01bverda118 11/2/09 13:07 Página 1 Barcelona verda. Juny 2008 núm. 118 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 2 LA PORTADA Aquest nen fotografiant un dels milers de roses, aquestes flors tan extraordinàries per rosers que hi ha al Roserar de Cervantes la seva forma i color i també per la seva durant el Concurs Internacional de Roses aroma. Ens fascinen, i el Roserar de Noves de Barcelona d’aquest any és un bon Cervantes, també. Ara està en el moment exemple de l’admiració que desperten les més esplendorós. 3 Editorial 16 B verda 30 Apunts de jardineria Quin estiu a Barcelona! L’aroma al balcó 4 Notícies 20 Espai metropolità 32 Fulls tècnics Austràlia al Jardí Botànic Nous arbres viaris 11 Opinió 22 Reportatge 34 Pàgines verdes Muntanya i aigua: el jardí A l’estiu, anem al parc! 12 Agenda 21 de Barcelona 26 Paisatgisme Centres cívics més sostenibles Jardins de Joan Maragall 14 El personatge 28 Eduquem per a la sostenibilitat Jeb Brugmann, estrateg urbà Barcelona futur! Publicació bimestral Consell assessor Assessor lingüístic Núm. 118 juny del 2008 Direcció Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona: Marià Pou Nadal Joan Andreu Verdaguer Presidenta Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona: Fotografia Imma Mayol i Beltran Miquel Vidal Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira Vicepresidenta Diputació de Barcelona: Manuel Canes Foto portada Montserrat Sánchez Yuste Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC): Dani García Xavier Fàbregas Edita El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella Disseny i direcció d’art PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona: Ruiz+company Tarragona, 173. 08014 Barcelona Antònia Hernández tel.: 93 413 24 00 Associació de Professionals dels espais Verds de Publicitat i patrocinis fax: 93 413 24 24 Catalunya (APEVC): Dina Alsawi José Luis Almudí e-mail: parcsijardins@bcn.cat Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona: www.bcn.cat/parcsijardins Salvador Rueda Secretaria i subscripcions Observatori del Paisatge: Joan Nogué Núria Ugena Director Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Jordi Campillo Catalunya: Xavier Argimon Tiratge BCN Montjuïc: Ferran Ferrer 10.000 exemplars Coordinació Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària Noelia Rubio (IRTA): Pere Cabot Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opi- nions expressades pels autors dels articles publicats. Cap de redacció Gestió, producció editorial i impressió Maria Rosa Salvadó El Tinter, S.A.L. Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS) font. Se’n sol·licita còpia. Consell de redacció tel.: 93 357 00 50 Maite Estrada, Patricia Falcone, Teresa Franquesa, Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra. M. Alba Fransi, Dani García, Maria Molins, Margarita Parés, Col·laboradors d’aquest número Vicenç Ferrer, Montse Rivero, Coloma Rull Han col·laborat en aquest número: Che Bing Chiu, Paper reciclat Ernest Costa (fotografies), Teresa Garceran, Eulàlia Masdeu, Cyclus print Torras de 115 i 170 g Lurdes Planes, Ramon Torres (fotografies). 2 B verda 118. Juny 2008 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 3 Editorial Quin estiu a Barcelona! Ja fa molts anys que Barcelona s’ha con- Quan arriba el temps més calorós de solidat com un dels destins turístics l’any, aquests espais s’omplen d’activi- més importants del Mediterrani. Això tats: cicles de música, l’oferta del Cen- vol dir que la nostra ciutat interessa, i tre de la Platja, el Festival Grec... De tot molt, a l’hora de gaudir d’unes vacan- plegat, en trobareu informació a les pà- ces que permetin combinar l’oci amb la gines d’aquest número de B verda. Algu- cultura, perquè, de totes dues coses, en na cosa més? Doncs sí. tenim una gran oferta. La pregunta és Les platges de Barcelona no són l’únic si nosaltres, els barcelonins i barceloni- lloc on apaivagar la calor i passar una re- nes que tenim el privilegi de viure en frescant estona de lleure a l’estiu. Hi ha aquesta ciutat, en traiem el mateix ren- molts parcs amb àrees de pícnic que con- diment que els que vénen de fora per viden a estar-s’hi tot el dia, fent el man- passar-hi uns quants dies. Si ho valo- dra sota l’ombra d’uns arbres que reduei- rem en la mateixa mesura. xen uns quants graus la temperatura que Ara que arriba l’estiu és un bon mo- hi ha a la resta de la ciutat. Si, a això, hi ment per tenir en compte tot allò que afegim les piscines del Parc de la Creueta Barcelona posa al nostre abast. Per la del Coll i del Parc Esportiu de Can Dragó, part que em toca, l’excepcional oferta o el veïnatge del Parc del Castell de l’Ore- d’una setantena llarga de parcs i jar- neta amb les piscines de Can Caralleu, la dins repartits per tota la ciutat i gairebé diada pot ser ben rodona. cinc quilòmetres de platges absoluta- Aquestes són només unes quantes de les ment cèntriques. A les de la Barceloneta moltes possibilitats que ens ofereixen i Sant Sebastià –amb el Parc de la Barce- els espais verds de Barcelona, i sense loneta a tocar i el de la Ciutadella molt a haver d’anar gaire lluny, que amb la ca- prop–, s’hi pot arribar passejant tran- lor no ve gaire de gust moure’s. Als quil·lament des de la plaça de Catalu- parcs i jardins i a les platges de Barcelo- nya, tot ramblejant en direcció al mar. na, hi podem passar un estiu senzilla- Les platges de la Nova Icària o la Mar ment fantàstic! Que en gaudiu força. Bella voregen els parcs del litoral i que- den integrades en la Vila Olímpica. Una Jordi Campillo bona combinació de verd i blau, parcs i gerent de Parcs i Jardins platges, molt propers els uns dels al- gerent de Medi Ambient tres. Però això no és tot en l’estiu verd i blau barceloní. Encara hi ha més. B verda 117. Juny 2008 3 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 4 Notícies Les belleses del Concurs de Roses Noves de Barcelona Com cada any, el jurat ha tingut feina a nals i el públic en general, afavorir el l’hora de determinar quines eren les mi- coneixement i l’estima pels espais verds llors roses entre els seixanta-sis rosers urbans i contribuir a la projecció de la Espai del Roserar de Cervantes dedicat al que han competit en la vuitena edició del ciutat i el seu roserar. concurs internacional de roses Concurs Internacional de Roses Noves de Cada varietat de rosa competeix entre Barcelona, celebrat el maig passat, al Ro- les de la seva categoria o raça, que és serar de Cervantes. Quinze obtentors de com se’n diu tècnicament. N’hi ha sis: nou països hi van presentar una feina floribunds, arbustius, híbrids de te, d’anys, que és el que costa obtenir una paisatgístics, miniatura-entapissants i nova varietat de roser. El resultat final, enfiladissos. El nivell de novetat i les però, compensa tots els esforços esmer- moltes qualitats de les roses de recent çats, per la seva extraordinària bellesa. creació donen una mostra de la vitalitat amb què progressa el món del roserisme La benignitat del clima de Barcelona fa i de la passió que desperta entre el pú- que la nostra ciutat obri la temporada blic. mundial de concursos de roses noves. Tot un honor, i també una bona oportu- L’OBTENCIÓ DE NOUS ROSERS nitat per donar a conèixer internacio- Les noves varietats de rosers s’obtenen Aquest any han competit nalment el Roserar de Cervantes, que a través d’encreuaments quinze obtentors de nou encapçala cada any la presentació de entre dues varietats. Una que actua com nous rosers. Un fet que s’afegeix a l’ob- a “pare”, aportant el pol·len, i l’altra països jectiu d’aquest concurs, que no és cap que fa de “mare”, rebent-lo als estigmes altre que esdevenir un gran aparador de perquè es fecundi l’òvul i es formi el les novetats roseristes per als professio- fruit i les llavors. Aquesta operació, que 4 B verda 118. Juny 2008 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 5 se sol fer a la primavera, ha de ser molt Moltes són dèbils, no aporten cap nove- curosa. Cada flor fecundada s’etiqueta i tat o no tenen suficiència. Malaurada- es protegeix perquè no hi arribi pol·len ment, solen ser la majoria. Obtenir estrany. A la tardor, el fruit madura i es una nova varietat amb prou qualitats La benignitat del clima de cull. Aleshores cal barrejar-lo amb sorra no és fàcil. Després, si són suficients Barcelona fa que la nostra granada i mantenir-ho tot plegat fresc i bones, es van reproduint per fer mena i humit. Quan arriba la primavera es fa poder-les dur als concursos. ciutat obri la temporada la sembra. Anant bé, germinaran diver- mundial de concursos de ses plantes, sovint totes amb caràcters ELS GUARDONS diferents, heretats dels progenitors. Han anat a parar no tan sols a les roses roses noves Quan aquestes plantes més boniques, sinó també als rosers creixen –durant el primer juny o, més que reunien altres atributs: vigor, des- sovint, durant el juny del segon any de envolupament, fullatge, fragància, re- vida– ja tenen gemmes prou madures sistència a les malalties i a les altes per ser empeltades a sobre d’un roser temperatures de l’estiu, persistència de silvestre o gavarrera, que els aportarà la flor, aspecte postfloració, refloració i prou vigor a través de les arrels perquè interès i novetat de la flor. donin de si tot el que tenen. Finalment, el jurat es va decidir per les La fase següent, quan el roser es va fent roses i els rosers que podeu contemplar adult, permet observar les veritables en aquesta pàgina. Un palmarès que diu qualitats que apunta la nova varietat. molt de la feina dels obtentors de roses. 1. Premi especial Barcelona al roser més destacat i al millor roser floribund-polyanthes: BAR 6539. Obtentor: Rose Barni (Itàlia) 2. 2. Premi rosa de la gent gran i a la millor fra- gància: roser POULYC009. Obtentor: Poulsen Roses APS (Dinamarca) 3. Millor roser enfiladís: RT 99176. Obtentor: Rosen-Tantau (Alemanya) 1. 2. 4. Millor roser híbrid de te i grandiflor: POULPMT 007. Obtentor: Poulsen Roses APS (Dinamarca) 5. Millor roser miniatura i entapissant: JACvable. Obtentor: Jackson & Perkins (EUA) 6. Millor roser paisatgístic: ORA 2437. Obtentor: E. H. Orard (França) 7. Major bellesa: BAR 6568. Obtentor: Rose Barni (Itàlia) 3. 4. 5. 6. 7. B verda 117. Juny 2008 5 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 6 Arriba el temps de platja Amb el mes de juny arriba el temps de gua, per ser un espai de pràctica del gaudir dels banys i el sol als quatre qui- surf o d’entrada i sortida d’embarca- lòmetres i mig de litoral de Barcelona. cions o perquè el fons és perillós. Un gran parc de sorra a la ciutat, amb set platges que mantindran tots els ACTIVITATS equipaments i serveis a ple rendiment Aquest és el tercer any que el Centre de cada dia entre les 10.00 i les 19.00 h fins la Platja funciona a ple rendiment, al 25 de setembre. amb una oferta d’activitats per a totes les edats, que inclouen tant l’esport Les novetats d’aquest any pel que fa a la com l’educació ambiental i el coneixe- millora dels equipaments i serveis són ment del front litoral de Barcelona (pro- la rampa de 2 m d’amplada i 18 de llar- gramació a les Pàgines verdes d’aquesta gada que s’ha construït al Passeig revista). Com a novetat, aquest any Marítim, davant de l’espigó del Gas, entrarà en funcionament un servei de per facilitar l’accés a la platja de la ludoteca amb préstec gratuït de cubells, Barceloneta a les persones amb mobili- motlles, pales i altres estris per jugar tat reduïda, finançada i construïda pel amb la sorra. També hi haurà lloguer Districte de Ciutat Vella i Foment de de pilotes de vòlei platja, pales i pilotes Ciutat Vella, i la millora dels equipa- de tenis de platja i jocs de petanca. La platja de Llevant ments i serveis de la platja de Llevant. A l’extrem nord d’aquesta platja s’han comptarà amb nous ESTABILITZACIÓ DE LES instal·lat nous locals d’atenció al públic PLATGES locals d’atenció al públic i de seguretat, així com lavabos públics El Pla d’Estabilització de les Platges de que funcionen amb aigua reutilitzada Barcelona té com a objectiu protegir la procedent dels rentamans i de les dut- façana marítima i evitar la pèrdua de xes dels vestidors del personal del servei sorra que hi ha cada any per efecte dels de platges. Una mesura d’ambientalit- temporals de mar. A les obres fetes zació –l’ús d’aigua reutilitzada– que l’any passat, cal afegir-hi les que s’han també s’aplicarà als lavabos públics que iniciat aquesta primavera. Es tracta de hi ha als locals d’atenció al ciutadà la prolongació de l’espigó de Llevant situats a l’espigó de la Nova –unes feines que s’interrompran fins al Icària/Bogatell. 