01bverda125 19/11/09 09:59 Página 1 Barcelona verda. Agost 2009 núm. 125 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 2 LA PORTADA La ciutat ofereix centenars d’ocasions i del mar o enmig de les espècies vegetals espais per gaudir de l’estiu. Els parcs i les dels jardins i parcs de la ciutat. Infants, platges acullen diàriament visitants a la joves i adults aprofiten l’espai públic per recerca d’una estona de lleure i descans a gaudir del verd barceloní. l’aixopluc d’alguna ombra d’arbre, a recer 3 Editorial 16 B verda 30 Apunts de jardineria Donem forma al curs que comença Fer les plantes a casa (1): per llavor 4 Notícies 20 Espai metropolità 32 Fulls tècnics Platges ben moblades Futura xarxa calor-fred a la Zona Franca 35 Pàgines verdes 11 Opinió 22 Reportatge Ciutat accessible Bones notícies per als amfibis de Barcelona 12 Agenda 21 de Barcelona 26 Paisatgisme Aquesta revista = 353 g de CO El Putget estrena un jardí de butxaca 2 14 El personatge 28 Eduquem per a la sostenibilitat Miquel Àngel Essomba El parc més amagat es dóna a conèixer Publicació bimestral Consell de redacció Publicitat i patrocinis Núm. 125 agost del 2009 Maite Estrada, Patricia Falcone, Teresa Franquesa, José Luis Almudí M. Alba Fransi, Dani García, Maria Molins, Margarita Parés, Presidenta Vicenç Ferrer, Montse Rivero, Coloma Rull Secretaria i subscripcions Imma Mayol i Beltran Núria Ugena Gestió, producció editorial i impressió Vicepresidenta El Tinter, S.A.L. Tiratge Montserrat Sánchez Yuste (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS) 10.500 exemplars tel.: 93 357 00 50 Edita Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opinions PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL Col·laboradors d’aquest número expressades pels autors dels articles publicats. Tarragona, 173. 08014 Barcelona CincCèntims Escriptors, Lurdes Planes, Sergi Garcia, Miquel tel.: 93 413 24 00 Àngel Essomba Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la fax: 93 413 24 24 font. Se’n sol·licita còpia. e-mail: parcsijardins@bcn.cat Assessor lingüístic www.bcn.cat/parcsijardins Marià Pou Nadal Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra. Director Fotografia Paper reciclat Jordi Campillo Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya Cyclus print Torras de 115 i 170 g Coordinació Foto portada Noelia Rubio Alonso José Fernández Cap de redacció Disseny i direcció d’art Maria Rosa Salvadó Ruiz+company 2 B verda 125. Agost 2009 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 3 Editorial Donem forma al curs que comença Abans de marxar de vacances, B Verda ser la campanya de distribució de bosses deixa els deures enllestits. Com podreu reutilitzables als mercats, que ha de llegir en les pròximes pàgines, ara ja permetre estalviar 4,2 milions de bosses sabem que per cada exemplar d’aquesta i 50 t d’emissions de CO2 a l’atmosfera. publicació s’emeten 353 g de CO2 a l’at- De projectes, n’hi ha molts (per exem- mosfera. Sabem que en els últims anys ple, la futura Central de Generació hem reduït l’impacte que aquesta revista d’Energies que es farà a la Zona Franca), té en el medi ambient, però també sabem i tampoc no falten idees: en aquest que el podem seguir reduint. Caldrà con- número recollim les de Miquel Àngel tinuar estudiant i treballant, però el que Essomba, director d’Unescocat, a qui és evident és que amb aquestes dades a la hem anat a veure per analitzar l’encaix mà és més fàcil prendre decisions i redis- entre el discurs de la interculturalitat i senyar estratègies. el de la sostenibilitat. L’estiu avança i caminem cap a un nou Passegeu i mireu: en les pròximes curs. Tornarem a donar la benvinguda pàgines descobrim nous jardins que a la feina. A l’Àrea de Medi Ambient s’acaben d’estrenar, donem compte del encarem el final d’estiu amb la moti- recent cicle estiuenc de Música als vació del premi internacional que fa Parcs o analitzem el projecte per a la poc va rebre el Roserar de Cervantes. conservació dels amfibis de la ciutat; La Federació Mundial de Societats fins i tot rescatem una sèrie de trucs Roserístiques ha assenyalat recentment per plantar llavors als testos de casa. aquest parc com un dels roserars més Regaleu-vos una estona de lectura. excepcionals del món. Una distinció I després de gaudir de l’estiu posem-nos que ha estat possible gràcies a incompta- tots a donar forma al curs que bles hores de feina feta amb molta cura comença, en què aquesta Barcelona pel personal d’aquesta casa. verda i blava que tenim ha de fer nous Aquesta és una de les bones notícies que passos per esdevenir, senzillament, la consignem en el número 125 de la Barcelona sostenible. revista. Però n’hi ha més: una és el recent anunci que l’Ajuntament preser- Jordi Campillo varà el Morrot de Montjuïc; l’altra pot gerent de Medi Ambient B verda 125. Agost 2009 3 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 4 Notícies Parcs a ritme de solfa La darrera setmana de juny va arrencar Municipal. Els concerts tenen lloc en una nova edició del cicle Música als escenaris emblemàtics de parcs com ara Parcs, organitzat per l’Ajuntament de els de la Barceloneta, la Creueta del Joves intèrprets donen a conèixer el seu repertori Barcelona a través de l’Àrea de Medi Coll, Diagonal Mar, Turó Park o la musical als aficionats Ambient. Música als Parcs se suma així a Ciutadella. Els visitants poden gaudir- les activitats que ofereix la ciutat per ne fins al 28 d’agost. gaudir del bon temps a l’aire lliure i des- El cicle es va inaugurar amb un concert cobrir nous valors i intèrprets consoli- a càrrec de la Banda Municipal de dats del panorama musical de casa nos- Barcelona. La formació, que participa tra tot gaudint dels espais verds de la en el cicle per segon any consecutiu, va ciutat. Cada any, el cicle sedueix cente- oferir un repertori de clàssics per a tota nars d’aficionats a la música que s’acos- la família, sota la mirada atenta d’un ten als parcs atrets pel desig d’una esto- centenar d’assistents, que van desafiar El cicle inclou una vintena na de lleure i bona música. la pluja intermitent que va acompanyar la sessió. La Banda Municipal, sota la de concerts gratuïts a El certamen, un dels clàssics de la tem- direcció de Marta Carretón, protagonit- l’aire lliure porada d’estiu de la ciutat, inclou tres za dues cites més (Parc de la Creueta del programacions paral·leles: una de Coll, Parc de Diagonal Mar) amb una música clàssica, una altra de jazz i les programació molt variada, per seduir sessions ofertes per la Banda tots els públics (Beethoven, 4 B verda 125. Agost 2009 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 5 La Banda Municipal va inaugurar el cicle al Parc de la Barceloneta Mendelssohn, Wagner, Saint Saëns, Curro Gálvez (contrabaix) i Ramon Díaz Joan Lamote de Grignon, Serra). (bateria); Tacirupeca y sus Lobos, inte- Els concerts de música clàssica es duen grat per Carola Ortiz (veu), Oriol Roca a terme cada dijous i divendres de juliol (bateria) i Santi Careta (guitarra); al Turó Park i al Parc de la Ciutadella, al Ramon Díaz Group, amb Ramon Díaz Centenars d’aficionats a la capvespre. La clàssica corre a càrrec de (bateria), Jeppe Rasmussen (saxo tenor música s’acosten als parcs joves intèrprets, ja siguin solistes o for- i soprano), Guillermo Calliero (trompe- macions (fins a quartets), menors de 33 ta), José Alberto Medina (piano) i Tom atrets pel desig d’una anys. Cada artista o formació protago- Warburton (contrabaix); Carto estona de lleure i bona nitza dos concerts en dates consecuti- Arcanum, amb Fran Suárez (teclats), ves. La selecció dels intèrprets s’ha fet Luis Cárdenas (guitarra), Jordi Prat música amb la col·laboració del Gran Teatre del (saxo alt) i Ramon Díaz (bateria); Liceu, el Conservatori del Liceu i el Vintage Room, quartet integrat per Conservatori Municipal de Música de Paco Perera (contrabaix), Rocio Faks Barcelona. Les formacions que enguany (veu), Marco Mezquida ( piano) i actuen en aquest apartat són el Quartet Gonzalo del Val (bateria); Alejandro Di d’cord(d), integrat per Sara Balasch i Costanzo Trio, amb Alejandro Di Arnau Barrios (violins), Fina Izquierdo Costanzo (piano), Salvador Toscano (viola) i Griselda Messegué (violoncel); (bateria) i Paco Weht (contrabaix), i el trio format per Paula Nogueira Martín Leitón Quartet, amb Martín (soprano), Eduard Moreno (baríton) i Leitón (contrabaix), Moisés Sánchez Josep Buforn (piano); la pianista (piano), Kike Perdomo (saxos) i Borja Claudia C. Valetta, i la formació Barrueta (bateria). Quartet de Saxos Sax-Sons (integrat per El programa de concerts estiuencs als Tere Gómez, Gemma Torralbo, Pau parcs va néixer fa més de deu anys. Música als Parcs és avui un Sanchis i Bru Maymó). L’objectiu és acostar la música de quali- esdeveniment consolidat Els concerts de jazz tenen lloc cada tat a tots els públics i fomentar la pre- dimecres a la nit, al Parc de la sència dels joves intèrprets, alhora que de les nits d’estiu de la Ciutadella, i permeten escoltar forma- pretén potenciar les possibilitats dels ciutat cions amb repertoris molt variats. parcs com a espais de convivència i Reconegudes figures del món del jazz, lleure també durant els capvespres i com Araceli Aiguaviva i Ramon Díaz, nits d’estiu. Tots els concerts són gra- són els responsables de la direcció tuïts i destinats a tots els públics. El artística d’aquesta programació de programa d’enguany inclou una vinte- jazz. Els grups seleccionats aquest any na de concerts. Aquest certamen comp- han estat Divadams, format per Araceli ta amb el patrocini de CESPA i la Aiguaviva, Loni Geest i Carol Brunet col·laboració d’El Periódico de Catalunya, (veus) i Maurici Villavecchia (piano); la Banda Municipal de Barcelona, Núria Tomàs Quartet, amb Núria Aigües Veri i UME Unión Musical. Tomàs (veu), Jaume Vilaseca (piano), B verda 125. Agost 2009 5 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 6 El Roserar de Cervantes rep un premi internacional La Federació Mundial de Societats molta gent perquè el Roserar de Roseristes ha concedit aquest mes de Cervantes sigui un parc excepcional juny l’Award of Garden Excellence al dins la ciutat”. Roserar del Parc de Cervantes. El premi s’atorga cada tres anys i serveix per EL PARC QUE VA CRÉIXER assenyalar els jardins de roses més A l’hora d’atorgar aquest premi mun- excepcionals d’arreu del món. El Parc dial, la federació té en compte aspectes de Cervantes compartirà aquest honor com la qualitat de la col·lecció de roses, amb els jardins anteriorment premiats, la senyalització tècnica o la bona con- com la Roseraie de Bagatelle, a París; el servació de les plantes. També es valo- Westerbroekpark de la Haia; el Victoria ren les activitats vinculades a la partici- State Rose Garden de Melbourne, a pació popular. Justament, el premi Austràlia, o el Centenary Rose Garden arriba unes setmanes després d’haver- d’Udhagamandalam, a l’Índia. Tots se celebrat a Barcelona el Concurs de aquests parcs llueixen una placa que els Roses Noves, que en la novena edició ha acredita com a mereixedors del premi aplegat més de sis mil visitants. mundial a l’excel·lència jardinera. El Parc de Cervantes va ser creat, l’any El Roserar del Parc de Cervantes la rebrà 1965, pels arquitectes Lluís Riudor i ben aviat. Joaquim Maria Casamor. La col·lecció El guardó s’ha donat a conèixer en el de rosers que s’hi pot admirar actual- El premi arriba unes marc dels actes de la convenció de la ment és resultat d’una remodelació feta Federació Mundial de Societats setmanes després de la als anys noranta, que va permetre pas- Roseristes, que s’ha dut a terme a la sar de dues-centes cinquanta menes de celebració del Concurs de ciutat canadenca de Vancouver, entre el plantes a les dues mil actuals. Les seves Roses