Barcelona
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Quart trimestre 1994
Núm. 24
Ajuntament de Barcelona
Gerència Delegada d'Economia i Empreses
Direcció de Promoció Econòmica
Ajuntament de Barcelona
Àmbit d'Organització i Economia
Tinent d'Alcalde
Joan Clos iMatheu
Gerència Delegada d'Economia i Empreses
Gerent Delegat
Ramon Seró i Esteve
Equip de Redacció de Barcelona.Economia
Manuel Ludevid iAnglada, Editor.
Xavier Güell i Ferrer, Director.
María Jesús Calvo Nufío, Cap de Redacció.
Lluís Hansen iFors
Consell de Redacció
Xavier Muñoz (President). Regidor de Cooperació Empresarial. Ajuntament de Barcelona.
Manuel Ludevid. Director de Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona.
Ernest Maragall. Director de l'Area d'Informació de Base. Ajuntament de Barcelona.
Joan Molina. Gerent Delegat de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
Guillem Sánchez. Director Adjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona.
Ramon Seró. GerentDelegat d'Economia i Empreses. Ajuntament de Barcelona.
Pilar Solans. Directora de Finançament. Ajuntament de Barcelona.
Jordi Villarroya (Secretari). Cap de Gabinet de la Segona Tinència d'Alcaldia. Ajuntament de Barcelona.
Consell Assessor
Jordi Canals. Secretari General. IESE.
Jaume García. Vice-Rector Economia i Serveis. Universitat Pompeu Fabra.
Josep Munné. President. Port de Barcelona.
Joaquim de Nadal. Regidor de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
Martí Parellada. Estudis Formació Continuada. Universitat de Barcelona.
Carles Ponsa. Delegat Especial de l'Estat. Consorci de la Zona Franca.
Francesc Raventós. Conseller Delegat. Iniciatives, S.A.
Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000.
Antoni Santiburcio. Regidor de Promoció Econòmica i Ocupació. Ajuntament de Barcelona.
Robert Tornabell. Degà. ESADE.
Joan Trullén. Departament Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep Ma. Vegara. Regidor de l'Ámbit de MantenimentUrbà i Serveis. Ajuntament de Barcelona.
Agraïm la informació i la col-laboració prestades per totes les entitats,
organismes i empreses citades com a fonts informatives i molt especialment a:
Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis
de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja; Unitat Operativa
del Pla de la Ciutat; Àrea de Promoció Econòmica iOcupació.
Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció Gral. d'Ocupació;
Institut d'Estadística; Ferrocarrils de la Generalitat.
Altres institucions: Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de
Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Col-legi d'Arquitectes
de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona, SA.; Direcció Provincial de
Tràfic; Port de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE;
Telefónica,SA.; MEFFSA; Borsa de Barcelona.
Gerència Delegada d'Economia iEmpreses.
Direcció de PromocióEconòmica
Barcelona.Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Núm. 24. Quart trimestre 1994
Febrer 1995
Edició: @ Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia i Empreses.
Línia de disseny original: Ferran Cartes / Montse Plass
Impressió: Impremta Municipal
Dipòsit legal: B. 26.464/91
Exp.: 9221000
Barcelona
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Quart trimestre 1994
Núm. 24
Índex
Presentació
Monografies
1. Les setmanes de Barcelona a Frankfurt
i Londres
2. Les transformacions del teixit productiu
en el bienni 1991-93
Indicadors econòmics
0. Síntesi
I. Indústria
Evolució de l'activitat industrial
11. Finances
Sistema financer
Mercat de Valors
Mercat de Futurs Financers
111. Consum, comerç i preus
Evolució del parc de vehicles
Consum d'electricitat
Consum de gasos
Escombraries domiciliàries recollides
Preus de consum
IV. Transports, comunicacions i turisme
Tràfic de mercaderies pel port
Moviment a l'aeroport de Barcelona
Transportpúblic urbà i de rodalia
Utilització i estructura de la xarxa telefònica
Enquesta d'activitat turística
V. Mercat immobiliari
Consum de ciment
Construcció d'habitatges i projectes visats
Llicències d'obres
Preus al mercat immobiliari: habitatges
i places d'aparcament
VI. Ocupació
Mercat de treball
5
7
15
27
33
35
49
51
54
55
57
59
60
61
62
63
65
67
70
72
74
76
81
83
84
88
90
97
99
3

Presentació
BARCELONA.ECONOMIA presenta en aquest número 24 les da
des de la conjuntura econòmica referides al conjunt de l'any
1994. Presenta, així mateix, dues monografies: una referida a les
Setmanes de Barcelona a Londres i Frankfurt, i una segona so
bre l'evolució del teixit productiu de la ciutat en funció de la
distribució sectorial del nombre de treballadors assalariats.
La primera d'aquestes monografies descriu en detall aquesta
nova eina de promoció econòmica internacional de la ciutat que
han constituït les Setmanes de Barcelona. Han estat un punt de
confluència de les diferents campanyes sectorials en marxa: en
una setmana s'ha concentrat la presentació successiva de cinc o
sis productes barcelonins a través de seminaris monogràfics
adreçats a públics especialitzats. Ha estat un pas endavant en la
promoció de Barcelona a l'exterior que estem portant a terme,
de forma conjunta, l'Ajuntament i les principals empreses priva
des i institucions barcelonines.
En la segona monografia s'utilitzen les dades de treballadors
assalariats per analitzar, a grans trets, els efectes del darrer pe
ríode de recessió econòmica sobre el teixit productiu de la ciu
tat. A més del reguitzell de dades, es presenten uns gràfics on
s'ha intentat representar de forma sintètica les variacions secto
rials en termes absoluts i relatius durant el període estudiat i el
pes dels principals subsectors sobre el total d'assalariats a Bar
celona i sobre el total del sector a Catalunya.
Pel que fa als capítols de conjuntura, es presenten les dades
de l'evolució de l'activitat econòmica del 1994. Dades que, en
termes generals i considerades globalment, reflecteixen un crei
xement notable de l'economia de Barcelona.
A diferència de trimestres anteriors, aquest creixement es re
vela força general i alhora intens a lamajoria d'activitats. Amb
una especial incidència en l'activitat industrial —amb augments
de producció i vendes— i en alguns dels subsectors terciarismés
directament lligats al transport —gràcies a l'augment del comerç
exterior— i al turisme.
13Juccloria uconomia
Com a mostra del ritme de creixement de l'activitat econòmi
ca i dels nivells que en termes absoluts s'han assolit, només cal
esmentar que activitats com ara el tràfic de mercaderies pel
port, el trànsit de viatgers per l'aeroport, el nombre de visitants
i de pemoctacions hoteleres, els usuaris de les línies de ferrocar
ril de rodalia, el nombre de conferències telefòniques interna
cionals, entre d'altres, han assolit rècords absoluts, superant àm
pliament els nivells màxims anteriors.
Fins i tot la construcció, un sector d'activitat que ha patit amb
una especial intensitat la recessió del 1992-1993 sense temps per
corregir les seves expectatives després dels elevats nivells d'acti
vitat mantinguts en el període pre-olímpic, presenta uns resul
tats força esperançadors pel conjunt del 1994. Bàsicament de la
mà del sector residencial i d'alguns grans equipaments.
Totplegat ha incidit positivament—encara que menys del
que tothom desitjaria— en el mercat de treball. La contractació
laboral ha augmentat de forma espectacular. I també han aug
mentat el nombre de llocs de treballs i lògicament, l'ocupació,
alhora que la tendència alcista de l'atur s'ha estroncat.
En definitiva, el resultat en termes econòmics de l'any 1994
per a la ciutat i donada l'evolució de l'entorn, s'ha de qualificar
de positiu. El conjunt d'indicadors —excepte els de consum
s'han mostrat clarament a l'alça. El fet que l'ocupació no hagi
reaccionat més positivament a aquesta evolució, ens priva de va
lorar més favorablement els resultats de l'any.
Tot sembla apuntar que enguany els ritmes de creixement del
PIB i dels seus components es mantindran o augmentaran en re
lació al 1994 i que es faran sentir amb més intensitat en les xi
fres d'ocupació.
Manuel Ludevid
Editor
5

Monografia 1
Les setmanes de Barcelona
a Frankfurt i Londres:
Una nova fita en la promoció
internacional de la ciutat
Manuel Ludevid
Director de Promoció Econòmica
Gerència Delegada d'Economia i Empreses
Mano Rubert
Sots-Director de Promoció Econòmica
Gerència Delegada d'Economia i Empreses

Les setmanes de Barcelona a Frankfurt i Londres:
una nova fita en la promoció internacional de la ciutat
Aquest hivern de 1995 s'ha desenvolupat un nou tipus d'ini
ciativa dins la promoció econòmica internacional de Barcelona:
les Setmanes de Barcelona (Barcelona Business Weeks). Del 16
al 20 de gener es celebrà a Londres, i del 13 al 17 de març es ce
lebrà a Frankfurt. Aquesta experiència significa un pas endavant
qualitatiu en els esforços de donar a conèixer Barcelona al món.
1. Els seminaris tradicionals sobre inversió estrangera.
Barcelona té una llarga tradició d'organització d'activitats de
promoció econòmica internacional. Un instrument que ha estat
utilitzat amb freqüència han estat els seminaris d'inversió es
trangera, realitzats a diferents llocs del món.
La ciutat de Barcelona ha realitzat seminaris d'aquesta mena
(«Investing in Barcelona»), a Nova York (primavera 86/juny 89),
Boston (primavera 86), Chicago (primavera 86), San Francisco
(primavera 86), Los Angeles (primavera 86), Detroit (juny 89),
Stockholm (maig 87), G5teborg (maig 87), Düsseldorf (gener
88), Stuttgart (juny 89), Múnic (gener 88/febrer 89), París (octu
bre 88), Toulouse (abril 88), Lió (octubre 88/juny 89), Niça (se
tembre 88), Nantes (octubre 88), Montpellier (octubre 88), Lille
(febrer 89), Auch (març 89), Milà (abril 89), Zuric (novembre
88), Londres (novembre/desembre 88), Manchester (novem
bre/desembre 88), Birmingham (novembre/desembre 88),
Utrecht (abril 89), Helsinki (maig 89), Copenhagen (maig 89),
Kolding (maig 89), Tokyo (juny 88/setembre 88/abril 89/juliol
89), Seul (juliol 89).
En general, han estat seminaris ben organitzats amb una pre
sència notable de públic empresarial de qualitat, amb un alt ni
vell de les intervencions dels oradors, i amb uns excenentsma
terials escrits («Barcelona Investing Guide», per exemple). Els
resultats foren molts bons per a reforçar la bona imatge econò
mica i empresarial de la ciutat.
L'esquema d'aquests seminaris organitzats per la ciutat de
Barcelona incloïa sempre una explicació tècnica detallada de
com s'invertia a Barcelona, que cobria tots els aspectes econò
mics, fiscals, laborals, d'infraestructures, de mercat o financers.
D'altra banda, comptava sempre amb el testimoni viu d'empre
saris del país on es feia el seminari que ja havien invertit amb
èxit a Barcelona i que explicaven la seva experiència.
Malgrat el bon resultat d'aquests seminaris, cal dir que aquest
instrument de promoció ha estat també molt usat per la majoria
de ciutats i regions del món que promocionen els seus territoris.
D'altra banda, es corre el risc de donar una informació molt ge
nèrica, que aporti poc valor a la persona veritablement interes
sada que hi acudeix. Finalment, la barreja de sectors presents als
actes, fa sovint que els debats es mantinguin a4n nivell força
elemental. D'aquí que penséssim en un mitjà millor i més ambi
ciós.
BARCELONA
busi ness week 16th - 20 thinurtily 1995
2. La consolidació de la marca Barcelona.
Aquests darrers anys, gràcies als Jocs Olímpics i a la transfor
mació urbana que hi ha anat aparellada, la marca Barcelona
s'ha difós al món.
Aquest fet ens ha portat a pensar que aquesta marca podia
ben bé ajudar a promocionar els productes i serveis barcelonins
arreu del món.
Aquest ha estat un dels factors que va portar l'Ajuntament de
Barcelona a posar en marxa la campanya de promoció interna
cional Barcelona More Than Ever.
9
3. Les campanyes sectorials en marxa.
Com hem explicat en altres números de Barcelona Economia,
estan ja en marxa diverses campanyes de promoció sectorial que
van ja en aquesta direcció: Turisme de Barcelona, Barcelona
New Projectes (sector immobiliari), Barcelona Centre Logístic,
Barcelona Centre Universitari, Barcelona Centre Financer Euro
peu, Barcelona Centre de Disseny o Barcelona Centre Mèdic.
Són totes elles campanyes mixtes, que expressen la col.labora
ció entre l'Ajuntament de Barcelona i diversos sectors empresa
rials de la ciutat. Cada campanya té el seu pla específic de màr
queting, adreçat al seu públic objectiu, el seu pressupost i la
seva gestió autònoma.
4. La Setmana de Barcelona: un punt de confluència de totes
les campanyes sectorials.
En aquest context, les Setmanes de Barcelona, apareixen com
un punt de confluència concret de les diverses campanyes secto
rials en marxa.
Es tracta de concentrar en una setmana l'oferta de cinc o sis
productes o serveis de la ciutat. I fer-ho, a través de seminaris
presentacions específics sobre cada sector, adreçats a públics es
pecialitzats del sector.
Així a Londres, la Setmana de Barcelona vaocupar completa
ment l'edifici de la Cambra Espanyola al número 5 de Caven
dish Square, i a Frankfurt va fer el mateix amb la torre que té la
Cambra Espanyola al número 83 del carrer Schaumainkai.
Cada dia, normalment a la tarda, es presentà un sector dife
rent. Cada presentació anà seguida d'una recepció-cocktail en la
que els representants de les empreses i institucions barcelonines
pogueren connectar d'una forma directa amb els seus partners
de Londres o Frankfurt.
5. El contingut de la Setmana.
El contingut de la Setmana, amb la intervenció dels diversos
ponents, es pot resumir d'aquesta manera:
Londres
Dilluns 16 de gener 1995. Barcelona New Projects (Sector Im
mobiliari). Ponents: I1.1m. Sr. Joan Clos (Segon Tinent d'Alcalde
de l'Ajuntament de Barcelona), Sr. Josep Blanchart (President
de Metro-3 i de l'Associació Barcelona New Projects), John
Plender (Financial Leader Writter del «Financial Times»), Da
vid Macckay (MDM Arquitectes), George Kountouris (Director
General de Barkers Trust Company), Michael Oberst (Director
General de DiagonalMar, Kemper Corporation), i Hugh El
phick (Coordinador de Healey & Baker).
10
Dimarts 17 de gener 1995. Matí. Barcelona Centre Universitari,
Ponents: Sr. Jaume Pagès (Rector de la Universitat Politècnica
de Catalunya), Sr. Guillem López Casanovas (Vice-Rector de la
Universitat Ramon Llull) i Sr. Josep Gallifa (Vice-Rector de la
Universitat Ramon Llull) i Sr. Rolf Tarrach (professor de Física
i ex-Vice-Rector de Relacions Internacionals de la Universitat
de Barcelona).
Dimarts 17 de gener 1995. Tarda. Borsa de Barcelona. Po
nents: Sr. Pere Vifiolas (Vice-President de la Borsa de Barcelo
na) i Sr. Josep Maria Antúnez (Director de la Borsa de Barcelo
na). Banc Sabadell. Ponents: David S. Aitkins (Senior
Manager-London Branch) i Celestí Flix (General Manager-Lon
don Branch).
Dimecres 18 de gener 1995. Barcelona Centre Logístic. Po
nents: Sr. Carles Ponsa (President del Consorci de laZona
Franca i de Barcelona Centre Logístic), Sr. José Luís Rodríguez
(Director Comercial i de Màrqueting del Port de Barcelona), Sr.
Jaume Ferrer (Director de Serveis Logístics d'Andersen Consul
ting) i Sr. Joan Amorós (Director de Producció i Aprovisiona
ment de Nissan Motor Ibérica).
Dijous 19 de gener 1995. Barcelona Centre Disseny. Ponents:
Sr. André Ricard (PremiNacional de Disseny 1987 i Vice-Presi
dent de la Fundació BCD), Sra. Mai Felip (Dissenyadora i Di
rectora General de la Fundació BCD), Sr. Yves Zimmermann
(Dissenyador) i Sr. Guy Julier (BA-Hons-Graphic Arts & Des
ign, Leeds Metropolitan University).
Divendres 20 de gener 1995. Turisme de Barcelona. Ponents:
Sr. Joan Gaspart (President del Comitè Executiu Turisme de
Barcelona), Sr. Christopher Kirker (Chairman de la Association
of Independent Tour Operators), Sr. Lluís Rullán (Director Ge
neral de Port Aventura) i Sr. Germán Porras (Deputy Director
of Marketing & SalesTURESPAÑA).
Frankfurt
Dilluns 13 de març 1995. Barcelona Centre Financer. Ponents:
Dr..kirg Franke (Director de General del DTB Deutsche Ter
minMrse, el Mercat de Futurs de Frankfurt), Sr. José Massa
(Director General de MEFF Renta Variable), Sr. Manuel An
drade (Director de Màrqueting de MEFF Renta Variable) i Sr.
Miquel Sánchez (Director de Màrqueting de MEFF Renta Fija).
Dimarts 14 demarç 1995. Barcelona Centre Logístic. Ponents:
Sr. Carles Ponsa (President del Consorci de la Zona Franca i de
Barcelona Centre Logístic), Sra. Sylvia Rausch (Directora de
Màrqueting Internacional de la ZAL, Port de Barcelona), Sr.
Jaume Ferrer (Director de Serveis Logístics d'Andersen Consul
ting) i Sr. Joan Amorós (Director General de Producció i Apro
visionament de Nissan Motor Ibérica).
Dimecres 15 de març 1995. Barcelona Centre Universitari. Po
nents: Professor Antoni Caparrós (Rector de la Universitat de
Barcelona), Professor WernerMeissner (President de la Univer
sitat Goethe de Frankfurt), Professor Teodor Berchem (Presi
dent de la DAAD).
Sessió de cloenda de la setmana de Barcelona a Londres presidida per l'Excel.lentíssim Alcalde Sr. Pasqual Maragall, amb la participació d'alguns dels presidents
de les diferents campanyes.
Dijous 16 demarç 1995. Barcelona New projects (Sector Im
mobiliari). Ponents: Sr. Werner Knuth (Director del GrupPalex
i d'Augusta Park, i ex-president de la Cambra Alemanya a Es
panya), Sr. Albert Veciana (Director de Banca Corporativa del
Deutsche Bank a Barcelona), Sr. Santiago Calatrava (Arquitec
te) i Sr. Robert Orr (President de Jones LangWootton).
Divendres 17 de març 1995. Turisme de Barcelona. Ponents:
Sr. Joan Gaspart (President del Comitè Executiu de Turisme de
Barcelona) i Sra. Birgit Kirchner (Directora General Airtours
Internacional).
Com es pot comprovar, els ponents representaren una barreja
d'empresaris barcelonins, experts tècnics, i persones del país vi
sitat, especialitzades en el sector. També vam procurar, en al
guns casos, vincular-hi algun representant important dels mitjans
de comunicació dels llocs on es feia la Setmana.
En tots el casos es posà l'accent en la renovada oferta de la
ciutat, que suposa noves oportunitats per a les empreses i insti
tucions estrangeres.
Així, a les sessions sobre els nous projectes immobiliaris, es va
exposar en detall quina havia estat la transformació urbanística i
immobiliària de la ciutat, les seves repercusions econòmiques i
els grans projectes de futur que encara estan per encetar. El
missatge transmès fou que probablement Barcelona és la ciutat
europea amb unamillor relació entre quantitat d'oferta, quali
tat, gamma i preu. I una de les poques (amb Berlín) que té
davant seu projectes de transformació urbana de tanta enverga
dura.
En les sessions sobre Barcelona Centre Universitari hom insistí
en la tradició universitària de Barcelona, els seus 170.000 estu
diants i cinc universitats, i el seu caràcter pioner en l'acollida
d'estudiants del programa Erasmus. També es féu esment dels
extraordinaris progressos que ha fet la recerca universitària en
els darrers deu anys a Barcelona, a Catalunya i a Espanya. Es
recordà, aixímateix, el caràcter cosmopolita i obert a l'exterior
de lanostra ciutat.
11
Presentació de la campanya Barcelona New Projects.
Les presentacions referents a la plaça financera de Barcelona
van ser molt concretes, i van exposar la realitat de tres institu
cions importants: La Borsa de Barcelona (Londres), el Mercat
de Futurs i Opcions (Frankfurt) i el Banc Sabadell (Londres). A
les presentacions es féu èmfasi en el fet que l'economia real es
panyola és avui molt més sòlida del que podria suposar-se de
l'anàlisi d'algunes turbulències financeres i monetàries de princi
pis d'any.
Els actes realitzats sobre Barcelona Centre Logístic van comp
tar amb un interès sobreafegit: la presentació d'un estudi recent
realitzat per Andersen Consulting sobre el posicionament de
Barcelona a Europa en aquest sectord'activitat. L'estudi ha es
tat elaborat en base a les opinions d'empreses de tota Europa, i
va conferir a la presentació una gran credibilitat. A l'acte es pre
sentà, també, tota l'oferta renovada de la logística barcelonina i
un cas pràctic d'extraordinari interès: el de la ubicació del cen
tre de distribució de NISSAN a Barcelona.
12
La presentació del disseny barceloní a Londres omplí de gom
a gom la sala de la Cambra Espanyola. S'hi presentà un magní
fic audiovisual sobre els diferents productes dissenyats a Barce
lona, des de mobles fins a cubells d'escombraries. La sessió es
completà amb una visió, feta des d'Anglaterra, del nostre dis
seny, i per una descripció detallada de la nostra oferta, incloent
el disseny gràfic.
Finalment, els dos actes de presentació del turisme barceloní
foren, també, un gran èxit. A més de la descripció de la nova
oferta que té la ciutat, turisme de Barcelona tingué la bona idea
de suggerir a un alt representant dels «tours operadors» que s'a
drecés a l'audiència dels seus col.legues per a exposar-los les se
ves vivències sobre la nova Barcelona. També despertà interès
l'exposició sobre el nou Port Aventura a Salou, que incrementa
rà, sens dubte, el flux de turistes a Barcelona.
6. Els assistents.
Vam comptar amb la presència de més de 300 persones, tant
a Londres com Frankfurt.
Es tractava, en tots els casos, de persones molt especialitzades
en el sector que buscaven informació i contactes molt específics
i concrets.
Amb l'Alcaldesa de Wenstmister davant de l'edifici de la Cambra de Comerç espanyola.
Això es posà de manifest en els col.loquis en els que les pre
guntes s'orientaven a aclarir aspectes molt determinats de l'ofer
ta. Totsovint, aspectes en els que Barcelona ha de treballar en
cara de valent, com és el cas, per exemple, dels serveis de
càrrega del nostre aeroport.
7. Els empresaris barcelonins.
Un bon nombre d'empresaris barcelonins i de representants
d'institucions de la ciutat recolzaren amb la seva presència física
els actes, i feren contactes amb els empresaris estrangers. Parti
cularment destacada fou la presència d'empresaris immobiliaris.
A la Setmana de Londres, comptàrem amb la presència de les
següents persones i empreses participants a «Barcelona New
Projects»: Sr. Javier Pérez (Caja de Madrid), Sr. Josep M. Nú
ñez (Construcciones Núñez y Navarro), Sr. Jaime Llopis (Kepro
Diagonal-Mar), Sr. Michael Oberst (Diagonal Mar. Kemper
Corporation), Sr. Daniel Pérez i Sr. Gustavo Johanson (Grup
d'Empreses Sivis), Sr. XavierCama (Healey & Baker), Sr. Gas
king (Mapfre Immuebles, S.A.), Sr. Josep Blanchart (Metro-3),
Sr. Javier Prades (Richard Ellis), Sr. John Humpfreys, Sr. Ko
matsu i Sr. Miyake (SOGO UK Ltd.).
8. L'organització.
L'organització va ser, aquí també, un esforç de col.laboració
públic-privada.
L'Ajuntament de Barcelona va liderar la iniciativa a través
del Departament de Promoció Econòmica de la Gerència Dele
gada d'Economia i Empreses. Hi participaren, també, els Ser
veis de Premsa i Alcaldia. Al seu costat,hi participaren les asso
ciacions i entitats sectorials: Barcelona New Projects (grup
d'empreses immobiliàries), Barcelona Centre Logístic, Barcelo
na Centre Universitari, Turisme de Barcelona, Barcelona Cen
tre de Disseny (només a Londres), Borsa de Barcelona (només
a Londres), Banc Sabadell (només a Londres) i el Mercat d'Op
cions i Futurs de Barcelona (només a Frankfurt).
Fou organitzat un Comitè Tècnic Organitzador que coordinà
tota aquesta tasca.
13
I e cirtiane le ftireelona a Franklurt i Londre,;
Les feines de captació d'assistents foren contractades a l'em
presa consultora «Peat Marwick», tant a Londres com a Frank
furt. En el cas del sector turístic, foren realitzades per les «Ofici
nas de Turismo de España».
Vam tenir la fortuna de comptar, sense cap cost, amb els ser
veis d'hostesses i de màrqueting telefònic de l'empresa «Manpo
wer», a quin volem, novament, agrair el seu gest. Com agrair,
també, al Banc Sabadell que ens deixés usar les seves oficines
londinenques per a fer el màrqueting telefònic.
Les Cambres Espanyoles de Londres i Frankfurt ens llogaren
els seus locals, i collaboraren en l'oferiment del cocktail de
clausura.
9. Col.laboradors.
Foren moltes les entitats i persones que collaboraren en l'èxit
de les Setmanes de Barcelona.
Volem destacar, en primer lloc, l'ajut que ens concedí l'Insti
tuto Espariol de Comercio Exterior (ICEX), i el suport que en
tot moment vam tenir del seu representant a Barcelona, Juli
Garcia, i del seu Vicepresident Sr. Luis Larroque.
Ja hem esmentat la col.laboració de «Manpower», en la cessió
gratuïta d'alguns serveis.
14
També hem d'agrair la col•laboració de les Ambaixades d'Es
panya a Londres i Bonn, del Consolat d'Espanya a Frankfurt,
de les Oficines Comercials d'Espanya dels dos països, de les
Cambres de Comerç Alemanya i Britànica a Barcelona, de les
Ambaixades d'Anglaterra i Alemanya a Espanya, de l'Ajunta
ment de Frankfurt, i de la Cambra d'Indústria i Comerç d'a
questa darrera ciutat.
Com ja hem esmentat, les Cambres Espanyoles de Londres i
Frankfurt, que van llogar-nos els locals, van col.laborar de for
ma eficaç i positiva.
10. El finançament.
El finançament de les Setmanes ha seguit el mateix esquema
mixte que hom ha adoptat en l'endegament de les diverses cam
panyes en marxa.
És a dir, les diverses empreses privades i institucions secto
rials han aportat el 80% del finançament necessari, i l'Ajunta
ment de la ciutat n'ha aportat el 20%.
En tots els casos, s'ha seguit un criteri molt estricte d'estalvi
de recursos, i de gastar el menys possible.
11. Resultats.
Els resultats de fons d'aquest tipus d'acció esmesuren a mig i
a llarg termini.
Malgrat això, totes les entitats i sectors participants van que
dar molt satisfets, i expressaren la intenció d'estudiar la possibi
litat de repetir-ho cada any.
Als pocs dies de la Setmana de Londres, una de les nostres
principals empreses de transitaris ja rebia dos nous clients al seu
despatx, com a conseqüència d'aquella presentació.
Monografia 2
Les transformacions del teixit productiu
en el bienni 1991-1993:
els efectes de la crisi
Redacció de BARCELONA.ECONOMIA

Les transformacions del teixit productiu en el bienni 1991-1993: els efectes de la crisi
Introducció
És evident que el 1991, i parcialment el 1992, han marcat el fi
nal d'un període històric en el desenvolupament de la nostra
economia. Significava el punt culminant d'un període relativa
ment llarg de creixement caracteritzat per la creació de nombro
sos llocs de treball—especialment en el sector Serveis— de pro
fundes reestructuracions empresarials i de noves iniciatives dins
d'un marc d'integració almercat únic europeu. Tanmateix, el
període de recessió posterior, polaritzada al 1993, ha estat un
dels més virulents de la història recent. Virulent quant a des
trucció de teixitproductiu i d'ocupació i quant al nivell d'impli
cació que ha tingut en el conjunt de la societat. Sortosament, a
mitjan de 1994 començà a confirmar-se el despuntar d'una nova
fase de creixement, amb la transformació cap a una nova estruc
tura productiva capaç de fer front a les dificultats —sobretot de
competitivitat a nivell internacional— que s'acosten.
Tanmateix, aquesta crisi ha estat marcada, a més de la seva
virulència, per un altre factor determinant: la seva rapidesa.
Apareix gairebé per sorpresa —relativa i afavorida pels Jocs i la
Expo— i provoca un notable daltabaix en poc més d'un any.
Així, en només dos anys (1992-93), s'ha tancat tot un cicle, pas
sant d'un període d'eufòria econòmica a un de notable recessió i
tot sembla indicar que el 1994 tornarà a ser de creixement. És
per això que considerem rellevant analitzar l'estructura produc
tiva entre final del 1991 —que es pot considerar com a l'últim
any del període de creixement— i final de 1993, a les acaballes
de la fase de recessió. Ho fem a partir de les dades d'assalariats
i de centres de cotització adscrits a l'INSS relatives a la ciutat de
Barcelona i, com a punt de referència, a Catalunya. En tots els
casos, les dades estan referides al desembre de cada any. Com a
referència, també incloem les dades relatives al 1986, com a
punt inicial del període d'expansió a què fèiem esment.
Hom podrà observar, si fa la comparació d'aquestes dades de
treballadors assalariats amb les publicades en números anteriors
de BARCELONA.ECONOMIA —les més recents al número 18— que
les dades absolutes difereixen en alguns casos, tot i que l'estruc
tura no varia. Aquest fet es deu als diversos processos de depu
ració de les dades, per tal d'assignar correctament els treballa
dors d'una determinada empresa a cadascun dels seus centres de
treball si és que en té més d'un i si estan localitzats a diferents
municipis. En el cas de Barcelona, aquest és un fet relativament
usual i important que no es pot obviar quan es treballa amb
aquestes dades. Són moltes les empreses que tenen llur seu so
cial i/o magatzem o serveis logístics a la ciutat però el centre fa
bril fora del municipi. En la mesura del possible, les dades així
ho diferencien.
Un altre punt de fricció entre aquestes dades i la realitat acos
tuma a venir de l'assignació sectorial que es faci d'algunes em
preses que desenvolupen diverses activitats classificables en més
d'un epígraf de la CNAE (Classificació Nacional d'Activitats
Econòmiques).
Cal assenyalar que la ubicació territorial és feta sobre la base
de l'empresa i no sobre el lloc de residència del treballador, que
és el criteri de localització que utilitza l'INEM i l'EPA. En
aquest cas seria una bona aproximació al nombre de llocs de
treball per compte aliè que existeix en un determinat àmbit geo
gràfic. Per altra banda, únicament es reflecteixen en les taules el
nombre d'assalariats de les empreses industrials, de la construc
ció i dels serveis. Se n'exclouen per tant els del sector primari
—corresponent al dígit 0 de la CNAE— i els no classificats. S'ha
obviat el sector primari pel pes irrellevant que té a Barcelona, i
fins i tot a Catalunya si només parlem d'assalariats. Així doncs,
en tot el comentari, la totalitat de treballadors s'assimila a la
suma dels tres sectors que es desglossen a les taules, amb un de
tall de dos dígits per al nombre d'assalariats i a un dígit quant al
nombre d'empreses. Toti que la correcta denominació seria «as
salariat» i «centre de cotització», assimilem aquests dos concep
tes als respectius de «treballador» i «empresa».
És possible que la recollida i posterior tractament de la infor
mació de base en els diversos anys difereixi en algun aspecte
com ara l'atribució d'una activitat productiva, l'assignació o no
dels treballadors en funció de la planta fabril o de la seu, si en
tre aquests anys s'ha produït la dissociació, etc. En aquest sentit,
pot haver-hi un biaix favorable a Barcelona pel fet que nombro
ses empreses industrialsmantenen llur seu social a la ciutat,
malgrat que hagin traslladat les seves instal.lacions productives
fora. També es produeix, però, la situació inversa de grans em
preses públiques o semi-privades d'àmbit estatal i amb una forta
implantació a Barcelona que, o bé estan fora de l'INSS o bé
atribueixen tots els seus assalariats a la seu central de Madrid.
Tanmateix, el procés de depuració en aquests casos és molt
ajustat. Així doncs, tot i el valor innegable que té la comparació
entre anys —sobretot la referència al 1986—, cal tenir present
aquestes consideracions. En tot cas, i excepte en casos poc signi
ficatius, els resultats que s'obtenen a nivell agregat s'ajusten a
les grans tendències detectades durant el període.
17
Evolucií del nombre d'assalariats i d'empreses
Empreses Ocupats/Empresa
(1986-1993)
Ocupats
Índex Var. (%)
,
Índex Var. (%)
.. .
Índex
1 594.165 100,- 51.470 100,- 11,5 100,-
1987 625.197 105,2 5,2 55.246 107,3 7,3 11,3 98,0
1988 661.735 111,4 5,8 60.318 117,2 9,2 11,0 95,0
1989 705.367 118,7 6,6 63.889 124,1 5,9 11,0 95,6
1990 745.556 125,5 5,7 67.754 131,6 6,0 11,0 95,3
1991 749.335 126,1 0,5 68.830 133,7 1,6 10,9 94,3
1992 717.204 120,7 -4,3 68.593 133,3 -0,3 10,5 90,6
1993 644.241 108,4 -10,2 64.758 125,8 -5,6 9,9 86,2
Font: Tots els quadres igràfics d'aquesta monografia s'han elaborat amb dades de l'INSS tractades per I IEC iel Departamen d'Estadística de l'Ajuntament.
Evolució del nombre
i d'empreses
d'assalariats
Índex 1986 = 100
140
135.
130 -
125 -
120 -
115 -
110 -
105 -
100
95 .
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993
- Ocupats - Empreses PIB Catalunya
Del període de creixement a la crisi.
Al llarg del període 1986-1993, el nombre d'assalariats i de
centres de cotització a Barcelona ha sofert una variació que es
pot dividir clarament en dues parts. D'una banda, el període de
creixement econòmic que va de 1986 a 1991, en què tant el
nombre de treballadors com d'empreses va augmentar de forma
continuada, tot i que en els darrers anys del període ja es detec
ta un accentuat alentiment del seu creixement, especialment pel
que faal sector industrial.És un període també en què el PIB
espanyol i català va créixer de forma ininterrompuda. En con
junt, en aquest quinquenni, el nombre de treballadors assalariats
en empreses barcelonines va passar, a grans trets, de 600.000 a
750.000 i el nombre d'empreses de 51.500 a quasi 69.000, que re
presenta un increment del 26,1 i del 33,7 per cent, respectiva
ment. Per altra banda, el PIB català va acumular un creixement
en aquestmateix període al voltant també del 26 per cent.
18
Evolució del pes relatiu dels grans sectors
segons el nombre d'assalariats
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
111•11
ffl
IIIM
"
-1
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993
Indústria •Construcció Serveis
És a partir del 1991-92 quan les coses comencen a canviar.
