Barcelona
economia
Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia i Empreses
Departament d'Estudis
Ajuntament de Barcelona
Àmbit d'Organització i Economia
Tinent d'Alcalde
Joan Clos i Matheu
Servei de Promoció Econòmica
Directora
Montserrat Rubíi Boada
Equip de Redacció de Barcelona.Economia
Cap de Redacció
Xavier Güell i Ferrer
Isabel Montané i Mur
María Jesús Calvo Nuño
Lluís Hansen i Fors
Comitè de suport
Manuel Esteban. Mancomunitat de Municipis de
l'Àrea Metropolitana de Barcelona
Josep González. Àmbit d'Urbanisme. Ajuntament de Barcelona
Josep M. Miralles. Àrea Desenvolupament Econòmic i Social.
Ajuntament de Barcelona
Narcisa Salvador.Àrea d'Hisenda. Ajuntament de Barcelona
Josep Lluís Villasante. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament
de Barcelona
Joan Soler. Organització i Serveis Generals. Ajuntament de Barcelona
Anna Ventura. Servei d'Estadística. Ajuntament de Barcelona
Agraïm la informació i la col-laboració prestades per totes Àrea d'Economia iEmpreses. Servei de Promoció Econòmica
les entitats, organismes iempreses citades com a fonts Departament d'Estudis
informatives imolt especialmenta: Barcelona.Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona Núm. 12. Tercer trimestre 1991
Direcció de Serveis de Control d'Edificació Octubre 1991
de l'Ajuntament de Barcelona
Unitat Operativa de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona Edició:
Unitat Operativa del Pla de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Patronat de Turisme de Barcelona Àrea d'Economia i
Àrea Empreses.
de Desenvolupament Econòmic i Social de l'Ajuntament de Barcelona
Gabinet Tècnic del Departament d'Indústria de la Generalitat Disseny gràfic:
Col-legi d'Arquitectes de Catalunya Ferran Cartes/Montse Plass
S.P.M.Transports de Barcelona, S.A.
Direcció Provincial de Tràfic Impressió:
Port Autònomde Barcelona Impremta Municipal
Fira de Barcelona B. 26.464-1991
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Dipòsit legal:
ISBN: 84-7609-281-4
RENFE Exp.: 9012597
Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona
Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Barcelona
Compañía Telefónica de España, S.A.
MEFFSA
CAMPSA
Tecnigrama
Lorente & Asociados
Barcelona Índex
Presentació 5
economia
Indicadors econòmics de Barcelona Síntesi 6
Tercer trimestre 1991
Núm. 12
I. Indústria 11
Inversió industrial registrada 13
Enquestes de conjuntura industrial 16
II. Finances 27
Enquesta de conjuntura financera 29
Sistema financer 35
Mercat de valors 37
Mercat de Futurs Financers 38
111. Consum, comerç i preus 39
Evolució del parc de vehicles 41
Venda de benzines per a l'automoció 42
Consum d'electricitat 43
Consum de gasos 44
Escombraries domiciliàries recollides 45
Fira de Barcelona 46
Enquesta comercial de Barcelona 47
Preus de consum 48
IV. Transports, comunicacions i turisme 49
Tràfic de mercaderies pel port 51
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals
aeroports de l'Estat espanyol 54
Trànsit de rodalia per ferrocarril 56
Utilització del transportpúblic urbà 58
Enquesta d'activitat turística 59
Enquesta als excursionistes per motiu de negoci 64
V. Mercat immobiliari 69
Construcció d'habitatges iprojectes visats 71
Llicències d'obres 73
Lloguer d'oficines 79
VI. Ocupació 83
Mercat de treball 85
Població 87
Evolució de la població resident 89
Monografies
M.1. Evolució del preu dels habitatges almercat
secundari a Barcelona (1975-1991) 91
M.2. Possibilitats d'implementar una política industrial
a partir de la capacitat de despesa de
les societats privades municipals (S.P.M.).
El cas de Barcelona 99
3
,
5"-
Presentació
BARCELONA.ECONOMIA presenta en aquest número 12 les dades Pel que fa a lesmonografies, les dues que s'inclouen en aquest
corresponents al segon trimestre d'enguany i un avanç de les del número són:
tercer trimestre disponibles en el moment de tancar l'edició.
— Evolució del preu dels habitatges almercat secundari de
A més del conjunt d'indicadors que formen l'estructura bàsica Barcelona (1975-1991). Aquestamonografia —presentada
de la per
revista, en aquest número tornen a aparèixer aquells de pe Jaume Soler, Economista assessor de laSecretaria Executiva
riodicitat semestral, com ara els diferents indicadors d'activitat de l'Ámbit d'Urbanisme i Serveis Municipals de l'Ajuntament
de la Fira de Barcelona i l'evolució del preu de lloguer de locals de Barcelona— recull una sèrie històrica dels preus de l'habi
d'oficina ambdós referits a la primera meitatd'any. tatge de segona mà a Barcelona amb la corresponent evolució
mensual en termesmonetaris i reals. La informació de base ha
Com a novetat més destacada, presentem els resultatsd'una estat elaborada pel Servei Cadastral i de Valoració de Base de
enquesta als visitants per motiu de negoci que arriben a l'aero la UnitatOperativa del Pla de la Ciutat de
de Barcelona l'Ajuntament de
port provinents de la resta d'Espanya menys Cata Barcelona. Pretenem que laÉs publicació d'aquestes dades només
lunya i que no pernocten ni tan sols unanit a la ciutat. el que sigui elprincipi d'una col•laboració periòdica que en el futur
anomenem excursionistes permotiu de negocis. Aquesta és una ens permetrà disposar de la sèrie actualitzada periòdicament.
enquesta puntual, desenvolupada trimestralment durant el darrer
any, i que pretén aportar aquells elements que ajudin a definir el — Possibilitats d'implementar unapolítica industrial a
perfil del visitant partir
per motiu de negocis i l'impacte que aquest flux de la capacitat de despesa de les societats privades municipals.
de visitants pot representar per diferents aspectes de la ciutat. El cas de Barcelona. Aquestamonografia de Joaquim Solà,
professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresa
rials de la Universitat de Barcelona, és un resum d'un estudi
que amb el mateix títol va realitzar el CEAM per a l'Área d'E
conomia i Empreses de l'Ajuntament de Barcelona.
25 d'octubre del 1991
5
Síntesi
Quadre de síntesi
Variació (%) Acumulat darrers 1990/
Darrera
12mesos 1989
*cado
Activitatproductiva
Inversió industrial registrada (Regió I) (milionsptes.) 2n.tr.91 9.550 12,9 -44,4 50.524 8,5 51,8 S'accentuala davallada de la inversió industrial
Consum d'electricitat usos cials-ind. (Gwh) 2n.tr.91 794,0 -1,0 8,7 3.185,7 4,5 2,3 Consum lleugerament a l'alça
Tràfic de mercaderies pel port
- Total (milers tones) 2n.tr.91 4.945,4 5,2 4,8 18.141 -0,8 -0,6 Augmenta el tràfic total de mercaderies i el
Embarcades (milers tones) 2n.tr.91 1.407,1 29,8 1,0 5.132 -12,7 -14,1 desequilibri entre embarcades idesembarcades
Desembarcades (milers tones) 2n.tr.91 3.538,3 -2,1 6,4 13.009 4,8 6,5
- Càrrega general (milers tones) 2n.tr.91 1.767,7 20,8 -0,5 6.353 -5,5 -7,5 Lleuger retrocés de la càrrega general, que implica
Embarcades (milers tones) 2n.tr.91 960,8 23,5 -2,4 3.519 -6,7 -7,1 una reducció del pes d'aquest tipus de mercaderia
Desembarcades (milers tones) 2n.tr.91 806,9 17,6 1,9 2.834 -4,1 -8,0 sobre el total
Projectes d'habitatges visats (prov.) 2n.tr.91 5.458 -1,1 -0,6 19.882 -20,3 -37,8 Esdesaccelera la tendència baixista
Habitatges iniciats 2n.tr.91 756 42,6 72,6 2.253 n.d. -42,3 Espectacular canvi de tendència amb unsvolums
absoluts moltminsos
Habitatges nous previstos a les llicències S'accentua la tendència recessiva del trimestre
d'obres aprovades 2n.tr.91 367 -20,2 -41,1 2.453 -50,6 -1,0 anterior
Superficie total prevista a les llicènciesd'obres Evolució afectada tant per l'estancament
aprovades (m2) 2n.tr.91 254.954 -11,0 -42,6 .658.407 0,2 55,0 d'expectatives com per l'esforç fet durant el 1990
- en edificis residencials 2n.tr.91 87.296 -29,4 -41,6 569.196 -48,1 -12,7 amb les installacions olímpiques il'espectacular
- en construccions no residencials 2n.tr.91 167.658 3,0 -43,1 089211 95,4 255,8 creixement del sostre destinat a oficines i
aparcaments
Volumde crèdit del sistema bancari al sector Les necessitats de finançament de les empreses
privat (prov.) (milers demilions de ptes.) 2n.tr.91 5.250,6 15,2 30,2 1.217,82 13,4 disparen el crèdit a l'alça
Pernoctacions en hotels de 1-5 estrelles ien hostals
de 3 estrelles: - Total maig-jul. 1.039 10,6 4,7 3.493 -7,0 2,6 Sensible recuperaciódel nombre de pemoctacions
(milers) - Negocis maig-jul. 559 8,1 5,9 2.168 24,8 37,2 un cop acabada la guerra del Golf, gràcies
- Turisme maig-jul. 246 53,7 42,2 747 -38,5 -39,0 als visitants per motius de negoci ials turistes.
-Fires maig-jul. 75 -50,6 2,7 448 15,0 38,7 Les pernoctacions motivades per l'activitat firal
- Congressos maig-jul. 24 -31,4 -48,7 126 -35,4 -19,4 esmantenen mentre que davallenles lligades a
- Altres maig-jul. 135 7,6 -21,0 454 -35,3 -15,0 congressos i altres motivacions
Trànsitde passatgers per l'aeroport
- Total (milers) 2n.tr.91 2.334 35,4 -2,7 8.780 1,1 11,0 Acabada la guerra del Golf, el trànsit de passatgers
- Interior (milers) 2n.tr.91 1.510 27,6 1,7 5.589 2,5 9,9 s'ha començat a recuperar de forma generalitzada
Internacional (milers) 2n.tr.91 824 52,3 -9,9 3.191 -1,2 12,8 tanten el trànsit interior com a l'internacional
-
Firade Barcelona
- Superfície contractada (m2) lr.sem.91 388.289 59,7 7,4 631.485 6,0 7,1 L'activitat de la Fira continua creixent com ho
- Expositors directes lr.sem.91 5.677 0,7 -5,4 9.645 -3,8 1,9 indica l'evolució de la superfície contractada. El
- Expositors directesestrangers lr.sem.91 785 71,8 -4,9 1.242 0,0 -4,8 descensdel nombre d'expositors directes ha estat
compensat amb un augmentdels indirectes
La conjuntura econòmica de Barcelona durant el segon trimestre Del conjunt d'indicadors d'activitat que se'n fa un seguiment
del 1991 periòdic, els que presenten una evolució alcista són: el tràfic de
mercaderies pel Port, el nombre d'habitatges iniciats, el de con
L'evolució de lamajoria d'indicadors d'activitat econòmica i tractes registrats per l'INEM, el de pernoctacions en hotels, el
de consum de la ciutat durant el segon trimestre d'enguany ha es volum de crèdit concedit al sector privat iels lligats als consums
tat més negativa del que es podia esperar un cop acabada la guer d'electricitat i gas canalitzat. Més endavant veurem, però, que
radel Golf. Efectivament, hom confiava en una sensible recupe d'aixà no se'n dedueix necessàriament un canvi de tendència
ració dels ritmes de creixement de l'activitat econòmica -que no real. En una situació de manteniment dels nivells assolits durant
s'ha produït en la intensitat necessària- per compensar la forta el segon trimestre del 1990 hiha el nombre d'aturats registrats, el
davallada experimentada a partir del segon trimestre del 1990. El de projectes d'habitatges visats, el trànsit de passatgers per l'ae
manteniment per part del Govem central d'una política de con roport i l'activitat de laFira. La resta d'indicadors han continuat
tenció del creixement s'ha encarregat de refredar les expectatives la tendència a la baixa.
optimistes generades arran de l'evolució de la guerra.
La inversió industrial registrada durant el segon trimestre ha
Després d'un inici d'any econòmicament caracteritzat per registrat una davallada important en relació amb l'evolució dels
símptomes recessius, laprimavera econòmica no ha esclatat darrers anys,...
amb la força esperada.
Un dels indicadors més afectats per la combinació d'estanca
Si en començar l'any es parlava d'estancament i recessió com ment dels ritmes de creixement, canvis sobtats d'expectatives i el
els adjectius més escaientsper qualificar la situació de lamajoria manteniment de polítiques monetàries restrictives, ha estat la in
dels sectors productius, l'evolució posterior -segon trimestre versió industrial registrada al conjunt de la Regió I. Després
es podria tornar a qualificar amb els mateixos adjectius, deixant d'uns creixements anuals molt alts durant el bienni 1989-1990, la
de banda comptades excepcions. De fet es confirma el que ja s'a desceleració de l'activitat detectada abans de la crisi del Golf ha
vançava en aquestes pàgines fa uns mesos, en el sentit que si bé acabat incidint en les decisions d'inversió industrial. Fins al punt
sembla que s'ha tocat fons en la persistent davallada dels ritmes que previsiblement la inversió industrial registrada enguany no
de creixement dels darrers trimestres, el canvi de tendència espe superarà el cinquanta per centde la registrada l'any 1990.
rat no s'acaba de produir.
6
Quadre de síntesi (continuació)
Darrera Variació (°/0) Acumulat darrers 1990/
dada 12 mesos 1989
Indicador ", Període disponible (A) (B) Absoluts (C) % % Tendència
Mercat de treball
Nombre de residents ocupats (estimació) 30.V1.91 646.265 0,6 -1,5 - - 1,4 Es fa palesa la reducció del nombre de residents
ocupats
Taxagral. d'atur (Barcelona ciutat) (%) 30.V1.91 9,1 - - - - - Després delsmínims assolits ara fa un any, la taxa
Taxagral. d'atur (Barcelona prov.) (%) 30.V1.91 10,7 - - -
- - d'atur a Barcelonaes resisteix a baixar.
Taxagral. d'atur (Catalunya) (%) 30.V1.91 10,2 - - - - - Disminueix el diferencialamb Catalunya
Taxagral. d'atur (Espanya) (%) 30.V1.91 14,8 - - - -
-
Atur total registrat (persones) 30.V1.91 64.320 -3,1 -0,5 - - -6,2 Lleugera reducció del nombre d'aturats.
Atur juvenil (16-24 anys) (persones) 30.V1.91 13.196 -5,7 5,3 - - -10,3 L'evolució de l'atur masculí ijuvenil fa pensar
Atur masculí (persones) 30.V1.91 25.812 -4,0 0,3 - - -5,9 en un estancament de la creació de nous llocs
Atur femení(persones) 30.V1.91 38.508 -2,4 -1,1 - - -6,4 de treball.
Aturats sense ocupació anterior (persones) 30.V1.91 5.509 -6,6 -18,0 - - -37,1
Contractes registrats per PINEM 2n.tr.91 92.377 2,4 9,9 361.414 8,0 6,5 Augmentde la contractació registradaper sobre
Distribució sectorial delscontractes de la mitjana de l'any 1990. La causa s'ha de
incentivats: - Indústria 2n.tr.91 8396 -6,3 -5,4 32.472 -2,9 -8,6 buscar bàsicament enla forta expansió de la
- Construcció 2n.tr.91 2.581 1,5 3,5 10.102 9,8 16,1 contractació temporal al conjunt dels Serveis
- Serveis 2n.tr.91 33.916 0,9 9,4 133360 7,1 7,8
Estalvi, consum ipreus
Dipòsits del sector privat al sistema Creixement moderat a causa de la pèrdua de
bancari (prov.) (milers de milions ptes.) 30.V1.91 7.037,6 2,5 9,4 604,62 - 11,8 rendibilitat dels supercomptes
Consum d'electricitat (usos domèstics) (Gwh) 2n.tr.91 401,4 0,3 17,2 1.376,3 9,0 -3,1 Consum afectat per la climatologia
Consum de gas canalitzat (milions ténnies) 2n.tr.91 717,1 -21,2 5,7 2.375,8 14,2 2,2 Creixement degut a factors climàtics
Escombraries recollides (milers tones) 2n.tr.91 171,2 3,4 5,7 638,3 3,2 3,5 Creixement en la línia de1s darrers anys
Matriculació de vehicles (prov.) 2n.tr.91 51.838 18,8 -13,2 184.109 -18,3 -13,8 Primer símptomes d'una recuperació imminent
Consum de benzina (97 Oct.) (milers litres) 2n.tr.91 57.358 -2,2 -19,7 244.977 -12,1 -3,4 S'accentua la davallada de trimestres anteriors
IPC. Barcelona (%) 2n.tr.91 1,11 2,8' 3,04 - 7,11 7,2 Evolució força esperançadora que permet
Espanya (%) 2n.tr.91 0,81 2,23 2,54 - 6,21 6,5 mantenir estableel petitdiferencial amb la CE
i reduir el de Barcelona
Població
Població resident estimada 30.V1.91 1.653.000 - - - - -1,4 Sense canvis en la tendència a la baixa
(A) s/període anterior Dades provisionals
(B) s/mateix període any anterior Variació absoluta darrers 12 mesos
(C) Taxa de variació interanual Variació acumuladajuny 1991/desembre 1990, dades provisionals
' Variació acumuladajuny 1990/desembre 1989
aquest fet, ha incidit en una menor creació de nous llocs del nivell d'estocs apunten a un període dominat per l'atonia de
de treball. la demanda. Elmanteniment dels nivells de producció es pro
dueix després d'un bimestre de reacció tècnica a l'alçamotivada
Aquest canvi de tendència de la inversió industrial ha impactat per les expectatives generades amb l'acabament de la guerra. La
directament sobre elmercat de treball. Pel que fa al nombre d'a feblesa de la demanda interna en combinació amb una compe
turats registrats a Barcelona, esmanté el nivell d'un any enrera tència creixent han frenat les ànsies d'expansió de la producció
mentre segueix disminuint el nombre de residents ocupats. Això industrial autòctona. En aquest cas, la capacitat exportadora no
es tradueix en un lleuger increment de la taxa d'atur, tot i que en ha estat suficient per reforçar la demanda interna.
cara es manté clarament per sota de les taxes de Catalunya i
d'Espanya. Per segments de població, l'atur juvenil és el que més Com es pot suposar però, a nivell sectorial es donen comporta
ha augmentat. L'evolució del nombre de contractes registrats re ments ben diferents. Mentre que el Tèxtil i la Pell, confecció i cal
flecteix la situació de crisi que viu la indústria de la ciutat - es çat serien les branques industrials amb una evoluciómés negativa
pecialment el tèxtil i el metall- la forta desceleració del creixe durant el bimestre de referència, activitats comara la Fusta i mo
ment de la construcció i el manteniment de la tendència bles de fusta i la Farmacèutica han mantingut els seus nivells
expansiva dels serveis. Amés, l'augment del nombre de contrac d'activitat sense canvis substancials, fet que ja representa una
tes no s'ha de llegir necessàriament comun augment del nombre certa millora en relació amb la tendència baixista de principis
de llocs de treball, donada la creixent precarietat de la contracta d'any. Els sectors de Productesmetà1.fics industrialsi d'Automo
ció laboral. ció han superat finalment la trajectòria descendent dels darrers
bimestres, després de tocar fons a principis d'any.Les activitats
La creixent competència estrangera afegida a una demanda que definitivament semblen haver superat l'impacte de la crisi
internamolt feble han condicionat l'evolució de lamajoria del Golf i han représ una tendència força expansiva son les d'Ali
de sectors industrials de l'àrea de Barcelona. mentació -amb increments molt notables en la capacitat pro
ductiva utilitzada-, Química domèstica i Arts gràfiques.
De l'anàlisi de les enquestes de conjuntura industrial del bi
mestre maig-juny s'en dedueix que l'evolució delconjunt de la in
dústria s'ha caracteritzat per una atonia a tots els nivells. Mentre
que la producció i les vendes s'han mantingut estables -amb un
to lleugerament alcista- l'evolució de la cartera de comandes i
7
Les importacions de productes energètics i el tràfic de ciment La majoria d'indicadors de consum continuen amb taxes
tant d'entrada com de sortida, han estat les partides que més han de creixement negatives, amb l'excepció dels consums d'energia
augmentat el seu tràfic pel port. elèctrica i gas canalitzat, afectats per les condicions climàtiques.
El tràfic de mercaderies pel port—especialment les desembar Quant als indicadors de consum disponibles, mentre la matri
cades— ha estat una de les variables que ha reaccionat més ràpi culació de vehicles segueix a la baixa encara que amb menys in
dament a l'acabament de la guerra. Aquesta tendència es deu so tensitat que en trimestres anteriors, el consum de benzina davalla
bretot a l'augment de les importacions de productes energètics i a sensiblement. Dues variables amb un comportament estretament
un sensible increment tant d'entrada com de sortida de ciment. lligat i que reflecteix per un cantó que les expectatives no acaben
Per contra, el tràfic de càrrega general—més susceptible a la demillorar, i per l'altre, que la desceleració de l'activitat econò
conjuntura— s'ha recuperat en relació amb el primer trimestre mica i del consum a la ciutatd'ençà principi d'any, és un fet. Les
d'enguany però sense superar els volums d'un any enrera. De ca jornades de vaga dels treballadors de Campsa durant el mes de
ra a final d'any es pot esperar unamillora relativa dels volums si maig segurament han incidit també en una menor venda a la ciu
es confirmen les perspectives moderadament optimistes pel con tat.Per contra, l'evolució del volum d'escombraries recollides a
junt de l'activitat econòmica. la ciutat esmanté en la línia lleugerament a l'alça dels darrers tri
mestres.
L'evolució de sector de la construcció esmanté en la línia
de principi d'any. L'obra pública ha continuat coma motor En la vessant positiva—o lleugerament positiva— hi ha l'evo
delsector,mentre que segueix la davallada de les promocions lució dels preus de consum tant a Barcelona coma Espanya. Es
privades, especialment pel que fa a les superfícies previstes manté la tendència lleugerament a la baixa de principi d'any amb
a les llicències d'obres. una reducció més acusada a Barcelona de cara als mesos d'estiu.
Això ha de permetre acabar l'any al voltant del sis per cent, un
En relació amb el sector de la construcció, la situació és sem punt per sota del 1990, i reduir el diferencial amb el conjunt de
blant a la de començament d'any,amb l'excepció de l'embranzi l'Estat.
da puntual del nombre d'habitatges iniciats. Les perspectives a
curt i mitjà termini pel subsector de la construcció residencial —a La demanda de crèdit per part de les empreses es destina
partir de les dades de projectes d'habitatges visats i de les d'habi bàsicament a finançar circulant i estocs.El crèdit al consum
tatges previstos a les llicències d'obres— apunten a una progres i l'hipotecari no mostren signes de recuperació.
siva reducció del ritme d'activitat. El manteniment del fort im
puls de l'obra pública compensarà en els propers mesos la Els resultats de l'enquesta de conjuntura financera ajuda a em
davallada de l'activitat de la promoció privada i permetràmante marcar els comportaments dels diferents indicadors. Així, l'aug
nir una taxa de creixement de l'activitat del conjunt del sector ment de lademanda de crèdit s'ha concentrat en el segment de
lleugerament per sobre de la del conjunt de l'economia. Al res les grans empreses,mentre que laprincipal destinació dels recur
pecte, s'observa que a diferència de la indústria, el nombre de sos aliens obtinguts per les empreses s'ha desviat de la inversió
contractes incentivats a la construcció esmanté lleugerament a cap al finançament del circulant. El crèdit als particulars —con
l'alça. sum i hipotecari— s'ha mantingut estancat. Per sectors, la Cons
trucció, Restauració i hostatgeria i Empreses de serveis a les em
El conjunt dels serveis reprèn la tendència expansiva d'abans de preses, han estat els principals demandants de crèdit bancari.
la crisi del Golf. S'ajusta bastant a les activitats que durant aquestsegon trimestre
s'han revelat més dinàmiques. La tendència a l'estabilització del
Com ja sol ser habitual, el conjunt dels serveis presenta una grau de morositat apunta a una lleugera millora de la conjuntura.
evolució lleugerament més positiva que la resta d'activitats pro
ductives. Com ja era previsible, un cop restablerta la normalitat La dada definitiva delCens de població d'enguany serà superior
en el tràfic aeri mundial perturbada per la guerra del Golf, el a l'avançada com a provisional i situarà lapoblació resident a
trànsit de passatgers per l'aeroport s'ha començat a recuperar. Barcelona al voltant d'1.650.000 persones.
Lògicament, la reacciómés immediata ha estat ladel trànsit inte
rior. Quant a l'activitat de La Fira, el primer semestre d'enguany Finalment, la publicació dels resultats —encara provisionals
s'ha tancat amb un nou augment de la superfície contractada i del de l'explotació del Cens de població d'enguany pel que fa a Bar
nombre d'expositors indirectes a costa del d'expositors directes celona, ha confirmat el procés de pèrdua de població resident
que ha disminuït molt lleugerament. Reduir costos de promoció que viu la ciutat. Possiblement els resultats definitius reflectiran
en uns moments de contracció de l'activitat a molts països euro una xifra lleugerament superior a la provisional—poc més
peus, pot haver estat una de les raons que han impulsat a algunes d'1.623.000 persones— imés propera a 1.650.000. En tot cas, l'es
empreses a optar per una presència indirecta a les diferentsmani timació que trimestre a trimestre s'ha anat fent en aquestes pàgi
festacions firals. nes a partir del creixement vegetatiu i del saldo migratori ha de
mostrat que reflectia correctament el sentit i la intensitat del
Aquests comportaments es corresponen amb l'evolució del fenomen.
nombre de pernoctacions de visitants per negocis i turisme—sen
siblement a l'alça— i en menor mesura, dels visitants per fires. En definitiva, el potencial de creixement que encara té la ciutat
Trimestre a trimestre es fa palès el paper dels negocis —en l'a de cara als Jocs, ha ajudat a superar els moments d'incertesa
cepció més general— i de les fires coma motiu d'estada a la ciu i serà el suport que ha d'afavorir el redreçament de la tendència
tat per part dels visitants. de cara als propers mesos.
En síntesi, si be és cert que l'evolució de la majoria d'indica
dors econòmics de la ciutat ha dibuixat un perfil d'estancament
industrial, juntament amb un Terciari menys dinàmic que en tri
mestres anteriors i amb el sector de la Construcció funcionant de
8
Síntesi de les enquestes de conjuntura
Enquestes industrials (província) Maig-juny 1991
Total indústria L'evolució delconjunt de la indústria durant elsmesos de maig ijuny d'enguanyha servit per confirmar que la reactivació del
bimestre anterior era més que res una reacció tècnica a l'acabament de la guerra del Golf. Mentre que la producció i les vendes
s'han expandit molt lleugerament, l'evolucióde la cartera de comandes ila permanència d'estocs elevats apunten a unsegon
semestre dominat per l'atonia de la demanda.
Alimentació Una de les activitats manufactureres que ha tingut una evolució més expansiva durant el bimestre, que s'ha traduïtenunnotable
augment de la capacitat productiva utilitzada. Bones perspectives de cara als mesos d'estius tot i que és un dels sectors que ha
d'afrontaruna major competència en els seusmercats tradicionals.
Tèxtil Esconfirmen les perspectives poc optimistes avançades tot just als inicis del bimestre. Les exportacions i el volum d'ocupació són
les magnituds amb una dinàmica més recessiva. Una cartera de comandes molt deprimidajuntament amb una creixent
competència, nopermet ser massa optimista de cara a la segona meitat d'any.
Pell, calçat i confecció L'evolució del sector no ha respost a les expectatives generades enacabar el bimestre anterior. Tantla producció com les vendes
hanpatit una forta davallada. La capacitat productiva utilitzada esmanté encara a uns nivells realment elevats.
La situació de la cartera de comandes apunta a unmanteniment de la situació d'estancament.
Fusta i mobles de fusta Manteniment dels nivells de producció i vendes enel mercat després d'un començament d'any marcat per una forta recessió.
La capacitat productiva ociosa augmenta progressivament isuperaja el vint per cent. La feblesa de la demanda és, segons els
industrials del sector, la responsable d'aquesta situació.
Arts gràfiques L'evolució alcista de la producció i vendes facilitarà una ràpida recuperació dels nivells d'activitat d'abans de la crisi del Golf.
Uns preus a l'alça en combinació amb una cartera de comandes força deprimida poden ser obstacles determinants de cara a
consolidar la tendència alcista.
Farmacèutica Lleugera recuperació dels volums de producció, mentre que les vendes evolucionen a la baixa per segon bimestre consecutiu.
La capacitat productiva utilitzada i la cartera de comandes esmantenen estabilitzades. Perspectives a la baixa.
Química doméstica L'evolució del bimestre ha mantingut el to expansiu del bimestre anterior, amb unes vendesmolt dinàmiques que han incidit en
augments de volums de producció i del nombre d'ocupats. Les perspectives són força acceptables, malgrat la marcada feblesa
de la demanda i una lleugera tendència a reduir la capacitat productiva utilitzada.
Productes metàHics Amb uncert retard sobre la majoria d'activitats, l'evolució del sector sembla recollir la millora d'expectatives generada amb
l'acabament de la guerra. Amb l'excepcióde les exportacions però, la tendència positiva és poc marcada i possiblement sense
continuïtat ja que tant la cartera de comandes com les perspectives esperadesvan a la baixa.
Automoció S'ha confirmat l'inici de recuperació detectat ja durant el segon bimestre. Producció ivendes han augmentat els seusritmes de
creixement. La capacitat productiva utilitzada es recupera molt lleugerament. Les perspectives de cara als mesos d'estiu són força
optimistes.
Gener-abril 1991
Enquesta comercial Lleugera descelaració del volum de vendes al conjunt del comerç, potsermés accentuada al gran comerç. A nivell de comerç
especialitzat, destacar la davallada —en relació amb el mateix període de l'any 1990— del comerç dedicatde forma preferent
a la confecció.
Maig-juliol 1991
Enquesta d'activitat turística S'ha recuperat lleugerament el nombre de pemoctacions després de l'atzucat provocat per la guerra del Golf. Elsnegocis,
a Barcelona responsables de més de la meitat de pernoctacions als hotels de la ciutat, juntament amb el turisme, són els responsables de la
represa de la tendència a l'alça. La nota més negativaés la davallada dels visitants per congressos i altres.
Segon trimestre del 1991
Enquesta de conjuntura Augmenta la demanda de crèdit de les grans empreses, mentre que el provinentde les petites imitjanes i també dels particulars
financera a Barcelona nomostra signes clars de recuperació en relació amb el primertrimestre d'enguany. La Construcció i sectors del terciari com ara
el de Restauració i hostatgeria iel d'Empreses de Serveis a les empreses han estat els que més crèdits hansollicitat. També
el grau demorositat en la devolució de crèdits ha tendit a estabilitzar-se.
L'evolució de la demanda de crèdit per sota de les expectatives ha refredat les previsions de cara a la segonameitat de l'any.
Ha passat el mateix amb l'esperada reducció dels tipus d'interès, que de nou s'ajorna als darrers mesos d'enguany. Així, les
perspectives per al quart trimestresón de lleugera recuperació de la demanda creditícia,especialment sies produeix, com sembla
inevitable, una sensible retalladadel preu del diner.
motorperò amb unes previsions a mitjà termini poc optimistes, d'influència en un bon lloc de sortida per afrontar el repte de la
no s'ha d'oblidar que la ciutat es troba ja immersa en l'any pre integració europea. Però potser el fet de disposar de bones in
olímpic. Fins a la celebració dels Jocs, la inercia inversora i orga frastructures i equipaments no sigui suficient per atreure noves
nitzativa afavorirà el manteniment d'uns nivells elevats d'acti inversions privades que substitueixin les públiques en un moment
vitat. en què lamajoria de nacions avançades comencen amirar amb
insistència i interès les possibilitats de creixement dels països de
Pensem, com ja s'ha dit altres vegades en aquestes mateixes l'Europa oriental.
pàgines, que les fortes inversions—tant públiques compriva
des— efectuades a la ciutat i l'entorn en els darrers anys situaran
la ciutat a uns nivells de competitivitatmolt superiors als de la
resta de ciutats espanyoles. Això col.loca laciutat i la seva àrea
9
Quadre de síntesi. Avanç darreres dades disponibles
Acumulat darrers
Darrera
12
dada mesos 1990i
Inversió industrial registrada (Regió I) (milions ptes.) 3r. tr. 91 7.657 -58,2 39.854 -26,2 51,8
Tràfic de mercaderies pel port
- Total (milers de tones) 3r. tr. 91 3.939 -2,5 18.042 -1,6 -0,6
Embarcades (milers de tones) 3r. tr. 91 1.372 5,4 12.840 -9,9 -14,1
Desembarcades (milers de tones) 3r. tr. 91 2.568 -6,2 5.202 2,3 6,4
- Càrrega general (milers de tones) 3r. tr. 91 1.723 9,1 6.496 -2,4 -7,6
Embarcades (milers de tones) 3r. tr. 91 1.007 12,3 3.629 -3,4 -7,1
Desembarcades (milers de tones) 3r. tr. 91 717 4,8 2.867 -1,0 -8,3
Habitatges nous previstos a les llicencies d'obres 3r. tr. 91 465 -52,1 1.948 -48,4 -1,0
Projectes d'habitatges visats (prov.) jul.-ago. 3.686 5,0 19.869 -18,1 -37,8
Trànsit de passatgers per l'aeroport
- Total (milers) juliol 855 -1,2 8.769 0,1 11,0
Interior (milers) juliol 520 0,5 5.591 1,8 9,9
Internacional (milers) juliol 335 -3,7 3.178 -2,6 12,8
Atur total registrat (persones) 31-08-91 63.353 -1,9 -6,2
Atur juvenil (16-24 anys) (persones) 31-08-91 13.444 -1,9 -10,3
Aturmasculí (persones) 31-08-91 25.026 -2,8 -5,9
Atur femení (persones) 31-08-91 38.327 -1,2 -6,4
Aturats sense ocupació anterior 31-08-91 5.057 -17,4 -37,1
Contractes de treball registrats per l'INEM jul.-ago. 60.222 21,4 372.049 10,6 6,5
Distribució sectorial dels contractes incentivats:
- Indústria jul.-ago. 4.701 36,5 33.730 1,3 -8,6
- Construcció jul.-ago. 1.532 23,2 10.390 11,0 16,1
- Serveis jul.-ago. 18.393 11,3 135.425 6,8 7,8
Escombraries recollides (milers de tones) jul.-ago. 92,0 5,1 642,8 3,4 3,5
Matriculació de vehicles (prov.) 3r. tr. 91 43.950 -3,2 182.635 -16,0 -13,8
IPC. Barcelona (%) 3r. tr. 91 2,2' 5,12 6,63 7,2
Espanya (%) 3r. tr. 91 1,61 3,92 6,03 6,5
(A) Variació sobre el mateix període de l'any anterior (%) Dades provisionals
(B) Taxa de variació interanual (%) 2Variaciósetembre 1991/desembre 1990
Variació interanual setembre 1991/setembre 1990
La informació disponible pels mesos d'estiu -d'altra banda força L'evolució de la inversió industrial registrada a la Regió I no
escassa- no apunta cap signe clar de reactivació. permet la més petita concessió a l'optimisme, i reflecteix amb du
resa la situació actual de les expectatives empresarials i, perquè
Una primera anàlisi de les darreres dades disponibles-referi no, la ressaca de la forta expansió del bienni 1989-1990.
des majoritàriament al tercer trimestre- apunten a un manteni
ment de la situació d'atonia en què esmou, des de fa mesos, l'ac El nombre d'habitatges nous previstos a les Ilicències d'obres
tivitat econòmica a la ciutat i, en conseqüència, al conjunt de aprovades durant l'estiu d'enguany -tot i ser superior al regis
l'àrea econòmica de Barcelona. Alguns dels indicadors que pre trat durant el segon trimestre- representamantenir la tendència
senten una evolució positiva o tan sols una millora relativa en re a la baixa encetada en els darrers mesos de l'any passat. Tot
lació amb el mateix període de l'any 1990 -com és el cas de la apunta a la possibilitat que el sector de la Construcció pugui ini
càrrega general al port i la matriculació de vehicles- reflecteixen ciar un procés de recessió relativament fort a partirja dels pri
totjust un augment del nivell d'activitat en relació amb un dels mers mesos del 1992, quan a l'acabament de les darreres obres
pitjors trimestres dels darrers anys, quan esclatà la crisi del Golf. lligades al fet olímpic s'hi ajunti un dels períodes de més baixa ac
tivitat en el subsector de la construcció immobiliària.
Per contra, el canvi de tendència que sembla apuntar l'evolució
del nombre de projectes d'habitatges visats al conjunt de la pro A més, el relatiu bon comportament dels preus -que era un
víncia, es pot interpretar com una tímida recuperació després dels factors que havia d'incidir en la baixada del preu del diner i
dels mínims assolits durant els darrers dotzemesos. en conseqüència en una reducció dels costos financers tant d'em
preses comde particulars- sembla que no esproduirà en la in
Una situació semblant es viu al mercat de treball pel que fa al tensitat esperada. Aquest canvi de previsions enfosqueix encara
nombre d'aturats registrats. La forta desceleració del creixement més les expectatives de recuperació delmercat immobiliari basa
de l'activitat econòmica ha incidit directament sobre la creació de des en uns crèdits més assequibles.
nous llocs de treball, frenant la positiva evolució del nombre d'a
turats, fins al punt que el nivell dels 60.000 aturats registrats a les
oficines de PINEM de Barcelona, s'ha revelat, de moment, insu
perable. I és que en una situació com l'actual -amb unes expec
tatives escassament definides- el que s'imposa és un augment de
la rotació dels contractes de treball temporals.
10
I. Indústria

Inversió industrial registrada
La ralentització de l'activitat econòmica ha provocat L'anàlisi de la distribució sectorial dels fluxos inversors regis
l'accentuació de la davallada de la inversió industrial. trats al llarg del segon trimestre d'enguany revela que el conjunt
d'Altres indústries manufactureres és el que capta un volum in
Els quadres que presentem a continuació han estat elaborats a versor superior, amb el 37,2 per cent. Malgratque sota aquesta
partir de les dades facilitades pel Gabinet Tècnic del Departa agrupació de laCNAE hi ha lloc per una amalgama d'activitats
ment d'Indústria i Energia de la Generalitat. Aquestes dades cor diverses, hi ha una forta representació de projectes d'inversió
responen a les inversions declarades —noves i ampliacions vinculats al sector dels productes alimentaris, el tèxtil, la fusta i el
iguals o superiors a cinc milions en total o a dos milions en ma paper i les arts gràfiques. Cal dir,però, que lamajor concentració
quinària, les qualshan estat.inscrites en el Registre Industrial. territorial de projectes d'ampliació imodernització de les insta
Hacions es concentra en l'agrupació d'Extracció i transformació
La inversió industrial registrada a Catalunya al llarg del segon de minerals no energètics i productes derivats i la Química.
trimestre d'enguany ha estat de 15.300 milions de pessetes.
Aquesta inversió, que ha permès la creació de 4.357 nous llocs de La migrada inversió industrial registrada a Barcelona trimestre
treball, és la més baixa corresponent a un trimestre de dos anys rera trimestre afavoreix la creixent terciarització de l'activitat
ençà, i suposa una disminució del 38,2 per cent respecte almateix econòmica a la ciutat.
trimestre de l'any passat.Amb això es posa de manifest que l'a
lentiment de l'activitat econòmica ha incidit de manera important Al llarg d'aquest trimestre s'ha registrat una inversió industrial
en l'evolució de la inversió industrial. A hores d'ara, semblenja a Barcelona de poc més demilmilions de pessetes. La migradesa
oblidades les elevades taxes de creixement que van caracteritzar d'aquesta xifra fa palesa Pescasa importància que, cara a l'activi
el període 1987-1990, amb un creixement anual acumulatiu del tat econòmica de la ciutat, tenen les noves inversions industrials.
46,5 per cent entre aquests anys. L'alentiment de les taxes de És un fet que els quatre polígons qualificats com industrials i que
creixement i la crisi que pateixen algunes activitats industrials, a ocupen una extensió de 947,8 Ha. es troben gairebé saturats; això
més d'unes expectatives poc clares han provocat aquesta davalla ha provocat que en els darrers temps les activitats tradicional
da. ment industrials s'hagin anat desplaçant fora de l'àmbit urbà cer
cant ubicacions més adequades a les seves dimensions o perspec
Si reduiim l'àmbit d'observació iens centrem en l'evolució ex tives d'expansió. D'aquesta manera, sembla lògic que la inversió
perimentada per la inversió registrada a la Regió I, aquesta mos registrada disminueixi trimestre rera trimestre. En la mateixa lí
tra encara signes més visibles de recessió, amb unadisminució nia, les dades d'ocupació assalariada a la indústria reflecteixen
respecte al mateix trimestre de l'any anterior del 44,4 per cent. aquesta davallada, amb unadisminució del 27,8 per cent entre els
Malgrat que els fluxos per la Regió I corresponents al segon tri anys 1986 i 1990. Alhora, cal recordar que la gran expansió del
mestre són lleugerament superiors als del primer trimestre d'en terciari dels darrers anys ha incidit en aquest desplaçament rela
guany,de mantenir-se en nivells similars durant el segon semes tiu de les activitats industrials.
tre s'arribaria a final d'any a uns fluxos només lleugerament
superiors a la meitat dels registrats al llarg de tot el 1990. Les dades corresponents a aquest trimestremostren una dava
llada del 88,5 per cent en relació amb el mateix trimestre de l'any
Els 15.300 milions de pessetes d'inversió registrats a Catalunya anterior. La confluència en els temps de projectes de gran enver
s'han distribuït en 314 expedients de noves instaHacions —que gadura fa que a vegades aquestes comparacions entre trimestres
s'han concretat en una inversió de 6.682 milions de pessetes— i es vegin esbiaixades, i mostrin unes taxes de desceleració molt
en 134 expedients d'ampliació o modernització de les instaHa accentuades; precisament per això és potser més correcte parlar
cions ja existents—amb 8.618 milions de pessetes. Malgrat la su d'una davallada persistent i continuada de la inversió industrial a
perioritat dels fluxos destinats a ampliacions—56,3 per cent del Barcelona.
total d'inversió registrada— el nombre de llocs de treball generat
per les noves inversions és—atenent a la lògica— superior, amb En termes d'ocupació aquests fluxos han generat 749 nous
3.226 llocs generats, enfront dels 1.131 llocs de treball de les am llocs de treball, xifra inferior en un 64,0 per cent a la correspo
pliacions. nent a la inversió registrada el mateix trimestre de l'any passat.
D'aquesta inversió, unamica més de dues terceres parts corres
Pel que fa a la distribució territorial, la Regió I es revela com la pon a expedients de noves instaHacions. Entre aquestes, cal des
zona amb una major concentració de projectes, amb el 62,4 per tacar que tres quartes parts dels recursos invertits en ampliacions
cent de la inversió total.Aquesta superioritat es produeix de for ho han estat per part d'una sola empresa de Mecànica general.
ma homogènia tant en les ampliacions comen les noves instaHa Aquesta inversió ha suposat per si sola més de la meitat dels flu
cions. Si filemmés prim, veiem que, dins de la Regió I, és l'àrea xos inversors globals a la ciutat i poc menys de la meitat de tots
situada fora de la comarca del Barcelonès la que aplega els fluxos els llocs de treball generats. La resta d'expedients de noves ins
més elevats, amb el 52,8 per cent del total.Ara bé, en cap cas es tanacions es troba molt dispersa, i destaquen com a més dinà
pot considerar que les quatre comarques de la Regió I—sense mics els sectors de la Impressió gràfica i el de Confecció en sèrie
comptar elBarcelonès— hagin perdut atractivitat per les activi de peces de vestir exteriors femenines. Quant la vintena d'expe
tats industrials. Ans al contrari, l'existència de sòl lliure i la millo dients d'ampliació considerats, en destaca un expedient d'una
ra de les comunicacions pot provocar amitjà termini una reindus empresa dedicada a la Fabricació de primeres matèries plàsti
trialització d'aquestes zones, especialment a les àrees del ques, i, pel seu dinamisme, el sector de la Indústria del pa.
Llobregat i del Vallès, més properes a les grans infrastructures
viàries.
13
Inversió industrial registrada. Distribució sectorial i territorial* (2n. trimestre 1991)
Inversions declarades iguals o superiors a 5milions en capital fix o als 2 milions en maquinària Milions de pessetes
_gota
Sector Barcelona BffitnèsiBarcelonès R Regió I Catalunya
1 - Energia i aigua N 18 0 18 10 28 113 141
A 0 0 0 0 0 792 792
T 18 0 18 10 28 905 933
2 - Extracció i transformació de N 0 30 30 369 399 882 1.281
minerals no energètics A 253 0 253 1.790 2.043 1.126 3.169
i productes derivats. Química T 253 30 283 2.159 2.442 2.008 4.450
3- Indústria transformadora N 585 77 662 1.103 1.765 250 2.015
dels metalls. Mecànica de precisió A 40 28 68 1.682 1.750 460 2.210
T 625 105 730 2.785 3.515 710 4.225
4-Altres indústries N 126 254 380 1.883 2.263 982 3.245
manufactureres A 54 7 61 1.241 1.302 1.145 2.447
T 180 261 441 3.124 3.565 2.127 5.692
Total N 729 361 1.090 3.365 4.455 2.227 6.682
A 347 35 382 4.713 5.095 3.523 8.618
T 1.076 396 1.472 8.078 9.550 5.750 15.300
Distribució percentual
Resta Resta Resta
Sector kilial~kak Barcelonès Regi' a Catalunya
1 - Energia i aigua N 12,8 - 12,8 7,1 19,9 80,1 100,-
A - - - 100,- 100,-
T 1,9 1,9 1,1 3,0 97,0 100,-
2 - Extracció i transformació de N - 2,3 2,3 28,8 31,1 68,9 100,-
minerals noenergètics A 8,0 - 8,0 56,5 64,5 35,5 100,-
i productes derivats. Química T 5,7 0,7 6,4 48,5 54,9 45,1 100,-
3 - Indústria transformadora N 29,0 3,8 32,9 54,7 87,6 12,4 100,-
dels metalls. Mecànica de precisió A 1,8 1,3 3,1 76,1 79,2 20,8 100,-
T 14,8 2,5 17,3 65,9 83,2 16,8 100,-
4 - Altres indústries N 3,9 7,8 11,7 58,0 69,7 30,3 100,-
manufactureres A 2,2 0,3 2,5 50,7 53,2 46,8 100,-
T 3,2 4,6 7,7 54,9 62,6 37,4 100,-
Total N 10,9 5,4 16,3 50,4 66,7 33,3 100,-
A 4,0 0,4 4,4 54,7 59,1 40,9 100,-
T 7,0 2,6 9,6 52,8 62,4 37,6 100,-
* Dades corresponents a les inscripcions definitives en elReg'stre Industrial d'aquelles inversions en noves instal.lacions o ampliacionsque han declarat una inversió total, igual o superior
als5 milions de pessetes en capital fix o als 2 milions enmaqumària.
