Barcelona
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Segon trimestre 1992
Núm. 15
Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia i Empreses
Departament d'Estudis
Ajuntament de Barcelona
Àmbit d'Organització i Economia
Tinent d'Alcalde
Joan Clos i Matheu
Àrea d'Economia i Empreses
Coordinador
Ramon Seró i Esteve
Servei de Promoció Econòmica
Directora
Montserrat Rubíi Boada
Equip de Redacció de Barcelona.Economia
Xavier Güell i Ferrer, Director
María Jesús Calvo Nuño, Cap de Redacció
IsabelMontané i Mur
Lluís Hansen i Fors
Comitè de suport
Manuel Esteban. Mancomunitat de Municipis de l'AMB
Josep R. González. Àmbit d'Urbanisme. Ajuntament de Barcelona
Laureano Mur. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona
JoanSoler. Àmbit de laVia Pública. Ajuntament de Barcelona
Margarida Tosas. ÀreaDesenvolupament Econòmic i Social.
Ajuntament de Barcelona
Joan Valls. Pla de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona
Anna Ventura. Servei d'Estadística. Ajuntament de Barcelona
Josep Lluís Villasante. Departament de Finançament. Ajuntament
de Barcelona
Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes Àrea d'Economia iEmpreses. Servei de PromocióEconòmica
les entitats, organismes i empreses citades com a fonts Departament d'Estudis
informatives imolt especialment a: Barcelona.Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona Núm. 15. trimestre 1992
Direcció de Serveis de Control d'Edificació Segon
Juliol 1992
de l'Ajuntament de Barcelona
UnitatOperativa deNeteja de l'Ajuntament de Barcelona Edició:
UnitatOperativa del Pla de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona Ajuntament de BarcelonaPatronat de Turismede Barcelona
Àrea Àrea d'Economia i
de Desenvolupament Econòmic iSocial de l'Ajuntament de Barcelona Empreses.
GabinetTècnic del Departament d'Indústria de la Generalitat
d'Arquitectes de Catalunya Disseny gràfic:
Ferran Cartes/Montse Plass
S.P.M.Transports de Barcelona, S.A.
Direcció Provincial de Tràfic
Port Autònomde Barcelona Impressió:
Fira de Barcelona Impremta Municipal
B. 26.464-1991
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Dipòsit legal:
Exp.: 9220954RENFE
Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona
Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Barcelona
Compañía Telefónica de España, S.A.
MEFFSA
Borsa de Barcelona
Tecnigrama
Barcelona Índex
economia Presentació 5
Indicadors econòmics de Barcelona
Seson trimestre 1992 Síntesi 6
Num. 15
I. Indústria 11
Inversió industrial registrada 13
Enquestes de conjuntura industrial 16
II. Finances 29
Enquesta de conjuntura financera 31
Sistema financer 37
Mercat de valors 38
Mercat de Futurs Financers 39
III. Consum, comerç i preus 41
Evolució del parc de vehicles 43
Consum d'electricitat 44
Consum de gasos 45
Preus de consum 46
Escombraries domiciliàries recollides 47
IV. Transports, comunicacions i turisme 49
Tràfic de mercaderies pel port 51
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals
de l'Estat espanyol 54
Trànsit públic urbà i rodalia 56
Utilització i estructura de la xarxa telefònica 58
Enquesta d'activitat turística 60
V. Mercat immobiliari 65
Construcció d'habitatges i projectes visats 67
Llicències d'obres 69
Evolució dels preus al mercat immobiliari 75
VI. Ocupació 79
Mercat de treball 81
VII. Població 83
Evolució de la població resident 85
Monografies
M.1. La problemàtica de l'habitatge a Barcelona.
Una aproximació a l'evolució dels costos de
construcció i dels preus de venda 87
M.2. La construcció d'oficines a l'Eixample i
l'impacte de les Àrees de Nova Centralitat 95

Presentació Barcelomt cconoinia 15
En aquest número de BARCELONA.ECONOMIA es presenta l'evo No volem cloure aquesta presentació de continguts sense fer
lució dels indicadors d'activitat econòmica corresponents al pri una breu reflexió sobre elmoment econòmic general que es viu.
mer trimestre del 1992 i un avanç dels resultats—encara provi Especialment perquè es posa de relleu la persistència dels dife
sionals—del primer semestre d'enguany. rencials de creixement entre Barcelona i la seva àrea econòmica i
la resta del país.
Del contingut d'aquest número volem destacar—pel que fa a
l'apartat de conjuntura— un breu comentari amb caràcter d'a El tancament d'aquesta edició coincideix amb un moment en
vanç del que ha estat l'evolució econòmica a la ciutat al llarg de què a nivell d'Estat es produeix un daltabaix considerable de les
la primerameitat d'enguany. Molta de la informació utilitzada expectatives econòmiques. S'han revisat ja a la baixa les previ
s'ha de considerar—en el moment de tancar l'edició— com a sions de creixement pel conjunt de l'any i elnombre de nous llocs
provisional. Això fa que aquest avanç no tinguimés pretensions de treball a crear, mentre es palesen les dificultats per controlar
que les d'esbossar les grans línies tendencials d'alguns aspectes la inflació i el dèficit públic. En definitiva, un any que s'ha de co
de la conjuntura econòmica de la ciutat durant el període imme mençar a donar per perdut en el procés de convergència amb Eu
diatament anterior als Jocs. ropa.
Del conjunt d'indicadors —no hi ha temes novedosos en relació L'escàs dinamisme de la demanda de consum de les famílies, a
amb números anteriors— en voldríemdestacar l'esforç que s'està més de ladavallada de la inversió industrial en un mercat cada
fent per millorar constantment la presentació de les dades i pro cop més competitiu, ha començat a provocar estralls en el teixit
curarque tots els temes guanyin agilitat sense sacrificar fiabilitat. productiu espanyol i català. Les estadístiques de suspensions de
En els darrers números ha augmentat el nombre de gràfics i ma pagaments i fallides empresarials —feliçment oblidades arran de
pes per tal de fer més entenedora la informació tractada. la represa econòmica iniciada a mitjan de la dècada passada
tornen a ser actualitat des de fa uns mesos. La preocupació i la
En aquest acte de presentació sempre es fa una especialmen sensació de desconcert que afecta una part del món empresarial
ció als temesmonogràfics. I és lògic, ja que per definició són te d'aquest país davant un 1993 ja imminent no poden dur a res po
mes singulars que no es tracten de forma periòdica. En aquest cas sitiu. Ara més quemai, cal mantenir la sang freda i l'enteniment
però, la recomanació vol sermolt més insistent; es tracta de dues clar. Els alarmismes no estan justificats. La situació i les expecta
aportacions a uns temes de molta actualitat i transcendència per tives actuals possiblement no són les de tres anys enrera—en
la ciutat. plena eufòria— però sí són molt millors que les de fa deu anys,
en plena crisi. El camí recorregut i l'esforç fet no s'esborra d'avui
La problemàtica de l'habitatge a Barcelona. Una aproximació per demà. El marc actual estàmolt allunyat d'aquell en què ens
a l'evolució dels costos de construcció i dels preus de venda. Amb movíem quan els Jocs només eren un somni d'unes poques per
aquest títol tan extens i suggerent es presenta un treball sobre la sones.
situació de l'habitatge a la ciutat, amb dues vessants ben diferents
i que possiblement es podrien tractar per separat. En primer lloc, Barcelona, 10 de juliol del 1992
sobre la base d'unes sèries històriques dels preus de diversos in
puts del procés productiu de la construcció, s'ha analitzat la rela
ció existent en els darrers quize anys entre costos de construcció i
preus de venda dels habitatges a la ciutat. En segon lloc, i ja que
aquest és un tema d'una gran actualitat, hem aprofitat per esten
dre l'anàlisi a d'altres factors que també juguen un paper relle
vant en la formació de preus en el sector immobiliari, iespecial
ment a Barcelona. En tot cas, l'anàlisi realitzada no pretén ser
altra cosa que un mitjà eficaç de reflexió sobre el tema, on es
combinen les idees ja conegudes i tradicionals sobre el tema amb
d'altres que volen ser més «provocatives».
L'altre tema monogràfic es refereix a l'evolució recent del
mercat d'oficines a l'Eixample. Sota el títol La construcció d'ofi
cines a l'Eixample i l'impacte de les Àrees de NovaCentralitat
(1988-1992), l'Amador Ferrer,DirectorAdjunt del Gabinet d'Es
tudis Urbanístics d'aquest Ajuntament, intenta fonamentar de
forma objectiva —a partir de la informació de les llicències de
construcció— el paper que en els darrers anys han començat a ju
gar les Àrees de Nova Centralitat coma ubicacions del Terciari
alternatives a l'Eixample. A part d'aquest objectiu central, l'estu
di ve a complementar i actualitzar un d'anterior del mateix autor
i publicat en el número 6 de BARCELONA.ECONOMIA, on es feia un
repàs exhaustiu del nou sostred'oficines —de nova construcció o
de rehabilitació— a l'Eixample durant el bienni 1988-1989.
5
Síntesi
Quadre de síntesi
Darrera Variació Acumulat darrers 1991/
dada (%) 12 mesos 1990
Activitatproductiva
Inversió industrial registrada (Regió I) (milions ptes.) lr.tr.92 20.422 141,4 47.624 -18,1 -40,6 Primers símptomes de reactivació
Consum d'electricitat usoscials-ind. (Gwh) lr.tr.92 849,6 6,0 3.269,8 4,7 4,2 Evolució moderadament expansiva
Tràfic de mercaderiespel port
- Total (milers tones) lr.tr.92 4.805 2,3 18.418 2,8 1,5 Major dinamisme del tràfic de sortida. Notable
Embarcades (milers tones) lr.tr.92 1.185 9,3 5.354 4,6 -2,1 creixement del tràfic de càrrega general, especialment
Desembarcades (milers tones) lr.tr.92 3.620 0,1 13.064 2,1 3,1 delsproductes contenidoritzats
- Càrrega general (milers tones) lr.tr.92 1.741 18,9 7.027 10,5 4,7
Embarcades (milers tones) lr.tr.92 944 21,3 3.927 10,9 3,7
Desembarcades (milers tones) lr.tr.92 797 16,2 3.100 10,0 5,9
Projectes d'habitatgesvisats (prov.) lr.tr.92 5.652 2,4 21.538 8,2 4,4 Es reafirma l'evolució lleument expansiva
Habitatges iniciats lr.tr.92 557 5,1 2.184 12,9 -20,8 Símptomesmoderats de recuperació
Habitatges nous previstos a les llicències Evolució per sota de les previsions, encara
d'obres aprovades lr.tr.92 372 -19,1 2.249 -17,0 -40,4 condicionada per les promocions olímpiques
Superfície total prevista a les llicències d'obres
aprovades (&) lr.tr.92 189.994 -33,7 1.100391 -40,4 -40,3 Les perspectives amitjà termini del mercat immobiliari
- en edificis residencials lr.tr.92 95.570 -22,7 507.575 -19,6 -36,5 i l'oferta de tot tipus de sostre posada al mercat abans
- en construccions no residencials lr.tr.92 94.424 -42,0 592.816 -51,3 -43,0 dels Jocs, frenen el ritme de realització de nous
projectes
Conferències telefòniques internacionals (milers) lr.tr.92 6.961 32,8 25.312 27,9 23,8 Demanda telefònica creixent i tendència a
Línies telefòniques en servei (milers) 31-111-92 894,0 2,5 2,3 l'estabilització del nombre de línies
Trànsitde passatgers per l'aeroport
- Total (milers) lr.tr.92 2.081 20,7 9.334 5,5 -0,7 Creixement del trànsit segonsles previsions. La fita
- Interior (milers) lr.tr.92 1.366 15,4 5.893 5,9 1,1 dels 10,5 milions de passatgers al llarg d'aquest any
- Internacional (milers) lr.tr.92 715 32,2 3.440 4,8 -3,6 sembla unobjectiu a l'abast
Pernoctacionsen hotels de 1-5 estrelles:
(milers) - Total feb.-abr. 1.072 4,0 4.226 3,2 2,4 Augmenta lleugerament el nombrede pemoctacions
- Negocis feb.-abr. 714 9,5 2.436 8,8 5,7 gràcies a l'afluènciade visitants per motius comercials
- Turisme feb.-abr. 149 -6,9 780 -1,4 4,3 i de negocis. Les pemoctacions associadesa l'activitat
-Fires feb.-abr. 58 16,0 277 -25,3 -18,5 firal de la ciutat també han augmentat. Percontra,
- Congressos feb.-abr. 32 -5,9 168 -1,8 0,1 l'activitat turística ha generat menys pernoctacions als
- Altres feb.-abr. 119 -11,8 565 -8,4 5,5 hotels de la ciutat
L'evolució de l'activitat econòmica de Barcelonadurant El sector delTransport i les comunicacions ha estat el més
elprimer trimestre del 1992. dinàmic durant el primer trimestre d'enguany.
Si en el número anterior qualificàvem l'evolució econòmica del La conjuntura econòmica del primer trimestre d'enguany a la
1991 com a força positiva, la informació disponible per els pri ciutat ha estat marcada per l'augment d'activitat desplegada pel
mers mesos d'enguany confirma que l'economia de la ciutat -en Transport i les comunicacions. D'una banda, el port ha registrat
termesagregats- es manté, fins i tot accentuant-la, en la tendèn un sensible augment del tràfic de mercaderia embarcada -espe
cia expansiva de final de l'any passat. De fet, és una situaciópre cialment càrrega general-mentre el volum de passatgers que
visible davant la imminència dels Jocs i la necessitat de forçar la han utilitzat l'aeroport com a porta d'entrada o sortida de la re
màquina per enllestir totes les actuacions necessàries per la cita giómetropolitana també ha experimentat un increment notable.
olímpica. Per acabar d'arrodonir aquest esperançador trimestre pel que fa
a aquest sector,cal remarcar l'augment espectacular de les confe
Un repàs al conjunt d'indicadors posa de relleu que el dinamis rències telefòniques internacionals.
me econòmic de la ciutat esmanifesta, cada dia més, a través del
paper de determinats subsectors del Terciari i de la capacitat de La recuperació d'aquesta creixent tendència a la mobilitat de
consum dels seus residents, afavorida per una de les taxes d'acti persones i mercaderies entre l'àrea econòmica de Barcelona i la
vitat més elevades del conjunt de l'Estat. L'evolució cap a aques resta del món, no deixa de ser un símptoma inequívoc del prota
ta estructura productiva ha estat possible gràcies a la potenciació gonisme que ha adquirit la ciutat i Catalunya a l'entorn europeu.
de la base industrial manufacturera existent a la regiómetropoli Protagonisme que possiblement assolirà el seu nivell màxim amb
tana que s'ha convertit, a hores d'ara, en una de les concentra la celebració dels Jocs.
cions industrialsmés importants d'Europa.
Més concretament, l'augment de la càrrega general pel port
respon a una lleugera recuperació d'alguns dels sectors indus
trials amb una vessant exportadora important comara la Indús
tria de l'automòbil i alguns subsectors de la Química.
El grau d'utilització del servei telefònic, i especialment la crei
xent implantació de xarxes de serveis avançats pensats bàsica
ment pel món empresarial, seria un altre indicador que podria
corroborar la fase expansiva que viu l'activitat econòmica de la
ciutat, i especialment, les empreses de serveis.
6
Quadre de síntesi (continuació)
Acumulat darrers 1991/
12 mesos 1990
Teadeacia
Mercat de treball
Nombre de residents ocupats (estimació) 31.111.92 632.391 -1,6 ! -1,6 Disminueix la població activa
Taxagral. d'atur (Barcelona ciutat) (%) 31.111.91 9,5 Lleugera correcció a la baixa de les taxes d'atur a la
Taxagral. d'atur (Barcelona prov.) (°/0) 31.111.91 11,0 majoria d'àmbits, fins a cotes inferiors a les d'un any
Taxagral. d'atur (Catalunya) (%) 31.111.91 10,5 abans. La resistència a la baixa és més forta a Barcelona
Taxa gral. d'atur (Espanya) (°/0) 31.111.91 15,4
Atur registrat (persones) 31.111.92 66.076 -0,4 -
total 0,1 Evolució positiva de l'atur femeníi en especialdels
Aturmasculí (persones) 31.111.92 28.536 6,2 - 3,1 joves que accedeixen a una primera ocupació.
Atur femení (persones) 31.111.92 37.540 -4,9 - -2,0 L'evolucióde l'atur masculíindica una conjuntura poc
Aturjuvenil (16-24 anys) (persones) 31.111.92 13.521 -3,3 - -0,4 favorable de la indústria iespecialment de la
Aturats sense ocupació anterior 31.111.92 4.396 -25,5 - -21,3 construcció
Contractes registrats per l'INEM lr.tr.92 100.062 10,9 389.027 10,2 8,3 Segueix augmentant la precarització de l'ocupació. A
Distribució sectorial dels contractes banda, l'alentiment del creixement econòmic comença
incentivats: - Indústria lr.tr.92 8.689 -3,0 32.429 -1,6 -1,6 a afectarseriosament els volumsde contractacióde la
- Construcció lr.tr.92 2.181 -14,2 9.085 -9,3 16,1 construcció
- Serveis lr.tr.92 37.450 11,4 142.642 9,2 5,8
Estalvi, consum i preus
Consum d'electricitat (usos domèstics) (Gwh) 1 r.tr.92 424,5 6,1 1.455,5 10,5 12,4 Relativa moderació del creixement
Consum de gas canalitzat (milions térinies) lr.tr.92 971,9 6,7 2.586,8 10,7 15,4 Esmodera el creixement
Escombraries recollides (milers tones) lr.tr.92 173,3 4,6 664,1 5,6 4,9 Escassa variació en la tendència alcista
Matriculació de vehicles (prov.) lr.tr.92 52.983 21,4 208.258 8,5 -8,9 Recuperació afavorida per factors aliens a la conjuntura
IPC. Barcelona (%) lr.tr.92 2,61 1,82 101 9,2 Les tensions inflacionistes de final d'any aBarcelona es
Catalunya (%) lr.tr.92 2,2' 1,32 7,73 6,8 moderen. El diferencial ambCatalunya i Espanyaés
Espanya (%) lr.tr.92 2,61 1,42 6,8' 5,5 encara notable
Població
Població resident estimada (milers) 31.111.92 1.641 - -1,1 Es manté la tendència moderadament a la baixa
A) s/mateix període any anterior Dades provisionals
B) Taxade variació interanual Variació acumuladamarç 1991/desembre 1990
Variació acumulada març 1992/març1991
Augmenta el nombre de pernoctacions en els hotels de la ciutat. ...la construcció pateix la ressaca olímpica per endavant.
En darrer lloc, l'augment del nombre de pernoctacions en els Per contra, la construcció apunta alguns signes d'alentiment en
hotels de la ciutat -que tot i ser un increment previsible i anun els seus ritmes de creixement que es traslladen a les expectatives
ciat és, de moment, força menor que el que es podria esperar do a curt imitjà termini. Alentiment que coincideix en el temps amb
nada l'evolució del nombre de passatgers per l'aeroport- es deu dificultats creixents de tresoreria i de finançament per part de
bàsicament a motius comercials i de negocis, a part de les estades moltes empreses constructores a causa de l'excesiva dependència
motivades per assistència a fires. Les pernoctacions de turistes del sector públic en el que han concentrat la seva activitat en els
han davallat. Pot ser un primer símptoma d'un relatiu desviament darrers anys, i al fet que la demanda privada no acaba de recupe
de l'oferta turística cap a hotels de les zones costeneres properes, rar el tremp del període 1987-1989. La lleugera evolució a l'alça
amb uns preus més assequibles. del nombre d'habitatges iniciats es veu compromesa a mitjà ter
mini per la reducció continuada del nombre d'habitatges previs
Els consums energètics vinculats a l'activitat productiva -elec tos a les llicències concedides.
tricitat i gas- també han evolucionat a l'alça, encara que amb
unes taxes reals força moderades, si tenim en compte que el pri Augmenta el grau de precarietat en la contractació laboral.
mer trimestre d'enguany ha tingut més dies laborables que el ma
teix de l'any passat. En elmercat de treball, aquests comportaments sectorials
s'han traduït en un lleu retrocés de l'ocupació en termes agregats.
Mentre la inversió industrial recupera el tremp,... Per unabanda augmenta el nombre de contractes registrats,
mentre que el nombre d'aturats registrats disminueix només tes
Una variable que sembla retrobar la trajectòria expansiva d'a timonialment. La diferent evolució entre l'atur masculí i el feme
bans de la crisi del Golf ha estat la inversió industrial. Les quanti ní-aquest baixa mentre aquell augmenta- i la notable reducció
tats són encara un xicminses, però el fet és important perquè de del nombre d'aturats que accedeixen per primera vegada a un
nota una recuperació de la confiança per part dels empresaris en lloc de treball reconegut, reflecteix l'augment d'ocupació en el
el futur de Barcelona i la seva àrea econòmica coma regió euro sector terciari i amb contractes de temporada. De fet, la contrac
pea de primera fila en funció de la seva situació estratègica i la tació incentivada ha continuat a la baixa a la indústria i especial
dotació d'infrastructures viàries i de telecomunicacions de que ment, a la construcció, mentre augmenta de forma notable als
disposa. serveis.
7
S111112,1
El començament d'any per la indústria de la regió metropolita Els preus de consum i del mercat immobiliari continuen sense
na s'ha de qualificar d'entrada, de lleugerament positiva. Els sec unes expectatives clares.
tors productius amb unamajor implantació han augmentat lleu
ment el seu nivell de producció en resposta a unes expectatives Pel que fa a l'evolució dels preus segons l'IPC, les tensions in
de reactivació a curt termini de l'economia que finalment no s'ha flacionistes esmantenen —comera d'esperar— per tractar-se del
produït en la intensitat esperada i de forma generalitzada. Les període previ als Jocs, iper originar-se en determinades branques
petites i mitjanes empreses —linmerses en un entorn cada cop del terciari que són les que viuen aquest fet amb unes majors ex
més competitiu— s'han trobat a més amb dificultats afegides com pectatives de negoci. En tot cas, sí que sembla previsible que de
ara unamenor facilitat per obtenir finançament bancari i un aug cara a finald'any el diferencial entre Barcelona i Espanya tendirà
ment de la morositat entre empreses. de nou a reduir-se de forma significativa.
L'esperançador començament d'any del sector de l'Automòbil En el mercat immobiliari, per contra, es detecten evolucions
tenyeix d'un to positiu l'evolució del conjunt de la Indústria. menys definides i en tot cas, més heterogènies segons els dife
rents segments del mercat.Mentre els preus de lloguer de locals
Per sectors, potser destacar el de l'Automoció per l'augment d'oficines i similars esmantenen estables —simés no en termes
de les vendes i la tendència expansiva sostinguda que ha mantin reals— i els preus de venda dels habitatges de segona mà sembla
gut en els darrers mesos. L'evolució de les exportacions del sec que també han frenat la tendència alcista dels darrers anys, els
tor sobre el total han estat determinants. La majoria d'activitats, habitatges de nova construcció presenten un lleuger rebrot a
entre les que destacaríem l'Alimentació, el Tèxtil, les Arts gràfi l'alça, afavorit per una oferta molt escassa a lamajoria de distric
ques i la Química domèstica, han iniciat l'any amb una lleugera tes de la ciutat.
recuperació dels nivells d'activitat, en línia amb el final del 1991.
Recuperació però, que no ha estat suficient per augmentar en En definitiva, un inici d'any econòmicament positiu en termes
molts casos ni tan sols mantenir— els volums d'ocupació. En agregats per la ciutat, en el que destaca el dinamisme del Tercia
aquest sentit, les perspectives a curt termini són moderadament ri, capaç ara per ara, de substituir el menor creixement de les ac
positives. tivitats industrials i la pèrdua de pes relatiu de la Construcció.
Entre les activitats que han registrat una evolució menys bri Un avanç de l'evolució econòmica de Barcelona al llarg
llant durant el primer bimestre d'enguany en destaquen la de la del lr semestre d'enguany.
Fusta i mobles de fusta—afectada finalment per lamenor activi
tat de la Construcció i l'estancament delmercat immobiliari La informació disponible en tancar aquesta edició permet
el sector del Material electrònic, ambdós amb una sensible dava avançar que, globalment, els resultats del primer semestre en ter
llada de les vendes. La feblesa de la demanda, especialment de la meseconòmics a la ciutat de Barcelona han estat francament po
privada per a consum, en un context de competència creixent a sitius. Fins el punt que el segon trimestre ha registrat uns nivells
tots els mercats i problemes de finançament que indirectament d'activitat lleugerament superiors als del primer.
provoquen augments del grau d'insolvència de les empreses, di
buixa un marc operatiu difícil i propici a un augment de les sus La proximitat de la cita olímpica ha estat un factor decisiu per
pensions de pagaments i de les fallides empresarials, comaixí mantenir els ritmes d'activitat a molts sectors productius.
sembla que s'està produint d'ençà els darrers mesos de l'any
passat. Aquesta millora en els registres s'ha degut, bàsicament, a acti
vitats estretament lligades a la celebració dels Jocs. Si bé no po
Els indicadors de consum disponibles només permeten confir dem quantificar aquest impacte, sí que estem en condicions d'as
mar parcialment aquesta feblesa de la demanda declarada pels senyalar en quines ha tingut un efecte rellevant. Seria el cas de
empresaris industrials. Si bé els consums d'electricitat i de gas l'augment d'usuaris dels mitjans de transport col•lectiu —espe
han moderat lleugerament el seu creixement, la pauta la dóna el cialment del trànsit aeri internacional— de l'augment del nombre
volum d'escombraries recollides, encara a l'alça però amb taxes de visitants i de pernoctacions als hotels de la ciutat, d'una part
més moderades que en trimestres anteriors. La matriculació de de l'augment dels consums energètics i també de l'important aug
vehicles, per contra—afavorida per un descens dels preus de ment de la contractació laboral al Terciari. Una consideració glo
venda— va camí de recuperar els nivells anteriors a la crisi del bal d'aquests quatre indicadors apunta clarament al manteniment
Golf. d'uns ritmes d'activitat notables a nivell de determinats serveis.
A banda d'aquesta sèrie de variables, n'hi ha d'altres amb uns
resultats francament esperançadors i que la seva justificació és in
dependent de la celebració efectiva dels Jocs. En aquest cas es
tracta d'indicadors lligats a activitats industrials i de serveis
—també de consums— que han començat l'any amb un to accep
table i que en tot cas hauria de preocupar la seva evolució a mitjà
termini en funció de l'evolució econòmica en general. És el cas
de la inversió industrial registrada a la Regió I, el tràfic de la càr
rega general pel port, elnombre d'aturats, la matriculació de
vehicles, el nombre de conferències telefòniques internacionals,
etc. Els bons resultats d'aquests indicadors al llarg del primer se
mestre confirmen el ritme de creixement que encaramanté la
base real de l'activitat productiva de l'àrea econòmica de Barce
lona, quan ja fa mesos que a nivell d'Estat es parla—en veu bai
xa— de recessió amolts sectors.
8
Consum d'electricitat Consum de gas canalitzat Atur total registrat Atur masculí registrat
(usos cials.-indtals.)
15
6
10 n
4
2
Passatgers Càrrega general pel des 1990 des. 1991 juny 1992
internacionals port I=1 1991
per l'aeroport des. 1989 des. 1990 juny
20 10
I.P.C. - Taxes interanuals Taxesd'atur registrat
10 5
10 15
0 0
–10 10
6
4
5
Conferències telefòniques Matriculació de vehicles 2
internacionals 0 0
Jn 89 Jn 90 Jn 91 Jn 92 Jn 89 Jn 90 Jn 91 Jn 92
10
.10
— Barcelona Catalunya
10
En una situació com aquesta, i amb unes expectatives a curt i
-10 mitjà termini dominades a nivell mundial per un cert pessimisme,
es planteja la incògnita de fins a quin puntBarcelona i la seva
àrea d'influència poden mantenir un ritme de creixement supe
Habitatges previstos a les Projectes d'habitatges rior al del seu entorn immediat un cop esgotat l'impuls olímpic.
llicències d'obres aprovades visats (prov.) Creiem que s'ha de sermoderadament optimistes, ja que el teixit
productiu de l'àrea metropolitana encara no ha internalitzat del
ao 40 tot les economies externes que s'han de derivar de les inversions
en infrastructures realitzades en els darrers
20 20 anys. Fins ara, molt
possiblement, només s'han copçat els aspectes més negatius com
0 O ara els augments de preus i costos i les restriccions en la mobili
-20 -20 1 tat, bàsicament.
_4() -40 Les economies externes que han de representar les enormes
inversions públiques i parapúbliques en xarxa viària, ferrocarril,
aeroport, port i telecomunicacions, i la inversió privada en sostre
1990 1991 lr. sem. 1992 terciari a la ciutat, no es poden absorbir de cop sinó que esmani
1=1
1989 1990 lr. sem. 1991 festen de forma progressiva al llargdel temps. És d'esperar
doncs, que aquest previsible augment de productivitat del teixit
productiu de la ciutat i àreametropolitana afavoreixi el manteni
En darrer lloc hi ha un seguit d'indicadors que o bé han regis mentd'un creixementsostingut de l'economia de Barcelona per
trat resultats econòmics pitjors que ara fa un any —els lligats a la sobre de la mitjana de Catalunya.
Construcció i el Tèxtil, la Fusta i mobles i alguns subsectors de
Material elèctric i electrònic, i també l'evolució de l'IPC— o bé la
seva evolució ha frenat o pot frenar el creixement futur de l'eco
nomia, comés el cas del manteniment d'uns tipus d'interès nomi
nals elevats —que comprometen la viabilitat de molts projectes
empresarials i agreuja la creixent insolvència que afecta a moltes
empreses i que pot incidir en un augment encaramés important
del nombre de suspensions de pagaments i fallides a partir de
l'estiu. L'elevat dèficit que mantenen la majoria de les Adminis
tracions públiques deixa un marge de maniobra molt petit al con
junt de l'economia de cara als propers mesos.
9

Inversió industrial registrada
Inversió industrial registrada. Distribució sectorial i territorial ( tr. trimestre 1992)
vèÑOn secara es gua s o supe orsa o s n eap a o a ons n tuinària
"11111"9""""~.111111 Rest 111~11 Resta Resta
°
1 - Energia i aigua N 0 0 0 o 0 70 70
o o o 670 670 17 687
T 0 o o 670 670 87 757
2- Extracció i transformació de N 26 o 26 2.314 2.339 547 2.887
minerals no energètics A o 700 700 2.385 3.085 1.586 4.671
i productes derivats.Química T 26 700 726 4.698 5.424 2.134 7.558
3- Indústria transformadora N 98 27 124 5.749 5.873 545 6.418
dels metalls. Mecànica de precisió A 35 432 467 . 1.375 1.842 1.406 3.248
T 133 458 591 r 7.124 7.715 1.951 9.666
4- Altres indústries N 620 233 853 1.586 2.439 1.692 4.130
manufactureres A 204 31 235 3.940 4.175 4.549 8.724
T 824 264 1.088 5.526 6.614 6.241 12.854
Total N 743 260 1.003 9.648 10.651 2.854 13.505
A 240 1.162 1.402 8.369 9.771 7.559 17.330
T 982 1.422 18.018 422 10.412 30.835
* Dades corresponents a les inscripcions definitives en el RegStre Industrial d'aquelles inversions en noves instal-lacions o ampliacions quehan declarat una inversió total, igual o superior
als 5 milions de pessetes en capital fix o als 2 milions enmaqu'nària.
N: Noves instal-lacions. A: Ampliacions. T: Total.
Font: Dades facilitadespel Gabinet Tècnic del Departament d'Indústria iEnergia de la Generalitat. Elaboració pròpia.
Inversió industrial registrada (%) Variació ()/0) lr.tr. 92/ lr.tr. 911
Inversió total lr.tr. 91 lr. tr. 90 1991/1990
Barcelona 24,1 -36,9 -77,5
lr. tr. 1992 Acumulat darrers 12mesos
100 I oo Resta Barcelonès 38,8 72,2 4,7
Barcelonès 32,4 -1,8 -64,3
Resta Regió I 171,2 -21,8 -32,0
Regió I 141,4 -18,2 -40,6
RestaCatalunya -5,9 41,6 35,1
Catalunya 57,9 7,5 -11,5
fet vaprovocar l'ajornament d'alguns projectes d'inversió, que es
poden haver realitzat en els darrers mesos, de manera que seria
prudent considerar aquesta revifalla amb una certa cautela, tant
més que persisteixen alguns dels factors que enterboleixen les ex
pectatives a curt i mitjà termini -comara l'atractiu inversor que
0 R100 0 100 ofereixen
Regió I esta Regió I Resta alguns dels països de l'Europa de l'Est i l'estancament
Catalunya Catalunya dels indicadors de creixement dels anomenats països «motors» de
l'economia-, a més de la ineluctable preocupació dels empresa
ris autòctons davant l'Europa del 93.
IME Energia i aigua
=Transf. minerals no energètics. Química
=Transformació metalls
Altres ind. manufactureres
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Gabinet Tècnic del
Departament d'Indústria iEnergia de la Generalitat.
La inversió industrial registrada al llarg de primer trimestre
confirma la recuperació iniciada a les darreries del 1991.
Els fluxos monetaris destinats a finançar la implantació de no
ves empreses industrials o a l'ampliaciód'altres ja existents a
Catalunya han experimentat, al llarg del primer trimestre d'en
guany, un fort increment -superior al 57 per cent- en relació
amb els comptabilitzats el primer trimestre de l'any passat. Els
poc més de 30.000 milions de pessetes declarats confirmen el re
vifament iniciat a finalde l'any 1991, després d'una primeramei
tat d'any marcada per la incertesa d'expectatives generals que es
van traduir en uns volums inversors molt minsos. Aquestmateix
13
Inversió industrial registrada a Barcelona* (1r. trimestre 1992)
Noves inversions Ampliacions
1mport de Llocs de Potència Import de Llocs de Potència
Nombre la inversió treball instal-lada Nombre la inversió treball instal.lada
expedients EVH,g91> (Kw expedients (B) generats .1•KvY.I
25,6 100,- 8 210 24: Ind. minerals no metà1.1ics
31: Fabr. productes metà1.1ics 3 30,8 93,5 0 330
1 80,9 100,- 8 185 32: Const. maq. i equipmecànic
1 10,9 5,7 4 2 34: Const. maq. i material elèctric 1 4,5 100,- 6 55
1 5,7 13,3 2 16 35: Fabr. material electrònic
3 29,3 96,6 21 240 41: Productes alimentaris i begudes 8 47,7 88,5 13 282
1 6,1 100,- 4 51 42: Productes alimentaris i begudes
1 6,3 76,2 11 21 43: Indústria tèxtil
1 4,2 100,- 5 18 44: Indústria del cuir
2 20,4 18,0 44 31 45: Calçat, vestit i confecció 92,8 58,6 0 4
2 8,7 61,9 19 44 46: Fusta, suro i mobles
5 90,4 97,0 55 233 47: Paper i Arts gràfiques 3 60,5 98,2 2 97
2 181,1 11,7 36 215 48: Transformació cautxú i plàstics
4 273,1 6,8 18 220 49: Joieria, fotografia i altres 1 3,1 71,1 15 15
25 742,7 38,8 235 1.496 Total 17 239,5 80,0 36 783
(*) Dadescorresponents a les inscripcions definitives en el Registre Industrial. (A) Import de la inversió en milions de pessetes.
