Barcelona
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Quart trimestre 1990
Núm. 9
Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia i Empreses
Departament d'Estudis
Ajuntament de Barcelona
Àmbit d'Organització i Economia
Tinent d'Alcalde
Francesc Raventós i Torras
Servei de Promoció Econòmica
Directora
MontserratRubí i Boada
Barcelona.Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Núm. 9 Quart trimestre 1990
Gener 1991
Equip de Redacció
Enric Llarch, Director i Cap del Departament d'Estudis
Xavier Güell, Cap de Redacció
Isabel Montané
María Jesús Calvo
Lluís Hansen
Marta Bosch
Comitè de suport
Manuel Esteban. Mancomunitat de Municipis de
l'Àrea Metropolitana de Barcelona
Josep González. Àmbit d'Urbanisme. Ajuntament de Barcelona
Josep M. Miralles. Àrea Desenvolupament Econòmic i Social.
Ajuntament de Barcelona
Josep M. Pascual. Comissionat per al Pla Estratègic Econòmic i Social
de Barcelona
Narcisa Salvador. Àread'Hisenda. Ajuntament de Barcelona
Àngels Santigosa. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de
Barcelona
Joan Soler. Organització i Serveis Generals. Ajuntament de Barcelona
Anna Ventura. Servei d'Estadística. Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia iEmpreses
Departament d'Estudis
Barcelona.Economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Núm. 9
Gener 1991
Edició:
Ajuntament de Barcelona
Àrea d'Economia i Empreses
Disseny gràfic:
Ferran Cartes
Realització i coordinació gràfica:
Montse Plass
Impressió:
Ingoprint, S.A.
Dep. Legal B. 10966-1989
ISBN. 84-7609-281-4
Agraïm la informació i la col.laboració prestades per totes
les entitats, organismes i empreses citades coma fonts
informatives i molt especialment a:
Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona
Direcció de Serveis de Control d'Edificació
de l'Ajuntament de Barcelona
UnitatOperativa de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona
Patronatde Turisme de Barcelona
Institut Municipal d'Informàtica
GabinetTècnic del Departament d'Indústria de la Generalitat
Departament d'EconomiaAplicada de la UAB
Direcció Provincial de Tràfic
Port Autònom de Barcelona
Fira de Barcelona
Ferrocarrils de laGeneralitat de Catalunya
RENFE
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Cambra Oficial de la Propietat Urbana
Compañía Telefónica de España, S.A.
CAMPSA
Lorente & Asociados
Barcelona Índex
economia
Indicadors econòmics de Barcelona
Quart trimestre 1990
Núm. 9
Presentació
Síntesi
5
6
1. Indústria 13
1.1 Inversió industrial registrada 15
1.2 Enquestes de conjuntura industrial 18
Sistema financer i mercat de valors 31
11.1. Sistema financer 33
11.2. Mercat de valors 35
11.3. Enquesta de conjuntura financera 36
Ocupació 41
111.1. Mercat de treball 43
IV. Comerç, consum i preus 45
IV.1. Evolució delparc automobilístic 47
IV.2. Venda de benzines per a l'automoció 48
IV.3. Consum d'electricitat 50
IV.4. Consum de gasos 51
IV.5 Escombraries domiciliàries recollides 52
IV.6. Enquesta comercial de Barcelona 53
IV.7. índex general de preus de consum 54
V. Transports, comunicacions i turisme 55
V.1. Tràfic de mercaderies pel port 57
V.2. Trànsit de passatgers a l'aeroport de Barcelona
i als principals aeroports de l'Estat espanyol 61
V.3. Evolució del trànsit de rodalia per ferrocarril 63
V.4. Utilització del transport públic urbà 64
V.5. Utilització i estructura de la xarxa telefònica 65
V.6. Enquestes d'activitatturística 66
VI. Mercat immobiliari 77
VI.1. Construcció d'habitatges i projectes visats 79
VI.2. Llicències d'obres 81
VII. Població 89
VII.1. Evolució de la població resident 91
VII.2. Moviments migratoris a Barcelona 92
Monografies
M.1. El mercat de sòl industrial a l'àrea de Barcelona 93
M.2. Dinàmica de la contractació laboral a Barcelona.
1985-1989 107
3

Presentació
El número 9 de BARCELONA.ECONOMIA presenta, a més de les
dades corresponents al tercer trimestre de 1990 i un avanç de les
del quart trimestre disponibles en el moment de tancar l'edició,
una síntesi de l'evolució anual de la pràctica totalitat dels
indicadors que de forma regular i periòdica es consideren. Per
poder oferir aquest resum anual s'ha optat—com ja es va fer ara
fa un any— per substituir les dades encara no disponibles per
estimacions realitzades a partir de les sèries històriques de què
es disposa i de la informació corresponent als primers nou o deu
mesos de l'any. En conjunt, i especialment a nivell de
tendències, considerem que els resultats obtinguts s'acostaran
molt als reals, que es publicaran en el proper número.
Pel que fa a les informacions periòdiques, en aquest número
no hi ha incorporacions noves a destacar —es mantenen les que
ja es van publicar en el número 8— amb l'excepció de
l'Enquesta Comercial de Barcelona referida al segon
quadrimestre i que pel període temporal que abarca no es pot
publicar a cada número.
Els temes monogràfics tractats en aquesta ocasió són els
següents:
— Elmercat de sòl industrial a l'àrea de Barcelona. Aquesta
monografia, realitzada per Javier Sáez, vol ser una síntesi d'un
estudi sobre Espai industrial i indústria urbana a Barcelona
realitzat per un equip del Centre d'Estudis de Planificació per
encàrrec de l'Area d'Economia i Empreses de l'Ajuntament
de Barcelona. En aquest article es descriu de forma exhaustiva
el grau d'ocupació i la disponibilitat de sòl industrial als
municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, a més
d'una aproximació als preus vigents, tant de sòl com de sostre
industrial.
— Dinàmica de la contractació laboral a Barcelona.
(1985-1989). En aquesta monografia, elaborada per Ferran
Brunet de la Universitat Autònoma de Barcelona, es descriu
de forma exhaustiva, any a any, l'evolució de la contractació
laboral a Barcelona i la seva distribució sectorial, i s'analitza
de forma detallada la tipologia dels contractes, l'estacionalitat
i l'extensió de la precarietat en la contractació. D'alguna
manera es pretén explicitar en què s'ha traduït la persistent i
accelerada davallada de la taxa d'atur a la ciutat.
Barcelona, 10 de gener de 1991
5
Quadre de síntesi
Darrera
dada
Variació (%) Acumulat darrers
12 mesos
1989/
1988
AbsolutsIndicador Període disponible (B)
Activitat productiva
Inversió industrial registrada (Regió I) (milionsptes.) 3r.tr.90 18.327 6,7 68,4 54.024 42,8 30,7
Consumelectricitat usos cials.-ind. (Gwh) 3r.tr.90 778,1 6,5 -1,6 3.035,1 1,2 8,9
Tràfic de mercaderies pel Port
- Total (milers tones) 3r.tr.90 4.039 -14,4 1,0 18.329 2,2 1,0
Embarcades (milers tones) 3r.tr.90 1.302 -6,5 -7,7 5.772 -3,8 1,8
Desembarcades (milers tones) 3r.tr.90 2.737 -17,7 5,8 12.557 5,1 0,6
- Càrrega general (milers tones) 3r.tr.90 1.580 -11,0 -4,4 6.653 -2,5 7,8
Embarcades (milers tones) 3r.tr.90 896 -8,9 -1,5 3.756 -1,2 2,2
Desembarcades (milers tones) 3r.tr.90 684 -13,6 -7,8 2.897 -4,1 15,9
Projectes d'habitatges visats (prov.) 3r.tr.90 5.059 -7,7 -19,4 23.719 -22,3 25,1
Habitatges nous previstos a les Ificències
d'obresaprovades (*) 3r.tr.90 970 55,7 -55,2 3.772 7,3 75,6
Habitatges iniciats 3r.tr.90 543 24,0 n.d. n.d. n.d. 35,6
Volum de crèdit del sistema bancari al sector
privat (prov.) (milers de milions de ptes.) 30.1X.90 4.106,9 1,8 14,2 509,6* 13,6
Conferències telefòniques intemacionals (milers) 3r.tr.90 3.628 -13,0 2,6 15.212 9,0 32,0
Línies telefòniques: Total (milers) 30.IX.90 845,1 -0,1 2,3 3,7
Privades (milers) 30.IX.90 572,5 0,4 1,6 2,0
No privades (milers) 30.IX.90 175,3 1,1 6,3 7,1
D'enllaç (milers) 30.IX.90 95,9 -5,1 0,1 8,2
Trànsit de passatgers per l'Aeroport
- Total (milers) 3r.tr.90 2.581 7,6 10,4 8.925 13,1 12,6
- Interior (milers) 3r.tr.90 1.526 2,8 9,7 5.586 11,1 8,3
- Internacional (milers) 3r.tr.90 1.055 15,3 11,5 3.339 16,5 23,5
Pemoctacions en hotels de 1-5 estrellesi en hostals
de 3 estrelles: - Total Ago.-Oct. 1.030 3,8 1,0 4.101 n.d. n.d.
(milers) - Negocis Ago.-Oct. 560 6,1 11,0 2.055 n.d. n.d.
- Turisme Ago.-Oct. 214 23,7 -32,1 896 n.d. n.d.
- Fires Ago.-Oct. 87 19,2 17,6 403 n.d. n.d.
- Congressos Ago.-Oct. 35 -25,5 -37,5 170 n.d. n.d.
- Altres Ago.-Oct. 134 -21,6 -56,5 577 n.d. n.d.
Mercatde treball
Nombrede residents ocupats (estimació) 30.IX.90 668.936 -1,1 2,1 5,8
Taxa gral. d'atur (Barcelona ciutat) (%) 30.IX.90 9,1
Taxa gral. d'atur (Barcelona prov.) (%) 30.IX.90 11,2
Taxa gral. d'atur (Catalunya (%) 30.IX.90 10,6
Taxa gral. d'atur (Espanya) (%) 30.IX.90 15,3
Atur total enregistrat (persones) 30.IX.90 66.863 3,4 -20,3 -27,2
Atur juvenil (16-24 anys) (persones) 30.IX.90 13.540 8,0 -36,2 -46,3
Aturmasculí (persones) 30.DC.90 26.388 2,5 -21,5 -33,1
Atur femení (persones) 30.IX.90 40.475 4,0 -19,6 -22,8
Aturats sense ocupacióanterior 30.IX.90 6.362 -5,3 -52,0 -48,6
Contractes registrats per l'INEM 3r.tr.90 68.3431 -18,71 -7,41 329.1901 3,41 12,9
Distribució sectorial dels contractes
incentivats: - Indústria 3r.tr.90 5.2541 -40,81 -17,81 32.2921 -10,11 13,8
- Construcció 3r.tr.90 2.1591 -15,51 -28,31 9.6801 18,11 36,4
- Serveis 3r.tr.90 23.1481 -25,41 -2,31 124.1631 5,41 11,7
Estalvi, consum i preus 4
Dipòsits del sector privat en el sistema
bancari (prov.) (milers de milions ptes.) 30.1X.90 6.417,8 -0,2 10,7 621,24 20,5
Consumd'electricitat (usos domèstics) (Gwh) 3r.tr.90 287,2 -16,1 -4,4 1.249,4 -4,5 4,1
Consumde gas canalitzat (milions tèrmies) 3r.tr.90 317,3 -53,2 9,7 2.107,6 -3,1 4,6
Escombraries recollides (milers tones) 3r.tr.90 137,6 -15,0 2,2 621,64 3,8 4,0
Matriculació de vehicles (prov.) 3r.tr.90 45.424 -24,0 -14,7 17.467 -7,9 9,9
Consumde benzina (97 Oct.) (milers litres) 3r.tr.90 60.933 -15,7 -7,3 74.649 -1,6 3,4
IPC. Barcelona (%) 3r.tr.90 2,71 5,72 6,53 7,41 8,2
Espanya (%) 3r.tr.90 2,81 5,42 5,93 6,41 6,9
Població
Població resident estimada 1.1.90 1.687.430 - - -1,3
- Naixements 3r.tr.90 3.3171 4,01 1,21 12.9611 -3,5 -1,3
- Defuncions 3r.tr.90 3.4811 -2,91 -5,91 15.2851 -5,1 -1,4
- Immigrants 3r.tr.90 3.770 0,2 1,3 14.247 13,5 14,1
- Emigrants 3r.tr.90 7.517 5,9 3,9 ' 27.975 8,1 9,0
A) siperíode anterior
(B) slmateix període any anterior
(C) taxa de variació interanual
Inclou la VilaOlímpica
6
dades provisionals
2 Variació acumulada setembre 1990/desembre 1989. Dadesprovisionals
Variació acumulada setembre 1989/desembre 1988
Variació absoluta darrers 12 mesos
Tendència
Manteniment dels elevats fluxos inversors
Estancament amb tendència a la baixa
Tendència lleument alcista, resultat d'una davallada
de la mercaderia embarcada i d'un creixement de la
desembarcada
Evolució forçanegativa de la càrrega general,
especialment pel que fa a la desembarcada
I'accentua la caiguda per tercer trimestreconsecutiu
Inflexió enla tendència expansiva mantinguda en els
darres trimestres
Entre l'expansió i el compàs d'espera
Okeixement lleument per sobre de la taxa anual
1S 'accentual'alentiment del ritme de creixement de
les conferències. El nombre de líniesen serveimanté
la tendència lleument expansiva, amb l'excepció de
les vinculades més estrictament a l'activitat
productiva
Manteniment dels elevats ritmesexpansius, malgrat
la Ileu desceleració del ritme de creixement dels
intemacionals
Manteniment del nombre de pemoctacions degut
al notable creixement de les motivadesper viatges
comercials i de negocis. Notable disminució de les
pernoctacionsper turisme iper congressos
Lleu inflexió en la tendència expansiva dels darrers
trimestres
Moderat augment de les taxes d'atur de Barcelona,
província iCatalunya, reflex de l'augment del
nombre d'aturats registrats
Canvi enla tendència clarament a la baixa dels
darrers anys. La variació entermes absolutsés, de
moment, poc rellevant ipot venir afectada per
efectes estacionals
Notable davallada del nombrede contractes
registrats parcialment motivada per l'assignació de
part dels contractes d'aquest trimestre al següent.
L'evolució més negativa correspon a la Indústria
Esmanté la tendència a la baixa de les taxes de
creixement
Es manté la caiguda del ritme de creixement
Es consolida la tendència alcista
Manteniment de la lleu tendència expansiva
S'aguditza la tendència baixista
Es confirma la tendència a la baixa
Rebrot inflacionistaamb reducció del diferencial
entreBarcelona i Espanya
Lleumoderació del signe negatiu del creixement
vegetatiu mentre es manté el fort desequilibri entre
immigrants i emigrants
Enquestes de conjuntura
Enquestes industrials (província)
Total indústria
Alimentació
Tèxtil
Pell, calçat i confecció
Fusta i mobles de fusta
Arts gràfiques
Farmacèutica
Química domèstica
Productes metà1.1ics industrials
Maquinària elèctrica
Aparells elèctrics
Automoció
Agost-setembre 1990
Sensible desceleració dels ritmes de creixement de la producció per tercer bimestre consecutiu. Ocupació, vendes i cartera de
comandes també a la baixa. Manteniment dels preusde venda. Perspectives menys optimistes que ara fa un any, bàsicament a causa
de la debilitat de la demanda.
•
Notable reducció dels ritmes de producció id'ocupació, juntament amb una sensible davallada de la cartera de comandes ide les
vendes, especialment les del mercat interior. Manteniment de les perspectives, malgrat la competència creixent
Evolució generalitzada i notable a la baixa, que accentua la tendència dels darrersbimestres pel que fa a nivell d'ocupació i vendes
a l'interior. Perspectives moderadament positives, condicionades a les tradicionals dificultats de finançament.
Forta davallada de les exportacions que incideix negativament sobre la producció, ocupació i nivell d'estocs. Lógica desceleració del
creixement dels preus. Expectatives força pessimistes, dominades per la debilitat de la demanda
Evolució generalitzada a la baixa, especialment pel que fa a producció i nivell d'ocupació. En contraposició, les expectatives en un
termini curt són força optimistes
L'únic subsector dels considerats que té un comportament orientat moderadament a l'alça durant el bimestre. Les perspectives, tot i
ésser clarament positives, noreflecteixen el nivell d'optimisme d'ara fa un any
Manteniment dels nivells de producció mentre es produeix una trasIlació de vendes de l'interior cap a l'exterior. Una cartera de
comandes sostinguda en consonància amb les perspectives a curt.
Un bimestre relativament bo, en termes generals, pel subsector, amb l'excepció de la pèrdua d'ocupació. Destaca sobretot, el
comportament de les exportacions. Bones expectatives fins a final d'any.
L'estancament dels ritmes de creixement, tenyit d'una lleu tendència a la baixa, ha estat la característica del subsector durant el
bimestre. Les perspectives, condicionades per una demanda molt feble, no són gaire optimistes
Augment de les exportacions que permet substituir una part de les vendes a l'interior i mantenir els nivells de producció, tot
incrementant l'ocupació. Comandes creixents enmig d'unes perspectives poc definides
Manteniment, en línies generals,dels ritmes de creixement, amb l'excepció de la caiguda de les exportacionsque es compensa amb
una evolució positiva de la cartera de comandes. Manteniment delspreus i d'unes perspectives optimistes
S'aguditza la davallada tant de producció, com d'ocupació i vendes. Cartera de comandes escassa i unes perspectives pel darrer
trimestreencara positives que no semblen acomplertes. La feblesa de la demandaés la principal dificultat
Agost-octubre
Indicador Darrer període
disponible
Tèndencia
Enquesta d'activitat turística Nombre de pernoctacions lleument alcista gràcies a l'evolució de les motivades per viatges de negocis ide fires, malgrat la notable
davallada del turisme en sentit estricte
La conjuntura econòmica de Barcelona durant el tercer trimestre
del 1990
Durant el tercer trimestre es consolida el comportament a la
baixa dels ritmes de creixement apuntat ja durant el segon
trimestre, especialment pel que fa a producció i a alguns dels
indicadors més emblemàtics lligats al consum de les famílies. La
persistència i, en alguns casos, l'accentuació d'aquesta evolució
comporta, a més de caigudes en termes absoluts en relació amb
el mateix trimestre de l'any passat, fortes davallades en les
variacions interanuals, la qual cosa implica creixents
divergències a la baixa entre els ritmes de creixement assolits
durant el 1989 i els corresponents als darrers dotze mesos. La
crisi del Golf, com ja es preveia fa uns mesos, segurament no ha
estat del tot aliena en l'evolució a la baixa de molts dels
indicadors, especialment pel fort impacte inicial sobre elmercat
internacional del petroli i el progressiu enfosquiment de les
expectatives a un termini mitjà.
La inversió industrial registrada a la Regió I, amb un
creixement espectacular en relació amb un any abans, és un dels
pocs indicadors d'activitat productiva en sentit estricte,
clarament positus. Aquest comportament —calcat al del segon
trimestre i a primera vista contradictori amb l'evolució general
s'explica per la dissociació temporal que existeix entre
l'aprovació definitiva d'un expedient d'inversió i la realització
efectiva de la inversió. Aquesta, d'altra banda, esmou amb un
comportament no tan condicionat per la situació immediata,
sinó pel termini llarg i mitjà i reacciona amb menys flexibilitat
als canvis de conjuntura. Tambées veu condicionat per la
comptabilització durant aquest trimestre d'un expedient
d'inversió destinada a modernitzar l'equipament i els processos
productius d'una de les empreses capdavanteres del tèxtil a
l'àrea de Barcelona, que en total representa aproximadament
una tercera part de la inversió total registrada.
Per contra, les enquestes d'activitat industrial del bimestre
agost-setembre, a part de recollir el comportament estacional
típic de les vacances d'estiu i de la represa d'activitat,
reflecteixen —amb alguna excepció— una notable
desacceleració dels ritmes de creixement —seguint una
tendència encetada a finals de l'any 1989— i confirmen les
perspectives escassament optimistes declarades a principis d'any.
En concret, la pràctica totalitat dels subsectors industrials
considerats —amb l'excepció de les Arts gràfiques i la Química
domèstica, amb un comportament força positiu— declaren una
evolució dels ritmes de creixement clarament orientada a la
baixa, en comparació amb períodes anteriors i, concretament,
en relació amb el mateix bimestre de l'any 1989. La mateixa
tendència a la baixa que esmanifesta en el conjunt de la
indústria pot servit per il.lustrar la generalitat del fenomen,
agreujat en sectors com ara l'Alimentació, el Tèxtil, la Pell i
calçat —immers fins fa ben poc en una tendència de creixement
persistent— i, especialment, l'Automoció. Subsectors com ara el
Farmacèutic i el de Productesmetà•ics industrials, tot i la
tendència general a la baixa, presenten aspectes lleument
positius.
7
Considerant el conjunt de la indústria —sense Construcció
la davallada en els ritmes de creixement ha estat generalitzada.
Mentre el nivell de producció baixa i arrossega el volum
d'ocupats per setè bimestre consecutiu, les vendes pateixen una
sensible disminució en el seu ritme de creixement, igual que la
cartera de comandes. Un reflex de tot això és la pressió a la
baixa dels preus de venda. La debilitat de la demanda es
referma coma principal i tradicional factor que impossibilita un
augment de la producció, mentre les dificultats de finançament
comencen a ésser rellevants. Excepcionalment —per la vaga de
transports de mercaderies que es va patir a finals d'estiu— es
declaren dificultats d'abastament de primeres matèries. Les
expectatives —malgrat l'empitjorament en relació amb un any
enrera— esmostren encara força optimistes de cara a l'evolució
de l'activitat fins a finals d'any.
La desacceleració del ritme de creixement de l'activitat
productiva, que com ja s'ha dit comporta en determinades
variables caigudes en termes absoluts, també es reflecteix en el
consum d'electricitat per a usos industrials i comercials, amb un
consum lleument inferior —per segon trimestre consecutiu— al
del mateix període del 1989.
Pel que fa al tràfic de mercaderies del port, una variable
vinculada molt directament amb l'activitat industrial de l'àmbit
metropolità de Barcelona, l'evolució durant el tercer trimestre
segueix la tònica del segon amb un comportament més vacil.lant.
Mentre la Càrrega general continua perdent pes sobre el total,
especialment pel cantó de la desembarcada, el tràfic en el seu
conjunt esmanté pràcticament estable gràcies a la mercaderia
desembarcada.
8
La construcció d'habitatges és l'activitat que ha enregistrat
l'evolució més negativa en relació amb el nivell d'activitat del
mateix període de l'any 1989. Per tercer trimestre consecutiu
disminueix sensiblement el nombre de projectes d'habitatges
visats a la província. No s'ha d'oblidar però, que aquest
comportament ve precedit de dos anys de creixements
espectaculars, i que en el fons aquesta davallada s'explica per la
pèrdua de beneficis fiscals per als nous adquirents de les segones
residències i per l'encariment del crèdit hipotecari. Per contra, a
nivell de ciutat i deixant de banda el sostre residencial destinat
als Jocs, el nombre d'habitatges autoritzats durant aquest
trimestre es compara favorablement amb el nombre d'autoritzats
un any enrera. Malgrat tot, es tracta de volums realment baixos
per les necessitats reals de la ciutat i per poder incidir, via
increments de l'oferta, sobre els elevats preus de compra i
lloguer. En aquest sentit, caldrà veure si els habitatges nous
previstos a les llicències d'obres aprovades —que segueixen
encara una tendència alcista— s'iniciaran tot seguit o es tendirà
a esgotar el termini màximde divuit mesos de què es disposa per
començar a construir davant la caiguda general de la demanda.
Això fa preveure, com ja es va avançar fa uns mesos, el
manteniment d'una tendència de creixement més suau que
l'enregistrat en els darrers dos anys. L'impacte d'aquesta
tendència sobre el conjunt de l'activitat del sector està i estarà
compensada sobradament pel nivell d'activitat que es desplega a
la branca de l'obra pública.
En relació amb el volum de crèdit del sistema bancari al sector
privat, durant aquest trimestre torna a créixer —en taxa
interanual i en termes corrents— per sobre del sostre recomanat
pel govern central per al conjunt de l'any i lleument per sobre de
la taxa anual del 1989.
Com ja és habitual, durant aquest trimestre es repeteix la
tònica dels anteriors en què el comportament del conjunt dels
serveis manté una tònica clarament més positiva que la resta
d'activitats. Per un cantó, les conferències telefòniques
intemacionals, tot i el notable alentiment en el seus ritmes de
creixement —la taxa de creixement interanual s'ha reduït a
menys d'una tercera part— s'ha mantingut encara en una
tendència lleument alcista. L'evolució del nombre de línies en
funcionament fa pensar que la demanda de serveis telefònics ja
no pressiona amb la mateixa força que ara fa un any, molt
especialment aquells estrictament lligats a l'activitat econòmica.
El trànsit de passatgers per l'Aeroport s'ha mantingut en la
tendència encara expansiva dels darrers trimestres i només es
pot parlar de lleu desceleració en els notables creixements que
assoleix el trànsit internacional. De fet, aquest comportament ve
a confirmar el que ja s'intuïa durant el trimestre anterior.
A diferència del que va succeir durant el segon trimestre, el
nombre de pemoctacions hoteleres ha experimentat un molt lleu
increment —un u per cent— en relació amb el mateix trimestre
de l'any 1989. Aquesta estabilització s'ha de valorar
positivament després del descens del trimestre anterior. Per
components, aquest augment es deu, bàsicament, als visitants
per motius comercials i de negocis que representen més de la
meitat del total i als visitants de fires. Per contra, els visitants
per motius de turisme baixen de forma molt important —en la
tònica de la recessió turística general— de forma similar que els
visitants de congressos i de pas, que són escassament
significatius en termes absoluts.
L'evolució del mercat de treball durant el tercer trimestre
d'enguany s'ha caracteritzat per una lleu reducció del nombre de
residents ocupats en combinació amb un petit augment del
nombre d'aturats registrats i una sensible disminució del volum
de contractació, tot i que aquesta incorpora l'impacte derivat
d'unes assignacions temporals dels contractes que n'han
traslladat una part del setembre a l'octubre. Quant a l'atur
registrat —a més de l'emblemàtica inflexió en la tendència
baixista dels darrers anys— cal remarcar el fet que augmenti
especialment l'atur juvenilmentre disminueix el nombre dels qui
cerquen la primera feina. Això fa pensar en un procés de no
renovació de part dels contractes temporals, amb què
habitualment s'incorporen al mercat de treball els joves, a causa
de la desceleració de la demanda i, sobretot, de l'enfosquiment
de les expectatives. En conjunt, sembla una conseqüència
directa del refredament de l'activitat econòmica iniciada abans
de l'estiu i agreujada amb la caiguda d'expectatives d'ençà la
crisi del Golf.
Si entrem en l'apartat d'Estalvi, consum i preus, en destaca
l'evolució dels dipòsits del sector privat en el sistema bancari,
amb un creixement encara notable en termes monetaris en
relació amb un any enrera. Això no impedeix, però, que la taxa
de creixement s'hagi alentit considerablement en relació amb la
variació del 1989 sobre un any abans. De fet, és la tònica
habitual a la majoria d'indicadors d'aquest trimestre.
En relació amb els consums energètics d'ús domèstic,
l'evolució durant el trimestre ha seguit en la línia del segon.
Mentre el consum d'electricitat disminueix sensiblement, el
consum de gas canalitzat presenta una evolució sensiblement
més favorable. Pel que fa a les escombraries recollides no es pot
parlar de canvis en la tendència dels darrers trimestres. En tot
cas s'estaria davant d'una molt lleu desceleració en el ritme de
creixement.
La davallada més espectacular —per tercer trimestre
consecutiu— ha estat la de matriculació de vehicles. Després
d'un primer semestre en el que ja es vanmatricular menys
vehicles que durant el mateix període del 1989, la tendència s'ha
accentuat i durant aquest tercer trimestre s'hanmatriculat —en
relació amb el mateix període de l'any anterior— gairebé un 15
per cent menys de vehicles. Darrera d'aquesta tendència —que
podria accentuar-se durant els propers mesos segons quinasigui
l'evolució del preu dels combustibles a partir del gener— hi ha
els elevats ritmes de creixement del darrer quinquenni,
difícilment sostenibles durant un termini llarg.
Durant el tercer trimestre els preus, tant a Barcelona com al
conjunt de l'Estat, han experimentat un sensible rebrot alcista,
en part degut al comportament típic dels preus a l'estiu, al que
s'ha afegit el primer impacte directe de l'augment de preus dels
productes petrolífers. El resultat immediat ha estat situar la taxa
interanual fregant la de l'any passat,mentre es redueix
mínimament el diferencial inflaccionista entre els dos àmbits. En
relació amb el conjunt de la CE, esmanté un diferencial
lleument superior als dos punts.
Finalment, pel que fa a la població, no hi ha canvis destacats
en relació amb la tendència dels darrers trimestres. En tot cas
val a destacar que el creixement vegetatiu continua essent
negatiu; tanmateix, ho és menys que ara fa un any,gràcies a la
combinació d'un major nombre de naixements i una caiguda de
les defuncions. El saldo migratori en relació amb un any abans,
augmenta lleument, compensant l'evolució més positiva en
termes relatius durant els darrers trimestres dels immigrants.
Malgrat tot, les grans tendències d'un saldo migratori clarament
favorable als emigrants i un creixement vegetatiu negatiu es
mantenen.
En síntesi, l'evolució en termes generals de lamajoria
d'indicadors econòmics de la ciutat durant el tercer trimestre de
1990, assenyala una accentuació de la dinàmica recessiva que ja
s'apuntava, de forma menys genèrica, a finals de l'any passat i
més explícitament durant el primer semestre. Igual que en
trimestres anteriors, l'impacte negatiu ésmés destacable al
conjunt de la indústria que als serveis, encara que en aquests
darrers ja es detecten símptomes de cansament, compot deduir
se de l'evolució de les conferències telefòniques i dels contractes
de treball.
Malauradament, les previsions que en mesos anteriors
s'havien fet sobre l'evolució a la baixa del subsector de la
construcció d'habitatges, semblen confirmar-se. La forta
davallada dels projectes visats a la província durant el primer
semestre s'ha vist confirmada en el tercer trimestre. En aquest
moment i molt possiblement durant els propers trimestres, la
construcció de nous habitatges a la ciutat vindrà molt
condicionada pels habitatges lligats als Jocs Olímpics, i el sector,
en general, per l'obra pública.
De cara a l'evolució que s'espera pel conjunt del segon
semestre, a aquesta situació de clara desacceleració dels ritmes
de creixement de recessió en alguns casos molt concrets
s'hi haurà d'afegir el possible impacte negatiu de la crisi del Golf
Pèrsic, un impacte derivat no tant de l'encariment dels productes
energètics, sinó de la generalització de l'enfosquiment de les
expectatives a termini curt imitjà.
9
Quadre de síntesi. Avenç any 1990
Indicador Període
Darrera
dada
disponible
1990/
Variació (%) 1989
1989/
1988
(A) 1% Tendèncii
Dadesprovisi"
Activitat productiva
Inversió industrial registrada (Regió I) (milions de ptes.) 2n.sem.90 30.266 10,0 58,8 46,1 30,7 S'accentua la tendència alcista de l'any anterior
Consum d'electricitat usos cials.-ind. (Gwh)
Tràfic de mercaderies pel Port
2n.sem.90 1.575,6 4,8 2,0 1,8 8,9 Malgrat el creixement esperat per al semestre, el
creixement durant l'any serà inferior al del 1989
- Total (milers tones) 2n.sem.90 8.491 -11,0 -2,9 -0,6 1,0 L'evolució positiva de les desembarcades no és suficient
Embarcades (milers tones) 2n.sem.90 2.640 -3,2 -16,3 -14,1 1,8 per mantenir la lleu taxa de creixement de l'anyanterior.
Desembarcades (milers tones) 2n.sem.90 5.851 -14,1 4,6 6,4 0,6 La desceleració dels ritmesde creixement de l'economia
- Càrrega general (milers tones) 2n.sem.90 6.444 -6,4 -8,3 -7,6 7,8 es manifesta en l'evolució de la càrrega general,
Embarcades (milers tones) 2n.sem.90 3.627 -3,6 -7,4 -7,1 2,2 especialment la desembarcada
Desembarcades (milers tones) 2n.sem.90 2.817 -9,8 -9,4 -8,2 15,9
Projecte d'habitatges visats (prov.) 2n.sem.90 9.433 -18,6 -29,4 -36,2 25,1 El canvi de tendència a la baixa en menys d'un any és
Habitatges nous previstos a les llicències
d'obres aprovades (*)
2n.sem.90 1.638 -28,6 -38,8 -0,7 75,6 preocupant per la seva incidència a un termini mitjà
Habitatges iniciats 2n.sem.90 1.032 -2,9 n.d. -40,9 35,6 Important caiguda de l'activitat enel subsector de la
construcció d'habitatges
Conferències telefòniques internacionals (milers) 2n.sem.90 7.435 -5,3 2,3 4,5 32,0 Notable davallada del ritme de creixement
Línies telefòniques: Total (milers) 31.XII.90 857,3 1,4 2,8 2,8 3,7 Lleu desceleració dels ritmes de creixement amb l'excepció
Privades (milers) 31.XII.90 576,6 1,2 1,8 1,8 2,0 de les no privades -amb un creixement moltnotable
No privades (milers) 31.XII.90 179,6 3,7 6,8 6,9 7,1 i les d'enllaç, força menys expansives
D'enllaç (milers) 31.XII.90 99,5 -1,5 2,1 2,1 8,2
Trànsit de passatgers per l'Aeroport
- Total (milers) 2n.sem.90 4.810 11,4 10,3 12,1 12,6 Manteniment dels elevats ritmes expansius. Trànsit interior
- Interior (milers) 2n.sem.90 2.961 7,4 10,0 11,2 8,3 encaraa l'alça, mentre es desaccelera l'internacional.
- Internacional (milers) 2n.sem.90 1.849 18,4 10,8 13,6 23,5 En tot cas, l'any 1990 encaraserà de clara expansió
Mercat de treball
Nombre de residents ocupats (estimació) 31.XII.90 661.200 -2,2 0,1 0,1 5,8 Manteniment del nombre de residents ocupats
Taxa gral. d'atur (Barcelona ciutat) (%) 31.X11.90 9,5 - - - - La desceleració del creixement de l'activitat productiva
Taxa gral. d'atur (Barcelona prov.) (%) 31.XII.90 11,8 - - - generala la segona meitat d'any ha frenat la reducció de la
Taxa gral. d'atur (Catalunya) (%) 31.XII.90 11,1 - - - - taxad'atur.Malgrat tot, disminueixlleument en relació
Taxa gral. d'atur (Espanya) (%) 31.XII.90 16,0 - - - - amb l'enregistrada en acabar l'any 1989
Atur total enregistrat (persones) 31.XII.90 69.800 - - -1,2 -27,2 Forta desceleració del ritme de reducció de l'atur
Contractes registrats per l'INEM 2n.sem.90 154.377 -9,8 -5,5 -0,9 12,9 Tendènciaa l'estancament del nombre de contractes
registrats
Estalvi, consum i preus
Consum d'electricitat (usos domèstics) (Gwh) 2n.sem.90 579,0 -17,1 2,6 -2,8 4,1 Consum menys expansiu que l'any 1989per motius climàtics
Consum de gas canalitzat (milions tèrmies) 2n.sem.90 719,9 -50,0 12,7 0,9 4,6 Alentimentde la tendència alcista del darrer any
Escombraries recollides (milers tones) 2n.sem.90 301,5 -7,1 2,4 3,5 4,0 Manteniment del ritme expansiu dels darrers anys
Matriculació de vehicles (prov.) 2n.sem.90 88.644 -23,3 -19,3 -13,8 9,9 Notable canvi de tendència a la baixa a partir de finals
d'estiu
Consum de benzina (97 Oct.) (milers litres) 2n.sem.90 129.504 -9,0 -5,6 -2,9 3,4 Canvide signe en la tendència alcista d'anys anteriots
IPC. Barcelona (%) 2n.sem.90 4,1 3,01 5,12 7,2 8,2 Increment de preus dins les previsions, amb una lleu
Espanya (%) 2n.sem.90 3,9 2,51 3,92 6,5 6,9 reducció del diferencial entre Barcelona iel conjunt de
l'Estat
Població
Població resident estimada 31.XII.90 1.665.900 - - -1,3 -1,3
- Naixements 2n.sem.90 6.723 6,7 1,5 -2,6 -1,3 Es manté la tendència a la pèrduade població resident
- Defuncions 2n.sem.90 7.574 -5,5 1,1 -1,9 -1,4 afavorida per un creixement vegetatiu cada vegada més
- Immigrants 2n.sem.90 7.421 2,1 11,5 13,9 14,1 negatiu i un saldomigratori dominat per l'emigració
- Emigrants 2n.sem.90 14.598 6,1 4,8 5,8 9,0
(A) 2n.sem.199011r.sem.1190
(B) 2n.sem.1990t2n.sem.1989
* Inclou la Vila Olímpica
1 Variació acumulada juny 1990/desembre 1989
2 Variació acumuladadesembre1989/juny 1989
L'evolució econòmica del 1990. Avanç de resultats
En aquest número de BARCELONA.ECONOMIA presentem un
avanç de les dades corresponents al segon semestre i per
extensió al conjunt de l'any. Aquestes dades provisionals han
estat estimades a partir de la informació disponible en tancar
l'edició de la revista, que per la majoria d'indicadors es limita als
nou primers mesos. Per a variables molt concretes, aquesta
disponibilitat pot ser de deu i fins i tot d'onze o dotzemesos. En
aquest darrer cas, i per tant ja són dades definitives, es troben
els habitatges previstos a les llicències d'obres i els vehicles
matriculats. El procés d'estimació es realitza considerant
l'evolució de la variable durant els trimestres anteriors i el seu
comportament en els darrers anys per intentar separar la
possible component estacional. Tambées té en compte la
informació disponible referida a altres àmbits o de variables
10
molt relacionades amb la que es vol estimar per acabar
d'arrodonir la prospecció. Els resultats de l'estimació realitzada
per al 1989 foren prou aproximats per considerar interessant
tornar a repetir la prognosi per al 1990.
L'activitat econòmica en general durant l'any 1990 s'haurà
caracteritzat, a diferència del que va succeir el 1989, per trobar
se en un període de transició en què s'esgota el fort creixement
del darrer quinquenni i s'inicia un període d'expansió molt més
alentida. Barcelona i la seva àrea d'influència immediata no en
són unaexcepció, tot i que la regla accepta matisos en funció de
les diferents estructures productives, d'especialització i del
moment històric que viu cada àmbit territorial. Amb això es vol
dir que si bé les variables que regularment seguim indiquen -ho
feien des de principis d'any- un notable alentiment dels ritmes
de creixement i fins i tot -més recentment- alguna caiguda en
termes absoluts, en general creiem que no hi ha raons objectives
per parlar de recessió. Demoment, només es tracta d'una
notable desceleració dels ritmes de creixement de l'activitat
econòmica de la ciutat.
El fet que aquest canvi de tendència es produeixi a mitjans
d'any ens ha impulsat a fer un tractament per semestres amb
l'objectiu de reflectir amb més fidelitat el comportament real de
les variables observades.
Pel que fa als indicadors de producció industrial, lamajoria
experimenta una caiguda en termes absoluts en relació amb el
mateix període de l'any passat. La inversió industrial registrada i
localitzada a la Regió 1 n'és l'excepció més destacable. El volum
total registrat durant la segonameitat d'any s'espera que sigui
lleument superior al del primer semestre i que en termes
nominals multipliqui per 1,5 la inversió registrada durant el
segon semestre del 1989. Pel conjunt de l'any es confia encara
en una notable acceleració del ritme inversor de l'any anterior.
Les grans decisions inversores estaven previstes des de famesos
i no estan estrictament lligades a l'evolució de la conjuntura.
El consum d'electricitat per a usos comercials-industrials
possiblement compensarà la previsible davallada originada per
un menor nivell d'activitat, gràcies al rigor climàtic del
novembre-desembre. La variació de l'any 1990 en relació amb el
1989 si bé serà positiva, reflectirà una notable pèrdua de ritme
de creixement —més de set punts percentuals— en comparació
amb la del 1989 respecte a l'any anterior. D'altra banda, els
contractes registrats al sector industrial per l'INEM experimenten
una sensible davallada en relació amb un any abans.
En la mateixa tendència a la baixa, destaca el tràfic de
mercaderies pel port —especialment les carregades— una
variable estretament relacionada amb l'activitat productiva.
Mentre pel conjunt del tràfic es pot avançar un manteniment del
volum d'activitat en relació amb l'any 1989 —amb un
comportament moltmés positiu per part de les desembarcades
que de les embarcades— la davallada de la càrrega general és
notable i repartida entre embarcada i desembarcada.
Quant a la construcció, tant el nombre de projectes visats a la
província com els habitatges previstos a les llicències d'obres
aprovades durant el segon semestre experimenten unanotable
davallada en relació amb el mateix període del 1989. Aquesta
evolució fa que pel conjunt de l'any disminueixi
significativament el nombre de projectes visats en relació amb
un any abans, mentre la tendència a la baixa dels habitatges
previstos a les llicències d'obres aprovades és poc rellevant. La
tendència a la baixa del subsector de construcció d'habitatges a
la ciutat no es deu tant a una ralentització de la promoció
privada de nous habitatges, coma l'impacte que va tenir sobre
aquest tipus de construcció l'inici de bona part dels habitatges
olímpics durant el 1989.
L'anàlisi dels indicadors de serveis revela el manteniment
d'una tendència encara expansiva d'aquesta branca d'activitat a
l'àmbit de Barcelona. La demanda de serveis telefònics durant el
segon semestre manté la tònica expansiva del primer amb una
lleu desceleració. En concret, s'espera un creixement anual al
voltant del nouper cent de les conferències telefóniques
internacionals, que reflecteix almateix temps el grau de
dinamisme que manté en comparació amb d'altres variables i la
desceleració de les espectaculars taxes a què va crèixer durant el
1989. La instal.lació de noves línies es mou en elmateix sentit de
creixement alentit en relació amb l'any anterior, amb l'excepció
de les línies d'enllaç.
Quant al trànsit de passatgers per l'aeroport, pel segon
semestre s'esperen uns creixements a l'entorn del deu per cent
en relació amb el mateix període de l'any passat i, per tant, el
manteniment d'elevades taxes de creixement que situaran
l'aeroport per sobre dels noumilions de passatgers anuals.
Aquesta evolució permet esperar, pel conjunt de l'any, el
manteniment de la taxa de creixement de l'any passat. En tot
cas, cal remarcar una desceleració de l'espectacular creixement
del trànsit internacional de passatgers durant el 1989.
Pel que fa al mercat de treball, la desceleració dels ritmes de
creixement de l'activitat econòmica i fins i tot una reducció en
termes absoluts del nivell d'activitat d'alguns subsectors, ha
incidit negativament sobre la tendència a la baixa de la taxa
d'atur mantinguda en els darrers trimestres i fa preveure que
l'evolució positiva del primer semestre es veurà compensada
amb unapèrdua de llocs de treball durant el segon semestre. En
tot cas, el resultat pel conjunt de l'any serà positiu i el nombre
de residents ocupats en acabar el 1990 serà lleument superior al
d'un any abans. Quant als contractes de treball registrats a
l'INEM durant el segon semestre d'enguany s'espera,
lògicament, una disminució en relació amb el mateix període de
l'any 1989, i un manteniment en termes absoluts pel conjunt de
l'any.
En relació amb el consum, l'evolució dels indicadors
disponibles fa pensar en una desceleració més moderada que ladetectada entre els relacionats més directament amb l'activitat
productiva. En tot cas, hi ha l'excepció de la matriculació de
vehicles, que durant el quart trimestre ha mantingut la mateixa
tendència baixista iniciada a finals de l'estiu. Amb dades anuals,
la variació en relació amb l'any 1989 ha estat d'uns 33.000
vehicles menys matriculats a la província, resultant un total
clarament inferior a l'enregistrat en els dos darrers anys. De
forma paral.lela, el consum de benzines s'espera que disminueixi
pel conjunt de l'any, encara que no de forma tan intensa. Si bé
el menor creixement del parc automobilístic pot considerar-se
una de les causes d'aquesta disminució, s'ha de pensar que els
increments de preus de setembre-octubre —lleument a la baixa
durant el darrer bimestre— i la menor utilització del vehicle
privat pels recorreguts urbans han incidit directament sobre
aquest tipus de consum.
La resta de consums energètics —electricitat per a usos
domèstics i gas canalitzat— , malgrat la recuperació del segon
semestre per raons bàsicament climàtiques, tancaran l'any a uns
nivells molt semblants als de l'any passat. Possiblement
l'evolució del consum de gas sigui més dinàmica per la constant
ampliació de la xarxa. En una visió a un termini més llarg, i en
funció de l'evolució de la crisi del Golf en conseqüència del
mercat internacional del petroli— no s'han de descartar
augments relativament importants en els consums d'electricitat i
gas com a substituts de productes petrolífers a bastament
utilitzats a la indústria i per calefacció.
L'evolució de les escombreries recollides és un dels indicadors
que reflecteix més clarament el manteniment a taxes elevades
del nivell de consum assolit pels residents durant el període
clarament expansiu que sembla que s'esgota. Les dades
provisionals del darrer trimestre fan pensar que l'evolució pel
conjunt de l'any serà molt semblant a la del 1989. En la mateixa
línia es mou l'evolució dels preus al consum. Si bé a finals d'estiu
es podia parlar d'una relativa suavització de les pressionsinflacionistes en relació amb un any abans, l'evolució durant el
tercer trimestre ha tornat a apropar les taxes de creixement a les
del 1989. Malgrat això, s'espera un guany relatiu significatiu pel
que fa a Barcelona.
11
Quadre de síntesi. Avenç darreres dades disponibles 1990
Període
Darrera
dada
disponible jr~illia
Variació
sobre mateix
període any
Acumulat darrers
12 mesos 1989/
Absolut~i~
Tràfic de mercaderies pel port
- Total (milers de tones) 4t. trim. 4.457 -6,2 18.029 -0,6 1,0
Embarcades (milers de tones) 4t. trim. 1.338 -23,9 5.367 -14,1 1,8
Desembarcades (milers de tones) 4t. trim. 3.119 3,7 12.662 6,4 0,6
- Càrrega General (milers de tones) 4t. trim. 1.541 -11,7 6.444 -7,6 7,8
Embarcades (milers de tones) 4t. trim. 884 -12,7 3.627 -7,0 2,2
Desembarcades (milers de tones) 4t. trim. 657 -10,2 2.817 -8,3 15,9
Habitatges nous previstos a les llicències
d'obres aprovades* 4t. trim. 655 28,7 3.931 -0,7 75,6
Trànsit de passatgers per l'aeroport
- Total (milers) Oct.-Nov. 1.504 7,1 9.025 12,0 12,6
- Interior (milers) Oct.-Nov. 955 6,6 5.144 11,0 8,3
- Internacional (milers) Oct.-Nov. 549 7,9 3.002 16,1 23,5
Atur total registrat (persones) 31.X.90 67.336 -14,7 -27,2
Atur juvenil (16-24 anys) 31.X.90 14.084 -26,3 -46,3
Atur masculí (persones) 31.X.90 26.894 -14,8 -33,1
Atur femení (persones) 31.X.90 40.442 -14,6 -22,8
Aturats sense ocupació anterior 31.X.90 6.419 -46,1 -48,6
Contractes de treball registrats per l'INEM Octubre 36.566 5,8 331.209 2,6 12,9
Distribució sectorial dels contractes incentivats:
- Indústria Octubre 3.358 -3,5 32.190 -11,4 13,8
- Construcció Octubre 986 -7,1 9.704 15,7 36,4
- Serveis Octubre 15.417 9,2 125.486 5,4 11,7
Escombraries recollides (milers de tones) 4t. trim. 163,9 2,6 625,8 3,5 4,0
Matriculació de vehicles (prov.) 4t. trim. 43.220 -23,6 204.151 -13,8 9,9
IPC. Barcelona (%) 4t. trim. 1,41 1,52 7,23 8,2
Espanya (%) 4t. trim. 1,01 1,02 6,53 6,9
(A) Taxade variació interanual
* Inclou Vila Olímpica
1 Dades provisionals
2 Variació 4t. trimestre 1989
3 Variació interanual desembre 1990/desembre 1989
En relació amb lapoblació resident, l'evolució durant el 1990
no presenta canvis substancials en la tendència lleument baixista
dels darrers anys. Una població en procés d'envelliment que
pressiona amb força sobre un saldo vegetatiu negatiu i un saldo
migratori clarament dominat per l'emigració -dos emigrants
per cada immigrant-, que aparentment es manté estable. La
conjunció d'aquests dos factors es tradueix en una pèrdua de
l'1,3 per cent de la població. A un termini curt i mitjà no es
preveuen canvis en aquest comportament.
