Barcelona economia Indicadors econòmics de Barcelona Primer trimestre 1994 Núm. 21 ang1111, Ajuntament de Barcelona Àrea d'Economia i Empreses Direcció de Promoció Econòmica Ajuntament de Barcelona Àmbit d'Organització i Economia Tinent d'Alcalde Joan Clos i Matheu Àrea d'Economia i Empreses Coordinador Ramon Seró i Esteve Equip de Redacció de Barcelona.Economia Manuel Ludevid iAnglada, Editor. Xavier Güell i Ferrer, Director. María Jesús Calvo Nuito, Cap de Redacció. Lluís Hansen i Fors Consell de Redacció Xavier Muñoz (President). Regidor de Cooperació Empresarial. Ajuntament de Barcelona. Simó Aliana. Director d'Hisenda. Ajuntament de Barcelona. Manuel Ludevid. Director de Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona. Ernest Maragall. Coordinador de Serveis d'Informació de Base. Ajuntament de Barcelona. Joan Molina. Coordinador de Serveis de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona. Guillem Sánchez. Coordinador Adjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona. Ramon Seró. Coordinador de l'Area d'Economia iEmpreses. Ajuntament de Barcelona. Pilar Solans. Directora de Finançament. Ajuntament de Barcelona. Jordi Villarroya (Secretari). Cap de Gabinet de la Segona Tinència d'Alcaldia. Ajuntament de Barcelona. Consell Assessor Jordi Canals. Secretari General. IESE. Jaume García. Vice-Rector Economia i Serveis. Universitat Pompeu Fabra. Josep Munné. President.Port de Barcelona. Joaquim de Nadal. Regidor de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Martí Parellada. Estudis Formació Continuada. Universitat de Barcelona. Carles Ponsa. Delegat Especial de l'Estat. Consorci de la Zona Franca. Francesc Raventós. Conseller Delegat. Iniciatives, S.A. Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000. Antoni Santiburcio. Regidor de Promoció Econòmica i Ocupació. Ajuntament de Barcelona. Robert Tornabell. Degà. ESADE. Joan Trullén. Departament Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona. Josep Ma. Vegara. Regidor de l'Ambit de Manteniment Urbà i Serveis. Ajuntament de Barcelona. Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes les entitats, organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a: Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja;Unitat Operativa del Pla de la Ciutat; Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació. Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció Gral. d'Ocupació; Institut d'Estadística; Ferrocarrils de la Generalitat. Altres institucions: Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Col.legi d'Arquitectes de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona, SA.; Direcció Provincial de Tràfic; Port de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE; Telefónica, S.A.; MEFFSA; Borsa de Barcelona. Àrea d'Economia i Empreses. Direcció de Promoció Econòmica Barcelona.Economia Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 21. Primer trimestre 1994 Abril 1994 Edició: @ Ajuntament de Barcelona Àrea d'Economia i Empreses. Línia de disseny original: Ferran Cartes / Montse Plass Impressió: Impremta Municipal Dipòsit legal: B. 26.464/91 Exp.: 9221000 Barcelona economia lmlicadurs ecunomics de Barcelona Primer trimestre 1994 Núm. 21 Índex Presentació Monografies 1. Turisme de Barcelona: Una nova etapa en lapromoció turística de la ciutat 2. La gestió de l'atur.Algunes consideracions en el cas de Barcelona Indicadors econòmics O. Síntesi I. Indústria Enquestes de conjuntura industrial II. Finances Enquesta de conjuntura financera Sistema financer Mercat de Valors Mercat de Futurs Financers Ill. Consum, comerç i preus Evolució del parc de vehicles Consum d'electricitat Consum de gasos Escombraries domiciliàries recollides Fira de Barcelona Preus de consum IV. Transports, comunicacions i turisme Tràfic de mercaderies pel port Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals de l'Estat espanyol Transport públic urbà i de rodalia Utilització i estructura de la xarxa telefònica Enquesta d'activitat turística V. Mercat immobiliari Construcció d'habitatges i projectes visats Llicències d'obres Lloguer d'oficines VI. Ocupació Mercat de treball VII. Població Evolució de lapoblació resident 5 7 15 25 31 33 47 49 56 57 58 59 61 62 63 64 65 66 67 69 74 76 78 80 85 87 90 95 99 101 105 107 Presentació En aquest número de BARCELONA.ECONOMIA es presenta l'evolució dels indicadors econòmics de la ciutat corresponents al darrer trimestre del 1993 i els resultats pel conjunt de l'any, a més d'un avanç d'alguns d'aquests indicadors pels primers me sos d'enguany. En el número anterior ja s'avançava —amb resultats encara provisionals— que el darrer trimestre del 1993 mostrava signes inequívocs de reactivació. La majoria d'ells febles, però alhora consistents i disseminats entre els diversos sectors d'activitat. Les dades definitives, juntament amb algunes de referides a l'evolució dels primers mesos, confirmen plenament que l'activi tat econòmica de la ciutat s'ha situat de nou en taxes de creixe ment positives. I aixà és així no només en determinades branques del terciari com ara el turisme i l'activitat firal i congressual—fortament ex pansives durant el 1993— sinó que la construcció sembla que també consolida expectatives de creixement apuntades trimes tres enrera igual que alguns dels sectors industrials amb una for ta presència a l'àrea metropolitana, que durant el bimestre ge ner-febrer han assolit creixements de la producció i vendes desconeguts en els darrers dos anys. Estem parlant, però, de primers símptomes. Cal esperar enca ra uns quants mesos per poder afirmar amb contundència que la crisi ha estat superada. Actualment estem en la típica situació de transició en la que encara no s'ha acabat totalment la reno vació d'estructures productives en alguns sectors —com sembla confirmar-ho l'evolució de l'ocupació— mentre que d'altres ja estan immersos en una tendència clarament expansiva. Els indi cadors de conjuntura analitzats en aquestes pàgines posen de re Ileu aquesta diversitat de situacions. A banda del tradicional seguiment trimestral de la conjuntura econòmica de Barcelona, cal destacar la incorporació —aprofi tant el tancament d'any— d'una breu referència analítica sobre l'evolució de cada indicador al llarg del 1993. En aquest número 21 de BARCELONA.ECONOMIA presentem dues monografies. La primera d'elles, anomenada Turisme de Barcelona: Una nova etapa en la promoció turística de la ciutat, presenta un breu resum de la situació del turisme a Barcelona i de les pers pectives d'aquest sector de cara al futur. La creació de Turisme de Barcelona ha estat la resposta conjunta de l'Ajuntament de Barcelona i de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona per a fer front als nous reptes del turisme, i molt es pecialment del turisme urbà. En aquest article es fa un repàs dels objectius proposats i de les estratègies i les propostes con cretes d'actuació per a la promoció turística de la ciutat. La segona monografia, que hem titulat La gestió de l'atur.Al gunes consideracions en el cas de Barcelona analitza el mercat laboral a Barcelona des de l'òptica de la gestió de l'atur. En la mateixa línia de la monografia presentada en el número anterior de la revista sobre l'evolució de l'atur, hem volgut aprofundir en les dades de l'INEM per intentar aportar elements clarificadors sobre els conceptes —sovint sotmesos a massa precisions com per resultar entenedors amb un simple cop d'ull— que aquest institut gestiona, i que van des del més conegut de l'atur regis trat fins d'altres que sovint passen desapercebuts, com ara les al tes o baixes de demanda d'ocupació, les ofertes de les empreses i l'evolució i la tipologia dels contractes. En definitiva, es tracta d'un nou número de BARCELONA.ECO NOMIA amb continguts variats i atractius i amb la vocació de collaborar activament en un millor coneixement de l'evolució de la conjuntura econòmica i de l'estructura productiva de la ciutat. Manuel Ludevid Editor 5 Monografia 1 Turisme de Barcelona: Una nova etapa en la promoció turística de la ciutat Pedro Fontana Director General de Turisme de Barcelona Turisme de Barcelona: Una nova etapa en la promoció turística de la ciutat 1. Introducció. La importància, situació actual i evolució del turisme a Euro pa, emmarcat en el context i en els canvis ocorreguts a nivell mundial, situa aquest sector en el punt de mira de la gran majo ria de les entitats i organismes de promoció d'aquesta activitat econòmica. Aquesta situació es fa especialment evident pel que fa al tu risme urbà, caracteritzat per una creixent competència entre ciu tats i per la necessitat de rendibilitzar, socialment i econòmica, les inversions realitzades a les ciutats en equipaments, infraes tructures i serveis. A la nostra ciutat, la resposta concreta de l'Ajuntament i de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelo na, ha estat la creació de Turisme de Barcelona. Aquesta inicia tiva és el resultat del treball conjunt d'ambdues institucions al llarg dels darrers anys iniciat amb l'objectiu de situar la nostra ciutat al capdavant de les ciutats europees receptores de turis me. 2. Antecedents de Turisme de Barcelona. La creació de Turisme de Barcelona és el resultat de la col-la boració estreta i continuada entre l'Ajuntament de Barcelona, a través del seu Patronat de Turisme, i de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, iniciada al 1989 amb la realització, per encàrrec de les dues institucions, del Pla de Marketing Turístic de Barcelona. Aquesta primera fase de col-laboració, que es vamantenir al llarg de 1990 i 1991, responia a la necessitat d'identificar i ava luar, des d'una perspectiva global i integradora, la situació del turisme de la nostra ciutat. En aquest sentit, la realització d'un estudi bàsicament centrat en l'anàlisi del sector a la ciutat, va permetre establir un principi d'acord entre les entitats promoto res per avançar en la recerca de propostes d'actuació. En una segona fase i una vegada celebrats els Jocs Olímpics de 1992, la col-laboració institucional va continuar mitjançant l'encàrrec a un Comissionat, en la persona d'un empresari turís tic de la ciutat, la realització del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, amb el doble objectiu de: a) Definir les línies i propostes d'actuació per a la promoció turística de la ciutat. Els elements més rellevants a destacar són: — La creació d'una cartera de productes turístics de la ciutat, formada per un conjunt de productes diversificats que abastin un ampli ventall de possibilitats i configurin unaoferta turís tica consistent que aprofiti al màxim tots els recursos exis tents. — La comercialització d'aquesta cartera de productes, mitjan çant l'establiment d'una estratègia global i adaptada a cada producte i mercat geogràfic. — L'establiment d'un sistema de planificació, avaluació i control de gestió, que representa des de l'anàlisi de viabilitat i rendi bilitat del producte, fins al control dels resultats del producte, tant en termes quantitatius com qualitatius. b) Proposar l'ens de gestió i tipus d'organització interna que havia de posar en marxa el propi Pla Estratègic. El canvi de la realitat del sector turístic a Barcelona requeria l'actualització dels instruments per a la seva promoció que im pliqués una major cooperació pública-privada, incrementar l'es forç econòmic aplicat en aquest objectiu i redissenyar els pro grames. El sistema organitzatiu proposat pel Pla es va concretar en un model consorcial, per entendre que era l'instrument més adient per fer palesa i efectiva la cooperació entre les institucions pro motores. Així, aquest nou Consorci de Turisme de Barcelona es confi gura com una entitat local amb personalitat jurídica pública, fundat per l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i la Fundació per a la Promoció Internacional de Barcelona. El nou ens estaria regit per un Consell General sota la presi dència de l'Alcalde de Barcelona i un Comitè Executiu presidit pel President de la Cambra de Barcelona o pel membre del Ple d'aquesta Corporació que delegués. Quant al finançament, aquest provindria, bàsicament, de les aportacions de l'Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Funda ció per a la Promoció Internacional de Barcelona, així com de la Generalitat de Catalunya, del sector privat i d'altres institucions i organismes, a més dels recursos generats per la comercialitza ció dels productes i serveis oferts. En tot aquest procés de disseny i creació del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, cal destacar el suport i la col-laboració que es va rebre en tot moment del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya i del sector privat. 9 Turisme de Barcelona: Una nova etapa en la promoció turística de la ciutat Organigrama il1•1111■111 1111~11~ Així, el Departament de Comerç, Consum i Turisme, a través del Consorci de Promoció Turística de Catalunya, es va integrar a l'equip de treball creat pel mateix Comissionat i format, a més, per representants del Patronat de Turisme i de la Cambra de Barcelona. Igualment, cal destacar que en la configuració de la cartera de productes proposada pel Pla Estratègic, el sector privat, a través del representants i especialistes dels diferents sectors turístics, comercials, culturals i socials de la ciutat, va te nir un paper molt important. Finalment, aquest procés exposat ara de forma breu, va cul minar el 8 de setembre de 1993 amb la signatura de creació del Consorci de Turisme de Barcelona, per part de l'Alcalde de la ciutat i el President de la Cambra de Barcelona, en presència del Conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Immediatament a la seva creació, el nouens de promoció va adoptar com a marca i element visible el nom de Turisme de Barcelona. 10 3. La situació del turisme a la ciutat. Abans d'entrar a exposar els objectius, l'estratègia i el funcio nament de Turisme de Barcelona, és convenient exposar ni que sigui de forma molt resumida i esquemàtica alguns indicadors de la situació i recent evolució del turisme a la nostra ciutat, que configuren un nou marc de referència. Aquest nou marc turístic es caracteritza, bàsicament per: — Disposar d'una ciutat renovada quant a alguns dels seus prin cipals equipaments, infraestructures i serveis, gràcies a l'ex traordinariesforç inversor públic i privat realitzat en ocasió de la celebració dels Jocs Olímpics'92. — Estretament relacionat amb el punt anterior, és necessari res saltar el creixement i la millora de l'oferta turística de la ciu tat i, de forma molt especial, l'increment de l'oferta d'allotja ment hotelera. Com a exemple d'aquests canvis, cal destacar el creixement experimentat en l'oferta d'hotels de 4 i 5 estre Iles durant el període 1990-1993, amb un augment de gairebé el 60 % en el nombre d'habitacions. — Gaudir d'una excenent imatge, coneguda i reconeguda mun dialment, en molt bona part degut a l'èxit dels JJ.00, i molt especialment a la capacitat d'organització demostrada. — Disposar, com a ciutat, d'uns grans recursos —clima, patri moni històric i cultural, qualitat de vida,...— i atractius turís tics, quantitativament i qualitativa, per a tot tipus de mercats: fires, congressos, negocis, comercial, cultural, vacacional, etc. Barcelona economia 21 Evolució de l'oferta hotelera a Barcelona Nombre d'habitacions segons categoria d'hoté 31.XII.1987 96 8.736 15.737 1.881 2.469 2.826 805 755 31.XII.1988 97 8.902 16.027 1.881 2.469 2.992 805 755 31.XII.1989 107 9.650 17.497 1.594 2.996 3.395 800 865 31.XII.1990 122 10.236 18.618 2.094 2.919 3.492 866 865 31.XII.1991 132 11.010 20.216 2.385 3.415 3.418 808 984 31.XII.1992 154 13.592 25.641 2.284 5.484 3.954 1.004 866 155 13.906 26.291 1.071* 6.876* 4.014 1.201 * Les variacions respecte a l'any anterior s'expliquen pel canvi de categoria d'un nombre important d'hotels a la ciutat al llarg d'aquest darrer any. Nombre de visitants i pernoctacions 1990 1991 1992 1993 3.897.938 4.089.510 4.333.420 4.256.524 1.775.588 1.727.610 1.874.734 2.455.249 -!!•,!= 2,4 nits 2,3 nits 1,7 nits Evolució del nombre de reunions* Nacionals 151 210174 Internacionals 150 159 212 Total 324 310 422** Nombre de delegats assistents a reunions* Nacionals 107.869 62.208 86.548 Internacionals 61.097 46.256 72.606 Total 168.966 108.464 159.154** * Es consideren únicament grups amb més de 100 delegatsper reunió. ** Si es comptabilitzen els grups de 40 a 100 delegats, el nombre total de reunion ha estat de 710 i el de delegats de 175.323. - Consens creixent en la consideració de l'activitat turística a la ciutat com a sector generador de riquesa i d'equilibri territo rial, juntament amb la consolidació d'una col.laboració estre ta entre tots els agents turístics amb responsabilitats en la promoció turística de la ciutat. - Creixent competència entre ciutats com a centres de destina ció turística, tant a la resta de l'Estat espanyol com a Europa. - Existència de canvis significatius en els comportaments i hà bits de consum de la demanda, així com en l'estructura vaca cional i del temps d'oci de la població: creix elnombre de viatges curts i culturals i baixa el turisme de llargues vacan ces, on les ciutats representen una alternativa vàlida com a resposta a aquestes novesnecessitats i inquietuds vacacionals. A l'objecte de mostrar la situació de l'activitat turística a la ciutat i concretar algunes de les qüestions ara plantejades, en els quadres següents es poden observar l'evolució i situació actual de les principals variables quant a l'oferta d'allotjament i la de manda a la ciutat. Així, en un dels quadres es presenta l'evolució de l'oferta ho telera a Barcelona durant el període 1987-1993, on es pot obser var com el creixement del nombre d'habitacions durant aquests sis anys ha estat, aproximadament, del 60 `)/0. Cal destacar, a més, que aquest creixement es produeix de forma més acusada en els anys immediatament anteriors a la celebració dels JJ.00., culminant al 1992 on al llarg de l'any es posen en ofertamés de 2.500 habitacions addicionals a les 11.000 ja existents a la ciutat. L'element qualitatiu més destacat d'aquest extraordinari crei xement és que aquest es produeix, fonamentalment, en les cate gories superiors de l'oferta hotelera, és a dir, en hotels de 4 i 5 estrelles. En concret, durant el període considerat, el creixement del nombre d'habitacions d'aquestes categories és superior al 80 %. En definitiva, el creixement de l'oferta hotelera a la ciutat ha representat, no només una major dotació d'oferta d'allotja ment, sino també un augment dels seus estandars mitjans. Pel que fa a l'activitat turística de la ciutat, analitzada a través del nombre de visitants que pernocten en establiments hotelers de la nostra ciutat i del nombre de reunions d'empresa, cal des tacar, en primer lloc, una lleugera disminució en el nombre de pernoctacions respecte a l'any anterior. Aquesta disminució del nombre de pernoctacions es produeix malgrat l'augment notable del nombre de visitants i degut a la significativa disminució de l'estada mitjana que de 2,3 nits per persona al 1992, passa a 1,7 nits al 1993. 11 11111,1111:JcIu cl1.11,1 1,1 1.1 LIC It 4. Objectius de Turisme de Barcelona. La definició dels objectius bàsics i estratègics ha estat, junta ment amb la definició dels programes i l'estratègia de posiciona ment i comercialització de Turisme de Barcelona, la columna vertebral d'actuació del nouens. Els objectius bàsics de Turisme de Barcelona han de servir per orientar el programa d'accions estratègiques. En concret, els objectius bàsics són: 1. Consolidar el turisme actual. 2. Atraure nou turisme. 3. Potenciar i rendibilitzar l'oferta comercial de la ciutat. Quant als objectius estratègics, aquests són: 1. Potenciar la imatge de Barcelona. 2. Posicionar el producte turístic «Barcelona». 3. Augmentar elnombre de visitants. 4. Incrementar la despesa per persona. 5. Augmentar l'estadamitjana a la ciutat. 6. Augmentar la fidelitat de l'usuari. 7. Optimitzar l'ús de l'oferta comercial de la ciutat. 8. Rendibilitzar la inversió pública i privada realitzada en oca sió dels JJ.00. 9. Impulsar els sectors econòmics vinculats al turisme. 10. Assolir la plena ocupació de l'oferta hotelera. 5. Objectius per departaments i programes. Objectius per departament Planificació i control de gestió Marketing Administració Establir els objectius, criteris i paràmetres per l'anàlisi de viabilitat i seguiment dels programes. Obtenir la informació de base necessària per valorar els resultats dels programes. Confecció, seguiment i control del Pla de Marketing global de Turisme de Barcelona. Definició d'objectius, estratègies i pla d'acció en els apartats següents: — Imatge — Programes — Publicitat — Relacions Públiques — Promoció — Distribució — Patrocini Realització de les tasques internes del nou ens corresponents a: — Administració — Personal — Informàtica — Serveis generals 12 Objectius dels programes interns Barcelona Convention Bureau Escolars i tercera edat Serveis turístics Comerç Vacacional Lúdic/Cultura/ Esports Promocionar Barcelona coma seu de congressos i convencions. Promocionar i potenciar Barcelona coma receptora de viatges d'incentiu. Potenciar el turisme escolar durant tot el curs, des d'un punt de vista pedagògic i, a la vegada, lúdic. Atraure i incentivar el turisme de grups de la tercera edat a través de l'oferta cultural. Millorar l'acollida al visitant (Informació Turística). Optimitzar el contingut i l'ús del Banc de Dades d'Informació Turística. Fomentar la formació i el reciclatge dels professionals del sector turístic. Potenciar i rendibilitzar l'oferta comercial de la ciutat. Aconseguir un increment de la demanda externa. Incentivar la despesa del visitant. Donar suport a la creació de nova oferta turística genèrica. Situar el producte turístic «Barcelona» en les programacions dels principals TT.00. de turisme de ciutat. Aconseguir una programació continuada d'actes rellevants. Crear productes relacionats amb l'esport des d'una perspectiva turística. Utilitzar l'oferta lúdica i d'oci de la ciutat de forma coordinada amb la resta d'oferta turística. Els Programes Externs pretenen: 1. Incentivar, potenciar i ajudar a la creació de productes i pro grames externs. 2. Coordinar i facilitar les relacions entre els àmbits externs i al tres departaments i/o programes de Turisme de Barcelona. Objectius dels programes externs Cap de setmana Fires/Negocis Universitats Atracció de seus Estades Mèdiques Atraure i incentivar el turisme individual de cap de setmana a la ciutat. Crear una oferta diversificada de cap de setmana. Incrementar l'ús de l'oferta i la infraestructura turística i comercial de la ciutat per part dels expositors i visitants de Fira de Barcelona. Motivar la visita turística, allargar l'estada a la ciutat, augmentar el nombre d'acompanyants i incentivar la despesa dels visitants per motiu de negocis. Crear productes que combinin l'activitat acadèmica i el turisme de forma atractiva. Incentivar i potenciar les visites d'estudiants i porfessorat nacionals i estrangers. Atraure la implantació a la ciutat de seus d'organismes comunitaris, organismes públics o privats nacionals i internacionals i d'empreses. Incentivar l'ús de la ciutat perpart dels organismes i les empreses, un cop implantats al municipi: jornades, seminaris, congressos, reunions, etc. Rendibilitzar el prestigi santiari de Barcelona. Promocionar l'oferta sanitària de la ciutat des d'una perspectiva turística. 6. Organització. L'organització executiva de Turisme de Barcelona respon a l'estructura i plantejaments exposats anteriorment, consistent en l'existència d'un Comitè Executiu i un òrgan executor estructurat en base a una Direcció General, els Programes Interns i Extems desenvolupats per Turisme de Barcelona i els Departaments de serveis generals —staff— de suport a la Direcció i als programes. Pressupost Turisme de Barcelona 1994 (Ptes.) 1. Ingressos propis 125.500.000 2. Transferències corrents 657.600.000 3. Ingressos patrimonials 2.000.000 4. Aportació inicial Pla 100.000.000 Total ingressos 885.100.000 1. Personal 201.000.000 2. Béns corrents i serveis 584.099.000 Despeses generals 38.900.000 Programes i despeses promocionals 545.199.000 3. Transferències a programes externs 1.000 4. Inversions 100.000.000 Total despeses 885.100.000 7. Pressupost. El Pressupost, com a concreció de la política d'actuació definida per Turisme de Barcelona és el principal instrument de gestió del nou ens. El pressupost de Turisme de Barcelona per a 1994, amb una quantia total propera als 990 milions de pessetes, representa un augment superior al 100 % del pressupost conjunt del Patronat de Turisme i les accions de promoció comercial i turística de la Cambra de Barcelona pel 1993. 13 Annex 1. Marc relacional de Turisme de Barcelona BARCELONA Ajuntament Cambra Fira 110- —10 SECRETARIA GENERAL DE TURISMO (TURESPAÑA) IBERIA RENFE TRASMEDITERRANEA Annex 2. Estratègia de promoció 1994 A A • • •A• • •• A ••••• A• AA A AA • .•••• A •A 0 • A A • • • • •• • • AA A• • A A•• A*A A • • •• • AA A■.• • •AA AAA AA A A •• • • AA AA• • •AA ••• •• • A • • •A A•• • AAA A4■A A A A • • • AA.• • AA •• • • •• ••• A •• • • • • • • • A A A A A • Fires IIII Work-Shops Presentacions • Fam Trips Inspeccions Publicitat Mitjans Publicacions Mailing • RR. PP. Premsa • Acció pròpia • Acció conjunta I4 Monografia 2 La gestió de l'atur. Algunes consideracions en el cas de Barcelona Redacció de Barcelona.Economia* * Agraïm la coltaboració de Marta Martí iEva Llorach de l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona . La gestió de l'atur. Algunes consideracions en el cas de Barcelona En el número anterior de BARCELONA.ECONOMIA vam publicar una monografia sobre l'atur a Barcelona i a l'àrea metropolita na, en què s'analitzava l'evolució del nombre de desocupats d'ençà l'any 1980 fins ara, tant en base a les dades de l'INEM comde l'atur estimat de l'EPA. Tot i les diferències metodolò giques entre les dues sèries de dades —un dels objectius de la monografia era explicitar aquestes especificitats—, les dues fonts es mostren vàlides i complementàries a l'hora de reflectir l'evo lució del mercat de treball en aquell període. És a partir de les idees que allí s'apuntaven que hem cregut oportú aprofundir en l'estudi del mercat laboral barceloní ana litzant amb més detall les dades de l'INEM, no només l'atur re gistrat —que ja vam tractar en aquella monografia— sinó sobre tot altres dades amb menys difusió pública com ara el nombre de persones que es donen d'alta o de baixa com a demandants d'ocupació, les ofertes de llocs de treball per part de les empre ses i l'evolució i tipologia dels contractes. Totplegat, a més d'aportar nous elements de reflexió sobre la problemàtica actual delmercat de treball i la seva reforma, tracta de posar de relleu que l'atur registrat no és l'únic indicador de la dinàmica del mercat de treball ni el que l'explica millor en totes les situa cions. A diferència de la monografia del número 20, en aquest cas l'anàlisi es limita al període 1987-93, caracteritzat des de l'aspecte laboral per una precarització creixent de l'ocupació. No s'hi reflecteixen lògicament els primers efectes del Decret llei de Mesures Urgents de Foment de l'Ocupació, vigent des de principi d'enguany. Les diferents funcions de l'INEM. En la línia de la monografia anterior, no volem renunciar a una mínima funció pedagògica pel que fa al laberíntic món de les estadístiques delmercat laboral d'aquest país. És per això que s'insistirà en alguns aspectes conceptuals i terminológics lli gats al fenomen de la desocupació i el seu tractament des de la vessant de l'INEM. Sovint tenim la idea que la funció bàsica de l'INEM és fona mentalment registral i de control, en tant que la seva vessant més coneguda és lad'actualitzar i difondre periòdicament l'evo lució del nombre d'aturats registrats a les seves oficines i Ilurs característiques: edat, sexe, nivell de formació, ocupació anterior, etc. En general, aquesta és la imatge que l'opinió pú blica té de la tasca que desenvolupa aquest Institut en veure l'elevat percentatge d'aturats que van allí a renovar el seu car netd'atur o a gestionar el cobrament de les prestacions a què tenen dret. Si bé aquesta és una de les funcions principals de l'INEM, no és menys cert que en té moltes d'altres tant o més importants i que la funció registral ésmolt més completa que no sembla, a banda que mantenir un registre acurat i fiable no dei xa d'ésser un instrument necessari per assolir objectius generals de política econòmica a l'hora d'adoptar polítiques d'ocupació. A més, cal ressaltar que és —o procura ser-ho— una oficina de col-locació, que realitza la funció d'intermediació entre de mandant i oferent d'ocupació, entre treballador i empresa. Aquesta és una funció clarament a potenciar en un context de crisi i de forta rotació contractual. A ningú se li escapa, però, que la major part de la intermediació que es dóna actualment no es produeix a través de l'INEM, sinó de contactes personals, familiars o a través dels mitjans de comunicació. De fet, es cal cula que al voltant del 70 per cent de la intermediació es realitza a través d'aquests contactes. Per altra banda, les organitzacions de professionals, d'empresaris, les universitats, les empreses de selecció, les corporacions locals, i en general tots els organismes que gestionen programes finançats pel Fons SocialEuropeu de senvolupen també—de forma puntual i delegada— una certa tasca d'intermediació. Tanmateix, el que sí que fa l'INEM és prendre nota dels con tractes que es signen en un àmbit territorial, en funció del domi cili de l'empresa. De fet, ja l'Estatut dels Treballadors contem pla la obligatorietat de declarar i registrar tots els contractes, fins i tot els que es realitzen de paraula. A més, el recent De cret-llei 18/1993 sobre Mesures Urgents de Foment de l'Ocupa ció estableix que els empresaris estan obligats a registrar a l'ofi cina pública d'ocupació, en el termini dels deu dies següents a la seva concertació, les contractacions efectuades, encara que no existeixi obligació legal de formalitzar-les per escrit. De tota ma nera, hem de ser conscients que ésdifícil que es compleixi exhaustivament amb aquesta obligació i no podem menystenir tot el ventall de relacions laborals no declarades o fins i tot irre gulars, especialment en moments de recessió. Finalment, val la pena recordar que l'INEM té una tercera funció com a organisme oficial que gestiona el pagament de prestacions d'atur. Óbviament, és per aquesta funció que té un pressupost elevat i difícilment previsible d'ajustar-se a una dota ció anual determinada. El nombre d'aturats amb algun tipus de prestació actualment ésmolt elevada, i per algunes oficines ha assolit al bienni 1992-93 taxes de cobertura en relació amb el to tal d'aturats registrats superiors al 80 per cent de mitjana anual. Aquest elevat grau de cobertura l'abús que sovint s'ha fet del dret a unes prestacions aprofitant les dificultats de l'INEM per dur a terme un control rigorós de les coHocacions rebutja des i de les col.locacions irregulars aprofitant que el treballador ja cobra un subsidi— va forçar una reforma de les prestacions a mitjan del 92 per tal d'evitar el que podia ser la fallida del siste ma de prestacions a l'atur. 17 0 Agricultura, ramaderia i pesca 1 Energia i aigua 2 Extr. i transf. prod. minerals 3 Indústries transformaciómetalls 4 Altres indústries manufactureres 5 Construcció 6 Comerç, hosteleria i repar. 7 Transports i comunicacions 8 Finances i asseguradores 9 Altres serveis 10 S.o.a. Total 0 Agricultura, ramaderia i pesca 1 Energia i aigua 2 Extr. i transf. prod. minerals 3 Indústries transformaciómetalls 4 Altres indústries manufactureres 5 Construcció 6 Comerç, hosteleria i repar. 7 Transports i comunicacions 8 Finances i asseguradores 9 Altres serveis 10 S.o.a. Total 0 Agricultura, ramaderia i pesca 1 Energia i aigua 2 Extr. i transf. prod. minerals 3 Indústries transformació metalls 4 Altres indústries manufactureres 5 Construcció 6 Comerç, hosteleria i repar. 