Tot i que Barcelona mantenia un ritme d'activitat quasi frenètic
de cara als Jocs del 92, el cert és que el ritme de creixement dels
anys immediatament anteriors no era sostenible. Així, el 1992
-agafat en el seu conjunt, i per tant tenint en compte l'esclat de
la crisi als darrers mesos- fou un any en què el nombre d'ocu
pats disminuí notablement entre principi i final d'any -un 4,3
per cent-, amb un augment de l'atur de gairebé un cinc per
cent. En aquest any, el PIB de Catalunya, gràcies al creixement
dels primers trimestres, pogué acabar l'any amb un augment a
l'entorn del 0,8 per cent. Obviament, l'any 1993 ha estat un any
en què totes aquestes variables han disminuït, i fortament: un
10,2 el nombre d'assalariats -mentre que l'atur registrat aug
mentava un 24 per cent-, un 5,6 el de centres de cotització i al
voltant d'un 1,5 per cent el PIB català.
Barcelona economia 24
Distribució sectorial del nombre d'assalariats adscrits a l'INSS
1991 1993
Variació
(0/0)
91/86
Vari
(%)
93/91Absolut
9.383 1,3 9.379 1,5 -19,5 -0,0
39.910 5,3 31.681 4,9 1,6 -20,6
79.592 10,6 59.251 9,2 -3,1 -25,6
80.602 10,8 58.604 9,1 -5,5 -27,3
56.286 7,5 40.246 6,2 57,4 -28,5
147.265 19,7 130.151 20,2 54,2 -11,6
45.995 6,1 32.937 5,1 10,4 -28,4
104.674 14,0 99.534 15,4 36,3 -4,9
185.628 24,8 182.458 28,3 47,1 -1,7
209.487 28,0 158.915 24,7 -4,0 -24,1
56.286 7,5 40.246 6,2 57,4 -28,5
483.562 64,5 445.080 69,1 42,2 -8,0
749.335 100,- 644.241 100,- 26,1 -14,0
Sector
1986
bsolut
1 Energia i aigua 11.661 2,0
2 Transf.de minerals no energètics. Química 39.293 6,6
3 Indústria transformadora dels metalls 82.096 13,8
4 Altres indústries manufactureres 85.269 14,4
5 Construcció 35.757 6,0
6 Comerç, restauració, hostalatge i reparacions 95.491 16,1
7 Transport i comunicacions 41.657 7,0
8 Inst. financeres, asseg., serveis a les empreses 76.772 12,9
9 Altres serveis 126.169 21,2
1-4 Indústria 218.319 36,7
5 Construcció 35.757 6,0
6-9 Serveis 340.089 57,2
1-9 Total 594.165 100,-
1
Distribució sectorial del nombre d'empreses
1986 1991 1993
Variació
91186
Variació
93/91Sector o % . ..
I Energia i aigua 84 0,2 98 0,1 94
' 0,1 16,7 -4,1
2 Transf. de minerals no energètics. Química 1.234 2,4 1.211 1,8 1.007 1,6 -1,9 -16,8
3 Indústria transformadora dels metalls 3.427 6,7 3.350 4,9 2.844 4,4 -2,2 -15,1
4 Altres indústries manufactureres 6.311 12,3 6.753 9,8 5.695 8,8 7,0 -15,7
5 Construcció 2.746 5,3 3.879 5,6 3.441
'
5,3 41,3 -11,3
6 Comerç, restauració, hostalatge i reparacions. 15.614 30,3 23.273 33,8 21.941 33,9 49,1 -5,7
7 Transport i comunicacions 2.958 5,7 3.278 4,8 2.967 4,6 10,8 -9,5
8 Inst. financeres, asseg., serveis a les empreses 5.279 10,3 9.248 13,4 9.451 14,6 75,2 2,2
9 Altres serveis 13.817 26,8 17.740 25,8 17.318 26,7 28,4 -2,4
1-4 Indústria 11.056 21,5 11.412 16,6
'
9.640 14,9 3,2 -15,5
5 Construcció 2.746 5,3 3.879 5,6 3.441 5,3 41,3 -11,3
6-9 Serveis 37.668 73,2 53.539 77,8 51.677 79,8 42,1 -3,5
-
1-9 Total 51.470 100,- 68.830 100,- 64.758 100,- 33,7 -5,9
Tanmateix, cal tenir en compte alguns factors que poden for
çar un cert biaix i que accentuen aquesta caiguda: recordem que
estem parlant d'assalariats i de centres de cotització adscrits a
l'INSS en règim general, i és prou sabut que en períodes de crisi
tendeix a augmentar el nombre d'empreses en situació irregular,
l'autoocupació d'aturats com a autònoms -per tant exclosos del
règim general de la seguretat social- i possiblement també la
contractació de personal sense assegurar. Totplegat, estratègies
-legals o no- per trampejar o afrontar la crisi.
Conseqüència d'aquesta evolució desigual i lògica entre assa
lariats i empreses és l'evolució a la baixa del nombre mitjà de
treballadors per empresa. Tot i que aquesta mitjana varia molt
entre sectors, per les pròpies característiques d'installació míni
ma per operar en un sector o en un altre, el cert és que el nom
bre mitjà de treballadors per empresa ha anat disminuint dels
11,5 al 1986 als 9,9 al 1993. El principal descens ha estat, òbvia
ment, al 1992 i al 1993. Totplegat, encara que es tracti d'un in
dicador molt teòric i genèric, mostra una reducció de la mida de
les empreses, especialment les industrials, que han optat, en la
línia de les noves estratègies empresarials, per separar del pro
cés productiu central totes aquelles fases que no formen part del
nucli dur de la seva producció. Aquests serveis o subproductes
s'han traspassat a d'altres empreses, de nova creació o ja exis
tents, independents o no de l'empresamatriu. D'aquí un factor
clau per explicar -fins i tot en un moment d'expansió- una
disminució del nombre mitjà d'assalariats per empresa, en un
període en què podríem suposar que en un marc més general
s'ha donat un procés de concentració empresarial que actuaria
en sentit contrari.
19
Distribució sectorial del nombre d'assalariats adscrits a l'INSS
1986 1991 1993 Variació
(%)
•
Variació
( % )
t ,oì .
11 Extracció i preparació de combustibles sòlids 43 0,0 42 0,0 38 0,0 -2,3 -9,512 Extracció de petroli i gas natural 8 0,0 16 0,0 17 0,0 100,0 6,313 Refinament de petroli 571 0,1 339 0,0 242 0,0 -40,6 -28,6
14 Extracció i transformació de minerals radiactius 5 0,0 5 0,0 6 0,0 0,0 -40,015 Electricitat, gas i vapor 8.735 1,5 6.795 0,9 6.987 1,1 -22,2 2,816 Captació, depuració i distribució d'aigua 2.299 0,4 2.186 0,3 2.092 0,3 -4,9 -4,3
1 Energia i aigua 11.661 2,0 9.383 1,3 9.379 1,5 -19,5 -0,0
21 Extracció i preparació de minerals metà1lics 4 0,0 24 0,0 3 0,0 500,0 -87,522 Producció i primera transformació de metalls 2.752 0,5 1.886 0,3 1.216 0,2 -31,5 -35,5
23 Extracció de minerals no metàllics ni energètics 439 0,1 470 0,1 302 0,0 7,1 -35,7
24 Indústries de productes minerals no metàllics 8.060 1,4 8.609 1,1 5.734 0,9 6,8 -33,425 Indústria química 28.038 4,7 28.921 3,9 24.426 3,8 3,1 -15,5
2 Transf. de minerals no energètics. Química 39.293 6,6 39.910 5,3 31.681 4,9 1,6 -20,6
31 Fabricació de productes metàllics 22.486 3,8 21.963 15.690 2,4 -2,3 -28,632 Construcció de maquinària 6.625 1,1 6.249 3.865 0,6 -5,7 -38,2
33 Construcció de màquines d'oficina i ordinadors 158 0,0 1.094 228 0,0 592,4 -79,2
34 Construcció de maquinària imaterial elèctric 14.693 2,5 13.327 9.351 1,5 -9,3 -29,8
35 Fabricació de material electrònic 1.974 0,3 1.991 1.758 0,3 0,9 -11,7
36 Construcció d'automòbils 28.247 4,8 29.816 26.083 4,0 5,6 -12,5
37 Construccions navals i reparacions 369 0,1 212 191 0,0 -42,5 -9,9
38 Construcció d'altres materials de transport 3.369 0,6 1.923 183 0,0 -42,9 -90,5
39 Fabricació d'instruments de precisió 4.175 0,7 3.017 1.902 0,3 -27,7 -37,0
3 Indústria transformadora dels metalls 82.096 13,8 79.592 10,6 59.251 9,2 -3,1 -25,6
41/
42 Indústries de prod. alimentaris, begudes i tabac 15.561 2,6 15.830 2,1 13.563 2,1 1,7 -14,3
43 Indústria tèxtil 23.542 4,0 15.332 2,0 8.384 1,3 -34,9 -45,3
44 Indústria del cuiro 1.189 0,2 1.163 0,2 711 0,1 -2,2 -38,9
45 Indústria del calçat, vestit i confecció 10.584 1,8 10.901 1,5 6.687 1,0 3,0 -38,7
46 Indústria de la fusta i mobles de fusta 4.102 0,7 4.002 0,5 2.770 0,4 -2,4 -30,8
47 Paper, arts gràfiques i edició 19.792 3,3 23.154 3,1 19.672 3,1 17,0 -15,0
48 Transformació del cautxú i plàstics 7.122 1,2 6.389 0,9 3.802 0,6 -10,3 -40,5
49 Resta d'indústries manufactureres 3.377 0,6 3.831 0,5 3.015 0,5 13,4 -21,3
4 Altres indústries manufactureres 85.269 14,4 80.602 10,8 58.604 9,1 -5,5 -27,3
5 Construcció 35.757 6,0 56.286 7,5 40.246 6,2 57,4 -28,5
La potenciació dels sectors amb futur i la crisi de la indústria
tradicional.
Si ens centrem en l'anàlisi concreta de l'evolució del bienni
que anomenem «de crisi» (1991-1993), i prenent com a referèn
cia les dades del 1986, veiem que en només dos anys, el nombre
d'assalariats en empreses de Barcelona ha disminuït en més de
cent mil persones. Aquesta és una dada prou rellevant si es
compara amb el període de creixement 1986-1991 en què aug
mentà de 150.000. Pel que fa alnombre d'empreses -deixant
de banda professionals autònoms i petites empreses familiars
sense treballadors assalariats-, aquest ha disminuït de 4.000, i
ha passat de 68.830 al 1991 a 64.758 al 1993. Ens referim, sem
pre, a les dades relatives a final d'any.
20
Per sectors, és clar que el conjunt de la indústria ha sentit l'e
fecte doble de la crisi i de la pèrdua de pes relatiu. El nombre
d'assalariats ha passat en els darrers dos anys, a grans trets, de
210.000 a 160.000, això és, una reducció de 50.000 persones. La
construcció per la seva banda, ha disminuït en 16.000 persones i
els serveis en unes 40.000. En total, les més de centmil persones
a què feiem esment, i que correspon a una disminució del total
d'assalariats d'un catorze per cent.
Si entrem en el detall de l'evolució 1991-1993 dels principals
subsectors a dos dígits, destaca la caiguda en tots el subsectors
d'una certa significança d'entre els industrials, amb caigudes del
nombre d'assalariats que oscil.len entre el 10 i el 45 per cent, ex
cepció feta de l'Energia i aigua, que donat el pes de les empre
ses de producció i distribució d'electricitat, gas i aigua, i el com
ponent estructural de llur activitat, no presenta cap variació
rellevant entre aquests dos anys.
Distribució sectorial del nombre d'assalariats adscrits
1986
a l'INSS
1993
Variació
%
Variació19
61 Comerç a l'engròs 21.413 3,6 41.396 5,5 34.340 5,3 93,3 -17,0
62 Recuperació de productes 430 0,1 525 0,1 492 0,1 22,1 -6,363 Intermediaris del comerç 1.077 0,2 2.369 0,3 2.284 0,4 120,0 -3,6
64 Comerç al detall 46.251 7,8 66.077 8,8 58.321 9,1 42,9 -11,7
65 Restauració i cafès 15.096 2,5 21.909 2,9 22.446 3,5 45,1 2,5
66 Hostalatge 5.027 0,8 7.014 0,9 5.981 0,9 39,5 -14,7
67 Reparacions 6.197 1,0 7.975 1,1 6.287 1,0 28,7 -21,2
6 Comerç, restauració, hostalatge i reparacions 95.491 16,1 147.265 19,7 130.151 20,2 54,2 -11,6
71 Transport per ferrocarril 3.145 0,5 10.021 1,3 2.192 0,3 218,6 -78,1
72 Altres transports terrestres 21.255 3,6 23.752 3,2 20.005 3,1 11,7 -15,8
73 Transport marítim 86 0,0 202 0,0 128 0,0 134,9 -36,6
74 Transport aeri 19 0,0 176 0,0 91 0,0 826,3 -48,3
75 Activitats annexes al transport 8.921 1,5 11.386 1,5 10.081 1,6 27,6 -11,5
76 Comunicacions 8.231 1,4 458 0,1 440 0,1 -94,4 -3,9
7 Transport i comunicacions 41.657 7,0 45.995 6,1 32.937 5,1 10,4 -28,4
81 Institucions financeres 33.373 5,6 34.192 4,6 30.168 4,7 2,5 -11,9
82 Assegurances 13.031 2,2 14.273 1,9 14.574 2,3 9,5 2,1
83 Auxiliars financers i activitats immobiliàries 2.836 0,5 7.151 1,0 6.908 1,1 152,2 -3,4
84 Serveis a les empreses 26.425 4,4 47.010 6,3 45.854 7,1 77,9 -2,5
85 Lloguer de béns mobles 288 0,0 678 0,1 575 0,1 135,4 -15,2
86 Lloguer de béns immobles 819 0,1 1.370 0,2 1.485 0,2 67,3 8,4
8 Inst. financeres, asseg., serveis a les empreses 76.772 12,9 104.674 14,0 99.534 15,4 36,3 -4,9
91 Administració pública 35.103 5,9 31.382 4,2 32.997 5,1 -10,6 5,1
92 Sanejament i neteja 8.468 1,4 14.141 1,9 14.146 2,2 67,0 0,0
93 Educació i investigació 18.644 3,1 27.048 3,6 28.479 4,4 45,1 5,3
94 Sanitat i serveis veterinaris 22322 3,8 31.097 4,1 30.928 4,8 38,1 -0,5
95 Assistència social i altres serveis 17.023 2,9 48.484 6,5 44.933 7,0 184,8 -7,3
96 Serveis recreatius i culturals 11.764 2,0 17.492 2,3 16.613 2,6 48,7 -5,0
97 Serveis personals 10.072 1,7 13.733 1,8 12.362 1,9 36,8 -10,0
98 Serveis domèstics 2.543 0,4 2.163 0,3 1.978 0,3 -14,9 -8,6
99 Representacions diplomàtiques i org. internals. 60 0,0 88 0,0 22 0,0 46,7 -75,0
9 Altres serveis 126.169 21,2 185.628 24,8 182.458 28,3 47,1 -1,7
1-4 Indústria 218319 36,7 209.487 28,0 158.915 24,7 -4,0 -24,1
5 Construcció 35.757 6,0 56.286 7,5 40.246 6,2 57,4 -28,56-9 Serveis 340.089 57,2 483.562 64,5 445.080 69,1 42,2 -8,0
1-9 Total 594.165 100,0 749.335 100,0 644.241 100,0 26,1 -14,0
Quant a la Construcció, la disminució del nombre de treballa
dors en aquests dos anys és forta, d'un 28,5 per cent, i que cal
matisar pel fet que el període de referència fou un any d'excep
cional activitat, en plena febre constructora olímpica. El seu pes
relatiu sobre el total d'assalariats ha passat en aquest bienni del
7,5 per cent a un més ajustat sis per cent, molt similar al que hi
havia al 1986. El nombre total d'assalariats se situa -acomen
çament del 1994- al voltant de les 40.000 persones, lluny de les
56.000 de final del 1991.
Cal recordar que aquest és un dels sectors que han experi
mentat una transformació més profunda d'ençà mitjan els anys
vuitanta. Transformaciómotivada per una diversitat de raons,
com ara el procés d'emergiment d'una gran part de l'activitat
submergida, el procés de concentració empresarial, la progressi
va «industrialització» de l'activitat constructora, etc. Tot plegat,
es fa difícil valorar l'evolució d'aquest sector en un període rela
tivament llarg, des d'una òptica estrictament conjuntural.
21
Les translormacions del teittit productiu en el bienni 1991-1t)93
Els subsectors dels serveis han tingut un comportament més
heterogeni. En el sector de Comerç, restauració, hostalatge i re
paracions, tot els subsectors perden nombre d'assalariats, excep
te el de Restauració i cafès. De fet, aquest és un sector en què
la creació i tancament—en definitiva la rotació d'empreses
com a via d'autoocupació és elevada, i és un sector que acostu
ma a registrar un augment de noves empreses en èpoques de
crisi. Tanmateix, la seva mortalitat és també força elevada. En
Transport i comunicacions, tots els subsectors acusen fortament
els efectes de la crisi, excepte en l'epígraf de comunicacions, en
què la caiguda és més suau que la de la mitjana. En aquest cas
no es pot obviar,per la seva rellevància, el canvi de classificació
sectorial que ha sofert Telefònica i altres empreses del mateix
ram que han passat de Comunicacions a Altres serveis.
Quant al sector d'Institucions financeres, assegurances i ser
veis a les empreses, els efectes de la crisi en termes d'ocupació
són menys acusats. Únicament destaca la reducció del nombre
de treballadors en tot el sector financer, fruit de les fusions i ab
sorcions d'algunes entitats del sector. Fins i tot, però, en el sub
sector de Serveis a les empreses, que tant s'havia desenvolupat
en anys anteriors a 1991, s'observa una lleugera disminució del
nombre de treballadors, encara que esdevé el subsector dels ser
veis amb més assalariats en termes absoluts, després únicament
del Comerç al detall.
Finalment, en el conjunt de l'epígraf Altres serveis és on es
registra un augment fins i tot en termes absoluts del nombre de
treballadors, parcialment imputable a canvis d'assignació secto
rial, com ja s'ha dit. És l'exemple de l'Administració pública
—en aquest cas, cal contemplar la possibilitat d'algun canvi d'a
tribució territorial que implica un augment absolut del nombre
d'assalariats a Barcelona més que no pas un augment real, do
nada la contenció de l'oferta pública durant aquests darrers
anys. També, finalment, en Educació i investigació es registra un
augment absolut del nombre d'assalariats, igualment atribuible,
al menys en gran part, a un canvi de criteri de localització. En
aquest cas, a més, pot haver-hi un biaix favorable a Barcelona.
La crisi força una reestructuració empresarial.
Quant al nombre d'empreses, la crisi n'ha fet tancar moltes o
reduir —en alguns casos de forma dràstica— el seu nombre de
treballadors, encara que al mateix temps han aparegut petites
empreses de serveis, ja sigui com a derivació d'empreses indus
trials, ja sigui com a alternativa d'ocupació o per adaptar-se a
les necessitats que una situació de crisi imposa. La reducció del
nombre d'empreses, no obstant això, ha estat en aquest bienni
del 5,9 per cent, i, com en el cas dels assalariats, molt més acusa
da a la indústria i a la construcció que no als serveis. En total,
ha estat una reducció de quasi 1.800 empreses industrials, de 440
de construcció i de quasi 1.900 de serveis. És a dir, que pel camí
s'han quedat unes 4.000 empreses.
22
Sense entrar en un detall excessiu, assenyalarem que, pel que
fa al nombre d'empreses industrials, la caiguda ha estat general
a tots els sectors, llevat d'algun subsector d'Energia i aigua. En
els altres tres sectors d'un dígit, la variació del nombre d'empre
ses ha estat al voltant del 15/16 per cent en el bienni 1991-1993.
En concret, les davallades superiors al 20 per cent han estat en
tota la indústria transformadora de minerals no energètics i a
tota la indústria relacionada amb el tèxtil, cuir, calçat, confecció
i vestit—un sector, a més en crisi des de famolts anys per la
forta competència de la producció de països asiàtics, americans
o del nord d'Africa. Per contra, s'han donat augments absoluts
en alguns subsectors de nova tecnologia, en especial l'electrò
nica.
Quant a les empreses de serveis, les variacions són molt més
dispars. En general, la principal caiguda ha estat a Transports i
comunicacions, amb una variació del 9,5 per cent, seguit de Co
merç, restauració, hostalatge i reparacions, amb una disminució
de 5,7 per cent. Per altra banda, el conjunt d'Altres serveis ha
disminuït menys que la mitjana, amb només un 2,4 per cent, i fi
nalment el conjunt d'Institucions financeres, assegurances i ser
veis a les empreses ha augmentat, en contra de la caiguda gene
ral, d'un 2,2 per cent.
Per ampliar aquesta informació i donar una visió global de
l'evolució del nombre de treballadors dels principals subsectors
en aquest període que anomenem «de crisi», presentem en el
gràfic corresponent les variacions relatives durant el període
1991-1993. En aquest gràfic hi figuren tots els subsectors de dos
dígits amb més de 10.000 assalariats al 1993, representats per un
cercle proporcional al seu nombre de treballadors. Això ens
proporciona una molt bona aproximació gràfica a l'estructura
existent al 1993. Hi destaquen en especial els grans subsectors
de Comerç al detall, de Serveis a les empreses, d'Assistència so
cial i altres serveis i de Construcció. Aquests quatre sectors
apleguen gairebé el trenta per cent del total de treballadors as
salariats en empreses de Barcelona. A l'eix de les abscisses
—horitzontal—hem representat la variació en termes percen
tuals del nombre de treballadors entre aquests dos anys i a les
ordenades la variació del pes relatiu de cada sector sobre el to
tal. Òbviament, ambdues variables presenten una correlació li
neal en funció de la variació total del període, d'un –14,0 per
cent. Així, tots els cercles se situen al llarg d'una recta en la qual
es diferencien tres trams: el primer tram, situat a la part inferior
de la recta, de disminució tant en termes absoluts com relatius.
Un segon tram, situat a la part central de la recta, que varia del
–14,0 al zero a l'eix de les abscisses, correspon a aquells sectors
que si bé han disminuït el nombre de treballadors, ho han fet
per sota de lamitjana i per tant han guanyat pes relatiu. Final
ment, la banda dreta de la recta on se situen els sectors que han
augmentat el nombre d'assalariats per sobre de la mitjana i per
tant també llur pes relatiu sobre el conjunt de l'economia.
El gràfic ens mostra com només cinc subsectors industrials te
nen actualment més de 10.000 treballadors, mentre que l'any
1986 n'eren vuit, i tots ells se situen a la banda de la recta on
decreix el nombre d'assalariats entre 1991 i 1993. Precisament,
d'entre els industrials, només el subsector de Construcció d'au
tomòbils decreix menys que la mitjana. De fet, és un clar reflex
del procés de transformació d'algunes de les activitats industrials
més tradicionals i amb major presència a Barcelona —com són
el Tèxtil, la Confecció, la Construcció de maquinària, etc— en
benefici dels serveis i especialment dels Serveis a les empreses.
Evolució dels principals sectors* entre 1991 11993
20
15 -
—10
-15
20
—30 —25 —20 —15 —10 —5
variació nombre absolut de treballadors (%)
5Construcció
31 Fabricacióde productes metà1-lics
84 S
96 Serveis recrea
95Assistència social i
97 Serveis personals
75Activitats annexes al transport
64 Comerç al detall
81 Institucions financeres
36 Construcció d'automèbils
41.42 Indústries deprod. alimentaris, begudes i tabac
47 Paper,arts gràfiques i edició
25Química
72Altres transports terrestres
Educació iinvestigació
91Administració pública
65Restauració i cafes
82Assegurances
92Sanejament i neteja
94Sanitat iserveis veterinaris
rveis a les empreses
us i culturals
tres seveis
61 Comerç a l'engròs
5 10 15
Nombre de treballadors
60 000
45.000
30.000
15.000
10.000
Sectors
OIndústria
• Construcció
• Serveis
Variació 1991-1993
Disminució absoluta i relativa
Disminució absoluta; augment relatiu
Augment absolut i relatiu
* Sectors amb mésde 10.000treballadors al 1993.
Precisament els serveis, amb 15 subsectors amb més de 10.000
assalariats, se situa en la banda de decrement per sota de la mit
jana —és a dir, de guany en termes relatius— i fins i tot alguns
d'ellsmostren un augment del nombre de treballadors dins d'un
marc de recessió. Són els subsectors de Restauració i cafès —re
flex de l'ampliació i modernització del sector en paral.lel a la de
l'oferta hotelera de la ciutat—, d'Administració pública —aquí
l'atribució a Barcelona pot haver fet augmentar-ne el nombre
absolut— i d'Educació i investigació. En general, els serveis de
rivats d'antigues activitats industrials integrades en el conjunt de
Serveis a les empreses, han experimentat un lleuger retrocés,
peròmolt més suau que el conjunt de l'economia, i per tant con
tinuen guanyant pes dins del conjunt de totes les activitats eco
nòmiques, fins al punt que, conjuntament amb els tradicionals
de Comerç al detall i Assistència social i altres serveis, formen
part dels grups d'activitats amb més nombre d'assalariats.
Finalment, cal assenyalar que el sector de la construcció és el
que ha perdutmés ocupats. Tanmateix, cal remarcar que és un
sector que al 1991 presentava un elevat nivell d'activitat i que,
en termes absoluts, ha retornat al nivell d'anys anteriors a la fe
bre constructora pre-olímpica. En aquest sentit, aquestes dades
negatives no deixen de posar de manifest un cert retorn a la
«normalitat».
23
Participació dels principals subsectors* en relació amb el total i amb Catalunya (1993)
% sobre el total de Barcelona
10
9 -
8 -
7 —
6 —
5 —
4 —
3 —
2
O331
mitjana 40,9
41-42
#1
91
o,)3
25 96,
09
47 72 •
96
92
97
.75
•81
0
36
•82
10 20 30
60.000
45.000
30.000
15.000
40 50 60 70 80 % BCN/Catalunya
0 Indústria
• Construcció
• Serveis
• de 10.000 a 15.000
% BCN/Cat. % BCN/Cat.
25 Indústries químiques 41,7 81 Institucions financeres 70,5
31 Fabricació de productesmetàl.lics 21,9 82 Assegurances 72,1
36 Construcció de vehicles, automòbils i recanvis 75,0 84 Serveis a les empreses 62,5
41-42 Indústries de productes alimentaris, begudes i tabac 21,9 91 Administració pública, defensa i S. Social 37,0
47 Indústries paper, arts gràfiques i edició 42,3 92 Sanejament via pública 48,9
5 Construcció 33,3 93 Educació i investigació 45,2
61 Comerç a l'engrós 39,4 94 Sanitat i serveis sanitaris 50,3
64 Comerç al detall 39,1 95 Assistència social i serveis prestats 62,0
65 Restaurants i cafès 46,6 96 Serveis recreatius i culturals 50,7
72 Altres transports terrestres no ferroviaris 47,1 97 Serveis personals 52,1
75 Activitats afms als transports 61,9
Total sectors 40,9
*Subsectors amb mésde 10.000assalariats
L'estructura productiva resultant després d'un bienni
de crisi.
L'anàlisi de l'evolució de l'ocupació a Barcelona que s'ha de
senvolupat en aquesta monografia seria incomplet sense una re
ferència —per mínima que sigui— a l'estructura productiva re
sultant i una aproximació al pes que, en termes relatius, té
l'activitat econòmica localitzada físicament a Barcelona en rela
ció al conjunt de Catalunya.
24
Al llarg de l'anàlisi, les dades han posat de relleu i confirmat
el procés de transformació que ha viscut el teixit productiu de la
ciutat en els darrers anys. Transformació caracteritzada d'una
banda pel procés de substitució —fins a cert punt lògica i espe
rada— d'activitat industrial «dura» i tradicional per activitats
pseudo-industrials (serveis a les empreses, comercials, logístics,
etc.) i activitats manufactureres més compatibles i tolerades per
la resta d'usos urbans.
Distribució del nombre d'assalariats per sectors segons mida de l'empresa (1993)
Sector
1 Energia i aigua
2 Transf. de minerals no energètics. Química
3 Indústria transformadora dels metalls
4 Altres indústries manufactureres
5 Construcció
6 Comerç, restauració, hostalatge i reparacions
7 Transport i comunicacions
8 Inst. financeres, asseg., serveis a les empreses
9 Altres serveis
Total
184
2.231
7.589
15.059
9.117
54.029
7.528
21.872
32.188
149.797
246
3.041
5.951
10.580
6.490
24.234
4.678
10.050
16.655
81.925
427
6.486
9.267
14.170
10.099
26.859
6.216
17.047
30.194
120.765
1.352
5.448
4.899
6.047
3.772
7.918
2.498
13.030
20.481
65.445
7.170
14.475
31.545
12.748
10.768
17.111
12.017
37.535
82.940
226.309
9.379
31.681
59.251
58.604
40.246
130.151
32.937
99.534
182.458
644.241
1 Energia i aigua
2 Transf. de minerals no energètics. Química
3 Indústria transformadora dels metalls
4 Altres indústries manufactureres
5 Construcció
6 Comerç, restauració, hostalatge i reparacions
7 Transport i comunicacions
8 Inst. financeres, asseg., serveis a les empreses
9 Altres serveis
Total
2,0
7,0
12,8
25,7
22,7
41,5
22,9
22,0
17,6
23,3
2,6
9,6
10,0
18,1
16,1
18,6
14,2
10,1
9,1
12,7
4,6
20,5
15,6
24,2
25,1
20,6
18,9
17,1
16,5
18,7
14,4
17,2
8,3
10,3
9,4
6,1
7,6
13,1
11,2
10,2
76,4
45,7
53,2
21,8
26,8
13,1
36,5
37,7
45,5
35,1
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
Distribució del nombre d'assalariats i d'empreses
segons la mida d'aquestes (1993)
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Empreses
ni 1-10 II. 11-25 Iffi 26-100 I I
Aalarial
101-2.51)1 >250
Totaquest procés de canvi i substitució de teixit productiu en
combinació amb la crisi econòmica del darrers dos anys, ha inci
dit també en una relativa pèrdua de pes de l'activitat productiva
localitzada a Barcelona en relació al conjunt català. Toti aques
ta moderada i lògica tendència al reequilibri territorial pel que
fa a la creació de nou teixit productiu, Barcelona encara concen
tra un 40 per cent dels llocs de treball no agrícoles de Catalu
nya.
Dels sectors quantitativament més importants a Barcelona, en
els darrers dos anys del període analitzat i segons nombre de
treballadors assalariats, la gran majoria ha perdut pes relatiu en
relació al mateix sector a Catalunya. En aquesta situació es tro
ben la totalitat dels sectors industrials considerats -en especial
els de l'Automòbil, la Química i el Metal.lúrgic- la Construcció
de forma molt moderada i algunes de les activitats terciàries
amb més presència a la ciutat com ara el Comerç, especialment
a l'engròs, l'Administració pública, la Sanitat i serveis sanitaris,
etc. Contràriament, entre les activitats que han mantingut pràc
ticament intacte el seu nivell de concentració a Barcelona desta
quen les relacionades amb el sector de finances, assegurances i
serveis a les empreses -tot i els elevats nivells de concentració
de sortida- les principals activitats de Transports i la de Res
tauració.
Un segon puntal d'aquesta transformació, estretament lligat al
procés de substitució/transformació d'activitats, es refereix a la
ja esmentada disminució del nombre d'ocupats per empresa. El
resultat de la combinació d'aquests dos fenòmens és una estruc
tura empresarial en la qual el 87 per cent de les empreses barce
lonines amb treball assalariat té menys de 10 treballadors i no
més un 1,1 per cent té més de 100 treballadors. Amb el resultat
que aquest escàs nombre d'entitats genera més del 35 per cent
dels llocs de treball assalariats de la ciutat.
25
Distribució del nombre d'empreses segons llur grandària (1993)
11-25 I 26-100 101-250 I
Dades absolutes
1 Energia i aigua
2 Transf. de minerals no energètics. Química
3 Indústria transformadora dels metalls
4 Altres indústries manufactureres
5 Construcció
6 Comerç, restauració, hostalatge i reparacions
7 Transport i comunicacions
8 Inst. financeres, asseg., serveis a les empreses
9 Altres serveis
Total
58
625
2.208
4.664
2.770
19.687
2.503
8.342
15.420
56.277
14
185
369
648
402
1.549
295
631
1.018
5.111
9
134
216
312
229
626
139
352
647
2.664
7
37
31
42
26
54
17
86
135
435
6
26
20
29
14
25
13
ao
98
271
94
1.007
2.844
5.695
3.441
21.941
2.967
9.451
17.318
64.758
1 Energia i aigua
2 Transf. de minerals no energètics. Química
3 Indústria transformadora dels metalls
4 Altres indústries manufactureres
5 Construcció
6 Comerç, restauració, hostalatge i reparacions
7 Transport i comunicacions
8 Inst. financeres, asseg., serv a les empreses
9 Altres serveis
61,7
62,1
77,6
81,9
80,5
89,7
84,4
88,3
89,0
86,9
14,9
18,4
13,0
11,4
11,7
7,1
9,9
6,7
5,9
7,9
9,6
13,3
7,6
5,5
6,7
2,9
4,7
3,7
3,7
4,1
7,4
3,7
1,1
0,7
0,8
0,2
0,6
0,9
0,8
0,7
6,4
2,6
0,7
0,5
0,4
0,1
0,4
0,4
0,6
0,4
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
Mentre que les activitats terciàries en el seu conjunt s'ajusten
força a aquesta estructura descompensada pels extrems, en el
cas de les industrials eldesequilibri és lleugerament menor i
augmenta notablement el pes de les empreses que tenen entre
10 i 100 treballadors. En tot cas, el resultat fins ara d'aquest
procés de transformació ha estat un teixit productiu encaramés
atomitzat. Atomització empresarial molt més acusada en la rea
litat si pensem que aquestes dades no inclouen els professionals
ni els empresaris autònoms sense treballadors assalariats alhora
que sí inclouen les diferents administracions.
26
Possiblement aquesta conclusió no sigui ni nova ni la més bri
llant que hom pot obtenir de l'àmplia i detallada informació que
aquí s'ha exposat. Però molt sovint no és tan important destacar
el que ja destaca per simateix, sinó insistir en allò que és evi
dent i que potser pel fet de la seva evidència, tendeix a ser vore
jat o escassament considerat. I sense restar protagonisme a tot
el procés de transformació sectorial viscut pel teixitproductiu
de la ciutat a l'entorn d'una creixent terciarització -un tema a
bastament debatut i en el qual s'insisteix en aquesta monogra
fia-creiem interessant ressaltar a manera de conclusió, l'elevat
grau d'atomització del teixit empresarial barceloní.
El fet de reclamar l'atenció cap a aquesta realitat obeeix a la
necessitat de tenir-la més present a l'hora de la planificació i de
les diferents actuacions públiques encaminades a la transforma
ció de Barcelona en una granmetròpoli europea.