12
En síntesi, l'any 1990 ha estat un any que en conjunt s'hauria
de qualificar com un any de consolidació de l'activitat econòmica
de la ciutat. Després d'uns anys clarament expansius, tant a
l'activitat estrictament productiva com en el consum i la
inversió, d'ençà el primer trimestre d'enguany planejava ja
l'espectre de la desceleració del creixement, afavorida per la
política económcia del govern tendent a refredar l'economia i
reduir la inflació. La creixent especialització terciària dels
residents a la ciutat, i especialment dels llocs de treball que hi ha
localitzats, afavoreix que determinats comportaments
conjunturals no incideixin amb tanta intensitat sobre el nivell
d'activitat de la ciutat com ho fan en àrees amb una estructura
productiva més polaritzada en l'activitat manufacturera.
I. Indústria

1.1. La inversió industrial registrada
La inversió industrial registrada al 3r. trimestre de 1990
El tercer trimestre de 1990 ha representat el manteniment
d'uns nivells d'activitat productiva molt positius, en tornar a
superar, per segon trimestre consecutiu, els màxims globals de
volum d'inversió total enregistrada en els darrers tres anys.
La xifra de 29.692,6 milions de pessetes representa un
increment del 20,0 per cent sobre el volum d'inversió enregistrat
el trimestre anterior. Ara bé, si es tracta de comparar respecte al
mateix període de l'any passat, ens trobem amb que l'increment
resultant és del 44,1 per cent. És a dir, es consolida una
tendència alcista que indueix a que aquest indicador de
producció destaqui per la seva evolució per sobre d'altres
indicadors, quant que el volum d'inversió corresponent als tres
primers trimestres d'enguany supera en 20.000 milions el
conjunt de la inversió prevista durant el 1988, i ésmés de dues
vegades la prevista durant tot el 1987.
Ara bé, no hem de perdre de vista que les inversions
aprovades ara de forma definitiva potser es troben ja en un
procès de materialització o poden estar a punt d'ésser realitzades
o fins i tot es poden realitzar en un termini més llarg, amb la
qual cosa es produeix una certa dissociació temporal que pot
explicar el comportament diferenciat d'aquest indicador en
relació amb el conjunt d'indicadors de producció i consum que
aquí considerem. Hi ha, però, més factors que poden contribuir
a explicar aquesta aparent contradicció. Les inversions
industrials —des que es planifiquen fins que esmaterialitzen
requereixen «per se» un període de maduració superior a d'altre
tipus d'inversions, la qual cosa pot retardar la manifestació del
refredament de l'activitat que afecta altres variables. D'altra
banda, en molts casos aquestes inversions especialment les de
més volum poden estar vinculades a estrategies a termini llarg
—com pot ser la pretensió d'una empresa forana d'instaHar-se a
Catalunya per raó del Mercat Unic de cara al 1993— i, per tant,
ser menys sensibles a la conjuntura del que podrien ser, per
exemple, inversions adreçades a augmentar la capacitat
productiva. Per últim, durant aquest trimestre s'ha tornat a
produir una concentració de grans volums d'inversió en pocs
expedients —és a dir, poques inversions i de gran volum— de
manera que l'evolució a un termini mitjà pot oferiruna certa
manca de continuïtat cendicionada per la concentració en el
temps d'alguns d'aquests expedients.
El conjunt de les inversions realitzades durant el tercer
trimestre d'enguany està composat en un 60,3 per cent
d'ampliacions i en un 39,7 per cent en nous projectes. Com ja
s'ha vist en números anteriors de BARCELONA.ECONOMIA s'està
donant un procés força intens de protagonisme creixent relatiu
de les ampliacions sobre les noves inversions. En aquest sentit,
cal considerar que durant el 1988 la relació era favorable a les
noves inversions —52,6 enfront del 47,4 per ampliacions, mentre
que el 1989 aquesta relació estava equilibrada al 50,0 per cent.
D'ençà començaments de l'any 1990, les ampliacions revelen un
protagonisme preponderant en superar les dues terceres parts
del volum global previst. Això suposat, la superioritat relativa
de les ampliacions per sobre de les noves inversions ve donada a
gairebé tots els àmbits territorials definits, de manera que només
a la resta del Barcelonès —on es concentra l'1,2 per cent del
total de la inversió, es superior la inversió en noves
instaHacions.
Si ens endinsem en la distribució territorial del conjunt de les
inversions industrials registrades durant el tercer trimestre de
1990, hom s'adona que el 61,7 per cent del conjunt de les
inversions industrials previstes a Catalunya es concentra a la
Regió I. Analitzant el quadre de la distribució percentual de la
inversió registrada, es constata que només el 2,2 per cent del
total es concentra a la ciutat de Barcelona, laqual cosa suposa
unapèrdua considerable de protagonisme de la ciutat en relació
amb anys anteriors. En tot cas, això pot venir determinat per
una sobreabundància relativa d'expedients de gran volum
inversor concentrats en àrees molt específiques. A la resta de la
Regió I, hi destaca —entre d'altres— un gran projecte d'una
empresa japonesa de material informàtic que es va acollir a la
ZURde Barcelona. Entre les ampliacions, hi ha una inversió
superior als 6.000 mil milions d'una empresa dedicada al tèxtil.
A la resta de Catalunya, amb poc més del 38 per cent del volum
total d'inversió, el pes de les noves és relativament més
significatiu. En aquest àmbit, hi destaquen sis grans projectes
d'inversió a l'entorn de la petroquímica de Tarragona.
Quant la distribució sectorial de la nova inversió registrada,
l'epígraf Altres indústries manufactureres acapara el 60,1 per
cent del volum total previst. Aquesta preeminència es dóna tant
en termes de nous projectes com d'ampliacions, demanera que
sembla que aquest sector es consolida com el més dinàmic en els
darrers temps.
La inversió industrial registrada a Barcelona
En considerar el total d'inversions enregistrades a la ciutat de
Barcelona durant aquest trimestre, hom observa que, en relació
amb trimestres anteriors, els fluxos inversors registrats són força
inferiors. Les ampliacions acaparen gairebé el 70 per cent del
volum total invertit, deixant a les noves una porció molt minsa
del total. Aquesta és la estructura inversora coherent amb la
situació industrial de la ciutat, on es dóna un nivell més elevat
de saturació dels polígons existents degut a l'absència relativa de
nou sòl industrial a la ciutat.
Del conjunt d'expedients considerats, hi destaca —per la
banda de les ampliacions— un projecte superior als 300 milions
de pessetes d'una empresa destinada a la fabricació de material
elèctric d'utilització i equipament. Aquest projecte representa el
46,0 per cent del conjunt de la inversió realitzada a la ciutat de
Barcelona i el 66 per cent de la inversió en ampliacions. Per la
banda de les noves inversions, hi ha forçamés projectes —un
82,4 del total de projectes previstos a la ciutat, però d'inferior
quantia. Val a dir que els projectes pertanyents al sector 4
—Altres indústries manufactureres— engloben el 69,1 per cent
del conjunt de noves inversions previstes mentre que en les
ampliacions, dominen els projectes del sector de la Indústria
transformadora del metall, amb el 70,1 per cent del total
d'inversió prevista.
Quant a d'altres consideracions, respecte als subsectors que
acullen un nombre superior de projectes, persisteixen els
projectes vinculats a la joieria, la pastisseria i la impressió
gràfica. En definitiva, no hi ha canvis destacables en relació amb
trimestres anteriors, un cop constatat el manteniment de la
tendència a la baixa seguida per la inversió industrial a
Barcelona, complementada per l'expansió a la resta de la
Regió I.
15
1.1.1. Inversió industrial registrada. Distribució sectorial i territorial* (3r. trimestre 1990)
Inversions declarades iguals o superiors a 5 milions en capital fix i 2 milions en maquinària. Milions de pessetes
Sector Bars~ès**
Resta
Barcelonès~
Resta
Regió I
Resta
csiik Catalunya
1 - Energia i aigua N - - - - - 1.295,8 1.295,8
A - - - 2,4 2,4 144,6 147,0
T - - - 2,4 2,4 1.440,4 1.442,8
2 - Extracció i transformació de N - _ - 311,4 311,4 260,1 571,5
minerals no energètics A 16,6 _ 16,6 184,1 200,7 3.037,1 3.237,8
i productes derivats. Química T 16,6 _ 16,6 495,5 512,1 3.297,2 3.809,3
3 - Indústria transformadora N 58,4 62,2 120,6 3.318,6 3.439,2 1.204,9 4.644,1
dels metalls. Mecànica de precisió A 333,4 108,0 441,4 948,3 1.389,7 574,9 1.964,6
T 391,8 170,2 562,0 4.267,0 4.829,0 1.779,8 6.608,8
4 - Altres indústries N 126,4 118,2 244,6 2.595,2 2.839,8 2.424,7 5.264,5
manufactureres A 124,7 54,0 178,7 9.965,3 10.144,0 2.423,2 12.567,2
T 251,1 172,3 423,4 12.560,4 12.983,8 4.847,9 17.831,7
Total N 184,8 180,4 365,2 6.225,2 6.590,4 5.185,5 11.775,9
A 474,7 162,0 636,7 11.100,1 11.736,8 6.179,8 17.916,6
T 659,5 342,5 1.002,0 17.325,3 18.327,3 11.365,3 29.692,6
Distribució percentual
1 - Energia i aigua 100,- 100,-
1,6 1,6 98,4 100,-
0,2 0,2 99,8 100,-
2 - Extracció i transformació de 54,5 54,5 45,5 100,-
minerals no energètics 0,5 0,5 5,7 6,2 93,8 100,-
i productes derivats. Química 0,4 0,4 13,0 13,4 86,6 100,-
3 - Indústria transformadora 1,3 1,3 2,6 71,5 74,1 25,9 100,-
dels metalls. Mecànica de precisió 17,0 5,5 22,5 48,3 70,8 29,2 100,-
5,9 2,6 8,5 64,6 73,1 26,9 100,-
4 - Altres indústries 2,4 2,2 4,6 49,3 53,9 46,1 100,-
manufactureres 1,0 0,4 1,4 79,3 80,7 19,3 100,-
1,4 1,0 2,4 70,4 72,8 27,2 100,-
Total 1,6 1,5 3,1 52,9 56,0 44,0 100,-
2,6 0,9 3,5 62,0 65,5 34,5 100,-
2,2 1,0 3,4 58,3 61,7 38,3 100,-
* Dades corresponents a les inscripcions definitives enel Registre Industrial d'aquelles inversions en noves instal.lacions o ampliacions quehan declarat una inversió total, igual o superiorals 5 milions
de pesetes en capital fix o als2 milions enmaquinària.
** Amb data 17 de gener de 1990, el D.O.G. publicà la Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya. Una de les modificacions és la segregació del Barcelonès dels
municipis d'Esplugues de Llobregat i de SantJust Desvern i la seva agregació al Baix Llobregat. Aquest fet comporta trencar de moment la homogeneïtat de la sèrie referent al Barcelonès i Resta
Barcelonès.
N: Noves installacions. A: Ampliacions. T: Total
Font: Dades facilitades pelGabinet Tècnic del Departament d'Indústria iEnergia de la Generalitat. Elaboració pròpia.
Variació (%)
Inversió total Barcelona
Resta
Barcelonès Barcelonès
Resta
Regió I Regió I
Resta
Catalunya Catalunya
3r. tr. 1990/3r. tr. 1989 -30,7 -51,8 -39,7 87,9 68,4 16,9 44,1
lr. sem. 1990/1r. sem. 1989 113,6 -41,2 78,2 14,1 34,2 32,7 33,7
1989/1988 99,5 -4,2 52,0 24,4 30,7 26,9 29,1
16
1.1.2. Inversió industrial registrada a Barcelona* (3r. trimestre de 1990)
AmpliacionsNoves inversions
Sector
Nombre
d'expedients
Import de
la inversió
(A) (3)
Llocs de
treball
generats
Potència
installada
(Kw)
Nombre
d'expedients
Import de
la inversió
(A) (B)
Llocs de
treball
generats
Potència
installada
(Kw)
1 545 81,6 6 19 2465
2542 1 16.597 100,- 0 111
3130 1 400 100,- 0 5
2 626 100,- 3 13 3141
3166 1 16.500 100,- 3 31
1 12.240 75,5 40 113 3191
1 27.152 97,1 22 109 3222
1 8.600 100,- 5 78' 3223
2 1.640 96,9 12 24 3299
3420 1 316.843 100.- 0 197
1 10.460 100,- 16 6 3511
1 1.723 88,4 15 50 3630
1 920 100,- 13 40 3910
3922 1 1.158 100,- 5 21
1 1.299 100,- 14 18 3930
1 70.960 8,3 25 57 4160
2 3.500 100,- 10 23 4181
2 6.274 77,7 6 54 4191 1 4.450 82,7 o 4
4 7.664 83,1 12 111 4192 1 150 100,- o o
2 2.365 100,- 10 35 4239
4243 1 87.020 1,7 1 8
1 1.870 100,- 5 32 4392
2 6.017 77,9 35 5 4421
1 2.263 97,8 15 23 4534
1 5.979 63,2 21 92 4681
3 19.495 100,- 46 253 4741 1 33.200 97,9 8 88
1 2.800 100,- 3 19 4742
2 7.600 90,1 12 70 4819
2 2.185 61,4 6 27 4822
5 2.385 73,7 9 26 4911 1 1.700 70,6 1 12
1 4.200 100,- 10 48 4930
42 210.762 63,1 371 1.345 Total 9 478.018 81,7 18 477
2465 Manipulat del vidre 3511 Fabricaciód'aparells iequip telefònic i telegràfic 4239 E aboració d'altres productes alimentaris
2542 Fabricació d'especialitats ialtres productes 3630 Fabricació d'equip, accessoris i peces de repost 4243 Obtenció d'aiguardents compostos
farmacèutics per avehicles automòbils 4392 Fabricació de feltres, tuls, puntes, passamaneria, etc.
3130 Tractamenti recobriment de metalls 3910 Fabricació d'instruments de precisió, mesura icontrol 4421 Fabricació d'articles demarroquineria iviatge
3141 Fusteria metallica (portes, finestres, etc.) 3922 Fabricació d'aparells de pròtesi iortopèdia 4534 Confecció en sèrie de camiseria, llenceria i cotilleria
3166 Fabricació de mobiliari metàlic 3930 Fabricació d'instruments òptics i equip fotogràfic 4681 Fabricació de mobiliari de fusta per la llar
3191 Mecànica general icinematogràfic 4741 Impressió gràfica
3222 Construcció de màquines per treballar la fusta 4160 Fabricació de conserves de peix ialtres productes 4742 Activitats annexes a la impressió
3223 Construcció de màquines de cosir mariners 4819 Fabricació d'altres articles de cautxú
3299 Construcció d'altres màquines iequips mecànics 4181 Fabricació de pastes alimentícies 4822 Fabricació d'articles acabats de matèries plàstiques
3420 Fabricació de material elèctric d'utilització 4191 Indústria del pa 4911 Joieria
iequipament 4192 Indústries de pastisseria 4930 Laboratoris fotogràfics icinematogràfics
(*) Dades corresponentsa totes les inscripcions definitives en el Registre Industrial.
Font: Dadesfacilitades pel Gabinet Tècnic del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat. Elaboració pròpia.
(A) Import de la inversióenmilers de pessetes.
(B) Percentatge de la inversió destinat amaquinària.
17
1.2 Enquestes de conjuntura industrial
La conjuntura industrial al bimestre agost-setembre
En aquest número de BARCELONA.ECONOMIA presentem els
resultats corresponents al bimestre agost-setembre de
l'explotació de l'enquesta de cojuntura industrial que elabora la
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Les
dades que aquí es recullen són, com és habitual, les referides a
empreses ubicades a la província de Barcelona.
Per al conjunt de la indústria de la província de Barcelona,
s'observa per tercermes consecutiu una sensible desacceleració
en els ritmes de creixement de la producció i, conseqüentment,
unanova davallada —molt més important que durant els
bimestres anteriors— en el volum d'ocupació. En la mateixa
línia, les vendes, especialment les exportacions, així com també
la cartera de comandes, han evolucionat a la baixa. En
consonància amb aquesta evolució general, els preus de venda
experimenten un lleuger descenç.
18
Cal tenir present que el bimestre objecte d'anàlisi —agost
setembre, en incloure el període vacacional per exce•ència,
enregistra uns resultats —reducció generalitzada en els nivells
d'activitat industrial— molt condicionats per aquesta forta
estacionalitat. Toti això, les expectatives declarades per al
proper bimestre són lleugerament pitjors a les manifestades ara
fa un any, essent moderadament optimistes pel que fa a
produció i vendes. També contemplen una lleugera alça en els
preus —possiblement per la repercussió que poden tenir les
fluctuacions dels preus del petroli sobre el preu dels
combustibles i d'algunes primeresmatèries.
D'entre les causes que impedeixen un augment de la
producció, persisteix la feblesa de la demanda com a principal
determinant, mentre que la competència forana i les dificultats
de finançament es revelen com a factors també rellevants.
Tanmateix,s'observa una sensible flexió a la baixa en el nombre
d'empresaris que es refereixen a la insuficiència d'equip
productiu com a factor negatiu a considerar.
Per tant, durant l'agost-setembre de 1990, l'evolució de
l'activitat industrial en el seu conjunt segueix una pauta
caracteritzada per una sensible davallada en relació amb el
bimestre inmediatament anterior, explicada per l'estacionalitat
del període de referència, i alhora es produeix una més
preocupant ralentització respecte al mateix bimestre de l'any
passat. En definitiva, i tal com reflecteixen lamajoria
d'indicadors lligats a l'activitat productiva, el refredament o
desceleració dels ritmes de creixement —lantent d'ençà
començaments d'any— es comença a manifestar amb força
aprofitant el període de vacances i la crisi del Golf. Aquesta
visió de conjunt, però, no ha de fer perdre de vista que la
incidència és diferent a cada branca d'activitat manufacturera.
Així, mentre subsectors comara els d'Alimentació, Tèxtil, Fusta
imobles, Pell, calçat i confecció i el d'Automoció tenen una
evolució orientada a la baixa —en alguns casosmés conjuntural
que en d'altres— activitats com ara les Arts Gràfiques,
Farmacèutica, Química domèstica i Aparells i Maquinària
elèctrica encaren els darrers mesos de l'any 1990 amb uns nivells
d'activitat més sostinguts.
13
83
4
48
34
18
58
29
13
55
32
13
2
90
8
12
39
49
44
33
14
9
13
30
57
11
25
64
17
78
5
0,52
1,34
—0,82
11
25
64
1.2.1. Total indústria (sense Construcció) (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Estocs de productes elaborats
4) Vendes en el mercat interior
5) Vendes en elmercat exterior
6) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
7) Cartera de comandes
8) Preus de venda
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
9) Producció
10) Vendes
11) Cartera de comandes
12) Preus de venda
Superior
Igual
Inferior
Augment
Disminució
Diferència
Excessius
Normals
Reduïts
Superiors
Iguals
Inferiors
Superiors
Iguals
Inferiors
Menys d'l mes
Entre 1 i 2 mesos
Entre 2 i 3 mesos
Més de 3 mesos
Superior
Igual
Inferior
Superiors
Iguals
Inferiors
Superior
Igual
Inferior
Superiors
Iguals
Inferiors
Superior
Igual
Inferior
Superiors
Iguals
Inferiors
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda
— Escassetat de mà d'obra especialitzada
— Insuficiència d'equip productiu
— Dificultats de finançament o tresoreria
— Dificultats d'abastament de primeres matèries
— Altres causes
1989 1990
Ag-S O-N D-G F-M A-M J-J1 Ag-S
16
27
57
0,70
0,96
—0,26
15
79
6
17
25
58
21
30
49
46
32
16
6
17
45
38
10
85
5
64
30
6
68
25
7
49
41
10
10
88
2
51
3
8
5
3
15
54 11 42 36 23
35 42 46 47 44
11 47 12 17 33
0,60 0,53 0,66 0,64 0,98
1,58 1,15 0,78 0,66 1,13
—0,98 —0,62 —0,12 —0,02 —0,15
13 15 15 18 16
83 80 80 80 80
4 5 5 2 4
55 16 44 36 24
29 34 40 42 37
16 50 16 22 39
48 39
33
27
70
3
53 51 56 58 59
4 4 4 4 3
9 7 8 3 5
4 7 5 5 5
1 1 2 1 1
12 14 10 10 13
55
4
3
7
3
12
Font: Totsels quadresde les enquestes s'han elaborat amb dades de la COCINB
19
1.2.2. Alimentació (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes en elmercat interior
4) Vendes en elmercat exterior
5) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
6) Cartera de comandes
7) Preus de venda
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció
9) Vendes
10) Cartera de comandes
11) Preus de venda
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda
— Escassetat de mà d'obra especialitzad
— Insuficiència d'equip productiu
— Dificultats de finançament o tresoreri
— Dificultats d'abastament de primeres
Altres causes
1989 1990
CI-N D-G F-M A-M J-Jl diell
35
14
51
Superior
Igual
Inferior
42
20
38
52
31
17
13
31
56
32
34
34
51
38
11
62
26
12
Augment 1,30 0,89 1,11 0,59 2,14 3,29 0,09
Disminució 0,67 5,03 2,16 0,90 0,36 0,18 0,93
Diferència 0,63 —4,14 —1,05 —0,31 1,78 3,11 —0,84
Superiors 52 56 28 31 27 20 25
Iguals 19 26 20 51 60 65 39
Inferiors 29 18 52 18 13 15 36
Superiors 29 20 13 36 35 25 10
Iguals 59 32 38 52 58 40 56
Inferiors 12 48 49 12 7 35 34
Menys d'l mes 79 86 68 63 58 68 63
Entre 1 i 2 mesos 19 12 22 20 31 21 8
Més de 2mesos 2 12 10 17 11 11 29
Superior 31 11 23 38 31 3 12
Igual 43 29 42 49 49 64 60
Inferior 26 60 35 13 20 33 28
Superiors 2 6 14 23 13 12 4
Iguals 92 89 83 74 86 88 95
Inferiors 6 5 3 3 1 0 1
Superior 59 42 66 36 46 42 38
Igual 17 33 19 52 39 31 38
Inferior 24 25 15 12 15 27 24
Superiors 65 47 62 44 46 42 47
Iguals 9 30 25 49 35 33 28
Inferiors 26 23 13 7 19 25 25
Superior 30 10 64 21 22 8 44
Igual 20 51 29 63 58 62 16
Inferior 50 39 7 16 20 30 40
Superiors 9 12 50 31 32 3 19
Iguals 91 88 47 68 60 97 80
Inferiors 0 0 3 1 8 0 1
57 59 43 35 54 30
i 0 1 1 3 0 0
1 0 4 o o o
1 1 1 0 0 0 4
natèries 0 0 0 2 0 15
18 15 18 8 10 29
Durant el bimestre considerat s'enregistren en aquest sector
una clara desceleració dels nivells de producció i vendes en
relació amb el mateix període de l'any passat. Aixó comporta
una lleugera disminució en el nombre de persones ocupades, a
més d'una sensible baixa en el volum de vendes, especialment
les exportacions, que han d'encarar, a més, un tipus de canvi
poc favorable.
20
Les perspectives cara al proper bimestre, també més
pessimistes que les manifestades ara fa un any, fan pensar que
continuarà aquesta tònica depressiva.El fet que la cartera de
comandes també tingui un comportament a la baixa ho
confirma. Això no obstant, la feblesa de la demanda —malgrat
la importància que encara té— ha deixat d'ésser l'únic factor
determinant que impedeix un augment de la producció, mentre
que han esdevingut rellevants la competència forana i, per
primer cop, les dificultats d'abastament de primeresmatèries.
46
36
18
52
29
19
45
42
13
5
89
6
4
43
53
0,89
2,15
—1,26
16
20
64
7
47
46
46
30
24
14
34
32
2
82
16
1.2.3. Tèxtil
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes en el mercat interior
4) Vendes en el mercat exterior
5) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
6) Cartera de comandes
7) Preus de venda
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció
9) Vendes
10) Cartera de comandes
11) Preus de venda
Superior
Igual
Inferior
Augment
Disminució
Diferència
Superiors
Iguals
Inferiors
Superiors
Iguals
Inferiors
Menys d'l mes
Entre 1 i 2 mesos
Més de 2mesos
Superior
Igual
Inferior
Superiors
Iguals
Inferiors
Superior
Igual
Inferior
Superiors
Iguals
Inferiors
Superior
Igual
Inferior
Superiors
Iguals
Inferiors
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda
— Escassetat de mà d'obra especialitzada
— Insuficiència d'equip productiu
— Dificultats de finançament o tresoreria
— Dificultats d'abastament de primeres matèries
— Altres causes
(dades provincials)
1989 1990
Ag-S 0-N D-G F-M A-M J-J1
11
43
46
0,16
0,70
—0,54
17
28
55
18
34
48
29
39
32
20
45
35
15
80
5
46
44
10
56
32
12
48
38
14
23
73
4
49
3
1
13
1
22
40
50
10
5
64
31
16
61
23
12
65
23
6
71
23
0,76
0,56
0,20
0,39
1,10
—0,71
0,59
0,62
—0,03
0,17
1,16
—0,99
0,51
0,98
—0,47
39
38
23
12
33
55
29
32
39
19
37
44
5
38
57
30
50
20
22
41
37
22
35
43
13
44
43
11
32
57
27
32
41
37
36
27
40
38
22
38
36
26
47
37
16
35
41
24
18
42
40
17
38
45
11
46
43
7
30
63
23
70
7
14
73
13
15
68
17
6
80
14
2
78
20
12 24
67 61
21 15
12 33
60 40
28 27
11 23
61 51
21 26
14 33
82 58
4 9
20
60
20
24
47
29
18
53
29
11
77
12
11 5
63 56
26 39
16 32
45 26
39 42
17 31
45 38
38 31
10 6
76 78
14 16
50
4
5
13
1
15
58
6
2
17
4
20
60
5
O
7
0
13
78
5
1
7
O
11
75
4
0
6
0
8
64
6
0
13
0
7
Continua observant-se un comportament força depressiu del
sector, amb una forta davallada en els ritmes de producció i, per
cinquè bimestre consecutiu, en el nombre d'ocupats, assolint
ambdues variables uns resultats més negatius que els obtinguts
en el mateix bimestre de l'any passat. Considerant a més la
caiguda de les vendes, especialment en el mercat interior, així
com una manifesta debilitat de la cartera de comandes, el
resultat és un excés d'estocs de productes elaborats.
De cara al bimestre següent, s'espera una lleugera recuperació
i l'assoliment d'uns nivells d'activitat i vendes molt semblants als
previstos un any enrera. Entre els factors que dificulten
l'augment de la producció, hi destaca —com és tradicional— la
debilitat de la demanda i en segon terme les dificultats de
finançament i tresoreria.
21
1.2.4. Pell, calçat i confecci
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes en el mercat interior
4) Vendesen el mercat exterior
5) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
6) Cartera de comandes
7) Preus de venda
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció
9) Vendes
10) Cartera de comandes
11) Preus de venda
C) Factors que impedeixenun augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda
— Escassetat de mà d'obra especialitzad
— Insuficiència d'equip productiu
— Dificultats de finançament o tresoreri
— Dificultats d'abastament de primeres
— Altres causes
1 (dades provincials)
1989 1990
Ag-S 0-N D-G F-M A-M J-JI Faek
9
60
31
11
30
59
Superior
Igual
Inferior
26
39
35
43
47
10
25
42
33
45
39
16
11
67
22
Augment
Disminució
Diferència
0,74
0,83
—0,09
0,64
0,64
0,00
0,63
1,94
—1,31
1,30
1,21
0,09
0,65
1,07
—0,42
0,31
0,71
—0,40
0,16
1,21
—1,05
Superiors 28 30 15 52 35 16 18
Iguals 38 46 52 31 41 40 43
Inferiors 34 24 33 17 24 44 39
Superiors 7 25 26 40 18 18 23
Iguals 70 60 46 39 40 25 16
Inferiors 23 15 28 21 42 57 61
Menys d'l mes 14 15 23 12 16 13 22
Entre 1 i 2mesos 27 41 44 46 43 57 30
Més de 2 mesos 59 44 33 42 41 30 48
Superior 16 21 22 18 28 23 21
Igual 63 68 56 52 51 27 36
Inferior 21 11 22 30 21 50 43
Superiors 13 20 7 16 24 18 5
Iguals 86 80 90 79 76 78 80
Inferiors 1 0 3 5 0 4 15
Superior 61 14 44 22 11 29 38
Igual 35 65 47 63 76 28 22
Inferior 4 21 9 15 13 43 40
Superiors 59 27 54 30 14 49 34
Iguals 39 51 37 49 66 8 31
Inferiors 2 22 9 21 20 43 35
Superior 44 27 53 45 12 44 36
Igual 53 55 32 36 66 34 45
Inferior 3 18 15 19 22 22 19
Superiors 34 35 17 23 1 8 11
Iguals 66 65 80 73 97 83 81
Inferiors 0 0 3 4 2 9 8
48 53 61 55 56 56 63
i 0 10 10 9 10 1 0
11 8 10 13 0 1 0
i 8 1 11 18 4 8 8
natèries 12 3 2 17 12 10 8
14 13 16 14 14 18 8
Durant els mesos d'agost-setembre, aquest sector ha
experimentat una trajectòria força negativa, com ho confirma la
davallada en els nivells de producció i d'ocupació i l'augment
dels estocs. A això cal afegir-hi la important caiguda de les
exportacions, la qual no s'ha vist compensada per un augment
de les vendes en el mercat interior. A conseqüència d'aquesta
situació es produeix una desceleració en el creixement dels
preus.
22
El notable retrocés de la cartera de comandes i les
perspectives d'estancament a curt termini —clarament més
pessimistes que les declarades un any enrera— fan pensar que la
situació actual pot allargar-se. La feblesa de la demanda, molt
més accentuada que en els darrers bimestres, i les dificultats de
finançament i d'abastament de primeresmatèries són els
principals causants d'aquesta evolució a la baixa. A més, del fet
que ja cap empresa mencioni la insuficiència d'equip productiu
com a factor limitador de la producció es desprèn que existeix
capacitat de producció disponible.
1.2.5. Fusta i mobles de fusta (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1989 1990
Ag-S 0-N D-G F-M A-M J-J1 Ag-S
Superior
Igual
Inferior
18
55
27
22
65
13
5
82
13
13
85
2
19
77
4
15
45
40
13
20
67
Augment
Disminució
Diferència
0,15
3,94
—3,79
0,38
5,34
—4,96
0,20
2,31
—2,11
1,03
0,43
0,60
1,26
0,33
0,93
1,55
2,09
—0,54
0,11
2,11
—2,00
3) Vendes en el mercat interior Superiors 18 21 13 6 10 14 10
Iguals 55 67 69 73 71 37 35
Inferiors 27 12 18 21 19 49 55
4) Vendes en el mercat exterior Superiors 19 29 0 O 2 16 12
Iguals 42 45 75 65 68 56 35
Inferiors 39 26 25 35 30 28 53
5) Període de treball assegurat amb Menys d'l mes 33 32 46 49 51 58 37
l'actual cartera de comandes Entre 1 i 2mesos 43 45 28 18 19 12 21
Més de 2 mesos 24 23 26 33 30 30 42
6) Cartera de comandes Superior 17 17 5 23 19 1 10
Igual 75 64 77 68 40 71 58
Inferior 8 19 18 9 41 28 32
7) Preus de venda Superiors 7 2 28 0 5 16
Iguals 93 97 72 84 94 84 99
Inferiors O 1 0 16 1 O
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció Superior 31 15 21 20 20 14 46
Igual 66 74 63 78 78 80 49
Inferior 3 11 16 2 2 6 5
9) Vendes Superiors 31 17 26 36 50 42 46
Iguals 66 79 63 59 35 40 45
Inferiors 3 4 11 5 15 18 9
10) Cartera de comandes Superior 26 11 26 34 47 41 36
Igual 72 86 62 61 39 44 56
Inferior 2 3 12 5 14 15 8
11) Preus de venda Superiors 6 20 13 6 11 12 16
Iguals 94 69 77 94 89 88 80
Inferiors 0 11 10 0 0 0 4
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 67 70 64 67 44 47 55
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 6 4 8 4 15 13 15
— Insuficiència d'equip productiu 16 10 5 1 3 O 2
— Dificultats de finançament o tresoreria 6 4 11 5 5 11 12
— Dificultats d'abastament de primeres matèries 3 0 0 0 2 3 12
— Altres causes 32 29 22 32 16 13 5
La forta davallada iniciada a començaments d'estiu del volum
de produció i del nombre d'ocupats s'accentua durant els mesos
d'agost-setembre, agreujant-se l'estancament del sector amb la
forta davallada de les vendes. Aixà no obstant, el volum d'estocs
no es considera excessiu i el comportament de la cartera de
comandes és relativament optimista, apreciació reforçada per
l'evolució del període de temps de treball assegurat. Considerant
a més que les expectatives declarades a curt termini són força
esperançadores, fins i tot més que les manifestades ara fa un
any, es pot pensar que l'actual situació depressiva pot ésser un
fet conjuntural. La preocupació creixent per l'escassetat de ma
d'obra especialitzada, així com les dificultats de finançament i
d'abastament de primeres matèries són, juntament amb la
feblesa de la demanda, els factors més esmentats com a
impediments per incrementar la producció.
23
.2.6. Arts Gràfiques (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1989 1990
0-Nlek D-G F-M A-M J-JI
Superior
Igual
Inferior
10
23
67
64
24
12
9
32
59
27
57
16
38
47
15
25
55
20
18
46
36
Augment
Disminució
Diferència
0,80
0,98
—0,18
1,75
1,22
0,53
0,60
0,74
—0,14
0,79
1,01
—0,22
1,49
0,38
1,11
1,02
0,41
0,61
0,59
0,31
0,28
3) Vendes en el mercat interior Superiors 12 57 35 19 33 25 19
Iguals 27 21 44 65 52 57 42
Inferiors 61 22 21 16 15 18 39
4) Vendes en el mercat exterior Superiors 14 42 14 33 7 32 33
Iguals 42 41 44 60 74 39 25
Inferiors 44 17 42 7 19 29 42
5) Període de treball assegurat amb Menys d'l mes 36 40 34 37 28 59 58
l'actual cartera de comandes Entre 1 i 2 mesos 52 35 44 43 38 21 32
Més de 2 mesos 12 25 22 20 34 20 10
6) Cartera de comandes Superior 7 53 25 24 12 9 11
Igual 53 32 43 71 69 69 55
Inferior 40 15 32 5 19 22 34
7) Preus de venda Superiors 3 12 5 19 9 O 0
Iguals 96 87 94 80 90 88 88
Inferiors 1 1 1 1 1 12 12
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció Superior 75 24 45 39 29 16 44
Igual 21 65 54 56 64 56 52
Inferior 4 11 1 5 7 28 4
9) Vendes Superiors 72 28 45 35 34 9 34
Iguals 21 58 53 57 61 60 62
Inferiors 7 14 2 8 5 31 4
10) Cartera de comandes Superior 47 23 32 25 18 24 39
Igual 47 56 67 70 58 65 56
Inferior 6 21 1 5 24 11 5
11) Preus de venda Superiors 6 18 62 9 2 10 5
Iguals 93 81 37 91 97 82 85
Inferiors 1 1 o 1 8 10
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 68 57 46 65 56 38 39
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 6 19 6 9 11 4 2
— Insuficiència d'equip productiu 4 13 5 5 11 24 6
— Dificultats de finançament o tresoreria 2 3 8 1 6 1 1
— Dificultats d'abastament de primeres matèries 6 O 0 O 0 O O
— Altres causes 18 8 31 4 7 29 33
Si durant el bimestre de juny-juliol es detectava un
estancament en els ritmes de producció del sector, en tornar de
vacances es podria parlar d'una evolució moderadament alcista,
amb un significatiu augment en el nombre d'ocupats i amb uns
resultats que són força millors que els obtinguts en el mateix
període de l'any passat. Això no obstant, els estocs de productes
elaborats es consideren excessius i la cartera de comandes no
acaba de revifar-se. Aquests aspectes forcen els preus lleument a
la baixa per segon bimestre consecutiu.
24
Les perspectives a un termini curt són d'estancament dels
ritmes de creixement, força inferiors a les declarades un any
abans. La feblesa de la demanda —tot i perdre pes relatiu
continua essent el principal factor estrangulador de la producció.
La creixent competència forana, compresa dins de l'epígraf
Altres causes, es revela com un factor a considerar.
.2.7. Indústria farmacèutica (dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes en elmercat interior
4) Vendes en el mercat exterior
5) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
6) Cartera de comandes
7) Preus de venda
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció
9) Vendes
10) Cartera de comandes
11) Preus de venda
Superior
Igual
Inferior
Augment
Disminució
Diferència
Superiors
Iguals
Inferiors
Superiors
Iguals
Inferiors
Menys d'l mes
Entre 1 i 2mesos
Més de 2 mesos
1989 1990
-S J O-N D-G F-M A-M J-JI I
Superior
Igual
Inferior
Superiors
Iguals
Inferiors
Superior
Igual
Inferior
Superiors
Iguals
Inferiors
Superior
Igual
Inferior
Superiors
Iguals
Inferiors
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda
— Escassetat de mà d'obra especialitzada
— Insuficiència d'equip productiu
— Dificultats de finançament o tresoreria
— Dificultats d'abastament de primeres matèries
— Altres causes
6
12
82
67
7
26
20
47
33
33
63
4
34
61
5
37
46
17
3
21
76
0,32
0,55
—0,23
1,13
1,72
—0,59
0,63
2,87
—2,24
1,73
1,47
0,26
0,77
0,25
0,52
0,96
0,46
0,50
0,22
1,56
—0,34
10 65 51 49 44 55 1
20 15 32 49 53 30 22
70 20 17 2 3 15 77
6 56 26 29 3 19 25
14 30 65 44 75 25 17
80 14 9 27 22 56 58
36 21 56 45 21 45 O
62 78 43 54 78 55 94
2 1 1 1 1 0 6
O 10 0 6 15 8 10
57 81 92 85 73 72 80
43 9 8 9 12 20 10
0 0 0 4 4 2 0
100 100 100 96 79 84 99
0 0 0 O 17 14 1
61 0 30 23 33 9 66
34 82 65 77 64 33 33
5 18 5 0 3 58 1
65 14 22 23 37 7 63
22 75 73 63 58 36 36
13 11 5 14 5 57 1
32 1 13 27 31 9 16
65 95 86 73 69 90 79
3 4 1 O O 1 5
22 14 5 6 9 0 20
78 86 95 94 91 100 80
o 0 o O 0 0 0
39 36 42 44 36 37 29
0 O O O 0 0 0
3 3 O O 5 4 3
O o O O O O
O O O O O O O
6 12 7 18 8 43 9
Les pessimistes expectatives manifestades pelsmateixos
empresaris abans de les vacances d'estiu de cara a l'evolució dels
mesos d'agost-setembre s'han confirmat plenament, produint-se
una davallada generalitzada en l'activitat del sector.
Especialment forta és la caiguda en el nivell de producció i en
les vendes en elmercat interior, essent aquestes en part
compensades per les exportacions, les quals s'incrementen
respecte al mateix bimestre de l'any 1989. El manteniment de la
cartera de comandes permet albirar una relativa millora en el
sector, com es desprèn de les expectatives manifestades per al
proper bimestre, les quals són moderadament optimistes. A
més, d'entre els factors estranguladors de la producció, la
feblesa de la demanda ja no és tan determinant com ho havia
estat en els bimestres passats, mentre perd força el factor de la
competència forana, dins de l'apartat d'Altres causes molt
rellevant a començaments d'estiu.
25
(dades provincials)
1989 1990
Ag-S 0-N D-G F-M A-M J-Jl
Superior 10 67 9 94 25 51 16
Igual 4 15 9 6 75 44 10
Inferior 86 18 82 0 0 5 74
Augment 1,33 0,31 0,37 0,34 1,11 0,63 0,21
Disminució 1,07 0,62 3,26 0,49 0,67 —0,18 3,22
Diferència 0,26 —0,31 —2,89 —0,15 0,44 —0,18 —3,01
Superiors 15 49 9 90 50 54 16
Iguals 5 51 9 10 43 40 10
Inferiors 80 0 82 0 7 6 74
Superiors 7 22 19 13 59 34 37
Iguals 35 74 33 87 25 55 40
Inferiors 58 4 48 0 16 11 23
Menys d'l mes 93 94 94 91 46 91 98
Entre 1 i 2 mesos 0 0 0 2 49 0 2
Més de 2mesos 7 6 6 7 5 9 0
Superior 32 9 3 5 25 3 20
Igual 52 87 57 94 65 76 58
Inferior 16 4 40 0 10 21 22
Superiors 5 0 65 0 0 0 o
Iguals 74 100 35 100 100 100 100
Inferiors 21 0 0 0 0 0 0
Superior 89 19 82 76 45 26 74
Igual 11 32 18 24 55 43 26
Inferior o 49 0 0 0 31 o
Superiors 87 26 74 76 53 24 89
Iguals 10 31 26 24 47 39 11
Inferiors 3 43 0 0 0 37 o
Superior 25 0 13 2 40 0 63
Igual 69 31 77 98 60 56 34
Inferior 6 69 10 0 0 44 3
Superiors 2 9 2 14 0 0 65
Iguals 98 91 98 86 100 98 35
Inferiors 0 0 0 0 0 2 0
42 43 27 22 15 65 36
i 0 0 0 1 0 0 0
0 0 0 0 4 0 0
i 1 8 0 0 0 5 0
riatéries 0 0 0 0 0 0 0
0 11 1 2 4 11 1
1.2.8. Química doméstica
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes en el mercat interior
4) Vendes en elmercat exterior
5) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
6) Cartera de comandes
7) Preus de venda
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció
9) Vendes
10) Cartera de comandes
11) Preus de venda
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (To)
— Debilitat de la demanda
— Escassetat de mà d'obra especialitzad
— Insuficiència d'equip productiu
— Dificultats de finançament o tresoreri
— Dificultats d'abastament de primeres
— Altres causes
Aquest subsector s'ha mantingut en una posició lleument més
favorable en comparació amb un any abans, assolint uns
resultats semblants als obtinguts en el bimestre agost-setembre
de l'any 1989, tant pel que fa al nivell de producció com a les
vendes, especialment les exportacions que han confirmat la
tendència expansiva del sector. De tota manera, es registra una
forta davallada en el nombre d'ocupats del sector, a més
d'existir un excés d'estocs de productes elaborats.
26
La trajectòria descrita i l'evolució de la cartera de comandes
permeten configurar unes expectatives molt optimistes cara al
darrer trimestre de l'any, les quals inclouen una alça en els preus
de venda. Aquestes previsions es recolzen en el fet que la
feblesa de la demanda i la competència forana creixent hagin
perdut pes com a impediments determinants a l'augment de la
producció.
1.2.9. Productes metal•lics industrials (dades provincials)
1989 1990
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
Ag-S 0-N D-G F-M A-M J-J1 AgiS.
Superior 4 29 12 50 14 53 9
Igual 31 44 46 42 53 39 20
Inferior 65 27 42 8 33 8 71
2) Nombre de persones ocupades Augment 0,12 0,51 0,81 0,63 0,47 0,34 0,35
Disminució 0,93 1,24 1,26 0,61 0,98 0,29 1,13
Diferència —0,81 —0,73 —2,45 0,02 —0,51 0,05 —0,78
3) Vendes en elmercat interior Superiors 8 32 9 27 31 26 3
Iguals 33 35 42 47 42 57 31
Inferiors 59 33 49 26 27 17 66
4) Vendes en el mercat exterior Superiors 6 30 24 26 29 31 8
Iguals 50 43 41 45 50 51 37
Inferiors 44 27 35 29 21 18 55
5) Període de treball assegurat amb Menys d'l mes 19 20 20 18 18 20 19
l'actual cartera de comandes Entre 1 i 2mesos 30 37 29 18 28 36 44
Més de 2 mesos 51 43 51 64 54 44 37
6) Cartera de comandes Superior 24 32 29 35 25 28 19
Igual 40 30 39 43 43 52 35
Inferior 36 38 32 22 34 20 46
7) Preus de venda Superiors 4 0 5 24 7 2 2
Iguals 88 87 86 71 87 93 90
Inferiors 8 13 9 5 6 5 8
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció Superior 57 21 57 50 27 18 47
Igual 38 55 40 48 67 28 37
Inferior 5 24 3 2 6 54 16
9) Vendes Superiors 59 25 59 43 36 9 50
Iguals 38 45 35 55 57 36 34
Inferiors 3 30 6 2 7 55 16
10) Cartera de comandes Superior 22 17 38 31 26 6 23
Igual 73 68 56 63 65 61 58
Inferior 5 15 6 6 9 33 19
11) Preus de venda Superiors 6 9 24 10 2 1 6
Iguals 92 86 69 71 79 99 88
Inferiors 2 5 7 19 19 0 6
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 68 74 72 62 64 56 74
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 7 10 10 18 8 8 6
— Insuficiència d'equip productiu 13 10 2 21 8 4 8
— Dificultats de finançament o tresoreria 21 18 21 24 20 16 18
— Dificultats d'abastament de primeres matèries 3 1 2 1 O 2 2
— Altres causes 1 7 4 16 5 21 7
Les perspectives a la baixa apuntades en el seumoment pels Novament s'esmenta la debilitat de la demanda —com a factor
empresaris, s'han confirmat. S'ha produït una desceleració principal— i les dificultats de finançament en un segon lloc com
significativa dels ritmes de creixement durant el bimestre agost a principals causes que impedeixen l'expansió de la producció.
setembre. Especialment significativa ha estat l'evolució de les
vendes i de la cartera de comandes. El nivell de producció de
moment no s'ha vist massa afectat. D'altra banda, l'evolució de
les comandes i el fet que aquestes assegurin un període de
treball inferior al que ho feia un any abans, lliga amb unes
expectatives cara el proper bimestre bastant apàtiques.