7 Transports i comunicacions 8 Finances i asseguradores 9 Altres serveis 10 S.o.a. Total 243 158 5.496 12.407 19.364 6.648 18.012 2.695 12.104 17.046 24.229 118.402 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 0,2 0,1 4,6 10,5 16,4 5,6 15,2 2,3 10,2 14,4 20,5 100,- 185 166 4.663 9.769 17.384 4.480 15.768 2.109 10.055 14.536 17.962 97.077 76,1 105,1 84,8 78,7 89,8 67,4 87,5 78,3 83,1 85,3 74,1 82,0 0,2 0,2 4,8 10,1 17,9 4,6 16,2 2,2 10,4 15,0 18,5 100,- 139 180 3.546 7.603 14.079 2.789 12.267 1.600 7.969 11.231 9.239 70.642 57,2 113,9 64,5 61,3 72,7 42,0 68,1 59,4 65,8 65,9 37,1 59,7 0,2 0,3 5,0 10,8 19,9 3,9 17,4 2,3 11,3 15,9 13,1 100,- 113 190 3.412 7.143 13.458 2.659 12.769 1.795 8.114 10.776 5.809 66.238 46,5 120,3 62,1 57,6 69,5 40,0 70,9 66,6 67,0 63,2 24,0 55,9 0,2 0,3 5,2 10,8 20,3 4,0 19,3 2,7 12,2 16,3 8,8 100,- 89 154 3.441 6.562 13.042 3.063 13.376 2.079 8.798 11.119 4.572 66.295 36,6 94,5 62,6 52,9 67,4 46,1 74,3 77,1 72,7 65,2 18,9 56,0 0,1 0,2 5,2 9,9 19,7 4,6 20,2 3,1 13,3 16,8 6,9 100,- 96 171 3.336 7.299 12.979 4.461 13.803 2.308 10.468 10.611 3.956 69.491 100 158 3.436 8.582 14.314 5.143 16.189 2.885 13.675 11.107 4.818 80.407 39,5 41,2 108,2 100,0 60,7 62,5 58,8 69,2 67,0 73,9 67,1 77,4 76,6 89,9 85,6 107,1 86,5 113,0 62,2 65,2 16,3 19,9 58,7 67,9 0,1 0,1 0,2 0,2 4,8 4,3 10,5 10,7 18,7 17,8 6,4 6,4 19,9 20,1 3,3 3,6 15,1 17,0 15,3 13,8 5,7 6,0 100,- 100,- L'atur registrat a Barcelona: evolució sectorial en el darrers set anys. Si recordem breument l'evolució sectorial de l'atur del 1987 al 1993, s'observa clarament que el nombre total d'aturats regis trats va davallar considerablement als primers anys, fins al punt que passà de 118.402 a final del 1987 a 66.238 a final del 1990, fet que representa una reducció de més del 44 per cent en no més tres anys. Fou un període de fort creixement econòmic en què es crearen nombrosos llocs de treball. A nivell sectorial, s'observa un comportament homogeni, on destaca el de la cons trucció coma sector on la desocupació s'ha reduït més en ter mes relatius, gràcies a l'impuls de les nombroses obres relacio nades directament o indirecta amb els Jocs. 18 Durant aquest període, es produí una forta renovació i rotació en les oficines de l'INEMquant a les persones desocupades: erarelativament fàcil trobaruna primera feina -en general un con tracte per pocs mesos-, com ho evidencia la forta reducció dels aturats sense ocupació anterior, i s'oferiren nombrosos incentius a la contractació, beneficiosos per a les empreses a efectes de pagament de quotes a la seguretat social, de subvencions a fons perdut, etc. Es doncs un període en què el nombre de contractes incentivats -comveurem més endavant- augmentà considera blement. Pel fet que es podien renovar successivament els con tractes temporals fins a un màximde tres anys, a partir dels quals s'havia de fer fix el treballador, hi hagué nombroses altes i baixes a les oficines de l'INEM, ja sigui per canvis de contracte al llarg d'aquests tres anys, ja sigui per un canvi de personal per un mateix lloc de treball per no haver d'esgotar aquest període o haver de fer fixa aquella persona. Paral•lelament, però, aques ta rotació donà lloc a un augment de les prestacions en el ma teix moment que s'alenteix el ritme de creixement de les con tractacions, atès que amb només sis mesos de treball ja es teniadret a tres mesos de prestació d'atur. Sense entrar en més detalls, durant els anys 1991-92, la fita del Jocs va permetre a Barcelona de retardar un inici de la crisi que ja despuntava a altres àmbits. Ja als darrers mesos del 1992 i al llarg de tot el 1993, l'evolució de l'atur és prou eloqüent so bre la gravetat de la crisi. A partir del 1993 en què s'allarga el temps mínim de contri bució a un any i que dóna dret a quatre mesos de prestació, es produeix un retard temporal en poder tenir dret a cobrar l'atur. Aquesta mesura afecta de ple els ingressos via prestacions dels treballadors contractats temporalment, en especial en el sector turístic quant que només tindrien accés a prestació un cop cada dos anys pel fet de no cobrir amb un sol període de contractació el mínim de contribució d'un any. Durant els anys de creació d'ocupació, fou un fet prou corrent la combinació entre treballar i cobrar d'atur, amb el consegüent augment de les despeses pel pagament de prestacions. Malaura dament, aquesta combinació encara continua en la mentalitat de molts col•lectius—tant de treballadors com d'empresaris— com una solució prou satisfactòria davant d'una conjuntura desfavo rable. El cobrament d'una prestació per atur ha esdevingut un fet social plenament acceptat, i en alguns casos el treballador in tenta esgotar el període de cobrament abans d'acceptar de ple una altra feina amb l'excusa de l'escassetat d'ofertes d'ocupació o que aquestes no s'ajusten a les seves aptituds. Aquesta pràcti ca ha suposat un considerable augment de la despesa pública pel pagament de les prestacions —en un primer moment, contributi ves i després assistencials— i una mentalitat poc predisposada a pensar més enllà d'un benefici personal a curt termini. Els efectes de les nombroses contractacions incentivades du rant el període de creixement econòmic de la segona meitat dels vuitanta es veuen corroborats per la disminució dràstica del col lectiu d'aturats sense ocupació anterior, que representava més del vint per cent del total d'aturats al 1987 i que disminuí ràpi dament fins al 5,7 per cent al 1992. En termes generals, si hom compara la distribució sectorial de l'atur registrat a començament i en acabar el període 1987-93, es fa palès que el conjunt dels serveis i en menor mesura la cons trucció han estat les activitats més afectades pel recent canvi de conjuntura. En alguns casos, fins i tot l'augment de pes relatiu ha anat acompanyat d'un augment en termes absoluts. Deduir d'aquestes dades que la crisi actual ha incidit especial ment en els serveis i la construcció seria parcialment erroni. Per entendre aquestes dades s'ha de pensar que la creació d'ocupa ció a Barcelona durant la segona meitat dels vuitanta s'ha cana litzat —a banda de l'expansió de la construcció i activitats auxi liars—preferentment cap als serveis —personals, a les empreses, comercials, etc.— tant en empreses de nova creació comen empreses resultants de la reestructuració de les activitats industrials tradicionals —la gran majoria— caracteritzades per la precarietat de les contractacions i que davant del canvi de conjuntura han estat les primeres a notar-ho. Contràriament, l'adaptació de l'empresa industrial a la nova situació s'ha fet majoritàriament per la via de les jubilacions anticipades. Altes i baixes a les oficines de l'INEM 1987 239.066 n.d. n.d. 242.505 1988 274.561 n.d. n.d. 278.124 1989 237.795 136.924 100.871 269.845 1990 169.906 118.269 51.637 170.149 1991 208.714 118.081 90.633 206.051 1992 195.191 116.137 79.054 185.595 1993 256.491 130.101 126.390 229.067 No s'ha d'oblidar tampoc que la indústria ja havia sofert un profund procés de reestructuració a finals dels setanta i durant la primerameitat dels vuitanta, i que la majoria d'activitats ter ciàries s'adapten més fàcilment i amb menys cost a les situacions canviants de l'activitat econòmica. Les diferències entre demandants d'ocupació i aturats: la importància dels criteris de classificació. El fluxe d'altes i baixes de demandants d'ocupació —el que coneixem com apuntar-se a l'atur i donar-se'n de baixa— ens permet de veure, des d'una perspectiva poc usual, l'operativa diària de les oficines de l'INEM. La inscripció d'una persona com a demandant d'un lloc de treball en l'oficina de l'INEM que fi correspon en funció del seu domicili és el que es considera una alta de demanda d'ocupació. La situació laboral en què es troba aquesta persona permet dife renciar entre dos orígens de les altes: ocupats i desocupats. Per a aquesta diferenciació, hi ha uns criteris objectius per determi nar si la persona que es dóna d'alta també se l'ha de registrar com a aturada o no. Sovint els criteris personals poden esbiaixar aquesta classificació, quant que en alguns cops només es pot fer cas del que declari el demandant. A títol d'exemple, a un estu diant menor de 25 anys demandant d'ocupació no se'l considera com a aturat, encara que hagi treballat amb anterioritat. Només se'l considerarà com a aturat i se'l comptabilitzarà com a tal si cobra alguna prestació, ja sigui contributiva o subsidiària. De fet, el criteri de l'INEM que «tothom qui cobra algun tipus de prestació es considera aturat registrat» és el principal element de classificació. Un altre exemple seria el dels majors de 65 anys —que no se'ls considera aturats, llevat que estiguin cobrant al gun tipus de prestació— o el criteri pel qual tothom que estigui fent un curs de formació ocupacional no es considera aturat mentre duri el curs. Recentment, però, i coincidint amb el Decret-llei sobre Mesu res Urgents de Foment a l'Ocupació i la futura reforma de l'Es tatut dels Treballadors, els criteris de l'INEM per considerar com a aturats determinats demandants d'ocupació s'ha ampliat. Així, s'admet que els majors de 65 anys o els estudiants figurin com a aturats, cobrin o no algun tipus de prestació. En definiti va, tothom qui vagi a una oficina de l'INEM, declari no tenir feina i estar disposat a treballar és considerat aturat registrat. 19 Baixes de demandes registrades per causes er co • ocacto amb oferta er co • ocacto amb oferta , . 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 242.505 278.124 269.845 170.149 206.051 185.595 229.067 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 25.573 13.134 4.980 1.099 1.398 1.290 8.944 10,5 4,7 1,9 0,6 0,7 0,7 3,9 8.545 13.085 12.786 13.468 12.690 7.104 4.116 3,5 4,7 4,8 7,9 6,2 3,8 1,8 er co • ocacto sense documentació rs absoluts 71.204 61.843 25.671 8.895 12.724 11.545 2.515 29,4 22,2 9,6 5,2 6,2 6,2 1,1 Per contracte sense 11.128 50.650 89.653 48.634 61.116 55.377 114.158 4,6 18,2 33,5 28,6 29,7 29,8 49,8 Per no renovació 102.952 111.432 107.873 75.530 88.554 84.274 78.355 42,5 40,1 40,3 44,4 43,0 45,4 34,2 Altres 23.103 27.980 28.882 22.523 29.569 26.005 20.979 9,5 10,1 10,8 13,2 14,4 14,0 9,2 És previsible, davant d'aquests criteris més amples, que aug menti el nombre d'aturats registrats i que tendeixi a reduir-se el diferencial existent amb els resultats de l'EPA. Aquest fet ens confirma un cop més que una anàlisi del mercat laboral i, en es pecial, de la desocupació no es pot centrar exclusivament en les dades mensuals de l'atur -ja sigui registrat o estimat- i que cal, pels canvis constants que s'estan produint al mercat laboral i a la normativa que el regula, anarmés enllà i esbrinar els ele ments condicionants de les dades d'atur total. En especial, a banda dels criteris administratius de la classifi cació de les altes segons el seu origen, hi ha dos efectes que hi tenen una influència especial en la seva evolució al llarg dels darrers anys: ens referim a la variació de la població activa -centrada principalment en la incorporació de la dona al mer cat de treball- i a l'increment de la cobertura dels aturats regis trats. És prou conegut les dades de població activa d'ençà el 1983-84 ho reflecteixen- que la millora de les expectatives i el posterior creixement va augmentar notablement el percentatge de dones que s'incorporaren al mercat de treball -figurant com a demandants de treball amb origen no aturat- i que en època de crisi és un del collectius més directament afectats per la re ducció de la població ocupada. D'aquesta manera, al període 1987-89, el nivell d'altes -sobretot de no aturats- fou elevat en comparació amb els anys posteriors. Per altra banda, l'ampli abast de les cobertures de prestacions -sobretot les de subsidi d'atur- ha afavorit l'augment del col•lectiu d'aturats dins de les altes de demandants de llocs de treball. 20 Relació entre el saldo d'altes i baixes amb la taxa de variació de l'atur registrat persones 30.000 - 20.000 - 10.000 - 0 -10.000 -20.000 - -30.0003 . LJ taxa de variació - 30 - 20 - 10 0 - -10 - -20 - -30 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 Diferència absoluta altes-baixes - Taxa de variació interanual de l'atur registrat Quant a les baixes, aquestes signifiquen que un demandant d'ocupació és donat de baixa de les llistes, pelmotiu que sigui. El més normal seria que ha trobat feina i per tant deixa de ser demandant de lloc de treball i aturat, encara que hi ha altres motius i que els criteris administratius són a vegades determi nants. Tipologia i distribució sectorial de les ofertes de llocs de treball 1987 39.912 12.813 27.099 63 12.023 5.606 22.220 1988 27.545 18.415 9.130 47 8.280 3.125 16.093 1989 19.322 18.776 546 28 5.935 1.073 12.286 1990 216.243 17.771 198.472 4.411 55.082 19.255 137.495 1991 313.810 16.250 297.560 2.471 52.705 36.640 221.994 1992 307.589 9.880 297.609 775 46.850 28.086 231.881 1993 249.509 5.186 244.323 689 34.198 26.165 188.457 En el període 1987-90, el saldo entre altes i baixes ha estat ne gatiu, fet que significa que s'ha donat una reducció del que po dríem dir «saldo viu» d'aturats. A partir del 1991, canvia de sig ne i mostra que hi ha més persones que s'apunten a l'atur que persones que se'n donen de baixa. Augmenten les dificultats per trobar feina i augmenta l'atur. Com dèiem, els criteris administratius són molt rellevants. A banda dels exemples dels estudiantsmenors de 25 anys a què hem fet esment anteriorment, en el cas de les baixes s'ha seguit un control cada cop més exhaustiu dels qui estan apuntats a l'atur, en especial dels qui cobren algun tipus de prestació. Un dels principals motius de baixes és el de no renovació de la demanda, quant que és donat de baixa aquell demandant que no hagi segellat en quatre dies el seu carnet d'aturat, malgrat que això no és cap garantia que aquesta persona hagi passat a estar ocupada. Òbviament, si transcorregut aquest temps l'aturat es torna a apuntar a l'atur, donarà lloc a una nova alta i incre mentarà el còmput total d'altes anuals. Al 1992, aquest criteri concentrà més del 45 per cent del total de baixes. A continuació, el següent motiu de baixa és el fet d'haver tro bat feina -ja sigui amb oferta de l'INEM o per un contracte sense oferta prèvia, en què treballador i empresari s'han posat d'acord sense la intermediació de l'INEM i només han efectuat el tràmit administratiu de registrar el contracte. El conjunt de baixes per co•ocació efectiva i explícita fou al 1992 del 40,5 per cent. No és cap secret que el paper de l'INEM com a oficina de col.locació és limitat, ja sigui perquè les empreses no confien en aquest Institut per cobrir determinades places, ja sigui perquè un percentatge important dels demandants que figuren a les llis tes de l'INEM són treballadors amb una qualificació escassa o provinents de sectors o ocupacions amb molta saturació de mà d'obra i per tant amb poques possibilitats de co•ocació. En de finitiva, un percentatge molt elevat d'atur estructural i de difícil collocació. Creiem important insistir en aquest fet que posa de relleu -encara que de forma indirecta- l'existència d'un important nombre d'aturats de llarga durada que difícilment troba una fei na. En general es tracta de persones d'edat avançada, sense una qualificació professional adequada a les noves ofertes i provi nents de sectors productius extensius en mà d'obra o del col.lec tiu de dones sense formació professional que en l'època de fort creixement econòmic s'incorporà al mercat de treball i pogué aconseguir alguna feina temporal. L'INEM coma canalitzador d'ofertes d'ocupació. Una altra de les funcions que té l'INEM és la gestió de les pe ticions que li fan les empreses per oferir-los les persones que corresponguin a un determinat perfil que demanen. Tot i que, com hem fet esment abans, l'INEM concentra un percentatge reduït delmercat de l'intermediació, hem de destacar que posa a disposició de les empreses el perfil laboral dels demandants de llocs de treball: no només les seves dades personals, sinó un am pli historial sobre la seva experiència, formació, qualificació i disponibilitat. Les ofertes que les empreses fan poden ser genèriques o no minades. En el primer cas, es tracta d'una petició d'un determi nat perfil sense especificar lapersona en concret que es desitja contractar. En el segon cas, es tracta de fet de complir el tràmit administratiu d'inscriure el treballador que es vol contractar com a demandant de lloc de treball, i se'l contracta el mateix dia o l'endemà. En els contractes incentivats aquest tràmit és obli gatori. L'evolució d'un tipus o altre d'oferta des del 1987 presenta una inflexió radical al 1990, pel motiu següent: fins a l'abril d'aquest any, únicament figuraven com a ofertes aquelles en què les empreses es dirigien a l'INEM com a intermediador. A par tir d'aleshores, davant de la importància de les contractacions en què l'INEM no participava com a intermediador, es considerà que qualsevol contracte que es registrava provenia d'una oferta prèvia nominada. D'aquesta manera, s'aconseguí que les ofertes de llocs de treball estiguessin a un nivell molt similar al dels contractes de treball registrat. Per sectors, és fàcil veure com l'evolució dels serveis ha anat en consonància amb les ofertes, contràriament al que ha succeït a la indústria, en què cada cop més representen un percentatge més petit del total d'ofertes. 21 Distribució per tipologies dels contractes registrats foment i convenis No acollits de Total contractes Acollits a mesures de Total Eventuals A temps parcial En pràctiques Per a la formació Altres Total Eventuals Indefinits 1987 220.091 107.702 47.429 21.144 13.943 11.533 13.653 122.389 102.135 10.254 1988 291.065 147.458 68.510 30.167 18.011 16.658 14.112 143.607 129.412 14.195 1989 328.528 166.999 87.462 35.007 21.699 20.197 2.634 161.529 143.943 17.587 1990 350.018 174.760 91.055 41.426 20.546 19.154 2.579 175.258 156.649 18.609 1991 379.209 181.460 96.510 47.892 16.713 18.275 2.070 197.749 178.763 18.986 1992 368.500 153.474 77.442 50.124 10.175 12.114 3.619 215.026 197.459 17.567 1993 268.898 108.080 46.029 48.712 4.599 4.228 4.512 160.818 151.238 9.580 1987 100,- 48,9 21,5 9,6 6,3 5,2 6,2 51,5 46,4 4,7 1988 100,- 50,7 23,5 10,4 6,2 5,7 4,8 49,3 44,5 4,9 1989 100,- 50,8 26,6 10,7 6,6 6,1 0,8 49,2 43,8 5,4 1990 100,- 49,9 26,0 11,8 5,9 5,5 0,7 50,1 44,8 5,3 1991 100,- 47,9 25,5 12,6 4,4 4,8 0,5 52,1 47,1 5,0 1992 100,- 41,6 21,0 13,6 2,8 3,3 1,0 58,4 53,6 4,8 1993 100,- 40,2 17,1 18,1 1,7 1,6 1,7 59,8 56,2 3,6 1987 100,- 44,0 19,6 12,9 10,7 12,7 100,- 90,9 9,1 1988 100,- 46,5 20,5 12,2 11,3 9,6 100,- 90,1 9,9 1989 100,- 52,4 21,0 13,0 12,1 1,6 100,- 89,1 10,9 1990 100,- 52,1 23,7 11,8 11,0 1,5 100,- 89,4 10,6 1991 100,- 53,2 26,4 9,2 10,1 1,1 100,- 90,4 9,6 1992 100,- 50,5 32,7 6,6 7,9 2,4 100,- 91,8 8,2 1993 100,- 42,6 45,1 4,3 3,9 4,2 100,- 94,0 6,0 Una ullada a les diferents modalitats de contractació. Finalment, dins la cadena de funcionament de l'INEM, pas sem a veure els contractes registrats, com a plasmació del pols del mercat de treball. Aquí calen fer moltes matisacions, algunes d'elles extraeconómiques i que obren les portes a nombrosos debats, principalment de cara a la nova llei que s'està discutint a les Corts i a partir de les Mesures Urgents de Foment de l'Ocu pació que entrà en vigor l'1 de gener d'enguany. De les tipologies de contractes vigents fins al 1993, aquests es classifiquen en dos grans grups, segons estiguin acollits o no a mesures de foment de l'ocupació i convenis amb administracions públiques. Els contractes no acollits a mesures de foment ni a convenis es divideixen entre indefinits i eventuals de caràcter ordinari. Aquests últims, poden ser per obra o servei, per neces sitats del mercat, per interinitat o de caràcter discontinu. En ge neral, es tracta de contractes eventuals abans de fer fixa una persona o dels contractes en aquells sectors en què l'activitat està concentrada en determinats períodes de l'any, com ara l'hosteleria, alguns comerços, produccions agrícoles, etc. La pro liferació de contractes eventuals entre els no acollits a mesures de foment -situada al voltant del 90 per cent- durant els anys de creixement econòmic s'ha accentuat a partir del 1992 i la recessió de l'any passat ha situat aquest percentatge en el 94 per cent. 22 Quant als contractes acollits a mesures de foment i convenis, s'inclouen en aquest gran grup tots aquells que gaudeixen d'al guns tipus d'ajut, subvenció o exempció fiscal o de cotització. Els principals són els eventuals de foment a l'ocupació, els de temps parcial de foment a l'ocupació, en pràctiques i per a la formació, a més dels indefinits d'ajut a menors de 26 anys que fins al 1989 tingueren certa importància. A més d'aquestes tipo logies, n'hi ha tot un altre conjunt destinat a ajuts a collectius amb més dificultats per accedir o continuar almercat de treball. Són essencialment joves, persones afectades per jubilacions es pecials, treballadors minusvàlids, majors de 45 anys, etc. D'entre els incentivats, fins fa ben poc els més nombrosos han estat els eventuals -al voltant del 50 per cent-, superats l'any passat pels de temps parcial -un 45 per cent. És previsible que a partir d'enguany, hi hagi un canvi important en la distribució de tots els contractes, acollits o no a mesures de foment, quant que desapareixen com a tals els discontinus per passar a ser de temps parcial, i precisament aquest esdevindrà un dels elements més pràctics per adequar el nombre de treballadors a les neces sitats puntuals de les empreses, en desaparèixer la limitació de contractació d'un nombre mínim d'hores per dia, o el seu equi valent anual. Distribució dels contractes registrats milers de persones 250 200 - 150 - 100 - 50 - 0 i tíI tí 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 • Acollits a mesures de foment 0 No acollits Una breu referència als canvis estructurals delmercat laboral. Sense entrar a comentar la reforma de l'Estatut dels Treballa dors i el Decret-llei sobre Mesures Urgents de Foment a l'Ocu pació i les repercussions que tindran en la creació d'ocupació, volem fer algunes consideracions sobre el futur que es pot endevinar a partir tant de l'evolució de les dades de l'INEM sobre aturats i contractacions com de les manifestacions fetes pels di ferents agents econòmics sobre la reforma necessària delmercat laboral. Per una banda posa de relleu d'existència d'un col.lectiu d'aturats de llarga durada, assimilable a una taxa d'atur estruc tural difícil d'avaluar numèricament, però en tot cas elevat i possiblement en expansió. Per altra banda, les noves formes de contractació i les noves necessitats de les empreses donaran lloc a un ampli ventall de fórmules, que dependran principalment de les necessitats de cada empresa, ja sigui per la seva dimensió com per les necessitats pròpies de la seva activitat per altres fac tors més específics. Aquesta flexibilització permet adequar els nivells de produc ció a les exigències d'un mercat internacional cada cop més competitiu, afavorint la competitivitat de les empreses. Tanma teix, calen moltes altres mesures tant o més importants per faci litar l'augment de la competitivitat. Aquest és un tema prou tractat darrerament a tots els mitjans de comunicació i sobre el qual els diferents agents econòmics posen més o menys èmfasi a l'hora de valorar les prioritats de polítiques destinades a aquestfi. El que sí que cal considerar són els efectes que aquestes re formes del mercat laboral ténen i tindran sobre la renda familiar i sobre molts altres aspectes no estrictament econòmics. Per una banda, comença a fer-se evident, tot i l'actual període de crisi, l'existència d'un col•lectiu d'aturats de llarga durada—que podríem qualificar de crònics— sobre els quals cal aplicar una política destinada a facilitar la seva inserció almercat laboral i en tot cas facilitar-los una renda mínima, més encara si han de su portar càrregues familiars. Aquest és un fet sobre el qual no hi ha massa divergències entre els diferents agents. De fet, el pa quet d'ajuts a la contractació de majors de 45 anys aprovat recentment pel govern confirma la voluntat de solucionar aquest problema. D'altra banda, cal tenir en compte els efectes que sobre la població ocupada poden tenir totes aquestes reformes: si bé pot afavorir l'accés de molts aturats a un lloc de treball, també pot significar una disminució de la renda familiar disponiblesi s'estenen els contractes a temps parcial o si es van succeint períodes d'ocupació i períodes de desocupació sense cobrament de prestacions. De fet, a efectes de renda disponible, no és ho mologable un ocupat a plena jornada que un ocupat a mitja jornada, i caldrà, si aquestes diferències es generalitzen i s'accen tuen, recórrer a uns paràmetres més qualitatius sobre la realitat del món laboral que la simple classificació entre aturats i ocu pats. Totplegat, en definitiva, pot afectar en més o menys grau les expectatives de renda a mitjà termini, i aquestes expectatives in certes poden influirmés del que hom podria pensar en aspectes demogràfics, com ara el retard de l'edat de matrimoni, el fet de decidir tenir o no fills i quants, noves formes d'organització familiar i de solidaritat, etc. Només apuntar que aquests aspectes demogràfics poden re percutir clarament sobre l'estructura de lapoblació activa en un futur no massa llunyà o el cost que representa mantenir un estat del benestar amb unes perspectives que apunten al fet que una part cada cop més reduïda de la població serà ocupada ja és un tema prou important com per tenir en compte i deixar, un cop més, obert el debat sobre el mercat laboral. 23 Indicadors econòmics O. Síntesi Síntesi Activitat productiva Consum d'electricitat (usos cials-ind.) (Gwh) 4t.tr.93 818,6 -13,6 3.255,9 -6,5 8,0 Tràfic de mercaderies pelport - Total (milers tones) 4t.tr.93 4.983 6,7 17.670 -3,6 0,1 Embarcades (milers tones) 4t.tr.93 1.819 19,1 5.208 -2,3 1,4 Desembarcades (milers tones) 4t.tr.93 3.164 0,7 12.462 -4,2 -0,4 - Càrrega general (milers tones) 4t.tr.93 2.113 7,5 6.901 -9,2 12,6 Exportacions (milers tones) 4t.tr.93 931 11,1 2.588 -0,8 29,1 Importacions (milers tones) 4t.tr.93 669 8,5 2.391 -12,2 15,6 - Contenidors (milersTeus) 4t.tr.93 n.d. n.d. 501 -9,3 13,0 Construcció d'habitatges - Iniciats 4t.tr.93 598 -19,3 2.336 -17,1 30,7 - Projectes d'habitatges visats (prov.) 4t.tr.93 6.142 48,7 22.730 3,9 1,4 Obra nova prevista a les llicències d'obres aprovades: - Habitatges 4t.tr.93 472 5,8 2.761 52,1 -22,3 - Places d'aparcament 4t.tr.93 2.695 5,3 17.445 82,2 -40,8 - Superfície total (m2) 4t.tr.93 135.006 -44,4 1.183.248 47,7 -33,1 - Superfície en edificis residencials (m2) 4t.tr.93 96.661 -16,3 546.293 24,2 -17,9 - Superfície en construccions no residencials (m2) 4t.tr.93 38.345 -69,9 636.955 76,3 -45,3 Conferències telefòniques internacionals (milers) 4t.tr.93 7.432 9,4 29.338 2,0 21,9 Línies telefòniques en servei (milers) 31-XII-93 881,6 -0,4 -0,4 1,1 Aeroport. Trànsit de passatgers - Total (milers) 4t.tr.93 2.232 -2,2 9.654 -3,9 11,9 - Interior (milers) 4t.tr.93 1.365 -3,0 5.706 -6,8 7,3 - Internacional (milers) 4t.tr.93 867 -1,1 3.949 0,7 20,1 Tràfic de mercaderies (tones) 4t.tr.93 13.890 -24,5 57.478 -21,7 19,0 Fira de Barcelona - Superfície contractada (m2) 2n.sem.93 204.049 -10,1 514.073 -17,8 13,1 - Expositors directes 2n.sem.93 3.846 -2,0 9.007 -9,8 -0,4 - Expositors representats 2n.sem.93 5.244 11,9 10.758 0,3 n.d. Pernoctacions en hotels de Barcelona, segons motiu de la visita (milers) - Total nov.-gen. 951 -0,6 4.257 -2,5 4,9 - Negocis nov.-gen. 630 23,3 2.405 2,6 7,8 - Turisme nov.-gen. 215 -24,3 1.225 21,4 6,2 - Fires nov.-gen. 29 11,5 120 -7,0 -58,3 - Congressos nov.-gen. 29 -56,1 172 -18,1 30,4 - Altres nov.-gen. 48 -31,4 335 -47,7 20,0 La contenció del consum durant el trimestre ha accentuat l'evolució anual L'evolució positiva del trimestre -recolzada bàsicament en el bon comportament del tràfic exterior- no ha estat suficient per capgirar uns resultats que -amb l'excepció de les exportacions es comparen negativament amb les d'un any abans. La forta atonia de la demanda interna durant el 1993 s'ha reflectit en un descens notable de les importacions de càrrega general Malgrat l'evolució puntual del subsector a Barcelona, la tendència a mitjà tennini és alcista, especialment a l'entorn metropolità L'augment del volum d'obra nova prevista a les llicènciesaprovades durant l'any és un primer símptoma esperançador del potencial de creixement que encara té la ciutat. Per poc que millorin els indicadors econòmics generals, la represa de l'activitat en el sector de la construcció amitjà termini està assegurada Creixement moderat després d'uns anys de forta expansió Evolució moderadament negativa imputable tant a una conjuntura econòmica recessiva com a un 1992 atípic. El ressò dels Jocs i la devaluació de la pesseta han mantingut unbon nivell de trànsit internacional La necessitat de les empreses de contenir despeses en moments de recessió s'ha deixat sentir, com era d'esperar, en l'activitat firal, amb una reducció de superfície contractada i d'expositors L'evolució del trimestre s'ha caracteritzat per una Ileugera reducció del nombrede pernoctacions alhora que augmentava el flux de visitants. Cal destacar la recuperació de les pernoctacionsmotivades per negocis durant aquest trimestre il'expansió del turisme al llarg del darrer any L'evolució de l'activitat econòmica de Barcelona durant el quart trimestre de 1993. L'anàlisi dels resultats del trimestre segons els indicadors dis ponibles no permet una lectura massa diferent de la que ja s'ha via fet en trimestres anteriors. L'abundància de signes negatius entre les variacions interanuals sembla un senyal objectiu sufi cientment explícit de la situació de recessió en què ha estat im mersa la nostra economia al llarg de l'any passat. Insistir en aquest tema pot semblar redundant si no fos per què en aquesta ocasió no reflecteix tota la realitat. Hi ha aspec tes i matisos -no per escassos menys rellevants- que des de fa alguns mesos apunten lleus indicis de recuperació en alguns sec tors i que fàcilment poden passar desapercebuts si limitem l'anà lisi a unes simples taxes de variació. Els símptomes de recuperació del subsector de la construcció residencial obren una de les vies d'expansió més consistents en elpanorama recessiu de l'economia. D'una banda, els primers indicis de reactivació del sector de la construcció, de lamà sobretot del subsector residencial grà cies als beneficis del PlaQuadriennal de l'Habitatge -amb un especial impacte a l'entorn metropolità- i en menor mesura, de les inversions en infraestructures i equipaments. Recolza aques ta afirmació el fort creixement del nombre de projectes d'habi tatges visats a la província durant els darrers mesos de l'any 1993 i les previsions de noves construccions a la ciutat de les lli cències d'obres aprovades. 27 Quadre de síntesi (continuació) Mercat de treball Nombre de residents ocupats (estimació) 31-XII-93 648.623 2,0 2,0 -3,1Taxa d'atur registrat (Barcelona ciutat) (%) 31-XII-93 11,8 Taxa d'atur registrat (Barcelona prov.) (%) 31-XII-93 14,0 Taxa d'atur registrat (Catalunya) (%) 31-XII-93 13,8 Taxa d'atur registrat (Espanya) (%) 31-XII-93 17,6 Atur total registrat (persones) 31-XII-93 86.336 24,2 24,2 4,8Atur masculí (persones) 31-XII-93 44.246 34,9 34,9 2,2Atur femení (persones) 31-XII-93 42.090 14,7 14,7 18,3Atur juvenil (16-24 anys) (persones) 31-XII-93 18.432 31,4 31,4 -4,9 Aturats sense ocupació anterior 31-XII-93 5.529 39,8 39,8 -13,5Contractes registrats per l'INEM 4t.tr.93 68.694 -18,3 268.898 -27,0 -2,8 - Acollits a mesures de foment 4t.tr.93 29.868 -19,3 108.080 -29,6 -15,4 - No acollits a mesures de foment 4t.tr.93 38.826 -17,5 160.818 -25,2 8,7 Estalvi, consum i preus Dipòsits del sector privat en el sistema bancari (prov.) (milers de milions de ptes.) 1-XII-93 8.800,5 11,1 876,52 11,1 7,6Crèdits del sistema bancari al sector privat (prov.) (milers de milions de ptes.) 31-XII-93 5.883,2 -1,8 -107,92 -1,8 13,7 Consum d'electricitat (usos domèstics) (Gwh) 4t.tr.93 352,1 -3,0 1.549,4 1,6 6,5Consum de gas canalitzat (milions tèrmies) 4t.tr.93 564,0 5,9 2.602,5 -0,9 4,0 Escombraries recollides (milers tones) 4t.tr.93 172,1 -2,8 666,2 -1,3 2,9Matriculació de vehicles (prov.) 4t.tr.93 31.963 -25,3 136.146 -29,4 3,7 IPC. Barcelona (prov.) (%) 4t.tr.93 1,0' 5,2 n.d. Catalunya (%) 4t.tr.93 1,01 5,3 5,5Espanya (%) 4t.tr.93 1,0' 5,0 5,3 Primers indicis de reactivació L'augment de les taxes d'atur ha estat general, encara que amb intensitats diferents a cada àmbit, fet que s'ha traduït en un augment del diferencial entre Barcelona i la resta de la província i de Catalunya L'atur registrat ha continuat augmentant durant el darrer trimestre del 1993. L'impacte de la crisi a moltes activitats industrials ha incidit especialment entre la mà d'obra masculina. Cal destacar també el canvi de tendència en l'atur juvenil El notable descens de la contractació laboral explica sense embuts l'augment del nombre de desocupats Creixement afavorit per la incertesa de les expectatives Resultat de la forta contenció del crèdit per quart trimestre consecutiu Creixement afectat per la bonança climàtica Consum estancat per l'atonia de l'activitat econòmica Evolució que reflecteix la contenció del consum Sense canvis en l'evolució recessiva dels darrers trimestres La moderació del darrer trimestre no ha estat suficient per compensar l'augment acumulat fins aleshores (A) s/mateix període anyanterior ' Dades provisionals Variació absoluta darrers 12 mesos El decreixement puntual del nombre d'habitatges iniciats a Barcelona durant el mateix període s'ha dematisar per tal d'evi tar que erròniament s'interpreti que el mercat immobiliari de nova residència a Barcelona segueix una evolució inversa a la del seu entorn. Tant l'evolució negativa del trimestre en relació amb el mateix període d'un any abans com la del conjunt de l'any en relació al 1992 s'han vist condicionades per uns períodes de referència puntualment molt expansius, amb taxes de creixement que han vorejat el 50 i el 30 per cent respectivament. El procés de devaluació de la pesseta ha permès que comences sin a respirar nous aires l'activitat industrial amb vocació expor tadora i el turisme. Un altre sector que ha acabat l'any amb un dinamisme desco negut en els darrers temps i amb una revolcada considerable de les expectatives, ha estat el de l'exportació. Si en el cas de la construcció residencial el canvi de tendència ha estat possible gràcies als ajuts públics financers per a l'adquisició d'habitatge, l'exportació s'ha beneficiat directament del procés de devaluació de la pesseta iniciat els darrers mesos del 1992. 