Barcelona
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Tercer trimestre 1994
Núm. 23
Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia i Empreses
Direcció de Promoció Econòmica
Ajuntament de Barcelona
Àmbit d'Organització i Economia
Tinent d'Alcalde
Joan Clos iMatheu
Àrea d'Economia i Empreses
Director
Ramon Seró i Esteve
Equip de Redacció de Barcelona.Economia
Manuel Ludevid iAnglada, Editor.
Xavier Güell i Ferrer, Director.
María Jesús Calvo Nutio, Cap de Redacció.
Lluís Hansen i Fors
Consell de Redacció
Xavier Muñoz (President). Regidor de Cooperació Empresarial. Ajuntament de Barcelona.
Manuel Ludevid. Sots-Director de Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona.
Ernest Maragall. Director de PÁrea d'Informació de Base. Ajuntament de Barcelona.
Joan Molina. Director de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
Guillem Sánchez. DirectorAdjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona.
Ramon Seró. Director de PÁrea d'Economia i Empreses. Ajuntament de Barcelona.
Pilar Solans. Directora de Finançament. Ajuntament de Barcelona.
Jordi Villarroya (Secretari). Cap de Gabinet de la Segona Tinència d'Alcaldia. Ajuntament de Barcelona.
Consell Assessor
Jordi Canals. Secretari General. IESE.
Jaume García. Vice-Rector Economia i Serveis. Universitat Pompeu Fabra.
Josep Munné. President. Port de Barcelona.
Joaquim de Nadal. Regidor de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
Martí Parellada. Estudis Formació Continuada. Universitat de Barcelona.
Carles Ponsa. Delegat Especial de l'Estat. Consorci de la Zona Franca.
Francesc Raventós. Conseller Delegat. Iniciatives, S.A.
Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000.
Antoni Santiburcio. Regidor de Promoció Econòmica i Ocupació. Ajuntament de Barcelona.
Robert Tornabell. Degà. ESADE.
Joan Trullén. Departament Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep Ma. Vegara. Regidor de PÁmbit de Manteniment Urbà i Serveis. Ajuntament de Barcelona.
Agraïm la informació i la conaboració prestades per totes les entitats, Àrea d'Economia iEmpreses.
organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a: Direcció de Promoció Econòmica
Barcelona.Economia
Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis Indicadors econòmics de Barcelona
de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja;Unitat Operativa Núm. 23. Tercer trimestre 1994
del Pla de la Ciutat; Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació. Octubre 1994
Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció Gral. d'Ocupació; Edició: ®
Institut d'Estadística; Ferrocarrils de la Generalitat. Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia i
Altres institucions: Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Empreses.
Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Col.legi d'Arquitectes Línia de disseny original: Ferran Cartes / Montse Plass
de Catalunya; S.P.M. Transports de Barcelona, S.A.; Direcció Provincial de Impressió: Impremta Municipal
Tràfic; Port de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE: Dipòsit legal: B. 26.464/91
Telefónica, S.A.; MEFFSA; Borsa de Barcelona. Exp.: 9551089
Barcelona Índex
economia Presentació 5
Indicadors econòmics de Barcelona
Tercer trimestre 1994 Monografies
Núm. 23
Cinc iniciatives de promoció econòmica internacional
de Barcelona. 7
Dossier: La projecció exterior de Barcelona
i les infraestructures de suport. 13
1. Els productes estratègics de Barcelona 17
2. Els mercats estratègics de Barcelona 21
— Els mercats d'expansió 21
— Els mercats de captació 25
3. L'organització de l'esforç promotor.
Imatge de marca de Barcelona 29
4. Les infraestructures de suport 36
Indicadors econòmics
0. Síntesi 43
I. Indústria 49
Evolució de l'activitat industrial 51
11. Finances 65
Sistema financer 67
Mercat de Valors 70
Mercat de Futurs Financers 71
III. Consum, comerç i preus 73
Evolució del parc de vehicles 75
Consum d'electricitat 76
Consum de gasos 77
Escombraries domiciliàries recollides 78
Fira de Barcelona 79
Preus de consum 80
IV. Transports, comunicacions i turisme 81
Tràfic de mercaderies pel port 83
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals
de l'Estat espanyol 86
Transport públic urbà i de rodalia 88
Utilització i estructura de la xarxa telefònica 90
Enquesta d'activitat turística 92
V. Mercat immobiliari 97
Consum de ciment 99
Construcció d'habitatges i projectes visats 100
Llicències d'obres 103
Preus al mercat immobiliari: lloguer d'oficines 104
VI. Ocupació 111
Mercat de treball 113
3

Presentació Barcelona economia 23
Aquest número de la nostra revista presenta un dossier temà Els resultats del segon trimestre insisteixen en el paper cabdal
tic especialitzat. Es tracta de les ponències que van presentar-se i motor que ha tingut i té el sector exterior—exportacions i tu
a la Comissió Tècnica dedicada a la promoció exterior de Barce risme— en l'actual fase de reactivació econòmica. De la mateixa
lona i les infraestructures de suport, dins dels treballs del segon manera, aquestes dades posen de relleu també les dificultats per
Pla Estratègic Econòmic i Social de la ciutat. esperonar de nou la demanda interna.
Aquestes ponències aborden diferents aspectes relacionats Sense intenció de fer un repàs sistemàtic del conjunt d'indica
amb el posicionament de Barcelona dins el sistema internacional dors tractats en aquestes pàgines, és interessant insistir en l'ex
de ciutats i dins l'economia global. cel-lent conjuntura expansiva que han viscut la majoria de sec
tors industrials amb una forta implantació a l'àrea de Barcelona,
Així, laprimera aborda la delimitació del producte de Barce especialment aquells amb unamajor tradició exportadora. Per
lona. Els representants de Cluster Consulting discuteixen quina primer cop després de més de tres anys de tendència a la baixa,
és i quina podria/hauria de ser l'especialització de producte de es pot parlar de creació de llocs de treball al conjunt de la in
la nostra ciutat. dústria barcelonina. Una dada francament positiva i esperança
dora per la confiança que sembla que els empresaris han diposi
El segon aspecte és referit als mercats als que Barcelona po tat en el futur de la nostra economia i de la ciutat en general.
dria/hauria d'adreçar-se. La ponència del Sr. Diego Fernández
Cano (de Ferrer Internacional), planteja el problema des del A banda de les indústries exportadores, el sector de la Cons
punt de vista dels mercats d'expansió en els que conocar els trucció en la vessant residencial i, més particularment d'aparca
nostres productes, i la intervenció del Sr. Josep Lluís Roig (de la ments de promoció pública, continua la seva trajectòria modera
cadena BCN Hotels) aborda la qüestió des de la perspectiva dament alcista, gràcies a un descens del preu del diner i als ajuts
dels mercats de captació, és a dir, aquells en els quals les empre públics per la compra d'habitatge.
ses barcelonines (com és el cas de les empreses turístiques) po
den captar clients en el moment actual. Del conjunt del Terciarical destacar, a més del paper prota
gonista que juga Barcelona com a ciutat de congressos i reu
El tercer aspecte abordat en aquesta Comissió Tècnica es re nions d'empreses, l'augment del nombre de turistes que han vi
fereix a l'organització concreta de l'esforç promotor de Barcelo sitat i pernoctat a la ciutat. Una especialització, la d'acollir
na. El professor d'ESADE, Josep Francesc Valls, i Macarena visitants, a l'alça de forma ininterrompuda al llarg dels darrers
Abascal fan unes propostes de com s'hauria d'organitzar aquest anys. Així ho confirmen l'evolució de variables com ara les per
esforç, detallant línies d'acció i entitats i sectors empresarials noctacions hoteleres i el trànsit de passatgers de vols internacio
que podrien tenir un protagonisme important en aquestes ac nals per l'aeroport.
cions.
L'ocupació també ha evolucionat en la mateixa sintonia, tot i
Finalment, el Sr. Josep Antoni Acebillo planteja en la seva que ho ha fet a uns ritmes molt més moderats. Així, i com era
ponència quines haurien de ser les infraestructures de suport d'esperar amb l'entrada en vigor de les noves modalitats de con
que hauria de tenir Barcelona avui, per poder fer front al poten tractació, el nombre de contractes laborals registrats durant el
cial promotor de la ciutat. Ho fa repassant, des d'una perspecti segon trimestre ha augmentat un 20 per cent en termes inter
va històrica, les diferents «generacions» d'infraestructures que anuals, alhora que augmentava lleugerament el nombre de per
ha anat assolint Barcelona en els darrers dos segles. sones ocupades i s'estroncava la tendència alcista de la desocu
pació. Comportaments que s'han mantingut durant els primers
La publicació d'aquests treballs pot ser molt útil en aquests mesos de l'estiu.
moments en què la nostra ciutat observa com la recuperació
econòmica és més ràpida aquí que a la resta del país, com a con Aquest número de la revista presenta, a més, com a novetat,
seqüència de l'esforç fet per tots fins ara. en el capítol del Mercat de treball, l'inici del seguiment trimes
tral de l'ocupació assalariada a les empreses de la ciutat.
En una direcció semblant, una petita nota prèvia meva detalla
algunes iniciatives concretes de promoció econòmica internacio Manuel Ludevid
nal de Barcelona. En ella es comprova que els treballs d'orien Editor
tació estratègica del Pla, es van traduint en accions concretes.
A més presentem, comsempre, les dades de la conjuntura
econòmica. Les que es presenten en aquest número de BARCE
LONA.ECONOMIA es refereixen a l'evolució dels indicadors econò
mics de la ciutat durant el segon trimestre d'enguany, a més
d'un avanç de les darreres dades disponibles, algunes encara
provisionals. La majoria d'aquests resultats confirmen que la re
presa econòmica iniciada a final del 1993 s'està consolidant i re
forçant, tant a Barcelona com a la resta del país.
5

Monografia
Cinc iniciatives de promoció econòmica
internacional de Barcelona
Manuel Ludevid
Director de Promoció Econòmica
Ajuntament de Barcelona

Cinc iniciatives de promoció econòmica internacional de Barcelona
Els cinc números de Barcelona Bones Notícies ja editats i corresponents a la primavera i la tardor del 1993, i a l'hivern, la primavera i la tardor del 1994.
L'Àrea d'Economia i Empreses de l'Ajuntament de Barcelo Se'n fan tres edicions, una en català, una en castellà i una en
na prossegueix amb la tasca de promoció econòmica internacio anglès. La catalana s'envia a les principals empreses barceloni
nal de la ciutat. Us informemaquí d'algunes de les seves inicia nes i de la resta de Catalunya. La castellana és enviada a un mi
tives desenvolupades aquests darrers dos anys. Aquesta ler d'empreses d'arreu d'Espanya (excepció feta de Catalunya),
informació complementa i completa la que ja va avançar-se al i l'anglesa a més d'un miler dels màxims directius de les princi
número 20 de BARCELONA.ECONOMIA amb l'article Barcelona pals empreses de tot Europa.
More Than Ever: La promoció econòmica internacional de la
ciutat. Es tracta que els principals directius d'empreses europees, es
panyoles i catalanes, tinguin un recordatori periòdic de fets eco
1. Barcelona Bones Notícies. nómics i empresarials que reforcen el nostre posicionament dins
el mercat, cada diamés competitiu, de les ciutats del món que
Ara fa dos anys, just després dels Jocs Olímpics, i en plena lluiten per atraure cap a elles les millors empreses i institucions.
constatació de la crisi econòmica que afectava tot Espanya i tot
Europa vamplantejar-nos l'oportunitat d'editar una revista pe La revista ha tingut una acollida molt positiva i està essent
riòdica, adreçada al món empresarial, essencialment de fora de una eina molt útil de tipus horitzontal per a animar les campa
Catalunya i d'Espanya, que informés de la vitalitat de Barcelo nyes sectorials de promoció que s'estan realitzant en l'actualitat
na. en els àmbits del turisme, la logística, les promocions immobilià
ries, l'activitat financera, launiversitat, el disseny o l'assistència
En un moment en què els diaris anaven plens de males notí mèdica.
cies en el terreny econòmic, vam pensar que podia ser oportú
posar-hi un títol ben explícit, que no donés lloc a dubtes sobre Representa una innovació important, tant per la seva presen
la seva intencionalitat. Així nasqué el Barcelona Bones Notícies. tació com pel seu contingut, respecte a les tradicionals publi
cacions institucionals d'aquesta mena que tenen sovint un to
Es tracta d'una publicació de gran format, tipus tabloide, a tot avorrit i excessivament cofdista.
color, que informa dels principals fets econòmics i empresarials
positius que han esdevingut a l'àrea de Barcelona cada trimes
tre: empreses estrangeres que inverteixen aquí, empreses barce
lonines que s'implanten a l'exterior, noves infraestructures logís
tiques que s'inauguren, millores urbanístiques, o els bons
resultats de l'any turístic i congressual. Mirant d'evitar la ten
dència, tan espanyola, de parlar només dels projectes defutur, i
procurant concentrar-nos en realitats tangibles ja ara.
9
Cinc iniciatives de promoció econòmica internacional de Barcelona
2. L'Agenda de Barcelona.
Des de fa ja uns anys, l'Ajuntament de Barcelona perseguia la
idea de coordinar els esforços públics i privats que es fan a la
ciutat en el terreny de la promoció d'esdeveniments culturals,
esportius, comercials, econòmics i de lleure. Una coordinació
que evités solapaments i que superés la situació actual que passa
d'èpoques de gran concentració d'activitats a èpoques de gran
sequera.
uestestiva BARCELONA
La concepció de fons que hi ha darrera aquesta preocupació
és que, cada cop més, l'atractiu de les ciutats es mesura no sols
pel seu patrimoni (cultural i arquitectònic) sinó per la seva capa
citat viva de produir esdeveniments i espectacles. I de produir
los tot l'any, no només quan hi són els residents. Les ciutats més
atractives del món són plenes d'activitats en els períodes d'estiu
o de vacances. Donen la impressió que no paren mai, que sem
pre hi passa una cosa o altra.
Aquesta és, doncs, la preocupació de fons.
En aquesta direcció s'adreça la publicació trimestral de L'A
genda de Barcelona per part de l'Area d'Economia i Empreses
de l'Ajuntament de Barcelona. És un primer pas en la persecu
ció d'aquest objectiu més general.
L'Agenda és un avanç trimestral dels principals esdeveni
ments de tota mena que es fan a la ciutat. Però no informa in
discriminadament de tot. En fa una tria.
S'ha creat un Comitè de Direcció de l'Agenda que vota cada
trimestre, amb participació de totes les entitats vinculades a l'A
juntament que estan implicades en l'organització d'actes i espec
tacles (en el futur és prevista la incorporació dels principals or
ganitzadors privats: ja compten amb un representant de la
Fundació "La Caixa"). D'aquesta votació en surt, en primer
lloc, l'acte del trimestre, el més rellevant, sobre el que s'informa
amb molt de detall. També es voten, a continuació, els deu es
deveniments que «hom no potperdre's» a Barcelona aquell tri
mestre, als que es dedica una pàgina sencera. Finalment, l'Agen
da informa de manera més resumida i puntual de la resta
d'esdeveniments importants.
S'han editat ja tres números de l'Agenda corresponents a l'es
tiu, a la tardor del 94 i a l'hivern del 95. El receptor rep l'Agen
da un mes i mig o dos abans de que comenci el trimestre.
Això permet al tour operador o a l'agent de viatges de la resta
d'Espanya i de l'estranger, poder dissenyar les activitats dels
seus paquets de turistes o de congressistes amb temps suficient.
També u permet dissenyar visites a Barcelona en funció d'al
guns esdeveniments particularment rellevants.
El format i presentació de l'Agenda ha estat, també, molt in
novador. Es presenta en forma de compact disc. Dins la capsa hi
ha dues coses: d'una banda un fulletó imprès amb tota la infor
mació en paper, amb una presentació molt acurada; d'altra ban
da, hi ha un petit disquet informàtic perquè el professional que Els tres primers números de L'Agenda de Barcelona, corresponents a l'estiu
rep l'Agenda pugui fer-la servir al seu ordinador. i a la tardor del 1994, ja l'hivern del 1995.
10
Cinc iniciatives de prol ■nna
Ihe
Barcelona:
new centre
of Logistics Centre
S0,11hern Europe
maesmill•~1-lb~
Wybeelaa* ammober
.11•11.■■ •1,..*■.1~
wel**Oevalimme•
mo~ewl*
Cmane■••••■■•1.~.1eld
41.1.•?...1~~«.
•■•*.p.a
pe.lalmeme
1...a..ndr.••••■7,
H.1,40
BARCELOMA
Nor• l■•• e•et
Elsprimers anuncis publicats setmanalment a Finantial Times, dins la campanya BarcelonaMore Than Ever. Corresponen al logo i a la Barcelona logística.
S'envia l'Agenda de Barcelona a tour operadors, agències de Des del 12 de maig del 1994, hom ha publicat un anunci set
viatge (majoristes i detallistes), oficines de turisme, companyies manal, cada dimarts. A partir del 27 de setembre, aquesta ca
aèries, cadenes hoteleres, publicacions de viatges i oci, ambaixa dència s'ha fet menys freqüent, i es publica quinzenalment.
des i consolats i cambres de comerç espanyoles a l'estranger.
Podem veure adjunts alguns dels anuncis publicats fins ara. El
Els llocs de destinació de l'Agenda són la resta de Catalunya i primer d'ells presenta la marca i el logo de Barcelona, que fou
d'Espanya, Europa, els Estats Units, Canadà, tots els països dissenyat expressament per a la campanya. Quant a lamarca i al
d'Amèrica Llatina, alguns països asiàtics (com Japó, Tailàndia, lema, s'hi detallen alguns dels atributs que volem associar amb
Taiwan, India, Pakistan i Corea), alguns de l'Orient Mitjà (Arà el nom de la ciutat, i que corresponen a les diverses campanyes
bia Saudí, Jordània i Israel), alguns països africans (com Marroc, de promoció sectorial que s'estan desenvolupant. Vapublicar-se
Tunísia, Egipte, Algèria o Kènia), i d'Austràlia. Se'n fan 1.300 els dies 12, 17, 24 i 31 de maig, i els 7, 14, 21 i 28 de juny.
exemplars en anglès, 800 en català i 500 en castellà.
El segon anunci, presentava ja la primera d'aquestes campa
La iniciativa compta ja amb elprimer anunciant en el seu ter nyes sectorials; la de Barcelona com a centre logístic, un dels
cer número. La Caixa hi anuncia els espectacles que poden re principals reptes per al futur immediat de la ciutat. Va publicar
servar-se i adquirir-se a través de Servicaixa. La nostra intenció se els dies 12, 19 i 26 de juliol, el 2 d'agost, i el 6, 13 i 20 de se
és que els anunciants acabin finançant la totalitat del cost de tembre.
l'Agenda.
El tercer anunci, en dues versions, es refereix a l'oferta immo
biliària i urbanística de Barcelona, i es basa en el pes dels mi
3. La campanya internacional de publicitat. llors arquitectes del món que han dissenyat alguns dels nous edi
ficis més emblemàtics de la ciutat. La legenda «En el futur
En Lluís Bassat, organitzador de les cerimònies d'apertura i moltes ciutats es dissenyaran com Barcelona», pretén aprofitar
cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, i un dels nostres mi l'onada d'admiració que presenta la nostra ciutat des del punt
llors publicitaris, vaestimar que el valor de mercat del posicio de vista urbanístic arreu del món. Va començar a publicar-se el
nament de la marca Barcelona almón, gràcies als Jocs, equivalia 27 de setembre.
aproximadament a tot el pressupost ordinari de l'Estat Espa
nyol. Seguiran anuncis, durant els propers mesos, sobre el centre fi
nancer de Barcelona, sobre el disseny i sobre el turisme.
Són molts diners. Per aquesta raó, l'Ajuntament va decidir, el
maig del 1994, engegar una campanya internacional de publici La idea és assegurar un recordatori constant de la marca de
tat per mantenir el posicionament de la marca Barcelona, i per a Barcelona i dels seus principals sectors d'activitat que estan rea
donar a conèixer les campanyes de promoció econòmica secto litzant campanyes de promoció.
rials que hi van associades.
Hom va decidir concentrar-se en un sol mitjà, de gran presti
gi, per fer més notòria i eficaç la presència publicitària. Per
aquesta raó, hom va triar el Financial Times, en la seva edició
internacional, atès que és probablement el diari econòmic més
llegit pels homes de negoci de tot elmón.
11
Cinc iniciatives de promoció econòmica internacional de Barcelona
4. Barcelona es promociona al Japó a través de Nissan. 5. La xarxa de ciutatsC-6 es consolida.
Com és prou sabut, la planta barcelonina de Nissan exporta La ciutat de Barcelona ha estat, aquests darrers mesos, la pre
vehicles tot terreny al Japó a través del vaixell City ofBarcelo sidenta rotativa de la xarxaC-6 de ciutats, creada ara fa més de
na. dos anys com a primer lobby territorial d'Europa entre les ciu
tats de Saragossa, Toulouse, València, Montpellier, Palma de
De comú acord la pròpia companyia Nissan i l'Àrea d'Econo Mallorca i la nostra.
mia i Empreses de l'Ajuntament, hem iniciat una campanya
consistent a incloure un paquet de documentació sobre les pos En el curs de la presidència barcelonina, la C-6 s'ha consoli
sibilitats turístiques de Barcelona, incloent alguns incentius con dat plenament, a partir de l'elaboració i aprovació dels seus es
crets, tot plegat preparat per Turisme de Barcelona. tatuts. En ells, la xarxa esdevé una Agrupació Europea d'Interès
Econòmic.
D'aquesta manera, cada comprador del nou cotxe descobrirà
en obrir el seu capot, un incentiu per a viatjar a la llunyana ciu D'altra banda, la Comissió Tècnica, presidida per Barcelona,
tat en la que l'automòbil fou construït. ha finalitzat l'elaboració del Llibre Blanc de Turisme. Un docu
ment que serà presentat a la propera cimera d'Alcaldes i que no
És una magnífica iniciativa que honora l'empresa Nissan, i només fa una diagnosi de la situació i potencial del turisme a
que obre la via per a fer-ho a través d'altres companyies. Espe cada ciutat i a la xarxa en el seu conjunt, sinó que apunta, a
rem que l'exemple es repeteixi. més, tota una estratègia concreta de promoció turística de con
junt per part del grup de ciutats.
S'ha elaborat, també, dins d'aquest semestre barceloní, un lli
bre de presentació de la xarxa des del punt de vista econòmic,
demogràfic i social, que pugui servir de carta de presentació d'a
questa agrupació d'interès econòmic.
Finalment, s'han realitzat, el dia 16 de novembre, unes Joma
des Tècniques de presentació i debat dels treballs fets per la
Xarxa sobre comunicacions terrestre i aèries, així com sobre as
pectes relacionats amb elmedi ambient. Totplegat en un esforç
per difondre arreu l'estratègia col-lectiva d'aquest grup de ciu
tats.
12
Dossier
La projecció exterior de Barcelona
i les infraestructures de suport

La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport Barcelona economia 23
Durant els primers mesos de l'any 1994, un bon nombre de Respecte als mercats de captació vam sollicitar la intervenció
representants d'empreses i institucions barcelonines (vegeu an del Sr. Josep Lluís Roig (Director General de la cadena hotele
nex amb la llista de membres) vam estar debatent diferents as raBCN Hotels). També aquí, la intervenció del ponent es va
pectes de la projecció exterior de Barcelona i les infraestructu demostrarmolt útil. El nostre sector turístic figura entre els més
res de suport que són necessàries per fer-la possible. actius en la captació de nous mercats. El Sr. Roig va fer una in
tervenció molt estimulant sobre els nous mercats de captació
Els resultats del debat d'aquesta Comissió Tècnica del emergents.
Segon Pla Estratègic Econòmic i Social, ja van ser comentats
en una anterior monografia, publicada al número 20 de La tercera sessió la dedicàrem a discutir la forma d'organitzar
BARCELONA .ECONOMIA, titulada «Barcelona More Than Ever: l'esforç de promoció.
La promoció econòmica internacional de la ciutat».
El professor d'ESADE, Sr. Josep Francesc Valls, comptava ja
Presentem avui, tal comva acordar-se a la Comissió, els texts amb un important treball sobre «La imagen de marca de los paí
de les ponències que van introduir les diferents sessions de tre ses» que el qualificava molt per aquesta tasca.
ball. Vam decidir organitzar quatre d'aquestes sessions: una so
bre producte, una altra sobre mercats, una tercera sobre l'orga La seva intervenció a la Comissió, elaborada amb la col-labo
nització de l'esforç promotor, i una darrera sobre les ració de la Sra. Macarena Abascal, tingué, així mateix, un gran
infraestructures de suport. interès.
Volem agrair des d'aquí,molt sincerament, la collaboració, Va assenyalar diverses línies d'acció (o campanyes de promo
generosa i desinteressada, de tots els ponents i de les diferents ció a desenvolupar), indicant quins eren els principals mercats
empreses a les que pertanyen, que feren, així, una aportació als que s'hauria d'adreçar cada campanya. També donà suggeri
molt important al futur de Barcelona. Moltes gràcies a tots. ments sobre quina institució o entitat podria liderar cada cam
panya.
La primera sessió fou dedicada al producte. Quin és i quin
podria/hauria de ser el producte específic de l'àrea econòmica El Director General de l'empresa «Barcelona Regional», Sr.
de Barcelona? Aquesta era la qüestió que vam posar-nos, per Josep Antoni Acebillo, ens introduí la darrera sessió, dedicada a
començar. És oportuna una especialització sectorial? És preferi les infraestructures de suport.
ble una diversificació?
El Sr. Acebillo coneix molt bé de què parla, doncs fou el Di
La resposta a aquests interrogants fou introduïda pels Srs. Xa rector General de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística
vier Rubió i Emilià Duch de l'empresa consultoraCluster Con (IMPU), que fou l'entitat responsable de la construcció de mol
sulting. Aquesta empresa tenia ja una experiència notable, ja tes de les principals infraestructures recents de la ciutat.
que van elaborar (dirigits pel professor nord-americà Michael
Porter) un estudi sobre la competitivitat econòmica de Catalu La seva brillant ponència, situa les necessitats infraestructu
nya al món. rals de Barcelona des d'una perspectiva històrica. A cada època
de l'evolució de la ciutat, ha correspost una «generació» diferent
La seva interessant ponència planteja una metodologia per a d'infraestructures. El Sr. Acebillo avança també lúcidament el
la selecció dels sectors d'activitat econòmica que poden consti tipus d'equipaments que necessita avui la nostra àrea econòmi
tuir el «producte» bàsic de l'àrea econòmica de Barcelona. Els ca.
grans canvis operats en l'economia mundial i la globalització
dels mercats, fou present en l'exposició i debat. Uns canvis Són, doncs, documents de gran interès. No totes les seves pro
aquests que obliguen la nostra àrea econòmica a replantejar-se postes van ser acceptades per la Comissió, com és natural. Però
la seva especialització tradicional. en tot cas són reflexions enriquidores per al debat global sobre
Barcelona que constitueix la raó de ser de la revista Barcelona.
La segona sessió de treball la vam dedicar als mercats que l'à Economia, i del propiPla Estratègic.
rea econòmica de Barcelona pot ara plantejar-se, tant de forma
expansiva (venda de productes, implantació d'empreses a l'es Joan Blanc Manuel Ludevid
tranger) com des del punt de vista de la captació (és a dir, la President de la Comissió Secretari de la Comissió
tasca d'aconseguir clients que vinguin a comprar a Barcelona). «Promoció Exterior de «Promoció Exterior de
Barcelona i Infraestructures Barcelona i Infraestructures
Vam triar dues persones ben representatives, amb experiència de Suport» de Suport»
en tots dos aspectes. Pel que fa als mercats d'expansió, vam de
manar al Sr. Diego Fernández Cano (Director de Desenvolupa
ment Empresarial de l'empresa farmacèutica Ferrer Internacio
nal) que fes de ponent. La tria de ponent es demostrà molt
encertada. En efecte, l'experiència internacional de la nostra in
dústria farmacèutica és, probablement, de les més interessants
de les que podem tenir a Barcelona. El seu posicionament en la
recerca tecnològica, situa les nostres empreses farmacèutiques
molt bé per a conèixer on són i comoperen els mercats que avui
«compten» al món, i quines possibilitats té la nostra àrea econò
mica d'accedir-hi.
15
La projecció exterior de Barcelona ¡les infraestructures de suport
Annex. Sr. Joan Gaspart iSolves, President del GRUPHUSA.
Sr. Pedro Grau, Director Adjunt d'Aigües de Barcelona, S.A.
Membres de la Comissió Tècnica Sr. Salvador Guillermo ViFteta, Cap del Gabinet de l'Estudi de l'Associació de
Promotors Constructors d'Edificis de Barcelona.
Sr. José A. Acebillo, Director de Barcelona Regional. Sr. Ramon Guixé, Director de Planificació de Telefònica de España, S.A.
Sr.Alfonso de Alfonso, Director de l'Aeroport de Barcelona. Sr. Jorge Irigaray García, Director Estudis del BBA (Escuela de Administración
Sr. Javier Alvarez, Director General d'Aviaco. de Empresas de Barcelona).
Sr. Josep AribauMonton, Director General Marketing PARADIS Restaurant. Sr.Miguel de Jorge, Secretari del Delegat de l'Associació de Línies Aèries.
Sr. Didac Armengol, representant del Col-legi de Farmacèutics de Barcelona. Sr. Pasqual Labemia ¡López, Comissió Esportiva de l'Associació Cultural i Es
Sr. Ramón Bacardí Gascón, Cap del Servei de Cooperació Exterior del Ferroca portiva de la Vila Olímpica.
rril Metropolità Barcelona. Sr. Hermilo Larumbe, Secretari General de Transcalit Foment del Treball Na
Sr. Josep Enric Baixas, Director de VIAJES BAIXAS. cional.
Sr. J.A. Bigas Serrallonga, Cap Secció Planejament Entitat Metropolitana del Sr. Emili López Bailón, Conseller Delegat de Transports Metropolitans de Bar
Transport. celona.
Sr. Conrad Blanch i Fors, President Centre Excursionista de Catalunya. Sr. Manuel Ludevid,Director Promoció Econòmica de l'Area d'Economia i Em
Sr. Joan Blanch, Vice-President Executiu de la Mancomunitat de Municipis preses de l'Ajuntament de Barcelona.
(Àrea Metropolitana de Barcelona). Sr. Luis Maqueda García, Enginyer Industrial del Col.legi Enginyers Industrials.
Sr. Albert Bramona, Secretari General del Gremi d'Hotels de Barcelona. Sr. Angel Martín-Benito, Director de Formación de SEAT.
Sr. Joan Brunet, Director del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Sr. AntoniMasferrer, President de CIMALSA.
Sr. Antonio Cabau, Ejecutivo Regional d'AVIACO a l'Aeroport de Barcelona. Sr. Pelayo Martínez iBauluz, Director de Divisió de l'EntitatMetropolitana
Sr.Adolf Cabruja, Director General de la FIRA DEBARCELONA. Transport.
Sr. Joan Campreciós, Coordinador Adjunt del Pla Estratègic Barcelona 2000. Sr. Jordi Maymó iAsses, Director General de MERCABARNA.
Sr. Jordi Canals, Secretari General de l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empre Sr. Santiago Montero Homs, Assessor Presidència de la Cambra Oficial de Co
-
sa (IESE). merç, Indústria iNavegació de Barcelona.
Sr. Sergi Carrascón, Delegat de l'Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalu Sr. Emiliano Mora, Cap de Serveis Municipals de l'Ajuntament de Ripollet.
nya. Sr. Josep Munné, President de PORT DEBARCELONA.
Sr. Josep Casals iRubies, Conseller del Futbol Club Barcelona. Sr. Josep Murano, President de l'Associació de Línies Aèries.
Sr. Francesc CastaFzer i Basco,Director General de NESTLE. Sr. Rafael Nadal Farreras, Sots-Director d'El Periódico.
Sr. Josep Castelló i Semino, Departament de Coordinació de l'Orfeó Català. Sr. Oriol Nel-lo, Director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de la Universitat
Sr. Antoni Castells i Duran, Cap Departament d'Estudis iProgramació de l'A Autònoma de Barcelona.
juntament de Barcelona. Sr. Josep Pacreu Torrella, Director de Sistemes d'Informació de Hidroelèctrica
Sr. Josep Cercós, Director General de WINTHERTUR. de Catalunya.
Sr. Jordi Clos, Director General de l'HOTELCLARIS. Sr. Bernardino Pardo del Rio, Col.legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ponts.
Sr. Xavier Coll, Assessor del Consell de Gremis de Comerç i Serveis de Barcelo Sr. Joan ParpalMarfà, Director de Planejament d'Estudis iProjecció de la Man
na. comunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona.
Sr. Enric Crous, Director General de DAMM, S.A. Sr. Juan PascualPuig, Secretari de Medi Ambient del Partit Popular.
Sr. Francisco Cuevas Fernández, Secretari d'Agricultura del Partit Popular. Sr. Albert Pérez iNovell, Director de l'Agència EFE, SA.
Sr. Jordi-Enric Curto, representant de Comissions Obreres. Sr. Salvador Piera i Serra, Adjunt al President de Foment de Construccions i
Sr. José Antonio Díaz Salanova, President-Director General del Centre de Càl Contratas.
cul de Sabadell, SA. Sr. Perfecte Pi Roca, Director a Catalunya Grup CIAT.
Sr. Víctor Domínguez, Adjunt a Gerència d'Integral, S.A. Sra. GlòriaPoal Marcet, Vocal de l'Associació Cultural iEsportiva de la Vila
Sr. Pere Duran, Director de Turisme de Barcelona. Olímpica.
Sra. Roser Esteve i Oro, Vocal 4t. de la Junta del Col-legi d'Economistes de Ca Sr. Jordi Prat Soler, Director Provincial del Ministeri d'Obres Públiques i Trans
talunya. port (MOPT).
Sr. Xavier Farriols, Director de Sindicacions de Banca Catalana. Sr. Francesc Queralt i Bertran, Petita i
l'Area Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC).
Sr. Ricard Fayos iMolet, Director de Serveis de Planificació de Urbanis Sra. Isabel Raventós Gastón, Economista de la Mancomunitat de Municipis de
me de l'Ajuntament de Barcelona. l'Area Metropolitana Barcelona.
Sr. Enric Flo, Regidor de l'Ajuntament de Badalona. Sr. Armando Rojas Aleix, Consejero Delegado del Gallery Hotel.
Sr. Miguel Ángel Fraile, Secretari General de la Confederació de Comerç de Ca Sr.Rafael Romero Fernández, President de la Cambra Oficial de Contractistes
talunya. d'Obres de Catalunya.
Sr. Josep Gallego i Laredo, representant de la FECAV. Sr.Maurici Rovira Casbas, Responsable d'Infraestructura de la Cambra Oficial
Sr. Antonio García Conesa, Assessoria Jurídica del Isartit,Popular. de Comerç, Indústria iNavegació.
Sr. Ramon Garriga i Saperas, Degà del Col-legi d'Enginyers Industrials de Cata Sr. Josep M. Rovira Rague, Secretari del Col.legi d'Enginyers Industrials de Ca
lunya. talunya.
Sra. Montserrat Rubí i Boada, Directora Tècnica del Consell Social de la Uni
versitat Autònoma de Barcelona.
Sr. Emilio Ruiz Prieto, Secretari de Polftica Territorial del Partir Popular.
Sr. Frederic Sabrià, Professor de IESE.
Sr. Ramón Segarra Segarra, Director del Col.legi Oficial d'Agents i Comissaris
de Duanes.
Sr. Pere Serra iAmengual, Secretari del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya.
Sr. Albert Serratosa, Director del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Sr. Joan Manuel Teixidor Roca, Secretari General de l'Associació de Promotors
de Construcció d'Edificis.
Sr. Lluís Tejedor, Alcalde de l'Ajuntament del Prat del Llobregat.
Sr. Robert Tomabell, Degà d'ESADE.
Sra. Anna Vila Nardi, Departament de Geografia Humana de la Universitat de
Barcelona.
Sr. Ramón Vila ¡Solé, Petita iMitjana Empresa Catalunya (PIMEC).
Sr. Joan Vilalta, President de la Comissió de Transports del Foment del Treball
Nacional.
16
1. Els productes estratègics de Barcelona Sr. Xavier Rubió
Sr. Emilià Duch
Cluster Consulting
Presentació. — I per acabar, i com a tercera premisa, cal veure que la com
petitivitat no és solament resultat d'uns factors o condicions, po
En aquesta sessió es tracta bàsicament el tema dels productes dríem dir, naturals, condicions que es donen en un entorn i que,
que es consideren estratègics per a aquest segon Pla Estratègic pel sol fet de tenir-les, ja hem de ser competitius. Per a nosal
de Barcelona i la seva àrea d'influència. En una sessió anterior, tres, el punt de referència o l'eina que utilitzem més sovint, és el
una Comissió d'Experts havia seleccionat una sèrie de productes que denominem precisament el diamant de la competitivitat.
considerats estratègics, encarregant l'aprofundiment d'aquest
tema al Sr. Xavier Rubió i al Sr. Emilià Duch. El Sr. Rubió és Es pot dir que lametodologia o les tècniquesmés convencio
Enginyer en Telecomunicacions i Masterper laUniversitat de nals, no arribaven a explicar per què, per exemple, Holanda és
Chicago, i el Sr. Emilià Duch és Arquitecte i Master d'Adminis molt competitiva amb la producció i exportació de flors a nivell
tració Pública i d'Empreses per la Universitat de Harvard. mundial; és un país on el sòl es escàs (l'han de guanyar al mar
contínuament) i amb un climamés aviat gris i fred. Però malgrat
Totsdos van ser els autors del conegut estudi «Els avantatges tot, els holandesos són líders mundials amb les flors. I perquè es
competitius de Catalunya». L'estudi va tenir el suport del Pro dóna això, quan les condicions naturals o les condicions dels fac
fessor Michael Porter i havia estat encarregat pel Departament tors semblen que són tant adverses? D'aquí ve l'intent d'expli
d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Donat car la competitivitatmés enllà d'aquest aspecte puntual, incloent
que hi ha una certa similitud amb el que se'ls va demanar per a el que denominen els tres altres determinants que són fonamen
l'estudi una mica més aprofundit sobre els productes estratègics, tals per entendre aquests fenòmens, que serien: el de la rivalitat
serà bo veure precisament les diferències entre els productes i competència de les empreses, el de les condicions de la deman
que s'havien mencionat a la darrera reuniód'experts, i els que da o el de les indústries relacionades i de suport dins del propi
ells proposin. sector.
Cluster Consulting és una empresa que vàrem fundar amb els Seguint amb l'exemple d'Holanda i perquè entenguem cadas
professors Ballarin i Faus, de l'IESE. Tots nosaltres hem estat cun d'aquests grans mòduls, veuríem que, per una banda, en el
relacionats amb el professor Porter com a coHaboradors en els tema de la demanda, els holandesos són uns grans amants de la
darrers anys. Com diu el nom de l'empresa, CLUSTER Consul floricultura des de fa centenars d'anys; hi ha hagut una gran exi
ting es dedica bàsicament a identificar el que anomenem clus gència per als seus propis productors per a tenir molt bon pro
ters, aquests entramats que són, podríem dir, multisectorials, on ducte; això ha creat una pressió constant sobre els productors
hi ha maquinàries económico-empresarials que són les que fan holandesos, per tenir cada dia millor producte i en definitiva per
funcionar una economia i on es crea riquesa i en definitiva es ser cada dia millors. Hi ha una gran educació en aquest sentit i
pot crear competitivitat. Nosaltres vàrem fer l'estudi per a Cata saben diferenciar el que és unabona flor, d'una flor dolenta, o
lunya i la nostra proposta seria donar una visió general de l'es d'una que no es pot exportar o que no es pot comercialitzar.
tudi que vàrem fer, perquè si bé es cert que l'estudi era per a
Catalunya, comveurem tot seguit, no treu que molts dels aspec En el tema de les indústries relacionades i de suport, laKLM
tes, fins i tot físicament, estan arrelats, podríem dir, a l'àrea me és una companyia que té una logística envejable arreu del món.
tropolitana de Barcelona, de manera que el que diem per Cata Una flor que al matí és a l'aeroport de Skipol (Amsterdam), al
lunya és aplicable, en un paral.lelisme immediat, al cas de cap de les hores mínimes del trajecte, és almercat de Nova
Barcelona com a principal aglomeració urbana i empresarial del York, o a qualsevol lloc del món. Això vol dir que al voltant
país. d'una indústria de base, cal una indústria o un servei de suport
que faci que aquesta floricultura pugui ser competitiva, a ifies de
Nosaltres, com a empresa que es dedica a estudiar els clusters tota la indústria al voltant dels hivernacles que s'han construït,
i la competitivitat de nacions i de regions, partim de tres premi de les tècniques de climatització que hi han implantat, etc...
ses fonamentals o tres principis que són bàsics:
I per acabar parlaríem de la pròpia rivalitat i estructura del
– El primer de tots és que la competitivitat no es crea de sob sector; no hi ha un productor holandès molt ben acomodat en la
te, es triga anys, podríem dir dècades a crear competitivitat en seva posició de líder, sinó que hi ha una gran quantitat d'empre
un entorn. ses que cada dia s'han de barallar en el mercat, per a obtenir
més clients. Aquesta lluita, aquesta competència, fa que totes si
– La segona és que no es pot construir des de zero, hem de guin cada diamillors.
construir sobre alguna cosa que tinguem. Construir des de zero,
si per una cosa normal parlaríem de dècades, per l'altra ja parla
ríem potser de cinquanta anys, per la qual cosa tot plegat fa per
dre una mica l'ambició i expectativa realista; diem per tant, que
s'ha de construir sobre algun lloc sòlid, allà on hi hagi ja una
plataforma.
17
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport
Aquest diamant, doncs, amb els quatre grans mòduls determi
nants de la competitivitat, és el que nosaltres utilitzem com a Diamant de la competitivitat
punt de referència a la nostra anàlisi, de manera que estudiem
un sector, un cluster, i apliquem aquesta tècnica, intentant que
allò que és fonamental, els factors clau d'èxit ESTRATÈGIA,
per a la competiti ESTRUCTURA
vitat, sorgeixin a cadascun d'aquests mòduls.