27
1.2.10. Maquinària elèctric
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes en el mercat interior
4) Vendes en elmercat exterior
5) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
6) Cartera de comandes
7) Preus de venda
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció
9) Vendes
10) Cartera de comandes
11) Preus de venda
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda
— Escassetat de mà d'obra especialitzad
— Insuficiència d'equip productiu
— Dificultats de finançament o tresoreri
— Dificultats d'abastament de primeres
— Altres causes
kl,i(1 c, p i,,N 1 ii ci,, I. )
5
51
44
50
49
1
12
50
38
48
46
6
30
60
10
25
52
23
19
23
58
Superior
Igual
Inferior
Augment
Disminució
Diferència
0,32
1,60
—1,28
1,44
0,61
0,83
0,32
1,14
—0,82
1,88
0,75
1,13
0,55
0,33
0,22
0,45
0,89
—0,44
0,92
0,65
0,27
Superiors 5 68 24 65 38 35 17
Iguals 41 32 26 25 34 28 13
Inferiors 54 0 50 10 28 37 70
Superiors 13 40 4 44 39 25 25
Iguals 3 48 57 11 7 63 38
Inferiors 84 12 39 45 54 12 37
Menys d'Imes 10 10 9 9 8 26 14
Entre 1 i 2 mesos 53 20 36 19 39 37 29
Més de 2 mesos 37 70 55 72 53 37 57
Superior 10 44 18 39 30 29 14
Igual 42 14 46 41 31 33 59
Inferior 48 42 36 20 39 38 27
Superiors 10 51 2 50 20 0 o
Iguals 90 49 91 46 64 64 100
Inferiors o 0 7 4 16 36 o
Superior 71 42 57 35 49 13 53
Igual 29 47 43 61 17 37 41
Inferior o 11 0 4 34 50 6
Superiors 69 31 82 35 50 13 63
Iguals 24 43 18 61 16 13 31
Inferiors 7 26 o 4 34 74 6
Superior 69 54 75 24 38 15 46
Igual 24 18 25 69 21 6 35
Inferior 7 28 0 7 41 79 19
Superiors 33 50 16 18 21 17 34
Iguals 67 50 84 82 72 83 66
Inferiors o 0 0 0 7 0 0
26 44 36 36 55 70 41
I 2 1 15 1 0 0 0
12 8 0 1 0 0 7
I 8 5 15 0 3 8 10
natèries 2 1 1 1 0 0 0
9 4 21 6 18 6 10
De l'evolució d'aquest subsector, durant el bimestre d'agost
setembre de 1990, cal esmentar el bon comportament tant de la
producció comde l'ocupació —a diferència de la majoria de
sectors— i el seu creixent caire exportador. Per un altre costat,
tot i fer-se palesa una evolució força positiva de la cartera de
comandes —amb un impacte clar sobre el període de treball
assegurat, les expectatives cara al proper bimestre no són
excessivament optimistes. La pressió alcista sobre els preus es
manté.
28
Aquestes apreciacions sintonitzen amb la varietat de factors
que impedeixen augments de la producció. La debilitat de la
demanda perd pes però esmanté com el més rellevant, mentre
la insuficiència d'equip productiu i les dificultats de finançament
esmantenen.
1.2.11. Aparells elètrics (dades provincials )
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
1989 1990
Ag-S 0-N D-G F-M A-M J-Jl
Superior
Igual
Inferior
25
24
51
63
19
18
34
32
34
24
70
6
36
31
33
36
55
9
23
21
56
Augment
Disminució
Diferència
3,48
0,44
3,04
1,60
1,85
—0,25
0,01
1,66
—1,65
0,02
1,52
—1,50
1,40
0,79
0,61
0,46
1,61
—1,15
3,47
0,17
3,30
3) Vendes en el mercat interior Superiors 30 50 28 20 52 36 23
Iguals 19 24 22 48 19 46 27
Inferiors 51 26 50 32 29 18 50
4) Vendes en el mercat exterior Superiors 41 45 21 44 68 17 21
Iguals 36 46 66 34 16 74 28
Inferiors 23 9 13 22 16 9 51
5) Període de treball assegurat amb Menys d'l mes 20 6 23 37 17 20
l'actual cartera de comandes Entre 1 i 2 mesos 48 76 75 53 66 77 69
Més de 2mesos 32 18 2 10 17 22 11
6) Cartera de comandes Superior 8 55 27 34 58 15 56
Igual 72 30 49 47 23 72 35
Inferior 20 15 24 19 19 13 9
7) Preus de venda Superiors O 2 0 0 2 O
Iguals 79 80 92 86 71 80 93
Inferiors 21 18 8 14 27 19 7
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció Superior 62 42 48 55 56 32 69
Igual 38 21 29 34 34 36 22
Inferior O 37 23 11 10 32 9
9) Vendes Superiors 71 59 48 55 56 32 69
Iguals 29 32 14 34 32 23 22
Inferiors O 9 38 11 12 45 9
10) Cartera de comandes Superior 60 52 57 56 42 31 64
Igual 37 46 21 28 40 45 32
Inferior 3 2 22 16 18 24 4
11) Preus de venda Superiors 1 4 11 9 14 O 12
Iguals 84 83 74 84 77 90 73
Inferiors 15 13 15 7 9 10 15
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda 53 33 49 59 46 38 51
— Escassetat de mà d'obra especialitzada 0 14 O O O O O
— Insuficiència d'equip productiu O 1 O 1 4 12
— Dificultats de finançament o tresoreria O 9 O O O O
— Dificultats d'abastament de primeres matèries 2 O 9 O O O O
— Altres causes 30 18 12 4 9 22 17
Aquest subsector es caracteritza pel manteniment dels ritmes
de creixement, tant en els ritmes de producció com en el nombre
de persones ocupades, enregistrant-se durant els mesos d'agost
setembre uns resultats molt semblants als observats un any
abans, amb l'excepció de la davallada produïda en les
exportacions. Els preus segueixen pressionant a la baixa.
Les perspectives a curt termini són força optimistes, lligant
amb la pròpia evolució favorable de la cartera de comandes, i
s'espera que aquesta tendència propiciarà un canvi en l'evolució
dels preus de venda.
La feblesa de la demanda, la creixent competència forana
com a novetat, la insuficiència d'equip productiu són, segons els
empresaris del sector, els factors —que en conjunt es compensen
en part— que dificulten augments de la producció.
29
1.2.12. Automoció (dades provinciak
A) Resultats del bimestre observat
en comparació amb l'anterior (%)
1) Producció
2) Nombre de persones ocupades
3) Vendes en el mercat interior
4) Vendes en elmercat exterior
5) Període de treball assegurat amb
l'actual cartera de comandes
6) Cartera de comandes
7) Preus de venda
B) Resultats referits a les perspectives
per al proper bimestre, en
comparació amb l'observat (%)
8) Producció
9) Vendes
10) Cartera de comandes
11) Preus de venda
C) Factors que impedeixen un augment
de la producció (%)
— Debilitat de la demanda
— Escassetat de mà d'obra especialitzad
— Insuficiència d'equip productiu
— Dificultats de finançament o tresoreri
— Dificultats d'abastament de primeres
— Altres causes
1989 1990
jellamilli-J1
18
11
71
79
20
1
2
31
67
69
28
3
88
9
3
Superior
Igual
Inferior
10
11
79
8
11
81
Augment
Disminució
Diferència
0,21
0,81
—0,60
0,06
1,67
—1,61
0,43
0,74
—0,31
—0,22
—0,38
—0,16
0,17
0,56
—0,39
0,22
3,25
—3,03
0,09
1,37
—1,28
Superiors 22 80 8 67 88 8 3
Iguals 7 19 23 30 9 13 11
Inferiors 71 1 69 3 3 79 86
Superiors 27 76 9 69 4 85 4
Iguals 2 23 24 31 10 11 16
Inferiors 71 1 67 0 86 4 80
Menys d'l mes 89 87 67 87 91 82 79
Entre 1 i 2 mesos 2 2 22 4 4 5 4
Més de 2 mesos 9 11 11 9 5 13 17
Superior 22 69 4 71 47 42 1
Igual 11 28 18 28 6 16 16
Inferior 67 3 78 1 47 42 83
Superiors 18 0 83 2 0 1 0
Iguals 82 100 17 98 100 99 99
Inferiors 0 0 0 0 0 0 1
Superior 91 24 6 6 89 3 81
Igual 6 7 93 94 11 15 14
Inferior 3 69 1 0 0 82 5
Superiors 90 24 6 6 90 4 82
Iguals 6 7 94 93 10 17 13
Inferiors 4 69 0 1 0 79 5
Superior 87 21 4 5 92 4 81
Igual 12 8 95 94 8 14 13
Inferior 1 71 1 1 0 82 6
Superiors 1 53 8 3 3 1 2
Iguals 99 47 92 97 97 99 96
Inferiors 0 0 0 0 0 0 2
67 67 68 90 91 88 85
i 0 4 1 1 1 0 5
18 19 20 21 2 3 2
1 1 1 0 1 4 5 3
natèries 0 4 0 0 0 5 5
4 0 2 1 1 1 1
Sens dubte, aquest ha estat el sector productiu més afectat pel
refredament de l'economia durant el segon semestre de 1990,
amb unadavallada generalitzada en el nivell d'activitat. Així, es
detecta una caiguda en els ritmes de producció, del volum
d'ocupació, de les vendes i fins i tot de la cartera de comandes.
Fruit d'aquesta trajectòria, esmanté l'estabilitat en els preus i
s'espera que es mantingui fins a finals d'any. Tanmateix, les
perspectives declarades, tot i ésser sensiblement pitjors que les
manifestades un any abans, són força positives donada la
situació en la qual es troba el sector. La feblesa de la demanda
30
continua essent la principal i gairebé única preocupació dels
empresaris, i és novedosa en aquest bimestre la menció de
l'escassetat de mà d'obra especialitzada i les dificultats
d'abastament de primeresmatèries com a factors que
impedeixen un augment de la producció. Per contra, i és lògic,
persisteix a la baixa el pes de la insuficiència d'equip productiu
com a factor condicionant de laproducció.
II. Sistema financer i mercat de valors
•
II. 1 . Sistema financer
11.1.1. Nombre d'of
"
cines del sistema creditici
d'oficines
(30-1X-1990)
Variació (30-1X-1990/30-1X-1989) (%)Nombre
Total Resta Total Resta
Ámbit sistema Caixes sistem ' tema Caixes sistema
territorial etina Banca d'estalvi creditici ji11111 Banca d'estalvi creditici
Barcelona 2.191 1.058 1.121 12 3,7 3,7 3,8 —
Resta prov. Barcelona 2.608 1.109 1.494 5 1,4 0,5 2,0 25,0
Resta Catalunya 2.110 922 1.103 85 2,3 —0,2 4,6 1,2
Total Catalunya 6.909 3.089 3.718 102 2,4 1,4 3,3 2,0
Madrid 2.315 1.653 646 16 4,2 3,3 6,4 14,3
Resta prov. Madrid 905 605 299 1 6,2 5,4 7,6 —
Total Espanya 35.152 16.879 15.282 2.991 2,4 1,3 3,8 0,8
Font: Banco de España. Boletín Estadístico. Diversosnúmeros. Elaboració pròpia.
Oficines del sistema creditici
Durant el tercer trimestre de 1990, s'ha mantingut l'evolució
lleument expansiva del nombre d'oficines del sistema creditici.
En relació amb trimestres anteriors, s'aprecia una sensible
desceleració dels ritmes de creixement d'aquests nous punts
d'atenció al públic a les grans urbs —Madrid i Barcelona
encara que es mantenen per sobre de la mitjana de l'Estat. Cal
destacar la igualtat que es detecta en les taxes de creixement
tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat —un 2,4 per cent en
relació amb el nombre d'oficines obertes al públic un any
enrera— després d'un llarg període amb un dinamisme
clarament superior a Catalunya.
El motiu principal d'aquest canvi de comportament resideix
en l'accentuació de la davallada de les taxes de creixement de les
caixes a Barcelona. Si durant la segona meitat del 1989
l'obertura de novesoficines de caixes d'estalvi creixia a una taxa
anual propera al deu per cent, durant el tercer trimestre de 1990
no ha assolit ni tan sols el 4 per cent. Amb la fusió de les dues
caixes amb més implantació a la ciutat es pot esperar, per als
propers mesos, un estancament en l'obertura de noves oficines.
Tot i que aquest alentiment del ritme de creixement és un
fenomen que també s'ha donat a Madrid, l'impacte sobre el
conjunt del sistema ésmenor pel diferent pes que les caixes
tenen sobre el total a les dues àrees. Per contra, el conjunt de la
banca manté la tendència lleument expansiva d'anteriors
trimestres.
33
11.1.2. Dipòsits del sector privat en el sistema bancari
Dipòsits/Oficina
Àmbit Milers de milions de pessetes
Variació(%) (milions de ptes.)
30-1X-1989 31-X11-1989 31-111-1990 30-VI-1990 iiiiiiiimmeilm
30-IX-1990/ 30-IX-1990/
30-1X-1989 30-IX-1990territoria
Prov. Barcelona 5.796,6 6.005,0 6.126,6 6.433,0 6.419,8 -0,2 10,8 1.237,5 1.337,7
Resta Catalunya 1.180,8 1.188,3 1.236,1 1.295,6 1.386,0 7,0 17,4 572,6 656,9
Total Catalunya 6.977,4 7.193,3 7.362,7 7.728,6 7.805,8 1,0 11,9 1.034,3 1.129,8
Prov. Madrid 6.148,1 6.467,8 6.422,6 6.891,5 6.816,5 -1,1 10,9 2.000,7 2.116,9
TotalEspanya 32.272,5 33.316,0 33.965,8 35.617,0 36.277,6 1,9 12,4 939,7 1.032,0
11.1.3. Crèdits del sistema bancari al sector privat
Crèdits/Oficina
Àmbit Milers de milions de pessetes Variació (%) (milions de ptes.)
30-IX-1989 31-X11-1989 31-111-1990 30-VI-1990 30-IX-1990
30-IX-1990/ 1
1,),.
30-1X-1990/
30-1X-1989 30-IX-1989 30-1X-1990
territorial
Prov. Barcelona 3.597,3 3.764,7 3.793,3 4.032,8 4.106,9 1,8 14,2 768,0 855,8
Resta Catalunya 891,8 946,9 1.004,2 1.067,1 1.067,1 - 19,7 432,5 505,7
TotalCatalunya 4.489,1 4.711,6 4.797,5 5.099,9 5.173,0 1,4 15.2 665,4 748,7
Prov. Madrid 6.807,2 6.957,9 6.787,9 7.065,1 7.111,7 0,7 4,5 2.215,2 2.208,6
TotalEspanya 25.127,8 26.240,7 26.230,6 26.918,4 27.862,2 3,5 10,9 731,7 792,6
11.1.4. Crèdits/dipòsits
Àmbit
territorial 30-1X-1989
30-IX-1990
Variació (%)
30-1X-1990/
30-1X-1989
Prov. Barcelona 0,621 0,640 3,1
Resta Catalunya 0,755 0,770 2,0
TotalCatalunya 0,643 0,663 3,1
Prov. Madrid 1,107 1,043 -5,8
TotalEspany fl -1,4
Font: Banco de España: Boletín Estadístico. Diversos números. Elaboracio pròpia.
Dipòsits del sector privat
L'evolució del volum de dipòsits del sector privat en el sistema
bancari durant el tercer trimestre de 1989 s'ha vist molt
condicionada -igual passa amb el crèdit- per les restriccions
de política monetària mantingudes pel Banc d'Espanya durant el
1989 i que s'han fet sentir molt especialment durant la segona
meitat d'any. En concret, en acabar el tercer trimestre els
dipòsits del sector privat en el sistema bancari havien crescut
gairebé un 11 per cent en relació amb un any abans a la
província de Barcelona i al voltant del 12 per cent a Catalunya i
Espanya. Creixement en la línia de l'enregistrat durant la
primera meitat d'any. En termes reals -descomptat l'efecte
inflacionari- estaríem davant d'un creixement negatiu en
relació amb el trimestre anterior i d'un augment del quatre per
cent a la província de Barcelona i del sis per cent al conjunt de
l'Estat en comparació amb el volum de dipòsits d'un any abans.
En definitiva, l'evolució dels dipòsits durant aquest tercer
trimestre s'ha mantingut dins les previsions de creixement de la
massa monetària fixades pel govern central.
34
Crèdit al sector privat
Després de la contenció del ritme de creixement del volum de
crèdit concedit pel sistema financer al sector privat
-comptabilitzat en taxes interanuals- durant el segon trimestre
de 1989 pel que fa al conjunt de Catalunya, amb una notable
correcció a la baixa en el conjunt de l'Estat, en acabar el tercer
trimestre i malgrat el creixement negatiu en termes reals en
relació amb el trimestre anterior, es produeix una significativa
recuperació en termes anuals pel que fa a Catalunya i també a
Barcelona. Per contra, la resta de l'Estat pateix amb més rigor
durant aquest trimestre les restriccions creditícies. Aquest
comportament fa esperar que durant els darrers mesos de l'any
la tendència s'inverteixi o en tot cas es moderi el creixement
d'aquesta variable a Catalunya.
Si bé l'existència d'un sostre al creixement del crèdit afecta a
totes les entitats del sistema financer, no s'ha d'esperar que
aquest efecte homogeneïtzador de lamesura es traslladi
mimèticament als diferents àmbits territorials. No és així perquè
les necessitats de finançament són diferents a cada àrea i els
crèdits s'assignen en funció de l'àrea de destinació i no pas en
funció de l'àmbit territorial de l'entitat creditícia.
Una conseqüència d'aquest trasvassament de capacitat de
finançament entre àmbits territorials és la constant reducció del
diferencial existent entre Barcelona i Madrid pel que fa a la ratio
crèdits/dipòsits. Concretament, en els darrers dos anys, aquest
diferencial favorable a Madrid s'ha escurçat en més d'un 20 per
cent.
11.2. Mercat de valors
11.2.1. Volum efectiu negociat a les borses de comerç
Període
Milers de milions de ptes. Números índex Participació sobre
total negociat (%)Total borses
espanyoles Barcelona Madrid
Total borses
espanyoles Madrid Bar~ Madrid
1980 137,2 24,8 94,3 100,0
_ffiliwlona
100,0 18,1 68,7100,0
1981 232,3 41,0 160,0 169,3 165,3 169,7 17,6 68,9
1982 254,5 39,4 175,3 185,5 158,9 185,9 15,5 68,9
1983 337,5 71,0 219,2 246,0 286,3 232,4 21,0 64,9
1984 633,2 143,8 411,7 461,5 579,8 436,6 22,7 65,0
1985 880,3 117,9 685,1 641,6 475,4 726,5 13,4 77,8
1986 2.738,6 363,7 2.164,7 1.996,1 1.466,5 2.295,5 13,3 79,0
1987 5.087,4 791,1 3.863,9 3.708,0 3.190,0 4.097,5 15,6 76,0
1988 3.536,3 592,5 2.568,6 2.577,5 2.389,1 2.723,9 16,8 72,6
lr. tr. 887,6 135,3 682,5 15,2 76,9
2n. tr. 1.083,1 180,8 756,2 16,7 69,8
3r. tr. 703,1 110,1 545,2 15,7 77,5
4t. tr. 862,5 166,3 584,7 19,3 67,8
1989 5.027,7 550,6 4.015,6 3.664,5 2.220,2 4.258,3 11,0 79,9
lr. tr. 1.035,9 149,8 826,9 14,5 79,8
2n. tr. 1.579,0 127,7 1.340,1 8,1 84,9
3r. tr. 1.078,2 83,9 938,4 7,8 87,0
4t. tr. 1.334,7 189,2 910,1 14,2 68,2
1990
lr. tr. 1.147,7 126,1 904,4 11,0 78,8
2n. tr. 1.297,4 157,9 1.064,5 12,2 82,0
3r. tr. 1.086,1 103,9 917,7 9,6 84,5
Font: Borsa de Barcelona iBancode España. Boletín Estadístico. Diversos anys. Elaborac'ó pròpia.
Variació (%) Barcelona Madrid Total
3r. tr. 1990/3r. tr. 1989 23,8 -2,2 0,7
lr. sem. 1990/1r. sem. 1989 2,3 -9,1 -6,9
1989/1988 -7,1 56,3 42,2
Volumefectiu negociat
El volum efectiu negociat al conjunt de les borses espanyoles
durant el tercer trimestre de 1990 és sorprenentment alt a
primera vista, si hom pensa que d'ençà la invasió de Kuwait a
l'agost, la tònica baixista de tots els mercats borsaris d'arreu del
món ha estat una constant. De fet, i en relació amb el mateix
període de l'any 1989, es produeix pràcticament un estancament
en termes monetaris -una clara davallada en termes reals-
però amb un comportament ben diferent a les diferents borses.
Mentre Barcelona recupera part de la quota de mercat perduda
com a conseqüència dels canvis operatius que implica l'entrada
en funcionament de la contractació continua, Madrid la perd.
Per copçar més nítidament l'impacte de la crisi del Golf sobre
les borses espanyoles ens hauríem de referir als comportaments
mes a mes. Mentre al juliol es registrava un volum de
contractació realment alt en termes absoluts -un 30 per cent
superior a la mitjanamensual del primer semestre i un 110per
cent per sobre del volum de juliol del 1989- inclòs l'establiment
d'un nou rècord de contractació diària a la borsa deMadrid, els
mesos d'agost i setembre han soportat una forta caiguda de les
cotitzacions. Al mateix temps, el volum de contractacions ha
disminuït davant unes expectatives enfosquides en un no res.
D'altra banda, durant el tercer trimestre, a més de mantenir
se els mateixos condicionants -tipus d'interès i taxa d'inflació
sensiblement per sobra de la mitjana europea- que ja durant el
trimestre anterior havien mantingut als inversors amb un peu
fora del mercat, s'ha confirmat la desceleració del ritme de
creixement de l'economia -es comença a parlar de recessió- i
es comença a manifestar una inevitable caiguda del benefici
empresarial. El manteniment d'aquesta situació fa esperar una
forta davallada de la contractació durant el darrer trimestre.
En conjunt, l'any 1989 haurà estat un any de transició per les
borses espanyoles, caracteritzat per una trajectòria a la baixa,
especialment en els darrers mesos i que només una clarificació
de les expectatives a tots els nivells i una suavització de la
política monetària aplicada pel govern central pot afavorir la
seva recuperació. Cal no oblidar que molts analistes
internacionals aposten per una tendència alcista de les borses
espanyoles de cara a la segona meitat d'any i sempre en funció
de com es resolgui la crisi del Golf.
35
11.3. Enquesta de conjuntura financera
Demanda de crèdit
Durant el tercer trimestre de 1990, la demanda de crèdit
satisfeta pel sistema creditici establert a la ciutat de Barcelona
ha estat —segons les opinionsmanifestades per una part molt
significativa de les institucions financeres— lleument inferior a la
demanda del segon trimestre. Aquest comportament pot venir
causat tant per efectes estacionals —el tercer trimestre inclou el
període vacacional per excellència— com per raons de
conjuntura econòmica, ja sigui una conseqüència lògica dels
elevats tipus d'interès o de les mesures de política monetària
tendents al refredament de l'economia. De fet, si segmentem la
demanda de crèdit, s'observa que la provinent de les empreses
esmanté en un nivell similar al del trimestre anterior —amb
l'excepció a la baixa de les grans empreses, que han reforçat el
seu finançament via emissions de pagarés, mentre la demanda
de crèdit provinent dels particulars —crèdit hipotecari i de
consum— és la component quemés ha davallat. Ho ha fet
especialment la primera, com ja es preveia durant el segon
trimestre. En funció d'aquest comportament, sembla que les
restriccions quantitatives a la concessió de crèdit imposades per
l'autoritat monetària a cadascuna de les entitats financeres han
aconseguit incidir sobre el consum més que no pas sobre la
inversió. En definitiva, era un dels objectius prioritaris. El
problema pot estar en el cost que ha tingut i té per l'activitat
productiva l'encariment del crèdit.
36
Diferenciant la resposta segons la naturalesa de l'entitat, es
constata que mentre el conjunt de les caixes ha notat una
sensible i generalitzada disminució de la demanda de crèdit, tant
d'empreses com de particulars, en el conjunt dels bancs hi ha
una superior dispersió, amb una lleu tendència a l'alça de la
demanda provinent del segment empresarial, compensada per
una notable davallada de la provinent de les famflies.
Per sectors productius, els demandants de crèdit més destacats
durant el tercer trimestre d'enguany són els mateixos, a grans
trets, que en el trimestre anterior. Construcció, Tèxtil i Comerç
esmantenen com els grans sectors demandants de finançament
aliè, mentre guanya pes el Comerç a l'engròs. Si diferenciem
entre la demanda adreçada a finançar inversió fixa a les
empreses i la destinada a finançar l'activitat diària, la
Construcció i el Tèxtil apareixen com els grans demandants de
crèdit per realitzar inversions, mentre el Tèxtil i el conjunt de
l'activitat comercial són els principals demandants de crèdit per
finançar circulant. L'escassa demanda de finançament via crèdit
bancari de moltes activitats manufactureres tradicionals amb una
presència rellevant a l'àrea de Barcelona, es podria explicar tant
per un grau de capitalització acceptable com per unautilització
més intensa d'altres mitjans de finançament a termini curt,
especialment lletres. Mentre la proporció d'impagats esmanté
reduïda i estable, no hi ha diferències de cost remarcables entre
les dues modalitats de finançament a curt.
En termes de creixement, en relació amb el trimestre anterior,
hi ha un nombre superior de sectors productius que destaquen
com a demandants de crèdit. Amés de la Construcció i el Tèxtil,
les Empreses de serveis a les empreses —activitat inunersa en un
procés de forta expansió— i els sectors de l'Energia i aigua i de
l'Alimentació manifesten un potencial de creixement notable.
11.3.1. Crèdit
Demanda de crèdit en relació amb el trimestre anterior (%)
PIMES GES Particular
2n. tr. 90 3r. tr. 90 2n. tr. 90 3r. tr. 90 3r. tr. 90
Molt superior 0 0 0 0 0
Moderadament superior 35 24 35 5 13
Similar 65 50 52 84 35
Moderadament inferior 0 26 13 11 50
Molt inferior 0 0 0 0 2
PIMES: Petitesimitjanes empreses. GES: Grans empreses.
't més important durant aquest trimestre (%)
... ,. ,
Sector
2n. tr. 90 3r. tr. 90
Total Inversió rufa Circulant
Construcció
Tèxtil
Comerç a l'engròs
Química de base i per a usos industrials
Construcció de maquinària i equipmecànic
Fabricació de productes farmacèutics
Altres indústries manufactureres
Empreses de serveis a les empreses
Comerç al detall
Altres serveis
Resta
23
17
7
—
—
7
—
6
—
7
33
25
18
9
7
6
6
5
1
—
—
23
13
25
16
—
—
—
—
8
12
4
22
Els sectors productius amb un creixement més important de la demanda de crèdit durant aquest trimestre respecte al trimestre anterior (%)
2n. tr. 90 3r. tr. 90
Tèxtil 18 19
Empreses de serveis a les empreses 7 13
Construcció 11 12
Energia i aigua 3 11
Comerç al detall — 10
Alimentació, begudes i tabac 6 9
Comerç a l'engròs 9 6
Construcció de maquinària i equip mecànic 2 4
Resta sectors 44 16
Notes metodològiques:
El valor total de cada pregunta és 100 (equivalent al 100 %) dividit entre les respostes possibles. El percentatge assignata cada resposta de les possibles s'obté de l'agregació de les respostes
de lesentitats ponderades així: (40 %/nombre d'enquestes contestades) + 60 % (nombred'oficines de l'entitat/total oficines).
Significació de l'enquesta. La mostraenquestada'representa el 83,3 per cent del total de bancs icaixes mentre el percentatge de respostes obtingudes se situa en el 79,1 per cent del totali el 89,6 per
cent de la mostraenquestada. Enel cas dels bancsel percentatge de respostes obtingudes en relació amb el total és del 72,7 percent, mentre pel conjunt de les caixes supera el 86 per cent.
De cara als darrers mesos de 1990 i primer trimestre de 1991,
l'evolució que s'espera de la demanda de crèdit és força diferent
segons la modalitat què es tracti. Així, les previsions pel crèdit
hipotecari i pel crèdit al consum són clarament a la baixa —en
línia amb el que ja ha succeït durant el tercer trimestre— i
constitueixen un reflex dar que, en un termini curt, no s'esperen
canvis significatius ni en la política monetària ni en les
expectatives actuals. La demanda de crèdit per a inversió fixa
també evolucionarà a la baixa —els preus elevats del crèdit i les
expectatives depressives sembla que acaben per imposar-se— -
mentre lamajor demanda es concentrarà a la destinada a
finançar circulant, per fer front a un volum d'impagats creixent i
en previsió de dificultats puntuals de liquiditat.
En conjunt, l'evolució de la demanda de crèdit durant el
tercer trimestre de 1990 i la tendència que s'espera mantingui en
els propers mesos, respon a una situació de clara contenció del
creixement, més acusat a l'àmbit de les grans decisions
d'inversió de particulars i d'empreses —hipotecari i inversió
fixa— mentre el consum és més reaci a disminuir. D'altra banda,
l'expansió prevista de la demanda de crèdit per finançar
circulant augura increments d'impagats i fallides.
37
•11.3.1. Crèdit
als propers trimestres (%)Tendència de la demanda de crèdit per
Consum Hipotecari
3r. tr. 90 4t. tr. 90 lr. tr. 91 3r. tr. 90 4t. tr. 90 lr. tr. 91
Creixerà fortament 8 0 0 0 0 0
Creixerà moderadament 24 39 34 7 4 6
Es mantindrà 28 35 14 41 49 42
Caurà moderadament 40 26 52 52 47 49
Caurà fortament 0 0 0 0 0 3
Inversió fixa Circulant
3r. tr. 90 4t. tr. 90 lr. tr. 91 3r. tr. 90 4t. tr. 90 lr. tr. 9
Creixerà fortament O O o 8 32 28
Creixerà moderadament 4 2 9 20 28 21
Es mantindrà 54 57 45 72 28 31
Caurà moderadament 42 41 46 O 12 20
Caurà fortament 0 0 0 O O 0
Expectatives per als propers trimestres (%)
4t. tr. 90 A 1r. tr. 91
.
_
Consum 22 13 18 12
Hipotecari 9 32 6 28
Inversió fixa 2 48 0 53
Circulant empreses 67 7 76 7
+Majors expectatives de creixement de la demanda de crèdit.
— Majors expectatives de disminució de la demanda de crèdit.
Tendència de l'oferta de crèdit per als propers trimestres (%)
3r. tr. 90 4t. tr. 90 lr. tr. 91
........—.
Sobrarà oferta 14 14 23
Es cobrirà la demanda 46 66 60
Existirà demanda insatisfeta 40 20 17
Tendència esperada en el preu del crèdit (%)
ir 3r. tr. 90 4t. tr. 92 lr tr 91
Creixerà fortament 0 0 0
Creixerà moderadament 0 6 25
Es mantindrà 84 94 26
Caurà moderadament 16 0 49
Caurà fortament 0 0 0
Oferta i preu del crèdit
En consonància amb l'evolució que s'espera de la demanda, el
conjunt del sistema creditici espera que l'oferta disponible
satisfarà plenament la demanda, si més no durant el primer
trimestre de 1991, i dóna per fet que no hihaurà canvis
fonamentals a la políticamonetària del govern. En el mateix
38
sentit, existeix una forta convicció que el preu del crèdit tendirà
inevitablement a labaixa, encara que no s'espera una variació
massa sensible en un termini curt. En tot cas, canvis radicals a la
situació del Golf Pèrsic o una evolució alcista de l'IPC molt
apartada de les previsions actuals, podrien congelar aquesta
flexió a la baixa dels tipus d'interès.
11.3.2. Co•ocacions-dipòsits
Evolució, per productes, del volum de recursos durant aquest trimestre (%)
Dipòsits Productes
a la vista bancaris Lletres Altre Obligacions Pagarés
i d'estalvi a termini del Tresor deute públic d'empreses d'empreses
2n. tr. 3r. tr. 2n. tr. 3r. tr. 2n. tr. 3r. tr. 2n. tr. 3r. tr. 2n. tr. 3r. tr. 3r. tr.
1990 1990 1990 1990 1990 di 1990 1990 1990 1990 1990
Ha augmentat notablement 21 8 40 52 15 11 5 7 5 0 10
Ha augmentat moderadament 42 18 32 41 44 42 36 25 14 0 25
S'ha mantingut estable 4 63 18 7 18 17 33 32 63 71 59
Ha disminuït lleument 33 11 10 0 23 3 23 9 18 26 3
Ha disminuït sensiblement 0 0 0 0 0 27 3 27 0 3 3
Avaluació de la tendència, per productes,
Dipòsits Productes
a la vista bancaris Lletres Altre Obligacions Pagarés
i d'estalvi a termini del Tresor deute públic d'empreses d'empreses
3r. tr. 4t. tr. lr. tr. 3r. tr. 4t. tr. lr. tr. 3r. tr. 4t. tr. lr. tr. 3t. tr. 41. tr. lr. tr. 3r. tr. 4t. tr. lr. tr. 4t. tr. lr. tr.
1990 1990 1991 1990 1990 1991 1990 1990 1991 1990 1990 1991 1990 1990 1991 1990 1991
Creixerà fortament 3 10 3 29 31 31 9 10 3 9 4 0 0 0 0 7 7
Creixerà moderadament 50 31 20 39 60 40 49 20 16 31 19 30 5 0 0 13 20
Esmantindrà 27 59 37 8 9 29 22 59 72 37 68 58 65 76 64 74 52
Caurà moderadament 20 0 40 14 0 0 20 11 9 23 9 12 30 24 36 6 21
Caurà fortament '" 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Avaluació de la tendència de la remuneració de les collocacions per al proper trimestre (%)
Dipòsits Productes
a la vista bancaris Lletres Altre Obligacions Pagarés
i d'estalvi a termini del Tresor deute públic d'empreses d'empreses
3r. tr. 4t. tr. lr. tr. 3r. tr. 4t. tr. lr. tr. 3r. tr. 4t. tr. lr. tr. 3t. tr. 4t. tr. lr. tr. 3r. tr. 4t. tr. lr. tr. 4t. tr. lr. tr.
1990 1990 1991 1990 1990 1991 1990 1990 1991 1990 1990 1991 1990 1990 1991 1990 1991
Creixerà fortament 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Creixeràmoderadament 34 5 5 0 6 6 0 0 0 3 0 0 3 10 10 10 10
Es mantindrà 36 83 63 80 92 58 50 95 32 65 98 40 68 90 65 87 70
Caurà moderadament 30 9 32 20 2 36 50 5 68 32 2 60 29 0 25 3 14
Caurà fortament 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6
Collocacions-dipósits
L'evolució de les col.locacions-dipòsits de recursos canalitzats
a través del sector creditici durant el tercer trimestre de 1989
s'ha comportat en funció de les expectatives avançades un
trimestre abans. S'han incrementat notablement els dipòsits en
productes bancaris a termini, que han pres el relleu als dipòsits a
la vista. El deute públic, especialment les Lletres del Tresor, ha
mantingut una tendència lleument alcista, igual que els Pagarés
d'empresa. Les Obligacions d'empresa, per contra, es veuen
progressivament substituïdes pels Pagarés. En conjunt, aquest
comportament és producte del manteniment d'elevats tipus
d'interès nominals i de les fosques expectatives amb què es
mouen els mercats borsaris. Amb rendiments nominals de la
renda fixa a l'entorn del 14-15 per cent, és poc aconsellable
assumir el risc de la renda variable i resulta més incert encara
arribar-hi a aconseguir rendiments superiors.
De cara als darrers mesos de 1990 i al primer trimestre de
1991, el conjunt del sistema creditici creu que anirà consolidant
se la tendència a la baixa dels dipòsits a la vista i d'estalvi
-bàsicament per una menorremuneració i unamenor capacitat
d'estalvi dels agents econòmics. Es preveu també la consolidació
de nous productes bancaris a termini, com ara la tradicional
col•locació bancària amb una remuneració competitiva. El deute
públic mantindrà l'atractiu, mentre les grans empreses
augmentaran les emissions de Pagarés.
39
11.3.3. Dinamisme del mercat
Estimació del dinamisme per als pròxims trimestres en relació amb l'actual (%)
Mercat bancari
3r. tr. 90 4t. tr. 90 lr. tr. 91
Creixerà a un ritme superior 25 13
Creixerà a un ritme similar 48 74 63
Creixerà a menor ritme 27 4 24
Desintermediació
3r. tr. 90 4t. tr. 90
Creixerà a un ritme superior 11 18 26
Creixerà a un ritme similar 71 36 23
Creixerà a menor ritme 18 46 51
Estimació del dinamisme per als pròxims trimestres en relació amb l'actual pel que fa a Barcelona com a plaça financera en comparació
amb la resta de l'Estat (%)
Mercat bancari
3r. tr. 90 4t. tr. 90 lr. tr. 91
Creixerà a un ritme superior que la mitjana de l'Estat
Creixerà a un ritme similar
Creixerà a menor ritme
46
54
0
25
71
4
24
63
13
Desintermediació
3r. tr. 90 Jierreil—1~1.11111~
23
73
4
Creixerà a un ritme superior que la mitjana de l'Estat
Creixerà a un ritme similar
Creixerà a menor ritme
25
75
0
23
73
4
11.3.4. Dinamisme dels agents
agressives durantClassificació de les entitats més dinàmiques i/o
aquest trimestre almercat de Barcelona (%)
En productes de crèdit 2n. tr. 90
Bancs d'àmbit estatal 17 37
Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 24 28
Bancs catalans independents 6 13
Caixes catalanes 16 8
Financeres de consum 17 8
Societats hipotecàries 12 3
Altres 8 3
En productes de dipòsit-collocació ~
Bancs d'àmbit estatal 26 33
Bancs catalans en grups d'àmbit estatal 19 28
Caixes catalanes 9 15
Bancs estrangers 12 12
Bancs catalans independents 14 9
Altres 20 3
40
Dinamisme dels agents i del mercat
En opinió del conjunt del sector creditici implantat a
Barcelona, els grans bancs d'àmbit estatal i els catalans en grups
d'àmbit estatal han estat les entitats més dinàmiques durant el
tercer trimestre, tant a l'hora de facilitar crèdits com a l'hora de
captar dipòsits. Les caixes, en la vessant de captar passiu, i els
bancs catalans independents i els estrangers, a l'hora de captar
clients d'actiu, han estat també destacats. Les societats
hipotecàries i les financeres de consum han perdut protagonisme
en relació amb el trimestre anterior, degut a la caiguda del
mercat immobiliari i al manteniment de les restriccions
creditícies.
Pel que fa a l'opinió del sector creditici sobre l'evolució del
procés de desintermediació de l'activitat financera, domina la
idea que el creixement s'ha alentit.
III. Ocupació

111.1. Mercat de treball
111.1.1. Taxa general d'atur registrat (%)
Àmbit ' 30-IX-1988 30-IX-1989
Barcelona 13,9 11,6 9,1
Província de Barcelona 16,5 13,8 11,2
Catalunya 15,1 12,7 10,6
Espanya 18,7 16,4 15,3
Font: Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya ie aboraciópròpia apartir de lesdades de l'Enquestade PoblacióActiva pera la província de Barcelona, del nombre d'aturats registrats
a PINEM aBarcelona ide la poblacióestimada per Barcelona.Economia.
111.1.2. Atur registrat a Barcelona
30-IX-1988 30-IX-1989
_
30-IX-1990
Variació (%)
30-IX-19901
30"Vkalliffla""
Variació (%)
30-IX-1990/
Atur total registrat 99.213 83.935 66.863 3,4 -20,3
Atur juvenil (16-24 anys) 29.982 21.229 13.720 9,4 -35,4
Atur masculí 44.242 33.616 26.388 2,5 -21,5
Atur femení 54.971 50.319 40.475 4,0 -19,6
Distribució sectorial:
-Agricultura 184 159 105 -11,0 -34,0
-Indústria 32.806 28.648 23.908 1,7 -16,5
-Construcció 4.724 3.452 2.722 4,9 -21,1
-Serveis 42.928 38.420 33.766 6,4 -12,1
-Sense ocupació anterior 18.571 13.256 6.362 -5,3 -52,0
Aturats que reben prestacions 43.924 44.145 49.184 2,2 11,4
Font: Dades de l'INEM recollides pel Departament d'EconomiaAplicada de la UAB.
La taxa d'atur a la ciutat de Barcelona en acabar el tercer
trimestre de 1990 era de 9,1 per cent, un punt i mig inferior a la
de Catalunya -un 10,6 per cent-, i més de sis punts per sota
de la d'Espanya -amb un 15,3. Tanmateix, a Barcelona va
augmentar quatre dècimes respecte a tres mesos abans -que era
d'un 8,7 per cent-,mentre que a Espanya esmantingué igual.
En el cas de Barcelona, l'evolució ve explicada tant per
l'increment del nombre d'aturats comper la disminució de la
població activa. D'aquestamanera, l'evolució conjunta
d'ambdós components fa que es tingui una taxa d'atur lleument
superior a la de finals del segon trimestre.
Quant al nombre d'aturats registrats a Barcelona, és durant
aquest tercer trimestre quan es trenca per primer cop més
concretament a partir d'agost- la tendència dels darrers quatre
anys, al llarg dels quals el nombre d'aturats ha disminuït
contínuament. Així doncs, l'augment que s'ha donat en més de
2.000 persones aturades registrades a finals de setembre no
deixa de mostrar els primers efectes del període de desceleració
que s'anunciava a principi d'any i que esmanifesten de forma
clara en aquestes dades. De tota manera, cal considerar que
aquest canvi de signe es dóna en el període estival, amb un
comportament estacional important, i per tant la continuïtat
d'aquest canvi s'ha de refermar en les dades dels darrers mesos
de l'any.De fet, les dades disponibles d'aturats registrats a finals
d'octubre així ho indiquen.
Pel que fa a l'evolució de l'aturper sectorsd'activitat, aquest ha
augmentat principalment en els serveis i, en menor grau, en la
indústria i en la construcció. Cal remarcar la continuïtat del
descens dels qui no tenien una ocupació anterior, fet que manté
la idea que cada cop són més els qui s'incorporen a l'atur havent
treballat anteriorment. Així doncs, no és d'estranyar que el
nombre d'aturats que reben prestacions augmenti contínuament:
d'entre el total d'aturats registrats a final del tercer trimestre,
quasi tres quartes parts reben algun tipus de prestació. Aquesta
proporció, que ha augmentat de forma contínua al llarg dels
darrers anys -s'ha passat de poc més d'un 40 per cent a mitjans
de 1988 fins un 74,4 per cent el juny de 1990-, s'ha frenat
precisament aquest tercer trimestre, malgrat que en termes
absoluts hagi augmentat. Aquest fet no deixa de ser significatiu
de l'evolució que experimentà elmercat de treball al llarg de
l'estiu.
En aquesta mateixa tendència, també ha evolucionat l'atur
juvenil, que augmenta en termes absoluts i representa el 20,5
per cent del total d'aturats, mentre que tres mesos abans era el
19,4 per cent. Quant a la distinció entre sexes, l'increment del
nombre d'aturats ha afectat majoritàriament les dones, la
proporció de les quals no ha deixat de créixer en els darrers
anys.
43
111.1.3. Contractacions registrades a Barcelona
1990
3r. trimestre
Variació (%)
3r. tr. 1990/
20.-.#. 1990
Variació (%)
3r. tr. 1990/
44,,,tx.,1,9$.9
1988
3r. trimestre
1989
3r. trimestre
Altes demandes d'ocupació 64.746 60.514 38.689 3,3 -36,1
Baixes demandes d'ocupació 64.628 65.184 37.300 -7,7 -42,8
Altes llocs de treball oferts 5.150 4.496 3.150 -46,7 -29,9
Contractes de treball registrats 70.261 73.775 68.347 -18,7 -7,4
- acollits a mesures de foment 30.008 31.848 30.599 -27,9 -3,9
- no acollits a mesures de foment 40.253 41.927 37.748 -9,3 -10,0
Distribució dels contractes
acollits a mesures de foment:
- Sectorial: Agricultura 75 67 37 -48,6 -44,8
Indústria 6.239 6.396 5.273 -40,6 -17,6
Construcció 1.348 1.683 2.113 -15,2 25,5
Serveis 22.346 23.702 23.176 -25,3 -2,2
- Per sexes: Homes 17.675 18.184 17.013 -27,7 -6,4
Dones 12.333 13.664 13.586 -28,2 -0,6
Font: Dades de l'INEM recollides pelDepartament d'Economia Aplicada de la UAB.
111.1.4. Nombre d'actius
estimats a Barcelona
i ocupats
Actius* Ocupats* Ne=1
31-XII-1986 698.174 572.480 125.694
31-XII-1987 732.586 614.184 118.402
31-111-1988 735.581 621.035 114.546
30-VI-1988 730.417 627.430 102.987
30-IX-1988 724.104 624.891 99.213
31-X11-1988 721.293 624.286 97.007
31-111-1989 727.189 636.399 90.790
30-VI-1989 729.593 645.396 84.197
30-IX-1989 738.928 654.993 83.935
31-X11-1989 730.916 660.274 70.642
31-111-1990 729.846 661.648 68.198
30-VI-1990 740.867 676.198 64.669
30-IX-1990 735.844 668.981 66.863
* Per calcular la població ocupada, hom ha considerat el total d'aturats registrats
en les oficines de l'INEM.
Font: Elaboració pròpia apartir de lesdades de l'Enquestade Població Activa per la província
de Barcelona ide la poblacióestimada perBarc,elona.Econonna.
44
Pel que fa a les altes i baixes de demandes d'ocupació
registrades a Barcelona durant el tercer trimestre de 1990, es
detecta un manteniment de la reducció tant del nombre d'altes
comde baixes. Aquesta reducció conjunta d'ambdues variables
significa unacontinuïtat en la situació laboral en què es troba la
població activa, ja sigui ocupada o aturada. Tanmateix, la
situació específica del tercer trimestre en relació amb l'anterior
ens mostra que augmenten les altesmentre disminueixen les
baixes -increment d'un 3,3 per cent i davallada d'un 7,7 per
cent, respectivament. Això vol dir que hi ha menys gent que
troba feina al llarg del trimestre -reducció de les baixes-,
mentre que s'incrementa el nombre de gent que es dona d'alta a
l'atur.
Quant a la distribució dels contractes de treball entre acollits o
no a mesures de foment, disminueix sensiblement el nombre
d'acollits respecte del segon trimestre. De tota manera, cal
remarcar que bona part dels contractes efectuats el setembre
s'han registrat excepcionalment el mes d'octubre. Aquest fet,
conjuntament amb un efecte estacional important -en el
període estival disminueix, tradicionalment, el nombre de
contractes-, pot explicar part d'aquesta davallada. En canvi, si
ho comparem amb el mateixperíode dels darrers tres anys, la
proporció de contractes acollits a mesures de foment el tercer
trimestre de 1990 -un 44,8 per cent del total- és el més elevat.
Per altra part, el nombre d'aquests contractes acollits a
mesures de foment baixa -en relació amb ara fa un any- en
tots els sectors d'activitat, excepte en la construcció, que segueix
essent un sector dinàmic. Respecte del segon trimestre, i a causa
dels efectes que hem esmentat, també té una evolució negativa
en tots els sectors, i dins d'aquest decrement general, els serveis
no es veuen tant afectats com la indústria. Per sexes, esmanté la
mateixa proporció que la resta de l'any -56 per cent d'homes i
44 per cent de dones, aproximadament- i la disminució
respecte del segon trimestre afecta de forma similar ambdós
conectius.
IV. Comerç, consum i preus

IV.1. Evolució del parc automobilístic
IV.1.1. Matriculació de vehicles (província de Barcelona)
Període 1984 1985 1986 1987 1988 1989 ...11111111a1~
lr. tr. 25.648 26.355 25.085 41.411 53.698 59.396 55.761
2n. tr. 21.985 27.840 37.022 49.716 56.557 67.694 59.746
3r. tr. 22.109 25.693 33.262 43.313 49.720 53.276 45.424
4t. tr. 22.388 34.189 43.099 49.844 55.656 56.536 43.220
Total 92.130 114.077 138.468 183.284 215.631 236.902 204.151
IV.1.2. Baixes de vehicles
1985 1986 1987 1988
(província
1989
de Barcelona)
1990Període 1984
lr. tr. n.d. n.d. 6.986 9.549 13.190 18.829 14.429
2n. tr. n.d. n.d. 10.408 12.936 16.725 19.756 14.882
3r. tr. n.d. n.d. 8.820 11.381 16.701 18.051 13.301
4t. tr. n.d. n.d. 20.358 25.253 31.706 29.983 22.079
Total n.d. n.d. 46.572 59.119 78.322 86.619 64.695
IV.1.3. Saldo net d'altes i baixes de vehicles (província de Barcelona)
Període 1984 1985 1986 1987 1988 1989 19
Total n.d. n.d. 91.896 125.239 137.309 150.283 139.456
Font: Matriculacions: COCINB. Boletín de Estadística yCoyuntura. Diversos números. Apartir del lr. tr. de 1988, les dades són facilitades per la Jefatura Provincial de Tráfico de Barcelona.
Baixes: Jefatura de Tráfico de Barcelona.