Noves 18 i el 24 de juny. La federació mundial quatre hectàrees inclouen rosers silves- integra totes les entitats roseristes tres, híbrids, enfiladissos i també un d’àmbit nacional i té per objectiu prin- regal per a l’olfacte: el jardí dels per- cipal difondre els coneixements al vol- fums, una col·lecció centrada en els tant de les roses i el roserisme. rosers més olorosos. Per la cinquena tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Imma Mayol, el premi “reconeix la feina i els esforços de L’Award of Garden Excellence és un premi atorgat per la Federació Mundial de Societats Roseristes 6 B verda 125. Agost 2009 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 7 L’Ajuntament de Barcelona participa en el Congrés Mundial d’ICLEI Barcelona és una ciutat de referència en polítiques de gestió ambiental La Xarxa de Governs Locals per la l’Ajuntament o la promoció de les com- Sostenibilitat (International Council pres públiques sostenibles. for Local Environmental Initiatives, ICLEI) va celebrar aquest mes de juny PLANS DE FUTUR el seu congrés mundial. En la troba- Durant aquest congrés també es va da, feta a Edmonton, al Canadà, hi celebrar l’assemblea de membres de la van participar sis-centes persones xarxa –en què l’Ajuntament de procedents de cinquanta-set països. Barcelona té veu i vot– i s’hi van con- Una d’elles era Imma Mayol, en sensuar les estratègies futures. Van en representació de l’Ajuntament de cinc direccions: en primer lloc, “un Barcelona. canvi radical demana líders radicals”, Els delegats van poder assistir a les que afrontin objectius com la reducció ponències de personalitats de la relle- de l’emissió de CO2 o la lluita contra vància de Jeb Brugman, iniciador de l’accelerada extinció d’animals i plan- l’Agenda 21 a escala local; Matthis tes; “entendre, localitzar, adaptar i Wackernagel, cocreador del concepte humanitzar” els reptes globals perquè “petjada ecològica”, o Alex Wong, del Entre les estratègies de tot ciutadà o ciutadana se’ls senti com Fòrum Econòmic Mundial. Tots ells van a propis; “fer accions integrades” que futur pactades hi ha la proporcionar informació sobre els esce- atenguin tots els aspectes de la crisi necessitat d’apropar els naris de futur que afronten les ciutats. ambiental (i seguir-ne fent malgrat la D’altra banda, els delegats també van crisi econòmica); posar al mateix nivell reptes globals a la treballar plegats en sessions més peti- l’economia, la política i les causes ciutadania tes destinades a enfortir la connexió ambientals, perquè tot es relaciona, i, amb la xarxa mundial d’ICLEI i compar- finalment, “canviar els comportaments tir els coneixements especialitzats i les pautes de producció”, perquè l’ac- d’àmbit local. cés democràtic als béns i serveis s’equi- Mayol tenia dues intervencions progra- libri amb l’eficiència en l’ús d’energia i mades, en les quals va destacar el lide- recursos. En aquest últim punt es ratge de la ciutat de Barcelona en demana, particularment, que els països assumptes com l’impuls de les energies desenvolupats indueixin canvis en el renovables, la preservació de la biodi- model de vida de la gent jove. versitat, l’ambientalització de B verda 125. Agost 2009 7 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 8 L’Ajuntament preservarà el penya-segat de Montjuïc El 29 de juny passat, l’Ajuntament Catalunya, de la Generalitat, pels seus anunciava el començament d’un procés afloraments del Miocè mitjà. D’altra per protegir la paret vertical de banda, les restes d’activitat d’extracció Montjuïc que afronta amb el mar. Dins de jaspi converteixen el penya-segat en del mateix procés s’inclou el solar el millor exemple català de mineria situat al peu d’aquesta paret. Fins ara, prehistòrica. El Morrot té un ecosiste- el penya-segat estava qualificat com a ma singular, nascut sobre roques, amb parc i jardí urbà i el solar rebia la consi- una flora plena d’espècies introduïdes, deració d’àrea de serveis tècnics. A més com la figuera de moro i l’atzavara, i del canvi de qualificacions urbanísti- una fauna diversa, amb unes seixanta ques, es promourà un pla de gestió que espècies de vertebrats. detalli com es tindrà cura d’aquest espai i quins usos socials i educatius EL PAPER DE LES ENTITATS tindrà. “El nostre objectiu no és només PROTECTORES protegir el penya-segat i ja està, sinó L’anunci de la protecció del Morrot vol passar d’un espai perdut a un espai ser també un reconeixement als orga- guanyat per a la ciutat”, va dir la cin- nismes i entitats ambientals que han quena tinenta d’alcalde, Imma Mayol. defensat la protecció de la zona, com el La protecció del Morrot s’inscriu en el Centre d’Estudis de Montjuïc, Depana, Pla de Biodiversitat que està elaborant Galanthus o Thalassia. La iniciativa l’Ajuntament. Des d’una perspectiva compta amb el suport de la Federació de més àmplia, formarà part de les Municipis i Províncies (Xarxa de Accions Locals per la Biodiversitat Governs Locals + Biodiversitat 2010) i d’ICLEI, la Xarxa de Governs Locals per del Ministeri de Medi Ambient i Medi la Sostenibilitat, en què també partici- Rural i Marí (Fundació Biodiversitat). pa l’Ajuntament de Barcelona. EL VALOR DE LA PEDRA El penya-segat de Montjuïc, entre el cementiri i el far, es va fer servir fins al segle XX com a pedrera. Els terrenys El procés engegat reconeix situats al peu, d’unes sis hectàrees, la tasca d’organismes i havien estat una platja, abans que es construís la zona portuària i els eixos entitats ambientals que viaris que rodegen avui la muntanya. han defensat la protecció L’espai està inclòs en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de d’aquest espai La flora del penya-segat compta amb espècies com la figuera de moro i l’atzavara, i la fauna, inclou uns seixanta vertebrats 8 B verda 125. Agost 2009 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 9 Els mercats municipals distribueixen dues-centes mil bosses reutilitzables Durant la primera meitat de juliol, els mil bosses reutilitzables –fetes amb un establiments dels quaranta mercats 65% de polipropilè i un 35% de matèries municipals de Barcelona han distribuït reciclades– s’estima que es consumi- dues-centes mil bosses que no tan sols rien diàriament quatre bosses menys són reutilitzables, sinó també recicla- per establiment; és a dir, que hi hauria bles. Les bosses portaven impresos els una reducció del 20%. D’aquesta mane- lemes “Reutilitza’m!” i “Porta’m a ra s’estalviarien bosses (4,2 milions comprar!”. L’objectiu era aconseguir un d’unitats), diners (210.000 euros) i canvi d’hàbits de la població i fomen- emissions de CO2 (50 t). tar l’ús habitual i repetit d’aquestes La campanya ha estat impulsada per bosses. les associacions de comerciants de cada En la campanya, hi han participat els mercat, l’Institut Municipal de tres mil cinc-cents establiments Mercats i l’Àrea de Medi Ambient de comercials que hi ha als mercats. l’Ajuntament. Hi ha col·laborat la Cadascun consumeix, de mitjana, vint Fundació Privada Catalana per a la bosses de nanses diàries. Tots junts Prevenció de Residus i Consum gasten 21 milions de bosses anuals. Responsable, en el marc de la campa- Amb la distribució de les dues-centes nya “Catalunya lliure de bosses”. Mr. Sònic sensibilitza els ciutadans sobre el soroll L’heroi del silenci sobrevola Barcelona Es diu Mr. Sònic i ha protagonitzat la no- cions sobre els entorns dels establi- vena campanya de minimització acústi- ments. A començaments de l’estiu, la ca de l’oci nocturn. Sònic, parent de la previsió era actuar sobre seixanta zones família de superherois que participen on conflueixen molts locals, així com en la campanya per unes platges netes, en cinc-cents cinquanta establiments ha posat en relleu les conseqüències que (bars, bars amb terrasses, bars musicals comporten determinades actituds poc i discoteques). L’Àrea de Medi Ambient respectuoses amb els que ens envolten. ha prestat suport als districtes per fer La campanya va començar el 15 de juny i mesuraments coordinats i poder aug- s’estén fins al 15 de setembre, amb la mentar així el nombre d’inspeccions. intenció d’incrementar el control sobre La campanya també ha disposat de pro- el compliment de l’ordenança de soroll. motors ambientals i d’actors mims. Així mateix, s’ha treballat per sensibi- Distribuïts en equips, han treballat es- litzar propietaris, clients i ciutadans pecialment durant l’horari de tanca- que passegen en zones d’aglomeració ment i en zones molt determinades, so- nocturna. bretot a Gràcia i Ciutat Vella. La campanya ha prioritzat les actua- B verda 125. Agost 2009 9 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 10 Final de curs a l’Agenda 21 Escolar Fa vuit mesos, l’octubre passat, les es- per grup, van poder pujar a l’escenari, coles que s’acabaven d’incorporar a l’A- on hi havia la cinquena tinenta d’alcal- genda 21 Escolar van ser convocades al de, Imma Mayol. Tots ells portaven sota Saló de Cent per fer públic el seu Compro- el braç la memòria del seu projecte, que mís Ciutadà per la Sostenibilitat. En aquest anaven lliurant a la regidora de Medi acte, també hi van participar les escoles Ambient. més veteranes, que ja fa temps que te- nen un projecte en curs, però que any TAMBÉ DE SECUNDÀRIA rere any són convocades per ratificar-lo Pocs dies després, el 9 de juny, els davant de tothom. Molts d’aquests alumnes de Secundària també van cele- compromisos van ser penjats en un ar- brar la cloenda del curs. El punt de tro- L’any que ve, el nombre bre, talment com si fossin fulles. Ningú bada era l’edifici Vèrtex de la UPC, on va tornar a veure aquell arbre durant van poder assistir a una conferència del d’escoles participants vuit mesos. director d’Unescocat, Miquel Àngel Es- pujarà a dues-centes somba, a qui entrevistem en aquest nú- seixanta-tres VUIT MESOS DESPRÉS mero de B Verda. Després d’esmorzar, els El dia 3 de juny, centenars d’alumnes alumnes es van repartir en petits grups d’Infantil i Primària es van reunir a per exposar la seva experiència i escol- l’auditori de L’Illa Diagonal per celebrar tar les de la resta de companys. Al final, la cloenda de l’Agenda 21 Escolar del en sessió plenària presidida per l’Arbre curs 2008-2009. Venien en representa- dels Compromisos, els alumnes van po- ció dels seus companys de classe, i els der lliurar a Imma Mayol la memòria acompanyaven alguns professors impli- dels seus projectes, que inclou un re- cats en el programa. Sobre l’escenari de sum i un seguit de reflexions. l’auditori va reaparèixer l’arbre desapa- L’Agenda 21 Escolar es va crear l’any regut, però les fulles penjades s’havien 2001, a l’empara de l’Àrea de Medi Am- convertit en llibres. Aquest era l’obse- bient i l’Institut Municipal d’Educació. qui per als participants: un llibre que La participació en aquest programa edu- recollia els compromisos adquirits i al- catiu ha anat creixent fins als dos-cents gunes de les bones pràctiques que les es- quaranta centres participants en l’edi- coles han anat duent a terme durant ció 2008-2009. Segueix en alça: l’any aquest curs. El moment culminant de que ve en seran dos-cents seixanta-tres. l’acte va arribar quan els alumnes, grup Els nens i nenes de la ciutat van ratificar el seu compromís amb el medi ambient 10 B verda 125. Agost 2009 01bverda125 19/11/09 09:59 Página 11 Opinió Ciutat accessible Accessibilitat és una paraula bàsica per per exemple, l’accés a les platges i al al dia a dia de les persones amb discapa- bany per a persones amb problemes de citats, ja siguin físiques o psíquiques. mobilitat, una qüestió molt important, En aquest sentit, a l’Ajuntament sabem sobretot a l’època estiuenca. Volem te- que, si volem treballar per una ciutat de nir unes platges lliures de barreres ar- futur, hem de pensar