01bverda127 30/12/09 10:00 Página 1 Barcelona verda. Desembre 2009 núm. 127 01bverda127 30/12/09 10:00 Página 2 LA PORTADA El pessebre sempre fascina.Aquest any,el de espai enjardinat,acollidor i hivernal que ha la plaça de Sant Jaume recupera les figures estat creat amb la col·laboració de futurs jar- tradicionals de mida gran,situades en un diners: els estudiants de l’IES Rubió i Tudurí. 3 Editorial 16 B verda 30 Apunts de jardineria Avançar definint estratègies Fer les plantes a casa (3) 4 Notícies 20 Espai metropolità 32 Fulls tècnics El Parc de la Muntanyeta Un patrimoni viu 11 Opinió 22 Reportatge 35 Pàgines verdes Renovar-se per seguir endavant Ciutats biodiverses 12 Agenda 21 de Barcelona 26 Paisatgisme Premis a l’acció Jardins històrics i botànics del món 14 El personatge 28 Eduquem per a la sostenibilitat Genoveva Català, Seguint la pista a l’Orgànica directora de l’Agència de Residus de Catalunya Publicació bimestral Consell de redacció Publicitat i patrocinis Núm. 127 Desembre del 2009 Maite Estrada, Patricia Falcone, Teresa Franquesa, José Luis Almudí M. Alba Fransi, Dani García, Maria Molins, Margarita Parés, Presidenta Vicenç Ferrer, Montse Rivero, Coloma Rull Secretaria i subscripcions Imma Mayol i Beltran Núria Ugena Gestió, producció editorial i impressió Vicepresidenta El Tinter, S.A.L. Tiratge Montserrat Sánchez Yuste (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS) 10.500 exemplars tel.: 93 357 00 50 Edita Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opinions PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL Col·laboradors d’aquest número expressades pels autors dels articles publicats. Tarragona, 173. 08014 Barcelona Imma Mayol, Observatori del Paisatge de Catalunya, Luis A. tel.: 93 413 24 00 Orive, Albert Punsola. Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la fax: 93 413 24 24 Assessor lingüístic font. Se’n sol·licita còpia. e-mail: parcsijardins@bcn.cat Marià Pou Nadal www.bcn.cat/parcsijardins Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra. Fotografia Director Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya Paper reciclat Jordi Campillo Cyclus print Torras de 115 i 170 g Foto portada Coordinació Dani García Noelia Rubio Disseny i direcció d’art Cap de redacció Ruiz+company Maria Rosa Salvadó 2 B verda 127. Desembre 2009 01bverda127 30/12/09 10:00 Página 3 Editorial Avançar definint estratègies Quan s’acabi el 2009 ja farà dos anys i l’anàlisi i el diagnòstic de necessitats, mig que l’Ajuntament de Barcelona, a planificar amb rigor les estratègies de través d’un acord de govern, va apostar futur. Per fixar cap on volem anar com a per la creació d’una Àrea de Medi ciutat i quines són les actuacions que Ambient que permetés integrar la gestió hem de fer per arribar-hi. Unes actua- conjunta dels espais verds, l’energia i la cions que a hores d’ara ja tenen molts qualitat ambiental, la neteja i la gestió punts de coincidència amb les recoma- de residus, l’aigua, la biodiversitat o la nacions de l’informe Cambio Global España qualitat de l’espai públic. Un àmbits 2020/50. Programa ciudades, presentat a d’actuació que s’estan desenvolupant Sevilla el 30 de novembre, en la tercera mitjançant estratègies ambientals que Trobada Local CONAMA. En trobareu un han de fer possible el gran objectiu de ampli resum en el reportatge d’aquest Barcelona: ser una ciutat sostenible. número de B verda. Un bon exemple, i recent, d’aquesta El 2010 també renovarem B verda, amb gestió integrada és la nova etapa de la voluntat de recollir l’herència del que neteja i gestió de residus, que ha per- ha esdevingut aquesta revista d’ençà mès estendre l’orgànica a tota la ciutat i dels seus inicis, l’any 1992, com a incorporar l’ús de vehicles ambiental- publicació de l’Institut Municipal de ment més eficients i la utilització gene- Parcs i Jardins, i donar-li un nou ralitzada d’aigua freàtica. I és que el impuls amb un projecte editorial revi- consum aigua municipal ja fa anys que sat que aporti una visió àmplia i global es gestiona amb més eficàcia ambiental del que representa avui la sostenibilitat i econòmica, igual que l’enllumenat a Barcelona. És per això que, temporal- dels carrers de la ciutat, en què s’han ment i de manera excepcional, deixa- substituït 6.600 punts de llum, amb la reu de rebre B verda, amb el compromís descontaminació lumínica i l’estalvi ferm de tornar aviat a les vostres mans energètic consegüents. Sense oblidar les amb una revista de divulgació ambien- accions per a la millora de la qualitat i el tal renovada. foment d’energies més sostenibles o les actuacions municipals a favor de la bio- No vull acabar aquest editorial sense diversitat a la ciutat. Mesures concretes desitjar-vos unes bones festes i propo- que sumen per un entorn de qualitat. sar-vos que les visqueu refermant el compromís amb la qualitat ambiental i El 2010 serà un any en què l’avenç cap a la sostenibilitat del nostre entorn. una Barcelona més sostenible es mate- Perquè entre tots contribuïm a fer un rialitzarà amb el desenvolupament de futur millor. diferents plans estratègics: del verd, de la biodiversitat, de l’energia, dels ani- Jordi Campillo mals o dels recursos hídrics, entre d’al- gerent de Medi Ambient tres. Uns plans que permetran, des de B verda 127. Desembre 2009 3 01bverda127 30/12/09 10:00 Página 4 Notícies Fent camí cap a unes festes més sostenibles Just encetar el desembre, amb els prepa- El projecte i la direcció d’obra els ha dut a ratius del Nadal, arriba la il·lusió per la terme l’Àrea de Medi Ambient, i, en l’e- proximitat d’un nou any, amb nous rep- xecució de tot l’espai enjardinat, hi han Treballs d’instal·lació del pessebre a la plaça de tes i fites per aconseguir. Tots formulem col·laborat els alumnes de l’Escola de Jar- Sant Jaume. El projecte i la direcció d’obra els bons propòsits perquè l’any vinent sigui dineria IES Rubió i Tudurí. ha dut a terme l’Àrea de Medi Ambient, i, en millor i més profitós per a nosaltres i per l’execució de tot l’espai enjardinat, hi han al nostre entorn. És, doncs, un bon DIES DE RECICLATGE col·laborat els alumnes de l’Escola de Jardineria moment per al compromís personal a Els dies de Nadal són una bona ocasió per IES Rubió i Tudurí. favor d’un planeta més sostenible. al reciclatge. El cartró i els papers que Perquè podem canviar hàbits i aprendre a viure bé sense fer malbé el nostre emboliquem els regals i paquets d’obse- entorn. És tan senzill com seguir el lema quis cal dipositar-los als contenidors del pessebre que hi ha a la plaça de Sant blaus, plegats perquè ocupin menys es- Jaume: “...fent camí”. pai i es pugui optimitzar el transport fins a les plantes de tractament. Podem re- Aquest any, el pessebre recupera les duir la utilització de plàstics d’un sol ús grans figures de personatges clàssics de fent servir bosses reutilitzables, i diposi- l’any passat i les col·loca en una plaça tant els plàstics (envasos, bosses, etc.) al Aquest any, el pessebre semicircular que convida tothom a visi- contenidor groc donarem un nou ús a recupera les grans figures tar-la i compartir un sentiment d’uni- aquest material. Els taps de suro de les versalitat. La vegetació evoca els paisat- ampolles de vi i cava i les restes dels àpats clàssiques de l’any passat ges hivernals, amb un camí vorejat per un de Nadal cal llençar-los al contenidor petit rierol que guia els visitants per anar marró, que és el que recull els residus or- fent camí tot descobrint les escenes i els gànics, i les ampolles s’han de dipositar personatges que envolten el naixement. en el contenidor verd. A la xarxa de 4 B verda 127. Desembre 2009 01bverda127 30/12/09 10:00 Página 5 punts verds de la ciutat, s’hi poden dei- van instal·lar l’any passat als carrers de xar tots els residus que no es llencen als Barcelona. Perquè l’energia que ens contenidors de carrer. mou també fa moure el món! Els altres quatre arbres de Nadal amb energies re- ELS ARBRES DE NADAL novables, que s’encenien mitjançant Un any més, un cop acabades les festes cèl·lules fotovoltaiques, s’instal·laran es poden deixar els arbres de Nadal als als districtes de Nou Barris, les Corts, 220 punts de recollida d’arbres que l’A- Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu. Aquestes festes són una juntament de Barcelona posa al servei de la ciutadania (els emplaçaments fi- BONS PROPÒSITS bona ocasió per al guren a la pàgina 34 d’aquest número de En el seu primer Nadal, la Fàbrica del Sol reciclatge B verda). Els arbres recollits es transpor- ens fa arribar aquests “bons propòsits” taran al viver municipal per reciclar-los. per al nou any: L’arbrat serà convertit en encoixinat o Mou-te amb seny: fes servir el trans- mulching, un residu vegetal triturat que port públic, camina i mou-te amb bici- es diposita en capes a sobre del sòl de cleta. plantació per millorar-ne la retenció d’- Compra responsablement: pensa el humitat i l’aireig i evitar l’aparició de que realment necessites, compra pro- males herbes. ductes estacionals i locals, tria produc- tes etiquetats que tinguin la informació FESTIVAL DE LA INFÀNCIA que necessites i decanta’t pels productes Des del 27 de desembre fins al 4 de gener, ecològics i de comerç just. l’estand que l’Àrea de Medi Ambient ins- Respecta les “4 R”: redueix els residus tal·larà al Saló de la Infància oferirà als que generes, recupera els envasos per nens i nenes un espai de joc i reflexió al donar-los un segon ús, i recicla i repensa voltant de la sostenibilitat i el medi am- els teus hàbits i actituds per un consum bient. Aquest any, les activitats que s’hi responsable. duran a terme se centren en la nova eta- Optimitza energia: amb accions com pa de neteja de la ciutat i en la importàn- mantenir la calefacció entre 19 i 21 °C, cia dels bons hàbits en la gestió dels resi- utilitzar electrodomèstics d’eficiència dus domèstics i el reciclatge. Així, les ac- energètica A o B i bombetes de baix con- tivitats lúdiques d’educació ambiental sum i apagar els llums en sortir d’una permetran saber en què consisteix el re- habitació. ciclatge, quins són els seus avantatges i Estalvia aigua: dutxa’t en comptes de què es fa amb les diferents fraccions de banyar-te, utilitza sistemes d’estalvi residus que es recullen. Per aconseguir- d’aigua en cisternes de vàters i aixetes, ho, els nens i nenes “viatjaran” a través no rentis la roba innecessàriament i fes del cicle que segueix la matèria orgànica servir el rentaplats i la màquina de ren- des del cubell marró de les nostres cui- tar roba quan estiguin plens. nes fins que es converteix, de nou, en re- Tingues cura del teu entorn: respecta curs aprofitable (ja sigui biogàs o com- els espais públics i utilitza les papereres 1. Punt de recollida d’arbres de Nadal post orgànic). I es divertiran trobant i contenidors de brossa corresponents. 2. L’alcalde, Jordi Hereu, i la tinenta d’alcalde de nous usos als plàstics, el cartró i el vidre. Estima els animals: practica la tinen- Medi Ambient, Imma Mayol, el 2 de desembre, A més a més, pedalant en una bicicleta ça responsable identificant adequada- en l’acte d’inauguració del pessebre lligada a una dinamo, els nens i nenes ment el teu gos, passejant-lo lligat i contribuiran a encendre els llums dels portant-lo a jugar a les zones destinades dos arbres de Nadal interactius que ja es a aquest ús. 1. 2. B verda 127. Desembre 2009 5 01bverda127 30/12/09 10:00 Página 6 Retrobament ciutadà amb el Park Güell L’Ajuntament de Barcelona ha organitzat de la ciutat; el 25 de novembre, prop d’u- tres actuacions adreçades a la ciutadania na vintena d’entitats firmants de l’Agen- amb l’objectiu que es pugui retrobar amb da 21 de Barcelona van plantar flors de l’a- el parc després de les recents feines de re- mor a prop del Turó de les Tres Creus, i la cuperació de la vegetació, que va quedar tinenta d’alcalde de Medi Ambient, afectada per les ventades de primers Imma Mayol, i un representant de Volks- d’any. Les actuacions de recuperació fo- wagen van plantar un cirerer (Prunus restal han tingut el suport de Volkswa- avium). Finalment, el 29 de novembre es gen, en el marc del programa Plantem va celebrar una jornada per acostar a to- per al Planeta de les Nacions Unides. El 17 thom les intervencions fetes al Park de novembre, tres-cents trenta alumnes Güell, que han permès una major fideli- de deu escoles firmants de l’Agenda 21 Es- tat al projecte original, concebut per l’ar- colar van fer una plantada d’un centenar quitecte Antoni Gaudí. Coincidint amb d’exemplars d’espècies autòctones, com aquestes accions, l’Àrea de Medi Ambient el llentiscle (Pistacia lentiscus), i flors de l’a- ha editat un llibret dedicat al projecte ori- mor (Agapanthus africanus) a sota del Pont ginal del Park Güell i la seva evolució, ti- dels Enamorats amb l’ajut dels jardiners tulat Park Güell, natura i arquitectura. La tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Imma Mayol, plantant un cirerer al Park Güell, acom- panyada d’un representant de Volkswagen. L’acte es va celebrar el 25 de novembre passat i hi van participar prop d’una vintena d’entitats firmants de l’Agenda 21 de Barcelona Nou dic submergit al litoral de Barcelona Segueixen a bon ritme les obres de cons- platges del litoral barceloní des de finals trucció d’un nou dic submergit davant la dels anys noranta. D’altra banda, en el se- platja del Bogatell, començades l’octubre guiment ambiental fet des del 2008 no passat. Aquesta estructura forma part del s’han detectat desviacions en l’ecosistema Pla d’Estabilització de les Platges de Barce- marí i s’ha apreciat una ràpida colonitza- lona, a càrrec del Ministeri de Medi Am- ció de l’espigó submergit de la Mar Bella i bient i Medi Rural i Marí per protegir la fa- la creació d’un biòtop i s’ha comprovat que çana marítima de la ciutat i evitar la pèr- la columna d’aigua no ha experimentat