Font: Dades facilitades pel Gabinet Tècnic del Departament d'Indústria iEnergia de la Generalitat. Elaboració pròpia. (B) Percentatge de la inversió destinat a maquinària.
Com és habitual, els quadres que presentem comptabilitzen Una aproximació per àmbits territorials mostra com l'àrea que
només els projectes registrats d'inversió declarada igual o supe més inversió concentra és la Regió I, amb el 66,2 per cent del to
rior a cinc milions de pessetes en total o als dos milions en ma tal d'inversió registrada. El fort increment que s'ha registrat al
quinària. Els 340 expedients registrats al llarg d'aquestprimer tri conjunt de la inversió s'ha deixat sentir amb diferent intensitat a
mestre d'enguany -280 de noves inversions i 150 laRegió I i a la Resta de Catalunya; mentre que a la Regió I l'in
d'ampliacions- preveuen la creació de poc més de 4.800 llocs de crement en relació amb el mateix trimestre de l'any passat ha es
treball; d'aquests, gairebé tres quartes parts corresponen a noves tat molt espectacular -superior al 140 per cent-, a la Resta de
inversions. Pel que fa als fluxos inversors, aquests mostren gaire Catalunya s'ha proddit unadavallada del 5,9 per cent.
bé unaequidistribució entre noves i ampliacions. A nivell de
grans sectors, el conjunt d'Indústries manufactureres és el que Com es pot veure al gràfic adjunt, la distribució sectorial de la
acull una proporció superior de volum d'inversió, amb el 41,7 per inversió en aquestes dues zones presenta certes dissemblances
cent del total. Aquesta atracció l'exerceix amb clara superioritat durant el període considerat;mentre que a la Regió I hi ha un
tant en noves inversions com en ampliacions. Els altres sectors cert equilibri entre els diferents sectors -sense considerar el
amb un flux significatiu d'inversió són el de la Indústria transfor d'Energia i aigua, que resta gairebé simbòlic al conjunt d'àmbits
madora dels metalls i el de laQuímica i l'extracció i transforma estudiats-, a la Resta de Catalunya es detecta una preponderàn
ció de minerals no energètics, amb el 31,3 i el 24,5 per cent del cia manifesta de les inversions en el conjuntd'Altres indústries
total. manufactureres, en superar dues terceres parts de la inversió to
tal. Ara bé, l'anàlisi continuada d'aquestes dades trimestre rera
trimestre ens fa considerar aquestes dades amb unaperspectiva
més amplia, ja que pocs expedients de gran volum inversor po
den provocar una alteració de les magnituds relatives quant a
àmbit territorial i a distribució sectorial. És per això que repre
sentem gràficament ladistribució de la inversió en els darrers
dotze mesos, és a dir, en el període abril 91-març 92. Aquest grà
fic ens ofereix unaperspectiva força diferent; d'entrada, el volum
global d'inversió a la resta de Catalunya és superior a la del con
junt de la Regió I. Alhora, mentre que a la Regió I esmanté un
cert equilibri de les magnituds per als tres sectors principals, per
a la Resta de Catalunya el sector de la Química i l'extracció i
transformació de minerals no energètics guanya pes relatiu com
correspon a la diversa especialització productiva de les grans zo
nes industrials de Catalunya.
14
Inversió industrial registrada a la Resta de la Regió I* (1r. trimestre 1992)
Noves inversions Ampliacions
Import de Llocs de Potència Sector Import de Llocs de Potència
la inversió
(A)
16: Captació, depuració i dist. aigua 1 669,5 100,- 0 213
22: Prod. i la. transf. metalls 1 310,0 74,2 0 5.628
23: Extr.minerals no metà11ics 1 8,4 29,8 0 275
3 49,7 66,6 19 264 24: Ind. minerals no metülics 5 105,4 99,0 23 1.257
5 2.263,9 35,0 92 1.929 25: Indústria química 12 2.660,8 42,7 166 6.686
41 533,8 67,2 474 4.593 31: Fabr. productes metà1.1ics 10 361,9 84,5 70 360
11 406,1 19,8 117 1.039 32: Const. maq. i equip mecànic 6 529,6 34,5 123 828
33: Const. maq. oficina iordinadors 1 345,4 80,9 0 379
3 219,2 55,5 47 208 34: Const. maq. imaterial elèctric 2 149,9 99,2 181 212
3 4.582,1 46,4 1.011 4.048 35: Fabr. material electrònic
1 2,5 100,- 12 100 37: Const. naval i reparació vaixells
1 31,9 99,6 32 80 39: Fab. inst. precisió i òptica 1 420,0 2,2 31 97
9 32,9 79,3 35 177 41: Productes alimentaris i begudes 4 2.275,2 76,4 119 4.273
1 4,1 93,3 3 0 42: Productes alimentaris i begudes 1 154,4 64,0 0 168
9 93,3 36,0 50 309 43: Indústria tèxtil 3 115,8 100,- 38 327
1 39,8 100,- 56 160 44: Indústria del cuir
5 61,0 70,5 45 239 45: Calçat, vestit i confecció 1 2.9 100,- 0 2
16 188,4 63,3 123 1.138 46: Fusta, suro imobles 5 72,6 59,4 53 1.417
10 392,7 91,2 102 646 47: Paper i Arts gràfiques 6 505,7 91,5 21 656
13 989,0 43,5 153 1.583 48: Transformació cautxú i plàstics 8 758,2 99,9 62 2.935
3 17,8 62,7 18 228 49: Joieria, fotografia i altres 1 86,0 33,7 34 350
135 9.908,3 46,6 2.389 16.741 Total 69 9.531,7 66,2 921 26.063
(*)Dades corresponentsa les inscripcions definitives en elRegistre Industrial. (A) Import de la inversió en milions de pessetes.
Font: Dades facilitadespel Gabinet Tècnic del Departament d'Indústna i Energia de la Generalitat. Elaboració pròpia. (B) Percentatge de la inversió destinat amaquinària.
Les Indústries alimentàries, i les delPaper, arts gràfiques i edició ductes alimentaris i begudes, Paper i arts gràfiques i Joieria ial
són les que atreuen un major nombre de projectes d'inversió a tres manufactures, ja que suposen més de la meitat del conjunt
Barcelona. d'expedients registrats.
L'intent d'obtenir una visiómés detallada del conjunt de les in Si passem a analitzar els fluxosatretsper la Resta de la Regió
versions realitzades a Barcelona i a la seva àrea d'influència ens I, hom s'apercep en un primer cop d'ull que hi ha cabuda per un
ha induït a realitzar una aproximació per subsectors a un àmbit ventall molt més ampli d'activitats productives. La varietat i di
superior al de Barcelona. Així, introduïm en aquesta edició dos versitat de les inversions localitzades en aquesta àmplia zona
nous quadres que pretenen donar un enfocmés precís de les in dóna oportunitat de constatar l'existència i consolidació d'un tei
versions realitzades; malgrat que en el cas de Barcelona s'ha re xit productiumolt desenvolupat -que és la base, per cert, de
duït el detall per sectors-es passa de quatre a dos dígits en la l'expansió a Barcelona de les activitats terciàries pensades pel
classificació-, la incorporació del detall de les inversions realit món empresarial. En concret, els fluxos destinats a ampliacions
zades a la Resta de la Regió I compensa aquesta reducció, tant gairebé igualen les noves inversions. Un element important a
més que la inversió industrial a Barcelona es troba molt condicio considerar és que la major part de les noves inversions -tant en
nada per l'escassa disponibilitat de sòl i sostre adequat, alhora termes de recursos invertits comde nombre de llocs de treball
que la seva evolució no reflecteix ni la dinàmica ni les expectati creats- es concentren en el sector de la Indústria transformado
ves de les activitats industrials a la Regió I. En aquest sentit, hi radels metalls i la mecànica de precisió; de fet, la creixent im
ha un gran potencial de creixement de noves zones industrials a plantació de procesos productiusmolt segmentats on intervenen
la resta de comarques de la Regió I -fora del Barcelonès-, ba diferents empreses -sobretot en el metall i l'electrònica- afavo
sat en la disponibilitat de sòl industrial mínimament condicionat i reix l'aparició de petites indústries molt especialitzades. Com a
a un preu competitiu i en el desenvolupament i millora de les in exemple, veure només que la Fabricació de productesmetàllics
frastructures viàries de comunicació. concentra el 30 per cent del conjunt d'expedients de noves inver
sions. No obstant això, el 46 per cent dels fluxes atrets per les no
El detall sectorial de la inversió registrada a Barcelona mostra ves inversions correspon només a tres expedients del sector de
una clara preeminència del conjunt d'Altres indústries manufac Fabricació de material electrònic.
tureres sobre la resta de subsectors, tal com requereix l'actual es
tructura productiva de Barcelona. De fet, del conjunt d'expe
dients registrats, el 84,0 per cent de les noves inversions, iel 76,5
per cent de les ampliacions corresponen a projectes d'inversió en
indústria manufacturera. Una cosa similar succeeix si considerem
els fluxos monetaris. Pel que fa a la distribució entre noves i am
pliacions, lamajor part dels expedients -el 62,5 percent- i del
volum d'inversió -el 75,6 per cent-han estat noves inversions.
Els subsectors que mostren un major dinamisme són els de Pro
15
Enquestes de conjuntura industrial
La conjuntura industrial al bimestre gener-febrer Aquesta lleugera recuperació de la producció no ha introduït
canvis en el grau d'utilització de la capacitat productiva instal•la
Presentem en aquest número de BARCELONA.ECONOMIA els re da ni en el període de treball assegurat amb la cartera de coman
sultats de l'enquesta de conjuntura industrial corresponents al des. L'aspecte més negatiu és la confirmació de les previsions de
primer bimestre de l'any, que han estat elaborats per la Cambra l'evolució de l'ocupació, ja que, per quart bimestre consecutiu,
Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. L'àmbit els resultats són lleugerament negatius. En aquest sentit, el com
de referència d'aquestes dades és la província de Barcelona, i els portament de la cartera de comandes—on ha dominat el saldo
subsectors analitzats són els que tenen una presència més relle negatiu al llarg de tot el darrer any— i l'evolució que se n'espera
vant a l'àrea econòmica de Barcelona. a curt termini, pressionen a la baixa el volum d'ocupació.
Sobre la base de les respostes dels empresaris enquestats, els En tot cas, una visió de conjunt en relació amb els resultats ob
primers mesos d'enguany han significat, per al conjunt de la in tinguts durant el mateix bimestre de l'any anterior mostra una
dústria, una lleugera represa dels ritmes de creixement després millora ostensible de la situació; no podia ser d'una altramanera,
dels magres resultats registrats a finald'any. Les perspectives de ja que en aquell moment la incertesa d'expectatives arran de l'es
clarades a començament de l'hivern van ser tímidament favora dat de laguerra del Golf erael tret característic que dominà una
bles, i s'han vist confirmades amb una suau recuperació de la pro bona part de les activitats productives.En aquells moments, els
ducció i les vendes, especialment almercat interior. En el terreny resultats foren molt dolents, i van ser molts els sectorsd'activitat
de les vendes a l'exterior, la fortalesa de la pesseta continua difi que se'n ressentiren fortament.
cultant les exportacions. Lògicament, aquesta sobrevaloració del
tipus de canvi també afavoreix una major competència en els A hores d'ara, les perspectives de cara als propers mesos són
mercats interiors dels productes estrangers. de manteniment de la situació, enterbolides només per la incapa
citat de frenar la pèrdua de llocs de treball; sembla, doncs, que
una represa significativa de la producció i les vendes s'ha d'ajor
nar per més endavant. Si analitzem els principals factors que difi
culten un augment de la producció, la debilitat de la demanda se
situa com a principal destorb, alhora que la competència estran
gera es reafirma progressivament com a factor de preocupació
pels empresaris, en la perspectiva, cada cop més propera, del
MercatUnic.
16
Total indústria (sense Construc 1()) IWitIL,. pim Inudk)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%) n
1) Producció Igual 41 49 42 27 36 32 45
Saldo —3 6 11 —47 38 —20 14
2) Nombre de persones ocupades Variació en % —0,66 0,32 0,69 —0,32 —0,57 —0,43 —0,71
3) Vendes totals Igual 29 38 39 24 29 26 32
Saldo —8 15 10 —37 43 —10 14
4) Vendes en el mercat interior Igual 27 35 38 24 27 27 33
Saldo —4 13 10 —40 42 —5 13
5) Vendes en el mercat exterior Igual 35 50 49 37 38 35 46
Saldo —6 7 1 —39 29 —2 4
6) Preus de venda Igual 59 75 83 86 88 89 66
Saldo 21 4 0 2 —1 0 7
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai 4 3 2 3 3 2 3
Normals 65 64 65 66 69 69 70
Saldo 24 21 20 17 13 8 10
8) Carterade comandes Normal 43 47 52 54 51 51 57
Saldo —47 —44 —36 —34 —26 —30 —26
9) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 53 54 54 55 53 51 54
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (% I
10) Producció Manteniment 56 59 44 40 57 58 53
Saldo 22 25 —1 39 15 20 33
11) Vendes Manteniment 48 51 46 35 52 51 45
Saldo 38 28 7 43 18 29 39
12) Cartera de comandes Manteniment 47 54 48 44 55 53 51
Saldo 40 25 9 29 18 29 33
13) Preus de venda Manteniment 72 79 83 87 73 60 81
Saldo 13 12 7 5 15 26 9
14) Ocupació Manteniment 66 66 72 61 65 70 67
Saldo —7 —7 —12 —13 —21 —20 —15
D) Capacitat productiva utilitzada ("1/0) 79,6 78,7 80,7 76,9 81,8 81,0 79,9
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 52 58 61 59 58 65 60
— Escassetat de mà d'obra especialitz ida 2 2 2 3 2 2 1
— Insuficiència de l'equip productiu 4 3 5 3 2 2 2
— Dificultats de finançament o tresor ria 6 5 4 5 5 4 4
— Competència estrangera 15 12 12 11 14 15 15
— Altres causes 10 9 8 5 7 7 6
Fon! COCINB
17
A1 men taci (IkIC fl.0 [11,1,11,1
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 51 34 20 25 33 19 54
Saldo 4 33 54 —1 31 40 4
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % —1,16 —0,06 1,84 —0,36 —2,11 —1,30 —3,48
3) Vendes totals Igual 37 31 27 20 46 35 39
Saldo —1 37 42 32 25 33 24
4) Vendes en el mercat interior Igual 27 31 27 30 49 20 40
Saldo —30 39 45 15 37 61 24
5) Vendes en elmercat exterior Igual 70 76 73 72 79 48 82
Saldo 12 —2 —10 —5 11 32 —13
6) Preus de venda Igual 31 88 93 91 93 94 68
Saldo 62 6 —2 9 7 6 30
B) Situació al final del bimestre (1)/0)
7) Cartera de comandes Normal 36 87 93 91 93 98 88
Saldo —63 -4 —7 —9 —7 —2 —3
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 32 44 37 33 32 32 32
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (% )
9) Producció Manteniment 42 33 30 12 42 48 38
Saldo 30 40 46 11 36 21 60
10) Vendes Manteniment 24 26 28 11 36 42 35
Saldo 57 49 58 —1 42 26 64
11) Cartera de comandes Manteniment 21 19 17 18 44 42 39
Saldo 78 79 82 —51 54 53 59
12) Preus de venda Manteniment 81 79 75 96 84 59 90
Saldo 18 20 23 4 7 41 9
13) Ocupació Manteniment 50 86 66 62 87 75 88
Saldo 35 9 28 —24 8 —13 —3
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 71,1 77,4 84,3 86,3 83,0 82,9 75,1
E) Factorsque impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 23 22 32 54 32 54 64
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 0 5 O O 1 O O
— Insuficiència de l'equip productiu O 1 22 o 0 O O
— Dificultats de finançament o tresoreria o O O O 1 O 4
— Competència estrangera 2 1 3 2 1 5 4
— Altres causes 24 19 5 2 5 3 0
Al llarg de primer bimestre d'enguany sembla que s'ha tempe Aquests fets, però, no han aconseguit aombrar les perspectives
rat suaument l'expansió dels darrers mesos de l'any passat. de cara als propers mesos; ans al contrari, ja que s'espera una re
L'evolució de la cartera de comandes —sense cap signe de recu cuperació de la producció i de les vendes, insuficient, però, per
peració al llarg de tot l'any passat— constitueix un entrebanc per mantenir el volum d'ocupació. Aquest desitjos s'enfronten amb
l'expansió de la producció; alhora, sembla que hi ha dificultats una demanda feble i uns mercats exteriors en el quals es fa difícil
per a mantenir les exportacions, de manera que aquesta situació mantenir la quota assolida.
ha impel•lit a una nova reducció del volum d'ocupació que s'ha
vist acompanyada d'una menor utilització de la capacitat produc
tiva instal.lada.
18
I. Indústria

Tèxtil (dades provincials■
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 49 52 59 41 44 44 44
Saldo -24 -20 -11 -41 25 -41 16
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -L75 -1,75 -1,20 -1,92 -1,56 -1,60 -1,47
3) Vendes totals Igual 29 36 32 28 34 36 28
Saldo -28 13 -17 -34 35 -28 19
4) Vendes en el mercat interior Igual 26 35 32 28 35 35 28
Saldo -23 12 -12 -30 36 -15 27
5) Vendes en el mercat exterior Igual 36 48 41 51 36 40 52
Saldo -30 -23 -41 -37 18 -9 -12
6) Preus de venda Igual 55 79 86 83 82 85 53
Saldo 11 -3 -10 -6 -4 4 27
B) Situació al final del bimestre (')/0)
7) Cartera de comandes Normal 31 33 23 35 43 48 47
Saldo -61 -60 -48 -37 -25 -37 -18
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 54 54 53 57 56 47 58
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (% I
9) Producció Manteniment 68 80 43 45 70 58 58
Saldo 6 -10 3 33 -6 7 26
10) Vendes Manteniment 54 61 54 48 53 51 51
Saldo 24 -16 5 36 10 21 26
11) Cartera de comandes Manteniment 33 47 56 55 51 44 54
Saldo 50 -12 11 22 18 22 27
12) Preus de venda Manteniment 56 76 72 76 87 57 88
Saldo 18 6 13 19 -1 36 8
13) Ocupació Manteniment 65 62 65 58 56 58 67
Saldo -30 -33 -32 -39 -42 -35 -26
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 80,8 83,0 83,4 77,8 83,3 73,5 82,1
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (°/0)
Debilitat 61
— de la demanda 70 72 62 56 58 67
Escassetat de mà d'obra especialitz ida 4 2 3 4 2 3 3
—
Insuficiència de l'equip productiu 1 1 5 2 3 1 2
—
— Dificultats de finançament o tresor ;ria 10 9 10 12 10 12 6
Competència estrangera 40 31 36 23 44 43 38
—
— Altres causes 7 9 6 11 14 20 14
El bon comportament de les vendes en el mercat interior ha De fet, les perspectives per la producció i les vendes no sónmi
afavorituna lleugera recuperació de la producció que ha superat llors que ara fa un any. Els empresaris enquestatsmanifesten la
les previsions declarades a finald'any, i que s'ha vist acompanya seva preocupació no tant per l'impacte del Mercat Únic compels
da d'un augment significatiu de la capacitat productiva utilitzada. efectes de les importacions provinents d'altres països, que poden
No obstant això, aquesta recuperació no ha estat suficient per competir en Europa pel baix cost de la seva mà d'obra.
frenar el ritme de pèrdua de llocs de treball. Aixó és un símpto
ma clar que aquesta revifalla té poques possibilitats de mantenir
se en els propers mesos.
19
Pell, calçat i confecció ((lacle pro
A) Resultats del bimestre observat
comparatsamb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 31 34 33 38 67
Saldo 18 17 -22 21 14
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,42 -0,29 0,03 -2,97 -0,45 0,96
3) Vendes totals Igual 28 32 40 49
Saldo 10 25 -37 —4
4) Vendes en el mercat interior Igual 13 34 28 35
Saldo 4 20 -38 —17
5) Vendes en el mercat exterior Igual 27 41 44 37
Saldo 8 4 -40 2
6) Preus de venda Igual 59 88 75 76
Saldo 13 -3 16 24
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 28 39 44
Saldo -36 -26 —43
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 67 57 62
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 56 85 76
Saldo 20 0 12
10) Vendes Manteniment 42 51 42
Saldo 22 34 47
11) Cartera de comandes Manteniment 43 29 36
Saldo 0 37 50
12) Preus de venda Manteniment 68 74 67
Saldo 21 16 24
13) Ocupació Manteniment 75 90 86
Saldo —24 -10 -5
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 88,1 87.6
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 52 62 60 67 67 79 72
— Escassetatde mà d'obra especialitzada 3 5 2 3 4 2 3
— Insuficiència de l'equip productiu O 0 1 1 0 1 1
— Dificultats de finançament o tresoreria 4 6 2 5 2 4 2
— Competència estrangera 18 24 14 34 24 15 37
— Altres causes 2 12 7 10 12 12 9
Malgrat l'aparent debilitat de la demanda, que sembla no pre En tot cas cal remarcar que aquest subsector és un dels que
sentar cap aire de recuperació, els resultats per aquest primer bi ocupa de forma més intensiva la seva capacitat productiva instal
mestre d'enguanymostren una estabilitat en la producció que no lada, i, en conseqüència, té un dels períodes de treball assegurat
es correspon estrictament amb l'evolució de les vendes. Sembla més llarg del conjunt dels analitzats. Les optimistes
les exportacions han evolucionat perspectives
que millor que les vendes en els de cara als propers mesos apunten a una recuperació de les ven
mercats interiors. des i en menor grau, de la producció i del volum d'ocupació.
Exactament igual que en el cas del tèxtil, la feblesa de la deman
da i la competència estrangera són els destorbs més seriosos que
impedeixen créixer la producció.
20
Fusta i mobles de fusta (dades provinciak
A) Resultats del bimestreobservat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 48 71 89 46 57 40 54
Saldo -42 -5 3 -51 37 44 -34
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % -2,39 -1,72 1,96 -0,89 -0,73 0,08 -3,14
3) Vendes totals Igual 28 66 84 44 44 32 43
Saldo -62 -24 2 -49 24 36 -25
4) Vendes en el mercat interior Igual 26 59 86 44 43 40 44
Saldo -64 -34 0 -48 16 27 -33
5) Vendes en el mercat exterior Igual 77 72 68 76 37 79 39
Saldo -22 -11 -19 -24 28 12 -45
6) Preus de venda Igual 51 92 87 100 98 97 88
Saldo 49 6 13 0 0 3 10
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 39 57 57 65 42 68 55
Saldo -58 -41 -28 -20 -46 -32 9
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 55 58 51 47 45 50 55
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (% ■
9) Producció Manteniment 75 50 59 44 57 64 44
Saldo 13 13 33 55 32 25 47
10) Vendes Manteniment 43 41 56 43 54 55 53
Saldo 44 10 36 56 30 20 46
11) Cartera de comandes Manteniment 47 49 54 60 54 56 76
Saldo 47 14 38 29 30 15 19
12) Preus de venda Manteniment 84 83 70 96 92 45 80
Saldo 16 17 30 4 -2 11 20
13) Ocupació Manteniment 85 77 98 93 89 85 61
Saldo 7 -14 2 1 1 -8 -22
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 81.2 79,6 77,5 77,3 81,7 85,2 83,7
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 50 84 88 89 84 91 77
— Escassetat de mà d'obra especialitz tela 7 1 9 0 0 0 0
'
— Insuficiència de l'equip productiu 2 7 0 2 2 8 10
— Dificultats de finançament o tresor ria 7 14 1 1 1 0 2
— Competència estrangera 10 17 1 0 0 2 9
— Altres causes 21 4 11 8 10 4 2
a
La persistent desceleració de l'activitat en el sector immobiliari Ara bé,malgrat aquest entrebanc en l'expansió de laproducció
ha provocat una davallada generalitzada del nivell de producció i i les vendes dels darrers mesos de l'any passat, sembla que les
de les vendes; aquest fet ha arrossegat a la baixa el volum d'ocu perspectives a curt termini mantenen un to lleument optimista,
pació, que, malgrat la suau recuperació de la cartera de coman sempre que es mantingui la moderació en els preus. On no sem
des, ha experimentat una caiguda força important. bla que hihagi perspectives de millora a curt termini és en la
constant pèrdua de llocs de treball. La insuficiència de l'equip
productiu—davant de l'ajornament de molts projectes d'inver
sió— cobra força entre els factors que dificulten un augment de
la producció, a banda de la ubiqua feblesa de la demanda.
21
Arts gràfiques (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 38 53 38 12 21 29 58
Saldo 14 14 32 —33 64 26 27
2) Nombre de persones ocupades Variació en % —2,39 0,21 —2,03 0,26 0,22 —3,15 —2,16
3) Vendes totals Igual 78 48 35 17 23 59 58
Saldo —62 23 36 —29 69 16 6
4) Vendes en el mercat interior Igual 26 38 32 36 21 59 58
Saldo —64 19 38 —22 69 18 6
5) Vendes en el mercat exterior Igual 77 62 77 44 62 75 79
Saldo —22 14 5 —35 32 —11 9
6) Preus de venda Igual 51 79 68 81 97 95 52
Saldo 49 15 10 18 —1 —5 •91
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 83 67 41 61 58 81 86
Saldo —11 —33 —12 —7 —5 —14 —14
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 78 67 68 82 78 70 74
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 43 44 48 45 72 76 51
Saldo 10 40 —31 55 21 11 36
10) Vendes Manteniment 62 57 48 44 79 77 53
Saldo 36 25 —31 56 13 9 35
11) Cartera de comandes Manteniment 66 78 61 60 90 78 76
Saldo 30 14 —6 40 7 —1 7
12) Preus de venda Manteniment 88 78 95 97 75 68 88
Saldo 8 14 —5 —2 15 16 3
13) Ocupació Manteniment 71 87 75 75 71 48 66
Saldo —17 8 —13 —15 —7 —45 —34
D) Capacitat productiva utilitzada (`)/0) 78,6 78,0 83,0 70,5 78,4 80,5 78,4
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitatde la demanda 64 66 52 41 46 62 46
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 6 6 3 5 4 1
— Insuficiència de l'equip productiu 2 7 4 3 4 3 6
— Dificultats de finançament o tresoreria 11 14 4 9 14 O 8
— Competència estrangera 0 17 1 0 6 O 1
— Altres causes 4 4 16 3 3 8 24
L'evolució d'aquest sector al llarg del primer bimestre d'en De cara als propers mesos, els empresaris enquestatsmanifes
guany es pot qualificar com estable després de l'assuaviment de ten una relativa confiança en una represa dels nivells d'activitat,
tectat a final de l'any passat. L'atonia de les vendes i la persistent principalment pel que fa a nivell de producció i vendes; això no
davallada de la cartera de comandes expliquen l'evolució negati resulta estrany si es considera que tradicionalment la primavera
va de l'ocupació. és una època molt dinàmica per alguns subsectors d'aquesta in
dústria; de fet, en acabar el primer bimestre gaudia d'un dels pe
ríodes de treball asseguratsmés llargdel conjunt de la indústria,
però lleugerament inferiorald'un any enrera.
22
Indústria farmacèutica (dacle pro\ incktk
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (1)/0)
1) Producció Igual 26 64 39 16 46 52 47
Saldo 58 —16 10 —74 51 —17 14
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 1,03 0,51 —0,11 —0,41 3,30 —0,29 2,15
3) Vendes totals Igual 18 31 55 15 13 20 55
Saldo 59 —15 —27 —51 76 —19 33
4) Vendes en el mercat interior Igual 19 22 54 16 13 29 55
Saldo 57 —4 —6 —52 75 —1 31
5) Vendes en el mercat exterior Igual 46 53 51 41 29 28 59
Saldo 5 10 —28 —38 34 45 29
6) Preus de venda Igual 95 90 55 79 98 100 95
Saldo 3 9 45 21 —2 0 5
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 33 95 95 95 86 72 83
Saldo 51 —1 1 —3 —13 27 15
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 47 42 42 40 34 42 32
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció Manteniment 56 40 45 24 48 65 65
Saldo 29 47 —37 76 49 24 22
10) Vendes Manteniment 62 63 51 19 50 59 44
Saldo 32 29 —23 70 46 36 44
11) Cartera de comandes Manteniment 77 77 55 53 54 86 55
Saldo 23 22 —19 47 37 14 33
12) Preus de venda Manteniment 63 70 85 97 89 84 86
Saldo 34 30 15 3 11 16 14
13) Ocupació Manteniment 65 72 80 79 74 89 90
Saldo 25 18 14 17 13 3 0
D) Capacitat productiva utilitzada (')/0) 77,6 77,5 77,8 77,9 79,2 79,0 76,9
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 18 40 49 44 48 51 29
— Escassetat de mà d'obra especialitzaIda 0 0 0 0 0 0 0
— Insuficiència de l'equip productiu 2 0 2 0 5 11 6
— Dificultats de finançament o tresore ria 8 1 0 0 0 0 0
— Competència estrangera 0 0 0 2 0 2 1
— Altres causes 19 18 35 11 7 10 12
Del conjunt dels subsectors analitzats aquest és un dels que En conjunt, els empresaris que han contestat les enquestes no
presenta una evolució més positiva quant que tant la producció veuen gaires factors que puguin enterbolir el seu futur a curt ter
com les vendes han reprès el ritme de creixement que van iniciar mini, de manera que les perspectives són relativament optimistes;
tot just acabat l'estiu, sense igualar, en intensitat, la represa d'un ara bé, es pot veure afectada per futures restriccions en la despe
any abans. Aquest bon comportament ha repercutit en una evo sa pública, ja que el seu primer client és la Sanitat Pública.
lució positiva de l'ocupació. Per contra, la situació de la cartera
de comandes en acabar el bimestre forçava a reduir el període de
treball assegurat a uns nivells desconeguts en els darrers anys.
23
Química domèstica 1,1,1JC, \ 111C1,11,I
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 40 9 43 22 4 16 2
Saldo 54 86 57 -34 96 -64 54
2) Nombre de persones ocupades Variació en `)/0 0,36 0,48 2,65 -9,91 -4,72 -3,24 0,82
3) Vendes totals Igual 1 9 48 23 12 16
Saldo 61 86 52 5 88 -64 54
4) Vendes en el mercat interior Igual 4 9 48 3 12 12 1
Saldo 58 86 52 -15 88 -60 54
5) Vendes en el mercat exterior Igual 51 49 15 80 5 23 27
Saldo -23 18 -7 -20 36 -15 73
6) Preus de venda Igual 22 40 100 100 100 53 70
Saldo -47 -60 0 0 0 -39 30
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 25 56 10 65 40 32 43
Saldo -75 -44 -74 -35 -60 -68 -57
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 36 30 31 67 35 31 35
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment 26 10 8 7 4 11 2
Saldo 74 90 10 93 -76 69 66
10) Vendes Manteniment 26 14 19 7 25 11 2
Saldo 74 86 -1 93 -55 69 66
11) Cartera de comandes Manteniment 9 42 23 9 63 65 43
Saldo 91 58 41 91 -37 -16 57
12) Preus de venda Manteniment 36 40 100 100 88 15 89
Saldo -30 -60 0 0 12 85 11
13) Ocupació Manteniment 78 81 72 74 74 90 100
Saldo —15 -3 15 18 -5 10 0
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 83.1 80,9 79,4 71,7 90,0 85,6 84.1
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 7 21 46 47 4 29 18
— Escassetat de mà d'obra especialitzada O O o O o O
— Insuficiència de l'equip productiu O O O o O O
— Dificultats de finançament o tresoreria O 2 o O O O
— Competència estrangera O O O O O
— Altres causes 28 6 22 O 63 O
Al llarg del primer bimestre d'enguany s'han vist confirmades Les perspectives pels propers mesos són decididament optimis
les perspectives avançades a final d'any. De fet, hom pot parlar tes, amb un manteniment de la capacitat productiva utilitzada a
d'unanotable recuperació de la producció i les vendes, que s'ha un nivell realment elevat, fet que permet a les empreses una rela
vist traduïda en un manteniment del volum d'ocupació. En tot tiva actualització dels preus, després d'un any en què la tendència
cas, aquest és un dels subsectors més afectats per les variacions ha estat la contrària.
estacionals, i tradicionalment el primer semestre de l'any acostu
ma a ser més positiu que el segon.
24
Productes mefflics (dades provincials)
_.
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 65 75 63 13 20 16 32
Saldo —9 —17 3 —65 56 —74 5
2) Nombre de persones ocupades Variació en % —0,77 —0,41 —0,58 —1,30 —1,64 —0,51 0,88
3) Vendes totals Igual 61 63 58 16 27 10 21
Saldo —12 —18 9 —60 46 —75 —8
4) Vendes en el mercat interior Igual 60 60 57 9 19 24 21
Saldo —13 —20 8 —65 48 —73 2
5) Vendes en el mercat exterior Igual 18 76 62 17 19 11 43
Saldo 39 4 18 —60 62 —77 —10
6) Preus de venda Igual 74 36 95 97 95 93 73
Saldo 11 38 —4 —1 —2 0 22
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 69 13 27 19 25 24 44
Saldo —25 —82 —56 —64 —67 —75 —49
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 47 40 46 45 44 49 51
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%
9) Producció Manteniment 79 81 33 30 86 86 53
Saldo 11 11 —43 63 7 11 31
10) Vendes Manteniment 75 71 30 28 80 83 69
Saldo 19 17 —43 65 3 9 25
11) Carterade comandes Manteniment 76 83 34 40 78 79 83
Saldo 12 7 —58 54 —7 9 9
12) Preus de venda Manteniment 43 97 96 94 39 82 87
Saldo 54 1 —3 —1 58 15 7
13) Ocupació Manteniment 81 80 82 76 68 46 62
Saldo —12 —17 —15 —24 —25 —23 —33
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 79.6 77,7 81,4 80,1 79,7 75,7 71,9
E) Factors que impedeixen unaugment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 46 82 84 82 83 88 66
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 4 0 2 3 2 1 0
— Insuficiència de l'equip productiu 1 2 8 9 2 0 0
— Dificultats de finançament o tresore ria 4 3 2 3 4 3 4
— Competència estrangera 7 13 13 12 7 9 16
— Altres causes 2 1 3 2 2 2 5
Després de la sotragada de finald'any, sembla que la situació Les perspectives a curt termini són moderadament optimistes
s'ha redreçat suaument, sense recuperar el dinamisme que esma pel que fa a producció i vendes, però no amaguen la incapacitat
nifestàdurant la tardor passada. De fet, els resultats per aquest per aconseguir una recuperació de l'ocupació. L'augment de la
primer bimestre mostren una atonia de la producció que conviu competència estrangera en combinació amb una demanda dèbil
amb un estancament de les vendes—especialment les exporta són els factors que més preocupen els empresaris delsector.
cions. La cartera de comandes esmanté en uns nivells molt nega
tius, sense que aquesta feblesa tingui aire de millora.
