Barcelona verda. Febrer 2008 núm. 116
LA PORTADA
Els parcs i jardins de Barcelona són espais menge al matí circula pel Parc del Castell de
plens de possibilitats. Així, el contacte amb la l’Oreneta, i que permet a petits i grans recór-
natura a dins de la ciutat es veu enriquit amb rer aquest parc forestal dalt de petits vagons.
ofertes tan originals com el trenet que el diu- Tota una festa de la qual val la pena gaudir.
3 Editorial 16 B-verda 30  Apunts de jardineria 
Plantes vivaces als balcons
4 Notícies 20  Espai metropolità 32  Fulls tècnics 
El Parc de Ca l'Arnús Gespes per a Barcelona
11  Opinió 22 Reportatge 34  Pàgines verdes
Un repte social Les gralles de Barcelona
12  Agenda 21 de Barcelona 26  Paisatgisme 
Implicar-se amb els residus Indicadors de paisatge
14  El personatge 28  Eduquem per a la sostenibilitat 
Javier Retana, director del CREAF Trajectòries per imitar 
Publicació bimestral Consell assessor Assessor lingüístic
Núm. 116 febrer del 2008 Direcció Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona: Marià Pou Nadal
Joan Andreu Verdaguer
Presidenta Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona: Fotografia
Imma Mayol i Beltran Miquel Vidal Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya
Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira
Vicepresidenta Diputació de Barcelona: Manuel Canes Foto portada
Montserrat Sánchez Yuste Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC): Dani García
Xavier Fàbregas
Edita El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella Disseny i direcció d’art
PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona: Ruiz+company
Tarragona, 173. 08014 Barcelona Antònia Hernández
tel.: 93 413 24 00 Associació de Professionals dels espais Verds de Publicitat i patrocinis 
fax: 93 413 24 24 Catalunya (APEVC): Dina Alsawi José Luis Almudí 
e-mail: parcsijardins@bcn.cat Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona:
www.bcn.cat/parcsijardins  Salvador Rueda Secretaria i subscripcions
Observatori del Paisatge: Joan Nogué Núria Ugena
Director Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de
Jordi Campillo Catalunya: Xavier Argimon Tiratge
BCN Montjuïc: Ferran Ferrer 10.000 exemplars
Coordinació Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària
Rosa Garriga (IRTA): Pere Cabot Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opi-
nions expressades pels autors dels articles publicats.
Cap de redacció Gestió, producció editorial i impressió
Maria Rosa Salvadó El Tinter, S.A.L. Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la
(empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS) font. Se’n sol·licita còpia.
Consell de redacció tel.: 93 357 00 50
Maite Estrada, Patricia Falcone, Teresa Franquesa, Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra.
M. Alba Fransi, Dani García, Maria Molins, Margarita Parés, Col·laboradors d’aquest número 
Vicenç Ferrer, Montse Rivero, Coloma Rull Han col·laborat en aquest número: Ernest Costa (fotogra- Paper reciclat
fies), Teresa Franquesa, Teresa Garceran, Ana Montoro, Cyclus print Torras de 115 i 170 g
Lurdes Planes.
2 B verda 116. Febrer 2008
Editorial
Més enllà de l’estalvi
Aquest mes de febrer ha començat amb ja que requereixen reg, que, a més, acos-
una mesura que no per anunciada ha es- tuma a ser important. D’altra banda,
tat menys difícil de pair: l’entrada en vi- serà inevitable l’afectació d’espècies
gor de la fase d’excepcionalitat 2 del Decret amb unes necessitats hídriques mitja-
de Sequera del Departament de Medi Am- nes i, sobretot, elevades. Una afectació
bient i Habitatge. Un fet anunciat, perquè que en la majoria d’espais verds serà re-
fa mesos que plou escassament i el mes de lativa, gràcies a la política de Parcs i Jar-
gener ha registrat unes precipitacions ex- dins d’utilitzar espècies adaptades al cli-
traordinàriament minses tant a les ma mediterrani i, per tant, a la manca
conques internes de Catalunya com a les de precipitacions. Fins aquí, les mesures
conques catalanes de l’Ebre. Difícil de pair d’estalvi de l’administració municipal.
perquè estem massa acostumats a obrir Però, i la ciutadania?