dua de sorra causada pels temporals. impactes perdurables per efecte de les Prèviament a la construcció del dic s’ha fet obres. Quant a la qualitat de l’aigua, se- un estudi ambiental per analitzar l’impac- gons el programa anual de vigilància i in- te sobre el medi marí de les obres d’estabi- formació de l’estat de les platges i zones de lització de les platges de la ciutat. L’estudi bany interiors de Catalunya, que duu a ter- conclou que les obres fetes fins ara (dic me l’Agència Catalana de l’Aigua, durant submergit de la Mar Bella, dic de Llevant el període d’estiu del 2009, l’estat de les del diapasó de Bac de Roda i prolongació platges barcelonines i la zona de bany del del de Selva de Mar) no han alterat el pro- Fòrum ha estat “excel·lent” pràcticament cés de recuperació i millora de la qualitat en tots els controls fets. ambiental que estan experimentant les 6 B verda 127. Desembre 2009 01bverda127 30/12/09 10:00 Página 7 Els carrers més nets són cosa de tots! Camió de neteja per a l’aigualeig de la via pública Des del novembre passat, Barcelona té hicles o màquines específiques, com són un nou servei de neteja de la via pública, 264 recol·lectors, 486 vehicles auxiliars, amb més efectius tant humans com tèc- 48 netejacontenidors i 323 carrets, entre Els nous vehicles nics, que actua amb més freqüència i d’altres. permetran augmentar que és ambientalment més respectuós. Un aspecte que cal destacar del nou parc L’objectiu és que els barcelonins i barce- mòbil per a la neteja viària és la incorpo- en un 20% la neteja de lonines gaudeixin d’uns carrers i places ració d’energies més sostenibles per fer- la via pública més nets, i, per tant, de més qualitat, on lo funcionar: un 35% dels vehicles fun- vingui de gust passejar-se i estar-se. Per cionen amb gas natural comprimit; un aconseguir-ho, l’Àrea de Medi Ambient altre 35%, amb biodièsel, i el 30% res- de l’Ajuntament de Barcelona ha invertit tant, amb sistemes elèctrics. un total de 1.994 milions d’euros en la Una altra novetat és l’augment dels cen- nova contracta de neteja 2009-2017, un tres de treball i instal·lacions associades 63% dels quals estan destinats a la neteja al servei de neteja de l’espai públic, que de l’espai públic, i la resta, a la gestió passen de 23 a 34, la qual cosa millorarà, dels residus urbans. Una inversió que, per proximitat, la presència arreu de la perquè sigui realment efectiva, reque- ciutat tant dels vehicles com del personal reix la col·laboració de la ciutadania, ja de neteja, i reduirà la distància dels des- que una ciutat més neta no és la que es plaçaments. Així mateix, Barcelona dis- neteja més, sinó la que s’embruta posa de quatre grans parcs centrals per menys. Gaudir d’un espai públic de qua- als grans vehicles de neteja. litat és, doncs, una tasca compartida. ADEQUAR EL SERVEI MÉS I MILLORS RECURSOS Aquest és un aspecte clau del nou servei El nou servei de neteja, que s’anirà im- de neteja de Barcelona, que preveu l’equi- plantat arreu de Barcelona fins a finals tat en la neteja dels carrers en funció de del febrer vinent, incrementa en un 7,5% l’ús. És a dir, que la neteja s’adequarà a el nombre de treballadors directes (de cada carrer o zona segons quines siguin 3.778 a 4.061) i en un 20% els vehicles les necessitats generades, entre altres (de 949 a 1.140), que s’estan renovant de factors, pel tràfec de persones i vehicles, manera progressiva i facilitaran la me- l’activitat comercial o cultural, o si es canització de les feines, per la qual cosa tracta d’àrees d’oci o d’esbarjo, algunes una part del personal laboral es podrà de- de les quals es netegen diverses vegades dicar a tasques més específiques. al dia. En qualsevol cas, la mitjana diària Els nous vehicles permetran augmentar a la ciutat és d’una escombrada manual i en un 20% la neteja de la via pública, i in- mecànica i un aigualeig amb aigua freà- clouen 116 unitats de cisternes i altres ve- tica sis dies a la setmana. Quant al buidat hicles per a l’aigualeig dels carrers (59 de papereres, es pot arribar fins a dotze més que en l’anterior contracta) i 128 es- cops al dia a les zones més cèntriques. Equip per aspirar xiclets combradores (44 més), a part d’altres ve- B verda 127. Desembre 2009 7 01bverda127 30/12/09 10:00 Página 8 Obres ambientalment més sostenibles El 14 d’octubre passat, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un decret que té com a objectiu que totes les obres promo- gudes per operadors municipals, orga- nismes autònoms i empreses munici- pals amb un pressupost estimat igual o superior a 450.000 euros presentin obli- gatòriament una memòria ambiental en la fase de redacció dels projectes d’obres. Amb aquest decret, Barcelona incorpora una mesura que afavoreix la reducció de l’impacte ambiental i social de les obres en execució a partir d’un pla d’ambien- talització de l’obra, la qual cosa incideix en una millor qualitat ambiental de l’es- pai públic i, per tant, en la consecució d’una ciutat més sostenible. El nou decret d’alcaldia, impulsat per l’Àrea de Medi Ambient, intervé en totes les parts del procés de l’obra: projecte, contractació i execució; disposa de mèto- des, procediments i eines comunes per a totes les àrees municipals, i sistematitza el desenvolupament de les actuacions que cal seguir. A través del procés de lici- tació, el contingut de la memòria am- biental passarà a formar part del pla mecanismes, procediments i accions per d’ambientalització de l’obra, que el con- minimitzar l’impacte ambiental des del tractista haurà d’elaborar prèviament i projecte bàsic, ja sigui simplificant pro- complir durant tota l’execució. Amb cessos o introduint nous procediments i La mesura permetrà reduir l’impacte ambiental i l’ambientalització de les obres, el que es criteris per afavorir d’estalvi de recursos i social de les obres pretén és que el projectista repensi nous el menor impacte a l’entorn. L’Ajuntament promou l’energia solar fotovoltaica L’Ajuntament de Barcelona vol donar un quan hi hagi un canvi d’ús superior al nou impuls al foment de la producció 80% de la superfície útil. La mesura té el d’energies renovables amb una nova or- consens de la Taula Solar, que integra denança que regularà la instal·lació de tots els agents socials implicats. centrals fotovoltaiques en edificis de nova planta, tant de titularitat pública com privada. Aquesta ordenança forma part de l’estratègia del govern per al des- envolupament i desplegament de xarxes de producció d’energies netes, així com el foment de l’ús de les energies renova- bles, i s’orientarà específicament a pro- moure la generació d’energies renova- bles en grans comerços, oficines, edificis públics, poliesportius, escoles, hospi- tals, clíniques i hotels. Els titulars po- dran decidir si l’energia generada és per al seu consum intern o si injecten la po- tència generada a la xarxa elèctrica con- vencional. Actualment, la potència de la generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona (el novembre del 2009) és de MW. L’ordenança s’aplicarà a les noves edificacions i construccions i també en Instal·lació fotovoltaica de la Fàbrica del Sol les rehabilitacions integrals d’edificis 8 B verda 127. Desembre 2009 01bverda127 30/12/09 10:00 Página 9 Barcelona es dota d’un Pla Estratègic d’Animals de Companyia Des de l’octubre passat, Barcelona disposa entre el 0,75 i l’1% (a l’estat espanyol, la ràtio d’un pla estratègic en l’àmbit de la gestió general és del 2%). Fins a l’1 de setembre de dels animals de companyia. El pla té com a 2009 s’han recollit a Barcelona 848 gossos, funció ser el marc de referència que orienti 206 menys que en el mateix període de l’any les polítiques municipals relatives als ani- anterior. Quant a les adopcions, l’1 de se- Segons dades recollides per l’Òmnibus Municipal, mals de companyia en els pròxims anys, tembre de 2009 s’havien adoptat 477 gossos, el setembre d’aquest any, a Barcelona hi ha al durant el període 2009-2014. un 17,9% menys que en el mateix període de l’any anterior. voltant de 108.800 gossos i 60.800 gats L’objectiu del Pla Estratègic d’Animals de Companyia és garantir la protecció i el LÍNIES ESTRATÈGIQUES benestar dels animals de companyia maxi- El Pla Estratègic d’Animals de Companyia mitzant els beneficis que aporta la seva con- recolza sobre tres línies estratègiques. La vivència amb les persones i minimitzant els primera té com a objectiu fomentar la ti- problemes de convivència amb la ciutada- nença responsable promovent entre la ciu- nia i de conservació de la biodiversitat. tadania –especialment entre els propietaris Aquest document és hereu de les actua- d’animals– actituds responsables, solidà- cions municipals dutes a terme en matèria ries i que afavoreixin la convivència en rela- animalística i recull les aportacions fetes al ció amb les seves mascotes. La segona línia llarg de l’últim any per entitats, organis- estratègica està destinada a promocionar mes i experts del món animalista sota el li- les colònies controlades de gats i fomentar deratge de l’Àrea de Medi Ambient. El Pla l’experiència d’aquestes colònies tant per d’Animals de Companyia implica un punt crear-ne de noves com per controlar les exis- d’inflexió en les polítiques municipals en tents, tenint en compte els múltiples bene- aquest àmbit, ja que posa l’èmfasi no tan ficis que comporten. La funció de la tercera sols en la salut, la protecció i la cura dels línia estratègica del pla és preparar les bases animals de companyia, sinó també en la que regiran el futur Parc d’Acollida d’Ani- seva integració en la vida de la ciutat valo- mals de Companyia (PAAC) potenciant el rant els beneficis socials i ambientals que paper sensibilitzador de l’actual Centre d’A- comporten. El desenvolupament d’aquest collida d’Animals de Companyia (CAAC) pla l’encapçalarà l’Oficina de Protecció dels com a punt de trobada entre la ciutadania i Animals de Barcelona (OPAB), que es va po- els animals i aplicant les pautes d’educació sar en marxa el gener del 2009 com a òrgan ambiental i sensibilització que guiaran el L’objectiu del pla és gestor i impulsor dels programes i accions futur PAAC. garantir la protecció i el recollits en el pla. BENEFICIS DEL PLA benestar dels animals de LES XIFRES El Pla d’Animals de Companyia 2009-2014 companyia i minimitzar Segons l’enquesta Òmnibus Municipal permetrà unificar i donar coherència a les (OM), l’any 2007 s’estimava que a Barcelona accions que duen a terme l’administració, els problemes de hi havia 192.000 animals de companyia: les entitats col·laboradores i la ciutadania convivència ciutadana 106.301 gossos i 85.699 gats, dels quals no- en general respecte a la correcta manuten- més estaven censats el 9,28%. ció de les mascotes de la ciutat. Un treball El setembre del 2009, la mateixa enquesta conjunt ha de permetre garantir que Barce- va posar de manifest que la població d’ani- lona té cura i protegeix els animals de com- mals de companyia s’havia reduït a 108.858 panyia respectant les normatives i també gossos i 60.870 gats, un 12% dels quals esta- una ètica de protecció i garantia del seu ven censats. Per tant, en dos anys, la pobla- benestar, i que vetlla perquè es garanteixi la ció estimada d’animals de companyia s’ha convivència i s’evitin les incidències que reduït al voltant d’un 11,6%. Atenent les da- puguin sorgir, tant a causa d’animals de des de l’OM, s’estima que la ràtio d’abandó companyia ensalvatgits com de conductes de gats i gossos a la ciutat se situa l’any 2009 incíviques dels propietaris d’animals. B verda 127. Desembre 2009 9 01bverda127 30/12/09 10:01 Página 10 Llarga vida als arbres! El 22 de novembre passat es va trasplan- tar un lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat en un solar municipal a la Via Favència, al barri de la Trinitat Vella, que estava afectat per les obres de connexió de la ctra. de Ribes amb l’av. Meridiana, promoguda per Bagursa. Es tracta d’un arbre singular de grans di- mensions, amb un tronc de prop de qua- tre metres de perímetre i una edat d’en- tre 70 i 90 anys. L’operació la va dur a terme l’adjudicata- ri de les obres, sota la supervisió de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament i se- guint els protocols municipals previstos en aquests casos, d’acord amb el que es- tableix l’Ordenança General de Medi Ambient Urbà, per garantir la qualitat del verd de la ciutat i preservar els benefi- cis que ofereix sobre l’entorn urbà. UN GRAN PA DE TERRA El trasplantament va anar a càrrec d’es- pecialistes i es va fer mitjançant la tècni- ca Tree Platform, que consisteix a exca- var un gran pa de terra, en aquest cas de 30 m2 i d’una fondària d’1,5 m, i que va comportar l’elevació de 60 t de pes (l’ar- bre i el pa de terra). Per mitjà d’una grua i una gòndola de gran tonatge, l’arbre es va traslladar el mateix dia al nou empla- çament, al costat de la pèrgola de la plaça de Josep Andreu i Abelló, molt a la vora del solar on era inicialment. Al llarg dels pròxims dos anys, el lledoner serà objecte d’una especial observació i, passat aquest període, s’estudiarà la possi- bilitat d’incloure’l, si s’escau, en el Catà- leg d’Arbres d’Interès Local, integrat per exemplars que són remarcables per crite- ris com la rellevància històrica, la raresa, la grandària o la longevitat, entre d’altres. REINSTAL·LAR PER CONSERVAR A causa de l’afectació per obres, en els úl- tims cinc anys, a Barcelona s’han can- viat d’emplaçament al voltant de tres mil arbres, i la tècnica Tree Platform s’ha fet servir en una desena d’ocasions. El lledoner de la Trinitat Vella és l’exemplar de dimensions més grans que fins ara s’ha trasplantat a la ciutat, juntament amb un exemplar de plàtan (Platanus x hispanica) al c. Buïgas. En cas de no disposar d’un nou espai im- mediat per instal·lar-los, els arbres afec- tats per obres i que presenten un bon es- tat vegetatiu es traslladen als vivers mu- nicipals per replantar-los posteriorment, ja sigui al mateix lloc o en un nou espai de la ciutat. Si el trasplantament no és via- ble, els arbres es reaprofiten en forma de al carrer; això fa que siguin un important compost per als espais verds. patrimoni vegetal. En els últims anys, Actualment, Barcelona té 154.000 arbres aquesta xifra s’ha mantingut estable i El trasplantament va requerir una grua de grans viaris, una xifra excepcional, que la situa suposa més del doble dels que tenia la dimensions entre les ciutats europees amb més arbres ciutat fa trenta anys (71.000 el 1978). 