28 De tots els indicadors disponibles, el tràfic de mercaderies pel port reflecteix clarament aquest dinamisme divergent entre unes exportacions esperonades per la necessitat de substituir una de manda interna en recessió i unes importacions de productes ela borats en retrocés a causa també, de l'atonia de la demanda de consum i d'inversió de l'economia espanyola i de la catalana en particular. A banda de les respostes empresarials de les enquestes de conjuntura industrial, hi ha altres indicadors que reflecteixen l'atonia en la que s'ha mogut l'economia barcelonina i catalana els darrers mesos de l'any 1993. Seria el cas de la lleugera reducció del volum d'activitat de la Fira, la contenció en la demanda de crèdit bancari, un menor consum d'energia elèctrica per a usos industrials i comercials, l'estancament en el nombre de lí nies telefòniques en servei, etc. L'impacte de la recessió econòmica sobre les xifres d'atur s'ha vist amplificat per una població activa en augment. Si hi ha un tret característic d'aquest període de recessió a bastament conegut patit- és l'impacte de la crisi sobre el teixit industrial i el mercat laboral de la ciutat i l'augment de desocupació que ha generat. Per la magnitud de les xifres i per l'impacte social d'un volum de desocupació creixent, el proble ma de l'atur ha recuperat de nou un paper protagonista entre el ventall d'indicadors macroeconómics que es prenen en conside ració permesurar elgrau de dinamisme i la trajectòria de l'eco nomia en el seu conjunt. 84 0 -4 20 1() o -5 20 10 50 25 O -25 -50 Consum d'electricitat Consum de gas canalitzat (usos cials.-indtals.) 16 8 0 -4 I=M• Passatgers internacionals Càrrega general pel port per l'aeroport 12 6 -6 Conferències telefòniques Visitants per negocis internacionals (pernoctacions hoteleres) 8 4 O • Habitatges previstos a Habitatges iniciats a les llicències aprovades la regió metropolitana 20 10 0 -5 Variacions (%) 1991 1992 1993anuals 1990 1991 1992 En relació amb l'evolució de l'atur durant eldarrer trimestre de 1993 cal fer, abans d'entrar en el detall de les dades, dues consideracions. La primera seria una advertència sobre una cer ta concentració en aquest període de rescissions de contracte en definitiva, de persones en atur, per tal d'avançar-se als canvis de normativa en discussió en aquells moments. L'evolució del nombre de contractacions ha patit els mateixos condicionants però a la inversa. En segon lloc, i aquest és un fenomen aplica ble al conjunt de l'any, les activitats submergides poden desvir tuar parcialment les dades de l'atur en el seu conjunt i especial ment les d'algun col.lectiu, com ara el de les dones. saldos Evolució de l'activitat industrial 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50 Producció Vendes Vendes Preus Estocs interiors exteriors venda p. elab. ffill nov.-des. 1992 nov.-des. 1993 Com en períodes anteriors, l'augment de l'atur ha estat lleugerament més moderat a Barcelona que a la resta del país. Quatre dades seran suficients per plasmar l'evolució recent i la situació del mercat laboral en acabar el 1993, a Barcelona i a la restadel país. Més important que l'augment del nombre d'a turats registrats en eldarrer any —de l'ordre del 24 per cent a Barcelona i al voltant del 28 per cent a la resta de Catalunya ens hem de referir necessàriament al creixement del 35 per cent de l'atur masculí en front d'un creixement molt més moderat del femení en el cas de la ciutat. Una primera valoració d'aquestes dades ens remet a un major impacte de la crisi en les activitats industrials i de serveis més estretament lligades a la producció que no pas al conjunt del Terciari. La forta reducció del volum de contractacions registrades —poc més de 68.000 durant el darrer trimestre de 1993 enfront de xifres clarament superiors a les 110.000 fins fa dos anys— ex plica aquest augment de la mà d'obra desocupada, amb una es pecial incidència entre la gent jove i els aturats de llarga durada. L'evolució de l'atur femení mereix —per diverses raons— un comentari a banda. D'entrada, l'impacte de la crisi sobre la ma jor part del terciari tradicional ha estat menor—en termes d'es tructura productiva— que sobre la indústria. L'augment de l'oferta comercial i turística de la ciutat al llarg dels darrers dos anys en seria un exemple. De fet, en acabar el 1992, quan l'atur masculí ja presentava una tendència alcista, l'atur femení encara va tancar l'any a la baixa. 29 Quadre de síntesi. Avanç darreres dades disponibles dica4g1 P e Darrera dada Variació Acumulat darrers 12 mesos 1993/199 o Construcció d'habitatges - Projectes d'habitatges visats (prov.) - Previstos a les llicències d'obres - Habitatges iniciats Aeroport. Trànsit de passatgers - Total (milers) - Interior (milers) - Internacional (milers) Tràfic de mercaderies (tones) Atur total registrat (persones) Atur masculí (persones) Atur femení (persones) Atur juvenil (16-24 anys) (persones) Escombraries domiciliàries recollides (milers de tones) Matriculació de vehicles (prov.) IPC. Barcelona (prov.) (%) Catalunya (%) Espanya (%) Transport públic urbà (milers de viatgers) - Xarxa Metro - Xarxa Bus - FCG lr.tr.94 lr.tr.94 1r.tr.94 lr.tr.94 lr.tr.94 lr.tr.94 1r.tr.94 28-11-94 28-11-94 28-11-94 28-11-94 gen-feb.94 1r.tr.94 gen-feb.94 lr.tr.94 lr.tr.94 lr.tr.94 lr.tr.94 1r.tr.94 1r.tr.94 6.337 698 704 2.184 1.367 816 12.867 90.373 47.148 43.225 18.830 109,2 34.448 0,91 1,21 1,4' 109.492 60.962 43.743 4.787 (A) Variació sobre el mateix període de l'any anterior (%) ' Dades prov.sionals. (B) Taxa de variació interanual 2 Variació mateix període any 1993. Variació interanual 27,8 -19,7 48,2 6,2 8,0 3,2 -16,7 22,1 31,9 13,0 22,0 -2,7 4,2 0,92 1,52 1,42 -3,5 -8,6 5,1 -7,2 24.108 2.590 2.565 9.781 5.807 3.974 54.907 663,2 137.546 5,13 5,03 5,03 434.357 242.067 171.442 17.848 13,9 12,0 -6,3 -2,4 -3,6 -0,7 -24,8 -1,-5 -20,5 -4,-4 -7,1 0,0 -7,9 3,9 52,1 -17,1 -3,9 -6,8 0,7 -21,7 24,2 34,9 14,7 31,4 -1,3 -29,4 5,2 5,2 4,9 -4,3 -5,0 -2,8 -8,5 saldos Evolució de l'activitat industrial 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50 Producció Vendes Vendes Preus Estocs interiors exteriors venda p. elab. ffiffi gen.-feb. 1993 gen.-feb. 1994 30 Entre els indicadors d'activitat amb un comportament míni mament positiu durant el darrer trimestre -a banda dels rela cionats amb la construcció i l'exportació- destaquen el nombre de conferències telefòniques internacionals, el de passatgers en vols internacionals -símptomes clars d'una creixent integració de la ciutat en el món- i el nombre de pernoctacions en hotels de la ciutat per motius comercials i de negocis. Precisament els negocis, el turisme i els congressos i reunions empresarials han estat els principals factors d'atracció de visitants al llarg del 1993. Els indicadors de consum, en consonància amb l'evolució de les expectatives generals més que amb la desacceleració del rit me de creixement de la renda disponible en termes agregats, re flecteixen un cert decreixement força generalitzat, amb intensi tats diferents en funció de les diferents elasticitats de demanda dels productes. En definitiva, l'evolució econòmica de la ciutat durant el dar rer trimestre de 1993 s'ha ajustat als paràmetres de trimestres anteriors, amb l'excepció -important- d'unes exportacions es peronades per la depreciació de la pesseta i una revitalització de la construcció residencial en un entorn de tipus d'interès a la baixa. I. Indústria Enquestes de conjuntura industrial Síntesi de l'evolució de l'activitat industrial (1991-1993)* (dades provincials) ffilliMil . . Vendes • • visions ieT Alimentació 1991 20,2 -0,53 -15,2 27,8 6,3 -15,3 14,7 38,5 49,2 36,2 1992 21,2 -0,61 -24,2 33,0 21,7 -39,8 11,2 11,2 8,8 55,8 1993 18,3 1,40 -21,0 24,8 5,3 -32,7 16,3 26,8 17,5 51,5 Tèxtil 1991 -18,7 -1,63 27,2 -5,3 -20,3 -44,7 -1,3 13,3 18,5 64,2 1992 -23,7 -1,56 29,0 -30,7 -11,7 -52,5 -6,8 4,8 3,7 72,5 1993 -16,3 -2,14 38,0 -28,2 12,2 -63,3 -7,3 8,7 14,3 78,2 Pell, calçat 1991 0,2 -1,18 25,2 -10,2 -6,5 -29,2 6,8 20,2 18,2 64,5 i confecció 1992 -23,8 -1,73 48,8 -33,3 -13,7 -54,7 8,5 12,0 6,5 74,3 1993 -16,3 -0,21 18,5 -35,8 -9,3 -47,8 -1,8 -3,3 -7,2 79,0 Fusta i mobles 1991 -2,3 -0,62 -4,2 -17,2 -6,0 -37,5 11,8 32,7 28,8 81,0 de fusta 1992 -17,3 -1,43 -7,7 -24,2 -27,7 -13,5 1,5 22,7 7,0 79,8 1993 4,5 -0,58 -5,0 2,0 8,8 -4,2 3,8 27,3 15,5 65,8 Arts gràfiques 1991 19,5 -1,15 6,7 9,7 -2,8 -13,7 14,3 18,0 14,0 55,2 1992 -3,8 -1,35 13,2 -2,0 1,7 -26,7 -1,0 18,2 2,5 53,3 1993 -14,2 -1,43 -4,2 -16,8 -22,2 -36,7 -10,7 0,5 -12,0 60,0 Indústria 1991 2,0 -0,67 -0,3 11,5 4,7 10,3 12,7 31,7 20,7 41,7 farmacèutica 1992 5,2 -0,21 3,3 3,7 10,5 -10,7 -0,5 22,5 7,2 46,8 1993 0,3 -0,13 16,0 0,5 1,0 -54,5 -9,2 17,0 7,8 58,0 Química 1991 32,5 -2,40 8,8 34,8 -1,8 -59,3 -24,3 44,3 38,0 25,7 domèstica 1992 20,8 -0,07 5,0 26,3 -9,0 -19,0 10,5 39,7 42,8 26,2 1993 12,5 -1,70 23,2 -5,0 -92 -32,2 -12,0 70,2 44,0 11,5 Productes metà1•lics2 ,1991 -17,7 -0,87 10,2 -19,2 -2,3 -61,5 7,0 11,7 2,8 77,5 1992 -8,7 -0,88 11,5 -15,8 -9,7 -32,8 8,0 1,2 -15,2 63,2 1993 -17,2 -1,76 7,2 -21,8 16,3 -68,2 -1,5 -4,5 -19,7 45,2 Maquinària i 1991 1,3 -1,40 33,8 -7,3 6,0 -46,2 -4,0 27,3 20,2 75,0 material elèctric2 1992 -1,3 -0,38 29,7 -10,0 2,7 -51,3 -13,7 21,2 11,2 71,3 1993 -21,0 -3,67 22,2 -36,2 0,0 -62,7 -15,7 9,0 -6,5 74,7 Material electronic2 1991 5,0 -0,54 17,8 -12,7 -2,7 -43,7 -9,2 26,8 52,2 47,3 1992 5,7 -1,81 -8,3 -16,5 5,8 -45,8 -48,5 6,0 18,3 40,0 1993 7,0 -0,34 12,5 -2,7 19,0 -39,5 -17,2 3,2 34,3 51,7 Automoció 1991 3,3 1,89 2,0 44,8 28,7 0,2 7,7 74,3 82,3 30,2 1992 0,3 -0,74 8,5 -29,8 10,5 -32,5 -12,3 39,2 37,8 52,5 1993 -3,0 -2,67 3,3 -9,5 0,5 -37,2 -5,3 55,0 63,8 67,8 Total indústria 1991 -2,5 -0,16 17,2 2,7 -1,7 -36,2 4,3 27,2 25,0 58,8 1992 -9,2 -1,01 15,5 -14,0 -4,3 -41,2 -2,8 13,5 6,3 65,2 1993 -9,0 -1,81 13,2 -15,5 6,3 -53,3 -3,7 16,2 8,8 65,8 *Les dades són mitjanes dels sa dos bimestrals, amb l'excepció del nivell d'ocupació mitjanes de variacions), i de la debilitat de la demanda (mit anes de percentatges). Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Síntesi de l'evolució de l'activitat industrial l'any 1993 a laprovíncia de Barcelona. Reprenem un cop més l'anàlisi de l'evolució anual dels ritmes de creixement d'aquells sectors industrials amb una presència més notòria a Barcelona i àrea metropolitana. Aquesta anàlisi es basa en les dades de les enquestes de conjuntura industrial de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelo na, de les que, periòdicament, publiquem els resultats bimestrals referits al conjunt d'empreses localitzades a la província de Bar celona. Amb aquest tractament conjunt dels resultats de les sis en questes bimestrals de cada any, es vol sintetitzar en una sola dada l'evolució de tot un any i fer-ne possible la seva compara ció amb la d'anys anteriors. 33 Conjunt indústria 30 20 - 10 - o -10 - -20 -30 -40 -50 -60 1988 1989 — Producció - Preus de venda 1990 1991 1992 1993 Vendes interiors Vendes exteriors Cartera comandes Estoc productes Font: Elaboració pròpia. Tots els gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Els valorsgrafiats són mitjanes mòbilsdels saldos de 6 bimestres. Com en tot exercici de síntesi que busca donar la màxima in formació amb un mínimde dades, es corre el risc de no poder reflectir amb total fidelitat una realitat canviant com la que ens ocupa. És per això i per evitar lectures incorrectes a qui no esti gui familiaritzat amb lapresentació de resultats de les enques tes, que potser cal recordar que les dades d'aquesta síntesi són mitjanes dels saldos bimestrals, i la seva millor interpretació s'obté de la seva comparació amb les mateixes dades d'anys anteriors. En cap cas té sentit fer-ne una lectura en termes abso luts. Durant el 1993, el conjunt de la indústria barcelonina ha registrat un notable empitjorament de les seves ratios bàsiques d'activitat, amb l'excepció de les exportacions. L'anàlisi de l'evolució de les principals magnituds de les em preses industrials de l'àrea econòmica de Barcelona al llarg del 1993 en relació amb la trajectòria seguida el 1992, posa de relleu la generalització dels resultats negatius. Són pocs els sectors que no han passat per una conjuntura difícil durant el 1993. Però hi ha excepcions i alguns presenten signes de moderada reactivació gràcies, sobretot, a unes exportacions en expansió. També és cert que en termes d'activitat industrial, la primera meitat d'any ha registrat uns ritmes de creixement notablement més fluixos —negatius en molts casos— que a partir de l'estiu, fins al punt que les tendències de creixement industrial de principi i final d'any eren totalment divergents. A partir dels resultats del conjunt de la indústria hom obté una evolució caracteritzada per un volum de producció clara ment en retrocés per quart any consecutiu; igual que el nivell d'ocupació i la cartera de comandes, amb davallades molt signi ficatives durant el 1993. Les vendes al mercat interior, a causa d'una feblesa creixent de la demanda i una creixent competèn cia, han continuat a la baixa. Les exportacions, especialment gràcies a les successives devaluacions de la pesseta i a uns preus de venda continguts, han estat la cara positiva d'una conjuntura bàsicament recessiva. 34 Producció 60 50 40 30 20 -/ 10 0 -10 -20 -30 _40 I 11111 11111 11111 11111 111 1988 1989 1990 1991 1992 1993 Ocupació (variació `)/0) 3 2 1 P 0 -1 \--\------\--2 -3 1988 1989 1990 1991 1992 1993 Preus de venda 30 20 7\10 ----------. 0 -.....,,,,.. -10 20 1 1 1 1111111I111 II 1988 1989 1990 1991 1992 1993 — Total indústria Alimentació — Tèxtil — Arts gràfiques Farmacèutica Automoció A diferència de la situació del 1992, en què la pràctica totali tat de les activitats industrials presentaven signes negatius, els resultats del 1993 afavoreixen un cert optimisme. En tot cas hi ha un grup de sectors amb taxes de creixement novament positi ves, d'altres, possiblement la majoria, que malgrat que presen ten una evolució negativa, aquesta és més moderada que la d'un any abans o menor que la de la mitjana de la indústria i un dar rer grup d'activitats immerses en una conjuntura recessiva supe rior a la del conjunt de la indústria. 50 40 30 20 10 0 -1 -2 Vendes interiors 1988 60 1989 1990 1991 Vendes exteriors 1992 1993 50— 40— 30— 20— 10— 0 -10— -20— -30— -40 t 1111 1111 11111 llllllllll 1988 1989 - Total indústria - Arts gràfiques 1 990 1991 1992 1993 Alimentació Tèxtil Farmacèutica Automoció En aquest darrer grup destaquen els sectors de la Pell, calçat i confecció, les Arts gràfiques, el de Productes metà1lics i el de Maquinària i material elèctric. Tots quatre presenten uns resul tats negatius més acusats que la mitjana de la indústria, amb l'única diferència que en el cas de les Arts gràfiques el canvi de tendència ha estat més recent i sobtat que el dels altres tres sec tors. Amb l'excepció del de Productes metà•ics, l'exportació no ha estat una via alternativa per augmentar les vendes dels altres tres sectors. Només l'Alimentació presenta uns resultats globalment positius i comparables als del 1992. Com a sectors amb una evolució globalment positiva pel con junt del 1993 destacaríem l'Alimentació, la Fusta i mobles de fusta i la Indústria farmacèutica. Només l'Alimentació presenta uns resultats globalment positius, encara que lleument més ma gres que els de 1992, mentre que els altres dos sectors mantenen o reprenen una tendència expansiva però insuficient per mantenir els nivells d'ocupació. La resta d'activitats industrials entre les que destaca el Tèxtil, la Química domèstica, l'Automoció i el sector de Material elec trònic, han viscut un 1993 de plena recessió però els resultats globals —gràcies a la moderació de la davallada del darrer tri mestre— permeten una lectura lleument més positiva que la del conjunt de la indústria. La intensitat i laduració de la feblesa de lademanda, primer d'inversió i posteriorment de consum, ampliada per l'augment espectacular de l'atur i unes expectatives incertes, estan en el fons d'aquest descens dels volums d'activitat industrial. Segons els industrials enquestats, les raons de fons d'aquesta evolució negativa de l'activitat industrial s'han de buscar bàsica ment en el manteniment per segon any consecutiu d'uns nivells de feblesa de la demanda interna anormalment elevats i desco neguts en els darrers anys. Per una indústria que, amb compta des excepcions, ha produït pensant bàsicament en el mercat es panyol, aquesta davallada de la demanda interna ha estat decisiva. Especialment perquè ha coincidit amb els darrers mo ments d'un període d'obertura del mercat interior amb la inevi table pèrdua, per part de les petites imitjanes empreses autóc tones, d'unes quotes de mercat fins aleshores captives. L'evolució dels preus de venda en els darrers anys posa de re lleu, si més no aproximadament, la intensitat d'aquest augment de competència. Lògicament, aquesta menor demanda interna s'ha traduït en un descens generalitzat de la cartera de comandes a la majoria dels sectors per quart any consecutiu i en reduccions de planti lla, especialment intenses el 1993. En aquest sentit, els sectors de Maquinària i material elèctric, el Tèxtil i l'Automoció han es tat les activitats més afectades. Les exportacions l'encariment de les importacions de productes equivalents— per les raons que abans hem apuntat, han estat la taula de salvació a què s'han agafat molts sectors per no repetir, o fins i tot augmentar, els resultats negatius del 1992. És el cas d'algunes branques del Tèxtil, la Fusta i mobles i Material electrònic. També hi ha el cas de sectors amb una gran vocació exportadora que no han pogut aprofitar al màxim de les seves possibilitats els guanys de competitivitat per la feblesa dels mer cats de destinació. 35 La conjuntura industrial albimestre gener-febrer de 1994. En aquest número es presenten els resultats de les enquestes de conjuntura industrial corresponents als bimestres novembre desembre de 1993 i gener-febrer d'enguany. Centrarem l'anàlisi bàsicament en l'evolució del darrer període. Com és habitual, aquests resultats es refereixen a una mostra de les empreses industrials localitzades a la província de Barce lona. Només publiquem les dades d'aquells sectorsmanufactu rers amb una implantació significativa a Barcelona o a la resta de l'àrea metropolitana, i que en funció de la mostra i del nom bre de respostes vàlides obtingudes, els resultats puguin ser re presentatius del conjunt del sector. Una primera ullada a les dades disponibles de les enquestes de conjuntura pel total de la indústria permet confirmar que els primers indicis de reactivació apareguts a la tardor del 1993 es mantenen i s'han consolidat. En tot cas, s'ha d'avançar que aquests signes de canvi de tendència són encara febles i no són comuns a tots els sectors. El dinamisme sostingut de les exportacions s'ha convertit en el principal motor de la incipient recuperació dels nivells d'activitat industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona. Una lectura més reposada de les dades posa de relleu que el principal motor d'aquest canvi d'expectatives —potser més que de tendència— ha estat el sector exterior. L'exportació de pro ductes manufacturats s'ha revelat com la vessant més dinàmica dels darrers bimestres pel que fa al conjunt de la indústria bar celonina i catalana. Aquest augment sostingut—només tímida ment i parcial imitat per les vendes en el mercat interior— ha comportat en primera instància una sensible reducció dels estocs de productes elaborats i durant el primer bimestre ja s'ha tra duït en unanotable recuperació dels ritmes de creixement de la producció. 36 Aquest canvi en la tendència de creixement de la producció, malgrat que tot apunta a la seva consolidació en els propers bi mestres, de moment no ha estat suficient per capgirar l'evolució negativa de l'ocupació. En tot cas, ha moderat els ritmes de des trucció de llocs de treball alhora que manté la capacitat produc tiva utilitzada pràcticament als mateixos nivells d'un any abans. Aquesta represa de l'activitat industrial i de les vendes, espe cialment a l'exterior, ha servit també per a capgirar la tendència moderada a la baixa dels preus de venda dels darrers dos anys. Les successives devaluacions de la pesseta han pressionat doble ment en aquest sentit. D'una banda, han servit per a ampliar el marge dels preus de venda d'una part dels productes exportats i de l'altra —a banda d'incrementar els costos de producció via importacions més cares— ha augmentat el marge de preus en el mercat interior d'aquells productes autòctons que operen en segments delmercat amb molta competència estrangera. Els empresaris enquestats són força optimistes quan es tracta de valorar les perspectives a curt termini. Les empreses industrials confien a podermantenir en els pro pers mesos l'evolució moderadament alcista dels negocis regis trada en els darrers mesos. El consens, en aquest sentit, és molt ampli i es veu fonamentat per la menor pressió que l'empresari ha de suportar en una situació en que la demanda interna mos tra signes de recuperació, la competència estrangera s'ha vist perjudicada per les devaluacions, el mercat de treball incorpora noves modalitats de contractació alhora que abarateix l'acomiadament i fiexibilitza l'ajustament de la capacitat produc tiva, etc. En algunes branques productives però, apareix un fre a aquestes expectatives optimistes; l'elevada insolvència i morosi tat inter-empresarial que afecta negativament la capacitat de moltes empreses d'aconseguir nous recursos per a finançar aug ments de producció. Abans d'iniciar l'anàlisi en detall de l'evolució dels diferents sectors, pot ser d'interès avançar una mínima agrupació de les diferents branques industrials en funció del nivell d'activitat de clarat durant el bimestre gener-febrer d'enguany. Entre els sec tors amb un ritme de creixement clarament superior al registrat un any abans destaquen el Tèxtil, el de la Pell, calçat i confec ció, la Indústria farmacèutica i el de Maquinària i material elèc tric. L'Alimentació i el de Productes metà1.1ics mostren un dina misme molt més moderat, mentre que el de la Fusta i mobles, les Arts gràfiques i l'Automoció han registrat uns ritmes de crei xement inferiors als del mateix període del 1993. Total indústria (sense Construcció) (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (`)/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades Igual Saldo 37 —29 40 4 41 —9 25 —47 26 35 45 —8 45 12 Variacióen `)/0 —1,15 —2,4 —3,12 —1,23 —0,71 —2,19 —0,87 3) Vendes totals Igual 28 37 36 22 20 31 28 Saldo —36 7 0 —46 36 —2 4 4) Vendes en el mercat interior Igual 24 28 33 22 20 30 30 Saldo —42 —8 —7 —53 27 —10 —6 5) Vendes en el mercat exterior Igual 42 39 45 25 34 35 39 Saldo —12 21 14 —32 40 7 15 6) Preus de venda Igual 64 73 78 85 81 81 69 Saldo —4 —7 —9 —6 1 3 12 B) Situació al final del bimestre (°/0) 7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 3 3 2 2 2 3 2 Normals 59 59 57 57 61 67 65 Saldo 22 19 23 8 3 4 1 8) Cartera de comandes Normal 34 30 32 36 41 45 47 Saldo —62 —58 —61 —56 —43 —40 —24 9) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 57 55 46 52 47 54 58 C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (%) 10) Producció Manteniment 57 59 49 46 63 62 54 Saldo 11 —17 26 2 18 38 11) Vendes Manteniment 47 52 52 41 58 45 50 Saldo 27 11 —5 31 12 21 40 12) Cartera de comandes Manteniment 60 56 48 52 61 61 64 Saldo 17 0 —8 15 4 25 28 13) Preus de venda Manteniment 69 77 77 75 69 56 71 Saldo 10 0 6 8 5 29 18 14) Ocupació Manteniment 48 45 35 48 45 66 66 Saldo —39 —46 —53 —47 —51 —24 —26 D) Capacitat productiva utilitzada (%) 72,3 73,0 73,9 68,6 71,7 74,1 73,7 Font: Tots els quadres i gràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústna iNavegació de Barcelona. 100 80 60 40 20 0 Factors limitadors de la producció 1992 ffi Debilitat demanda n Dificultats finançament Competència estrangera ee Altres causes 1993 1994 37 Alimentació (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (`)/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (°/0) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (%) 9) Producció 10) Vendes 11) Cartera de comandes 12) Preus de venda 13) Ocupació D) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo Variació en % Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Igual Saldo Normal Saldo Dies Manteniment Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo 61 —14 —38 1,83 —9 41 79 72 27 62 37 39 42 39 46 58 74 26 67 27 73,2 3 2 34 53 28 34 19 27 25 2 17 3 —1,18 2,23 4,68 0,89 —0,04 31 62 28 44 12 45 18 10 34 8 34 59 24 45 17 29 22 5 32 9 67 25 79 2 16 55 58 22 32 —58 88 11 97 3 97 3 85 11 57 43 50 —33 44 —56 52 —45 75 6 66 —30 35 33 39 38 33 37 40 17 33 19 —15 47 —11 46 6 43 48 18 47 23 —13 50 —9 50 42 76 13 20 71 25 —48 53 —14 67 25 89 11 66 34 91 9 72 —10 43 57 70 14 46 25 47 —43 51 —49 73 —22 75,5 84,2 87,0 81,4 77,1 1994 40 7 -1,35 24 -13 27 -8 26 -22 67 23 89 —2 42 34 48 20 62 72 26 84 7 52 —39 71,0 Després d'uns bimestres d'evolució moderadament positiva i més expansiva que la del conjunt de la indústria, els resultats dels darrers mesos apunten a un cert estancament dels ritmes de creixement de l'activitat en aquest sector. Estancament especial ment rellevant en l'apartat de les vendes en el mercat interior, en els volums d'ocupació i en la situació de la cartera de coman des en acabar el bimestre. Una evolució justificada, segons els mateixos empresaris, per una feblesa de la demanda més accen tuada que un any abans. Els nivells d'activitat relativament elevats registrats pel sector durant la segona meitat del 1993 juntament amb unes previsions força optimistes a curt termini han estat suficients per provocar un augment generalitzat dels preus de venda. 38 100 80 60 40 20 0 Factors limitadors de la producció 1992 1111 Debilitat demanda EJ Dificultats finançament Competència estrangera ffi Altres causes 1993 1994 Tèxtil (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades Igual Saldo 45 —39 31 —35 43 —40 40 —52 29 52 42 52 16 27 Variació en % —1,51 —3,11 —3,79 —2,00 —1,20 —1,22 —1,10 3) Vendes totals Igual 38 29 20 31 23 31 34 Saldo —44 —35 —63 —58 59 17 33 4) Vendes en el mercat interior Igual 37 30 19 31 23 31 38 Saldo —52 —40 —68 —63 53 1 25 5) Vendes en el mercat exterior Igual 54 47 40 22 20 60 45 Saldo —9 2 25 —26 61 20 42 6) Preus de venda Igual 61 64 65 86 86 87 57 Saldo —18 —30 —3 —4 6 5 30 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 10 7 7 21 52 60 40 Saldo —90 —73 —83 —74 —35 —25 5 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 55 52 45 48 54 50 60 C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (%) 9) Producció Manteniment 59 70 58 53 70 70 56 Saldo —25 —15 —30 25 18 19 32 10) Vendes Manteniment 73 63 51 44 45 53 57 Saldo —8 —13 —17 41 30 19 29 11) Cartera de comandes Manteniment 73 47 47 49 44 59 79 Saldo 3 2 —10 36 32 23 9 12) Preus de venda Manteniment 63 60 90 87 68 48 68 Saldo 5 —4 18 48 29 13) Ocupació Manteniment 43 30 30 62 60 75 70 Saldo —56 —69 —69 —33 —40 —10 —24 D) Capacitat productiva utilitzada (%) 72,1 74,0 73,6 69,5 79,4 78,6 82,3 % 100 80 60 40 20 0 Factors limitadors de la producció 1992 1993 1994 ffi Debilitat demanda ri Dificultatsfinançament • Competència estrangera •Altres causes Possiblement aquest sigui el sector que globalment presenta els millors resultats del bimestre. La depreciació de la pesseta ha tingut un impacte positiu destacable en la reactivació dels vo lums de producció i vendes de les empreses del sector. Fins al punt que després de tres bimestres consecutius de creixement, es registren ja els primers augments generalitzats dels preus de venda, trencant així una tendència a la baixa seguida de forma ininterrompuda al llarg de gairebé dos anys. La crisi dels darrers anys ha reduït significativament el nom bre d'empreses del sector i la seva capacitat productiva, fet que pot explicar els elevats nivells de capacitat utilitzada que s'han assolit en uns pocs mesos i el volum de la cartera de comandes. La represa de l'activitat ensopega però, amb dificultats de finan çament atesos els nivells d'endeutament que arrosseguen lama joria d'aquestes empreses. 39 Pell, calçat i confecció (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (')/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades Igual Saldo 27 —28 33 —43 35 —33 29 —61 13 48 46 19 36 23 Variació en % —1,15 —7,46 —1,86 —1,48 9,76 0,94 0,33 3) Vendes totals Igual 17 29 30 30 15 18 25 Saldo —2 —39 —39 —57 50 —41 13 4) Vendes en el mercat interior Igual 17 34 37 19 48 15 11 Saldo —3 —57 —55 —72 17 —45 3 5) Vendes en el mercat exterior Igual 14 27 35 24 20 28 49 Saldo 2 —6 —28 —29 56 —51 9 6) Preus de venda Igual 80 81 68 84 70 77 68 Saldo —13 —13 —19 —7 23 18 16 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 13 25 31 20 33 35 29 Saldo —66 —52 —69 —56 —1 —43 —17 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 54 89 55 71 77 52 79 C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (%) 9) Producció Manteniment 46 48 35 61 64 58 35 Saldo —17 —9 —37 —12 18 12 49 10) Vendes Manteniment 26 40 60 59 59 51 35 Saldo -4 —22 —9 —9 16 8 47 11) Cartera de comandes Manteniment 22 32 58 54 67 56 35 Saldo —20 —33 —19 8 8 13 46 12) Preus de venda Manteniment 69 79 92 72 65 53 56 Saldo 9 —16 2 18 30 33 41 13) Ocupació Manteniment 61 50 55 57 78 62 51 Saldo —39 —50 —42 —32 —7 —7 3 D) Capacitat productiva utilitzada (<1/0) 79,3 77,0 70,1 79,3 82,3 84,7 83,4 La favorable evolució del sector durant el bimestre ha vingut a confirmar la solidesa dels indicis registrats durant la tardor del 1993. Com en el Tèxtil, la devaluació de la pesseta s'apunta gai rebé tots els mèrits de l'augment de la producció i les vendes. Augment que ha permès mantenir i fins i tot augmentar els ni vells d'ocupació i alhora recuperar una part del marge de bene fici perdut amb anterioritat via preus de venda. Les expectatives a curt termini declarades són francament po sitives, i en tot cas, consistents amb l'evolució de la cartera de comandes i el nivell d'utilització de la capacitat productiva. No cal dir que la feblesa de la demanda ha perdut pes com a princi pal entrebanc per augmentar laproducció. 40 0/0 100 80- 60- 40- 20 Factors limitadors dc la producci6 Trr 1992 1993 .1994 Debilitat demanda 11 Dificultats finançament 1:3 Competència estrangera 1.1 Altres causes Fusta i mobles de fusta (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (% 9) Producció 10) Vendes 11) Cartera de comandes 12) Preus de venda 13) Ocupació D) Capacitat productiva utilitzada (%) Igual Saldo 77 -15 72 -21 91 5 28 -2 22 50 66 10 52 _48 Variació en % 0,53 -1,89 -0,08 -2,15 1,09 -0,98 -0,56 Igual 60 33 90 28 34 64 51 Saldo -32 5 4 19 34 3 _44 Igual 61 31 90 25 20 61 51 Saldo -32 3 4 16 21 0 -44 Igual 87 27 79 62 67 67 93 Saldo -4 30 13 0 -4 18 2 Igual 99 94 99 80 96 82 83 Saldo -1 4 0 15 -4 9 13 Normal 19 23 88 26 31 33 61 Saldo -10 -11 1 -8 1 2 -39 Dies 49 48 35 56 57 51 43 ) Manteniment 50 49 96 51 44 58 36 Saldo 18 24 -1 36 42 18 57 Manteniment 49 46 96 48 32 57 28 Saldo 22 30 -1 37 58 18 57 Manteniment 48 81 90 47 67 59 31 Saldo 25 -2 -7 39 21 17 56 Manteniment 93 95 92 94 82 52 94 Saldo -3 -5 5 0 10 40 0 Manteniment 54 41 14 92 92 81 90 Saldo 22 9 -86 -8 -7 -17 -5 80,2 78,1 63,5 85,4 87,6 82,7 75,6 80- 60- 40- 20- 0 Factors limitadors de la producció 1992 1993 1994 1.1 Debilitat demanda Dificultats finançament Competència estrangera 11/ Altres causes Com ja s'ha avançat en fer la valoració pel conjunt de la in dústria, el sector de la fusta i mobles ha estat un dels pocs que ha registrat menors ritmes de creixement que un any abans. I aquest és un resultat difícil d'encaixar ja que no s'ajusta ni de bon tros a les expectatives avançades pel mateix sector ni a la reactivació que es nota al sector immobiliari residencial. En tot cas, sembla que no ha pogut mantenir el ritme moderadament expansiu de la segona meitat del 1993. Segons els empresaris del sector, el factor quemés ha frenat els augments de laproducció ha estat, a banda d'una demanda feble, menys feble, però, que un any abans, les dificultats de fi nançament ilo tresoreria lligades a problemes de morositat i una competència estrangera força assentada. 41 Arts gràfiques (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades Igual Saldo 26 —12 61 19 33 —17 28 —59 25 1 52 —17 29 —23 Variació en % —0,98 —0,3 —1,58 —1,08 —1,88 —2,68 —0,64 3) Vendes totals Igual 43 61 39 28 6 35 10 Saldo —20 6 —18 —66 —24 —2 —39 4) Vendes en el mercat interior Igual 27 62 32 30 3 33 10 Saldo —8 7 —13 —64 —22 —1 —39 5) Vendes en el mercat exterior Igual 42 71 40 32 9 29 19 Saldo —50 8 —21 —45 —34 9 —31 6) Preus de venda Igual 70 88 85 77 75 98 73 Saldo 5 —10 —15 —23 —19 —2 —27 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 51 64 52 20 33 54 41 Saldo —38 —29 —32 —52 —23 —46 —55 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 60 62 57 55 50 62 56 C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (°/0) 9) Producció Manteniment 69 74 61 50 69 81 65 Saldo 1 9 —33 12 12 2 6 10) Vendes Manteniment 69 77 58 49 64 82 63 Saldo 1 10 —36 14 14 0 3 11) Cartera de comandes Manteniment 64 83 55 50 63 94 62 Saldo —7 0 —26 1 —37 —3 —4 12) Preus de venda Manteniment 85 96 94 85 90 92 75 Saldo 6 —4 —1 —15 —5 3 —8 13) Ocupació Manteniment 62 60 44 47 53 61 73 Saldo —38 —40 —46 —52 —47 —32 —27 D) Capacitat productiva utilitzada (%) 78,6 79,3 73,6 64,9 75,9 78,4 70,8 L'evolució del bimestre s'ha caracteritzat per l'abundància de resultats negatius en relació amb els registrats un any abans. A la davallada de les vendes, especialment notable en el mercat in terior, s'hi ha d'afegir la de la producció, l'ocupació i especial ment la de la cartera de comandes. Tot plegat s'ha traduït en una sensible reducció de la capacitat productiva utilitzada. Les perspectives avançades pels empresaris enquestats no fan pensar en un canvi significatiu de tendència a curt termini. 