25 de setembre, per no coincidir amb la Una altra novetat d’aquest any és la temporada alta de banys– i els treballs senyalització mòbil per informar els de reconstrucció del martell de la platja banyistes de les àrees on de manera de la Nova Icària. Un cop acabada la puntual no estigui permès el bany, ja temporada alta, el Ministeri de Medi sigui per corrents, per l’estat de l’ai- Ambient continuarà els treballs d’esta- A LA PLATJA AMB TRANSPORT PÚBLIC Autobús: 6, 14, 16, 17, 36, 39, 40, 41, 43, 45, 51, 57, 59, 64, 71, 92, 141, 157 Metro: Línia IV: Barceloneta, Ciutadella- Vila Olímpica, Poblenou, Llacuna, Selva de Mar, Maresme Tramvia: T4: Ciutadella-Vila Olímpica, Selva de Mar, Maresme Bicing: Passeig Marítim de la Mar Bella, c. de Taulat, pg. de García Faria, av. Litoral, pg. Joan de Borbó, pl. del Mar, c. Trelawny, zona Ciutadella-Vila Olímpica 6 B verda 118. Juny 2008 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 7 1. 1. Obres de prolongació de l’espigó de Llevant 2. Noves casetes de la platja de Llevant 3. Rampa d’accés des del Passeig Marítim a la platja de la Barceloneta 2. 3. S’ha construït una rampa bilització programats, entre els quals hi car l’ajust entre els impactes previstos i ha el tancament de la platja de la Mar els provocats durant l’execució de l’obra i per facilitar l’accés a la Bella amb un dic submergit. l’eficàcia de les mesures protectores apli- platja de la Barceloneta D’altra banda, amb la finalitat de conèi- cades. Els treballs de caracterització de xer i limitar potencials efectes de les l’estat ambiental es duran a terme des del Passeig Marítim a obres d’estabilització sobre l’entorn marí durant tot aquest any i consisteixen en les persones amb s’està fent un seguiment ambiental de el control de la qualitat dels sediments i mobilitat reduïda les platges que permetrà establir els pro- de l’aigua marina i en el control de l’a- cediments de control dels efectes i verifi- fectació a les comunitats naturals. Clean up the Med Barcelona ha participat, els dies 23, 24 i Olímpica, Parc de la Ciutadella i Escola 25 de maig, en la campanya mediterrà- Labouré van recollir escombraries en nia Clean up the Med, que s’ha celebrat a una acció a la platja de Sant Sebastià. més de 1.200 platges i espais costaners Els dies 24 i 25 es va dur a terme la del Mediterrani i durant la qual es nete- mateixa acció des del Centre de la Platja, gen les platges amb la col·laboració de implicant els usuaris de la platja a voluntaris d’associacions i institucions. col·laborar en la recollida de residus. Barcelona participa en la campanya amb l’acció “Netegem les platges” organitza- da pel Consorci El Far, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament i l’Associació Centre Mediterrani EUCC. Uns cent trenta alumnes de les escoles Vila B verda 117. Juny 2008 7 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 8 Més horts i millors instal·lacions al Parc de la Trinitat El 31 de maig passat, en el marc de la una de bàsquet i una altra de futbol festa major del barri de la Trinitat Vella, mini. També se n’han renovat els lava- es van inaugurar al Parc de la Trinitat bos i els vestidors i s’hi ha habilitat una una zona de pícnic, la millora de les ins- zona de bar. Pel que fa als horts urbans, tal·lacions esportives i noves parcel·les la superfície de què disposen ha aug- d’horts urbans. La zona de pícnic dispo- mentat fins als 2.400 m2. Això ha per- sa de barbacoes i està protegida del mès gairebé doblar el nombre de soroll dels vehicles per una pantalla parcel·les i passar de les trenta-dues que acústica. Quant a l’espai esportiu, la hi havia fins ara a les seixanta-una seva redistribució ha permès instal·lar- actuals. hi dues pistes de tenis, una de voleibol, Zona de pícnic del Parc de la Trinitat Poesia a les platges de Barcelona El 19 d’abril passat es va celebrar, al Centre de la Platja durant tot l’estiu per- Centre de la Platja, una activitat molt què els poemes guanyadors siguin deci- literària. Es tracta d’Embarca’t, el primer dits per votació popular. També estaran concurs de poesia organitzat per aquest penjats al web de Parcs i Jardins: centre. Entre les 12.00 i les 17.00 h, els www.bcn.cat/parcsijardins. Al setem- participants van escriure un poema bre es farà lliurament de cinc reconeixe- relacionat amb el mar en què havien ments als poemes més votats. d’aparèixer cinc paraules determinades per l’organització. En aquesta primera edició del concurs, les paraules han estat: “mar”, “cel”, “sal”, “brisa” i “ona”. Els deu poemes que finalment es van presentar a concurs estaran exposats al 8 B verda 118. Juny 2008 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 9 Residus ben endreçats als mercats municipals El dilluns 19 de maig va començar als Concepció, Provençals, Horta, la mercats de Galvany i del Ninot la prova Guineueta i la Vall d’Hebron. pilot d’una campanya que té per objectiu La campanya ha començat amb la ins- aconseguir la correcta separació de resi- tal·lació de petites compactadores de car- dus als mercats municipals de tró als mercats per millorar la recollida Barcelona. L’Institut Municipal de selectiva d’aquesta fracció. També es Mercats de Barcelona, amb el suport de condicionaran els espais i contenidors l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, per a la matèria orgànica i el rebuig. vol continuar el procés per impulsar la Cada mercat disposarà d’un promotor millora de la gestió dels residus als mer- ambiental que informarà els agents cats municipals, que es va iniciar l’any implicats en la gestió de residus i s’encar- 2006, per aconseguir una ciutat més regarà de fer el seguiment de la campa- neta i sostenible. Aquesta campanya nya. A partir dels resultats obtinguts es s’estendrà entre els mesos de juny i determinaran les mesures necessàries setembre a set mercats més: la per estendre el nou model de gestió dels Barceloneta, Santa Caterina, la residus a tots els mercats municipals. Agents Rurals instal·lant els nius Nius per preservar la biodiversitat urbana El mes de març passat, l’Àrea de Medi Programa de seguiment i gestió de la biodiversi- Ambient de l’Ajuntament de Barcelona tat urbana en edificis. La instal·lació de va instal·lar a la masia de Can Travi, nius artificials és una acció de suport actual caserna de la Guàrdia Urbana a desenvolupada en estreta col·laboració Horta, sis nius per a falciot negre (Apus amb els Agents Rurals de la apus) i per a ballester (Apus melba), un Generalitat. per diverses espècies de ratpenat i un per a oreneta vulgar (Hirundo rustica). Aquesta actuació forma part del B verda 117. Juny 2008 9 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 10 La Unió Mundial per a la Conservació de la Natura celebrarà el pròxim congrés a Barcelona Entre el 5 i el 14 de l’octubre vinent, Barcelona acollirà la quarta edició del Congrés Mundial de la Natura, esdeve- niment que la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura (UICN) orga- nitza cada quatre anys. Aquesta és una de les iniciatives més importants del món pel que fa a la conservació i l’esta- bliment de criteris que permetin millo- rar la manera de gestionar el medi natural per fer més sostenible el desen- volupament humà, social i econòmic. Si el tema de l’anterior congrés, cele- brat el 2004, a Bangkok, va ser Medi ambient i desenvolupament, el que s’ha escollit per a la trobada de Barcelona és Un món divers i sostenible, amb l’objectiu de ressaltar els vincles que hi ha entre la diversitat natural, la social, la cultural i l’econòmica. Així mateix, s’han esta- blert tres temes complementaris: Forjar solucions sostenibles: un nou clima per al canvi, Ecosistemes sans, gent sana i Salvaguardar la diversitat de la vida. Les conclusions del congrés es recolliran en el document El llegat de Barcelona, en què es concretaran els mecanismes que han de fer possible aconseguir un món realment sostenible en el termini de dues dècades. Es preveu que, al congrés, hi assistiran més de vuit mil participants (líders LA UNIÓ MUNDIAL PER A LA socials, grups indígenes, sindicats i CONSERVACIÓ DE LA NATURA associacions comunitàries, represen- La Unió Mundial per a la Conservació tants d’empreses capdavanteres a esca- de la Natura (UICN) contribueix a la la mundial, músics, esportistes, líders recerca de solucions pragmàtiques per religiosos, etc.) i que comptarà amb la als desafiaments més urgents en el presència de ministres i alts funciona- camp de l’ambient i el desenvolupa- ris relacionats amb el desenvolupament ment. Fundada el 1948, és la primera i el medi ambient de més de cent cin- organització ambiental de caràcter quanta països. mundial, amb una importantíssima capacitat de convocatòria i una gran EL FÒRUM I L’ASSEMBLEA credibilitat científica. En formen part El congrés es divideix en dues parts: el membres de cent quaranta països, vui- Les conclusions del fòrum i l’assemblea de membres. El tanta estats, cent agències governa- primer és una gran fira en què durant congrés es recolliran en el mentals i unes vuit-centes ONG. La quatre dies es posen a debat, mitjan- UICN compta amb uns deu mil cientí- document ‘El llegat de çant tallers, diàlegs, art, taules rodo- fics voluntaris, secundats per un miler Barcelona’, on es nes, cursos de capacitació, música i de persones que treballen amb cente- exposicions, els desafiaments més nars de col·laboradors, tant del sector concretarà com fer importants d’aquests moments. Les sis públic com privat, i amb ONG d’arreu possible un món realment comissions de la UICN, que apleguen del món. L’activitat de les quaranta- deu mil destacats científics d’arreu del dues oficines de què disposa la UICN sostenible món, també celebren les seves reunions està dedicada, sobretot, al desenvolu- en aquest fòrum. pament científic vinculat a la conserva- Quant a l’assemblea de membres, és el ció, especialment pel que fa a les espè- principal òrgan de govern de la unió i cies, els ecosistemes i la biodiversitat, reuneix les organitzacions membres i a l’impacte que comporta l’activitat per debatre i decidir polítiques relatives humana. La UICN té el reconeixement al medi ambient. En el congrés de l’oc- oficial com a observador davant les tubre vinent es preveu que aquest “par- Nacions Unides. lament ambiental”, format per governs i ONG, adoptarà més d’un centenar de resolucions. 