Barcelona
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Primer trimestre 1994
Núm. 21
ang1111,
Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia i Empreses
Direcció de Promoció Econòmica
Ajuntament de Barcelona
Àmbit d'Organització i Economia
Tinent d'Alcalde
Joan Clos i Matheu
Àrea d'Economia i Empreses
Coordinador
Ramon Seró i Esteve
Equip de Redacció de Barcelona.Economia
Manuel Ludevid iAnglada, Editor.
Xavier Güell i Ferrer, Director.
María Jesús Calvo Nuito, Cap de Redacció.
Lluís Hansen i Fors
Consell de Redacció
Xavier Muñoz (President). Regidor de Cooperació Empresarial. Ajuntament de Barcelona.
Simó Aliana. Director d'Hisenda. Ajuntament de Barcelona.
Manuel Ludevid. Director de Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona.
Ernest Maragall. Coordinador de Serveis d'Informació de Base. Ajuntament de Barcelona.
Joan Molina. Coordinador de Serveis de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
Guillem Sánchez. Coordinador Adjunt de la Gerència de Serveis Centrals. Ajuntament de Barcelona.
Ramon Seró. Coordinador de l'Area d'Economia iEmpreses. Ajuntament de Barcelona.
Pilar Solans. Directora de Finançament. Ajuntament de Barcelona.
Jordi Villarroya (Secretari). Cap de Gabinet de la Segona Tinència d'Alcaldia. Ajuntament de Barcelona.
Consell Assessor
Jordi Canals. Secretari General. IESE.
Jaume García. Vice-Rector Economia i Serveis. Universitat Pompeu Fabra.
Josep Munné. President.Port de Barcelona.
Joaquim de Nadal. Regidor de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
Martí Parellada. Estudis Formació Continuada. Universitat de Barcelona.
Carles Ponsa. Delegat Especial de l'Estat. Consorci de la Zona Franca.
Francesc Raventós. Conseller Delegat. Iniciatives, S.A.
Francesc Santacana. Coordinador General. Pla Estratègic Barcelona 2000.
Antoni Santiburcio. Regidor de Promoció Econòmica i Ocupació. Ajuntament de Barcelona.
Robert Tornabell. Degà. ESADE.
Joan Trullén. Departament Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep Ma. Vegara. Regidor de l'Ambit de Manteniment Urbà i Serveis. Ajuntament de Barcelona.
Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes les entitats,
organismes i empreses citades com a fonts informatives imolt especialment a:
Ajuntament de Barcelona: Departament d'Estadística; Direcció de Serveis
de Control de l'Edificació; Unitat Operativa de Neteja;Unitat Operativa
del Pla de la Ciutat; Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació.
Generalitat de Catalunya: Departament d'Indústria; Direcció Gral. d'Ocupació;
Institut d'Estadística; Ferrocarrils de la Generalitat.
Altres institucions: Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de
Barcelona; Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Col.legi d'Arquitectes
de Catalunya; S.P.M.Transports de Barcelona, SA.; Direcció Provincial de
Tràfic; Port de Barcelona; Aeroport de Barcelona; Fira de Barcelona; RENFE;
Telefónica, S.A.; MEFFSA; Borsa de Barcelona.
Àrea d'Economia i Empreses.
Direcció de Promoció Econòmica
Barcelona.Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Núm. 21. Primer trimestre 1994
Abril 1994
Edició: @ Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia i Empreses.
Línia de disseny original: Ferran Cartes / Montse Plass
Impressió: Impremta Municipal
Dipòsit legal: B. 26.464/91
Exp.: 9221000
Barcelona
economia
lmlicadurs ecunomics de Barcelona
Primer trimestre 1994
Núm. 21
Índex
Presentació
Monografies
1. Turisme de Barcelona: Una nova etapa
en lapromoció turística de la ciutat
2. La gestió de l'atur.Algunes consideracions
en el cas de Barcelona
Indicadors econòmics
O. Síntesi
I. Indústria
Enquestes de conjuntura industrial
II. Finances
Enquesta de conjuntura financera
Sistema financer
Mercat de Valors
Mercat de Futurs Financers
Ill. Consum, comerç i preus
Evolució del parc de vehicles
Consum d'electricitat
Consum de gasos
Escombraries domiciliàries recollides
Fira de Barcelona
Preus de consum
IV. Transports, comunicacions i turisme
Tràfic de mercaderies pel port
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals
de l'Estat espanyol
Transport públic urbà i de rodalia
Utilització i estructura de la xarxa telefònica
Enquesta d'activitat turística
V. Mercat immobiliari
Construcció d'habitatges i projectes visats
Llicències d'obres
Lloguer d'oficines
VI. Ocupació
Mercat de treball
VII. Població
Evolució de lapoblació resident
5
7
15
25
31
33
47
49
56
57
58
59
61
62
63
64
65
66
67
69
74
76
78
80
85
87
90
95
99
101
105
107

Presentació
En aquest número de BARCELONA.ECONOMIA es presenta
l'evolució dels indicadors econòmics de la ciutat corresponents
al darrer trimestre del 1993 i els resultats pel conjunt de l'any, a
més d'un avanç d'alguns d'aquests indicadors pels primers me
sos d'enguany.
En el número anterior ja s'avançava —amb resultats encara
provisionals— que el darrer trimestre del 1993 mostrava signes
inequívocs de reactivació. La majoria d'ells febles, però alhora
consistents i disseminats entre els diversos sectors d'activitat.
Les dades definitives, juntament amb algunes de referides a
l'evolució dels primers mesos, confirmen plenament que l'activi
tat econòmica de la ciutat s'ha situat de nou en taxes de creixe
ment positives.
I aixà és així no només en determinades branques del terciari
com ara el turisme i l'activitat firal i congressual—fortament ex
pansives durant el 1993— sinó que la construcció sembla que
també consolida expectatives de creixement apuntades trimes
tres enrera igual que alguns dels sectors industrials amb una for
ta presència a l'àrea metropolitana, que durant el bimestre ge
ner-febrer han assolit creixements de la producció i vendes
desconeguts en els darrers dos anys.
Estem parlant, però, de primers símptomes. Cal esperar enca
ra uns quants mesos per poder afirmar amb contundència que la
crisi ha estat superada. Actualment estem en la típica situació
de transició en la que encara no s'ha acabat totalment la reno
vació d'estructures productives en alguns sectors —com sembla
confirmar-ho l'evolució de l'ocupació— mentre que d'altres ja
estan immersos en una tendència clarament expansiva. Els indi
cadors de conjuntura analitzats en aquestes pàgines posen de re
Ileu aquesta diversitat de situacions.
A banda del tradicional seguiment trimestral de la conjuntura
econòmica de Barcelona, cal destacar la incorporació —aprofi
tant el tancament d'any— d'una breu referència analítica sobre
l'evolució de cada indicador al llarg del 1993.
En aquest número 21 de BARCELONA.ECONOMIA presentem
dues monografies.
La primera d'elles, anomenada Turisme de Barcelona: Una
nova etapa en la promoció turística de la ciutat, presenta un
breu resum de la situació del turisme a Barcelona i de les pers
pectives d'aquest sector de cara al futur. La creació de Turisme
de Barcelona ha estat la resposta conjunta de l'Ajuntament de
Barcelona i de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de
Barcelona per a fer front als nous reptes del turisme, i molt es
pecialment del turisme urbà. En aquest article es fa un repàs
dels objectius proposats i de les estratègies i les propostes con
cretes d'actuació per a la promoció turística de la ciutat.
La segona monografia, que hem titulat La gestió de l'atur.Al
gunes consideracions en el cas de Barcelona analitza el mercat
laboral a Barcelona des de l'òptica de la gestió de l'atur. En la
mateixa línia de la monografia presentada en el número anterior
de la revista sobre l'evolució de l'atur, hem volgut aprofundir en
les dades de l'INEM per intentar aportar elements clarificadors
sobre els conceptes —sovint sotmesos a massa precisions com
per resultar entenedors amb un simple cop d'ull— que aquest
institut gestiona, i que van des del més conegut de l'atur regis
trat fins d'altres que sovint passen desapercebuts, com ara les al
tes o baixes de demanda d'ocupació, les ofertes de les empreses
i l'evolució i la tipologia dels contractes.
En definitiva, es tracta d'un nou número de BARCELONA.ECO
NOMIA amb continguts variats i atractius i amb la vocació de
collaborar activament en un millor coneixement de l'evolució
de la conjuntura econòmica i de l'estructura productiva de la
ciutat.
Manuel Ludevid
Editor
5

Monografia 1
Turisme de Barcelona:
Una nova etapa en la promoció
turística de la ciutat
Pedro Fontana
Director General
de Turisme de Barcelona

Turisme de Barcelona: Una nova etapa en la promoció turística de la ciutat
1. Introducció.
La importància, situació actual i evolució del turisme a Euro
pa, emmarcat en el context i en els canvis ocorreguts a nivell
mundial, situa aquest sector en el punt de mira de la gran majo
ria de les entitats i organismes de promoció d'aquesta activitat
econòmica.
Aquesta situació es fa especialment evident pel que fa al tu
risme urbà, caracteritzat per una creixent competència entre ciu
tats i per la necessitat de rendibilitzar, socialment i econòmica,
les inversions realitzades a les ciutats en equipaments, infraes
tructures i serveis.
A la nostra ciutat, la resposta concreta de l'Ajuntament i de
la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelo
na, ha estat la creació de Turisme de Barcelona. Aquesta inicia
tiva és el resultat del treball conjunt d'ambdues institucions al
llarg dels darrers anys iniciat amb l'objectiu de situar la nostra
ciutat al capdavant de les ciutats europees receptores de turis
me.
2. Antecedents de Turisme de Barcelona.
La creació de Turisme de Barcelona és el resultat de la col-la
boració estreta i continuada entre l'Ajuntament de Barcelona, a
través del seu Patronat de Turisme, i de la Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, iniciada al 1989
amb la realització, per encàrrec de les dues institucions, del Pla
de Marketing Turístic de Barcelona.
Aquesta primera fase de col-laboració, que es vamantenir al
llarg de 1990 i 1991, responia a la necessitat d'identificar i ava
luar, des d'una perspectiva global i integradora, la situació del
turisme de la nostra ciutat. En aquest sentit, la realització d'un
estudi bàsicament centrat en l'anàlisi del sector a la ciutat, va
permetre establir un principi d'acord entre les entitats promoto
res per avançar en la recerca de propostes d'actuació.
En una segona fase i una vegada celebrats els Jocs Olímpics
de 1992, la col-laboració institucional va continuar mitjançant
l'encàrrec a un Comissionat, en la persona d'un empresari turís
tic de la ciutat, la realització del Pla Estratègic de Turisme de
Barcelona, amb el doble objectiu de:
a) Definir les línies i propostes d'actuació per a la promoció
turística de la ciutat.
Els elements més rellevants a destacar són:
— La creació d'una cartera de productes turístics de la ciutat,
formada per un conjunt de productes diversificats que abastin
un ampli ventall de possibilitats i configurin unaoferta turís
tica consistent que aprofiti al màxim tots els recursos exis
tents.
— La comercialització d'aquesta cartera de productes, mitjan
çant l'establiment d'una estratègia global i adaptada a cada
producte i mercat geogràfic.
— L'establiment d'un sistema de planificació, avaluació i control
de gestió, que representa des de l'anàlisi de viabilitat i rendi
bilitat del producte, fins al control dels resultats del producte,
tant en termes quantitatius com qualitatius.
b) Proposar l'ens de gestió i tipus d'organització interna que
havia de posar en marxa el propi Pla Estratègic.
El canvi de la realitat del sector turístic a Barcelona requeria
l'actualització dels instruments per a la seva promoció que im
pliqués una major cooperació pública-privada, incrementar l'es
forç econòmic aplicat en aquest objectiu i redissenyar els pro
grames.
El sistema organitzatiu proposat pel Pla es va concretar en un
model consorcial, per entendre que era l'instrument més adient
per fer palesa i efectiva la cooperació entre les institucions pro
motores.
Així, aquest nou Consorci de Turisme de Barcelona es confi
gura com una entitat local amb personalitat jurídica pública,
fundat per l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i la Fundació per a
la Promoció Internacional de Barcelona.
El nou ens estaria regit per un Consell General sota la presi
dència de l'Alcalde de Barcelona i un Comitè Executiu presidit
pel President de la Cambra de Barcelona o pel membre del Ple
d'aquesta Corporació que delegués.
Quant al finançament, aquest provindria, bàsicament, de les
aportacions de l'Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Funda
ció per a la Promoció Internacional de Barcelona, així com de la
Generalitat de Catalunya, del sector privat i d'altres institucions
i organismes, a més dels recursos generats per la comercialitza
ció dels productes i serveis oferts.
En tot aquest procés de disseny i creació del Pla Estratègic de
Turisme de Barcelona, cal destacar el suport i la col-laboració
que es va rebre en tot moment del Departament de Comerç,
Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya i del sector
privat.
9
Turisme de Barcelona: Una nova etapa en la promoció turística de la ciutat
Organigrama
il1•1111■111
1111~11~
Així, el Departament de Comerç, Consum i Turisme, a través
del Consorci de Promoció Turística de Catalunya, es va integrar
a l'equip de treball creat pel mateix Comissionat i format, a
més, per representants del Patronat de Turisme i de la Cambra
de Barcelona. Igualment, cal destacar que en la configuració de
la cartera de productes proposada pel Pla Estratègic, el sector
privat, a través del representants i especialistes dels diferents
sectors turístics, comercials, culturals i socials de la ciutat, va te
nir un paper molt important.
Finalment, aquest procés exposat ara de forma breu, va cul
minar el 8 de setembre de 1993 amb la signatura de creació del
Consorci de Turisme de Barcelona, per part de l'Alcalde de la
ciutat i el President de la Cambra de Barcelona, en presència
del Conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat
de Catalunya.
Immediatament a la seva creació, el nouens de promoció va
adoptar com a marca i element visible el nom de Turisme de
Barcelona.
10
3. La situació del turisme a la ciutat.
Abans d'entrar a exposar els objectius, l'estratègia i el funcio
nament de Turisme de Barcelona, és convenient exposar ni que
sigui de forma molt resumida i esquemàtica alguns indicadors de
la situació i recent evolució del turisme a la nostra ciutat, que
configuren un nou marc de referència.
Aquest nou marc turístic es caracteritza, bàsicament per:
— Disposar d'una ciutat renovada quant a alguns dels seus prin
cipals equipaments, infraestructures i serveis, gràcies a l'ex
traordinariesforç inversor públic i privat realitzat en ocasió
de la celebració dels Jocs Olímpics'92.
— Estretament relacionat amb el punt anterior, és necessari res
saltar el creixement i la millora de l'oferta turística de la ciu
tat i, de forma molt especial, l'increment de l'oferta d'allotja
ment hotelera. Com a exemple d'aquests canvis, cal destacar
el creixement experimentat en l'oferta d'hotels de 4 i 5 estre
Iles durant el període 1990-1993, amb un augment de gairebé
el 60 % en el nombre d'habitacions.
— Gaudir d'una excenent imatge, coneguda i reconeguda mun
dialment, en molt bona part degut a l'èxit dels JJ.00, i molt
especialment a la capacitat d'organització demostrada.
— Disposar, com a ciutat, d'uns grans recursos —clima, patri
moni històric i cultural, qualitat de vida,...— i atractius turís
tics, quantitativament i qualitativa, per a tot tipus de mercats:
fires, congressos, negocis, comercial, cultural, vacacional, etc.
Barcelona economia 21
Evolució de l'oferta hotelera a Barcelona
Nombre d'habitacions segons categoria d'hoté
31.XII.1987 96 8.736 15.737 1.881 2.469 2.826 805 755
31.XII.1988 97 8.902 16.027 1.881 2.469 2.992 805 755
31.XII.1989 107 9.650 17.497 1.594 2.996 3.395 800 865
31.XII.1990 122 10.236 18.618 2.094 2.919 3.492 866 865
31.XII.1991 132 11.010 20.216 2.385 3.415 3.418 808 984
31.XII.1992 154 13.592 25.641 2.284 5.484 3.954 1.004 866
155 13.906 26.291 1.071* 6.876* 4.014 1.201
* Les variacions respecte a l'any anterior s'expliquen pel canvi de categoria d'un nombre important d'hotels a la ciutat al llarg d'aquest darrer any.
Nombre de visitants i pernoctacions
1990
1991
1992
1993
3.897.938
4.089.510
4.333.420
4.256.524
1.775.588
1.727.610
1.874.734
2.455.249
-!!•,!=
2,4 nits
2,3 nits
1,7 nits
Evolució del nombre de reunions*
Nacionals 151 210174
Internacionals 150 159 212
Total 324 310 422**
Nombre de delegats assistents a reunions*
Nacionals 107.869 62.208 86.548
Internacionals 61.097 46.256 72.606
Total 168.966 108.464 159.154**
* Es consideren únicament grups amb més de 100 delegatsper reunió.
** Si es comptabilitzen els grups de 40 a 100 delegats, el nombre total de reunion ha estat de
710 i el de delegats de 175.323.
- Consens creixent en la consideració de l'activitat turística a la
ciutat com a sector generador de riquesa i d'equilibri territo
rial, juntament amb la consolidació d'una col.laboració estre
ta entre tots els agents turístics amb responsabilitats en la
promoció turística de la ciutat.
- Creixent competència entre ciutats com a centres de destina
ció turística, tant a la resta de l'Estat espanyol com a Europa.
- Existència de canvis significatius en els comportaments i hà
bits de consum de la demanda, així com en l'estructura vaca
cional i del temps d'oci de la població: creix elnombre de
viatges curts i culturals i baixa el turisme de llargues vacan
ces, on les ciutats representen una alternativa vàlida com a
resposta a aquestes novesnecessitats i inquietuds vacacionals.
A l'objecte de mostrar la situació de l'activitat turística a la
ciutat i concretar algunes de les qüestions ara plantejades, en els
quadres següents es poden observar l'evolució i situació actual
de les principals variables quant a l'oferta d'allotjament i la de
manda a la ciutat.
Així, en un dels quadres es presenta l'evolució de l'oferta ho
telera a Barcelona durant el període 1987-1993, on es pot obser
var com el creixement del nombre d'habitacions durant aquests
sis anys ha estat, aproximadament, del 60 `)/0. Cal destacar, a
més, que aquest creixement es produeix de forma més acusada
en els anys immediatament anteriors a la celebració dels JJ.00.,
culminant al 1992 on al llarg de l'any es posen en ofertamés de
2.500 habitacions addicionals a les 11.000 ja existents a la ciutat.
L'element qualitatiu més destacat d'aquest extraordinari crei
xement és que aquest es produeix, fonamentalment, en les cate
gories superiors de l'oferta hotelera, és a dir, en hotels de 4 i 5
estrelles. En concret, durant el període considerat, el creixement
del nombre d'habitacions d'aquestes categories és superior al
80 %. En definitiva, el creixement de l'oferta hotelera a la ciutat
ha representat, no només una major dotació d'oferta d'allotja
ment, sino també un augment dels seus estandars mitjans.
Pel que fa a l'activitat turística de la ciutat, analitzada a través
del nombre de visitants que pernocten en establiments hotelers
de la nostra ciutat i del nombre de reunions d'empresa, cal des
tacar, en primer lloc, una lleugera disminució en el nombre de
pernoctacions respecte a l'any anterior. Aquesta disminució del
nombre de pernoctacions es produeix malgrat l'augment notable
del nombre de visitants i degut a la significativa disminució de
l'estada mitjana que de 2,3 nits per persona al 1992, passa a 1,7
nits al 1993.
11
11111,1111:JcIu cl1.11,1 1,1 1.1 LIC It
4. Objectius de Turisme de Barcelona.
La definició dels objectius bàsics i estratègics ha estat, junta
ment amb la definició dels programes i l'estratègia de posiciona
ment i comercialització de Turisme de Barcelona, la columna
vertebral d'actuació del nouens. Els objectius bàsics de Turisme
de Barcelona han de servir per orientar el programa d'accions
estratègiques. En concret, els objectius bàsics són:
1. Consolidar el turisme actual.
2. Atraure nou turisme.
3. Potenciar i rendibilitzar l'oferta comercial de la ciutat.
Quant als objectius estratègics, aquests són:
1. Potenciar la imatge de Barcelona.
2. Posicionar el producte turístic «Barcelona».
3. Augmentar elnombre de visitants.
4. Incrementar la despesa per persona.
5. Augmentar l'estadamitjana a la ciutat.
6. Augmentar la fidelitat de l'usuari.
7. Optimitzar l'ús de l'oferta comercial de la ciutat.
8. Rendibilitzar la inversió pública i privada realitzada en oca
sió dels JJ.00.
9. Impulsar els sectors econòmics vinculats al turisme.
10. Assolir la plena ocupació de l'oferta hotelera.
5. Objectius per departaments i programes.
Objectius per departament
Planificació
i control
de gestió
Marketing
Administració
Establir els objectius, criteris i paràmetres per
l'anàlisi de viabilitat i seguiment dels
programes.
Obtenir la informació de base necessària per
valorar els resultats dels programes.
Confecció, seguiment i control del Pla de
Marketing global de Turisme de Barcelona.
Definició d'objectius, estratègies i pla d'acció en
els apartats següents:
— Imatge
— Programes
— Publicitat
— Relacions Públiques
— Promoció
— Distribució
— Patrocini
Realització de les tasques internes del nou ens
corresponents a:
— Administració
— Personal
— Informàtica
— Serveis generals
12
Objectius dels programes interns
Barcelona
Convention
Bureau
Escolars i
tercera edat
Serveis turístics
Comerç
Vacacional
Lúdic/Cultura/
Esports
Promocionar Barcelona coma seu de
congressos i convencions.
Promocionar i potenciar Barcelona coma
receptora de viatges d'incentiu.
Potenciar el turisme escolar durant tot el curs,
des d'un punt de vista pedagògic i, a la vegada,
lúdic.
Atraure i incentivar el turisme de grups de la
tercera edat a través de l'oferta cultural.
Millorar l'acollida al visitant (Informació
Turística).
Optimitzar el contingut i l'ús del Banc de Dades
d'Informació Turística.
Fomentar la formació i el reciclatge dels
professionals del sector turístic.
Potenciar i rendibilitzar l'oferta comercial de la
ciutat.
Aconseguir un increment de la demanda
externa.
Incentivar la despesa del visitant.
Donar suport a la creació de nova oferta
turística genèrica.
Situar el producte turístic «Barcelona» en les
programacions dels principals TT.00. de
turisme de ciutat.
Aconseguir una programació continuada d'actes
rellevants.
Crear productes relacionats amb l'esport des
d'una perspectiva turística.
Utilitzar l'oferta lúdica i d'oci de la ciutat de
forma coordinada amb la resta d'oferta
turística.
Els Programes Externs pretenen:
1. Incentivar, potenciar i ajudar a la creació de productes i pro
grames externs.
2. Coordinar i facilitar les relacions entre els àmbits externs i al
tres departaments i/o programes de Turisme de Barcelona.
Objectius dels programes externs
Cap de setmana
Fires/Negocis
Universitats
Atracció
de seus
Estades
Mèdiques
Atraure i incentivar el turisme individual de cap
de setmana a la ciutat.
Crear una oferta diversificada de cap de
setmana.
Incrementar l'ús de l'oferta i la infraestructura
turística i comercial de la ciutat per part dels
expositors i visitants de Fira de Barcelona.
Motivar la visita turística, allargar l'estada a la
ciutat, augmentar el nombre d'acompanyants i
incentivar la despesa dels visitants per motiu de
negocis.
Crear productes que combinin l'activitat
acadèmica i el turisme de forma atractiva.
Incentivar i potenciar les visites d'estudiants i
porfessorat nacionals i estrangers.
Atraure la implantació a la ciutat de seus
d'organismes comunitaris, organismes públics o
privats nacionals i internacionals i d'empreses.
Incentivar l'ús de la ciutat perpart dels
organismes i les empreses, un cop implantats al
municipi: jornades, seminaris, congressos,
reunions, etc.
Rendibilitzar el prestigi santiari de Barcelona.
Promocionar l'oferta sanitària de la ciutat des
d'una perspectiva turística.
6. Organització.
L'organització executiva de Turisme de Barcelona respon a
l'estructura i plantejaments exposats anteriorment, consistent en
l'existència d'un Comitè Executiu i un òrgan executor
estructurat en base a una Direcció General, els Programes
Interns i Extems desenvolupats per Turisme de Barcelona i els
Departaments de serveis generals —staff— de suport a la
Direcció i als programes.
Pressupost Turisme de Barcelona 1994 (Ptes.)
1. Ingressos propis 125.500.000
2. Transferències corrents 657.600.000
3. Ingressos patrimonials 2.000.000
4. Aportació inicial Pla 100.000.000
Total ingressos 885.100.000
1. Personal 201.000.000
2. Béns corrents i serveis 584.099.000
Despeses generals 38.900.000
Programes i despeses promocionals 545.199.000
3. Transferències a programes externs 1.000
4. Inversions 100.000.000
Total despeses 885.100.000
7. Pressupost.
El Pressupost, com a concreció de la política d'actuació
definida per Turisme de Barcelona és el principal instrument de
gestió del nou ens. El pressupost de Turisme de Barcelona per a
1994, amb una quantia total propera als 990 milions de pessetes,
representa un augment superior al 100 % del pressupost conjunt
del Patronat de Turisme i les accions de promoció comercial i
turística de la Cambra de Barcelona pel 1993.
13
Annex 1. Marc relacional de Turisme de Barcelona
BARCELONA
Ajuntament Cambra
Fira
110-
—10
SECRETARIA
GENERAL DE
TURISMO
(TURESPAÑA)
IBERIA
RENFE
TRASMEDITERRANEA
Annex 2. Estratègia de promoció 1994
A A • • •A• • •• A
•••••
A• AA A AA
•
.•••• A •A 0 • A A
• •
• • ••
• • AA
A•
•
A
A•• A*A A • •
••
•
AA A■.•
• •AA AAA AA A A
••
•
• AA
AA•
•
•AA ••• •• • A
• • •A
A••
•
AAA A4■A A A A
• • •
AA.•
•
AA
••
•
•
•• ••• A
••
• • • • • • • A A A A
A
• Fires
IIII Work-Shops
Presentacions
• Fam Trips
Inspeccions
Publicitat
Mitjans
Publicacions
Mailing
• RR. PP. Premsa
• Acció pròpia
• Acció conjunta
I4
Monografia 2
La gestió de l'atur. Algunes
consideracions en el cas de Barcelona
Redacció de Barcelona.Economia*
* Agraïm la coltaboració de Marta Martí iEva Llorach de l'Àrea de Promoció
Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona
.
La gestió de l'atur. Algunes consideracions en el cas de Barcelona
En el número anterior de BARCELONA.ECONOMIA vam publicar
una monografia sobre l'atur a Barcelona i a l'àrea metropolita
na, en què s'analitzava l'evolució del nombre de desocupats
d'ençà l'any 1980 fins ara, tant en base a les dades de l'INEM
comde l'atur estimat de l'EPA. Tot i les diferències metodolò
giques entre les dues sèries de dades —un dels objectius de la
monografia era explicitar aquestes especificitats—, les dues fonts
es mostren vàlides i complementàries a l'hora de reflectir l'evo
lució del mercat de treball en aquell període.
És a partir de les idees que allí s'apuntaven que hem cregut
oportú aprofundir en l'estudi del mercat laboral barceloní ana
litzant amb més detall les dades de l'INEM, no només l'atur re
gistrat —que ja vam tractar en aquella monografia— sinó sobre
tot altres dades amb menys difusió pública com ara el nombre
de persones que es donen d'alta o de baixa com a demandants
d'ocupació, les ofertes de llocs de treball per part de les empre
ses i l'evolució i tipologia dels contractes. Totplegat, a més
d'aportar nous elements de reflexió sobre la problemàtica actual
delmercat de treball i la seva reforma, tracta de posar de relleu
que l'atur registrat no és l'únic indicador de la dinàmica del
mercat de treball ni el que l'explica millor en totes les situa
cions. A diferència de la monografia del número 20, en aquest
cas l'anàlisi es limita al període 1987-93, caracteritzat des de
l'aspecte laboral per una precarització creixent de l'ocupació.
No s'hi reflecteixen lògicament els primers efectes del Decret
llei de Mesures Urgents de Foment de l'Ocupació, vigent des de
principi d'enguany.
Les diferents funcions de l'INEM.
En la línia de la monografia anterior, no volem renunciar a
una mínima funció pedagògica pel que fa al laberíntic món de
les estadístiques delmercat laboral d'aquest país. És per això
que s'insistirà en alguns aspectes conceptuals i terminológics lli
gats al fenomen de la desocupació i el seu tractament des de la
vessant de l'INEM.
Sovint tenim la idea que la funció bàsica de l'INEM és fona
mentalment registral i de control, en tant que la seva vessant
més coneguda és lad'actualitzar i difondre periòdicament l'evo
lució del nombre d'aturats registrats a les seves oficines i Ilurs
característiques: edat, sexe, nivell de formació, ocupació
anterior, etc. En general, aquesta és la imatge que l'opinió pú
blica té de la tasca que desenvolupa aquest Institut en veure
l'elevat percentatge d'aturats que van allí a renovar el seu car
netd'atur o a gestionar el cobrament de les prestacions a què
tenen dret. Si bé aquesta és una de les funcions principals de
l'INEM, no és menys cert que en té moltes d'altres tant o més
importants i que la funció registral ésmolt més completa que no
sembla, a banda que mantenir un registre acurat i fiable no dei
xa d'ésser un instrument necessari per assolir objectius generals
de política econòmica a l'hora d'adoptar polítiques d'ocupació.
A més, cal ressaltar que és —o procura ser-ho— una oficina
de col-locació, que realitza la funció d'intermediació entre de
mandant i oferent d'ocupació, entre treballador i empresa.
Aquesta és una funció clarament a potenciar en un context de
crisi i de forta rotació contractual. A ningú se li escapa, però,
que la major part de la intermediació que es dóna actualment
no es produeix a través de l'INEM, sinó de contactes personals,
familiars o a través dels mitjans de comunicació. De fet, es cal
cula que al voltant del 70 per cent de la intermediació es realitza
a través d'aquests contactes. Per altra banda, les organitzacions
de professionals, d'empresaris, les universitats, les empreses de
selecció, les corporacions locals, i en general tots els organismes
que gestionen programes finançats pel Fons SocialEuropeu de
senvolupen també—de forma puntual i delegada— una certa
tasca d'intermediació.
Tanmateix, el que sí que fa l'INEM és prendre nota dels con
tractes que es signen en un àmbit territorial, en funció del domi
cili de l'empresa. De fet, ja l'Estatut dels Treballadors contem
pla la obligatorietat de declarar i registrar tots els contractes,
fins i tot els que es realitzen de paraula. A més, el recent De
cret-llei 18/1993 sobre Mesures Urgents de Foment de l'Ocupa
ció estableix que els empresaris estan obligats a registrar a l'ofi
cina pública d'ocupació, en el termini dels deu dies següents a la
seva concertació, les contractacions efectuades, encara que no
existeixi obligació legal de formalitzar-les per escrit. De tota ma
nera, hem de ser conscients que ésdifícil que es compleixi
exhaustivament amb aquesta obligació i no podem menystenir
tot el ventall de relacions laborals no declarades o fins i tot irre
gulars, especialment en moments de recessió.
Finalment, val la pena recordar que l'INEM té una tercera
funció com a organisme oficial que gestiona el pagament de
prestacions d'atur. Óbviament, és per aquesta funció que té un
pressupost elevat i difícilment previsible d'ajustar-se a una dota
ció anual determinada. El nombre d'aturats amb algun tipus de
prestació actualment ésmolt elevada, i per algunes oficines ha
assolit al bienni 1992-93 taxes de cobertura en relació amb el to
tal d'aturats registrats superiors al 80 per cent de mitjana anual.
Aquest elevat grau de cobertura l'abús que sovint s'ha fet
del dret a unes prestacions aprofitant les dificultats de l'INEM
per dur a terme un control rigorós de les coHocacions rebutja
des i de les col.locacions irregulars aprofitant que el treballador
ja cobra un subsidi— va forçar una reforma de les prestacions a
mitjan del 92 per tal d'evitar el que podia ser la fallida del siste
ma de prestacions a l'atur.
17
0 Agricultura, ramaderia i pesca
1 Energia i aigua
2 Extr. i transf. prod. minerals
3 Indústries transformaciómetalls
4 Altres indústries manufactureres
5 Construcció
6 Comerç, hosteleria i repar.
7 Transports i comunicacions
8 Finances i asseguradores
9 Altres serveis
10 S.o.a.
Total
0 Agricultura, ramaderia i pesca
1 Energia i aigua
2 Extr. i transf. prod. minerals
3 Indústries transformaciómetalls
4 Altres indústries manufactureres
5 Construcció
6 Comerç, hosteleria i repar.
7 Transports i comunicacions
8 Finances i asseguradores
9 Altres serveis
10 S.o.a.
Total
0 Agricultura, ramaderia i pesca
1 Energia i aigua
2 Extr. i transf. prod. minerals
3 Indústries transformació metalls
4 Altres indústries manufactureres
5 Construcció
6 Comerç, hosteleria i repar.
7 Transports i comunicacions
8 Finances i asseguradores
9 Altres serveis
10 S.o.a.
Total
243
158
5.496
12.407
19.364
6.648
18.012
2.695
12.104
17.046
24.229
118.402
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
0,2
0,1
4,6
10,5
16,4
5,6
15,2
2,3
10,2
14,4
20,5
100,-
185
166
4.663
9.769
17.384
4.480
15.768
2.109
10.055
14.536
17.962
97.077
76,1
105,1
84,8
78,7
89,8
67,4
87,5
78,3
83,1
85,3
74,1
82,0
0,2
0,2
4,8
10,1
17,9
4,6
16,2
2,2
10,4
15,0
18,5
100,-
139
180
3.546
7.603
14.079
2.789
12.267
1.600
7.969
11.231
9.239
70.642
57,2
113,9
64,5
61,3
72,7
42,0
68,1
59,4
65,8
65,9
37,1
59,7
0,2
0,3
5,0
10,8
19,9
3,9
17,4
2,3
11,3
15,9
13,1
100,-
113
190
3.412
7.143
13.458
2.659
12.769
1.795
8.114
10.776
5.809
66.238
46,5
120,3
62,1
57,6
69,5
40,0
70,9
66,6
67,0
63,2
24,0
55,9
0,2
0,3
5,2
10,8
20,3
4,0
19,3
2,7
12,2
16,3
8,8
100,-
89
154
3.441
6.562
13.042
3.063
13.376
2.079
8.798
11.119
4.572
66.295
36,6
94,5
62,6
52,9
67,4
46,1
74,3
77,1
72,7
65,2
18,9
56,0
0,1
0,2
5,2
9,9
19,7
4,6
20,2
3,1
13,3
16,8
6,9
100,-
96
171
3.336
7.299
12.979
4.461
13.803
2.308
10.468
10.611
3.956
69.491
100
158
3.436
8.582
14.314
5.143
16.189
2.885
13.675
11.107
4.818
80.407
39,5 41,2
108,2 100,0
60,7 62,5
58,8 69,2
67,0 73,9
67,1 77,4
76,6 89,9
85,6 107,1
86,5 113,0
62,2 65,2
16,3 19,9
58,7 67,9
0,1 0,1
0,2 0,2
4,8 4,3
10,5 10,7
18,7 17,8
6,4 6,4
19,9 20,1
3,3 3,6
15,1 17,0
15,3 13,8
5,7 6,0
100,- 100,-
L'atur registrat a Barcelona: evolució sectorial en el darrers
set anys.
Si recordem breument l'evolució sectorial de l'atur del 1987 al
1993, s'observa clarament que el nombre total d'aturats regis
trats va davallar considerablement als primers anys, fins al punt
que passà de 118.402 a final del 1987 a 66.238 a final del 1990,
fet que representa una reducció de més del 44 per cent en no
més tres anys. Fou un període de fort creixement econòmic en
què es crearen nombrosos llocs de treball. A nivell sectorial,
s'observa un comportament homogeni, on destaca el de la cons
trucció coma sector on la desocupació s'ha reduït més en ter
mes relatius, gràcies a l'impuls de les nombroses obres relacio
nades directament o indirecta amb els Jocs.
18
Durant aquest període, es produí una forta renovació i rotació
en les oficines de l'INEMquant a les persones desocupades: erarelativament fàcil trobaruna primera feina -en general un con
tracte per pocs mesos-, com ho evidencia la forta reducció dels
aturats sense ocupació anterior, i s'oferiren nombrosos incentius
a la contractació, beneficiosos per a les empreses a efectes de
pagament de quotes a la seguretat social, de subvencions a fons
perdut, etc. Es doncs un període en què el nombre de contractes
incentivats -comveurem més endavant- augmentà considera
blement. Pel fet que es podien renovar successivament els con
tractes temporals fins a un màximde tres anys, a partir dels
quals s'havia de fer fix el treballador, hi hagué nombroses altes i
baixes a les oficines de l'INEM, ja sigui per canvis de contracte
al llarg d'aquests tres anys, ja sigui per un canvi de personal per
un mateix lloc de treball per no haver d'esgotar aquest període
o haver de fer fixa aquella persona. Paral•lelament, però, aques
ta rotació donà lloc a un augment de les prestacions en el ma
teix moment que s'alenteix el ritme de creixement de les con
tractacions, atès que amb només sis mesos de treball ja es teniadret a tres mesos de prestació d'atur.