10 B verda 127. Desembre 2009 01bverda127 30/12/09 10:01 Página 11 Renovar-se per Opinió seguir endavant La revista que teniu a les mans és una comunicació de temàtica ambiental en de les publicacions d’àmbit municipal sintonia amb els seus temps. deganes a la nostra ciutat, i, possible- Durant aquest mandat municipal hi ha ment, una de les més rellevants dedica- hagut una important reorientació de des a la divulgació de tot el que té a les polítiques de gestió dels àmbits rela- veure amb el verd i la qualitat am- cionats amb el medi ambient a biental a casa nostra. Primer com a l’Ajuntament de Barcelona. Davant d’a- Barcelona Verda, després com a B verda, quest nou model de ciutat –que té com aquesta capçalera, amb més de disset a eixos principals la transversalitat i la anys d’existència i cent vint-i-set gestió pública integral feta amb criteris números publicats, s’ha dedicat des de sostenibilitat econòmica, ambiental dels inicis a divulgar tot el que té rela- i social– és el moment de revisar els ció amb el verd urbà i el paisatge des continguts de la revista B verda perquè d’una visió sostenibilista i ambiental- reflecteixi i difongui aquesta nova con- ment responsable, alhora que ha estat cepció de la gestió pública del medi una plataforma d’intercanvi d’expe- ambient a Barcelona. riències i difusió d’accions i iniciatives Així, l’actual aposta municipal per un ambientals exemplars. Perquè el conei- model sostenible de ciutat ha poten- xement és la porta d’entrada des de la ciat, d’una manera natural, noves qual adoptem i incorporem actituds de temàtiques d’interès dins la revista, respecte cap al que ens envolta, B verda com ara l’energia i la qualitat ambien- ha fet arribar als lectors i lectores el tal, les polítiques relatives als animals present i el futur del medi ambient a la de companyia i la conservació de la bio- ciutat. diversitat, la gestió integral de l’aigua i Al llarg de la seva dilatada trajectòria de l’espai públic, la participació o l’edu- ha estat testimoni de l’evolució de la cació ambiental. Si bé aquestes noves gestió municipal del verd i l’espai dimensions han estat recollides en les públic i ha divulgat amb rigor científic pàgines de B verda els darrers dos anys, i d’una manera amena el patrimoni ara pertoca fer una reflexió profunda de verd de la ciutat. Les pàgines de B verda les necessitats de coneixement i divul- Imma Mayol ens han permès, entre altres coses, gació de l’actual panorama ambiental, tinenta d’alcalde de Medi Ambient conèixer les tècniques i innovacions tant a escala local com global. D’altra Ajuntament de Barcelona més significatives en jardineria, les banda, el nou paradigma del sector edi- espècies més destacades de la ciutat i torial, amb una creixent presència onli- els seus parcs i jardins o com garantir el ne de les capçaleres tradicionals, ens bon estat de les espècies que tenim a condueix cap a una reflexió de la qual casa, i també ens han tingut informats B verda no ha d’estar exclosa. de l’evolució i la millora de la realitat Hem iniciat, doncs, un procés per rea- del verd a la ciutat. Tot això amb l’a- justar B verda als requeriments ambien- companyament privilegiat d’experts i tals i socials actuals de Barcelona i els professionals del sector que amb les seus ciutadans. Es tracta d’un necessari seves idees i reflexions han contribuït a impàs de debat i reflexió, que ens per- fomentar el respecte i l’estima pel verd. metrà fixar, des de l’anàlisi i la pros- Els diferents equips que han format pecció necessàries, com evoluciona part del consell redactor de B verda des B verda. d’aquell primer butlletí mensual intern Des del convenciment que es tracta publicat l’any 1992 han treballat per fer d’una eina privilegiada per a la divulga- possible una revista amb continguts ció del medi ambient, ben segur que la editorials d’interès i un format àgil i pròxima B verda que tinguem a les nos- dinàmic. Al llarg de la seva història, la tres mans ens acostarà, novament, a revista ha anat evolucionant progressi- nous coneixements que ens ajudaran a vament fins a l’actual format, sempre fer possible una ciutat més sostenible. amb la vocació de ser una eina de B verda 127. Desembre 2009 11 02bverda127 30/12/09 10:02 Página 12 Premis Agenda 21 a l’acció L’acció és fruit de la iniciativa. Aquesta un got adherit a la base, apte per fer-lo podria ser una de les divises dels Premis servir a les màquines de cafè. La gotim- Acció 21, que aquest any han celebrat la plora pot substituir tant les ampolles de Els guardonats amb els premis setena edició. Uns guardons que tenen plàstic d’un sol ús –es pot reomplir amb Acció 21 2009, amb la tinenta com a objectiu estimular iniciatives facilitat a les fonts d’aigua dels edificis d’alcalde de Medi Ambient, dels diferents col·lectius ciutadans que universitaris– com els gots expedits a les Imma Mayol suposin una contribució efectiva als màquines automàtiques de begudes ca- objectius del Compromís Ciutadà per la lentes. En el desenvolupament del pro- Sostenibilitat en el marc de l’Agenda 21 de jecte de disseny i elaboració de la gotim- Barcelona. plora, iniciat per la UAB l’any 2005, hi han participat la Fundació ASCAMM En aquesta setena edició dels Premis Ac- Edp., S. A., Bericap, S. A., Qprint Oso- ció 21, s’hi han presentat un total de na, S. L. i la Fundació Prodis. vint-i-dos projectes. El jurat ha valorat positivament la qualitat, la diversitat i l’interès de les iniciatives, ja que supo- ANAR AMB BICI sen un esforç per millorar la sostenibili- “Mai és tard per aprendre a conduir el tat de la ciutat. En els cinc projectes transport del futur.” Aquesta és la divisa En aquesta setena edició guardonats, hi conflueixen simultània- de la Biciescola, creada l’any 2002 pel Bi- dels Premis Acció 21, s’hi ment qualitats rellevants, com el seu ca- cicleta Club de Catalunya (BACC) amb han presentat un total de ràcter exemplificador, generalitzable i l’objectiu d’ensenyar a conduir un vehi- innovador. El jurat també ha atorgat cle amb un 0% d’emissions i 100% salu- vint-i-dos projectes tres mencions especials. dable i de fomentar hàbits de transport més sostenibles. A Girona, Mou-te en bici ENGINYS també ha creat una Biciescola. Fins ara, La gotimplora, creada a la Universitat Au- per la Biciescola de Barcelona, hi han tònoma de Barcelona (UAB), és un envàs passat més de tres mil persones, sobre- doble reutilitzable. Està compost per tot dones (un 82%) i d’uns 45 anys, i el una ampolla amb tap hermètic i nansa i nombre de nous ciclistes supera el mig 12 B verda 127. Desembre 2009 02bverda127 30/12/09 10:02 Página 13 1. 2. 3. miler anual. La cooperativa Biciclot faci- més enllà de Barcelona i s’ha implantat a lita les bicicletes i diversos centres cívics Sant Cugat del Vallès, Mira-sol, la Flo- 1. Recollida Oli-Verd col·laboren en l’organització dels cursos. resta, Caldes de Montbui i Viladecans. 2. Gotimplora 3. Cartell de l’edició 2009 de Drap-Art RECICLAR AMB ART RECUPERAR Drap-Art és una associació fundada el Des de l’any 2007, l’associació Laboris re- 1995 amb l’objectiu de promoure el reci- cull porta a porta pels barris de Gràcia i clatge creatiu mitjançant l’organització l’Eixample els residus d’oli vegetal. La de festivals, exposicions i tallers, i que recollida es fa amb el sistema Oli-Verd, treballa amb diferents artistes d’arreu que consisteix a deixar a les llars i també del món. També col·labora amb l’escola als petits establiments hostalers una d’aparadorisme i disseny Artidi i amb el ampolla de plàstic Oliklak, dissenyada màster d’intervencions en l’espai públic especialment per recollir l’oli d’ús do- de la Universitat de Barcelona. Des de mèstic. Periòdicament, l’ampolla es re- l’any 2004 celebra el Festival Internacio- cull, es renta i es torna a lliurar als usua- nal de Reciclatge Artístic. Per al desenvo- ris del servei. L’oli recollit es ven als fa- lupament del festival compta amb la bricants de biodièsel. El servei de col·laboració de xarxes veïnals i cultu- recollida s’ofereix mitjançant visites fe- rals, equipaments culturals, associa- tes per parelles de persones amb discapa- cions i entitats, i també amb les escoles i citat en què s’explica el sistema de reco- instituts de l’Agenda 21 Escolar. Aquest llida i els seus avantatges ambientals. any, el festival ha tingut una edició d’es- Laboris es va constituir l’any 1989 amb la tiu a Girona i en celebrarà una d’hivern a finalitat d’afavorir la integració social i Barcelona, Drap-Art 09, que tindrà lloc laboral de les persones que pateixen dis- al Pati de les Dones del CCCB i a la plaça minució psíquica. dels Àngels del dijous 17 de desembre de 2009 al diumenge 10 de gener de 2010. MENCIONS Aquest any, el jurat ha atorgat mencions Els premis volen LLARS VERDES a l’elaboració de llibretes sostenibles Llars Verdes és un programa educatiu i projecte per a la sostenibilitat ambiental estimular iniciatives de participació col·lectiva organitzat per i la tasca social, a càrrec, conjuntament, que afavoreixin els l’associació Barnamil que busca acom- de Gràfiques Ortells, S. L., Intermón- panyar els participants en el procés de Oxfam i el CEIP Eulàlia Bota; a la Cursa objectius de l’Agenda 21 canvi cap a una gestió més responsable de Transports, que des de l’any 2004 or- del seu habitatge promovent l’autocon- ganitza l’Associació per a la Promoció del trol del consum domèstic d’aigua i ener- Transport Públic (PTP), en el marc de la gia, introduint mesures i comporta- Setmana de la Mobilitat Sostenible i Se- ments estalviadors, ajudant a fer una gura, i a la calçotada de l’Hort Urbà, or- compra més ètica i més ecològica i pro- ganitzada des del 2005 per l’AMPA del movent la mobilitat sostenible. El pro- CEIP La Sedeta al barri del Camp del Gras- grama s’està desenvolupant des del març sot, a Gràcia. del 2008 a diversos barris de Barcelona amb diferents grups i entitats. Des de Eulàlia Masdeu l’octubre passat, Llars Verdes s’ha estès B verda 127. Desembre 2009 13 02bverda127 30/12/09 10:02 Página 14 Genoveva El personatge Català directora de l’Agència de Residus de Catalunya “El comportament responsable amb els residus és un terreny consolidat” Genoveva Català va estudiar Ciències de cies en àmbits com el consum responsa- la Comunicació i és postgraduada en ble o l’allargament de la vida dels pro- Comunicació Política i Electoral per la ductes. UAB. Abans de situar-se al capdavant de Dintre de la prevenció, quines són les l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), pràctiques amb més potencial? l’any 2006, havia ocupat la Secretaria Hi ha molt consumibles que poden ser re- General del Departament de Medi parats i així continuen sent útils. L’altra Ambient i Habitatge. La trajectòria polí- línia de treball és concebre i dissenyar els tica de Genoveva Català prové del món productes perquè al final de la seva vida local, ja que va ocupar diverses regido- facin menys residus. Jo crec que les dues ries a l’Ajuntament de Molins de Rei, la línies són importants. Una de les fites de Cal desvincular el seva vila natal, i va ser vicepresidenta les polítiques en aquest camp és desvin- primera del Consell Comarcal del Baix cular el creixement econòmic de la gene- creixement econòmic de la Llobregat del 1999 al 2003. ració de residus. Per fer-ho hem de treba- generació de residus llar intensament en tots els fronts. Quin balanç en fa, de la Setmana Eu- ropea de la Prevenció de Residus? La frase que ha fet forat és “el millor La Setmana té vocació de continuïtat, a residu és el que no es genera”. fi d’estimular la societat catalana –i no Jo no hi estic gaire d’acord, ja que en la només l’administració– a prendre ini- vida humana és impossible no fer residus. ciatives per fer visibles diferents mesu- Del que es tracta és de generar només els res de prevenció. L’ARC va convocar amb residus que calgui, mantenint el nostre èxit una Conferència Europea a Girona, model de vida, però no es pot pensar una que ens ha permès conèixer experièn- situació de residu zero. Jo prefereixo la fra- 14 B verda 127. Desembre 2009 02bverda127 30/12/09 10:02 Página 15 se “menys és més”, que significa fer menys ciutadania. residus i recuperar-ne més. Cal que renun- ciem a productes que tenen una vida molt, La ciutadania ha respost molt bé en el com les bosses de plàstic, que són un sím- reciclatge. Des de la situació actual, bol de la cultura d’usar i llençar. El valor quines serien les pròximes fites? afegit d’un producte incorpora aspectes A Catalunya estem en el 34% de recollida com el disseny, però potser no encara el selectiva. La mitjana de l’OCDE és del disseny que té en compte el cicle de vida. 30%, i a l’estat, del 17%. Però, sobretot, Hauria de ser així, i, en aquest sentit, no- cal remarcar l’evolució, ja que el 2004 saltres hem anat convocant biennalment ens situàvem en un 25%. I això s’ha fet els Premis Disseny per al Reciclatge, que amb voluntat política: campanyes de tenen l’objectiu de reforçar aquestes lí- sensibilització i el manteniment de la nies; sense oblidar el packaging. L’adminis- qualitat del servei públic amb uns parà- tració també ha de fer plans de gestió, com metres alts d’exigència. Perquè, de vega- el Progremic 2007-2012. des, el que més ens