Indicadors econòmics
O. Síntesi
"21
Síntesi
Quadre de síntesi
Darrera Variació 1994/ 1993/
dada (%) 1993 1992
Activitat productiva
Consum d'electricitat (usos cials-ind.) (Gwh) 4t.tr.94 798,4 -2,5 3.241,0 -0,2 -6,7
Tràfic de mercaderies pel port
- Total (milers tones) 4t.tr.94 5.781 16,0 20.390 15,3 -3,6
Embarcades (milers tones) 4t.tr.94 2.127 16,4 6.974 33,7 -2,3
Desembarcades (milers tones) 4t.tr.94 3.654 15,8 13.416 7,6 -4,2
- Càrrega general (milers tones) 4t.tr.94 2.566 20,7 8.539 23,5 -9,2
Exportacions (milers tones) 4t.tr.94 1.063 13,4 3.352 29,2 -0,8
Importacions (milers tones) 4t.tr.94 908 34,7 2.863 19,5 -12,2
- Contenidors (milers Teus) 4t.tr.94 197,8 31,4 605,4 .20,8 -9,3
Consum aparent de ciment (prov.) (milers tones) 4t.tr.94 509,8 -0,9 2.156,8 -13,7
Construcció d'habitatges
- Iniciats 4t.tr.94 818 36,8 2.756 18,0 -17,1
- Projectes d'habitatges visats (prov.) 4t.tr.94 7.108 15,7 27.744 22,1 3,9
Obra nova prevista a les llicències d'obres
aprovades:
- Nombre d'habitatges 4t.tr.94 730 54,7 2.483 -10,1 52,1
- Superfície total (m2) 4t.tr.94 180.705 33,8 760.058 -35,8 47,7
Usuaris del transport públic (FFCC)
de rodalia (milers) 4t.tr.94 27.623 4,9 101.754 6,4 -3,5
Conferències telefòniques internacionals (milers) 3r.tr.94 7.931 2,6 30.834 7,4 2,0
Línies telefòniques en servei (milers) 30-IX-94 879,9 -0,1 -0,4
Aeroport. Trànsit de passatgers
- Total (milers) 4t.tr.94 2.482 11,2 10.297 6,7 -3,9
- Interior (milers) 4t.tr.94 1.484 8,7 6.094 6,8 -6,8
- Internacional (milers) 4t.tr.94 998 15,0 4.202 6,4 0,7
Tràfic de mercaderies (tones) 4t.tr.94 16.561 19,2 58.883 2,4 -21,7
Pernoctacions en hotels de Barcelona, segons
motiu de la visita (milers) - Total ago.-oct. 1.348 18,8 4.633 8,7 -2,5
- Negocis ago.-oct. 447 -10,3 1.978 -13,5 2,6
- Turisme ago.-oct. 459 -9,2 1.447 11,8 21,4
- Fires ago.-oct. 98 2.450,0 228 94,9 -7,0
- Congressos ago.-oct. 71 103,7 278 33,0 -18,1
- Altres ago.-oct. 273 197,2 702 96,6 -47,7
Recuperació frendada per la bonança climàtica
Canvi espectacular de tendència, que implica assolir
nous rècords de tràfic portuari. El principal motor
d'aquesta recuperació han estat les exportacions i
també la càrrega contenidoritzada. Malgrat tot, el port
segueix sent un lloc d'entrada de mercaderia, fins al
punt que les importacions representen més del 55 per
cent del total, mentre que les exportacions no superen
el 22 per cent
Canvi de tendència associat a una major activitat
constructora
La construcció residencial manté un excellent to de
recuperació, gràcies al pla d'ajuts a l'habitatge i a la
reducció dels tipus d'interès
Després del creixement espectacular i extraordinari del
1993, era fàcilment previsible que l'evolució del 1994
reflectiria un creixement molt més moderat, ateses les
limitacions estructurals del sector
Canvi de tendència afavorit per millores dels serveis
iper un augment de la mobilitat obligada
Es consolida el creixement de l'ús del servei telefònic
amb l'exterior ila modernització de les xarxes i
terminals
L'evolució del segon semestre ha estat força més
expansiva que la del primer, especialment en vols
internacionals. Aquesta represa d'activitat s'ha fet
sentir també en el tràfic de mercaderies
Augment molt rellevant del nombre de pernoctacions
ide visitants. Espectacular recuperació de les
pernoctacions per firesi congressos. S'alenteix el
creixement de les estades hoteleres per motius
estrictament turístics, alhora que es consolida el
segment dels que pernocten a la ciutat com una etapa
més delseu viatge.
L'evolució de l'activitat econòmica de Barcelona durant
el darrer trimestre de 1994.
Les dades de la majoria d'indicadors d'activitat econòmica
disponibles en acabar el 1994 confirmen la consolidació del pro
cés de creixement iniciat de forma tímida i sectorial un any
abans. Si hom fa l'exercici de comparar els signes de les varia
cions interanuals del quart trimestre de 1994 amb els delmateix
període del 1993, s'obté una ràpida constatació d'aquest canvi o
reforçament de tendència.
Si s'agrupen mínimament les variables analitzades, s'observa
que el canvi més radical de tendència està associat al grup d'in
dicadors referits a lamobilitatper raons d'activitat econòmica
de les persones. És el cas del nombre d'usuaris que han utilitzat
regularment els serveis públics de transport a l'àmbit metropoli
tà, el trànsit de passatgers per l'aeroport, i fins i tot el nombre
de pernoctacions en els hotels de la ciutat. Contràriament, altres
indicadors d'activitat o mobilitat, en aquest cas de mercaderies,
com és el cas del tràfic del port, ja presentaven signes positius
en acabar el 1993 i un any després s'accentua aquesta recupera
ció de les vendes i de la producció en general.
Augmenta la producció i les vendes de les empreses
barcelonines.
Aquest increment de lamobilitat de les persones entre Barce
lona i la resta de municipis de l'àrea metropolitana obeeix, entre
d'altres raons, a un augment de l'activitat econòmica i de l'ocu
pació. Així semblen confirmar-ho les dades del mercat de tre
ball, especialment les referides al conjunt de la Regió I. A un
descens de la taxa d'atur i del nombre total d'aturats registrats
-en el cas de Barcelona s'ha de parlar d'estabilització- li cor
respon un lleuger augment de la població ocupada en una con
juntura encara expansiva en termes de població activa. L'evolu
ció del nombre de contractacions, afavorida per les novesmoda
litats de contractació i les reformes del mercat de treball
introduïdes a començament d'any, apunta en la mateixa línia de
consolidació de les expectatives.
29
Quadre de síntesi (continuació)
-Rodeds.-~111a,--1.$W,9904,--
Darrera
dada
Variació
(%)
Mercatde treball
Nombre de residents ocupats (estimació) 31-XII-94 650.562
Taxa d'atur registrat (Barcelona ciutat) (%) 31-XII-94 11,8
Taxa d'atur registrat (Barcelona prov.) (%) 31-XII-94 13,2
Taxa d'atur registrat (Catalunya) (%) 31-XII-94 12,6
Taxa d'atur registrat (Espanya) (%) 31-XII-94 16,5
Atur total registrat (persones) 31-XII-94 86.918 0,7
Atur masculí (persones) 31-X11-94 45.129 2,0
Atur femení (persones) 31-XII-94 41.789 -0,7
Atur juvenil (16-24 anys) (persones) 31-XII-94 16.806 -8,8
Aturats sense ocupació anterior (persones) 31-XII-94 7.016 26,9
Contractes registrats per l'INEM 4t.tr.94 84.305 22,7 313.780
- acollits a mesures de foment 4t.tr.94 29.646 -0,7 115.703
- no acollits 4t.tr.94 54.659 40,8 198.077
Estalvi, consum i preus
Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
(prov.) (milers de milions de ptes.) 30-IX-94 9.032,0 8,6 712,12
Crèdits del sistema bancari al sector privat
(prov.) (milers de milions de ptes.) 30-IX-94 6.223,0 8,1 467,72
Consum d'electricitat (usos domèstics) (Gwh) 4t.tr.94 349,7 -0,7 1.522,9
Consum de gas canalitzat (milions tèrmies) 4t.tr.94 495,8 -12,1 2.526,1
Escombraries recollides (milers tones) 4t.tr.94 177,5 3,1 657,0
Matriculació de turismes 4t.tr.94 9.552 1,3 40.097
Matriculació de vehicles (prov.) 4t.tr.94 40.827 27,7 152.956
IPC. Barcelona (prov.) (')/0) 4t.tr.94 0,9'
Catalunya (%) 4t.tr.94 0,91
Espanya (%) 4t.tr.94 0,8'
1994/ 1993/
1993 1992
0,3
0,7
2,0
-0,7
-8,8
26,9
16,7
7,1
23,2
-1,7
-2,9
-1,4
7,0
12,3
4,2
4,1
4,3
2,0
24,2
34,9
14,7
31,4
39,8
-27,0
-29,6
-25,2
11,1
-1,8
1,6
-0,9
-1,3
-25,3
-29,4
5,2
5,2
4,9
Nivell d'ocupació pràcticamentestancat
L'evolució de les taxes d'atur als diferents àmbits i la
reducció dels diferencials amb Barcelona respón a les
diferents estructures de les borses d'atur i a les
evolucions de les poblacions actives
La recuperació dels nivelles d'activitat no ha estat
encara prou intensa com per capgirar definitivament
l'evolució de l'atur,amb l'excepció del segment més
jove, principal beneficiari de les noves modalitats
contractuals
Esperançadora evolució de les contractacions gràcies
a la reactivació econòmica i a les noves modalitats
contractuals
Es modera Ileument el creixement de trimestres
anteriors
Primers símptomes consistents de reactivació
Creixement afectat per la bonança climàtica
El menor consum doméstic s'imposa sobre els usos
productius
La recollidaselectiva frena el creixement
Recuperació insuficient per compensar la davallada
del 1993 i recuperar nivells d'anys anteriors
El comportament dels preus, tot i superar àmpliament
les previsions oficials de principi d'any, ha estat força
positiu, especialmenta Barcelona i Catalunya
Nota: Per aaquelles variables que no es disposa de les dades del 4t. tr., les columnes que corresponen a 1994 s'han de llegir com a referides als darrers 12 mesos.
(A) s/mateix període any anterior. ' Dades provisionals.
Variació absoluta darrers 12 mesos.
Malgrat l'optimisme que destillen aquests indicadors de pro
ducció, i en menor mesura d'ocupació, la demanda privada de
consum tot just comença a despuntar de manera tímida i només
en segmentsmolt concrets com ara la matriculació de vehicles
-gràcies als ajuts del pla Renove. El moderat augment de la
demanda de crèdit bancari s'ha d'imputar bàsicament a l'aug
ment dels crèdits amb garantia real.
El consum i la inversió reaccionen amb recança al canvi
de conjuntura.
Aquesta resistència del consum, i en menor mesura de la in
versió, a seguir la trajectòria expansiva de la producció no és tan
imputable a una suposada feblesa o precarietat de la taxa de
creixement de l'activitat econòmica, com a raons psicològiques i
de precaució del consumidor, després de la notable i inesperada
sacsejada que van patir les economies domèstiques durant el
darrer període de recessió, i al fet que en surt encara amb un
elevat nivell d'endeutament i amb un nou marc laboral caracte
ritzat per l'eventualitat. Amb aquestes condicions és comprensi
ble una certa dosis de precaució o desconfiança per part del ciu
tadà vers la seva capacitat econòmica futura.
30
Alguns dels principals trets de l'evolució econòmica
de Barcelona durant el 1994.
Si fem memòria recordarem que, en aquestes mateixes pàgi
nes i any rera any, quan es tractava de valorar -més que de
quantificar- l'any transcorregut des d'una perspectiva econòmi
ca a nivell de ciutat, s'ha insistit sempre en valoracions «relati
ves» o «condicionades». Així, durant els anys immediatament
anteriors al 92, de major bonança econòmica per a Barcelona
que per a la resta del país, hihavia una certa propensió a relati
vitzar les majors taxes de creixement econòmic a la ciutat per la
forta inversió amb motiu dels Jocs. Els resultats del 92 foren
considerats atípics, propis d'un any i una conjuntura irrepetible.
L'any 1993, de plena recessió però menor a Barcelona que a la
resta de Catalunya -segons testimoniaren un bon grapat d'indi
cadors- es va valorar relativament menys dolent gràcies, preci
sament, als beneficis de les inversions en infraestructures i equi
paments realitzades amb motiu dels Jocs. Finalment, l'evolució
de l'economia de Barcelona l'any 1994, per no trencar la tradi
ció, ha de tenir present el que va succeir l'any anterior. Si més
no, algunes decisions preses durant el 1993 com a conseqüència
de la conjuntura d'aquells moments.
Sínicm
Evolució de l'activitat industrial
saldos
30
25
20
15
10
5
0
-10
15
Producció Vendes Vendes Preus de Estocs de
interiors exteriors venda prod. elab.
■ nov.-des. 1993 ~ nov.-des. 1994
30
20
10
0
Atur total registrat
30
20
10
0
-10
Atur juvenil
1992 1993 1994Variacions (%) = =— NIN—
1991 1992 1993
El bon comportament de l'economia catalana i espanyola en
termes macroeconómics durant el 1994 es deu bàsicament a una
sèrie de mesures aprovades o aplicades en plena fase recessiva
del bienni 1992-93. Estem parlant de les succesives devaluacions
de la pesseta —amb l'impacte positiu i continuat que ha tingut
en els sectors exportador i turístic d'ençà el segon semestre de
1993—, la retallada dels tipus d'interès iniciada a mitjan 1993 i
la reforma del mercat laboral que ha facilitat el trencament de
la tendència descendent de les contractacions.
La capacitat exportadora de les empreses barcelonines i
catalanes s'ha vist enfortida amb la depreciació de la pesseta.
Com s'acaba d'apuntar, la depreciació de la pesseta ha estat
una mesura molt ben rebuda per una àmplia majoria dels sec
tors industrials amb més tradició i presència a l'àrea de Barcelo
na. Seria el cas, entre d'altres, del Tèxtil, la Confecció, la Metal
lúrgia i l'Automoció. Sectors d'activitat que amb aquesta mesu
ra han vist no tan sols com augmentava la competitivitat dels
seus productes a la majoria dels mercats exteriors, sinó també al
seu propimercat interior, donat l'encariment d'una bona part de
les importacions equivalents. Les enquestes de conjuntura indus
trial referides a l'àmbit provincial han reflectit puntualment la
intensitat d'aquest canvi de conjuntura.
Barcelona economia 24
Passatgers internacionals Càrrega generalpel port
per l'aeroport
20
10
0
20
10
Matriculació turismes
-10
Conferències telefòniques
internacionals
de
10
20 0
-10
10
20
0 -30
Habitatges iniciats Pernoctacions
hoteleres
30
10
20
10
5
O 0
-10 -5
-20 -10 --
1992 1993
mi
1994Variacions (%) = =
1991 1992 1993
A un altre nivell, els consums energètics industrials, un cop
descomptats els efectes estacionals—especialment rellevants du
rant el darrer trimestre— mostren també una evident recupera
ció, encara que no tan espectacular com la variació del tràfic de
mercaderies pel port, esperonat per unes exportacions molt més
dinàmiques que la demanda interna.
Un altre sector que ha reaccionat molt favorablement a la de
valuació de la pesseta ha estat el turístic i en general totes les
activitats relacionades amb la celebració d'exposicions, congres
sos i reunions empresarials. Així, Barcelona ha registrat un aug
ment considerable del nombre de pernoctacions hoteleres i de
visitants per motius turístics i congressuals. Enguany es confia a
poder mantenir la tendència expansiva dels darrers anys, gràcies
a l'augment de competitivitat via preus relatius i a l'esforç de
promoció internacional de la ciutat desplegat des del sector pú
blic local aprofitant l'actual bona imatge de Barcelona al món.
31
Es reactiva la demanda d'habitatge, especiahnent
el de segona mà.
Els efectes beneficiosos de la baixada dels tipus d'interès
s'han deixat sentir bàsicament en una disminució de la càrrega
financera suportada tant per les empreses com per les econo
mies domèstiques, alhora que ha ajudat a reactivar la demanda
d'habitatge a tots els nivells. En aquest sentit, ha vingut a refor
çar la tasca de facilitar l'accés a un habitatge habitual que el Pla
de l'Hábitatge en vigor desenvolupa amb molt d'èxit d'ençà el
1992.
L'impacte de la reforma laboral a Barcelona durant el 1994
s'ha materialitzat en un canvi de tendència de l'evolució del
nombre d'aturats, especialment entre les dones i els joves, i so
bretot a l'entorn metropolità.Un altre tret bàsic a destacar seria
l'augment del percentatge d'ocupació eventual.
Un cop plantejada aquesta dependència temporal —no sem
pre assumida— cal insistir en la creixent interrelació espacial.
Amb això es vol posar l'accent en el fet que, en absència d'esde
veniments extraordinaris com ara els Jocs, cada dia més, en par
lar de la conjuntura econòmica de Barcelona, ens estem referint
—per activa o per passiva— a l'evolució de l'economia del con
junt de l'àrea metropolitana; en definitiva, a la Barcelona real.
Només amb l'entrada en funcionament de les rondes i amb
l'ampliació i lamillora dels serveis públics de transport urbà i de
rodalia, i sense considerar ni la incidència d'un mercat immobi
liari ampliat per lamillora de les infraestructures ni tampoc la
transformació de l'estructura productiva localitzada a la ciutat,
s'ha potenciat de forma tan extraordinària la capacitat de mobi
litat dels residents a l'àrea metropolitana que es fa molt difícil,
alhora que esdevé gairebé una ficció, parlar de l'economia de la
Barcelona administrativa com una realitat autònoma.
32
BARCELONA.ECONOMIA ha tingut sempre molt clara aquesta
realitat. Sempre que ha estat possible s'han incorporat dades
d'àmbit metropolità al seu conjunt d'indicadors o s'ha insistit so
bre l'interès i la realitat supramunicipal a partir de temes mono
gràfics. Així, el port i l'aeroport, per citar només dos exemples
als quals es poden afegir la Fira, laBorsa, etc., són infraestruc
tures fortament especialitzades, ubicada una a la ciutat i l'altra a
l'entorn metropolità, que donen servei a un àmbit geogràfic que
supera àmpliament el de la ciutat i àreametropolitana. La seva
activitat però, reflecteix perfectament l'evolució econòmica de la
Barcelona real, més que la de la Barcelona administrativa.
Altres casos serien el seguiment de la conjuntura industrial a
nivell provincial com una bona aproximació a l'àmbit metropoli
tà. L'evolució del mercat de treball es fa des de l'òptica de ciu
tat i de regió metropolitana. Del mercat immobiliari s'han fet
seguiments puntuals a nivell metropolità. Pel que fa a la pobla
ció de dret també es fa un seguiment puntual a nivell metropoli
tà. En tot cas, la dificultat de disposar de dades estadístiques fia
bles i homogènies impossibilita una anàlisi sistemàtica de la
conjuntura de la Barcelona real.
Considerem necessària aquesta reflexió en veu alta bàsica
ment per dues raons. D'una banda, per recordar que la base i la
capacitat econòmiques de Barcelona —capital política i econò
mica de Catalunya— estan estretament lligades amb les de la
resta del país. La interrelació entre el nucli central i la resta de
nuclis de la regió metropolitana en sentit ampli és cada dia més
forta alhora que s'està substituint aquella típica relació de de
pendència de l'entorn vers Barcelona per una relació més equili
brada.
En segon lloc, i malgrat aquesta interrelació cada dia més for
ta i equilibrada, és possible detectar comportaments econòmics,
més que tendències, puntualment diferents entre Barcelona i la
resta de l'entorn. Estructures productives i demogràfiques diver
ses estan a la base de capacitats diferents d'assimilació i reacció
davant de canvis en la conjuntura econòmica. Els potencials de
creixement són també, almenys en un primermoment, diferents.
El bon comportament de l'economia barcelonina durant el
1994 i, si es confirmen les expectatives, d'un 95 encara millor,
s'hauria d'aprofitar per aprofundir amb més insistència encara
en el desenvolupament qualitatiu de la nostra ciutat. En el futur,
intentar fixar les taxes de creixement econòmic a nivell local no
estarà tant al nostre abast com decidir sobre les accions a em
prendre per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans de
lanostra ciutat.
I. Indústria

Evolució de l'activitat industrial
Indicador sintètic d'activitat industrial
La progressiva recuperació de l'indicador de clima industrial
revela lapercepció dels empresaris industrials que la
recuperació es consolida en ferm.
Aquest indicador sintètic i qualitatiu d'activitat industrial re
flecteix en un sol valor les expectatives empresarials del sector
industrial a partir dels resultats de l'enquesta de conjuntura in
dustrial que elabora el Ministeri d'Indústria i Energia; per al
conjunt de l'Unió Europea, les dades provenen de l'Enquesta de
la Indústria Manufacturera de la Comissió de les Comunitats
Europees.
Les primeres dades disponibles del conjunt de l'any mostren
com s'aferma progressivament la confiança dels empresaris in
dustrials en la recuperació econòmica. El conjunt d'indicadors
d'activitat productiva ha tancat l'any 1994 a uns nivells moltmés
positius del que es podia esperar a començament d'any.Bona
part de la correcció a l'alça d'aquests indicadors vingué de la mà
de la represa de l'activitat industrial, especialment afectada en el
període de recessió pel seguit d'ajustos que hagué de realitzar
—tecnològics, de capacitat productiva, de mà d'obra, etc.— per
disminuir les despeses de producció i millorar els seus nivells de
productivitat.
Com se sap, el sector exterior ha estat reconegut de manera
unànime comelmotor de la recuperació econòmica. Un tipus
de canvi de la pesseta favorable per a les exportacions ha per
mès un augment de quota als mercats exteriors, amb el conse
güent impuls a la producció així com del grau d'utilització de la
capacitat productiva. Per la seva banda, tant la inversió com l'o
cupació han estat més remises a mostrar signes de recuperació,
però cap a final d'any ja s'apreciava unamillora en totes dues
magnituds. En concret, s'està descelerant la destrucció de llocs
de treball industrial des de finals del 1993, i les dades d'ocupació
al final de 1994 semblen apuntar que ja ha tocat fons la tendèn
cia recessiva. En tot cas, la represa tant de l'ocupació com de la
inversió s'accentuarà amb el manteniment del cicle expansiu,
sempre i quant no es vegi afectat per una revifalla dels tipus
d'interès coma conseqüència de les tensions que darrerament
sotreguen el sistema monetari internacional i no s'accentuï el
desequilibri de la balança exterior.
Barcelona economia 24
Indicador sintètic d'activitat industrial
0
10
20
30
-40
50
-60
0
10
-20
-30
-40
50
60
0
-10
-20
30
-40
50
-60 1111111 11111111111 1111111111
1992 1993 1994
Catalunya Espanya — UnióEuropea
Nota: Els valors grafiats corresponen a lamitjana dels saldosde lesopinions empresarials
referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la
producció (mitjanes móbils de tres mesos).
Font: Clima Industrial a Catalunya. Direcció General d'Indústria. Generalitatde Catalunya.
35
Enquestes de conjuntura industrial
La conjuntura industrial als bimestres setembre-octubre
i novembre-desembre de 1994.
En aquest número es presenten els resultats de les enquestes
de conjuntura industrial corresponents als darrers bimestres de
1994. L'anàlisi se centrarà sobretot en l'evolució dels darrers dos
bimestres sense renunciar a un avanç de l'evolució del conjunt
de l'any. (Per no retardar excessivament el tancament d'aquesta
edició, hem traslladat la tradicional anàlisi anual d'aquestes da
tes fins al proper número). Com és habitual, els resultats presen
tats es refereixen a una mostra de les empreses industrials loca
litzades a la província de Barcelona. Només publiquem les
dades d'aquells sectors fabrils amb una implantació significativa
a Barcelona o a la resta de l'àrea metropolitana que ofereixen
resultats significatius pel conjunt del sector en funció del nom
bre de respostes vàlides obtingudes.
L'evolució dels ritmes de creixement de l'activitat industrial al
conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona durant el darrer
quadrimestre de 1994 no ha diferit excessivament de la registra
da d'ençà principi d'any. A grans trets es constata que s'ha man
tingut un ritme força expansiu—si es compara amb la situació
d'un any abans— a gairebé totes les magnituds, sensemostrar
signes de defalliment. Totplegat sembla confirmar la consolida
ció de la represa econòmica en el conjunt de la indústria. Una
altra qüestió és que el simple manteniment d'aquestes taxes de
creixement a mitjà termini —si finalment es produeix— sigui
l'adequat per a generar el suficient nombre de nous llocs de tre
ball per tal de redreçar la tendència del mercat de treball.
Aquest temor neix de l'observació de l'evolució dels diferents
indicadors sintètics d'activitat industrial referits tant a la provín
cia com a Catalunya i a Espanya. Les darreres dades semblen
apuntar cap a creixements sostinguts però alhora moderats.
Aquesta evolució s'ha d'entendre en el marc d'una recupera
ció basada en primera instància en un fort augment de les ex
portacions —les primeres estimacions imputen la meitat del
creixement del PIB del 1994 al creixement de la demanda exte
rior— i en el fet que tot just quan es comencen a detectar els
primers indicis de recuperació de la demanda interna —darrers
mesos del 1994— un percentatge significatiu d'aquesta demanda
es satisfà amb productes importats.
36
saldos
30
20
10
0
—10
—20
—30
—40
—50
Evolució del conjunt de la indústria
60 ... 1111 11111 11111 11111 11111
1989 1990 1991 1992
— Producció — Vendes interiors
— Preus de venda Cartera comandes
1993 1994
Vendes exteriors
Estocs productes
Font: Elaboració pròpia. Tots els gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra
Oficial de Comerç, Indústria i Navegacióde Barcelona. Els valors grafiats són mitjanes mòbils dels
saldos de 6 bimestres.
A nivell agregat, l'activitat industrial desenvolupada a l'àrea
de Barcelona durant els bimestres de setembre-octubre
i novembre-desembre ha seguit la tendència expansiva
de bimestres anteriors.
Si bé totes les variables analitzades pel conjunt de la indústria
mostren una evolució positiva en relació amb la seva situació en
acabar el 1993, el diferent grau de dinamisme amb què ho fan
marca diferències sensibles entre elles. Així, mentre que la pro
ducció, les vendes —especialment en elmercat interior— i fins i
tot els preus de venda mantenen el creixement de mesos
anteriors, la variació del nombre d'ocupats ésmés erràtica i tan
ca l'any de nou amb saldos lleument negatius. Contràriament, el
volum de la cartera de comandes i en conseqüència elperíode
de treball assegurat augmenta notablement, igual que la capaci
tat productiva utilitzada que després de set bimestres d'augment
ininterromput sembla estabilitzar-se. Cal remarcar, però, que el
comportament d'aquestes dues darreres variables ve molt condi
cionat per la recuperació de l'Automoció, un dels sectors indus
trials amb un pes específic important i determinant a l'àrea de
Barcelona.
95
90—
85—
80—
75—
70—
65—
Capacitat productiva utilitzada (%)
60
1991 1992
- Total indústria
- Arts gràfiques
.......... 1111
1993
Alimentació
Automoció
1994
Tèxtil
Farmàcia
Una magnitud útil per a mostrar, encara que sigui de forma
indirecta, el ritme de creixement sostingut de les vendes i alhora
la progressiva implantació de nous mètodes de producció és el
manteniment al llarg dels darrers bimestres d'un percentatge
significatiu d'empreses que declaren mantenir un nivell d'estocs
de productes elaborats per sota del que la majoria considera ne
cessari o normal.
Les empreses esperen que es consolidi la incipient recuperació
de la demanda interna per tal d'afrontar augments estables
de plantilla.
Ja fa uns quantsmesos especulàvem amb el fet que aquest
comportament alcista de les vendes i laproducció industrial aca
baria per incidir en el volum d'ocupació. Les dades disponibles
s'entossudeixen a mostrar-nos que la suposada relació entre els
creixements de la producció i les vendes i de l'ocupació no és
tan immediata ni directa coms'esperava; a banda de la preocu
pació amb què s'ha de parlar de creació neta de llocs de treball,
especialment per caràcter precari i temporal d'una bona part de
les noves contractacions. En tot cas sembla, en base a les dades
del conjunt de l'any, que s'ha trencat una seqüència de gairebé
tres anys de saldo negatiu en termes d'ocupació industrial, al
hora que augmenta la capacitat productiva utilitzada, fet que
apunta a una relativa consolidació dels volums d'ocupació ac
tuals i obre la porta a futures ampliacions de plantilles.
Ini cconomi,i 24
saldos
50
40
30
20
10
-10
-20
-30
-40
-50
-60
Vendes interiors
■
..... 11111
saldos
60
50
40
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
1989 1990
..... ..."
1991 1992
Vendes exteriors
11111
1993 1994
1989 1990
- Total indústria
- Arts gràfiques
1991 1992 1993 1994
Alimentació — Tèxtil
Farmacèutica Automoció
En relació amb aquestes dades d'ocupació, no és descartable
suposar que les enquestes, per la seva pròpia metodologia, no
recullen en la seva totalitat l'augment efectiu de l'ocupació per
la tendència creixent a la segregació d'empreses en unitats de
negoci més reduïdes i autònomes i a la subcontractació de feina
a empreses de recent constitució que possiblement i de forma
puntual no estan prou ben representades a les enquestes o ni
tan sols estan classificades com a industrials.
37
Evolució dclactivitat industrial
La consolidació d'aquest creixement de l'activitat industrial
juntament amb lamillora de la cartera de comandes i de les
perspectives a curt i mitjà termini s'ha aprofitat també per a
consolidar la moderada recuperació dels preus de venda indica
da a principi d'any. Un augment de preus que busca recuperar
el marge empresarial perdut durant els anys de crisi. D'altra
banda, uns augments força generalitzats a lamajoria de sectors
que esperem que no afavoreixin una certa despreocupació a
l'hora d'aprofundir en la línia dels darrers temps de millora de
la competitivitat de les empreses.
Els empresaris enquestats es declaren moderadament optimistes
quan es tracta de valorar les perspectives a curt termini
dels seus negocis.
Pel que fa a les perspectives empresarials a més curt termini,
es manté el to moderadament positiu de bimestres anteriors.
Aquesta confiança es fonamenta bàsicament en dades objectives
com ara el manteniment a nivells força elevats del període de
treball assegurat, la progressiva millora de la cartera de coman
des i el constant augment de la capacitat productiva utilitzada.
Així, les empreses industrials de l'àrea barcelonina confien
que l'evolució alcista de la producció i vendes dels darrers me
sos esmantindrà sense gaires canvis, com a mínim durant el pri
mer quadrimestre d'enguany. El consens, en aquest sentit, és
molt ampli i es fonamenta, a més de la consolidació de la repre
sa de lademanda interna, en el manteniment de les condicions
que han afavorit l'augment de les exportacions.
Tot plegat serveix també per explicar laprogressiva pèrdua
de protagonisme de la feblesa de la demanda com a factor limi
tador de la producció, a favor de problemàtiques més pròpies de
conjuntures expansives com ara insuficiència o inadequació de
la capacitat productiva i fins i tot en algun sector, dificultats a
l'hora d'incorporar personal qualificat disponible.
38
saldos Producció
60
50
40
30
20
10
0
–10
–20
–30
1989 1990 1991 1992 1993 1994
variació (%) Ocupació
3
---
'8■
–
_
–3
1989 1990 1991 1992 1993 1994
saldos Preus de venda
30
20
— _
/
10 \ „....,
'—'z...
20 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 111 11111 11111
1989 1990 1991 1992 1993 1994
— Total indústria — Alimentació — Tèxtil
-- Arts gràfiques Farmacèutica Automoció
Total indústria (sense "Construcció) (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Estocs de productes elaborats
8) Cartera de comandes
9) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0
10) Producció
11) Vendes
12) Cartera de comandes
13) Preus de venda
14) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
1993 1994
G-F M-A Mg-,1 ,11-A , S-0
Igual
Saldo
45
-8
45
12
42
38
48
31
30
-28
27
55
45
9
Variació en % -2,19 -0,87 -0,73 0,51 0,16 -0,74 -1,08
Igual 31 28 30 35 23 23 37
Saldo -2 4 46 40 -28 60 13
Igual 30 30 33 38 22 25 40
Saldo -10 -6 41 29 -32 56 11
Igual 35 39 39 47 34 27 41
Saldo 7 15 34 14 -26 58 24
Igual 81 69 70 81 81 76 80
Saldo 3 12 13 13 13 14 11
No n'hi ha mai 3 2 3 4 2 6 3
Normals 67 65 64 61 65 66 66
Saldo 4 1 0 -8 -8 -8 -6
Normal 45 47 58 61 65 56 60
Saldo -40 -24 -13 -2 -7 5 -2
Dies 54 58 56 56 57 56 60
1
Manteniment 62 54 61 54 43 58 50
Saldo 18 38 29 9 38 12 33
Manteniment 45 50 55 52 54 61 45
Saldo 21 40 35 14 23 11 36
Manteniment 61 64 59 59 36 70 56
Saldo 25 28 31 24 46 10 30
Manteniment 56 71 81 83 71 67 52
Saldo 29 18 14 11 17 21 45
Manteniment 66 66 66 73 62 67 76
Saldo -24 -26 -6 -11 -19 -21 -7
74,1 73,7 75,8 78,0 78,6 82,5 82,6
Font: Tots els quadres i gràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
%
100
Factors limitadors de la producció
81)
60.
40
20
0
1992 1993 1994
ffi Debilitat demanda 1 Dificultats finançament
1-1 Competència estrangera I Altres causes
(%)
100
90
80
70
60
50
40
Capacitat productiva utilitzada
novembre-desembre 1994
1111~M
I I 1
1 I i
1 2 3 4 5 6 7 8 9
— Totalindústria
1 Alimentació
2 Tèxtil
3 Pell i confecció
4 Fusta i mobles
5 Arts Gràfiques
6 Farmàcia
7 Prod. metàllics
8 Maquin. elèctrica
9 Automoció
39
Alimentació (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1993 1994
-R. G-F M-A -J J1-A S-0 `-121
Igual
Saldo
17
3
40
7
18
37
48
12
8
22
13
44
49
11
Variació en % -0,04 -1,35 0,44 2,14 4,04 -2,39 -2,72
3) Vendes totals Igual 34 24 24 30 21 20 48
Saldo 8 -13 32 -6 53 51 29
4) Vendes en el mercat interior Igual 32 27 24 30 14 20 47
Saldo 9 -8 31 -6 43 51 '?8
5) Vendes en el mercat exterior Igual 32 26 85 56 71 39 63
Saldo —58 —22 13 -29 8 60 31
6) Preus de venda Igual 57 67 80 89 92 81 78
Saldo 43 23 16 9 6 -6 14
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 66 89 50 49 58 58 48
Saldo -30 -2 -28 -50 -42 -37 -39
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 33 42 36 33 34 31 35
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0)
9) Producció Manteniment 46 34 42 35 19 37 67
Saldo 6 48 34 22 2 -29 17
10) Vendes Manteniment 50 20 39 35 19 44 74
Saldo 42 62 36 28 2 -22 8
11) Cartera de comandes Manteniment 67 72 18 11 19 92 82
Saldo 25 26 77 83 -54 6 3
12) Preus de venda Manteniment 43 84 92 97 83 84 74
Saldo 57 7 7 0 7 4 23
13) Ocupació Manteniment 73 52 49 47 50 57 51
Saldo -22 -39 32 13 -42 -43 -31
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 77,1 71,0 75,2 81,4 88,9 80,4 80,1
En la línia de bimestres anteriors, el conjunt del sector pre
senta un comportament força positiu tant en termes de produc
ció com de vendes, especialment a l'exterior. Tendència positiva
compartida, tot i que a un ritme de creixement més moderat,
per l'ocupació. En la vessant menys positiva, hem de situar-hi
l'evolució de la cartera de comandes. A nivell de perspectives,
les opinions es decanten majoritàriament pel manteniment de
l'evolució moderadament positiva de final d'any, amb l'excepció
de l'ocupació, on romanen els saldos negatius. La capacitat pro
ductiva efectivament utilitzada es manté. En coherència amb
aquest context, els empresaris del sector es declaren escassa
ment optimistes a curt termini i imputen aquesta irregular evo
lució a l'anèmica demanda interna de consum.