Variació Matriculacions Baixes Saldo
4t. tr. 1990/4t. tr. 1989 -23,6 -26,4 -20,4
1r. sem. 1990/1r. sem. 1989 -9,1 -24,0 -2,6
2n. sem. 1990/2n. sem. 1989 -19,3 -26,4 -13,8
1989/1988 9,9 10,6 9,4
1990/1989 -13,8 -25,3 -7,2
Presentem en aquest número de BARCELONA.ECONOMIA les
dades sobre les matriculacions i les baixes de vehicles a la
província de Barcelona, corresponents al darrer trimestre de
1990 i pel conjunt de l'any. A la vista de les dades, cal destacar
clarament l'evolució negativa de les matriculacions -accentuada
al llarg de l'any-, i que ha passat d'una disminució interanual
del 6,1 per cent en el primer trimestre a una del 23,6 per cent en
el quart trimestre, també en relació amb el mateix període de
l'any anterior. De tota manera, cal tenir en compte que durant
el trienni 1987-1989 es donaren increments espectaculars quant
al nombre de vehicles matriculats, i per tant l'avaluació que fem
per a 1990 en termes relatius accentua aquest diferencial.
Parallelament a la disminució de les matriculacions durant el
1990 -32.750 vehicles menys que el 1989-, les baixes també
han tingut un comportament clarament negatiu, contràriament a
l'augment superior al 10 per cent que experimentaren el 1989,
respecte de l'any anterior. Tanmateix, val la pena remarcar que
aquest comportament negatiu ha estatmolt homogeni al llarg de
l'any, malgrat que el major nombre de baixes es concentri -tot
i que cada cop menys- en el darrer trimestre de cada any. En
efecte, fa cinc anys, el quart trimestre recollia el 44 per cent de
les baixes, mentre que el 1990 només n'ha recollit el 34 per cent.
Conseqüentment a l'evolució comentada de les matriculacions
i de les baixes, el saldo net d'altes i baixes de vehicles també ha
disminuït i per tant el parc, tot i augmentar en gairebé 140.000,
ho ha fet més moderadament que en anys anteriors.
Cal cercar els motius de la notable disminució de les
matriculacions i de les baixes en varis factors, però en especial
en les conseqüències de la crisi del Golf i en la corresponent
variació de preus dels combustibles, paral.lelament al
manteniment d'una políticamonetària restrictiva. En especial,
també cal tenir en compte l'efecte que aquests factors
produeixen en les expectatives de compra de nous vehicles, que
conjuntament amb d'altres factors més indirectes poden incidir
no tant en la no-compra d'un vehicle, però sí en retardar la
decisió de substituir-lo per un de nou, i per tant en el
manteniment del parc de vehicles actual. Tanmateix, cal
recordar que en els tres darrers anys es renovà una gran part
dels vehicles, i per tant es pot pensar que actualment ja no hi
hagi tants vehicles amb una edat de renovació immediata i, en
conseqüència, la pressió d'aquesta part de la demanda ésmenor.
47
IV.2. Venda de benzines per a l'automoció
IV.2.1. Venda de benzines per a l'automoció a l'Àrea de Barcelona (milers de litres)
Període
Barcelona Resta Barcelonès
Total
Benzina
92 Oct.
Benzina
97 Oct.
Gas-Oil
auto Total
Benzina
92 Oct.
Benzina
97 Oct.
Gas-Oil
auto
1987 396.150 30.125 255.291 110.734 n.d. n.d. n.d. n.d.
1988 418.693 23.325 270.508 124.860 156.280* 8.671* 103.420* 44.189*
lr. tr. 64.708* 24.533*
2n. tr. 73.265* 28.406*
3r. tr. 61.905* 23.266*
4t. tr. 70.630* 27.215*
1989 429.535 18.641 279.794 131.100 164.335 6.593 104.065 53.677
lr. tr. 104.501 5.029 67.023 32.449 40.531 1.806 25.556 13.169
2n. tr. 117.017 5.362 75.602 36.053 43.543 1.859 27.574 14.110
3r. tr. 99.428 3.935 65.741 29.752 38.460 1.448 24.667 12.345
4t. tr. 108.589 4.315 71.428 32.846 41.801 1.480 26.268 14.054
1990
lr. tr. 108.098 3.912 69.991 34.195 44.464 1.510 27.520 15.434
2n. tr. 110.904 3.851 72.297 34.792 45.303 1.417 27.954 15.932
3r. tr. 93.003 2.912 60.933 29.158 39.891 1.188 25.668 13.035
* Dades estimades a partir dels consums totals.
Font: CAMPSA. Delegació de Barcelona.
Variació (%)
Barcelona
Total
Benzina
92 Oct.
Benzina
97 Oct.
Gas-Oil
auto
3r. tr. 1990/3r. tr. 1989
3r. tr. 1989/3r. tr. 1988
lr. sem. 1990/1r. sem. 1989
-6,5
n.d.
-1,1
-26,0
n.d.
-25,6
-7,3
7,2
-0,2
-2,0
n.d.
0,7
1989/1988 2,6 -20,1 3,4 5,0
48
Durant el tercer trimestre de 1990, les vendes de benzines a la
ciutat de Barcelona han sofert una disminució important -d'un
6,5 per cent- en relació amb el mateix període de l'any passat.
Aquesta davallada ha estat més important en la benzina súper
-un 7,3 per cent- que en el gas-oil, que només ha baixat d'un
2 per cent. En el cas de la benzina de 97 octans, la baixa
accentua el canvi de tendència iniciat el trimestre passat, en què
disminuí per primer cop en els darrers anys la venda de benzina
en relació amb el mateixperíode de l'any anterior. Per contra, la
baixa en el gas-oil ha estat menor que la del segon trimestre,
també respecte del mateix trimestre de 1989. Òbviament, un
dels motius d'aquesta reducció cal buscar-lo en l'increment
important dels preus dels combustibles derivats del petroli que
s'ha donat a partir d'agost. Cal remarcar, a més, que el consum
de gas-oil, més lligat a l'activitat productiva i per tant menys
sensible a la variació de preus, no s'ha vist tan afectat per aquest
motiu. Possiblement d'altres factors han incidit també en
aquesta disminució, com ara el fre a utilitzar el vehicle propi per
a desplaçaments curts dintre de la ciutat, degut a les obres que
es realitzen en algunes de les principals vies circulatòries, que
s'ha traduït en una major utilització del transport públic.
Aquesta impressió es veu refermada pel fet que pel conjunt de
la resta del Barcelonès, no disminueixen ni les vendes de súper
ni les de gas-oil.
IV.2.2. Venda de benzines
Municipis
per a l'automoció
Periode
a l'iskrea
Total
Metropolitana
Benzina
92 Oct.
de Barcelona (milers de litres)
Benzina
411k97Nelik
Gas-Oil
auto
Barcelonès 1989 595.870 25.234 383.859 184.777
Resta AMB* 1989 381.553 14.065 217.066 150.422
Total AMB* 1989 975.423 39.299 600.925 335.199
1990
Barcelonès lr. tr. 152.562 5.422 97.511 49.629
Resta AMB* lr. tr. 108.628 3.245 59.743 45.640
Total AMB* lr. tr. 261.190 8.667 157.254 95.269
Barcelonès 2n. tr. 156.207 5.232 100.251 50.724
Resta AMB* 2n. tr. 108.904 3.308 61.900 43.696
Total AMB* 2n. tr. 265.111 8.540 162.151 94.420
Barcelonès 3r. tr. 132.894 4.100 86.601 42.193
Resta AMB* 3r. tr. 102.593 2.913 60.792 38.888
Total AMB* 3r. tr. 235.487 7.013 147.393 81.081
* Considerem l'AMB com els vint-i-set municipis de l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, a més de Barberà del Vallès,Begues, Castellbisbal, SantAndreu de la Barca
iTorrelles de Llobregat.
Font: Elaboració pròpia amb dades facilitadesper CAMPSA.
Les evolucions a la resta de l'Àrea Metropolitana de
Barcelona, un cop exclòs el Barcelonès, han estat menys
negatives que a Barcelona i comarca -sicomparem la venda de
benzines del tercer trimestre respecte del primer i del segon,
puix que no disposem encara d'evolucions interanuals. Aquestfet ens referma la consideració que a Barcelona, per les pròpies
dificultats de tràfic, la demanda de combustible és més sensible a
una variació de preus que fora de la ciutat.
Tot i tractar-se d'un trimestre tradicionalment vacacional,
l'activitat en el sector de la construcció no s'ha frenat tant com
en d'altres sectorsmenys consumidors de combustible, fet que
pot explicar parcialment que fora de Barcelona la venda de gas
oil no hagi evolucionat tannegativament com a la ciutat: a la
resta del Barcelonès ha augmentat en relació amb el tercer
trimestre de 1989 -encara que a uns nivells inferiors que els del
primer semestre- i en la resta de l'Àrea Metropolitana, la
davallada de les vendes d'aquest combustible respecte del
trimestre anterior ha estat menor que a Barcelona.
Finalment, cal assenyalar que les vendes de gasolina súper a la
resta de l'Àrea Metropolitana s'han reduït molt poc el tercer
trimestre en relació amb l'anterior -ofins i tot són positives
respecte del primer trimestre, fet que no ocorre en cap altra
zona ni tipus de combustible. La menorpossibilitat -si ho
comparem amb Barcelona- de substituir el vehicle propi per un
tipus de transport col•lectiu i el fet que l'Àrea inclogui zones
importants de pas de turistes poden explicar en part aquesta
evolució clarament positiva en termes relatius.
49
IV.3. Consum d'electricitat a Barcelona
Any
Total Estructura d'usos (Gwh) Estructura d'usos (%)
n. índex
_122§,..1,9. vh Domèstic
Comercial
i industrial Tracció Domèstic
Comercial
i industrial Tracció Total i
1978 106,0 3.077,5
,
941,2 2.028,3 108,0 30,6 65,9 3,5 100,-
1979 114,0 3.309,5 1.049,3 2.153,6 106,6 31,7 65,1 3,2 100,-
1980 115,1 3.342,5 1.067,5 2.166,3 108,7 32,0 64,8 3,2 100,-
1981 114,2 3.313,9 1.105,3 2.105,1 103,5 33,3 63,5 3,2 100,-
1982 113,6 3.298,1 1.068,8 2.132,4 96,9 32,4 64,7 2,9 100,-
1983 115,8 3.362,1 1.117,4 2.136,9 107,8 33,2 63,6 3,2 100,-
1984 119,5 3.470,5 1.155,0 2.180,3 135,0 33,3 62,8 3,9 100,-
1985 122,1 3.544,2 1.113,3 2.297,7 133,2 31,4 64,8 3,8 100,-
1986 124,8 3.622,7 1.175,2 2.318,3 129,2 32,4 64,0 3,6 100,-
1987 138,7 4.025,5 1.276,4 2.602,8 146,3 31,7 64,7 3,6 100,-
1988 143,8 4.174,9 1.262,6 2.776,4 135,9 30,2 66,5 3,3 100,-
lr. tr. 1.079,2 361,3 683,6 34,3 33,5 63,3 3,2 100,-
2n. tr. 1.079,4 361,6 684,9 32,9 33,5 63,5 3,0 100,-
3r. tr. 993,7 282,3 678,2 33,2 28,4 68,2 3,4 100,-
4t. tr. 1.022,6 257,4 729,7 35,5 25,2 71,3 3,5 100,-
1989 154,2 4.476,6 1.314,3 3.023,9 138,4 29,4 67,5 3,1 100,-
lr. tr. 1.143,1 376,4 732,7 34,0 32,9 64,1 3,0 100,
2n, tr. 1.154,7 373,8 746,6 34,3 32,4 64,7 2,9 100,-
3r. tr. 1.126,1 300,5 791,0 34,6 26,7 70,2 3,1 100,-
4t. tr. 1.052,6 263,6 753,6 35,5 25,0 71,6 3,4 100,-
1990 100,-
lr. tr. 1.164,5 356,2 772,8 35,5 30,6 66,4 3,0 100,-
2n. tr. 1.108,1 342,4 730,6 35,1 30,9 65,9 3'2 100,-
3r. tr. 1.103,4 287,2 778,1 38,1 26,0 70,5 3,5 100,-
Font: Dades d'ENHER, FECSA i HECSArecollides i acilitades pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
3r. tr. 1990/ lr. sem. 1990/
Variació (%) 3r. tr. 1989 lr. sem. 1989 1989/1988
Consum total -2,0 -1,1 7,2
Domèstic -4,4 -6,9 4,1
Comercial-Industrial -1,6 1,6 8,9
Tracció 10,2 3,2 1,8
50
Durant el tercer trimestre de 1990, el consum d'electricitat a
la ciutat de Barcelona hamantingut un creixement negatiu -ja
iniciat el trimestre passat-, encara que la disminució en relació
amb el mateix període de l'any passat ha estat més suau que no
pas la que es produí el segon trimestre. En conjunt, però, es pot
parlar d'un estancament en el consum i d'una distribució cada
cop més homogènia al llarg de l'any, més encara si tenim en
compte que l'any passat es produïren increments interanuals
força elevats. Per usos, el consum domèstic és el que més
decrement ha tingut, essent l'únic tipus que experimenta taxes
interanuals negatives des de principi d'any. Per contra, el
consum destinat a usos comercials i industrials ha tingut un
comportament lleument negatiu -enpart motivat per la forta
taxa de creixement del 1989-, encara que augmenti el seu pes
relatiu degut a lamajor estacionalitat del consum per a usos
domèstics. Únicament el consum de tracció -tot i ésser molt
reduït en termes absoluts- presenta una clara evolució a l'alça.
D'altra banda, no és gens estrany, donada la creixent utilització
del metro i dels trens de rodalia a Barcelona.
Tanmateix, cal esperar que en el quart trimestre es doni un
canvi de tendència,motivat més per les baixes temperatures que
s'han registrat el novembre i desembre que no pas per l'evolució
de la pròpia activitat econòmica. Cal esperar també que, pel
conjunt de l'any, es mantingui -al menys pel que fa al consum
industrial i comercial- un creixement positiu.
Comercial
Tracció
60,3 228,2
54,6 200,1
29,5 178,6
7,6 159,4
44,4 143,8
39,8 138,2
40,6 99,8
70,6 74,4
26,1 22,3
7,0 19,7
14,7 15,9
22,8 16,5
101,6 46,2
25,0 16,0
24,8 13,2
22,8 8,6
29,0 8,4
31,4 6,4
27,8 5,7
26,0 4,5
IV.4. Consum de gasos a Barcelona
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1r. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1989
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1990
lr.tr.
2n. tr.
3r. tr.
Consum total de gasos Gas
milions n. índex canalitzat
.Domèstic
2.716,1
2.537,7
2.609,1
2.622,8
2.793,9
2.690,4
2.754,1
2.680,6
1.095,9
657,2
358,7
568,7
2.735,0
1.139,3
720,6
369,2
505,8
690,9
778,1
395,6
100,-
93,4
96,1
96,6
102,9
99,1
101,4
98,7
100,7
Butà-propà (milions de tèrmies)
1.802,4
1.700,9
1.821,2
1.906,3
2.024,4
1.967,8
2.083,6
2.047,2
833,7
555,7
274,6
383,1
2.141,9
901,2
602,0
289,2
349,5
762,2
678,6
317,3
913,7
836,8
787,9
716,5
769,5
722,6
670,5
633,4
262,2
101,5
84,1
185,6
593,1
238,1
118,6
80,0
156,3
198,7
99,5
78,3
625,2
582,1
579,8
549,5
581,3
544,6
530,1
488,4
213,8
74,8
53,5
146,3
445,3
197,1
80,7
48,6
118,9
160,8
65,9
47,7
Font: Catalana de Gas, S.A. iRepsol-Butano, S.A. Dadesrecollides pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Butà-propà
Variació (%) Gas canalitzat Total Domèstic
3r. tr. 1990/3r. tr. 1989 9,7 -2,2 -1,8
3r. tr. 1989/3r. tr. 1988 5,3 -4,9 -9,2
lr. sem. 1990/1r. sem. 1989 -4,2 -16,4 -18,4
1989/1988 4,6 -6,4 -8,8
Durant el tercer trimestre de 1990, el consum de gas canalitzat
a la ciutat de Barcelona ha mantingut la tendència del trimestre
passat, caracteritzada per una recuperació de les taxes de
variació interanual positives, després de dos trimestres amb
evolucions negatives, tot i que el factor estacional
-especialment en usos domèstics- fa que el consum sigui força
reduït en el període estival. Quant al butà-propà, es redueix
clarament la tendència a la baixa del domèstic, passant de taxes
de variació interanual de l'ordre de -18 per cent en trimestre
anteriors -afectats per la bonança climàtica de l'hivern passat
a una variació de -1,8 per cent en el tercer trimestre, en relació
amb el mateix període de l'any passat. Per contra, el gas butà
propà destinat a usos comercials i industrials continua en una
líniamolt expansiva -per sobre del gas canalitzat, en termes
relatius- , amb una crescuda del 14 per cent respecte del mateix
trimestre de 1989. En aquest sentit, sembla que esmanté la
tendència que petits comerços i indústries abandonen la
utilització d'altres font energètiques per l'ús del gas propà,
contràriament al que succeeix en la seva utilització per a tracció,
que assoleix quotes quasi insignificants.
Cal esperar, un cop completada totalment la substitució de gas
ciutat per gas natural, que el consum de gas canalitzat segueixi
en augment en el proper trimestre, degut a la utilització més
àmplia que se'n fa i a les condicions climàtiques que han imperat
el darrer trimestre de l'any. Pel que fa al butà-propà, bàsicament
pels canvis en els hàbits dels consumidors quant a sistemes de
calefacció, es preveu quemantingui una evolució
comparativament a la baixa.
51
IV.5. Escombraries domiciliàries
recollides a Barcelona
Any
Escombraries recollides
Tones n. índex
1983
1984
1985
1986
1987
1988
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1989
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
4t. tr.
1990
lr. tr.
2n. tr.
3r. tr.
458.000
453.600
462.700
500.406
542.221
581.909
148.395
150.911
128.955
153.648
604.896
151.633
158.905
134.681
159.677
162.422
161.910
137.597
100,0
99,0
101,0
109,3
118,4
127,1
132,1
254,4
253,3
259,7
282,2
308,1
333,7
350,0
Font: Dades facilitadesper la U.O. de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (%)
3r. tr. 1990/3r. tr. 1989 2,2
3r. tr. 1989/3r. tr. 1988 4,4
lr. sem. 1990/1r. sem. 1989 4,4
1989/1988 4,0
52
Les dades referents a les escombraires domiciliàries recollides
a Barcelona durant el tercer trimestre de 1990 confirmen la
desceleració dels ritmes de creixement registrats el trimestre
anterior. Malgrat que el nombre de tones recollides sigui el més
elevat dels tots els trimestres estivals dels darrers anys, la
tendència sembla que apunta cap a l'assoliment d'un sostre
màxim a un termini mitjà. De fet, malgrat la pèrdua de
població, el nombre total de tones segueix augmentant, de tal
manera que el nombre de kg. d'escombraries recollits per càpita
registra taxes d'increment elevades. Tanmateix, cal esperar que
les deixalles particulars no experimentin massa modificacions,
en tot cas, el lleuger increment vingui donat per les escombraries
originades en despatxos i activitats comercials i de restauració.
IV.6. Enquesta comercial de Barcelona (maig-agost de 1990)
Volum de vendes. Evolució en relació amb períodes anteriors (%)
Tipus de comerç 1989/1988
lr. quadr. 1990/
lr. quadr. 1989
2n. quadr. 1990/
deffileiilegliffilik
Conjunt del comerç 9.45 8,89 8,02
Gran comerç 17,86 14,83 14,53
Especialitzat 9,45 8,69 7,50
Especialitat
Esport -9,07 4,35 7,50
Confecció 11,70 8,20 5,80
Llibreria 19,00 15,56 17,36
Equipaments llar 14,60 11,98 5,44
Electrònica 6,50 6,33 -1,61
Joguines 15,50 5,22 3,33
Calçat -1,55 5,43 10,35
Cosmètica 17,40 13,07 1,65
Regals - 7,33 6,23
Font: COCINB. Departament de Comerç Interior. Enquesta sobre l'evolució de les vendesen el comerç especialitzat a l'eix comercial de Barcelona. 2n. quadrimestre de 1990.
En aquest número de BARCELONA.ECONOMIA publiquem -tal
com ho férem en el número 7- les dades referents a l'enquesta
sobre l'evolució de les vendes en el comerç especialitzat a l'eix
comercial de Barcelona, realitzada per la Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i corresponent al
segon quadrimestre de 1990.
Així doncs, durant els mesos de maig-agost de 1990, en relació
amb el mateix període de 1989, les vendes en el conjunt dels
establiments comercials considerats han augmentat un 8 per cent
demitjana -independentment de la grandària o del volum de
vendes de cada establiment-, considerat en pessetes corrents.
Teninten compte que la inflació interanual en aquest espai de
temps ha estat del 6,5 per cent, el creixement real ha resultat ser
d'un 1,4 per cent, un xic per sota del registrat entre els primers
quadrimestres de 1989 i de 1990, i també per sota del quasi 2 per
cent de creixement entre 1988 i 1989. En definitiva, sembla
refermar-se el ralentiment de l'evolució de les vendes en els
comerços del sector.
Si diferenciem entre grans comerços i establiments
especialitzats, esmanté un diferencial important de creixement
-també entre el segon quadrimestre de 1990 i el de 1989 -
entre ambdós grups: l'augment en el gran comerç ha estat d'un
14,5 per cent, gairebé el doble que l'enregistrat pel comerç
especialitzat. Aquests increments, en termes reals, representen
un 7,5 i un 0,9 per cent, respectivament, i esmanté el diferencial
entre ells, desfavorable al comerç especialitzat.
Quant a la distinció per activitats d'entre el comerç
especialitzat, cal remarcar els ritmes positius de creixement en
tots el sectors, llevat d'Electrònica. Tanmateix, en termes reals
només mantenen una taxa positiva paral•elament un ritme
expansiu- els de Llibreria, que esmanté a taxes molt elevades,
i els de Calçat i d'Esport. Per contra, els sectors amb davallades
importants són, a més del d'Electónica ja esmentat, els de
Cosmètica, Joguines, Equipaments per a la llar i Confecció. En
tots quatre sectors, es detecta una desceleració important des de
1989. De tota manera, cal tenir en compte que en el cas dels
sectors de Joguines i de Cosmètica, aquests presenten poca
activitat durant el segon quadrimestre, i concentren gran part de
llur vendes en el període nadalenc, fet pel qual les repercussions
del volum de vendes durant aquest període no afecten massa
l'evolució del conjunt de l'any. En el cas de les vendes als altres
sectors, llur menor estacionalitat sí que ens referma la
desceleració o l'estancament detectat, després d'uns anys amb
uns ritmes expansius molt elevats.
53
IV.7. Índex general de preus de consum (Barceiona/Espanya)
1983 1984 1985 1987 1988 989 1990
Gener B 94,4 105,8 115,7 128,4 137,5 145,0 153,5 166,1
E 94,9 106,4 116,3 127,1 134,8 140,7 149,6 159,8
Febrer B 94,3 106,0 116,0 128,8 138,4 145,2 153,1 167,6
E 95,4 108,8 117,2 127,7 135,4 141,2 149,9 160,8
Març B 94,8 107,5 116,8 129,1 139,1 145,6 153,7 168,4
E 96,0 107,6 117,9 128,1 136,1 142,2 150,8 161,4
Abril B 96,7 107,7 118,6 129,7 139,1 144,6 154,3 168,3
E 97,3 108,2 119,1 128,4 136,4 141,7 151,3 161,8
Maig B 97,0 107,8 118,3 130,2 139,4 144,9 155,1 168,3
E 97,7 108,7 119,5 128,8 136,3 141,6 151,5 161,8
Juny B 97,9 108,6 118,5 131,2 139,6 145,0 156,2 169,1
E 98,3 109,5 119,3 129,9 136,3 142,2 152,4 162,3
Juliol B 98,8 111,0 119,5 132,3 140,8 146,3 158,5 170,8*
E 98,6 111,2 120,0 131,3 137,7 144,1 154,8 164,4*
Agost B 99,3 110,3 119,7 132,4 140,3 147,1 158,9 171,1*
E 100,0 112,0 120,2 131,6 137,6 145,6 155,2 165,2*
Setembre B 100,4 110,8 121,0 134,3 142,2 149,3 161,5 173,6*
E 100,8 112,2 121,5 133,0 138,9 146,8 156,9 166,9*
Octubre B 101,6 112,3 122,0 134,6 143,4 150,1 162,0 175,9*
E 102,1 112,9 122,1 133,5 139,7 147,0 157,4 168,4*
Novembre B 102,6 112,7 123,5 135,2 143,4 150,1 163,2 175,6*
E 103,2 113,4 123,0 133,2 139,4 146,9 157,7 168,2*
Desembre B 104,5 113,8 124,2 136,2 144,2 151,8 164,0 176,1*
E 104,8 114,2 123,6 133,8 139,9 148,1 158,3 168,6*
* Dades provisionals.
Font: INE.
Evolució (%) Barcelona Madrid Espanya
set. 1990/set. 1989 7,4 6,4 6,4
set. 1989/set. 1988 8,3 6,6 6,8
set. 1988/set. 1987 5,0 7,8 5,7
set. 1987/set. 1986 5,9 3,3 4,4
set. 1990/des. 1989 5,7 4,7 5,4
54
Durant el tercer trimestre de 1990, l'índex general de preus de
consum -tant de Barcelona com d'Espanya- ha experimentat
un fort increment que trenca -momentàniament- la
desceleració que s'havia iniciat el mes de març. Després d'un
mesde juliol -que tradicionalment presenta un augment
important per efectes estacionals- i d'unmes d'agost amb una
variació pràcticament nul.la, les dades a partir de setembre
mostren clarament un canvi de tendència a l'alça. De fet, cal
atribuir a diversos factors exògens aquest increment de l'IPC: a
més dels efectes de la crisi del Golf Pèrsic i els corresponents
augments del preu dels carburants i dels productes derivats del
petroli, cal afegir-hi les fortes fluctuacions de preus en alguns
productes alimentaris a causa de la vaga de transports que
s'inicià a finals del període. De tota manera, aquesta alça s'ha
moderat en els dos darrers mesos de l'any, sobretot per la baixa
dels preus dels carburants i per la contenció en altres
components de l'IPC, en especial en la vivenda, encara amb una
taxa acumulada anual superior a lamitjana.
Ha estat durant elmes de setembre quan el diferencial de la
variació interanual de l'IPC entre Barcelona i Espanya ha estat
menor, i -llevat delmes d'octubre- sembla que minorarà fins
a final d'any. El nivell de preus de Madrid s'ha mogut a nivells
semblants als del total estatal, contràriament al que succeïa el
primer semestre, en què era lleugerament per sota. Per altra
banda, el rebrot inflacionista d'aquest tercer trimestre no ha
comportat un empitjorament del diferencial entre Espanya i la
Comunitat Europea.
V. Transports, comunicacions i turisme

V.1. Tràfic de mercaderies pel port
V.1.1. Evolució del tràfic de mercaderies pel port
general
de Barcelona
Líquids a doll Dolls sòlidsTotal Càrrega
Embarcades Desembarcades Embarcades Desembarcades Embarcades Desembarcades Embarcades Desembarcades
Període 111111111.1~ ..■~■__ milers de tones _____________________________
1978 107,6 93,2 3.280 1.750 129 5.329 2.482 1.894
1979 111,6 100,9 3.056 1.792 186 5.798 2.871 2.123
1980 115,9 104,1 2.843 1.469 372 5.763 3.133 2.785
1981 133,1 108,5 3.072 1.388 227 5.746 3.990 3.308
1982 132,1 112,1 3.302 1.473 291 5.210 3.641 4.113
1983 150,0 117,2 3.628 1.517 259 5.531 4.328 4.234
1984 145,0 106,1 3.892 1.634 346 5.064 3.702 3.517
1985 134,6 108,2 3.967 1.953 247 5.439 3.158 3.021
1986 121,4 111,1 3.475 2.113 374 5.641 2.801 2.939
1987 113,9 110,5 3.646 2.343 359 5.949 2.231 2.348
1988 112,0 122.9 3.819 2.649 400 6.339 1.917 2.840
lr. tr. 945 635 117 1.657 415 797
2n. tr. 1.036 727 109 1.596 543 917
3r. tr. 925 603 63 1.427 490 416
4t. tr. 913 684 111 1.659 469 710
1989 114.1 123.6 3.903 3.069 418 6.677 1.927 2.150
lr. tr. 978 727 86 1.909 490 710
2n. tr. 1.002 868 107 1.596 431 491
3r. tr. 910 742 94 1.387 407 459
4t. tr. 1.013 732 131 1.785 599 490
1990
lr. tr. 863 689 118 1.979 353 819
2n. tr. 984 792 120 1.716 289 818
3r. tr. 896 684 89 1.542 317 511
Font: Port Autònom de Barcelona. Elaboració pròpia.
Variació (%)
Embarcades Desembarcades
Total Cabotatge Exterior Total Cabotatge Exterior
3r. tr. 199013r. tr. 1989
Total -7,7 2,2 -16,8 5,8 -6,8 12,9
Càrrega General -1,5 -0,7 -2,5 -7,8 -11,7 -6,5
Líquids a doll -5,3 -15,9 0,1 11,2 -8,9 33,2
Dolls sòlids -22,1 14,0 -46,6 11,3 32,3 6,8
1989/1988
Total 1,8 14,9 -7,4 0,6 13,5 -5,6
Càrrega General 2,2 4,7 -0,2 16,0 6,6 19,1
Líquids a doll 4,3 31,1 -2,8 5,3 16,2 -3,7
Dolls sòlids 0,5 42,2 -19,7 -24,4 1,7 -27,1
Evolució general
Durant el tercer trimestre de 1990, el port de Barcelona ha
mogut un volum de mercaderia lleugerament superior a les 4.000
tones, en una línia semblant a la registrada el mateix període de
l'any passat. De fet, l'evolució interanual registrada durant els
tercers.trimestres ha augmentat progressivament des del 1988,
tot i que a uns ritmes força suaus -entre l'l i el 2 per cent.
Aquest increment ha vingut donat per la mercaderia
desembarcada que -tot i estar sotmesa a osci•acions
estacionals accentuades- ha crescut de forma contínua des de fa
tres anys. Per contra, el volum de mercaderia embarcada ha
minvat durant aquests tres darrers anys.
Les evolucions d'aquest tercer trimestre en relació amb el
mateix període de 1989 han estat d'un increment del 5,8 per cent
en les mercaderies entrades i d'un decrement del 7,7 per cent en
les que han sortit del port. La mercaderia embarcada ha
representat aquest trimestre prop d'un terç -el 32,3 per cent
del total de tràfic de mercaderia i l'embarcada, poc més dels dos
terços -un 67,7 per cent. La importància relativa de la
mercaderia embarcada sobre el total ha millorat al llarg de 1990,
però sense assolir encara els nivells de 1989.
57
Evolució i distribució per grans tipologies
D'entre la mercaderia embarcada, la Càrrega general n'és la
part més important —un 68,8 per cent—; prop del 25 per cent
són Dolls sòlids —un 24,4 per cent— i els Líquids a doll tot just
representen un 6,8 per cent. La importància relativa de la
Càrrega general ha crescut la llarg dels tercers trimestres dels
darrers anys, mentre que haminvat la dels Dolls sòlids. La
participació dels Líquids a doll s'ha mantingut força estable
durant aquest mateix període.
La disminució del 7,7 per cent de la mercaderia embarcada
durant aquest tercer trimestre en relació amb el mateix període
de 1989, es deu al comportament negatiu de tots tres
components, i en especial el dels Dolls sòlids —decrement d'un
22,1 per cent— i dels Líquids a doll —decrement d'un 5,3 per
cent. La Càrrega general ha tingut una variació menys
accentuada, amb una disminució de l'1,5 per cent. De fet, el
conjunt de la mercaderia carregada ha estat —conjuntament
amb els Dolls sòlids embarcats, però que representen una
proporció molt petita del tràficportuari— el component que ha
fet reduir el volum de tràfic total entre els dos trimestres
considerats.
Pel que fa a la composició de la mercaderia desembarcada
durant aquest trimestre, els Líquids a doll representenmés de la
meitat —un 56,3 per cent—, la Càrrega general una quarta part
—un 25 per cent— i els Dolls sòlids un 18,7 per cent. L'augment
del 5,8 per cent de la mercaderia entrada al port en relació amb
el mateix període de l'any passat ha vingut donat per l'increment
força important dels Líquids a doll i dels Dolls sòlids —ambdós
amb més de per cent—, mentre que la Càrrega general ha
disminuït un 7,8 per cent.
De fet, cal matisar la importància de les davallades més
significatives que s'han donat entre el tercer trimestre de 1989 i
el de 1990: el decrement dels Dolls sòlids embarcats correspon
essencialment a Ciment i clínker —tal com comentem més
endavant, en analitzar l'evolució per grups de mercaderia—,
mentre que la disminució de la càrrega general desembarcada
—que afecta a una gamma àmplia de mercaderies— s'ha de
situar en un context més sensible a la conjuntura internacional i
als ritmes de creixementmenors de les activitats productives que
s'han donat en l'àrea d'influència del port de Barcelona.
58
Quant a la distinció entre tràfic de cabotatge i tràfic exterior,
l'estructura durant el tercer trimestre de 1990 és molt semblant a
la del mateix període de l'any anterior, en què el tràfic de
cabotatge representa aproximadament un 40 per cent del tràfic
total. Tanmateix,hi ha hagut canvis considerables en els Líquids
a doll, que passen —entre els dos períodes considerats— d'uit
tràficmajoritàriament internacional a un d'interior. Durant el
tercer trimestre de 1989, un 52 per cent del tràfic era amb
l'exterior, mentre que és d'un 43 per cent en el tercer trimestre
de 1990. Els Dolls sòlids, que evolucionen contràriament, passen
—entre els mateixos períodes— d'un 25,7 per cent de tràfic de
cabotatge sobre el total a un 32,4. La Càrrega general manté la
mateixa relació entre tràfic amb la resta de l'Estat
—aproximadament un 40 per cent sobre el total— i tràfic amb
l'estranger. En definitiva, es pot apreciar una tendència a una
proporció més semblant entre tràfic interior i tràfic amb
l'estranger en els tres grans grups de mercaderia.
Les mercaderies embarcades en direcció a l'estranger
—exportacions— experimenten un retrocés important entre el
tercer trimestre de 1989 i el de 1990, amb una davallada del 16,8
per cent, mentre que les importades augmenten, entre els
mateixos períodes, d'un 12,9 per cent. En el primer cas, la
reducció es deu a davallada de les exportacions de Dolls sòlids;
en el segon cas, l'augment del total es deu sobretot a l'increment
de les importacions de Líquids a dolls i, en menor grau, a les de
Dolls sòlids, ja que l'entrada de Càrrega general provinent de
l'estranger disminueixen entre els dos períodes considerats.
D'altra banda, en el tràfic de cabotatage, l'evolució entre el
tercer trimestre de 1989 i el tercer trimestre de 1990 és a
l'inversa: les entrades disminueixen d'un 6,8 per cent i les
sortides augmenten d'un 2,2 per cent. De tota manera, cal
ressaltar l'evolució negativa del tràfic de cabotatge dels Líquids
a doll —ja siguin embarcats o desembarcats— i els augments
importants dels Dolls sòlids provinents d'altres ports de l'Estat
espanyol i, en menor grau, dels que han sortit del port de
Barcelona amb destinació també a d'altres ports espanyols.
En conjunt, doncs, al llarg de darrer any, es detecten les
tendències següents en l'evolució de l'estructura cabotatge/
exterior dels grans agregats de mercaderies:
— ElsLíquids a doll tendeixen a tenir un tràfic cada cop més
exterior, tant en mercaderia embarcada com desembarcada.
— Per contra, tendeix a augmentar el tràfic interior dels Dolls
sòlids, tot i tractar-se d'un tipus de producte amb fortes
oscil.lacions estacionals.
— La Càrrega general, en incloure un ventall molt heterogeni
demercaderies, manté una estructura força similar al llarg
dels darrers cinc trimestres.
V.1.2. Distribució de les mercaderies embarcades i desembarcades, de cabotatge
i exterior, al port de Barcelona segons els principals agregats (juliol-setembre 1990)
Valorsabsoluts (tones) %
Embarcades Desembarcades Embarcades Desembarcades
Cabotatge Exterior Cabotatge Exterior Cabotatge Exterior Cabotatge Exterior
Líquids a doll 23.816 65.404 678.008 864.462 3,53 10,42 72,94 47,82
1. Gas natural 39 0 0 588.502 0,01 - - 32,55
2. Gas butà propà 5.054 0 7.897 199 0,75 - 0,85 0,01
3. Resta derivats petroli 6.144 70 624.238 109.269 0,91 0,01 67,15 6,04
4. Productes químics 4.315 11.591 31.334 88.003 0,64 1,85 3,37 4,87
5. Olis i greixos 1.288 35.396 0 16.090 0,19 5,64 - 0,89
6. Altres 6.976 18.347 14.539 62.399 1,04 2,92 1,56 3,45
Dolls sòlids 183.566 133.246 84.343 426.239 27,24 21,22 9,07 23,58
7. Ciment i clínker 152.944 33.500 70.709 18.845 22,69 5,34 7,61 1,04
8. Llavors i grans 744 122 0 265.047 0,11 0,02 - 14,66
9. Potassa 22.260 91.785 0 0 3,30 14,62 - -
10. Adobs i fosfats 1.420 388 14 4.353 0,21 0,06 0,00 0,24
11. Productes minerals 2.966 1.790 5.989 113.793 0,44 0,29 0,64 6,29
12. Ferralla 0 55 7.603 8.758 - 0,01 0,82 0,48
13. Altres 3.232 5.606 28 15.443 0,48 0,89 0,00 0,85
Càrrega general 466.568 429.207 167.213 517.093 69,23 68,36 17,99 28,60
14. Envasos i contenidors 41.498 132.992 44.120 80.010 6,16 21,18 4,75 4,43
15. Productes siderúrgics 14.532 32.578 221 65.013 2,16 5,19 0,02 3,60
16. Sabons i detergents 16.543 3.537 77 256 2,45 0,56 0,01 0,01
17. Productes químicsenvasats 20.855 50.141 1.350 18.038 3,09 7,99 0,15 1,00
18. Material construcció 24.827 41.960 0 17.103 3,68 6,68 - 0,95
19. Vehicles,maquinària i accesoris 14.571 28.836 1.762 37.975 2,16 4,59 0,19 2,10
20. Vehicles usats 103.658 4.702 90.729 3.181 15,38 0,75 9,76 0,18
21. Begudes 33.966 13.183 133 2.100 5,04 2,10 0,01 0,12
22. Fruites 6.374 1.440 12.531 7.138 0,95 0,23 1,33 0,39
23. Pinsos i farines 14.602 2.870 1.268 16.676 2,17 0,46 0,14 0,92
24. Peix i conserves 3.834 5.638 1.209 12.803 0,57 0,90 0,13 0,71
25. Cafè 224 1.044 0 28.704 0,03 0,17 - 1,59
26. Altres productes alimentaris 70.891 14.293 4.849 26.073 10,52 2,28 0,52 1,44
27. Tabac 1.544 89 221 804 0,23 0,01 0,02 0,04
28. Teixits i filats 2.557 3.942 34 12.188 0,38 0,63 0,00 0,67
29. Cotó i cuirs 179 1.280 237 29.231 0,03 0,20 0,03 1,62
30. Fusta i derivats 3.270 1.084 105 27.709 0,49 0,17 0,01 1,53
31. Paper i cartró 2.524 20.086 733 19.090 0,37 3,20 0,08 1,06
32. Altres mercaderies 90.119 69.512 7.634 113.001 13,37 11,07 0,82 6,25
Total 673.950 627.857 929.564 1.807.794 100,- 100,- 100,- 100,-
Font: Port Autònom de Barcelona. Elaboració pròpia.
Líquids a doll
En aquest tercer trimestre, el conjunt dels Líquids a doll
representen poc més del 40 per cent del tràfic total de
mercaderies registrat al port, en una proporció superior a la del
mateix període de l'any anterior. Aquest grup de mercaderies ha
experimentat aquest trimestre una evolució interanual positiva
en les entrades a port, però no en les embarcades. De fet,
l'augment s'ha donat en les importacions de Gas natural, amb
130.000 tones més que el tercer trimestre de l'any passat. També
cal remarcar l'alça que ha experimentat l'importació de
productes químics, amb un augment -també respecte del tercer
trimestre de 1989- del 74 per cent, i que en termes absoluts
representa més de 37.000 tones. Finalment, constatem que en
l'entrada de productes petrolífers -tot i que disminueix un 3,7
per cent entre els dos trimestres considerats- es confirma una
certa substitució en llur origen: es redueix l'entrada provinent de
l'interior en quasi 70.000 tones -decrements interanuals que ja
s'han produït en trimestres anteriors- , mentre augmenten les
importacions en més de 40.000.
Dolls sòlids
Les entrades i sortides de Dolls sòlids al port de Barcelona
durant el tercer trimestre d'enguany representen una quarta part
del volum total de mercaderiamanipulada durant aquest
període. El pes dels Dolls sòlids és més important en el conjunt
de mercaderies embarcades que no en les desembarcades -un
24,3 i un 18,7 per cent sobre els totals respectius. Si comparem
els volums registrats amb ls del tercer trimestre de l'any passat,
es detecta un augment de tràfic de cabotatge -sobretot en les
entrades- i unadavallada important en les exportacions,
principalment de Ciment i clínker.
59
Cal destacar el pes molt important de les importacions de
Fava de soja, així com les de Productesminerals. Totes dues
partides concentren el 89 per cent de les importacions de Dolls
sòlids. Tambécal remarcar, però, la importació de prop de
19.000 tones de ciment, a un ritme que —tot i representar una
quantitat reduïda en termes absoluts— va en augment des de
finals de l'any passat. Tanmateix, cal contrastar aquest fet amb
l'augment —des de fa varis trimestres— en l'entrada de ciment
provinent d'altres ports de l'Estat. Per contra, les exportacions
de ciment han disminuït molt —amb una davallada de 90.000
tones entre el tercer trimestre de 1989 i el tercer trimestre de
1990—, quan havien assolit nivells molt més elevats en
trimestres anteriors. En definitiva, aquest canvi de tendència
s'explica per la continuïtat de la demanda de ciment de
Barcelona i el seu entorn, demanda que la producció local no
arriba a satisfer plenament, tot i que les sortides de ciment cap a
la resta de l'Estat tinguin un volum considerable, superior a les
150.000 tones.
Quant a la resta de Dolls sòlids carregats, són les exportacions
les que disminueixen considerablement en relació amb el mateix
trimestre de 1989, i en especial les dues partides més importants:
el ciment —ja mencionat— i la potassa. Ambdós epígrafs
concentren el 94 per cent de les exportacions. El volum de Dolls
sòlids embarcats en direcció a la resta de l'Estat augmenta
lleument en els seus components més importants.
60
Càrrega general
En el tercer trimestre de 1990, el conjunt de la Càrrega
general —com ja hem comentat anteriorment— representa més
de dos terços de la mercaderia embarcada i una quarta part de la
desembarcada. Aquesta estructura —llevat d'oscil.lacions
puntuals— és semblant a la de trimestres anteriors quant a la
mercaderia descarregada; quant a la carregada, el pes relatiu de
la Càrrega general ha augmentat en els darrers anys, tot i que el
volum absolut ha anat lleugerament a la baixa. L'evolució
donada en relació amb el mateixperíode de l'any passat ha estat
força negativa en la Càrrega que ha sortit del port, amb una
reducció del 7,8 per cent. Vala dir que la Càrrega general és
l'únic dels tres grans agregats en què s'ha donat una evolució
negativa —respecte del tercer trimestre de 1989— en tots els
tipus de mercaderia, independentment del seu origen o de la
seva destinació, fet que representa un símptoma clar de la
desceleració tant de l'activitat productiva com del consum que
viu l'àrea econòmica de Barcelona.
En la Càrrega general embarcada, cal ressaltar, d'entre els
components amb un pes relatiu més important, la davallada
respecte del mateixperíode de l'any anterior dels Envasos i
contenidors en direcció a l'estranger —un 20,5 per cent— i de
Productes químics envasats, tant de cabotatge com exterior. Els
augments principals s'han donat en productes alimentaris
destinats a altres ports espanyols, i sobretot en Material de
construcció exportat —58,4 per cent— i Productes siderúrgics
—69,8 per cent. El component principal de la Càrrega general
de cabotatge, els Vehicles usats, han tingut un comportament
lleugerament a la baixa, en consonància amb lamenor activitat
turística que s'ha donat aquest estiu a les Illes. La resta dels
components, amb poca importància relativa, no sofreix
variacions significatives.
Quan a la Càrrega general desembarcada, les disminucions
—també en relació amb el mateix trimestre de l'any passat— són
més importants, i, en conjunt, des de mitjans del 1988 aquest
grup presenta una tendència a la baixa quant al volum total de
mercaderia manipulada —excepte variacions estacionals. En les
importacions, cal assenyalar la davallada en nombrosos epígrafs
importants: Envasos i contenidors, Productes químics envasats i
Material de construcció. Per contra, presenten augments
significatius les partides de Paper i cartró, de Vehicles,
maquinària i accessoris i d'alguns productes alimentaris.
En definitiva, però, les variacions que es donen en els
diferents components de la Càrrega general —grup heterogeni i
que és més sensible a la conjuntura econòmica que no els Dolls
sòlids i els Líquids a doll, que depenen més de contractes o de
convenis per períodes de temps generalment anuals— no
permeten encara d'establir cap afirmació sobre quins sectors són
els més afectats per la desceleració dels ritmes de creixement de
l'economia.
V.2. Trànsit de passatgers a l'aeroport de Barcelona i als principals aeroports
de l'Estat espanyol
V.2.1.
Any ._,
Trànsit de passatgers i tràfic
Avions
de mercaderies per l'aeroport
Passatgers (milers)
de Barcelona
Mercaderies (tones)
,._.J.,914._ Interior Intemaciong_igkiL, Interior Internacional Tot<31.. Interior Internacional
1978 77.652 51.682 25.970 i 6.093 4.401 1.693 61.957 40.819 21.138
1979 78.743 52.324 26.410 6.263 4.548 1.714 61.175 41.275 19.900
1980 80.037 54.730 25.307 5.826 4.189 1.637 55.119 38.544 16.575
1981 74.115 48.737 25.378 5.540 3.901 1.639 56.093 37.639 18.454
1982 73.420 48.127 25.293 5.489 3.865 1.624 52.559 34.180 18.379
1983 73.421 48.229 25.192 5.461 3.818 1.643 50.926 34.242 16.684
1984 69.940 44.979 24.961 5.328 3.572 1.736 49.035 29.482 19.553
1985 71.754 46.062 25.692 5.459 3.676 1.783 45.064 27.147 17.917
1986 74.506 47.252 27.254 6.097 3.876 2.221 45.054 28.132 16.922
1987 80.064 50.893 29.171 6.680 4.335 2.345 44.065 24.459 19.606
1988 96.263 61.427 34.836 7.234 4.752 2.482 55.622 30.575 25.046
lr. tr. 20.505 13.528 6.977 1.575 1.071 503 10.929 5.797 5.133
2n. tr. 24.903 16.045 8.858 1.855 1.230 626 14.335 7.979 6.356
3r. tr. 26.975 16.178 10.257 2.031 1.264 767 14.917 8.145 6.772
4t. tr. 23.880 15.136 8.744 1.773 1.187 586 15.441 8.654 6.786
1989 106.129 61.271 44.858 8.146 5.144 3.002 61.321 33.687 27.634
lr. tr. 21.164 13.607 7.557 1.606 1.067 539 13.256 7.099 6.157
2n. tr. 28.401 16.448 11.953 2.178 1.384 794 16.215 9.094 7.121
3r. tr. 29.664 16.924 12.740 2.337 1.391 946 15.441 8.540 6.900
4t. tr. 26.900 14.292 12.608 2.025 1.302 723 16.410 8.954 7.456
1990
lr. tr. 26.537 13.735 12.802 1.920 1.274 646 14.399 7.728 6.671
2n. tr. 30.009 15.482 14.527 2.399 1.484 915 16.740 9.044 7.696
3r. tr. 31.953 16.265 15.688 2.581 1.526 1.055 16.280 8.620 7.660
Font: Subsecretaría de AviaciónCivil. Dades recollides pel Servei d'Estadísticade l'Ajuntament de Barcelona.