N: Noves instal.lacions. A: Ampliacions. T: Total.
Font: Dades facilitadespel Gabinet Tècnic del Departament d'Estudis del Departament d'Indústria iEnergia de la Generalitat. Elaboració pròpia.
Variació (°/0) Resta Resta Resta
Inversió total Barcelona Barcelonès Barcelonès Regió I Regió I Catalunya Catalunya
2n. tr. 91/2n. tr. 90 -88,5 45,6 -84,7 7,2 -44,4 -24,1 -38,2
2n. tr. 90/2n. tr. 89 840,4 -70,7 401,2 9,4 95,0 17,0 61,9
1990/1989 81,1 -14,2 53,6 51,1 51,8 30,9 43,0
14
Inversió industrial registrada a Barcelona* (2n. trimestre 1991)
Noves inversions Ampliacions
Import de Llocs de Potència Import de Llocs de Potència
Nombre la inversió treball insta•lada Nombre la inversió treball instal.lada
d'expedients (A) (B) generats (Kw) Sector d'expedients (A) (B) generats (Kw)
1 18.479 61,8 60 1512
2465 1 5.800 100,- 0 45
1 50 100,- 1 0 2473
2513 1 61.629 94,3 0 172
2514 1 185.912 86,6 13 641
1 461 100,- 2 15 3120
2 906 100,- 5 35 3141
1 400 100,- 6 18 3162
1 7.817 38,8 6 47 3169 2 13.484 97,4 26 124
1 557.825 5,0 337 800 3191 1 16.000 100,- 0 0
1 512 100,- 2 2 3199
3254 1 940 100,- 4 10
3261 5.185 100,- 49 282
1 4.658 100,- 6 27 3291
1 11.717 96,6 28 56 5330
1 2.650 100,- 15 301 3720
3910 1 5.050 94,1 16 20
1 120 100,- 2 3 3922
2 11.716 29,0 11 46 4132
1 2.525 100,- 3 34 4144
1 8243 100,- 20 73 4160
2 10.583 96,2 17 89 4181
3 14.604 80,4 13 294 4191 5 6.985 82,0 0 56
4192 1 7.095 94,4 6 79
2 9.489 89,9 12 25 4239
4 3.180 60,5 19 24 4532
1 1.500 65,7 6 5 4535
1 2.000 100,- 9 4 4537
1 500 100,- 3 6 4560
1 250 100,- 3 8 4630
1 1.200 58,3 2 10 4681
4732 1 500 100,- 0 5
1.965 89,8 2 14 4739
5 32.759 94,3 37 197 4741 3 40.850 100,- 15 272
1 559 28,6 2 5 4742
1 3.650 100,- 5 19 4812
2 4.196 45,2 11 111 4822
2 1.691 100,- 5 3 4911 2 4.699 95,6 3 14
5 31.980 98,0 25 210 4930
50 748.185 24,9 617 2.541 Total 21 354.129 91,2 132 1.720
1512 Producció d'energia hidroelèctrica 3530 Fabricació d'aparells iequip electrònic 4535 Confecció en sèrie de robes especia s
2465 Manipulat del vidre de senyalització, control iprogramació 4537 Fabricació en sèrie d'accessoris pel vestit
2473 Fabricació de vaixelles i articles de ceràmica 3720 Reparació imanteniment de vaixells 4560 Indústries de la pell
2513 Fabricació de productes químics inorgànics 3910 Fabricació d'instruments de precisió, 4630 Fabricació en sèrie d'estructures de fusta
2514 Fabricació de primeres matèries plàstiques mesura i control per a la construcció
3120 Forja, estampat, embotició, tallat i repussat 3922 Fabricació d'aparells de pròtesi i ortopèdia 4681 Fabricació de mobiliari de fusta per a la llar
3141 Fusteria metallica (portes, finestres...) 4132 Conserves ipreparació de carns de totes classes 4732 Fabricació d'altres articles d'envasament
3162 Fabricació d'articles de ferreteria i serralleria 4144 Elaboració de gelats i similars iembalatge de paper icartró
3169 Fabricació d'altres articles metà1-lics 4160 Fabricació de conserves de peix ialtres productes 4739 Fabricació d'altres manipulats de paper icartró
3191 Mecànica general mariners 4741 Impressió gràfica
3199 Altres tallers mecànics 4181 Fabricació de pastes alimentàries 4742 Activitats annexes a la impressió
3254 Construcció de maquinària d'elevació imanipulació 4191 Indústria del pa 4812 Recautxutatge i reparació de cobertes
3261 Fabricació d'engranatges id'altres òrgans 4192 Indústries de pastisseria 4822 Fabricació d'articles acabats de matèries
de transmissió 4239 Elaboració d'altres productes alimentaris plàstiques
3291 Construcció de màquines per a les indústries 4532 Confecció en sèrie de peces de vestir exteriors 4911 Joieria
de paper iarts gràfiques femenines 4930 Laboratoris fotogràfics i cinematogràfics
(*) Dades corresponents a les inscripcions definitives al Registre Industrial. (A) Import de la inversió en milers de pessetes.
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitadespel Gabinet Tècnic del Departament d'Indústria iEnergia de la Generalitat. (B) Percentatge de la inversió destinat a maquinària.
15
Enquestes de conjuntura industrial
L'evolució del conjunt de la indústria durant el bimestremaig
juny s'ha caracteritzat, doncs, pel manteniment dels nivells d'acti
En aquest número presentem els resultats corresponents al ter vitat assolits durant el segon bimestre de l'any, afectat com ja
cerbimestre d'enguany de l'explotació de l'enquesta de conjun s'ha dit, per unamillora espectacular de les expectatives un cop
tura industrial que elabora la Cambra de Comerç, Indústria i Na acabada la guerra. Així, la capacitat productiva utilitzada esman
vegació de Barcelona. Com és habitual, les dades que aquí es té estable, amb un to lleument alcista. Una anàlisi més detallada
publiquen corresponen als resultats de les enquestes fetes a les revela que si bé en termes de producció, nombre d'ocupats iven
empreses localitzades a laprovíncia de Barcelona. La selecció de des en el mercat interior, l'evolució del bimestre es podria quali
subsectors analitzats respon al criteri de quines són les activitats ficar de lleugerament a l'alça, l'evolució de les exportacions i es
industrials amb unamajor presència a l'àrea econòmica de Bar pecialment de la cartera de comandes no ha estat tan positiva.
celona i d'aquesta manera acostar uns resultats provincials a un Això explicaria l'existència a moltes empreses d'estocs de pro
espai geogràficament més reduït i homogeni amb la resta de va ductes elaborats per sobre dels nivells desitjats.
riables tractades.
En relació amb la situació existent un any abans, les diferèn
Com a pasprevi a l'anàlisi de la conjuntura industrial a partir cies substancials provenen del fet que mentre que enguany l'acti
dels resultats de les enquestes sembla convenient recordar que el vitat productiva inicia una tendència de recuperació frenada per
primer quadrimestre d'enguany —pel que fa a l'activitat econò una demanda encara molt feble segons els empresaris i unes ven
mica— s'ha caracteritzat per uns primers mesos marcats per la in des poc dinàmiques, en el mateix període de l'any 1990 la tendèn
certesa d'expectatives provocada per la guerra delGolf, seguida cia era de desacceleració creixent tant a nivell de producció com
d'una explosió d'eufòria a remolc d'unes expectatives de redreça de vendes, davant la política de refredament que començava a
ment de la situació econòmica a curt termini que no s'han con aplicar l'autoritat econòmica.
cretat en la intensitat i immediatesa esperades. Lògicament, l'e
volució registrada durant els mesos de maig i juny s'ha vist De fet, i de cara als mesos d'estiu, les perspectives declarades
condicionada per aquesta ràpida successió d'expectatives cam pels enquestats es veuen força condicionades per factors estacio
biants i en un marc d'alentiment del creixement de l'activitat pro nals. Es especialment preocupant, però, l'impacte que aquest
piciat des de fa mesos pel govern. procés d'estancament de l'activitat econòmica s'espera que tingui
en termes d'ocupació a la indústria.
Una anàlisi detallada dels factors que segons els empresaris di
ficulten augments de la producció, posa de relleu que la debilitat
de la demanda és el gran obstacle amb què ensopega la produc
ció industrial de l'àrea.Un factor que en els darrers bimestre no
ha deixat d'aparèixer com una preocupació creixent per lamajo
ria dels industrials catalans és l'augment de la competència es
trangera amb la progressiva liberalització de l'economia espanyo
la de cara a l'imminentMercat Únic. De fet, aquelles empreses
catalanes abocades fins ara majoritàriament al mercat interior,
pateixen reduccions creixents en la seva quota demercat a favor
de la competència estrangera. Compensar aquesta pèrdua de
mercat interior amb més exportacions i alhora qualificant i espe
cialitzant més la seva producció, és un esforç enorme i novedós
del que no es poden esperar resultats en el curt termini.
A un tercer nivell, factors potser més conjunturals com ara les
dificultats de finançament o de tresoreria de les empreses o el
manteniment d'un tipus de canvi de la pesseta sobrevalorat, han
perdut pes en relació amb bimestres anteriors.
16
Total indústria sense Construcció) (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0) Ag-S
1) Producció Igual 47 44 25 36 42
Saldo 19 -10 -53 8 11
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % -0,02 -0,15 -0,82 -1,00 -0,66
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. n.d. 29 39
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -8 10
4) Vendes en el mercat interior Igual 42 37 25 44 27 38
Saldo 14 -15 -53 20 -4 10
5) Vendes en el mercat exterior Igual 39 33 30 27 35 49
Saldo -11 11 -44 31 -6 1
6) Preus de venda Igual 86 86 90 87 59 83
Saldo -1 -6 -6 -2 21 0
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Estocs de productes elaborats No n'hi ha mai n.d. n.d. n.d. n.d. 0 2
Normals 80 80 78 78 87 65
Saldo 16 12 12 12 1 20
8) Cartera de comandes Normal 43 44 39 40 43 52
Saldo -1 -14 -37 28 -47 -36
9) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. 53 54
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
10) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 56 44
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 22 -1
11) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 48 46
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 38 7
12) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 47 48
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 40 9
13) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 72 83
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 13 7
14) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 66 72
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -7 -12
D) Capacitat productiva utilitzada (%) n.d. n.d. n.d. n.d. 79,6
E) Factors que impedeixen unaugment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 58 59 55 59 52 61
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 4 3 4 2 2 2
— Insuficiència de l'equip productiu 3 5 3 2 4 5
— Dificultats de finançament o tresoreria 5 5 7 6 6 4
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. n.d. 15 12
— Altres causes 11 14 14 17 10 8
Font: Tots els quadres de les enquestes s'han elaborat amb dades de la COCINB.
17
Alimentació (dades provincials)
1991
A) Resultats del bimestre observat
G-F o '
comparats amb l'anterior (°/0) M-A
1) Producció Igual 38 26 14 24 51 34 20
Saldo 40 50 -16 2 4 33 54
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 1,78 3,11 -0,84 -0,48 -1,16 -0,06 1,84
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. n.d. 37 31 27
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -1 37 42
4) Vendes en el mercat interior Igual 60 65 39 33 27 31 27
Saldo 14 5 -11 -5 -30 39 45
5) Vendes en el mercat exterior Igual 58 40 56 40 70 76 73
Saldo 28 -10 -24 -32 12 -2 -10
6) Preus de venda Igual 86 88 95 92 31 88 93
Saldo 12 12 3 4 62 6 -2
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 49 64 60 66 36 87 93
Saldo 1 -30 -16 24 -63 -4 -7
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. n.d. n.d. 32 44 37
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 42 33 30
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 30 40 46
10) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 24 26 28
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 57 49 58
11) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 21 19 17
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 78 79 82
12) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 81 79 75
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 18 20 23
13) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 50 86 66
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 35 9 28
D) Capacitat productiva utilitzada (%) n.d. n.d. n.d. n.d. 71,1 77,4 84,3
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (`)/0)
— Debilitat de la demanda 54 54 30 28 23 22 32
— Escassetat de mà d'obra especialitzaJa 0 0 0 0 0 5 0
— Insuficiència de l'equip productiu 0 1 0 0 0 1 22
— Dificultats de finançament o tresore -ia 0 0 4 0 0 0 0
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. n.d. 2 1 3
— Altres causes 10 8 44 48 24 19 5
La negativa evolució de les exportacions ha frenat el procés ex De cara als mesos d'estiu les perspectives són optimistes. Sem
pansiu del sector durant el mesos de maig i juny, continuant la bla confirmar-ho l'evolució de la cartera de comandes i elperío
tendència del bimestre anterior que ha significat un augment no de de treball que assegura. L'aspecte més negatiu pel sector
table de la capacitat productiva utilitzada, fins al punt que la in —que no pel consumidor— és la guerra de preus mantinguda per
suficiència d'equip productiu s'ha revelat —de forma sorpre l'augment creixent de competència.
nent— com un dels factors absolutament determinants de cara a
augmentar la producció.
18
Tèxtil ( dilde pi m incidls )
199
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 65 71 43 49 49 52 59
Saldo -11 -17 -49 -20 -11
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % -0,99 -0,47 -1,26 ,75 -1,75
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. n.d. 29 36 32
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -28 13 -17
4) Vendes en el mercat interior Igual 37 38 20 38 26 35 32
Saldo -25 -52 -48 16 -23 12 -12
5) Vendes en el mercat exterior Igual 44 32 47 47 36 48 41
Saldo -20 -46 -39 5 -30 -23 -41
6) Preus de venda Igual 80 78 82 89 55 79 86
Saldo -8 -18 -14 -5 11 -3 -10
B) Situació al final del bimestre ( `)/0)
7) Cartera de comandes Normal 46 30 34 47 31 33 23
Saldo -32 -56 -18 1 -61 -60 -48
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. n.d. n.d. 54 54 53
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 68 80 43
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 6 -10 3
10) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 54 61 54
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 24 -16 5
11) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 33 47 56
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 50 -12 11
12) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 56 76 72
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 18 6 13
13) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 65 62 65
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -30 -33 -32
D) Capacitat productiva utilitzada (%) n.d. n.d. n.d. n.d. 80,8 83,0 83,4
E) Factors que impedeixen unaugment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 78 75 64 64 70 72 62
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 5 4 6 5 4 2 3
— Insuficiència de l'equip productiu 1 0 0 0 1 1 5
— Dificultats de finançament o tresoreria 7 6 13 10 10 9 10
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. n.d. 40 31 36
— Altres causes 11 8 7 10 7 9 6
El Tèxtil és un sector amb una gran diversitat de branques i tensitat.En el tema de les vendes és on hi ha lesmajors divergèn
grandàries d'empreses. El tractament del sector de forma global cies. Per contra, les perspectives són lleugerament optimistes, tot
pot provocar alguna anàlisi poc ajustada a l'evolució d'algunes i la preocupació per la creixent competència estrangera i les tra
branques i l'obtenció de respostes en aparença contradictòries. dicionals dificultats financeres en què esmouen les empreses del
En concret, i pel que fa a l'evolució durant el bimestre maig-juny, sector.
mentre que la capacitat productiva utilitzada s'ha mantingut esta
ble en relació amb el bimestre anterior i es compara favorable
ment amb la utilitzada a principis d'any, la resta de magnituds no
han evolucionat en la mateixa línia, o al menys en la suficient in
19
Pell, calçat i confecció (dades provincials)
1990
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (%)
1) Producció Igual 67 60 30 42 31 34 33
Saldo -11 -22 -48 4 18 17 -22
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,42 -0,40 -1,05 -1,39 -0,42 -0,29 0,03
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. n.d. 28 32 31
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 10 25 -41
4) Vendes en el mercat interior Igual 41 40 43 26 13 34 25
Saldo 11 -28 -21 -26 4 20 -35
5) Vendes en el mercat exterior Igual 40 25 16 33 27 41 31
Saldo -24 -39 —38 —53 8 4 -30
6) Preus de venda Igual 76 78 80 74 59 88 79
Saldo 24 14 -10 -6 13 -3 14
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 51 27 36 41 28 48 58
Saldo 7 -27 -22 7 -36 -20 -28
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. n.d. n.d. 67 77 63
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0)
9) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 56 58 43
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 20 13 5
10) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 42 54 41
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 22 3 8
11) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 43 56 41
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 0 -2 5
12) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 68 77 76
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 21 13 21
13) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 75 68 64
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -24 -9 -16
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) n.d. n.d. n.d. n.d. 88,1 85,4 86,5
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 56 56 63 62 52 62 60
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 10 1 0 1 3 5 2
— Insuficiència de l'equip productiu 0 1 O 0 0 O 1
— Dificultats de finançament o tresoreria 4 8 8 12 4 6 2
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. n.d. 18 24 14
— Altres causes 26 28 16 14 2 12 7
L'evolució del sector durant els mesos de maig i juny no ha res L'ocupació —per primer cop després de molts bimestres de
post a les expectatives generades durant el bimestre anterior. lliscar a la baixa— s'ha mantingut, però malauradament, unes
Mentre que la capacitat productiva utilitzada es manté a un nivell perspectives escassament optimistes de cara als mesos d'estiu fan
força elevats, laproducció i especialment les vendes han partit pensar en una nova pèrdua d'ocupació en el sector.
una sensible ensopegada.
Entre les raons que els empresaris esgrimeixen com a respon
sables de la situació del sector,destaca especialment la debilitat
de la demanda per sobre de la competència estrangera.
20
Fusta i mobles de fusta (dades provincials)
1990 1991
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció Igual 77 45 20 42 48 71 89
Saldo 15 -25 -54 24 -42 -5 3
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % 0,93 -0,54 -2,00 3,02 -2,39 -1,72 1,96
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. n.d. 28 66 84
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -62 -24 2
4) Vendes en el mercat interior Igual 71 37 35 42 26 59 86
Saldo -9 -35 -45 24 -64 -34 0
5) Vendes en el mercat exterior Igual 68 56 35 45 77 72 68
Saldo -28 -12 -41 55 -22 -11 -19
6) Preus de venda Igual 94 84 99 86 51 92 87
Saldo 4 16 -1 -14 49 6 13
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 40 71 58 46 39 57 57
Saldo -22 -27 -22 36 -58 -41 -28
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. n.d. n.d. 55 58 51
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 75 50 59
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 13 13 33
10) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 43 41 56
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 44 10 36
11) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 47 49 54
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 47 14 38
12) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 84 83 70
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 16 17 30
13) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 85 77 98
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 7 -14 2
D) Capacitat productiva utilitzada (%) n.d. n.d. n.d. n.d. 81,2 79,6 77,5
E) Factors que impedeixen unaugment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 44 47 55 63 50 84 88
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 15 13 15 4 7 1 9
— Insuficiència de l'equip productiu 3 0 2 3 2 7 O
— Dificultats de finançament o tresoreria 5 11 12 14 7 14
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. n.d. 10 17
— Altres causes 18 16 17 3 21 4 11
Una demanda que es manté a uns nivellsmolt baixos en els Les bones perspectives esperades de cara l'estiu són, com a mí
darrersmesos és la gran preocupació del sector. L'evolució del nim, sorprenents, vist el comportament de la cartera de coman
bimestre, positiva en aparença, s'ha de llegir comun manteni des al llarg dels darrers mesos i donat que el mercat immobiliari
ment dels nivells assolits en el bimestre anterior. En tot cas, la residencial continua en una situació de forta atonia mentre que el
cara positiva seria que de moment s'ha trencat la forta tendència lligat a activitats del terciari ha deixat ja enrera els moments de
a la baixa de períodes anteriors. Per contra, l'evolució més nega màxima expansió.
tiva s'ha de buscar en les exportacions i en la cartera de coman
des.
21
Arts gràfiques (dades provincials)
1990
A) Resultats del bimestre observat
4:111 J-JI S 0-N
amb , G7F.,,.,. 1■1,-A
comparats l'anterior (°/0)
1) Producció Igual 47 55 46 46 38 53 38
Saldo 23 5 –18 30 14 14 32
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 1,11 0,61 0,28 0,18 –2,39 0,21 –2,03
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. n.d. 28 48 35
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. –62 23 36
4) Vendes en el mercat interior Igual 52 57 42 49 26 38 32
Saldo 18 7 –20 17 –64 19 38
5) Vendes en el mercat exterior Igual 74 39 25 23 77 62 77
Saldo –12 3 –9 29 –22 14 5
6) Preus de venda Igual 90 88 88 97 51 79 68
Saldo 8 –12 –12 1 49 15 10
B) Situació al final del bimestre (`)/0)
7) Cartera de comandes Normal 69 69 55 61 83 67 41
Saldo –7 –13 –23 –1 –11 –33 –12
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. n.d. n.d. 78 67 68
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 43 44 48
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 10 40 –31
10) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 62 57 48
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 36 25 –31
11) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 66 78 61
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 30 14 –6
12) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 88 78 95
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 8 14 –5
13) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 71 87 75
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. –17 8 –13
D) Capacitat productiva utilitzada (%) n.d. n.d. n.d. n.d. 78,6 78,0 83,0
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 56 38 39 52 64 66 52
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 11 4 2 3 6 6 1
— Insuficiència de l'equip productiu 11 24 6 6 2 7 4
— Dificultats de finançament o tresore -ja 6 1 1 7 11 14 4
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. n.d. 0 17 1
— Altres causes 7 29 33 38 4 4 16
Pas a pas, el sector intenta recuperar el ritme d'activitat d'a En tot cas, i deixant de banda unes perspectives a la baixa de
bans de la crisi delGolf. L'augment de la producció provoca in clarades pensant en el període de vacances, la realitat és que els
crements substancials en la capacitat productiva utilitzada. El di empresaris del sector no se senten especialment preocupats per
namisme de les vendes del bimestre no permet esperar una cap factor concret, i fins i tot consideren que la demanda s'ha re
consolidació definitiva de la tendència alcista. cuperat sensiblement.
22
Indústria farmacèutica (dades provincials)
1990 1991
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (`)/0)
1) Producció Igual 46 21 12 26 64 39
Saldo 20 -73 88 58 -16 10
2) Nombre de persones ocupades Variació en % 0,50 -0,34 -0,03 1,03 0,51 -0,11
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. 18 31 55
Saldo n.d. n.d. n.d. 59 -15 -27
4) Vendes en el mercat interior Igual 30 22 8 19 22 54
Saldo 40 -76 92 57 -4 -6
5) Vendes en el mercat exterior Igual 25 17 35 46 53 51
Saldo -37 -33 47 5 10 -28
6) Preus de venda Igual 84 99 100 95 90 55
Saldo -12 0 3 9 45
B) Situació al final del bimestre (°/0)
7) Cartera de comandes Normal 73 72 80 65 33 95 95
Saldo 3 -12 0 21 51 -1 1
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. n.d. n.d. 47 42 42
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (°/0)
9) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 56 40 45
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 29 47 -37
10) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 62 63 51
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 32 29 -23
11) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 77 77 55
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 23 22 -19
12) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 63 70 85
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 34 30 15
13) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 65 72 so
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 25 18 14
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) n.d. n.d. n.d. n.d. 77,6 77,5 77,8
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 36 37 29 46 18 40 49
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 0 0 0 0 0 O 0
— Insuficiència de l'equip productiu 5 4 3 0 2 O 2
— Dificultats de finançament o tresoreria 0 0 1 0 8 O
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. n.d. 0 O O
— Altres causes 8 43 9 22 19 18 35
L'evolució del sector s'ajusta almoment de desceleració que —més rellevant pel que fa a les exportacions. Les perspectives
viu el creixement de l'activitat econòmica al nostre país. Tot i que declarades—força negatives— s'expliquen perquè en aquest cas
una part molt important de la seva producció s'escapa a les lleis no s'ha fet abstracció del període vacacional.
del mercat, en conjunt també es veu afectada cada copmés
per la constant ampliació de la gamma de productes— per la con
juntura del moment, encara que l'impacte tant a l'alça com a la
baixa siguin menors que els que solen experimentar la resta de
sectors. Així, l'evolució del sector durant el bimestre de referèn
cia s'ha caracteritzat per una lleugera davallada de les vendes
23
Química domèstica (dades provincials)
1990 1991
A) Resultats del bimestre observat
comparats amb l'anterior (°/0) J-.11 G-F M-A
1) Producció Igual 44 10 17 40 9 43
Saldo 46 -58 83 54 86 57
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,18 -3,01 -0,11 0,36 0,48
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. n.d. 1 9 48
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 61 86 52
4) Vendes en el mercat interior Igual 43 40 10 7 4 9 48
Saldo 43 48 -58 63 58 86 52
5) Vendes en el mercat exterior Igual 25 55 40 29 51 49 15
Saldo 43 23 14 -3 -23 18 -7
6) Preus de venda Igual 100 100 100 46 22 40 100
Saldo 0 0 0 54 -47 -60 0
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 65 76 58 57 25 56 10
Saldo 15 -18 -2 -9 -75 -44 -74
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. n.d. n.d. 36 30 31
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 26 10 8
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 74 90 10
10) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 26 14 19
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 74 86
11) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 9 42 23
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 91 58 41
12) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 36 40 100
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -30 -60 0
13) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 78 81 72
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -15 -3 15
D) Capacitat productiva utilitzada (`)/0) n.d. n.d. n.d. 83,1 80,9
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 65 36 16 7 21 46
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 0 0 0 O O O
— Insuficiència de l'equip productiu 0 0 0 O O O
— Dificultats de finançament o tresoreria 5 0 0 O 2 O
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. O 1 O
— Altres causes 11 1 67 28 6 22
Segons les respostes de les empreses, aquest sector és un dels Les expectatives declarades no presenten una evolució massa
que ha tingut unaevolució més positiva durant el bimestre de re definida, tot i que en conjunt es poden considerar lleugerament
ferència. De fet, només les exportacions i especialment la cartera optimistes. La feblesa de la demanda es revela com una preocu
de comandes trenquen la tònica positiva del bimestre. pació creixent del sector.
24
Productes (dades provincials)
1990 1991
A) Resultats del bimestre observat
-S 0-N
comparats A- G"E
amb l'anterior (%) J-J1_ I
1) Producció M-A62 5L2 I17g45 u65 a75 l 63
Saldo -16 34 -69 39 -9 -17 3
2) Nombre de persones ocupades Variacióen % -0,26 0,13 -0,73 -0,07 -0,77 -0,41 -0,58
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. n.d. 61 63 58
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -12 -18 9
4) Vendes en el mercat interior Igual 54 44 24 43 60 60 57
Saldo 4 26 -70 37 -13 -20 8
5) Vendes en el mercat exterior Igual 60 41 30 59 18 76 62
Saldo 8 31 -56 21 39 4 18
6) Preus de venda Igual 89 94 92 94 74 36 95
Saldo -2 -4 -4 11 38 -4
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 55 63 27 34 69 13 27
Saldo -5 5 -39 8 -25 -82 -56
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. n.d. n.d. 47 40 46
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos (%)
9) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 79 81 33
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 11 11 -43
10) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 75 71 30
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 19 17 -43
11) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 76 83 34
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 12 7 -58
12) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 43 97 96
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 54 1 -3
13) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 81 80 82
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -12 -17 -15
D) Capacitat productiva utilitzada (°/0) n.d. n.d. n.d. n.d. 79,6 77,7 81,4
E) Factors que impedeixen unaugment
de la producció (°/0)
— Debilitat de la demanda 52 45 60 53 46 82 84
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 6 9 4 2 4 0 2
— Insuficiència de l'equip productiu 6 4 7 5 1 2 8
— Dificultats de finançament o tresoreria 17 12 14 13 4 3 2
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. n.d. 7 13 13
— Altres causes 3 18 7 4 2 1 3
Amb un cert retard, sembla que finalment aquest sector ha as juntament amb una competència estrangera creixent, són les
sumit el canvi d'expectatives generat amb l'acabament de la grans preocupacions del sector i els principals obstacles de cara a
guerra del Golf. Amb l'excepció del volum d'ocupació—s'han la seva expansió.
deixat sense renovació alguns contractes temporals—, la resta
d'indicadors ha evolucionat lleugerament a l'alça. Aquest com
portament ha implicat una lleugera recuperació de la capacitat
productiva utilitzada. La situació de la cartera de comandes pot
significar un fre important per l'evolució del sector durant el se
gon semestre d'enguany. Una persistent feblesa de la demanda
25
Automoció (dades provincials)
1990 1991
A) Resultats del bimestre observat
J-JI 0-N G-F M-A
comparats amb l'anterior (°/0) A41& j Ag-S Mg-J
1) Producció Igual 9 11 11 25 31 "11
2:2
Saldo 85 -69 -73 -69 -54 66 74
2) Nombre de persones ocupades Variació en % -0,39 -3,03 -1,28 -1,94 0,07 3,21 3,48
3) Vendes totals Igual n.d. n.d. n.d. n.d. 5 23 24
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. -69 67 73
4) Vendes en elmercat interior Igual 9 13 11 93 6 26 20
Saldo 85 -71 -83 1 41 65 71
5) Vendes en elmercat exterior Igual 10 11 16 4 26 26 24
Saldo -82 81 -76 94 -54 68 75
6) Preus de venda Igual 100 99 99 98 39 96 93
Saldo 0 -1 0 58 -2 -7
B) Situació al final del bimestre (%)
7) Cartera de comandes Normal 6 16 16 13 31 26 88
Saldo 0 0 -82 77 -68 -69 -9
8) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes Dies n.d. n.d. n.d. n.d. 73 54 40
C) Resultats referits a les perspectives
per als propers tres o quatre mesos ('Yo)
9) Producció Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 35 13 10
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 57 79 73
10) Vendes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 14 11 10
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 78 86 73
11) Cartera de comandes Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 14 25 10
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 81 75 81
12) Preus de venda Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 89 32 78
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 8 63 13
13) Ocupació Manteniment n.d. n.d. n.d. n.d. 30 30 88
Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. 47 57 -11
D) Capacitat productiva utilitzada (%) n.d. n.d. n.d. n.d. 78,5 76,6 80,6
E) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 91 88 85 97 32 32 32
— Escassetat de mà d'obra especialitzada II 0 5 2 4 0 1
— Insuficiència de l'equip productiu 2 3 2 1 20 1 1
— Dificultats de finançament o tresoreria 4 5 3 2 5 3 2
— Competència estrangera n.d. n.d. n.d. n.d. 5 O 4
— Altres causes 1 6 0 4 O 0
Després de molts mesos de persistent recessió, l'evolució del Així, tant la producció com les vendes han evolucionat lleuge
bimestre sembla apuntar alguns trets esperançadors de cara a rament a l'alça per segon bimestre consecutiu. La cartera de co
trencar definitivament la tendència baixista i consolidar una base mandes, lluny encara dels nivells assolits abans de la crisi, ha ex
de rellançament amitjà termini. perimentat unamillora significativa que permet esperar que les
bones expectatives apuntades es compleixin. Una demanda enca
ramolt feble—però menys que durant la segona meitat de l'any
passat— és l'únic obstacle remarcable que pot impedir que l'acti
vitat del sector es recuperi.
26
II. Finances

Enquesta de conjuntura financera de Barcelona
Demanda de crèdit en relació amb el trimestre anterior (°/0)
1111~ Petites imitjanes empreses Grans empreses Particulars
rilffir91~1=1~1~ 4t. tr. 90 lr.tr. 91 2n. tr. 91ErrAIMMIPTirl 91
Molt superior 0 10 10 0 0 7 12 37 0 0 31 30
Moderadament superior 35 20 58 58 35 50 17 18 13 10 28 13
Similar 65 55 32 32 52 22 26 31 35 55 21 41
Moderadament inferior 0 15 0 10 13 21 45 14 50 35 17 13
Molt inferior 0 0 0 0 o o o 0 2 0 3 3
Demanda de crèdit esperada (°/0)
Consum Hipotecari
4t. tr. 90 lr. tr.91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 4t. tr. 91 4t. tr. 90 lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 _ 4 91
Creixerà fortament 0 0 0 0 0 0 0 0 0 o
Creixerà moderadament 39 9 46 37 63 4 0 41 19 50
Es mantindrà 35 51 54 22 24 49 50 50 48 32
Cauràmoderadament 26 31 0 41 13 47 24 9 33 18
Caurà fortament 0 9 0 0 0 0 26 0 0 0
Creixerà fortament 0 0 0 0 0 32 3 3 o 7
Creixerà moderadament 2 6 12 2 40 28 30 37 51 37
Esmantindrà 57 43 49 59 16 28 54 26 21 24
Cauràmoderadament 41 48 39 36 44 12 13 34 28 32
Caurà fortament 0 3 0 3 0 0 0 0 0 0
Notes metodològiques:
El valor totalde cada pregunta és 100(equivalent al 100 per cent) dividit entre les respostes possibles. El percentatge assignat a cada resposta de les possibles s'obté de l'agregació de les
respostes de les entitatsponderades així: (40per cent/nombre d'enquestes contestades) +60 percent (nombre d'oficines de l'entitat/total oficines).
Quan no s'especifiqui altra cosa, totes les respostes s'han d'interpretar en relació amb el trimestre inunediatament anterior.
Lespreguntes de prospectiva —aquelles queplantegen la tendència esperada per alspropers trimestres— recullen les opinions per als dos trimestres següents al de referència. Les respostes del
trimestre immediatament posterioral de referència es publiquen substituintles corresponents opinionsmanifestades un trimestre abans. Les del segon trimestre que espubliquen per primera
vegada, seran modificades o,en el seu cas ratificades, en el proper trimestre.
Significació de l'enquesta: La mostraenquestada en aquesta ocasió (2n. te. de 1991) ha representat el 79,1 per cent del total de bancs icaixes operatius a la ciutat, mentre que el percentatge de
respostes obtingudes s'ha situat en un 70,2 per centdel total ien gairebé el 89 per centde lamostra enquestada. En el cas delsbancs el percentatge de respostes obtingudesen relació amb el
total és del 53,1 per cent, mentre que pel conjunt de les caixes s'assoleix prop d'un90 percent.
Presentem els resultats de l'enquesta de conjuntura financera de recursos per part de les empreses, abocat bàsicament a finan
elaborada amb la col.laboració d'una àmplia representació dels çar el circulant.
bancs i de les caixes d'estalvis que operen a la ciutat. Les opi
nions manifestades corresponen al segon trimestre d'enguany, i Mentre que el sector de la Construcció manté el seu lideratge
al tercer i quart trimestre quan la pregunta es refereix a la ten com a demandant de crèdit, augmenta el pes del sector
dència esperada. El procés d'enquesta s'ha desenvolupat bàsica de Restauració i hostatgeria i el de les Empreses de serveis
ment durant elmes de juliol. a les empreses.
Augmenta la demanda de crèdit per part de les grans empreses. L'anàlisi sectorial de la demanda de crèdit provinent del sector
Per contra, la demanda provinent de les empreses petites productiu de l'economia presenta canvis substancials en compa
i mitjanes i dels particulars no confirma la lleugera recuperació ració amb trimestres anteriors. Si bé la Construcció encapçala un
del primer trimestre. trimestre més la relació d'activitats productives demandants de
crèdit bancari, sectorsmanufacturers que darrerament destaca
Després d'un primer trimestre força expansiu pel que fa a la ven en aquest aspecte comara el Tèxtil i el de Materials de cons
demanda de crèdit —afavorit per una sèrie de factors analitzats trucció, continuen perdent pes. Per contra, activitats del terciari
en el seumoment i coincidint amb el canvi d'expectatives generat com ara el sector de Restauració i hostatgeria i el d'Empreses de
per l'evolució de la crisi del Golf—el segon trimestre s'ha carac serveis a les empreses es revelen amb necessitats creixents de fi
teritzat per una tendència a consolidar els nivells assolits, amb nançament bancari. Les primeres per dur a terme noves inver
l'excepció del creixement experimentat per la demanda provi sions per modernitzar i ampliar les seves installacions per fer
nent de les grans empreses. Si comparem aquests resultats amb front amb garanties alprevisible augment de la demanda d'a
els que s'esperaven tot just començar el trimestre, podriem dir quest tipus de serveis durant l'any olímpic. Les segones, per con
que l'evolució no s'ha ajustat del tot a la prevista. Es confiava en solidar la forta expansió registrada als darrers anys i fer front a la
una recuperació tant de lademanda de crèdit hipotecari com de desceleració del creixement de l'activitat econòmica dels darrers
la de consum que ara per ara no s'ha produït—l'alentiment del trimestres.
creixement de l'activitat econòmica i que els tipus d'interès no
hagin baixat encara en la proporció esperada poden ser dos fac
tors explicatius—mentre sí que es preveia una major necessitat
29
Demanda de crèdit per sectors productius
Sectors productius amb una demanda de crèdit més important (%)
Inversió fixa Circulant
,
Sector 3r. tr. 90 4t. tr. 90 lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr. 90 4t. tr. 90 lr. tr. 91 211,221.
Construcció 25 25 39 22 13 14 34 24
Empreses de serveis a les 7
empreses 2 17 1 4 8 _ 5 21
Restauració i hostatgeria 3 6 6 19 2 1 1 1
Altres serveis 1 12 6 13 4 1 11 4
Tèxtil 18 12 7 3 25 22 16 12
Extractives i materials per a la construcció 2 — 11 5 1 1 5 3
Fabricació de productes farmacèutics i altres 6 5 4 7 — 1 2
Fabricació de productes metà1.1ics
(fora de maquinària i material de transport) 5 2 2 8 4 1 2 —
Construcció de maquinària i material elèctric 2 1 1 4 1 3 3
Calçat, vestit i confecció — — — 7 2 11
Alimentació, begudes i tabac 5 3 4 2 6 4 2 3
Comerç al detall — — 1 12 21 2 1
Comerç a l'engròs 9 1 2 16 20 5 4
Química de base i pera usos industrials 7 4 5 7 2 3
,
Paper i arts gràfiques 3 5 3 2 1 7 _
Altres indústries manufactureres -,
5 4 4 2 —
_
Resta sectors 7 3 4 2 8 2 4 7
.....
Sectors productius amb un creixementmés important de la demanda de crèdit (%)
Sector 2n. tr. 90 3r. tr. 90 4t. tr.90 lr. tr. 91 2n. tr. 91
Construcció 11 12 12 20 17
Restauració i hostatgeria 3 3 10 10 17
Empreses de serveis a les empreses 7 13 8 4 9
Comerç al detall 10 6 6 9
Fabricació de productes metà1.1ics
(fora de maquinària imaterial de transport) 2 1 1 9
Extractives i materials per a la construcció 2 1 17 7
Fabricació de productes farmarcèutics i altres 4 — 5 — 6
Construcció de maquinària i material elèctric 3 4 1 5
Paper, arts gràfiques i edició 1 1 2 16 4
Tèxtil 18 19 15 6 3
Alimentació, begudes i tabac 6 9 5 4 1
Comerç a l'engròs 9 6 4 3 2
Altres serveis 8 4 17 1 3
Química de base i pera usos industrials 6 2 3 1
Transports i comunicacions 9 10 3
Resta sectors 11 15 3 10 5
La resta d'activitats productives —fora comptades excep L'evolució de la demanda de crèdit durant el segon trimestre
cions—mantenen un nivells de demanda de crèdit similars als de —per sota de les expectatives manifestades en començar l'any
trimestres anteriors. Entre les excepcions caldria destacar la crei ha refredat les previsions de cara a la segona meitat d'any.
xent necessitat de recursos per finançar el circulant que tenen al
gunes indústries del sector del Calçat, vestit i confecció, una de En efecte, pel que fa a la demanda de crèdit esperada pels pro
les poques activitats que en els darrers trimestres no ha estat cita pers trimestres, amb l'excepció de la destinada a finançar circu
da com a receptora de crèdits per a inversió. Contràriament, el lant de les empreses, s'ha produït una sensible rectificació a la
conjunt d'empreses dedicades al comerç—tant al detall coma baixa de les previsions força optimistes apuntades a principis
l'engròs— han disminuït espectacularment les seves necessitats d'any.Una opinió força unànime entre els enquestats, és la d'a
de recursos per finançar circulant en relació amb la situació que jornar fins al darrer trimestre d'enguany una moderada recupera
presentaven durant la segona meitat del 1990. ció dels ritmes de creixement de la demanda de crèdit per part
dels particulars —hipotecari i consum— mentre es confirmen les
Dels sectors amb un creixement més important de la demanda preocupants perspectives en què es mou lademanda de crèdit
de crèdit, a més dels ja citats —Construcció i Restauració i hos per a inversions.
tatgeria coma líders destacats iel d'Empreses de serveis a les
empreses— cal mencionar els sectors de Fabricació de productes
metà1.1ics, i de Productes farmacèutics i altres productes químics
destinats al consum final coma activitats amb una demanda crei
xent durant el trimestre, mentre que en sentit oposat destacaríem
les indústries Extractives ide materials per a la construcció i les
de Paper i arts gràfiques.
30
Grau de morositat i/o impagats en la devolució de crèdits i tendènciaesperada (°/0)
Consum Hipotecari
91
Ha crescut o creixerà fortament 22 21 10 0 2 9 o 2 0 0
Ha crescut o creixerà moderadament 58 73 56 73 14 42 59 35 55 8
S'ha mantingut o esmantindrà 16 6 34 27 53 37 41 63 45 64
Ha caigut o cauràmoderadament 4 0 o 0 31 12 o o 0 28
Ha caigut o caurà fortament o 0 o 0 0 o o o 0 0
Ha crescut o creixerà fortament 6 3 2 0 0 17 7 2 O O
Ha crescut o creixerà moderament 54 39 35 18 6 80 52 56 54 9
S'ha mantingut o es mantindrà 37 58 63 82 60 2 38 34 46 57
Ha caigut o caurà moderadament 3 o o 0 34 1 3 O 34
Ha caigut o caurà fortament o o o 0 0 0 0 O O O
Oferta de crèdit esperada (%)
Sobrarà oferta 14 24 56 49 44
Es cobrirà la demanda 66 72 32 48 53
Existirà demanda insatisfeta 20 4 12 3 3
Preu del crèdit esperat (%)
4t. tr. 90 lr.tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr 4t tr.9
Creixerà fortament 0 0 0 0 0
Creixeràmoderadament 6 0 0 7 0
Esmantindrà 94 87 58 72 26
Cauràmoderadament 0 13 39 21 74
Cauràfortament 0 0 3 0 0
Tal com s'esperava, el grau de morositat en la devolució de L'evolució d'un seguit de macromagnituds abans i durant l'estiu
crèdits durant el segon trimestre ha tendit a minvar en relació ha frenat laprevista davallada del preu del crèdit.
amb els primersmesos d'enguany.
L'evolució de les expectatives, condicionada per una combina
Durant el segon trimestre es detectat una millora —escassa ció de fets de política exterior tan diversos comara l'agreujament
ment significativa— en l'evolució del grau de morositat i d'impa de la crisi del Bàltic, els canvis en els països de l'Est, les políti
gats en la devolució de crèdits. Un període de desceleració del ques monetàries restrictives aplicadesper Alemanya, i de política
creixement de l'activitat econòmica més llarg del que s'esperava i econòmica interna com ara els problemes de dèficit públic i d'in
el manteniment encara d'elevats tipus d'interès d'actiu ha consti flació, han frenat la tendència a la baixa dels tipus d'interès ence
tuït iconstiueix encara una combinació que no facilita una millo tada un cop acabada la crisi del Golf. La persistència de l'atonia
rasensible del grau d'acompliment de les obligacions creditícies inversora a més de la contenció del consum —especialment de
per part dels deutors. En aquest cas, i coms'ha posat de manifest béns duradors— i lanecessitat d'acostar els tipus d'interès reals
pel que fa a la demanda esperada de crèdit, es detecta una sensi als dels països de la CE, pot afavorir —si es confirma labaixada
ble correcció de les previsions—que s'han revelat excessivament de l'IPC al voltant de mig punt abans de final d'any— una reacti
optimistes— de cara al tercer trimestre i s'ajorna als darrers me vació del procés baixista del preu del crèdit. De les respostes de
sos d'enguany l'esperat canvi a la baixa en la tendència expansiva les enquestes se'n pot deduir que una reactivació de la demanda
de la morositat en la devolució de crèdits. En tot cas, aquest can de crèdit passa necessàriament per l'inici d'una reducció dels ti
vi de tendència ha d'anar precedit d'unamillora dels factors eco pus d'interès reals.
nòmics citats.