10 B verda 118. Juny 2008 01bverda118 11/2/09 13:07 Página 11 Opinió Muntanya i aigua: el jardí El jardí xinès és l’espai que fa realitat el poral. Les espècies es planten per la vell somni del microcosmos. Des del seva concordança estacional i pel seu seu retorn a la Xina, el professor Tong poder evocador i simbòlic: longevitat, Xun (1900-1983), arquitecte format als integritat, renovació... Estats Units, emprèn un estudi sobre El jardí s’inscriu dins del cicle renai- els jardins del seu país natal, Jiangnan. xent sense pausa de la natura, on la En la seva obra titulada Crònica dels jar- dimensió temporal té un paper essen- dins al Sud del Riu (Jiangnan yuanlin zhi), cial. La imatge d’una passejada en un publicada el 1932, analitza així el mot rotllo de shanshui que es desenrotlla con- yuan (“jardí”): un recinte que tanca un forme a la progressió del passejant o de estany, elements d’arquitectura, roques la lectura d’un poema tianyuan que es i espècies vegetals. desplega al so de les estrofes, que es La muntanya artificial és l’element més responen les unes a les altres; les face- específicament xinès del wenren yuan. tes infinites del jardí s’animen i es L’home xinès ha considerat sempre la revelen al ritme de les estacions i del muntanya i les roques com a símbols de pas del temps. I és a través d’aquestes la força tel·lúrica, dotats d’esperit, incessants i múltiples transmutacions igual que els éssers humans. La passió que el jardí adquireix una nova dimen- per les pedres, testificada des de la sió, aquella en què cada instant es defi- dinastia dels Tang, assoleix el màxim neix per visions efímeres i impressions apogeu sota els Song (960-1279), amb la fugitives, en un univers en perpetu Che Bing Chiu realització del jardí imperial de la esdevenir. Arquitecte. Professor de l’Escola d’Arquitectura Muntanya de l’Estabilitat (Genyue) per de Versalles i de l’Escola Nacional Superior del l’emperador Huizong (1082-1135), esteta Paisatge de Versalles. Membre del Centre de i apassionat del jardí. Els nombrosos Recerca sobre l’Extrem Orient de Paris- catàlegs consagrats a les pedres i a l’art Sorbonne. Membre de l’equip pluridisciplinari de disposar-les, entre els quals hi ha el per a la protecció i el desenvolupament del jardí Catàleg de les Pedres de (l’Era de) la imperial Yuanming Yuan (Jardí de la Claredat Proclamació de la Concòrdia i el Catàleg de Perfecta), a Pequín. Pedres del Bosc dels Núvols, circulen entre els aficionats i contribueixen a esten- dre’n l’interès. L’aigua, font de vida del jardí, l’anima amb les seves pulsacions i estremi- ments. El traçat aparentment aleatori de la vora de l’estany o dels cursos d’ai- gua es perd en la sinuositat sàviament El jardí s’inscriu dins del dibuixada sense deixar apercebre la cicle renaixent sense seva desaparició. L’aigua incita el pas- sejant a deixar guiar el seu esperit, a pausa de la natura, on la franquejar les portes que s’obren sobre dimensió temporal té un l’infinit espai del somni. La importància de l’edificació està con- paper essencial tinguda en l’expressió mateixa que designa la creació d’un jardí a la Xina: zaoyuan (“construir un jardí”). Un jardí no es concep sense els seus edificis: pavelló espaiós per rebre, quiosc per descansar i passejar la mirada al vol- tant, galeria que divideix l’espai i que protegeix del sol i de la intempèrie... Per últim, la vegetació, pel seu aspecte canviant, assegura l’animació del jardí i la transmutació en la dimensió tem- B verda 117. Juny 2008 11 02bverda118 11/2/09 13:02 Página 12 Centres cívics Agenda 21 més sostenibles El Centre Cultural Casa Elizalde, un dels més antics de Barcelona i que participa en el Taller de Sostenibilitat El 28 de març passat es va celebrar, al dre i estimular la creativitat, es fan Centre de Recursos Barcelona actes i espectacles culturals i se cele- Sostenible, la primera sessió del Taller de bren reunions veïnals i d’associacions Sostenibilitat adreçat als centres cívics de barri, entre moltes altres coses. Un de la ciutat. Aquest taller, organitzat per lloc, en definitiva, on compartir valors la Secretaria de l’Agenda 21 de Barcelona, com el civisme, la sostenibilitat i el res- té com a objectiu proporcionar eines pecte per l’entorn natural. pràctiques que permetin avançar en la El Taller de Sostenibilitat: l’Agenda 21 dels cen- sostenibilitat tant als centres com a les tres cívics vol oferir a aquests equipa- activitats que s’hi desenvolupen. ments les eines necessàries per aconse- guir una gestió més sostenible i que els Els centres cívics de l’Ajuntament de permeti esdevenir un aparador de En aquesta primera edició Barcelona són equipaments adreçats a bones pràctiques ambientals i socials del Taller de Sostenibilitat, totes les persones que volen fer activi- als barris. Així, en el taller s’exposen tats, passar una bona estona entre recursos i tècniques per fomentar la hi participen disset amics, conèixer gent i aprendre coses participació en la gestió del centre i centres cívics noves. Són espais arrelats al barri i avançar en la sostenibilitat dels equipa- oberts a la participació de tothom on ments i de les activitats que s’hi desen- s’ofereixen tallers i cursets per apren- volupen. El Taller de Sostenibilitat 12 B verda 118. Juny 2008 02bverda118 11/2/09 13:02 Página 13 Primera sessió del Taller de Sostenibilitat, feta al Centre de Recursos Barcelona Sostenible reforça la idea de la corresponsabilitat i ELS PARTICIPANTS busca la implicació dels professionals, En aquesta primera edició del Taller de associacions i usuaris que formen part Sostenibilitat, hi participen disset cen- del centre cívic. tres: Centre Cívic Parc-Sandaru, Centre Cultural Ton i Guida, Centre Cívic NECESSITATS I INQUIETUDS Besòs, Centre Cultural Riera Blanca, La primera sessió del taller va estar Centre Cultural de les Corts, Centre dedicada a exposar els objectius de Cívic Elèctric, Centre Cívic el Coll, l’Agenda 21 sorgits l’any 1992 en la Centre Cívic Trinitat Vella, Centre Cívic Conferència de Rio, quin va ser el pro- Can Castelló, Centre Cívic Casa Sagnier, cés de l’Agenda 21 de Barcelona i quins Centre Cívic Vil·la Florida, Centre Cívic en són els objectius. En aquest sentit, Cotxeres Borrell, Centre Cívic Sarrià, es van exposar alguns plans d’Acció 21 Centre Cívic Casa Orlandai, Centre Cívic elaborats per firmants del Compromís el Sortidor, Centre Cívic Joan Oliver Pere Ciutadà per la Sostenibilitat. També es van Quart i Centre Cultural Casa Elizalde. El “Taller de Sostenibilitat: explicar les eines que la Secretaria de l’Agenda 21 dels centres l’Agenda 21 posa a l’abast de les organit- LA FEINA FETA zacions i entitats interessades a millo- Aquest taller també permetrà conèixer cívics” vol oferir a aquests rar ambientalment. les actuacions que molts centres cívics equipaments les eines A part d’aquests aspectes formatius i ja estan duent a terme en el terreny informatius, aquesta primera sessió va ambiental i fer un important intercanvi necessàries per servir per determinar els aspectes rela- d’experiències. En són uns quants aconseguir una gestió més cionats amb la sosteniblitat que desper- exemples el Punt Verd, l’hort urbà a ten més interès a l’hora de treballar-los nivell infantil i les activitats que fomen- sostenible en els centres cívics i també les actua- ten el civisme i la convivència coorga- cions de millora ambiental ja fetes o en nitzats entre el Districte i el Centre Cívic procés. de Sarrià; la recollida selectiva de resi- El qüestionari que es va lliurar als dus, la utilització de vaixelles reutilitza- representants dels centres cívics que bles, el sistema d’enllumenat sensorial participen en aquesta primera sessió més eficient i els cicles de conferències del taller va posar de manifest el desig sobre medi ambient i consum responsa- de definir una filosofia de sostenibilitat ble al Centre Cívic Besòs, i l’Agenda 21 pròpia dels centres cívics, treballar per de barri des de la Taula de la Con- afavorir un bon clima social i elaborar vivència del Centre Cívic de Trinitat un programa d’activitats des d’una Vella. Una bona mostra, tot plegat, de perspectiva ambiental i de sostenibili- l’aposta de Barcelona i la seva ciutada- tat. A aquests aspectes, cal afegir-hi nia per la sostenibilitat i de la voluntat com a temes més destacats la necessitat dels centres cívics de contribuir-hi. d’adquirir uns hàbits de consum res- ponsables. Eulàlia Masdeu B verda 118. Juny 2008 13 02bverda118 11/2/09 13:02 Página 14 Jeb El personatge Brugmann estrateg urbà “Barcelona és un dels pocs exemples dels quals realment podem aprendre” Economista especialitzat en economia No. Crec que, com a individus i com a regional i expert en ciutats i desenvolu- societat, no comprenem realment què pament sostenible, Jeb Brugmann és un implica i què suposa el fet de canviar la dels iniciadors del moviment mundial de composició química bàsica de l’atmos- l’Agenda 21 Local i de la campanya mun- fera d’un planeta. Mai, en cinc mil dial Ciutats per la Protecció Climàtica. milions d’anys, una espècie ha provo- “Les tasques Fundador de la xarxa de ciutats ICLEI - cat res de semblant. I nosaltres ho hem Governs Locals per la Sostenibilitat, en veritablement importants fet d’una manera conscient i negant va ser el primer secretari general, entre l’evidència. Som conscients d’aquests s’han de dur a terme des de els anys 1990 i 2000. En els anys noranta, efectes des dels anys setanta, però hem Brugmann va ser el màxim representant les ciutats, on fem servir seguit construint ciutats i consumint tècnic dels governs locals en les princi- sense exigir transparència sobre l’im- l’energia i consumim” pals conferències de les Nacions Unides. L’abril passat va ser a Barcelona per par- pacte creixent en l’atmosfera de la lar sobre les ciutats i el canvi climàtic. Terra. Som prou conscients dels canvis quí- Estem enfocant el problema del canvi mics que estem provocant en l’at- climàtic de la manera més adequada mosfera i del que representen? per trobar-hi una solució efectiva? 14 B verda 118. Juny 2008 02bverda118 11/2/09 13:02 Página 15 Perquè no sembla que ens quedi gaire mostren moltes de les característiques temps per resoldre’l ... d’un bioma, com, per exemple, comu- Tenim tendència a pensar que el descon- nitats biòtiques distingides, o els seus cert de les institucions internacionals i propis règims climàtics i condicions empresarials respecte al canvi climàtic mediambientals. Els seus fluxos d’ener- “Tenim vint anys per és un reflex de l’oportunisme polític i de gia, de materials i d’espècies estan con- transformar les nostres l’interès financer. Personalment, penso nectats dins un sistema ciutadà “ciutat- que es tracta més aviat d’un reflex de la sistema” continental ampliat que ciutats de manera que seva impotència. En essència, es tracta cobreix una gran part de la superfície funcionin més com a d’organitzacions d’enginyeria moderna terrestre. Però aquests “ciutatsistemes” que, en l’actualitat, han esdevingut no són ecosistemes, ja que no han evo- sistemes ecològics” massa grans fins i tot per aplicar en elles lucionat fins al punt de produir els seus mateixes la seva pròpia enginyeria. Però propis “nutrients”, és a dir, l’energia i la complexitat d’un sistema ecològic glo- la resta de recursos que necessiten per bal està molt més enllà de la seva capaci- mantenir la seva comunitat biòtica. tat. És per això que em centro en les ciu- Són com ecosistemes joves i inestables tats per obtenir una possible solució. Si que depenen en gran mesura de les aprenem a desenvolupar-les de manera aportacions d’energia i de nutrients de ecològica, potser podrem evitar les pit- fora del sistema. Els “ciutatsistemes” jors conseqüències. Si més no, serem estan desestabilitzant els ecosistemes capaços d’estabilitzar una part de la del món perquè són prou grans i sòlids població mundial i d’adaptar-la a un per modificar les reserves i fluxos glo- règim climàtic molt diferent. bals, però encara no s’han tornat ecolò- gicament