01bverda123  15/4/09  09:22  Página 1
Barcelona verda. Abril 2009 núm. 123
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 2
LA PORTADA
Un any més, els nens i nenes de Barcelona gudes durant la primavera a Barcelona.
han fet de jardiners per un dia, plantant i La Festa de la Primavera Escolar precedeix
tenint cura de les plantes a nou parcs de la la multitudinària Festa de la Primavera
ciutat. Aquesta activitat se celebra des del Ciutadana, que aquest any s’ha fet al Parc
1987 i avui és una de les tradicionals benvin- de la Ciutadella.
3 Editorial 16 B verda 30  Apunts de jardineria 
Opció de ciutat Flors i fulles de gerani
4 Notícies 20  Espai metropolità 32  Fulls tècnics 
El jardí amagat La percepció del verd
35  Pàgines verdes
11  Opinió 22 Reportatge 
Les plantes invasores Les encertades contradiccions de Cerdà
12  Agenda 21 de Barcelona 26  Paisatgisme 
La roba també es recicla Els Jardins de Santa Clotilde
14  El personatge 28  Eduquem per a la sostenibilitat 
Toni Solanas, arquitecte A les escoles, fem Agenda 21
Publicació bimestral Consell assessor Assessor lingüístic
Núm. 123 abril del 2009 Direcció Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona: Marià Pou Nadal
Joan Andreu Verdaguer
Presidenta Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona: Fotografia
Imma Mayol i Beltran Miquel Vidal Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya
Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira
Vicepresidenta Diputació de Barcelona: Manuel Canes Foto portada
Montserrat Sánchez Yuste Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC): Dani García
Xavier Fàbregas
Edita El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella Disseny i direcció d’art
PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona: Ruiz+company
Tarragona, 173. 08014 Barcelona Antònia Hernández
tel.: 93 413 24 00 Associació de Professionals dels espais Verds de Publicitat i patrocinis 
fax: 93 413 24 24 Catalunya (APEVC): Dina Alsawi José Luis Almudí 
e-mail: parcsijardins@bcn.cat Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona:
www.bcn.cat/parcsijardins  Salvador Rueda Secretaria i subscripcions
Observatori del Paisatge: Joan Nogué Núria Ugena
Director Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de
Jordi Campillo Catalunya: Xavier Argimon Tiratge
BCN Montjuïc: Ferran Ferrer 10.500 exemplars
Coordinació Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària
Noelia Rubio (IRTA): Pere Cabot Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opinions
expressades pels autors dels articles publicats.
Cap de redacció Gestió, producció editorial i impressió
Maria Rosa Salvadó El Tinter, S.A.L. Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la
(empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS) font. Se’n sol·licita còpia.
Consell de redacció tel.: 93 357 00 50
Maite Estrada, Patricia Falcone, Teresa Franquesa, Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra.
M. Alba Fransi, Dani García, Maria Molins, Margarita Parés, Col·laboradors d’aquest número 
Vicenç Ferrer, Montse Rivero, Coloma Rull Ernest Costa i Savoia (fotografies), Núria Gassó, Paper reciclat
Teresa Garcerán, Lurdes Planes i Sant-romà, Cyclus print Torras de 115 i 170 g
Miquel Ribas i Piera
2 B verda 123. Abril 2009
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 3
Editorial
Opció de ciutat
Quan aquest número de B verda arribi a les platges i les activitats de primavera
les vostres mans ja estarem gaudint al Centre de la Platja; la plantació de
d’una nova primavera. Després de la grups de flors arreu de la ciutat, les
letargia hivernal torna el temps de pas- obres de remodelació i millora del Pla
sejar per carrers i places de Barcelona i de Manteniment Integral.
gaudir del verd que trobem a cada racó Totes aquestes activitats i cites del
de la ciutat. Quan arriba el bon temps, calendari tenen la base en una raó molt
la vegetació reviu i omple de color, de més de fons: fer de la ciutat un espai de
llum i de vida el nostre entorn, enco- convivència, cohesió, qualitat ambien-
manant-nos la vitalitat del nou cicle tal i exemple de sostenibilitat. I ho
estacional. Aquest any, coincidint amb seguirem fent liderant el compromís
l’arribada de la primavera, es presenta cap a la sostenibilitat amb l’Agenda 21
la nova marca Barcelona pel Medi Ambient, com a model de ciutat, garantint una
que és, sobretot, el símbol d’una aposta millora continuada de l’espai públic i
ferma de ciutat. dels serveis urbans. Perquè tenim el
Barcelona vol ser una ciutat cohesiona- compromís de promoure una Barcelona
da i inclusiva, una ciutat que aposta on el verd urbà generi beneficis
per una economia del coneixement i de socioambientals i on es fomentin pau-
la qualitat, una ciutat sostenible i com- tes de consum basades en l’estalvi i l’ús
promesa en la lluita contra el canvi cli- eficient dels recursos disponibles,
màtic. I, per fer-ho possible, l’Àrea de internament i externament. Unes
Medi Ambient fa un salt qualitatiu en opcions que permetran que entre tots
la prestació de serveis i en el compro- aconseguim aquest bon ambient, del
mís amb els ciutadans amb l’objectiu medi i de les persones, que tant desit-
d’oferir una major qualitat de vida a la gem per a la nostra ciutat.
ciutadania.
Barcelona pel Medi Ambient comença amb Jordi Campillo
empenta i aire festiu, amb la Festa de gerent de Medi Ambient
la Primavera per als escolars i per a la
ciutadania; el Concurs Internacional de
Roses Noves, al Roserar de Cervantes;
els primers banys de Setmana Santa a
B verda 123. Abril 2009 3
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 4
Notícies
Barcelona dóna la
benvinguda a la primavera
3.500 escolars van fer de jardiners
als parcs de la ciutat
El març passat, l’Àrea de Medi Ambient LA FESTA ESCOLAR 
de l’Ajuntament de Barcelona va donar la L’activitat triada aquest any per a la
benvinguda a la primavera amb tot un Festa de la Primavera Escolar, Fes-la créi-
seguit d’activitats destinades a difondre xer, ha volgut establir un paral·lelisme
el respecte pel medi ambient i l’ús res- entre les necessitats de creixement
ponsable dels recursos naturals. El dia d’una planta i la gestió ecològica de la A la Festa de la Primavera
26, nou parcs de la ciutat van ser el marc ciutat. Per facilitar-ho s’ha creat un Escolar, els nens i nenes
on es va celebrar la Festa de la Primavera material didàctic que ha permès treba-
Escolar, i el dia 29, al Parc de la Ciutadella llar prèviament a l’aula el procés de van tenir l’oportunitat de
es va celebrar la Festa de la Primavera desenvolupament de les plantes. fer de jardiners per un dia
Ciutadana. Aquest any, la Festa de la Primavera ha
tingut com a escenaris el Parc de
Barcelona és una ciutat amb una densa l’Estació del Nord, a l’Eixample; l’hort
trama urbana en què els espais verds urbà de Can Mestres, a Sants-Montjuïc;
tenen un paper molt important, sigui el Parc de Cervantes, a les Corts; els
des del punt de vista ambiental o bé Jardins de la Vil·la Amèlia, a Sarrià-
com a espais de socialització cultural i Sant Gervasi; el Parc de la Creueta del
de lleure. Constitueixen, doncs, el lloc Coll, a Gràcia; 
idoni per celebrar l’arribada de la nova el Parc del Guinardó, a Horta-Guinardó;
estació amb activitats d’educació el Parc de la Guineueta, a Nou Barris; el
ambiental destinades a afavorir el Parc de la Pegaso, a Sant Andreu, i el Parc
coneixement del verd urbà, fomentar el de Sant Martí, a Sant Martí.
respecte que es mereix i créixer en la Com cada any, als espais verds on es va
cultura de la sostenibilitat. celebrar la festa, els nens i nenes van
tenir l’oportunitat de fer de jardiners
4 B verda 123. Abril 2009
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 5
per un dia i aprendre a plantar amb l’a- Davant del Museu de Zoologia, la
Medi Ambient ha repartit juda dels jardiners municipals. També Fundació Terra va fer demostracions
650.000 sobres amb van poder conèixer el nom i les caracte- del funcionament de les cuines solars
rístiques de les espècies que van plan- i va oferir una xocolatada.
llavors de tres espècies i tar durant la festa, així com dels espais Prèviament a la Festa Ciutadana,
180.000 clavells de moro verds on es van fer les activitats. Els aquest any s’han tornat a repartir a les
escolars van arribar als llocs de planta- llars de la ciutat sobres amb llavors,
ció acompanyats per un monitor, que concretament 650.000 sobres amb gra-
els va parlar de les plantes, la ciutat i la nes de flors de nit (Mirabilis jalapa), de
sostenibilitat, i dos músics van alegrar pèsol d’olor (Lathyrus odoratus) i de lava-
amb les seves melodies la feina dels tera (Lavatera trimensis), per facilitar als
escolars jardiners. barcelonins i barcelonines la possibili-
tat de gaudir de la primavera enjardi-
LA FESTA CIUTADANA nant les finestres, terrasses i balcons.
El dia 29 de març, el Parc de la Una cosa que també han pogut fer amb
A la Festa de la Primavera Ciutadella va ser, un cop més, l’espai els 180.000 testos amb clavells de moro
on es va celebrar la Festa de la (Tagetes patula) que l’Àrea de Medi
Ciutadana es van fer Primavera ciutadana, que va comen- Ambient va regalar en diferents punts
tallers de jardineria i çar amb cert retard degut a la pluja. la ciutat. Els dies 24, 25, 26 i 27 de
d’educació ambiental Els assistents van poder participar en març, els clavells de moro es van repar-
tallers de jardineria i d’educació tir a les floristeries del Gremi de
ambiental, i els més petits, en tallers Floristes de Barcelona; els dies 27 i 28, a
a la ludoteca. La festa va comptar amb l’estand que Parcs i Jardins va instal·lar
l’actuació de grups musicals i d’espec- a la plaça de la Catedral, i el dia 28 de
tacles de teatre i de circ, i tothom va març, al matí, a l’entrada de vint-i-un
ser obsequiat amb clavells de moro. mercats municipals.
B verda 123. Abril 2009 5
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 6
Segueixen a bon ritme les actuacions del
nou Pla de Millora Integral de l’Espai Públic
Durant el primer trimestre d’aquest cions, en alguns carrers també s’ha
any ja s’han acabat algunes de les obres millorat el clavegueram i s’han incre-
que formen part del primer paquet mentat els punts de llum.
d’actuacions de remodelació i millora
dels carrers inclosos en el nou Pla de EL PLA DE MILLORA
Millora Integral de l’Espai Públic 2008- El nou Pla de Millora Integral de l’Espai
2011. Les primers obres es van començar Públic, amb una inversió d’uns 136
el novembre passat en quatre carrers, milions d’euros, preveu actuar en un
tres a l’Eixample i un a Ciutat Vella, i el total de 1.640 carrers i places, el 40%
desembre, a tretze carrers més, situats dels 4.129 que conformen la ciutat. 
en nou districtes de la ciutat. Si hi A més de la renovació dels espais ciuta-
sumem les obres que s’han iniciat el dans, en el pla destaca la reducció dràs-
març d’aquest any en vint-i-un carrers tica de la contaminació lumínica grà-
més als deu districtes de Barcelona, ja cies a la instal·lació de 23.000 lluminà-
s’estan remodelant i millorant un total ries netes. Les obres s’han donat a
de trenta-vuit carrers. conèixer a tots els veïns i comerciants,
En tots els casos s’ha remodelat la cal- en el marc de la campanya de comuni-
çada deixant un carril per a la circula- cació del Pla de Millora dels Barris de
ció dels cotxes; s’han ampliat les vore- Barcelona, mitjançant l’enviament
res, que s’han deixat al mateix nivell de d’una carta i una sèrie de cartells infor-
la calçada, de manera que s’ha trans- matius. Aquesta campanya, sota el
format el carrer en plataforma única; lema “Tu ets el teu carrer”, la protago-
s’ha plantat nou arbrat, s’ha renovat nitzen els mateixos veïns o veïnes dels
l’enllumenat i s’han soterrat les línies carrers o passatges afectats i busca, a
aèries; s’ha renovat el mobiliari urbà, més d’informar sobre les actuacions, la
s’han netejat les façanes i se n’han tret corresponsabilitat ciutadana en el bon
les pintades. A més d’aquestes actua- manteniment de l’espai públic.
El passatge Mercader un cop acabades les obres
del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic
Celebració del Dia Mundial de l’Aigua
El 22 de març passat es va celebrar, al hi va participar amb un dels estands,
passeig Joan de Borbó, l’onzena edició on es va oferir informació i es van fer
del Dia Mundial de l’Aigua, organitza- activitats d’educació ambiental. L’acte
da pel Departament de Medi Ambient i central de la celebració va consistir en
Habitatge i l’Agència Catalana de la interpretació de la Cantata de l’aigua,
l’Aigua. Durant la jornada es van fer en què van participar cinc-cents nens i
activitats per a totes les edats, amb nenes. Aquesta diada mundial també
actuacions musicals en directe i espec- va servir per donar a conèixer les mesu-
tacles centrats en l’aigua i tallers per res que s’estan portant a terme per
als més menuts amb el propòsit de garantir una gestió eficient de l’aigua i
conscienciar sobre l’estalvi i l’ús efi- alhora incidir en el seu valor i la seva
cient d’aquest recurs. L’Àrea de Medi fragilitat.