25
Maquinària i material elèctric (dades provinci,ik
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 27 38 36 29 47 37 56
Saldo 21 2 8 —45 28 —6 22
2) Nombre de persones ocupades Variació en % —2,22 —1,19 —1,93 —0,59 —0,85 —1,63 —0,46
3) Vendes totals 31 33 32 18 27 30 37
—11 11 —16 —50 26 5 —21
4) Vendes en elmercat interior Igual 28 24 28 18 26 30 39
Saldo 2 2 —13 —50 30 5 —23
5) Vendes en elmercat exterior Igual 15 38 35 36 42 56 33
Saldo 4 25 11 —43 39 0 —4
6) Preus de venda Igual 71 76 88 95 84 76 69
Saldo —10 6 2 —5 —8 —9 —10
B) Situació al rmal del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 52 51 45 39 49 47 48
Saldo —46 —46 —43 —54 —35 —53 —29
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 56 59 63 60 58 57 59
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0)
9) Producció Manteniment 39 50 52 49 61 63 39
Saldo 29 44 —8 39 —8 25 34
10) Vendes Manteniment 58 43 62 41 47 50 33
Saldo 24 51 11 41 10 27 32
11) Cartera de comandes Manteniment 58 46 60 51 62 64 37
Saldo 19 42 11 19 —6 36 27
12) Preus de venda Manteniment 84 84 87 93 74 54 74
Saldo —2 6 —1 —7 —3 —10 —3
13) Ocupació Manteniment 56 57 79 65 55 58 54
Saldo —8 2 —12 —9 —37 —24 —20
D) Capacitat productiva utilitzada (%) 82,2 79,2 79,1 74,7 74,8 79,7 77.1
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 77 64 81 70 79 79 68
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 1 O O 3 O 0 O
— Insuficiència de l'equip productiu O O O 1 o 0 O
— Dificultats de finançament o tresoreria 2 4 5 4 6 4 1
— Competència estrangera 5 7 5 7 7 10 9
— Altres causes 3 5 3 9 7 13 2
Malgrat l'aparent recuperació de la producció al llarg d'aquest Així, tot i la contínua davallada dels preus, les vendes dismi
primer bimestre, la persistència dels resultats negatius que es re nueixen. Els empresaris enquestats no semblen intimidats per
gistraren durant tot l'any passat a l'ocupació i la cartera de co aquests fets, i esperen una recuperació dels ritmes d'activitat.
mandes no permeten ser gaire optimistes. Com a la resta dels subsectors analitzats, l'escasa capacitat de la
demanda condiciona les possibilitats d'expansió de la producció.
26
Material electrònic (dades provinciak
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 41 97 o 13 19 21 o
Saldo -3 -3 -37 -87 81 79 -51
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -3,27 1,21 4,12 0,69 -0,40 -5,56 -3,69
3) Vendes totals Igual 41 68 21 13 19 13 0
Saldo _40 26 -43 -87 81 71 -51
4) Vendes en elmercat interior Igual 21 60 21 o 42 41 8
Saldo -39 5 -43 -100 58 43 -43
5) Vendes en el mercat exterior Igual 21 62 45 0 7 o 0
Saldo -74 -2 7 -100 69 84 -51
6) Preus de venda Igual 100 67 86 84 61 100 13
Saldo 0 -33 -14 -16 8 0 -87
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 31 43 70 64 75 55 37
Saldo -69 -57 -30 -36 -25 -45 -63
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 42 49 44 40 41 41 40
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (% ,
9) Producció Manteniment 45 54 o 3 o o 13
Saldo 50 31 44 41 2 -49 22
10) Vendes Manteniment 45 49 o 31 o o 19
Saldo 50 38 51 69 2 -49 28
11) Cartera de comandes Manteniment 66 38 54 7 0 28 63
Saldo 29 38 46 93 69 38 37
12) Preus de venda Manteniment 54 66 100 97 86 64 72
Saldo _46 -8 o -3 -5 -36 -28
13) Ocupació Manteniment 69 28 29 22 25 71 37
Saldo -31 -4 -41 -68 -58 -29 -63
D) Capacitat productivautilitzada (°/0) 88,0 79,7 77,9 64,2 80,6 79,2 66,3
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 56 51 46 48 II 72 42
— Escassetat de mà d'obra especialitza da o o o o o 0 0
— Insuficiència de l'equip productiu 20 18 21 0 0 0 0
,
— Dificultats de finançament o tresore ria 0 o o o o 0 0
— Competència estrangera 24 o o o 12 0 25
— Altres causes 3 o o o o o o
L'evolució d'aquest subsector ha experimentat una sobtada so Malgrat aquests resultats tan negatius, sembla que els empre
tragada que s'ha manifestat amb contundència a tots els indica saris enquestats confien en una recuperacióde la cartera de co
dors analitzats; després de la recuperació de la tardor passada, la mandes que obrirà una via per a una revifalla de la producció. El
negativa evolució de la cartera de comandes ha desembocat en que no té, per ara, aire de millora és el volum d'ocupació, del
unanotable davallada de les vendes, que ha forçat a una forta qual hom espera que contimii disminuint. Entre les causes que
disminució dels preus. Tot això s'ha traduït en una disminució de dificulten l'augment de la producció, s'esmenten la debilitat de la
la producció, que ha provocat que la capacitat productiva utilitza demanda i la forta competència estrangera que viu el sector, raó
da sigui una de les més baixes del conjunt dels subsectors analit última de la forta guerra de preus.
zats.
27
Automoció (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 31 22 22 23 22 24 11
Saldo -54 66 74 -74 71 -63 45
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 0,07 3,21 3,48 1,72 0,57 2,08 0,05
3) Vendes totals 5 23 24 25 21 7 11
-69 67 73 -65 71 85 79
4) Vendes en elmercat interior Igual 6 26 20 25 20 8 11
Saldo 41 65 71 -64 70 85 45
5) Vendes en elmercat exterior Igual 26 26 24 25 22 12 12
Saldo -54 68 75 -70 71 82 83
6) Preus de venda Igual 39 96 93 100 99 98 29
Saldo 58 -2 -7 0 -1 -2 -67
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 31 26 88 86 7 8 90
Saldo -68 -69 -9 -6 76 77 -6
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies 73 54 40 37 38 36 36
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0)
9) Producció Manteniment 35 13 10 26 9 30 13
Saldo 57 79 73 64 80 70 85
10) Vendes Manteniment 14 11 10 25 8 30 10
Saldo 78 86 73 62 77 70 83
11) Cartera de comandes Manteniment 14 25 10 10 13 10 13
Saldo SI 75 81 82 85 90 87
12) Preus de venda Manteniment 89 32 78 97 29 34 98
Saldo 8 63 13 O 68 63 - I
13) Ocupació Manteniment 30 30 88 26 . 48 92 29
Saldo 47 57 -11 56 -41 -6 60
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) 78,5 76,6 80,6 78,7 85,4 86,3 85,0
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 32 32 32 31 27 27 29
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 4 0 1 0 O O 0
— Insuficiència de l'equip productiu 20 1 1 2 2 3 2
— Dificultats de finançament o tresoreria 5 3 2 2 O 1 1
— Competènciaestrangera 5 O 4 3 O 20 17
— Altres causes 4 O 0 1 O 2 0
L'evolució d'aquest subsector el desmarca clarament de la res Pel que fa a les vendes interiors, la reducció dels preus de ven
ta dels analitzats i presenta un comportament ben diferenciat; a da, gràcies a una menor càrrega fiscal, ha afavorit el seumanteni
la forta expansió registrada al llarg de l'any passat ha subseguit ment. De cara als propers mesos, sembla que esmantindrà la di
un període de dinamisme més temperat però igualment expansiu. nàmica actual, que pot incidir, fins i tot en un augment de
Amb una capacitat productiva utilitzadamolt per sobre de la de l'ocupació. La omnipresent feblesa de la demanda i la creixent
lamitjana de la indústria, la producció es manté en uns nivells competència estrangera són els únics factors rellevants que preo
elevats, recolçada per un comportament molt expansiu de les cupen els empresaris de cara a augmentar la producció.
vendes, especialment les exportacions.
28
II. Finances

Enquesta de conjuntura financera de Barcelona
Demanda de crèdit en relJci(") flllb el trimestre anterior (%)
anes empreses Grans empreses Particulars
~-1 idtLite-91.3t.,te.91,
0
Molt superior 10 0 4 0 12 4 5 0 31 0 8
Moderadament superior 58 56 43 33 17 13 13 14 28 18 51 24
Similar 32 27 53 44 26 75 48 48 21 54 33 29
Moderadament inferior 47
0 17 0 23 45 8 34 38 17 20 8
Molt inferior 0 0 0 0 0 0 0 0 3 8 0 O
Demanda de crèdit esperada (°/0)
9.811111rConsum Hipotecari
3r4r.91 LAUkuliztktP21484h2LLIfilL4L_Ir: tr. 91 4t. tr. 91 lr.tr. 92 2n. tr. 92 3r. tr1
o
Creixerà fortament O O O 0 0 O o 0 0
Creixerà moderadament 37 32 11 41 24 19 17 7 18 64
Esmantindrà 22 64 71 52 69 48 68 64 77 23
41 4 11 7 7 33 15 29 5 13
Caurà moderadament
Caurà fortament 0 0 7 0 0 0 O 0 O
Creixerà 7 0 O O
fortament 0 0 0 O 0 0
Creixeràmoderadament 2 10 6 o 6 51 39 18 20 29
Esmantindrà 59 28 29 63 67 21 19 43 73 55
7 16
Caurà moderadament 36 59 58 37 27 28 35 39
Caurà O 0 0
fort.41: 3 3 7 0 0 0 0
Notes metodològiques: de les
El valor total de cada és 100 (equivalent al 100 per cent) dividit entre les respostes possibles.El percentatge assignat acada resposta possibles s'obté de l'agregació de les
pregunta
respostes de les entitats ponderades així: (40 percent/nombre d'enquestes contestades) + 60 per cent(nombre d'oficines de l'entitat/total oficines).
Quan no s'especifiqui altra cosa, totes les respostes s'han d'interpretaren relació amb el trimestre immediatament anterior.
al de referència. Les del
Lespreguntes de prospectiva—aquelles que plantegen la tendència esperada perals propers trimestres— recullen les opinions per als dos trimestres següents respostes
es
trimestre immediatament posterioral de referència es publiquen substituint lescorresponents opinions manifestades untrimestre abans. Lesdel segon trimestre que publiquenper primera
vegada, seran modificades o,en el seu cas ratificades, en el proper trimestre.
de bancsi caixes a la ciutat, mentre el de
Significació de l'enquesta: La mostra enquestada enaquesta ocasió (1r. tr. del 1992) ha representat el 88,4 per cent del total operatius que percentatge
respostes obtingudes s'ha situat en un76,4 per cent del total ien gairebé el 86,4 percent de la mostra enquestada. En el cas dels bancs el percentatge de respostes obtingudesen relació amb el
total és del 64,6 percent, mentre quepel conjunt de les caixes es superael 89 percent.
Els resultats de l'enquesta de conjuntura financera que presen En relació amb un any abans, l'evolució del primer trimestre
tem, reflecteixen les opinions manifestades per directius i tècnics ha estat igualment deflacionista. La supressió de les restriccions
d'una àmplia representació dels bancs i de les caixes d'estalvis creditícies a principi del 1991 i la suau tendència a la baixa dels ti
que operen a la ciutat. L'enquesta es refereixbàsicament al pri pus d'interès van incentivar la demanda de crèdit perpart de les
mer trimestre d'enguany i al segon i tercer trimestre quan la pre empreses petites imitjanes i dels particulars. Posteriors correc
fa referència la tendència esperada. El procés d'enquesta cions a labaixa de les expectatives de creixement econòmic hangunta a
s'ha desenvolupat durant elmes d'abril i principi de maig. incidit directament en un empitjorament dels nivells de morositat
que suporten les entitats, fet que ha forçat canvis en les estratè
Contenció de la demanda de crèdit per part del sector privat. gies bancàries a l'hora de concedir nous crèdits.
Un símptomamés de l'escàs creixement de l'activitat productiva
i de lapreocupació del sector financerdavant l'augment
de la morositat.
L'anàlisi de les dades referides a la demanda de crèdit bancari
per part del sector privat de l'economia al llarg dels primers me
sos d'enguanyrevela un canvi substancial en relació amb la situa
ció a final de l'any 1991. Llevat d'un lleugermatís pel que fa a la
demanda de les grans empreses, les opinions dels operadors
apunten de forma unànime a un estancament de lademanda de
crèditbancari per part dels agents privats, més acusat pel que fa a
lademanda de les famílies, estretament lligada al consum i a la
compra de béns immobles. Tambéha evolucionat lleugerament a
la baixa lademanda—en termes agregats— de les petites i mitja
nes empreses. En definitiva, els dos components sobre els que
s'havia basat la forta expansió del crèdit al llarg del 1991.
31
Demanda de crèdit per sectors productius
Sectors productius amb una demanda de crèdit més "P° rtant (%)
Inversió fixa Circulant
Sector lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr.91 4t. tr. 91 lr.tr. 92 lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 41. tr.9
Construcció 39 22 26 28 38 34 24 28 27 37
Altres serveis 6 13 21 11 13 11 4 7 8 12
Extractives i materials per a la construcció 11 5 18 6 12 5 3 15 2 5
Tèxtil 7 3 3 1 16 12 15 11 18
Restauració i hostatgeria 6 19 3 9 9 1 1 4 14 3
Química de consum i farmacèutica 4 7 2 15 6 1 2 4 4
Alimentació, begudes i tabac 4 2 4 2 4 2 3 6 4 3
Comerç a l'engròs 2 2 1 5 4 10 6 5
Química de base i per a usos industrials 5 7 3 6 2 2
Fabricació de maquinària i material elèctric 1 3 1 1 2 3 3 7
Comerç al detall 1 2 1 2 1 2 3 3
Fabricació de productes metà1.1ics 2 8 1 2 2 2 1 2
Fabricació de vehicles i altre material transport 3 2 3 2 1 1 1
Cuir, calçat, vestit i confecció 2 11 3 5 3
Paper i arts gràfiques 3 2 2 1 7 2 2 1
Altres indústries manufactureres 4 2 1 4 2 2 2
Serveis a les empreses 1 4 3 5 21 4
Resta sectors 1 1 9 0 4 7 5 1
Sector lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 41. tr. 91 lr. tr.92
Construcció 20 17 16 21 15
Extractives i materials per a la construcció 17 7 8 1 14
Química de consum i farmacèutica — 6 1 18 11
Paper, arts gràfiques i edició 16 4 5 1 10
Altres serveis 1 3 4 9 8
Cuir, calçat, vestit i confecció 7 1 16 3 8
Tèxtil 6 3 5 6
Fabricació de maquinària i equipmecànic — — 1 6
Química de base i per a usos industrials 1 1 12 6 3
Restauració i hostatgeria 10 17 5 11 1
Alimentació, begudes i tabac 4 1 7 6 1
Comerç a l'engròs 3 2 1 5 4
Comerç al detall 6 9 5 4 1
Serveis a les empreses 4 9 5 3 3
Fabricació de vehiclesi altre material transport 3 5 2 —
Fabricació de productes metà1.1ics 1 9 1 2 1
Transports i comunicacions 3 ,
—
...
Resta sectors 3 1 8 3 6
El segment de les grans empreses manifesta —contràriament El finançament de circulant i estocs de les empreses i la
un comportament ajustat a una tendència caracteritzada pelman reactivació delmercat immobiliari residencial són les vies on
teniment d'un per
determinat nivell de demanda de recursos banca haurà de passar la recuperació, a curt termini, del creixementde
ris. Les possibilitats que tenen aquestes institucions d'operar en la demanda de crèdit.
un mercat financer d'àmbit mundial i amb uns productes en cons
tant evolució, fan que aquestes grans empreses captin una part La demanda de crèdit per part dels particulars és un dels seg
cada cop més rellevant dels recursos financers que necessiten ments pels que s'espera una recuperació més immediata, espe
no només per al finançament d'inversions a llarg termini— en el cialment pel que fa al crèdit hipotecari—s'han de començar a fer
mercat internacional, amb un diferencial de preus molt favorable. notar els primers efectes del pla quadriennal de
Ara bé, moltes d'aquestes l'habitatge— i en
grans empreses industrials i de serveis el fet que la demanda de crèdit per a consum és una demanda la
no poden aprofitar-se al màxim d'aquests avantatges, pel control tent que en bona part es concreta o no a voluntat dels oferents.
directe o indirecte que les grans institucions financeres exercei D'altra banda, les previsions de demanda de crèdit de cara als
xen sobre elles. propers mesos són lleugerament negatives pel que fa al crèdit
empresarial, i especialment el destinat a projectes d'inversió. De
fet, aquestes previsions no signifiquen cap canvi en l'evolució
dels darrers trimestres.
32
Grau de morositat i/o impagats en la devolució de crèdits i tendència esperada (°/0)
3r. tr.
4 0 0 O O
Ha crescut o creixerà fortament 3 3 0 0 0
10 5 15
Ha crescut o creixerà moderadament 65 19 52 16 26 30 24
92 53
S'ha mantingut o es mantindrà 6 49 41 81 34 39 47 81
9 3 29
Ha caigut o caurà moderadament 26 29 7 3 40 27 29
caigut caurà fortament o 0 o O 0 0 0 O o 3
Ha o
Circulant d'empres
0 0 0
Ha crescut o creixerà fortament 11 o 0 0 0 16 0
Ha crescut o creixerà moderadament 43 44 28 30 29 52 56 71 38 23
mantingut mantindrà 19 28 72 70 45 6 12 29 56 38
S'ha o es
0 6 39
Ha caigut o caurà moderadament 27 28 o 0 26 26 32
O 0 0 O 0
Ha caigut o caurà fortament 0 0 O 0 0
Oferta de crèdit esperada (%)
21 24
Sobrarà oferta 56 49 51 23
76 69
Es cobrirà la demanda 32 48 44 73
7
Existirà demanda insatisfeta 12 3 5 4 3
Preu del crèdit esperat (%)
o 0
Creixerà fortament 0 o 0 0
0 5
Creixeràmoderadament 0 7 0 11
85 42
Esmantindrà 58 72 55 86
15 50
Caurà moderadament 39 21 45 3
o 3
Caurà fortament 3 0 0 0
Aquestes previsions es veuen lògicament condicionades per La Construcció esmanté —un trimestremés— comelprincipal
l'evolució del grau de morositat de la cartera de crèdits de les di demandant de crèdit bancari.
ferents institucions. Ara per ara, i donades les expectatives a mit
jà termini, lamajoria d'entitats financeres consideren prioritària La distribució sectorial del crèdit al llarg del primer trimestre
una política de contenció del risc creditici enfront d'actuacions d'enguany no presenta trets diferencials significatius en relació
encaminades a captar nous clients d'actiu. Val a dir que aquestes amb els mesos anteriors. La Construcció i les Indústries extracti
actuacions a construcció es revelen com els
es concentren especialment en el sector del crèdit hi ves i de materials per la primers
sectors de la de con
potecari, modalitat amb un índex de morositat relativament demandants de crèdit bancari. Els Química
una
tradicionalment de les caixes. sum i farmacèutica i el de Paper, arts gràfiquesi edició són les al
baix i en mans
tres activitats manufactureres amb unes necessitats significatives
Això és especialment important en uns moments en què s'han de recursos bancaris. Destacar potser, la perdua de protagonisme
produït augments generalitzats del grau demorositat i insolvèn de la Restauració i hostatgeria, després d'un any 1991 en el que
cia, especialment en els crèdits al consum i a les empreses. va sobresortir com un dels grans demandants de crèdit. El gruix
de les inversions realitzades en aquest sector de cara a fer front a
En els darrers factors de tota mena han paralitzat les necessitats dels Jocs estan enllestides.
mesos, ja
el procés d'abaratiment del preu del diner.
Factors endògens del propi sector com ara la necessitat de
compensar els costos d'un augment de la morositat i lapersistent
desviació de dipòsits cap a col.locacions fora del passiu, en com
binació amb d'altres d'exògens comara la represa de les tensions
inflacionistes a principi d'any i un dèficitpúblic creixent a més
dels condicionants externs que limiten la políticamonetària del
govern espanyol, han ajornat un cop més, la represa de l'evolució
a labaixa dels tipus d'interès.
33
Evolució, per tipus de col•locacions, del volum de recursos (%)
Dipòsits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini
Ha augmentat notablement 8 6 o 32 13 42 31 26 29 30
Ha augmentat moderadament 46 65 39 35 21 45 59 41 32
S'ha 10
mantingut estable 41 29 65 23 26 5 2 13 14 54
Ha disminuït lleugerament 5 0 25 10 28 8 8 20 25 6
Ha disminuït sensiblement 0 0 0 0 12 0 0 0 0 0
Ha augmentat notablement 12 o o 0 o 8 2 0 7 4
Ha augmentat moderadament 56 21 19 10 0 25 12 20 20 10
S'ha mantingut estable 23 31 48 41 55 31 28 18 28 36
Ha disminuït lleugerament 9 14 8 20 17 6 21 27 16 37
Ha disminuït sensiblement 0 34 25 29 28 30 37 35 29 13
Ha augmentat notablement 0 28 0 0 0 7 10 0 0 0
Ha augmentat moderadament 23 8 15 3 0 23 10 20 9 8
S'ha mantingut estable 29 29 35 64 41 22 17 49 39 35
Ha disminuït lleugerament 34 35 50 25 55 39 63 28 12 52
Ha disminuït sensiblement 14 O 0 8 4 9 0 3 40 5.
Ha augmentat notablement 73 92 83
Ha augmentat moderadament 27 8 17
S'ha mantingut estable 0 0 0
Ha disminuït lleugerament 0 0 O
Ha disminuït sensiblement 0 0 O
Si hom diferencia en funció de ladestinació funcional dels re El persistent traspàs de recursos als fons d'inversió col.lectiva
cursos, s'observa pot
que mentre el sector de la Construcció és el incidir negativament en la capacitat creditícia entitats
principal demandant ja sigui d'algunes
per finançar noves inversions o capi i frenar encaramés labaixada dels d'interès.
tal circulant, tipus
elTèxtil esmanté com un demandant net d'aquest
darrer. En el cas de la Construcció comença a pesar la desaccele Des de la vessant dels diferents tipus de
ració de la inversió pública dipòsit-col.locacions
en infrastructures i l'endarreriment dels resursos en el sistema financer, de l'evolució del primer tri
en el pagament per part d'algunes de les Administracionspúbli mestre en destaca—comés prou conegut— el fort atractiu dels
ques. La debilitat financera d'algunes branques del Tèxtil és un fons d'inversió. Pràcticament és l'únicamodalitat
fenomen ha
gairebé estructural. que guanyat
quota demercat en els darrers mesos. Les diferentsmodalitats de
deute públic han continuat perdent interès per l'inversor privat,
igual que els actius emesos per les grans empreses, amb l'excep
ció d'aquells que complementen una rendibilitat financera de dos
dígits amb avantatges fiscals.A nivell de dipòsits a la vista i pro
ductes bancaris a termini es constaten uns comportaments molt
heterogenis dins del sector. En tot cas, no sembla pas que en con
junt hagin recuperat el protagonisme del que havien gaudit fins
fa pocs mesos.
Les previsions a curt termini no preveuen canvis destacables,
amb l'excepció que s'espera que els productes bancaris a termini
i els dipòsits a la vista i d'estalvi recuperin de nou un cert prota
gonisme. En relació amb el nivell de les remuneracions, les previ
sions apunten a lleugeres reduccions, amb l'excepció del deute
públic.
34
Tendència esperada, per tipus de col•locacions, del volum de recursos (%)
Dipòsits a la vista i d'estalvi Prodietes bancaris a termini
.92
Creixerà fortament 0 28 0 13 13 28 28 O 13 14
Creixerà moderadament 56 35 11 36 61 25 25 57 39 37
Es mantindrà 40 20 59 39 18 39 36 29 45 49
Caurà moderadament 4 17 30 12 8 8 11 14 3 O
Caurà fortament 0 0 0 0 0 0 O 0 0 o
Creixerà fortament 0 0 0 0 0 0 0 0
Creixeràmoderadament 19 12 20 12 12 13 6 16 12 12
Esmantindrà 45 51 40 35 44 36 36 34 26 54
Cauràmoderadament 8 37 40 41 31 23 30 18 50 36
Caurà fortament 28 0 0 12 13 28 28 32 12 12
Creixerà fortament 0 0 0 0 0 O 0 0 8
Creixerà moderadament 8 11 9 9 13 13 13 9 36 8
Esmantindrà 55 52 58 34 35 20 61 32 56 40
Caurà moderadament 37 37 25 54 52 67 26 22 0 51
Caurà fortament 0 0 8 3 0 0 0 37 0 0
Creixerà fortament 77 71 67 54
Creixerà moderadament 23 29 33 39
Es mantindrà • 0 0 0 7
Cauràmoderadament 0 0 0 0
Caurà fortament 0 0 0 0
Tendència esperada de la remuneració de les col.locacions (% )
-113ZEMESMA90,1ffr 7r -"Imar
Dipjts a la vistaT'estaKi Productes bancaris a termini
Creixerà 0
fortament 0 O O o O 0 O O 0
Creixerà moderadament 0 o o 3 3 7 0 O 0 3
Es mantindrà 83 58 83 47 42 64 65 74 50 24
Caurà moderadament 17 42 17 50 55 29 35 26 50 73
Caurà fortament 0 0 0 0 0 O 0 0 0 0
Creixerà fortament O O 0 0 0 O 0 O O 0
Creixerà moderadament 17 O 4 16 3 17 0 0 17 3
Es mantindrà 63 44 66 64 51 68 25 69 66 53
Caurà moderadament 20 56 30 20 46 12 72 31 17 44
Caurà fortament 0 0 0 0 0 3 3 O 0 O
Creixerà fortament O 0 0 0 0 0 O 0 O
Creixerà moderadament 6 10 14 34 9 13 3 14 25 6
Es mantindrà 77 51 62 46 41 72 41 56 61 55
Caurà moderadament 17 39 24 20 50 15 56 30 14 39
Caurà fortament 0 0 0 0 0 O 0 0 0 O
35
Dinamisme delmercat
Estimació del dinamisme per als pròxims trimestres (1)/0)
Mercat bancari Desintermediació
2n. tr. 91 3r. tr. 91 4t. tr. 91 lr. tr. 92 2n. tr. 92 3r. tr. 92 2n. tr. 91 3r. tr. 91 4t. tr.91 lr.tr. 92 2n. tr. 92 3r. tr. 92
Creixerà a un ritme superior 41 31 36 0 36 39 32 7 44 3 22 27
Creixerà a un ritme similar 42 60 61 46 48 61 29 52 29 79 32 44
Creixerà a menorritme 17 9 3 54 16 0 39 41 27 18 46 29
a e Isme pel fa a Barcelona conilif'plaç,a o
Mercat bancari Desintermediació
2n. tr. 91 3r. tr. 91 4t. tr.91 lr. tr. 92 2n. tr. 92 3r. tr. 92 2n. tr. 91 3r. tr.91 41. tr. 91 lr.tr. 92 2n. tr. 92 3r. tr. 92
Creixerà a un ritme superior 20 39 27 8 15 20 24 21 28 43 15 21
Creixerà a un ritme similar 69 55 73 63 82 80 43 51 72 57 85 79
Creixerà a menor ritme 11 6 0 29 3 0 33 28 0 0 0 0
Dinamisme dels agents
Entitats més dinàmiques i/o agressives al mercat de Barcelona (1)/0)
En productes de crèdit 4t. tr. 90 lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 41. tr. 91 lr. tr. 92
Bancs d'àmbit estatal 33 41 30 32 33 32
Caixes catalanes 19 17 24 26 19 30
Bancs catalans independents 14 18 16 16 26 11
Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 24 13 24 9 14 10
Caixes de la resta de l'Estat 2 1 5 2 10
Bancs estrangers 2 2 1 3 2 4
Financeres de consum 3 2 2 5 O 3
Societats hipotecàries 1 3 2 4 4 0
Bancs amb fitxa recent (des del 1988) 1 4 0 0
Enproductes de dipòsit-col•locació
Bancs d'àmbit estatal 22 21 33 33 30
Caixes catalanes 23 25 29 29 29
Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 25 23 7 12 10
Caixes de la resta de l'Estat 3 1 3 12 10
Societats assessores, gestores, etc. 4 4 17 7 9
Bancs catalans independents 16 21 10 3 9
Bancs estrangers 2 2 1 2 3
Bancs amb fitxa recent (des del 1988) 5 O 2 o
La valoració del dinamisme de les diferents entitats financeres En síntesi, l'evolució del sistema financer de Barcelona al llarg
que operen a Barcelona presenta —en relació amb períodes an del primer trimestre d'enguany s'ha caracteritzat per un creixe
teriors— novetats destacables, com ara la incorporació de les cai ment moderat de la demanda de crèdit—adreçat bàsicament a
xes de la resta de l'Estat al grup de les entitats que han demostrat circulant i estocs de les empreses i al finançament del sector im
més agressivitat durant el primer trimestre de l'any en productes mobiliari— i amb l'objectiu de controlar el nivell de morositat i
de crèdit. Les caixes catalanes, però, no s'han quedat pas enrera. insolvència. El traspàs de dipòsits als fons d'inversió —per la
Entre el conjunt de bancs, només els d'àmbit estatal —amb un seva magnitud— comença a preocupar a algunes entitats i pot ser
pes determinant a Barcelona— han mantingut el dinamisme de un factorque —indirectament— pot pressionar perquè no baixin
trimestres passats. En productes de dipòsit, les diferències en re els tipus d'interès.
lació amb períodes anteriors són quasi inexistents.
En unsmoments d'expectatives incertes, d'escàs dinamisme in
versor i amb unaactivitat econòmica que creix clarament per
sota del seu potencial, urgeix un ajustament de la rendibilitat real
del diner amb l'existent als països capdavanters de la CE.
36
Sistema financer
Nombre d'oficines del sistema creditici (31-111-1992)
Nombre d'oficines Variació (°/0) 31-111-1992/31-111-1991
Total Resta Total Re
Àmbit sistema Caixes sistema sistema Caixes siste
territorial creditici Banca d'estalvi creditici creditici Banca d'estalvi cr
Barcelona 2.139 1.102 1.025 12 -3,6 2,8 -9,8 9,1
Resta prov. Barcelona 2.567 1.148 1.414 5 -2,5 2,9 -6,3 -28,6
Resta Catalunya 2.087 946 1.052 89 -2,9 2,4 -7,3 -1,1
TotalCatalunya 6.793 3.196 3.491 106 -3,0 2,7 -7,6 -1,9
Madrid 2.441 1.812 612 17 3,7 8,9 -8,8 -5,6
Resta prov. Madrid 982 675 303 4 6,0 10,8 -3,5 33,3
Total§a 35.229 3.174 -1,9 6,0 -11,3 2,7
Font: Banco de España. Boletín Estadístico. Diversos números. Elaboració
Continua el procés de reestructuració de les caixes d'estalvis que, Fora de Catalunya, esmanté el creixement del nombre d'oficines
malgrat que el nombre d'oficines de bancs augmenti, fa que en bancàries.
conjunthi hagi menys oficines que un any abans.
El creixement de les oficines de banca i la disminució de les de
L'evolució del nombre d'oficines de tot el sistema creditici a les caixes també es dóna a Madrid i a la seva província, però con
Barcelona durant els darrersmesos es caracteritza per una dismi tràriament al que succeeix als àmbits catalans, lamajor presència
nució en termes absoluts en comparació amb un any abans. d'entitats bancàries fa que el conjunt d'oficines augmenti, i que
Aquest fet vedeterminat pel conjunt de caixes d'estalvi i respon per tant augmenti la proporció de bancs sobre caixes. Tanmateix,
a dos fets ben diferents: per un cantó, continua el procés de con cal remarcar que part d'aquest diferencial prové, com ja hem es
centració de la principal caixa d'estalvis catalana i per un altre, a mentat, de la requalificació de la Caixa Postal, i del fet que
partir d'aquest any s'ha produït la requalificació de la Caixa Pos aquesta entitat hi té una presència més àmplia que no pas a Cata
tal, que ja des de mitjan del 1991 passà a ser oficialment una so lunya.
cietat anònima amb estatut de banc. Per altra banda, el nombre
d'oficines bancàries ha augmentat prop d'un 3 per cent—també En termes generals, però, el fet que a Catalunya disminueixi el
en relació amb ara fa un any—, com a conseqüència de la rees nombre total d'oficines i en canvi augmenti a Madrid i a d'altres
tructuració del sector ide l'entrada d'entitats estrangeres. àmbits apunta a la tendència d'anar igualant la relació d'acord
amb el nivell de població i amb el nivell de dipòsits. En aquest
Aquest procés, de fet també es dóna a d'altres àmbits catalans: sentit, recordem-ho, a Barcelona i en menor grau a Catalunya hi
a la resta de la província de Barcelona i a les altres províncies ha una densitat d'oficines superior a la resta de l'Estat.
també es registra una disminució del nombre d'oficines de caixes
d'estalvis i un lleuger increment del de bancs. Tanmateix,a tots A un altrenivell, i en relació amb la informació sobre l'assigna
els àmbits catalans la baixa a les caixes no compensa l'augment ció provincial dels dipòsits i crèdits que periòdicament es publica,
als bancs i en tots ells disminueix el nombre total d'oficines. la homogeneItzació de les dades per part del Banc d'Espanya fa
que no estiguin disponiblesmomentàniament. Esperem en els
propers números reprendre novament les sèries.
37
Mercat de valors
Volum efectiu negociat a les borses de comerç
Milers de milions de pessete Números índex (1980 = 100) Participació sobre
total
Total borses_ Total borses negociat (%)
1982 254,5 39,4 175,3 185,5 158,9 185,9 15,5 68,9
1983 337,5 71,0 219,2 246,0 286,3 232,4 21,0 64,9
1984 633,2 143,8 411,7 461,5 579,8 436,6 22,7 65,0
1985 880,3 117,9 685,1 641,6 475,4 726,5 13,4 77,8
1986 2.738,6 363,7 2.164,7 1.996,1' 1.466,5 2.295,5 13,3 79,0
1987 5.087,4 791,1 3.863,9 3.708,0 3.190,0 4.097,5 15,6 76,0
1988 3.536,3 592,5 2.568,6 2.577,5 2.389,1 2.723,9 16,8 72,6
1989 5.027,7 550,6 4.015,6 3.664,5 2.220,2 4.258,3 11,0 9,9
1990 4.643,3 498,8 3.761,9 3.384,3 2.011,3 .989,3 10,7 81,0
lr. tr. 1.147,7 126,1 904,3 11,0 78,8
2n. tr. 1.297,0 157,9 1.064,0 12,2 82,0
3r. tr. 1.086,1 103,9 917,7 9,6 84,5
4t. tr. 1.112,4 110,7 876,0 10,0 78,7
1991 5.364,3 572,9 4.206,0 3.909,8 2.310,1 4.460,2 10,7 78,4
lr. tr. 1.379,2 148,1 1.149,5 10,7 83,3
2n. tr. 1.365,6 120,6 1.144,9 8,8 83,8
3r. tr. 1.283,1 89,7 896,5 7,0 69,9
4t. tr. n.d. 214,5 1.015,2 16,1 76,0
1992
lr. tr. n.d. 108,9 1.180,1 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
Font: Borsa de Barcelona iBanco de España. Boletín Estadístico. Diversosanys. Elaboració pròpia.