prioritàriament quitectòniques i amb els suports ade- en les necessitats de tots els ciutadans i quats perquè tothom en pugui gaudir, ciutadanes, i és per això que accessibili- i, en aquest sentit, totes les platges de tat és una paraula que forma part del Barcelona disposen de transport públic, nostre diccionari quotidià. Aquesta pa- lavabos adaptats, reserves d’aparca- raula no només està relacionada amb ment amb itineraris accessibles, passe- les dificultats de desplaçament, sinó res de fusta fins a l’aigua i dutxes adap- també amb la possibilitat d’accedir als tades amb cadires. I, perquè tothom es serveis, a les activitats, als espais i a la pugui banyar, també s’ofereix un servei vida de la ciutat en igualtat de condi- de suport al bany, que amb l’ajut de cions i amb respecte a les diferències. personal tècnic facilita l’entrada i sorti- Com a responsables de les àrees de Medi da de l’aigua de les persones amb mobi- Ambient i d’Acció Social i Ciutadania, litat reduïda. Ricard Gomà hem volgut liderar diversos projectes Per acabar, volem destacar un altre dels Segon tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania que tenen com a eix transversal l’acces- projectes dels quals ens sentim molt or- sibilitat. Tal com va quedar establert en gullosos i que, sens dubte, es trasllada- les línies d’actuació del PAM 2008-2011, ran a altres ciutats: els contenidors ac- les nostres àrees desenvolupen progra- cessibles per a tothom. A partir del mes mes, accions i serveis per millorar la co- de novembre, amb la nova contracta de hesió i la inclusió social de tots els la neteja, Barcelona disposarà de conte- col·lectius de la ciutat amb dificultats nidors de totes les fraccions pensats específiques de mobilitat i d’integració perquè tothom els pugui fer servir sense social. problemes, dissenyats en col·laboració El darrer d’aquests projectes és la cessió amb la UPC, l’IMD i l’ONCE. Els nous per part de l’Àrea de Medi Ambient de la contenidors incorporen innovacions er- gestió de parcel·les de la Xarxa d’Horts gonòmiques, elements tàctils, nous pe- Urbans a l’Institut Municipal de Perso- dals, palanques d’obertura i altres as- nes amb Discapacitats per facilitar d’a- pectes que en fan possible l’ús al con- questa manera la participació activa junt de la ciutadania. Amb aquests con- d’aquest col·lectiu en els horts de Barce- tenidors, l’Ajuntament ha estat motor Imma Mayol lona. A partir d’ara seran diferents enti- d’innovació en un aspecte molt impor- Cinquena tinenta d’alcalde de Medi Ambient tats dels districtes de la ciutat les que tant de la vida quotidiana, i ha permès s’encarregaran de la gestió d’aquestes que el mercat de la recollida de residus parcel·les i les que participaran i s’im- avanci en accessibilitat. Tot en un pro- plicaran en el projecte, prioritzant les cés en el qual hem promogut la partici- que treballen per la integració de perso- pació dels col·lectius amb discapacitats. nes amb trastorns mentals. D’aquesta manera els horts urbans, que fins ara tenien com a usuaris jubilats i jubilades, s’estendran també a persones amb discapacitats, que podran cultivar les seves parcel·les i gaudir de l’efecte terapèutic de les tasques de l’hort. Aquest és el darrer dels projectes que hem donat a conèixer, però ja fa temps que treballem en altres aspectes, com, B verda 125. Agost 2009 11 02bverda125 19/11/09 11:12 Página 12 Aquesta revista Agenda 21 = 353 g de CO2 Del número 125 de B Verda, se n’han (matèries primeres, energia, aigua i imprès 10.500 exemplars. Un és el que transport) i els residus generats en el teniu a les mans. Per produir-lo s’han procés de producció i els seus costos emès 353 g de CO2 a l’atmosfera. Ho ambientals. És també una eina d’edu- sabem gràcies al recent càlcul de la cació ambiental que permet saber la El 9 de juliol es va celebrar el Parlament de Motxilla Ecològica que arrossega la petjada que les nostres actuacions dei- l’Ecoedició, amb més de cinquanta persones vin- revista. Aquestes dades han de servir d’a- xen sobre el medi ambient. En el cas culades a la indústria editora juda a l’hora d’ecodissenyar un producte que ens ocupa, seria el càlcul de tots els com aquest. aspectes rellevants, des de la fabricació del paper fins a la producció i distribu- És possible saber l’impacte ambiental ció de la revista. de les publicacions? Quant CO2 s’ha El càlcul actual de la ME de B Verda s’ha emès, quanta aigua, quant paper, hagut de centrar en el procés de fabri- quanta energia requereix la producció cació del paper i en la producció de la El càlcul de la Motxilla de B Verda? Gràcies al càlcul de la revista. No inclou el transport del paper Motxilla Ecològica (ME), podem res- Ecològica d’aquesta fins a la impremta ni l’enviament de pondre a aquestes preguntes i, per cada exemplar a la seva destinació o revista servirà per tant, planificar la reducció d’impactes. l’impacte de les tintes utilitzades. planificar la reducció del Aquesta mancança, derivada d’una QUÈ ÉS LA ME? complicació en l’accés a la informació seu impacte ambiental La Motxilla Ecològica és una eina que referida, s’anirà corregint pròxima- informa sobre la utilització de recursos 12 B verda 125. Agost 2009 02bverda125 19/11/09 11:12 Página 13 ment, ja que hi ha la voluntat expressa Una de les principals conclusions del de seguir investigant. Parlament és que cal seguir avançant i De moment, doncs, sabem que per cada investigant per aconseguir definir quin exemplar de la revista que teniu a les ha de ser un bon etiquetatge ecològic mans s’han generat 28 g de residus, per a les publicacions. s’han consumit 1,56 l d’aigua, s’han gastat 0,71 kWh d’electricitat, s’han CAP A LA REDUCCIÓ necessitat 231 g de matèria primera i DE L’IMPACTE s’han emès 353 g de CO2 a l’atmosfera Si la mateixa revista que ara teniu a les (vegeu taula número 1). Com es desprèn mans s’hagués produït amb uns altres de tot el que s’ha dit fins aquí, cal tenir paràmetres (per exemple, amb paper no present que el procés d’anàlisi de l’im- reciclat i amb les dades de l’empresa pacte ambiental està constantment en impressora, El Tinter, anteriors a les estudi i modificació. Les dades es van certificacions EMAS i UNE 150:301), els actualitzant amb el temps i amb l’ob- resultats haurien estat els que mostra tenció de nous resultats de consums. la taula 2. A la taula 3 s’aprecien les reduccions del pes de la Motxilla EL PARLAMENT DE Ecològica a partir de la aplicació de L’ECOEDICIÓ mesures ambientals en la producció. Cal seguir avançant i La precisió i el rigor en el càlcul de la Tot plegat demostra que el càlcul de la investigant per definir ME, així com la voluntat d’avançar cap Motxilla Ecològica, a més de ser un a una definició de què és l’ecoedició aspecte fonamental d’informació per a com ha de ser un bon (com ha de ser una publicació excel·lent qui llegeixi la publicació, és una eina a etiquetatge ecològic des del punt de vista ambiental), és el l’abast de qui produeix la revista. que ha dut el Grup d’Ecoedició de Aquests números ajuden a dissenyar o, per a les publicacions Barcelona a organitzar el Parlament de més ben dit, a ecodissenyar l’estratègia l’Ecoedició. Aquest Parlament, celebrat per a la reducció dels impactes ambien- el 9 de juliol passat, va reunir més de tals de les publicacions. cinquanta persones vinculades al món de l’edició (administració, papereres, Per saber-ne més: www.ecoedició.cat dissenyadores, impremtes, editorials i escoles universitàries, entre d’altres). Àngel Panyella La Motxilla Ecològica del número 125 de B Verda TOTALS IMPRESSIÓ FABRICACIÓ TOTAL PAPER unitat residus 110,91 kg 182,19 kg 0,028 kg consum H2O 1.898,06 l 14.575,68 l 1,56 l consum elèctric 901,96 kWh 6.559,05 kWh 0,71 kWh emissions CO2 361,66 kg 3.345,11 kg 0,353 kg CO2 matèria primera 12,4 kg 2.414,09 kg 0,231 kg Taula 2. Motxilla Ecològica que tindria B Verda si no s’haguessin pres mesures ambientals TOTALS TOTAL unitat residus 0,284 kg consum H2O 2,84 l consum elèctric 1,78 kWh emissions CO2 0,916 kg matèria primera 0,42 kg Taula 3. Reducció de la Motxilla Ecològica de B Verda gràcies a les mesures ambientals preses TOTALS TOTAL unitat residus 0,256 kg consum H2O 1,28 l consum elèctric 1,07 kWh emissions CO2 0,563 kg matèria primera 0,189 kg B verda 125. Agost 2009 13 02bverda125 19/11/09 11:12 Página 14 Miquel Àngel El personatge Essomba director d’Unescocat “El més important és aprendre a conviure, però les escoles segueixen entestades en les equacions de segon grau” És doctor en Pedagogia i professor del Secundària una conferència titulada Departament de Pedagogia Aplicada de “Viure en una societat diversa”. la UAB. Forma part, com a pare, del L’element de fons que vam plantejar era consell escolar del CEIP Patronat encreuar dos discursos: el de la diversi- Domènech i ha estat vinculat amb ins- tat cultural i el de la sostenibilitat. titucions com Òmnium Cultural, SOS Habitualment ens trobem que els que Racisme o Minyons Escoltes i Guies treballen en els temes de diversitat cul- Sant Jordi de Catalunya. Col·labora amb tural estudien la dimensió antropològi- el Consell d’Europa i l’OCDE. Miquel ca, sociològica, psicològica, educati- Àngel Essomba i Gelabert (Barcelona, va..., però no tenen en compte la 1971) dirigeix el Centre Unesco de dimensió sostenible. I la gent que treba- Catalunya, entitat que aquest any cele- lla en matèria de sostenibilitat treballa bra els vint-i-cinc anys d’història. factors relatius a medi ambient, canvi Aquest centre treballa amb l’Agenda 21 climàtic, aigua, consum, però els temes Escolar de Barcelona facilitant eines de diversitat cultural queden deslligats. que ajuden els mestres en l’educació per a la sostenibilitat. Quina relació hi ha entre els dos dis- cursos? En la cloenda del curs de l’Agenda 21 Vegem-ne un exemple: una senyora es Escolar va impartir als estudiants de lleva cap a les tres de la matinada per Cal encreuar dos discursos: el de la diversitat cultural i el de la sostenibilitat 14 B verda 125. Agost 2009 02bverda125 19/11/09 11:12 Página 15 anar a buscar aigua a quaranta quilò- sona estrangera. I dibuixen una perso- metres de distància amb un gibrell al na rossa, ulls blaus. “Ara dibuixarem cap, i després torna a recórrer aquests una persona immigrant”, els dic. quaranta quilòmetres per tornar a casa Llavors agafen el marró, el negre, i i cuinar. Ho fa cada dia, de dilluns a dibuixen una persona fosca. I són nens diumenge. Si no tenim una mirada de tres i quatre anys! Els nens, com a Si tenim una mirada més sobre la diversitat cultural ben elabora- part de la societat, absorbeixen amb dinàmica i flexible dels da, podem acabar pensant que aquesta una capacitat exponencial tot el que valors identitaris, senyora fa això perquè la seva cultura són els valors i els estereotips del món ho promou. adult. Fins i tot en aquestes edats, el culturals, tindrem més que cal fer a l’escola no és tan construir capacitat d’educar I no és això. com desconstruir determinades coses Si veiem la cultura com una cosa estàti- que ja hi són. El que cal fer, des de l’es- sosteniblement ca, com un patró estable de comporta- cola, és un exercici crític, que posi en ment col·lectiu, podem acabar creient qüestió el que l’infant o l’adolescent ha que coses com aquestes formen part de après. Jo crec que aquesta és la missió la cultura habitual, de la tradició. Però de l’escola, fonamentalment. si entenem que la cultura és alguna cosa més que la tradició i el passat, i que Això implica tot un canvi de plante- també és present i futur, llavors podem jament a les aules. Estan preparats denunciar situacions d’aquesta mena i els nostres mestres? entendre que el que aquí està passant és Et responc molt ràpidament: no. Jo un clar exemple de desigualtat social i de estic en una