costa és mantenir aquests llindars elevats. No ens podem Avui, la majoria de Què significa aquest pla per als muni- relaxar. La recollida selectiva encara pot cipis? créixer molt: en alguns pobles s’està persones saben que han de Un compromís ferm d’adequar la gestió arribant al 80%. Però l’objectiu global de tenir comportaments dels residus a Catalunya en l’àmbit mu- valorització per al 2012 és del 48%. nicipal a la normativa europea: la nova ambientalment directiva marc, que entrarà en vigor el Per què es considera la fracció orgànica responsables pel que fa als 2010. Aquesta directiva posa molt d’èm- com la columna vertebral del sistema? fasi en els objectius quantitatius, i La UE ha legislat per reduir de manera residus aquest programa ho recull. Volem que, el important el percentatge de fracció orgà- 2012, la generació de residus municipals nica que vagi a dipòsit perquè ocasiona s’hagi reduït en un 10% respecte al 2006. emissions relacionades amb el canvi cli- Volem valoritzar un 48% dels residus mit- màtic. I també perquè, si les persones jançant la recollida selectiva i tractar-ne s’acostumen a fer la separació de l’orgà- el 100% . I, a més, les infraestructures nica, els serà molt més fàcil separar la que tindrem per al tractament es dimen- resta de fraccions. sionaran en funció de dues variables: els objectius quantitatius, d’una banda, i les Què en pensa, del creixement de la estimacions de creixement de població, “cultura del no” en relació amb l’obs- de l’altra. El Progremic també comporta taculització de noves infraestructu- el compromís de no portar res energètic res relacionades amb els residus? que no hagi estat tractat prèviament en Jo no tinc la sensació que la “cultura dipòsit o en instal·lacions de valoració. NIMBY” creixi. El Pla d’Infraestructures permet superar aquest problema, ja que Com valora la tasca feta fins ara en els les noves instal·lacions són millores o municipis que, per les seves caracte- ampliacions de les que ja estaven en fun- rístiques, presenten dificultats afegi- cionament, i així no cal obrir nous des, com Barcelona? fronts. Un dia, un alcalde em transme- Cal subratllar que no és el mateix fer tia inquietud pel fet que s’havia d’ins- aquest esforç amb una ciutat de més d’un tal·lar en el municipi una empresa de re- milió i mig d’habitants que en altres in- ciclatge de pneumàtics. Vaig assistir a drets. La comunicació per incorporar els una assemblea local i vaig plantejar al hàbits i les bones pràctiques té una com- públic si ho veurien diferent en el cas que plexitat molt gran, i, per tant, jo aplaudei- fos una fàbrica de pneumàtics, per fer- xo la iniciativa de Barcelona. Tots volem los reflexionar sobre el fet que el tracta- una ciutat neta, però de vegades ens preo- ment dels residus no és pitjor que la pro- cupem poc dels nostres hàbits. ducció; en tot cas, és igualment necessa- Les èpoques de crisi són un ri. bon moment per prendre El Progremic té les persones com una de les seves prioritats. Dels temes que té ara mateix damunt decisions estratègiques S’ha d’entendre un principi senzill: que, d’aquesta taula, quin li dóna més tran- igual que endrecem els productes que quil·litat i quin li causa més preocupació? hem adquirit quan arribem a casa nos- Em dóna tranquil·litat el fet que, avui, tra, també quan no els volem ens n’hem una majoria de les persones sap que ha de desprendre de manera endreçada. de tenir comportaments ambientalment responsables pel que fa als residus i Però això no acaba de funcionar... aquest és un terreny consolidat. M’in- Bé, és molt fàcil fer una foto amb un des- quieta la crisi que vivim i que, en lloc d’a- bordament en un punt de contenidors profitar-la com una oportunitat per créi- concret, i que surti al diari, però això no xer, ens faci tornar a mals hàbits relacio- ens permet veure els centenars de punts nats amb una falsa idea de competitivitat. on les coses han funcionat perfecta- Aquest és el bon moment per prendre de- ment, perquè aquests ja no són fotogra- cisions estratègiques. fiables. Tot i això, cal continuar esta- blint llindars de qualitat i hem de ser ri- Albert Punsola gorosos tot mantenint el diàleg amb la B verda 127. Desembre 2009 15 03bverda127 30/12/09 10:03 Página 16 B verda La feina dels jardiners de Barcelona Abèlia (Abelia grandiflora) 16 B verda 127. Desembre 2009 03bverda127 30/12/09 10:03 Página 17 CIUTAT VELLA SANTS-MONTJUÏC Jardins de Josep Munté Parc de la Ciutadella Plaça de Sant Jordi En aquests jardins de les Corts s’ha fet Una vegada acabades les obres de rehabi- En aquesta plaça del Parc de Montjuïc hi una poda de formació dels 120 m lineals litació de l’Umbracle i de l’Hivernacle del ha 12 alzines (Quercus ilex) amb la capçada de tanca vegetal feta amb Ligustrum japoni- Parc de la Ciutadella, s’han condicionat retallada de manera cilíndrica. Perquè cum. els parterres, s’han retirat les plantes en conservin aquesta forma geomètrica tan mal estat i s’han fet noves plantacions. ornamental s’hi han fet feines de retallada. Jardins del Marquès de Sentmenat A l’Umbracle s’han plantat, entre un to- Amb l’objectiu de millorar l’espai s’han tal de 23 espècies, exemplars de Monstera Jardins de Joan Maragall ressembrat 600 m2 de parterres de gespa deliciosa, Fittonia verschaffeltii, Schefflera acti- La instal·lació de reg programat i la conne- que hi ha al costat de Can Cuiàs, s’han nophylla, Philodendron selloum, Nephrolepis xió a la xarxa d’aigua freàtica als Jardins de redistribuït els bancs i s’ha aportat sauló exaltata i Cissus antarctica. A l’Hivernacle Joan Maragall ha fet necessàries actua- als camins. s’han plantat exemplars de 30 espècies cions generalitzades de condicionament vegetals; entre d’altres, Spathiphyllum wa- de les zones afectades per les obres de mi- llisii, Calathea ornata, Columnea hirta, Co- llora i modernització del sistema de reg, so- SARRIÀ-SANT GERVASI diaeum variegatum, Saintpaulia ionantha, Pe- bretot parterres i camins. Quant a l’enjar- Carrer de Calvet peromia caperata i Dracaena marginata. dinament, s’han tornat a sembrar amb Aquest carrer està enjardinat amb 110 gespa 3.000 m2de parterres i s’han plantat mèlies (Melia azedarach), a les quals s’ha Parc de la Barceloneta més d’un miler d’arbustos i vivaces, amb fet una poda de formació. La Fàbrica del Sol, el nou equipament espècies com Ophiopogon jaburan, fulles de d’educació ambiental de Barcelona, està saló (Aspidistra elatior), Cyrtomium falcatum i Carrer de Carme Serrallonga J situada en un dels extrems del Parc de la Lantana camara, entre d’altres. També s’han Per millorar l’entorn d’aquest carrer de Barceloneta. Els parterres que envolten esporgat els 28 til·lers (Tilia tomentosa) amb Sarrià-Sant Gervasi s’han desbrossat, l’edifici s’han enjardinat amb 665 uni- forma geomètrica que hi ha a banda i ban- s’han netejat de males herbes i s’ha fet la p tats de plantes vivaces, com l’agapant da de l’esplanada amb parterres de broderie retallada de vorades a 600 m2 de parter- (Agapanthus africanus), Ajuga reptans, Salvia que s’estén al davant del Palauet Albéniz. res. També s’han pintat els bancs i s’han b grahamii i Coreopsis grandiflora. netejat els pictogrames. Avinguda de la Reina Maria Cristina p Aquesta avinguda està ornamentada Turó Park EIXAMPLE amb una important quantitat de xiprers En aquest parc, s’hi ha instal·lat un nou Plaça de Catalunya (Cupressus sempervirens). Per mantenir la sistema de reg automatitzat. El roser és un arbust excepcionalment qualitat de l’enjardinament s’han plan- ornamental, que a Barcelona sovint es fa tat 57 nous exemplars per substituir els servir per enjardinar parterres. Un dels que no havien prosperat. llocs on últimament s’han plantat rosers és la pl. Catalunya, on també s’han reta- llat les tanques vegetals que n’envolten LES CORTS el perímetre. Plaça de la Reina M. Cristina Les feines de posada a punt que s’han fet Feines de tardor en aquesta plaça han consistit en la reta- La tardor és temps de poda, retallada i llada de 35 llorers (Laurus nobilis), la poda entrecavat per airejar el sòl. Aquestes d’aixecament de capçada de 5 Elaeagnus feines s’han fet, entre altres llocs de la pungens i l’eliminació de males herbes i ciutat, a la Ronda de Sant Pere, al parter- l’entrecavat dels parterres enjardinats re que envolta el monument de Rafael amb agapants (Agapanthus africanus). Casanova, al Passeig de Gràcia i a la pl. Urquinaona. Roserar de Cervantes Els 200 m lineals de tanca de xiprer (Cu- pressus sempervirens) que envolten el Rose- rar de Cervantes han estat objecte de fei- nes de retallada. Umbracle del Parc de la Ciutadella B verda 127. Desembre 2009 17 03bverda127 30/12/09 10:03 Página 18 1. Plaça de Catalunya 2. Plaça de Sant Jordi 3. Plaça de la Reina M. Cristina 4. Carrer de Calvet 5. Jardins del Mestre Balcells 6. Túnel de la Rovira (nord) 7. Carrer de Rodrigo Caro 8. Plaça de Massana 9. Plaça de la Palmera 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 18 B verda 127. Desembre 2009 03bverda127 30/12/09 10:03 Página 19 GRÀCIA Parc del Laberint d’Horta Plaça de Portabella Jardins del Mestre Balcells S’ha fet una retallada geomètrica als S’han esporgat els 145 m lineals de tan- En aquests jardins s’han retallat els ar- 1.700 m2 de tanca vegetal de xiprer (Cu- ques vegetals de llorer (Laurus nobilis). bustos de l’espècie Escallonia illinita que hi pressus sempervirens) que envolten la zona ha en els 300 m2 de parterres. També d’aparcament propera al Velòdrom s’han eliminat les branques seques i mas- d’Horta i s’han eliminat les branques se- SANT MARTÍ sa desenvolupades i les males herbes. ques de 300 m2 d’arbustos. Al Jardí Ro- Plaça de la Palmera màntic, els 737 m2 de parterres amb aga- Els últims treballs de manteniment i mi- Plaça de Nicolás Salmerón pants (Agapanthus africanus) s’han netejat llora de l’enjardinament d’aquesta plaça Les accions vandàliques han obligat a re- de flors i fulles. han consistit en l’eliminació de les ma- novar els arbustos que ornamenten els les herbes i de les branques baixes de l’ar- parterres d’aquesta plaça, on s’han plan- brat i en la neteja dels escocells. tat 30 Juniperus oxycedrus. L’actuació s’ha NOU BARRIS completat amb l’eliminació de les males Carrer de Rodrigo Caro Rambla de Prim herbes, l’entrecavat del sòl i la neteja ge- Al jardí que hi ha en aquest carrer, les úl- Per mantenir la qualitat de la vegetació neral de l’espai. times feines de manteniment i millora d’aquesta rambla s’han retallat 16 xi- que s’hi ha fet han consistit en la poda i prers (Cupressus sempervirens) i 500 m2 de Park Güell la retallada de 1.500 m2 d’arbustos, la tanques vegetals. S’han plantat cinc oliveres (Olea europaea) poda d’aixecament de capçada de l’ar- a diversos llocs de les Tres Creus, una brat i els desherbat de 1.159 m2 de camins Parc de Carles I zona del parc que va resultar molt casti- de sauló i de 2.800 m2 de parterres. Aquest és un dels parcs que es van cons- gada per les ventades del gener passat. truir a la Vila Olímpica amb motiu dels Aquesta zona s’està recuperant amb la Carrer de les Agudes Jocs del 92. Recentment s’hi han plantat plantació d’espècies tan semblants com Les actuacions que s’han fet en aquest 80 acàcies de tres punxes (Gleditsia triacan- ha estat possible a les que es van fer ser- carrer han consistit en la plantació de thos). vir originàriament i, al mateix temps, 200 Ligustrum texanum en un parterre i de de bona adaptació al clima de Barcelona. 200 unitats de romaní (Rosmarinus officina- Parc de Sant Martí Els 5 exemplars d’olivera s’han recuperat lis), 2.500 de Phyla nodiflora i 100 d’Atriplex El llac que hi ha en aquest parc s’ha bui- d’altres zones verdes de la ciutat. També halimus al talús que hi ha al costat de les dat per poder-ne netejar el fons. Un cop s’han desbrossat i condicionat els 500 m2 escales que comuniquen amb el c. Costa- net, s’ha reomplert. L’aigua que hi havia de parterres situats entre la Casa Tries i el bona, per estabilitzar-lo, i en la poda de s’ha aprofitat per regar l’espai. pont dels Enamorats, i s’hi ha instal·lat l’arbrat que hi ha en un interior situat al reg per aspersió. número 134-140 del c. Agudes. HORTA-GUINARDÓ SANT ANDREU Túnel de la Rovira Plaça de Massana A tots els arbustos que ornamenten la L’anglesina (Wisteria sinensis) que orna- zona nord d’aquest túnel se’ls ha fet una menta la pèrgola d’aquesta plaça ha es- poda de formació i rejoveniment. L’ac- tat objecte de treballs de poda. Les matei- tuació s’ha completat amb l’entrecavat xes feines s’han fet en 12 alzines (Quercus del sòl i l’eliminació de les males herbes. ilex). Parc del Guinardó Plaça de la Modernitat A la pl. de la Mitja Lluna, situada a l’en- L’enjardinament d’aquesta plaça l’han trada que hi ha a la part superior del remodelat els estudiants de l’IES Rubió i parc, s’ha desbrossat la superfície fores- Tudurí. Els treballs han consistit en l’eli- tal, s’han eliminat les males herbes, minació dels murs d’arliblock, la sembra s’han tallat les branques baixes i seques de 500 m2 de gespa i la plantació de 125 dels pins pinyers (Pinus pinea) i s’ha fet Juniperus chinensis var. pfitzeriana. una neteja general de tot l’espai. B verda 127. Desembre 2009 19 03bverda127 30/12/09 10:03 Página 20 El Parc de la Espai metropolità Muntanyeta El Parc de la Muntanyeta, a Sant Boi de segles IV, II i I aC. Actualment, el que Llobregat, és en un petit turó a tocar de queda del jaciment està molt degradat Un llac de formes irregulars és la peça principal la muntanya del Montbaig, amb l’ermita per segles d’erosió acumulada. entre el passeig de les Palmeres i la ronda de de Sant Ramon al cim. El lloc, coronat Aquest petit turó, tan lligat a la gent de Sant Ramon per la pineda d’en Puig, fa uns anys cons- Sant Boi, ha tingut al llarg del temps tituïa el límit natural de la vila per la usos molt diversos, gairebé