l’aixeta sense pensar gaire en la quantitat En els editorials de B verda, molts cops
d’aigua que es perd aigüera avall. m’he referit a la responsabilitat com-
L’entrada en vigor de la fase d’excepcio- partida. Aquesta vegada, però, la refle-
nalitat 2 vol dir que l’aigua potable no- xió va més enllà, per incorporar la ne-
més es podrà destinar a usos absoluta- cessitat de modificar els nostres hàbits i
ment imprescindibles –o sigui, per a ús assumir els canvis que estan arribant
domèstic i poca cosa més– a tots els muni- cada cop més de pressa pel que fa al cli-
cipis de la conca Ter-Llobregat. Entre al- ma. Em refereixo a una nova manera
tres aspectes, això afecta el reg de zones d’entendre la relació amb el medi, que,
verdes i jardins; també els particulars. pel que fa a l’aigua, passa no tan sols per
L’Ajuntament de Barcelona ja ha adoptat estalviar-ne perquè “no n’hi ha”, sinó
mesures, com són tancar les fonts públi- per evitar-ne el malbaratament, amb
ques que no disposen de mecanisme auto- independència de la quantitat d’aigua
màtic de tancament (al voltant d’un 10%) emmagatzemada als embassaments. Si
i fer servir de manera exclusiva aigües entenem aquest concepte, ens adona-
freàtiques per al reg de les zones verdes i rem que amb molta menys aigua de la
per a la neteja dels carrers. D’aquesta que ara consumim en tenim prou i de
manera es preveu un estalvi de 1.200 m3 sobres. 
mensuals d’aigua potable. 
Què vol dir això pel que fa als espais Jordi Campillo
verds? Doncs força coses. D’entrada, la gerent de Parcs i Jardins,
interrupció de les feines de plantació, gerent de Medi Ambient
B verda 116. Febrer 2008 3
Notícies
Les obres d’estabilització de les platges 
de Barcelona prosseguiran a la Mar Bella
La Mar Bella serà, després de la Barce- temporals del mar. L’Ajuntament va
loneta, la platja on continuaran les obres presentar al·legacions a l’últim projecte Platja de la Nova Icària
del Pla d’Estabilització de les Platges de del Ministeri de Medi Ambient sobre
Barcelona, segons han acordat l’Ajunta- aquest pla, fonamentades en tres qües-
ment i el Ministeri de Medi Ambient. Un tions: rebaixar la cota dels espigons per
cop executades les obres en aquesta plat- garantir la circulació de les embarca-
ja es durà a terme una monitorització cions de serveis; fer estudis de modelit-
dels resultats obtinguts pel que fa a la zació per comprovar que el pla garantia El Pla d’Estabilització de
renovació i la qualitat microbiològica de una circulació satisfactòria de les les Platges de Barcelona té
l’aigua. Prèviament, el Ministeri de Medi aigües i la seva qualitat microbiològica,
Ambient s’ha compromès a fer-hi obres i estudiar la possibilitat que el pla per- com a objectiu la protecció
menors, d’escassa afectació. metés la pràctica del surf en alguna de de la façana marítima de la
les platges. 
El Pla d’Estabilització de les Platges de El Ministeri de Medi Ambient va acce- ciutat
Barcelona té com a objectiu protegir la dir a aquestes propostes i durant el
façana marítima de la ciutat i evitar la 2006-2007 es van fer les obres del pla en
pèrdua de sorra que hi ha a causa dels què hi havia acord entre el consistori  i
4 B verda 116. Febrer 2008
el ministeri, com el dic emergit de la de l’espigó de ponent de la platja de
Barceloneta i el condicionament de Sant Sebastià i reposició de sorres a la
l’espigó de Ginebra, i l’aportació de platja del Bogatell per garantir la tem-
sorra a les platges del Bogatell i la porada de bany 2008. 
Barceloneta. Pel que fa a les obres majors, es faran
en dues fases per respondre als requeri-
ESTUDIS PREVIS ments de l’Ajuntament de Barcelona
El Ministeri de Medi Ambient i el d’obtenir totes les garanties de renova-
Cedex (Centre d’Estudis i ció de les aigües i de la seva qualitat
Experimentació d’Obres Públiques) microbiològica. Així, un cop acabada la
han fet estudis sobre els efectes dels temporada de banys 2008, en primer
dics submergits en una platja tipus, lloc es faran les obres d’estabilització
que han suposat treballs d’investigació de la Mar Bella, i tot seguit es monito-
pioners per la complexitat i la dificul- ritzarà el comportament de les aigües,
tat d’anàlisi dels paràmetres. Es tracta no ja al laboratori, sinó en una platja
d’estudis sobre el temps de renovació real. 