Sense entrar en més detalls, durant els anys 1991-92, la fita
del Jocs va permetre a Barcelona de retardar un inici de la crisi
que ja despuntava a altres àmbits. Ja als darrers mesos del 1992
i al llarg de tot el 1993, l'evolució de l'atur és prou eloqüent so
bre la gravetat de la crisi.
A partir del 1993 en què s'allarga el temps mínim de contri
bució a un any i que dóna dret a quatre mesos de prestació, es
produeix un retard temporal en poder tenir dret a cobrar l'atur.
Aquesta mesura afecta de ple els ingressos via prestacions dels
treballadors contractats temporalment, en especial en el sector
turístic quant que només tindrien accés a prestació un cop cada
dos anys pel fet de no cobrir amb un sol període de contractació
el mínim de contribució d'un any.
Durant els anys de creació d'ocupació, fou un fet prou corrent
la combinació entre treballar i cobrar d'atur, amb el consegüent
augment de les despeses pel pagament de prestacions. Malaura
dament, aquesta combinació encara continua en la mentalitat de
molts col•lectius—tant de treballadors com d'empresaris— com
una solució prou satisfactòria davant d'una conjuntura desfavo
rable. El cobrament d'una prestació per atur ha esdevingut un
fet social plenament acceptat, i en alguns casos el treballador in
tenta esgotar el període de cobrament abans d'acceptar de ple
una altra feina amb l'excusa de l'escassetat d'ofertes d'ocupació
o que aquestes no s'ajusten a les seves aptituds. Aquesta pràcti
ca ha suposat un considerable augment de la despesa pública pel
pagament de les prestacions —en un primer moment, contributi
ves i després assistencials— i una mentalitat poc predisposada a
pensar més enllà d'un benefici personal a curt termini.
Els efectes de les nombroses contractacions incentivades du
rant el període de creixement econòmic de la segona meitat dels
vuitanta es veuen corroborats per la disminució dràstica del col
lectiu d'aturats sense ocupació anterior, que representava més
del vint per cent del total d'aturats al 1987 i que disminuí ràpi
dament fins al 5,7 per cent al 1992.
En termes generals, si hom compara la distribució sectorial de
l'atur registrat a començament i en acabar el període 1987-93, es
fa palès que el conjunt dels serveis i en menor mesura la cons
trucció han estat les activitats més afectades pel recent canvi de
conjuntura. En alguns casos, fins i tot l'augment de pes relatiu
ha anat acompanyat d'un augment en termes absoluts.
Deduir d'aquestes dades que la crisi actual ha incidit especial
ment en els serveis i la construcció seria parcialment erroni. Per
entendre aquestes dades s'ha de pensar que la creació d'ocupa
ció a Barcelona durant la segona meitat dels vuitanta s'ha cana
litzat —a banda de l'expansió de la construcció i activitats auxi
liars—preferentment cap als serveis —personals, a les
empreses, comercials, etc.— tant en empreses de nova creació
comen empreses resultants de la reestructuració de les activitats
industrials tradicionals —la gran majoria— caracteritzades per
la precarietat de les contractacions i que davant del canvi de
conjuntura han estat les primeres a notar-ho. Contràriament,
l'adaptació de l'empresa industrial a la nova situació s'ha fet
majoritàriament per la via de les jubilacions anticipades.
Altes i baixes a les oficines de l'INEM
1987 239.066 n.d. n.d. 242.505
1988 274.561 n.d. n.d. 278.124
1989 237.795 136.924 100.871 269.845
1990 169.906 118.269 51.637 170.149
1991 208.714 118.081 90.633 206.051
1992 195.191 116.137 79.054 185.595
1993 256.491 130.101 126.390 229.067
No s'ha d'oblidar tampoc que la indústria ja havia sofert un
profund procés de reestructuració a finals dels setanta i durant
la primerameitat dels vuitanta, i que la majoria d'activitats ter
ciàries s'adapten més fàcilment i amb menys cost a les situacions
canviants de l'activitat econòmica.
Les diferències entre demandants d'ocupació i aturats:
la importància dels criteris de classificació.
El fluxe d'altes i baixes de demandants d'ocupació —el que
coneixem com apuntar-se a l'atur i donar-se'n de baixa— ens
permet de veure, des d'una perspectiva poc usual, l'operativa
diària de les oficines de l'INEM.
La inscripció d'una persona com a demandant d'un lloc de
treball en l'oficina de l'INEM que fi correspon en funció del seu
domicili és el que es considera una alta de demanda d'ocupació.
La situació laboral en què es troba aquesta persona permet dife
renciar entre dos orígens de les altes: ocupats i desocupats. Per
a aquesta diferenciació, hi ha uns criteris objectius per determi
nar si la persona que es dóna d'alta també se l'ha de registrar
com a aturada o no. Sovint els criteris personals poden esbiaixar
aquesta classificació, quant que en alguns cops només es pot fer
cas del que declari el demandant. A títol d'exemple, a un estu
diant menor de 25 anys demandant d'ocupació no se'l considera
com a aturat, encara que hagi treballat amb anterioritat. Només
se'l considerarà com a aturat i se'l comptabilitzarà com a tal si
cobra alguna prestació, ja sigui contributiva o subsidiària. De
fet, el criteri de l'INEM que «tothom qui cobra algun tipus de
prestació es considera aturat registrat» és el principal element
de classificació. Un altre exemple seria el dels majors de 65 anys
—que no se'ls considera aturats, llevat que estiguin cobrant al
gun tipus de prestació— o el criteri pel qual tothom que estigui
fent un curs de formació ocupacional no es considera aturat
mentre duri el curs.
Recentment, però, i coincidint amb el Decret-llei sobre Mesu
res Urgents de Foment a l'Ocupació i la futura reforma de l'Es
tatut dels Treballadors, els criteris de l'INEM per considerar
com a aturats determinats demandants d'ocupació s'ha ampliat.
Així, s'admet que els majors de 65 anys o els estudiants figurin
com a aturats, cobrin o no algun tipus de prestació. En definiti
va, tothom qui vagi a una oficina de l'INEM, declari no tenir
feina i estar disposat a treballar és considerat aturat registrat.
19
Baixes de demandes registrades per causes
er co • ocacto
amb oferta
er co • ocacto
amb oferta
, .
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
242.505
278.124
269.845
170.149
206.051
185.595
229.067
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
25.573
13.134
4.980
1.099
1.398
1.290
8.944
10,5
4,7
1,9
0,6
0,7
0,7
3,9
8.545
13.085
12.786
13.468
12.690
7.104
4.116
3,5
4,7
4,8
7,9
6,2
3,8
1,8
er co • ocacto
sense
documentació
rs absoluts
71.204
61.843
25.671
8.895
12.724
11.545
2.515
29,4
22,2
9,6
5,2
6,2
6,2
1,1
Per contracte
sense
11.128
50.650
89.653
48.634
61.116
55.377
114.158
4,6
18,2
33,5
28,6
29,7
29,8
49,8
Per no
renovació
102.952
111.432
107.873
75.530
88.554
84.274
78.355
42,5
40,1
40,3
44,4
43,0
45,4
34,2
Altres
23.103
27.980
28.882
22.523
29.569
26.005
20.979
9,5
10,1
10,8
13,2
14,4
14,0
9,2
És previsible, davant d'aquests criteris més amples, que aug
menti el nombre d'aturats registrats i que tendeixi a reduir-se el
diferencial existent amb els resultats de l'EPA. Aquest fet ens
confirma un cop més que una anàlisi del mercat laboral i, en es
pecial, de la desocupació no es pot centrar exclusivament en les
dades mensuals de l'atur -ja sigui registrat o estimat- i que
cal, pels canvis constants que s'estan produint al mercat laboral i
a la normativa que el regula, anarmés enllà i esbrinar els ele
ments condicionants de les dades d'atur total.
En especial, a banda dels criteris administratius de la classifi
cació de les altes segons el seu origen, hi ha dos efectes que hi
tenen una influència especial en la seva evolució al llarg dels
darrers anys: ens referim a la variació de la població activa
-centrada principalment en la incorporació de la dona al mer
cat de treball- i a l'increment de la cobertura dels aturats regis
trats.
És prou conegut les dades de població activa d'ençà el
1983-84 ho reflecteixen- que la millora de les expectatives i el
posterior creixement va augmentar notablement el percentatge
de dones que s'incorporaren al mercat de treball -figurant com
a demandants de treball amb origen no aturat- i que en època
de crisi és un del collectius més directament afectats per la re
ducció de la població ocupada. D'aquesta manera, al període
1987-89, el nivell d'altes -sobretot de no aturats- fou elevat
en comparació amb els anys posteriors. Per altra banda, l'ampli
abast de les cobertures de prestacions -sobretot les de subsidi
d'atur- ha afavorit l'augment del col•lectiu d'aturats dins de les
altes de demandants de llocs de treball.
20
Relació entre el saldo d'altes i baixes amb la taxa
de variació de l'atur registrat
persones
30.000 -
20.000 -
10.000 -
0
-10.000
-20.000 -
-30.0003 .
LJ
taxa de variació
- 30
- 20
- 10
0
- -10
- -20
- -30
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993
Diferència absoluta altes-baixes
- Taxa de variació interanual de l'atur registrat
Quant a les baixes, aquestes signifiquen que un demandant
d'ocupació és donat de baixa de les llistes, pelmotiu que sigui.
El més normal seria que ha trobat feina i per tant deixa de ser
demandant de lloc de treball i aturat, encara que hi ha altres
motius i que els criteris administratius són a vegades determi
nants.
Tipologia i distribució sectorial de les ofertes de llocs de treball
1987 39.912 12.813 27.099 63 12.023 5.606 22.220
1988 27.545 18.415 9.130 47 8.280 3.125 16.093
1989 19.322 18.776 546 28 5.935 1.073 12.286
1990 216.243 17.771 198.472 4.411 55.082 19.255 137.495
1991 313.810 16.250 297.560 2.471 52.705 36.640 221.994
1992 307.589 9.880 297.609 775 46.850 28.086 231.881
1993 249.509 5.186 244.323 689 34.198 26.165 188.457
En el període 1987-90, el saldo entre altes i baixes ha estat ne
gatiu, fet que significa que s'ha donat una reducció del que po
dríem dir «saldo viu» d'aturats. A partir del 1991, canvia de sig
ne i mostra que hi ha més persones que s'apunten a l'atur que
persones que se'n donen de baixa. Augmenten les dificultats per
trobar feina i augmenta l'atur.
Com dèiem, els criteris administratius són molt rellevants. A
banda dels exemples dels estudiantsmenors de 25 anys a què
hem fet esment anteriorment, en el cas de les baixes s'ha seguit
un control cada cop més exhaustiu dels qui estan apuntats a
l'atur, en especial dels qui cobren algun tipus de prestació.
Un dels principals motius de baixes és el de no renovació de
la demanda, quant que és donat de baixa aquell demandant que
no hagi segellat en quatre dies el seu carnet d'aturat, malgrat
que això no és cap garantia que aquesta persona hagi passat a
estar ocupada. Òbviament, si transcorregut aquest temps l'aturat
es torna a apuntar a l'atur, donarà lloc a una nova alta i incre
mentarà el còmput total d'altes anuals. Al 1992, aquest criteri
concentrà més del 45 per cent del total de baixes.
A continuació, el següent motiu de baixa és el fet d'haver tro
bat feina -ja sigui amb oferta de l'INEM o per un contracte
sense oferta prèvia, en què treballador i empresari s'han posat
d'acord sense la intermediació de l'INEM i només han efectuat
el tràmit administratiu de registrar el contracte. El conjunt de
baixes per co•ocació efectiva i explícita fou al 1992 del 40,5 per
cent. No és cap secret que el paper de l'INEM com a oficina de
col.locació és limitat, ja sigui perquè les empreses no confien en
aquest Institut per cobrir determinades places, ja sigui perquè
un percentatge important dels demandants que figuren a les llis
tes de l'INEM són treballadors amb una qualificació escassa o
provinents de sectors o ocupacions amb molta saturació de mà
d'obra i per tant amb poques possibilitats de co•ocació. En de
finitiva, un percentatge molt elevat d'atur estructural i de difícil
collocació.
Creiem important insistir en aquest fet que posa de relleu
-encara que de forma indirecta- l'existència d'un important
nombre d'aturats de llarga durada que difícilment troba una fei
na. En general es tracta de persones d'edat avançada, sense una
qualificació professional adequada a les noves ofertes i provi
nents de sectors productius extensius en mà d'obra o del col.lec
tiu de dones sense formació professional que en l'època de fort
creixement econòmic s'incorporà al mercat de treball i pogué
aconseguir alguna feina temporal.
L'INEM coma canalitzador d'ofertes d'ocupació.
Una altra de les funcions que té l'INEM és la gestió de les pe
ticions que li fan les empreses per oferir-los les persones que
corresponguin a un determinat perfil que demanen. Tot i que,
com hem fet esment abans, l'INEM concentra un percentatge
reduït delmercat de l'intermediació, hem de destacar que posa
a disposició de les empreses el perfil laboral dels demandants de
llocs de treball: no només les seves dades personals, sinó un am
pli historial sobre la seva experiència, formació, qualificació i
disponibilitat.
Les ofertes que les empreses fan poden ser genèriques o no
minades. En el primer cas, es tracta d'una petició d'un determi
nat perfil sense especificar lapersona en concret que es desitja
contractar. En el segon cas, es tracta de fet de complir el tràmit
administratiu d'inscriure el treballador que es vol contractar
com a demandant de lloc de treball, i se'l contracta el mateix dia
o l'endemà. En els contractes incentivats aquest tràmit és obli
gatori.
L'evolució d'un tipus o altre d'oferta des del 1987 presenta
una inflexió radical al 1990, pel motiu següent: fins a l'abril
d'aquest any, únicament figuraven com a ofertes aquelles en què
les empreses es dirigien a l'INEM com a intermediador. A par
tir d'aleshores, davant de la importància de les contractacions en
què l'INEM no participava com a intermediador, es considerà
que qualsevol contracte que es registrava provenia d'una oferta
prèvia nominada. D'aquesta manera, s'aconseguí que les ofertes
de llocs de treball estiguessin a un nivell molt similar al dels
contractes de treball registrat.
Per sectors, és fàcil veure com l'evolució dels serveis ha anat
en consonància amb les ofertes, contràriament al que ha succeït
a la indústria, en què cada cop més representen un percentatge
més petit del total d'ofertes.
21
Distribució per tipologies dels contractes registrats
foment i convenis No acollits
de
Total
contractes
Acollits a mesures de
Total Eventuals
A temps
parcial
En
pràctiques
Per a la
formació Altres Total Eventuals Indefinits
1987 220.091 107.702 47.429 21.144 13.943 11.533 13.653 122.389 102.135 10.254
1988 291.065 147.458 68.510 30.167 18.011 16.658 14.112 143.607 129.412 14.195
1989 328.528 166.999 87.462 35.007 21.699 20.197 2.634 161.529 143.943 17.587
1990 350.018 174.760 91.055 41.426 20.546 19.154 2.579 175.258 156.649 18.609
1991 379.209 181.460 96.510 47.892 16.713 18.275 2.070 197.749 178.763 18.986
1992 368.500 153.474 77.442 50.124 10.175 12.114 3.619 215.026 197.459 17.567
1993 268.898 108.080 46.029 48.712 4.599 4.228 4.512 160.818 151.238 9.580
1987 100,- 48,9 21,5 9,6 6,3 5,2 6,2 51,5 46,4 4,7
1988 100,- 50,7 23,5 10,4 6,2 5,7 4,8 49,3 44,5 4,9
1989 100,- 50,8 26,6 10,7 6,6 6,1 0,8 49,2 43,8 5,4
1990 100,- 49,9 26,0 11,8 5,9 5,5 0,7 50,1 44,8 5,3
1991 100,- 47,9 25,5 12,6 4,4 4,8 0,5 52,1 47,1 5,0
1992 100,- 41,6 21,0 13,6 2,8 3,3 1,0 58,4 53,6 4,8
1993 100,- 40,2 17,1 18,1 1,7 1,6 1,7 59,8 56,2 3,6
1987 100,- 44,0 19,6 12,9 10,7 12,7 100,- 90,9 9,1
1988 100,- 46,5 20,5 12,2 11,3 9,6 100,- 90,1 9,9
1989 100,- 52,4 21,0 13,0 12,1 1,6 100,- 89,1 10,9
1990 100,- 52,1 23,7 11,8 11,0 1,5 100,- 89,4 10,6
1991 100,- 53,2 26,4 9,2 10,1 1,1 100,- 90,4 9,6
1992 100,- 50,5 32,7 6,6 7,9 2,4 100,- 91,8 8,2
1993 100,- 42,6 45,1 4,3 3,9 4,2 100,- 94,0 6,0
Una ullada a les diferents modalitats de contractació.
Finalment, dins la cadena de funcionament de l'INEM, pas
sem a veure els contractes registrats, com a plasmació del pols
del mercat de treball. Aquí calen fer moltes matisacions, algunes
d'elles extraeconómiques i que obren les portes a nombrosos
debats, principalment de cara a la nova llei que s'està discutint a
les Corts i a partir de les Mesures Urgents de Foment de l'Ocu
pació que entrà en vigor l'1 de gener d'enguany.
De les tipologies de contractes vigents fins al 1993, aquests es
classifiquen en dos grans grups, segons estiguin acollits o no a
mesures de foment de l'ocupació i convenis amb administracions
públiques. Els contractes no acollits a mesures de foment ni a
convenis es divideixen entre indefinits i eventuals de caràcter
ordinari. Aquests últims, poden ser per obra o servei, per neces
sitats del mercat, per interinitat o de caràcter discontinu. En ge
neral, es tracta de contractes eventuals abans de fer fixa una
persona o dels contractes en aquells sectors en què l'activitat
està concentrada en determinats períodes de l'any, com ara
l'hosteleria, alguns comerços, produccions agrícoles, etc. La pro
liferació de contractes eventuals entre els no acollits a mesures
de foment -situada al voltant del 90 per cent- durant els anys
de creixement econòmic s'ha accentuat a partir del 1992 i la
recessió de l'any passat ha situat aquest percentatge en el 94 per
cent.
22
Quant als contractes acollits a mesures de foment i convenis,
s'inclouen en aquest gran grup tots aquells que gaudeixen d'al
guns tipus d'ajut, subvenció o exempció fiscal o de cotització.
Els principals són els eventuals de foment a l'ocupació, els de
temps parcial de foment a l'ocupació, en pràctiques i per a la
formació, a més dels indefinits d'ajut a menors de 26 anys que
fins al 1989 tingueren certa importància. A més d'aquestes tipo
logies, n'hi ha tot un altre conjunt destinat a ajuts a collectius
amb més dificultats per accedir o continuar almercat de treball.
Són essencialment joves, persones afectades per jubilacions es
pecials, treballadors minusvàlids, majors de 45 anys, etc.
D'entre els incentivats, fins fa ben poc els més nombrosos han
estat els eventuals -al voltant del 50 per cent-, superats l'any
passat pels de temps parcial -un 45 per cent. És previsible que
a partir d'enguany, hi hagi un canvi important en la distribució
de tots els contractes, acollits o no a mesures de foment, quant
que desapareixen com a tals els discontinus per passar a ser de
temps parcial, i precisament aquest esdevindrà un dels elements
més pràctics per adequar el nombre de treballadors a les neces
sitats puntuals de les empreses, en desaparèixer la limitació de
contractació d'un nombre mínim d'hores per dia, o el seu equi
valent anual.
Distribució dels contractes registrats
milers de persones
250
200 -
150 -
100 -
50 -
0 i tíI tí
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993
• Acollits a mesures de foment 0 No acollits
Una breu referència als canvis estructurals delmercat laboral.
Sense entrar a comentar la reforma de l'Estatut dels Treballa
dors i el Decret-llei sobre Mesures Urgents de Foment a l'Ocu
pació i les repercussions que tindran en la creació d'ocupació,
volem fer algunes consideracions sobre el futur que es pot endevinar a partir tant de l'evolució de les dades de l'INEM sobre
aturats i contractacions com de les manifestacions fetes pels di
ferents agents econòmics sobre la reforma necessària delmercat
laboral.
Per una banda posa de relleu d'existència d'un col.lectiu
d'aturats de llarga durada, assimilable a una taxa d'atur estruc
tural difícil d'avaluar numèricament, però en tot cas elevat i
possiblement en expansió. Per altra banda, les noves formes de
contractació i les noves necessitats de les empreses donaran lloc
a un ampli ventall de fórmules, que dependran principalment de
les necessitats de cada empresa, ja sigui per la seva dimensió
com per les necessitats pròpies de la seva activitat per altres fac
tors més específics.
Aquesta flexibilització permet adequar els nivells de produc
ció a les exigències d'un mercat internacional cada cop més
competitiu, afavorint la competitivitat de les empreses. Tanma
teix, calen moltes altres mesures tant o més importants per faci
litar l'augment de la competitivitat. Aquest és un tema prou
tractat darrerament a tots els mitjans de comunicació i sobre el
qual els diferents agents econòmics posen més o menys èmfasi a
l'hora de valorar les prioritats de polítiques destinades a aquestfi.
El que sí que cal considerar són els efectes que aquestes re
formes del mercat laboral ténen i tindran sobre la renda familiar
i sobre molts altres aspectes no estrictament econòmics. Per una
banda, comença a fer-se evident, tot i l'actual període de crisi,
l'existència d'un col•lectiu d'aturats de llarga durada—que podríem qualificar de crònics— sobre els quals cal aplicar una política destinada a facilitar la seva inserció almercat laboral i en
tot cas facilitar-los una renda mínima, més encara si han de su
portar càrregues familiars. Aquest és un fet sobre el qual no hi
ha massa divergències entre els diferents agents. De fet, el pa
quet d'ajuts a la contractació de majors de 45 anys aprovat
recentment pel govern confirma la voluntat de solucionar aquest
problema. D'altra banda, cal tenir en compte els efectes que sobre la població ocupada poden tenir totes aquestes reformes: si
bé pot afavorir l'accés de molts aturats a un lloc de treball, també pot significar una disminució de la renda familiar disponiblesi s'estenen els contractes a temps parcial o si es van succeint
períodes d'ocupació i períodes de desocupació sense cobrament
de prestacions. De fet, a efectes de renda disponible, no és ho
mologable un ocupat a plena jornada que un ocupat a mitja jornada, i caldrà, si aquestes diferències es generalitzen i s'accen
tuen, recórrer a uns paràmetres més qualitatius sobre la realitat
del món laboral que la simple classificació entre aturats i ocu
pats.
Totplegat, en definitiva, pot afectar en més o menys grau les
expectatives de renda a mitjà termini, i aquestes expectatives in
certes poden influirmés del que hom podria pensar en aspectes
demogràfics, com ara el retard de l'edat de matrimoni, el fet de
decidir tenir o no fills i quants, noves formes d'organització familiar i de solidaritat, etc.
Només apuntar que aquests aspectes demogràfics poden re
percutir clarament sobre l'estructura de lapoblació activa en un
futur no massa llunyà o el cost que representa mantenir un estat
del benestar amb unes perspectives que apunten al fet que una
part cada cop més reduïda de la població serà ocupada ja és un
tema prou important com per tenir en compte i deixar, un cop
més, obert el debat sobre el mercat laboral.
23

Indicadors econòmics
O. Síntesi

Síntesi
Activitat productiva
Consum d'electricitat (usos cials-ind.) (Gwh) 4t.tr.93 818,6 -13,6 3.255,9 -6,5 8,0
Tràfic de mercaderies pelport
- Total (milers tones) 4t.tr.93 4.983 6,7 17.670 -3,6 0,1
Embarcades (milers tones) 4t.tr.93 1.819 19,1 5.208 -2,3 1,4
Desembarcades (milers tones) 4t.tr.93 3.164 0,7 12.462 -4,2 -0,4
- Càrrega general (milers tones) 4t.tr.93 2.113 7,5 6.901 -9,2 12,6
Exportacions (milers tones) 4t.tr.93 931 11,1 2.588 -0,8 29,1
Importacions (milers tones) 4t.tr.93 669 8,5 2.391 -12,2 15,6
- Contenidors (milersTeus) 4t.tr.93 n.d. n.d. 501 -9,3 13,0
Construcció d'habitatges
- Iniciats 4t.tr.93 598 -19,3 2.336 -17,1 30,7
- Projectes d'habitatges visats (prov.) 4t.tr.93 6.142 48,7 22.730 3,9 1,4
Obra nova prevista a les llicències d'obres
aprovades:
- Habitatges 4t.tr.93 472 5,8 2.761 52,1 -22,3
- Places d'aparcament 4t.tr.93 2.695 5,3 17.445 82,2 -40,8
- Superfície total (m2) 4t.tr.93 135.006 -44,4 1.183.248 47,7 -33,1
- Superfície en edificis residencials (m2) 4t.tr.93 96.661 -16,3 546.293 24,2 -17,9
- Superfície en construccions no residencials (m2) 4t.tr.93 38.345 -69,9 636.955 76,3 -45,3
Conferències telefòniques internacionals (milers) 4t.tr.93 7.432 9,4 29.338 2,0 21,9
Línies telefòniques en servei (milers) 31-XII-93 881,6 -0,4 -0,4 1,1
Aeroport. Trànsit de passatgers
- Total (milers) 4t.tr.93 2.232 -2,2 9.654 -3,9 11,9
- Interior (milers) 4t.tr.93 1.365 -3,0 5.706 -6,8 7,3
- Internacional (milers) 4t.tr.93 867 -1,1 3.949 0,7 20,1
Tràfic de mercaderies (tones) 4t.tr.93 13.890 -24,5 57.478 -21,7 19,0
Fira de Barcelona
- Superfície contractada (m2) 2n.sem.93 204.049 -10,1 514.073 -17,8 13,1
- Expositors directes 2n.sem.93 3.846 -2,0 9.007 -9,8 -0,4
- Expositors representats 2n.sem.93 5.244 11,9 10.758 0,3 n.d.
Pernoctacions en hotels de Barcelona, segons
motiu de la visita (milers) - Total nov.-gen. 951 -0,6 4.257 -2,5 4,9
- Negocis nov.-gen. 630 23,3 2.405 2,6 7,8
- Turisme nov.-gen. 215 -24,3 1.225 21,4 6,2
- Fires nov.-gen. 29 11,5 120 -7,0 -58,3
- Congressos nov.-gen. 29 -56,1 172 -18,1 30,4
- Altres nov.-gen. 48 -31,4 335 -47,7 20,0
La contenció del consum durant el trimestre ha
accentuat l'evolució anual
L'evolució positiva del trimestre -recolzada
bàsicament en el bon comportament del tràfic
exterior- no ha estat suficient per capgirar uns
resultats que -amb l'excepció de les exportacions
es comparen negativament amb les d'un any abans. La
forta atonia de la demanda interna durant el 1993 s'ha
reflectit en un descens notable de les importacions de
càrrega general
Malgrat l'evolució puntual del subsector a Barcelona,
la tendència a mitjà tennini és alcista, especialment a
l'entorn metropolità
L'augment del volum d'obra nova prevista a les
llicènciesaprovades durant l'any és un primer
símptoma esperançador del potencial de creixement
que encara té la ciutat. Per poc que millorin els
indicadors econòmics generals, la represa de l'activitat
en el sector de la construcció amitjà termini està
assegurada
Creixement moderat després d'uns anys de forta
expansió
Evolució moderadament negativa imputable tant a una
conjuntura econòmica recessiva com a un 1992 atípic.
El ressò dels Jocs i la devaluació de la pesseta han
mantingut unbon nivell de trànsit internacional
La necessitat de les empreses de contenir despeses en
moments de recessió s'ha deixat sentir, com era
d'esperar, en l'activitat firal, amb una reducció de
superfície contractada i d'expositors
L'evolució del trimestre s'ha caracteritzat per una
Ileugera reducció del nombrede pernoctacions alhora
que augmentava el flux de visitants. Cal destacar la
recuperació de les pernoctacionsmotivades per negocis
durant aquest trimestre il'expansió del turisme al llarg
del darrer any
L'evolució de l'activitat econòmica de Barcelona durant
el quart trimestre de 1993.
L'anàlisi dels resultats del trimestre segons els indicadors dis
ponibles no permet una lectura massa diferent de la que ja s'ha
via fet en trimestres anteriors. L'abundància de signes negatius
entre les variacions interanuals sembla un senyal objectiu sufi
cientment explícit de la situació de recessió en què ha estat im
mersa la nostra economia al llarg de l'any passat.
Insistir en aquest tema pot semblar redundant si no fos per
què en aquesta ocasió no reflecteix tota la realitat. Hi ha aspec
tes i matisos -no per escassos menys rellevants- que des de fa
alguns mesos apunten lleus indicis de recuperació en alguns sec
tors i que fàcilment poden passar desapercebuts si limitem l'anà
lisi a unes simples taxes de variació.
Els símptomes de recuperació del subsector de la construcció
residencial obren una de les vies d'expansió més consistents
en elpanorama recessiu de l'economia.
D'una banda, els primers indicis de reactivació del sector de
la construcció, de lamà sobretot del subsector residencial grà
cies als beneficis del PlaQuadriennal de l'Habitatge -amb un
especial impacte a l'entorn metropolità- i en menor mesura, de
les inversions en infraestructures i equipaments. Recolza aques
ta afirmació el fort creixement del nombre de projectes d'habi
tatges visats a la província durant els darrers mesos de l'any
1993 i les previsions de noves construccions a la ciutat de les lli
cències d'obres aprovades.
27
Quadre de síntesi (continuació)
Mercat de treball
Nombre de residents ocupats (estimació) 31-XII-93 648.623 2,0 2,0 -3,1Taxa d'atur registrat (Barcelona ciutat) (%) 31-XII-93 11,8
Taxa d'atur registrat (Barcelona prov.) (%) 31-XII-93 14,0
Taxa d'atur registrat (Catalunya) (%) 31-XII-93 13,8
Taxa d'atur registrat (Espanya) (%) 31-XII-93 17,6
Atur total registrat (persones) 31-XII-93 86.336 24,2 24,2 4,8Atur masculí (persones) 31-XII-93 44.246 34,9 34,9 2,2Atur femení (persones) 31-XII-93 42.090 14,7 14,7 18,3Atur juvenil (16-24 anys) (persones) 31-XII-93 18.432 31,4 31,4 -4,9
Aturats sense ocupació anterior 31-XII-93 5.529 39,8 39,8 -13,5Contractes registrats per l'INEM 4t.tr.93 68.694 -18,3 268.898 -27,0 -2,8
- Acollits a mesures de foment 4t.tr.93 29.868 -19,3 108.080 -29,6 -15,4
- No acollits a mesures de foment 4t.tr.93 38.826 -17,5 160.818 -25,2 8,7
Estalvi, consum i preus
Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
(prov.) (milers de milions de ptes.) 1-XII-93 8.800,5 11,1 876,52 11,1 7,6Crèdits del sistema bancari al sector privat
(prov.) (milers de milions de ptes.) 31-XII-93 5.883,2 -1,8 -107,92 -1,8 13,7
Consum d'electricitat (usos domèstics) (Gwh) 4t.tr.93 352,1 -3,0 1.549,4 1,6 6,5Consum de gas canalitzat (milions tèrmies) 4t.tr.93 564,0 5,9 2.602,5 -0,9 4,0
Escombraries recollides (milers tones) 4t.tr.93 172,1 -2,8 666,2 -1,3 2,9Matriculació de vehicles (prov.) 4t.tr.93 31.963 -25,3 136.146 -29,4 3,7
IPC. Barcelona (prov.) (%) 4t.tr.93 1,0' 5,2 n.d.
Catalunya (%) 4t.tr.93 1,01 5,3 5,5Espanya (%) 4t.tr.93 1,0' 5,0 5,3
Primers indicis de reactivació
L'augment de les taxes d'atur ha estat general, encara
que amb intensitats diferents a cada àmbit, fet que
s'ha traduït en un augment del diferencial entre
Barcelona i la resta de la província i de Catalunya
L'atur registrat ha continuat augmentant durant el
darrer trimestre del 1993. L'impacte de la crisi a
moltes activitats industrials ha incidit especialment
entre la mà d'obra masculina. Cal destacar també el
canvi de tendència en l'atur juvenil
El notable descens de la contractació laboral explica
sense embuts l'augment del nombre de desocupats
Creixement afavorit per la incertesa de les
expectatives
Resultat de la forta contenció del crèdit per quart
trimestre consecutiu
Creixement afectat per la bonança climàtica
Consum estancat per l'atonia de l'activitat econòmica
Evolució que reflecteix la contenció del consum
Sense canvis en l'evolució recessiva dels darrers
trimestres
La moderació del darrer trimestre no ha estat suficient
per compensar l'augment acumulat fins aleshores
(A) s/mateix període anyanterior
' Dades provisionals
Variació absoluta darrers 12 mesos
El decreixement puntual del nombre d'habitatges iniciats a
Barcelona durant el mateix període s'ha dematisar per tal d'evi
tar que erròniament s'interpreti que el mercat immobiliari de
nova residència a Barcelona segueix una evolució inversa a la
del seu entorn. Tant l'evolució negativa del trimestre en relació
amb el mateix període d'un any abans com la del conjunt de
l'any en relació al 1992 s'han vist condicionades per uns períodes de referència puntualment molt expansius, amb taxes de
creixement que han vorejat el 50 i el 30 per cent respectivament.
El procés de devaluació de la pesseta ha permès que comences
sin a respirar nous aires l'activitat industrial amb vocació expor
tadora i el turisme.
Un altre sector que ha acabat l'any amb un dinamisme desco
negut en els darrers temps i amb una revolcada considerable de
les expectatives, ha estat el de l'exportació. Si en el cas de la
construcció residencial el canvi de tendència ha estat possible
gràcies als ajuts públics financers per a l'adquisició d'habitatge,
l'exportació s'ha beneficiat directament del procés de devaluació
de la pesseta iniciat els darrers mesos del 1992.
28
De tots els indicadors disponibles, el tràfic de mercaderies pel
port reflecteix clarament aquest dinamisme divergent entre unes
exportacions esperonades per la necessitat de substituir una de
manda interna en recessió i unes importacions de productes ela
borats en retrocés a causa també, de l'atonia de la demanda de
consum i d'inversió de l'economia espanyola i de la catalana en
particular.
A banda de les respostes empresarials de les enquestes de
conjuntura industrial, hi ha altres indicadors que reflecteixen
l'atonia en la que s'ha mogut l'economia barcelonina i catalana
els darrers mesos de l'any 1993. Seria el cas de la lleugera reducció del volum d'activitat de la Fira, la contenció en la demanda
de crèdit bancari, un menor consum d'energia elèctrica per a
usos industrials i comercials, l'estancament en el nombre de lí
nies telefòniques en servei, etc.
L'impacte de la recessió econòmica sobre les xifres d'atur s'ha
vist amplificat per una població activa en augment.
Si hi ha un tret característic d'aquest període de recessió a
bastament conegut patit- és l'impacte de la crisi sobre el
teixit industrial i el mercat laboral de la ciutat i l'augment de
desocupació que ha generat. Per la magnitud de les xifres i per
l'impacte social d'un volum de desocupació creixent, el proble
ma de l'atur ha recuperat de nou un paper protagonista entre el
ventall d'indicadors macroeconómics que es prenen en conside
ració permesurar elgrau de dinamisme i la trajectòria de l'eco
nomia en el seu conjunt.
84
0
-4
20
1()
o
-5
20
10
50
25
O
-25
-50
Consum d'electricitat Consum de gas canalitzat
(usos cials.-indtals.)
16
8
0
-4
I=M•
Passatgers internacionals Càrrega general pel port
per l'aeroport
12
6
-6
Conferències telefòniques Visitants per negocis
internacionals (pernoctacions hoteleres)
8
4
O •
Habitatges previstos a Habitatges iniciats a
les llicències aprovades la regió metropolitana
20
10
0
-5
Variacions (%) 1991 1992 1993anuals 1990 1991 1992
En relació amb l'evolució de l'atur durant eldarrer trimestre
de 1993 cal fer, abans d'entrar en el detall de les dades, dues
consideracions. La primera seria una advertència sobre una cer
ta concentració en aquest període de rescissions de contracte
en definitiva, de persones en atur, per tal d'avançar-se als canvis
de normativa en discussió en aquells moments. L'evolució del
nombre de contractacions ha patit els mateixos condicionants
però a la inversa. En segon lloc, i aquest és un fenomen aplica
ble al conjunt de l'any, les activitats submergides poden desvir
tuar parcialment les dades de l'atur en el seu conjunt i especial
ment les d'algun col.lectiu, com ara el de les dones.
saldos Evolució de l'activitat industrial
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
-50
Producció Vendes Vendes Preus Estocs
interiors exteriors venda p. elab.
ffill nov.-des. 1992 nov.-des. 1993
Com en períodes anteriors, l'augment de l'atur ha estat
lleugerament més moderat a Barcelona que a la resta del país.
Quatre dades seran suficients per plasmar l'evolució recent i
la situació del mercat laboral en acabar el 1993, a Barcelona i a
la restadel país. Més important que l'augment del nombre d'a
turats registrats en eldarrer any —de l'ordre del 24 per cent a
Barcelona i al voltant del 28 per cent a la resta de Catalunya
ens hem de referir necessàriament al creixement del 35 per cent
de l'atur masculí en front d'un creixement molt més moderat del
femení en el cas de la ciutat. Una primera valoració d'aquestes
dades ens remet a un major impacte de la crisi en les activitats
industrials i de serveis més estretament lligades a la producció
que no pas al conjunt del Terciari.