42 100 80 - 60 - 40 - 20 0 Factors limitadors de la producció I I 1992 Debilitat demanda 1993 .1994 11 Dificultats finançament Competència estrangera ffi Altres causes Indústria farmacèutica A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (`)/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (`)/0) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (1)/0 9) Producció 10) Vendes 11) Cartera de comandes 12) Preus de venda 13) Ocupació D) Capacitat productiva utilitzada (%) (dades provincials) 27 —19 47 22 45 8 50 —38 41 41 6 —12 31 36 Igual Saldo Variació en % —0,77 —0,24 —0,65 0,78 1,45 —1,37 —0,42 Igual Saldo 27 —6 30 41 23 22 45 —23 38 34 12 14 29 30 Igual Saldo 24 —10 30 —1 27 19 46 —29 38 33 29 —9 28 29 Igual Saldo 57 —33 33 6 13 6 40 —36 52 30 21 33 26 56 Igual Saldo 63 0 77 —18 92 8 97 3 92 —7 59 —41 90 6 Normal Saldo 20 —80 18 —70 53 —47 23 —77 84 —16 63 —37 89 —11 Dies 49 51 64 48 54 73 44 I Manteniment Saldo 78 21 85 0 62 —33 56 33 77 4 82 14 82 18 Manteniment Saldo 60 35 57 20 66 —19 61 31 73 10 70 25 74 —4 Manteniment Saldo 72 27 63 35 34 —50 64 30 70 8 93 —3 80 20 Manteniment Saldo 100 0 98 2 95 3 53 —2 42 —45 62 6 83 —8 Manteniment Saldo 61 —36 57 —39 88 —6 43 —53 44 —52 90 —7 96 —1 77,8 79,5 78,5 64,0 78,1 78,3 80,1 % 100 80 - 60- 40 20 O Factors limitadors de la producció 1993 .1994 1-1 Dificultats finançament Competència estrangera .11 Altres causes 1992 ffi Debilitat demanda La indústria farmacèutica ha mantingut durant el bimestre uns volums de producció i vendes —amb un creixement impor tant de les exportacions— clarament superiors als registrats un any abans. Això ha comportat un augment del grau d'utilització de la capacitat productiva instal.lada. Malauradament, i si es compleixen les previsions avançades pels mateixos industrials, no s'han d'esperar augments significa tius dels ritmes de creixement de les vendes a curt termini. L'atonia de la demanda és determinant en aquest sentit. 43 Productes metà1•1ics (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (`)/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades Igual Saldo 60 —12 63 —12 20 —55 15 —71 10 53 76 —6 77 9 Variació en % —1,59 —1,60 —1,99 —1,42 —2,49 —1,47 0,33 3) Vendes totals Igual 13 65 69 9 11 14 18 Saldo —70 —14 1 —80 51 55 —34 4) Vendes en el mercat interior Igual 7 7 72 9 15 14 29 Saldo —79 —53 —12 —81 43 51 —48 5) Vendes en el mercat exterior Igual 61 19 72 11 28 14 61 Saldo —3 41 4 —67 61 62 22 6) Preus de venda Igual 74 37 84 92 87 96 82 Saldo —18 37 —11 —6 —7 —4 8 B) Situació al final del bimestre (°/0) 7) Cartera de comandes Normal 9 6 12 23 13 25 27 Saldo —31 —59 —88 —77 —82 —72 —59 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 47 38 39 40 39 37 39 C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (%) 9) Producció Manteniment 70 26 28 18 87 91 69 Saldo —15 —57 —51 59 2 7 29 10) Vendes Manteniment 22 25 27 22 80 29 77 Saldo 40 —37 —47 60 13 —56 20 11) Cartera de comandes Manteniment 70 32 27 87 89 93 89 Saldo —11 —52 —62 —4 6 5 9 12) Preus de venda Manteniment 37 82 96 86 92 92 82 Saldo 40 —14 6 —2 2 9 13) Ocupació Manteniment 67 66 30 27 38 96 88 Saldo —26 —27 —70 —71 —62 —4 2 D) Capacitat productiva utilitzada (%) 70,0 72,2 71,1 70,5 70,1 77,2 78,4 El ritme de creixement de l'activitat d'aquest sector durant el darrer bimestre és moderadament més expansiu que el d'un any abans. Les exportacions han estat, com en d'altres sectors, l'ele ment revifador de les vendes i la producció. En aquest cas però, i potser perquè les expectatives a curt termini són relativament esperançadores malgrat el nivell de la cartera de comandes, s'ha optat per mantenir capacitat productiva en funcionament imà d'obra ocupada, retallant els terminis de lliurament de les co mandes. Aquest és un plantejament no massa usual i que s'ha de valorar positivament. La competència estrangera preocupa menys que en períodes anteriors, alhora que les dificultats de fi nançament i la morositat, com en d'altres sectors, apareixen comun obstacle de cara a assolir majors nivells d'activitat. 44 100 80 60 40 20 0 1992 ee Debilitat demanda Factors limitadors de la producció 1993 1994 Dificultats finançament JJ Competència estrangera Altres causes Maquinària i material elèctric A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (%) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades 3) Vendes totals 4) Vendes en el mercat interior 5) Vendes en el mercat exterior 6) Preus de venda B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (°/0 9) Producció 10) Vendes 11) Cartera de comandes 12) Preus de venda 13) Ocupació D) Capacitat productiva utilitzada (%) 42 —57 (dades provincials) Igual Saldo 28 2 27 —36 21 —67 36 53 35 —21 18 39 Variacióen `)/0 —3,54 —4,11 —6,98 —1,98 —1,74 —3,66 —1,83 Igual Saldo 21 —77 17 —10 25 —30 14 —76 28 42 22 —37 23 31 Igual Saldo 20 —78 19 —14 25 —31 17 —64 6 12 18 —42 24 —5 Igual Saldo 23 —21 28 31 43 —5 17 —61 18 53 38 3 28 22 Igual Saldo 56 13 83 —3 73 —27 72 —28 67 —30 81 —19 61 —6 Normal Saldo 27 —73 23 —56 22 —48 37 —55 11 —76 28 —68 56 —28 Dies 71 50 50 57 50 52 72 ■ Manteniment Saldo 72 —11 71 —16 64 —33 67 24 81 10 55 11 70 29 Manteniment Saldo 31 41 75 —9 76 —20 49 23 82 9 55 10 68 32 Manteniment Saldo 53 22 56 —24 65 —34 37 5 69 —16 57 8 88 11 Manteniment Saldo 78 10 68 —22 71 —29 69 —19 37 —23 77 18 67 33 Manteniment Saldo 58 —42 34 —66 35 —65 35 —63 25 —55 56 —36 74 —5 80,0 75,8 77,4 76,1 82,2 78,8 80,7 80 60 40 20 0 Factors limitadors de la producció 1 1992 Debilitat demanda EJ Dificultats finançament Competència estrangera Altres causes 1993 1994 Tot i que els resultatsdel bimestre no són especialment bri llants, si es comparen amb els del mateix període d'un any enre ra, la valoració és necessàriament molt més positiva; tant pel que fa a les vendes com a la producció. L'ocupació i els preus de venda continuen a la baixa per enèsim bimestre, alhora que es modera significativament l'erosió de la cartera de comandes. Les previsions a curt termini, en un entorn marcat per una de manda sense signes de recuperació per a aquest tipus de produc te, no són especialment engrescadores. 45 Automoció (dades provincials) A) Resultats del bimestre observat comparats amb l'anterior (°/0) 1) Producció 2) Nombre de persones ocupades Igual Saldo 1994 8 —50 25 61 30 58 6 —93 26 62 27 —56 28 —46 Variacióen % —2,14 —2,68 —6,46 —2,15 —0,80 —1,78 —0,54 3) Vendes totals Igual 5 21 28 7 24 27 27 Saldo —57 63 56 —91 58 —56 _46 4) Vendes en el mercat interior Igual 23 21 28 2 23 28 27 Saldo —75 64 53 —93 56 —62 —51 5) Vendes en el mercat exterior Igual 6 25 28 3 28 24 33 Saldo —43 64 56 —88 65 —51 _46 6) Preus de venda Igual 91 98 97 77 94 98 84 Saldo —5 —2 —1 —20 —3 —1 —4 B) Situació al final del bimestre (%) 7) Cartera de comandes Normal 93 92 92 92 2 4 6 Saldo —7 —8 —8 —8 —96 —96 —93 8) Període de treball assegurat amb l'actual cartera de comandes Dies 55 56 57 54 49 47 53 C) Resultats referits a les perspectives per als propers tres o quatre mesos (`)/0) 9) Producció Manteniment 12 33 34 31 31 27 38 Saldo 80 63 60 59 —64 64 55 10) Vendes Manteniment 12 28 31 28 94 28 14 Saldo 83 62 61 60 —1 65 79 11) Cartera de comandes Manteniment 11 13 31 8 96 7 19 Saldo 78 81 61 77 —1 87 70 12) Preus de venda Manteniment 36 38 36 34 92 31 40 Saldo 61 60 56 63 —7 57 45 13) Ocupació Manteniment 6 12 7 5 7 11 13 Saldo —88 —88 —93 —93 —93 —86 —86 D) Capacitat productiva utilitzada (%) 68,3 69,4 69,8 60,8 58,8 67,0 62,4 Possiblement aquest sigui el sector —d'entre els més impor tants de l'àrea metropolitana— que presenta els pitjors resultats del bimestre. I aquest lideratge ja no és una novetat. De fet pre senta pocs canvis en relació amb la situació d'un any abans. La recuperació de les vendes ha estat escassament rellevant i sense poder incidir en els volums de producció. En aquest cas, les ex portacions, afectades per la situació de recessió de lamajoria dels països compradors, no han registrat el creixement d'altres sectors. Per contra, la cartera de comandes i la capacitat produc tiva utilitzada s'han reduït sensiblement. Les expectatives però, són relativament optimistes gràcies a la campanya d'ajuts pú blics per a la modernització del parc automobilístic. 46 Factors limitadors de la producció 100 80 60 40 20 0 1992 1993 1994 111111 Debilitat demanda í1 Dificultats finançament Competència estrangera ffi Altres causes II. Finances Enquesta de conjuntura financera de Barcelona Demanda de crèdit en relació amb el trimestre anterior (%) Petites im anes-e Molt superior 0 O 0 0 Moderadament superior 19 O 5 37 Similar 52 39 35 57 Moderadament inferior 29 61 31 6 Molt inferior 0 0 29 0 Molt superior 2 O O 0 Moderadament superior 4 O 5 33 Similar Moderadament inferior 60 30 24 76 33 28 56 6 -2 Molt inferior 4 0 34 5 --3 Molt superior o 0 O 0 Moderadament superior 19 3 7 10 -4 Similar 44 8 71 84 Moderadament inferior 37 86 16 6 Molt inferior o 3 6 0 Mitjanesmòbils de tres períodes — — 11.90 1.91 111.91 1.92 111.92 1.93 111.93 1.94 1V.90 11.91 1V.91 11.92 1V.92 11.93 1V.93 — Pimes Ges — Particular Total Notes metodològiques: El valor total de cada pregunta és 100 (equivalent al 100 per cen )dividit entre les respostes possibles. El percentatge assignat a cada resposta de les possibles s'obté de l'agregació de les respostes de les entitats ponderades així: (40 per cent/nombre d'enquestes contestades) +60 percent (nombre d'oficines de l'entitat/total oficines). Quan nos'especifiqui altra cosa, totes les respostes s'han d'interpretar en relació amb el trimestre immediatament anterior. Les preguntes de prospectiva —aquelles que plantegen la tendència esperada— recullen les opinions per als dos trimestres següents al de referència. Les respostes del trimestre immediatamentposterior al de referència es publiquen substituint les corresponents opinions manifestades un trimestre abans. Les del segon trimestre que es publiquen per primera vegada, seran modificades o, ratificades en el proper trimestre. Significació de Penquesta: La mostra enquestada en aquesta ocasió (4t. tr. del 1993) ha representat el 89,4 per cent del total de bancs i caixes operatius a la ciutat —segons nombre d'oficines—mentre que el percentatge de respostes obtingudes s'ha situat en un 72,4 per cent del total i en gairebé el 77,4 per cent de lamostra enquestada. En el cas dels bancs el percentatge de respostes obtingudes en relació amb el total és del 52,7 per cent, mentre que pel conjunt de les caixes s'assoleix el 92,6 per cent. L'enquesta vol reflectir les opinions de directius i tècnics d'una àmplia representació dels bancs i de les caixes d'estalvis que operen a la ciutat. Els resultats que es presenten correspo nen al quart trimestre de 1993 i al primer i segon trimestre d'en guany quan la pregunta fa referència a la tendència esperada. La recollida d'informació s'ha desenvolupat bàsicament durant el mes de gener. Una certa recuperació de les expectatives empresarials, el descens dels tipus d'interès i unes perspectives de millora de lamorositat a mitjà termini han estat alguns dels factors que han ajudat a reactivar la demanda de crèdit. L'evolució de la demanda de crèdit bancari per part del sector de l'economia de Barcelona durant els darrers mesos de 1993 confirma l'incipient canvi de tendència iniciat durant el trimes tre anterior, especialment per part del teixit empresarial. Tot i que els símptomes que apunten cap a un inici de reactivació d'a questa demanda són extremadament febles, han estat suficients per trencar la tendència a la baixa dels dos darrers anys. Un símptoma que afegeix credibilitat a aquests resultats i en conseqüència a la tendència que apunten seria el fet que les res postes de les diferents entitats són molt més homogènies que en trimestres anteriors. Aquestes mateixes dades posen de relleu a més, que les caixes —coma collectiu— s'han mostratmés receptives o dinàmiques que els bancs a l'hora de captar clients d'actiu entre les empreses. 49 Demanda de crèdit esperada (°/0) Creixerà fortament Creixerà moderadament Es mantindrà Caurà moderadament Caurà fortament o 28 72 0 o 33 23 44 0 0 10 31 29 30 0 6 65 29 o 0 o 13 81 71 6 29 0 0 3 10 66 21 0 0 13 80 7 O 0 33 55 12 0 7 34 53 6 0 Creixerà fortament Creixeràmoderadament Es mantindrà Caurà moderadament Caurà fortament o o O 62 38 O o 33 64 3 0 0 49 44 7 0 0 57 43 0 0 7 73 20 0 0 10 56 31 3 0 3 87 10 0 0 10 78 12 0 O 13 76 6 5 0 16 84 0 0 Oferta esperada de crèdit (%) Sobrarà oferta 45 22 12 20 59 69 66 Es cobrirà la demanda 40 66 71 76 41 25 28 Existirà demanda insatisfeta 15 12 17 4 0 6 6 Pel que fa a la demanda de crèdit bancari per part de les eco nomies domèstiques, l'evolució del darrer trimestre del 1993 —a l'alça però amb menys intensitat que la de les empreses— ha servit per consolidar el canvi de tendència iniciat a final d'estiu, gràcies especialment a l'evolució del crèdit hipotecari. Si hom compara l'evolució efectiva de la demanda de crèdit durant el quart trimestre amb les previsions avançades uns me sos abans, es constata que la reacció detectada ha estat superior a laprevista. Possiblement això s'hauria d'imputar al fet que l'a ny passat —especialment durant la segona meitat— es va viure en un context dominat per una imminent reactivació econòmica a l'empara del sector exterior i de la reforma laboral i un procés accelerat de reducció dels tipus d'interès que en conjunt possi blement han alterat algunes projeccions. 50 De cara al primer semestre d'enguany es confia en una consolidació d'aquest canvi de tendència. Pel que fa a les previsions sobre la demanda de crèdit durant el primer trimestre d'enguany, semblen apuntar a una certa con solidació dels nivells assolits en acabar el 1993. I a diferència de trimestres anteriors, en aquests moments el.mercat ofereix una àmplia oferta de crèdit disponible, que supera amb escreix les necessitats de la demanda solvent. Una raó de pes que pressiona els tipus a la baixa. La modalitat amb unes majors possibilitats de creixement continua sent el crèdit hipotecari. De cara al segon trimestre s'espera una recuperació més general, i fins i tot de la inversió fixa, per primera vegada en els darrers dos anys. Aquest és un indici especialment positiu que —amb tota la reserva que cal gui— s'ha d'interpretar com un canvi cap a una major confiança de la classe empresarial en una recuperació sostinguda de l'acti vitat aprofitant la reducció dels tipus d'interès. La moderació en el creixement de les ràtios de morositat creditícia sembla consolidada i obre la porta a un canvi de tendència a mitjà termini. Durant el quart trimestre de 1993, la morositat en la devolu ció de crèdits al conjunt del sistema financer ha moderat nota blement els seus ritmes de creixement. A ningú se Ii escapa l'im pacte positiu de la retallada dels tipus d'interès i el canvi de clima en alguns sectors productius —gràcies a l'augment de les exportacions— sobre l'evolució de la morositat creditícia, dei xant de banda les enormes dotacions per a insolvències de les entitats de crèdit. Distribució sectorial de la demanda de crèdit (%) 20 2828 24 25 25Construcció 34 21 21 24 Altres serveis 26 21 21 25 30 19 24 24 27 24 Comerç a l'engròs 1 10 21 8 9 10 19 15 13 16 Serveis a les empreses 7 20 18 22 6 3 7 18 10 6 Alimentació, begudes i tabac 1 2 6 7 4 1 2 2 2 Altres indústries manufactureres 1 4 4 6 1 1 3 Comerç al detall 1 1 1 1 2 5 1 2 4 5 Química de consum i farmacèutica 5 3 5 2 1 1 1 1 3 Fabricació de vehicles i altre material transport 8 2 1 3 2 4 1 2 2 Tèxtil 1 2 2 1 1 4 7 5 4 2 Paper i arts gràfiques 5 4 3 Fabricació de maquinària i equip mecànic 12 7 2 8 4 3 2 Energia i aigua 3 3 1 9 Resta sectors 3 9 6 7 17 10 1 1 4 Sectors productius amb un creixement important de la demanda de crèdit (%) Construcció 25 28 70 23 18 25 Altres serveis 12 26 18 17 16 22 Serveis a les empreses 3 5 16 21 23 9 Alimentació, begudes i tabac 3 10 9 Química de consum i farmacèutica 4 6 5 7 Comerç al detall 4 1 1 4 7 Comerç a l'engrós 4 6 7 9 5 Altres indústries manufactureres 4 6 2 4 1 4 Paper, arts gràfiques i edició 1 2 4 Energia i aigua 3 11 6 8 2 Fabricació de vehicles i altre material de transport 3 10 3 2 2 Restauració i hoteleria 1 2 2 1 2 Cuir, calçat, vestit i confecció 4 9 1 Tèxtil 2 2 3 1 Fabricació de maquinària i equip mecànic 23 11 6 Resta sectors 14 2 8 3 2 2 És molt esperançador esperem que es confirmi— el fet que la majoria d'entitats confien en una major contenció del creixement d'aquests recursos morosos durant la primerameitat d'enguany. Aquestes previsions possiblement es recolzen tant en el fet que alguns indicadors assenyalen a que el pitjor de la crisi ja ha passat —moltes empreses han acabat ja els seus processos d'adaptació a la nova conjuntura— com en la progressiva i efec tiva traslació al consumidor d'uns costos financers a labaixa. En tot cas, de les previsions que fan les entitats creditícies so bre l'evolució a curt termini de la demanda de crèdit i dels ni vells de morositat que suporten, hom en pot deduir que les ex pectatives que dominen entre el món financer sobre una imminent reactivació de l'economia són d'un optimisme tant vo luntarista com contingut. La tendència baixista dels tipus d'interès que els bancs i caixes apliquen als seus clients d'actiu entra en una fase de clara moderació. Una consequència immediata de l'escassa demanda solvent de crèdit bancari que les entitats financeres preveuen que hauran d'atendre a curt termini, porta inevitablement a un excés d'ofer ta de crèdit en el mercat al llarg dels primers mesos d'enguany, fet que hauria d'incidir directament en unaprogressiva tendèn cia a la baixa del preu del crèdit. És molt significatiu que de for ma pràcticament unànime la majoria dels bancs i caixes enques tats apostin obertament pel manteniment d'aquesta tendència a labaixa dels tipus d'interès en els propers mesos, tot i que s'in tueix que el marge de descens pràcticament s'ha esgotat si no hi ha canvis significatius i consistents en l'evolució de les principals macromagnituds de l'economia espanyola. 51 Grau de morositat i/o impagats en la devolució de crèdits i tendència esperada (%) Hipotecari Ha crescut o creixerà fortament 7 3 3 3 3 0 28 3 3 3 Ha crescut o creixerà moderadament 32 51 33 21 17 14 32 18 18 11 S'ha mantingut o es mantindrà 31 17 64 72 74 86 36 73 76 72 Ha caigut o caurà moderadament 30 29 O 4 6 o 4 6 3 14 Ha caigut o caurà fortament 0 0 O 0 O O 0 0 0 O Ha crescut o creixerà fortament 10 8 16 6 0 10 3 19 0 o Ha crescut o creixerà moderadament 24 33 29 24 17 27 48 33 33 ")1 S'ha mantingut o esmantindrà 60 30 49 60 69 56 18 48 64 69 Ha caigut o caurà moderadament 6 29 6 10 14 7 31 0 3 lo Ha caigut o caurà fortament 0 0 O 0 0 0 O 0 O o Preu esperat del crèdit (%) Creixerà fortament 10 0 o 0 0 O o Creixerà moderadament 32 12 O 0 0 O 0 Es mantindrà 58 57 58 41 15 24 21 Caurà moderadament 0 31 42 55 82 65 79 Caurà fortament 0 o 0 4 3 11 O De l'evolució del creixement sectorial de la demanda de crèdit en acabar el 1993, hom pot intuir un cert esgotament del dinamisme delnou terciari a favor de les activitats manufactureres amb més futur a la ciutat. Quant a la distribució de crèdit bancari per sector productius, les dades del quart trimestre de 1993 apunten canvis significatius en el rànking d'activitats que han registrat un creixement més important d'aquest tipus de finançament. Mentre que en trimes tres anteriors una de les característiques més comentades era el protagonisme creixent de diversos sectors terciaris—a banda de la Construcció— a costa d'alguns sectors industrials amb més pes a l'economia catalana, les darreres dades apunten cap a una major diversificació sectorial de la demanda de crèdit. Així, el conjunt d'activitats globalment tractades com a serveis a les em preses i que en els darrers trimestres havien mostrat un creixe ment espectacular de la demanda de crèdit —especialment per a inversions— han acabat l'any amb uns ritmes d'expansió força més moderats. Per contra, sectors industrials com ara l'Alimen tació, la Química de consum i farmacèutica, les Arts gràfiques i Altres indústries manufactureres, escassement actius com a de mandants de crèdit bancari en els darrers trimestres, adquirei xen de nou protagonisme. Al marge d'aquesta dinàmica es man tenen però, sectors manufacturers lligats al metall i amb molta tradició a l'àrea barcelonina, immersos en forts processos de re conversió. 52 Preu esperat del crèdit Mitjanesmòbils de tres períodes _ — — —4 — 111.90 1.91 111.91 1.92 11 .92 1.93 111.93 194 1V.90 11.91 W91 11.92 11192 11.93 11193 Aquesta difusió sectorial de la demanda de finançament ban cari és especialment notòria entre els demandants de recursos per a circulant i confirmen les dades del trimestre anterior. Pot ser cal destacar l'augment de les necessitats de finançament per a circulant del conjunt del comerç a l'engròs, com una mostra més de la davallada de la demanda interna de consum durant el 1993. Contràriament, pel que fa als sectors industrials, aquesta moderada revifalla s'ha d'interpretar com a resultat d'una políti ca més permisiva per part de les entitats creditícies juntament amb una certa reactivació de la producció a aquests sectors con crets. 4t. tr. 93 , Evolució, per tipus de col.locacions, del volum de recursos (%) Di ósits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini 3r. tr. 93 41. tr. 93 4t. tr. 92 lr. tr. 93 93 3r. tr. 93 Ha augmentat notablement Ha augmentat moderadament S'ha mantingut estable Ha disminuït lleugerament Ha disminuït sensiblement 4 26 45 25 0 0 36 34 23 7 0 46 33 21 0 0 21 68 7 4 Ha augmentat notablement Ha augmentat moderadament S'ha mantingut estable Ha disminuït lleugerament Ha disminuït sensiblement 11 73 16 0 0 3 25 56 6 0 0 18 38 23 21 0 5 70 25 0 Ha augmentat notablement Ha augmentat moderadament S'ha mantingut estable Ha disminuït lleugerament Ha disminuït sensiblement 0 0 49 44 7 O O 49 42 9 0 5 36 27 32 O o 26 67 7 45 44 1 I 0 0 12 14 58 16 0 3 50 38 9 Ha augmentat notablement Ha augmentat moderadament S'ha mantingut estable Ha disminuït lleugerament Ha disminuït sensiblement 0 72 15 13 0 3 67 16 14 o 39 50 2 9 0 12 84 4 0 0 Pel que fa a la tipologia de col.locacions i dipòsits en què in verteixen els seus recursos els clients de passiu dels bancs i cai xes de la ciutat, no es detecten canvis significatius en relació amb la tendència dels darrers trimestres, especialment l'imme diatament anterior. Bàsicament perquè la incertesa econòmica continua sense escampar i s'ha mantingut la tendència baixista del preu del diner i per tant de la remuneració de la majoria de collocacions. Els dipòsits a la vista i d'estalvi en caixes i bancs i la resta de productes bancaris a termini, juntament amb els fons d'inversió, han estat les modalitats de col.locacions que han vist augmentar els seus recursos de clients durant el quart trimestre. Fins i tot per sobre de les previsions en eldarrer cas. Contràriament, la forta retallada de tipus de les noves emissions de renda fixa ha desincentivat la conocació de nous recursos en aquests actius per part dels petits inversors privats que prefereixen canalitzar los a través dels diferents fons d'inversió. La renda variable i en menor mesura el mercat immobiliari s'han beneficiat també d'aquesta reducció de la remuneració de la renda fixa. 44 56 0 o 13 36 3 7 79 66 35 75 77 11 21 29 22 9 10 0 0 0 7 0 0 0 0 0 8 0 0 0 0 9 7 19 12 12 59 84 65 73 45 23 5 14 15 27 0 4 2 0 16 3 0 0 0 0 4 20 6 11 12 56 53 24 11 13 37 18 34 68 59 0 9 36 10 16 Segons les previsions dels operadors enquestats, durant el pri mer semestre de 1994 els inversors continuaran apostant—a grans trets— per les mateixes col.locacions, possiblement amb un major interès per les emissions de renda fixa de les empreses i una disminució del volum de dipòsits a la vista i d'estalvi. S'al bira una certa moderació en la tendència baixista de les remune racions d'aquestes col•locacions seguida l'any passat. Per últim, quant al dinamisme que han mostrat els diferents grups de bancs i caixes que operen a la plaça financera de Bar celona, cal destacar l'esforç que estan desenvolupant el conjunt de caixes de la resta de l'estat per guanyar quota de mercat tant d'actiu com de passiu. Una valoració semblant mereix l'evolució del segment de bancs catalans en grups d'àmbit estatal. 53 Tendència esperada, per tipus de col.locacions, del volum de recursos (%) Dipòsits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini Creixerà fortament Creixerà moderadament Es mantindrà Cauràmoderadament Caurà fortament 29 65 4 2 0 51 49 0 0 0 44 49 7 O 0 7 50 43 o 0 38 41 21 o 3 74 23 0 32 34 26 8 0 0 79 14 7 0 4 55 28 13 o 0 58 32 10 o Creixerà fortament 3 O 0 O O O O O o Creixerà moderadament 73 20 13 3 O 13 16 12 0 0 Es mantindrà 24 46 70 25 32 83 73 81 60 63 Cauràmoderadament 32 17 44 44 4 11 7 28 24 Caurà fortament 2 O 28 24 O 0 O 13 13 Creixerà fortament O 0 O O O O 0 O 0 0 Creixeràmoderadament 0 6 6 6 17 10 14 13 0 0 Es mantindrà 73 34 24 61 53 78 25 14 56 59 Cauràmoderadament 27 31 66 24 20 12 28 64 29 25 Caurà fortament 0 29 3 9 9 O 33 9 15 16 Creixerà fortament 0 4 19 31 16 Creixerà moderadament 52 77 73 69 75 Es mantindrà 38 10 8 0 9 Caurà moderadament 10 9 0 0 0 Caurà fortament 0 O 0 0 0 Tendència esperada de la remuneració de les collocacions (°/0) Dipòsits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini Creixerà fortament 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Creixerà moderadament 12 0 0 0 3 11 0 0 6 0 Es mantindrà 85 66 51 53 50 71 12 8 7 41 Caurà moderadament 3 34 43 43 47 18 79 68 78 48 Caurà fortament 0 0 6 4 0 0 9 24 9 11 Creixerà fortament O O O O 0 O o O O o Creixeràmoderadament 3 5 0 7 0 3 6 0 o o Es mantindrà 61 5 13 37 7 61 38 18 37 11 Caurà moderadament 36 87 84 38 75 36 56 78 56 82 Caurà fortament 0 3 3 18 18 0 0 4 7 7 Creixerà fortament 0 o o 0 0 o O O 0 O Creixeràmoderadament 0 O O 0 0 5 O O 0 O Es mantindrà 68 47 13 55 67 63 26 13 41 53 Cauràmoderadament 32 53 84 41 30 32 71 84 56 44 Caurà fortament O O 3 3 3 0 3 3 3 3 54 Dinamisme del mercat timació del dinamisme per als pròxims trimestres (%) Desintermediació: ' Creixerà a un ritme superior 4 5 7 0 9 4 3 8 7 14 Creixerà a un ritme similar 59 67 83 76 71 80 69 71 74 76 72 Creixerà a menor ritme 37 33 12 17 29 11 27 26 18 17 14 10 87 3 .timació del dinamisme pel que fa a Barcelona com a plaça financera en comparació amb la resta de l'Estat ( inme.Mercat bancari Creixerà a un ritme superior 12 7 8 O o 8 7 8 5 0 Creixerà a un ritme similar 85 93 89 90 97 loo 78 93 88 84 93 Creixerà a menor ritme 3 o 3 10 3 o 14 0 4 11 7 3 97 0 Dinamisme dels agents ntitats més dinàmiques i/o agressives al mercat de Barcelona (%) 3r. tr. 92roductes de crèdit 2n. tr.92 Bancs d'àmbit estatal 26 Caixes catalanes 31 Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 7 Caixes de la resta de l'Estat 13 Bancs catalans independents 9 Bancs estrangers 12 Financeres de consum 1 Caixes catalanes 30 Bancs d'àmbit estatal 26 Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 3 Caixes de la resta de l'Estat 6 Bancs catalans independents 10 Societats assessores, gestores, etc. 19 Bancs estrangers 6 28 30 7 19 8 5 3 32 27 6 5 9 13 6 4t tr. 92 31 32 2 26 6 1 1 30 32 4 4 12 16 2 lr.tr. 93 2n. tr. 93 32 31 21 10 6 O O 29 33 14 1 9 9 4 3r tr.93 4t. tr.9 31 32 22 10 5 0 0 32 30 21 6 7 2 2 32 30 23 8 6 1 o 29 29 21 5 11 5 O 32 31 20 13 3 1 0 32 29 16 14 4 3 2 55 Sistema financer Nombre d'oficines del sistema creditici (31-XII-1993) Nombre d'oficines Variació (`)/0) 31-XII-1993/31-X11-1992 Caixes Resta sistema Total sistema Caixes Resta sistema cre 1.063 n.d. 7 n.d. -3,1 n.d. -41,7 1.151 n.d. 6 n.d. -0,5 n.d. 200,0 872 1.082 10 -5,8 -5,7 1,2 -88,9 3.086 3.616 23 -1,8 -2,9 1,4 -77,9 1.843 n.d. 10 n.d. 0,3 n.d. -41,2 697 n.d. 17 n.d. 0,0 n.d. 240,0 17.636 14.485 3.192 -0,8 -2,3 1,4 -1,9 Barcelona Resta prov. Barcelona Resta Catalunya Total Catalunya Madrid Resta prov. Madrid Total Espanya n.d. n.d. 1.964 6.725 n.d. n.d. 35.313 Dipòsits del sector privat en el sistema bancari pessetes Variació (`)/0) Dipòsits/OficinaMilers de milions de Àmbi 31-XII-1993/ 31-XII-1993/ (milions de ptes.) Prov. Barcelona 7.924,0 7.958,3 ,3 8.185,7 8.320,1 8.880,5 5,8 11,1 1.663,0 1.848,5 Resta Catalunya 1.814,6 1.820,9 1.864,1 1.909,7 1.922,9 0,7 6,0 870,7 979,1 Total Catalunya 9.738,6 9.779,2 10.049,8 10.229,8 10.723,4 4,8 10,1 1.421,9 1.594,6 Prov. Madrid 9.116,5 9.383,5 9.829,6 9.834,1 10.739,2 9,2 17,8 2.586,2 2.977,3 Total Espanya 45.165,1 45.644,7 47.223,2 47.780,7 49.706,0 4,0 10,1 1.268,6 1.407,6 Crèdits del sistema bancari al sector privat _ Milers de milions de pessetes Variac'ó (%) Crèdits/Oficina •mbit 3 - - 992 31-111-1993 30-VI-1993 30- -199 30-..-199 31-X11-19931 31-XII-1993/, . (milions de ptes.) Prov. Barcelona 5.991,1 5.904,6 5.904,1 5.755,3 5.883,2 2,2 -1,8 1.227,3 1.235,7 Resta Catalunya 1.369,1 1.399,2 1.409,8 1.393,9 1.434,3 2,9 4,8 657,0 730,3 Total Catalunya 7.360,2 7.303,8 7.313,9 7.149,2 7.317,5 2,4 -0,6 1.074,6 1.088,1 Prov.Madrid 9.644,6 9.733,5 9.636,7 10.193,1 10.436,7 2,4 8,2 2.736,1 2.893,5 Total Espanya 36.652,4 36.267,2 36.586,9 36.917,0 37.602,9 1,9 2,6 1.029,5 1.064,8 Font: Banco de España. Boletín Estadístico. Elaboració pròpia. L'estancament del crèdit bancari al sector privat al llarg del 1993 ha acabat amb taxes negatives a la província de Barcelona. L'evolució de l'activitat del sistema financer a Catalunya du rant el darrer trimestre de 1993 s'ha ajustat a la registrada al llarg de l'any. D'una banda, s'ha mantingut i fins i tot accentuat el procés de reajustament de l'oferta -via tancament d'ofici nes- per part de la banca. Contràriament, les caixes han man tingut un ritme molt moderat d'expansió, insuficient per com pensar el retrocés de labanca. Aquests comportaments són aplicables també al conjunt d'Espanya. A.Catalunya però, aquest tancament d'oficines ha estat més intens a les àrees menys densament poblades i urbanitzades que no pas a la regió metropolitana de Barcelona. 56 Pel que fa a l'activitatmés tradicional de les entitats finance res, l'any passat va ser un any realment atípic, donada l'evolució tan dispar i contradictòria dels dipòsits i dels crèdits. Que els di pòsits del sectorprivat en el sistema bancari hagin augmentat a l'entorn del deu per cent no és cap novetat. Possiblement ha es tat un creixement superior al que s'esperava, i a causa bàsica ment de la manca d'expectatives clares i d'un clima força gene ralitzat d'incertesa en l'evolució econòmica. Un exemple clar d'aquesta indefinició dels mercats s'obté de l'evolució final -previsible en funció del comportament al llarg de l'any- del crèdit bancari concedit al sector privat, que fins i tot ha acabat l'any amb un saldo viu menor que un any abans a la província de Barcelona i per extensió a Catalunya. Les raons, entre les que destaca l'elevada morositat que suporta el sistema financer, són prou conegudes com perquè no s'hi hagi d'insistir. Totple gat és un reflex fidel de la intensitat de la recessió i de l'escepti cisme dels agents econòmics davant d'unes lectures excessiva ment voluntaristes dels indicadors de conjuntura. Mercat de valors Volum efectiu negociat a les borses de comerç ers emt o s ep es. um. n ex 1982 39,4 175,3 10,8 8,1 1983 71,0 219,2 19,5 10,1 1984 143,8 411,7 39,5 19,0 1985 117,9 685,1 32,4 31,6 1986 363,7 2.164,7 100,- 100,- 1987 791,1 3.863,9 217,5 178,5 1988 592,5 2.568,6 162,9 118,7 1989 550,6 4.015,6 51,4 185,5 1990 498,8 3.761,9 137,1 173,8 1991 572,9 4.206,0 157,5 194,3 1992 466,5 4.497,7 128,3 207,8 lr. tr. 108,9 1.179,5 2n. tr. 173,0 1.046,6 3r. tr. 89,2 909,8 4t. tr. 95,3 1.361,8 1993 497,9 5.502,3 136,9 254,2 lr. tr. 116,9 1.392,7 2n. tr. 99,3 1.546,7 3r. tr. 120,4 1.613,3 4t. tr. 161,2 2.701,1 1994 lr. tr. 186,6 3.672,7 Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Depar ament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números. Variació (/o) Barcelona Madrid lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 1993/1992 59,6 6,7 163,7 22,3 La renda fixa es converteix cada dia més en «l'estrella» d'un mercat tradicionalment especialitzat en renda variable. Els volums de contractació registrats a les borses espanyoles durant el primer trimestre d'enguany han assolit un nou rècord. L'atractiu de la renda variable continua en augment -malgrat els moviments erràtics dels mercats durant la segona meitat del trimestre- a mesura que es mantenen les expectatives de noves disminucions en els tipus d'interès. Volum de contractació per tipus de productes (Barcelona + Madrid) milers de milions 2.500 2.000 - 1.500 - 1.000 - 500 - 0 II 1 1 1 II 92 111.92 1V92 1.93 11 93 111.93 IV.93 1.94 111Renda Fixa Renda Variable D'altra banda, la Borsa ha apostat amb decisió sense gai res altres alternatives- per una recuperació dels resultats em presarials a curt termini. Aquesta opinió es recolza en el fet que moltes empreses han concentrat una bona part dels seus costos de reestructuració als exercicis del 92 i especialment al del 93. Per últim, ens hem de referir a un factor aliè a la conjuntura econòmica, responsable d'una bona part d'aquest espectacular augment de la contractació als mercats de renda variable espa nyols els darrers dos trimestres, especialment a Madrid. Ens re ferim a la incorporació dels efectes públics de renda fixa al siste ma electrònic de contractació. Aquest canvi ha disparat espectacularment els volums negociats de Deute públic a la bor sa. A tall d'exemple, dir que la contractació de renda fixa -pú blica i privada- a la Borsa de Madrid, que pel conjunt del 1993 només va representar aproximadament un 12,5 per cent del to tal, durant els primers mesos d'enguany s'ha situat vora el 40 per cent. 57 Mercat de Futurs Financers Nombre de contractes negociats al MEFF* 1990 188.744 12.274 5.752 lr. tr. 5.729 753 555 2n. tr. 42.351 3.324 5.863 3r. tr. 70.097 4.116 6.864 4t. tr. 70.567 4.081 5.752 1991 1.005.781 33.095 19.411 lr. tr. 148.024 6.284 11.919 2n. tr. 319.093 11.891 20.552 3r. tr. 214.633 6.462 15.575 4t. tr. 324.031 8.458 19.411 1992 2.218.693 45.637 37.378 1r. tr. 336.423 7.413 27.037 2n. tr. 593.948 10.779 69.415 3r. tr. 684.884 14.447 51.890 4t. tr 603.438 12.998 37.378 1993 8.103.232 189.640 266.270 lr. tr. 1.039.700 30.956 89.028 2n. tr. 1.548.960 40.447 190.689 3r. tr. 2.630.852 58.730 295.869 4t. tr. 2.883.720 59.507 266.270 1994 lr. tr. 5.831.642 123.717 1.021.363 Volumtrimestral contractat per tipus de producte (futurs i opcions) milions de contractes 6 1 1.91 11.91 111.91 IV.91 1.92 11.92 111.92 IV.92 1.93 11.93 111.93 1V93 1.94 = Bo nocional Mibor 90 Divisa * El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes. Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'administració del mercat del MEFF. Variació (°/0) Contractació total Saldo viu lr. tr. 1994/4t. tr. 1993 102,2 - lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 460,9 - 31-111-1994/31-XII-1993 283,6 31-111-1994/31-111-1993 - 1.047,2 58 La inestabilitat imperant als mercats financers internacionals durant el primer trimestre ha disparat la contractació de derivats. Si durant la segona meitat de l'any passat la tendència a la baixa dels tipus d'interès espanyols fou una de les raons que va impulsar a l'alça la contractació al mercat de futurs financers, durant els primers mesos d'enguany les raons de l'espectacular creixement de l'activitat almercat de derivats s'ha de buscar en la inestabilitat que ha imperat en els mercats financers interna cionals, davant les evolucions enfrontades dels tipus d'interès a Europa i als EE.UU. A més d'aquests factors de caire conjuntural, la tendència al cista de fons és innegable. A aquest fet hi contribueix especial ment la constant innovació en matèria financera que fa impres cindible comptar amb instruments de cobertura de risc. Tampoc és despreciable el volum del component especulatiu, especial ment en moments d'expectatives poc definides. III. Consum, comerç i preus Evolució del parc de vehicles Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona) 1984 92.130 n.d. n.d. 1985 114.077 n.d. n.d. 1986 138.468 46.572 91.896 1987 184.284 59.119 125.239 1988 215.631 78.322 137.309 1989 236.902 86.619 150.283 1990 204.151 64.695 139.456 1991 185.902 61.557 124.345 1992 192.843 79.213 113.630 lr. tr. 52.983 18.545 34.438 2n. tr. 56.230 17.006 39.224 3r. tr. 40.852 14.375 26.477 4t. tr. 42.778 29.287 13.491 1993 136.146 78.194 57.952 lr. tr. 33.048 16.924 16.124 2n. tr. 39.821 16.616 23.205 3r. tr. 31.314 13.722 17.592 4t. tr. 31.963 30.932 1.031 1994 lr. tr. 34.448 18.456 15.992 * Exclosos ciclomotors. Font: Matriculacions COCINB. Boletín de Estadísticay Coyuntura. Diversos números. A partir del lr. tr.del 1988, les dades són facilitades per la Jefatura Provincial de Tráfico de Barcelona. Baixes: Jefatura Provincial de Tráfico de Barcelona. Variació Matriculacions Baixes Saldo lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 4,2 9,1 -0,8 lr. tr. 1993/1r. tr. 1992 -37,6 -8,7 -53,2 1993/1992 -29,4 -1,3 -49,0 1992/1991 3,7 28,7 -8,6 Les dades de matriculacions de vehicles als primers mesos del 1994 confirmen la recuperació anunciada, encara que a un ritme inferior a les previsions. Després d'un 1993 en què el nombre de matriculacions fou tan baix que ens hem de remuntar al 1986 per trobar nivells si milars, la recuperació per a l'any següent era previsible i espera da. Tot i la virulència de la crisi en aquest sector, es preveu que al 1994 comenci la recuperació de les vendes. A diferència del que ha succeït amb d'altres sectors productius, el creixement de les exportacions -per la recessió generalitzada als principals mercatseuropeus- no ha estat suficient per compensar la dava llada sostinguda del mercat interior. Així, s'inicia l'any 1994 amb un augment de les matriculacions del 4,2 per cent al primer trimestre en comparació amb el de l'any anterior, augment encara dèbil per compensar els desajus tos del 1993, però que apunta a una millora al llarg de l'any.A més, les successives reduccions dels tipus d'interès, els innom brables descomptes que tornen a oferir els fabricants i les sub vencions oficials són tres elements que es conjuminen perquè les matriculacions reprenguin el vol. Hi juga en contra, però, l'ele vat nivell de l'atur i la creixent precarització dels llocs de treball que podrien frenar la decisió d'adquirir un vehicle nou. Matriculació de turismes a la ciutat de Barcelona miter 15 10 o lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre 1991 ffi 1992 11993 1994 Evolució de la matriculació de turismes a Barcelona ° (milers) 'ode 1988 1989 1990 1991 1992 1993 Illr lr. tr. 17.699 18.065 15.182 11.782 14.438 7.748 9.872 2n. tr. 18.041 20.450 15.955 14.148 14.229 11.141 3r. tr. 14.697 15.321 11.615 11.047 10.067 9.156 4t. tr. 17.406 16.961 11.271 12.602 11.452 9.434 Total 67.843 70.797 54.023 49.579 50.186 37.479 Font: Departament d'Estadísticade l'Ajuntament de Barcelona. Variació (°/0) lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 -27,4 lr. tr. 1993/1r. tr. 1992 -46,3 1993/1992 -25,3 1992/1991 0,4 A la ciutat de Barcelona, l'augment de les matriculacions de turismes al primer trimestre ha estat força més elevat que la de vehicles a la província -un 27,4 contra un 4,2 per cent, en rela ció amb el mateix període de l'any passat-, encara que cal ma tisar que es veu accentuada per la forta caiguda que hi hagué al període de referència. A més, la recuperació de les matricula cions s'ha donat sobretot en turismes i no tant en motos, i menys encara en vehicles industrials. Per altra banda, els vehicles donats de baixa també han aug mentat i per tant el saldo net del primer trimestre és un dels més discrets dels últims anys, pel que fa a primers trimestres: un increment de prop de 16.000 vehicles. El parc de vehicles de la ciutat continua augmentant, però a menor ritme que en els dar rers anys. 61 Consum d'electricitat Consum d'electricitat a Balcek)na Total ar,•oí.'',i,iffl,1!1~41 n. índe entiffill Comercial 1982 113,6 3.298,1 1.068,8 2.132,4 96,9 1983 115,8 3.362,1 1.117,4 2.136,9 107,8 1984 119,5 3.470,3 1.155,0 2.180,3 135,0 1985 122,1 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2 1986 124,8 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2 1987 138,7 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3 1988 143,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 1989 154,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 1990 155,6 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2 1991 165,1 4.792,9 1.431,0 3.222,0 128,7 1992 177,7 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0 lr. tr. 1.306,8 424,5 849,6 35,8 2n. tr. 1.265,9 399,2 829,4 37,2 3r. tr. 1.233,4 337,5 857,3 38,7 4t. tr. 1.351,9 363,0 947,6 41,3 1993 171.2 4.968,9 1.549,4 3.255,9 163,7 lr. tr. 1.310,4 438,0 826,6 45,8 2n. tr. 1.246,2 411,1 795,8 39,2 3r. tr. 1.205,6 348,1 814,9 42,6 4t. tr. 1.206,7 352,1 818,6 36,0 Font: Dades d'ENHER, FECSA i HECSA recollides i facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (11/0) Consum total Domèstic Comercial i industrial Tracció 4t. tr. 1993/4t. tr. 1992 2n. sem. 1993/2n. sem. 1992 1993/1992 -10,7 -6,7 -3,7 -3,0 -0,0 1,6 -13,6 -9,5 -6,5 -12,8 -1,7 7,0 Toti l'evolució negativa del darrer trimestre del 1993, el consum elèctric per a usos domèstics i de tracció tanquen l'any amb resultats positius; no així el destinat a usos comercials i industrials. Al darrer trimestre del 1993, el consum d'electricitat ha dismi nuït en relació amb el mateix període de l'any passat, i ho ha fet en tot tipus d'ús. Tanmateix,aquesta disminució -un 10,7 per cent- s'ha de matisar tenint en compte que al quart trimestre de l'any anterior hi hagué una variació interanual positiva del 13,8 per cent. Toti això, hi ha factors com ara el descens de l'activitat econòmica que han propiciat aquesta disminució del consum. 62 Consum d'electricitat segons usos (milers de Gwh) 3 2 1 iiiiiiiiiiiiii 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 111 Cial-Ind. E Domèstic ETracció Consum electricitat usos comercials-industrials Gwh. 1.200 1.000 - 800 - 600 - 400 - 200 - 0 1r. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 1990 ele 1991 Igi/i 1992 4t. trimestre 1993 Deixant de banda factors climàtics que poden provocar fortes oscil.lacions entre trimestres, el cert és que els efectes de la crisi s'han notat al llarg de tot el 1993, com així ho mostra que el consum elèctric per a usos comercials i industrials hagi estat me nor al d'un any abans en tots els trimestres, i que aquest dife rencial s'hagi accentuat -encara que lleument- al llarg de l'any. Consum de gasos Consum de gas canalitzat 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1993 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1.700,9 1.821,2 1.906,3 2.024,4 1.967,8 2.083,6 2.047,2 2.141,9 2.188,9 2.525,4 2.626,0 971,9 732,0 389,7 532,5 2.602,5 952,3 695,8 390,4 564,0 94,4 101,0 105,8 112,3 109,2 115,6 113,6 118,8 121,4 140,1 145,7 144,4 959,9 1.028,5 1.077,6 1.189,6 1.155,0 1.215,4 1.195,5 1.254,6 1.290,0 1.536,6 1.606,1 1.595,8 Font: Gas Natural, S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de les dades poblacionals. Variació (°/0) Gas canalitzat 4t. tr. 1993/4t. tr. 1992 5,9 2n. sem. 1993/2n. sem. 1992 3,5 1993/1992 —0,9 Inici de recuperació del consum als darrers mesos de 1993. El consum de gas canalitzat a Barcelona durant el darrer tri mestre del 1993 presenta una variació positiva en relació amb el mateix període de l'any anterior.De fet, aquest increment —un 5,9 per cent— és un dels més elevats dels darrers dos anys i de nota un inici de recuperació després d'un primer semestre de variacions negatives, encara que caldrà esperar les dades dels primers mesos d'enguany per refermar aquest canvi de tendèn cia. Per això, tot i aquest augment als darrers mesos, el consum del conjunt de l'any és lleugerament inferior al del 1992, any en què s'assolí un màxim històric. De tota manera, l'elevat nivell de cobertura territorial de la xarxa assolit als darrers anys amb uns hàbits de consum molt arrelats no permet mantenir de forma in definida unes taxes d'increment tan elevades com en anys anteriors de creixement econòmic i d'expansió de la xarxa de distribució. Consum de gas canalitzat (milions de tèrmies) 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 Consum de gas canalitzat (acumulat darrers 12 mesos) milions de tèrmies 2.800 2.700 — 2.600 — 2.500 — 2.400 — 2.300 — 2.200 — 2.100 — % variació 20 — 15 —10 2000. 5 V.90 11.91 IV.91 11.92 IV.92 11.93 IV.93 1.91 111.91 1.92 111.92 1.93 111.93 11 Total acumulat 12 mesos — Taxa de variació interanual 63 Escombraries domiciliàries Escombraries domiciliàries recollides 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1992 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1993 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 458.» 453.600 462.700 500.406 542.221 581.909 604.896 625.793 656.371 165.664 171.218 146.265 173.224 675.215 173.347 172.563 152.355 176.950 666.192 173.046 173.334 147.749 172.053 100,0 99,0 101,0 109,3 118,4 127,1 132,1 136,6 143,3 147,4 145,5 256,3 255,8 262,9 286,2 313,2 340,3 358,5 376,0 399,4 413,0 408,5 Font: Dades facilitade per la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona ielaboració pròpia apartir de les dades poblacionals. Variació (°/0) 4t. tr. 1993/4t. tr. 1992 -2,8 2n. sem. 1993/2n. sem. 1992 -2,9 1993/1992 -1,3 L'evolució del 93 trenca una sèrie de vuit anys de creixement continuat del volum d'escombraries generades. Com hem comentat en nombroses ocasions, l'expansió del vo lum d'escombraries domiciliàries recollides a Barcelona durant els darrers anys s'ha caracteritzat per una reducció continuada de les taxes de creixement, llevat de variacions puntuals en al gun període. En concret, s'ha passat de creixements superiors al vuit per cent als anys 1986 i 1987 a menys del tres per cent al 1992 i a un —1,3 per cent l'any passat. 64 I vo1ució del volum d'escombraries recollides milers de tones 750 700 - 650 - 600 - 550-. 500 - 450 variació interanual (%) 9 -8 -7 -6 - 5 --1 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 milers de tones (acumulat dotze mesos) — taxa de variació interanual (%) -3 0 - -1 2 Escombraries domiciliàries recollides milers de tones 250 200 150 100 50 ÉZZSI. lr.trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre eie 1990 ffir 1991 = 1992 1.1 1993 De fet, és comprensible que, a mesura que s'aconsegueix un nivell de renda, d'equipament i de consum comel que s'ha asso lit a Barcelona en els darrers anys, els creixements siguin cada cop menors, més encara si la població efectiva s'ha mantingut estable al llarg d'aquests anys. Tanmateix, aquestes consideracions més genèriques no ama guen la conjuntura econòmica dels darrers trimestres que ha propiciat que elvolum d'escombraries generades hagi disminuït en relació amb un any abans. Aquí els efectes de la crisi s'han traduït en una menor demanda de consum i una menor taxa de creixement a un seguit d'activitats econòmiques que generen re sidus assimilables als de les families. Fira de Barcelona Fira de Barcelona. Superfície contractada, nombre d'expositors i de visitants (2n. semestre 1993) Periodicitat upe ete contractada 1112 Expositors directes Expositors representa Tota Nacionals Estr ers To Naciottals Estra ers Total Gaudí Home Bianual 2.684 42 12 54 o O O 5.307 Gaudí Dona Bianual 1.595 54 25 79 O O O 5.185 Sonimagfoto Biennal 9.654 107 1 108 11 217 228 16.445 Expohogar Anual 25.919 589 33 622 559 653 1.212 50.224 Barnajoya Anual 8.245 275 39 314 O O 164 11.399 Mostra Teixits Bianual 4.227 129 70 199 O O 0 11.500 Expoquímia Triennal 30.000 737 63 800 1.500 56.652 Equiplast Triennal 15.000 235 63 298 200 (1) Expominer Anual 1.660 58 14 72 0 0 0 9.402 Expoaviga Biennal 33.085 408 122 530 178 350 528 39.544 Sizoo Biennal 4.861 86 17 103 20 105 125 n.d. Tecnocàrnica Biennal 10.736 122 15 137 31 160 191 10.621 Mercaseguro Anual 916 30 0 30 0 0 0 2.949 Nivàlia Anual 1.136 65 7 72 76 25 101 18.467 Saló Nàutic Anual 29.757 325 12 337 995 123.809 Festival de la Infancia i de la Joventut Anual 24.574 91 0 91 0 0 O 172.740 Total 2n. semestre 1993 204.049 3.353 493 3.846 875 1.510 5.244 534.244 Total lr. semestre 1993 310.024 4.428 733 5.161 1.020 3.543 5.514 1.476.161 Total 1993 514.073 7.781 1.226 9.007 1.895 5.053 10.758 2.010.405 (1) Inclosos a Expoquímia. Font: Elaboració pròpia amb dades facilitades pel Departament d'Estudis de la Fira de Barcelona. Dades definitives. Les polítiques empresarials per fer front a l'actual crisi i les estratègies davant d'uns mercats cada cop més internacionals marquen l'evolució de la Fira alconjunt del 1993. L'activitat firal al segon semestre del 1993, i en general pel conjunt de l'any, posa de manifest l'actual conjuntura i els pro cessos d'adaptació que les empreses espanyoles i estrangeres es tan duent a termeper adaptar-se a les noves exigències delmer cat. Així, el total de superfície contractada és sensiblement inferior al de les edicions anteriors dels diferents certàmens, fruit de les necessitats de reduir costos i fruit també d'un procés de concentració o d'associacionisme empresarial. Aquest fet el corrobora que el nombre d'expositors representats s'hagi man tingut a llarg de l'any o que fins i tot s'hagi incrementat notòria ment en alguns certàmens, contràriament al que ha succeït amb els directes. Destaquem en el segon semestre l'aparició de nous certà mens, en general com a conseqüència de la necessitat d'especia lització en més d'un sector que en edicions anteriors aglutinava diversos sub-certàmens. És el cas del nou Tecnocàrnica -que inicialment havia estat integrat a Alimentària- i de Sizoo -abans integrat a Expoaviga. De fet, aquest és un plantejament que ja es va iniciar anys enrera, amb la separació de Sonimag en fotografia i en electrònica, o l'Intervin d'Alimentària, etc. Dels certàmens celebrats al segon semestre, destaquem, per la seva importància, el de Sonimagfoto, Expohogar, els dos salons conjunts d'Expoquímia i d'Equiplast, i el Saló Nàutic Interna cional. En tots ells, es palesen en més o menys grau les dificul tats conjunturals per les que travessen les empreses del sector. Un dels principals salons afectats per la crisi és el de Sonimag foto, que ha vist descendir el nombre de visitants i d'expositors, igual com ha succeït amb el Saló Nàutic. Els salons industrials d'Expoquímia i Equiplast disminueixen considerablement la su perfície, però en canvi augmenten el nombre d'expositors, tant directes com representats. 65 Preus de consum Índex general de preus de consum (1992 = 100) (Prov. Barcelona/Espanya) 98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9 1992 B 101,9 102,2 102,2 1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5 103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6* 106,8* 107,3* 1994 B 108,7 108,3* * Dades provi ionals. Per a Barcelona, totes les dades són encara provisionals. Font: INE. IPC' per components Catalunya Alimentació 2,3 4,9 0,7 Vestit 1,2 2,8 4,7 Habitatge 0,9 5,3 6,3 Parament llar 0,7 3,9 5,8 Medicina 0,5 6,7 10,6 Transport -0,2 7,4 10,8 Cultura 1,9 5,1 8,1 Altres -1,4 5,5 10,0 Total 1,0 5,2 5,5 Alimentació 2,1 4,4 1,3 Vestit 1,2 2,9 5,3 Habitatge 1,1 6,1 5,8 Parament llar 0,7 3,0 6,2 Medicina 0,8 4,6 8,7 Transport -0,3 6,5 9,6 Cultura 1,7 5,0 8,2 Altres 0,1 5,9 9,3 Total 1,0 5,0 5,3 Font: INE. L'IPC de la província de Barcelona al llarg del 1993 ha estat força similar al registrat a Espanya i deixa enrera els diferencials d'anys anteriors. Les dades de l'IPC del 1993 tant per al conjunt espanyol com per a la província de Barcelona i Catalunya posen de manifest una contenció de preus -menor a la prevista en part pels efec tes de la depreciació de la pesseta-, afavorida per una deman da dèbil i una competència més acusada entre empreses i en quasi tots els sectors d'activitat. A nivell global, les diferències entre els diversos àmbits territorials espanyols s'estrenyen, al hora que el diferencial entre Espanya i el conjunt de la Unió Europea se situa per sota dels dos punts. 66 Variació (%) 4t. trim. 1993 1993 Prov. Barcelona 1,0 5,2 Catalunya 1,0 5,3 Espanya 1,0 5,0 Prov. Madrid 1,1 4,8 CE 0,6 3,3 Índex general i inflació subjacent variació interanual (%) 9 8 - 7 - 6 - 5 - 4 - 11111111111 11111111111 111111111111 1991 1992 1993 - Espanya - Catalunya Subjacent Per components, l'alimentació havia contingut clarament l'ín dex general durant els primers trimestres de l'any, però al quart trimestre, l'increment de preus és de quasi la meitat del total anual. Per altra banda, components que sobretot a Catalunya i a Barcelona havien pressionat a l'alça en anys anteriors presenten aquest any uns increments relativament moderats: sobretot en habitatge -sector en què la debilitat de la demanda solvent i les necessitats de finançament de les empreses han fet disminuir en alguns casos els preus-, però també en medicina, en trans port i en cultura, en què les diferències de l'índex anual entre 1993 i 1992 són ben rellevants. Per altra banda, cal assenyalar que la inflació subjacent, tot i continuar amb certes pressions, ha aconseguit reduir a dècimes el seu diferencial amb l'índex general a final del 1993 -encara que falti confirmar als propers mesos aquesta diferència míni ma- mentre que a final del 1992 era d'un punt i mig per sobre. És evident que la contenció de preus dels productes industrials i elaborats han incidit clarament en aquesta reducció. IV. Transport, comunicacions i turisme Tràfic de mercaderies pel port • Evolució del tràfic de mercaderies pel port de Barcelona Total Càrrega general Líquids a doll Dolls so s Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. ........,.._,......- 1981 133,1 108,5 7.289 10.442 3.072 1.388 227 5.746 3.990 3.308 1982 132,1 112,1 7.234 10.796 3.302 1.473 291 5.210 3.641 4.113 1983 150,0 117,2 8.215 11.282 3.628 1.517 259 5.531 4.328 4.234 1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.517 1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.439 3.158 3.021 1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939 1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.348 1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840 1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.150 1990 98,0 131,6 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.857 1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862 lr. tr. 1.084 3.615 778 686 95 1.964 211 965 2n. tr. 1.407 3.538 961 807 119 1.953 327 779 3r. tr. 1.372 2.568 1.007 717 91 1.404 274 447 4t. tr. 1.390 3.339 1.016 779 112 1.889 263 671 1992 97,3 135,1 5.330 13.008 4.257 3.343 388 7.140 684 2.525 lr. tr. 1.185 3.620 944 797 87 2.039 153 784 2n. tr. 1303 3.582 1.057 980 76 1.889 171 713 3r. tr. 1.314 2.662 1.049 808 103 1.383 161 471 4t. tr. 1.528 3.144 1.208 759 122 1.828 197 557 1993 95.1 129,4 5.208 12.462 3.960 2.941 361 7.312 887 2.208 lr. tr. 835 3.017 653 610 85 1.854 96 554 2n. tr. 1.489 3.398 1.187 782 138 1.923 164 693 3r. tr. 1.065 2.883 805 752 70 1.606 190 525 4t. tr. 1.819 3.164 1.315 798 67 1.929 437 437 Font: Port Autònom de Barcelona Elaboració pròpia. Variació (°/0) Embarcades Desembarcades Total Cabotatge Exterior Total Cabotatge Exterior 4t. tr. 199314t. tr. 1992 Total 19,1 -13,1 36,6 0,7 -3,6 1,7 Càrrega General 8,9 4,0 11,1 5,2 -9,2 8,5 Líquids a doll -45,1 -75,3 -25,1 5,5 2,0 6,7 Dolls sòlids 121,0 -40,4 372,2 -21,5 -43,2 -19,7 1993/1992 Total -2,3 -26,9 15,6 -4,2 -21,1 0,4 Càrrega General -7,0 -16,8 -0,8 -12,0 -11,2 -12,2 Líquids a doll -7,1 -34,3 9,8 2,4 -18,9 10,1 Dolls sòlids 29,7 -61,9 198,5 -12,5 -62,0 -7,1 La millora del quart trimestre del 1993 -sobretot de les exportacions- permet preveure una recuperació del tràfic de mercaderies pels propers mesos. El tràfic de mercaderies pel port de Barcelona pel conjunt del 1993 ha experimentat una reducció en relació amb l'any anterior del 3,6 per cent. Tanmateix, cal assenyalar que el comportament ha estat desigual al llarg de l'any.Així, els resultats negatius del primer semestre feien preveure un tancament de l'anymés pes simista del que ha estat finalment, i precisament la recuperació del segon semestre en especial dels últims tresmesos- ha permès concloure l'any amb uns resultats relativament moderats i encarar el 1994 amb bones perspectives de recuperació. Aquesta recuperació ja s'ha iniciat de forma especial pel can tó de les exportacions, que s'han vist clarament afavorides per la nova paritat de la pesseta als mercats internacionals, després d'uns anys de sobrevaloració. Així, amb els nous preus, produc tes que fa anys eren exportats i que van deixar de ser-ho a causa del seu preu elevat, tornen a trobar sortida als mercats estran gers: el ciment -que de no exportar res al 1992 ho ha fet per un total de prop de 300.000 tones-o la potassa -amb un augment de les exportacions de 173.000 tones. I el que ha succeït en l'ex portació d'aquests dos productes de Dolls sòlids -els de creixe ment més espectacular- també ho ha estat per a molts produc tes elaborats o semi-elaborats de càrrega general. 69 1Distribució a escala dels grans agregats del tràfic de mercaderies (1993) • g• Cabotatge (21,6) Exterior (78,4) • • 1,0 6 5 7.8 14,6 Embarcada (29,5) 8,7 32,7 Desembarcada (70,5) 3,1 13,5 Líquids a doll (43,4) Dolls sòlids (17,5) ■•• Càrrega general (39,1) Així doncs, les devaluacions del 1992 i 1993 i la pròpia crisi econòmica han modificat sensiblement la composició del tràfic: la debilitat de la demanda interna i de la producció han propi ciat que les entrades de mercaderies hagin disminuït —un 4,2 per cent per al conjunt de l'any— de forma força homogènia en tot tipus de productes, llevat d'alguns dolls. Almateix temps, el sector exportador —malgrat ensopegar amb una situació de crisi generalitzada a alguns dels seus principals mercats de destina ció— ha aconseguit —gràcies a l'evolució del tipus de canvi de la pesseta— mostrar-se com un dels principals motors de l'eco nomia en aquests temps de crisi. 70 El tràfic exterior continua guanyant protagonisme en detriment del de cabotatge. Any rera any, la creixent internacionalització de l'economia i del comerç fa que al port de Barcelona el tràfic exterior de mer caderies vagi en augment. En aquest sentit, la tendència del port cap a una especialització en tràfic internacional és clara i neces sària. Així, el tràfic amb els ports espanyols és menor cada any, en gran part per lamillora de la competitivitat d'altres mitjans de transport a la península: tant les millores de Renfe quant al transport de mercaderies com la contínua ampliació de la xarxa d'autovies i millora de les carreteres i accessos fan que el tràfic de cabotatge sigui cada cop menor, amb la lògica excepció del que es realitza amb les Illes Canàries, alhora que es potencia el port de Barcelona com a punt d'entrada o sortida de mercaderia per a la resta o de la resta del país. Evolució tràfic exterior (1988-1993) (milers de tones) 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1988 1989 1990 1991 1992 1993 17.966 100,- 3.597 20,0 8.028 44,7 11.625 64,7 18.142 100,- 3.334 18,4 7.579 41,8 10.913 60,2 18.030 100,- 2.809 15,6 8.945 49,6 11.754 65,2 18.313 100,- 2.607 14,2 9.917 54,2 12.524 68,4 18.338 100,- 3.088 16,8 10.241 55,8 13.329 72,7 17.670 100,- 3.569 20,2 10.277 58,2 13.846 78,4 6.467 6.975 6.444 6.749 7.601 6.901 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 1.990 1.990 1.851 2.020 2.608 2.588 30,8 28,5 28,7 29,9 34,3 37,5 1.995 2.375 2.179 2.356 2.724 2.391 30,8 34,1 33,8 34,9 35,8 34,6 3.985 4.365 4.030 4.376 5.332 4.979 61,6 62,6 62,5 64,8 70,1 72,1 Tràfic de contenidors (1981-1993) milers de Teus 600 500 400 300 200 100 taxa de variació interanual (c)/0) 50 40 30 20 10 0 -10 0 -20 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 milers de Teus variació interanual (°/0) Aquesta creixent especialització del tràfic internacional és ben palesa si observem l'evolució dels darrers cinc anys: la proporció de tràfic exterior sobre el total ha passat d'un 60,2 per cent al 1988 a un 78,4 per cent al 1993, i ha crescut de forma contínua any rera any. Obviament, les importacions abracen lamajor part d'aquest tràfic exterior, per la importància de les entrades de Gas natural, de Derivats delpetroli i de Llavors i grans: al 1993, el tràfic d'aquests tres epígrafs -només les importacions- van representar més d'un terç del tràfic total delport i el 59 per cent de totes les importacions. En el tràfic de Líquids a doll, destaca el fort augment de les importacions de derivats del petroli. El conjunt del tràfic de Líquids a doll ha concentrat el 43,4 per cent de tot el tràfic del port pel conjunt de 1993, amb un lleuger increment de l'1,9 per cent en relació a l'any anterior. Les importacions representen el 75 per cent del tràfic total d'a questa partida, i han tingut un creixement del 10,1 per cent, que equival a més de 530.000 tones. Les principals importacions són, com sempre, de Gas natural i de Derivats del petroli. En el primer cas, han experimentat una lleugera disminució del 3,2 per cent i en el cas dels Derivats del petroli, un espectacular augment del 73,1 per cent, que ha vin gut compensat però només en part per una disminució de les entrades de cabotatge, ja que tot i aquesta disminució, l'incre ment net de les entrades de Derivats del petroli en comparació amb el 1992 ronda les 300.000 tones. De la resta del tràfic de Líquids a doll, destaquen l'increment del 32 per cent de les exportacions de Productes químics, en la línia de creixement sostingut d'anys anteriors. Basta assenyalar que eren de 60.000 tones al 1991, que van passar a 142.000 al 1992 i que l'any passat van assolir quasi les 190.000 tones. 71 Distribució de les mercaderies embarcades i desembarcades al port de Barcelona (4t. tr. 1993) ' tao. . I . o u ones - Embarcades Desembarcades Desembarcad ' Líquids a doll 12.050 55.076 456.213 1.472.876 2,57 4,08 74,80 57,66 1. Gas natural 0 0 2.365 841.564 - - 0,39 32,95 2. Gas butà propà 5.187 0 1.352 28.784 1,11 - 0,22 1,13 3. Resta derivats petroli 929 137 419.934 408.421 0,20 0,01 68,85 15,99 4. Productes químics 3.992 51.541 27.495 98.420 0,85 3,81 4,51 3,85 5. Olis i greixos 1.580 417 0 21.413 0,34 0,03 - 0,84 6. Altres 362 2.981 5.067 74.274 0,08 0,22 0,83 2,91 Dolls sòlids 71.721 365.225 24.413 412.733 15,33 27,03 4,00 16,16 7. Ciment i clínker 8.828 214.740 6.844 90.939 1,89 15,89 1,12 3,56 8. Llavors i grans 1.837 262 1.173 228.583 0,39 0,02 0,19 8,95 9. Potassa 55.868 133.207 0 102 11,94 9,86 0,00 10. Adobs i fosfats 3.179 2.911 0 2.473 0,68 0,22 - 0,10 11. Productes minerals 232 6.257 0 52.218 0,05 0,46 - 2,01 12. Ferralla 0 265 9.418 8.963 - 0,02 1,54 0,35 13. Altres 1.777 7.584 6.978 29.455 0,38 0,56 1,14 1,15 Càrrega general 384.228 930.842 129312 668.799 82,10 68,89 21,20 26,18 14. Envasos i contenidors 38.044 213.239 33.515 81.953 8,13 15,78 5,49 3,21 15. Productes siderúrgics 9.397 149.543 0 67.308 2,01 11,07 - 2,63 16. Sabons i detergents 23.914 6.534 80 2.966 5,11 0,48 0,01 0,12 17. Productes químics envasats 18.114 93.973 425 22.846 3,87 6,96 0,07 0,89 18. Material construcció 22.017 83.601 70 21.745 4,70 6,19 0,01 0,85 19. Vehicles, maquinària i accessoris 16.190 79.561 2.674 43.421 3,46 5,89 0,44 1,70 20. Vehicles usats 71.422 12.764 69.262 4.444 15,26 0,94 11,36 0,17 21. Begudes 18.250 24.812 159 2.498 3,90 1,84 0,03 0,10 22. Fruites 3.963 6.293 8.153 29.415 0,85 0,47 1,34 1,15 23. Pinsos i farines 21.812 3.584 879 23.942 4,66 0,27 0,14 0,94 24. Peix i conserves 3.282 17.094 260 29.677 0,70 1,27 0,04 1,16 25. Cafè 766 2.139 0 30.823 0,16 0,16 - 1,21 26. Altres productes alimentaris 58.641 34.314 3.839 84.215 15,53 2,54 0,63 3,30 27. Tabac 1.041 2.284 274 2.465 0,22 0,17 0,04 0,10 28. Teixits i filats 1.373 7.136 43 17.441 0,29 0,53 0,01 0,68 29. Cotó i cuirs 34 2.700 137 30.296 0,01 0,20 0,02 1,19 30. Fusta i derivats 2.280 17.723 178 25.660 0,49 1,31 0,03 1,00 31. Paper i cartró 3.324 45.862 3.094 18.074 0,71 3,39 0,51 0,71 32. Altres mercaderies 70.364 127.696 6.270 129.610 15,04 9,45 1,03 5,07 Total 467.999 1.351.143 609.938 2.554.408 100,- 100,- 100,- 100,- Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. Gràcies a la nova paritat de la pesseta, es rellancen les exportacions de ciment i de potassa. El conjunt dels Dolls sòlids ha concentrat el 17,5 per cent del tràfic total i ha tingut una variació negativa en comparació amb el 1992 d'un 3,5 per cent, tot i que les variacions han estat de signe i intensitat molt diferents segons els epígrafs. Així, es pale sa una caiguda general del tràfic de cabotatge -tant entrades com sortides- de l'ordre del 62 per cent, que ha passat de 692.000 tones al 1992 a només 264.000 al 1993. L'epígraf que ha sofert una variaciómés acusada en el cabo tatge ha estat el de Ciment i clínker, amb una caiguda de 468.000 tones -sobretot d'embarcades amb destinació a altres ports espanyols. Contràriament, com ja hem comentat amb anterioritat, ha estat el ciment un dels epígrafs que més han vist augmentar les exportacions, i de forma molt especial al quart trimestre. 