I RIVALITAT
Pensem que aquesta tècnica, aquest diamant, s'ha d'aplicar en CONDICIONS CONDICIONS
un indret local físicament determinat. El que ja no denominem DELS ■ DELA
cluster, donat que cluster és una paraula molt gran, en denomi FACTORS DEMANDA
nem microcluster, perquè pensem que és en aquests on han de
sorgir les fonts de la competitivitat. Per dir-ho amb un exemple:
parlaríem del microcluster del de Barcelona; llavors INDÚSTRIES
cartronet
estudiaríem tot aquest entramat d'empreses que es recolzen mú RELACIONADES
tuament, de sectors relacionats amb la indústria del cartronet a I DE RECOLZAMENT
l'àmbit territorial al voltant de Barcelona. El mateix faríem amb
el microcluster, podríem dir,de la pasta i el paper d'impressió al
voltant de la ciutat de Girona; puntual, localitzable, identifica En aquesta identificació delmicrocluster, i seguint amb l'e
ble, on s'ha d'aplicar aquesta tècnica del diamant perquè sorgei xemple d'abans del cartronet, hi ha marcades totes les empreses
xin els factors; s'ha de veure que l'aigua del riu reuneixi unes del sector del paper i del cartró, dins del que són els subsectors
condicions mínimes, que l'electricitat funcioni, que hi hagi els tradicionals, és a dir, cartronet, tissú, el de la pasta... Totsells es
transports, la logística, que la indústria suport sigui propera. El configuren al voltant de llocs geogràfics, indrets on es van agru
que nosaltres fem és identificar els microclusters més represen pant les empreses que es recolzen entre elles, sorgeixen les cir
tatius d'un país i seleccionar-ne uns quants, ja que, en el cas de cumstàncies dins d'aquest context del diamant perquè puguin
Catalunya ens en sortirien bastants dotzenes i no es poden estu ser competitives i al final tenim aquestes agrupacions en forma
diar tots; estudiar aquells que poden presentar problemes que de microcluster que abans teníem a diferents punts del territori.
poden ser alhora extrapolables, perquè molts d'ells tenen pro Aquest és el procés que seguim, identificant les empreses, i es
blemàtiques en comú. I al final, tot això, aquest conjunt de mi veu que de forma natural tendeixen a agrupar-se, òbviament
croclusters, els intentempassar a un nivell superior, els agre amb algunes excepcions.
guem al que denominem clusters de futur. Els clusters ja són
unes agrupacions de conjunts de microclusters que gaudeixen Aquí és on apliquem aquesta tècnica, i ho fem tenint en
d'una font d'avantatge competitiu comú o compartit traspassa compte tot aquest entramat o maquinària que sorgeix en aquest
ble d'un a l'altre. Actualment, estem fent tota una sèrie de tre lloc geogràfic molt concret. En el cas del cartronet, a l'àrea de
balls, com per exemple a Igualada amb els curtidors, al Montsià Barcelona òbviament hi haurà les empreses de producció de
amb les fàbriques de mobles per a la llar, en el que és la confec cartronet, però és que al voltant, hi tenim l'Escola d'Enginyers
ció i gèneres de punt alMaresme i al Barcelonès. En aquests de Terrassa, tenim el riu, que en aquest cas són dos, tenim les
llocs estem treballant fins arribar a la concreció d'iniciatives empreses de recollida i reciclatge de paper que utilitzen aques
amb noms responsables i objectius, mentre que a un nivell més tes empreses, tenim també elque són manipuladors, impressors,
de grans clusters, el que es fa és buscar més, dir quina és la pla que són el nivell intermedi de cara als utilitzadors dels produc
taforma sobre la que podem construir competitivitat per aplicar tes, i al final hem d'aconseguir que cadascuna d'aquestes empre
mesures de caire horitzontal que òbviament des de l'administra ses, o aquests grups d'empreses a diferents subsectors, funcionin
ció, tant si és autonòmica com d'una àrea important com Barce i siguin competitives, però també, i quasi tan important, cal que
lona, és clar que no es pot abordar cada problema de manera aquestes interrelacions funcionin.
puntual.
En aquest cas concret, i és una mica anecdòtic, un gran pro
blema que pot sorgir i que pot fer que aquestes empreses tin
guin una mancança de competitivitat, és lamanca de legislació i
d'empreses de recollida de paper; s'ha d'importar el paper d'Es
tats Units, com si aquí no tinguéssim diaris. Per què no hi ha un
procés que afavoreixi la recollida de diaris en aquest país?
Bé, doncs, amb aquesta tècnica d'analitzar els àmbits locals
puntuals i llavors passar a un nivell superior, intentant agrupar
tots aquests microclusters en funció del que són avantatges com
petitius comuns, en el cas de Catalunya vàrem arribar a agrupar
tot el que seria l'entramat productiu, en vuit clusters prioritaris;
aquests clusters no representen el 100 % del valor afegit a Cata
lunya, però sí que a grans trets, parlaríem d'un 50 llarg.
Aquests vuit clusters no constitueixen el 100 % perquè hiha ac
tivitats com la construcció, el transport, que no s'hi han inclòs,
donat que són sectors que sempre sorgeixen d'una forma o al
tra.
18
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport Barcelona economia 23
Mapa del cluster de disseny
Gabinets Escoles Fabricants de
de disseny de negocis maquinària Agències de
Tallersde publicitat
Escoles de I
subcontratació
disseny, Detall no
arquitectura GESTIÓ Majoristes
DE DISSENY especialitzat
Creació Producció / Marketing
Matèries Grans
d'idees Edició i venda
primeres / Fires magatzems I
semielaborades exposicions Botigues
Escoles
Col.legis especialitzades
Fundacions i professionals d'enginyeria Centres de
institucions recolzament a Premsa
artístiques Centres tecnològics l'exportació especialitzada 1
A Catalunya tenim elque denominem el Cluster de manufac El Cluster de Gran Consum són tots els productes dirigits a la
tures de Disseny, que inclou tots aquells sectors en els que, el llar, incloent-hi des del productor d'origen, agricultura i ramade
fet d'incorporar el disseny en el procés productiu, representa un ria, fins al productor ja més sofisticat, productes de neteja i pro
factor clau d'èxit. La gestió del disseny en la producció aniria ductes ja envasats per a l'alimentació, atès que, al cap i la fi, la
des del més tradicional, com ara el tèxtil en totes les seves ves capacitat clau necessària és el control de la distribució i crear
sants de confecció, gènere de punt, etc.., fins a la joieria, el mo marques de cara al consumidor. Així, en converses amb produc
ble, el calçat, els adobats, i estirant molt, ja entraríem possible tors, el problema que tenen els empresaris del cava no ésmolt
ment en la construcció d'embarcacions esportives. La gestió del diferent del problema que tenen els productors d'avellanes, o
disseny es la capacitatmotor d'aquest cluster. del que té la indústria càmica, ja que tots giren al voltant de te
mes de qualitat, de creació d'una marca i de control d'un canal
Si posem dissenyadors, empresaris, administració, escoles i al de distribució, amb diferentes escales, però amb una problemàti
tres a la mateixa taula veurem que són mons diferents que pràc ca comú que es pot abordar amb mesures de caire horitzontal.
ticament no s'entenen. D'aquí venen moltes vegades alguns dels
problemes de competitivitat que les empreses d'aquest cluster La Química Bàsica a Catalunya és, bàsicament, el complex de
estant tenint per a competir, sobretot quan es compara amb en Tarragona amb totes les seves ramificacions al voltant d'aquella
torns similars, com és el cas d'Itàlia, on aquestes interrelacions zona. Aquí no s'inclou la química especialitzada, ja que la tro
entre disseny i podríem dir aspectes industrials, sónmolt més bem a cadascún dels altres clusters en funció de a qui vagi diri
fortes. El disseny s'incorpora al procés industrial des del comen gida finalment: pintures i derivats (automòbils, sistemes indus
çament, des que es concep la idea del producte fins que es co trials), cautxú; en canvi, altres additius podrien estar en gran
mercialitza, de manera que llavors hi ha una seqüència ininte consum, perquè com que estableix aquest entramat, cada quími
rrompuda que fa que el producte pugui tenir sortida i incorpori ca especialitzada formaria part d'algun d'ells.
això que lagent anomena disseny.
El Cluster de la Salut, ja no es tracta tant de la indústria far
Al nostre país, dóna la impressió que es volguessin construir o macèutica o dels equipaments mèdics, malgrat ser importants, ja
tenir de referència dos pilars de competitivitat diferents: la nos que hi ha més possibilitat de crear riquesa amb la gestió delma
tra reputació en disseny, que és cert que la tenim, i per altra lalt, la salut en ella mateixa. Es podria dir que Catalunya té una
banda tot el que és lahistòria industrial de país manufacturer, posició preferent dins del context de l'Estat espanyol. En aquest
que també la tenim. Creiem que el camí ha d'anar més aviat cap cas en concret, hi ha un potencial de crear riquesa a base de te
a la unió dels dos aspectes, tenint en compte també els sectors nir una atenció mèdica que sigui de primer nivell, especialitzada
que els afecten. o no, però evidentment hi ha casos que ja són molt visibles, la
Puigvert, la Barraquer i altres.
El Cluster de Sistemes Industrials: és com anomenaríem tots
aquells sectors on l'habilitat fonamental serà el muntatge de sis
temes, i on hi podríem englobar la indústria de l'automòbil, l'au
xiliar de l'automòbil, les motocicletes, els electrodomèstics i l'e
lectrònica, entre d'altres.
El Turisme és un sector abastament conegut i del que se'n té
força dades.
19
Els clusters de futur
Manufactures
Clusters de de Disseny
Potencial
Sistemes
Competitiu Turisme
Industrials
Internacional Clusters
de oneix
clau Finances
Gran ment
Clusters de Salut suport
Consum
Potencial
Competitiu Química
Estatal
Bàsica
Nota: la mida dels cercles té relació amb la seva potencial contribució al valor afegi de l'economia catalana
A més, hi ha dos altres clusters que són el de Coneixement i En aquests sectors és molt important per a ser competitiu, sa
el de Finances, que els anomenem clusters de suport, perquè és ber gestionar els projectes relacionats amb empreses, centres de
molt difícil que puguin esdevenir un element aïllable i que pu desenvolupament, tenir una logística avançada, tècniques, siste
guin crear riquesa amb caràcter independent de la resta. Catalu mes de qualitat total, seguiment de les necessitats de mercat, te
nya no és ni Luxemburg ni Andorra per pensar en un cluster fi nir una capacitat de captar ràpidament els canvis de tendència
nancer que pugui tenir l'entitat que tenen en aquests països, i per incorporar els nous avantatges, centres de recerca aplicada i
per tant, l'entenem com un cluster que ha de donar suport a la desenvolupament propis, per a ser sempre líders, si més no en
resta de les indústries perquè puguin ser més competitives. En algun aspecte puntual de la investigació.
el cas del coneixement, si bé es cert que té un component també
independitzable, ja que no només hi ha les escoles, sinó que hi Catalunya té un cluster de futur en desenvolupament de siste
ha tota la part d'impressió, d'indústries gràfiques, d'edició de lli mes que engloba tot aquest seguit de sectors molt relacionats
bres i altres, una partmolt important en la que Catalunya té una entre si. Des d'un punt de vista geogràfic, els trobem majorità
posició de lideratge en llengua castellana i catalana, pràctica riament al voltant de l'àrea metropolitana, formant microclus
ment a nivell mundial, té també una part de recolzament als al ters; automòbils i els seus components, maquinària, motocicle
tres. tes,material electrònic i aparells electrodomèstics.
Aquesta és, a gran trets, el que en diríem la radiografia de La descripció feta a nivell del microcluster té un component
l'entramatde Catalunya, i el pas següent a fer per a entendre territorial molt concret; així, per exemple, hem parlat del cartro
aquest procés d'agrupació a nivell de grans clusters, seria agafar net en una zona, o dels adobats a la zona de l'Anoia, el moble
ne un, el que denominem sistemes industrials, per exemple, que domèstic al Montsià; pot semblar que estem baixant a reduir
engloba sectors com els components d'automoció, els automò tots aquests temes de competitivitat a un tema massa relacionat
bils, les motocicletes, equips d'oficina, electrodomèstics, maqui amb el territori, encara que la competitivitat depengui molt de
nària i material de l'àmbit ferroviari, i veure quines són les habi les condicions que es donen en un lloc concret. Quan ens fixem
litats claus per competir, pensant ja no només en l'actualitat, en exemples d'èxit a l'estranger, en el cas d'Itàlia per exemple,
sinó pensant en un futur molt competitiu amb els països capda no analitzem tot el país, sinó la zona d'Arzignano on reproduei
vanters. xen aquest entramat i on es veu com funciona per a la indústria
de l'adoberia de pell grossa. Ara bé, aquesta agrupació s'ha de
veure també a un altrenivell, ja que tot i que és important ser
competitiu i tenir unes infraestructures en aquests nivells petits,
a llarg termini les habilitats que el país ha de crear, les habilitats
que donaran competitivitat a cadascun d'aquests microclusters
són molt més horitzontals. Ara doncs, caldria, més que parlar de
sectors tradicionals estadístics o de localitzacions, parlar d'habi
litats que té el país, habilitats que radiquen en persones, i les
persones són molt més mòbils que les infraestructures.
20
la projecció exterior de Barcelona e mlî COîiIUUIe' d upo; Barcelona economia 23
2. Els mercats estratègics de Barcelona Dr.Diego Fernández Cano
Director de Planificació de
Els mercats d'expansió Ferrer Internacional, S.A.
1. Introducció. 2. Productes de gran tonatge, baix valor afegit i poc contingut
tecnològic.
Parlar dels mercats estratègics de Barcelona és un tema certa
ment complex, a causa de la concentració industrial que hi ha a Les característiques que defineixen el mercat d'aquests pro
l'entornmetropolità de la nostra ciutat i a la diversitat d'aquest ductes poden ser:
teixit industrial, i per tant de productes que integren l'oferta de
Barcelona. És per això que intentaré donar una idea global i ge — forta competència
nèrica dels mercats de Barcelona, prenent com a element carac — preu baix
terístic el diferent grau d'aportació tecnològica dels productes, — contingut tecnològic escàs o poc rellevant
de manera que el contingut del que aquí s'exposa es pugui ex — mercat local
trapolar a altres casos.
Com exemple de productes químics que s'ajusten a aquests
Quan parlem de mercat, no podem parlar d'un mercat en abs mercats podríem citar:
tracte, sinó que ens hem de referir al mercat d'un producte. El
binomi mercat-producte és absolutament indivisible i l'un no — els fertilitzants
existeix sense l'altre. Això vol dir que en cada situació aquest — l'àcid sulfúric
binomi presenta unes característiques diferents. — la sosa càustica
Hi ha, a més a més, distintes circumstàncies que condicionen La tecnologia d'aquests productes està a l'abast de totes les
aquest mercat, tal com pot ser un mercat d'oferta o de deman empreses des de fa molts anys, i això fa que la competència sigui
da, la relació qualitat-preu del producte, el seu nivell de contin molt forta i per tant el preu final del producte en el mercat sigui
gut tecnològic (el qual el pot diferenciar d'una manera determi baix.
nant dels productes de la competència), de quines vies de
distribució es disposi per arribar al consumidor, del cost del Aquestes circumstàncies fan, a la vegada, que el cost relatiu
transport, etc. del transport sigui significatiu en relació amb el cost total del
producte, fet pel qual el seumercat és forçosament local, amb
En aquest context, la competitivitat és la clau que obre els un radi d'influència màxim de 300-500 km segons els diferents
mercats, ens installa en ells i ens ajuda a romandre-hi. productes.
Fet aquest preàmbul, i per tal de donar una idea més concreta En aquest context, i sortint-nos de l'exemple Químic-Farma
des d'un punt de vista industrial, de quins poden ser els mercats cèutic, podríem comentar el cas de la indústria Tèxtil per la im
de Barcelona, sembla oportú agafar com a guia un sector, que portància que la mateixa té a Catalunya.
en aquest cas podria ser el Químic-Farmacèutic, tot i que es co
mentin també, per donar una idea més exacta del que es pretén
dir, exemples d'altres sectors industrials.
21
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport
El cost de la mà d'obra en alguns productes d'aquest sector L'anàlisi d'aquest mercat és, necessàriament, distint a l'ante
pot assolir el 90 per cent del cost total. Si es té en compte l'in rior.
crement del cost de la mà d'obra dels darrers 20 anys a Espanya
i Europa i els salaris que es paguen demitjana en alguns països En aquest cas, els productes tenen una component tecnològi
de l'Extrem Orient, que poden ser, fins i tot, 100 vegades infe ca rellevant; això implica que la seva producció estigui en mans
riors als europeus, és clar que elmenor cost de producció pot de companyies importants, sovint multinacionals, juntament
permetre absorbir els elevats costos de transport des d'aquells amb d'altres de locals que adquiriren la tecnologia de producció
països i fer molt competitius aquests productes fins i tot als anys 60 i 70.
a Europa.
Lamajoria dels productes, que provinents de la indústria quí
Aquestes mateixes circumstàncies han originat una relativa mica són ara d'ús habitual a la via diària, foren desenvolupats a
deslocalització de la indústria catalana de Confecció cap al les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, quan la seva
Marroc. tecnologia fou llicenciada a indústries de països desenvolupats o
en vies de desenvolupament.
Tanmateix, hi ha manufactures que ara per ara no entren en
aquestes consideracions a causa de la seva qualitat i disseny. En Això vaprovocar l'aparició d'una gran capacitat instal-lada
aquest cas, el seu preu de venda és elevat i es poden exportar a per l'obtenció d'aquests productes que va portar a una reducció
països desenvolupats i d'elevats nivells de renda. dels seus preus de venda i a la consegüent desaparició o absor
ció d'un gran nombre d'empreses per altres de més potents, a
Possiblement és en aquests segments del mercat on hauríem causa de la manca de competitivitat de les primeres.
d'aplicar l'esforç que ens permeti revitalitzar aquesta indústria
seguint, potser, el model italià. Com a conseqüència d'aquest procés de concentració, la ces
sió de tecnologia a partir dels 80 s'ha restringit fortament sinó
3. Productes de gran tonatge, valor afegit mitjà i aportació anul-lat, per tal de no augmentar la competència almercat.
tecnològica rellevant.
Arran d'aquesta concentració empresarial i la posterior espe
Les característiques del mercat d'aquests productes serien: cialització de les empreses en aquells segments en els que eren
més competitives, aquests mercats que en un principi eren regio
— mercat regional (Europa, Nord-amèrica) nals (Europa, Nord-amèrica, etc.) s'han globalitzat i les compa
— forta competència nyies líders en cadascun d'ells prenen avui les seves decisions a
— preu baix nivell mundial.
— molts clients
— tendència a la concentració De la mateixa manera, es pot establir un cert paral.lelisme
amb d'altres sectors, on l'increment continuat del nivell de com
Com exemple de productes químics podríemmencionar els petitivitat de certes empreses, juntament amb les millores tecno
productes petroquímics en general, com ara: lògiques introduïdes en els seus productes i l'increment de quali
tat dels mateixos, els ha permès posicionar-se a nivell mundial i
— el benzè absorbir o eliminar els seus competidors més dèbils. Seria el cas
— el metanol del sector de l'automòbil o el dels electrodomèstics.
— el fenol
Aquest tipus de productes representa la columna vertebral del
Con exemples d'altres sectors podríem citar: comerç actual, i és per això que cal prestar-li una atenció abso
luta i prioritària, ja que no només representen una part impor
— els automòbils tant del PIB d'un país, sinó que suposen un elevat nombre de
— els electrodomèstics llocs de treball, tant directes com indirectes.
— la maquinària elèctrica
Barcelona està en aquest mercat i en ell ha de continuar.
22
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport Barcelona economia 23
4. Productes de petit volum, d'alt valor afegit i elevat contingut
tecnològic. Despesa total en I+D respecte al PIB
Si continuem prenent coma exemple el sector escollit, ens es 111,
tem referint ara a les Especialitats Químiques.
Japó 2,32 2,36 2,98 2,80
Com característiques d'aquest mercat podem citar: Estats Units 2,51 2,71 2,82 2,78
França 2,01 2,11 2,29 2,78
Unit
(mundial) Regne 2,42 2,25 2,42 2,40
— mercat global Itàlia 1,01 0,95 1,25 1,29
— productes d'elevat contingut tecnològic
elevada qualitat dels productes -~11111~111.1.1187
—
— subministradors qualificats Font: OCDE,Farmaindústria, CEOE. Elaboració pròpia.
— pocs clients
— inversió en I+D
— patent de producte 5. Investigació i desenvolupament a Espanya
— llicències de comercialització
En relació amb aquest tema, cal parlar en primer lloc de la
Els seus productes s'Militzen principalment en sectors com: despesa en I+D que realitza la Indústria Química i dins d'ella la
Farmacèutica, en relació amb la despesa del Sector Empreses
— farmàcia (principis actius farmacèutics) considerat aquest com el que agrupa totes les empreses, tant pú
— perfumeria bliques com privades, que fan investigació a Espanya.
— cosmètica
— fitosanitaris Doncs bé, la Indústria Química ocupa el primer lloc amb el
— additius per a l'alimentació 15,9 per cent de tota la investigació que s'ha fet a l'àmbit em
— fotografia presarial espanyol el 1991.
— diagnòstic clínic
— etc. D'aquesta quantitat, el 56 per cent correspon a la Indústria
Farmacèutica. Això és equivalent a dir que el volum de recursos
Barcelona també està en aquestmercat. destinats a I+D pel sector farmacèutic representa el 8,9 per cent
del total, mentre que la seva producció només representa un 1,6
Hi ha altres sectors que també participen de les característi per cent del total corresponent.
quesmencionades anteriorment i dels quals caldria citar:
A la taula que s'adjunta esmostra el percentatge dedicat a la
— biotecnologia investigació pels principals països industrials respecte al seuPIB
— microelectrónica respectiu. Com es pot veure, si bé la quantitat que Espanya de
— nous materials dica a investigació és petita, no és menys cert que s'ha doblat a
— aeronàutica l'última dècada.
— etc.
Aquest és el camí que cal seguir i l'únic que ens permetrà es
Ara bé, l'obtenció de la tecnologia diferenciadora necessària tar en el seumoment entre els països més avançats i com
per romandre en aquests sectors no és fàcil i passa per unes fa petitius.
ses perfectament definides com poden ser:
— investigació bàsica a nivell de laboratori
— desenvolupament en planta pilot
— obtenció del producte en planta industrial
Com es pot suposar fàcilment aquest és un procés que reque
reix molt de temps, econòmicament costós i d'èxit incert. Mai es
pot assegurar que una investigació i el seu posterior desenvolu
pament acabin donant un producte que sigui acceptat pel
mercat.
Si traspassem aquestes idees a altres camps de l'activitat eco
nòmica, hauríem de parlar aquí de disseny o creativitat, que és
una aportació indubtable de valor afegit i diferenciació dels pro
ductes, de forma que es podrien citar sectors com ara el de Joie
ria o Alta Costura.
23
IìicJiiì Ic inÍriel ucLtrc Ie iipoî1
6. El cas del sector farmacèutic
Localització de les plantes industrials
Atès el que s'ha exposat fins ara, crec d'interès il•lustrar-ho, del sector farmacèutic a la Regió I
encara que només sigui d'una manera molt esquemàtica, amb al
gunes dades del sector farmacèutic.
El procés d'obtenció d'un producte farmacèutic nou segueix
necessàriament diverses fases que van desde la síntesi química
del principi actiu, passant per les diverses fases de farmacologia,
toxicologia, etc., i acaba finalment amb els assaigs clínics que VALLÈS
són els que li donen l'estatus de producte farmacèutic al principi OCCIDENTAL
actiu en qüestió. VALLÈS
ORIENTAL
El darrer tràmit és el de registrar el producte davant les Au
toritats Sanitàries que finalment concedeixen el permís d'utilit
zació del fàrmac.
El desenvolupament que s'acaba d'exposar acostuma a durar
aproximadament entre 10 i 12 anys i té un cost, difícil de quanti
ficar, que esmou actualment entre vint i trentamilmilions de BAIX MARESME
pessetes per cada fàrmac que obté l'aprovació corresponent. LLOBREGAT
L'increment en I+D en el sector farmacèutic, de les empreses
acollides als Plans de Foment de Recerca del Ministeri d'Indús
tria, posa de relleu que la despesa en l'apartat d'I+D d'aquestes
empreses s'ha més que triplicat en només sis anys. En el mateix
període, la inversió desenvolupada s'ha multiplicat per quatre i
el personal ocupat directament en tasques de I+D ha augmentat
en més d'un miler de persones. menys de 20
I I de 20 a 40
En aquest sentit, cal destacar que el 60 per cent del personal
dedicat a recerca és personal titulat. més de 40
Per acabar de fer-nos una idea de la importància del sector 7. El posicionament de Barcelona
farmacèutic a Espanya i en especial a Catalunya només calen
unes poques dades: es disposa d'una xarxa d'uns 380 laboratoris Aquestes dades vénen a confirmar que Barcelona té una ele
—el 40 per cent dels quals són a Catalunya— que donen feina vada potencialitat econòmica i és present a nombrosos i signifi
directament a unes 40.000 persones i indirectament a unes catius mercats amb un contingut tecnològic rellevant i que ha de
50.000. La producció total (en principis actius i especialitats) es procurar augmentar i enfortir-hi la seva presència. La seva àrea
pot quantificar per l'any 1993 en uns 726.000 milions de pesse de mercat natural és Europa i la Mediterrània, però darrera
tes, el 60 per cent de la qual es genera als laboratoris catalans. ment i de forma creixent és present amb molts productes a ni
Pel que fa a les despeses de I+D, Catalunya concentra el 70 per vell mundial. És en aquest procés d'expansió a nous mercats en
cent del total. Per últim, esmentar que del total de patents espa el que s'ha de posar més èmfasi, ja que a més de ser una tasca
nyoles finalment se'n registren com a fàrmacs entre un 15 i un possible, que no fàcil, és per on passa el futur de lamajoria de
20 per cent. les empreses mitjanes i grans del nostre país. I l'únic camí és
sent competitius.
Si Catalunya és important com a localització de la indústria
farmacèutica espanyola—a més de la importància quantitativa Aquests nivells de competitivitat empresarial es poden assolir
ja esmentada s'ha de remarcar que els principals laboratoris es de diferents maneres segons la singularitat de cada empresa:
panyols de capital autòcton són a Catalunya— Barcelona i el
seu entorn metropolità ho són encaramés. Tres de cada quatre —Mitjançant incorporacions i millores tecnològiques que per
installacions de la indústria farmacèutica catalana estan ubica metin oferir productes diferenciats i amb demanda poten
des a Barcelona i entornmetropolità, i aproximadament un 40 cial.
per cent d'aquestes a Barcelona ciutat. —Optimitzant la gestió de les empreses de manera que es
puguin oferir productes amb la millora relació qualitat/preu
possible.
—Ocupant segments delmercat en els quals poguem oferir el
producte demandat a mida.
A partir d'aquestes bases i comptant amb el tradicional «sa
voir faire» dels seus ciutadans, Barcelona ha de continuar pro
jectant-se cap al futur com una ciutat de referència dins d'un
context mundial.
24
HtrucIn,,,■10111.,[ 2,
Els mercats de captació. José Luis Roig Urrutia
President de BCN Hotels
El turisme
Presentació. Quan comencem a parlar del que hem de fer en termes de
promoció turística entre Barcelona i el seu entorn, hem de dife
Quan vaig ser convidat per parlar de nous mercats i de com renciar, jo entenc, aquests dos conceptes: el que és la ciutat i el
captar turistes, el primer que em va venir al cap va ser de quina que és l'entorn propi. Són dos mercats absolutament diferents.
manera i com podem arribar a entendre què és el que han de
fer els professionals per a aconseguir-ho. L'entorn ha d'oferir unes motivacions moltmarcades pel que
és lanatura, pel que són les rutes a peu, l'escalada, el parapente,
Des que l'home és home i des de l'origen delmón, ens hem el descens de rius, les marxes a cavall, etc. És a dir, l'atractiu tu
dedicat a la caça. Per tant, per a mi, captar turistes és força sem rístic de l'entorn de la gran ciutat ha d'estar basat sobretot en
blant a anar de cacera. temes de natura, d'esport, senseoblidar els aspectes més tradi
cionals com ara els culturals i l'oferta monumental.
Què és el que feia l'home primitiu per solucionar els seus pro
blemes d'abastiment? No hi ha dubte que si l'entorn és difícil i Per què? Doncs perquè el món va en aquest sentit. Marcat
hostil, el caçador no pot realitzar un ampli recorregut, i per tant pel tema ecologista, ens hem de plantejar com a idea de promo
té més dificultats. Si, al contrari, té una facilitat enorme de mo ció la d'aconseguir en aquests ambients l'estada de les famílies
viment, aconseguirà desplaçar-se amb rapidesa i quasi que amb durant els caps de setmana, l'estada d'escolars que esmovilitzin
tota seguretat adquirirà millors i més abundància de peces. per temes de cultura i sens dubte els jubilats, que és el gran
mercat potencial del futur. No vull afegir a aquest entorn de
Per què els dic tot aixà? Doncs perquè, sens dubte, en el mer Barcelona el que denominaria el turisme de la Mediterrània, en
cat del turisme, les comunicacions i la rapidesa de moviment són el qual difícilment podem realitzar més inversions nimés llança
primordials. mentd'oferta sinó que potser l'objectiu seria conservar el que
tenim i començar a buscar noves destinacions.
Dotació d'infraestructures de comunicació, turístiques
i culturals. Quant a la ciutat de Barcelona, l'enfocament és clarament di
ferent. Pot oferir als seus visitants una àmplia oferta museística,
Fins fa ben pocs anys, la ciutat de Barcelona tenia, lamenta monumental, arquitectònica, i una enorme diversitat d'art i de
blement, un nivell de dotació de comunicacions de tota mena cultura, vida, ambient propi de la ciutat. La seva estratègia a
que, per a aquells que ens dediquem a la promoció de la ciutat, l'hora de captar clientela no hauria de marginar cap sector de
jo qualificaria de precàries. No era tan sols a nivell de comuni mercat i s'hauria d'adreçar tant al turisme nacional, com al tu
cacions. Crec que tota la ciutat havia passat a convertir-se al risme europeu i també al intercontinental, com vostès ja saben.
llarg d'un seguit d'anys, lentament, en una simple capital de pro
víncies. I m'atreviria a definir-la així, una capital provinciana,
sens dubte perquè la capital de la nació anava adquirint cada
dia més protagonisme. Aeroport impropi, port sense vida, carre
teres, etc.
Totaixò ha canviat últimament de manera notòria i avui po
dem sentir-nos orgullosos de l'atractiu turístic i cultural que té
Barcelona i que ens incentiva a sortir de cacera, encara que la
peça desitjada estigui lluny.
Avui és difícil plantejar-se una ciutat on no es tingui un nivell
de comunicacions importantíssim per al que la nostra ciutat cla
ma i reclama. Per exemple, que el tren d'alta velocitat connecti
el més ràpidament possible la ciutat de Barcelona amb Europa.
Aquest és un mitjà de transport cada dia més necessari per sa
tisfer la demanda creixent de desplaçaments ràpids i estades
curtes, la qual cosa requereix més rapidesa de desplaçament.
Per tant, Barcelona, dins del nivell de comunicacions, ha de llui
tar per aconseguir el tren d'alta velocitat i aconseguir que l'ae
roport sigui complement de tot alló que s'ha fet a nivell de
carreteres, autopistes, etc.
25
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport
Què pot oferir Barcelona? De quina manera ha de competir? Una altra seria laMedicina. M'agradaria ressaltar un aspecte
De quina manera ha de buscar aquests mercats? que al llarg dels darrers 30 anys ha estat notori quant a la seva
qualitat i que avui m'atreveria a dir que té la possibilitat d'una
Elmercat del visitant és un mercat segmentat. Podem diferen oferta extraordinària. M'estic referint en concret a l'oferta sani
ciar entre: tària. Cada dia ésmés gran elnombre de persones que acudei
xen a Barcelona per problemes de salut i que indubtablement
Elmón professional i el de negocis. Desplaçaments majorità els equips i instal-lacionsmèdiques que existeixen a la ciutat de
riament individuals derivats d'una activitat molt concreta profes Barcelona, atrauen un visitant de renda elevada. Per tant,
sional o comercial. aquesta oferta sanitària, m'agradaria incloure-la dins d'aquesta
possibilitat de captació de turisme perquè crec que ésprimordial
Les convencions i congressos. Un mercat amb un pes específic per a la ciutat de Barcelona en aquest moment.
cada diamés important.
A més, m'agradaria fer una referència molt curta al que és el
Les fires. Aquest és un tema molt conegut. Lamentablement, turisme escolar. Basant-me en el que crec, i és potser una per
la ciutat de Barcelona ha perdut la denominació de ciutat de fi cepció molt subjectiva, avui dia a la gent en edat escolar, li re
res i congressos que la caracteritzava i indubtablement és un sulta cada cop més difícil assimilar l'ensenyament a través del
mercat que, sense estar oblidat, i essent bàsic per a la vida de la que definiria l'educació de la ment i l'aprenentatge a través del
ciutat, en aquest moment es troba amb unes competències bru llibre i a través de l'estudi i la memòria. Cada dia més aquesta
tals. L'ampliació i modernització de l'oferta firal de la ciutat aju possibilitat d'adquirir cultura va més referida als sentits amb
darà a redreçar la tendència actual agreujada per la recent situa una clara influència de la TV i la facilitat d'aprenentatge que
ció de crisi econòmica. existeix en aquest nivell escolar. Per tant, adquirir aquest nivell
cultural de museus, de pintura, d'arquitectura i de l'ensenya
Un mercat que qualificaria d'escapada a la ciutat o de curta es ment de que pot ser Velázquez, es produeix més ràpidament si
tada. Cada cop es generalitza més aquest tipus de viatge de cap hom va a una ciutat que no pas si es limita a sentir com es recita
de setmana o de pont amb famflies amb fills. Un viatge que es la lliçó a través d'un llibre o li defineixen que Velázquez va pin
basa en la diversió, l'entreteniment, en conèixer una ciutat amb tar les Meninas sense conèixer-lo.
un desplaçament curt, tal i compassa a moltes capitals delmón.
Aquest tipus de viatges es va generalitzant, ja que les vacances Dins dels ambients possibles de promoció, hi ha apartats que
tendeixen a convertir-se en períodes anuals de menor durada. permeten una tasca de màrqueting i de promoció àmplia i que
són molt sensibles a aquest tema, i n'hi ha d'altres que no ho
He de dir que crec sincerament que això anirà a més de for són tant. Dins d'aquests últims, els diria que, per exemple, els
ma continuada, possiblement perquè encara que la tendència és mega-esdeveniments, els viatges professionals i les fires es con
a treballar menys hores a la setmana, la dedicació que s'exigeix creten exclusivament en un apartat molt definit en el temps i
al treballador és moltmés àmplia i indubtablement els graus de molt programat i, contràriament, aquesta tasca de màrqueting i
cansament de ment i de cos fan que la persona tingui desig de de promoció pot ésser moltmés àmplia i profitosa en els viatges
desplaçar-se del seu propi ambient, de conèixer coses noves i per congressos i convencions, en les estades curtes a les ciutats i
distreure's. en altres apartats com l'escolar.
Casos o esdeveniments especials com ara un partit de futbol, Abans d'iniciar la tasca de captació d'aquest turisme, cal tenir
per posar un exemple, o un fet esporàdic i conjuntural. les idees clares del que és el posicionament d'una ciutat, és a
dir,allò que pot oferir.Hi ha ciutats en què hom sap clarament
Ens referim també als viatges d'incentius. I afegiria dues for què li oferiran. A Viena, per exemple, amb un nivell cultural
mes que estan força oblidades en elmón de la promoció i que molt definit, hom sap que hi trobarà grans palaus on possible
han de ser primordials en la vida d'aquesta ciutat. ment el vals, juntament amb l'òpera i els concerts, és el gran
motiu d'atracció. Hi ha altres ciutats com ara Ginebra, on enca
Una és elport, que hauria de ser un punt de partida de raque els seus hotels no tinguin gran salons quant a capacitat,
creuers, com ho ésVenècia i ès indubtablement un mercat turís s'ha especialitzat en la celebració de congressos i convencions
tic d'alta qualitat. Podem parar si vostès volen aquí i fer referèn d'entre 250 i 400 persones, i està clarament posicionada en el
cia no solament a Venècia, sinó a capitals que tots vostès conei mercat amb una oferta de ciutat d'organismes internacionals, la
xen com ara Miami, etc., punt de partida de creuers en una àrea qual cosa provoca un flux de turisme qualitativament important.
relativament curta i no hi ha dubte que la Mediterrània reuneix Contràriament, la ciutat de Barcelona fins ara no està clarament
aquestes característiques. posicionada. No hi ha dubte que l'esdeveniment del 92 ha estat
trascendental per a posicionar-la coma ciutat i m'atreviria a dir
que malauradament han passat dos anys i que l'aprofitament del
coneixement mundial de Barcelona hauria d'haver-se aprofitat
molt més i més ràpidament pels organismes públics i privats.
Hem de ser conscients que en el termini màxim d'un any es dei
xarà de parlar de Barcelona i es parlarà de forma notòria d'At
lanta i del pròxim campionat mundial de futbol.
26
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport Barcelona economia 23
Aquest tipus d'esdeveniments, com ara els Jocs, permeten una El mercat japonès.
tasca de màrqueting que s'ha d'aprofitar molt ràpidament per
què igual com s'ha posat de moda, desapareix molt ràpidament. El mercat del Japó continua recuperant-se gradualment de
l'actual crisi. El ienmanté la seva revalorització en relació amb
Quèmés diria de la ciutat de Barcelona? Crec, i són opinions les principals monedes europees i en relació amb el dòlar. Per
sempre personals, que laciutat de Barcelona hauria de lluitar què vostès es facin una idea, l'any 1992 sortiren a l'estranger 12
per posicionar-se avui en el mercat de congressos a un nivell si milions de japonesos, que representen aproximadament el 10
milar al de la ciutat de Ginebra, és a dir, d'una assistència mitja per cent de la seva població. Per a un país amb el nivell econò
na d'entre 200 i 500 persones, perquè no està dimensionada ade mic del Japó, aquesta xifra és realment petita, per la qual cosa
quadament per a congressos més grans. Lamentablement, és evident que existeix un ampli potencial de creixement ja que
Barcelona no té avui en dia un palau de congressos que mereixi en països amb economies molts similars, el total de la població
aquesta denominació i hi ha poques ciutats o cap, que jo cone que viatja a l'estranger oscil.la entre un 35 i un 50 per cent. Pel
gui, amb la categoria i potencial econòmic industrial i hoteler que fa a Espanya, l'any 1992 arribaren 230.000 visitants proce
que té avui aquesta ciutat, que no tingui un palau de congressos. dents del Japó, el que suposa un 25 per cent d'augment en rela
La recent rehabilitació del Palau de Montjuïc, només pot ser ció amb el 1991. Fou, cal recordar-ho, un any atípic. L'any pas
considerada una sortida provisional. sat, tot apunta a que Espanya hagi registrat, per aquest mateix
concepte, un increment lleugerament més gran que la mitjana
Els mercats a potenciar. europea. Tant al Japó com a la resta del països asiàtics, les rutes
aèrees tenen com a destinació final Londres, París i Frankfurt,
Com podem promocionar la ciutat de Barcelona i el seu en per la qual cosa és absolutament necessari l'increment de vols
torn? Independentment dels mercats clàssics, únicament faré re del nostre país amb Àsia, independentment que a Ibèria li inte
ferència als que sembla que canviaran a curt termini. Sens dub ressin o no aquestes destinacions.
te, hiha coses a fer, però no podem aventurar què passarà en el
futur i vivim en un mercat canviant amb tanta rapidesa que re L'art i la cultura d'Espanya són els atractius principals per als
sulta difícil en molts casos realitzar prediccions i promocions no japonesos. El famós turisme de «shopping» o turisme de boti
ja a llarg termini, sinó a mitjà termini. Per exemple, la devalua gues no és precisament el nostre fort, però realment, avui en dia
ció de la pesseta converteix les possibles estades o visites en el els japonesos són els millors clients que tenen Loewe i Lladró a
nostre pais en un atractiu molt més gran que no ho era ara fa tot elmón.
poc més d'un any. A nivell europeu, lamanera en què Gran
Bretanya variarà la seva tendència de viatges a través del túnel Els agents de viatges com ara JTV,Nippon Express, Kintet
de laMànega que els connecta amb Europa, farà que el famós su..., controlen avui un 75 per cent del tràfic japonès que surt
aïllament britànic sigui història. Tots els estudis indiquen que hi del seu país i arriba a Europa. De qualsevol manera, es detecta
haurà unes variacions espectaculars. A més d'aquests mercats en aquest moment una tendència creixent a viatjar per compte
anglesos canviants amb motiu del túnel, hi ha d'altres mercats propi, la qual cosa comença a preocupar aquestes agències de
europeus amb un potencial de canvi a considerar. És el cas dels viatges que estan acostumades a tenir quasi l'exclusiva dels ja
mercats de països de l'est dels que s'ha d'esperar un enorme ponesos que viatgen a l'estranger.
desenvolupament en el futur, sempre que les seves condicions
econòmiques puguin millorar. Actualment, són països pobres i
per tant en els pròxims anys, veurem un petit desenvolupament
d'aquestes països en àrees de turisme de la Mediterrània. Des
aparescuda l'antiga Iugoslàvia, països comara Polònia, Hongria,
i l'ex-Txecoslovàquia seran possiblement els primers a prendre
el vol. Em referiré també als països i àrees que possiblement els
propers anys tindran diferències notables amb l'actualitat. Em
referiré en primer lloc a Japó i Àsia, a Itàlia (en un aspecte dife
rent del que tenim en la mentalitat actual) i una mica als mer
cats sud-americans i del Magrib, per la seva proximitat.
27
projecció exterior de Barcelona de sujIori
Si la situació econòmica es manté sense grans alteracions, és En el cas concret del sud en general, els italians de més de 40
més que possible que a final d'aquest segle el nombre de japo anys no coneixen altre idioma més que el seu, la qual cosa és un
nesos que viatgin a l'estranger sigui superior als 30 milions de fre als viatges individuals a l'estranger. Potser aquest sigui un
persones, comparat amb el que s'ha dit anteriorment que en dels motius pels quals tradicionalment han realitzat les vacances
l'actualitat són 12 milions de persones, amb la qual cosa l'incre al seu propi país. Hi ha una afinitat lingüística amb el nostre
ment serà extraordinàriament notable. Aproparà el Japó a la país unida indubtablement a una proximitat cultural i a una cosa
posició que ha de tenir en el món com a país emissor de turisme que jo diria trobar-s'hi bé: els italians es troben bé al nostre país
donada la seva enorme potencialitat econòmica. i nosaltres ens hi trobem bé al seu. Les tradicions populars en
caixen bastant en les nostres formes respectives de vida i coinci
No hem d'oblidar l'atractiu que té per als japonesos el nivell deixen amb algunes del centre i del sud d'Itàlia i han fet que Es
cultural que els pot oferir Barcelona i el seu entorn. Quant a la panya s'hagi convertit en un país desitjat pels italians i
ciutat, és notori el seu interès per Gaudí com també per la pin absolutament de moda. La seva zona d'influència i d'entrada
tura que al llarg del segle ha estat motiu puixant de la cultura més propera i la ciutat de més afinitat és indubtablement Barce
catalana. El museu Picasso, Miró, etc., són exponents clars per lona, amb els atractius d'una gran població.
als japonesos d'un atractiu per a visitar-nos. Quant a la resta del
mercat asiàtic (Corea, Singapur, índia, etc.), la fácil penetració a La resta de mercats amb potencialitat de creixement.
Europa de productes asiàtics pel lliure comerç produirà l'incre
ment de visitants d'aquestes països. Creixements anuals previs Quant al mercat sud-americà, no hi ha dubte que els canvis
tos del PIB per als pròxims 5 anys de l'ordre del 7 per cent, con experimentats recentment a Argentina, on els botiguers tornen
tra el 2 per cent europeu, ho facilitaran. No oblidem per a posar els preus amb tinta, i Xile i Mèxic amb pressupostos
exemple, que actualment de les 500 grans empreses mundials, 11 amb superàvit, els converteixen possiblement als 90 el que re
són coreanes i només 5, espanyoles. presentaren als 80 els països del sud-est asiàtic quant a desenvo
lupament, riquesa i ganes de viatjar. Xile i Mèxic requereixen
El mercat italià. especial atenció pel seu desenvolupament continuat amb una re
cuperació econòmica molt notable.