Variació (%) Barcelona Madrid Total De fet, si bé l'evolució del primer trimestre en el seu conjunt
lr. tr. 1992/1r. tr. 1991 -26,5 2,7 n.d. no ha estat gens brillant, possiblement d'aquí a uns mesos es
compararà positivament amb la resta de l'any, ja que sembla que
1991/1990 14,9 11,8 15,5 s'ha entrat en una fase d'incertesa motivada per una menor in
1990/1989 -9,4 -6,3 -7,6 versió estrangera -especialment a terminis curts- i uns benefi
cis empresarials a la baixa. Sense aquests suports i amb moltes al
ternatives atractives a la renda fixa, la inversió en borsa ha
La retallada de beneficis empresarials i l'empitjorament de les quedat, de moment, en mans dels addictes i dels experts.
expectatives econòmiques frena la inversió privada -inclosa la
estrangera- en renda variable. Pel que fa a la distribució del negoci borsari a les diferentspla
ces espanyoles, la situació no presenta gaires canvis en relació
Al llarg dels primers mesos d'enguany les borses espanyoles amb l'existent en els darrers trimestres. En tot cas, remarcar que
han viscut uns moments de relativa eufòria gràcies a la necessitat la davallada dels volums de negoci dels darrers mesos obliga a
de molts inversors de prendre posicions davant unes expectatives molts operadors a concentrar la seva activitat a una sola plaça
acceptablement positives amitjà termini. A mesura que s'ha co per tal de reduir despeses operatives. Lògicament, aquest fet juga
mençat a conèixer l'evolució de la conjuntura econòmica espa molt en contra de les borses perifèriques.
nyola i s'han constatat la seva divergència amb les previsions, els
inversors-especuladors a curt termini han desfet les seves posi
cions. A tot això, s'hi ha afegit la negativa evolució de la borsa
de Tóquio i el comportament irregular de l'economia nord-ame
ricana.
38
Mercat de Futurs Financers
Nombre de contractes negociats al 1\11FF* Volum mensual contractat per tipus de producte
150
Volum de Nombre Saldo viu a
erí
1990 188.744 11.830
2n. tr. 48.082 4.094 5.863
•
3r. tr. 70.105 4.171 6.864
4t. tr. 70.557 3.565 5.752
1991 1.005.781 31.674
lr. tr. 148.024 6.513 11.919 4" 50
2n. tr. 319.093 10.142 20352
3r. tr. 214.633 6.639 15356
4t. tr. 324.031 8.390 19.535
1992 0 nnn
lr. tr. 336.423 7. .A„„,„„\,„,\IANIJJASO■1)(F \
1990 1991 l9)2
* El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'administració del mercat del MEFF. = Bo nocional = Mibor 90 Divisa
Contractació
Variació (%) total Saldo viu
En un context de total liberalització del mercat espanyol de ca
lr. tr. 1992/1r. tr. 1991 127,3 —
pitals, el potencial de creixement d'aquestmercat de futurs ilr. tr. 1992/4t. tr. 1991 3,8 op
—
31-111-1992/31-XII-1991 — 38,4 cions de renda fixa passa bàsicament per la seva capacitat
31-111-1992/31-111-1991 — 126,8 d'atreure negoci d'operadors estrangers. Per aconseguir-ho es re
quereix una constant innovació dels productes oferts, preus com
petitius i que la pesseta coma divisa mantingui la consideració i
El volum de contractació de futurs en el mercat de renda fixa el protagonisme que els mercats intemacionals l'hi han dispensat
sembla tendir a una relativa estabilització. en els darrers anys.
El nombre de contractes negociats alMercat de Futurs de
Renda Fixa durant el primer trimestre d'enguany ha estat lleuge
rament superior al del trimestre anterior. Òbviament, les actuals
magnituds no són comparables amb les d'un any abans, ja que
aleshores elmercat encara estava en plena fase de creixement i
alguns dels actius amb més predicament en aquestmoment tot
just començàvem a implantar-se. Seria el cas del Mibor'90, que
porta ja més de mig any com a producte estel.lar. Per contra, la
contractació de futurs sobre divises no acaba de superar uns ni
vells purament testimonials.
L'escàs dinamisme de la contractació de futurs sobre bons
—no s'han superat els màxims assolits a la primavera de11991
amb la incorporació al mercat del bo a 5 anys iuna conjuntura
baixista dels tipus d'interès del deute públic— s'explica possible
ment per l'absència d'expectatives de canvis significatius en la re
muneració d'aquest tipus de deute. A més, a principi d'abril, amb
l'inici de la contractació d'opcions, fiha sorgit un competidor
molt seriès.
39
;;
III. Consum, comerç i preus

Evolució del parc de vehicles
E olució del parc automobilístic-' (prov. de Barcelona) Matriculació de vehicles a la província
de Barcelona (milers)
1984 92.130 n.d. n.d. 80
1985 114.077 n.d. n.d.
1986 138.468 46.572 91.896 70
1987 184.284 59.119 125.239
1988 215.631 78.322 137.309
1989 236.902 86.619 150.283 60
1990 204.151 64.695 139.456 5()
lr.tr. 55.761 14.429 41332
2n. tr. 59.746 14.882 44.860
40
3r. tr. 45.424 13.301 32.123
4t. tr. 43.220 22.079 21.141
30
1991 185.902 61.557 124.345
lr.tr. 43.627 11.517 32.110 20
2n. tr. 51.838 11.402 40.436
3r. tr. 43.950 10.227 33.723
10
4t. tr. 46.487 28.411 18.076
1992 0
52.983 18.545 34.438 lr. trirnestre 2n trimestre 3r. trimestre 4t. trimestre
lr. tr.
2n. tr. 56.230 17.006 39.224 = 1989 1 i 1990 IM 1991 INE 1992
* Exclosos ciclomotors.
Font: Matriculacions: COCINB. Boletín de Estadística yCoyuntura. Diversos números.
Apartir del lr. tr. de 1988, les dades són facilitadesper la Jefatura Provincial de Tráfico
de Barcelona. Baixes:Jefatura Provincial de Tráfico de Barcelona. Pel que fa a les baixes que s'han registrat durant aquests sis
primers mesos, cal destacar un fort increment en relació amb les
Matriculacions Baixes Saldo baixes de l'any passat -augments que ronden el 50 per cent. AixíVariació
doncs, el saldo net ve a ser, per tot el semestre, el mateix que
2n. tr. 1992/2n. tr. 1991 8,5 49,1 -3,0 l'any passat, d'uns 73.000 vehicles aproximadament. De fet, un
lr. sem. 1992/1r. sem. 1991 14,4 55,1 1,5 cop assolit un parc de vehicles en relació amb la població i amb el
nivell de renda cal l'increment net de
1991/1990 -8,9 -4,9 -10,8 força elevat, esperar que
-25,3 -7,2 vehicles sigui cada cop més moderat, sensemenystenir una ten1990/1989 -13,8 dència cap a renovar més sovint el parc actual.
Prossegueix l'increment de les matriculacions al segon trimestre
en relació amb el mateixperíode de l'any passat, però sense
assolir els nivellsd'anys anteriors.
La matriculació de vehicles a la província de Barcelona durant
el primer semestre d'enguany ha estat propera a les 110.000 uni
tats, fet que representa un increment en relació amb el mateix
període de11991 d'un 14,4 per cent. L'increment, però, ha estat
més suau al segon trimestre que al primer-un 8,5 per cent con
tra un 21,4 per cent-en gran part pel baix nivell de principis de
l'any passat, que coincidí amb plena guerra del Golf. A més,
l'augment de matriculacions d'enguany s'ha vist afavorit per la
reducció del tipusd'IVA i per una política de preus molt ajustada
per part dels fabricants, desitjosos de recuperar nivells de vendes
i quota de mercat.
43
Consum d'electricitat
Consum d'electricitat a Barcelona
Total Estructura d'usos (Gwh) Estructura d'usos (`)/o)
n. índex Comercial Comercial
. .
i in Tracció T
1980 115,1 3.342,5 1.067,5 2.166,3 108,7 32,0 64,8 3,2 100.
1981 114,2 3.313,9 1.105,3 2.105,1 103,5 33,3 63,5 3,2 100,-
1982 113,6 3.298,1 1.068,8 2.132,4 96,9 32,4 64,7 2,9 100,-
1983 115,8 3.362,1 1.117,4 2.136,9 107,8 33,2 63,6 3,2 100,-
1984 119,5 3.470,3 1.155,0 2.180,3 135,0 33,3 62,8 3,9 100,-
1985 122,1 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2 31,4 64,8 3,8 100,-
1986 124,8 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2 32,4 64,0 3,6 100.
1987 138,7 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3 31,7 64,7 3,6 100,-
1988 143,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 30,2 66,5 3,3 100,-
1989 154,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 25,0 67,5 3,1 100,-
1990 155,6 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2 28,2 68,5 3,3 100,-
lr. tr. 1.164,5 356,2 772,8 35,5 30,6 66,4 3,0 100,-
2n. tr. 1.108,1 342,4 730,6 35,1 30,9 65,9 3,2 100,-
3r. tr. 1.103,4 287,2 778,1 38,1 26,0 70,5 3,5 100,-
4t. tr. 1.140,0 287,7 811,8 40,6 25,2 71,2 3,6 100,-
1991 165,1 4.792,9 1.431,0 3.222,0 139,8 29,9 67,2 2,9 100,-
lr.tr. 1.240,7 400,1 801,8 38,8 32,2 64,6 3,1 100,-
2n. tr. 1.222,3 401,4 794,0 27,0 32,8 65,0 2,2 100,-
3r. tr. 1.141,9 325,7 785,2 31,1 28,5 68,8 2,7 100,-
4t. tr. 1.188,0 303,9 841,0 43,0 25,6 70,8 3,6 100,-
1992
lr. tr. 1.309,8 424,5 849,6 35,8 32,4 64,9 2,7 100,-
Font: Dadesd'ENHER, FECSA i HECSArecollides i facilitades pel Servei d'Estadística de IAjuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Consum Comercial L'increment del consum d'electricitat prové en gran part
Variació (/o) total Domèstic i industrial Tracció del manteniment dels nivells d'activitat al sector serveis.
lr. tr. 1992/1r. tr. 1991 5,6 6,1 6,0 -7,8
lr. tr. 1991/1r. tr. 1990 6,5 12,3 3,8 9,3 El consum d'electricitat a Barcelona durant el primer trimestre
d'enguany ha experimentat un creixement del 5,6 per cent en re
1991/1990 6,1 12,4 4,2 -6,3 lació amb el mateixperíode de l'any anterior. El fet que al pri
mer trimestre d'enguany hi hagi hagut més dies feiners que no al
de l'anypassat -la Setmana Santa ha saltat del març a l'abril i
estem en un any de traspàs- explica el perquè d'un creixement
d'aquest consum energètic més elevat en comparació amb d'al
tres indicadors de consum.
Si diferenciem per usos, tant el domèstic com el comercial-in
dustrial presenten un creixement entorn del 6 per cent, essent la
tracció l'únic ús que presenta una davallada sobre el mateix pe
ríode del 1991, davallada motivada bàsicament pels dies de vaga
del metro. En el cas dels dos primers, una part del creixement
prové -com ja s'ha dit-de l'augment del nombre de dies fei
ners. Quant als usos comercials-industrials, el creixement ha vin
gut sobretot de la banda del comerç, que continua amb un ritme
d'activitat sostingut, contràriament al sector industrial, que mos
tra un nivell de producció més feble.
44
Consum de gasos
Consum ck, gasos a Barcelona
Consum total de gasos Gas Butà-propà (milions de tèrmies)
milions n. índex canalitzat Comercial
An ....-gia.tiewsig& 1981 = 1OO _finilieffidimálmaies.1-.--.....T.ataL--, Doniàstic Industriat Tracció
1981 2.716,1 100,- 1.802,4 913,7 625,2 60,3 228,2
1982 2.537,7 93,4 1.700,9 836,8 582,1 54,6 200,1
1983 2.609,1 96,1 1.821,2 787,9 579,8 29,5 178,6
1984 2.622,8 96,6 1.906,3 716,5 549,5 7,6 159,4
1985 2.793,9 102,9 2.024,4 769,5 581,3 44,4 143,8
1986 2.690,4 99,1 1.967,8 722,6 544,6 39,8 138,2
1987 2.754,1 101,4 2.083,6 670,5 530,1 40,6 99,8
1988 2.680,6 98,7 2.047,2 633,4 488,4 70,6 74,4
1989 2.735,0 100,7 2.141,9 593,1 445,3 101,6 46,2
1990 2.769,7 102,0 2.188,9 580,9 440,3 119,1 21,4
lr. tr. 960,8 762,2 198,7 160,8 31,4 6,4
2n. tr. 778,1 678,6 99,5 65,9 27,8 5,7
3r. tr. 395,6 317,3 78,3 47,7 26,0 4,5
4t. tr. 635,3 430,9 204,4 165,9 33,8 4,7
1991 n.d. n.d. 2.525,4 n.d. n.d. n.d. n.d.
lr. tr. n.d. 910,5 n.d. 190,8 n.d. 4,2
2n. tr. n.d. 717,1 n.d. 89,2 n.d. 3,8
3r. tr. n.d. 377,8 n.d. n.d. n.d. n.d.
4r. tr. nd. 520,0 n.d. n.d. n.d. n.d.
1992
lr. tr. n.d. 971,9 n.ð. n.d. n.d. n.d.
Font: Catalana de Gas, S.A. iRepsol-Butano, S.A. Dades recollidespel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Continua el creixement del consum de gas canalitzat, encara
que a unes taxes més Butà-propà
suaus que l'any passat. Variació (<1/0) Gas canalitzat Total Domèstic
El consum de gas canalitzat a Barcelona durant els tres primers lr. tr. 1992/1r. tr. 1991 6,7 n.d. n.d.
mesos d'enguany ha tingut un creixement del 6,7 per cent en rela lr. tr. 1991/1r. tr. 1990 19,5 n.d. 18,7
ció amb el mateix període del 1991. Toti que aquest percentatge
és sensiblement inferior al del conjunt de l'any passat en relació 1991/1990 15,4 n.d. n.d.
amb el 1990, en què fou superior al 15 per cent, aquesta darrera
variació referma el creixement sostingut d'aquest tipus d'energia.
També cal considerar el fet que al primer trimestre d'enguany hi
ha hagut més dies feiners que no al de l'any passat -en què les
vacances de Setmana Santa foren al primer trimestre i enguany
no, a més d'estar actualment en un any de traspàs- fet que afa
voriria un augment del consum.
En qualsevol cas, la canalització a la ciutat de Barcelona ja ha
assolit un nivell de cobertura molt ampli, i és sobretot fora de
l'àmbit metropolità on s'està estenent la xarxa de subministra
ment. Aquesta contínua expansió del consum de gas canalitzat
arreu de Catalunya ve confirmada per les creixents importacions
de gas natural a través del port de Barcelona. A la ciutat, el ma
jor consum pot venir afavoritper un ús més intensiu amb l'apari
ció de nous aparells per a la llar que utilitzen aquest tipus d'ener
gia.
45
Preus de consum
Índex general de preus de consum 1983 - I (110 ( Barcelona/Espanya)
Gener 115,7 128,4 137,5 145,0 153,5 166,1 179,7 195,6
116,3 127,1 134,8 140,7 149,6 159,8 170,6 180,7
Febrer 116,0 128,8 138,4 145,2 153,1 167,6 179,1 197,1*
117,2 127,7 135,4 141,2 149,9 160,8 170,4 181,9*
Març 116,8 129,1 139,1 145,6 153,7 168,4 179,3 197,4*
117,9 128,1 136,1 142,2 150,8 161,4 170,9 182,6*
Abril 118,6 129,7 139,1 144,6 154,3 168,3 179,1 197,1*
119,1 128,4 136,4 141,7 151,3 161,8 171,3 182,5*
Maig 118,3 130,2 139,4 144,9 155,1 168,3 180,7 197,5*
119,5 128,8 136,3 141,6 151,5 161,8 171,8 182,9*
Juny 118,5 131,2 139,6 145,0 156,2 169,1 181,3
119,3 129,9 136,3 142,2 152,4 162,3 172,3
Juliol 119,5 132,3 140,8 146,3 158,5 170,8 183,1
120,0 131,3 137,7 144,1 154,8 164,4 174,4
Agost 119,7 132,4 140,3 147,1 158,9 171,1 182,3
120,2 131,6 137,6 145,6 155,2 165,2 175,1
Setembre 121,0 134,3 142,2 149,3 161,5 173,6 185,1
121,5 133,0 138,9 146,8 156,9 166,9 176,5
Octubre 122,0 134,6 143,4 150,1 162,0 175,9 186,3
122,1 133,5 139,7 147,0 157,4 168,4 177,6
Novembre 123,5 135,2 143,4 150,1 163,2 175,6 189,5
123,0 133,2 139,4 146,9 157,7 168,2 177,9
Desembre 124,2 136,2 144,2 151,8 164,0 176,2 192,6
123,6 133,8 139,9 148,1 158,3 168,6 178,0
* Dades provisionals.
Font: INE.
Evolució (%) Barcelona Madrid Catalunya Als gràfics adjunts presentem els increments acumulats anuals
Espanya del 1990, 1991 i el disponible del 1992, per a Espanya, Catalunya,
març 1992/des. 1991 2,5 3,0 2,2 2,6 Barcelona i Madrid. Es interessant remarcar com a Barcelona i a
març 1991/des. 1990 1,8 1,5 1,3 1,4 Catalunya l'evolució dels primers mesos de l'any és similar a la
març 1990/des. 1989 2,6 1,8 2,0 2,0 del mateix període del 1990 i lleugerament per sota de la d'Espa
nya i de Madrid. En aquests dos darrers àmbits sobretot a
Els preus a Barcelona mostren una certa contenció després Madrid-, l'evolució dels primers mesos està clarament per sobre
d'un repunt a l'alça a final de l'any passat. de la d'anys anteriors.Nogensmenys, si prenem en consideració
l'evolució dels darrers mesos del 1991, podem veure comes com
L'increment de l'índex general de preus de consum a Barcelo pensen en gran part, per una banda, les fortes puges dels darrers
na durant el primer trimestre d'enguany ha estat del 2,5 percent. mesos de l'any passat a Barcelona amb una evoluciómés mode
Aquest percentatge és lleument inferior al que hi ha hagut al rada enguany i, contràriament, el lleugeríssim increment del dar
conjunt de l'Estat -un 2,6 per cent- i trenca, almenys en rer trimestre de l'any passat a Madrid amb un increment més
aquests primers mesos, la tendència a l'alça de trimestres ante acusat als primers mesos d'enguany.
riors. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que al novembre i al
desembre de l'any passat es produí un increment puntual de Els preus al sector serveis es resisteixen a baixar.
l'IPCde Barcelona i que per tant la taxa de variació interanual a
març del 1992 se situa per sobre de la del conjunt espanyol i de De cara als pròxims mesos, i en termes generals, cal esperar
Catalunya. De fet, cal preveure que aquest diferencial se suavitzi uns increments més suaus, un cop assimilades les repercussions
en els propers mesos, especialment a final d'any. dels augments de tipus general de l'IVA, dels preus dels trans
ports públics i d'altres preus regulats que acostumen a variar a
principi d'any. Tanmateix,als sector serveis els preus continuen
pressionant a l'alça i en el cas de Barcelona, caldrà esperar que
s'acabin els Jocs Olímpics perquè els preus a alguns sectors clara
ment relacionats amb la cita olímpica retornin a uns nivellsmés
en consonància amb l'evolució de la resta i especialment amb
l'entorn econòmic en general.
46
IPC - Variació anual acumulada (°/0 )
Catilun\ Barcelona
10 10
GFMAMJ JASOND GFMAMJ JASOND
Espanya Madrid
10 10
8
6
4
2
0 0
GFMAMJJASOND GFMAMJJ ASOND
1990 —1991 —1992
47
Escombraries domiciliàries
Escombraries doiNiciliàries recollides Escombraries per resident (kg.)
1~braries recolffir
Escombri .)00
1983 458.000 100,0 254,4
1984 453.600 99,0 253,3 400
1985 462.700 101,0 262,9
1986 500.406 109,3 286,2
1987 542.221 118,4 313,2
1988 581.909 127,1 340,3 300
1989 604.896 132,1 358,5
1990 625.793 136,6 376,3
lr. tr. 162.422 200 11
2n. tr. 161.910
3r. tr. 137.597
4t. tr. 163.864
100
1991 656.371 143,3 399,4
lr. tr. 165.664
2n. tr. 171.218 0 1
3r. tr. 146.265 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991
4t. tr. 173.224
1992
lr. tr. 173.347 Continua la tònica de creixement que es reprengué a laprimera
meitat de
Font: Dadesfacilitades per la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona ielaboració l'any passat.
pròpia a partir de l'estimació poblacional realitzada perBarcelona.Economia.
Durant el primer trimestre d'enguany, la recollida d'escombra
Variació ries domiciliàries a Barcelona ha mantingut la tònica de creixe
ment que es reprengué al principi del trimestre del 1991.
lr. tr. 1992/1r. tr. 1991 segon
4,6 De fet, d'ençà del 1986 s'ha donat un creixement1991/1r. interanual
lr. tr. tr. 1990 2,0 que
ha anat demés a menys: d'unes taxes superiors al 8 per cent del
1991/1990 4,9 bienni 1986-87 han anat minvant fins a un 3,5 al 1990 i un 4,9 al
1991. Si considerem l'acumulat dels darrers dotzemesos —d'abril
de11991 a març del 1992—, el ritme de creixement sembla que
s'ha rellançat, fins assolir el 5,6 per cent en relació amb els dotze
mesos anteriors. De tota manera, si la comparació fos entre pe
ríodes homogenis —enguany el primer trimestre ha tingut un dia
més i la Setmana Santa s'ha desplaçat—, l'augment hauria estat
inferior al del 1991.
Aquestes dades apunten diversos fets. En primer lloc, un rela
tiu esgotament del procés de canvi en les pautes de consum, i en
menor mesura, una desceleració del creixement del consum de
les famílies. En segon lloc, aquesta tendència a la moderació del
creixement de les escombraries recollides reflecteix amb fidelitat
el menor creixement de les activitats terciàries i de petites indús
tries que es desenvolupen a la ciutat, en relació amb anys ante
riors.
48
IV. Transports, comunicacions i turisme

Tràfic de mercaderies pel port
Evolució del tràfic de mercaderies pel port de Barcelona
-
•
Total arrega general Líquids a doll Dolls sòlids
Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. Embarcades Desembarc. Embarcades arsk
_
1980 115,9 104,1 6.348 10.017 2.843 1.469 372 5.763 3.133 2.785
1981 133,1 108,5 7.289 10.442 3.072 1.388 227 5.746 3.990 3.308
1982 132,1 112,1 7.234 10.796 3.302 1.473 291 5.210 3.641 4.113
1983 150,0 117,2 8.215 11.282 3.628 1.517 259 5.531 4.328 4.234
1984 145,0 106,1 7.940 10.215 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.517
1985 134,6 108,2 7.372 10.413 3.967 1.953 247 5.439 3.158 3.021
1986 121,4 111,1 6.650 10.693 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939
1987 113,9 110,5 6.236 10.642 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.348
1988 112,0 122,9 6.136 11.828 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840
1989 114,1 123,6 6.248 11.896 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.150
1990 98,0 131,5 5.368 12.669 3.627 2.817 448 6.990 1.293 2.857
lr. tr. 1.334 3.487 863 689 118 1.979 353 819
2n. tr. 1393 3.326 984 792 120 1.716 289 818
3r. tr. 1.302 2.737 896 679 89 1.542 317 511
4t. tr. 1.339 3.119 884 657 121 1.753 334 709
1991 95,9 135,6 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862
lr. tr. 1.084 3.615 778 686 95 1.964 211 965
2n. tr. 1.407 3.538 961 807 119 1.953 327 779
3r. tr. 1.372 2.568 1.007 717 91 1.404 274 447
4t. tr. 1.390 3.339 1.016 779 112 1.889 263 671
1992
lr. tr. 1.185 3.620 944 797 87 2.039 153 784
Font: Port Autònom de Barcelona. Elaboració pròpia.
Embarcades Desembarcades
Variació (%) Total Cabotatge Exterior Total Cabotatge Exterior
lr.tr. 1992/1r. tr. 1991
Total 9,2 -7,3 25,6 0,2 -11,3 3,4
Càrrega General 21,3 -6,4 49,7 16,2 -15,4 24,2
Líquidsa doll -8,0 -20,4 -1,2 3,8 -13,3 11,2
Dolls sòlids -27,4 -6,6 -50,7 -18,7 16,4 -21,1
1991/1990
Total -2,1 3,4 -7,2 3,1 -15,5 10,9
Càrrega General 3,7 -2,0 9,1 6,1 -1,0 8,2
Líquids a doll -6,8 58,5 26,4 3,1 -19,7 17,9
Dolls sòlids -16,8 9,2 -45,6 0,3 -8,8 1,4
El tràfic de mercaderies del primer trimestre d'enguany esmanté Aquest augment s'ha donat gràcies al dinamisme del tràficex
a l'alça, en especial les exportacions. terior-que ha representat un 75 per cent del total- i més con
cretament a la Càrrega General i a les importacions de Gas natu
Durant el primer trimestre d'enguany, el port de Barcelona ha ral. Contràriament, i dins de l'exterior, el tràfic internacional dels
tingut un tràfic de mercaderies lleugerament superior als 4,8mi Dolls sòlids ha minvat considerablement, també en relació amb
lions de tones, ique representa un increment del 2,3 per cent en el mateix període del 1991. Per altra banda, el tràfic de cabotatge
relació amb el mateix període de l'any anterior. Tanmateix,cal -un 25 per cent del total- continua perdent pes relatiu, i única
matisar aquest increment amb el fet que el període de referència ment, d'entre les partides més importants, les entrades de Ciment
coincideix amb plena guerra del Golf i per tant estigué afectat presenten un augment significatiu.
per una conjuntura desfavorable, i especialment el tràficmarítim
internacional. Amb tot, elvolum d'aquest primer trimestre és si
milar al de dos anys enrera.
51
Es reafirma el paper delport com a punt d'entrada de primeres Les importacions de Gas naturalja arriben a representar
matèries i especialment de productesenergètics. un 23 per cent de tot el tràficportuari de mercaderies.
Si diferenciem pels tres grans agregats, s'observa en primer lloc Eltràfic de Líquids a dolls ha concentrat el 44 per cent del trà
un increment rellevant del tràfic de la Càrrega General, motivat fic total del port durant aquest primer trimestre. Si diferenciem
per l'augment del tràfic internacional, que compensa a bastament sobre la base de la mercaderia embarcada o desembarcada, la
lapèrdua de l'interior. Tot i la matisació a què hem fet esment proporció és molt diferent. Així, el conjunt de Líquids a doll ha
del baix nivell del primer trimestre de l'any anterior, el cert és concentrat un 56 per cent de la mercaderia descarregada al port i
que el tràfic de la Càrrega General durant aquests tres primers tot just un 7 per cent de la carregada. En aquest conjunt desta
mesos és un dels més elevats dels darrers anys. Cal destacar tam quen, com ja hem comentat, les importacions de gas natural, que
bé, dins d'aquestes evolucions positives, que les exportacions de apleguen més de la meitat de tot el tràfic de Líquids a doll i un 23
mercaderies de Càrrega General augmenten el doble que les im per cent del tràfic total de mercaderia del port. Aquestes impor
portacions, encara que en gran part corresponguin a mercaderies tacions continuen augmentant de forma significativa—un incre
en trànsit. ment del setze per cent en relació amb el primer trimestre de
l'any passat, i, recordem-ho, un increment al 1991 del 14,4 per
Quant als Líquids a doll, el gran pes relatiu de les importacions cent sobre el 1990—, com a conseqüència del consum més inten
de gas natural arrossega a l'alça l'evolució del conjunt d'aquest siu que se'n fa i de l'ampliació de la xarxa d'abastament.
agregat. Finalment, pel que fa als Dolls sòlids, el descens general
en relació amb el primer trimestre de l'any anterior es veu només La resta de partides amb un pes significatiu són les importa
frenat per l'augment de les entrades de cabotatge de Ciment. La cions de Productes químics—amb un increment important
resta de partides importants de dolls evolucionen a la baixa. aquest primer trimestre— i les importacions també de Derivats
delpetroli, que davallen en relació amb elmateix període de
En definitiva, el conjunt de la mercaderia embarcada —un 25 l'any passat, com també ho fan les entrades provinents d'altres
per cent del total— evoluciona a l'alça per la puja de la Càrrega ports espanyols. En aquest cas, l'entrada en funcionament de l'o
General, ja que tant Dolls sòlids com Líquids a Doll ho fan a la leoducte de Tarragona a mitjan de l'any passat encara provoca
baixa. Per altra banda, el volum de mercaderia desembarcada davallades importants en relació amb el 1991 dels derivats de pe
—el 75 percent del total de mercaderia manipulada— esmanté troli que entren alport de Barcelona per via marítima.
al mateix nivell que el primer trimestre de l'any passat, i són els
Dolls sòlids els que disminueixen considerablement, mentre que Els Dolls sòlids varien en funció de l'estacionalitat del tràfic
la Càrrega General, i en menor grau els Líquids a doll, presenten de Llavors i grans. Es detecta un fre en el tràfic de ciment.
un major tràfic.
Quant als Dolls sòlids, aquests han representat el vint per cent
de tot el tràfic, desglossat en un 22 per cent de la mercaderia de
sembarcada i un 13 per cent de l'embarcada. Hi destaca un cop
més el tràfic de Ciment, en què la disminució de les importacions
es veu compensada parcialment per un increment de les entrades
de cabotatge. En conjunt, però, la finalització de les grans obres
públiques i el menor creixement de la construcció immobiliària
han suavitzat les necessitats de Ciment que es donaven en trimes
tres anteriors. Per altra banda, les importacions de Llavors i
grans —que continuen essent la partida més important dels Dolls
sòlids—presenta unadisminució respecte alprimer trimestre de
l'any passat. Tanmateix,per l'estacionalitat del producte, les os
ci•acions d'aquest trimestre es poden compensar als propers me
sos. Finalment, les importacions de Productesminerals han expe
rimentat una puja important.
El tràfic de Càrrega general presenta uns increments rellevants
en alguns productes industrials. Per altra banda, elport
de Barcelona es consolida com a centre redistribuidor
de contenidors.
Pel que fa al conjunt de la Càrrega General, el seu tràfic ha
concentrat més del 36 per cent del total, percentatge que puja
fins al 80 per cent si considerem només la mercaderia embarcada.
Així doncs, de tota la mercaderia sortida del port de Barcelona,
un 80 per cent és de Càrrega general, contra un 22 per cent en el
conjunt de la desembarcada.
52
Distribució de les mercaderies embarcades i desembarcades al port de Barcelona (gener-març 1992)
Valorsabsoluts (tones) %
Embarcades Desembarcades Embarcades Desembarcades
•
-
. . , ,
Líquids a doll 26306 61215 511.599 1.527.583 5,30 8,94 73,05 52,31
-
1. Gas natural 0 38 0 1.103.298 - 0,01 37,78
2. Gas butà propà 13369 19 238.664 34.519 2,68 0,00 34,08 1,18
3. Resta derivats petroli 4.322 486 250.501 171.951 0,86 0,07 35,77 5,89
4. Productes químics 8.485 39.346 21.369 101.674 1,70 5,74 3,05 3,48
5. Olis i greixos 243 21.176 1.026 25.486 0,05 3,09 0,15 0,87
6. Altres 87 150 39 90.655 0,02 0,02 0,01 3,10
Dolls sòlids 104.132 49232 70.977 713.362 20,84 7,19 10,13 24,43
7. Ciment i clínker 71.527 0 55.412 68.928 14,31 - 7,91 2,36
8. Llavors i grans 2.157 2.822 1.081 442.044 0,43 0,41 0,15 15,14
9. Potassa 23.465 37.895 0 0 4,70 5,53 - -
10. Adobs i fosfats 3.248 1.514 46 7.902 0,65 0,22 0,01 0,27
11. Productes minerals 138 2.471 12 147.115 0,03 0,36 0,00 5,04
12. Ferralla 1.353 42 3.484 10.153 0,27 0,01 0,50 0,35
13. Altres 2.244 4.488 10.942 37.220 0,45 0,66 1,56 1,27
Càrrega general 369.062 574.628 117.803 679.118 73,86 83,88 16,82 23,26
14. Envasos i contenidors 32.683 210.346 31.021 108.876 6,54 30,70 4,43 3,73
15. Productes siderúrgics 13.014 60.465 387 96.892 2,60 8,83 0,06 3,32
16. Sabons i detergents 15.417 3.102 71 1.578 3,09 0,45 0,01 0,05
17. Productes químics envasats 21.440 66.673 1.378 28.812 4,29 9,73 0,20 0,99
18. Material construcció 29.000 35.065 566 13.043 5,80 5,12 0,08 0,45
19. Vehicles, maquinària i accessoris 13.044 43.936 1.172 49.344 2,61 6,41 0,17 1,69
20. Vehicles usats 73.323 13.893 56.652 4.751 14,67 2,03 8,09 0,16
21. Begudes 14.459 11.060 26 2.110 2,89 1,61 0,00 0,07
22. Fruites 3.878 2.309 13.732 8.486 0,78 0,34 1,96 0,29
23. Pinsos i farines 15.003 4.402 242 9.259 3,00 0,64 0,03 0,32
24. Peix i conserves 2.990 10.616 277 27.316 0,60 1,55 0,04 0,94
25. Cafè 1.076 1.013 107 28.748 0,22 0,15 0,02 0,98
26. Altres productes alimentaris 51.176 21.364 2.964 66.971 10,24 3,12 0,42 2,29
27. Tabac 325 34 219 2.620 0,07 0,00 0,03 0,09
28. Teixits i filats 1.533 5.546 62 21.166 0,31 0,81 0,01 0,72
29. Cotó i cuirs 147 2.355 251 34.102 0,03 0,34 0,04 1,17
30. Fusta i derivats 1.789 2.292 145 26.342 0,36 0,33 0,02 0,90
31. Paper i cartró 3.276 18.711 2.266 19.052 0,66 2,73 0,32 0,65
32. Altresmercaderies 75.489 61.446 6.265 129.650 15,11 8,97 0,89 4,44
Total 499.700 685.075 700.379 2.920.063 100,- 100,- 100,- 100,-
Font: Port Autònom de Barcelona. Elaboració pròpia.
D'entre els epígrafs més rellevants destaca el trànsit d'envasos Dintre de la Càrrega General, destaquem també la importàn
i contenidors, ha augmentat més d'un 46 per cent en relació cia del conjunt de productes alimentaris i begudes, que arriben a
que
amb el primer trimestre de l'any passat i que referma el paper concentrarmés del 17 per cent de tot el tràfic de Càrrega Gene
cada cop més important de Barcelona com a port redistribu'idor. ral i en el qual elmoviment amb ports estrangers és cada cop més
Aquest trimestre ha arribat a representarel 22 per cent de tota la rellevant.