facultat de formació de desequilibri en el repartiment dels recur- professorat i ho veig. No ho estan, però sos. En la mesura que tinguem aquesta no és responsabilitat seva, perquè el mirada més dinàmica i flexible dels currículum de la formació inicial dels valors identitaris, culturals, tindrem mestres, i també de la formació perma- més capacitat d’educar sosteniblement. nent, continua instal·lat en la creença que el que ha de fer el mestre és ense- Els nens, com a part de la Tot és relatiu? nyar continguts per formar patrons Aquesta és l’altra: no tot pot ser vàlid. homogeneïtzadors. societat, absorbeixen amb El discurs de la diversitat cultural ha capacitat exponencial els d’entendre i adoptar una lliçó del dis- Però els mestres no van néixer en curs de la sostenibilitat: que no tot és una societat tan diversa com la d’a- valors i estereotips del possible. Hem de gestionar, hem de vui, en què viuen els alumnes. món adult triar i hem de fer un procés en el qual Aquest és el gran repte: la capacitat de entre tots i totes decidim el que ens l’escola per poder assumir el repte de convé més i el que hem de descartar conèixer i valoritzar la diversitat. perquè suposa un atemptat contra el fet Perquè valorar, respectar i estimar la que el nostre grup o societat se sostin- diversitat no ens ve de naixement, al gui i es pugui desenvolupar d’una contrari: el nostre cervell, per raons manera adequada. evolutives, està molt més preparat per discriminar diferències que no pas per Em fa pensar en el diàleg intercultu- trobar semblances. En un moment en ral com un concurs d’idees on aga- què el més important, segons l’Informe fem el que més ens convé de cada Delors, de la Unesco, és aprendre a con- cultura. viure, l’escola segueix entestada que Això no ho podríem fer: tu pots incor- s’han d’aprendre les equacions de porar noves visions sobre el món, però segon grau: “x igual a menys b més no pots eliminar les que ja tens cons- menys l’arrel quadrada de b al quadrat truïdes. Tothom té una identitat, un menys 4ac partit per 2a”. factor de base. Sempre que s’ha inten- tat exigir a les persones que renunciïn a La incomprensió entre mestres i una cosa que les identifica el resultat alumnes és gran. Tocaria parlar ha estat un rebuig, una revolta, un també de diàleg intergeneracional a malestar més o menys latent. El que les aules? funciona és, com diu Carlos Fuentes, Als instituts, especialment. És un dels que tothom pugui afirmar la identitat reptes, també per a la població immi- sense ferir la diversitat. grada: el que passa entre els nens i nenes catalans i els seus pares o profes- Valorar, respectar i estimar Si comencem des de l’escola serà sors ha passat també a les famílies la diversitat no ens ve de més fàcil, perquè hi ha menys iden- estrangeres. Tot s’encreua: diàleg inter- titats construïdes. cultural, intergeneracional..., però naixement, al contrari Però els nens... No sé si has treballat fixa’t que al final va quedant un mínim mai en una escola. comú múltiple: el diàleg. Quan dialo- guem, el nostre interlocutor no l’ente- No, mai. nem com a superior o millor, sinó que Jo he fet experimentació amb nens de hi ha una circumstància d’igualtat. tres i quatre anys. Ens posem a dibui- xar, i els demano que dibuixin una per- Gerard Maristany B verda 125. Agost 2009 15 03bverda125 19/11/09 11:11 Página 16 B verda La feina dels jardiners de Barcelona Agapanthus africanus 16 B verda 125. Agost 2009 03bverda125 19/11/09 11:11 Página 17 CIUTAT VELLA SANTS-MONTJUÏC Avinguda Diagonal - carrer de Plaça de Ramon Berenguer Avinguda de la Reina Maria Cristina Fernando Primo de Rivera S’ha fet la poda de formació a les tanques S’han renovat les tanques vegetals fent La gespa en mal estat s’ha substituït per de troanella (Ligustrum ovalifolium) que hi ha servir un arbust natiu d’Àsia: Evonymus 120 m2 de gespa de baix consum (C4). en aquesta plaça. japonicus. Parc de Cervantes Rambla del Raval Anella Olímpica Durant el mes de juny s’han plantat en S’han plantat 60 unitats de l’única palme- Les pluges passades havien accelerat el aquest parc 25 unitats de tipuana (Tipuana ra autòctona d’Europa, el margalló creixement de l’herba a tota la muntanya. tipu), 9 oliveres (Olea europaea) i 2 alzines (Chamaerops humilis). D’altra banda, s’han Per evitar incendis i mantenir la zona (Quercus ilex). repartit 16 m2 d’encoixinat pels parterres neta s’han desbrossat 50.000 m2 amb dos d’aquesta rambla. tractors i maquinària específica. SARRIÀ-SANT GERVASI Carrers de Pomaret i de Plantada Plaça de Pau Vila Jardins de Laribal Tota la zona s’ha desbrossat amb maqui- Amb l’objectiu de millorar l’aspecte d’a- S’ha col·locat tela antigerminant per nària específica. En total s’ha treballat quest espai s’hi ha plantat gespa i s’hi ha millorar uns parterres amb rosers. Així sobre 6.000 m2 de terreny. creat un nou grup amb 200 unitats d’espí- mateix, s’han canviat les canonades de gol dentat (Lavandula dentata). reg per degoteig que s’havien trencat i Plaça de Carmen Tórtola Valencia s’ha col·locat encoixinat. La feina s’ha S’han plantat tres xiprers (Cupressus semper- Plaça de Vicenç Martorell completat amb la plantació de 800 unitats virens ‘Stricta’) en substitució dels caiguts En aquesta plaça s’han sembrat 85 m2 de de roser ‘knock-out’. al gener. gespa. D’altra banda, s’hi han plantat 360 unitats de lliri d’un dia (Hemerocallis fulva) i Parc de la Satalia Carrer Terré 50 de margalló (Chamaerops humilis). S’han desbrossat els marges de diferents S’ha millorat l’entorn de l’entrada dels camins forestals, en el marc del manteni- Jardins de Joan Raventós amb la sembra EIXAMPLE ment estiuenc contra incendis. de 750 m2 de gespa. Plaça de Gaudí La gespa d’aquesta plaça s’ha ressembrat i LES CORTS Parc de Joan Reventós s’ha reposat l’arbustatge a diversos parter- Roserar Cervantes - Can Fargas Amb motiu de la inauguració d’aquests res fent servir pitòspor (Pittosporum tobira). S’ha enjardinat les escales realitzades pel jardins s’ha sembrat gespa en un parterre Així mateix, s’han substituït les unitats Districte, instal·lat reg per aspersió i colo- que és just a l’entrada, a la cruïlla entre el de pi pinyoner (Pinus pinea) arrencades pel cat 5m3 de triturat de poda com a mul- carrer Major de Sarrià i el c. General Vives. vent a començants d’any. ching. S’han plantat 11 Baladres, 15 Poligonums, 10 Pyracanthas, 7 Plaça de Tetuan Teuchrium, 200 Rosmarinum próstata, Els parterres de gespa s’han ressembrat i 200 Gazanias, 150 Iberis i 100 encebat, dintre de les feines habituals de Pittosporum tobira. manteniment i conservació d’aquest espai públic. Torrent de les Roses - Can Falgàs Les escales que el Districte de les Corts va Placeta de Joan Brossa construir en aquest punt s’han enjardinat Aquest interior d’illa havia patit proble- amb baladre (Nerium oleander), polígala mes de vandalisme. S’hi han reposat (Polygala myrtifolia), piracant (Pyracantha les espècies deteriorades: romaní angustifolia), teucri fruticós (Teucrium fruti- (Rosmarinus officinalis), Coprosma repens, cans) i romaní reptant (Rosmarinus officinalis hortènsia (Hydrangea macrophylla), gingko var. prostrata). També s’ha col·locat reg per (Gingko biloba), avellaner (Corylus avellana) aspersió i 5 m2 de triturat de poda com a i lantana (Lantana montevidensis). També encoixinat (mulching). s’ha reformat el reg per donar-li més cobertura. Plaça de Vicenç Martorell B verda 125. Agost 2009 17 03bverda125 19/11/09 11:11 Página 18 1. Plaça de Gaudí 2. Parc del Laribal 3. Can Fargas 4. Carrer de Terré 5. Plaça del Poble Romaní 6. Carrer de Can Xirot 7. Carrer de Lorena 8. Plaça de Ferran Reyes 9. Carrer d’Aragó 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 18 B verda 125. Agost 2009 03bverda125 19/11/09 11:11 Página 19 També s’hi han plantat vivaces hi havia entre el lateral forestal d’aquest SANT ANDREU (Dimorphoteca ecklonis), s’hi ha posat encoi- carrer i el camí anomenat “dels Indis”. La Sagrera xinat i s’ha instal·lat un nou sistema amb S’impedeix així que les herbes envaeixin Durant el maig es van tractar amb herbici- difusors, aspersors i un programador la calçada, una acció preventiva destinada des 499 escocells del barri (c. Açores, Ciutat autònom únic. a evitar incendis al Parc del Guinardó. d’Elx, Filipines, Hondures, Pare Claret, Vallès i Ribot, Indústria i Antonio Ricardos). GRÀCIA Carretera del Carmel - Carrer de Can Xirot Plaça de Ferran Reyes Plaça d’Anna Frank S’ha retirat un grup d’arbustos fets malbé S’han desbrossat els talussos que voregen Les tanques arbustives de la plaça, que es per vandalisme, s’han eliminat males aquesta via des del c. Can Xirot fins a l’en- componen de pitòspor (Pittosporum tobira), herbes i s’han plantat 100 unitats d’Hebe trada del Park Güell i el Col·legi Virolai, s’han podat. salicifolia. amb una superfície total de 27.000 m2. Plaça de l’Assemblea de Catalunya S’ha retirat la farda generada, s’han eli- Les juntes de les lloses de la plaça s’han Plaça del Poble Romaní minat les branques seques i les baixeres reomplert amb sauló. Hi havia 12 unitats de tipuana (Tipuana tipu) dels arbustos i arbres, i, finalment, s’ha que tenien massa brancatge. Mitjançant netejat la zona de deixalles. Parc de la Trinitat una plataforma elevada i motoserres se’ls ha Els talussos que fan de límit dels horts eliminat el brancam excessiu per facilitar NOU BARRIS s’han desbrossat. El mateix s’ha fet amb l’entrada de llum i evitar possibles accidents. Via Júlia la vegetació espontània que creixia a les S’han plantat en aquest carrer set unitats zones comunes i els entorns. Carrers d’Anna Piferrer i de Cardedeu de palmera washingtònia (Washingtonia Aquests dos carrers han rebut 17 unitats robusta). Cadascuna fa 5 m d’alçada. SANT MARTÍ noves de Citrus amara per suplir les falles. Rambla de Prim Passeig de Valldaura - Al tram entre els c. Cristóbal de Moura i Park Güell Interiors Lorena Veneçuela s’han plantat 1.000 unitats Després del temporal de gener, en aquest S’ha realitzat la plantació d’un nou grup d’heura (Hedera helix). Prèviament s’havien parc s’està generant molt triturat vegetal, de 80 unitats planta vivaç de l’espècie fet les feines de preparació del terreny i a causa de la retirada d’arbres caiguts o Euriops virgineus. l’aportació de l’adob orgànic necessari. amb perill de caiguda. Aquests materials s’estan fent servir per encoixinar les zones Carrer dels Rasos de Peguera Carrer d’Aragó arbustives afectades per la mateixa caigu- S’han desbrossat 8.000 m2 de prat en talús. Les jardineres s’han uniformitzat amb la da d’arbrat. De moment s’han escampat reposició de romaní (Rosmarinus officinalis, 70 m2 de superfície. Passeig de Valldaura 250 unitats), sàlvia (Salvia officinalis, 125 Als espais interiors que hi ha a l’altura del unitats) i espernallac (Santolina chamaecypa- Jardins del Mestre Balcells c. Lorena hi havia parterres amb gespa rissus, 125 unitats). La combinació entre pluja i bon temps degradada. En un s’han plantat vivaces havia fet que es desenvolupés en excés un (Euryops virgineus) i s’han posat pedres de Carrer del Pont del Treball Digne - massís de plantes arbustives format per rocalla per evitar esllavissaments. En un Cantàbria Abelia floribunda i Viburnum odoratissimum. La altre s’han plantat margallons (Chamaerops S’ha actuat en una sèrie de parterres per retallada ha permès millorar l’estètica del humilis) i agapants (Agapanthus africanus). plantar-hi arbustos que necessitessin poca grup, facilitar-ne el rejoveniment i, alho- aigua: feijoes (Feijoa sellowiana) i pitòspors ra, evitar que faci nosa als vianants. Carrer del Conflent (Pittosporum tobira). Prèviament s’han eli- Els arbustos deteriorats que hi havia en minat les males herbes, s’ha airejat el sòl i HORTA-GUINARDÓ aquest carrer