La forta reducció del volum de contractacions registrades
—poc més de 68.000 durant el darrer trimestre de 1993 enfront
de xifres clarament superiors a les 110.000 fins fa dos anys— ex
plica aquest augment de la mà d'obra desocupada, amb una es
pecial incidència entre la gent jove i els aturats de llarga durada.
L'evolució de l'atur femení mereix —per diverses raons— un
comentari a banda. D'entrada, l'impacte de la crisi sobre la ma
jor part del terciari tradicional ha estat menor—en termes d'es
tructura productiva— que sobre la indústria. L'augment de
l'oferta comercial i turística de la ciutat al llarg dels darrers dos
anys en seria un exemple. De fet, en acabar el 1992, quan
l'atur masculí ja presentava una tendència alcista, l'atur femení
encara va tancar l'any a la baixa.
29
Quadre de síntesi. Avanç darreres dades disponibles
dica4g1 P e
Darrera
dada Variació Acumulat darrers 12 mesos 1993/199
o
Construcció d'habitatges
- Projectes d'habitatges visats (prov.)
- Previstos a les llicències d'obres
- Habitatges iniciats
Aeroport. Trànsit de passatgers
- Total (milers)
- Interior (milers)
- Internacional (milers)
Tràfic de mercaderies (tones)
Atur total registrat (persones)
Atur masculí (persones)
Atur femení (persones)
Atur juvenil (16-24 anys) (persones)
Escombraries domiciliàries recollides (milers de tones)
Matriculació de vehicles (prov.)
IPC. Barcelona (prov.) (%)
Catalunya (%)
Espanya (%)
Transport públic urbà (milers de viatgers)
- Xarxa Metro
- Xarxa Bus
- FCG
lr.tr.94
lr.tr.94
1r.tr.94
lr.tr.94
lr.tr.94
lr.tr.94
1r.tr.94
28-11-94
28-11-94
28-11-94
28-11-94
gen-feb.94
1r.tr.94
gen-feb.94
lr.tr.94
lr.tr.94
lr.tr.94
lr.tr.94
1r.tr.94
1r.tr.94
6.337
698
704
2.184
1.367
816
12.867
90.373
47.148
43.225
18.830
109,2
34.448
0,91
1,21
1,4'
109.492
60.962
43.743
4.787
(A) Variació sobre el mateix període de l'any anterior (%) ' Dades prov.sionals.
(B) Taxa de variació interanual 2 Variació mateix període any 1993.
Variació interanual
27,8
-19,7
48,2
6,2
8,0
3,2
-16,7
22,1
31,9
13,0
22,0
-2,7
4,2
0,92
1,52
1,42
-3,5
-8,6
5,1
-7,2
24.108
2.590
2.565
9.781
5.807
3.974
54.907
663,2
137.546
5,13
5,03
5,03
434.357
242.067
171.442
17.848
13,9
12,0
-6,3
-2,4
-3,6
-0,7
-24,8
-1,-5
-20,5
-4,-4
-7,1
0,0
-7,9
3,9
52,1
-17,1
-3,9
-6,8
0,7
-21,7
24,2
34,9
14,7
31,4
-1,3
-29,4
5,2
5,2
4,9
-4,3
-5,0
-2,8
-8,5
saldos Evolució de l'activitat industrial
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
-50
Producció Vendes Vendes Preus Estocs
interiors exteriors venda p. elab.
ffiffi gen.-feb. 1993 gen.-feb. 1994
30
Entre els indicadors d'activitat amb un comportament míni
mament positiu durant el darrer trimestre -a banda dels rela
cionats amb la construcció i l'exportació- destaquen el nombre
de conferències telefòniques internacionals, el de passatgers en
vols internacionals -símptomes clars d'una creixent integració
de la ciutat en el món- i el nombre de pernoctacions en hotels
de la ciutat per motius comercials i de negocis. Precisament els
negocis, el turisme i els congressos i reunions empresarials han
estat els principals factors d'atracció de visitants al llarg del
1993.
Els indicadors de consum, en consonància amb l'evolució de
les expectatives generals més que amb la desacceleració del rit
me de creixement de la renda disponible en termes agregats, re
flecteixen un cert decreixement força generalitzat, amb intensi
tats diferents en funció de les diferents elasticitats de demanda
dels productes.
En definitiva, l'evolució econòmica de la ciutat durant el dar
rer trimestre de 1993 s'ha ajustat als paràmetres de trimestres
anteriors, amb l'excepció -important- d'unes exportacions es
peronades per la depreciació de la pesseta i una revitalització de
la construcció residencial en un entorn de tipus d'interès a la
baixa.
I. Indústria

Enquestes de conjuntura industrial
Síntesi de l'evolució de l'activitat industrial (1991-1993)* (dades provincials)
ffilliMil . . Vendes • • visions ieT
Alimentació 1991 20,2 -0,53 -15,2 27,8 6,3 -15,3 14,7 38,5 49,2 36,2
1992 21,2 -0,61 -24,2 33,0 21,7 -39,8 11,2 11,2 8,8 55,8
1993 18,3 1,40 -21,0 24,8 5,3 -32,7 16,3 26,8 17,5 51,5
Tèxtil 1991 -18,7 -1,63 27,2 -5,3 -20,3 -44,7 -1,3 13,3 18,5 64,2
1992 -23,7 -1,56 29,0 -30,7 -11,7 -52,5 -6,8 4,8 3,7 72,5
1993 -16,3 -2,14 38,0 -28,2 12,2 -63,3 -7,3 8,7 14,3 78,2
Pell, calçat 1991 0,2 -1,18 25,2 -10,2 -6,5 -29,2 6,8 20,2 18,2 64,5
i confecció 1992 -23,8 -1,73 48,8 -33,3 -13,7 -54,7 8,5 12,0 6,5 74,3
1993 -16,3 -0,21 18,5 -35,8 -9,3 -47,8 -1,8 -3,3 -7,2 79,0
Fusta i mobles 1991 -2,3 -0,62 -4,2 -17,2 -6,0 -37,5 11,8 32,7 28,8 81,0
de fusta 1992 -17,3 -1,43 -7,7 -24,2 -27,7 -13,5 1,5 22,7 7,0 79,8
1993 4,5 -0,58 -5,0 2,0 8,8 -4,2 3,8 27,3 15,5 65,8
Arts gràfiques 1991 19,5 -1,15 6,7 9,7 -2,8 -13,7 14,3 18,0 14,0 55,2
1992 -3,8 -1,35 13,2 -2,0 1,7 -26,7 -1,0 18,2 2,5 53,3
1993 -14,2 -1,43 -4,2 -16,8 -22,2 -36,7 -10,7 0,5 -12,0 60,0
Indústria 1991 2,0 -0,67 -0,3 11,5 4,7 10,3 12,7 31,7 20,7 41,7
farmacèutica 1992 5,2 -0,21 3,3 3,7 10,5 -10,7 -0,5 22,5 7,2 46,8
1993 0,3 -0,13 16,0 0,5 1,0 -54,5 -9,2 17,0 7,8 58,0
Química 1991 32,5 -2,40 8,8 34,8 -1,8 -59,3 -24,3 44,3 38,0 25,7
domèstica 1992 20,8 -0,07 5,0 26,3 -9,0 -19,0 10,5 39,7 42,8 26,2
1993 12,5 -1,70 23,2 -5,0 -92 -32,2 -12,0 70,2 44,0 11,5
Productes metà1•lics2 ,1991 -17,7 -0,87 10,2 -19,2 -2,3 -61,5 7,0 11,7 2,8 77,5
1992 -8,7 -0,88 11,5 -15,8 -9,7 -32,8 8,0 1,2 -15,2 63,2
1993 -17,2 -1,76 7,2 -21,8 16,3 -68,2 -1,5 -4,5 -19,7 45,2
Maquinària i 1991 1,3 -1,40 33,8 -7,3 6,0 -46,2 -4,0 27,3 20,2 75,0
material elèctric2 1992 -1,3 -0,38 29,7 -10,0 2,7 -51,3 -13,7 21,2 11,2 71,3
1993 -21,0 -3,67 22,2 -36,2 0,0 -62,7 -15,7 9,0 -6,5 74,7
Material electronic2 1991 5,0 -0,54 17,8 -12,7 -2,7 -43,7 -9,2 26,8 52,2 47,3
1992 5,7 -1,81 -8,3 -16,5 5,8 -45,8 -48,5 6,0 18,3 40,0
1993 7,0 -0,34 12,5 -2,7 19,0 -39,5 -17,2 3,2 34,3 51,7
Automoció 1991 3,3 1,89 2,0 44,8 28,7 0,2 7,7 74,3 82,3 30,2
1992 0,3 -0,74 8,5 -29,8 10,5 -32,5 -12,3 39,2 37,8 52,5
1993 -3,0 -2,67 3,3 -9,5 0,5 -37,2 -5,3 55,0 63,8 67,8
Total indústria 1991 -2,5 -0,16 17,2 2,7 -1,7 -36,2 4,3 27,2 25,0 58,8
1992 -9,2 -1,01 15,5 -14,0 -4,3 -41,2 -2,8 13,5 6,3 65,2
1993 -9,0 -1,81 13,2 -15,5 6,3 -53,3 -3,7 16,2 8,8 65,8
*Les dades són mitjanes dels sa dos bimestrals, amb l'excepció del nivell d'ocupació mitjanes de variacions), i de la debilitat de la demanda (mit anes de percentatges).
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
Síntesi de l'evolució de l'activitat industrial l'any 1993
a laprovíncia de Barcelona.
Reprenem un cop més l'anàlisi de l'evolució anual dels ritmes
de creixement d'aquells sectors industrials amb una presència
més notòria a Barcelona i àrea metropolitana. Aquesta anàlisi
es basa en les dades de les enquestes de conjuntura industrial de
la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelo
na, de les que, periòdicament, publiquem els resultats bimestrals
referits al conjunt d'empreses localitzades a la província de Bar
celona.
Amb aquest tractament conjunt dels resultats de les sis en
questes bimestrals de cada any, es vol sintetitzar en una sola
dada l'evolució de tot un any i fer-ne possible la seva compara
ció amb la d'anys anteriors.
33
Conjunt indústria
30
20 -
10 -
o
-10 -
-20
-30
-40
-50
-60
1988 1989
— Producció
- Preus de venda
1990 1991 1992 1993
Vendes interiors Vendes exteriors
Cartera comandes Estoc productes
Font: Elaboració pròpia. Tots els gràfics d'aquesta secció s'han elaborat amb dades de la Cambra
Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Els valorsgrafiats són mitjanes mòbilsdels
saldos de 6 bimestres.
Com en tot exercici de síntesi que busca donar la màxima in
formació amb un mínimde dades, es corre el risc de no poder
reflectir amb total fidelitat una realitat canviant com la que ens
ocupa. És per això i per evitar lectures incorrectes a qui no esti
gui familiaritzat amb lapresentació de resultats de les enques
tes, que potser cal recordar que les dades d'aquesta síntesi són
mitjanes dels saldos bimestrals, i la seva millor interpretació
s'obté de la seva comparació amb les mateixes dades d'anys
anteriors. En cap cas té sentit fer-ne una lectura en termes abso
luts.
Durant el 1993, el conjunt de la indústria barcelonina
ha registrat un notable empitjorament de les seves ratios
bàsiques d'activitat, amb l'excepció de les exportacions.
L'anàlisi de l'evolució de les principals magnituds de les em
preses industrials de l'àrea econòmica de Barcelona al llarg del
1993 en relació amb la trajectòria seguida el 1992, posa de relleu
la generalització dels resultats negatius. Són pocs els sectors que
no han passat per una conjuntura difícil durant el 1993. Però hi
ha excepcions i alguns presenten signes de moderada reactivació
gràcies, sobretot, a unes exportacions en expansió. També és
cert que en termes d'activitat industrial, la primera meitat d'any
ha registrat uns ritmes de creixement notablement més fluixos
—negatius en molts casos— que a partir de l'estiu, fins al punt
que les tendències de creixement industrial de principi i final
d'any eren totalment divergents.
A partir dels resultats del conjunt de la indústria hom obté
una evolució caracteritzada per un volum de producció clara
ment en retrocés per quart any consecutiu; igual que el nivell
d'ocupació i la cartera de comandes, amb davallades molt signi
ficatives durant el 1993. Les vendes al mercat interior, a causa
d'una feblesa creixent de la demanda i una creixent competèn
cia, han continuat a la baixa. Les exportacions, especialment
gràcies a les successives devaluacions de la pesseta i a uns preus
de venda continguts, han estat la cara positiva d'una conjuntura
bàsicament recessiva.
34
Producció
60
50
40
30
20 -/
10
0
-10
-20
-30
_40 I 11111 11111 11111 11111 111
1988 1989 1990 1991 1992 1993
Ocupació (variació `)/0)
3
2
1 P
0
-1
\--\------\--2
-3
1988 1989 1990 1991 1992 1993
Preus de venda
30
20
7\10 ----------.
0
-.....,,,,..
-10
20 1 1 1 1111111I111 II
1988 1989 1990 1991 1992 1993
— Total indústria Alimentació — Tèxtil
— Arts gràfiques Farmacèutica Automoció
A diferència de la situació del 1992, en què la pràctica totali
tat de les activitats industrials presentaven signes negatius, els
resultats del 1993 afavoreixen un cert optimisme. En tot cas hi
ha un grup de sectors amb taxes de creixement novament positi
ves, d'altres, possiblement la majoria, que malgrat que presen
ten una evolució negativa, aquesta és més moderada que la d'un
any abans o menor que la de la mitjana de la indústria i un dar
rer grup d'activitats immerses en una conjuntura recessiva supe
rior a la del conjunt de la indústria.
50
40
30
20
10
0
-1
-2
Vendes interiors
1988
60
1989 1990 1991
Vendes exteriors
1992 1993
50—
40—
30—
20—
10—
0
-10—
-20—
-30—
-40 t 1111 1111 11111 llllllllll
1988 1989
- Total indústria
- Arts gràfiques
1 990 1991 1992 1993
Alimentació Tèxtil
Farmacèutica Automoció
En aquest darrer grup destaquen els sectors de la Pell, calçat i
confecció, les Arts gràfiques, el de Productes metà1lics i el de
Maquinària i material elèctric. Tots quatre presenten uns resul
tats negatius més acusats que la mitjana de la indústria, amb
l'única diferència que en el cas de les Arts gràfiques el canvi de
tendència ha estat més recent i sobtat que el dels altres tres sec
tors. Amb l'excepció del de Productes metà•ics, l'exportació no
ha estat una via alternativa per augmentar les vendes dels altres
tres sectors.
Només l'Alimentació presenta uns resultats globalment positius
i comparables als del 1992.
Com a sectors amb una evolució globalment positiva pel con
junt del 1993 destacaríem l'Alimentació, la Fusta i mobles de
fusta i la Indústria farmacèutica. Només l'Alimentació presenta
uns resultats globalment positius, encara que lleument més ma
gres que els de 1992, mentre que els altres dos sectors mantenen
o reprenen una tendència expansiva però insuficient per mantenir els nivells d'ocupació.
La resta d'activitats industrials entre les que destaca el Tèxtil,
la Química domèstica, l'Automoció i el sector de Material elec
trònic, han viscut un 1993 de plena recessió però els resultats
globals —gràcies a la moderació de la davallada del darrer tri
mestre— permeten una lectura lleument més positiva que la del
conjunt de la indústria.
La intensitat i laduració de la feblesa de lademanda, primer
d'inversió i posteriorment de consum, ampliada per l'augment
espectacular de l'atur i unes expectatives incertes, estan en el
fons d'aquest descens dels volums d'activitat industrial.
Segons els industrials enquestats, les raons de fons d'aquesta
evolució negativa de l'activitat industrial s'han de buscar bàsica
ment en el manteniment per segon any consecutiu d'uns nivells
de feblesa de la demanda interna anormalment elevats i desco
neguts en els darrers anys. Per una indústria que, amb compta
des excepcions, ha produït pensant bàsicament en el mercat es
panyol, aquesta davallada de la demanda interna ha estat
decisiva. Especialment perquè ha coincidit amb els darrers mo
ments d'un període d'obertura del mercat interior amb la inevi
table pèrdua, per part de les petites imitjanes empreses autóc
tones, d'unes quotes de mercat fins aleshores captives.
L'evolució dels preus de venda en els darrers anys posa de re
lleu, si més no aproximadament, la intensitat d'aquest augment
de competència.
Lògicament, aquesta menor demanda interna s'ha traduït en
un descens generalitzat de la cartera de comandes a la majoria
dels sectors per quart any consecutiu i en reduccions de planti
lla, especialment intenses el 1993. En aquest sentit, els sectors
de Maquinària i material elèctric, el Tèxtil i l'Automoció han es
tat les activitats més afectades.
Les exportacions l'encariment de les importacions de productes equivalents— per les raons que abans hem apuntat, han
estat la taula de salvació a què s'han agafat molts sectors per no
repetir, o fins i tot augmentar, els resultats negatius del 1992. És
el cas d'algunes branques del Tèxtil, la Fusta i mobles i Material
electrònic. També hi ha el cas de sectors amb una gran vocació
exportadora que no han pogut aprofitar al màxim de les seves
possibilitats els guanys de competitivitat per la feblesa dels mer
cats de destinació.
35
La conjuntura industrial albimestre gener-febrer de 1994.
En aquest número es presenten els resultats de les enquestes
de conjuntura industrial corresponents als bimestres novembre
desembre de 1993 i gener-febrer d'enguany. Centrarem l'anàlisi
bàsicament en l'evolució del darrer període.
Com és habitual, aquests resultats es refereixen a una mostra
de les empreses industrials localitzades a la província de Barce
lona. Només publiquem les dades d'aquells sectorsmanufactu
rers amb una implantació significativa a Barcelona o a la resta
de l'àrea metropolitana, i que en funció de la mostra i del nom
bre de respostes vàlides obtingudes, els resultats puguin ser re
presentatius del conjunt del sector.
Una primera ullada a les dades disponibles de les enquestes
de conjuntura pel total de la indústria permet confirmar que els
primers indicis de reactivació apareguts a la tardor del 1993 es
mantenen i s'han consolidat. En tot cas, s'ha d'avançar que
aquests signes de canvi de tendència són encara febles i no són
comuns a tots els sectors.
El dinamisme sostingut de les exportacions s'ha convertit
en el principal motor de la incipient recuperació dels nivells
d'activitat industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Una lectura més reposada de les dades posa de relleu que el
principal motor d'aquest canvi d'expectatives —potser més que
de tendència— ha estat el sector exterior. L'exportació de pro
ductes manufacturats s'ha revelat com la vessant més dinàmica
dels darrers bimestres pel que fa al conjunt de la indústria bar
celonina i catalana. Aquest augment sostingut—només tímida
ment i parcial imitat per les vendes en el mercat interior— ha
comportat en primera instància una sensible reducció dels estocs
de productes elaborats i durant el primer bimestre ja s'ha tra
duït en unanotable recuperació dels ritmes de creixement de la
producció.
36
Aquest canvi en la tendència de creixement de la producció,
malgrat que tot apunta a la seva consolidació en els propers bi
mestres, de moment no ha estat suficient per capgirar l'evolució
negativa de l'ocupació. En tot cas, ha moderat els ritmes de des
trucció de llocs de treball alhora que manté la capacitat produc
tiva utilitzada pràcticament als mateixos nivells d'un any abans.
Aquesta represa de l'activitat industrial i de les vendes, espe
cialment a l'exterior, ha servit també per a capgirar la tendència
moderada a la baixa dels preus de venda dels darrers dos anys.
Les successives devaluacions de la pesseta han pressionat doble
ment en aquest sentit. D'una banda, han servit per a ampliar el
marge dels preus de venda d'una part dels productes exportats i
de l'altra —a banda d'incrementar els costos de producció via
importacions més cares— ha augmentat el marge de preus en el
mercat interior d'aquells productes autòctons que operen en
segments delmercat amb molta competència estrangera.
Els empresaris enquestats són força optimistes quan es tracta
de valorar les perspectives a curt termini.
Les empreses industrials confien a podermantenir en els pro
pers mesos l'evolució moderadament alcista dels negocis regis
trada en els darrers mesos. El consens, en aquest sentit, és molt
ampli i es veu fonamentat per la menor pressió que l'empresari
ha de suportar en una situació en que la demanda interna mos
tra signes de recuperació, la competència estrangera s'ha vist
perjudicada per les devaluacions, el mercat de treball incorpora
noves modalitats de contractació alhora que abarateix
l'acomiadament i fiexibilitza l'ajustament de la capacitat produc
tiva, etc. En algunes branques productives però, apareix un fre a
aquestes expectatives optimistes; l'elevada insolvència i morosi
tat inter-empresarial que afecta negativament la capacitat de
moltes empreses d'aconseguir nous recursos per a finançar aug
ments de producció.
Abans d'iniciar l'anàlisi en detall de l'evolució dels diferents
sectors, pot ser d'interès avançar una mínima agrupació de les
diferents branques industrials en funció del nivell d'activitat de
clarat durant el bimestre gener-febrer d'enguany. Entre els sec
tors amb un ritme de creixement clarament superior al registrat
un any abans destaquen el Tèxtil, el de la Pell, calçat i confec
ció, la Indústria farmacèutica i el de Maquinària i material elèc
tric. L'Alimentació i el de Productes metà1.1ics mostren un dina
misme molt més moderat, mentre que el de la Fusta i mobles,
les Arts gràfiques i l'Automoció han registrat uns ritmes de crei
xement inferiors als del mateix període del 1993.
Total indústria (sense Construcció) (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
Igual
Saldo
37
—29
40
4
41
—9
25
—47
26
35
45
—8
45
12
Variacióen `)/0 —1,15 —2,4 —3,12 —1,23 —0,71 —2,19 —0,87
3) Vendes totals Igual 28 37 36 22 20 31 28
Saldo —36 7 0 —46 36 —2 4
4) Vendes en el mercat interior Igual 24 28 33 22 20 30 30
Saldo —42 —8 —7 —53 27 —10 —6
5) Vendes en el mercat exterior Igual 42 39 45 25 34 35 39
Saldo —12 21 14 —32 40 7 15
6) Preus de venda Igual 64 73 78 85 81 81 69
Saldo —4 —7 —9 —6 1 3 12
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 3 3 2 2 2 3 2
Normals 59 59 57 57 61 67 65
Saldo 22 19 23 8 3 4 1
8) Cartera de comandes Normal 34 30 32 36 41 45 47
Saldo —62 —58 —61 —56 —43 —40 —24
9) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 57 55 46 52 47 54 58
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
10) Producció Manteniment 57 59 49 46 63 62 54
Saldo 11 —17 26 2 18 38
11) Vendes Manteniment 47 52 52 41 58 45 50
Saldo 27 11 —5 31 12 21 40
12) Cartera de comandes Manteniment 60 56 48 52 61 61 64
Saldo 17 0 —8 15 4 25 28
13) Preus de venda Manteniment 69 77 77 75 69 56 71
Saldo 10 0 6 8 5 29 18
14) Ocupació Manteniment 48 45 35 48 45 66 66
Saldo —39 —46 —53 —47 —51 —24 —26
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 72,3 73,0 73,9 68,6 71,7 74,1 73,7
Font: Tots els quadres i gràfics de les enquestes s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de Comerç, Indústna iNavegació de Barcelona.
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
1992
ffi Debilitat demanda n Dificultats finançament
Competència estrangera ee Altres causes
1993 1994
37
Alimentació (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (%)
Igual
Saldo
Variació en %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
Manteniment
Saldo
61
—14
—38
1,83
—9
41
79
72
27
62
37
39
42
39
46
58
74
26
67
27
73,2
3
2
34
53
28
34
19
27
25
2
17
3
—1,18 2,23 4,68 0,89 —0,04
31
62
28
44
12
45
18
10
34
8
34
59
24
45
17
29
22
5
32
9
67
25
79
2
16
55
58
22
32
—58
88
11
97
3
97
3
85
11
57
43
50
—33
44
—56
52
—45
75
6
66
—30
35 33 39 38 33
37
40
17
33
19
—15
47
—11
46
6
43
48
18
47
23
—13
50
—9
50
42
76
13
20
71
25
—48
53
—14
67
25
89
11
66
34
91
9
72
—10
43
57
70
14
46
25
47
—43
51
—49
73
—22
75,5 84,2 87,0 81,4 77,1
1994
40
7
-1,35
24
-13
27
-8
26
-22
67
23
89
—2
42
34
48
20
62
72
26
84
7
52
—39
71,0
Després d'uns bimestres d'evolució moderadament positiva i
més expansiva que la del conjunt de la indústria, els resultats
dels darrers mesos apunten a un cert estancament dels ritmes de
creixement de l'activitat en aquest sector. Estancament especial
ment rellevant en l'apartat de les vendes en el mercat interior,
en els volums d'ocupació i en la situació de la cartera de coman
des en acabar el bimestre. Una evolució justificada, segons els
mateixos empresaris, per una feblesa de la demanda més accen
tuada que un any abans.
Els nivells d'activitat relativament elevats registrats pel sector
durant la segona meitat del 1993 juntament amb unes previsions
força optimistes a curt termini han estat suficients per provocar
un augment generalitzat dels preus de venda.
38
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
1992
1111 Debilitat demanda EJ Dificultats finançament
Competència estrangera ffi Altres causes
1993 1994
Tèxtil (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
Igual
Saldo
45
—39
31
—35
43
—40
40
—52
29
52
42 52
16 27
Variació en % —1,51 —3,11 —3,79 —2,00 —1,20 —1,22 —1,10
3) Vendes totals Igual 38 29 20 31 23 31 34
Saldo —44 —35 —63 —58 59 17 33
4) Vendes en el mercat interior Igual 37 30 19 31 23 31 38
Saldo —52 —40 —68 —63 53 1 25
5) Vendes en el mercat exterior Igual 54 47 40 22 20 60 45
Saldo —9 2 25 —26 61 20 42
6) Preus de venda Igual 61 64 65 86 86 87 57
Saldo —18 —30 —3 —4 6 5 30
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 10 7 7 21 52 60 40
Saldo —90 —73 —83 —74 —35 —25 5
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 55 52 45 48 54 50 60
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 59 70 58 53 70 70 56
Saldo —25 —15 —30 25 18 19 32
10) Vendes Manteniment 73 63 51 44 45 53 57
Saldo —8 —13 —17 41 30 19 29
11) Cartera de comandes Manteniment 73 47 47 49 44 59 79
Saldo 3 2 —10 36 32 23 9
12) Preus de venda Manteniment 63 60 90 87 68 48 68
Saldo 5 —4 18 48 29
13) Ocupació Manteniment 43 30 30 62 60 75 70
Saldo —56 —69 —69 —33 —40 —10 —24
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 72,1 74,0 73,6 69,5 79,4 78,6 82,3
%
100
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
1992 1993 1994
ffi Debilitat demanda ri Dificultatsfinançament
• Competència estrangera •Altres causes
Possiblement aquest sigui el sector que globalment presenta
els millors resultats del bimestre. La depreciació de la pesseta
ha tingut un impacte positiu destacable en la reactivació dels vo
lums de producció i vendes de les empreses del sector. Fins al
punt que després de tres bimestres consecutius de creixement,
es registren ja els primers augments generalitzats dels preus de
venda, trencant així una tendència a la baixa seguida de forma
ininterrompuda al llarg de gairebé dos anys.
La crisi dels darrers anys ha reduït significativament el nom
bre d'empreses del sector i la seva capacitat productiva, fet que
pot explicar els elevats nivells de capacitat utilitzada que s'han
assolit en uns pocs mesos i el volum de la cartera de comandes.
La represa de l'activitat ensopega però, amb dificultats de finan
çament atesos els nivells d'endeutament que arrosseguen lama
joria d'aquestes empreses.
39
Pell, calçat i confecció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (')/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
Igual
Saldo
27
—28
33
—43
35
—33
29
—61
13
48
46
19
36
23
Variació en % —1,15 —7,46 —1,86 —1,48 9,76 0,94 0,33
3) Vendes totals Igual 17 29 30 30 15 18 25
Saldo —2 —39 —39 —57 50 —41 13
4) Vendes en el mercat interior Igual 17 34 37 19 48 15 11
Saldo —3 —57 —55 —72 17 —45 3
5) Vendes en el mercat exterior Igual 14 27 35 24 20 28 49
Saldo 2 —6 —28 —29 56 —51 9
6) Preus de venda Igual 80 81 68 84 70 77 68
Saldo —13 —13 —19 —7 23 18 16
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 13 25 31 20 33 35 29
Saldo —66 —52 —69 —56 —1 —43 —17
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 54 89 55 71 77 52 79
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 46 48 35 61 64 58 35
Saldo —17 —9 —37 —12 18 12 49
10) Vendes Manteniment 26 40 60 59 59 51 35
Saldo -4 —22 —9 —9 16 8 47
11) Cartera de comandes Manteniment 22 32 58 54 67 56 35
Saldo —20 —33 —19 8 8 13 46
12) Preus de venda Manteniment 69 79 92 72 65 53 56
Saldo 9 —16 2 18 30 33 41
13) Ocupació Manteniment 61 50 55 57 78 62 51
Saldo —39 —50 —42 —32 —7 —7 3
D) Capacitat productiva utilitzada (<1/0) 79,3 77,0 70,1 79,3 82,3 84,7 83,4
La favorable evolució del sector durant el bimestre ha vingut
a confirmar la solidesa dels indicis registrats durant la tardor del
1993. Com en el Tèxtil, la devaluació de la pesseta s'apunta gai
rebé tots els mèrits de l'augment de la producció i les vendes.
Augment que ha permès mantenir i fins i tot augmentar els ni
vells d'ocupació i alhora recuperar una part del marge de bene
fici perdut amb anterioritat via preus de venda.
Les expectatives a curt termini declarades són francament po
sitives, i en tot cas, consistents amb l'evolució de la cartera de
comandes i el nivell d'utilització de la capacitat productiva. No
cal dir que la feblesa de la demanda ha perdut pes com a princi
pal entrebanc per augmentar laproducció.
40
0/0
100
80-
60-
40-
20
Factors limitadors dc la producci6
Trr
1992 1993 .1994
Debilitat demanda 11 Dificultats finançament
1:3 Competència estrangera 1.1 Altres causes
Fusta i mobles de fusta (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (%)
Igual
Saldo
77
-15
72
-21
91
5
28
-2
22
50
66
10
52
_48
Variació en % 0,53 -1,89 -0,08 -2,15 1,09 -0,98 -0,56
Igual 60 33 90 28 34 64 51
Saldo -32 5 4 19 34 3 _44
Igual 61 31 90 25 20 61 51
Saldo -32 3 4 16 21 0 -44
Igual 87 27 79 62 67 67 93
Saldo -4 30 13 0 -4 18 2
Igual 99 94 99 80 96 82 83
Saldo -1 4 0 15 -4 9 13
Normal 19 23 88 26 31 33 61
Saldo -10 -11 1 -8 1 2 -39
Dies 49 48 35 56 57 51 43
)
Manteniment 50 49 96 51 44 58 36
Saldo 18 24 -1 36 42 18 57
Manteniment 49 46 96 48 32 57 28
Saldo 22 30 -1 37 58 18 57
Manteniment 48 81 90 47 67 59 31
Saldo 25 -2 -7 39 21 17 56
Manteniment 93 95 92 94 82 52 94
Saldo -3 -5 5 0 10 40 0
Manteniment 54 41 14 92 92 81 90
Saldo 22 9 -86 -8 -7 -17 -5
80,2 78,1 63,5 85,4 87,6 82,7 75,6
80-
60-
40-
20-
0
Factors limitadors de la producció
1992 1993 1994
1.1 Debilitat demanda Dificultats finançament
Competència estrangera 11/ Altres causes
Com ja s'ha avançat en fer la valoració pel conjunt de la in
dústria, el sector de la fusta i mobles ha estat un dels pocs que
ha registrat menors ritmes de creixement que un any abans. I
aquest és un resultat difícil d'encaixar ja que no s'ajusta ni de
bon tros a les expectatives avançades pel mateix sector ni a la
reactivació que es nota al sector immobiliari residencial. En tot
cas, sembla que no ha pogut mantenir el ritme moderadament
expansiu de la segona meitat del 1993.
Segons els empresaris del sector, el factor quemés ha frenat
els augments de laproducció ha estat, a banda d'una demanda
feble, menys feble, però, que un any abans, les dificultats de fi
nançament ilo tresoreria lligades a problemes de morositat i una
competència estrangera força assentada.
41
Arts gràfiques (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
Igual
Saldo
26
—12
61
19
33
—17
28
—59
25
1
52
—17
29
—23
Variació en % —0,98 —0,3 —1,58 —1,08 —1,88 —2,68 —0,64
3) Vendes totals Igual 43 61 39 28 6 35 10
Saldo —20 6 —18 —66 —24 —2 —39
4) Vendes en el mercat interior Igual 27 62 32 30 3 33 10
Saldo —8 7 —13 —64 —22 —1 —39
5) Vendes en el mercat exterior Igual 42 71 40 32 9 29 19
Saldo —50 8 —21 —45 —34 9 —31
6) Preus de venda Igual 70 88 85 77 75 98 73
Saldo 5 —10 —15 —23 —19 —2 —27
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 51 64 52 20 33 54 41
Saldo —38 —29 —32 —52 —23 —46 —55
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 60 62 57 55 50 62 56
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0)
9) Producció Manteniment 69 74 61 50 69 81 65
Saldo 1 9 —33 12 12 2 6
10) Vendes Manteniment 69 77 58 49 64 82 63
Saldo 1 10 —36 14 14 0 3
11) Cartera de comandes Manteniment 64 83 55 50 63 94 62
Saldo —7 0 —26 1 —37 —3 —4
12) Preus de venda Manteniment 85 96 94 85 90 92 75
Saldo 6 —4 —1 —15 —5 3 —8
13) Ocupació Manteniment 62 60 44 47 53 61 73
Saldo —38 —40 —46 —52 —47 —32 —27
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 78,6 79,3 73,6 64,9 75,9 78,4 70,8
L'evolució del bimestre s'ha caracteritzat per l'abundància de
resultats negatius en relació amb els registrats un any abans. A
la davallada de les vendes, especialment notable en el mercat in
terior, s'hi ha d'afegir la de la producció, l'ocupació i especial
ment la de la cartera de comandes. Tot plegat s'ha traduït en
una sensible reducció de la capacitat productiva utilitzada.
Les perspectives avançades pels empresaris enquestats no fan
pensar en un canvi significatiu de tendència a curt termini.
42
100
80 -
60 -
40 -
20
0
Factors limitadors de la producció
I I
1992
Debilitat demanda
1993 .1994
11 Dificultats finançament
Competència estrangera ffi Altres causes
Indústria farmacèutica
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (`)/0)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (1)/0
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (%)
(dades provincials)
27
—19
47
22
45
8
50
—38
41
41
6
—12
31
36
Igual
Saldo
Variació en % —0,77 —0,24 —0,65 0,78 1,45 —1,37 —0,42
Igual
Saldo
27
—6
30
41
23
22
45
—23
38
34
12
14
29
30
Igual
Saldo
24
—10
30
—1
27
19
46
—29
38
33
29
—9
28
29
Igual
Saldo
57
—33
33
6
13
6
40
—36
52
30
21
33
26
56
Igual
Saldo
63
0
77
—18
92
8
97
3
92
—7
59
—41
90
6
Normal
Saldo
20
—80
18
—70
53
—47
23
—77
84
—16
63
—37
89
—11
Dies 49 51 64 48 54 73 44
I
Manteniment
Saldo
78
21
85
0
62
—33
56
33
77
4
82
14
82
18
Manteniment
Saldo
60
35
57
20
66
—19
61
31
73
10
70
25
74
—4
Manteniment
Saldo
72
27
63
35
34
—50
64
30
70
8
93
—3
80
20
Manteniment
Saldo
100
0
98
2
95
3
53
—2
42
—45
62
6
83
—8
Manteniment
Saldo
61
—36
57
—39
88
—6
43
—53
44
—52
90
—7
96
—1
77,8 79,5 78,5 64,0 78,1 78,3 80,1
%
100
80 -
60-
40
20
O
Factors limitadors de la producció
1993 .1994
1-1 Dificultats finançament
Competència estrangera .11 Altres causes
1992
ffi Debilitat demanda
La indústria farmacèutica ha mantingut durant el bimestre
uns volums de producció i vendes —amb un creixement impor
tant de les exportacions— clarament superiors als registrats un
any abans. Això ha comportat un augment del grau d'utilització
de la capacitat productiva instal.lada.
Malauradament, i si es compleixen les previsions avançades
pels mateixos industrials, no s'han d'esperar augments significa
tius dels ritmes de creixement de les vendes a curt termini.
L'atonia de la demanda és determinant en aquest sentit.