Càrrega General.A part d'aquest epígraf, destaquem el de Pro
ductes siderúrgics -amb un increment superior al 27 per cent-,
el de Productes químics -superior al 45 per cent- i el de Vehi
des imaquinària -quasi el 32 per cent. Tots tres tenen un tràfic
superior a les 100.000 tones. En el cas dels productes siderúrgics,
el tràfic ha estat sobretotexterior, tant d'entrada com de sortida,
amb un gran augment de les exportacions. Succeeix el mateix
amb els Productes químics i amb Vehicles imaquinària, també
concentrats en el tràfic internacional, i amb un agument impor
tant. Totplegat ens permet detectar una recuperació en termes
relatius de l'activitat industrial i de la inversió industrial, en com
paració amb els primers mesos del 1991, marcats per la guerra del
Golf.
53
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals de l'Estat espanyol
Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderes per l'aeroport de Barcelona
iiiffliiffil Mercaderies (tones)
mir~•••••ffitiii,r1~~1,~9~~ens~!~~osa.,..
1984 69.940 44.979 24.961 5.328 3.572 1.736 49.035 29.482 19.553
1985 71.754 46.062 25.692 5.459 3.676 1.783 45.064 27.147 17.917
1986 74.506 47.252 27.254 6.097 3.876 2.221 45.054 28.132 16.922
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557
lr. tr. 26.537 13.735 12.802 1.920 1.274 646 14.399 7.728 6.671
2n. tr. 30.009 15.482 14.527 2.399 1.484 915 16.740 9.044 7.696
3r. tr. 31.953 16.265 15.688 2.581 1.526 1.055 16.280 8.620 7.660
4t. 29.232 14.473 14.759 2.141 1.370 771 19.080 9.551 9.529
1991 123.048 63.806 59.242 8.976 5.710 3.266 61.662 30.290 31.372
lr. tr. 25.573 13.430 12.143 1.724 1.183 541 14.567 7.328 7.239
2n. tr. 30.288 16.226 14.062 2.334 1.510 824 15.463 7.449 8.014
3r. tr. 35.147 18.152 16.995 2.649 1.571 1.077 15.567 7.617 7.949
4t. tr. 32.040 15.998 16.042 2.270 1.446 824 16.065 7.896 8.169
1992
lr. tr. 31.139 15.870 15.269 2.081 1.366 715 15.796 7.541 8.255
Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Dades recollidespel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Variació (°/0) Passatgers Mercaderies Usuaris del pont aeri (milers)
lr.tr. 1992/1r. tr. 1991
Total 20,7 8,4
Interior 15,4 2,9 lr. tr. 356,9 379,6 507,6 421,4 556,9
Internacional 32,2 14,0 2n. tr. 382,0 456,3 490,6 493,9
3r. tr. 300,4
Pont aeri 32,2 352,4 383,7 377,0
-
4t. tr. 405,4 472,1 496,6 561,6
1991/1990
Total 1.444,7 jábátiak1.878,5 1.853,9
Total -0,7 -7,3
Interior Font: de Barcelona.
1,0 -13,3 Aeroport
Internacional -3,6 -0,6
Pont aeri -1,3 -
En aquest sentit, resulta més significatiu comparar les dades
dels tres primers mesos d'enguany amb les corresponents del
Es recupera definitivament la línia de creixement dels darrers 1990. Així, es poden comparar dos períodes homogenis quant a
anys, un cop superats els efectes de laguerra delGolf. períodes de vacances i es pot salvar l'escull de la conjuntura par
ticular del primer trimestre de l'any passat. D'aquestamanera,
L'aeroport de Barcelona ha registrat durant el primer trimes s'observa un creixement important de passatgers tant en vols in
tre d'enguany un notable augment del trànsit de passatgers en re teriors com internacionals: un 8,4 per centper als primers i un
lació amb el mateix període de l'any anterior. Tanmateix, la com 10,7 per cent per als segons. La variació amb el pont aeri també
paració en relació amb el primer trimestre de l'anypassat s'ha de se situa a uns nivells semblants: un 9,7 per cent, contra un 32,2
matisar amb tres factors que han influït de forma diferent: per per cent en relació amb el primer trimestre del 1991.
una banda, cal recordar que elperíode de referència correspon
amb la guerra delGolf, que afectà de forma particular el trànsit Es comença a ampliar l'oferta de vols regulars, i es rellença
aeri internacional; per altra banda l'inici de l'any olímpic ha pro el pont aeri, un cop resoltes les deficiències.
vocat un increment addicional de vols i de passatgers. En tercer
lloc, cal tenir en compte el fet que enguany sigui un any bixest i El creixement del tràfic internacional ha vingut causat en gran
que la Setmana Santa s'hagi endarrerit a l'abril, en contraposició part per l'ampliació de l'oferta, a través de l'obertura de noves lí
al 1991 en què fou al març. nies regulars de noves companyies que poden operar des del
Prat, com a conseqüència de l'inici del procés de liberalització de
l'espai aeri comunitari. Tambéelmajor nombre de vols xàrter
-un increment percentualmolt més elevat, però reduït en ter
mes absoluts en relació amb els de vols regulars- ha contribuït a
aquest augment de passatgers de vols internacionals.
54
Trànsit de passatgers als awroportsprimipals de l'Estat espanyol (1r. trimestre 1992)
Passatgers (milers)
n enor nternacional Total
eroports
No No Variació (°/.) Index
Re ular re ular Total egular regular Absolut lr. tr.92/1r. tr. 91 Madrid =100
Barcelona 1.366 1.290 76 715 676 39 2.081 20,7 53,8
Bilbao 224 200 24 60 59 2 284 28,8 7,3
Madrid 2.185 2.084 101 1.685 1.553 131 3.870 28,5 100,-
evilla 402 376 26 46 40 6 448 42,6 11,6
alència 279 260 77 73 4 356 37,7 9,2
Quant al tràfic interior, es consoliden les línies regulars, i en L'aeroport de Sevilla presenta un ritme de creixement accelerat
especial al pont aeri, un cop solucionats tots els entrebancs que es als mesos anteriors a la inauguració de l'Expo. També el de
patiren l'any passat per problemes de control aeri a l'àrea deMa València en mostramolt dinàmic.
drid, de la remodelació de l'aeroport de Barcelona i d'alguns
conflictes laborals. De les dades corresponents al tràfic de passatgers dels cinc ae
roports principals, cal destacar en primer lloc l'auge del trànsit de
El tràfic internacional de mercaderies supera l'interior. Sevilla, en un període que correspon just abans de la inauguració
de l'Exposició Universal. A aquest aeroport, han augmentat de
Pel que fa al tràfic de mercaderies, també s'apunta una recupe forma considerable —en relació amb el primer trimestre de l'any
ració, més suau però que la del trànsit de passatgers. Aquesta mi passat, i salvant totes les consideracions que s'han apuntatmés
llora ésmolt clara en relació amb el mateix període de l'any pas amunt sobre les dades de l'any passat— el trànsit interior regular,
sat, però més matisable en relació amb ara fa dos anys. Així, el que ha aplegat més de 375.000 passatgers. En termes relatius, en
tràfic interior no deixà de davallar al llarg de l'any passat respec cara que poc significatius en termes absoluts, hi han augmentat
te de l'anterior, però no ho féu així l'internacional que —a excep considerablement els vols xàrter internacionals. A part de Sevilla,
ció del darrer trimestre— presentà augments significatius, que lò als altres quatre aeroports l'augment ha estat generalitzat, i s'ha
gicament s'espera que continuïn en el futur amb la incorporació situat en tots els casos per sobre del 20 per cent, d'entre els quals
plena de l'economia catalana a Europa. destaquem el de València, amb prop d'un 38 per cent. A aquesta
ciutat, el creixement ha vingut, com a Sevilla, pel cantó dels vols
En definitiva, el tràfic internacional de mercaderiano ha dei interiors regulars: quasi 260.000 viatgers en els tres mesos.
xat de guanyar pes relatiu sobre l'interior: pel conjunt de l'any
passat fou el primer cop en què superà el 50 per cent del total de Únicament a Madrid l'increment de passatgers de vols interna
mercaderia. I aquest diferencial es referma al primer trimestre cionals ha estat superior en termes relatius al de vols interiors,
d'enguany,, en què el tràfic internacional representa més d'un 52 pelfet que des de Madrid ja es cobreixen totes les línies interiors
per cent. Obviament, la millora de la xarxa de carreteres i auto i pel fet també de la política d'especialització d'Iberia cap al mer
vies, conjuntament amb una reestructuració pendent de la termi cat d'Amèrica llatina.
nal de càrrega a l'aeroport de Barcelona, són factors que limiten
el potencial de creixement d'aquest tipus de transport entre Bar
celona i la resta de l'Estat, amb l'excepció de les regions insulars.
55
Transport públic urbà i de rodalia
Moviment registrat a la zona de rodalia de RENFE (milers)
1989 7.155,3 2.823,7 1.955,2 3.731,4 3.056,2 6.765,3 378,0 16.040,7 41.905,7
1990 8.845,2 3.577,6 2.457,8 4.898,9 4.077,0 8.629,8 570,8 20.308,4 53.365,6
lr. tr. 1.809,3 856,4 606,3 1.123,2 944,8 1.688,7 119,0 4.527,6 11.675,4
2n. tr. 2.313,4 911,7 619,5 1.225,8 1.043,6 2.327,0 145,8 5.291,0 13.877,7
3r. tr. 2.567,2 783,4 541,2 1.080,6 932,3 2.556,9 166,7 5.084,6 13.712,7
4t. tr. 2.155,3 1.026,2 690,8 1.469,3 1.156,3 2.057,2 139,3 5.405,2 14.099,7
1991 10.386,8 3.960,3 2.675,7 5.594,0 4.780,4 9.955,7 630,2 23.689,8 61.672,8
lr. tr. 2.156,6 973,5 663,5 1.465,3 1.156,1 2.011,0 126,1 5.349,1 13.901,2
2n. tr. 2.614,4 962,2 621,1 1.366,2 1.164,5 2.569,7 146,4 5.748,4 15.192,9
3r. tr. 2.940,0 908,2 546,8 1.137,7 1.063,3 2.946,7 197,5 6.040,4 15.780,6
4t. tr. 2.675,9 1.116,4 776,7 1.624,8 1.396,4 2.428,3 160,2 6.551,8 16.730,5
1992
lr. tr. 2.569,8 1.127,6 792,6 1.562,7 1.394,7 2.400,4 127,3 6.477,3 16.452,4
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per RENFE.
Viatges registrats als Ferrocarrils lr.tr. 1992/
de la Generalitat Variació (`)/0) lr.tr. 1991 1991/1990
(milers)
FCG 8,8 3,2
Catalans 14,4 6,2
1989 7.903,8 16.053,6 23.957,4 Catalunya 6,1 1,8
1990 RENFE
8.350,4 17.058,8 25.409,3 18,4 15,6
2.171,8 Mataró
lr. tr. 4.593,5 6.765,3 19,2 17,4
2n. tr. 2.166,1 3.794,5 5.960,6 Granollers 15,8 10,7
3r. 1.774,6 3.213,6 Vic
tr. 4.988,2 19,5 8,9
4t. Manresa
tr. 2.238,0 5.457,3 7.695,3 6,6 14,2
Vilafranca 20,6 17,3
1991 8.864,4 17.363,4 Vilanova
26.227,9 19,4 15,4
lr. tr. 2.159,0 4.423,9 6.583,0 Aeroport 1,0 10,4
2n. tr. 2.323,1 4.111,6 Barcelona
6.434,7 21,1 16,7
3r. tr. 1.874,9 3.337,1 5.212,0
4t. tr. 2.507,4 5.490,8 7.998,2
De les evolucions d'aquest trimestre, cal destacar la de la línia
1992 dels Ferrocarrils Catalans -sobretot els de rodalia-, amb un in
lr. tr. 2.469,5 4.692,4 7.161,9 crement del 14,4 per cent en relació amb el mateix període de
La densitat del trànsit de vehicles al Baix i
Font: Elaboració pròpia partir de les dades facilitades Ferrocar ils l'any passat. Llobregat
a pels
de la Generalitatde Catalunya. l'obertura d'alguns aparcaments a les estacions de la línia han
afavorit aquest ús més intensiu del ferrocarril.
Quant a les línies de RENFE, totes elles mantenen un ritme de
En la tònica de l'any passat, el nombre de viatgers continua a creixement de moviment de passatgers, llevat del cas de la línia
l'alça. Únicament a la línia de l'aeroport, l'Aerobus es revela de l'aeroport, en la qual es detecta l'impacte del recent servei de
com un fort competidor del ferrocarril. l'Aerobus, que ha captat viatgers que anteriorment només po
dien utilitzar el ferrocarril. En efecte, tot i l'augment en més d'un
El tràfic de rodalia per ferrocarril, tant de les línies de RENFE vint per cent del nombre de passatgers de l'aeroport, els de la lí
com dels Ferrocarrils de la Generalitat, manté al primer trimestre nia de RENFE només han augmentat un u per cent. Per altra
d'enguany un ritme de creixementen la tònica de l'any passat. banda, les línies de la costa -Mataró i Vilanova-juntament
De fet, durant aquests tres mesos quasi tots els increments en re amb la de Vilafranca i de Vic, són les que tenen un ritme d'ex
lació amb el mateix període de l'any passat han estat superiors pansió més elevat.
als del conjunt del 1991 respecte del 1990, per unabanda gràcies
a l'augment del nombre de dies feiners durant el primer trimestre
d'enguany en relació amb el mateix període de l'any passat i per
unamobilitat creixent entre l'àmbitmetropolità i el centre de
Barcelona.
56
Utilització del transportpúblic urbà (milers de viatgers transportats)*
Tot Ferrocarril
1981 226.469 212.290 438.759 17.693
1982 214.162 226.386 440.548 17.043
1983 223.718 211.742 435.460 17.558
1984 236.828 189.081 425.909 17.204
1985 240.801 181.027 421.828 17.247
1986 245.605 164.439 410.044 17.707
1987 247.841 166.238 414.079 18.011
1988 253.452 163.268 416.720 18.159
1989 253.442 154.650 408.092 19.101
1990 268.522 157.875 426.397 19.836
lr. tr. 73.093 41.056 114.149 5.714
2n. tr. 68.796 41.050 109.846 5.164
3r. tr. 52.469 31.972 84.441 3.343
4t. tr. 74.164 43.797 117.961 5.615
1991 269.581 156.315 425.896 19.844
lr. tr. 72.748 39.373 112.121 5.386
2n. tr. 69.062 41.080 110.142 5.427
3r. tr. 53.705 31.692 85397 3.328
4r. tr. 74.066 44.170 118.236 5.703
1992
lr. tr. 62.187 44.201 106.388 5.694
* Només es comptabilitzen els passatgers que paguen algun tipus de tarifa.
** Amés de la restricció*, només es considera el servei urbà de la Cia. Transportsde Barcelona, S.A.
Font: F.C.Metropolità de Barcelona.Transports de Barcelona iFerrocarrilsde laGeneralitat. Les dades anteriors al 1990 hanestat recollidespel Serveid'Estadísticade l'Ajuntamentde Barcelona.
als Ferrocarrils de la han
lr. tr. 1992/ 1991/ Quant Generalitat, aquests experi
mentat un sensible de mantenir un ritme
Variació (`)/0) lr.tr. 1991 1990 increment, que permet
de creixement moderat, afavorit per l'augment ja comentat del
Metro -14,5 0,4 nombre de dies feiners en aquest trimestre en relació amb el ma
Autobús 12,3 -1,0 teix període de l'any passat.
Ferrocarril Sarrià 5,7 0,0
Alguns aspectes conjunturals -vagues i diferències tarifàries
essencialment- fan reduir elnombre de viatgers en metro,
que es compensen en gran part amb els d'autobús.
El transport públic de Barcelona durant el primer trimestre
d'enguany s'ha vist afectat per la vaga del metro, que durant deu
dies -entre gener i febrer- funcionà sota serveis mínims.
Aquest fet, pel qual s'estima que ha afectat uns 5,7 milions de
viatgers, s'ha vist acompanyat, a més, per una diferència tarifària
amb les targetes d'autobús. Arrel de l'increment de preus de la
targeta T2 -metro-, fins el 20 de febrer es donà la circumstàn
cia que les targetes d'autobús -la Ti, utilitzable també al me
tro- resultaven deu pessetes més barates que la 12. Per aquest
fet, molts dels usuaris delmetro utilitzaren la targeta per a l'auto
bús, i part d'ells han estat comptabilitzats com a viatgers d'auto
bús. A causa d'aquest fet, i especialment també com a contrapar
tida als efectes de la vaga, el nombre d'usuaris de les línies
urbanes d'autobús s'ha incrementat considerablement -més
d'un dotze per cent en relació amb elmateix període de l'any an
terior- contra un decrement del 14,5 per cent a les línies de me
tro. En conjunt, però, les dues modalitats de transport han tingut
un 5,7 per cent de viatgers de menys, sempre sobre el primer tri
mestre del 1990.
57
Utilització i estructura de la xarxa telefònica
Conferències teleiùiiiques efectuades pels abonats de l3arcelona
Interurbanes Internacionals
n. índex Conferències n. índex Conferències Internacionals/
4~dgembiadima, 198 1" euer 1W 5
1985 166.905 100,- n.d. 7.080 100,- n.d. 4,2
1986 177.386 106,3 239,5 8.037 113,5 10,9 4,5
1987 193.867 116,2 254,5 9.731 137,4 12,8 5,0
1988 210.798 126,3 266,5 12.524 176,9 15,8 5,9
1989 241.070 144,4 292,9 16.475 232,7 20,0 6,8
1990 248.055 148,6 290,5 19.062 269,2 22,3 7,7
lr. tr. 63.345 4.521 7,1
2n. tr. 64.879 5.114 7,9
3r. tr. 53.010 4.452 8,4
4t. tr. 66.821 4.976 7,4
1991 229.393 137,4 261,0 23.593 333,2 26.8 10,3
lr. tr. 67.984 5.241 7,7
2n. tr. 59.236 5.844 9,9
3r. tr. 50.306 5.659 11,2
4t. tr. 51.867 6.849 13,2
1992
lr. tr. 52.867 6.961 13,2
Font:Telefónica. Dirección de Planificación y Previsión. Dadesrecollides pel Serveid'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia. Dades trimestrals estimades pel 1990.
Nota: A partir del 2n. trimestre del 1991, la tarifaciótelefbnica ha canviat per a algunes àrees, per la qualcosauna partde les conferènciesque anteriorment estaven considerades com a
interurbanes passen a ser metropolitanes. Aquest darrer concepte substitueix el de conferències urbanes. L'homogene'itzacióde la recollida d'informació també ha modificat les dades de
períodes anteriors.
L'inici de
lr.tr. 1992/ l'any olímpic reforça el creixement del nombre
Variació (°/0) lr. tr. 1991 199111990 de trucades internacionals. Les noves tarifes també faciliten
aquest augment.
Confèrencies interurbanes -22,2 -7,5
Confèrencies internacionals 32,8 23,8 El nombre de conferències internacionals efectuades pels abo
nats de Barcelona durant el primer trimestre d'enguany ha expe
rimentat unapuja propera al 33 per cent en relació amb elmateix
període de l'any anterior. Bo i els efectes de la Setmana Santa
-enguany s'ha traslladat a l'abril quan l'any passat fou al
març-, aquesta evolució posa de manifest la contínua expansió
d'aquest tipus de conferències. Òbviament, la proximitat dels
Jocs Olímpics i la interrelació creixent amb la resta de països co
munitaris ho afavoreixen.
Per altra banda, les conferències interurbanes han tingut una
evolució a la baixa, tot i que cal assenyalar que la reestructuració
de les zones metropolitanes i interurbanes, que s'efectuà el segon
trimestre de l'any passat, no permet de comparar dades absoluta
ment homogènies. En tot cas, la política de les noves tarifes, en
focades a un agument de preus superior a les conferències locals i
interurbanes que a les internacionals -on fins i tot s'ha produït
una reducció important- afavoreix un augment de les interna
cionals i un fre relatiu a les interurbanes.
58
Oferta dels diferents serveis telefònics
Servei de transmissió de dades
Circuits Servei de telefonia
31-XII-1985 733.059 1.242 5.757
31-XII4986 748.214 1.333 6.698 183
31-XII-1987 775.300 1.819 7.133 1.100 613
31-XII-1988 806.886 2.488 7.567 4.495 1.013
31-X11-1989 839.159 3.156 8.002 7.442 3.040
31-XII-1990 868.908 3.719 9.084 16.135 6.354
31-X11-1991 889.139 4.271 9.586 27.200 9.363
31-111-1992 893.973 4.826 9.367 29.919 10.833
Servei telefònic i Servei Ibercom: línies en servei.
Servei de transmissió de dades: connexions en servei.
Servei de Telefonia mòbil automàtica: terminalsen servei.
Font: Telefónica de España, S.A. Dadesrecollides pel Servei d'Estadística de l'Ajuntamentde Barcelona.
31-111-921 31-111-921 Nombre de línies, connexions o terminals
Variació (%) 31-XII-91 31-111-91 dels diferents serveis (milers)
Servei telefònic 0,5 2,5
Xarxa Iberpac 13,0 25,7 30
Circuits punt a punt -2,3 1,3 25
Servei Ibercom 10,0 65,4
Serv. telefoniamòbil aut. 15,7 52,9 20
15
Es manté un creixement sostingut en els serveis de tecnologia
avançada. 10
5
Quant a l'oferta dels diferents serveis, a part del servei pròpia
ment dit telefònic, cal assenyalar que esmanté la fase d'expansió
dels serveis de tecnologiamés avançada, tot i que les taxes de X11.86 XII.87 XII.88 XII.89 XII.90 XII.91
creixement sónmenors que no les que es donaren en anys ante
riors, coincidint amb l'entrada en funcionament dels diferents ffi Xarxa Iberpac Circuits punt a punt
serveis. Així, tant la Xarxa Iberpac (de transmissió de dades) 1-1 Servei Ibercom Servei de telefoniamòbil
com el Servei Ibercom (xarxa digital per a entitats amb gran vo
lum de comunicacions) i el de Telefonia mòbil automàtica conti
nuen amb augments superiors al deu per cent entre el saldo exis
tent en acabar el 1991 i el saldo a final de març d'enguany.
Únicament es detecta una evolució negativa en el nombre de cir
cuits punt a punt, però aquesta variació només ve produïda per
les connexions de menys capacitat -inferiors a 2400 bps.- i no
per les de capacitat superior, que continuen en una tònica ascen
dent.
59
Enquesta d'activitat turística
Estimació del nombre de pernoctacions i de visitants a Barcelona (febrer-abril 1992)
Nivell d'ocupació (a) Nombre de Nombre de Pernoctacions/
nhabi~ ditants
H5* 55 63 221.853 102.710 2,2
H4* 57 72 315.513 124.709 2,5
H 3* 62 72 351.707 117.236 3,0
H2* 64 76 92.766 27.609 3,4
H1* 64 70 90.374 28.242 3,2
Total 59 70 1.072.213 400.505 297
(a) Dadesobtingudes apart. r de l'Enquesta realitzada als directors d'hotels.
Font: Enquesta d'Activitat Turística aBarcelona.
Patronat de Turismede Barcelona i Àrea d'Economia iEmpreses de l'Ajuntamentde Barcelona. Elaboració pròpia.
Continua augmentant el nombre total de pernoctacions Creix la ratiopernoctacions per visitant.
efectuades en els hotels de la ciutat.
L'estadamitjana en termes de nits a la ciutat augmenta en 0,4
Durant el primer trimestre d'enguany—febrer/abril 1992—, el punts i se situa en 2,7 nits per persona. La ratio pernoctacions per
nombre de visitants que s'estima que han pemoctat a la ciutat en visitant creix a totes les categories d'hotel. Els increments més
hotels d'una a cinc estrelles és de 400.505 persones, les quals han significatius es donen en els de tres estrelles—0,6 punts—, se
generat un total de 1.072.213 pernoctacions. guits d'una í cinc estrelles—0,4 i 0,3 punts respectivament.
En fer comparacions interanuals com ja és habitual en aquest En relació amb el trimestre anterior —novembre 91/gener
comentari, cal tenir en compte que el trimestre febrer/abril 91 va 92—, augmenta elvolum de pernoctacions—gairebé un 4 per
estar marcat per la guerra del Golf. Per tant, hom ha d'interpre cent—,mentre que es redueix el nombre de visitants en un 9 per
tar els resultats l'anàlisi de les diferents variables dins d'aquest cent. Per categories hoteleres, en termes de pernoctacions, l'aug
context. ment es registra a totes les categories, a excepció dels establi
ments de cinc estrelles. Els increments més significatius es regis
En comparar amb el mateix període d'un any abans, el nombre tren als hotels d'una i dues estrelles. En termes de visitants, la
de visitants esmanté gairebé estacionari amb una lleu reducció davallada és generalitzada amb l'excepció dels establiments d'u
d'un 1 per cent, mentre que el total de pemoctacions creix en na estrella. Les reduccions més destacables es palesen als establi
més d'un 14 per cent. En conseqüència, l'estadamitjana en ter ments de categoria superior.
mes de nits augmenta en 0,4 punts. Pel que fa a la duradamitjana
del sojom, aquesta és de 2,7 dies per visitant. L'estada mitjana en nits a la ciutat s'allarga en 0,4 punts. La ra
tiopernoctacions per visitant creix a totes les categories hotele
En termes de pernoctacions, l'increment és generalitzat a totes res. Les variacions més significatives es donen als hotels de tres i
les categories hoteleres amb l'excepció dels establiments de dues dues estrelles—0,6 punts respectivament.
estrelles on es constata una disminució de gairebé un 2 per cent.
El creixement més rellevant es dóna en els hotels de categoria su Reforçament de lapresència de visitantsper motius de negoci.
perior. Quant al nombre de visitants, augmenta en els hotels de
cinc i quatre estrelles i davalla a la resta de categories hoteleres. Gairebé un 67 per cent dels visitants arriben a la ciutat permo
Aquesta disminució afecta més intensament els establiments de tius comercials o de negocis. En relació amb la mateixa situació
dues i tres estrelles. d'un any abans, s'observa una clara recuperació del nivell de visi
tants per negocis a la ciutat després de la davallada registrada
com a conseqüència de la crisi i guerra del Golf. Aquesta forta
embranzida d'aquest segment de demanda fa que en el trimestre
febrer/abril d'enguany s'assoleixi, en termes relatius, el nivell mà
xim des l'inici de la sèrie —febrer 1989.
Malgrat que aquest trimestre inclou el període vacacional de
Setmana Santa, el nombre de visitants per motius turístics en sen
tit estricte davalla lleugerament, tant en relació amb el període
anterior com en relació amb els mateixos mesos de l'any passat.
60
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (dades trimestrals)
F-A'91 Mg-J1'91 1 Ag-0'91 N-G'92
Sexe (%)
Homes 82,3 75,3 72,7 81,1 76,1 79,8 77,8
Dones 17,7 24,7 27,3 18,9 23,9 20,2 22,2
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Edat (%)
14-18 0,6 0,9 1,1 - 0,2 0,7 0,4
19-24 5,4 1,5 - 2,0 3,0 6,6 2,5
25-34 24,2 28,0 32,9 25,9 28,9 29,1 27,5
35-49 52,2 39,3 35,3 47,0 45,1 44,6 43,7
50-64 16,2 27,2 26,6 24,1 20,9 16,9 23,5
+65 1,4 3,1 4,1 1,0 1,9 2,1 2,4
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Nacionalitat (%)
Espanyola 51,5 47,2 39,1 54,0 47,9 51,2 48,0
Madrid 16,0 14,0 15,8 17,5 18,0 16,2 15,9
País Basc 3,3 4,8 3,5 5,6 5,5 5,6 4,1
Andalusia 4,7 5,5 6,7 7,2 2,5 4,8 6,0
País Valencià 6,8 7,0 4,8 5,8 6,7 7,2 6,1
Altres 20,7 15,3 8,3 18,2 15,2 17,4 15,9
Estrangera 48,5 52,8 60,9 46,0 52,1 48,8 52,0
Francesa 7,6 7,9 8,6 5,4 8,7 7,3 7,4
Britànica 6,4 3,8 4,0 5,2 6,2 4,1 4,9
Italiana 7,5 9,0 10,7 8,0 6,6 6,1 8,8
Alemanya 4,9 4,3 3,9 1,9 4,6 3,4 3,7
Nord-americana 4,5 6,4 7,7 2,9 6,4 5,9 5,4
Japonesa 2,2 2,8 2,5 3,6 5,1 2,6 2,8
Altres 15,4 18,6 23,5 19,0 14,5 19,4 19,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Professió de l'enquestat (`)/0)
Professional liberal 20,0 38,2 37,9 27,2 21,9 18,0 30,8
Alt directiu 31,2 13,4 9,1 24,5 26,4 27,8 19,7
Quadres intermedis 12,2 15,0 10,6 18,6 17,2 15,0 14,2
Empleat 8,0 8,7 10,2 9,1 11,1 12,7 9,0
Tècnic superior 12,4 10,4 14,2 9,9 9,2 13,5 11,6
Estudiant 5,3 4,0 3,7 2,6 3,8 3,8 3,9
Mestressa de Casa 2,3 3,4 6,8 2,8 4,7 3,4 3,8
Altres 8,6 6,9 7,5 5,3 5,7 5,8 7,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Elmateix succeeix amb els enquestats que responen com a mo L'avió continua sent elmitjà de transportmés emprat. Al llarg
tiu de la seva visita, la participació o assistència a les diferents d'aquest trimestre es palesa una forta embranzida en la utilitza
manifestacions firals. Amb lapetita diferència que en relació ció d'aquest mitjà.Això sembla estar relacionat amb l'increment
amb el trimestre anterior -novembre 91/gener 92-, es palesa del segment de visitants que arriben per motius de negoci, la ma
una lleu recuperació del pes d'aquest col.lectiu. A partir del tri joria procedents de l'estranger. En aquest període hi ha hagut un
mestre maig/juliol 91, hom ha observat una progressiva davallada important creixement del trànsit aeri a l'aeroport del Prat, espe
del nombre de visitants que vénen per assistir a una fira i pernoc cialment dels vols internacionals. Quant a la resta de mitjans de
ten als hotels de la ciutat. En el primer trimestre d'enguany, apa transport, disminueix el pes relatiu dels que arriben en tren i en
reixen signes de recuperació. Caldrà veure com evoluciona vehicle propi. Resulta especialment significativa la disminució en
aquesta variable en els propers trimestres. La ralentització de la utilització del tren,mitjà emprat habitualment per visitants
l'activitat econòmica en el context nacional i internacional pot in provinents de la resta de l'Estat. Aquesta tendència a la baixa
cidir en uns menors índexs de participació en l'activitat firal de s'ha anat constatant en els darrers quatre trimestres.
senvolupada a la ciutat.
Quant als assistents a congressos, el seu pes també s'ha reduït
seguint la tendència dels darrers mesos. No obstant això, sembla
que es palesa una certa desceleració de la tendència a la baixa.
Finalment, pel que fa als acompanyants, es remarca un lleuger
increment directament relacionat amb l'augment dels visitants
per motius de negoci. Per un 61 per cent dels que declaren venir
coma acompanyants, la motivació de l'acompanyat són els nego
cis o les raons professionals.
61
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació (dades trimestrals)
Motiu de la visita (°/0)
Comercial/Negocis 55,0 53,9 40,0 63,3 66,6 53,8 53,4
Turisme 17,0 23,7 34,3 15,5 13,9 18,4 22,4
Fires 16,2 7,2 2,9 4,9 5,4 10,8 7,8
Congressos 3,7 2,3 6,1 3,3 3,0 4,5 3,8
Etapaviatge 2,3 5,1 9,4 3,9 2,1 4,3 5,1
Motius familiars i acompanyants 1,5 4,0 3,9 8,7 5,4 4,5 4,5
Altres 4,3 3,8 3,4 0,5 3,6 3,7 3,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Raons d'elecció de Barcelona* (1)/0)
Coneixement previ 15,0 16,9 10,1 8,5 8,0 13,3 12,5
Per recomanació 15,3 11,9 14,2 13,1 12,5 6,9 13,6
Motius familiars i acompanyants 16,7 15,5 5,5 6,4 30,4 21,7 10,2
Etapa viatge 16,9 25,6 32,1 18,2 7,5 31,9 24,8
Informació (fulletó...) 4,3 5,3 8,1 2,2 6,6 13,9 5,5
Recomanació agència viatges 1,0 3,2 0,7 2,2 3,1 0,8 1,8
Altres 30,8 21,6 29,3 49,4 31,9 11,3 31,6
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Repetitivitat de la visita (°/0)
No cap vegada 16,6 21,1 34,1 14,5 20,9 20,9 21,4
1 vegada o més 83,4 78,9 65,9 85,6 79,1 79,1 78,6
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Mitjà de transport utilitzat (1)/0)
Avió 62,1 57,3 58,5 68,2 72,1 61,5 62,0
Vehicle propi 19,8 24,0 19,5 20,8 18,5 23,5 21,2
Autocar/Autobús 4,9 8,2 11,1 3,0 3,1 2,9 6,6
Tren 12,6 10,5 9,5 7,9 5,7 10,3 9,9
Altres 0,6 - 1,4 0,1 0,6 1,9 0,3
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Augmenta la presència de visitants estrangers a la ciutat. En aquest trimestre, es constata un canvi en les característi
ques personals de lamostra. Malgrat que els homes continuen
Durant aquest trimestre, es reforça la presència de visitants es sent majoria, s'observa una important femenització de la mostra
trangers. En relació amb la mateixa situació d'un any abans, aug analitzada. Toti que l'edat modal se situa en l'interval entre els
menta, en termes relatius, el pes dels francesos,mentre que es re 35 i els 49 anys, es palesa un retrocés d'aquest col•lectiu, al temps
dueix el dels italians. Pel que fa als nord-americans i als que s'incrementa la presència de visitants entre els 25 i els 34
japonesos, tot i tenir un pes relatiu poc significatiu, es registra un anys i dels de més de 50 anys. Quant a la professió, esmanté la
fort creixement d'aquests col.lectius. A partir del reestabliment presència d'alts directius, professionals liberals i quadres inter
de la pau, el pes dels visitants d'ambdues procedències s'ha anat medis. Destaca un increment del pes de les mestresses de casa.
recuperant, sobretot en el cas dels japonesos, on es palesa una
clara i progressiva tendència, en termes relatius, a l'alça. Quant al motiu d'elecció de Barcelona per part dels que vénen
per raons estrictament vacacionals, el principalmotiu són els fa
Esredueix la presència de visitants provinents de la resta de miliars o el fet de venir com a acompanyant. Davallen fortament
l'Estat. Aquest fet es deu, en part, a la ralentització de l'activitat el fet de considerar laciutat com etapa de viatge, seguit del co
econòmica com a conseqüència del període vacacional de Setma neixement previ. Augmentamolt lleugerament la informació mit
na Santa. Les vacances tradicionals de tres dies han passat a con jançant fulletons i la recomanació de les agències de viatge.
vertir-se en una setmana en la majoria de casos. Augmenta la
presència de visitants provinents de les Comunitats Autònomes Es palesa un augment dels que ens visiten per primera vegada.
de Madrid i del País Basc idavalla la de la resta de nacionalitats Aquest increment pot atribuir-se alminso creixement del seg
de l'Estat. ment de visitants-turistes que no vénen per recomanació d'amics
o familiars sino simplement per informació obtinguda de la ciutat
o per recomanació de la seva agència de viatges. Sembla que els
Jocs com a factor difusor i promotor de la ciutat comença a tenir
efectes, aconseguint que el clientpotencial consideri Barcelona
comuna opció de viatge.
