Barcelona verda. Febrer 2009 núm. 122
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 1
2 B verda 122. Febrer 2009
Les pluges han omplert els embassaments i
han permès, entre altres coses, fer noves
plantacions i que les fonts ornamentals tor-
nin a rajar.Tant una cosa com l’altra queden
reflectides a la portada d’aquest número de
B verda, amb la imatge de la font que hi ha a
la confluència de la Gran Via amb la Rambla
de Catalunya voltada de ciclàmens.
LA PORTADA
3 Editorial
L’estalvi és eficàcia
4 Notícies 
11  Opinió 
Fer un bon ús de l’aigua
12  Agenda 21 de Barcelona
Premis Acció 21 2008
14  El personatge
Jaume Terradas, biòleg
16 B verda 
20  Espai metropolità
Un parc vora una ermita
22 Reportatge 
CREAF: vint anys de recerca
26  Paisatgisme 
El Mirador de l’Alcalde
28  Eduquem per a la sostenibilitat 
Quinze anys de formació al Laberint
30  Apunts de jardineria 
Coníferes al jardí
32  Fulls tècnics 
Mapa Estratègic de Soroll
35  Pàgines verdes
Publicació bimestral
Núm. 122 febrer del 2009
Presidenta
Imma Mayol i Beltran
Vicepresidenta
Montserrat Sánchez Yuste
Edita
PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL
Tarragona, 173. 08014 Barcelona
tel.: 93 413 24 00
fax: 93 413 24 24
e-mail: parcsijardins@bcn.cat
www.bcn.cat/parcsijardins  
Director
Jordi Campillo
Coordinació
Noelia Rubio
Cap de redacció
Maria Rosa Salvadó
Consell de redacció
Maite Estrada, Patricia Falcone, Teresa Franquesa,
M. Alba Fransi, Dani García, Maria Molins, Margarita Parés,
Vicenç Ferrer, Montse Rivero, Coloma Rull
Consell assessor
Direcció Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona:
Joan Andreu Verdaguer
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona:
Miquel Vidal
Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira
Diputació de Barcelona: Manuel Canes
Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC):
Xavier Fàbregas
El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella
Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona:
Antònia Hernández
Associació de Professionals dels espais Verds de
Catalunya (APEVC): Dina Alsawi
Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona:
Salvador Rueda
Observatori del Paisatge: Joan Nogué
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de
Catalunya: Xavier Argimon
BCN Montjuïc: Ferran Ferrer
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària
(IRTA): Pere Cabot
Gestió, producció editorial i impressió
El Tinter, S.A.L.
(empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)
tel.: 93 357 00 50
Col·laboradors d’aquest número 
Ramon Arandes,M. Alba Fransi, Teresa Garcerán,
Lurdes Planes i Sant-romà
Assessor lingüístic
Marià Pou Nadal
Fotografia
Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya
Foto portada
Manel Raya
Disseny i direcció d’art
Ruiz+company
Publicitat i patrocinis 
José Luis Almudí 
Secretaria i subscripcions
Núria Ugena
Tiratge
10.500 exemplars
Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opinions
expressades pels autors dels articles publicats.
Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la
font. Se’n sol·licita còpia.
Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra.
Paper reciclat
Cyclus print Torras de 115 i 170 g
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 2
B verda 122. Febrer 2009 3
Editorial
L’estalvi és eficàcia
Fa un any, per aquestes mateixes dates,
la Generalitat va promulgar el Decret de
Sequera. La falta de pluges durant molts
mesos va comportar un baixíssim nivell
d’aigua a tots els embassaments del
país, per la qual cosa va caldre reduir el
consum del recurs al mínim imprescin-
dible i garantir, fonamentalment, el
subministrament d’aigua de boca.
Per sort, aquest mes de febrer, la situa-
ció és ben diferent. Les abundants plu-
ges –sostingudes i que han anat acom-
panyades de temporals– han tornat a
omplir els embassaments, que a la pri-
mavera recolliran l’aigua procedent de
la gran quantitat de neu que aquest any
s’ha anat acumulant. Podem, doncs,
estar tranquils. Tanmateix, que ara dis-
posem de l’aigua necessària no vol pas
dir que no haguem d’anar amb compte
amb el consum. A aquesta reflexió, s’hi
ha d’afegir que Barcelona ha sabut res-
pondre a la necessitat d’estalviar aigua,
amb un gran esforç i un gran sentit de
la responsabilitat per part de la ciutada-
nia i amb l’adopció per part de
l’Ajuntament de mesures, com el tan-
cament de les fonts ornamentals o la
dràstica reducció del reg de les zones
verdes, que no han estat fàcils per a
ningú. Evidentment, Barcelona fa molt
més goig amb les fonts engegades i
amb el verd ben regat. Avui, la ciutat
torna a lluir. L’aigua permet fer noves
plantacions allà on cal, regar els parcs i
jardins i gaudir un altre cop de les fonts
ornamentals. Tot com abans? Doncs
no, millor que abans pel que fa a la ges-
tió del recurs.
Ja fa molts anys que l’Ajuntament de
Barcelona treballa per reduir el consum
públic d’aigua, sobretot de la potable,
que s’ha anat substituint per aigua del
nivell freàtic tant en l’aigualeig dels
carrers com en el reg. Es pot anar més
enllà? I tant! En són bons exemples la
instal·lació de sistemes de recirculació
que Medi Ambient ha iniciat en moltes
fons ornamentals de la ciutat; la nova
contracta de neteja, en què s’especifica
que el 90% de l’aigua per a l’aigualeig
dels carrers ha de ser freàtica, o les
noves gespes amb baixes necessitats
hídriques que s’estan implantant als
parterres de Barcelona.
L’aigua no és, però, l’únic recurs que cal
estalviar i gestionar d’una manera més
eficient. N’hi ha d’altres, com l’ener-
gia, el consum de la qual s’anirà
reduint amb mesures com les del nou
Pla d’Enllumenat de Barcelona, que
publiquem en aquest número de B verda.
I també cal ser cada cop més eficients en
la gestió dels residus urbans, millorant
la recollida selectiva, i amb l’adopció de
mesures que permetin reduir el soroll a
la ciutat. Aquests són uns quants dels
àmbits en què està treballant Medi
Ambient de l’Ajuntament de Barcelona.
La suma de tot plegat és el que permetrà
que la nostra ciutat sigui cada dia
millor, més habitable, més bonica.
Jordi Campillo
gerent de Medi Ambient
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 3
4 B verda 122. Febrer 2009
Notícies
El servei de neteja de la via
pública augmentarà la
freqüència mitjana de cinc
a sis cops a la setmana
L’aigua destinada a l’aigualeig dels
carrers serà freàtica en un 90%
Aprovada la nova contracta
de neteja de Barcelona
El 19 de desembre passat, la Comissió de
Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi
Ambient va aprovar l’adjudicació de la
contracta de neteja de l’espai públic i
recollida de residus municipals de
Barcelona 2009-2017. Els quatre grups
que es faran càrrec de la gestió dels ser-
veis són FCC, Cespa, Urbaser i Comsa-
CLD. Aquesta contracta, amb un pressu-
post de 1.944,41 milions d’euros, és la més
gran de la història de l’Ajuntament i la
seva execució s’iniciarà l’1 de novembre
d’aquest any.
La nova contracta de neteja té com a
grans objectius millorar el servei de
neteja de la via pública, estendre la
recollida de la brossa orgànica a tota la
ciutat i adoptar millores ambientals en
els serveis, que s’organitzen en una
nova distribució de la ciutat en quatre
grans àrees: zona 1: Ciutat Vella,
l’Eixample i Gràcia; zona 2: Sants-
Montjuïc, les Corts i Sarrià-Sant
Gervasi; zona 3: Horta-Guinardó i Nou
Barris, i zona 4: Sant Andreu, Sant
Martí i platges.
Un altre aspecte destacat és que els con-
tenidors seran accessibles, de manera
que un mateix contenidor podrà ser uti-
litzat per gent gran, persones amb
mobilitat reduïda, invidents, etc. Això
serà possible gràcies a la incorporació
d’aspectes ergonòmics, com la limitació
de l’alçada, la incorporació de pedals o
la senyalització per a invidents.
L’Ajuntament durà a terme campanyes
de sensibilització sobre la importància
d’augmentar la recollida selectiva i de
corregir les conductes inadequades i per
donar a conèixer com s’ha de fer la
selecció de la brossa orgànica.
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 4
SERVEI DE NETEJA
El servei de neteja de la via pública
augmentarà la freqüència mitjana de
cinc a sis cops a la setmana, i també es
reforçarà el servei d’actuació immedia-
ta. Per donar resposta a les necessitats
dels carrers segons els usos, s’incre-
mentarà la neteja en torns de tarda,
nit i festius. La contracta té com a
objectiu la neteja global i integral de
l’espai públic i, per tant, inclou aspec-
tes que abans es tractaven de manera
separada, com el buidat i manteni-
ment de papereres o la neteja de zones
verdes viàries. La nova contracta també
preveu que l’aigua destinada a l’aigua-
leig dels carrers sigui freàtica fins a un
90%, i que es tendeixi de manera pro-
gressiva a augmentar aquest percentat-
ge fins al 100%.
INCENTIVAR LA SELECCIÓ
Per incrementar la recollida selectiva
s’augmentarà el nombre de conteni-
dors de paper, vidre i envasos, i els
punts de recollida triple passaran de la
proporció actual, que és d’un per cada
700 habitants, a un per cada 500 habi-
tants. Això representarà incrementar
el nombre de punts de recollida triple
en un 37% (dels 2.600 actuals als
3.750). També es preveu l’extensió de la
recollida selectiva de manera diferen-
ciada a les escoles. Quant als volumi-
nosos als barris, es mantindrà la reco-
llida setmanal. 
BROSSA ORGÀNICA
La recollida d’aquesta fracció dels resi-
dus urbans, que actualment arriba al
34% de la ciutat, s’estendrà a tot
Barcelona, amb un total de 5.400 con-
tenidors específics. D’aquesta manera,
la capacitat de recollida passarà dels
2.718 m3 actuals als 9.722 m3. La perio-
dicitat de recollida de la brossa orgàni-
ca seguirà sent diària, igual que la de
la recollida de la fracció de rebuig. La
nova contracta serà flexible i, per tant,
preveu l’adaptació dels recursos. Així,
per exemple, a mesura que augmenti
l’ús que els ciutadans facin dels conte-
nidors de brossa orgànica,
l’Ajuntament estarà en disposició de
reduir el nombre de contenidors de
rebuig.
RECOLLIDA COMERCIAL
El servei de recollida de la brossa dels
comerços, que fins ara s’oferia als
grans generadors de residus i els eixos
comercials, també s’estendrà als ano-
menats productors importants, com ara
restaurants i fruiteries, amb l’objectiu
d’incrementar la recollida selectiva i res-
ponsabilitzar els comerços sobre la pro-
ducció de residus. Cal destacar que els
restaurants i comerços generen una
important quantitat de brossa orgànica. 
MILLORES AMBIENTALS
En l’adjudicació de la contracta s’ha fet
una valoració positiva de les ofertes
més respectuoses ambientalment. Així,
s’exigeix a les empreses adjudicatàries
la reducció del soroll en el desenvolupa-
ment del servei de recollida, amb l’elec-
ció de maquinària que suposi un menor
impacte acústic. D’altra banda, s’incor-
poraran en els vehicles tecnologies
ambientalment respectuoses per a la
millora de la qualitat de l’aire i la
reducció d’emissions de CO2 a l’atmos-
fera gràcies a l’ús de combustibles com
el biodièsel i el gas natural o d’electrici-
tat. Es reduirà el consum d’aigua en
general i, especialment, el consum
d’aigua potable, i s’incorporarà també
l’ús de perlitzadors i de sistemes de
regulació de cabal, de reaprofitament
de l’aigua i de reducció del consum a les
instal·lacions. S’avaluaran anualment
els paràmetres ambientals del servei de
les empreses, a les quals s’exigirà que
formin els seus treballadors en tots els
aspectes ambientals. Es demanarà la
ISO 14.001 en vigor.
B verda 122. Febrer 2009 5
La recollida de la brossa
orgànica s’estendrà a tot
Barcelona
En l’adjudicació de la
contracta s’ha fet una
valoració positiva de les
ofertes més respectuoses
ambientalment
Contenidors de brossa orgànica. La nova
contracta de neteja incorpora la recollida
d’aquesta fracció dels residus urbans a tota
la ciutat
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 5
6 B verda 122. Febrer 2009
L’Ajuntament millorarà
la il·luminació de Barcelona
L’Ajuntament invertirà en aquest man-
dat 62 milions d’euros per millorar l’en-
llumenat de la ciutat. En una conferèn-
cia de premsa feta el 19 de gener, la cin-
quena tinenta d’alcalde de Medi
Ambient, Imma Mayol, va presentar el
Pla de Millora de l’Enllumenat de
Barcelona, que preveu actuacions de
modernització i millora de 30.000
punts de llum de la ciutat i que perme-
trà dotar de més qualitat la il·luminació
urbana, que actualment ja compleix les
recomanacions internacionals.
L’objectiu és direccionar millor els
punts de llum per evitar la contamina-
ció lumínica i aprofitar-ne la potència
al màxim. El pla recull quatre grans
línies de treball: la modernització i
millora de les instal·lacions, la descon-
taminació lumínica, l’enllumenat
ornamental i l’enllumenat de parcs.
L’ENLLUMENAT DE BARCELONA
A Barcelona hi ha diferents models de
fanals (bàculs) en diversos punts del
territori, amb l’objectiu de tenir una
ciutat amb personalitat i identitat. 
A més, Barcelona aposta per combinar
la riquesa vegetal i la presència d’arbrat
a la ciutat amb un nivell d’il·luminació
correcte, gràcies a l’anomenada “poda
lumínica”. Actualment, d’acord amb
les recomanacions internacionals i les
del Comitè Espanyol de la Il·luminació,
els nivells lumínics necessaris en una
ciutat pel que fa a seguretat i visibilitat
van de 5 a 30 luxs (el lux és la unitat de
mesura per a la il·luminació). A Bar-
celona, en termes generals, els carrers
estan entre 20 i 30 luxs, i molts eixos
comercials, entre 30 i 40 luxs.