31
Evolució, per tipus de collocacions, del volum de recursos (%)
Dipòsits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini
2n. tr. Ir9fflin r.90 lr.tr. 91 2n. tr. 91 2n. tr. 90 3r. tr. 90 rrgr11~1.. .91
Ha crescut notablement 21 8 0 8 6 40 52 34 42 31
Ha crescutmoderadament 42 18 57 46 65 32 41 27 45 59
S'ha mantingut estable 4 63 40 41 29 18 7 24 5 2
Ha disminuït lleugerament 33 11 3 5 0 10 0 15 8 8
Ha disminuït sensiblement 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Ha crescut notablement 15 11 0 12 0 5 7 0 8 2
Ha crescutmoderadament 44 42 37 56 21 36 25 19 25 12
S'ha mantingut estable 18 17 60 23 31 33 32 71 31 28
Ha disminuït lleugerament 23 3 2 9 14 23 9 10 6 21
Ha disminuït sensiblement 0 27 1 0 34 3 27 0 30 37
Ha crescut notablement 5 O 0 0 28 10 0 7 10
Ha crescutmoderadament 14 O 12 23 8 25 18 23 10
S'ha mantingut estable 63 71 38 29 29 59 29 22 17
Ha disminuït lleugerament 18 26 37 34 35 3 46 39 63
Ha disminuït sensiblement 0 3. 13 14 0 3 7 9 O
La pèrdua de rendibilitat del deute públic facilita la col.locació Les previsions de cara als darrers mesos d'enguany apunten a
d'obligacions per part de les empreses i manté un flux important un manteniment de la situació, en un entorn de reducció de les
de recursos en forma de dipòsits remunerats a bancs i caixes i en remuneracions de totes les modalitats d'actius, especialment del
productes bancaris a termini. deute públic i dels productes bancaris. S'espera que malgrat la
baixada de les remuneracions, els dipòsits a la vista i d'estalvi
La davallada de la rendibilitat de les diferentsmodalitats de mantindran el seu atractiu. En tot cas, els Fons d'inversió col-lec
deute públic —Lletres, Bons iObligacions— ha desviat les prefe fiva es perfilen comuna alternativa molt vàlida i amb un futur
rències dels clients de bancs i caixes ap a Dipòsits a la vista i d'es clarament en expansió segons una opiniómolt extesa entre les
talvi i Productes bancaris a termini —amb remuneracions a la entitats enquestades.
baixa però encara atractives per aquells més preocupats per la li
quiditat i la seguretat que per la rendibilitat—mentre apareixen Mentre l'activitat bancària tradicional sembla més dinàmica a
noves emissions d'obligacions d'empreses —especialment les Barcelona que aMadrid, el procés de desintermediació avança
convertibles— que de nou estan en situació d'oferir un rendi de forma paral.lela en les dues places.
ment atractiu a mitjà i llarg termini.Contràriament, les emissions
de pagarés d'empreses han continuat perdent quota demercat. Segons l'opinió majoritària de les entitats enquestades, el mer
cat bancari esmostrarà més dinàmic que la desintermediació de
Per primera vegada en les opinions que recull l'enquesta, apa cara als darrers mesos d'enguany, en línia amb el que ha estat
reix destacada una modalitat de col-locació de l'estalvi relativa norma en els darrers trimestres. Quan es tracta d'escollir entre
mentmoderna en el nostre país i que en els darrers trimestres Barcelona i Madrid coma plaça financera més dinàmica, els ope
s'ha començat a popularitzar. Són els anomenats genèricament, radors confien en un major creixement delmercat bancari a Bar
Fons d'inversió collectiva. Es unamodalitat d'estalvi clarament a celona, juntament amb una evolució més equilibrada entre les
l'alça en aquestsmoments per la rendibilitat financera-fiscal que dues ciutats pel que fa al procés de desintermediació bancària.
ofereix.
En relació amb el dinamisme dels diferents agents que operen
en elmercat barceloní cal destacar el creixent paper de les caixes
catalanes tant en productes de crèdit com de dipòsit-col-locació.
Els bancs d'àmbit estatal mantenen —tot i perdre protagonis
me— una posició privilegiada pel que fa a productes de crèdit.
Només el conjunt de bancs catalans en grups d'àmbit estatalmos
tren un dinamisme comparable al de les caixes.
32
Tendència esperada, per tipus de collocacions, del volum de recursos (%)
Dipòsits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini
4t. tr. 90 lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr.9.1eiákiagaiiii4t. tr. 90 lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr.91 4t. tr.91
ií.
Creixerà fortament 10 0 29 0 0 31 0 30 28 28
Creixerà moderadament 31 60 44 56 73 60 60 45 25 33
Esmantindrà 59 26 27 40 18 9 31 17 39 31
Cauràmoderadament o 14 o 4 9 0 9 8 8 8
Caurà fortament o o o o o o o o o o
Aifie dente pu
Creixerà fortament 10 O 4 0 O 4 0 0 0 0
Creixeràmoderadament 20 28 30 19 26 19 21 27 13 25
Esmantindrà 59 69 17 45 43 68 75 32 36 26
Caurà moderadament 11 3 21 8 3 9 4 14 23 21
Caurà fortament 0 O 28 28 28 O O 27 28 28
Creixerà fortament O 0 0 0 o 7 O 3 0 0
Creixerà moderadament 0 12 14 8 20 13 11 11 13 19
Esmantindrà 76 28 53 55 49 74 21 43 20 18
Caurà moderadament 24 47 33 37 31 6 68 43 67 60
Caurà fortament O 13 O 0 O O 0 O 0 3
Tendència esperada, per productes, de la remuneració de les col.locacions (%)
Dipòsits a la vista i d'estalvi Productes bancaris a termini
41. tr.90 lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 4t. tr.91 4t. tr. 90 lr. tr.91 2n. tr.91 3r. tr. 91 4t. tr.91
Creixerà tortament 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Creixerà moderadament 5 6 28 0 0 6 0 0 7 0
Esmantindrà 83 28 15 83 15 92 37 9 64 13
Caurà moderadament 9 66 53 17 85 2 63 87 29 87
Caurà fortament 0 0 4 0 0 0 0 4 0 0
Lletres del Tresor Ábre deute púb
Creixerà fortament 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Creixerà moderadament 0 0 0 17 10 0 0 0 17 13
Es mantindrà 95 29 3 63 19 98 35 15 68 16
Caurà moderadament 5 43 93 20 71 2 27 81 12 68
Caurà fortament 0 28 4 0 0 0 38 4 3 3
Obligacions d'empreses Pagarès d'empre
Creixerà fortament 0 0 0 0 0 0 0 0
Creixerà moderadament 10 9 0 6 17 10 7 0 13 13
Es mantindrà 90 63 28 77 28 87 28 14 72 39
Caurà moderadament 0 28 66 17 53 3 37 79 15 48
Caurà fortament 0 o 6 o 2 0 28 7 0 0
33
Dinamisme del mercat
Estimació del dinamisme per als pròxims trimestres (°/0)
Mercat bancari Desintermediació
4t. tr. 90 lr. tr.91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 4t. tr. 91 4t. tr. 90 lt. tr.91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 4t. tr. 91
Creixerà a un ritme Liperio 1 27 55 41 31 53 18 0 32 7 23
Creixerà a un ritme similar 74 35 42 60 44 36 82 29 52 64
Creixerà a menor ritme 4 10 17 9 3 46 18 39 41 13
,
a Barcelona coma plaça financera en comparació amb la resta de l'Estat (%) ,
Mercat bancari Desintermediació
4t. tr. 90 lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 41. tr. 91 4t. tr. 90 lr. tr. 91 2n. tr. 91 3r. tr. 91 41. tr. 91
Creixerà a un ritme superior 25 20 20 39 50 23 56 24 21 32
Creixerà a un ritme similar 71 80 69 55 50 73 26 43 51 40
Creixerà amenor ritme 4 0 11 6 0 4 18 33 28 28
Dinamisme dels agents
Entitats més dinàmiques iío agressives al mercat de Barcelona (%)
En productes de crèdit 2n. tr.90 3r. tr. 90 41. tr. 90 lr. tr. 91 2n. tr.91
Bancs d'àmbit estatal 17 37 33 41 30
Caixes catalanes 16 8 19 17 24
Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 24 28 24 13 24
Bancs catalans independents 6 13 14 18 16
Societats hipotecàries 12 3 1 3 2
Financeres de consum 17 8 3 2 2
Bancs estrangers 3 1 2 2 1
Caixes de la resta de l'Estat 1 2 — 1
Bancs amb fitxa recent (des del 1988) 2 — 1 4 —
Altres 3 1 1
En productes de dipósit-coblocació
Caixes catalanes 9 15 23 25 30
Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 24 28 25 23 26
Bancs d'àmbit estatal 26 33 22 21 24
Bancs catalans independents 14 9 16 21 11
Societats borsàries, assessores, etc. 7 1 4 4 3
Bancs estrangers 12 12 2 2 3
Bancs amb fitxa recent (des del 1988) 3 1 5 3 1
Caixes de la resta de l'Estat 4 0 3 1 —
Altres 1 1 0 — 2
34
Sistema financer
Nombre d'oficines del sistema creditici (30-VI-1991)
Nombre d'oficines Variació (30-V1-1991130-VI-1990)
Total Resta Total Resta
Ám •
sistema Caixes sistema sistema Caixes sistema
an
Barcelona 2.220 1.074 1.134 12 1,6 1,7 1,5 0,-
Resta prov. Barcelona 2.631 1.119 1.505 7 1,2 0,8 1,3 75,0
Resta Catalunya 2.146 925 1.129 92 2,4 0,8 3,4 8,2
TotalCatalunya 6.997 3.118 3.768 111 1,7 1,1 2,0 9,9
Madrid 2.381 1.672 693 16 4,1 2,0 9,5 0,7
Resta prov.Madrid 948 617 325 6 6,5 3,2 11,6 500,0
TotalEspanya 35.988 17.092 15.771 3.125 3,1 1,7 4,2 5,7
Font: Banco de España. Boletín Estadístico. Diversos números. Elaboració pròpia.
Disminueix lleugerament el nombre d'oficines de caixes Elcreixement del volum de dipòsits bancaris tendeix a ajustar-se
d'estalvis operatives a Catalunya en relació amb el nombre a les previsions de creixement pel conjunt de l'any.
existent en acabar el primer trimestre d'enguany.
L'evolució del volum de dipòsits del sector privat en el sistema
L'obertura de noves oficines del sistema creditici a Barcelona bancari en acabar el segon trimestre d'enguany ha mantingut la
—entesa comel saldo de les novesmenys les tancades— durant tendència expansiva dels darrers trimestres però amb una sensi
el segon trimestre d'enguany, ha assolit un punt d'estancament ble desacceleració en termes globals. Mentre que a la província
després de mantenir uns elevats ritmes expansius en els darrers de Barcelona ha tingut un creixement nominal inferior als dos dí
anys i com a conseqüència—bàsicament— del procés de reorga gits en relació amb un any enrera—equivalent a un creixement
nització de la primera entitat financera catalana, resultat de la fu real inferior als quatre punts percentuals— a la resta de Catalu
sió de la Caixa i Caixa de Barcelona. nya ha mantingut encara un creixement molt elevat. De fet,
aquest diferencial de taxes de creixement ésja una constant en
Efectivament, en acabar el segon trimestre es detecta aquest els darrers anys, com una conseqüència més del procés constant
estancament a tot Catalunya. Estancament que en el cas de les de millora dels serveis financers fora de les grans ciutats i al lent
caixes té un lleuger to negatiu mentre que l'evolució de les ofici procés de reequilibri en termes de població entre Barcelona i la
nes bancàries se situa encara a la banda positiva. resta de Catalunya.
A la resta de l'Estat la tendència també és a unaexpansió més El manteniment d'aquest diferencial de creixement dels dipòsits
moderada que en anys anteriors, encara que esmanté en uns rit bancaris a favorde la Resta de Catalunya té el seu reflex en un
mes força elevats. L'excepció és Madrid i la resta de la província. increment molt superior a lamitjana tant de Catalunya comd'Es
Les advertències de l'autoritat monetària sobre els perills d'un panya de la ràtioDipòsits/oficina. Cal recordar però, que en ter
excessiu afany expansiu d'entitats de caire regional i l'impacte mes absoluts, és lògicament molt superior a la província de Bar
que això podria tenir en la seva viabilitat futura, a més de la forta celona.
desacceleració del ritme de creixement de l'activitat econòmica,
sembla que han fet efecte.
35
Dipòsits del sectorprivat en el sistema bancari
Dipòsits/Oficina
Àmbit Milers de milions de pessetes Variac'ó (%) (milions de ptes.)
territorial 30-VI-19911 30-VI-19911
30-V1-1990 30-IX-1990 31-XII-1990 31-111•1991 30-VI-1991 30-VI-1990 30-VI-1991
___ dillliffili
Prov. Barcelona 6.433,0 6.419,8 6.711,4 6.864,5 7.037,6 2,5 9,4 1.344 1.451
Resta Catalunya 1.295,6 1.386,0 1.401,3 1.435,9 1.546,8 7,7 19,4 618 721
TotalCatalunya 7.728,6 7.805,8 8.112,7 8.300,4 8.584,4 3,4 11,1 1.123 1.227
Prov.Madrid 6.891,5 6.816,5 7.239,8 7.522,0 7.752,8 3,1 12,5 2.169 2.329
TotalEspanya 35.617,0 36.277,6 37.691,6 38.727,6 39.974,0 3,2 12,2 1.021 1.111
Crèdits del sistema bancari al sector privat
Crédits/OfIcina
Àmbit Milers de milions de pessetes Variació (°/0) (milions de ptes.)
territorial 30-VI-1991/ 30-VI-1991/
30-VI-1990 30-IX-1990 31-X11-1990 31-111-1991 . 111~,11~1,
31-III-1991
Prov. Barcelona 4.032,8 4.106,9 4.267,6 4.557,4 5.250,6 15,2 30,2 843 1.082
Resta Catalunya 1.067,1 1.067,1 1.119,0 1.148,1 1.208,8 5,3 13,3 509 563
Total Catalunya 5.099,9 5.173,0 5.386,6 5.705,5 6.459,4 13,2 26,7 741 923
Prov.Madrid 7.065,1 7.111,7 7.515,1 7.726,6 8.592,8 11,2 21,6 2.224 2.581
Total Espanya 26.918,4 27.862,2 28.902,8 29.860,0 33.146,7 11,0 23,1 772 921
Augmenta espectacularment el volum de crèdit concedit al sector
Crèdits/dipòsits privat.
Variació
Àmbit (%)
30-VI-1990 30-VI-1991 30-VI-19911 Durant el segon trimestre d'enguany, el creixement del crèdit
territorial 30-VI-1990 concedit al sector privat per part del sistema bancari ha desbor
dat les
20,0 previsions més optimistes, especialment a l'àrea de Barce
Prov. Barcelona 0,627 0,746 lona.
Catalunya 0,824 0,781 —5,2 Segons l'enquesta de conjuntura financera, aquest creixe
Resta
13,9 ment del crèdit ha estat motivat
Total Catalunya 0,660 0,752 per la forta demanda del sector
productiu —especialment pel segment de la gran empresa. Les
Prov.Madrid 1,025 1,108 8,1 condicions del mercat tant pel que fa a tipus d'interès com a ex
TotalEspanya 0,756 0,829 9,7 pectatives han restat atractivitat a les emissions de pagarés d'em
presa i així s'ha generat més demanda de crèdit bancari. La su
Font:Banco de España. Boletín Estadístico. Diversosnúmeros. Elaboració pròpia. pressió del límit al creixement del crèdit a principi d'any ha
afavorit també aquestcreixement.
Una particularitat d'aquesta expansió de lademanda de crèdit
bancari per part de les empreses és que—comes pot deduir de
les dades d'inversió industrial i de les enquestes de conjuntura in
dustrial— s'ha dedicat bàsicament al finançament de circulant i
d'estocs de productes elaborats. La persistència del refredament
de l'economia —en contra de moltes previsions fetes abans de
l'acabament de la guerra del Golf— ha provocat majors necessi
tats de recursos aliens per part de les empreses.
Aquest superior pes de la demanda de sectors productius —es
pecialment industrials i construcció— i grans empreses en front
de lademanda per a consum, podria explicar el superior dinamis
me de la província de Barcelona en relació amb la resta de Cata
lunya.
De l'evolució de la ràtio Crèdits/dipòsits als diferents àmbits,
s'ha de destacar el creixement detectat a l'àrea econòmica de
Barcelona a costa de la resta de Catalunya. Aquesta evolució ens
reafirma que les grans empreses industrials i de serveis han estat
les grans beneficiàries de l'augment de crèdit concedit.
36
Mercat de valors
Volum efectiu negociat a les borses de comerç
Milers de milions de pessetes Números índex (1980 = 100) Participació sobre
Total borses Total borses total negociat (°/0)
L Període espanyoles Barcelona Madrid espanyoles Barcelona Madrid Barcelona Madrid
1981 232,3 41,0 160,0 169,3 165,3 169,7 17,6 68,9
1982 254,5 39,4 175,3 185,5 158,9 185,9 15,5 68,9
1983 337,5 71,0 219,2 246,0 286,3 232,4 21,0 64,9
1984 633,2 143,8 411,7 461,5 579,8 436,6 22,7 65,0
1985 880,3 117,9 685,1 641,6 475,4 726,5 13,4 77,8
1986 2.738,6 363,7 2.164,7 1.996,1 1.466,5 2.295,5 13,3 79,0
1987 5.087,4 791,1 3.863,9 3.708,0 3.190,0 4.097,5 15,6 76,0
1988 3.536,3 592,5 2.568,6 2.577,5 2.389,1 2.723,9 16,8 72,6
1989 5.027,7 550,6 4.015,6 3.664,5 2.220,2 4.258,3 11,0 79,9
lr. tr. 1.035,9 149,8 826,9 14,5 79,8
2n. tr. 1.579,0 127,7 1.340,1 8,1 84,9
3r. tr. 1.078,2 83,9 938,4 7,8 87,0
4t. tr. 1.334,7 189,2 910,1 14,2 68,2
1990 4.643,3 498,8 3.761,9 3.384,3 2.011,3 3.989,3 10,7 81,0
lr. tr. 1.147,7 126,1 904,3 11,0 78,8
2n. tr. 1.297,0 157,9 1.064,0 12,2 82,0
3r. tr. 1.086,1 103,9 917,7 9,6 84,5
4t. tr. 1.112,4 110,7 876,0 10,0 78,7
1991
lr. tr. 1.379,2 148,1 1.149,5 10,7 83,3
2n. tr. 1.365,6 120,6 1.144,9 8,8 83,8
Font: Borsa de Barcelona iBanco de España. Boletín Estadístico. Diversos anys. Elaboració pròpia.
Variació (`)/0) Barcelona Madrid Total L'evolució de la contractació a les borses espanyoles durant el se
gon trimestre d'enguany s'ha quedat per sota de les
2n. expectatives.
tr. 1991/2n. tr. 1990 -23,6 7,6 5,3
lr. sem. 1991/1r. sem. 1990 -5,4 16,6 12,3 L'acabament de la guerra delGolf i la millora d'expectatives
1990/1989 -9,4 -6,3 -7,6 que aquest fet va generar, juntament amb una lleugera tendència
a la baixa del cost del diner i un nivell de capitalització relativa
ment baix dels valors que cotitzen a Borsa, feien preveure que el
segon trimestre seria un període de rellançament de l'activitat
borsària. Efectivament, el volum de contractació ha estat lleuge
rament superior al registrat durant el mateix període de l'any
passat, però inferioral del primer trimestre. L'avançament de re
sultats empresarials corresponents al primer trimestre -pitjors
del que s'esperava- van ajudar a refredar les intencions de com
pra. D'altra banda, elmanteniment de retribucions força eleva
des per part de la renda fixa a mitjà termini davant la perspectiva
d'una davallada inevitable dels tipus d'interès, no va afavorir
gens l'entrada de nous recursos almercat borsari. A més, l'afer
de La Seda ialgunes OPA sobre empreses catalanes han d'afec
tar negativament els volums de contractació de laBorsa de Bar
celona amitjà termini.
A nivell de les diferents borses espanyoles,mentre que Madrid
creix per sobre de lamitjana, Barcelona pateix una nova davalla
da i se situa altre cop per sota del nou per cent.
37
Mercat de Futurs Financers
Nombre de contractes negociats al MEFF*
Total mercat Bo nocional Mibor 90
Volum de Contractació
contractació Nombre Saldo viu a acumulada a Volum de Volum de
.,
contractació
1990
Març 5.733 773 555 5.733 5.733
Abril 10.880 1.200 4.047 16.613 10.880
Maig 11.370 870 7.110 27.983 11.370
Juny 20.099 1.251 5.863 48.082 20.099 -
Juliol 23.408 1.243 11.472 71.490 23.408 -
Agost 21.641 1.450 10.417 93.131 21.641 -
-
Setembre 25.056 1.478 6.864 118.187 25.056
Octubre 27.897 1.786 7.240 146.084 25.997 1.900
Novembre 20.483 964 8.409 166.567 12.982 7.501
Desembre 22.177 815 5.752 188.744 14.274 7.903
1991
Gener 25.150 1.206 9.017 213.894 17.463 7.687
Febrer 54.881 2.508 12.784 268.775 33.346 21.535
Març 67.993 2.799 11.919 336.768 41.456 26.537
Abril 97.532 2.110 20.453 434.300 58.043 39.489
Maig 106.095 3.972 25.950 540.395 57.319 48.776
Juny 115.466 4.050 20.552 655.861 69.637 45.829
Juliol 64.214 2.087 22.502 720.075 29.280 34.934
Agost 70.974 2.503 22.137 791.049 39.948 31.026
Setembre 79.445 2.049 15.356 870.494 43.910 34.260
*El valor nominal de cada contracte és de 10 milions de pessetes.
Font: Elaboració pròpiaamb dades del Departament d'administraciódel mercat del MEFF.
Contractació L'ampliació de l'oferta de contractes negociables ajuda
Variació (%) total Saldo viu a mantenir uns volums de contractació a l'alça.
3r. tr. 1991/2n. tr. 1991 -32,7 -
3r. 1991/3r. L'activitat delmercat de futurs durant el tercer trimestre d'en
tr. tr. 1990 206,2 -
31-IX-1991/30-VI-1991 - -25,3 guany -mesurada pel nombre de contractes negociats- ha man
31-IX-1991/31-IX-1990 - 123,7 tingut la tendència ascendent del primer trimestre. Les expectati
ves d'una imminent i sensible davallada dels tipus d'interès que
es van concretar en unamenor rendibilitat del deute públic a par
tir del segon trimestre i en una lleugera i constant davallada del
preu del diner, van afavorir uns volumns de negociació de con
tractes de futurs durant el segon trimestre molt per sobre del que
fins aquellmoment havia estat l'evolució lògica delmercat. En
els darrers mesos les expectatives -encara baixistes- no con
templen un grau tan elevat d'incertesa i elmercat ha recuperat la
seva tendència ascendent i de consolidació.
La combinació d'aquests factors provoca que tant en termes de
contractació total com de saldo viu a final de mes, les compara
cions entre el tercer i segon trimestre d'enguany siguin clarament
negatives,mentre que les referides a l'evolució entre el tercer tri
mestre d'enguany i el tercer del 1990 revelin una gran expansió.
Quant es fan aquestes comparacions no s'ha d'oblidar que es
comparen períodes no estrictament homogenis pel que fa a la va
rietat de contractes a negociar.Recordem que en un primer mo
ment només es negociava un sol tipus de contracte -el bo nocio
nal a tres anys- i que posteriorment i de forma esgraonada se
n'hi han afegit un sobre el MIBOR a 90 dies, un bo nocional a
cinc anys i recentment un sobre divises. Recordem també que en
els darrers mesos s'han incorporat nous membres al mercat, fet
que ha d'incidir també en la tendència expansiva dels volums de
negociació i en la intenció d'apropar aquests productes a nous
clients.
38
III. Consum, comerç i preus

Evolució del parc de vehicles
Un
Evolució cop la matriculació de vehicles ha tocat es detecten
del parc automobilístic*
fons,
(prov. de Barcelona) uns primers símptomes de recuperació.
Saldo ne
d'altes Després de quasi dos anys d'evolucions negatives, el darrer
Matriculacions mes de setembre ha estat elprimer en què ha augmentat la matri
culació de vehicles a la província de Barcelona. Tanmateix, l'in1984 92.130 n.d. n.d.
crement d'un 11 cent
1985 114.077 n.d. n.d. per d'aquest mesno compensa les davalla
1986 138.468 46.572 91.896 des que encara es donaren al juliol i a l'agost, i per tant, pel
1987 184.284 59.119 125.239 conjunt del trimestre, el nombre de matriculacions encara davalla
1988 215.631 78.322 137.309 un 3,2 per cent sobre el mateix període de l'any anterior.Hem de
tenir en compte, però, que al setembre de l'any passat fou quan
1989 236.902 86.619 150.283 es donà una de les davallades més fortes, i esmatricularen poc
lr. tr. 59396 18.829 40.567 més de 10.000 vehicles. Aquest fet fa que l'increment de l'onze2n. tr. 67.694 19.756 47.938
per cent no permeti encara3r. tr. 53.276 18.051 35.225 preveure de forma clara un augment
significatiu de les matriculacions.
4t. tr. 56.536 29.983 26.553
1990 204.151 64.695 139.456 Aquests primers símptomes de recuperació s'han vist acompa
lr. tr. 55.761 14.429 41.332 nyats de la desaparició de les restriccions creditícies, d'una reduc
2n. tr. 59.746 14.882 44.860 ció -encara lleu- dels tipus d'interès i d'una contenció dels
3r. tr. 45.424 13.301 32.123 preus de venda.
4t. tr. 43.220 22.079 21.141
L'evolució de les baixes, però,mostra que es donen de baixa
1991 molts
43.627 11.517 32.110 menys vehicles que anys enrera -entre un 16 i un 30
lr. tr. per
cent en cada un dels darrers sis mesos- i
2n. tr. 51.838 11.402 40.436 menys que per tant, du
3r. tr. 43.950 10.227 33.723 rantel tercer trimestre, el saldo net d'altes i baixes ha fins i tot
augmentatmés que no ho féu al mateix període de l'any passat.
Exclosos ciclomotors. Elmenor envelliment del parc i la confiança a termini
Font: Matriculacions: COCINB. Boletín de Estadística yCoyuntura. Diversos números. que mig
A partir del lr. tr. de 1988, les dades són facilitades per la JefaturaProvincial de Tráfico millorin les condicions de compra -que fa que els possibles com
de Barcelona. Baixes: JefaturaProvincial de Tráfico de Barcelona. pradors de vehicles retardin la seva decisió, sobretot de canviar el
que ja tenen- expliquen gran part d'aquesta reducció del nom
Variació Matriculacions Baixes Saldo bre de baixes.
3r. tr. 1991/3r. tr. 1990 -3,2 -23,1 5,0
3r. tr. 1990/3r. tr. 1989 -14,7 -26,3 -8,8
1990/1989 -13,8 -25,3 -7,2
41
Venda de benzines per a l'automoció
Venda de benzines a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (milers de litres)
91 Barcelona Resta A.M.B. Total A.M.B.
Benzina Benzina Gas-oil 111.1111 Benzina Benzina Gas-oil Benzina Benzina Gas-oil RIF
, '
sl
1987 255.291 n.d. 110.734 396.150 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
1988 270.508 n.d. 124.860 418.693 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
1989 279.794 n.d. 131.100 429.535 321.131 n.d. 204.099 545.888 600.925 n.d. 335.199 975.423
lr. tr. 67.023 n.d. 32.449 104.501 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
2n. tr. 75.602 n.d. 36.053 117.107 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
3r. tr. 65.741 n.d. 29.752 99.428 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
4t. tr. 71.428 n.d. 32.846 108.589 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.
1990 270.384 n.d. 132377 416.961 355.259 n.d. 234.407 608.662 625.643 n.d. 366.784 1.025.623
lr. tr. 69.991 n.d. 34.195 108.098 88.294 n.d. 61.074 154.123 158.285 n.d. 95.269 262.221
2n. tr. 71.397 n.d. 35.387 110.599 89.584 n.d. 59.627 154.206 161.251 n.d. 95.014 264.805
3r. tr. 60.933 n.d. 28.563 92.408 85.429 n.d. 51.924 141.379 146.362 n.d. 80.487 233.787
4t. tr. 68.063 n.d. 34.232 105.856 91.682 n.d. 61.782 158.954 159.745 n.d. 96.014 264.810
1991
lr. tr. 58.623 952 31.804 94.220 82.686 1.572 57.124 145.315 141.309 2.524 88.928 239.535
2n. tr. 57.358 1.589 29.835 91.368 82.609 2.528 55.944 145.196 139.967 4.117 85.779 236.564
* Inclosa Benzina 92 Oct. pera tots elsanys i Benzina sense ploma partir del 1991.
Nota: Considerem l'A.M.B. com els vint-i-set municipis de l'antiga Corporació Metropolitanade Barcelona, a més de Barberà del Vallès,Begues, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca
iTorrelles de Llobregat.
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per CAMPSA.
Barcelona Resta A.M.B.
Benzina Benzina Gas-oil Benzina Benzina Gas-oil
Variació (%) Total* 92 Oct. 97 Oct. auto Total* 92 Oct. 97 Oct. auto
2n. tr. 1991/2n. tr. 1990 -18,8 -32,2 -19,7 -15,7 -7,5 -12,9 -8,1 -6,2
1r. sem. 1991/1r. sem. 1990 -16,3 -29,8 -18,0 -11,4 -7,1 -15,1 -7,2 -6,3
1990/1989 -2,9 -23,8 -3,4 1,0 11,5 -8,0 10,6 14,8
* Exclosa Benzina sense plom.
La venda de benzines durant el primer semestre de 1991 davalla Cal atribuir a diversos factors aquestes evolucions tan negati
un 15 per cent en relació amb elmateix període de l'any anterior. ves. Per una banda, l'efecte de la guerra del Golfprovocà una in
La guerra delGolf, el refredament de l'activitat econòmica i les certesa en l'evolució dels preus dels combustibles, que conjunta
condicions climàtiques en són les causes principals. ment amb el refredament econòmic féu disminuir el consum, tant
de camions i per a activitats comercials com dels vehicles de tu
Durant els sis primers mesos d'enguany, la venda de benzines a risme. A més, fou un període d'unes condicions climàtiques ad
Barcelona ha disminuït un 15 per cent en relació amb el mateix verses -amb temperatures sensiblement per sota de les delma
període de l'any anterior, iha afectat de forma similar tots dos teix període del 1990 ique s'allargaren fins ben entrada la
trimestres. Aquestes disminucions han estat lleugerament més primavera- que no convidaren massa a desplaçar-se fora de
accentuades en la benzina súper que en el gas-oil. De forma simi Barcelona durant els caps de setmana. Per altra banda, les vagues
lar ha evolucionat la venda de benzines a la resta de l'Area Me de Campsa delmes de maig contribuïren també a favor d'aquesta
tropolitana de Barcelona, on la davallada ha estat del 7,1 per cent davallada important de les vendes.
pel conjunt del semestre. Tambéen aquest àmbit la reducció ha
estat una mica més acusada en labenzina súper que en el gas-oil. En un altre ordre de coses, presentem a partir d'aquest núme
ro de BARCELONA.ECONOMIA el desglossament de les vendes de
la benzina sense plom, que tot i tenir encara uns nivells de con
summolt reduïts en termes absoluts, per la seva evolució assolirà
ben aviat els nivells de venda de la benzina normal -la qual dei
xemde desglossar, però que està inclosa en el càlcul del total de
vendes. En aquest sentit, es comença a detectar una progressiva
substitució de la benzina súper per la senseplom, consumida
quasi totalment per vehicles de turisme i que no afecta el volum
de vendes del gas-oil, que darrerament també ha anat substituint
la benzina súper.
42
Consum d'electricitat
Consum d'electricitat a Barcelona
Total Estructura d'usos (Gwh) Estructura d'usos (°/0)
n. índex Comercial Comercial
Any 1975 = 100 Gwh Domèstic i industrial Tracció Domèstic i industrial Tracció Total
1979 114,0 3.309,5 1.049,3 2.153,6 106,6 31,7 65,1 3,2 100,-
1980 115,1 3.342,5 1.067,5 2.166,3 108,7 32,0 64,8 3,2 100,-
1981 114,2 3.313,9 1.105,3 2.105,1 103,5 33,3 63,5 3,2 100,-
1982 113,6 3.298,1 1.068,8 2.132,4 96,9 32,4 64,7 2,9 100,-
1983 115,8 3.362,1 1.117,4 2.136,9 107,8 33,2 63,6 3,2 100,-
1984 119,5 3.470,3 1.155,0 2.180,3 135,0 33,3 62,8 3,9 100,-
1985 122,1 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2 31,4 64,8 3,8 100,-
1986 124,8 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2 32,4 64,0 3,6 100,-
1987 138,7 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3 31,7 64,7 3,6 100,-
1988 143,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 30,2 66,5 3,3 100,-
1989 154,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 29,4 67,5 3,1 100,-
lr. tr. 1.143,1 376,4 732,7 34,0 32,9 64,1 3,0 100,-
2n. tr. 1.154,7 373,8 746,6 34,3 32,4 64,7 2,9 100,-
3r. tr. 1.126,1 300,5 791,0 34,6 26,7 70,2 3,1 100,-
4t. tr. 1.052,6 263,6 753,6 35,5 25,0 71,6 3,4 100,-
1990 155,6 4.516,0 1.273,5 3.093,3 149,2 28,2 68,5 3,3 100,-
lr. tr. 1.164,5 356,2 772,8 35,5 30,6 66,4 3,0 100,-
2n. tr. 1.108,1 342,4 730,6 35,1 30,9 65,9 3,2 100,-
3r. tr. 1.103,4 287,2 778,1 38,1 26,0 70,5 3,5 100,-
4t. tr. 1.140,0 287,7 811,8 40,6 25,2 71,2 3,6 100,-
1991
lr. tr. 1.240,7 400,1 801,8 38,8 32,2 64,6 3,1 100,-
2n. tr. 1.222,3 401,4 794,0 27,0 32,8 65,0 2,2 100,-
Font: Dades d'ENHER,FECSA iHECSA recollides i facilitadespel Servei d'Estadística de 1Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Consum Comercial Es manté el creixement del consum d'electricitat, en gran part
Variació (%) total Domèstic i industrial Tracció per l'allargament de l'hivern. El consum lligat a l'activitat
productiva mostra indicis de recuperació.
2n. tr. 1991/2n. tr. 1990 10,3 17,2 8,7 -23,3
2n. tr.1990/2n. tr. 1989 -4,0 -8,4 -2,1 2,3 El consum d'electricitat a Barcelona durant el segon trimestre
1990/1989 0,9 -3,1 2,3 7,8 d'enguany ha continuat la mateixa tònica de creixement apunta
da a principis d'any. El creixement d'aquest trimestre ha estat
d'un 10,3 per cent en relació amb el mateix període de l'any ante
rior. Aquest augment, conjuntament amb el 6,5 per cent del pri
mer trimestre, permet que el conjunt del semestre tingui unaevo
lució positiva del 8,4 per cent, lamés elevada dels darrers anys.
En efecte, ens hem de remuntar a 1987 per trobar uns augments
del consum d'electricitat tan elevats.
Si distingim per usos, el creixementmés elevat ha continuat es
sent en el consum per a usos domèstics -amb un 17,2 per cent
sobre elmateix trimestre del 1990- i que es deu sobretot a cau
ses climàtiques, ja que enguany el fred s'ha allargat fins ben en
trada la primavera. Quant al consum per a usos comercials i in
dustrials, l'augment ha estat menor que en el domèstic, però
sensiblement per sobre del del primer trimestre. En aquest sentit,
a més de les condicions climàtiques que també afecten principal
ment el consum d'electricitat dels establiments comercials, hem
de destacar una certa millora de l'activitat industrial després de la
incertesa i el refredament dels primers mesos. Finalment, el con
sum d'electricitat per a tracció ha sofert una davallada puntual
important -superior al 23 per cent en relació amb el segon tri
mestre de l'anypassat-, a causa de les vagues que hi hagué du
rantel mesde maig a RENFE i al Metro de Barcelona.
43
Consum de gasos
Consum de gasos a Barcelona
Consum total de gasos Gas Butà-propà (milions de tèrmies) ~11
011S n. índex Comercial
1981 = 100
1981 2.716,1 100,- 1.802,4 913,7 625,2 60,3 228,2
1982 2.537,7 93,4 1.700,9 836,8 582,1 54,6 200,1
1983 2.609,1 96,1 1.821,2 787,9 579,8 29,5 178,6
1984 2.622,8 96,6 1.906,3 716,5 549,5 7,6 159,4
1985 2.793,9 102,9 2.024,4 769,5 581,3 44,4 143,8
1986 2.690,4 99,1 1.967,8 722,6 544,6 39,8 138,2
1987 2.754,1 101,4 2.083,6 670,5 530,1 40,6 99,8
1988 2.680,6 98,7 2.047,2 633,4 488,4 70,6 74,4
1989 2.735,0 100,7 2.141,9 593,1 445,3 101,6 46,2
lr. tr. 1.139,3 901,2 238,1 197,1 25,0 16,0
2n. tr. 720,6 602,0 118,6 80,7 24,8 13,2
3r. tr. 369,2 289,2 80,0 48,6 22,8 8,6
4t. tr. 505,8 349,5 156,3 118,9 29,0 8,4
1990 2.769,7 102,0 2.188,9 580,9 440,3 119,1 21,4
lr. tr. 960,8 762,2 198,7 160,8 31,4 6,4
2n. tr. 778,1 678,6 99,5 65,9 27,8 5,7
3r. tr. 395,6 317,3 78,3 47,7 26,0 4,5
4t. tr. 635,3 430,9 204,4 165,9 33,8 4,7
1991
lr. tr. n.d. 910,5 n.d. n.d. n.d. n.d.
2n. tr. n.d. 717,1 n.d. n.d. n.d. n.d.
Font: Catalana de Gas, S.A.i Repsol-Butano,S.A. Dades recollidespel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Butà-propà L'allargament de l'hivern manté un consum de gas canalitzat
Variació (`)/0) Gas canalitzat Total Domèstic per sobre del de l'any passat, sense que correspongui
a un rellançament de l'activitat industrial i comercial.
2n. tr. 1991/2n. tr. 1990 5,7 n.d. n.d.
2n. tr. 1990/2n. tr. 1989 12,7 -16,1 -18,3 El consum de gas canalitzat durant el segon trimestre d'en
1990/1989 2,2 -2,1 -1,1 guany hamantingut la tònica de creixement del primer trimestre,
encara que a unes taxes inferiors. Cal reconèixer que la continua
ció de temperatures baixes fins ben entrada la primavera ha faci
litat un consum elevat, com així també ho ha estat eld'electrici
tat, i especialment el destinat a usos domèstics. Tanmateix,
difícilment es pot considerar que el creixement d'un 5,7 per cent
en relació amb el segon trimestre de l'any passat correspon a un
rellançament de l'activitat productiva i comercial. En tot cas, pot
coincidir amb un període en què esmanté a grans trets el nivell
de producció, després d'uns primers mesos del 1991 d'expectati
ves incertes.
44
Escombraries domiciliàries
Lleuger rebrot a l'alça en el volum d'escombraries
Escombraries domiciliàries recollides generat.
Escombraries recollides La tònica de creixement en el volulm d'escombraries domici
-
Esc ■ ■ . liàries recollides a Barcelona durant els
Any índex darrers trimestres s'havia
n.
caracteritzat per una desceleració dels ritmes de creixement.
1983 458.000 100,0 254,4 Tanmateix,durant el segon trimestre d'enguany s'ha notat una
1984 453.600 99,0 253,3 nova alça, amb un increment del 5,7 per cent en relació amb el
1985 462.700 101,0 262,9 mateix trimestre de
1986 l'any passat, quant pel
500.406 109,3 286,2 conjunt de l'any pas
sat fou del
1987 542.221 3,5
118,4 313,2 per cent sobre el volum de 1989.
1988 581.909 127,1 340,3 Malgrat que l'efecte estacional de les vacances de Setmana
1989 604.896 132,1 358,5 Santa hagi afavorit clarament aquest creixement —enguany les
lr. tr. 151.633 vacances han estat al primer trimestre quan l'any passat foren al
2n. tr. 158.905 segon—, l'increment no deixa de ser important, encara que pun
3r. tr. 134.681 tual. Amb tot, hem de considerar el volum de recollida d'aquest
4t. tr. 159.677 segon trimestre atípic, ja que de moment no altera la tendència
d'alentiment de les taxes elevades de creixement. Així, la varia
1990 625.793 136,6 376,0 ció del del semestre a la del
lr. tr. 162.422 conjunt primer s'ajusta conjunt de
2n. tr. 161.910 l'any 1990. En aquest sentit, podrà ser determinant per a l'evolu
3r. tr. 137.597 ció futura del consum d'escombraries la política municipal de se
4t. tr. 163.864 lecció qualitativa de les deixalles i el grau de concienciació ciuta
dana que se'n desprengui.
1991
.
lr. tr. 165.664
2n. tr. 171.218
Font: Dades facilitades per la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona i elaboració
pròpiaa partir de l'estimació poblacional realitzada per Barcelona.Economia.
Variació (%)
2n. tr. 1991/2n. tr. 1990 5,7
lr. sem. 1991/1r. sem. 1990 3,9
1990/1989 3,5
45
Fira de Barcelona
Fira de Barcelona. Superfície contractada, nombre d'expositors i de visitants (ir. semestre del 1991)
Superfície Expositors directescontractada Expositors representats Total
str ers
Pielespaña Anual 8.150 209 30 239 17.500
Gaudí Home Bianual 6.143 101 13 114 12.620
Gaudí Dona Bianual 1.425 49 4 53 11.482
Hispack Biennal 33.400 327 80 407 79 414 493 25.267
Tecnoalimentaria Biennal 48.620 568 71 639 150 662 812 75.437
Expofryc Biennal 12.161 101 11 112 66 223 289 23.947
Antiquaris Anual 4.330 132 132 23.546
Exposalut Biennal 3.815 131 11 142 67.702
Sport-91 Anual 11.198 207 17 224 44 227 321 8.315
Intervin Biennal 16.312 190 10 200 586 198 784 25.796
21 Mostra de Teixits Bianual 4.237 205 96 301 10.834
Construmat Biennal 96.073 1.424 183 1.607 429 941 1.370 132.850
Saló Internacional
de l'Automòbil Biennal 104.048 663 87 750 810.000
Informat Anual 29.206 381 72 453 58 783 841 54.002
Fira Internacional
de Barcelona Anual 6.484 147 98 245 24 102 126 20.691
Credem Biennal 2.687 57 2 59 11 11 6.000
Total lr.semestre 388.289 4.892 785 5.677 1.447 3.680 5.047 1.325.989
Font: Elaboració pròpiaamb dades facilitadespel Departament d'Estudis de la Fira de Barcelona.
Manteniment de l'activitat firal i notable augment del nombre Si tenim en compte l'impacte d'aquest saló pel conjunt de l'ac
d'expositors estrangers. tivitat firal, i si comparem les dades de les edicions actuals amb
les respectives anteriors -considerant llur periodicitat i excloent
Durant el primer semestre d'enguany, la Fira de Barcelona ha Intervin, ja que enguany ha tingut la seva presentació-, veiem
celebrat un total de 16 salons, que han suposat quasi 400.000 m2 que el nivell d'activitat esmanté a un nivell similar al d'edicions
de superfície contractada, prop d'onzemil expositors -tant di anteriors, amb algunes matisacions: la superfície contractada con
rectes com representants- i més d'1.325.000 visitants. tinua en augment -26.000 m2 addicionals-, mentre que davalla
el nombre de visitants en 30.000 persones. El nombre d'exposi
Aquestes dades són molt superiors a les del mateix període de tors directes també disminueix -un 5 per cent aproximada
l'any passat i es deuen al fet que enguany s'ha celebrat elSaló In ment- i el conjunt dels indirectes augmenta un 8 per cent-a
ternacional de l'Automòbil, que és de bon tros el certamen més causadel gran increment dels estrangers, que compensa la dava
important de la Fira quant a superfície i nombre de visitants: en llada dels nacionals representants.
aquesta darrera edició ha aplegat 810.000 visitants -60.000 més
que l'anterior edició de 1989- i ha ocupat més de 100.000 m2. A part del Saló Internacional de l'Automòbil, que ja hem co
Tanmateix,cal remarcar que el nombre d'expositors nacionals mentat, destaquen els certàmens de Construmat, que manté un
que han estat presents a l'edició d'enguany ha davallat significati creixement força important de superfície contractada -en l'edi
vament,mentre que ha augmentat considerablement el d'exposi ció d'enguany ratlla els 100.000 m2 i el saló de Tecnoalimentària,
tors estrangers, en consonància amb la creixent internacionalitza que, conjuntament amb les celebracions els anys parells del Saló
ció delmercat. Alimentària, denota la puixent importància d'aquest sector. En
efecte, Tecnoalimentàriaés el saló que té uns creixements més
importants tant de superfície comde nombre d'expositors i de vi
sitants, en relació amb l'edició anterior.
A part dels salons ja esmentats, val la pena destacar el dinamis
me de l'edició d'enguany d'Exposalut, que tot i tenir un volum
encara reduït, ha augmentat en un 60 per cent la superfície i en
més d'un 30 el nombre d'expositors i de visitants. Per altra ban
da, la Fira Internacional de Barcelona, que ha canviat el seu
plantejament i ha deixat de ser el bressol de nous salons, s'ha es
pecialitzat en sectors tècnics i professionals. Així, ha englobat
Urbatec (tecnologies urbanes), Energia (dedicat a fonts energèti
ques), Mantècnia (manteniment tant industrial comde serveis) i
el Credem, a més de les participacions internacionals. Per a
aquesta nova composició de la Fira Internacional de Barcelona,
l'activitat global ha minvat considerablement respecte de l'edició
de l'any passat.
46
Enquesta comercial de Barcelona
Enquesta comercial de Barcelona (gener-abril de 1991)
Volum de vendes. Evolució en relació amb períodes anteriors (%)
lr. quadr. 1990/ ln. quadr. 1990/ 3r. quak. 1990/ lr. quadr. 19911
Tipus de comerç 1989/1988 lr. quaddir "quadr. 1989 3r.qtfa1989 lr. quadr. 1990
Conjunt del comerç 9,45 8,89 8,02 8,15 7,47
Gran comerç 17,86 14,83 14,53 15,02 12,00
Especialitzat 9.45 8,69 7,50 8,08 7,24
Especialitat
Esport -9,07 4,35 7,50 19,00
Confecció 11,70 8,20 5,80 3,71
Llibreria 19,00 15,56 17,36 13,32 -
Equipaments llar 14,60 11,98 5,44 16,30
Electrònica 6,50 6,33 -1,61 10,70
Joguines 15,50 5,22 3,33 17,12
Calçat -1,55 5,43 10,35 9,63 -
Cosmètica 17,40 13,07 1,65 9,02
Regals - 7,33 6,23 8,60 -
Nota: Les dades sectorials del primer quadrimestre del 1991 noestan disponibles.
Font: COCINB. Departament de Comerç Interior.Enquesta sobre l'evolucióde lesvendes en el comerç no alimentari de Barcelona. lr. quadrimestre de 1991.