productius. Què té més importància: les políti- ques locals o les polítiques estatals i Quina gestió o estratègia del canvi internacionals? caldria dur a terme enfront d’aques- Les polítiques internacionals tenen tes unitats emergents? gran rellevància a l’hora de crear condi- Hi ha milers de canvis, però el primer cions marc, com la determinació de de tots es reflecteix en la paraula “estra- “No hi ha cap motiu pel preus i els incentius per a inversions tègia”. La majoria de les ciutats es des- qual una llar no pugui que ens permeten centrar-nos en les envolupen d’una manera convenient, tasques importants. Però les tasques és a dir, seguint una tàctica. Disposem disposar d’informació veritablement importants, necessàries d’estratègies sobre el paper, però no pas constant en temps real per aconseguir un resultat, s’han de de la capacitat estratègica per guiar el dur a terme des de les ciutats, on fem seu desenvolupament durant un perío- per saber en quin servir l’energia i consumim. de de vint anys a fi d’aconseguir certes moment és més rendible i eficiències i dinàmiques en el seu “ciu- ecològic rentar la roba” Quines són aquestes tasques que han tatsistema”. És el desenvolupament de fer les ciutats? d’aquesta capacitat estratègica en les Tenim vint anys per transformar les nos- ciutats el que més m’interessa, i crec tres ciutats, és a dir, per reconstruir-les que Barcelona és un dels pocs exemples de manera incremental, de manera que dels quals realment podem aprendre. funcionin més com a sistemes ecològics. Les nostres ciutats necessiten començar Per què i com? a produir els seus propis recursos: ener- Barcelona ha desenvolupat un urbanis- gia i aliments. Han de construir siste- me molt sòlid. De vegades queda una mes energètics i alimentaris que reciclin mica diluït, fins i tot en l’àmbit local, els recursos més escassos, com l’aigua, però penso que els elements de l’urba- per a usos diversos. Cal generar una nisme de Barcelona estan molt ben assi- nova cultura del consum. Es tracta d’un milats i modelats; en són exemples la procés de canvis retroactius i de creació manera com el treball recent de Salvador de nous patrons per a les activitats i els Rueda i d’altres està creant “superilles”, fluxos de recursos. Aquest procés o el procés de negociació d’espai públic. comença en els diversos centres d’activi- Potser doneu per descomptades aquestes tat i de consum de la ciutat, des de la coses, però en altres ciutats tindrien un nostra cuina fins a una instal·lació de gran valor. Barcelona té una gran repu- generació d’energia, i s’ha de supervisar tació en l’àmbit global, perquè durant de la manera més tecnològicament gairebé tres dècades ha demostrat un avançada possible. Per exemple, no hi urbanisme força coherent. Això és mos- “Les ciutats han de ha cap motiu pel qual una llar no pugui tra d’una capacitat estratègica per part construir sistemes disposar d’informació constant en temps de la ciutat de gestionar una trajectòria real per saber en quin moment és més de desenvolupament a llarg termini. Si energètics i alimentaris rendible i ecològic rentar la roba. s’aconsegueix destil·lar aquest coneixe- que reciclin els recursos ment i fer-ne una pràctica, i si aconse- Diu que les ciutats s’estan convertint guiu promoure aquesta pràctica en més escassos, com l’aigua, en un nou bioma. Per què? altres indrets, la vostra ciutat pot tenir per a usos diversos” Poques ciutats constitueixen indivi- un impacte enorme. dualment un bioma, però les seves àmplies regions metropolitanes sí que Maria Rosa Salvadó B verda 118. Juny 2008 15 03bverda118 11/2/09 13:13 Página 16 B verda La feina dels jardiners de Barcelona Callistemon sp. 16 B verda 118. Juny 2008 03bverda118 11/2/09 13:13 Página 17 CIUTAT VELLA SANTS-MONTJUÏC SARRIÀ-SANT GERVASI Parc de la Ciutadella Rambla Badal Parc de Monterols Al passeig dels Til·lers, el més ampli del Les últimes feines de manteniment fe- Aquest parc és ric en arbustos. Per man- parc, s’han fet feines de retallada topià- tes en aquesta rambla del barri de Sants tenir-ne la qualitat s’han podat els que ria en forma cònica de 82 llorers (Laurus han consistit en la retallada de 216 m li- ornamenten una superfície total de nobilis). Això ha permès millorar l’aspec- neals de tanques vegetals de pitòspor 1.500 m2: pitòspors (Pittosporum tobira) i te i les condicions fitosanitàries d’a- (Pittosporum tobira) per mantenir la quali- marfulls (Viburnum tinus). quests arbustos. tat de la seva estructura i l’eliminació de les males herbes i la neteja de l’espai Turó Park Portal de la Pau on estan plantades. Amb l’objectiu de millorar l’enjardina- Amb l’objectiu d’augmentar la retenció ment que hi ha al costat de la tanca pe- d’humitat del sòl s’ha estès una capa Jardins del Teatre Grec rimetral del parc i augmentar la visibi- d’escorça de pi sobre el parterre de 60 Amb l’estiu arriba el Festival Grec de litat des de l’exterior s’han esporgat els m2 enjardinat amb un grup d’arbustos Barcelona. És per aquest motiu que arbustos que hi ha en els 1.500 m2 de que hi ha en aquest lloc. s’han retallat les 14 alzines (Quercus ilex) parterres que envolten el parc. amb forma rectangular que envolten Parc de les Cascades l’amfiteatre. Jardins de Can Sentmenat Els arbustos que hi ha en una superfície Aquest espai verd de Barcelona ha estat de 145 m2 situada en aquest parc han es- objecte d’una completa actuació de po- tat voltats d’escocells. L’objectiu és ga- sada a punt. Les feines han consistit en LES CORTS rantir el màxim aprofitament de l’ai- la poda de formació de l’exemplar de Carrer Riera Blanca gua en el moment en què es pugui tor- La mitjana que divideix aquest carrer Macfadyena unguis-cati que ornamenta el nar a regar. està enjardinada amb 32 washingtònies mur que separa el jardí de la zona fores- (Washingtonia robusta), que recentment tal, la poda de formació i aclarida de les han estat objecte de feines de poda i eli- mates d’Hebe angustifolia i la poda i eli- EIXAMPLE minació de les palmes seques. minació de branques seques dels arbus- Millora de parterres tos que enjardinen una superfície de Moltes illes de la ciutat destinades a l’a- 800 m2. Carrer Bisbe Català parcament de vehicles estan ornamen- Les últimes feines de manteniment que tades amb parterres. Al districte de l’Ei- s’han fet en l’enjardinament d’aquest Plaça de Josep Puig i Esteve xample s’ha retirat la gespa en mal es- carrer han consistit en la poda de neteja S’han podat els arbustos que enjardinen tat, que s’ha substituït per escorça de pi de 2 , la poda dels pitòs- 600 m2 de parterres d’aquesta plaça. Nolina beldingii i rocalla, a les illes d’aparcament situa- pors (Pittosporum tobira) i la retallada de des al c. Diputació a l’altura de Bruc, l’heura (Hedera helix) que cobreix els par- Roger de Llúria i Pau Claris, al c. Casp i terres d’accés al monestir de Pedralbes. a la confluència entre la pl. Urquinaona i el c. Ausiàs Marc. Monestir de Pedralbes Aquest monestir té un claustre de gran Parc del Bosquet del Encants bellesa. Per mantenir la qualitat de El mes passat van acabar les feines de l’enjardinament, Parcs i Jardins ha es- millora general d’aquest parc, que han porgat 24 tarongers (Citrus aurantium), consistit en la poda dels arbustos; la 1 llorer (Laurus nobilis) de grans dimen- poda d’aixecament de capçada dels ar- sions, 1 caquier (Diospyros kaki) i un par- bres; el desbrossament i la neteja gene- terre de 40 m2 ornamentat amb mates ral de l’espai; l’aportació de terra nova de galzeran (Ruscus aculeatus). per millorar el sòl de plantació, i la po- sada a punt i reparació del mobiliari urbà. L’actuació s’ha fet en 800 arbres i en una superfície d’11.000 m2 enjardi- nada amb arbustos. Parc de la Ciutadella B verda 118. Juny 2008 17 03bverda118 11/2/09 13:13 Página 18 1. Plaça Urquinaona 2. Rambla Badal 3. Carrer Riera Blanca 4. Parc de Monterols 5. Park Güell 6. Parc del Laberint d’Horta 7. Carrer Cartellà 8. Carrer Tiana 9. Rambla Prim 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 18 B verda 118. Juny 2008 03bverda118 11/2/09 13:13 Página 19 GRÀCIA NOU BARRIS SANT MARTÍ Plaça d’Alfons Comín Carrer Cartellà Rambla Prim Les feines de millora i manteniment del Aquest carrer té una zona atalussada amb Amb l’objectiu de millorar estèticament verd que s’han fet en aquesta plaça han gespa i arbrat que s’acaba, a la vorera, amb l’aspecte de les palmeres que hi ha en consistit en la poda dels arbustos que hi un grup de massissos de Teucrium fruticans aquest passeig s’ha fet una poda de for- ha en 5.175 m2 de parterres, la poda arrodonits. Recentment s’han retallat per mació de 15 palmeres datileres (Phoenix d’aixecament de capçada dels arbres, la conservar aquesta forma tan ornamental. dactylifera) i 19 margallons (Chamaerops retallada de formació de la tanca vege- humilis). tal de xiprer (Cupressus sempervirens) i la Barri de Canyelles retallada de les heures (Hedera helix). A diversos punts d’aquest barri s’han Plaça del Clot de la Mel eliminat les males herbes d’uns 1.500 Aquesta plaça ha quedat molt més vis- m2 de parterres. tosa després que els jardiners n’han re- Park Güell tallat els 4.950 m2 de tanques vegetals A la zona de Sant Salvador s’ha netejat i Parc de la Guineueta de xiprer (Cupressus sempervirens). desbrossat una superfície de 2.000 m2 Les últimes feines de manteniment i en què també s’han podat els arbres i conservació que s’han fet en aquest parc Plaça d’Ignasi Juliol arbustos. D’altra banda, amb l’objectiu han consistit en la poda de 344 arbus- Al costat de l’àrea de joc infantil d’a- de millorar el nivell d’humitat del sòl, tos, l’aportació de terra adobada als par- questa plaça hi ha 12 acàcies (Robinia els espais amb arbustos s’han cobert terres on estan plantats i la poda de pseudoacacia) que han estat objecte d’una amb escorça de pi. 2 oliveres (Olea europaea). poda de formació per millorar-ne l’as- pecte. HORTA-GUINARDÓ SANT ANDREU Carrer de Carmen Amaya Parc del Laberint d’Horta Carrer Tiana S’han retallat 500 m lineals de tanca ve- S’han podat les abèlies (Abelia floribunda) Mesembryanthemum sp. són plantes sucu- getal a base de buguenvíl·lea (Bougainvi- que hi ha a banda i banda de l’escalina- lentes amb una floració de colors molt llea sp.) que ornamenten el mur exterior ta d’accés als jardí i s’ha retallat l’ar- vius i que necessiten molt poca aigua per del cementiri del Poblenou. bustatge dels aparcaments propers al viure. Al c. Tiana s’han retallat les que velòdrom d’Horta. També s’han retallat cobreixen uns quants parterres elevats. Carrer Pont del Treball els boixos (Buxus sempervirens) del Jardí En aquest carrer hi ha tres oliveres (Olea Romàntic i uns 1.000 m lineals de tan- Carrer Felip II europaea), a les quals s’ha fet una poda ques vegetals de pitòspor (Pittosporum to- En aquest carrer s’han reconstruït els de formació. bira) i boix. escocells fets malbé per les arrels dels arbres de gran port, als quals s’ha fet Jardins del Príncep de Girona una poda de reducció de capçada. Per millorar l’enjardinament que hi ha Aquesta actuació s’ha dut a terme amb al costat del centre per a jubilats s’han la col·laboració del districte. podat i retallat 400 m2 de grups d’abèlia (Abelia floribunda) en parterres i s’ha fet Parc de la Pegaso una poda d’aixecament de capçada dels S’han retallat els massissos arbustius pins pinyers (Pinus pinea). situats en parterres i talussos i s’ha en- trecavat una superfície de 1.250 m2. Millora del verd En els enjardinaments que hi ha a l’av. Parc de la Trinitat Martí Codolar i al Jardí Pare Mariana Una de les espècies que ornamenten s’han fet olles de captació i retenció aquest parc és l’olivera (Olea europaea). d’aigua al voltant de les plantacions i Per mantenir-ne la qualitat s’han podat s’ha estès escorça de pi per mantenir la els 20 exemplars plantats en un dels humitat del sòl. costats del camí que travessa el petit turó que hi ha en aquest espai verd. B verda 118. Juny 2008 19 03bverda118 11/2/09 13:13 Página 20 Austràlia Espai metropolità al Jardí Botànic El 27 d’abril passat, en una jornada de florística de les regions de clima medi- Les nombroses flors vermelles de portes obertes, es va celebrar al Jardí terrani i la semblança de les seves plan- Callistemon sp. semblen fanalets de festa Botànic de Barcelona la festa d’inaugura- tes i paisatges són la seva font d’inspi- ció de l’ampliació de la zona d’Austràlia. ració. La conca mediterrània no és l’ú- Els visitants van poder participar en un nica regió del món amb clima mediter- variat programa d’activitats que incloïa, rani. Hi ha altres àrees del planeta que entre d’altres, itineraris interpretatius, també tenen aquest clima (el sud i el consultori de plantes, taller de plantació, sud-oest d’Austràlia, el sud de Sud-àfri- música, contacontes i mostra de llibres. ca, el centre de Xile i l’oest de La festa d’inauguració Hi van assistir 13.450 persones, una xifra Califòrnia). de l’ampliació de la zona rècord d’assistència de públic al Jardí des que es va inaugurar, l’any 1999. El Jardí L’AUSTRÀLIA MEDITERRÀNIA d’Austràlia va aplegar oferia també l’espectacle de colors resul- La regió australiana, amb 700.000 km2, més de 13.000 persones tat de la florida primaveral de moltes de és la segona en extensió del bioma les plantes. mediterrani. La formen dos sectors separats, al SW i al S del continent. S’hi El Jardí Botànic de Barcelona està situat coneixen unes 8.000 espècies, el 75% de a la muntanya de Montjuïc. La riquesa les quals són endemismes. El clima és 20 B verda 118. Juny 2008 03bverda118 11/2/09 13:13 Página 21 1. 2. 1. Xanthorrhoea o morenet, amb troncs foscos i llar- gues espigues florals, és una de les plantes més curioses del Jardí 2. Les flors dels morenets, petites i blanques, LES OBRES D’AMPLIACIÓ atreuen les papallones Des de l’any 2000, la Mancomunitat de 3. Detall de les flors de Callistemon sp. Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona gestiona el manteniment del Jardí i també s’ha fet càrrec del projecte i de les obres d’ampliació de la zona d’Austràlia inaugurades aquesta prima- vera. Les actuacions realitzades respo- nen a les necessitats de creixement i 3. evolució del Jardí i són les següents: construcció i urbanització de cinc nous camins (tres de pavimentats sobre camins de terra preexistents i dos de nova construcció) que delimiten els par- terres existents de la flora australiana i mediterrani amb una certa influència fan més fàcil apropar-s’hi, renovació de tropical, a causa de la proximitat dels part de la tanca exterior, instal·lació monsons oceànics. Aquesta influència d’una font i col·locació de papereres i fa que l’eixut estival no sigui tan rigorós bancs, millora de la zona d’aplec de com a casa nostra. Malgrat tot, els materials, millora de la xarxa de dre- incendis hi són força freqüents. natge, ampliació de la xarxa elèctrica, A la zona australiana del Jardí, a més de ampliació de la xarxa d’abastament la seva flora mediterrània característi- d’aigua i millora de la instal·lació de La regió mediterrània ca, també s’hi cultiven plantes de la reg. australiana, amb flora temperada del SE del continent. El Jardí Botànic de Barcelona va crei- 2 Tant la flora arbòria com l’arbustiva són xent i desenvolupant-se al ritme dels 700.000 km , és la dominades per un gran nombre d’espè- cicles naturals de les plantes, mentre segona en extensió cies de poques famílies, com les mimo- les administracions responsables de la ses (Acacia), les mirtàcies (Eucalyptus, seva gestió s’ocupen cada dia de millo- del conjunt del bioma Melaleuca, Callistemon) i les proteàcies rar-ne les condicions. Els visitants, al (Hakea, Banksia, Grevillea). També hi són seu torn, són espectadors privilegiats presents altres espècies d’arbres de de la formació i l’evolució dels paisatges remarcable singularitat i primitivisme, mediterranis que han fet d’aquest bocí que es caracteritzen per mostrar un port de Montjuïc casa seva. homogeni durant el seu creixement: xantorroees o herbes arborescents amb Text: Lurdes Planes i Sant-romà les fulles molt estretes i gens carnoses, Fotografies: Ernest Costa / Ramon Torres sorprenentment adaptades als incendis; casuarines, i coníferes del grup dels xiprers (gènere Callitris). B verda 118. Juny 2008 21 04bverda118 11/2/09 13:05 Página 22 A l’estiu, Reportatge anem al parc! Passar un bon estiu és molt més que gaudir d’un període de vacances. És aprofitar tot el que ens envolta. Els dies són més llargs i, als parcs i jardins de la ciutat, les possibilitats són moltes. N’hem triat uns quants que us poden fer passar un estiu molt, però molt agradable. Quan arriba la calor hi ha parcs i jar- de pícnic, molts cops situades en llocs dins de Barcelona que són especialment des d’on es poden contemplar vistes adequats per passar-hi un dia de lleure, excepcionals de Barcelona i on, per la Piscina del Parc de la Creueta del Coll, ja que l’estada va molt més enllà del seva alçada, s’està francament fresc. repòs que normalment s’hi busca, o de També n’hi ha que disposen de piscina, amb l’escultura Elogi de l’aigua, gaudir de la bellesa de la vegetació. En i altres on els més petits poden passejar d’Eduardo Chillida, al fons aquests espais verds, hi trobem zones amb poni. Us en suggerim uns quants. 22 B verda 118. Juny 2008 04bverda118 11/2/09 13:05 Página 23 LA CREUETA DEL COLL del parc hi ha les piscines públiques de El Parc de la Creueta del Coll és un espai Can Caralleu, ideals per arrodonir un verd arrecerat, amb un gran estany que dia d’estiu. El parc també disposa de Als parcs de la Creueta del a l’estiu es converteix en piscina públi- fonts i lavabos. 2 Coll i de Can Dragó hi ha ca, una enorme plaça de 6.000 m i Dos dels principals atractius d’aquest amplis espais on descansar sota l’om- parc són viatjar dalt dels vagons d’un piscines on apaivagar la bra de les acàcies. És per aquest motiu tren en miniatura i, per als més petits, calor que s’ha convertit en un dels llocs de passejar amb poni. El del Castell de trobada i de lleure importants per al l’Oreneta és un dels millors ferrocarrils barri on està situat: el del Coll. Hi ha a escala i tripulats d’Europa. pistes de botxes, àrees de joc infantil, El tren travessa tres túnels, dos ponts i una cistella de bàsquet i una taula per un viaducte metàl·lic. També disposa jugar al ping-pong i, dalt de tot, ja a la d’una estació i un baixador. Compta part forestal del parc, una zona de píc- amb dotze locomotores, entre elèctri- nic. És una petita esplanada tranquil·la ques, de vapor i dièsel, i dotze vagons. –amb taules, bancs i una font–, guarni- El diumenge, els visitants del parc da, a una banda, amb la verdor dels poden viatjar amb aquest tren des de pins, i, a l’altra, amb la vegetació que les onze del matí fins a les dues de la ha anat creixent a les parets de l’antiga tarda. Tot plegat és possible gràcies als pedrera del Coll i que les acoloreix. Ho socis del Centre d’Estudis-Modelisme complementa una vista molt bonica de Vapor Barcelona i Sabadell. Barcelona. Els serveis es completen amb un bar, lavabos, vestidors i aparca- EL GUINARDÓ ments accessibles i fonts. El Parc del Guinardó és un dels més extensos i amb més contrastos de la EL CASTELL DE L’ORENETA ciutat, amb tres parts ben diferencia- Quan es va al Parc del Castell de des: una d’urbana, una altra d’històri- l’Oreneta val la pena planificar una sor- ca i, dalt de tot, una de forestal, amb tida festiva de dia sencer. Es tracta vegetació frondosa. Les terrasses enjar- El tren en miniatura, amb d’una excursió a un bosc de 17 ha situat dinades i les pinedes converteixen què es pot viatjar, i els a dins de la ciutat, on la intervenció aquest lloc en un dels espais verds més municipal ha millorat la xarxa de refrescants i plàcids de la ciutat. ponis són dos aspectes camins i ha creat zones de descans i Disposa d’àrees de joc infantil, fonts, molt atractius del Parc del àrees per al joc infantil, la més gran una àrea de picnic i aparcament. La Castell de l’Oreneta amb taules de ping-pong. zona forestal del parc és plena de Un altre aspecte destacat són les zones camins que s’encreuen, on es freqüent de pícnic, especialment la que hi ha a trobar gent passejant, jugant amb els la part més alta del parc. Les taules es seus gossos o anant amb bicicleta. Hi beneficien de l’ombra d’un gran garro- ha espai per a tothom. fer, i es pot contemplar una excepcio- Un indret a tenir en compte és el mira- nal vista panoràmica de Barcelona, des dor de la Mitja Lluna, al costat de la de Sant Adrià de Besòs fins al Prat de plaça del mateix nom. Com que el parc Llobregat. Hi ha un bar on, entre altres és força costerut, aquest és un bon lloc menjars, fan pollastres a l’ast. Al costat per als qui s’estimin més visitar-lo de Parc del Guinardó. L’extensa part forestal d’aquest espai verd és plena de camins per passejar i miradors amb excepcionals vistes de Barcelona B verda 118. Juny 2008 23 04bverda118 11/2/09 13:05 Página 24 Àrea de pícnic situada a la part de dalt del Parc del Castell de l’Oreneta baixada. L’autobús 28 ens hi porta des només amb una samarreta i el banya- de la plaça de Catalunya. dor i la tovallola sota l’aixella. Voltant Si la vista de Barcelona des del mirador el parc pel costat de l’av. Meridiana hi de la Mitja Lluna és bonica, la que es ha un passeig amb bancs i pistes de veu des del mirador de Sant Joan no ho botxes, ombrejat per plàtans, lledoners és menys. En dies clars abasta des de i eucaliptus. Un bon lloc on els més Sant Pere Màrtir fins a Montjuïc i grans, mentre llegeixen el diari o es Montgat. Com que l’alçada arreu de la distreuen amb els amics, poden esperar zona forestal del parc és considerable, a el jovent que juga a la piscina. Dalt l’estiu fa bo d’estar-s’hi a l’hora baixa, d’un turó, dues Aurigues s’eleven sobre per la fresqueta, que convida a anar a l’espai, tot contemplant-lo. fer un berenar sopar a la zona de píc- nic. També és un parc on fer volar la I MOLT MÉS... El Museu de Ciències fantasia. I és que diuen que, temps ha, Doncs sí que hi ha molt més a fer, als per allà, hi corria un bandoler, en Naturals, al Parc de la parcs i jardins de Barcelona. Al Parc de Guinarda, que vivia en un mas proper a la Ciutadella, a més del zoo, podem Ciutadella, organitza l’actual parc. Potser, en nits de lluna visitar el Museu de Ciències Naturals. activitats tot el mes plena, encara hi corre... Al juliol hi fan activitats per a famílies i per a nens i nenes tan atractives com d’agost CAN DRAGÓ identificar els ocells del parc, conèixer Aquest és possiblement el parc més el món de les abelles o fer la còpia d’un esportiu de Barcelona. I és que, a Can fòssil. El Parc de la Ciutadella és, d’al- Dragó, hi trobarem un poliesportiu, tra banda, un excel·lent punt de parti- pistes d’atletisme, un camp de futbol i da per recórrer amb bicicleta els parcs la piscina municipal més gran de la del litoral i acabar amb un bon bany a ciutat. Es tracta d’un llac de perímetre qualsevol de les platges que trobarem irregular envoltat de zones de gespa on en el recorregut. Si, a això, hi afegim ve de gust jeure a fer bronze. Com a els cicles de música que comencen gran complement, el parc també dispo- aquest mes de juny a cinc parcs de la sa de dues àrees per a jocs infantils ciutat (en trobareu tota la informació a –una de les quals és accessible i integra- les Pàgines verdes d’aquesta revista), el Des dels miradors de la dora, adaptada per a nens i nenes amb Festival Grec, amb moltes representa- disminució–, cistelles de bàsquet i una cions en un marc tan extraordinari com zona forestal del Parc del font. El complex esportiu que hi ha en el dels Jardins del Teatre Grec, i les acti- Guinardó es pot gaudir aquest parc està perfectament integrat vitats per a tots els gustos i edats que en la vida del barri on està situat, el de ha organitzat el Centre de la Platja al de vistes excepcionals de Porta, i no és inusual veure, a l’estiu, gran parc de sorra que és el litoral bar- Barcelona la gent que hi va a peu a passar-hi una celoní, l’estiu, a Barcelona, serà una estona refrescant, amb els nens vestits festa. 