43
Productes metà1•1ics (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
Igual
Saldo
60
—12
63
—12
20
—55
15
—71
10
53
76
—6
77
9
Variació en % —1,59 —1,60 —1,99 —1,42 —2,49 —1,47 0,33
3) Vendes totals Igual 13 65 69 9 11 14 18
Saldo —70 —14 1 —80 51 55 —34
4) Vendes en el mercat interior Igual 7 7 72 9 15 14 29
Saldo —79 —53 —12 —81 43 51 —48
5) Vendes en el mercat exterior Igual 61 19 72 11 28 14 61
Saldo —3 41 4 —67 61 62 22
6) Preus de venda Igual 74 37 84 92 87 96 82
Saldo —18 37 —11 —6 —7 —4 8
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 9 6 12 23 13 25 27
Saldo —31 —59 —88 —77 —82 —72 —59
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 47 38 39 40 39 37 39
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 70 26 28 18 87 91 69
Saldo —15 —57 —51 59 2 7 29
10) Vendes Manteniment 22 25 27 22 80 29 77
Saldo 40 —37 —47 60 13 —56 20
11) Cartera de comandes Manteniment 70 32 27 87 89 93 89
Saldo —11 —52 —62 —4 6 5 9
12) Preus de venda Manteniment 37 82 96 86 92 92 82
Saldo 40 —14 6 —2 2 9
13) Ocupació Manteniment 67 66 30 27 38 96 88
Saldo —26 —27 —70 —71 —62 —4 2
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 70,0 72,2 71,1 70,5 70,1 77,2 78,4
El ritme de creixement de l'activitat d'aquest sector durant el
darrer bimestre és moderadament més expansiu que el d'un any
abans. Les exportacions han estat, com en d'altres sectors, l'ele
ment revifador de les vendes i la producció. En aquest cas però,
i potser perquè les expectatives a curt termini són relativament
esperançadores malgrat el nivell de la cartera de comandes, s'ha
optat per mantenir capacitat productiva en funcionament imà
d'obra ocupada, retallant els terminis de lliurament de les co
mandes. Aquest és un plantejament no massa usual i que s'ha
de valorar positivament. La competència estrangera preocupa
menys que en períodes anteriors, alhora que les dificultats de fi
nançament i la morositat, com en d'altres sectors, apareixen
comun obstacle de cara a assolir majors nivells d'activitat.
44
100
80
60
40
20
0
1992
ee Debilitat demanda
Factors limitadors de la producció
1993 1994
Dificultats finançament
JJ Competència estrangera Altres causes
Maquinària i material elèctric
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes totals
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en el mercat exterior
6) Preus de venda
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
13) Ocupació
D) Capacitat productiva utilitzada (%)
42
—57
(dades provincials)
Igual
Saldo
28
2
27
—36
21
—67
36
53
35
—21
18
39
Variacióen `)/0 —3,54 —4,11 —6,98 —1,98 —1,74 —3,66 —1,83
Igual
Saldo
21
—77
17
—10
25
—30
14
—76
28
42
22
—37
23
31
Igual
Saldo
20
—78
19
—14
25
—31
17
—64
6
12
18
—42
24
—5
Igual
Saldo
23
—21
28
31
43
—5
17
—61
18
53
38
3
28
22
Igual
Saldo
56
13
83
—3
73
—27
72
—28
67
—30
81
—19
61
—6
Normal
Saldo
27
—73
23
—56
22
—48
37
—55
11
—76
28
—68
56
—28
Dies 71 50 50 57 50 52 72
■
Manteniment
Saldo
72
—11
71
—16
64
—33
67
24
81
10
55
11
70
29
Manteniment
Saldo
31
41
75
—9
76
—20
49
23
82
9
55
10
68
32
Manteniment
Saldo
53
22
56
—24
65
—34
37
5
69
—16
57
8
88
11
Manteniment
Saldo
78
10
68
—22
71
—29
69
—19
37
—23
77
18
67
33
Manteniment
Saldo
58
—42
34
—66
35
—65
35
—63
25
—55
56
—36
74
—5
80,0 75,8 77,4 76,1 82,2 78,8 80,7
80
60
40
20
0
Factors limitadors de la producció
1
1992
Debilitat demanda EJ Dificultats finançament
Competència estrangera Altres causes
1993 1994
Tot i que els resultatsdel bimestre no són especialment bri
llants, si es comparen amb els del mateix període d'un any enre
ra, la valoració és necessàriament molt més positiva; tant pel
que fa a les vendes com a la producció. L'ocupació i els preus
de venda continuen a la baixa per enèsim bimestre, alhora que
es modera significativament l'erosió de la cartera de comandes.
Les previsions a curt termini, en un entorn marcat per una de
manda sense signes de recuperació per a aquest tipus de produc
te, no són especialment engrescadores.
45
Automoció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
Igual
Saldo
1994
8
—50
25
61
30
58
6
—93
26
62
27
—56
28
—46
Variacióen % —2,14 —2,68 —6,46 —2,15 —0,80 —1,78 —0,54
3) Vendes totals Igual 5 21 28 7 24 27 27
Saldo —57 63 56 —91 58 —56 _46
4) Vendes en el mercat interior Igual 23 21 28 2 23 28 27
Saldo —75 64 53 —93 56 —62 —51
5) Vendes en el mercat exterior Igual 6 25 28 3 28 24 33
Saldo —43 64 56 —88 65 —51 _46
6) Preus de venda Igual 91 98 97 77 94 98 84
Saldo —5 —2 —1 —20 —3 —1 —4
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 93 92 92 92 2 4 6
Saldo —7 —8 —8 —8 —96 —96 —93
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 55 56 57 54 49 47 53
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (`)/0)
9) Producció Manteniment 12 33 34 31 31 27 38
Saldo 80 63 60 59 —64 64 55
10) Vendes Manteniment 12 28 31 28 94 28 14
Saldo 83 62 61 60 —1 65 79
11) Cartera de comandes Manteniment 11 13 31 8 96 7 19
Saldo 78 81 61 77 —1 87 70
12) Preus de venda Manteniment 36 38 36 34 92 31 40
Saldo 61 60 56 63 —7 57 45
13) Ocupació Manteniment 6 12 7 5 7 11 13
Saldo —88 —88 —93 —93 —93 —86 —86
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 68,3 69,4 69,8 60,8 58,8 67,0 62,4
Possiblement aquest sigui el sector —d'entre els més impor
tants de l'àrea metropolitana— que presenta els pitjors resultats
del bimestre. I aquest lideratge ja no és una novetat. De fet pre
senta pocs canvis en relació amb la situació d'un any abans. La
recuperació de les vendes ha estat escassament rellevant i sense
poder incidir en els volums de producció. En aquest cas, les ex
portacions, afectades per la situació de recessió de lamajoria
dels països compradors, no han registrat el creixement d'altres
sectors. Per contra, la cartera de comandes i la capacitat produc
tiva utilitzada s'han reduït sensiblement. Les expectatives però,
són relativament optimistes gràcies a la campanya d'ajuts pú
blics per a la modernització del parc automobilístic.
46
Factors limitadors de la producció
100
80
60
40
20
0
1992 1993 1994
111111 Debilitat demanda í1 Dificultats finançament
Competència estrangera ffi Altres causes
II. Finances

Enquesta de conjuntura financera de Barcelona
Demanda de crèdit en relació amb el trimestre anterior (%)
Petites im anes-e
Molt superior 0 O 0 0
Moderadament superior 19 O 5 37
Similar 52 39 35 57
Moderadament inferior 29 61 31 6
Molt inferior 0 0 29 0
Molt superior 2 O O 0
Moderadament superior 4 O 5 33
Similar
Moderadament inferior
60
30
24
76
33
28
56
6 -2
Molt inferior 4 0 34 5
--3
Molt superior o 0 O 0
Moderadament superior 19 3 7 10 -4
Similar 44 8 71 84
Moderadament inferior 37 86 16 6
Molt inferior o 3 6 0
Mitjanesmòbils de tres períodes
—
—
11.90 1.91 111.91 1.92 111.92 1.93 111.93 1.94
1V.90 11.91 1V.91 11.92 1V.92 11.93 1V.93
— Pimes Ges — Particular Total
Notes metodològiques:
El valor total de cada pregunta és 100 (equivalent al 100 per cen )dividit entre les respostes possibles. El percentatge assignat a cada resposta de les possibles s'obté de l'agregació de les
respostes de les entitats ponderades així: (40 per cent/nombre d'enquestes contestades) +60 percent (nombre d'oficines de l'entitat/total oficines).
Quan nos'especifiqui altra cosa, totes les respostes s'han d'interpretar en relació amb el trimestre immediatament anterior. Les preguntes de prospectiva —aquelles que plantegen la
tendència esperada— recullen les opinions per als dos trimestres següents al de referència. Les respostes del trimestre immediatamentposterior al de referència es publiquen substituint les
corresponents opinions manifestades un trimestre abans. Les del segon trimestre que es publiquen per primera vegada, seran modificades o, ratificades en el proper trimestre.
Significació de Penquesta: La mostra enquestada en aquesta ocasió (4t. tr. del 1993) ha representat el 89,4 per cent del total de bancs i caixes operatius a la ciutat —segons nombre
d'oficines—mentre que el percentatge de respostes obtingudes s'ha situat en un 72,4 per cent del total i en gairebé el 77,4 per cent de lamostra enquestada. En el cas dels bancs el
percentatge de respostes obtingudes en relació amb el total és del 52,7 per cent, mentre que pel conjunt de les caixes s'assoleix el 92,6 per cent.
L'enquesta vol reflectir les opinions de directius i tècnics
d'una àmplia representació dels bancs i de les caixes d'estalvis
que operen a la ciutat. Els resultats que es presenten correspo
nen al quart trimestre de 1993 i al primer i segon trimestre d'en
guany quan la pregunta fa referència a la tendència esperada.
La recollida d'informació s'ha desenvolupat bàsicament durant
el mes de gener.
Una certa recuperació de les expectatives empresarials,
el descens dels tipus d'interès i unes perspectives de millora
de lamorositat a mitjà termini han estat alguns dels factors
que han ajudat a reactivar la demanda de crèdit.
L'evolució de la demanda de crèdit bancari per part del sector
de l'economia de Barcelona durant els darrers mesos de 1993
confirma l'incipient canvi de tendència iniciat durant el trimes
tre anterior, especialment per part del teixit empresarial. Tot i
que els símptomes que apunten cap a un inici de reactivació d'a
questa demanda són extremadament febles, han estat suficients
per trencar la tendència a la baixa dels dos darrers anys.
Un símptoma que afegeix credibilitat a aquests resultats i en
conseqüència a la tendència que apunten seria el fet que les res
postes de les diferents entitats són molt més homogènies que en
trimestres anteriors. Aquestes mateixes dades posen de relleu a
més, que les caixes —coma collectiu— s'han mostratmés
receptives o dinàmiques que els bancs a l'hora de captar clients
d'actiu entre les empreses.
49
Demanda de crèdit esperada (°/0)
Creixerà fortament
Creixerà moderadament
Es mantindrà
Caurà moderadament
Caurà fortament
o
28
72
0
o
33
23
44
0
0
10
31
29
30
0
6
65
29
o
0 o
13
81 71
6 29
0 0
3
10
66
21
0
0
13
80
7
O
0
33
55
12
0
7
34
53
6
0
Creixerà fortament
Creixeràmoderadament
Es mantindrà
Caurà moderadament
Caurà fortament
o
o
O
62
38
O
o
33
64
3
0
0
49
44
7
0
0
57
43
0
0
7
73
20
0
0
10
56
31
3
0
3
87
10
0
0
10
78
12
0
O
13
76
6
5
0
16
84
0
0
Oferta esperada de crèdit (%)
Sobrarà oferta 45 22 12 20 59 69 66
Es cobrirà la demanda 40 66 71 76 41 25 28
Existirà demanda insatisfeta 15 12 17 4 0 6 6
Pel que fa a la demanda de crèdit bancari per part de les eco
nomies domèstiques, l'evolució del darrer trimestre del 1993 —a
l'alça però amb menys intensitat que la de les empreses— ha
servit per consolidar el canvi de tendència iniciat a final d'estiu,
gràcies especialment a l'evolució del crèdit hipotecari.
Si hom compara l'evolució efectiva de la demanda de crèdit
durant el quart trimestre amb les previsions avançades uns me
sos abans, es constata que la reacció detectada ha estat superior
a laprevista. Possiblement això s'hauria d'imputar al fet que l'a
ny passat —especialment durant la segona meitat— es va viure
en un context dominat per una imminent reactivació econòmica
a l'empara del sector exterior i de la reforma laboral i un procés
accelerat de reducció dels tipus d'interès que en conjunt possi
blement han alterat algunes projeccions.
50
De cara al primer semestre d'enguany es confia en una
consolidació d'aquest canvi de tendència.
Pel que fa a les previsions sobre la demanda de crèdit durant
el primer trimestre d'enguany, semblen apuntar a una certa con
solidació dels nivells assolits en acabar el 1993. I a diferència de
trimestres anteriors, en aquests moments el.mercat ofereix una
àmplia oferta de crèdit disponible, que supera amb escreix les
necessitats de la demanda solvent. Una raó de pes que pressiona
els tipus a la baixa.
La modalitat amb unes majors possibilitats de creixement
continua sent el crèdit hipotecari. De cara al segon trimestre
s'espera una recuperació més general, i fins i tot de la inversió
fixa, per primera vegada en els darrers dos anys. Aquest és un
indici especialment positiu que —amb tota la reserva que cal
gui— s'ha d'interpretar com un canvi cap a una major confiança
de la classe empresarial en una recuperació sostinguda de l'acti
vitat aprofitant la reducció dels tipus d'interès.
La moderació en el creixement de les ràtios de morositat
creditícia sembla consolidada i obre la porta a un canvi
de tendència a mitjà termini.
Durant el quart trimestre de 1993, la morositat en la devolu
ció de crèdits al conjunt del sistema financer ha moderat nota
blement els seus ritmes de creixement. A ningú se Ii escapa l'im
pacte positiu de la retallada dels tipus d'interès i el canvi de
clima en alguns sectors productius —gràcies a l'augment de les
exportacions— sobre l'evolució de la morositat creditícia, dei
xant de banda les enormes dotacions per a insolvències de les
entitats de crèdit.
Distribució sectorial de la demanda de crèdit (%)
20 2828 24 25 25Construcció 34 21 21 24
Altres serveis 26 21 21 25 30 19 24 24 27 24
Comerç a l'engròs 1 10 21 8 9 10 19 15 13 16
Serveis a les empreses 7 20 18 22 6 3 7 18 10 6
Alimentació, begudes i tabac 1 2 6 7 4 1 2 2 2
Altres indústries manufactureres 1 4 4 6 1 1 3
Comerç al detall 1 1 1 1 2 5 1 2 4 5
Química de consum i farmacèutica 5 3 5 2 1 1 1 1 3
Fabricació de vehicles i altre material transport 8 2 1 3 2 4 1 2 2
Tèxtil 1 2 2 1 1 4 7 5 4 2
Paper i arts gràfiques 5 4 3
Fabricació de maquinària i equip mecànic 12 7 2 8 4 3 2
Energia i aigua 3 3 1 9
Resta sectors 3 9 6 7 17 10 1 1 4
Sectors productius amb un creixement important de la demanda de crèdit (%)
Construcció 25 28 70 23 18 25
Altres serveis 12 26 18 17 16 22
Serveis a les empreses 3 5 16 21 23 9
Alimentació, begudes i tabac 3 10 9
Química de consum i farmacèutica 4 6 5 7
Comerç al detall 4 1 1 4 7
Comerç a l'engrós 4 6 7 9 5
Altres indústries manufactureres 4 6 2 4 1 4
Paper, arts gràfiques i edició 1 2 4
Energia i aigua 3 11 6 8 2
Fabricació de vehicles i altre material de transport 3 10 3 2 2
Restauració i hoteleria 1 2 2 1 2
Cuir, calçat, vestit i confecció 4 9 1
Tèxtil 2 2 3 1
Fabricació de maquinària i equip mecànic 23 11 6
Resta sectors 14 2 8 3 2 2
És molt esperançador esperem que es confirmi— el fet
que la majoria d'entitats confien en una major contenció del
creixement d'aquests recursos morosos durant la primerameitat
d'enguany. Aquestes previsions possiblement es recolzen tant en
el fet que alguns indicadors assenyalen a que el pitjor de la crisi
ja ha passat —moltes empreses han acabat ja els seus processos
d'adaptació a la nova conjuntura— com en la progressiva i efec
tiva traslació al consumidor d'uns costos financers a labaixa.
En tot cas, de les previsions que fan les entitats creditícies so
bre l'evolució a curt termini de la demanda de crèdit i dels ni
vells de morositat que suporten, hom en pot deduir que les ex
pectatives que dominen entre el món financer sobre una
imminent reactivació de l'economia són d'un optimisme tant vo
luntarista com contingut.
La tendència baixista dels tipus d'interès que els bancs i caixes
apliquen als seus clients d'actiu entra en una fase de clara
moderació.
Una consequència immediata de l'escassa demanda solvent de
crèdit bancari que les entitats financeres preveuen que hauran
d'atendre a curt termini, porta inevitablement a un excés d'ofer
ta de crèdit en el mercat al llarg dels primers mesos d'enguany,
fet que hauria d'incidir directament en unaprogressiva tendèn
cia a la baixa del preu del crèdit. És molt significatiu que de for
ma pràcticament unànime la majoria dels bancs i caixes enques
tats apostin obertament pel manteniment d'aquesta tendència a
labaixa dels tipus d'interès en els propers mesos, tot i que s'in
tueix que el marge de descens pràcticament s'ha esgotat si no hi
ha canvis significatius i consistents en l'evolució de les principals
macromagnituds de l'economia espanyola.
51
Grau de morositat i/o impagats en la devolució de crèdits i tendència esperada (%)
Hipotecari
Ha crescut o creixerà fortament 7 3 3 3 3 0 28 3 3 3
Ha crescut o creixerà moderadament 32 51 33 21 17 14 32 18 18 11
S'ha mantingut o es mantindrà 31 17 64 72 74 86 36 73 76 72
Ha caigut o caurà moderadament 30 29 O 4 6 o 4 6 3 14
Ha caigut o caurà fortament 0 0 O 0 O O 0 0 0 O
Ha crescut o creixerà fortament 10 8 16 6 0 10 3 19 0 o
Ha crescut o creixerà moderadament 24 33 29 24 17 27 48 33 33 ")1
S'ha mantingut o esmantindrà 60 30 49 60 69 56 18 48 64 69
Ha caigut o caurà moderadament 6 29 6 10 14 7 31 0 3 lo
Ha caigut o caurà fortament 0 0 O 0 0 0 O 0 O o
Preu esperat del crèdit (%)
Creixerà fortament 10 0 o 0 0 O o
Creixerà moderadament 32 12 O 0 0 O 0
Es mantindrà 58 57 58 41 15 24 21
Caurà moderadament 0 31 42 55 82 65 79
Caurà fortament 0 o 0 4 3 11 O
De l'evolució del creixement sectorial de la demanda de crèdit
en acabar el 1993, hom pot intuir un cert esgotament
del dinamisme delnou terciari a favor de les activitats
manufactureres amb més futur a la ciutat.
Quant a la distribució de crèdit bancari per sector productius,
les dades del quart trimestre de 1993 apunten canvis significatius
en el rànking d'activitats que han registrat un creixement més
important d'aquest tipus de finançament. Mentre que en trimes
tres anteriors una de les característiques més comentades era el
protagonisme creixent de diversos sectors terciaris—a banda de
la Construcció— a costa d'alguns sectors industrials amb més
pes a l'economia catalana, les darreres dades apunten cap a una
major diversificació sectorial de la demanda de crèdit. Així, el
conjunt d'activitats globalment tractades com a serveis a les em
preses i que en els darrers trimestres havien mostrat un creixe
ment espectacular de la demanda de crèdit —especialment per a
inversions— han acabat l'any amb uns ritmes d'expansió força
més moderats. Per contra, sectors industrials com ara l'Alimen
tació, la Química de consum i farmacèutica, les Arts gràfiques i
Altres indústries manufactureres, escassement actius com a de
mandants de crèdit bancari en els darrers trimestres, adquirei
xen de nou protagonisme. Al marge d'aquesta dinàmica es man
tenen però, sectors manufacturers lligats al metall i amb molta
tradició a l'àrea barcelonina, immersos en forts processos de re
conversió.
52
Preu esperat del crèdit
Mitjanesmòbils de tres períodes
_
— —
—4
—
111.90 1.91 111.91 1.92 11 .92 1.93 111.93 194
1V.90 11.91 W91 11.92 11192 11.93 11193
Aquesta difusió sectorial de la demanda de finançament ban
cari és especialment notòria entre els demandants de recursos
per a circulant i confirmen les dades del trimestre anterior. Pot
ser cal destacar l'augment de les necessitats de finançament per
a circulant del conjunt del comerç a l'engròs, com una mostra
més de la davallada de la demanda interna de consum durant el
1993. Contràriament, pel que fa als sectors industrials, aquesta
moderada revifalla s'ha d'interpretar com a resultat d'una políti
ca més permisiva per part de les entitats creditícies juntament
amb una certa reactivació de la producció a aquests sectors con
crets.
4t. tr. 93
,
Evolució, per tipus de col.locacions, del volum de recursos (%)
Di ósits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini
3r. tr. 93 41. tr. 93 4t. tr. 92 lr. tr. 93 93 3r. tr. 93
Ha augmentat notablement
Ha augmentat moderadament
S'ha mantingut estable
Ha disminuït lleugerament
Ha disminuït sensiblement
4
26
45
25
0
0
36
34
23
7
0
46
33
21
0
0
21
68
7
4
Ha augmentat notablement
Ha augmentat moderadament
S'ha mantingut estable
Ha disminuït lleugerament
Ha disminuït sensiblement
11
73
16
0
0
3
25
56
6
0
0
18
38
23
21
0
5
70
25
0
Ha augmentat notablement
Ha augmentat moderadament
S'ha mantingut estable
Ha disminuït lleugerament
Ha disminuït sensiblement
0
0
49
44
7
O
O
49
42
9
0
5
36
27
32
O
o
26
67
7
45
44
1 I
0
0
12
14
58
16
0
3
50
38
9
Ha augmentat notablement
Ha augmentat moderadament
S'ha mantingut estable
Ha disminuït lleugerament
Ha disminuït sensiblement
0
72
15
13
0
3
67
16
14
o
39
50
2
9
0
12
84
4
0
0
Pel que fa a la tipologia de col.locacions i dipòsits en què in
verteixen els seus recursos els clients de passiu dels bancs i cai
xes de la ciutat, no es detecten canvis significatius en relació
amb la tendència dels darrers trimestres, especialment l'imme
diatament anterior. Bàsicament perquè la incertesa econòmica
continua sense escampar i s'ha mantingut la tendència baixista
del preu del diner i per tant de la remuneració de la majoria de
collocacions.
Els dipòsits a la vista i d'estalvi en caixes i bancs i la resta de
productes bancaris a termini, juntament amb els fons d'inversió,
han estat les modalitats de col.locacions que han vist augmentar
els seus recursos de clients durant el quart trimestre. Fins i tot
per sobre de les previsions en eldarrer cas. Contràriament, la
forta retallada de tipus de les noves emissions de renda fixa ha
desincentivat la conocació de nous recursos en aquests actius
per part dels petits inversors privats que prefereixen canalitzar
los a través dels diferents fons d'inversió. La renda variable i en
menor mesura el mercat immobiliari s'han beneficiat també
d'aquesta reducció de la remuneració de la renda fixa.
44
56
0
o 13 36 3 7
79 66 35 75 77
11 21 29 22 9
10 0 0 0 7
0 0 0 0 0
8 0 0 0 0
9 7 19 12 12
59 84 65 73 45
23 5 14 15 27
0 4 2 0 16
3 0 0 0 0
4 20 6 11 12
56 53 24 11 13
37 18 34 68 59
0 9 36 10 16
Segons les previsions dels operadors enquestats, durant el pri
mer semestre de 1994 els inversors continuaran apostant—a
grans trets— per les mateixes col.locacions, possiblement amb
un major interès per les emissions de renda fixa de les empreses
i una disminució del volum de dipòsits a la vista i d'estalvi. S'al
bira una certa moderació en la tendència baixista de les remune
racions d'aquestes col•locacions seguida l'any passat.
Per últim, quant al dinamisme que han mostrat els diferents
grups de bancs i caixes que operen a la plaça financera de Bar
celona, cal destacar l'esforç que estan desenvolupant el conjunt
de caixes de la resta de l'estat per guanyar quota de mercat tant
d'actiu com de passiu. Una valoració semblant mereix l'evolució
del segment de bancs catalans en grups d'àmbit estatal.
53
Tendència esperada, per tipus de col.locacions, del volum de recursos (%)
Dipòsits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini
Creixerà fortament
Creixerà moderadament
Es mantindrà
Cauràmoderadament
Caurà fortament
29
65
4
2
0
51
49
0
0
0
44
49
7
O
0
7
50
43
o
0
38
41
21
o
3
74
23
0
32
34
26
8
0
0
79
14
7
0
4
55
28
13
o
0
58
32
10
o
Creixerà fortament 3 O 0 O O O O O o
Creixerà moderadament 73 20 13 3 O 13 16 12 0 0
Es mantindrà 24 46 70 25 32 83 73 81 60 63
Cauràmoderadament 32 17 44 44 4 11 7 28 24
Caurà fortament 2 O 28 24 O 0 O 13 13
Creixerà fortament O 0 O O O O 0 O 0 0
Creixeràmoderadament 0 6 6 6 17 10 14 13 0 0
Es mantindrà 73 34 24 61 53 78 25 14 56 59
Cauràmoderadament 27 31 66 24 20 12 28 64 29 25
Caurà fortament 0 29 3 9 9 O 33 9 15 16
Creixerà fortament 0 4 19 31 16
Creixerà moderadament 52 77 73 69 75
Es mantindrà 38 10 8 0 9
Caurà moderadament 10 9 0 0 0
Caurà fortament 0 O 0 0 0
Tendència esperada de la remuneració de les collocacions (°/0)
Dipòsits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini
Creixerà fortament 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Creixerà moderadament 12 0 0 0 3 11 0 0 6 0
Es mantindrà 85 66 51 53 50 71 12 8 7 41
Caurà moderadament 3 34 43 43 47 18 79 68 78 48
Caurà fortament 0 0 6 4 0 0 9 24 9 11
Creixerà fortament O O O O 0 O o O O o
Creixeràmoderadament 3 5 0 7 0 3 6 0 o o
Es mantindrà 61 5 13 37 7 61 38 18 37 11
Caurà moderadament 36 87 84 38 75 36 56 78 56 82
Caurà fortament 0 3 3 18 18 0 0 4 7 7
Creixerà fortament 0 o o 0 0 o O O 0 O
Creixeràmoderadament 0 O O 0 0 5 O O 0 O
Es mantindrà 68 47 13 55 67 63 26 13 41 53
Cauràmoderadament 32 53 84 41 30 32 71 84 56 44
Caurà fortament O O 3 3 3 0 3 3 3 3
54
Dinamisme del mercat
timació del dinamisme per als pròxims trimestres (%)
Desintermediació:
' Creixerà a un ritme superior 4 5 7 0 9 4 3 8 7 14
Creixerà a un ritme similar 59 67 83 76 71 80 69 71 74 76 72
Creixerà a menor ritme 37 33 12 17 29 11 27 26 18 17 14
10
87
3
.timació del dinamisme pel que fa a Barcelona com a plaça financera en comparació amb la resta de l'Estat (
inme.Mercat bancari
Creixerà a un ritme superior 12 7 8 O o 8 7 8 5 0
Creixerà a un ritme similar 85 93 89 90 97 loo 78 93 88 84 93
Creixerà a menor ritme 3 o 3 10 3 o 14 0 4 11 7
3
97
0
Dinamisme dels agents
ntitats més dinàmiques i/o agressives al mercat de Barcelona (%)
3r. tr. 92roductes de crèdit 2n. tr.92
Bancs d'àmbit estatal 26
Caixes catalanes 31
Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 7
Caixes de la resta de l'Estat 13
Bancs catalans independents 9
Bancs estrangers 12
Financeres de consum 1
Caixes catalanes 30
Bancs d'àmbit estatal 26
Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 3
Caixes de la resta de l'Estat 6
Bancs catalans independents 10
Societats assessores, gestores, etc. 19
Bancs estrangers 6
28
30
7
19
8
5
3
32
27
6
5
9
13
6
4t tr. 92
31
32
2
26
6
1
1
30
32
4
4
12
16
2
lr.tr. 93 2n. tr. 93
32
31
21
10
6
O
O
29
33
14
1
9
9
4
3r tr.93 4t. tr.9
31
32
22
10
5
0
0
32
30
21
6
7
2
2
32
30
23
8
6
1
o
29
29
21
5
11
5
O
32
31
20
13
3
1
0
32
29
16
14
4
3
2
55
Sistema financer
Nombre d'oficines del sistema creditici (31-XII-1993)
Nombre d'oficines Variació (`)/0) 31-XII-1993/31-X11-1992
Caixes Resta sistema Total sistema Caixes Resta sistema
cre
1.063 n.d. 7 n.d. -3,1 n.d. -41,7
1.151 n.d. 6 n.d. -0,5 n.d. 200,0
872 1.082 10 -5,8 -5,7 1,2 -88,9
3.086 3.616 23 -1,8 -2,9 1,4 -77,9
1.843 n.d. 10 n.d. 0,3 n.d. -41,2
697 n.d. 17 n.d. 0,0 n.d. 240,0
17.636 14.485 3.192 -0,8 -2,3 1,4 -1,9
Barcelona
Resta prov. Barcelona
Resta Catalunya
Total Catalunya
Madrid
Resta prov. Madrid
Total Espanya
n.d.
n.d.
1.964
6.725
n.d.
n.d.
35.313
Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
pessetes Variació (`)/0) Dipòsits/OficinaMilers de milions de
Àmbi 31-XII-1993/ 31-XII-1993/ (milions de ptes.)
Prov. Barcelona 7.924,0 7.958,3
,3
8.185,7 8.320,1 8.880,5 5,8 11,1 1.663,0 1.848,5
Resta Catalunya 1.814,6 1.820,9 1.864,1 1.909,7 1.922,9 0,7 6,0 870,7 979,1
Total Catalunya 9.738,6 9.779,2 10.049,8 10.229,8 10.723,4 4,8 10,1 1.421,9 1.594,6
Prov. Madrid 9.116,5 9.383,5 9.829,6 9.834,1 10.739,2 9,2 17,8 2.586,2 2.977,3
Total Espanya 45.165,1 45.644,7 47.223,2 47.780,7 49.706,0 4,0 10,1 1.268,6 1.407,6
Crèdits del sistema bancari al sector privat
_
Milers de milions de pessetes Variac'ó (%) Crèdits/Oficina
•mbit
3 - - 992 31-111-1993 30-VI-1993 30- -199 30-..-199 31-X11-19931 31-XII-1993/, .
(milions de ptes.)
Prov. Barcelona 5.991,1 5.904,6 5.904,1 5.755,3 5.883,2 2,2 -1,8 1.227,3 1.235,7
Resta Catalunya 1.369,1 1.399,2 1.409,8 1.393,9 1.434,3 2,9 4,8 657,0 730,3
Total Catalunya 7.360,2 7.303,8 7.313,9 7.149,2 7.317,5 2,4 -0,6 1.074,6 1.088,1
Prov.Madrid 9.644,6 9.733,5 9.636,7 10.193,1 10.436,7 2,4 8,2 2.736,1 2.893,5
Total Espanya 36.652,4 36.267,2 36.586,9 36.917,0 37.602,9 1,9 2,6 1.029,5 1.064,8
Font: Banco de España. Boletín Estadístico. Elaboració pròpia.
L'estancament del crèdit bancari al sector privat al llarg del
1993 ha acabat amb taxes negatives a la província de Barcelona.
L'evolució de l'activitat del sistema financer a Catalunya du
rant el darrer trimestre de 1993 s'ha ajustat a la registrada al
llarg de l'any. D'una banda, s'ha mantingut i fins i tot accentuat
el procés de reajustament de l'oferta -via tancament d'ofici
nes- per part de la banca. Contràriament, les caixes han man
tingut un ritme molt moderat d'expansió, insuficient per com
pensar el retrocés de labanca. Aquests comportaments són
aplicables també al conjunt d'Espanya. A.Catalunya però,
aquest tancament d'oficines ha estat més intens a les àrees
menys densament poblades i urbanitzades que no pas a la regió
metropolitana de Barcelona.
56
Pel que fa a l'activitatmés tradicional de les entitats finance
res, l'any passat va ser un any realment atípic, donada l'evolució
tan dispar i contradictòria dels dipòsits i dels crèdits. Que els di
pòsits del sectorprivat en el sistema bancari hagin augmentat a
l'entorn del deu per cent no és cap novetat. Possiblement ha es
tat un creixement superior al que s'esperava, i a causa bàsica
ment de la manca d'expectatives clares i d'un clima força gene
ralitzat d'incertesa en l'evolució econòmica. Un exemple clar
d'aquesta indefinició dels mercats s'obté de l'evolució final
-previsible en funció del comportament al llarg de l'any- del
crèdit bancari concedit al sector privat, que fins i tot ha acabat
l'any amb un saldo viu menor que un any abans a la província
de Barcelona i per extensió a Catalunya. Les raons, entre les
que destaca l'elevada morositat que suporta el sistema financer,
són prou conegudes com perquè no s'hi hagi d'insistir. Totple
gat és un reflex fidel de la intensitat de la recessió i de l'escepti
cisme dels agents econòmics davant d'unes lectures excessiva
ment voluntaristes dels indicadors de conjuntura.
Mercat de valors
Volum efectiu negociat a les borses de comerç
ers emt o s ep es. um. n ex
1982 39,4 175,3 10,8 8,1
1983 71,0 219,2 19,5 10,1
1984 143,8 411,7 39,5 19,0
1985 117,9 685,1 32,4 31,6
1986 363,7 2.164,7 100,- 100,-
1987 791,1 3.863,9 217,5 178,5
1988 592,5 2.568,6 162,9 118,7
1989 550,6 4.015,6 51,4 185,5
1990 498,8 3.761,9 137,1 173,8
1991 572,9 4.206,0 157,5 194,3
1992 466,5 4.497,7 128,3 207,8
lr. tr. 108,9 1.179,5
2n. tr. 173,0 1.046,6
3r. tr. 89,2 909,8
4t. tr. 95,3 1.361,8
1993 497,9 5.502,3 136,9 254,2
lr. tr. 116,9 1.392,7
2n. tr. 99,3 1.546,7
3r. tr. 120,4 1.613,3
4t. tr. 161,2 2.701,1
1994
lr. tr. 186,6 3.672,7
Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Depar ament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números.
Variació (/o) Barcelona Madrid
lr. tr. 1994/1r. tr. 1993
1993/1992
59,6
6,7
163,7
22,3
La renda fixa es converteix cada dia més en «l'estrella»
d'un mercat tradicionalment especialitzat en renda variable.
Els volums de contractació registrats a les borses espanyoles
durant el primer trimestre d'enguany han assolit un nou rècord.
L'atractiu de la renda variable continua en augment -malgrat
els moviments erràtics dels mercats durant la segona meitat del
trimestre- a mesura que es mantenen les expectatives de noves
disminucions en els tipus d'interès.
Volum de contractació per tipus de productes
(Barcelona + Madrid)
milers de milions
2.500
2.000 -
1.500 -
1.000 -
500 -
0 II 1 1 1
II 92 111.92 1V92 1.93 11 93 111.93 IV.93 1.94
111Renda Fixa Renda Variable
D'altra banda, la Borsa ha apostat amb decisió sense gai
res altres alternatives- per una recuperació dels resultats em
presarials a curt termini. Aquesta opinió es recolza en el fet que
moltes empreses han concentrat una bona part dels seus costos
de reestructuració als exercicis del 92 i especialment al del 93.
Per últim, ens hem de referir a un factor aliè a la conjuntura
econòmica, responsable d'una bona part d'aquest espectacular
augment de la contractació als mercats de renda variable espa
nyols els darrers dos trimestres, especialment a Madrid. Ens re
ferim a la incorporació dels efectes públics de renda fixa al siste
ma electrònic de contractació. Aquest canvi ha disparat
espectacularment els volums negociats de Deute públic a la bor
sa. A tall d'exemple, dir que la contractació de renda fixa -pú
blica i privada- a la Borsa de Madrid, que pel conjunt del 1993
només va representar aproximadament un 12,5 per cent del to
tal, durant els primers mesos d'enguany s'ha situat vora el 40
per cent.
57
Mercat de Futurs Financers
Nombre de contractes negociats al MEFF*
1990 188.744 12.274 5.752
lr. tr. 5.729 753 555
2n. tr. 42.351 3.324 5.863
3r. tr. 70.097 4.116 6.864
4t. tr. 70.567 4.081 5.752
1991 1.005.781 33.095 19.411
lr. tr. 148.024 6.284 11.919
2n. tr. 319.093 11.891 20.552
3r. tr. 214.633 6.462 15.575
4t. tr. 324.031 8.458 19.411
1992 2.218.693 45.637 37.378
1r. tr. 336.423 7.413 27.037
2n. tr. 593.948 10.779 69.415
3r. tr. 684.884 14.447 51.890
4t. tr 603.438 12.998 37.378
1993 8.103.232 189.640 266.270
lr. tr. 1.039.700 30.956 89.028
2n. tr. 1.548.960 40.447 190.689
3r. tr. 2.630.852 58.730 295.869
4t. tr. 2.883.720 59.507 266.270
1994
lr. tr. 5.831.642 123.717 1.021.363
Volumtrimestral contractat per tipus de producte (futurs i opcions)
milions de contractes
6
1
1.91 11.91 111.91 IV.91 1.92 11.92 111.92 IV.92 1.93 11.93 111.93 1V93 1.94
= Bo nocional Mibor 90 Divisa
* El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'administració del mercat del MEFF.
Variació (°/0)
Contractació
total Saldo viu
lr. tr. 1994/4t. tr. 1993 102,2 -
lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 460,9 -
31-111-1994/31-XII-1993 283,6
31-111-1994/31-111-1993 - 1.047,2
58
La inestabilitat imperant als mercats financers internacionals
durant el primer trimestre ha disparat la contractació
de derivats.