Lleu desceleració del volum de vendes, més accentuada al gran Si diferenciem per sectors, encara que en aquesta ocasió no
comerç. disposem de les dades exhaustives per a tota la tipologia de co
merços, hem d'assenyalarque a la confecció l'increment ha estat
Durant els quatres primers mesos d'enguany, el volum de ven per sota de l'u per cent i continua per tant en una tònica negativa.
da del conjunt del comerç a Barcelona ha augmentat, en termes L'evolució d'aquest sector pot explicar part de la desceleració del
monetaris, prop d'un 7,5 per cent en relació amb el mateix perío gran comerç, si tenim en compte el pes de la confecció sobre el
de de l'any passat. A partir d'aquesta enquesta s'ha ampliat l'àm volum de vendes dels grans establiments. Per altra banda, els sec
bit de cobertura i inclou nous establiments més enllà de l'eix co tors que hanmantingut un creixement notable han estat els de
mercial comprès entre el port i la plaçaReina Maria Cristina. Llibreria -que l'any passat va créixer prop d'un 15 per cent- i
el de Regals. La recta de sectors de què tenim informació ha tin
Com ja és habitual, el creixementmés elevat ha correspost al gut evolucions més irregulars.
gran comerç, amb un 12 per cent. El conjunt del comerç especia
litzat ho ha fet amb un 7,24 per cent, que en termes reals repre
senta un increment exigu.Ambdós percentatges són inferiors als
de tots els quadrimestres de l'any passat, i confirmen la lleu però
contínua desceleració de l'activitat comercial a Barcelona inicia
da a principis del 1990. Tanmateix,hem de considerar, al menys
pel que fa al grancomerç, que les taxes de creixement són encara
elevades -pel conjunt de 1990 fou propera al 15 per cent- i que
una reducció de tres punts aquest primer quadrimestre de 1991,
tot i que és important, mostra encara un fort dinamisme.
47
Preus de consum
Índex general de preus de consum (Barce ona/Espanya)
1986 „j2§L Li98 19 Zidle90
Gener 105,8 115,7 128,4 137,5 145,0 153,5 166,1 179,5
106,4 116,3 127,1 134,8 140,7 149,6 159,8 170,6
Febrer 106,0 116,0 128,8 138,4 145,2 153,1 167,6 179,0
108,8 117,2 127,7 135,4 141,2 149,9 160,8 170,4
Març 107,5 116,8 129,1 139,1 145,6 153,7 168,4 179,1
107,6 117,9 128,1 136,1 142,2 150,8 161,4 170,9
Abril 107,7 118,6 129,7 139,1 144,6 154,3 168,3 178,9*
108,2 119,1 128,4 136,4 141,7 151,3 161,8 171,3*
Maig 107,8 118,3 130,2 139,4 144,9 155,1 168,3 180,4*
108,7 119,5 128,8 136,3 141,6 151,5 161,8 171,8*
Juny 108,6 118,5 131,2 139,6 145,0 156,2 169,1 181,1*
109,5 119,3 129,9 136,3 142,2 152,4 162,3 172,3*
Juliol 111,0 119,5 132,3 140,8 146,3 158,5 170,8 182,9*
111,2 120,0 131,3 137,7 144,1 154,8 164,4 174,4*
Agost 110,3 119,7 132,4 140,3 147,1 158,9 171,1 182,2*
112,0 120,2 131,6 137,6 145,6 155,2 165,2 175,1*
Setembre 110,8 121,0 134,3 142,2 149,3 161,5 173,6 185,0*
112,2 121,5 133,0 138,9 146,8 156,9 166,9 176,5*
Octubre 112,3 122,0 134,6 143,4 150,1 162,0 175,9
112,9 122,1 133,5 139,7 147,0 157,4 168,4
Novembre 112,7 123,5 135,2 143,4 150,1 163,2 175,6
113,4 123,0 133,2 139,4 146,9 157,7 168,2
Desembre 113,8 124,2 136,2 144,2 151,8 164,0 176,2
114,2 123,6 133,8 139,9 148,1 158,3 168,6
* Dades provisionals.
Font:INE.
Evolució (1)/0) Barcelona Madrid Espanya Toti aquesta reducció important de l'IPC de Barcelona, el di
ferencial amb la resta de l'Estat continua positiu, encara que amb
juny 1991/des. 1990 2,8 1,7 2,2
una tendència a anar minvant. Així, l'increment de preus d'un 0,8
juny 1990/des. 1989 3,0 1,9 2,5
per cent pel total espanyol durant el segon trimestre, situa la va
juny 1991/juny 1990 7,1 6,0 6,2 riació interanual a finals de juny en un 6,2 per cent. El diferencial
juny 1990/juny 1989 8,3 5,6 6,6 de nou dècimes entre Barcelona i el conjunt de l'Estat és clara
juny 1989/juny 1988 7,7 7,9 7,1 ment inferior al d'1,7 punt que es donà al juny de l'any passat.
Tambéel diferencial amb Madrid es va reduint, encara que a
aquesta ciutat l'increment de preus esmanté lleugerament per
Es manté la contenció de l'increment de preus, però la taxa sota de la mitjana espanyola.
interanual de Barcelona continua quasi un punt per sobre
de la del conjunt de l'Estat. Ha estat especialment a partir delmes de maig -amb una puja
d'un 0,8 per cent-que la variació interanual a Barcelona ha tor
Durant el segon trimestre d'enguany, l'índex general de preus nat a augmentar per sobre del 7 per cent, quan venia descendent
de consum a Barcelona ha augmentat un 1,1 per cent. Així, la va des de gener i s'havia situat en un moderat 6,3 per cent. En tot
riació anual entre juny del 1990 i juny del 1991 se situa en un 7,1 cas, i a l'espera de l'evolució dels mesos de setembre i d'octubre,
per cent, sensiblement per sota del 8,3 d'un any abans. se suposa que es podrà mantenir la contenció de l'IPC i tancar
l'any al voltant del 6,5 per cent a Barcelona i per sota del 6 per
cent al total espanyol.
Tot i que l'IPC tendeix a reduir-se, cal considerar, un copmés,
que els dos únics components que mantenen una força a la baixa
són l'alimentació i el vestit, mentre que medicina, transports i l'a
partat d'altres pressionen fortament a l'alça. La resta -cultura,
llar i habitatge- esmanté a un nivell molt similar a lamitjana.
Aquestes tendències -recollides per a Catalunya- són també
vàlides per al total estatal, amb l'única excepció que per al con
junt espanyol el component de la llar també se situa per sota de
lamitjana i el d'habitatge, per sobre.
48
IV. Transports, comunicacions i turisme

Tràfic de mercaderies pel port
Evolució
Total Càrrega general Líquids a doll Dolls sòlids
Embarcades Desembarcades Embarcades Embarcades Desembarcades Embarcades Desembarcad
Període núm. índex 1971:2.10,_ milers de tones
_
1979 111,6 100,9 3.056 1.792 186 5.798 2.871 2.123
1980 115,9 104,1 2.843 1.469 372 5.763 3.133 2.785
1981 133,1 108,5 3.072 1.388 227 5.746 3.990 3.308
1982 132,1 112,1 3.302 1.473 291 5.210 3.641 4.113
1983 150,0 117,2 3.628 1.517 259 5.531 4.328 4.234
1984 145,0 106,1 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.517
1985 134,6 108,2 3.967 1.953 247 5.439 3.158 3.021
1986 121,4 111,1 3.475 2.113 374 6.641 2.801 2.939
1987 113,9 110,5 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.348
1988 112,0 122,9 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840
1989 114,1 123,6 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.150
lr. tr. 978 727 86 1.909 490 710
2n. tr. 1.002 868 107 1.596 431 491
3r. tr. 910 742 94 1.387 407 459
4t. tr. 1.013 732 131 1.785 599 490
1990 98,0 131.5 3.627 2.822 448 6.990 1.293 2.857
lr. tr. 863 689 118 1.979 353 819
2n. tr. 984 792 120 1.716 289 818
3r. tr. 896 684 89 1.542 317 511
4t. tr. 884 657 121 1.753 334 709
1991
lr. tr. 778 686 95 1.964 211 965
2n. tr. 961 807 119 1.953 327 779
Font: Port Autònom de Barcelona. Elaboració pròpia.
Embarcades Desembarcades
Variació (/o) Total Cabotatge Exterior Total Cabotatge Exterior
2n. tr. 199112n. tr. 1990
Total 1,0 10,7 -7,4 6,4 -3,6 10,3
Càrrega General -2,4 -8,7 4,1 1,9 -11,9 6,3
Líquids a doll -0,5 152,7 -33,8 13,8 1,3 21,5
Dolls sòlids 13,0 64,3 -25,5 -4,8 -20,5 -2,7
1990/1989
Total -14,1 -12,2 -15,7 6,4 -13,9 18,0
Càrrega General -7,1 -7,1 -7,0 -8,3 -8,5 -8,3
Líquids a doll 7,3 -5,4 11,9 4,7 -17,8 27,4
Dolls sòlids -32,9 -23,8 -40,8 33,0 21,2 34,7
Lleugera recuperació del tràfic de mercaderies un cop acabada la També en aquest segon trimestre millora lleugerament la rela
guerra del Golf. ció entre entrada i sortida de mercaderia, sense alterar el fort
desequilibri existent: un 28,5 per cent ha estat mercaderia embar
El tràfic de mercaderies al port de Barcelona durant el segon cada i un 71,5 per cent desembarcada, en unaproporció semblant
trimestre ha assolit un volum proper als 5 milions de tones, que a la de l'any passat. Tanmateix,cal pensar que aquesta lleugera
millora lleugerament el volum de trimestres anteriors. Respecte millora pot ser deguda a factors purament conjunturals que han
almateix període de l'any anterior, hi ha hagut un increment de afectat de forma distinta els dos primers trimestres de l'any. Així,
4,8 per cent, que compensa la davallada del primer trimestre de s'ha tendit a un reequilibri del comerçmarítim distorsionat per la
l'any. Guerra del Golf i les seves seqüeles. En aquest sentit, és plausi
ble que algunes de les operaciones comercials que s'havien de
realitzar els primers mesos de l'any s'haguessin retardat fins al se
gon trimestre, tant a causa de mesures de seguretat comper la
coincidència d'un període demenor dinamisme econòmic, com
es nota en el moviment de Càrrega General.
51
En conjunt, però, per tot el semestre, s'observa un comporta El conjunt de Líquids a doll que han sortit del port tot just re
ment més homogeni que reafirma la tendència dels darrers anys a presenten el 8,5 per cent del total de la mercaderia embarcada, i
l'augment de les importacions i la reducció de les exportacions, i s'ha mantingut a un volum similar al del segon trimestre de l'any
a unamajor internacionalització del tràfic. Amb tot, cal matisar passat. Els Dolls sòlids, en canvi, han augmentat considerable
per la tipologia i característiques de la mercaderia: la major part ment—un 13 per cent— a causa del gran increment de les sorti
de la mercaderia que entra al port de Barcelona correspon a pri des de ciment cap a ports espanyols: un total de 170.000 tones,
meres matèries i les principals sortides corresponen bàsicament a amb un creixement del 75 per cent sobre el mateixperíode del
productes elaborats —en regressió de principis del 1990 ençà— i 1990. Paral-lelament, però, s'ha produït una expansió encaramés
en segon terme a ciment i potassa. gran de les importacions —provinents sobretot de Turquia, Ro
mania i Tunísia— i el conjunt de les entrades de ciment quasi ha
Finalment, cal assenyalar de forma especial el gran augment de igualat les sortides, quan tradicionalment representativa una part
les importacions de Gas natural durant el segon trimestre, i més molt petita de la mercaderia descarregada al port, i ha canviat
encara si tenim en compte que es tracta de la partida més impor així la tendència exportadora d'anys anteriors. La resta de les
tant i que arriba a representar quasi el 18 per cent del total de sortides de Dolls sòlids ha tingut poca rellevància, excepció feta
mercaderia manipulada al port. A més d'aquestes importacions, de les exportacions de Potassa que, tot i disminuir lleugerament
destaquen les de Llavors i grans, les de Productesminerals, les aquest segon trimestre en relació amb el de l'any passat, mante
entrades de Derivats del petroli i la sortida de Ciment cap al mer nen un elevat volum, de més de 115.000 tones.
cat interior. Aquests cinc tipus de mercaderia han concentrat
quasi la meitat—el 48,5 per cent— del totalmanipulat durant el Quant a la Càrrega General embarcada, els principals epígrafs,
segon trimestre. a més dels d'Envasos i contenidors i de Vehicles usats, són els de
productes alimentaris —que davallen lleugerament en relació
Disminueix el conjunt de les exportacions i augmenta considera amb el segon trimestre de 1990—, de Productes químics—que
blement el tràfic de ciment amb la resta de ports de l'Estat. també disminueixen, tant en cabotatge com les exportacions—,
de material de construcció —amb un lleuger decrement de les ex
El total de mercaderia embarcada ha constituït, comja hem. portacions— i els Productes siderúrgics —que augmenten de for
comentat, el 28,5 per cent del tràfic total del segon trimestre, i ma important. La resta d'epígrafs constitueixen una part molt re
s'ha repartit per un igual entre cabotatge i exportacions.Tots dos duïda del conjunt de la càrrega general.
grups tenen un pes similar, de l'ordre de les 700.000 tones. L'evo
lució en relació amb el mateix període de l'any passat és positiva Gran augment de les importacions de gas natural.
per a les sortides de cabotatge—augment d'un 10,7 per cent— i
negativa per a les exportacions—disminució d'un 7,4 per cent—, Quant a la mercaderia desembarcada, aquesta representa el
motivada bàsicament per la davallada del tràfic de ciment i clín 71,5 per cent del tràfic total, amb una tendència a augmentar
ker. aquesta proporció, malgrat la lleu reducció d'aquest segon tri
mestre. En relació amb el mateix període de l'any anterior, ha
Del conjunt de la mercaderia sortida del port, destaquem les augmentat un 6,4 per cent.
principals partides: Envasos i contenidors,Ciment i clínker, el
conjunt de productes alimentaris, Potasa i Vehicles usats. Tots La partida principal ha estat la importació de gas natural —que
cinc representen el 56 per cent del total de mercaderia que ha representa un 25 per cent de les entrades totals—, l'entrada de
sortit del port. Derivats del petroli—sobretot provinents de ports espanyols— i
la importació de Llavors i grans. Aquests tres epígrafs concentren
el 58 per cent de la mercaderia entrada al port durant el segon
trimestre.
L'evolució d'aquests grans epígrafs en relació amb el mateix
trimestre de l'any passat ha estatmolt positiva pels Líquids a
doll, amb un augment global del 13,8 per cent. Així, el Gas natu
ral ha incrementat un 24 per cent—que equival a 170.000 tones
demés— iel Gas butà un 3,4 per cent.
Per contra, el conjunt dels Dolls sòlids ha disminuït, a causa so
bretot de la reducció de les importacions de Llavors i grans. Tan
mateix, val la pena remarcar que no es tracta d'una disminució
important en sentit estricte, ja que l'any passat l'entrada de gra
es repartí homogèniament al llarg del primer semestre, quan en
guany s'ha concentrat sobretot als primers mesos, i per tant la
comparació de només el segon trimestre dóna una disminució de
més del 30 per cent.
Pel que fa a laCàrrega General, les seves importacions aug
menten lleugerament—un 1,9 per cent en relació amb el segon
trimestre de l'any passat— i es deuen sobretot als productes ali
mentaris, als productes tèxtils —els epígrafs de Teixits i filats i de
Cotó i cuirs— i als Vehicles imaquinària. Per contra, la importa
ció de Productes químics, de Material de construcció i de Fusta i
derivats —d'entre les partides amb una certa significació— re
dueixen sensiblement llurs importacions.
52
Distribució de les mercaderies embarcades i desembarcades al port de Barcelona (abril-juny 1991)
Valors absoluts (tones) °/.
Embarcades Desembarcades Embarcades Desembarcades
•
iiiiiffleir"ffit=m=. _frahdil'or Cabotatge Exte
Líquids a doll 53.974 65.093 661.284 1.291.419 7,57 9,37 73,07 49,04
1. Gasnatural 0 0 0 877.193 - -
- 33,31
2. Gasbutà propà 31.219 0 4.012 33 4,38 - 0,44 0,00
3. Resta derivats petroli 9.094 28 605.469 204.770 1,28 0,00 66,90 7,78
4. Productes químics 4.214 16.240 34.898 93.627 0,59 2,34 3,86 3,56
5. Olis i greixos 1.065 23.431 20 20.065 0,15 3,37 0,00 0,76
6. Altres 8.382 25.394 16.885 95.731 1,18 3,66 1,87 3,64
Dolls sòlids 204.267 122.903 74.594 704.097 28,66 17,70 8,24 26,74
7. Ciment i clínker 176.883 0 69.559 94.677 24,82 - 7,69 3,60
8. Llavors i grans 563 27 0 359.263 0,08 0,00 - 13,64
9. Potassa 20.209 115.926 0 9 2,84 16,69 - 0,00
10. Adobs i fosfats 1.335 640 4 7.266 0,19 0,09 0,00 0,28
11. Productes minerals 608 1.410 0 177.662 0,09 0,20 - 6,75
12. Ferralla 1.941 21 3.640 27.693 0,27 0,00 0,40 1,05
13. Altres 2.728 4.879 1.391 37.527 0,38 0,70 0,15 1,43
Càrrega general 454.370 506.459 169.136 637.783 63,76 72,93 18,69 24,22
14. Envasos i contenidors 43.267 175.488 45.250 91.038 6,07 25,27 5,00 3,53
15. Productes siderúrgics 13.815 52.522 301 100.132 1,94 7,55 0,03 3,80
16. Sabons i detergents 16.229 2.535 102 547 2,28 0,37 0,01 0,02
17. Productes químics envasats 22.738 56.818 239 19.713 3,19 8,18 0,03 0,75
18. Material construcció 36.671 37.528 312 10.229 5,15 5,40 0,03 0,39
19. Vehicles,maquinària i accessoris 15.341 37.517 1.928 44.149 2,15 5,40 0,21 1,68
20. Vehicles usats 91.199 9.381 83.108 2.841 12,80 1,35 9,18 0,11
21. Begudes 27.900 9.871 112 2.115 3,92 1,42 0,01 0,08
22. Fruites 5.135 1.008 19.334 19.652 0,72 0,15 2,14 0,75
23. Pinsos i farines 14.485 980 165 11.212 2,03 0,14 0,02 0,43
24. Peix i conserves 2.554 6.879 957 24.062 0,36 0,99 0,11 0,91
25. Cafè 356 511 0 33.976 0,05 0,07 - 1,29
26. Altres productes alimentaris 61.838 18.687 6.958 36.908 8,68 2,69 0,77 1,40
27. Tabac 1.497 131 412 1.403 0,21 0,02 0,05 0,05
28. Teixitsi filats 2.734 3.942 40 17.796 0,38 0,57 0,00 0,68
29. Cotó i cuirs 140 2.707 357 43.602 0,02 0,39 0,04 1,66
30. Fusta i derivats 2.427 5.453 134 28.079 0,34 0,79 0,01 1,07
31. Paper i cartró 3.884 14.094 1.359 24.368 0,55 2,03 0,15 0,93
32. Altres mercaderies 92.160 70.507 8.068 123.961 12,93 10,15 0,89 4,71
Total 712.611 694.455 905.014 2.633.299 100,- 100,- 100,- 100,-
Font: Port Autònom de Barcelona. Elaboració pròpia.
53
Moviment a l'aeroport de Barcelona i als principals de l'Estat espanyol
Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona
Avions Passatgers (milers) Mercaderies (tones)
, cional1111~11nrl,iffillir=11111~1.111~ 'onal
1984 69.940 44.979 24.961 5.328 3.572 1.736 49.035 29.482 19.553
1985 71.754 46.062 25.692 5.459 3.676 1.783 45.064 27.147 17.917
1986 74.506 47.252 27.254 6.097 3.876 2.221 45.054 28.132 16.922
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
lr.tr. 21.164 13.607 7.557 1.606 1.067 539 13.256 7.099 6.157
2n. tr. 28.401 16.448 11.953 2.178 1.384 794 16.215 9.094 7.121
3r. tr. 29.664 16.924 12.740 2.337 1.391 946 15.441 8.540 6.900
4t. tr. 26.900 14.292 12.608 2.025 1.302 723 16.410 8.954 7.456
1990 117.731 59.955 57.776 9.041 5.654 3.388 66.499 34.942 31.557
lr. tr. 26.537 13.735 12.802 1.920 1.274 646 14.399 7.728 6.671
2n. tr. 30.009 15.482 14.527 2.399 1.484 915 16.740 9.044 7.696
3r. tr. 31.953 16.265 15.688 2.581 1.526 1.055 16.280 8.620 7.660
4t. tr. 29.232 14.473 14.759 2.141 1.370 771 19.080 9.551 9.529
1991
lr. tr. 25.573 13.430 12.143 1.724 1.183 541 14.567 7.328 7.239
2n. tr. 30.288 16.226 14.062 2.334 1.510 824 15.463 7.449 8.014
Font:Subsecretaría de Aviación Civil. Dadesrecollides pel Servei d'Estadísticade l'Ajuntament de Barcelona.
Mercaderies
Usuaris del pont aeri
Variació (c1/0) Passatgers
(milers)
2n. tr. 199112n. tr. 1990
Mid:~ 1988 1989 1990 1991
Total -2,7 -7,6
lr. tr. 356,9 379,6 507,6 421,4 Interior 1,7 -17,6
2n. tr. 382,0 456,3 490,6 493,9 Internacional -9,9 4,1
3r. tr. 300,4 352,4 383,7
Pont aeri -
4t. tr. 405,4 472,1 496,6 0,7
lr.sem. 199111r.sem. 1990
Total 1.444,7 1.660,4 1.878,5
Total -6,0 -3,6
Font: Aeroport de Barcelona. Interior -2,4 -11,9
Internacional -12,6 6,2
Pont aeri -
La represa -incipient- de l'activitat productiva un cop acabada -8,3
la guerra delGolf,juntament amb un lleuger creixement 1990/1989
de l'activitat firal i del turisme han afavorit una sensible
Total 8,4
recuperació del trànsit de passatgers a l'aeroport de Barcelona. 11,0
Interior 9,9 3,7
Internacional 12,8 14,2
Durant el segon trimestre d'enguany, el trànsit de passatgers a
Pont aeri 13,1 -
l'aeroport de Barcelona ha augmentat substancialment -com
eraprevisible- respecte als primers mesos de l'any,en què es
donaren unes davallades molt importants sobre el mateix període Malgrat aquest retard, però, és evident que es detecta una mi
del 1990. Així, tot i que només el trànsit interior ha tingut una llora de la greu situació dels primers mesos de l'any, i en el trànsit
evolució positiva, el que és cert és que s'ha alentit significativa interior, fins i tot el pont aeri, motiu de nombroses queixes, ha
ment el ritme de caiguda. Les variacions del nombre de passat mantingut un volum de trànsit lleugerament per sobre del nom
gers de vols interiors ha passat de -7,1 el primer trimestre a bre de passatgers d'ara fa un any. A més, hem de considerar que
+1,7 el segon, i en vols internacionals, d'un decrement del 16,3 hi ha hagut força conffictes a causa de les vagues d'Ibèria almaig
per cent a un del 9,9, que tot iser negatiu implica unamillora im i dels controladors francesos aljuny, que han provocat nombro
portant. Aquesta evolució està en consonància amb la que han ses cancellacions, i per tant la recuperació hauria pogut sermi
patit les principals companyies àeries europees i nord-america llor del que ha estat.
nes, que també veuen comes retarda més del desitjat la recupe
ració del trànsit aeri un cop acabada laguerra del Golf. Cal remarcar també que aquest segon trimestre ha disminuït el
nivell d'ocupació mitjana per avió, però s'ha situat per sobre del
nivell del primer trimestre.De la crisi del Golf ençà, lapolítica de
les companyies aèries ha estat fonamentalment la de mantenir el
màxim nombre de vols, encara que el nivell d'ocupació no assolís
un mínim de rendibilitat.
54
Trànsit de passatgers als aeroports principals de l'Estat espanyol (2n. trimestre 1991)
Passatgers (milers)
Aeroports Interior Internacional Total
Regular No regular
Barcelona 1.410 100 1.510 759 65 824 2.169 165 2.334 58,4
Bilbao 195 40 235 58 5 636 253 45 298 7,5
Madrid 2.065 216 2.281 1.607 109 1.716 3.672 325 3.997 100,-
Sevilla 350 38 388 37 18 55 387 56 443 11,1
València 235 37 272 73 5 79 308 42 351 8,8
2n. tr. 19911
Variació (°/0) 2n. tr. 1990 1990/1991 En tots els aeroports llevat del de Bilbao, el nombre de passat
gers de vols regulars disminueix entre un dos i un tres cent.
Barcelona per
-2,7 11,0 D'entre ells, la diferència entre interiors i intemacionals té un
Bilbao 6,2 16,6 comportament diferent la ciutat. a Bil
Madrid segons Així, Barcelona,
-2,1 11,8 bao i
Sevilla -1,8 19,1 Madrid, augmenta el nombre de passatgers de vols regulars
València interiors i disminueix el
0,6 14,6 d'internacionals. Contràriament, a Sevi
lla i a València,baixa el d'interior i augmenta el d'internacionals,
en especial a la capital andalusa, que experimenta un augment de
Augmenta considerablement el tràfic internacional quasi en 50 per cent en relació amb el segon trimestre de l'any
de mercaderies, mentre que davalla l'interior. passat, ique li permet assolir laxifra de 37.000 passatgers. Cal as
senyalar, a més, que aquest augment és similar al llarg dels tres
Quant a les mercaderies, l'evolució ha estat força diferent: pel mesos i que reflecteix l'envergadura internacional que està ad
que fa al tràfic interior, el volum del segon trimestre no assoleix quirint la preparació de l'exposició universal. Tanmateix, la dava
ni de bon tros el dels darrers anys, i roman al mateix nivell que el llada en el nombre de passatgers de vols interiors fa que, en con
primer trimestre d'enguany. Hem de suposar que s'ha substituït junt, l'aeroport de Sevillaperdi passatgers aquest segon trimestre
el transport de part de la mercaderia que abans es feia pervia àe sobre el de11990.
ria per altres mitjans i que hi ha hagut una menor activitat comer
cial a causadel refredament econòmic.Així, la davallada s'ha ac Quant als vols no regulars, el nombre de passatgers augmenta
centuat: -17,6 per centel segon trimestreper -5,2 per cent el en relació amb el mateix període de l'any anterior en tots els ae
primer, sempre en relació amb els períodes corresponents de roports, excepte a Barcelona, on esmanté. A València i a Bilbao
1990. l'augment és demés del 25 per cent, mentre que a Madrid i a Se
villa l'increment és més moderat i no passa del nouper cent.
El tràfic internacional, en canvi, ha millorat substancialment, i
és el primer trimestre en què supera el volum del tràfic interior. Si distingim els vols xàrter entre interiors i internacionals,
L'augment d'un 4,1 per cent no és massa elevat en relació amb veiem que en tots els casos augmenta significativament el nom
les evolucions de l'any passat, però sí que és importantdins de la bre de passatgers dels interiors —entre un 5 per cent a Sevilla i
conjuntura de crisi que ha patit els darrers mesos el tràfic aeri in un 44 per cent a València—,mentre que en els internacionals, les
ternacional. variacions són de signe diferent: només augmenten a Madrid i a
Sevilla i disminueixen de forma important a Barcelona—un 22
Excepte a Sevilla, amb una expansió molt important, els vols per cent— i a València—un 31 per cent.
internacionals no recuperen encara el volum de passatgers de
l'any passat.
L'evolució del trànsit de passatgers als cinc aeroports espa
nyols d'especialització comercial durant el segon trimestre ha
atenuat la davallada important dels mesos anteriors. Totique el
nombre de passatgers als aeroports de Madrid i de Sevilla ha bai
xat en relació amb elmateix període del 1990, ho ha fet modera
dament —al voltant d'un dos per cent en ambdues ciutats. Per al
tra banda, a Bilbao ha augmentat considerablement —un 6,2 per
cent—i a València s'ha mantingut lleugerament a l'alça.A Bar
celona, el decrement ha estat elmés elevat, amb un 2,7 per cent.
Cal assenyalar que al llarg del segon trimestre s'han donat diver
ses circumstàncies—vagues d'Ibèria i de Campsa, a més d'alguns
problemes puntuals de saturació— que no han permès una recu
peraciómés notòria.
55
Trànsit de rodalia per ferrocarril
Moviment registrat a la zona de rodalia de RENFE (milers)
-I',„,Yjkilageteríode Vilanova
1989 7.155,3 2.823,7 1.955,2 3.731,4 3.056,2 6.765,3 378,0 16.040,7 41.905,7
lr. tr. 1.504,1 716,7 452,5 1.018,9 740,5 1.561,3 93,4 3.884,5 9.971,8
2n. tr. 1.832,4 694,4 516,5 957,6 790,1 1.807,1 96,5 4.154,3 10.848,8
3r. tr. 2.108,9 634,6 433,3 724,9 675,4 1.863,8 99,7 3.908,1 10.451,7
4t. tr. 1.709,9 778,0 552,8 1.027,0 850,2 1.533,1 88,4 4.093,8 10.633,4
1990 8.845,2 3.577,6 2.457,8 4.898,9 4.077,0 8.629,8 570,8 20.308,4 53.365,6
lr. tr. 1.809,3 856,4 606,3 1.123,2 944,8 1.688,7 119,0 4.527,6 11.675,4
2n. tr. 2.313,4 911,7 619,5 1.225,8 1.043,6 2327,0 145,8 5.290,0 13.877,7
3r. tr. 2.567,2 783,4 541,1 1.080,6 932,3 2.556,9 166,7 5.084,6 13.712,7
4t. tr. 2.155,3 1.026,2 690,7 1.469,3 1.156,3 2.057,2 139,3 5.405,2 14.099,7
1991
lr. tr. 2.156,6 973,5 663,5 1.465,3 1.156,1 2.011,0 126,1 5.349,1 13.901,2
2n. tr. 2.614,4 962,2 621,1 1.366,2 1.164,5 2.569,7 146,4 5.748,4 15.192,9
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per RENFE.
Lleu desceleració de les taxes de creixement delmoviment de Dues possibles raons expliquen aquesta disminució de les taxes
passatgers a la zona de rodalia de RENFE. de creixement: per una banda, el fet que esparteixi com a base
d'un any 1990 en què l'increment fou molt elevat i assolí volums
Elmoviment de passatgers a la zona de rodalia deRENFE du desconeguts fins aleshores, i per altra banda, el fet que les vagues
rant el segon trimestre d'enguany ha mantingut la tònica de crei a RENFE durant el mes de maig han reduït en part també elmo
xement de trimestres anteriors, però a un ritme més suau. En viment de passatgers, tot i el manteniment de serveis mínims en
efecte, l'increment del 9,5 per cent del segon trimestre en relació horaris coincidents amb els principals desplaçaments per motius
amb el mateix període de l'any anterior estàmolt per sota del laborals.
27,3 per cent de 1990 sobre 1989. En tot cas, però, confirmal'au
ge dels desplaçaments entre Barcelona i no només l'àrea metro Si es diferencia per línies, la de Mataró continua amb un crei
politana, sinó tota la regió metropolitana, ique es donen en tots xement elevat -un 13 per cent aquest trimestre, en relació amb
dos sentits: tant d'entrada a Barcelona de residents a comarques el mateix període de l'any anterior-, semblant al de les línies de
comde sortida de barcelonins a centres de treball situats fora de Vilafranca, Manresa i Vilanova. Amb una variació pràcticament
la ciutat i fins i tot més enllà de la primera corona. nul.la tenim les línies de l'aeroport -en consonància amb la da
vallada del trànsit de passatgers- i la de Vic. Recordem, però,
que la línia de l'aeroport tingué durant l'any passat uns incre
ments espectaculars, superiors al 50 per cent, sobre les dades de
1989.
Les dues línies de la costa -Mataró i Vilanova- són de bon
tros les que tenen un volummés alt de passatgers, que es veu re
forçatper les dificultats d'accés a Barcelona a causadel massís
del Garraf per una banda i de les retencions diàries que es pro
dueixen a l'entrada o sortida de l'autopista A-19, agreujades per
les obres de remodelació de la plaça de les
56
El nombre de
Viatges passatgers als Ferrocarrils de la Generalitat manté
registrats als Ferrocarrils la tònica de creixement moderat de
de la Generalitat l'any passat.
(milers)
Quant als Ferrocarrils de laGeneralitat, l'evolució també ha
estat clarament positiva durant aquest segon trimestre: un incre
1989 7.903,8 16.053,6 23.957,4 mentdel 8 per cent, amb poca variació entre la línia de Catalu
lr. tr. 1.947,5 4.145,1 6.092,7 nya i la dels Catalans. Tanmateix, cal
2n. tr. assenyalar que aquests aug
2.170,9 3.739,1 5.909,0 ments es donen d'un trimestre en les
3r. tr. 1.686,0 3.206,2 4.893,2 després primer què
variacions
4t. 2.098,4 foren clarament negatives, contràriament al ha
tr. 4.963,2 7.061,6 que
succeït en les línies de rodalia de RENFE, en les quals durant el
1990 8.350,4 17.058,8 25.409,3 primer trimestre esmantingueren creixements importants -de
lr. tr. 2.171,8 4.593,5 6.765,3 l'ordre del 20 per cent en les principals línies- que coincideixen
2n. tr. 2.166,1 3.794,5 5.960,6 amb el fet que enguany la Setmana Santa ha caigut al primer tri
3r. tr. 1.774,6 3.213,6 4.988,2 mestre quan l'any passat fou al segon.
4t. tr. 2.237,0 5.457,3 7.695,3
Aquests resultats clarament positius -tot i la desceleració de
1991 les línies deRENFE- dels interurbans es
lr. tr. 2.159,0 4.423,9 6.583,0 principals transports
2n. veuran afectats ben aviat
tr. 2.323,1 4.111,6 6.434,7 per l'obertura d'importants accessos a
Barcelona: els túnels de Vallvidrera -en funcionament des de fi
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitadespels Ferrocarrils nals d'agost-, l'autopista del Garraf, la futura autovia del Llo
de la Generalitat de Catalunya. bregat, a més de la finalització del segon cinturó i dels seus acces
sos, que de segur faran reconsiderar a bon nombre d'usuaris del
2n. tr. 19911 lr. sem. 1991/ ferrocarril la possibilitat de desplaçar-se en vehicle propi.
Variació (%) 2n. tr. 1990 lr.sem. 1990 1990/1989
FCG 8,0 2,3 6,1
Catalans 7,2 3,3 5,7
Catalunya 8,4 1,8 6,3
RENFE 9,5 13,9 27,3
Mataró 13,0 15,7 23,6
Granollers 5,5 9,5 26,7
Vic 0,2 4,8 25,7
Manresa 11,5 20,5 31,3
Vilafranca 11,6 16,7 33,4
Vilanova 10,4 14,1 27,6
Aeroport 0,4 2,9 51,0
Barcelona 8,6 13,0 26,6
57
Transport públic urbà
Utilització del transport públic urbà (milers de viatgers transportats)*
Total Ferrocarril
ro
1981 226.469 212.290 438.759 17.693
1982 214.162 226.386 440.548 17.043
1983 223.718 211.742 435.460 17.558
1984 236.828 189.081 425.909 17.204
1985 240.801 181.027 421.828 17.247
1986 245.605 164.439 410.044 17.707
1987 247.841 166.238 414.079 18.011
1988 253.452 163.268 416.720 18.159
1989 253.442 154.650 408.092 19.101
lr. tr. 67.737 39.059 106.796 5.001
2n. tr. 64.938 38.812 103.750 5.307
3r. tr. 50.438 32.097 82.535 3.324
4t. tr. 70.329 44.682 115.011 5.470
1990 268.522 157.875 426.397 19.836
lr. tr. 73.093 41.056 114.149 5.714
2n. tr. 68.796 41.050 109.846 5.164
3r. tr. 52.469 31.972 84.441 3.343
41. tr. 74.164 43.797 117.961 5.615
1991
lr. tr. 72.801 39.373 112.174 5.386
2n. tr. 69.069 41.080 110.149 5.427
* Només es comptabilitzen els passatgersque paguen algun tipus de tarifa.
** Amés de la restricció*, només es considera el servei urbà de la Cia. Transports de Barcelona, S.A.
Font: F.C.Metropolità de Barcelona. Transportsde Barcelona iFerrocarrils de la Generalitat. Dadesrecollides pel Serveid'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
2n. 1991/ lr. El nombre d'usuaris delmetro continua
tr. sem. 19911 1990/ lleugerament
Variació (°/0) 2n. tr. 1990 lr.sem. 1990 1989 en augment i el d'autobús tendeix a estancar-se.
Metro 0,4 0,0 6,0 El nombre de viatgers als transportspúblics urbans de Barce
Autobús 0,1 -2,0 2,1 lona durant el segon trimestre d'enguanymarca una lleuFerrocarril Sarrià 5,1 -0,6 3,8 recupe
ració després de ladavallada que es donà al primer trimestre, en
relació amb els períodes respectius del 1990. Certament, els pe
ríodes vacacionals influeixen molt en aquest tipus d'indicadors
-especialment els períodes lectius al Ferrocarril de Sarrià- i el
fet que la Setmana Santa hagi estat enguany a final de març quan
l'any passat fou a l'abril no fa sinó accentuar la impressió que
aquesta recuperació no és tan important compodria indicar. En
efecte, si considerem el conjunt del primer semestre, els Autobu
sos i el Ferrocarril de Sarrià perden passatgers i el Metromanté
el nombre d'usuaris.
Per explicar l'evolució del nombre de viatgers en Metro, cal te
nir en compte que durant elmes de maig hi hagué uns dies de
vaga que causaren, segons estimacions de la companyia, unapèr
dua de més de 3,5milions de passatgers. Per altra banda, a partir
demarç s'ha privatitzat el servei nocturn d'autobusos iels seus
viatgers no es comptabilitzen en aquestes dades. Tot i això,
aquest canvi no explicaria el descens relatiu de passatgers ja que
el nombre de viatgers del servei nocturn no arriba ni a l'u per
cent del total de les línies d'autobús. En definitiva, doncs, es ve a
confirmar la tendència a augmentar -encara que cada cop més
lentament- el nombre d'usuaris del Metro i a mantenir o dismi
nuir lleugerament el d'Autobusos. Caldrà esperar encara uns
quantsmesos per veure si la nova infrastructura viària que s'està
construint farà incrementar el trànsit de vehicles privats en detri
ment d'una menor utilització del transport públic urbà.
58
Enquesta d'activitat turística
Estimació del nombre de pernoctacions i de visitants aBarcelona durant el segon trimestre 1991
(maig, juny i juliol)
'
ació (a) Nombre de
En habitacions 'sitants
H 5* 41 59 163.368 82.095 2,0
H 4* 59 73 331.208 146.552 2,3
H3* 62 73 344.563 144.774 2,4
H2* 68 79 99.930 34.698 2,9
H1* 66 74 88.394 39.286 2,3
Hs 3* 58 64 11.162 5.074 2,2
Total 57 70 1.038.625 452.479 2,3
(a) Dades obtingudes a partir de l'Enquesta realitzada als directors d'hotels.
Font: Enquesta d'Activitat Turística a Barcelona.
Patronat de Turismede Barcelona iÀrea d'Economia iEmpreses de l'Ajuntamentde Barcelona. Elaboració pròpia.
Augmenta en un 5 per cent el volum de pernoctacions als hotels Creix l'estada mitjana en nits a la ciutat.
de la ciutat.
La conseqüència immediata de l'increment delvolum de per
Durant els mesos de maig, juny i juliol d'enguany—conside noctacions i de la disminució del total de visitants és un augment
rats comel segon trimestre als efectes d'aquest comentari—, el de l'estadamitjana per persona que passa de 2 nits en el període
nombre de visitants que han pernoctat a la ciutat en hotels d'una maig/juliol de l'anypassat a 2,3 nits en el mateix període d'en
a cinc estrelles i en hostals de tres estrelles és de 452.479 perso guany. La ratio pernoctacions per visitant creix a totes les catego
nes, les quals han generat un total de 1.038.625 pemoctacions. ries d'hotel i és especialment rellevant el creixement de gairebé
un punt que es registra en els establiments hotelers de dues estre
Respecte al mateix trimestre de l'any anterior, el nombre de lles. Durant aquest trimestre, els que vénen permotius de negoci
visitants davalla en un 7 per cent, mentre que el totalde pernoc o turístics han reduit la seva estada a la ciutat —0,2 punts respec
tacions creix en gairebé un 5 per cent. Aquesta aparent contra tivament—, mentre que els que ho fan per assistència a fires o a
dicció ve explicada pel fet que hom allarga l'estadamitjana en congressos l'han allargat 0,4 i 1,5 punts respectivament. Els que
nits a la ciutat, passant de 2 nits en el trimestre maig/juliol de declaren venir per raons familiars tambéhan perllongat la seva
1990 a 2,3 nits en el trimestre maig/juliol d'enguany. estada en 1,2 punts.
En termes de visitants, s'observa una reducció generalitzada A continuació, analitzarem els principals resultats de l'enques
del nombre de visitants a totes les categories hoteleres amb l'ex ta corresponent al trimestre maig/juliol d'enguany.
cepció dels establiments d'una estrella on es constata un creixe
ment de quasi un 10 per cent respecte al mateix període de l'any Major presència dels que vénen per motius estrictament
anterior. La davallada més rellevant es registra en els hotels de vacacionals.
dues estrelles—un 23,9 per cent—, seguida de l'enregistrada als
de tres estrelles—un 11,2 per cent. Els afers de negoci continuen sent la principal motivació dels
visitants que pernocten a la ciutat. Gairebé un 54 percent visiten
Per contra, elnombre de pernoctacions augmenta a totes les laciutat per motius comercials o de negoci.En relació amb el
categories hoteleres, excepte en els establiments de tres estrelles mateix període de l'any anterior, es produeix una forta embranzi
on cau gairebé un 4 per cent en fer la comparació interanual. da del turisme vacacional. Si considerem l'evolució dels que vé
Destaca un augment d'un 18 per cent en els hotels d'una estrella. nen per raons turístiques—turisme vacacional i etapa de viat
ge—, veiem que augmenta la seva importància passant d'un 23
Aquest retrocés en elnombre de visitants es reflecteix en una per cent en el trimestremaig/juliol de l'any passat a un 29 per
reducció del nivell d'ocupació, en termes de places, a totes les ca cent en el mateix període d'enguany. Es remarca que, en aquest
tegories hoteleres, excepte en els de quatre estrelles on es detecta trimestre, el pes dels visitants-turistes assoleixen elpercentatge
un creixement de 4 punts en relació amb la mateixa situació d'un més elevat de tota la sèrie, exceptuant el trimestre agost-octubre
any abans. El nivell d'ocupació, en termes d'habitacions, es man de l'any 1989.
té estacionari, amb l'excepció dels hotels d'una i cinc estrelles on
augmenta 8 i 2 punts respectivament.
Un factorexplicatiu d'aquesta davallada pot ser l'increment de
l'oferta hotelera, durant el primer trimestre d'enguany. Durant
aquest període, s'han inaugurat a la ciutat 9 establiments hotelers
nous. Aixó suposa un creixement de l'oferta de 884 places, lama
joria de les quals —un 87 per cent— corresponen a hotels de tres
estrelles. Aixímateix, cal tenir en compte la crisi en què esmou
el turisme en general, tot i que l'urbà ha estat el menys afectat.
59
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants
N-G'91 -
Sexe (°/0)
Homes 77,- 79,6 83,3 82,3 75.3 73,5 79,8
Dones 23,- 20,4 16,7 17,7 24,7 26,5 20,2
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Edat (%)
14-18 0,9 0,1 0,3 0,6 0,9 2,7 0,7
19-24 7,0 5,8 5,3 5,4 1,5 12,3 6,6
25-34 31,4 25,3 30,5 24,2 28,0 28,2 29,1
35-49 42,1 48,2 43,7 52,2 39,3 39,0 44,6
50-64 16,4 19,1 18,1 16,2 27,2 15,6 16,9
+65 2,2 1,5 2,1 1,4 3,1 2,2 2,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Nacionalitat (/o)
Espanyola 52,2 50,3 53,6 51,5 47,2 48,6 51,2
Madrid 14,9 17,2 17,5 16,0 14,0 13,4 16,2
País Basc 6,9 4,9 4,7 3,3 4,8 4,7 5,6
Andalusia 5,7 3,2 4,2 4,7 5,5 4,4 4,8
País Valencià 8,7 5,6 7,7 6,8 7,0 6,5 7,2
Altres 16,0 19,4 19,5 20,7 15,3 19,6 17,4
Estrangera 47,8 49,7 46,4 48,5 52,8 51,4 48,8
Francesa 7,0 7,2 8,2 7,6 7,9 11,1 7,3
Britànica 3,5 3,1 5,8 6,4 3,8 9,4 4,1
Italiana 4,3 7,7 5,7 7,5 9,0 10,3 6,1
Alemanya 5,3 1,8 2,0 4,9 4,3 4,5 3,4
Nord-americana 6,8 7,6 4,2 4,5 6,4 3,4 5,9
Japonesa 2,0 1,1 1,1 2,2 2,8 2,2 2,6
Altres 18,9 21,1 19,4 15,4 18,6 10,5 19,4
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Professió de l'enquestat (°/0)
Professional liberal 19,1 21,4 19,7 20,0 38,2 16,9 18,0
Alt directiu 21,2 27,0 34,2 31,2 13,4 16,1 27,8
Quadres intermedis 12,9 17,1 15,2 12,2 15,0 15,7 15,0
Empleat 19,3 11,1 6,1 8,0 8,7 16,6 12,7
Tècnic superior 12,3 11,8 14,8 12,4 10,4 10,5 13,5
Estudiant 4,2 1,2 2,8 5,3 4,0 8,5 3,8
Mestressa de Casa 4,5 2,7 2,4 2,3 3,4 7,4 3,4
Altres 6,5 7,7 4,8 8,6 6,9 8,3 5,8
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Pel que fa a la resta de motivacions, en fer la comparació inter Reforçament del pes de la recomanació i del coneixement previ
anual, el pes dels que declaren venir per motius de negocis es com a raons d'elecció de Barcelona.
manté estacionari, amb una lleu reducció. Així mateix, l'assistèn
cia a fires també esmanté en el mateix nivell que fa un any. Cal Quant a les raons d'elecció de Barcelona per part dels que vé
assenyalar la poca incidència que ha tingut enguany el Saló de nen per motius estrictament vacacionals, el fet de considerar Bar
l'Automòbil que se celebra cada dos anys. En l'edició d'enguany, celona com etapa de viatge és la principal -un 26 per cent.
homha constatat una important reducció del total d'expositors
-gairebé un 35 per cent-, tant directes com representats. Així Respecte al mateixperíode d'un any abans, augmenta la im
mateix, cal tenir en compte que el nombre total d'expositors de la portància de la recomanació i el coneixement previ en detriment
Fira Internacional de Barcelona també davalla, en relació amb d'una pèrdua de rellevància dels motius familiars i de l'informa
l'anterior edició. L'any 1990, es va canviar l'orientació de la Fira, ció a través de fulletons. El paper de les agències de viatge,mal
convertint-la en una firamés especialitzada i separant els dife grat unamolt lleu recuperació, continua sent força irrellevant.
rents salons que la composaven. Un factor explicatiu podria ser la reduïda presència de grups or
ganitzats i el fet que molts dels enquestats fan directament la re
Finalment, des del trimestre febrer-abril de 1990, el turisme serva o la contractació de l'allotjament sense intermediari, ja si
congressual ha anat davallant de forma constant i progressiva. En gui en origen o en destinació.
aquest trimestre, s'accentua la reducció i només suposa un 2,3 per
cent del total de visitants. Respecte al mateix període l'any pas Un 79 per cent dels enquestats declaren haver visitat la ciutat
sat, es redueix a la meitat el pes dels que vénen per aquest motiu. amb anterioritat. Un percentatge lleugerament superior al del
mateix període de l'any anterior. Entre els que ho fan per primer
cop, quasi un 50 per cent són visitants per motius turístics.