s’han reposat amb 120 uni- s’ha aportat terra vegetal. Parc del Laberint tats de Lonicera nitida i 80 de pitòspor S’ha actuat al Jardí dels Boixos per mante- (Pittosporum tobira ‘Nana’). Carrer d’Alfons el Magnànim nir les capricioses formes de les tanques En el punt on aquest carrer es troba amb la vegetals. En total s’han retallat 360 m2 de pl. Mare Nazària March s’han plantat 150 Buxus sempervivens. unitats de Rosmarinus officinalis var. prostrata, envoltats de mulching, en un parterre. Així Carrer de Garriga i Roca S’ha desbrossat tota la vegetació baixa que mateix, s’han ressembrat 200 m2 de gespa. B verda 125. Agost 2009 19 03bverda125 19/11/09 11:11 Página 20 Platges Espai metropolità ben moblades La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea ments de qualitat, funcionalitat, estè- Metropolitana de Barcelona s’ocupa de tica i adaptació a l’entorn. Molts han la gestió de diferents aspectes de les estat dissenyats pels mateixos serveis El mobiliari de les platges dels seus municipis costaners tècnics de la Mancomunitat, i altres, (de Montgat a Castelldefels), com la per destacats dissenyadors. platges metropolitanes neteja de la sorra o el manteniment del La Mancomunitat desenvolupa un pro- es dissenya amb mobiliari, perquè estiguin en les millors grama d’instal·lació, manteniment i criteris de qualitat, condicions per a l’ús ciutadà, sense obli- renovació de mobiliari posant l’accent dar-ne el caràcter d’espai natural. tant en la qualitat dels materials com funcionalitat, estètica i en la funcionalitat de cada element. adaptació a l’entorn L’equipament de les platges és un punt Actualment, el mobiliari de les platges clau de caracterització d’aquests espais metropolitanes està format per senyals, i segueix un criteri d’homogeneïtat per- dutxes, papereres, bancs, passeres, què els usuaris puguin trobar les matei- àrees de joc (infantils i esportius), boies xes condicions de servei sigui quina i armaris salvavides, cadires i torres de sigui la platja que visitin, alhora que vigilància i lavabos públics. reforça la idea de trobar-se en un espai Entre els elements del mobiliari cal continu i de gestió comuna. citar el nou model de paperera BINA El mòdul de primers auxilis és una nove- Els elements de mobiliari de les platges (premi Delta FAD 2005), amb un dis- tat de la temporada de platges 2009 metropolitanes responen a dissenys seny monobloc, que disposa d’una acurats que compleixen els requeri- tapadora que només es pot treure amb 20 B verda 125. Agost 2009 03bverda125 19/11/09 11:11 Página 21 l’estat de la mar, dels usos possibles o prohibits, etc. Hi ha mòduls específics per col·locar als passejos marítims, a la sorra o als espigons i està en fase molt avançada de disseny un nou monòlit de senyalització dinàmica. Finalment, hi ha 19 àrees de joc per a ús infantil i esportiu (aquest estiu s’ha instal·lat un nou model de xarxa de voleibol amb els pals d’acer inoxidable). LA NOVETAT DE LA TEMPORADA DE PLATGES 2009 Seguint en la línia d’innovació i millo- ra, enguany s’ha instal·lat un nou ele- ment a les platges metropolitanes: el mòdul de primers auxilis. El mòdul de primers auxilis està format Les bases de les dutxes tenen un per dos cubs desplaçats en planta, de disseny sòlid, per resistir els 2,5 m d’aresta, amb dues façanes trans- estralls dels temporals lúcides i les dues façanes laterals i el una clau especial. Les 933 papereres sostre opacs. El paviment exterior i la s’instal·len als accessos i, si l’extensió pèrgola són de fusta de pi tractada a EQUIPAMENT DE SUPORT de la platja ho requereix, es col·loquen l’autoclau. Aquest esquema comú per- A LES PLATGES en línia, una cada cinquanta metres. met, mitjançant la seva agregació, Una altra peça emblemàtica són les diferents usos (mòduls de primers auxi- 933 papereres dutxes d’acer inoxidable (280 unitats). lis, vestidors, lavabos, quioscos de 20.650 metres de zones abalisades Aquests elegants sortidors incorporen begudes, etc.) a partir d’un sistema amb boies criteris de sostenibilitat, com els polsa- constructiu bàsic. La suma de mòduls 16 torres de vigilància dors d’accionament amb temporitzador té l’avantatge de reduir al mínim l’ocu- 31 cadires de vigilància i els reductors de cabal per estalviar pació d’espai a la sorra i el tall visual en 280 dutxes aigua. El disseny de les bases és sòlid i sentit ciutat-mar. 45 rentapeus estable, per resistir millor els estralls El primer prototip s’ha instal·lat a la 171 accessos des de passeig dels temporals. platja de Castelldefels. A partir d’aquí 7.500 metres de passeres Per afavorir l’accés s’han instal·lat 7,5 km s’aniran afegint i unificant els models 45 lavabos públics de passeres de fusta des dels passejos existents en diferents municipis, que 19 àrees de joc marítims i les voreres fins a les zones no s’havien dissenyat ni pensat per a megafonia properes al bany i a les dutxes. En el cas un paisatge comú. L’equipament homo- de persones amb mobilitat reduïda, en geni al llarg de la costa i el disseny amb alguns punts es disposa de passeres materials i formes adients al medi i al adaptables per apropar-les a l’aigua. paisatge són el punt de partida dels La nostra contribució a la seguretat es nous elements de mobiliari de les plat- concreta en la instal·lació de 16 torres i ges metropolitanes. 31 cadires de vigilància (premi FAD 1988), i armaris SOS amb salvavides. La Text: Lurdes Planes i Sant-romà senyalització informa de les caracterís- Fotografies: Jordi L. Puig tiques i els serveis de cada platja, de S’han instal·lat 7,5 km de passeres de fusta per afavorir l’accés a les zones de bany i les dutxes B verda 125. Agost 2009 21 04bverda125 19/11/09 11:12 Página 22 Bones notícies Reportatge per als amfibis de Barcelona La reineta, el tòtil i la granota verda són espècies que formen part de la biodiversitat de la ciutat. Des de fa dècades, no obstant, han hagut de sobreviure a una incòmoda convivència amb animals aparentment tan inofensius com els peixos i les tortugues, al buidat de basses o a les aigües contaminades. Per assegurar-ne la supervivència, aquest any s’ha començat a treballar per invertir la situació, a través d’un pla d’actuació per conservar les poblacions d’amfibis a la ciutat. L’any passat, coincidint amb el Decret de tenien punts de cria, i la presència dels Sequera de la Generalitat, molts peixos nous veïns va posar en risc la seva super- dels que hi havia a les basses de la ciutat vivència. Aquest va ser el catalitzador del A finals de juny es van alliberar amfibis als jardins es van traslladar al Viver de Tres Pins. pla per a la conservació d’amfibis desen- del Palau de Pedralbes Allà, les tres espècies autòctones d’amfi- volupat per l’Àrea de Medi Ambient a bis –reineta, tòtil i granota verda– hi través de l’associació Galanthus. 22 B verda 125. Agost 2009 04bverda125 19/11/09 11:12 Página 23 POSAR ORDRE punt de ser alliberats. Una de les primeres actuacions que El pla per a la conservació dels amfibis s’han dut a terme ha estat, precisa- s’ha anat gestant des de l’any passat i ment, la retirada dels peixos a les bas- ara ja s’està aplicant. De fet, es tracta ses d’aquest viver. Amb l’ajuda dels d’un protocol de bones pràctiques que alumnes de l’Escola del Bosc s’han han d’aplicar els companys jardiners a replantat algues a les basses afectades, l’hora d’afrontar el manteniment de ja que els peixos les havien devorat, i determinades basses on aquests ani- s’ha deixat tot a punt per a l’època de mals habiten. Segons el pla, quan s’eli- El pla per a la conservació reproducció. No es tracta d’eradicar els minin algues caldrà fer-ho de manera d’amfibis és un protocol de peixos, però sí que quedi clar on han de manual, evitant l’ús de sulfats. Així viure. Sergi Garcia, membre de bones pràctiques per al mateix, les basses on hi ha reproducció Galanthus i responsable del pla, cita d’amfibis –situades en parcs com el del manteniment de basses l’exemple del Parc del Laberint, on Laberint o els mateixos jardins del actualment ja hi ha determinades bas- Palau de Pedralbes– caldrà buidar-les ses destinades als peixos i d’altres per entre novembre i març, per respectar als amfibis. l’època de cria. Fins i tot es pot comen- Un dels pioners en la sensibilitat cap çar una mica abans, per rescatar els als amfibis autòctons de Barcelona ha capgrossos que hi pugui haver. “Quan estat Guillem Pascual, que fa uns anys, es rescatin els capgrossos –diu el mateix quan estudiava a la UB, ja es va adonar pla– es poden retenir en aquaris i retor- de la difícil situació que vivien els tòtils nar-los un cop la bassa estigui neta i en dels jardins del Palau Reial de condicions.” El text recomana explícita- Pedralbes: el buidat de les basses, l’ús ment que, si la bassa té peixos, es reti- de clors i sulfats per netejar-les i els rin. També indica que cal ser especial- alliberaments incontrolats de peixos i ment curosos amb els llims del fons i altres animals posaven en perill la les parets de la bassa, per si hi ha supervivència d’un amfibi que ja vivia adults de granota verda en procés d’hi- en aquesta zona abans fins i tot de la bernació. construcció del palau. Actualment, Pascual està fent la seva tesi doctoral DE LA CLOTA AL PALAU sobre la població de tòtils tant a Els set amfibis que Garcia porta a la Barcelona com en altres zones properes seva caixeta no provenen de cap bassa i ha prestat el seu assessorament en l’e- buidada en aquest mateix parc, perquè laboració d’aquest pla, encarregat per aquí, de tòtils, no en queden. De reine- l’Àrea de Medi Ambient i desenvolupat tes, tampoc no se’n veuen: van arribar per l’associació Galanthus. pràcticament a l’extinció a causa dels Precisament, la situació viscuda a Tres peixos i tortugues que s’havien anat Pins coincidia en el temps amb uns pri- abocant indiscriminadament al safa- mers estudis fets per aquesta entitat reig on els animals es reproduïen. En amb la intenció de censar les pobla- aquest cas, doncs, Garcia ha extret cap- cions d’amfibis i localitzar les basses on grossos dels recs que encara avui per- es reprodueixen. viuen al barri de la Clota i els ha conser- vat en una bassa particular fins que BONES PRÀCTIQUES completessin la metamorfosi. Acabat Sergi Garcia, responsable del pla, és qui aquest procés tot just fan un centíme- ens rep als jardins del Palau Reial. Ha tre i quan estiguin plenament desenvo- vingut amb una caixeta transparent on lupats amb prou feines arribaran al hi ha una reineta i set tòtils que estan a mig dit de llargada. Els tòtils s’han d’alliberar sobre pedres per facilitar- los la recerca de refugi B verda 125. Agost 2009 23 04bverda125 19/11/09 11:12 Página 24 La reineta és un amfibi que sol viure entre arbus- tos. Quan aquest exemplar arribi a l’edat adulta, amb prou feines farà mig dit de llargada NEDANT AMB GAUDÍ sos jardins de Montjuïc. A la muntanya Alliberem la reineta (Hyla meridionalis) olímpica se n’han trobat recentment sobre unes fulles de bambú, al costat nous exemplars a la font situada a la del safareig del parc. Aquest animal sol plaça de de Neptú, i també se n’han viure entre arbustos i, segons Garcia, A diferència de la granota localitzat en espais privats, com una “és especialista a prendre el sol”. Els bassa dels Jesuïtes de Sarrià. “El direc- verda, els tòtils i les tòtils (Alytes obstetricans), en canvi, solen tor ens va trucar personalment per reinetes són espècies ocultar-se de la llum del dia, i els allibe- explicar-nos-ho –diu Garcia–, i ha rarem sobre pedres, perquè trobin ama- seguit el protocol que li vam comentar. protegides gatall amb facilitat. “És l’única espècie Han buidat la bassa i n’han tret els pei- a Europa de cura parental. El mascle xos”, per reintroduir-hi posteriorment porta els ous a sobre, i en el moment de els