sempre vin- banda de ponent i era ben bé als afores. culats a l’acció humana sobre el paisat- Avui dia, però, ha quedat totalment ge: l’agricultura, la vegetació, les ma- envoltat pels barris que han anat crei- niobres militars (que van provocar im- xent al seu entorn i s’ha convertit en el portants episodis d’erosió) i, més parc central de Sant Boi. recentment, l’ocupació urbana han estat protagonistes de la història més o menys Les primeres referències històriques de propera de la Muntanyeta. la Muntanyeta ens arriben de molt La convivència del parc lluny. En efecte, alguns segles abans de EL PARC Crist, els pobles ibers ja la trepitjaven. amb diversos equipa- La Muntanyeta, al bell mig de Sant Boi, a L’existència d’un jaciment ibèric i romà més de ser-ne el pulmó verd, inclou un ments el converteix en és coneguda des d’antic per prospeccions conjunt d’equipaments, com ara una pis- exemple d’un model superficials i confirmada més recent- cina exterior, una biblioteca, un camp de ment per l’excavació feta l’any 1984. Pro- futbol i escoles. Tot plegat dóna resposta d’espai públic bablement, l’assentament va existir en- a una important demanda ciutadana de tre els segles VI-I aC, però les restes mate- cultura i de lleure a l’aire lliure. rials trobades a l’excavació esmentada La part nord-oest del turó és més natu- demostren la seva presència durant els ral, amb zones de prats i arbustos i una 20 B verda 127. Desembre 2009 03bverda127 30/12/09 10:03 Página 21 La pineda del parc recorda un bosquet de pins joves Algunes dades del parc abundant vegetació arbòria, amb predo- parc, juntament amb lledoners, troanes Inauguració: 1993 mini de pinedes i garrofers. Aquests dar- arbòries, que voregen els dos parterres Superfície: 12,5 ha rers són una mostra dels antics conreus amb palmeres, i alguns exemplars aï- Equipaments del parc: fonts, jocs infantils, cafe- de secà que hi havia a la Muntanyeta. El llats de taronger agre, cedre i xiprer. teria i WC parc ha incorporat els camins existents i Altres equipaments: biblioteca, piscina i camp n’ha millorat l’estat i el recorregut. El EL LLAC de futbol sector sud-est té un caire totalment urbà Entre el passeig de les Palmeres i la ronda Podeu consultar la guia del parc a: i compta amb una important presència de Sant Ramon, un llac de contorns irre- www.amb.es/web/mmamb/parcs/muntanyeta d’equipaments escolars i esportius i amb gulars, amb una petita illeta, és la peça el parc urbanitzat. Atenent les seves pe- central d’aquest sector, que també in- culiaritats, podem dir que el parc metro- clou la piscina i el camp de futbol. Entre polità de la Muntanyeta es divideix, bà- aquests elements i el passeig de les Pal- Des dels passejos elevats es fa salut i es gaudeix sicament, en quatre espais o zones de ca- meres hi ha un espai de vegetació medi- del paisatge racterístiques diferenciades. terrània. Conté, sobretot, pins blancs i pins pinyers, al costat de garrofers, alzi- LA BIBLIOTECA I LA PINEDA nes, lledoners i freixes. Formant tan- La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ocu- ques irregulars i homogènies hi ha grups pa la part central del parc, juntament d’arbustos poc freqüents en altres parcs, amb la pineda dels Poetes, una pineda de com el lliri groc, el canyís, el boix baleà- pi blanc que separa la biblioteca de les es- ric o la valeriana rosada. coles. La pineda, de forma allargada i irregular, està coberta de prat i té l’as- ELS PASSEJOS ELEVATS pecte d’un bosquet de pins joves. Entre El parc disposa de dos grans passejos ele- els pins hi ha una olivera, l’únic arbre di- vats. Les elegants washingtònies emmar- ferent d’aquest sector. quen el passeig de les Palmeres, entre la zona del llac i la de la biblioteca. El passeig EL JARDÍ DE LA DEESSA del Mirador, antic camí de Sant Ramon, Aquesta zona, a sota de la biblioteca, si separa la zona urbanitzada del parc de la bé té una clara continuïtat física, marca- zona forestal. Són espais molt utilitzats da, en part, per la línia de pollancres i per gaudir d’una passejada, córrer o anar lledoners que l’envolten, consta de dues amb bicicleta mentre es contempla un parts bastant diferents. La part més pro- paisatge d’amplis horitzons. La convivèn- pera a l’avinguda de les Palmeres és una cia del parc amb diversos equipaments el esplanada amb zones de joc i arbres de converteix en exemple d’un model d’“es- l’amor, tipuanes, pruneres de fulla ver- pai públic” que pretén, a més de generar mella i acàcies de Constantinoble en els els espais lliures necessaris, dotar-los espais interns. A l’altra meitat hi ha d’un grau d’ús ciutadà i cívic que els fa l’amfiteatre i un petit estany en forma més apreciats i confortables. d’ull i amb brollador, on viu la Deessa de l’Aigua, una bonica escultura de bronze Text: Lurdes Planes i Sant-romà obra de Josep Aldomar. En aquest sector, Fotografies: Ernest Costa i Savoia hi trobem els pollancres més alts del B verda 127. Desembre 2009 21 04bverda127 30/12/09 10:04 Página 22 Ciutats Reportatge biodiverses Tot i els avenços cap a una major consciència ambien- tal, el cas és que la biodiversitat en general encara és percebuda com una cosa aliena o fins i tot antagònica a la realitat urbana. L’informe ‘Cambio Global España 2020/50. Programa Ciudades’, presentat a Sevilla, el 30 de novembre, en la tercera Trobada Local CONAMA, planteja els temes clau de la ciutat espanyola davant del canvi global. L’informe, del qual oferim la part de biodiversitat, proposa escenaris i línies estratègiques dels principals temes de sostenibilitat. Actualment, quan parlem de biodiversitat tor. En són algunes conseqüències evi- i ciutat, massa vegades sembla que ens es- dents l’ocupació indiscriminada del sòl, la Jardins de Joan Brossa, a la muntanya de tiguem referint a conceptes contraposats. pèrdua d’hàbitats i de biòtops d’alt valor Montjuïc. L’enjardinament d’aquest espai verd es En les últimes dècades, el model de desen- ecològic, la fragmentació del territori i el va fer amb espècies mediterrànies o molt ben volupament territorial a Espanya ha mos- desplaçament i fins i tot la desaparició de adaptades al clima de Barcelona trat probablement el perfil més destruc- poblacions singulars de flora i fauna. 22 B verda 127. Desembre 2009 04bverda127 30/12/09 10:04 Página 23 Xoriguers nascuts en un dels nius artificials ins- tal·lats a Barcelona per l’Àrea de Medi Ambient D’altra banda, les conseqüències del can- endins, volia estar “lliure” de bestioles i vi climàtic sobre les espècies i els seus hà- de males herbes, i va oblidar les grans bitats són cada cop més notables. El pro- possibilitats dels ecosistemes urbans grama internacional Avaluació dels Eco- com a suport d’una biodiversitat rica i sistemes del Mil·lenni, promogut per les positiva. En general, a Espanya s’ha op- Nacions Unides, sobre com afectaran tat per les línies més dures en la concep- aquests canvis el benestar humà, estima ció de la ciutat i, específicament, en el que, a finals d’aquest segle, l’escalfa- disseny i la dotació dels espais verds pú- ment global serà la causa principal de la blics. pèrdua de biodiversitat. Per les seves con- dicions fisiogràfiques i climatològiques, BIOCAPACITAT Espanya és un territori especialment sen- Aquesta és una qüestió clau per a la qua- La natura “s’allunya” cada sible als efectes d’aquests canvis. litat de vida a les ciutats, que cal afegir a les reflexions anteriors sobre la situació cop més de les ciutats, i els L’ALLUNYAMENT actual, perquè és escassament reconegu- seus habitants, del medi Als impactes directes ja esmentats, com da com a concepte global, i poc valorada, natural que els envolta l’ocupació del sòl o la pèrdua d’hàbitats, per no dir gens, a l’hora de decidir el pla- cal afegir-n’hi d’altres que poden ser fins nejament urbà. Es tracta de la funció i tot més perniciosos. Un exemple para- d’embornals de CO2 i depuradors de ga- digmàtic és la instal·lació de grans su- sos nocius que tenen els espais lliures ur- perfícies comercials i complexos espor- bans, que també actuen com a filtrants tius (com parcs temàtics o camps de golf) de l’aigua de pluja en el sòl, com a regu- en el territori contigu a les ciutats, que ladors de les temperatures extremes i en molts casos comporta la transforma- com a amortidors del soroll urbà. Tot ple- ció de grans superfícies de terreny. D’a- gat, com ja s’ha assenyalat, són aspectes questa manera, la natura “s’allunya” encara poc valorats des de les ciutats. En cada cop més dels espais urbans i els seus el millor dels casos, són considerades habitants es van apartant progressiva- qüestions teòriques, amb escassa pre- ment del coneixement i la vinculació sència en la planificació dels espais ur- amb el medi natural que els envolta. bans, que massa vegades no tenen en Les ciutats espanyoles no acaben de tro- compte el valor, per petit que sigui, de la bar el seu paper en l’actual pèrdua gene- presència d’espais encara naturals dins ralitzada de biodiversitat, ja que per a la ciutat. una gran majoria d’urbanistes –i fins i Evidentment, no es tracta de reconvertir tot d’ecòlegs– sembla que la natura se- els parcs i jardins i els espais lliures ur- gueixi estant fora muralles. Dins la ciu- bans en una mena de petits zoològics, ni tat són acceptats les places i els passejos d’incorporar una mena d’“efecte Juman- arbrats, o els parcs i jardins, sempre que ji” a les nostres ciutats. El destí final d’a- Cal que els plans compleixin unes normes estètiques i quests espais ha de ser, evidentment, el funcionals determinades. Dit d’una ma- seu ús públic, però amb el benentès que d’ordenació incorporin la nera gràfica: una natura bonica, domes- han d’estar correctament planificats i potenciació de la ticada... i que gairebé sempre s’adapta gestionats perquè puguin proporcionar malament a les condicions locals. els seus importants beneficis ambien- biodiversitat i de la Tanmateix, aquesta situació té la seva lò- tals al conjunt de la ciutat. Això inclou la capacitat biològica gica. Llevat de grans ciutats com Barce- vida silvestre, que ha de tenir-hi el lloc lona o Madrid, les nostres urbs de caire que li pertoca, i que generarà una major mediterrani han tingut el camp a l’a- qualitat de vida a la ciutadania i una ma- bast, a una passejada per a la majoria de jor consciència dels valors de la natura. ciutadans. Per tant, la ciutat, de portes Cal dir, tanmateix, que en algunes ciu- B verda 127. Desembre 2009 23 04bverda127 30/12/09 10:04 Página 24 tats espanyoles –com és el cas de Sant Se- ble dèficit de cultura ecològica. El que cal Els espais lliures han bastià, Vitòria i Barcelona– ja s’està tre- és, doncs, un profund canvi cultural i, al ballant en l’estudi de l’efecte embornal mateix temps, un lideratge polític. d’estar correctament de CO2 dels seus parcs i jardins i en la planificats i gestionats contribució dels espais verds a una mi- ESCENARIS I OBJECTIUS llor gestió de l’aigua o es reciclen els resi- perquè puguin Avui dia sembla que tothom vulgui viure dus orgànics dels espais verds conver- en una “ciutat verda”. La demanda ciuta- proporcionar els seus tint-los en adob. dana de parcs i espais lliures va augmen- beneficis ambientals a la tant, sobretot a partir de la crisi ambiental BIODIVERSITAT que es va iniciar en la dècada dels vuitan- ciutat En aquest context d’oblit de la natura, ta, i també augmenta la correlació que algunes ciutats espanyoles han comen- s’estableix entre aquests espais i una çat a fer passos en la direcció adequada. major qualitat de vida. Així, l’any 2007, la Federació Espanyola L’aposta de les ciutats espanyoles, en de Municipis i Províncies (FEMP) va im- aquest sentit, ha de ser promoure espais pulsar la Xarxa de Governs Locals + Bio- verds de caràcter essencialment medi- diversitat 2010, de la qual Barcelona és terrani, que es vagin acostant progressi- membre, amb l’objectiu de fomentar vament a un model més naturalitzat i La biodiversitat a les polítiques locals que tinguin com a fi- dissociat dels parcs més convencionals, ciutats ha de ser un dels nalitat la conservació i l’ús sostenible de caire anglosaxó. Caldrà, a més, pro- de la biodiversitat i la conservació del mocionar mecanismes de manteniment elements del planejament patrimoni natural. Actualment formen i gestió dels espais verds sostenibles, i urbà i dels espais lliures part d’aquesta xarxa 161 entitats locals, intentar transformar el model de jardi- que representen més de 17 milions de neria tradicional, de criteris fonamen- persones. talment estètics, per un altre de criteris Tot i això, encara hi ha molta feina a fer més naturals i funcionals i que integri per aconseguir que a les ciutats la biodi- els principis de l’ecologia. versitat sigui considerada en tota la seva Però el que és fonamental és que s’inci- dimensió, és a dir, com un dels elements deixi en les etapes prèvies de planeja- que cal tenir presents en el planejament ment, a fi que els documents d’ordena- urbà i dels espais lliures. A l’hora de tro- ció urbanística –especialment els plans bar solucions s’ha de tenir en compte que generals d’ordenació urbana– recone- avui encara no hi ha la consciència social guin la valuosa contribució de la biodi- suficient que afavoreixi la implantació versitat en la qualitat de vida ambiental i d’un model urbà que promogui amb ri- el seu pes específic en la configuració de Colònia de bernats pescaires del Parc de la gor la protecció i millora de la biodiversi- ciutats més saludables i atractives per Ciutadella. És la colònia estable de cria d’aquesta tat a les ciutats, ja que partim d’un nota- viure, treballar o visitar. espècie més gran de Catalunya 24 B verda 127. Desembre 2009 04bverda127 30/12/09 10:04 Página 25 El que és desitjable és reconduir la funció versitat en els espais verds privats. dels espais verds i l’arbrat d’alineació cap En matèria de