60
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Motiu de la visita (%)
Comercial/Negocis 53,2 54,4 57,0 55,0 53,9 44,1 53,8
Turisme 17,4 20,8 13,6 17,0 23,7 21,0 18,4
Fires 7,4 8,4 14,3 16,2 7,2 10,1 10,8
Congressos 4,7 3,4 3,5 3,7 2,3 4,3 4,5
Etapa viatge 5,8 6,8 1,3 2,3 5,1 11,1 4,3
Motius familiars i acompanyants 7,1 2,8 5,6 1,5 4,0 8,5 4,5
Altres 4,4 3,4 4,7 4,3 3,8 0,9 3,7
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Raons d'elecció de Barcelona* (°/0)
Coneixement previ 9,3 14,9 10,4 15,0 16,9 17,4 13,3
Per recomanació 7,4 4,0 6,1 15,3 11,9 12,9 6,9
Motius familiars i acompanyants 30,8 15,2 25,7 16,7 15,5 13,3 21,7
Etapa viatge 28,7 41,0 24,7 16,9 25,6 35,1 31,9
Informació (fulletó...) 16,3 6,8 4,2 4,3 5,3 5,1 13,9
Recomanació agència viatges 0,5 0,6 0,4 1,0 3,2 6,5 0,8
Altres 7,0 17,5 28,5 30,8 21,6 9,7 11,3
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100, 100,- 100,-
Repetitivitat de la visita (%)
No cap vegada 22,3 19,8 20,1 16,6 21,1 17,4 20,9
1 vegada o més 77,7 80,2 79,9 83,4 78,9 82,6 79,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100. 100,- 100,-
Mitjà de transportutilitzat (%)
Avió 58,6 64,8 61,8 62,1 57,3 51,5 61,5
Vehicle propi 22,8 23,2 23,9 19,8 24,0 29,8 23,5
Autocar/Autobús 2,5 3,0 2,2 4,9 8,2 9,0 2,9
Tren 13,9 7,6 10,1 12,6 10,5 8,9 10,3
Altres 2,2 1,4 2,0 0,6 0,7 1,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Augmenta l'importància relativa del vehicle propi i del autocar. Es reforça lapresència de visitants extrangers.
L'avió segueix sent elmitjà de transport més emprat. Durant En aquest trimestre es reforça la presència de visitants forans a
aquest trimestre, es registra un increment en l'utilització del vehi la ciutat. En comparar amb el mateix període de l'any anterior,
cle propi i de l'autocar que es correspon amb l'augment de visi és especialment significatiu l'increment dels italians,majoritària
tants per motius turístics. Això denota un comportament força ment provinents de la regió de la Llombardia. Creix lleugera
vacacional dels visitants que vénen a Barcelona. ment la presència de francesos i britànics, al temps que es redueix
lleugerament la dels alemanys i nord-americans. Pel que fa als de
En relació amb el segon trimestre de l'any anterior, creix lleu nacionalitat japonesa, des de febrer d'enguany, es palesa unamo
gerament els que utilitzen el vehicle propi, així com el percentat derada i alhora progressiva recuperació de la presència de visi
ge dels que ho fan amb autocar degut a l'augment dels grups or tants nipons a la ciutat.
ganitzats. Decreix el volum de visitants que arriben amb tren o
amb avió -3,4 punts i 1,3 punts respectivament-, mitjans de Disminueix de forma notable la presència de visitants provi
transport que hem vinculat bàsicament amb viatges de negoci. nents de la resta de l'Estat. Es redueix el percentatge dels que
Del 10,5 per cent dels enquestats que utilitzen el tren, un 45,5 per procedeixen del País Basc i del País Valencià.Es manté el pes
cent aprofita l'anada o la tornada per dormir-hi. dels que vénen de la Comunitat Autònoma de Madrid.
Pel que fa a les característiques personals de lamostra, malgrat Pel que fa a la professió, i respecte al mateix període de l'any
que els homes continuen sentmajoria, augmenta lapresència del anterior, es dispara el nombre de professionals liberals, i aug
col.lectiu femení, fet habitual en els períodes en els quals creix la menta, amb menor intensitat, el de quadres intermedis. Davallen
motivació vacacional. L'edat modal de lamostra continua si significativament els empleats i els alts directius.Malgrat ser poc
tuant-se en l'interval 35-49 anys. En comparar amb trimestres an rellevant, es redueix el pes de les mestresses de casa i es manté el
teriors, destaca un fort creixement dels visitants d'entre 50 i 64 dels estudiants.
anys, passant d'un 16,4 per cent en el trimestre maig/juliol de
1990 a un 27,2 en el mateix trimestre d'enguany. Davallen els vi
sitants entre els 25 i els 49 anys. Finalment, la presència dels joves
fins a 24 anys és irrellevant, a diferència d'un any enrera.
61
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)
Durada de l'estada mitjana a la ciutat
Dies 2,7 3,0 2,9 2,9 2,6 3,1 2,8
Nits 2,0 2,3 2,2 2,3 2,3 2,4 2,2
Forma de contractació de l'allotjament (°/0)
Origen/intermediari 40,9 49,3 41,7 38,1 34,5 46,5 42,9
Origen/no intermediari 17,3 16,1 19,4 24,0 30,9 25,5 18,5
Destinació/intermediari 27,0 23,8 26,2 19,2 6,6 10,0 25,3
Destinació/no intermediari 14,8 10,8 12,1 17,4 28,0 16,8 12,8
N.s./N.c. - 0,6 1,3 1,2 0,5
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Règim d'allotjament (°/.)
Habitació i desdejuni 51,5 60,5 64,6 59,8 72,3 56,3 58,8
Només habitació 41,6 32,8 30,0 34,2 23,1 32,3 35,1
Pensió completa 2,8 1,9 3,3 4,5 2,2 4,4 2,7
Mitja pensió 4,1 4,8 2,1 1,5 2,4 7,0 3,3
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Acompanyat per (°/0)
Sol 32,6 30,4 42,2 40,5 34,9 31,7 35,1
Amic/companys 31,7 36,9 34,0 38,2 36,6 38,5 35,6
Amb la família 30,9 28,6 22,3 18,6 20,0 23,3 24,9
Amb fills 7,1 4,7 4,0 2,9 8,8 7,0 5,2
Sense fills 23,8 23,9 18,3 15,6 11,2 16,3 19,7
Grup organitzat 4,8 4,1 1,5 2,7 7,4 6,5 4,4
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Distribució de la despesa extrahotelera (1)/0)
Menjar/beguda 56,2 55,5 58,0 62,0 63,0 63,6 56,4
Compres 14,4 13,5 17,0 15,0 8,0 20,3 15,1
Entreteniment 10,2 15,1 10,0 12,0 11,0 8,9 11,7
Transport intern 17,9 15,0 12,0 11,0 16,0 6,4 14,9
Altres 1,3 0,9 3,0 - 2,0 0,7 1,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Pèrdua relativa del pes dels intermediaris tant en les Respecte al trimestre maig-juliol de 1990, augmenta el pes dels
contractacions fetes en origen com en destinació. que ens visiten amb amics o acompanyants -4,9punts- i dels
que vénen amb grups organitzats -2,6 punts-, en detriment
Pel que fa a la forma de contractació de l'allotjament, esmanté dels que ho fan amb la família -9,1 punts. Pel que fa als que
la tendència ja manifestada en anteriors trimestres: creix el nom viatjen amb la fanulia, davalla fortament els que ho fan sense fills
bre dels que declaren fer la contractació tant en origen comen i creix molt suaumentel pes dels que ho fan amb fills.
destinació sense intermediari. Malgrat aquesta tendència, un 34,5
per cent dels enquestats fan la contractació de l'allotjament en La despesa extrahotelera es destina majoritàriament
origen i amb intermediari. No obstant això, quasi un 31 per cent a la restauració.
contracten directament en origen i un 28 per cent ho fa personal
ment en arribar a la ciutat. Aquest comportament explica, en La despesa extrahotelera es destinamajoritàriament -un 63
part, l'escassa incidència de les agències de viatge. per cent- a menjar i beure. En relació amb elmateix període de
l'any passat, es produeix un notable augment de la despesa en
Quant al règim d'allotjament,més d'un 72 per cent dels visi matèria de restauració -gairebé 7 punts-, així comde ladesti
tants contractenhabitació i desdejuni. Respecte a la mateixa si nada a l'entreteniment, encara que de forma més discreta -1
tuació fa un any, es registra una forma embranzida d'aquest tipus punt. Es redueix a gairebé la meitat la dedicada a compres. En
de règim d'allotjament -augment de quasi 21 punts. Es redueix els darrers tres trimestres, s'ha anat constatant una progressiva
a gairebé la meitat el règim de només habitació. Per últim, la mit reducció d'aquesta partida. Aquesta davallada és un indicador a
ja pensió i la pensió completa continuen sent poc rellevants. considerarja que els seus efectes sobre l'activitat econòmica de la
ciutat poden ser força negatius. Pel que fa al transport intern,
també disminueix la part de despesa que hidestinen els visitants
-gairebé 2 punts. Un factor explicatiu d'aquesta reducció és la
davallada del volum total de visites efectuades a la ciutat.
62
Enquesta d'activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació
Principals visites efectuades ("1/0)
La Sagrada Família 31,1 28,7 9,4 11,6 16,3 12,4 23,8
Parc Güell 10,7 9,6 1,6 3,4 5,0 4,5 8,4
Gaudí/Modernisme 10,2 9,8 7,1 4,6 1,6 7,1 8,5
Barri Gòtic/Ciutat Vella 24,6 26,2 11,7 12,5 16,5 21,3 20,5
La Rambla 26,6 13,1 6,0 5,0 4,3 17,2 15,8
Port/Colom 23,8 14,9 3,7 5,4 11,2 6,9 13,6
Museu Picasso 11,3 10,9 6,5 4,7 6,8 8,3 9,9
Altres museus 8,4 11,8 14,5 9,3 3,7 7,9 11,6
Poble Espanyol 5,2 5,3 1,8 2,1 3,4 1,2 4,8
Montjuïc 22,4 18,6 6,1 3,9 9,0 12,3 17,2
Vila Olímpica - - -
Anella Olímpica 7,2 7,7 6,7 9,5 9,5 3,1 6,8
Visita ciutat - - 5,0 4,0 6,4 13,1
N.s./N.c. 16,3 19,9 51,4 51,4 52,8 45,1 27,3
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana, en base a valoració de al 10)
Oferta arquitectònica 7,9 8,1 7,9 8,0 8,2 8,3 8,0
Oferta cultural 7,9 7,7 7,7 7,7 7,9 7,8 7,8
Entreteniment 7,4 7,2 7,3 7,3 7,2 7,6 7,3
Qualitat de l'oferta hotelera 7,3 7,4 7,4
Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,6 7,7 7,8 7,5 7,5 7,2 7,7
Accessos 6,7 6,9 6,7 6,5 6,6 7,1 6,8
Transport públic 7,7 7,1 7,4 7,2 7,2 6,3 7,4
Taxi 6,9 7,0
Nivell d'informació 6,6 6,7 6,2 6,5 6,7
Seguretat ciutadana 6,0 6,3 6,6 6,6 6,5 5,1 6,3
Contaminació ambiental** 5,0 4,9 5,4 4,9 4,7 4,4 5,1
Relació qualitat/preu oferta restauració 6,6 6,7 6,6 6,3 6,7
Relació qualitat/preu oferta hotelera 6,1 6,2 5,7 5,7 6,2
Relació qualitat/preu oferta comercial 6,7 6,9 6,4 6,1 6,8
Grau de satisfacció de l'estada a Barcelona (1)/0)
Força satisfet 69,1 67,2 77,5 65,3 62,5 25,2 23,2
Molt satisfet 24,3 24,4 18,6 24,5 34,1 63,2 69,8
Indiferent 5,5 7,5 3,7 9,2 2,4 10,6 6,4
Poc satisfet 0,8 0,9 0,2 1,0 1,0 0,8 0,5
Molt insatisfet 0,2 - - - 0,2 0,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
* Hom només ha enquestat els visitants per motius de turisme id'etapa de viatge.
** Resposta múltiple.
Font: Patronat de Turisme de Barcelona. Elaboració pròpia.
Fort increment de les visites a la muntanya de Montjuïc. En valoració sistemàtica de al 10, l'oferta arquitectònica,
l'oferta cultural, el caràcter i l'amabilitat dels ciutadans i el trans
Entre els punts de màxim interès turístic, continuen destacant port públic són els aspectes més ben valorats de la ciutat. Per se
la Sagrada Familia, el Barri Gòtic/Ciutat Vella, el Port/Colom i gonmes consecutiu, la pol-lució ambiental obté una valoració per
Montjuïc. La proximitat dels JocsOlímpics d'estiu està conver sota del 5. Els enquestats valoren força negativament la contami
tint la Muntanya de Montjuïc, i sobretot l'Anella Olímpica, en un nació atmosférica i sobretot el nivell de soroll a la ciutat. Pel que
indret de gran atractiu pel visitant.A més, en el període de fa a la relació qualitat-preu de l'oferta hotelera, comercial i de
maig/juliol, van tenir lloc a l'Estadi Olímpic de Montjuïc nombro restauració, les valoracions oscil-len en l'interval entre 5,5 i 6,5
sos esdeveniments esportius preolímpics. En fer una comparació punts. Unamillora en la qualitat dels serveis ofertats possible
interanual, veiem que mentre que les visites es continuen concen ment milloraria aquesta relació. Respecte al mateix trimestre de
trant en els mateixos punts d'interès, davalla el nombre de visites l'any anterior, es remarcaunamillor valoració de la seguretat
efectuades a la totalitat dels indrets. ciutadana per part dels enquestats.
Es remarca que gairebé un 53 per cent dels enquestats respo En definitiva, augmenta sensiblement el percentatge d'enques
nen que no ho saben. Hom ha interpretat aquesta resposta com tats que es declaren molt o força satisfets de la seva estada a la
que el enquestat no n'ha efectuat cap. En relació amb el trimes ciutat.
tre febrer/abril d'enguany, aquestpercentatge comença a baixar.
Haurem de seguir la seva evolució en els propers trimestres per
comprovar si s'aconsegueix recuperar el nivell de visites assolits
en el mateix període -maig/juliol- de l'any passat.
63
Enquesta als excursionistes per motiu de negoci
Enquesta als excursionistes per motiu de negoci (agost 1990-juliol 1991)
Motiu de la seva estada aBarcelona (%) Hora d'arribada a Barcelona (%)
Turisme 1,3 De 6 ha 7 h 6,5
Motius laborals 79,9 De 8 ha 9h 64,4
Motius familiars 10,7 De 10ha 11 h 26,9
Motius de salut 6,1 De 12ha 13 h 1,1
Altres 2,0 A partir de les 14 h 1,1
Total 100,– Total 100,–
Motiu laboral de l'estada aBarcelona (')/0) Transportdes de l'aeroport (°/0)
Negoci 13,5 Cotxe de lloguer 1,8
Congrés o conferència 9,2 Tren 4,6
Fira 4,8 Autobús 0,5
Tràmits burocràtics 6,6 Taxi 72,0
Treball 64,4 L'han vingut a buscar 20,5
Altres 1,5 Altres 0,5
Total 100,— Total 100,–
* Hom només ha enquestat els visitantsper motius laborals.
Per aprofundir en el coneixement del segment de visitants que Hom ha quantificat els corrents de trànsit domèstic regular de
arriben a la ciutat per motius de negocis, el Patronat de Turisme passatgers entre els aeroports seleccionats i el de Barcelona.
de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona han elaborat l'enques
ta que presentem. La realització tècnica l'ha efectuada l'empresa A continuació, hom ha realitzat un sondeig amb l'objectiu d'es
Consultur, S.A., i la supervisió ha estat a càrrec del Departament brinar la proporció del nostre univers —conjunt dels excursionis
d'Estudis de l'Area d'Economia i Empreses de l'Ajuntament de tes— respecte a la totalitat de passatgers de cadascun dels vols
Barcelona.Aquesta enquesta es centra en els excursionistes preseleccionats originàriament.
—entenent per excursionista aquella persona no resident a Cata
lunya que visita Barcelona sensepernoctar-hi. Donades les carac Dels resultats del sondeig i de l'extrapolació dels mateixos al
terístiques del públic objectiu que ens interessa, el mitjà de trans volum de passatgers dels diferents vols, hom ha seleccionat els
portmés emprat és l'avió. Per tant, hom ha considerat més vols potencialmentmés atractius en quan a excursionistes:Ma
adequat realitzar l'enquesta als visitants que arriben a l'aeroport drid,Palma deMallorca, Sevilla; Bilbao, Màlaga i elpont aeri.
del Prat, tenint en compte una relació dels vols nacionals i elpont
aeri. D'altra banda, és necessari establir el percentatge de sortides
de l'aeroport de Barcelona a partir d'una hora que faci factible
L'objectiu de l'esmentada enquesta és conèixer quin és el per l'anada i tornada a laciutatd'origen en un mateix dia.Hom ha
fil dels visitants per motius de negoci, quin és l'impacte econòmic establert unahipòtesi horaria: 14 h pel pont aeri i 16 h per a la
d'aquest flux de visitants sobre la ciutat, quin grau d'influència resta de vols. Tenint en compte aquesta restricció, el percentatge
pot tenir la present visita cara a futures visites turístiques, quina corregit del total d'excursionistes dels diferents vols ens va portar
valoració en fa el visitant dels serveis de l'aeroport i dels dife a rebutjar Màlaga d'entre els vols preseleccionats i citats ante
rents aspectes de la ciutat. riorment.
Metodologia. Les enquestes s'han realitzat 2 tardes a la setmana de cada mes
(6 tardes al trimestre). Hom va realitzar nombrosos contactes per
L'univers emprat ha estat el conjunt de residents fora de Cata tal d'obtenirla proporció d'excursionistes, la qual cosa ens ha
lunya que no pernocten a laciutat i que utilitzen l'avió coma permès estimarel nombre d'excursionistes que vénen a Barcelo
mitjà d'arribada a la ciutat—anada i tornada el mateix dia a la na mitjançant l'avió.
seva localitat d'origen.
Finalment, homha efectuat una estimació de l'impacte econò
La mostra s'ha efectuat mitjançant elmètode delmostreig mic que generen els excursionistes, en base a la despesa global
aleatori estratificat. Hom ha seleccionat un determinat nombre efectuada pels excursionistes en cada trimestre i a l'estimació del
de ciutats, sempre i quan existeixin vols d'anada i tornada en el nombre d'excursionistes per trimestre.
mateix dia, en funció dels paràmetres de vol —el nombre de vols,
l'horari de sortida des de laciutat d'origen i des de Barcelona, si El període de realització de l'enquesta ha estat d'agost 1990 a
existeixen parades o no, la duració del viatge i si existeix o no juliol 1991. S'han realitzat un total de 767 enquestes.
connexió.
64
Enquesta als excursionistes per nriotiu de negoci (agost 1990-juliol 1991)
Despesa mitjana (°/0) Aprofitaria el cap de setmana per fer turisme? (%)
Menjar/beure 51,3 No 46,7
Transport 35,5 Sí 33,3
Compres 9,3 Si vingués amb la meva família/parella 5,6
Entreteniment 0,5 Si hagués un esdeveniment important o motiu especial 5,0
Altres 2,7 Si em vingués de gust 3,3
Si tingués familiars/amics a la ciutat 0,6
Total 100,- Sí, altres 5,6
Tornaria per motius turístics? (%) Total 100,-
Sí, segur 42,9
Motiu perquè no aprofitaria el cap de setmana
Possiblement 17,4 (')/0)
Potser 21,9 Ja conecBarcelona 21,8
No ho crec 14,4 No sense la seva família 17,9
No, segur 3,4 No li agrada Barcelona 11,5
Prefereix tranquilitat/descans 10,3
Total 100,- Prefereix la seva casa 9,0
Només ve feina
Recomanaria 7,7
la visita? (%) per
Pocs dies per conèixer un lloc 6,4
Sí 59,2 No Ii agraden les ciutats industrials 3,8
Possiblement 27,7 Ho troba car 2,6
Probablement no 2,4 Altres 9,0
No 3,5
ho 7,2 Total 100,-
No sé
Total 100,-
Gairebé 200.000 excursionistes han arribat a l'aeroport del Prat Ara bé, amb les mesures preses, a partir de l'estiu d'enguany,
per motiu de negoci. per agilitzar el servei -incrementdel nombre de vols i de la ca
pacitat en alguns casos, així com la recuperació de la possibilitat
Hom ha estimat que, en el període comprès entre el mes d'a de volar en vol regular amb billet de pont aeri-, esperem que
gost de l'any 1990 i el de juliol d'enguany, un total de 197.327 ex aquest servei recuperi la seva imatge i que això es reflecteixi en
cursionistes han arribat a Barcelona per motiu de negoci. un creixement del flux de passatgers. Malhauradament, el perío
de analitzat finalitzà el mesde juliold'enguany i no ens permet
Són visitants que han emprat l'avió coma mitjà de transport i valorar els efectes d'aquestes mesures.
no han pernoctat cap nit a la ciutat. Gairebé un 70 per cent pro
cedien de Madrid -un 57,3 per cent amb el servei de pont aeri i La xifra d'afers generada pels excursionistes és de 2,8 mil milions
un 9,2 amb vol regular.Això palesa la importància del volum de de pessetes.
transaccions econòmiques i d'assumptes administratius que vin
cula ambdues ciutats. L'estimació de l'impacte econòmic dels excursionistes vinguts
a Barcelona amb avió entre els mesos d'agost de 1990 i juliol de
Si analitzem l'evolució d'aquests fluxos estimats trimestre per 1991, a partir de l'estimació del nombre d'excursionistes i de la
trimestre, veiem que es produeix, en termes absoluts, una forta despesamitjana trimestral és de 2.846 milions de ptes.
davallada a tots els vols entre els mesos de novembre de l'any
passat i l'abril d'enguany. Es fan palesos els efectes que generà Quant a la despesa mitjana, un 51,7 per cent del total de la
primer la crisi i desprès laguerra del Golf sobre el conjunt de mostra gasta menys de 10.000 pessetes, un 27 per cent entre
l'activitat econòmica. La caiguda més important -un 26 per cent 10.000 i 20.000 pessetes i un 20 per cent entre 20.000 i50.000 pes
del conjunt d'excursionistes- es produí en el segon trimestre setes. La despesa mitjana diària per persona és de 14.500 pesse
d'enquestació -novembre 1990/gener 1991- respecte al primer. tes. Aquesta es distribueix bàsicament entre menjar i beure -un
Així mateix, cal tenir en compte que, durant el període vacacio 51,3 per cent-i transport urbà -un 35,5 per cent. El pes de les
nal de Nadal, el volum de viatges per motius de treball sol decrèi compres ésmoltminso dins del conjunt i el de la despesa dedica
xer. da a entreteniment és gairebé inapreciable. De fet, ésl'estructura
de consum que es pot esperar d'una persona que ve a la ciutat
A partir de maig d'enguany, el volum total de visitants-excur per negocis amb una estada que difícilment sobrepassa les vuit
sionistes comença a recuperar-se. No obstant això, els passatgers hores.
del pont aeri han anat davallant progressivament: de l'inici al fi
nal del període analitzat es registra una reducció d'un 23 per
cent. Els problemes en el funcionament d'aquest servei han estat
possiblement la raó principal d'aquesta davallada. La manca de
flexibilitat, la poca puntualitat i, en conseqüència, la pèrdua de
temps que aixà comporta han provocat el descontentament i la
desesperació dels usuaris. Això ha portat a un cert decantament
dels usuaris del pont aeri cap a Putilització del tren en els despla
çaments des de Madrid.
65
Enquesta als excursionistes per motiu de negoci (agost 1990-juliol 1991)
Què coneixia abans de venir? (/o) Llocs que recorda de la seva estada*
Ciutat en general 20,9 Places/passeigs/carrers 44,9
La Rambla 16,3 Lloc estricte de la visita 28,6
Places/passeigs/carrers 15,7 Montjuïc 7,6
Gaudí 15,7 La Rambla 6,5
Sagrada Familia 15,1 Arquitectura/monuments 6,5
Barri Gòtic/Catedral 13,4 Tibidabo 5,4
Camp Nou/F.C.B. 13,4 Tendes/Centrescomercials 3,2
Montjuïc 10,5 Oferta cultural 2,7
Port/Colom 8,7 Obres 2,7
Tibidabo 7,6 Port/Colom 2,2
Museus 5,8 Altres 21,6
Plaça Catalunya 5,2
Anella Olímpica 4,7 Valoració dels diferents aspectes de la ciutat**
Liceo 4,1 Caràcter/amabilitat ciutadans
Museu Picasso 3,5 6,8
Altres 18,6 Taxis 6,4
Qualitat/preu restauració 6,3
Valoració deLs enquestats sobre els serveis l'aeroport Senyalització i Informació
de 6,2
Altres
de Barcelona** transports públics 6,1
Qualitat/preu comerços 5,9
Taxi 6,0 Accessos a Barcelona 5,8
Vestíbul 5,7 Seguretatciutadana 5,7
Netedat 5,6 Nivell preus 5,6
Sala d'espera 5,5 Contaminació ambiental 4,6
Senyalització 5,3
Informació 5,1
Cafeteria 5,1
Nivell preus 4,7
Restaurant 4,6
*Respostes múltiples.
**Valoració de al 10.
Pel que fa a les compres,malgrat tenir un pes poc significatiu, Dels que es viatgen a Barcelona per qüestions no relacionades
en el tram de despesa entre les 10.000 i les 20.000 ptes., i sobretot amb temes laborals, els percentatges més significatius són els co
entre les 20.000 i les 50.000 ptes., assoleixen una relativa impor rresponents a raons familiars i permotius de salut -un 10,7 per
tància. Així, l'acte de comprar sembla estarmés relacionat amb cent i un 6,1 per cent respectivament.
el poder adquisitiu del visitant.
Un 98 per cent dels enquestats són -lògicament- de naciona
Característiques i comportament dels excursionistes. litat espanyola. Aquest resultat ve condicionat per les hipòtesis
de treball establertes, en considerar només vols nacionals i pont
En analitzar les dades de l'enquesta als excursionistes -visi aeri. Quant a la professió, sobresurten els quadres intermitjos
tants de fora de Catalunya que no pernocten a la ciutat-, obte -un 41 per cent-, seguits dels empresaris/alts directius idels
nim els següents resultats. Entre les diferentsmotivacions del professionals liberals -un 18 per cent i un 13,5 per cent respecti
viatge, sobresurten els que declaren venir per raons laborals, en vament.Pel que fa a les característiques personals de la mostra,
tre les quals destaquen els que vénen per treball, es a dir, per rea gairebé un 80 per cent són homes. Un 73 per cent dels enquestats
litzar tasques relacionades amb la seva empresa o institució-un tenen entre 30 i 49 anys, situant-se l'edat modal de la mostra en
64,4 per cent. Tambéés rellevant, encara que amb menys intensi l'interval entre els 30 i els 39 anys.
tat, el pes dels que vénen a fer negoci -un 13,5 per cent. Un 9,2
per cent dels que desplacen per motius laborals ho fan per assistir L'hora d'arribada més freqüent dels excursionistes a Barcelona
a un congrés o a una conferència. -més concretament a l'aeroport delPrat- se situa entre les 8 h i
les 9 h delmatí. Un 27 per cent ho fa entre les 10 h i les 11 h i són
molt pocs els que arriben desprès de les 11 h i tornen a marxar el
mateix dia.
Elmitjà de transportmés emprat des de l'aeroport és el taxi
-un 72 per cent. Aixímateix, destaca un 20,5 per cent que diu
que «han vingut a recollir». El nivell d'utilització del tren conti
nua sent molt baix -un 5 per cent. Finalment, l'autobús i els cot
xes de lloguer són els mitjans menys emprats pels excursionistes.
66
Enquesta als excursionistes per motiu de negoci agost 1990-juliol 1')91)
Coneixia l'existència d'un tren entre l'aeroport Motiu perquè no utilitzen el trenmés sovint (%)
i Barcelona? (°/0) Comoditat 39,8
Sí 68,8 Tenir pressa 25,7
No 31,3 Em venen a buscar 15,0
100,— Paga l'empresa 15,0
Total
Servei dolent/males condicions 4,4
Freqüència d'utilització del tren ()/0) Total 100,—
Mai 62,1
Ii mereix el servei de tren
Molt 12,9 Opinió que (%)
poques vegades
Alguna vegada 13,6 Molt bona 2,0
Bastantes vegades 7,6 Bona, positiva 49,0
Sempre 3,8 Normal/regular 32,7
Dolenta
Total 100,— 6,1
Molt dolenta 10,2
Total 100,—
Escasa utilització del tren des de l'aeroport fins la ciutat. Per saber quina imatge tenien de la ciutat, hem preguntat que
conèixien abans de venir. Les respostes obtingudes són molt poc
Degut albaix nivell d'utilització d'aquest mitjà de transport, concretes: «la ciutat en general» és l'aspecte més freqüentment
hom ha cregut interessant conèixer quina valoració en fan els po citat—un 21 per cent— que no fa referència a cap indret en con
tencials usuaris. Un 68,8 per cent dels enquestats conèixen l'exis cret, el que denota un desconeixement considerable de l'oferta
tència del tren que connecta l'aeroport del Prat amb la ciutat. turística de la ciutat. Segueix la Rambla amb un 16,3 per cent i
no obstant, elnivell d'utilització ésmolt baix. Només un 4 per Gaudí i la Sagrada Família amb un 15,7 per cent i un 15,1 per
cent dels enquestats l'utilitzen habitualment, mentre que un 62 cent respectivament. El fet de citar laRambla es correspon a l'i
per cent no ho fa mai. Les raons del desaprofitament d'aquest matge tòpica i moltconeguda de Barcelona que té la gent abans
servei són diverses: un 40 per cent no ho fa per raons de comodi de visitar-la. Pel que fa a Gaudí i a la Sagrada Família, aquests
tat i un 26 per cent de rapidesa. Només un 4,4 per cent argumen s'han convertit en signes emblemàtics de la ciutat. Aixímateix,
ta que el servei és dolent i està en males condicions. Cal afegir un 13 per cent associen Barcelona al Nou Camp i al F.C. Barce
que, en sortir de la sala d'arribada tant nacional com internacio lona.
nal, la senyalització dels accessos a l'estació de tren és força defi
cient. Entre les respostes obtingudes en primer lloc —la pregunta do
nava la possibilitat de respostesmúltiples—, destaca com a més
Això no obstant, les raons de lano utilització no estan basades citada la «ciutat en general» i, en segon lloc, Gaudí i la Sagrada
en les deficiències del servei, malgrat que aquestes puguin existir, Família. La resta de respostes no acostumen a ocupar el primer
ja que la majoria dels potencials usuaris desconeixen quin és el lloc.
nivell de qualitat ofert. Això ho corrobora el fet que la meitat
dels enquestats que han declarat haver utilitzat al menys un cop
el servei de tren en fan una valoració força positiva.
El principal indret de destinació és Barcelona ciutat.
En un percentatge molt elevat —un 94 per cent—, l'indret de
destinació del visitant és la ciutat de Barcelona. El 6 per cent res
tant es dirigeix a altres localitats, entre els quals podem destacar
Terrassa i Sabadell.
Un 68 per cent dels enquestats viatjen a Barcelona amb una
freqüència mínima d'un cop l'any. Un 34 per cent dels excursio
nistes vénen entre dos i tres cops l'any. Més d'un 20 per cent ho
fa almenys un cop al mes i d'aquests, gairebé un 14 per cent acos
tumen a visitar-nos una o més vegades a la setmana. Es palesa,
doncs, la repetitivitat de la visita comuna variable constant.
Un cop finalitzada la visita, gairebé un 93 per cent dels enques
tats retorna al seu lloc de residència habitual. Només un 7 per
cent dels casos esdirigeix a un altre lloc de treball.
67
Els excursionistes no visiten la ciutat. Un 43 per cent dels enquestats estan disposats a retornar
a Barcelona per motius turístics.
Un cop arribats a la ciutat, un 29 per cent dels visitants recor
den només el lloc d'estada de la visita, en el sentit més estricte. Aquestes visites tenen una influència relativament positiva so
Un 45 per cent declaren recordar places/passetjos i carrers, es a bre els enquestats. Un 43 per cent declaren que hi retornaran per
dir,el trajecte que han efectuat fins arribar a l'indret de la visita. motius turístics i la major part declaren estar disposats a recoma
Finalment, un 16 per cent anomenen aspectes relacionats amb nar una visita a Barcelona. Es palesa unabona predisposició a re
l'aeroport, l'autopista i el cinturó.Totaixò continua formant part tornar-hi per altres raons que les estrictament laborals o de nego
del recorregut efectuat. És a dir denota un nivell quasi inexistent ci. Sembla, doncs, que, en termes de turisme vacacional, una part
de visites turístiques efectuades durant l'estada. dels excursionistes serien clients potencials per a la ciutat. En
analitzar la predisposició dels enquestats per aprofitar la seva es
En valoració sistemàtica de al 10, els enquestats valoren tada a la ciutat a fer turisme durant el cap de setmana si vingués a
molt positivament el caràcter i l'amabilitat dels ciutadans. Així Barcelona per motius laborals un divendres o un dilluns, mentre
mateix, la valoració feta del servei de taxis i de la relació quali que un 46,7 per cent no mostra cap intenció de passar-hi el cap de
tat/preu de l'oferta de restauració és força positiva. L'aspecte setmana, la resta palesa una certa predisposició condicionada al
menys favorable és la pol.lució ambiental. fet, per ordre d'importància, d'havervingut acompanyat amb la
seva parella o famflia, d'assistir a un esdeveniment important o
Quant a la valoració dels diferents serveis de l'aeroport, cal te tenir amics o familiars a la ciutat.
nir en compte que el període d'enquesta ha coincidit plenament
amb les obres de remodelació en curs de realització. Per aquesta Pel que fa als que no perllongarien la seva estada per motius tu
raó, algunes valoracions es poden veure afectades puntualment rístics, argumenten que ja coneixien Barcelona. Destaca la in
per l'estat de les installacions. En valoració sistemàtica de al fluència de la famflia i la preferència per la tranquilitat i el des
10, les valoracions oscil.len en el interval 5-6. El servei de taxi és cans enfront d'allargar l'estada a la ciutat. Un 28 per cent no hi
el més ben valorat, seguit de l'opinió sobre el vestíbul i de la ne romandrien sense la famflia i un 19 per cent prefereix la tranqui
tedat de l'aeroport. Els aspectesmenys positius són el de restau litat i la seva llar a un cap de setmana de lleure a la ciutat.
rant i el nivell de preus. Al llarg dels quatre trimestres analitzats,
esconstata unamillora en les valoracions fetes pels enquestats El fet que l'enquestat tingui fills o no determina la seva dispo
que coincideix amb el progressiu acabament d'una part de les nibilitat durant els caps de setmana. Els solters i els casats sense
obres de remodelació —terminal del pont aeri, terminal interna fills són els més predisposats a aprofitar-los.
cional. No obstant això, en el darrer trimestre, es detecta un re
trocés de gairebé totes les valoracions, amb l'excepció del servei Gairebé un 60 per cent responen no haver aprofitat el cap de
de taxi i de la cafeteria. En aquest darrer trimestre, els enquestats setmana per fer turisme en els darrers tres anys. Només un 23 per
valoren força negativament el servei d'informació i, sobretot, el cent ho han fet a Barcelona i un 27 per cent a altres ciutats. D'a
nivell de preus. Aquesta darrera valoració es basa quasi exclusi quests resultats, podem concloure que gairebé la meitat dels ex
vament en la despesa destinada a menjar i beure, ja que el pes de cursionistes han aprofitat un viatge de negoci per passar el cap de
les compres efectuades a l'aeroport ésmolt poc significatiu. setmana en la ciutat on es trobava. Per tant, una oferta d'activi
tats atractiva, diversificada i de qualitat, ja sigui culturals, lúdi
Del conjunt de la mostra, només un 10 per cent afirma haver ques, esportives..., podria aconseguir atreure aquesta clientela
realitzat qualsevol tipus de compres. La major part de les com potencial. Pel que fa als que no allargarien la seva estada pels
pres són premsa, revistes o llibres.El lloc de realització de la motius abans citats i, vist el pes que té la famflia, una oferta plu
compra és bàsicament pròxim al lloc de treball visitat. ral i orientada cap a la famflia—facilitats per venir acompanyat
de la famflia, cap de setmana d'activitats lúdiques infantils...—
ajudaria a captar a aquest tipus de clientela.
Finalment, en síntesi, el perfil de l'excursioniste per motius de
negoci és d'un home relativament jove, entre 30 i 39 anys, que
treballa com a quadre intermig, és empresari o alt directiu. El
principal motiu de la visita és realitzar tasques estrictament vin
culades amb el seu treball. Sol arribar a la ciutat entre les 8 h i les
9 h del matíi retorna, un cop acabada la visita, al seu lloc de resi
dència habitual. Utilitza el taxi coma mitjà de transport per des
plaçar-se des de l'aeroport i esdirigeix bàsicament a Barcelona
ciutat. Probablement tornarà a la ciutat per motius turístics i re
comanarà la visita. La valoració dels diferents serveis de l'aero
port és regular. Abans de venir té una imatge de la ciutatmolt
poc definida, a l'excepció del modernisme i la Rambla. No efec
tua cap visita turística: almarxar recorda bàsicament places/pas
setjos/carrers i el lloc estricte de l'estada. Valora positivament l'a
mabilitat dels ciutadans i negativament la pol.lució ambiental.
68
V. Mercat immobiliari

Construcció d'habitatges i projectes visats
Construcció d'habitatges
Resta Resta Resta
IIIIII Barcelona Barcelonès Regió I Catalunya
- '
Iniciats Acabats bats Acabats Acabats Iniciats
1987 3.828 3.146 1.450 619 13.658 10.685 28.887 20.977 47.823 35.427
1988 3.480 3.302 1.259 883 18.012 10.765 38.117 20.787 60.868 35.737
1989 4.720 3.218 1.305 1.197 19.103 14.264 38.522 26.922 63.650 45.601
1990 2.724 1.868 769 1.039 12.328 11.216 21.541 22.246 37.362 36.369
lr. tr. 1.319 866 170 265 3.825 3.161 5.999 6.590 11.313 10.882
2n. tr. 438 567 124 311 3.397 3.152 6.050 8.168 10.009 12.198
3r. tr. 543 323 160 206 2.562 2.224 5.195 5.632 8.460 8.385
4t. tr. 424 112 315 257 2.544 2.679 4.297 1.856 7.580 4.904
1991
lr. tr. 530 1.186 224 275 2.763 4.247 3.953 5.922 7.470 11.630
2n. tr. 756 896 184 369 3.459 5.602 5.080 6.611 9.479 13.478
Font: Iniciats:Explotació dels visa s d'obra residencial dels CoHegis d'Aparelladors de Catalunya. Acabats: Direcció General d'Arquitectura iHabitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboració
pròpia.
Resta Barcelonès i Malgrat el sobtat canvi de tendència dels habitatges iniciats
Barcelona Resta Regió I a Barcelona al llarg del segon trimestre d'enguany, les dades
Variació semestrals mostren una de la tendència a la baixa.
(/o) Iniciats Acabats Iniciats Acabats persistència
2n. tr. 91/2n. tr. 90 72,6 58,0 3,5 72,4 L'explotació dels visats d'obra residencial dels CoHegis d'Apa
relladors de
1990/1989 -42,3 -42,0 -35,8 -20,7 Catalunya i dels expedients d'acabament concedits
per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge correspo
nents al segon trimestre d'enguany mostren, en relació amb el
mateix període de l'any anterior, uns resultats força positius
-pel que fa al nombre d'habitatges iniciats i acabats- que pro
voquen una inversió de la tendència baixista mantinguda al llarg
dels darrers trimestres.
La recessió de la construcció residencial iniciada durant el se
gon trimestre del 1990 s'ha vist alterada per un sobtat impuls dels
habitatges iniciats a Barcelona, a la Resta del Barcelonès i a la
Resta de laRegió I. Ara bé, aquests resultats s'han de situar en el
context d'una acusada recessió i referits a uns valors absoluts
molt minsos. De fet, en considerar les dades semestrals, s'observa
una evolució negativa dels habitatges iniciats a tots els àmbits ter
ritorials amb l'excepció de laResta del Barcelonès; en concret,
la disminució en relació amb el primer semestre de l'any anterior
a Barcelona és d'un 26,8 per cent, mentre que a Catalunya és del
20,5 per cent.
Pel que fa als habitatges acabats, les dades ofereixen una pers
pectiva més positiva, amb increments importants amb l'excepció
de la Resta de Catalunya -vinculat a la crisi de la construcció de
segones residències. Cal remarcar que aquesta expansió ve deter
minada pel nombre d'habitatges iniciats al llarg del 1989 i del
1990; en el cas de Barcelona -amb un increment del 58,0 per
cent en relació amb el mateix trimestre de l'any passat- una
bona part d'aquests habitatges corresponen als de la Vila
Olímpica del Poblenou i de la Vall d'Hebron.
71
Projectes d'habitatges visats pel Col.legi Projectes visats
d'Arquitectes (Província de Barcelona) Protecció
Variació (%) Total Lliures oficial
2n. tr. 1991/2n. tr. 1990 -0,6 -2,5 100,5
2n. tr. 1990/2n. tr. 1989 -53,3 -52,9 -61,4
1982 19.211 15.985 3.226 1990/1989 -37,8 -36,4 -52,7
1983 16.188 10.227 5.961
1989/1988 25,1
1984 13.644 8.014 5.630 32,4 -22,5
1985 15.260 9.104 6.156
1986 11.621 7.965 3.656 S'alenteix la davallada del nombre de projectes d'habitatges
1987 17.919 12.577 5.342 visats.
1988 26.330 22.819 3.511
El nombre de projectes d'habitatges visats a la de
1989 32.942 30.222 2.720 província
7.835 6.786 1.049 Barcelona al llarg del segon trimestre d'enguany esmantélr. tr. pràcti
2n. tr. 11.753 11.235 518 cament al mateix nivell que el registrat el mateix trimestre de
3r. tr. 6.280 6.033 247 l'any anterior.Sembla doncs que s'ha suavitzat notablement la
4t. tr. 7.074 6.168 906 davallada generalitzada -tant als habitatges visats de promoció
lliure com als de protecció oficial- registrada l'any 1990 en rela
1990 20.496 19.210 1.286 ció amb els valors assolits durant el bienni anterior.
lr. tr. 6.104 5.742 362
2n. tr. 5.489 5.289 200 L'evolució d'aquest primer semestre de en un
3r. tr. 5.059 4.661 398 permet pensar
manteniment dels valors registrats l'any 1990, lluny dels més de
4t. tr. 3.844 3.518 326
30 mil habitatges visats l'any 1989, però malgrat tot,positius
1991 quant que poden significar que la davallada de la construcció re
lr. tr. 5.521 5.107 414 sidencial ha tocat fons. En aquest sentit, han desaparegut de l'ho
2n. tr. 5.558 5.157 401 ritzó la incertesa de les possibles conseqüències de la guerra del
Golfmentre els símptomes de recessió que afectaren l'economia
Font: Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Col.legid'Arquitectesde
Catalunya. a final del 1990 i inici del 1991 no acaben d'esvanir-se. Altres fac
tors que de cara al 1992-1993 poden contribuir a dinamitzar la
construcció residencial són els ajuts institucionals previstos en el
pla quadriennal de l'habitatge promogut per l'Administració
Central.
Per altra banda, cal destacar que esmanté la variació a l'alça
dels habitatges de protecció oficial visats apuntada el trimestre
anterior, tot i que no s'ha d'oblidar que s'havia arribat a valors
molt minsos en termes absoluts i que el seu pes sobre el total de
projectes visats ésmolt reduït.
72
Llicències d'obres
Sostre previst a les llicències d'obres concedides (m2) (gener-juny 1991)
gener-juny 1991 gener-juny 1990 Variació gener-juny 1991 amb Variació amb
L, Alla (a) (b) (a/b) (%) Vila Olímpica Olímpica (°/0)
Total 510.684 741.886 -31,2 541.313 -38,9
Edificis residencials 210.866 434.082 -51,4 210.866 -56,5
Ús residencial 95.935 227.827 -57,9 95.935 -63,7
Aparcaments 81.826 141.982 -42,4 81.826 -46,7
Locals comercials 33.105 64.273 -48,5 33.105 -50,7
Altres edificis 299.818 307.804 -2,6 330.447 -17,6
Aparcaments 102.310 78.480 30,4 109.542 10,4
Indústria 30.679 67.727 -54,7 31.179 -54,0
Oficines 80.197 34.583 131,9 90.072 -12,3
Equipaments 68.224 111.674 -38,9 70.509 -36,9
Hotels 21.441 85.786 -75,0 21.441 -75,0
Altres equipaments 46.783 25.888 80,7 49.068 89,5
Locals comercials 18.408 15.340 20,0 29.145 47,5
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper la Direcció de Serveis de Control de l'Edificacióde l'Ajuntament de Barcelona.