capgrossos rescatats. També s’han néixer els deixa a l’aigua.” D’aquí ve el establert contactes amb altres institu- seu nom en llatí, i per aquesta raó, cions que gestionen basses a la ciutat, també, els castellans coneixen el tòtil com la Diputació (Jardí de les Heures), com a sapo partero. Un dels exemplars Cementiris de Barcelona (Fossar de la que alliberarem encara té una mica de Pedrera) o l’Àrea Metropolitana de cua, i difícilment sobreviuria a terra. Barcelona (Jardí Botànic). “Això tindrà èxit, segur”, Com que tampoc ho tindria fàcil al safa- afirma Sergi Garcia, reig, ja que encara no s’han retirat els NOVES ACTITUDS ànecs i peixos que hi viuen, l’aboquem “Això tindrà èxit, segur”, diu Garcia, membre de Galanthus, en a pocs metres d’allà, a l’amagada font convençut que la nova sensibilitat farà referència al pla de d’Hèrcules, que Gaudí va dissenyar per que la població d’amfibis es vagi recu- als jardins del Palau Reial. perant. Estaran brutes les basses impli- conservació d’amfibis cades, ara que s’hi deixaran de fer ser- CREANT COMPLICITATS vir productes químics per a la neteja? A diferència de la granota verda, els tòtils Garcia ho nega: “Si una bassa està ben i les reinetes són espècies protegides. estructurada biològicament, està neta”, En el cas del tòtil, malgrat que el nom- diu, tot posant l’exemple d’alguna de bre d’exemplars baixa de dia en dia –a les que hi ha al Viver de Tres Pins, on la zona agrària del Prat gairebé no en no hi ha ni peixos ni ànecs (“embruten queden–, Barcelona compta amb una molt”). Recalca que “cal entendre que nodrida comunitat, desconeguda per no sempre s’ha de posar clor; a les bas- molts ciutadans. En l’actualitat, la ciu- ses ornamentals és comprensible, però tat té algun d’aquests tres amfibis en no pas en altres espais; les basses no nombrosos parcs, com Diagonal Mar, el són piscines, i no costa gaire reservar- Turó Park, el Zoo de Barcelona i diver- ne algunes per als amfibis”. 24 B verda 125. Agost 2009 04bverda125 19/11/09 11:12 Página 25 TRES-CENTS MILIONS D’ANYS Segons explica una de les autores de un dels amfibis alliberats recentment US CONTEMPLEN l’estudi, la doctora Helen Temple, als jardins del Palau Reial. Es calcula En l’actualitat, els amfibis són els ver- “l’Europa meridional és especialment que aquests animals van aparèixer al tebrats més amenaçats del planeta. rica en amfibis, però el canvi climàtic i planeta fa 300 milions d’anys. Segons un recent estudi de la Unió altres amenaces estan pressionant Internacional per a la Conservació de la greument els seus hàbitats d’aigua Natura (UICN), més de la meitat dels dolça; el creixement de la població amfibis europeus estan disminuint i humana, la intensificació de l’agricul- per al 23% la situació és tan greu que tura, la urbanització descontrolada i la estan classificats com a espècies ame- contaminació n’estan ofegant els hàbi- naçades a la Llista Vermella Europea. tats naturals a tot Europa”. A la imatge, B verda 125. Agost 2009 25 04bverda125 19/11/09 11:12 Página 26 El Putget Paisatgisme estrena un jardí de butxaca Si teniu cap llibre pendent de llegir, aquest és el lloc ideal per asseure’s i anar passant pàgina. Els Jardins de Portolà són un oasi de tranquil·litat que tot just s’acaba d’obrir al públic. Els veïns del barri del Putget hi van poder accedir per primera vegada fa unes setmanes, el 10 de juny passat. Un dels elements emblemàtics dels jardins és la pèrgola metàl·lica on s’anirà enfilant el gessamí Els jardins de Portolà segueix les pautes pròpies dels jardins privats d’entre el segle XIX i el XX Sortim del soroll de l’avinguda de la 626 m2 es reparteixen en diversos República Argentina i pugem per les nivells, amb multitud d’arbres i amb escales mecàniques de Claudi Sabadell. l’especial protagonisme de la decoració Torcem a l’esquerra per Portolà, i al amb ceràmica vidriada. L’autora del número 6, darrere d’unes portes de projecte de restauració, l’arquitecta de forja que no fa gaire eren tancades, hi l’Àrea de Medi Ambient Patrícia descobrim un jardí que mig s’amaga. Falcone, defineix l’espai com “un jardí La curiositat ens supera i passem. de butxaca”, que segueix les pautes de Els Jardins de Portolà potser sembla molts dels jardins particulars cons- més gran del que és en realitat: els seus truïts a Barcelona entre finals del segle 26 B verda 125. Agost 2009 04bverda125 19/11/09 11:12 Página 27 La rehabilitació ha respectat la distribució de XIX i començaments del XX. Com en tació s’ha planificat seguint els cànons camins i escales tal i com han arribat fins avui dia molts d’aquests jardins, també aquí d’un jardí ombrívol: s’hi han plantat trobem parets tenyides de blauet, així una dotzena de varietats de vivaces i com la ceràmica vidriada de color blau, diversos arbustos. Com que el color que blanc i groc. També hi ha una pèrgola impera en la decoració del jardí és el metàl·lica, que s’ha restaurat completa- blau, la planta protagonista és l’aga- ment. Al seu peu hi havia gessamí, que pant (Agapanthus), per anar a joc amb el s’ha podat perquè torni a créixer i s’en- conjunt. Els jardins es van inaugurar el redi en l’estructura per crear un passa- 10 de juny passat, en una festa presidi- dís d’ombra i aromes. da per la regidora del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta. RESTAURACIÓ FIDEL Molts dels veïns que hi van anar es El projecte de rehabilitació ha respectat mostraven encantats de poder utilitzar la distribució de camins i escales tal un espai fins llavors privat, l’existència Durant la inauguració, com ens han arribat avui dia. L’aspecte del qual desconeixien. final no és exactament el que tenia el els veïns es mostraven jardí original, ja que, com explica CONTEXT DE BARRI encantats de conèixer un Falcone, hi ha indicis que la parcel·la Fa més d’un segle, l’espai que ocupa espai que fins llavors era havia estat més gran i que s’ha anat aquest jardí tenia un aspecte molt sem- empetitint a causa dels habitatges que blant al d’altres indrets del pla de privat hi ha al costat. “Nosaltres hem intentat Barcelona: hi havia vinyes. Rosa de dissimular aquesta partició”, diu Portolà va comprar els terrenys i va ini- Falcone. Sigui com sigui, els treballs de ciar la urbanització dels carrers que rehabilitació han consistit a renovar avui coneixem. El Jardí de Portolà es va determinats paviments fent servir cerà- construir a començaments del segle mica tova i a habilitar una zona de des- XX, igual com la torre a què pertanyia, cans amb bancs i paviment de sauló. d’estil modernista. L’edifici va ser una Així mateix, s’ha reconstruït un accés residència d’estudiants, i actualment que ja existia a l’altura de Claudi està en procés de restauració, a càrrec Sabadell, s’ha instal·lat reg per dego- de l’Ajuntament i de la Generalitat. teig programat i s’han restaurat els ele- Provisionalment es convertirà en centre ments ornamentals que hi havia, com d’educació especial (Centre Alba), però la font, els bancs d’obra i les jardineres. en el futur serà un equipament per al barri. Aquesta obra, juntament amb la EL JARDÍ BLAU dels jardins, forma part d’un seguit L’arbrat que hi havia en aquest indret d’actuacions de millora al barri del era el propi d’un jardí privat, i així s’ha Putget, que inclouen una nova escola mantingut. Entre els diversos arbres hi bressol municipal, l’Espai Putget, on es ha cinc palmeres imponents, un taron- promou la vida associativa de la zona, ger i una prunera llesta per donar fruit un aparcament i, pròximament, un a mitjans de juliol. La resta de la vege- poliesportiu. B verda 125. Agost 2009 27 05bverda125 19/11/09 11:09 Página 28 El parc més Eduquem per a la sostenibilitat amagat es dóna a conèixer Construït l’any 2003, el Parc dels Esculls de Barcelona és, amb tota seguretat, el més desconegut de tots els parcs de la ciutat. Durant l’estiu, el Centre de la Platja ha acollit una exposició en què es dóna a conèixer aquest espai de 83 hectà- rees submarines. La mostra anava acom- panyada d’un espectacle de titelles i tallers per acostar el parc als més petits. L’esplai del Centre Passatge, de l’Eixample, ha estat un dels participants en l’espectacle-taller del Centre de la Platja “És tot un barri fet a mida!”, cridaven peix, l’alga i el cranc”, deia la cançó dos animalons, en Nudibranqui i final de l’espectacle, en referència a la l’Escórpora, referint-se a la seva nova biodiversitat que està esclatant entre casa. Tots dos, convertits en titelles, les estructures de formigó armat diposi- Són molts els visitants que han protagonitzat l’espectacle que tades sobre terreny submarí. després de veure durant els mesos d’estiu s’ha escenifi- cat al Centre de la Platja. El xou servia GANES DE BUSSEJAR l’exposició s’interessen per per fer entendre als més petits com i Projectat el 2002 i construït el 2003, el les activitats de busseig amb quins objectius es va gestar el Parc Parc dels Esculls se situa en una zona dels Esculls i en quin estat es troba compresa entre la nova bocana del port actualment. “Mil espècies desfilant: el de Barcelona i els espigons submergits 28 B verda 125. Agost 2009 05bverda125 19/11/09 11:09 Página 29 del col·lector de Bac de Roda. al Principat de Mònaco, que va obrir el L’exposició que s’ha pogut veure al camí, al final de la dècada dels seixan- Centre de la Platja informava els visi- ta, o a les aigües d’Arenys de Mar, que tants sobre les cinc àrees del parc (una van ser les primeres de l’estat a tenir de les quals és visitable i les altres qua- aquestes instal·lacions, l’any 1979. tre estan destinades a la producció pes- quera) i sobre les diferents tipologies DE ‘GOLONDRINES’ d’esculls artificials instal·lats: els apila- I ESCÓRPORES bles, en zones reservades als submari- Una de les joies del Parc dels Esculls és nistes; els de tipus mixt, que protegei- la golondrina Mercè, un dels vaixells turís- xen l’espai d’accions de pesca no per- tics més recordats del port de mesa; els tubulars, que fan d’hàbitat Barcelona. Després de ser netejada i de nombroses espècies marines, i els descontaminada, l’embarcació es va semiesfèrics, que fan de connectors fondejar en aquest parc l’any 2006 per entre els diferents mòduls de la zona proporcionar-li un nou element d’atrac- visitable. Segons explica el personal del ció. Òbviament, l’altra joia del parc, la Centre de la Platja, són molts els visi- més remarcable, és la mateixa biodiver- tants que després de veure l’exposició sitat que ha anat arrelant en aquestes s’interessen per les possibilitats de estructures artificials. L’exposició reco- poder baixar a conèixer aquest parc llia una llarga llista d’animals i plan- amagat a uns metres de la costa. tes, entre les quals es compten les algues brunes, les esponges, equino- BARRERA DEFENSIVA derms variats, mol·luscos diversos, lla- A més de l’espectacle de titelles, les gostes i nècores, crancs i, òbviament, activitats organitzades al voltant de escórpores i nudibranquis, els dos pro- l’exposició incloïen tallers de manuali- tagonistes del Conte del Parc dels Esculls. tats perquè els nens juguessin amb el Aquesta activitat ha estat una de les concepte dels esculls artificials. També més destacades de l’estiu al Centre de la es mostrava un vídeo protagonitzat pel Platja. mateix Nudibranqui, en què s’incidia en Durant el juliol, les activitats infantils el mal aspecte que tenia el fons marí del centre han penjat el cartell de “com- Una de les joies del Parc abans de la neteja feta i de la plet”, gràcies a l’interès mostrat per instal·lació dels esculls: “Abans, això tota mena d’esplais, majoritàriament dels Esculls és la golondrina tenia escombraries!”, denunciava en dels barris contigus, però també del Mercè, fondejada al parc Nudibranqui, referint-se a la situació que conjunt de