Quant a la percepció ciutadana sobre
la qualitat de l’enllumenat públic, és
força favorable. Actualment, segons
l’enquesta de serveis municipal, la
valoració ciutadana de l’enllumenat
públic és de 6,5 (estiu del 2008). 
A més, el servei de manteniment i
vigilància fa que l’índex d’avaries
sigui menor a l’1%.
LES ACTUACIONS
Es modernitzaran les instal·lacions
amb la substitució de 6.600 punts de
llum a 183 carrers: suport, lluminària,
làmpara i línia d’alimentació. Les
actuacions es faran, entre altres vies,
als carrers Nou de Porta,
L’Ajuntament invertirà
en aquest mandat 62
milions d’euros per
millorar l’enllumenat de
la ciutat
A Barcelona, l’adequació d’instal·lacions d’enllu-
menat públic per reduir la contaminació llumino-
sa significarà actuar sobre prop de 23.000 punts
de llum
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 6
Independència, Consell de Cent,
Mallorca, Ausiàs Marc, Prats de Molló i
Poesia, a l’av. Diagonal i al pg. de
Colom. El tipus de llums que s’utilitza-
ran són els de vapor de sodi d’alta pres-
sió (VSAP). Es tracta de làmpares molt
més eficients, que fan gairebé el doble
de llum que les de vapor de mercuri
(VM) per energia consumida. També
són més respectuoses quant a l’afecta-
ció en plantes i animals (ultraviolats).
Altres mesures seran la implantació de
reguladors de flux (atenuació noctur-
na), la reducció de la potència
instal·lada, la implantació de la mitja
apagada allà on sigui factible, l’elimi-
nació de potència reactiva o l’adequa-
ció dels nivells lumínics de funciona-
ment. També es continuarà potenciant
el servei de l’enllumenat donant res-
posta immediata al ciutadà (intercon-
nexió amb el 010) i amb actuacions
integrals en les intervencions (llum,
clavegueram, pavimentació). A més,
l’Àrea de Medi Ambient està estudiant
la possibilitat d’instal·lar enllumenat
amb leds, entre altres tecnologies, ja
que la seva evolució indica que en un
futur poden substituir les làmpares de
VSAP. Aquest tipus d’enllumenat es
començarà a provar de manera experi-
mental al Teatre Grec i en alguns
carrers del 22@. 
ENLLUMENAT
ORNAMENTAL I DE PARCS
El Pla de Millora de l’Enllumenat
també recull la necessitat d’actualitzar
l’enllumenat monumental i ornamen-
tal i el dels parcs i jardins, la qual cosa
comportarà actuacions en 23.000
punts. En el primer cas, l’Ajuntament
vol posar les bases per marcar una estè-
tica de ciutat de dia i ciutat de nit i
amb tres dimensions. Cal tenir en
compte que les tecnologies d’il·lumina-
ció actuals permeten complir les exi-
gències estètiques amb criteris de
racionalització energètica. Les bases i
les directrius sortiran d’una taula de
debat amb tots els agents implicats de
la ciutat per analitzar les exigències i
voluntats de la il·luminació ornamen-
tal de Barcelona: entitats veïnals, el
Gremi d’Hotelers i el Col·legi
d’Arquitectes. A partir d’aquí es desen-
voluparia un Pla Estratègic d’Il·lumina-
ció Ornamental de la ciutat. 
Quant als parcs i jardins, l’Ajuntament
vol establir uns criteris homogenis
d’il·luminació, sempre complint la Llei
de contaminació lumínica. Els dos
principals objectius són il·luminar amb
la màxima racionalitat els camins de
pas i adaptar l’horari de funcionament
de l’enllumenat a l’horari dels parcs.
Aquests criteris també s’incorporaran
durant la rehabilitació de quinze parcs
de la ciutat, com els parcs de l’Espanya
B verda 122. Febrer 2009 7
El Pla de Millora de
l’Enllumenat de
Barcelona preveu
actuacions de
modernització i millora
de 30.000 punts de llum 
Es faran servir làmpares
de vapor de sodi d’alta
pressió, molt més
eficients que no pas les
de vapor de mercuri i
que fan gairebé el doble
de llum
1 i 2: En molts punts de Barcelona, l’enllumenat
ja és amb fanals amb làmpares de vapor de
sodi d’alta pressió (VSAP)
1.
2.
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 7
8 B verda 122. Febrer 2009
Les fonts ornamentals
tornen a entrar en funcionament
Un cop derogat el Decret de Sequera,
des de mitjans del gener passat, l’Àrea
de Medi Ambient ha omplert i ha tor-
nat a posar en funcionament 75 fonts
ornamentals de Barcelona que estaven
fora de servei. Aquestes fonts s’afegei-
xen a les 69 que ja van entrar en funcio-
nament el 16 de gener passat. Tot i
això, l’Ajuntament de Barcelona conti-
nuarà la seva política d’estalvi d’aigua.
En aquest sentit, la cinquena tinenta
d’alcalde de Medi Ambient, Imma
Mayol, ha declarat que, malgrat que la
sequera s’ha acabat, “no abaixarem la
guàrdia”. Mayol ha destacat que
l’Ajuntament i també els ciutadans de
Barcelona “hem aconseguit un nivell
molt elevat d’estalvi i de consum res-
ponsable i ara farem el possible perquè
aquesta tendència es mantingui”.
S’han fet treballs de manteniment i
millora en les fonts ornamentals de
Barcelona –286 en l’actualitat– i en les
49 fonts que hi ha a l’av. Maria
Cristina, inclosa la Font Màgica, la
qual cosa ha obligat a parar-les fins a
mitjans de febrer, aproximadament.
També s’han fet treballs semblants en
26 fonts més de la ciutat. Quant a les
fonts afectades pel projecte d’impermea-
bilització i rehabilitació, inclòs en el
Fons Especial d’Integració Laboral
(FEIL), les obres començaran aviat.
POLÍTIQUES D’ESTALVI
Durant el període de sequera, l’Àrea de
Medi Ambient va reduir de manera
notable el consum d’aigua potable en
àmbits com l’aigualeig dels carrers.
Aquesta política es mantindrà, i, per
tant, els serveis de neteja continuaran
fent servir només aigua freàtica per als
serveis d’aigualeig de la via pública,
amb comptades excepcions per a actua-
cions puntuals, tal com s’ha anat fent
fins ara. Pel que fa al reg de parcs i jar-
dins, per regar els espais verds es conti-
nuarà fent servir la mateixa quantitat
limitada d’aigua potable establerta 
pel ja derogat Decret de Sequera: 450
m3/ha/mes.
Un bon exemple de les polítiques d’es-
talvi d’aigua és la inversió de 9 milions
d’euros procedents de fons Feder per a
la instal·lació de sistemes de recircula-
ció i estalvi d’aigua en fonts de la ciu-
tat, obres que ja han començat en algu-
nes de les fonts ornamentals.
Feines de conservació
de la palmera de Ca l’Ardiaca
A mitjans del gener passat, tècnics de
l’Àrea de Medi Ambient de
l’Ajuntament de Barcelona van fer
diverses actuacions de conservació de la
palmera catalogada de Ca l’Ardiaca, que
va quedar en part feta malbé a causa
del temporal que hi va haver a la ciutat
durant els primers dies de l’any. Es
tracta d’un exemplar catalogat de pal-
mera datilera (Phoenix dactylifera) de
25 metres d’alçada, situat al pati inte-
rior de Ca l’Ardiaca, al carrer de Santa
Llúcia, i sustentat amb un sistema que
el subjecta a l’edifici. Les intenses ràfe-
gues de vent van afectar l’estabilitat de
la palmera, que va cedir parcialment
cap a un dels laterals. Les inspeccions
han permès determinar que, malgrat
tot, l’estat vegetatiu de l’exemplar és
bo. Les actuacions fetes –habituals,
d’altra banda, en les palmeres de
Barcelona per part dels tècnics de Medi
Ambient– han consistit en la poda de
l’exemplar, per descarregar pes i dismi-
nuir els riscos de desviació o caiguda, i,
en aquest cas, el reforç dels actuals
ancoratges amb una nova subjecció.
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 8
B verda 122. Febrer 2009 9
1. Lliurament de claus als nous adjudicataris de
les parcel·les, a la seu del Districte de Sant Andreu
2. Usuaris de l’hort urbà de la Trinitat feinejant a
les parcel·les
1. 2.
Es completa l’adjudicació
de les parcel·les de l’hort urbà
del Parc de la Trinitat
El 16 de gener passat, a la seu del
Districte de Sant Andreu, la cinquena
tinenta de Medi Ambient, Imma
Mayol, acompanyada per la regidora
del Districte, Gemma Mumbrú, va fer
lliurament als adjudicataris de les claus
de 8 de les 61 parcel·les que hi ha a
l’hort urbà del Parc de la Trinitat.
Amb aquests nous adjudicataris es
completa l’ocupació d’aquest equipa-
ment del barri de la Trinitat Vella. Els
58 adjudicataris de la resta de parcel·les
van firmar els contractes el juliol del
2008, coincidint amb l’ampliació de
l’hort inclosa en el projecte de remode-
lació del Parc de la Trinitat.
Els 8 nous adjudicataris són 6 homes i 2
dones de la Trinitat Vella (5 adjudicata-
ris) i de Sant Andreu (3 adjudicataris).
Així, dels total de 61 usuaris de l’hort
urbà del Parc de la Trinitat, 6 són dones
i 55 homes, tots de més de 65 anys i
residents al districte de Sant Andreu.
Aproximadament un 80% són del
mateix barri de la Trinitat Vella.
L’hort urbà del Parc de la Trinitat es va
inaugurar l’any 2003, amb 32 parcel·les.
El juliol del 2008, en el marc d’un pro-
grama de remodelació del Parc de
Trinitat, les instal·lacions es van
ampliar a 61 parcel·les, de 30 m2 cadas-
cuna, alhora que es van millorar serveis
com els vestidors, els lavabos, les dut-
xes i el magatzem per a les eines. 
A més de l’ampliació i millora de l’hort
urbà, l’actuació al Parc de la Trinitat
feta el 2008 va incloure l’ampliació de
les pistes esportives, la millora del bar i
la creació d’una zona de pícnic amb
barbacoes. En aquesta última zona es
van instal·lar pantalles sonoreductores
per aïllar-la del trànsit del Nus de la
Trinitat i es van millorar els jocs infan-
tils. Tota aquesta actuació va ser execu-
tada per l’Àrea de Medi Ambient per
encàrrec del Districte de Sant Andreu, i
s’incloïa en les actuacions previstes per
la Llei de Barris a la Trinitat Vella.
Actualment, la xarxa d’horts urbans
disposa de 12 equipaments, amb un
mínim d’un a cada districte de la ciu-
tat, que sumen 285 parcel·les. El pro-
grama d’horts urbans està destinat a
les persones de més de 65 anys de
Barcelona.
L’hort urbà del Parc de la
Trinitat té un total de 61
parcel·les
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 9
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 10
B verda 122. Febrer 2009 11
Fer un bon
ús de l’aigua
Opinió
Quan Lulius Frontinus, després d’una
brillant activitat administrativa i militar
al servei de Roma, va ser nomenat per
Nerva, l’any 97, curator aquarum (responsa-
ble de l’abastament d’aigua a Roma) va
analitzar l’estat del sistema d’abasta-
ment a la ciutat, que es feia a través de
set aqüeductes, i va descriure en el seu
llibre Els aqüeductes de la ciutat de Roma la
situació amb què es va trobar.
Concretament, diu: ...estant les aigües repar-
tides de forma diferent de la que es mereixen. La
Marcia mateixa (el tercer aqüeducte més antic),
que per la seva frescor i el seu esclat era agradable,
jo l’he trobada consumida als banys, en els tints i
en altres usos que, honestament, hem de silenciar.
Així, es resolgué la separació de tots els aqüeductes
i després la reclassificació de cadascun d’ells, de
forma que la Marcia es pogués destinar sols a la
beguda i que immediatament cada un dels res-
tants es destinés a usos adequats a la seva caracte-
rística. (traducció de Ròmul Gabarró)
En aquest plantejament eminentment
pragmàtic, com pertoca al poble romà,
trobem les arrels d’una política racional i
sostenible de l’aigua: “utilitzar per a cada
ús l’aigua apropiada”, cosa que porta a
fer servir directament aigua sense tractar
per a aquells usos que no requereixen la
qualitat de l’aigua potable.
Probablement la influència de les teories
higienistes, en què es fonamenta l’ús de
l’aigua a partir de la segona part del segle
XIX, és un dels factors que han portat a la
situació general d’un ús irracional.
També pot ser que la creença, errònia,
que els usos que no requereixen la quali-
tat de l’aigua potable suposaven un con-
sum marginal en relació amb el consum
total hagi estat un altre factor que ha
influït en la situació actual, així com
una manca de sensibilitat vers el medi
ambient, especialment per la considera-
ció de l’aigua com un recurs il·limitat.
Però, ¿és racional portar l’aigua des d’un
ecosistema natural –com pot ser, en el
cas de Barcelona, el Ter, o l’Ebre, o fins i
tot el Roine–, privant-lo d’aquest recurs,
fet que hi incidirà en major o menor
mesura, i fer a aquesta aigua un costós
tractament perquè adquireixi les caracte-
rístiques cada vegada més exigents que
es demanen a l’aigua apta per al consum
humà, perquè després es destini a la
neteja dels carrers, al reg de zones verdes
i, fins i tot, a l’alimentació de fonts i
làmines d’aigua? A més d’aquests usos
per als serveis municipals, n’hi ha d’al-
tres, en activitats industrials, que no
requereixen la qualitat de l’aigua apta
per al consum humà.