Quant a la companyia amb la qual s'efectua el viatge, gairebé
un 48 per cent viatgen sols. En relació amb el mateixperíode de
l'any anterior, creix el pes dels que vénen sols. Cau el dels que ho
fan amb la família i amb amics.
62
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació) (dades trimestrals)
Durada de l'estadamitjana a la ciutat
Dies 2,9 2,6 2,7 2,5 2,7 2,8 2,7
Nits 2,3 2,3 2,5 2,3 2,7 2,2 2,3
Acompanyat per (%)
Sol 40,5 34,9 34,4 43,6 47,7 35,1 38,6
Amic/companys 38,2 36,6 27,6 21,0 36,1 35,6 33,7
Amb la família 18,6 20,0 29,1 27,7 13,9 24,9 22,3
Amb fills 2,9 8,8 7,3 3,8 3,0 5,2 5,6
Sense fills 15,6 11,2 21,8 18,9 10,9 19,7 16,7
Grup organitzat 2,7 7,4 8,9 2,4 2,3 4,4 5,4
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Distribució de la despesa extrahotelera (°/0)
Menjar/beguda 62,0 63,0 62,0 63,0 , 80,0 56,4 62,5
Compres 15,0 8,0 12,0 8,0 5,0 15,1 10,5
Entreteniment 12,0 11,0 12,0 111,0 5,0 11,7 12,0
Transport intern 11,0 16,0 13,0 17,0 10,0 14,9 , 14,0
Altres 2,0 1,0 1,0 1,9 4 1,0
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana, en base a valoració de al 10)
Oferta arquitectònica 8,0 8,2 8,3 8,1 8,1 8,0 8,1
Oferta cultural 7,7 7,9 7,7 7,7 7,5 7,8 7,7
Entreteniment 7,3 7,2 7,1 7,2 7,2 7,3 7,2
Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,5 7,5 7,7 7,7 44 7,9 7,7 7,6
Accessos 6,5 6,6 6,6 6,7 6,1 6,8 6,6
Transport públic 7,2 7,2 7,2 7,1 7,3 7,4 7,2
Nivell d'informació 6,5 6,2 6,5 6,8 6,4 6,7 6,5
Seguretat ciutadana 6,6 6,5 6,1 6,0 6,6 6,3 6,3
Contaminació ambiental 4,9 4,7 5,1 4,9
Contaminació atmosfèrica 4,5 5,4
Sorolls 4,4 5,2
Neteja general de la ciutat 6,3 6,2
Relació qualitat/preu oferta restauració 6,6 6,3 6,3 6,4 6,3 6,7 6,4
Relació qualitat/preu oferta hotelera 5,7 5,7 5,7 5,8 5,5 6,2 5,7
Relació qualitat/preu oferta comercial 6,4 6,1 6,1 6,3 6,3 6,8 6,2
* Hom només ha enquestat els visitants per motius de turismeid'etapa de viatge.
Font: Patronat de Turisme de Barcelona. Elaboració pròpia.
Un 80 per cent de la despesa extrahotelera es destina Pel que fa a les despeses en entreteniment, es redueix 7 punts
a la restauració. en relació amb la mateixa situació fa un any. Aquest tipus de des
pesa que ha mantingut un pes, en termes relatius, constant al
La despesa extrahotelera continua destinant-se majoritària llarg de la sèrie sofreix una forta davallada en aquest trimestre.
ment a la restauració. En el trimestre febrer/abril d'enguany, El perfil del visitant-tipus durant el primer trimestre d'enguany
aquest tipus de despesa absorbeix un 80 per cent de la despesa és el del visitant que ve a la ciutat per motius comercials o de ne
extrahotelera efectuada, essent elpercentatge més alt assolit des gocis. La raó de la seva estada a la ciutat és treballar. Són escas
de l'endegament de la sèrie. Es manté estable la despesa destina sos i relativament poc freqüents els casos en que es combina el
da a transport intern. I cau la dedicada a compres i entreteni treball i el turisme. En general, aquest segment de visitants no
ment. En els darrers quatre trimestres, el pes de les compres ha gaudeix de cap dels atractius i dels atributs que ofereix la ciutat,
anat davallant progressivament, a l'excepció del trimestre ni culturals, ni comercials, ni lúdics. Una oferta atractiva i sugge
agost/octubre 1991 on es va palesar una lleu recuperació. En rent podria facilitar la captació d'una bona part d'aquesta cliente
aquest trimestre, només representa un 5 per cent deltotal de des la potencial i així allargar l'estada i aprofitar-la amb més intensi
pesa extrahotelera, 10 punts inferior a la mateixa situació de tat, des d'un punt de vista turístic.
l'any anterior.
63
CiutatVella i La Rambla: zonespreferides pels visitants Cadascuna d'aquestes activitats té lloc a una zona determinada
per passejar. de la ciutat. Les zones més visitades són La Rambla, seguida de
Ciutat Vella i de la façanamarítima i del Quadrat d'Or. Per a
Les activitats que els enquestats realitzen o pensen realitzar passejar les zones preferides per els visitants són el casc antic de
tant de dia com de nit estan bàsicament relacionades amb la res la ciutat: La Rambla i Ciutat Vella. Pel que fa a la restauració, no
tauració, ja sigui de forma convencional o de tapes. Segueixen en hi ha una zona específica on es concentri l'oferta, sinó que es
importància el temps dedicat a passejar i a visitar. Aquest tipus tracta d'una oferta atomitzada. No obstant això, CiutatVella, el
d'activitats se solen realitzar de dia. Les compres segueixen per Front Marítim i el Quadrat d'Or són les zonesmés esmentades
dent pes: així només un 15,2 per cent declaren efectuar compres a en relació amb la restauració. Aquestes coincideixen amb les zo
la ciutat. La baixa valoració donada pel enquestats a la relació nes més visitades i més emprades per passejar, o més pròximes
qualitat-preu de l'oferta comercial n'és possiblement una de les als hotels on s'allotjen que es troben bàsicament en el centre de
causes. Així mateix, cal tenir en compte que l'evolució dels preus la ciutat. No obstant això, el anar de tapes es concentra bàsica
registrada a la ciutatjuntament amb la reducció de la capacitat ment en la zona de la Rambla i en laFaçana Marítima, zones de
adquisitiva d'alguns dels col-lectius de visitants a causa de la for màxima oferta d'aquest tipus de restauració.
talesa de la pesseta actuencoma factors desincentivadors dels
potencials compradors. Els visitants enquestats gaudeixen poc de Finalment, pel que fa als indrets on han pres copes, els enques
l'oferta lúdica nocturna de la ciutat. Només un 30 per cent van de tats responenprincipalment la Ramba que es correspon amb una
copes, sent aquesta gairebé la principal activitat que solen fer als de les zones de passeig i el Quadrat d'Or, àrea on solen estar ubi
vespres. cats els hotels on s'allotjen. Per tant, a l'hora d'anar de copes, o
bé es quedan a la zona on estàn passejant o bé no es desplacen
gaire més enllà de les proximitats de l'hotel.
L'Anella Olímpica atrau als visitants.
Quant a les àrees més visitades, un 69 per cent declaren visitar
Montjuïc—l'Anella Olímpica atrau lamajoria de les visites— i
Ciutat Vella—La Catedral, elBarriGòtic, el museu Picasso, el
Palau de la Música i el Zoo. Segueixen en importància La Ram
bla i Gaudí—principalment la Sagrada Fanulia i el ParcGüell.
Un 51 per cent declaren haver visitat la FaçanaMarítima i molt
especialment el Moll de la Fusta. I gairebé un 47 per cent respo
nen haver passejat pel Quadrat d'Or.
Per als desplaçaments interns, els enquestats declaren majori
tàriament emprar el taxi coma mitjà de transport. En el segment
dels que ens visitan per motius turístics, es palesa una major uti
lització dels transports públics urbans, ja sigui metro o autobus.
En valoració sistemàtica de al 10, els aspectes de la ciutat
més ben valorats continuen sent l'oferta arquitectònica, el caràc
ter i l'amabilitat dels ciutadans, l'oferta cultural i la lúdica i el
transport públic.
Respecte als períodes anteriors, es palesa un descens en la va
loració donada als accessos. Aquest fet és explicable per les difi
cultats que han sofert els usuaris arrel de les obres d'ampliació i
millora fetes a totes les infrastructures d'accès a la ciutat durant
el període preolímpic.
64
V. Mercat immobiliari

Construcció d'habitatges i projectes visats
Construcció d'habitatges
Resta Resta Resta
Barcelona Barcelonès Re ió I Catalunya Cata unya
.
, • •
... , .. • - ..
1987 3.828 3.146 1.450 619 13.658 10.685 28.887 20.977 47.823 35.427
1988 3.480 3.302 1.259 883 18.012 10.765 38.117 20.787 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 1305 1.197 19.103 14.264 38.522 26.922 63.650 45.601
1990 2.724 2.431 769 1.054 12.328 13.042 21.541 25.997 37.362 42.524
lr. tr. 1.319 866 170 265 3.825 3.161 5.999 6.590 11.313 10.882
2n. tr. 438 567 124 311 3.397 3.152 6.050 8.168 10.009 12.198
3r. tr. 543 323 160 206 2.562 2.224 5.195 5.632 8.460 8.385
4t. tr. 424 675 315 272 2.544 4.505 4.297 5.607 7.580 11.059
1991 2.157 2.503 723 1.688 12.261 11.425 18.210 21.778 33.351 37.394
lr. tr. 530 725 224 231 2.763 2.843 3.953 5.483 7.470 9.282
2n. tr. 756 612 184 224 3.459 3.438 5.080 6.341 9.479 10.615
3r. tr. 373 379 196 125 2.369 2.139 4.320 5.157 7.258 7.800
4t. tr. 498 787 119 1.108 3.670 3.005 4.857 4.797 9.144 9.697
1992
lr.tr. 557 1.247 140 140 3.105 2.387 5.428 4.116 9.230 7.890
Font: Explotació delsvisats d'obra residencial idels certificats finals d obra dels Col-legis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura iHabitatge. Generalitat de Catalunya.
Elaboració pròpia.
Es consoliden els indicis de recuperació de la construcció
Resta Barcelonès i
residencial. Barcelona Resta Regió I
Després de la davallada experimentada pel nombre d'habitat Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats
ges iniciats a Barcelona durant els anys 1990 i 1991, les dades del lr. tr. 92/1r. tr. 91 5,1 72,0 8,6 -17,8
primer trimestre d'enguany representen un pas endavant en la lr. tr.91/1r. tr. 90 -59,8 -16,3 -25,2 -10,3
recuperació de l'activitat de la construcció residencial que s'inicià
en els darrers mesos de l'any passat. 1991/1990 -20,8 3,0 -0,9 -7,0
En concret, els habitatges iniciats a Catalunya superen en un
23,6 per cent els començats durant el mateix període de l'any pas
sat; més positiu és encara el fet que aquest creixement s'hagi re
partit amb homogeneïtat al conjunt del territori, essent només la
Resta del Barcelonès l'àmbit que ha registrat una evolució nega
tiva. A Barcelona, l'increment ha estat del 5,1 per cent,mentre
que al conjunt de la Regió I ha superat el 8 per cent. Caldrà espe
rar els propers mesos per observar la incidència del desenvolupa
mentdel Pla de l'Habitatge i les seves aplicacions pràctiques, tant
en matèria d'habilitació de sòl comde construcció d'habitatges, i
el seu impacte sobre elmercat immobiliari.
Pel que fa als habitatges acabats, la seva evolució ha estat
menys positiva en termes generals, ja que a hores d'ara es troba
afectada per la forta davallada dels habitatges iniciats en els dar
rers dos anys. No obstant això, l'evolució a Barcelona és molt po
sitiva i sensiblement diferent de la de la resta d'àmbits estudiats,
quant que al llarg d'aquest primer trimestre s'han acabat una
bona part dels «habitatges olímpics». Ara bé, de cara als propers
mesos, s'espera una evolució convergent amb la de la resta de
Catalunya.
67
Es reafirma la represa del nombre de projectes visats iniciada a
les darreries del 1991. Projectes d'habitatges visats pel Col.legi
d'Arquitectes (Província de Barcelona)
Les dades corresponents als projectes d'habitatges visats a la
província de Barcelona durant el primer trimestre d'enguany
confirmen els símptomes de recuperació que es detectaren a fi
nals de l'any passat. Hom pot parlar, amb més precisió, d'un 1982 19.211 15.985 3.226
manteniment dels valors assolits en el darrer bienni -amb una 1983 16.188 10.227 5.961
mitjana d'uns5.000 projectes visats per trimestre- mentre conti 1984 13.644 8.014 5.630
nua la progressiva davallada -en termes relatius i absoluts- del 1985 15.260 9.104 6.156
nombre de projectes de protecció oficial.
1986 11.621 7.965 3.656
1987 17.919 12.577
Aquestes xifres, juntament amb les 5.342
comentades a l'apartat an 1988 26.330 22.819 3.511
terior, poden significar un punt d'inflexió en la tendència negati 1989 32.942 30.222 2.720
va dels darrers dos anys, amb l'inici d'una recuperació que, per
ara, esmanifesta amb timidesa. De fet, les perspectives pel sub 1990 20.496 19.210 1.286
sector residencial són força positives al conjunt de la província, lr. tr. 6.104 5.742 362
quant que hom espera les primeres conseqüències del Pla de 2n. tr. 5.489 5.289 200
l'Habitatge, que tot i ésser d'una aplicació i eficàcia dilatada en el 3r. tr. 5.059 4.661 398
temps, ha de començar a manifestar-se justament en el 4t. tr.
nombre 3.844 3.518 326
de projectes d'habitatges visats.
1991 21.407 20.062 1.345
lr. tr. 5.521 5.107 414
2n. tr. 5.558 5.157 401
3r. tr. 4.565 4.347 218
4t. tr. 5.763 5.451 312
1992
lr. tr. 5.652 5.318 334
Font: Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Col.legi d'Arquitectes
de Catalunya.
Projectes visats
Protecció
Variació (1)/0) Total Lliures oficial
lr. tr. 1992/1r. tr. 1991 2,4 4,1 -19,3
lr. tr. 1991/1r. tr. 1990 -9,5 -11,1 14,4
1991/1990 4,4 4,4 4,6
68
Llicències d'obres
Si ens centrem en els resultats
Sostre obtinguts durant aquest primer
previst a les llicències d'obres concedides (m.) trimestre, el primer que s'ha de destacar és l'impacte de la dava
jtil~ llada del nombre de projectes i del sostre total aprovat a causa de
la finalització dels projectes vinculats —directament i indirecta
a la realització dels Jocs Olímpics. A l'espectacular expansió del
darrer trienni, amb més de 3,7 milions de m2 de nova
Total construcció,
1.196.756 189.994
ha subseguit una lògica desceleració dels ritmes de creixement.
En edificis residencials 535.575 95.570 -22,7 Sembla que s'imposa ara un període de temperament abans
Ús residencial 252.847 34.624 -33,4 d'emprendre nous projectes de gran envergadura que necessiten
Aparcaments 203.099 44.440 -13,9 d'una perspectiva global i d'una elaboració moltcomplexa. De
Locals comercials 79.629 13.550 -32,2 fet, a hores d'ara comencen a prendre forma alguns plans d'orde
Oficines n.d. 1.614 n.d. nació del territori a la ciutat de zones que aquests darrers anys
Altres n.d. 1342 n.d. s'havienmantingut en un segon terme, com són el front marítim
del Poblenou o el
altres edificis 661.181 -42,0 desenvolupament de l'àrea de la Sagrera.
En 94.424
Aparcaments 232.775 31.987 -34,4
Locals comercials 42.387 5.729 -75,5 En concret, el conjunt de superfície prevista a les llicències
Indústries 55.567 1369 -91,6 aprovades durant aquest primer trimestre d'enguanys és inferior
Oficines 202.940 22.953 -46,0 en una tercera part a la prevista durant el mateix període de l'any
Hotels 26.609 2.651 1991. Per grans blocs, el sostre previst en edificis no residencials
Equipaments 100.903 20.368 -36,0 s'ha resentit més d'aquest alentiment—amb una disminució su
Ús residencial n.d. 9.029 n.d. perior al 40 per cent— bàsicament a causa de l'immens esforç
Altres n.d. 338 n.d.
que es va realitzar a les darreries del 90 i començaments del 91. Si
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació desagreguem el conjunt de sostreprevist al llarg del període con
de l'Ajuntament de Barcelona. siderat segons els diferents usos a que està destinat, hom constata
que el segment més important és el de la superfície destinada a
aparcaments, que representa el 40,2 per cent del conjunt de la
prevista a la ciutat, mentre que la destinada a habitatges suposa
La desceleració dels ritmes d'activitat en el sector de el 23,0 per cent. Aquests percentatges són lleugerament superiors
la construcció s'evidencia de forma notable en el volum als registrats durant elbienni 1990-91, especialment pel que fa als
de l'obra nova prevista a les llicències aprovades. aparcaments. Per contra, el sostre destinat a desenvolupar-hi ac
tivitats productives—indústries, oficines i locals comercials— ha
Sobre la base de les llicències d'obres majors concedides pel estat el que ha experimentat una davallada més sensible en rela
Servei de Control de l'Edificació d'aquest Ajuntament durant el ció amb el mateix període de l'any anterior.
primer trimestre d'enguany presentem els quadres que contenen
—per diferents tipus d'usos— les dades del conjunt de sostre de
nova planta previst per construir a la ciutat.
Aquests quadres presenten la novetat que a partir d'ara només
registraran la superfície corresponent als expedients de nova
planta i modificació de projecte que continguin sostre de nova
construcció. Queden, doncs, descartats els expedients d'amplia
ció i reforma que incorporen nova superfície a la ciutat i que ha
vien estat considerats fins ara. És per aquest motiu que les xifres
no són estrictament comparables amb les d'anys anteriors. No
obstant això, en un sentit lax es pot considerar que aquesta modi
ficacióno altera substancialment la contimiitat de la sèrie, ja que
el sostre de nova planta que contenen els expedients d'ampliació
i reforma oscil.la a l'entorn del 2-3 per centdel conjunt de sostre
total aprovat anualment en eldarrer quadrienni.
69
Habitatges previstos a les llicències d'obres d'edificis residencials concedides (1r. trimestre 1992)
Sostre
Sostre residencial
Increment Increment construït per Nombre de
construit previst Habitatges
de sostre' Habitatges previstos habitatges' habitatge promocions per
Districte m2 % Nombre. LÃ ,
0 1112 ,--,nralástes nrnmwii
,
1. Ciutat Vella 0 O 0
2. Eixample 712 1,6 0,01 1,4 0,00 142,4 2 3
3. Sants-Montjuïc 9.564 21,9 0,18 74 20,8 0,10 129,2 3 25
4. Les Corts 1.723 3,9 0,0 9 2,5 0,02 191,4 2 5
5. Sarrià-Sant Gervasi 9.082 20,8 0,1 48 13,5 0,07 189,2 10 5
6. Gràcia 8.969 20,5 0 80 22,5 0,14 112,1 10 8
7. Horta-Guinardó 4.214 9,7 0, 46 13,0 0,06 91,6 11 4
8. Nou Barris 2.093 4,8 0,05 20 5,6 0,03 104,7 9 2
9. SantAndreu 5.096 11,7 0,13 53 14,9 0,10 96,2 5 11
10. Sant Martí 2.200 5,0 0,04 20 5,6 0,02 110,0 1 20
Total AÍIIM 43.653 100,- 0,08 3552 53 7
En relació amb l'estoc existent a cada districte el 1986.
A més d'aquests, durant el primer trimestre del 1992 s'ha aprovat la construcció de 17 habitatges en expedients d'ampliació.
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitadespel Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona iper ICB.
S'accentua la tendència a labaixa del nombre d'habitatges Aquestes dades mostren compersisteix la davallada iniciada a
previstos a les llicències de nova construcció. començament del 1991, que va afectar en primera instància als
edificis residencials, ressentint-se més tard la resta de promo
Al llarg del primer trimestre del 1992 s'ha aprovat la construc cions. En concret, el nombre d'habitatges aprovats durant aquest
ció de 43.653 m2 de sostre residencial que acullirà un total de 355 primer trimestre d'enguany és -en total- un 19,1 per cent infe
habitatges distribuïts en 53 promocions escampades arreu de la rior al del mateix període de l'any 1991. Pel que faal sostre resi
ciutat, però amb una notable concentració a dos districtes. A més dencial, la disminució oscil.la a l'entorn del 16 per cent. En ter
a més, també s'ha aprovat la construcció de 17 nous habitatges en mes absoluts, la previsió de construcció d'habitatges del període
expedients d'ampliació que, a causa de les modificacions metodo considerat és inferior a la de qualsevol altre trimestre considerat
lògiques comentades en l'apartat anterior, deixaran d'aparèixer en els darrers quatre anys, i força més minsa que lamitjana tri
sistemàticament en aquests quadres; tanmateix, s'inclourà trimes mestral de qualsevol d'aquests anys. Aquest persisten degoteig
tralment el nombre d'habitatges previstos en els expedients del nombre d'habitatges a construir a la ciutat segons les llicèn
d'ampliació. cies aprovades s'emmarca en unes circunstàncies on conflueixen
aspectes diversos, com l'elevada densificació de la ciutat, la com
petència per l'espai entre diferents usos del sòl i la caiguda dels
ritmes de venda dels habitatges nous, a causa bàsicament de l'ele
vat preu de venda. Només operacions de gran envergadura amb
unaperspectiva sócio-urbanística molt àmplies podranmodificar,
a un terminimitjà, aquesta situació. De moment, aportacions
d'habitatges trimestrals a l'entorn del 0,05 per cent sobre l'estoc
existent, i un cop descomptades les necessitats de renovació del
parc existent, no es pot parlar d'una aportació suficient per a co
brir les necessitats de la població resident.
Quant a les característiques de les promocions i dels habitatges
previstos, hom pot parlar d'una reducció significativa de la gran
dària d'aquelles en reduir-se lamitjana del conjunt de la ciutat en
més de quatre habitatges per promoció en relació amb les mitja
nes obtingudes els darrers quatre anys -entre 11 i 16 habitatges
per edifici. En aquest cas, necessàriament s'ha de destacar la gran
dispersió que hi ha entre els diferents districtes i que va des de 2
habitatges per promoció a Nou Barris a 25 a Sants-Montjuïc.
Quant a la dimensió mitjana construïda dels habitatges, pel con
junt de la ciutat és de 123 m2, sensiblement superior a lamitjana
dels habitatges previstos l'any passat. Hiha quatre districtes que
ultrapassen aquesta mitjana -lesCorts, Sarrià-Sant Gervasi,
l'Eixample i Sants-Montjuïc. Aquest darrer districte i el de Grà
cia són els que concentren unaoferta proporcionalment superior,
amb unaaportació conjunta superior al 42 per cent del total.
70
BalC,1011A iC01)01111;1
Llicències d'obres de construcció
de nou sostre aprovades
lr. trimestre del 1992
Edificis residencials
unifamiliars
• 2-10 habitatges
• 11-40habitatges
• més de 40 habitatges
Altres edificis
• Oficines
• Indústries
• Equipaments
• Hotels
Font: Elaboració pròpia apartir de lesdades
facilitades pel Servei de Control de l'Edificació
de l'Ajuntamentde Barcelona.
.40
ODZID
017€10
lDODLJLJIS ..:gemeaew IRCIEJ@
oocoDeoo MleGt
1Ï II ■%7EICH011aCial
Eifed
• I_Ju[_
• C1 (501:30 lEICJOIJ
AIosib-.7"
71
Places d'aparcament previstes a les llicències d'obres concedides (1r. trimestre 1992)
En edificis residencials En altres
Places
edificis previstes/ Places previstes/
Nombre Places previstes/ Nombre places existents dèficit de places
de habitatges Nombre total el 1990 el 1990
Districte previstos de plac ° o
. .
1. Ciutat Vella 0 - - 0 0 -
-
2. Eixample 4 0,3 0,80 15 19 0,02 0,1
3. Sants-Montjuïc 40 2,6 0,54 294 334 0,81 1,1
4. Les Corts 91 5,9 10,11 16 107 0,28 2,1
5. Sarrià-Sant Gervasi 500 32,6 10,42 102 602 0,91 3,1
6. Gràcia 351 22,9 4,39 267 618 1,27 15,1
7. Horta-Guinardó 220 14,3 4,78 286 506 1,10 2,0
8. Nou Barris 79 5,1 3,95 215 294 0,78 1,0
9. Sant Andreu 234 15,3 4,42 o 234 0,59 1,7
10. Sant Martí 15 1,0 0,75 o 15 0,03 0,0
Total 1.534 100,- 4,32 1.195 2.729 0,56 1,4
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Control de l'Edificació i pel Servei de la Via Públicade l'Ajuntament de Barcelona.
Hi ha una gran concentració de lanova oferta de places Ara bé, l'esforç realitzat durant el darrer quadrienni -amb la
d'aparcament: el 75 per cent se situa en quatre districtes. creació de gairebé 60mil noves places en edificis de nova plan
ta- ha vingut en molts casos de la mà d'altre tipus de projectes,
L'evolució del sostre destinat a la creació de noves places amb l'habilitació del subsòl per aparcaments. És lògic, doncs, que
d'aparcament -el bloc més important dels diferents usos en què minoriel ritme d'aportació de noves places amb la davallada ge
classifiquem el conjuntde la nova superfície prevista a les llicèn neralitzada que afecta al conjunt de sostre previst. Ara bé, en tot
cies, amb més del 40 per cent del total de sostre aprovat durant cas, aquestes xifres no aglutinen el total de la nova oferta de
aquest trimestre-
pla
no s'aparta gaire de l'evolució general. En tot ces, ja que les grans obres d'infrastructura que s'han creat en els
cas, en pot parlar d'una davallada menys brusca, quant que la re darrers anys a Barcelona han contribuït a la descongestió d'al
ducció del 23,9 per cent en relació amb elmateix període de l'any guns carrers, a l'habilitació d'alguns carrils laterals per aparcar i
passat és sensiblement inferior a l'evolució del conjunt de la resta també a una major fluïdesa del trànsit; l'exemplemés recent és la
del sostre. normativa que possibilita aparcar en un carril lateral del carrer
Aragó.
Pel que fa al nombre de places, la dotació prevista al llarg
d'aquest trimestre és la més minsa des del segon trimestre del Les dades d'aquest primer trimestre confirmen l'augment de la
1989, just ara fa tres anys. Del conjunt de places aprovades, poc ratio del nombre de places per habitatge previst; de fet, aquesta
més de la meitat se situa en edificis residencials, la qual cosa tren relació s'ha duplicat en els darrers quatre anys, i ha passat de ser
ca amb la tendència del darrer bienni, quan la nova oferta de pla 3,5 el 1988 a 7,3 durant el primer trimestre d'enguany.
situava Aquestes
ces se majoritàriament en edificis de caràcter no residen dades són un bon exemple del diferent ritme de creixement
cial. Aquesta situació va ser para•ela al fort ritme de creixement d'ambdues magnituds. Per districtes, l'aportació més notable
que va registrar el conjunt del sostre durant el bienni 89-90, amb l'han rebut els districtes deGràcia, Sarrià-SantGervasi i Horta
ritmes de creixement anuals superiors al 50 per cent. Guinardó, amb més del 63 per centdel total de la nova oferta
prevista per al conjunt de la ciutat. Aquesta concentració tan no
table s'accentua en la dotació de places en edificis no residen
cials, on gairebé el 90 per cent de les places es concentra en qua
tre districtes. A un altre nivell també cal destacar que el districte
de Gràcia és el que registra unamillor relació de places d'aparca
ment previstes en relació amb el dèficit existent el 1990; amb una
proporció de 15,1 places novesper cada cent de dèficit existent,
sembla que haurien de començar a esvair-se les deficiències crò
niques d'aparcament d'aquest districte.
72
Locals comercials previstos a les llicències d'obres concedides (1r. trimestre 1992)
m2 locals comercials construïts previstos/
Miffik En edificis residencials es edificis Total co existents el 1986
m1 construïts 0/0
1. Ciutat Vella 0 542 9,.5-1 542 2,8 0,13
2. Eixample 400 3,0 444 7,8 844 4,4 0,09
3. Sants-Montjuïc 580 4,3 1.501 26,2 2.081 10,8 0,77
4. Les Corts 291 2,1 O 291 1,5 0,25
5. Sarrià-SantGervasi 3.028 22,3 170 3,0 3.198 16,6 1,16
6. Gràcia 2.263 16,7 1.033 18,0 3.296 17,1 1,65
7. Horta-Guinardó 1.718 12,7 1.868 32,6 3.586 18,6 2,26
8. Nou Barris 1.734 12,8 O 1.734 9,0 0,97
9. Sant Andreu 2.910 21,5 O 2.910 15,1 1,61
10. Sant Martí 626 4,6 171 3,0 797 4,1 0,29
Total 13.550 100,- 5.729 100,- 19.279 100 0,64
Font: Elaboració pròpiaa partir de lesdades facilitades pe Servei de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona CEP,Àrees de nova centralian.
L'oferta de nou sostre destinat a activitats comercials pateix Quant a la distribució del sostre comercial previst durant el
la davallada generalitzada que afecta al conjunt de la nova primer trimestre d'enguany segons el tipus d'edificis on s'ubica,
superfície prevista a la ciutat. poc més de dues terceres parts se situa en edificis residencials.
Dintre d'aquest segment, hom por parlar d'una certa concentra
El sostre destinat a locals comercials ha experimentat durantel ció, ja que només dos districtes -Sarrià-SantGervasi i SantAn
primer trimestre del 1992, com la resta de superfícies analitzades, dreu- concentren el 43,8 per centdel sostre. Ara bé, si parlem
una davallada notable en relació amb el previst just un any enre del sostre comercial en edificis no residencials, hem de destacar
ra. En concret, amb una disminució del 55,6 per cent, hom pot encara una concentració superior, amb tres districtes -Horta
parlar d'una confirmació de la recessió iniciada a principi del Guinardó, Sants-Montjuïc i Gràcia- que capten més de tres
1991. quartes parts d'aquest sostre. En aquests casos, i sense perdre de
vista que en termes absoluts es tracta d'una oferta molt minsa, els
Després dels elevadíssims ritmes de creixementmantinguts du edificis que acullen aquest sostre estan destinats, majoritària
rant el bienni 89-90, especialment notables pel que fa al sostre co ment, a oficines.
mercial en edificis no residencials, sembla que la disminució que
ha arribatal conjunt de sostre ha afectat amb força la superfície
destinada a activitats comercials.És lògic que sigui així, ja que
aquest tipus de sostre, juntament amb el destinat a places d'apar
cament, es veu molt condicionat per l'evolució d'altre tipus de
projectes que defineixen el nivell d'activitat constructiva de la
ciutat. D'altra banda, però, cal destacar que malgrat aquesta da
vallada generalitzada, el pes relatiu sobre el conjunt de sostre
s'ha mantingut al llarg d'aquests primers mesos de l'any a nivells
similars als dels darrers dos anys, a l'entorn del 10 per cent. No
obstant això, operacions de gran envergadura adreçades al de
senvolupament de les activitats terciàries poden contribuir a alte
rar significativament, almenys de manera puntual, tant la partici
pació relativa d'aquest tipus de superfície com la tendència de
creixement dels darrers trimestres.
73
Sostre previst a les llicències d'obres per a usos industrials, d'oficines,
d'equipaments i d'hotels concedides (1r. trimestre 1992)
Ús industrial Oficines Equipaments
I
1. Ciutat Vella o o — 0 — 0 —
2. Eixample o 1.498 6,1 673 3,3 0 —
3. Sants-Montjuïc 1.051 -, . 16.758 68,2 0 — 2.131 80,4
4. Les Corts o o — 7.499 36,8 520 19,6
5. Sarrià-Sant Gervasi o 1.679 6,8 0 — 0
6. Gràcia 0 3.609 14,7 0 — o
7. Horta-Guinardó 0 625 2,5 0 — 0
8. Nou Barris 0 0 o — o
9. Sant Andreu 0 0 5.103 25,1 0
"
10. Sant Martí 318 '
398 1.6 7.093 34,8 0 —
Total 1.369 100,- 24.567 100,- 20.368 100,- *
2.65 100,-
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Sersei de Control de l'Edificacióde l'Ajuntament de Barcelona.
El sostre destinat a activitats productives—indústria i oficines Pel que fa a la superfície destinada a oficines, també ha resultat
és el que ha experimentat una davallada més sensible en relació afectada per la disminució del ritme que ha afectat la resta
amb el mateix període de l'any passat. d'usos, i ha registrat una davallada del 46 per cent en relació amb
el primer trimestre de l'any anterior. Cal tenir en compte que a
Tal comha succeït en els darrers anys, el sostre destinat a acti hores d'ara elmercat està absorbint unapart dels projectes que
vitats industrials segueix minvant i perdentpes relatiu sobre el es van aprovar del 1990 ençà, i que es necessita un període d'as
conjunt de sostre previst. En concret, l'aportació que representa sosegament per tal d'avaluar les necessitats futures.
per aquest primer trimestre d'enguany es pot qualificar de simbò
lica, ja que amb poc més de mil m2 no arriba ni a l'u per cent del El sostre destinat a equipaments presenta la concentració prò
conjunt de sostre total previst. La pèrdua d'importància de les ac pia de pocs expedients relativament importants. Amb un pes re
tivitats estrictament industrials en favor de les terciàries, les difi latiu sobre el total de sostre aprovat del 10,7 per cent, i una dava
cultats de supervivència de les indústries en un entorn saturat i llada del 36 per cent en relació amb elprimer trimestre de l'any
amb poques possibilitats d'ampliació i el desenvolupament i ur anterior, la major part dels expedients aprovats corresponen a
banització de polígons en enclavaments estratègics de comunica equipaments esportius i culturals.Un cop finalitzada l'eclosió
ció a l'entorn metropolità afavoreixen el progressiu desplaça olímpica, que ha comportat un gran esforç en incrementar la do
ment de la indústria fora de la ciutat. De fet, hom pot dir que els tació d'instal.lacions esportives, és lògic que durant un temps de
expedients que s'aproven a hores d'ara corresponen, en unapro dotació d'equipaments per la ciutat es consideri coberta.
porció elevada, a expedients d'ampliació i a petites insta•acions
de tallers de reparació, emmagatzematge i distribució.