biocapacitat, cal reduir a una major harmonia biològica i cap a substancialment el consum d’aigua de un compromís amb els diferents cicles reg. També s’ha de reforçar substancial- metabòlics urbans, de manera que con- ment l’efecte embornal de CO2 dels es- tribueixin a la reducció dels impactes a pais verds (amb increments superiors al El reg del verd urbà de Barcelona es fa amb aigua la ciutat. Així, els parcs i jardins, a més 10% el 2020 i al 30% el 2050), així com la freàtica, amb una xarxa de captació cada cop de ser espais per a l’oci, la trobada i el regulació tèrmica i sonora que propor- més estesa per la ciutat descans accessibles per a la major part de ciona la vegetació urbana, augmentant la població, han de poder incrementar la la coberta vegetal d’arbres i arbustos en capacitat d’absorció de CO2 (fins a un un 40% abans del 2050. Pel que fa a orde- 30% el 2050) augmentant la coberta ar- nances, cal reglamentar els criteris i ob- brada i arbustiva amb espècies que re- jectius de potenciació de la biocapacitat quereixin molta menys aigua que la que urbana esmentats, tant als espais pú- es fa servir actualment per al seu mante- blics com als privats. niment (reducció d’entre un 50% i un La fiscalitat local és una altra eina valuo- 80% entre el 2020 i el 2050), i també cal sa si promou les autoritzacions i llicèn- que els residus vegetals generats pel cies que considerin la incorporació de manteniment es redueixin a un màxim mesures de conservació i millora de la del 20% respecte als actuals. biodiversitat urbana i que discriminin positivament els esforços adreçats a la Per accedir al document: ESTRATÈGIES reducció neta dels impactes ambientals En el marc polític, tant estatal com auto- a la ciutat en els projectes d’urbanització www.sostenibilidad- nòmic, cal traslladar als diferents ins- i edificació. es.com/Observatorio+Sos truments d’ordenació urbana i territo- El complement imprescindible de tot tenibilidad/esp/plataform rial l’exigència d’incorporar plans espe- plegat és donar a conèixer mitjançant cials de potenciació de la biodiversitat i processos de sensibilització i educació as/urbana2/temas/Ciuda la capacitat biològica en l’àmbit de les ciutadana els valors de la natura urbana i d/Programa+Ciudades ciutats i el seu entorn més proper. Quant la contribució que pot representar una al marc de les estratègies locals pel que fa determinada manera de fer ciutat en la a conservar els valors naturalístics pre- reducció de la càrrega ambiental global. sents a la ciutat i a facilitar-hi la presèn- I també aconseguir la implicació dels go- cia de noves espècies vegetals i animals vernants, juntament amb els sectors so- autòctones, cal una progressiva natura- cials i els agents econòmics locals, per a lització dels espais verds, especialment l’establiment d’un marc d’acció i norma- els grans parcs, mitjançant la incorpora- tiu que aposti per la transformació a mit- ció d’espècies vegetals natives i l’elimi- jà termini de la ciutat amb l’objectiu de nació de biocides i fitocides; la reversió potenciar-ne la biocapacitat i la diversi- del procés de pèrdua contínua de biodi- tat biològica. versitat en els àmbits d’influència urba- na, i la protecció i promoció de la biodi- Luis A. Orive B verda 127. Desembre 2009 25 04bverda127 30/12/09 10:04 Página 26 Jardins històrics Paisatgisme i botànics del món L’Observatori del Paisatge de Catalunya acaba de presentar ‘Jardins’, un dossier ‘online’ que pretén ser un espai de referència a internet sobre aquest tema per a persones especialitza- des i per al públic interessat en general, i que anirà creixent i actualitzant-se periòdicament. Els jardins tenen avui un significat cul- catalanes i de sensibilització de la pobla- tural notable. Són espais distingits, mo- ció en matèria de paisatge, ha creat el delats i transformats pels humans, on la dossier Jardins, consultable en català, Els jardins constitueixen vegetació és l’element de composició castellà, anglès i francès, on es recull, es un patrimoni de primer principal. Constitueixen un patrimoni classifica i s’ordena la principal infor- de primer ordre a casa nostra, modelen mació sobre jardins de qualsevol part del ordre a casa nostra el paisatge i contribueixen a la millora de món present a internet, que fins ara es- la qualitat de vida dels habitants. En tava dispersa i fragmentada. La finali- aquest sentit, catalogar-los, conservar- tat, doncs, és fer més proper un patrimo- los i promocionar-los són tres prioritats ni sovint poc conegut i valorat. El dossier imprescindibles. es pot consultar en aquesta adreça: Estretament vinculat al seu web, l’Ob- http://www.catpaisatge.net/dossiers/ servatori del Paisatge de Catalunya, ens jardins/cat. d’assessorament de les administracions Pèrgola dels Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc. Els va dissenyar J. C. N. Forestier i es van construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 26 B verda 127. Desembre 2009 04bverda127 30/12/09 10:04 Página 27 JARDINS HISTÒRICS EL DOSSIER ‘JARDINS’ Un jardí històric és, segons la definició de La recopilació d’informació i webs d’a- la Carta de Florència, redactada pel Comi- quest dossier es presenta estructurada se- tè Internacional de Jardins Històrics (ICO- gons si es fa referència a jardins històrics, MOS-IFLA) i impulsada per la Unesco, botànics o institucions i entitats dedica- “una composició arquitectònica i vegetal des al món del jardí a Catalunya, l’estat que, des del punt de vista de la història o de espanyol i la resta del món. A més a més, l’art, té un interès públic i que, com a tal, el dossier també inclou un apartat amb és considerada un monument”. En aquest una llista bibliogràfica on es recullen els sentit, un jardí històric és un paisatge cul- documents disponibles al centre de docu- tural reduït, modelat per la mà de l’ésser mentació de l’Observatori del Paisatge en humà, que s’ha mantingut al llarg del diversos formats (llibres, articles, capítols temps fins a arribar als nostres dies, i al de llibre). Un altre apartat que, igual que qual atribuïm un significat social, històric la bibliografia, apareix a tots els dossiers o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta temàtics de l’Observatori és l’anomenat definició sintètica, la Carta de Florència “Informació a la premsa”, que consisteix atribueix una dimensió transcultural als en un recull de notícies sobre jardins his- jardins històrics, ja que els considera “l’ex- tòrics i botànics incloses a l’hemeroteca pressió de les estretes relacions entre la ci- del web de l’Observatori del Paisatge i que vilització i la naturalesa, un lloc per al gau- han estat publicades en diferents mitjans di, propici a la meditació o el somni”. Les de comunicació escrits d’arreu del món legislacions catalana, espanyola i interna- des del setembre del 2005. cional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protec- REFERENT TEMÀTIC ció els jardins històrics. Aquest nou dossier del web de l’Observa- tori del Paisatge de Catalunya es vol con- JARDINS BOTÀNICS vertir en un espai de referència sobre els Els jardins botànics són institucions ha- jardins per a les persones especialitzades bilitades amb finalitats d’estudi, conser- i per al públic interessat en general. Cal vació i divulgació de la diversitat vegetal, fer notar que només s’hi han inclòs les Glorieta del Parc del Laberint d’Horta. de manera que exhibeixen col·leccions de institucions, centres i iniciatives que te- Aquest espai verd, que va passar a ser plantes vives. En coherència amb aquest nen un web actiu. Per desgràcia, aquest públic l’any 1971, permet saber com eren objectiu, centrat en la recerca i la divulga- criteri exclou, inevitablement, altra in- els jardins de finals del segle XVIII ció, els jardins botànics també solen cus- formació sobre els jardins històrics i els todiar col·leccions documentals, com her- jardins botànics de gran interès, però baris, biblioteques especialitzades i altres que no és consultable des del web. mostres museogràfiques relacionades El dossier Jardins és el tercer que publica a amb la botànica o la biologia. Molts dels internet l’Observatori del Paisatge, des- jardins botànics més importants del món prés dels dedicats als paisatges de la pe- contenen recreacions de paisatges d’estils dra seca i als arbres monumentals i sin- i èpoques diversos, així com edificis, pa- gulars. L’Observatori del Paisatge està laus o elements arquitectònics singulars, preparant en aquests moments altres com hivernacles monumentals, que re- dossiers sobre temes diversos, que difon- flecteixen la seva dilatada història i els drà en els pròxims mesos. converteixen en jardins històrics. Observatori del Paisatge de Catalunya El dossier ‘Jardins’ del web de l’Observatori del Paisatge vol fer més proper un patrimoni sovint poc conegut i valorat B verda 127. Desembre 2009 27 05bverda127 30/12/09 10:04 Página 28 Seguint la Eduquem per a la sostenibilitat pista a l’Orgànica Què tenen en comú un tap de suro i una pell de plàtan? I una espina de peix i una bosseta d’infusions? Què li passa a una poma quan l’enterres durant vint-i-un dies? I a un tros de paper d’alumini? Què és la matèria orgànica? Quanta en produïm cada dia i a quin contenidor l’hem de llençar? Aquesta i moltes altres preguntes són les que tro- ben resposta en el nou taller adreçat a totes les escoles de la ciutat que ofereix el programa d’activitats escolars de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Des de fa més de deu anys s’agrupen sota cicles educatius, permeten reflexionar el nom Com funciona Barcelona? els tallers, sobre temes com els nivells de soroll i El taller “Seguint la pista a les activitats i les visites educatives im- l’impacte de les nostres activitats sobre l’Orgànica” és una de les novetats pulsades per l’Ajuntament de Barcelona la qualitat de l’aire, alhora que ajuden a d’aquest curs amb l’objectiu que els escolars coneguin comprendre els fluxos d’aigua, energia i el funcionament ambiental de la ciutat. residus, qüestió, aquesta última, en què Les activitats del programa, que s’adre- s’emmarquen les activitats de “Seguint cen a tots els centres d’ensenyament de la pista a l’Orgànica”. Les activitats te- Barcelona i estan adaptades als diferents nen com a objectiu final que l’alumnat 28 B verda 127. Desembre 2009 05bverda127 30/12/09 10:04 Página 29 1 i 2. L’objectiu de l’activitat és que els nens i nenes aprenguin quins residus corresponen a la fracció orgànica, comparin com és el cicle de la matèria orgànica a la natura i a la ciutat, i enten- guin la importància de separar de manera correc- ta aquests residus en origen per optimitzar-ne el reciclatge posterior 1. La recollida de la fracció repensi i canviï els seus hàbits i que co- continuat perquè l’alumnat acabi d’en- negui la gestió ambiental de la ciutat de tendre, a través de la seva pròpia expe- orgànica de residus té una Barcelona i s’hi comprometi. riència, què és la matèria orgànica, en rellevància especial a què es pot transformar a través del reci- ‘SEGUINT LA PISTA A clatge i per què és important separar-la Barcelona L’ORGÀNICA’ de manera selectiva a les nostres llars. Es tracta d’un dels tallers teoricopràctics dirigits per un educador o educadora am- CAMPANYA CIUTADANA biental i desenvolupats a l’aula en una El taller “Seguint la pista a l’Orgànica” és sessió d’una hora. S’adreça a tot l’alum- una de les novetats d’aquest curs dins del nat d’Educació Primària i es pot portar a programa d’activitats escolars de medi terme de dilluns a divendres durant tot ambient de l’Ajuntament, juntament el curs escolar. amb la visita guiada a la Fàbrica del Sol, L’activitat està dividida en tres parts, amb el nou equipament d’educació ambien- l’objectiu que els nens i nenes aprenguin tal de referència a la ciutat. quins residus corresponen a la fracció or- I és que, aquest any, el tema de l’orgàni- gànica, comparin com és el cicle de la ma- ca té una rellevància especial a la ciutat tèria orgànica a la natura i a la ciutat, i en- de Barcelona. S’està portant a terme la tenguin la importància de separar de ma- renovació dels contenidors de recollida nera correcta aquests residus en origen selectiva a la ciutat, que incorporen un per optimitzar-ne el reciclatge posterior. model més còmode i accessible per a la La primera part del taller consisteix en ciutadania, i s’està estenent la recollida un joc conjunt participatiu en què l’a- de matèria orgànica a tots i cadascun lumnat classifica diversos tipus de resi- dels barris de Barcelona, mitjançant el dus en les seves fraccions i aprèn de ma- nou contenidor de color marró. Hi ha nera pràctica a quin contenidor s’han una campanya d’informació i educació d’abocar. En segon lloc, es divideix la per barris, amb diferents punts informa- classe en petits grups i es desenvolupa tius instal·lats en mercats, centres cívics una doble tasca paral·lela: mentre uns i altres equipaments de la ciutat on es grups porten a terme una dinàmica edu- pot passar a recollir un cubell i altres ma- cativa mitjançant materials didàctics terials (bosses compostables, receptari i dissenyats específicament per a aquest imant de frigorífic) per aprendre a sepa- taller, amb els quals els nois i noies apre- rar aquesta fracció a la llar i poder-ho fer nen com és el cicle de la matèria orgàni- de la manera més adequada. De tot ple- ca, uns altres enterren un seguit de ma- gat, la comunitat educativa no en podia terials de diferent tipologia en torretes quedar al marge. És per això que s’ha per estudiar l’evolució de la seva degra- ideat l’activitat escolar “Seguint la pista dació: des de materials orgànics fins a a l’Orgànica”, un recurs educatiu plàstics i alumini, passant per paper de excel·lent per complementar aquesta cuina i de diari. campanya, que es porta a terme a escala 2. D’aquesta manera, l’activitat