Si durant la segona meitat de l'any passat la tendència a la
baixa dels tipus d'interès espanyols fou una de les raons que va
impulsar a l'alça la contractació al mercat de futurs financers,
durant els primers mesos d'enguany les raons de l'espectacular
creixement de l'activitat almercat de derivats s'ha de buscar en
la inestabilitat que ha imperat en els mercats financers interna
cionals, davant les evolucions enfrontades dels tipus d'interès a
Europa i als EE.UU.
A més d'aquests factors de caire conjuntural, la tendència al
cista de fons és innegable. A aquest fet hi contribueix especial
ment la constant innovació en matèria financera que fa impres
cindible comptar amb instruments de cobertura de risc. Tampoc
és despreciable el volum del component especulatiu, especial
ment en moments d'expectatives poc definides.
III. Consum, comerç i preus

Evolució del parc de vehicles
Evolució del parc automobilístic* (prov. de Barcelona)
1984 92.130 n.d. n.d.
1985 114.077 n.d. n.d.
1986 138.468 46.572 91.896
1987 184.284 59.119 125.239
1988 215.631 78.322 137.309
1989 236.902 86.619 150.283
1990 204.151 64.695 139.456
1991 185.902 61.557 124.345
1992 192.843 79.213 113.630
lr. tr. 52.983 18.545 34.438
2n. tr. 56.230 17.006 39.224
3r. tr. 40.852 14.375 26.477
4t. tr. 42.778 29.287 13.491
1993 136.146 78.194 57.952
lr. tr. 33.048 16.924 16.124
2n. tr. 39.821 16.616 23.205
3r. tr. 31.314 13.722 17.592
4t. tr. 31.963 30.932 1.031
1994
lr. tr. 34.448 18.456 15.992
* Exclosos ciclomotors.
Font: Matriculacions COCINB. Boletín de Estadísticay Coyuntura. Diversos números.
A partir del lr. tr.del 1988, les dades són facilitades per la Jefatura Provincial de Tráfico
de Barcelona. Baixes: Jefatura Provincial de Tráfico de Barcelona.
Variació Matriculacions Baixes Saldo
lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 4,2 9,1 -0,8
lr. tr. 1993/1r. tr. 1992 -37,6 -8,7 -53,2
1993/1992 -29,4 -1,3 -49,0
1992/1991 3,7 28,7 -8,6
Les dades de matriculacions de vehicles als primers mesos del
1994 confirmen la recuperació anunciada, encara que a un ritme
inferior a les previsions.
Després d'un 1993 en què el nombre de matriculacions fou
tan baix que ens hem de remuntar al 1986 per trobar nivells si
milars, la recuperació per a l'any següent era previsible i espera
da. Tot i la virulència de la crisi en aquest sector, es preveu que
al 1994 comenci la recuperació de les vendes. A diferència del
que ha succeït amb d'altres sectors productius, el creixement de
les exportacions -per la recessió generalitzada als principals
mercatseuropeus- no ha estat suficient per compensar la dava
llada sostinguda del mercat interior.
Així, s'inicia l'any 1994 amb un augment de les matriculacions
del 4,2 per cent al primer trimestre en comparació amb el de
l'any anterior, augment encara dèbil per compensar els desajus
tos del 1993, però que apunta a una millora al llarg de l'any.A
més, les successives reduccions dels tipus d'interès, els innom
brables descomptes que tornen a oferir els fabricants i les sub
vencions oficials són tres elements que es conjuminen perquè les
matriculacions reprenguin el vol. Hi juga en contra, però, l'ele
vat nivell de l'atur i la creixent precarització dels llocs de treball
que podrien frenar la decisió d'adquirir un vehicle nou.
Matriculació de turismes a la ciutat de Barcelona
miter
15
10
o
lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
1991 ffi 1992 11993 1994
Evolució de la matriculació de turismes
a Barcelona
° (milers)
'ode 1988 1989 1990 1991 1992 1993 Illr
lr. tr. 17.699 18.065 15.182 11.782 14.438 7.748 9.872
2n. tr. 18.041 20.450 15.955 14.148 14.229 11.141
3r. tr. 14.697 15.321 11.615 11.047 10.067 9.156
4t. tr. 17.406 16.961 11.271 12.602 11.452 9.434
Total 67.843 70.797 54.023 49.579 50.186 37.479
Font: Departament d'Estadísticade l'Ajuntament de Barcelona.
Variació (°/0)
lr. tr. 1994/1r. tr. 1993 -27,4
lr. tr. 1993/1r. tr. 1992 -46,3
1993/1992 -25,3
1992/1991 0,4
A la ciutat de Barcelona, l'augment de les matriculacions de
turismes al primer trimestre ha estat força més elevat que la de
vehicles a la província -un 27,4 contra un 4,2 per cent, en rela
ció amb el mateix període de l'any passat-, encara que cal ma
tisar que es veu accentuada per la forta caiguda que hi hagué al
període de referència. A més, la recuperació de les matricula
cions s'ha donat sobretot en turismes i no tant en motos, i
menys encara en vehicles industrials.
Per altra banda, els vehicles donats de baixa també han aug
mentat i per tant el saldo net del primer trimestre és un dels
més discrets dels últims anys, pel que fa a primers trimestres: un
increment de prop de 16.000 vehicles. El parc de vehicles de la
ciutat continua augmentant, però a menor ritme que en els dar
rers anys.
61
Consum d'electricitat
Consum d'electricitat a Balcek)na
Total ar,•oí.'',i,iffl,1!1~41
n. índe entiffill Comercial
1982 113,6 3.298,1 1.068,8 2.132,4 96,9
1983 115,8 3.362,1 1.117,4 2.136,9 107,8
1984 119,5 3.470,3 1.155,0 2.180,3 135,0
1985 122,1 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2
1986 124,8 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2
1987 138,7 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3
1988 143,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9
1989 154,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4
1990 155,6 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2
1991 165,1 4.792,9 1.431,0 3.222,0 128,7
1992 177,7 5.158,1 1.524,2 3.480,8 153,0
lr. tr. 1.306,8 424,5 849,6 35,8
2n. tr. 1.265,9 399,2 829,4 37,2
3r. tr. 1.233,4 337,5 857,3 38,7
4t. tr. 1.351,9 363,0 947,6 41,3
1993 171.2 4.968,9 1.549,4 3.255,9 163,7
lr. tr. 1.310,4 438,0 826,6 45,8
2n. tr. 1.246,2 411,1 795,8 39,2
3r. tr. 1.205,6 348,1 814,9 42,6
4t. tr. 1.206,7 352,1 818,6 36,0
Font: Dades d'ENHER, FECSA i HECSA recollides i facilitades pel Departament
d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (11/0)
Consum
total Domèstic
Comercial
i industrial Tracció
4t. tr. 1993/4t. tr. 1992
2n. sem. 1993/2n. sem. 1992
1993/1992
-10,7
-6,7
-3,7
-3,0
-0,0
1,6
-13,6
-9,5
-6,5
-12,8
-1,7
7,0
Toti l'evolució negativa del darrer trimestre del 1993,
el consum elèctric per a usos domèstics i de tracció tanquen
l'any amb resultats positius; no així el destinat a usos comercials
i industrials.
Al darrer trimestre del 1993, el consum d'electricitat ha dismi
nuït en relació amb el mateix període de l'any passat, i ho ha fet
en tot tipus d'ús. Tanmateix,aquesta disminució -un 10,7 per
cent- s'ha de matisar tenint en compte que al quart trimestre
de l'any anterior hi hagué una variació interanual positiva del
13,8 per cent. Toti això, hi ha factors com ara el descens de
l'activitat econòmica que han propiciat aquesta disminució del
consum.
62
Consum d'electricitat segons usos
(milers de Gwh)
3
2
1 iiiiiiiiiiiiii
80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93
111 Cial-Ind. E Domèstic ETracció
Consum electricitat usos comercials-industrials
Gwh.
1.200
1.000 -
800 -
600 -
400 -
200 -
0
1r. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre
1990 ele 1991 Igi/i 1992
4t. trimestre
1993
Deixant de banda factors climàtics que poden provocar fortes
oscil.lacions entre trimestres, el cert és que els efectes de la crisi
s'han notat al llarg de tot el 1993, com així ho mostra que el
consum elèctric per a usos comercials i industrials hagi estat me
nor al d'un any abans en tots els trimestres, i que aquest dife
rencial s'hagi accentuat -encara que lleument- al llarg de
l'any.
Consum de gasos
Consum de gas canalitzat
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1.700,9
1.821,2
1.906,3
2.024,4
1.967,8
2.083,6
2.047,2
2.141,9
2.188,9
2.525,4
2.626,0
971,9
732,0
389,7
532,5
2.602,5
952,3
695,8
390,4
564,0
94,4
101,0
105,8
112,3
109,2
115,6
113,6
118,8
121,4
140,1
145,7
144,4
959,9
1.028,5
1.077,6
1.189,6
1.155,0
1.215,4
1.195,5
1.254,6
1.290,0
1.536,6
1.606,1
1.595,8
Font: Gas Natural, S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona. Elaboració pròpia a partir de les dades poblacionals.
Variació (°/0) Gas canalitzat
4t. tr. 1993/4t. tr. 1992 5,9
2n. sem. 1993/2n. sem. 1992 3,5
1993/1992 —0,9
Inici de recuperació del consum als darrers mesos de 1993.
El consum de gas canalitzat a Barcelona durant el darrer tri
mestre del 1993 presenta una variació positiva en relació amb el
mateix període de l'any anterior.De fet, aquest increment —un
5,9 per cent— és un dels més elevats dels darrers dos anys i de
nota un inici de recuperació després d'un primer semestre de
variacions negatives, encara que caldrà esperar les dades dels
primers mesos d'enguany per refermar aquest canvi de tendèn
cia.
Per això, tot i aquest augment als darrers mesos, el consum
del conjunt de l'any és lleugerament inferior al del 1992, any en
què s'assolí un màxim històric. De tota manera, l'elevat nivell de
cobertura territorial de la xarxa assolit als darrers anys amb uns
hàbits de consum molt arrelats no permet mantenir de forma in
definida unes taxes d'increment tan elevades com en anys
anteriors de creixement econòmic i d'expansió de la xarxa de
distribució.
Consum de gas canalitzat
(milions de tèrmies)
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93
Consum de gas canalitzat (acumulat darrers 12 mesos)
milions de tèrmies
2.800
2.700 —
2.600 —
2.500 —
2.400 —
2.300 —
2.200 —
2.100 —
% variació
20
— 15
—10
2000. 5
V.90 11.91 IV.91 11.92 IV.92 11.93 IV.93
1.91 111.91 1.92 111.92 1.93 111.93
11 Total acumulat 12 mesos — Taxa de variació interanual
63
Escombraries domiciliàries
Escombraries domiciliàries recollides
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1992
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
458.»
453.600
462.700
500.406
542.221
581.909
604.896
625.793
656.371
165.664
171.218
146.265
173.224
675.215
173.347
172.563
152.355
176.950
666.192
173.046
173.334
147.749
172.053
100,0
99,0
101,0
109,3
118,4
127,1
132,1
136,6
143,3
147,4
145,5
256,3
255,8
262,9
286,2
313,2
340,3
358,5
376,0
399,4
413,0
408,5
Font: Dades facilitade per la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona ielaboració
pròpia apartir de les dades poblacionals.
Variació (°/0)
4t. tr. 1993/4t. tr. 1992 -2,8
2n. sem. 1993/2n. sem. 1992 -2,9
1993/1992 -1,3
L'evolució del 93 trenca una sèrie de vuit anys de creixement
continuat del volum d'escombraries generades.
Com hem comentat en nombroses ocasions, l'expansió del vo
lum d'escombraries domiciliàries recollides a Barcelona durant
els darrers anys s'ha caracteritzat per una reducció continuada
de les taxes de creixement, llevat de variacions puntuals en al
gun període. En concret, s'ha passat de creixements superiors al
vuit per cent als anys 1986 i 1987 a menys del tres per cent al
1992 i a un —1,3 per cent l'any passat.
64
I vo1ució del volum d'escombraries recollides
milers de tones
750
700 -
650 -
600 -
550-.
500 -
450
variació interanual (%)
9
-8
-7
-6
- 5
--1
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993
milers de tones (acumulat dotze mesos)
— taxa de variació interanual (%)
-3
0
- -1
2
Escombraries domiciliàries recollides
milers de tones
250
200
150
100
50
ÉZZSI.
lr.trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
eie 1990 ffir 1991 = 1992 1.1 1993
De fet, és comprensible que, a mesura que s'aconsegueix un
nivell de renda, d'equipament i de consum comel que s'ha asso
lit a Barcelona en els darrers anys, els creixements siguin cada
cop menors, més encara si la població efectiva s'ha mantingut
estable al llarg d'aquests anys.
Tanmateix, aquestes consideracions més genèriques no ama
guen la conjuntura econòmica dels darrers trimestres que ha
propiciat que elvolum d'escombraries generades hagi disminuït
en relació amb un any abans. Aquí els efectes de la crisi s'han
traduït en una menor demanda de consum i una menor taxa de
creixement a un seguit d'activitats econòmiques que generen re
sidus assimilables als de les families.
Fira de Barcelona
Fira de Barcelona. Superfície contractada, nombre d'expositors i de visitants (2n. semestre 1993)
Periodicitat
upe ete
contractada
1112
Expositors directes Expositors representa Tota
Nacionals Estr ers To Naciottals Estra ers Total
Gaudí Home Bianual 2.684 42 12 54 o O O 5.307
Gaudí Dona Bianual 1.595 54 25 79 O O O 5.185
Sonimagfoto Biennal 9.654 107 1 108 11 217 228 16.445
Expohogar Anual 25.919 589 33 622 559 653 1.212 50.224
Barnajoya Anual 8.245 275 39 314 O O 164 11.399
Mostra Teixits Bianual 4.227 129 70 199 O O 0 11.500
Expoquímia Triennal 30.000 737 63 800 1.500 56.652
Equiplast Triennal 15.000 235 63 298 200 (1)
Expominer Anual 1.660 58 14 72 0 0 0 9.402
Expoaviga Biennal 33.085 408 122 530 178 350 528 39.544
Sizoo Biennal 4.861 86 17 103 20 105 125 n.d.
Tecnocàrnica Biennal 10.736 122 15 137 31 160 191 10.621
Mercaseguro Anual 916 30 0 30 0 0 0 2.949
Nivàlia Anual 1.136 65 7 72 76 25 101 18.467
Saló Nàutic Anual 29.757 325 12 337 995 123.809
Festival de la Infancia
i de la Joventut Anual 24.574 91 0 91 0 0 O 172.740
Total 2n. semestre 1993 204.049 3.353 493 3.846 875 1.510 5.244 534.244
Total lr. semestre 1993 310.024 4.428 733 5.161 1.020 3.543 5.514 1.476.161
Total 1993 514.073 7.781 1.226 9.007 1.895 5.053 10.758 2.010.405
(1) Inclosos a Expoquímia.
Font: Elaboració pròpia amb dades facilitades pel Departament d'Estudis de la Fira de Barcelona. Dades definitives.
Les polítiques empresarials per fer front a l'actual crisi i les
estratègies davant d'uns mercats cada cop més internacionals
marquen l'evolució de la Fira alconjunt del 1993.
L'activitat firal al segon semestre del 1993, i en general pel
conjunt de l'any, posa de manifest l'actual conjuntura i els pro
cessos d'adaptació que les empreses espanyoles i estrangeres es
tan duent a termeper adaptar-se a les noves exigències delmer
cat. Així, el total de superfície contractada és sensiblement
inferior al de les edicions anteriors dels diferents certàmens,
fruit de les necessitats de reduir costos i fruit també d'un procés
de concentració o d'associacionisme empresarial. Aquest fet el
corrobora que el nombre d'expositors representats s'hagi man
tingut a llarg de l'any o que fins i tot s'hagi incrementat notòria
ment en alguns certàmens, contràriament al que ha succeït amb
els directes.
Destaquem en el segon semestre l'aparició de nous certà
mens, en general com a conseqüència de la necessitat d'especia
lització en més d'un sector que en edicions anteriors aglutinava
diversos sub-certàmens. És el cas del nou Tecnocàrnica -que
inicialment havia estat integrat a Alimentària- i de Sizoo
-abans integrat a Expoaviga. De fet, aquest és un plantejament
que ja es va iniciar anys enrera, amb la separació de Sonimag en
fotografia i en electrònica, o l'Intervin d'Alimentària, etc.
Dels certàmens celebrats al segon semestre, destaquem, per la
seva importància, el de Sonimagfoto, Expohogar, els dos salons
conjunts d'Expoquímia i d'Equiplast, i el Saló Nàutic Interna
cional. En tots ells, es palesen en més o menys grau les dificul
tats conjunturals per les que travessen les empreses del sector.
Un dels principals salons afectats per la crisi és el de Sonimag
foto, que ha vist descendir el nombre de visitants i d'expositors,
igual com ha succeït amb el Saló Nàutic. Els salons industrials
d'Expoquímia i Equiplast disminueixen considerablement la su
perfície, però en canvi augmenten el nombre d'expositors, tant
directes com representats.
65
Preus de consum
Índex general de preus de consum (1992 = 100) (Prov. Barcelona/Espanya)
98,6 99,2 99,6 99,5 99,7 99,7 100,0 101,0 101,8 101,9
1992 B
101,9
102,2
102,2
1993 B 103,2 103,2 103,7 104,2 104,5 104,9 105,2 105,7 106,4 106,9 107,1 107,5
103,2 103,2 103,6 104,0 104,3 104,6 105,0 105,6 106,2 106,6* 106,8* 107,3*
1994 B 108,7
108,3*
* Dades provi ionals. Per a Barcelona, totes les dades són encara provisionals.
Font: INE.
IPC' per components
Catalunya
Alimentació 2,3 4,9 0,7
Vestit 1,2 2,8 4,7
Habitatge 0,9 5,3 6,3
Parament llar 0,7 3,9 5,8
Medicina 0,5 6,7 10,6
Transport -0,2 7,4 10,8
Cultura 1,9 5,1 8,1
Altres -1,4 5,5 10,0
Total 1,0 5,2 5,5
Alimentació 2,1 4,4 1,3
Vestit 1,2 2,9 5,3
Habitatge 1,1 6,1 5,8
Parament llar 0,7 3,0 6,2
Medicina 0,8 4,6 8,7
Transport -0,3 6,5 9,6
Cultura 1,7 5,0 8,2
Altres 0,1 5,9 9,3
Total 1,0 5,0 5,3
Font: INE.
L'IPC de la província de Barcelona al llarg del 1993 ha estat
força similar al registrat a Espanya i deixa enrera els diferencials
d'anys anteriors.
Les dades de l'IPC del 1993 tant per al conjunt espanyol com
per a la província de Barcelona i Catalunya posen de manifest
una contenció de preus -menor a la prevista en part pels efec
tes de la depreciació de la pesseta-, afavorida per una deman
da dèbil i una competència més acusada entre empreses i en
quasi tots els sectors d'activitat. A nivell global, les diferències
entre els diversos àmbits territorials espanyols s'estrenyen, al
hora que el diferencial entre Espanya i el conjunt de la Unió
Europea se situa per sota dels dos punts.
66
Variació (%) 4t. trim. 1993 1993
Prov. Barcelona 1,0 5,2
Catalunya 1,0 5,3
Espanya 1,0 5,0
Prov. Madrid 1,1 4,8
CE 0,6 3,3
Índex general i inflació subjacent
variació interanual (%)
9
8 -
7 -
6 -
5 -
4 -
11111111111 11111111111 111111111111
1991 1992 1993
- Espanya - Catalunya Subjacent
Per components, l'alimentació havia contingut clarament l'ín
dex general durant els primers trimestres de l'any, però al quart
trimestre, l'increment de preus és de quasi la meitat del total
anual. Per altra banda, components que sobretot a Catalunya i a
Barcelona havien pressionat a l'alça en anys anteriors presenten
aquest any uns increments relativament moderats: sobretot en
habitatge -sector en què la debilitat de la demanda solvent i
les necessitats de finançament de les empreses han fet disminuir
en alguns casos els preus-, però també en medicina, en trans
port i en cultura, en què les diferències de l'índex anual entre
1993 i 1992 són ben rellevants.
Per altra banda, cal assenyalar que la inflació subjacent, tot i
continuar amb certes pressions, ha aconseguit reduir a dècimes
el seu diferencial amb l'índex general a final del 1993 -encara
que falti confirmar als propers mesos aquesta diferència míni
ma- mentre que a final del 1992 era d'un punt i mig per sobre.
És evident que la contenció de preus dels productes industrials i
elaborats han incidit clarament en aquesta reducció.
IV. Transport, comunicacions i turisme

Tràfic de mercaderies pel port
•
Evolució del tràfic de mercaderies pel port de Barcelona
Total Càrrega general Líquids a doll Dolls so s
Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc.
........,.._,......-
1981 133,1 108,5 7.289 10.442 3.072 1.388 227 5.746 3.990 3.308
1982 132,1 112,1 7.234 10.796 3.302 1.473 291 5.210 3.641 4.113
1983 150,0 117,2 8.215 11.282 3.628 1.517 259 5.531 4.328 4.234
1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.517
1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.439 3.158 3.021
1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939
1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.348
1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840
1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.150
1990 98,0 131,6 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.857
1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862
lr. tr. 1.084 3.615 778 686 95 1.964 211 965
2n. tr. 1.407 3.538 961 807 119 1.953 327 779
3r. tr. 1.372 2.568 1.007 717 91 1.404 274 447
4t. tr. 1.390 3.339 1.016 779 112 1.889 263 671
1992 97,3 135,1 5.330 13.008 4.257 3.343 388 7.140 684 2.525
lr. tr. 1.185 3.620 944 797 87 2.039 153 784
2n. tr. 1303 3.582 1.057 980 76 1.889 171 713
3r. tr. 1.314 2.662 1.049 808 103 1.383 161 471
4t. tr. 1.528 3.144 1.208 759 122 1.828 197 557
1993 95.1 129,4 5.208 12.462 3.960 2.941 361 7.312 887 2.208
lr. tr. 835 3.017 653 610 85 1.854 96 554
2n. tr. 1.489 3.398 1.187 782 138 1.923 164 693
3r. tr. 1.065 2.883 805 752 70 1.606 190 525
4t. tr. 1.819 3.164 1.315 798 67 1.929 437 437
Font: Port Autònom de Barcelona Elaboració pròpia.
Variació (°/0)
Embarcades Desembarcades
Total Cabotatge Exterior Total Cabotatge Exterior
4t. tr. 199314t. tr. 1992
Total 19,1 -13,1 36,6 0,7 -3,6 1,7
Càrrega General 8,9 4,0 11,1 5,2 -9,2 8,5
Líquids a doll -45,1 -75,3 -25,1 5,5 2,0 6,7
Dolls sòlids 121,0 -40,4 372,2 -21,5 -43,2 -19,7
1993/1992
Total -2,3 -26,9 15,6 -4,2 -21,1 0,4
Càrrega General -7,0 -16,8 -0,8 -12,0 -11,2 -12,2
Líquids a doll -7,1 -34,3 9,8 2,4 -18,9 10,1
Dolls sòlids 29,7 -61,9 198,5 -12,5 -62,0 -7,1
La millora del quart trimestre del 1993 -sobretot
de les exportacions- permet preveure una recuperació
del tràfic de mercaderies pels propers mesos.
El tràfic de mercaderies pel port de Barcelona pel conjunt del
1993 ha experimentat una reducció en relació amb l'any anterior
del 3,6 per cent. Tanmateix, cal assenyalar que el comportament
ha estat desigual al llarg de l'any.Així, els resultats negatius del
primer semestre feien preveure un tancament de l'anymés pes
simista del que ha estat finalment, i precisament la recuperació
del segon semestre en especial dels últims tresmesos- ha
permès concloure l'any amb uns resultats relativament moderats
i encarar el 1994 amb bones perspectives de recuperació.
Aquesta recuperació ja s'ha iniciat de forma especial pel can
tó de les exportacions, que s'han vist clarament afavorides per la
nova paritat de la pesseta als mercats internacionals, després
d'uns anys de sobrevaloració. Així, amb els nous preus, produc
tes que fa anys eren exportats i que van deixar de ser-ho a causa
del seu preu elevat, tornen a trobar sortida als mercats estran
gers: el ciment -que de no exportar res al 1992 ho ha fet per un
total de prop de 300.000 tones-o la potassa -amb un augment
de les exportacions de 173.000 tones. I el que ha succeït en l'ex
portació d'aquests dos productes de Dolls sòlids -els de creixe
ment més espectacular- també ho ha estat per a molts produc
tes elaborats o semi-elaborats de càrrega general.
69
1Distribució a escala dels grans agregats del tràfic de mercaderies (1993)
• g•
Cabotatge (21,6)
Exterior (78,4)
• •
1,0
6
5
7.8
14,6
Embarcada (29,5)
8,7
32,7
Desembarcada (70,5)
3,1
13,5
Líquids a doll (43,4) Dolls sòlids (17,5) ■•• Càrrega general (39,1)
Així doncs, les devaluacions del 1992 i 1993 i la pròpia crisi
econòmica han modificat sensiblement la composició del tràfic:
la debilitat de la demanda interna i de la producció han propi
ciat que les entrades de mercaderies hagin disminuït —un 4,2
per cent per al conjunt de l'any— de forma força homogènia en
tot tipus de productes, llevat d'alguns dolls. Almateix temps, el
sector exportador —malgrat ensopegar amb una situació de crisi
generalitzada a alguns dels seus principals mercats de destina
ció— ha aconseguit —gràcies a l'evolució del tipus de canvi de
la pesseta— mostrar-se com un dels principals motors de l'eco
nomia en aquests temps de crisi.
70
El tràfic exterior continua guanyant protagonisme en detriment
del de cabotatge.
Any rera any, la creixent internacionalització de l'economia i
del comerç fa que al port de Barcelona el tràfic exterior de mer
caderies vagi en augment. En aquest sentit, la tendència del port
cap a una especialització en tràfic internacional és clara i neces
sària. Així, el tràfic amb els ports espanyols és menor cada any,
en gran part per lamillora de la competitivitat d'altres mitjans
de transport a la península: tant les millores de Renfe quant al
transport de mercaderies com la contínua ampliació de la xarxa
d'autovies i millora de les carreteres i accessos fan que el tràfic
de cabotatge sigui cada cop menor, amb la lògica excepció del
que es realitza amb les Illes Canàries, alhora que es potencia el
port de Barcelona com a punt d'entrada o sortida de mercaderia
per a la resta o de la resta del país.
Evolució tràfic exterior (1988-1993) (milers de tones)
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1988
1989
1990
1991
1992
1993
17.966 100,- 3.597 20,0 8.028 44,7 11.625 64,7
18.142 100,- 3.334 18,4 7.579 41,8 10.913 60,2
18.030 100,- 2.809 15,6 8.945 49,6 11.754 65,2
18.313 100,- 2.607 14,2 9.917 54,2 12.524 68,4
18.338 100,- 3.088 16,8 10.241 55,8 13.329 72,7
17.670 100,- 3.569 20,2 10.277 58,2 13.846 78,4
6.467
6.975
6.444
6.749
7.601
6.901
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
100,-
1.990
1.990
1.851
2.020
2.608
2.588
30,8
28,5
28,7
29,9
34,3
37,5
1.995
2.375
2.179
2.356
2.724
2.391
30,8
34,1
33,8
34,9
35,8
34,6
3.985
4.365
4.030
4.376
5.332
4.979
61,6
62,6
62,5
64,8
70,1
72,1
Tràfic de contenidors (1981-1993)
milers de Teus
600
500
400
300
200
100
taxa de variació interanual (c)/0)
50
40
30
20
10
0
-10
0 -20
81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93
milers de Teus variació interanual (°/0)
Aquesta creixent especialització del tràfic internacional és ben
palesa si observem l'evolució dels darrers cinc anys: la proporció
de tràfic exterior sobre el total ha passat d'un 60,2 per cent al
1988 a un 78,4 per cent al 1993, i ha crescut de forma contínua
any rera any. Obviament, les importacions abracen lamajor part
d'aquest tràfic exterior, per la importància de les entrades de
Gas natural, de Derivats delpetroli i de Llavors i grans: al 1993,
el tràfic d'aquests tres epígrafs -només les importacions- van
representar més d'un terç del tràfic total delport i el 59 per cent
de totes les importacions.
En el tràfic de Líquids a doll, destaca el fort augment
de les importacions de derivats del petroli.
El conjunt del tràfic de Líquids a doll ha concentrat el 43,4
per cent de tot el tràfic del port pel conjunt de 1993, amb un
lleuger increment de l'1,9 per cent en relació a l'any anterior.
Les importacions representen el 75 per cent del tràfic total d'a
questa partida, i han tingut un creixement del 10,1 per cent, que
equival a més de 530.000 tones.
Les principals importacions són, com sempre, de Gas natural i
de Derivats del petroli. En el primer cas, han experimentat una
lleugera disminució del 3,2 per cent i en el cas dels Derivats del
petroli, un espectacular augment del 73,1 per cent, que ha vin
gut compensat però només en part per una disminució de les
entrades de cabotatge, ja que tot i aquesta disminució, l'incre
ment net de les entrades de Derivats del petroli en comparació
amb el 1992 ronda les 300.000 tones.
De la resta del tràfic de Líquids a doll, destaquen l'increment
del 32 per cent de les exportacions de Productes químics, en la
línia de creixement sostingut d'anys anteriors. Basta assenyalar
que eren de 60.000 tones al 1991, que van passar a 142.000 al
1992 i que l'any passat van assolir quasi les 190.000 tones.
71
Distribució de les mercaderies embarcades i desembarcades al port de Barcelona (4t. tr. 1993)
' tao. . I . o u ones -
Embarcades Desembarcades Desembarcad
'
Líquids a doll 12.050 55.076 456.213 1.472.876 2,57 4,08 74,80 57,66
1. Gas natural 0 0 2.365 841.564 - - 0,39 32,95
2. Gas butà propà 5.187 0 1.352 28.784 1,11 - 0,22 1,13
3. Resta derivats petroli 929 137 419.934 408.421 0,20 0,01 68,85 15,99
4. Productes químics 3.992 51.541 27.495 98.420 0,85 3,81 4,51 3,85
5. Olis i greixos 1.580 417 0 21.413 0,34 0,03 - 0,84
6. Altres 362 2.981 5.067 74.274 0,08 0,22 0,83 2,91
Dolls sòlids 71.721 365.225 24.413 412.733 15,33 27,03 4,00 16,16
7. Ciment i clínker 8.828 214.740 6.844 90.939 1,89 15,89 1,12 3,56
8. Llavors i grans 1.837 262 1.173 228.583 0,39 0,02 0,19 8,95
9. Potassa 55.868 133.207 0 102 11,94 9,86 0,00
10. Adobs i fosfats 3.179 2.911 0 2.473 0,68 0,22 - 0,10
11. Productes minerals 232 6.257 0 52.218 0,05 0,46 - 2,01
12. Ferralla 0 265 9.418 8.963 - 0,02 1,54 0,35
13. Altres 1.777 7.584 6.978 29.455 0,38 0,56 1,14 1,15
Càrrega general 384.228 930.842 129312 668.799 82,10 68,89 21,20 26,18
14. Envasos i contenidors 38.044 213.239 33.515 81.953 8,13 15,78 5,49 3,21
15. Productes siderúrgics 9.397 149.543 0 67.308 2,01 11,07 - 2,63
16. Sabons i detergents 23.914 6.534 80 2.966 5,11 0,48 0,01 0,12
17. Productes químics envasats 18.114 93.973 425 22.846 3,87 6,96 0,07 0,89
18. Material construcció 22.017 83.601 70 21.745 4,70 6,19 0,01 0,85
19. Vehicles, maquinària i accessoris 16.190 79.561 2.674 43.421 3,46 5,89 0,44 1,70
20. Vehicles usats 71.422 12.764 69.262 4.444 15,26 0,94 11,36 0,17
21. Begudes 18.250 24.812 159 2.498 3,90 1,84 0,03 0,10
22. Fruites 3.963 6.293 8.153 29.415 0,85 0,47 1,34 1,15
23. Pinsos i farines 21.812 3.584 879 23.942 4,66 0,27 0,14 0,94
24. Peix i conserves 3.282 17.094 260 29.677 0,70 1,27 0,04 1,16
25. Cafè 766 2.139 0 30.823 0,16 0,16 - 1,21
26. Altres productes alimentaris 58.641 34.314 3.839 84.215 15,53 2,54 0,63 3,30
27. Tabac 1.041 2.284 274 2.465 0,22 0,17 0,04 0,10
28. Teixits i filats 1.373 7.136 43 17.441 0,29 0,53 0,01 0,68
29. Cotó i cuirs 34 2.700 137 30.296 0,01 0,20 0,02 1,19
30. Fusta i derivats 2.280 17.723 178 25.660 0,49 1,31 0,03 1,00
31. Paper i cartró 3.324 45.862 3.094 18.074 0,71 3,39 0,51 0,71
32. Altres mercaderies 70.364 127.696 6.270 129.610 15,04 9,45 1,03 5,07
Total 467.999 1.351.143 609.938 2.554.408 100,- 100,- 100,- 100,-
Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia.
Gràcies a la nova paritat de la pesseta, es rellancen
les exportacions de ciment i de potassa.
El conjunt dels Dolls sòlids ha concentrat el 17,5 per cent del
tràfic total i ha tingut una variació negativa en comparació amb
el 1992 d'un 3,5 per cent, tot i que les variacions han estat de
signe i intensitat molt diferents segons els epígrafs. Així, es pale
sa una caiguda general del tràfic de cabotatge -tant entrades
com sortides- de l'ordre del 62 per cent, que ha passat de
692.000 tones al 1992 a només 264.000 al 1993.
L'epígraf que ha sofert una variaciómés acusada en el cabo
tatge ha estat el de Ciment i clínker, amb una caiguda de
468.000 tones -sobretot d'embarcades amb destinació a altres
ports espanyols. Contràriament, com ja hem comentat amb
anterioritat, ha estat el ciment un dels epígrafs que més han vist
augmentar les exportacions, i de forma molt especial al quart
trimestre.
72
També les sortides de potassa -sobretot les exportacions
ha augmentat considerablement: més del 173.000 tones, que re
presenten un increment interanual del 86,8 per cent.
El manteniment de les exportacions ha estat insuficient
per evitar que el conjunt del tràfic de Càrrega General
disminueix en relació amb el 1992.
De total de mercaderies embarcades i desembarcades al port
de Barcelona al 1993, el conjunt de la Càrrega General -un
39,1 per cent del total- ha estat l'agregat que ha sofert una va
riació més negativa en comparació amb l'any anterior.
Distribució de les mercaderies embarcades i desembarcades al port de Barcelona (1993)
alors abso uts tones
Embarcades Desembarcades Embarcades Desembarca~
,
Líquids a doll 97.748 262.989 1.539.655 5.772.792 5,97 7,37 70,48 56,17
1. Gas natural 20 0 6.597 3.363.853 0,00 - 0,30 32,73
2. Gas butà propà 57.269 0 9.296 89.785 3,49 - 0,43 0,87
3. Resta derivats petroli 14.973 530 1.393.755 1.533.572 0,91 0,01 63,80 14,92
4. Productes químics 19.402 187.918 120.747 427.003 1,18 5,27 5,53 4,15
5. Olis i greixos 5.469 69.335 9 81.906 0,33 1,94 0,00 0,80
6. Altres 615 5.206 9.251 276.673 0,04 0,15 0,42 2,69
Dolls sòlids 168.840 717.804 94.783 2.113.609 10,30 20,11 4,34 20,57
7. Ciment i clínker 39.664 293.554 35.922 361.169 2,42 8,23 1,64 3,51
8. Llavors i grans 9.145 405 2.971 1.163.790 0,56 0,01 0,14 11,32
9. Potassa 96.065 372.272 0 640 5,76 10,43 - 0,01
10. Adobs i fosfats 12.987 8.794 275 12.799 0,79 0,25 0,01 0,12
11. Productes minerals 1.752 17.723 0 321.889 0,11 0,50 - 3,13
12. Ferralla 36 495 24.338 145.155 0,00 0,01 1,11 1,41
13. Altres 9.191 24.561 31.277 108.167 0,56 0,69 1,43 1,05
Càrrega general 1.372.017 2.588.225 550.159 2.391.098 83,73 72,52 25,18 23,27
14. Envasos i contenidors 122.098 623.162 118.478 335.655 7,45 17,46 5,42 3,27
15. Productes siderúrgics 34.742 342.277 269 254.130 2,12 9,59 0,01 2,47
16. Sabons i detergents 68.651 19.176 318 7.541 4,19 0,54 0,01 0,07
17. Productes químics envasats 70.749 270.439 2.137 87.183 4,32 7,58 0,10 0,85
18. Material construcció 78.643 244.231 591 62.300 4,80 6,84 0,03 0,61
19. Vehicles, maquinària i accessoris 48.976 223.439 9.466 177.242 2,99 6,26 0,43 1,72
20. Vehicles usats 300.736 37.981 317.269 15.941 18,35 1,06 14,52 0,16
21. Begudes 72.236 68.534 783 11.784 4,41 1,92 0,01 0,11
22. Fruites 16.091 13.237 43.074 58.310 0,98 0,37 1,97 0,57
23. Pinsos i farines 60.784 11.028 2.506 119.512 3,71 0,31 0,11 1,16
24. Peix i conserves 12.527 35.698 1.945 90.371 0,76 1,00 0,09 0,88
25. Cafè 3.041 7.377 7 124.551 0,19 0,21 0,00 1,21
26. Altres productes alimentaris 206.704 102.665 16.077 195.589 12,61 2,88 0,74 1,90
27. Tabac 3.897 4.847 980 6.945 0,24 0,14 0,04 0,07
28. Teixits i filats 4.110 23.697 159 63.493 0,25 0,66 0,01 0,62
29. Cotó i cuirs 95 10.797 765 105.668 0,01 0,30 0,04 1,03
30. Fusta i derivats 8.154 45.866 763 86.737 0,50 1,29 0,03 0,84
31. Paper i cartró 12.577 127.025 9.302 80.116 0,77 3,56 0,43 0,78
32. Altresmercaderies 247.206 376.749 25.270 508.030 15,09 10,56 1,16 4,94
Total 1.638.605 3.569.018 2.184.597 10.277.499 100,- 100,- 100,- 100,-
Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia.
