.999 161.529 1982 17,7 16,1
1990 350.018 174.760 175.258 1983 21,0 19,2
1984 21,0 19,3
1991 379.209 181.460 197.749
1992 368.500 153.474 215.026 1985 18,0 21,7 19,9
1993 268.898 108.080 160.818 1986 18,2 22,1 20,3
1994 313.780 115.703 198.077 1987 16,1 19,3 18,3
1988 13,3 16,0 15,2
1989 9,6 12,0 11,6
1990 8,9 11,3 10,9
1991 9,1 11,0 10,7
1992 9,9 11,7 11,2
1993 11,8 14,0 13,8
1994 11,8 13,2 12,6
Font: Àrea de promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona, Departa
ment d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona, INEM, Direcció General d'Ocupació de
la Generalitat de Catalunya, INEi estimacions pròpies.
132
Annex estadístic Barcelona economia 25
Atur registrat
Indústria
r
Construcau
1980 20.326 73.396 89.307 8.566 39.781 53.041
1981 27.396 91.699 113.268 10.150 42.504 59.381
1982 33.308 112.215 139.617 10.166 41.782 60.264
1983 37.524 122.390 131.544 152.409 9.749 42.334 45.562 61.083
1984 37.517 118.136 131.189 150.457 9.330 36.784 41.250 54.362
1985 40.355 127.034 141.101 160.324 8.760 33.082 37.324 49.368
1986 38.900 128.665 142.792 160.994 7.885 30.938 34.964 46.391
1987 37.425 125.422 140.176 159.942 6.648 25.897 28.994 38.318
1988 31.982 108.179 122.329 140.168 4.480 16.313 18.443 25.188
1989 25.408 89.895 103.016 118.4.44 2.789 10338 11.545 16.571
1990 24.203 88.145 101.852 118.008 2.659 10.689 12.156 17.673
1991 23.199 83.178 95.477 112.155 3.063 12.372 14.012 20.637
1992 23.785 84.897 98.004 114.329 4.461 18.399 20.787 28.656
1993 28.785 103.228 118.649 139.411 5.567 23.635 26.816 37.660
1994 28.922 94.352 107.023 124.700 5.183 20.892 23.381 31.614
Sense ocupacíó antenor
1980 18.889 41.071 52.531 8.392 37.216 44.760
1981 23.644 50.996 66.909 13.536 48.081 57.686
1982 31.568 67.795 88.762 20.710 68.586 83.241
1983 38.706 78.596 82.297 105.568 32.122 103.185 110.660 122.150
1984 40.275 82.693 90.297 115.508 31.127 102.679 112.483 123.174
1985 45.453 92.315 100.496 129.000 29.282 99.176 109.148 120.026
1986 49.582 104.253 112.266 144.794 29.057 95.477 105.350 116.533
1987 48.857 106.306 114.883 150.662 24.229 77.420 82.550 92.646
1988 42.468 91.440 99.878 133.639 17.962 56.242 59.763 67.234
1989 33.067 74.140 81.026 110.046 9.239 31.196 33.226 38.255
1990 33.454 75.793 82.872 112.515 5.809 20.525 21.977 25.563
1991 35.372 78.778 86.487 115.770 4.572 15.833 17.091 19.781
1992 37.193 81.342 88.840 116.262 3.956 13.475 14.666 17.542
1993 46.312 104.562 113.797 151.104 5.529 19.407 21.119 25.260
1994 45.611 101.533 109.997 142.005 7.016 22.595 24.303 28.620
Població activa i ocupada
Província Barcelona Catalunya
1980 1.752.100 1.478.600 2.249.000 1.939.700
1981 1.776.100 1.432.600 2.293.300 1.902.400
1982 1.796.400 1.361.100 2.318.400 1.827.100
1983 1.798.500 1.348.700 2.313.200 1.805.700
1984 1.793.100 1.327.300 2.311.000 1.781.800
1985 1.798.600 1.263.100 2.323.900 1.804.500