Els quadres que presentem a continuació han estat elaborats a Les construccions no residencials continuen guanyant pes sobre
partir de les dades facilitades per laDirecció de Serveis de Con les residencials, alhora que experimenten una davallada després
trol de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. Els expedients de l'espectacular creixement del 1990.
que han servit de base per la seva realització són els que recullen
increment de sostre, tant els de nova planta com les ampliacions; Una anàlisi més detallada de les dades mostra coms'accentua
també es comptabilitza el nou sostre previst a les modificacions la supremacia del nou sostre no residencial sobre el residencial.
de projecte. S'ha de tenir en compte que aquest nou sostre pre Amb unadistribució pel segon trimestre d'enguany d'una tercera
vist durant el primer semestre d'enguany sortirà al mercat apro part de la superfície prevista pel sostre residencial i de dues ter
ximadament a partir del segon semestre de l'any que ve. ceres parts pel no residencial, s'inverteix -en termes idèntics
la distribució que es vadonar pel segon trimestre del 1989, just
S'accentua la davallada iniciada el primer trimestre d'enguany. abans de l'aprovació de les primeres llicències de la Vila Olímpi
ca. Alhora, cal destacar que aquestes proporcions esmantenen si
Al llarg del primer semestre d'enguany s'ha aprovat la cons no es consideren les llicències vinculades a la construcció dels
trucció de 541.313 m2 de nou sostre a la ciutat. D'aquesta superfí edificis previstos a laVila Olímpica ni per altres equipaments es
cie, un 39 per cent correspon a sostre en edificis residencials, portius, de manera que aquesta inversió de les proporcions pre
mentre que la resta se situa en edificacions no residencials, la ma eminents fins ara no es pot relacionar directament amb l'aparició
jor part de les quals està directament vinculada amb activitats d'un gran nombre de projectes de construcció vinculats amb els
terciàries. Jocs Olímpics. D'algunamanera, doncs, es pot lligar la forta em
branzida del sostre per a usos no residencials -en concret, del
Aquestes dades mostren una davallada molt important del sos sector terciari- amb el desplaçament de la construcció residen
tre previst -del 38,9 per cent- en relació amb el que es va apro cial en el nous projectes de construcció d'edificis a la ciutat.
var el primer semestre de l'any 1990. S'accentua, doncs, l'evolu
ció negativa que es va iniciar el primer trimestre d'enguany, amb
una davallada generalitzada que afecta la major part dels dife
rents tipus de sostre en què classifiquem la superfície prevista. A
grans trets, l'evolució del sostre residencial és clarament recessi
va, amb una disminució del 56,5 per cent respecte al mateix pe
ríode de l'any passat. Pel que fa a les edificacions no residencials
-amb una disminució del 17,6 per cent, en agrupar superfícies
destinades a usos molt diversos, es registren evolucions menys
homogènies; així, mentre que els equipaments -sense comptar
els hotels, les places d'aparcament i els locals comercials- expe
rimenten evolucions clarament expansives, la resta comença a
patir els efectes de la desceleració pròpia de l'exhauriment dels
projectes constructius que van provocar la gran expansió dels da
rrers dos anys. En resum, aquesta desceleració que va començar
a afectar les edificacions residencials es desplaça ara cap a lares
ta d'edificacionscoma conseqüència ineluctable de l'acabament
de les grans obres que han permès d'habilitar la ciutat per als
Jocs Olímpics. Per primer cop en els darrers dos anys, el sostre
previst en el segon trimestre d'enguany és pràcticament idèntic si
es comptabilitza la superfície prevista a la Vila Olímpica o sino
es fa -la primera és només un u per cent superior a la segona.
73
Habitatges previstos a les llicències d'obres d'edificis residencials concedides (gener-juny 1991)
Sostre
Sostre residencial
Increment Increment construït
Habitatges per Nombre de
construït previst previstos Habitatges
de sostre* habitatges* habitatge promocions per
Districte m2 0/0 Nombre 0/0 m2 reV promoció
1. Ciutat Vella 3.849 4,0 0,11 50 6,0 0,10 77,0 6 8
2. Eixample 19.657 20,5 0,17 187 22,6 0,15 105,1 6 31
3. Sants-Montjuïc 11.674 12,2 0,22 102 12,3 0,13 114,5 11 9
4. Les Corts 3.129 3,3 0,09 22 2,7 0,06 142,2 6 4
5. Sarrià-SantGervasi 12.219 12,7 0,16 58 7,0 0,09 210,7 18 3
6. Gràcia 7.310 7,6 0,16 66 8,0 0,11 110,8 13 5
7. Horta-Guinardó 9.004 9,4 0,18 83 10,0 0,12 108,5 16 5
8. Nou Barris 5.851 6,1 0,13 54 6,5 0,08 108,4 8 7
9. Sant Andreu 13.568 14,0 0,34 114 13,8 0,20 119,0 6 19
10. Sant Martí 9.674 10,1 0,16 91 11,0 0,11 106,3 3 30
Total 95.935 100,- 0,17 827 100,- 0,12 116,0 93 9
* Enrelació amb l'estoc existent a cada districte el 1986.
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per la Direcció de Serveis de Control de l'Edificacióde l'Ajuntament de Barcelona i per ICB.
Continua la davallada del nombre d'habitatges previstos. confluència en el temps d'un parell de promocions amb un nom
bre molt elevat d'habitatges pot provocar un biaix molt impor
Al llarg delprimer semestre d'enguany s'ha aprovat la cons tant. Si filem més prim, una distribució dels edificis previstos se
trucció de 827 nous habitatges distribuïts en 93 promocions, ocu gons el nombre de plantes de què disposenmostra que, a banda
pant una superfície de 95.935 m2. Aquestes dades mostren una del 20 per cent que supera les quatre plantes sense comptabilitzar
davallada molt important del sostre residencial i del nombre la planta baixa, menys de la meitat dels edificis previstos és infe
d'habitatges previstos en relació amb el mateix període de l'any rior a tres plantes. Ara bé, si aquesta anàlisi la fem a nivell d'ha
passat. En concret, la minva és d'un 64 per cent, tant pel que fa al bitatges, lamajor concentració d'aquests es produeix lògicament
sostre comal nombre d'habitatges. Si no es consideren els projec amb més plantes i en concret als edificis que tenen entre quatre i
tes de laVila Olímpica, la disminució ésmenor, del 57,9 per cent sis plantes -aquestes promocions acullen el 58,3 per cent dels
per a la superfície i del 59,1 per cent per al nombre d'habitatges. nous habitatges previstos. Alhora, el 17,1 per cent dels habitatges
s'ubica en edificis amb una alçadamàxima de dues plantes. La ti
Les dades corresponents al segon trimestre d'enguany mostren pologia edificatóriapredominant és el bloc entre mitgeres. Cal
unaaccentuació de la tendència baixista que es va iniciar el segon remarcar que només el 3,4 per cent dels habitatges previstos són
semestre del 1989. L'excepcionalitat delmoment històric que viu habitatges unifamiliars, i d'aquests, més de dues terceres parts
la ciutat i l'esforç fet durant els anys 1989 i 1990 han donat pas a són habitatges unifamiliars aïllats.
un estancament de les expectatives que s'ha traduït en una dismi
nució de l'edificació residencial prevista; de fet, en els darrers Si aprofundim en les característiques constructives dels habi
anys el nombre d'habitatges previstos ha estatmolt inferior al tatges previstos, la dimensió mitjana d'aquests oscil.la a l'entorn
que correspondria a unaciutat com Barcelona -tenint en comp dels 116 in2 de sostre construït per habitatge -entre 90 i 95 m2 de
te el nombre d'habitants, els moviments vegetatius i migratoris i superfície útil. Si es fauna distribució per intervals de superfície
les necessitats de reposició, entre d'altres aspectes. En qualsevol dels habitatges previstos, es pot observar comunapart molt im
cas, el fet és que l'escassa dotació d'habitatges de nova planta portant -el 61,2 per cent- té entre 90 i 120 in2 de sostre cons
previstos s'escurça trimestre rera trimestre, i lamigradesa relati truït, mentre que el següent interval per nombre d'habitatges és
va de nou sostre per edificar s'uneix a la «competència» per l'es el que acull els que tenen entre 120 i 150 m2 -amb el 18,9 per
pai que té lloc entre les construccions residencials i una bona part cent. Si retrocedim en el temps, veiem com la grandària mitjana
de les no residencials. és una variable que no tendeix a oscil.larmassa, ja que tant du
rant elprimer semestre del 1989 comel del 1990 la dimensió es
El nou sostre previst representarà un increment respecte a la manté al voltant de 115-120m2.
superfície residencial existent a la ciutat el 1986 de 0,17 per cent,
mentre que els 827 nous habitatges suposaran un increment del Un apropament a aquestes dades per districtes mostra una dis
0,12 per cent. tribució força homogènia del sostre residencial per zones; així,
només a PEixample -amb el 20,5 per cent del previst al conjunt
Més del 50 per cent dels edificis previstos té una alçadamàxima de laciutat- per sobre, i a Ciutat Vella i les Corts -amb el 4,0 i
de dues plantes. el 3,5 per cent respectivament- per sota, s'allunyen moderada
ment del que seria una distribucióhomogènia a tots els districtes.
Pel que fa a ladimensió dels edificis, les dades corresponents a Quant a les dimensions dels edificis, és a l'Eixample i a Sant Mar
aquest primer semestre mostren unamitjana de 9 habitatges per tí on s'ubiquen les promocions més grans, amb 30 habitatges per
edifici, força inferior a la corresponent al mateix període de l'any promoció.
anterior, que va ser de 16,7 habitatges per promoció -15 si no es
consideren les promocions de la Vila Olímpica. Sembla, doncs,
que les dimensions dels edificis tendeixen a ser inferiors a les re
gistrades ara fa un any; tot i això, no s'ha d'oblidar que aquesta
és una variable molt sensible a observacions extremes, i que la
74
Llicències d'obres de construcció
de nou sostre aprovades
Gener-juny 1991
Edificis residencials
unifamiliars •
• 2-10 habitatges
• 11-40habitatges
• més de 40 habitatges
• se
Altres edificis
• Oficines •
• •
• Indústries
• Equipaments
• Hotels o*
O •
•
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades
•
facilitadesper la Direcció de Serveis de Control
de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona. •
• *
•
•
•
• •
* *
•
•
•
• A
• •
•
• •
• •
•
O
•
•
•
75
Places d'aparcament previstes a les llicències d'obres concedides (gener-juny 1991)
En edificis residencials En altres
Nombre Places previstes/ Places previstes/ edificis*
Total Places previstes/ Places previstes/
de places existents habitatges nombre places existents dèficit de places
Districte •ces 0/0 el 1990 (<1/0) previstos 1990 (°/0) el 1990 (%)
1. Ciutat Vella 21 0,7 0,1 0,4 970 991 5,5 7,0
2. Eixample 703 24,8 0,7 3,8 729 1.432 1,3 6,7
3. Sants-Montjuïc 792 28,0 1,9 7,8 508 1.300 3,1 4,4
4. Les Corts 183 6,5 0,5 8,3 844 1.027 2,7 20,5
5. Sarrià-Sant Gervasi 383 13,5 0,6 6,6 229 612 0,9 3,2
6. Gràcia 83 2,9 0,2 1,3 384 467 1,0 11,4
7. Horta-Guinardó 347 12,3 0,8 4,2 92 439 1,0 1,7
8. Nou Barris 98 3,5 0,3 1,8 0 98 0,3 0,3
9. Sant Andreu 155 5,5 0,4 1,4 27 182 0,5 1,3
10. Sant Martí 65 2,3 0,1 0,7 294 359 0,8 1,0
Total sense
Vila Olímpica 2.830 100,- 0,6 4.077 6.907 1,4 3,5
Vila Olímpica 281 281 0,1 0,1
Total amb
Vila Olímpica 2.830 100,- 0,6 3,4 4.358 7.188 1,5 3,6
* Altres edificis: Indústries, oficines, equipaments ihote s.
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitades per la Direcció de Serveis de Control de l'Edificaciói pel Servei de la ViaPública de l'Ajuntament de Barcelona.
El manteniment de la tendència expansiva en la construcció De forma parallela, en els darrers mesos s'ha accentuat el di
de noves places d'aparcament en edificacions no residencials namisme d'aquesta variable en superar -respecte al 1990- en
compensa en part la forta davallada de les places previstes més de quatre punts el pes relatiu que sobre el total de superfície
en edificis residencials. prevista a la ciutat ha representat el sostre destinat a places d'a
parcament. L'esforç de l'Administració per eixugar el dèficit crò
Durant el primer semestre del 1991 s'ha aprovat la construcció nic d'aparcament per a residents i la normativa vigent sobre la
de 7.188 noves places d'aparcament en una superfície de 191.368 obligatorietat de crear noves places d'aparcament en edificis resi
m2. Es tracta d'una dotació de places molt important -només cal dencials i d'oficines en funció de les característiques constructives
pensar que ésmés de vuit vegades el nombre d'habitatges previs i urbanístiques de l'entorn, a més de la rendibilitat econòmica de
tos durant el mateix període- però no obstant això, és un 21,4 la seva construcció, han contribuït de forma significativa a aquest
per cent més petita que la del mateix període de11990. dinamisme.
Un cop perduda l'any passat la supremacia de les places previs Les noves places previstes suposen un increment de l'1,5 per
tes en edificis residencials sobre les de no residencials, l'evolució cent en relació amb les places existents el 1990. De forma paral
d'aquesta variable s'ha manifestat totalment vinculada a la gran lela, una relació entre les places d'aparcament i els habitatges
expansió que ha experimentat el sostre no residencial a la ciutat; previstos en edificis residencials mostra un gran dinamisme,
els grans projectes d'hotels, oficines i equipaments han incorpo quant que per cada nouhabitatge previst hi ha 3,4 noves places
rat -en molts casos- unagran quantitat de superfície subterrà mentre que aquesta ratio era un punt inferior el mateix període
nia destinada a places d'aparcament. de l'any passat.
En concret, el 60,6 per cent de les noves places previstes al Una anàlisi per districtesmostra com hi ha una gran concentra
llarg del primer semestre del 1991 s'ubica en edificacions no resi ció espacial de les noves places previstes, ja que només a quatre
dencials, mentre que ara fa dos anys, aquestes places només re districtes -l'Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts i Ciutat Vella
presentaven el 19,3 per cent de les previstes. Alhora, malgrat que s'apleguen més de dues terceres parts del conjunt de les previs
l'evolució global d'aquesta variable és negativa, les places situa tes; els dos primers districtes són els que acullen un nombre ma
des en edificacions no residencials mantenen taxes de creixement jor de places en edificis residencials, mentre que els dos darrers
positives, sibé ésveritat que s'han alentit notablement; així, el concentren la nova oferta en edificacions no residencials.
creixement de la dotació del primer semestre d'enguany respecte
al de l'any anterior és d'un 17,1 per cent, molt inferior al que es Pel que fa a l'impacte que provoca sobre el dèficit de places
va registrar el primer semestre del 1990 sobre el del 1989 -va ser d'aparcament existent el 1990 la incorporació d'aquesta nova
d'un 345,6 per cent, d'acord amb la forta expansió d'aquest tipus oferta, és a les Corts i a Gràcia on se supera àmpliament lamitja
d'edificacions. na pel conjunt de la ciutat -20,5 i 11,4 per cent respectivament
per tant, on la incorporació d'aquestes noves places tindrà una
incidènciamés important sobre l'esmentat dèficit.
76
Locals comercials previstos a les llicencies d'obres concedides (gener-juny 1991)
m2 locals comercials construïts
En edificis residencials En altres edificis previstos/
m2 locals comercials existents el 1986
1. CiutatVella 2.453 7,4 7.166 38,9 9.619 18,7 2,3
2. Eixample 10.454 31,6 5.789 31,4 16.243 31,5 1,7
3. Sants-Montjuïc 5.787 17,5 30 0,2 5.817 11,3 2,1
4. Les Corts 796 2,4 2.118 11,5 2.914 5,7 2,5
5. Sarrià-Sant Gervasi 2.282 8,7 1.282 7,0 4.164 8,1 1,5
6. Gràcia 2.316 7,0 198 1,1 2.514 4,9 1,3
7. Horta-Guinardó 3.866 11,7 567 3,1 4.433 8,6 2,8
8. Nou Barris 1.299 3,9 87 0,5 1.386 2,7 0,8
9. Sant Andreu 2.246 6,8 268 1,5 2.514 4,9 1,4
10. Sant Martí 1.006 3,0 903 4,9 1.909 3,7 0,7
Total sense
Vila Olímpica 33.105 18.408 100,- 51.513 100,- 1,7'
Vila Olímpica 10.737 36,8 10.737 17,2 0,4'
Total amb
Vila Olímpica 33.105 100,- 29.145 100,- 62.250 100,- 2,11
En relació amb el total de la ciutat peral 1986.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper la Direcció de Serveis de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona iCEP,Àrees de nova centralitar
Esmantenen les elevades taxes de creixement de la superfície Una distribució espacial del nou sostre comercial previst a la
comercial en edificacions no residencials, mentre que el ciutatmostra una forta concentració a només tres districtes; l'Ei
sostre comercial ubicat en edificis residencials continua la xample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc apleguenmés del60 per
tendència a labaixa del nombre d'habitatges. cent del conjunt de sostre comercial previst a la ciutat. En tot cas,
cal dir que a Ciutat Vella,per les seves pròpies característiques
Les llicències d'obres aprovades durant el primer semestre urbanístiques i terciàries, es concentra la dotaciómés important
d'enguanypreveuen la construcció de 62.250 in2 de nova superfí de sostre comercial en edificis no residencials, mentre que el pre
cie comercial. D'aquest total, poc més de la meitat s'ubica en edi vist en edificis residencials ésmolt petit. Contràriament, és a Sant
ficis residencials, mentre que la resta se situa en edificacions no Martí -sense comptabilitzar la Vila olímpica- i a Nou Barris on
residencials. la dotació prevista és menor.
El sostre comercial previst durant aquestperíode ha experi
mentat una disminució del 28,4 per cent en relació amb el primer
semestre del 1990; si desagreguem pel tipus d'edificis on s'ubica
aquest sostre veiem que es produeix un comportament divergent
en tots dos casos, molt considerable; així, mentre que el sostre
previst en edificis residencials ha patit una davallada del 50,7 per
cent, la superfície comercial situada en edificacions no residen
cials ha crescut un 47,5 per cent. En qualsevol cas, això respon a
l'evolució general d'ambdós tipus de superfície que ja hem co
mentat anteriorment.
No obstant això, l'evolució de la tendència és de clara descele
ració, amb una disminució progressiva del pes relatiu d'aquest ti
pus de superfície sobre el conjunt de sostre aprovat a la ciutat.
Així, al llarg del segon trimestre d'enguany, el sostre comercial
aprovat representa només el 7,4 per cent de tot el nou sostre pre
vist a la ciutat, laqual cosa indica una pèrdua de 4,7 punts rela
tius sobre ladistribució percentual de l'any passat, imés de sis
punts sobre la que es va registrar l'any 1989.
77
Sostre previst a les llicències d'obres per a usos industrials, d'oficines,
d'equipaments i d'hotels concedides (gener-juny 1991)
Ús industrial 1 Oficines Equipaments Hotels
,.. ,
Districte ma 1111.1- % % 1 %
1. Ciutat Vella 0 10.102 12,6 3.350 11.5 0
2. Eixample 0 24.860 31,0 6.492 22,3 4.835 22,6
3. Sants-Montjuïc 15.599 50,8 8.519 10,6 5.340 18,3 3.643 17,0
4. Les Corts 22 0,1 27.590 34,4 0 2.481 11,6
5. Sarrià-Sant Gervasi 0 - 4.459 5,6 9.003 30.9 0 -
6. Gràcia 415 1,4 879 1,1 1.430 4.9 0
7. Horta-Guinardó 0 725 0,9 3.500 13.1) 8.478 39,5
8. Nou Barris 0 82 0,1 0 0 -
9. Sant Andreu 5.551 18,1 0 - 0 0
10. Sant Martí 9.092 29,6 2.981 3,7 0 2.004 9,3
Total sense
Vila Olímpica 30.679 100,- 80.197 100,- 29.115 100,- 21.441 100,-
Vila Olímpica 500 1,6 9.875 11,0 19.953 40,7
Total amb
Vila Olímpica 31.179 100,- 90.072 100,- 49.068 100,- 21.441 100,-
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per la Direcció de Serveis de Control de l'Edificació de l'Ajun ament de Barcelona.
L'evolució del sostre destinat a oficines i hotels acusa Una característica important lligada amb aquest tipus d'ús del
s'esgotament de l'esforç realitzat durant l'any passat. sostre és la desproporcionada concentració d'aquests edificis a
zones concretes i tradicionalment lligades a aquestes activitats;
El sostre previst per a usos industrials al llarg del primer se l'Eixample i les Corts gairebé acullen el 60 per cent d'aquest ti
mestre d'enguany es quantifica en 31.179 m2. L'escasa importàn pus de sostre, mentre que cinc districtes apleguen gairebé la tota
cia d'aquest tipus de noves construccions a la ciutat queda reflec litat -el 93,2 per cent- d'aquesta superfície. Així, mentre l'Ei
tida en el cada cop més migrat pes relatiu que té sobre el conjunt xample continua reafirmant el seu paper de districte central de
de sostre previst a la ciutat; durant aquest període només repre negocis de la ciutat, les possibilitats d'expansió de les Corts s'im
senta el 5,8 per cent del total. posen a la saturació de Ciutat Vella.
La construcció d'aquest tipus d'edificacions ésmoltpoc relle Al llarg d'aquest semestre s'ha aprovat la construcció de 49.068
vanta la ciutat, i esmaterialitza o bé en instal.lacions no destina de sostre destinat a equipaments urbans. L'evolució d'aquest
despròpiament per a usos industrials com són les infrastructures tipus d'ús del sòl experimenta, doncs, un creixement molt impor
de telecomunicacions, o bé en ampliacions d'empreses ja exis tant en relació amb el primer semestre de11990 -amb un incre
tents als polígons industrials de la ciutat -el Bon Pastor,Gran ment del 89,5 per cent. Ara bé, en aquest apartat no es pot parlar
Via Sud, Poblenou i molt especialment, la Zona Franca, per les d'una tendència expansiva ja que, malgrat que el seu pes relatiu
millors condicions de situació i urbanització de què disposa. La és superior al registrat els darrers dos anys, respon -en gene
resta de construccions industrials previstes fora d'aquestes zones ral- a factors aliens a la conjuntura, de manera que una conver
són purament simbòliques. gència en el temps d'uns quants expedients pot provocar creixe
ments o disminucions molt importants. Succeeix el mateix amb la
En analitzar l'evolució d'aquest tipus de superfície no podem localització d'aquest nou sostre per a equipaments -amb una
oblidar que el sòl qualificat com a industrial és cada cop més es proporció important d'ampliacions- que pot venir determinada
càs a la ciutat, i es troba en via d'exhauriment, fet que ha provo per l'existència o absència d'equipaments de similars característi
cat des de fa alguns anys el desplaçament d'aquests tipus d'activi ques, per tal d'ampliar-los o crear-los en un o altre cas. Una si
tats a l'entorn del nucli urbàmetropolità. tuació especial és laque correspon als equipaments esportius
creats amb l'ocasió de l'esdeveniment olímpic, que, per tant, tam
L'oferta de nou sostre previst per a usos d'oficines esmanté bé han provocat una gran concentració espacial d'aquest tipus de
com una de les dotacions de sostre més importants de la ciutat, construccions. Pel que fa als hotels, l'esforç realitzat al llarg del
amb el 16,6 per cent del total de nova superfície prevista. Els ele darrer any fa que els 21.441 tn2 previstos durant aquest primer se
vadíssims ritmes de creixement que es van donar al llarg dels dar mestre sembli una dotació molt minsa -disminueix un 75 per
rers dos anys han fet que aquest tipus de superfície dupliqués la cent respecte al mateixperíode de l'any passat. Les excepcionals
seva presència relativa en les noves construccions. Ara bé, des circumstàncies que viu la ciutat han provocat -de nou en aquest
prés d'aquest període de creixement intens, es comencen a perce cas-una acumulació temporal de projectes molt importants en
bre els primers símptomes d'esgotament, amb una disminució els darrers anys que han provocat una expansió molt notable. Un
respecte al primer semestre del 1990 d'un 12,3 per cent. Aixà és cop engegats aquests projectes, resta observar la incidència de la
una implicació lògica de l'immens esforç realitzat en molt poc seva construcció sobre la ciutat.
temps i que d'alguna manera ha esgotat els projectes que s'ha
guessin desenvolupat en un lapse de temps més ampli.
78
Lloguer d'oficines
Distribució dels locals d'oficina i similars llogats a Barcelona segons grandària i preu (gener-juny 1991)
superfície (m2) preu (ptes./m2)
li=11 % ac 011, 121, :. r r cv. ac
fins a 30 7,6 7,6 100-250 3,0 3,0
31-60 20,4 28,0 251-500 11,2 14,2
61-90 27,0 55,0 501-750 14,8 29,0
91-120 17,8 72,8 751-1.000 21,2 50,2
121-150 8,0 80,8 1.001-1.250 18,8 69,0
151-200 8,4 89,2 1.251-1.500 9,8 78,8
201-250 3,6 92,8 1.501-1.750 7,8 86,6
251-300 3,4 96,2 1.751-2.000 4,0 90,6
301-400 1,8 98,0 2.001-2.500 5,6 96,2
mésde 400 2,0 100,- 2.501-3.000 1,8 98,0
més de 3.000 2,0 100,-
Total 100,- Total 100,-
Evolució de l'estructura de preus de lloguer Una primera anàlisi en relació amb la grandària dels locals llo
gats durant el primer semestre d'enguany confirma, a grans trets,
'histribució percentuafdanombre de conti la mateixa tipologia de locals que en períodes anteriors. Tipolo
ptes./m2 I gener-jun gia que de manera molt simple es pot concretar en un predomini
198 1990 1991 dar de les superfícies petites -entre 30 i 120 m2-que en total
gairebé les dues terceres de la mostra; dins d'a
fins a 750 30,3 29,0 representen parts
interval són més locals no els
751-1.250 36,5 40,0 quest freqüents aquells que superen
més de 1.250 33,2 31,0 90m2.
Total 100,- En relació amb la distribució de locals segons superfície, al
Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades acilitades per la Cambra Oficial de la Propietat llarg del bienni 1989-1990 cal destacar un augment força sensible
Urbana de Barcelona iper la UnitatOperativa del Pla de la Ciutat de l'Ajuntament de Bar dels més petits, amb menys de 30 m2, i en menor mesura dels de
celona. més superfície unitària -amb més de 250 m2. Lògicament, aquest
major pes es produeix a costade la resta d'intervals de superfície,
especialment del que comprèn els locals que tenen entre 30 i 60
Reprenem en aquest número la publicació de l'explotació de m2. El fet que l'interval amb més representació sigui el dels locals
les dades dels contractes de lloguer d'oficines i locals similars re d'entre 61 i 90 m2 -la dimensiómitjana del parc d'habitatges de
ferits a Barcelona i registrats a la Cambra Oficial de la Propietat la ciutatse situa també en aquest interval- confirma la impor
Urbana de Barcelona. La publicació periòdica d'aquestes dades tància que ha tingut i té el fenomen del canvi d'usos d'una part
és possible gràcies a l'excellent disposició de la Cambra i a les fa del parc d'habitatges del centre de laciutat i l'escassa disponibili
cilitats atorgades per la UnitatOperativa del Pla de la Ciutat de tat de sostre edificat per a oficines i similars.
l'Ajuntament. Els contractes considerats en aquest número cor
responen a unamostra dels registrats durant elprimer semestre Quant als preus de lloguer per m2 declarats -obtinguts a partir
d'enguany. Recordem que aquesta informació està disponible i del lloguermensual de cada local en relació amb la superfície llo
s'ha publicat en números anteriors des del 1989 -vegeu índex gada- la dispersió ésmoltmés elevada que en el cas de les su
d'indicadors publicats a BARCELONA.ECONOMIA núm. 10. Aquest perfícies. Si agrupem els preus de lloguer per intervals s'observa
seguiment al llarg del temps i amb un tractament homogeni per que la màxima concentració -l'interval moda- es dona entre
met començar a apuntar algunes tendències. les 751 i les 1.000 ptes./m2, seguitmolt de prop per l'interval im
mediatament superior de 1.001 a 1.250 ptes./m2. En conjunt, con
Sense pretendre repetir la metodologia utilitzada -detallada en centren el 40 per cent del total de contractes de lloguer segons el
el número4 de BARCELONA.ECONOMIA- cal recordar que l'explo seu preu.
tació iposterior anàlisi es fa a partir d'una mostra del total de
contractes registrats de locals no residencials que no siguin plan
tes baixes -destinades primordialment a activitats comercials.
La mostra s'obté del conjunt de contractes registrats durant un
període de temps determinat i equivalent mes a mes.
En total, el nombre d'observacions de la mostra obtinguda
aquest semestre és de 500, lleugerament superior al nombre de
contractes considerats durant el mateix període del 1990.
79
Distribució per districtes dels locals d'oficines i similars segons preu de lloguer (ptes./m2) (gener-juny 1991)
1.501-1.750 1.751-2.000
1. Ciutat Vella 13 9 19 10 3 2 0 0 0 11,2
2. Eixample 23 29 44 48 28 23 11 22 9 47,4
3. Sants-Montjuïc 5 7 8 4 1 1 1 1 0 5,6
4. Les Corts 1 3 6 4 3 3 0 0 3 4,6
5. Sarrià-SantGervasi 5 3 5 14 10 10 6 3 4 12,0
6. Gràcia 7 5 7 9 3 0 2 1 3 7,4
7. Horta-Guinardó 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0,6
8. Nou Barris 0 2 0 0 0 0 0 O 0 0,4
9. Sant Andreu 3 4 5 2 1 0 0 0 0 3,0
10. Sant Martí 13 12 11 3 O 0 0 0 0 7,8
Total Barcelona 71 74 106 94 49 39 20 28 19 100,-
Distribució per districtes dels locals d'oficines i similars segons grandària (m-) gener-jum )
1. Ciutat Vella 12 13 8 8 4 6 1 3 1 11,2
2. Eixample 17 51 54 39 25 26 9 5 11 47,4
3. Sants-Montjuïc 2 6 15 5 0 0 0 0 O 5,6
4. Les Corts 0 3 10 5 2 0 O 1 2 4,6
5. Sarrià-Sant Gervasi 0 10 16 16 5 5 2 3 3 12,0
6. Gràcia 2 11 10 6 1 2 2 2 1 7,4
7. Horta-Guinardó 1 1 1 0 O O O O O 0,6
8. Nou Barris 0 1 1 0 O O o O o 0,4
9. Sant Andreu 2 4 5 2 1 1 0 O O 3,0
10. Sant Martí 2 2 15 8 2 2 4 3 1 7,8
Total Barcelona 38 102 135 89 40 42 18 17 19 100,-
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra Oficial de laPropietat Urbana de Barcelona i per la Unitat Operativa del Pla de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona.
A la banda baixa dels preus —per sota de les 750 ptes./m2— hi La concentració d'equipament terciari en uns pocs barris de la
ha el 29 per cent dels contractes registrats, amb una escassa pre ciutat—per sobre de les seves necessitats pròpies— es reflecteix
sència dels contractes amb preus de lloguer per sota de les 250 necessàriament en elpreu de la totalitat del parc inimobiliari de
ptes.1m2. Per contra, a la banda alta dels preus —per sobre de les la zona imolt especialment en els locals aptes per a oficines i si
1.250 ptes./m2— la dispersió és considerable i fins a les 2.500 milars. Aquesta consideració ens serveix per introduir una anàlisi
ptes./m2, tots els intervals de preus concentren una mostra signifi purament descriptiva sobre la distribució per districtes d'aquest
cativa. Per sobre d'aquest nivell, el nombre de contractes dismi tipus de locals segons superfícies i preus. No cal insistir en que
nueix sensiblement. l'amplitud de la mostra—suficient per una anàlisi a nivell de la
ciutat—podia ser insuficient per una anàlisi a nivell de barris.
Notable desacceleració del ritme de creixement dels preus de Malgrat tot, els resultats obtinguts permeten constatar l'existèn
lloguer de les oficines. cia de més d'un mercat immobiliari a la ciutat.
Aquesta estructura de preus posa de relleu que el mercat de Així, l'Eixample concentra gairebé la meitat dels locals d'ofici
lloguer de localsd'oficina i similars a Barcelona durant elprimer na i similars llogats a la ciutat. En un segon nivell, amb poc més
semestre del 1991 ha experimentat una sensible davallada en les del 10 per cent cadascun, es troben els districtes de Ciutat Vella i
taxes de creixement dels preus en comparació amb el ritme alcis Sarrià-Sant Gervasi, zones limítrofes del primerjuntament amb
ta del 1990. A grans trets, si pel conjunt del 1990 es va calcular un Gràcia. Precisament aquest districte apareix en un tercernivell
augment dels preus de lloguer de l'ordre del 30 per cent en rela juntament amb SantMartí, LesCorts i Sants-Montjuïc.A la resta
ció amb el 1989, les observacions del primer semestre d'enguany de districtes el nombre d'observacions fa pensar que es tracta
apunten que durant el 1991 l'augment se situarà a l'entorn del 12- d'una zona fora delmercat d'oficines i similars de la ciutat.
15 per cent, sempre en termes nominals.
Quant a preus de lloguer, es constata que l'estructura de preus
de l'Eixample és clarament superior a la de la resta de la ciutat.
Per contra, l'estructura de preus als dos districtes delssegon nivell
—como ja és conegut— són divergents entre sí. Mentre la de Sar
rià-Sant Gervasi s'ajusta a la de l'Eixample, fins al punt de consti
tuiruna zona homogènia, la de Ciutat Vella es caracteritza per
un predomini de preus baixos, per sota de lamitjana de la ciutat i
més semblant a la dels districtes del tercer nivell amb l'excepció
de Les Corts.
80
Mitjanes de preus de lloguer de locals d'oficines i similars. Distribució per harris Gener-Juny 1991
5.3.
8 3
9.5.
9.4.
3.3.
Intervals de preus (ptes./m2) 1.1. Barceloneta 4.1. Les Corts 9.1. Sagrera
senseoferta significativa 1.2. Parc 4.2. Pedralbes 9.2. Congrés
El 1.3. Gòtic 5.1. Sant Gervasi 9.3.
entre 501 i 750 Sant Andreu
1.4. Raval 5.2. Sarrià 9.4. Bon Pastor
0 entre 751 i 1.000 2.1. Sant Antoni 5.3. Vallvidrera-Les Planes 9.5. Trinitat Vella
entre 1.001 i 1.250 2.2. Esquerra Eixample 6.1. Gràcia 10.1. Fort Pius
al entre 1.251 i 1.500 2.3. DretaEixample 6.2. Vallcarca 10.2. Poblenou
2.4. Estació Nord 7.1. Guinardó
entre 1.501 i 1.750 10.3. Barri Besòs
2.5. Sagrada Família 7.2. Horta 10.4. Clot
3.1. Poble Sec 7.3. Vall d'Hebron 10.5. Verneda
3.2. Montjuïc 8.1. Vilapicina-Turó de la Peira
3.3. Zona Franca-Port 8.2. Roquetes-Verdum
3.4. Font de la Guatlla 83. Ciutat Meridiana-Vallbona
3.5. Bordeta-Hostafrancs
3.6. Sants
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper la Cambra Oficial de la PropietatUrbana de Barcelona i per la UnitatOperativa del Pla de la Ciutat de l'Ajuntamentde Barcelona.
81
Principals activitats a desenvolupar als locals d'oficines i similars llogats a Barcelona Gener-Juny l()91 (%)
Serveis a
les empreses
Indústries
i tallers
Oficines i
despatxos 64,5 %
14,8 %
Serveis al
consumidor
Font:Elaboració pròpiaa partir de les dades facilitadesper la Cambra Oficial de laPropietat Urbanade Barcelona iper la Unitat Operativa del Pla de la Ciutat de l'Ajuntamentde Barcelona.
De la distribució que en resulta—molt ajustada a lapercepció Pel que fa a la distribució per tipus d'activitat a desenvolupar
que es té sobre la realitat de laciutat—pot sorprendre el poc pes en els locals llogats, i segons la informació complementària que
en termes relatius de Les Corts. Possiblement s'haurà d'esperar a s'adjunta en els contractes registrats, esmanté a grans trets la dis
tenir les dades de tot l'any per arrodonirmés el dibuix, però sí tribució de períodes anteriors, amb un predomini clar—dues ter
que es pot pensar que algunes de les raons poden ser que la forta ceres parts del total— de les oficines i despatxos i una lleugera
expansió del terciari seguintl'eix de la Diagonal encara s'està davallada dels locals destinats a indústria i tallers imolt especial
desenvolupant i que una part important del sostre d'oficines d'a ment a magatzems.
questa zona no forma part—ara per ara— delmercat de lloguer.
En tot cas, és d'esperar un major protagonisme amitjà termini.
82
VI. Ocupació

Mercat de treball
Taxageneral d'atur registrat (%)
Província de
Període Barcelona Barcelona Cataluny Espanya ,
31-X11-1987 16,3 19,3 18,3 20,9
31-XII-1988 13,7 16,0 15,2 18,8
31-111-1989 12,7 15,0 14,2 18,4
30-VI-1989 11,8 13,6 12,9 17,2
30-IX-1989 11,6 13,8 12,7 16,4
31-X11-1989 9,9 12,0 11,6 16,2
31-111-1990 9,6 11,7 11,3 16,1
30-VI-1990 9,0 10,8 10,2 15,3
30-IX-1990 9,4 11,2 10,6 15,3
31-XII-1990 9,2 11,3 10,9 15,6
31-111-1991 9,4 11,4 11,0 15,6
30-VI-1991 9,1 10,7 10,2 14,8
Font: Direcció d'Ocupació de laGeneralitat de Catalunya ielaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquestade Població Activa per a la província de Barcelona, del nombre d'aturats
registrats a l'INEM a Barcelona ide la poblacióestimada per Barcelona.Economia, a partir de la nova sèrie homogènia.
Atur registrat a Barcelona
Variació (°/0) Variació (°/0)
30-VI-19911 30-VI-19911
30-VI-1989 30-VI-1990 Milikel22L, 30-VI-1991 - -
Atur total registrat 84.197 64.669 66.350 64.320 -3,1 -0,5
Atur juvenil (16-24 anys) 21.052 12.532 13.987 13.196 -5,7 5,3
Atur masculí 34.472 25.745 26.879 25.812 -4,0 0,3
Atur femení 49.725 38.924 39.471 38.508 -2,4 -1,1
Distribució sectorial:
-Agricultura 167 118 100 91 -9,0 -22,9
-Indústria 28.822 23.502 23.815 22.836 -4,1 -2,8
-Construcció 3.662 2.594 2.672 2.683 0,4 3,4
-Serveis 37.759 31.738 33.865 33.201 -2,0 4,6
-Sense ocupació anterior 13.787 6.717 5.898 5.509 -6,6 -18,0
Font: Dades de l'INEM recollidespel Departament d'Economia Aplicada de la UAB. A partir de gener de 1991, les dades són facilitades per l'Area de Desenvolupament Econòmic iSocial de
l'Ajuntamentde Barcelona.
Tot i que en acabar el segon trimestre s'assoleix el mínim d'atu Contràriament a la tònica dels darrers anys, l'atur també aug
rats dels darrers anys, es detecten indicis que preveuen un íncre menta en els serveis, i en canvi continua decreixent -però poc
mentglobal del nombre de desocupats durant el segon semestre. a la indústria. Per altra banda, no deixa de ser significatiu que el
terciari, caracteritzat per unaelevada atomització d'empreses i
El nombre total d'aturats registrats a Barcelona en acabar el amb una flexibilitat en elmercat de treball més elevada que als
mes de juny era de 64.320 persones. Aquesta xifra és lamés baixa altres sectors, sigui el sector que en els darrers nou mesos s'ha
dels darrers anys i fins i tot lleugerament inferior a la de just un vist afectat més negativament per l'evolució de l'atur.
any abans, que era fins aleshores elmínim assolit de l'últim de
cenni. En els darrers mesos, el nombre total d'aturats s'havia si En definitiva, però, el cert és que en tots els sectors l'atur té un
tuat per sobre de les 66.000 persones. Tanmateix, cal assenyalar comportament a l'alça i no és d'estranyar, si continua lamateixa
que des de finals del 1990, la disminució del nombre d'aturats evolució, que en els pròxims mesos augmenti el nombre d'aturats
s'ha frenat molt, i ja només parlem de tres o quatremil aturats en tots ells. L'única excepció serà, òbviament, en el grup dels qui
menys per any, quan tot just a principis del 1990 parlàvem d'una no provenen de cap ocupació anterior. En aquest collectiu, les
reducció de més de vint mil persones. taxes de decreixement són encara properes al 20 per cent anual.
Si diferenciem per grans sectors productius, ladavallada del Quant a ladistribució per edats i per sexes, l'únic collectiu en
nombre de llocs de treball ha tingut especial incidència en el sec el qual no ha augmentat l'atur respecte a un any abans ha estat
tor de la construcció, que fins ara i des de feia uns quants anys en les dones, ja que tant l'atur masculí com sobretot el juvenil
mostrava un dinamisme puixant. En aquest sentit, es comença a augmenta. En el cas dels homes, el nombre d'aturats esmanté
detectar l'alentiment del sector després d'un període demolt for quasi al mateix nivell que al juny del 1990, però en el cas dels me
ta activitat i s'apunta l'inici d'una etapa de recessió causada per nors de 24 anys, el nombre de desocupats augmenta per segon
la finalització de les grans infrastructures i de les grans promo trimestre consecutiu, sempre en relació amb un any abans.
cions de construcció d'habitatges. Aquest fet és significatiu si tenim en compte que es tracta d'un
85
Contractacions registrades a Barcelona
Variació (°/0) Variació (%)
1989 1990 1991 1991 2n. tr. 19911 2n. tr. 19911
dmee ..49..41:~a10
Altes demandes d'ocupació 70.488 37.459 54.356 52.044 -4,3 38,9
Baixes demandes d'ocupació 74.500 40.432 52.249 51.966 -0,5 28,5
Altes llocs de treball oferts 5.578 5.497 5.737 4.558 -20,6 -17,1
Contractes de treball registrats 86.596 84.071 90.244 92 377 2,4 9,9
- acollits a mesures de foment 45.901 42.454 45.223 44.971 -0,6 5,9
- noacollits a mesures de foment 40.695 41.617 45.021 47.406 5,3 13,9
Distribució dels contractes
acollits a mesures de foment:
- Sectorial: Agricultura 73 72 92 78 -15,2 8,3
Indústria 11.357 8.876 8.961 8.396 -6,3 -5,4
Construcció 2.283 2.493 2.541 2.581 1,6 3,5
Serveis 32.188 31.013 33.629 33.916 0,9 9,4
- Persexes: Homes 27.263 23.542 24.511 24.392 -0,5 3,6
Dones 18.638 18.912 20.712 20.579 -0,6 8,8
Font:Dades de l'INEM recollidespel Departament d'Economia Aplicada de la UAB. Apartir de gener de 1991, les dades són facilitadesper l'Àrea de Desenvolupamen Econòmic i Social
de l'Ajuntamentde Barcelona.
Actius i ocupats estimats a Barcelona Aquesta resistència a la baixa de la taxa d'atur a Barcelona es
dóna a -on esmanté en un 10,7 cent,
sèrie homogènia) igualment Catalunya per
també una dècima per sobre de la de junydel 1990. A Espanya,
"I== Ocupats* Aturats* en canvi, sí quemanté la tendència a la baixa i se situa per primer
en els darrers sota del 15 cent.
31-XII-1986 692.336 566.642 125.694 cop anys per per
31-XII-1987 725.002 606.600 118.402
31-XII-1988 708.650 611.573 97.077 Quant a les contractacions registrades a les oficines de l'INEM
de Barcelona durant el segon trimestre d'enguany, s'observa que
31-111-1989 713.611 622.821 90.790 tant les altes de demanda d'ocupació com les baixes augmenten
30-V1-1989 713.488 629.291 84.197 considerablement en relació amb un any abans. Aquest augment
30-1X-1989 721.270 637.335 83.935 correspon al manteniment de la tendència amantenir un nombre
31-X11-1989 712.464 641.822 70.642 elevat de contractes, la granmajoria dels quals correspon a con
tractes eventuals o temporals. Així, es dóna una rotació elevada
31-111-1990 710.400 642.202 68.198 cada renovació de contractes de duració determinada im
30-V1-1990 720.510 655.841 64.669 ja que
una alta i una baixa al de l'INEM.
30-IX-1990 714.622 647.759 66.863 plica registre
31-XII-1990 717.111 650.873 66.238
Si diferenciem entre contractes acollits i no acollits a mesures
31-111-1991 708.711 642.361 66.350 de foment, s'observa que esmanté l'equilibri dels darrers anys,
30-V1-1991 710.585 646.265 64.320 en què es distribueixen aproximadament per un igual tots dos ti
-amb de l'estacionalitat del tercer en
* Per estimar el nombre d'actius ocupats, hom ha considerat el total d'aturats trimestre,
registrats pus l'excepció
a les oficines de PINEM. què els contractes lliures superen els acollits a mesures de fo
Font: Elaboració ment. hem de remarcar en els darrers sis
pròpia apartir de les dades de l'Enquestade Població Activa per a la Tanmateix, que mesos,
província de Barcelona ide la nova estimaciópoblacional de Barcelona.Economia. els contractes lliures han tingut un creixement interanual supe
rior a lamitjana, que difícilment ens indicaria un inici del canvi
de tendència.
segment d'edat en el qual s'ha incidit fortament en les polítiques
ocupacionals i el seu nombre d'aturats disminuí en anys anteriors Els sectors quemés es beneficien dels contractes acollits a me
a taxesmoltmés elevades que la resta d'aturats. sures de foment durant aquest segon trimestre han estat els ser
veis -que concentren les tres quartes parts del total- i la cons
La taxa d'atur registrat a Barcelona es redueix a un 9,1 per cent, trucció. En aquests dos sectors el nombre de contractes d'aquest
una dècima per sobre de la de juny de l'any passat,mentre que tipus ha augmentat un 9,4 i un 3,5 per cent respectivament, en re
continua la davallada de la població activa i de l'ocupada lació amb el mateix període de 1990. Contràriament, en la indús
en relació amb un any enrera. tria han davallat un 5,4 per cent, continuant la tònica dels darrers
trimestres.