Aquesta disminució del tràfic -d'un 9,2 per cent- s'ha donat
tant en entrades comen sortides. Únicament les exportacions,
pel dinamisme del segon semestre, assoleixen tancar l'any sense
una diferència significativa amb el 1992.
El tràfic de contenidors -molt rellevant el terme de Càrrega
General- també presenta una evolució del mateix ordre, des
prés d'haver assolit l'any anterior un màximhistòric i haver
aconseguit situar-se per sobre dels seus directes competidors. Si
obviem aquest any de referència, al 1993 el tràfic de contenidors
és superior al del 1991 i tots els anteriors, i permet al port de
Barcelona continuar com a líder de la Mediterrània, en conso
nància amb lapolítica de l'entitat d'especialitzar-se i ser compe
titiu en aquest tipus de tràfic.
El tràfic exterior de Càrrega General continua ocupant un
percentatge cada cop més elevat en detriment del de cabotatge:
en els últims sis anys ha passat de representar un 61,6 per cent
del tràfic total d'aquest epígraf al 1988 a un 72,1 al 1993. Aquest
augment ha vingut sobretot pel cantó de les exportacions, d'en
tre les que hem de destacar -per ordre d'importància quant a
la variació en relació amb l'any anterior- el Material per a la
construcció -un 50 per cent d'augment-, Paper i cartró -un
26,2 per cent-, Vehicles, maquinària i accessoris -un 25,5 per
cent-, i el conjunt de Productes alimentaris -un 10,7 per cent.
Amb tot, el descens del tràfic de cabotatge i de les importacions
només permeten que en els tres primers d'aquests epígrafs la va
riació total hagi estat positiva en relació amb el 1992.
73
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals de l'Estat espanyol
Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona
Passatgers Mercaderies (tones)
1984 69.940 44.979 24.961 5.328 3.572 1.736 49.035 29.482 19.553
1985 71.754 46.062 25.692 5.459 3.676 1.783 45.064 27.147 17.917
1986 74.506 47.252 27.254 6.097 3.876 2.221 45.054 28.132 16.922
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557
1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31372
1992 136.082 68.054 68.028 10.036 6.123 3.913 72.421 34.158 39.263
lr. tr. 31.139 15.870 15.269 2.079 1.366 713 15.594 7.538 8.056
2n. tr. 35.076 17.672 17.404 2.619 1.610 1.009 17.784 8.465 9.319
3r. tr. 37.439 18.585 18.854 3.058 1.741 1.317 20.915 9.104 11.811
4t. tr. 32.428 15.927 16.501 2.280 1.406 874 18.128 9.051 9.077
1993 133.541 65.144 68.397 9.654 5.706 3.949 57.478 29.637 27.841
lr. tr. 30.330 14.547 15.783 2.057 1.266 791 15.439 7.896 7.542
2n. tr. 34.387 16.923 17.464 2.566 1.516 1.050 15.341 8.057 7.284
3r. tr. 36.343 17.917 18.426 2.799 1.559 1.240 12.809 6.741 6.068
4t. tr. 32.481 15.757 16.724 2.232 1.365 867 13.890 6.942 6.947
Font: Aeroport de Barcelona.
Variació (°/0) Passatgers Mercaderies
4t. tr. 1993/4t. tr. 1992
Total -2,2 -24,5
Interior -3,0 -23,6
Internacional -1,1 -25,3
Pont aeri -8,1 -
1993/1992
Total -3,9 -21,7
Interior -6,8 -13,3
Internacional 0,7 -29,0
Pont aeri -10,1 -
Tot i l'actual període de crisi, el nombre de passatgers de vols
internacionals aconsegueix superar el rècord de 1992.
Un dels indicadors econòmics que presenta uns resultats més
positius per al 1993 és el del trànsit de passatgers de vols inter
nacionals per l'aeroport delPrat. Toti que les comparacions
amb el 1992 siguin necessàriament difícils -per l'excepcionalitat
d'aquell any i perquè la crisi es manifesta amb més amplitud al
llarg del 1993- aquest fet mostra que Barcelona ha sabut man
tenir-se com a pol d'atracció per a visitants estrangers, més en
cara si tenim en compte que malgrat la disminució del tercer tri
mestre -un sis per cent-, clarament marcada per la cita
olímpica durant el període de referència, s'ha aconseguit com
pensar-la i tancar l'any amb un resultat positiu.
74
Usuaris del pont aeri
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
356,9
382,0
300,4
405,4
379,6
456,3
352,4
472,1
507,6
490,6
383,7
496,6
421,9
493,9
377,0
561,6
556,9
562,3
466,8
537,9
Total 1.444,7
Font: Aeroport de Barcelona.
1.660,4 1.878,5 1.853,9 2.123,9
(milers)
512,3
515,9
386,1
494,2
1.908,5
Si bé el nombre de passatgers de vols internacionals ha sabut
mantenir-se a l'alça -gràcies bàsicament al turisme i als partici
pants a congressos i reunions d'empresa- no ha estat així en els
interiors, en què disminueix un 6,8 per cent pel conjunt del 1993
en relació amb l'any anterior. Amb tot, es nota unamillora al
quart trimestre, amb només una disminució del tres per cent,
que permetmantenir esperances de cara als primers mesos d'en
guany. Toti aquesta disminució en relació amb l'any olímpic, el
nombre de passatgers de vols interiors se situa al mateix nivell
que al 1991. No cal insistir en els factors que expliquen aquests
resultats: una conjuntura de crisi que obliga a una contenció de
la despesa, sense oblidar unamillora de les infraestructures d'al
tres mitjans de transport, tant de la xarxa de carreteres i auto
vies com de transport ferroviari.
El tràfic de mercaderies al 1993 ha tingut també un comporta
ment clarament negatiu. En aquest cas, també la comparació
amb el 1992 ve matisada pels forts increments que hi hagué
aquell any, encara que també hi té un dar efecte l'actual crisi,
que afecta a la baixa els nivells d'intercanvi, en especial per la
contenció de la demanda interna.
Trànsit de passatgers als aeroports principals de l'Estat espanyol (milers) (4t. tr. 1993)
Interior Internacional Total
Regular
No
regular Total Regular
No
regular
Variació (`)/0)
4t. tr. 93/41. tr. 92
Índex
BCN =1
Barcelona 1.365 1.300 65 867
Bilbao 238 209 29 70
Madrid 2.083 1.950 132 2.043
Sevilla 246 220 26 52
València 261 238 23 86
Barcelona 5.706 5.341 365 3.949
Bilbao 979 823 155 313
Madrid 8.742 7.999 743 8.600
Sevilla 1.093 932 161 241
València 1.141 1.004 138 437
Alacant 798 680 118 2.066
Eivissa 842 743 99 1.893
Fuerteventura 409 403 5 1.364
Gran Canaria 2.398 2.180 218 4.365
Lanzarote 984 651 333 2.016
Màlaga 1.453 1.295 158 3.416
Menorca 643 568 75 1.082
Palma Mall. 3.393 2.242 1.151 9.037
Tenerife Nord 1.404 1.404 0 1
TenerifeSud 1.818 719 1.100 5.122
809 59
61 9
1.916 127
35 17
72 14
3.629 320
268 46
7.991 609
192 50
376 61
389 1.677
41 1.852
193 1.171
254 4.111
108 1.908
986 2.430
23 1.059
530 8.506
0 1
314 4.809
2.232
307
4.125
298
347
9.654
1.292
17.342
1.334
1.578
2.864
2.735
1.773
6.764
3.000
4.869
1.725
12.429
1.405
6.941
-2,2 100,-
-6,5 13,8
-2,0 184,8
-40,9 13,4
-8,0 15,5
-3,8 100,-
-6,4 13,4
-4,2 179,6
-52,7 13,8
-6,6 16,3
3,1 29,7
7,1 28,3
12,4 18,4
0,7 70,1
5,6 31,1
0,1 50,1
4,0 17,9
4,8 128,7
-3,4 14,6
9,5 71,9
Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dades recollides pel Departament d Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Trànsit de passatgers per l'aeroport de Barcelona
(milions de viatgers)
12
10
78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93
• Interior 1 1 Internacional
El bon any turísticpermet que el trànsit de passatgers del 1993
superi clarament els de l'any anterior a tots els aeroports
espanyols que tingueren un trànsit superior al milió de viatgers.
La tendència del nombre de passatgers a l'aeroport de Barce
lona és similar a la dels altres principals aeroports espanyols. En
tots ells disminueix el trànsit interior i quant a l'exterior, només
Madrid aconsegueix mantenir-se, conjuntament amb Barcelona,
a l'alça. Òbviament, les comparacions més negatives són per a
Sevilla, amb disminucions properes al 50 per cent en vols inte
riors i de més del 63 per cent en internacionals.
Com a resum de l'any, presentem en aquest número les dades
del 1993 per als aeroports espanyols amb un trànsit de passat
gers superiors al milió de persones, tots ells afavorits pels resul
tats prou esperançadors del sector turístic. Es tracta, amb l'ex
cepció d'Alacant i de Màlaga, d'aeroports de les Balears o de
Canàries. En tots ells -11evatde l'aeroport de TenerifeNord,
destinat a connexions entre illes- les variacions en comparació
amb el 1992 han estat positives, i destaca especialment el 12,4
per cent de Fuerteventura.A les Balears, les variacions han os
cil-lat entre el 4,0 per cent de Menorca i el 7,1 d'Eivissa.
75
Transport públic urbà i de rodalia
Nombre de viatgers a les línies de rodalia de RENFE i als Ferrocarrils de la Generalitat (m
1989 n.d.
1990 n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
1991 19.713 23.345 3.360 17.554
lr. tr. 3.951 4.911 701 4.307
2n. tr. 5.041 6.093 852 4.528
3r. tr. 6.393 7.015 867 4.352
41. tr. 4.327 5.326 940 4.367
1992 22.512 25.164 4.015 20.871
lr. tr. 4.971 6.191 1.105 5.018
2n. tr. 5.745 6.186 1.025 4.892
3r. tr. 5.931 7.074 981 5.699
4t. tr. 5.865 5.713 904 5.262
1993 22.671 24.938 3.841 18.973
lr. tr. 5.307 5.862 846 4.460
2n. tr. 6.211 6.518 1.027 4.637
3r. tr. 5.765 6.136 819 4.241
4t. 5.388 6.422 1.149
RENFE: C :Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeropor /l'Hospitalet
C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet
C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet
C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-SantVicenç
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya.
n.d.
n.d.
63.791
13.870
16.514
18.627
14.960
72.562
17.285
17.848
19.685
17.744
70.423
16.477
18.393
16.961
18.594
7.904
8.350
8.864
2.159
2.323
1.875
2.507
9.127
2.470
2.304
1.979
2.374
8.410
2.212
2.200
1.772
"2.227
16.054
17.059
17.363
4.424
4.112
3.337
5.491
17.354
4.692
3.705
3.337
5.619
16.764
4.265
3.707
3.283
5.509
23.957
25.409
26.228
6.583
6.435
5.212
7.998
26.481
7.162
6.010
5.316
7.993
25.174
6.477
5.906
5.055
7.736
n.d.
n.d.
90.199
20.453
22.949
23.839
22.958
99.043
24.447
23.858
25.001
25.737
95.597
22.954
24.299
22.016
26.330
FCG: Catalans: Barcelona-Igualada/Manresa
Catalunya: Barcelona-Terrassa/Sabadell/U.A.B.
La disminució del nombre de viatgers al llarg del 1993 es palesa
a tots els transports públics, pels efectes de la crisi econòmica
i per la comparació amb l'any olímpic.
El nombre de viatgers en transports públics, tant urbans com
en ferrocarrils de rodalia, al llarg del 1993 s'ha caracteritzat
-11evat d'algunes excepcions puntuals en algunes línies- per
una disminució generalitzada en comparació amb l'any anterior.
Així, el conjunt de les quatre línies de RENFE tanquen l'any
amb una disminució del 2,9 per cent, les línies dels Ferrocarrils
de la Generalitat -Catalans i Catalunya- amb una del 9,5 per
cent i el conjunt de transports públics urbans amb un -4,3 per
cent.
76
Variació (%)
4t. tr. 1993/
4t. tr. 1992
2n. sem. 1993/
2n. sem. 1992 1993/1992
RENFE 4,8 -5,0 -2,9
Cl -8,1 -5,5 0,7
C2 12,4 -1,8 -0,9
C3 27,1 4,4 -4,3
C4 7,1 -9,9 -9,1
FCG -3,2 -3,9 -4,9
Catalans -6,2 -8,1 -7,8
Catalunya -2,0 -1,8 -3,4
Els efectes de la crisi, que comporta una reducció dels despla
çaments per motius de treball i d'oci, es fan palesos en el con
junt de transports públics. A més, aquesta disminució es veu ac
centuada per la comparació amb l'any olímpic i per la clara
millora de la xarxa viària de carreteres i transport terrestre. És a
dir, que als propis efectes de la crisi, s'hi ha afegit un cert grau
de substitució de transport públic per transport privat.
A RENFE, únicament les dues línies costaneres han recollit
un nombre de viatgers similar al del 1992, mentre que en dues
de les interiors -la de Manresa-Terrasa-Vilafranca i la de Vic
el descens és del 4,3 i del 9,1 per cent, respectivament.
Utilització del transport públic urbà
(milers de viatgers transportats)*
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4r. tr.
1992
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
226.469
214.162
223.718
236.828
240.801
245.605
247.841
253.452
253.442
268.522
269.581
72.748
69.062
53.705
74.066
262.327
66.750
66.275
58.052
71.250
247.804
66.699
63.515
49.713
67.877
250.800
263.500
247.500
223.400
121.600
193.000
186.600
185.900
175.000
174.295
173.691
43.605
45.842
35.260
48.984
175.075
44.453
43.707
38.086
48.829
169.334
41.635
44.312
34.370
49.017
477.269
477.662
471.218
460.228
453.401
438.605
434.441
439.352
428.442
442.817
443.272
116.353
114.904
88.965
123.050
437.402
111.203
109.982
96.138
120.079
417.138
108.334
107.827
84.083
116.894
17.693
17.043
17.558
17.204
17.247
17.707
18.011
18.159
19.101
19.836
19.844
5.386
5.427
3.328
5.703
19.907
5.695
5.045
3.524
5.644
18.219
5.159
4.814
3.211
5.036
* Només es comp abilitzen els passatgers que paguen algun tipus de tarifa.
Font: Transportsde Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat. Les dades anteriors al 1990
han estat recollides pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
4t. tr. 1993/ 2n. sem. 1993/ 1993/
Variació (%) 4t. tr. 1992 2n. sem. 1992 1992
Metro -4,7 -7,9 -5,0
Autobús 0,4 -3,1 -2,8
Ferr. Sarrià -10,8 -10,0 -8,5
Quant als Ferrocarrils de la Generalitat, el descens és genera
litzat a totes les línies, tant dels Catalans com de Catalunya.
Únicament en el primer cas, cal assenyalar el manteniment del
nombre de viatgers a la línia de Regionals mentre que la dismi
nució és acusada a la de Rodalies.
Nombre de viatgers al total de transports públics
milions de viatgers
200
150
100
50
lr. runestr 2n. trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
I I 1991 MI 1992 EM 1993
A la xarxa de metro i d'autobús, així com als Ferrocarrils de
Sarrià i Tibidabo, la disminució en relació amb el 1992 també és
generalitzada a totes les companyies, i varia del -2,8 per cent als
autobusos fins al -8,5 per cent als Ferrocarrils de la Generalitat.
En aquest cas, continua el degoteig de viatgers que es va iniciar
a mesura que la finalització de les obres viàries van permetre
una major fluïdesa del transport privat al centre de Barcelona.
A banda dels factors conjunturals periòdicament esmentats, la
tendència a la baixa dels darrers anys del grau d'utilització del
transport públic urbà -malgrat l'ampliació de la xarxa i la mi
llora de la qualitat del servei- ha estat afavorida per un seguit
de factors com ara l'augment del nivell de renda disponible dels
residents, l'augment del parc mòbil i especialment de les motos,
la reubicació geogràfica de la població dins l'àrea metropolitana
i la mateixa evolució demogràfica, que incideix negativament so
bre la població potencialment usuària del transport públic que
paga algun tipus de tarifa, alhora que augmenta el col.lectiu de
persones beneficiàries d'un transport públic urbà gratuït que no
es comptabilitza a les estadístiques.
77
Utilització i estructura de la xarxa telefònica
Conferències telefòniques efectuades pels abonats de Barcelona
let Interurbanes Internacionals Internacionals/n. índex Conferències, . . 1.111. n. índex. .
1985 166.905 100,- n.d. 7.080 100,- n.d. 4,2
1986 177.386 106,3 239,5 8.037 113,5 10,9 4,5
1987 193.867 116,2 254,5 9.731 137,4 12,8 5,0
1988 210.798 126,3 266,5 12.524 176,9 15,8 5,9
1989 241.070 144,4 292,9 16.475 232,7 20,0 6,8
1990 248.055 148,6 290,5 19.062 269,2 22,3 7,7
1991 229.393 137,4 261,0 23.593 333,2 26,8 10,3
lr. tr. 67.984 5.241 7,7
2n. tr. 59.236 5.844 9,9
3r. tr. 50.306 5.659 11,2
4t. tr. 51.867 6.849 13,2
1992 240.736 144,2 270,8 28.760 406,2 32,4 11,9
lr. tr. 58.849 6.961 11,8
2n. tr. 60.827 7.576 12,5
3r. tr. 62.450 7.430 11,9
4t. tr. 58.610 6.793 11,6
1993 236.023 141,4 267,3 29.238 414,4 33,2 12,4
lr. tr. 58.742 6.553 11,2
2n. tr. 59.854 7.621 12,7
3r. tr. 58.987 7.732 13,1
4t. t . 58.440 7.432 12,7
Font:Telefónica. Dirección de Planificación y Previsión. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Nota: A partir del 2n. trimestre del 1991, les tarifes telefòniques han canviat per a algunes àrees, per la qual cosauna part de les conferènciesque anteriorment estaven considerades com a
interurbanes passena ser metropolitanes. Aquest darrer concepte substitueix el de conferències urbanes. L'homogenització de la recollida d'informació també ha modificat les dades de
períodes anteriors. El nombre de línies per any està calculat a partir de la mitjana entre l'estoc aprincipi i l'estoc a final de període.
4t. tr. 1993/ 2n. sem. 1993/
Variació (%) 4t. tr. 1992 2n. sem. 1992 199311992
Conferències interurbanes -0,3 -3,0 -2,0
Conferències internacionals 9,4 6,6 2,0
Lleuger estancament del nombre de conferències interurbanes
mentre que continuen a l'alça les internacionals.
Les dades relatives al nombre de conferències realitzades pels
abonats de Barcelona durant el 1993 posen de manifest que la
projecció internacional de Barcelona aconseguida arran dels
Jocs és un fet. Conjuntament amb les dades referents al nombre
de viatgers de vols internacionals a l'aeroport de Barcelona, el
nombre de conferències internacionals és un dels indicadors que
millor pot reflectir aquesta projecció. Així, tot i la comparació
amb l'excepcional any 1992, les variacions continuen essent cla
rament positives, i en especial al segon semestre.
78
Conferències internacionals efectuades
pels abonats de Barcelona
milions
9
8 -
7 -
6 -
-
_
_
1 -
0 -
_
lr. trimestre 2n. trimestre . 1. . lrimc tre 4t. trimestre
1990 ile 1991 1 1 ),)-) 1993
Contràriament, els efectes de la crisi es deixen veure en el
lleuger retrocés del nombre de conferències interurbanes -tot i
que el trimestre que va registrar una disminució més acusada
fou el tercer, difícilment comparable amb el del 1992. Tanma
teix, és evident que la taxa d'activitat és menor que un any enre
re i que les empreses tendeixen a controlar més estretament els
seus costos, i això també passa, en més o menys grau, per limitar
l'import de la factura de telèfon.
Nombre de línies, connexions o terminals de telecomunicacions en servei
Linies
ues
Connexions
X. lberpac Terminals pun Línies
lbercom
Terminals
de telefo
inòbilTo 1 connex. <2400 bis 2400-9600 bis 64 Kb s Mb s
31-XII-1987 772.272 650 7.133 4.101 3.008 23 1 1.100 613
31-XII-1988 802.970 1.353 7.567 4.272 3.248 46 1 4.495 1.013
31-X11-1989 832.589 2.056 8.002 4.443 3.489 68 2 7.442 3.040
31-X11-1990 857.759 2.804 9.084 4.997 3.949 127 11 16.135 6.354
31-XII-1991 875.811 3.663 9.586 4.697 4.679 189 21 22.372 9.363
31-111-1992 878.695 4.277 9.367 4.294 4.871 181 21 25.090 10.833
30-VI-1992 884.736 4.473 9.525 3.923 5.226 255 21 26.596 12.284
30-IX-1992 884.100 4.385 9.831 3.885 5.433 287 226 29.152 13.381
31-XII-1992 885.599 4.215 9.620 3.789 5.243 248 340 32.219 14.566
31-111-1993 884.096 4.262 9.237 3.705 5.257 253 22 32.063 15.466
30-V1-1993 883.212 4.324 8.504 2.520 5.705 256 23 36.514 16.523
30-IX-1993 880.976 4.163 8.492 2.101 6.051 317 23 38.890 17.704
31-XII-1993 881.621 4.541 8.360 1.875 6.168 298 19 39.316 19.230
Nota: La Xarxa Iberpac noinclou les connexions de RSAN. Iberpac iCircuits punt apunt: Xarxes de Transmissió de Dades.
Font: Telefónica S.A. Dades recollides pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Variació (°/0)
31-X11-19931
30-IX-1993
31-XI1-1993/
31-XII-1992
Línies telefòniques 0,1 -0,4
Connexions X. Iberpac X-25 9,1 7,7
Connexions circuits punt a punt 1,6 -13,1
- <2400 bps -10,8 -50,5
- 2400-9600 bps 1,9 17,6
-64 Kbps -6,0 20,2
-2 Mbps -17,4 -94,4
Línies Ibercom 1,1 22,0
TerminalsServ. Tel. Mòbil Aut. 8,6 32,0
La implementació de la gamma de serveis avançats
de telecomunicacions, després d'un període inicial de creació,
comença a estabilitzar-se,més d'acord amb les necessitats reals
del teixit productiu.
És evident que algun tipus de serveis avançats de telecomuni
cacions estan reservats a determinades empreses o organismes
que necessitin tractar un volum d'informació important. En
aquest sentit, les connexions a la Xarxa Iberpac de commutació
de paquets integrats que permeten connexions internacionals o
els circuits punt a punt de transmissió de dades -sobretot les
de gran capacitat- tenen un cert sostre de creixement. De fet,
són dos dels serveis que, tot i continuar creixent, ho fan a unes
taxes més moderades que no a anys anteriors.
Nombre de línies, connexions o terminals
dels diferents serveis
milers
50
40
30
20
10
31.12.89 31.12.90 31.12.91 31.12.92 31.1293
Con. X. Iberpac X-25 = Term.circ. pt a pt 2400-9600
Línies Serv. Ibercom Term. telefoniamòbil autom.
Per altra banda, el Servei Ibercom -xarxa digital per a enti
tats amb un gran volum de comunicacions- manté un ritme de
creixement força elevat -un 22 per cent d'augment en relació
amb el 1992- i sobretot el servei de telefonia mòbil automàtica,
en el qual la disminució de preus d'adquisició d'aparells i de
connexió a la xarxa permeten que aquest servei es vagi popula
ritzant i presenti un creixement a final del 1993 del 32 per cent
en relació amb un any abans i s'acosti els 20.000 abonats a Bar
celona.
79
Enquesta d'activitat turística
Estimació del nombre de pernoctacions i de visitants a Barcelona (novembre-gener 1994)
om re e ernoctactons
H5* 39,3 45,6 77.229 55.561 1,4
H 4* 38,4 53,0 457.109 302.721 1,5
H 3* 38,9 48,2 296.396 164.665 1,8
H 2* 38,8 45,0 69.143 36.975 1,9
H 1* 40,5 45,3 51.121 24.577 2,1
Tota" 38,8 49,8 950.998 584.499 1,6
(a) Dades obtingudes a partir de l'Enquesta realitzada als directors d'hotels.
Font: Tots els quadres d'aquesta secciós'han elaborat a partir de les dades de l'Enquesta d'Activitat Turística de Turisme de Barcelona.
Durant el trimestre novembre/93-gener/94, el nombre
de visitants que han pernoctat a la ciutat ha augmentat
lleument en relació amb un any abans.
Si bé durant els mesos de novembre i desembre de l'any pas
sat i gener d'enguany s'estima que el nombre de visitants que
han pernoctat en establiments hotelers de la ciutat ha estat un
2,7 superior ald'un any enrera, el nombre de pernoctacions no
ha seguit la mateixa tendència a causa d'una significativa reduc
ció de l'estada mitjana.
Aquesta evolució no ha estat homogènia a totes les categories
hoteleres. Possiblement la crisi econòmica i la necessitat de re
duir despeses per part de les empreses i professionals siguin fac
tors que ajudin a explicar aquests resultats. Així, l'augment de
visitantsallotjats als hotels de quatre i cinc estrelles no ha estat
suficient per compensar la forta reducció de l'estada mitjana en
aquests establiments—fenomen que no s'ha donat a la resta de
categories hoteleres. Els hotels de tres i especialment els d'una
estrella han estat els que han tingut un creixement més notable
en termes de pemoctacions.
En relació amb els nivells d'ocupació, cal destacar la notable
homogeneïtat a les diferents categories hoteleres—especialment
pel que fa a les places— i alhora la disminució que s'ha registrat
a totes les categories amb l'excepció dels d'una estrella. Variació
que només parcialment s'ha d'imputar a un augment de l'oferta.
80
Visitants que han pernoctat als hotels de la ciutat
milers
700
600—
500—
400 —
300 —
200 —
100 —
febr.-abr. maig-jul.
LI
agost-oct. nov.-gen.
= 1991 = 1992 1993
Dos de cada tres visitants que han pernoctat als hotels
de la ciutat han vingut per motius de negocis o comercials.
Quant a les motivacions de les visites, els resultats del trimes
tre ofereixen un canvi espectacular en relació amb les manifes
tades en períodes anteriors. Un canvi que es pot concretar, per
citar només els aspectes més rellevants, en un augment especta
cular —en relació amb les dades d'un any abans— dels visitants
per motius comercials i de negocis, alhora que ha estat igual
ment notable la davallada del nombre de visitants que declaren
pernoctar a Barcelona només com a etapa de viatge.El col.lec
tiu dels turistes es manté als nivells d'un any abans.
A grans trets, i a l'espera que les dades de propers trimestres
ho confirmin, sembla que es torna a l'estructura de motivacions
d'abans del 1992, en la que els negocis, amb una quota clara
ment superior al 50 per cent, i el turisme, promocionat gràcies
als Jocs, són els principalsmotius d'atracció de visitants i els
únics que han guanyat quota de mercat de forma significativa en
relació al 1991.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (dades trimetrak)
Sexe (°/0)
Homes 63,9 71,1 69,2 59,6 71,6 66,4 68,3
Dones 36,1 28,9 30,8 40,4 28,4 33,6 31,7
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Edat (%)
14-18 0,4 1,0 0,6 0,8 0,3 0,6
19-24 5,9 6,0 5,5 5,2 2,3 6,0 4,6
25-34 23,5 21,4 22,7 21,5 22,0 24,5 21,8
35-49 45,5 37,3 34,2 32,9 44,2 43,3 37,6
50-64 21,0 34,3 37,0 39,5 31,5 23,0 35,4
65 i més 3,6 - - 0,1 2,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Nacionalitat (/0)
Espanyola 51,3 45,3 33,0 30,8 41,5 44,3 37,9
Madrid 23,6 21,2 13,7 8,5 16,7 19,3 15,1
País Basc 2,2 4,0 2,7 1,7 2,7 3,0 2,8
Andalusia 6,8 1,5 2,8 3,2 2,5 4,9 2,5
País Valencià 3,0 4,8 5,5 3,7 5,2 3,7 4,8
Altres 15,7 13,8 8,3 13,7 /4,4 13,4 12,7
Estrangera 48,7 54,7 67,0 69,2 58,5 55,7 62,1
Francesa 8,9 8,3 9,8 9,2 8,3 8,6 9,0
Britànica 6,0 4,5 7,3 5,7 6,3 6,4 6,0
Italiana 8,5 7,8 7,4 10,9 8,2 9,3 8,6
Alemanya 5,9 8,3 8,1 7,3 5,0 7,0 7,0
Nord-americana 3,6 4,8 10,1 9,6 6,7 5,2 7,8
Japonesa 5,7 4,9 3,8 3,9 3,2 5,9 3,9
Altres 10,1 16,1 20,5 22,6 20,8 13,3 19,8
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,
Professió de l'enquestat (°/0)
Professional liberal 18,5 28,3 27,1 25,3 22,7 17,0 26,0
Alt directiu 14,8 15,7 10,8 6,9 12,7 18,4 11,7
Quadres intermedis 24,8 9,6 7,8 7,0 9,0 22,0 8,4
Empleat 9,3 9,9 7,2 10,9 7,9 8,6 8,9
Tècnic superior 11,5 22,7 20,6 17,4 29,9 11,0 22,7
Estudiant 3,9 5,4 4,6 4,6 2,1 5,3 4,1
Mestressa de casa 9,4 4,1 13,0 15,8 8,6 7,8 10,2
Altres 7,8 4,3 8,9 12,1 7,1 9,9 8,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100, 100,- 100,-
Per contra, la resta de motivacions, i especialment aquells col
lectius formats pels que visiten la ciutat com a etapa de viatge,
amb un creixement espectacular i comprensible l'any 1992, i els
atrets per l'activitat firal, han perdut pes relatiu en relació tam
bé al 1991.
Entre els turistes, augmenten els que repeteixen visita
o ja coneixien la ciutat per altres motius i també els que
declaren venir per recomanació.
Quant a les raons d'elecció de Barcelona per part dels que
han vingut per motius vacacionals durant el trimestre objecte
d'anàlisi, les principals han estat el coneixement previ, motius
familiars o com a acompanyants, les recomanacions de coneguts
i com a etapa de viatge. Amb l'excepció d'aquest darrer motiu,
el pes relatiu de les altres tres raons ha augmentat de forma
molt significativa en relació amb un any abans. Si la comparació
es fa pel conjunt dels darrers dotze mesos i en relació amb l'es
tructura resultant de l'any 1991 -el 92 és un any atípic- es
confirma lapreeminència d'aquestes raons, alhora que el conei
xement previ i les recomanacions -especialment de les agències
de viatges- mostren un dinamisme notable i esperançador.
La recuperació mostrada pel col.lectiu de visitants per motius
de negoci durant el trimestre és un dels factors que fa augmen
tar elpercentatge de visitants que repeteixen visita, és a dir, que
ja havien estat a Barcelona anteriorment. Pel conjunt de l'any
però, i en part degut a l'augment del pes del turisme, el percen
tatge de visitants del 1993 que ja havien estat prèviament a Bar
celona disminueix en relació amb els percentatges d'anys
anteriors.
81
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) (dades trimestrals)
Motiu de la visita (°/0)
ComerciallNegocis
Turisme
Fires
Congressos
Etapa viatge
Motius familiars i acompanyants
Altres
Total
Raons d'elecció de Barcelona* (°/0)
Coneixement previ
Per recomanació
Motius familiars i acompanyants
Etapa viatge
Informació (fulletó...)
Recomanació agència viatges
Altres
JJ.00.
Total
Repetitivitat de la visita (1)/0)
No cap vegada
Una vegada o més
Total
Mitjà de transport utilitzat (°/0)
Avió
Vehicle propi
Autocar/Autobús
Tren
Altres
Total
TIML
53,4
18,4
2,7
6,9
11,3
4,6
2,7
100,-
7,9
6,6
7,6
29,9
11,8
5,8
27,8
2,6
100,-
21,3
78,7
100,-
71,6
20,1
2,1
6,2
100,-
*Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme i d'etapa de viatge.
60,9 57,0 41,1
9,5 30,6 44,6
6,7 1,6 0,3
8,4 2,0 3,1
5,4 3,3 2,8
4,0 2,9 1,3
5,1 2,6 6,8
100,- 100,- 100,-
19,5 15,3 19,3
8,1 14,3 15,7
15,8 9,1 4,0
5,4 18,6 22,4
3,5 2,9 2,4
18,7 13,6 7,4
27,2 21,4 27,9
1,8 4,8 0,9
100,- 100,- 100,-
20,6 34,7 36,5
79,4 65,3 63,5
100,- 100,- 100,-
67,0 64,0 59,7
21,1 25,4 25,2
6,2 5,5 5,9
5,7 4,9 6,1
- 0,2 3,1
100,- 100,- 100,-
66,2
18,9
3,0
3,0
1,7
5,9
3,3
100,-
21,2
13,3
21,2
10,9
2,6
4,8
25,6
0,6
100,-
13,5
86,5
100,-
67,8
21,8
4,3
5,5
0,6
100,-
53,7
20,3
3,0
5,3
10,5
4,2
3,0
100,-
4,5
4,5
13,5
25,1
7,0
2,5
19,0
23,9
100,-
22,7
77,3
100,-
73,3
16,4
2,5
7,5
0,3
100,-
57,1
25,1
3,2
3,4
3,3
4,1
3,8
100,-
18,7
14,0
12,4
16,7
2,7
10,1
23,3
2,1
100,-
25,9
74,1
100,-
64,8
23,3
5,4
5,6
0,9
100,-
L'avió és el mitjà de transportmés utilitzat pel visitant
que pernocta a la ciutat.
L'avió continua sent el mitjà de transportmés utilitzat pels vi
sitants tant durant el trimestre com durant els darrers dotze me
sos. Difícilment es pot esperar un altre resultat d'una estructura
de procedències en la que sis de cada deu visitants són estran
gers. El col.lectiu de visitants que es desplacen fins a Barcelona
amb el seu propi vehicle o amb autocar ha augmentat lleugera
ment durant el darrer trimestre, alhora que el tren continua per
dent quota de mercat en aquest tipus de servei. Només el tren
d'alta velocitat podrà canviar aquesta tendència.
82
Quant a les característiques personals, les dades del trimestre
i les del conjunt de l'any, tot i que amb menys contundència,
apunten a una clara correcció del comportament atípic del 1992,
any en què va augmentar considerablement el percentatge del
collectiu femení, fins el punt d'assolir un terç del total de visi
tants. En tot cas perd, l'augment del turisme i un protagonisme
creixent de la dona en el món dels negocis fa pensar que aques
ta correcció serà molt moderada.
L'estructura d'edats dels visitants ha registrat un canvi notable
en els darrers dos anys. La maduresa guanya la partida
a la joventut.
El 44 per cent dels visitants del trimestre tenen entre 35 i 49
anys d'edat i tres de cada quatre visitants tenen més de 35 anys.
Si es compara amb l'estructura d'edats d'un any abans, la con
clusió inicial és d'un envelliment considerable del col-lectiu visi
tant, ja que el pes dels més grans de 50 anys ha passat de repre
sentar escassament un 25 per cent a gairebé un 32, alhora que el
col.lectiu de menors de 24 anys ha perdut dues terceres parts del
seu pes relatiu un any abans.