Aquest plantejament fa possible la utilit-
zació de recursos locals que s’havien des-
cartat, sovint pel contingut de nitrats,
aspecte que no és rellevant per als serveis
municipals, però sí per al consum humà.
Cal recordar que l’aigua subterrània, per
regla general, té una qualitat superior a
la superficial i que, a més, és menys vul-
nerable. La contaminació que pot tenir
l’aigua del subsòl és quasi sempre d’ori-
gen antròpic, generalment per matèria
orgànica. Un altre avantatge de l’aigua
del subsòl és que a les zones aqüíferes (la
majoria del quaternari recent i una part
del quaternari antic i el terciari) no cal fer
dipòsits, per la qual cosa, generalment,
es pot utilitzar l’aigua directament a par-
tir de pous propers al punt de consum,
llevat que el cabal punta requerit superi el
rendiment del pou. En aquest cas cal fer
un dipòsit, en general petit, que garan-
teixi el cabal punta requerit.
La utilització d’aquests recursos locals
requereix la construcció d’una xarxa
secundària, que en la majoria dels casos
pot ser molt senzilla i que es planteja no
com una xarxa única, sinó com un con-
junt de diferents sistemes lligats als
punts de consum. Això evita les grans
conduccions, llevat de la necessitat de
portar l’aigua a punts de consum on per
les condicions hidrogeològiques del
terreny no tinguem recursos o els recur-
sos locals no es puguin utilitzar, per
exemple, pel contingut de sals (és el cas
de la intrusió marina).
Aquest plantejament senzill permet un
important estalvi de matèries primeres i
redueix la inversió en infraestructures.
Pensem que la despesa energètica per
elevar un m3 d’aigua un metre d’altura
és tan sols d’uns 4,2 wats/hora. En qual-
sevol cas és necessari un estudi de les
potencialitats de l’aqüífer per fer una
explotació sostenible (captacions, com a
molt, iguals a la recàrrega natural); d’a-
questa manera, l’aprofitament, per petit
que sigui, té un impacte molt positiu en
el medi ambient, que sovint es manifes-
ta en punts llunyans al de la captació, en
alliberar altres recursos.
Ramon Arandes
Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona,
director del projecte Nivell Freàtic
01bverda122  11/2/09  09:52  Página 11
Premis
Acció 21 2008
12 B verda 122. Febrer 2009
Agenda 21
Els representants de les iniciatives guardonades
celebrant el premi
Aquest any s’hi han
presentat un total de
vint-i-cinc projectes
El 16 de desembre passat, al Saló de
Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona,
es va celebrar l’acte de lliurament dels
Premis Acció 21 2008. Aquests premis
tenen com a objectiu estimular iniciati-
ves dels diferents col·lectius ciutadans
que suposin una contribució efectiva als
objectius del Compromís Ciutadà per la
Sostenibilitat en el marc de l’Agenda 21
de Barcelona.
Aquesta ha estat la sisena edició dels
Premis Acció 21, i s’hi han presentat un
total de vint-i-cinc projectes. El jurat
ha valorat positivament la qualitat, la
diversitat i l’interès de les iniciatives,
ja que suposen un esforç per millorar la
sostenibilitat de la ciutat i, per això, es
mereixen el reconeixement públic. 
En els cinc projectes finalment seleccio-
nats per ser guardonats amb els Premis
Acció 21, hi conflueixen simultània-
ment qualitats rellevants, com el seu
caràcter exemplificador, generalitzable
i innovador. A més dels cinc projectes
guardonats, aquest any s’han atorgat
dues mencions especials.
RESPONSABILITAT
ALIMENTÀRIA
Presentat per Acció Natura, aquest pro-
jecte consisteix en la creació d’un segell
de consum responsable de peix i marisc
per al sector de la restauració i l’hostale-
ria. L’objectiu és donar suport i valorit-
zar la pesca legal i sostenible i augmen-
tar la demanda dels productes d’aquesta
pesca per part dels hotels i els restau-
rants. El projecte es va iniciar el març
del 2007, a Sitges, i, en la seva primera
02bverda122  11/2/09  09:55  Página 12
B verda 122. Febrer 2009 13
Aquests guardons volen
premiar l’esforç per
millorar la sostenibilitat
de la ciutat
Imma Mayol durant el seu parlament en l’acte
de lliurament dels Premis Acció 21 2008
Segell que permet identificar el consum respon-
sable de peix i marisc en el sector de la restau-
ració i l’hostaleria
fase, s’hi han implicat el Gremi
d’Hostaleria, l’Ajuntament i l’Agència
de Promoció Turística d’aquesta impor-
tant població turística del Garraf i la
Diputació de Barcelona. També hi han
col·laborat l’Obra Social de “la Caixa” i el
Departament de Medi Ambient de la
Generalitat. La iniciativa pretén esten-
dre’s per tot el territori català i presenta
un gran potencial per introduir-se a la
resta de l’estat espanyol.
UN ZOO MÉS VERD
Un altre guardonat d’aquest any ha
estat l’Equip Verd del Zoo de Barcelona,
una iniciativa nascuda el març del
2007. L’Equip Verd està format per tre-
balladors tant del zoo com d’empreses
concessionàries o proveïdores de ser-
veis. Algunes de les activitats es fan en
col·laboració amb organitzacions
ambientalistes de la ciutat, i l’equip
també està obert a la participació de
persones externes al zoo. Entre els
objectius de l’Equip Verd del zoo desta-
quen les propostes per facilitar l’execu-
ció del Pla d’Acció del parc, generar pro-
jectes nous complementaris del Pla
d’Acció, exercir una influència positiva
en pro de la cultura de la sostenibilitat
entre el personal i els visitants del zoo i
reduir la petjada ambiental d’aquesta
instal·lació.
SEPARAR ELS RESIDUS
El projecte A la Universitat, com a casa, sepa-
rem els residus. Implantació del sistema de gestió
de residus municipals a la Universitat de
Barcelona, també guardonat, promou la
implicació de tota la comunitat educa-
tiva en aquest projecte, que es du a
terme des del 2006 de manera conti-
nuada i conjunta entre les empreses de
neteja, els treballadors de la UB i els
estudiants. L’Entitat Metropolitana del
Medi Ambient i l’Agència de Residus de
Catalunya també han col·laborat en
aquest projecte de gestió de residus,
que ja s’ha implantat pràcticament a
tots els edificis d’aquesta Universitat.
INNOVACIÓ
El projecte Global Eco Fòrum 2008, presen-
tat per Eco-union, ha estat guardonat
pel seu plantejament innovador –punt
de trobada presencial i virtual–, que ha
permès crear una xarxa d’actors inter-
disciplinària que reflecteix l’esperit de
l’Agenda 21. El seu objectiu és crear vin-
cles estables entre l’administració,
l’empresa privada i la societat civil sen-
sibilitzant directius i professionals amb
poder de decisió de tota mena d’entitats
públiques o privades, potenciant la
integració de criteris de sostenibilitat,
creant xarxes intersectorials amb inte-
ressos comuns i fomentant la reflexió i
el debat per generar idees a través de les
visions d’experts líders.
INSERCIÓ
El cinquè projecte guardonat ha estat
ECONG: Itineraris d’inserció laboral en l’àmbit
de les drogodependències al barri del Raval de
Barcelona, presentat per Àmbit Prevenció
i que es va iniciar el juliol del 2008. El
seu objectiu és fomentar i millorar la
implantació de la recollida selectiva de
residus, així com l’optimització d’as-
pectes que fan referència a l’energia,
l’aigua, el consum i la mobilitat. Hi
participen trenta ONG del tercer sector,
vinculades, bàsicament, a usuaris de
drogues i afectats per VIH. El projecte
l’han dut a terme usuaris de drogues
crònics, cosa que permet millorar-ne
l’ocupabilitat i les possibilitats d’inser-
ció sociolaboral, i els treballadors,
voluntaris i usuaris de les ONG.
MENCIONS ESPECIALS
S’han atorgat a la Societat General
d’Aigües de Barcelona, per la construc-
ció i posada en marxa de l’Espai
Educatiu per a les visites a la planta de
tractament d’aigua potable, que ha
comportat el disseny d’un espai innova-
dor destinat a educar majoritàriament
estudiants, i a Urbaser, primera orga-
nització que ha obtingut a Catalunya la
certificació Sistema de Gestió Energètica
segons la norma UNE 216301:2007, un
magnífic exemple d’iniciativa empresa-
rial per avançar en la sostenibilitat.
Eulàlia Masdeu
02bverda122  11/2/09  09:55  Página 13
Jaume
Terradas
14 B verda 122. Febrer 2009
El personatge
biòleg
“Per superar els problemes que tenim plantejats
hem de canviar la mentalitat econòmica”
Doctor en Biologia, Jaume Terradas
(Barcelona, 1943) va organitzar el primer
equip d’investigació sobre ecosistemes
terrestres a Catalunya. Ha estat un dels
introductors de l’educació ambiental a
Espanya, així com un dels principals pro-
motors i primer director del Centre de
Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
(CREAF), creat l’any 1987, on segueix des-
envolupant tasques de recerca relaciona-
des amb els boscos, els efectes del canvi
climàtic en els ecosistemes i l’ecologia
urbana. Actualment és catedràtic emèrit
d’Ecologia de la Universitat Autònoma
de Barcelona. Entre les seves publica-
cions destaquen Ecologia de la vegetació,
Ecologia urbana i, més recentment,
Biografia del món. De l’origen de la vida al
col·lapse ecològic.
La del científic és una feina solitària?
La del científic no és en absolut una
feina de persones solitàries. Això remet
als naturalistes del segle XVIII: gent rica
que tenia una afició i que es dedicava a
fer col·leccions, en què el més important
era aquesta col·lecció i classificar-la. La
feina del científic és cada vegada més
col·lectiva i amb equips cada cop més
internacionals. El treball del científic no
consisteix a estar en una torre de marfil,
sinó que més aviat es tracta de formar
part d’una mena de xarxa de serveis que
funcioni al voltant dels problemes cien-
tífics i que permeti connectar-se i inter-
canviar informació molt ràpidament, la
qual cosa afavoreix que la ciència vagi
molt de pressa en molts aspectes.
Ens fa por parar el molí de
l’economia
02bverda122  11/2/09  09:55  Página 14
B verda 122. Febrer 2009 15
Quina és la responsabilitat
del científic?
Crec que el científic té una primera
obligació, perquè, si no, no pot treba-
llar: s’ho ha de passar bé. El científic
ha d’estar atrapat per allò que està
fent, que ha de ser prou interessant
perquè el motivi vitalment. Això és
indispensable; si no, crearem una
burocràcia de gent que fan feines, però
que rares vegades trobaran coses real-
ment noves. Després, naturalment,
has de saber en què treballes coneixent
els antecedents i tenint clar el proble-
ma, que sempre és el més difícil. No
n’hi ha prou de dir “vull estudiar la
malària”, cal anar més enllà, plante-
jar-te problemes que es puguin arribar
a resoldre d’alguna manera, disposar
d’eines que et permetin acostar-t’hi, i,
si te’n falten, saber que en pots crear.
S’ha de tenir un bon disseny del que es
vol aconseguir. I el científic també té
una responsabilitat cívica, com
tothom, d’intentar contribuir a fer que
el món sigui una mica millor.
Una responsabilitat ètica...
Bé, hi ha la responsabilitat cívica i la
responsabilitat ètica, que són una mica
diferents. La cívica és estar al servei de
la societat, intentant fer coses que t’in-
teressin, però que al mateix temps tin-
guin alguna transcendència. Això no
vol dir que sigui indispensable veure-hi
la utilitat de manera immediata. Si
haguéssim funcionat buscant aquesta
utilitat immediata no sabríem gairebé
res del que sabem, ja que moltes vega-
des les coses s’han fet per curiositat, i a
partir d’aquesta curiositat s’han trobat
mecanismes de la natura que, a priori,
no se’ns hauria acudit mai que existis-
sin. Per tant, jo diria que la persecució
de la utilitat hi ha de ser, però no ha
d’aclaparar el científic, que ha de poder
seguir la seva curiositat. Al mateix
temps, però, el científic ha d’intentar
saber què fa, veure’n les possibilitats i
transmetre-ho, que és on molts cops
fallem. D’una banda, perquè estem
enfeinats en altres coses i falta la via de
comunicació, i també, en part, perquè
als mitjans de comunicació els falta
especialització en temes de ciència.
Ens enfrontem amb reptes
importants...
Els problemes que tenim plantejats en
medi ambient són gravíssims, i en
alguns casos amenacen de ser difícils
de parar. Afecten el conjunt de la
humanitat. Per tant, jo diria que la
majoria dels ecòlegs del món estan
implicats d’alguna manera en estudis o
bé en grups internacionals que inten-
ten convèncer l’opinió publica que hi
ha qüestions greus. La preocupació dels
ecòlegs és molt àmpliament difosa i
compartida, i això genera en alguns
casos una actitud cívica i crides cap a
canvis en el comportament ètic de la
gent, que no es donen solament en
l’àmbit del medi ambient. Em referei-
xo, per exemple, a la reproducció assis-
tida o si a la gent gran se l’ha de deixar
morir tranquil·la o no. En tot això hi ha
qüestions ètiques en què els científics
moltes vegades tenen coses a dir, no
tan sols com a científics, sinó com a
ciutadans. En qualsevol cas, com que
tenim molta més informació, la nostra
obligació és comunicar-la de manera
que tothom ho entengui.
Per què quan s’informa d’un desco-
briment positiu tothom s’hi apunta i
quan no ho és, com en el cas del
canvi climàtic, es creen resistències?