74
Evolució dels preus del mercat immobiliari
Preu dels habitatges de nova planta (1r. semestre 1992)
en e ven a
Superfície ges
(milers ptes.)
mitjana
1. Ciutat Vella 99,4 193.423 14,8 20.955 64.000 4.600
2. Eixample 125,5 255.419 5,4 33.282 115.000 10.500
3. Sants-Montjuïc 109,0 196.923 10,8 21.445 39.500 13.400
4. Les Corts 139,4 270.337 4,1 38.322 75.000 17.500
5. Sarrià-Sant Gervasi 130,0 370.653 8,8 51.046 137.000 15.300
6. Gràcia 121,9 232.830 10,3 27.814 47.000 16.000
7. Horta-Guinardó 136,0 218.257 7,6 30.472 75.000 13.000
8. Nou Barris 111,5 197.247 17,2 21.850 30.000 14.000
9. Sant Andreu 106,9 171.254 11,2 18.201 23.000 13.150
10. Sant Martí 117,9 181.052 2,5 21.244 47.500 11.700
Barcelona 228.471 8,3 28.584 137.000 4.600
Font: Tecnigrama, Informe de Coyuntura Inmobiliaria en Barcelona Primersemestre, 1992. Elaboració própia.
Sobre la base de les dades facilitades per l'empresa Tecnigra Elpreu de venda mitjà d'un habitatge de nova planta ha assolit
ma analitzem, un cop més, l'evolució dels preus delmercat im les 228.471 ptes./m2, i és doncs, clarament superior al registrat un
mobiliari de nova planta a Barcelona en els darrers mesos. Com any enrera, amb un increment del 8,3 per cent demitjana en ter
és habitual, els habitatges de lamostra de nova planta estan si mes nominals. Ara bé, en termes reals -un cop descomptada la
tuats en edificis en venda de promoció privada, amb independèn inflació- es pot parlar d'un estancament dels preus, en la línia
cia del seu estat de construcció. Hom considera que la mostra dels dos darrers anys. Si ens fixem en el preu del producte final,
analitzada representa el 80 per cent del total de l'oferta existent el d'un habitatge de nova planta a Barcelona ha superat els 28,5
en elmoment de la realització del treball de camp, desenvolupa milions de pessetes, i depassa en més de 2,5 milions el preu regis
da en el primer trimestre d'enguany. trat un any enrera. Tanmateix, aquestes dades fan referència a
unes mitjanes que donen idea de la tendència general de l'evolu
Pel que fa a les dades corresponents als habitatges de segona ció dels preus. De fet, hiha una oferta prou variada com perquè
mà, formen part de la sèrie que publiquem des de final de l'any es donin unes diferències de preus molt acusades; en termes de
passat; per conèixer lametodologia emprada podeu consultar el preu per unitat de superfície, el recorregut de la variable va des
número 12 de BARCELONA.ECONOMIA, on s'explica amb detall la de 120.625 ptes./m2 a Ciutat Vella fins a 548.000 ptes./m2 a Sarrià
gènesi i l'anàlisi d'aquestes dades. Sant Gervasi. Quant al preu final, la diferència pren un caire
abismal, i s'arriba a donar la circumstància que els habitatges més
El manteniment dels preus a Sant Martí i zones cares de la ciutat cars ultrapassen en més de trenta vegades el preu dels més ba
compensa la resistència a frenar l'escalada de preus als districtes rats.
amb un nivell de preus clarament inferior a la mitjana.
Si ens centrem en les dades corresponents al mercat residencial
de nova planta, la mostra s'ha basat en 5.749 habitatges que
s'ubiquen en 183 promocions escampades arreu de Barcelona,
amb una forta concentració, però, a SantMartí, on se situa la
Vila Olímpica. Els resultats de l'anàlisi mostren una mena de «fo
tografia» de les característiques d'un «habitatge tipus» en elmo
ment de la realització del treball de camp. Així, pel que fa a la
grandària mitjana dels habitatges, oscilla a l'entorn dels 120 m2
de superfície construïda; no hiha, doncs, gaires variacions en re
lació amb les dimensions mitjanes dels habitatges de la mostra de
l'any 1991. De fet, la disminució dels ritmes de venda fa que mol
tes promocions que ja eren a la venda ara fa un any, s'hi mantin
guin.
75
Evolució del preu dels habitatges de nova planta i de segona niù
250
Període Preu Núm. índexs Preu Núm. índe
ikiaLklaiá • 2
200
a)
1986 67.258 100,0 57.814 100,0
1987 102.712 144,2 79.456 129,8 150
1988 146.554 195,5 132.815 206,1
1989 191.050 235,9 163.205 234,4
1990 203.274 233,6 195.829 261,8 r@ 100
1991
lr. sem. 210.925 238,5 212.744 279,8 50
2n. sem. 216.567 236,9 215.905 274,8 1986 1987 1988 1989 1990 lr. sem. lr. sem.
1992
lr. sem. 228.471 234,4 216.254 258,1 —Habitatges nova planta —Habitatges mà 1991 1992
segona
Nota: Fins l'any 1990 les dades corresponen al primer semestre de cada any.
Font:Nova planta: Tecnigrama, Informe de Coyuntura Inmobiliaria en Barcelona Primersemestre 1992.
Segonamà: Servei Cadastrali de Valoracióde Basede la Unitat Operativa del Plade la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
L'existència d'unes diferències tan profundes en els preus és
conseqüència de la heterogeneïtat i la diversitat de l'oferta; de Evolució de l'oferta i del preu dels habitatges
ben segur que si lamostra fos exhaustiva trobariem encara més (1r. semestre 92-1r. semestre 91)
dispersió de preus, sobretot pel que fa a la banda alta. Dintre
d'aquesta diversitat hiconcorren molts factors que contribueixen
a la formació dels preus dels habitatges; des de la qualitat de la
construcció fins a les característiques i serveis dels edificis i dels
habitatges, tot passant per la zona on s'ubiquen i l'oferta previsi
ble a curt termini al barri.En referència a aquests factors —que
podríem anomenar d'entorn—, les dades mostren diferències for
ça acusades per districtes, tal com hem vist anteriorment. Hi ha
quatre districtes—exactament igual com l'any passat— que supe
ren àmpliament el preumitjà per m2 de la ciutat—Sarrià-Sant
Gervasi, les Corts, l'Eixample i Gràcia. Si considerem el preu de
l'habitatge, la relació de districtes és la mateixa si canviem Gràcia
per Horta-Guinardó. És un fet a destacar que els tres primers són
els que han registrat, juntament amb Sant Martí, unes taxes infe
riors de creixement de preus, molt per sota de la inflació de la
ciutat durant el mateix període. És a dir, l'estancament dels preus
dels habitatges ve donada, de moment, per la correcció a la baixa
del preu dels habitatges de la banda alta. Per contra, el creixe
ment més espectacular—del 17,2 per cent en termes nominals
s'ha donat al districte de Nou Barris.
Evolució del preumitjà dels Evolució de l'oferta
habitatges d'habitatges
disminueix • disminueix
111 esmanté • esmanté
•augmenta • augmenta
•augmenta notablement
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades perTecnigrama.
76
El
Preu de les preu de venda mitjà del sostre de nova construcció destinat
oficines (1r. semestre 1992) exclusivament a oficines ha experimentat un creixement del 27,1
Superfície (m2) per cent en relació amb un any abans.
Preu Preu
total en de venda de llogu L'anàlisi corresponent a la superfície destinada a oficines s'ha
realitzat sobre la base de 31 promocions en diferents fases de
1. Ciutat Vella 6.250 5.450 682.000 construcció, totes elles, però, en disposició de ser venudes. Dels
2. L'Eixample 17.651 11.037 3378 poc més de 80.000 m2 de sostre total de les promocions, quedaven
4. Les Corts 37.322 19.882 393.992 3.698
per vendre en el moment de la realització del treball de camp gai
5. Sarrià-Sant Gervasi 8.944 8.944 2.700 rebé dos sostre l'existència d'una oferta
7. Horta-Guinardó 4.250 2.020 400.000 2.000 terços. Aquest implica
tot fa un
10. Sant Martí 6.995 5.723 168.704 superior a l'existent just any, gairebé en un 25 per cent.
Aquest increment de l'oferta es produeix tant pelmenor ritme de
Barcelona 81.412 53.056 446.267 3.505 vendes comper la incorporació efectiva de sostre nou, que s'ac
centuarà en els mesos.
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades perTecnigrama, Informede
propers
Coyuntura Inmobiliaria en Barcelona. Primer semestre1992.
D'altra banda, aquesta aparent atonia delmercat sembla que
demoment no ha incidit en l'evolució dels preus de venda, ja que
aquests manifesten un creixement en termes nominals superior al
A manera de síntesi, cal remarcar que l'evolució dels preus 27 per cent, molt per sobre de l'evolució dels preus dels habitat
mitjans dels habitatges als diferents districtes vamolt lligada tam ges. La diferent dotació de serveis del sostre de construcció re
bé a l'evolució de les superfícies mitjanes. En aquest cas, amb cent i el parc existent és un factor que pot distorçar parcialment
l'excepció de Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi i l'Eixample, la su la comparació via preu exclusivament. En qualsevol cas, els me
perfície mitjana dels habitatges de la resta de districtes ha aug canismes que regeixen la formació dels preus de les oficines són
mentat. Aixòhauria d'haver incidit en una reducció del preu/m2, prou complexos com per avançar un estancament dels preus a
però no ha estat així perquè a aquests set districtes s'ha produït mitjà termini. A banda d'això, sembla clar que es tracta d'un ti
una sensible disminució de l'oferta d'habitatges nous. pus de producte en el qual la ubicació, el mòdul mínim i l'existèn
cia de promocions singulars juga un paper preponderant a l'hora
Els preus dels habitatges de segona mà reaccionen amb molts de calcular un preumitjà per al conjunt de la ciutat. Les dades
mesos de retard al canvi de tendència dels preus dels de nova del quadre adjuntmostren unagran diversitat de preus en relació
construcció. amb els districtes on s'ubiquen; de fet, del conjunt de promocions
analitzades s'ha detectat un preu de venda màxim de 700.000
Definitivament, sembla que s'ha alentit el ritme de creixement ptes./m2, i mínimde 124.000 ptes./m2.
del preu dels habitatges del mercat secundari, la qual cosa els ha
situat lleugerament per sota del preu dels de nova planta. Així,
després de la convergència de preus que es vadonar ara fa un
any, sembla que la correcció a la baixa que ha afectat als habitat
ges nous s'ha traslladat també als de segona mà. Les expectatives
generades pel Plade l'Habitatge, la resistència dels tipus d'inte
rès a baixar de forma significativa i l'esgotament de la demanda
solvent són factors que han contribuït a frenar l'escalada dels
preus, dels de nova planta en primer instància, i dels delmercat
secundari a remolc d'aquells.
77

VI. Ocupació

Mercat de treball
Taxa general d'atur registrat (%)
Província de
31-X11-1987 16,3 19,3 18,3 20,9
31-XII-1988 13,7 16,0 15,2 18,8
31-XII-1989 9,9 12,0 11,6 16,2
31-111-1990 9,6 11,7 11,3 16,1
30-VI-1990 9,0 10,8 10,2 15,3
30-1X-1990 9,4 11,2 10,6 15,3
31-XII-1990 9,2 11,3 10,9 15,6
31-111-1991 9,4 11,4 11,0 15,6
30-V1-1991 9,1 10,7 10,2 14,8
30-IX-1991 9,2 11,2 10,7 15,0
31-X11-1991 9,4 11,0 10,7 15,4
31-111-1992 9,5 11,0 10,5 15,4
Font: Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya ielaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa per a la provínciade Barcelona. del nombre
d'aturats registrats a l'INEM a Barcelona i de la població estimada per Barcelona.Economia, apartir de la nova sèrie homogènia.
Atur registrat a Barcelona
Variació (%) Variació (%)
1- -1992/ 1-111-1992/
Atur total registrat 68.198 66350 66.295 66.076 -0,3 -0.4
Atur masculí 27.404 26.879 27.721 28.536 2,9
Atur femení 40.794 39.471 38.574 37.540 -2,7 .49
Atur juvenil (16-24 anys) 13.640 13.987 13.721 13.521 -1,5 -3,3
Distribució sectorial:
-Agricultura 133 100 89 89 -0,0 -11,0
-Indústria 24.641 23.815 23.199 22.717 -2,1 -4,6
-Construcció 2.790 2.672 3.063 3.374 10,2 26,3
-Serveis 32.883 33.865 35.372 35.500 0,4 4,8
-Sense ocupació anterior 7.751 5.898 4.572 4.396 -3,8 -25,5
Font: Dades de l'INEM recollides pel Departament d'EconomiaAplicada de la UAB. A partir de gener de 1991, les dades són facilitades per l'Àrea de Desenvolupamen Econòmic iSocial
de l'Ajuntament de Barcelona.
L'evolució del nombre d'aturats ve determinatprincipalment La lleugera reducció del nombre d'aturats a Barcelona ha vin
pels resultats al sector de la construcció. gut pel cantó del col.lectiu femení i de joves, però no pel masculí,
que augmenta tant en comparació amb un any enreracomen
En acabar el primer trimestre d'enguany, hi havia a Barcelona acabar el 1991. La persistent i alhora moderada tendència a la
un total de 66.076 persones aturades registrades a les oficines de baixa del nombre de dones registrades coma aturades i el fet que
l'INEM, que representa només unes 300 persones menys que un agumenti l'atur en els serveis, fa pensar que s'està produint una
any enrera i unes 200 menys que al final de l'any passat. De fet, la certa desincentivació per part de la dona a buscar feina activa
taxad'atur a Barcelona es resisteix a baixar, per l'efecte d'una ment, davant de les creixents dificultats delmercat i l'empitjora
disminució del nombre d'actius superior a la del nombre d'ocu ment de la conjuntura. La disminució de l'aturjuvenil, possible
pats. Així, la barrera del nouper cent es revela com una resistèn ment s'ha de vincular també al fet que cada cop s'incorporen
cia difícil de superar. Per altra banda, a la resta de Catalunya la noves generacions amb menys membres.
taxa millora lleugerament i se situa aproximadament mig punt
per sota de la d'ara fa un any.
81
Contractacions registrades a Barcelona
Variació (%) Variació (%)
1990 1991 1991 1992 lr. tr. 19921 lr. tr. 19921
lr.trimestre lr.trimestre 4t. trimestre lr.trmçe 4t. tr. 1991 1991
Altes demandes d'ocupació 38.888 54.356 50.990 54.648 7,2 0,5
Baixes demandes d'ocupació 44.078 52.249 52.495 50.883 -3,1 -2,6
Altes llocs de treballoferts 4.475 5.737 3.101 3.063 -1,2 -46,6
Contractes de treball registrats 87.157 90.244 105.749 100.062 -5,4 10,9
- acollits a mesures de foment 46.070 45.223 51.827 48.402 -6,6 7,0
- no acollits a mesures de foment 41.087 45.021 53.922 51.660 -4,2 14,7
Distribució dels contractes
acollits a mesures de foment:
- Sectorial: Agricultura 87 92 88 82 -6,8 -10,9
Indústria 9.225 8.961 8.153 8.689 6,6 -3,0
Construcció 2.628 2.541 2.036 2.181 7,1 -14,2
Serveis 34.130 33.629 41.550 37.450 -9,9 11,4
- Per sexes: Homes 25.592 24.511 26.037 26.160 0,5 6,7
Dones 20.478 20.712 25.790 22.242 -13,8 7,4
Font: Dades de l'INEM recollides pel Departament Aplicada de la [Alt. A partir rie gener de 1991. lesdades són facilitades per l'Area de Desenvolupament Económic Social
de l'Ajuntament de Barcelona.
Continua l'elevada rotació de les contractacions, que posa
Actius iocupats estimats a Barcelona de manifest laprecarietat dels llocs de treball.
(sèrie homogènia)
Pel que fa a les altes i baixes de demandes d'ocupació
ffil..1.111111 presen
tades a les oficines de l'INEM, es detecta un creixement poc sig
31-XII-1986 692.336 566.642 12.694 nificatiu de les altes en relació amb un any enrera. Contrària
31-XII-1987 725.002 606.600 118.402 ment, les baixes han minvat un 2,6 per cent: s'ha produït per tant
31-XII-1988 708.650 611.573 97.077 una major rotació de contractes -encara no havia entrat en vi
31-XII-1989 712.464 641.822 70.642 gor el decret de regulació de les prestacions per desocupació
en termes de saldo, hi ha més inscrita a les oficines de
31-111-1990 710.400 642.202 68.198 gent
l'INEM en demanda
30-VI-1990 720.510 655.841 64.669 d'ocupació.
30-IX-1990 714.622 647.759 66.863
31-XII-1990 717.111 650.873 66.238 En aquest trimestre, ha augmentat considerablement el nom
bre de contractes registrats en comparació amb el mateix període
31-111-1991 708.711 642.361 66.350 de l'anyanterior -més de 10.000 de diferència.D'aquí que en
30-VI-1991 710.585 646.265 64.320 deduïm que s'ha produït unamajor rotació d'altes i baixes de de
30-IX-1991 718.985 652.700 66.285 mandes d'ocupació. Tant els contractes acollits a mesures de fo
31-XII-1991 706.710 640.415 66.295 ment comels que no ho estan han tingut una variació positiva, i
en especial els no acollits: un31-111-1992 698.467 augment del 14,7 per cent contra un
632.391 66.076
7 per cent dels acollits.
* Per estimar el nombre d'actius ocupats, hom ha considerat el total Taturats registrats
a les oficines de PINEM. Dintre dels acollits, únicament als serveis s'han registrat més
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades de l'Enquesta de Població Activa per a la contractes que al mateixperíode de l'any passat. Per altra banda,
provínciade Barcelona i de la nova estimaciópoblacional de Barcelona.Economia. ha davallat considerablement a la construcció. Si diferenciem per
sexes, l'augment del nombre de contractes és semblant per a tots
dos col-lectius (un 6,7 per centper als homes i un 7,4 per cent per
Per sectors, es concentra en el de la construcció -d'aquí que el a les dones). Així, es tendeix a igualar la tendència d'anys ante
col-lectiumasculí en sigui el més afectat-, el nombre d'aturats riors en què el nombre de contractes femenins -independent
del qual ja ve augmentant des de principi de l'any passat, en un ment delvalor absolut- augmentà per sobre dels masculins, fruit
context on s'estan acabant les grans obres d'infrastructura i on hi d'una política activa en aquest sentit, tot i la coincidència amb un
ha una contenció en la construcció d'edificis residencials i per a període d'expansió -sobretot el 1989 i 1990- al sector de la
d'altres usos. Per altra banda, a la indústria, el nombre d'aturats construcció.
registrats continua reduint-se, al contrari del que suceeix als ser
veis, on esmanté a l'alça afavorit en gran part per la gran flexibi
litat i atomització d'empreses. Tanmateix, cal esperar una millora
de les contractacions en alguns sectors punters dels serveis -res
tauració i hostalatge, alguns serveis a les empreses...- de cara als
Jocs Olímpics. El repte, en tot cas, serà veure si es podrà mante
nir-hi posteriorment el nivell d'ocupació.
82
VII. Població

Evolució de la població resident
Evolució de la població resident a Barcelona
rE151~11111117",
Li ilIMP Saldo Saldo
absoluta
Evolució Població (milers)
Creixement Immigrants Emigrants migratori migratori
Defuncions vegetatiu re Strats_ re istrats registrat estimat* total*
1981 19.123 14.302 4.821 5.218 8.790 -3.572 -5.108 -287 1.811 1.752
1982 17.973 14.007 3.966 5.598 15.236 -9.638 -13.782 -9.816 1.801
1983 16.440 14.908 1.532 9.269 20.134 -10.865 -15.537 -14.005 1.787
1984 15.598 14.812 786 11.198 21.103 -9.905 -14.164 -13.378 1.773
1985 15.190 16.057 -867 13.214 21.824 -8.610 -12.312 -13.179 1.760
1986 14.413 16.089 -1.676 8.932 15.919 -6.987 -9.991 -11.667 1.749 1.702
1987 13.843 15.292 -1.449 10.365 21.374 -11.009 -15.743 -17.192 1.731
1988 13.556 16.121 -2.565 11.310 24.593 -13.283 -18.995 -21.560 1.710
1989 13.375 15.901 -2.526 12.900 26.813 -13.913 -19.896 -22.422 1.687
1990 12.689 16.919 -4.230 14.962 28.936 -13.974 -19.983 -24.213 1.663
lr. tr. 3.133 4.889 -1.756 3.571 6.794 -3.223 -4.609 -6.365 1.681
2n. tr. 3.131 4.065 -934 3.770 7.105 -3.335 -4369 -5.703 1.675
3r. tr. 3.256 3.579 -323 3.776 7.518 -3.742 -5.351 -5.674 1.670
4t. tr. 3.169 4.386 -1.217 3.845 7.519 -3.674 -5.254 -6.471 1.663
1991 12.667 15.568 -2.901 8.746 20.793 -12.047 -15.661 -18.562 1.644
lr. tr. 2.921 4.260 -1.339 3.727 4.036 -309 -402 -1.741 1.661
2n. tr. 3.222 3.740 -518 1.094 4.223 -3.129 -4.068 -4.586 1.657
3r. tr. 3.253 3.380 -127 1.828 6.144 -4.316 -5.611 -5.738 1.651
4t. tr. 3.271 4.188 -917 2.097 6.390 -4.293 -5.581 -6.498 1.644
Notes: * Estimació efectuada per Barcelona.Economia. L'estimació del saldomigratori s'efectua sobre la base de lesdesviacions queentre el saldo migratori real i el registrat es produïrenentre
el 1981 i el 1986. A partir del 1991 es pren com a referència la diferència entre les dues dades censals.
** Les dades censals ipadronals estan referides a 31 de març de cada any.
Font: Elaboració pròpia apartir de les facilitadespel Serveid'Estadística de l'Ajuntamentde Barcelona.
Les dades del Cens del 1991 han confirmat el ritme de pèrdua plasmat en un saldo negatiu intercensal de gairebé 110mil perso
de població de Barcelona. L'evolució al llarg del darrer any nes, de les que cent mil s'han de considerar com a pèrdua neta de
no permet esperar, ara per ara, canvis en aquesta tendència. població per canvi de residència.
L'evolució de la població resident durant el 1991 s'ha caracte Els municipis de l'entorn metropolità són eldestípreferit pels
ritzat per una lleugera contenció de la tendència a la baixa del habitants de Barcelona que han decidit canviar de residència.
moviment vegetatiu. Aquesta contenció ha estat provocada bàsi
cament per la reducció del nombre de defuncions i, en menor Les dades dels fluxes migratoris registrats a Barcelona al llarg
mesura, pel manteniment del nombre de naixements. La reducció de l'any 1991 no ofereixen gairesnovetats en relació amb l'evolu
del saldo migratori en termes absoluts obeeix al fet que es tracta ció registrada en els darrers anys. Com ja és sabut de tothom, el
d'un any censal, i unapart dels canvis de residència s'han regula saldo migratori que es registra a hores d'ara és negatiu, i força
ritzat directamentmitjançant els fulls del Cens. De fet, l'evolució més important en termes absoluts que el saldo vegetatiu. En tot
del segon semestre sembla apuntar que el fenomen del saldo mi cas, la realització del cens ha provocat un cert temperament en la
gratori negatiu segueix amb la mateixa intensitat que en els da disminució del saldo migratori. Mentre que els naixements i les
rrers anys. defuncions són tràmits administratius que hom assumeix com
d'obligatori e immediat compliment, els trasllats de residència no
De fet, i tal com hem comentat en sucessives edicions de la re es notifiquen de manera tan generalitzada, de forma que estan
vista, els trets bàsics que caracteritzen l'evolució de la població infravalorats i són els censos i els padrons els que recullen pun
resident a Barcelona en els darrers anys són la feblesa de la fe tualment aquests moviments. És per això que és aviat per parlar
cunditat, que es tradueix en una taxa de natalitat molt baixa, i d'una suavització de la davallada del saldo migratori causada per
l'existència d'un saldo migratori negatiu que ha crescutmolt en una reducció de la emigració.
aquest darrer decenni.
Hi ha moltes consideracions a fer a aquestes dades. En primer
lloc, pel que fa al creixement vegetatiu, la seva evolució es pot di
vidir en dos períodes diferenciats; fins el 1984els naixements
eren superiors a les defuncions, mentre que a partir d'aquell any
el saldo vegetatiu negatiu ha anat creixent progressivament a
causa de la ja esmentada caiguda de la natalitat. Pel que fa al mo
viment migratori, en anteriors edicions de la revista hem analitzat
en profunditat les conseqüències de l'impacte de la seva evolució.
Com a breu esbós, només diremque el nombre d'emigrants al
llarg del decenni ha doblat el nombre d'immigrants, i això s'ha
85
Movimentsmigratoris a Barcelona
Àrees d'origen-destinació Immigrants Emigrants
Resta provJ Resta provJ
Resta prov. Barcelona Resta del món Total Totalimmi rants Total emi. ants Emigrants/
Immigrants
(*)
1980 3.888 9.753 5.031 7.027 8.919 16.780 -7.861 43,6 58,1 -
1981 1.673 3.327 3.545 5.463 5.218 8.790 -3.572 32,1 37,8 2,1
1982 2.346 6.940 3.252 8.296 5.598 15.236 -9.638 41,9 45,6 2,2
1983 5.190 10.290 4.079 9.844 9.269 20.134 -10.865 56,0 51,1 2,2
1984 6.352 11.188 4.846 9.915 11.198 21.103 -9.905 56,7 53,0 1,9
1985 7.388 11.860 5.826 9.964 13214 21.824 -8.610 55,9 54,3 1,8
1986 5.134 8.195 3.798 7.724 8.932 15.919 -6.987 57,5 51,5 1,8
1987 5.266 12.213 5.099 9.161 10.365 21.374 -11.099 50,8 57,1 2,0
1988 5.220 15.035 6.090 9.558 11.310 24.593 -13.282 46,2 61,1 2,1
1989 5.463 16.257 7.437 10.556 12.900 26.813 -13.913 42,3 60,6 2,1
1990 6.397 17.615 8.565 11.321 14.962 28.936 -13.974 42,8 60,9 2,1
1991 4.363 12.086 4.383 8.707 8.746 20.793 -12.047 49,9 58,1 2,4
Resta RMB Resta del món Total Immigrants Emigrants
Saldo Resta RMB/ Resta RMB/ Effirgkants.(
Immigrants Emigrants Immigrants Ewigjants lmmigrants Ewigrants mwrstsri Tô4d imwiursnft TAtmins,,jngrants
1989 4.674 14.825 8.226 11.988 12.900 26.813 -13.913 36,2 55,3 2,1
lr. tr. 1.145 3.253 1.887 2.402 3.032 5.648 -2.623 37,8 57,6 1,9
2n. tr. 1.249 4.108 1.964 3.124 3.213 7.232 -4.019 38,9 56,8 2,3
3r. tr. 1.201 3.950 2.248 3.282 3.449 7.232 -3.783 34,8 54,6 2,1
4t. tr. 1.079 3.514 2.127 3.180 3.206 6.694 -3.488 33,7 52,5 2,1
1990 5.045 16.091 9.557 12.845 14.962 28.936 -13.974 36,1 55,6 1,9
lr. tr. 1.354 4.001 2.217 2.793 3.571 6.794 -3.223 37,9 58,9 1,9
2n. tr. 1.440 4.107 2.330 2.998 3.770 7.105 -3.335 38,2 57,8 1,9
3r. tr. 1.255 4.199 2521 3.319 3.776 7.518 -3.742 33,2 55,9 2,0
4t tr. 1.356 3.784 2.489 3.735 3.845 7.519 -3.674 35,3 50,3 2,0
1991 3.826 11.040 4.920 9.753 8.746 20.793 -12.047 43,7 53,1 2,4
lr. tr. 1.963 1.945 1.764 2.091 3.727 4.036 -309 52,7 48,2 1,1
2n. tr. 388 2.212 706 2.011 1.094 4.223 -3.129 35,5 52,4 3,9
3r. tr. 694 3.342 1.134 2.802 1.828 6.144 -4.316 38,0 54,4 3,4
4t tr. 781 3.541 1.136 2.849 2.097 6.390 -4.293 37,2 , 55,4 3,0
(*) Amb l'excepció de la corresponent al 1991, la resta s'ha calculat a partir d'una mitjana mòbil de tres anys.
RMB:Regió MetropolitanadeBarcelona (comprènlescinc comarquesde laRegió 1-elBarcelonès,elBaix Llobregat,el VallèsOccidental,elVallésOrientali elMaresme-a mésde l'Alt Penedèsi
el Garraf).
Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades pel Servei d'Estadísticade l'Ajuntamentde Barcelona.
En concret, les dades que aquí presentem, Iluny de pretendre Quant als emigrants, tal comha esdevingut en aquests darrers
oferir un perfil dels immigrants i dels emigrants -tema que per anys, no marxen lluny, jaque el 53,1 per cent té coma destinació
símateixmereix un tractamentmés detallat-, ens apropen als la Resta de la Regió Metropolitana. Aixó s'enclava dintre de la
llocs d'origen i destinació de la població que, en el primer cas, ha creixent suburbanització que es dóna a hores d'ara a Barcelona i
fixat la seva residència a Barcelona, i, en el segon, la tenia aquí i a d'altres grans ciutats europees. A grans trets, a partir de les da
hamarxat fora. Pel que fa als immigrants, en termes absoluts han des del cens hom pot deduir que aquesta emigració és majorità
experimentat una disminució de més de sis mil persones en rela riament de caire familiar. En general, es pot dir també que elmo
ció amb l'any 1990; sembla que al llarg d'aquest darrer any ha viment migratori té a hores d'ara la seva gènesi en aspectes de
augmentat la proporció dels que vénen de la Resta de la provín qualitat de vida, de canvis de models de comportament social, i
cia de Barcelona i arriben a ser la meitat del total. Alhora, creix de preu i tipus d'habitatge, més que en les raons purament eco
també la proporció dels que provenen de la Resta de la Regió nòmiques que van caracteritzar els movimentsmigratoris dels de
Metropolitana -en un any passa del 36,1 per cent sobre el total cennis passats.
al 43,7 per cent.
86
Monografia 1
La problemàtica de l'habitatge
a Barcelona. Una aproximació
a l'evolució dels costos de construcció
i dels preus de venda

La problemàtica de l'habitatge a Barcelona
L'habitatge ha estat i és una de les grans preocupacions de la Aquest procés inflacionista —concentrat durant el trienni
nostra societat. Per limitar-nos només a les darreres dècades —de 1987-89— ha augmentat notablement la diferència entre el preu
les que en tenimmés coneixement— i si ens centrem a Barcelona dels habitatges i la disponibilitat econòmica efectiva dels que en
i regiómetropolitana, recordarem que al llarg dels anys cinquan necessiten un. Una capacitat de despesa que si bé ha augmentat
ta i seixanta i fins ben estrats els setanta una de les primeres ocu significativamenten termes generals gràcies al quinquenni de
pacions de les autoritats de l'època fou dotar de sostre —sense creixement econòmic, no es veu recolzada per un estalvi anterior
reparar massa en la qualitat— a les successives onades d'immi significatiu atès el període de crisi anterior. D'altra banda, aques
grants que, provinents de la resta de l'Estat, arribaven amb l'es tamanca d'un patrimoniprevi és un factor determinant per
perança de trobar feina i començar una nova vida. Fou l'època aquell segment de població —especialment gent jove— que vol
del creixement descontrolat de Barcelona —sota la vigència del accedir al seu primer habitatge en una situació de preus elevats,
PlaComarcal del 1953— durant la qual en poc més de vint anys finançament car i escassa oferta d'habitatges subvencionats. El
la població va augmentar en gairebé migmilió de persones, un 40 Pla Quadriennal de l'Habitatge pretén ser un instrument efectiu
per cent en termes relatius. per començar a resoldre aquest problema. Amb tot, a les grans
ciutats la seva efectivitat directa pot ser desigual donat que va
Posteriorment, amb l'inici de la crisi a mitjan dels setanta, i que molt lligada a ladisponibilitat de sòl edificable. En el cas concret
coincideix amb els primers anys de la transició política a la demo de Barcelona, interessa especialment l'impacte que tindrà sobre
cràcia, lapreocupació per l'habitatge passa a un segon pla davant el diferencial de preus dels habitatges amb els de l'entornmetro
l'eclosió d'una problemàtica tan inesperada com greu com fou la polità.
crisi industrial. El greu problema social generat per un nombre
creixent d'aturats forçosos, molt concretats a l'àrea industrial de Fins aquí una descripció molt genèrica i esquemàtica de la si
Barcelona, sense altresmitjans de vida que la seva feina quotidia tuació de l'habitatge a Barcelona i entornmetropolità. La nostra
na, juntament amb la incertesa que vivia el país a nivell polític, preocupació per aquest tema ens porta a plantejar-nos un seguit
van arraconar —comhem dit— la problemàtica de l'habitatge. d'hipòtesis que poden explicar l'evolució recent dels preus de
D'altra banda, amb l'inici de la crisi s'acaben també els fluxos l'habitatge. La major part han estat apuntades, en un moment o
d'immigrants. altre, per les diferents veus especialitzades que s'han deixat sentir
en relació amb aquest tema.
No és fins a les darreries de la dècada dels vuitanta, després
d'un breu període de creixement econòmic, que torna a aparèixer
el problema de l'habitatge. Amb la particularitat que en aquesta
ocasió, elventall d'afectats ésmolt ampli i no es limita només a
les classes econòmicament més febles. La gent jove i en general
les persones que volen accedir a un primer habitatge —ja sigui de
propietat o de lloguer— han estat els col.lectiusmés afectats.
En aquesta ocasió —a diferència dels anys cinquanta i seixan
ta—el problema no és estrictament de manca d'habitatges. És
unaqüestió més complexa. Les expectatives de creixement gene
rades arran de la integració d'Espanya a la CE i de la nominació
de Barcelona com a seu dels JocsOlímpics del 1992 van disparar
l'atractiu de Barcelona i, per extensió, de Catalunya a l'esfera in
ternacional, coincidint amb un moment de represa de l'activitat
econòmica. Aquest fet va derivar en una forta pressió de la de
manda sobre els actius immobiliaris de la ciutat—especialment
per part d'inversors estrangers— accelerant el procés de tercia
rització del seu teixitproductiu. Lògicament, una de les conse
qüències d'aquest procés ha estat el fort augment dels preus del
mercat immobiliari a la ciutat.
89
Raons
de venda dels que han pressionat a l'alçael
Preus preu de l'habitatge.
habitatges (ptes. del 1991)
(milers ptes.) Per un cantó, els factors de caire macroeconómic ja esmentats
250 que es poden resumir en una excessiva pressió de la demanda so
bre un sector amb una limitada capacitat de resposta després
240 d'haver estat una de les activitats productives més afectades per
la crisi.
220 En el cas de Barcelona i grans àrees urbanes de l'entorn s'hi
afegeix la carestia de sòl disponible i la competència per l'espai,
amb una forta pressió del conjunt de les activitats terciàries sobre
200 aquest sòl i sobre unapart del sostre residencial existent amb una
localització cèntrica. Sembla que l'impacte efectiu del Pla Gene
ral Metropolità del 1976 es comença a fer palès gairebé una dèca
da després de la seva aprovació definitiva.180
Per l'altre, l'augment del cost de la construcció, no tant per
l'increment dels costos en sentit estricte, sinó per la millora de la
160 qualitat via la utilització de nous materials i elmajor equipament
que s'ha incorporat als immobles.