Barcelona. És el cas, per hi havia al fons marí abans de crear-se exemple, de l’esplai del Centre l’any 2006 el parc. Passatge, de l’Eixample. Els responsa- L’exposició repassa la història dels bles d’aquest esplai van conèixer el esculls des dels temps en què es feien Centre de la Platja fa tres anys. Des de servir com a estructura defensiva dels llavors, ens explicaven, cada any, quan ports, passant pel seu ús amb finalitats preparen la programació, miren què es pesqueres, fins a arribar a les primeres fa al centre per apuntar-se a alguna de experiències amb objectius de conserva- les activitats previstes. ció. Experiències semblants ens porten El Parc dels Esculls va ser construït l’any 2003 per promoure la biodiversitat al litoral de la ciutat B verda 125. Agost 2009 29 05bverda125 19/11/09 11:09 Página 30 Fer les plantes Apunts de jardineria a casa (1): per llavor Reproduir o multiplicar plantes a casa ens introdueix en el món quasi màgic de la vida de les plantes. Les estratègies reproductores en el món vegetal són molt variades; per aques- ta raó, B Verda inicia una sèrie d’articles per gaudir de l’expe- riència d’obtenir amb les nostres mans les nostres plantes. Primera parada: la reproducció per llavor. Per dur a terme la reproducció per llavor, CALCULAR EL MOMENT En les plantes anuals, la sembra es fa tres o qua- primer de tot s’han de recol·lectar els La sembra en les plantes anuals es fa, tre mesos abans de l’època de floració fruits de la planta quan siguin madurs i per norma general, entre tres o quatre extreure’n la grana sense danyar-la, bé mesos abans de l’època de floració. En eliminant la part carnosa del fruit o la resta de plantes, cap a la primavera. assecant-lo perquè s’obri. Les llavors Es pot fer directament al lloc definitiu obtingudes, un cop assecades a l’aire, es on creixerà la planta o, cosa més habi- posen en un recipient net i sense humi- tual, en recipients específics, com tat interior, que tanqui bé, i es guarden multipots, safates de sembra o testos fins a la sembra en un lloc fresc i sec. petits. També es pot fer servir qualse- 30 B verda 125. Agost 2009 05bverda125 19/11/09 11:09 Página 31 vol recipient reciclat, sempre que sigui A SEMBRAR estable, net i més alt de 5 cm, i que A continuació es fa la sembra escam- tingui la base foradada perquè dreni i pant les llavors uniformement, i es no es negui quan es rega. Per passar la tapen amb una capa de terra lleugera i planta al lloc definitiu caldrà fer tras- rica en matèria orgànica, que evitarà plantaments o repicats de les plàntules que es faci una crosta superficial. a mesura que vagin creixent. Tornem a comprimir lleugerament i fem un reg generós en forma de pluja PREPARAR LA TERRA suau. Caldrà regar d’aquesta manera, Perquè el procés de la germinació arribi a però amb menys quantitat d’aigua, fins bon fi, les llavors han de tenir humitat que no hagin germinat totes les llavors. constant, oxigen i escalfor (entre 8 i 180 Si les llavors són petites, s’estenen en les plantes de clima temperat i entre 15 i eixams, i un cop han germinat s’aclareix 240 les originàries de climes càlids). la sembra eliminant les plantes sobreres. Aquestes condicions s’aconsegueixen uti- Quan les llavors són grans se sembren a Perquè el procés de litzant la terra adequada, vigilant el reg i distàncies regulars, enterrant-les a una sembrant a l’època en què cal, o posant- profunditat igual al seu diàmetre. germinació arribi a bon fi, les a germinar en un lloc resguardat o bé les llavors necessiten a l’interior amb llum natural. SI VOLEM TRASPLANTAR Si es fa la sembra directa al lloc definitiu, Si en lloc de fer la sembra directa hem humitat constant, oxigen i la terra ha d’estar lliure de males herbes i sembrat en un recipient per trasplantar escalfor de materials grollers, com pedres. La després, aquest recipient s’haurà hagut terra del jardí o de la jardinera s’ha de d’omplir amb terra especial per fer sem- cavar fins a una fondària d’uns 20 cm i bres. Aquesta terra s’aplana amb una esmenar-la. Si és argilosa o pesant, s’ha pala o fusta, i se segueix el mateix procés de barrejar molt bé amb matèria orgàni- que en la sembra directa. En aquest cas, ca (compost, torba, fems) en tota la capa per evitar que el substrat s’assequi ràpi- que hem cavat, per fer-la més lleugera i dament, és convenient cobrir-lo amb un permeable. Després d’un període de vidre o material transparent fins que no repòs de cinc o sis dies es torna a barrejar surtin les plantes. El trasplantament al la terra i s’anivella tota la superfície fins lloc definitiu es farà quan les plàntules a deixar-la ben llisa. Posteriorment cal tinguin entre dues i quatre fulletes, amb estendre de manera uniforme sobre la molta cura de no danyar les arrels. superfície una capa d’1-2 cm de la matei- xa terra preparada, passada per un gar- M. Alba Fransi bell d’uns 5 mm. S’hi passa per sobre un Centre de Formació del Laberint corró o fusta fent una lleugera pressió. B verda 125. Agost 2009 31 05bverda125 19/11/09 11:09 Página 32 Futura xarxa Fulls tècnics calor-fred a la Zona Franca La nova central suposa un canvi substancial en el model energètic de la ciutat L’empresa Dalkia ha guanyat el concurs a habitatges, ja que la xarxa de calor- internacional per al disseny, la cons- fred existent al Fòrum i el 22@ cobreix La nova Central de Generació d’Energies de la trucció i l’explotació durant trenta anys les demandes de serveis i empreses. Es Zona Franca s’instal·larà en un solar de 6.300 m2, de la nova Central de Generació preveu que, el 2011, la nova central on abans hi havia l’antiga central tèrmica de Seat. d’Energies de la Zona Franca - Gran Via començarà a funcionar parcialment, i de l’Hospitalet. En el futur, aquest con- cobrirà els primers compromisos adqui- junt d’equipaments dotarà d’aigua freda rits amb clients com Fira de Barcelona. i calenta la zona, incloent-hi el nou barri de la Marina del Prat Vermell, la A dues bandes City Metropolitana o les instal·lacions de La nova central s’instal·larà en un solar Fira de Barcelona. Serà la primera vega- de 6.300 m2 on abans hi havia la cen- da que una xarxa d’aquesta mena arriba tral tèrmica de SEAT. Per la seva situa- 32 B verda 125. Agost 2009 05bverda125 19/11/09 11:09 Página 33 Esquema del procés de generació d’energia previst ció, es tracta d’un projecte intermunici- podien modificar el pla original. En el pal que no només beneficia Barcelona, projecte presentat per Dalkia, una sinó també l’Hospitalet de Llobregat. La empresa europea que ja gestiona set- nova central aprofitarà el fred residual centes setanta-dues xarxes urbanes i que es genera a la regasificadora del locals distribuïdes arreu del món, des- port. Actualment, el gas arriba a taquen els avantatges ambientals res- Barcelona a 160 graus negatius i pecte a la proposta base i és molt ambi- El projecte guanyador s’utilitza l’aigua de mar per fer tornar ciós. Quan el projecte guanyador esti- presenta avantatges el gas a temperatura ambient i canalit- gui en servei, s’estima que s’evitarà l’e- zar-lo. Aquest fred, que fins ara es per- missió d’unes 13.400 t de CO2 per any. ambientals respecte a la dia al mar, serà reaprofitat segons un Això seria tant com el que absorbiria un proposta base i és molt projecte d’I+D completament innova- bosc mediterrani amb una extensió de dor. La Central de Generació d’Energies dues mil illes de l’Eixample. Així ambiciós també inclourà una planta que valorit- mateix, provocarà emissions molt bai- zarà la biomassa provinent dels parcs i xes d’òxid de nitrogen (NOx) i partícu- jardins de Barcelona i una central de les (PM10). El projecte de Dalkia preveu trigeneració. Junts, tots aquests equi- subministrar calor i fred al 85% del paments donaran servei a una xarxa barri de la Marina, maximitza l’aprofi- centralitzada de fred i calor, i també tament del fred residual de la regasifi- produiran electricitat. A més de les cadora, ofereix qualitat en l’atenció a zones esmentades, la central podria l’usuari i integrarà els sistemes solars donar servei en el futur a clients de tèrmics dels edificis a la xarxa de clima- l’envergadura de l’Hospital de tització de barri. Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia o l’Hotel Hesperia Tower. Per portar el projecte a la pràctica, l’Ajuntament cedeix el solar on s’ins- Màxima eficiència tal·larà la central (després d’un acord a Els sistemes que utilitzarà aquesta nova què s’ha arribat amb el Consorci de la central són molt eficients energètica- Zona Franca) i hi aporta 10,4 milions ment i suposen un canvi substancial en d’euros. D’altra banda, proporcionarà el model energètic de la ciutat. La direc- sense cost 10.000 t anuals de biomassa tora d’Energia i Qualitat Ambiental de procedent dels parcs i jardins de la ciu- l’Ajuntament de Barcelona, Cristina tat. ENAGAS aportarà gratuïtament el Castells, explicava que “podem aconse- fred procedent de la regasificació i guir tenir fred i calor a les cases amb un posarà a disposició els espais necessaris cost molt més raonable i amb eficièn- per fer la recuperació de fred. A més cia”. “Aquest sistema –continuava– té d’això, l’Institut per a la Diversificació i sentit en zones de nou desenvolupa- Estalvi de l’Energia del Ministeri ment”, com el cas del nou barri de la d’Indústria i l’Institut Català de Marina del Prat Vermell, ja que s’hi l’Energia hi aporten un ajut directe de Quan funcioni, la Central ajunten dos factors: les canalitzacions 6 milions d’euros. de Generació d’Energies encara s’han de fer i a la vora hi havia una font d’energia –la fredor del gas evitarà l’emissió de 13.400 liquat– que s’estava desaprofitant. “Si tones de CO2 cada any estem davant d’una zona ja urbanitza- da, és molt complex fer una central de xarxa de calor i fred”, explicava Castells. A causa del caràcter innovador amb què es va plantejar el projecte de la central, la convocatòria s’havia fet a partir d’un concurs obert en què els licitadors B verda 125. Agost 2009 33 06bverda125 19/11/09 11:20 Página 34 Pàgines verdes CENTRE DE LA PLATJA ca’t 09 (voteu les obres que “Coneguem el Parc dels desenvolupa el personal de la més us agradin!). El diu- Esculls”: titelles i tallers per Creu Roja a la platja Obert fins al 30 de setembre, menge, de 12 a 13 h, es fan conèixer aquest espai singu- “Aprèn del sol i de l’aigua”: de 10 a 19 h visites guiades individuals, i lar” passejada per la platja i Situat als porxos de la platja cada dia, en horari a con- “Netegem les platges!”: conte remullada al trencant, on es de la Barceloneta (sota el venir, es fan visites per a o xerrada sobre residus a les donaran recomanacions per a Passeig Marítim, davant de grups. platges i passejada per la un bany segur l’Hospital del Mar) sorra per recollir i classificar Activitats per a grups fami- deixalles Activitats per a grups de gent Préstec gratuït de materials liars i d’amics “L’aigua salada”: experi- gran (Centre de la Platja) Podeu fer servir els materials Gratuïtes i dirigides per un ments senzills i divertits per Gratuïtes i dirigides per un que trobareu a la Biblioplatja equip educatiu especialitzat. conèixer les característiques equip educatiu especialitzat. (premsa diària, revistes, Dates i horaris a convenir, de l’aigua de mar Dates i horaris a convenir, còmics i llibres), la trucant al 932 210 348. “Fem un aquari mediter- trucant al 932 210 348 Ludoplatja (cubells, motlles, “Contes de sal i sorra”: nar- rani!”: conte i taller sobre la “Literatura de parc en parc”: pales, rasclets i segadores) i ració de contes relacionats biodiversitat marina de les passejada per diversos parcs l’Esportplatja (plats voladors, amb el mar, acompanyada de platges de Barcelona del litoral tot recitant poemes xarxes i pilotes de vòlei plat- tallers manuals