Crec que la clau d’aquestes resistències
està en l’economia. La gent vol seguir
fent el mateix tipus de negoci que ha
fet fins ara. Ens fa por parar el molí de
l’economia, i per superar els problemes
que tenim plantejats hem de canviar la
mentalitat econòmica, que no pot ser
indefinidament de creixement. Això ho
ha explicat molt bé Ramon Folch en la
publicació electrònica Sostenible: un nen
creix primer físicament i després en
coneixements i en activitats socials. Si
el creixement físic segueix, el sobrepès
mata! Penso que és una mica això: la
mentalitat que l’economia és sobretot
creixement, i potser si no creixem tant
no passa res! Fins i tot hi ha qui s’hau-
ria d’“aprimar” una mica. Alguns paï-
sos estem utilitzant una quantitat de
recursos desproporcionada, i ens haurí-
em d’“aprimar” una mica perquè es
puguin “engreixar” els que ara estan
morts de gana. D’altra banda, es pot
créixer qualitativament i deixar de créi-
xer quantitativament. No cal que cada
dia siguem més gent gastant més. 
Calen alternatives...
És evident que s’han de trobar alterna-
tives, com és impulsar negocis que afa-
voreixin la sostenibilitat –que és una
paraula molt ambigua–, alternatives
que no augmentin els problemes i la
nostra vulnerabilitat i que ens perme-
tin adaptar-nos a les noves circumstàn-
cies. La idea que podem seguir funcio-
nant com fins ara topa amb qualsevol
lògica, topa amb els principis de la ter-
modinàmica! No pot ser, senzillament
no és possible; per tant, s’ha de canviar
el xip i s’han de buscar solucions, i con-
vindria fer-ho aviat.
Maria Rosa Salvadó
El científic també té una
responsabilitat cívica, com
tothom, d’intentar
contribuir a fer que el món
sigui una mica millor
Es pot créixer
qualitativament i
deixar de créixer
quantitativament. No
cal que cada dia
siguem més gent
gastant més
La idea que podem seguir
funcionant com fins ara
topa amb qualsevol lògica
02bverda122  11/2/09  09:55  Página 15
16 B verda 122. Febrer 2009
B verda La feina dels jardiners de Barcelona
Camèlia (Camellia japonica)
03bverda122  11/2/09  09:57  Página 16
B verda 122. Febrer 2009 17
CIUTAT VELLA
Pou de la Figuera
Aquest carrer delimita una plaça de
Ciutat Vella que ha estat objecte d’una
completa renovació. Els treballs han
consistit en la plantació d’arbustos
–100 Pyracantha angustifolia, 100 marfulls
(Viburnum tinus), 25 romanis (Rosmarinus
officinalis)– i de palmeres –100 marga-
llons (Chamaerops humilis)–. L’actuació
s’ha completat amb el condicionament
del reg per degoteig dels parterres.
Parc de la Ciutadella
Als parterres situats al lateral del llac
s’ha agrupat i netejat la vegetació
vivaç, a la qual s’ha  fet una poda de
realçament. També s’ha fet una poda
d’aixecament de capçada als arbres i les
palmeres i s’ha desbrossat tota la zona.
Portal de la Pau
La vegetació d’un parterre força dete-
riorat pel pas dels vianants s’ha reno-
vat amb la plantació de 150 Philodendron
lacerum i 50 cubanes (Aucuba japonica). Al
voltant dels parterres, s’hi ha estès
encoixinat.
EIXAMPLE
Plaça dels Enamorats
Amb l’objectiu de sanejar les tanques
vegetals a base de Viburnum odoratissimum
que envolten aquesta plaça, així com
per mantenir-ne l’estructura, s’han fet
feines de retallada, que s’han comple-
tat amb l’eliminació de les males her-
bes.
Carrer Castillejos
El triangle format per aquest carrer, la
pl. de les Glòries i l’av. Diagonal fa anys
que està ornamentat amb un gran par-
terre de 4.000 m2 sembrat amb blat. Al
llarg de l’any s’hi van fent les feines
que requereix aquest cereal. Les darre-
res han consistit en el llaurat i la sem-
bra del parterre amb 160 kg de llavor.
SANTS-MONTJUÏC
Plaça de Sant Jordi
Les formes geomètriques en arbres i
arbustos són molt decoratives. Per
mantenir-ne la qualitat calen constants
treballs de retallada. Aquesta és la
feina que últimament s’ha fet a les 12
alzines (Quercus ilex) de forma cilíndrica
que hi ha en aquesta plaça.
Jardins de Joan Brossa
Per millorar l’estètica general del parc
s’ha desbrossat una superfície de 
4.900 m2; s’han fet feines d’entrecavat
i escatat; s’han plantat 500 Teucrium fru-
ticans i 150 gazànies (Gazania pinnata);
s’han retallat les tanques vegetals de
llorer (Laurus nobilis) i de pitòspor
(Pittosporum tobira), i s’han podat mates
d’espígol (Lavandula officinalis), Buddleja
davidii i Teucrium fruticans. 
LES CORTS
Carrer de la Riera Blanca
En un dels parterres que enjardinen
aquest carrer s’ha fet una poda d’aixe-
cament de capçada a 7 palmeres wa-
shingtònia (Washingtonia filifera).
Roserar de Cervantes
A més de les grans protagonistes d’a-
quest jardí temàtic, les roses, el Roserar
de Cervantes conté un enjardinament
riquíssim. Els últims treballs de mante-
niment han consistit en la retallada de
les tanques vegetals de xiprer (Cupressus
sempervirens) i de Pittosporum heterophyllum;
de 19 xiprers (Cupressus sempervirens
‘Stricta’) molt esvelts i de forma geomè-
trica, i de 450 m2 de massissos de
Teucrium fruticans, abèlies (Abelia
floribunda) i Escallonia macrantha.
SARRIÀ-SANT GERVASI
CAP Mas Guimbau
Per ornamentar els voltants d’aquest
centre sanitari s’han plantat arbustos
a tot l’entorn (50 Juniperus chinensis, 50
Escallonia macrantha, 25 Ligustrum lucidum,
50 Teucrium fruticans, 50 Berberis thunber-
gii), s’han sembrat de gespa 500 m2 de
parterres i s’ha creat un grup de flor de
20 m2 amb 500 margaridoies (Bellis
perennis).
Jardins de la Tamarita
A l’entrada d’aquests jardins hi ha una
gran tanca molt bonica feta amb filfer-
rada (Muehlenbeckia complexa), que s’ha
retallat per mantenir-ne la qualitat. Les
feines en aquest espai verd s’han com-
pletat amb la ressembra de 250 m2 de
parterres de gespa.
Ronda de Dalt
L’aportació d’encoixinat de restes de
poda triturada ha permès millorar la
qualitat dels parterres.
Ronda General Mitre
S’ha ressembrat el parterre de gespa de
300 m2 que hi ha a l’altura de la Via
Augusta.
Carrer Pou de la Figuera
03bverda122  11/2/09  09:57  Página 17
18 B verda 122. Febrer 2009
1.
4.
7.
2.
5.
8.
3.
6.
9.
1. Plaça dels Enamorats
2. Plaça de Sant Jordi
3. Carrer de la Riera Blanca
4. CAP Mas Guimbau
5. Avinguda de Vallcarca
6. Parc del Laberint d’Horta
7. Parc Esportiu de Can Dragó
8. Passeig de Guayaquil
9. Plaça de Maria Espinalt i Font
03bverda122  11/2/09  09:57  Página 18
B verda 122. Febrer 2009 19
GRÀCIA
Avinguda de Vallcarca
L’enjardinament que hi ha tocant al
casal d’avis del barri de Vallcarca i els
Penitents s’ha remodelat i millorat
amb la creació de nous parterres on
s’han plantat arbustos: 150 Lantana cama-
ra, 50 hibiscos (Hibiscus rosa-sinensis), 30
Leonotis leonurus i 50 Dimorphoteca ecklonis.
Jardins Manel Blancafort
En aquests jardins s’ha desbrossat un
talús de 950 m2.
Jardins de Sant Camil
Les últimes millores que s’han fet en
aquest espai verd han consistit en la
plantació de 100 Juniperus chinensis ‘Mint
Julep’, la col·locació d’aspres en les
mimoses (Acacia hybrida) i la fixació de
les plantes enfiladisses.
HORTA-GUINARDÓ
Parc del Laberint d’Horta
El laberint vegetal és un dels principals
atractius d’aquest parc. Per mantenir-
ne la qualitat s’han retallat totes les
tanques i els arcs que el componen,
amb una superfície total de 5.085 m2
(938 m lineals). En aquesta feina, s’hi
han invertit 327 hores.
Túnel de la Rovira
S’han retallat els massissos de baladre
(Nerium oleander) que hi ha a la boca nord
d’aquest túnel.
Parc del Guinardó
Aquest parc té una de les zones fores-
tals més grans de Barcelona. Les últi-
mes feines destinades a la prevenció
d’incendis han consistit en el desbros-
sament i la tala d’arbres morts i amb
perill de caiguda en una superfície de
20.000 m2. Les restes vegetals s’han
triturat per aprofitar-les.
NOU BARRIS
Parc Esportiu de Can Dragó
Aquest espai està presidit per l’escultu-
ra d’una quadriga situada dalt d’un
petit turonet. Els últims treballs de
manteniment en aquesta zona del parc
han consistit en l’eliminació de les
males herbes, l’escarificat del terreny i
la sembra de gespa, tot plegat en una
superfície de 80.000 m2.
Jardins de Rodrigo Caro
Els darrers treballs de millora d’aquests
jardins s’han fet en una superfície total
de 5.090 m2, i han consistit en el des-
brossament i l’eliminació de vegetació
seca.
Parc Central de Nou Barris
Amb l’objectiu de millorar l’aspecte de
l’àrea per a gossos, a tot el llarg de la
tanca que l’envolta, s’hi ha instal·lat
una jardinera, on s’han plantat 89
Ligustrum ovalifolium.
Avinguda de l’Alzinar
A la confluència d’aquesta avinguda
amb el c. Pierola hi ha un centre educa-
tiu i una residència geriàtrica.
L’enjardinament proper a aquests equi-
paments s’ha millorat amb la plantació
de 29 Viburnum odoratissimum.
SANT ANDREU
Passeig de Guayaquil
En aquest passeig hi ha 75 tipuanes
(Tipuana tipu) i 25 mèlies (Melia azedarach)
que han estat objecte d’una poda d’ai-
xecament de capçada. Això ha permès
millorar el pas tant dels vianants com
dels vehicles, ja que algunes branques
estaven situades molt avall.
Retallada de vores
Aquesta feina s’ha fet en els grups de
plantes entapissants situades en els
parterres enjardinats a base d’Aptenia
cordifolia que hi ha al pg. de Guayaquil i
als c. Tiana i Tucumán.
SANT MARTÍ
Plaça Maria Espinalt i Font
La plantació de 150 Escallonia macrantha
ha permès recuperar la qualitat dels
talussos d’aquesta plaça.
Parc del Poblenou
Les dunes que hi ha tocant a la platja
requereixen espècies resistents a la sali-
nitat i a la sequera. Recentment, s’hi
han plantat 100 Bulbinella latifolia.
Rambla del Poblenou
L’arbrat d’aquesta rambla ha millorat
amb l’eliminació dels arbres secs i la
reposició tant d’aquests com de les
falles ja existents. En total s’han plan-
tat 18 plàtans (Platanus X hispanica). 
Plaça de la Cultura
Amb l’objectiu de donar una major vis-
tositat a aquesta plaça s’han podat els
arbustos (80 m2 de Ligustrum japonicum).
03bverda122  11/2/09  09:57  Página 19
20 B verda 122. Febrer 2009
Espai metropolitàUn parc vora
una ermita
La Marina, la part de l’Hospitalet on hi
ha el Parc de Bellvitge, és un sector de
terres planes que forma part del delta
del Llobregat i que fins l’any 1924 (en què
es van incorporar 900 ha de la part sud a
Barcelona, l’actual Zona Franca) arribava
fins al mar. El paisatge inicial d’aigua-
molls i conreus, amb masies disperses,
és avui un territori ocupat per equipa-
ments i infraestructures, que depassen
l’àmbit municipal, i pels grans blocs
d’habitatges del barri de Bellvitge. La
petita ermita de Santa Maria és l’únic
llegat del paisatge antic. En aquest
entorn, el parc ha representat una vital
aportació de qualitat ambiental i paisat-
gística, en un barri que n’estava molt
necessitat.
El parc de Bellvitge, construit l’any
1998 per la mancomunitat de munici-
pis de l’Àrea motropolitana de
Barcelona, té 4,8 ha de superfície i és
un espai obert amb forma d’ela majús-
cula. La seva característica principal és
aconseguir una certa sensació d’inti-
mitat en un parc sense portes, situat a
les terres planes del delta. Un gran
passeig central el travessa en diagonal
i marca dues zones de característiques
L’ermita de Santa Maria és el llegat
del paisatge antic
03bverda122  11/2/09  09:57  Página 20
diferents. La vocació ecològica del parc
es fa palesa en un element escultòric,
que és, alhora, suport de plaques foto-
voltaiques. Per altra banda, s’estan
fent prospeccions per valorar la possi-
bilitat de regar amb aigües procedents
del freàtic.
ESPAIS EN RELLEU
Al sector més proper a la rambla de la
Marina, un grup de dunes amb arbres i
arbusts i els camins que passen entre-
mig juguen amb la topografia i conver-
teixen un indret totalment pla en un
seguit d’espais amb relleu, que propi-
cien el joc i aïllen del trànsit. En alguns
punts, els camins s’obren i s’eixamplen
per donar cabuda a serveis i equipa-
ments. El passeig central, en direcció
nord-sud, va de la rambla de la Marina
fins al final del parc, a prop de l’ermi-
ta. L’acompanya una filera de bellaom-
bres, en un lateral, per ombrejar bancs
i taules, flanquejada per una altra de
til·lers a la part central. Cap al mig del
recorregut, el passeig de sorra s’obre i
arriba a una plaça empedrada. Aquí,
els bellaombres cedeixen el lloc a una
font amb roques i brolladors. A prop de
l’aigua hi ha dos petits ginjolers. El
grup sardanista Tot Bellvitge els va
plantar el Dia de l’Arbre de l’any 2000,
amb motiu del centenari de la tenora.