Ambient de l’Ajuntament de Barcelona
6 B verda 123. Abril 2009
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 7
L’IES Rubió i Tudurí i el Centre de
Formació del Laberint, d’aniversari
El 17 de març passat, al Centre Cívic de JARDINS I JARDINERS
Sants, es va inaugurar l’exposició Ara fa setanta-cinc anys, Nicolau M.
“Jardins i jardiners, art, ciència i ofici a Rubió i Tudurí, aleshores director del
Barcelona”. Aquesta exposició, junta- Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament
ment amb la taula rodona “Jardineria, de Barcelona, va fundar l’Escola de
professió i formació. La importància de Jardineria amb l’objectiu de formar pro-
la formació en la professió jardinera, fessionals que s’ocupessin dels jardins
en els centres educatius i en les empre- públics de la ciutat. Aquesta era una
ses”, és un dels actes més destacats dels peça més, encara que imprescindible,
que s’estan celebrant des de finals de de l’estratègia que Rubió i Tudurí havia
l’any passat amb motiu del setanta-cin- anat desenvolupant per crear i consoli-
què aniversari de l’IES Nicolau M. dar un sistema d’espais verds a
S’ha destacat la Rubió i Tudurí i del quinzè aniversari Barcelona, dimensionat d’acord amb la
importància de la del Centre de Formació del Laberint. singular configuració de la ciutat.
L’exposició és un recorregut gràfic per Aquest aspecte i molts més formen part
formació en jardineria la història de la jardineria barcelonina de l’exposició organitzada amb l’objec-
durant l’època contemporània, distri- tiu de mostrar la importància que ha
buïda en quatre àmbits: els parcs i jar- tingut la formació rebuda pels jardi-
dins, els professionals que els han fet ners, primer a l’escola fundada per
possibles, la seva divulgació i foment, Rubió i que encara porta el seu nom i
i les diferents experiències formatives. més tard al Centre de Formació del
Quant a la taula rodona, hi van partici- Laberint. És per aquest motiu que el seu
par Andreu Massoni, president del nucli central retrata gràficament què és
Gremi de Jardineria de Catalunya i mes- i què ha estat l’Escola de Jardineria, la
tre jardiner; Flora Miserachs, mestra procedència i el destí dels centenars d’a-
jardinera, especialista en art floral; lumnes que hi han passat, les tasques
Salvador Pi, tècnic especialista en jardi- formatives, el professorat, les pràcti-
neria i mestre jardiner, coordinador ques i els viatges i visites tècniques; l’e-
dels cursos per a aficionats del Centre volució, en definitiva, d’aquesta insti-
de Formació del Laberint 1993-2007; tució que s’ha anat reinventant i que ha
Julià Silvestre, mestre jardiner titulat a sabut adaptar formats i continguts a les
Versalles i assessor tècnic de cultiu de noves necessitats formatives de la socie-
planta ornamental i jardineria, i Eloi tat. L’any 1993 hi va haver un punt d’in-
Vidal Balañà, cap de l’Àrea de Gestió flexió, amb la fundació del Centre de
Administrativa i Formació Formació del Laberint, creat per atendre
Professional. Va fer les funcions de la demanda de cursos d’aficionats i des-
moderadora Àngela Romeu, coordina- envolupar una línia nova de formació
dora pedagògica de l’Escola de per a tècnics i professionals, amb l’ob-
Jardineria. jectiu de donar resposta a les seves
necessitats formatives.
B verda 123. Abril 2009 7
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 8
La recollida selectiva de residus
a Barcelona segueix augmentant
L’any 2008, a Barcelona es van recollir amb l’any 2007 un 2,5%, i la de volumi-
861.096 t de residus, un 33,6% de les nosos, un 5,5%. Finalment, la fracció
quals corresponen a les fraccions de resta (no selectiva) es va reduir un 1,1%.
recollida selectiva (289.130 t), cosa que
representa un increment del 0,7% en ELS PUNTS VERDS
relació amb l’any anterior, quan el total A més de l’augment de la recollida
de la recollida selectiva registrada va selectiva, una altra dada important és
ser de 287.085 t. Des del 2004, any en que durant el 2008 es va consolidar l’ús
què la recollida selectiva representava dels Punts Verds de barri, i especial-
231.812 t, el pes d’aquesta fracció s’ha ment dels Punts Verds mòbils, amb un
incrementat un 25%. increment de prop de 100.000 visites,
En total, el volum de residus generats a cosa que representa un 28% més respec-
Barcelona es va reduir un 0,5% respecte te al 2007 i un augment percentual del L’any 2008 es van recollir a
al 2007. La mitjana de residus generats 151% des del 2004. Els equipaments
per ciutadà a Barcelona es va situar l’any existents van augmentar la quantitat Barcelona 861.096 tones de
2008 en 1,47 kg/habitant/dia, xifra infe- de residus rebuts de les 20.642 t recolli- residus
rior a la mitjana registrada a Catalunya des el 2007 a les 20.945 del 2008, cosa
el 2007, amb 1,64 kg/habitant/dia, i que significa un increment de l’1,5%.
lleugerament per sobre de la registrada a La ciutat de Barcelona va comptar l’any
l’Àrea Metropolitana, amb 1,44 kg/habi- 2008 amb una xarxa integrada de 12
tant/dia, segons dades provisionals del Punts Verds de barri, 8 Punts Verds de
2008. zona i 8 camions mòbils, amb 96 para-
El pes corresponent a les tres fraccions des setmanals de tot el matí o tota la
de la recollida selectiva (paper/cartró, tarda. L’any 2007 es van introduir
envasos i vidre) va augmentar en rela- importants millores en aquest servei,
ció amb l’any anterior. Així, es va reco- incrementant els horaris dels Punts
llir un 3,1% més de paper-cartró (conte- Verds de barri o ampliant els Punts
nidor blau), un 8,3% més d’envasos Verds mòbils. El 2008 es va posar en
(contenidor groc) i un 4,6% més de marxa el Punt Verd de Can Basilio (dis-
vidre (contenidor verd). La recollida tricte de Ciutat Vella). Per a l’any 2009
d’orgànica (actualment present en el està prevista l’obertura de 7 Punts Verds
34% de les llars, a través de contenidor o de barri més, així com la redistribució
bústia taronja o de bicompartimentat dels Punts Verds mòbils existents.
taronja/gris) va disminuir en relació
El 2008 es va recollir un 3,1% més de paper
i cartró que el 2007
8 B verda 123. Abril 2009
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 9
Arriba el Concurs Internacional
de Roses Noves de Barcelona
Espai del Roserar de Cervantes dedicat al Concurs
Internacional de Roses Noves de Barcelona
Els dies 8, 9 i 10 de maig se celebrarà, al aproximadament. El cap de setmana del
Roserar de Cervantes, la novena edició 9 i 10 de maig s’han organitzat tot un
Aquest any competiran del Concurs Internacional de Roses seguit d’activitats adreçades al públic,
catorze obtentors de vuit Noves de Barcelona. Aquest any hi com- amb tallers d’educació ambiental i d’art
petiran catorze obtentors de vuit paï- floral, entre d’altres. 
països, que han presentat sos: Dinamarca, Alemanya, França,
un total de quaranta-nou Bèlgica, EUA, Regne Unit, Espanya i L’OBTENCIÓ DE NOUS ROSERS
Irlanda, que han presentat un total de Les noves varietats de rosers s’obtenen a
noves varietats de rosers quaranta-nou noves varietats de rosers. través d’encreuaments entre dues varie-
Per categories de concurs, el grup de tats preexistents. Aquesta operació, que
rosers més nombrós del total de qua- se sol fer a la primavera, ha de ser molt
ranta-nou que s’han presentat aquest curosa. Cada flor fecundada s’etiqueta i
any són els floribunds (FL), amb divuit es protegeix perquè no hi arribi pol·len
rosers, seguits per setze híbrids de te estrany. A la tardor, el fruit madura i es
(HT), onze paisatgístics (PAI) i quatre cull i, quan arriba de nou la primavera,
miniatura i entapissants (MIN-TAP). es fa la sembra. Anant bé, germinaran
Aquestes categories permeten valorar diferents plantes, sovint totes amb
en una major igualtat de condicions caràcters diferents, heretats dels proge-
cada varietat, ja que cada grup presenta nitors. Quan aquestes plantes creixen
unes característiques morfològiques i –durant el primer juny o, més sovint,
de llinatge equiparables. durant el juny del segon any de vida– ja
tenen gemmes prou madures per ser
OBRIR TEMPORADA empeltades a sobre d’un roser silvestre o
La benignitat del clima de Barcelona fa gavarrera, que els aportarà prou vigor, a
que la nostra ciutat obri la temporada través de les arrels, perquè donin de si
mundial de concursos de roses noves. tot el que tenen.
Així, aquest concurs és un excel·lent apa- La fase següent, quan el roser es va fent
rador de les novetats roseristes per als adult, permet observar les veritables
professionals i el públic en general, cosa qualitats que apunta la nova varietat.
que afavoreix el coneixement i l’estima Moltes són dèbils, no aporten cap nove-
pels espais verds urbans i contribueix a la tat o no tenen suficiència.
projecció de la ciutat i el seu roserar. Malauradament, solen ser la majoria.
El dia del concurs, el 8 de maig, el Les que són prou bones es van repro-
Roserar estarà tancat fins a mitja tarda duint per fer mena i poder-les dur als
perquè el jurat pugui valorar els rosers concursos. 
presentats. Un cop lliurats els premis, el
Roserar s’obrirà al públic cap a les 17 h,
B verda 123. Abril 2009 9
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 10
El projecte de la Central de
Generació d’Energies surt a concurs
L’Entitat Metropolitana de Serveis A més, incideix en una zona de la ciu-
Hidràulics i Tractament de Residus i tat en expansió: el barri de Marina de la
l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant Zona Franca i l’àrea veïna del terme de
l’empresa pública TERSA (Tractament de l’Hospitalet de Llobregat, sotmesa a
Residus, S. A.), han convocat un concurs diversos plans de reformes urbanísti-
internacional per atorgar el desenvolupa- ques. Totes aquestes circumstàncies
ment del projecte de la Central de afavoreixen la implantació de noves
Generació d’Energies Zona Franca - Gran tecnologies i projectes innovadors amb
Via l’Hospitalet. La central d’energies és uns objectius clars: la millora en l’efi-
un projecte emblemàtic des del punt de ciència i en l’estalvi energètic per
vista d’I+D, constituït per un edifici cen- reduir gasos d’efecte hivernacle, princi-
tral amb una planta de generació de calor pals causants del canvi climàtic. 
i fred i una planta de biomassa, una Quan la central estigui totalment en
xarxa de distribució de calor i fred (DH&C) servei s’estima que es reduiran unes Terrenys on es construirà la Central de Generació
i un sistema de recuperació del fred resi- 9.200 tones d’emissions de CO2 l’any. d’Energies Zona Franca - Gran Via l’Hospitalet
dual de la regasificadora del port. Aquesta xifra equival a la quantitat
Aquest projecte, pioner al món i pro- anual que absorbiria un bosc mediter-
mogut per l’Àrea de Medi Ambient de rani que cobrís un 10% del territori que
l’Ajuntament, segueix l’objectiu final ocupa la ciutat de Barcelona. El nou
del Pla de Millora Energètica de equipament reduirà en un 1,12% la
Barcelona, l’eficiència energètica. demanda d’energia elèctrica a la ciutat.
Medi Ambient, a EcoProcura 2009
Entre el 25 i el 27 del març passat, repre- pública”. EcoProcura és una trobada
sentants de l’Àrea de Medi Ambient de europea que organitza ICLEI-Governs
l’Ajuntament de Barcelona van assistir Locals per la Sostenibilitat amb l’objec-
a la conferència EcoProcura 2009, que tiu de promoure la contractació sosteni-
s’ha celebrat a la capital d’Islàndia, ble facilitant la trobada entre les admi-
Reykjavík, sota el lema “Neutralitat cli- nistracions públiques (compradors) i els
màtica mitjançant la contractació dissenyadors i fabricants de productes.
10 B verda 123. Abril 2009
01bverda123  15/4/09  09:22  Página 11
Opinió Les plantes
invasores
L’acceleració i la intensificació d’activitats rang de distribució potencial. Algunes,
humanes com el comerç global, el turis- com Robinia pseudoacacia, tenen un grau
me i les migracions han estat acompa- d’ocupació molt elevat, però la majoria,
nyades del transport intencionat o invo- com Tradescantia flumminensis, encara
luntari d’espècies a regions allunyades de tenen molt territori adequat a les seves
les seves àrees de distribució naturals. necessitats per colonitzar. 