40
Factors limitadors de la producció
100
80
60
40
20
0
1992 1993 1994
ffi Debilitat demanda Dificultats finançament
ffi Competència estrangera Altres causes
Tèxtil (dades pro\ incidls)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
1993 1994
Igual
Saldo
adIakillffik-
42
16
"
52
27
M-A Mg-J
56
37
66
19
39
—35
45
45
44
25
Variació en % —1,22 —1,10 —1,29 0,65 —0,06 —1,70 —0,30
Igual 31 34 39 58 34 29 34
Saldo 17 33 42 8 —42 46 14
Igual 31 38 36 62 29 29 34
Saldo 1 25 35 —6 —54 41 8
Igual 60 45 43 59 25 32 50
Saldo 20 42 41 17 —44 42 27
Igual 87 57 64 80 87 70 79
Saldo 5 30 23 13 9 18 5
Normal 60 40 65 52 63 54 60
Saldo —25 5 —2 7 —17 —21 —16
Dies 50 60 57 52 52 54 51
Manteniment 70 56 79 76 66 61 54
Saldo 19 32 7 1 19 11 0
Manteniment 53 57 69 66 54 61 45
Saldo 19 29 4 9 32 18 8
Manteniment 59 79 61 69 65 60 60
Saldo 23 9 —2 5 20 9 24
Manteniment 48 68 65 81 78 65 47
Saldo 48 29 29 12 10 15 51
Manteniment 75 70 86 83 81 68 79
Saldo —10 —24 —7 —8 —12 —21 —6
78,6 82,3 79,0 84,2 79,3 82,4 83,4
%
100
80
60
40
20
Factors limitadors de la producció
0 i
1992 1993
Debilitat demanda
El Competència estrangera
1994
Dificultats finançament
11111 Altres causes
Els resultats del bimestre es veuen condicionats per l'excel
lent evolució del sector durant el darrer any. El denominador
comú de la majoria d'indicadors d'activitat del sector seria el
manteniment dels nivells de producció i vendes assolits un any
enrera. Tot sembla indicar que la recuperació de la demanda in
terna s'està ajornant excessivament i no permet encadenar la
pèrdua de ritme de les exportacions, que es mantenen en un
bon nivell, amb l'esperat creixement del consum privat.
Les perspectives avançades pels industrials del sector dibuixen
un panorama en el que no s'esperen canvis significatius durant
els primers mesos d'enguany. En tot cas, cal destacar que la
gran preocupació per la competència estrangera ha anat deixant
pas a una preocupació més general per una demanda interna
que no mostra signes de recuperació prou significatius.
41
(dades provincials)
1993 1994
■ -, ,G,-F 111:A _ - 1-A .
Igual
Saldo
46
19
36
23
39
7
53
17
54
-14 11
56
11
Variacióen % 0,94 0,33 -1,83 -1,12 0,21 -7,88 -3,38
Igual
Saldo
18
-41
25
13
29
7
52
12
37
-12
35
26
45
-10
Igual
Saldo
15
-45
11
3
35
4
36
-42
36
-31
33
21
44
-10
Igual
Saldo
28
-51
49
9
49
-14
20
58
38
-14
46
26
60
-20
Igual
Saldo
77
18
68
16
58
42
54
40
68
26
66
34
86
1
Normal
Saldo
35
-43
29
-17
37
15
71
-12
44
-34
32
-23
23
-60
Dies 52 79 71 64 63 68 49
,
Manteniment
Saldo
58
12
35
49
51
34
73
-11
58
-16
44
-18
72
15
Manteniment
Saldo
51
8
35
47
50
25
74
-14
35
-6
56
-30
76
5
Manteniment
Saldo
56
13
35
46
73
5
65
-17
51
10
50
-40
59
-10
Manteniment
Saldo
53
33
56
41
73
22
77
23
77
23
68
9
61
29
Manteniment
Saldo
62
-7
51
3
80
-8
75
-25
90
1
64
-34
72
-28
84,7 83,4 83,0 86,8 89,2 89,3 86,0
Pell, calçat i confecció
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en elmercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
Malauradament, els resultats dels dos darrers bimestres de
1994 confirmen les previsions i els temors apuntats en el número
anterior. Fins al punt que és l'única activitat de les analitzades
que presenta un comportament moderadament recessiu a la ma
joria de les variables d'activitat considerades. Així, sense arribar
a assolir valors negatius pel que fa a producció —l'ocupació sí
que pateix un fort daltabaix— la desacceleració del creixement
és general. Fins al punt d'estroncar-se l'evolució positiva de la
cartera de comandes i de la corresponent càrrega de treball que
arrossega.
Tot i que de moment la capacitat productiva utilitzada es
manté estable i a uns nivells molt elevats, les perspectives avan
çades a mitjà termini són força negatives, trencant la tendència
positiva mantinguda d'ençà el segon semestre del 1993.
42
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
Iiir
1992 1993 1994
ffi Debilitat demanda Dificultats finançament
ffi Competència estrangera Altres causes
(dildc, piminci,ik)
1993 1994
Adibialk- G-F M-A Mg-J J1-A S-0 1
Igual
Saldo
66
10
52
-48
69
22
30
43
29
-29
37
-10
45
35
Variació en % -0,98 -0,56 -0,58 1,32 -4,70 0,23 -0,75
Igual
Saldo
64
3
51
-44
32
53
34
46
29
-30
69
23
43
37
Igual
Saldo
61
0
51
-44
31
52
48
32
27
-34
66
20
15
9
Igual
Saldo
67
18
93
2
32
61
38
44
23
51
59
38
11
76
Igual
Saldo
82
9
83
13
83
15
68
27
59
36
58
42
83
8
Normal
Saldo
33
2
61
-39
28
-66
44
12
40
19
44
17
66
-22
Dies 51 43 46 61 63 60 48
I
Manteniment
Saldo
58
18
36
57
78
19
74
20
57
31
51
28
66
20
Manteniment
Saldo
57
18
28
57
69
16
72
17
20
66
35
44
64
22
Manteniment
Saldo
59
17
31
56
33
56
45
-16
20
1
65
14
60
20
Manteniment
Saldo
52
40
94
0
94
4
57
41
49
42
41
56
48
47
Manteniment
Saldo
81
-17
90
-5
54
32
47
-23
52
-35
42
-26
65
-35
82,7 75,6 76,7 85,2 88,4 89,0
----.Iii■
87,3
-
Fusta i mobles de fusta
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (`)/.
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
100
80
60
40
20
O
Factors limitadors de la producció
1992 1993 1994
Debilitat demanda = Dificultats finançament
1-1 Competència estrangera Altres causes
Els resultats del sector durant el darrer bimestre presenten
dues cares ben diferenciades. D'una manera molt sintètica hom
podria dir que mentre que els indicadors d'activitat —bàsica
ment producció i vendes— presenten uns resultats francament
positius, les perspectives a curt termini no ho són tant. Així,
mentre que la capacitat productiva utilitzada s'ha mantingut a
uns nivells molt elevats durant el segon semestre per fer front al
creixement de les vendes, especialment de les exportacions, el
nivell de la cartera de comandes en acabar l'exercici torna als
números negatius, fet que pot explicar el desencís que mostren
els empresaris a l'hora de valorar les perspectives de negoci du
rant els primers mesos d'enguany.
43
Arts gràfiques
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1993 1994
(dades provincials)
G-F M-A Sz0.- N-1)
Igual
Saldo
52
—17
29
—23
48
1
29
16
45
—43
42
47
43
14
Variació en % —2,68 —0,64 0,37 —1,32 0,65 —0,69 2,13
3) Vendes totals Igual 35 10 29 34 23 23 34
Saldo —2 —39 —17 47 —69 74 37
4) Vendes en el mercat interior Igual 33 10 27 42 23 25 27
Saldo —1 —39 —13 40 —69 74 30
5) Vendes en el mercat exterior Igual 29 19 43 20 20 43 41
Saldo 9 —31 —3 35 —61 49 42
6) Preus de venda Igual 98 73 77 76 93 94 86
Saldo —2 —27 —7 —9 3 5 —1
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 54 41 55 52 49 42 58
Saldo —46 —55 —28 —4 —13 26 9
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 62 56 57 48 64 57 59
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 81 65 75 78 54 56 60
Saldo 2 6 21 5 42 39 15
10) Vendes Manteniment 82 63 76 76 56 37 42
Saldo 0 3 20 4 40 57 32
11) Cartera de comandes Manteniment 94 62 86 85 77 66 59
Saldo —3 —4 10 12 19 17 30
12) Preus de venda Manteniment 92 75 88 64 78 62 39
Saldo 3 —8 10 7 19 25 59
13) Ocupació Manteniment 61 73 68 88 57 94 95
Saldo —32 —27 12 —5 —24 —4 —5
D) Capacitat productiva utilitzada (`)/o) 78,4 70,8 75,0 77,6 71,8 81,0 81,0
L'expansió de l'activitat del sector durant els darrers bimes
tres de 1994 dóna continuïtat i consistència a un incipient canvi
de tendència apuntat a les acaballes del primer semestre. Fins al
punt de convertir-se en el sector manufacturer que presenta un
major creixement durant el bimestre. Sense abandonar una polí
tica de contenció estricta de preus de venda, les empreses del
sector declaren de forma molt majoritària que els seus ritmes de
producció i vendes han augmentat en termes interanuals, inci
dint directament i de forma positiva en els nivells d'ocupació. A
aquesta millora del clima del sector hi ha contribuït lògicament
el canvi de tendència que s'ha produït en la cartera de coman
des, que després de molts bimestres de tendència a la baixa,
presenta saldo positiu. Totplegat s'ha traduït en un notable in
crement de la capacitat productiva utilitzada i en una sensible
millora de les perspectives a curt termini.
44
100
80
60
40
20
0
1992 1993 1994
• Debilitat demanda Dificultats finançament
ri Competència estrangera ffi Altres causes
Factors limitadors de la producció
Indústria farmacèutica
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
(dades provincials)
1993 1994
Igual
Saldo
6
-12
31
36
44
22
68
29
44
-23
28
59
54
-5
Variació en % -1,37 -0,42 -0,50 3,10 -1,02 -0,75 -0,35
Igual
Saldo
12
14
29
30
21
30
53
39
6
-2
26
67
47
-35
Igual
Saldo
29
-9
28
29
43
13
57
40
34
-19
27
66
49
-38
Igual
Saldo
21
33
26
56
27
-3
60
-12
14
38
11
62
52
28
Igual
Saldo
59
-41
90
6
92
5
94
-2
78
22
77
18
97
-3
Normal
Saldo
63
-37
89
-11
89
-11
88
7
89
-11
70
29
90
-10
Dies 73 44 49 66 61 52 61
I
Manteniment
Saldo
82
14
82
18
54
17
66
-24
58
18
70
0
77
23
Manteniment
Saldo
70
25
74
-4
62
38
86
14
47
28
57
-14
49
49
Manteniment
Saldo
93
-3
80
20
62
36
90
10
79
4
68
-32
80
20
Manteniment
Saldo
62
6
83
-8
100
0
96
-4
93
-7
73
20
72
22
Manteniment
Saldo
90
-7
96
-1
62
-34
50
44
80
-17
78
-20
56
-5
78,3 80,1 80,5 79,6 74,1 80,3 81,9
100
Factors limitadors de la producció
80-
60-
40-
20-
0 ÏI
1992 1993 1994
Debilitat demanda Dificultats finançament
Competència estrangera Altres causes
La indústria farmacèutica ha mantingut durant els passats me
sos de novembre i desembre uns ritmes de creixement de la pro
ducció i l'ocupació semblants als d'un any abans. Així sembla
confirmar-ho el manteniment dels nivells a què opera quant a
capacitat productiva utilitzada. Pel que fa a les vendes, l'expan
sió de les exportacions ha permès compensar la pèrdua de ritme
delmercat interior.
Les perspectives a curt termini apunten a una moderada recu
peració de la majoria de magnituds, en consonància amb la si
tuació de la cartera de comandes a final de període.
45
Productes metà1.1ics (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0)
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0)
Igual
Saldo
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
1993
N-D
76
—6
—1,47
14
55
14
51
14
62
96
—4
25
—72
37
91
7
29
—56
93
5
92
2
96
—4
77,2
1994
G-F M-A Mg-J J1-A S-0 N-D
77
9
32
60
61
35
13
—65
16
82
85
0,33 0,67 0,53 0,95 0,17 —3,39
18 31 28 11 12 73
—34 64 72 —67 82 10
29 27 25 13 23 66
—48 54 73 —67 72 —1
61 16 71 29 16 25
22 80 12 —61 79 61
82 46 90 87 91 97
8 46 4 10 5 3
27 78 83 88 83 80
—59 —13 5 9 0 4
39 38 40 39 40 38
69 70 30 23 81 32
29 20 —27 75 16 67
77 73 41 27 83 19
20 27 —41 72 14 59
89 93 92 85 93 33
9 7 4 14 6 66
82 86 92 94 88 66
9 10 1 2 12 34
88 86 97 84 84 93
2 12 —1 —5 8 —3
78,4 78,2 81,6 80,3 84,9 86,5
El ritme de creixement de l'activitat d'aquest sector durant els
darrers bimestres de 1994 consolida el canvi de tendència inicia
da durant el primer semestre, deixant de banda comportaments
puntuals com ara el de l'ocupació. El ritme de creixement sos
tingut de les vendes —especialment de les exportacions— per
met mantenir el to positiu de la producció i l'elevada proporció
de la capacitat productiva efectivament utilitzada. El nivell de la
cartera de comandes tendeix a mantenir-se.
Les perspectives a curt termini són notablement positives,
gràcies sobretot a una demanda interna de productes intermedis
en procés de recuperació.
46
Factors limitadors de la producció
80
60
40
20-
0
1002 1993 1994
ffi Debilitat demanda n Dificultats finançament
11. Competència estrangera Altres causes
Maquinària i material elèctric
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (`)/0)
(dades provincials)
1993 1994
G-F M-A Mg-J J1-A
Igual 35 18 14 22 13 14 28
Saldo -21 39 37 32 -67 84 26
Variacióen % -3,66 -1,83 2,19 -0,26 -1,02 1,00 -0,98
Igual 22 23 43 15 20 4 10
Saldo -37 31 27 22 -64 92 30
Igual 18 24 65 7 12 5 22
Saldo -42 -5 25 9 -50 92 32
Igual 38 28 48 23 16 14 27
Saldo 3 22 30 -22 -30 83 43
Igual 81 61 67 62 87 67 58
Saldo -19 -6 -3 19 11 5 20
Normal 28 56 57 60 76 75 70
Saldo -68 -28 -24 1 -12 18 -7
Dies 52 72 59 63 68 63 64
I
Manteniment 55 70 48 64 36 38 19
Saldo 11 29 50 30 64 44 50
Manteniment 55 68 48 56 36 39 32
Saldo 10 32 52 42 64 42 44
Manteniment 57 88 64 83 44 48 34
Saldo 8 11 36 15 56 52 12
Manteniment 77 67 67 80 73 69 54
Saldo 18 33 29 20 11 16 46
Manteniment 56 74 67 90 74 92 70
Saldo -36 -5 -27 6 -1 7 -14
78,8 80,7 83,7 84,5 82,7 86,5 84,8
100
Factors limitadors de la producció
80-
60 -
40 -
20 -
0
1993 1994
• Debilitat demanda 1-1 Dificultats finançament
Ti Competència estrangera •Altres causes
Els resultats de final d'any són, en termes generals i per sisè
bimestre consecutiu, francament positius si es comparen amb els
del mateix període d'un any enrera. La producció i les vendes
mantenen el to positiu del primer semestre alhora que els preus
de venda tendeixen a l'alça de forma molt moderada. L'evolució
de l'ocupació és l'única taca destacable en aquest pannell de re
sultats majoritàriament positius.
Però és en el camp de les perspectives on les opinions mani
festades són més optimistes. Així, i gràcies a un significatiu aug
ment de les comandes i de la càrrega de treball que això impli
ca, el sector té feina assegurada per un període de temps força
superior al d'un any abans i aconsegueix reduir significativament
la capacitat productiva ociosa.
47
Automoció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1993 1994
ti-D G-F M-A Mg-J J1-A S-0 N-D
Igual
Saldo
27
-56
28
—46
27
68
28
60
33
—63
5
82
11
—20
Variació en `)/0 —1,78 —0,54 —2,37 —0,12 —1,68 —0,28 —1,32
3) Vendes totals Igual 27 27 1 2 3 1 11
Saldo -56 —46 94 85 —33 83 -17
4) Vendes en el mercat interior Igual 28 27 3 3 7 6 66
Saldo -62 —51 92 85 —34 77 24
5) Vendes en el mercat exterior Igual 24 33 30 29 32 28 13
Saldo —51 —46 —34 —43 —56 60 —16
6) Preus de venda Igual 98 84 94 96 71 99 99
Saldo —1 —4 —4 —2 23 —1 —1
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 4 6 94 96 97 95 84
Saldo —96 —93 —4 —3 —1 0 5
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 47 53 56 71 58 74 78
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 27 38 38 41 33 92 24
Saldo 64 55 58 45 56 —6 74
10) Vendes Manteniment 28 14 13 44 29 93 21
Saldo 65 79 85 52 60 —5 79
11) Cartera de comandes Manteniment 7 19 9 20 11 96 21
Saldo 87 70 89 75 82 —1 76
12) Preus de venda Manteniment 31 40 96 97 42 91 24
Saldo 57 45 —4 —2 58 —2 74
13) Ocupació Manteniment 11 13 17 19 10 16 71
Saldo -86 —86 —77 —80 —79 —81 —21
D) Capacitat productiva utilitzada ((1/0) 67,0 62,4 66,5 67,8 74,5 82,2 82,9
L'evolució d'aquest sector durant els darrers mesos de l'any
1994 és de les més expansives, amb independència dels nombro
sos signes negatius que presenta. Cal recordar, per tal de dimen
sionar correctament la represa d'aquest període, que la compa
ració es fa amb un dels pitjors moments del darrer cicle recessiu.
Feta aquesta puntualització, destacar sobretot l'expansió de les
vendes, especialment en elmercat interior, i l'augment moderat
de la producció. Recolzat, tot plegat, en un augment espectacu
lar del nivell de la cartera de comandes i de la capacitat produc
tiva utilitzada. Les perspectives a curt termini, no cal dir-ho, són
força millors que un any enrera, bàsicament si es considera que
laposició de sortida és diferent. Fins i tot la feblesa de la de
manda ha deixat d'ésser considerada com el principal motiu que
frena l'expansió de laproducció, a favor d'una creixent preocu
pació per la competència estrangera.
48
Factors limitadors de la producció
100
80
60
40
20
0 p
1992 1993 1994
ffi Debilitat demanda Dificultats finançament
LJ Competència estrangera •Altres causes
II. Finances

Sistema financer
Nombre d'oficines del sistema creditici (30-IX-1994)
Àmbit
territorial
Nombre d'oficineS Vanació (‘)/0) 30-IX-1994130-1X-1993
Total sistema
creditici Banca
Caixes
d'estalvi
Resta sistema
creditici
sistema
Banca
Caixes
d'estalvi
Resta sistema
creditici
Barcelona 2.177 1.076 1.093 8 1,1 -0,7 3,3 -33,3
Resta prov. Barcelona 2.607 1.103 1.502 2 0,3 -2,9 2,7 0,0
Resta Catalunya 1.956 860 1.087 9 -0,8 -2,7 1,1 -30,8
Total Catalunya 6.740 3.039 3.682 19 0,2 -2,1 2,4 -29,6
Madrid 2.610 1.858 738 15 3,8 1,6 10,6 -21,1
Resta prov.Madrid 1.117 711 398 8 6,0 2,3 13,1 14,3
Total Espanya 35.594 17.658 14.791 3.146 0,7 -0,0 2,4 -2,4
Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
Àmbit
territ
Milers de milions de pessetes -viació.(%) Dipòsits/Oficina
de pies.) i30-IX-1993 31-XII-1993 31-111-1994 30-VI-1994 30-IX-1994 30-D‘-1994/30-VI-1994 (milions30-IX-1994/30~0-IX-1993 30-gii
Prov. Barcelona 8.320,1 8.800,5 8.935,3 9.082,0 9.032,2 -0,5 8,6 1.750,1 1.888,0
Resta Catalunya 1.909,7 1.922,9 1.899,1 1.963,8 2.023,1 3,0 5,9 968,4 1.034,3
TotalCatalunya 10.229,8 10.723,4 10.834,4 11.045,8 11.055,3 0,1 8,1 1.520,9 1.640,3
Prov. Madrid 9.834,1 10.739,2 10.627,6 11.050,8 10.984,4 -0,6 11,7 2.756,2 2.947,2
TotalEspanya 47.780,7 49.706,0 49.636,0 51.128,0 51.661,8 1,0 8,1 1.352,3 1.451,4
Crèdits del sistema bancari al sector privat
Àmbit
•
t
•
Milers de milions de pessetes Variac ó (%) Crèdits/Oficina
(milions de ptes.)
30-1X-1993 31-XII-1993 31-111-1994 30-V1-1994 30-IX-1994
30-IX-19941 30-IX-19941
-1994
Prov. Barcelona 5.755,3 5.883,2 5.906,7 6.068,9 6.223,0 2,5 8,1 1.210,6 1.300,8
Resta Catalunya 1,393,9 1.434,3 1.451,2 1.521,0 1.494,3 -1,8 7,2 706,8 764,0
Total Catalunya 7.149,2 7.317,5 7.357,9 7.589,9 7.717,3 1,7 7,9 1.062,9 1.145,0
Prov. Madrid 10.193,1 10.436,7 10.438,2 10.715,1 10.779,1 0,6 5,8 2.856,8 2.892,3
TotalEspanya 36.917,0 37.602,9 37.595,2 39.821,1 40.114,9 0,7 8,7 1.044,8 1.127,0
Crèdits/dipòsits
Àmbit
territorial 30-1X-1993 30-IX-1994
Vanadó (%
30-IX-1994/
Prov. Barcelona 0,692 0,689 -0,4
Resta Catalunya 0,730 0,739 1,2
TotalCatalunya 0,699 0,698 -0,1
Prov. Madrid 1,037 0,981 -5,3
TotalEspanya 0,773 0,776 0,5
Font (per a tots els quadres i gràfics d'aquesta secció): Banco de Espana. Boletín estaçlístico.
L'anàlisi de les dades referides al nombre d'oficines d'atenció
al públic que mantenia operatives el conjunt del sistema finan
cer espanyol en acabar el tercer trimestre de 1994 confirma l'e
volució de trimestres anteriors. D'una banda es manté el procés
de reducció del nombre d'oficines dels bancs, especialment a
Catalunya, alhora que les caixes continuen ampliant la seva xar
xa de sucursals a la majoria dels àmbits considerats, amb una in
tensitat semblant tant a Catalunya com a la resta d'Espanya.
A la ciutat de Barcelona el cens d'oficines de caixes i bancs
segueix creixent a una taxa superior a la de la resta del país. I
això, amb independència que la dotació d'aquest tipus d'oferta
presenti uns graus de densitat molt més elevada a la ciutat que
no pas a la resta de Catalunya. Aquest és el resultat de la políti
ca que practiquen les caixes de buscar lamàxima presencia al
carrer i la proximitat al client a base d'oficines i espais físics re
duïts i amb escassa dotació de personal, però amb presència
creixent de terminals i caixers automàtics.
51
Crèditdelsistemabancarialesfamílies.Classificació
segons finalitats. Espanya (Milers de milions de ptes.)
Inversió
Béns de
consum
31-XII-84
31-X11-85
31-X11-86
31-X11-87
31-X11-88
31-X11-89
31-X11-90
31-X11-91
31-111-92
30-V1-92
30-1X-92
31-X11-92
31-111-93
30-V1-93
30-1X-93
31-X11-93
31-111-94
30-V1-94
30-1X-94
2.182,7
2.655,3
3.280,2
4.242,3
5.558,4
7.000,7
7.866,2
8.931,1
9.239,5
9.447,3
9.893,9
10.118,9
10.327,1
10.855,6
11.102,8
11.879,2
11.984,2
13.710,1
13.997,7
1.273,1
1.408,8
1.720,9
1.991,3
2.495,7
3.178,9
3.982,9
4.948,4
5.277,4
5.387,2
5759,0
5.925,0
6.114,6
6.467,4
6.665,8
7.283,2
7.549,2
9.171,5
9.516,6
322,6
406,3
558,7
781,6
1.012,5
1.282,2
1.430,7
1.510,2
1.416,5
1.373,3
1.392,9
1.418,5
1.372,9
1.410,9
1.389,5
1.392,6
1.403,1
1.417,9
1.431,3
587,0
840,2
1.000,6
1.469,4
2.050,2
2.539,6
2.452,7
2.472,5
2.545,7
2.686,8
2.742,1
2.775,3
2.839,6
2.977,2
3.047,4
3.203,4
3.031,8
3.120,7
3.049,8
Inversió
Variació (%) Total immobiliària Consum
30-1X-1994/30-V1-1994 2,1 3,8 0,9
30-1X-1994/30-1X-1993 26,1 42,8 3,0
31-XII-1993/31-X11-1992 17,4 22,9 —1,8
Tot i que amb una certa dosi de moderació, continua la política
expansiva de les caixes.
Aquesta política de les caixes que busca ampliar la seva pre
sència al carrer i apropar-se encara més al seu client real i po
tencial és comú a tot el territori i és més o menys intensa en
funció dels nivells de dotació. En aquest sentit ésmolt clarifica
dor el procés d'expansió que viuen les caixes a l'àrea de Madrid,
una demarcació tradicionalment en mans dels bancs.
52
Evolució dels
%
tipus d'interès
20
18—
16—
14
1
1") —
10—
8—
11111111111 11111111111 11111111111 11111111111 111H1H1111
1990 1991 1992 1993 1994
Tipus marginal de les operacions de regulació monetària del BE.
Tipus del crèdit preferencial de bancs i caixes.
de crèdit d'l a 3 anys de bancs icaixes............. Tipus
Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats.
Pel que fa a les oficines de bancs, la persistent i moderada re
ducció del nombre d'oficines s'ha d'emmarcar en el conjunt dels
processos de fusió, absorció i reestructuració de xarxes comer
cials que s'han registrat en els darrers anys.
Es consolida la incipient reactivació de la demanda de crèdit
bancari per part del sector privat.
En relació amb les principals magnituds referides a l'activitat
més tradicional de les entitats financeres —dipòsits i crèdits—,
durant el tercer trimestre del 1994 s'ha consolidat una mica més
la lleugera recuperació del volum de crèdit concedit al sector
privat. A diferència dels resultats del segon semestre del 1993 i
primer trimestre del 1994, les taxes de creixement del crèdit als
diferents àmbits geogràfics són equivalents a les dels dipòsits i
en algun cas concret lleument superiors. Malgrat tot, són taxes
de creixement encara força inferiors a les registrades abans del
1993.
Crèdit del sistema bancari als sectors productius. Espanya (Milers de milions de ptes.)
31-XII-84 10.384,2 463,3 5.742,0 1.119,7 3.059,2 1.267,7 120,2 387,0
31-XII-85 11.216,2 510,3 6.262,7 1.107,6 3.335,6 1.332,1 160,7 433,3
31-XII-86 11.745,2 563,6 6.239,9 1.149,3 3.792,3 1.515,2 218,8 459,7
31-XII-87 12.974,2 643,7 6.418,6 1.337,5 4.574,4 1.768,4 289,0 534,0
31-XII-88 14.457,0 781,2 6.441,1 1.705,8 5.528,7 2.133,3 354,6 605,5
31-XII-89 16.832,3 846,0 6.975,3 2.277,4 6.733,5 2.580,5 446,1 840,6
31-XII-90 18.745,4 942,7 7.460,5 2.827,4 7.514,8 2.734,7 505,7 1.174,4
31-X11-91 22.235,6 1.003,4 8.584,5 3.484,5 9.163,3 3.247,1 663,0 1.407,7
31-111-92 21.922,6 1.013,5 8.516,5 3.628,2 8.764,2 3.148,7 669,1 1.289,0
30-VI-92 22.673,8 1.139,9 8.436,5 3.840,5 9.257,0 3.249,6 700,2 1.347,4
30-IX-92 22.985,6 1.147,8 8.613,7 3.816,5 9.407,6 3.314,2 722,6 1.367,1
31-X11-92 23.750,9 1.171,0 8.932,8 3.979,6 9.667,6 3.394,7 735,0 1.469,0
31-111-93 23.363,0 1.073,3 8.780,8 3.974,5 9.534,4 3.301,5 738,4 1.470,2
30-VI-93 23.166,5 1.064,8 8.564,4 3.965,3 9.571,9 3.315,8 732,7 1.457,6
30-IX-93 23.200,3 1.058,8 8.492,2 3.988,0 9.661,3 3.270,8 717,5 1.443,0
31-XII-93 23.196,3 896,1 8.260,9 3.851,6 10.187,7 3.397,0 739,6 1.495,4
31-111-94 23.162,4 855,1 8.011,2 3.792,6 10.503,5 3.288,9 748,2 1.502,3
30-VI-94 23.416,8 882,2 7.910,4 3.733,1 10.891,0 3.229,5 755,7 1.795,1
30-IX-94 23.413,1 874,9 8.048,4 3.726,3 10.763,5 3.208,7 709,5 1.733,0
Variació (°/0) Total Indústria Construcció Serveis
30-IX-1994/30-VI-1994 0,0 1,7 -0,2 -1,2
30-IX-1994/30-IX-1993 0,9 -5,2 -6,6 11,4
31-XII-1993/31-X11-1992 -2,3 -7,5 -3,2 5,4
Aquest menor ritme de creixement del crèdit bancari al sector
privat en un moment de creixement econòmic més important
que el registrat el 1992 i amb uns tipus d'interès més baixos con
firma l'absència d'un creixement significatiu per part de la de
manda interna, tant d'inversió com de consum, i que en tot cas,
aquest creixement no supera la capacitat d'autofinançament
d'empreses i particulars després d'un període de contenció de la
despesa. En aquest sentit cal recordar el procés d'acumulació de
recursos del sector privat en forma de dipòsits en el sistema
bancari durant el 1993 i primers mesos del 1994.
El crèdit hipotecari lidera la recuperació de la demanda
de crèdit bancari.
Si bé el creixement del volum de crèdit concedit al sector pri
vat no presenta diferències territorials importants, l'anàlisi de
les diferents destinacions d'aquests recursos posa de relleu el
major dinamisme de les activitats terciàries entre les activitats
productives i de la inversió immobiliària com a principal utilitza
ció dels recursos demandats pels particulars. Una simple ullada
a les diferents magnituds posa de relleu que l'escàs creixement
del crèdit en els darrers trimestres es deu bàsicament a l'expan
sió del crèdit amb garantia real. Fins al punt que mesurat en sal
dos vius, el volum de recursos de bancs i caixes compromesos en
crèdits hipotecaris als particulars supera ja el volum de crèdit
que mantenen amb el conjunt de la indústria i escurça diferèn
cies amb el conjunt dels serveis. És aquest volum de recursos
tan important elque perseguien bancs i caixes amb les grans
promocions de crèdits hipotecaris. A banda d'assegurar-se,mit
jançant aquests crèdits, una major fidelitat del client i en conse
qüència una certa estabilitat de les respectives quotes de mercat.
53
Mercat de valors
Volum eiectiu
Període
negociat a les borses de comerç
Milers de mi ions de ptes. Núm. índexs (1986 = 100
Barcelona Madrid Barcelona Madrid
1982 39,4 175,3 10,8 8,1
1983 71,0 219,2 19,5 10,1
1984 143,8 411,7 39,5 19,0
1985 117,9 685,1 32,4 31,6
1986 363,7 2.164,7 100,- 100,-
1987 791,1 3.863,9 217,5 178,5
1988 592,5 2.568,6 162,9 118,7
1989 550,6 4.015,6 15,4 185,5
1990 498,8 3.761,9 137,1 173,8
1991 572,9 4.206,0 157,5 194,3
1992 466,5 4.497,7 128,3 207,8
1r. tr. 108,9 1.179,5
2n. tr. 173,0 1.046,6
3r. tr. 89,2 909,8
4t. tr. 95,3 1.361,8
1993 497,9 5.502,3 136,9 254,2
1r. tr. 116,9 1.392,7
2n. tr. 99,3 1.546,7
3r. tr.
4t. tr.
120,4
161,2
1.613,3
2.701,9 lb
1994 943,5 10.987,2 259,4 544.9
lr. tr. 186,6 3.672,7
2n. tr. 326,1 3.000,3
3r. tr. 266,9 2.587,4
4t. tr. 164,0 2.534,7
Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Depar ament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números.
Variació (1)/0) Barcelona Madrid
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993 1,7 -6,2
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 137,1 127,0
1994/1993 89,5 62,6
54
Volum efectiu negociat a Barcelona
milets de milions de pessetes
350
300
250
200
150
100
50
lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
M 1991 = 1992 11.1 1993 eie 1994
La Borsa de Barcelona tanca, amb una notable expansió
del seu negoci, un any històric.
Tot i que el creixement dels volums de contractació a les bor
ses espanyoles durant el darrer trimestre del 1994 s'ha moderat
notablement en comparació amb la tendència iniciada a mitjan
del 1993, la valoració del conjunt de l'any ha d'ésser necessària
ment positiva. A grans trets, els volums de contractació gairebé
s'han doblat, gràcies sobretot a la negociació de renda fixa pú
blica. Cal insistir en el fet que la contractació de renda fixa ha
representat aproximadament el 40 per cent del total negociat
l'any 1994, augmentant així el seu pes relatiuprecisament en el
mercat tradicionalment anomenat de renda variable.
D'altra banda, la recuperació força generalitzada a nivell de
resultats i d'expectatives per part de les empreses que cotitzen a
borsa -veritable motor dels mercats de renda variable- s'ha
vist superada per un clima d'incertesa política que al llarg de les
darreres setmanes del 1994 ha acabat per enfonsar les cotitza
cions de les accions alhora que es disparava la rendibilitat de la
renda fixa. Tot plegat ha acabat per deslluir parcialment un
exercici borsari caracteritzat, això sí, per un augment molt im
portant dels volums efectivament contractats.
Mercat de Futurs Financers h:11,',111011111:j
Nombre de contractes negociats al MEFF*
Període
Total mercat
Nombre
d'operact
1990
1991
1992
1r. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
188.744
1.005.781
2.218.693
336.423
593.948
684.884
603.438
8.103.232
1.039.700
1.548.960
2.630.852
2.883.720
19.735.329
5.831.642
5.717.868
4.397.843
3.787.976
12.274
33.095
45.637
7.413
10.779
14.447
12.998
189.640
30.956
40.447
58.730
59.507
489.781
123.717
145.408
128.187
92.469
37.378
27.037
69.415
51.890
37.378
266.270
89.028
190.689
295.869
266.270
1.025.344
1.452.713
1.567.086
1.220.177
1.025.344
* El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'administració del mercat del MEFF.
Volum trimestral contractat per tipus de producte (futurs i opcions)
milions de contractes
6
1991 1992 1993 1994
Bo nocional I I Mibor 90
Variació (°/0)
Contractació
total Saldo viu
4t. tr. 199413r. tr. 1994 -13,9 -
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993 31,4 -
31-XII-1994/30-IX-1994 - -16,0
31-XII-1994/31-XII-1993 - 285,1
Es modera el creixement de la contractació al mercat
de derivats financers durant el darrer trimestre de 1994.