PECES DE GESPA
A l’altra banda del passeig, la distribu-
ció de l’espai és més regular, amb peces
de gespa lleugerament elevades. A la
primera, la més gran, hi ha acàcies,
tipuanes, til·lers, alzines i roures; a la
segona, una olivera, amb un tronc vell
i remarcable, i a la darrera, a prop de
l’ermita, un grupet de bellaombres. No
gaire lluny, una escultura metàl·lica ret
homenatge als veïns i veïnes que van
lluitar per un barri més digne.
Recentment, el parc s’ha ampliat, pel
sector de ponent de l’ermita, amb una
intervenció de característiques similars
a les existents.
BELLVITGE: EL NOM
Bellvitge és el nom d’un sector de la
Marina de l’Hospitalet. El nom antic
era Malvitge (derivat del nom de dona
Amalvígia, propietària del lloc a final
del s. X). En un document de venda del
1057 s’esmenta el mas de Malvitge, en
el qual hi ha una capella. La llegenda
equipara Bellvitge a “bell viatge” i atri-
bueix el canvi de “mal” per “bell” a la
construcció de l’ermita i al progressiu
sanejament de les terres. La primera
referència completa de la capella és de
1279, quan Elisenda Miquela va fer un
llegat de sis diners a Santa Maria de
Benvige.
L’ERMITA DE SANTA MARIA
L’estructura actual de l’ermita s’ajusta
a la d’un edifici gòtic, construït proba-
blement el 1493, quan la ciutat de
Barcelona va donar tota la pedra neces-
sària per a l’obra. Consta d’una nau rec-
tangular amb absis de planta quadrada
i un petit campanar amb coronament
piramidal. La façana, d’època barroca,
té un portal amb llinda adovellada. En
la restauració de 1959, s’hi van afegir
els porxos. En determinades dates de
l’any s’hi celebraven aplecs des de
l’Hospitalet i Barcelona. La Mare de
Déu de Bellvitge era molt invocada per
pagesos i mariners. El poeta Francesc
Tena li va dedicar aquestes boniques
paraules:
Santa Maria la Camperola
dolça pagesa dels nostres camps
no us fa tristesa viure tan sola
amb sense llànties i sense rams?
Text: Lurdes Planes i Sant-romà
B verda 122. Febrer 2009 21
El Parc de Bellvitge, de
4,8 ha de superfície, és
un espai obert amb
forma d’ela majúscula
L’estructura actual de
l’ermita s’ajusta a la
d’un edifici gòtic,
construït
probablement el 1493
1. Element escultòric que és, alhora,
suport de plaques fotovoltaiques
2. Vista aèria del Parc de Bellvitge
1. 2.
03bverda122  11/2/09  09:57  Página 21
22 B verda 122. Febrer 2009
CREAF: vint
anys de recerca
Reportatge
A mitjans dels anys setanta, uns quants biòlegs profes-
sors d’universitat van decidir crear un petit grup de
recerca. La iniciativa va anar agafant volada amb projec-
tes internacionals, fins que, cap a mitjans dels anys vui-
tanta, es va proposar a la Generalitat la creació d’un cen-
tre dedicat a l’ecologia terrestre. La resposta afirmativa
de l’aleshores Departament d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca va donar lloc a la creació, l’any 1987, del Centre de
Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Si fem memòria amb les dates, el CREAF
es constitueix en un moment especial-
ment difícil per als boscos de Catalunya,
ja que una part important estava afecta-
da pels incendis forestals de l’estiu del
1986. El centre de recerca sobre ecologia
terrestre apareix, doncs, en un moment
excepcionalment oportú, per necessari.
Aquesta és la causa per la qual els pri-
mers esforços es van dedicar, sobretot, a
saber què hi ha en els nostres boscos i en
quines condicions, o sigui, a confeccio-
nar l’Inventari Ecològic i Forestal de
Catalunya, i també a iniciar diferents
Fageda del Montseny. L’inventari dels boscos de
Catalunya va ser un dels primers projectes del
CREAF
F
o
to
: J
o
se
p
.M
.E
sp
el
ta
04bverda122  11/2/09  09:58  Página 22
projectes de recerca sobre els incendis
forestals. 
Durant els vint anys d’existència del cen-
tre, aquests primers àmbits de recerca
s’han anat ampliant fins als quinze que
hi ha en l’actualitat, que inclouen des de
la creació d’eines per a la recerca, com el
Sistema d’Informació Geogràfica
MiraMon, fins a l’ecologia urbana, el
funcionament dels ecosistemes terres-
tres, l’ecologia del paisatge i l’ordenació
del territori, la biodiversitat o l’estudi
dels efectes del canvi climàtic, en general
i especialment a Catalunya. Aquest
darrer àmbit de recerca és, actualment,
un dels més importants del CREAF. 
Tot plegat ha permès, entre altres coses,
fer models per saber com funciona un
bosc o sobre el consum de l’aigua, que
s’estan utilitzant no tan sols a
Catalunya, sinó també en projectes d’al-
tres països d’Europa. 
ELS BOSCOS
L’Inventari Ecològic i Forestal de
Catalunya (IEFC) va ser un dels primers
projectes desenvolupats pel CREAF, que
va incorporar als inventaris forestals
variables que fins aleshores no s’havien
considerat, com ara la biomassa aèria
arbòria o la quantitat de carboni emma-
gatzemada. Els inventaris forestals són
necessaris per a l’estadística forestal i
també per a la planificació del sector, i
les dades de camp obtingudes són valuo-
ses per a nombrosos àmbits de recerca. A
més a més, són una de les peces impor-
tants en l’àmbit dels sistemes d’informa-
ció ambiental. El CREAF ha facilitat la
transferència dels coneixements aportats
pels inventaris forestals tant a l’adminis-
tració com als investigadors i a la societat
en general. Això s’ha dut a terme essen-
cialment mitjançant el Sistema
d’Informació dels Boscos de Catalunya
(SIBosC).
D’altra banda, al CREAF hi ha diferents
línies de recerca orientades a estudiar la
dinàmica dels boscos mediterranis i de
muntanya, tenint en compte els aspectes
clau que en determinen tant la regenera-
ció com l’envelliment. Aquests estudis
experimentals es complementen amb el
desenvolupament de models per avaluar-
ne la dinàmica sota diferents escenaris
ecològics i de gestió.
ELS INCENDIS FORESTALS
Un bon exemple de les aplicacions dels
inventaris forestals és el desenvolupa-
ment del models d’inflamabilitat, com
els elaborats pel CREAF a partir de les
dades recollides a l’Inventari Ecològic i
Forestal de Catalunya. Això ens remet a
una les principals àrees de treball d’a-
quest centre de recerca des dels seus ini-
cis: l’estudi de la resposta dels sistemes
mediterranis al foc.
Un dels interessos principals ha estat
l’estudi de la variabilitat espacial i tem-
poral de la regeneració post incendi de
les comunitats vegetals. Més recentment
també s’ha abordat l’estudi de la resposta
de diferents grups d’animals al foc, com
també la seva interacció amb la regene-
ració de les plantes. En aquest àmbit de
recerca també s’estudien les conseqüèn-
cies dels incendis forestals a escala de
paisatge, i es consideren les característi-
ques del règim d’incendis (extensió, fre-
qüència, severitat) com a elements fona-
mentals per entendre la capacitat de
regeneració dels ecosistemes terrestres.
La modelització s’ha incorporat com una
eina important per integrar aquestes
diferents aproximacions al voltant dels
incendis, per avaluar-ne les conseqüèn-
cies en diferents escenaris i per proposar
orientacions per a una gestió forestal pre-
ventiva. Així mateix, són objecte d’estudi
els efectes de diferents pràctiques de ges-
tió forestal en la recuperació de la vegeta-
ció després de grans incendis.
MIRAMON
Durant aquests vint anys, el CREAF ha
anat generant recursos que faciliten la
recerca, com el Sistema d’Informació
Geogràfica (SIG) MiraMon, que el centre
va començar a desenvolupar l’any 1994.
Un SIG és una eina científica i tecnològi-
ca en forma d’aplicació informàtica que
permet la generació i el maneig de
mapes digitals temàtics i topogràfics,
fotografies aèries, imatges de satèl·lit,
models digitals del terreny, grans bases
de dades i també la connexió amb siste-
mes GPS. El SIG MiraMon destaca per l’e-
levat ventall d’aplicacions, el rigor cientí-
fic en l’aplicació i la facilitat d’ús, fet que
l’ha convertit en l’eina d’utilització habi-
tual en la recerca, gestió i planificació
territorial de nombroses institucions
públiques, universitats i empreses del
sector. Totes aquestes potencialitats fan
del MiraMon un extraordinari instru-
B verda 122. Febrer 2009 23
Mapa Ecològic de Barcelona de l’any 2004,
elaborat per l’Ajuntament de Barcelona i el
CREAF amb tecnologia MiraMon
L’Inventari Ecològic i
Forestal de Catalunya va
incorporar als inventaris
forestals variables que fins
aleshores no s’havien
considerat
F
o
to
: A
lb
er
t 
Á
lv
a
re
z
Inici d’un foc de capçades cremant una
pineda mediterrània
04bverda122  11/2/09  09:58  Página 23
24 B verda 122. Febrer 2009
El canvi climàtic modifica la fenologia de
moltes espècies, com ara avançant la flo-
ració dels ametllers
ment en àmbits molt diversos de la recer-
ca, la planificació i la gestió territorials.
Actualment, la versió completa del pro-
grama compta amb més de 4.000 usua-
ris registrats d’uns quaranta països; les
versions gratuïtes a internet tenen prop
de 100.000 usuaris i hi ha més de seixan-
ta adreces a internet que es refereixen al
programa.
ECOLOGIA URBANA
Des del 1977, a la unitat d’Ecologia de la
UAB, i posteriorment al CREAF, es treba-
lla en aquest àmbit. Els primers projectes
es van orientar cap a temes d’educació
ambiental, cartografia de l’estructura
urbana de Barcelona des d’una perspecti-
va ecològica i quantificació dels fluxos
associats al metabolisme urbà (energia,
aigua, aliments). Aquests treballs van
donar lloc a un parell de llibres i a diver-
sos mapes. Posteriorment s’han fet estu-
dis sobre accessibilitat a espais verds mit-
jançant sistemes d’informació geogràfica
(SIG) i sobre indicadors urbans de soste-
nibilitat a l’àrea metropolitana de
Barcelona. Actualment s’està treballant
en restauració d’espais verds urbans i en
temes relacionats amb la dinàmica urba-
na, amb una especial atenció a les perifè-
ries i el planejament i a la integració
entre el món agroforestal i l’urbà a
Catalunya i a l’Amèrica Llatina.
EL CANVI GLOBAL
L’activitat humana està produint diver-
sos canvis a escala planetària: disminu-
ció de l’ozó estratosfèric, eutrofització de
la biosfera, canvis atmosfèrics, canvi cli-
màtic, canvis d’usos del sòl, pèrdua d’es-
pècies i expansió d’espècies invasores.
Aquests diferents components del canvi
global tenen un efecte molt important
sobre els ecosistemes terrestres i la biodi-
versitat al nostre territori. Actualment,
un dels principals àmbits de recerca del
CREAF és l’estudi dels efectes d’aquests
canvis, en especial els canvis atmosfè-
rics, el canvi climàtic i els canvis d’usos
del sòl. Els estudis del CREAF aborden els
efectes del canvi climàtic des de diferents
aproximacions a escala d’organisme,
comunitat i ecosistema, com també des
de diferents perspectives temporals, uti-
litzant dades de registres històrics per
estudiar els efectes del clima passat, fent
un seguiment de com es comporten en
condicions naturals les plantes en el
clima actual i simulant experimental-
ment en ecosistemes naturals un possi-
ble clima futur. A més, al CREAF s’ha
desenvolupat el model GOTILWA+, que
permet avaluar la resposta dels boscos a
diferents escenaris de gestió forestal i de
canvi climàtic. En un altre vessant del
canvi global, al CREAF s’estudia de quina
manera les pautes d’usos del sòl, i els
seus canvis al llarg del temps, afecten la
biodiversitat d’espècies que manté un
territori. 
LA DECLARACIÓ DE BARCELONA
Per celebrar el vintè aniversari, l’octubre
passat, el CREAF va reunir a Barcelona
un grup d’experts internacional que
durant dos dies van reflexionar sobre el
futur ambiental del planeta. El treball fet
es va recollir en el document Declaració de
Barcelona 2008: reptes i vies vers la sostenibilitat
de la Terra, dirigit a governs i gestors d’a-
rreu del món. En el document es reclama
l’adopció immediata de mesures per
mitigar el canvi global i s’aposta per una
revolució científica i tecnològica que per-
meti avançar cap a un desenvolupament
coherent amb la sostenibilitat global.
Així, s’insta a iniciar una transició
immediata cap a sistemes d’energia que
no emetin carboni, valorar els canvis de
capital natural en les mesures de rendi-
ment econòmic, adoptar immediata-
ment mesures per encarar el canvi
ambiental global i atorgar poder als paï-
sos en desenvolupament perquè tinguin
un paper més important en les solucions
globals.
Juntament amb aquestes mesures, en la
Declaració de Barcelona es fa la següent
reflexió: “Clarament, l’acció global per
invertir les tendències negatives és insu-
ficient, però no és tard per crear col·lecti-
vament un futur viable. L’escala, la
urgència i la severitat dels problemes
impliquen que no hi ha mesura massa
petita per no tenir-la en compte ni massa
gran per ser considerada, ni és massa
aviat per començar a implementar-la.”
La feina que s’ha fet al CREAF durant els
darrers vint anys, i la que encara ha de
venir, és una peça que, integrada en l’en-
tramat d’equips de recerca d’arreu del
món, ha de permetre trobar solucions
globals al reptes que tenim plantejats.