72 També les sortides de potassa -sobretot les exportacions ha augmentat considerablement: més del 173.000 tones, que re presenten un increment interanual del 86,8 per cent. El manteniment de les exportacions ha estat insuficient per evitar que el conjunt del tràfic de Càrrega General disminueix en relació amb el 1992. De total de mercaderies embarcades i desembarcades al port de Barcelona al 1993, el conjunt de la Càrrega General -un 39,1 per cent del total- ha estat l'agregat que ha sofert una va riació més negativa en comparació amb l'any anterior. Distribució de les mercaderies embarcades i desembarcades al port de Barcelona (1993) alors abso uts tones Embarcades Desembarcades Embarcades Desembarca~ , Líquids a doll 97.748 262.989 1.539.655 5.772.792 5,97 7,37 70,48 56,17 1. Gas natural 20 0 6.597 3.363.853 0,00 - 0,30 32,73 2. Gas butà propà 57.269 0 9.296 89.785 3,49 - 0,43 0,87 3. Resta derivats petroli 14.973 530 1.393.755 1.533.572 0,91 0,01 63,80 14,92 4. Productes químics 19.402 187.918 120.747 427.003 1,18 5,27 5,53 4,15 5. Olis i greixos 5.469 69.335 9 81.906 0,33 1,94 0,00 0,80 6. Altres 615 5.206 9.251 276.673 0,04 0,15 0,42 2,69 Dolls sòlids 168.840 717.804 94.783 2.113.609 10,30 20,11 4,34 20,57 7. Ciment i clínker 39.664 293.554 35.922 361.169 2,42 8,23 1,64 3,51 8. Llavors i grans 9.145 405 2.971 1.163.790 0,56 0,01 0,14 11,32 9. Potassa 96.065 372.272 0 640 5,76 10,43 - 0,01 10. Adobs i fosfats 12.987 8.794 275 12.799 0,79 0,25 0,01 0,12 11. Productes minerals 1.752 17.723 0 321.889 0,11 0,50 - 3,13 12. Ferralla 36 495 24.338 145.155 0,00 0,01 1,11 1,41 13. Altres 9.191 24.561 31.277 108.167 0,56 0,69 1,43 1,05 Càrrega general 1.372.017 2.588.225 550.159 2.391.098 83,73 72,52 25,18 23,27 14. Envasos i contenidors 122.098 623.162 118.478 335.655 7,45 17,46 5,42 3,27 15. Productes siderúrgics 34.742 342.277 269 254.130 2,12 9,59 0,01 2,47 16. Sabons i detergents 68.651 19.176 318 7.541 4,19 0,54 0,01 0,07 17. Productes químics envasats 70.749 270.439 2.137 87.183 4,32 7,58 0,10 0,85 18. Material construcció 78.643 244.231 591 62.300 4,80 6,84 0,03 0,61 19. Vehicles, maquinària i accessoris 48.976 223.439 9.466 177.242 2,99 6,26 0,43 1,72 20. Vehicles usats 300.736 37.981 317.269 15.941 18,35 1,06 14,52 0,16 21. Begudes 72.236 68.534 783 11.784 4,41 1,92 0,01 0,11 22. Fruites 16.091 13.237 43.074 58.310 0,98 0,37 1,97 0,57 23. Pinsos i farines 60.784 11.028 2.506 119.512 3,71 0,31 0,11 1,16 24. Peix i conserves 12.527 35.698 1.945 90.371 0,76 1,00 0,09 0,88 25. Cafè 3.041 7.377 7 124.551 0,19 0,21 0,00 1,21 26. Altres productes alimentaris 206.704 102.665 16.077 195.589 12,61 2,88 0,74 1,90 27. Tabac 3.897 4.847 980 6.945 0,24 0,14 0,04 0,07 28. Teixits i filats 4.110 23.697 159 63.493 0,25 0,66 0,01 0,62 29. Cotó i cuirs 95 10.797 765 105.668 0,01 0,30 0,04 1,03 30. Fusta i derivats 8.154 45.866 763 86.737 0,50 1,29 0,03 0,84 31. Paper i cartró 12.577 127.025 9.302 80.116 0,77 3,56 0,43 0,78 32. Altresmercaderies 247.206 376.749 25.270 508.030 15,09 10,56 1,16 4,94 Total 1.638.605 3.569.018 2.184.597 10.277.499 100,- 100,- 100,- 100,- Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. Aquesta disminució del tràfic -d'un 9,2 per cent- s'ha donat tant en entrades comen sortides. Únicament les exportacions, pel dinamisme del segon semestre, assoleixen tancar l'any sense una diferència significativa amb el 1992. El tràfic de contenidors -molt rellevant el terme de Càrrega General- també presenta una evolució del mateix ordre, des prés d'haver assolit l'any anterior un màximhistòric i haver aconseguit situar-se per sobre dels seus directes competidors. Si obviem aquest any de referència, al 1993 el tràfic de contenidors és superior al del 1991 i tots els anteriors, i permet al port de Barcelona continuar com a líder de la Mediterrània, en conso nància amb lapolítica de l'entitat d'especialitzar-se i ser compe titiu en aquest tipus de tràfic. El tràfic exterior de Càrrega General continua ocupant un percentatge cada cop més elevat en detriment del de cabotatge: en els últims sis anys ha passat de representar un 61,6 per cent del tràfic total d'aquest epígraf al 1988 a un 72,1 al 1993. Aquest augment ha vingut sobretot pel cantó de les exportacions, d'en tre les que hem de destacar -per ordre d'importància quant a la variació en relació amb l'any anterior- el Material per a la construcció -un 50 per cent d'augment-, Paper i cartró -un 26,2 per cent-, Vehicles, maquinària i accessoris -un 25,5 per cent-, i el conjunt de Productes alimentaris -un 10,7 per cent. Amb tot, el descens del tràfic de cabotatge i de les importacions només permeten que en els tres primers d'aquests epígrafs la va riació total hagi estat positiva en relació amb el 1992. 73 Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals de l'Estat espanyol Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona Passatgers Mercaderies (tones) 1984 69.940 44.979 24.961 5.328 3.572 1.736 49.035 29.482 19.553 1985 71.754 46.062 25.692 5.459 3.676 1.783 45.064 27.147 17.917 1986 74.506 47.252 27.254 6.097 3.876 2.221 45.054 28.132 16.922 1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606 1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046 1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634 1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557 1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31372 1992 136.082 68.054 68.028 10.036 6.123 3.913 72.421 34.158 39.263 lr. tr. 31.139 15.870 15.269 2.079 1.366 713 15.594 7.538 8.056 2n. tr. 35.076 17.672 17.404 2.619 1.610 1.009 17.784 8.465 9.319 3r. tr. 37.439 18.585 18.854 3.058 1.741 1.317 20.915 9.104 11.811 4t. tr. 32.428 15.927 16.501 2.280 1.406 874 18.128 9.051 9.077 1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841 lr. tr. 30.330 14.547 15.783 2.057 1.266 791 15.439 7.896 7.542 2n. tr. 34.387 16.923 17.464 2.566 1.516 1.050 15.341 8.057 7.284 3r. tr. 36.343 17.917 18.426 2.799 1.559 1.240 12.809 6.741 6.068 4t. tr. 32.481 15.757 16.724 2.232 1.365 867 13.890 6.942 6.947 Font: Aeroport de Barcelona. Variació (°/0) Passatgers Mercaderies 4t. tr. 1993/4t. tr. 1992 Total -2,2 -24,5 Interior -3,0 -23,6 Internacional -1,1 -25,3 Pont aeri -8,1 - 1993/1992 Total -3,9 -21,7 Interior -6,8 -13,3 Internacional 0,7 -29,0 Pont aeri -10,1 - Tot i l'actual període de crisi, el nombre de passatgers de vols internacionals aconsegueix superar el rècord de 1992. Un dels indicadors econòmics que presenta uns resultats més positius per al 1993 és el del trànsit de passatgers de vols inter nacionals per l'aeroport delPrat. Toti que les comparacions amb el 1992 siguin necessàriament difícils -per l'excepcionalitat d'aquell any i perquè la crisi es manifesta amb més amplitud al llarg del 1993- aquest fet mostra que Barcelona ha sabut man tenir-se com a pol d'atracció per a visitants estrangers, més en cara si tenim en compte que malgrat la disminució del tercer tri mestre -un sis per cent-, clarament marcada per la cita olímpica durant el període de referència, s'ha aconseguit com pensar-la i tancar l'any amb un resultat positiu. 74 Usuaris del pont aeri lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 356,9 382,0 300,4 405,4 379,6 456,3 352,4 472,1 507,6 490,6 383,7 496,6 421,9 493,9 377,0 561,6 556,9 562,3 466,8 537,9 Total 1.444,7 Font: Aeroport de Barcelona. 1.660,4 1.878,5 1.853,9 2.123,9 (milers) 512,3 515,9 386,1 494,2 1.908,5 Si bé el nombre de passatgers de vols internacionals ha sabut mantenir-se a l'alça -gràcies bàsicament al turisme i als partici pants a congressos i reunions d'empresa- no ha estat així en els interiors, en què disminueix un 6,8 per cent pel conjunt del 1993 en relació amb l'any anterior. Amb tot, es nota unamillora al quart trimestre, amb només una disminució del tres per cent, que permetmantenir esperances de cara als primers mesos d'en guany. Toti aquesta disminució en relació amb l'any olímpic, el nombre de passatgers de vols interiors se situa al mateix nivell que al 1991. No cal insistir en els factors que expliquen aquests resultats: una conjuntura de crisi que obliga a una contenció de la despesa, sense oblidar unamillora de les infraestructures d'al tres mitjans de transport, tant de la xarxa de carreteres i auto vies com de transport ferroviari. El tràfic de mercaderies al 1993 ha tingut també un comporta ment clarament negatiu. En aquest cas, també la comparació amb el 1992 ve matisada pels forts increments que hi hagué aquell any, encara que també hi té un dar efecte l'actual crisi, que afecta a la baixa els nivells d'intercanvi, en especial per la contenció de la demanda interna. Trànsit de passatgers als aeroports principals de l'Estat espanyol (milers) (4t. tr. 1993) Interior Internacional Total Regular No regular Total Regular No regular Variació (`)/0) 4t. tr. 93/41. tr. 92 Índex BCN =1 Barcelona 1.365 1.300 65 867 Bilbao 238 209 29 70 Madrid 2.083 1.950 132 2.043 Sevilla 246 220 26 52 València 261 238 23 86 Barcelona 5.706 5.341 365 3.949 Bilbao 979 823 155 313 Madrid 8.742 7.999 743 8.600 Sevilla 1.093 932 161 241 València 1.141 1.004 138 437 Alacant 798 680 118 2.066 Eivissa 842 743 99 1.893 Fuerteventura 409 403 5 1.364 Gran Canaria 2.398 2.180 218 4.365 Lanzarote 984 651 333 2.016 Màlaga 1.453 1.295 158 3.416 Menorca 643 568 75 1.082 Palma Mall. 3.393 2.242 1.151 9.037 Tenerife Nord 1.404 1.404 0 1 TenerifeSud 1.818 719 1.100 5.122 809 59 61 9 1.916 127 35 17 72 14 3.629 320 268 46 7.991 609 192 50 376 61 389 1.677 41 1.852 193 1.171 254 4.111 108 1.908 986 2.430 23 1.059 530 8.506 0 1 314 4.809 2.232 307 4.125 298 347 9.654 1.292 17.342 1.334 1.578 2.864 2.735 1.773 6.764 3.000 4.869 1.725 12.429 1.405 6.941 -2,2 100,- -6,5 13,8 -2,0 184,8 -40,9 13,4 -8,0 15,5 -3,8 100,- -6,4 13,4 -4,2 179,6 -52,7 13,8 -6,6 16,3 3,1 29,7 7,1 28,3 12,4 18,4 0,7 70,1 5,6 31,1 0,1 50,1 4,0 17,9 4,8 128,7 -3,4 14,6 9,5 71,9 Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dades recollides pel Departament d Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Trànsit de passatgers per l'aeroport de Barcelona (milions de viatgers) 12 10 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 • Interior 1 1 Internacional El bon any turísticpermet que el trànsit de passatgers del 1993 superi clarament els de l'any anterior a tots els aeroports espanyols que tingueren un trànsit superior al milió de viatgers. La tendència del nombre de passatgers a l'aeroport de Barce lona és similar a la dels altres principals aeroports espanyols. En tots ells disminueix el trànsit interior i quant a l'exterior, només Madrid aconsegueix mantenir-se, conjuntament amb Barcelona, a l'alça. Òbviament, les comparacions més negatives són per a Sevilla, amb disminucions properes al 50 per cent en vols inte riors i de més del 63 per cent en internacionals. Com a resum de l'any, presentem en aquest número les dades del 1993 per als aeroports espanyols amb un trànsit de passat gers superiors al milió de persones, tots ells afavorits pels resul tats prou esperançadors del sector turístic. Es tracta, amb l'ex cepció d'Alacant i de Màlaga, d'aeroports de les Balears o de Canàries. En tots ells -11evatde l'aeroport de TenerifeNord, destinat a connexions entre illes- les variacions en comparació amb el 1992 han estat positives, i destaca especialment el 12,4 per cent de Fuerteventura.A les Balears, les variacions han os cil-lat entre el 4,0 per cent de Menorca i el 7,1 d'Eivissa. 75 Transport públic urbà i de rodalia Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als Ferrocarrils de la Generalitat (m 1989 n.d. 1990 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 1991 19.713 23.345 3.360 17.554 lr. tr. 3.951 4.911 701 4.307 2n. tr. 5.041 6.093 852 4.528 3r. tr. 6.393 7.015 867 4.352 41. tr. 4.327 5.326 940 4.367 1992 22.512 25.164 4.015 20.871 lr. tr. 4.971 6.191 1.105 5.018 2n. tr. 5.745 6.186 1.025 4.892 3r. tr. 5.931 7.074 981 5.699 4t. tr. 5.865 5.713 904 5.262 1993 22.671 24.938 3.841 18.973 lr. tr. 5.307 5.862 846 4.460 2n. tr. 6.211 6.518 1.027 4.637 3r. tr. 5.765 6.136 819 4.241 4t. 5.388 6.422 1.149 RENFE: C :Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeropor /l'Hospitalet C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-SantVicenç Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya. n.d. n.d. 63.791 13.870 16.514 18.627 14.960 72.562 17.285 17.848 19.685 17.744 70.423 16.477 18.393 16.961 18.594 7.904 8.350 8.864 2.159 2.323 1.875 2.507 9.127 2.470 2.304 1.979 2.374 8.410 2.212 2.200 1.772 "2.227 16.054 17.059 17.363 4.424 4.112 3.337 5.491 17.354 4.692 3.705 3.337 5.619 16.764 4.265 3.707 3.283 5.509 23.957 25.409 26.228 6.583 6.435 5.212 7.998 26.481 7.162 6.010 5.316 7.993 25.174 6.477 5.906 5.055 7.736 n.d. n.d. 90.199 20.453 22.949 23.839 22.958 99.043 24.447 23.858 25.001 25.737 95.597 22.954 24.299 22.016 26.330 FCG: Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa Catalunya: Barcelona-Terrassa/Sabadell/U.A.B. La disminució del nombre de viatgers al llarg del 1993 es palesa a tots els transports públics, pels efectes de la crisi econòmica i per la comparació amb l'any olímpic. El nombre de viatgers en transports públics, tant urbans com en ferrocarrils de rodalia, al llarg del 1993 s'ha caracteritzat -11evat d'algunes excepcions puntuals en algunes línies- per una disminució generalitzada en comparació amb l'any anterior. Així, el conjunt de les quatre línies de RENFE tanquen l'any amb una disminució del 2,9 per cent, les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat -Catalans i Catalunya- amb una del 9,5 per cent i el conjunt de transports públics urbans amb un -4,3 per cent. 76 Variació (%) 4t. tr. 1993/ 4t. tr. 1992 2n. sem. 1993/ 2n. sem. 1992 1993/1992 RENFE 4,8 -5,0 -2,9 Cl -8,1 -5,5 0,7 C2 12,4 -1,8 -0,9 C3 27,1 4,4 -4,3 C4 7,1 -9,9 -9,1 FCG -3,2 -3,9 -4,9 Catalans -6,2 -8,1 -7,8 Catalunya -2,0 -1,8 -3,4 Els efectes de la crisi, que comporta una reducció dels despla çaments per motius de treball i d'oci, es fan palesos en el con junt de transports públics. A més, aquesta disminució es veu ac centuada per la comparació amb l'any olímpic i per la clara millora de la xarxa viària de carreteres i transport terrestre. És a dir, que als propis efectes de la crisi, s'hi ha afegit un cert grau de substitució de transport públic per transport privat. A RENFE, únicament les dues línies costaneres han recollit un nombre de viatgers similar al del 1992, mentre que en dues de les interiors -la de Manresa-Terrasa-Vilafranca i la de Vic el descens és del 4,3 i del 9,1 per cent, respectivament. Utilització del transport públic urbà (milers de viatgers transportats)* 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4r. tr. 1992 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1993 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 226.469 214.162 223.718 236.828 240.801 245.605 247.841 253.452 253.442 268.522 269.581 72.748 69.062 53.705 74.066 262.327 66.750 66.275 58.052 71.250 247.804 66.699 63.515 49.713 67.877 250.800 263.500 247.500 223.400 121.600 193.000 186.600 185.900 175.000 174.295 173.691 43.605 45.842 35.260 48.984 175.075 44.453 43.707 38.086 48.829 169.334 41.635 44.312 34.370 49.017 477.269 477.662 471.218 460.228 453.401 438.605 434.441 439.352 428.442 442.817 443.272 116.353 114.904 88.965 123.050 437.402 111.203 109.982 96.138 120.079 417.138 108.334 107.827 84.083 116.894 17.693 17.043 17.558 17.204 17.247 17.707 18.011 18.159 19.101 19.836 19.844 5.386 5.427 3.328 5.703 19.907 5.695 5.045 3.524 5.644 18.219 5.159 4.814 3.211 5.036 * Només es comp abilitzen els passatgers que paguen algun tipus de tarifa. Font: Transportsde Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat. Les dades anteriors al 1990 han estat recollides pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 4t. tr. 1993/ 2n. sem. 1993/ 1993/ Variació (%) 4t. tr. 1992 2n. sem. 1992 1992 Metro -4,7 -7,9 -5,0 Autobús 0,4 -3,1 -2,8 Ferr. Sarrià -10,8 -10,0 -8,5 Quant als Ferrocarrils de la Generalitat, el descens és genera litzat a totes les línies, tant dels Catalans com de Catalunya. Únicament en el primer cas, cal assenyalar el manteniment del nombre de viatgers a la línia de Regionals mentre que la dismi nució és acusada a la de Rodalies. Nombre de viatgers al total de transports públics milions de viatgers 200 150 100 50 lr. runestr 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre I I 1991 MI 1992 EM 1993 A la xarxa de metro i d'autobús, així com als Ferrocarrils de Sarrià i Tibidabo, la disminució en relació amb el 1992 també és generalitzada a totes les companyies, i varia del -2,8 per cent als autobusos fins al -8,5 per cent als Ferrocarrils de la Generalitat. En aquest cas, continua el degoteig de viatgers que es va iniciar a mesura que la finalització de les obres viàries van permetre una major fluïdesa del transport privat al centre de Barcelona. A banda dels factors conjunturals periòdicament esmentats, la tendència a la baixa dels darrers anys del grau d'utilització del transport públic urbà -malgrat l'ampliació de la xarxa i la mi llora de la qualitat del servei- ha estat afavorida per un seguit de factors com ara l'augment del nivell de renda disponible dels residents, l'augment del parc mòbil i especialment de les motos, la reubicació geogràfica de la població dins l'àrea metropolitana i la mateixa evolució demogràfica, que incideix negativament so bre la població potencialment usuària del transport públic que paga algun tipus de tarifa, alhora que augmenta el col.lectiu de persones beneficiàries d'un transport públic urbà gratuït que no es comptabilitza a les estadístiques. 77 Utilització i estructura de la xarxa telefònica Conferències telefòniques efectuades pels abonats de Barcelona let Interurbanes Internacionals Internacionals/n. índex Conferències, . . 1.111. n. índex. . 1985 166.905 100,- n.d. 7.080 100,- n.d. 4,2 1986 177.386 106,3 239,5 8.037 113,5 10,9 4,5 1987 193.867 116,2 254,5 9.731 137,4 12,8 5,0 1988 210.798 126,3 266,5 12.524 176,9 15,8 5,9 1989 241.070 144,4 292,9 16.475 232,7 20,0 6,8 1990 248.055 148,6 290,5 19.062 269,2 22,3 7,7 1991 229.393 137,4 261,0 23.593 333,2 26,8 10,3 lr. tr. 67.984 5.241 7,7 2n. tr. 59.236 5.844 9,9 3r. tr. 50.306 5.659 11,2 4t. tr. 51.867 6.849 13,2 1992 240.736 144,2 270,8 28.760 406,2 32,4 11,9 lr. tr. 58.849 6.961 11,8 2n. tr. 60.827 7.576 12,5 3r. tr. 62.450 7.430 11,9 4t. tr. 58.610 6.793 11,6 1993 236.023 141,4 267,3 29.238 414,4 33,2 12,4 lr. tr. 58.742 6.553 11,2 2n. tr. 59.854 7.621 12,7 3r. tr. 58.987 7.732 13,1 4t. t . 58.440 7.432 12,7 Font:Telefónica. Dirección de Planificación y Previsión. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Nota: A partir del 2n. trimestre del 1991, les tarifes telefòniques han canviat per a algunes àrees, per la qual cosauna part de les conferènciesque anteriorment estaven considerades com a interurbanes passena ser metropolitanes. Aquest darrer concepte substitueix el de conferències urbanes. L'homogenització de la recollida d'informació també ha modificat les dades de períodes anteriors. El nombre de línies per any està calculat a partir de la mitjana entre l'estoc aprincipi i l'estoc a final de període. 4t. tr. 1993/ 2n. sem. 1993/ Variació (%) 4t. tr. 1992 2n. sem. 1992 199311992 Conferències interurbanes -0,3 -3,0 -2,0 Conferències internacionals 9,4 6,6 2,0 Lleuger estancament del nombre de conferències interurbanes mentre que continuen a l'alça les internacionals. Les dades relatives al nombre de conferències realitzades pels abonats de Barcelona durant el 1993 posen de manifest que la projecció internacional de Barcelona aconseguida arran dels Jocs és un fet. Conjuntament amb les dades referents al nombre de viatgers de vols internacionals a l'aeroport de Barcelona, el nombre de conferències internacionals és un dels indicadors que millor pot reflectir aquesta projecció. Així, tot i la comparació amb l'excepcional any 1992, les variacions continuen essent cla rament positives, i en especial al segon semestre. 78 Conferències internacionals efectuades pels abonats de Barcelona milions 9 8 - 7 - 6 - - _ _ 1 - 0 - _ lr. trimestre 2n. trimestre . 1. . lrimc tre 4t. trimestre 1990 ile 1991 1 1 ),)-) 1993 Contràriament, els efectes de la crisi es deixen veure en el lleuger retrocés del nombre de conferències interurbanes -tot i que el trimestre que va registrar una disminució més acusada fou el tercer, difícilment comparable amb el del 1992. Tanma teix, és evident que la taxa d'activitat és menor que un any enre re i que les empreses tendeixen a controlar més estretament els seus costos, i això també passa, en més o menys grau, per limitar l'import de la factura de telèfon. Nombre de línies, connexions o terminals de telecomunicacions en servei Linies ues Connexions X. lberpac Terminals pun Línies lbercom Terminals de telefo inòbilTo 1 connex. <2400 bis 2400-9600 bis 64 Kb s Mb s 31-XII-1987 772.272 650 7.133 4.101 3.008 23 1 1.100 613 31-XII-1988 802.970 1.353 7.567 4.272 3.248 46 1 4.495 1.013 31-X11-1989 832.589 2.056 8.002 4.443 3.489 68 2 7.442 3.040 31-X11-1990 857.759 2.804 9.084 4.997 3.949 127 11 16.135 6.354 31-XII-1991 875.811 3.663 9.586 4.697 4.679 189 21 22.372 9.363 31-111-1992 878.695 4.277 9.367 4.294 4.871 181 21 25.090 10.833 30-VI-1992 884.736 4.473 9.525 3.923 5.226 255 21 26.596 12.284 30-IX-1992 884.100 4.385 9.831 3.885 5.433 287 226 29.152 13.381 31-XII-1992 885.599 4.215 9.620 3.789 5.243 248 340 32.219 14.566 31-111-1993 884.096 4.262 9.237 3.705 5.257 253 22 32.063 15.466 30-V1-1993 883.212 4.324 8.504 2.520 5.705 256 23 36.514 16.523 30-IX-1993 880.976 4.163 8.492 2.101 6.051 317 23 38.890 17.704 31-XII-1993 881.621 4.541 8.360 1.875 6.168 298 19 39.316 19.230 Nota: La Xarxa Iberpac noinclou les connexions de RSAN. Iberpac iCircuits punt apunt: Xarxes de Transmissió de Dades. Font: Telefónica S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (°/0) 31-X11-19931 30-IX-1993 31-XI1-1993/ 31-XII-1992 Línies telefòniques 0,1 -0,4 Connexions X. Iberpac X-25 9,1 7,7 Connexions circuits punt a punt 1,6 -13,1 - <2400 bps -10,8 -50,5 - 2400-9600 bps 1,9 17,6 -64 Kbps -6,0 20,2 -2 Mbps -17,4 -94,4 Línies Ibercom 1,1 22,0 TerminalsServ. Tel. Mòbil Aut. 8,6 32,0 La implementació de la gamma de serveis avançats de telecomunicacions, després d'un període inicial de creació, comença a estabilitzar-se,més d'acord amb les necessitats reals del teixit productiu. És evident que algun tipus de serveis avançats de telecomuni cacions estan reservats a determinades empreses o organismes que necessitin tractar un volum d'informació important. En aquest sentit, les connexions a la Xarxa Iberpac de commutació de paquets integrats que permeten connexions internacionals o els circuits punt a punt de transmissió de dades -sobretot les de gran capacitat- tenen un cert sostre de creixement. De fet, són dos dels serveis que, tot i continuar creixent, ho fan a unes taxes més moderades que no a anys anteriors. Nombre de línies, connexions o terminals dels diferents serveis milers 50 40 30 20 10 31.12.89 31.12.90 31.12.91 31.12.92 31.1293 Con. X. Iberpac X-25 = Term.circ. pt a pt 2400-9600 Línies Serv. Ibercom Term. telefoniamòbil autom. Per altra banda, el Servei Ibercom -xarxa digital per a enti tats amb un gran volum de comunicacions- manté un ritme de creixement força elevat -un 22 per cent d'augment en relació amb el 1992- i sobretot el servei de telefonia mòbil automàtica, en el qual la disminució de preus d'adquisició d'aparells i de connexió a la xarxa permeten que aquest servei es vagi popula ritzant i presenti un creixement a final del 1993 del 32 per cent en relació amb un any abans i s'acosti els 20.000 abonats a Bar celona. 79 Enquesta d'activitat turística Estimació del nombre de pernoctacions i de visitants a Barcelona (novembre-gener 1994) om re e ernoctactons H5* 39,3 45,6 77.229 55.561 1,4 H 4* 38,4 53,0 457.109 302.721 1,5 H 3* 38,9 48,2 296.396 164.665 1,8 H 2* 38,8 45,0 69.143 36.975 1,9 H 1* 40,5 45,3 51.121 24.577 2,1 Tota" 38,8 49,8 950.998 584.499 1,6 (a) Dades obtingudes a partir de l'Enquesta realitzada als directors d'hotels. Font: Tots els quadres d'aquesta secciós'han elaborat a partir de les dades de l'Enquesta d'Activitat Turística de Turisme de Barcelona. Durant el trimestre novembre/93-gener/94, el nombre de visitants que han pernoctat a la ciutat ha augmentat lleument en relació amb un any abans. Si bé durant els mesos de novembre i desembre de l'any pas sat i gener d'enguany s'estima que el nombre de visitants que han pernoctat en establiments hotelers de la ciutat ha estat un 2,7 superior ald'un any enrera, el nombre de pernoctacions no ha seguit la mateixa tendència a causa d'una significativa reduc ció de l'estada mitjana. Aquesta evolució no ha estat homogènia a totes les categories hoteleres. Possiblement la crisi econòmica i la necessitat de re duir despeses per part de les empreses i professionals siguin fac tors que ajudin a explicar aquests resultats. Així, l'augment de visitantsallotjats als hotels de quatre i cinc estrelles no ha estat suficient per compensar la forta reducció de l'estada mitjana en aquests establiments—fenomen que no s'ha donat a la resta de categories hoteleres. Els hotels de tres i especialment els d'una estrella han estat els que han tingut un creixement més notable en termes de pemoctacions. En relació amb els nivells d'ocupació, cal destacar la notable homogeneïtat a les diferents categories hoteleres—especialment pel que fa a les places— i alhora la disminució que s'ha registrat a totes les categories amb l'excepció dels d'una estrella. Variació que només parcialment s'ha d'imputar a un augment de l'oferta. 80 Visitants que han pernoctat als hotels de la ciutat milers 700 600— 500— 400 — 300 — 200 — 100 — febr.-abr. maig-jul. LI agost-oct. nov.-gen. = 1991 = 1992 1993 Dos de cada tres visitants que han pernoctat als hotels de la ciutat han vingut per motius de negocis o comercials. Quant a les motivacions de les visites, els resultats del trimes tre ofereixen un canvi espectacular en relació amb les manifes tades en períodes anteriors. Un canvi que es pot concretar, per citar només els aspectes més rellevants, en un augment especta cular —en relació amb les dades d'un any abans— dels visitants per motius comercials i de negocis, alhora que ha estat igual ment notable la davallada del nombre de visitants que declaren pernoctar a Barcelona només com a etapa de viatge.El col.lec tiu dels turistes es manté als nivells d'un any abans. A grans trets, i a l'espera que les dades de propers trimestres ho confirmin, sembla que es torna a l'estructura de motivacions d'abans del 1992, en la que els negocis, amb una quota clara ment superior al 50 per cent, i el turisme, promocionat gràcies als Jocs, són els principalsmotius d'atracció de visitants i els únics que han guanyat quota de mercat de forma significativa en relació al 1991. Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (dades trimetrak) Sexe (°/0) Homes 63,9 71,1 69,2 59,6 71,6 66,4 68,3 Dones 36,1 28,9 30,8 40,4 28,4 33,6 31,7 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Edat (%) 14-18 0,4 1,0 0,6 0,8 0,3 0,6 19-24 5,9 6,0 5,5 5,2 2,3 6,0 4,6 25-34 23,5 21,4 22,7 21,5 22,0 24,5 21,8 35-49 45,5 37,3 34,2 32,9 44,2 43,3 37,6 50-64 21,0 34,3 37,0 39,5 31,5 23,0 35,4 65 i més 3,6 - - 0,1 2,9 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Nacionalitat (/0) Espanyola 51,3 45,3 33,0 30,8 41,5 44,3 37,9 Madrid 23,6 21,2 13,7 8,5 16,7 19,3 15,1 País Basc 2,2 4,0 2,7 1,7 2,7 3,0 2,8 Andalusia 6,8 1,5 2,8 3,2 2,5 4,9 2,5 País Valencià 3,0 4,8 5,5 3,7 5,2 3,7 4,8 Altres 15,7 13,8 8,3 13,7 /4,4 13,4 12,7 Estrangera 48,7 54,7 67,0 69,2 58,5 55,7 62,1 Francesa 8,9 8,3 9,8 9,2 8,3 8,6 9,0 Britànica 6,0 4,5 7,3 5,7 6,3 6,4 6,0 Italiana 8,5 7,8 7,4 10,9 8,2 9,3 8,6 Alemanya 5,9 8,3 8,1 7,3 5,0 7,0 7,0 Nord-americana 3,6 4,8 10,1 9,6 6,7 5,2 7,8 Japonesa 5,7 4,9 3,8 3,9 3,2 5,9 3,9 Altres 10,1 16,1 20,5 22,6 20,8 13,3 19,8 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100, Professió de l'enquestat (°/0) Professional liberal 18,5 28,3 27,1 25,3 22,7 17,0 26,0 Alt directiu 14,8 15,7 10,8 6,9 12,7 18,4 11,7 Quadres intermedis 24,8 9,6 7,8 7,0 9,0 22,0 8,4 Empleat 9,3 9,9 7,2 10,9 7,9 8,6 8,9 Tècnic superior 11,5 22,7 20,6 17,4 29,9 11,0 22,7 Estudiant 3,9 5,4 4,6 4,6 2,1 5,3 4,1 Mestressa de casa 9,4 4,1 13,0 15,8 8,6 7,8 10,2 Altres 7,8 4,3 8,9 12,1 7,1 9,9 8,0 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100, 100,- 100,- Per contra, la resta de motivacions, i especialment aquells col lectius formats pels que visiten la ciutat com a etapa de viatge, amb un creixement espectacular i comprensible l'any 1992, i els atrets per l'activitat firal, han perdut pes relatiu en relació tam bé al 1991. Entre els turistes, augmenten els que repeteixen visita o ja coneixien la ciutat per altres motius i també els que declaren venir per recomanació. Quant a les raons d'elecció de Barcelona per part dels que han vingut per motius vacacionals durant el trimestre objecte d'anàlisi, les principals han estat el coneixement previ, motius familiars o com a acompanyants, les recomanacions de coneguts i com a etapa de viatge. Amb l'excepció d'aquest darrer motiu, el pes relatiu de les altres tres raons ha augmentat de forma molt significativa en relació amb un any abans. Si la comparació es fa pel conjunt dels darrers dotze mesos i en relació amb l'es tructura resultant de l'any 1991 -el 92 és un any atípic- es confirma lapreeminència d'aquestes raons, alhora que el conei xement previ i les recomanacions -especialment de les agències de viatges- mostren un dinamisme notable i esperançador. La recuperació mostrada pel col.lectiu de visitants per motius de negoci durant el trimestre és un dels factors que fa augmen tar elpercentatge de visitants que repeteixen visita, és a dir, que ja havien estat a Barcelona anteriorment. Pel conjunt de l'any però, i en part degut a l'augment del pes del turisme, el percen tatge de visitants del 1993 que ja havien estat prèviament a Bar celona disminueix en relació amb els percentatges d'anys anteriors. 81 Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) (dades trimestrals) Motiu de la visita (°/0) ComerciallNegocis Turisme Fires Congressos Etapa viatge Motius familiars i acompanyants Altres Total Raons d'elecció de Barcelona* (°/0) Coneixement previ Per recomanació Motius familiars i acompanyants Etapa viatge Informació (fulletó...) Recomanació agència viatges Altres JJ.00. Total Repetitivitat de la visita (1)/0) No cap vegada Una vegada o més Total Mitjà de transport utilitzat (°/0) Avió Vehicle propi Autocar/Autobús Tren Altres Total TIML 53,4 18,4 2,7 6,9 11,3 4,6 2,7 100,- 7,9 6,6 7,6 29,9 11,8 5,8 27,8 2,6 100,- 21,3 78,7 100,- 71,6 20,1 2,1 6,2 100,- *Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme i d'etapa de viatge. 60,9 57,0 41,1 9,5 30,6 44,6 6,7 1,6 0,3 8,4 2,0 3,1 5,4 3,3 2,8 4,0 2,9 1,3 5,1 2,6 6,8 100,- 100,- 100,- 19,5 15,3 19,3 8,1 14,3 15,7 15,8 9,1 4,0 5,4 18,6 22,4 3,5 2,9 2,4 18,7 13,6 7,4 27,2 21,4 27,9 1,8 4,8 0,9 100,- 100,- 100,- 20,6 34,7 36,5 79,4 65,3 63,5 100,- 100,- 100,- 67,0 64,0 59,7 21,1 25,4 25,2 6,2 5,5 5,9 5,7 4,9 6,1 - 0,2 3,1 100,- 100,- 100,- 66,2 18,9 3,0 3,0 1,7 5,9 3,3 100,- 21,2 13,3 21,2 10,9 2,6 4,8 25,6 0,6 100,- 13,5 86,5 100,- 67,8 21,8 4,3 5,5 0,6 100,- 53,7 20,3 3,0 5,3 10,5 4,2 3,0 100,- 4,5 4,5 13,5 25,1 7,0 2,5 19,0 23,9 100,- 22,7 77,3 100,- 73,3 16,4 2,5 7,5 0,3 100,- 57,1 25,1 3,2 3,4 3,3 4,1 3,8 100,- 18,7 14,0 12,4 16,7 2,7 10,1 23,3 2,1 100,- 25,9 74,1 100,- 64,8 23,3 5,4 5,6 0,9 100,- L'avió és el mitjà de transportmés utilitzat pel visitant que pernocta a la ciutat. L'avió continua sent el mitjà de transportmés utilitzat pels vi sitants tant durant el trimestre com durant els darrers dotze me sos. Difícilment es pot esperar un altre resultat d'una estructura de procedències en la que sis de cada deu visitants són estran gers. El col.lectiu de visitants que es desplacen fins a Barcelona amb el seu propi vehicle o amb autocar ha augmentat lleugera ment durant el darrer trimestre, alhora que el tren continua per dent quota de mercat en aquest tipus de servei. Només el tren d'alta velocitat podrà canviar aquesta tendència. 82 Quant a les característiques personals, les dades del trimestre i les del conjunt de l'any, tot i que amb menys contundència, apunten a una clara correcció del comportament atípic del 1992, any en què va augmentar considerablement el percentatge del collectiu femení, fins el punt d'assolir un terç del total de visi tants. En tot cas perd, l'augment del turisme i un protagonisme creixent de la dona en el món dels negocis fa pensar que aques ta correcció serà molt moderada. L'estructura d'edats dels visitants ha registrat un canvi notable en els darrers dos anys. La maduresa guanya la partida a la joventut. El 44 per cent dels visitants del trimestre tenen entre 35 i 49 anys d'edat i tres de cada quatre visitants tenen més de 35 anys. Si es compara amb l'estructura d'edats d'un any abans, la con clusió inicial és d'un envelliment considerable del col-lectiu visi tant, ja que el pes dels més grans de 50 anys ha passat de repre sentar escassament un 25 per cent a gairebé un 32, alhora que el col.lectiu de menors de 24 anys ha perdut dues terceres parts del seu pes relatiu un any abans. Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) (dades trimestrals) Durada de l'estada mitjana a la ciutat Nrk2t1 F-A'93 Mg,41'n_LA4-0:93 N-G'94 1992 1993 Dies 2,4 2,6 2,5 2,6 2,4 2,8 2,5 Nits 1,7 1,8 1,7 1,8 1,6 2,3 1,7 Acompanyat per (%) Sol 31,6 37,5 43,7 32,5 48,8 37,6 41,6 Amic/companys 43,0 38,9 26,6 28,0 32,8 36,2 31,8 Amb la família 18,1 17,6 24,9 36,0 17,5 20,2 23,7 Amb fills 2,0 6,3 4,0 7,0 1,7 3,0 4,5 Sense fills 16,1 11,3 20,9 29,0 15,8 17,2 19,2 Grup organitzat 7,3 5,5 5,0 3,5 0,9 6,0 3,2 Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Distribució de la despesa extrahotelera (1)/0) Menjar/beguda 86,0 78,0 81,0 78,0 84,0 84,0 80,0 Compres 5,0 5,0 3,0 2,0 1,0 5,0 3,0 Entreteniment 2,0 4,0 4,0 8,0 3,0 3,0 5,0 Transport intern 7,0 12,0 12,0 12,0 12,0 8,0 12,0 Altres 1,0 - - Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Valoració dels enquestats sobre els següents punts (Mitjana, sobre la base d'una valoració de al 10) Oferta arquitectònica 8,4 8,1 8,5 8,4 8,2 8,3 8,3 Oferta cultural 7,8 7,7 8,3 8,2 7,9 7,7 8,0 Entreteniment 7,6 7,6 8,0 7,8 7,7 7,4 7,8 Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,3 7,4 7,8 7,9 7,6 7,4 7,7 Accessos 6,6 7,9 8,2 8,1 8,0 6,3 8,0 Transport públic 7,1 7,2 8,2 8,1 7,9 7,1 7,9 Nivell d'informació 6,6 7,2 6,9 6,7 6,7 6,5 6,9 Seguretat ciutadana 6,3 6,3 6,2 6,0 6,1 6,2 6,1 Contaminació atmosfèrica 5,1 4,9 4,7 4,8 5,0 4,9 4,9 Sorolls 5,2 4,9 4,7 4,7 4,8 4,9 4,8 Neteja general de la ciutat 5,1 5,9 5,5 5,2 5,2 5,4 5,4 Relació qualitat/preu oferta restauració 6,9 5,8 6,4 6,5 6,9 6,7 6,5 Relació qualitat/preu oferta hotelera 6,7 5,7 6,2 6,6 6,8 6,4 6,4 Relació qualitat/preu oferta comercial 5,7 5,7 6,6 6,2 6,9 5,8 6,4 En termes anuals, aquestes tendències es moderen en uns ca sos i s'accentuen en d'altres. Així, sembla confirmar-se i accen tuar-se el biaix de l'estructura d'edats cap a un predomini dels visitants d'entre 50 i 64 anys, mentre que el collectiu de joves de menys de 24 anys, malgrat el retrocés en relació amb el 1992, ha augmentat la seva presència en relació amb l'any pre-olimpic. Lògicament, l'augment de les edats extremes implica una reces sió en les edats intermèdies, entre 25 i 49 anys. La presència de visitants estrangers a la ciutat va en augment. Durant els mesos de novembre i desembre del 1993 i gener d'enguany, la distribució percentual entre visitants espanyols i estrangers -molt equilibrada fins fa un parell d'anys- ha vin gut a confirmar el canvi que s'està consolidant darrerament cap a una major presència de visitants forans. El procés d'integració europea i més concretament el Mercat Únic, a més de la crei xent globalització de les relacions econòmiques són raons prou conegudes comper no insistir en el paper que han desenvolupat en aquesta creixent internacionalització dels visitants de Barce lona. Tanmateix, cal fer notar -apartir de les dades anuals- que els ritmes de creixement són diferents segons nacionalitats i fins i tot es detecten alguns canvis en la jerarquia d'aquests països de procedència. Així, el nombre de visitants dels països més im portants de laUE, amb l'excepció d'Itàlia, segueix una tendèn cia clarament a l'alça, igual que els procedents de Nord-arnérica i fins i tot del Japó. El conjunt de visitants procedents de la res ta delmón registra un notable creixement relatiu en relació amb el 1992 que li permet recuperar els nivells d'abans dels Jocs. 83 La necessitat de les empreses de retallar despeses ha incidit en una forta disminució de les visites de quadres intermedis i resta de personal no directiu. Quant a la professió i nivell d'instrucció dels visitants que per nocten als hotels de la ciutat, esmanté el percentatge de direc tius, professionals liberals i tècnics superiors. Contràriament, s'ha reduït el nombre de quadres intermedis. L'expansió del tu risme ha afavorit una major presència de mestresses de casa. L'augment dels visitants per turisme, juntament amb les es mentades restriccions presupostàries de les empreses i una certa tendència a l'envelliment de l'estructura d'edats dels visitants, són raons que expliquen que durant el 1993 hagi augmentat el percentatge de visitants que viatgen sols i que dels que ho fan amb la família, augmenti el nombre d'aquells que viatgen sense fills. 84 La despesa extrahotelera s'ha ressentit molt especialment de les dificultats econòmiques que durant el 1992 i especialment el 1993 han patit les economies del nostre entorn, i especialment l'espanyola. La despesa en compres i entreteniment s'ha reduït fins a nivells gairebé anecdòtics. Quant a la valoració que els enquestats fan de diferents as pectes de laciutat cal destacar, pel conjunt de l'any, l'excellent valoració que els mereixen les ofertes arquitectònica i cultural —una constant en els darrers anys— i com a novetat, els acces sos a la ciutat. Això ens confirma l'elevat percentatge de visi tants que repeteixen i l'ús creixent del vehicle propi. El trans port públic, el nivell d'informació i la relació qualitat preu de l'oferta hotelera també milloren la seva acceptació. Malaurada ment, hi ha aspectes com ara la contaminació i els sorolls, que malgrat els esforços que s'hi desenvolupen no s'han assolit mi llores suficients per ser percebudes pel visitant. Per acabar, podriem dir que elperfil del visitant durant el 1993 ha estat el d'una persona madura, culta, que visita la ciutat ja sigui per negocis, motius professionals o per fer turisme i que de tot el que li ofereix Barcelona, l'atreu especialment l'oferta arquitectònica i cultural. Valora el caràcter i l'amabilitat dels ciutadans i també busca i agraeix l'oferta d'oci que li proporcio na la ciutat. V. Mercat immobiliari Construcció d'habitatges i projectes visats Projectes d'habitatges visats pel Collegi d'Arquitectes (Província de Barcelona) 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1992 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1993 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 16.188 13.644 15.260 11.621 17.919 26.330 32.942 20.489 21.570 5.521 5.558 4.728 5.763 21.868 5.652 6.150 5.936 4.130 22.730 4.959 6.826 4.803 6.142 10.227 8.014 9.104 7.965 12.577 22.819 30.222 19.203 20.077 5.107 5.157 4.362 5.451 19.687 5.318 5.241 5.288 3.840 18..925 4.410 5.302 4.339 4.874 5.961 5.630 6.156 3.656 5.342 3.511 2.720 1.286 1.493 414 401 366 312 2.181 334 909 648 290 3.805 549 1.524 464 1.268 Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia. milers visats 35 30 25 20 15 % variació interanual 100 1989 1990 1991 1992 1993 habitatges visats en els darrers dotze mesos taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos - lliures - protecció oficial 50 -50 -100 Projectes visats Protecció Variació (°/0) Total Lliures oficial 4t. tr. 1993/4t. tr. 1992 48,7 26,9 37,2 4t. tr. 1992/4t. tr. 1991 -28,3 -29,6 -7,1 1993/1992 3,9 -3,9 74,5 1992/1991 1,4 -1,9 46,1 Es confirma la represa de l'activitat de la construcció residencial a laprovíncia, on els habitatges de protecció oficial es consoliden com a motor del desenvolupament. El comportament dels projectes visat a la província durant el 1993 es pot qualificar com d'una moderada expansió, amb un creixement del 3,9 per cent en relació amb un any enrera. Els projectes visats de protecció oficial presenten unes taxes de crei xement absolutament espectaculars que s'expliquen bàsicament per uns valors absoluts de partida molt baixos. El repunt a l'alça que s'observa en el gràfic adjunt -tant en valors absoluts com en les taxes de creixement- pot significar l'inici de la consolida ció de la recuperació de la construcció residencial a la província. 87 Construcció d'habitatges Barcelona Resta Regió I ci> Torankégió I Resta Cataluny..-. - 1987 3.828 3.146 15.108 11.304 18.936 14.450 28.887 20.977 47.823 35.427 1988 3.480 3.302 19.271 11.648 22.751 14.950 38.117 20.787 60.868 35.737 1989 4.720 3.218 20.408 15.461 25.128 18.679 38.522 26.922 63.650 45.601 1990 2.724 2.431 13.097 14.096 15.821 16.527 21.541 25.997 37.362 42.524 1991 2.157 2.503 12.984 13.113 15.141 15.616 18.210 21.778 33.351 37.394 lr. tr. 530 725 2.987 3.074 3.517 3.799 3.953 5.483 7.470 9.282 2n. tr. 756 612 3.643 3.662 4.399 4.274 5.080 6.341 9.479 10.615 3r. tr. 373 379 2.565 2.264 2.938 2.643 4.320 5.157 7.258 7.800 4t. tr. 498 787 3.789 4.113 4.287 4.900 4.857 4.797 9.144 9.697 1992 2.819 4.103 13.322 10.669 16.141 14.772 18.160 16.210 34.301 30.982 lr. tr. 557 1.247 3.245 2.527 3.802 3.774 5.428 4.116 9.230 7.890 2n. tr. 817 2.109 3.750 3.125 4.567 5.234 4.902 4.412 9.469 9.646 3r. tr. 704 260 3.410 2.151 4.114 2.411 4.085 3.577 8.199 5.998 4t. tr. 741 487 2.917 2.866 3.658 3.353 3.745 4.105 7.403 7.458 1993 2.336 2.708 17.093 13.522 19.429 16.230 16.538 17.449 35.967 33.679 lr. tr. 475 534 4.514 2.171 4.989 2.705 4.340 3.102 9.329 5.807 2n. tr. 613 848 4.408 5.858 5.021 6.706 3.945 6.493 8.966 13.199 3r. tr. 650 503 3.790 2.435 4.440 2.938 3.504 4.106 7.944 7.044 4t. tr. 598 823 4.381 3.058 4.979 3.881 4.749 3.748 9.728 7.629 Font: Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Colfegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Variació (%) Barcelona Resta Regió I Iniciats Acabats Iniciats Acabats 4t. tr. 1993/4t. tr. 1992 4t. tr. 1992/4t. tr. 1991 -19,3 48,8 69,0 -38,1 50,2 -23,0 6,7 -30,3 1993/1992 1992/1991 -17,1 30,7 -34,0 63,9 28,3 2,6 26,7 -18,6 Habitatges de Protecció oficial de nova construcció Iniciats Acabats 2.687 948 4.070 1.734 6.757 2.682 Font: Direcció General d'Arquitectura iHabi atge. Generalitat de Catalunya. La construcció residencial a les zones urbanes de la Regió I aferma la dinàmica expansiva iniciada el 1992, en el rerafons de la qual hi ha un protagonista: el Pla de l'Habitatge. L'evolució del nombre d'habitatges iniciats a la Regió I du rant el 1993 s'ha de qualificar necessàriament d'expansiva. Els gairebé vint mil habitatges iniciats representen un augment del 20,4 per cent sobre l'any anterior. Es, per tant, el segon any d'expansió consecutiu, que s'ha de valorar molt positivament en un context en què abunden els resultats negatius i en un sector força afectat per la crisi. 88 Habitatges iniciats milers 70 60 50 40 30 20 10 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 • Regió I RestaCatalunya Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades per la DireccióGeneral d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Val a dir, però, que el subsector residencial és -dintre del conjunt de la construcció-, el que millors resultats ha ofert du rant el 1993, essencialment gràcies a l'impuls que ha donat el Pla de l'Habitatge. En efecte, en l'àmbit que ens ocupa, aquest instrument s'ha revelat comun instrument molt eficaç en la di namització del mercat residencial: l'èxit es pot copsar perfecta ment des del moment en què les sonicituds superen de bon tros el volum d'ajuts previstos. Una de les virtuts més importants d'aquest Pla és que és realista, tant en la quantia econòmica dels ajuts com en la diversitat de tipologies que es contemplen: a més de «ressuscitar» la modalitat d'habitatges de protecció ofi Habitatges iniciats als grans municipis de la Regió 1* uals (`)/0) 2.336 -20,8 30,7 -17,1 276 -7,0 18,8 24,9 304 106,1 -6,5 -11,9 1.219 48,4 -46,2 98,9 1.956 8,7 47,9 25,1 120 5,8 -41,1 25,0 628 -5,6 9,1 69,7 562 58,3 171,1 172,8 281 33,8 -28,3 47,9 185 45,9 36,0 -23,6 242 -35,6 18,6 26,7 615 115,2 -48,1 139,3 8.724 6,2 8,0 22,6 19.429 -4,3 6,6 20,4 35.967 -10,7 2,8 4,9 Barcelona l'Hospitalet de Llobregat Badalona Sabadell Terrassa Santa Coloma de Gramenet Mataró Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat el Prat de Llobregat Cerdanyola del Vallès Granollers 1.643.542 472.172 2.724 2.157 272.578 80.601 200 186 218.725 67.496 179 369 189.404 58.275 768 1.140 158.063 48.655 972 1.057 133.138 39.752 154 163 101.510 31.824 359 339 84.927 25.521 48 76 77.932 24.671 198 265 64.321 20.845 122 178 56.612 18.662 250 161 51.873 16.745 230 495 2.819 221 345 613 1.563 96 370 206 190 242 191 257 Total 12 municipis 3.052.625 905.219 6.204 6.586 Total Regió I 4.117.644 1.241.242 15.821 15.141 Total Catalunya 6.059.494 1.815.935 37.362 33.351 7.113 16.141 34.301 * Municipis de la Regió I que tenen més de 50.000 residents segons el cens del 1991. Font: Institut d'Estadística de Catalunya i Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. cial, s'han introduït figures versàtils que s'adapten a casuístiques complexes (un exemple podria ser la modalitat de preu taxat per a habitatges de segona mà, especialment adequada en terri toris molt densament edificats, on és difícil construir-ne massiva ment de nous). Malgrat que aquest Pla estigués pensat inicial mentper afavorir la compra d'habitatges als segments de població que havien vist com les seves possibilitats d'accés es re duien a mesura que creixien els preus dels habitatges, el fet és que s'ha revelat a hores d'ara com un magnífic impulsor i dina mitzador pel sector de la construcció, força afectat per l'estanca ment de la inversió privada en nous projectes de promoció de sostre industrial i terciari. Les àrees urbanes són les que -amb tota justícia- mereixen el protagonisme d'aquest creixement. I, filant més prim, són els nuclis urbans més grans a l'entorn metropolità de Barcelona els que, amb el seu impuls, compensen l'estancament de les zones rurals -moltes d'elles afectades per dinàmiques poblacionals recessives- i d'algunes zones turístiques i de segona residència -on recentment s'ha «revelat» una oferta sobredimensionada amb uns estàndards de qualitat baixos. S'està produint un desplaçament de les noves dotacions de sostre residencial del nuclimetropolità cap a les ciutats mitjanes del primer i segon cinturó. Del comportament expansiu de laRegió I podem destacar que la proporció d'habitatges iniciats en el conjunt de les cinc comarques sobre el total d'iniciats a Catalunya ha anat augmen tant de manera progressiva en els darrers anys, i pel 1993 se si tua en un 54 per cent. Demantenir-se aquesta proporció, sem bla que no s'alterarà gaire la distribució dels habitatges familiars arreu de Catalunya, ja que segons els cens d'habitatges del 1991, gairebé el 60 per cent dels habitatges familiars de Catalunya es tan situats dintre dels límits de la Regió I, mentre que els habi tants de la Regió I representen el 68 per cent dels residents de Catalunya. Dintre de la Regió I, destaca el fort dinamisme del Baix Llo bregat, amb un increment superior al 50 per cent en relació amb l'any anterior. La resta de comarques -amb l'excepció del Bar celonès, que davalla un 10 per cent- també registra increments destacats: el Vallès Occidental un 26,3 per cent, el Vallès Orien tal un 17,8 per cent i elMaresme un 11,5 per cent. Com hem avançat anteriorment, els efectes del Pla es deixen sentir pri mordialment en els municipis mitjans i grans. Un cop d'ull al quadre adjunt palesa que el conjunt dels dotze municipis més grans -en termes de població- de la Regió I ha experimentat un augment en elnombre dels habitatges iniciats del 22,6 per cent durant el 1993. De fet, el 45 per cent dels habitatges iniciats a la Regió I es concentra en només aquest dotze municipis de més de cinquanta mil habitants. Municipis comCornellà de Llo bregat i Granollers registren increments superiors al cent per cent. I malgrat que sembli una obvietat, cal insistir en qualificar amb un adjectiu aquests habitatges, ja que, en una immensa ma joria, estan destinats a ser «habitatges habituals». Aquests muni cipis -vuit dels quals experimentaren augments nets de pobla ció en el darrer període intercensal que van del 5 al 14 per cent- aprofiten l'impuls del Pla per consolidar el creixement d'àrees equilibrades ben comunicades i dotades de serveis, tot emmarcat dintre d'un fenomen d'ampli abast, la metropolinitza ció del territori. Finalment, no seria just oblidar una referència a un element -no per repetit menys important- cabdal en la consideració del mercat immobiliari residencial a efectes de demanda i, per tant, de consolidació d'un mercat progressivament «més sol vent». Ens referim, naturalment, a l'evolució del tipus d'interès hipotecari, que durant el 1993 registrà una davallada molt im portant: el tipus d'interèsmitjà dels crèdits hipotecaris pel con junt d'entitats entre el desembre del 92 i el desembre del 93 ha disminuït 3,68 punts. Per un crèdit de deu milions a deu anys això representa una reducció de més de vint mil pessetes en la quota mensual. Així, doncs, la part de demanda que no es pot acollir al Pla de l'Habitatge es constitueix progressivament -així es mantingui la davallada dels tipus i no empitjorin les ex pectatives de recuperació de l'economia- en un mercat més sò lid que pot servir d'esperó al mercat de la construcció. 89 Llicències d'obres Sostre previst a les llicències d'obres m2) Variaca:73 l~r".1.711111!:;919F2 Total En edificis residencials Ús residencial Aparcaments Locals comercials Oficines Altres 1.183.248 546.293 273.056 180.671 73.986 9.239 9.341 801.107 439.755 182.233 171.396 72.162 8.292 5.672 47,7 24,2 49,8 5,4 2,5 11,4 64,7 En altres edificis 636.955 361.352 76,3 Aparcaments 327.207 107.299 204,9 Locals comercials 45.919 38.395 19,6 Indústries 25.572 43.216 -40,8 Oficines 96.651 78.000 23,9 Hotels 4.890 9.692 -49,5 Equipaments 98.591 72.849 35,3Ús residencial 13.285 9.872 34,6 Altres 24.844 2.029 1.124,4 Evolució de la superfície prevista taxes de creixement (°/0) 250 200 150 100 50 0 -50 -100 1989 1990 1991 - sostre total - residencial 1992 1993 aparcaments - oficines Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facili ades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. El dinamisme que ha caracteritzat l'evolució del sostre previst al llarg del 1993 reflecteix els primers símptomes de recuperació del sector de la construcció a Barcelona. La superfície de nova construcció prevista a les llicències con cedides pel Servei de Llicències d'Obres durant el 1993 ha supe rat gairebé en un cinquanta per cent la corresponent a l'any anterior. La recuperació s'ha produït de manera força genera litzada i afecta pràcticament la totalitat d'usos de sostre en què classifiquem aquestes dades. El sostre aprovat en edificis resi dencials registra un creixement del 24,2 per cent i el no residen cial arriba a un creixement absolutament espectacular, del 76,3 per cent, que cal relativitzar a causa dels baixos nivells que s'as soliren durant el 1992. Tanmateix, la dotació de sostre prevista en edificis no residencials al llarg del 1993 és lamés important dels darrers sis anys, si exceptuem el 1990 i el 1991. La lectura d'aquestes dades ha de ser ineluctablement positi va. El fet de reflectir un gran dinamisme en un any en què hi ha hagut una gran profusió de resultats negatius en moltes bran ques d'activitat, afegit al fet que les expectatives negatives no acabaven d'esvair-se, mostra la confiança dels promotors de cara a un futur proper. Això pot servir per a injectar optimisme en altres sectors, precisament pel caràcter dinamitzador que té el sector de la construcció en el conjunt de l'economia. En aquest sentit, la major agilitat en la concessió de les llicències -el temps mitjà de concessió d'una llicència durant el 1993 es va reduir fins a quatre mesos- permet que aquestes estiguin cronològicament més lligades als ritmes reals d'activitat. Distribució del sostre previst per usos I I 1988-1993 (11,6%) (11,1%) residencial E aparcaments E locals comercials n oficines •equipaments i hotels •indústries i altres Com és sabut, les xifres globals que aquí presentem correspo nen a les sumes de molts projectes que sovint queden diluïts en una amalgama de dades. L'any 1993 se signaren 1.302 expe dients d'obres majors, del quals 278 corresponen a expedients de nova planta -els únics que analitzem. D'aquests en destaca un per dret propi: el corresponent a la construcció d'un centre comercial i de negocis a la Plaça de les Glòries. La rotunditat dels més de dos-cents mil m2 de superfície total -un 18,4 per cent del total de superfície nova prevista- avala la consideració excepcional d'aquest projecte, que de fet, més que una llicència de construcció, respon a un concepte d'urbanització a gran esca la d'un espai estratègic de la ciutat, a la cruïlla dels dos districtes més poblats de la ciutat i amb excel.lents comunicacions -tant de transport públic com de connectivitat amb transport privat. Llicèneies cl'obres Barcelona econonna 21 Habitatges previstos a les llicències d'obres d'edificis residencials concedides (1993) Increment de sostre' o Increment habitatges' Nombre de promocions Habitatges per 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Total 28.851 24.177 29.514 8.537 66.329 11.208 25.028 38.613 23.632 30.452 286.341 10,1 8,4 10,3 3,0 23,2 3,9 8,7 13,5 8,3 10,6 0,82 0,20 0,54 0,24 0,85 0,24 0,47 0,84 0,57 0,47 100,- 0,50 313 231 342 64 263 106 252 388 267 287 2.513, 12,5 9,2 13,6 2,5 10,5 4,2 10,0 15,4 10,6 11,4 0,60 0,18 0,44 0,17 0,40 0,18 0,34 0,55 0,47 0,32 92,2 104,7 86,3 133,4 252,2 105,7 99,3 99,5 88,5 106,1 100,- 0,35 113,9 En relació amb l'estoc existent a cada dis ricte el 1992. A més d'aquests, durant el 1993 s'ha aprovat la construcció de 248 habitatges en expedients d'ampliació. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. 9 14 19 14 42 20 25 32 16 13 204 35 17 18 5 6 5 10 12 17 22 12 L'oferta d'habitatge nou a Barcelona experimenta un augment superior al 50 per cent en relació amb un any enrera. Darrerament, hem presentat les dades de l'evolució dels habi tatges previstos a les llicències amb un to més aviat conformista: les dades són tossudes i trimestre rera trimestre mostraven com les previsions de nous habitatges eren insuficients per satisfer la demanda existent, en termes absoluts i en termes relatius. I això és així, però cal matisar-ho. Per un cantó no es pot diluir un creixement com el registrat durant el 1993 -amb un augment del 52,1 per cent del nombre d'habitatges de nova planta en relació amb el 1992- en una es cassesa estructural d'habitatges nous, perquè, en definitiva, se'n fan, i molts més que un any enrera. I per un altre cantó, la cons trucció massiva de noves promocions no és l'única i definitiva solució, com alguns, al nostre parer de manera errònia, predi quen. Amb una injecció espectacular de nous habitatges -si és que això és possible a la ciutat- es podria solucionar el proble ma de l'escassetat de l'oferta potser,podríem presenciar una davallada dels preus, la barrera d'accés més important a ho res d'ara. Ningú no assegura, però, que no apareguin problemes d'altre caire lligats a l'elevada densitat de població, i, potser en un futur no massa llunyà, d'excés d'oferta, en un context de bai xa natalitat i d'estancament de la població. Perquè el que no es pot eludir són els límits físics de la ciutat, molt densament po blada, per cert. Per un cantó, el fenomen creixent de la metro polinització del territori dilueix els límits de les ciutats i imposa una nova realitat: la de les regions urbanitzades, on els nuclis es confonen i es reparteixen les funcions. Per un altre cantó, hi ha mesures complementàries a l'edificació de nova planta que po drien contribuir a una revisió del problema de l'habitatge a la ciutat i que se centren en unamillor utilització del parc existent: el ventall és ampli i va des de la recuperació dels habitatges buits fins a la rehabilitació i les reformes estructurals del parc degradat, tot ells lligats d'una o altra manera a la futura LAU -actualment en discussió parlamentària. 92 Habitatges de nova planta habitatges 1.500 mitjanesmòbils de tres trimestres 1.000 - S(10 - 1989 1990 1991 1992 1993 Per cada nou habitatge previst al llarg del 1993 s'ha aprovat la construcció de set places d'aparcament. El nombre de places d'aparcament aprovades a les llicències d'obres en edificis de nova construcció durant el 1993 supera les disset mil unitats. Aquesta xifra, que suposa un increment del 82,2 per cent en relació amb les places aprovades el 1992, és potser la que reflecteix un comportament més espectacular de les englobades a les llicències, alhora que destaca amb dret pro pi pel seu pes sobre el total: suposa el 42,9 per cent del total de superfície prevista al llarg de l'any. El migmilió de m2 destinats a aparcaments durant el 1993 reflecteix amb rotunditat la superior rendibilitat actual d'aquests sobre altres usos del sostre. La promoció de places d'aparcament constitueix un dels pilars bàsics de l'expansió de la construcció a Barcelona, alhora que -pel seu caràcter de subsidiarietat en relació amb d'altres usos, és a dir, per absorbir una part molt important de la superfície construïda sota rasant de qualsevol tipus d'edifici-, és un bon indicador del ritme general de l'activitat de la construcció a la ciutat. Places d'aparcament previstes a les llicències d'obres concedides (1993) En edificis residencials 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Nombre de 423 674 814 75 1.039 248 774 1.249 938 413 6,4 10,1 12,2 1,1 15,6 3,7 11,6 18,8 14,1 6,2 Places previstes/ habitatges 1,35 2,92 2,38 1,17 3,95 2,34 3,07 3,22 3,51 1,44 En altres edificis Nombre Nombre total 462 885 754 1.428 824 1.638 48 123 2.074 3.113 369 617 4 778 939 2.188 384 1.322 4.940 5.353 Places previstes/ places existents el 1991 o 4,59 1,27 3,43 0,31 4,59 1,25 1,64 5,71 3,13 11,86 Places previstes/ dèficit de places el 1991 o 7,0 7,0 7,5 2,6 15,4 12,6 2,9 7,5 10,2 13,5 Total 6.647 100,- 2,65 10.798 17.445 3,42 9,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. Habitatges i places d'aparcament previstes en el període 1988-1993 Habitatges menys de 1.000 de 1.000 a 1.500 I•11 de 1.500 a 2.000 més de 2.000 Places d'aparcament • menys de 5.000 • de 5.000 a 10.000 • més de 10.000 La raó d'aquesta expansió sembla senzilla:mentre que altres usos del sostre amb una rendibilitat teòrica més elevada supor ten una situació de sobreoferta conjuntural i, per tant, es troben en un moment baix en el seu cicle de rendibilitat, el dèficit de places d'aparcament es manté en valors elevats; en conseqüèn cia, la construcció de noves places es presenta com una alterna tiva atractiva, amb independència que el desenvolupament del Pla d'Aparcaments i el fre en el ritme de creixement del parc de vehicles contribueixin a reduir notablement el dèficit de places d'aparcament. Places d'aparcament de nova planta milers de places 10 - Variació interanual (%) 100 -50 I 100 1989 1990 1991 1992 1993 dotacions trimestrals de places dotacions trimestrals de places enedificis residencials 1::=1 en edificis noresidencials taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos Un cop d'ull al mapa adjunt dóna una idea de la distribució de la dotació de places previstes als edificis de nova planta en els darrers sis anys -més de 86.000 en total. S'han concentrat majoritàriament als districtes de Sant Martí, l'Eixample i Sants Montjuïc, ja que entre tots tres districtes -per cert, els dos pri mers són elmés poblats de Barcelona- concentren el 45,6 per cent de les places creades. Mereix un breu comentari el cas de Sant Martí, on, a més de laVila Olímpica, al llarg d'aquests anys ha acollit les promocions residencials més grans de Barce lona el seu corresponent espai per a aparcament-, aixf com el recent projecte -ja comentat- de laPlaça de les Glòries, que contempla la creació de més de 3.500 places. 93 Equipaments Hotels Sostre comercial previst a les llicències d'obres concedides (1993) En edificis residencials En altres edificis Total in2 locals comercials construïts previstos/ m2 locals comercials existents el 1986 1. Ciutat Vella 13.807 18,7 0 13.807 11,5 3,30 2. Eixample 9.159 12,4 6.283 13,7 15.442 12,9 1,64 3. Sants-Montjuïc 8.378 11,3 3.323 7,2 11.701 9,8 4,31 4. Les Corts 2.419 3,3 165 0,4 2.584 2,2 2,20 5. Sarrià-Sant Gervasi 4.700 6,4 2.575 5,6 7.275 6,1 2,64 6. Gràcia 1.165 1,6 234 0,5 1.399 1,2 0,70 7. Horta-Guinardó 7.036 9,5 0 7.036 5,9 4,43 8. Nou Barris 7.519 10,2 230 0,5 7.749 6,5 4,32 9. Sant Andreu 12.167 16,4 0 12.167 10,1 6,72 10. Sant Martí 7.636 10,3 33.109 72,1 40.745 34,0 14,87 Total 73.986 100,- 45.919 100,- 119.905 100,- 3,97 Sostre previst a les llicències d'obres per a altres usos no residencials (1993) 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Total 8.14 4.09 15.71 27.95 14,6 56,2 100,- 5.587 1.377 443 2.159 9.658 135 146 6.123 1.981 78.281 105.890 5,3 1,3 0,4 2,0 9,1 0,1 0,1 5,8 1,9 73,9 100,- 14.179 13.433 43.687 11.249 0 0 4.818 6.188 2.351 5.073 100.978 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. 14,0 13,3 43,3 11,1 4,8 6,1 2,3 5,0 100,- 301 3.567 o O 1.022 148 o O o o 5.038 6,0 70,8 20,3 2,9 100,- Evolució del sostre per altres usos milers m2 500 400 300 200 100 0 1988-89 1990-91 1992-93 comercial industrial •oficines •equip. i hotels 94 La superfície comercial i la destinada a oficines de nova construcció mantenen el ritme de creixement, després que en els darrers sis anys s'hagi aprovat la construcció d'uns 800.000 m2 de sostre per cadascun dels dos epígrafs. Per interpretar breument les dades de l'evolució del sostre co mercial i d'oficines al llarg del 1993 ens hem de remetre neces sàriament al projecte de la Plaça de les Glòries, repetidament comentat. La magnitud d'aquest projecte -més de 110.000m2 de sostre comercial i d'oficines- ha impulsat una recuperació de les taxes de creixement després de la davallada generalitzada de l'any anterior, situant-se en un 8,5 per cent en el cas dels lo cals comercials i per sobre del 22 per cent en el de les oficines. Una revisió de les dades de les llicències aprovades en els darrers sis anys mostra comel sostre més directament vinculat a l'activitat productiva -oficines, locals comercials, hotels i indús tries- representa el 31,9 per cent del total, en arribar als 2,3 mi lions de m2. La progressiva pèrdua de pes del sostre nou desti nat a la indústria ha conviscut amb una expansió del sostre vinculat al terciari, el que no deixa de ser un testimoni més de les transformacions de l'estructura productiva de la ciutat. Lloguer d'oficines Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona segons grandària i preu (2n. semestre 1993) intervals % acumulat intervals % acumulat fins a 30 31-60 61-90 91-120 121-150 151-200 201-250 251-300 més de 300 Total 2,2 16,1 30,1 18,4 8,5 13,9 3,8 4,7 2,2 100,- 2,2 18,4 48,4 66,8 75,3 89,2 93,0 97,8 100,- fins a 500 501-750 751-1.000 1.001-1.250 1.251-1.500 1.501-1.750 1.751-2.000 2.001-2.500 2.501-3.000 més de 3.000 Total 9,5 18,7 25,6 18,4 10,4 5,7 3,5 4,1 0,9 3,2 100,- 9,5 28,2 53,8 72,2 82,6 88,3 91,8 95,9 96,8 100,- Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona segons grandària i preu (1993) preu (ptesJmYmes fins a 30 2,0 2,0 fins a 500 9,8 9,8 31-60 18,5 20,5 501-750 16,6 26,4 61-90 28,4 48,9 751-1.000 23,0 49,4 91-120 19,3 68,2 1.001-1.250 22,4 71,7 121-150 9,0 77,2 1.251-1.500 9,0 80,7 151-200 12,1 89,3 1.501-1.750 6,2 87,0 201-250 5,1 94,4 1.751-2.000 4,7 91,6 251-300 3,3 97,7 2.001-2.500 3,7 95,3 més de 300 2,3 100,- 2.501-3.000 1,1 96,4 més de 3.000 3,6 100,- Total 100,- Total 100,- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. La feblesa del moment econòmic frena la demanda neta de sos tre i alhora el creixement dels preus de lloguer. Aixòpossibilita a les empreses d'accedir a instal.lacions noves i perfectament equipades a un preu raonable. En comentar l'evolució del subsector de les oficines de ho guer a Barcelona en el darrer any, s'ha de considerar en primer lloc que és indissociable de la situació econòmica del moment, caracteritzada per l'abundància de resultats negatius en un con text de creixement molt feble. De fet, i després d'uns anys d'ex pansió econòmica, la rapidesa amb què es va traslladar al mer cat de les oficines la davallada de les expectatives empresarials posà de relleu la vulnerabilitat d'aquest sector a les oscil-lacions de l'economia, especialment en una situació de sobreoferta; es pot considerar, per tant, un bon estri per valorar els canvis en les expectatives abans que es tradueixin en canvis en l'activitat econòmica. Evolució de estructura de preus de lloguer fins a 750 751-1.250 més de 1.250 Total 47,3 30,3 27,9 24,7 26,4 32,9 36,5 38,5 38,6 45,4 19,8 33,2 33,6 36,7 28,3 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. 95 Distribució per districtes dels locals d'oficines i similars segons preu de lloguer (ptes./mqmes) (1993) 0 0 481. Ciutat Vella 12 9 16 9 0 1 1 2. Eixample 24 45 63 65 35 26 15 10 18 301 3. Sants-Montjuïc 6 6 4 7 3 4 0 0 1 31 4. Les Corts 2 3 7 9 4 1 2 3 5 36 5. Sarrià-Sant Gervasi 5 6 17 31 13 7 9 7 5 100 6. Gràcia 5 6 12 9 1 1 1 1 1 37 7. Horta-Guinardó 0 3 7 3 0 1 1 0 0 15 8. Nou Barris 1 2 4 0 0 0 0 0 0 7 9. Sant Andreu 0 7 5 3 0 0 0 2 0 17 10. Sant Martí 8 20 13 8 2 0 1 0 0 52 Total Barcelona 63 107 148 144 58 40 30 24 30 644 Distribució per districtes dels locals d'oficines i similars segons grandària (m2) (1993) 1. Ciutat Vella 1 6 12 11 7 3 3 4 1 48 2. Eixample 8 44 72 65 34 47 15 8 8 301 3. Sants-Montjuïc 1 9 9 9 0 1 0 2 31 4. Les Corts 0 11 9 6 4 2 1 0 3 36 5. Sarrià-Sant Gervasi 2 23 26 23 6 13 4 2 1 100 6. Gràcia 1 9 18 3 3 2 1 0 0 37 7. Horta-Guinardó 0 5 6 1 0 0 2 1 0 15 8. Nou Barris 0 2 3 0 0 1 1 0 0 7 9. Sant Andreu 0 2 10 4 1 0 0 0 0 17 10. Sant Martí 0 8 18 2 3 9 6 4 2 52 Total Barcelona 13 119 183 124 58 78 33 21 15 644 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Per tal de contextualitzar aquestes dades, ens agradaria oferir —com a recordatori— una visió succinta de l'evolució delmer cat de les oficines en els darrers mesos. Després d'uns anys d'in tensa expansió de l'economia i d'un creixement extraordinari en el sector serveis —el detonant fou l'entrada d'Espanya a la CE per tant, en els circuits internacionals de l'economia, a més de la nominació olímpica— que varen anar acompanyants lògica ment d'una demanda extraordinària d'oficines, es produí un des ajustament entre l'oferta —que al voltant del 1990 havia crescut molt quantitativament, adoptant alhora uns paràmetres de quali tat molt exigents i diversificant-se en el territori— i la demanda, molt important sobretot en el període previ a la celebració dels Jocs Olímpics. 