Variació (%) Passatgers Mercaderies
Total
Interior
Internacional
Pont aeri
3r. tr. 1990/3r. tr. 1989
10,4
9,7
11,5
8,9
5,4
0,9
11,0
-
Total
Interior
Internacional
Pont aeri
lr. sem. 1990/1r. sem. 1989
14,1
12,5
17,1
19,4
5,7
3,6
8,2
-
Total
Interior
Internacional
Pont aeri
1989/1988
12,6
8,2
20,9
14,9
10,2
10,2
10,3
-
V.2.2. Usuaris del pont aeri (milers)
Trimestre 1988 1989 1990
lr. tr. 356,9 379,6 507,6
2n. tr. 382,0 456,3 490,6
3r. tr. 300,4 352,4 383,7
4t. tr. 405,4 472,1
Total 1.444,7 1.660,4
Font. Aeroport de Barcelona.
Durant el tercer trimestre de 1990, el tràfic de mercaderies, i
especialment el trànsit de passatgers per l'aeroport de
Barcelona, ha mantingut l'evolució expansiva dels darrers anys,
amb uns augments -tant respecte al mateix trimestre de l'any
passat com respecte als sis primers mesos d'enguany- molt per
sobre d'altres indicadors de l'activitat productiva i de consum.
Tanmateix, els augments registrats aquest trimestre -en el cas
del tràfic de mercaderies- revela un inici de reducció de les
taxes de creixement dels darrers anys.
61
V.2.3. Trànsit de passatgers als aeroports principals de l'Estat espanyol (3r. trimestre 1990)
Passatgers (milers)
Aeroports Interior Internacional
Total
'
Valors 3r. tr. 90/ Índex Interior/
Regular No regular Total Regular No regular Total absoluts.. . 3r. tr. 89 (%) ,Madrid=100 Internacional
Barcelona 1.375 151 1.526 903 152 1.055 2.581 10,4 55,3 1,5
Bilbao 164 59 226 64 15 79 306 17,2 6,5 2,8
Madrid 2.082 336 2.419 2.027 223 2.250 4.668 16,3 100,— 1,1
Sevilla 349 58 407 24 23 47 454 15,5 9,7 8,8
Valencia 263 42 305 84 35 119 423 23,5 9,1 2,6
Font: Subsecretaría de Aviación Civil. Elaboració pròpia.
En el tràfic de passatgers, es registra un augment global d'un
10,4 per cent respecte al mateix trimestre de 1989, sensiblement
per sota de les evolucions interanuals dels trimestres anteriors,
tot i que es detecta una lleu recuperació del tràfic interior. Per
contra, el tràfic internacional manté uns ritmes de creixement
interanual cada cop menors al llarg de l'any. Amb tot, el període
d'estiu és —estacionalment— el període que registra més
moviment de passatgers, i aquest fre de les taxes de creixement
no impedeix que s'assoleixi el màxim trimestral en nombre de
passatgers, tant en vols interiors com internacionals.
Quant a les mercaderies, el comportament registrat durant
aquest tercer trimestre varia radicalment entre tràfic interior i
internacional: mentre que el tràfic de mercaderies amb
l'estranger segueix en augment, l'interior ha davallat
considerablement des del segon trimestre d'enguany. En aquest
sentit, cal pensar que es comencen a notar els efectes de la
desceleració econòmica i que es pot haver produït un traspàs cap
a d'altres mitjans de transport en el tràfic interior. Tanmateix, el
volum de mercaderia transportada és superior al dels tercers
trimestres d'anys anteriors.
62
Pel que fa al Pont Aeri, esmanté la tònica caracteritzada per
un alentiment de les taxes de creixement, després d'un període
molt dinàmic. Es tendeix a ritmes de creixement semblant a la
resta de tràfic interior i internacional, i no tant per sobre, com
ocorria fins ara. Caldrà veure, doncs, si en els propers mesos es
manté aquest fre a l'expansió, coma conseqüència de l'actual
conjuntura.
Les dades referents al trànsit de passatgers als principals
aeroports de l'Estat espanyol durant el tercer trimestre
d'enguanymostren una evolució expansiva, superior a la que es
dóna a Barcelona. Els increments en relació amb el mateix
període de l'any anterior són, en tots quatre aeroports, superiors
al 15 per cent. Unicament en els vols internacionals de Sevilla i
en els internacionals regulars de Bilbao ha disminuït el nombre
de passatgers entre ambdós períodes. Tanmateix, però, aquesta
disminució es veu àmpliament compensada pels forts increments
que han tingut aquests dos aeroports en el tràfic interior. Cal
assenyalar també el fort creixement en el nombre de passatgers
de l'aeroport de València —sobretot en vols no regulars— i el
pes cada cop més gran que hi té el tràfic internacional.
Quant a la distinció entre tràfic regular i no regular,
Barcelona i Madrid mantenen una proporciómolt superior de
passatgers de vols regulars que les altres tres ciutats —de l'ordre
del 88 per cent sobre el total—, tot i que a Barcelona ha
augmentatmolt en termes relatius el nombre de passatgers de
vols interiors no regulars.
També Barcelona i Madrid són els aeroports que tenen un
tràfic internacional més important —un 41 i un 48 per cent sobre
el tràfic total de passatgers, respectivament. En relació amb el
tercer trimestre de l'any passat, a Bilbao i a Sevilla el tràfic
internacional ha perdut pes relatiu, al contrari que a València,
on ha augmentat considerablement, com ja hem apuntat.
V.3. Evolució del trànsit de rodalia per ferrocarril
V.3.1. Viatges registrats
Període
als Ferrocarrils de la Generalitat
TotalCatalans Catalunya
1989 7.903.833 16.053.603 23.957.436
lr. tr. 1.947.524 4.145.139 6.092.663
2n. tr. 2.170.916 3.739.078 5.909.994
3r. tr. 1.686.976 3.206.210 4.893.186
4t. tr. 2.098.417 4.963.176 7.061.593
1990
lr. tr. 2.171.814 4.593.478 6.765.292
2n. tr. 2.166.051 3.794.510 5.960.561
3r. tr. 1.774.596 3.213.560 4.988.156
Font: Elaboració pròpia a partir de les dates facilitades pels Ferrocarrilsde la Generalitat de Catalunya.
V.3.2. Moviment registrat als trens de rodalia de RENFE
Període Mataró Granollers Vic Manresa Vilafranca Vilanova Aeroport Barcelona Total
1989 7.155.284 2.823.707 1.955.155 3.731.375 3.056.204 6.765.252 377.983 16.040.714 41.905.674
lr. tr. 1.504.112 716.680 452.481 1.018.878 740.493 1.561.300 93.363 3.884.542 9.971.849
2n. tr. 1.832.381 694.427 516.516 957.558 790.067 1.807.062 96.473 4.154.269 10.848.753
3r. tr. 2.108.862 634.577 433.315 724.905 675.408 1.863.795 99.706 3.908.109 10.451.677
4t. tr. 1.709.929 778.023 552.843 1.027.034 850.236 1.533.095 88.441 4.093.794 10.633.395
1990
lr. tr. 1.809.341 856.419 606.314 1.123.183 944.813 1.688.724 119.005 4.527.563 11.675.362
2n. tr. 2.223.805 891.791 606.673 1.213.553 1.017.808 2.310.887 145.829 5.174.777 13.585.123
3r. tr. 2.567.171 783.354 541.184 1.080.578 963.285 2.556.895 166.698 5.084.592 13.743.757
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades perRENFE.
Variació
3r. tr. 1990/
3r. tr. 1989
lr. sem. 1990/
lr. sem. 1989
FCG 1,9 6,0
Catalans 5,2 5,3
Catalunya 0,2 6,4
RENFE 31,5 21,3
Mataró 21,7 20,9
Granollers 23,4 23,9
Vic 24,9 25,2
Manresa 48,5 18,2
Vilafranca 42,6 28,2
Vilanova 37,2 18,7
Aeroport 67,2 39,5
Barcelona 30,1 20,7
Durant el tercer trimestre de 1990, el moviment de passatgers
a les línies regionals de RENFE ha experimentat uns
creixements espectaculars en relació amb el mateix període de
l'any anterior, en la mateixa línia dels dos trimestres anteriors.
Fins i tot, contràriament al que succeí el 1989, el total de
viatgers ha estat superior al del segon trimestre, malgrat
l'estacionalitat que presenten certes línies utilitzades
principalment durant períodes no vacacionals. L'augment entre
els dos períodes considerats ha estat important en totes les
línies, superior en totes elles al 20 per cent. Les variacions més
importants corresponen a la línia de l'Aeroport —amb un
increment del 67,2 per cent— i a les línies interiors de Manresa i
de Vilafranca —tot i que aquestes dues no són les que tenen més
moviment de passatgers.
Les línies amb més moviment en termes absoluts durant el
període estival han estat, òbviament, les costaners de Mataró i
de Vilanova, que totes dues juntes han representat quasi el 60
per cent del conjunt de línies, sense tenir en compte el
moviment registrat a Barcelona ciutat.
Quant al nombre de viatgers als Ferrocarrils de la Generalitat,
l'augment respecte del tercer trimestre de l'any passat ha estat
proper al 2 per cent, lleument per sota del que es donà els
primers trimestres. Més concretament, la línia dels Ferrocarrils
Catalans —els que surten de Plaça Espanya en direcció a
Igualada i a Manresa— han augmentat considerablement —un
5,2 per cent entre els dos trimestres considerats—,mentre que la
línia de Catalunya —direcció Sabadell i Terrassa— s'ha
mantingut a un nivell molt similar al del tercer trimestre de
1989.
63
V.4. Utilització del transport públic
Metro
urbà
Autobusos**
(milers de viatgers transportats)*
Total Ferrocarril
Sarrià
1978 258.740 223.493 482.223 n.d.
1979 243.168 219.839 463.007 n.d.
1980 238.852 213.330 452.182 18.871
1981 226.469 212.290 438.759 17.693
1982 214.162 226.386 440.548 17.043
1983 223.718 211.742 435.460 17.558
1984 236.828 189.081 425.909 17.204
1985 240.801 181.027 421.828 17.247
1986 245.605 164.439 410.044 17.707
1987 247.841 166.238 414.079 18.011
1988 253.452 163.268 416.720 18.159
lr. tr. 68.261 41.077 109.338 5.208
2n. tr. 65.946 41.970 107.916 4.708
3r. tr. 51.316 34.105 85.421 3.191
4t. tr. 67.929 46.116 114.045 5.052
1989 253.442 154.650 408.092 19.101
lr. tr. 67.737 , 39.059 106.796 5.001
2n. tr. 64.938 38.812 103.750 5.307
3r. tr. 50.438 32.097 82.535 3.324
4t. tr. 70.329 44.682 115.011 5.470
1990
lr. tr. 73.093 41.056 114.149 5.714
2n. tr. 68.796 41.050 109.846 5.164
3r. tr. 52.469 31.972 84.441 3.343
* Només es comptabilitzen els passatgers que paguen algun tipus de tarifa.
** Amés de la restricció*, només es considera el servei urbà de la Cia. Transports de Barcelona,S.A.
Font:F.C. Metropolità de Barcelona. Transports de Barcelbna iFerrocarrils de la Generalitat. Dades recollides pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
3r. tr. 1990/ lr. sem. 1990/ 1989/
Variació (%) 3r. tr. 1989 lr. sem. 1989 1988
Metro 4,0 6,9 0,0
Autobús -0,4 5,4 -5,3
Ferr. Sarrià 0,6 5,5 5,2
64
La utilització del transport públic urbà durant el tercer
trimestre de 1990 ha mantingut, en termes generals, la línia de
creixement de trimestres anteriors, tot i que a uns ritmes
menors. De fet, el nombre de viatgers en metro augmenten d'un
4 per cent en relació amb el mateixperíode de l'any passat,
mentre que els autobusos i els Ferrocarrils de Sarrià mantenen
aproximadament el mateix nombre de viatgers transportats. En
el cas dels autobusos, després d'un primer semestre amb forts
increments interanuals, es torna a una taxa negativa, encara que
a un nivell molt més suau que el registrat en els diferents
trimestres de 1989. Caldrà veure si el nombre de viatgers es
manté estable o si, contràriament, evoluciona en un sentit o en
un altre. De fet, les nombroses obres provoquen un increment
en el nombre d'usuaris del metro i no tant de les línies
d'autobusos, ja que tot el transport terrestre -ja sigui públic o
privat- se'n veu afectat. No obstant això, cal esperar que les
properes obertures d'algunes vies importants -Vall d'Hebron,
trams del segon cinturó i cinturó del litoral, entre altres- pugui
incidir en un creixement més harmoniós de la utilització del
transport públic urbà.
Quant als Ferrocarrils de Sarrià, es confirmael fre al
creixement important que havia tingut durant l'any 1989 i fins
als primers mesos de 1990, i el nombre de viatgers durant el
tercer trimestre esmanté a uns nivells similars als del mateix
període de 1989.
V.5. Utilització i estructura de la xarxa telefònica
V.5.1. Conferències
Any
telefòniques efectuades pels abonats de Barcelona
Internacionals
Internacionals/
Interurbanes (%)
Interurbanes
milers jili
n. índe
1976 = 100
______
mile
índex
1976 = 100
1983 161.641 150,1 5.369 189,2 3,3
1984 168.567 156,5 5.685 200,3 3,4
1985 168.760 156,7 6.355 223,9 3,8
1986 175.979 163,4 8.226 289,9 4,7
1987 192.347 178,6 9.807 345,6 5,1
1988 209.653 194,7 11.080 390,4 5,3
lr. tr. 53.884 2.566 4,8
2n. tr. 52.883 2.781 5,3
3r. tr. 48.375 2.669 5,5
4t. tr. 54.511 3.064 5,6
1989 229.311 212,9 14.626 515,3 6,4
lr. tr. 54.949 3.394 6,2
2n. tr. 61.055 3.962 6,5
3r. tr. 50.900 3.537 6,9
4t. tr. 62.407 3.732 6,0
1990
lr. tr. 62.510 3.684 5,9
2n. tr. 64.024 4.168 6,5
3r. tr. 52.311 3.628 6,9
V.5.2. Estoc de línies en servei i demanda telefònica total a Barcelona
31.X1I.1988 31.XI1.1989
-....
31.XII.1986 31.XII.1987
Línies
en
servei
Total
LR
P
LNP
LE
LTP
748.398
672.446
530.584
141.862
74.428
1.524
772.272
690.766
542.207
148.559
80.024
1.482
803.853
712.312
555.413
156.899
90.077
1.464
833.578
734.513
566.413
168.100
97.462
1.603
845.107
747.788
572.519
175.269
95.881
1.438
Demanda
de línies
Total
LR
LE
LTP
12.258 10.819 8.353
5.809
2.544
0
4.130
2.467
1.663
0
3.262
2.200
1.061
1
Demanda teleffmica Total 760.656 783.091 812.206 837.708 848.369
LR = LP + LNP LP = Línies Privades LE = Línies d'Enllaç
LR = Línies Regulars LNP = Línies No Privades LTP = Línies de TelèfonsPúblics
Font: Telefònica. Dadesrecollides pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.
3r. tr. 1990/ 3r. tr. 1989/
Variació (%) 3r. tr. 1989 3r. tr. 1988 1989/1988
Conferències interurbanes 2,8 5,2 9,4
Conferències internacionals 2,6 32,5 32,0
A la vista de les dades telefòniques de la ciutat de Barcelona
pel tercer trimestre de 1990, es confirma clarament la tendència
cap a un alentiment del creixement del nombre de conferències
internacionals -amb una taxa de creixement interanual en
descens continu des del segon trimestre de l'any passat-,
mentre que el nombre de conferències interurbanes també
modera el seu creixement, encara que amb un comportament
més heterogeni entre trimestres.
Aquest dar alentiment coincideix amb l'evolució del nombre
de línies en servei, en què es detecten augments inferiors als
registrats en períodes anteriors, i fins i tot unadisminució en el
nombre de línies d'enllaç, en relació a principis d'any. Aquest
fet pot venir explicat en part pel procés de conversió de les
centrals d'enllaç tradicionals per centrals digitals, que permeten
més trucades amb menys línies. De fet, el nombre de línies no
privades -directament relacionades amb l'activitat econòmica
manté un creixement força superior a la mitjana.
En definitiva, el conjunt de la demanda telefònica encara
manté uns ritmes de creixement lleus però sostinguts torn
del 2 per cent anual-, tot reduint considerablement el nombre
de línies demandades i pendents d'entrar en funcionament.'
65
V.6. Enquestes d'activitat turística
V.6.1. Estimació del nombre de pernoctacions i de visitants a Barcelona
durant el trimestre agost, setembre, octubre de 1990 (dades provisionals)
Categoria
Nivell d'ocupació (a)
En places (%) En habitacions
Nombre de Nombre de
tan
Pemoctacions/
visitants
H5* 54 74 204.781 104.480 2,0
H 4* 55 71 268.597 116.781 2,3
H 3* 61 74 337.699 137.276 2,5
H 2* 86 91 109.313 35.491 3,1
H 1* 74 80 81.450 24.607 3,3
Hs 3* 61 68 28.415 16.521 1,7
Total 61 75 1.030.255 435.156 2,4
(a) Dades obtingudes a partir de l'Enquesta realitzada als directors d'hotels.
Font: Enquesta d'Activitat Turísticaa Barcelona.
Patronat de Turisme de Barcelona iÀrea d'Economia iEmpreses de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració propia.
Augment de la ratio pernoctacions per visitant
Durant el trimestre agost-octubre de 1990, hom estima que un
total de 435.156 visitants han pernoctat a la ciutat en hotels
d'una a cinc estrelles i en hostals de tres estrelles, els quals han
generat un volum de 1.030.255 pemoctacions. Respecte al
mateix període de l'any anterior, hom observa un increment tant
en el conjunt de les pemoctacions —poc rellevant 0,9 per cent
com en el volum de visitants —més significatiu 4,4 per cent. En
relació amb el trimestre anterior, hom constata que, mentre que
el total de pernoctacions augmenta en un 3,8 per cent, el de
visitants davalla significativament en un 10,6 per cent.
Quant a l'estada mitjana, en aquest període se situa en 2,4
pernoctacions per visitant que arriba a la ciutat. Respecte a la
situació d'un any abans, es produeix un augment de 0,2
pemoctacions per visitant. En relació amb el trimestre anterior,
l'increment és de 0,4 pernoctacions. Pel que fa al nombre de
dies d'estada mitjana, es manté la mateixa situació que en el
mateix període de l'any 1989 i se situa en 3 dies. Respecte al
trimestre maig-juliol de 1990, la durada de l'estada mitjana en
dies creix en 0,3 per visitant.
66
En relació amb la situació d'un any abans i per categories
hoteleres, hom observa que el volum de pernoctacions augmenta
en els hotels de cinc, dues i una estrelles, augment que és més
rellevant en les dues darreres categories esmentades. El nombre
de pemoctacions davalla a la resta de categories d'hotels,
especialment en els de quatre. Pel que fa al nombre de visitants,
es produeix un descens generalitzat a totes les categories
hoteleres, amb l'excepció dels de cinc estrelles on es constata un
augment superior a un 28 per cent. Les reduccions més
significatives es registren en les categories hoteleres inferiors
—quatre i tres estrelles. Pel que faal nivell d'ocupació en termes
de visitants, els hotels de cinc estrelles l'incrementen per motius
de negoci. Els de dues estrelles ho fan per raons de turisme,
etapa viatge i fires/congressos. En els de quatre estrelles, es
produeix un descens dels visitants per motius de negoci i en els
de tres es detecta una davallada de les visites efectuades per
raons de fires i congressos. En analitzar la ratio entre
pemoctacions i visitants per categoria d'hotel, veiem que la
duradamitjana de l'estada en nits augmenta a totes les
categories, exceptuant a la d'hotels de cinc estrelles i en els
hostals de tres estrelles, on les ratios decreixen en 0,2 i 0,9
pemoctacions per visitant respectivament. Destaca el creixement
d'aquesta relació en els de dues i unaestrelles, bàsicament a
causa d'un fort increment del nombre de pernoctacions i d'una
reducció del volum de visitants.
Respecte al trimestre anterior —maig-juliol 1990—, en fer una
anàlisi per categories d'hotel, veiem que augmenten molt
significativament les pemoctacions efectuades en hotels de cinc i
de dues estrelles —un 35,5 per cent i un 19,9 per cent
respectivament. Per tant, doncs, la notable disminució en la
durada de l'estada que es detectà durant el períodemaig-juliol
del 1990 sembla més una oscil.lació conjuntural que una
tendència gaire sòlida, la qual seria molt més preocupant. Quant
al volum de visitants, disminueix a totes les categories d'hotel
amb l'excepció dels de cinc estrelles, on es detecta un increment
de gairebé un 18 per cent. Les davallades més rellevants es
produeixen en els de dues i una estrelles —un 22,1 per cent i un
31,2 per cent respectivament. Pel que fa al nivell d'ocupació en
termes de visitants, els hotels de cinc estrelles registren un
augment per raons comercials o de negoci i una davallada dels
que vénen per turisme i, sobretot, dels que ho fan com a etapa
de viatge. En els de quatre estrelles, baixa l'ocupació per
turisme i etapa de viatge i creix la generada per negoci.
Finalment, es redueix l'ocupació per fires en els hotels de tres
i dues estrellesmentre que en els de quatre estrelles augmenta
per aquest mateix concepte. L'estada mitjana creix a totes les
categories d'hotel i són especialment destacables els increments
d'1,2 i d'1,1 pernoctacions per visitant que hom constata
respectivament en els hotels d'una i dues estrelles.
Els negocis: principal motiu del viatge
Quant al motiu de la visita, en el trimestre agost-octubre de
1990, els negocis continuen sent el principalmotiu del viatge. Enfer la comparació amb el mateix període d'un any abans, que es
va caracteritzar per sermarcadament vacacional, hom observa
un canvi en el comportament dels visitants, en no apreciar-se el
component vacacional com a principal motivació dels visitants.
No obstant això, el comportament i característiques del visitant
durant aquest trimestre és plenament coherent amb el del perfil
habitual, el contrastat al llarg de tota la sèrie —febrer-abril
1989/agost-octubre 1990. Caldrà veure si aquest canvi de
comportament del trimestre agost-octubre obeeix a factors
conjunturals o es tracta d'una mostra més de la recessió turística
que ha patit l'Estat espanyol durant el 1990. Per tant, continua
predominant la visita per motiu de negoci o per gestions
comercials sobre la resta de motivacions. Davallen els visitants
per raons turístiques i els que arriben com etapa de viatge. Així
mateix, cal assenyalar que, en aquest trimestre, els visitants permotius de negocis assoleixen el nivell més alt des de l'inici de
l'Enquesta. Respecte el trimestre anterior, no es produeixen
grans canvis: suau increment dels visitants per negoci, per
turisme i com etapa de viatge i forta disminució dels que vénen
per motius familiars o com acompanyants. Finalment, hi ha un
suau creixement dels visitants per assistència a fires, mentre que
es redueix lleument els participants en congressos.
Quant a les raons d'elecció de Barcelona per part dels visitants
que vénen per turisme o en etapa de viatge, sobresurt el fet de
considerar la ciutat com a una etapa del seu itinerari seguit dels
motius familiars o del fet de ser acompanyant. Perd pes la
recomanació. Aixímateix, l'informació obtinguda mitjançant
fulletons perd la rellevància que havia adquirit en els darrers
trimestres. Cal afegir que en aquest trimestre i com en els
anteriors, la influència de les agències de viatge es gairebé
inexistent. Recupera protagonisme el coneixement previ com a
raó d'elecció de la ciutat.
Més d'un 80 per cent dels visitants que pernocten a la ciutatha repetit la seva visita almenys una vegada. Tant en relació
amb el mateixperíode de l'any anterior com respecte al
trimestre anterior, aquest percentatge augmenta.
En aquest trimestre, la presència de visitants estrangers i de
provinents de la resta de l'Estat és gairebé equivalent,
lleugerament superior la d'aquests darrers. En comparar amb el
mateix trimestre de l'any anterior, es reforça la presència dels
visitants provinents de la resta de l'Estat. Aquest creixement es
registra a lamajor part de les Comunitats Autònomes,
especialment entre els que arriben de Madrid. Quant al turisme
estranger, es registra una davallada generalitzada a quasibé totes
les nacionalitats, amb l'excepció dels nords-americans, la
presència dels quals creix en dos punts. Són especialmentrellevants les reduccions enregistrades pels francesos, britànics i
alemanys. Respecte al trimestre anterior, decreix la presència de
turisme de la resta de l'Estat en benefici del provinent de
l'estranger. Destaca el pes dels que vénen de la Comunitat de
Madrid i s'observa una lleu disminució dels procedents de la
resta de Comunitats Autònomes. Quant als visitants estrangers,
es remarca com a més significatiu un fort increment del nombre
d'italians i nord-americans i una important davallada dels
alemanys i dels japonesos.
Pel que fa a les característiques personals de lamostra
analitzada, gairebé el 80 per cent són homes. L'edat modal de la
mostra se situa entre els 35 i els 49 anys. En comparar amb el
mateix període de l'any anterior, augmenta la presència dels
majors de 35 anys i disminueix el pes dels grups d'edat més
joves. El trimestre agost-octubre 1989 es va caracteritzar per ser
el moment de la sèrie que més gent jove va aplegar. Respecte al
trimestre anterior, el comportament es similar: augment dels
majors de 35 anys, bàsicament entre els 35 i els 49 anys, i
reducció del pes dels grups d'edatmenors.
Quant a les professions de la mostra, els grups més rellevants
són els alts directius i els professionals liberals. En relació amb
el mateix període d'un any abans, destaca un increment de la
presència de alts càrrecs i professionals altament qualificats així
com dels quadres intermedis i dels tècnics superiors,mentre que
els estudiants —molt especialment— i les mestresses de casa
perden gairebé la totalitat del seu pes dins del conjunt. Això ens
concorda amb el canvi de comportament que s'ha produït en
aquest trimestre en relació amb un any abans: el trimestre ja no
es caracteritza per un comportament vacacional, sino que mostra
unes components clares de viatge de negocis. Respecte al
trimestre anterior, creix la presència dels alts directius, els
professionals liberals i els quadres intermedis. Es redueix el
nombre d'empleats i de tècnics superiors i gairebé desapareixen
els estudiants i les mestresses de casa.
Predomini de l'avió com a mitjà de transport
En analitzar el mitjà de transport emprat, es palesa el
predomini de l'avió en relació amb la resta demitjans. En
aquest trimestre, gairebé un 65 per cent dels nostres visitants
arriben en avió. Aquesta és la quota més elevada assolida per
aquest mitjà des de l'inici de la sèrie. En relació amb la situació
d'un any abans, es dispara la utilització de l'avió en detriment de
la del cotxe i de la de l'autobús/autocar, que quasi desapareix.
En comparar amb el període anterior, augmenta la importància
de l'avió i, lleugerament, la del vehicle privat. Destaca la
disminució en l'ús del tren, que perd a l'entorn de la meitat del
seu pes, trencant amb la tendència expansiva enregistrada en els
quatre darrers trimestres.
Gairebé un 50 per cent dels enquestats contracta l'allotjament
en origen i amb intermediari. Respecte al trimestre anterior, es
produeix un augment d'aquesta forma de contractació en
detriment de la resta de modalitats. En comparar amb la situació
d'un any abans, veiem que el percentatge es lleugerament
inferior. En aquest trimestre, s'ha mantingut el mateix
comportament que es constatà en trimestres anteriors. És també
significatiu el grup dels que contraten en destinació i amb
intermediari —un 24 per cent—, seguint la tendència ja
apreciada en anteriors trimestres. Cal assenyalar que es tracta
bàsicament de visitants per motius de negocis i que, en el 50 per
cent dels casos, l'intermediari és una empresa.
67
V.6.2. Enquesta d'activitat turística a Barcelona.
Sèrie homogènia de visitants
Sexe (%)
Homes
Dones
Total
Edat (%)
14-18
19-24
25-34
35-49
50-64
+65
Total
Nacionalitat (%)
Espanyola
Madrid
País Basc
Andalusia
PaísValencià
Altres
Estrangera
Francesa
Britànica
Italiana
Alemanya
Nord-americana
Japonesa
Altres
Total
Professió de l'enquestat (%)
Professional liberal
Alt directiu
Quadres intermedis
Empleat
Tècnic superior
Estudiant
Mestressa de Casa
Altres
Total
Motiu de la visita (%)
Comercial/Negocis
Turisme
Fires
Congressos
Etapa viatge
Motius familiars i acompanyants
Altres
Total
Raons d'elecció de Barcelona* (%)
Coneixement previ
Per recomanació
Motius familiars i acompanyants
Etapa viatge
Informació (futlletó...)
Recomanació agència viatges
Altres
Total
Repetitivitat de la visita (%)
No cap vegada
1 vegada o més
Total
Mitjà de transport utilitzat (%)
Avió
Vehicle propi
Autocar/Autobús
Tren
Altres
Total
Ag-0'89 N-G'90
68,2
31,8
100,-
4,4
14,9
34,1
31,1
14,6
0,9
100,-
37,1
11,2
3,1
2,4
4,5
15,9
62,9
14,8
8,7
15,7
6,0
5,6
2,2
9,9
100,-
16,8
10,6
14,8
18,7
7,1
11,5
9,7
10,8
100,-
26,2
30,9
7,3
5,5
23,1
5,6
1,4
100,-
13,8
14,0
8,8
38,6
5,8
8,7
10,3
100,-
23,6
76,4
100,-
42,0
34,7
14,7
8,2
0,4
100,-
F-A'90 Mg-J1'90
(dades trimestrals)
74,8 79,4
25,2 20,6
100,- 100,-
0,5 1,5
10,7 8,2
27,2 28,9
38,6 44,8
19,9 13,9
3,1 2,7
100,- 100,-
53,8 49,0
13,8 15,2
5,0 5,8
6,4 6,2
8,1 6,8
20,5 15,0
46,2 51,0
5,5 6,7
7,5 3,8
7,4 6,9
4,9 4,3
4,4 4,9
4,1 6,4
12,4 18,0
100,- 100,-
15,7 11,7
22,3 29,2
12,6 15,1
16,9 13,8
11,7 15,1
7,3 6,9
5,0 4,0
8,5 4,2
100,- 100,-
51,0 50,4
18,1 22,0
7,2 13,6
3,6 6,4
7,1 3,1
13,0 2,3
2,2
100,- 100,-
13,7 15,6
5,4 8,9
26,2 3,6
23,1 23,2
3,3 24,6
3,8 1,7
24,5 22,4
100,- 100,-
17,3 21,2
82,7 78,8
100,- 100,-
59,1 61,2
26,0 24,1
4,7 3,8
8,8 9,3
1,4 1,6
100,- 100,-
77,-
23,-
100,-
0,9
7,0
31,4
42,1
16,4
2,2
100,-
52,2
14,9
6,9
5,7
8,7
16,0
47,8
7,0
3,5
4,3
5,3
6,8
2,0
18,9
100,-
19,1
21,2
12,9
19,3
12,3
4,2
4,5
6,5
100,-
53,2
17,4
7,4
4,7
5,8
7,1
4,4
100,-
9,3
7,4
30,8
28,7
16,3
0,5
7,0
100,-
22,3
77,7
100,-
58,6
22,8
2,5
13,9
2,2
100,-
Ag-0'90
79,6
20,4
100,-
0,1
5,8
25,3
48,2
19,1
1,5
100,-
50,3
17,2
4,9
3,2
5,6
19,4
49,7
7,2
3,1
7,7
1,8
7,6
1,1
21,1
100,-
21,4
27,0
17,1
11,1
11,8
1,2
2,7
7,7
100,-
54,4
20,8
8,4
3,4
6,8
2,8
3,4
100,-
14,9
4,0
15,2
41,0
6,8
0,6
17,5
100,-
19,8
80,2
100,-
64,8
23,2
3,0
7,6
1,4
100,-
68
Durada de l'estada mitjana a la ciutat
Ag-0'89 N-G'90 F-A'90 Mg-J1'90 Ag-0'90
Dies 3,0 2,9 2,8 2,7 3,0
Nits 2,3 2,3 2,2 2,0 2,3
Forma de contractació de l'allotjament (%)
Origen/intermediari 51,1 36,4 40,1 40,9 49,3
Origen/no intermediari 18,1 40,6 21,0 17,3 16,1
Destinació/intermediari 12,9 5,2 23,8 27,0 23,8
Destinació/no intermediari 17,0 17,8 14,0 14,8 10,8
N.s/N.c 0,9 - 1,1 - -
Total 100,- 100,- 100,- 100,-
Règim d'allotjament (%)
Habitació i desdejuni 53,5 50,3 59,5 51,5 60,5
Només habitació 34,2 43,4 35,5 41,6 32,8
Pensió completa 4,0 2,9 2,8 2,8 1,9
Mitja pensió 8,3 3,4 2,2 4,1 4,8
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Acompanyat per (%)
Sol 20,2 29,2 35,9 32,6 30,4
Amic/companys 35,6 40,4 41,6 31,7 36,9
Amb la família 30,1 27,0 18,0 30,9 28,6
Amb fills 10,5 18,0 4,9 7,1 4,7
Sense fills 19,6 9,0 13,1 23,8 23,9
Grup organitzat 14,1 3,4 4,5 4,8 4,1
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Distribució de la despesa extrahotelera (%)
Menjar/beguda 64,6 52,3 57,6 56,2 55,5
Compres 20,5 26,1 14,4 14,4 13,5
Entreteniment 9,9 8,2 10,3 10,2 15,1
Transport intern 4,8 10,5 14,1 17,9 15,0
Altres 0,2 2,9 3,6 1,3 0,9
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
Principals visites efectuades (%)
La Sagrada Família 18,0 15,0 25,7 31,1 28,7
Parc Güell 7,8 5,3 11,6 10,7 9,6
Gaudí/Modernisme 4,8 12,0 6,4 10,2 9,8
Barri Gòtic/Ciutat Vella 26,6 16,8 19,2 24,6 26,2
La Rambla 23,7 13,7 16,4 26,6 13,1
Port/Colom 9,2 7,0 11,0 23,8 14,9
Museu Picasso 7,1 11,0 10,8 11,3 10,9
Altres museus 6,1 5,5 12,1 8,4 11,8
Poble Espanyol 2,6 1,4 6,7 5,2 5,3
Montjuïc 15,3 12,8 21,5 22,4 18,6
Vila Olímpica 7,1 - - - -
Anella Olímpica - 5,1 5,7 7,2 7,7
N.s/N.c. 32,1 41,6 22,1 16,3 19,9
Valoració dels enquestats sobre els següents punts
(Mitjana, en base a valoració de I'l al 10)
Oferta arquitectónica 8,2 8,0 8,1 7,9 8,1
Oferta cultural 8,0 7,7 7,7 7,9 7,7
Quantitat/Qualitat de l'oferta comercial 7,3 7,9 7,7 7,6 6,7
Entreteniment 7,6 7,5 7,4 7,4 7,2
Qualitat de l'oferta hotelera 7,5 7,4 7,6 7,3 -
Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,2 7,4 7,7 7,6 7,7
Accessos 7,1 6,8 6,9 6,7 6,9
Transport públic 7,1 7,2 7,8 7,7 7,1
Taxi 7,3 6,9 7,2 6,9 -
Nivell d'informació 6,6 6,4 6,9 6,6 6,7
Quantitat de l'oferta hotelera 7,1 6,2 5,9 6,0 -
Quanlitat/preu de l'oferta hotelera - - - - 6,1
Nivell de preus 6,1 5,2 4,7 4,7 -
Seguretat ciutadana 5,3 5,3 6,1 6,0 6,3
Contaminació ambiental** 4,4 4,2 5,0 5,0 4,9
Qualitat i quantitat de l'oferta de restauració 7,2 7,7 7,7 7,8 -
Qualitat/preu de l'oferta de restauració - - - - 6,6
Grau de satisfacció de l'estada a Barcelona (%)
Força satisfet 66,2 55,6 65,2 69,1 67,2
Molt satisfet 26,9 28,7 25,4 24,3 24,4
Indiferent 6,7 14,5 9,2 5,5 7,5
Poc satisfet 0,2 0,8 0,2 0,8 0,9
Molt insatisfet - 0,4 - 0,2 -
Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-
* Hom només ha enquestat els visitants permotius de turismei d'etapa de viatge.** A partir de la segona Enquesta, hom ha agrupat els conceptesde netedat de la ciutat i de contaminació ambiental.
Font: Patronat de Turisme de Barcelona. Elaboració pròpia. 69
El règim d'allotjament més emprat continua sent el d'habitació
i desdejuni. Gairebé dos de cada tres visitants opten per aquest
règim en visitar la ciutat. La resta escullen bàsicament només
habitació. I finalment la mitja pensió i la pensió completa són
quasi irrellevants ja que menys d'un 7 per cent dels enquestats
en declaren fer-ne ús. El manteniment del baix volum dels que
ens visiten en grups organitzats concorda amb aquesta
característica. En comparar amb el mateix trimestre de l'any
d'abans, hi destaca un augment del pes de la contractació
d'habitació i desdejuni. Respecte del trimestre anterior, creix el
volum dels que escullen habitació i desdejuni en detriment dels
que només demanen habitació.
Gairebé un 37 per cent dels enquestats declaren venir amb
amics o companys. A continuació, se situen els que vénen sols,
amb un 30,4 per cent. Els que ens visiten amb la família —un
28,6 per cent— ho fan majoritàriament sense fills. Finalment, i
com ja comentàvem més amunt, els grups organizats continuen
sent poc significatius. Respecte al mateix període d'un any
enrera, hi ha un important increment dels que arriben sols i una
forta reducció dels que vénen amb la famllia amb fills. En
comparar amb el trimestre anterior, el de 1990 presenta un
comportament molt similar amb lleus variacions: descens del
volum dels que vénen amb famllia i sols i augment dels que ho
fan amb amics o companys.
Quant a la despesa extrahotelera, en comparar amb la situació
d'un any enrera, es registra una significativa disminució del pes
de la despesa destinat a restauració i compres en benefici de la
dedicada a transport públic i entreteniment. En relació amb el
trimestre anterior, es redueix el percentatge de despesa en
menjar i beguda, compres i transport intern i creix la dedicada a
entreteniment. En analitzar l'evolució de la despesa
extrahotelera, destaca la constant tendència creixent que
experimenta el transport intern a partir del tercer trimestre de
1989 i que, en aquest trimestre, s'ha desaccelerat lleument.
70
Fort impacte de les actuacions relacionades amb el modernisme
Els punts de més interès turístic de la ciutat són la Sagrada
Famflia, el Barri Gòtic/Ciutat Vella,Montjuïc, el Port/Colom i
la Rambla. Al llarg de la sèrie, aquests indrets s'han mantingut
com els de màxim atractiu. Cal remarcar dues qüestions. En
primer lloc, les visites al conjunt modernista de la ciutat han
anat augmentant en el decurs d'aquests dos anys d'enquestació.
Per tant, cal valorar com a molt positives totes les actuacions
que s'han endegat i efectuat relacionades amb el modernisme.
En segon lloc, es constata un creixement, si bé suau, de les
visites a les insta•acions olímpiques en els darrers quatre
trimestres. D'altre banda, gairebé un 99 per cent dels enquestats
declaren saber que la seu dels Jocs Olímpics del 92 és Barcelona.
Pel que fa als aspectes més positius, en valoració sistemàtica
de l'l al 10, l'oferta arquitectònica, l'oferta cultural, el caràcter/
amabilitat dels ciutadans, l'entreteniment i els transports públics
són els puntsmés ben valorats de la ciutat. Destaca l'evolució
favorable de la valoració de la seguretat ciutadana. Quant a la
relació qualitat/preu de l'oferta hotelera, de l'oferta de
restauració i de l'oferta comercial, la valoració mitjana donada
pels enquestats és 6,1, 6,6 i 6,7 respectivament. I finalment,
l'aspecte menys positiu continua sent la pol.lució ambiental.
El grau de satisfacció dels enquestats continua sent força
elevat. En aquest trimestre, augmenta demanera poc
significativa él pes dels indiferents.
V.6.3. Enquesta d'activitat turística als visitants vacacionals (Juliol-Octubre 1990)
Elecció, selecció i contractació del viatge
Ha vingut a Barcelona per turisme? (%) Modalitat contractació d'allotjament (%)
Sí 71,0 Origen amb intermediari 42,0
No 29,0 Destí sense intermediari 39,3
Total 100,0 Origen sense intermediari 11,2
Destí amb intermediari 7,5
Idea inicial de venir a Barcelona (%) (*) Total 100,0
Entrevistat/da 59,1
Marit/Muller 31,3 Antellació de la compra/reserva del servei (%)
Amics 16,4 Dia abans/mateix dia 28,6
Família 6,8 Entre 1-2 setmanes 22,4
Fills 3,4 Entre 3-4 setmanes 22,2
Nuvi/a, Parella 1,7 Entre 1-2mesos 16,1
Agències de viatges 0,6 Menysd'l setmana 8,1
Altres 0,7 Més de 2 mesos 2,6
Total 100,0
Contractació del viatge (%)
Amb intermediari 76,2 Qui va fer la compra/reserva del servei? (%)
Sense intermediari 23,8 Personalment 70,3
Total 100,0 Familiar 15,2
Amic, company de feina 8,5
Empresa, secretària 4,0
Agències de viatges 1,2
Altres 0,9
Total 100,0
Presentació i metodologia
Per aprofundir en el coneixement del segment de visitants que
arriben a la ciutat per motius estrictament turístics, el Patronat
de Turisme de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona han
elaborat l'Enquesta que presentem en aquesta monografia. La
realització tècnica l'ha realitzada l'empresa Consultur, SA, i la
supervisió ha estat a càrrec del Departament d'Estudis de l'Area
d'Economia i Empreses de l'Ajuntament de Barcelona.
L'objectiu de l'esmentada Enquesta és conèixer quins són els
diferents perfils dels visitants per motius turístics, quina imatge
tenen abans i després de la visita, quins són els seus aspectes
més rellevants, com s'efectuen els processos d'elecció,
contractació i reserva del viatge i el tipus d'informació utilitzada.
Breument, hom sintetitza la metodologia emprada per a
l'elaboració de l'Enquesta. L'univers ha consistit en tots els
clients allotjats en hotels de cinc a una estrella i en els hostals de
tres estrelles que han visitat la ciutat per motius estrictament
turístics. Hom ha realitzat 770 enquestes en el període de juliol a
octubre del 1990.
La mostra s'ha seleccionat mitjançant el mètode del mostreig
aleatori estratificat entre els establiments hotelers d'una a cinc
estrelles i els hostals de tres estrelles: el nombre total
d'enquestes a efectuar es distribueix entre les diferents
categories hoteleres d'acord amb el percentatge de places
ocupades per motiu turístic -inclou els visitants denominats
com a turistes en sentit estricte com aquells que declaren estar
en etapa de viatge- en base a les dades d'ocupació per
categories obtingudes en el Butlletí d'Estadístiques de Turisme
de 1989. (Vegeu BARCELONA.ECONOMIA, núm. 7.)
Un cop determinada la dimensió de lamostra a analitzar per a
cadascun dels estrats, hom ha escollit els hotels i hostals més
representatius per cada categoria d'hotel. El nombre
d'enquestes a efectuar en cada establiment s'ha distribuït en
funció del pes que la seva ocupació per motiu turístic suposa
respecte a la resta dels hotels escollits de cada categoria
hotelera.
Característiques i comportament dels visitants vacacionals
En analitzar les dades de l'Enquesta d'Activitat Turística als
Visitants per motius turístics, obtenim els següents resultats.
Entre les diferents motivació del viatge, predominen els que
consideren Barcelona com a etapa de viatge. Així, gairebé un 30
per cent dels que ens visiten, ho fan com a part del seu itinerari
de viatge, ja sigui un circuitpropi -quasi un 60 per cent- o
viatge organitzat -el 40 per cent restant. Pel que fa als que
vénen en circuit propi, la major part dels enquestats afirmen
haver pernoctat la nit anterior a França -un 27 per cent- o a
Itàlia -un 24,4 per cent. Un cop finalitzada la visita, aquests
pernoctaran bàsicament a Andalusia o a Andorra o França. Un
percentatge molt reduït d'aquests visitants es dirigeixen cap a les
costes catalanes. No sembla existir una forta vinculació entre el
turisme urbà i el turisme de platja a Catalunya. Quant a la resta
de motius declarats pels enquestats, sobresurten els que arriben
per recomanació -un 22,5 per cent- i els que ho fan com a
conseqüència d'una visitaanterior, ja sigui de negocis o turística.
Cal assenyalar que tenenmés pes els que repeteixen estada a
causa d'una anterior visita turística. Tambécal destacar la poca
rellevancia de les Olímpiades i de l'oferta cultural com a
motivació per prendre la decisió de visitar la ciutat.
71
Un 57 per cent dels enquestats diuen no haver estat mai a
Barcelona. Gairebé un 18 per cent dels turistes enquestats han
visitat la ciutat entre dues i cinc vegades. Dels que declaren
haver vingut amb anterioritat, un 71 per cent ho ha fet per raons
estrictament turístiques.
Més de la meitat dels visitants vacacionals vénen amb família,
però bàsicament sense fills. És força significatiu el pes dels que
ho fan acompanyats d'amics. Aixímateix, cal remarcar la poca
incidència dels grups organizats, fet que incideix en la baixa
utilització de l'autocar o de l'autobús com a mitjà de transport,
així com en l'escassa presència de vols charter a l'aeroport del
Prat.
Quant almitjà de transport emprat, l'avió —que en el segment
de negocis té un predomini quasi total—, encara que manté un
pes específic important, perd rellevància en benefici dels que
arriben per carretera en vehicle privat, que augmenten llur pes
notòriament. Quasi un 15 per cent utilitzen l'autocar o autobús.
El segment de visitants vacacionals és gairebé l'únic on es
constata l'utilització d'aquest mitjà de transport. No obstant
això, el seu pes és relativament baix. El mateix succeeix amb els
que declaren arribar en tren. Finalment, com ja hem assenyalat
més amunt, cal remarcar laminsa utilització de vols charter.
Quant a les característiques personals dels visitants
vacacionals, un 61,2 per cent són homes. El grup d'edat
majoritari és de 25 a 49 anys i l'edat modal se situa en l'interval
25-34 anys. Quant a la professió, sobresurten els professionals
liberals. Gairebé un de cada quatre visitants ho és —un 23,4 per
cent. Es constata també una participació relativament elevada
—si més no, amb el que constitueix l'univers habitual del
conjunt dels visitants de la ciutat— de les mestresses de casa i
dels estudiants amb un 12,4 per cent respectivament.
Pel que fa a la nacionalitat, els nostres visitants vacacionals
són bàsicament de procedència europea i sobretot dels països de
la CE. Hipredominen els d'origen espanyol —un 20,4 per
cent— i italià —un 19,5 per cent. Sembla notable, doncs,
l'atractiu que Barcelona exerceix sobre els italians —bàsicament
de la Llombardia i el Laci, i també del Vèneto i la Toscana—,
mentre sembla molt baixa per tant, susceptible de millorar
se substancialment— l'atracció que exerceix sobre els residents a
la resta de l'Estat espanyol, molt concentrats a Andalusia i
Madrid i, en menormesura, al País Valencià.
72
Amb un pes força rellevant —un 13,8 per cent—, hi ha els
francesos —sobretot de la regió de París i també de la
Provença— i els britànics —un 10 per cent. Finalment, voldríem
assenyalar la presència, encara que força baixa, de turistes
americans —un 8,6 per cent— i japonesos —un 3,1 per cent.
Malgrat el pes poc significatiu dels japonesos, s'observa una
certa tendència expansiva. És palès l'atractiu que suposa
Barcelona al Japó. D'aquest 3,1 per cent de turistes japonesos,
un 50 per cent són residents a Europa i un 46 per cent al Japó.