Maria Rosa Salvadó
Els estudis del CREAF
aborden els efectes del
canvi climàtic des de
diferents aproximacions
La modelització s’ha
incorporat com una eina
important per integrar les
diferents aproximacions al
voltant dels incendis
F
o
to
: J
o
rd
i B
o
sc
h
04bverda122  11/2/09  09:58  Página 24
B verda 122. Febrer 2009 25
Les persones
L’equip del CREAF està format, aproxi-
madament, per un centenar de perso-
nes, amb un nucli estable d’investiga-
dors i personal tècnic de suport del cen-
tre mateix, professors de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB) i de la
Universitat de Barcelona (UB) que duen
a terme la seva recerca adscrits al
CREAF, investigadors del Centre
Superior d’Investigacions Científiques
(CSIC), tècnics de grau superior i mitjà
contractats per al desenvolupament de
projectes específics, investigadors pos-
tdoctorals, becaris predoctorals i perso-
nal administratiu. La formació dels
investigadors és diversa i abasta, en
especial, els camps de la biologia, la
geografia, les ciències ambientals i
l’enginyeria forestal. A la imatge, els
responsables dels setanta-un projectes
actualment en curs a la seu del CREAF,
a l’edifici C del campus de Bellaterra
(Universitat Autònoma de Barcelona).
04bverda122  11/2/09  09:58  Página 25
26 B verda 122. Febrer 2009
El Mirador
de l’Alcalde
Paisatgisme
El 18 de gener passat va tornar a obrir les portes el
Mirador de l’Alcalde, al Parc de Montjuïc, un cop
acabades les obres de rehabilitació. Aquest espai
forma part del Passeig dels Cims, un projecte que
s’està executant en diverses fases i que, un cop
acabat el Mirador, fa un pas endavant per fer d’a-
quest passeig l’element vertebrador del parc.
El Passeig dels Cims és una actuació
d’abast estratègic del Parc de Montjuïc
que configura un projecte paisatgístic
de les cotes altes de la muntanya i que
estableix una ordenació contínua des
de Miramar fins al carrer del Foc per
obrir l’accessibilitat del vessant est de
la muntanya a tota la ciutat a través del
Poble-sec. Un cop acabat, a més d’un
passeig mirador de 2,4 quilòmetres,
també serà un espai orientat al via-
nant, que donarà accés als equipa-
04bverda122  11/2/09  09:58  Página 26
B verda 122. Febrer 2009 27
ments i jardins de la part alta de la
muntanya, des d’on es podrà iniciar la
baixada a peu a partir de nombroses
connexions amb camins descendents.
EL MIRADOR DE L’ALCALDE
El Mirador de l’Alcalde és un dels parcs i
jardins que hi ha al Parc de Montjuïc.
El va projectar, a principis de la dècada
dels seixanta, Joaquim M. Casamor, i la
seva construcció, que va començar l’any
1963, es va anar executant en diferents
etapes fins al 1969. Compta amb un
valuós paviment dissenyat per Joan
Josep Tharrats i catalogat com a
Patrimoni Artístic Municipal de
Barcelona, i amb una font amb casca-
des que és l’element central que ordena
i articula tots els altres components del
parc. L’alcalde Porcioles en va encarre-
gar el disseny a l’autor de la Font
Màgica, Carles Buïgas. 
LA REHABILITACIÓ
Des de la seva inauguració fins a l’ac-
tualitat s’ha conservat el disseny origi-
nal del parc, però el pas del temps n’ha
fet necessària la rehabilitació, que ha
durat aproximadament un any. La
intervenció ha suposat l’estabilització
dels talussos perimetrals, la restauració
del paviment i de la barana originals,
la substitució de les instal·lacions d’en-
llumenat públic i de reg que havien
quedat obsoletes i la creació d’accessos i
circuits adaptats a persones amb mobi-
litat reduïda. A partir de l’entrada dels
Jardins de Joan Brossa, l’itinerari del
Passeig dels Cims es desdobla: un recor-
regut és paral·lel al vial de circulació en
forma d’escala amb replans amplis, que
permet fer el recorregut curt, i l’altre és
l’itinerari adaptat per a tothom, amb
pendents suaus (6-7%), que integra els
espais adjacents. El projecte manté dos
espais d’estada de sauló, entre els quals
es disposen els jocs infantils.
L’ENJARDINAMENT
Els treballs de rehabilitació i millora de
la jardineria del parc que ha fet Parcs i
Jardins han consistit en la poda d’e-
xemplars ja existents: 5 margallons
(Chamaerops humilis) i 8 ciques (Cycas sp.)
de grans dimensions, la millora dels
parterres de gespa i, sobretot, la realit-
zació de noves plantacions: palmeres –4
palmeres de Canàries (Phoenix canarien-
sis), 295 margallons (Chamaerops humilis)–,
arbres –5 tipuanes (Tipuana tipu)–, espè-
cies vivaces –150 flors de l’amor
(Agapanthus africanus), 6.333 Vinca minor,
200 Gaura X lindheimeri, 255 Teucrium
marum i 2.744 Achilea sp.–, arbustos –130
Rhaphiolepis sp. de color blanc, 2.750
Lonicera japonica, 136 Coronilla glauca i 80
llentiscles (Pistacia lentiscus)– i, quant a
les espècies enfiladisses i entapissants,
4.695 heures (Hedera helix). Tot plegat fa
un total de 19.167 noves plantes.
EL PAVIMENT
El paviment, dissenyat per Joan Josep
Tharrats, és un mosaic excepcional de
0,42 hectàrees de superfície, molt
avantguardista en la seva època, que
aquest artista va concebre com un con-
junt. Els materials utilitzats com a
peces del mosaic són molt variats:
còdols, llambordes, maons, rajoles
posades de costat, culs d’ampolla, peces
de formigó, peces de ferro diverses
(cadenes, rodes dentades, filaments,
cargols, femelles o planxes procedents
de maquinària desballestada), frag-
ments de tapes de registre dels serveis
urbans del subsòl, etc. Les peces de la
pavimentació estan distribuïdes de
manera que creen diverses formes geo-
mètriques, sobretot circulars.
1. L’estany amb cascades és l’element que
ordena el parc 
2. Un dels grans atractius del Mirador
de l’Alcalde és l’excepcional vista sobre
Barcelona
1. 2.
Un detall del paviment de Joan Josep Tharrats
04bverda122  11/2/09  09:58  Página 27
28 B verda 122. Febrer 2009
Quinze anys
de formació
al Laberint
Eduquem per a
la sostenibilitat
El curs 1993-94, l’Institut Municipal de Parcs i
Jardins de Barcelona va obrir un centre de for-
mació en jardineria i paisatgisme a la part
rehabilitada del palau dels Jardins del Laberint
d’Horta. El nou Centre de Formació del
Laberint va acollir la branca de formació adre-
çada als aficionats a la jardineria que s’impar-
tia a les aules de l’Escola de Jardineria Rubió i
Tudurí, i es va emprendre una línia nova de
cursos de formació continuada per als profes-
sionals i tècnics que ha perdurat fins ara.
La formació jardinera a tots els nivells
ha estat un dels objectius de Parcs i
Jardins des dels seus orígens com a
organisme municipal. La creació de
l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí, el
1933, va ser clau per dur a terme aquest
objectiu, que ha permès anar desenvo-
lupant tot un ventall de propostes for-
matives i educatives a tots els nivells.
AFICIONATS
Els cursos per a aficionats es van ini-
ciar la primavera del 1947, quan un
grup d’amants dels jardins i de la jar-
dineria van demanar a l’aleshores cap
del servei, Lluís Riudor, l’organització
d’un curset per consolidar i augmentar
els seus coneixements. L’èxit obtingut
i l’entusiasme dels assistents van con-
tribuir a la institucionalització del
curs, que s’ha anat impartint any
darrere any fins a l’actualitat. En
aquests moments, el Centre de
Formació del Laberint ofereix quinze
cursos, de diferent durada i format,
Un grup d’alumnes dels cursos per a aficio-
nats fent pràctiques de poda de rosers al
Roserar de Cervantes
05bverda122  11/2/09  09:59  Página 28
B verda 122. Febrer 2009 29
que donen resposta a les expectatives
d’un públic heterogeni que té l’objec-
tiu comú d’aprendre o ampliar conei-
xements i gaudir de la seva passió per
aquest tema. Per facilitar l’assistència
a tota mena de públic es programen,
sempre que és possible, en diferents
franges horàries. La revisió dels pro-
grames i la seva adaptació als nous
avenços i tendències, tant tècniques
com mediambientals, són contínues,
per poder oferir una formació innova-
dora i de qualitat.
TÈCNICS I PROFESSIONALS
La formació adreçada a aquests dos
grups es va iniciar amb la creació del
Centre de Formació del Laberint.
L’objectiu era, i és, donar resposta a les
noves necessitats formatives d’aquests
col·lectius per actualitzar i ampliar els
seus coneixements i habilitats, i, en
definitiva, millorar la seva professionali-
tat amb una oferta interessant i diversa.
Els cursos es programen trimestralment
i tenen, bàsicament, un format de curs
monogràfic molt especialitzat que per-
met al professional fer el seu currícu-
lum formatiu segons les seves necessi-
tats i interessos. Aquest tipus de format
ha demostrat ser de gran acceptació, per
les possibilitats i oportunitats d’accedir
a la formació que ofereix a aquest
col·lectiu, que té uns horaris molt res-
trictius per la seva activitat laboral.
Un altra línia d’activitat del centre ha
estat l’organització i atenció de cursos a
mida per a professionals, principal-
ment d’altres ajuntaments, a través de
demandes de l’administració local,
d’empreses del sector i de col·lectius de
jardiners.
COL·LABORACIONS
Per assolir els seus objectius formatius,
el centre compta amb la participació de
reconeguts professionals del mateix
Ajuntament, d’associacions d’amics i
de professionals del verd i del món de
l’empresa que aporten als alumnes, a
més dels seus coneixements, un plus de
la seva experiència professional i dels
avenços tècnics en cadascun dels
camps. La col·laboració amb les dife-
rents associacions, com l’Associació de
Professionals dels Espais Verds de
Catalunya (APEVC), l’Associació
Espanyola d’Arboricultura (AEA) i
l’Associació Espanyola de Parcs i Jardins
Públics (AEPJP), en l’organització de
cursos ha estat un dels aspectes impor-
tants de l’activitat del centre per projec-
tar diferents visions i propostes amb
l’objectiu comú de millorar la professio-
nalitat dels que tenen cura dels espais
verds i els gestionen. També cal esmen-
tar les intervencions de professorat del
món universitari i de la recerca, tant
nacional com d’altres països, i les qua-
tre edicions del postgrau de gestió d’es-
pais verds públics, realitzat amb la
col·laboració de la Universitat de
Barcelona.
En els seus quinze anys de vida, el cen-
tre ha vist recompensada la seva activi-
tat en comprovar l’efecte positiu i
engrescador que té per a tot tipus de
persones entrar en el món de les plan-
tes i de la jardineria i l’interès mostrat
pels tècnics i professionals per dotar-se
de nous recursos i habilitats. Tot plegat
ens esperona a seguir avançant amb
il·lusió i encarar el futur amb energia.
M. Alba Fransi
Centre de Formació del Laberint
La formació jardinera a
tots els nivells ha estat
sempre un dels objectius
de Parcs i Jardins
Actualment, el Centre de
Formació del Laberint
ofereix als aficionats a la
jardineria quinze cursos de
diferent durada i format
1. La directora del centre, M. Alba Fransi, amb els
professors de jardineria Teresa Garceran i Xavier
Segalà; amb Salvador Pi, que durant molts anys
va ser professor del centre, i amb els administra-
tius Cristóbal Fernández i Amando Pérez.
2. Seu del Centre de Formació del Laberint, al Parc
del Laberint d’Horta.
2.1.
05bverda122  11/2/09  09:59  Página 29
30 B verda 122. Febrer 2009
L’entorn mediterrani és un espai on des de fa
molts segles convivim amb l’olor de les resines i
amb un paisatge atapeït de capçades de pins,
savines i xiprers, o, més rarament, d’avets o
cedres. Així, doncs, les coníferes, a les quals per-
tanyen els arbres que hem citat, són un gran
grup, que inclou famílies i espècies molt comunes
entre nosaltres i que, d’uns anys ençà, cada cop
són més habituals als nostres jardins.
Coníferes
al jardí
Juniperus chinensis ‘Glauca’
Apunts de jardineria
Quan parlem de coníferes, a què ens
estem referint? Si ens atenim al nom,
conífera vol dir, simplement, planta
“portadora de cons”; aquests últims,
més coneguts popularment com a pi-
nyes. Però aquesta és una descripció
molt àmplia i poc precisa d’un grup de
vegetals amb caràcters ben antics i
molt distintius.
Per reconèixer-les, en primer lloc, i espe-
cialment a casa nostra, les coníferes es
poden diferenciar per les fulles, habi-
05bverda122  11/2/09  09:59  Página 30
B verda 122. Febrer 2009 31
A l’hora de plantar una
conífera al jardí o bé en
un test a la terrassa
haurem de triar espècies
de port baix
tualment en forma d’agulla, d’esquama
o bé linears, que es mantenen al llarg de
tot l’any. En segon lloc, a dins dels seus
teixits disposen també de canals que
duen resina, un líquid enganxifós i dens
que desprèn una forta olor en fregar la
planta o trencar-ne una part.
Si posem atenció al seu desenvolupa-
ment al llarg de l’any –la fenologia–, ens
adonarem que, a diferència de la resta de
famílies de plantes, aquestes no produei-
xen flors gaire atractives. Les flors de les
coníferes són menudes, separades per
sexes, reduïdes a peces minúscules que
contenen sacs plens de pol·len, en el cas
de les flors masculines, o minúscules
esquames, aglomerades majoritàriament
en petites pinyes, en les femenines.
El darrer tret que s’ha de tenir en comp-
te és el fruit, ben conegut a casa nos-
tra: els pinyons. Es troben protegits a
dins de pinyes o, en el cas d’algunes
cupressàcies –ginebres, savines i
afins–, a dins d’un fruit rodó i lleugera-
ment carnós anomenat gàlbul.