Algunes d’aquestes espècies transporta- Des del punt de vista del territori, el grau
des (espècies al·lòctones o exòtiques) d’invasió depèn de l’esforç d’introducció
poden ser introduïdes al medi natural (nombre d’espècies introduïdes) i de la
(espècies adventícies). Si una espècie susceptibilitat a la invasió o invasibilitat.
adventícia aconsegueix tenir poblacions Tant la capacitat invasora de les espècies
autosostenibles sense intervenció huma- com la invasibilitat dels hàbitats deuen
na directa, aleshores parlem d’espècie dependre de les seves característiques
naturalitzada o establerta. Algunes de les intrínseques.
espècies que aconsegueixen establir-se a Analitzant els patrons de distribució de
la natura poden esdevenir invasores i les espècies a Espanya hem trobat que les
expandir-se en el territori, i algunes d’a- àrees més envaïdes estan a prop de la
questes poden ocasionar impactes tant costa, en zones molt antropitzades, i que
ecològics com socioeconòmics. les plantes més amplament distribuïdes
Pel que fa als impactes ecològics, hi ha són dispersades pel vent. Aquests resul-
espècies invasores que poden contribuir a tats centren les bases per poder predir
una pèrdua o desplaçament de la biodi- tant el risc del grau d’invasió per espècies
versitat nativa a través de diversos meca- exòtiques com quines espècies que encara
nismes, com són la depredació, la compe- no han estat introduïdes poden ser les
tència o la hibridació amb espècies nati- més invasores. Des del punt de vista de la
ves. També hi ha espècies que poden alte- gestió d’aquestes espècies, hem de tenir
rar les condicions de l’ecosistema natiu a en compte que podem incidir en diferents
través de canvis en l’estructura de l’hàbi- estadis del procés d’invasió. En primer
tat, com són els canvis en el règim de per- lloc, es pot prevenir la introducció de
torbacions (per exemple, la freqüència noves espècies en un territori mitjançant
dels incendis) o en els cicles de nutrients. les anàlisis del risc d’invasió. Des del
Núria Gassó Els impactes socioeconòmics poden ser de CREAF hem comprovat que el protocol
doctora en Biologia diversos tipus; per un costat, la pèrdua d’anàlisi de risc d’invasió que es fa servir
Centre de Recerca Ecològica econòmica directa (per exemple, en l’a- per prevenir invasions de plantes a
i Aplicacions Forestals (CREAF) gricultura), o els costos econòmics de la Austràlia podria funcionar per a Espanya,
seva gestió, i per l’altre, la pèrdua del tant per preveure el risc d’invasió de les
valor paisatgístic o els problemes que espècies adventícies que ja tenim al terri-
poden generar per a la salut humana. tori com per identificar espècies que enca-
Des del punt de vista de la recerca, s’està ra no han estat introduïdes i que podrien
treballant en el desenvolupament de tèc- arribar a ser molt invasores. En segon
niques que ens ajudin a entendre què lloc, per a aquelles espècies que encara no
determina l’èxit d’invasió d’una espècie o s’han expandit i tenen poblacions molt
en un territori. En el cas de les plantes, a localitzades es pot plantejar una eradica-
Espanya, segons les dades de l’Atlas de las ció total de les poblacions a nivell local.
plantas alóctonas invasoras de España, hi ha Per últim, per a aquelles espècies que ja
unes mil espècies al·lòctones, de les estan molt esteses en el territori no és via-
quals cent es consideren invasores. ble una eradicació i, per tant, només es
A partir d’aquestes dades, des del CREAF poden controlar les poblacions ja exis-
(Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions tents. Per dur a terme aquestes accions
Forestals) hem calculat els rangs de dis- cal, però, una bona recerca, molta sensi-
tribució actuals de les cent plantes inva- bilització ciutadana i un bon marc legal.
sores, els rangs de distribució potencials El gener del 2008 va aparèixer al BOE la
i el grau d’ocupació actual d’aquestes Llei del Patrimoni Natural i de la
àrees de distribució potencials. Així, Biodiversitat, on hi ha, per primera vega-
hem vist que més de la meitat d’aquestes da, un article dedicat a la prevenció i el
plantes no ocupen encara el 50% del seu control d’espècies exòtiques.
B verda 123. Abril 2009 11
02bverda123  15/4/09  09:25  Página 12
La roba també Agenda 21
es recicla
L’Ajuntament de Barcelona i el pro- la ciutat iniciant la producció i venda
grama Roba Amiga han desenvolu- de draps per a neteja. 
pat, al llarg dels darrers dos anys, un En el període 2006-2008, el programa
projecte per a la consolidació de la ha permès incrementar la xarxa en 36
recollida i el reciclatge del residu tèx- nous contenidors i 35 punts de recolli-
til familiar a la ciutat. L’objectiu: el da, ha generat una desena de nous llocs
foment de la inserció sociolaboral de treball i ha incrementat un 50% el
mitjançant la reutilització i el reci- volum de recollida, de manera que s’ha
clatge de la roba, assegurant la soste- arribat a la xifra d’1.458.522 kg de roba
nibilitat ambiental, econòmica i ètica usada, amb una mitjana d’1,23 kg de
de tot el procés (recollida, tractament roba/habitant/any.
i venda).
El projecte de consolidació de la recolli- ROBA AMIGA
da i el reciclatge del residu tèxtil va Des de fa cinc anys, l’Ajuntament de
establir com a objectius específics aug- Barcelona i dues entitats que impulsen
mentar la recollida d’aquest residu a el projecte Roba Amiga (Fundació El projecte Roba Amiga va obrir una
Barcelona incrementant la presència Engrunes i Fundació Formació i Treball) botiga de 250 m2 al districte
dels contenidors específics i introduir el disposen d’un marc de col·laboració, de Sant Martí el desembre de 2008
reciclatge per al residu tèxtil recollit a l’Acord Cívic per una Barcelona Neta i
12 B verda 123. Abril 2009
02bverda123  15/4/09  09:25  Página 13
A Barcelona hi ha més d’un centenar de
contenidors on dipositar les peces
de roba que ja no s’utilitzen
Sostenible, per fomentar la recollida processos de valorització i millora a les
selectiva de roba usada a la ciutat. botigues, a fi de rendibilitzar l’activitat
El programa Roba Amiga és un projecte i garantir la sostenibilitat del recurs.
d’inserció laboral a través de la reutilit- En aquest sentit, s’han fet millores en
zació de roba en bon estat a Catalunya. els sistemes de tria, etiquetatge, distri-
Promou el reciclatge de la roba per dis- bució, emmagatzematge i exposició
minuir l’impacte ambiental produït per dels productes a les botigues. 
la roba rebutjada. Està impulsat per la L’important increment en la capacitat
Fundació Un Sol Món, amb les entitats de manipulació de roba ha facilitat l’o-
Aires (Associació Intersectorial de bertura, a càrrec de la Fundació
Recuperadors i Empreses Socials de Formació i Treball (FiT), d’una nova
Catalunya) i Càritas Catalunya. La botiga Roba Amiga a Barcelona el de-
roba, després d’una rigorosa selecció i sembre passat. Aquesta botiga és la
classificació, es distribueix a botigues més gran de la xarxa que s’ha obert fins
de segona mà o majoristes del Tercer ara a la ciutat, amb 250 m2, i dóna
Món, es recicla per fer draps o es desti- feina a cinc persones.
na a altres utilitats. Pel que fa al foment del reciclatge per al
residu tèxtil recollit a Barcelona, el pro-
OPORTUNITATS DE MILLORA grama ha estimulat la producció i
Per assolir l’increment de la xarxa de venda de drap per a neteja a partir de la
El programa ha permès recollida de roba, el programa va iden- creació d’un espai de 100-150 m2 per a
incrementar la xarxa en tificar, en primer lloc, nous punts d’u- la instal·lació d’una primera unitat de
bicació de contenidors, prioritzant els tall de peces de cotó i premsat de drap.
36 nous contenidors i 35 emplaçaments amb una major ràtio de En el marc del desenvolupament del pro-
punts de recollida recollida. Així, es van detectar oportu- grama, durant els anys 2007 i 2008,
nitats de millora, que van derivar en entre totes dues entitats (Fundació
l’ampliació dels punts de recollida i Engrunes i Fundació Formació i Treball)
dels contenidors distribuïts per tota la es van valoritzar (reutilitzar o aprofitar
ciutat: xarxa de punts de verds (fixos, per fer draps) 780 t de residu/any, amb
mòbils i centres col·laboradors), centres una producció de drap de 34,5 t l’any
comercials, equipaments esportius, 2007 i de 69,4 t el 2008. Pel que fa als per-
espais verds, centres cívics o gasoline- centatges de roba valoritzada, el 2007 es
res. La revisió també va permetre va situar en el 53,6%, i el 2008 (segon
replantejar ubicacions i reposar conte- any), en el 52,7%, amb resultats superiors
nidors d’escàs rendiment o fets malbé al que s’esperava inicialment (entre el 30-
per incivisme. 40%). Aquest programa s’ha gestionat
des de la D. S. Gestió del Coneixement-
GARANTIA DE TRACTAMENT Programa Ajuntament+Sostenible, en
Al llarg d’aquests dos anys, el programa virtut de l’acord establert amb la D. S. de
també ha treballat per reorganitzar els Neteja i Gestió de Residus.
B verda 123. Abril 2009 13
02bverda123  15/4/09  09:25  Página 14
Toni Solanas El personatge
arquitecte
“S’ha perdut la cultura de
l’habitabilitat de l’habitatge”
Toni Solanas forma part del col·lectiu tots aquests àmbits. Com que l’impacte
emergent d’arquitectes interessats a zero no existeix, hem d’anar a mínims;
fomentar l’aproximació entre arquitec- és a dir, consumir pocs recursos i gene-
tura i sostenibilitat, no tan sols mitjan- rar uns residus que es puguin reciclar i
çant l’exercici de la seva professió, sinó que no siguin tòxics ni perjudicials.
també a través de la divulgació i la ges- Això vol dir edificis amb baixes emis-
tió. Autor del projecte de la Fàbrica del sions de CO2, en la construcció dels
Sol (l’antiga Fàbrica del Gas, a la quals es facin servir materials que no
Barceloneta), l’any 1987 se li va atorgar el siguin perjudicials per a les persones i
Premi Ciutat de Barcelona per la rehabi- que aprofitin els recursos naturals: l’ai-
litació de la Casa Granell. És president de re, l’aigua de la pluja, l’energia del sol;
l’Agrupació AuS (Arquitectura i que, d’una manera o altra, imitin els
Sostenibilitat) del Col·legi Oficial cicles tancats de la natura i que no mal- Hem de resoldre els
d’Arquitectes de Catalunya i, pel que fa a baratin recursos, al contrari del que problemes en origen i anar
la seva tasca divulgativa, destaca la habitualment es fa en la construcció.
publicació de Vivienda y sostenibilidad en Tornar, d’alguna manera, a la cons- cap a la cultura de la
España, editada en dos volums. trucció tradicional, que suplia la manca prevenció
de recursos amb una gran saviesa apli-
Com ha de ser un edifici sostenible? cada; però amb els elements nous de
Considero que la sostenibilitat té quatre què ara disposem, tant pel que fa a
potes: l’ambiental, la social, l’econòmi- materials com a sistemes constructius.
ca i la cultural –que jo, amb altres, afe-
geixo a les tres primeres–. Un edifici I la pota cultural?
sostenible comprendria actuacions en Aquest és el principal canvi que s’hau-
14 B verda 123. Abril 2009
02bverda123  15/4/09  09:25  Página 15
ria de produir. Avui, un habitatge s’ha Hi ha molt bons materials naturals per
convertit en una inversió, ha esdevin- a aïllaments, com la llana d’ovella, el
gut patrimoni, negoci, i això, en el suro o la virosta de fusta. La construc-
fons, és com el joc de la piràmide. S’ha ció té a l’abast materials molt sans i
perdut la cultura de l’habitabilitat de que consumeixen molt poca energia,
l’habitatge, i, per tant, els conceptes de com morters i materials per arrebossar.
qualitat. És a dir, que quan algú busqui La tecnologia permet avui dia fer servir
pis valori l’orientació al sud perquè és un material tan tradicional com la
la millor en el nostre clima: calenta a fusta per fer parets i forjats estructurals
l’hivern i protegible a l’estiu; que valori prefabricats, amb uns costos molt com-
la ventilació encreuada. Qui compra un petitius. Un bon exemple és una escola
La pota cultural vol dir pis sense mirar que tingui ventilació que estan fent uns companys a
invertir a viure millor encreuada està fent una mala inversió, Bellaterra. La van muntar en sis dies.
perquè s’hi torrarà. I tot això no ho El material és més car que d’altres, però
mirem. La gent s’està gastant molts la mà d’obra baixa molt. Seguint amb
diners en un mal producte. És curiós, els costos, d’entrada, les plaques solars
però el mercat no ha valorat aquestes tèrmiques poden semblar cares, però, si
coses. Un pis ben orientat val el mateix es calcula el consum d’energia per
que un de mal orientat! La pota cultural escalfar aigua, en molt pocs anys s’han
vol dir invertir a viure millor. amortitzat. 