Malgrat que aquestes dades són encara força insuficients i no
permeten arribar a cap conclusió, es pot formular la hipotèsi que
si els japonesos que ens visiten resideixen en bona part a
Europa, una actuació de promoció de Barcelona adreçada a
aquest segment podria tenir resultats força positius per a la
ciutat.
L'anàlisi del procés d'elecció, contractació i reserva del viatge
és molt decisiu a l'hora d'estudiar el comportament del visitant
vacacional. Els enquestats —en pregunta que admet respostes
múltiples— responen, en gairebé un 60 per cent dels casos, que
la idea inicial de visitar Barcelona ha estat pròpia. En un 31,3
per cent, la iniciativa ha sorgit per part del cònjuge. Només en
un 16,4 per cent, aquesta s'ha produït per part dels amics. Es
constata el poc pes de l'influència dels fills i de la resta de la
família —exclosa la parella— a l'hora d'escollir la destinació.
Això esjustifica pel fet que, en situar-se l'edat modal entre els
25 i els 39 anys, hom pot suposar o bé que no tenen fills —un
percentatge elevat diuen venir amb família sense fills— o bé que
aquests són relativament petits. Finalment, es constata
l'escassíssima influència de les agències de viatge en el moment
d'escollir la destinació: només representen un 0,6 per cent, la
qual cosa posa en evidència un altre dels punts febles de la
promoció i comercialització del producte Barcelona i concorda
plenament amb la feble presència a la ciutat de grups
organitzats.
Hom ha cregut interessant diferenciar entre la contractació del
viatge i la de l'allotjament. Més d'un 76 per cent dels enquestats
han contractat el viatge en origen imitjançant un intermediari.
Quant a la contractació de l'allotjament, es diversifiquen les
formes, ja que un 42 per cent ho fa en origen i amb intermediari
i un 39,3 per cent ho fa en destinació i sense intermediari. Un 45
per cent fa aquesta reserva de compra amb una antelació entre
una i quatre setmanes,mentre que en un 29 per cent dels casos
ho fan el dia abans o el mateix dia d'iniciar el viatge. La compra/
reserva del servei l'efectua personalment l'interessat en més d'un
70 per cent dels casos.
Per tant, en resum, el visitant vacacional acostuma a tenir la
idea inicial de venir a Barcelona d'un forma personal o influït
per la parella. Contracta el viatge bàsicamentmitjançant un
intermediari. Quant a l'allotjament, fa la reserva/compra del
servei personalment amb una antel•ació entre 1 i 4 setmanes
amb intermediari o bé directament sense intermediari el dia
abans o el mateix dia d'arribada. D'aquest darrer grup, la major
part dels enquestats explicaven a l'enquestador que ho havien
fet en persona el mateix dia d'arribada a la ciutat. Totplegat
reforça la imatge d'un visitant força individualista i amb una
planificació del viatge també força immediatista.
V.6.3. Enquesta d'activitat turística als visitants vacacionals (Juliol-Octubre 1990)
Imatge de Barcelona (%) (*)
Abans
de venir
Després
de venir
Persones, personatges o institucions relacionades
amb Barcelona (%) (*)
Monuments, museus
Exposicions, música
Ciutat de negocis
Lleure/vida nocturna
Ciutat industrial
Ciutat exòtica
Ciutat olímpica
Sol, platja
Braus, flamenco
Ciutat turístico-comercial
Altres
30,3
26,5
22,2
16,9
16,2
14,6
14,2
10,6
6,5
2,0
0,4
41,9
38,1
23,6
21,0
13,6
12,1
31,8
5,7
2,6
1,7
1,5
Gaudí
Picasso
Miró
F.C.Barcelona
Pujol
Maragall
Cobi
Dalí
Colon
Samaranch
Generalitat
M. Caballé
COOB'92
Tàpies
Mariscal
Fires, congressos
Altres
59,9
29,9
21,7
13,7
11,3
10,9
9,9
7,3
6,4
5,6
5,6
5,4
3,8
1,7
0,9
0,3
26,8
(*) Respostes múltiples.
Informació utilitzada abans i després de la visita
Informació buscada abans de venir a Barcelona (%) Informació utilitzada (%) (*)
Informació buscada i trobada 92,8 Planell de la ciutat 94,1
Informació buscada i no trobada 7,2 Guia específica de Barcelona 33,9
Total 100,0 Guia hotellrestaurant 16,4
Informació general 14,6
Informació que va buscar però que no la va trobar (%) (*) Guia sobre lleure/entreteniment 13,9
Mapes de carretera 45 5 Guia no específica de Barcelona 12,4
Guia d'hotels 43:2 Altres 3,3
Informació general 43,2
Planells de la ciutat 38,6 On va trobar la informació utilitzada? (%) (*)
Llocs de visita 27,3 Hotels 51,7
Altres 2,3 Agències de viatges 17,9
Comprada en origen o durant el viatge 17,7
Informació que va buscar i sí la va trobar (%) (*) Oficina de turisme 16,2
Planells de la ciutat 80,2 Quioscos de les Rambles 11,8
Informació general 48 7 Comprada Barcelona 11,8
Llocs de visita 36:3 Amics/familiars/visita anterior 10,3
Mapes de carretera 34 ,2 Estació de tren 6,3
Guia d'hotels 303 Aeroport 3,0
Altres 2'6 Guies turístiques 1,0' Consulat 0,3
On va trobar la informació? (%) (*) Consulat/Ambaixada/Cambra de Comerç 0,1
Agències de viatges/tour operador 35,1
Altres 1,7
Comprada a la botiga 28,1
Amics/familiars/companys 19,5
Oficina d'informació 16,9
Visita anterior 6,8
Fira turística 5,8
Guia específica 3,7
Ambaixada/Consulat/Cambra de Comerç 1,2
Altres 1,0
(*) Respostes múltiples.
73
Reforçament de la imatge cultural de la ciutat després de la visita
Un altre apartat important de l'Enquesta és el que ens parla
de la imatge abans i després de la visita i de les persones,
personatges o institucions que el visitant turístic relaciona amb la
ciutat. Abans de venir, la imatge de Barcelona es caracteritza
per una bona oferta cultural. Aquesta imatge es reforça després
de la visita, tant pel que fa a monuments i museus com a
exposicions i música. Per tant, el factor cultural predomina
respecte a la resta d'imatges de Barcelona. Igualment, cal
ressaltar la imatge de ciutat olímpica abans i després del sojorn.
Inicialment, un 14,2 per cent defineix la ciutat com olímpica.
Després de la visita, un 32 per cent la qualifica de ciutat
olímpica. Per tant, amb aquest fort increment es palesa el fort
impacte que produeixen les obres, les instal•lacions i les
informacions olímpiques en el turista que les visita.
L'aspecte negoci esmanté en un nivell lleugerament superior
abans i després de la seva estada. Aquest augment és una mica
més elevat en el lleure i la vida nocturna. Això no obstant, cal
assenyalar que dins de la vida nocturnahi ha inclosos el flamenc
i els braus. La imatge respecte a aquestes dues activitats varia
radicalment després de la visita i, malgrat tenir ja inicialment
una valoració baixa, aquesta disminueix considerablement. Pel
que fa a la imatge de ciutat industrial i de ciutat exòtica, un cop
efectuada la visita, els enquestats canvien d'opinió i de valoració
i consideren Barcelona menys industrial i menys exòtica. Un
percentatge força baix l'associava al sol i a la platja. Després de
l'estada, aquest percentatge també es redueix. En síntesi, abans
de venir, hi ha encara un percentatge significatiu de visitants que
tenien una visió tòpica de la ciutat —industrial, portuària i
exòtica, braus i flamenc, sol i platja. Totes aquestes apreciacions
disminueixen, tot i que les que ho fan menys són la de ciutat
industrial i portuària i exòtica. Les imatges inicials predominants
—culturals i de negocis— es reforcen, especialment les culturals.
Augmenta significativament la incidència del lleure i la vida
nocturna i, sobretot, el de ciutatolímpica, potser una mica baixa
entre la imatge prèvia dels visitants forans —en què més del 21
per cent provenen del mateix Estat espanyol i aquest valor
només era assenyalat pel 14,2 per cent dels visitants i ocupava
unamodesta setena posició entre les imatges prèvies.
74
Modernisme, arts plàstiques i cultura, principals atractius de la
ciutat
Davant de la pregunta oberta —amb un màxim de quatre
respostes— referent a quina persona, personatge o institució
relacionaven amb Barcelona, abans de venir a la ciutat, la
respostamés freqüent va serGaudí, seguida a força distància de
Picasso i de Miró. El modernisme i, en general, les arts
plàstiques i la cultura, com a característiques de la ciutat, es
reforcen a través de l'anomenada dels principals personatges que
el visitant associa amb Barcelona abans d'arribar-hi. Com
persones més conegudes, anomenen el president de la
Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i l'alcalde de Barcelona,
Pasqual Maragall. Com a personatge més popular, destaca la
figura del Cobi. I resulta força notable la popularitat del F.C.
Barcelona i dels seus tècnics i jugadors, essencialment d'en
Cruyff.
En una valoració de al 10 dels aspectes més rellevants de la
ciutat, sobresurten, amb una valoració igual o superior a 7,
l'oferta arquitectònica, cultural, de lleure/entreteniment i la
relació qualitat/preu de l'oferta de restauració i de la comercial.
La senyalització, la informació, els transports públics i els
accessos a la ciutat es valoren pròxims al 7. La seguretat
ciutadana i la neteja són a prop del 6. En general, les
valoracions són força positives, amb l'excepció de la pol.lució
ambiental, tant sonora comde fums, que tenen una puntuació
inferior al 5.
Els plànols de la ciutat: font d'informació més emprada
Un altre punt a considerar es l'informació utilitzada abans i
durant la visita. Només un 7,2 per cent dels que ens visiten
declaren haver buscat informació i no haver-la trobat. Aquesta
informació consisteix en mapes de carreteres, guies d'hotels,
plànols de la ciutat i informació en general. Tanmateixun 92,8
per cent dels enquestats sí que va trobar la informació desitjada;
aquesta consisteix principalment en plànols de la ciutat —un
80,2 per cent, la més buscada—, seguida d'informació general
—un 48,7 per cent—, llocs de visita i mapes de carreteres —un
36,3 per cent i un 34,2 per cent respectivament. D'entre els llocs
on hom ha trobat la informació, destaquen les agències de viatge
o els tour operadors, les botigues, els familiars, amics o
companys i les oficines d'informació. Els enquestats fan poc
esment a l'ús de guies específiques, segurament a causa de la
dificultat d'aconseguir-les en les localitats d'origen. En general,
la informació obtinguda es valora com a molt aprofitable,
completa i correcta.
V.6.3. Enquesta d'activitat turística als visitants vacacionals (Juliol-Octubre 1990)
Ha vist algun reportatge sobre Barcelona? (%) (*)
No 27,3 Sí, d'esports 1,8
Sí, de les olimpíades 56,6 Sí, de lleure/vida nocturna 1,0
Sí, cultural 9,0 Sí, d'economia/indústria 1,0
Sí, d'informació general 2,7 Sí, de cine/notícies 0,3
Sí, de turisme 2,5 Sí, d'altres 1,6
On va pernoctar abans de venir a Barcelona? (%)(**) On pernoctarà després de Barcelona? (%)
França 26,7 Andalusia 26,0
Itàlia 24,4 Andorra, França, Benelux 18,3
Madrid 7,4 Madrid 9,9
Catalunya 7,4 Balears, Canàries 9,9
Andalusia 6,7 C. Blanca 6,9
C. Valenciana 6,7 C. Brava 6,9
RegneUnit 4,4 Itàlia 5,3
Balears, Canàries 4,4 Portugal, Marroc 3,1
Resta d'Europa 2,2 C. Daurada 3,1
P. Basc/Navarra 2,2 Alemanya, Suïssa 1,5
Mònaco, Andorra 1,5 Altres 0,2
Altres 5,9 Total 100,0
Total 100,0
(*) Respostes múltiples.
(**) Aquesta pregunta fa referència tan sols aaquells que deien estar a Barcelona com a part d'un «circuit propi».
Pel que fa a la informació utilitzada durant el sojom a la
ciutat, gairebé un 73 per cent dels enquestats fan servir algun
tipus d'informació. Es considera el plànol de la ciutat com la
informació més emprada -un 94,1 per cent-, seguida a força
distància de les guies específiques -un 33,9 per cent. Per tant,
la informació complementària -visites, serveis, etc. - que
s'adjunta amb els plànols constitueix la fontmés important
d'informació dels visitants. Amb menys intensitat, els visitants
vacacionals utilitzen la guia d'hotels i restaurants, informació
general i les guies sobre lleure/entreteniment. Aquesta
informació es troba principalment als hotels. Gairebé un 24 per
cent la compren en arribar a Barcelona i els quioscos de la
Rambla són el punt d'adquisició més important a la ciutat. Els
visitants vacacionals fan servir poc els punts d'informació de
l'aeroport del Prat o de l'estació ferroviària de Sants. Això es
deu principalment a la quasi inexistència d'oficines d'informació
i a la dificultat de localitzar-les a causa d'una ubicació poc
adequada. És palesa, doncs, una manca d'oficines d'informació
a les terminals de transport col•lectiu d'arribada a la ciutat.
Un 76,5 per cent dels enquestats declaren haver vist algun
reportatge sobre Barcelona a la televisió o a la premsa escrita.
Tot i que ja hem vist que aquest no era considerat coma motiu
rellevant per prendre la decisió de venir a Barcelona, sembla
evident que hi ha un reforçament generalitzat del coneixement i
atractiu de Barcelona via aquest tipus de publicitat indirecta.
D'aquests reportatges, un 78 per cent es relacionen amb el tema
dels Jocs Olímpics i un 12,3 per cent amb temes culturals. A
considerable distància, se situen temes com aspectes
d'informació general -un 3,7 per cent-, turisme -un 3,4 per
cent- i esport -un 2,5 per cent.
75

VI. Mercat immobiliari

VI.1. Construcció d'habitatges i projectes visats
VI.1.1. Construcció d'hzábitatges '
Barcelonès* Regió I Barcelona (Prov.) Catalunya sense
Barcelona sense Barcelona sense Barcelonès sense Regió I Barcelona (prov.)
Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats
1987 3.828 3.146 1.450 619 13.658 10.685 4.575 2.751 24.312 18.226
1988 3.480 3.302 1.259 883 18.012 10.765 5.362 2.858 32.755 17.929
1989 4.720 3.218 1.305 1.197 19.103 14.264 5.573 4.174 32.949 22.748
1990
lr. tr. 1.319 866 170 265 3.825 3.161 1.279 1.174 4.720 5.416
2n. tr. 438 567 124 311 3.397 3.152 837 1.156 5.213 7.012
3r. tr. 543 323 160 206 2.562 2.224 961 1.487 4.234 4.145
Es consideren adscrits al Barcelonès elsmunicipis de Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet iSant Adrià de Besos (Llei 3/1990 del Parlament de Catalunya).
Font: Explotació dels visats idels certificats finals d'obra residencial dels CoWegisd'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura iHabitatge. Generalitatde Catalunya.
Elaboració pròpia.
La taula que presentem a continuació ha estat elaborada en
base a les dades facilitades per la Direcció General
d'Arquitectura i Habitatge. La informació continguda es basa en
l'explotació dels visats d'obra residencial i en els certificats finals
d'obra dels Collegis d'Aparelladors de Catalunya.
Les dades mostren com durant el tercer trimestre d'enguany
s'ha produït una lleugera recuperació -de l'ordre del 24,0 per
cent- dels habitatges iniciats a la ciutat de Barcelona respecte
al trimestre anterior, mentre que en els habitatges acabats s'ha
mantingut la disminució que ja es va detectar en el segon
trimestre, amb un creixement negatiu del 43,0 per cent. En
qualsevol cas, es pot parlar d'un decreixement sostingut dels
nivells d'activitat, amb unes perspectives força pessimistes pel
conjunt de l'any en relació amb el comportament enregistrat
durant els darrers tres anys. Molt possiblement s'assolirà un
mínim històric tant en el nombre d'habitatges iniciats com
acabats en els darrers quaranta anys.
Pel que fa a l'evolució dels visats d'obra registrats fora de la
ciutat de Barcelona, es registren comportaments divergents.
Així, mentre que al Barcelonès senseBarcelona i a la província
de Barcelona sense la Regió I es registren creixements
importants respecte al trimestre anterior -de l'ordre del 29,0 i
del 14,8 per cent respectivament, a la Regió I senseel
Barcelonès i a Catalunya sense la província de Barcelona es
detecten decreixements del 24,6 i del 18,8 per cent
respectivament. En tot cas, cal no oblidar que aquestes
variacions es produeixen sobre xifres absolutes força reduïdes
a tots els àmbits, s'espera una forta davallada pel total de l'any
en comparació amb els volums assolits anteriorment.
Pel que fa als certificats finals d'obra, manifesten un
comportament força depressiu, amb unes disminucions
generalitzades a gairebé tots els àmbits d'observació. Només es
registra una evolució positiva a la província de Barcelona sense
la Regió I, que augmenta d'un 28,6 per cent. De fet, aquest
àmbit és el que es revela com el més dinàmic, carmostra una
evolució positiva en els dos apartats considerats, tot i que
sembla difícil que mantingui el ritme que va assolir l'any passat
en els habitatges iniciats. Del conjunt de Catalunya sense la
província de Barcelona, s'ha d'esperar una evolució pel total de
l'any força positiva gràcies als nombrosos habitatges iniciats
durant el bienni 1987-1989, dels quals una tercera part no es
vàren acabar de construir dins el mateix període.
79
VI.1.2. Projectes d'habitatges visats
pel Col.legi d'Arquitectes
(Província de Barcelona)
Any Habitatges
Lliures Protecció oficial,
1982 19.211 15.985 3.226
1983 16.188 10.227 5.961
1984 13.644 8.014 5.630
1985 15.260 9.104 6.156
1986 11.621 7.965 3.656
1987 17.919 12.577 5.342
lr. tr. 4.792 3.277 1.515
2n. tr. 5.863 3.610 2.253
3r. tr. 3.677 2.742 935
4t. tr. 3.587 2.948 639
1988 26.330 22.819 3.511
lr. tr. 5.952 4.813 1.139
2n. tr. 7.635 6.324 1.311
3r. tr. 5.618 5.205 413
4t. tr. 7.125 6.477 648
1989 32.942 30.222 2.720
lr. tr. 7.835 6.786 1.049
2n. tr. 11.753 11.235 518
3r. tr. 6.280 6.033 247
4t. tr. 7.074 6.168 906
1990
lr. tr. 6.104 5.742 362
2n. tr. 5.482 5.282 200
3r. tr. 5.059 4.661 398
Font: Servei d'Estadísticade l'Ajuntament de Barcelona.
Projectes visats
Protecció
Variació (%) Total Lliures oficial
3r. tr. 1990/3r. tr. 1989 -19,4 -22,7 61,1
3r. tr. 1989/3r. tr. 1988 11,8 15,9 -40,2
1989/1988 25,1 32,4 -22,5
1988/1987 46,9 81,4 -34,3
80
En considerar el nombre de projectes d'habitatges vísats pel
Col•legi d'Arquitectes durant el tercer trimestre d'enguany hom
s'adona que persisteix la davallada que ja es vadetectar d'ençà
començaments d'any. En tot cas, aquesta davallada afecta
aquest trimestre als habitatges corresponents a promoció lliure,
que disminueixen un 11,8 per cent respecte al trimestre anterior
i un 22,7 per cent respecte al mateix trimestre de l'any anterior.
Els habitatges de protecció oficial, per contra, experimenten
creixements rellevants -de l'ordre del 99,0 per cent respecte al
trimestre anterior i del 61,1 per cent respecte al mateixperíode
de l'any passat.
Ara bé, aquestes variacions afecten unes dades de base força
diferents. Així, mentre que el pes relatiu dels projectes
d'habitatges corresponents a promoció lliure persisteix en el seu
augment -passant de representar el 70,2 per centdel total de
projectes el 1987 al 91,7 per cent el 1989, i el 92,1 per cent
durant aquest trimestre, els projectes de protecció oficial tenen
unaaportació molt minsa que no duu via de canviar mentre
romangui l'actual política d'habitatge.
VI.2. Llicències d'obres
VI.2.1. Sostre previst a les llicències d'obres (m2)
Variació
(gener-setembre
gener-setembre 1990
amb Vila Olímpica (c)
1990)
Variacióamb
Vila Olímpica (%)
37,4 1.357.295 27,1
4,6 708.526 -14,2
25,5 378.590 -8,8
-12,1 232.608 -21,2
-9,1 97.328 -15,5
108,3 648.769 167,1
108,7 167.072 139,2
58,1 102.096 65,4
46,6 143.100 180,0
214,4 201.347 306,6
n.d. 160.026 n.d.
n.d. 41.321 n.d.
198,2 35.154 241,0
gener-setembre 1990
(a)
Total 1.055.411
Edificis residencials 549.439
Ús residencial 283.451
Aparcaments 182.414
Locals comercials 83.574
Altres edificis 505.972
Aparcaments* 145.779
Indústria 97.586
Oficines 74.986
Equipaments 156.881
Hotels 115.560
Altres equipaments 41.321
Locals comercials 30.740
I gener-setembre 1989
768.234
525.335
225.789
207.556
91.990
242.899
69.840
61.716
51.133
49.902
n.d.
n.d.
10.308
* El sostre destinat aaparcaments durant el primer trimestre de l'any 1989 es va estimar enfunció del nombre de places.
Notes: La dadacorresponent a la superfície no residencial destinada a locals comercials durant el període gener-juny de 1990 (vegeu el número anterior de la revista) és 15.340 m2 (a) ¡19.754 m2 (b),
amb unes variacions (a/b) de 800,2 % i (c/b) de 1.059 %.
La dadacorresponent a la superfíciedestinada aplaces d'aparcarnent en edificis residencials durant el període gener-juny de 1989 (vegeu el número anterior de la revista) és 138.124nf (b),
amb unes variacions (a/b) de 2,8% i (c/b) d'11,1 %.
Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades per la Direcció de Serveis de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona.
Les llicències d'obres de construcció d'edificis aprovades per
la Direcció de Serveis de Control de l'Edificació durant el
període gener-setembre d'enguany han servit de base per
l'elaboració dels quadres d'aquest apartat.
La superfície total prevista durant aquest període es
materialitza en 1.357.295 m2. D'aquest sostre a construir, més
de la meitat -un 52,2 per cent- se situa en edificis de caràcter
residencial, mentre que el 47,8 per cent restant es concentra en
altres tipus d'edificacions. En el mateixperíode de l'any 1989,
aquesta relació encara eramés favorable als edificis de caràcter
residencial, car la seva aportació representava més de dues
terceres parts del conjunt de sostre previst a la ciutat. Això
mostra un canvi significatiu en la distribució del nou sostre
previst i respon a un creixent protagonisme d'edificacions
vinculades a usos terciaris, que es produeix paranelament a una
escassetat creixent de sòl susceptible de ser reedificat i a una
baixa en el nombre d'habitatges previstos.
El sostre destinat a usos exclusivament residencials -és a dir,
el previst per habitatges pròpiament dit- representa el 27,9 per
cent del conjunt de sostreprevist a la ciutat. La superfície
destinada a aparcaments -tant en edificis residencials com no
residencials- representa el 29,4 per cent del total. Això
significa que el sostre destinat a aquests dos usos equival a més
de la meitat del conjunt de nou sostre previst a la ciutat. De la
resta d'usos, els equipaments -considerats els hotels- són els
que realitzen una aportaciómés significativa, amb el 14,8 per
cent del total. Els locals comercials previstos en edificis
residencials i no residencials representen el 9,8 per cent del
conjunt de sostre previst. Per últim, les oficines i les indústries,
amb el 10,5 i el 7,5 per cent respectivament, són els grups que
s'han vist més afavorits quant al sostre previst en els expedients
corresponents a la VilaOlímpica aprovats durant aquest
període.
La nova superfície prevista representa una aportació al sostre
existent a la ciutat molt superior a la que es vaproduir durant el
mateix període de l'any passat, car la supera en un 27,1 per cent.
Si no es comptabilitzen els expedients corresponents a la Vila
Olímpica, aquesta aportació resulta encaramajor -un 37,4 per
cent. En qualsevol cas, aquest augment relatiu de la nova
superfície prevista es deu principalment a l'increment
experimentat per les construccions no residencials, que és de
167,1 per cent. Si no es considera la superfície prevista per la
Vila Olímpica, aquest augment és del 108,3 per cent. Cal fer
constar que l'evolució és força diferent pel conjunt de sostre
previst en edificis de caràcter residencial, car si es consideren els
projectes de la Vila Olímpica, el conjunt de sostre previst
disminueix d'un 14,2 per cent -cal tenir en compte que durant
el tercer trimestre de l'any 1989 es van aprovar lamajor part
dels expedients residencials de la Vila Olímpica. Si no es
consideren els projectes de Vila Olímpica, l'increment que es
produeix és inferior, de l'ordre del 4,6 per cent.
Respecte a la evolució que han experimentat els diferents
subapartats en relació amb el període gener-setembre de 1989,
dintre del bloc d'edificis de caràcter residencial, el sostre
destinat a habitatges experimenta una disminució del 8,8 per
cent si es considera la Vila Olímpica, i augmenta un 25,5 per
cent si no es considera aquesta. L'evolució dels aparcaments i
dels locals comercials és negativa per ambdós tant si es
consideren com si no es consideren els expedients residencials de
la Vila Olímpica. En tot cas, resulta més negativa si es considera
aquesta. Pel que fa a l'evolució del sostre no residencial, a tots
els grups es fa palès l'impuls que experimenten gràcies als
expedients de la Vila Olímpica. En particular, són els
equipaments -amb els hotels- tant en termes absoluts com
relatius, els que experimenten augments més importants. Aixó
és vàlid tant si comptabilitzem la Vila Olímpica com si no ho
fem.
81
VI.2.2. Habitatges previstos a les llicències d'obres d'edificis
Habitatges previstos
residencials
Increment
habitatges*
%
concedides
Sostre
construït per
habitatge
m2
(gener-setembre
Edificis
previstos
1990)
Habitatges
per edificiDistricte
Sostre residencial
construït previst
Incremen
de sostre*
%m2 % Nombre %
1 - Ciutat Vella 17.501 6,2 0,50 170 6,8 0,33 102,9 10 17
2- Eixample 31.956 11,3 0,27 304 12,2 0,24 105,1 17 18
3 - Sants-Montjuïc 59.842 21,1 1,11 551 22,1 0,72 108,6 18 31
4 - Les Corts 22.888 8,1 0,66 145 5,8 0,40 157,8 12 12
5 - Sarrià-Sant Gervasi 14.024 4,9 0,18 103 4,1 0,16 136,1 22 5
6- Gràcia 20.731 7,3 0,46 133 5,3 0,23 155,9 26 5
7 - Horta-Guinardó 17.746 6,2 0,35 173 7,0 0,24 102,6 22 8
8- Nou Barris 5.962 2,1 0,13 46 1,9 0,07 129,6 11 4
9- Sant Andreu 16.661 5,9 0,41 140 5,6 0,25 119,0 21 7
10 - Sant Martí 76.140 26,9 1,26 727 29,2 0,86 104,7 21 35
Total sense
Vila Olímpica 283.451 100,- 0,511 2.492 100,- 0,361 117,5 180 13,8
Vila Olímpica Poblenou 36.288 9,6 0,061 270 8,3 0,041 134,4 2 135
Vila OlímpicaVall Hebron 58.851 15,5 0,101 501 15,3 0,071 117,5 1 501
Total amb
Vila Olímpica 378.590 100,- 0,67' 3.263 100,- 0,471 116,0 183 17,8
* Enrelació amb l'estoc existenta cada districteel 1986.
1 Enrelació amb el total de la ciutat pel 1986.
Font: Elaboració pròpia apartir de lesdades facilitades per la Direcció de Serveis de Control d'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona iper ICB.
L'embranzida de les oficines es deixa sentir principalment a
causa dels edificis d'oficines previstos a la Vila Olímpica, entre
els quals hi ha la torre Mapfre. En canvi, l'augment que s'ha
produït al sostre destinat a places d'aparcament sembla que s'ha
produït demanera més dispersa pel conjunt de la ciutat. Pel que
fa a la resta d'usos, la superfície destinada a indústries ha
experimentat també un creixement rellevant, mentre que
l'evolució del sostre no residencial destinat a locals comercials
augmenta de manera molt important, amb independència que es
considerin o no els expedients de la Vila Olímpica.
La informació continguda en aquest quadre fa referència als
expedients de nova planta i ampliació de sostre destinat
exclusivament a usos residencials aprovats durant el període
gener-setembre de 1990, i que representen un increment de
volum edificatori a la ciutat. Aquest sostre es concreta en els
378.590 m2 corresponents a 3.263 habitatges en els 183 nous
edificis previstos.
D'aquest total de superfície residencial prevista, un 25,1 per
cent correspon a promocions pertanyents a laVila Olímpica.
Durant el període observat, a més de la concessió de llicències
als darrers expedients residencials de la Vila Olímpica del
Poblenou, s'ha produït l'aprovació de l'expedient corresponent a
la promoció anomenada Vila Olímpica de la Vall d'Hebron.
Aquesta promoció, que s'ha comptabilitzat com a un únic
edifici, contempla la construcció de 501 nous habitatges, de
manera que constitueix un nounucli residencial, que, juntament
amb els locals comercials i les places d'aparcament previstes, pot
esdevenir un enclavament urbà molt actiu. Cal considerar que es
troba ubicat en una zona que fins ara havia estat relativament
aïllada, i que l'apertura del Túnel de la Rovira i l'arribada del
metro en el seumoment, junt amb l'acabament a un termini
mitjà del segon cinturó, han revalorat significativament, sobretot
si es considera l'escassesa relativa de nou sòl lliure per edificar.
82
Pel que fa a l'activitat constructiva que revelen aquestes
xifres, en comparar amb l'activitat enregistrada durant el
període gener-setembre de 1989, s'observa una lleugera
disminució quant al sostre previst -de l'ordre del 8,8 per cent,
mentre que pels habitatges aquesta disminució és del 5,4 per
cent. Cal considerar que durant el tercer trimestre del 1989 esva
concedir llicència de construcció a un 80 per cent dels expedients
residencials de la VilaOlímpica del Poblenou. Si no es
consideren els expedients de la VilaOlímpica durant l'any 1989
ni tampoc durant aquest any, l'evolució de la superfície prevista
anvia de signe i se situa en un increment del 25,5 per cent pel
sostre i del 29,8 per cent pels habitatges. El creixement registrat
durant aquest període respecte al mateix període de l'any 1988
mostra un augment del sostre residencial construït de l'ordre del
86,7 per cent, i del nombre d'habitatges previstos del 99,1 per
cent. Si no es consideren les dades de laVila Olímpica, aquests
increments es tradueixen en un 39,8 per cent per la superfície
construïda i en un 52,0 per cent pels habitatges. En qualsevol cas
sense perdre de vista que en termes absoluts es tracta de
xifres força reduïdes- això mostra un increment de l'activitat
constructiva residencial que supera àmpliament el manteniment
de la dinàmica enregistrada durant aquests darrers dos anys.
Així doncs, s'haurà d'esperar als propers mesos per veure si
l'oferta s'adapta a l'evolució de la demanda, la qual sembla estar
acusant unadesceleració causada per l'encariment de l'habitatge
i la inexistència d'una política d'habitatge realista.
El nou sostre previst representa un increment del 0,51 per
cent en relació amb les dades del cadastre del 1986, mentre que
el seu equivalent en termesd'habitatge és de 0,36 per cent.
Aquestamanca de paral.lelisme relativa és un exponent de com
els nous habitatges responen a uns criteris constructius força
diferents en relació amb les característiques dels habitatges de
l'estoc comptabilitzat a la revisió del cadastre del 1986. Així, el
fet que l'increment de superfície construïda residencial sigui
superior a l'increment d'habitatgesmostra com els nous
habitatges tenen una dimensió superior.
Gràfic VI.2.1.
Llicències d'obres de construcció
de nou sostre aprovades
(gener-setembre de 1990)
Edificis residencials
unifamiliars
• 2-10 habitatges
• 11-40 habitatges
• >40 habitatges
Altres edificis
• Oficines
• Indústries
• Equipaments
• Hotels
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades
facilitades per la Direcció de Serveis de Control
de l'Edificacióde l'Ajuntament de Barcelona.
Oilm"\J '
C3 1 As.
• ,
.._,:—._.2 ':..,,--- L--:■930(?j:«5\--)) ."I---
.41*'Z4°c29'22& ,-, .1, „,_ 8 - _ ' I N‘ •ià'■ Pri4[..75„..
..
■444i.'. k
(....iiiiír
Ot
0,
(1
<90
(" -1 .çieg .111
1,1> o C../..1:=7".. 1--157
(7 ' '''‘'''■•
aQ
lo
:,9/ j."; ■-;11 Ill
c-
) ( - < ,....-._, a 0
3 LH'c
:1 [lic
----.,,.1p.,oár:2 -------AII.III?",', OL-4:1 '<>.:
4, ,c.
* A ,, -,...... ,,Z4.11D
.
111,
eRDDINIII.
it , j___O
0 * '-'1124)ir ,, t) <> Q /-,,,,4.
' Iilr'-'-.'
o
çij
III.
/
0° /\//.?,44,%:I.
/- 'kági lj 1)d ri
1:111111II e ai ,449■11., il '---‘'-'''Ila C3'b,r.-•,,.
o Ilie I.,0,::::,[,:jII )r---T r ,--.>. .., ,,,---ICI3T.P2t0
Iu
I-____ Iç2 ' 5 ,'
'
,
g
4P::: i.›,
--W,r.., - <.° LILLiCijR1L');fi `..2.- le -. 7.-,'IrIDOLICIIriL34,:,-1[•• ', ti,__, 1._,,t_unc-3.-w—.....,._.
o '
"
''--;', ,.Ç. c'vElrilli-i .'400C_XiGEJCisitt.....-. nnunr-
.1.' --r31710(11Y:eircCil(-31-'1:»Í T'Ai
'II r5- j7,9 7 LiiirE6,--3 iingoL-.Juocijic_i4:çz--_ 1(irwn-=-)u2c2("Lft•
8,,,, 1.!:+.-[irf_il[Irrioiiiriociciic,=.3E-ii.__, lr ' -Li r_;',--!'.-,-,
k ,„ QC_IirlOr13FilLE,T111,1)33DIEJE.CLIN....:21iLJULÁ?Yaj",,Au_ LIC10:_i '(11:1ÚtiLiLlLi_JOIDEuL-2(ALEL___=:-D [1[JTJJW3CTJEW'S '"If}2HES3i14,.-' ,/71p) 0-„// ''') 2c0410000 MC,1 li-D LiL JI-I>A,Çlp Cile3LiLiIs,'U(-30 Li,'*-_,.,!,-.._ CiL)C..1-.c )cid, (131nY'' ---< &
EiE1,002`'''3,'-±3C3C_1007 Qf2.,' ''' Jr13[ )°I'f7ri''''''•Z9'.°C'f"?(--1._ l'-.-_‘' -, L .. L 3L)LiC,ULLiLiOLIIDGE-3C_1000 5'nclsolic-- '-' ° q.ari---
• • .,‘: -.., go;L.r_in.
A * '.'5ZC511r1"--n.'■•;:;-"''iinP•er• o ii JCIIGIME1.6_11 riTiG3U L ..'
• • A
[ -J.L1L-:*, Í-jk»
° ririb7
* • ov-j (1)C-JC-10' ,J1--.'..-i,- ,
I
n :-/ F*
1
IW,DED0
OCI)
_,_,1,•'‘'siA. ,. ." *
•
•
•
•
•
•
• , II
• 41
•
•
•TA■
•
•
Quant a les característiques constructives dels nous edificis
previstos, els nous habitatges s'ubiquen en 183 nous edificis, dels
quals només 3 pertanyen a la Vila Olímpica —dos a la del
Poblenou i un a la de la Vall d'Hebron. De fet, més que
d'edificis es podria .ai de promocions, car el tipus edificatori
dominant —és a dir, entre mitgeres o bloc aïllat, no s'adapta als
edificis previstos a la Vila Olímpica. Això provoca que les
mitjanes relatives al nombre d'habitatges per edifici es trobin
molt esbiaixades. En aquest cas, fóra més convenient feruna
aproximació, per exemple, per nombre d'escales corresponents a
cada promoció. En qualsevol cas, la mitjana d'habitatges
previstos per edifici de la ciutat —sense considerar els
expedients de la Vila Olímpica— és de 13,8. Aquesta relació és
força superior a la que es va enregistrar durant el mateix període
de l'any passat, car —sense comptabilitzar la Vila Olímpica
corresponia una mitjana de 7,6 habitatges per edifici. Relacionat
amb això, i segons l'explotació mostral que realitzem seguint la
metodologia explicada al BARCELONA.ECONOMIA 7, la meitat dels
nous edificis previstos té com a màxim tres plantes, mentre que
el 87,8 per cent no supera les cinc plantes. Quant al nombre
d'habitatges per edifici, es pot dir que durant aquest període
s'han distribuït força uniformement entre edificis amb quatre o
menys plantes, amb cinc plantes, i superiors a les cinc plantes de
forma equilibrada, és a dir, una tercera part per cada segment.
En aquest sentit, es revela unaevolució de les característiques
constructives molt similar a les enregistrades l'any passat.
84
La dimensió mitjana dels nous habitatges oscil.la a l'entorn de
115-120 m2 de superfície construïda que ja es van enregistar els
anys 1988 i 1989. Així, pel període gener-setembre d'enguany, la
superfície construïda prevista per habitatge és de 117,5 m2 si no
es comptabilitzen els expedients de la Vila Olímpica i de 116,0
m2 si es consideren aquests. Dins de les característiques
constructives dels habitatges, en base al mateix estudi mostral,
hem analitzat 729 dels 3.263 habitatges previstos, és a dir, el
22,3 per cent. D'aquests habitatges, el gruix es concentra en els
intervalsmitjans, car el 41,2 per cent té entre 90 i 120 m2 de
superfície útil i el 30,5 per cent té entre 60 i 90 m2. De la resta,
una bona part supera aquestes dimensions mitjanes —un 16,5
per cent disposa d'una superfície útil compresa entre els 120 i els
150 m2 mentre que el 3,8 per cent supera els 150 m2, de manera
que són pocs els habitatges —un 8,0 per cent— que disposen
d'una superfície útil inferior als 60 m2. De fet, aquestes
proporcions no revelen grans diferències respecte als resultats
que vamobtenir en analitzar els expedients de l'any passat, de
manera que es pot parlar d'un manteniment de la preeminència
dels habitatges de dimensions mitjanes, i d'una certa acumulació
d'habitatges en els estats de sostre útil superiors enfront dels
inferiors.
Una anàlisi més detallada per districtes mostra que els
districtes de Sant Martí i de Sants-Montjuïc —amb el 26,9 i el
21,1 per cent respectivament— són els que incorporen una
quantitat major de sostre residencial construït. Si considerem els
expedients de la VilaOlímpica, els districtes que més superfície
residencial tenen previst construir són els de Sant Martí, amb el
29,7 per cent del total, i Horta-Guinardó —amb el 20,2 per cent.
Pel que fa als habitatges, es produeix un comportament paral.lel
al de la superfície als mateixos districtes. Les zones de la ciutat
amb un increment absolut menor de sostre residencial són Nou
Barris i Sarrià-SantGervasi. Quant als increments relatius en
funció del sostre construït existent el 1986, els districtes que
experimenten un creixement superior a lamitjana són els de
SantMartí, Sants-Montjuïc i les Corts, fet que es produeix tant
en termes de superfície com de nombre d'habitatges.
Quant a la tipologia dels nous edificis previstos, hi ha una
polarització relativa que coloca uns districtes força per sobre i
uns altres força per sota de lamitjana de 13,8 habitatges per
edifici. Destaquen especialment els districtes de Sant Martí i
Sants-Montjuïc a la banda alta —amb 35 i 31 habitatges per
edifici o, millor dit, per promoció, i els de Sarrià-Sant Gervasi i
Gràcia —amb 5— i Nous Barris —amb 4— per sota. Els edificis
corresponents a la Vila Olímpica —com hem explicat
anteriorment, responen a una tipologia diferent a la qual la
denominació de promoció és molt més acurada. Quant a la
dimensiómitjana dels habitatges, lamitjana de sostre construït
per habitatge —de 117,5 m2— queda superada per 5 districtes,
que en total acumulen només el 22,7 per cent dels habitatges
previstos.
VI.2.3. Places d'aparcament previstes a les llicències d'obres concedides
Total
nombre
places
(gener-setembre
Places previstes/
Places existents
el 1986 (%)
1990)
Places previstes/
Dèficit de places
el 1986 (%)Districte
Nombre de places
En edificis residencials En altres
edificis*Nombre
de
places %
Places previstes/
places existents
el 1986 (%)
Places previstes/
habitatges
previstos
1 - Ciutat Vella 172 2,7 1,13 1,0 255 427 2,81 2,9
2- Eixample 819 12,9 0,82 2,7 1.382 2.201 2,20 19,5
3 - Sants-Montjuïc 1.684 26,6 5,01 3,1 1.532 3.216 9,57 12,7
4 - Les Corts 682 10,8 2,14 4,7 1.299 1.981 6,22 46,9
5 - Sarrià-Sant Gervasi 544 8,6 0,90 5,3 143 687 1,14 5,4
6 - Gràcia 478 7,5 1,06 3,6 44 522 1,16 27,8
7 - Horta-Guinardó 293 4,6 0,72 1,7 3 296 0,73 1,3
8 - Nou Barris 144 2,3 0,41 3,1 - 144 0,41 0,6
9 - Sant Andreu 275 4,3 0,80 2,0 702 977 2,85 7,8
10- Sant Martí 1.249 19,7 3,41 1,7 153 1.402 3,83 4,1
Total sense
Vila Olímpica 6.340 100,- 1,471 2,5 5.513 11.853 2,74 7,31
Vila Olímpica Poblenou 371 4,7 0,091 1,4 689 1.060 0,24 0,61
Vila OlímpicaVall Hebron 1.150 14,6 0,271 2,3 - 1.150 0,27 0,71
Total amb
Vila Olímpica 7.861 100,- 1,831 2,4 6.202 14.063 3,25 8,61
1 En relació amb el totalde la ciutat pe 1986.
*Altres edificis: Indústries, oficines, equipaments i hotels.
Font: Elaboració pròpia apartir de lesdades facilitades per la Direcció de Serveis de Control d'Edificació ipel Servei de la Via Pública de l'Ajuntamentde Barcelona.
El sostre previst durant els nouprimers mesos d'enguany
destinat a places d'aparcament incorpora 14.063 noves places a
la ciutat. La superfície que ocupen aquestes places és de 399.680
m2. En relació amb la dotació prevista durant el mateix període
de l'any passat, es confirma la dinàmica ja observada en
períodes anteriors de creixement de la dotació del nombre de
places, car l'increment experimentat és del 28,6 per cent
respecte al mateix període de l'any passat i del 259 per cent
respecte al mateix període del 1988.
Del conjunt de noves places previstes, unamica més de la
meitat -el 55,9 per cent- s'ubica en edificis destinats a
habitatges. En relació amb això s'ha produït un canvi en la
proporció que es va enregistrar els primers noumesos de l'any
passat, car llavors el 81,8 per cent de les places s'ubicava en
edificacions residencials. Aquest canvi en la distribució de les
places segons l'ús predominant de l'edifici on s'ubiquin mostra
un protagonisme creixent per part de les edificacions vinculades
a usos terciaris previstes en els expedients de nova construcció.
De fet, les variacions que s'han produït en termes de places
segons si es tracta de construccions residencials o no residencials
han estat poc homogènies, amb signes oposats. Així, mentre les
places previstes en edificis residencials han disminuït d'un 12,1
per cent, les previstes en altres edificis han crescut un 211,5per
cent. S'ha d'afegir la consideració que la disminució
experimentada per les places en edificis residencials ve causada
fonamentalment per la incorporació de les places residencials de
la Vila Olímpica. Si no es consideren aquestes, la variació
-positiva- de les places previstes en el període gener-setembre
de 1990 en edificis residencials en relació amb el mateix període
de l'any passat és del 7,1 per cent. En qualsevol cas, el fet
remarcable és l'espectacular creixement de les places situades en
d'altres edificis, fet que ha provocat que el sostre previst per
aquest ús en aquest tipus d'edificacions passés de representar el
6,5 per cent del total de superfície prevista el mateix període de
l'any passat, a 111,5 per cent de l'actual període.
Hiha un 15,7 per cent de places que pertanyen a les
promocions aprovades de laVila Olímpica. D'aquestes, dues
terceres parts pertanyen a edificis de caràcter residencial.
Les noves places aprovades representen un increment respecte
a les places existents el 1986 del 3,25 per cent. Aquestes
relacions superen àmpliament les que es van enregistrar durant
el mateix període de l'any passat, quan les places previstes sobre
les existents van representar només l'1,83 per cent. Tanmateix,
la relació de places previstes en edificis residencials per
habitatges previstos -2,4- ha estat inferior durant els nou
primers mesos de 1990 respecte a l'enregistrada durant el mateix
període de 1989, on va ser de 3,1.
La relació de les places previstes respecte al dèficit existent
comptabilitzat pel 1986 es xifra en un 7,3 per cent, i en un 8,6
per cent si es comptabilitza la Vila Olímpica. Aquestes dades
ofereixen un panorama forçamés optimista a l'enregistrat
durant el mateix període de l'any passat, quan la relació era del
4,9 per cent. No s'ha d'oblidar, però, que del 1986 ençà, el
dèficit s'ha agreujat. En tot cas, la notable davallada de la
demanda de vehicles nous en termes absoluts que s'enregistra de
principis del 1990 ençà fa preveure, juntament amb aquest
increment de la dotació de places, un cert alleugeriment de
l'actual situació d'escassesa absoluta de places per aparcar els
vehicles que es dóna a hores d'ara a la ciutat.
Quant a la distribució per districtes d'aquestes noves
dotacions de places, els districtes que registren uns augments
absoluts més importants són els de Sants-Montjuïc, l'Eixample i
les Corts, aplegant entre els tres més de la meitat del conjunt de
places previstes a la ciutat. Igualment, són aquests districtes els
que experimenten creixements més importants en termes de
places ubicades en edificis no residencials. Tanmateix, els
districtes que experimenten creixements inferiors en termes
absoluts són els de Nou Barris i Ciutat Vella.
85
VI.2.4. Locals comercials previstos a les llicències d'obres concedides (gener-setembre 1990)
En edificis d'habitatges En altres
edificis Total
m2 locals comercials construïts previstos/
m2 locals comercials existents 1986
.rakims".
1 - Ciutat Vella 1.836 2,2 2.858 4.694 1,12
2- Eixample 10.458 12,5 9.279 19.737 2,09
3 - Sants-Montjuïc 20.292 24,3 13.191 33.483 12,33
4- Les Corts 7.873 9,4 2.198 10.071 8,59
5 - Sarrià-Sant Gervasi 4.439 5,3 4.439 1,62
6- Gràcia 5.130 6,1 170 5.300 2,66
7- Horta-Guinardó 6.076 7,3 71 6.147 3,87
8 - Nou Barris 3.809 4,6 3.809 2,12
9 - Sant Andreu 7.107 8,5 1.547 8.654 4,78
10 - Sant Martí 16.554 19,8 1.426 17.980 6,56
Total sense
Vila Olímpica 83.574 100,- 30.740 114.314 3,791
Vila Olímpica Poblenou 3.182 3,3 4.414 7.596 0,251
Vila Olímpica VallHebron 10.572 10,9 10.572 0,351
Totalamb
Vila Olímpica 97.328 100,- 35.154 132.482 4,391
' En relació amb el total de la ciutat pe 1986.
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades per la Direcció de Serveis de Control d'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona iCEP,Àrees de nova centralitat.
El sostre previst durant el període gener-setembre de 1990
destinat a usos directament vinculats a activitats comercials com
són els locals comercials i els magatzems annexos es materialitza
en 132.482 m2.