24 B verda 118. Juny 2008 04bverda118 11/2/09 13:05 Página 25 Trenet del Parc del Castell de l’Oreneta Museu de Ciències Naturals Parc del Guinardó Parc del Castell de l’Oreneta PARC DEL GUINARDÓ PARC DEL CASTELL DE L’ORENETA PARC ESPORTIU DE CAN DRAGÓ Districte: Horta-Guinardó Districte: Sarrià-Sant Gervasi Districte: Nou Barris. Superfície: 15,89 hectàrees Superfície: 17 hectàrees Superfície: 11,86 hectàrees. Adreça: c. Garriga i Roca 1-13 Adreça: c. Montevideo, 45 Adreça: av. Meridiana, 390-395 Accessos: pl. Nen de la Rutlla i Accessos: camí de Can Caralleu, ptge. Accessos: av. Meridiana, c. Grècia, Garriga i Roca, Florència, Blada i c. Montevideo i Esports pg. Valldaura i pg. Andreu Nin Francesc Alegre, Gran Vista / Horari: de les 10.00 h fins al capvespre Horari: parc obert pl. de la Mitja Lluna, Penyal, Ponis: dissabtes, diumenges i festius, Com anar-hi: autobús: 12, 26, 36, 62, Montserrat de Casanovas i Mühlberg de 10.00 a 14.00 h 73, 96, 97, 104, 126; metro: L1 - Fabra i Horari: espai obert, Tren en miniatura: diumenges i fes- Puig; Rodalies Renfe: L3 i L4 - Sant accessible les 24 hores tius, d’11.00 a 14.00 h Andreu Arenal Com anar-hi: autobús: Com anar-hi: autobús: 50, 55, 193 28, 31, 32, 39, 55, 74, 114, 117, 119; MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS la línia 28 connecta la pl. Catalunya PARC DE LA CREUETA DEL COLL Parc de la Ciutadella. 08003, amb la part més alta del parc Districte: Gràcia Barcelona. Tel.: 93 3196912 / 93 3196895, (baixeu al final: c. Gran Vista - Superfície: 3,16 hectàrees. fax: 93 3104999, pl. Mitja Lluna) Adreça: pg. Mare de Déu del Coll, 77 a. e.: museuciencies@mail.bcn.es Accessos: av. Mare de Déu del Coll i Inscripció activitats: tel.: 93 319 69 50, c. Castellterçol de dilluns a divendres, Horari: de les 10.00 h fins al capvespre de 10.00 a 13.00 h, Com anar-hi: autobús: 28, 92, 119, 129 a. e.: activmuseuciencies@bcn.cat B verda 118. Juny 2008 25 04bverda118 11/2/09 13:05 Página 26 Jardins de Paisatgisme Joan Maragall Quan s’entra en aquests jardins es té la impressió que són propis d’un rei. I ho són, perquè van ser creats per a un rei, a principis del segle XX. Els Jardins de Joan Maragall són elegantíssims, amb avingudes arbrades, àmplies extensions de gespa, parterres de ‘broderie’, fonts ornamentals, nombroses escultures a l’aire lliure i un palauet que va ser –i encara ho és– residència reial. Aquests jardins tenen l’origen en els ampliar i van passar a portar el nom de que va dissenyar Jean-Claude-Nicolas Joan Maragall. Forestier al voltant del pavelló reial que es va construir a Montjuïc, a dins del UN JARDÍ CLÀSSIC recinte de l’Exposició Internacional del Davant la façana principal del palauet s’es- La vegetació, rica en 1929. L’objectiu de l’edifici era doble: tén una llarga esplanada flanquejada per espècies, és un bon que Alfons XII disposés d’un espai per a dues àmplies escalinates que baixen des de grans recepcions i també d’un lloc on la terrassa on hi ha la porta principal de exemple de la jardineria de fer una pausa i reposar una estona l’edifici. Una seqüència d’estanys amb bro- principis del segle XX durant les seves visites a l’esmentada lladors i cascades comparteix protagonis- exposició. L’any 1970, els jardins es van me amb un llarg parterre de broderie. Placeta circular presidida per l’escultura Serena, de Pilar Francesch 26 B verda 118. Juny 2008 04bverda118 11/2/09 13:05 Página 27 Als costats d’aquest enjardinament exemple de la jardineria de principis clàssic i afrancesat, dues avingudes de del segle XX i un espai verd amb grans Esplanada enjardinada amb parterres de broderie. til·lers retallats de manera cilíndrica exemplars arboris. Hi ha til·lers (Tilia Al fons, el Palauet Albéniz, i, a banda i banda de emmarquen la delicadesa de les petites tomentosa) i magnòlies (Magnolia grandiflo- l’edifici, passejos amb til·lers retallats tanques vegetals que dibuixen espais ra) flanquejant magnífiques avingudes, plens de flors. Al fons, com a punt final i grans exemplars de coníferes, com el de la perspectiva dels jardins que es pot cedre de l’Himàlaia (Cedrus deodara), el contemplar des del palauet, el terreny, cedre del Líban (Cedrus libani), el pi pinyer cobert de gespa, s’enfila suaument i (Pinus pinea), el pi blanc (Pinus halepensis), esdevé la peanya d’un templet on s’ai- la pinassa (Pinus nigra ssp. austriaca), el xopluga Susanna al bany. xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer d’Arizona (Cupressus glabra) i el xiprer de RACONS AMB PERSONALITAT Monterrey (Cupressus macrocarpa). A la zona situada al costat del Palau En aquest jardí hi ha espècies tan Nacional, que és on hi ha l’entrada mediterrànies com l’olivera (Olea euro- principal dels jardins, una gran avingu- paea) i l’alzina (Quercus ilex), al costat da de magnòlies amb un llarg estany d’altres de tan poc freqüents com Cycas amb brolladors al mig condueix fins als revoluta, Trachycarpus fortunei i Rhapis peus del turó que hi ha davant del excelsa. En una de les placetes que hi ha palauet. A sobre, una plaça semicircular als costats del palauet destaca un ginjo- voltada de xiprers i presidida per Serena ler (Zizipus jujuba) que pertany al Catàleg fa d’avantsala d’un petit amfiteatre. d’Arbres d’Interès Local de Barcelona. Als costats del palauet hi ha placetes recollides, amb fonts i safarejos orna- LES ESCULTURES mentats. Darrere de l’edifici s’estén Juntament amb l’edifici, als Jardins de una àmplia praderia ombrejada per Joan Maragall, hi destaquen un total de Fitxa tècnica enormes pins. Sota les capçades, unes trenta-dues escultures, de diferents Districte: Sants-Montjuïc quantes tauletes amb cadires conviden èpoques i autors, algunes de gran qua- Superfície: 3,63 hectàrees a fer una pausa. Al final de la praderia, litat, com Noia ajaguda, de Joan Rebull; Catalogació: parc històric una escalinata que baixa fins a l’avin- Nu a l’estany, d’Antoni Casamor; Cérvols, Adreça: av. de l’Estadi guda de Santa Madrona comunica de Frederic Marès; L’aiguadora, de Louis (davant de l’Estadi Olímpic) aquests jardins amb els de Laribal, una Sauvageau; Susanna al bany, de Théophile Accessos: altra joia de la muntanya de Montjuïc. Eugène Victor Barrau; els nus femenins av. de l’Estadi Abans d’iniciar el descens, una gran d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, i Projecte: Joaquim M. Casamor vista de Barcelona acomiada el visitant. Serena, de Pilar Francesch. Inauguració: 1970 Horari: dissabtes, diumenges i festius, LA VEGETACIÓ Maria Rosa Salvadó de 10.00 a 15.00 h La vegetació dels Jardins de Joan Com anar-hi: autobús: 50, 55, 61 i 193 Maragall, rica en espècies, és un bon B verda 118. Juny 2008 27 05bverda118 11/2/09 13:13 Página 28 Barcelona Eduquem per a la sostenibilitat futur! Aquesta idea tan engrescadora és la que ha mogut a reflexionar els mil dos-cents alumnes de vint-i-tres escoles de la ciutat que han par- ticipat en la XIII Audiència Pública als nois i noies de Barcelona. En aquesta edició, els escolars, d’11 a 17 anys, han considerat que millorant la ciutat defensen la Terra, i han fet tot un seguit de propostes per actuar davant del canvi climàtic. Barcelona canvia, i el clima, també. Els manera, al canvi que s’està produint, i Els escolars que han participat aquest nois i noies de la ciutat han volgut quin paper hi té Barcelona. El maig any en l’Audiència Pública per als nois i saber com és aquest canvi i, per aquest passat, cent noranta escolars, en repre- noies de Barcelona, al Saló de Cent de motiu, s’han preguntat què hi entra en sentació de tots els que han participat l’Ajuntament, amb l’alcalde, Jordi Hereu joc, en el clima; què hi tenim a veure; en aquesta nova edició de l’Audiència si tothom hi contribueix de la mateixa Pública als nois i noies de Barcelona, 28 B verda 118. Juny 2008 05bverda118 11/2/09 13:13 Página 29 van presentar a l’alcalde, Jordi Hereu, Les escoles Ciutat Vella acompanyat per la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, un manifest en Escola Pia Sant Antoni què es recullen les idees i propostes per Escola Sant Felip Neri Eixample actuar davant del canvi climàtic. CEIP Joan Miró Sants-Montjuïc TREBALL DE REFLEXIÓ CEIP Barrufet Durant tot el curs 2007-2008, escolars Escola Joan Pelegrí d’11 a 17 anys han desenvolupat un Les Corts seguit d’activitats al voltant del canvi IES Joan Boscà climàtic, estructurades en tres grans Escola Col·legi Paideia àmbits: Barcelona, una ciutat en canvi, Com CEIP Prosperitat canvia el clima? i Triem el ritme del canvi?. Sarrià-Sant Gervasi Aquestes activitats han permès reflexio- Centre Educatiu Projecte nar sobre les causes i les conseqüències Escola Nausica previsibles del canvi climàtic i sobre les IESM Serrat i Bonastre seves dimensions local i global. També Gràcia han fet possible saber l’opinió dels joves IES Vila de Gràcia sobre les mesures que cal prendre per Escola de Vida Montserrat d’ACIDH limitar els efectes del canvi climàtic i Horta-Guinardó quines són les seves vivències, percep- Escola Especial Mare de Déu de cions quotidianes i prioritats al voltant Montserrat d’aquest tema; promoure la responsabi- CEIP Àngels Garriga litat dels alumnes en l’adopció de mesu- CEIPM Els Pins res individuals i col·lectives per comba- CEIP Heura tre el canvi climàtic; aconseguir que els Escola Virolai joves analitzin les mesures per afrontar Escola Especial Rel el canvi climàtic que adopta Nou Barris l’Ajuntament i facin noves propostes, i IES Barcelona Congrés contribuir, a través dels joves, a formar Sant Andreu la ciutadania per a l’adopció de mesures IES L’Alzina individuals i col·lectives per afrontar i Sant Martí contenir el canvi climàtic. IES Joan d’Àustria públics, l’educació o l’habitatge. En són L’Hospitalet de Llobregat LES PROPOSTES alguns exemples l’augment de la fre- IES Bisbe Berenguer En el manifest, presentat el maig pas- qüència de pas dels autobusos i abara- sat, al Saló de Cent, els nois i noies de tir-ne el preu, completar el trajecte del Barcelona proposen a l’Ajuntament que tramvia per la Diagonal, ampliar l’ho- impulsi iniciatives en diversos àmbits, rari del Bicing, utilitzar i instal·lar com la mobilitat, el comerç, els serveis energies renovables a tots els edificis públics o regular la construcció de noves edificacions perquè siguin ecolò- gicament sostenibles. Els escolars també van fer propostes molt concre- tes, com enviar als ciutadans i ciutada- nes una bossa per anar a comprar i evi- tar així l’ús de bosses de plàstic. Una idea que la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, va assegurar que es porta- rà a la pràctica. A part de les peticions dirigides a l’Ajuntament, els nois i noies també van adquirir un seguit de compromisos individuals i col·lectius, com mirar d’a- nar a peu sempre que sigui possible, respectar les zones verdes i els parcs, no malbaratar aigua o reciclar utilitzant els