L’arquitectura sostenible és sem- De què depèn que es modifiquin els
blant a la d’abans, però millorada criteris constructius i els hàbits cul-
tecnològicament? turals?
Evidentment. Tenim noves tecnologies De la confluència de tothom, tot i que
i hem d’aprofitar les que ens vagin més la de l’usuari és la més important. Si la
bé, i hem de tenir en compte allò que gent ho demana, se li donarà.
deia al principi: quin consum energètic Evidentment, hi han d’intervenir l’ad-
fem, perquè anem cap a l’escassesa d’e- ministració, els tècnics, els promotors i
nergia i de materials i, per tant, hem els constructors. I cal més informació,
d’utilitzar les tècniques menys agressi- perquè en aquestes coses encara hi ha
ves. I això, a vegades, no es veu a sim- un gran desconeixement.
ple vista. El CO2 no es veu. Necessitem
poder mesurar les coses d’una altra Què podem fer a Barcelona per
manera. Hi ha tecnologies que consu- millorar el que tenim?
meixen molt CO2 i d’altres que no; hi Rehabilitar. A Barcelona i a tot arreu.
ha materials que són escassos i que s’a- És bàsic entrar en aquest camp, perquè
cabaran d’aquí a pocs anys, i ho hem de tenim milions d’habitatges fets de
Qui compra un pis saber, perquè els haurem de deixar de qualsevol manera, que consumeixen
sense mirar que tingui fer servir, o fer-los servir el mínim pos- una quantitat d’energia brutal. 
sible. Hi ha materials que es poden A Europa, el 50% de l’oferta d’habitatge
ventilació encreuada reciclar; d’altres, no. Necessitem la tra- és de rehabilitació i aquí només és el
està fent una mala dició, però amb això no n’hi ha prou. 10%, i n’hauríem de fer molt més que a
Ens calen nous coneixements. Europa, perquè tenim un parc immobi-
inversió liari de més mala qualitat. I cal rehabi-
On comença la sostenibilitat en l’ar- litar amb criteris de sostenibilitat. Per
quitectura? exemple, l’aïllament s’ha de posar per
Hem de començar nosaltres, els tèc- fora de l’edifici, no pas per dins dels
nics. De fet, abans han de començar els habitatges, que és on es posa perquè és
urbanistes, i després, els tècnics, per- més còmode i, aparentment, més
què, segons com s’orientin els edificis, ràpid. Quan un manobre ho ha fet un
segons el gruix dels materials, segons parell de cops per fora s’adona que fun-
la inèrcia, segons els lligaments, pro- ciona. Hi ha molta mandra mental per
duirem una qualitat en els edificis que canviar, justament en una època en
farà, per exemple, que no es requereixi què les coses canvien molt de pressa i,
consumir energia en aire condicionat. no sé per què, algunes s’accepten i d’al-
Hem de resoldre els problemes en ori- tres no.
gen i anar cap a la cultura de la preven-
ció. Si ho haguéssim fet abans voluntà- Hi som a temps?
riament i d’una manera organitzada, Bé, aquí ja hi entren els sentiments,
ara no ens caldria anar cap a l’austeri- les emocions personals. Jo sóc un ena-
tat per força. morat de Barcelona, tot i que sóc de
Girona. I és que, en el fons, en totes
Quines alternatives hi ha actual- aquestes qüestions, s’hi ha de posar
ment pel que fa als materials de estima, perquè molts cops és més una
construcció? qüestió d’amor que no pas de ganes.
Per exemple, en pintures hi ha alterna-
tives per a tot, llevat de les pintures per Maria Rosa Salvadó
protegir del foc, on encara, que jo sàpi-
ga, no es disposa de materials naturals.
B verda 123. Abril 2009 15
03bverda123  15/4/09  09:26  Página 16
B verda La feina dels jardiners de Barcelona
Hardenbergia violacea
16 B verda 123. Abril 2009
03bverda123  15/4/09  09:26  Página 17
CIUTAT VELLA SANTS-MONTJUÏC SARRIÀ-SANT GERVASI
Avinguda de la Catedral Jardins d’Elisenda Sala Ronda de Dalt
Els parterres de les escales de la catedral En aquests jardins s’han construït tres Als parterres de gespa que hi ha a l’al-
estan enjardinats amb 6 oliveres (Olea trams d’escales amb llistons de fusta i tura de l’av. J. V. Foix, s’hi han plantat
europaea) i 5 xiprers (Cupressus sempervi- vorades del mateix material per evitar l’ar- 5 palmeres washingtònia (Washingtonia
rens). Amb l’objectiu que siguin més rossegament de terres cap al paviment. robusta), que el Nadal passat es van fer
ornamentals, a les oliveres se’ls ha fet Els treballs s’han fet amb l’objectiu de servir per ornamentar el pessebre de la
una poda de formació perquè tinguin millorar l’estètica i l’ús del parterre que hi pl. Sant Jaume.
forma cònica, i també s’han podat les ha a l’entrada de l’espai, i s’han comple-
branques torçades dels xiprers perquè tat amb la plantació de 58 Convolvulus cneo- Jardins de la Vil·la Florida
conservin un bon aspecte. rum, 40 Pittosporum tobira ‘Nana’, 18 pitòs- Les últimes feines de manteniment que
pors (Pittosporum tobira), 75 Gazania X hybrida s’han fet en aquests jardins han consis-
Parc de la Ciutadella i 80 abèlies (Abelia floribunda). tit en la poda dels arbustos i la seva
Una part de la vegetació que delimita el millora, amb 437 noves plantacions a
passeig dels Til·lers està formada per Plaça de la Farga base de boix (Buxus sempervirens),
tanques de pitòspor (Pittosporum tobira). Els parterres que, pel mal ús, havien Ophiopogon jaburan, marfull (Viburnum
600 m d’aquestes tanques s’han retallat quedat sense vegetació s’han tornat a tinus), galzeran (Ruscus aculeatus) i Myrsine
amb formes geomètriques, cosa que enjardinar amb 690 arbustos i 875 heu- africana; la poda de dos pins pinyers
n’ha millorat l’estètica. res (Hedera helix), pel seu caràcter entapis- (Pinus pinea), i la millora dels grups de
sant. S’han triat, entre altres espècies rosers, amb la poda dels existents i la
Passeig Marítim arbustives, l’hibisc de la Xina (Hybiscus plantació de 200 Rosa ‘Mirato’.
10 jardineres d’aquest passeig han estat rosa-sinensis), Viburnum odoratissimum, el
objecte de noves plantacions, amb un boix (Buxus sempervirens), l’arboç (Arbutus Turó Park
total de 1.200 Gazania X hybrida. unedo) i el llorer (Laurus nobilis). També A l’entrada d’aquest parc hi ha 58 alzi-
s’han plantat palmeres, concretament 8 nes (Quercus ilex) amb la capçada podada
margallons (Chamaerops humilis). geomètricament. Fa poc se’ls ha practi-
EIXAMPLE cat una poda de formació i aclarida per
Carrer Diputació mantenir-ne la forma cilíndrica.
A l’altura del c. Bruc, la gespa del par- LES CORTS
terre que hi ha sobre un pàrquing s’ha Plaça Francesc Macià Plaça Kennedy
substituït per 80 Pittosporum tobira Aquesta és una de les places més L’espai s’ha millorat amb feines de reta-
‘Nana’, una espècie arbustiva entapis- emblemàtiques de Barcelona. Les últi- llada i amb la plantació de 250 rosers de
sant amb menys necessitats hídriques mes feines de millora i manteniment la varietat ‘Sevillana’.
i, per tant, molt més sostenible. que s’hi ha fet han consistit en el canvi
d’un dels grups de rosers que hi havia
Plaça de Catalunya fins ara per la varietat ‘Escimo’, de la
Amb l’objectiu d’optimitzar el manteni- qual se n’han plantat 200 unitats.
ment del parterre principal d’aquesta L’actuació s’ha completat amb l’encebat
plaça, el grup de flor que hi havia fins dels 2.268 m2 de gespa que hi ha a la
ara, molt extens, ha estat substituït per plaça, la poda i l’entrecavat dels 150 m2
400 rosers entapissants de la varietat d’arbustatge, la poda de realçament de
‘Meilland’. El color marró de l’escorça de diferents arbres i la retallada de les
pi que s’ha posat al voltant dels arbustos entapissants.
fa que destaqui el blanc de les roses. 
Jardins de les Infantes
Per millorar l’entorn d’aquests jardins
s’han plantat rosers de la varietat
‘Sevillana’ en un parterre de 35 m2.
Avinguda de la Catedral
B verda 123. Abril 2009 17
03bverda123  15/4/09  09:26  Página 18
1. Carrer Diputació
2. Jardins d’Elisenda Sala
3. Plaça Francesc Macià
4. Ronda de Dalt
5. Escola Gravi
6. Parc del Laberint d’Horta
7. Passeig de Valldaura
8. Carrers Palomar i Cinca
9. Parc de Sant Martí
1. 2. 3.
4. 5. 6.
7. 8. 9.
18 B verda 123. Abril 2009
03bverda123  15/4/09  09:26  Página 19
GRÀCIA NOU BARRIS SANT MARTÍ
Escola Gravi Passeig de Valldaura Parc de Sant Martí
L’accés a aquesta escola ha guanyat La plantació de 650 baladres (Nerium Les tanques vegetals arbustives de
qualitat amb la plantació de verd a base oleander) a la mitgera d’aquest passeig xiprer (Cupressus sempervirens) que hi ha a
de 20 cubanes (Aucuba japonica), un ha permès donar-li una nova imatge, l’entorn del parc han estat objecte de
arbust de fulla persistent molt orna- més verda, i separar millor els dos feines de retallada. L’actuació s’ha fet
mental. carrils de circulació rodada. en un total de 600 m2. 
Park Güell Plaça Harry Walker Parc dels Auditoris
Les últimes millores fetes en aquest Els 35 arbres de l’espècie Parkinsonia Aquest parc és un dels que es van cons-
parc han consistit en la instal·lació de aculeata que hi ha en aquesta plaça han truir l’any 2004 al recinte del Fòrum. La
7 m de tanca de fusta a la zona de píc- estat objecte d’una poda de millora seva proximitat al mar va fer que s’hi
nic –que han permès separar aquest estètica i de rejoveniment. plantessin canyes (Arundo donax), que
espai de la zona enjardinada, ara més ocupen una superfície total de 1.000 m2
protegida– i de delimitadors per millo- Plaça Prosperitat i que protegeixen el parc, ja que són
rar el camí d’accés al parc des de l’av. S’ha rejovenit l’arbustatge amb la reta- una barrera de contenció de les marina-
del Coll del Portell. llada dels grups de rosers, i la superfí- des. Últimament s’han regenerat per
cie de plantació s’ha millorat amb l’a- poder garantir que continuïn fent la
Passeig de la Vall d’Hebron portació d’adob i encoixinat de restes de seva funció.
A l’altura de l’av. Vallcarca s’han espor- poda.
gat arbustos, s’han retallat enfiladis- Parc del Poblenou
ses, s’han eliminat males herbes i s’ha Les dunes són un dels elements desta-
netejat l’espai de males herbes i de SANT ANDREU cats d’aquest parc, sobretot la més gran,
brossa. Carrers Palomar i Cinca que acaba a la platja de la Mar Bella. Els
L’enjardinament d’aquests carrers s’ha últims treballs de manteniment han
millorat amb la plantació d’espècies consistit en el canvi dels 400 m lineals
HORTA-GUINARDÓ vivaces i entapissants –250 Euryops virgi- de tanca que la delimiten.
Parc del Laberint d’Horta neus i 250 heures (Hedera helix)– i l’aporta-
Al laberint vegetal que dóna nom al ció d’adob. Plaça del Clot de la Mel
2 
parc, s’hi ha fet feines de millora, que Els 4.950 m de tanques vegetals que hi
han consistit en la reposició de 300 Jardins de Can Fabra ha en aquesta plaça han estat objecte
xiprers (Cupressus sempervirens 2
). S’han retallat 1.500 m de tanques de feines de retallada. L’actuació ha
vegetals arbustives fetes amb xiprer permès donar més vistositat al conjunt
de l’espai.
Cotxeres d’Horta (Cupressus sempervirens), pitòspor
Aquestes cotxeres tenen una coberta (Pittosporum tobira), llorer (Laurus nobilis) i
ecològica enjardinada en què s’ha fet Elaeagnus pungens.
feines de millora, que han consistit en
la plantació de 340 baladres (Nerium Jardins de Massana
oleander) recuperats de l’av. Estatut de Els grups d’arbustos que hi ha en
Catalunya. L’actuació s’ha completat aquests jardins han estat objecte dels
amb l’aportació d’encoixinat a la zona treballs de retallada estacionals. S’ha
d’arbustos. actuat en una superfície total de 697 m2.