Des de juny de l'any passat, lapoblació activa estimada a Bar
celona ha disminuït de prop de 10.000 persones -un 1,4 per Quant a la distinció per sexes, el col.lectiu femení continua es
cent-, a un nivell semblant de la població ocupada estimada, sent el més beneficiat, ja que elnombre de contractes acollits ha
que ho ha fet en poc més de 9.500 persones. El nombre total d'a augmentat un 8,8 per cent en relació amb el segon trimestre de
turats totjust ho ha fet en 350 persones. l'any passat, contra un 3,6 en els homes.
86
VII. Població

Evolució de la població resident
Evolució de la població resident a Barcelona
—
111
1975 1980 1985 1990
Creixement vegetatiu Saldomigratori estimat
— Població estimada — Població registrada: censos, padrons i rectificacions padronals
Nota: L'estimació de la poblacióefectuada per Barcelona.Economia es basa en l'aplicació de les correccions derivades de la desviació entre el saldo migratori registrat i el que s'obté perdiferència entre
la variacióde població interpadronal i el saldo vegetatiu. Per calcular la població total estimada, s'incorporen a lesdades censals i padronals les altes peromissió produïdes enelsquinquennis
següents, ies refà la sèrie en base al saldomigratori estimat. Les dues sèries de població fan referència a 31 de desembrede cada any. Durant el període 1980-1985 són referides a31 de març
de l'any següent. Apartir del 1986 la data de referènciaés l'u de gener de l'any següent.
Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitadespel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Al llarg del darrer decenni el nombre de residents censats es recullen en el cens—com les relatives a l'habitatge o al nivell
ha disminuït en més de cent mil persones. educatiu de la població, s'elaboren indicadors de tot tipus (eco
nòmics, socials, culturals...) que permeten fer projeccions de qui
El coneixement de la dada de població censal és sempre un es nes han de ser de línies futures d'actuació en tots els àmbits.
deveniment important quant que dóna un punt de referència
«únic i legitimat» a partir del qual es té notícia de quina ha estat En aquest número de BARCELONA.ECONOMIA hem substituït la
realment l'evolució de lapoblació durant tot un decenni. L'ela taula que presentem habitualment per un gràfic que pretén oferir
boració del cens és un procés complicat iminuciós que requereix una visió estructural de l'evolució demogràfica que ha experi
molt de temps i un gran desplegament de mitjans, i és precisa mentat la nostra ciutat en els darrers quinze anys. Aquest gràfic
ment aquesta complexitat i rigurositat la que —en teoria— el le es pot considerar com a suport gràfic del quadre que ens ésmés
gitima. A partir d'aquesta dada de població i d'altres que també familiar i que recull les dades relatives a l'evolució de la població
89
registrada i estimada pel nostre Departament, alhora que presen aquest any s'ha revelat molt més propera a la resultant del cens
ta trimestre rera trimestre el creixement vegetatiu i el saldo mi que el que havien mostrat les rectificcions padronals d'aquest
gratori registrat i estimat. darrer quinquenni. És per això, i encara l'espera d'una correcció
definitiva de la dada censal, que considerem la nostra estimació
La població censal registrada a Barcelona amb data 31 demarç comunaeina adient per fer el seguiment de l'evolució del nom
del 1991 ha estat de 1.623.542 persones segons dades provisionals bre de residents any rera any.
de l'INE. Malgrat que encara es troba en procés de revisió i, per
tant,pot experimentar alguna valoració, aquesta xifra confirma la La davallada de la taxa de fecunditat i l'emigració de gentjove
tendència a la baixa del nombre de residents a la ciutat que es va arrosseguen a la baixa el saldo vegetatiu.
iniciar ara fa un decenni. En relació amb la població resident el
1975 si les dades provisionals es confirmen— s'hauriaproduït Si aprofundim en la significació d'aquestes dades, es confirma
una davallada d'un 7,3 per cent, la qual cosa es concreta en una la pèrdua progressiva de residents de la ciutat, que ve donada per
disminució de prop de 130 mil residents a la ciutat. unaevolució negativa del saldo vegetatiu i delmigratori. El grà
fic adjunt ofereix unavisió força sintètica imostra la rotunditat
El nombre de residents registratsha experimentat durant amb que ambdós saldos passen d'una situació de disminució del
aquests anys unaevolució que es pot diferenciar clarament en creixement a una evolució progressivament a la baixa. Si hom
dos períodes. Fins el 1979 la tendència va ser netament positiva, i analitza l'evolució d'ambdós components per separats, s'observa
el nombre de residents va creixer a un ritme del 2,2 per cent l'inexorable creixement del saldo vegetatiu negatiu d'una manera
anual; a partir del 1980 es va inicar unadavallada que s'ha accen constant durant tot elperíode. La disminució de les taxes de fe
tuat en els darrers anys. Ara bé, si s'observa el gràfic, sobten les cunditat ha provocat una davallada dels naixements, els quals no
brusques alteracions que es produeixen en l'evolució d'aquesta arriben a compensar el nombre de defuncions. En elmoment que
variable. De fet, és reconegut de manera generalitzada que es disposi de l'estructura de la població censal per edat i sexe
aquests sotracs —que coincideixen en el temps amb la realització hom podrà intuir quina serà l'evolució amitjà termini, ja que es
dels censos i dels padrons— no responen a moviments reals de la coneixerà si aquesta taxa de fecunditat es troba o no per sota del
població, i que són conseqüència d'un sistema de registre que, en nivell considerat de reemplaçament (el nivell teòricament neces
certamanera, va endarrerit en el temps i s'actualitza només cada sari perquè les generacions es reemplacin). A banda d'això, hom
lustre. En concret, si s'analitzen les dues components que deter coneixerà la forma de la piràmide, l'esperança de vida i el grau
minen l'evolució d'una població, és a dir,el creixement vegetatiu d'envelliment de la societat a la ciutat.
i el saldo migratori, es pot pensar que l'evolució de la primera ha
de ser raonablement fidel, quant que tant els naixements com les Ara bé, per explicar aquesta disminució dels naixements, cal
defuncions són esdeveniments la inscripció dels quals tothom cercar també causesmolt més immediates, comara l'augment del
asumeix com d'obligat compliment, mentre que el registre del nombre de persones que, sense deslligar-se del tot, fixen una
movimentmigratori ésmolt més difícil de mantenir actualitzat. nova residència fora de la ciutat. Caldrà esperar una distribució
En relació amb això, hom asumeix una subvaloració de les dades dels emigrants per edats per copçar si la disminució dels naixe
migratòries registrades ja que no és estrictament necessari donar ments vemotivada pel trasllat de joves i/o noves unitats familiars
se de baixa i d'alta al padró municipal quan hom canvia de domi a d'altres nuclis fora de la urbs. En aquest sentit, malgrat que en
cili. A banda d'aquest fet, aquesta subvaloració pot afectar tant els darrers anys hom considera que les condicions d'habilitat de
els emigrants com els immigrants, demanera que no es pot tenir la ciutat han millorat notablement—en relació amb serveis,
una idea clara de si aquesta subvaloració afecta de manera simi transports públics i equipaments urbanístics, aixícom aspectes
lar totes dues magnituds o si n'hi ha una de més afectada que l'al mediambientals com els fums i lapol.lució, és un fet que l'emi
tra. gració ha crescut. Entre els factors que expliquen aquest creixe
ment dels residents que emigren, n'hi ha de molt diversos. D'una
És precisament per aquestes mancances dels registres oficials, banda, hi ha un segment de la població que disposa d'una segona
en concret, de les subvaloracions de les rectificacions padronals residència i quan arriba a una certa edat prefereixconvertir-la en
que BARCELONA.ECONOMIA elabora una estimació de la població residència habitual. D'altra banda, l'elevada densitat de població,
resident a la ciutat. Lametodologia a partir de la qual es realitza juntament amb l'edificació intensiva del sòl fa que hi hagi una es
aquesta sèrie està explicada en el número 9 de la nostra publica cassetat d'aquest susceptible de ser edificat. Aquest fetjustifica a
ció; a nivell de recordatori es pot dir que la sèrie es calcula tenint hores d'ara els elevats preus dels habitatges que es donen a la
en compte la diferència entre el saldo migratori registrat i el real ciutat i que són els causants que una part important de la deman
en un període intercensal, el qual s'obté, al seu torn, de la dife da potencial d'habitatge quedi fora delmercat en no poder acce
rència entre la variació de la població total i el saldo vegetatiu. A dir-hi, i, per tant, s'hagi de traslladar fora del nucli urbà.
partir d'això, es crea una nova sèrie de saldo migratori que per
met deduir l'evolució total de la població incorporant les altes En termes estructurals és difícil afirmar en quin sentitpot evo
per omissió. lucionar aquesta variable en el futur. El coneixement de l'estruc
tura de la població per sexe i edat pot donat una idea de quins
Aquesta sèrie, que oferim des de l'inici de la nostra publicació, segments són els més afectats pel moviment migratori, i de com
mostra una evolució del nombre de residents amb una tendència pot condicionar això la composició de la població a mitjà termini.
moltmés ajustada a la que segueixen les dades censals i raona En tot cas, la dinàmica natural de la població respon a factors de
blement més fidel a la realitat.En termes generals el comporta caire molt diferent, alguns dels quals es poden qualificar coma
ment de la variable es—lògicament—molt similar, amb una cla cíclics; altres, però, queden fora de les previsions: la lleugera re
radiferenciació d'un primer període de creixement i d'una cuperació de la taxa de fecunditat al nord d'Europa n'és un
davallada iniciada a partir del 1980. La sèrie estimada té uns pen exemple. Tanmateix, l'actual dinàmica de la població fa preveure
dents mésmoderats i una evolució més constant, quant que un unamodificació en la seva estructura en l'horitzó del segle vi
cop iniciada la tendència a la baixa no hi ha cap rebrot, cosa que nent.
si succeeix en la sèrie corresponent a les dades censals i rectifica
cions padronals. En tot cas, la xifra que havíem avançat per
90
Monografia 1
Evolució del preu dels habitatges
al mercat secundari a Barcelona
(1975-1991)
Jaume Soler Llusà
Economista assessor de la Secretaria Executiva
de l'Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals

Evolució del preu dels habitatges al mercat secundari a Barcelona
L'evolució del preu dels habitatges al llarg d'un període per seguretat, s'ha procedit, per a cada trimestre, a una anàlisi de la
llongat de temps gairebé és una cosa que ni tan sols els articles dispersió dels valors dels preus mitjans de cada tercil-la respecte
periodístics ni els informes o estudis més o menys reservats gosen de lamitjana i la mediana de totes les observacions delmateix
abordar. Sempre es topa amb el fet que economistes i estadístics trimestre, i n'hem deduït el convenciment de que no s'hi obser
haurien d'utilitzar un material de base fragmentari, no homogeni ven comportaments erràtics dels components que determinen el
o referit a un període relativament curt, que els seria subminis preumitjà de l'habitatge a Barcelona. Ans al contrari, la utilitza
trat (hipotèticament) pelmón immobiliari o també de la cons ció de valors mitjans, l'evitar una anàlisi segmentada delmercat
trucció recent o en curs, dominats per tècnics i empresaris força (ja sigui per segments de qualitats «intrínseques» de la construc
allunyats d'aquest tipus de preocupacions. D'altra banda, és ad ció oper «segments» locacionals o geogràfics) i l'anàlisi de la dis
mès amb caràcter general que tampoc el món jurídic (notarial, persió de valors en els termes esmentats, ens ha portat al conven
registral i fiscal) pot aportar material bàsic apte o fiable per a ciment de que la hipótesi de partida ha de ser, ara per ara, el
el-laborar una sèrie històrica llarga de preus, i, ara per ara, ni trovar-nos davant d'un mercat únic de l'habitatge, integrat, en el
tampoc curta. que la majoria de preus de transacció es belluguen en el mateix
sentit i proporcions similars, i en elque operen significativament
En canvi, la premsa publica regularmenti des de fa temps, els mecanismes de competència i d'ajust de preus.
ofertes de venda, amb preus relatius almercat secundari de l'ha
bitatge, amb una característica definitòria essencial, que és la de Els resultats es refereixen, doncs, als preus mitjans de la unitat
què els habitatges hi són efectivament al mercat, i, en definitiva, de superfície (m2) d'habitatge delmercat secundari, i presenten
no estan ocupats per llogaters o per precaristes difícils de desno en la Taula Iels preus nominals. Era gairebé obligat, però, fer un
nar, o bé ser objecte d'usdefruit o altres drets reals, o estar gra contrapunt, com es fa a la Taula II, amb els preus reals expressats
vats. en unitatsmonetàries de valor constant, per a la qual cosa s'ha
escollit, en aquest primer estadi, la via que ha semblat més il-lus
Es pot presumir que els preus que es dedueixen d'aquesta font trativa: la de l'evolució reflexada per l'Index General de Preus de
difereixen regularment i en poca mesura dels preus efectius o de consum, que publica regularment el Instituto Nacional de Esta
transacció (els genuïns preus demercat), i en tot cas molt menys dística, tot acceptant-ne el seu punt de referència (agost 1983)
del que en diferirien els preus que es desprendrien de l'anàlisi de per tal de facilitar-ne el càlcul en elmoment actual i a l'esdeveni
les fonts del món que hem anomenat jurídic. A més, una sèrie dor.
prou llarga de preus d'oferta resulta, ara per ara, insubstituïble
coma referència en matèria de valoracions (en realitat, ficcions A la representació gràfica, però, els preus nominals es contra
substitutóries delmercat), sempre que es realitzin temps després posen amb els valors reals expressats en unitatsmonetàries, però
delmoment a que va referit el valor. Un altre fet importantés referits a un període de valor constant, més recent —maig
que s'ha de presumir que Barcelona, alcor d'una conurbació tan 1991—, per a una interpretació més immediata i clara.
gran com la seva, constitueix per si un mercat immobiliari inte
grat que permet vàlidament la inferència estadística. Del que es presenta en resulta unaevolució a llarg termini dels
preus millor quantificada que el que permeten altres materials
Totaixó reaferma l'interès de les ofertes de venda contingudes estadístics disponibles. Evolució que perfila unsmoviments de
a la premsa, que es refereixen —gairebé exclusivament— a habi preus d'una magnitud força insospitada, en particular pel que
tatges de segona mà. Es dóna la circumstància que la UnitatOpe pertoca el, diguem-ne, relatiu estancament dels preus nominals
rativa del Pla de laCiutat, de l'Ajuntament de Barcelona, per en els deu o onze primers anys del període contemplat, i la dava
mitjà del seu Servei Cadastral i de Valoració de Base, ha procedit llada dels preus reals en elmateix període.
al tractament sistemàtic d'aquest tipus de dades, després d'una
recollida encara que no exhaustiva, sí extensiva i copiosa. Arribats aquí, convé assenyalar que potser calgui casar, en el
futur, aquests resultats amb els preus mitjans de la construcció
Es d'agrair alServei Municipal esmentat la cura que ha posat nova, amb l'advertència de que els preus delmercat secundari
en evitarduplicacions, cosa que hem comprovat detalladament, i potser siguin elmillor indici per deduir, en paral-lel, els preus
la sistematicitat amb que davant del fet que molts anuncis contin efectius de la construcció nova, de la quemolts cops ens veiem
guts a la premsa no especifiquen la superfície dels habitatges sinó forçats a només conèixer-ne els costos.
el nombre d'habitacions, ha procedit a deduir la seva superfície
d'acord amb els estàndards tipus segons la localització derivats Abans d'acabar, cal assenyalar la conveniència que la sèrie
del Cadastre. hde pireuss que aratpreòsentem sirgui peirllongada més enda
vant amb criteris homogenis, mantenint-la al dia en l'esdevenidor
Per alperíode que aquí contemplem, gener del 1975 a juny del i ampliant-la cap el passat, també, fins cobrir unabona part dels
1991, s'ha obtingut una mostra de 27.087 observacions que pre preludis de la crisi econòmica iniciada cap a 1973-1974.
senta un mínim aproximat de 150 per a alguns grups de tres me
sos, i un màxim aproximat de 1.000. La irregularitat que s'obser
va es posa de manifest sobretot als mesos principals de l'estiu
—juliol i agost— i aconsella, a més d'altres raons de tipus estadís
tic, la utilització demitjanes mòbils trimestrals, en elpresent tre
ball.
La grandària de lamostra —tot i el gran nombre d'observa
cions disponibles— no permet abordar amb garanties una anàlisi
detallada per àrees geogràfiques menors, tota vegada que s'hi po
dia produir amb massa freqüència un nombre escàs d'observa
cions, però permet, en canvi, la confecció d'una taula de valors
mitjans dels preus sobre la base d'una mostra àmplia. Per a major
93
Preus nominals (Mitjanes mòbils trimestrals) (pes%ete/rn')
Mesos 1975 1976 1977 1978 1979 1980
„ .,
, , , . . , „ , ' -
Gener 22.301 22.904 27.763 33.727 36.112 37.959 45.352 42.710 44.764
Febrer 21.938 23.821 28.377 34.011 35.560 38.207 45.242 42.139 43.806
Març 21.797 24.304 28.749 32.595 36.966 39.807 45.326 42.611 42.832
Abril 22.038 25.248 28.553 32.853 37.387 41.105 43.159 44.003 43.520
Maig 23.632 25.285 29.040 33.980 38.128 41.921 43.515 43.282 46.551
Juny 24.179 25.511 29.518 35.120 37.020 40.169 41.900 43.192 47.371
Juliol 24.563 25.071 30.413 36.553 36.582 39.029 42.222 41.755 48.770
Agost 23.882 24.355 31.621 36.363 36.860 40.073 38.998 41.795 45.117
Setembre 23.390 24.638 31.156 36.324 36.399 41.995 40.521 40.129 45.286
Octubre 23.859 25.651 31.419 36.206 37.209 43.632 41.366 43.272 44.573
Novembre 23.536 26.599 31.425 36.485 37.093 44.835 43.800 45.108 45.507
Desembre 23.687 27.091 33.356 36.295 37.740 45.180 43.770 47.660 46.894
Gener 47.999 54.649 60.163 66.589 119.790 160.360 187.068 202.383
Febrer 46.708 53.160 58.164 69.594 124.446 155.737 190.682 213.324
Març 46.234 53.493 53.901 73.408 127.757 159.032 193.682 213.907
Abril 47.340 53.490 56.101 81.569 137.759 160.218 201.844 214.398
Maig 50.722 53.860 55.321 91.757 143.915 169.995 202.401 214.125
Juny 51.925 55.881 63.236 93.817 143.221 173.880 199.299
Juliol 51.818 56.109 63.263 101.036 142.319 171.174 190.251
Agost 50.204 57.375 63.838 105.672 143.073 172.312 188.153
Setembre 48.625 57.844 63.603 106.819 144.252 175.991 199.095
Octubre 47.762 53.964 65.607 105.313 151.425 178.251 196.059
Novembre 50.436 58.580 65.094 111.155 157.982 180.122 192.223
Desembre 51.817 58.067 66.612 117.873 157.554 183.686 192.702
Font: Servei Cadastral i de Valoració de Base de la Uni atOperativadel Pla de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona.
Preus reals (Mitjanes mòbils trimestrals) (pecle ng(Ñ 983 ni )
Gener 82.292 74.364 73.642 71.913 66.018 59.497 62.126 51.089 47.170
Febrer 80.359 76.349 74.285 71.905 64.537 59.328 61.638 50.046 47.423
Març 79.262 76.188 73.339 68.048 66.366 61.526 60.515 50.072 44.617
Abril 78.707 77.686 71.561 67.184 66.172 62.852 57.089 51.048 44.728
Maig 83.505 74.368 72.238 68.785 66.657 63.310 57.257 49.522 47.647
Juny 85.137 75.476 71.472 70.385 64.159 60.133 55.132 48.915 48.190
Juliol 84.993 73.738 71.225 71.672 62.109 57.565 54.480 46.706 49.462
Agost 81.509 71.006 71.703 70.064 61.950 58.415 49.679 46.438 45.117
Setembre 78.490 70.394 69.700 69.453 60.363 60.079 51.228 44.538 44.927
Octubre 80.064 72.460 69.205 68.572 60.899 62.421 51.708 47.552 43.656
Novembre 78.453 73.681 68.614 68.840 60.609 63.506 54.275 49.406 44.096
Desembre 77.662 74.222 72.356 67.588 60.773 63.101 53.443 51.028 44.746
Gener 45.112 46.990 47.335 49.398 85.078 107.049 117.064 118.630
Febrer 43.734 45.358 45.548 51.399 88.135 103.894 118.583 125.190
Març 42.968 45.372 42.077 53.937 89.841 105.389 120.001 125.165
Abril 43.752 44.912 43.692 59.801 97.219 105.894 124.749 125.159
Maig 46.662 45.071 42.951 67.320 101.563 112.208 125.093 124.636
Juny 47.420 46.841 48.680 68.831 100.718 114.169 122.797
Juliol 46.599 46.758 48.182 73.374 98.764 110.578 115.654
Agost 44.825 47.733 48.509 76.797 98.264 111.097 113.894
Setembre 43.338 47.608 47.822 76.904 98.264 112.239 119.290
Octubre 42.305 44.197 49.144 75.385 103.010 113.247 116.425
Novembre 45.299 47.626 48.869 79.738 107.544 114.218 114.282
Desembre 45.374 46.980 49.785 84.255 106.384 116.037 114.295
94
Preus nominals i reals (Base Maig 1991). Mitjanes mòbils trimestrals (milers pessetes/m2
220
12
210
200
190
180
170
160
150
140
130
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 anys
Preus nominals —
— Preus reals
95
I del preu dck h di lee l uiu ,,eundai 13arcei~
Nota de la Redacció Davant d'aquestfet adquireixen sentit afirmacions que en els
darrers anys s'han posat en boca tant depolítics com de tècnics del
L'equip de redacció de BARCELONA.ECONOM1A presenta en mercat immobiliari en el sentit que delfort augment delspreus de
aquestespàgines unamonografia sobre l'evolució delspreus de l'habitatge d'ençà el 1987s'havia de descomptar unapart substan
l'habitatge en elmercat secundari de Barcelona i que conté una sè cial equivalent a la recuperació del nivell depreus d'abans de la
rie que abasta els darrers setze anys. Felicitem públicament a totes crisi. Efectivament, les dades disponibles i la seva plasmació en el
lespersones implicades en la tasca diària de recollir i tractar les da gràficpermeten afirmar que no ésfins a mitjans del 1988 que s'a
des. Creiem que és una informació important i molt útil i el nostre consegueix recuperar el nivell depreus— enpessetes constants
desig éspoder continuar disposantd'ella en elfutur. Defet, aquest deprincipi del 1975. Lògicament això no és cap consol pels qui
treball, juntament amb informació queperiòdicamentpubliquem han soportat directamentaquest esclat delspreus de l'habitatge,
sobrepreus delmercat deprimera mà, ajudarà sens dubte a apor però s'ha de tenirmoltpresentperquèposa de manifest un dels
tar més transparència almercat de l'habitatge de la ciutat contri factors—laforta davallada acumulada al llargde tot un decenni
buint a unfuncionamentmés racional del mercat. que han afavorit laforta expansió delspreus.
Entenem fins a certpunt compartim— laposició de l'autor Un altrefet a constatar és que en els darrers anys el menor creixe
de lamonografia de limitar la seva tasca a lapresentació de les da ment de la inflació—escassament un 6per cent de taxa anual acu
des i la metodologia utilitzada pel seu tractament, deixantoberta la mulativa apartir del 1987— ha provocat que el creixement al vol
possibilitat que cadascúfaci la seva anàlisi enfunció de les seves tant del 40per cent anual acumulatiu delspreus en termes monetaris
necessitats.No obstant això, creiem convenient remarcaralguns —els que viu el mercat— durant el trienni 1987-1989s'hagi traduït
dels trets més importants de la sèrie i, especialment—aprofitant en un augment d'aproximadament un 33per cent en termes reals.
que en el número 11 de BARCELONA.ECONOM1A s'hapublicat l'evo
lució delspreus de l'habitatge nou a Barcelona en el darrer quin Del comportament delspreus de l'habitatge de segona mà se
quenni— els que se'n deriven de la comparació de les dues sèries. gons les dadespresentadesse'n dedueix que a mitjans del 1990 es
produeix un moment de confusió queprovoca una desacceleració
Disposar d'informació delmercat de l'habitatgemes a mes brusca de la tendència creixent delspreusmitjans i que a principi
—del de segona mà en aquest cas—proporciona un coneixement del 1991 la situació apunta a un cert estancament. Si comparem
difícilmentmillorable del mercat. Això permet un seguiment de l'e —a nivell de grans tendències— l'evolució seguida pels preus dels
volució delspreus més ajustat a la realitat que els estudispuntuals. habitatges en elmercat secundari amb la detectada en el cas dels
Un altre punt afavor d'aquestes dades és que la relativa simplicitat habitatges nous a partir del 1987—gràfic adjunt— s'observa un
del mètode empratpermet disposar dels resultatspràcticamentsen elevat grau de correlaciófins el 1989. Durant el 1990 iprimera
se retard en relació amb elperíode observat. meitat del 1991, la desacceleració del ritme de creixement dels
preus és mésmarcada en el segment dels habitatges nous, mentre el
L'evolució delspreus dels habitatges de segona mà a Barcelona mercat secundari—segons les observacionsmés recents— retarda
durant el període gener 1975-juny 1991 permet observar l'existèn aquest canvi de tendència.
cia de dues etapes que s'ajusten—a grans trets— alperíode de crisi
1975-1985 i alposterior quinquenni d'expansió econòmica 1986- Aquesta manca de reacció en el mercatsecundariprovoca que
1990. En relació amb elprimer, va des del 1975 —perquè demo en els darrers mesos les diferències depreus en pessetes/m2entre
mentno tenim una referència anterior—fins al 1985 aproximada els habitatges de nova construcció i els de segona mà es redueixin
ment, ja que enfunció del que es vulgui remarcar espot optar pel finsa equiparar-se. Només l'evoluciófutura enspermetrà analit
1984 que en termes reals marca elpunt més baix de davallada dels zarel significatd'aquesta aparent contradicció. Vagiperò,per en
preus o el 1986 que espot considerar—en termes monetaris davant, algunes de les raons que intuïtivamentpoden afavorir
l'anyprevi al boom del 1986-1990. La segona etapa —clarament aquest comportament. Per un cantó, una oferta escassa d'habitatge
alcista— l'iniciem el 1986, un any que registra un creixementmolt nou que no satisfà alguns dels segments de la demanda. De l'altre,
moderat en comparació amb el que es va donar durant el trienni quementre la mostra utilitzadaper a l'estudi de l'oferta d'habitat
següent, 1987-1989, i va fins a mitjans del 1991. ges nous es basa en un seguiment molt exhaustiu de lespromo
cions en oferta—darrerament força escasses— la mostra emprada
Delprimer decenni cal destacar que en termes nominals elpreu en la sèrie depreus dels habitatges de segona mà no contempla
de l'habitatge desegona mà va augmentar a una taxa anual acu aquellapart de l'oferta que no es publica a la premsa. Podríem
mulativa lleugerament superior al 9per cent. Però un cop des pensar que en aquest segment, elpes dels habitatges amb un preu
comptada la inflació —superior al 14per cent anual durant gaire de venda més assequibleja siguiper la seva antiguitat o estat gene
bé tot elperíode i ambpuntes a l'entorn del20per cent— resulta ral, és més elevat que entre els que s'ofereixen a través de la prem
que en onze anys es vaproduir una davallada superior al 40per sa. Això provocaria un relatiu biaix de la sèrie en termes absoluts,
cent en elpreu mitjà en termes reals de l'habitatge de segona mà a que de capmanera afecta a la tendència obtinguda.
Barcelona.
En definitiva, el comportament d'ambdós mercats ès pràctica
ment idèntic amb la diferència que el secundari —amb una oferta
moltmés atomitzada en quant a agents operatius i una major va
rietatpel quefa a característiques dels habitatges en relació amb el
de l'habitatge nou— reaccionadeforma menys homogènia i amb
més retard als canvis de tendència. Defet, aquest retard és el que
necessiten elspreus d'ofertaper acostar-se de noualspreus efecti
vament de transacció. Recordem, comja avança l'autor de la mo
nografia, que en el mercatimmobiliari especialment en elde
segona mà— hi acostuma a haver dospreus, i la diferència entre
els dos probablement és més o menys àmplia segons la conjuntura
del mercat.
96
Evolució del preu dels habitatges. 1986-1991. Preus nominals (milers pessetes/m2)
250
200
150
100
50
1986 1987 1988 1989 1990 1991
— Habitatges nous — Habitatges 2amà
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitadesper Tecnigrama—preus d'habitatges nous corresponents al primer semestre de cada any— i la Unitat Operativa del Plade la Ciutat
de —preus dels habitatges
segonamà considerant la mitjana dels cinc primers mesos de cada any.
97

Monografia 2
Possibilitats d'implementar
una política industrial a partir
de la capacitat de despesa
de les societats privades
municipals (S.P.M.).
El cas de Barcelona*
Joaquim Solà i Solà
Universitat de Barcelona
* Aquest article és un resum de l'estudi que amb el mateix títol va realitzar el CEAM per a
l'Area d'Economia iEmpreses de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1989. Malgrat canvis
accionarialsposteriors, les conclusions de l'estudi sónperfectament vàlides en la nova
situació.

Possibilitats d'implementar una política industrial
A. El context de la política industrial Un aspecte essencial a considerar és que la crisi econòmica
en el sector públicmunicipal s'accentua en zones amb una forta especialització industrial—so
bretot, en sectors tradicionals o madurs— i que, coma resultat,
1. Delimitació de la política industrial en l'àmbit local l'impacte de la recessió té una incidència espacial molt acusada.
Un fet significatiu al respecte és que en algunes regions s'arriba a
La política industrial ha estat tradicionalment gestionada a taxes d'atur superiors al 30 per cent en el sector secundari.
l'Estat espanyol per les administracions de rang superior i, molt
concretament, l'Administració Central, que intervenia en l'activi En aquest context, caracteritzat per l'existència d'un conjunt
tat industrial des d'una triple perspectiva: d'elements negatius en la realitat econòmica, comencen a adqui
rir protagonisme econòmic els organismes político/administratius
— En primer lloc, permitjà de la gestió directa d'empreses estra més descentralitzats que viuen més de prop aquesta realitat.
tègiques i/od'activitats en les que no coincidien els criteris de
rendibilitatprivada i social. El cas de l'INI ha estat, al llarg de En primer lloc perquè l'Administració Estatal assumeix que
molts anys, paradigmàtic en aquest sentit. l'impacte territorial de la crisi és important i a l'hora d'establir les
línies bàsiques d'actuació, ho fa d'una manera coordinada amb
— En segon lloc, establint les directrius bàsiques en les que s'ha aquests ens per un doble motiu: a) s'admet que la gestió descen
via de desenvolupar la pròpia activitat industrial (en coordina tralitzada pot ser més eficient quan es tracta de resoldre proble
ció amb altres departaments, car en alguns casos els criteris te mes locals i, b) (complementàriament amb l'anterior), aquests or
nien un caire horitzontal). ganismes ja han assolit certes competències de gestió econòmica
per tant, es troben en condicions d'utilitzar-les. El disseny de la
—1 finalment, incidint en ladefensa i/o potenciació de determi política de les Zones d'Urgent Reindustrialització (ZUR) amb la
nades activitats, ja sigui permitjà de la regulació (cas de les in participació de les CC.AA., per exemple, respon a aquests nous
versions estrangeres, per exemple) o de la intervenció directa plantejaments.
de les empreses (concessió d'ajuts, subvencions...).
I en segon lloc, perquè moltes administracions locals pressio
Totes aquestes intervencions tenien, evidentment, un impacte nades per una greu situació econòmica (desindustrialització...) es
espacial, però, en general, aixe, només erael resultat secundari plantejen la necessitat d'intervenir més directament en aquest
d'una actuació que pretenia altres objectius, des de la simple pro àmbit amb la intenció de contribuir al redreçament de la crisi i
tecció de determinades activitats fins al més general de la millora potenciar el desenvolupament de noves activitats.
en l'eficàcia del sistema industrial.
No ha de resultar estrany, doncs, que la participació de l'Admi
Durant els anys 60 es produeix un canvi qualitatiu en la imple nistració Local d'una manera directa en l'àmbit econòmic, per
mentació de lapolítica industrial estatal, en utilitzar-se comun mitjà de la creació de societats de promoció i desenvolupament
instrument de desenvolupament econòmic. A les intervencions econòmic, tingui lloc en una primera fase en aquells municipis
tradicionals se n'hi afegeixen d'altres de caire selectiu en la seva més afectats per la crisi industrial. Els objectius d'aquests orga
orientació territorial.Es pretén influir en determinades localitza nismes han estat apaivagar els efectes més negatius de la desin
cions (les polítiques de pols de desenvolupament i les SODI), dustrialització atorgant preferència a la política d'ocupació.
però sempre amb una supeditació als criteris més amplis de la po
lítica econòmica general. Un cop establertes les bases per dur a terme unapolítica eco
nòmica «activa» a partir de l'experiència adquirida en lagestió de
La dècada dels 70 introduirà modificacions importants en la la crisi industrial, la següent fase ha estat la de potenciar l'activi
concepció i disseny de la política industrial en el seu àmbit d'ac tat econòmica a nivell local a partir de les competències, els ins
tuació i en els instruments i/o organismes encarregats d'executar truments i els mitjans de què disposa l'Administració Local.
la.Aquestes modificacions s'expliquen per dos tipus de factors: Aquesta actuació, que defineix l'estratègia de molts ajuntaments
en l'actualitat, requereix superar dos tipus de dificultats (que po
D'una banda, elements externs o exògens: la nova configura den qüestionar la seva eficàcia):
ció político-administrativa de l'Estat, amb la introducció dels
ens autonòmics,marca l'inici d'una gestió econòmica més des 1) La manca de tradició i, per tant, d'experiència d'algunes ad
centralitzada, que també afectarà les unitats d'ordre inferior ministracions en aquest àmbit.
(diputacions i corporacions locals), en assumir o desenvolupar 2) La manca de recursos o la necessitat de reassignar els recursos
progressivament noves funcions. D'alguna manera, es van es existents cap a la consecució d'uns objectius més amplis.
tablint les condicions perquè esmodifiqui el marc referencial
de la presa de decisions econòmiques. Aquesta situació ha obligat a crear noves figures per enfrontar
se a una situació diferent. Així, durant els darrers anys s'han anat
— Per l'altre costat, ens trobem amb uns esdeveniments de tipus institucionalitzant els responsables de promoció econòmica mu
intern, inherents al propi sistema industrial, que esmanifesta nicipal, que s'han constituït en els coordinadors de la gestió eco
ran en la recessió del període 1975-1983 i que posaran en nòmica local.
qüestió els esquemes clàssics de lapolítica industrial. La nova
situació, caracteritzada per problemes diferents i demajor gra
vetat, planteja lanecessitat de dotar-se de nous instruments
per donar resposta als canvis que es van produint.
101
Des d'una perspectiva operativa, l'actuaciómunicipal ha orien 2. Els canvis que l'entorn econòmic/tecnològic introdueix en les
tat la seva activitat cap als següents àmbits: possibilitats de desenvolupar unapolítica industrial a partir de la
capacitat de despesa de les empreses municipals
En primer lloc, dotant d'un canvi d'orientació els instruments
amb els que un Ajuntament pot influir en eldesenvolupament En l'apartat anterior ens hem referit a la gestió/desenvolupa
econòmic. En aquest sentit, competències pròpies com ara el ment de les empreses municipals comun dels factors permitjà
planejament urbanístic, passen a utilitzar-se per a la promoció dels quals és possible implementar una política industrial a nivell
industrial. local. Aquesta possibilitat—cal insistir-hi— es troba encara poc
experimentada en relació amb els altres àmbits d'actuació de
— En segon lloc, participant directament en la creació d'empre l'Administració Local. Taitmateix, hom podria pensar que durant
ses iassumint la funció de reanimadors de l'activitat econòmi els propers anys serà un dels aspectes en els que s'incidirà més
ca. I aquesta actuació ha estat dirigida tant a la potenciació del des de la perspectiva econòmica dels ajuntaments, amb l'aplica
desenvolupament endogen com a la participació en noves acti ció d'un principi que s'està imposant a tots els nivells de l'Admi
vitats per cobrir una demanda social o engegar uns projectes nistració Pública: la recerca de l'eficiència econòmica. La intro
que la iniciativa privada, per ellamateixa, potser no hauria ducció d'aquest criteri, de fet, ja està modificant les estratègies
realitzat. Les intervencions dutes a terme al respecte es carac clàssiques del sector municipal, que va adoptant progressivament
teritzen pel fet que la cobertura d'aquesta demanda ha d'anar els esquemes del sector privat en el seu funcionament2.
acompanyada d'uns criteris de rendibilitat del projecte i per
què no es tracta tant de substituir la iniciativa privada comde Amb aquest plantejament, a continuació exposarem les impli
complementar-la en determinats àmbits d'actuaciól. La inter cacions que tenen aquests canvis en la gestió/organització de les
venció del sector públic local s'orienta essencialment a impul societats privades municipals (S.P.M.) i quines conseqüències
sar laparticipació del sectorprivat com a inversormajoritari se'n poden derivar a l'hora d'implementar unapolítica industrial
en molts projectes; en aquest sentit, s'exclouen els ajuts direc —en sentit ampli— a partir de la seva capacitat de despesa.
tes (subvencions...) i, en canvi, s'utilitzen figures de copartici
pació, com el capital-risc. Pel context en què es desenvolupen les S.P.M. caldria, d'entra
da, diferenciar tres àmbits de referència: 1) econòmic; 2) tecnolò
— En tercer lloc, s'introdueixen criteris d'eficiència econòmica a gic i 3) de gestió. Vegemquines són les implicacions més impor
lapròpia gestió municipal. Com a conseqüència d'això s'enge tants de cadascun d'ells des del nostre enfocament.
ga un procés de descentralització de determinats serveis, que
es constitueixen en societats privades—normalment, amb par 1) Àmbit econòmic. Ve definit pel principi, ja comentat, d'inten
ticipació majoritària de l'Ajuntament— per poder funcionar sificació de l'eficiència en l'activitat econòmica. L'ampliació
d'una manera més àgil i operativa. d'aquest criteri és el que, en certa manera, justifica la creació
de S.P.M. i que s'ofereixi un servei públic des del sectorpri
—1, finalment, aquest plantejament d'eficiència s'extén a les prò vat3. Hom podria pensar, en principi, que l'Administració Pú
pies empreses municipals que, malgrat tenir un àmbit d'actua blica fora menys eficient en la prestació directa d'aquest ser
ció molt concret, en alguns casos—comsucceeix en les grans vei (ho faria amb una major despesa i una menor qualitat).
ciutats, per exemple— poden generar un impacte econòmic Per tant l'existència de les S.P.M. s'explica per la conjunció de
gens menyspreable coma resultat de la seva activitat. dos elements: la qualitat del servei i els resultats obtinguts han
de ser superiors als que s'assoleixen amb una internalització
En definitiva, la política econòmica del sector públic local se de l'activitat per part de l'Administració Local4.
gueix durant els darrers anys uns esquemes possibilistes, eixam
plant progressivament l'àmbit de les seves competències, assu 2) Àmbit tecnològic. La primera consideració que cal fer al res
mint nous desenvolupaments i incidint, cada vegada més, en el pecte és que les S.P.M. no han estat concebudes per generar
seu entorn. En l'actualitat, els ajuntaments de les ciutats grans i tecnologia, tot i que això no hauria de constituir un obstacle a
mitjanes s'han configurat comuns agents econòmics actius adqui les seves possibilitats de desenvolupament en aquest àmbit.
rint un protagonisme que els permet influir directament en l'acti La tecnologia que utilitzen i que poden arribar a generar les
vitat econòmica local. En aquest context, la implementació d'una S.P.M.és instrumental: té coma finalitatmillorar el servei. I si
política industrial vinculada a les empreses municipals és, demo aquestamillora ha de ser permanent—per justificar la seva
ment, l'aspectemenys desenvolupat. Ens interessarà veure les pròpia existència— aleshores la innovació tecnològica també
possibilitats que existeixen de definir una estratègia d'actuació ha de ser constant a un doble nivell, intern (d'organització) i
comja ha succeït amb altres àmbits de l'activitat econòmica local. extern (en relació amb les empreses subministradores).
Amb aquest enfocament es planteja la possibilitat de desti
nar els beneficis derivats d'una millora en l'eficiència econò
mica a unamillora en el servei que reverteixi en l'usuari. I és
en aquest sentit que es poden dur a terme les inversions que,
indirectament, afavoriran unamillora tecnològica a l'entorn
de les S.P.M. La pròpia legislació afavoreix aquesta circums
tància en no preveure la repartició de beneficis i establir una
bonificació del 90 per cent sobre els mateixos en l'impost de
societats, amb la finalitat que es reinverteixin íntegrament en
la pròpia empresa.
En aquestes circumstàncies, les S.P.M.poden ser un bon
camp d'experimentació pel desenvolupament de les noves tec
nologies, ja que estan en millor condició que les altres empre
102
ses per assumir el risc d'un possible fracàs. Com que la seva jor importància quan aquelles societats ja havien arribat al limit
relació inversió/pressupost total és baixa, aquesta eventualitat de les possibilitats d'expansió comercial, és a dir,quan s'han tro
no afectaria de manera sensible el seu funcionament (i més si bat en una situació similar a la de les S.P.M. Un exemple d'a
pensem que moltes de les innovacions assolides per les S.P.M. questa situació l'ofereix la indústria de l'automoció, al introduir
comporten una inversió quantitativament reduïda). les anomenades «noves tècniques de gestió» (just in time, KAN
BAN...) que comporten una relació diferent amb els subministra
3) Àmbit de gestió. En el context en què sorgeixen les S.P.M. és dors i que s'han començat a aplicar per compensar els cada vega
dar que la justificació de la seva existència passa per la conse da més limitats resultats derivats de les polítiques demarketing
cució d'uns resultats en termes d'eficiència econòmica. Això tradicionals.
comporta que les S.P.M. utilitzin, de fet, elsmateixos mètodes
que l'empresa privada ique la seva organització interna sigui En definitiva, hom podria acceptar que comque les S.P.M.
pràcticament idèntica, ja que la seva major autonomia de ges s'han desenvolupat amb una especialització en l'administració de
tió li ho permet, disposant, doncs, de tots els elements fona la despesa, estan en bones condicions per aprofitar al màxim les
mentals per prendre les decisions de lamanera més flexible possibilitats que s'ofereixen al respecte i establir unes directrius
possible per adaptar-se ràpidament als canvis de l'entorn. per instrumentar unapolítica industrial —en sentit ampli— en
,
aquesta direcció, com ja ho estan fent les grans empreses conven
Tanmateix, en aquest esquema, les S.P.M. es troben amb dos cionals.
condicionants importants pel que fa a la seva activitat, que impe
deix que les tècniques que utilitzin siguin exactament les matei Finalment, no podem oblidar un altre aspecte diferencial de les
xes que les empreses privades no municipals que no han d'oferir S.P.M.que tambémediatitza l'estratègia de despesa: la seva de
un servei públic. Així, les principals restriccions en el funciona pendència d'una entitat pública, a més de sotmetre-les a les fluc
ment de les S.P.M. són: tuacions que tinguin lloc en el si de l'Ajuntament dificulta una
planificació a llarg termini i, per tant, l'horitzó temporal de la
— Es tracta d'unitats limitades, sense possibilitat d'expandir-se seva activitat queda restringit als quatre anys de cada mandat.
en el sentit que ho fan lamajoria d'empreses privades: l'àmbit Això significa que la gestió de la despesa s'orienta essencialment
d'actuació és municipal, la qual cosa condiciona alguna de les al curt/mig termini. En limitar-se les possibilitats de planificar
estratègies a desenvolupar (la comercial, per exemple). amb un horitzó temporal més llarg es dificulta l'assumpció de
— Els seus ingressos estan en bastants casos limitats per criteris projectes de granmagnitud i les S.P.M.s'ha de dotar—en la me
polítics (fixació dels preus del servei). sura en què sigui possible— d'una estructura flexible que els per
meti adaptar-se a les necessitats puntuals del moment. Des de la
Amb aquests condicionants, la funció essencial de les S.P.M. perspectiva de la gestió de la despesa això atorga a la subcontrac
consisteix en gestionar les despeses d'una manera eficient (creant tació (treballs exteriors...) una importància considerable.
nous serveis mantenint la unitat operativa...). Aquesta situació és
important perquè emfasitza la importància que té l'àmbit de la
despesa en les empreses municipals des de laperspectiva dels ob
jectius interns.