140 Aspectes complementaris a considerar són els elevats costos de
finançament—amb tipus d'interès de dos dígits— i els ajuts fis
cals a la compra d'habitatges, pels efectes perversos que se'n de
120 riven per no discriminar segons nivells de renda o de riquesa, i
fins fa ben poc, sense diferenciar entre habitatge principal o se
cunda
100
Un altre element amb una incidència força negativa per la seva
vessant especulativa va ser el recurs generalitzat a invertir en im
mobles per part dels posseïdors de diner negre, en un intent de
80 blanquejar-lo i alhora assegurar-se'n una rendibilitat.Aquest fou
un fenomen afavorit involuntàriament per la liberalització
70 dels
contractes de lloguer arran del Decret Boyer del 1985 que en pri
mera instància pretenia restablir les taxes de rendibilitat de les
1975 1977 1979 1981 1983 1985 1987 1989 1991 inversions immobiliàries —molt malmeses després d'una dècada
Barcelona (habitatges nous) marcada per la inflació— com a
— pas previ per reactivar el sector
de la construcció a de la inversió i
— Barcelona (segona mà) partir privada alhora, augmen
tar l'oferta d'habitatges per tal de fer front a un augment previsi
Madrid (habitatgesnous) ble de la demanda.
Som perfectament conscients de la dificultat d'encarar una
problemàtica tan genèrica comés la de l'encariment de l'habitat
ge a unaàrea determinada i d'apuntar causes —igualmentgenè
riques— que expliquin aquesta evolució al llarg dels anys. Mal
grat tot, pensem que val la pena intentar-ho.
A partir d'un treballmolt exhaustiu de recollida de dades dut a
terme pel Servei Cadastral i de Valoració de Base del Pla de la
Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona, disposem d'unes sèries de
preus que cobreixen els darrers trenta anys, referides a diversos
inputs del sector de la construcció residencial —mà d'obra i di
versos materials de construcció— i també al cost de construcció
de diferents tipus de sostre, i més concretament de diferents tipus
d'habitatges.
Potser la relació més rellevant i significativa a l'hora d'explicar
l'evolució dels preus de venda dels habitatges seria estudiar la
correlació entre aquest preu de venda i el cost efectiu de cons
trucció delsostre residencial, sense comptabilitzar el preu del sòl,
possibles despeses d'urbanització ni tampoc les despeses tècni
ques i taxes.
90
Preus de materials i costos de construcció de sostre residencial
Pessetes corrents/unitat Números índex (1960 =100)
Hora de Kg. de Habitatge Habitatge Hora de Kg. de Habitatge Habitatge
Totxana , Totx normal (m2
1960 22 0,9 1,1 2.140 2.833 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
1961 22,5 0,9 0,9 2.096 2.786 102,7 100,0 81,8 97,9 98,3
1962 25 0,9 1,2 2.152 2.908 113,6 100,0 109,1 100,6 102,6
1963 37 1,0 2,0 2.814 3.751 168,2 111,1 181,8 131,5 132,4
1964 52,5 1,0 2,3 3.186 4.159 238,6 111,1 209,1 148,9 146,8
1965 46,8 1,3 1,9 3.334 4.348 212,7 144,4 172,7 155,8 153,5
1966 53 1,3 1,7 3.607 4.629 240,9 144,4 154,5 168,6 163,4
1967 57 1,1 1,7 4.085 5.248 259,1 122,2 154,5 190,9 185,2
1968 62 1,1 1,7 4.465 5.658 281,8 122,2 154,5 208,6 199,7
1969 68 1,1 1,6 4.622 5.890 309,1 122,2 145,5 216,0 207,9
1970 73,5 1,1 2,1 4.979 6358 334,1 122,2 190,9 232,7 224,4
1971 95 1,1 2,2 5.783 7.169 431,8 122,2 200,0 270,2 253,1
1972 102 1,2 2,2 5.998 7.513 463,6 133,3 200,0 280,3 265,2
1973 134 1,2 3,3 7.120 8.780 609,1 133,3 300,0 332,7 309,9
1974 194 1,4 4,0 9.986 12.245 881,8 155,6 363,6 466,6 432,2
1975 270 1,6 3,5 12.385 15.480 1.227,3 177,8 318,2 578,7 546,4
1976 289 1,8 4,4 12.835 15.987 1.313,6 200,0 400,0 599,8 564,3
1977 381 2,5 4,5 16.709 20.477 1.731,8 277,8 409,1 780,8 722,8
1978 475 2,4 6,5 20.070 26.487 2.159,1 266,7 590,9 937,9 934,9
1979 550 3,0 7,5 23.211 30.448 2.500,0 333,3 681,8 1.084,6 1.074,8
1980 650 3,2 7,8 25.918 34.068 2.954,5 355,6 709,1 1.211,1 1.202,5
1981 810 4,8 8,9 29.476 38.628 3.681,8 533,3 809,1 1.377,4 1363,5
1982 825 4,9 9,5 31.390 40.933 3.750,0 544,4 863,6 1.466,8 1.444,9
1983 916 6,9 10,7 34.324 45.209 4.163,6 766,7 972,7 1.603,9 1.595,8
1984 1.104 8,4 11,5 41.114 54.028 5.018,2 933,3 1.045,5 1.921,2 1.907,1
1985 1.070 8,8 12,7 41.720 55.522 4.863,6 977,8 1.154,5 1.949,5 1.959,8
1986 1.210 9,6 16,2 45.991 61.670 5.500,0 1.066,7 1.472,7 2.149,1 2.176,8
1987 1.225 9,6 18,5 46.909 63.028 5.568,2 1.066,7 1.681,8 2.192,0 2.224,8
1988 1.282 10,0 19,7 49.135 66.173 5.827,3 1.111,1 1.790,9 2.296,0 2.335,8
1989 1.471 10,3 18,3 53.198 72.207 6.686,4 1.144,4 1.663,6 2.485,9 2.548,8
1990 1.625 10,7 18,5 59.139 79.869 7.386,4 1.188,9 1.681,8 2.763,5 2.819,2
1991 1.990 10,7 18,8 65.812 88.458 9.045,5 1.188,7 1.709,1 3.075,3 3.122,4
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades pel Servei Cadastrali de Valoració de Base del Pla de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona.
El fet de no disposar d'una sèrie homogènia dels preus de ven El que aquí ens interessa és, bàsicament, relacionar l'evolució
da dels habitatges nous per a tot el període iper a l'àmbit d'estu dels costos de construcció del sostre residencial a Barcelona en
di ens obliga a utilitzar fonts alternatives. Pels darrers setze anys els darrers trenta anys amb la corresponent evolució dels preus
disposem d'una sèrie de preus de venda d'habitatges de segona de venda d'aquests habitatges. La hipòtesi a contrastar seria
mà a Barcelona. Pels darrers sis anys es pot completar amb els -com ja han repetit en nombroses ocasions els professionals del
preus de venda d'habitatges nous. La nostra anàlisi la basarem sector- que l'augment dels preus de venda dels habitatges en el
sobre els preus de segona mà ja que comes mostra en el gràfic darrer quinquenni no respon a un augment equivalent quant a
adjunt, és una sèrie perfectament vàlida per explicar-a nivell de magnitud dels costos de construcció, sinó que en bonamesura es
grans tendències i si es deixa de banda els valors absoluts- l'evo deu a un notable augment del valor de repercussió del preu del
lució del preu dels habitatges a Barcelona. Aixè és especialment sòl en combinació amb una forta pressió de la demanda de sostre
cert en els darrers anys quan l'oferta de segona mà ha funcionat -després d'un decenni de crisi econòmica.
com a substituta d'una oferta escassa de sostre nou.
Costos de producció a la construcció d'habitatges.
Si considerem el procés de construcció d'un habitatge com un
procésmanufacturer més -apartir de la combinació i transfor
mació d'uns inputs s'obté un producte acabat- es pot segmentar
el cost total d'aquest producte en funció de la tipologia dels in
puts utilitzats. Això pel que fa al cost estricte de construcció. Per
obtenir al preu de venda cal afegir-hi altres components com ara
el valor de la repercussió del sòl i els marges de benefici de cons
trucció i comercialització.
91
La problemàtica de rhabitatge a Barcelona
L'anàlisi dels costos de la construcció es farà a dos nivells. Per Costos de construcció i preus de venda.
una banda, a partir de l'evolució dels preus de tres elements o in
puts bàsics —al menys fins fa pocs anys— en tota construcció re El següent pas consistiria en una anàlisi del lligam entre l'evo
sidencial. Es tracta dels costos unitaris de la mà d'obra, de les lució dels costos de construcció i els preus de venda dels habitat
totxanes i del ciment portland. Per l'altra, a fi i efecte de recollir ges. Aquesta anàlisi s'haurà de limitar als darrers quinze anys
—si més no en part— els canvis en els processos i en els materials atesa la manca de dades de preus de venda per a tot el període. A
emprats, analitzarem l'evolució dels costos de construcció per més, utilitzarem com a referència una sèrie de preus d'habitatges
de dos tipus de sostre residencial: el corresponent a habitatges es de segona mà que—com ja hem dit— reprodueix perfectament
tàndard i el d'habitatges de luxe. De fet, la tendència és pràctica els grans trets del mercat de primera mà.
ment idèntica en ambdós casos.
D'entrada cal remarcar la manca de correlació entre les dues
L'evolució dels costos de construcció de sostre residencial al tendències. Així, el període 1975-1983, caracteritzat per una lleu
llarg dels darrers trenta anys a la regiómetropolitana de Barcelo gera tendència a la baixa del cost de construcció, registra una
na i amb independència de grandàries i nivells d'acabament, di sensible davallada en termes reals dels preus de venda dels habi
buixa una tendència amb tres etapes clarament diferenciades. tatges. Preus que es recuperen espectacularment a partir del
Una primera de fort creixement que s'inicia a la primerameitat 1987,mentre que els costos no inicien la represa —molt més mo
dels seixanta i esmanté fins als voltants de11975 en el cas de l'ha derada que la dels preus— fins dos anys després.
bitatge estàndard i fins a fmal dels setanta pels de luxe; una sego
na etapa —fins el 1982— de clara recessió i una darrera fase ca Com s'expliquen aquests canvis de tendències i més concreta
racteritzada per unaestabilització inicial dels preus i un notable ment aquest comportament en apariència contradictori, entre els
repunt d'ençà el 1989. preus de venda i els costos de construcció?
Si relacionem aquesta evolució dels costos de construcció amb La forta davallada dels preus de venda dels habitatges de sego
l'evolució d'alguns dels inputs principals, el primer que salta a la na mà al llarg del període 1975-83, i especialment fins el 1979-80
vista és l'existència d'una aparent correlació positiva entre el es pot explicar per l'augment de l'oferta d'habitatges nous en un
preu del factor treball i el cost de construcció, mentre que el preu mercat queja havia començat a patir els efectes de la primera cri
dels altres dos inputs considerats mostren, en tot cas, una correla si del petroli.Oferta incrementada per la necessitat dels construc
ció negativa amb el cost de construcció. Així, mentre que aquest tors i promotors de construir a qualsevol preu per no perdre els
cost ha registrat un creixement anual acumulatiu de prop d'un 12 avantatges d'uns projectes presentats abans de l'aprovació defini
per cent en el període 1960-1991, el cost de lamà d'obra ha cres tiva del PGM del 1976. Al mateix temps, la necessitat de mante
cut per sobre del 15,5 per cent. Alhora, el preu del ciment i de la nir un nivell determinat d'activitat constructiva explica parcial
totxana ha augmentat a una taxa anual propera al 9 per cent. ment el manteniment dels costos de construcció via un augment
del cost de la mà d'obra en un període de retracció dels preus de
Si tenim present que durant aquest mateix període la taxa venda.
anual de creixement dels preus de consum segons l'INE s'ha si
tuat a l'entorn del 10 per cent, veiem que el preu de determinats Ara insistirem en alguns d'aquells factors que ens semblen cab
inputs del procés constructiu—en aquest cas el ciment i la totxa dals idel tot determinants per explicar l'explosió dels preus de
na com a representants de la resta de productes derivats—han venda pel que fa a Barcelona. Bàsicament es concreten en dos:
patit una lleugera davallada de preus en termes constants. Un canvi espectacular d'expectatives i l'escassetat de sól edifica
ble.
Alhora, el factor treball ha anat guanyant pes relatiu sobre el
total del cost de construcció en detriment de la resta d'inputs. No La reacció tardana dels costos—especialment de la mà
cal dir que aquests diferents comportaments s'expliquen tant pels d'obra— als canvis en els preus de venda, possiblement s'explica
guanys constants de productivitat en la indústria de Materials de permecanismes interns del sector. S'ha de pensar que mentre
construcció, com gràcies a la constant introducció de productes que el constructor acostuma a treballar sota pressupost i per tant
nous i semi-elaborats que comporten canvis en les tècniques té un marge molt escàs per adequar-se als canvis conjunturals a
constructives i en la qualitat del producte final. Lògicament, curt imitjà termini, el promotor o la immobiliària propietària de
l'augment del cost de la mà d'obra en termes reals s'explica tam l'obra té total llibertat per ajustar els preus de venda a les condi
bé pels augments de productivitat gràcies a les millores tecnològi cions delmercat. Aquest fenomen és igualment vàlid per explicar
ques i de processos que el sector de la construcció ha anat assu la situació que s'està donant en els darrers dos anys. Mentre que
mint, i també, pel procés de substitució de mà d'obra poc els costos de construcció —especialment lamà d'obra— han cres
qualificada—els típics manobres— per d'altra d'especialitzada. cut a un ritme només comparable al dels anys d'abans de la crisi
demitjans dels setanta, els preus de venda en termesreals dels
habitatges nous pràcticament s'han estancat. No és gens aventu
rat pensar que aquest procés d'ajustament continuarà al llarg del
1992.
92
Evolució de diferents costos de construcció en pessetes del 1991 (Núm. índex 1975=100)
200
190
180
170
160
150
140
130
120
110
100
90
u'
80 iiuuuuuuiinr
70
60
50
40
30
1()
o
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1991
— Preus de venda Mà d'obra Ciment — Construcció d'habitatges
93
Li prol,leniatic;[ de habluitge a 13alee1011a
Quan parlem de canvi espectacular d'expectatives ens referim Una política d'habitatge eficaç a la ciutat ha de contemplar
a un conjunt de fets que es van produir a mitjan de la passada dè —de forma preferent— unapolítica de rehabilitació i manteni
cada i que es poden resumir en tres: primers símptomes de recu ment dels edificis a tots els barris, que faciliti unaplena utilització
peració econòmica després d'un decenni de crisi; adhesió d'Espa del parc d'habitatges existent. Augmentar elparc en conse
nya al Mercat Comú i nominació de Barcelona coma ciutat qüència la densitat edificatória de la ciutat—mentre hi ha un
organitzadora dels Jocs Olimpics del 1992. Tres fets que es varen gran nombre d'habitatges desocupatso infrautilitzats, no deixa
traduir en unamillora del clima econòmic i en un augment pro de ser un contrasentit i unapolítica cara a mitjà i llarg termini
gressiu tant de la capacitat adquisitiva dels residents com del que no contribueix a millorar la qualitat de vida dels residents.
nombre de persones amb possibilitats. A més, la coincidència
temporal d'aquests fets generà fluxos creixents de capital estran En aquests moments, a uns mesos del 1993, ja disfrutem d'una
ger adreçat en bona part a l'adquisició de béns immobles i un fort ciutat que ha experimentat unagran transformació, en molts as
augment de l'activitat del sector de la construcció de cara a dotar pectes impensable ara fa sis o set anys. L'objectiu principal—as
a la ciutat de les infrastructures necessàries per als Jocs. solir un lloc entre les ciutats europees més importants— sembla
plenament aconseguit.El repte, d'aquí a final de segle, passa per
Un element amb un component més estructural que un canvi poder mantenir l'estatus assolit.
d'expectatives, i fàcilment previsible, és el de l'escassetat de sól
edificable. Escassetat que, davant d'un augment de la demanda Quin paper ha de jugar l'habitatge en aquest entorn de capital
d'habitatge—fortament continguda d'ençà final dels setanta i a europea? Si el primer actiu d'una ciutat és la seva gent, urgeix
la que s'hi suma la de les primeres generacions plenes d'entre 25 i unapolítica que freni de forma immediata la constant pèrdua de
30 anys— ha disparat el preu dels solars disponibles i de les cons població de la ciutat, i especialment de les àrees amb una major
truccions que s'havien de substituir.Posar sól disponible i en con tradició de vida urbana via la rehabilitació d'edificis o la substitu
dicions al mercat seria un primer pas per moderar el creixement ció dels més degradats. L'esponjament en zonesmolt concretes
dels preus dels habitatges a Barcelona. Però aquest objectiu es dels centres histèrics —comja s'està fent en alguns barris— hau
potveure condicionat per la localització d'aquest sòl per tant ria d'ésser una actuació prioritària, juntament amb mesures refe
de la nova oferta residencial— gairebé exclusivament en àrees rides al trànsit, als transports públics i a la dotació de serveis. En
perifèriques i en terrenys alliberats d'activitats industrials. definitiva, prioritzar les polítiques destinades a millorar la quali
tat de vida del ciutadà.
94
Monografia 2
La construcció d'oficines a l'Eixample
i l'impacte de les Àrees de Nova
Centralitat (1988-1992)
Amador Ferrer i Abtalà
Director Adjunt del Gabinet d'Estudis Urbanístics
Ajuntament de Barcelona

La construcció d'oficines a l'Example
En un article anterior publicat a BARCELONA.ECONOMIA1 dèiem destinat a oficines
que l'avanç en el procés de
del sostre total
terciarització, especialment en el sec Estimació m2)
tor central de l'Eixample, no semblava haver acusat encara, al fi
nal de l'any 1989, la incidència de les àrees de nova centralitat
previstes ener 1987 2.941.020 46,0%
per l'Ajuntament de Barcelona, ique havien de repre 3.546.708 %
sentar una alternativa
ener 1992* 42,3
de localització 1.501.9a
per als edificis singulars
d'oficines. I apuntàvemcom a possible causa el retard en l'efecti * No es disposa de les dades del 1987.
urbanització i posada Font: Elaboració a de les fonts citades a Barcelona.Economianúm. 6 ide
va en marxa d'aquelles àrees. Doncs bé, les pròpia partir (1987)
les dades dels Serveis de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona (1992),
dades corresponents als anys 1990, 1991 i 1992 (fins l'abril), ens
mostren canvis molt importants en ladinàmica delmercat d'ofici
nes a la ciutat, que corroboren en gran part la hipòtesi en què es Estimació del sostre anual destinat a oficines (m2)
basava la idea d'unes àrees de nova centralitat altematives a l'Ei (1988-1991)
xample, amb una gran capacitat d'absorció de la demanda de sos
tre per a usos de caràcter terciari.
1988 56.149 12.116 21,6%
De fet, el parc d'oficines de Barcelona és relativament reduït 1989 79.260 31.714 40,0%
en relació amb el d'altres ciutats europees. Simesurem el valor Total bienni 135.409 43.830 32,4 %
absolut del parc en funció de lapoblació resident2, la relació és
desfavorable a Barcelona en una proporció que varia des d'ín 1990 267.339 33.718 12,6 %
dexs de l'ordre 1:1,5 (en comparació amb Madrid), o 1:2,1 (Pa 1991 202.940 72.332 35,6 %
rís), fins a 1:4,0 (Frankfurt) o 1:6,0 (Brussel.les), ciutats en el Total bienni 470.279 106.050 22,6 %
que,
cas de les dues primeres, són capitals d'Estat amb un aparell bu "
Total 605.688 149.880 24,7 %
rocràtic-administratiu notable, mentre les dues últimes estan for
tament especialitzades per ésser seu d'institucions europees. Si Font: Elaboració pròpia apartir de les dades delsServeis de Control de l'Edificació de
considerem coma indicador de dinàmica demercat la proporció l'Ajuntament de Barcelona.
de construcció anual sobre el total del parc d'oficines, laposició
de Barcelona, en relació amb les mateixes ciutats, és més favora
ble: Barcelona (3,7 %) se situaria per sobre de Brussel.les La conseqüència d'aquest procés ha estat un augmentmolt im
(2,6 %), Frankfurt (3,1 %) i Madrid (3,4 %), però estaria encara portant del parc edificat—o en construcció— d'edificis d'ofici
molt lluny de Londres (6,1 %) i París (6,2 %). L'expectativa d'in nes. La primera Taula mostra les estimacions corresponents als
versió en aquest sector delmercat immobiliari a Barcelona és, anys 1987 i 1992 (dades referides sempre a 1 de gener). La prime
doncs, encaramolt important, tot i que el creixement dels darrers raestimació procedeix de fonts diverses (els estudis realitzats per
anys ha estat, com veurem a continuació, especialment significa laBanca Mas Sardà el 1975, per la Corporació Metropolitana de
tiu. Barcelona el 1985 i pel Centre d'Estudis de Planificació el 1987).
La segona estimació acumula les dades procedents de la conces
A partir del 1990 esprodueix a Barcelona un important canvi sió de llicències d'edificació per l'Ajuntament de Barcelona al
de ritme, si ens atenem als valors de la mitjana anual de sostre llarg dels darrers quatre anys. Pot comprovar-se com l'augment
construït, o amb llicència d'edificació aprovada, per a ús exclusiu és de l'ordre del 20 per cent del parc existent a l'inici de l'any
d'oficines. En efecte, aquesta xiframitjana, que al llarg de tota la 1987. La porció d'aquest sostre que es localitza al districte de
dècada dels vuitanta es va mantenir a l'entorn dels 56.000 m2 sos l'Eixample perd pes, i passa de representar el 46,0 per cent a un
tre/any, i que el 1989 era de 79.260 m2, augmenta de forma espec 42,3 per cent.
tacular fins a 267.339 m2 (1990), 202.940 m2 (1991) i 63.991 m2
(gener-abril 1992). És a dir, l'oferta de sostre per a oficines pre
vista dóna un salt quantitatiu importantíssim en aquests tres anys,
que suposa multiplicar per quatre i per cinc la mitjana dels anys
vuitanta, i arriba a assolir les màximes cotes absolutes anuals en
lahistòria de la ciutat.
1. Veure BARCELONA.ECONOMIA, núm. 6,primer trimestre 1990, monografia2: «La cons
trucció d'edificis d'oficines a l'Eixample (1988-1989)».
2. Marçal Tarragó: «Informe sobre elmercat d'oficines a la ciutat de Barcelona» (document
de treball). Ajuntament de Barcelona, Area d'Economia i Empreses,octubre 1991.
97
Participació relativa de l'Eixample en el sostre Estimació del sostre destinat a oficines
destinat a oficines a Barcelona i l'Eixample
Hu
60
40
20
0
1988 1989 1990 1991
Aportació relativa anual de l'Example
— Participació de l'Eixample sobre l'estoc de sostre d'oficines
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Control de l'Edificació de
l'Ajuntament de Barcelona.
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades del Servei de Control de l'Edificació de
l'Ajuntament de Barcelona.
Si tornem a fixar-nos en la segona Taula, en relació amb la part
La segona Taula detalla els totals anuals, i especifica el sostre del sostre concedit que es localitza a l'Eixample, veurem que
per a edificis d'oficines a tota la ciutat i al districte de l'Eixample, aquest segueix una lleugera tendència a la baixa en termes rela
amb els corresponents percentatges. Els totals parcials per als tius. En efecte, el percentatge sobre el total a Barcelona, que ha
biennis 1988-1989 i 1990-1991 són especialment significatius, per via arribat a ser de l'ordre del 49,5 per cent en els anys 1971-1982,
què expliquen amb molta claredat l'extraordinari augment de i del 33,0 per cent entre 1982-1986, representa un 32,4 per cent en
l'oferta a què abans ens referíem. Així, els 135.409 m2 concedits el bienni 1988-1989 i un 22,6 per cent en el bienni 1990-1991. La
durant el primer bienni es converteixen en 470.279 m2 en el se mitjana per al conjunt del quadrienni 1988-1991 és del 24,7 per
gon, més que triplicant aquell resultat. cent.
Aquest augment impressionant de l'oferta, que pot explicar-se Això no obstant, la xifra absoluta del sostre per a oficines que
des de diferents perspectives (acceleració econòmica i forta dinà es localitza a l'Eixample no ha parat d'augmentar des dels anys
mica del sector serveis, entrada del país en el circuit internacional vuitanta. Aquesta xifra, que era d'uns 18.500 m2 anuals de mitja
d'inversors, resituació de Barcelona amb la celebració dels Jocs na en aquells anys, és de 12.166 m2 el 1988, 31.714 m2 el 1989,
Olímpics), s'ha vist molt afavorida per l'entrada efectiva en el 33.718 m2 el 1990 i 72.332 in2 el 1991. Així doncs, en el bienni
mercat dels sòls previstos a les àrees de nova centralitat. Aquests 1988-1989 s'afegeixen 43.830 m2 per oficines a l'Eixample, quanti
sòls, amb qualificacions urbanístiques adequades a les necessitats tat important, però que encara ho ésmés el 1990-1991, anys en
del terciari, que sorgeixen del pla preparat per l'Ajuntament de què se situen en aquesta àrea uns altres 106.050 m2. El que vol dir
Barcelona l'any 1986, no completen els seus accessos, serveis i ur que la pressió del terciari sobre l'Eixample no ha disminuït, ans
banització fins a tres o quatre anys després. Un fragmentmolt al contrari, i això malgrat que, en termes relatius, la fracció sobre
important de l'oferta dels darrers anys ha anat a situar-se en el total de Barcelona siguimenor.Podem dir, per tant, que l'aug
aquelles àrees,mitjançant grans operacions immobiliàries. Així, ment de l'oferta de sostre terciari que s'ha produït a Barcelona,
per exemple, únicament la superilla Diagonal-Numància compor tot i que en gran part ha tingut coma referència eldesenvolupa
ta 55.521 m2 per a oficines (a més del sostre per al centre comer ment urbanístic de les Arees de Nova Centralitat, ha afectat tam
cial, magatzem o aparcament, que aquí no es comptabilitza), les bé a l'Eixample, que continua transformant-se en aquesta direc
torres en construcció al carrer Tarragona comporten uns altres ció, en detriment dels usos residencials i comercials.
42.585 m2, les tres torres amb llicència a la plaça Cerdà, 13.662
m2, i els edificis Pòrtic de Mar i International Trade Center, al Amb tot, aquestes xifres poden ser matisades. Si ens atenem al
port urbà, sumen uns altres 69.928 m2. llistat complet de les llicències d'obres concedides per l'Ajunta
ment de Barcelona durant els anys 1990-1991 (taula que comple
menta la apareguda en el núm. 6 de BARCELONA.ECONOMIA, refe
rida als anys 1988-1989), podem veure com lamajor promoció
del període correspon a la rehabilitació le l'edifici del carrer Pro
vença, 1-3, que pot entendre's lligat a l'Area de NovaCentralitat
del carrer Tarragona. Si eliminem aquesta promoció, la xifra per
al 1991 resulta ser de 57.298 m2, que representa un 28,3 per cent
98
Llicències concedides per edificis d'oficines i habitatges a l'Eixample (1990-1991)
/
) 3
.611(30 )c-iorig{i
.■LOOE 1 300
LJLJLJLI1IIAD1RCIIIU.,C3d10ÉJOD[JflHLi
10011iU;v..00004E1Cli JERL3.-'kz:oe J
,n01110(
49CIEJEJL3---Ail IC3.0MU)U5D8 Bí
1:10TEGLIUMF 1IsmLDw ]DE
Lri
1).•310[3 1D=OLIILIE-J(wiEDIELiCEi1)01*.E2,11W11. 1
1Mi7 IC7LiTirlYGPECTIIIW
(4-iiR1201021;° E
Edificis d'oficines
de nova planta de rehabilitació
• menys de 1.000 m2 • menys de 1.000 m2
de 1.000 a 5.000 m2 • de 1.000 a 5.000 m2
• més de 5.000 m2 • més de 5.000 m2
Edificis d'habitatges
de nova planta
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades del Servei de Control de l'Edificacióde l'Ajuntament de Barcelona.
del total de la ciutat, i el percentatge global per al quadriennibai possibles mesures és molt àmplia, i es compta amb l'experiència
xamés de dos punts percentuals, fins a un 22,3 per centdel total anterior d'altres ciutats. La idea d'un centre ciutat mixt (a la ve
concedit a Barcelona. Així i tot, s'haurien afegit a l'Eixample, en gada terciari, comercial i residencial) comporta necessàriament
només dos anys, un total de 91.016 in2 per a oficines, és a dir,més potenciar i protegir els usos més febles (fonamentalment el resi
del doble que en el bienni anterior, o l'equivalent al total cons dencial) i limitar elmés forts (terciaris i complementaris). Les
truït per aquest ús entre 1982-1986. opcions sobre el centre solen ser definitòries de les polítiques ur
banístiques i, en aquest sentit, resulten crucials per a qualsevol
Aquesta darrera consideració torna a posar sobre la taula la ciutat. Això és especialment cert en el cas de Barcelona, on el po
qüestió dels objectius urbanístics per a l'Eixample, davant del tencial urbanístic de l'Eixample Cerdà, tant en termes de capaci
fortsprocés de canvi d'ús en curs. Amb l'entrada en el mercat de tat infrastructural, flexibilitat i adaptació als requeriments de
les Arees de Nova Centralitat es disposa ja d'una alternativa real cada període, com de força de l'imatge urbana, són elements
per a la localització dels usos terciaris a la ciutat, competitiva en d'una contundència poc freqüent.Aquí es decidirà en gran part
relació amb l'Eixample. Així i tot, aquest ha anat absorbint ter el model de ciutat per a un futur immediat.
ciari en quantitats molt importants.Potser ha arribat el moment
d'afrontar el tema directament, a partir d'una política de dissua
sió o control que apunti clarament als canvis d'ús. La gamma de
99
Llicències concedides per l'Ajuntament de Barcelona (1990-1991) per aobres amb ús d'oficines.
Districte de l'Eixamplè
Sostre Pressupost Data ipus
.
• 112 ' •
i , , 1 1 ti 6.. 1 1
Aragó, 175-179 Josel, S.A. 1.644 115,05 27.02.90 NP
Ausiàs Marc, 148-150 Acimo, S.A. 6.950 412,78 20.12.90 NP
Bailén, 84 Francisco Matosas 2.873 253,50 27.07.90 NP
Comte Borrel, 208 Reinvas, S.A. 2.159 n.d. 08.11.90 NP
Comte Urgell, 143 PremierSparia, S.A. 2.432 253,03 13.08.90 NP
Consell de Cent, 106-108 Ediser, S.A. 1.885 137,47 14.06.90 NP
Còrsega, 418 Promocor, S.A. 1.556 116,12 13.08.90 NP
Entença, 61 Promotores Europeos, S.A. 1.077 67,27 11.10.90 NP
València, 307-313 Adasa 5.353 565,75 13.09.90 NP
Viladomat, 88 Readisa 2.738 196,03 19.07.90 NP
Villarroel, 216-218 Nord Residencial, S.A. 1.938 154,62 03.05.91 NP
Aragó, 271 Proinsur, S.A. 2.370 186,54 03.05.91 NP
Aragó, 363 Comunitat Prop. Aragó, 363 1.388 121,37 04.07.91 NP
Pge. Bofill, 14 Naves Puigredón, S.A. 71 10,33 01.10.91 NP
Calàbria, 235-239 Complejo Im. Calabria, S.A. 5.137 738,66 16.12.91 NP
Rbla. Catalunya, 57-59 Racan, S.A. 3.268 268,42 07.02.91 NP
Diputació, 119 Aledora,S.A. 3.484 414,90 26.06.91 NP
E. Granados, 84 Dalma,S.A. 1.285 172,78 07.02.91 NP
Entença, 157 Incisa 1.631 138,38 25.11.91 NP
Mallorca, 140 José M.a Grau 1.141 68,45 28.10.91 NP
.
Pge. Méndez Vigo, 4 VandaeleDevelopment 874 60,89 23.05.91 NP
Roger de Llúria, 91-93 Carburos Metàlicos, S.A. 5.172 865,60 17.06.91 NP
Muntaner, 146 Inversiones Reunidas, S.A. 703 58,42 16.05.91 NP
Padilla, 228 Comun. de Propietarios 1.596 94,22 04.11.91 NP
París, 121-123 Edificacions París,S.A. 3.400 435,05 06.08.91 NP
Provença, 156 PromociónHabitat, S.A. 1.535 183,50 17.06.91 NP
Rosselló, 34 Invereste 1.452 118,24 11.02.91 NP
Viladomat, 135 RafolsRaventós, S.A. 1.856 199,13 04.11.91 NP
Vilamarí,77-79 Promocor, S.A. 1.200 110,47 26.06.91 NP
68.168 6.516,97 - NP
Bergara, 3 Pierre PremierEspaña, S.A. 2.143 101,43 11.10.90 RF1
Comte Borrell, 228 George Town Investment, S.A. 344 18,15 08.11.90 RF1
Avda. Sarrià, 9 Abugot, S.A. 2.839 423,59 27.03.91 RF1
5.326 543,17 - RF1
Còrsega, 255 Amaya 2.797 48,46 10.09.91 RF2
Gran Via, 649 Pierre PremierEspaña, S.A. 4.204 217,75 01.10.91 RF2
Pge. Mercader, 5 Seguridad Social 527 73,81 10.09.91 RF2
Provença, 1-3 Ortesa 15.034 602,12 09.12.91 RF2
Sepúlveda, 148-150 Ejenorte, S.A. 7.430 334,47 28.10.91 RF2
29.992 1.276,61 - RF2
Lepant, 147 Torresde la Salud, S.A. 1.326 98,81 03.05.90 RF3
Provença, 183 Catalana de Viviendas Sociales, S.A. 463 113,36 04.10.90 RF3
Sepúlveda, 117-119 Confort Promotora Inmobiliaria 249 77,86 20.06.90 RF3
Sicília, 236 Pac, S.A. 526 86,29 13.09.90 RF3
2.564 376,32 - RF3
TOTAL 106.050 8.713,07 - -
NP = Obres de nova planta (edificis singulars d'oficines).
RF1 = Obres de rehabilitació de l'edifici amb destinació singular d'oficines (amb augment de volum).
RF2 = Obres de rehabilitació de l'edifici amb destinació singular d'oficines (sense augmentde volum).
RF3 = Obres de rehabilitació de l'edifici amb destinació mixta.
Notes: (1) La columna «sostreoficines (m2)» reflecteix exclussivament la part de l'edifici destinada aoficines (sense comptabilitzar, per tant, els altres usoscomplementaris, com aparcament,
magatzem, instal.lacions, comercial, etc.).
(2) Elpressupost -en milions de ptes.- es refereix sempre al total de l'edifici que figura en el projecte oficial.
Font: Serveis de Control de l'Edificació. Ajuntamentde Barcelona.
100