Un mercat que ha de ser atractiu per a la ciutat de Barcelona
i el seu entorn, del qual he dit que m'hi referiria per tenir aspec Finalment, em vull referir almercat de nacions que estan més
tes diferents dels tradicionals, és el mercat italià. Incentivar el properes i que penso que requereixen un inici d'activitat de pro
turisme de negocis a la zona del nord és el que fins l'actualitat moció i de comercialització de la nostra ciutat, com és el Ma
es venia fent. En el cas concret d'Itàlia existeix un atractiu desig grib. De tots és conegut que indubtablement als pròxims anys la
de viatjar a l'exterior i aquest desig es produeix avui de forma «invasió», per dir-ho en uns termes de lleugera duresa, d'aques
notable al sud de la nació, zona amb un altíssim potencial però ta zona cap a zones riques d'Europa, s'incrementarà de forma
tradicionalment orientada a realitzar les seves vacances al seu notable. Tots sóm conscients i ho llegim diàriament als diaris, i
propi país. I encara que Espanya hagi deixat de ser barata, Itàlia no hi ha dubte que ens hem d'anar mentalitzant del seu assenta
s'ha encarit encaramés, especialment en el cas d'hotels i restau ment de forma preferent a zones mediterrànies, si més no pel
rants, la qual cosa podria afavorir els viatges a l'exterior més ba seu clima. Especialment a Catalunya per la seva pròpia riquesa.
rats en molts casos que no realitzar vacances al país. Tot i que al principi poden sorgir inconvenients i problemes per
diferències de raça, d'origen, llengua, cultura i religió, no hi ha
dubte que els veurem anar-se assentant en el decurs dels anys.
Aquesta mateixa motivació els farà viatjar amb freqüència, els
farà viatjar a ells i les seves families i dia a dia veurem un incre
ment del viatgers procedents d'aquestes nacions cap a Europa.
Bé, potser no serà el turisme somiat per alguns, però no hi ha
dubte que a l'ambient del turisme, moltes vegades ens referim
únicament a turisme d'élite, luxe de grans hotels, grans congres
sos i fires, i ens oblidem del turisme de motxilla i de la mateixa
manera que no tenim dret a consumir riquesa sense produir-la,
tampoc no tenim dret a consumir felicitat sense produir-la.
28
la pro¡ccció exterior de 13Arceionl 1 le inlr;ietructuru de uJmIl Bal'CL.1,111a l'C1,1101111,1
3. L'organització de l'esforç promotor. Macarena Abascal
Llicenciada en Ciències Empresarials
Imatge de marca de Barcelona i Master en Direcció d'Empreses.
Josep-Francesc Valls
Professor del Departament de Direcció de Màrqueting
i Director del Centre de Direcció TurísticaCEDIT-ESADE.
Aquesta ponència vol ser una reflexió sobre els productes que Aquesta interrelació ens interessa perquè, en definitiva, estem
Barcelona és capaç de vendre, i a partir d'aquí veure els mercats parlant d'uns paraigües que en protegeixen uns altres. I, encara
reals que tenim, com els hem d'interrelacionar amb els mercats que hem establert la fórmula que la imatge de marca de Barce
potencials i, finalment, fer unes consideracions sobre la capacitat lona és el paraigua gran que aixopluga els petits: el centre turís
de penetrar-hi des d'una perspectiva que potser no considera tic; comercial; de fires i congressos; d'arquitectura, enginyeria i
buscar nous mercats —als quals difícilment poden arribar a cau disseny... de fet es dóna el cas que alguns d'aquests petits parai
sa del cost elevat que aquest fet comporta—, sinó que busca gües en determinatsmercats fins i tot tenen una amplitud més
unes tècniques d'encreuament d'aquests productes que ens pu gran que el de la mateixa Barcelona. En definitiva, el que inten
guin permetre amb certa facilitat saber que els mercats poten tem plantejar és que tota marca paraigua és capaç d'aixoplugar
cials es troben en els actuals mercats reals. el producte i, si jerarquitzem en determinats mercatsel suport
que pot donar aquest paraigua, també pot ajudar els altres i pot
En primer lloc, cal dir que hi ha una competitivitat internacional beneficiar la imatge global de la ciutat de Barcelona. De la ma
fortíssima entre les ciutats. Proliferen les definicions de nous teixa manera que la imatge de marca de Barcelona ha de ser un
productes, serveis, missatges i d'oferta de ciutats; tant, que ja benefici per a la resta d'imatges dels productes.
condueixen a la saturació. Tenim un procés d'audiovisualització
universal que cada vegada ens suggestionamés amb l'oferta d'i A continuació veurem quins són aquests productes:
matges i de sons i que ens força a consumir.
Barcelona metròpoli industrial.
D'altra banda, hi ha un element bàsic que marca el replante
jament de la marca d'una ciutat com Barcelona, que és el nou Té una forta tradició industrial secular, lligada amb el tèxtil,
paper de l'Administració local pel que fa al liderat de l'econo la química, la informàtica, l'electrònica i l'automoció, amb una
mia de les ciutats. inversió exterior consolidada. Tenim un producte consolidat
quant a infraestructura de la ciutat que afavoreix el desenvolu
Aquesta realitat, la competència econòmica entre ciutats, la pament industrial de la metròpoli. I, malgrat la terciarització de
saturació comunicativa i els nous atributs públics/privats, que en l'economia de la ciutat de Barcelona, hi ha una retroalimentació
definitiva no són res més que els atributs que les administra profunda entre els sectors terciari i industrial en el moment que
cions públiques estan adquirint, són tres elements que ens obli Barcelona es projecta industrialment en la metròpoli i crea un
guen a plantejar d'una manera definitiva la personalització i la producte únic. En aquest sentit, el paraigua Barcelona pot aixo
identificació de tot el que genera una ciutat. Es a dir, que Bar plugar altres poblacions metropolitanes per explotar el recurs
celona ja no representa només un municipi o un partit al govern industrial.
o una institució, sinó que és l'aixopluc de totes les activitats que
genera la ciutat.
I ens aboquem a crear una imatge de marca de Barcelona
personalitzada que identifiqui tot el que genera la ciutat i també
un seguit de productes Barcelona que seran els nous emissors
jerarquitzats en la comercialització i la comunicació de tot el
que representa aquesta ciutat. Això ens obligarà, per tant, a fer
una gestió integral dels mercats i a plantejar-nos una interacció
entre la imatge de marca de Barcelona i els productes d'aquesta
ciutat.
29
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport
BCN C. logístic/Metròpoli industrial BCN C. comercial
Mercats reals Mercats futurs Mercats reals — Mercats futurs
A cadascun d'aquests productes Ii correspon una institució Barcelona centre comercial.
cabdal sobre la qual pivota tota l'activitat del producte, i la d'a
quest és el Consorci de laZona Franca. L'objectiu del producte És un producte amb una elevada oferta comercial que hi ha a
és establir plantes industrials a l'àrea de Barcelona, com ara la ciutat i l'entorn urbà que l'afavoreix: estructura urbana, apa
recerca i desenvolupament, joint-ventures, participació creuada, radorisme, adequació a les façanes. Que té continuïtat comercial
socis tecnològics. de l'eix central; una diversificació comercial excellent i la pre
sència de diverses zones de centralitat comercial. Implantació
Barcelona centre logístic de distribució de mercaderies. d'una estructura comercial mitjana molt especialitzada, que es
veu clarament en el camp tèxtil, de complements, marroquine
Es basa principalment en el fet de ser el primer port del Me ria, joguines, botigues d'alimentació, perfumeries... capaç de
diterrani que, malgrat que encara és més una expectativa que marcar amb un segell diferent el comerç de la ciutat. Hi ha una
una realitat, té capacitats i característiques per ser-ho; de tenir forta implantació de grans superfícies generalistes i especialitza
un aeroport de bon nivell internacional, en tot cas amb molt des de qualitat, que s'estan desenvolupant sobretot els darrers
bona posició regional; bones connexions per carretera, i una ins mesos, i que complementen l'oferta. I el fet d'estar a l'avant
titució cabdal: Mercabama. guarda en disseny tèxtil amb l'aval del disseny industrial i gràfic.
La institució cabdal hauria de ser la Cambra Oficial de Comerç,
L'objectiu d'aquest producte és fomentar la ciutat com a cen Indústria i Navegació de Barcelona i l'objectiu: intentar incre
tre logístic de primer ordre per a la distribució de mercaderies mentar la demanda exterior i evitar fugues de demanda interior.
arreu delmón, per via terrestre com a pas obligat entre el Ma
grib i Espanya cap a Europa, per via marítima intermediterrània La realitat d'aquest mercat és bastant petita, tant que amb
i com a opció alternativa a Rotterdam en rutes interoceàniques, prou feines surt dels límits de l'àreametropolitana, en alguns
especialment cap al Japó i l'Extrem Orient, i cap a Xina. moments, o de Catalunya, anant bé. En el mapa l'hem fet una
mica més gran amb la possibilitat d'atracció comercial, gens ne
Aquests dos productes, la metròpoli industrial i el centre lo gligible, al País Valencià, en alguna zona de les Illes i, forçant
gístic, ens ofereixen un mapa amb els mercats reals que tenim ho una mica, a la Catalunya Nord. Es tracta d'estendre el pro
en aquestsmoments, amb una certa irradiació cap a Europa i ducte Barcelona com a centre comercial a tot el hinterland de
una presència d'inversions estrangeres que ens podrien venir de Catalunya, d'ampliar-lo a la resta de l'Estat espanyol i, en tot
la presència americana, bàsicament, i de la japonesa. cas, d'assolir un radi de 500 o 600 quilòmetres, amb laqual cosa
l'àrea d'influència cap al sud de França seria una realitat.
Ara estem en condicions de veure el plantejament de futur de
tots dos mercats, que els hem agrupat perquè signifiquen, d'una
banda, l'aportació d'inversions i, d'una altra, el circuit d'expor
tació de productes o de relacions econòmiques. Pràcticament te
nim lamateixa projecció cap a Europa, l'interès de poder acon
seguir la via cap a Asia i el fet de ser una alternativa al port de
Rotterdam.
30
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport Barcelona economia 23
BCN C. universitari BCN C. disseny, enginyeria i arquitectura
Mercats futurs — Mercats futurs
Barcelona centre universitari. Barcelona centre de disseny, enginyeria i arquitectura.
La realitat d'aquest producte són quatre universitats i dues es Hi ha consens internacional en el fet que Barcelona és el
coles de negocis amb projecció internacional. D'aquestes, IESE bressol del disseny industrial, gràfic i de moda i uneixen la ciutat
ha ampliat l'oferta de formació cap als països de l'Est i ESADE a Milà com a eix internacional de disseny. Barcelona té arqui
ha teixit una xarxa important de contactes a escala europea, a la tectes amb prestigi arreu delmón, entre els quals destaquen els
vegada que s'obre a l'Amèrica Llatina gràcies a un projecte que urbanistes; també són molt valorats els enginyers. La institució
li ha encarregat la Comunitat Econòmica Europea per formar cabdal pel que fa a aquest producte és Barcelona Centre de Dis
formadors. seny (BCD), amb tradició i prestigi internacional.
Una altra realitat són les universitats d'estiu, que ja tenen una Té per objectius potenciar l'eix amb Milà aprofitant els atri
llarga tradició en l'ensenyament d'idiomes; la projecció a l'exte buts de la capital de la Llombardia i personalitzar l'oferta del
rior de càtedres; els lligams amb universitats internacionals; els disseny, que potser és una mancança que té en aquests moments
intercanvis científics importantíssims, i poc coneguts, que es fan des del punt de vista estructural, en la mostra de disseny indus
en aquests moments en l'àrea del turisme, les fmances, la medi trial i gràfic en què Barcelona ja és el primer centre espanyol.
cina i l'urbanisme, on Barcelona és un lloc important; les consul
tories internacionals en el camp del turisme, el màrqueting, el En els mercats futurs cal desenvolupar empreses amb projec
disseny, l'arquitectura, l'enginyeria, etc. ció cap als països àrabs i sud-americans en via de desenvolupa
ment, aprofitar els circuits personals que hi ha en aquests mo
Els objectius són potenciar l'activitat educadora i intensificar ments quant a tallers d'arquitectura, disseny o enginyeria i
ne ladimensió internacional, convertir la ciutat en un centre donar-los una amplitud més gran juntament amb els plans estra
universitari i postuniversitari de primera categoria a escala esta tègics de ciutat. Amb la tecnologia que tenim, aquests són els
tal, europea i llatinoamericana tant en turisme, com en disseny, mercats futurs que s'hauria de fixar el producte: llatinoamèrica,
arquitectura, urbanisme, enginyeria i lleure, que considerem que els països delMagrib, els països àrabs i tota l'àrea mediterrània.
són les sis grans àrees. I també aprofitar aquesta estructura per
a crear un parc científic a la zona universitària a fi d'ampliar les
relacions entre lacomunitat científica universitària i les empre
ses i entre aquesta comunitat i les activitats de recerca i desen
volupament.
Això fa que el mercat futur es basi en una presència impor
tant arreu d'Europa, no tan sols alnord, sinó també a l'est; amb
un fort impacte en els països llatinoamericans, on Barcelona his
tòricament té arrels, i on els projectes de formació que s'hi han
desenvolupat han estat tot un èxit.
31
BCN C. mèdic
— Mercats reals — Mercats futurs Mercats reals Mercats futurs
Barcelona centre esportiu. Barcelona centre mèdic.
Sempre hem tingut bones instal.lacions, a les quals cal afegir El producte que tenim consisteix en la presència de professio
tota l'obra olímpica, i que ens permeten oferir una de les ciutats nals molt competents, juntament amb l'existència de centres pú
més completes pel que fa a infraestructura esportiva. El prestigi blics i privats de gran prestigi i una àmplia diversificació en
de ser la institució cabdal, després de fer molts tombs, ha tornat l'àmbit de diferents especialitats, de les quals només n'esmenta
al Futbol Club Barcelona; institució creiem que bastant desapro rem dues: l'oftalmologia i la urologia.
fitada per la ciutat pel fet que la consolidació a escala mundial
del Club no ha estat un paraigua per a la mateixa ciutat. L'objectiu és que Barcelona presenti en conjunt una oferta sa
nitària unificada i d'alt nivell amb vista a l'exterior, gràcies al li
Els objectius haurien de ser: d'una banda, i ja que la ciutat derat en alguns sectors. De fet, l'associació Barcelona Centre
està en condicions que hi tinguin lloc moltes trobades interna Mèdic, que s'ha creat fa poc, ja té com a objectiu promoure la
cionals esportives, aixoplugar les finals continentals de futbol o ciutat com a centre mèdic tant a la resta de l'Estat espanyol com
d'altres esports d'exhibició, que darrerament sempre tenen lloc a l'estranger.
a les mateixes ciutats. I és que aquestes ciutats han lluitat per
obtenir el protagonisme. D'altra banda, organitzar estades a la El mercat real actual sembla que hauria de ser grandíssim.
ciutat en campus esportius, a fi de poder practicar algun esport Tenim una línia europea i una altra de sud-americana; potser
alhora que es visita una ciutat amb un gran atractiu turístic. ens en falta una que no hem traçat, la línia cap als països àrabs,
Aquesta línia, que altres ciutats han desenvolupat, a Barcelona perquè no representa un gran volum de mercat. Per qüestions
no l'hem seguit possiblement perquè hem considerat que era un tecnològiques ens haitríem de plantejar el mercat futur en un in
subsector menor; per exemple, mantenir la marató i dotar-la tent de consolidar una presència al centre i al sud d'Amèrica, als
d'aparell comunicatiu de transcendència mundial. La marató de països del Magrib i en alguns països europeus, entre els quals hi
Nova York genera més i millor comunicació entre els mitjans de ha Itàlia, el sud de França i algun altre país mediterrani. Hi ha
comunicació catalans i espanyols que no pas la nostra marató una alternativa importantíssima que és convertir-se en una capi
entre els nostres mitjans de comunicació. talitat mèdica de la mediterrània, a part de la tradició que té en
els països centramericans on ja hi és present.
Quant als mercats futurs, caldria acabar de fidelitzar Europa i
ampliar aquesta presència esportiva cap al nord i l'est, mercats
que haurien de consolidar la presència de Barcelona a escala
europea i donar-li la seu de molts esdeveniments esportius.
32
Barcelona economia 23
BCN C. fires i congressos BCN C. turístic
— Mercats reals — Mercats futurs
No cal dir que la institució cabdal és la Fira de Barcelona. Els
objectius no són tant els mercats externs com els interns que
aquí plantejo, com ara resoldre qüestions inherents a les infraes
tructures, afermar el liderat en alguns sectors i incrementar-lo
en uns altres a escala internacional. La realitat d'aquest mercat
és un liderat parcial i caldria, d'una banda, mantenir el liderat
espanyol i, d'una altra, que en una zona de 500 quilòmetres de
radi sigui la fira més important. La línia que cal seguir és esti
mular lapresència activa de Barcelona en organismes interna
cionals, firals, on avui ja comença a tenir alguna presència, enca
ra que no hi tingui gaire pes; treballar les propostes que hi ha
actualment en el sentit que Barcelona sigui la seu de fires rota
tòries; incrementar els serveis internacionals de la Fira de Bar
Mercats reals Mercats futurs celona amb el suport de la Cambra de
—
— Comerç i Indústria, del
COPCA, de l'ICEX i d'altres associacions. És a dir, que es con
verteixi en el centre de la presència exportadora del país cap a
Barcelona centre de fires i congressos. l'àrea europea i la llatinoamericana; dos grans mercats possibles
per a aquest producte centre de fires i congressos.
Ningú no dubta de la tradició firal arrelada a Barcelona, amb
un extraordinari impacte històric en l'activitat industrial i de ser Barcelona centre turístic.
veis de la ciutat, que és la seu de les primeres fires europees d'a
limentació, nàutica, construcció i automoció, i que també té el És un gran centre urbà d'atracció turística del Mediterrani,
liderat en altres camps de congressos i fires. En tot cas es manté amb una imatge de ciutat culta, emprenedora i lúdica. Gràcies
la imatge internacional identificada i sostinguda de Barcelona als Jocs Olímpics s'ha aconseguit que Barcelona esdevingui un
com a centre de fires. Que es mantingui aquesta imatge no vol centre de turisme urbà. Barcelona disposa d'una oferta bàsica
dir que en aquests moments l'oferta sigui realment competitiva. d'hoteleria de les més modernes i racionals del món, i no cal es
Quant de temps es pot mantenir la imatge de Barcelona com a mentar tota l'àmplia gamma de possibilitats quant a elements
centre firal a escala europea si competitivament estem perdent d'atracció turística tant de caire cultural com lúdic i que va des
el liderat de fires espanyoles a causa d'unes fires emergents en de museus, monuments, exposicions artístiques, música, etc.,
altres poblacions o d'esforços inversors molt més profunds? passant per parcs d'atraccions, balls, sales de bingo i casinos,
fins a la mateixa façana marítima.
33
La projecció exterior de Barcelona i les inrraestructures de suport
Turisme de Barcelona i el Consorci de Promoció Turística
són, lògicament, les institucions cabdals, i l'objectiu ha de ser BCN C. financer i negocis
que tot aquest espai i la seva oferta siguinmolt més interessants
per als consumidors del turisme urbà sobre la base de les siner
gies internes de la ciutat i que es converteixin en motors en si
mateixos.
Els mercats reals comporten una irradiació cap a l'Estat espa
nyol i cap a Europa, tant cap al centre, com cap al nord i una
mica cap a l'est. I els mercats futurs impliquen la perspectiva
d'aconseguir l'oferta especialitzada de caps de setmana a escala
europea, estades complementàries del turisme de sol i platja,
dels quinze o setze milions que vénen a la costa catalana cada
any. Així mateix, aconseguir que Barcelona sigui un punt on es
facin estades parcials en el marc de l'oferta global de què gau
deixen i a la vegada aconseguir una presència molt més forta
d'estades breus com a part integrant de les rutes internacionals
aèries i dels creuers.
Barcelona centre financer i de negocis.
Barcelona és la primera plaça financera d'Espanya en el mer
cat d'opcions i futurs, amb una forta consolidació i molta tradi
ció, i això és un actiu importantíssim perquè fa que a Europa i a
altres llocs del món estiguem ben considerats; també és un cen
tre internacional en el mercat dels cereals, i, actualment s'està
construint un world trade center.
Si parlem d'institucions cabdals, sens dubte hem d'anomenar
la Llotja de cereals, la Borsa i MEFFSA. I, si parlem d'objec
tius, hem de dir que són mantenir el liderat delmercat de futurs
a l'àmbit estatal, vertebrar-lo a escala internacional i arribar a
una coordinació amb segones places financers i borsàries euro
pees i llatinoamericanes. Un procés lent, però que, en definitiva,
hauria de consolidar els mercats reals: aquesta important pre — Mercats reals Mercats futurs
sència financera dintre de l'estat espanyol i contactes a escala
intraeuropea, per acabar sent un lloc estable tant a Europa com
a Llatinoamèrica. I un cop hem acabat de definir els productes, passarem a les
estratègies.
Tots aquests productes, totes aquestes propostes, reclamen un
òrgan de gestió de la imatge de marca de Barcelona. Es tracta
de plantejar i establir d'unamanera definitiva el paraigua Bar
celona, en una relació intensa amb els productes definits
anteriorment i amb altres paraigües. Això vol dir que el parai
gua Espanya és molt útil per a Barcelona i també ho ésmolt el
paraigua Europa o el paraigua de lamediterrània en alguns as
pectes i en determinats mercats.
34
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport Barcelona economia 23
En definitiva, siparlem d'estratègia, ens hem de començar a Pel que fa a les institucions ciutadanes, n'hi ha de genèriques
mentalitzar que hem de conduir el canvi d'ús dels Jocs Olímpics, que han assumit el liderat total o parcial d'alguns productes;
que fins ara ha estat una gran expectativa. Hem de començar a unes altres que han nascut expressament per gestionar uns pro
trencar la dialèctica que estem utilitzant pel que fa a comunica ductes determinats, i altres encara, que són necessàries, que
ció i comercialització d'aquest producte. Hem de donar pas a la s'han de crearper gestionarmés productes. Condició indispen
dialèctica Barcelona i els seus productes. Ja no ens serveix de sable per començar a entrar en els mercats.
res el paraigua dels Jocs Olímpics si no comencem a presentar
productes o si no els presentem aviat. L'efecte halo dels Jocs Quant a l'aplicació externa que necessitem, hem de desenvo
Olímpics, encara que no serà mai negatiu, pot afectar negativa lupar una estratègia de comunicació basada en els mapes de co
ment una possibilitat de mercat. De fet, tenim dues opcions: una mercialització en relació amb els mercats actuals i els mercats
és que els Jocs Olímpics i Barcelona han de tenir un objectiu futurs. Hem de buscar sinergies i l'aprofitament integral en les
molt clar: dirigir els consumidors cap a uns productes determi grans rutes actuals, hem de buscar sinergies en els consumidors
nats; i l'altra, que crec que és la que ens hauríem de plantejar, actuals, no tan sols basades en la relació bivariant consumi
és que el producte fruit de l'efecte halo dels Jocs Olímpics, i que dor/variables clàssiques, sinó també sobre la base d'una relació
aquest ajuda a reconèixer, faci que estiguem en condicions de multivariant que ens porti a descobrir que alguns consumidors
treballar la imatge de Barcelona. de turisme de la ciutat de Barcelona són perfectes consumidors
d'altres productes.
Aquest òrgan de gestió de la imatge de marca de Barcelona
ha de tenir unes funcions d'aplicació interna i unes altres d'apli Amb aquesta finalitat proposo creuarmercats d'un en un,
cació externa. En principi, hauríem de començar a lligar de ma veure quines són les concomitàncies que s'hi puguin produir;
nera estable i per sempre la relació entre elproducte i l'acció creuar mercats per producte, quin mercat per quin producte, i
comunicativa que genera. La imatge de Barcelona ha de coordi aleshores coincidiran en unagran circumferència que és el comú
nar clarament el producte (P) que tenim i la política d'acció co denominador de tots els mapes que hem presentat.
municativa (PAC) adequada amb vista a la competència i treba
llar-los sempre dialècticament. Mesurar i valorar de manera Hem de començar a treballar conjuntament. No ens cal un
permanent Pautoadhesió dels ciutadans de Barcelona, veure la únic gran producte, ens cal una sinergia de tots aquests produc
percepció dels consumidors. Per tant, cal fer una anàlisi objecti tes perquè, en definitiva, tenim uns consumidors que hauríem
va d'aquest producte: quin producte tenim? quina comunicació de convertir en rotatoris més que no pas anar-ne a buscar uns
hem de fer a cada moment? Es a dir, hem de mantenir relacio altres, el cost dels quals és molt elevat. Creuar mercats amb al
nats com ens veuen els ciutadans de Barcelona i com ens veuen tres ciutats de la competència. Aprofitament, per tant, integral
els nostres possibles consumidors, i tot això cal fer-ho d'una ma de sinergies segons el posicionament per producte, mercat i
nera estable, periòdica i encreuada a fi de saber on som. competència; coordinar i potenciar accions actuals de la societat
civil; prioritzar i concentrar accions en zones concretes.
Una funció interna d'aquest òrgan de gestió de la imatge de
Barcelona és refermar l'autoadhesió dels ciutadans pel que fa a
aquesta imatge d'una manera directa, per mitjà de les leading
institutions de la ciutat o bé dels prescriptors, dels decision ma
kers i delsfashion movers de Barcelona.
35
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport
4. Les infraestructures de suport Josep Acebillo
Barcelona Regional
Per tal de sistematitzar les noves infraestructures de suport en Un altre exemple que mereix la nostra atenció, és el projecte
el marc del Pla Estratègic, s'haurien de plantejar, almenys, dues «Central Artery» a la ciutat de Boston. Aquesta ciutat està avui
vies d'anàlisi. Una seria des de l'òptica de la selecció d'unes in travessada per l'autopista interestatal que comunica Canadà
fraestructures enfront d'altres. L'altra seria amb quins criteris amb Florida. Naturalment, la demanda de mobilitat va creixent
s'haurien de dissenyar per tal de comprovar els impactes de tota progressivament i el seu increment de secció i el pes de la in
mena sobre el territori, i a la vegada, la seva capacitat de suport fraestructura fa que s'hagi convertit en una barrera difícil de su
de novesactivitats. Per raons de temps i de claredat, intentaré perar entre la ciutat i elport. L'opció de futur per aquesta im
fondre aquestes dues vies esbrinant quines són, al meu enten portant via ha estat en primer lloc la construcció d'una gran
dre, les més rellevants i com aquestes noves infraestructures circumvalació externa a la ciutat, però com que, en qualsevol
s'han d'inscriure en un territori urbà tan complex com el de cas, era necessari accedir al port, situat en una posiciómolt cen
Barcelona. tral, les autoritats federals pressionades per les locals, han deci
dit la construcció d'un gran túnel que permetrà el trànsit neces
Però abans m'agradaria explicar-vos tres experiències que sari en forma soterrada. No es proposa un gran increment de la
s'estan produint avui en contextes urbans molt llunyans al nos capacitat, sinó mantenir els mateixos nivells de mobilitat sense
tre, però que denoten noves sensibilitats i també noves maneres tanta distorsió, disminuint els efectes contaminants i alliberant
d'operar en el marc de les decisions urbanístiques de gran escala. el sòl que ocupa fins avui l'autopista, per a la reordenació i la
creació d'usos i programes més compatibles amb les característi
El primer comentari es refereix al nou aeroport de Kansai. ques del centre. A Boston estem doncs, davant d'un projecte
Aquest nou aeroport està ubicat sobre una illa artificial de nova promogutmés per interessos qualitatius que quantitatius.
creació, de 550 Ha. de superfície, situada a 3.700 m. de la costa
d'Osaka i el seu emplaçament té molt a veure amb el rendiment Per últim, a moltes ciutats nordamericanes, a partir dels anys
i la capacitat per absorbir noves tècniques aeroportuàries però 80, han començat a aparèixer fora de les àrees centrals, i no en
també amb una anàlisi mediambiental que permet millorar el situació de primera perifèria sinó molt més lluny, nous assenta
seu impacte ecològic. No és precís, ara, descriure aquest enorme ments, com si es tractés de «campus de direcció» per les grans
projecte, però sí que interessa reflexionar, encara que sigui tele corporacions industrials i de negocis, que traslladen, al mig d'un
gràficament, sobre la seva accessibilitat. L'accés a artificial territori verge, el seu quarter general, recolzant-se en que el
i a l'aeroport, es fa des de terra amb tres sistemes complementa grup dirigent de l'empresa no és mai molt nombrós i necessita
ris. Un sistema de ferris de velocitat alta, que connecta en bàsicament seguretat, tecnologia de telecomunicació i poca in
menys de 30 minuts amb la costa de Kobe, Osaka i les principals fraestructura pesada. Estem, doncs, davant d'un nou fenomen
ciutats de la badia. Dues línies de ferrocarril, una pública i l'al que situa els programes que fins ara eren típics de la ciutat cen
tra privada; una que neix del centre d'Osaka amb «cheking» a tral en ple territori obert. Esdevé com un nou Neopalladianis
l'origen i una altra connectada amb la xarxa d'altavelocitat. me, que a USA segurament té els seus antecedents en les tesis
I per últim també es pot accedir en cotxe privat a través d'un territorials de Thomas Jefferson.
pont que té una capacitat de dos més dos carrils, un aparcament
a l'aeroport de 6.000 places i un peatge prou alt com per desesti Aquests exemples, encara que molt lluny de Barcelona, deno
mular aquest sistema enfront dels altres dos de transport collec ten noves sensibilitats enfront de vells problemes i noves mane
tiu. A l'aeroport d'Osaka no es confia, doncs, de manera princi res d'afrontar el desenvolupament territorial, amb tesis infraes
pal, en l'accés en cotxe. tructurals més qualitatives que les utilitzades fins ara. Aquests
exemples i altres els hem de tenir presents alhora de configurar
el plantejament infraestructural del nou Pla Estratègic de Barce
lona, no amb la idea de copiar indiscriminadament el que es fa
fora, sinó perquè la complexitat dels territoris urbans molt de
senvolupats cada vegada és més comú per a qualsevol situació i
cultura, sobretot si aspirem a una Barcelona que vol afrontar
amb confiança els reptes del futur.
Per tal de clarificar al màxim aquesta exposició, he dividit
aquest paquet d'infraestructures de suport en cinc grups o gene
racions que volen explicar diferents temàtiques, diferents mo
ments d'aparició i diferents tendències.
36
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport Barcelona economia 23
Primera generació: infraestructures histèriques. Un bon exemple d'aquesta nova complexitat de la urbanitza
ció seria la reordenació de la Ilera del riu Besòs. En aquest cas
Entenem com a primera generació d'infraestructures, les que l'operació del Besòs s'ha d'entendre com un projecte integral,
s'han anat desenvolupant històricament, especialment en la se regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hi
gona meitat del segle xix, i que són un episodi fonamental per a dràuliques del riu; com un espai metropolità que ha d'articular
la consolidació de la ciutat moderna. Aquestes infraestructures, diferents municipis i barris, en el que hauran de desaparèixer les
pensades com a motors del desenvolupament urbà, eren conce línies aèries d'alta tensió, soterrant-les en galeries de serveis, tot
budes i dimensionades per a la ciutat central o el seu entorn im en el marc d'un Pla de racionalització del transport elèctric, que
mediat i no causaven greus problemes de congestió ni d'impacte permetrà fer-les desaparèixer o soterrar-les en la llera del riu i
espacial. Bàsicament, les podríem classificar en dos tipus: les en segona fase a Collserola, l'Hospitalet i Sant Boi. En les vores
d'urbanització, que estructuraven l'espai urbà clàssic en carrers, del riu encara s'han d'encabir potents infraestructures com el
places i parcs, i les infraestructures temàtiques, per suportar ferrocarril d'Alta Velocitat o l'Autovia del marge esquerre que
programes funcionals, que a cavall de les noves tecnologies de la si no es fan amb criteris adequats, podran crear encara més ba
construcció, passaven des de l'espai públic als primers grans edi rreres que les actuals. Això és un problema especialment greu
ficis d'ús col.lectiu. en el congost delBesòs, amb una gran quantitat d'infraestructu
res d'accés a Barcelona que fan pràcticament impossible la rela
Les infraestructures d'urbanització, responsables de la conso ció entre els barris de Barcelona, Montcada i Santa Coloma, i
lidació de les nostres ciutats, havien sofert un alentiment a par que precisa d'un projecte integral específic per superar aquestes
tir de laguerra, amb un ressorgiment moltes vegades malaltís en discontinuïtats urbanes, que es podrien veure agreujades amb
els darrers anys seixanta, configurant-se però com unaeina fo les infraestructures quemanquen.
namental per les primeres tasques de reordenació urbana dels
ajuntaments democràtics. El gran repertori d'espais públics d'es L'altre paquet d'aquesta generació d'infraestructures que he
cala petita i mitjana desenvolupats per l'Ajuntament de Barcelo anunciat com a temàtiques, està referit essencialment a les in
na a partir de 1980, ja no s'aturarà ni a la capital, ni a les ciutats fraestructures de suport per a activitats culturals.
de la regiómetropolitana, que faran d'aquests processos d'urba
nització qualitativa, el gruix de la seva política urbanística d'a En relació a les infraestructures culturals, Auditori, Teatre
quests últims anys. Aquest procés ja no es pot considerar con Nacional, MNAC, Museu d'Art Contemporani, Casa de la Cari
juntural, ben al contrari, es depura cada vegada més i no té tat, Liceu, etc... l'estat avançat de la remodelació física implica
altres limitacions que la cautela de no hipotecar opcions de fu que el Pla Estratègic es centri sobre la demanda d'acords insti
tur amb intervencions puntuals de petita escala i la necessitat de tucionals prou clars per assegurar una gestió eficaç d'aquestes
reflexionar sobre les dificultats que determinats tipus de projec installacions.
tes puguin tenir des del punt de vista de la seva gestió, conserva
ció i manteniment. Una qüestió ben diferent és el nou Palau de Congressos. Les
iniciatives per a la construcció d'aquesta peça tan necessària han
Aquesta capacitat que ha tingut Barcelona, i darrerament la fracasat, de moment, i és possible que la proposta d'un gran pa
majoria de municipis metropolitans, de produir nous espais ur lau no hagi estat del tot encertada. A la vista de la situació real,
bans és segurament la tesi urbanística que més admiració ha seria més útil la substitució d'un gran palau per una xarxa de
despertat arreu del món. Per altra banda, aquests processos palaus de tamany mitjà que faciliti la seva viabilitat compartida
d'urbanització han de ser continus, doncs el desgast funcional entre diferents agents i que resolgui la demanda tot i assegurant
que provoquen situacions urbanes tan complexes i denses com un valor substancial en aquests tipus d'instal.lacions: la flexibili
les nostres, demana una regeneració permanent d'aquestes es tat. L'aposta per una xarxa de palaus no vol dir que s'hagi d'ex
tructures urbanes. Per això és precís que el Pla Estratègic recol cloure la construcció d'un Palau de Congressos com a «buque
zi i demani la continuïtat i aprofundiment en la regeneració i insignia» que segurament hauria de situar-se a la Vila Olímpica,
creació de nous espais públics, demanant que siguin interven sinó que hem de facilitar altres vies, de manera que iniciatives
cions estructurants i a la vegada significatives. Hem de tenir en públiques i privades puguin optar per invertir en Centres de
compte que aquestes intervencions sobre l'espai públic milloren Congressos i Convencions molt lligats a programes concrets.
molt directament laqualitat de vida dels ciutadans i que també
poden contribuir de manera eficaç a la modernització del petit
comerç, activitat que a més de la seva influència econòmica, for
ma part important de la imatge dels nostres barris. Aquesta pos
sibilitat de reforçar i reestructurar el paisatge urbà, ha de supe
rar la simple traducció de models extrapolats des d'altres
situacions i cultures, especialment des de les àrees centrals a la
perifèria, que són causa de l'esgotament del repertori de tipus i
formes que malauradament comencem a veure. Enfront d'això i
sense perdre el caràcter universal de l'espai públic, pensem que
els gestors d'aquestes operacions han de tenir cada vegada més
cura en el reconeixement de la complexitat dels diferents esce
naris metropolitans, i en el reforçament de la seva identitat.
37
La projecció exterior de Barcelona i les iníraestructures de suport
En qualsevol cas aquestes infraestructures temàtiques, a dife Pot semblar que aquestes reflexions no són pròpies d'un Pla
rència de les anteriors, no actuen tan directament sobre la capa Estratègic, però crec sincerament que el nou Pla sí que s'ha d'o
citat productiva del territori, sinó sobre els nous models de com cupar d'aquests temes, especialment de l'últim. En la situació
portament de les persones, qüestió cabdal en una àrea com actual, aquests sistemes viaris funcionen, quant a polftica de
Barcelona en la que darrerament s'ha invertit molt en infraes peatges, de manera totalment contrària als països més desenvo
tructures físiques, però que aspira a afrontar el futur des de l'e lupats com seria el cas de les grans ciutats nordamericanes.
quilibri entre una més gran capacitat productiva i un alt nivell Mantenir peatge en la B-30 i gratuïtat a les Rondes significa que
de qualitat de vida. estem induint a que el trànsit de pas i el trànsit pesat utilitzi
aquestes últimes. Si vostès arriben en cotxe a Manhatan ho fa
Segona generació: Mobilitat i hegemonia del cotxe. ran per una autopista o carretera que, pel seu caràcter interur
bà, és gratuïta; en canvi, en els ponts i túnels d'accés al centre
Definim com de segona generació les infraestructures de mo s'estableixen peatges de pas i elevades tarifes d'aparcament. Na
bilitat desenvolupades a Europa en l'època del desenvolupa turalment, no estem parlant de la implantació d'un peatge per a
ment de postguerra, coincidint amb l'apoteosi del cotxe com a les Rondes, sinó de la supressió del peatge de la B-30, qüestió
transport individual privilegiat. Aquestes infraestructures desen aquesta perfectament factible si estudiem amb atenció les condi
volupades a l'entorn de Barcelona com a la resta d'Europa, con cions inicials de la concessió, doncs ja s'estan superant els tràn
sagren un model de mobilitat poc desitjable, si aquest està basat sits previstos. Per altra banda, les Rondes ja tenen prou respo
fonamentalment en la preponderància del cotxe privat. La críti nent amb eficàcia a la forta demanda de trànsit intern
ca d'aquest model ja no prové, com es diu molt sovint, de vi metropolità.
sions antiquades i poc conseqüents amb la modernitat i el rendi
ment econòmic del territori; ben al contrari, algunes de les Però malgrat l'entusiasme que tots hem de tenir per la pro
regions amb tècniques més desenvolupades i amb més capacitat moció del transport collectiu, també és cert que a la nostra re
per a la incorporació de noves tecnologies urbanes, parteixen gió metropolitana, a part de les vies bàsiques de connectivitat
actualment del criteri que els increments de mobilitat que es secundària que els ajuntaments planifiquen directament, man
produiran en el futur no s'han de resoldre sobre la base del quen encara tres peces importants: l'autovia del Llobregat, l'au
cotxe privat. Ja hem comentat al principi el cas de l'accessibilitat tovia del Besòs i el IV cinturó. L'autovia delLlobregat l'hem
a l'aeroport d'Osaka, i hem de dir que aquesta confiança en el d'entendre com una via col.lectora especialitzada en trànsit pe
cotxe privat com a transport preeminent, ha estat superada en sat en direcció al port i les noves zones d'activitats logístiques, i
tota la regió de Kansai, que en els darrers anys està desplegant que ha de tenir molt present en el seu disseny, els escenaris que
un gran repertori de transports públics de nova generació, man travessa, especialment quan passa sobre les zones aqüíferes,
tenint les xarxes per a ús del cotxe en nivells estables o amb mentre que la pota sud és una connexió finalista entre l'Aero
creixement mínim. port i les Rondes, en la que s'haurà de sospesar molt el caràcter
de circumvalació i la influència sobre el paisatge urbà d'El Prat.
Però abans de parlar de noves infraestructures viàries en
l'àmbit metropolità, hem de reflexionar sobre la utilització que La construcció d'aquest nou viari a l'àrea del Llobregat ens
estem donant a les infraestructuresmés recents i més potents ha de permetremantenir la confiança en el futur de les Rondes,
que són Les Rondes. Aquesta infraestructura, la més emblemà especialment de la Ronda Litoral, doncs les noves vies amb la
tica i rendible des d'un punt de vista social i econòmic, del pa captació de trànsit de pas i pesat cap al Port actuarà amb efecte
quet olímpic, té el perill de disminuir la seva rendibilitat per tres balsàmic sobre la Ronda Litoral, que podrà, aleshores, treballar
raons: no existeix un acord entre les administracions públiques com una collectora i distribuidora urbana, per la qual cosa va
per a la seva conservació i manteniment com estructura unitària; estar des del principi dissenyada.
no existeix una autoritat única efectiva que les gestioni de ma
nera activa i les acomodi al dinamisme metropolità; i per últim, L'autovia al marge esquerra del Besòs és l'oportunitat per
se les ha col•locat en una situació de difícil i estranya competèn construir una gran façana urbana amb vistes al riu sanejat i re
cia en relació a l'Autopista B-30. modelat, i a la vegada, donar autonomia d'accés a les ciutats del
marge esquerra per a connectar amb la xarxa regional sense
passar per les Rondes, i per tant el seu disseny haurà d'estar
molt pendent de la integració ciutat-riu, i d'assegurar un bon ac
cés a la nova estació intermodal de Sagrera i la seva àrea d'in
fluència.
Al IV cinturó, com a vertebrador de la segona corona metro
politana, l'haurem de demanar una estructura tipològicamés
semblant a les Rondes que a la B-30, amb un tronc central se
gregat per trànsits de mitja i llarga distància i un viari secundari
molt potent, semaforitzat si cal, interrelacionat amb les xarxes
locals, que permeti respondre a les demandes d'activitats pro
ductives que, sense dubte es generaran a les seves vores.