Una bona part d'aquest sostre -un 73,5 per cent- es troba
ubicat en edificis residencials, mentre que la resta forma part
d'edificis destinats a d'altres usos -oficines i equipaments
fonamentalment. Aquesta relació -tot i ser molt important
mostra una certa pèrdua de pes relatiu d'aquests espais respecte
a l'enregistrada durant el mateix període de l'any 1989, quan el
91,8 per cent del sostre previst per locals comercials se situava
en edificis residencials. Sembla ser, doncs, que guanyen pes els
locals situats en edificis no residencials, fet que es dóna
paral•lelament a l'increment de pes relatiu de les edificacions no
residencials sobre les residencials. D'altra banda, del conjunt del
nou sostre comercial previst, hi ha un 13,7 per cent que s'ubica
en edificis pertanyents a les promocions olímpiques, amb un 8,0
per cent a la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron i el 5,7 per cent
restant a la Vila Olímpica del Poblenou.
86
En relació amb l'evolució que aquestes xifres reflecteixen
respecte al mateix període de l'any passat, es detecta un
creixement del 5,6 per cent, tot i que aquest resulta d'una
disminució en el sostre destinat a locals comercials en els edificis
residencials -de l'ordre del 15,5 per cent, i del creixement del
241,0 per cent que es dóna en la superfície comercial ubicada en
edificis no residencials. Cal esmentar, però, que si retrocedim
fins al mateix període de l'any 1988, el creixement global que es
produeix és del 248,8 per cent. En qualsevol cas, les activitats
comercials, com a factors d'atractivitat i de desenvolupament
urbà, mantenen una evolució positiva que reflecteix l'intensitat
creixent dels usos terciaris als que estan vinculades.
La nova superfície comercial prevista representa un increment
del 4,4 per cent respecte a la superfície comptabilitzada existent
el 1986. Tot i que es tracta d'un increment petit, és superior al
que va representar el sostre comercial previst durant el mateix
període de l'any passat, que va ser de 3,4 per cent.
Pel que fa a la distribució per districtes d'aquest nou sostre
comercial previst, és a Sants-Montjuïc on es dóna lamajor
quantitat de superfície prevista, tant en edificis residencials com
no residencials. Aplega més del 25 per cent si es comptabilitza la
Vila Olímpica i gairebé el 30 per cent si no es comptabilitza
aquesta. De la resta de districtes, Sant Martí -amb la Vila
Olímpica- i PEixample acullen el 19,3 i el 14,9 per cent
respectivament. Tanmateix, els districtes que experimenten
increments de superfície més minsos són Ciutat Vella i Sarrià
Sant Gervasi, amb el 3,5 i el 3,4 per cent respectivament de la
superfície comercial prevista durant els nou primers mesos
d'enguany.
Quant els districtes que experimenten creixements relatius
sobre el sostre comercial ja existentmés importants, són els de
Sants-Montjuïc, amb un increment sobre la superfície comercial
enregistrada el 1986 del 12,33 per cent, i les Corts, amb el 8,59
per cent.
VI.2.5. Sostre previst a les llicències
d'oficines i d'hotels concedides
d'obres per usos industrials, d'equipaments,
Oficin E uipaments
(gener-setembre 1990)
Hot I11111~ Ús industrialm2 r--- % 11111111 I
1_ Ciutat Vella - - 6.379 8,5 619 1,5 6.462 5,6
2- Eixample 3.136 3,2 21.866 29,2 - 32.679 28,3
3 - Sants-Montjuïc 59.560 61,0 33.188 44,3 1.901 4,6 42.276 36,6
4- Les Corts - - 4.383 5,9 19.302 46,7 34.143 29,5
5 - Sarrià-Sant Gervasi 6.660 6,8 5.488 7,3 1.085 2,6 - -
6- Gràcia - - 1.351 1,9 11.150 27,0 - -
7- Horta-Guinardó - - 331 0,1 1.038 2,5 -
8- Nou Barris 3.140 3,2 - - 2.868 7,0 -
9- Sant Andreu 11.976 12,3 492 0,8 2.449 5,9 - -
10 - Sant Martí 13.114 13,5 1.508 2,0 909 2,2 - -
Total sense
Vila Olímpica 97.586 100,- 74.986 100,- 41.321 100,- 115.560 100,-
Vila Olímpica Poblenou 4.510 4,4 68.114 47,6 - 44.466 27,8
Total amb
Vila Olímpica 102.096 100,- 143.100 100,- 41.321 100,- 160.026 100,-
Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades facilitades per la Direcció de Serveis de Control d'Edificació de l'Ajuntament de Barcelona.
Durant els primers nou mesos de 1990 s'ha aprovat la
construcció de 102.096 m2 de sostre per usos industrials, 143.100
m2 destinats a oficines, 41.321 m2 de sostre per equipaments, i
160.026 m2 de sostre destinat a hotels.
El conjunt d'aquests usos recull una tercera part del conjunt
de sostre previst a la ciutat durant aquest període. El paquet de
sostre destinat íntegrament a activitats terciàries, és a dir, les
oficines, els equipaments i els hotels engloben un 25,4 per cent
de tota la superfície prevista. Si es compara la seva evolució amb
el mateixperíode de l'any passat, es reafirma el seu creixent
protagonisme, car llavors va representar només el 13,1 per cent
del total de sostre previst a la ciutat.
Pel que faal sostre destinat a activitats industrials, en relació
amb el període gener-setembre de 1989, s'ha produït un
increment molt important -del 65,4 per cent si es
comptabilitzen els expedients de la VilaOlímpica i del 58,1 per
cent si no es comptabilitzen aquests. Si es compara amb el sostre
de nova construcció previst a les llicències de 1988, la variació és
encaramés espectacular ja que en nou mesos del 1990 es dobla
la superfície industrial aprovada durant tot el 1988.
Com ja hem comentat altres vegades, aquesta dinàmica
expansiva queda determinada per escasses promocions que es
troben molt concentrades en pocs polígons. Així, hi ha tres
districtes on es donen les dotacions de sostre industrialmés
importants, i són Sants-Montjuïc, amb el 58,3 per cent de tota la
superfície industrial prevista, Sant Martí -amb el 17,3 per cent
si es comptabilitza la Vila Olímpica, i Nou Barris -amb el 11,7
per cent.
Quant a la superfície destinada a oficines, durant el període
gener-setembre de 1990 es detecta una intensitat edificatória
molt superior a l'enregistrada durant el mateix període de l'any
passat. En concret, si es comptabilitza el conjunt de sostre
previst, es produeix un increment del 180,0 per cent, mentre que
si no es comptabilitza la Vila Olímpica, l'increment és del 46,6
per cent. En relació amb la superfície destinada a oficines
prevista durant els nou primers mesos d'enguany equival a 2,5
vegades el total de superfície prevista el 1988.
Les grans promocions de nova planta de sostre destinades a
oficines, al igual que per altres usos, es troben força
concentrades en l'espai, és a dir, en zones clarament
terciaritzades que són -oes preveu que esdevindran- nuclis
d'activitat de negocis molt actius. Així, a banda dels expedients
previstos a laVila Olímpica -on es troba la torreMapfre, s'ha
previst durant aquest període la construcció d'un dels complexos
d'oficines previstos entre la Plaça d'Espanya i la Plaça dels
Països Catalans, al districte de Sants-Montjuïc, consistent en un
gratacels de 19 plantes i més de 27.000 m2 de sostre edificat
total. Així, a banda dels districtes de Sants-Montjuïc i del
Poblenou, l'únic districte que presenta una dotació de sostre
important és el de l'Eixample, amb el 15,2 per cent del total de
sostre previst.
El nou sostre previst per equipaments representa el paquet
més minso de tots els grups en què classifiquem la nova
superfície prevista a la ciutat, car només engloba el 3,0per cent
del conjunt de nova superfície prevista. Aquest nou sostre es
troba força concentrat als districtes de les Corts -amb el 46,7
per cent del conjunt de sostre per equipaments previst a la
ciutat- i Gràcia -amb el 27,0 per cent- i en general
predominen petits equipaments culturals i esportius.
Quant els hotels, durant els nouprimers mesos d'enguany s'ha
aprovat la construcció d'll nous hotels que contenen 4.296
places en una superfície hotelera superior als 160.000 m2. En
concret, els expedients que s'han incorporat durant aquest tercer
trimestre són els de la Gran Via de les Corts Catalanes, 327;
Bailén, 4-6; Joan Güell, 199; i Paral•lel, 57. Amb aquest darrer,
són ja tres els hotels aprovats pertanyents al Pla d'Hotels. En
qualsevol cas, la ciutat està fent un gran esforç
d'acondicionament de la seva oferta hotelera a les properes
necessitats, de manera que en el període considerat les noves
places previstes representen gairebé el triple de les creades en
els darrers dos anys.
87

VII. Població

VII.1. Evolució de la població resident a Barcelona
Naixements Defuncions
(b)
Creixement
vegetatiu
c = (a - b)
Immigrants
registrats
(d)
Emigrants
registrats
(e)
Saldo
migratori
registrat
f = (d - e)
Saldo
migratori
estimat*
(g)
Evolució
total*
(c + g)
Població absoluta (milers)
Estimada*
Rectificacions
padronals
1980 20.311 14.134 6.177 8.919 16.780 -7.861 -11.241 -5.064 1.811 1.753**1981 19.123 14.302 4.821 5.218 8.790 -3.572 -5.108 -287 1.811 1.7611982 17.973 14.007 3.966 5.598 15.236 -9.638 -13.782 -9.816 1.801 1.7721983 16.440 14.908 1.532 9.269 20.134 -10.865 -15.537 -14.005 1.787 1.770
1984
1985
15.598
15.190
14.812
16.057
786
-867
11.198
13.214
21.103
21.824
-9.905
-8.610
-14.164
-12.312
-13.378
-13.179
1.773
1.760
1.769
1.702**1986 14.413 16.089 -1.676 8.932 15.919 -6.987 -9.991 -11.667 1.749 1.7041987 13.843 15.292 -1.449 10.365 21.374 -11.009 -15.743 -17.192 1.731 1.714
1988 13.556 16.121 -2.565 11.310 24.593 -13.283 -18.995 -21.560 1.710 1.712
lr. tr. 3.416 4.393 -977 2.744 5.690 -2.946 -4.213 -5.190 1.7052n. tr. 3.365 3.756 -391 2.569 6.090 -3.521 -5.035 -5.426 1.6993r. tr. 3.375 3.979 -604 3.143 7.051 -3.908 -5.588 -6.192 1.693
4t. tr. 3.400 3.993 -593 2.854 5.762 -2.908 -4.159 -3.321 1.690
1989 13.375 15.901 -2.526 12.900 26.813 -13.913 -19.896 -22.422 1.687 1.707lr. tr. 3.322 4.367 -1.045 3.032 5.655 -2.623 -3.751 -4.796 1.7002n. tr. 3.432 4.046 -614 3.213 7.232 -4.019 -5.747 -6.361 1.693
3r. tr. 3.277 3.701 -424 3.449 7.232 -3.783 -5.410 -5.834 1.6874t. tr. 3.344 3.787 -443 3.206 6.694 -3.488 -4.988 -5.431 1.684
1990
lr. tr. 3.1101 4.4331 -1.3231 3.507 6.663 -3.156 -4.513 -5.836 1.678
2n. tr. 3.1901 3.5841 -3941 3.764 7.101 -3.337 -4.772 -5.166 1.673
3r. tr. 3.3171 3.4811 -1641 3.770 7.517 -3.747 -5.358 -5.522 1.668
Notes: Es imació efectuada per Barcelona. Economia. El saldo migratoriestimat s'obté d'aplicar a totel període les correccions derivades a la desviació que entre 1981 i 1986 es produí entre el saldomigratori registrat i e saldomigratori que s'obté per diferència entre la variació de població interpadronal iel saldo vegetatiu. Per calcular la població total estimada, s'incorporen a les dadesde 1981 idel 1986 le dades per omissió produïdes en els quinquennis següents ies refà la sèrie en base al saldo vegetatiu ial saldo migratori estimat. Les dues sèries de població fanreferència a 31 de desembre de cada any, amb l'excepció del període 1980-1985 que és referida a 31 de març de l'any següent.** Dades censals.
1 Dades provisionals.
Font: Elaboració pròpia apartir de lesdades facilitades pelServei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
3r. tr. 1990/ 3r. tr. 1989/
Variació (%) 3r. tr. 1989 3r. tr. 1988 1989/1988
Naixements 1,2 -2,9 -1,3
Defuncions -5,9 -7,0 -1,4
Immigrants 9,3 9,7 14,1
Emigrants 3,9 2,6 9,0
La taula que recull l'evolució de la població de Barcelona
presenta la novetat que les dades contingudes incorporen una
nova sèrie de població estimada total per la ciutat de Barcelona.
La nova sèrie s'ha calculat tenint en compte la diferència entre
el saldo migratori registrat i el real -derivada, al seu tom, de la
diferència entre la variació en la població total i el saldo
vegetatiu- que es vaproduir entre els anys 1981 i 1986 (dades
censals i padronals respectivament, a 31 de març). A partir
d'aquí, hom extrapola la diferència obtinguda entre ambdós
saldos migratoris -un 43 per cent més elevat l'estimat que el
registrat- al movimentmigratori que s'enregistra durant la
resta d'anys que composen la sèrie. D'aquesta manera, es crea
una nova colunma de saldo migratori estimat que incorpora la
hipòtesi que la diferència entre el moviment registrat i el que esdedueix de les variacions interpadronals durant el quinquenni1981-1986 esmanté amb la mateixa intensitat i amb valors
homogenis per a cadascun dels anys de 1986 ençà. Lasubvaloració que les dades registrades representen respecte a lesdeduïdes del moviment interpadronal sembla lògica, donada la
no estricta obligatorietat de donar-se de baixa i d'alta al padró
municipal quan es canvia de domicili. El que no sabem és si el
major saldo negatiu prové d'una superior propensió a emigrar osi es produeix una subvaloració d'ambdues magnituds
-emigració i immigració- que amplifica el valor absolut de la
diferència a favor de la primera.
El resultat final, comes pot veure, ofereix unaperspectiva
força més negativa a la que teníem fins ara, carmostra un procésde pèrdua de població forçamés intens del que s'havia
considerat fins ara.
En qualsevol cas, aquestes dades estimades confirmen la
pèrdua sostinguda de població de la ciutat, amb uns
decreixements interanuals d'un 1,3 per cent del 1988 ençà. En
aquest sentit, cal esperar i veure com evoluciona aquesta
variable -molt sensible en l'actualitat a aspectes vinculats ambles condicions d'habitabilitat, atractivitat per serveis i preus de
l'habitatge- per copsar com afecta a l'estructura de la població
de la ciutat a termini mitjà.
Pel que fa a l'evolució durant el tercer trimestre d'enguany del
moviment de la població registrat, tant el moviment vegetatiu
com el migratori persisteixen en les seves davallades respectives
-més moderada en el cas del creixement vegetatiu, que
pressionen a la baixa l'evolució global. Pel que fa al creixement
vegetatiu, el tercer trimestre d'enguany presenta unes
perspectivesmillors que les del mateix període de l'any passat,
degut a la conjuminació d'un major nombre de naixements
-amb un increment de l'1,2 per cent- i d'una disminució de les
defuncions -5,9 per cent. En tot cas, degut a les temperatures
91
VII.2. Moviments migratoris a Barcelona
Arees d'origen-destinació
Total Saldo
Immigrants a
Resta prov./
Total Immigrants
Emigrants de
Resta prov./
Total Emigrants Emigrants/ImmigrantsResta Prov. Barcelona Resta del món
Període Immigrants Emigrants Immigrants Emigrants Immigrants Emigrants migratori (A)
1980 3.888 9.753 5.031 7.027 8.919 16.780 -7.861 43,6 58,1 -
1981 1.673 3.327 3.545 5.463 5.218 8.790 -3.572 32,1 37,8 2,1
1982 2.346 6.940 3.252 8.296 5.598 15.236 -9.638 41,9 45,6 2,2
1983 5.190 10.290 4.079 9.844 9.269 20.134 -10.865 56,0 51,1 2,2
1984 6.352 11.188 4.846 9.915 11.198 21.103 -9.905 56,7 53,0 1,9
1985 7.388 11.860 5.826 9.964 13.214 21.824 -8.610 55,9 54,3 1,8
1986 5.134 8.195 3.798 7.724 8.932 15.919 -6.987 57,5 51,5 1,8
1987 5.266 12.213 5.099 9.161 10.365 21.374 -11.099 50,8 57,1 2,0
1988 5.220 15.035 6.090 9.558 11.310 24.593 -13.282 46,2 61,1 2,1
1989 5.463 16.257 7.437 10.556 12.900 26.813 -13.913 42,3 60,6 2,1
Resta RMB Resta del món Total Saldo
migratori
_11~1111111er
Resta RM131
IS111~1§gaiffightik.
Emlfilits dliff
Resta R.MB/ Emigrants/
ImmigrantsImmigrants Emigrants Immigrants Emigrants Immigrants Emigrants
1989 4.674 14.825 8.226 11.988 12.900 26.813 -13.913 36,2 55,3 2,1
lr. tr. 1.145 3.253 1.887 2.402 3.032 5.648 -2.623 37,8 57,6 1,9
2n. tr. 1.249 4.108 1.964 3.124 3.213 7.232 -4.019 38,9 56,8 2,3
3r. tr. 1.201 3.950 2.248 3.282 3.449 7.232 -3.783 34,8 54,6 2,1
4t. tr. 1.079 3.514 2.127 3.180 3.206 6.694 -3.488 33,7 52,5 2,1
1990
lr. tr. 1.322 3.935 2.185 2.728 3.507 6.663 -3.156 37,7 59,1 1,9
2n. tr. 1.437 4.105 2.327 2.996 3.764 7.101 -3.337 38,2 57,8 1,9
3r. tr. 1.252 4.198 2.518 3.319 3.770 7.517 -3.747 33,2 55,8 2,0
(A) Amb l'excepció de la corresponent al 1989, la resta s'han calculat a partir d'una mitjana mòbil de tres anys.
RMB: Regió Metropolitana de Barcelona (comprèn les cinc comarques de la Regió I -Barcelonès, Baix Llobregat,VallèsOccidental, Vallès Oriental iMaresme- més l'Alt Penedès iel Garraf).
Font: Elaboració pròpiaa partir de lesdades facilitades pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
inferiors a les habituals que s'han enregistrat durant el mes de
desembre i que afectaran, sens dubte, la xifra de defuncions, no
es preveu unamillora del saldo vegetatiu per aquest any
respecte a l'any passat.
Quant al movimentmigratori registrat, aquest és lleugerament
superior al corresponent al mateix període de l'any passat, amb
un creixement relatiu força superior dels immigrants, però sense
que això condicioni el manteniment de la proporció de dos
emigrants per cada immigrat registrat.
92
La composició dels fluxos d'entrades i sortides de Barcelona
no presenta gaires novetats respecte a les dades que hem
publicat amb anterioritat. Es confirma la persistència del saldo
migratori negatiu, amb valors absoluts lleugerament superiors a
les dues variables que determinen el saldo respecte als que es
van enregistrar durant el mateix període de l'any passat, amb
increments del 9,3 per cent pels immigrants i del 3,9 per cent
dels emigrants.
Es manté la preeminència dels emigrants sobre els immigrants
en unaproporció de dos a un, i amb intensitats de corrents
d'origen o destinació diferenciades segons si es tracta d'uns o
d'altres. Així, predominen, a grans trets, els immigrants
provinents de la resta delmón respecte als que vénen de la resta
de la Regió Metropolitana, mentre que els emigrants que
prefereixen establir-se a la resta de la Regió Metropolitana
superen els quemarxen a la resta del món. De consolidar-se
aquesta tendència, caldrà observar com afectaran aquests
moviments migratoris en la composició de la població en un
terminimitjà.
Monografia 1
El mercat de sòl industrial
a l'àrea de Barcelona'
Javier Sáez
Centre d'Estudis de Planificació

S'ha assenyalat en diversos treballs que fins la primera crisi
del petroli, els municipis de laprimera coronametropolitana
—identificable a grans trets amb ladelimitació de l'extingida
Corporació Metropolitana de Barcelona— van ser els principals
receptors d'implantacions industrials, a mesura que la
disponibilitat de sòl i els nivells de preus feien més difícil la
ubicació en el nucli central metropolità. Els anys posteriors,
sobretot a partir de l'inici de la recuperació registrada després de
1984-85, semblen reproduir aquesta mateixa dinàmica a una
escala més àmplia, de forma que la segona corona metropolitana
passa a ser en aquest període la principal àrea receptora de
noves implantacions industrials.
Una valoració de les possibilitats de desenvolupament de les
activitats transformadores a Barcelona i la seva àrea econòmica
requereix considerar el potencial d'acollida de noves empreses
que proporcionen l'oferta i les reserves de sòl existents, prenent
també en consideració les possibilitats de redistribució
d'activitats entre diferents zones de l'àrea metropolitana.
La informació en què es basen aquestes pàgines proporciona
una visió completa i actualitzada de l'ocupació i disponibilitat de
sòl industrial als municipis de la Regió Metropolitana de
Barcelona —considerada, en un sentit ampli, comaquella que
inclou les cinc comarques de la Regió I més les de l'Alt Penedès
i el Garraf. En funció d'ella es poden avaluar les possibles
tendències de localització de les activitats industrials a termini
curt i mitjà.
1 Aquest article resumeix alguns dels aspectes tractats a l'estudi Espai industrial i indústria
urbana a Barcelona, realitzat per un equip del Centre d'Estudis de Planificació (CEP) format per
E. Baró,M.T.Costa, J. García, A. Soy, J. Sáez, Y.Ursa iB. Valcárcel.
1. Situació almunicipi de Barcelona
Elmunicipi de Barcelona és el que disposa d'una major
superfície de sòl destinat a ús industrial de tots els de laRegió
Metropolitana (RMB). Òbviament, és també un dels que
presenten els nivells d'ocupació d'aquest sòl més elevats.
Els quatre polígons que concentren la superfície qualificada
com industrial a la ciutat, tenen una extensión total neta de
947,8 Ha, que representen el 10,35 per cent de l'extensió total
del termemunicipal.
El polígon de la Zona Franca és, amb àmplia diferència, el de
major dimensió de la ciutat, amb una superfície de 472 Ha, cosa
que suposa gairebé la meitat del sòl industrial del municipi. Els
de Poblenou i el BonPastor tenen una extensió de 215, i 190 Ha,
respectivament, i el més reduït és el de Gran Via Sud, amb una
superfície de 70,8 Ha.
Al gràficM.1.1 es representa la localització d'aquests polígons
a la ciutat així com el pes que representa cada polígon dins
l'espai industrial total de Barcelona.
En el moment en què es va realitzar l'avaluació del grau
d'ocupació d'aquests polígons (3r. trimestre de 1990), el Polígon
Industrial Zona Franca estava ja ocupat en la seva totalitat
—físicament o reservat per a les empreses ja instal.lades— , cosa
lògica tenint en compte que per la seva situació i qualitat de la
urbanització és el sòl industrial que reuneix millors condicions
de tota l'àrea de Barcelona i que, a més, els preus (en règim de
concessió) mantinguts pel Consorci de la Zona Franca són molt
competitius. Per tant, el sòl industrial vacant a la ciutat es
localitza als tres polígons restants, segons la distribució que
apareix al gràfic M.1.1. Com es pot comprovar el total de
superfície amb qualificació d'industrial que encara resta
desocupada a Barcelona és de 23,3 Ha, que suposen una
proporció del 2,5 per cent l'extensió total d'aquest tipus de sòl.
95
El polígon de Gran Via Sud, malgrat ser el de dimensió més
petita, és el que disposa d'una major quantitat de superfície
lliure, que equival a un 15,2 per cent de la seva extensió total,
mentre que els del Bon Pastor i Poblenou disposen de quantitats
més baixes de sòl vacant, que representen també proporcions
menors de la seva superfície total: un 4,2 per cent i un 2,1 per
cent, respectivament.
El fet que, d'aquests tres polígons, sigui el de Poblenou el que
disposa demenor superfície lliure resulta coherent, si es
considera que és el d'ocupaciómés antiga a la ciutat i que, a més
de les activitats industrials, existeix a la zona una forta
concentració d'empreses de transport. Més atípic resulta que el
polígon de Gran Via Sud sigui el que manté una major extensió
vacant, malgrat la seva favorable situació i la seva dimensió
relativament reduïda. El deficient estat d'urbanització que
encaramanté bona part d'aquest polígon sembla el factor
explicatiu més rellevant del percentatge, relativament elevat, de
sòl disponible.
Una consideració detallada dels solars vacants als tres
polígons esmentats permet apreciar que es distribueixen entre
ells en quantitatsmolt similars, i que es reparteixen de forma
aleatòria als respectius àmbits, depenent sobretot de les
condicions d'urbanització de la zona. En ocasions, responen a
l'abandó i deteriorament d'antics edificis industrials.
La superfície mitjana dels solars disponibles a la ciutat és de
3.000 m2, però lamajor part són de dimensions relativament
petites: un 28,6 per cent tenenmenys de 1.000 m2 i un 26,0 per
cent entre 1.000 i 2.000 m2. Es detecten també diferències
significatives entre els tres polígons considerats, de forma que
als de Gran Via Sud i el Bon Pastor la superfície mitjana per
solar és de 4.311 m2 i 3.337 m2, respectivament, mentre que pel
de Poblenou es situa en 1.623 m2.
Aquestes disparitats mantenen una certa correspondència amb
la tipologia —quant a la grandària— de les empreses existents a
cadascun d'ells.
96
Si es contrasta la disponibilitat de sòl en el moment de
recollida de la informació (3r. trimestre de 1990) amb les dades
equivalents per al final de l'any 1986, es comprova que un 36,5
per cent de l'oferta existent en aquell moment ha sortit del
mercat. En aquest interval ha estat ocupada la totalitat de l'espai
que restava vacant al polígon de Zona Franca, un 51,7 per cent
de la superfície disponible al del Poblenou i el 35,2 i 8,5 per
cent, respectivament, en els casos dels polígons del Bon Pastor i
Gran Via Sud.
En termes absoluts, les superfícies absorbides per la demanda
en aquest període als polígons del Bon Pastor i del Poblenou
han estat similars, mentre que en el cas de Gran Via Sud no han
arribat a una quarta part de la corresponent a aquells. Les dades
existents no assenyalen disparitats importants de preus entre
aquests tres polígons; en conseqüència, es pot deduir que el grau
d'urbanització ha estat el factor condicionant de l'escassa
proporció de la demanda absorbida pel polígon de Gran Via
Sud. Un altre aspecte que també pot resultar rellevant, com és
la grandària dels solars existents, també situa Gran Via Sud en
posició favorable, atenent la tipologia dels solars ocupats a la
ciutat durant el període considerat. Subsidiàriament, abans de
l'estiu de 1987, també hi ha pogut incidir el període de suspensió
en la concessió de llicències mentre es va redactar i tramitar el
Pla Especial que reordena la zona, que va rebre l'aprovació
definitiva almaig del 1987.
D'acord amb els ritmes d'ocupació mantinguts durant aquests
darrers anys de recuperació econòmica, una simple extrapolació
de la tendència permetria preveure que en un termini entorn als
cinc anys, i en condicions d'un ritme sostingut de creixement
econòmic, el sòl industrial existent a Barcelona restaria exhaurit.
Cal fer, però, dues matisacions al respecte: d'una banda, s'ha de
tenir en compte que el major potencial de sòl disponible i que
reuneix millors condicions de situació i dimensions és el situat al
polígon de Gran Via Sud; tanmateix, el deficient estat
d'urbanització de les zones d'aquest polígon encara lliures i les
dificultats de gestió existents per portar a la pràctica la
planificació efectuada introdueixen un element d'incertesa quant
a la situació efectiva de mercat d'aquests solars.
En segon lloc, els augments de preus i les expectatives
derivades de la construcció de la Vila Olímpica i altres projectes
que afecten la zona ha provocat a algunes àrees del Poblenou
una tendència a la retenció de sòl difícild'avaluar, però que pot
afectar significativament la sortida al mercat del potencial
d'oferta existent.
En tot cas, les reserves de sòl industrial existents són força
limitades i, més enllà del període esmentat, les possibilitats de
localització a Barcelona de nous establiments industrials haurà
de passar —sempre que el tipus d'activitat ho faci viable— per la
substitució d'instal•lacions industrials obsoletes que hagin de ser
desplaçades. D'altra banda, cal també tenir presents les fortes
tensions que entre els usos de sòl industrial i els residencials i
d'activitats terciàries es registren en determinades zones
—fonamentalment algunes àrees del Poblenou—, tensions que a
terminimitjà i llarg només es pot preveure que s'aguditzin.
Gràfic M.1.1. Localització dels polígons industrials a Barcelona
Sòl Industrial 22 a
Distribució del sòl industrial a Barcelona
Zona Franca 472 Ha.
50%
BonPastor 190 Ha.
20%
Poblenou 215 Ha.
23%
Gran Via Sud 70.8 Ha.
7%
Total sòl industrial a Barcelona: 947 Ha.
Distribució del sòl lliure als polígons
industrials de Barcelona
Poblenou4,54 Ha.
19%
Gran Via Sud 10,78 Ha.
46%
Bon Pastor8,01 Ha.
34%
Total sòl lliure 23,33 Ha.
97
QuadreM.1.1. Distribució del sol industrial a les comarques de la R.M.B. (3r. trimestre de 1990)
Superficle Total zona
'
Zona industrial Zona industrial Zona industria
Comarca total industrial edificable edificable ocupat edificable lliure
Ellir -111111~ Illn" 11111~ .
Alt Penedès 59.241 836,1 1,4 520,5 181,5 34,9 339,0 65,1
Baix Llobregat 48.641 2.967,5 6,1 2.173,3 1.614,7 74,3 558,7 25,7
Barcelonès 14.311 1.838,4 12,8 1.494,4 1.419,0 94,9 75,4 5,0
Garraf 18.409 408,1 2,2 207,3 81,6 39,4 125,7 60,6
Maresme 39.690 815,4 2,1 555,2 165,1 29,7 390,1 70,3
Vallès Occidental 58.066 4.343,2 7,5 2.757,7 1.722,1 62,4 1.035,6 37,5
Vallès Oriental 88.948 2.248,7 2,5 1.613,2 887,9 55,0 725,3 45,0
2. Principals àrees d'oferta a la RegióMetropolitana de Barcelona
Les dades agregades a escala comarcal posen de manifest que
el Vallès Occidental és la comarca que presenta una major
extensió de sòl industrial, seguida de les del Baix Llobregat, el
Vallès Oriental i el Barcelonès (Quadre M.1.1). La major
densitat en relació amb la superfície total, però, correspon al
Barcelonès i Vallès Occidental.
De les xifres del Quadre M.1.1 es desprén que, a grans trets,
el nucli metropolità és el que presenta una concentració més
elevada de sòl industrial; el segueixen les comarques contigües
amb millors condicions d'accessibilitat. El Vallès Oriental
presenta una proporció baixa de sòl industrial en lamesura que
es tracta de la comarca més extensa de la RMB i que les
activitats d'aquest tipus es concentren en una petita part d'ella:
el triangle més meridional, al sud de Granollers.
Aquestes mateixes comarques -Barcelonès,Baix Llobregat i
els dos Vallès- són les que presenten percentatges d'ocupació
més elevats de la superfície destinada a usos industrials, que en
el cas del Barcelonès (95 per cent) implica una quasi total
saturació. En contrapartida, les comarques més distants i/o amb
pitjors condicions relatives d'accessibilitat (AltPenedès, Garraf i
Maresme) són les que, malgrat ser les que tenenmenors
superfícies qualificades per a aquests usos, disposen de
percentatges desocupats més elevats, superiors al 60 per cent.
Per tant, en aquestes tres comarques es pot considerar que s'ha
registrat una escassa pressió de les activitats industrials, que, a
més, en molts casos poden entrar en competència amb altres
activitats generadores de rendes més elevades, com els usos
turístics, la segona residència i l'agricultura intensiva.
98
Òbviament, aquestes dades proporcionen únicament una
primera aproximació global al nivell de congestió al nucli
metropolità i quant a la situació a grans trets a laRMB. Una
consideració de les possibilitats d'implantació d'activitats
industrials a l'àrea de Barcelona requereix una valoració de les
condicions respecte a sòl industrial a escala municipal i, fins i
tot, dels diferents polígons existents en aquestmateix àmbit.
Elsmunicipis de l'aglomeratmetropolità central se situen, en
general, entre els que tenenmajors quantitats de sòl industrial: a
més de Barcelona, l'Hospitalet i Badalona disposen de superfícies
superiors a les 300 Ha de zones industrials. Unicament a Santa
Coloma de Gramanet els usos industrials tenen una escassa
importància en el conjunt del territori, mentre que en el cas de
Sant Adrià de Besòs, l'exigüitat del termemunicipal justifica
que no disposi d'una superfície elevada de sòl industrial, malgrat
que el percentatge que aquest representa en l'extensió total del
municipi (un 21,2 per cent) el situa entre els que tenen una
densitat més elevada d'aquests usos.
Els restants municipis on existeixen les quantitats més
importants de superfície industrial se situen en un entorn proper
a Barcelona, i la proximitat a la xarxa d'autopistes sembla un
factordeterminant, si es considera que tots els municipis on hi
ha un volum de sòl industrial superior a les 300 Ha -amés dels
ja citats- se situen superposats o contingus a una autopista.
Una situació similar es registra als municipis que disposen de
superfícies entre 200 Ha i 300 Ha d'aquest sòl, interval en què, a
més demunicipis amb bona accessibilitat des de la xarxa
d'autopistes, es troben també les capitals comarcals del Garraf i
l'Alt Penedès.
148
147
153
1143 41
135
152
18
16
15
13
25
22
26 ,3
24 10
62
35
61 40
60 52
30 4846 39
53 64:11
37 56
47 36 4341
17
Gràfic M.1.2.
Sòl industrial als municipis
de la Regió Metropolitana de Barcelona
Valors absoluts de sòl industrial brut
ffi Més de 300 Ha
De 201a 300 Ha
111111 De 101 a 200 Ha
De 51 a 100 Ha
Menys de 51 Ha
Sense sòl industrial
Font: Elaboració pròpia.
Llistat de municipis de
Baix Llobregat
1 Abrera
2 Begues
3 Castelldefels
4 Castellví de Rosanes
5 Cervelló
6 Collbató
7 Corbera de Llobregat
8 Cornellà de Llobregat
9 Esparreguera
10 Esplugues de Llobregat
11 Gavà
12 Martorell
13 Molinsde Rei
14 Olesa de Montserrat
15 Pallejà
16 Papiol, el
17 Prat de Llobregat, el
18 Sant Andreu de la Barca
19 Sant Boi de Llobregat
20 Sant Climent de Llobregat
21 Sant Esteve Sesrovires
22 Sant Feliu de Llobregat
23 Sant Just Desvern
24 Sant Joan Despí
25 Sant Vicenç dels Horts
26 Santa Coloma de Cervelló
27 Torrelles de Llobregat
28 Vallirana
29 Viladecans
les comarques de la Regió I, de l'AltPenedès i del Garraf
Barcelonès
30 Badalona
31 Barcelona
32 Hospitalet de Llobregat,
33 Sant Adrià de Besòs
34 Santa Coloma de Gramenet
Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental Alt Penedès Garraf
35 Alella 65 Barberà del Vallès 87 Aiguafreda 108 Mollet del Vallès 130 Avinyonetdel Penedès 157 Canyelles
36 Arenys de Mar 66 Castellar del Vallès 88 Ametlla del Vallès, 109 Montmany-Figaró 131 Cabanyes, les 158 Cubelles
37 Arenys de Munt 67 Castellbisbal 89 Bigues iRiells 110 Montmeló 132 Castelleti la Gornal 159 Olivella
38 Argentona 68 Cerdanyola del Vallès 90 Campins 111 Montornès del Vallès 133 Castellví de la Marca 160 Sant Pere de Ribes
39 Cabrera de Mar 69 Gallifa 91 Canovelles 112 Montseny 134 Font-rubí 161 Sitges
40 Cabrils 70 Matadepera 92 Cardedeu 113 Parets del Vallès 135 Gelida 162 Vilanova i la Geltrú
41 Caldes d'Estrac 71 Montcada i Reixac 93 Castellcir 114 Roca del Vallès, la 136 Granada, la
42 Calella 72 Palau de Plegamans 94 Caldes de Montbui 115 Sant Antoni de Vilamajor 137 Mediona
43 Canet de Mar 73 Polinyà 95 Castellterçol 116 Sant Celoni 138 Olèrdola
44 Dosrius 74 Rellinars 96 Cànoves iSamalús 117 SantEsteve de Palautordera 139 Olesa de Bonesvalls
45 Malgratde Mar 75 Ripollet 97 Fogars de Montclús 118 SantFeliu de Codines 140 Pacs del Penedès
46 Masnou, el 76 Rubí 98 Franqueses del Vallès, les 119 SantFost de Campsentelles 141 Pla del Penedès, el
47 Mataró 77 Sabadell 99 Garriga, la 120 Sant Pere de Vilamajor 142 Pontons
48 Montgat 78 Sant Cugat del Vallés 100 Granera 121 Sant Quirze Safaja 143 Puigdàlber
49 órrius 79 Sant Llorenç Savall 101 Granollers 122 Santa Eulàlia de Ronçana 144 Sant Cugat Sesgarrigues
50 Palafolls 80 Sant Quirze del Vallès 102 Gualba 123 Santa Maria de Martorelles 145 Sant Llorenç d'Hortons
51 Pineda de Mar 81 Santa Perpètua de Mogoda 103 Llagosta, la 124 Santa Maria de Palautordera 146 Sant MartíSarroca
52 Premià de Dalt 82 Sentmenat 104 Lliçàde Munt 125 Tagamanent 147 Sant Pere de RuidebitIles
53 Premià de Mar 83 Terrassa 105 Lliçàde Vall 126 Vallgorguina 148 Sant Quintí de Mediona
54 Sant Andreu de Llavaneres 84 Ullastrell 106 Llinars del Vallès 127 Vallromanes 149 Sant Sadurní d'Anoia
55 Sant Cebrià de Vallalta 85 Vacarisses 107 Martorelles 128 Vilalba Sasserra 150 Santa Fe del Penedès
56 Sant Iscle de Vallalta 86 Viladecavalls 129 Vilanova del Vallès 151 Santa Margarida i elsMonjos
57 Sant Pol de Mar 152 Subirats
58 Sant Vicenç de Montalt 153 Terrassola iLavit
59 Santa Susanna 154 Torrelles de Foix
60 Teià 155 Vilafranca del Penedès
61 Tiana 156 Vilobí del Penedès
62 Tordera
63 Vilassar de Dalt
64 Vilassar de Mar
99
Quadre M.1.2. Municipis de la RMB
amb més d'un 10 %
de la superfície municipal
destinada a sòl industrial
1. Barberàdel Vallès 48,8 %
2. Sant Andreu de la Barca 36,2 %
3. L'Hospitaletde Llobregat 35,9 %
4. Martorell 31,9 %
5. Santa Perpètua de Mogoda 27,7 %
6. Cornellà 23,9 %
7. Parets del Vallès 23,8 %
8. Polinyà 22,5 %
9. Montmeló 22,3 %
10. SantAdrià de Besòs 21,2 %
11. Granollers 21,2 %
12. Palau de Plegamans 19,4 %
13. Montornès delVallès 19,1 %
14. Lliçà de Vall 17,0 %
15. Badalona 15,6 %
16. Rubí 15,2 %
17. Abrera 14,8 %
18. Sant Joan Despí 14,8 %
19. Castellbisbal 14,7 %
20, Ripollet 13,8 %
21. La Llagosta 12,8 %
22. Martorelles 12,7 %
23. Esplugues de Llobregat 12,6 %
24. Vilafrancadel Penedès 12,3 %
25. Mollet del Vallès 11,8 %
26. Sant Vicenç dels Horts 10,9 %
27. Cerdanyola del Vallès 10,8%
28. Sant Feliude Llobregat 10,5 %
29. Barcelona 10,4 %
Si es considera el percentatge de sòl dels municipis de la RMB
dedicat a usos industrials la localització dels que presenten les
proporcions més elevades corrobora la interpretació que
permeten fer les xifres absolutes, de forma que es destaca que
les majors densitats de sòl industrial es localitzen, a més de
l'aglomeració central, en l'entorn der nus de connexió de
l'autopista A-2 amb la A-7 i, molt especialment, de les
connexions d'aquesta amb la A-18 i la A-17. Cal assenyalar que
en aquest cas els municipis de Sabadell i Terrassa, per l'amplitud
dels termesmunicipals respectius, no apareixen entre els de
major densitat dels usos industrials en el territori. En
contrapartida, molt pocs municipis amb condicions de
localització favorables i extensions elevades de superfície
industrial disposen encara de quantitats importants de sòl lliure.
100
En funció de l'estat de planejament, hom ha diferenciat el sòl
industrial disponible en dos grans blocs: d'una banda el que està
qualificat coma sòl urbàmés aquell en què, tenint la qualificació
d'urbanitzable programat, s'hi ha desenvolupat i aprovat un Pla
Parcial. D'altra banda, s'ha agrupat el sòl urbanitzable
programat que encara no disposa de Pla Parcial i l'urbanitzable
no programat amb previsió d'ús industrial.
Aquests dos blocs permeten establir un para•elisme, si no
totalment rigorós, sí raonablement aproximat, entre les
condicions de planejament i la situació demercat. Així, el
primer grup es pot considerar com a sòl ja en oferta o que, en
tot cas, pot introduir-se en el mercat en un termini breu; el
segon grup es pot assimilar a la reserva de sòl disponible en un
terminimitjà i llarg, en funció del temps que pugui transcórrer
fins que es realitzi el planejament parcial o el programa
d'actuació corresponent.
Als gràfics M.1.4 i M.1.5 se sintetitzen les dades de sòl
industrial lliure disponible als municipis de la RMB agrupades
segons el criteri especificat, és a dir, segons que es tracti d'oferta
efectiva o disponible a termini curt, en el primer cas, i de
reserves de sòl ocupades en un termini mitjà o llarg, en el segon.
Com es pot comprovar, tan sols els municipis de Rubí i Santa
Perpètua de Mogoda apareixen amb unes disponibilitats de sòl
relativament elevades, tant en un termini curt com llarg.
Pel que fa a sòl urbà iurbanitzable programat amb Pla Parcial
aprovat, els municipis de Castellbisbal i Castellar del Vallès són
els que disposen d'una major oferta, amb extensions de 135,45
Ha i 80,04 Ha, respectivament. Amb quantitats disponibles
entre 60Ha i 80 Ha es troben els municipis de Polinyà, Rubí i
Abrera, i amb xifres de sòl vacant amb aquestes qualificacions
compreses entre 40 Ha i 60 Ha, els de Lliçà de Vall,Montmeló,
la Roca del Vallès, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de
Mogoda i Sant Andreu de la Barca. Aquestes localitats són,
doncs, les que presenten expectatives més clares d'acollida de
noves implantacions industrials, atenent al fet que —amb
l'excepció de Castellar del Vallès— es troben situades en les
zones amb millors condicions de localització i disposen de
superfícies importants de sòl en oferta a termini curt.
Considerades aquestes dades de disponibilitat de sòl en relació
amb l'accessibilitat dels municipis des de la xarxa d'autopistes, a
l'àrea entorn a la connexió de la A-2 i la A-7 hi ha quatre
municipis (Castellbisbal, Abrera, Rubí i Sant Andreu de la
Barca) amb paquets importants de sòl industrial disponibles o
que poden entrar en el mercat en un termini breu, que
conjuntament apleguen un total de 317,9 Ha edificables. A la
zona més propera a l'enllaç de la A-7 i la A-17, les quantitats de
sòl industrial disponible en les mateixes condicions són, en
general, més baixes per cada municipi, però pel fet d'estar el
territori més fragmentat, també hi ha una superfície total en
oferta important. Polinyà, amb 68,7 Ha. és el municipi amb una
quantitatmés elevada de sòl industrial en oferta immediata o a
termini curt, mentre que els que el segueixen —Palau de
Plegamans, Lliçà de Vall i SantaPerpètua de Mogoda
disposen en conjunt de 147,06 Ha i Montmeló, Mollet, Parets i
Montornès del Vallès —els municipis situats sobre la connexió
de la A-7 i la A-17— tenen entre els quatre 142,74 Ha més de
sòl disponible. El total de sòl que en els municipis citats
d'aquesta àrea es troba en oferta amb una disponibilitat molt
immediata és, doncs, de 358,50 Ha edificables.
148
147
153
114341
133 140 131 136
155
151
138
135
152
144
130
113
108 110
115
92
106
97
120 117 90 102
124
107 111 129
119
123 127
56
55
2227 26 23
24 10
8
11 29
19 32
60 52
3946
53 64
4630
41
36 43 ;7
digel
33
Gràfic M.1.3.
Sòl industrial lliure segons
qualificació urbanística: sòl urbà més sòl
urbanitzable programat amb pla parcial
(assimilable a oferta actual)
Valors absoluts
Més de 80Ha
De 61a 80Ha
fie De 41 a 60Ha
De 21a 40Ha
Menys de 21 Ha
Sense sòl industrial
Font: Elaboració pròpia.
Llistat de municipis de les comarques de la Regió I, de l'Alt Penedès i del Garraf
Baix Llobregat
1 Abrera
2 Begues
3 Castelldefels
4 Castellví de Rosanes
5 Cervelló
6 Collbató
7 Corbera de Llobregat
8 Cornellà de Llobregat
9 Esparreguera
10 Esplugues de Llobregat
11 Gavà
12 Martorell
13 Molinsde Rei
14 Olesa de Montserrat
15 Pallejà
16 Papiol, el
17 Prat de Llobregat, el
18 Sant Andreu de la Barca
19 Sant Boi de Llobregat
20 Sant Climent de Llobregat
21 Sant Esteve Sesrovires
22 Sant Feliu de Llobregat
23 Sant Just Desvern
24 Sant Joan Despí
25 Sant Vicenç dels Horts
26 Santa Coloma de Cervelló
27 Torrelles de Llobregat
28 Vallirana
29 Viladecans
Barcelonès
30 Badalona
31 Barcelona
32 Hospitalet de Llobregat,
33 Sant Adrià de Besos
34 Santa Coloma de Gramenet
Maresme
35 Alella
36 Arenys de Mar
37 Arenys de Munt
38 Argentona
39 Cabrera de Mar
40 Cabrils
41 Caldes d'Estrac
42 Calella
43 Canet de Mar
44 Dosrius
45 Malgrat de Mar
46 Masnou, el
47 Mataró
48 Montgat
49 Órrius
50 Palafolls
51 Pineda de Mar
52 Premià de Dalt
53 Premià de Mar
54 Sant Andreu de Llavaneres
55 Sant Cebrià de Vallalta
56 Sant Isclede Vallalta
57 Sant Pol de Mar
58 Sant Vicenç de Montalt
59 Santa Susanna
60 Teià
61 Tiana
62 Tordera
63 Vilassar de Dalt
64 Vilassar de Mar
Vallès Occidental
65 Barberà del Vallès
66 Castellar del Vallès
67 Castellbisbal
68 Cerdanyola del Vallès
69 Gallifa
70 Matadepera
71 Montcada iReixac
72 Palau de Plegamans
73 Polinyà
74 Rellinars
75 Ripollet
76 Rubí
77 Sabadell
78 Sant Cugat del Vallès
79 Sant Llorenç Savall
80 Sant Quirze del Vallès
81 Santa Perpètua de Mogoda
82 Sentmenat
83 Terrassa
84 Ullastrell
85 Vacarisses
86 -Viladecavalls
Vallès Oriental
87 Aiguafreda
88 Ametlla del Vallès.
89 Bigues i Riells
90 Campins
91 Canovelles
92 Cardedeu
93 Castellcir
94 Caldes de Montbui
95 Castellterçol
96 Cànoves iSamalús
97 Fogars de Montclús
98 Franqueses del Vallès, les
99 Garriga, la
100 Granera
101 Granollers
102 Gualba
103 Llagosta, la
104 Lliçàde Munt
105 Lliçàde Vall
106 Llinars del Vallès
107 Martorelles
108 Mollet del Vallès
109 Montmany-Figaró
110 Montmeló
111 Montornès del Vallès
112 Montseny
113 Parets del Vallès
114 Roca del Vallès, la
115 Sant Antoni de Vilamajor
116 Sant Celoni
117 Sant Esteve de Palautordera
118 Sant Feliu de Codines
119 Sant Fost de Campsentetles
120 Sant Pere de Vilamajor
121 Sant Quirze Safaja
122 Santa Eulàlia de Ronçana
123 Santa Maria de Martorelles
124 Santa Maria de Palautordera
125 Tagamanent
126 Vallgorguina
127 Vallromanes
128 Vilalba Sasserra
129 Vilanova del Vallès
Alt Penedès
130 Avinyonet del Penedès
131 Cabanves, les
132. Castellet i la Gornal
133 Castellví de la Marca
134 Font-rubí
135 Gelida
136 Granada, la
137 Mediona
138 Olèrdola
139 Olesa de Bonesvalls
140 Pacs del Penedès
141 Pla del Penedès, el
142 Pontons
143 Puigdàlber
144 Sant Cugat Sesgarrigues
145 Sant Llorenç d'Hortons
146 Sant Martí Sarroca
147 Sant Pere de Ruidebitlles
148 Sant Quintí de Mediona
149 Sant Sadurní d'Anoia
150 Santa Fe del Penedès
151 Santa Margarida iels Monjos
152 Subirats
153 Terrassola iLavit
154 Torrelles de Foix
155 Vilafranca del Penedès
156 Vilobí del Penedès
Garraf
157 Canyelles
158 Cubelles
159 Olivella
160 Sant Pere de Ribes
161 Sitges
162 Vilanova i la Geltrú
101
Aquestes dues polaritats són les que presenten les millors
oportunitats de localització per les empreses industrials per tal,
com existeix encara un volum d'oferta important i, per tant, es
pot considerar que previsiblement també una gamma d'opcions
més àmplia, el nivell de preus és, lògicament, significativament
inferior a l'existent en l'aglomeració central i la situació en
relació amb les infrastructures de transport és en ambdos casos
molt favorable, ja que permet un accés immediat als enllaços de
la xarxa d'autopistes que connecten directament amb el mercat
europeu pel nord i amb el de la resta de l'Estat espanyol pel sud,
així com amb les dues principals artèries viàries d'accés a
l'aglomerat central barcelonès. Per tant, constitueixen els punts
més avantatjosos en termes d'accés a clients i subministradores
d'Europa i d'Espanya, i també de proximitat i accessibilitat al
mercat de la ciutat, tant de béns i serveis com de mà d'obra. A
més, l'àrea entorn a la unió de la A-2 i la A-7, gaudeix, a més,
d'una bona comunicació amb el port i l'aeroport.