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) (dades trimestrals)
Durada de l'estada mitjana a la ciutat
Nrk2t1 F-A'93 Mg,41'n_LA4-0:93 N-G'94 1992 1993
Dies 2,4 2,6 2,5 2,6 2,4 2,8 2,5
Nits 1,7 1,8 1,7 1,8 1,6 2,3 1,7
Acompanyat per (%)
Sol 31,6 37,5 43,7 32,5 48,8 37,6 41,6
Amic/companys 43,0 38,9 26,6 28,0 32,8 36,2 31,8
Amb la família 18,1 17,6 24,9 36,0 17,5 20,2 23,7
Amb fills 2,0 6,3 4,0 7,0 1,7 3,0 4,5
Sense fills 16,1 11,3 20,9 29,0 15,8 17,2 19,2
Grup organitzat 7,3 5,5 5,0 3,5 0,9 6,0 3,2
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Distribució de la despesa extrahotelera (1)/0)
Menjar/beguda 86,0 78,0 81,0 78,0 84,0 84,0 80,0
Compres 5,0 5,0 3,0 2,0 1,0 5,0 3,0
Entreteniment 2,0 4,0 4,0 8,0 3,0 3,0 5,0
Transport intern 7,0 12,0 12,0 12,0 12,0 8,0 12,0
Altres 1,0 - -
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana, sobre la base d'una valoració de al 10)
Oferta arquitectònica 8,4 8,1 8,5 8,4 8,2 8,3 8,3
Oferta cultural 7,8 7,7 8,3 8,2 7,9 7,7 8,0
Entreteniment 7,6 7,6 8,0 7,8 7,7 7,4 7,8
Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,3 7,4 7,8 7,9 7,6 7,4 7,7
Accessos 6,6 7,9 8,2 8,1 8,0 6,3 8,0
Transport públic 7,1 7,2 8,2 8,1 7,9 7,1 7,9
Nivell d'informació 6,6 7,2 6,9 6,7 6,7 6,5 6,9
Seguretat ciutadana 6,3 6,3 6,2 6,0 6,1 6,2 6,1
Contaminació atmosfèrica 5,1 4,9 4,7 4,8 5,0 4,9 4,9
Sorolls 5,2 4,9 4,7 4,7 4,8 4,9 4,8
Neteja general de la ciutat 5,1 5,9 5,5 5,2 5,2 5,4 5,4
Relació qualitat/preu oferta restauració 6,9 5,8 6,4 6,5 6,9 6,7 6,5
Relació qualitat/preu oferta hotelera 6,7 5,7 6,2 6,6 6,8 6,4 6,4
Relació qualitat/preu oferta comercial 5,7 5,7 6,6 6,2 6,9 5,8 6,4
En termes anuals, aquestes tendències es moderen en uns ca
sos i s'accentuen en d'altres. Així, sembla confirmar-se i accen
tuar-se el biaix de l'estructura d'edats cap a un predomini dels
visitants d'entre 50 i 64 anys, mentre que el collectiu de joves
de menys de 24 anys, malgrat el retrocés en relació amb el 1992,
ha augmentat la seva presència en relació amb l'any pre-olimpic.
Lògicament, l'augment de les edats extremes implica una reces
sió en les edats intermèdies, entre 25 i 49 anys.
La presència de visitants estrangers a la ciutat va en augment.
Durant els mesos de novembre i desembre del 1993 i gener
d'enguany, la distribució percentual entre visitants espanyols i
estrangers -molt equilibrada fins fa un parell d'anys- ha vin
gut a confirmar el canvi que s'està consolidant darrerament cap
a una major presència de visitants forans. El procés d'integració
europea i més concretament el Mercat Únic, a més de la crei
xent globalització de les relacions econòmiques són raons prou
conegudes comper no insistir en el paper que han desenvolupat
en aquesta creixent internacionalització dels visitants de Barce
lona.
Tanmateix, cal fer notar -apartir de les dades anuals- que
els ritmes de creixement són diferents segons nacionalitats i fins
i tot es detecten alguns canvis en la jerarquia d'aquests països
de procedència. Així, el nombre de visitants dels països més im
portants de laUE, amb l'excepció d'Itàlia, segueix una tendèn
cia clarament a l'alça, igual que els procedents de Nord-arnérica
i fins i tot del Japó. El conjunt de visitants procedents de la res
ta delmón registra un notable creixement relatiu en relació amb
el 1992 que li permet recuperar els nivells d'abans dels Jocs.
83
La necessitat de les empreses de retallar despeses ha incidit
en una forta disminució de les visites de quadres intermedis
i resta de personal no directiu.
Quant a la professió i nivell d'instrucció dels visitants que per
nocten als hotels de la ciutat, esmanté el percentatge de direc
tius, professionals liberals i tècnics superiors. Contràriament,
s'ha reduït el nombre de quadres intermedis. L'expansió del tu
risme ha afavorit una major presència de mestresses de casa.
L'augment dels visitants per turisme, juntament amb les es
mentades restriccions presupostàries de les empreses i una certa
tendència a l'envelliment de l'estructura d'edats dels visitants,
són raons que expliquen que durant el 1993 hagi augmentat el
percentatge de visitants que viatgen sols i que dels que ho fan
amb la família, augmenti el nombre d'aquells que viatgen sense
fills.
84
La despesa extrahotelera s'ha ressentit molt especialment de
les dificultats econòmiques que durant el 1992 i especialment el
1993 han patit les economies del nostre entorn, i especialment
l'espanyola. La despesa en compres i entreteniment s'ha reduït
fins a nivells gairebé anecdòtics.
Quant a la valoració que els enquestats fan de diferents as
pectes de laciutat cal destacar, pel conjunt de l'any, l'excellent
valoració que els mereixen les ofertes arquitectònica i cultural
—una constant en els darrers anys— i com a novetat, els acces
sos a la ciutat. Això ens confirma l'elevat percentatge de visi
tants que repeteixen i l'ús creixent del vehicle propi. El trans
port públic, el nivell d'informació i la relació qualitat preu de
l'oferta hotelera també milloren la seva acceptació. Malaurada
ment, hi ha aspectes com ara la contaminació i els sorolls, que
malgrat els esforços que s'hi desenvolupen no s'han assolit mi
llores suficients per ser percebudes pel visitant.
Per acabar, podriem dir que elperfil del visitant durant el
1993 ha estat el d'una persona madura, culta, que visita la ciutat
ja sigui per negocis, motius professionals o per fer turisme i que
de tot el que li ofereix Barcelona, l'atreu especialment l'oferta
arquitectònica i cultural. Valora el caràcter i l'amabilitat dels
ciutadans i també busca i agraeix l'oferta d'oci que li proporcio
na la ciutat.
V. Mercat immobiliari

Construcció d'habitatges i projectes visats
Projectes d'habitatges visats pel Collegi d'Arquitectes (Província de Barcelona)
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1992
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
16.188
13.644
15.260
11.621
17.919
26.330
32.942
20.489
21.570
5.521
5.558
4.728
5.763
21.868
5.652
6.150
5.936
4.130
22.730
4.959
6.826
4.803
6.142
10.227
8.014
9.104
7.965
12.577
22.819
30.222
19.203
20.077
5.107
5.157
4.362
5.451
19.687
5.318
5.241
5.288
3.840
18..925
4.410
5.302
4.339
4.874
5.961
5.630
6.156
3.656
5.342
3.511
2.720
1.286
1.493
414
401
366
312
2.181
334
909
648
290
3.805
549
1.524
464
1.268
Font: Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.
milers visats
35
30
25
20
15
% variació interanual
100
1989 1990 1991 1992 1993
habitatges visats en els darrers dotze mesos
taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos
- lliures - protecció oficial
50
-50
-100
Projectes visats
Protecció
Variació (°/0) Total Lliures oficial
4t. tr. 1993/4t. tr. 1992 48,7 26,9 37,2
4t. tr. 1992/4t. tr. 1991 -28,3 -29,6 -7,1
1993/1992 3,9 -3,9 74,5
1992/1991 1,4 -1,9 46,1
Es confirma la represa de l'activitat de la construcció residencial
a laprovíncia, on els habitatges de protecció oficial
es consoliden com a motor del desenvolupament.
El comportament dels projectes visat a la província durant el
1993 es pot qualificar com d'una moderada expansió, amb un
creixement del 3,9 per cent en relació amb un any enrera. Els
projectes visats de protecció oficial presenten unes taxes de crei
xement absolutament espectaculars que s'expliquen bàsicament
per uns valors absoluts de partida molt baixos. El repunt a l'alça
que s'observa en el gràfic adjunt -tant en valors absoluts com
en les taxes de creixement- pot significar l'inici de la consolida
ció de la recuperació de la construcció residencial a la província.
87
Construcció d'habitatges
Barcelona Resta Regió I
ci>
Torankégió I Resta Cataluny..-. -
1987 3.828 3.146 15.108 11.304 18.936 14.450 28.887 20.977 47.823 35.427
1988 3.480 3.302 19.271 11.648 22.751 14.950 38.117 20.787 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 20.408 15.461 25.128 18.679 38.522 26.922 63.650 45.601
1990 2.724 2.431 13.097 14.096 15.821 16.527 21.541 25.997 37.362 42.524
1991 2.157 2.503 12.984 13.113 15.141 15.616 18.210 21.778 33.351 37.394
lr. tr. 530 725 2.987 3.074 3.517 3.799 3.953 5.483 7.470 9.282
2n. tr. 756 612 3.643 3.662 4.399 4.274 5.080 6.341 9.479 10.615
3r. tr. 373 379 2.565 2.264 2.938 2.643 4.320 5.157 7.258 7.800
4t. tr. 498 787 3.789 4.113 4.287 4.900 4.857 4.797 9.144 9.697
1992 2.819 4.103 13.322 10.669 16.141 14.772 18.160 16.210 34.301 30.982
lr. tr. 557 1.247 3.245 2.527 3.802 3.774 5.428 4.116 9.230 7.890
2n. tr. 817 2.109 3.750 3.125 4.567 5.234 4.902 4.412 9.469 9.646
3r. tr. 704 260 3.410 2.151 4.114 2.411 4.085 3.577 8.199 5.998
4t. tr. 741 487 2.917 2.866 3.658 3.353 3.745 4.105 7.403 7.458
1993 2.336 2.708 17.093 13.522 19.429 16.230 16.538 17.449 35.967 33.679
lr. tr. 475 534 4.514 2.171 4.989 2.705 4.340 3.102 9.329 5.807
2n. tr. 613 848 4.408 5.858 5.021 6.706 3.945 6.493 8.966 13.199
3r. tr. 650 503 3.790 2.435 4.440 2.938 3.504 4.106 7.944 7.044
4t. tr. 598 823 4.381 3.058 4.979 3.881 4.749 3.748 9.728 7.629
Font: Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Colfegis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de
Catalunya. Elaboració pròpia.
Variació (%)
Barcelona Resta Regió I
Iniciats Acabats Iniciats Acabats
4t. tr. 1993/4t. tr. 1992
4t. tr. 1992/4t. tr. 1991
-19,3
48,8
69,0
-38,1
50,2
-23,0
6,7
-30,3
1993/1992
1992/1991
-17,1
30,7
-34,0
63,9
28,3
2,6
26,7
-18,6
Habitatges de Protecció oficial de nova construcció
Iniciats
Acabats
2.687
948
4.070
1.734
6.757
2.682
Font: Direcció General d'Arquitectura iHabi atge. Generalitat de Catalunya.
La construcció residencial a les zones urbanes de la Regió I
aferma la dinàmica expansiva iniciada el 1992, en el rerafons
de la qual hi ha un protagonista: el Pla de l'Habitatge.
L'evolució del nombre d'habitatges iniciats a la Regió I du
rant el 1993 s'ha de qualificar necessàriament d'expansiva. Els
gairebé vint mil habitatges iniciats representen un augment del
20,4 per cent sobre l'any anterior. Es, per tant, el segon any
d'expansió consecutiu, que s'ha de valorar molt positivament en
un context en què abunden els resultats negatius i en un sector
força afectat per la crisi.
88
Habitatges iniciats
milers
70
60
50
40
30
20
10
0
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993
• Regió I RestaCatalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades per la DireccióGeneral
d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Val a dir, però, que el subsector residencial és -dintre del
conjunt de la construcció-, el que millors resultats ha ofert du
rant el 1993, essencialment gràcies a l'impuls que ha donat el
Pla de l'Habitatge. En efecte, en l'àmbit que ens ocupa, aquest
instrument s'ha revelat comun instrument molt eficaç en la di
namització del mercat residencial: l'èxit es pot copsar perfecta
ment des del moment en què les sonicituds superen de bon tros
el volum d'ajuts previstos. Una de les virtuts més importants
d'aquest Pla és que és realista, tant en la quantia econòmica dels
ajuts com en la diversitat de tipologies que es contemplen: a
més de «ressuscitar» la modalitat d'habitatges de protecció ofi
Habitatges iniciats als grans municipis de la Regió 1*
uals (`)/0)
2.336 -20,8 30,7 -17,1
276 -7,0 18,8 24,9
304 106,1 -6,5 -11,9
1.219 48,4 -46,2 98,9
1.956 8,7 47,9 25,1
120 5,8 -41,1 25,0
628 -5,6 9,1 69,7
562 58,3 171,1 172,8
281 33,8 -28,3 47,9
185 45,9 36,0 -23,6
242 -35,6 18,6 26,7
615 115,2 -48,1 139,3
8.724 6,2 8,0 22,6
19.429 -4,3 6,6 20,4
35.967 -10,7 2,8 4,9
Barcelona
l'Hospitalet de Llobregat
Badalona
Sabadell
Terrassa
Santa Coloma de Gramenet
Mataró
Cornellà de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
el Prat de Llobregat
Cerdanyola del Vallès
Granollers
1.643.542 472.172 2.724 2.157
272.578 80.601 200 186
218.725 67.496 179 369
189.404 58.275 768 1.140
158.063 48.655 972 1.057
133.138 39.752 154 163
101.510 31.824 359 339
84.927 25.521 48 76
77.932 24.671 198 265
64.321 20.845 122 178
56.612 18.662 250 161
51.873 16.745 230 495
2.819
221
345
613
1.563
96
370
206
190
242
191
257
Total 12 municipis 3.052.625 905.219 6.204 6.586
Total Regió I 4.117.644 1.241.242 15.821 15.141
Total Catalunya 6.059.494 1.815.935 37.362 33.351
7.113
16.141
34.301
* Municipis de la Regió I que tenen més de 50.000 residents segons el cens del 1991.
Font: Institut d'Estadística de Catalunya i Direcció General d'Arquitectura i Habitatge.
cial, s'han introduït figures versàtils que s'adapten a casuístiques
complexes (un exemple podria ser la modalitat de preu taxat
per a habitatges de segona mà, especialment adequada en terri
toris molt densament edificats, on és difícil construir-ne massiva
ment de nous). Malgrat que aquest Pla estigués pensat inicial
mentper afavorir la compra d'habitatges als segments de
població que havien vist com les seves possibilitats d'accés es re
duien a mesura que creixien els preus dels habitatges, el fet és
que s'ha revelat a hores d'ara com un magnífic impulsor i dina
mitzador pel sector de la construcció, força afectat per l'estanca
ment de la inversió privada en nous projectes de promoció de
sostre industrial i terciari.
Les àrees urbanes són les que -amb tota justícia- mereixen
el protagonisme d'aquest creixement. I, filant més prim, són els
nuclis urbans més grans a l'entorn metropolità de Barcelona els
que, amb el seu impuls, compensen l'estancament de les zones
rurals -moltes d'elles afectades per dinàmiques poblacionals
recessives- i d'algunes zones turístiques i de segona residència
-on recentment s'ha «revelat» una oferta sobredimensionada
amb uns estàndards de qualitat baixos.
S'està produint un desplaçament de les noves dotacions
de sostre residencial del nuclimetropolità cap a les ciutats
mitjanes del primer i segon cinturó.
Del comportament expansiu de laRegió I podem destacar
que la proporció d'habitatges iniciats en el conjunt de les cinc
comarques sobre el total d'iniciats a Catalunya ha anat augmen
tant de manera progressiva en els darrers anys, i pel 1993 se si
tua en un 54 per cent. Demantenir-se aquesta proporció, sem
bla que no s'alterarà gaire la distribució dels habitatges familiars
arreu de Catalunya, ja que segons els cens d'habitatges del 1991,
gairebé el 60 per cent dels habitatges familiars de Catalunya es
tan situats dintre dels límits de la Regió I, mentre que els habi
tants de la Regió I representen el 68 per cent dels residents de
Catalunya.
Dintre de la Regió I, destaca el fort dinamisme del Baix Llo
bregat, amb un increment superior al 50 per cent en relació amb
l'any anterior. La resta de comarques -amb l'excepció del Bar
celonès, que davalla un 10 per cent- també registra increments
destacats: el Vallès Occidental un 26,3 per cent, el Vallès Orien
tal un 17,8 per cent i elMaresme un 11,5 per cent. Com hem
avançat anteriorment, els efectes del Pla es deixen sentir pri
mordialment en els municipis mitjans i grans. Un cop d'ull al
quadre adjunt palesa que el conjunt dels dotze municipis més
grans -en termes de població- de la Regió I ha experimentat
un augment en elnombre dels habitatges iniciats del 22,6 per
cent durant el 1993. De fet, el 45 per cent dels habitatges iniciats
a la Regió I es concentra en només aquest dotze municipis de
més de cinquanta mil habitants. Municipis comCornellà de Llo
bregat i Granollers registren increments superiors al cent per
cent. I malgrat que sembli una obvietat, cal insistir en qualificar
amb un adjectiu aquests habitatges, ja que, en una immensa ma
joria, estan destinats a ser «habitatges habituals». Aquests muni
cipis -vuit dels quals experimentaren augments nets de pobla
ció en el darrer període intercensal que van del 5 al 14 per
cent- aprofiten l'impuls del Pla per consolidar el creixement
d'àrees equilibrades ben comunicades i dotades de serveis, tot
emmarcat dintre d'un fenomen d'ampli abast, la metropolinitza
ció del territori.
Finalment, no seria just oblidar una referència a un element
-no per repetit menys important- cabdal en la consideració
del mercat immobiliari residencial a efectes de demanda i, per
tant, de consolidació d'un mercat progressivament «més sol
vent». Ens referim, naturalment, a l'evolució del tipus d'interès
hipotecari, que durant el 1993 registrà una davallada molt im
portant: el tipus d'interèsmitjà dels crèdits hipotecaris pel con
junt d'entitats entre el desembre del 92 i el desembre del 93 ha
disminuït 3,68 punts. Per un crèdit de deu milions a deu anys
això representa una reducció de més de vint mil pessetes en la
quota mensual. Així, doncs, la part de demanda que no es pot
acollir al Pla de l'Habitatge es constitueix progressivament
-així es mantingui la davallada dels tipus i no empitjorin les ex
pectatives de recuperació de l'economia- en un mercat més sò
lid que pot servir d'esperó al mercat de la construcció.
89
Llicències d'obres
Sostre previst a les llicències d'obres m2)
Variaca:73 l~r".1.711111!:;919F2
Total
En edificis residencials
Ús residencial
Aparcaments
Locals comercials
Oficines
Altres
1.183.248
546.293
273.056
180.671
73.986
9.239
9.341
801.107
439.755
182.233
171.396
72.162
8.292
5.672
47,7
24,2
49,8
5,4
2,5
11,4
64,7
En altres edificis 636.955 361.352 76,3
Aparcaments 327.207 107.299 204,9
Locals comercials 45.919 38.395 19,6
Indústries 25.572 43.216 -40,8
Oficines 96.651 78.000 23,9
Hotels 4.890 9.692 -49,5
Equipaments 98.591 72.849 35,3Ús residencial 13.285 9.872 34,6
Altres 24.844 2.029 1.124,4
Evolució de la superfície prevista
taxes de creixement (°/0)
250
200
150
100
50
0
-50
-100
1989 1990 1991
- sostre total - residencial
1992 1993
aparcaments - oficines
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facili ades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona.
El dinamisme que ha caracteritzat l'evolució del sostre previst
al llarg del 1993 reflecteix els primers símptomes de recuperació
del sector de la construcció a Barcelona.
La superfície de nova construcció prevista a les llicències con
cedides pel Servei de Llicències d'Obres durant el 1993 ha supe
rat gairebé en un cinquanta per cent la corresponent a l'any
anterior. La recuperació s'ha produït de manera força genera
litzada i afecta pràcticament la totalitat d'usos de sostre en què
classifiquem aquestes dades. El sostre aprovat en edificis resi
dencials registra un creixement del 24,2 per cent i el no residen
cial arriba a un creixement absolutament espectacular, del 76,3
per cent, que cal relativitzar a causa dels baixos nivells que s'as
soliren durant el 1992. Tanmateix, la dotació de sostre prevista
en edificis no residencials al llarg del 1993 és lamés important
dels darrers sis anys, si exceptuem el 1990 i el 1991.
La lectura d'aquestes dades ha de ser ineluctablement positi
va. El fet de reflectir un gran dinamisme en un any en què hi ha
hagut una gran profusió de resultats negatius en moltes bran
ques d'activitat, afegit al fet que les expectatives negatives no
acabaven d'esvair-se, mostra la confiança dels promotors de
cara a un futur proper. Això pot servir per a injectar optimisme
en altres sectors, precisament pel caràcter dinamitzador que té
el sector de la construcció en el conjunt de l'economia. En
aquest sentit, la major agilitat en la concessió de les llicències
-el temps mitjà de concessió d'una llicència durant el 1993 es
va reduir fins a quatre mesos- permet que aquestes estiguin
cronològicament més lligades als ritmes reals d'activitat.
Distribució del sostre previst per usos
I I
1988-1993
(11,6%) (11,1%)
residencial E aparcaments E locals comercials
n oficines •equipaments i hotels •indústries i altres
Com és sabut, les xifres globals que aquí presentem correspo
nen a les sumes de molts projectes que sovint queden diluïts en
una amalgama de dades. L'any 1993 se signaren 1.302 expe
dients d'obres majors, del quals 278 corresponen a expedients
de nova planta -els únics que analitzem. D'aquests en destaca
un per dret propi: el corresponent a la construcció d'un centre
comercial i de negocis a la Plaça de les Glòries. La rotunditat
dels més de dos-cents mil m2 de superfície total -un 18,4 per
cent del total de superfície nova prevista- avala la consideració
excepcional d'aquest projecte, que de fet, més que una llicència
de construcció, respon a un concepte d'urbanització a gran esca
la d'un espai estratègic de la ciutat, a la cruïlla dels dos districtes
més poblats de la ciutat i amb excel.lents comunicacions -tant
de transport públic com de connectivitat amb transport privat.
Llicèneies cl'obres Barcelona econonna 21
Habitatges previstos a les llicències d'obres d'edificis residencials concedides (1993)
Increment
de sostre'
o
Increment
habitatges'
Nombre de
promocions
Habitatges
per
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Total
28.851
24.177
29.514
8.537
66.329
11.208
25.028
38.613
23.632
30.452
286.341
10,1
8,4
10,3
3,0
23,2
3,9
8,7
13,5
8,3
10,6
0,82
0,20
0,54
0,24
0,85
0,24
0,47
0,84
0,57
0,47
100,- 0,50
313
231
342
64
263
106
252
388
267
287
2.513,
12,5
9,2
13,6
2,5
10,5
4,2
10,0
15,4
10,6
11,4
0,60
0,18
0,44
0,17
0,40
0,18
0,34
0,55
0,47
0,32
92,2
104,7
86,3
133,4
252,2
105,7
99,3
99,5
88,5
106,1
100,- 0,35 113,9
En relació amb l'estoc existent a cada dis ricte el 1992.
A més d'aquests, durant el 1993 s'ha aprovat la construcció de 248 habitatges en expedients d'ampliació.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona.
9
14
19
14
42
20
25
32
16
13
204
35
17
18
5
6
5
10
12
17
22
12
L'oferta d'habitatge nou a Barcelona experimenta un augment
superior al 50 per cent en relació amb un any enrera.
Darrerament, hem presentat les dades de l'evolució dels habi
tatges previstos a les llicències amb un to més aviat conformista:
les dades són tossudes i trimestre rera trimestre mostraven com
les previsions de nous habitatges eren insuficients per satisfer la
demanda existent, en termes absoluts i en termes relatius. I això
és així, però cal matisar-ho.
Per un cantó no es pot diluir un creixement com el registrat
durant el 1993 -amb un augment del 52,1 per cent del nombre
d'habitatges de nova planta en relació amb el 1992- en una es
cassesa estructural d'habitatges nous, perquè, en definitiva, se'n
fan, i molts més que un any enrera. I per un altre cantó, la cons
trucció massiva de noves promocions no és l'única i definitiva
solució, com alguns, al nostre parer de manera errònia, predi
quen. Amb una injecció espectacular de nous habitatges -si és
que això és possible a la ciutat- es podria solucionar el proble
ma de l'escassetat de l'oferta potser,podríem presenciar
una davallada dels preus, la barrera d'accés més important a ho
res d'ara. Ningú no assegura, però, que no apareguin problemes
d'altre caire lligats a l'elevada densitat de població, i, potser en
un futur no massa llunyà, d'excés d'oferta, en un context de bai
xa natalitat i d'estancament de la població. Perquè el que no es
pot eludir són els límits físics de la ciutat, molt densament po
blada, per cert. Per un cantó, el fenomen creixent de la metro
polinització del territori dilueix els límits de les ciutats i imposa
una nova realitat: la de les regions urbanitzades, on els nuclis es
confonen i es reparteixen les funcions. Per un altre cantó, hi ha
mesures complementàries a l'edificació de nova planta que po
drien contribuir a una revisió del problema de l'habitatge a la
ciutat i que se centren en unamillor utilització del parc existent:
el ventall és ampli i va des de la recuperació dels habitatges
buits fins a la rehabilitació i les reformes estructurals del parc
degradat, tot ells lligats d'una o altra manera a la futura LAU
-actualment en discussió parlamentària.
92
Habitatges de nova planta
habitatges
1.500
mitjanesmòbils de tres trimestres
1.000 -
S(10 -
1989 1990 1991 1992 1993
Per cada nou habitatge previst al llarg del 1993 s'ha aprovat
la construcció de set places d'aparcament.
El nombre de places d'aparcament aprovades a les llicències
d'obres en edificis de nova construcció durant el 1993 supera les
disset mil unitats. Aquesta xifra, que suposa un increment del
82,2 per cent en relació amb les places aprovades el 1992, és
potser la que reflecteix un comportament més espectacular de
les englobades a les llicències, alhora que destaca amb dret pro
pi pel seu pes sobre el total: suposa el 42,9 per cent del total de
superfície prevista al llarg de l'any.
El migmilió de m2 destinats a aparcaments durant el 1993
reflecteix amb rotunditat la superior rendibilitat actual
d'aquests sobre altres usos del sostre.
La promoció de places d'aparcament constitueix un dels pilars
bàsics de l'expansió de la construcció a Barcelona, alhora que
-pel seu caràcter de subsidiarietat en relació amb d'altres usos,
és a dir, per absorbir una part molt important de la superfície
construïda sota rasant de qualsevol tipus d'edifici-, és un bon
indicador del ritme general de l'activitat de la construcció a la
ciutat.
Places d'aparcament previstes a les llicències d'obres concedides (1993)
En edificis residencials
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Nombre
de
423
674
814
75
1.039
248
774
1.249
938
413
6,4
10,1
12,2
1,1
15,6
3,7
11,6
18,8
14,1
6,2
Places previstes/
habitatges
1,35
2,92
2,38
1,17
3,95
2,34
3,07
3,22
3,51
1,44
En altres
edificis
Nombre
Nombre
total
462 885
754 1.428
824 1.638
48 123
2.074 3.113
369 617
4 778
939 2.188
384 1.322
4.940 5.353
Places previstes/
places existents
el 1991
o
4,59
1,27
3,43
0,31
4,59
1,25
1,64
5,71
3,13
11,86
Places previstes/
dèficit de places
el 1991
o
7,0
7,0
7,5
2,6
15,4
12,6
2,9
7,5
10,2
13,5
Total 6.647 100,- 2,65 10.798 17.445 3,42 9,0
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona.
Habitatges i places d'aparcament
previstes en el període 1988-1993
Habitatges
menys de 1.000
de 1.000 a 1.500
I•11 de 1.500 a 2.000
més de 2.000
Places d'aparcament
• menys de 5.000
• de 5.000 a 10.000
• més de 10.000
La raó d'aquesta expansió sembla senzilla:mentre que altres
usos del sostre amb una rendibilitat teòrica més elevada supor
ten una situació de sobreoferta conjuntural i, per tant, es troben
en un moment baix en el seu cicle de rendibilitat, el dèficit de
places d'aparcament es manté en valors elevats; en conseqüèn
cia, la construcció de noves places es presenta com una alterna
tiva atractiva, amb independència que el desenvolupament del
Pla d'Aparcaments i el fre en el ritme de creixement del parc de
vehicles contribueixin a reduir notablement el dèficit de places
d'aparcament.
Places d'aparcament de nova planta
milers de places
10 -
Variació interanual (%) 100
-50
I 100
1989 1990 1991 1992 1993
dotacions trimestrals de places dotacions trimestrals de places
enedificis residencials 1::=1 en edificis noresidencials
taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos
Un cop d'ull al mapa adjunt dóna una idea de la distribució
de la dotació de places previstes als edificis de nova planta en
els darrers sis anys -més de 86.000 en total. S'han concentrat
majoritàriament als districtes de Sant Martí, l'Eixample i Sants
Montjuïc, ja que entre tots tres districtes -per cert, els dos pri
mers són elmés poblats de Barcelona- concentren el 45,6 per
cent de les places creades. Mereix un breu comentari el cas de
Sant Martí, on, a més de laVila Olímpica, al llarg d'aquests
anys ha acollit les promocions residencials més grans de Barce
lona el seu corresponent espai per a aparcament-, aixf com
el recent projecte -ja comentat- de laPlaça de les Glòries,
que contempla la creació de més de 3.500 places.
93
Equipaments Hotels
Sostre comercial previst a les llicències d'obres concedides (1993)
En edificis residencials En altres edificis Total
in2 locals comercials construïts previstos/
m2 locals comercials existents el 1986
1. Ciutat Vella 13.807 18,7 0 13.807 11,5 3,30
2. Eixample 9.159 12,4 6.283 13,7 15.442 12,9 1,64
3. Sants-Montjuïc 8.378 11,3 3.323 7,2 11.701 9,8 4,31
4. Les Corts 2.419 3,3 165 0,4 2.584 2,2 2,20
5. Sarrià-Sant Gervasi 4.700 6,4 2.575 5,6 7.275 6,1 2,64
6. Gràcia 1.165 1,6 234 0,5 1.399 1,2 0,70
7. Horta-Guinardó 7.036 9,5 0 7.036 5,9 4,43
8. Nou Barris 7.519 10,2 230 0,5 7.749 6,5 4,32
9. Sant Andreu 12.167 16,4 0 12.167 10,1 6,72
10. Sant Martí 7.636 10,3 33.109 72,1 40.745 34,0 14,87
Total 73.986 100,- 45.919 100,- 119.905 100,- 3,97
Sostre previst a les llicències d'obres per a altres usos no residencials (1993)
1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià-Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí
Total
8.14
4.09
15.71
27.95
14,6
56,2
100,-
5.587
1.377
443
2.159
9.658
135
146
6.123
1.981
78.281
105.890
5,3
1,3
0,4
2,0
9,1
0,1
0,1
5,8
1,9
73,9
100,-
14.179
13.433
43.687
11.249
0
0
4.818
6.188
2.351
5.073
100.978
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona.
14,0
13,3
43,3
11,1
4,8
6,1
2,3
5,0
100,-
301
3.567
o
O
1.022
148
o
O
o
o
5.038
6,0
70,8
20,3
2,9
100,-
Evolució del sostre per altres usos
milers m2
500
400
300
200
100
0
1988-89 1990-91 1992-93
comercial industrial •oficines •equip. i hotels
94
La superfície comercial i la destinada a oficines de nova
construcció mantenen el ritme de creixement, després
que en els darrers sis anys s'hagi aprovat la construcció
d'uns 800.000 m2 de sostre per cadascun dels dos epígrafs.
Per interpretar breument les dades de l'evolució del sostre co
mercial i d'oficines al llarg del 1993 ens hem de remetre neces
sàriament al projecte de la Plaça de les Glòries, repetidament
comentat. La magnitud d'aquest projecte -més de 110.000m2
de sostre comercial i d'oficines- ha impulsat una recuperació
de les taxes de creixement després de la davallada generalitzada
de l'any anterior, situant-se en un 8,5 per cent en el cas dels lo
cals comercials i per sobre del 22 per cent en el de les oficines.
Una revisió de les dades de les llicències aprovades en els
darrers sis anys mostra comel sostre més directament vinculat a
l'activitat productiva -oficines, locals comercials, hotels i indús
tries- representa el 31,9 per cent del total, en arribar als 2,3 mi
lions de m2. La progressiva pèrdua de pes del sostre nou desti
nat a la indústria ha conviscut amb una expansió del sostre
vinculat al terciari, el que no deixa de ser un testimoni més de
les transformacions de l'estructura productiva de la ciutat.
Lloguer d'oficines
Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona segons grandària i preu (2n. semestre 1993)
intervals % acumulat intervals % acumulat
fins a 30
31-60
61-90
91-120
121-150
151-200
201-250
251-300
més de 300
Total
2,2
16,1
30,1
18,4
8,5
13,9
3,8
4,7
2,2
100,-
2,2
18,4
48,4
66,8
75,3
89,2
93,0
97,8
100,-
fins a 500
501-750
751-1.000
1.001-1.250
1.251-1.500
1.501-1.750
1.751-2.000
2.001-2.500
2.501-3.000
més de 3.000
Total
9,5
18,7
25,6
18,4
10,4
5,7
3,5
4,1
0,9
3,2
100,-
9,5
28,2
53,8
72,2
82,6
88,3
91,8
95,9
96,8
100,-
Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona segons grandària i preu (1993)
preu (ptesJmYmes
fins a 30 2,0 2,0 fins a 500 9,8 9,8
31-60 18,5 20,5 501-750 16,6 26,4
61-90 28,4 48,9 751-1.000 23,0 49,4
91-120 19,3 68,2 1.001-1.250 22,4 71,7
121-150 9,0 77,2 1.251-1.500 9,0 80,7
151-200 12,1 89,3 1.501-1.750 6,2 87,0
201-250 5,1 94,4 1.751-2.000 4,7 91,6
251-300 3,3 97,7 2.001-2.500 3,7 95,3
més de 300 2,3 100,- 2.501-3.000 1,1 96,4
més de 3.000 3,6 100,-
Total 100,-
Total 100,-
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
La feblesa del moment econòmic frena la demanda neta de sos
tre i alhora el creixement dels preus de lloguer. Aixòpossibilita
a les empreses d'accedir a instal.lacions noves i perfectament
equipades a un preu raonable.
En comentar l'evolució del subsector de les oficines de ho
guer a Barcelona en el darrer any, s'ha de considerar en primer
lloc que és indissociable de la situació econòmica del moment,
caracteritzada per l'abundància de resultats negatius en un con
text de creixement molt feble. De fet, i després d'uns anys d'ex
pansió econòmica, la rapidesa amb què es va traslladar al mer
cat de les oficines la davallada de les expectatives empresarials
posà de relleu la vulnerabilitat d'aquest sector a les oscil-lacions
de l'economia, especialment en una situació de sobreoferta; es
pot considerar, per tant, un bon estri per valorar els canvis en
les expectatives abans que es tradueixin en canvis en l'activitat
econòmica.
Evolució de estructura de preus de lloguer
fins a 750
751-1.250
més de 1.250
Total
47,3 30,3 27,9 24,7 26,4
32,9 36,5 38,5 38,6 45,4
19,8 33,2 33,6 36,7 28,3
100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat
Urbana de Barcelona.
95
Distribució per districtes dels locals d'oficines i similars segons preu de lloguer (ptes./mqmes) (1993)
0 0 481. Ciutat Vella 12 9 16 9 0 1 1
2. Eixample 24 45 63 65 35 26 15 10 18 301
3. Sants-Montjuïc 6 6 4 7 3 4 0 0 1 31
4. Les Corts 2 3 7 9 4 1 2 3 5 36
5. Sarrià-Sant Gervasi 5 6 17 31 13 7 9 7 5 100
6. Gràcia 5 6 12 9 1 1 1 1 1 37
7. Horta-Guinardó 0 3 7 3 0 1 1 0 0 15
8. Nou Barris 1 2 4 0 0 0 0 0 0 7
9. Sant Andreu 0 7 5 3 0 0 0 2 0 17
10. Sant Martí 8 20 13 8 2 0 1 0 0 52
Total Barcelona 63 107 148 144 58 40 30 24 30 644
Distribució per districtes dels locals d'oficines i similars segons grandària (m2) (1993)
1. Ciutat Vella 1 6 12 11 7 3 3 4 1 48
2. Eixample 8 44 72 65 34 47 15 8 8 301
3. Sants-Montjuïc 1 9 9 9 0 1 0 2 31
4. Les Corts 0 11 9 6 4 2 1 0 3 36
5. Sarrià-Sant Gervasi 2 23 26 23 6 13 4 2 1 100
6. Gràcia 1 9 18 3 3 2 1 0 0 37
7. Horta-Guinardó 0 5 6 1 0 0 2 1 0 15
8. Nou Barris 0 2 3 0 0 1 1 0 0 7
9. Sant Andreu 0 2 10 4 1 0 0 0 0 17
10. Sant Martí 0 8 18 2 3 9 6 4 2 52
Total Barcelona 13 119 183 124 58 78 33 21 15 644
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
Per tal de contextualitzar aquestes dades, ens agradaria oferir
—com a recordatori— una visió succinta de l'evolució delmer
cat de les oficines en els darrers mesos. Després d'uns anys d'in
tensa expansió de l'economia i d'un creixement extraordinari en
el sector serveis —el detonant fou l'entrada d'Espanya a la CE
per tant, en els circuits internacionals de l'economia, a més de
la nominació olímpica— que varen anar acompanyants lògica
ment d'una demanda extraordinària d'oficines, es produí un des
ajustament entre l'oferta —que al voltant del 1990 havia crescut
molt quantitativament, adoptant alhora uns paràmetres de quali
tat molt exigents i diversificant-se en el territori— i la demanda,
molt important sobretot en el període previ a la celebració dels
Jocs Olímpics.
96
A hores d'ara, la pèrdua de dinamisme de l'activitat econòmi
ca fa que els índexs de desocupació hagin augmentat, el que sig
nifica que l'oferta és a l'espera de collocar els seus productes.