contenidors corresponents. Tot ple- gat va fer possible unir els compromi- sos de l’administració local amb els de la ciutadania per aconseguir una Barcelona amb futur. Una de les activitats fetes pels escolars va con- Rosa Urpí sistir en la creació de poesies visuals com la de la imatge B verda 118. Juny 2008 29 05bverda118 11/2/09 13:13 Página 30 L’aroma Apunts de jardineria al balcó A l’hora de triar les plantes que cultivem a casa, el primer que ens ve al cap és el color de les flors, si les fulles són atractives, si es faran gaire grosses, si els caldrà gaire aigua..., però ben poques vegades tenim en compte si les flors són aromàtiques i, si ho són, quin és el millor moment per gaudir-ne. Mata de Coronilla valentina ssp. glauca Algunes plantes de flors perfumades lars, plens d’atractius tothora; la ver- ens ofereixen el millor d’elles al capves- dor de les fulles ens acompanya durant pre o a la nit, aromatitzant l’ambient el dia, així com el color de les flors, i, de les nits d’estiu després d’un dia càlid en caure la tarda, damunt la foscor del Algunes plantes de flors i assolellat. La flor de nit (Mirabilis jalapa) fullatge resplendeixen els blancs i els o el llessamí de nit (Cestrum nocturnum) grocs de les flors i l’aire s’omple amb el perfumades ens ofereixen obren les flors quan baixa el sol i la seu perfum. el millor d’elles al calor disminueix, i exhalen una aroma Vivaces, arbustos o enfiladisses ens per- d’estiu. Les terrasses i balcons engala- meten introduir aquestes aromes a capvespre o a la nit nats amb aquestes espècies tan particu- casa. Cultivar qualsevol d’aquestes lars es converteixen en espais singu- plantes en testos o jardineres no ens 30 B verda 118. Juny 2008 05bverda118 11/2/09 13:13 Página 31 1. 2. 3. suposarà cap problema; ben al contrari, densa vegetació, que pot arribar a fer totes son fàcils de cultivar i ens donen un metre d’alçada. Les flors apareixen a 1. Cestrum nocturnum molt més del que demanen. l’estiu, s’obren al capvespre i es tan- 2. Plumbago auriculata quen en arribar l’alba. A casa nostra 3. Coronilla valentina ssp. glauca LES ARBUSTIVES pot seguir florint durant la tardor i La coronil·la (Coronilla valentina ssp. podem veure com les flors resten ober- glauca) és un arbust mediterrani peren- tes els dies ennuvolats. nifoli i de creixement compacte que cal posar a ple sol i no requereix gaire LES ENFILADISSES aigua. Les flors, grogues i aromàtiques, Les enfiladisses ens permeten enjardi- apareixen en abundància a l’inici de la nar murs i parets, i, si es tracta d’espè- primavera, sobre un llit de petites cies amb flors perfumades, l’aroma ens fulles verd blavoses. Cultivada en test o envoltarà completament. El gessamí en jardinera, és un punt d’atracció en (Jasminum sp.) és un dels clàssics a la nos- qualsevol balcó o terrassa. tra jardineria, amb floració estiuenca Les enfiladisses permeten Originari de Sud-amèrica, el llessamí abundant. Pujant per murs o cobrint enjardinar murs i parets, i, de nit (Cestrum nocturnum) emet brotades pèrgoles, és l’aroma de les nits d’estiu denses des de la base i admet podes per per excel·lència. Prefereix una exposi- si es tracta d’espècies amb mantenir-ne la forma. Floreix a l’estiu ció a ple sol i un substrat que dreni bé, flors perfumades, l’aroma en raïms de color crema, d’olor intensa i, si cal podar, ho farem un cop hagi i dolça, perceptible a la nit, tal com el passat la floració. ens envoltarà seu nom ja ens indica. Podem fer-lo Una altra enfiladissa a tenir en compte completament créixer com a arbust de paret si no és Trachelospermum jasminoides, amb fulles tenim gaire espai perquè s’estableixi. Li verd fosc lluent i flors blanques sem- agrada el substrat ben drenat i a l’estiu blants a les del gessamí i també aromàti- li caldrà algun reg puntual. ques. La seva exposició preferida és a ple sol, encara que pot tolerar una lleugera LES VIVACES mitja ombra. Si la volem cultivar en con- Una vivaç excel·lent a l’hora d’oferir- tenidor, caldrà que tingui prou espai per nos flors acolorides i perfumades és la establir les arrels; el millor serà posar-la flor de nit (Mirabilis jalapa), perfectament en una jardinera de bones dimensions. 4. Jasminum fruticans adaptada a la zona litoral. Li agrada Molt bona per guiar sobre murs o pèrgo- 5. Jasminum mesnyi viure a ple sol i el substrat ha de tenir les i també com a planta entapissant. 6. Mirabilis jalapa molt bon drenatge. Perd la part aèria a l’hivern, però a la primavera rebrota Teresa Garceran amb forces renovades i produeix una Centre de Formació del Laberint 4. 5. 6. B verda 118. Juny 2008 31 05bverda118 11/2/09 13:13 Página 32 Assaig de Fulls tècnics nou arbrat viari Corylus colurna Entre els anys 2001 i 2002, Parcs i Jardins viari, i que des de finals del segle XIX va iniciar un projecte d’assaig de noves ha anat augmentant i sobretot des de espècies d’arbrat viari amb l’objectiu finals del segle XX ha evolucionat quant d’augmentar el nombre d’espècies pre- a la varietat d’espècies. Parcs i Jardins sents als carrers i contribuir a la conse- ha establert un protocol per poder ava- cució d’una major biodiversitat a la ciu- luar la idoneïtat de cadascuna a la nos- tat equilibrant el percentatge d’exem- tra ciutat. Actualment, onze espècies plars de cadascuna. Aquests són els re- representen el 76% del total dels arbres L’objectiu dels assajos amb sultats de la segona fase del projecte. viaris de Barcelona; d’aquestes onze, el plàtan (Platanus hispanica noves espècies d’arbrat x ) representa Si hi ha un factor constant, diferencia- el 44%, i el lledoner (Celtis australis), el viari és augmentar la dor i definitori de Barcelona és la pre- 15%. Hi ha un grup que representa al biodiversitat a la ciutat sència massiva d’arbres als carrers. Allò voltant del 24% del total, format per 131 que anomenem genèricament arbrat espècies. 32 B verda 118. Juny 2008 05bverda118 11/2/09 13:13 Página 33 1. Robinia pseudoacacia ‘Bessoniana’ és un dels arbres que han aconseguit la màxima valoració: 20 punts 2. Fulles d’un dels 24 peus d’Acer freemanii ‘Autumn Blaze’ plantats a la ctra. de Collblanc. Aquesta espècie també ha acon- seguit 20 punts 1. 2. LES NOVES ESPÈCIES s’han fet cada sis mesos i la idoneïtat de Fins ara s’han plantat per a l’assaig un cada espècie s’ha establert basant-se en total de 536 arbres de 9 espècies: 6 peus els següents paràmetres: una espècie de Tabebuia heptaphylla a la Via Trajana i amb un percentatge de falles superior al al carrer Conreria, 16 peus de Robinia 3% –que és la mitjana de baixes anual pseudoacacia ‘Bessoniana’ a la Via Traja- en l’arbrat viari de la ciutat– és descar- na, 108 peus de Pyrus calleryana ‘Chanti- tada i només són acceptades les espècies cleer’ als carrers Montevideo i Abadessa que obtenen una puntuació igual o su- Olzet, 63 peus de Corylus colurna als car- perior a 14 punts, amb un percentatge rers Caballero i Novell, 24 peus d’Acer fre- de falles inferior al 3% pel que fa al total emanii ‘Autumn Blaze’ a la carretera de d’exemplars plantats a la ciutat. Collblanc (entre la Travessera de les Corts i la Torre Melina) i al carrer Pedro- RESULTATS sa, 5 peus d’Acer monspessulanum al carrer Les qualificacions obtingudes per les set Lluc, 25 peus de Chitalpa tashkentensis al espècies assajades han estat, de major a La majoria d’espècies carrer Selva, 198 peus de Ficus microcarpa menor, les següents: Robinia pseudoacacia als carrers Carretes, Reina Amàlia, Tor- ‘Bessoniana’: 20 punts, Acer freemanii assajades s’han adaptat bé re Vella, Grases, Olivera, Vallhonrat, ‘Autumn Blaze’: 20 punts, Acer monspes- a les condicions Jaume Pinent i Claramunt, i 198 peus de sulanum: 20 punts, Chitalpa tashkentensis: Liriodendron tulipifera als carrers Evarist ambientals de Barcelona 20 punts, Corylus colurna: 18,7 punts, Ta- Arnús, Sor Eulàlia d’Anzizu i Mejía Le- bebuia heptaphylla: 18,7 punts, Ficus micro- querica i a l’av. República Argentina. carpa: 18,3 punts, Liriodendron tulipifera: 16,4 punts i Pyrus calleryana ‘Chanticleer’: SEGUIMENT 13,6 punts. D’aquestes dades es desprèn Per fer el seguiment dels arbres de les que la majoria d’espècies assajades noves espècies plantades, Parcs i Jar- sembla que s’estan adaptant bé a les dins ha establert dos sistemes de con- condicions ambientals de Barcelona. trol: una fitxa general de seguiment de Les dues espècies amb menor puntua- la totalitat de les plantacions i una fitxa ció, Liriodendron tulipifera i Pyrus calleryana especifica per a cadascuna. Les dades ‘Chanticleer’, seran objecte de nous as- incloses en totes dues fitxes permeten sajos per tornar a valorar la seva possi- “puntuar” el comportament de l’arbre ble idoneïtat o descartar-les definitiva- i, per tant, en molts casos, el de les no- ment. Quant a les espècies que han ves espècies introduïdes als carrers de superat les dues primeres fases de l’as- Barcelona. Així, un arbre té 10 punts si saig, seran objecte de noves plantacions no presenta cap afectació fitosanitària, controlades amb el mateix seguiment 5 si està afectat per una plaga o malura que s’ha fet fins ara per part de l’equip que no n’altera el procés vegetatiu i 2 si responsable del projecte. aquest procés es veu afectat. Quant al port de l’arbre, la puntuació és 10 si Responsable del projecte: Santi Duarte. Equip conserva el 100% de la copa, 6 si en con- que ha desenvolupat les dues primeres fases del serva el 75%, 2 si en conserva el 50% i 0 projecte: Jordi J. Santiago, Miquel Pecoustan, si només en conserva el 25%. Juan Miguel Pérez, Lluís Cerqueda i Joan Serrahi- Les revisions i els consegüents informes ma, amb la col·laboració de Juan Cortés. B verda 118. Juny 2008 33 06bverda118 11/2/09 13:06 Página 34 Pàgines verdes PUBLICACIONS partir d’aquest precís Accessos: Rda. de Dalt, sortida 4; ques d’orientació en el medi moment? Com la Marta, que metro: L3, estació Mundet; auto- natural i farem tallers i una ha convençut tot el seu barri bús: 10, 27, 60, 73, 76 i 85. gimcana per la platja. de la importància d’anar a Informació: tel.: 93 428 25 00 i 639 Dates i horaris a convenir trucant comprar amb una bossa de 62 05 18, fax: 93 428 61 98, al 93 224 75 71. roba o amb un carretó per a. e.: formacio.laberint@bcn.cat, reduir el consum de plàstic; web: www.bcn.cat/parcs Activitats per a grups com en Joan i en Nacho, que d’infants i joves han netejat la cara al mar, i CENTRE DE LA PLATJA com tants d’altres que ja Fem un aquari mediterra- han començat a actuar per Les activitats del Centre de la ni: conte sobre la biodiversi- fer del nostre món un món Platja són gratuïtes i estan tat marina. Taller de decora- millor. José Luis Gallego, dirigides per un equip edu- ció d’objectes amb dibuixos que coneix bé aquestes his- catiu especialitzat. de fauna mediterrània. Parcs metropolitans tòries i d’altres, les ha reco- Residus a les platges?: El Servei de Promoció i llit en un llibre, Contes per a conte sobre el problema dels Activitats per a tothom Conservació de l’Espai Públic canviar el món, en què ens residus a les platges. Taller de la Mancomunitat de explica el valor de l’amistat, d’escultures amb elements Anem a l’Imax!: ens endin- Municipis de l’Àrea la solidaritat i el respecte al de la platja. medi ambient. sarem en les profunditats Metropolitana de Barcelona Fem volar estels!: conte marines veient una impres- (MMAMB) ha presentat Contes per a canviar el món. José sobre la transformació de les sionant pel·lícula en tres recentment la quarta edició Luis Gallego, amb il·lustracions platges. Taller d’estels amb de les Guies dels parcs metropoli- d’Andy Noguerón. Ed. Viena dimensions. Dimecres 23 de materials reciclats. juliol, a les 17.00 h. tans. En aquesta nova edició, Edicions, 2007. L’aigua salada: experiments Cal reserva prèvia al revisada i actualitzada, els senzills per conèixer l’aigua i telèfon 93 224 75 71 parcs es presenten separats en estudiar-ne la contaminació. CENTRE DE FORMACIÓ o a centreplatja@bcn.cat dues carpetes: una amb els de Cal reservar amb un mínim de 15 DEL LABERINT l’àmbit del Llobregat i l’altra dies. Dates i horaris a convenir tru- Activitats per a grups amb els de l’àmbit del Besòs. cant al 93 224 75 71. Coneixement de plantes II: familiars i d’amics També hi ha una vista aèria del territori metropolità amb curs d’ampliació de coneixe- Activitats de la Creu Roja la situació dels parcs i la guia ments de plantes I. Dies 2, 3, Juguem a ta-ka-ta?: apren- drem a practicar aquest detallada dels vint-i-tres que 4, 10 i 11 de juliol, de 9.00 a Meduses i peixos aranya: esport tradicional i autòcton inclou. La informació de cada 11.30 h. aprendrem a detectar medu- Centre de Formació del Laberint, de les platges de Barcelona. parc s’estructura en un seguit ses i peixos aranya i en c. Germans Desvalls, s/n, Parc del Gimcana d’orientació: d’apartats que permeten coneixerem els efectes. coneixerem les nocions bàsi- conèixer aspectes tan diversos Laberint d’Horta. 