96 A hores d'ara, la pèrdua de dinamisme de l'activitat econòmi ca fa que els índexs de desocupació hagin augmentat, el que sig nifica que l'oferta és a l'espera de collocar els seus productes. La contenció de lademanda provoca un estancament dels preus, i fins i tot que en alguns segments —comel de les oficines d'alta qualitat en ubicacions privilegiades— s'hagin registrat davalla des significatives, semblants a les que han afectat altres grans metròpolis europees comParís, Frankfurt, Berlín o Madrid. Da des d'enguany, encara provisionals, mostren com Londres, que havia experimentat també davallades molt importants,manté el to de recuperació que inicià a final del 1993, en consonància amb els resultats positius —encara tímids, però positius al cap i a la fi— que registren altres indicadors econòmics. Donat el seu caràcter de ciutat de referència necessària en aquest subsector de l'immobiliari, aquestes dades poden servir per a injectar con fiança a altres ciutats que encara no perceben signes de reactiva d. Evolució del preu de les oficines a algunes ciutats d'Europa en edificis exclusius de primera línia ($/m2/any) 2.000 Cost anual d'ocupació 1.500 - 1.000 - 500 - o 1988 1989 Números índex 300 1990 1991 1992 1993 250 - 200 - 150 - 100 50 1988 1989 — Barcelona Frankfurt 1990 1991 — London-City Madrid 1992 — París 1993 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper Richard Ellis. Una part de la demanda actual és d'empreses ja instal.lades que aprofiten una oferta de qualitat abundant a preus atractius per cercar ubicacions més adequades a les seves necessitats. Pel que fa a la demanda, era d'esperar, com així ha succeït, que la davallada de l'activitat econòmica general provoqués una disminució del ritme d'absorció de l'oferta, que es manifesta en la contenció de la demanda neta de sostre a conseqüència de l'estancament en la creació i/o expansió d'empreses. S'observa però, un fenomen interessant, que és la concentració de serveis i instal-lacions que algunes empreses estan realitzant aprofitant la davallada dels preus i l'abundància d'oferta de qualitat. Es a dir, moltes empreses nascudes durant la segona meitat del 80 i, per tant, durant el boom immobiliari, creixeren ràpidament i hague ren de-llogar locals —sovint a preus elevats— que, en alguns ca sos, es trobaven allunyats entre si, provocant disfuncionalitats operatives; algunes d'aquestes empreses veuen la situació actual com un bon moment per realitzar una concentració espacial que, a banda d'un millor preu, ofereix l'avantatge d'una oferta abundant i qualitativamentmolt renovada. Principals activitats a desenvolupar als locals d'oficines i similars llogats a Barcelona (1993) Serveis a les empreses (21,7%) Indústries i tallers (7,1 % Vendes Magatzems (4,8 %) (3,0 %) Oficines idespatxos (46,8%) Serveis al consumidor (16,7%) Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades per la Cambra de laPropietatUrbana de Barcelona. L'eix central de negocis —que transcorre per l'Eixample i Sarrià-SantGervasi— concentra més de la meitat dels contractes de lloguer d'oficines registrats a Barcelona. L'anàlisi de les dades dels contractes de lloguer d'oficines re gistrats a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona —que, com és habitual, es refereixen als contractes realitzats de locals destinats a oficines i usos similars situats en tot tipus d'edificis (nous i antics, exclusius per a oficines i residencials o comercials) situats arreu de la ciutat— mostra un escenari molt similar al de mesos enrera, especialment pel que fa a la distribu ció espacial dels locals llogats. Quant a les dimensions dels locals, dues terceres parts dels llogats tenen entre 30 i 120 m2 de superfície. La dimensió mitja na ha augmentat lleugerament —un 9,3 per cent— i se situa en 117m2. Aquest és, probablement, un procés lligat a la concen tració espacial d'empreses que reorganitzen la seva activitat a que hem al-ludit anteriorment i a l'aprofitament per part de les empreses d'una conjuntura de preus baixos. Si aprofundim en l'aspecte dels preus, a grans trets recolza el que hem comentat anteriorment. La diferènciamés important és que la magnitud de la davallada és, en el cas del conjunt de lo cals llogats per a oficines,molt més suau. De fet, mentre que en el que es considera oficines de primera qualitat situades en edi ficis exclusius experimenta davallades d'entre el 42,5 i el 48,9 per cent en relació amb l'any 1992 —segons les dades facilitades per Richard Ellis i Jones Lang Wooton, respectivament— en el cas dels locals llogats per tota la ciutat la davallada és del 9,1 per cent, i se situa a l'entorn de 1.200 ptes/m2/mes. Això es fa palès al gràfic adjunt, que mostra com el progressiu desplaça ment del nombre de contractes segons el preu—nominal— ha cedit i ha donat lloc a una revifalla de l'interval intermedi. 97 Mitjanes de preus de lloguer de locals d'oficines i similars. Distribució per barris (1993) Intervals de preus (ptes./m2) = sense oferta significativa = entre 501 i 750 = entre 751 i 1.000 C::J entre 1.001 i 1.250 INE entre 1.251 i 1.500 •més de 1.500 1.1. Barceloneta 1.2. Parc 13. Gòtic 1.4. Raval 2.1. Sant Antoni 2.2. Esquerra Eixample 23. Dreta Eixample 2.4. Estació Nord 2.5. Sagrada Família 3.1. Poble Sec 3.2. Montjuïc 33. Zona Franca-Port 3.4. Font de la Guatila 3.5. Bordeta-Hostafrancs 3.6. Sants 4.1. Les Corts 4.2. Pedralbes 5.1. Sant Gervasi 5.2. Sarrià 5.3. Vallvidrera-Les Planes 6.1. Gràcia 6.2. Valkarca 7.1. Guinardó 7.2. Horta 7.3. Vall d'Hebron 8.1. Vilapicina-Turóde la Peira 8.2. Roquetes-Verdum 8.3. Ciutat Meridiana-Vallbona 9.1. Sagrera 9.2. Congrés 9.3. Sant Andreu 9.4. Bon Pastor 9.5. Trinitat Vella 10.1. Fort Pius 10.2. Poblenou 10.3. Barri Besòs 10.4. Clot 10.5. Vemeda Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. La distribució espacial dels contractes registratsmostra l'habi tual concentració en pocs barris: la Dreta i l'Esquerra de l'Ei xample, juntament amb Sant Gervasi concentren més de la mei tat dels contractes registrats a Barcelona —un 51,7 per cent del total. No cal dir, d'altra banda, que són aquestes zones, junta ment amb Les Corts, Pedralbes i Sarrià on es registren uns preus/m2 més elevats. 98 La resta de barris que registra una presència significativa d'arrendaments d'oficines és, com correspon a la distribució de l'oferta, les zones que pertanyen al que s'anomena l'eix central de negocis. A mesura que ens allunyen d'aquest eix fora de comptades excepcions—, els preus disminueixen. VI. Ocupació Mercat de treball Atur registrat a Barcelona i a la Regió I 31-XII-1988 31-XII-1989 31-XII-1990 31-XII-1991 31-111-1992 30-VI-1992 30-IX-1992 31-X11-1992 31-111-1993 30-VI-1993 30-IX-1993 31-X11-1993 31-X11-1988 31-X11-1989 31-X11-1990 31-X11-1991 31-111-1992 30-VI-1992 30-IX-1992 31-X11-1992 31-111-1993 30-V1-1993 30-1X-1993 31-X11-1993 97.077 42.579 54.498 28.596 273.479 110.884 163.195 92.870 70.642 28.580 42.062 15.360 206.416 74.521 131.895 54.862 66.238 26.886 39.352 13.780 195.864 73.590 122.274 50.237 66.295 27.721 38.574 13.271 190.669 74.259 116.410 49.566 66.076 28.536 37.540 13.251 188.877 76.490 112.387 49.637 62.680 27.513 35.167 11.850 181.427 76.972 104.455 46.135 65.086 29.277 35.809 12.624 185.806 80.425 105381 47.814 69.491 32.795 36.696 14.029 198.650 91.927 106.723 53.212 76.483 37.445 39.038 16.194 220.433 106.830 113.603 62.371 78.251 38.471 39.780 16.477 226.181 110.210 115.971 63.785 80.407 39.829 40.578 17.678 234.977 115.409 119.571 68.358 86.336 44.246 42.090 18.432 251.549 128.739 122.810 70.805 31.982 25.408 24.203 23.199 22.717 21.861 22.542 23.785 25.666 26.346 26.490 28.785 4.480 • 2.789 2.659 3.063 3.374 3.540 4.029 4.461 4.899 5.028 5.143 5.567 42.468 33.067 33.454 35372 35.500 33.436 34.642 37.193 41.624 42.531 43.856 46.312 17.962 9.239 5.809 4.572 4.396 3.763 3.792 3.956 4.183 4.236 4.818 5.529 108.179 89.895 88.145 83.178 81.120 78.598 80.030 84.897 93.031 95.134 96.777 103.228 16.313 10.338 10.689 12.332 13.317 14.186 16.089 18.399 20.516 21.007 21.618 23.635 91.440 74.140 75.793 78.778 78.836 74.321 75.887 81.342 91.109 93.478 97.693 104.562 56.242 31.196 20.525 15.833 14.942 13.123 13.269 13.475 15.132 15.976 18.280 19.407 Regió I: A més de les cinc comarques, Font: Dades de l'INEM facilitades per inclou dos municipis de la comarca de l'Alt Penedès, dos municipis de la comarcade l'Anoia iun municipi de la comarca de la Selva. l'Area de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Variació (%) 31-X11-19931 30-IX-1993 31-X11-19931 31-XII-1992 Barcelona Atur total registrat 7,4 24,2 -masculí 11,1 34,9 - femení 3,7 14,7 -juvenil 4,3 31,4 Distribució sectorial - agricultura 43,0 49,0 - indústria 8,7 21,0 - construcció 8,2 24,8 - serveis 5,6 24,5 - Sense ocupació ant. 14,8 39,8 Regió 1 Atur total registrat 7,1 26,6 - masculí 11,6 40,0 - femení 2,7 15,1 - juvenil 3,6 33,1 Distribució sectorial - agricultura 17,7 33,5 - indústria 6,7 21,6 - construcció 9,3 28,5 - serveis 7,0 28,5 - Sense ocupació ant. 6,2 44,0 Les dades de l'atur al llarg del 1993 palesen la situació de crisi viscuda. Si bé en termes de creixement econòmic s'encara el 1994 amb bones expectatives, en el mercat de treball, i sobretot quant a l'atur, les perspectives, sent optimistes, ho són menys. Les dades del quart trimestre del 1993 relatives a l'atur regis trat continuen marcades per l'augment de la desocupació. Així, es tanca l'any amb un total de 86.336 aturats registrats a Barce lona i 251.549 al conjunt de la Regió I, que representen en rela ció amb un any abans, un augment del 24,2 i del 26,6 per cent, respectivament. Tot i que aquestes dades ofereixen un panora ma força desolador, hi ha indicis que assenyalen que el pitjor quant a destrucció de llocs de treball ha passat: a més d'un lleu ger alentiment de les taxes a final d'any, les dades de principi del 1994 així ho confirmen, i fins i tot és possible que -11evat d'oscil•lacions marcades per efectes estacionals- aquesta ten dència s'aturi. En especial, si el conjunt de Mesures Urgents per al Foment de l'Ocupació -en vigor des de principi d'any- té els seus efectes i permet el rellançament en la creació de llocs de treball. 101 Taxageneral d'atur registrat (%) i 31-XII-1987 16,9 19,3 18,3 20,9 31-XII-1988 13,3 16,0 15,2 18,8 31-XII-1989 9,5 12,0 11,6 16,2 31-XII-1990 8,8 11,3 10,9 15,6 31-111-1991 9,0 11,4 11,0 15,6 30-VI-1991 8,7 10,7 10,2 14,8 30-IX-1991 8,9 11,2 10,7 15,0 31-XII-1991 9,1 11,0 10,7 15,4 31-111-1992 9,3 11,0 10,5 15,4 30-VI-1992 8,8 10,4 9,7 14,4 30-IX-1992 9,2 10,9 10,1 14,4 31-XII-1992 9,9 11,7 11,2 15,5 31-111-1993 10,8 12,9 12,4 16,7 30-VI-1993 10,8 12,9 12,4 16,5 30-XI-1993 11,0 13,3 12,7 16,4 31-XII-1993 11,8 14,0 13,8 17,6 Font: DireccióGeneral d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya, INEM iEnquesta de Població Activa. Elaboració pròpia. Taxad'atur registrat 25 - 15 - 10 - 5 des.85 des.86 des.87 des.88 des.89 des.90 des.91 des.92 des.93 - Barcelona - ProvínciaBarcelona Catalunya Espanya Tanmateix, les dades del 1993 plasmen una realitat dura: la taxa d'atur registrat assoleix a final d'any 111,8 per cent a Bar celona, un 14,2 per cent a Catalunya i un 18,4 per cent a Espa nya. En tots tres casos, ens hem de remuntar com a mínim als primers mesos del 1989 per retrobar taxes d'aquesta magnitud. 102 Actius i ocupats estimats a Barcelona 31-XII-1986 125.694689.615 563.921 31-XII-1987 736.025 617.623 118.402 31-XII-1988 729.769 632.692 97.077 31-XII-1989 743.392 672.750 70.642 31-XII-1990 756.083 689.845 68.198 31-111-1991 739.917 673.567 66.350 30-VI-1991 737.438 673.118 64.320 30-IX-1991 741.652 675.367 66.285 31-XII-1991 724.988 658.693 66.295 31-111-1992 713.164 647.088 66.076 30-VI-1992 709.006 646.326 62.680 30-IX-1992 707.007 641.921 65.086 31-XII-1992 705.566 636.075 69.491 31-111-1993 710.817 634.334 76.483 30-VI-1993 723.914 645.663 78.251 30-IX-1993 728.909 648.502 80.407 31-XII-1993 734.959 648.623 86.336 Nota: S'ha refet la sèrie d'actius i d'ocupats a partir de les dades de població del 1993 i anys anteriors. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa per a la província de Barcelona i de les dades de població de Barcelona. Nombre d'aturats registrats a Barcelona milers de persones 90 85 - 80 - 75 - 70 - 65 - 60 - 55 G FMAMJ J ASOND 1991 -1992 1993- Per altra banda, si comparem la composició de la població ac tiva a final del 1993 amb la d'un any abans, veiem que aquesta ha augmentat, i que tant ho han fet els ocupats comels aturats, encara que amb creixements diferents: el poc augment dels ocu pats -un 2,0 per cent- no permet absorbir l'ncrement net de la població activa, i fa que l'augment de l'atur sigui sensible ment superior. Altes i baixes a les oficines de l'INEM Cohlocació amb oferta Co•locació andi oferta Coll•locació seuse a uor Contractació No renovació de la Altres 1987 1988 1989 1990 1991 1992 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1993 1r. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. n.d. 242.505 274.561 278.124 237.795 269.845 169.906 170.149 208.714 206.051 195.191 185.595 54.648 50.883 45.347 46.723 48.052 44.161 47.144 43.828 259.811 229.067 47.764 39.693 63.316 58.211 73.385 69.247 75.346 61.916 25.573 8.545 71.204 11.128 102.952 13.134 13.085 61.843 50.650 111.432 4.980 12.786 25.671 89.653 107.873 1.099 13.468 8.895 48.634 75.530 1.398 12.690 12.724 61.116 88.554 1.290 7.104 11.545 55.377 84.274 292 2.185 3.209 16.382 22.032 407 2.001 3.009 14.047 20.529 360 1.760 2.425 11.683 21.302 231 1.158 2.902 13.265 20.411 8.944 4.116 2.515 114.158 78.355 219 855 2.338 11.604 20.816 2.605 1.092 70 30.992 20.264 3.026 1.036 24 40.474 21.830 3.094 1.133 83 31.088 15.445 23.103 27.980 28.882 22.523 29.569 26.005 6.783 6.730 6.631 5.861 20.979 3.861 3.188 2.857 11.073 Font: Dades de l'INEM facilitades per PÁrea de Promoció Econòmica iOcupació. La destrucció de llocs de treball i la corresponent incidència sobre la desocupació s'ha concentrat de forma especial en els homes -un augment dels aturats de quasi el 35 per cent al llarg del 1993 contra un 14,7 per cent per a les dones- i en els joves, amb un augment del 31,4 per cent. Quant a la seva distribució per sectors, val la pena assenyalar que l'atur ha augmentat al 1993 en proporcions força similars tant a la Construcció com als Serveis -prop d'un 25 per cent un 21 per cent a la Indústria. A la resta de la Regió I, l'aug ment ha estat lleugerament superior, i ha oscillat entre el 21,8 per cent a la Indústria i un 31,9 per cent als Serveis. En relació amb les dades sobre les altes i baixes registrades a les oficines de l'INEM, presentem a partir d'aquest número de BARCELONA.ECONOMIA la distribució dels motius de baixa, i en recuperem les dades del 1987 ençà. A grans trets, els principals motius de baixa són pel fet d'haver trobat feina, ja sigui perquè el propi INEM l'ha gestionada, ja sigui perquè la mateixa perso na aturada l'ha trobada per un altre mitjà. A banda d'aquest motiu de baixa com a demandant d'ocupació, ressalta, amb una importància considerable, el fet de no renovar la demanda -el que coneixem per no anar a segellar l'atur: en principi, si una persona no renova en els quatre dies posteriors al del termini fi xat, se'l dóna de baixa, i deixa de figurar com a aturat. De fet, l'aplicació d'aquest criteri permet, conjuntament amb d'altres mesures, d'exercir un control més exhaustiu dels aturats, en es pecial dels que cobren algun tipus de prestació i evitar un possi ble frau. A més d'aquesta nova informació, pretenem també a partir d'aquest número un seguiment més exhaustiu i detallat de la distribució dels contractes registrats. Hi figuren les principals ti pologies de contractes, dividits en dos grans grups, segons esti guin o no acollits a mesures de foment, i dins d'ells, diverses modalitats. Creiem que aquesta nova informació podrà ser d'uti litat a partir de la reforma de les lleis reguladores del mercat de treball, en especial quant a tipologies de contractació i per fer un seguiment de les fórmules més utilitzades. També en aquest cas, recuperem la sèrie del 1987 ençà. El conjunt d'altes i baixes de demandes d'ocupació al llarg del 1993 ha crescut de forma espectacular en relació amb el 1992: 65.000 altes de més i 43.000 baixes de més, fet que posa de re Ileu l'elevada rotació i, indirectament, la creixent precarietat de molts llocs de treball, ja sigui quant a durada o quant a la seva existència. Tanmateix-com es veu en més detall en la mono grafia que acompanya aquest número- val a dir que de les prop de 230.000 baixes, més del 34 per cent ho ha estat pel fet de no haver renovat la demanda i no pel fet d'haver trobar una collocació. 103 Distribució dels contractes registrats a l'INEM esures de foment No acollits a mesures de foment En Per a la 13.943 11.533 13.653 112.389 102.135 10.254 18.011 16.658 14.112 143.607 129.412 14.195 21.699 20.197 2.634 161.529 143.942 17.587 20.546 19.154 2.579 175.258 156.649 18.609 16.713 18.275 2.070 197.749 178.763 18.986 10.175 12.114 3.619 215.026 197.459 17.567 4.080 4.782 669 51.660 46.292 5.368 2.601 3.223 677 54.359 49.837 4.522 1.556 1.822 986 61.960 58.380 3.580 1.938 2.287 1.287 47.047 42.950 4.097 4.599 4.228 4.512 160.818 151.238 9.580 1.212 1.318 1.072 37.559 33.921 3.638 1.248 1.182 1.208 38.931 36.634 2.297 954 731 1.053 45.502 43.770 1.732 1.174 997 1.179 38.826 36.913 1.913 A temps 1987 1988 1989 1990 1991 1992 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 1993 lr. tr. 2n. tr. 3r. tr. 4t. tr. 220.091 291.065 328.528 350.018 379.209 368.500 100.062 92.491 91.868 84.079 268.898 65.789 65.540 68.875 68.694 107.702 147.458 166.999 174.760 181.460 153.474 48.402 38.132 29.908 37.032 108.080 28.230 26.609 23.373 29.868 47.429 68.510 87.462 91.055 96.510 77.442 26.779 20.292 13.867 16.504 46.029 13.523 11.811 9.305 11.390 21.144 30.167 35.007 41.426 47.892 50.124 12.092 11.339 11.677 15.016 48.712 11.105 11.160 11.319 15.128 Font: Dades de 1 INEM facilitadesper PÁrea de Promoció Econòmica i Ocupació. Augmenta considerablement laproporció de contractes no acollits a mesures de foment, i en general dels eventuals i dels de temps parcial. Paranelament a aquesta rotació de persones demandants d'o cupació, s'han registrat al llarg del 1993 prop de 270.000 con tractes, un 60 per cent dels quals han estat lliures i el 40 per cent restant acollits a mesures de foment. Dels lliures, quasi tots ha estat eventuals -un 94 per cent- i només una petita part -el sis per cent restant- han estat indefinits. 104 D'entre els contractes acollits a mesures de foment, cal asse nyalar la importància creixent dels de temps parcial: al 1993 se n'han registrat prop de 50.000, quasi el mateix nombre que als dos anys anteriors, tot i que aleshores es registraren molts més contractes que no al 1993: d'entre els acollits, aquesta fórmula significa el 45 per cent, contra només un 32,7 per cent al 1992 i un 26,3 per cent l'any anterior. En definitiva, cada cop es tendeix més a uns tipus de contrac tes que permetin guanyar flexibilitat a l'empresa iii evitin els elevats costos de reajustament de plantilles i de capacitat pro ductiva. La nova normativa sobre contractació apunta en aques ta direcció i, conjuntament amb la reforma de l'Estatut del Tre ballador, seran motiu de seguiment de cara a l'evolució del mercat de treball al 1994. VII. Població Evolució de la població resident a Barcelona Evolució de la població resident a Barcelona Evolució de la població (milers de persones) 2.000 1.900 - 1.800 Saldosvegetatiu i migratori (milers de persones) 1.700 - 1.600 - 20 - 10 - - lo - -20 1975 1980 Saldovegetatiu 1985 1990 Saldo migratori Població registrada Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de censos, padrons i rectificacions padronals facilitadespel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Darrerament els indicadors demogràfics —que fins fa poc ro manien en àmbits força restingits— s'han incorporat a la infor mació i al vocabulari quotidià; pràcticament tothom té nocions del significat i les implicacions de l'envelliment de la població, de la disminució de les taxes de fecunditat i de la reducció de la proporció de gent en edat de treballar. I potser no és casual que aquesta terminologia s'hagi estès en un moment en què es pale sen transformacions importants de l'estructura d'edats a Europa, i on alguns indicadors demogràfics assoleixen nivells de màxims o mínims històrics. Algunes vegades s'oblida que en l'evolució de la població in tervenen factors molt diversos; alguns d'ells són poc objectiva bles i sovint, poc previsibles. Així, es trenquen inesperadament tendències molt acusades que semblaven consolidades: un exem ple proper i recent és l'augment de les taxes de fecunditat en els països del Nord d'Europa, després de decennis de davallada continuada i d'assolir mínims històrics. Fets inesperats com aquest mostren perquè és tan difícil fer projeccions de futur. De moment, ens limitarem a analitzar el que està passant ara a Bar celona. 107 Evolució de la població resident 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1.751.136 1.816.316 1.886.921 1.902.713 1.906.998 1.752.627 1.761.235 1.771.998 1.770.296 1.769.014 1.701.812 1.703.744 1.714.355 1.712.350 1.707.286 1.696.795 1.643.542 1.635.067 1.630.867 14.213 11.874 11.190 9.614 8.396 6.177 4.821 3.966 1.532 786 -867 -1.676 -1.449 -2.565 -2.525 -4.230 -2.901 -1.880 -2.992 1.019 746 -3.219 -7.812 -6.919 -7.861 -3.572 -9.638 -10.865 -9.905 -8.610 -6.987 -11.009 -13.283 -13.913 -13.974 -12.047 -15.599 -18.378 Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Es detecta un suau temperament de la tendència recessiva de la població de Barcelona. La població de Barcelona hamantingut, durant el 1993, la mateixa tònica de descens continuat que l'ha caracteritzat en els darrers anys, tot i que s'ha suavitzat força el ritme de decreixe ment. Fugint de precisions sobre la quantificació exacta d'aques ta davallada i de la repercussió de fets amb una incidència tem poral molt precisa -com pot ser la recuperació de la població de dret que es detecta en els anys posteriors a la realització del cens, vinculada més al registre administratiu que a l'evolució real-, tractarem d'analitzar aquesta tendència des d'un punt de vista estructural, estudiant algunes de les causes dels fenòmens que determinen el comportament dels components dels saldos vegetatiu i migratori. No s'insistirà especialment en les dades del darrer any -àmpliament tractades en els quadres adjunts-, sinó en els aspectes -sovint poc objectivables- que donen for ma a aquest fenomen. Com se sap, els saldos vegetatiu i migratori mantenen els sig nes negatius que els caracteritzen en els darrers anys; és a dir, moren més residents dels que neixen i se'n van més dels que vé nen. La magnitud i la tendència del saldo migratori -especial ment entre la ciutat com a nucli metropolità i la resta de la Re gió Metropolitana- el converteixen en el principal protagonista de la pèrdua de població de Barcelona. 108 Moviment natural i migratori a Barcelona Immigrants Emigrants 1980 20.311 14.134 8.919 16.780 1981 19.113 14.302 5.218 8.790 1982 17.973 14.007 5.598 15.236 1983 16.440 14.908 9.269 20.134 1984 15.598 14.812 11.198 21.103 1985 15.190 16.057 13.214 21.824 1986 14.413 16.098 8.932 15.919 1987 13.843 15.292 10.365 21.374 1988 13.556 16.121 11.310 24.593 1989 13.376 15.901 12.900 26.813 1990 12.689 16.919 14.962 28.936 1991 12.667 15.568 8.746 20.793 1992 13.356 15.236 11.466 27.065 lr. tr. 3.409 4.515 2.605 5.876 2n. tr. 3.204 3.541 2.581 6.286 3r. tr. 3.383 3.502 3.066 7.446 4t. tr. 3.360 3.678 3.214 7.457 1993 12.641 15.633 14.178 32.556 lr. tr. 3.116 4.377 3.423 6.849 2n. tr. 3.163 3.674 3.524 7.920 3r. tr. 3.156 3.314 3.655 9.405 4t. tr. 3.206 4.268 3.576 8.382 Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. La davallada de la natalitat a Barcelona té les seves arrels en una reducció de la fecunditat, que a més és tardana i feble. La natalitat a Barcelona s'ha caracteritzat en els darrers anys pel manteniment d'una tendència descendent força pronunciada iniciada a la primera meitat dels setanta. Des que s'acabà l'ano menat «baby-boom», tant la taxa de natalitat com el nombre de naixements han davallat clarament, fins a assolir el 1993 una taxa de natalitat de 7,74 naixements per mil habitants, una de les més baixes d'aquest segle, només per sobre de les registrades els anys 1990 i 1991. El lleu repunt experimentat l'any 1992 no s'ha consolidat i s'ha tornat als nivells anteriors. La davallada de les taxes de fecunditat, l'augment de l'edat mitjana de la mare i la disminució del nombre mitjà de fills per dona són els elements que determinen aquest nivell tan baix de la natalitat. És a dir, en comparació amb vint anys enrera, són menys dones les que tenen fills, i les que en tenen són més grans i en tenen menys. Els gràfics adjunts ho mostren clarament. En el rerafons d'aquest fenomen hi ha les profundes transfor macions socials també les econòmiques i polítiques- viscu des durant aquests anys. Els rols tradicionals femenins «d'esposa i mare» gairebé en dedicació exclusiva, molt estesos fins els se tanta, cada cop convencen menys dones. Per contra, i especial ment en les zones urbanes, hi ha hagut una incorporació massi va de les dones a l'educació universitària i almercat de treball -aBarcelona, l'any 60 treballava fora de casa una de cada cinc dones, i ara ho fa una de cada tres. La maternitat -cada cop més com a culminació d'una reflexió i d'una decisió en positiu es converteix, doncs, en una alternativa que té un impacte en la vida laboral de la dona. El fet que una dona treballi no és, per si mateix, determinant perquè es converteixi o no en mare. Però Taxes de natalitat imortalitat Esperança de vida (V00) 20 15 10 anys 80 70 0 t 60 60 70 81 91 60 70 81 91 natalitat - mortalitat dones - homes Edatmitjana de lamare anys 30 29 28 27 60 (%) 60 40 20 61070 81 911 '*) 81 911 Taxa de fecunditat Dones en edat fèrtil Índex sintètic de fecunditat ISF 28 24 20 1 1 60 81 91 2,5 1,5 0,5 '60 70 81 911 Població activa femenina Població activafemenina (%) sobre actius totals (%) sobre població femenina 40 30 20 10 0 60 40 30 20 10 0 70 81 91 60 70 81 91 sovint implica un esforç que, deixant de banda les possibles gra tificacions emocionals, es tradueix en termes econòmics, de manca de temps, de renúncia a una part del lleure o de la for mació, i d'interrupció en la seva promoció professional. Per a una part de les dones, es tracta, en resum, de mantenir la condi ció d'independència guanyada en els darrers decennis, en el sen tit que permet aquestes dones disfrutar de coses que les seves mares o àvies ni arribaren a somiar; així les coses, la maternitat és una opció que no s'improvisa sinó que, més aviat, es retarda o es descarta. Alguns indicadors per districtes Districtes Edat Població de la mare2 fertip172)(an s) Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Barcelona (mitjana) 20,1 24,1 24,5 27,4 26,4 24,7 25,9 25,1 25,9 25,0 24,9 28,7 31,2 29,9 31,4 31,3 30,8 30,0 28,8 29,9 29,6 30,2 Taxa natalitat3 (0/00) Tif pc‘ (índex BCN = 100) 7,83 7,52 7,84 8,01 8,74 7,65 7,33 7,10 7,91 7,88 7,74 80,6 118,1 90,8 131,6 140,5 106,8 87,6 72,5 88,1 87,8 100,- Notes: : (1991) Proporció de dones que tenen entre 15 i 49 anys sobre el total de la població. 2: (1993) Edat mitjana de lamare. 3: (1993) Nascuts vius per 1.000 habitants. 4: (1985) Renda familiar disponible per càpita. Fonts: Elaboració pròpiaapartir de la informació facilitada pel Departamentd'Estadística de l'Ajuntamentde Barcelona iOliver,Busom iTrullén:Estimació de la rendafamiliardisponible per càpita de Barcelona, els seus districtes iels 27municipis de la CMB (1985). Ara bé, si les transformacions dels darrers anys tingueren la incidència que hem descrit, ningú no garanteix que les transfor macions futures, que sens dubte seran importants en aquest apa sionant i difícil fi de segle, actuïn en un altre sentit. No serà des de la predicció, sinó des de la imaginació que esmentarem al guns elements que podrien tenir incidència en l'evolució de la natalitat en un futur. Imaginem, per exemple, l'existència d'uns ajuts per maternitat que compensin l'esforç econòmic de tenir un bebè o d'abandonar la feina per uns anys; imaginem que tor nen a tenir vigència alguns dels valors que actualment han cai gut en desús; imaginem que les estructures familiars segueixen perdent vigència però que cada cop més dones sense parella es table decideixen tenir fills (a Suècia, la meitat de les mares dels nens nascuts durant el 1993 no tenien parella estable); imaginem que s'incrementen els fluxes migratoris... en fi, podríem seguir imaginant coses que potser no succeiran mai, però potser sorgi ran unes altres de manera imprevista que poden alterar les ten dències actuals. Pel que fa al segon element del creixement vegetatiu, lamor talitat, la llista dels factors que incideixen és molt més curta (quant que la decisió personal no té res a veure), almenys en la situació actual a Barcelona. Els avanços mèdics i les millores so cials han fet que, al llarg del segle vint, es visquimés i millor. La taxa de mortalitat és de 9,6 defuncions per mil habitants. L'es perança de vida en néixer se situa a Barcelona en 73 anys pels homes i 81 per les dones, i és, per cert, de les més elevades del món. Després de molts anys de davallada de la taxa de mortali tat, el progressiu envelliment de la població farà que, en les con dicions de mortalitat actuals, augmenti lentament el nombre de defuncions. 109 Moviments migratoris a Barcelona Període Àrees d'origen-destinació Resta prov. Barcelona Resta del món Total II II ants E II ! ts 1111 I an 1980 3.888 9.753 5.031 7.027 8.919 1981 1.673 3.327 3.545 5.463 5.218 1982 2.346 6.940 3.252 8.296 5.598 1983 5.190 10.290 4.079 9.844 9.269 1984 6.352 11.188 4.846 9.915 11.198 1985 7.388 11.860 5.826 9.964 13.214 1986 5.134 8.195 3.798 7.724 8.932 1987 5.266 12.213 5.099 9.161 10.365 1988 5.220 15.035 6.090 9.558 11.310 1989 5.463 16.257 7.437 10.556 12.900 1990 6.397 17.615 8.565 11.321 14.962 1991 4.363 12.086 4.383 8.707 8.746 1992 5.610 16.627 5.856 10.438 11.466 1993 7.259 20.150 6.919 12.406 14.178 16.780 8.790 15.236 20.134 21.103 21.824 15.919 21.374 24.593 26.813 28.936 20.793 27.065 32.556 Saldo -7.861 -3.572 -9.638 -10.865 -9.905 -8.610 -6.987 -11.099 -13.282 -13.913 -13.974 -12.047 -15.599 -18.378 * Amb l'excepció de la dada corresponent a 1993, la resta s'ha calculat a partir d'una mitjana mòbil de tres anys. Font: Elaboració pròpia apartir de lesdades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Immigrants resta provJ Total immigrants o Emigrants resta provJ Total emigrants 43,6 32,1 41,9 56,0 56,7 55,9 57,5 50,8 46,2 42,3 42,8 49,9 48,9 51,2 58,1 37,8 45,6 51,1 53,0 54,3 51,5 57,1 61,1 60,6 60,9 58,1 61,4 61,9 Emigrants/ Immigrants (°/..) 2,1 2,2 2,2 1,9 1,8 1,8 2,0 2,1 2,1 2,1 2,2 2,3 2,3 La major part de la població que deixa de residir a Barcelona resta dintre dels límits de la Regió I, sense trencar els lligams amb la ciutat central. Si restem al nostre ámbit d'estudi habitual, el primer que s'ha de deixar clar és que la dinàmica poblacional i migratòria de Barcelona no és massa diferent a la d'altres grans ciutats del que hom anomena món desenvolupat. Les transformacions eco nòmiques, urbanístiques, sociològiques, demogràfiques o d'in fraestructures fan que la ciutat evolucioni i es difuminin els seus límits físics, en una relació d'interdependència amb d'altres nu clis de menor entitat. Qui hagi tingut l'oportunitat de veure les imatges de la Regió Metropolitana de Barcelona per satèl.lit reconeixerà la rotundi tat d'aquesta integració territorial.Tanmateix, que els límits fí sics de les ciutats són cada cop menys clars és un fet que salta a la vista, quant que tothom coneix algú que està censat i és resi dent de dret d'un municipi, treballa en un altre, envia els seus fills a estudiar a un tercer, etc. En el terreny demogràfic, i sobre la base de la teoria del crei xement dels sistemes urbans, l'etapa actual s'anomena de des centralització relativa; i això es manifesta, a grans trets, en una pèrdua de població de dret de la ciutat central a favor d'altres nuclis del continu urbà i del que s'anomena corona metropolita na. 110 Movimentmigratori (1993) Distribució geogràfica i per edats milers de persones 10 1 1 restaRMB resta món restaRMB resta món Immigrants Emigrants eei de 0 a 19 1-1 de 20 a 39 de 40 a 59 11111 60 més Nota: RMB: Regió Metropolitanade Barcelona (el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el VallèsOccidental, el VallèsOriental, l'Alt Penedès iel Garraf). Això és el que està passant a Barcelona des de la segona mei tat dels setanta; la gent que se'n va es queda a prop, i molt rara ment trenca els vincles quotidians amb la ciutat central. De les persones que deixaren de residir a Barcelona durant elperíode 1987-93, més d'un 70 per cent es quedaren a la Regió I. La dis tribució per edatsmostra que és preferentment la gent jove la que canvia de municipi -l'interval modal de l'emigració en aquest període és el de persones que tenen de 25 a 29 anys. Po blació, per tant, econòmicament activa i potencialment fértil, amb l'impacte que això suposa pel mercat de treball i el creixe ment vegetatiu. En part, la superior disposició a la mobilitat i el canvi dels joves fa que aquests percebin el canvi de municipi com un fet normal, sense el cost d'adaptació que suposa per a les persones grans.