La particular situació en què operen les S.P.M. tambédetermi
na les tècniques utilitzades en la seva gestió. El limitatmarge de
maniobra de què disposen fa que les tècniques de direcció estra
tègica no siguin directament aplicables en aquest cas, car l'em
presa no pot influir massa en l'entorn, més aviat depèn d'ell i s'hi
ha d'adaptar: ha de configurar la seva estructura en funció d'un
mercat donat. L'instrument més idoni passa a ser la direcció per
objectius: a partir d'un context que s'ha de considerar exogen, es
plantegen objectius de segon nivell (per exemple, reduir el con
sum de determinats productes, etc.). Això vol dir que el marc
d'actuació de les S.P.M. permet, justament, dissenyar una estratè
gia de despesa introduint-hi elements innovadors tant en l'ordre 1. De fet, la insuficiència de recursos quehem comentat abans constitueix, addicionalment,
intern (millora de gestió) comextern, als que ens referirem a una restricció prou importantperquè l'Administració Local desenvolupi aquesta funció.
continuació5. 2. En aquest sentit, no es tracta tant de plantejar la controvèrsia—d'altra banda,difícil de
justificar— queassocia el sector pública una organització poceficient i el sector privat a l'efi
càcia econòmica, sinó, especialment, de considerar els diferents contextos que configuren
Des d'aquesta perspectiva, convé ladiferència condicionen—
remarcar entre les activitats iels resultats obtinguts pelsector públic i el sector privat: el pri
mer esbasa en una onels són
i la d'empreses privades. l'empresa privada, organització pressupostària ingressos majoritàriament no direcles S.P.M. resta A un tes(excepte les taxes), mentreque hom potconsiderar el sector privat com una organització
bon funcionament del departament comercial, per exemple, pot de rendibilitat amb ingressos procedents directamentdels consumidors. És a partir d'aquesta
circumstància
encobrir un funcionament deficient de la despesa, la ques'ha de considerar el canvi
qual d'estratègia abans esmentat.
cosa 3. Val la penadestacar que totes les S.P.M.actuen únicament en el sector terciari permitjà
possiblement no transcendeixi si el resultat global és positiu. de l'explotació d'uns recursos infrastructurals o financers; es tracta, doncs, d'empreses de ser
veis. Enaquest sentit és interessant assenyalar que l'àmbitd'actuació de les empreses munici
pals s'orienta, precisament, cap a serveis
la situació diferent. <<privatitzables», és a dir, que no són patrimoni ex
Per a una S.P.M. és Com que aquesta no clussiu de les administracions públiques. Adhuc, algunes S.P.M.actuen en uns àmbits tan
pot dur estratègia comercial—almenys més enllà restrictius
a terme una que difícilmenthom considerariacom aservei públic: las sevaprestació podria dur
se a terme de concessions.
d'uns límits restringits a lapromoció i divulgació dels per mitjà
seus serveis 4. Aquest punt també s'ha de matisar,car enmolts casos es tracta de serveis «bonificats», ja
en un àmbit geogràfic reduït—, car l'expansió no és un dels seus queno es cerca el lucre i, fins i tot, l'Administració Local cobreixpossibles dèficits per no
carregar sobreobjectius, ha de els de gestió l'administració l'usuari uncost efectiu massa elevat.
centrar esforços en 5. Aquest plantejament es potconsiderar vàlidquan s'actua en una situació de monopoli
de la despesa, que és la que determinarà, en bona part, els resul —com succeeix per a lamajoria de les S.P.M.En aquest sentit, però, caldria assenyalar la
finals obtinguts. És significatiu sentit moltes possibilitat que lamateixa situació
tats en aquest que en monopolista afavoreix la creaciód'ineficiencies en la ges
tió de la
la de despesa. Tanmateix,si l'entorn és competitiu (casde la Societat
privades, gestió la ha adquirit la d'Aparcaments, per
empreses despesa seva ma exemple), en elscriteris de gestió s'hi poden introduir elementsdiferents.
103
Incidència de les activitats vinculades a les inversions (promig 1986-88) (0/0)
Sectors
Material
transports
TERSA 49,0 2,1 38,6
Mercabarna, S.A. 67,7 1,9 1,2 0,1 4,8 0,2
AOMSA 72,3 2,2 0,03 0,9 17,2 0,7
Transports, S.A. 3,3 1,2 1,3 87,0 0,3 3,6
IMPUSA 72,5 1,1 2,6 9,9
SMASSA 65,0 7,0 7,6 1,7 2,2
IMAS 46,5 23,9 2,2 4,3 7,1 4,0
Iniciatives, S.A. 5,0 1,3 6,0
Font: Elaboració pròpiaa partir de les Memòries de les Empreses id'informació directa.
B. Anàlisi de la despesa de les S.P.M. Incidència de les activitats vinculades a les
de Barcelona despeses
corrents (promig 1986-88) (0,0)
Un cop exposat el context en el qual han d'actuar les S.P.M.,i
la importància estratègica de la seva despesa, en aquesta segona
part de l'article hom farà referència a la situació concreta del mu
TERSA 24,7
nicipi de considerant les 1,6 12,3
Barcelona, següents S.P.M.: Mercabarna, S.A. 0,6 6,7 6,9 2,3
AOMSA 7,9 9,2 35,5 1,3
- Tractament i Eliminació de Residus, S.A. (TERSA) Transports,S.A. 3,5 12,7 6,1
- Mercabarna, S.A. IMPUSA 8,3 7,2 14,0 17,0
- AnellaOlímpica de Montjuïc, S.A. (AOMSA) SMASSA 5,4 4,7 33,8 2,7
- Transports de Barcelona, S.A. (TB) IMAS 4,1 5,6 3,3
- InstitutMunicipal de Promoció Urbanística, S.A. (IMPUSA) Iniciatives, S.A. 1,0 10,0 10,0 2,0
- SocietatMunicipal d'Aparcaments i Serveis, S.A. (SMASSA) Font: Elaboració pròpia apartir de les Memories de les Empreses id'informació directa.
- InstitutMunicipal d'Assistencia Sanitària (IMAS)
- Iniciatives, S.A.
L'anàlisi de la despesa se centrarà en les adquisicions corrents 3. Avaluació de l'impacte sectorial de la despesa
(de productes i serveis) i les inversions realitzades per les dife
rents S.P.M.,i està en funció de les característiques i l'activitat de L'avaluació de l'impacte sectorial de la despesa de les S.P.M.
cada empresa i del nivell de desagregació que s'ha assolit en l'ob s'ha dut a terme en dues etapes:
tenció d'aquesta informació. Convé assenyalar que no sempre ha
estat possible establir una correspondència directa entre la im - En primer lloc, mitjançant l'establiment d'una relació qualita
portància de les adquisicions i el seu origen i/o destinació. En al tiva de tipus unívoc entre partides de despesa i branques d'ac
guns casos, la singularitat en el tractament de les dades explicaria tivitat per cadascuna de les S.P.M. de Barcelona.
que adquisicions de considerable quantia es trobin bastant agre
gades (així succeeix amb AOMSA, on la informació subministra I en segon lloc, amb una aproximació quantitativa, calculant la
da ho ha estat per projectes contractats, donat el singular sistema participació relativa de la despesa en els diferents sectors d'ac
d'adjudicació dels concursos); en altres ocasions -cas de tivitat respecte a la despesa total de les S.P.M.,mantenint la
l'IMAS- la relació obtinguda ha estat directament la de proveï diferenciació entre les despeses corrents i la inversió6.
dor-producte, la qual cosa, en un organisme que gestiona milers
de productes, ha obligat a agregar la informació disponible per La informació de les taules posa de manifest:
treballar amb uns criteris d'operativitat. I finalment, empreses
amb poc volum d'adquisicions han facilitat les dades amb bastant Respecte a les despeses corrents:
de detall, mentre que d'altres, en funció de la seva activitat (com
succeeix amb l'IMPU), només es refereixen al sector i empreses - Els productes inclosos en el sector de material fungible repre
adjudicatàries (en aquest cas, la construcció), però no poden es senten una part reduïda de les despeses corrents (en cap cas
pecificar els principals components de les obres realitzades. Això excedeixen el 10 per cent), assolint el seumàxim en una em
vol dir que les dades de partida són, inevitablement, heterogè ,presa de gestió (l'IMPU).
nies. Amb aquestes limitacions, a continuació es destil.la aquesta
informació is'analitza de forma individualitzada amb l'objectiu
d'obtenir uns primers resultats sobre l'impacte econòmic i estra
tègic de les adquisicions de les S.P.M. de Barcelona.
6. Val la penadestacar que en aquest apartat ens movem en termes relatius:es tracta de de
terminar quina és la participacióde les branques d'activitat considerades en el conjunt de la
despesa de cada S.P.M.Això vol dir que podria donar-se el cas quela incidència d'un sector
en una empresaamb unpercentatge baixsigui superioren valors absoluts al del mateix sector
en una altra empresaque tingui una participació més elevada. La quantificació absoluta de
l'impacte sectorial s'obtindrà mésendavant.
104
Especialització sectorial de les S.P.M. segons les seves inversions (1986-88)
.
4
Material
Empreses Construcció Electrònic Informàtic transports Comunicacions Electromecànica
.
, Ofimàtica
TERSA I NS PI NS MI NS
Mercabarna, S.A. MI PI PI PI I PI
AOMSA MI PI NS PI MI PI
Transports, S.A. PI I MI PI MI PI
IMPUSA MI NS PI PI NS I
SMASSA MI I MI PI NS PI
IMAS MI MI I PI I PI
Iniciatives, S.A. NS NS I PI NS I
MI: Molt important. I: Important. PI: Poc important. NS: Nosignificatiu.
Font: Elaboració pròpia.
— Els serveis bàsics són importants en les empreses que, per 4. La relació entre les S.P.M.de Barcelona i els subministradors
la seva activitat, requereixen un elevat consum d'energia els darrers anys
(TERSA i Transports, S.A.).
— Grau de concentració dels subministradors
— Els treballs externs tenen un impacte desigual en les diferents
S.P.M. i depenen de la seva activitat i estructura.En aquest La concentració dels subministradors de les S.P.M. de Barcelo
sentit, la subcontractació d'algunes activitats en empreses de na depèn bastant del tipus d'adquisició que considerem (despeses
dimensió reduïda (cas de TERSA) podria explicar la seva im corrents o inversions) i dels productes específics a què fem refe
portància. Tanmateix, l'heterogeneïtat de conceptes que s'in rència. Per això, donada l'heterogeneïtat existent entre les dife
clouen en aquest segment i que varien considerablement rents S.P.M., s'ha partit d'una anàlisi desagregada (individual
d'una empresa a una altra fadifícil precisar l'impacte real ment per a cada empresa) a fi i efecte d'extreure'n unes primeres
d'aquest recurs a tercers. orientacions, permitjà de les quals serà factible arribar a uns re
sultats més globalitzadors que permetin establir estratègies d'ac
Respecte a les inversions: tuació. Aquesta anàlisi desagregada ha posat de manifest l'espe
cificitat de la relació S.P.M.-subministradores en funció de
— La construcció incideix molt directament en totes les S.P.M. l'activitat de cadascuna d'elles.
(llevat les de transports) i especialment en aquelles que han
estat creades per gestionar la realització de les grans obres i Així, hom detecta l'existència de pocs subministradors comuns,
infrastructures de la ciutat (IMPUSA, AOMSA). llevat en labranca de la construcció, on les S.P.M. recorren a les
grans empreses del sector per executar llurs projectes. En la resta
- L'IMAS i TERSA són dues S.P.M. que generen un impacte d'activitats vinculades a la inversió, la relació S.P.M.-subministra
relatiu significatiu en les activitats d'electrònica i electromecà dores acostuma a ser unívoca en tractar-se de despeses més sin
nica, respectivament. gulars. I en aquells casos en què els productes—en funció del seu
consum comú— permeten unaadquisició centralitzada, les
Amb aquestes dades ja es pot obtenir un quadre sinòptic que S.P.M. acostumen a tenir proveïdors específics (com succeeix
reflecteixi l'orientació sectorial de les diferents S.P.M. atenent a amb el material fungible d'oficina, per exemple) en raó de diver
les seves inversions (que, al capdavall, són, d'una banda, les que sos factors (tradició, proximitat geogràfica, etc.)
permeten establir diferències significatives i, a més, les que repre
senten lamajor part de la despesa). El nombre de subministradors de les S.P.M. també fluctua
molt, veient-se afectat per les característiques de cada empresa.
Així, associant els sectors considerats a les diferents S.P.M. es En alguns casos, com Transports i TERSA, la xifra és bastant es
pot establir la següent classificació: table i reduïda, car les adquisicions acostumen a ser puntuals i
per una gamma de productes no gaire àmplia, la qual cosa per
— S.P.M. orientades quasi exclusivament cap a la construcció: met restringir l'oferta. Les S.P.M.més vinculades a la construcció
AOMSA, IMPUSA. (AOMSA, IMPU, Aparcaments) també contracten amb unes po
ques empreses, però de manera més eventual i la seva relació
— S.P.M. amb una incidència significativa en la construccióperò amb els subministradors consisteix en fer el seguiment del projec
que també generen un impacte en altres sectors (electrònic, te, car el seu termini de realització sol ser llarg. Finalment,Mer
informàtic i comunicacions): Mercabarna, S.A. i Aparcaments. cabarna i, sobretot, l'IMAS, disposen d'un espectre de subminis
tradors més ampli. El cas de l'IMAS és particularment
— S.P.M. també orientades cap a altres sectors: TERSA (electro significatiu, en disposar de 3.200 proveïdors per una gamma espe
mecànica) i IMAS (electrònica i comunicacions). cífica de producte (material clínic d'un sol ús); aquesta xifra tan
elevada—comuna a tots els centres hospitalaris de certa dimen
— S.P.M.molt especialitzades en altres sectors: Transportsde sió— s'explica per l'existència de moltíssims productes i la neces
Barcelona, que genera lapràctica totalitat de l'impacte en ma sitat de dotar-se ràpidament d'ells pel servei assistencial, la qual
terialmòbil (amb un impacte induït sobre l'electrònica i comu cosa obliga a tenir diversos proveïdors per evitar escanyaments
nicacions). puntuals en el subministrament.
105
Classificació de les S.P.M. pel nombre de proveïdors Tipus d'empreses adjudicatàries
S.P.M.amb molts proveïdors S.P.M.
IMAS (material clínic d'un sol ús...) Sector Mida* Procedència** més afectades
Mercabama, S.A. (reparacions...) Construcció Gran Estatal/ AOMSA
Transports,S.A. (recanvis...)
AOMSA Regional IMPU
Aparcaments
S.P.M.amb pocs proveïdors Electromecànica Mitjana Estatal/
IMPUSA Transports
i Serveis, S.A. Regional AOMSA
Aparcaments Mercabama
TERSA
Iniciatives, S.A. Electromedicina Petita Multinacional IMAS
(distribuïdors
regionals)
Distribució de les S.P.M. pel grau de concentració
dels subministraments Informàtica Petita/Mitjana Multinacional Transports
(distribuïdors Aparcaments
S.P.M. IMAS
amb una forta tendència a la concentració regionals)
Transports de Barcelona, S.A.
IMPUSA Comunicacions Mitjana Estatal/ Transports
AOMSA Regional IMAS
Aparcaments i Serveis, S.A. Ofimàtica Petita Estatal IMPU
TERSA*
IMAS
S.P.M.amb un major grau de dispersió Iniciatives
en els subministres
IMAS
Mercabarna, Gran Estatal!
S.A. Material mòbil Transports
Multinacional
* A Tersaexisteix una gran dispersióen els subministradors en l'àrea de manteniment,
la qualcosano impedeix que globalment la poguem incloure enles S.P.M.amb un elevat Material Petita Regional/ Totesi
grau de concentració. fungible Local especialment:
IMAS
Distribució dels sectors pel grau de concentració Transports
Mercabarna
dels subministradors
Serveis bàsics Gran Regional Totes i
Sectors molt concentrats especialment:
Serveis bàsics IMAS
Construcció* Transports
Material mòbil* Mercabarna
Comunicacions
Treballs externs Petita Regional! IMPU
Sectors amb unaconcentració mitjana Local TERSA
Metal.lomecànica AOMSA
Electrònica Aparcaments
Informàtica Iniciatives
Ofimàtica
Publicitat Petita/Mitjana Local/ Transports
Sectors amb unaconcentració baixa Regional IMPU
Material fungible AOMSA
Treballsexterns
Material d'un sol Estatal/ IMAS
*El sector de la construccióes considera concentrat quan hom es refereix a les empreses Petita/Mitjana
encarregades de contractar i executar una obra determinada, és a dir, quan ens situem a la ús sanitari Regional
primera anella de la cadena. Tanmateix, aquestaactivitat genera unsimportants efectes
multiplicadors en altres sectors (metal.lúrgic, plàstic...). I quelcom de semblant succeeix amb Electrònica
el material mòbil Mitjana Regional Transports
respecte a la indústriametal.lomecànica. Aquests efectes es consideraran
més endavant. Aparcaments
Font:Elaboració pròpia. IMAS
* La dimensió de l'empresas'ha considerat en termes absoluts, car nos'aprecien diferències
significatives en relació amb la mitjana de l'activitat.
** S'ha considerat tant l'origen de l'empresa com la sevaimplantació efectiva.
— Tipus d'empreses adjudicatàries Font: Elaboració pròpia.
Una vegada determinat el grau de concentració dels subminis
tradors per S.P.M., el pas següent ha estat definir uns paràmetres
indicatius de les empreses proveïdores i a partir d'ells establir La taula corresponent reflecteix aquesta situació per a lamajo
una tipologia de les mateixes. ria dels subministradors incidint especialment en dues variables:
la dimensió de l'empresa i la seva procedència i/o vinculació amb
la regió (autòctona o forana).
106
Distribució sectorial de l'impacte de les inversions previstes
A termini curt (1989-92) Amig i llarg termini
_ M. electrònic
3,7% Instal.lacions
M. informàtic 8,6%
0,3%
Instal.lacions Informàtica
1,3% 0,8%
Electromecktica
2,9%
Electrònica
5,3%
Font: Elaboració pròpia.
5. Evolució previsible de les despeses de les S.P.M.per tipus de tuació que també té un caràcter puntual), ja que després aquestes
productes iio serveis adquisicions es releguen a un segon terme (ampliació dels equips
i sistemes ja existents).
En aquest apartat s'avaluen les possibilitats que tenen les
S.P.M. d'incidir en els diversos sectors, identificant aquelles acti El gràfic corresponent reflecteix la participació, a curt termini,
vitats en les quals ésmés factible implementar unapolítica orien dels diversos sectors que configuren la despesa total pel costat de
tada a la seva potenciació. les inversions.
Una primera anàlisi assenyala que les inversions més impor Si hom quantifica la previsible incidència de l'impacte sectorial
tants abans del 1992 es realitzaran en el sector de la construcció, a curt termini fent referència a les S.P.M. més directament afecta
encara que aquestes inversions no són generalitzables a totes les des, es posa de manifest:
S.P.M.,ni tenen una continuïtat en el temps perfectament esta
blerta7. — la importància quantitativa del sector de la construcció a la so
cietat d'Aparcaments (7.975 milions), l'IMPU (5.600 milions) i
En la conjuntura actual, després de la construcció, el sector de AOMSA (3.147 milions)
material de transport és l'activitat més beneficiada per les inver — el fort impacte econòmic i tecnològic del sector de material de
sions de les S.P.M., amb molta diferència respecte de la resta, en transport a causa de les inversions en material mòbil en el Me
cara que només sigui una empresa la impulsora d'aquestes inver tro (5.740 milions) i autobusos (1.772 milions)
sions. Així, la despesa en material de transport pel període — la creixent penetració del material electrònic, sobretot a causa
1989-1992 es xifra en uns 22.000 milions de ptes., laqual cosa ja de les inversions previstes per les societats de Transports (Me
dóna idea de la seva importància. tro) i de l'IMAS.
Després d'aquests dos grans sectors que copsen la part més im Per altra banda, l'anàlisi de les previsions d'inversió a mig i
portant de les inversions a curt termini —fins el 1992—, cal asse llarg termini, permet conèixer comvariaran aquestes adquisi
nyalar les adquisicions vinculades a l'electromecànica, i més con cions en els propers anys i quins sectors seran els més afectats.
cretament de béns d'equipament, demandats principalment per
Mercabarna. Tanmateix, aquestes inversions, al igual que les de
material de transport, no presenten una regularitat continuada,
sino que són adquisicions bastant puntuals en el temps.
D'altra banda, elmaterial informàtic—unaadquisició qualita
important 7. Així, AOMSA
tivament possiblement el 1992 i l'IMPU esconverteixi en una societat
prou per tot el que comporta: desenvolupa desaparegui
gestora-promotorade projectes urbanístics municipals amb un cert d'autonomia. Pel
ment de sistemes de soft, nous serveis, grau
etc.— només representa querespecta l'evolució de la construcció, ens trobem, doncs, amb unmàxim en unprocés d'e
inversió relativament important les S.P.M. el volució cíclica, la cosafa
una en en moment qual preveure undescens significatiu del seu creixement en un futur
proper. En qualsevol cas, l'expansió d'aquesta activitat ha mobilitzatconstrucció de l'empresa de renovació (si tota una sèrie de recur
de o dels equipaments sosen les indústries complementàries amb unconsiderable impacte local-regional.
107
Impacte temporal de les inversions de les S.P.M. Incidència subsectorial de les adquisicions
Mig Llarg de les S.P.M.
Curt
termini termini termini
Construcció MI PI Construcció Unes poques constructores d'àmbit 9%
Transports MI MI estatal amb seu a Catalunya.
Mat. elèctric Efectes induïts molt forts en les
Mat. informàtic MI PIMES de la regió.
Insta11acions PI PI Informàtica Predomini dels distribuïdors de 8%
multinacionals i unes
MI: Molt important. I: Important. PI: Poc important. (hard) poques
PIMES locals (soft).
Font: Elaboració pròpia. Electromedicina Domini absolut de les multinacionals. 5%
Material de Multinacionals delsector (molt 20% en
Transport poques), amb una subcontractació Metro
molt forta a les firmes catalanes del 12% en
El gràfic corresponent mostra comel material de transport sectormetal.lomecànic i Autobús
desplaça del primer lloc la construcció, de les fortes in elèctric/electrònic. **
a causa
versions previstes en l'empresa Transports de Barcelona i la in Metal.lúrgia i Predomini de les PIMES 5%
electromecànica
flexió la baixa de la construcció partir de11993. D'altra banda, regional/local.
a a Electrònica Concentració en unes 10 %
també s'evidencia la creixent importància de les installacions i poques
empreses de midamitjana d'àmbit
l'electrònica. En aquests sectors el seu rellançament es deu en estatal amb delegació aCatalunya i de
bona part a les despeses complementàries derivades de les adqui PIMES locals/regional.
sicions de material de transport (cas dels 1.470 milions de ptes. Material sanitari Distribuïdors d'empreses estrangeres
compromesos en les S.A.E.) i a les inversions de TERSA en no d'un sol ús (majoritariàment) i PIMES regionals.
ves installacions i ampliació de les existents, que superen els Material fungible Petits proveïdors locals/regionals en 6 0/0
2.000 milions de nombre.
ptes. en l'horitzó de l'any 2000, la qual cosa re gran
presenta el 75 per cent de les inversions previstes en aquest sec * Part de la facturació sectorial que correspon a les adquisicions de les S.P.M
tor. En el cas concret de l'electrònica, **
una part de llur creixent Promig de cinc anys.
importància a mig-llarg termini correspondrà al desenvolupa Font: Elaboració pròpia.
ment progressiu del sistema S.A.E. en la S.P.M.de Transports.
Finalment, en el sector d'electromecànica, la renovació de les
installacions a Mercabarna suposa un 70 per cent de les inver — Incidència subsectorial de la despesa de les S.P.M. i tipus d'em
sions previstes d'aquesta activitat, amb especial incidència en preses afectades
l'àmbit de les cadenes de sacrifici i refrigeració.
El primer pas per una avaluació de l'impacte global és determi
A títol de síntesi, s'ha elaborat una taula en la qual es qualifica nar quina part de l'activitat dels diversos sectors depèn de la de
l'impacte temporal de les inversions de les S.P.M. en els princi manda generada per les S.P.M. Aquest resultat, evidentment,
pals sectors amb què es relacionen. serà diferent per a cada S.P.M. considerada i afectarà de manera
desigual les diferents indústries i/o serveis a què ens referim9.
6. Avaluació del previsible impacte global de les despeses de les
S.P.M. de Barcelona En la taula corresponent es presenta un primer resultat de
l'impacte subsectorial de les adquisicions de les S.P.M. tenint en
La incidència del previsible impacte generat per les despeses compte, alhora, les característiques de les empreses adjudicatà
de les S.P.M. en el seu entorn econòmic, s'ha de mesurar conside ries. Aquesta taula posa de manifest que:
rant els següents efectes:
— Per a lamajoria de sectors afectats, l'impacte directe de les
— Per sectors despeses de les S.P.M. se situa entre el 5 i el 10 per cent de llur
— En funció del tipus d'empreses facturació anual, assolint la cota màxima en el cas del material
— Avaluant l'impacte induït8. de transport, un 20 per cent.
En aquest apartat s'avalua l'impacte global de la despesa de les En el sector de la construcció, les S.P.M. realitzen unes inver
S.P.M. en el seu entorn, analitzant alhora quina és la capacitat de sions quantitativament molt importants. Però l'efecte positiu
l'oferta local/regional per respondre a la seva demanda tant di d'aquesta despesa en el desenvolupament del sector no es li
recta com induïda. mita únicament a les empreses adjudicatàries de les obres,
sinó que s'estén en forma d'impacte induït a tota una xarxa de
PIMES subcontractistes que actuen en els subsectors comple
mentaris (d'acabats i instal.lacions especialment) i que realit
zen bona part de l'obra per a les grans firmes constructores.
108
— L'activitat en la sectorial de les
Importància estratègica als diferents sectors qual l'impacte despeses de
S.P.M. és més elevat és la de Material de Transport (20 per
Directa o tecnològica cent de la facturació sectorial en el cas delMetro i un 12 per
Informàtica cent pels autobusos). Si s'exclouen les petites xifres que repre
Electrònica senten les adquisicions de la societat d'Aparcaments (en la
Comunicacions seva renovació de la flota de grues), elgruix d'aquestes inver
Electromecànica sions les suporta Transports de Barcelona, permitjà de les in
versions en la renovació de la flota d'autobusos i Metro.
Indirecta o de subcontractació
Construcció inversions s'estan
Material de Aquestes
transport* adjudicant progressivament a
firmes estrangeres (Mitsubishi en el cas delMetro) i Daimler
* Aquest sector també es podria incloure, evidentment, en l'apartat de la importància estra Man (Mercedes) pel que fa als autobusos, en detriment de les
tégica tecnològica. Si s'ha classificat en l'àmbit de la subcontractació és perquè aquest tipus localitzades a
d'efectes tradicionalment subminis
són,en general, superiors als primers,bé que de vegadesés difícil aillar-los:
empreses
una Catalunya
part
important delsseusefectes tecnològics té lloc apartir del fenomen de la subcontractació d'es tradores de TB: MTM i MACOSA (ara ja integrades al grup
pecialitat. Alsthom)
Font: Elaboració pròpia. pel que respecta alMetro i ENASA (recentment
adquirida perFIAT-IVECO en el segment d'autobusos.
Aquestes empreses, tanmateix, actuen com a primers subcon
tractistes de qualitat en els subministraments i, al seu torn, ge
neren una segona subcontractació que majoritàriament afecta
— En l'activitat de la construcció, els subsectors que integren l'o PIMES catalanes dels subsectors elèctric i metal•lomecànic.
bra grossa (maquinària, cimentacions, paviments, metàllica Respecte a això, recordem que en el cas del Metro, la subcon
bàsica...) són els que tenen unamajor importància per a les tractació representa —per política d'empresa— el 70 per cent
S.P.M. que contracten les grans obres d'infrastructura. Es trac de la inversió i que en el segment d'autobusos la part més im
ta de subsectors molt tradicionals i, amb l'excepció de la me portant—la carrosseria— és fabricada per empreses catala
tà1.lica bàsica, encara bastant intensius en mà d'obra. D'altra nes.
banda, els subsectors d'acabats i equipaments, més vinculats a
la indústria transformadora i, per tant, amb majors possibili En general, aquest sectorpot ser un bon camp de proves
tats d'innovació, reben un impacte més reduït. Aquesta situa per avaluar la capacitat de les empreses autòctones en l'assi
ció no és previsible que s'alteri substancialment després del milació de la tecnologia forània i, en el cas dels subcontractis
1992 amb la desaparició d'AOMSA, car l'IMPU continuarà tes elèctric i mecànics, per dur a terme innovacions pròpies a
gestionant les grans infrastructures de Barcelona i la societat partir d'una demanda quantitativament important.
d'Aparcaments duu a terme un tipus d'inversions en què l'o
bra grossa ocupa un lloc fonamental. Tanmateix,altres activi — Finalment, en la resta de subsectors (material sanitari d'un sol
tats a desgrat de la seva inferior importància relativa tenen un ús, material fungible, metal.lomecànica), la importància quan
pes que en alguns casospot arribar a ser significatiu comsuc titativa de l'impacte ésmenor, encara que esmantenen les
ceeix amb les installacions, aparells d'illuminació i, en menor participacions relatives. La repercussió de la despesa de les
mesura, la serralleria i el plàstic. S.P.M. té lloc essencialment en una diversitat de PIMES d'àm
bit local —les úniques excepcions significatives les trobem en
— Per a les empreses directament adjudicatàries de les obres alguns productes sanitarisd'un sol ús i en el subministrament
(grans constructores), el volum contractatper les S.P.M. re d'equipaments i componentsmecànics sofisticats—, tradicio
presenta al voltant del 9 per cent del total de la seva factura nalment subministradores de les empreses municipals.
ció, xifra que es redueix un xic en referir-nos a les activitats
subcontractistes. Tanmateix, com que per les seves pròpies ca
racterístiques (sector intensiu en mà d'obra, tecnologia clàssi
ca...), l'activitat de la construcció afavoreix la subcontractació
local, hom pot pensar que la pràctica totalitat dels efectes eco
nòmics derivats de la despesa de les S.P.M. en aquest àmbit
repercuteixen en la pròpia regió.
El material informàtic s'adjudica generalment a empreses dis
tribuïdores de firmes conegudes (grans multinacionals) pel
que fa al hardware, mentre que en el software, que fins ara
també corresponia a aquestes grans companyies, comencen a
introduir-se —encara que lentament— les empreses de serveis
informàtics d'àmbit regional/local.
—Un altre sector tecnològicament important és el d'electrome
dicina, encara que la incidència de les S.P.M. (IMAS) en ell és
relativament poc significativa, situant-se al voltant del5 per 8. Aquest últim és el que s'engega apartir d'una despesa inicial d'una S.P.M. i es propaga,
cent. L'absència quasi absoluta d'empreses nacionals fabri mitjançant les relacions interindustrials, a altresempreses queno contracten directament
d'aparells amb la societat
d'electromedicina explica l'impacte indus municipal. Enaquest sentit es recullen, doncs, tots els fenòmens de la subcon
cants que tractació. Aquests efectes són especialment importants en algunes activitats (construcció, ma
trial directe d'aquestes adquisicions sigui gairebé nul, i s'hagi terial de transport), on podensuperar l'estricte impacte directe de la despesa.
de recórrer importacions satisfer la pràctica totalitat 9. Tanmateix
a les aquesta heterogeneïtat,el tractament d'aquesta part téun caire
per agregat, bé
que quant s'ha considerat necessari
la demanda. s'especifiquen lesrelacions més intenses que podenexis
de tir entre determinades S.P.M. ialgunes branques d'activitat. El casde la construcciópot ser
paradigmàtic al respecte, car dues societats (IMPU iAOMSA) generen el 80 percent de la
demanda totalde les S.P.M.en aquest sector. Per tant l'impacte global es troba forçaconcen
trat. I el mateix es podria dir —amb més evidència, si cal— del material de transport.
109
Des
sectorial de la demanda d'aquesta perspectiva, val la pena remarcar que la impor
Capacitat respondre a tància estratègica transcendeix, en moltes ocasions, l'activitat que
hom associa amb els grans sectors i que s'ha de referir a activitats
molt més concretes i especialitzades que es deriven d'aquells. De
Construcció fet, hom podria parlar gairebé de productes «estratègics». En
Electrònica aquest sentit, l'experiència de les S.P.M. de Barcelona posa en
Comunicacions evidència algunes situacionsInformàtica significatives. Aquest és el cas dels
parquímetres i de les
Electromedicina màquines expenedores de bitllets dels apar
Material mòbil caments municipals.El seu desenvolupament ha estat associat a
Mecànica sengles inversions de la societat d'Aparcaments imalgrat que
Material fungible l'import econòmic de la inversió és—en termes comparatius
certament reduït, es tracta de dos casos que palesen les possibili
* A causa d'una situació conjuntural de boom en el sector.
E: Elevada. A: Acceptable. I: Insuficient. tats de generar una tecnologia pròpia en un segmentmolt concret
de l'activitat electrònica.
Font: Elaboració pròpia.
Hom pot establir, doncs, que al marge dels resultats finals ob
tinguts, en molts casos la importància estratègica de la demanda
es troba en aquelles aplicacions puntuals complementàries dels
— Importància estratègica de la demanda grans projectes que precisen d'unes condicions favorables (mer
cat assegurat...) pel seu desenvolupament inicial.
En referir-nos a la importància estratègica, hom considera les
possibilitats de desenvolupament que ofereix un sector indepen 7. Capacitat de l'oferta per respondre a la demanda
dentment del seu impacte econòmic directe. Aquestes possibili
tats es poden materialitzar en dos aspectes: Per avaluar la capacitat de l'oferta per respondre a la demanda
generada per les S.P.M. cal considerar la situació en què es troba
— En primer lloc permitjà de la creació—o potenciació— d'una cada sector. I en aquest sentit cal distingir els aspectes conjuntu
indústria auxiliar o complementària. En aquest sentit el feno rals dels factors estructurals, que són els que condicionaran les
men de la subcontractació juga un paper important, com a re possibilitats reals de les diferents activitats a mig i llarg termini.
ceptor i fabricant directe d'un conjunt de productes que tras D'altra banda, aquesta anàlisi s'ha de dur a terme en el context
cendeixen la pròpia activitat de l'empresa adjudicatària. d'una certa desagregació, per poder copsar la situació concreta i
les especificitats de les diferents activitats tant segons la seva im
— En segon lloc, per mitjà del desenvolupament tecnològic i portància econòmica comestratègica.
científic que genera una determinada activitat i que, posterior
ment,pot repercutir en un entorn econòmic més ampli (una Per a les activitats industrials directament relacionades amb la
explotació comercial de determinats desenvolupaments duts a construcció (obra grossa, acabats i equipaments), que a curt ter
terme com a conseqüència d'una comanda de les S.P.M.). mini absorbiran lamajor part de la despesa, l'oferta existent a
Catalunya està actualment en condicions d'abastir gairebé tota la
En definitiva, la importància estratègica de la demanda es pot demanda generada per les S.P.M. En aquest segment ens trobem
associar tant al seu creixement potencial com als efectes multipli amb unes activitats competitives que tenen una relació preu/qua
cadors de tipus qualitatiu (tecnològics...) i quantitatiu (de tipus litat/tecnologia adequada i que, per tant, deixen poca cabuda a
econòmic...) que comporten determinades activitats. En aquest les importacions (llevat alguns productes puntuals). A més, com
sentit, hom pot establir—a partir de l'anàlisi efectuada en l'apar ja hem comentat, el sector de la construcció tendeix a afavorir la
tat anterior— unaprimera classificació dels grans sectors analit PIME local (fenomen més accentuat, però, en les seves activitats
zats considerant els elements que acabem d'exposar. d'acabats que d'equipaments).
Vala dir,però, que tot i que en general el sector es troba ben
posicionat, davant projectes excepcionals s'ha detectat una insufi
ciència en l'oferta de productes i sistemes altament especialit
zats".
Des de la perspectiva estrictament conjuntural, el principal
problema relacionat amb la construcció es detecta des del 1986 i
s'ha accentuat en els darrers dos anys. Es tracta de lamanca de
mà d'obra especialitzada, derivada d'una forta concentració d'al
guns projectes de gran volada (AOMSA, IMPU) en un període
curt de temps (1989-1991).
110
Unes característiques lleugerament diferents apareixen al sec El sectormetablomecanic també presenta unaheterogeneïtat
tor d'electrònica/telecomunicacions. Aquesta activitat presenta un segons el segment a què ens referim. Pels productes estandarit
dèficit estructural important: la insuficiència de l'oferta autòcto zats (components, productes intermitjos...), les empreses exis
na en el subministrament del sistema complet (hard/soft/implan tents poden absorbir lapràctica totalitat de la demanda. Tanma
tació) i que en el sector del transport es posa demanifest en els teix, en el cas de les instanacions especials (cremadors, per
sistemes de senyalització, seguretat, control automàtic de movi exemple) es detecta una insuficiència en l'oferta—són activitats
ments, etc. que requereixen grans inversions en I+D— la qual cosa obliga a
recórrer a alguna de les poques firmes estrangeres especialit
Tanmateix, aquests productes precisen del complement d'un zades.
altvalor afegit (enginyeria del sistema, installació, formació de
tècnics...) que pot ser incorporat per les empreses catalanes exis Finalment, pel que respecta al materialfungible, la capacitat de
tents. En conjunt, els dèficits productius en aquestes activitats les empreses locals per respondre a la demanda és pràcticament
comporten unes importacions que superen el 30 per cent de l'im total, la qual cosa no ha de sorprendre si tenim en compte que en
pacte sectorial, bé que cada vegada ésmés acusada la tendència a aquest capítol s'integren aquells productes de consum continu
recórrer a l'adquisició de tecnologia per a la instanació d'aquests per tant, de fabricació seriada— que ja es troben totalment con
sistemes a càrrecd'empreses autòctones". trastats en el mercat.
En el sector informàtic cal distingir les dues grans vessants: el En la taula corresponent es reflecteix d'una manera sintètica la
hard i el soft. En el primer cas—que requereix grans inversions situació dels diferents sectors considerats al respecte des d'una
pel seu desenvolupament— ens trobem amb un dar domini de perspectiva de curt i llarg termini. Aquesta distribució és signifi
les firmesmultinacionals, sense que existeixi una opció efectiva cativa, perquè permet recollir d'una banda, els efectes conjuntu
d'introducció en elmercat de les empreses autòctones. En el seg rals (cas de la construcció) i d'altra les possibles millores en la si
ment soft es presenten dues situacions clarament diferenciades. tuació sectorial derivades d'una planificació de les adquisicions
Pel que fa a les aplicacions molt especialitzades i d'alta complexi per part d'algunes S.P.M. (electrònica icomunicacions).
tat (maping...), en què la implementació requereix unes grans
despeses prèvies en I+D, ens trobem també un control delmer
cat per part de les grans companyies. Tanmateix, en les aplica
cions convencionals —que són la gran majoria— existeix una ca
pacitat tecnològica suficient per part de les PE locals que
ofereixen aquests tipus de serveis.
L'activitat de l'electromedicina presenta unaproblemàtica dife
rent. Aquest és un sector en el qual les seves característiques (im
portància de l'enginyeria, producció poc seriada...) afavoreixen el
tipus d'empreses existents a Catalunya en la branca de l'electrò
nica professional, amb una capacitat tècnica provada. De fet,
mentre que laquota de mercat de les empreses autòctones és
pràcticament nuna, en alguns casos una part important de la sub
contractació d'aquests aparells la realitzen PE regionals. La im
portància de la comercialització i la imatge de marca en aquesta
activitat expliquen la seva concentració en mans d'unes poques
societatsmultinacionals i lapràctica inexistència de firmes catala
nes en aquest segment amb producte propi. És més, l'experiència
recent ha vist desaparèixer una de les poques empreses autòcto
nes després de cinc anys de dificultosa permanència en el mercat.
Pel que respecta a la situació del sector de material mòbil de
transport cal remarcar que de les empreses tradicionalment loca
litzades a Catalunya únicament La Maquinista —absorbida per
Alsthom— continua en el mercat.Hom preveu que a mig termini
millori considerablement la capacitat de l'empresa per fer front a
qualsevol comanda via incorporació d'una tecnologia ja contras
tada, especialment en el segment electrònic, que actualment és
majoritàriament de procedència forània.
10. Un exempled'aquesta situació el trobem en l'estructurametàl.lica del Palau Sant Jordi,
que ha estat construïda per una firma alemanyadavant la desconflançade les empreses au
tóctones consultades. Aquesta eventualitat, malgrat la seva excepcionalitat,posa de relleu un
fet prou important: davant el repte de les noves tecnologiesde producte iprocès, i la utilitza
ció de nousmaterials, la indústria catalana encara noha assolit unsnivells capdavanters, i es
fa necessari recórrer a les importacions.
11. En aquest sentit, hom ha constatat (cas dels parquímetres) les dificultats existents per tal
que l'oferta de lesempreses autòctonespugui ser competitiva en el mercat.
111
C. Principals resultats obtinguts — Els subministradors de les S.P.M. són majoritàriament (80 per
cent de la demanda) empreses de laRegió I. En general exis
— Les S.P.M. de Barcelona operen en diferents àmbits del sector teixen pocs subministradors comuns —llevat el sector de la
serveis. L'existència d'activitats heterogènies fa que, de fet, ac construcció, que presenta una estructura més concentrada— i
tuïn com a empreses autòctones amb moltpoca interrelació el seu nombre difereix sensiblement segons la S.P.M. conside
entre elles. rada i la seva estratègia d'aprovisionament; l'IMAS —amb
molta diferència— i TB són les empreses amb un major nom
— Les adquisicions responen a les necessitats específiques de bre de subministradors.
cada S.P.M. i inclouen, per tant, una gran diversitat de produc
tes, la majoria dels quals només són d'aplicació directa a l'em L'impacte sectorial de les adquisicions de les S.P.M. és certa
presa demandant. ment limitat si hom considera que durant els últims anys
aquestes despeses han representat, en lamajoria dels casos,
— La major part de les adquisicions de les S.P.M. (el 90 per entre el 5 i el 8 per cent de la facturació de les empreses sub
cent), correspon a productes vinculats directament a sectors ministradores. L'excepció més significativa correspon almate
industrials, mentre que el 10 per cent està vinculat als serveis. rialmòbil, on aquesta xifra augmenta fins el 15 per cent".
— De les adquisicions vinculades a branques industrials, aproxi —Malgrat les limitacions d'aquest impacte directe, les adquisi
madament el 95 per cent correspon a inversions, mentre que el cions de les S.P.M. generen un efecte induït gens menysprea
5 per cent restant es refereix a despeses corrents (material ble en les activitats de subcontractació i que afecten molt es
fungible i d'altres). pecialment les PIMES locals. Els subsectors més afectats són
els de productesmetàllics (vinculats a l'electromecànica i el
—Durant els últims anys, l'impacte sectorial de les despeses de material de transport) i els acabats i instal.lacions vinculats a
les S.P.M. ha estat el següent: la construcció.
— Construcció: 50 per cent del total"
— Electromecànica: 16 per cent Les previsions de les adquisicions de les S.P.M.pels propers
—Material mòbil: 11 per cent anys assenyalen un canvi en la distribució sectorial: el primer
— Electrònica-comunicacions: 10 per cent. lloc correspondrà al material mòbil (49 per cent del total),
mentre que la construcció perd importància relativa (35 per
La majoria de les adquisicions corresponen a productes de tec cent), mantenint–se l'electrònica/comunicacions (10 per cent).
nologiamadura. Els productes de tecnologia avançada es con Això indica que per aquesta darrera activitat continuarà el
centren en el subsector d'electrònica/comunicacions, la de creixement estable que ha experimentat els últims anys.
manda dels quals correspon bàsicament a Transports de
Barcelona (Metro) i alguns centres de l'IMAS. Aquest sector La capacitat de la indústria autòctona per respondre a la de
—que tanmateix inclou una gran diversitat de productes i sis manda que generen les S.P.M.ha estat, en general, acceptable,
temes— és, doncs, el que presenta unamajor importància es com ho palesa que lamajor part dels subministraments corres
tratègica: a) pel desenvolupament tecnològic que incorpora i ponguin a empreses de lapròpia regió (bé que aquesta situa
b) perquè és el que en els darrers anys ha presentat una major ció hagi estat afavorida per una concentració de les adquisi
regularitat en la despesa. cions en productes de tecnologia madura). Tanmateix,
existeixen algunes insuficiències que cal remarcar, ja que es
reflecteixen en aquelles activitats que incorporen un major
desenvolupament tecnològic. En concret, en el sector de l'e
lectrònica professional/comunicacions:
— Desenvolupament del sistema complet pelmaterial mòbil
— Equipament d'electromedicina
— Grans equipaments informàtics.
112
— Algunes d'aquestes carències—especialment les que fan refe En aquest sentit, les experiències foranesmostren com unaes
rència a la implantació de sistemes complerts d'electrónica/co tratègia fonamentada en la capacitat de despesa de les S.P.M.
municacions— poden corregir-se —almenys parcialment— a deriva, amb el temps, en una política comercial: el desenvolu
partir d'una estratègia de despesa a mig termini. pament de nous productes i sistemesmitjançant l'acció coordi
nada de les S.P.M. i els subministradors —compartint el risc
—D'altra banda, també cal referir-se a «carències» en lademan associat a qualsevol nou projecte— permet, en una segona
da: existeixen algunes activitats ja consolidades en el nostre fase, la seva comercialització a altres municipis. Aquesta ac
teixit industrial i encara no prou introduïdes en els mercats tuació que, en definitiva, converteix la política de despesa en
públics. Aquest és el cas dels nous materials/composites en la unapolitica de vendes, ja ha donat lloc a la creació de noves
construcció i de les aplicacions convencionals (de tipus soft) en societats generadores i explotadores de diversos productes.
la informàtica, per exemple.
— Desd'aquesta perspectiva cal recordar que a Barcelona ja
— En general, pel que fa a la implementació d'una política indus existeixen diverses empreses de promoció econòmica i tecno
trial a partir de la seva capacitat de despesa, algunes S.P.M. de lògica, cas de TUBSA, Barcelona Tecnologia i Barcelona Im
Barcelona es troben en una situació d'avantatge respecte les puls, que podrien ser l'instrument adequat per canalitzar nous
empreses d'altres municipis espanyols (cas de TB), per exem projectes a partir d'una demanda certa de les S.P.M. Per aixà
ple, però encara no han assolit el desenvolupament de les cal posar de relleu que el resultat no del tot satisfactori d'algu
S.P.M. de les principals ciutats europees. na experiència recent no és motiu per invalidar un planteja
ment que a Europa s'ha mostrat viable.
— En l'actualitat, l'estratègia de la despesa encara es troba supe
ditada a la consecució d'uns resultats immediats per part de
l'empresa, sense que s'hagi instrumentat una política —orien
tada cap almig termini— que permeti comptabilitzar aquest
objectiu amb la potenciació del propi teixit industrial, espe
cialment pel que fa al seu desenvolupament tecnològic.
— Aquesta situació es posa especialment de manifest en les ad
quisicions de productes i/o sistemes de tecnologia avançada en
els quals es recorre a subministradors reconeguts internacio
nalment o a empreses llicenciatàries davant la incertesa que
comporta i el temps que requereix dur a terme un desenvolu
pament propi compartit amb les empreses autòctones.
— Els subministradors, per la seva part, tampoc s'arrisquen a en
gegar nous desenvolupaments a mig termini per a unes aplica
cions molt específiques si no existeixen unesmínimes garan
ties per part de les S.P.M. pel que fa a la seva explotació. Les
activitats relacionades amb l'electrònica/comunicacions en són
el més clar exemple.
12. Desestacionalitzant l'efecte delsprojectes directament relacionats amb els JJ.00 del
1992 que gestionen AOMSAi l'IMPU. Siconsideressim l'impacte sectorial d'aquests projec
tesen tota la sevamagnitud, la construcció excediria el 70 per cent del total.
13. Novament s'ha desestacionalitzat l'efecte dels projectes olímpics.
113