no s’acaba global a tota la ciutat. Per a més infor- després dels seixanta minuts que dura el mació i reserves: www.bcn.cat/medi- taller, sinó que es planteja un treball ambient. B verda 127. Desembre 2009 29 05bverda127 30/12/09 10:04 Página 30 Fer les plantes Apunts de jardineria a casa (3) En els darrers números de ‘B verda’ hem expli- cat diferents tècniques de reproducció de plantes. En aquest últim article de la sèrie ens referirem a quatre tècniques de reproducció vegetativa: la capficada, l’empelt, la divisió de mata i els òrgans especials. La divisió es fa quan les plantes encara no són actives, a principis de la primavera. Es fan tantes seccions com permet la grandà- ria de la planta La capficada és un tipus de reproducció ve- dent. En les capficades aèries, la branca no getativa en què, com en el cas dels esquei- s’enterra, sinó que el tall es recobreix amb xos, tractats en els apunts de l’anterior nú- un substrat lleuger i humit, com la torba, mero, s’estimula la formació d’arrels d’un que s’embolica amb un plàstic opac per evi- tros de planta, però en aquest cas abans de tar l’assecament. Es fa servir, per exemple, separar-la de la planta mare. Es fa servir en en la multiplicació de camèlies, arbres frui- plantes llenyoses difícils de multiplicar per ters, Ficus elastica i magnòlies a la primave- esqueix. Per induir la formació d’arrels es fa ra, quan la planta està activa. La capficada un tall o es treu un anell d’escorça en una estarà llesta per separar-la de la planta branca i es recobreix amb terra o substrat. mare a la tardor o l’hivern. La branca de la planta es doblega i s’enterra en el sòl (preparat perquè tingui un bon dre- L’EMPELT natge i aireig) per la part on s’ha fet el tall i És una tècnica que requereix experiència, i se subjecta a terra amb un clavilla o posant- que consisteix a unir una part d’una planta hi un pes que la mantingui ajaguda. Quan amb capacitat per desenvolupar la part fa arrels es pot tallar i separar de la planta aèria amb un altra d’arrelada o que arrelarà mare per obtenir una nova planta indepen- per formar en conjunt una nova planta que 30 B verda 127. Desembre 2009 05bverda127 30/12/09 10:04 Página 31 1. 2. 3. combina les característiques desitjades de tes encara no són actives, a principis de la totes dues. Només es poden empeltar plan- primavera. Es fan tantes seccions com per- tes emparentades, com són els cultivars met la grandària de la planta i, de cadascu- d’una espècie o bé espècies d’un mateix gè- na, se n’eliminen les arrels mortes per obte- nere. S’utilitza, entre d’altres, per multi- nir plantes més joves. plicar plantes de difícil reproducció per al- tres mètodes o per conrear espècies d’arrels TIGES I ARRELS ESPECIALS sensibles a determinades plagues o malal- Els bulbs són tiges subterrànies amb fulles ties. Exemples de plantes obtingudes per transformades carnoses on s’acumulen les empelt són els rosers, els xiprers, les more- reserves per brotar en el bon temps. Són res, Raphiolepis indica i arbres fruiters, entre plantes bulboses les tulipes, els narcisos i altres. els jacints. Molt semblants al bulbs són els El portaempelt, també dit peu o patró, és la corms, que no tenen fulles carnoses i acu- planta que desenvoluparà les arrels sobre la mulen les reserves a la tija, en forma de disc qual s’empelta la que formarà la tija. Els em- gruixut, com és el cas del gladiol, Freesia x pelts poden ser de pua o agulla, de gemma o hybrida i el safrà. Aquest tipus de plantes for- 4. ullet i d’aproximació. El de pua consisteix a men petits bulbs i corms al costat del princi- inserir un tros de branca que porta una o pal, que són els que s’utilitzen per repro- dues gemmes en l’espai que deixa un tall fet duir-les. Es planten i es fan créixer durant sobre una branca o tija del peu. N’hi ha de dues o més temporades fins a obtenir la diversos tipus: laterals, a l’anglesa, dobles, grandària suficient per poder-los utilitzar etc. Per fer l’empelt de gemma, un dels més com a planta de flor. Algunes plantes bul- habituals, es talla, amb un tall net, un tros boses produeixen bulbs aeris a les axil·les de d’escorça de la planta a empeltar que dugui les fulles. La formació dels petits bulbs o una gemma amb una làmina dels teixits in- corms es pot estimular fent incisions a la terns. Aquesta gemma s’insereix a la super- base dels grans un cop han florit i es desen- fície del portaempelt que ha quedat a l’aire terren per guardar-los en un lloc sec i fresc després d’haver fet una incisió a l’escorça i fins al moment de la plantació. haver-la aixecat i separat dels teixits in- Els rizomes també són tiges subterrànies terns. És molt important que els teixits in- que acumulen reserves, generalment de terns especialitzats en el creixement en creixement horitzontal. Les gemmes d’a- gruix, o càmbium, de les dues plantes que- questes tiges es desenvolupen formant la din en contacte íntim perquè es puguin sol- part aèria, com és el cas d’algunes gespes, la dar. Per facilitar la soldadura es lliga amb rà- canya o el lliri blau. Les plantes rizomatoses 5. fia o amb un altre sistema i en alguns casos es poden reproduir plantant trossos dels ri- es cobreix la unió amb material impermea- zomes, sempre que portin com a mínim ble per impedir la deshidratació. una gemma. En els empelts d’aproximació es posen en Els tubercles, com la patata i Cyclamen sp., contacte dues branques que finalment que- són tiges subterrànies que també es repro- den soldades. És un procés que de vegades dueixen plantant-ne trossos que portin una es dóna a la natura espontàniament. En pa- gemma. Hi ha plantes, com les peònies i les 1, 2, 3, 4 i 5. Procés per fer un empelt tis i passejos es poden veure moreres, plà- dàlies, d’arrels tuberoses que porten gem- Dibuixos: Mercedes Delso tans i altres arbres que tenen les branques mes a la part superior, per la qual cosa cal unides formant un enreixat natural. La mi- fer-ne fragments tallant-les longitudinal- llor època per fer-ho és la primavera, quan ment perquè cada tros porti gemmes. la saba està en moviment. Les maduixeres, les cintes i algunes gespes fan estolons. Són tiges llargues que creixen DIVISIÓ DE MATA sobre el terra i fan brots que arrelen. Lesplantes herbàcies vivaces de tiges curtes Aquests brots es poden tallar i plantar per que fan rebrots a la base i arrels abundants fer noves plantes. en forma de cabellera es poden dividir per obtenir-ne de noves. És el cas de Spathiphy- M. Alba Fransi llum, Agapanthus, Clivia, les cintes, les falgue- Centre de Formació del Laberint res i les fulles. La divisió es fa quan les plan- B verda 127. Desembre 2009 31 05bverda127 30/12/09 10:04 Página 32 Un patrimoni Fulls tècnics viu Casuarina (Casuarina cunninghamiana), situada al Parc de la Ciutadella (Ciutat Vella). Núm. de catà- leg: 0051-01-94. Té una alçària de 22,50 m, 5,50 m de volta de canó a 1,3 m, i 18 m de diàmetre de cap- çada. Edat aproximada en el moment de la catalo- gació: 115 anys El 17 de febrer de 1994, la Comissió de pal com si és de propietat privada. L’Àrea de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelo- El Catàleg d’Arbres aprovar la catalogació dels primers cin- na vetlla pel manteniment del catàleg i d’Interès Local inclou els quanta arbres del Catàleg d’Arbres s’encarrega d’afegir-hi noves incorpora- d’Interès Local de la ciutat. Des d’aleshores cions i de restar-ne les baixes. exemplars i les ja són cent quaranta-set els arbres o grups La catalogació dels arbres és competència plantacions més valuosos d’arbres que formen part d’aquest catàleg. del Consell Plenari de l’Ajuntament, que, a proposta d’una comissió de catalogació, de la ciutat El Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barce- inicialment formada per tècnics de Parcs i lona recull els exemplars arboris i les plan- Jardins de Barcelona, Institut Municipal, tacions d’arbres més valuosos de la ciutat i experts en agronomia, biologia, història des del punt de vista ecològic i històric. La de la ciutat i gestió dels espais verds, ana- inclusió d’un arbre o grup d’arbres en el ca- litza paràmetres com la longevitat, la rare- tàleg suposa la seva preservació, tant si es sa o l’interès botànic, emblemàtic i histò- tracta d’un exemplar de propietat munici- ric. A causa de la importància que té en 32 B verda 127. Desembre 2009 05bverda127 30/12/09 10:04 Página 33 l’àmbit públic la protecció dels arbres d’in- dels públics com dels privats, a través de terès local, l’any 2008 es van incorporar a l’aplicació del Pla de Manteniment dels aquesta comissió entitats, institucions, Arbres Catalogats. També controla l’es- professionals i ciutadans relacionats amb tat de l’entorn de l’arbre. l’entorn acadèmic, tècnic i professional de la jardineria i l’urbanisme. CRITERIS DE VALORACIÓ PROCÉS DE CATALOGACIÓ Els paràmetres que es valoren a l’hora L’Àrea de Medi Ambient registra totes les d’incloure un arbre dins del Catàleg d’Ar- peticions que arriben per a la catalogació bres d’Interès Local són, principalment, d’arbrat. L’origen de les propostes pot ser l’edat, la història, les seves qualitats estè- molt divers: tècnics, ciutadans, associa- tiques, la singularitat, l’interès botànic i cions de veïns o institucions particulars i altres punts excepcionals. La longevitat públiques. En cas d’arbres privats, la pe- és un aspecte molt variable, ja que està en tició l’ha de fer el propietari de l’espai on funció de l’espècie de què es tracti, però, hi ha l’arbre o bé el mateix Ajuntament. generalment, l’edat mínima d’un arbre Els arbres proposats per formar part del que ha evolucionat sense patir malures ni Catàleg d’Arbres d’Interès Local son visi- altres agressions alienes es calcula en tats in situ per poder avaluar-ne la viabi- cinquanta anys. Quant a l’edat màxima, litat, redactar l’informe corresponent i a la ciutat n’hi ha alguns que sobrepassen notificar-ho al Districte. Els serveis jurí- els cent anys. Respecte al valor històric o dics redacten la proposta de resolució de- emblemàtic, sovint els arbres són els finitiva i l’envien al Consell d’Adminis- únics testimonis vius de la història dels tració de Parcs i Jardins perquè la presi- barris i de la ciutat. Amb la seva cataloga- dència ho elevi al Consell Plenari de ció es pretén protegir-los i preservar-los l’Ajuntament, que és el que ho aprova per a la memòria popular. A vegades, definitivament. exemplars d’arbres i plantacions proce- dents d’altres zones climàtiques s’han Alzina (Quercus ilex) situada als Jardins de Bacardí desenvolupat extraordinàriament a la (les Corts). Núm. de catàleg: 0063-04-94. L’alçària FITXES DEL CATÀLEG nostra ciutat, gràcies a un microclima es- d’aquest arbre és de 14,50 m, amb una volta de Cada arbre catalogat disposa d’una fitxa pecial. Aquests exemplars adults merei- canó a 1,3 m de 2,04 m i 8 m de diàmetre de cap- on consta el número de catàleg, la iden- xen ser conservats com a patrimoni de la çada. Edat estimada en el moment de la catalo- tificació de l’arbre o grups d’arbres (nom ciutat mitjançant la inclusió en el Catà- gació: 105 anys. científic i nom català, mides d’alçada, leg d’Arbres d’Interès Local. volta de canó i capçada, i edat estimada), La biodiversitat, a més de ser necessària la seva localització a la ciutat, la justifi- per assegurar la continuïtat de la flora i la cació dels paràmetres que s’han valorat fauna del planeta en un medi ambient en la catalogació, una fotografia i el plà- natural, també és important dins d’una nol de situació. Els exemplars catalogats ciutat, com a mostra de la vegetació prò- se senyalitzen amb una placa perquè la pia del país i d’altres zones geogràfiques. ciutadania els pugui identificar. En altres ocasions, la singularitat pot sig- Pot passar que un arbre perdi la singula- nificar la presència de l’únic exemplar ritat que el caracteritzava; en aquest cas, d’una espècie en un districte, en un barri la Comissió de Catalogació decidirà reti- o fins i tot a Barcelona. Els exemplars ca- rar-lo del catàleg i arxivar la fitxa en l’ex- talogats com a arbres d’interès local es pedient i en la llista històrica de baixes. poden consultar al web La llista d’arbres catalogats retirats es www.bcn.cat/parcsijardins. pot consultar al web de Parcs i Jardins. L’Àrea de Medi Ambient és la que vetlla pel bon estat dels arbres catalogats, tant Bellaombra (Phytolacca dioica) situat a la pl. Francesc Macià (Eixample). Núm. de catàleg: 0061-02-94. Té una alçària de 10 m, 3,5 m de volta de canó a 1,3 m i 20 m de diàmetre de capçada. Edat estimada en el moment de la catalogació: 80 anys. B verda 127. Desembre 2009 33 06bverda127 30/12/09 10:41 Página 34 Punts de recollida d’arbres de Nadal Un any més, un cop acabades Tots els arbres es portaran a es d’arbustatge, talussos o al- ra en el reciclatge d’arbres per les festes, pots deixar el teu reciclar. L’arbrat es triturarà tres espais) i que millora la re- millorar la qualitat dels es- arbre de Nadal als 220 punts per convertir-lo en encoixinat tenció d’humitat i l’aireja- pais verds de la ciutat. Del 7 al de recollida d’arbres que l’A- o mulching, un residu vegetal ment del sòl, i dificulta l’apa- 17 de gener trobaràs els punts juntament de Barcelona posa triturat que es diposita en ca- rició de males herbes. Busca de recollida als següents em- al teu servei. pes sobre la terra vegetal (àre- el punt més proper i col·labo- plaçaments. CIUTAT VELLA Jardins de la Indústria c. Escoles Pies C. Vèlia amb c. Escòcia Parc de la Ciutadella i zoo, al cos- Pl. Gaudí Jardins de Can Castelló Pg. Fabra i Puig, entre c. Santa- tat de pg. Picasso / av. Marquès de Pl. Sagrada Família C. Doctor Roux / c. Pau Alcover pau i c. Malgrat l’Argentera Jardins de Montserrat Pl. Roig i Raventós Pl. Llucmajor Parc de la Ciutadella i zoo, al cos- Jardinets de l’Alguer Jardins de Ca n’Altimira Pl. Virrei Amat tat de