El manteniment dels tipus d'interès oficials durant el tercer
quadrimestre del 1994 ha estat un factor que ha injectat estabili
tat en els mercats financers i ha moderat el recurs a la contrac
tació de futurs financers com a mitjà de cobertura a curt
termini.
Aquest és un dels factors que a nivell d'economia domèstica
explica la desacceleració dels ritmes de creixement de la con
tractació al mercat espanyol de derivats de la renda fixa durant
el segon semestre del 1994. La situació d'estabilitat als mercats
financers canvia notablement els darrers dies de l'any i s'allarga
cap al gener. Però aquest fet lògicament no es reflecteix en
aquestes dades.
En tot cas, i a banda de la positiva evolució de les principals
variables d'aquest mercat durant el 1994, s'ha de destacar l'ex
cellent fons de mercat que revela el fort creixement del saldo
viu a final de període.
55

III. Consum, comerç i preus

Evolució del parc de vehicles
Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona)
Període Baixes Saldo
1984 92.130 n.d. n.d.
1985 114.077 n.d. n.d.
1986 138.468 46.572 91.896
1987 184.284 59.119 125.239
1988 215.631 78.322 137.309
1989 236.902 86.619 150.283
1990 204.151 64.695 139.456
1991 185.902 61.557 124.345
1992 192.843 79.213 113.630
lr. tr. 52.983 18.545 34.438
2n. tr. 56.230 17.006 39.224
3r. tr. 40.852 14.375 26.477
4t. tr. 42.778 29.287 13.491
1993 136.146 78.194 57.952
lr. tr. 33.048 16.924 16.124
2n. tr. 39.821 16.616 23.205
3r. tr. 31.314 13.722 17.592
4t. tr. 31.963 30.932 1.031
1994 152.956 88.085 64.904
lr. tr. 34.448 18.456 15.992
2n. tr. 40.732 21.850 18.882
3r. tr. 36.949 19.836 17.113
4t. tr. 40.827 27.910 12.917
* Exclosos ciclomotors.
Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriors
al 1988 provenen del Boletín de Estadística yCoyuntura (COCINB).
Variació Matriculacions Baixes Saldo
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993 27,7 -9,8 1.152,9
2n. sem. 1994/2n. sem. 1993 22,9 6,9 61,3
1994/1993 12,3 12,6 12,0
1993/1992 -29,4 -1,3 -49,0
La represa econòmica ¡les ajudes públiques per a la renovació
del parc permeten que la matriculació de vehicles es recuperi
de la davallada de 1993.
La matriculació de vehicles a la província de Barcelona ha
augmentat al llarg de tot el 1994 en comparació amb l'any
anterior, i en especial durant el segon semestre en què s'ha arri
bat a registrar un augment global del 22,9 per cent. Pel conjunt
de l'any, l'increment ha estat d'un 12,3 per cent.
Aquest augment de les matriculacions s'ha vist afavorit per la
política de subvencions a la renovació de vehicles d'una certa
antiguitat, amb els dos plans Renove que hi ha hagut, així com
per un període en què els costos de finançament per a l'adquisi
ció d'un vehicle eren menors que en anys anteriors. Tot plegat,
dins d'un marc de represa econòmica en procés de consolidació.
Evolució
Any
de la matriculació
lr. tr.
de turismes a Barcelona
4t. tr. Total2n. tr. 3r. tr.
1988 17.699 18.041 14.697 17.406 67.843
1989 18.065 20.450 15.321 16.961 70.797
1990 15.182 15.955 11.615 11.271 54.023
1991 11.782 14.148 11.047 12.602 49.579
1992 14.438 14.229 10.067 11.452 50.186
1993 7.748 11.141 9.156 9.434 37.479
1994 9.872 10.451 10.222 9.552 40.097
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Variació (°/0)
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993 1,3
2n. sem. 1994/2n. sem. 1993 6,4
1994/1993 7,0
1993/1992 -25,3
Vehicles matriculats i taxa de variació interanual (prov.)
milers de vehicles variació
260
%
40
240-
- 30
220-
-20
200- -1
- 10
_i _ 0
180
-
--10
160-
--20
140- --30
120 fl -40
87 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
nombre de vehicles matriculats (acumulat darrers dotze mesos)
- taxa de variació interanual (%)
Tanmateix, aquesta represa, esperonada pel sector exterior,
encara és feble en el consum interior ja que, tot i que s'han ma
triculat més de 150.000 vehicles al 1994, aquesta xifra està força
per sota de la de qualsevol any del 1987 ençà -amb l'excepció,
és clar, del 1993- i per tant posa de manifest que encara es pot
esperar un augment de matriculacions de cara al 1995.
A Barcelona, la matriculació de turismes ha seguit la mateixa
tònica que la de vehicles a nivell provincial, però més suavitza
da. Així, els increments interanuals no han estat tan elevats
-un set per cent pel conjunt de l'any- en consonància amb
l'estructura poblacional i l'elevada proporció de vehicles per ha
bitant que ja té la ciutat.
59
Consum d'electricitat
Consum d'electricitat a Barcelona
Total Estructura d'usos Gw
um. índexs
1982 113,6 3.298,1 1.068,8 2.132,4 96,9
1983 115,8 3.362,1 1.117,4 2.136,9 107,8
1984 119,5 3.470,3 1.155,0 2.180,3 135,0
1985 122,1 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2
1986 124,8 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2
1987 138,7 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3
1988 143,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9
1989 154,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4
1990 155,6 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2
1991 165,1 4.792,9 1.431,0 3.222,0 128,7
1992 177,7 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0
1r. tr. 1.306,8 424,5 849,6 35,8
2n. tr. 1.265,9 399,2 829,4 37,2
3r. tr. 1.233,4 337,5 857,3 38,7
4t. tr. 1.351,9 363,0 947,6 41,3
1993 170,8 4.958,9 1.548,9 3.245,9 163,7
lr. tr. 1.300,0 437,6 816,6 45,8
2n. tr. 1.246,2 411,1 795,8 39,2
3r. tr. 1.205,6 348,1 814,9 42,6
4t. tr. 1.206,7 352,1 818,6 36,0
1994 169.6 4.922,7 1.522,9 3.241,0 158,8
1r. tr. 1.267,4 444,8 783,1 39,5
2n. tr. 1.196,2 376,9 781,3 38,0
3r. tr. 1.268,4 351,5 878,2 38,7
4t. tr. 1.190,7 349,7 798,4 42,7
Font: Dades d'ENHER, FECSA i HECSA recollides i facilitades pel Departament
d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (%)
Consum
total Domèstic
Comercial
i industrial Tracció
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993
1994/1993
-1,3
-3,2
-0,7
-0,7
-3,2
-1,7
-2,5
-3,0
-0,2
18,3
-8,8
-3,0
L'ostensible millora del consum d'electricitat per a usos
comercials i industrials durant el segon semestre posa
de manifest la recuperació de l'activitat econòmica.
Per primer cop en dos anys, el consum d'electricitat del segon
semestre de 1994 presentà una variació interanual positiva en el
seu conjunt. A part de factors climàtics que acostumen a alterar
el consum per a usos domèstics, el fet que el destinat a usos co
mercials i industrial augmentés durant el tercer trimestre d'un
7,8 per cent en relació amb el mateix període de l'any passat
posa de manifest de forma clara que la recuperació de l'activitat
industrial és un fet, especialment gràcies a la represa de l'activi
tat industrial. I una mostra de la intensitat d'aquesta represa ens
la dóna el fet que el consum d'electricitat per a aquests usos as
soleix -puntualment per a un tercer trimestre- un màxim his
tòric, que supera àmpliament el nivell de consum dels anys de
creixement econòmic dels vuitanta.
60
Consum d'electricitat
Gwh.
3.600
Ús comercial-industrial
3.500 -
3.400 -
3.300 -
3.200 -
3.100 -
3.000 -
2.900 I
1990
Gwh.
1.500
variació (%)
10
1991 1992 1993 1994
1-1 total (acumulat dotze mesos)
- taxa de variació interanual (%)
Consum total d'electricitat
0
-10
1.000 -
500 -
0 Ji
lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
1991 = 1992 1 1 1993 ime 1994
Tanmateix, les dades del quart trimestre, fortament marcades
per una bonança climàtica excepcional i per un calendari laboral
atípic, adverteixen que cal mostrar encara una certa prudència
per donar com a consolidada la represa de l'activitat econòmica,
especialment per la feblesa de la demanda interna, tot i que
aquesta dada sigui més positiva del que hom podria esperar.
El consum de tracció, que presenta fortes oscil.lacions entre
trimestres per la desigualtat dels períodes de referència respec
tius, recull un increment pel conjunt del segon semestre d'un 3,6
per cent en relació amb el mateix període de 1993, i ve a corro
borar aquest inici de represa del consum i els increments en el
nombre de viatgers i de freqüència dels trens de rodalia.
Consum de gasos
Consum de gas canalitzat
1982 1.700,9 94,4 994,4
1983 1.821,2 101,0 1.019,2
1984 1.906,3 105,8 1.074,9
1985 2.024,4 112,3 1.150,1
1986 1.967,8 109,2 1.125,4
1987 2.083,6 115,6 1.203,4
1988 2.047,2 113,6 1.197,3
1989 2.141,9 118,8 1.269,3
1990 2.188,9 121,4 1.316,1
1991 2.525,4 140,1 1.536,6
1992 2.626,0 145,7 1.606,1
lr. tr. 971,9
2n. tr. 732,0
3r. tr. 389,7
4t. tr. 532,5
1993 2.602,5 144,4 1.595,8
lr. tr. 952,3
2n. tr. 695,8
3r. tr. 390,4
4t. tr. 564,0
1994 2.526,1 140,2 1.551,7
lr. tr. 982,7
2n. tr. 668,5
3r. tr. 379,1
4t. tr. 495,8
Font: Gas Natural, SA. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de les dades de població.
Variació (')/0) Gas canalitzat
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993 -12,1
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 0,2
1994/1993 -2,9
Moderació de la caiguda del consum al tercer trimestre
accentuada a final d'any per la bonança climàtica.
El consum de gas canalitzat durant el tercer trimestre encara
se situa per sota del d'un any abans, amb una reducció del 2,9
per cent. Aquesta reducció és més suau que la del trimestre
anterior i permet que, per tercer trimestre consecutiu, el consum
acumulat dels darrers dotze mesos en relació amb els dotze
anteriors se situï en taxes positives. Però les dades del quart tri
mestre posen de manifest la importància que ha tingut puntual
ment la bonança climàtica i que ha forçat a la baixa el consum
de gas.
Consum de gas canalitzat
milions de tèrmies
2.800
2.700 —
2.600 —
2.500 —
2.400 —
2.300 —
2.200 19911
variació (%)
20
— 15
— 10
1992 1993 1994
milions de tèrmies (acumulat dotze mesos)
— taxa de variació interanual (°/0)
milions de tèrmies
1.100
1.000—
900 —
800 —
700 —
600 —
500 —
400 —
300—
200—
100—
0
0
5
ir. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 41. trimestre
1.11 1991 = 1992 r=i 1993 ffil 1994
És evident que els factors estacionals lligats a la climatologia
fan oscillar aquest tipus de consum, però en qualsevol cas l'aug
ment de l'activitat econòmica permet tenir una visió optimista i
esperar una recuperació del consum de gas, en sintonia amb
l'evolució del consum d'electricitat.
61
Escombraries domiciliàries
Escombraries domiciliàries recollides
Període Toqes_,......___ n. índex Kg/resident
1983 458.000 100,— 256,3
1984 453.600 99,0 255,8
1985 462.700 101,0 262,9
1986 500.406 109,3 286,2
1987 542.221 118,4 313,2
1988 581.909 127,1 340,3
1989 604.896 132,1 358,5
1990 625.793 136,6 376,0
1991 656.371 143,3 399,4
1992 675.215 147,4 413,0
lr. tr. 173.347
2n. tr. 172.563
3r. tr. 152.355
4t. tr. 176.950
1993 666.192 145,5 408.5
lr. tr. 173.046
2n. tr. 173.334
3r. tr. 147.749
4t. tr. 172.053
1994 656.971 143,4 402,8
lr. tr. 167.635
2n. tr. 166.745
3r. tr. 145.135
4t. tr. 177.456
Font: Dades facilitades per la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona i elaboració
pròpia apartir de les dades de població.
Variació (')/0)
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993 3,1
2n. sem. 1994/2n. sem. 1993 0,9
1994/1993 —1,4
1993/1992 —1,3
La recuperació de l'activitat industrial i els primers indicis
d'augment del consum privat frenen la caiguda del volum
d'escombraries recollides i apunten fins i tot a un lleuger
increment als darrers mesos de 1994.
El segon semestre de 1994 presenta, per primera vegada des
de mitjan de l'any anterior, una suavització de la caiguda del vo
lumd'escombraries domiciliàries recollides i fins i tot un mode
rat canvi de signe al darrer trimestre. En efecte, si al conjunt
dels sis primers mesos la variació en relació amb el mateix pe
ríode de l'any anterior fou del -3,5 per cent, aquesta ha passat a
un -1,8 per cent al tercer trimestre i a un increment del 3,1 per
cent al quart trimestre. Aquest canvi de tendència comença a
ser fruit de la progressiva recuperació de laproducció industrial
per tant també dels petits tallers inserits en la trama urba
na—, juntament amb el bon any turístic i els primers indicis d'a
nimació del consum privat, que permeten de ser optimistes de
cara al futur.
62
Evolució del volum d'escombraries recollides
milers de tones
700
680 —
660 —
640
620 —
variació (%)
6
5
—4
—
_
— I
0
— —1
--2
--3
—4600 1
1991 1992 1993 1994
milers de tones (acumulat dotze mesos)
— taxa de variació interanual (%)
milers de tones
200
150 —
100 —
50 —
lr.trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
IIIE 1991 1 I 1992 1993 1994
Tanmateix, cal matisar aquest optimisme basat en factors eco
nómics amb d'altres aspectes que poden moderar-lo. Ens refe
rim a la conscienciació creixent del control de la generació d'es
combraries, afavorit clarament per la implantació progressiva a
tota la ciutat dels nombrosos tipus de contenidors especialitzats.
Preus de consum
Índex general
An
de preus de consum (1992 = 10(J)
Abril Maig Juny Juliol Agost Set.
(Prov
Oct.
Barcelona/Espanya)
Nov. Des.Gener Febrer Març
1992 B - - - - - - - - - - - 102,2
E 98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101,9 102,2
1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5
E 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3
1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8 110,4 110,9 111,3 111,4 111,9
108,3 7 I‘ 109,4 109,5 109,9 110,7 111,0* 111,2* 111,4* 111,9*
* Dades provisionals. Per a Barcelona, totes les dades són encara provisionals.
Font: INE.
Variació (°/0) 4t. tr. 1994 1994 1993
Prov. Barcelona 0,9 4,2 5,2
Catalunya 0,9 4,1 5,3
Espanya 0,8 4,3 5,0
- subjacent 1,0 4,5 5,0
Prov. Madrid 0,8 4,1 4,8
UE 0,7 3,1 3,3
IPC per components
4t. tr. 1994 199
Catalunya
Alimentació 1,2 4,4 4,9
Vestit 1,3 2,1 2,8
Habitatge 1,4 4,3 5,3
Parament llar 0,7 2,0 3,9
Medicina 0,7 3,2 6,7
Transport 0,4 5,4 7,4
Cultura 1,9 4,4 5,1
Altres 0,0 4,1 5,5
Total 0,9 4,1 5,2
Espanya
Alimentació 1,2 4,9 4,4
Vestit 1,3 2,6 2,9
Habitatge 1,4 4,7 6,1
Parament llar 0,5 1,9 3,0
Medicina 0,5 3,7 4,6
Transport 0,3 5,8 6,5
Cultura 1,1 3,4 5,0
Altres 0,2 4,3 5,9
Total 0,8 4,3 5,0
Font: INE.
Toti que la puja de preus de l'estiu obligà a modificar a l'alça
les previsions, el 1994 ha estat l'any amb la inflació més baixa
dels últims 20 anys.
La inflació delmesos d'estiu -esperonada per la bona tem
porada turística-obligà a modificar a l'alça les previsions de
l'IPC per a finals d'any. De fet, el comportament dels preus al
juliol i a l'agost fou molt heterogeni, i cal destacar-ne un fort
augment en l'alimentació i, en menor mesura, en transports
-sobretot per l'efecte de les noves tarifes telefòniques- que
no permeteren que el conjunt de preus fosmenor que els dels
mateixos mesos de l'any anterior. Tanmateix, al setembre i a
l'octubre es pogué reprendre una moderació de preus que féu
reduir la variació interanual i que permeté tancar l'any amb una
taxa lleugerament superior alquatre per cent.
variació interanual
(%)
8
_
_
-
iiiiIiiiiii iiiiiiiriii 11111111111
1992 1993 1994
acumulat anual 1994
(%)
5
./'4
g3 _._•,....
2
1
0
G F MAM J J A S OND
Catalunya - Espanya - UE Subjacent
Aquesta resistència a la disminució del nivell d'inflació és
conseqüència de la contenció de preus que han hagut de supor
tar les empreses en un marc de forta crisi i sobretot de reducció
del consum interior: un cop el pitjor de la crisi ha passat, les em
preses tendeixen a començar a recuperar un cert marge i per
tant a apujar amb cautela alguns preus. A més, la conjuntura de
l'estiu ha forçat també a l'alça els preus del sector primari.
Per altra banda, a Catalunya i a l'àrea metropolitana de Bar
celona es consolida un diferencial favorable en relació amb en
total d'Espanya i presenta, en tancar l'any, una variació inter
anual de dues dècimes per sota, i esdevé una de les comunitats
autònomes amb una inflació més moderada.
63
-
IV. Transport, comunicacions i turisme

Tràfic de mercaderies pel port
Evolució
Període
del tràfic de mercaderies pel
Total
port de Barcelona
general Líquids a doll Dolls sòlidsCàrrega
Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada
núm. índex (1977 = 100) milers de tones milers de tones
1982 132,1 112,1 7.234 10.796 3.302 1.473 291 5.210 3.641 4.113
1983 150,0 117,2 8.215 11.282 3.628 1.517 259 5.531 4.328 4.234
1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.517
1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.493 3.158 3.021
1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939
1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.348
1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840
1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.150
1990 98,0 131,6 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.857
1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862
1992 97,3 135,1 5.330 13.008 4.257 3.343 388 7.140 684 2.525
lr. tr. 1.185 3.620 944 797 87 2.039 153 784
2n. tr. 1.303 3.582 1.057 980 76 1.889 171 713
3r. tr. 1.314 2.662 1.049 808 103 1.383 161 471
4t. tr. 1.528 3.144 1.208 759 122 1.828 197 557
1993 95.1 129,4 5.216 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222
lr. tr. 835 3.031 653 610 85 1.854 96 567
2n. tr. 1.489 3.398 1.187 782 138 1.923 164 693
3r. tr. 1.065 2.883 805 752 70 1.606 190 525
4t. tr. 1.818 3.155 1.324 803 67 1.914 437 437
1994 127,3 139,3 6.974 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132
lr. tr. 1.259 3.220 882 749 42 1.944 335 527
2n. tr.
3r. tr. 1 1.8831.705 3.5173.025 1.4141.243 903782 8657 2.0521.706 383405 5625374t. tr. 2.127 3.645 1.526 1.040 40 2.108 561 507
Font: Port Autònom de Barcelona. Elaboració pròpia.
Total
Sortides Entrades
Total Cabotatge Exportacions Total Cabotatge Importacions
3r. tr. 1994/3r. tr. 1993
Total 60,2 90,0 46,9 4,9 -11,6 9,0
Càrrega General 54,4 71,6 44,9 4,0 -9,1 7,6
Líquids a doll -18,2 47,7 -36,8 6,2 -16,8 13,7
Dolls sòlids 113,7 325,9 81,1 2,2 98,8 -0,6
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993
Total 16,4 22,5 14,3 15,8 13,7 16,3
Càrrega General 15,3 19,6 13,5 39,4 2,0 34,7
Líquids a doll -39,8 -59,6 -35,5 10,1 16,6 8,2
Dolls sòlids 28,4 51,5 23,9 15,9 22,4 15,5
2n. sem. 1994/2n. sem. 1993
Total 32,5 50,2 25,8 10,6 1,3 12,8
Càrrega General 30,1 41,7 24,7 17,2 -4,2 22,1
Líquids a doll -28,8 0,5 -36,1 8,3 0,9 10,6
Dolls sòlids 54,2 122,9 41,6 8,4 50,3 6,6
1994/1993
Total 33,7 32,7 34,1 7,6 5,4 8,1
Càrrega General 27,6 24,6 29,2 29,4 11,0 19,5
Líquids a doll -37,7 -11,6 -47,4 10,1 3,5 8,0
Dolls sòlids 90,0 124,4 81,9 15,9 1,9 -4,3
67
Distribució per tipologies de mercaderia
Mi ions de Tm.
25
20
15
5
0
1989 1990 1991
Total tràfic
1992 1993 1994
Importacions 1 Exportacions
Milions de Tm.
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Càrrega general
1989
Entrada cabotatge
1990 1991
= Sortida cabotatge
1992 1993 1994
Nota: Les xifres del gràfic representen el percentatge sobre el total de cada any.
1994: es bat el rècord històric de tràfic de mercaderies,
que sobrepassa els vint milions de tones.
La dada més rellevant sobre el tràfic de mercaderies del port
de Barcelona al 1994 és que s'ha assolit un rècord absolut de
tots els anys i s'han sobrepassat els vint milions de tones. S'ha
compensat, doncs, àmpliament la caiguda del tràfic de 1993. A
més, aquestes dades reafirmen el paper del comerç exterior en
la represa econòmica i el creixent posicionament de Barcelona
com a centre portuari de primer ordre de la Mediterrània. Si a
aquest fet hi afegim que el port de Tarragona ha tingut també
un any excel.lent, podem afirmar que Catalunya esdevé un dels
puntals quant al tràfic marítim de mercaderies del sud d'Europa.
Les dades de 1994 confirmen que el port de Barcelona conti
nua la seva especialització en càrrega general, en la línia que
apunten les inversions realitzades al port per esdevenir un dels
més competitius del seu entorn. Així, es complementa amb el
seu veí tarragoní, més especialitzat en el tràfic de dolls.
Si comparem la distribució de la mercaderia per grans agre
gats amb la de tot just cinc anys enrera, s'observen canvis ben
rellevants: el tràfic exterior no ha deixat de créixer —fins i tot al
1993, en plena crisi, les importacions continuaren a l'alça—, i ha
passat de representar un 60 per cent al 1989 a un 78 per cent al
1994. Òbviament, el cabotatge ha disminuït en la mateixa pro
porció, durant uns anys en què les millores en infraestructures
han permès un augment de la competència del tràficper carre
tera o fins i tot per ferrocarril i oleoductes. En canvi, la propor
ció entre entrades i sortides —independentment que siguin de
cabotatge o exterior— ha romàs força igual entre 1989 i 1994:
un 65 per cent entrades i un 35 per cent sortides, encara que en
anys intermitjos les entrades augmentaren llur proporció i les
sortides la disminuïren.
68
Evolució del tràfic exterior i de cabotatge 1988-94
números índex
(1988=100)
150
140
130
120 —
110
100
90
80
70
60
50 .
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
— Total — Exportacions — Importacions Cabotatge
Per grans agregats, la Càrrega general ha anat guanyant pes
any rera any en detriment dels dolls sòlids, mentre que els lí
quids a doll han romàs aproximadament al mateix nivell. Aques
tes evolucions dels grans agregats coincideixen amb la clara po
lítica del port d'especialitzar-se en càrrega general, i sobretot
contenidoritzada.
Tràfic de contenidors
N. índex
Període (1980 = 100)
1983 242.113 129,8
1984 325.592 174,6
1985 352.799 189,2
1986 340.870 182,8
1987 385.318 206,6
1988 409.542 219,6
1989 439.969 235,9
1990 447.920 240,2
1991 488.917 262,2
1992 552.309 296,2
1r. tr. 123.569
2n. tr. 153.910
3r. tr. 126.394
4t. tr. 148.436
1993 501.146 268,8
lr. tr. 103.025
2n. tr. 136.701
3r. tr. 110.936
4t. tr. 150.484
1994 605.356 324,6
lr. tr. 115.462
2n. tr. 161.538
3r. tr. 130.574
4t. tr. 197.782
Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (%) Teus
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 15,5
3r. tr. 199413r. tr. 1993 17,7
4t. tr. 199414t. tr. 1993 31,4
2n. sem. 1994/2n. sem. 1993 25,6
1994/1993 20,8
El ciment ha concentrat el 30 per cent de l'augment de tràfic
entre 1993 i 1994. Els hidrocarburs, productes químics
i la càrrega general en conjunt són altres agregats
que presenten augments significatius.
La millora del tràfic entre 1993 i 1994 ha estat general en tots
els agregats, llevat d'excepcions puntuals i d'escassa rellevància.
A manca de dades concretes per a tots els epígrafs i el seu des
glossament entre entrada, sortida, cabotatge i exterior, podem
assenyalar l'evolució del tràfic total dels principals epígrafs:
Dins del conjunt de Líquids a doll, el tràfic dels dos tipus d'hi
drocarburs més importants s'ha incrementat significativament: el
gas natural (un 17,7 per cent de tot el tràficportuari) i el gasoil
(un 7,5 per cent del tràfic), amb uns augments del 7,3 i del 20,6
per cent, respectivament. Obviament, l'expansió de la xarxa de
gas i la represa de l'activitat productiva han permès aquesta re
cuperació del tràfic, que en termes absoluts representa més de
500.000 tones. Per altra banda, els Productes químics líquids a
doll també han augmentat significativament—un 19,9 per cent
en relació amb 1993— i arriben a un tràfic anual pròxim a les
950.000 tones.
1341clon4 cconomid 24
Tràfic de contenidors
milers deTeus
650
600-
550-
500
450-
acumulat darrers 12 mesos
variació (%)
30
400
1991 1992
milers de Teus
-20
-10
—0
--10
1993 1994
20
— taxa de variació interanual (%)
Quant als Dolls sòlids, el cas del ciment mereix un comentari
a part. Ha passat a representar més del 40 per cent del tràfic del
total de Dolls sòlids —un 7,7 per cent del tràfic total portuari
i ha més que doblat el seu tràfic de 1993, fins assolir més d'un
milió i mig de tones. L'estancament de la demanda interna i les
devaluacions de la pesseta ja permeteren des de mitjan 1993 que
les exportacions de ciment reprenguessin el vol, i ho han fet
d'una manera espectacular. Per altra banda, i dins del tràfic de
Dolls sòlids, cal destacar la disminució del tràfic de Llavors i
grans i de la ferralla, que presentà un increment elevat al 1993.
Finalment, dins de la Càrrega General, que arriba a concen
trar un 41,9 per cent del tràfic total del 1994, l'augment global
del 23,5 per cent sobre 1993 ha estat gràcies a l'evolució positiva
de molts dels seus epígrafs, d'entre els que destaquem el de
Vehicles nous —amb un augment del 36,7 per cent—, augment
que s'ha vist afavorit per les polítiques de foment de la compra
de vehicles a Espanya i a d'altres països, que han permès aug
mentar tant la importació com l'exportació. També el conjunt
d'aliments ha augmentat significativament el seu tràfic—recor
dem que el 1994 ha estat un molt bon any turístic. Finalment,
val la pena destacar l'augment del tràfic de dos epígrafs que, tot
i no representar un percentatge molt elevat dins de la càrrega
general, sí que serveixen clarament d'exemple de com ha estat
en termes de comerç marítim per tant en molts aspectes eco
nòmics— el 1994: el Paper i pasta de paper i la Fusta, que han
augmentat respectivament un 12,8 i un 30,4 per cent respectiva
ment. Tota una iHustració de la represa econòmica i de l'ober
tura i nivell d'activitat d'innombrables empreses d'un àmbit
d'influència del port cada cop més ampli i més internacional.
69
Moviment a l'aeroport de Barcelona
Trànsit
Període
de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona
(milers) Mercaderies (tones)Avions Passatgers
Interior 1nternacio Interior Internacional TotI Interior Internacional
1984 69.940 44.979 24.961 5328 ' 3.572 1.736 49.035 29.482 19.553
1985 71.754 46.062 25.69 5.459 3.676 1.783 45.064 27.147 17.917
1986 74.506 47.252 27.254 6.097 3.876 2.221 45.054 28.132 16.922
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
1989 106.129 61.271 44.858. 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557
1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372
1992 136.082 68.054 68.028 10.036 6.123 3.91 72.421 34.158 39.263
lr. tr. 31.139 15.870 15.269 2.079 1.366
.,,,,
713 a 15.594 7.538 8.056
2n. tr. 35.076 17.672 17.404 2.619 1.610 1.009 17.784 8.465 9.319
3r. tr. 37.439 18.585 18.854 3.058 1.741 1.317 20.915 9.104 11.811
4t. tr. 32428 15.927 16.501 2280 1406 874 18.128 9.051 9.077
1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841
lr. tr. 30.330 14.547 15.783 2.057 1.266 791 15.439 7.896 7.542
2n. tr. 34.387 16.923 17.464 2.566 1.516 1.050 15.341 8.057 7.284
3r. tr. 36.343 17.917 18.426 2.799 1.559 1.240 12.809 6.741 6.068
4t. tr. 32.481 15.757 16.724 2.232 1.365 867 13.890 6.942 6.947
1994 142.792 73.863 68.929 10.297 6.094 4.202 58.883 27.832 31.051
lr. tr. 32.165 16.302 15.863 2.183 1.357 826 12.868 6.325 6.543
2n. tr. 37.072 19.596 17.476 2.710 1.617 1.092 14.256 6.971 7.285
3r. tr. 38.338 19.826 18.512 2.922 1.635 1.287 15.198 7.115 8.083
4t. tr. 35.217 18.139 17.078 2.482 Lkiiiiik 998 16.561 7.421
Font: Aeroport de Barcelona.
Trànsit de passatgers per l'aeroport de Barcelona
milions de viatgers
10
4
0 ÌÌ
77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94
• Interior I 1 Internacional
70
Variació (%) Passatgers Mercaderies
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993
Total 5,8 -11,9
Interior 6,9 -16,7
Internacional 4,2 -6,7
BCN-MDD 11,0 -
4t. tr. 199414t. tr. 1993
Total 11,2 19,2
Interior 8,7 6,9
Internacional 15,0 31,5
BCN-MDD 13,4 -
1994/1993
Total 6,7 2,4
Interior 6,8 -6,1
Internacional 6,4 11,5
BCN-MDD 13,4 -
L'inici i posterior consolidació de la represa econòmica i el bon
any turísticpermeten que 1994 superi per segona vegada
els deu milions de passatgers i bati un rècord absolut.
Les dades referents al conjunt del 1994 i relatives al trànsit de
viatgers per l'aeroport de Barcelona no podien ser més relle
vants i positives: no només des del primer trimestre es trencaren
les variacions interanuals negatives del 1993 -comprensibles
per altra banda per la crisi i per la comparació amb l'any olím
pic-, sinó que, en acabar l'any, s'ha tornar a sobrepassar la xi
fra de deu milions de passatgers, només assolida l'any dels Jocs.
A més, se supera en més de 250.000 viatgers aquell rècord.
Trànsit de passatgers a l'aeroport de Barcelona
milers
2.000
interior
1.500 -
1 .000 -
500 -
1r. trimestre 2n. trimestre
milers
2.000
internacional
- 1.500 -
1.000-
500 -
ídel
3r. trimestre 4t. trimestre lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
1991 E=I 1992 1993 1994
Usuaris de la línia BCN-MDD iiiil
1988 356, 382,0 300,4 405,5 1.444,7
1989 379,6 60 352,4 472,1 1.660,4
1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.878,5
1991 421,9 493,9 377,0 561,6 1.853,9
1992 556,9 562,3 466,8 537,9 2.123,9
1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8
1994 582,5 Q,4 516,1 619,5 2.368,6
Font: Aeropor de Barcelona.
Nota: A partir del 1993, les dades recullen el nombre de passatgers de la línia
Barcelona-Madrid de totes les companyies ivols, inclososels regulars.
Diversos factors, tots ells positius, s'han conjuminat per poder
assolir aquests resultats tan bons. Per una banda, una recupera
ció econòmica que fa augmentar sobretot els desplaçaments per
motius de negocis i professionals; per altra, un bon any turístic
que ha potenciat els viatges per motius de vacances, i finalment,
una liberalització del tràfic aeri que ha repercutit fonamental
ment en un abaratiment significatiu de preus en la majoria de lí
nies i per tant un augment del nombre d'usuaris, potser en detri
ment d'altres mitjans de transport, però també contribuint a un
increment de mercat.
Concretament, pel que fa al nombre de passatgers de vols in
teriors, l'augment pel total de l'any en relació amb el 1993 ha
estat d'un 6,8 per cent, distribuït de forma força homogènia al
llarg de l'any.Menció a part la línia Barcelona-Madrid en què la
competència entre companyies -sobretot via preus- ha estat
molt accentuada i ha permès un augment del nombre de viat
gers per sobre de la mitjana: un 13,4 per conjunt de l'any.
En el tràfic internacional, l'increment anual ha estat del 6,4
per cent, amb un rellevant repunt a l'alça al darrer trimestre
-un augment del quinze per cent-que reforça lamillora de
l'economia i el posicionament de Barcelona en l'àmbit interna
cional.
Després de nombrosos trimestres d'atonia, el tràfic de mercade
ries es recupera al segon semestre, i en especial l'internacional.
La millora de l'activitat econòmica també s'ha fet sentir en el
tràfic de mercaderies, sobretot al segon semestre. En efecte, les
variacions negatives que es registraren al primer semestre han
canviat de signe al segon, i de manera espectacular: d'una caigu
da de 111,9 per cent al primer a un augment del 19 per cent al
segon, augment que ha permès que l'any acabés un 2,4 per cent
per sobre del 1993.
Tanmateix, la forta caiguda del primer semestre en el tràfic
interior no ha permès tancar l'any amb un resultat globalment
positiu en comparació a l'any anterior, tot i l'espectacular canvi
de signe al segon semestre. En canvi, ha succeït el contrari al
tràfic internacional: l'excel.lent segon semestre -un augment
interanual mitjà del 32,3 per cent- permet compensar a basta
ment els resultats encara negatius dels primers mesos i acabar
l'any amb unamillora de 111,5 per cent, i situar-se a un nivell
semblant al de 1990 i 1991. Obviament, el major dinamisme del
sector exterior en aquest inici de recuperació de l'economia per
met explicar aquestes diferències entre tràfic interior i tràfic in
ternacional.
71
Transport públic urbà i de rodalia
Nombre
Període
de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als Ferrocarrils de la Generalitat
FCG
(milers)
Total
RENFE
C-1 All" C-3 C-4 Total Catalans Catalunya Total
1989 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. W7.904 16.054 23.957 n.d.
1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d.