La contenció de lademanda provoca un estancament dels preus,
i fins i tot que en alguns segments —comel de les oficines d'alta
qualitat en ubicacions privilegiades— s'hagin registrat davalla
des significatives, semblants a les que han afectat altres grans
metròpolis europees comParís, Frankfurt, Berlín o Madrid. Da
des d'enguany, encara provisionals, mostren com Londres, que
havia experimentat també davallades molt importants,manté el
to de recuperació que inicià a final del 1993, en consonància
amb els resultats positius —encara tímids, però positius al cap i
a la fi— que registren altres indicadors econòmics. Donat el seu
caràcter de ciutat de referència necessària en aquest subsector
de l'immobiliari, aquestes dades poden servir per a injectar con
fiança a altres ciutats que encara no perceben signes de reactiva
d.
Evolució del preu de les oficines a algunes ciutats
d'Europa en edificis exclusius de primera línia
($/m2/any)
2.000
Cost anual d'ocupació
1.500 -
1.000 -
500 -
o
1988 1989
Números índex
300
1990 1991 1992 1993
250 -
200 -
150 -
100
50
1988 1989
— Barcelona
Frankfurt
1990 1991
— London-City
Madrid
1992
— París
1993
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper Richard Ellis.
Una part de la demanda actual és d'empreses ja instal.lades
que aprofiten una oferta de qualitat abundant a preus atractius
per cercar ubicacions més adequades a les seves necessitats.
Pel que fa a la demanda, era d'esperar, com així ha succeït,
que la davallada de l'activitat econòmica general provoqués una
disminució del ritme d'absorció de l'oferta, que es manifesta en
la contenció de la demanda neta de sostre a conseqüència de
l'estancament en la creació i/o expansió d'empreses. S'observa
però, un fenomen interessant, que és la concentració de serveis i
instal-lacions que algunes empreses estan realitzant aprofitant la
davallada dels preus i l'abundància d'oferta de qualitat. Es a dir,
moltes empreses nascudes durant la segona meitat del 80 i, per
tant, durant el boom immobiliari, creixeren ràpidament i hague
ren de-llogar locals —sovint a preus elevats— que, en alguns ca
sos, es trobaven allunyats entre si, provocant disfuncionalitats
operatives; algunes d'aquestes empreses veuen la situació actual
com un bon moment per realitzar una concentració espacial
que, a banda d'un millor preu, ofereix l'avantatge d'una oferta
abundant i qualitativamentmolt renovada.
Principals activitats a desenvolupar als locals
d'oficines i similars llogats a Barcelona (1993)
Serveis a
les empreses
(21,7%)
Indústries
i tallers
(7,1 %
Vendes Magatzems
(4,8 %) (3,0 %) Oficines idespatxos
(46,8%)
Serveis al
consumidor
(16,7%)
Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades per la Cambra de laPropietatUrbana
de Barcelona.
L'eix central de negocis —que transcorre per l'Eixample
i Sarrià-SantGervasi— concentra més de la meitat
dels contractes de lloguer d'oficines registrats a Barcelona.
L'anàlisi de les dades dels contractes de lloguer d'oficines re
gistrats a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona
—que, com és habitual, es refereixen als contractes realitzats de
locals destinats a oficines i usos similars situats en tot tipus
d'edificis (nous i antics, exclusius per a oficines i residencials o
comercials) situats arreu de la ciutat— mostra un escenari molt
similar al de mesos enrera, especialment pel que fa a la distribu
ció espacial dels locals llogats.
Quant a les dimensions dels locals, dues terceres parts dels
llogats tenen entre 30 i 120 m2 de superfície. La dimensió mitja
na ha augmentat lleugerament —un 9,3 per cent— i se situa en
117m2. Aquest és, probablement, un procés lligat a la concen
tració espacial d'empreses que reorganitzen la seva activitat a
que hem al-ludit anteriorment i a l'aprofitament per part de les
empreses d'una conjuntura de preus baixos.
Si aprofundim en l'aspecte dels preus, a grans trets recolza el
que hem comentat anteriorment. La diferènciamés important és
que la magnitud de la davallada és, en el cas del conjunt de lo
cals llogats per a oficines,molt més suau. De fet, mentre que en
el que es considera oficines de primera qualitat situades en edi
ficis exclusius experimenta davallades d'entre el 42,5 i el 48,9
per cent en relació amb l'any 1992 —segons les dades facilitades
per Richard Ellis i Jones Lang Wooton, respectivament— en el
cas dels locals llogats per tota la ciutat la davallada és del 9,1
per cent, i se situa a l'entorn de 1.200 ptes/m2/mes. Això es fa
palès al gràfic adjunt, que mostra com el progressiu desplaça
ment del nombre de contractes segons el preu—nominal— ha
cedit i ha donat lloc a una revifalla de l'interval intermedi.
97
Mitjanes de preus de lloguer de locals d'oficines i similars. Distribució per barris (1993)
Intervals de preus (ptes./m2)
= sense oferta significativa
= entre 501 i 750
= entre 751 i 1.000
C::J entre 1.001 i 1.250
INE entre 1.251 i 1.500
•més de 1.500
1.1. Barceloneta
1.2. Parc
13. Gòtic
1.4. Raval
2.1. Sant Antoni
2.2. Esquerra Eixample
23. Dreta Eixample
2.4. Estació Nord
2.5. Sagrada Família
3.1. Poble Sec
3.2. Montjuïc
33. Zona Franca-Port
3.4. Font de la Guatila
3.5. Bordeta-Hostafrancs
3.6. Sants
4.1. Les Corts
4.2. Pedralbes
5.1. Sant Gervasi
5.2. Sarrià
5.3. Vallvidrera-Les Planes
6.1. Gràcia
6.2. Valkarca
7.1. Guinardó
7.2. Horta
7.3. Vall d'Hebron
8.1. Vilapicina-Turóde la Peira
8.2. Roquetes-Verdum
8.3. Ciutat Meridiana-Vallbona
9.1. Sagrera
9.2. Congrés
9.3. Sant Andreu
9.4. Bon Pastor
9.5. Trinitat Vella
10.1. Fort Pius
10.2. Poblenou
10.3. Barri Besòs
10.4. Clot
10.5. Vemeda
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
La distribució espacial dels contractes registratsmostra l'habi
tual concentració en pocs barris: la Dreta i l'Esquerra de l'Ei
xample, juntament amb Sant Gervasi concentren més de la mei
tat dels contractes registrats a Barcelona —un 51,7 per cent del
total. No cal dir, d'altra banda, que són aquestes zones, junta
ment amb Les Corts, Pedralbes i Sarrià on es registren uns
preus/m2 més elevats.
98
La resta de barris que registra una presència significativa
d'arrendaments d'oficines és, com correspon a la distribució de
l'oferta, les zones que pertanyen al que s'anomena l'eix central
de negocis. A mesura que ens allunyen d'aquest eix fora de
comptades excepcions—, els preus disminueixen.
VI. Ocupació

Mercat de treball
Atur registrat a Barcelona i a la Regió I
31-XII-1988
31-XII-1989
31-XII-1990
31-XII-1991
31-111-1992
30-VI-1992
30-IX-1992
31-X11-1992
31-111-1993
30-VI-1993
30-IX-1993
31-X11-1993
31-X11-1988
31-X11-1989
31-X11-1990
31-X11-1991
31-111-1992
30-VI-1992
30-IX-1992
31-X11-1992
31-111-1993
30-V1-1993
30-1X-1993
31-X11-1993
97.077 42.579 54.498 28.596 273.479 110.884 163.195 92.870
70.642 28.580 42.062 15.360 206.416 74.521 131.895 54.862
66.238 26.886 39.352 13.780 195.864 73.590 122.274 50.237
66.295 27.721 38.574 13.271 190.669 74.259 116.410 49.566
66.076 28.536 37.540 13.251 188.877 76.490 112.387 49.637
62.680 27.513 35.167 11.850 181.427 76.972 104.455 46.135
65.086 29.277 35.809 12.624 185.806 80.425 105381 47.814
69.491 32.795 36.696 14.029 198.650 91.927 106.723 53.212
76.483 37.445 39.038 16.194 220.433 106.830 113.603 62.371
78.251 38.471 39.780 16.477 226.181 110.210 115.971 63.785
80.407 39.829 40.578 17.678 234.977 115.409 119.571 68.358
86.336 44.246 42.090 18.432 251.549 128.739 122.810 70.805
31.982
25.408
24.203
23.199
22.717
21.861
22.542
23.785
25.666
26.346
26.490
28.785
4.480
• 2.789
2.659
3.063
3.374
3.540
4.029
4.461
4.899
5.028
5.143
5.567
42.468
33.067
33.454
35372
35.500
33.436
34.642
37.193
41.624
42.531
43.856
46.312
17.962
9.239
5.809
4.572
4.396
3.763
3.792
3.956
4.183
4.236
4.818
5.529
108.179
89.895
88.145
83.178
81.120
78.598
80.030
84.897
93.031
95.134
96.777
103.228
16.313
10.338
10.689
12.332
13.317
14.186
16.089
18.399
20.516
21.007
21.618
23.635
91.440
74.140
75.793
78.778
78.836
74.321
75.887
81.342
91.109
93.478
97.693
104.562
56.242
31.196
20.525
15.833
14.942
13.123
13.269
13.475
15.132
15.976
18.280
19.407
Regió I: A més de les cinc comarques,
Font: Dades de l'INEM facilitades per
inclou dos municipis de la comarca de l'Alt Penedès, dos municipis de la comarcade l'Anoia iun municipi de la comarca de la Selva.
l'Area de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Variació (%)
31-X11-19931
30-IX-1993
31-X11-19931
31-XII-1992
Barcelona
Atur total registrat 7,4 24,2
-masculí 11,1 34,9
- femení 3,7 14,7
-juvenil 4,3 31,4
Distribució sectorial
- agricultura 43,0 49,0
- indústria 8,7 21,0
- construcció 8,2 24,8
- serveis 5,6 24,5
- Sense ocupació ant. 14,8 39,8
Regió 1
Atur total registrat 7,1 26,6
- masculí 11,6 40,0
- femení 2,7 15,1
- juvenil 3,6 33,1
Distribució sectorial
- agricultura 17,7 33,5
- indústria 6,7 21,6
- construcció 9,3 28,5
- serveis 7,0 28,5
- Sense ocupació ant. 6,2 44,0
Les dades de l'atur al llarg del 1993 palesen la situació de crisi
viscuda. Si bé en termes de creixement econòmic s'encara el
1994 amb bones expectatives, en el mercat de treball, i sobretot
quant a l'atur, les perspectives, sent optimistes, ho són menys.
Les dades del quart trimestre del 1993 relatives a l'atur regis
trat continuen marcades per l'augment de la desocupació. Així,
es tanca l'any amb un total de 86.336 aturats registrats a Barce
lona i 251.549 al conjunt de la Regió I, que representen en rela
ció amb un any abans, un augment del 24,2 i del 26,6 per cent,
respectivament. Tot i que aquestes dades ofereixen un panora
ma força desolador, hi ha indicis que assenyalen que el pitjor
quant a destrucció de llocs de treball ha passat: a més d'un lleu
ger alentiment de les taxes a final d'any, les dades de principi
del 1994 així ho confirmen, i fins i tot és possible que -11evat
d'oscil•lacions marcades per efectes estacionals- aquesta ten
dència s'aturi. En especial, si el conjunt de Mesures Urgents per
al Foment de l'Ocupació -en vigor des de principi d'any- té
els seus efectes i permet el rellançament en la creació de llocs
de treball.
101
Taxageneral d'atur registrat (%)
i
31-XII-1987 16,9 19,3 18,3 20,9
31-XII-1988 13,3 16,0 15,2 18,8
31-XII-1989 9,5 12,0 11,6 16,2
31-XII-1990 8,8 11,3 10,9 15,6
31-111-1991 9,0 11,4 11,0 15,6
30-VI-1991 8,7 10,7 10,2 14,8
30-IX-1991 8,9 11,2 10,7 15,0
31-XII-1991 9,1 11,0 10,7 15,4
31-111-1992 9,3 11,0 10,5 15,4
30-VI-1992 8,8 10,4 9,7 14,4
30-IX-1992 9,2 10,9 10,1 14,4
31-XII-1992 9,9 11,7 11,2 15,5
31-111-1993 10,8 12,9 12,4 16,7
30-VI-1993 10,8 12,9 12,4 16,5
30-XI-1993 11,0 13,3 12,7 16,4
31-XII-1993 11,8 14,0 13,8 17,6
Font: DireccióGeneral d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya, INEM iEnquesta de
Població Activa. Elaboració pròpia.
Taxad'atur registrat
25
-
15 -
10 -
5
des.85 des.86 des.87 des.88 des.89 des.90 des.91 des.92 des.93
- Barcelona - ProvínciaBarcelona Catalunya Espanya
Tanmateix, les dades del 1993 plasmen una realitat dura: la
taxa d'atur registrat assoleix a final d'any 111,8 per cent a Bar
celona, un 14,2 per cent a Catalunya i un 18,4 per cent a Espa
nya. En tots tres casos, ens hem de remuntar com a mínim als
primers mesos del 1989 per retrobar taxes d'aquesta magnitud.
102
Actius i ocupats estimats a Barcelona
31-XII-1986 125.694689.615 563.921
31-XII-1987 736.025 617.623 118.402
31-XII-1988 729.769 632.692 97.077
31-XII-1989 743.392 672.750 70.642
31-XII-1990 756.083 689.845 68.198
31-111-1991 739.917 673.567 66.350
30-VI-1991 737.438 673.118 64.320
30-IX-1991 741.652 675.367 66.285
31-XII-1991 724.988 658.693 66.295
31-111-1992 713.164 647.088 66.076
30-VI-1992 709.006 646.326 62.680
30-IX-1992 707.007 641.921 65.086
31-XII-1992 705.566 636.075 69.491
31-111-1993 710.817 634.334 76.483
30-VI-1993 723.914 645.663 78.251
30-IX-1993 728.909 648.502 80.407
31-XII-1993 734.959 648.623 86.336
Nota: S'ha refet la sèrie d'actius i d'ocupats a partir de les dades de població del 1993 i anys
anteriors.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa per a la
província de Barcelona i de les dades de població de Barcelona.
Nombre d'aturats registrats a Barcelona
milers de persones
90
85 -
80 -
75 -
70 -
65 -
60 -
55
G FMAMJ J ASOND
1991 -1992 1993-
Per altra banda, si comparem la composició de la població ac
tiva a final del 1993 amb la d'un any abans, veiem que aquesta
ha augmentat, i que tant ho han fet els ocupats comels aturats,
encara que amb creixements diferents: el poc augment dels ocu
pats -un 2,0 per cent- no permet absorbir l'ncrement net de
la població activa, i fa que l'augment de l'atur sigui sensible
ment superior.
Altes i baixes a les oficines de l'INEM
Cohlocació
amb oferta
Co•locació
andi oferta
Coll•locació
seuse a uor Contractació
No renovació
de la
Altres
1987
1988
1989
1990
1991
1992
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1993
1r. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
n.d. 242.505
274.561 278.124
237.795 269.845
169.906 170.149
208.714 206.051
195.191 185.595
54.648 50.883
45.347 46.723
48.052 44.161
47.144 43.828
259.811 229.067
47.764 39.693
63.316 58.211
73.385 69.247
75.346 61.916
25.573 8.545 71.204 11.128 102.952
13.134 13.085 61.843 50.650 111.432
4.980 12.786 25.671 89.653 107.873
1.099 13.468 8.895 48.634 75.530
1.398 12.690 12.724 61.116 88.554
1.290 7.104 11.545 55.377 84.274
292 2.185 3.209 16.382 22.032
407 2.001 3.009 14.047 20.529
360 1.760 2.425 11.683 21.302
231 1.158 2.902 13.265 20.411
8.944 4.116 2.515 114.158 78.355
219 855 2.338 11.604 20.816
2.605 1.092 70 30.992 20.264
3.026 1.036 24 40.474 21.830
3.094 1.133 83 31.088 15.445
23.103
27.980
28.882
22.523
29.569
26.005
6.783
6.730
6.631
5.861
20.979
3.861
3.188
2.857
11.073
Font: Dades de l'INEM facilitades per PÁrea de Promoció Econòmica iOcupació.
La destrucció de llocs de treball i la corresponent incidència
sobre la desocupació s'ha concentrat de forma especial en els
homes -un augment dels aturats de quasi el 35 per cent al llarg
del 1993 contra un 14,7 per cent per a les dones- i en els joves,
amb un augment del 31,4 per cent.
Quant a la seva distribució per sectors, val la pena assenyalar
que l'atur ha augmentat al 1993 en proporcions força similars
tant a la Construcció com als Serveis -prop d'un 25 per cent
un 21 per cent a la Indústria. A la resta de la Regió I, l'aug
ment ha estat lleugerament superior, i ha oscillat entre el 21,8
per cent a la Indústria i un 31,9 per cent als Serveis.
En relació amb les dades sobre les altes i baixes registrades a
les oficines de l'INEM, presentem a partir d'aquest número de
BARCELONA.ECONOMIA la distribució dels motius de baixa, i en
recuperem les dades del 1987 ençà. A grans trets, els principals
motius de baixa són pel fet d'haver trobat feina, ja sigui perquè
el propi INEM l'ha gestionada, ja sigui perquè la mateixa perso
na aturada l'ha trobada per un altre mitjà. A banda d'aquest
motiu de baixa com a demandant d'ocupació, ressalta, amb una
importància considerable, el fet de no renovar la demanda -el
que coneixem per no anar a segellar l'atur: en principi, si una
persona no renova en els quatre dies posteriors al del termini fi
xat, se'l dóna de baixa, i deixa de figurar com a aturat. De fet,
l'aplicació d'aquest criteri permet, conjuntament amb d'altres
mesures, d'exercir un control més exhaustiu dels aturats, en es
pecial dels que cobren algun tipus de prestació i evitar un possi
ble frau.
A més d'aquesta nova informació, pretenem també a partir
d'aquest número un seguiment més exhaustiu i detallat de la
distribució dels contractes registrats. Hi figuren les principals ti
pologies de contractes, dividits en dos grans grups, segons esti
guin o no acollits a mesures de foment, i dins d'ells, diverses
modalitats. Creiem que aquesta nova informació podrà ser d'uti
litat a partir de la reforma de les lleis reguladores del mercat de
treball, en especial quant a tipologies de contractació i per fer
un seguiment de les fórmules més utilitzades. També en aquest
cas, recuperem la sèrie del 1987 ençà.
El conjunt d'altes i baixes de demandes d'ocupació al llarg del
1993 ha crescut de forma espectacular en relació amb el 1992:
65.000 altes de més i 43.000 baixes de més, fet que posa de re
Ileu l'elevada rotació i, indirectament, la creixent precarietat de
molts llocs de treball, ja sigui quant a durada o quant a la seva
existència. Tanmateix-com es veu en més detall en la mono
grafia que acompanya aquest número- val a dir que de les
prop de 230.000 baixes, més del 34 per cent ho ha estat pel fet
de no haver renovat la demanda i no pel fet d'haver trobar una
collocació.
103
Distribució dels contractes registrats a l'INEM
esures de foment No acollits a mesures de foment
En Per a la
13.943 11.533 13.653 112.389 102.135 10.254
18.011 16.658 14.112 143.607 129.412 14.195
21.699 20.197 2.634 161.529 143.942 17.587
20.546 19.154 2.579 175.258 156.649 18.609
16.713 18.275 2.070 197.749 178.763 18.986
10.175 12.114 3.619 215.026 197.459 17.567
4.080 4.782 669 51.660 46.292 5.368
2.601 3.223 677 54.359 49.837 4.522
1.556 1.822 986 61.960 58.380 3.580
1.938 2.287 1.287 47.047 42.950 4.097
4.599 4.228 4.512 160.818 151.238 9.580
1.212 1.318 1.072 37.559 33.921 3.638
1.248 1.182 1.208 38.931 36.634 2.297
954 731 1.053 45.502 43.770 1.732
1.174 997 1.179 38.826 36.913 1.913
A temps
1987
1988
1989
1990
1991
1992
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1993
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
220.091
291.065
328.528
350.018
379.209
368.500
100.062
92.491
91.868
84.079
268.898
65.789
65.540
68.875
68.694
107.702
147.458
166.999
174.760
181.460
153.474
48.402
38.132
29.908
37.032
108.080
28.230
26.609
23.373
29.868
47.429
68.510
87.462
91.055
96.510
77.442
26.779
20.292
13.867
16.504
46.029
13.523
11.811
9.305
11.390
21.144
30.167
35.007
41.426
47.892
50.124
12.092
11.339
11.677
15.016
48.712
11.105
11.160
11.319
15.128
Font: Dades de 1 INEM facilitadesper PÁrea de Promoció Econòmica i Ocupació.
Augmenta considerablement laproporció de contractes
no acollits a mesures de foment, i en general dels eventuals
i dels de temps parcial.
Paranelament a aquesta rotació de persones demandants d'o
cupació, s'han registrat al llarg del 1993 prop de 270.000 con
tractes, un 60 per cent dels quals han estat lliures i el 40 per cent
restant acollits a mesures de foment. Dels lliures, quasi tots ha
estat eventuals -un 94 per cent- i només una petita part -el
sis per cent restant- han estat indefinits.
104
D'entre els contractes acollits a mesures de foment, cal asse
nyalar la importància creixent dels de temps parcial: al 1993 se
n'han registrat prop de 50.000, quasi el mateix nombre que als
dos anys anteriors, tot i que aleshores es registraren molts més
contractes que no al 1993: d'entre els acollits, aquesta fórmula
significa el 45 per cent, contra només un 32,7 per cent al 1992 i
un 26,3 per cent l'any anterior.
En definitiva, cada cop es tendeix més a uns tipus de contrac
tes que permetin guanyar flexibilitat a l'empresa iii evitin els
elevats costos de reajustament de plantilles i de capacitat pro
ductiva. La nova normativa sobre contractació apunta en aques
ta direcció i, conjuntament amb la reforma de l'Estatut del Tre
ballador, seran motiu de seguiment de cara a l'evolució del
mercat de treball al 1994.
VII. Població

Evolució de la població resident a Barcelona
Evolució de la població resident a Barcelona
Evolució de la població
(milers de persones)
2.000
1.900 -
1.800
Saldosvegetatiu i migratori
(milers de persones)
1.700 -
1.600 -
20
- 10
-
- lo
- -20
1975 1980
Saldovegetatiu
1985 1990
Saldo migratori Població registrada
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de censos, padrons i rectificacions padronals facilitadespel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Darrerament els indicadors demogràfics —que fins fa poc ro
manien en àmbits força restingits— s'han incorporat a la infor
mació i al vocabulari quotidià; pràcticament tothom té nocions
del significat i les implicacions de l'envelliment de la població,
de la disminució de les taxes de fecunditat i de la reducció de la
proporció de gent en edat de treballar. I potser no és casual que
aquesta terminologia s'hagi estès en un moment en què es pale
sen transformacions importants de l'estructura d'edats a Europa,
i on alguns indicadors demogràfics assoleixen nivells de màxims
o mínims històrics.
Algunes vegades s'oblida que en l'evolució de la població in
tervenen factors molt diversos; alguns d'ells són poc objectiva
bles i sovint, poc previsibles. Així, es trenquen inesperadament
tendències molt acusades que semblaven consolidades: un exem
ple proper i recent és l'augment de les taxes de fecunditat en els
països del Nord d'Europa, després de decennis de davallada
continuada i d'assolir mínims històrics. Fets inesperats com
aquest mostren perquè és tan difícil fer projeccions de futur. De
moment, ens limitarem a analitzar el que està passant ara a Bar
celona.
107
Evolució de la població resident
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1.751.136
1.816.316
1.886.921
1.902.713
1.906.998
1.752.627
1.761.235
1.771.998
1.770.296
1.769.014
1.701.812
1.703.744
1.714.355
1.712.350
1.707.286
1.696.795
1.643.542
1.635.067
1.630.867
14.213
11.874
11.190
9.614
8.396
6.177
4.821
3.966
1.532
786
-867
-1.676
-1.449
-2.565
-2.525
-4.230
-2.901
-1.880
-2.992
1.019
746
-3.219
-7.812
-6.919
-7.861
-3.572
-9.638
-10.865
-9.905
-8.610
-6.987
-11.009
-13.283
-13.913
-13.974
-12.047
-15.599
-18.378
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Es detecta un suau temperament de la tendència recessiva
de la població de Barcelona.
La població de Barcelona hamantingut, durant el 1993, la
mateixa tònica de descens continuat que l'ha caracteritzat en els
darrers anys, tot i que s'ha suavitzat força el ritme de decreixe
ment. Fugint de precisions sobre la quantificació exacta d'aques
ta davallada i de la repercussió de fets amb una incidència tem
poral molt precisa -com pot ser la recuperació de la població
de dret que es detecta en els anys posteriors a la realització del
cens, vinculada més al registre administratiu que a l'evolució
real-, tractarem d'analitzar aquesta tendència des d'un punt de
vista estructural, estudiant algunes de les causes dels fenòmens
que determinen el comportament dels components dels saldos
vegetatiu i migratori. No s'insistirà especialment en les dades del
darrer any -àmpliament tractades en els quadres adjunts-,
sinó en els aspectes -sovint poc objectivables- que donen for
ma a aquest fenomen.
Com se sap, els saldos vegetatiu i migratori mantenen els sig
nes negatius que els caracteritzen en els darrers anys; és a dir,
moren més residents dels que neixen i se'n van més dels que vé
nen. La magnitud i la tendència del saldo migratori -especial
ment entre la ciutat com a nucli metropolità i la resta de la Re
gió Metropolitana- el converteixen en el principal protagonista
de la pèrdua de població de Barcelona.
108
Moviment natural i migratori a Barcelona
Immigrants Emigrants
1980 20.311 14.134 8.919 16.780
1981 19.113 14.302 5.218 8.790
1982 17.973 14.007 5.598 15.236
1983 16.440 14.908 9.269 20.134
1984 15.598 14.812 11.198 21.103
1985 15.190 16.057 13.214 21.824
1986 14.413 16.098 8.932 15.919
1987 13.843 15.292 10.365 21.374
1988 13.556 16.121 11.310 24.593
1989 13.376 15.901 12.900 26.813
1990 12.689 16.919 14.962 28.936
1991 12.667 15.568 8.746 20.793
1992 13.356 15.236 11.466 27.065
lr. tr. 3.409 4.515 2.605 5.876
2n. tr. 3.204 3.541 2.581 6.286
3r. tr. 3.383 3.502 3.066 7.446
4t. tr. 3.360 3.678 3.214 7.457
1993 12.641 15.633 14.178 32.556
lr. tr. 3.116 4.377 3.423 6.849
2n. tr. 3.163 3.674 3.524 7.920
3r. tr. 3.156 3.314 3.655 9.405
4t. tr. 3.206 4.268 3.576 8.382
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
La davallada de la natalitat a Barcelona té les seves arrels en
una reducció de la fecunditat, que a més és tardana i feble.
La natalitat a Barcelona s'ha caracteritzat en els darrers anys
pel manteniment d'una tendència descendent força pronunciada
iniciada a la primera meitat dels setanta. Des que s'acabà l'ano
menat «baby-boom», tant la taxa de natalitat com el nombre de
naixements han davallat clarament, fins a assolir el 1993 una
taxa de natalitat de 7,74 naixements per mil habitants, una de
les més baixes d'aquest segle, només per sobre de les registrades
els anys 1990 i 1991. El lleu repunt experimentat l'any 1992 no
s'ha consolidat i s'ha tornat als nivells anteriors.
La davallada de les taxes de fecunditat, l'augment de l'edat
mitjana de la mare i la disminució del nombre mitjà de fills per
dona són els elements que determinen aquest nivell tan baix de
la natalitat. És a dir, en comparació amb vint anys enrera, són
menys dones les que tenen fills, i les que en tenen són més grans
i en tenen menys. Els gràfics adjunts ho mostren clarament.
En el rerafons d'aquest fenomen hi ha les profundes transfor
macions socials també les econòmiques i polítiques- viscu
des durant aquests anys. Els rols tradicionals femenins «d'esposa
i mare» gairebé en dedicació exclusiva, molt estesos fins els se
tanta, cada cop convencen menys dones. Per contra, i especial
ment en les zones urbanes, hi ha hagut una incorporació massi
va de les dones a l'educació universitària i almercat de treball
-aBarcelona, l'any 60 treballava fora de casa una de cada cinc
dones, i ara ho fa una de cada tres. La maternitat -cada cop
més com a culminació d'una reflexió i d'una decisió en positiu
es converteix, doncs, en una alternativa que té un impacte en la
vida laboral de la dona. El fet que una dona treballi no és, per si
mateix, determinant perquè es converteixi o no en mare. Però
Taxes de natalitat imortalitat Esperança de vida
(V00)
20
15
10
anys
80
70
0 t 60
60 70 81 91 60 70 81 91
natalitat - mortalitat dones - homes
Edatmitjana de lamare
anys
30
29
28
27
60
(%)
60
40
20 61070 81 911 '*) 81 911
Taxa de fecunditat
Dones en edat fèrtil Índex sintètic de fecunditat
ISF
28
24
20 1 1
60 81 91
2,5
1,5
0,5 '60 70 81 911
Població activa femenina Població activafemenina
(%) sobre actius totals (%) sobre població femenina
40
30
20
10
0
60
40
30
20
10
0
70 81 91 60 70 81 91
sovint implica un esforç que, deixant de banda les possibles gra
tificacions emocionals, es tradueix en termes econòmics, de
manca de temps, de renúncia a una part del lleure o de la for
mació, i d'interrupció en la seva promoció professional. Per a
una part de les dones, es tracta, en resum, de mantenir la condi
ció d'independència guanyada en els darrers decennis, en el sen
tit que permet aquestes dones disfrutar de coses que les seves
mares o àvies ni arribaren a somiar; així les coses, la maternitat
és una opció que no s'improvisa sinó que, més aviat, es retarda
o es descarta.
Alguns indicadors per districtes
Districtes
Edat
Població de la mare2
fertip172)(an s)
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona (mitjana)
20,1
24,1
24,5
27,4
26,4
24,7
25,9
25,1
25,9
25,0
24,9
28,7
31,2
29,9
31,4
31,3
30,8
30,0
28,8
29,9
29,6
30,2
Taxa
natalitat3
(0/00)
Tif pc‘
(índex
BCN = 100)
7,83
7,52
7,84
8,01
8,74
7,65
7,33
7,10
7,91
7,88
7,74
80,6
118,1
90,8
131,6
140,5
106,8
87,6
72,5
88,1
87,8
100,-
Notes:
: (1991) Proporció de dones que tenen entre 15 i 49 anys sobre el total de la població.
2: (1993) Edat mitjana de lamare.
3: (1993) Nascuts vius per 1.000 habitants.
4: (1985) Renda familiar disponible per càpita.
Fonts: Elaboració pròpiaapartir de la informació facilitada pel Departamentd'Estadística de
l'Ajuntamentde Barcelona iOliver,Busom iTrullén:Estimació de la rendafamiliardisponible
per càpita de Barcelona, els seus districtes iels 27municipis de la CMB (1985).
Ara bé, si les transformacions dels darrers anys tingueren la
incidència que hem descrit, ningú no garanteix que les transfor
macions futures, que sens dubte seran importants en aquest apa
sionant i difícil fi de segle, actuïn en un altre sentit. No serà des
de la predicció, sinó des de la imaginació que esmentarem al
guns elements que podrien tenir incidència en l'evolució de la
natalitat en un futur. Imaginem, per exemple, l'existència d'uns
ajuts per maternitat que compensin l'esforç econòmic de tenir
un bebè o d'abandonar la feina per uns anys; imaginem que tor
nen a tenir vigència alguns dels valors que actualment han cai
gut en desús; imaginem que les estructures familiars segueixen
perdent vigència però que cada cop més dones sense parella es
table decideixen tenir fills (a Suècia, la meitat de les mares dels
nens nascuts durant el 1993 no tenien parella estable); imaginem
que s'incrementen els fluxes migratoris... en fi, podríem seguir
imaginant coses que potser no succeiran mai, però potser sorgi
ran unes altres de manera imprevista que poden alterar les ten
dències actuals.
Pel que fa al segon element del creixement vegetatiu, lamor
talitat, la llista dels factors que incideixen és molt més curta
(quant que la decisió personal no té res a veure), almenys en la
situació actual a Barcelona. Els avanços mèdics i les millores so
cials han fet que, al llarg del segle vint, es visquimés i millor. La
taxa de mortalitat és de 9,6 defuncions per mil habitants. L'es
perança de vida en néixer se situa a Barcelona en 73 anys pels
homes i 81 per les dones, i és, per cert, de les més elevades del
món. Després de molts anys de davallada de la taxa de mortali
tat, el progressiu envelliment de la població farà que, en les con
dicions de mortalitat actuals, augmenti lentament el nombre de
defuncions.
109
Moviments migratoris a Barcelona
Període
Àrees d'origen-destinació
Resta prov. Barcelona Resta del món Total
II II ants E II ! ts 1111 I an
1980 3.888 9.753 5.031 7.027 8.919
1981 1.673 3.327 3.545 5.463 5.218
1982 2.346 6.940 3.252 8.296 5.598
1983 5.190 10.290 4.079 9.844 9.269
1984 6.352 11.188 4.846 9.915 11.198
1985 7.388 11.860 5.826 9.964 13.214
1986 5.134 8.195 3.798 7.724 8.932
1987 5.266 12.213 5.099 9.161 10.365
1988 5.220 15.035 6.090 9.558 11.310
1989 5.463 16.257 7.437 10.556 12.900
1990 6.397 17.615 8.565 11.321 14.962
1991 4.363 12.086 4.383 8.707 8.746
1992 5.610 16.627 5.856 10.438 11.466
1993 7.259 20.150 6.919 12.406 14.178
16.780
8.790
15.236
20.134
21.103
21.824
15.919
21.374
24.593
26.813
28.936
20.793
27.065
32.556
Saldo
-7.861
-3.572
-9.638
-10.865
-9.905
-8.610
-6.987
-11.099
-13.282
-13.913
-13.974
-12.047
-15.599
-18.378
* Amb l'excepció de la dada corresponent a 1993, la resta s'ha calculat a partir d'una mitjana mòbil de tres anys.
Font: Elaboració pròpia apartir de lesdades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Immigrants
resta provJ
Total immigrants
o
Emigrants
resta provJ
Total emigrants
43,6
32,1
41,9
56,0
56,7
55,9
57,5
50,8
46,2
42,3
42,8
49,9
48,9
51,2
58,1
37,8
45,6
51,1
53,0
54,3
51,5
57,1
61,1
60,6
60,9
58,1
61,4
61,9
Emigrants/
Immigrants
(°/..)
2,1
2,2
2,2
1,9
1,8
1,8
2,0
2,1
2,1
2,1
2,2
2,3
2,3
La major part de la població que deixa de residir a Barcelona
resta dintre dels límits de la Regió I, sense trencar els lligams
amb la ciutat central.
Si restem al nostre ámbit d'estudi habitual, el primer que s'ha
de deixar clar és que la dinàmica poblacional i migratòria de
Barcelona no és massa diferent a la d'altres grans ciutats del
que hom anomena món desenvolupat. Les transformacions eco
nòmiques, urbanístiques, sociològiques, demogràfiques o d'in
fraestructures fan que la ciutat evolucioni i es difuminin els seus
límits físics, en una relació d'interdependència amb d'altres nu
clis de menor entitat.
Qui hagi tingut l'oportunitat de veure les imatges de la Regió
Metropolitana de Barcelona per satèl.lit reconeixerà la rotundi
tat d'aquesta integració territorial.Tanmateix, que els límits fí
sics de les ciutats són cada cop menys clars és un fet que salta a
la vista, quant que tothom coneix algú que està censat i és resi
dent de dret d'un municipi, treballa en un altre, envia els seus
fills a estudiar a un tercer, etc.
En el terreny demogràfic, i sobre la base de la teoria del crei
xement dels sistemes urbans, l'etapa actual s'anomena de des
centralització relativa; i això es manifesta, a grans trets, en una
pèrdua de població de dret de la ciutat central a favor d'altres
nuclis del continu urbà i del que s'anomena corona metropolita
na.
110
Movimentmigratori (1993)
Distribució geogràfica i per edats
milers de persones
10
1 1
restaRMB resta món restaRMB resta món
Immigrants Emigrants
eei de 0 a 19 1-1 de 20 a 39 de 40 a 59 11111 60 més
Nota: RMB: Regió Metropolitanade Barcelona (el Barcelonès, el Baix Llobregat,
el Maresme, el VallèsOccidental, el VallèsOriental, l'Alt Penedès iel Garraf).
Això és el que està passant a Barcelona des de la segona mei
tat dels setanta; la gent que se'n va es queda a prop, i molt rara
ment trenca els vincles quotidians amb la ciutat central. De les
persones que deixaren de residir a Barcelona durant elperíode
1987-93, més d'un 70 per cent es quedaren a la Regió I. La dis
tribució per edatsmostra que és preferentment la gent jove la
que canvia de municipi -l'interval modal de l'emigració en
aquest període és el de persones que tenen de 25 a 29 anys. Po
blació, per tant, econòmicament activa i potencialment fértil,
amb l'impacte que això suposa pel mercat de treball i el creixe
ment vegetatiu. En part, la superior disposició a la mobilitat i el
canvi dels joves fa que aquests percebin el canvi de municipi
com un fet normal, sense el cost d'adaptació que suposa per a
les persones grans.