B verda 123. Abril 2009 19
03bverda123  15/4/09  09:26  Página 20
El jardí Espai metropolità
amagat
Un grup de ciques, de diferents alçades i edats, donen la benvinguda al visitant
El Jardí Botànic Històric, un petit tresor característiques particulars de l’indret
de la jardineria barcelonina, s’amaga permeten la presència de plantes de
dins de dos clots procedents d’antigues caràcter eurosiberià, pròpies de climes
pedreres, al sector de la Foixarda de més freds.
Montjuïc, darrere del Museu Nacional
d’Art de Catalunya. EL CLOT DE L’ESTANY
El Clot de l’Estany és l’únic que, de
Acabada l’Exposició Universal de 1929 es moment, es pot visitar i el de més
va plantejar la construcció d’un jardí importància botànica. La plaça de l’en-
botànic per a Barcelona. L’any 1930, el trada, actualment amb dos nivells, és
Dr. Pius Font i Quer, amb l’ajut d’al- l’espai més gran del jardí. A mà dreta,
guns jardiners, en va iniciar la planta- un grup de ciques, de diferents alçades i
ció. El Jardí no es va poder inaugurar edats, donen la benvinguda al visitant.
fins passada la guerra civil, el 17 juliol Quan es comença a baixar, la vegetació
de 1941, possiblement en el marc de les es fa més densa i l’ambient més fresc.
celebracions de commemoració de l’al- Pel camí, una Ephedra gegantina s’arros-
zamiento nacional. Avui, a més de setanta sega com un gran cuc. La remor de l’ai- El Jardí Botànic Històric
anys de la seva plantació, el Jardí gua i el cant dels ocells són la música ofereix una agraïda
Botànic Històric ofereix una agraïda d’un paisatge que culmina en arribar al
resposta a l’encert de la seva creació: un fondal, on es poden contemplar alguns resposta a l’encert de la
conjunt vegetal de dimensions i quali- dels arbres més alts de la ciutat: un frei- seva creació
tats excepcionals. Per altra banda, les xe de fulla petita, al costat d’una gran
20 B verda 123. Abril 2009
03bverda123  15/4/09  09:26  Página 21
noguera alada o alguns ginkgos, que a LA MASIA
la tardor brillen amb el seu fullatge dau- Al segon Clot hi ha la Masia, construï-
El Clot de l’Estany és rat entre el verd sempre present dels da per l’Associació de Ramaders com a
l’únic que, de moment, pins i les alzines. L’espectacularitat de granja model per a l’Exposició
les parets de les pedreres, el relleu Universal de 1929. El projecte preveia
es pot visitar i el de més abrupte i el joc de la llum entre les convertir-la en centre per desenvolupar
importància botànica fulles acaben de donar forma a un espai treballs de jardineria, llavors, multipli-
poc conegut i ple de màgia i misteri. cació de plantes, laboratoris, investiga-
ció i cultius comparatius. Aquesta part
MANTENIMENT DEL JARDÍ del Jardí encara no s’ha obert al públic,
La Mancomunitat de Municipis de però recentment s’hi ha encetat una
l’AMB s’ocupa del manteniment inte- nova experiència impulsada per
gral del Jardí Botànic Històric. El març l’Associació d’Amics del Jardí Botànic.
passat van acabar les obres adreçades a Es tracta d’un hort ecològic, que amb el
millorar l’accés al Clot de l’Estany i a suport dels tècnics del Jardí i la col·labo-
fer més suaus els recorreguts de l’ai- ració de la Mancomunitat de Municipis
gua. La plaça d’accés s’ha dividit en dos es va començar a treballar durant el
nivells. El superior, de rebuda i distri- darrer trimestre de 2008, amb força
bució cap al camí de baixada que recor- bons resultats. El primer pas d’un ven-
re el Jardí i, l’inferior, d’estada, de des- tall d’activitats relacionades amb l’hor-
Al segon Clot hi ha la Masia, cans, de contemplació, amb bancs i ticultura tradicional, que es duran a
construïda com a granja una font d’aigua potable. Una actuació terme a l’espai de la Masia. 
que redueix el pendent i que, sumada a
model per a l’Exposició la instal·lació d’un nou sistema de dre- Text: Lurdes Planes i Sant-romà
Universal de 1929 natge, evita l’efecte nociu dels forts Fotografies: Ernest Costa i Savoia
aiguats sobre els camins, els parterres i
la vegetació. Totes les intervencions
s’han fet amb la màxima discreció, per-
què no es notin. Posant en valor les pre-
existències d’aquest espai únic.
1. 2.
1. Detall de la cascada
2. La Masia
3. Al fondal hi ha alguns dels arbres més alts
de la ciutat
4. Ephedra altissima
3. 4.
B verda 123. Abril 2009 21
04bverda123  15/4/09  09:27  Página 22
Les encertades Reportatge
contradiccions
de Cerdà
El 1859, ara fa 150 anys, es va aprovar el pla urbanístic que,
a mitjans del segle XIX, convertiria Barcelona en una gran
ciutat. Amb uns criteris avançats i ambiciosos, es va pla-
nejar l’immens espai que ocupa el districte de l’Eixample.
Ens referim, evidentment, al Projecte de Reforma i
Eixample de Barcelona, més conegut per Pla Cerdà.
L’arquitecte Manuel Ribas i Piera ens acosta, en la celebra-
ció de l’Any Cerdà, al projecte i al seu autor.
22 B verda 123. Abril 2009
04bverda123  15/4/09  09:27  Página 23
Permeteu que comenci com si es tractés celona, on hom no la podia cursar, i
d’un conte. Així: “A Sant Martí de calia anar a Madrid, a l’escola única.
Centelles, al mig de l’altiplà que s’estén
per sota de cingleres de roca que han FILL DE PAGÈS
resistit la vella erosió dels anys, hi ha La primera contradicció comença quan
encara una vella masia. És el mas un fill de pagès de l’altiplà de Centelles
Cerdà. Aquí va néixer i va viure un vai- passa a aspirar a un títol molt preuat a
El Pla Cerdà és una obra let eixerit anomenat Ildefons, al qual Espanya (la gent en diu “la carrera més
esplèndida i de gran molt aviat li vingueren massa estrets el difícil de totes”); una carrera protegida
mas i el magnífic paisatge que contem- per l’Estat, pràcticament concebuda
qualitat plava cada dia. Vet aquí que quan arri- com a carrera liberal, pensada, però,
bà a ciutat esdevingué un xicot interes- per als funcionaris de l’obra pública,
sat per la política i el progrés, quelcom que aleshores començaven a modernit-
que a pagès no havia conegut. De més zar Espanya.
gran, essent membre de les Milícies Ildefons Cerdà, d’esperit inquiet, féu
Nacionals d’aleshores, que avui en di- decididament aquesta opció, i així es
ríem ‘d’esquerra’, s’anà formant un convertiria en un dels primers estu-
esperit inconformista, i, per tant, crea- diants de la novíssima Escola i, més
dor, que el portà més lluny, ara a tard, en un professional de la primera
Madrid, per estudiar una novíssima carrera que a Espanya formava engi-
carrera que es deia així: Ingeniero de nyers amb el títol guanyat per la pràcti-
Caminos, Canales y Puertos.” ca, no pas, com fins aleshores i d’ençà
Aquí s’acaba el conte, més o menys del Renaixement. Tot plegat passant
adobat per mi mateix, però que ben pels enginyers militars instruïts a
segur, obviant matisos, reflecteix la Barcelona.
realitat tal com va ser. Des d’aleshores i
fins a la proliferació de les Escoles POSICIONAMENT SOCIAL
Plànol del Pla Cerdà amb les zones verdes Tècniques espanyoles, la carrera de La segona contradicció és de tipus
acolorides: Montjuïc com a zona verda prote- Camins va ser una àmplia però concreta social, i fins i tot una mica socialista.
gida, però “no domesticada” (propietat de especialitat. Tothom sap que llur presti- L’Enginyeria de Camins, Canals i Ports,
l’Exèrcit), i els parcs enjardinats previstos gi, d’ella, dels seus alumnes i dels pro- pel fet d’estar en el vèrtex dels ensenya-
dins la trama de la ciutat fessionals que s’hi graduaven, era molt ments tècnics i, sobretot, tan a prop del
alt. Encara més si es veia des de Bar- poder, ha estat gairebé sempre portado-
B verda 123. Abril 2009 23
04bverda123  15/4/09  09:27  Página 24
ra d’un cert conservadorisme. Que em el paper el pla de l’eixample d’una ciu-
perdonin els meus amics de Camins si tat que podia haver estat gairebé tota
dic això. El cas Cerdà és insòlit també ella una garden city, amb verd públic als
per aquest motiu de no complir la regla. interiors d’illa i amb les avui poc visi-
Al meu sentir, crec que el seu Tratado és bles placetes, en els encreuaments dels L’arbrat urbà és una de les grans aporta-
curull de modernitat. L’apèndix o sego- carrers, de 20 m d’amplària. Són les cions del Pla Cerdà
na part, sobre la situació de la classe que apareixen, a cada pas de 113 m, als
obrera a Barcelona, és una base segura espais arbrats octogonals, amb un cos-
per comprovar l’estat de la justícia tat regular de 20 m de longitud, tant
social a la ciutat. per al vial com per al xamfrà.
Segueix la tercera contradicció. Deixant Aquests enclavaments regulars de verd
de banda els seus escrits i fixant-me es complementen amb els espais distri-
només en les traces del seu famós pla, buïts irregularment, que posseeixen,
es veu la tendència vers la ciutat demo- en canvi, la lògica dels grans equipa-
cràtica –com se’n dirà després–. La ments als quals donen èmfasi (vegi’s a
jerarquia dels carrers és gairebé iguali- la il·lustració acolorida del pla original
tària i la importància dels grans i petits llur distribució i atribució).
equipaments és un avenç notable sobre
el que eren els eixamples incipients de PAISATGISME
les grans ciutats del XIX. Des dels uto- Cerdà fou molt anterior a l’eclosió actual
pistes de començament de segle fins a del que ha començat a anomenar-se pai-
Cerdà, es pot dir que ningú no aborda satgisme –fins i tot abusivament–; i en
el problema de la ciutat amb els seus això va ser encara un precursor.
avantatges equitativament repartits. L’autor d’aquest article ha maldat sem-
La trama ortogonal arrenca directa- pre que ha pogut per impulsar la causa Cerdà fou un personatge
ment de les ciutats gregues de l’Àsia paisatgística, perquè crec que resumeix que honora la catalanitat 
Menor, on el model eren les ciutats per tot el que pot ser la visualització del
a la demos, en el país que inventà el mot nostre entorn. Sovint, els companys
democràcia. arquitectes, convençuts que només ells
L’esmentat posicionament de Cerdà en són posseïdors de les sagrades lleis de la
el bàndol liberal és magnífic en el sub- composició en l’espai, neguen aquest
següent terrabastall que per a la ciutat valor als enginyers. Cerdà no solament
suposà la imposició del seu pla. Anava hi pensa, sinó que el dibuixa i el projec-
contra la decisió del jurat d’un impor- ta a la gran escala que ell té entre mans.
tant concurs i contra un guanyador de Vegeu, si no, el parc riberenc del Besòs.
prestigi; tot això al cap de pocs mesos Tot allò que es diu que els enginyers
de l’adjudicació solemne a l’arquitecte només calculen i estan mancats de chispa
Rovira i Trias. En aquest cas, el poder artística ho nega Ildefons Cerdà en el seu
no s’equivocà més que en el mètode pla. Aquí hi hauria, si m’ho permeten,
impositiu. La reina Isabel II, sense la cinquena contradicció que poso a la
saber-ho, la va encertar. pública discussió, si és que el present
article n’és mereixedor. Si no fos així, La jerarquia dels carrers és
CERDÀ I EL VERD URBÀ quedeu-vos amb aquestes indiscutibles gairebé igualitària i la
Un article publicat a Barcelona Verda no afirmacions: Cerdà fou un personatge
pot ometre uns comentaris sobre com que honora la catalanitat. El Pla Cerdà és importància dels grans i
veia Cerdà el problema del verd a una obra esplèndida i de gran qualitat. petits equipaments és un
Barcelona, en el moment en què uns La gasiveria dels barcelonins, al llarg de
quants com ell abandonen vacil·lacions generacions, va conduir el pla original avenç 
i es llencen decidits vers la nova ciutat fins a una proposició bastarda (vegeu
maquinista i postmaquinista. postil·la a la il·lustració sobre l’evolució
Semblaria que aquí hi ha encara una del bloc, illa o mansana de Barcelona).
quarta sorpresa o contradicció. El Pla
Cerdà, titllat sovint de monòton i criti- Manuel Ribas i Piera, 
cat per una densitat elevada, fou sobre arquitecte
24 B verda 123. Abril 2009
04bverda123  15/4/09  09:27  Página 25
1 2
3 + 3
29.440 m
67.200 m
3 4
La seqüència permet veure l’evolució de la
mansana de l’Eixample, des de la idea
originària de Cerdà fins a la progressiva
edificació que han patit algunes mansanes.