08035 Barcelona. Banderes a les platges: com la geografia i el paisatge, coneixerem aquests sistemes la història, les llegendes i tra- de senyalització a través del La música torna als parcs de Barce- dicions, el disseny, la vegeta- lona. Des d’aquest mes de juny fins al joc. ció, els ocells, les activitats i setembre, la música tornarà a omplir La Creu Roja a la platja: serveis i les formes d’accés. els parcs i jardins de Barcelona amb tallers sobre les tasques que Guies dels parcs metropolitans. Ed.: els concerts del Festival d’Estiu de Mú- desenvolupa el personal de Servei de Promoció i Conservació de sica Clàssica, Jazz i Banda Municipal, la Creu Roja a la platja. l’Espai Públic de la Mancomunitat que cada any organitza Parcs i Jardins. Aprèn del sol i de l’aigua: de Municipis de l’Àrea Del festival d’aquest any cal destacar passejada per la platja i bany Metropolitana de Barcelona, 2008. com a novetat la participació de la al trencant de les ones, amb Les guies es poden sol·licitar al Banda Municipal de Barcelona. En el recomanacions per a un Servei d’Informació de la MMAMB, cicle de música clàssica, hi participen bany segur. carrer 62, núm. 16-18, edifici A, vuit formacions de joves intèrprets, El sol i la platja ens ajuden planta baixa, 08040 Barcelona. seleccionades per un jurat format per a viure millor: xerrada representants del Conservatori i la informativa per donar eines Fundació del Gran Teatre del Liceu i Contes per canviar el món que permetin regular l’acti- del Conservatori Municipal de Música Canviar el món pot semblar vitat de cada persona a la de Barcelona. Quant al cicle de jazz, una cosa molt complicada, platja en funció de les prò- aquest any hi participaran un total de que només pot tirar enda- pies limitacions. vint-i-cinc grups. Aquesta edició del vant la gent que té un càrrec Dates i horaris a convenir trucant Festival d’Estiu de Música Clàssica, important. Però..., i si en al 93 300 65 65. Jazz i Banda Municipal compta amb el realitat canviar el món fos patrocini de Bancaja i Cespa i amb la molt senzill?, i si ho pogués col·laboració d’El Periódico. començar a fer cadascú a 34 B verda 118. Juny 2008 06bverda118 11/2/09 13:06 Página 35 Activitats per a grups La mar de lletres: recital de Activitats d’estiu del Web: www.bcn.cat/platges o de gent gran cites literàries i col·loqui Centre de Recursos www.bcn.cat/parcsijardins. Horari obert sobre la presència del Barcelona Sostenible de primavera: de l’1 de març al 31 de En forma a la platja: mati- medi marítim en peces clau maig: dissabtes, d’11.00 a 13.30 h i de nal esportiva d’exercici suau de la literatura catalana. Els mesos de juliol i setem- 16.00 a 18.30 h; diumenges i festius, i relaxant per gaudir de l’e- Passejada pels parcs del bre, al carrer Nil Fabra, 20. d’11.00 a 13.30 h; del 17 al 20 de març, quilibri entre el cos i el litoral: ruta guiada pels Més informació: obert d’11.00 a 13.30 h. Accés: auto- medi. parcs de Diagonal Mar i del www.bcn.cat/agenda21/crbs bús: 36, 45, 57, 59, 71, 157; metro: L4, Com preparem la platja?: Poblenou per poder-ne conèi- Ciutadella-Vila Olímpica; tramvia: xerrada informativa sobre xer els trets ambientals, his- Centre de la Platja, als porxos de la T4, Ciutadella-Vila Olímpica; els agents que intervenen en tòrics i arquitectònics. platja de la Barceloneta, arran de Bicing: parades al Passeig Marítim i la cura i el manteniment de Cal reserva prèvia amb un mínim de platja. Sota el Passeig Marítim, a Ciutadella-Vila Olímpica. les platges i passejada per quinze dies d’antelació. Dates i hora- davant de l’Hospital del Mar. analitzar-los in situ. ris a convenir trucant al 93 224 75 71. Tel.: 932 247 571, fax: 932 218 026. LA LLUNA EL SOL PLUJA I TEMPERATURA JARDINERIA Nova: el 3 de juny a les 19.23 L’1 de juny, el sol va sortir a les El juny del 2007 es va recollir a Pel juny continua la intensa (bon temps) i el 3 de juliol a les 04.20 i es va pondre a les 19.18, i el l’Observatori Fabra de Barcelona collita de flors. Es trasplanten 02.18 (calor). Creixent: el 10 de 30 de juny sortirà a les 04.20 i es una quantitat inapreciable d’ai- les clavellines i es treuen de la juny a les 15.03 (variable) i el 10 pondrà a les 19.28. L’1 de juliol, el gua de pluja, i el juliol del 2007, terra les cebes de tulipes i de juliol a les 04.35 (sequera). sol sortirà a les 04.20 i es pondrà 0,7 l per m2. La temperatura mit- jacints. També es fan esqueixos. Plena: el 18 de juny a les 17.30 a les 19.28, i el 31 de juliol sortirà a jana en aquest observatori va ser, Al juliol es planten els crisan- (calorós) i el 18 de juliol a les les 04.44 i es pondrà a les 19.10. el juny del 2007, de 22 0C, i el juliol tems i segueix la floració de 07.59 (tronades). Minvant: el 26 del 2007, de 23,6 0C. dàlies, gladiols i margarides. de juny a les 12.10 (algunes tem- pestes) i el 25 de juliol a les 18.41 (augment de les temperatures). JAZZ A LA CIUTADELLA Vilaseca Quartet 10 de juliol informació: 010, Divendres 8 d’agost: José Al- Jardins de la Tamarita: Agata www.bcn.cat/parcsijardins Programa de juny berto Medina Trio Podsiadly i Carlos Delgado Dimecres 4: Ivó Oller Quintet Dimecres 13 d’agost: Víctor Turó Park: Sax-Sons CONCERTS ALS PARCS Divendres 6: Rocío Faks de Diego Quartet 11 de juliol Quintet Divendres 15 d’agost: La Pan- Parc de Diagonal Mar: Agata Banda Municipal de Dimecres 11: Bichitos americana Podsiadly i Carlos Delgado Barcelona Divendres 13: Iván Rojas Dimecres 20 d’agost: Lunar Jardins de Ca n’Altimira: Quartet Project Sax-Sons 12 de juny: Parc de Diagonal Dimecres 18: Aiguaviva Divendres 22 d’agost: Andreu 12 de juliol Mar. Programa: Bizet: Quartet Martínez Project Glorieta del Parc de la Ciuta- L’arlesiénne (suite), Bizet: Divendres 20: Errol Woiski Dimecres 27 d’agost: Organic della: Sax-Sons Carmen (suite), Granados: Quartet Trio 17 de juliol Goyescas, Vives: Bohemios, Dimecres 25: Marcelo Güe- Divendres 29 d’agost: A Con- Jardins de la Tamarita: Trio Chueca: La Gran Vía. blón Quartet tra Blues Nocturn Director: Rafael Grimal. Divendres 27: Bender vs. Flexo Turó Park: Trio Villalobos 26 de juny: Parc de Joan Tots els concerts són gratuïts; es fa- 18 de juliol Miró. Programa: Giménez: Programa de juliol ran a la glorieta del Parc de la Ciu- Parc de Diagonal Mar: Trio La Torre del Oro, Vives: Doña Dimecres 2 de juliol: Ramón tadella i començaran a les 22.00 h. Nocturn Francisquita, Giménez: La boda Díaz Group Per a més informació: 010, Jardins de Ca n’Altimira: de Luis Alonso, Serra: Divendres 4 de juliol: Diva- www.bcn.cat/parcsijardins Triscòrdia Cavalleresca, Català: La processó dams 19 de juliol de Sant Bartomeu, Lamote de Dimecres 9 de juliol: Duot CLÀSSICA ALS PARCS Glorieta del Parc de la Grignon: Nupcial, Garreta: Divendres 11 de juliol: Joan Ciutadella: Too Bass Quartet Juny. Sanmartí 4 Elements 3 de juliol 24 de juliol Director: Jordi Moraleda. Dimecres 16 de juliol: Aigua- Jardins de la Tamarita: Trio Jardins de la Tamarita: 3 de juliol: Parc de la viva Quartet Villalobos Besalduch Jarupkin Barceloneta. Programa: Divendres 18 de juliol: Wicho Turó Park: Agata Podsiadly i Turó Park: Mikrokosmos Txaikovski: El trencanous Quartet Carlos Delgado 25 de juliol (suite), Bernstein: West Side Dimecres 23 de juliol: Loni 4 de juliol Parc de Diagonal Mar: Story (selecció), Gershwin: Geest Trio Parc de Diagonal Mar: Tris- Besalduch Jarupkin Un americà a París. Divendres 25 de juliol: Shark còrdia Jardins de Ca n’Altimira: Director: Joan Lluís Dimecres 30 de juliol: Sabina Jardins de Ca n’Altimira: Mikrokosmos Moraleda. Witt Quartet Agata Podsiadly i Carlos Del- 26 de juliol gado Park Güell: Besalduch Jarupkin Tots els concerts són gratuïts i Programa d’agost 5 de juliol començaran a les 21.00 h. Per a més Divendres 1 d’agost: 6m2 Glorieta del Parc de la Ciuta- Tots els concerts són gratuïts i informació: 010 i Dimecres 6 d’agost: Jaume della: Triscòrdia començaran a les 22.00 h. Per a més www.bcn.cat/parcsijardins B verda 118. Juny 2008 35 06bverda118 11/2/09 13:06 Página 36 El valor de la informació ArboPlan, Sistema Integral de Gestió Urbana • Inventaris informatitzats • Aplicació informàtica de gestió • Control de qualitat de les tasques de manteniment • Documentació tècnica i normativa • Avaluació de l’arbrat • Anàlisi de l’arbrat • Testificació instrumental i informes ArboMap.Net, l’Eina Informàtica de Gestió d’Elements Urbans, com ara: • Zones verdes i arbrat • Mobiliari urbà • Jocs infantils • Ferms i paviments • Xarxes i conductes • Residus urbans L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de: Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca, Las Rozas (Madrid), Lekeitio (Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís (Terrassa), Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de María Luisa (Sevilla), Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i Vitòria C O N S U L T O R I A M E D I A M B I E N T A L Príncipe de Vergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002 Madrid Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447 tecnigral@tecnigral.es / www.tecnigral.es 36 B verda 118. Juny 2008 06bverda118 11/2/09 13:06 Página 37 CLD, Neteja i Gestió Ambiental Gran Via de Carles lll, 98, 3a. planta 08028 Barcelona tel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330 85 23 a. e.: info@grupcld.com web: www.grupcld.com B verda 118. Juny 2008 37 06bverda118 11/2/09 13:06 Página 38 CESP MÉS Més de nostre de 1.50 podar, hectàre Gràcie d’aque que no 38 B verda 118. Juny 2008 06bverda118 11/2/09 13:06 Página 39 Mondragón Móstoles CESPA, LÍDER EN JARDINERIA PÚBLICA DES DE FA Múrcia MÉS DE TRENTA ANYS Ourense El Prat de Llobregat Més de 120 clients repartits per tot Espanya estan satisfets amb el Port de Barcelona nostre servei i fan que avui CESPA compti amb una plantilla de més “Puppy” (Bilbao) de 1.500 grans professionals que treballen diàriament per netejar, segar, podar, adobar, plantar i, en definitiva, tenir cura de més de 2.000 Reus hectàrees de parcs i jardins públics. Santiago de Compostel·la Gràcies a la vocació, a la responsabilitat, a l’entrega i a l’esforç diari Sestao d’aquests jardiners, la resta de ciutadans podem gaudir d’una cosa Universitat Complutense que no té preu, malgrat que ens esforcem a posar-n’hi: els jardins. Valladolid Valls Vilanova i la Geltrú Villanueva de la Calzada Vigo Zamora 06bverda118 11/2/09 13:06 Página 40