ARBRES AMB ENCANT
Les coníferes ens permeten disposar al
nostre jardí de plantes perennes de port
molt divers: des d’arbres de capçades
espectaculars –pins, avets, cedres i
xiprers, entre d’altres– fins a tota mena
d’arbustos. La seva capacitat de no per-
dre la fulla i, en molts dels casos, de
disposar de fulles menudes, sovint en
forma esquamosa, ens ofereix la possi-
bilitat de modelar-ne la capçada segons
l’indret i l’ús que en volem fer. A això,
s’hi afegeix l’atractiu que suposen les
pinyes o gàlbuls durant el període de
fructificació.
TRIAR BÉ EL PORT
Si estem pensant a plantar una conífera
al nostre jardí o bé en un test a la
terrassa, haurem de restringir la tria
bàsicament a plantes de port baix, mol-
tes pertanyents a la família de les
cupressàcies, siguin les diferents espè-
cies de ginebres (Juniperus) o bé la cone-
guda tuia (Platycladus orientalis). També
podem fer ús del teix (Taxus baccata) o bé
de varietats de port menut, com ara
Picea glauca var. albertiana ‘Conica’.
Entre els Juniperus, en primer lloc ens cal
fer la tria entre una espècie de fulles
punxegudes o d’esquames. Val la pena
considerar-ho perquè, si bé no ens faran
mal, sí que són molestes al contacte.
Tant el ginebre (Juniperus communis) com el
càdec (Juniperus oxycedrus) són espècies de
casa nostra, especialment de la terra
baixa, que suporten bé la calor i la
sequera estivals i que tenen fulles pun-
xegudes. Del ginebre, podem obtenir-ne
petits fruits violacis que podem degustar
o fins i tot usar en maceracions alcohòli-
ques. Són difícils de trobar en un viver,
però fàcils de localitzar al camp.
Per contra, als vivers, hi podem trobar
diferents espècies exòtiques, cada cop
més comunes i cadascuna amb moltes
varietats. En són bons exemples Juniperus
chinensis, Juniperus virginiana i Juniperus hori-
zontalis. Es tracta d’espècies que necessi-
ten poc manteniment, que demanen un
cert grau d’humitat i ombra, especial-
ment a l’estiu, i de les quals podem fer
ús per gaudir de les seves tonalitats bla-
voses en parterres extensos i pendents o
bé per fer separacions de poca alçada.
ALTRES ESPÈCIES
La popular tuia o arbre de la vida
(Platycladus orientalis) és un petit arbret de
capçada irregular i olorosa, poc exigent
i de fàcil adaptació a tota mena de
terrenys, tant en ambients calorosos
com freds. Es pot plantar de manera
aïllada o fer-la servir com a tanca de
separació mitjançant una poda i una
retallada adequades.
El teix (Taxus baccata), tot i ser un arbre
que pot arribar a grans mides, és una
planta de fàcil reducció de capçada. Té
un port elegant i arrodonit, del qual des-
taca el verd lluent de les fulles i el ver-
mell dels fruits carnosos. Es tracta d’una
planta amant de la humitat, per la qual
cosa s’haurà de regar sovint. Si decidim
que ornamenti la nostra terrassa o el
nostre jardí, cal tenir molt en compte la
toxicitat per ingesta de qualsevol de les
seves parts, i caldrà anar alerta amb els
infants i animals de la casa.
Per últim, si el que volem és un arbre de
port menut, podem fer créixer una de
les varietats de Picea, com ara Picea glauca
var. albertiana ‘Conica’. És un arbret nan,
semblant a un avet, de creixement molt
lent els primers anys i de capçada densa
i fàcil de podar. És amant de la llum i
dels sòls sorrencs.
Evarist March Sarlat
biòleg
evarist.march@gmail.com
1. Teix (Taxus baccata)
2. Detall d’una branca de teix
3. Tuia (Platycladus orientalis)
1.
2. 3.
05bverda122  11/2/09  09:59  Página 31
32 B verda 122. Febrer 2009
Fulls tècnics
Mapa de Soroll dia
Mapa
Estratègic de Soroll
Barcelona, com altres ciutats mediterrà-
nies, té uns nivells de soroll d’acord amb
la convivència d’usos que s’hi donen i de
la utilització intensiva del carrer. Amb
l’objectiu d’adoptar les mesures adequa-
des, l’Ajuntament ha elaborat un Mapa
Estratègic de Soroll i està treballant en
el corresponent Pla d’Acció i en la redac-
ció de l’actualització de l’ordenança
municipal que permeti reduir i controlar
la contaminació acústica.
El Mapa Estratègic de Soroll inclou tres
mapes, un de soroll, un de capacitat
acústica i un altre de superació, i un
apartat de dades de població exposada.
El Mapa de Soroll representa gràfica-
ment sobre el plànol de la ciutat el
nivell de soroll que afecta tots els espais
del municipi; és a dir, determina la
situació acústica actual de Barcelona.
Els nivells de soroll obtinguts s’han
05bverda122  11/2/09  09:59  Página 32
B verda 122. Febrer 2009 33
desglossat en les diferents fonts de
soroll que hi contribueixen, com el
trànsit, les activitats d’oci i les aglome-
racions de persones, els eixos comer-
cials, els tramvies i la indústria. Els
nivells de soroll s’indiquen en funció de
la franja horària: el període diürn, de 7
h a 21 h; el període de vespre, de 21 h a
23 h, i el període nocturn, de 23 h a 7 h,
i el nivell equivalent ponderat dia-ves-
pre-nit.
CAPACITAT ACÚSTICA
El Mapa de Capacitat Acústica permet
marcar els objectius de qualitat acústi-
ca fixats per al territori; és a dir, els
nivells de soroll desitjats per a cada
tram de la ciutat i per als tres períodes
horaris: dia, vespre i nit. L’anàlisi prè-
via dels resultats del Mapa de Soroll
permetrà detectar els punts o àrees
acústicament singulars i assignar-hi
els nivells de qualitat acústica adequats
tenint en compte, al mateix temps, els
diferents usos del sòl. A Barcelona
s’han classificat un 48,27% dels trams
de la ciutat com a zones de sensibilitat
acústica alta, un 32,61% dels trams com
a zones de sensibilitat acústica modera-
da i un 19,12% dels trams com a zones
de sensibilitat acústica baixa.
DIAGNOSI ACTUAL
Com en altres ciutats europees de carac-
terístiques semblants, els nivells de
soroll de Barcelona són deguts, princi-
palment, al tipus de teixit urbanístic,
amb una densitat alta (15.873 habitants
per km2), afegit a l’ús, encara molt
estès, del transport privat, amb un
gran nombre de desplaçaments diaris
(4,2 milions d’interns i 1,8 milions
d’externs en un dia laborable). Tal com
es desprèn del Mapa de Soroll, la causa
principal del soroll és el trànsit, seguit
de les activitats d’oci nocturn en zones
molt concretes. 
A partir dels resultats del Mapa de
Soroll s’han establert tres nivells de
superació: tolerable, a millorar i priori-
tària. Les conclusions indiquen que
pràcticament tots els trams dels carrers
de la ciutat compleixen amb la
capacitat acústica assignada durant el
dia-vespre (97,4%) i la gran majoria de
trams la compleixen durant la nit
(88,5%). Durant el dia-vespre, Sarrià-
Sant Gervasi és el districte que presenta
un major percentatge de trams amb
superació (10,2%), a causa del trànsit, i,
a la nit, Sarrià-Sant Gervasi, pel tràn-
sit, i Gràcia i Ciutat Vella, per l’oci noc-
turn, són els districtes amb més per-
centatges de trams de superació. La ciu-
tat disposa de zones tranquil·les, on els
nivells acústics estan per sota dels 50
dB durant el dia i els 45 dB a la nit:
Zones d’Especial Protecció de la
Qualitat Acústica (ZEPQA), parcs i jar-
dins, illes singulars i el 2,3% dels trams
de carrer de la ciutat.
PLA D’ACCIÓ 
L’Ajuntament està elaborant un Pla
d’Acció que determinarà les accions
prioritàries que s’han d’emprendre per
fer front globalment a la contaminació
acústica, incloent-hi, per exemple, les
accions prioritàries en cas de superació
dels valors límit, així com per protegir
les zones tranquil·les. El Pla d’Acció,
d’una durada de cinc anys, actuarà
principalment sobre la mobilitat, el
planejament, els serveis i les activitats
de tota mena de la ciutat; tindrà en
compte totes les fonts de soroll, tant les
que componen el soroll de fons com les
que són més puntuals, i posarà més
èmfasi en les que més contribueixen a
la contaminació acústica i poden gene-
rar més molèsties als ciutadans. El Pla
d’Acció també considerarà tots els
agents implicats en la generació, la
gestió i el control del soroll, i integrarà
l’administració municipal, els gremis,
associacions o col·lectius d’empresaris i
activitats i la ciutadania.
Les línies estratègiques d’aquest pla
tenen com a objectius prioritaris millo-
rar la qualitat acústica de l’espai urbà,
potenciar la incorporació de criteris
acústics en el disseny i la gestió de la
ciutat, l’ambientalització acústica de
l’Ajuntament, implicar i sensibilitzar
la ciutadania en matèria de contamina-
ció acústica i implantar i potenciar
mecanismes per al control i el coneixe-
ment de la qualitat acústica de
Barcelona.
Ordenança municipal
L’Ajuntament també està actualitzant
l’Ordenança General de Medi Ambient
Urbà pel que fa a la contaminació acús-
tica, que s’ha elaborat seguint un
ampli procés participatiu que ha tingut
en compte les opinions i aportacions de
la Taula del Soroll i altres agents del
sector. L’ordenança inclourà novetats
sobre determinats aspectes, com són les
activitats, les obres a la via pública, l’e-
dificació o els aires condicionats.
Carme Rira
El Mapa Estratègic de
Soroll determina la
situació acústica actual
de Barcelona
L’Ajuntament també
està acabant
l’actualització de
l’Ordenança del Soroll
05bverda122  11/2/09  09:59  Página 33
34 B verda 122. Febrer 2009
Pàgines verdes
PUBLICACIONS
‘Som allò que vestim’
Consumir de forma respon-
sable és triar productes
menys contaminats, que pro-
tegeixen la nostra salut, que
generen menys residus o que
garanteixen condicions
socials justes. Dissenyadors,
empreses i institucions tre-
ballen, cada cop més, a favor
de la corresponsabilitat en
les implicacions ambientals i
socials del sector de la moda.
Som allò que vestim és una nova
Guia d’educació ambiental
amb idees i consells pràctics
per al consum responsable de
moda. Som allò que vestim. Guia
d’educació ambiental núm. 34. Ed.:
Ajuntament de Barcelona, Medi
Ambient, 2009.
CENTRE DE FORMACIÓ
DEL LABERINT
Cursos per a aficionats
Pràctic intensiu: curs pràc-
tic bàsic en format més
reduït adreçat a totes les per-
sones que per disponibilitat
horària no poden assistir al
curs pràctic bàsic. Del
14/4/09 al 16/6/09. Dimarts
i dijous, de 18 a 20.30 h. 
Bàsic de jardineria: curs
d’introducció a la jardineria
que tracta els temes més
bàsics mitjançant la combina-
ció de classes teòriques i pràc-
tiques. Del 16/4/09 al 25/6/08.
Dijous, de 18 a 20.30 h, o
divendres, de 10 a 12.30 h. 
Cursos monogràfics
L’hort ecològic: criteris i
tècniques de conreu: el dis-
seny de l’hort, el calendari,
el coneixement del sòl o el
control de plagues i malal-
ties de les hortalisses és el
contingut d’aquest curs, que
combina teoria i pràctica.
Curs teoricopràctic. 17, 19, 24
i 26 de març, de 10 a 12.30 h.
Plantes amb baixes necessi-
tats d’aigua: aquest curs dóna
les eines per poder fer una ade-
quada selecció i combinació de
plantes adaptades al clima
mediterrani i poder crear jar-
dins de baix consum d’aigua i
fàcils de mantenir. A càrrec de
Vivers Sala Graupera. Curs teo-
ricopràctic. 20, 22 i 27 d’abril,
de 10 a 12.30 h, i visita el 27, de
10 a 13 h, o de 18 a 20.30 h, i
visita el 27, de 17.30 a 20.30 h.
Les plantes aromàtiques.
Identificació, plantació,
manteniment i usos: curs
per a tots els interessats en les
plantes aromàtiques que volen
aprendre a identificar-les per
la morfologia i l’aroma, a cul-
tivar-les al jardí i a l’hort i a
conèixer els usos casolans i
medicinals que se’n poden
fer. Curs teoricopràctic.
5, 7, 12, 14, 19, 21, 26 i 28 de
maig i 2 i 4 de juny, de 10 a
13 h o de 17 a 20 h.
Cactus i altres suculentes:
curs per endinsar-se en el món
dels cactus i de les plantes
suculentes i conèixer les prin-
cipals espècies dels jardins i les
seves necessitats de cultiu. A
càrrec de l’Associació d’Amics
dels Cactus i Altres Suculentes
(ASAC). Curs teòric amb visita.
11, 13 i 16 de maig, de 10 a 12 h
o de 18.30 a 20.30 h, i visita el
16 de maig, de 10 a 13 h.
Plagues i malalties de les
plantes ornamentals: curs
que permet aprendre a identi-
ficar les principals plagues i
malalties que afecten les plan-
tes del jardí i de casa i conèi-
xer els principals mètodes de
prevenció, control i lluita que
es poden utilitzar. Curs
teoricopràctic. 18, 20, 25 i 27
de maig i 3, 8 i 10 de juny, de
10 a 12.30 h o de 18 a 20.30 h.
Cursos tècnics especialitzats
Maneig de motoserra (1):
manteniment de la motoser-
ra i dels seus dispositius de
seguretat. Esmolat. Normes
de seguretat en els treballs
amb motoserra. Tècniques
de trossejat i ergonomia.
Curs pràctic necessari per a
la certificació europea i l’e-
xamen de CS30 de NPTC.