Per contra, molt pocs municipis dels que se situen en les dues
àrees citades disposen de reserves importants de sòl industrial
ocupable en un termini mitjà i llarg. Obviament, però, cal també
tenir en compte la possibilitat de requalificació de terrenys, així
com l'elaboració de nouplanejament general en alguns
municipis, subjectes de transformacions importants.
102
En la situació actual, Santa Perpètua de Mogoda, amb 111,2
Ha de sòl lliure amb les qualificacions d'urbanitzable programat
sense pla parcial aprovat i d'urbanitzable no programat, és el
municipi que es destaca amb majors reserves de sòl industrial de
tota la RMB. Amb quantitats superiors a 60Ha apareixen
Vilafranca del Penedès, Vilanova i laGeltrú, Granollers i
Tordera, és a dir, localitats que mantenen una dinàmica
industrial força autònoma i amb poques vinculacions amb el
nucli metropolità (amb l'excepció de Granollers). Amb
superfícies compreses entre 40 i 60 Ha es troben sis municipis de
la RMB: Mataró, Viladecans, Terrassa, Rubí, Sant Cugat i
Cerdanyola del Vallès. Les reserves més importants de sòl
industrial disponibles a termini mitjà i llarg se situen, doncs, al
Vallès Occidental, ja que entre els quatre últimsmunicipis citats
i el de Santa Perpètua de Mogoda apleguen 314,5 Ha de sòl
industrial en reserva. Els municipis amb reserves inferiors a 40
Ha presenten una dispersió considerable i, en la seva majoria,
són més distants del nucli metropolità; com a excepcions en què
encara es disposa d'una quantitat rellevant de sòl disponible en
un termini mitjà/llarg en localitats pròximes a l'aglomerat
barcelonès, destaquen Sant Boi de Llobregat, Molins de Rei i
Montcada i Reixac.
En definitiva, les escasses disponibilitats de sòl als municipis
que integren el Barcelonès, els elevats preus existents en aquests
municipis i els problemes de congestió que afecten gran part de
l'aglomeratmetropolità central, permeten preveure que la
localització en aquesta àrea es limitarà a les empreses per les
que les rendes de situació són importants o que necessiten
traslladar-se dins un radi petit. Les noves implantacions, amb
més graus de llibertat per escollir l'emplaçament, haurien de
tendir a localitzar-se preferentment en les dues àrees de polaritat
que s'han assenyalat entorn als nusos de connexió de l'autopista
A-7 amb les A-2, A-18 i A-17, en les que, com s'ha assenyalat,
diversos municipis disposen de quantitats de sòl industrial en
oferta i en reserva relativament importants i que presenten les
majors rendes de situació dins laRMB.
148
147
153
1143 41
156
89
94 122 88
104
105
133 140 131 136
155
151
138
135
152
144
130
113
108 110
111 129
119 123
127
115
92
106
97
120 117 90 102
124
22
26 23
24 10
8
35
61 6340
60 52
48 46 39
53 64
54
58
47
41
36 43
31
32
Alr /ilifirr,
..
x---
Gràfic M.1.4.
Sòl industrial lliure segons
qualificació urbanística: sòl urbanitzable programat
sensepla parcial més sòl urbanitzable no programat
(assimilable a oferta disponible a un termini mitjà i llarg)
Més de 80 Ha
De 61a 80Ha
ing De 41a 60Ha
De 21a 40Ha
Menys de 21 Ha
Sense sòl industrial
Font: Elaboració pròpia.
Llistat de municipis de les comarques de la Regió I, de l'Alt Penedès i del Garraf
Baix Llobregat Barcelonès Maresme
1 Abrera 30 Badalona 35 Alella
2 Begues 31 Barcelona 36 Arenys de Mar
3 Castelldefels 32 Hospitalet de Llobregat, 37 Arenys de Munt
4 Castellví de Rosanes 33 Sant Adrià de Besos 38 Argentona
5 Cervelló 34 Santa Coloma de Gramenet 39 Cabrera de Mar
6 Collbató 40 Cabrils
7 Corbera de Llobregat 41 Caldes d'Estrac
8 Cornellà de Llobregat 42 Calella
9 Esparreguera 43 Canet de Mar
10 Esplugues de Llobregat 44 Dosrius
11 Gavà 45 Malgrat de Mar
12 Martorell 46 Masnou, el
13 Molins de Rei 47 Mataró
14 Olesa de Montserrat 48 Montgat
15 Pallejà 49 Órrius
16 Papiol, el 50 Palafolls
17 Prat de Llobregat, el 51 Pineda de Mar
18 Sant Andreu de la Barca 52 Premià de Dalt
19 Sant Boi de Llobregat 53 Premià de Mar
20 Sant Climent de Llobregat 54 Sant Andreu de Llavaneres
21 Sant Esteve Sesrovires 55 Sant Cebrià de Vallalta
22 Sant Feliu de Llobregat 56 Sant Iscle de Vallalta
23 Sant Just Desvern 57 Sant Pol de Mar
24 Sant Joan Despí 58 Sant Vicenç de Montalt
25 Sant Vicenç dels Horts 59 Santa Susanna
26 Santa Coloma de Cervelló 60 Teià
27 Torrelles de Llobregat 61 Tiana
28 Vallirana 62 Tordera
29 Viladecans 63 Vilassar de Dalt
64 Vilassar de Mar
Vallès Occidental
65 Barberà del Vallès
66 Castellar del Vallès
67 Castellbisbal
68 Cerdanyola del Vallès
69 Gallifa
70 Matadepera
71 Montcada iReixac
72 Palau de Plegamans
73 Polinyà
74 Rellinars
75 Ripollet
76 Rubí
77 Sabadell
78 Sant Cugat del Vallès
79 Sant Llorenç Savall
80 Sant Quirze del Vallès
81 Santa Rerpetua de Mogoda
82 Sentmenat
83 Terrassa
84 Ullastrell
85 Vacarisses
86 Viladecavalls
Vallès Oriental
87 Aiguafreda
88 Ametlla del Vallès,
89 Bigues i Riells
90 Campins
91 Canovelles
92 Cardedeu
93 Castellcir
94 Caldes de Montbui
95 Castellterçol
96 Cànoves i Samalús
97 Fogars de Montclús
98 Franqueses del Vallès, les
99 Garriga, la
100 Granera
101 Granollers
102 Gualba
103 Llagosta, la
104 Lliçà de Munt
105 Lliçà de Vall
106 Llinars del Vallès
107 Martorelles
108 Mollet del Vallès
109 Montmany-Figaró
110 Montmeló
111 Montornès del Vallès
112 Montseny
113 Parets del Vallès
114 Roca del Vallès, la
115 Sant Antoni de Vilamajor
116 Sant Celoni
117 Sant Esteve de Palautordera
118 Sant Feliu de Codines
119 Sant Fost de Campsentelles
120 Sant Pere de Vilamajor
121 Sant Quirze Safaja
122 Santa Eulàlia de Ronçana
123 Santa Maria de Martorelles
124 Santa Maria de Palautordera
125 Tagamanent
126 Vallgorguina
127 Vallromanes
128 Vilalba Sasserra
129 Vilanova del Vallès
Alt Penedès
130 Avinyonet del Penedès
131 Cabanyes, les
132 Castellet i la Gornal
133 Castellví de la Marca
134 Font-rubí
135 Gelida
136 Granada, la
137 Mediona
138 Olèrdola
139 Olesa de Bonesvalls
140 Pacs del Penedès
141 Pla del Penedès, el
142 Pontons
143 Puigdàlber
144 Sant Cugat Sesgarrigues
145 Sant Llorenç d'Hortons
146 Sant MartíSarroca
147 Sant Pere de Ruidebitlles
148 Sant Quintí de Mediona
149 Sant Sadurní d'Anoia
150 Santa Fe del Penedès
151 Santa Margarida i els Monjos
152 Subirats
153 Terrassola iLavit
154 Torrelles de Foix
155 Vilafranca del Penedès
156 Vilobí del Penedès
Garraf
157 Canyelles
158 Cubelles
159 Olivella
160 Sant Pere de Ribes
161 Sitges
162 Vilanova i la Geltrú
103,
3. Comportament recent de lademanda de sól i nivell de preus en
elmercat de sòl i naus industrials
Segons totes les dades recollides i persones consultades,
durant el període 1986-1989 la demanda de sòl i naus industrials
ha seguit un comportamentmolt dinàmic i en molts casos ha
anat per davant de l'oferta. Igualment, hi ha una coincidència a
valorar que, a partir de la segona meitat de 1989, s'ha registrat
un canvi clar en la tendència,de forma que la pressió de la
demanda s'ha reduït sensiblement i el temps de permanença en
el mercat del sòl i del sostre en oferta ha augmentat
significativament. Cal especificar que la informació obtinguda
respecte a aquest tema fa referència a municipis de la primera
corona metropolitana, bàsicament del BaixLlobregat, el Vallès
Occidental i el Barcelonès.
En aquesta retracció de la demanda han pogut influir diferents
factors; bàsicament, el fort augment dels preus registrat durant
els últims anys —es pot estimar que en algunes zones els preus
del sòl industrial des de finals de 1986 han tingut un increment
de l'ordre del 300 per cent—, l'existència d'una demanda
insatisfeta acumulada durant els primers anys de recuperació
econòmica —en els que l'oferta va resultar insuficient per cobrir
les necessitats de creixement i d'implantació de les empreses
que ha pressionat de forma desproporcionada durant algun
temps. Per últim, es considera que les restriccions al crèdit
dictades pel Banc d'Espanya al començament del segon semestre
de 1989 també han incidit significativament sobre aquesta
retracció de la demanda.
Quant a les preferències de les empreses demandants,
habitualment es prioritza l'adquisició de sòl, encara que en molts
casos s'accepten indistintament naus o parcel.les, i és normal que
moltes empreses comencin intentant adquirir sòl, però que si
troben dificultats per obtenir-ne amb les condicions desitjades,
acabin sovint comprant naus. Pel contrari, l'opció del lloguer de
naus apareix, en general, com a molt més secundària.
Aquestes apreciacions generals, en les que hi ha coincidència
per part de totes les fonts d'informació consultades, es poden
concretar i matisar amb les dades recollides per la gerència de
l'Eix de Promoció Industrial del BarcelonèsNord, que durant el
quadrienni 1986-1989 ha efectuat un seguiment sistemàtic de
totes les demandes rebudes. Aquest treball ha permès conèixer
les preferències, en diferents aspectes, d'una mostra d'empreses
relativament àmplia (un total de 303). Sintetitzant aquesta
informació pel que faal tema tractat ara, resulta que en primera
opció, entorn d'una tercera part de les empreses s'interessen per
adquirir sòl, un 25 per cent prefereixen naus industrials, una
proporció similar accepten indistintament sòl o sostre, i la resta
(entorn a un 17 per cent) donen preferència a les naus en règim
de lloguer. Cal afegir que, probablement com a conseqüència de
la intensa pujada dels preus al mercat immobiliari, s'aprecia en
els anys 1989-90 un sensible augment de les proporcions de naus
industrials i de l'oferta en règim de lloguer.
104
En relació amb el tipus de parcel.les i naus en què se centren
les preferències dels demandants, el segment de grandàries
mitjanes i petites és el que concentra principalment l'interès de
les empreses. En la majoria dels casos les necessitats d'espai
corresponen a superfícies entre 500 i 1.000 m2 o entre 1.000 i
3.000 m2, mentre que les demandes de superfície inferiors o més
elevades suposen en general una proporciómolt més baixa.
Pel que fa als preus existents als mercats de sbl i naus
industrials a laRMB, malgrat haver disposat de dades d'una
mostra relativament extensa d'ofertes, la informació que es
presenta té un caràcter necessàriament indicatiu, ja que hi ha un
ampli conjunt de variables que incideixen de forma important
sobre els preus: accessibilitat, situació, grau i qualitat de la
urbanització, disponibilitat de serveis, proximitat a
infrastructures bàsiques, superfície i forma de les parcel.les,
coeficients d'edificabilitat i d'ocupació en el cas del sól i qualitat
de la construcció per les naus, etc. En conseqüència, les
disparitats de preus que es troben dins d'un mateix municipi
fins i tot, dins d'un mateix polígon industrial són considerables i
plantegen problemes seriosos per qualsevol consideració
agregada de la informació.
Amb les reserves que es deriven d'aquestes limitacions, les
dades que esquemàticament es representen al gràfic 6 revelen
que, malgrat que els preus més elevats del sòl industrial
corresponen, com és lògic, al sòl que encara resta disponible a
Barcelona, els restants municipis que integren l'aglomerat
metropolità central assoleixen nivells molt propers, amb preus a
l'Ho4:0italet i Cornellà, per exemple, que oscil.len entre 53.000 i
66.000 pts./m2.
Elsmunicipis de l'entorn més pròxim al nucli metropolità,
identificables amb una primera corona metropolitana, mantenen
ja un nivell de preus sensiblement més reduït, de forma que les
dades més recents obtingudes a localitats comSant Boi de
Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat o Barberà del
Vallès presenten valors relativament homogenis que oscil.len
entre les 20.000 pts./m2 i les 34.000 pts./m2. En aquest àmbit, els
preus més elevats corresponen al municipi de Sant Cugat, en el
que el valor màxim supera les 44.000 pts./m2.
A la resta del territori metropolità, els preus esmantenen en
xifres inferiors a les 20.000 pts./m2, amb l'excepció de Sabadell.
Les dades restants corresponen bàsicament a les localitats més
importants de les comarques delMaresme, el Garraf i l'Alt
Penedès (Arenys deMar, Mataró, Vilanova, Vilafranca, Sant
Sadurní) i alguns municipis de les restants comarques, més
distants de Barcelona (Martorell, Esparreguera, Sant Feliu de
Codines, etc.). En aquests casos, amb poques excepcions, els
preus esmantenen en valors compresos entre les 10.000 i les
17.000 pts./m2.
D'acord amb el conjunt de dades considerat, i malgrat les
limitacions que suposa valorar la situació d'un mercat ampli i
heterogeni amb una informació restringida, sembla que la
situació als municipis del nucli metropolità no presenta
disparitats importants quant a preus del sòl industrial en oferta.
Òbviament, és en aquests municipis on es troba el nivell de
preus més elevat i, dins d'ells, a Barcelona. Cal assenyalar que
les expectatives de renovació de la zona del Poblenou han tingut
també una forta repercussió en els preus d'aquest tipus de sòl a
la zona, encara que la informació disponible al respecte és molt
limitada, corresponent a unaoferta extremadament reduïda.
142
154
134
137
148
147
153
143 141
156
140 131 136150
157
145
149
135
152
104
72
105
113
155 15 65 81 108 110144
138
160
159
161
130
139 5
28
Gràfic M.1.5.
Preus de venda del sòl industrial
• Més de 70.000 ptes./m2
De 40.001 a 70.000 ptes.1m2
De 10.001 a 40.000 ptes./m2
Menys de 10.001 ptes./m2
Sense sòl industrial
Font: Elaboració pròpia,
142
134
154
137
148
147
153
143
141
156
140 131 136150
"5
144
130
157
138
160
159
161
149
2
27
116
503 107 111
119
323
127
61
35
60 52
63
4°
30 48 46
53 64
152
139
6
9
74
3
79
100 95 93
87
121
69
118 125
94
109
89
99
122 08
104
105
113
110
103 107 111 129
119
823
127
91 98
128
126
37 56
54
00 55
41
36 43 57 42
96
120
112
97
117 9° 102
124
128
49
38
116
126
37 56
54
34 61
35
11, 40 58 5560
30 48 46 9, 64 39 41
36 43 57 42 5
Gràfic M.1.6.
Preus de venda del sostre industrial
111 Més de 120.000 ptes./m2
De 90.001 a 120.000 ptes./m2
De 70.001 a 90.000 ptes.1m2
De 50.001 a 70.000 ptes.1m2
Menys de 50.001 ptes.1m2
Sense sostre industrial
Font: Elaboració pròpia.
62
50
45
105
Pel que fa al mercat de naus industrials, les diferències entre
valors màxims i mínims per m2 són, en general, encaramés
voluminoses que en l'oferta de sòl. Malgrat tot, els valors més
freqüents dins la mostra utilitzada presenten diferències
intermunicipalsmés reduïdes que en el cas del sòl industrial.
També en aquestmercat, els preus més elevats corresponen a
naus en oferta a Barcelona. Les situacions més habituals a
Barcelona corresponen a valors entre 120.000 i 140.000 pts./m2,
mentre que als municipis d'un entorn més proper a la ciutat la
forquilla de preus més freqüent correspon a xifres compreses
entre 90.000 i 120.000 pts./m2, al marge d'alguns casos puntuals
com són els de Sant Joan Despí i Esplugues, on s'han trobat
preus equiparables als vigents a Barcelona.
106
Els valors esmentats són els més usuals tant en municipis del
nucli metropolità (l'Hospitalet, Sant Adrià, Cornellà, Badalona)
comen molts dels que es poden considerar inclosos en una
primera corona metropolitana (SantBoi de Llobregat, Sant
Cugat,Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Barberà del
Vallès, etc.).
Així, les diferències de preus entre municipis de la zona
metropolitana són menys pronunciades per les naus que en el
mercat del sòl industrial, de forma que a Barcelona es troben
naus en oferta a preus de 80.000 pts./m2 (Collblanc) i 88.000
pts./m2 (Gran Via/Zona Franca), similars als detectats a Barberà
oMollet i inferiors als trobats a Sant Cugat. De la mateixa
forma, en algunes localitats de la segona corona metropolitana
com Vilassar o Mataró existeix un nombre d'ofertes amb preus
que oscillen entre les 70.000 i les 118.000 pts.1m2, xifres més
altes que les vigents en molts municipis de l'entorn més pròxim a
Barcelona.
En definitiva, es pot considerar que el mercat del sostre
industrial, encara que en alguns casos presenti diferències entre
preus màxims i mínims més fortes que per al sòl industrial,
manté en general, distribucions de preus més homogenis dins el
conjunt demunicipis metropolitans i, per aquesta raó, la
delimitació de zones amb nivells de preus similars es presenta
més problemàtica.
Monografia 2
Dinàmica de la contractació laboral
a Barcelona, 1985-1989
Ferran Brunet
Universitat Autònoma de Barcelona
•-
En la presentmonografia s'analitza l'evolució delmercat de
treball de Barcelona durant el quinqueni 1985-1989. Tal com
l'estancament de l'economia s'ha eclipsat davant l'auge de
moltes activitats, també la crisi d'ocupació ha cedit el pas a
l'esclat de la contractació. L'embranzida generada per la
perspectiva del 1992 i la regulació estatal per protegir i
flexibilitzar l'ocupació han expandit els contractes de treball
eventuals acollits a mesures de foment. La millor posició
estratègica assolida per Barcelona ha de potenciar-se en l'horitzó
de la integració europea.
1. Panorama de la contractació laboral
El moviment laboral registrat aporta una informació preciosa
sobre la dinàmica delmercat de treball. En són els registres
administratius derivats de la gestió de les incidències laborals de
les empreses, institucions i treballadors, tasca que l'INEM
realitza a Barcelona en una dotzena d'oficines. De la seva
explotació estadística, se'n pot deduir:
• els fluxos mensuals d'altes i baixes de demandes d'ocupació,
d'ofertes de llocs de treball, de contractes de treball i de
prestacions econòmiques per desocupació; i
• els estocs de demandes d'ocupació d'aturats i de no aturats
pendents a la fi de cada mes (estudiants, treballadors ocupats
que cerquen una altraocupació...).
L'elaboració d'aquests i altres indicadors permet asseverar
que durant els darrers anys s'ha produït un canvi substantiu en la
situació laboral de Barcelona. En síntesi: el nombre d'aturats
registrats a Barcelona ha anat minvant des d'un màxim de
127.774 corresponent al novembre del 1986 fins als 70.642 del
desembre del 1989 (vegeu GràficM.2.1.). Demanera que la
taxa general d'atur —referida a la població activa existent
segons el padró de 1986— ha passat del 18,78 al 10.,38 per cent.
En canvi, en les mateixes dates l'atur afectava a tot Espanya el
21,2 i el 16,2 per cent de la població actival.
La caiguda de l'atur és simultània a la revifalla de la
contractació laboral a Barcelona. Dels 9.308 contractes de
treball registrats el gener de 1985 es va pasar a 22.542 el
desembre de 1989. També l'evolució d'altres variables de la
situació laboral de Barcelona (com ara la fortíssima reducció de
l'atur juvenil, l'important augment de les demandes de canvi
d'ocupació registrades per treballadors ja ocupats, o
l'extraordinària expansió de la contractació laboral), confirmen
plenament el diagnòstic: la dinàmica laboral de Barcelona s'ha
redreçat2.
1 Per tal d'avaluar cabalment aquesta tendència cap al redreçament de la situació laboral
de Barcelona, es pot afegir que el nombre d'aturats en els darrers mesos del 1989 s'apropa
als valors de principis de l'any 1981. Val a dir que també durant la primera meitat del 1990
l'atur ha continuat minvant: així, al juliol s'han trobat en aquesta situació 63.065
barcelonins(es).
L'anàlisi del mercat de treball de Barcelona s'ha desenvolupat en virtut del conveni de
recerca establert entre l'Area de Desenvolupament Econòmic i Social (abans Ponència) de
l'Ajuntament de Barcelona i el Departament d'Economia Aplicada de la Universitat
Autònoma de Barcelona. Hom pot consultar-ne les següents publicacions:
• Butlletídel Mercat Local de Treball (mensual, publicat per l'Àrea des del gener del 1987);
• Analisi del mercat de treball de Barcelona (editats els volums corresponents als anys 1986,
1987 i 1988);
• Ferran Brunet iXavier Cóller (1990), Dinàmica de la contractació laboral de Barcelona,
1985-1988 (policopiat).
De la depressió a l'auge, la situació econòmica de Barcelona
ha millorat sensiblement. Els estralls de la crisi han amainat
front la reanimació general de l'activitat, i àdhuc l'apogeu de
més d'un sector. En esbrinar les raons del canvi, s'hi troben
esdeveniments de pes:
• les forces que ha desfermat la nominació de Barcelona coma
seu dels Jocs Olímpics d'Estiu del 1992 (l'octubre del 1986);
• la reactivació econòmica dels països industrialitzats;
• l'adhesió el 1986 de l'Estat espanyol a les Comunitats
Europees, i la progressiva formació de l'eix de regions del
Nord de la Mediterrània; així com
• l'accentuació a Barcelona de l'efecte de centralitat
metropolitana i de capitalitat.
Totplegat ha millorat de manera palesa la posició de
Barcelona, la seva atractivitat i la productivitat, renda i qualitat
de vida dels barcelonins. Durant aquest període, la societat civil
i les administracions públiques han creat formes de relació noves
que emparen el redreçament. Pel que fa a la regulació estatal,
sobresurten les mesures de protecció i foment de l'ocupació i la
flexibilització de les relacions laborals. En l'àmbit local,
destaquen les iniciatives d'ocupació i la promoció econòmica, on
Barcelona ha estat capdavantera3.
La dinàmica de la contractació laboral registrada a Barcelona
en el període 1985-1989 és el fruit de l'efecte combinat de:
• una tendència de l'activitatmunicipal i del país a l'expansió; i
de
• l'estacionalitat dels fenòmens laborals (que fluctuen amb la
temporada: les vacances d'estiu, la represa del setembre i de
l'octubre, el Nadal...).
La conjuminació de la tendència expansiva amb
l'estacionalitat va fer que, tot seguint el ritme del calendari
laboral, la contractació s'expandís fortament. L'anàlisi de les
fluctuacions de la contractació, atenent a les sevesmodalitats o
tipus i a llur composició per sectors i per sexes, pot aportar
alguna llum a la comprensió de la dinàmica del mercat de treball
de Barcelona en el període 1985-1989.
3 C,ommission of the European Communities (1989), Strategic partnering and local
employment initiatives, BrusseHes: Commission of the European Communities, 2 vols.
109
Gràfic M.2.1. Aturats i contractes de treball registrats a Barcelona (1985-1989)
Aturats registrats Contractes registrats
a fi de mes (milers) durant el mes (milers)
130 — —36
125
— 34
—
—32
120 —
— 30
115 —
—28
110 — —26
105 — 24
100 — 22
— 20
95 —
— 18
90 —
— 16
85
— 14
80 —
— 12
75 — — 10
70 — 8
11111 O0
1985 1986 1987 1988 1989
— Aturats — Contractes
2. Els tipus de contracte de treball
En la crisi i reestructuració recents de les economies
industrialitzades, les relacions laborals han estat un dels aspectes
més trasbalsats. Ací, el procés ha estat especialment intens
donats els trets diferencials de l'economia espanyola4. Tres
finalitats han estat les principals de la regulació laboral:
• la protecció de l'ocupació, sobretot la dels col•lectius més
desfavorits o amb especials dificultats, comels de persones
més grans o els de disminuïts;
• la de foment de l'ocupació, per a la generalitat dels
treballadors en atur i per grups específics; i
• la flexibilització de les relacions laborals.
4 Tal com subratlla l'OCD£ (1990), «Progrès de la réforme structurelle», París, OCDE
[suplement extraordinari al núm. 47 (abril) de les Perspectives économiques de POCDE].
110
Els dos primers objectius són dels més clàssics de la política
econòmica. En canvi, més innovadora és l'actuació pública en
relació amb el procés dit de flexibilització del mercat de treball,
consistent en una fase primerenca de superació de les rigideses
que limitaven la reducció de l'ocupació i, en una de posterior, en
la promoció de formes noves i menys vinculants d'establir els
contractes de treba115.
La flexibilització, la protecció i el foment de l'ocupació s'han
sintetitzat en una considerable ampliació de les formes d'establir
el contracte de treball. La política laboral s'ha aplicat a
l'extensió del ventall de contractes, especialment dels de duració
determinada, així com a subvencionar la contractació. Durant
els anys 1980, la bellugadissa en les formes de contractació
laboral ha estat important6.
5 Cf. OCDE (1987), Flexibilidad ymercado de trabajo: el debate actual, Madrid: Ministerio
de Trabajo y Seguridad Social; i OIT (1988), La flexibilidad del mercado de trabajo, Madrid:
Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
Vid, el seguit d'estudis del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (anual), Mercado de
trabajo en España durante [19...]. Coyuntura y programas de actuación, Madrid: Ministerio de
Trabajo y Seguridad Social.
Quadre M.2.1. Contractes de treball registrats a Barcelona en
1987
els anys 1985-1989,
1988
per
1989
tipus
Variació
1985-1989
1985 1986
Tipus de contracte Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) jikiiiiii
Eventuals de foment a l'ocupació 26.054 20,3 33.840 19,9 47.429 21,6 68.519 23,6 87.462 26,6 235,7
-per menys de 12 mesos 21.474 16,7 29.127 17,1 41.323 18,8 60.922 21,0 80.933 24,6 276,9
-de 12 a 17 mesos 3.790 3,0 3.934 2,3 4.689 2,1 6.193 2,1 5.610 1,7 48,0
-de 18 a 23 mesos 428 0,3 335 0,2 645 0,3 570 0,2 154 0,1 -64,0
-per 24 i més mesos 362 0,3 444 0,3 772 0,4 834 0,3 765 0,2 111,3
A temps parcial de foment a l'ocupació 11.724 9,1 15.323 9,0 21.144 9,6 30.167 10,4 35.007 10,7 198,6
En pràctiques 5.742 4,5 10.003 5,9 13.943 6,3 18.011 6,2 21.699 6,6 277,9
Per a la formació 5.232 4,1 9.049 5,3 11.533 5,2 16.658 5,7 20.197 6,2 286,0
Majors de 45 anys 802 0,6 1.120 0,7 1.244 0,6 1.580 0,5 1.360 0,4 69,6
Treballadors minusvàlids 165 0,1 567 0,3 323 0,2 853 0,3 250 0,1 51,5
Jubilació especial als 64 anys 37 0,0 38 0,0 27 0,0 26 0,0 39 0,0 5,4
Indefinits a menors de 26 anys 4.760 3,7 8.863 5,2 10.963 5,0 9.010 3,1 958 0,3 -79,7
En base a convenis de l'INEM 1.359 1,1 2.022 1,2 1.072 0,5 2.409 0,8 17 0,0 -98,8
Total dels contractes acollits a mesures
de foment de l'ocupació i a convenis 55.875 43,5 80.825 47,5 107.678 48,9 147.233 50,6 166.999 50,8 198,9
Eventuals de caràcter ordinari 66.193 51,5 82.491 48,5 102.135 46,4 129.422 44,5 143.942 43,8 117,5
-per obra o servei 20.715 16,1 26.858 15,8 34.378 15,6 40.318 13,9 42.392 12,9 104,6
-per necessitats del mercat 26.846 20,9 31.565 18,5 41.836 19,0 61.674 21,2 70.756 21,5 163,6
-per interinitat 11.276 8,8 11.531 6,8 13.132 6,0 15.703 5,4 17.658 5,4 56,6 .
-per nova activitat 1.206 0,9 1.538 0,9 1.976 0,9 2.374 0,8 2.371 0,7 96,6
-de caràcter discontinu 1.493 1,2 2.336 1,4 1.911 0,9 1.439 0,5 427 0,1 -71,4
-altres 4.657 3,6 8.663 5,1 8.902 4,0 7.914 2,7 10.338 3,2 122,0
Indefinits 6.402 5,0 6.750 4,0 10.254 4,7 14.185 4,9 17.587 5,4 174,7
Total dels contractes no acollits a mesures
de foment de l'ocupació ni a convenis , 72.595 56,5 89.241 52,5 112.389 51,1 143.607 49,4 161.529 49,2 122,5
Total dels contractes de treball registrats 128.470 100,- 170.066 100,- 220.067 100,- 290.840 100,- 328.528 100,- 155,7
Les noves figures de la contractació laboral contemplen
situacions especials en relació a les condicions dels treballadors o
a la Hisenda pública i al sistema de seguretat social. Davant
l'extensió del ventall de modalitats o formes de contractació, és
habitual distingir entre els contractes acollits a algunamesura
administrativa de foment a l'ocupació (en forma d'exoneracions
i altres condicions especials, o convenis entre l'INEM i altres
ens) i els contractes no acollits a disposicions d'aquesta mena.
En el Quadre M.2.1. s'esmenten les modalitats de contracte de
treball desenvolupades en el darrer quinqueni.
En quatre anys, el nombre de contractes de treball registrats a
Barcelona esmultiplica per 2,5, en passar el total anual de
128.470 a 328.538. Els contractes acollits a mesures de foment
creixen un 198,9 per cent i els no acollits un 122,5 per cent. Aixè
fa que entre 1985 i 1990 la participació dels contractes acollits
sobre el total pugi del 43,5 al 50,8 per cent. En aquest context,
l'expansió de la contractació esmaterialitza en l'explosió de la
contractació eventual o temporal, ja sigui acollida o no.
D'altra banda, cal tenirpresent que l'INEM facilita el nombre
de contractes però no el nombre de persones a què corresponen
aquests contractes. De manera que és impossible de saber la
rotació de la contractació, i per tant, la mitjana anual de
contractes per treballador. En comparar la variació anual de
l'atur amb el nombre de contractes de treball registrats durant
l'any es constata que aquest podria ser un indicador clau. En
sintesí: entre l'l de gener del 1985 i el 31 de desembre del 1989,
l'atur s'ha reduït en 48.177 persones però s'han registrat
1.137.971 contractes de treball (dels quals només 55.178 són
indefinits)7.
Contràriament a l'explosió dels contractes eventuals, les
formesmés estables i no subvencionades de contractació han
crescut molt per sota de lamitjana. Per exemple, els contractes
indefinits suposen només fins al 5 per cent del total dels
contractes. D'altra banda, entre els contractes acollits a ajudes i
bonificacions, els que serveixen a la protecció de col-lectius
especials de treballadors tampoc no han reeixit sempre.
D'aquestamanera, els contractes per als més grans de 45 anys
han passat de 802 a 1.360 (+69,6 per cent); els adreçats a
treballadors minusvàlids, de 1.654 a 2.505 (+51,5 per cent); els
contractes per jubilació especial, de 37 a 39 per cent; i els
indefinits a menors de 26 anys de 4.760 a 9.010, el 1988, ja que
al 1987 se suprimí aquesta modalitat de contracte.
Tant el 1985 comel 1989, els tres tipus de contracte més
freqüents són els eventuals per necessitats del mercat, els que
són per menys de 12 mesos i els que són per obra o servei.
Juntes, aquestes tres formes de contractació tenen una
participació en el total dels contractes registrats que oscil-la del
53,7 per cent al 59,1 per cent. Hi ha tres altres classes de
contracte acollit d'especial significat qualitatiu i quantitatiu: sónels contractes a temps parcial, en pràctiques i per a la formació.
El 1989 han representat el 23,3 per cent del total. Al costat dels
contractes eventuals per a menys de 12 mesos, aquests tres
anteriors són els que més s'han multiplicat.
7 D'altra banda, en els anys 1985 i 1988 hi havia, respectivament, 599.025 i682.972
assalariats adscrits a l'INSS. Això fa un escreix de 83.947 treballadors suplementaris. (Vegeu
Enric Llarch (1987), Dimensió econòmica i territorial del Barcelonès, Barcelona: Caixa de
Catalunya, així com les informacions publicades en BARCELONA.ECONOMIA, núm. 8,
tercer trimestre del 1990).
111
Quadre M.2.2. Distribució mensual dels
a Barcelona (1985-1989)
contractes de treball registrats
Variació
1985 1986 1987 1988 1989 -
Gener 9.308 12.530 16.155 20.188 25.807 177,3
Febrer 8.841 13.523 17.535 23.963 26.131 195,6
Març 8.683 12.422 16.230 24.366 26.600 206,4
Abril 8.664 14.112 17.007 22.999 27.639 219,0
Maig 9.728 13.294 17.275 26.336 29.286 201,1
Juny 9.866 14.331 18.530 23.534 29.671 200,7
Juliol 14.321 17.666 22.087 27.974 29.947 109,1
Agost 8.085 9.298 12.693 16.780 17.852 120,8
Setembre 11.312 14.588 17.924 25.442 25.976 129,6
Octubre 15.425 18.329 22.996 30.082 34.551 124,0
Novembre 13.142 16.024 22.811 26.989 32.526 147,5
Desembre 11.095 13.949 18.824 22.187 22.542 103,2
Total Anual 128.470 ijO.066 220.067 290.840 328.528 155,8
3. Estacionalitat de la contractació laboral
La contractació laboral es veumolt influïda per la conjuntura
econòmica i el calendari. En conseqüència, la tendència
profunda de la contractació a expandir-se es realitza a través de
variacions estacionals notables. La dinàmica i l'estacionalitat de
la contractació laboral registrada a Barcelona des del 1985 s'han
dibuixat en el Gràfic M.2.2. Hom hi copsa bé el caràcter cíclic
de la contractació.
112
De l'anàlisi dels valors mensuals dels contractes registrats és
possible discernir els següents trets distintius:
i) Durant el primer semestre de tots els anys considerats es
produeix un lleuger increment de la contractació laboral
registrada en les oficines d'ocupació de Barcelona. Fins cada
mes de juny, hiha petites variacions mensuals de la
contractació.
ü) En el mes de juliol, hi ha sovint una puja considerable de
la contractació seguida d'una davallada en elmes d'agost (en
què s'arriba als nivells més baixos de contractació de tots els
anys).
fi) En el mes de setembre, i si no a l'octubre, la contractació
s'expandeix de nou fins assolir màxims mensuals de l'any de
contractació. La represa de la contractació al setembre o a
l'octubre és sempre més intensa que la del juliol.
iv) A partir d'octubre, la contractació disminueix -sense
arribar a les cotes delmes d'agost- i es recupera durant els
mesos de gener i febrer de l'any entrant.
Gràfic M.2.2. Estacionalitat de la contractació laboral a Barcelona (1985-1989)
(milers de contractes de treball
registrats cada mes)
40
35 —
30
25 —
20
15 —
10 —
N 1987
1989
1988
1986
_
1985
0
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Així, la cotamàxima pel que fa a la contractació laboral de
Barcelona, normalment es registra en els mesos de juliol i
octubre, mentre que les valls es troben a l'agost de tots els anys
estudiats. Aquest és el perfil en forma de serpent de la
contractació. En la sèrie que es presenta al Quadre M.2.2. es
veu com el nombre de contractes de l'agost és lameitat del de
l'octubre. En els anys considerats, el valor mínim s'assoleix a
l'agost del 1985 (8.085 contractes de treball registrats) i elmàxim
a l'octubre de 1989 (34.551).
D'altra banda, si es correlaciona l'estacionalitat amb lamena
de contracte, es posa de relleu que la intensificació de la
contractació en els mesos de setembre, octubre i gener és
deguda als contractes acollits a mesures de foment. El perfil dels
contractes no acollits ésmés pla que el dels acollits.
113
Quadre M.2.3. Distribució sectorial del contractes de treball registrats
a Barcelona (1985-1989)
1985 1986 1987 1988 1989 Variació
1985-1989
Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) Abs. ífk. (%) (%)
Contractes acollits
Agricultura 141 0,1 4 0,0 32 0,0 227 0,1 318 0,1 125,5
Indústria 8.632 6,7 12.503 7,4 20.243 9,2 31.954 11,0 36.352 11,1 321,1
Construcció 1.360 1,1 1.920 1,1 3.878 1,7 6.383 2,2 8.703 2,6 539,9
Serveis 45.742 35,6 66.398 39,0 83.525 38,0 108.669 37,4 121.626 37,0 165,9
TOTAL 55.875 43,5 80.825 47,5 107.678 48,9 147.233 50,6 166.999 50,8 198,9
Contractes no acollits
Agricultura 15 0,0 12 0,0 165 0,1 376 0,1 305 0,1 1.933,3
Indústria 8.596 6,7 12.443 7,3 17.127 7,9 25.713 8,8 27.759 8,5 222,9
Construcció 12.306 9,6 18.362 10,8 23.575 10,7 29.020 10,0 29.696 9,0 141,3
Serveis 51.678 40,2 58.424 34,4 71.522 32,5 88.498 30,4 103.769 31,6 100,8
TOTAL 72.595 56,5 89.241 52,5 112.389 51,1 143.607 49,4 161.529 49,2 122,5
Total contractes 128.470 100,- 170.066 100,- 220.067 100,- 290.840 100,- 328.528 100,- 155,7
4. Evolució sectorial de la contractació laboral
La dinàmica de la contractació laboral en els diferents sectors
ve regida per la seva grandària i conjuntures. Limitats per la
disponibilitat estadística a considerar la contractació només per
grans sectors, els serveis ens apareixen com la primera activitat
en la contractació laboral de Barcelona. Durant l'any 1985, els
contractes signats en els serveis representaren el 75,8 per cent
del total dels contractes de treball registrats a Barcelona; el
1989, aquesta participació és del 68,6. La indústria amb un 13,4 i
un 19,5 per cent el 1985 i 1989 respectivament i la construcció
amb percentatges a l'entorn de l'11 per cent completen el
panorama, atès que a Barcelona la contractació en el sector
primari no és significativa. De tot plegat es desprèn que: a) Tot i
ser els serveis el sector principal, en els darrers anys la
contractació hi cedeix pes en termes relatius. b) Malgrat el
dinamisme de la construcció, la indústria es mostra com una
activitat puixant.
114
L'estancament dels serveis pel que fa a la contractació laboral
registrada a Barcelona és només relatiu. Endemés, potser és un
signe de la maduresa del sector i d'una major estabilitat de les
relacions laborals. Per abocar alguna llum sobre aquest aspecte,
hom classificarà els contractes de cada sector per tipus.
Aleshores es pot entrellucar comen la construcció els contractes
de treball no acollits (29.696 durant el 1989) superen en molt els
acollits (8.703) -vegeu el Quadre M.2.3. En els altres sectors,
una i altra classe de contractes assoleixen magnituds més
similars. A la construcció, el nombre dels contractes acollits
cresqué molt fortament -en termes relatius- des del 1985
(+539,9 per cent de 1.360 a 8.703), mentre que els no acollits
només creixen un 141,3 per cent. A la indústria, el nombre dels
contractes acollits també es dispara en el període considerat
(+321,1 per cent). Pel que fa a la contractació no acollida,
només en la indústria -sino considerem l'agricultura- se
supera el creixementmitjà.
Quadre M.2.4. Distribució per sexes dels contractes de treball acollits a mesures de foment
de l'ocupació i a convenis registrats a Barcelona (%) (1985-1989)
Tipus de contracte
1985 1986
Homes Dones Homes Dones
Eventuals
A temps parcial
En pràctiques
Per a la formació
Majors de 45 anys
Treballadors minusvàlids
Jubilació anticipada
Menors de 26 anys
En base a convenis
66,3
36,2
58,1
56,1
86,9
72,7
81,0
64,3
47,7
33,7
63,8
41,9
43,9
13,1
27,3
19,0
35,7
52,3
68,1
39,1
55,9
55,2
84,6
64,7
76,3
63,9
65,2
31,9
60,9
44,1
44,8
15,4
35,3
23,7
37,0
34,8
Total Anual 57,9 42,1 59,2 40,8
5. Dinàmica de la contractació per sexes
Per a l'anàlisi de la composició per sexe dels contractes de
treball registrats només es disposa de les dades dels contractes
acollits a mesures de foment de l'ocupació i a convenis. En
efecte, en el moviment laboral registrat endegat per l'INEM, no
s'especifica el sexe dels treballadors en el cas de la contractació
no acollida.
Hom pot, però, classificar per sexe les diferents modalitats
que prenen els contractes acollits, tal com es fa al Quadre
M.2.4. En els anys considerats en aquestamonografia, la part
dels homes en la contractació laboral assistida abasta el 57-61
per centdel total. Per tipus de contracte de treball, la
contractació de dones només supera la contractació d'homes en
la classe dels contractes acollits a temps parcial. Fixem-nos que
en el grup més nodrit de contractes, que és el dels acollits
eventuals, la participació femenina ronda el 31-34 per cent. En
contractes tan específics com els efectuats als més grans de 45
anys, per jubilació anticipada, a treballadors minusvàlids i en
base a convenis, la quota de dones és exigua. En els contractes
acollits en pràctiques i per a la formació, la participació
femenina tampoc no és significativas.
Podem concloure, doncs, assenyalant que el predomini
masculí en la contractació té la seva correspondència en la
supremacia femenina en les altes de demandes d'ocupació
femenines i en l'atur. D'aquesta manera, l'atur femení ha
evolucionat des del 41 per cent del total en el mesde gener del
1985 fins al 59,5 per cent en el desembre del 1989. I, cal
remarcar-ho, la taxad'atur masculí era del 6,5 per cent al
final del 1989mentre que la femenina era del 17,3 per cent.
8 Per als enfocaments europeus de les actuacions per pal•liar la desocupació persistent en
determinats col.lectius, cf. Comisión de las Comunidades Europeas (1987), Memoróndum
sobre la lucha contra el desempleo de larga duración, Brusse•es: Comisión de las
Comunidades Europeas, COM(87) 231 final. Per a la cornparança de problemes, cf. OCDE
(trimestral), Labour force statistics, París: OCDE; i Directorate-GeneralEmployment, Social
Affairs and Education (1990), Employment in Europe, 1989, Brussel-les: Commission of the
European Communities.
1987 1988 1989
Homes Dones Homes Dones Homes Dones
70,0 30,0 68,6 31,4 66,1 34,0
40,5 59,5 39,4 60,6 36,9 63,1
58,1 41,9 55,5 44,5 52,5 47,5
58,2 41,8 58,0 42,0 56,6 43,4
79,5 20,5 77,2 22,8 71,7 28,4
66,6 33,4 63,4 36,6 76,4 23,6
85,2 14,8 80,8 19,2 89,6 10,3
63,2 36,8 62,0 38,0
66,6 33,4 57,6 42,4 62,3 37,7
60,8 39,2 59,3 40,7 57,1 42,9
6. Conclusió
De l'anàlisi dels estocs i fluxos del moviment laboral registrat
a Barcelona en el decurs dels anys 1985-1989 es dedueix un
sensible redreçament delmercat de treball. L'atur ha minvat en
un 42,9 per cent, portant la taxa d'atur al 10,4 per cent; el
nombre de contractes s'ha multiplicat per 2,5 vegades.
L'esclat de la contractació laboral és el fruit de les mesures i
dels esdeveniments que han dut a la millora de la posició relativa
de Barcelona i a l'auge de moltes activitats. Tendent a protegir,
fomentar i flexibilitzar l'ocupació, la nova regulació laboral n'ha
ampliat el ventall de modalitats i ha propiciat que el contracte
més emprat fos l'eventual acollit a mesures de foment a
l'ocupació.
La tendència expansiva del mercat de treball es realitza a
través del cicle anual: setembre, octubre, gener, maig i juliol són
els mesos de major contractació. Segons els sectors, les
fluctuacions de la contractació varien: essent el més gran, el dels
serveis sembla un sector més estable; la indústria es revela com
molt dinàmica; i l'apogeu de la construcció ha generat molts
contractes temporals però no acollits.
Els trets de la dinàmica laboral de Barcelona que en aquesta
monografia hem intentat posar de relleu i, en particular,
l'embranzida del mercat de treball de Barcelona generada per la
reactivació econòmica i per l'horitzó dels Jocs Olímpics, no han
d'enterbolir la capacitat d'anàlisi ni portar a menystenir les
dificultats de determinats col•lectius de treballadors (les dones i
els més grans). Consolidar la bona dinàmica actual és una
possibilitat oberta per la millor posició estratègica de Barcelona i
és una exigència de cara al 1993.
115