adaptats a que hi estan relacionats ja, pales i pilotes de tenis l’edat dels participants Activitats per a grups d’in- “Literatura de platja en plat- platja i jocs de petanca). “El Parc dels Esculls de fants i joves (Creu Roja) ja”: passejada per les platges Barcelona”: titelles i tallers Gratuïtes i dirigides per un de la ciutat tot recitant Cessió d’espais per conèixer aquest espai sin- equip educatiu especialitzat. poemes que hi estan rela- Totes les entitats relacionades gular de recuperació de les Dates i horaris a convenir, cionats amb el litoral poden fer servir platges de Barcelona trucant al 933 005 565 “Com es gestionen les platges de franc la sala polivalent del “Meduses i peixos aranya”: de Barcelona?”: xerrada sobre Centre de la Platja i les seves Activitats per a grups d’in- aprendrem a identificar les diferents institucions que prestacions. Cal reserva fants i joves (Centre de la aquests animals mantenen la platja i sobre la prèvia al telèfon 932 210 348. Platja) “Banderes a les platges”: gestió i recuperació del litoral Gratuïtes i dirigides per un coneixerem els sistemes de per part de l’Ajuntament de Atenció de consultes i difusió equip educatiu especialitzat. senyalització a través del joc Barcelona d’activitats Dates i horaris a convenir, “La Creu Roja a la platja”: “A la sorra, ens posem en Al Centre atenen dubtes i trucant al 932 210 348. tallers sobre les tasques que forma!”: sessió esportiva consultes referents al litoral, suau i relaxant adaptada a tant per telèfon (932 210 348) cada grup de participants com per correu electrònic Les Biblioplatges de Barcelona animen la lectura d’estiu (centreplatja@bcn.cat). Activitats per a gent gran D’altra banda, si sou una Les platges són un dels espais de la ciutat amb més visitants (Creu Roja) entitat del litoral i voleu durant la temporada d’estiu. És per això que l’Ajuntament dis- Gratuïtes i dirigides per un donar a conèixer les vostres posa d’un operatiu municipal per garantir els serveis a tots els equip educatiu especialitzat. activitats, feu-los arribar usuaris que trien el litoral barceloní per passar les estones de Dates i horaris a convenir, informació i en faran difusió. sol i lleure. També els llibres. Aquest any, un cop més, es posen trucant al 933 006 565 en funcionament dues Biblioplatges a Barcelona. Aquest servei “El sol i la platja ens ajuden a Polseres identificatives és ofert per l’Àrea de Medi Ambient i el Servei de Biblioteques viure millor”: xerrada infor- Lliurament de polseres per de Barcelona. Es troben a dos punts del litoral barceloní: a mativa per donar eines que als infants usuaris de les plat- l’Espigó de Bac de Roda i al Centre de la Platja (als porxos de la permetin regular l’activitat ges per facilitar-ne la identi- Barceloneta, a peu de platja, a l’altura de l’Hospital del Mar). de cada persona a la platja en ficació en cas que es perdin. Cada centre oferirà 283 títols, dels quals 71 són de literatura funció de les seves pròpies infantil, 60 de literatura juvenil, 56 còmics per adults i 96 lite- limitacions Exposicions ratura per a adults. A més, s’oferiran 17 diaris i 23 revistes. El Centre de la Platja acull L’horari d’aquest servei és d’11 a 18 h, de dilluns a diumenge. La Cloenda de temporada l’exposició “El Parc dels Biblioplatja de Bac de Roda estarà en funcionament fins al 31 L’acte servirà per donar un Esculls”, una mostra didàcti- d’agost, i la de la Barceloneta, fins al 30 de setembre. reconeixement a les obres ca sobre aquests elements i el que més vots hagin obtingut seu valor de cara a la recu- en la votació popular entre peració del front marí de totes les presentades en la Barcelona. També s’hi podrà III Gimcana Fotogràfica al veure una mostra de les obres Litoral i el II Concurs de literàries i fotogràfiques par- Poemes Embarca’t, ticipants en la III Gimcana exposades al Centre de juny a Fotogràfica al Litoral i en el setembre. 20 de setembre, de Concurs de Poemes Embar- 12 a 14 h. 34 B verda 125. Agost 2009 06bverda125 19/11/09 11:20 Página 35 CENTRE DE RECURSOS les clavegueres que recullen Barcelona, on l’aigua con- 22 de maig (74 hores). BARCELONA SOSTENIBLE l’aigua un cop ja ha passat stitueix un element bàsic Dimarts. Una sessió set- per casa. En coneixerem que està present pertot arreu manal. Els sons de l’aigua l’estructura i sabrem les en diferents formes: cas- Cada dia, l’aigua ens obse- feines de manteniment i cades, rieres, basses, bro- Nivell superior de jardineria quia amb sons ben variats: el neteja que s’hi fan. Amb la lladors i fonts. Amb aquesta Aquest curs va dirigit als degoteig rítmic d’una aixe- col·laboració del visita coneixerem els dife- alumnes que han fet el curs ta, la remor de les onades, Departament de rents elements històrics i d’ampliació de coneixe- un plugim melancòlic, la Sanejament, Direcció de arquitectònics que fan ments de jardineria i es fressa d’una allau, el bor- Serveis del Cicle de l’Aigua. d’aquest jardí una joia volen endinsar en temes bolleig d’una olla que bull, Dissabte 19 de setembre. històrica d’especial bellesa, nous que augmentaran la una cantimplora que “canta i Inscripcions a partir del dia 4 un jardí museu que s’allu- seva competència. Del 6 plora”... En aquesta sessió de setembre, a nya de la idea de parc con- d’octubre al 22 de maig (74 participativa explorarem les recursos@bcn.cat. vencional. Ens hi acompan- hores). Una sessió setmanal possibilitats musicals de Es faran dues visites, la yarà Carolina Chifoni, guia i en horari de matí o de tarda. l’aigua en els seus diferents primera a les 10 i la segona a historiadora. estats. Construirem instru- les 11 h. Dilluns 21 de setembre, de 18 Disseny de jardins I ments senzills que se a 20 h. Inscripcions a partir El curs permet a les persones serveixen d’aquest element Els espais naturals del delta del dia 7 de setembre, a amb coneixements de jar- per emetre sons i acabarem del Llobregat recursos@bcn.cat. dineria i de dibuix adquirir el taller fent un petit con- El tram final del riu les habilitats per elaborar cert! A càrrec de Xavier Llobregat va ser desviat l’any petits projectes de jardins. Gallego, músic. 2004 per permetre l’am- CENTRE DE FORMACIÓ DEL Del 14 d’octubre al 19 de Dilluns 14 de setembre, de 18 pliació del port de Barcelona LABERINT maig (84 hores). Dimecres, a 21 h. Inscripcions a partir i actualment és un espai na- de 17 a 20 h. Només s’im- del dia 3 de setembre, a tural protegit. Malgrat la Cursos per a aficionats 2009- parteix en català. recursos@bcn.cat. forta pressió que la proximi- 2010 tat de la ciutat i l’aeroport Pràctic avançat L’aigua abans d’arribar a casa exerceixen sobre aquestes Iniciació a la jardineria Dirigit als alumnes que Visita a la planta potabi- zones, a l’estany de Cal Tet la El curs ensenya a reconèixer hagin fet el curs pràctic litzadora de Sant Joan Despí, natura s’obre pas, principal- diferents espècies utilitzades bàsic que vulguin aprendre, on coneixerem el recorregut ment, gràcies a la presència en jardineria, tenir-ne cura, entre d’altres, a construir i que fa l’aigua des de la de nombroses espècies reproduir-les, fer-les servir mantenir una rocalla, selec- captació al riu fins que arri- d’aus, tant migratòries com en espais interiors i exteriors cionar i combinar plantes, ba a casa nostra i veurem el nidificants, que fan d’aques- com terrasses i jardins, muntar un sistema de reg i procés que se segueix per ta àrea un espai natural d’e- plantar-les i identificar les mantenir-lo i aprofundir en convertir-la en aigua apta special importància per a la plagues i malalties que les tècniques i els criteris de per al consum. Aquest any biodiversitat. Visitarem les afecten. Del 28 de setem- poda. Del 30 d’octubre al 19 coneixerem les noves tec- aquests llocs de la mà de l’e- bre al 17 de maig (150 hores). de març (55 hores). nologies d’osmosi inversa quip educatiu de l’Espai Dilluns i dimecres. Dues ses- Divendres, de 10 a 13 h. que s’han incorporat al Natural del Delta del sions setmanals en horari de procés i parlarem del pro- Llobregat i coneixerem dife- matí o de tarda. Informació i inscripcions: jecte de construcció de la rents aspectes de l’evolució Centre de Formació del planta dessalinitzadora. del parc, la gestió, el Ampliació de coneixements Laberint, Dimecres 16 de setembre, de paisatge i la biodiversitat. de jardineria tel.: 934 282 500, 9.30 a 13.30 h. Inscripcions a Diumenge 20 de setembre, Els que han fet el curs d’ini- a/e: partir del dia 3 de setembre, de 9.45 a 14 h. Inscripcions a ciació a la jardineria poden formacio.laberint@bcn.cat. a recursos@bcn.cat. partir del dia 4 de setembre, aprofundir en el coneixe- Desplaçament amb autocar. a recursos@bcn.cat. ment de plantes, la seva aplicació al jardí, les plagues Les clavegueres de Barcelona L’aigua al Laberint d’Horta i malalties que les afecten i Baixarem a la Barcelona sub- El Parc del Laberint és el el manteniment de jardins i terrània per veure per dins jardí històric més antic de terrasses. Del 6 d’octubre al LA LLUNA EL SOL PLUJA I TEMPERATURA JARDINERIA Plena: el 6 d’agost a les 00.55 L’1 d’agost, el sol va sortir a les L’agost del 2008 es van recollir a Els mesos d’agost i setembre (xafogor) i el 4 de setembre a 04.45 i es va pondre a les 19.09, i l’Observatori Fabra de Barcelona s’ha de tenir cura del crisantem les 16.03 (variable). Minvant: el el 31 d’agost sortirà a les 05.16 i es 11,8 l per m2 d’aigua de pluja, i el a les plantacions industrials, 13 d’agost a les 18.55 (algunes pondrà a les 18.26. L’1 de setembre del 2008, 25,8 l per m2. així com de la clavellina, que tempestes) i el 12 de setembre a setembre, el sol sortirà a les 05.17 La temperatura mitjana en aquest requereix regades, eixarcolades les 02.16 (xàfecs). Nova: el 20 i es pondrà a les 18.25, i el 30 de observatori va ser, l’agost del i tractaments. Als jardins par- d’agost a les 10.02 (nuvolades) i setembre sortirà a les 05.46 i es 2008, de 24,3 ºC, i el setembre ticulars segueixen en flor dàlies el 18 de setembre a les 18.44 pondrà a les 17.35. del 2008, de 20,7 ºC. i margarides, i la gespa s’ha de (bon temps). Creixent: el 27 regar abundosament. d’agost a les 11.42 (calma) i el 26 de setembre a les 04.50 (vari- able). B verda 125. Agost 2009 35 06bverda125 19/11/09 11:21 Página 36 El valor de la informació ArboPlan, Sistema Integral de Gestió Urbana • Inventaris informatitzats • Aplicació informàtica de gestió • Control de qualitat de les tasques de manteniment • Documentació tècnica i normativa • Avaluació de l’arbrat • Anàlisi de l’arbrat • Testificació instrumental i informes ArboMap.Net, l’Eina Informàtica de Gestió d’Elements Urbans, com ara: • Zones verdes i arbrat • Mobiliari urbà • Jocs infantils • Ferms i paviments • Xarxes i conductes • Residus urbans L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de: Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca, Las Rozas (Madrid), Lekeitio (Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís (Terrassa), Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de María Luisa (Sevilla), Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i Vitòria C O N S U L T O R I A M E D I A M B I E N T A L Príncipe de Vergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002 Madrid Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447 tecnigral@tecnigral.es / www.tecnigral.es 36 B verda 125. Agost 2009 06bverda125 19/11/09 11:21 Página 37 CLD, Neteja i Gestió Ambiental Gran Via de Carles lll, 98, 3a. planta 08028 Barcelona tel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330 85 23 a. e.: info@grupcld.com web: www.grupcld.com B verda 125. Agost 2009 37 06bverda125 19/11/09 11:21 Página 38 38 B verda 125. Agost 2009 06bverda125 19/11/09 11:21 Página 39 06bverda125 19/11/09 11:21 Página 40