Ponent: Francesc
Vilarrúbias, arboricultor. 
19 i 20 de febrer, de 9 a 15 h.
Fongs de la fusta (1): tipus
de descomposicions de la
fusta. Símptomes. Mètodes
de detecció. Tècniques i claus
per a la identificació de fongs
xilòfags. Noves malalties.
Metodologia: curs teòric amb
estudi de casos. Ponent: Ana
Pérez Sierra, tècnica de
l’Institut Agroforestal
Mediterrani, Universitat
Politècnica de València. 27 de
febrer, de 16.30 a 20.30 h, i
28 de febrer, de 9 a 15 h.
Gespes. Bases de la implan-
tació i el manteniment:
espècies cespitoses i barreges
més adequades segons les
condicions climàtiques i d’ús
a què es destinen.
Implantació. Manteniment.
Plagues i malalties. Curs teò-
ric amb visita tècnica.
Ponents: Josep Cirera, engin-
yer agrònom, Llavors Fitó i
Joan Cullell, assessor tècnic
d’espais verds. 4, 5, 11 i 12 de
març, de 17.30 a 20.30 h, i 13
de març, d’11 a 14 h.
Coníferes. Identificació,
ecologia i plagues i malal-
ties: característiques gene-
rals i classificació de les coní-
feres. Identificació, reconei-
xement i ecologia d’espècies
de coníferes. Diagnosi de les
principals plagues i malal-
ties que afecten les conífe-
res. Curs pràctic amb obser-
vació de mostres fresques i
de col·leccions entomològi-
ques i amb visites de camp.
Ponents: Evarist March, biò-
leg, i Josep M. Riba i Flinch,
biòleg. 12, 17, 19, 24 i 26 de
març, de 16 a 20 h, i 28 de
març, de 9 a 13 h.
La interpretació del jardí.
Criteris per al seu manteni-
ment: bases per entendre i
interpretar el projecte de jardí
i adquirir criteris per al seu
manteniment i per fer-hi
intervencions d’adaptació a
noves necessitats d’ús sense
desvirtuar-ne l’essència i les
particularitats. El projecte de
jardí. Elements de composició
Festa de la Primavera 2009
Per celebrar l’arribada de la primavera, Medi Ambient de
l’Ajuntament de Barcelona ha preparat una sèrie d’activitats
dirigides als escolars i a la ciutadania en general. L’objectiu és
difondre el respecte pel medi ambient i l’ús responsable dels
recursos naturals. Així, el dia 26 de març se celebrarà en deu
parcs i jardins de Barcelona la Festa de la Primavera escolar.
L’activitat triada per a aquest any, Fes-la créixer, vol establir un
paral·lelisme entre les necessitats de creixement d’una planta i
la gestió ecològica de la ciutat. Per facilitar-ho es crearà un
material didàctic que es podrà consultar on line en el web de
Parcs i Jardins. Els nens i nenes també aprendran a fer de jardi-
ners i a plantar amb l’ajut dels jardiners municipals. El dia 29 de
març, el Parc de la Ciutadella serà, un cop més, l’espai on se
celebrarà la Festa de la Primavera ciutadana. Hi haurà tallers
de jardineria, tallers d’educació ambiental i actuacions musi-
cals i de circ. D’altra banda, durant la quarta setmana de març,
tant en les dues festes com en altres espais de la ciutat, es
repartiran 180.000 plantes.
06bverda122  11/2/09  10:03  Página 34
B verda 122. Febrer 2009 35
del jardí. Història dels jardins
i els seus estils. Interpretació
de diferents tipus de jardins.
Curs teòric amb visites a dife-
rents tipus de jardins i exerci-
cis a l’aula. Ponents: Manel
Sangenís, arquitecte, i
Montse Rivero, historiadora i
tècnica especialista en jardi-
neria, Àrea de Medi Ambient,
Ajuntament de Barcelona. 16,
18, 23, 25 i 30 de març i 1 i 2
d’abril, de 16 a 20 h.
Demostració de tala d’ar-
bres (1): anàlisi i demostració
de les principals tècniques de
tala controlada. Forces que hi
intervenen, sistemes de polit-
ges i frens de fricció. Material
necessari, organització del tre-
ball i seguretat. Curs de
demostració pràctica.
Ponents: Francesc Vilarrúbias
i Jochum Bax, arboricultors.
20 de març, de 8.30 a 13.30 h i
de 15 a 18 h.
Centre de Formació del Laberint: 
c. Germans Desvalls, s/n, Parc del
Laberint d’Horta - 08035
Barcelona. Informació:
tel.: 93 428 25 00 i 639 62 05 18,
fax: 93 428 61 98,
a/e: formacio.laberint@bcn.cat,
web: www.bcn.cat/parcsijardins. 
CENTRE DE RECURSOS
BARCELONA SOSTENIBLE
El cistell de la compra res-
ponsable: taller itinerari en
què es visitaran diferents
comerços de l’entorn (esta-
bliments grans, petits, espe-
cialitzats, de comerç just i
també mercats) amb l’objec-
tiu de donar a conèixer els
problemes mediambientals,
de salut i de desigualtat que
provoca el model alimentari
actual i facilitar eines per
dur a terme una compra res-
ponsable d’aliments.
Dimecres 4 de març, de 18 a
20 h. Inscripcions a partir
del dia 18 de febrer. Lloc de
trobada: Centre de Recursos
Barcelona Sostenible.
Ruta pels espais verds I: iti-
nerari guiat amb bicicleta des
del Parc de Diagonal Mar fins
al Parc de la Ciutadella, dels
quals tindrem l’oportunitat de
conèixer diversos aspectes de
la gestió, el manteniment, la
fauna i la flora. Si no tens bici-
cleta, te’n deixem una gratuï-
tament. Dissabte 7 de març,
de 10 a 13 h. Inscripcions a par-
tir del dia 20 de febrer.
El destí del contenidor
groc: l’any 2007, a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona
es van recollir 31.006 t d’en-
vasos procedents dels conte-
nidors grocs. Aquesta activi-
tat ens permetrà visitar la
planta de tria i selecció de
residus d’envasos de Gavà i
Viladecans i veure els meca-
nismes que s’utilitzen per
separar i embalar aquests
residus (metalls, brics i dife-
rents envasos de plàstic) per
enviar cada material a la
planta de reciclatge corres-
ponent. Dijous 12 de març,
de 15 a 18.30 h. Inscripcions
a partir del dia 26 de febrer.
Desplaçament amb autocar.
Les clavegueres de
Barcelona: baixarem a la
Barcelona subterrània per
veure per dins les clavegueres
que recullen l’aigua després
de passar per casa. En conei-
xerem l’estructura i les fei-
nes de manteniment i neteja
que s’hi fan. No apte per a
menors de 8 anys. Subjecte a
canvis d’última hora en cas
de pluja. Dissabte 14 de
març. Inscripcions a partir
del dia 27 de febrer. Es faran
dues visites: la primera, a les
10, i la segona, a les 11 h.
Ruta pels espais verds II: visi-
ta guiada al Parc de l’Oreneta i
al Parc de Cervantes-Roserar,
dos espais de la ciutat molt
diferents entre ells, dels quals
tindrem l’oportunitat de conèi-
xer diversos aspectes de la ges-
tió, el manteniment, la fauna i
la flora. Dissabte 21 de març,
de 10 a 13 h. Inscripcions a par-
tir del dia 6 de març.
Per a més informació i inscripcions:
CRBS. Tel. 932 374 743.
A. e: recursos@bcn.cat,
web: www.bcn.cat/agenda21/crbs.
EXPOSICIONS
Jardins i jardiners: art,
ciència i ofici a Barcelona
Exposició amb motiu del setan-
ta-cinquè aniversari de l’Escola
de Jardineria Rubió i Tudurí i
del quinzè aniversari del Centre
de Formació del Laberint.
S’inaugurarà amb la taula
rodona “Jardineria, professió i
formació. La importància de la
formació en la professió”.
Exposició: del 17 al 28 de març, a les
Cotxeres de Sants, c. Sants, 79,
Barcelona. La conferència se cele-
brarà al mateix lloc, el dia 17 de
març, a les 17 h.
JORNADES TÈCNIQUES
Barcelona segle XXI
II Jornades Tècniques del
Consell de Coordinació
Pedagògica
“Barcelona segle XXI: nou
context, noves oportunitats
educatives”. Dia 18: taula
rodona: “La transformació
urbana al segle XXI: oportuni-
tats i reptes”. Dia 19: ponèn-
cies sobre educació científica i
tecnologia, educació i llen-
guatge artístic, educació per a
la ciutadania, experiències
nacionals i internacionals de
programes educatius de ciu-
tat. Cloenda: “Barcelona segle
XXI: implicacions educatives
de la transformació urbana”.
Celebració dels vint anys del
Consell de Coordinació
Pedagògica de Barcelona.
II Jornades Tècniques del
Consell de Coordinació
Pedagògica. 18 i 19 de març.
Edifici Fòrum, pl. Ernest
Lluch i Martín, 1, Barcelona.
Informació: Secretaria
Tècnica del CCP, tel.: 93 402
36 28, ccp@bcn.cat,
www.bcn.cat/educacio
AULA D’ECOLOGIA
L’Aula d’Ecologia celebra
aquest any el seu catorzè
cicle de conferències.
17 de febrer: “Plantes invaso-
res a Espanya”, a càrrec de
Núria Gasó. 24 de febrer:“Cap
a un consens científic sobre el
que cal fer davant el canvi glo-
bal: la Declaració de
Barcelona”, a càrrec de Javier
Retana. 3 de març:“La crisi
econòmica vista des de l’econo-
mia ecològica”, a càrrec de
Joan Martínez Alier. 10 de
març: “La política de l’aigua a
Catalunya 2007-2025. Garantia
i disponibilitat del model de
gestió”, a càrrec de Gabriel
Borràs. 17 de març:“Petjada
ecològica, hídrica i climàtica:
aplicacions a Espanya”, a càr-
rec de David Pon. 24 de març:
“La sobrepesca”, a càrrec de
Jordi Lleonart. 31 de març: “La
recuperació dels fons marins
litorals de Barcelona”, a càrrec
de Josep Hurtado. 14 d’abril:
“Invasions i intel·ligència dels
ocells”, a càrrec de Daniel Sol.
21 d’abril:“Cap a un urbanis-
me més ambientalista: la “ciu-
tat - mosaic territorial””, a càr-
rec de Carles Llop. 28 d’abril:
“Crisi econòmica, perspectives
ambientals”, a càrrec d’Antoni
Serra Ramoneda.
Aula d’Ecologia 2009. Sala d’actes de
la Casa Elizalde, c. València, 302,
Barcelona. Totes les conferències se
celebraran a les 19.30 h. Per a més
informació: secretaria del CREAF,
tel.: 93 581 13 12.
LA LLUNA
Creixent: el 2 de febrer a les
23.13 (vents i pluges) i el 4 de
març a les 07.46 (calma). Plena:
el 9 de febrer a les 14.49 (bon
temps) i l’11 de març a les 02.38
(boires). Minvant: el 16 de
febrer a les 21.37 (gelades) i el 18
de març a les 05.47 (fredor).
Nova: el 25 de febrer a les 01.35
(variable) i el 26 de març a les
16.06 (serè).
EL SOL
L’1 de febrer, el sol va sortir a les
07.03 i es va pondre a les 17.07, i el
28 de febrer sortirà a les 06.28 i es
pondrà a les 17.40. L’1 de març, el
sol sortirà a les 06.26 i es pondrà
a les 17.42, i el 31 de març sortirà a
les 05.36 i es pondrà a les 18.15. El
20 de març, a les 11.44 h, comença
la primavera.
PLUJA I TEMPERATURA
El febrer del 2008 es van recollir a
l’Observatori Fabra de Barcelona
36,5 l per m2 d’aigua de pluja, i el
març del 2008, 25,6 l per m2. La
temperatura mitjana en aquest
observatori va ser, el febrer del
2008, de 10,3 0C, i el març del
2008, de 10,8 0C.
JARDINERIA
Al febrer, com que, a mitjans de
mes, les gelades ja no són fre-
qüents, es poden fer esqueixos
de geranis i sembres de muguet,
lliris, gardènies i verbenàcies. Al
març, exceptuant els períodes
freds, es planten lliris d’aigua i
narcisos, i se sembren pèsols d’o-
lor, cascalls, violers, campanetes,
anemones, malves, petúnies,
margarides, violetes i clavells.
06bverda122  11/2/09  10:03  Página 35
36 B verda 122. Febrer 2009
El valor
de la informació
ArboPlan, Sistema Integral
de Gestió Urbana
• Inventaris informatitzats
• Aplicació informàtica de gestió
• Control de qualitat de les tasques de
manteniment
• Documentació tècnica i normativa
• Avaluació de l’arbrat
• Anàlisi de l’arbrat
• Testificació instrumental i informes
ArboMap.Net, l’Eina
Informàtica de Gestió
d’Elements Urbans, com ara:
• Zones verdes i arbrat
• Mobiliari urbà
• Jocs infantils
• Ferms i paviments
• Xarxes i conductes
• Residus urbans
L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de:
Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca,  Las Rozas (Madrid), Lekeitio
(Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís (Terrassa),
Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de María Luisa (Sevilla),
Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i Vitòria 
Príncipe de Vergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002 Madrid
Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447
tecnigral@tecnigral.es / www.tecnigral.es
C O N S U L T O R I A  M E D I A M B I E N T A L
06bverda122  11/2/09  10:03  Página 36
B verda 122. Febrer 2009 37
CLD, Neteja i Gestió Ambiental
Gran Via de Carles lll, 98, 3a. planta
08028 Barcelona
tel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330 85 23 
a. e.: info@grupcld.com 
web: www.grupcld.com
06bverda122  11/2/09  10:03  Página 37
38 B verda 122. Febrer 2009
06bverda122  11/2/09  10:03  Página 38
06bverda122  11/2/09  10:03  Página 39
06bverda122  11/2/09  10:03  Página 40