+ 18.944,41 m3
3 Primer, el passadís central verd va perdre
+ 52.864 m
amplada; després se’n va projectar la cons-
trucció, primer al centre i després als
extrems, i, finalment, l’edificabilitat va
guanyar en alçada.
5 6
= 294.771,61 m3
+ 3
126.323,20 m
L’illa proposada per Cerdà, adequada a centrals d’illa eren jardins–. No obs- un, és a dir, 133,33 m. Aquesta xifra,
la mida de 113,33 m entre eixos de vials tant, la maleïda avara povertà dei catalani aparentment capriciosa, és la que
de la quadrícula, era molt més moder- (v. Dante Alighieri, Divina Comèdia) la va podria donar una supertrama de 3 x
na –ja que anticipava els blocs funcio- anar convertint en un producte bas- 133,33 = 400, que anys a venir seria la
nalistes apareguts setanta anys més tard, que conserva, però, les mides trama preconitzada per Le Corbusier
tard– i molt més “paisatgística”, en el importades per a la trama edificada de per al trànsit rodat.
mal ús d’aquest terme –ja que els espais 113,33, més dos semivials de 10 m cada
B verda 123. Abril 2009 25
04bverda123  15/4/09  09:27  Página 26
Els Jardins de Paisatgisme
Santa Clotilde
Els Jardins de Santa Clotilde, a Lloret de Mar, són
una mostra de la inspiració clàssica italiana adap-
tada a l’entorn i conjuguen elements diversos, com
escales, vegetació, escultures i aigua, per oferir-nos
una peça única de l’art de la jardineria.
Aquests jardins són en un espai privile- les simetries, les disposicions de fons o
giat, sobre un penya-segat abocat al les visuals ens remeten a una mescla
Mediterrani. La presència de l’aigua és del Cinquecento i el Seicento italians.
un dels fils conductors de tot el projec- Aquesta disciplina de formes no impe-
te. Mentre passegem ens envolta la deix que tot el jardí s’integri a la perfec-
remor de les ones i descobrim petits ció en l’entorn.
estanys d’aigües quietes i sortidors que
esquitxen camins i escales i que ens DESCOBERTES
mostren, en cada racó, un aspecte dife- El visitant se sorprèn des del primer
rent del jardí. moment, en arribar davant la casa, amb
El marquès de Roviralta va encarregar a la monumentalitat dels xiprers retallats
Nicolau Maria Rubió i Tudurí la cons- com a elements arquitectònics i els
trucció del jardí de Santa Clotilde, el murs vegetals, que quasi devoren els Escalinata que condueix a la part
1919, i aquest va ser el primer projecte bustos que decoren l’accés a l’habitatge baixa dels jardins
de jardí que va fer després d’obtenir la i que transmeten la sensació d’estar
titulació d’arquitectura. El jardí respira totalment immergits en la verdor. La
un aire completament renaixentista: resta del jardí se’ns anirà oferint a poc 
26 B verda 123. Abril 2009
04bverda123  15/4/09  09:27  Página 27
a poc. L’haurem de descobrir mentre responen a la necessitat de frescor i
La presència de l’aigua és passegem, sense pressa, delectant-nos ombra que els jardins de les zones càli-
un dels fils conductors de amb cada nova troballa, recorrent els des mediterrànies requereixen.
camins que ens condueixen a la part El jardí s’ha conservat sense que se
tot el projecte baixa del jardí, acompanyats del so del n’hagi desvirtuat excessivament l’espe-
mar. rit inicial, tenint en compte l’acurat i
constant manteniment que exigeix. La
LES ESCALES conservació inadequada és un dels ris-
Les escales –un dels fils del projecte– cos que corren tots els jardins que, com
adquireixen rellevància pel seu tracta- el de Santa Clotilde, són exemples para-
ment. Totes estan emmarcades per digmàtics d’estils i moments històrics
xiprers retallats, i les contrapetges estan concrets.
recobertes d’heura. L’escala principal
posseeix un atractiu especial, amb escul- EL NOUCENTISME
tures en bronze de Maria Llimona que Santa Clotilde és una sàvia mescla
representen unes sirenes, que ens reme- entre el classicisme renaixentista i
ten, de nou, a la presència de l’aigua. alguns elements propis de l’estil paisat-
Deixant enrere les escales ens dirigim gista, sobretot en l’elecció de la vegeta-
La vegetació és l’element cap al mar. La plaça que hi ha sobre el ció de la zona. Aquesta obra plasma el
d’unió entre l’exterior i penya-segat, com un balcó damunt les criteri bàsic que Rubió i Tudurí anirà
ones, ens permet contemplar el magní- perfeccionant a través dels anys, i que
l’interior fic espectacle de les platges de Lloret. trobarem a totes les realitzacions que va
La topografia del lloc influeix en tota fer durant la seva carrera. Rubió reivin-
l’estructura del jardí. Els pendents s’han dica el Mediterrani com a espai cultural
tractat sense murs de contenció, que comú. Aquest postulat, anomenat per
s’han substituït per suaus terraplens que ell “esperit llatí”, és inherent a tota la
alleugereixen el conjunt de l’espai. seva obra i la seva personalitat.
Aquests jardins són una bona mostra de
LA VEGETACIÓ l’ideari noucentista, que en el moment
És l’element d’unió entre l’exterior i de ser construïts era el moviment cultu-
l’interior. Les flors apareixen en comp- ral dominant a Catalunya, reflex del
tades ocasions; el cromatisme es fa canvi de gust i sensibilitat. El noucentis-
palès mitjançant els diferents tons de me dirigeix la mirada cap al classicisme
verd amb què compta el jardí. Les espè- de Grècia i Roma per recuperar la puresa
cies utilitzades són quasi sempre peren- de les línies. A Espanya i a Europa apa-
nes adaptades al clima mediterrani reixen moviments afins. Tot plegat con-
1. Les escales adquireixen rellevància pel seu (xiprers, tarongers, pitòspors, pins, verteix aquest espai en un exemple únic
tractament alzines, heures, marfulls), que s’ajus- i mereixedor d’una visita per part de
2. Els jardins estan situats en un penya-segat ten perfectament a la retallada que tro- qualsevol amant de l’art dels jardins.
abocat al Mediterrani bem a tot el jardí. Camins i escales sem-
pre estan emmarcats per murs vegetals Teresa Garcerán
retallats, autèntics corredors verds que Centre de Formació del Laberint
1. 2.
B verda 123. Abril 2009 27
05bverda123  15/4/09  09:28  Página 28
A les escoles, Eduquem per a
la sostenibilitat
fem Agenda 21
El març passat van començar les reunions
informatives d’orientació i suport als 240
centres educatius de Barcelona que, fins ara,
s’han adherit a l’Agenda 21 Escolar per al
curs 2008-2009. Aquest programa, iniciat
l’any 2001 en el marc de l’Agenda 21 de la ciu-
tat, té com a objectiu fomentar la conscièn-
cia ambiental dels escolars mitjançant un
procés participatiu que implica tota la
comunitat educativa de cada centre.
Acte celebrat l’octubre passat al Saló de Cent de
l’Ajuntament de Barcelona. Prop de 350 nens i
nenes, en representació dels 240 centres d’educa-
ció de Barcelona que aquest curs desenvoluparan
un projecte d’Agenda 21 Escolar, van celebrar l’inici
del programa educatiu i van ratificar el seu com-
promís amb el medi ambient i la sostenibilitat
L’Agenda 21 Escolar és un programa d’e- Aquest programa educatiu s’adreça al
ducació ambiental de l’Ajuntament de personal docent i a l’alumnat, i també
Barcelona, que desenvolupen conjunta- als altres col·lectius vinculats als cen-
ment l’Àrea de Medi Ambient i tres educatius de la ciutat, amb l’objec-
l’Institut Municipal d’Educació (IMEB), tiu d’incentivar la consciència ambien- Les escoles han
pensat per facilitar la implicació dels tal dels seus integrants i fomentar desenvolupat un riquíssim
centres educatius en la tasca de cons- accions de millora. Quant als nivells
truir un món millor i més sostenible, educatius, l’Agenda 21 Escolar va dirigi- ventall d’iniciatives
començant per la intervenció en l’en- da a escoles bressol i centres d’Educació
torn més immediat a partir d’un projec- Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i
te educatiu, de participació i d’implica- cicles formatius.
ció cívica.
28 B verda 123. Abril 2009
05bverda123  15/4/09  09:28  Página 29
1. 2.
PARTICIPACIÓ CREIXENT educativa del centre conegui i adopti els
Alumnes del CEIP Fructuós Gelabert. El conreu Des dels seus inicis, els centres partici- objectius i la metodologia participativa
d’un petit hort o d’un jardí és una activitat que pants han desenvolupat un ric ventall de l’A21E. No es tracta d’afegir una nova
molts centres inclouen en el seu projecte d’iniciatives de millora de la mateixa matèria al currículum, ni tampoc
d’Agenda 21 Escolar escola i de l’entorn. Cada any s’obre una d’omplir l’escola de papereres per al
L’Agenda 21 Escolar representa un compromís nova convocatòria tant perquè els cen- reciclatge. Desenvolupar l’Agenda 21
amb la sostenibilitat tres que ho desitgin puguin aprofundir Escolar vol dir revisar els plantejaments
el seu programa com perquè nous cen- i les pràctiques educatives i comprome-
tres s’afegeixin a aquest projecte col·lec- tre’s en algunes accions de millora.
tiu. El cas és que, des de l’inici del pro- Cada centre, en funció de les seves
grama, el nombre de centres educatius característiques i necessitats, decideix,
que s’han incorporat a l’Agenda 21 doncs, en quins aspectes centrarà els
Escolar ha anat creixent. Un xifra que seus esforços.
aquest curs escolar 2008-2009 representa
un augment del 21% respecte a l’anterior SUPORT ALS CENTRES
(de 198 a 240). L’increment d’aquest curs Cada centre té a la seva disposició un
ha estat possible gràcies a les millores catàleg de serveis i d’accions de suport i
derivades de la nova organització muni- de dinamització d’acord amb les necessi-
cipal de l’Àrea de Medi Ambient, articu- tats derivades del desenvolupament del
lada ara en quatre vectors: Aigua, seu pla d’acció ambiental. Així,
Calendari de l’Agenda 21 Qualitat Ambiental, Verd i Residus, i a l’Ajuntament de Barcelona ofereix als
Escolar 2009-2010 la tasca de coordinació feta amb els orga- centres educatius un marc comú de tre-
15 de maig de 2009: data límit de presen- nismes i les empreses vinculades amb ball, materials de suport i propostes d’ac-
tació de projectes dels centres nous les activitats educatives. tivitats, un servei permanent d’informa-
5 de juny de 2009: data límit de presen- ció telefònica i telemàtica, comunicació
tació de projectes dels centres que ja for- L’ESCOLA DECIDEIX regular a través d’un butlletí electrònic
men part de l’A21E Un fet a destacar és que l’Agenda 21 quinzenal i el web, cursos, seminaris i
Juny de 2009: notificació de l’aprovació Escolar de cada centre serà el que tallers de formació, assessorament tècnic
dels projectes aquest centre vulgui. Així, a l’hora d’e- i pedagògic, dinamització de grups de tre-
Octubre de 2009: firma del Compromís i laborar el projecte, la comunitat educa- ball i d’intercanvi d’experiències, suport
lliurament de plaques i diplomes als cen- tiva implicada decideix quins col·lectius tècnic i recursos, un servei de documen-
tres que presenten el seu primer projec- hi participaran, quins aspectes s’analit- tació d’educació ambiental i ajuts econò-
te triennal zaran, en quin ordre es farà i quins mics per als centres públics i les escoles
Juny de 2010: actes de cloenda de l’A21E seran el nombre i la dimensió dels com- d’educació especial concertades que s’a-
2009-2010 promisos a adquirir. Quant als aspectes torguen en funció de la demanda i de la
comuns, tots els projectes han de ser valoració del projecte. El programa d’ac-
Més informació: fruit de processos participatius, de revi- cions de suport d’aquest curs acadèmic
Secretaria Agenda 21 Escolar sió dels plantejaments i pràctiques edu- inclou vuit cursos, dos seminaris, deu
c. Nil Fabra, 20 - 08012 Barcelona catives i d’adquisició de compromisos tallers i cinc jornades, amb temes com la
tel.: 93 256 25 99 en accions de millora en relació amb biodiversitat, els materials i els residus,
fax: 93 237 08 94 l’ambient i la sostenibilitat. l’aigua o l’energia.
a/e: agenda21escolar@bcn.cat Així, la incorporació al programa supo-
http://www.bcn.cat/agenda21/a21escolar sa, primer de tot, que la comunitat Antònia Arasa
B verda 123. Abril 2009 29
05bverda123  15/4/09  09:28  Página 30
Flors i fulles Apunts de jardineria
de gerani
Una de les plantes més habituals als nos-
tres balcons, terrasses i jardins, el gera-
ni, encara pot sorprendre’ns si anem a
descobrir a casa dels viveristes o centres
de jardineria les diverses espècies i varie-
tats que ens posen al nostre abast.