c. Wellington / pg. Pujades Av. Josep Tarradellas / Jardins de la Tamarita Pl. Roja Jardins de Sant Pau del Camp pl. Francesc Macià Pl. Artós Pl. Sóller Pl. Vicenç Martorell Pl. Manuel Corachan C. Aiguablava Pl. Cucurulla SANTS-MONTJUÏC Pl. Pep Ventura (Vallvidrera) C. Ramon Albó / Cotxeres Pg. Born Parc de Can Sabaté Pl. Sarrià Pg. Ciutat de Mallorca Pl. Carles Pi i Sunyer Pl. Teresa Claramunt amb Pl. Ferran Casablancas Heron City, costat av. Rio de Ja- Av. Francesc Cambó c. Ferrocarrils Catalans Jardins de Maluquer neiro / pg. Andreu Nin Pl. Emili Vendrell Jardins de Sant Cristòfol / Pl. Molina Pg. Valldaura (davant del mercat) Pl. Catedral pg. Zona Franca Pg. Fabra i Puig / c. Pere d’Artés Pl. Castella Parc de l’Espanya Industrial GRÀCIA Pl. Pes de la Palla Mirador del Poble-sec - control Pl. Gal·la Placídia (dos punts) SANT ANDREU Pl. Catalunya / av. Portal de l’Àngel Montjuïc Pl. Lesseps, al costat de la Parrò- Pl. Taxi La Rambla, davant de Parc de la Font Florida quia dels Josepets Pl. Orfila Pompeu Fabra C. Alts Forns / c. Mare de Déu de Pl. Sanllehy C. Gran de Sant Andreu / Pl. Josep M. Folch i Torres Port / c. Aviador Ruiz de Alda Parc de la Creueta del Coll c. Rubén Darío Pl. La Maquinista Jardins de Sant Cristòfol amb Park Güell / c. Olot C. Gran de Sant Andreu / Pl. Ramon Berenguer el Gran c. Mecànica Pl. Alfonso Comín pl. Comerç Jardins del Doctor Fleming Jardins de Can Mantega C. Pi i Margall / c. Ca l’Alegre Pl. Assemblea de Catalunya Pl. Poeta Boscà Pl. Sortidor de Dalt C. Portugal / c. Pegàs Pl. Pau Vila Pl. Joan Corrades Pl. John Lennon C. Rovira i Virgili / C. Almirall Cervera / Pl. Navas Jardí de la Sedeta c. Gran de Sant Andreu Passeig Marítim de la Barceloneta Pl. Farga Pl. Trilla C. Acàcies / c. Garcilaso / Pl. Mar / pg. Joan de Borbó Comte Pl. Sants (dos punts) Pl. Nord pg. Maragall de Barcelona C. Brasil / c. Creu Coberta Via Augusta / c. Luis Antúnez Jardins de Can Fabra Jardí de Celestina Vigneaux Jardins de Salvador Espriu, banda Jardins de la Casa Bloc (c. Valentí EIXAMPLE C. Vilardell / c. Moianès Diagonal / c. Gran de Gràcia Iglésias / c. Eiximenis) Parc de Joan Miró, a la banda de Pl. Olivareta Pl. Revolució de Setembre de 1868 Av. Meridiana / c. Garcilaso (cos- c. Aragó / c. Vilamarí C. Vilardell / c. Sant Roc Pg. Sant Joan / Travessera de tat mar) Parc de Joan Miró, a la banda de C. Tarragona amb pg. Sant Antoni Gràcia (dos punts) Pl. Ferran Reyes (dos punts) c. Vilamarí / c. Diputació Pl. Bonet i Muixí Pl. Joanic Pl. General Moragues Parc de l’Estació del Nord, C. Badal / c. Constitució C. Lima / c. Sas / pg. Guayaquil a la banda de c. Almogàvers / HORTA-GUINARDÓ Pl. Palmeres c. Wellington LES CORTS Parc de les Aigües Pl. Trinitat Parc de l’Estació del Nord, Parc de Cervantes (Roserar) Parc de l’Amistat, per c. Coïmbra C. Sant Adrià / c. Llinars al costat de la Guàrdia Urbana Av. Diagonal / c. Entença Jardins del Príncep de Girona / Pl. Congrés Eucarístic C. Castillejos / c. Ribes Parc de les Corts c. Taxdirt Pl. Doctor Modrego Rbla. Catalunya / c. València Jardins del Doctor Dolça Parc del Guinardó Pl. Ramon Riera Rbla. Catalunya / c. Còrsega C. Doctor Ferran / pg. Manuel Gi- Pl. Catalana Centre Comercial La Maquinista Placeta Diagonal / c. Diputació / rona / c. Capità Arenas / c. Manila Pl. Eivissa (dos punts) c. Padilla Jardins de Clara Campoamor Pl. Maragall SANT MARTÍ Av. Diagonal / pg. Sant Joan Pl. Centre Rbla. Carmel amb c. Dante Av. Diagonal / c. Ciutat de Grana- Pl. Doctor Ferrer i Cajigal Jardins de les Infantes Ctra. Carmel / c. Can Xirot da / c. La Llacuna Pl. Doctor Letamendi, costat Jardins de Joaquim Ruyra Av. Jordà / c. Idumea Parc del Clot (dos punts) muntanya Jardins de Bacardí C. Poesia / c. Àngel Marquès Parc de Carles I Jardins de la Reina Victòria C. Gelabert C. Jorge Manrique / c. Ventura C. Pere IV / c. Agricultura / C. Enric Granados, entre av. Pl. Can Rosés Rodríguez c. Treball Diagonal i c. París C. Torrent de les Roses, C. Campoamor / c. Rembrandt Parc del Poblenou Av. Roma, entre c. Borrell i c. Urgell davant del núm. 54 C. Tenerife Parc de Sant Martí (dos punts) Av. Roma - c. Casanova Travessera de les Corts - c. Les C. Lisboa Can Miralletes (c. Conca / c. Sant Av. Roma - c. Rocafort Corts Pg. Maragall, 295-297 Antoni Maria Claret / Av. Josep Tarradellas / c. Calàbria C. Cardenal Reig - c. Pintor Ribalta Pg. Maragall / c. Segle XX c. Indústria) Jardins de Sebastià Gasch (c. Ro- C. Perú cafort, 87, interior d’illa) SARRIÀ-SANT GERVASI NOU BARRIS Rbla. Prim, entre c. Llull i Pg. Sant Joan - Gran Via, banda Pl. Adrià Via Júlia / Via Favència c. Pallars muntanya-Besòs Pl. Consell de la Vila Parc de la Guineueta, al costat de Rbla. Prim / c. Guipúscoa Pg. Gràcia / c. Diputació Pl. Joaquim Folguera la pl. Llucmajor Rbla. Prim / c. Santander Pg. Gràcia / c. Provença Parc de Monterols Parc de la Guineueta, davant del Pl. Verneda Pg. Gràcia / pl. Catalunya Jardins de Moragas c. Castor, 21 Av. Icària / Centre de la Vila Jardins de la Torre de les Aigües Jardins del Turó del Putget / Parc del Turó de la Peira, banda Av. Icària / c. Àvila (c. Roger de Llúria, 56) c. Marmellà pg. Fabra i Puig Pl. Doctor Trueta Pl. Universitat Jardins de la Vil·la Amèlia / c. Parc del Turó de la Peira, banda Jardins de Mercè Plantada Pl. Urquinaona Eduardo Conde pg. Turó de la Peira / c. Beret C. Trinxant / av. Meridiana Av. Mistral / c. Entença C. Prats de Molló / c. Hercegovina Parc de Josep Maria Serra Martí Pl. Doctor Serrat Av. Mistral / c. Viladomat Av. Pau Casals / c. Bori i Fontestà C. Baltasar Gracián / Pl. Mare Nazària March C. Tamarit / c. Urgell Av. Pau Casals / c. Mestre Nicolau pge. Argullós Pl. Porxos Jardins de Montserrat Roig C. Santa Fe de Nou Mèxic / Via Júlia / c. Conflent C. Taulat / c. Selva de Mar 34 B verda 127. Desembre 2009 06bverda127 30/12/09 10:41 Página 35 Pàgines verdes CENTRE DE FORMACIÓ h, i 19 de febrer, de 8.30 a ACTIVITATS A la ciutat”. De 18 a 19.30 h. 6 de DEL LABERINT 14.30 h. Plantació d’arbrat LA FÀBRICA DEL SOL març: taller de construcció de viari (1): causes de la manca forns solars amb aperitiu so- Cursos per a aficionats de desenvolupament de les 20 de gener:“Estem gastant lar. Activitat familiar, a par- plantacions d’arbrat viari i el planeta?” Taller pràctic i vi- tir de 8 anys. D’11 a 14 h. 13 de Pràctic bàsic de jardineria: criteris tècnics per reeixir en sita guiada a l’exposició tem- març: itinerari amb bicicleta del 14 de gener al 27 de maig, les plantacions. 23, 25 i 26 de poral Un planeta per compartir: la fàcil i saludable a prop del el dijous, de 10 a 13 h o de 16 a febrer, de 16.30 a 20.30 h. Ba- petjada ecològica. De 18 a 20 h. mar, amb exercicis de relaxa- 19 h. Bàsic de jardineria: del ses per projectar les tècni- 23 de gener:“El sol ens mou!” ció i estiraments. Servei de 15 al 17 d’abril, el dijous, de 18 ques de bioenginyeria (2): Vine a conèixer les possibili- lloguer de bicicletes. a 20.30 h o el divendres, de 10 anàlisi prèvia, diagnòstic i tats de l’energia del sol i t’em- D’11 a 14 h. a 12.30 h. Rosers: identifica- característiques dels projec- portaràs un petit cotxe solar 18 de març: visita a la central ció i manteniment, els dies tes de bioenginyeria. Tècni- fet per tu. Activitat familiar de la xarxa urbana de distri- 14, 15, 21, 22 i 28 de gener, de ques de bioenginyeria per a (a partir de 8 anys). D’11.30 a bució de fred i calor, que obté 10 a 12.30 h, i visita al Roserar l’estabilització de talussos i 13.30 h. 29 de gener:“Del Po- l’energia de la incineració de Cervantes el dia 6 de maig. zones fluvials. 25 de febrer, blenou industrial al 22@”. De dels residus urbans. De 10 a 12 Les plantes de casa: els dies de 15.30 a 19.30, i 26 de fe- 10 a 12 h. 30 de gener i 27 de h. 20 de març: ruta a peu des 8, 11, 15 i 18 de març, de 10 a brer, de 9 a 13 h i de 15.30 a febrer: visita a un tram del del Parc de l’Oreneta fins al 12.30 h. Hort ecològic: crite- 19.30 h. Disseny, construc- clavegueram de Barcelona. Parc de Cervantes-Roserar. ris i tècniques de conreu: els ció i manteniment d’es- De 10 a 11 h o d’11 a 12 h. 3 de De 10 a 13 h. Exposicions dies 11, 16, 18, 23 i 25 de març, tanys al jardí amb criteris febrer:“Estalviem energia a temporals: Un planeta per com- de 10 a 12.30 h. ecològics: 1, 3, 4, 8 i 9 de la llar”. De 18 a 20 h. 10 de fe- partir: la petjada ecològica, de l’11 març, de 17.30 a 20.30 h, i 11 brer: conferència sobre la de gener al 13 de febrer, i Gra- Cursos tècnics especialitzats de març, de 10 a 15 h. Pla- millora ambiental dels auto- dua’t en energia, del 16 de febrer gues i malalties dels princi- busos i visita a la central de al 20 de març. Exposició per- Maneig de motoserra (1): pals planifolis ornamen- seguiment de la flota d’auto- manent: un recorregut per la manteniment de la motose- tals: 11, 12, 18 i 19 de març, de busos de Barcelona. De 10 a 12 història de les energies. Visi- rra i els seus dispositius de 16.30 a 20.30 h. Gespes: ba- h. 13 de febrer: contes infan- tes guiades per a grups, amb seguretat. 21 i 22 de gener, de ses per a la implantació i el tils amb l’energia del sol, l’ai- reserva prèvia. 9 a 15 h. Poda de fruiters: 28 manteniment: 16, 17, 23 i 24 gua, el vent i la terra. Activi- Totes les activitats són gra- i 29 de gener, de 16.30 a 19.30 de març, de 17.30 a 20.30 h, i tat infantil. De 12 a 13 h. 16 de tuïtes. Les inscripcions s’o- i 30 de gener, de 8 a 15 h. De- 25 de març, d’11 a 14 h. Pràc- febrer: “Projecte Rius: la ges- bren catorze dies abans de mostració de tala d’arbres tiques i processos en jardi- tió del territori”. De 18 a 19.30 fer-se l’activitat. Més infor- (1): 29 de gener, de 8.30 a 15 h. neria relacionats amb l’ori- h. 18 de febrer: “L’aire que mació i inscripcions: tel. 932 Cobertes i murs vegetals gen de patologies en plan- respirem”. Els efectes de la 564 430, a/e: lafabricadel- per a la millora ambiental tes ornamentals: 25 i 26 de contaminació atmosfèrica so- sol@bcn.cat, web: en edificacions i en l’ecosis- març, de 16.30 a 20.30 h. bre la salut. De 18 a 20 h. 23 de www.bcn.cat/mediambient. tema urbà: 9, 10,16 i 17 de fe- febrer: visita a la central tèr- brer, de 17 a 20 h, i 18 de fe- Centre de Formació del Laberint: c. mica de cicle combinat del Be- La Fàbrica del Sol: pg. Salvat Pa- brer, de 9.30 a 13.30 h. Pato- Germans Desvalls, s/n. Parc del La- sòs De 9.30 a 11.15 h. 24 de fe- passeit, 1 - 08003 Barcelona. Tel.: 93 logies de coníferes berint d’Horta - 08035 Barcelona. brer:“Cuinant el planeta”. 256 44 30, web: www.bcn.cat/me- ornamentals: 11 i 12 de fe- Tel.: 93 428 25 00 i 639 62 05 18, Visió crítica dels efectes del diambient. Horaris d’atenció al pú- brer, de 16.30 a 20.30 h. Ma- fax: 93 428 61 98, sistema alimentari global so- blic: de dimarts a divendres, de 10 a neig de desbrossadora (1): formacio.laberint@bcn.cat bre el canvi climàtic. De 18 a 14 i de 16 a 20 h, i dissabte, de 10 a 14 i 18 de febrer, de 16.30 a 20.30 www.bcn.cat/parcsijardins 20 h. 3 de març:“El soroll de de 16 a 19 h. LA LLUNA EL SOL PLUJA I TEMPERATURA JARDINERIA Plena: el 2 de desembre a les L’1 de desembre,el sol va sortir a les El desembre del 2008 es van recollir Al desembre se sembren anemo- 07.30 (plujós) i el 31 de desembre a 06.57 i es va pondre a les 16.23,i el 31 a l’Observatori Fabra de Barcelona nes,tulipes,jacints i narcisos,i les 19.13 (calma),i el 30 de gener a de desembre sortirà a les 07.17 i es 96,8 l per m2 d’aigua de pluja,i el ge- també clavells xinesos,crisan- les 06.17 (variable).Minvant: el 9 pondrà a les 16.32.L’1 de gener,el sol ner del 2009,67,6 l per m2.La tempe- tems,pensaments i malva flori- de desembre a les 00.13 (temps sortirà a les 07.17 i es pondrà a les ratura mitjana en aquest observa- da.El mes de gener és el temps bo rúfol) i el 7 de gener a les 10.40 16.33,i el 31 de gener sortirà a les tori va ser,el desembre del 2008,de per sembrar malves,violers i ro- (calma).Nova: el 16 de desembre 07.04 i es pondrà a les 17.06. 7,5 0C,i el gener del 2009,de 7,2 0C. selles dobles,que floriran a la pri- a les 12.02 (variable) i el 15 de ge- mavera.A les explotacions florals ner a les 07.11 (vents freds).Crei- se sembren les cabeces de flors xent: el 24 de desembre a les 17.36 primerenques,com el gladiol de (bon temps) i el 23 de gener a les primavera i la tulipa. 10.53 (temperatures baixes). B verda 127. Desembre 2009 35 06bverda127 30/12/09 10:41 Página 36 El valor de la informació ArboPlan, Sistema Integral de Gestió Urbana • Inventaris informatitzats • Aplicació informàtica de gestió • Control de qualitat de les tasques de manteniment • Documentació tècnica i normativa • Avaluació de l’arbrat • Anàlisi de l’arbrat • Testificació instrumental i informes ArboMap.Net, l’Eina Informàtica de Gestió d’Elements Urbans, com ara: • Zones verdes i arbrat • Mobiliari urbà • Jocs infantils • Ferms i paviments • Xarxes i conductes • Residus urbans L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de: Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca, Las Rozas (Madrid), Lekeitio (Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís (Terrassa), Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de María Luisa (Sevilla), Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i Vitòria C O N S U L T O R I A M E D I A M B I E N T A L Príncipe deVergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002Madrid Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447 tecnigral@tecnigral.es / www.tecnigral.es 36 B verda 127. Desembre 2009 06bverda127 30/12/09 10:41 Página 37 CLD, Neteja i Gestió Ambiental Gran Via de Carles lll, 98, 3a. planta 08028 Barcelona tel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330 85 23 a. e.: info@grupcld.com web: www.grupcld.com B verda 127. Desembre 2009 37 06bverda127 30/12/09 10:41 Página 38 38 B verda 127. Desembre 2009 06bverda127 30/12/09 10:41 Página 39 06bverda127 30/12/09 10:41 Página 40