38
La projecció exterior de Barcelona i les intraetructurc de ,uport Barcelona economia 23
Però no podem acabar aquesta reflexió sobre sistemes viaris La possibilitat de prolongació del Moll de Ponent fins a enlla
sense parlar d'una qüestió primordial: l'aparcament. No sola çar amb elMoll adossat del Dic de l'Est, o alguna solució d'a
ment el destinat a residents, que també és important, sinó que quest ordre, permetria una autonomia en els accessos pesats
en aquest cas ens interessa l'aparcament de dissuasió com un portuaris sense interferir les vies urbanes i una claredat per
primer nivell intermodal capaç de trencar el modus de transport aquests dos espais portuaris ben diferents, entre altres coses per
des del cotxe al sistema collectiu. A Barcelona ja s'han comen què el Port Vell és de lliure accessibilitat als ciutadans, mentre
çat a fer experiències d'aquest tipus,Vall d'Hebron, Glòries, que el Nou Port ha de tenir accessos més restringits. Natural
etc. però és necessari continuar insistint, incorporant en tot cas ment, aquesta segregació implica l'obertura d'una nova bocana,
tarifes combinades de pàrking i transport públic, per tal de fer que permetria la neteja de l'aigua i una accessibilitat moltmés
lo més atractiu. adient pels vaixells esportius i de passatgers a la nova terminal
del Port de Barcelona. Si no es prenen aquestes mesures, els
Tercera generació: Intermodalitat. problemes s'aniran agreujant a mesura que el Port ja
que en el futur difícilment serà compatible el pas per la mateixa
Mentre que les infraestructures d'urbanització impliquenmolt bocana de vaixells de característiques tant diferents, a part que
directament la qualitat de vida dels ciutadans, les infraestructu aquesta estarà moltmés lluny. El projecte de nova bocana no és
res de transport, a més, han de ser inductores d'activitats econò una operació supèrflua, més aviat el contrari. Si tenim en comp
miques. Aquestes activitats també són més complexes que te el nivell de les inversions que s'estan executant i les que man
abans. Els aeroports segueixen tenint la tasca primordial del quen fins a la reordenació definitiva dels Molls d'Espanya i de
transport aeri de persones i mercaderies, però és cert que avui Barcelona, entendrem que és una operació de futur que quan
incorporen activitats que van més enllà de les estrictament aero més aviat es faci més consolidarà el model definitiu de doble
portuàries. De fet en els grans aeroports intercontinentals, més port urbà i comercial.
de la meitat dels seus ingressos no provenen directament de la
navegació aèria, sinó de serveis i activitats localitzades a l'aero Tant en el cas del nou Port, com en les noves zones logísti
port i que tenen un caràcter complementari i fins i tot autònom ques, com en el cas de l'Aeroport, són fonamentals els accessos
de l'activitat aeroportuària. En elnostre cas, el problema és ferroviaris. Aquest és un tema complex que precisa d'un plante
aconseguir una ampliació i modernització de l'Aeroport del Prat jament totalment nou. L'aixecament de la línia de la costa per
que permeti la massa crítica necessària per assegurar vols inter les operacions olímpiques, l'execució dels túnels i connexions
continentals, per la qual cosa serà necessari atendre amb molta entre Glòries-Meridiana i l'Estació de França i el tancament de
cura l'accessibilitat viària, i especialment la ferroviària en alta l'estació de Rodalies del Pla de Palau, fan evident una reflexió
velocitat, per tal d'estendre l'àmbit d'influència fins a València, definitiva sobre el sistema ferroviari de Barcelona. És dar que
Saragossa i Montpelier. També hem de demanar una millora aquesta qüestió s'ha de resoldre en el context d'un nou Pla in
substancial en la modernització i millor gestió dels serveis aero termodal de Transports que reordeni definitivament l'ombrívol
portuaris de càrrega, que ara travessen una difícil situació, per la panorama que avui ens envolta.
qual cosa serà necessari introduir canvis en l'esquema ferroviari,
i millorar la connexió amb el port i les noves zones d'activitats
logístiques. Així mateix s'ha de possibilitar la creació d'una nova
zona per activitats de serveis aeroportuaris, terciaris i industrials
(ciutat aeroportuària) que puguin gaudir de la privilegiada ubi
cació. Però totes aquestes mesures s'han de prendre en elmarc
d'una absoluta compatibilitat entre els usos i la conservació dels
espais naturals més propers a l'Aeroport, especialment de les
zones humides i les reserves d'aus.
En relació a lamodernització del Port, la seva programaciója
està més consolidada, i és per això que des del Pla Estratègic
s'ha de recolzar la línia ja iniciada. El fet que tant l'ampliació
del port com la creació de la nova zona d'activitats logístiques
estiguin supeditades al desviament del riu, ens ha de fer refle
xionar però, sobre el tractament i nous usos de l'espai de l'anti
ga llera del Llobregat, a la vegada que no s'ha de perdre de vis
ta que el desviament del riu és abans que res una qüestió
mediambiental, i per tant, sotmesa a anàlisis qualitatives.
Aquest nouPort que es trasllada i s'amplia cap el sudoest, pre
cisa, al meu entendre, d'una clarificació en relació al Port Vell
que ja s'ha convertit en una zona urbana de gran centralitat i
potència. Sobre aquest, sí que voldria insistir ja que, de vegades,
immersos en la reflexió de les grans operacions, descuidem al
tres més petites però no per això menys importants. Em referei
xo a la possibilitat d'una segregació total entre el Port Vell i el
Nou Port comercial.
39
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport
Tanmateix hi ha una qüestió que no admet espera, és el tema Malgrat que s'en parli menys, no és irrellevant la necessitat
de la connexió amb Madrid i França per ferrocarril d'Alta Velo d'intervenció sobre les infraestructures-Mediambientals i energè
citat. El Pla Estratègic hauria de ser un gran animador d'aques tiques situades en la desembocadura del riu Besbs, encara que
ta realitat per tal de sensibilitzar les autoritats competents sobre siguem davant d'una aparent contradicció. Aquestes ihstal.la
la importància de l'Alta Velocitat per Barcelona, Catalunya i cions de depuració, d'incineració i les dues centrals tèrmiques,
l'Estat. Afortunadament, els paràmetres tècnics més importants avui estan situades en primera línia de mar i per a molta gent,
ja comencen a estar clars. La decisió, encara no oficial, de situar són incompatibles amb el desenvolupament del front litoral com
unagran estació en els espais ferroviaris de Sagrera és impor a espai per a l'oci ciutadà, sobretot després de les operacions
tantíssima en la mesura que és un espai de gran centralitat me olímpiques del Poblenou i dels nous projectes de ports esportius
tropolitana, i permet una gran estació que no és exclusiva per a que han començat a impulsar els Ajuntaments de Sant Adrià i
trens d'Alta Velocitat, sinó que es configura com un gran com Badalona.
plex intermodal constituït per l'accés al Metro, l'Alta Velocitat,
Rodalies i autobusos. D'altra banda, no hem d'entendre Sagrera Aquesta aparent contradicció no té perquè existir i des del
com una peça aïllada. A partir d'ara crec que hauríem de parlar Pla Estratègic hauríem de tenir molta cura en propulsar meca
d'una nova ronda ferroviària d'ample internacional, amb una nismes d'intervenció territorial que salvaguardessin les infraes
gran estació intermodal a Sagrera i dues installacions més de ta tructures existents amb la necessitat de fer noves platges, ports
manymenor, però de gran importància estratègica, una estació esportius i espais lúdics. Això és perfectament possible i amb
situada a l'Aeroport, per asegurar-li el tamany crític necessari, i aquest criteri estem treballant des de Barcelona Regional. La
unaaltra al Vallès, que a més de permetre una optimització en planta depuradora que rep l'intersector d'aigües negres de tot el
l'explotació de la xarxa, milloraria sensiblement les expectatives sistema de col.lectors modificat i ampliat en l'operació olímpica,
de desenvolupament d'aquestes comarques. no és desplaçable i precisa d'un cert nivell d'ampliació i moder
nització. La incineradora s'ha d'ajustar a les noves normes de la
Quarta generació: Sostenibilitat. Comunitat Europea per a aquests tipus d'operacions, i la seva
desaparició comportaria, com veurem després, una pèrdua de si
Incloem en aquest apartat les infraestructures que, a partir nergies en relació a la capacitat territorial de tot aquest paquet
dels anys 80, són conseqüència d'un discurs diferent en el qual infraestructural. Les dues centrals tèrmiques, una vegada que
allò que és qualitatiu s'imposa sobre allò que és quantitatiu. hagi acabat el procés de gasificació, disminuiran sensiblement la
L'interès ecològic enfront del descontrol i malbaratament terri seva capacitat contaminant i podran subministrar fins a més
torial, el desenvolupament enfront del creixement i, en definiti d'un 20 % de l'energia elèctrica de la regió metropolitana, fet
va, les intervencions que complint bé els seus deures funcionals, aquest important si tenim en compte el creixement de la deman
donen lloc a un territori més equilibrat i més sostenible. da, l'estabilitat dels recursos hidroelèctrics i la no expansió de
les centrals nuclears.
En lapràctica, ens hem de referir a infraestructures mediam
bientals i energètiques, i especialment a les que s'estan planifi Així doncs, és obvi, per raons econòmiques i de subsistència,
cant al Delta del Llobregat. És òbvia la necessitat de noves que s'han de mantenir aquestes instal.lacions, però també és
plantes de depuració d'aigües i d'incineració de residus sòlids, cert que a la gent no Iiagrada prendre el sol a la platja tenint a
però aquesta evidència no ens ha de fer perdre de vista el pes la seva esquena i molt a prop una central tèrmica o unaplanta
qualitatiu que aquestes instal.lacions han de tenir. La depurado depuradora o d'incineració. La solució és guanyar terreny al
raha d'arribar fins elnivell terciari i proposar solucions per al mar. Això ho hem d'entendre com una operació assumible per
tractament dels fangs resultants. La incineradora, urgent, per la nostra cultura. No es tracta de realitzar grans operacions per
l'esgotament del Garraf, haurà de contemplar les tecnologies ampliar territori, com es fa a Holanda, o al Japó (a Osaka s'han
més modernes per impactar menys la qualitat de l'atmosfera i la guanyat 4.000 Ha. en cinquanta anys) sinó de refer la costa lito
seguretat aeroportuària i, fins i tot, la seva dimensió haurà de ral amb el mateix sentit que els nostres avantpassats havien
ser sensible a que la incineració és una tècnica de poc futur, a construït una bona part del Poblenou sobre antigues llacunes, o
l'espera de les tècniques de reciclatge molt desitjables però poc el barri de la Barceloneta aprofitant fins i tot els materials que
viables avui dia. procedien de l'enderrocament de la ciutadella militar. Guanyant
de l'ordre de 50 Ha. de terreny al mar, passarem les instal.la
Tot i això, l'operació del Delta del Llobregat ha de tenir un cions energètiques i mediambientals a segona línia de mar, i en
horitzó mediambiental que vamolt més enllà de l'ajust tecnolò primera línia crearem nou territori per gaudir del mar amb no
gic d'aquestes dues plantes. Assegurar la preservació de l'aqüí ves platges, i equipaments lúdics. Però les tècniques més moder
fer, la descontaminació o precintatge de l'antiga llera del riu; i la nes de guanyar terreny al mar precisen de la implantació d'una
preservació i millora de les zones humides, espais naturals i re planta depuradora d'aigua per assegurar que no es contamini el
serves d'aus, fan d'aquesta operació del Delta del Llobregat un mar i d'una planta incineradora per a la possibilitat que les cen
fet cabdal en matèria mediambiental, que no s'hauria d'enllestir dres i alguns residus sòlids, convenientment neutralitzats, puguin
coma problema de corregir l'impacte de les noves infraestructu aprofitar-se per a la construcció d'aquest nou territori. Aquesta
res, sinó que hauria de partir com actitud activa i caracteritzado és la raó per la que més enllà de consideracions econòmiques
rade la imatge territorial que volem tenir en el futur. primàries, té gran valor estratègic el manteniment d'aquestes
instal.lacions preocupant-nos fins i tot d'una certa expansió i
modernització. És com si féssim una traducció domèstica de l'es
logan «pau per territori».
40
MICCCIO \ IC1101
Cinquena generació: El nou horitzó de les infraestructures És per això que des de l'Ajuntament de Barcelona, hi ha un
intangibles. grup de treball investigant la hnplementació d'aquestes noves
tecnologies, que tindrà com a efectes immediats la realització de
Fins aquí, totes les infraestructures que hem tractat són física proves pilots i la redacció d'un Pla Especial per al desplegament
ment pesades, i fins i tot podríem dir que el seu rendiment fun de noves xarxes de telecomunicacions, que facilitarà la imple
cional es garanteix a mesura que creix la seva mida. Avui això mentació d'aquestes, en els nostres carrers i edificis. Si em pre
no és un greu problema tècnic-constructiu, però sí la causa de guntessin quin és el projecte més important per a la consolidació
moltes dificultats en relació amb el seu impacte territorial. i millora de l'Eixample de Barcelona, respondria sense dubtar
Aquesta incompatibilitat entre implantació infraestructural i ca que a la vegada que s'han d'enjardinar els centres de les illes
pacitat del territori per assimilar-la, és cada vegada més punyent per qualificar la residència, hem d'implantar xarxes de fibra òp
per la creixent consciència mediambiental, i ha estat la base de tica per assegurar el futur delpetit comerç i oficines. El mateix
la crisi a les àrees centrals de les grans ciutats, que incapaces podríem dir pel que fa als forts teixits comercials de Sants-Hos
d'assumir noves infraestructures en els densos i complexes tei tafrancs, Clot i en general quasi tots els barris de Barcelona,
xits urbans, veien com disminuia la seva capacitat productiva l'Hospitalet, Badalona... i la resta de ciutats metropolitanes.
(mort per asfixia) envers territoris perifèrics més oberts, amb
poca densitat d'activitat, que sí són capaços d'absorbir grans in Però la implantació d'aquestes xarxes intangibles no s'ha
fraestructures i, per tant, d'incrementar la capacitat productiva. d'entendre com un efecte secundari del neoliberalisme. Al con
Aquest fenomen ens ha d'interessar molt a Barcelona i a la seva trari, la seva intangibilitat fa que pugui arribar a tot arreu (tant
àreametropolitana, doncs el que avui són territoris perifèrics, a centres històrics com a perifèries) convertint-los en territoris
demà seran àrees centrals. Per això crecque és important refle més isètrops. També hem de tenir en compte que aquestes no
xionar sobre com aprofitar-nos de les noves infraestructures in ves tecnologies, ens permetran una més gran capacitat d'iniciati
tangibles i per tant incorporables en àrees com la de Barcelona, va personal. Avui ja s'està treballant en programes de trànsit, de
denses, i sense el perill de malmetre els valors ambientals i salut, culturals i d'informació que faran possible que cadascú pu
d'identitat. gui, des del seu domicili, tenir major potencialitat personal.
Les noves tècniques d'informació i de telecomunicació es de
senvolupen en infraestructures cada vegada més intangibles en
les que el seu rendiment té poc a veure amb el pes físic, i per
tant, són factibles en qualsevol territori. La capacitat de les
torres de telecomunicació de Collserola iMontjuïc, per exemple,
garanteixen alts nivells d'intercomunicació amb tècniques sense
fil que no condicionen els teixits urbans. El rendiment, des d'un
punt de vista telefònic, d'un cable de fibra òptica és incompara
blement superior al cablejat tradicional per més gran que aquest
sigui. El fax cada vegada substitueix més al missatger en moto, i
així podríem donar molts exemples en els que la tècnica del ca
ble augmenta la capacitat territorial.
A Barcelona i la seva àrea metropolitana, podem ser pioners
en aquest camp. No és cert que les anomenades «autopistes de
la informació» estiguin ja inventades i a ple funcionament als
Estats Units. Al contrari, en aquest mateix moment s'estan fent
les primeres proves a Califòrnia i Florida per fer arribar la fibra
òptica amb les seves grans prestacions per a ús personal als ha
bitatges privats. En un espai urbà tan dens, tan complexe i tan
ple d'identitats com el nostre, és precís incorporar aquestes no
ves tecnologies que el faran més competitiu i alhora més quali
tatiu pels seus habitants. Però en la incorporació d'aquestes tèc
niques no podem perdre gaire temps, doncs la seva capacitat i
eficàcia té molt a veure amb l'anticipació.
41
La projecció exterior de Barcelona i les infraestructures de suport
Necessitem tres pactes. Un pacte per la productivitat. És cert que la capacitat infraes
tructural d'un territori té molt a veure amb la seva productivitat,
Tots aquests projectes que hem anat esbossant són de gran es fins al punt que alguns economistes donen l'alerta sobre la ne
cala i sobretot complexes, i difícilment es poden portar a terme cessitat que les regions més desenvolupades, per sortir favora
sense «un caldo de cultiu» que els maduri i els faci viables. Mol blement de la crisi, no baixin el llistó de l'ampliació i moderni
ta gent pensem que aquesta va ser la gran clau de l'operació tzació de les seves infraestructures. Això ens porta a la
olímpica. Tots sabíem cap a on i perquè anàvem. I avui molta necessitat d'afinar molt en els criteris de selecció d'aquestes no
gent es pregunta si per construir aquest futur no necessitem ves infraestructures de suport, i per tant, en la necessitat d'ob
d'un nou paraigües semblant al del 92. Sigui com sigui, i per tal jectivar-les a partir de tota mena d'estudis (cost-benefici, de
que els tècnics puguin treballar bé, molt i a gust, necessitem tres manda, amortització, etc.) que donin pautes per a la priorització
pactes. tant des d'un punt de vista econòmic com social. En aquest sen
tit hem de recordar el cas de les Rondes de Barcelona. L'any
Un pacte mediambiental, que situi aquesta cultura des d'una 1990, des de l'IMPU en col.laboració amb el Departament d'E
perspectiva activa i no com fins ara entenent-la com a mesures conomia Aplicada de la Universitat Autònoma, vàrem fer un es
correctores als nous projectes. És a dir, necessitem definir la tudi cost-benefici que apuntava una rendibilitat social altíssima
imatge que volem del nostre territori i mantenir els equilibris que molts no van reconèixer fins a la constatació directa.
ecològics i les identitats que tots prediquem. No és possible fer
un discurs al matíparlant dels avantatges de millorar el medi Per últim, per tal de portar a terme aquests projectes d'in
ambient, i a la tarda fer un altre en el que es demana que les fraestructures, caldria un pacte institucional que deixès dar que
Rondes tinguin més carrils per tal que puguin circular més els projectes són els que tots necessitem i que aquests són un
cotxes. Si tots sabem que estan en el límit admisible de la pol.lu objectiu comú i no d'una determinada força política o institució.
ció atmosfèrica i sónica, i que la demanda de mobilitat no dismi Veig amb enveja el pacte institucional que han fet a Suècia totes
nuirà, el normal és pensar que la solució de futur no passa per les administracions (Dennis Agreement) per portar a terme la
més carrils sinó per la implantació de nous sistemes de mobilitat gran circumvalació viària d'Estocolm finançada amb peatge,
en transport públic. preservant aquest difícilprojecte de les contingències dels calen
daris i dels canvis en les majories polítiques.
Fer palesa la necessitat d'aquests pactes, hauria de ser una
tasca primordial d'aquest Pla Estratègic.
42
Indicadors econòmics
O. Síntesi

Síntesi
Quadre de síntesi
Darrera Variació Acumulat darrers 1993/
dada (%) 12 meses 1992
Activitat productiva
Consumd'electricitat (usos cials-ind.) (Gwh) 2n.tr.94 781,3 -1,8 3.197,9 -6,4 -6,7 Es modera la tendència a la baixa
' Tràfic de mercaderies pel port
- Total (milers tones) 2n.tr.94 5.400 10,5 18.810 8,1 -3,6 Evolució en consonància amb l'expansió de l'activitat
Embarcades (milers tones) 2n.tr.94 1.883 26,5 6.026 16,6 -2,3 industrial de l'àrea de Barcelona i especialment amb
Desembarcades (milers tones) 2n.tr.94 3.517 3,5 12.784 4,5 -4,2 l'augment dels fluxes comercials amb l'exterior.
- Càrrega general (milers tones) 2n.tr.94 2.317 17,7 7.618 8,0 -9,2 L'augment del tràfic de càrrega general ide
Exportacions (milers tones) 2n.tr.94 914 17,8 2.987 20,3 -0,8 contenidors és un indicador més d'aquesta conjuntura
Importacions (milers tones) 2n.tr.94 711 9,2 2.579 15,1 -12,2 expansiva
- Contenidors (milers Teus) 2n.tr.94 136,7 18,2 n.d. n.d. n.d.
Consum aparent de ciment (prov.) (milers tones) 2n.tr.94 566,4 -4,2 2.198 -3,0 -13,7 No acaba de reeixir el canvi de tendència que s'apunta
Construcció d'habitatges Es consolida el procésde recuperació de l'activitat
- Iniciats 2n.tr.94 695 13,4 2.647 4,5 -17,1 iniciat a final del 1993. Tanta Barcelona com a
- Projectes d'habitatges visats (prov.) 2n.tr.94 7.329 7,4 24.611 12,6 3,9 l'entornmetropolità
Obra nova prevista a les llicències d'obres
aprovades: Es mantenen les previsions de creixement del sector
- Nombre d'habitatges 2n.tr.94 636 -13,7 2.489 7,1 52,1 constructor a la ciutat, alhora que es moderen les taxes
- Superfície total (m2) 2n.tr.94 195.282 21,1 1.183.042 52,6 47,7 de creixement. El protagonisme, com en trimestres
- Superfícied'ús residencial (m2) 2n.tr.94 60.664 -17,5 259.355 9,1 49,1 anteriors, el manté la construcció d'aparcaments,
- Superfícieper aparcaments (m2) 2n.tr.94 91.642 107,9 612.768 176,8 82,2 alhora que el sostre residencial i especialmentel
- Superfícieper usoscomercials (m2) 2n.tr.94 17.403 -27,5 106.519 -1,6 8,5 comercial alenteixen el seu creixement
Conferències telefòniques internacionals (milers) 2n.tr.94 7.809 2,5 30.635 7,9 2,0 Evolució expansiva en la línia d'una creixent obertura
Línies telefòniques en servei (milers) 30-VI-94 879,5 -0,4 0,6 de Barcelona al món
Aeroport. Trànsit de passatgers
- Total (milers) 2n.tr.94 2.711 5,6 9.925 -0,4 -3,9 L'ampliació de l'oferta a la línia Barcelona-Madrid
- Interior (milers) 2n.tr.94 1.616 6,6 5.898 -0,5 -6,8 amb l'entrada de nous operadors ila rebaixa de tarifes,1
- Internacional (milers) 2n.tr.94 1.094 4,2 4.027 -0,3 0,8 juntament amb l'inici de la represa econòmica són
Tràfic de mercaderies (tones) 2n.tr.94 14.256 -7,1 53.822 -23,5 -21,7 factors que expliquen la recuperació del trànsit aeri
Fira de Barcelona La política de reduir despeses enmoments de recessió,
- Superfície contractada (m2) lr.sem.94 152.318 -15,0 356.367 -15,0 -17,8 la concentració d'alguns certàmens i l'ampliació de
- Expositors directes lr.sem.94 3.364 -11,1 6.838 -6,2 -9,8 l'oferta expositora són alguns dels factors que
- Expositors representats lr.sem.94 3.493 -40,2 8.737 -17,0 0,3 expliquen aquesta evolució
Pernoctacions en hotels de Barcelona, segons
motiu de la visita (milers) - Total maig-j1. 1.197,5 3,5 4.419 2,5 -2,5 Augment moderat de les pernoctacions i de l'estada
- Negocis maig-j1. 360,7 -45,3 2.029 -10,7 2,6 mitjana. Els turistes i especialment els assistents a
- Turisme maig-j1. 396,5 12,0 1.493 35,2 21,4 congressos i els acompanyants han estat els segments
- Fires maig-j1. 19,4 2,1 134 -6,3 -7,0 que méshan augmentat durant el trimestre. Els viatges
- Congressos maig-j1. 139,4 506,1 242 1,7 -18,1 de negocis continuen perdent protagonisme.
- Altres maig-j1. 281,4 175,9 521 -6,5 -47,7
L'evolució de l'activitat econòmica de Barcelona durant El manteniment de les taxes positives de creixement ajuden
el segon trimestre de 1994. a consolidar la incipient fase de recuperació econòmica
que viu el país.
Les dades disponibles per a Barcelona i àreametropolitana,
referides a l'evolució de les principals magnituds econòmiques El creixement de l'activitat econòmica de Barcelona durant el
durant el segon trimestre d'enguany, s'ajusten notablement a les primer semestre de 1994 ha estat molt semblant al registrat pel
registrades per àmbits geogràfics superiors i fan extensibles a conjunt de Catalunya. Possiblement amb una intensitat lleugera
Barcelona les excel.lents notícies avançades en els darrers mesos ment menor. En termes de PIB -si fos possible aplicar aquesta
pel que fa a Catalunya i Espanya. Després d'un 1993 caracterit metodologia a nivell de ciutat i obtenir resultats homogenis als
zat per una evolució negativa sense pal.liatius dels nivells agre d'Espanya i Catalunya- estaríem parlant possiblement d'una
gats de producció, ocupació, inversió i vendes, l'evolució d'algu diferència màxima d'un parell de dècimes. En tot cas, un biaix
nes d'aquestes magnituds durant el primer semestre d'enguany mínim motivat entre d'altres raons, per la diferent especialitza
fa palès que s'està consolidant un canvi de tendència. Almenys, ció productiva de Barcelona en relació amb la resta del país i la
aquesta sembla l'opinió majoritària i més difosa per part dels menor intensitat i durada que la recent recessió ha tingut a la
experts, i possiblement també la que vol escoltar molta gent. ciutat de Barcelona.
De sempre hem mantingut en aquestes pàgines que les dades
-les econòmiques, s'entén- a més de ser les que són, són tos
sudes. I per molt que hom intenti reconduir-les, dissimular-les o
reinterpretar-les segons el saber o la conveniència de cadascú, la
realitat que reflecteixen acaba per imposar-se.
45
Quadre de síntesi (continuació)
Darrera Variació Acumulat darrers 1993/
dada (%) 12 mesos 1992
Mercat de treball
Nombre de residents ocupats (estimació) 30-VI-94 649.632 0,5 2,0 Creixement moderat i continuat de l'ocupació
Taxa d'atur registrat (Barcelona ciutat) (%) 30-VI-94 12,1 Disminució general de les taxes a tots els àmbits,
Taxa d'atur registrat (Barcelona prov.) (%) 30-VI-94 14,0 encara que amb intensitats diferents. El diferencial
Taxa d'atur registrat (Catalunya) (%) 30-VI-94 13,6 entre Barcelona i la resta d'àmbits s'ha reduït lleument
Taxa d'atur registrat (Espanya) (%) 30-VI-94 17,1
Atur total registrat (persones) 30-VI-94 89.177 14,0 24,2 El ritme de creixement del nombre d'aturats continua
Atur masculí (persones) 30-VI-94 46.591 21,1 34,9 desaccelerant-se, especialment entre els joves, fins al
Atur femení (persones) 30-VI-94 42.586 7,1 14,7 punt de trencar la tendència alcista iniciada en acabar
Aturjuvenil (16-24 anys) (persones) 30-VI-94 17.448 5,9 31,4 el 1992 en termes absoluts
Aturats sense ocupació anterior 30-VI-94 5.977 41,1 39,8
Contractes registrats per l'INEM 2n.tr.94 78.890 20,4 289.914 -5,7 -27,0 La consolidació de la reactivació econòmica i les noves
modalitats contractuals expliquen aquest resultat
Estalvi, consum ipreus
Dipòsits del sector privat en el sistema bancari Es manté el ritme de creixement de trimestres
(prov.) (milers de milions de ptes.) 30-VI-94 9.082,0 10,9 896,32 - 11,1 anteriors
Crèdits del sistema bancari al sector privat
(prov.) (milers de milions de ptes.) 30-VI-94 6.068,9 2,8 164,82 - -1,8 Es confirma el canvi de tendència
Consum d'electricitat (usos domèstics) (Gwh) 2n.tr.94 376,9 -8,3 1.521,9 -1,8 1,6 Consum afectat per la bonança climàtica
Consum de gas canalitzat (milions tèrmies) 2n.tr.94 668,5 -3,9 2.605,6 1,4 -0,9 Evolució en línia amb els símptomes de reactivació
Escombraries recollides (milers tones) 2n.tr.94 166,7 -3,8 654,2 -3,2 -1,3 Reflex de l'estancament del consum privat
Matriculació de vehicles (prov.) 2n.tr.94 40.732 2,3 138.457 -11,5 -29,4 Creixement per sota de les previsions
IPC. Barcelona (prov.) (%) 2n.tr.94 0,6' 1,23 4,44 5,2 L'evolució dels preus durant el trimestre ha estat força
Catalunya (%) 2n.tr.94 0,6' 1,23 4,44 5,3 moderada, especialment a Barcelona iCatalunya
Espanya (%) 2n.tr.94 0,7' 1,03 4,7° 5,0
(A) s/matebcperíode any anterior. Dades provisionals.
(B) taxa de variació interanual. Variació absoluta darrers 12 mesos.
Variació acumulada 2n.tr.1993.
Variació acumulada juny 1994/juny 1993.
Aquest recordatori ens sembla especialment oportú en un La indústria barcelonina en el seu conjunt presenta, per primer
moment com l'actual en el que les expectatives de creixement cop en els darrers dos anys, uns primers indicis de recuperació
de l'economia, i per extensió, de les economies particulars, s'han del volum d'ocupació.
disparat fins a unes cotes difícilment justificables amb les dades
disponibles. En tot cas, el moment econòmic és certament opti Si anem al detall dels resultats disponibles, les dades del se
miste però ho és més -creiem- en comparació amb el passat gon trimestre semblen confirmar el manteniment del creixement
recent que no pas pel que s'ha d'esperar a curt i mitjà termini. de l'activitat al sector industrial i el canvi de tendència que
aquest augment ajuda a consolidar. Per cinquè bimestre conse
La recuperació de les taxes positives de creixement cutiu, i amb especial intensitat d'ençà principi d'any, els resul
de l'economia incideix positivament en el mercat de treball tats de les enquestes de conjuntura industrial corresponents a
i estronca la tendència alcista de l'atur. l'àrea de Barcelona mostren una recuperació dels ritmes d'acti
vitat força consistent i generalitzada a un ampli ventall de sec
Abans d'entrar en el detall de l'evolució sectorial, pot ser in tors. Augmenta la producció, augmenten les vendes, especial
teressant analitzar l'impacte que aquest canvi de tendència a ment en el mercat interior mentre que les exportacions moderen
l'alça de l'activitat econòmica ha tingut sobre els nivells d'ocu el seu ritme de creixement i, per primer cop després de més de
pació i atur. Sense oblidar els canvis en la normativa que regula dos anys de davallada continuada, es detecten uns primers indi
les contractacions laborals que han entrat en vigor coincidint cis de recuperació dels volums d'ocupació industrial. Així, i se
amb aquest canvi de tendència. gons diverses fonts registrals, mentre que el nombre d'aturats
registrats a la indústria de l'àrea econòmica de Barcelona se
Així, l'evolució de l'ocupació i en conseqüència de l'atur, gueix una tendència moderadament a la baixa iniciada passat
durant el primer semestre d'enguany i especialment durant el Setmana Santa, el nivell d'atur a mitjan d'any és encara sensi
segon trimestre, s'ha de qualificar de moderadament positiva. blement superior al d'un any abans.
Positiva perquè ha augmentat notablement el nombre de con
tractes de treball -amb independència de la seva precarietat i
gràcies a les noves modalitats de contractes- i tímidament el
nombre de persones ocupades, alhora que s'ha iniciat una lleu
gera tendència a labaixa del nombre d'aturats i de la taxa d'a
tur. Però aquest fet no ens ha d'amagar que encara estem amb
un nivell d'atur clarament superior al d'un any abans i que la
reactivació està en una fase massa feble per poder pressionar
l'atur a la baixa.
46
Sintesi 13.drcelona
saldos Evolució de l'activitat industrial
40 Passatgers intemacionals Càrrega general pel port
per l'aeroport
30
20
20
'N') 10
10 1
10
0 —10
0
Conferències telefòniques Matriculació de vehicles
internacionals
—10
Producció Vendes Vendes Preus de Estocs de
interiors exteriors venda prod. elab. 10
= maig-juny 1993 maig-juny 1994 20 O
—10
10
—20
Atur total registrat Atur juvenil
0 —30
30 30
20 Projectes d'habitatges Pernoctacions
20 visats (prov.) hoteleres
10
60
10 10
0
40 5
-10
0
20
5
des. 1992 des. 1993 gen.-agost 94
Variacions (%) ffi
des. 1991 des. 1992 gen.-agost 93 0 10
En unes altres paraules, sembla que la fase actual de represa 1992 94
Variacions (0/0) 1993 gen.-set.
econòmica, malgrat la intensitat d'alguns dels seus indicadors, 1991 1992 gen.-set. 93
no ha estat suficient per crear i consolidar nous llocs de treball
industrials. Per fer front a l'augment de les vendes s'ha optat
per augmentar els ritmes d'activitat sense un augment net apre L'evolució del nombre d'habitatges iniciats confirma
ciable de plantilles, en termes agregats és clar, alhora que s'han el bon moment del subsector residencial.
reduït estocs fins a uns nivells que es consideren inferiors als
desitjables. Això fa pensar que durant el segon semestre com a Pel que fa al sector de la construcció, els millors indicadors es
mínim es mantindran els nivells de producció i ocupació, simés concentren en la construcció residencial. Després de l'excepcio
no per reposar estocs. nal concentració d'inversions públiques i privades en infraes
tructures i equipaments a la ciutat abans dels Jocs, el protago
Aquest comportament de l'ocupació —com a indicador del ni nisme de la inversió en immobilitzat s'ha traslladat al subsector
vell d'activitat— es repeteix a pràcticament tots els sectors i a la residencial, i en bona part gràcies als ajuts públics a la compra
resta d'àmbits geogràfics, amb l'afegit que la majoria d'indica d'habitatge de primera residència. Un fet excepcional en el cas
dors de la construcció i serveis són francament positius. de Barcelona és l'esforç que manté l'Ajuntament per impulsar
la construcció de noves places d'aparcament, en un intent deci
dit de lluitar contra el dèficit de places per a residents a moltes
zones de laciutat i temperar així el preu de venda i lloguer d'a
questmercat.
47
Aquesta evolució és, lògicament, paral.lela a la registrada pel
Avanç darreres dades disponibles nombre de visitants i pernoctacions als hotels de la ciutat. Des
1111~11110, prés de la lleu inflexió del 1993 en la tendència expansiva del
nombre de pernoctacions, enguany, gràcies a la millora de la
conjuntura econòmica i a una major afluència de turistes, s'espe
Tràfic de mercaderies pel port (j1-ag. 94) ra superar el nombre de pernoctacions del 1992 i mantenir a
- Total (milers tones) 2.940,6 22,4 l'alça el nombre de visitants.
- Càrrega general (milers tones) 1.337,7 58,8
- Contenidors (milers Teus) 83.000 32,1 Per contra, els indicadors d'activitat de la Fira reflecteixen en
Aeroport. Trànsit de passatgers (111.94) cara l'impacte tan notable que la recessió del bienni 1992-93 ha
- Total (milers) 2.922 4,4 provocat sobre el teixit empresarial i les polítiques de reducció
- Interior (milers) 1.635 4,9 de costos que les empreses van aplicar i apliquen encara. A ban
- Internacional (milers) 1.287 3,8 da d'aspectes més estructurals com ara l'ampliació de l'oferta
Tràfic de mercaderies (tones) 15.198 18,7 d'espais firals i possibles canvis d'orientació introduïts a les polí
de i de les
Transport públic urbà (milers viatgers) (111.94) 85.427 -2,1 tiques promoció màrqueting empreses.
- Xarxa Metro 46.788 -5,9
Xarxa Bus 35.583 3,5 Els
- indicadors de consum apunten a una demanda de consum
- FCG-Sarrià 3.056 -4,8 i d'inversió encara molt feble.
Projectes d'habitatges visats (prov.) (111.94) 6.970 45,1 Pel que fa als indicadors de consum i preus, l'evolució del tri
Habitatges previstos a les llicències (111.94) 395 -38,7 mestre ofereix resultats ben diferents. D'una banda, els consums
continuen a la la d'escom
Escombraries recollides (milers tones) (111.94) 145,1 -1,8 d'energia baixa, igual que generació
Matriculació de vehicles (prov.) (111.94) 36.949 18,0 braries domiciliàries. El consum privat no mostra signes de recu
IPC. Catalunya (%) (set. 94) 0,4 4,2 peració. Contràriament, la matriculació de vehicles a la provín
Espanya (%) (set. 94) 0,3 4,5 cia confirma la represa de les vendes del sector gràcies al pla
d'ajuts del govern central dirigit a la modernització del parc. La
Taxa d'atur registrat (Barcelona) (cY0)(ag. 94) 11,7 — persistència d'una taxa de creixement elevada dels dipòsits del
Taxa d'atur registrat (Catalunya) (%)(set. 94) 13,0 —
sector privat en el sistema bancari i uns primers símptomes de
Taxa d'atur registrat (Espanya) (%)(set. 94) 16,5 —
moderada del crèdit al sector vénen a confir
Atur total registrat (persones) (31.VI11.94) 87.217 14,7 recuperació privat
mar l'atonia de la demanda de consum i l'escàs dinamisme del
Contractactes registrats per l'INEM (j1.-ag. 94) 53.611 15,9
segment inversor.
(A) Variació s/ el mateix període de l'any anterior.
Entre els comportaments positius del trimestre cal destacar el
de l'índex de preus de consum que, gràcies a la seva moderació
L'augment de les exportacions i del comerç exterior en general durant el període de referència, ha permès rebaixes significati
pressiona a l'alça el trànsit de mercaderies pel port. ves de l'IPC, especialment intenses a Catalunya i província de
Barcelona, que malauradament no s'han pogut mantenir durant
Quant als serveis, les evolucions del tràfic de mercaderies pel l'estiu. En aquest sentit, les dificultats per frenar el creixement
port i de passatgers per l'aeroport i la del nombre de conferèn dels preus de consum és motiu lògic de preocupació per l'impac
cies telefòniques internacionals són exemples prou explícits del te negatiu que un nou rebrot inflacionista podria tenir sobre les
ritme de creixement de l'activitat econòmica del segon trimes possibilitats de mantenir un ritme de creixement sostingut a mit
tre. Gràcies a l'augment de les exportacions, el tràfic de merca jà termini.
deries del port s'ha recuperat de forma espectacular, fins al punt
que la tendència que s'apunta pel conjunt de l'any permet espe A tall de resum, convé insistir en l'evolució positiva que ha
rar que se superaran àmpliament els nivells d'abans del 1993 i registrat l'economia barcelonina durant el segon trimestre d'en
no es descarta assolir xifres rècord de trànsit de mercaderies, si guany, especialment en el sector industrial, alhora que s'ha d'a
més no de càrrega general, la que incorpora un major valor afe lertar sobre l'excessiu optimisme que aquests primers indicis de
git. recuperació econòmica poden generar. Sense una recuperació
de la inversió, estretament lligada a l'evolució de les expectati
L'augment del trànsit de passatgers per l'aeroport, especial ves empresarials i generals i a l'evolució dels tipus d'interès, i en
ment l'internacional, registra unes taxes també positives però definitiva de la recuperació de la demanda interior, no es pot es
més moderades, com a conseqüència del relatiu bon comporta perar un creixement estable a mitjà termini de l'economia. I ara
ment del 1993. En tot cas, tot indica que es recuperarà de nou el per ara, no hi ha signes clars que apuntin en aquesta direcció.
nivell dels 10 milions de passatgers del 1992 i es superarà per
primera vegada la fita dels quatre milions de passatgers de vols
internacionals en un any.
48
I. Indústria

Evolució de l'activitat industrial
Indicador sintètic d'activitat industrial
Indicador sintètic d'activitat industrial
La confiança dels empresaris industrials en la recuperació
dels nivells d'activitat continua millorant i se situa als nivells
del 1989.
L'indicador de clima industrial resumeix les opinions dels em -10
presaris sobre l'evolució del sector industrial a partir dels resul
tats de l'enquesta de conjuntura industrial que elabora el Minis 20
teri d'Indústria i Energia; en el cas de l'Unió Europea, les dades
provenen de l'Enquesta Mensual de la Indústria Manufacturera -30
de la Comissió de les Comunitats Europees.
_40
El tret més rellevant de les darreres dades disponibles, just
d'abans de l'estiu, és la millora d'expectatives -50
que aperceben els
empresaris industrials. Les dades que presentem als gràfics ad
junts, corregides de variacions estacionals, mostren com els ni o
vells assolits per l'indicador del clima industrial a la primavera
d'enguany són els més elevat dels darrers dos anys, període en 10
què la crisi manifestà la seva màxima virulència.
-20
La recuperació de la cartera de comandes ha estat el factor
i
determinant que ha impulsat a l'alça aquest indicador de clima 30
industrial; les dades de les enquestes de la Cambra de Comerç i
l'índex de producció industrial deixen també constància, pel seu _40 1 1
cantó, de la millora progressiva de la producció, que ve impulsa
da, com se sap, per l'excel.lent comportament de les exporta -50
cions, però també, per una previsió de millora a curt termini de
la demanda interna. A més, sembla que moltes empreses, a ban
da de produir 0
per fer front a les comandes, procuren reposar
uns nivells mínims d'estocs en previsió de l'esperada recuperació
de la demanda interna. De fet, 10
no es pot esperar ara per ara una
recuperació sostinguda i equilibrada de l'economia sense l'en
fortiment del -20
mercat interior.
--/---
30
A un altre nivell, la confiança dels empresaris es recolza tam
bé en les veus autoritzades que se senten sobre l'acabament del
-40
procés d'ajust. Hom espera que la destrucció de llocs de treball
acabi definitivament i continuïn augmentant les contractacions, 50
gràcies al canvi de panorama que de cara a l'empresari ha re 1992 1993 1994
presentat la reforma del mercat laboral. Per aquesta via, la
— —
d'augmentar la població ocupada i, per tant, la renda familiar Catalunya España UnióEuropea
disponible i el consum, pot augmentar prou la confiança dels
Nota: Els valors grafiats corresponen a la mitjana delssaldos de les
empresaris perquè recuperi la inversió. opinionsempresarials
com es referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe ja la tendència de la
producció (mitjanes móbilsde tresmesos).
Font: Clima Industrial a Catalunya. Direcció General d'Indústria. Generalitat de Catalunya.
51
■ Iarlivil
Enquestes de conjuntura industrial
(%) Capacitat productiva utilitzada (%)
Evolució del conjunt de la indústria 95
saldos
30 90-
20
85-
10
80-
0
-10 75-
-20
70-
-30
65-
_40
-50 60
1991 1992 1993 1994
-60 — Total indústria — Alimentació — Tèxtil
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
— Arts gràfiques Automoció
- Producció Vendes interiors Vendesexteriors
- Preus de venda Carteracomandes Estocs productes
Font: Elaboració pròpia. Tots els gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra Tal commostra l'evolució recent de l'indicador sintètic d'acti
Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona. Els valors grafíats són mitjanes mòbils dels
saldos de 6 bimestres. vitat industrial, la tendència actual és expansiva també a Catalu
nya i a l'entorn espanyol i europeu. No s'ha d'oblidar però, que
aquest canvi de tendència obeeix bàsicament a un augment de la
demanda externa, esperonada per un procés de depreciació de
La conjuntura industrial al bimestre maig-juny de 1994. la pesseta i sostinguda gràcies a una millora significativa dels ni
vells de competitivitat de les empreses espanyoles.
En aquest número es presenten els resultats de les enquestes
de conjuntura industrial corresponents al bimestre maig-juny de En termes agregats, el bimestre maig-juny ha estat un període
1994. Com és habitual, aquests resultats es refereixen a una amb uns resultats francament acceptables pel que fa a l'activitat
mostra de les empreses industrials localitzades a la província de industrial desenvolupada a Barcelona i entornmetropolità.
Barcelona. Només publiquem les dades d'aquells sectors manu
facturers amb una implantació significativa a Barcelona o a la Aquesta afirmació, potser massa contundent i el temps dirà si
resta de l'àrea metropolitana, que ofereixen resultats significa excessivament optimista o voluntarista, està basada en una àm
tius pel conjunt del sector en funció del nombre de respostes và plia generalització sectorial de ritmes de producció a l'alça, jun
lides obtingudes. tament amb unes taxes de creixement de les vendes gens menys
preables, tant al mercat interior com a l'exterior, i una situació
Una primera observació de les dades disponibles pel conjunt de les carteres de comandes que, fora alguna comptada excep
de la indústria permet constatar que aquells primers indicis de ció, es compara molt favorablement amb l'existent un any abans
reactivació apareguts a la tardor del 1993 han acabat per conso a la majoria de sectors industrials. Sense oblidar que per primer
lidar-se fins a constituir els fonaments de l'actual fase de creixe cop després d'un grapat de bimestres, es pot parlar d'un nivell
ment—moderat però força generalitzat a nivell sectorial— de d'estocs de productes elaborats per sota del que les empreses
l'activitat industrial a l'àrea barcelonina. productores consideren necessari o normal.
La persistència d'aquest comportament positiu de les vendes i
la producció industrial ha acabat per incidir en el volum d'ocu
pació. Òbviament, és prematur parlar de creació neta de llocs de
treball, especialment pel caràcter precari i temporal d'una bona
part de les noves contractacions. A més a més, la incertesa que
envolta les expectatives d'una represa de la demanda interna a
mitjà termini i l'evolució a l'alça dels tipus d'interès no afavorei
xen gens la consolidació d'aquest procés incipient de creixement
econòmic. En tot cas sembla que s'ha trencat una seqüència de
gairebé tres anys de saldo negatiu en termes d'ocupació indus
trial, alhora que augmenta la capacitat productiva utilitzada, pas
previ a un augment significatiu de l'ocupació.