1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199
lr. tr. 3.951 4.911 701 4.307 13.870 2.159 4.424 6.583 20.453
2n. tr. 5.041 6.093 852 4.528 16.514 2.323 4.112 6.435 22.949
3r. tr. 6.393 7.015 867 4.352 18.627 1.875 3.337, 5.212 23.839
4t. tr. 4.327 5.326 940 4.367 14.960 2.507 5.491 7.998 22.958
1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.127 17.354 26.481 99.043
lr. tr. 4.971 6.191 1.105 5.018 17.285 2.470 4.692 7.162 24.447
2n. tr. 5.745 6.186 1.025 4.892 17.848 2.304 3.705 6.010 23.858
3r. tr. 5.931 7.074 981 5.699 19.685 1.979 3.337 5.316 25.001
4t. tr. 5.865 5.713 904 5.262 17.744 2.374 5.619 7.993 25.737
1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597
lr. tr. 5.307 5.862 846 4.460 16.475 2.212 4.265 6.477 22.952
2n. tr. 6.211 6.518 1.027 4.637 18.393 2.200 3.707 5.906 24.299
3r. tr. 5.765 6.136 819 4.241 16.961 1.772 3.283 5.055 22.016
4t. tr. 5.388 6.422 1.149 5.635 18.594 2.227 5.509. 26.330
1994 22.445 26.329 4.045 23.752 76.571 8.236 16.947 25.183 101.754
1r. tr. 5.471 6.545 1.058 6.451 19.525 2.106 4.106 6.212 25.737
2n. tr. 5.435 6.417 980 6.500 19.332 2.159 3.911 6.070 25.402
3r. tr. 5.941 6.437 860 4.667 17.905 1.739 3.347 5.086 22.991
4t. tr. 5.598 6.930 1.147 6.134 19.809 1i.231 5.583 7.814 27.623
RENFE: Cl: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeropor /l'Hospitalet
C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet
C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet
C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
FCG: Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa
Catalunya: Barcelona-Terrassa/Sabadell/U.A.B.
El grau d'utilització dels diferents mitjans de transport públic
reflecteixen de forma desigual els efectes de la recuperació
econòmica.
Un tret en comú el segon semestre de 1994 a quasi tots els
transports públics, ja siguin urbans com de rodalia, és que millo
ren els resultats del primer semestre. Aquesta millora no implica
que tots ells presentin taxes interanuals positives, però fins i tot
en el pitjor del casos, en què encara ens situem en taxes negati
ves, aquestes són més suaus que en trimestres anteriors, quan no
han passat a ser positives. L'única excepció -puntual i parcial
és a les línies de rodalia de Renfe i a la xarxa d'autobús que ja
presentaven increments interanuals al primer semestre i que
confirmen aquest segon semestre, encara que sigui més modera
dament en alguns casos.
72
Variació (°/.3)
4t. tr. 1994/
4t. tr. 1993
lr. sem. 1994/
lr. sem. 1993 1994/1993
RENFE 6,5 11,4 8,7
Cl 3,9 -5,3 -1,0
C2 7,9 4,7 5,6
C3 -0,2 8,8 5,3
C4 8,9 42,4 25,2
FCG 1,0 -0,8 0,0
Catalans 0,2 -3,3 -2,1
Catalunya 1,3 0,6 1,1
Així, als transports públics urbans, la xarxa d'autobusos conti
nua registrant un augment significatiu de viatgers, tot i que lleu
gerament menor que al primer semestre. Tanmateix, aquest in
crement al llarg de tot l'any posa de relleu lamillora del servei
en conjunt. El metro, en canvi, encara roman en taxes negatives,
peròmenys acusades que al primer semestre. Aquí, però, cal re
cordar els efectes de les vagues abans de l'estiu que afectaren
considerablement l'evolució del nombre de passatgers. Tanma
teix, lamillora de la circulació a nivell de superfície per tant
de vehicles privats, taxis i autobusos- condiciona la recuperació
del nivell de viatgers d'anys anteriors, més encara si tenim en
compte que la consolidació d'horaris i traçats de les línies de ro
dalia de Renfe competeixen actualment i de forma clara amb al
guns trajectes de metro.
Utilització del transport públic
(milers
urbà
de viatgers transportats)*
Període
Xarxa
Metro
Xarxa
Autobusos
FFCC
Sarrià
1.I.
1982 214.162 263.500 17.043 494.705
1983 223.718 247.500 17.558 488.776
1984 236.828 223.400 17.204 477.432
1985 240.801 212.600 17.247 470.648
1986 245.605 193.000 17.707 456.312
1987 247.841 186.600 18.011 452.452
1988 253.452 185.900 18.159 457.511
1989 253.442 175.000 19.101 447.544
1990 268.522 174.295 19.836 462.653
1991 269.581 173.691 19.844 463.116
1992 260.719 174.234 19.907 454.860
lr. tr. 66.750 44.463 5.695 116.908
2n. tr. 66.275 43.728 5.045 115.048
3r. tr. 56.444 37.200 3.524 97.168
4t. tr. 71.250 48.843 5.644 125.737
1993 247.804 169.334 18.219 435.357
lr. tr. 66.699 41.635 5.159 113.493
2n. tr. 63.515 44.312 4.814 112.641
3r. tr. 49.713 34.370 3.211 87.294
4t. tr. 67.877 49.017 5.036 121.930
1994 237.395 172.877 17.312 427.584
1r. tr. 62.544 42.753 4.618 110.084
2n. tr. 59.613 45.607 4.618 109.838
3r. tr. 48.039 34.665 3.056 85.760
4t. tr. 67.199 49.852 4.851 121.902
* Només es comp abilitzen els passa gers que paguen algun tipus de tarifa.
Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat. Les dades anteriors al 1990
han estat recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
4t. tr. 1994/ li. sem. 1994/ 1994/
Variació (%) 4t. tr. 1993 lr. sem. 1993 1993
Metro -1,0 -6,2 -4,2
Autobús 1,7 2,8 2,1
Ferrocarril Sarrià -3,7 -5,7 -5,0
Precisament, com ve succeint des de fa força trimestres, les lí
nies de Renfe continuen amb taxes interanuals positives, i en
aquest segon semestre en totes les seves línies sense excepció.
El continu augment de la mobilitat -ja sigui sobretot permo
tius laborals com d'estudis- facilita clarament aquesta expansió
del transport metropolità, fenomen que també recullen, més
moderadament, els Ferrocarrils de la Generalitat en les seves lí
nies de Sabadell i Terrassa. A nivell agregat, l'evolució del 1994
permet superar la pèrdua de passatgers del 1993 i situar-se fins i
tot lleugerament per sobre del nivell de 1992 i sobrepassar els
cent milions de viatgers anyals.
Nombre de viatgers al total de transports públics
milions de viatgers
570
560
550
540
530
520
510
500
490
480
variació (0/)
5
1V.92 1.93 11.93 111.93 IV.93 1.94 11.94 111.94 IV.94
milions de viatgers (acumulat dotze mesos)
- taxa de variació interanual (%)
milions de viatgers
200
150 -
100-
50 -
o
-5
10
1r. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 41. trimestre
1991 1 1992 = 1993 1994
I és que tot i la millora de l'activitat econòmica sobretot
industrial- aquesta encara no es tradueix de forma immediata
en un augment proporcional de l'ocupació, i per tant de lamo
bilitat permotius laborals. Per altra banda, la disminució del
nombre de viatgers de pagament a la xarxa de metro, per ser el
mitjà de transport més utilitzat, descompensa les millores que
s'han donat a la resta de mitjans. Descompensació que s'ha vist
accentuada per les vagues de metro i de Renfe i per la campa
nya de regal de bitllets de metro a l'octubre.
73
Utilització i estructura de la xarxa telefònica
Conferències telefòniques efectuades pels abonats de Barcelona
Internacionals
Internacionals/
Interurbanes (% )Pe
Interurbanes
n. índex
1985 = 100
Conferències
per línia i any milers
n. índex
1985 = 100
Conferències
per línia i any
1985 166.905 100,- n.d. 7.080 100,- n.d. 4,2
1986 177.386 106,3 239,5 8.037 113,5 10,9 4,5
1987 193.867 116,2 254,5 9.731 137,4 12,8 5,0
1988 210.798 126,3 266,5 12.524 176,9 15,8 5,9
1989 241.070 144,4 292,9 16.475 232,7 20,0 6,8
1990 248.055 148,6 290,5 19.062 269,2 22,3 7,7
1991 229.393 137,4 261,0 23.593 333,2 26,8 10,3
1992 240.736 144,2 270,8 28.760 406,2 32,4 11,9
lr. tr. 58.849 6.961 11,8
2n. tr. 60.827 7.576 12,5
3r. tr. 62.450 7.430 11,9
4t. tr. 58.610 6.793 11,6
1993 236.023 141,4 267,3 29.338 1 414,4 33,2 12,4lr. tr. 58.742 6.553 11,22n. tr. 59.854 7.621 12,7
3r. tr. 58.987 7.732 13,1
4t. tr. 58.440 7.432 12,7
1994
lr. tr. 59.357 7.662 12,9
2n. tr. 59.214 7.809 13,2
3r. tr. 58.924 7.931 13,5
F■mt: Telefónica. Dirección de Planificación y Previsión. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
3r. tr. 1994/
Variació (°/0) 3r. tr. 1993 1993/1992
Conferències interurbanes -0,1 -2,0
Conferències internacionals 2,6 2,0
El nombre de conferències internacionals, tot i la crisi, manté
al llarg de l'any augments moderats en relació amb el 1993.
El d'interurbanes, en canvi, es manté estable.
Al llarg de l'any 1994, el nombre de conferències interurbanes
s'ha mantingut a uns nivells molt semblants als d'un any abans.
A aquests efectes, el canvi de tendència de l'activitat econòmica
no s'ha fet sentir. En canvi, les conferències internacionals sí
que presenten una sensible millora en relació amb el 1993, grà
cies tant a l'inici de la represa econòmica com sobretot pel fet
que aquesta represa s'ha basat en gran part en l'exportació.A
més, el molt bon any turístic també ha afavorit aquest augment
de les conferències internacionals.
74
Conferències telefòniques internacionals
milions
9
8 -
7 -
6 -
5 -
4 -
3 -
7 _
1 -
0
-
_
1
-
lr. trintrc 2n. trinitre 3r. trimestre 4t trimestre
i 1 191)1 1 1992 1 1 1993 1994
Per altra banda, el nombre de línies telefòniques en servei
també es manté força estable, al voltant de les 880.000 unitats,
evolució que està en consonància amb la del nombre d'empreses
i amb l'estructura demogràfica de la ciutat. L'elevat índex de
dotació de telèfon/habitant no permet creixements espectacu
lars.
Nombre de línies, connexions o terminals de telecomunicacions en servei
Línies
Connexions
X. Iberpac Terminals de Circuits punt a punt Línies
Terminals
de telefonia
Període telefòniques X-25 Total connex. <2400 bps , 2400-9600 bps 64 Kbps 2Mbps Ibercom mòbil aut.
31-XII-1987 772.272 650 7.133 4.101 3.008 23 1 1.100 613
31-X11-1988 802.970 1.353 7.567 4.272 3.248 46 1 4.495 1.013
31-X11-1989 832.589 2.056 8.002 4.443 3.489 68 2 7.442 3.040
31-XII-1990 857.759 2.804 9.084 4.997 3.949 127 11 16.135 6.354
31-X11-1991 875.811 3.663 9.586 4.697 4.679 189 21 22.372 9.363
31-111-1992 878.695 4.277 9.367 4.294 4.871 181 21 25.090 10.833
30-V1-1992 884.736 4.473 9.525 3.923 5.226 255 21 26.596 12.284
30-IX-1992 884.100 4.385 9.831 3.885 5.433 287 226 29.152 13.381
31-XII-1992 885.599 4.215 9.620 3.789 5.243 248 340 32.219 14.566
31-111-1993 884.096 4.262 9.237 3.705 5.257 253 22 32.063 15.466
30-VI-1993 883.212 4.324 8.504 2.520 5.705 256 23 36.514 16.523
30-IX-1993 880.976 4.163 8.492 2.101 6.051 317 23 38.890 17.704
31-XII-1993 881.621 4.541 8.360 1.875 6.168 298 19 39.316 19.230
31-111-1994 881.670 4.578 8.490 1.458 6.531 474 27 41.834 21.123
30-VI-1994 879.505 4.601 8.502 1.322 6.576 576 28 43.533 23.175
30-IX-1994 879.912 4.592 8.72 1.235 6.744 712 36 45.802 25.700
Nota: La Xarxa Iberpac no inclou les connexions de RSAN. Iberpac i Circuits punt a punt: Xarxes de Transmissió de Dades.
Font: Telefónica S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (%)
30-IX-1994/
30-VI-1994
30-IX-1994/
30-IX-1993
Línies telefòniques 0,0 -0,1
Connexions X. Iberpac X-25 -0,2 10,3
Connexions circuits punt a punt 2,6 2,8
- <2400 bps -6,6 -41,2
- 2400-9600 bps 2,6 11,5
-64 Kbps 23,6 124,6
-2Mbps 28,6 56,5
Línies Ibercom 5,2 17,8
TerminalsServ. Tel. Mòbil Aut. 10,9 45,2
Continua augmentant la dotació de serveis avançats
de telecomunicacions, en especial els de telefonia mòbil
i els circuits punt a punt d'alta capacitat.
Quant als diversos serveis de telecomunicacions, tots ells pre
senten uns augments importants, tot i que val la pena assenya
lar-ne dos grups: els que durant el període de crisi van minvar i
ara reprenen la recuperació a ritmes de l'ordre del deu per cent
anual o fins i tot superior, i els que tot i la crisi continuaven en
expansió, que s'accelera amb la recuperació.
En el primer bloc situaríem la xarxa Iberpac -de commuta
ció de paquets integrats que permeten connexions internacio
nals- que accentua el creixement al llarg de l'any fins assolir
un 10,3 per cent al tercer trimestre. Per altra banda, el servei de
circuits punt a punt continua la reestructuració de línies obsole
tes per d'altres de més capacitat i velocitat de transmissió, en es
pecial de més prestacions que arriben a doblar en nombre les
que existien un any enrera.
Nombre de línies, connexions o terminals
dels diferents serveis
milers
50
40
30
20
10
31.12.90 31.12.91 31.12.92 31.12.93 30.0994
Con. X. Iberpac X-25 WIll Term.circ. pt apt 2400 9600
Línies Serv. Ibercom Term. telefonia mòbil autom.
Quant al servei Ibercom -xarxa digital per a entitats amb un
gran volum de comunicacions- i el servei de telefonia mòbil
automàtica, tots dos no van mostrar una disminució de les línies
o terminals en servei en els moments de crisi -tot i que en el
primer cas, es van reduir les taxes de creixement- i, per al ter
cer trimestre, confirmen la represa de l'expansió d'aquests ser
veis, en especial el de telefoniamòbil, que gràcies a uns costos
cada copmenors, acull un nombre creixent d'usuaris, i soprepas
sa ja els 25.000 a Barcelona, que representa 1,5 usuaris per cada
cent habitants.
75
Enquesta d'activitat turística
Estimació del nombre de pernoctacions i de visitants a Barcelona (agost-octubre 1994)
Nivell d'ocupació, Pernoctacio
ces (%)
H5* 40,8 57,5 111.861 80.729 1,4
H 4* 53,8 65,3 642.307 412.623 1,6
H3* 56,3 65,5 448.265 232.351 1,9
H 2* 38,5 49,5 78.706 43.553 1,8
H 1* 54,1 61,5 66.572 33.813 2,0
Total 52,5 63,3 1.347.711 803.069 1,7
Estimació del nombre de pernoctacions i de visitants a Barcelona (novembre-desembre 1994)
__Çát,u9ri
Niii d'ocupació*
En habitacions
Nombre de
npinartacions
Nombre= Pernoctacions/
H 5* 43,1 49,1 78.012 44.742 1,7
H 4* 42,5 51,5 334.197 215.450 1,6
H3* 43,6 52,1 230.751 121.126 1,9
H 2* 42,7 52,7 59.985 29.568 2,0
H 1* 41,0 44,9 33.437 17.919 1,9
Total 42,8 51,3 736.382 428.805 1,7
* Dades obtingudes a partir de l'Enquesta realitzada als directors d'hotels.
Font: Tots els quadres d'aquesta secció s'han elaborat a partir de les dades de l'Enquesta d'Activitat Turística de Turisme de Barcelona.
Nombre de visitants i pernoctacions
Visitants
1990 3.897.938 1.775.588 2,2 nits
1991 4.089.510 1.727.610 2,4 nits
1992 4.333.420 1.874.734 2,3 nits
1993 4.256.524 2.455.249 1,7 nits
1994 4.704.681 2.663.887 1,8 nits
Durant els darrers mesos de 1994 el nombre de visitants que
han pernoctat als hotels de la ciutat ha mantingut la tendència
alcista dels primers set mesos.
Segons les dades de l'Enquesta d'Activitat Turística de Turis
me de Barcelona, s'estima que durant el trimestre agost-octubre
van pernoctar als hotels de la ciutatmés de vuit-cents mil visi
tants, que van generar en total prop d'un milió tres-centes cin
quanta mil pernoctacions. En comparació amb el mateix període
de l'any 1993, el nombre de pernoctacions s'ha incrementat en
gairebé un 19 per cent, mentre que el nombre de visitants ha
crescut en un espectacular 29 per cent. Valdir que aquesta dife
rent intensitat de taxes de creixement es deu a una lleugera dis
minució dels valors de la ràtio pernoctacions/visitant, que d'una
mitjana d'1,8 nits per visitant un any abans ha passat a 1,7 nits,
un valor sensiblement inferior a la mitjana dels dos trimestres
anteriors. Durant els mesos de novembre i desembre s'ha man
tingut la tendència alcista, tot i que més moderada que mesos
enrera.
76
Evolució de l'oferta hotelera a Barcelona
31.X11.1987
31.XII.1988
31.XII.1989
31.XII.1990
31.XII.1991
31.XII.1992
31.XII.1993
31.XII.1994
96
97
107
122
132
154
155
156
8.736
8.902
9.650
10.236
11.010
13.592
13.906
14.830
15.737
16.027
17.497
18.618
20.216
25.641
26.291
27.542
En total, l'any 1994 s'ha tancat amb més de 4,7 milions de
pernoctacions als hotels de la ciutat, un 10,5 per cent més que
l'any 1993 i un 8,6 per cent més que el 1992. La tendència alcista
del nombre de pernoctacions ha anat parallela a la dels visitants
que han generat les pernoctacions. Així, els més de 2,6milions
de visitants que han pernoctat en hotels de la ciutat al llarg del
1994 superen en un 8,5 per cent el nombre de visitants del 1993
i en un 42 per centel del 1992. La cota dels tres milions per a
enguany és factible.
Si reprenem l'anàlisi de les dades a nivell trimestral s'observa
que l'evolució del nombre de pernoctacions en termes absoluts i
per categories hoteleres no és gens homogènia. A banda dels
canvis de categoria d'alguns hotels per motius impositius i l'e
fecte que aixó té en les comparacions interanuals, cal destacar
l'augment del nombre de pernoctacions i especialment del de vi
sitants als hotels de més categoria, alhora que la demanda ten
deix a concentrar-se en els hotels de tres i quatre estrelles: el 80
per cent dels visitants que han pernoctat en hotels de la ciutat
ho han fet en establiments d'aquestes dues categories. L'aug
ment de l'oferta de places en els segments més alts i la pràctica
força generalitzada de descomptes sobre tarifa són factors que
expliquen aquest major creixement de les pernoctacions en ho
tels de quatre i cinc estrelles.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants
Sexe (%)
Homes
Dones
Total
Edat (%)
14-18
19-24
25-34
35-49
50-64
65 i més
Total
Nacionalitat (°/0)
Espanyola
Madrid
País Basc
Andalusia
País Valencià
Altres
Estrangera
Francesa
Britànica
Italiana
Alemanya
Nord-americana
Japonesa
Altres
Total
Professió de l'enquesta* (°/0)
Professional liberal
Alt directiu
Quadres intermedis
Empleat
Tècnic superior
Estudiant
Mestressa de casa
Altres
Total
59,6
40,4
100,-
0,8
5,2
21,5
32,9
39,5
0,1
100,-
30,8
8,5
1,7
3,2
3,7
13,7
69,2
9,2
5,7
10,9
7,3
9,6
3,9
22,6
100,-
25,3
6,9
7,0
10,9
17,4
4,6
15,8
12,1
100,-
71,6 67,0
28,4 33,0
100,- 100,-
0,1
2,3 5,4
22,0 23,8
44,2 36,5
31,5 34,2
100,- 100,-
41,5 31,5
16,7 11,7
2,7 1,5
2,5 3,8
5,2 5,4
14,4 9,1
58,5 68,5
8,3 11,6
6,3 6,0
8,2 8,6
5,0 11,6
6,7 5,9
3,2 2,9
20,8 21,9
100,- 100,-
22,7 13,9
12,7 22,5
9,0 3,1
7,9 6,7
29,9 27,3
2,1 5,1
8,6 13,9
7,1 7,5
(dades trimestrals)
57,2 66,4 66,4 68,3
42,8 33,6 33,6 31,7
100,- 100. 100,- 100,-
0,3 0,6
4,8 5,7 6,0 4,6
26,4 26,6 24,5 21,8
40,2 45,0 43,3 37,6
28,6 22,6 23,0 35,4
0,1 0,1 2,9
100,- 100,- 100,- 100,-
35,6 39,5 44,3 37,9
13,8 15,2 19,3 15,1
2,4 3,2 3,0 2,8
3,0 4,7 4,9 2,5
6,1 3,2 3,7 4,8
10,3 13,2 13,4 12,7
64,4 60,5 55,7 62,1
8,6 11,0 8,6 9,0
6,6 7,9 6,4 6,0
5,2 9,2 9,3 8,6
6,7 5,3 7,0 7,0
11,6 9,8 5,2 7,8
2,2 2,4 5,9 3,9
23,5 14,9 13,3 19,8
100,- 100,- 100,- 100,-
24,6 25,5 17,0 26,0
6,4 12,0 18,4 11,7
5,1 8,8 22,0 8,4
4,1 6,8 8,6 8,9
26,7 19,9 11,0 22,7
4,5 5,9 5,3 4,1
15,1 13,1 7,8 10,2
13,5 8,0 9,9 8,0
100, 100,- 100,- 100,-
Pel que fa a l'estada mitjana per categories hoteleres s'ha de
parlar d'una lleugera reducció com a nota característica en rela
ció amb el mateix període de l'any passat. Aquest fet s'ha de re
lacionar amb el notable daltabaix de l'estructura de motivacions
dels visitants. Pel conjunt de l'any però, el creixent protagonis
me del turisme front dels negocis, dues motivacions que com
porten estades mitjanes diferents, explica, si més no parcial
ment, el repunt a l'alça de l'estada mitjana.
A diferència de trimestres anteriors i també pel conjunt de
l'any, la dinàmica expansiva del nombre de pernoctacions ha
permès mantenir i en alguns casos millorar els nivells d'ocupació
al voltant del 55 per cent, tot i l'augment de l'oferta d'allotja
ment.
La reactivació de l'activitat econòmica es tradueix en un
augment dels visitants per motius de negocis, comercials i firals.
Quant a les motivacions de les visites, els resultats del trimes
tre ofereixen una estructura força diferent en relació amb la
d'un any abans, amb l'excepció del segment de visitants que jus
tifica la seva estada a la ciutat per motius comercials, de negocis
o professionals, situació que inclou pràcticament un 42 per cent
del total. De la resta, i per citar només els aspectes més relle
vants, destaca la pèrdua del pes relatiu dels turistes -parcial
ment compensada per l'augment d'aquells que declaren visitar
Barcelona com a etapa de viatge o permotius familiars o com a
acompanyants- i l'augment dels assistents a fires, a més dels
dos motius ja esmentats. La represa de l'activitat econòmica,
juntament amb la creixent tendència d'aprofitar determinats
viatges professionals per fer turisme urbà són factors que poden
ajudar a entendre aquestes dades.
77
1
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) (dades trimestrals)
Motiu de la visita (%)
Comercial/Negocis/Professionals
Turisme
Fires
Congressos
Etapa viatge
Motius familiars i acompanyants
Altres
Total
Raons d'elecció de Barcelona* (%)
Coneixement previ
Per recomanació
Motius familiars i acompanyants
Etapa viatge
Informació (fulletó...)
Recomanació agència viatges
Altres
Total
Repetitivitat de la visita (°/0)
No cap vegada
Una vegada o més
Total
Mitjà de transport utilitzat (°/0)
Avió
Vehicle propi
Autocar/Autobús
Tren
Altres
Totlik
N-G'94 F-A'94 Mg-JI'94 Ag.-0'94 1992 1993
41,1 66,2 47,5 38,0 41,7 53,7 57,1
44,6 18,9 33,1 29,5 24,3 20,3 25,1
0,3 3,0 7,2 1,1 6,7 3,0 3,2
3,1 3,0 3,4 7,9 4,6 5,3 3,4
2,8 1,7 0,5 8,6 11,0 10,5 3,3
1,3 5,9 6,8 9,3 9,3 4,2 4,1
6,8 3,3 1,5 5,6 2,4 3,0 3,8
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
19,3 21,2 21,3 12,5 14,4 4,5 18,7
15,7 13,3 13,2 13,2 17,9 4,5 14,0
4,0 21,2 22,0 21,8 26,1 13,5 12,4
22,4 10,9 6,9 21,6 29,8 25,1 16,7
2,4 2,6 4,7 5,1 4,7 7,0 2,7
7,4 4,8 2,5 2,1 2,3 2,5 10,1
28,8 26,0 29,4 23,7 4,8 42,9 25,4
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
36,5 13,5 32,4 36,8 27,5 22,7 25,9
63,5 86,5 67,6 63,2 72,5 77,3 74,1
100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
59,7 67,8 60,8 62,0 64,6 73,3 64,8
25,2 21,8 25,1 24,3 21,3 16,4 23,3
5,9 4,3 8,0 4,2 9,2 2,5 5,4
6,1 5,5 6,0 8,1 4,2 7,5 5,6
3,1 0,6 0,1 1,4 0,7 0,3 0,9
100,- 1 100,- 100,- 100,- 100,-
* Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme i d'etapa de viatge.
L'augment dels que declaren viatjar com a acompanyants
va paral.lel a l'augment del nombre de mestresses de casa.
A grans trets, i pel que fa a l'estructura de motivacions pel
conjunt del 1994, sembla que es confirmen les previsions que
apuntaven un cert retrocés dels negocis com a generadors de
pernoctacions hoteleres -amb una quota al voltant del 50 per
cent- alhora que el turisme, promocionat a nivell mundial
arran dels Jocs Olímpics i aprofitant la devaluació de la pesseta,
pot superar àmpliament la cota del 25 per cent. Amb la particu
laritat que el diferencial entre ambdós continua disminuint. De
la resta de motivacions potser el més destacable és la capacitat
d'atracció de les fires i congressos, a banda del ja esmentat aug
ment d'aquells que viatgen com a acompanyants o per motius
familiars.
Entre els turistes, es manté el percentatge dels que visiten la
ciutat per primera vegada, i augmenta els que ho fan per motius
familiars i com a acompanyants.
Si hom centra l'anàlisi en les raons d'elecció de Barcelona per
part dels que han vingut exclusivament per motius vacacionals o
com a etapa de viatge durant els darrers trimestres del 1994 es
posa de relleu que les principals motivacions, de les identifica
des, han estat les de viatjar per motius familiars o com a acom
panyant i molt sovint amb recomanació prèvia. La visita com a
etapa de viatge és una altra de les motivacions a l'alça. Ara per
ara continua sense ser decisiva la promoció via fulletó o per re
comanació de les agències de viatges.
78
S'estabilitza el percentatge de visitants que no havia estat
anteriorment a la ciutat.
La tendència a l'alça del percentatge de visitants que pernoc
taven per primera vegada a la ciutat detectada durant el 1993 i
primera meitat del 1994 sembla estroncar-se. Possiblement
aquest fet s'hagi d'explicar perquè durant els darrers trimestres
de l'any 1994 ha augmentat de nou el percentatge de visitants
per motius no estrictament vacacionals i assimilats. Totapunta a
una certa estabilització al voltant d'un visitant nou per cada tres
que repeteixen visita. S'ha de considerar com un bon indicador
de l'atractivitat de la ciutat i especialment del nivell de satisfac
ció que n'obté el visitant.
Deixant de banda el protagonisme inqüestionable de l'avió
com el mitjà de transport més utilitzat pels visitants que pernoc
ten a la ciutat -dos de cada tres utilitzen aquest mitjà- i la
consolidació d'un percentatge al voltant del 22 per cent que es
desplaça amb el seu propi vehicle, les darreres dades apunten a
un augment significatiu dels viatgers que es desplacen amb auto
car. La raó d'aquest augment s'ha de buscar en el bon any turís
tic que s'ha viscut.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Durada de l'estadamitjana a la ciutat
Dies
Nits
Acompanyat per (c1/0)
Sol
Amic/companys
Amb la família
Amb fills
Sense fills
Grup organitzat
Altres
Total
Distribució de la despesa extrahotelera (%)
Menjar/beguda
Compres
Entreteniment
Transport intern
Altres
Total
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana, sobre la base d'una valoració de al 10)
Oferta arquitectònica
Oferta cultural
Entreteniment
Caràcter/amabilitat dels ciutadans
Accessos
Transport públic
Nivell d'informació
Seguretat ciutadana
Contaminació atmosfèrica
Sorolls
Neteja general de la ciutat
Relació qualitat/preu oferta restauració
Relació qualitat/preu oferta hotelera
Relació qualitat/preu oferta comercial
4(~=11, N-G'94 F-A'94 Mg-JI'94 Ag-0'94
2,6 2,4 2,8 2,7 2,6
1,8 1,6 1,9 1,9 1,7
32,5
28,0
48,8
32,8
34,8
35,4
30,2
32,6 '.
31,3
34,8
36,0 17,5 26,1 30,5 29,6
7,0 1,7 4,0 6,2 7,3
29,0 15,8 22,1 24,3 22,3
3,5 0,9 2,5 1,8 1,3
- 1,2 4,9 3,0
100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
78,0 84,0 81,0 78,0 78,0
2,0 1,0 2,0 2,0 2,0
8,0 3,0 8,0 9,0 8,0
12,0 12,0 10,0 11,0 11,0
100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
8,4 8,2 8,3 8,2 8,1
8,2 7,9 7,9 8,1 7,7
7,8 7,7 7,6 7,9 je 7,5
7,9 7,6 7,7 7,8 1111 7,5
8,1 8,0 7,7 7,7 8,0
8,1 7,9 7,7 7,8 7,7
6,7 6,7 6,3 6,6 6,6
6,0 6,1 6,6 6,5 5,7
4,8 5,0 4,7 4,8 4,9
4,7 4,8 4,6 4,6 , 4,8
5,2 5,2 4,9 5,1 " 4,8
6,5 6,9 7,0 7,0 7,1
6,6 6,8 6,8 7,3 7,4
6,2 6,9 6,4
L'excel.lent conjuntura turística ha propiciat l'augment
del percentatge de dones en el total de visitants.
Després d'uns trimestres amb un marcat caràcter turístic en
els que el collectiu femení havia guanyat pes relatiu en el total
de visitants que havien pernoctat a la ciutat, durant els darrers
mesos del 1994 aquesta tendència s'ha moderat. En tot cas,
l'augment del nombre de visitants que combinen feina amb
plaer i el creixent protagonisme de la dona en el món dels nego
cis i dels congressos, asseguren que aquesta moderació de la
tendència alcista del pes de les dones en el total de visitants de
la ciutat només és una pausa per consolidar posicions. La relació
d'una dona per cada dos homes entre el col.lectiu de visitants
del 1992 es perfila ja comun punt de resistència a la baixa i al
hora un suport ferm per consolidar cotes més elevades.
(dades trimestrals)
1992 1993
2,8 2,5
2,3 1,7
37,6
6,2
20,2
3,0
17,2
6,0
100,-
84,0
5,0
3,0
8,0
100,-
41,4
31,8
23,6
4,5
19,1
3,2
100,-
80,0
3,0
5,0
12,0
100,-
8,3 8,3
7,7 8,0
7,4 7,8
7,4 7,7
6,3 8,0
7,1 7,9
6,5 6,9
6,2 6,1
4,9 4,9
4,9 4,8
5,4 5,4
6,7 6,5
6,4 6,4
5,8 6,4
L'estructura d'edats dels visitants que han pernoctat als hotels
de Barcelona durant el 1994 revela unamajor presència d'adults
joves en relació amb un any enrera. Efectivament, disminueixen
els visitants de més de 50 anys, i passen a representar aproxima
dament unaquarta part del total, quan l'any anterior superaven
el 35 per cent. Aquesta pèrdua de pes relatiu del segment d'e
dats elevades l'ha recollit bàsicament el segment que té de 35 a
49 anys, que, amb més del 44 per cent dels visitants, és l'estrat
més ben representat. No obstant això, volem insistir un cop més
en què aquesta enquesta presenta un biaix a causa de la sub-re
presentació dels estrats més joves, bàsicament perquè tenen una
major propensió a utilitzar mitjans alternatius d'allotjament,
per tant, no queden recollits en aquesta enquesta.
79
turíslica
Tres de cada cinc visitants són de procedència estrangera,
principalment francesos i nord-americans.
Un dels principals efectes de la promoció internacional de la
ciutat arran dels Jocs Olímpics i de posteriors campanyes de
promoció és, sens dubte, l'increment del nombre de visitants es
trangers. Quan tot just l'any 1991 els visitants de nacionalitat es
panyola equivalien en nombre als provinents de l'estranger, any
rera any ha anat augmentant la presència de visitants forans. A
banda de la tradicional presència del «veïns» europeus —france
sos, alemanys, britànics i italians són els més representats—, en
destaca el pes creixent dels nord-americans, que declaren venir
majoritàriament per turisme i, en menor mesura, permotius
professionals.
La progressiva presència de Barcelona en el mapa de les «ciu
tats per fer negocis» constitueix un bon atractiu per atreure visi
tants per activitats professionals, com ho demostra el creixent
nombre de visitants que han assistit a fires i congressos. En to
tal, sis de cada deu visitants han vingut a Barcelona per algun
motiu professional, malgrat que els motius comercials o de ne
gocis disminueixen uns deu punts percentuals en relació amb un
any enrera, diferència que pràcticament sencera se'n va a en
grossar el grup d'assistents a fires i congressos. En lamateixa lí
nia, aquests viatgers, els més proclius a viatjar sols, han dismi
nuït en termes percentuals en relació amb un any enrera, i
passen a representar aproximadament un terç de total.
Per la seva banda, com ja hem vist anteriorment, continuen
augmentant els viatgers atrets per motius turístics, i representen
més de la quarta part del total de visitants. El turista que ve a
Barcelona prefereix venir acompanyat, ja sigui amb amics o amb
la família, però defuig especialment els viatges en grup organit
zat com a paquet turístic. Un cas a part serien els japonesos, que
acostumen a viatjar en grups d'amic o familiars, i els nord-ame
ricans, que són els menys propensos a viatjar amb la família.
80
Perfil del visitant tipus
Home
De 35 a 49 anys
Estranger
Nivell alt
d'instrucció
Viatja per
negocis
0 2.0
1994
40 60 80%
• 1993
Els visitants que pernocten als hotels de Barcelona tenen una
bona formació cultural i desenvolupen una activitat professional
d'elevada qualificació.
L'atractivitat que Barcelona exerceix sobre els professionals
liberals, els alts directius i els titulats superiors és innegable: su
men un 63 per cent del total de visitants. Una part d'aquests vi
sitants resulten atrets, com hem vist, per activitats professionals;
però cada cop més aquests viatges de negocis s'allarguen per
gaudir almenys d'alguna passejada turística. Els motors d'atrac
ció turística de la ciutat estan indefectiblement lligats a la cultu
ra—oferta arquitectònica, artística, museística, urbanística...—,
per tant és lògic que el perfil del turista tipus s'adapti al d'una
persona amb una certa formació cultural. No cal dir que la ciu
tat també atreu altres visitants, però probablement aquests rea
litzen estades més curtes i estan sub-representats a l'enquesta
perquè no pernocten a la ciutat.