Els geranis són originaris de Sud-àfrica, siu i disposar de temperatures càlides
una zona de clima mediterrani, i, per és tot el que ens demanaran, i ens ho
tant, l’adaptació a casa nostra s’ha fet agrairan amb unes floracions especta-
sense cap entrebanc des que van arri- culars i llargues o produint fulles de
bar, al segle XlX, i van passar a ser una mil aromes encisadores.
de les plantes ornamentals més cultiva- L’enemic més temut d’aquestes plan-
des. Sòls i substrats rics i ben drenats, tes, la papallona del gerani, causa veri-
exposició a ple sol, evitar el reg exces- tables estralls als nostres patis, jardins,
Pelargonium zonale.
Aquest és el gerani més apreciat i cultivat
30 B verda 123. Abril 2009
05bverda123  15/4/09  09:28  Página 31
1. Pelargonium Danielle Marie
2. Pelargonium Cottenham Surprise
1. 2.
balcons i terrasses. Les papallones dipo- FULLES DE MIL AROMES
siten els ous principalment sobre les Si les espècies fins ara anomenades pre-
gemmes florals i, en eclosionar, les senten un particular interès per la qua-
erugues s’hi introdueixen i avancen cap litat i la bellesa de les flors, les que pas-
a les tiges devorant els teixits interiors. sem a descriure ens captiven per l’aro-
Les espècies més afectades són ma i la fragància que exhalen les seves
Pelargonium zonale i el gerani d’heura fulles. Una d’aquestes espècies, potser
(Pelargonium peltatum), i les més resis- la menys coneguda, és Pelargonium cris-
tents als atacs són les espècies de fulles pum, nom que fa referència a les seves
aromàtiques. petites fulles arrugades, amb una deli-
cada aroma de llimona. De port erecte i
FLORS DE MIL COLORS amb poques tiges, es beneficia d’una
El gerani potser més apreciat i cultivat poda de reducció a final d’hivern. Les
és Pelargonium zonale, que es caracteritza flors són petites, de color rosat, no
per un anell circular de to fosc al limbe gaire aparents, i apareixen disperses
de la fulla, que és arrodonida i velluta- per tota la planta.
da i pot ser de color verd, daurat o mul- Pelargonium graveolens presenta unes
El gerani potser més ticolor. Floreix llargament, des de pri- fulles profundament lobulades, vellu-
apreciat i cultivat és mavera fins a final de tardor o inici tades, amb olor de rosa. Floreix a l’es-
d’hivern, amb flors senzilles o dobles i tiu, en color rosat, amb una taca porpra
Pelargonium zonale en una amplíssima gamma cromàtica. als pètals superiors. Resulta útil per
És molt sensible a les glaçades, per això allunyar els mosquits i, de les seves
no li convenen llocs amb hiverns habi- fulles, se n’extreu oli essencial per uti-
tualment freds. litzar en cosmètica.
El gerani d’heura (Pelargonium peltatum) Creixement estès, tiges flexibles, flors
ens recorda aquesta planta tant per la blanques amb nerviació porpra i grans
forma de les fulles com pel seu port fulles tomentoses que emanen una
penjant, que el fa especialment ade- intensa i refrescant aroma de menta
quat per guiar-lo amb algun suport i fer són els trets que defineixen Pelargonium
que cobreixi algun mur, deixar-lo pen- tomentosum, un gerani que podem culti-
jar per cultivar en cistelles florides o var en test o jardinera acompanyant
com a entapissant per cobrir parterres o plantes de port erecte i que cal retallar
llocs per on no es passi. Les fulles són per retenir-ne el vigorós creixement.
carnoses i amb un llarg pecíol. La flora- La malvapoma (Pelargonium odoratissimum)
ció és força llarga: des de primavera forma una mata densa i de poca alçada,
fins ben entrada la tardor. amb fulles arrodonides, grises i velluta-
Algunes espècies Molt apreciat per la qualitat i la mida des i amb una suau fragància de poma.
captiven per l’aroma i la de les flors és el gerani de flor de papa- Les flors, petites i poc aparents, aparei-
llona (Pelargonium domesticum), que ens xen a l’estiu, i en llocs de clima tempe-
fragància que exhalen les recorda els pensaments i les azalees. La rat poden fer-ho gairebé tot l’any. Pel
seves fulles floració, en nombrosos colors i varie- seu hàbit de creixement resulta molt
tats, es presenta a meitat de primavera ornamental cultivada en testos, ja que
i s’acaba a final d’estiu. Les fulles, lleu- compon un coixí suau i aromàtic.
gerament arrissades i amb el marge de
serra, són una altra de les seves caracte- Teresa Garcerán
rístiques. Per mantenir la forma com- Centre de Formació del Laberint
pacta de la planta caldrà anar pinçant-
la per afavorir-ne l’eixamplament.
B verda 123. Abril 2009 31
05bverda123  15/4/09  09:28  Página 32
La percepció Fulls tècnics
del verd
Les societats evolucionen, i, amb elles, les objectius del Pla d’Acció Municipal
seves necessitats i la percepció que tenen (PAM) 2008-2011: el Pla Estratègic del
de l’entorn. Un fet que, lògicament, també Verd. La finalitat d’aquest pla és esta-
es fa extensiu al verd urbà. Què represen- blir les línies estratègiques i els plans Mamut del Parc de la Ciutadella. Per als usuaris
ten avui els parcs i jardins per als barcelo- d’acció que permetin optimitzar la ges- habituals, els parcs són un element central de la
nins i barcelonines, quin ús en fan, què els tió i el manteniment dels espais verds seva vida a la ciutat
agradaria trobar-hi? Aquestes són algunes de la ciutat adaptant-los a les actuals
de les preguntes a les quals ha volgut tro- circumstàncies. Així, el Pla Estratègic
bar resposta l’Estudi d’opinió dels ciutadans del Verd considera tant l’urbanisme i
envers els espais verds de Barcelona, elaborat l’arquitectura de la ciutat com els
per l’Àrea de Medi Ambient. aspectes ambientals –el canvi climàtic
comportarà, per exemple, el replante-
L’Estudi d’opinió dels ciutadans envers els espais jament de les espècies vegetals a plan-
verds de Barcelona forma part d’un dels tar– i els socioeconòmics.
32 B verda 123. Abril 2009
05bverda123  15/4/09  09:28  Página 33
OBJECTIUS I METODOLOGIA experimentar sensacions que permeten
La composició i l’estructura de Barcelona viure coses diferents que a la ciutat.
han canviat molt en els últims anys, i, Per als col·lectius que en són usuaris
consegüentment, també ho han fet la habituals, els parcs són un element cen-
Els parcs humanitzen la funció i el sentit dels espais verds. La tral de la seva vida a la ciutat, un ele-
ciutat, i els seus població ha envellit i hi ha un cert ment que escullen, on té lloc el seu lleu-
repunt de la natalitat i un important re i on dipositen moltes expectatives.
habitants hi van amb increment de la població estrangera. Tot Així, en els eixos de percepció que apro-
una actitud positiva plegat ha comportat un ús social dife- fundeixen en aspectes d’usos socials, els
rent del que hi havia fins ara, amb un parcs es revelen com els espais de la ciu-
augment del nombre d’usuaris, que, tat on es desenvolupen multitud d’acti-
segons l’última enquesta de l’Àrea de vitats agradables i on cada dia passen
Medi Ambient, ha passat del 60% al 78%, històries i vivències. Els parcs humanit-
un 30% dels quals hi van cada dia. zen la ciutat, i els seus habitants hi van
L’Estudi d’opinió dels ciutadans envers els espais amb una actitud positiva, predisposats
verds de Barcelona s’ha centrat en sis objec- a gaudir de l’estona que hi passaran.
tius principals: copsar les vivències asso-
ciades als parcs i jardins; determinar els NOUS USOS I CONVIVÈNCIA
usos de les zones verdes; conèixer el grau L’augment de la població estrangera en
de satisfacció ciutadana pel que fa als els últims anys (s’ha passat d’un 4,9%
espais verds; saber quina percepció té la l’any 2001 a un 17,3% en el 2008) està
ciutadania de la diversitat de zones ver- significant un canvi important en les
des urbanes i de la seva vegetació i quins zones verdes. Les motivacions dels
elements considera més rellevants; valo- grups establerts –nens, adults, gent
rar aspectes de convivència i possibles gran i adolescents– han variat molt
conflictes entre usuaris, com, per exem- poc. Tanmateix, el col·lectiu d’estran-
ple, els propietaris de gossos i altres gers, i, en especial, el de llatinoameri-
col·lectius, i les necessitats de les dife- cans, és un nou tipus d’usuari dels
rents franges d’edat, i, finalment, valo- parcs que s’està posicionant amb força i
rar el coneixement que tenen els usuaris que demana uns equipaments i adequa-
de l’aportació ambiental a la ciutat de cions especials.
les zones verdes i l’arbrat viari. Dels onze països no comunitaris princi-
Aquesta informació s’ha aconseguit pals de procedència, set corresponen a
mitjançant el treball amb vuit grups de l’Amèrica Central i del Sud, nacionali-
persones que van als parcs un mínim tats amb una cultura basada en la famí-
de tres cops per setmana, tots formats lia i la vida a l’aire lliure. El grau d’im-
per adults, joves, persones grans i plicació amb aquests espais és tan elevat
immigrants, separats per sexes. i l’experiència es viu de forma tan
intensa que sovint passen un temps al
RESULTATS parc que aquí no és habitual, com, per
La relació entre ciutat i ciutadà passa exemple, fent dinars de celebracions
pels parcs, que en són la imatge més familiars, que poden durar tot un dia.
amable. La natura és un element relle- En qualsevol cas, actualment, la convi-
La relació entre ciutat i vant de la ciutat, i els parcs es conver- vència entre els diferents grups d’usua-
ciutadà passa pels teixen en el lligam amb ella. Per als ris no presenta cap problema especial, i
usuaris, els parcs i jardins signifiquen la prospectiva del parc ideal per als
parcs, que en són la evasió, “carregar piles”, activar els sen- assistents a les sessions ha permès per-
imatge més amable tits, i es perceben com un veritable bocí filar algunes línies de treball de futur
de natura dins la ciutat. per adequar els actuals espais verds als
Els usuaris dels espais verds entenen la usos que la nova composició de la socie-
ciutat com un lloc de pas, i els parcs, tat demana.
com una motivació final, un lloc on
anar, on passen coses, on es poden Eulàlia Masdeu
En els parcs i jardins, les àrees de joc infantil són
un equipament molt important
B verda 123. Abril 2009 33
06bverda123  15/4/09  09:29  Página 34
Pàgines verdes
PUBLICACIONS original de cada planta. Els CENTRE DE FORMACIÓ DEL la seva morfologia i aroma, a
sistemes digitals han permès LABERINT cultivar-les al jardí i a l’hort i
Per saber reciclar també ampliar a escala, en a conèixer els usos casolans i
A la nostra societat, cada alguns casos, els elements Cursos per a aficionats medicinals que se’n poden
vegada més persones es preo- més característics i distintius fer. Curs teoricopràctic.
cupen per tenir un comporta- per facilitar-ne l’observació i Plantes amb baixes neces- 5, 7, 12, 14, 19, 21, 26 i 28 de
ment ecològic i reciclar reunir en un sola làmina sitats d’aigua: aquest curs maig i 2 i 4 de juny, de 10 a
correctament. A l’hora de diversos elements (flors, dóna les eines per poder fer 13 h o de 17 a 20 h.
posar-ho en pràctica, però, és fruits, etc.), que sovint només una adequada selecció i com-
quan sorgeixen els dubtes. es poden observar en diferents binació de plantes adaptades Cactus i altres suculentes:
En el seu últim llibre, I això, on estacions de l’any. El al clima mediterrani i poder curs per endinsar-se en el
va?, José Luis Gallego, l’expert llibre s’adreça al públic en crear jardins de baix consum món dels cactus i les altres
en medi ambient del progra- general i aporta un nou recurs d’aigua i fàcils de mantenir. plantes suculentes i conèixer
ma Els matins de TV3, dóna res- pedagògic per a l’ensenya- A càrrec de Vivers Sala les principals espècies dels jar-
posta a totes les preguntes ment de la botànica i la diver- Graupera. Curs teoricopràc- dins i les seves necessitats per
que puguin sorgir a casa, a la sitat vegetal, des de Primària tic. 20, 22 i 27 d’abril, de 10 a cultivar-les. A càrrec de
feina o a l’escola en relació fins al nivell universitari, així 12.30 h, i visita el dia 27, de l’Associació d’Amics dels
amb els residus domèstics: com també per als centres i les 10 a 13 h, o de 18 a 20.30 h, i Cactus i Altres Suculentes
com els podem reduir, a quin escoles dedicats a les activitats visita el 27, de 17.30 a 20.30 h. (ASAC). Curs teòric amb visi-
contenidor pertoca cada relacionades amb la natura. ta. 11, 13 i 16 de maig, de 10 a
objecte –des d’unes ulleres Les plantes aromàtiques. 12 h o de 18.30 a 20.30 h, i visi-
velles fins als discos compac- L’herbari. Mates, herbes i falgueres. Identificació, plantació, ta el 16 de maig, de 10 a 13 h.
tes, passant per les radiogra- Jaume Llistosella i Antoni Sánchez. manteniment i usos: curs
fies– i com es reciclen i es Ed.: Publicacions i Edicions de la per a tots els interessats en les Plagues i malalties de les
reutilitzen després. UB i Publicacions de la Universitat plantes aromàtiques que volen plantes ornamentals: curs
I això, on va?, José Luis Gallego. de València, 2009. aprendre a identificar-les per que permet aprendre a identi-
Ed.: Viena Edicions, 2008 ficar les principals plagues i
El medi ambient a Fira de Barcelona malalties que afecten les plan-
tes del jardí i de casa i conèi-
Fira de Barcelona acollirà el maig xer els principals mètodes de
del 2009 el saló Ecocity & Industry, prevenció, control i lluita que
la fira Carbon Expo i el III es poden utilitzar. Curs
Encuentro Nacional de la teoricopràctic. 18, 20, 25 i 27
Recuperación. En la seva setena de maig, 3, 8 i 10 de juny, de
edició, Ecocity & Industry potenciarà els vessants científic i 10 a 12.30 h o de 18 a 20.30 h.
divulgatiu, i complementarà l’àrea d’exposició amb les
Ecosessions, evolució de les tradicionals jornades tècniques. Centre de Formació del Laberint. 