52
I \ du I Jett■il.ii ndu.1110,1 Barcelona economia 23
variació (%) Nombre de persones ocupades
saldos Vendes interiors
50
3
40
2
30
1
20
10 0
o -1
-10 -2
—
-20 -3
-30 -4
-40 -5
-50 -6
-60
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 Total Alimentació Tèxtil Farmàcia Automoció
indústria
saldos Vendes exteriors
EIII
60 maig-juny 1993 maig-juny 1994
50
40 Així, les empreses industrials de l'àrea barcelonina confien en
30 què l'evolució alcista de la producció i vendes dels darrers me
20 sos es mantindrà sense gaires canvis, com a mínim fins a final
d'any. El consens, en aquest sentit, ésmolt ampli i es fonamen
10 ta, a més de l'esperada represa de la demanda interna, en el
0 manteniment de les condicions que han afavorit l'augment de
-10 les exportacions i en una nova regulació delmercat de treball
noves modalitats de contractació alhora aba
-20 que incorpora que
rateix l'acomiadament i flexibilitza l'ajustament de la capacitat
-30 productiva.
-40
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
— Total indústria — Alimentació Tèxtil
— Arts gràfiques Farmacèutica Automoció
Aquesta represa del creixement de l'activitat industrial —pro
ducció i vendes— i la progressiva millora de la cartera de co
mandes i de les perspectives a curt i mitjà termini s'ha aprofitat
també per a consolidar la moderada recuperació dels preus de
venda iniciada a principi d'any. Un augment de preus que busca
recuperar el marge empresarial perdut durante els pitjors mo
ments de crisi alhora que trasllada al mercat interior l'augment
de costos derivat de les devaluacions.
Els empresaris enquestats es manifesten força optimistes quan
es tracta de valorar les perspectives a curt termini.
Pel que fa a les perspectives empresarials a més curt termini,
esmanté el to positiu de bimestres anteriors. Aquesta confiança,
almarge d'altres apreciacions, es fonamenta en dades objectives
comara elmanteniment a nivells elevats del nombre de joma
des de treball assegurades amb el nivell de la cartera de coman
des i especialment que durant el bimestre analitzat aquest nom
bre de jornades hagi augmentat de l'ordre del vint per cent en
relació amb el mateix període del 1993.
53
La feblesa de la demanda perd protagonisme com a factor limi
tador de la producció a favor d'altres com ara la insuficiència de saldos Producció
capacitat productiva i les dificultats de finançament. 60
50
Entre els factors que segons els empresaris limiten de forma
creixent l'augment de la producció, destaquen les dificultats de 40
finançament o tresoreria —lligades als elevats nivells de risc que 30
manté el sistema creditici a les empreses després d'un procés
d'ajustament dur com el que s'ha viscut— la insuficiència de la 20
capacitat productiva instal.lada —el tancament d'empreses i les 10
reduccions d'ocupació han estat el pa de cada dia fins fa ben
0
poc— i, en alguns sectors concrets, lamanca de personal qualifi
cat o especialitzat. Aquest és un tema cabdal, lligat a la forma -10
ció continuada del treballador i especialment a la readaptació -20
del aturats a les noves ocupacions. És allò que se'n diu invertir
-30
en capital humà i que fàcilment pot contradir-se amb un elevat
. 1 1 I 11111 11111 1111
grau de precarietat de les plantilles. _40
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
Contràriament, la feblesa de la demanda, tot i ser encara el
factor més important en termes absoluts, continua perdent pes variació (%) Ocupació
relatiu per cinquè mes consecutiu i a mesura que millora el cli 3
ma general de l'activitat empresarial.
2
Abans d'iniciar l'anàlisi sectorial, pot ser d'interès avançar
una mínima agrupació de les diferents branques industrials en 1
funció del nivell d'activitat declarat durant el bimestre maig
juny d'enguany. Entre els sectors amb 0
un ritme de creixement --':-.7—S;--
clarament superior al registrat un any abans destaquen el Tèxtil, ■___/--------------
la Fusta imobles, el de Productes metà1-lics i el de Maquinària -1
■.
i material elèctric. Pràcticament els mateixos que un bimestre ..\------------.—\\ \/;-
abans. La Pell i confecció, les Arts gràfiques, la Indústria farma ' \-----•^/
cèutica i l'Automoció mostren un dinamisme molt més moderat,
-3
mentre que l'Alimentació —seria l'excepció— ha registrat un
ritme de creixement inferior aldel mateix període del 1993. _3,5 , 11111 11111 IIIII IIIII 11111
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
saldos Preus de venda
30
-\,
20
—....--
10
----/-
\-
4
-,,
,
-10
/ \
20 I 11111 11111 11111 11111 II
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
— Total indústria -- Alimentació — Tèxtil
— Arts gràfiques Farmacèutica Automoció
54
Total indústria (sense Construc ió) kt,,,i,. pi(6inc1,)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 41 25 26 45 45 42 48
Saldo -9 -47 35 -8 12 38 31
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -3,12 -1,23 -0,71 -2,19 -0,87 -0,73 0,51
3) Vendes totals Igual 36 22 20 31 28 30 35
Saldo 0 -46 36 -2 4 46 40
4) Vendes en el mercat interior Igual 33 22 20 30 30 33 38
Saldo -7 -53 27 -10 -6 41 29
5) Vendes en el mercat exterior Igual 45 25 34 35 39 39 47
Saldo 14 -32 40 7 15 34 14
6) Preus de venda Igual 78 85 81 81 69 70 81
Saldo -9 -6 1 3 12 13 13
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 2 2 2 3 2 3 4
Normals 57 57 61 67 65 64 61
Saldo 23 8 3 4 1 0 -8
8) Cartera de comandes Normal 32 36 41 45 47 58 61
Saldo -61 -56 -43 -40 -24 -13 -2
9) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 46 52 47 54 58 56 56
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
10) Producció Manteniment 49 46 63 62 54 61 54
Saldo -17 26 2 18 38 29 9
11) Vendes Manteniment 52 41 58 45 50 55 52
Saldo -5 31 12 21 40 35 14
12) Cartera de comandes Manteniment 48 52 61 61 64 59 59
Saldo -8 15 4 25 28 31 24
13) Preus de venda Manteniment 77 75 69 56 71 81 83
Saldo 6 8 5 29 18 14 11
14) Ocupació Manteniment 35 48 45 66 66 66 73
Saldo -53 -47 -51 -24 -26 -6 -11
D) Capacitat productiva utilitzada (c)/0) 73,9 68,6 71,7 74,1 73,7 75,8 78,0
Font: Tots els quadres igràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
Factors limitadors de la producció
100 Capacitat productiva utilitzada
(%) maig-juny (1994)
80 100
— Total indústria
60 90
1 Alimentació
40 80 2 Tèxtil
3 Pell i confecció
70
20 4 Fusta i mobles
5 Arts
60 Gràfiques
0 6 Farmàcia
1992 1993 1994 7 Prod. metàllics
50 8 Maquin. elèctrica
1.1 Debilitat demanda LJ Dificultats finançament 9 Automoció
I Competència estrangera Altres causes 1 2 3 4 5 6 7 9
55
Alimentació (dades provinchikl
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció Igual 28 19 25 17 40 18 48
Saldo 34 27 2 3 7 37 12
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % 2,23 4,68 0,89 -0,04 -1,35 0,44 2,14
3) Vendes totals Igual 28 12 18 34 24 24 30
Saldo 44 45 10 8 -13 32 —6
4) Vendes en el mercat interior Igual 24 17 22 32 27 24 30
Saldo 45 29 5 9 -8 31 —6
5) Vendes en elmercat exterior Igual 79 16 58 32 26 85 56
Saldo 2 55 22 -58 -22 13 —29
6) Preus de venda Igual 97 97 85 57 67 80 89
Saldo 3 3 11 43 23 16 9
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 44 52 75 66 89 50 49
Saldo -56 -45 6 -30 -2 -28 -50
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 33 39 38 33 42 36 33
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatremesos (°/0)
9) Producció Manteniment 17 19 47 46 34 42 35
Saldo 33 -15 -11 6 48 34 22
10) Vendes Manteniment 18 23 50 50 20 39 35
Saldo 47 -13 -9 42 62 36 28
11) Cartera de comandes Manteniment 20 25 53 67 72 18 11
Saldo 71 -48 -14 25 26 77 83
12) Preus de venda Manteniment 66 91 72 43 84 92 97
Saldo 34 9 -10 57 7 7 0
13) Ocupació Manteniment 46 47 51 73 52 49 47
Saldo 25 -43 -49 -22 -39 32 13
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 84,2 87,0 81,4 77,1 71,0 75,2 81,4
Com ja s'avançava en bimestres anteriors, la feblesa de la de
manda interna i la creixent competència estrangera condicionen Factors limitadors de la producció
el ritme de recuperació de l'activitat d'aquest sector. Sense 100
que
hom pugui parlar de contracció de l'activitat—l'evolució de l'o 80
cupació és força positiva— el que sí reflecteixen les dades és un
cert esgotament de la capacitat de creixement de les vendes, es 60
pecialment via exportacions. Val a dir que és l'únic sector dels
analitzats que presenta saldos negatius a les vendes. 40
I si l'evolució del darrer bimestre no és del tot positiva, les 20
perspectives de cara a final d'any no són gaire millors. Així, el
baix nivell de la cartera de comandes a final de bimestre i unes 0
perspectives de producció i vendes inferiors les d'un 1992 1993 1994
a any enre
ra ajuden a entendre que la capacitat productiva utilitzada es Debilitat demanda Dificultats finançament
mantingui per sota dels nivells assolits un any abans. I I Competència estrangera 111 Altres causes
56
Tèxtil (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (1)/0)
1) Producció Igual 43 40 29 42 52 56 66
Saldo -40 -52 52 16 27 37 19
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % -2,00 -1,20 -1,22 -1,10 -1,29 0,65
3) Vendes totals Igual 20 31 23 31 34 39 58
Saldo -63 -58 59 17 33 42 8
4) Vendes en el mercat interior Igual 19 31 23 31 38 36 62
Saldo -68 -63 53 1 25 35 -6
5) Vendes en el mercat exterior Igual 40 22 20 60 45 43 59
Saldo 25 -26 61 20 42 41 17
6) Preus de venda Igual 65 86 86 87 57 64 80
Saldo -3 -4 6 5 30 23 13
B) Situació al final del bimestre (`)/0)
7) Cartera de comandes Normal 52 60 40 65 52
Saldo -35 -25 5 -2 7
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 45 48 54 50 60 57 52
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 58 53 70 70 56 79 76
Saldo -30 25 18 19 32 7 1
10) Vendes Manteniment 51 44 45 53 57 69 66
Saldo -17 41 30 19 29 4 9
11) Cartera de comandes Manteniment 47 49 44 59 79 61 69
Saldo -10 36 32 23 9 -2 5
12) Preus de venda Manteniment 90 87 68 48 68 65 81
Saldo -4 1 18 48 29 29 12
13) Ocupació Manteniment 30 62 60 75 70 86 83
Saldo -69 -33 -40 -10 -24 -7 -8
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 73,6 69,5 79,4 78,6 82,3 79,0 84,2
Els resultats del bimestre refermen l'excel.lent evolució del
Factors limitadors de la producció sector durant els darrers dotze mesos. Fins el punt de ser un
100
dels sectors que presenta millors resultats durant el primer se
80 mestre d'enguany. La depreciació de la pesseta ha tingut un im
pacte positiu destacable en la reactivació dels volums de produc
60 ció i vendes de les empreses del sector. Fet que ha afavorit per
tercerbimestre consecutiu un augment dels preus de venda,
40 trencant definitivament una tendència a la baixa seguida de for
ma ininterrompuda al llarg de gairebé dos anys. Al mateix
20 temps, la persistència i la intensitat d'aquest canvi de conjuntura
ha aconseguit capgirar també, l'evolució negativa de
0 l'ocupació,
alhora
1992 1993 1994 que augmenta la capacitat productiva utilitzada. Les
perspectives avançades pels industrials del sector dibuixen un
me Debilitat demanda n Dificultats finançament panorama sense canvis significatius durant el segon semestre.
n Competència estrangera Altres causes Els preocupa però, de forma creixent, les dificultats de finança
ment derivades d'una major activitat.
57
Pell, calçat i confecció (dades provincials)
199 1994
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0) lir JaklleÍi1_.
1) Producció Igual 35 29 13 46 36 39 53
Saldo -33 -61 48 19 23 7 17
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -1,86 -1,48 9,76 0,94 0,33 -1,83 -1,12
3) Vendes totals Igual 30 30 15 18 25 29 52
Saldo -39 -57 50 -41 13 7 12
4) Vendes en el mercat interior Igual 37 19 48 15 11 35 36
Saldo -55 -72 17 -45 3 4 -42
5) Vendes en el mercat exterior Igual 35 24 20 28 49 49 20
Saldo -28 -29 56 -51 9 -14 58
6) Preus de venda Igual 68 84 70 77 68 58 54
Saldo -19 -7 23 18 16 42 40
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 31 20 33 35 29 37 71
Saldo -69 -56 -1 -43 -17 15 -12
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 55 71 77 52 79 71 64
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció Manteniment 35 61 64 58 35 51 73
Saldo -37 -12 18 12 49 34 -11
10) Vendes Manteniment 60 59 59 51 35 50 74
Saldo -9 -9 16 8 47 25 -14
11) Cartera de comandes Manteniment 58 54 67 56 35 73 65
Saldo -19 8 8 13 46 5 -17
12) Preus de venda Manteniment 92 72 65 53 56 73 77
Saldo 2 18 30 33 41 22 23
13) Ocupació Manteniment 55 57 78 62 51 80 75
Saldo -42 -32 -7 -7 3 -8 -25
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 70,1 79,3 82,3 84,7 83,4 83,0 86,8
L'evolució del sector durant els darrers bimestres mostra el
que podria el teòric 0/0 Factors limitadors de la
ser comportament o esperat d'una activitat producció
100
que s'aprofita directament dels efectes positius de la devaluació
per augmentar producció i vendes a l'exterior però que a mitjà 80
termini l'encariment de les primeres matèries, unes estructures
productives escassament competitives de cara al mercat europeu 60
i un mercat intern que no reacciona poden acabar per diluir l'e
fecte motor de la depreciació de la pesseta en un no-res. Potser 40
aquest és un discurs prematur i inexacte, però hi ha indicis que
apunten en aquest sentit. 20
Si bé la producció i les vendes han mantingut un bon ritme de O
1992 1993 1994
creixement durant el bimestre, no ha estat així per a les vendes
en el mercat interior. L'evolució de la cartera de comandes i les Debilitat demanda Dificultats finançament
perspectives a curt termini no escampen optimisme. Més aviat n Competència estrangera ffi Altres causes
conformisme.
58
Fusta i mobles de fusta Idades provincials)
TETl'
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 91 28 22 66 52 69 30
Saldo 5 -2 50 10 -48 22 43
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,08 -2,15 1,09 -0,98 -0,56 -0,58 1,32
3) Vendes totals Igual 90 28 34 64 51 32 34
Saldo 4 19 34 3 _44 53 46
4) Vendes en el mercat interior Igual 90 25 20 61 51 31 48
Saldo 4 16 21 0 _44 52 32
5) Vendes en el mercat exterior Igual 79 62 67 67 93 32 38
Saldo 13 0 -4 18 2 61 44
6) Preus de venda Igual 99 80 96 82 83 83 68
Saldo 0 15 -4 9 13 15 27
B) Situació al final del bimestre (/o)
7) Cartera de comandes Normal 88 26 31 33 61 28 44
Saldo 1 -8 1 2 -39 -66 12
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 35 56 57 51 43 46 61
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció Manteniment 96 51 44 58 36 78 74
Saldo -1 36 42 18 57 19 20
10) Vendes Manteniment 96 48 32 57 28 69 72
Saldo -1 37 58 18 57 16 17
11) Cartera de comandes Manteniment 90 47 67 59 31 33 45
Saldo -7 39 21 17 56 56 -16
12) Preus de venda Manteniment 92 94 82 52 94 94 57
Saldo 5 0 10 40 0 4 41
13) Ocupació Manteniment 14 92 92 81 90 54 47
Saldo -86 -8 -7 -17 -5 32 -23
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 63,5 85,4 87,6 82,7 75,6 76,7 85,2
L'evolució del sector en el seu conjunt durant el bimestre
Factors limitadors d la producció maig-juny ha fet bones les previsions apuntades el bimestre
100 anterior. Després d'un començament d'any tenyit d'una modera
da incertesa, el sector ha reprès amb força la tònica
80- expansiva
mostrada en acabar el 1993. Fins al punt que presenta un dels
60 millors resultats del bimestre. Augments de ritmes de producció,
de vendes a tots els mercats, saldo positiu pel que fa al volum
40 d'ocupació, i preus de venda i capacitat productiva utilitzada
també a l'alça.
20
I posats a destacar, si l'evolució del bimestre ha estat positiva
O sense
1992 1993 1994 paniatius, cal esmentar la confiança que mostren els em
presaris en què aquesta represa de l'activitat es mantingui,
• Debilitat demanda EJ Dificultats finançament almenys a curt termini.
I=1 Competència estrangera •Altres causes
59
Arts gràfiques (dades provincials)
1993 1994
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (1)/0)
1) Producció Igual 28 25 52 29 48 29
Saldo -59 1 -17 -23 1 16
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -1,08 -1,88 -2,68 -0,64 0,37 -1,32
3) Vendes totals Igual 39 28 6 35 10 29 34
Saldo -18 -66 -24 -2 -39 -17 47
4) Vendes en elmercat interior Igual 32 30 3 33 10 27 42
Saldo -13 -64 -22 -1 -39 -13 40
5) Vendes en elmercat exterior Igual 40 32 9 29 19 43 20
Saldo -21 -45 -34 9 -31 -3 35
6) Preus de venda Igual 85 77 75 98 73 77 76
Saldo -15 -23 -19 -2 -27 -7 -9
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 52 20 33 54 41 55 52
Saldo -32 -52 -23 -46 -55 -28 -4
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 57 55 50 62 56 57 48
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatremesos (%)
9) Producció Manteniment 61 50 69 81 65 75 78
Saldo -33 12 12 2 6 21 5
10) Vendes Manteniment 58 49 64 82 63 76 76
Saldo -36 14 14 0 3 20 4
11) Cartera de comandes Manteniment 55 50 63 94 62 86 85
Saldo -26 1 -37 -3 -4 10 12
12) Preus de venda Manteniment 94 85 90 92 75 88 64
Saldo -15 -5 3 -8 10 7
13) Ocupació Manteniment 44 47 53 61 73 68 88
Saldo -46 -52 -47 -32 -27 12 -5
D) Capacitat productiva utilitzada (')/0) 73,6 64,9 75,9 78,4 70,8 75,0 77,6
L'evolució positiva de l'activitat del sector durant aquest bi
mestre no sembla garantia suficient per parlar d'un inici de %
can Factors limitadors de la producció
100
vi de tendència. Tot i que els ritmes de producció i vendes han
augmentat de forma notable, els preus de venda no mostren sig 80
nes de recuperació. Hom té la sensació que en aquests moments 111
la prioritat de moltes empreses del sector continua sent la de
facturar, amb independència dels marges de rendibilitat. Al ma
teix temps, la tímida represa de l'ocupació del bimestre anterior
no ha tingut continuïtat. I és que l'evolució de la cartera de co
mandes, malgrat que és més positiva que en bimestres anteriors,
no dóna la confiança necessària per plantejar-se nivells de pro 1 1 1 1 1 1
ducció elevats amitjà termini. 1 1
En tot cas, i això és esperança
dor, les perspectives no preveuen un empitjorament de situa 1992
la 1993 1994
ció durant el segon semestre d'enguany. • Debilitat demanda 1J Dificultats finançament
NI Competència estrangera Altres causes
60
Indústria farmacèutica (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 45 50 68
Saldo 8 -38 29
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 3,10
3) Vendes totals Igual 23 45 38 12 53
Saldo 22 -23 34 14 39
4) Vendes en el mercat interior Igual 27 46 38 29 28 57
Saldo 19 -29 33 -9 29 40
5) Vendes en el mercat exterior Igual 13 40 52 21 26 27 60
Saldo 6 -36 30 33 56 -3 -12
6) Preus de venda Igual 92 97 92 59 90 92 94
Saldo 8 3 -7 -41 6 5 -2
B) Situació al final del bimestre (/o)
7) Cartera de comandes Normal 53 23 84 63 89 89 88
Saldo —47 -77 -16 -37 —11 —11 7
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 64 48 54 73 44 49 66
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0)
9) Producció Manteniment 62 56 77 82 82 54 66
Saldo -33 33 4 14 18 17 -24
10) Vendes Manteniment 66 61 73 70 74 86
Saldo -19 31 10 25 -4 14
11) Cartera de comandes Manteniment 34 64 70 93 80 62 90
Saldo -50 30 8 -3 20 36 10
12) Preus de venda Manteniment 95 53 42 62 83 100 96
Saldo 3 -2 —45 6 -8 O -4
13) Ocupació Manteniment 88 43 44 90 96 62 50
Saldo -6 -53 —52 —7 -34 44
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 78,5 64,0 78,1 78,3 80,1 80,5 79,6
La indústria farmacèutica ha durant els mesos de
Factors limitadors de la mantingut
producció
100 maig-juny d'enguany uns ritmes de creixement de la producció i
de les vendes en el mercat interior semblants als del primer qua
80 drimestre. Elmanteniment d'aquesta expansió, amb l'excepció
de les exportacions, s'ha traduït en un saldo positiu del volum
60 d'ocupació declarat.
40 La feblesa de la demanda—aquest és un dels pocs sectors
que manifesten una inquietud creixent per aquesta variable
20 pot servir per explicar que malgrat el bon comportament de la
cartera de comandes, les
0 perspectives de cara el segon semestre
no
1992 siguin especialment brillants.1993 1994
ffi Debilitat demanda ri Dificultats finançament
1-1 Competència estrangera ffi Altres causes
61
Productes metàllics (dades provincials)
— - -
1993 1994
A) Resultats del bimestre observat
M.-J JI-A N-D G-F
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 20 15 10 76 77 32 61
Saldo -55 -71 53 -6 9 60 35
2) Nombre de persones ocupades Variació en `)/0 -1,99 -1,42 -2,49 -1,47 0,33 0,67 0,53
3) Vendes totals Igual 69 9 11 14 18 31 28
Saldo 1 -80 51 55 -34 64 72
4) Vendes en el mercat interior Igual 72 9 15 14 29 27 25
Saldo -12 -81 43 51 -48 54 73
5) Vendes en el mercat exterior Igual 72 11 28 14 61 16 71
Saldo 4 -67 61 62 22 80 12
6) Preus de venda Igual 84 92 87 96 82 46 90
Saldo -11 -6 -7 -4 8 46 4
8) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 12 23 13 25 27 78 83
Saldo -88 -77 -82 -72 -59 -13 5
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 39 40 39 37 39 38 40
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció Manteniment 28 18 87 91 69 70 30
Saldo -51 59 2 7 29 20 -27
10) Vendes Manteniment 27 22 80 29 77 73 41
Saldo -47 60 13 -56 20 27 -41
11) Cartera de comandes Manteniment 27 87 89 93 89 93 92
Saldo -62 -4 6 5 9 7 4
12) Preus de venda Manteniment 96 86 92 92 82 86 92
Saldo 1 6 -2 2 9 10 1
13) Ocupació Manteniment 30 27 38 96 88 86 97
Saldo -70 -71 -62 -4 2 12 -1
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 71.1 70,5 70,1 77,2 78,4 78,2 81,6
El ritme de creixement de l'activitat d'aquest sector durant el
bimestre de referència ve a confirmar els bons resultats regis Factors limitadors de la producció
trats el trimestre anterior. El ritme de creixement de les vendes 100
al mercat interior ha permès compensar la pèrdua de ritme de 80
les exportacions i mantenir l'evolució expansiva de la producció,
i de forma molt moderada, de l'ocupació. S'ha produït també un 60
canvi substancial i positiu en el nivell de la cartera de comandes.
Totplegat ha incidit en un augment del grau d'utilització de la 40
capacitat productiva.
20
Les perspectives de cara als propers mesos, tot i sermillors
que un any abans, difícilment permetran mantenir el ritme de 1994
creixement dels darrers
1992 1993
bimestres, de manera que els industrials
del sector aposten per un manteniment dels nivells assolits. ee Debilitat demanda Ti Dificultats finançament
F1 Competència estrangera 1 1 Altres causes
62
Maquinària i material elèctric (dades provincials)
1994
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 27 36 35 18 14 22
Saldo -36 53 -21 39 37 32
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -6,98 -1.98 -1,74 -3,66 -1,83 2,19 -0,26
3) Vendes totals Igual 25 14 28 22 23 43 15
Saldo -30 -76 42 -37 31 27 22
4) Vendes en el mercat interior Igual 25 17 6 18 24 65 7
Saldo -31 -64 12 -42 -5 25 9
5) Vendes en el mercat exterior Igual 43 17 18 38 28 48 23
Saldo -5 -61 53 3 22 30 -22
6) Preus de venda Igual 73 72 67 81 61 67 62
Saldo -27 -28 -30 -19 -6 -3 19
B) Situació al final del bimestre (')/0)
7) Cartera de comandes Normal 22 11 28 56 57 60
Saldo -48 -76 -68 -28 -24 1
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 50 57 50 52 72 59 63
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (')/0)
9) Producció Manteniment 64 67 81 55 70 48 64
Saldo -33 24 10 11 29 50 30
10) Vendes Manteniment 76 49 82 55 68 48 56
Saldo -20 23 9 10 32 52 42
11) Cartera de comandes Manteniment 65 37 69 57 88 64 83
Saldo -34 5 -16 8 11 36 15
12) Preus de venda Manteniment 71 69 37 77 67 67 80
Saldo -29 -19 -23 18 33 29 20
13) Ocupació Manteniment 35 35 25 56 74 67 90
Saldo -65 -63 -55 -36 -5 -27 6
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 77,4 76,1 82,2 78,8 80,7 83,7 84.5
Els resultats del bimestre són, en termes generals i per tercer
Factors limitadors d 1, p0oducci6 bimestre consecutiu, força brillants en comparació amb els del
100 mateix període d'un any enrera; especialment pel que fa a la
producció i al total de vendes. Però a diferència de
80 períodes
anteriors, aquest bimestre ha acabat amb unapèrdua de dina
60 misme de cara a l'exterior que s'ha vist compensada per un aug
ment de la demanda interna. Cal destacar també, l'augment de
40 preus de venda registrat en aquest sector per primer cop després
d'un any i mig de descens continuat.
20
Però és en el camp de les perspectives on es detecten els mi
llors resultats. Així, i gràcies a un
1992 1993 1994 significatiu augment de les co
mandes, el sector té feina assegurada per un període de temps
Debilitat demanda = Dificultats finançament força superior al d'un any abans i aconsegueix reduir significati
Competència estrangera ffi Altres causes vament la capacitat productiva ociosa. Fins i tot, i això és un fet
força singular, apunta augments en l'ocupació.
63
Automoció (dades provincials)
1993 1994
A) Resultats del bimestre observat
M so N-D G-F M-A
comparats amb l'anterior (%) .11-A
1) Producció Igual 30 6 26 27 28 27 28
Saldo 58 -93 62 -56 -46 68 60
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -6,46 -2,15 -0,80 -1,78 -0,54 -2,37 -0,12
3) Vendes totals Igual 28 7 24 27 27 2
Saldo 56 -91 58 -56 -46 94 85
4) Vendes en el mercat interior Igual 28 2 23 28 27 3 3
Saldo 53 -93 56 -62 -51 92 85
5) Vendes en el mercat exterior Igual 28 3 28 24 33 30 29
Saldo 56 -88 65 -51 -46 -34 -43
6) Preus de venda Igual 97 77 94 98 84 94 96
Saldo -1 -20 -3 -1 -4 -4 -2
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 92 92 4 6 94 96
Saldo -8 -8 -96 -96 -93 -4 -3
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 57 54 49 47 53 56 71
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 34 31 31 27 38 38 41
Saldo 60 59 -64 64 55 58 45
10) Vendes Manteniment 31 28 94 28 14 13 44
Saldo 61 60 -1 65 79 85 52
11) Cartera de comandes Manteniment 31 8 96 7 19 9 20
Saldo 61 77 -1 87 70 89 75
12) Preus de venda Manteniment 36 34 92 31 40 96 97
Saldo 56 63 -7 57 45 -4 -2
13) Ocupació Manteniment 7 5 7 11 13 17 19
Saldo -93 -93 -93 -86 -86 -77 -80
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 69,8 60,8 58,8 67,0 62,4 66,5 67,8
Els resultats del bimestre maig-juny són, en termes generals,
pràcticament idèntics als registrats un bimestre abans. Aixè Factors limitadors de la
no producció
100
treu, però, que observats en detall es detectin aspectes que han
millorat i d'altres que han empitjorat en relació amb un any 80
abans. Si comencem per aquests darrers, cal destacar la pèrdua
de dinamisme de les exportacions alhora que augmenta la de 60
manda interna, en part gràcies als ajuts públics a la renovació
del parc de turismes. Entre els positius, a més d'aquest augment 40
de les vendes —tampoc era tan difícil superar els nivells del
1993— sembla que s'atura la destrucció d'ocupació, alhora que 20
augmenta el període de treball assegurat.
0
Però 1992 1993 1994
les perspectives avançades de cara als propers mesos po
sen de manifest que les empreses del sector no atorguen una ex Debilitat demanda ri Dificultats finançament
cessiva credibilitat a aquest repunt de les vendes com a inici El Competència estrangera 1 Altres causes
d'una nova fase expansiva.
64
II. Finances

Sistema financer
Nombre d'oficines del sistema creditici )-VI-1994)
ombre d'oficines Variació (%) 1
Ambit Total sistema Caixes Resta sistema Total sistema Caixes Resta sistem
Barcelona 2.179 1.086 1.085 8 1,1 0,0 2,6 —33,3
Resta prov. Barcelona 2.613 1.114 1.497 2 0,8 —2,1 3,2 0,0
Resta Catalunya 1.958 867 1.082 9 —4,7 —2,6 0,7 —90,0
Total Catalunya 6.750 3.067 3.664 19 —0,7 —1,5 2.3 —81,7
Madrid 2.592 1.845 732 14 3,3 0,7 11,1 —17,6
Resta prov. Madrid 1.112 708 396 8 6,3 2,0 14,5 33,3
TotalEspanya 35.557 17.667 14.755 3.134 0,7 —0,1 2,8 —4,5
Font (pera tots els quadres i gràfics d'aquesta secció). Banco de España Boletín estadístico.
En aquest número iniciem un nou tractament de la informa Això no vol dir que renunciem d'entrada i a tots els efectes a
ció referida al sistema financer de la ciutat, entesa aquesta en un un tractament específic de la conjuntura financera pel que fa a
sentit ampli. El dinamisme, gairebé intrínsec amb què esmou el l'àrea de Barcelona. Si en algun segment de l'economia té sentit
sistema financer, per tal d'adequar la seva estructura i la seva insistir en el tractament de la conjuntura a partir de la nova rea
capacitat de servei a les noves demandes d'una societat can litat del que anomenem Barcelona en té a molts segments
viant, tant a nivell empresarial com particular, és una conse el de les finances seria un cas paradigmàtic. És per això que en
qüència de la creixent globalització dels mercats i, en lloc desta el futur les referències a la Barcelona administrativa —àmbit de
cat, del mercat financer. La creixent popularització de les noves referència teòrica en l'enquesta— seran substituïdes, quan la
tecnologies que combinen la informàtica i les telecomunicacions disponibilitat d'informació estadística ho requereixi, per la pro
afavoreix canvis radicals de comportament del típic client banca víncia o altres àmbits.
ri. Cada dia més, l'entitat financera és una proveïdora de pro
ductes i serveis més que una entitat de dipòsits. Al mateix La voluntat de BARCELONA.ECONOMIA passa per continuar ofe
temps, el lligam client/oficina esdilueix a favor d'una major re rint un seguiment de l'evolució d'algunes de les magnituds fi
lació —personalitzada— entre client/entitat. nanceres més estretament lligades a l'activitat productiva, com a
marc de referència i complement del sistema d'indicadors que
En un intent d'assumir la nova realitat del «mercat financer periòdicament oferim.
barceloní», hem decidit prescindir, per ara, de l'enquesta de
conjuntura financera de Barcelona que, d'ençà el 1990, i amb la Les darreres dades referides al nombre d'oficines del sistema
col•laboració de les principals entitats financeres operadores a creditici apunten a un manteniment de la política seguida pel
Barcelona, hem mantingut fins al número anterior. Aprofitem conjunt del sistema en els darrers trimestres, caracteritzada per
l'avinentesa per agrair públicament la bona predisposició de les una expansió extremadament moderada a Barcelona i a l'àrea
entitats collaboradores. metropolitana, alhora que es tendeix a reduir el nombre d'ofici
nes a la resta de Catalunya. L'evolució al conjunt de l'estat és
Amb «l'aparcament» de l'enquesta pretenem tancar una etapa de creixement moderat, per no parlar d'estancament.
de BARCELONA.ECONOMIA pel que fa al seguiment de la conjun
tura del sistema financer barceloní. Els canvis operatius que ha Si hom es fixa en l'evolució per tipus d'entitats, s'observen es
experimentat el sistema i els seus operadors, el procés de globa tratègies diferents pel que fa al conjunt dels bancs i al de les cai
lització que viuen els mercats i els canvis que s'han produït i xes. Així, mentre que el nombre d'oficines bancàries segueix la
s'endevinen a mitjà termini en les relacions entre entitats i clien tendència a la baixa—comés lògic després de les diferents fu
tes han estat algunes de les raons que ens han aconsellat fer sions i absorcions que s'han produït— amb més intensitat a Ca
aquest pas. Sense menysprear creixents dificultats per la nostra talunya que a la resta d'Espanya, les caixes continuen ampliant
banda per tal de continuar assumint la gestió de les enquestes i la seva presència a tot el territori.
el tractament i posterior anàlisi d'unes dades que, trimestre a
trimestre, ens reafirmaven la idea que el sistema financer accep
ta, cada dia amb més dificultats, un enfocament localista.
67
Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
Milers de ndlions de pessetes Variac ó (%) Dipòsits/Oficina
(milions de ptes.)
rl!
Prov. Barcelona 8.185,7 8.320,1 8.800,5 8.935,3 9.082,0 1,6 10,9 1.724,8 1.895,2
Resta Catalunya 1.864,1 1.909,7 1.922,9 1.899,1 1.963,8 3,4 5,3 907,5 1.003,0
Total Catalunya 10.049,8 10.229,8 10.723,4 10.834,4 11.045,8 2,0 9,9 1.477,9 1.636,4
Prov. Madrid 9.829,6 9.834,1 10.739,2 10.627,6 11.050,8 4,0 12,4 2.765,0 2.983,5
Total Espanya 47.223,2 47.780,7 49.706,0 49.636,0 51.128,0 3,0 8,3 1.337,0 1.437,9
Crèdits del sistema bancari al sector privat
Milers de milions de pessetes rèdits/0
'Àmbit de
30-VI-1994/ 01-VI-1994/ (milions ptes.
30=VI-1993 30-IX-1993 31-XII-1993 31-111-1994 30-VI-1994
Prov. Barcelona 5.904,1 5.755,3 5.883,2 5.906,7 6.068,9 2,7 2,8 1.244,0 1.266,5
Resta Catalunya 1.409,8 1.393,9 1.434,3 1.451,2 1.521,0 4,8 7,9 686,4 776,8
Total Catalunya 7.313,9 7.149,2 7.317,5 7.357,9 7.589,9 3,2 3,8 1.075,6 1.124,4
Prov. Madrid 9.636,7 10.193,1 10.436,7 10.438,2 10.715,1 2,7 11,2 2.710,7 2.892,8
Total Espanya 36.586,9 36.917,0 37.602,9 37.595,2 39.821,1 5,9 8,8 1.035,9 1.119,9
Continua creixent el volum de dipòsits en el sistema bancari al
hora que la demanda de crèdit tot just comença a recuperar-se. Crèdits/dipòsits
Pel que fa a les principals magnituds referides a l'activitat tra
dicional de caixes i bancs —dipòsits i crèdits— l'evolució del da
rrer trimestre —caracteritzat per la consolidació de les taxes de
Prov. Barcelona –7,4
creixement de l'economia, malgrat l'atonia de la demanda inter 0,721 0,668
Resta Catalunya 0,756 0,775 2,4
na— es caracteritza per l'elevat creixement del volum de dipò Total Catalunya 0,728 0,687 –5,6
sits del sector privat en el sistema bancari i uns primers símpto
mes de recuperació de la demanda de crèdit per part del sector Prov. Madrid 0,980 0,970 –1,1
privat. Total Espanya 0,775 0,779 0,5
L'elevat ritme de creixement dels dipòsits bancaris—una
a la del sector a bancs i cai
constant en els darrers trimestres— s'ha d'imputar bàsicament a Quant demanda de crèdit privat
unamajor propensió a l'estalvi de les famílies és d'espe xes, mesurada en
—com aquest cas pel saldo viu que manté el sistema
tot a uns
rar en moments d'incertesa— i a una major generació de creditici en acabar el
recur trimestre, apunta primers símpto
i també d'estalvi part de les empreses. A aquests factors mes de reactivació. Menys acusats a Catalunya i especialment a
sos per a un
cal afegir-hi l'impacte que sobre els nivells de rendibilitat de de l'àrea de Barcelona que no pas a la resta d'Espanya. Així,
terminades col.locacions tingut la davallada dels tipus creixement de
ha forta gairebé un sis per cent en només tres mesos pel
reestructuracions de conjunt d'Espanya, li correspon un creixement al voltant del tres
d'interès. Poc o molt, això ha provocat car
d'oportunitat de mantenir saldos relativa per cent tant a la
i ha reduït el cost província de Barcelona com a Catalunya. En
tera la de
ment importants en situació de disponible o en dipòsits bancaris tot cas, i si s'observa l'evolució de Madrid, sembla que
d'alternatives d'inversió atractives. manda de crèdit ha sorgit amb més força de les zones més rurals
a terminis curts a l'espera
o menys urbanes que de les grans ciutats.
El crèdit hipotecari continua com a principal motor
de la demanda de crèdit bancari.
L'explicació d'aquest diferent comportament podria venir del
protagonisme del sector immobiliari com a demandant de crèdit
bancari nou. De les dades del primer trimestre d'enguany s'ob
serva que el volum de recursos bancàris compromesos en crèdits
hipotecaris han augmentat un 23 per cent en relació amb un any
abans. Un ritme de creixement en la línia i fins i tot superior als
de trimestres anteriors.
Contràriament, el volum de crèdit disponible per part de les
unitatsproductives ha continuat estancat i clarament a la baixa
en termes reals. Amb l'excepció del conjunt dels Serveis.
68
Crèdit del sistema bancari als sectors productius. Espanya (Milers de milions de ptes.)
Agrícola Total Hosteleria Activitats
31-XII-84 10.384,2 463,3 5.742,0 1.119,7 3.059,2 1.267,7 120,2 387,0
31-XII-85 11.216,2 510,3 6.262,7 1.107,6 3.335,6 1.332,1 160,7 433,3
31-XII-86 11.745,2 563,6 6.239,9 1.149,3 3.792,3 1.515,2 218,8 459,7
31-XII-87 12.974,2 643,7 6.418,6 1.337,5 4.574,4 1.768,4 289,0 534,0
31-XII-88 14.457,0 781,2 6.441,1 1.705,8 5.528,7 2.133,3 354,6 605,5
31-XII-89 16.832,3 846,0 6.975,3 2.277,4 6.733,5 2.580,5 446,1 840,6
31-XII-90 18.745,4 942,7 7.460,5 2.827,4 7.514,8 2.734,7 505,7 1.174,4
31-XII-91 22.235,6 1.003,4 8.584,5 3.484,5 9.163,3 3.247,1 663,0 1.407,7
31-111-92 21.922,6 1.013,5 8.516,5 3.628,2 8.764,2 3.148,7 669,1 1.289,0
30-VI-92 22.673,8 1.139,9 8.436,5 3.840,5 9.257,0 3.249,6 700,2 1.347,4
30-IX-92 22.985,6 1.147,8 8.613,7 3.816,5 9.407,6 3.314,2 722,6 1.367,1
31-XII-92 23.750,9 1.171,0 8.932,8 3.979,6 9.667,6 3.394,7 735,0 1.469,0
31-111-93 23.363,0 1.073,3 8.780,8 3.974,5 9.534,4 3.301,5 738,4 1.470,2
30-VI-93 23.166,5 1.064,8 8.564,4 3.965,3 9.571,9 3.315,8 732,7 1.457,6
30-IX-93 23.200,3 1.058,8 8.492,2 3.988,0 9.661,3 3.270,8 717,5 1.443,0
31-XII-93 23.196,3 896,1 8.260,9 3.851,6 10.187,7 3.397,0 739,6 1.495,4
31-111-94 23.162,4 855,1 8.011,2 3.792,6 10.503,5 3.288,9 748,2 1.502,3
Evolució dels tipus d'interès Crèdit del sistema bancari a les families. Classificació
segons finalitats. Espanya (Milers de milions de ptes.)
20 Béns de
Inversió consum
18-
31-XII-84 2.182,7 1.273,1 322,6 587,0
16- 31-XII-85 2.655,3 1.408,8 406,3 840,2
31-XII-86 3.280,2 1.720,9 558,7 1.000,6
31-XII-87 4.242,3 1.991,3 781,6
14 1.469,4
31-XII-88 5.558,4 2.495,7 1.012,5 2.050,2
12- 31-XII-89 7.000,7 3.178,9 1.282,2 2.539,6
31-XII-90 7.866,2 3.982,9 1.430,7 2.452,7
10- 31-XII-91 8.931,1 4.948,4 1.510,2 2.472,5
31-111-92 9.239,5 5.277,4 1.416,5 2.545,7
8- 30-VI-92 9.447,3 5.387,2 1.373,3 2.686,8
30-IX-92 9.893,9 5759,0 1.392,9 2.742,1
6 1111111111 11111111111 1111111111111111111111111111111 31-XII-92 10.118,9 5.925,0 1.418,5 2.775,3
1990 1991 1992 1993 1994
31-111-93
Tipus marginal de lesoperacions de regulació monetària del BE. 10.327,1 6.114,6 1.372,9 2.839,6
30-VI-93
Tipus del crèditpreferencial de bancs i caixes. 10.855,6 6.467,4 1.410,9 2.977,2
30-IX-93
■••■•■••■• Tipus de crèdit di 3 de bancs i caixes. 11.102,8 6.665,8 1.389,5 3.047,4
a anys 31-XII-93
Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats. 11.879,2 7.283,2 1.392,6 3.203,4
31-111-94 11.984,2 7.549,2 1.403,1 3.031,8
Comença a disminuir el volum d'actius morosos en mans
del sistema creditici, alhora que els tipus d'interès s'estabilitzen tot, les
nivells inferiors als d'un Malgrat expectatives a curt i mitjà termini són força
a any enrera. optimistes i s'espera una recuperació de les taxes de creixement
de la demanda de crèdit de cara al semestre, recolzada
Els factors que expliquen aquest diferent dinamisme
segon
entre
per una notable consolidació de la recuperació econòmica, uns
sector productiu i sector famílies quant a demanda de crèdit són d'interès més baixos un enrera i unamillora dels
diversos i heterogenis. D'una banda tipus que any
es pot parlar de l'atonia índexs de morositat quemantenen les entitats financeres.
que mostra la inversió industrial; no cal oblidar tampoc que
moltes empreses suporten encara un nivell d'endeutament i mo
rositat elevada amb el sistema financer, cosa que dificulta l'accés
a nou crèdit en un moment en què les entitats financeres volen
reduir la proporció d'actius morosos o fallits que mantenen.