1986 689.615 563.921 1.799.100 1.372.000 2.322.800 1.835.200
1987 736.025 617.623 1.900.300 1.465.800 2.429.700 1.942.600
1988 729.769 632.692 1.878.600 1.496.400 2.423.600 1.996.100
1989 743.392 672.750 1.911.500 1.612.500 2.467.500 2.129.200
1990 756.083 689.845 1.948.200 1.674.100 2.530.900 2.209.400
1991 724.988 658.693 1.939.100 1.667.100 2.533.000 2.207.800
1992 705.566 636.075 1.907.300 1.584.500 2.492.300 2.101.700
1993 734.959 648.623 2.002.800 1.538.200 2.573.700 2.019.400
1994 737.480 650.562 2.024.300 1.554.100 2.617.400 2.061.100
133
Població
Població resident (dades censals i padronals)
Barcelona 1.751.136 1.752.627 1.703.744 1.643.542
Barcelonès 2.412.613 2.454.491 2.376.000 2.302.137
Baix Llobregat 511.971 573.461 583.354 610.192
Maresme 231.112 253.527 269.502 293.103
Vallès Occidental 545.591 598.324 620.786 649.699
Vallès Oriental 194.564 225.095 240.464 262.513
Regió I 3.895.851 4.104.898 4.090.706 4.117.644
Alt Penedès 60.958 64.894 67.005 69.863
Garraf 62.904 69.084 71.816 76.915
RMB 4.019.713 4.238.876 4.229.527 4.264.422
Catalunya 5.660.393 5.956.414 5.978.638 6.059.494
Estructura d'edats de la població resident (%)
menys de 15 anys
de 15 a64
més de 64
Total
menys de 15 anys
de 15 a64
més de 64
Total
21,3
65,3
13,4
17,9
67,2
14,9
14,4
68,2
17,4
23,7
64,8
11,5
19,8
67,1
13,1
15,6
68,9
15,6
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
25,5 21,9 17,6 24,9 21,7 17,8
64,2 66,5 68,8 64,0 66,0 67,9
10,3 11,6 13,5 11,1 12,3 14,3
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Moviment natural i migratori a Barce ona
•
Immigrants
.
,
nugrants
1980 1.752.627 20.311 14.134 6.177 8.919 16.780 -7.861
1981 1.761.235 19.123 14.302 4.821 5.218 8.790 -3.572
1982 1.771.998 17.973 14.007 3.966 5.598 15.236 -9.638
1983 1.770.296 16.440 14.908 1.532 9.269 20.134 -10.865
1984 1.769.014 15.598 14.812 786 11.198 21.103 -9.905
1985 1.701.812 15.190 16.057 -867 13.214 21.824 -8.610
1986 1.703.744 14.413 16.089 -1.676 8.932 15.919 -6.987
1987 1.714.355 13.843 15.292 -1.449 10.365 21.374 -11.009
1988 1.712.350 13.556 16.121 -2.565 11.310 24.593 -13.283
1989 1.707.286 13.376 15.901 -2.525 12.900 26.813 -13.913
1990 1.696.795 12.689 16.919 -4.230 14.962 28.936 -13.974
1991 1.643.542 12.667 15.568 -2.901 8.746 20.793 -12.047
1992 1.635.067 13.356 15.236 -1.880 11.466 27.065 -15.599
1993 1.630.867 12.641 15.633 -2.992 14.178 32.556 -18.378
1994 1.614.571
Destinació de l'emigració de Barcelona
1987 5.289 5.428 1.559 3.195 5.493 410 21.374
1988 6.356 7.373 2.341 1.947 6.152 424 24.593
1989 6.850 7.439 1.976 3.120 6.983 445 26.813
1990 7.166 8.270 2.179 4.686 6.179 456 28.936
1991 5.077 5.469 1.540 2.714 5.529 464 20.793
1992 6.554 7.946 2.127 3.599 6.261 578 27.065
1993 8.006 9.203 2.941 4.771 7.048 587 32.556
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i INE.
134