Aquestes conferències es desenvoluparan en dos blocs: un c. Germans Desvalls, s/n, Parc del
d’àmbit industrial i un altre d’àmbit municipal. L’objectiu d’a- Laberint d’Horta - 08035
questa iniciativa és crear una plataforma que es converteixi en Barcelona. Accessos: Rda. de Dalt,
el principal punt de trobada i debat per als diversos agents sortida 4; metro: L3, estació
implicats en el sector ambiental. Les Ecosessions s’estructura- Mundet; autobús: 10, 27, 60, 73, 76 i
ran al voltant de quatre grans eixos: residus, aigua, atmosfera i 85. Informació: tel.: 93 428 25 00 i
energies renovables. Coincidint amb la celebració d’Ecocity & 639 62 05 18, fax: 93 428 61 98, a/e:
Industry 2009, Barcelona també serà la seu de la sisena edició formacio.laberint@bcn.cat, web:
Mates, herbes i falgueres
L’herbari. Mates, herbes i de Carbon Expo, la fira més important del món sobre emissions www.bcn.cat/parcsijardins
El llibre 
falgueres de carboni, impulsada pel Banc Mundial, la IETA (Associació
recull la reproducció
Internacional de Comerç d’Emissions) i la Koelnmesse (la fira
de 305 espècies de plantes de CENTRE DE LA PLATJA
de Colònia, seu habitual de la fira), que han escollit Barcelona
241 gèneres, repartits en 74
per a la celebració d’aquest esdeveniment internacional.
famílies, que corresponen a Espai d’educació ambiental i
Carbon Expo té un format mixt de congrés i saló, i presenta ser-
les mates, herbes i falgueres d’informació del litoral de
veis i productes per a un mercat eficaç d’emissions, així com
més representatives del nostre Barcelona. Programa d’acti-
tecnologies innovadores per a la reducció d’aquestes emis-
país, així com informació vitats de primavera 2009.
sions. Quant al III Encuentro Nacional de la Recuperación,
sobre la confecció i conserva-
organitzat pel Gremi de Recuperació de Catalunya, reunirà els
ció d’herbaris. Els autors han 1. Serveis
principals agents del sector de la recuperació a Espanya i ana-
seleccionat mostres ben repre- Ludoplatja: préstec gratuït
litzarà la situació d’aquest sector des de les perspectives
sentatives de cada planta i la de cubells, motlles, pales,
ambiental, tècnica i de gestió.
reproducció s’ha fet en color, rasclets i regadores. 
amb alta qualitat fotogràfica i Fira de Barcelona, del 27 al 29 de maig de 2009, www.ecocity.es Esportplatja: préstec gra-
definició, i respectant la mida tuït de plats voladors, xarxes
34 B verda 123. Abril 2009
06bverda123  15/4/09  09:29  Página 35
i pilotes de vòlei platja, pales Contes de sal i sorra: III Gimcana fotogràfica al L4 Ciutadella-Vila Olímpica; tramvia;
i pilotes de tenis de platja i narració de contes ambien- litoral: tres elements del T4 Ciutadella i Vila Olímpica; parades
jocs de petanca. tals relacionats amb el mar, litoral per immortalitzar en de Bicing al pg. Marítim i a
acompanyada de diferents dues hores per després ser Ciutadella-Vila Olímpica.
Cessió d’espais: totes les tallers manuals adaptats a sotmesos a votació popular
associacions relacionades l’edat de les persones partici- tot gaudint d’un refrigeri a la
amb el litoral poden disposar pants. vora del mar. El diumenge 24 AULA D’ECOLOGIA
de la sala polivalent del cen- de maig, a partir de les 11 h.
tre i les seves prestacions per 2, 3 i 4: activitats gratuïtes dirigides L’Aula d’Ecologia celebra
desenvolupar activitats, tro- per un equip educatiu especialitzat. els partici- aquest any el seu catorzè
Clean up the Med: 
bades o sessions de forma- Es poden portar a terme tots els dies pants col·laboraran en aquesta cicle de conferències, amb
ció. Cal reserva prèvia al i hores en què el Centre està obert. campanya internacional de una especial atenció a les
tel.: 93 224 75 71 o a Cal reserva prèvia amb un mínim de neteja de les platges del relacions entre economia i
centreplatja@bcn.cat quinze dies d’antelació. Mediterrani, promoguda per medi ambient, canvi global i
Legambiente, consistent a recursos hídrics.
2. Activitats per a grups 5. Activitats per a tothom recollir residus de la sorra i del
Cinc paraules mar. Coorganitzat amb Creu 21 d’abril: “Cap a un urbanis-
d’infants i joves Embarca’t: 
me més ambientalista: la
Netegem les plates!: expli- per crear un poema inspirat Roja. Dissabte 30 de maig, de
cació, en forma de conte o en el mar, cinc hores per 16.30 a 18 h, per a grups tancats ciutat-mosaic territorial”, a
xerrada, sobre els residus lliurar-lo, cinc reconeixe- d’infants, joves i gent gran, i càrrec de Carles Llop. 28 d’a-
que hi ha a les platges i els ments per als que rebin més diumenge 31 de maig, a partir bril: “Crisi econòmica, pers-
problemes que comporten, i vots populars durant tot l’es- de les 11 h, per a tothom que hi pectives ambientals”, a càrrec
passejada per la platja per tiu. Dissabte 18 d’abril, a vulgui participar. d’Antoni Serra Ramoneda.
recollir i classificar les deixa- partir de les 11 h.
lles de la sorra. Activitats gratuïtes dirigides per un Aula d’Ecologia 2009. Del 17 de
Un passeig per les equip educatiu especialitzat. Cal febrer al 28 d’abril, a la sala d’actes
de la Casa Elizalde, c. València, 302
Experiments marins: estu- Drassanes Reials de reserva prèvia al tel.: 93 224 75 71 o a
di de les característiques i la Barcelona: passejada per un centreplatja@bcn.cat. Les places - Barcelona. Totes les conferències
qualitat ambiental de l’aigua dels conjunts arquitectònics són limitades. se celebraran a les 19.30 h. L’entrada
a partir d’experiments fàcils medievals de Barcelona més és lliure i gratuïta. Per a més infor-
i divertits. emblemàtics i desconeguts, mació: secretaria del CREAF, 
Exposicions
estretament vinculat a l’evo- tel.: 93 581 13 12.
3. Activitats per a gent gran lució de la ciutat i a la histò- Permanents: “El litoral de
Salut i platja: matinal ria de la marina catalana. El Barcelona” i “El Parc dels CONGRESSOS
esportiva amb exercicis dissabte 26 d’abril, de 12 a Esculls de Barcelona”.
suaus i relaxants per mante- 13 h, al Museu Marítim de XXXVI Congrés Nacional de
nir el cos en forma de mane- Barcelona. De l’1 al 30 d’abril: “Qui Parcs i Jardins Públics
ra sana i natural. embruta el mar?”. Cedida per PARJAP 2009
Passejada per a tothom: l’Agència Catalana de l’Aigua. “Del paradís al paisatge urbà”.
Passeig ambiental a la vora recorregut per diferents Del 21 al 25 d’abril, al Palau de
del mar: passejada conjunta a parcs i espais del front Centre de la Platja, als porxos de la Congressos de Còrdova.
la vora del mar acompanyada marítim a través d’un itine- Barceloneta, a peu de platja. Sota Organitzat per l’Associació
d’explicacions sobre la histò- rari accessible. En col·labo- el pg. Marítim, davant de Espanyola de Parcs i Jardins
ria de les platges i els actuals ració amb l’Institut l’Hospital del Mar. Públics, amb la col·laboració
serveis del litoral barceloní. Municipal de Persones amb Tel.: 93 224 75 71, de l’Ajuntament de Còrdova.
Discapacitat i la Vocalia de fax: 93 221 80 26, Secretaria tècnica: Concord
4. Activitats per a grups Persones amb Discapacitat a/e: centreplatja@bcn.cat, Congresos, c. Torrijos, 10 -
familiars i d’amics de l’A. V. de Sant Martí. web: www.bcn.cat/platges. 14003 Còrdova.
Fem volar estels!: taller de Coorganitzat amb el Centre Horari de primavera del 2009 (fins al 31 Tel.: 902 123 411,
construcció d’estels amb de Recursos Barcelona de maig): dissabtes, d’11 a 14 h i de 16 a fax: 902 123 412,
materials reciclats i volada Sostenible. 18.30 h; diumenges i festius, d’11 a 14 h; a/e: parjap09@concordcon-
conjunta a la sorra de la El diumenge 17 de maig, del 6 al 9 d’abril, d’11 a 14 h. Accés: gresos.com, web:
Barceloneta. d’11 a 13 h. autobusos 36, 45, 57, 59, 71 i 157; metro; www.parjapcordoba2009.es
LA LLUNA EL SOL PLUJA I TEMPERATURA JARDINERIA
Creixent: el 2 d’abril a les 14.34 L’1 d’abril, el sol va sortir a les L’abril del 2008 es van recollir a A l’abril encara es poden sem-
(variable), l’1 de maig a les 20.44 05.35 i es va pondre a les 18.16, i el l’Observatori Fabra de Barcelona brar roses místiques, coronats,
(temperatures suaus) i el 31 de 30 d’abril sortirà a les 04.50 i es 24,3 l per m2 d’aigua de pluja, i el zínnies, pensaments, margari-
maig a les 03.22 (temps prima- pondrà a les 18.47. L’1 de maig, el maig del 2008, 114,3 l per m2. La des, veròniques, jacints i dàlies.
veral). Plena: el 9 d’abril a les sol sortirà a les 04.48 i es pondrà temperatura mitjana en aquest El mes de maig es tallen tota
14.56 (nuvolós) i el 9 de maig a a les 18.48, i el 31 de maig sortirà a observatori va ser, l’abril del mena de flors de primavera i se
les 04.01 (bon temps). Minvant: les 04.20 i es pondrà a les 19.17. 2008, de 13,7 0C, i el maig del sembren petúnies, amarants i
el 17 d’abril a les 13.36 (serè) i el 2008, de 16,6 0C. coronats. Aquest mes convé
17 de maig a les 07.26 (vent lluitar contra els pugons i altres
humit). Nova: el 25 d’abril a les insectes que perjudiquen les
03.22 (calma) i el 24 de maig a flors.
les 12.11 (xàfecs)
B verda 123. Abril 2009 35
06bverda123  15/4/09  09:29  Página 36
El valor
de la informació
ArboPlan, Sistema
Integral
de Gestió Urbana
•
Inventaris informatitzats
•
Aplicació informàtica de gestió
•
Control de qualitat de les
ArboMap.Net, l’Eina
Informàtica de Gestió
d’Elements Urbans, com ara:
• Zones verdes i arbrat
• Mobiliari urbà
• Jocs infantils
• Ferms i paviments
• Xarxes i conductes
• Residus urbans
L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de:
Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca,  Las Rozas (Madrid),
Lekeitio (Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís
(Terrassa), Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de
María Luisa (Sevilla), Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i
C O N S U L T O R I A  M E D I A M B I E N T A L
Príncipe de Vergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002
Madrid
Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447
36 B verda 123. Abril 2009
06bverda123  15/4/09  09:29  Página 37
CLD, Neteja i Gestió Ambiental
Gran Via de Carles lll, 98, 3a. planta
08028 Barcelona
tel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330
85 23 
a. e.: info@grupcld.com 
B verda 123. Abril 2009 37
06bverda123  15/4/09  09:29  Página 38
38 B verda 123. Abril 2009
06bverda123  15/4/09  09:29  Página 39
06bverda123  15/4/09  09:29  Página 40