Una de les maneres de fer-ho sense assumir gaire risc és aug
mentar els crèdits hipotecaris aprofitant la rebaixa dels tipus
d'interès i els ajuts públics per a la compra d'habitatge.
69
Mercat de valors
Volum efectiu negociat a les borses de comerç Volum efectiu negociat a Barcelona
'
Milers de ions de ptes. Núm. 1986 = milers de milions de pessetes
eríod Barce Madrid
350
1982 39,4 175,3 10,8 8,1
1983 71,0 219,2 19,5 10,1 300 --
1984 143,8 411,7 39,5 19,0
1985 117,9 685,1 32,4 31,6 250 -
1986 363,7 2.164,7 100,- 100,-
1987 791,1 3.863,9 217,5 178,5
1988 592,5 2.568,6 162,9 118,7
1989 550,6 4.015,6 15,4 185,5 150 -
1990 498,8 3.761,9 137,1 173,8
1991 572,9 4.206,0 157,5 194,3 100 -
1992 466,5 4.497,7 128,3 207,8
lr. tr. 108,9 1.179,5 50-
2n. tr. 173,0 1.046,6
3r. tr. 89,2 909,8 0
4t. 95,3 1.361,8 lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
tr.
1991 Will 1992 1993 1994
1993 497,9 5.502,3 136,9 254,2
lr. tr. 116,9 1.392,7
2n. tr. 99,3 1.546,7
3r. 120,4 1.613,3 La contractació de renda fixa i la consolidació de la
tr. recuperació
4t. tr. 161,2 2.701,9 econòmica són les principals causes internes que expliquen
l'augment de negoci a les borses espanyoles.
1994
lr. tr. 186,6 3.672,7 El creixement dels volums de contractació a les borses espa
2n. tr. 326,1 3.000,3 nyoles durant el tercer trimestre ha continuat en la mateixa ten
3r. tr. 266,9 2.587,4 dència expansiva iniciada a final de 1993. L'atractiu de la renda
Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament variable, especialment per als inversors estrangers després de la
de Barcelona. Borsa de Madrid, revistamensual, diversos números. depreciació de la pesseta, i el pes de la contractació de renda fi
xa són dos dels factors que expliquen aquesta evolució.
Variació (°/0) Barcelona Madrid
La
3r. tr. 1994/3r. tr. 1993 88,5 60,4 recuperació dels resultats empresarials durant els primers
mesos
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 137,1 127,0 d'enguany han donat la raó als inversors que han apostat
1993/1992 6,7 22,3 per la renda variable. Aixà, i el manteniment i fins i tot un lleu
ger retrocés dels tipus d'interès a llarg termini després del re
punt a l'alça registrat durant el primer semestre, ha afavorit un
cert transvassament de recursos cap a la renda variable. Sense
oblidar però, que les tensions inflacionistes dels mesos d'estiu
han refredat un xic aquestes perspectives.
De cara al darrer trimestre d'enguany s'ha d'esperar un man
teniment de la tendència alcista encara que a uns ritmes de crei
xement molt més moderats.
70
Mercat de Futurs Financers
Nombre de contractes negociats al MEFF*
Volumtrimestral contractat per tipus de producte (futurs i opcions)
milions de contractes
6
1990 188.744 12.274 5.752
1991 1.005.781 33.095 19.411
1992 2.218.693 45.637 37.378 1
lr. tr. 336.423 7.413 27.037 1
2n. tr. 593.948 10.779 69.415
3r. tr. 684.884 14.447 51.890
4t. tr 603.438 12.998 37.378
1993 8.103.232 189.640 266.270
lr. tr. 1.039.700 30.956 89.028
2n. tr. 1.548.960 40.447 190.689
3r. tr. 2.630.852 58.730 295.869
4t. tr. 2.883.720 59.507 266.270
1994
o i=1 1"1
lr. tr. 5.831.642 123.717 1.452.713 1991 1992 1993 1994
2n. tr. 5.717.868 145.408 1.567.086
tr. 4.397.843 1.220.177 f I Bo nocional Mibor 90
*El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departamentd'administració del mercat del MEFF.
Contractació Com ja s'ha dit en ocasions anteriors, dels resultats del tri
Variació (%) total Saldo viu mestre cal destacar la consolidació del nombre d'operacions, fet
que sembla indicar, sense
3r. tr. 1994/2n. tr. 1994 -23,1 gaire marge d'error, un progressiu
augment del nombre i de
3r. tr. 1994/3r. tr. 1993 67,2 d'operadors clients; un paràmetre es
sencial per a la consolidació mercat
30-IX-1994/30-VI-1994 -22,1 d'aquest espanyol en una
-
30-IX-1994/30-IX-1993 312,4 posició destacada a nivell mundial.
-
Les tensions viscudes als mercats financers internacionals durant
el primer semestre han perdut intensitat durant l'estiu.
L'evolució de la contractació al mercat espanyol de derivats
de renda fixa durant el tercer trimestre d'enguany ha seguit la
tendència alcista dels dos trimestres anteriors en termes intera
nuals, alhora que s'ha moderat la taxa de creixement. Tant en
volum de contractació com en nombre d'operacions, les dades
del tercer trimestre són inferiors a les del trimestre anterior. La
raó bàsica d'aquesta inflexió en la tendència alcista s'ha de bus
car en una menor inestabilitat en els mercats financers interna
cionals i el seu impacte sobre els tipus d'interès a llarg termini.
71
'
•
'"?', •
2-;
f 7.• •
•
.
,
,
••••• „'.
,iš '
-
,,, .1, „•••;,, '
,rá',- Y.,••• :-•', ;,' <
.
._.
' ' ••,,
.,,<,.. ,,.s.,.4...;,,k 1,,'Át• ,.'; ,
', ' '
■ -
.
,
, ,_ . , k
"4,,!'",'"• r"•,•••'!'„:.,:.';‘-'".,`'''''''.,,g»;,4,`,.',",,';4"..`".4,'
`,..•
. ...,-,,,,•',.,4,,,,::. ,r4,.•4,,,,,,#,:,. ',..:í '
>
'
- -‘ - '' ' -
,
,
- ..,',•.,ts•• ° ',. '
,-,, _,.
- -,'','--', ,,°If-■4-,''' '''''''''''
,
• , .
,
,..,
. . k.
III. Consum, comerç i preus

Evolució del parc de vehicles
Evolució del parc automobilístic'' (prov. dc I tarcelona) Matriculació de vehicles a la província de Barcelona
milers
1984 92.130 n.d. n.d. 60
1985 114.077 n.d. n.d.
1986 138.468 46.572 91.896
_
1987 184.284 59.119 125.239 50
1988 215.631 78.322 137.309 40
1989 236.902 86.619 150.283
1990 204.151 64.695 139.456
_
1991 185.902 61.557 124.345 30
1992 192.843 79.213 113.630
_
20
lr. tr. 52.983 18.545 34.438
2n. tr. 56.230 17.006 39.224
3r. tr. 40.852 14.375 26.477 _
10
4t. tr. 42.778 29.287 13.491
1993 136.146 78.194 57.952 0
lr. trimestre 2n trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
lr. tr. 33.048 16.924 16.124
2n. tr. 39.821 16.616 23.205
3r. 31.314 13.722 17.592 1991 i 1 1992 i 1 1993 1994
tr.
4t. tr. 31.963 30.932 1.031
1994
lr. tr. 34.448 18.456 15.992 Evolució de la matriculació de turismes a Barcelona
2n. tr. 40.732 21.850 18.882 (milers)
3r. tr 36.949 19.836 17.113
.111,
Exclosos ciclomotors. 1988 17.699 18.041 14.697 17.406 67.843
Font: Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona. Les dades de matriculacions anteriors
al 1988 provenen del Boletín de Estadística y Coyuntura. (COCINB). 1989 18.065 20.450 15.321 16.961 70.797
1990 15.182 15.955 11.615 11.271 54.023
1991 11.782 14.148 11.047 12.602 49.579
Variació Matriculacions Baixes Saldo 1992 14.438 14.229 10.067 11.452 50.186
3r. tr.1994/3r. tr. 1993 18,0 44,6 -2,7 1993 7.748 11.141 9.156 9.434 37.479
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 3,2 20,2 -11,3 1994 9.872 10.451 10.222
Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
1993/1992 -29,4 -1,3 -49,0
Variació (°/0)
El despuntar de la recuperació econòmica i les subvencions del
3r. tr. 1994/3r. tr. 1993
Pla Renove permeten que la matriculació de vehicles reprengui, 11,6
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 7,8
però sense assolir encara els nivells anteriors al 1993.
1993/1992 -25,3
La matriculació de vehicles a la província de Barcelona ha as
solit al tercer trimestre una taxa de creixement interanual del 18
Tot i del 18 cent al tercer trimes
per cent, taxa que presenta un esperançador punt d'inflexió, l'augment espectacular per
tre en relació amb el mateix de cal mostrar
després d'un primer període l'any passat,
semestre en què tot just augmentà un 3,2 una certa prudència si tenim en compte que encara no es recu
per cent en relació amb el primer semestre del l'any passat. pera el nombre de vehicles matriculats en anys anteriors a 1993.
És ha recuperació De fet, caldrà esperar els últims mesos de veure
obvi que elPla Renove esperonat aquesta l'any per si,
coincidint amb el Pla la de les matri
efectiva de les matriculacions, però hauria de efectivi segon Renove, recuperació
estat poca culacions es confirma fermament.
tat sense lamillora d'expectatives que ha permès que el consum
privat despuntés, afavorit per una sensible millora de les condi
La subvenció governamental implica la renovació de
cions creditícies i vehicles,
un augment de l'estalvi, fet que ha permès a
i donar de baixa l'antic vehicle.
nombroses famílies efectuar la despesa implica l'adquisició per tant, obligatòriament Així,
que les baixes registrades s'han i han fet doncs l'incre
d'un nou vehicle. En aquest sentit, la recuperació de les matri disparat, que
bon indici de ment net de vehicles sigui cada cop menor, fet per altra banda
culacions pot ser un l'esperada recuperació del no
intern. gens estrany si tenim en compte l'índex de motorització de la
consum
província.
Quant a Barcelona, les dades de les matriculacions de turis
mes confirmen l'evolució positiva que se segueix en tot el terri
tori i per a tot tipus de vehicles.
75
Consum d'electricitat
Consum d'electricitat a Barcelona Consum delectricitat ús comercial-industrial
Total Estructura d'usos (Gwh) Gwh. variació interanual (%)
Num. índexs Comercial 3.600 10
111111ígiffilinitilidid~"
3.500 -
1982 113,6 3.298,1 1.068,8 2.132,4 96,9
1983 115,8 3.362,1 1.117,4 2.136,9 107,8
-
1984 119,5 3.470,3 1.155,0 2.180,3 3.400
135,0
1985 122,1 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2
1986 124,8 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2 3.300 -
0
1981 138,7 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3 3.200 -
1988 143,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9
1989 154,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 3.100 -
1990 155,6 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2 -
199 165,1 4.792,9 1.431,0 3.222,0 128,7 ,
3.000 -
19 177,7 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0
lr. 1.306,8 424,5 849,6 35,8 2.900
2n. 1.265,9 399,2 829,4 37,2 1990 1991 1992 1)93 1)94
3r. tr. 1.233,4 337,5 857,3 38,7 ri Total (acumulat dotze mesos)
4t. tr. 1.351,9 363,0 947,6 41,3 - Taxa de variació interanual (%)
1993 170,8 4.958,9 1.548,9 3.245,9 163,7
lr. tr. 1.300,0 437,6 816,6 45,8
2n. tr. 1.246,2 411,1 795,8 39,2 Consum total d'electricitat
3r. tr. 1.205,6 348,1 814,9 42,6
4t. tr. 1.206,7 352,1 818,6 36,0 Gwh.
1.500
1994
lr. tr. 1.267,4 444,8 783,1 39,5
2n. tr. 1.196,2 376,9 781,3 38,0
Font: Dades d'ENHER, FECSA i HECSA recollides i facilitades pel Departament
d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. 1)100-
Consum Comercial
Variació (%) total Domèstic i industrial Tracció
2n. tr. 1994/2n. tr. 1993 -4,0 -8,3 -1,8 -3,2
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 -3,2 -3,2 -3,0 -8,8 500 -
1993/1992 -3,9 1,6 -6,7 7,0
La bonança climàtica afavoreix un menor consum d'electricitat
per a usos domèsticsmentre que l'inici de la recuperació 0 151
econòmica tempera la reducció del consum per a ús 1 r. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
comercial-industrial.
1 1 1991 EJ 1992 1993 1994
El consum d'electricitat realitzat durant el segon trimestre
d'enguany a Barcelona té una evolució força diferent segons els El consum domèstic registra, puntualment, una de les taxes
seus usos, encara que en tots els casos la variació en relació amb interanuals més negatives, que es contraposa amb l'augment del
el mateix període de l'any anterior és negativa. primer trimestre i de quasi tot l'any anterior. En aquest sentit,
cal tenir en compte el factor climàtic que sovint és essencial per
explicar aquestes variacions tan acusades en aquests tipus de
consum. A més, l'elevat consum del període de referència n'ac
centua més la caiguda.
Quant al comercial-industrial, tot i que durant aquest segon
trimestre manté una taxa de variació interanual negativa, aques
ta és més suau que en trimestres anteriors -passa d'un -4,1 al
primer trimestre a un -1,8 aquest segon-, indici d'una certa re
cuperació de l'activitat econòmica en general.
Finalment, la variació negativa del consum de tracció ve cau
sada principalment per una disminució del servei de metro a
causa de les vagues que hi hagué aquest segon trimestre.
76
Barcelona economia 23
Consum de gasos
Consum de gas canalitzat Consumde gas canalitzat
Consum/hab.-- milions de tèrmies variació
, (%)
'
s) 2.700 20
1982 1.700,9 94,4 994,4 2.650 -
1983 1.821,2 101,0 1.019,2 2.600 -15
-
1984 1.906,3 105,8 1.074,9 II
-
1985 2.024,4 112,3 1.150,1 2.550
-10
1986 1.967,8 109,2 1.125,4 2.500 -
2.450 -
1987 2.083,6 115,6 1.203,4
1988 2.047,2 113,6 1.197,3 2.400 -
1989 2.141,9 118,8 1.269,3 2.350
1990 2.188,9 121,4 1.316,1
1991 2.525,4 140,1 1.536,6 2.300 -
2.250 5
1992 2.626,0 145,7 1.606,1 1991 1992 1993 1994
lr. tr. 971,9 1::=1 Total (acumulat dotze mesos)
2n. tr. 732,0 — Taxa de variació interanual (%)
3r. tr. 389,7
4t. tr. 532,5
1993 2.602,5 144,4 1.595,8 Consumde gas canalitzat
lr. tr. 952,3
2n. tr. 695,8 milions de tèrmies
3r. tr. 390,4 1.100
4t. tr. 564,0
1.000—
1994 411 900
lr. tr. 982,7
2n. tr. 668,5 800 -
Font: Gas Natural S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadísticade l'Ajuntament 700 -
de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de les dades de població. 600 -
Variació (%) Gas canalitzat 500 -
2n. tr. 1994/2n. tr. 1993 -3,9 400 -
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 0,2 300 -
1993/1992 -0,9
200 -
100 -
Tot i el descens en el segon trimestre, el consum
de gas canalitzat al sis primers mesos de l'any iguala 0
lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
el d'un any enrera.
IIIII 1991 = 1992 1993 I. 1994
El consum de gas canalitzat durant el segon trimestre d'en
guany ha disminuït d'un 3,9 per cent en relació amb el mateix
període l'any anterior. Tanmateix, aquesta dada aparentment El que en qualsevol cas és rellevant és la tendència clara a la
de
negativa s'ha de matisar amb l'augment que es registrà al primer recuperació del consum, que es veu reflectida, si prenem com a
trimestre i permet el el consum dels darrers dotze en el corres
que tancar semestre amb un consum igual mesura mesos, gràfic
que el es manté trimestre consecu
d'un any abans. De fet, aquestes oscillacions entre tri ponent. Així, veiem com per segon
vénen més donades factors climàtics i altres fac tiu una taxa de variació
mestres per per positiva que, tot i estar lluny de les que
el nombre de dies feiners d'un i altre pe es registraven dos no deixen de el
tors externs —comara anys enrera, significar que
ríode— ha
que no pas per un efecte de consum energètic per part pitjor de la crisi ja passat.
d'indústries i serveis imputable únicament a l'activitat producti
vapròpiament dita.
77
Escombraries domiciliàries
Escombraries domiciliàries recollides Evolució del volum d'escombraries recollides
n. índex Keireside milers de tones variació interanual (%)
1983 458.000 100,0 256,3 700 5
1984 453.600 99,0 255,8
1985 462.700 101,0 262,9 —4
1986 500.406 109,3 —
286,2 680
—3
1987 542.221 118,4 313,2
—2
1988 581.909 127,1 —
340,3 660
1989 604.896 —
132,1 358,5 I
1990 625.793 136,6 376,0
1991 656.371 143,3 399,4 640 —
1992 675.215 147,4 413,0
lr. tr. 173.347 620 —
2n. tr. 172.563
3r. tr. 152.355
4t. tr. 176.950 600
11.92 111.92 1V.92 1.93 1.93 111.93 1V.93 1.94 11.94
1993 666.192 145,5 408,5 milers de tones
lr. tr. 173.046 (acumulat dotze mesos)
2n. tr. 173.334 — taxa de variació interanual (%)
3r. tr. 147.749
4t. tr. 172.053
1994 Escombraries domiciliàries recollides
lr. tr. 167.635
2n. tr. 166.745 milers de tones
200
Font: Dades facilitades per la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona i elaboració
pròpia a partir de les dades de població.
150 —
Variació (°/0)
2n. tr. 199412n. tr. 1993 —3,8
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 —3,5 100 —
1993/1992 —1,3
Es manté la tendència continuada a la baixa per quart trimestre 50—
consecutiu.
El volum d'escombraries domiciliàries recollides durant el se
gon trimestre d'enguany ens confirma l'evolució contínua i molt 0
homogènia dels últims trimestres: tendència clarament n.
la 1011c•tre trimcstrc $r. trinictu 4t. trimestre
una a
baixa, que arriba per a aquest segon trimestre a una taxa inter V)91 I 1992 Ui 1993 1994
anual del 3,8 per cent i d'un 3,2 per cent en l'acumulat dels
darrers dotze mesos.
Les raons que expliquen aquesta tendència a la baixa són, un
cop més, les de trimestres anteriors: als efectes de la crisi que es
tradueixen sobretot en un estancament del consum i de lapro
ducció de petits tallers i comerços instal-lats a la trama urbana,
s'hi afegeix una creixent consciència de la necessitat de limitar
el creixement de residus i una limitació estructural a aquest crei
xement donats l'estabilització de la població i uns nivells de con
sum i de renda ja consolidats.
78
Fira de Barcelona
Fira de Barcelona. Superfície contractada, nombre d'expositors i de visitants (1r. semestre 1994)
Superfície Expositors directes Expositors indirectes
contractada Total
2
Pielespafía Anual 3.796 103 13 116 O 13.659
Gaudí Barcelona Bianual 4.321 126 43 169 O 0 9.267
Intimoda Anual 1.086 35 10 45 O 0 9.700
Interfashion Anual 685 33 1 34 O 0 6.157
Alimentària Biennal 65.161 733 87 820 862 2.441 137.818
Punt de Venda Biennal 1.638 53 5 58 8 9 135.8181
Saló de l'Ensenyament Anual 8.561 182 54 236 40 69 172.000
In-Cosmetics 3.035 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 2.589
27 Mostra de Teixits Bianual 3.053 104 46 150 O O 10.080
Expomóvil Biennal 23.799 326 92 418 n.d. n.d. 535 41.247
Eurosurfas Biennal 2.757 74 8 82 19 40 59 9.150
Expodidàctica Biennal o 94 0 94 154 60 214 15.699
SITC Anual 8.467 92 32 124 366 96 462 71.080
Mercat vehicle d'ocasió Anual 7.088 n.d. n.d. 46 0 O 17.840
Rehabitec Biennal 9.513 211 21 232 126 239 41.667
Saló d'Antiquaris Anual 2.945 121 0 121 0 0 9.534
Firastock Anual 2.200 122 0 122 0 9.824
semestre 149.105 2.867 2.274 1.219 4.028 579.389
1. Inclosos en Alimentària, excepte els passis.
2. In-Cosmetics és un saló internacional itinerant.
Notes: Aquestes dades no inclouen BCN Regal,saló del regal informal, quese celebrà al gener.
El total de visitants inclou els passis.
Font: Elaboració pròpia amb dades facilitades pel Departament d'Estudis de la Fira de Barcelona. Dades provisionals.
L'evolució de l'activitat firal és un bon reflex d'alguna Quant a la majoria de salons, la superfície contractada es re
de les estratègies adoptades per les empreses per fer front dueix poc o molt -els casos més rellevant són els de Pielespaila
a la crisi generalitzada a tots els sectors. i de Rehabitec-, així com el nombre d'expositors -en el cas
d'Alimentària, el més important, el motiu ésobvi- i el nombre
Els disset salons celebrats durant elprimer semestre d'en de visitants, fruit també de la política empresarial de reduir al
guany a la Fira de Barcelona posen de manifest, llevat d'algunes màxim les despeses de desplaçaments i estades per a motius fi
excepcions puntuals, les dificultats de tot ordre per les quals es rals. Tot plegat, insistim, dins d'una lectura necessàriament ge
tan passant quasi totes les empreses i de quasi tots els sectors neral i amb l'excepció d'alguns casos i dins del context de crisis
per fer front a la crisi. En aquest sentit, és evident que una de general.
les polítiques adoptades és la de limitar -provisionalment
llur presència en activitats firals, en espera de millors resultats
que els permetin de tornar a ser presents en les manifestacions
sectorials a nivell internacional. Evidentment, segons les carac
terístiques de cada sector, les polítiques poden diferir, però el
que sí és cert és que, a la vista de les dades, el comú denomina
dor ha estat de reducció en tots els aspectes: tant quant a super
fície contractada com quant a nombre d'expositors, ja siguin di
rectes com representats.
Cal remarcar, no obstant això, que aquest semestre ha estat,
per calendari, un període en què s'han celebrat relativament
pocs salons de gran envergadura, excepció feta d'Alimentària i
d'Expomóvil. Però fins i tot, en el cas d'Alimentària, enguany
ha estat menor en tots els aspectes pel fet que no s'ha celebrat
conjuntament amb Intervin i que algun dels seus sub-salons ha
pres entitat pròpia i se celebraran coma tals en el futur. Aquest
procés de disgregació en salons especialitzats, en canvi, ha estat
diferent en el Gaudí, en què s'ha celebrat sota un sol saló el
d'home i el de dona sota elnom de GaudíBarcelona.
79
Preus de consum
Índex general de preus de consum (1992 = 100) (Prov. Barcelona/Espanya)
fi Gener Febrer Març Abril Maig Juny JuliAgoW
1992 B 102,2
98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 101,9 102,2
1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5
103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6 106,8 107,3
1994 B 108,7 108,5 108,9 108,9 109,5 109,6 109,8
108,3 108,4 108,7 109,2* 109,4* 109,5* 109,9*
* Dades provisionals. Per a Barcelona, totes lesdades són encara provisionals.
Font: INE.
variació interanual
juny 1994/
Variació (°/0) 2n. tr. 1994 juny 1993 1993
Prov, Barcelona 0,6 4,4 5,2
Catalunya 0,6 4,4 5,2
Espanya 0,7 4,7 5,0
- subjacent 0,8 4,4 5,0
Prov, Madrid 0,6 4,8 4,8
UE 3,3
IPC per components
juny 1994/
2n. tr. 1994 jun 1993 199
atalunya 11111111111 1 1 1 1 1 iiiiitt
1992 1993 1994
Alimentació 0,0 6,0 4,9
Vestit 0,8 2,2 2,8 acumulat anual 1994
Habitatge 1,4 3,5 5,3 4
Parament llar 0,6 2,4 3,9
Medicina 0,6 2,8 6,7
Transport 1,2 5,1 7,4
Cultura 0,3 4,9 5,1
Altres 0,7 4,1 5,5
Total 0,6 4,4 5,2
Alimentació 0,2 6,1 4,4
Vestit 0,7 2,3 2,9 1
Habitatge 1,1 4,8 6,1
Parament llar 0,5 2,2 3,0
Medicina 1,1 3,9 4,6 0
Transport 1,3 5,5 6,5 G FMAMJ JASOND
Cultura 0,5 4,6 5,0 Catalunya - España - UE
Altres 0,9 4,3 5,9 Subjacent
Total 0,7 4,7 5,0
Font: INE. A banda d'aquestes diferències territorials, el cert és que els
efectes de la crisi es palesen i han forçat clarament a la baixa els
preus davant d'una demanda encara feble. L'excepció, en canvi,
L'IPC de Barcelona i Catalunya aconsegueix situar-se per sota en són els productes alimentaris, que arriben a presentar una
del d'Espanya en el segon trimestre. Tanmateix, les dades de variació interanual a final de juny del sis per cent a Catalunya i
juliol i agost obliguen a revisar a l'alça les previsions anuals. del 6,1 per cent a Espanya, tot un record dels darrers anys. Con
seqüència d'aquestes evolucions, la inflació subjacent continua a
L'evolució moderada dels preus a Catalunya i a la província la baixa, i assoleix a un mínim històric amb una taxa inter
de Barcelona al llarg dels primers sis mesos d'enguany juny
permeten anual del 4,4 per cent.
d'anar compensant els majors increments d'un any enrera i no
només retallar les diferències amb el conjunt d'Espanya sinó
fins i tot situar-se unes dècimes per sota. Catalunya, així, es con
firma com una de les comunitats amb un augment de preus més
suau, quan fins l'any passat era una de les que presentava una
inflació més acusada.
80
IV. Transport, comunicacions i turisme

Tràfic de mercaderies pel port
E1\olució elel ti altc de nlk_acaclerie pel port de Barcelona
ota árrega general Líquids a doll Dolls sòlids
Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada
mnimememewp~/~.~ _
1982 132,1 112,1 7.234 10.796 3.302 1.473 291 5.210 3.641 4.113
1983 150,0 117,2 8.215 11.282 3.628 1.517 259 5.531 4.328 4.234
1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.517
1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.493 3.158 3.021
1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939
1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.348
1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840
1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.150
1990 98,0 131,6 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.857
1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862
1992 97,3 135,1 5.330 13.008 4.257 3.343 388 7.140 684 2.525
lr. tr. 1.185 3.620 944 797 87 2.039 153 784
2n. tr. 1.303 3.582 1.057 980 76 1.889 171 713
3r. tr. 1.314 2.662 1.049 808 103 1.383 161 471
4t. tr. 1.528 3.144 1.208 759 122 1.828 197 557
1993 95,1 129,4 5.208 12.462 3.960 2.941 361 7.312 887 2.208
lr. tr. 835 3.031 653 610 85 1.854 96 567
2n. tr. 1.489 3.398 1.187 782 138 1.923 164 693
3r. tr. 1.065 2.883 805 752 70 1.606 190 525
4t. tr. 1.819 3.164 1.315 798 67 1.929 437 437
1994
lr. tr. 1.259 3.220 882 749 42 1.944 335 527
2n. tr. 1.883 3.517 1.414 903 86 2.052 383 562
Font: Port Autònom de Barcelona. Elaboració pròpia.
Sortides Entrades
Total Total Cabotatge Exportacions Total Cabotatge Importacions
lr.tr. 1994/1r. tr. 1993
Total 59,9 3,9 83,7 6,2 28,8 2,6
Càrrega General 35,1 -5,4 64,7 22,8 47,2 18,3
Líquids a doll -51,2 -34,0 -62,3 4,9 25,4 0,9
Dolls sòlids 247,8 115,7 320.1 -7,1 -0,8 -7,4
2n. tr. 1994/2n. tr. 1993
Total 26,4 24,8 27,3 3,5 -3,4 5,0
Càrrega General 19,1 17,1 20,3 15,5 17,0 15,1
Líquids a doll -38,2 -0,2 -52,0 6,7 -7,7 10,4
Dolls sòlids 134,0 136,1 133,3 -18,9 -59,6 -17,1
lr.sem. 1994/1r. sem. 1993
Total 35,2 16,3 46,0 4,8 10,0 3,8
Càrrega General 24,8 8,3 35,0 18,7 28,1 16,5
Líquids a doll -43,1 -16,3 -55,5 5,8 6,7 5,6
Dolls sòlids 176,1 126,4 195,1 -13,6 -33,0 -12,7
1993/1992
Total -2,3 -26,9 15,6 -4,2 -21,1 0,4
Càrrega General -7,0 -16,8 -0,8 -12,0 -11,2 -12,2
Líquids a doll -7,1 -34,3 9,8 2,4 -18,9 10,1
Dolls sòlids 29,7 -61,9 198,5 -12,5 -62,0 -7,1
83
Distribució per tipus de mercaderies Tràfic de mercaderies (acumulat darrers 12 mesos)
(0/0) (acumulat darrers 12 mesos) milions de tones milions de tones
100
9,4 (tràfic total) (càrrega general)
• 14,2 13,4 11.6 21 8
15,1
12,2
80
18,4 15,9 13,2
22,2 20 —
— 7
60
19 —
6
40
53,3 55,5 57,1 55,8
45,7 \ t5
20
17 —
0 ' 1 1 '
11.90 11.91 11.92 11.93 11.94 16 4
1990 1991 1992 1993 1994
Importacions em Exportacions ,.—Càrrega general — Tràfictotal
Entrada Cabotatge fl Sortida Cabotatge
El perquè d'aquesta gran expansió en un moment en què tot
Reprenem en aquest número les dades referents al tràfic de just s'acaba una fase de crisi i s'inicia una represa amb creixe
mercaderies pel port, tot i que només pugem fer-ho a nivell de ments moltmoderats, cal buscar-lo en primer lloc en el dinamis
grans agregats. Esperem que en propers números puguem am me de les exportacions. En efecte, aquestes augmentaren consi
pliar les dades a un nivell més detallat de tipologia de mercade derablement arran de les devaluacions del 1993, compensant a
ries, tal i com veníem publicant en números anteriors. bastament els efectes negatius de la crisi. De fet, és prou cone
gut que el sector exportador ha estat un dels pocs —per no dir
Afavorit per les exportacions, el tràfic portuari retroba l'únic— que ha pogut aguantar les sotregades de la crisi i ser un
un gran dinamisme als primers mesos d'enguany, fins assolir dels únics motors de l'economia en aquest període. Aquelles de
pràcticament el rècord dels darrers deu anys. valuacions han permès als nostres productes espanyols guanyar
competitivitat a l'estranger, fins i tot en matèries primeres com
Les dades relatives al tràfic de mercaderies pel port de Barce la potassa i el ciment, importants per que fa al tràfic portuari i
lona i corresponents als dos primers trimestres d'enguany mos tradicionalment ben posicionades als mercats exteriors.
tren de forma clara una gran recuperació del volum de tràfic,
que ja es va començar a detectar l'últim trimestre de l'any pas La recuperació del tràfic de ciment —via exportacions— ha
sat. De fet, no només es tracta d'una recuperació dels nivells estat d'allò més espectacular: basta recordar que les exporta
anteriors a la caiguda del tràfic de 1993, sinó que, pel conjunt cions de ciment via port durant tot el bienni 1991-92 i fins alpri
del semestre, s'assoleix un volum de tràfic superior a qualsevol mer trimestre del 1993 foren nulles, quan havien tingut una re
altre primer semestre dels darrers deu anys, i fins i tot, a manca lativa importància en anys anteriors. A partir de mitjan de l'any
del detall mensual per a anys anteriors al 1983, podríem estar passat, i sobretot al primer semestre d'enguany, les exportacions
parlant d'un rècord absolut. de ciment s'han disparat fins al punt que el tràfic total de ciment
—incloent per tant el cabotatge i les possibles importancions
ha assolit gairebé en només aquests sis mesos les 700.000 tones,
que representen un set per cent del tràfic total de mercaderies
del primer semestre, un tràfic enorme si el comparem amb les
850.000 tones de tot l'any 1992. I és que el ciment espanyol, de
gran qualitat, torna a ser competitiu davant del ciment d'altres
països mediterranis i delmar Negre.
84
Barcelona economia 23
Tràfic de contenidors Tràfic de contenidors
milers de Teus taxa de variació interanual (%)
600 50
1983 242.113 129,8
1984 325.592 174,6
- 40
1985 352.799 189,2 500-
1986 340.870 182,8
1987 385.318 206,6 - 30
-100-
1988 409.542 219,6
-
1989 439.969 235,9 20
1990 447.920 240,2 300-
1991 488.917 262,2
- 10
1992 552.309 296,2 200-
lr. tr. 123.569
2n. tr. 153.910
3r. tr. 126.394 100-
4t. tr. 148.436
1993 501.146 20
lr. tr. 103.025 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 lrsem.
2n. tr. 136.701 94
3r. tr. n.d. = milers de Teus — variació interanual (%)
4t. tr. n.d.
1994 Així, el port continua especialitzant-se any rera any en el trà
lr. tr. 115.462 fic exterior: en l'acumulat dels darrers dotze mesos, que com
2n. tr. 161.538 prendria el segon semestre de 1993 i el primer d'enguany, el
Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. conjunt d'importacions i d'exportacions ha representat el 78,4
per cent de tot el tràfic, quan només quatre anys enrera era del
Variació (%) 62,7 per cent, tal com es pot veure en el
Teus gràfic corresponent.
Com a conseqüència de la crisi i de les devaluacions de l'any
lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 12,1 passat, les importacions han retrocedit lleugerament en termes
2n. tr. 1994/2n. tr. 1993 18,2 relatius en relació amb la resta de tràfic, en especial a favor de
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 15,6 les exportacions. Per la seva banda, el tràfic de cabotatge, tant
d'entrada com de sortida, continua el lent degoteig, a causa de
També d'altres productes registrat l'alta d'altres
han competitivitat mitjans de
un augment espectacu transport.
lar de les exportacions, i en especial —a manca, com hem co
mentat, de dades més desagregades— els vehicles nous, ja sigui
via exportacions a països europeus on s'ha començat a repren
dre un ritme considerable de matriculacions, en gran part afavo
rides per campanyes d'ajuda com ara el pla Renove espanyol, ja
sigui per l'obertura cap a nous mercats, d'entre els quals cal des
tacar el Japó.
Per altra banda, cal tenir en compte el nivell de competitivitat
que ha assolit el port de Barcelona en els darrers anys en relació
amb d'altres ports de la Mediterrània occidental, a partir de l'es
pecialització en càrrega contenidoritzada, una significativa millo
ra del servei, un ajustament de preus i el desenvolupament del
projecte de la Zona d'Activitats Logístiques. Totplegat, ha per
mès mantenir un nivell de tràficmés que considerable si tenim
en compte els elements que actuaven en contra dintre delmarc
d'una crisi generalitzada.
85
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals de l'Estat espanyol
liini de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aé'roport de Barcelona
Avions Passatgers7nilers) Mercaderies (toncs)
1984 69.940 44.979 24.961 5.328 3.572 1.736 49.035 29.482 19.553
1985 71.754 46.062 25.692 5.459 3.676 1.783 45.064 27.147 17.917
1986 74.506 47.252 27.254 6.097 3.876 2.221 45.054 28.132 16.922
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557
1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372
1992 136.082 68.054 68.028 10.036 6.123 3.913 72.421 34.158 39.263
lr. tr. 31.139 15.870 15.269 2.079 1.366 713 15.594 7.538 8.056
2n. tr. 35.076 17.672 17.404 2.619 1.610 1.009 17.784 8.465 9.319
3r. tr. 37.439 18.585 18.854 3.058 1.741 1.317 20.915 9.104 11.811
4t. tr. 32.428 15.927 16.501 2.280 1.406 874 18.128 9.051 9.077
1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841
lr. tr. 30.330 14.547 15.783 2.057 1.266 791 15.439 7.896 7.542
2n. tr. 34.387 16.923 17.464 2.566 1.516 1.050 15.341 8.057 7.284
3r. tr. 36.343 17.917 18.426 2.799 1.559 1.240 12.809 6.741 6.068
4t. tr. 32.481 15.757 16.724 2.232 1.365 867 13.890 6.942 6.947
1994
lr. tr. 32.039 16.244 15.795 2.184 1.367 816 12.867 6.324 6.543
2n. tr. 36.802 19.518 17.284 2.711 1.616 1.094 14.256 6.971 7.285
Font: Aeroport de Barcelona.
Variació (°/0) Passatgers Mercaderies Usuaris de la línia BCN-MDD (milers)
2n. tr. 199412n. tr. 1993
Total 5,6 -7,1
Interior 6,6 -13,5 1988 356,9 382,0 300,4 405,5 1.444,7
Internacional 4,2 0,0 1989 379,6 456,3 352,4 472,1 1.660,4
1990 407,6 490,6 383,7 496,6 1.878,5
BCN-MDD 15,5 -
1991 421,9 493,9 377,0 561,6 1.853,9
1993/1992 1992 556,9 562,3 466,8 537,9 2.123,9
1993 547,7 563,1 430,6 546,4 2.087,8
Total -3,9 -21,7 1994 583,8 650,4
Interior -6,8 -13,3
Internacional 0,7 -29,0 Font: Aeropor de Barcelona.
Nota: Apartir del 1993, les dades recullen el nombre de passatgers de la línia
Pont aeri -10,1 Barcelona-Madrid de totes les companyies i vols, inclosos els- regulars.
La moderació de preus i la millora del servei permeten Hi ha diversos factors que han incidit en aquesta recuperació
que el nombre de passatgers esmantingui a l'alça, coincidint del tràfic aeri. Per una banda, una reducció de preus significati
amb l'inici de la recuperació econòmica. va per la liberalització d'algunes línies internacionals i de la línia
Barcelona-Madrid en vols interiors. De fet, l'impacte que ha tin
Durant el segon trimestre d'enguany, el nombre de passat gut la recuperació d'aquesta línia en el total de vols interiors és
gers, tant interior com internacional, de l'aeroport de Barcelona prou rellevant: a més d'un creixement en relació amb el segon
manté la tònica del primer trimestre, amb un augment intera trimestre del 1993 d'un 15,5 per cent, ha assolit els 650.000 viat
nual significatiu, que varia del 6,6 per cent en vols interiors al gers, xifra que representa quasi una quarta part de tots els viat
4,2 en internacional. Aquest augment permet que s'assoleixin ni gers de vols interiors amb origen o destinació Barcelona. Per al
vells absoluts de viatgers superiors, en tots dos casos, als que es tra banda, i en relació amb els vols internacionals, es posa de
registraren al segon trimestre del 1992, any en què es bateren manifest la importància que està adquirint Barcelona dins del
tots els rècords. De fet, aquesta tendència permet esperar que es panorama mundial com a ciutat turística i com a ciutat de nego
pugui tancar l'any sobrepassant altra vegada els deu milions de cis o de congressos.
viatgers, i assolir per primer cop els quatre milions en vols inter
nacionals.
86
Trànsit de passatgers a l'aeroport de Barcelona
i Li interior milers internacional
2.001) 2.000
1.5111(— 1.5110—
1.01)(1—
5()(1— (11)—
()
lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre lr. trimestre 2n. trimestre 3r. tril testre 4t. trimestre
IM 1991 I= 1992 1993 ffi 1994
Trànsit de passatgers als aeroports principals de iItat espanvol (milers) (2n. tr. 1994)
Interior Internacional Total
No Variació (°/0) Índex
ar
Barcelona 1.625 1.539 86 1.082 988 94 2.707 5,5 100,—
Bilbao 284 243 42 77 67 10 361 1,1 13,3
Madrid 2.444 2.331 113 2.161 2.046 116 4.606 3,9 170,1
Sevilla 295 246 48 59 46 12 353 —9,0 13,1
València 295 270 26 103 95 7 398 —2,5 14,7
Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dadesrecollides pel Departament d Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
La recuperació també es detecta al tràfic demercaderies, tot i Una prova d'aquesta recuperació general és que en tots
que les variacions interanuals no són encara positives. En efecte, aquests aeroports—llevat del de Sevilla—, es registra un aug
en un any s'ha passat d'una caiguda del volum total de mercade ment de passatgers en els vols regulars interiors, que en els ca
ries del -39,6 per cent al tercer trimestre de l'any passat a tot sos de Bilbao i València arriba a compensar clarament les varia
just un -7,1 per cent aquest segon trimestre, amb una millora cions encara negatives en el nombre de passatgers de vols
continuada trimestre rera trimestre, i tant en tràfic interior com regulars internacionals. Totplegat, un indicador més que sembla
en internacional, fins al punt que ja per a aquest segon trimes confirmar l'inici de la recuperació econòmica.
tre, el volum de mercaderia de vols internacionals és el mateix
que el d'un any enrera.
El significatiu augment del trànsit de passatgers a Barcelona es
posa encara més de relleu si el comparem amb altres aeroports
espanyols.
La recuperació del nombre de viatgers als altres aeroports es
panyols comença també a fer-se palesa, però amb una intensitat
força diferent de la de Barcelona. Així, Bilbao i Madrid també
han aconseguit unes taxes de creixement interanual positives, i
força semblants a les del primer trimestre, mentre que Sevilla i
València encara es mantenen en variacions interanuals negati
ves, però cada vegadamés moderades i molt lluny ja dels valors
de 1993. En el cas de Sevilla, a més, cal comptar amb la forta
competència del ferrocarril, que continua esgarrapant passatgers
a l'avió.
87
Transport públic urbà i de rodalia
Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als Ferrocarrils de la Generalitat 111111L1',,)
1989 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 7.904 16.054 23.957 n.d.
1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 8.350 17.059 25.409 n.d.
1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.791 8.864 17.363 26.228 90.199
lr. tr. 3.951 4.911 701 4.307 13.870 2.159 4.424 6.583 20.453
2n. tr. 5.041 6.093 852 4.528 16.514 2.323 4.112 6.435 22.949
3r. tr. 6.393 7.015 867 4.352 18.627 1.875 3.337 5.212 23.839
4t. tr. 4.327 5.326 940 4.367 14.960 2.507 5.491 7.998 22.958
1992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.127 17.354 26.481 99.043
lr. tr. 4.971 6.191 1.105 5.018 17.285 2.470 4.692 7.162 24.447
2n. tr. 5.745 6.186 1.025 4.892 17.848 2.304 3.705 6.010 23.858
3r. tr. 5.931 7.074 981 5.699 19.685 1.979 3.337 5.316 25.001
4t. tr. 5.865 5.713 904 5.262 17.744 2.374 5.619 7.993 25.737
1993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.597
lr. tr. 5.307 5.862 846 4.460 16.475 2.212 4.265 6.477 22.952
2n. tr. 6.211 6.518 1.027 4.637 18.393 2.200 3.707 5.906 24.299
3r. tr. 5.765 6.136 819 4.241 16.961 1.772 3.283 5.055 22.016
4t. tr. 5.388 6.422 1.149 5.635 18.594 2.227 5.509 7.736 26.330
1994
lr. tr. 5.471 6.545 1.058 6.451 19.525 2.106 4.106 6.212 25.737
2n. tr. 5.435 6.417 980 6.500 19.332 2.159 3.911 6.070 25.402
RENFE: C : Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeropor /1'Hospitalet FCG: Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa
C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet Catalunya: Barcelona-Terrassa/Sabadell/U.A.B.