L'estructura de la despesa extrahotelera dels visitants durant
el 1994 continuamarcada, com és habitual, per lamagnitud de
la despesa en menjar i beguda, tot i que progressivament va per
dent pes sobre el total. Molt més significatiu és el progressiu
creixement en els darrers anys de l'epígraf «entreteniment», que
cada cop té més importància en els viatges no turístics; és una
altra mostra de la creixent interralació entre plaer i negocis.
En general, en relació amb un any enrera, no hi ha canvis sig
nificatius en la valoració que fan de diferents aspectes de la ciu
tat. Els aspectes més ben valorats pels visitants estan relacionats
amb l'oferta cultural i arquitectònica de la ciutat. Destaca també
com a qualitativamentmolt favorable el caràcter i l'amabilitat
de la ciutat, factor que no és cap nimietat i que de segur funcio
na a Barcelona com a factor d'atracció, sobretot quan els visi
tants són tan reticents a informar-seper agència o fulletó com
hem vist. A banda d'això, cal destacar la millora de la relació
qualitat/preu que es dóna tant en l'oferta de restauració, com en
l'hotelera i en la comercial.
V. Mercat Immobiliari

Consum aparent de ciment
Consum aparent de ciment
Província de Barcelona Cata unya
Tones Núm. índexs* Tones Núm. índ
1990 2.613.640 100.- 3.793.304 100.-
1991 2.532.335 96,9 3.652.683 96,3
19 2.502.844 3.745.209
lr. tr 691.228 1.030.365
2n. tr. 634.083 966.418
3r. tr. 636.282 921.399
4t. tr 541.251 95,8 827.027 98,7
199 2.159.920 3.143.049
lr. tr. 496.895 88,3 756.020 91,5
2n. tr. 591.426 86,7 856.894 88,6
3r. tr. 557.199 83,7 798.128 85,4
4t. tr. 514.400 82,6 732.007 82,9
1994 2.156.784 3.194.122
lr. tr. 559.975 85,1 800.295 84,0
2n. tr 556.377 84,1 847.400 83,8
3r. tr. 520.671 82,7 768.216 83,0
4t. tr. 509.761 82,5 778.211 84,2
* Números "ndexs de l'acumulat dels darrers dotze mesos.
Nota: Les dades del quart trimestre i, per tant, del conjunt de l'any són encara provisionals.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen.
Variació (/o) prov. Barcelona Catalunya
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993 -0,9 6,3
2n. sem. 1994/2n. sem. 1993 -3,8 1,1
1994/1993 -0,1 1,6
1993/1992 -13,7 -16,1
Al llarg de l'any 1994 el sector de la construcció ha estat,
d'entre els principals sectors productius, el més remís a mostrar
signes positius d'una recuperació que, de moment, es manifesta
amb feblesa.
D'entre els abundants indicis de recuperació que s'han regis
trat als diferents sectors productius al llarg del darrer any, els
que afecten el sector de la construcció s'hanmostrat especial
ment tardans i de poca intensitat, tant a Espanya com a Catalu
nya. De fet, fins ben avançat l'any no es van superar les taxes
negatives de creixement. La decisiva influència del sector exte
rior en la recuperació econòmica del país —que tanta vida ha
donat a molts sectors— ha fet que la construcció, sobre la que el
sector exterior té una incidència molt limitada, s'hagi mantingut
al marge de la recuperació impulsada per les exportacions.
El consum aparent de ciment mostra pel conjunt de l'any una
tendència moderadament expansiva, menys marcada a Catalu
nya que a Espanya, i més intensa cap a final d'any. Per la seva
banda, l'atur registrat a la construcció ha manfiestat una sensi
ble reducció, més accelerada cap a les darreries de l'any.A l'en
questa de les Cambres Oficials de Catalunya es constata un aug
ment del volum d'obra executada i de les contractacions. La
construcció residencial i les obres de rehabilitació són els sub
sectors que mostren un major dinamisme, i els que, de fet, estan
impulsant la recuperació de la construcció, prenent el relleu a la
construcció de grans equipaments i infraestructures.
Consum aparent de ciment
milers de tones
1.200
1.000
800
600
400
70)
o
1992 1993 1994
Província de Barcelona Resta de Catalunya
Consum aparent de ciment
(%) (taxes de variació interanual)
20
15
10 -
5 -
0
-10-
-15
—
-1111
IV.93 1.94 11.94 111.94 IV.94
Província de Barcelona • Catalunya • Espanya
La bona marxa del subsector de l'edificació residencial, que
ha mantingut un bon ritme de creixement gràcies a l'estímul del
Pla de l'Habitatge, és el tret més positiu a destacar, especial
ment si es considera que l'evolució dels habitatges iniciats de
promoció lliure ha estat clarament expansiva. Per la seva banda,
l'edificació no residencial ha continuat en la tònica recessiva
dels darrers anys, causada per l'acumulació de projectes acabats
o en construcció que, un cop iniciada la crisi, van tenir difícil
sortida al mercat. De tota manera, sembla que hi ha indicis que
apunten una lleugera millora en aquest subsector, avalada per la
recuperació del clima empresarial. Pel que fa a l'obra de promo
ció pública, els retards en l'inici d'algunes obres han fet que els
resultats hagin estat menys positius del previst, tot i que les
perspectives són optimistes, quant que la licitació d'obres manté
un ritme força positiu i a l'horitzó hi ha importants projectes
d'infraestructures que es desenvoluparan pròximament. De tota
manera, l'esforç que s'ha de fer enguany en la contenció del dè
ficit públic pot afectar el volum d'obra civil a executar per la
retallada o l'ajornament en les inversions en infraestructures.
83
Construcció d'habitatges i projectes visats
Construcció d'habitatges
Períod
Barcelona Resta Regió I Total Regió I Resta Catalunya Catalunya
InicIats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats
1987 3.828 3.146 15.108 11.304 18.936 14.450 28.887 20.977 47.823 35.427
1988 3.480 3.302 19.271 11.648 22.751 14.950 38.117 20.787 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 20.408 15.461 25.128 18.679 38.522 26.922 63.650 45.601
1990 2.724 2.431 13.097 14.096 15.821 16.527 21.541 25.997 37.362 42.524
1991 2.157 2.503 12.984 13.113 15.141 15.616 18.210 21.778 33.351 37.394
1992 2.819 4.103 13.322 10.669 16.141 14.772 18.160 16.210 34.301 30.982
lr. tr. 557 1.247 . 3.245 2.527 3.802 3.774 5.428 4.116 9.230 7.890
2n. tr. 817 2.109 IF 3.750 3.125 4.567 5.234 4.902 4.412 9.469 9.646
3r. tr. 704 260 3.410 2.151 4.114 2.411 4.085 3.577 8.199 5.998
4t. tr. 741 487 2.917 2.866 3.658 3.353 3.745 4.105 7.403 7.458
1993 2.336 2.708 17.093 13.522 19.429 16.230 16.538 17.449 35.967 33.679
1r. tr. 475 534 4.514 2.171 4.989 2.705 4.340 3.102 9.329 5.807
2n. tr. 613 848 4.408 5.858 5.021 6.706 3.945 6.493 8.966 13.199
3r. tr. 650 503 h, 3.790 2.435 4.440 2.938 3.504 4.106 7.944 7.044
4t. tr. 598 823 IP- 4.381 3.058 4.979 3.881 4.749 3.748 9.728 7.629
1994 2.756 2.130 20.834 14.850 23.590 16.980 18.852 15.834 42.442 32.814
lr. tr. 704 426 5.319 3.146 6.023 3.572 3.767 3.612 9.790 7.184
tr. 695 477 5.094 4.338 5.789 4.815 5.945 4.827 11.734 9.642
r. tr.
. tr.1t. 539818, 505722 5.030 3.113 5.569 3.618 4.174 3.433 9.743 7.0515.391 4.253 6.209 4.975 4.966 3.962 11.175 8.937
Nota: no es comptabilitzen els habitatges públics en la seva totalitat.
Font: Explotació dels visats d'obra residencial idels certificats finals d'obra dels CoHegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de
Catalunya. Elaboració pròpia.
Variació (%)
Barcelona Resta Regió I
Iniciats Acabats Iniciats Acabats
4t. tr. 1994/4t. tr. 1993
3r. tr. 1994/3r. tr. 1993
36,8
-17,1
-12,3
0,4
23,1
32,7
39,1
27,8
1994/1993
1993/1992
18,0
-17,1
-21,3
-34,0
21,9
28,3
9,8
26,7
La ferma recuperació de la construcció residencial permet
assolir el volum d'habitatges iniciats més elevat des de
l'any 1990, tant a la Regió I com a Catalunya.
Efectivament, el nombre d'habitatges iniciatsmanté amb vi
gor la tònica ascendent que s'inicià el 1992, just després d'asso
lir-se uns volums de producció mínims a tots els àmbits analit
zats. Pel conjunt del 1994 s'han registrat increments generalit
zats en el nombre d'habitatges iniciats tant al Barcelonès com a
la Regió Ii a Catalunya -superiors al 20 per cent en els dos
primers àmbits i del 18 per cent a Catalunya.
84
(%
60
50
40
Habitatges iniciats
(taxes de variació interanual)
30 -
20-
-20
30
IV.93 1.94 11.94 111.94 IV 94
13 Barcelona •Regió I Catalunya
Ambuna evolució clarament diferenciada de la resta de sub
sectors, la construcció residencial ha mantingut, fins i tot durant
el pitjor de la crisi, el ritme expansiu, moderat al començament
però ferm i consolidat a hores d'ara. Això és especialment im
portant si es considera que l'any 1993 va ser molt dur per a tots
els sectors productius, però especialment per a la construcció,
que va caure un 5,8 per cent a Espanya i un 9,2 per cent a Cata
lunya.
Habitatges de Protecció oficial de nova construcció
Regió I Resta Catalunya Catalunya
Iniciats .111.1111.1
1993 2.687 4.070 6.757
lr. tr. 245 708 953
2n. tr. 619 998 1.167
3r. tr. 663 1.009 1.672
4t. tr. 1.160 1.355 2.515
1994 2.691 3.531 6.222
lr. tr. 547 704 1.251
2n. tr. 1.511 1.091 2.602
3r. tr. 188 591 779
4t. tr. 445 1.145 1.590
Acabats
1993 948 1.734 2.682
lr. tr. 187 267 454
2n. tr. 143 453 596
3r. tr. 396 393 789
4t. tr. ' 222 621 843
1994 1,111 2.381 3492
lr. tr. 193 620 813
2n. tr. 448 486 934
3r. tr. ° 146 614 760
4t. tr. 324 985
Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
L'augment dels volums de producció d'habitatges nous
reflecteix la confiança dels constructors en la recuperació
de la demanda, tant de la que gaudeix dels ajuts del Pla
de l'Habitatge com de la que es beneficia de l'abaratiment
dels crèdits hipotecaris i de l'estancament dels preus.
En un moment en què els resultats positius escassejaven en
termes generals en el conjunt d'indicadors econòmics, la cons
trucció d'habitatges va trobar un estímul extraordinari en el Pla
de l'Habitatge. Posteriorment, la davallada dels tipus d'interès i
l'estancament dels preus impulsaren el segment de demanda que
no es podia acullir a l'esmentat Pla. En conseqüència, l'oferta
s'incrementà amb laperspectiva que els seus productes trobessin
sortida fàcil al mercat.
El Pla de l'Habitatge és l'element cabdal d'aquesta expansió.
Dissenyat amb l'objectiu de facilitar l'accés a l'habitatge princi
pal a un sector molt ampli de població —especialment de rendes
baixes i mitjanes que s'havien quedat fora del mercat després
del boom de preus del 87-89—, es va dotar d'un ampli ventall
d'instruments que s'adaptaven a casuístiques molt diferents, com
lapromoció de nous habitatges de protecció oficial, ajuts en la
compra d'habitatges lliures o de segona mà a preus taxats, o
subvencions a la rehabilitació. L'èxit del Pla, que ja està en el
seu darrer any d'aplicació, ha estat aclaparador, i les peticions
d'ajut han superat notablement les subvencions previstes. En els
tres anys d'aplicació del Pla a Catalunya s'han gestionat ajuts
per a més de 70.000 habitatges —un 57,5 per cent dels quals
pertanyen a la categoria de preu taxat. Aquests volum total
d'habitatges ja supera en un 14 per cent el total previst pels qua
tre anys de vigència del Pla.
Barcelona economia 24
Habitatges de promoció pública
Barcelona Regió I Resta Catalunya Catalunya
Iniciats
1993
1994
619
693
1.912
2.457
653
586
2.565
3.043
Acabats fiellh
1993
1994
302
538
838
1.294
217
244
1.055
1.538
Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Crèdits per adquisició d'habitatge propi
bilions ptes.
8
7
6
5
4
3
2
1
O
Espanya
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
En part, el fet que la continuïtat del Pla no estigui garantida
pot haver contribuït a estimular la construcció durant l'any 1994
avançant-se projectes en un intent d'aprofitar al màxim les sub
vencions existents actualment i que en principi només tindran
vigència durant el 1995. De tota manera, en l'actualitat s'està
dissenyant un nou pla (Pla 96-99) l'esboç del qual presenta la
novetat d'intentar recuperar els habitatges desocupats mitjan
çant incentius fiscals i ajuts a la rehabilitació.
El segment de demanda que no se cenyia als requisits impo
sats pel Pla ha trobat en la millora de les condicions de finança
ment i la contenció dels preus el seu millor aliat. Sobretot si es
compara amb la situació existent anteriorment. A partir de mit
jans del 1991 tant els tipus d'interès hipotecari com els preus
dels habitatges s'han anat situant en òrbites d'accés més realis
tes per a segments importants de la població. L'increment de les
transaccions ha estat la conseqüència lògica: només entre el
1991 i el 1994, el volum de crèdit viu destinat a l'adquisició d'ha
bitatge propi augmentà a Espanya en un 85 per cent, i des del
1991 el ritme de creixement anual acumulatiu ha estat del 22,7
per cent.
85
Habitatges iniciats als
111111,
-
grans municipis
Població
de la Regió 1*
Habitatges iniciats Variacions anuals (%)
1991 1990 1991 1992 1993 1994 91190 92/91 93/92 94/93
Barcelona 1.643.542 2.724 2.157 2.819 2.336 2.756 -20,8 30,7 -17,1 18,0
l'Hospitalet de Llobregat 272.578 200 186 221 276 292 -7,0 18,8 24,9 5,8
Badalona 218.725 179 369 345 304 773 106,1 -6,5 -11,9 154,3
Sabadell 189.404 768 1.140 613 1.219 1.492 48,4 -46,2 98,9 22,4
Terrassa 158.063 972 1.057 1.563 1.956 1.612 8,7 47,9 25,1 -17,6
Santa Coloma de Gramenet 133.138 154 163 96 120 86 5,8 -41,1 25,0 -28,3
Mataró 101.510 359 339 370 628 768 -5,6 9,1 69,7 22,3
Cornellà de Llobregat 84.927 48 76 206 562 515 58,3 171,1 172,8, -8,4
Sant Boi de Llobregat
el Prat de Llobregat
77.932
64.321
198
122
265
178
190
242
281
185
783
191
33,8
45,9
-28,3
36,0
47,9 ,
-23,6
178,6
3,2
Cerdanyola del Vallès 56.612 250 161 191 242 995 -35,6 18,6 26,7 311,2
Granollers 51.873 230 495 257 615 484 115,2 -48,1 139,3 -21,3
Total 12 municipis 3.052.625 6.204 6.586 7.113 8.724 10.747 6,2 8,0 22,6 23,2
Total Regió 1 4.117.644 15.821 15.141 16.141 19.429 23.590 -4,3 6,6 20,4 21,4
Total Catalunya 6.059.494 37.362 33.351 34.301 35.967 42.442 -10,7 2,8 4,9 18,0
* Municipis de laRegió I que tenen més de 50.000 residen s (cens del 1991).
Font: Institut d'Estadísticade Catalunya iDirecció General d'Arquitectura i Habitatge.
Habitatges iniciats a la Regió I
Baix
Llobregat
Vallès
Occidental
rl
Vallès
Oriental
Maresme
Barcelones
rl 13A
n 1992
n 1993
ffi 1994
Les darreres dades conegudes sobre l'evolució dels indicadors
econòmics en general, i en particular l'evolució positiva del PIB
i de l'ocupació tant a Catalunya com a Espanya fan pensar en
un probable avivament de les vendes. A l'altre cantó de la ba
lança, la precarietat d'una part important dels nous contractes
laborals registrats i l'evolució dels tipus d'interès, que després
de tocar fons han repuntat lleument a l'alça, poden tenir una in
fluència negativa sobre les transaccions immobiliàries.
86
milers
70
60
50
40
30
20
10
0
1987 1988 1989
• Regió I
Habitatges iniciats
m■-1
1990 1991 1992 1993 1994
Resta Catalunya
Es consolida la recuperació de la construcció residencial
al mercat lliure, mentre que la de protecció oficial frena
l'intens ritme de creixement dels darrers anys.
Les dades que oferim en els quadres adjunts mostren l'evolu
ció dels projectes visats i dels certificats finals d'obra al llarg de
l'any. Els visats pel Co•egi d'Arquitectes a la província de Bar
celona palesen el diferent comportament dels habitatges de pro
tecció oficial i els de promoció lliure. Mentre que els lliures crei
xen un 26 per cent, els de protecció oficial mostren un cert
estancament en relació amb un any enrera. Una reacció fins a
cert punt previsible donats els elevats ritmes de creixement
d'anys anteriors.
Projectes d'habitatges visats
pel Col.legi d'Arquitectes (Província de Barcelona)
Període o al
Habitatges
Lliures Protecció oficia
1983 16.188 10.227 5.961
1984 13.644 8.014 5.630
1985 15.260 9.104 6.156
1986 11.621 7.965 3.656
1987 17.919 12.577 5.342
1988 26.330 22.819 3.511
1989 32.942 30.222 2.720
1990 20.489 19.203 1.286
1991 21.570 20.077 1.493
1992 21.868 19.687 2.181
lr. tr. 5.652 5.318 334
2n. tr. 6.150 5.241 909
3r. tr. 5.936 5.288 648
4t. tr. 4.130 3.840 290
1993 22.730 18.925 3.805
lr. tr. 4.959 4.410 549
2n. tr. 6.826 5.302 1.524
3r. tr. 4.803 4.339 464
4t. tr. 6.142 4.874 1.268
1994 27.744 23.929 3.815
1r. tr. 6.337 5.660 677
2n. tr. 7.329 5.949 1.380
3r. tr. 6.970 6.043 927
4t. tr. 7.108 6.277 831
Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.
Projectes visats
Protecció
Variació (%) Total Lliures oficial
4t. tr. 199414t. tr. 1993 15,7 28,8 -34,5
3r. tr. 1994/3r. tr. 1993 45,1 39,3 99,8
1994/1993 22,1 26,4 0,3
1993/1992 3,9 -3,9 74,5
La construcció lliure, en una situació d'estancament des del
1990, presenta clars indicis de recuperació. Alhora, la construc
ció protegida de protecció oficial, que tot i els seus humils valors
havia contribuït a contrarestar en part la caiguda dels lliures
durant els dos anys anteriors, ha començat a frenar la seva ex
pansió.
Projectes d'habitatges visats
milers
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Província de Barcelona
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
• Lliures fl Protecció Oficial
Nota: Les dades sónmitjanes mòbils de tres trimestres.
Les àrees urbanes de l'entorn de Barcelona actuen com
a impulsores de la construcció residencial a Catalunya.
L'acusada concentració de les noves promocions a les comar
ques i zones urbanes -que, de moment és on més falta fan- és
un tret que darrerament es repeteix trimestre rera trimestre. A
diferència d'altres moments d'expansió com la segona meitat
dels vuitanta en què la proporció d'habitatges destinats a segona
residència era molt elevada, es palesa una significativa concen
tració, en particular a l'entorn de Barcelona. El 56 per cent dels
habitatges iniciats a Catalunya durant el 1994 se situa a la Regió
I, i dintre d'aquesta, gairebé la meitat s'ubica en les grans àrees
urbanes (en els dotze municipis que tenen més de 50.000 habi
tants).
Per últim, hom hauria de destacar el caràcter general de l'ex
pansió registrada durant el 1994 en termes geogràfics. Tots els
àmbits analitzats experimenten variacions positives en relació
amb un any enrera, però aquestes han estat especialment impor
tants a la Regió I i, dintre d'aquesta, a les grans àrees urbanes.
En particular, destaca el Vallès Occidental, que amb més de
7.800 habitatges iniciats és, de lluny, la comarca que produeix
quantitativament més habitatges, el 80 per cent dels quals se si
tua només a cinc municipis -Terrassa, Sabadell, Rubí,
Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès.
87
Llicències d'obres
Sostre previst a les llicències d'obres (m2)
Total 760.058 1.183.248 –35,8
Ús residencial 230.622 286.341 –19,5
Aparcaments 355.673 507.874 –30,0
Locals comercials 70.140 119.905 –41,5
Indústries 22.417 27.959 –19,8
Oficines 14.975 105.890 –85,9
Hotels 1.199 5.038 –76,2
Equipaments 57.046 100.978 –43,5
Altres 7.986 29.263 –72,7
1 Variació 1994/1993.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de
l'Edificacióde l'Ajuntament de Barcelona.
Nota de la Redacció: A l'espera de poder disposarde la informació relativaa les llicències
d'obra nova aprovades enguany desagregada per districtes iusos, oferim en aquest número
una visió global de l'evolució del sostre previst per grans components. Esperem poder
reprendre el tractament habitual a partir del proper número.
En un any marcatper l'absència de projectes de gran enverga
dura, la construcció residencial pren el relleu a la no residencial
i se situa en els nivells mitjans del darrer quadrienni.
Efectivament, la davallada dels ritmes d'activitat general re
gistrada amb especial virulència l'any 1993 va incidir clarament
en la promoció de nous projectes lligats a l'activitat productiva.
En particular, tant les oficines com els locals comercials havien
experimentat una expansió particularment destacable abans del
1992, no només vinculada als projectes olímpics, sinó també a
les transformacions urbanístiques i d'estructura productiva dels
darrers anys, que es concretaren en la construcció de nous edifi
cis d'oficines i de grans espais comercials i lúcids. En concret,
amb volums mitjans de construcció demés de 115.000 m2 anuals
des del 1988 per a tots dos tipus de sostre, el moment actual es
caracteritza per una davallada dels ritmes de construcció mentre
es resta a l'espera que s'absorbeixi l'estoc existent. Després d'un
any especialment inactiu com va ser el 1993, el 1994 s'ha carac
teritzat per una certa reanimació de l'activitat —especialment
quant a lloguer d'oficines—, amb uns primers símptomes de
creixement dels ritmes d'absorció de l'oferta.
De totamanera, la davallada dels ritmes de construcció en re
lació amb un any enrera està absolutament magnificada per la
incidència que un sol projecte tingué sobre les llicències conce
dides el 1993. Efectivament, amb l'aprovació de l'expedient cor
responent a la Plaça de les Glòries —més de dos-cent quinze
mil m2 de superfície destinada a oficines, locals comercials i pla
ces d'aparcament— s'invalida qualsevol comparació en termes
no només trimestrals, sinó també anuals. Es bo tenir sempre
present que l'existència de projectes de grans dimensions afavo
reix una certa distorsió de l'evolució d'aquesta variable, i, si és
possible, és millor analitzar els valorsmitjans d'un períodemés
ampli per poder determinar aquesta evolució. En realitat, la
provisió de nou sostre prevista durant el 1994 és força semblant
a la de l'any 1992 o a la dels anys anteriors als que concentraren
els projectes vinculats als Jocs Olímpics.
88
Sostre de nova plantaprevist a les llicències d'obres
(milers m2)
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
1988
EJresidencial
EJ indústries
===2
3032.9
1989 1990 1991 1992 1993 1994
EJ aparcaments
El oficines
LI locals comercials
El equipaments i hotels
Distribució del sostre previst per usos
(35,6%)
1988-1994
(5,7%)
(11,3%) (10,3%)
(9,7%)
EJ residencial E aparcaments E locals comercials
113 oficines •equipaments i hotels •indústries i altres
En aquest sentit, el sostre destinat a la construcció residencial
està menys sotmès, en general i amb la clara excepció de la
construcció de les dues viles olímpiques, a aquests sotracs.
Aquest epígraf i d'altres d'associats —com les places d'aparca
ment i els locals comercials que habitualment se situen a les
plantes baixes i sota rasant— manté un ritme de creixement més
estable; de fet, el sostre destinat a la construcció d'habitatges
durant el 1994 és similar a la mitjana dels darrers quatre anys.
Llicències d'obres Barcelona economia 24
C3113- r3
'1U9 mt
89
Evolució dels preus al mercat immobiliari: habitatges i places d'aparcament
Evolució de l'oferta d'habitatges de nova planta'
Districte 1990 1991 1992 1993 199
1. Ciutat Vella 0 57 79 195 180
2. L'Eixample 497 608 540 777 622
3. Sants-Montjuïc 464 648 784 733 802
4. Les Corts 89 136 121 242 349
5. Sarrià-Sant Gervasi 133 161 220 290 227
6. Gràcia 139 101 162 286 223
7. Horta-Guinardó 570 670 563 619 575
8. Nou Barris 169 247 105 118 157
9. SantAndreu 353 367 367 411 263
10. SantMartí 753 2.168 2.873 2.603 3.035
Barcelona 3.167 5.163 5.814 6.274 6.433
Oferta referida al segon semestre de cada any.
Font: Tecnigrama, Informe de Coyuntura Inmobiliaria en Barcelona i elaboració pròpia.
Presentem a continuació les dades relatives a l'evolució dels
preus al mercat immobiliari residencial a Barcelona durant el
segon semestre de 1994. Com és habitual, els quadres i gràfics
que publiquem en aquestes pàgines han estat elaborats —en el
cas de les promocions de nova planta— a partir de la informació
continguda en els informes de conjuntura immobiliària que rea
litza semestralment l'empresa Tecnigrama. Pel que fa al mercat
de segona mà, analitzem tant les dades que recull la Unitat
Operativa del Pla de la Ciutat com l'índex de preus de transac
ció que elabora l'empresa Fincas Forcadell. El tractament con
junt d'aquestes informacions permet tenir una àmplia visió de
l'evolució dels preus.
Se suavitza el ritme de creixement de l'oferta d'habitatges nous.
Per primera vegada la presència de promocions amb habitatges
de preu taxat representa una part significativa de l'oferta,
que segueix molt concentrada a Sant Martí.
En una primera aproximació a la informació relativa a l'oferta
de nova planta el tret més important a destacar és lamoderació
en el ritme d'increment de l'oferta. Es tracta, recordem-ho,
d'habitatges situats en promocions en venda, amb independèn
cia del seu estat de construcció i del volum de vendes que s'hagi
registrat en el moment de la realització del treball de camp.
90
Localització de l'oferta per districtes
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
40
30
20
10
Habitatges
5 6
Districtes
Promocions
10
Ilr
à r 1
4 5 6 7 8 10
Districtes
= 1990 ffi 1994 (2n. sem.)
Font: Tecnigramai elaboraciópròpia.
Efectivament, en relació amb el mateix període de l'any 1993,
el nombre d'habitatges en oferta ha augmentat lleugerament, un
2,5 per cent, quan l'any anterior ho havia fet en un 8 per cent.
Per contra, el nombre de promocions és lleugerament inferior
—passa de 235 a 218 promocions. D'aquí se'n dedueix el lleu
augment de la dimensió mitjana de les promocions —de 27 a 30
habitatges per edifici, força més elevat que els 23 habitatges per
promoció que hi havia el 1990. La presència de poques promo
cions de grans dimensions —per exemple, a laVall d'Hebron, a
la Gran Via, al Passeig de la Zona Franca i al Poblenou— és la
causa directa d'aquest augment. De fet, si eliminem les tres pro
mocions més grans recollides a l'informe —que en alguns casos
consisteixen en diversos edificis connectats o en una mateixa
aquesta mitjana es redueix fins a disset habitatges per
edifici.
Preu dels habitatges
Districte
1. Ciutat Vella
2. L'Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Barcelona
de nova planta
Superfície
mitjana Preu de venda (ptesJm2) Preu de venda
(2n. semestre 1994)
dels habitatges (milers ptes.)
_ variació' (')/0) I màxim mínim
112,0 210.684 2,7 23.653 49.300 9.500
106,1 244.061 2,1 26.342 61.000 11.500
100,9 213.413 3,4 21.502 41.198 8.400
134,1 266.222 36.835 150.000 16.000
171,0 368.519 3,2 64.723 128.000 15.700
93,1 253.706 6,1 23.714 48.000 11.000
119,3 214.435 -1,6 26.194 63.000 8.750
113,7 204.205 7,2 23.163 30.000 14.400
100,7 193.401 4,7 19.583 33.500 11.900
112,4 199.646 -3,6 22.620 50.500 10.750
115,7 237.328 1,2 28.719 150.000 8.400
' Variació (2n. semestre 1994/2n. semestre 1993).
Font: Tecnigramai elaboració pròpia.
S'ha suavitzat, doncs, el ritme d'augment de l'oferta que s'ha
via registrat en els darrers anys; només cal recordar que el 1990
els habitatges en oferta eren lameitat dels que hi ha actualment
al mercat. Es manté, però, el ritme expansiu a causa dels elevats
volums d'edificació d'habitatges que es registraren entre el 1988
i el 1991, que inclouen les promocions olímpiques. De tota ma
nera, les dades de llicències d'obres ja indicaven des del 1992
que s'anirien reduint sensiblement els habitatges en oferta; sem
bla que és ara quan es comença a trencar aquesta tendència a
l'alça, ja que en relació amb el semestre precedent, el nombre
d'habitatges en oferta disminueix un 3,3 per cent, fet que no ha
via succeït des del 1990.
Volem insistir un copmés que el concepte d'oferta que s'uti
litza en aquest l'informe elaborat per Tecnigrama no correspon
estrictament al dels habitatges que hi ha en venda. L'objectiu de
l'informe és quantificar -en termes d'oferta i de preus- i ana
litzar les característiques de les promocions que estan en procés
de ser venudes; per tant, s'inclouen promocions de les quals ja
s'ha venut un percentatge elevat d'habitatges. Així, per exem
ple, encara s'inclouen algunes de les promocions de les dues vi
les olímpiques en les que romanen habitatges sense vendre.
Això explica, en part, l'enorme concentració de l'oferta; efecti
vament, el districte de Sant Martí acull el 47 per cent dels habi
tatges en oferta del conjunt de la ciutat.
Des d'un punt de vista qualitatiu, mereix un comentari a part
la presència d'un nombre cada cop més significatiu d'habitatges
i promocions a preu taxat. Com se sap, l'impacte del Pla de
l'Habitatge ha provocat en els darrers anys un increment del
nombre d'habitatges edificats a Catalunya i a Espanya. A Barce
lona, les possibilitats de construir de bell nou no són precisa
ment abundants, i l'escassetat de sòl fa que la promoció d'habi
tatges nous protegits o acollits a ajuts públics hagi estat
particularment escassa en els darrers anys -bàsicament perquè
els preus vigents al mercat eren massa elevats per acollir-se als
ajuts oferts. Amb les promocions a preu taxat, es trenca aquesta
constant, i permet l'existència d'habitatges protegits a uns ni
vells més significatius que els merament anecdòtics d'un quin
quenni enrera.
En total, es comptabilitzen 27 promocions en les quals hi ha
oferta d'habitatges de preu taxat i una de protecció oficial. Tam
bé aquest tipus de promocions es concentra força geogràfica
ment: del total d'aquestes promocions, que en total representen
el doble de promocions protegides existents un any enrera, tres
quartes parts se situen a només tres districtes: Sants-Montjuïc,
l'Eixample i SantMartí.
Per primer cop en els darrers cinc anys s'ha proddit
una davallada perceptible de la superficie mitjana
dels habitatges; això significa una aproximació entre l'oferta
-que promou habitatges més petits, amb la repercusió
que això té sobre el preu final- i la demanda.
En efecte, la dimensió mitjana dels habitatges ha passat dels
120,8 m2 del segon semestre del 1993 als 115,7 m2 construïts del
segon semestre del 1994. Aquesta reducció de la mida dels habi
tatges -del 4,2 per cent en relació amb el mateix període de
l'any passat- s'ha produït d'una manera força generalitzada i
ha tingut una repercussió efectiva en el preu dels habitatges, tot
i que menor del que caldria esperar en un primermoment. Sens
dubte, la major presència d'habitatges a preu taxat ha contribuït
a aquesta reducció de la superfície mitjana.
91
Preu dels habitatges per districtes
milers ptes/m2
400
300
200
io o
• 1111 iii
_
O
2 3 4 5 6 7 8 9 10
Districtes
= habitatges de ' habitatges 2a. mà
nova planta (preu transacció)
Font: Tecnigrama, Forcadell i elaboració pròpia.
Això és probablement una resposta dels promotors i dels
constructors a una part dels desajustos que existeixen entre l'o
ferta i la demanda, tot i que encara s'està lluny del que podríem
anomenar punt d'equilibri. A l'informe que vam publicar al nú
mero 22 de BARCELONA.ECONOMIA, es pot veure com la demanda
expressa clarament el desig d'accedir a habitatges de dimensions
més reduïdes del que ofereix el mercat: un 63,1 per cent dels po
tencials compradors vol comprar un habitatge de menys de 90
m2 de superfície útil. 0, dit d'una altramanera, no està en dis
posició de pagar per habitatges més grans, en part perquè no
pot, en part perquè no ho necessita.
Els canvis demogràfics que ha experimentat Barcelona (i, en
menormesura, Catalunya i Espanya) han suposat una transfor
mació en l'estructura de les famílies; han augmentat les llars
sense nucli familiar, especialment les unipersonals, però també
les famílies de parelles sense fills i les monoparentals. La dismi
nució de les dimensions mitjanes de les famílies es tradueix, en
definitiva, en una menor necessitat d'espai. I especialment a les
ciutats, on aquest ésmés car.
92
Evolució de l'oferta i del preu dels habitatges
(2n. semestre 1994)
Evolució del preumitjà dels
habitatges
disminueix
•es manté
•• augmenta
Evolució de l'oferta
d'habitatges
•
•
•
disminueix
es manté
augmenta
Font: Tecnigramai elaboració pròpia.
Aquesta reducció de la superfície mitjana s'ha produït de ma
nera força generalitzada a tots els districtes, però es registren un
parell d'excepcions, força notables. La primera correspon a Sar
rià-Sant Gervasi, probablement el districte on el preu dels habi
tatges ésmés inelàstic a la grandària. La segona excepció es re
gistra a Ciutat Vella: la progressiva regeneració d'aquest distric
te, amb un gran esforç d'urbanització i de dotació
d'equipaments ha fet que, sobretot des de la iniciativa pública,
hagi anat augmentant progressivament l'oferta d'habitatges nous
o rehabilitats. I al costat d'allà on quatre anys enrera prolifera
ven els apartaments i els estudis, ara la promoció lliure s'anima
a fer habitatges força grans —un 59 per cent dels habitatges en
oferta en aquest districte sobrepassen els 100 m2 de superfície
construïda.
Preus de venda màxims i mínims
dels habitatges nous (2n.semestre 94)
Districtes
10
9
8 =1•111
7
6
5
4
3
2
Preu mitjà
1 1 1 1 I 1 1 1 1
20 40 60 80 100 120 140 160 180
milions de pessetes
Font: Tecnigrama ielaboració pròpia.