C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet
C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
2n. tr. 1994/ Aquests resultats confirmen la bona acceptació per part del
Variació (%) 2n. tr. 1993 1993/1992 usuaris potencials de la reducció de la freqüència de pas dels
trens d'aquesta línia i l'augment de les parades. Ciutats
RENFE 5,1 -2,9 properes
Cl -12,5 0,7 a Barcelona com Cornellà i l'Hospitalet presenten un augment
C"2 -1,5 -0,9 de viatgers notori, així com d'altres ciutats de l'àmbit metropoli
C3 -4,6 -4,3 tà. En el primer cas, a més, la xarxa de rodalia arriba a ser un
C4 40,2 -9,1 competidor real del metro.
FCG 2,8 -499 Quant als Ferrocarrils de la Generalitat, la línia dels Catalans
Catalans -1,8 -7,8 esmanté a uns nivells semblants als del segon trimestre del 1993
Catalunya 5,5 -3,4 -un lleuger retrocés en els de rodalia i un agument en els re
gionals- i la de Sabadell i Terrassa presenta un increment del
Tot i la reducció del nombre de viatgers a tres de les quatre 5,5 per cent.
línies de rodalia de RENFE, l'espectacular augment
a la C4 fa que el total de viatgers mantingui unes
taxes interanuals clarament positives.
Durant el segon trimestre d'enguany, el nombre de viatgers a
les línies de rodalia de RENFE ha tingut un comportament molt
desigual: mentre que en els trams de Granollers, de Vic i en els
dos costaners, el nombre de viatgers en relació amb el mateix
període de l'any passat s'ha reduït en més o menys grau, la línia
C4 -que enllaça el Bages i el Vallès Occidental amb el Baix
Llobregat i l'Alt Penedès a través de Barcelona- presenta un
espectacular augment del 40 per cent, molt semblant al del pri
mer trimestre.
88
Barcelona economia 23
Utilització del transport públic urbà Nombre de viatgers al total de transports públics
(milers de viatgers transportats)' milions de viatgers (dades trimestrals)
200
494.705
488.776
1984 236.828 223.400 17.204 477.432 150
1985 240.801 212.600 17.247 470.648
1986 245.605 193.000 17.707 456.312
1987 -
247.841 186.600 18.011 452.452 100
1988 253.452 185.900 18.159 457.511
1989 253.442 175.000 19.101 447.544
1990 268.522 174.295 19.836 462.653
1991 269.581 173.691 19.844 463.116 50 -
1992 260.719 174.234 19.9071 454.860
lr. tr. 66.750 44.463 116.908
2n. tr. 66.275 43.728 5.045 115.048
3r. tr. 56.444 37.200 3.524 97.168 1r. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
4t. tr. 71.250 48.843 5.644 125.737
1991 = 1992 1993 1994
1993 247.804 169.334 18.219 435.357 milions de viatgers
lr. tr. 66.699 41.635 5.159 113.493 acumulat 12 mesos variació (%)
2n. tr. 63.515 44.312 4.814 112.641 600 10
3r. tr. 49.713 34.370 3.211 87.294
4t. tr. 67.877 49.017 5.036 121.930
1994
lr. tr. 60.962 43.743 4.787 109.492
2n. tr. 57.946 46.682 4.618 109.246
* Només es comp abilitzen
500
els O
passatgers quepaguen algun tipus de tarifa.
Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat. Les dades anteriors al 1990
han estat recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
2n. tr. 1994/ 1993/
Variació (%) 2n. tr. 1993 1992
400 10
Metro -8,8 -5,0 IV.92 1.93 11.93 111.93 IV.93 1.94 11.94
Autobús 5,3 -2,8 Milions de dotze
Ferrocarril Sarrià viatgers (acumulat mesos)
-4,1 -8,5
- taxa de variació interanual (%)
El transport públic urbà manté la mateixa evolució al llarg de
tot el primer semestre: baixa del nombre de viatgers de metro
-afavorida per les vagues- que no arriba a compensar
l'augment en l'autobús.
Quant al transport públic urbà, també cal diferenciar un com
portament de signe contrari entre la xarxa de metro i la d'auto
bús: mentre que es confirma un augment del nombre de viatgers
de l'autobús sobre l'any passat -un 5,2 per cent per al llarg de
tot el primer semestre-, en el metro continuen amb una dismi
nució significativa: un 8,7 per cent pel conjunt del semestre. A
banda de la competència d'alguns trams de RENFE, s'hi ha d'a
fegir la rellevant influència negativa dels vuit dies de vaga del
segon trimestre, que va representar una disminució del nombre
de viatgers estimada en quasi quatre milions, unapart dels quals
traslladats a l'autobús. Tot i això, lamillora del tràfic rodat és
un altre element que explica part d'aquesta disminució, que
també afecta, d'una manera menys acusada, el Ferrocarril de
Sarrià.
89
Utilització i estructura de la xarxa telefònica
•
Conferències telefòniques efectuades pels abonats de Barcelona
Interurbanes Internacionals
n. índex Conferències n. índex Conferències Internacionals/
, .
1985 166.905 100,- n.d. 7.080 100,- n.d. 4,2
1986 177.386 106,3 239,5 8.037 113,5 10,9 4,5
1987 193.867 116,2 254,5 9.731 137,4 12,8 5,0
1988 210.798 126,3 266,5 12.524 176,9 15,8 5,9
1989 241.070 144,4 292,9 16.475 232,7 20,0 6,8
1990 248.055 148,6 290,5 19.062 269,2 22,3 7,7
1991 229.393 137,4 261,0 23.593 333,2 26,8 10,3
1992 240.736 144,2 270,8 28.760 406,2 32,4 11,9
lr. tr. 58.849 6.961 11,8
2n. tr. 60.827 7.576 12,5
3r. tr. 62.450 7.430 11,9
4t. tr. 58.610 6.793 11,6
1993 236.023 141.4 267,3 29.338 414,4 33,2 12,4
lr. tr. 58.742 6.553 11,2
2n. tr. 59.854 7.621 12,7
3r. tr. 58.987 7.732 13,1
4t. tr. 58.440 7.432 12,7
1994
1 . tr. 59.357 7.662 12,9
2n. tr. 59.214 7.809 13,2
Font: Telefónica. Dirección de Planificación y Previsión. Dades recollides pel DepartamLnt d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
2n. tr. 1994/
Variació (%) Conferències telefòniques internacionals2n. tr. 1993 1993/1992
Conferències interurbanes -1,1 -2,0 milions
Conferències internacionals 2,5 2,0 9
8
El nombre de conferències internacionals continua
moderadament a l'alça mentre que el d'interurbanes 7
_
s'estanca al mateix nivell que l'any passat. 6
Durant el segon trimestre d'enguany, el nombre de conferèn -
5 -
cies, tant internacionals com interurbanes, realitzades des de
Barcelona s'ha situat a un nivell força semblant al del mateix 4 -
període de l'any anterior. Tanmateix,val la pena precisar que,
pel conjunt del primer semestre, el d'internacionals presenta un
increment significatiu, mentre que el d'interurbanes no varia
substancialment.
I -
lI 11116, 1
lr. trimestre 2n. trimestre 3r. tri nestre 4t trimestre
1991 EI 1992 I I 1993 1994
De fet, era previsible una moderació del creixement del nom
bre de conferències internacionals si tenim en compte que pel
conjunt de l'any passat es mantingué a l'alça, tot i els efectes de
la crisi i la comparació amb l'any olímpic. El fet que continuï
amb taxes de creixement positives no deixa de ser un clar reflex
del grau d'atracció que té Barcelona per a l'estranger -sobretot
a nivell de consolidació del turisme- i del nivell de relació crei
xent que mantenen els agents econòmics de la ciutat amb l'es
tranger a la inversa- en un moment caracteritzat per l'aug
ment de les exportacions en un entorn de creixement i
d'obertura de mercats.
90
Nombre de línies, connexions o terminals de telecomunicacions en servei
Connexions Terminals
Línies Terminals de Circuits
X. 1berpac punt a punt Línies de telefonia
Període telefòniques X-25 Total connex. <2400 bps •
2400-9600 bis 64
_ , Kb s I mo
31-X1I-1987 772.272 650 7.133 4.101 3.008 23 1 1.100 613
31-XII-1988 802.970 1.353 7.567 4.272 3.248 46 1 4.495 1.013
31-XII-1989 832.589 2.056 8.002 4.443 3.489 68 2 7.442 3.040
31-XII-1990 857.759 2.804 9.084 4.997 3.949 127 11 16.135 6.354
31-XII-1991 875.811 3.663 9.586 4.697 4.679 189 21 22.372 9.363
31-111-1992 878.695 4.277 9.367 4.294 4.871 181 21 25.090 10.833
30-VI-1992 884.736 4.473 9.525 3.923 5.226 255 21 26.596 12.284
30-IX-1992 884.100 4.385 9.831 3.885 5.433 287 226 29.152 13.381
31-XII-1992 885.599 4.215 9.620 3.789 5.243 248 340 32.219 14.566
31-111-1993 884.096 4.262 9.237 3.705 5.257 253 22 32.063 15.466
30-VI-1993 883.212 4.324 8.504 2.520 5.705 256 23 36.514 16.523
30-IX-1993 880.976 4.163 8.492 2.101 6.051 317 23 38.890 17.704
31-XII-1993 881.621 4.541 8.360 1.875 6.168 298 19 39.316 19.230
31-111-1994 881.670 4.578 8.490 1.458 6.531 474 27 41.834 21.123
30-V1-1994 879.505 4.601 8.502 1.322 6.576 576 28 43.533 23.175
Nota: La Xarxa lberpacno inclou les connexions de RSAN. lberpac iCircuits punt a punt: Xarxes de Transmissió de Dades.
Font: Telefónica S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntamentde Barcelona. Elaboració pròpia.
30-VI-19941 30-VI-1994/
Variació (°/0) 31-111-1994 30-VI-1993 Nombre de línies, connexions o terminals
dels diferents serveis
Línies telefòniques -0,2 -0,4
Connexions X. Iberpac X-25 0,5 6,4 milers
Connexions circuits punt a punt 0,1 0,0 50
- <2400 bps -9,3 -47,5
- 2400-9600 bps 0,7 15,3
-64 Kbps 21,5 125,0 40
- 2 Mbps 3,7 21,7
Línies Ibercom 4,1 19,2
TerminalsServ. Tel. Mòbil Aut. 9,7 40,3 30
El conjunt de serveis avançats de telecomunicacions continua en 20
una tònica de creixement sostingut.
Si bé el nombre de línies telefòniques en servei a Barcelona I II
se situa al voltant de les 880.000 i no ha variat substancialment III
en els últims trimestres, no ocorre el mateix amb tota la gamma
de serveis avançats de telecomunicacions. En efecte, el nombre o
de connexions de laXarxa Iberpac -de commutació de paquets 31.12.90 31.12.91 31.12.92 31.12.93 30.0694
integrats que permeten connexions internacionals- s'ha conso Con. X. Iberpac X-25 IM Term.circ. pt a pt 2400-9600
lidat i torna a presentar un cert increment. Per altra banda, les Línies Serv. Ibercom Term. telefonia mòbil autom.
línies de la xarxa Ibercom -xarxa digitals per a entitats amb un
gran volum de comunicacions- es mantenen amb un creixe
ment interanual proper al vint per cent i elnombre de circuits Finalment, el servei de telefonia mòbil continua «de moda»,
punt a punt continua la reestructuració de línies obsoletes per afavorit clarament per la competència entre fabricants i per uns
d'altres de més gran capacitat i de més rapidesa de transmissió. costos de connexió i de manteniment cada dia més accessibles a
Totplegat, doncs, apunta a una necessitat d'inversió per part de
un major nombre d'usuaris.
moltes empreses en aquests serveis per afrontar amb èxit llur
posicionament en un mercat internacional altament competitiu
on l'element comunicació esdevé, ja actualment, fonamental.
91
Enquesta d'activitat turística
Estimació del nombre de pernoctacions i de visitants a Barcelona (maig-juliol 1994)
NyelLd' açi '* Nombre de Nombre de Pernoctacions/
H 5* 40,2 58,3 110.037 71.361 1,5
H 4* 44,7 53,2 532.903 290.356 1,8
H 3* 51,9 61,2 405.571 201.605 2,0
H 2* 45,7 51,9 93357 52.791 1,8
H 1* 44,8 50,7 55.628 20.941 2,7
Total 46,1 55,6 1.197.496 637.054 1,9
* Dades obtingudes a partir de l'Enquesta realitzada als directors d'hotels.
Font: Tots els quadres d'aquesta secció s'han elaborat a partir de les dades de l'Enquesta d'Activitat Turística de Turisme de Barcelona.
Durant els mesos de maig, juny i juliol d'enguany, ha continuat
augmentant el nombre de visitants que han pernoctat als hotels Visitants que han pernoctat als hotels de la ciutat
de la ciutat. milers
Segons les dades de l'Enquesta d'Activitat Turística, s'estima 700
que durant el trimestre maig-juliol van pernoctar als hotels de la
ciutat gairebé 640.000 visitants, que van generar en total prop
d'un milió dues-centes mil pernoctacions. En comparació amb el
mateix període de l'any 1993, el nombre de pernoctacions s'ha :*(10
incrementat en un 3,5 per cent, alhora que ha disminuït el nom
bre de visitants. Val a dir que la ràtio d'1,9 pernoctacions/visi 400—
tant assolida durant el trimestre iguala el valor del trimestre
anterior i supera àmpliament l'estada mitjana d'un any abans, 30o
fet que ajuda a explicar la variació aparentment contradictòria
de les dues variables. 200 —
Si hom compara l'evolució del nombre de pernoctacions en
termes absoluts i per categories hoteleres, s'observa que no es
tracta d'una evolució homogènia. Sense perdre de vista que al
llarg dels darrers mesos s'han produït canvis de categoria en l'o febr.-abr. maig jul. agost-oct nov.-gen.
ferta hotelera per motius impositius, cal destacar l'augment del
nombre de pemoctacions i especialment del de visitants als ho MI 1991 = 1992 /111 1993 1994
tels de més categoria, alhora que la demanda tendeix a concen
trar-se en els hotels de tres i quatre estrelles. Durant el primer L'augment del nombre de pernoctacions no ha estat suficient
semestre d'enguany, aproximadament el 80 per cent dels visi
han hotels de la ciutat ho han fet per mantenir els nivells d'ocupació del trimestre anterior ni del
tants que pernoctat en en esta mateix d'un a causa bàsicament de
bliments de tres i quatre estrelles. període any abans, l'augment
de l'oferta d'allotjament i del fet que tendeix a augmentar el
percentatge de visitants que vénen
fa l'estadamitjana categories hoteleres, els acompanyats, i especialment
Pel que a per aug dels amb la familia això és el sembla
ments són la nota característica relació al mateix període de que viatgen Almenys que
en
estrelles. deduir-se de la diferent evolució de les taxes
l'any passat, amb l'excepció dels hotels de dues Aquest d'ocupació segons
o habitacions.
fet s'ha de relacionar amb el notable daltabaix de l'estructura de places
motivacions dels visitants. El creixent protagonisme del turisme
La reducció del nombre de visitants motius de s'ha
front dels negocis, dues motivacions que comporten estades mit per negocis
compensat per una major presència d'assistents a
explica, si parcialment, aquest augment congressos
janes diferents, més no i de familiars han
de l'estada mitjana. que viatjat com a acompanyants.
Quant a les motivacions de les visites, els resultats del trimes
tre ofereixen una estructura força diferent en relació amb la
d'un any abans i fins i tot amb la d'anys anteriors. Un canvi que
es concreta, per citar només els aspectes més rellevants, en un
augment espectacular i continuat —en termes interanuals— dels
visitants per motius estrictament turístics, dels assistents a con
gressos i especialment d'aquells que viatgen coma acompa
nyants. El creixent atractiu turístic de Barcelona i una notable
millora de la relació qualitat/preu de l'oferta hotelera que per
cep el visitant estranger gràcies a la devaluació de la pesseta,
són factors que poden explicar aquest canvi. I poden explicar
també la importància que va adquirint Barcelona com a etapa
de viatge.
92
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (dades trimestrals)
Sexe (%)
Homes 69,2 59,6 71,6 67,0 57,2 66,4 68,3
Dones 30,8 40,4 28,4 33,0 42,8 33,6 31,7
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Edat (°/0)
14-18 0,6 0,8 0,1 0,3 0,6
19-24 5,5 5,2 2,3 5,4 4,8 6,0 4,6
25-34 22,7 21,5 22,0 23,8 26,4 24,5 21,8
35-49 34,2 32,9 44,2 36,5 40,2 43,3 37,6
50-64 37,0 39,5 31,5 34,2 28,6 23,0 35,4
65 i més 0,1 0,1 2,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Nacionalitat (°/0)
Espanyola 33,0 30,8 41,5 31,5 35,6 44,3 37,9
Madrid 13,7 8,5 16,7 37,2 13,8 19,3 15,1
País Basc 2,7 1,7 2,7 4,9 2,4 3,0 2,8
Andalusia 2,8 3,2 2,5 12,0 3,0 4,9 2,5
País Valencià 5,5 3,7 5,2 17,0 6,1 3,7 4,8
Altres 8,3 13,7 14,4 28,9 10,3 13,4 12,7
Estrangera 67,0 69,2 58,5 68,5 64,4 55,7 62,1
Francesa 9,8 9,2 8,3 11,6 8,6 8,6 9,0
Britànica 7,3 5,7 6,3 6,0 6,6 6,4 6,0
Italiana 7,4 10,9 8,2 8,6 5,2 9,3 8,6
Alemanya 8,1 7,3 5,0 11,6 6,7 7,0 7,0
Nord-americana 10,1 9,6 6,7 5,9 11,6 5,2 7,8
Japonesa 3,8 3,9 3,2 2,9 2,2 5,9 3,9
Altres 20,5 22,6 20,8 21,9 23,5 13,3 19,8
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Professió de l'enquestat (%)
Professional liberal 27,1 25,3 22,7 13,9 24,6 17,0 26,0
Alt directiu 10,8 6,9 12,7 22,5 6,4 18,4 11,7
Quadres intermedis 7,8 7,0 9,0 3,1 5,1 22,0 8,4
Empleat 7,2 10,9 7,9 6,7 4,1 8,6 8,9
Tècnic superior 20,6 17,4 29,9 27,3 26,7 11,0 22,7
Estudiant 4,6 4,6 2,1 5,1 4,5 5,3 4,1
Mestressa de casa 13,0 15,8 8,6 13,9 15,1 7,8 10,2
Altres 8,9 12,1 7,1 7,5 13,5 9,9 8,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Entre les motivacions que han perdut pes tant en termes rela Entre els turistes, augmenta el nombre dels que visiten la ciutat
tius comabsoluts destaca la del segment de visitants per motius per primera vegada, i ho fan bàsicament per motius familiars
professionals i de negocis. Les pernoctacions per negocis s'han i com a acompanyants.
vist àmpliament superades per les dels turistes, confirmant així
les bones perspectives del sector turístic a tot el país. El descens Una primera anàlisi de les raons d'elecció de Barcelona per
percentual en termes de visitants ha estat de gairebé vint punts part dels que han vingut permotius vacacionals o com a etapa
en relació amb un any abans. de viatge durant el trimestre de referència, posa de relleu que
les principals motivacions, de les identificades, han estat les de
A grans trets, i a l'espera que les dades de propers trimestres viatjar permotius familiars o com a acompanyant i lògicament,
ho confirmin, sembla que aquest any s'ha d'esperar una estruc pel fet d'ésser una etapa més del viatge. La recomanació de co
tura de motivacions en la que els negocis -en retrocés com a neguts i amics i el coneixement previ són les altres dues raons
generadors de pernoctacions hoteleres- amb una quota lleuge de pes. És molt significatiu el fet de l'escassa influència que, se
rament per sota del 50 per cent, i el turisme, promocionat a ni gons els entrevistats, hi juguen les agències de viatge a l'hora de
vell mundial arran dels JocsOlímpics i que pot assolir una quo canalitzar turistes cap a Barcelona. En part, aquesta promoció
ta al voltant del 30 per cent, continuaran sent els principals es fa a base d'incloure la ciutat com a etapa de viatge. També es
motius d'atracció de visitants. Amb la particularitat que eldife pot pensar que la difusió de Barcelona arreu delmón ha estat
rencial entre ambdós es reduirà sensiblement. prou àmplia i directa gràcies als Jocs per no necessitar d'una
promoció complementària.
93
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) (dades trimestrals)
F-A' "
=
,
Motiu de la visita (`)/0)
Comercial/Negocis/Professionals 57,0 41,1 66,2 47,5 38,0 53,7 57,1
Turisme 30,6 44,6 18,9 33,1 29,5 20,3 25,1
Fires 1,6 0,3 3,0 7,2 1,1 3,0 3,2
Congressos 2,0 3,1 3,0 3,4 7,9 5,3 3,4
Etapa viatge 3,3 2,8 1,7 0,5 8,6 10,5 3,3
Motius familiars i acompanyants 2,9 1,3 5,9 6,8 9,3 4,2 4,1
Altres 2,6 6,8 3,3 1,5 5,6 3,0 3,8
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Raons d'elecció de Barcelona* ("1/0)
Coneixement previ 15,3 19,3 21,2 21,3 12,5 4,5 18,7
Per recomanació 14,3 15,7 13,3 13,2 13,2 4,5 14,0
Motius familiars i acompanyants 9,1 4,0 21,2 22,0 21,8 13,5 12,4
Etapa viatge 18,6 22,4 10,9 6,9 21,6 25,1 16,7
Informació (fulletó...) 2,9 2,4 2,6 4,7 5,1 7,0 2,7
Recomanació agència viatges 13,6 7,4 4,8 2,5 2,1 2,5 10,1
Altres 26,2 28,8 26,0 29,4 23,7 42,9 25,4
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Repetitivitat de la visita (1)/0)
No cap vegada 34,7 36,5 13,5 32,4 36,8 22,7 25,9
Una vegada o més 65,3 63,5 86,5 67,6 63,2 77,3 74,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Mitjà de transport utilitzat (°/0)
Avió 64,0 59,7 67,8 60,8 62,0 73,3 64,8
Vehicle propi 25,4 25,2 21,8 25,1 24,3 16,4 23,3
Autocar/Autobús 5,5 5,9 4,3 8,0 4,2 2,5 5,4
Tren 4,9 6,1 5,5 6,0 8,1 7,5 5,6
Altres 0,2 3,1 0,6 0,1 1,4 0,3 0,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
* Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme id'etapa de viatge.
Augmenta el percentatge de visitants que no havia estat Augmenta el pes relatiu de les dones en el total de visitants.
anteriorment a la ciutat.
Les dades del trimestre apunten a un notable augment del
El fet que durant el trimestre hagi augmentat de forma nota col•lectiu femení, fet que es deu bàsicament a l'augment dels vi
ble el percentatge de visitants per motius vacacionals i assimi sitants que s'han desplaçat a Barcelona per motius familiars o
lats, ha fet augmentar tant en termes absoluts com relatius el com a acompanyants. Un comportament força usual en els da
collectiu dels qui visiten la ciutat per primera vegada. Aquest és rrers anys i amb un fort component conjuntural durant els me
un bon indicador i s'ha de contemplar, tant per part del sector sos d'estiu. Tampoc s'ha d'oblidar el creixent protagonisme de
com del conjunt de la ciutat, comuna inversió de futur. la dona en el món dels negocis i especialment en el dels con
gressos, una de les activitats que ha generat més pernoctacions
Deixant de banda el protagonisme inqüestionable de l'avió durant el trimestre.
com el mitjà de transport més utilitzat pels visitants que pernoc
ten a la ciutat i la consolidació d'un percentatge al voltant del 25 Pel que fa a l'estructura d'edats dels visitants que han pernoc
per cent que fa servir el seu propi vehicle, les darreres dades tat a la ciutat, hi ha algun petit canvi en relació amb la d'un any
apunten a un augment significatiu dels viatgers que es desplacen abans que cal destacar. Per primer cop en els darrers trimestres
en tren. S'haurà d'esperar a propers trimestres per confirmar si disminueix el percentatge de visitants de més de 50 anys a favor
es tracta d'un comportament puntual o no. d'un augment del segment entre 25 i 34 anys. En tot cas, i com
s'ha repetit en altres ocasions, cal evitar que aquestes dades in
dueixin a error. La sub-representació de visitants joves, especial
ment de menys de 19 anys, s'ha d'imputar al fet que l'allotja
ment hoteler no acostuma a ser el més utilitzat pel jovent que
viatja sol o amb la colla d'amics.
94
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) (dades trimestrals)
Mg-JI'93 Ag-0'93 N-G'94 F-A'94 Mg-J1'94 1992 1993
Durada de l'estada mitjana a la ciutat
Dies 2.5 2.6 7.4 2.8 2,8 2,5
Nits 1.7 1.8 1.6 1,9 2,3 1,7
Acompanyat per (')/0)
Sol 43,5 32,5 48,8 34,8 30,2 37,6 41,4
Amic/companys 26,6 28,0 32,8 35,4 32,6 36,2 31,8
Amb la família 24,9 36,0 17,5 26,1 30,5 20,2 23,6
Amb fills 4,0 7,0 1,7 4,0 6,2 3,0 4,5
Sense fills 20,9 29,0 15,8 22,1 24,3 17,2 19,1
Grup organitzat 5,0 3,5 0,9 1,8 6,0 3,2
Altres 1,2 4,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Distribució de la despesa extrahotelera (%)
Menjar/beguda 81,0 78,0 84,0 81,0 78,0 84,0 80,0
Compres 3,0 2,0 1,0 2, 2,0 5,0 3,0
Entreteniment 4,0 8,0 3,0 8, 9,0 3,0 5,0
Transport intern 12,0 12,0 12,0 10,0 11,0 8,0 12,0
Altres
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana, sobre la base d'una valoració de al 10)
Oferta arquitectònica 8,5 8,4 8,2 8,3 8,2 8,3
Oferta cultural 8,3 8,2 7,9 7, 8,1 8,0
Entreteniment 8,0 7,8 7,7 7,6 7,9 7,8
Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,8 7,9 7,6 7,7 7,8 7,7
Accessos 8,2 8,1 8,0 7,7 7,7 8,0
Transport públic 8,2 8,1 7,9 7,7 7,8 7,9
Nivell d'informació 6,9 6,7 6,7 6,3 6,6 6,9
Seguretat ciutadana 6,2 6,0 6,1 6,6 6,5 6,1
Contaminació atmosfèrica 4,7 4,8 5,0 4,7 4,8 4,9
Sorolls 4,7 4,7 4,8 4,6 4,6 4,8
Neteja general de la ciutat 5,5 5,2 5,2 4,9 5,1 5,4
Relació qualitat/preu oferta restauració 6,4 6,5 6,9 7,0 7,0 6,5
Relació qualitat/preu oferta hotelera 6,2 6,6 6,8 6,8 7,3 6,4
Relació qualitat/preu oferta comercial 6,6 6,2 6,9 6,9 6,6 6,4
Moderada recuperació de l'afluència de visitants de la resta Com a centre de negocis i destinació turística, Barcelona atreu
d'Espanya. especialment visitants d'un nivell elevat quant a
categoria professional i instrucció.
Toti que es manté la tendència de fons cap a una creixent in
ternacionalització dels visitants que pernocten a la ciutat -en Pel que fa a la professió i nivell d'instrucció dels visitants que
els darrers tres anys el pes dels visitants estrangers ha passat de han pernoctat als hotels de la ciutat durant el trimestre analit
representar poc més del 50 per cent del total a unes previsions zat, es manté el percentatge de directius, professionals liberals i
que apunten al 65 per cent pel conjunt d'enguany- durant els tècnics superiors en relació amb el mateix període d'un any
mesos de maig-juliol aquest creixement s'ha moderat. Destaca abans. Contràriament, continua disminuint de forma significati
elmoderat retrocés que han registrat els visitants originaris del vael nombre de quadres intermedis i empleats. Aquest fet s'ha
Japó i de la resta de països de la UE, especialment d'Itàlia, de relacionar tant amb lapolítica de les empreses de reduir des
alhora que han augmentat els visitants nord-americans i d'altres peses com amb l'impacte de la crisi sobre la capacitat de des
procedències. pesa de determinats segments de població, potencials visitants
de la resta del país i d'Europa. D'altra banda, la promoció turís
L'increment del nombre de visitants per motius vacacionals tica de la ciutat ha afavorit una major presència de mestresses
durant aquest segon trimestre és raó suficient per explicar l'aug de casa com a turistes i acompanyants de viatges de negocis.
ment del percentatge de visitants que han viatjat amb la família,
i especialment sense fills.
95
Enquesta d'activitat turística
L'estructura de la despesa extrahotelera dels visitants del tri
mestre ens confirma que la «temporada turística» de la ciutat Perfil del visitant tipus
s'està allargant. 0, dit d'una altramanera, s'està aconseguint
una certa interrelació, molt interessant per la ciutat, entre viat
ges motivats per raons professionals o de negocis, aprofitats Home
també com a viatges d'oci. També hi han ajudat la moderació de ~11IMI
preus del sector i la devaluació de la pesseta.
De 35 a 49 anys
Pel que fa a la valoració que els enquestats fan de diferents ~11E-1
aspectes de la ciutat, tot i que hi ha pocs canvis en relació a tri
Estranger
mestres anteriors, cal remarcar algunes d'aquestes valoracions. I■11
És el cas de la positiva valoració que es fa de la relació quali
tat/preu de l'oferta de restauració i especialment de l'hotelera. Nivell alt
d'instrucció
Per contra, l'oferta comercial no mereix la mateixa valoració.
Viatja per
Un altre aspecte important que mereix una valoració més po negocis
sitiva que un any enrera és el de la seguretat ciutadana, tot i que
encara s'ha de millorar notablement. Contràriament, la valora 0 20 80%
ció és més negativa en el tema de la neteja general de la ciutat. I
el mateix passa amb els accessos a la ciutat. Segons els visitants 1994 maig-juliol 1993
enquestats, la neteja, juntament amb la contaminació atmosfèri maig-juliol
ca i els sorolls, són els punts manifestament millorables de la
ciutat.
A manera de síntesi, podríem dir que el perfil del visitant du
rant els mesos de maig-juliol d'enguany s'ajusta al d'una perso
na amb un nivell d'instrucció alt —a nivell de tècnic superior i
professional liberal— que visita la ciutat ja sigui per negocis,
motius professionals o per fer turisme. A més de l'oferta arqui
tectònica i cultural, valora molt positivament el caràcter i l'ama
bilitat dels ciutadans. La majoria dels visitants són homes, tot i
que les dones guanyen quota progressivament, d'entre 35 i 50
anys, i darrerament valoren molt positivament la relació quali
tat/preu de l'oferta d'allotjament i restauració de la ciutat.
96
V. Mercat Immobiliari

Consum aparent de ciment
Consum aparent de ciment Consum aparent de ciment
Província , e Barcefona milers de tones
.,--- _
1.200
1990 2.613.640 100,- 3.793.304 100,-
1991 2.532.335 96,9 3.652.683 96,3 1.000
1992 2.502.844 3.745.209
lr. tr. 691.228 1.030.365 800
2n. tr. 634.083 966.418
3r. tr. 636.282 921.399
600
4t. tr. 541.251 95,8 827.027 98,7
1993 2.159.920 3.143.049 400
lr. tr. 496.895 88,3 756.020 91,5
2n. tr. 591.426 86,7 856.894 88,6
3r. tr. 557.199 83,7 798.128 85,4 200
4t. tr. 514.400 82,6 732.007 82,9
1994 O
559.975 1.92 11.92
lr. tr. 85,1 800.295 84,0 111.92IV.92 1.93 11.93 111.931V.93 1.94 11.94
2n. . 556.377 84,1 847.400
..... • Província de Barcelona fl Resta de Catalunya
*Números 'ndexs de l'acumulat dels darrers dotze mesos.
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per Oficemen.
Aquest retard de l'esperada recuperació és atribuíble en part
Variació (%) prov. Barcelona Catalunya a l'especial duresa amb què la crisi econòmica ha colpit aquest
sector,en part a les dificultats concretes de cada subsector
2n. tr. 1994/2n. tr. 1993 -4,2 -1,1 per
1994/1r. 1993 alçar el vol.lr. sem. sem. 3,5 2,2 Així, a banda del bon comportament de l'edificació
residencial, estimulada per l'esperó del Pla de l'Habitatge, l'edi
1993/1992 -13,7 -16,1 ficació no residencial ha d'esperar que la recuperació econòmica
tingui prou impuls com per acabar de collocar l'excés d'estoc
abans de començar nous projectes. Per la seva banda, la rehabi
Consum aparent de ciment litació manté unes bones a
(%) perspectives per
(taxes de variació enguany,malgrat
interanual) que la seva participació sobre el total de la construcció continua
20
sent molt reduïda, en comparació amb d'altres països d'Europa.
Quant a l'enginyeria civil, veritable cavall de batalla per a
moltes de les grans empreses del sector,sembla que les inver
sions en obra pública —Plan Director de Infraestructuras i Plan
de Carreteras, entre d'altres inversions— es produeixen a un rit
le me menor del
1 previst, atenint-se al rigor que s'intenta imposar
en la contenció del dèficit públic. En aquest sentit, la licitació
oficial ha crescut a Catalunya durant el primer semestre d'en
guany un 2,5 per cent. Per la seva banda, moltes de les empreses
del sector estan patint encara les conseqüències que la forta da
vallada dels nivells d'activitat del bienni 92-93 ha provocat en un
20 sector i en unes estructures empresarials sobredimensionades
11.93 111.93 I V.93 1.94 11.94 com a conseqüència del període d'expansió de l'economia i de
l'esforç inversor concentrat abans del 1992. Una prova d'aquesta
Província de Barcelona III Catalunya •Espanya competència i de la sobrecapacitat del sector és l'elevada con
currència d'empreses aspirants—unes 17 de mitjana a Espa
nya— cada cop que es licita una obra pública.
L'activitat de la construcció modera l'impuls de principi d'any
i mostra signes que la recuperació serà més pausada del previst. Pel que fa a l'ocupació en la construcció, les dades del segon
trimestre d'enguany mostren un lleu agument de la població
Malgrat els bons resultats del primer trimestre, la recuperació ocupada a la construcció en relació amb el trimestre precedent.
del sector de la construcció és prou lenta i zigzaguejant com per
què no es pugui parlar encara d'una consolidació del creixe
ment. Sembla que la confiança en una ràpida recuperació haurà
de deixar pas a considerar enguany com un any de transició i es
perar fins al 1995 per veure resultats clarament positius. De la
mà, en tot cas, de la inversió privada.
99
Construcció d'habitatges i projectes visats
Construcció d'habitatges
IIIIIIBarcelona es a egto Total Regió I Resta Catalunya
. --
1987 3.828 3.146 15.108 11.304 18.936 14.450 28.887 20.977 47.823 35.427
1988 3.480 3302 19.271 11.648 22.751 14.950 38.117 20.787 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 20.408 15.461 25.128 18.679 38.522 26.922 63.650 45.601
1990 2.724 2.431 13.097 14.096 15.821 16.527 21.541 25.997 37.362 42.524
1991 2.157 2.503 12.984 13.113 15.141 15.616 18.210 21.778 33.351 37.394
1992 2.819 4.103 13.322 10.669 16.141 14.772 18.160 16.210 34.301 30.982
lr. tr. 557 1.247 3.245 2.527 3.802 3.774 5.428 4.116 9.230 7.890
2n. tr. 817 2.109 3.750 3.125 4.567 5.234 4.902 4.412 9.469 9.646
3r. tr. 704 260 3.410 2.151 4.114 2.411 4.085 3.577 8.199 5.998
4t. tr. 741 487 2.917 2.866 3.658 3.353 3.745 4.105 7.403 7.458
1993 2.336 2.708 17.093 13.522 19.429 16.230 16.538 17.449 35.967 33.679
lr. tr. 475 534 4.514 2.171 4.989 2.705 4.340 3.102 9.329 5.807
2n. tr. 613 848 4.408 5.858 5.021 6.706 3.945 6.493 8.966 13.199
3r. tr. 650 503 3.790 2.435 4.440 2.938 3.504 4.106 7.944 7.044
4t. tr. 598 823 4.381 3.058 4.979 3.881 4.749 3.748 9.728 7.629
1994
lr. tr. 704 426 5.319 3.146 6.023 3.572 3.767 3.612 9.790 7.184
2n. tr. 695 477 5.094 4.338 5.789 4.815 5.945 4.827 11.734 9.642
Font: Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col.legis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura iHabitatge. Generalitat de
Catalunya. Elaboració pròpia.
Barcelona Resta Regió I Habitatges iniciats
Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats (%) (taxes de variació interanual)
60
2n. tr. 1994/2n. tr. 1993 13,4 -43,8 15,6 -25,9
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 28,6 -34,7 16,7 -6,8 50
1993/1992 -17,1 -34,0 28,3 26,7 40
1992/1991 30,7 63,9 2,6 -18,6
30
Es consolida la recuperació de la construcció residencial. 20
Les dades dels habitatges iniciats al llarg del primer semestre 10
d'enguany mostren signes inequívocs de reforçament del ritme
de construcció residencial. Tant a Barcelona, com a la Regió I i 0 111
a Catalunya, les dades més recents reflecteixen un dinamisme, si
bé no espectacular, prou consolidat -10-
com per poder-lo qualificar
d'expansiu. Aquest comportament positiu no s'entreveu encara -20-
a la resta dels subsectors de la construcció, especialment els més
lligats a l'activitat econòmica, que han resultat molt afectats per 30
la crisi. 11.93 111.93 IV.93 1.94 11.94
La represa que s'inicià l'any passat, tímida i insegura al princi fl Barcelona •Regió Catalunya
pi, s'ha reforçat fins al punt que, en el cas de la Regió I, es re
gistren variacions interanuals acumulades que ronden el vint per
cent per tercer trimestre consecutiu. A Barcelona, l'increment La recuperació de la demanda efectiva, tant la que s'ha produït
que es registra en el nombre d'habitatges iniciats sobre el pri gràcies als ajuts del Pla de l'Habitatge com la prevista a curt
mer semestre del 1993 és del 28,6 per cent. Quant als projectes termini arran de lamillora de la situació econòmica, estimula
visats a la província, l'augment del primer semestre d'enguany la construcció d'habitatges nous.
sobre el del 1993 és del 16,0 per cent.
El motiu que impulsa l'oferta a construir habitatges nous és,
clarament, la presumpció que existeix una demanda que s'enfor
teix a mesura que s'esvaeixen les bromes sobre la situació eco
nòmica. Sembla que els constructors tenen plena confiança en
els missatges emesos sobre la consistència de la recuperació de
l'economia i la capacitat adquisitiva de les famílies, i contribuei
xen, amb les seves actuacions, a accelerar la represa d'alguns
dels indicadors de l'economia real; vénen a confirmar el paper
100
Habitatges iniciats als grans municipis Habitatges de Protecció oficial de nova construcció
de la Regió I*
Barcelona 695 2.336 4,5 1993 2.687 4.070 6.757
l'Hospitalet de Llobregat 89 276 -5,1 lr. tr. 245 708
Badalona 953
115 304 -13,9 2n. tr. 619 998 1.167
Sabadell 349 1.219 47,4 3r. tr. 663 1.009
Terrassa 1.672
413 1.956 -36,0 4t. tr. 1.160 1.355 2.515
Santa Coloma de Gramenet 26 120 36,1
Mataró 218 628 36,4 1994
Cornellà de Llobregat 198 562 51,2 lr. tr. 547 704 1.251
Sant Boi de Llobregat 134 281 73,7 2n. tr. 1.511 1.091
el Prat de Llobregat 2.602
14 185 -27,1
Cerdanyola del Vallès 130 242 692,6 Acabats
Granollers 87 615 97,4
1993 948 1.734 2.682
Total 12 municipis 2.468 8.724 15,2 lr. tr. 187 267 454
2n. tr. 143 453 596
Total Regió I 5.789 19.429 19,4 3r. tr. 396 393 789
4t. tr. 222 621 843
Total Catalunya 11.734 35.967 15,6
1994
*Municipis de la Regió I que tenen mes de 50.000 residents (cens del 1991). lr.
Variació registrada els darrers dotze tr. 193 620 813
en mesos.
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitadesper la Direcció General d'Arquitectura 2n. tr. 448 486 934
i Habitatge.
Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Habitatges iniciats I més en un moment en què sembla que dos factors impor
tants, preu i
milers finançament, es troben en una bona situació de
cara al
70 possible comprador. I no és pas que els valors actuals
d'ambdues variables es considerin especialment estimulantsper
a la demanda, però amb la seva història recent —en concret a
60 partir del 1986— hom pot considerar des delpunt de vista del
comprador el moment actual com un dels millors per a invertir
50
en el sector immobiliari. En concret, des que s'inicià aquest de
cenni, l'evolució dels preus dels habitatges nous ha estat domi
40 nada per l'alternança de l'estancament i el descens en termes
reals. La major presència relativa d'habitatges de protecció ofi
30 cial i dels de preu taxat entre l'oferta de nova construcció ha
contribuït, en algunes zones, a la davallada dels preus. A més,
20 una bona part de l'oferta nova lliure s'ha adaptat a les necessi
tats dels compradors —pensem en la disminució de la superfície
10 mitjana dels habitatges, i en la seva repercussió sobre el preu
dels habitatges.
O
1.92 11.92 111.92 IV.92 1.93 11.93 111.93 1V.93 1.94 11.94 A més a més, la millora relativa de les condicions de finança
ment —és a dir, la davallada dels
E •Onze tipus d'interès, i també, a un
Barcelona municipis restants fl Resta Regió I altre nivell, la major competència i transparència del sistema fi
nancer en l'oferiment d'aquestes productes i de les seves condi
cions reals durant la vida dels crèdits— ha estat indiscutible
capdavanter de la construcció en el cicle econòmic, en aquest d'ençà començaments de la dècada. La possibilitat que els tipus
cas, però, compartit amb la demanda externa. En efecte, si bé el d'interès a llarg termini i els tipus hipotecaris iniciïn una nova
Pla de l'Habitatge ha estat elprincipal motor de la construcció fase alcista com se sap estan experimentant repunts a l'alça,
residencial d'ençà la seva aprovació, a hores d'ara a aquesta de encara que no massa de moment, reveladors al
manda s'ha d'afegir també importants però
la que no s'acull al Pla —perquè no menys d'un fre de la tendència baixista dels darrers
compleix els requisits exigits anys— pot
o perquè no vol limitar-se als pro animar algun segment indecís de la demanda.
ductes subsidiats per aquell— però a la que una millora de la si
tuació econòmica pot ajudar a convertir-se en demanda efectiva
d'habitatge.
101
Projectes d'habitatges visats pel Col.legi d'Arquitectes (Província de Barcelona
Habitatges milers visats % variació interanual
.PSItode 35 100
1983 16.188 10.227 5.961
1984 13.644 8.014 5.630
1985 15.260 9.104 6.156
1986 11.621 7.965 3.656
30 50
1987 17.919 12.577 5.342
1988 26.330 22.819 3.511
1989 32.942 30.222 2.720
1990 20.489 19.203 1.286
1991 21.570 20.077 1.493 25
1992 21.868 19.687 2.181
lr. tr. 5.652 5.318 334
2n. tr. 6.150 5.241 909
3r. tr. 5.936 5.288 648 20 -50
4t. tr. 4.130 3.840 290
1993 22.730 18.925 3.805
lr. tr. 4.959 4.410 549
2n. tr. 6.826 5.302 1.524 15 -100
3r. tr. 4.803 4.339 464 1989 1990 1991 1992 1993 1994
4t. tr. 6.142 4.874 1.268
habitatges visats en els darrers dotze mesos
1994 taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos
lr. tr. 6.337 5.660 677
- -
2n. tr. 7.329 5.949 1.380 lliures protecció oficial
Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.
ini
Projectes visats Una aproximació a la distribució territorial dels habitatges
ciats no mostra grans diferències en relació amb trimestres
Protecció anteriors. La Regió I concentraaproximadament la meitat dels
Variació (°/0) Total Lliures oficial
habitatges iniciats al conjunt de Catalunya durant el primer se
2n. tr. 1994/2n. tr. 1993 7,4 12,2 -9,4 mestre d'enguany. La participació de Barcelona sobre la Regió I
lr. sem. 1994/1r. sem. 1993 16,0 19,5 -0,8 és d'un dotze per cent. Per la seva banda, les grans zones urba
nes de la Regió I (els dotze municipis més poblats) acullen pràc
1993/1992 3,9 -3,9 74,5 ticament la meitat dels
1992/1991 1,4 -1,9 46,1 habitatges iniciats a la Regió I durant
aquest primer semestre.
Prossegueix la recuperació dels habitatges de protecció oficial Els augments registrats en la primera meitat de l'any han es
potenciada arran de l'aprovació del Pla de l'Habitatge. tat generals: tant Barcelona, com el Barcelonès, com la resta de
Una quarta part dels habitatges iniciats a laRegió I durant comarques de la Regió I com Catalunya experimenten varia
el primer semestre d'enguany han rebut aquesta qualificació. cions positives en relació amb un any enrera. En particular, el
Vallès Oriental, el Barcelonès i el Vallès Occidental, amb incre
Les dades oferim en els quadres adjunts mostren, a més ments del 47,4, del 23,4 i del 16,8 per cent, mostren un intens
que
de la tendència comentada, alguns significatius. Un d'ells ritme de creixement. En tot cas, podem destacar que altrets superior
és laprogressiva revifalla de la figura de l'habitatge de protecció dinamisme de les zones urbanes que es va registrar durant tot
oficial, a conseqüència de l'impuls derivat del Pla de l'Habitat l'any passat u ha pres el protagonisme el bon comportament
ge. Una mostra de la importància progressiva d'aquests tipus de -en termes de creixement relatiu-d'altres zones, com alguns
promocions és que el 25 per cent dels habitatges iniciats a la Re petits municipis, zones de l'interior i -sorprenentment, si hom
gió I són de protecció oficial, quan un any enrera representaren recorda l'excés d'oferta d'algunes zones- àrees turístiques.
només el 12,3 per cent. L'increment d'aquesta figura protegida
és, a més, força accelerat: els habitatges de protecció oficial ini
ciats a la Regió I durant el primer semestre d'enguany son supe
riors en un 138,2 per cent als iniciats durant el primer semestre
de l'any passat. En el cas de Catalunya, l'increment és superior
al 80 per cent. La saba que ha injectat el Pla de l'Habitatge a
aquesta figura ha fet oblidar els temps -no massa llunyans,
d'altra banda- en què pràcticament havia desaparegut.
102
Llicències d'obres
Sostre de nova planta previst a les llicències d'obres Sostre previst a les llicències d'obres (rn2)
milers m2
1.200
Total 462.056 —0,0 1.183.248
1.000 Ús residencial 133.210 —16,8 286.341
Aparcaments 232.611 82,1 507.874
Locals comercials 35.500 —27,4 119.905
800 Indústries 5.783 —69,1 27.959
NEME Oficines 4.186 —62,5 105.890
Hotels 1.199 —18,5 5.038
600 11•11 Equipaments 46.266 —35,6 100.978
Altres 3.301 —85,2 29.263
400 Variació lr. mm. 1994/1r. sem. 1993.
Font:Elaboració pròpiaa partirde lesdades facilitadespel Servei de Control de l'Edificacióde
l'Ajuntament de Barcelona.
2110
Habitatges de nova planta aprovats
0
r.sem 2n. sem. r.sem 2n. sem. r.sem 2n. sem. r.sem. 2n. sem. r.sem. 2n. sem. r. sem. habitatges variació interanual (%)
1989 1990 1991 1992 1993 1994 2.500 100
flresidencial Daparcaments • locals comercials
2.000 —
iridústries •oficines • equipaments i hotels —50
Nota de la Redacció: A l'espera de poder disposar de la informació relativa a les Ilicències d'obra 1.500 —
nova aprovades enguany desagregada per districtes iusos, oferim en aquest número una visió global
de l'evolució del sostre previst pergrans components. Esperem poderreprendre el tractament 0
habitual a partir del propernúmero. 1.000 —
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Servei de Control de l'Edificació
de l'Ajuntament de Barcelona
--5))
500—
El sostre destinat a places d'aparcamentmanté la tendència 0 100
expansiva dels darrers trimestres i roman com a únic 1989 1990 1991 1992 1993 1994
protagonista de l'obra nova. EJ habitatges (dotacions trimestrals)
— taxa de variació interanual de l'acumulat dels darres dotzemesos (%)
La superfície de nova construcció prevista a les llicències con
cedides durant el primer semestre d'enguany equival pràctica
ment a la del mateix període de l'any passat. Podem parlar, Un repàs breu a les llicències
per aprovades en el primer semestre
tant, d'un manteniment dels ritmes d'activitat. Un cop deixada d'enguany ens obliga a ressenyar, de nou, el dinamisme del sos
enrera l'extraordinària fase expansiva dominada pels projectes tre destinat a places d'aparcament, en contrast amb la llangor
de preparació per als Jocs Olímpics, els valors de la construcció que caracteritza l'evolució de qualsevol dels altres usos, alguns
d'obra nova han rondat, de mitjana, el migmilió de m2 dels quals estan afectats per una sobreofertaper se conjuntural. L'exe
mestre. Això, naturalment, amb els alts i baixos li són cució del Pla com hem comen
que pro progressiva d'Aparcaments és, ja
pis. tat altres vegades, el gran protagonista d'aquesta expansió, con
cebut amb la finalitat de minvar el dèficit de places
Així hi ha moltes variables palesen evolució d'aparcament, accentuat al final de la
com que una dècada passada i comen
contínua de la amb el fort creixement del
que revela amb fidelitat una realitat fàcilment percepti çament present, parc de vehi
ble, les llicències d'obres poden mostrar, si el període d'anàlisi des. A hores d'ara, l'increment de l'oferta real i de l'esperada,
és ampli un trimestre ho és— realitat altera juntament amb la crisi econòmica han provocat —durant el 1993no prou no una
da. Les grans dimensions, tant absolutes com relatives, d'alguns i començament del 1994— una reducció del preu de venda de
projectes exigeixen les a tots els de la
tractar aquestes dades amb molta cura. Un places d'aparcament districtes ciutat.
exemple: el projecte de la Plaça de les Glòries aprovat l'any pas
sat i actualment en construcció, que amb més de dos-cents mil
m2 invalida qualsevol comparació possible en termes trimestrals.
D'alguna manera, això s'hauria de tenir present en analitzar no
només el passat, sinó també el present i el futur. Ara que par
lem d'estancament dels ritmesd'activitat, hauríem de considerar
les expectatives de futur, ja que sabem que hi ha projectes en
curs que modificaran substancialment la fesomia d'algunes zo
nes de la ciutat, i que tindran un impacte considerable en les es
tadístiques de llicències aprovades: Sant Andreu-Sagrera i Dia
gonal Mar són exemples d'això, però també ho són, a un altre
nivell, els habitatges de la Via Trajana o del Turó de la Peira.
103
Evolució dels preus al mercat immobiliari: lloguer d'oficines
Antiguitat del parc d'oficines. Distribució del sostre Evolució del sostre destinat a oficines (1988-1993)
existent per períodes de construcció milers m2
300
250
200
150
=anterior a 1961 = 1961-70 Iffi 1971-75 100
111. 1976-82 = 1983-87 1988-93
Font: Elaboració pròpiaa partir de les fonts citades perA. Ferrer a Barcelona. Economia 50
núm. 6 i 15, i de les dades facilitades per la U.O. de Llicències d'obres de l'Ajuntament de umes
Barcelona.
1
1988 1989 1990 1991 1992 1993
Els primers senyals de la recuperació econòmica frenen = l'Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi
la caiguda dels preus. La impressió general que es viu Iffi Ciutat Vella i Sant Martí
en el sector immobiliari d'oficines és que la davallada I I Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris iSant Andreu
ha tocat fons, alhora que s'espera una represa de la demanda
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l'U.O.de Llicències d'Obres.
que s'anirà enfortint en els propers mesos.
El fet que els indicadors d'activitat hagin presentat progressi Evolució del preu de lloguer de les oficines
vament al llarg de l'any un to favorable ha afiançat la confiança
en una recuperació immediata de l'economia, fins al punt que taxa de variació interanual (%)
s'han revisat a l'alça les perspectives de creixement, a Espanya i 50
també a la major part dels països desenvolupats. 40
Això, per si sol, ja sembla prou bona notícia com perquè el 30
mercat de les oficines hagi experimentat un canvi substancial. 20
Les expectatives de futur han injectat confiança als operadors
de talmanera que, malgrat que les dades dels primers sis 10
mesos
d'enguany encara mostrin un nivell d'activitat prou baix —quant 0
a nombre de contractes registrats—, i els preus continuïn depri -10
mits, esparli sense circumloquis potser amb un excés d'au
dàcia— d'una recuperació immediata del mercat, a Barcelona -20
però també a moltes de les grans ciutats europees. Ara per ara, -30
sembla que s'ha mitigat molt ladavallada dels preus a Barcelo
na, i hom podria parlar d'estancament. Estancament que, en zo -40 E
nes especialitzades com alguns eixos de negoci, es revela ja com 50
un primer pas per a la recuperació. 1986 1987 1•1989 1990 1991 1992 1993 1994
Eix Central de Negocis í1 Total Barcelona
En l'escenari europeu, i sense perdre de vista que cada gran
ciutat té unes peculiaritats específiques, sembla que hi ha una Font: Elaboració pròpia.
confiança general en la recuperació d'aquestmercat després de
la forta davallada experimentada recentment; la descripció gràfi
camés immediata seria que s'ha tocat fons —tant pel que fa als
preus com al nivell d'activitat— L'atractivitat creixent de Barcelona en els mercats
i que està a punt d'iniciar-se un
nou cicle de creixement. A Londres i Amsterdam, exemple, internacionals pot esdevenir el factor clau per l'absorcióper
s'està produint lleugera recuperació dels de l'oferta de sostre existent.
una preus de lloguer,
que contrasta amb l'atonia d'altres ciutats com Brusselles i
Frankfurt, que potser pateixen una certa saturació i fins i Si hom ha de fer una fotografia actual almercat de les ofici
tot
hi altra conside
una escessiva especialització terciària a conseqüència de la nes a
seva Barcelona, ha un fet que eclipsa qualsevol
entre
progressiva consolidació importants polític i fi ració: el desajustament l'oferta i la demanda de sostre.
com a centres
respectivament. A Londres, ciutat singularment afectada Ara bé, aquest fet s'ha d'analitzar sense dramatisme, situant-lonancer
pel fort impacte de la davallada i on encara s'està lluny dels en el context que liva pertoca.
lors assolits abans de la crisi, s'han reduït apreciablement els ín
dexs de desocupació de les oficines, i hi ha expectatives que es
produeixi una recuperació de la inversió en noves construccions.
104
Evolució del preu de les oficines a algunes grans Distribució del terciari avançat
ciutats d'Europa en edificis exclusius de primera línia
o
1988 1989 1990 1991 1992 1993 lr. sem
Números índex 1994
300
250 –
200 –
Oferta de terciari avançat sobre el total d'oferta industrial,comercial
i de serveis existent a cada districte el 1992.
150 – <10 %
•10-20%
> 20 %
100
Font: Ajuntamentde Barcelona.
50 1
1988 1989 1990 1991 1992 1993 lr.sem L'impressionant increment quantitatiu no ha d'amagar la mi
1994 llora qualitativa que ha suposat pel que podríem anomenar la
— Barcelona — London-City — París «infraestructura de suport» per a les activitats de negocis. La
nova oferta ofereix uns nivells de molt
Frankfurt Madrid qualitat elevats que re
presenten unamillora en els serveis i equipament de què gau
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per RichardEllis. deix la ciutat i que ja hem comentat múltiples vegades. Alguns
dels edificis més emblemàtics delnou urbanisme de Barcelona
s'inclouen en aquestes xifres: la torre Mapfre i la resta d'edificis
Com se la internacionalització de la d'oficines de la Vila una de
sap, nostra economia i Olímpica, part Diagonal-Win
l'auge dels serveis provocaren a mitjan dels vuitanta una situa terthur o els edificis del carrer Tarragona en són bons exemples.
ció de demanda excepcional de locals d'oficina Ara tota oferta nova ha i en casos
que, en un con bé, aquesta que tingut alguns
text d'oferta comportà encariment del encara té dificultats
escassa, un acusat preus. per a col-locar-se, ha sortit al mercat con
La progressiva terciarització de l'economia i la superior rendibi centrada en un lapse relativament breu de temps; la consegüent
litat propietaris de sòl i d'aquests tipus de situació de sobreoferta s'ha vist
per a promotors cons agreujada a més per la crisi que
trucció en front d'altres usos comel residencial constituïren els s'inicià a final del 1992. Les dificultats de les empreses per es
factors més importants que estimularen la construcció d'edificis quivar la pèrdua de dinamisme i el descens de l'activitat econò
d'oficines, fet es produí parallelament al desembarcament mica han frenat la contractació
que d'espai per part d'empreses no
de molts operadors internacionals ves. Però situació
en el sector immobiliari. El aquesta de crisi ha afavorit també trasllats
quadre adjunt dóna una idea d'aquest increment de existents a edificis d'oficines o
sostre: a d'empreses ja nous remodelats
partir de la informació continguda a la monografia publicada al d'alta categoria a molt bon preu. És el cas, sobretot, d'empreses
número 15 d'aquesta revista anomenada La construcció d'ofici de serveis que creixeren a l'ombra de l'auge econòmic de mitjan
lnesla l'Eiixacmple ièlaposternior actualització amb les dades de dels 80 i a les que els elevats preus forçaren a buscar locals poc
d'obres aprovades, hom esticmaqueil'oferta exisstent és adients o disseminats. Aquesta disponibilitat àmplia i relativa
de 3,7 milions de m2 de ment de sostre
sostre. Aixó representa s'ha produït assequible terciari a la Zona Central de
que Negocis
un increment del 27 de
per cent del ha
parc d'oficines existent entre el Metropolitana ajudat de forma notable a ancorar a
1987 i el 1993. El ritme de construcció de d'oficines la ciutat
sostre nou centres de decisió de grans empreses que tenien previst
considerar reformes ni canvis d'ús del ha traslladar-se o instal-lar-se a zones—sense sostre— supe perifèriques.
rat lleugerament els 130.000 m2 anuals.
105
Distribució dels locals d'oficines i similars llogats a Barcelona segons grandària i preu (1r. semestre 1994)
superficie (m2) preu (ptes./mYmes)
fins a 30 0,3 0,3 fins a 500 7,3 7,3
31-60 16,3 16,6 501-750 18,8 26,2
61-90 28,8 45,4 751-1.000 30,7 56,9
91-120 18,8 64,2 1.001-1.250 15,3 72,2
121-150 9,9 74,1 1.251-1.500 9,6 81,8
151-200 14,7 88,8 1.501-1.750 7,3 89,1
201-250 4,5 93,3 1.751-2.000 6,4 95,5
251-300 2,2 95,5 2.001-2.500 2,2 97,8
més de 300 4,5 100,- 2.501-3.000 0,6 98,4
més de 3.000 1,6 100,-
Total 100,-
Total 100,-
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
Que aquesta situació de sobreoferta és conjuntural ho demos
Evolució de l'estructura de preus de lloguer tra també el fet que les inversions en noves intal.lacions no s'ha
Distribució percentual del nombre de contractes gin interromput. Malgrat que sí s'ha de parlar d'una ralentitza
ció en el ritme de creació de nou sostre, i sobretot d'un
60 alentiment en el ritme d'acabament de les obres iniciades, hi ha
la confiança que se superarà aviat aquesta fase de baixa activi
tat, així que augmentin els ritmes d'absorció de l'oferta. Projec
50TiIIII tes de l'envergadura de Sagrera-Sant Andreu i Diagonal Mar te
nen previst, entre d'altres usos, la creació d'espai per a oficines.
40
La possibilitat que la recuperació econòmica es consolidi i es
produeixi un rebrot a l'alça dels preus anima la contractació de
30 locals d'oficines, en un intent, per part de les empreses, d'aprofi
tar els darrers moments d'una conjuntura de preus deprimits.
20 L'anàlisi de les dades dels contractes de lloguer d'oficines que
han estat registrats a la Cambra de la Propietat Urbana de Bar
10 celona -que contemplen els contractes realitzats de locals desti
nats a oficines i usos similars situats en qualsevol tipus d'edificis
(nous i antics, exclusius per a oficines i residencials o comer
0
1994* cials)- mostra una certa estabilització
1991 1992 1993 pel que fa al nombre de
1989 1990
contractes en relació amb les dades d'un any enrera. El ritme de
fins 750 ptes/m2/mes de 751 a 1.250 ptes/m2/mes contractació de locals és força similar, tot i que a principi de
més de 1.250 ptes/m2/mes l'estiu es començà a percebre una certa animació que pot venir,
* Dades corresponents al primer semestre. en part, motivada pels intents d'algunes empreses d'aprofitar el
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat bon moment dels preus abans que no es produeixi un augment.
Urbanade Barcelona. Segurament, tampoc és aliè a aquest fet la -ara ja sí que sem
bla immediata- entrada en vigor de la nova LAU; de fet, cu
riosament molts dels contractes que es realitzen prenen en con
De cara al futur immediat, ésdifícil predir quan es produirà sideració les condicions que -sobre duració dels contractes i
l'ajustament entre l'oferta i la demanda. Una ciutat dinàmica i actualització de les rendes, i a l'espera de possibles modifica
amb una bona projecció exterior com Barcelona pot veure can cions- regiran a partir de la seva aprovació. Això també està
viar en poc temps la situació actual. A tall d'exemple, un estudi succeint al mercat residencial.
recent de l'empresa britànica Healey&Baker assenyala que els
homes de negocis europeus consideren Barcelona com una ciu
tat molt interessant per a situar un negoci -la setena millor
d'Europa, segons aquesta classificació, tres posicions per davant
de l'assolida en la clasificació realitzada un any enrera. Els fac
tors que més han influïtper obtenir aquesta posició han estat la
disponibilitat d'oficines de qualitat a preus raonables, el cost i la
disponibilitat d'executius i quadres tècnics, i les condicions de
qualitat de vida de què poden gaudir els treballadors. L'atracti
vitat de Barcelona és innegable, i aixe, és un fet que, juntament
amb la progressiva recuperació de l'economia interna, pot ani
mar en poc temps la demanda de locals d'oficines.
106
Distribució per districtes dels locals d'oficines i similars segons preu de lloguer (ptes./m2) (1r. semestre 1994)
1. Ciutat Vella 7 8 16 3 2 1 3 0 0 40
2. Eixample 9 25 46 24 16 12 6 4 4 146
3. Sants-Montjuïc 1 7 4 4 1 0 1 0 19
4. Les Corts 0 3 5 1 2 3 2 1 2 19
5. Sarrià-Sant Gervasi 2 2 17 7 6 3 0 0 45
6. Gràcia 1 2 3 5 2 1 1 1 1 17
7. Horta-Guinardó 1 1 1 1 0 0 O8 0 0 4
8. Nou Barris O 1 1 0 0 1 0 0 0 3
9. Sant Andreu O 1 1 1 0 0 0 0 0 3
10. Sant Martí 2 9 2 2 1 1 0 0 0 17
Total Barcelona 23 59 96 48 30 23 20 7 7 313
Distribució per districtes dels locals d'oficines i similars segons grandària m') (1r. semestre 1994)
1. Ciutat Vella 4 12 8 4 6 1 0 4 40
2. Eixample o 18 35 31 19 23 9 6 5 146
3. Sants-Montjuïc O 4 6 5 1 0 2 0 1 19
4. Les Corts O 3 4 5 1 5 0 1 0 19
5. Sarrià-Sant Gervasi o 13 14 6 2 6 2 0 2 45
6. Gràcia O 6 5 3 0 2 0 0 1 17
7. Horta-Guinardó O 0 2 0 1 1 0 0 0 4
8. Nou Barris O 1 1 0 1 O 0 0 0 3
9. Sant Andreu O 1 2 0 0 O 0 0 0 3
10. Sant Martí O 1 9 1 2 3 0 0 1 17
Total Barcelona 51 90 59 31 46 14 7 14 313
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
Pel que fa a les dimensions dels locals llogats, experimenten En relació amb l'evolució dels preus que hem comentat
uti lleuger augment, superior al 6 per cent en relació amb el ma anteriorment, precisarem a continuació amb més detall les dar
teix període de l'any anterior. La dimensiómitjana dels locals reres dades disponibles. En part perquè no existeixen dades
llogats és un xic superior als 120 m2, i gairebé la meitat té entre oficials, en part perquè algunes de les empreses que analitzen
61 i 120 m2. Aquest procés d'augment de la superfície dels locals l'evolució dels preus al mercat de les oficines són alhora agents
llogats, que ja s'inicià l'any passat amb un augment del 6,5 per intermediaris, el cert es que ésmolt difícil disposar d'informació
cent de la superfície mitjana, respon sobretot a la davallada dels no esbiaixada i homogènia. L'anàlisi que dels contractes regis
preus i, collateralment, al procés de concentració d'oficines que trats realitzem des del 1989 és un intent de copsar el pols de les
s'ha produit al llarg del darrer any, que, àvides de disposar de oficines que es lloguen a tota Barcelona. És diferent—perquè
més espai, han trobat en els preus deprimits el seu millor aliat. diferent és l'objecte d'estiu— dels informes de diverses firmes
especialitzades sobre els edificis de primera línia destinats exclu
sivament a oficines, i, per tant, només sobre unapart de les ope
racions realitzades. Aquesta és, a grans trets, l'explicació de les
diferències de preus que s'observen entre les diverses fonts.
Molt sovint, a més, els informes d'aquestes empreses són el camí
més ràpid per realitzar comparacions a nivell internacional, ja
que, a banda de tenir oficines disperses arreu i conèixer in situ
cada mercat, utilitzen els mateixos criteris i paràmetres, cen
trant-se en zones o eixos de negocis i edificis que hom pot consi
derar anàlegs.
107
Principals activitats a desenvolupar als locals Evolució del preu mitjà de les oficines
d'oficines i similars llogats a Barcelona (1r. sem. 1994) de primera categoria
Indústries
Vendes
i tallers Magatzems i
(8,3 %) (6,9 %) (2,8 %) Oficines
despatxos Noves
(49,5 %)
Serveis àrees
a
de
les empreses negoci
(15,7%)
Zona
centre
Serveis al
consumidor Eix
(16,7%) central
de negocis
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper la Cambra de la 1
Propietat Urbana
de Barcelona. 1.000 2.000 3.000 4.000 pts/m2/mes
• 1991 L11992 •1993 •1994
Font: Elaboració pròpia.
Les Noves Àrees de Negoci afiancen la seva irrupció en el mapa
del terciari avançat de la ciutat sobre la base d'una política
de preus molt competitius. La distribució territorial dels contractes realitzats i dels preus
fixats mostra—amb poques variacions— una imatge molt simi
Si ens endinsem en les dades pròpiament dites, el preu mitjà lar a la de trimestres enrera: les dades dels contractes registrats
de lloguer de locals situats a Barcelona ronda les 1.100 a la Cambra de la Propietatmostren una extraordinària concen
ptes./m2/mes, segons les dades elaborades per BARCELONA.ECO tració en les zones de més especialització terciària de la ciutat
NOMIA. Si segmentem elmercat i considerem només les oficines —la Dreta i l'Esquerra de l'Eixample i Sant Gervasi concentren
de primera línia en edificis d'ús exclusiu, el preu de lloguer més de la meitat dels contractes realitzats. Els preus que s'han
mensual és de 2.200 ptes./m2, segons les firmes Ricard Ellis i Jo pactat en aquestes zones ronden les 1.200 ptes./m2/mes. Si s'a
nes Lang Wooton. El gràfic adjunt dóna una idea de l'evolució profundeix més en aquestes dades, hom veu com als carrers que
recent d'ambdues sèries i de manifest com la davallada als formen l'Eixposa Central de Negocis, els preus mitjans oscil.len en
preus de les oficines de primera línia ha estatmolt més intensa i tre les 2.000 i les 2.500 ptes./m2/mes. El que es coneix com a
acusada que al del conjunt de les oficines. És probable que les Zona Centre, que sobretot abraça l'Esquerra i una part de la
petites oficines escampades arreu de la ciutat, situades en edifi Dreta de l'Eixample, a banda de carrers amb molta especialitza
cis residencials o en eixos viaris amb una alta especialització no ció terciària —Via Laietana, Pau Claris, Travessera de Gràcia,
terciària, hagin continuat una tònica de moderació en els preus, Via Augusta, Balmes, Aribau i Muntaner—, té uns preus mit
sostinguda fins i tot durant l'etapa més greu de la crisi, i que ai jans una mica més baixos: entre 1.250 i 2.000 ptes./m2/mes. Per
xò hagi conduït els preus del conjunt de la ciutat a una davalla últim, el que es coneix com a Noves Àrees de Negoci —succes
da moltmés suau que la que s'ha registrat a les oficines de les sores de les Àrees de Nova Centralitat—, registren, de mitjana,
zonesmés especialitzades. preus una mica més elevats que a la Zona Centre, entre 1.500 i
2.000 ptes./m2/mes. Una bona part dels edificis que es troben en
les Noves Àrees de Negoci estan basant la seva promoció preci
sament en una política de preus molt competitius en relació amb
els estàndards de qualitat que ofereixen; només cal pensar que
els gratacels del carrer Tarragona, la Vila Olímpica o les torres
de la Plaça Cerdà, entre d'altres.
108
Mitjanes de preus de lloguer de locals d'oficines i similars. Distribució per barris (1r. sem. 1994)
Intervals de preus (ptes./m2) 1.1. Barceloneta 3.1. Poble Sec 5.3. Vallvidrera-Les Planes 9.1. Sagrera
= sense oferta significativa 1.2. Parc 3.2. Montjuïc 6.1. Gràcia 9.2. Congrés
1.3. Gòtic 3.3. Zona Franca-Port 6.2. Vallcarca 9.3.
501 750 Sant Andreu
= entre i 1.4. Raval 3.4. Font de la Guatlla 7.1. Guinardó 9.4. Bon Pastor
= entre 751 i 1.000 2.1. Sant Antoni 3.5. Bordeta-Hostafrancs 7.2. Horta 9.5. Trinitat Vella
= entre 1.001 i 1.250 2.2. Esquerra Eixample 3.6. Sants 7.3. Vall d'Hebron 10.1. Fort Pius
entre 1.251 i 1.500 2.3. Dreta Eixample 4.1. Les Corts 8.1. Vilapicina-Turó de la Peira 10.2. Poblenou
2.4. Estació Nord 4.2. Pedralbes 8.2. 10.3. Barri Besòs
més de 1.500 Roquetes-Verdum
2.5. Sagrada Família 5.1. Sant Gervasi 83. Ciutat Meridiana-Vallbona 10.4. Clot
5.2. Sarrià 10.5. Verneda
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Barcelona.
109

VI. Ocupació

Mercat de treball
Distribució dels contractes registrats a l'INEM
.11 i; ínïm b:ttriKv ni41.1
1987 220.091 107.702 47.429 60.273 112.389 102.135 10.254
1988 291.065 147.458 68.510 78.948 143.607 129.412 14.195
1989 328.528 166.999 87.462 79.537 161.529 143.942 17.587
1990 350.018 174.760 91.055 83.705 175.258 156.649 18.609
1991 379.209 181.460 96.510 84.950 197.749 178.763 18.986
1992 368.500 153.474 77.442 76.032 215.026 197.459 17.567
lr. tr. 100.062 48.402 26.779 21.623 51.660 46.292 5.368
2n. tr. 92.491 38.132 20.292 17.840 54.359 49.837 4.522
3r. tr. 91.868 29.908 13.867 16.041 61.960 58.380 3.580
4t. tr. 84.079 37.032 16.504 20.528 47.047 42.950 4.097
1993 268.898 108.080 46.029 62.051 160.818 151.238 9.580
lr. tr. 65.789 28.230 13.523 14.707 37.559 33.921 3.638
2n. tr. 65.540 26.609 11.811 14.798 38.931 36.634 2.297
3r. tr. 68.875 23.373 9.305 14.068 45.502 43.770 1.732
4t. tr. 68.694 29.868 11.390 18.478 38.826 36.913 1.913
1994
lr. tr. 73.455 32.714 n.d. n.d. 40.741 n.d. n.d.
2n. tr. 78.890 31.283 n.d. 47.607 n.d. n.d.
Font: Dades de l'INEM facilitades per l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació.
Evolució de les noves tipologies de contractes (1994) Contractes regitrats
onra es ontractes a o milers de contractes variació (%)
Període d'aprenentatge temps parcial pràctiques 450 40
Gener 1.486 7.825 428
- 30
Febrer 3.190 9.762 574 400-
Març 2.968 10.418 746 - 20
Abril 2.296 9.135 514 350-
- 10
Maig 2.668 10.642 643
Juny 2.369 9.265 757 300 0
Juliol 2.436 10.464 854
250- Ï-4- -020
Les dades del segon trimestre confirmen un moderat descens 200-
del total d'aturats en relació amb el trimestre anterior i -
una -30
notable desacceleració dels ritmes de creixement interanuals. 150 -40
1989 1990 1991 1992 1993 1994
El nombre d'aturats registrats a les oficines de l'INEM de MNombre de contractes (acumulat darrers dotze mesos)
Barcelona a final de juny d'enguany era de 89.177 •
persones. Tot Taxa de variació interanual (%)
i que aquesta xifra representa un augment del 14 per cent en re
lació amb un any abans -10.926 persones més aturades-, no
deixa de tenir el positiu si la l'incre Per
seu vessant comparem amb explicar aquest diferencial de creixement entre l'aturmas
del 24 17.000 culí i femení
ment cent de regis registrat, cal tenir present la forta
-prop «reconversió»
per persones- que es
trà al finaldel 1993. Així, el creixement de l'activitat econòmica que ha viscut la indústria i la construcció a l'àrea de Barcelona
durant el primer d'enguany ha suficient -amb reduccions de i tancaments
semestre no estat plantilles
per d'empreses- i el
capgirar la tendència de l'atur, moderat volum
però sí n'ha sensi d'aturats de
que llarga durada -especialment homes- que
blement el seu ritme de creixement. ha provocat i que per edat i nivell de qualificació tenen moltes
dificultatsper recollocar-se.
El principal decrement de les variacions interanuals s'ha do
nat en aquells co•ectius més afavorits per les diverses mesures
de foment a l'ocupació: l'atur juvenil -un 5,9 per cent contra
un 31,4 per cent a final del 1993- i en el femení -un incre
ment de només un 7,1 per cent contra un 14,7 sis mesos enrera.
Contràriament, l'increment interanual de l'aturmasculi, tot i la
desacceleració, se situa per sobre de la mitjana, amb un 21,1 per
cent a final de juny.
113
Taxad'atur registrat (%) Actius i ocupats estimats a Barcelona
Barcelona Actius
Perío Província Catalunya Espanya 31-X11-1986 689.615 563.921 125.694
31-X1I-1 15,9 19,3 18,3 20» 31-XII-1987 736.025 617.623 118.402
31-XII-19 13,3 16,0 15,2 18,8 31-XII-1988 729.769 632.692 97.077
31-X11-198•1 9,6 12,0 11,6 16,2 31-XII-1989 743.392 672.750 70.642
31-XII-1990 8,9 11,3 10,9 15,6 31-XII-1990 756.083 689.845 66.238
31-XII-1991 9,1 11,4 11,0 15,6 31-XII-1991 724.988 658.693 66.295
31-111-1992 9,3 11,0 10,5 15,4 31-111-1992 714.084 648.008 66.076
30-VI-1992 8,8 10,4 9,7 14,4 30-VI-1992 710.839 648.159 62.680
30-IX-1992 9,2 10,9 10,1 14,4 30-IX-1992 709.752 644.666 65.086
31-XII-1992 9,9 11,7 11,2 15,5 31-X11-1992 705.566 636.075 69.491
31-111-1993 10,8 12,9 12,4 16,7 31-111-1993 711.274 634.791 76.483
30-VI-1993, 10,8 12,9 12,4 16,5 30-V1-1993 724.845 646.594 78.251
30-IX-1993 ' 11,0 13,3 12,7 16,4 30-IX-1993 730.315 649.908 80.407
'
31-XII-199 11,8 14,0 13,8 17,6 31-X11-1993 734.959 648.623 86.336
31-111-1994 12,4 14,5 14,0 17,9 31-111-1994 732.835 641.999 90.836
30-V1-1994 12,1 14,0 13,6 17,1 30-VI-1994 738.809 649.63 89.177
eieffliii=~~
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa per a la
% província de Barcelona i de les dades de població de Barcelona.
22
Nombre d'aturats registrats a Barcelona
20
milers de persones
18 luu
95 -
16
90 -
14
85 -
fa.../á
12 80 -
75 -
10
70 -
8 ,.. .., .,. III III III III
-
88 89 90 91 92 93 94 65
- Barcelona - Província Barcelona - Catalunya Espanya 60 -
,,,........ lllllllllll ., lllllll ., llllllllllllllll 1111111
Font: Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya, INEMi Enquesta de 55
Població Activa. Elaboració pròpia. 1990 1991 1992 1993 1994
Per sectors, Construcció i Serveis presenten increments inter Al conjunt de la Regió I, les evolucions són similars a les de
anuals per sota de la mitjana -amb un 10,8 i un 10,6 per cent Barcelona: una clara desacceleració de l'augment de l'atur total,
respectivament-, mentre que Indústria -en consonància amb i també de forma més accentuada en construcció i serveis, així
l'atur masculí- s'hi situa lleugerament per sobre, amb un 15,5 com en l'atur juvenil i en el femení. En conjunt, però, a la resta
per cent. Aquestes dades apunten, com d'altres indicadors ho de la Regió I les diverses taxes de creixement són lleugerament
fan, a una represa de l'activitat constructora i a una adaptació inferiors a les respectives de Barcelona.
més ràpida a les necessitats del mercat,d'un conjunt d'empreses
petites i mitjanes del sector serveis, que són les que, ara per ara,
poden generar nous llocs de treball. Per altra banda, el collectiu
d'aturats sense ocupació anterior -que només representa el 6,7
per cent del total de desocupats- és, en canvi, el que presenta
un augment més elevat, per la importància relativa de la incor
poració de les noves cohorts de població activa.
114
11,
Atur registrat a Barcelona i a la Regió I
- -
, a 0118 Regió l
Atur total Atur Atur Atur juvenil Atur total Atur Atur Atur ju‘ eni
Període registrat masculí femení (16-24 anys) re istrat masculí femení (16-24 anys
31-XII-1988 97.077 42.579 54.498 28.596 273.479 110.884 163.195 92.870
31-XII-1989 70.642 28.580 42.062 15.360 206.416 74.521 131.895 54.862
31-XII-1990 66.238 26.886 39.352 13.780 195.864 73.590 122.274 50.237
31-XII-1991 66.295 27.721 38.574 13.271 190.669 74.259 116.410 49.566
31-111-1992 66.076 28.536 37.540 13.251 188.877 76.490 112.387 49.637
30-VI-1992 62.680 27.513 35.167 11.850 181.427 76.972 104.455 46.135
30-IX-1992 65.086 29.277 35.809 12.624 185.806 80.425 105.381 47.814
31-XII-1992 69.491 32.795 36.696 14.029 198.650 91.927 106.723 53.212
31-111-1993 76.483 37.445 39.038 16.194 220.433 106.830 113.603 62.371
30-VI-1993 78.251 38.471 39.780 16.477 226.181 110.210 115.971 63.785
30-IX-1993 80.407 39.829 40.578 17.678 234.977 115.409 119.571 68.358
31-XI1-1993 86.336 44.246 42.090 18.432 251.549 128.739 122.810 70.805
31-111-1994 90.836 47.373 43.463 18.700 260.380 135.052 125.328 70.813
30-V1-1994 89.177 46.591 42.586 17.448 252.254 129.481 122.773 65.162
Allieelek...4111111~~ J1111111111M
Indústria Construcció Serveis Indústria Construcció Serveis S.o
31-XII-1988 31.982 4.480 42.468 17.962 108.179 16.313 91.440 56.242
31-XII-1989 25.408 2.789 33.067 9.239 89.895 10.338 74.140 31.196
31-XII-1990 24.203 2.659 33.454 5.809 88.145 10.689 75.793 20.525
31-X11-1991 23.199 3.063 35.372 4.572 83.178 12.332 78.778 15.833
31-111-1992 22.717 3.374 35.500 4.396 81.120 13.317 78.836 14.942
30-VI-1992 21.861 3.540 33.436 3.763 78.598 14.186 74.321 13.123
30-IX-1992 22.542 4.029 34.642 3.792 80.030 16.089 75.887 13.269
31-XII-1992 23.785 4.461 37.193 3.956 84.897 18.399 81.342 13.475
31-111-1993 25.666 4.899 41.624 4.183 93.031 20.516 91.109 15.132
30-VI-1993 26.346 5.028 42.531 4.236 95.134 21.007 93.478 15.976
30-IX-1993 26.490 5.143 43.856 4.818 96.777 21.618 97.693 18.280
31-X11-1993 28.785 5.567 46.312 5.529 103.228 23.635 104.562 19.407
31-111-1994 30.743 5.826 48.134 5.970 106.358 24.283 108.620 20.356
30-VI-1994 30.435 5.571 47.030 5.977 102.614 22.880 105.330 20.684
Regió I: A mésde les cinc comarques, inclou dos municipis de la comarcade l'Alt Penedès, dos municipis de la comarca de l'Anoia i unmunicipi de la comarca de la Selva.
Font: Dades de l'INEM facilitades per l'Area de Desenvolupament Econòmic i Social de l'Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General d'Ocupació de la Generalitatde Catalunya.
30-VI-19941 30-VI-19941 L'augment de les contratacions permet incrementar el nivell
Variació (/o) 31-111-1994 31-VI-1993 d'ocupació.
Barcelona
La contenció de l'augment del nombre de desocupats al segon
Atur total registrat -1,8 14,0 trimestre permet que la taxa d'atur registrat baixi algunes dèci
- masculí -1,7 21,1 mes en relació amb l'anterior, tant a Barcelona com a Catalunya
- femení -2,0 7,1 i a
-juvenil -6,7 5,9 Espanya. De fet, aquesta disminució de la taxa d'atur és prou
rellevant si tenim en al del trimestre la
Distribució sectorial compte que llarg segon
població ocupada ha augmentat, en termes
agricultura 0,6 49,1 absoluts, més
- que
fet
- indústria -1,0 15,5 l'activa, que implica que les noves contractacions han pogut
- construcció -4,4 10,8 absorbir no només aquest augment de la població activa sinó
- serveis -2,3 10,6 també part de l'aturada. Tanmateix, cal mostrar una certa caute
- sense ocupació ant. 0,3 41,1 la si tenim en compte que estem analitzant l'evolució d'un tri
mestre clarament afavorit
Regió per les contractacions
I temporals de
cara a l'estiu i la temporada de turisme i que per tant a partir
Atur total registrat -3,1 11,5 delmes de setembre, és possible que el nombre absolut de de
- masculí -4,1 17,5 socupats s'estabilitzi o torni a augmentar puntualment.
- femení -2,0 5,9
- juvenil -8,0 2,2
115
Altes i baixes a les oficines de l'INEM
Motius de les baixes
Col.locació Col.locació Col.locació No renovació
amb oferta amb oferta sense aport. Contractació de la
1987 n.d. 242.505 25.573 8.545 71.204 11.128 102.952 23.103
1988 274.561 278.124 13.134 13.085 61.843 50.650 111.432 27.980
1989 237.795 269.845 4.980 12.786 25.671 89.653 107.873 28.882
1990 169.906 170.149 1.099 13.468 8.895 48.634 75.530 22.523
1991 208.714 206.051 1.398 12.690 12.724 61.116 88.554 29.569
1992 195.191 185.595 1.290 7.104 11.545 55.377 84.274 26.005
lr. tr. 54.648 50.883 292 2.185 3.209 16.382 22.032 6.783
2n. tr. 45.347 46.723 407 2.001 3.009 14.047 20.529 6.730
3r. tr. 48.052 44.161 360 1.760 2.425 11.683 21.302 6.631
4t. tr. 47.144 43.828 231 1.158 2.902 13.265 20.411 5.861
1993 259.811 229.067 8.944 4.116 2.515 114.158 78.355 20.979
lr. tr. 47.764 39.693 219 855 2.338 11.604 20.816 3.861
2n. tr. 63.316 58.211 2.605 1.092 70 30.992 20.264 3.188
3r. tr. 73.385 69.247 3.026 1.036 24 40.474 21.830 2.857
4t. tr. 75.346 61.916 3.094 1.133 83 31.088 15.445 11.073
1994
1r. tr. 72.521 68.953 2.050 973 978 39.091 22.992 2.869
2n. tr. 64.336 67.832 1.672 1.170 128 37.852 24.07j 2.934
Font: Dades de l'INEM facilitades per FÁrea de Promoció Fconómica i Ocupació.
Assalariats i centres de treball a Barcelona
béi;P'à Empreses Taxa de variació interanual (%)
Index Índex 10
1986 = 1021„
5
Iffliffil 594.165 51.470 100,-
1987 625.197 105,2 55.246 107,3 ini
1988 661.735 111,4 60.318 117,2
1989 705.367 118,7 63.889 124,1
1990 745.556 125,5 67.754 131,6
1991 749.335 126,1 68.830 133,7 -10
1992 717.204 120,7 68.593 133,3
1993 644.241 108,4 64.758 125,8 15
1989 1990 1991 1992 1993
I. 94 646.130 66.485 9,2 I I Assalariats Empreses
Nota: Només contempla els centres de treball que cotitzen per algun treballador.
Font: INSS. Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
A partir de la reforma del mercat laboral i el clima de millora En efecte, el nombre d'altes i baixes és molt més elevat al pri
de l'activitat econòmica, el nombre de contractes registrats mer semestre d'enguany que al de l'any anterior, símptoma
al primer semestre superen àmpliament els d'un any abans. d'una elevada rotació d'aturats que troben feina i de persones
que passen a l'atur, ja sigui perquè deixen de tenir-ne com per
Tot i aquesta cautela necessària, el cert és que les contracta-- què s'incorporen almercat laboral per primer cop. Tanmateix,
cions s'han disparat, i han superat les previsions més optimistes cal remarcar que al segon trimestre d'enguany és el primer cop
que es podien fer a principi d'any. Tanmateix,com hem comen en dos anys en què el nombre de baixes de demandants d'ocu
tat anteriorment, aquest espectacular augment de les contracta pació -la major part pel fet d'haver aconseguit una feina- su
cions no es reflecteix amb la mateixa intensitat en el nombre pera el nombre d'altes -de persones que passen a demandar un
d'aturats. D'una banda, per l'augment de la població activa, lloc de treball, hagin estat o no contractats amb anterioritat. Un
però sobretot perquè la majoria d'aquests contractes són de ca registre més que confirma el major dinamisme delmercat labo
ràcter temporal i reflecteixen una rotació dels ocupats permitjà ral i que pressiona l'atur a la baixa.
de la renovació de contractes. De fet, el ritme d'altes i baixes de
tot el primer semestre comparant amb el nombre de contractes
registrat així ho reflecteix.
116