La reducció del preu de venda final dels habitatges en un 3 per
cent ve de la mà de la reducció de la superfície mitjana, ja que
el preu/m2 s'ha mantingut estable en relació amb un any enrera.
Sovint insistim en la idea que l'evolució del mercat immobilia
ri, i especialment dels preus, és un tema d'interès per una part
important de la població, bàsicament per la magnitud de la di
mensió econòmica que comporta per a una economia domèstica.
També insistim amb freqüència en què malgrat la contundència
amb què es qualifiquen lleugeres oscillacions dels preus als mit
jans de comunicació, és convenient treure dramatisme a moltes
afirmacions que, descontextualitzades, poden induir a confusió.
La nostra aportació en aquestes pàgines passa per ser una mica
eclèctics i analitzar en el seu context el significat d'aquesta in
formació.
A Barcelona, hom ha d'utilitzar necessàriament, al nostre pa
rer, laparaula estabilitat per referir-se a l'evolució del preu dels
habitatges durant el 1994. El preu per unitat de superfície és, en
assolir-se les 237.328 ptes./m2, un 1,2 per cent superior al delma
teix període de l'any 1993. En termes de conjunt de l'any, s'ha
registrat una davallada del 0,1 per cent en termes nominals, i de
més del 4 per cent en termes reals, la davallada més important
dels darrers anys. En analitzar el preu final dels habitatges, l'im
pacte de la davallada en termes nominals és superior—un 3,4
per cent—, a causa sobretot de la reducció de la grandària mit
jana dels habitatges. En definitiva, els habitatges costen —de
mitjana— un milió de pessetes menys, ja que han passat de 30,2
a 29,2 milions de pessetes pel 93 i el 94 respectivament.
I elo cconm1.1
Des del punt de vista de mercat estricte, hom ha de valorar
positivament aquesta davallada dels preus: significa un acosta
ment entre l'oferta i la demanda. Ara bé, no cal gratar molt a
fons per adonar-se que la distància entre totes dues segueix sent
considerable—excessiva, que hom diria des del laboratori en
analitzar un mercat sense cap mena de dubte imperfecte. Imper
fecte perquè hi ha uns dotze milions de diferència entre el que
la demanda està en disposició a pagar —disset— (vegeu l'infor
me a què hem alludit anteriorment sobre les preferències de la
demanda) i el preu que costa, de mitjana, un habitatge nou.
Això admet, però, moltes matisacions. Deixem per més enda
vant l'anàlisi i les consideracions que se'n deriven, a fi de trac
tar-ho conjuntament amb l'evolució al mercat secundari.
El preu mitjà d'un habitatge nou a Barcelona amaga enormes
diferències entre districtes. Pel preu d'un habitatge nou a Sarrià
Sant Gervasi, hom podria comprar-ne tres a districtes com ara
Sant Andreu, Sants-Montjuïc o SantMartí.
L'anàlisi de les dades referents al mercat de nova planta per
districtes mostren notables diferències, tant en termes de preu
com de superfície, a banda del que ja hem comentat anterior
ment sobre la concentració de l'oferta. Lògicament, les caracte
rístiques urbanístiques i morfològiques, d'especialització d'acti
vitat econòmica, així com del nivell de renda i estrat
sócio-econòmic, determinen les característiques de l'oferta resi
dencial.
Com és habitual, Sarrià-Sant Gervasi és el districte on els ha
bitatges són més grans i tenen un preu superior. I de lluny: de
mitjana són 55 m2 més grans i costen 36 milions més que pel
conjunt de la ciutat. Amb el que costa un habitatge nou en
aquest districte hom podria comprar-ne tres a Sant Andreu o a
Sants-Montjuïc. És evident, doncs, que l'oferta residencial nova
d'aquest districte constitueix un segment a part que condiciona
la mitjana, tant en preu com en superfície. El districte de Les
Corts també registra uns paràmetres força superiors a la mitja
na, tot i que la distància amb aquesta és força menor—el preu
és un 28 per cent superior a la mitjana. Sobre aquestes diferèn
cies, no cal insistir que podrien eixamplar–se notablement si es
consideressin la totalitat d'habitatges que es construeixen. Dos
exemples que no estan recollits en l'estudi i que representen dos
extrems: els habitatges de promoció pública i aquells d'alt estàn
ding que es fan per encàrrec i no surten efectivament al mercat.
Resta, doncs, un tercer grup on s'engloben els altres vuit dis
trictes que mostra una major homogeneïtat: entre el de preu
més elevat i el de preu inferior hi ha 6,8milions de diferència, i
entre el més gran i el més petit hi ha un marge de 26,2 m2. Es
tracta, doncs, d'un grup força compacte on els valors mitjans
s'assemblen raonablement i la dispersió s'esvaeix, i on es podria
definir un habitatge tipus d'uns 105 m2 de superfície total el cost
del qual rondaria els 23 milions de pessetes.
93
Evolució del preu dels habitatges de nova planta i de segona mà
Període
Nova planta Segona mà
Preu Núm. índexs
Pies. k. 1986
Preu Núm. índe
Ptes. k. 19
1986 67.258 100,- 57.814 100,-
1987 102.712 144,8 79.456 130,3
1988 146.554 195,8 132.815 206,4
1989 191.050 238,1 163.205 236,6
1990 203.274 236,0 195.829 264,5
1991 213.920 232,5 213.989 270,5
1992 229.614 236,6 221.302 265,3
1993 234.238 229,3 215.474 245,4
1994 233.907 220,2 217.085 237,7
milers pessetes/m2
250
200
150
100
50
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
—habitatges nova planta — habitatges 2a. mà
Font: Nova planta: Tecnigrama i elaboració pròpia.
Segona mà: Unitat Operativa del Pla de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona ielaboració pròpia.
Aquestes dades ja ofereixen un altre caire: estan moltmés
pròximes als desitjos expressats per la demanda. I a més, en re
presentar aquests vuit districtes el 91 per cent de l'oferta d'habi
tatges analitzats, introdueix una correcció molt assenyada a la
lectura esbiaixada que es deriva d'analitzar exclusivament les
mitjanes de la ciutat. Sobretot si es considera que en ells es con
centra el 86 per cent de la població resident a Barcelona i que la
tendènciamajoritària de la demanda es la de restar a lamateixa
zona i continuar residint en el mateix barri o en un altre de per
fil similar.
La progressiva renovació urbanística i la renovació qualitativa
del parc d'habitatges de Ciutat Vella atreu nous residents
que estan disposats a pagar uns preus més elevats a canvi
d'una major superfície.
Per acabar d'analitzar les diferències entre districtes, només
resta per veure l'evolució dels preus en els darrers mesos del
1994. La lleugera davallada a què hem al.ludit amb anterioritat
—del 3 per cent nominal pel preu final de l'habitatge en relació
amb el segon semestre del 1993— mereix alguna petita puntua
lització per la intensitat de les forces de signe diferent que hi in
tervenen. En primer lloc, el preu per unitat de superfície regis
tra un comportament molt més homogeni—la dispersió va des
del creixement del 7,2 per cent a Nou Barris a la davallada del
3,6 per cent a Sant Martí. Per tant, la variació de les superfícies
mitjanes és la clau de la dinàmica dels preus finals. Efectiva
ment, hi ha un paral.lelisme molt estret entre les dues evolu
cions: a tots els districtes on es registra un augment de la super
fície mitjana —Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella i l'Eixample
augmenta el preu final de l'habitatge; i a la inversa amb els dis
trictes restants. L'únic districte que manifesta un comportament
diferent és Nou Barris, on malgrat reduir-se la superfície mitja
na un 5,7 per cent, augmenta el preu final de l'habitatge en un
1,2 per cent.
94
En particular, destaca el reajustament de preus a la baixa que
s'ha produït a Les Corts, en part conseqüència d'un augment
significatiu de l'oferta —un 44,2 per cent en relació amb el se
gon semestre del 1993—, especialment significatiu per tractar-se
del districte on l'oferta de nova planta ha estat particularment
escassa en els darrers anys. Igualment, és destacable el compor
tament dels preus als districte de Ciutat Vella: esmanté el crei
xement —a un ritme ben viu, del 13 per cent en termes nomi
nals— fruit sobretot de lamillora qualitativa i de l'augment de
la superfície de la nova. Ja ens hem referit moltes vegades a la
profunda transformació d'aquest districte i a la manera com s'ha
passat d'una situació en què no hi havia gairebé oferta de nova
planta a una progressiva rehabilitació d'edificis residencials exis
tents i a la construcció de nous, paral.lela a una recuperació
d'espais i edificis públics, sobretot d'equipaments. Aixe, es tra
dueix en una profunda transformació morfològica i urbanística
que actua com a força d'atracció de nous residents en aquesta
zona.
Els preus al mercat secundari experimenten una lleugera
recuperació, en part com a reacció a la davallada de l'any
anterior, després d'assegurar-se el manteniment del diferencial
que els fa atractius enfront dels habitatges nous.
El mercat d'habitatges de segona mà a Barcelona i a qualse
vol ciutat d'aquest país és, com fàcilment es pot imaginar, dis
pers, heterogeni, opac i, per tant, difícil d'estudiar. En part per
l'atomització dels agents que hi intervenen, i en part pel sistema
de formació dels preus que impera, la informació relativa als ha
bitatges de segona mà a disposició de la demanda és més escas
sa i probablementmenys homogènia que en el mercat de nova
planta. Només cal pensar que sovint els venedors d'habitatges
de segona mà no es deixen assessorar gaire, i fixen el preu direc
tament en funció de les seves necessitats. És per això que l'ana
litzem des de dues vessants diferents: d'una banda, els anuncis
que apareixen a la premsa i de l'altra, els preus de transacció
realment pagats recollits per una empresa dedicada a les tran
saccions immobiliàries. En línies generals, s'estima que les ope
racions d'habitatge usat es tanquen a un preu d'entre un 10 i un
15 per cent per sota del preu inicial d'oferta.
Evolució del preu dels habitatges i del tipus
d'interès hipotecari
Preu (milers ptes/m2)
250
240
230
220
210
200
190
180
Tipus d'interès (%)
18
17
- 16
- 15
- 14
- 13
12
11
10
1991 1992 1993 1994
— Preu habitatges nous — Preu habitatges segona mà
Tipus d'interès hipotecari (total d'entitats)
9
Font: Banco de España, Tecnigrama,Unitat Operativadel Plade la Ciutat
de l'Ajuntament de Barcelona i elaboraciópròpia.
En analitzar els preus, s'ha de comentar que esmanté el dife
rencial amb els de nova planta. En termes d'evolució, a grans
trets, i sempre en termes de preu/m2, hom pot parlar d'estanca
ment en el cas del preu d'oferta demanat, i d'una lleugera ex
pansió en el cas dels preus de transacció. Un signe que sembla
apuntar a una lleu recuperació de la demanda. En termes
anuals, són variacions positives del 0,7 i del 6,8 per cent respec
tivament. Malgrat que en tractar-se de dues fonts diferents és
difícil establir vincles directes entre l'una i l'altra, sembla dar
que s'ha produït una certa recuperació en relació amb la dava
llada registrada l'any anterior, moltmés homogènia, que oscil.là
a l'entorn del 2,6 en tots dos casos en termes nominals, i que era
conseqüència d'un ràpid ajustament a la baixada que experi
mentaven els habitatges nous. Lògicament, quan els habitatges
de nova planta abandonen els intensos ritmes de creixement que
els havien caracteritzat anteriorment i es redueix el diferencial
de preus entre el mercatnou i el secundari, els habitatges de se
gona mà perden part del seu atractiu, especialment els dels seg
ments elevats de preus.
Bareclorm cconomia 24
Malgrat que tradicionalment es considera que els preus del
mercat secundari evolucionen a la saga dels de nova planta, la
particular situació d'escassesa d'aquest tipus d'oferta a Barcelo
na fa que cada cop més es fixin amb major independència d'a
quests; hi ha més consciència entre els propietaris disposats a
vendre que els habitatges de segona mà no són considerats com
una alternativa «de segona», almenys no tant comho era temps
enrera, sinó que, davant de la concentració de l'oferta, la unifor
mitat del producte i els elevats preus dels de nova planta, són
considerats comuna possibilitat viable i satisfactòria d'accedir a
un habitatge. Al nostre parer, l'únic camí raonable i viable per
solucionar el problema de l'escassetat d'habitatge accessible a
Barcelona passa ineludiblement per la segona mà. En el futur,
els esforços en el manteniment del parc existent, tant dels parti
culars com de les administracions, hauran d'incrementar-se, com
es fa a Europa, on la rehabilitació d'habitatges suposa un impor
tant percentatge del VAB de la construcció.
En línies generals, la situació ha millorat des del punt de vista
de la demanda en termes relatius de manera significativa en els
darrers anys. Els preus s'han estancat, els ingressos de les famí
lies han augmentat lleugerament i els tipus d'interès s'han reduït
considerablement. Totplegat, la conjunció d'aquests factors s'ha
traduït en una disminució tangible en el rebut mensual de la hi
poteca. En definitiva, una bona rebaixa en l'esforç econòmic per
a les famílies que volen accedir a un habitatge.
95
Preu de les places d'aparcament en edificis residencials de nova planta.
Tipologia de l'oferta' (2n. semestre 1994)
Preu mitjà Tipologia de l'oferta (%)
variació2 (%) Sense oferta Inclosa en el preu Opcional Total
1. Ciutat Vella 3.691 -7,5 45,5 0,0 54,5 100,-
2. L'Eixample 3.345 -2,8 26,7 0,0 73,3 100,-
3. Sants-Montjuïc 2.985 -7,0 16,7 2,8 80,5 100,-
4. Les Corts 3.316 -7,0 15,0 15,0 70,0 100,-
5. Sarrià-Sant Gervasi 4.262 -3,8 0,0 28,6 71,4 100,-
6. Gràcia 3.503 -6,6 21,1 10,5 68,4 100,-
7. Horta-Guinardó 3.267 -4,8 11,1 14,8 74,1 100,-
8. Nou Barris 3.118 2,2 8,3 0,0 91,7 100,-
9. SantAndreu 2.950 -0,9 26,7 6,7 66,5 100,-
10. SantMartí 2.817 -12,3 14,8 0,0 85,2 100,-
Barcelona 3.268 -6,1 17,4 7,8 74,8
' La distribució de les placesd'aparcament en tres categories fa referència a les promocions d'habitatges de nova planta segons si aquestes disposen o no de places d'aparcament
i -si en disposen- del règim de venda vinculat a la venda de l'habitatge.
Variació (2n. semestre 199412n. semestre 1993).
Font:Tecnigrama ielaboració pròpia.
Evolució del preu de les places d'aparcament
(en edificis residencials de nova planta)
mil'ons de ptes.
5,0
4,5 -
4,0 -
3,5 -
3,0 -
2,5 -
2,0 -
1,5
variació (%)
40
- 30
- 20
- 10
90 91 92 93 94
- Mitjana Barcelona - l'Eixample
- Sarrià-Sant Gervasi Nou Barris
=taxa de variació de la mitjana de Barcelona
-10
Font: Tecnigrama ielaboració pròpia.
96
Persisteix la davallada del preu de les places d'aparcament a
causa del replegament de la demanda i de l'augment de l'oferta.
Al llarg del 1994 els preus de les places d'aparcament s'han
afermat en la tònica recessiva que s'inicià a mitjan de l'any
anterior. Pel conjunt de la ciutat, la davallada se situa a l'entorn
del 6,5 per cent en termes nominals.
La retracció de la demanda, que espera cautelosa que la recu
peració econòmica arribi a les seves butxaques, és la causa fona
mental d'aquesta davallada dels preus. A l'encara feble recupe
ració dels consum intern que caracteritza el moment econòmic
actual, s'hi ha d'afegir, en el cas de les places d'aparcament
considerem que moltes són comprades com a bé d'ús- l'impac
te psicològic que té el fet que l'oferta -especialment de promo
ció pública- hagi augmentat notablement, amb el que la sensa
ció de comprar un bé escàs que es tenia fa uns anys per
tant, estar disposat a pagar més diners per ell- s'ha esvaït.
Malgrat l'animós ritme de construcció de places d'aparcament
que s'ha registrat en aquests darrers anys -quan moltes cons
tructores decidiren rendibilitzar l'esforç de capitalització i d'am
pliació de la seva dimensió que havien fet en ocasió dels Jocs i
trobaren en el Pla d'Aparcaments una bona ocasió per fer-ho,
estem lluny d'una situació d'excés d'oferta, malgrat que en algu
nes zones concretes de la ciutat sí que s'ha reduït notablement
el dèficit de places d'aparcament.
VI. Ocupació

Mercat de treball
Atur registrat a Barcelona i a la Regió 1
Barcelona Regió 1
Atur totál Atur Atur . •
31-X11-1988 97.077 42.579 54.498 28.596 273.479 110.884 163.195 92.870
31-X11-1989 70.642 28.580 42.062 15.360 206.416 74.521 131.895 54.862
31-X1I-1990 66.238 26.886 39.352 13.780 195.864 73.590 122.274 50.237
31-X11-1991 66.295 27.721 38.574 13.271 190.669 74.259 116.410 49.566
31-111-1992 66.076 28.536 37.540 13.251 188.877 76.490 112.387 49.637
30-VI-1992 62.680 27.513 35.167 11.850 181.427 76.972 104.455 46.135
30-1X-1992 65.086 29.277 35.809 12.624 185.806 80.425 105.381 47.814
31-X11-1992 69.491 32.795 36.696 14.029 198.650 91.927 106.723 53.212
31-111-1993 76.483 37.445 39.038 16.194 220.433 106.830 113.603 62.371
30-VI-1993 78.251 38.471 39.780 16.477 226.181 110.210 115.971 63.785
30-IX-1993 80.407 39.829 40.578 17.678 234.977 115.409 119.571 68.358
31-XII-1993 86.336 44.246 42.090 18.432 251.549 128.739 122.810 70.805
31-111-1994 90.836 47.373 43.463 18.700 260.380 135.052 125.328 70.813
30-VI-1994 89.177 46.591 42.586 17.448 252.254 129.481 122.773 65.162
30-IX-1994 88.912 45.934 42.978 17.506 248.612 125.766 122.846 63.829
31-X11-1994 86.918 45.129 41.789 16.806 240.184 121.829 118.355 59.469
e v
31-XII-1988 31.982 4.480 42.468 17.962 108.179 16.313 91.440 56.242
31-XII-1989 25.408 2.789 33.067 9.239 89.895 10.338 74.140 31.196
31-X11-1990 24.203 2.659 33.454 5.809 88.145 10.689 75.793 20.525
31-XII-1991 23.199 3.063 35.372 4.572 83.178 12.332 78.778 15.833
31-111-1992 22.717 3.374 35.500 4.396 81.120 13.317 78.836 14.942
30-VI-1992 21.861 3.540 33.436 3.763 78.598 14.186 74.321 13.123
30-IX-1992 22.542 4.029 34.642 3.792 80.030 16.089 75.887 13.269
31-XII-1992 23.785 4.461 37.193 3.956 84.897 18.399 81.342 13.475
31-111-1993 25.666 4.899 41.624 4.183 93.031 20.516 91.109 15.132
30-VI-1993 26.346 5.028 42.531 4.236 95.134 21.007 93.478 15.976
30-1X-1993 26.490 5.143 43.856 4.818 96.777 21.618 97.693 18.280
31-XII-1993 28.785 5.567 46.312 5.529 103.228 23.635 104.562 19.407
31-111-1994 30.743 5.826 48.134 5.970 106.358 24.283 108.620 20.356
30-VI-1994 30.435 5.571 47.030 5.977 102.614 22.880 105.330 20.684
30-IX-1994 29.786 5.402 46.782 6.769 98.849 22.006 104.425 22.573
31-XII-1994 28.922 5.183 45.611 7.016 94.352 20.892 101.533
Regió 1: A més de les cinc comarques, inclou dos municipis de la comarca de l'Alt Penedès, dosmunicipis de la comarcade l'Anoia iun municipi de la comarca de la Selva.
Font: Dades de l'INEM facilitadesper de Desenvolupament Econòmic iSocial de l'Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Variació (%)
31-XII-1994130-IX-1994 31-X11-1994131-X11-1993
Barcelona Regió 1 Barcelona Regió 1
Atur total registrat -2,2 -3,3 0,7 -4,5
- masculí -1,8 -3,1 2,0 -5,4
- femení -2,8 -3,7 -0,7 -3,6
-juvenil -4,0 -6,8 -8,8 -16,0
Distribució sectorial
- agricultura 7,5 7,0 30,1 7,0
- indústria -2,9 -4,5 0,5 -4,5
- construcció -4,1 -5,1 -6,9 -5,1
- serveis -2,5 -2,8 -1,5 -2,8
- sense ocupació anterior 3,6 0,1 26,9 0,1
99
La consolidació de la represa econòmica ha permès frenar
l'augment de l'atur, i fins i tot en alguns sectors i segments
de població ha disminuit en termes absoluts entre principi
i final del 1994.
Les dades de les diverses variables econòmiques dels últims
mesos del 1994 posen de manifest, en general, l'enfortiment de
la recuperació de l'activitat econòmica. Tanmateix, és prou sa
but que quant a consum intern i quant a mercat de treball, la re
presa és més lenta.
Certament, en el món laboral, el 1994 ha estat un any de
grans canvis. Recordem que a principi d'any entraren en vigor
les novesmodalitats de contractació. A més, en el decurs de
1994 s'han anat adoptant noves mesures que han tendit, a grans
trets, a flexibilitzar la contractació.
Aquesta flexibilització s'ha traduït en un augment espectacu
lar de les contractacions: un 16,7 per cent pel conjunt de l'any.
Aquest augment s'ha accentuat al segon semestre, coincidint
amb la confirmació de la represa de l'activitat productiva, i s'ha
concentrat en els contractes no acollits a mesures de foment,
que han registrat un augment del 23,2 per cent en tot l'any i un
30,1 per cent al segon semestre.
Així, l'atur registrat a final d'any ha disminuït en relació amb
un anys abans en aquells col.lectius en què la contractació ha es
tat més nombrosa, en termes relatius: en els joves -una dismi
nució del 8,8 per cent- i, en menor grau, en les dones. Contrà
riament, el ritme de descens de l'atur masculí no és suficient per
compensar l'augment del primer trimestre del 1994. La combi
nació d'aquests factors fa que l'atur total a final del 1994 sigui
pràcticament equivalent ald'un any enrera pel que fa a Barcelo
na i sensiblement inferior a la resta de la Regió I.
100
Taxa general d'atur registrat (%)
31-XII-1987 15,9 19,3 18,3 20,9
31-XII-1988 13,3 16,0 15,2 18,8
31-XII-1989 9,6 12,0 11,6 16,2
31-XII-1990 8,9 11,3 10,9 15,6
31-XII-1991 9,1 11,4 11,0 15,6
31-111-1992 9,3 11,0 10,5 15,4
30-VI-1992 8,8 10,4 9,7 14,4
30-IX-1992 9,2 10,9 10,1 14,4
31-X11-1992 9,9 11,7 11,2 15,5
31-111-1993 10,8 12,9 12,4 16,7
30-V1-1993 10,8 12,9 12,4 16,5
30-IX-1993 11,0 13,3 12,7 16,4
31-XII-1993 11,8 14,0 13,8 17,6
31-111-1994 12,4 14,5 14,0 17,9
30-VI-1994 12,1 14,0 13,6 17,1
30-1X-1994 12,1 13,7 12,9 16,5
31-XII-1994 11,8 13,2 12,6 16,5
- Barcelona
90 91
- Província Barcelona
92 93
Catalunya
94
Espanya
Font: Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya,INEM iEnquesta de
Població Activa. Elaboració pròpia.
Les noves modalitats de contractació han permès reduir
en quasi un nou per cent el nombre d'aturats menors
de 24 anys al llarg de 1994.
Tanmateix, aquest augment espectacular del nombre de con
tractes no s'ha traduït en una disminució del mateix ordre de
l'atur registrat. I això per diversos motius, d'entre els quals des
taquem l'augment de la població activa i sobretot l'efecte de les
renovacions de contractes de curta durada o la rotació dels atu
rats inscrits a les oficines de l'INEM.
Actius i ocupats estimats a Barcelona
31-XII-1986
31-XII-1987
31-XII-1988
31-XII-1989
31-X11-1990
31-XII-1991
31-111-1992
30-V1-1992
30-1X-1992
31-XII-1992
31-111-1993
30-VI-1993
30-IX-1993
31-XII-1993
31-111-1994
30-V1-1994
30-IX-1994
31-XII-1994
689.615
736.025
729.769
743.392
756.083
724.988
714.084
710.839
709.752
705.566
711.274
724.845
730.315
734.959
732.835
738.809
734.121
737.480
563.921
617.623
632.692
672.750
689.845
658.693
648.008
648.159
644.666
636.075
634.791
646.594
649.908
648.623
641.999
649.632
645.209
650.562
125.694
118.402
97.077
70.642
66.238
66.295
66.076
62.680
65.086
69.491
76.483
78.251
80.407
86.336
90.836
89.177
88.912
86.918
milers de persones
800
750
700
650
600
550
500
86 87 88 89 90 91 92 93 94
• Ocupats 1:1 Aturats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquestade Població Activa per a la
província de Barcelona ide les dades de població de Barcelona.
Nota: S'ha refet la sèrie d'actius id'ocupats a partir de les dades de població del 1993 i anys
anteriors.
En primer lloc, l'augment de l'ocupació ha estat suficient per
absorbir l'increment de la població activa a la ciutat al llarg del
1994 -sobretot per la reincorporació del collectiu femení al
món laboral i per les noves cohorts de joves que accedeixen a
aquest mercat- però no per reduir el nombre d'aturats, tot i
que el seu augment s'ha desaccelerat mes rera mes i es tanca
l'any amb un nombre d'aturats registrats igual al d'un any
abans. Precisament per aquesta reducció mes a mes, és d'espe
rar que l'atur total registrat presenti variacions interanuals nega
tives a partir dels primers mesos de 1995, com ja ha succeït a
Catalunya i a Espanya a final de 1994. Barcelona, en aquest sen
tit, com a conseqüència d'una estructura productiva amb una
base molt consolidada i menys sotmesa a les variacions conjun
turals, endarrereix uns mesos els efectes de la recuperació eco
nòmica en el món laboral de la mateixa manera que l'impacte
del darrer període de recessió ha estat menor que a la resta del
país.
Nombre d'aturats registrats a Barcelona
milers de persones
100
95 -
90 -
85 -
80 -
75 -
70 -
65 -
60 -
55
1990 1991 1992 1993 1994
L'augment de l'ocupació permet absorbir l'increment de la
població activa.
Aquest endarreriment no es deu, però, a una represa econò
mica més feble a la ciutat que a d'altres àmbits, sinó a la conjun
ció d'altres factors que abans hem relacionat amb l'estructura
productiva i la seva consolidació. En primer lloc, és conegut de
tothom que la recuperació ha estat especialment significativa a
la indústria i a la construcció, dos sectors que a nivell de «planta
productiva» i d'ocupació menys qualificada van perdent pes a
Barcelona en benefici del seu entorn metropolità. Així, no ha
d'estranyar que l'atur industrial disminueixi a la Regió I abans
que a Barcelona. El mateix passa amb la construcció: l'activitat
d'aquest sector -sobretot en habitatges- reprèn amb més em
penta fora del conglomerat urbà més dens, per causes a basta
ment comentades en altres apartats d'aquesta revista: l'escasse
tat de sòl i l'oferta més ampla i a bon preu fora de la ciutat. A
més, actualment la majoria de les grans obres públiques en exe
cució són fora de Barcelona, i fins i tot fora de la regió metro
politana.
101
Altes i baixes a les oficines de l'INEM
Motius de les baixes
Col•locació
amb oferta
o
•
Col•locació
amb oferta
Col•locació
sense aport.
doctuneut
Contractació
No renovació
de la
71.204 11.128 102.952 23.103
61.843 50.650 111.432 27.980
25.671 89.653 107.873 28.882
8.895 48.634 75.530 22.523
12.724 61.116 88.554 29.569
11.545 55.377 84.274 26.005
3.209 16.382 22.032 6.783
3.009 14.047 20.529 6.730
2.425 11.683 21.302 6.631
2.902 13.265 20.411 5.861
2.515 114.158 78.355 20.979
2.338 11.604 20.816 3.861
70 30.992 20.264 3.188
24 40.474 21.830 2.857
83 31.088 15.445 11.073
1.276 164.520 97.535 11.197
978 39.091 22.992 2.869
128 37.852 24.076 2.934
83 37.732 24.055 2.753
87 49.845 26.412 2.641
1987
1988
1989
1990
1991
1992
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1994
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
n.d.
274.561
237.795
169.906
208.714
195.191
54.648
45.347
48.052
47.144
259.811
47.764
63.316
73.385
75.346
282.536
72.521
64.336
66.273
79.406
242.505
278.124
269.845
170.149
206.051
185.595
50.883
46.723
44.161
43.828
229.067
39.693
58.211
69.247
61.916
289.402
68.953
67.832
67.866
84.751
25.573
13.134
4.980
1.099
1.398
1.290
292
407
360
231
8.944
219
2.605
3.026
3.094
7.384
2.050
1.672
1.753
1.909
8.545
13.085
12.786
13.468
12.690
7.104
2.185
2.001
1.760
1.158
4.116
855
1.092
1.036
1.133
7.490
973
1.170
1.490
3.857
Font: Dades de l'INEM facilitades per l'Àrea de Promoció Econòmica iOcupació.
Encara caldria afegir un altre factorestructural que afecta
més la ciutat que les poblacions del seu entorn, i és la tipologia
dels aturats industrials, que a Barcelona -com a conseqüència
dels darrers processos de crisi i reconversió de sectors tradicio
nals com ara el tèxil i la metal.lúrgia- es concentren en la ban
da dels homes majors de 45 anys, sector de població que té més
dificultats a trobar una col.locació que la població jove o fins i
tot femenina, els quals troben ocupació majoritàriament als ser
veis. En aquest sentit, a la ciutat hi ha una proporció de desocu
pats de llarga durada major que a d'altres àmbits, amb una es
tructura poblacional més rejovenida, i per tant amb una taxa
d'atur menys subjecta a les fluctuacions conjunturals.
Tanmateix, és important recordar que la taxa d'atur registrat
a Barcelona continua essent una de les més baixes del país, i
tancà l'any en un 11,8 per cent sobre la població activa, contra
un 12,6 a Catalunya i un 16,5 a Espanya, encara que en relació
amb un any abans hagi disminuït clarament en aquests dos àm
bits en vuit dècimes i en més d'un punt, respectivament.
Tots aquests factors ajuden doncs a matisar i a comprendre
aquest lapse que es detecta en l'evolució de l'atur entre Barcelo
na i altres àmbits geogràfics al llarg del 1994.
102
1 centres de treball a Barcelona
Ocupats Inpreses
Índex Índex
Període Absolut 1986 = 100)
, --- Absolut _ (1986 = 100)
1986 594.165 100,0 51.470 100,0
1987 625.197 105,2 55.246 107,3
1988 661.735 111,4 60.318 117,2
1989 705.367 118,7 63.889 124,1
1990 745.556 125,5 67.754 131,6
1991 749.335 126,1 68.830 133,7
1992 717.204 120,7 68.593 133,3
1993 644.241 108,4 64.758 125,8
1.94 646.130 108,7 66.485 129,2
11.94 636.785 107,2 67.442 131,0
111.94 627.668 105,6 60.485 117,5
Nota: Només contempla els centres de treball que cotitzen per algun treballador.
Font: INSS. Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament d'Estadística
de l'Ajuntament de Barcelona.
L'elevat nombre d'altes i baixes a les oficines de l'INEM
reflecteix l'augment de la rotació, i l'increment de les baixes,
el de la contractació.
L'elevada contractació a què fèiem esment es palesa, a banda
del nombre de contractacions registrades durant un període,
amb el nombre d'altes i de baixes a les oficines de l'INEM, que
recullen aquells casos en què hom s'apunta com a aturat -les
altes de demandant d'ocupació- i aquells en què hom deixa de
figurar-hi, per motius diversos -les baixes de demandes d'ocu
pació. D'entre els principals motius de baixa, destaca el fet d'ha
ver trobat una feina, del tipus que sigui. Quantitativament, és
Distribució dels contractes
Total
registrats a l'INEM
Acollits a mesures de foment No acollits a mesures de foment
exíode Total R , Resta
1987 220.091 107.702 47.429 60.273 112.389 102.135 10.254
1988 291.065 147.458 68.510 78.948 143.607 129.412 14.195
1989 328.528 166.999 87.462 79.537 161.529 143.942 17.587
1990 350.018 174.760 91.055 83.705 175.258 156.649 18.609
1991 379.209 181.460 96.510 84.950 197.749 178.763 18.986
1992 368.500 153.474 77.442 76.032 215.026 197.459 17.567
lr. tr. 100.062 48.402 26.779 21.623 51.660 46.292 5.368
2n. tr. 92.491 38.132 20.292 17.840 54.359 49.837 4.522
3r. tr. 91.868 29.908 13.867 16.041 61.960 58.380 3.580
4t. tr. 84.079 37.032 16.504 20.528 47.047 42.950 4.097
1993 268.898 108.080 46.029 62.051 160.818 151.238 9.580
lr. tr. 65.789 28.230 13.523 14.707 37.559 33.921 3.638
2n. tr. 65.540 26.609 11.811 14.798 38.931 36.634 2.297
3r. tr. 68.875 23.373 9.305 14.068 45.502 43.770 1.732
4t. tr. 68.694 29.868 11.390 18.478 38.826 36.913 1.913
1994 313.780 115.703 n.d. n.d. 198.077 n.d. n.d.
lr. tr. 73.455 32.714 n.d. n.d. 40.741 n.d. n.d.
2n. tr. 78.890 31.283 n.d. n.d. 47.607 n.d. n.d.
3r. tr. 77.130 22.060 n.d. n.d. 55.070 n.d. n.d.
4t. tr. 84.305 29.646 n.d. n.d. 54.659 n.d. n.d.
Font: Dades de l'INEM facilitades per l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació.
Contractes registrats
450
milers de contractes variació (%)
40
- 30
- 20
/ 0- 10
- -10
- -20
- -30
-40
400-
350-
300-
250-
200-
150
89 1990 1991 1992 1993 1994
nombre de contractes (acumulat darrers dotze mesos)
- taxa de variació interanual (%)
molt important també el nombre de baixes per no haver renovat
la demanda d'ocupació dins dels terminis fixats. Amb tot, exis
teix una correlació entre el nivell de contractació i la rotació a
les oficines de l'INEM a través del registre d'altes i baixes. És
precisament l'elevat nombre tant d'altes com de baixes per
tant, de nombre de contractes efectuats durant el període- el
que, comparat amb el nivell d'ocupació o d'atur, palesa l'even
tualitat dels llocs de treball, entesa com aquella que comporta
un contracte de curta durada. És evident que la normativa vi
gent afavoreix aquest tipus de contractes en detriment dels de
llarga durada, tot i les subvencions a fons perdut a què una em
presa té dret si realitza un contracte indefinit.
En altres termes, aquesta rotació de la mà d'obra en el con
junt del sistema productiu és el reflex de la política que duen a
terme les empreses per fer front a una època d'incertesa -la re
presa econòmica encara no està prou consolidada com per Han
çar les campanes al vol- i en la qual necessiten poder disposar
de la màxima flexibilitat -en tots els sentits: de personal, de ca
pacitat productiva, financera, etc.- per poder fer front a les ne
cessitats canviant dels mercats i mantenir o optimitzar llur nivell
de competitivitat.
103