de les masses d’aigua d’una platja
tipus i la dispersió de contaminants SEGONA FASE DE LES OBRES
davant dels possibles abocaments al Un cop acabats els treballs a la platja de
mar en època de pluja dels sobreeixi- la Mar Bella, les obres d’estabilització
dors de la xarxa de clavegueram. Les continuaran a les platges del Bogatell,
anàlisis s’han fet tenint en compte la Nova Mar Bella i Llevant, tenint en
situació actual i l’efecte del futur dic compte els resultats de les obres fetes a
submergit. la Mar Bella i la seva evolució. També
Els estudis i assajos duts a terme pel dins d’aquesta segona fase d’obres, el
Cedex posen de manifest que, tot i que Ministeri de Medi Ambient s’ha com-
la construcció dels dics submergits fa promès amb l’Ajuntament de
El calendari d’execució de augmentar el temps necessari per a la Barcelona a construir estructures que
les obres s’ha fet atenent les renovació de les aigües de la platja, facilitin la pràctica del surf en una de
aquest temps no supera les 24 hores, les platges. A més, està previst que en
peticions de l’Ajuntament per la qual cosa queda garantida la els pròxims anys es millori el braç de
perquè afectin tan poc com qualitat de les aigües. A més, els dics ponent de l’espigó de Ginebra per afa-
actuen de barrera per a una gran part vorir i garantir unes bones condicions
es pugui la temporada de de la fracció contaminant que surt pels per a la pràctica del surf a la platja de
banys sobreeixidors, que, d’aquesta manera, la Barceloneta.
no accedeix a la platja. Així mateix, el pla inclourà, a petició
de l’Ajuntament, la construcció d’una
ACORDS I ACTUACIONS rampa d’accés gratuït i públic disse-
Davant d’aquests resultats, l’Ajunta- nyada pel consistori perquè substituei-
ment i el Ministeri de Medi Ambient xi l’actual dàrsena portuària a dins de
han acordat continuar les obres previs- l’espigó del Ferrocarril, davant dels ris-
tes en el Pla d’Estabilització de les cos que representa en cas de temporal,
Platges de Barcelona. Així, al març perquè mai va ser pensada com una
començaran les obres menors, d’escas- dàrsena. El calendari d’execució de les
sa afectació sobre el litoral: condicio- obres s’ha fet atenent les peticions de
nament del martell d’abric del dic de l’Ajuntament perquè afectin tan poc
llevant del Port Olímpic, prolongació com es pugui la temporada de banys.
Treballs de construcció,
l’any passat, d’un dels
nous espigons 
B verda 116. Febrer 2008 5
Vuitè Concurs Internacional 
de Roses Noves de Barcelona
Els dies 9, 10 i 11 de maig se celebrarà, reconeixement internacional.
al Roserar de Cervantes, la vuitena edi- Juntament amb els de París i Roma, el El Roserar de Cervantes
ció del Concurs Internacional de Roses de Barcelona és considerant un dels durant els dies del
Noves de Barcelona. Un esdeveniment més importants d’Europa. concurs del 2007
que, a més de permetre conèixer noves El Concurs Internacional de Roses
varietats de roses, cada any registra Noves de Barcelona té com a objectiu
una major participació popular durant esdevenir un aparador de les novetats
els dos dies d’activitats que Parcs i roseristes per als professionals i el
Jardins organitza per a les persones que públic en general, afavorir el coneixe-
visiten el roserar. ment i l’estima dels espais verds urbans
Aquest any s’han presentat a concurs 15 i contribuir a la projecció de la ciutat i
obtentors, amb un total de 66 noves el seu roserar.
varietats de rosers. Hi participen repre-
sentants de 9 països: França, Espanya,
Itàlia, Irlanda, Irlanda del Nord,
Alemanya, els Estats Units, Bèlgica i
Dinamarca. Quant a la categoria dels
rosers, 28 són floribunds/poliantes (FL);
4, arbustius (ARB); 15, híbrids de te
(HT); 10, paisatgístics (PAI), i 9, minia-
tura i entapissants (MIN-TAP). En
aquesta ocasió no s’hi ha presentat cap
roser enfiladís. Aquest any concursen 
VUIT ANYS DE CONCURS 66 noves varietats de
Amb els que concursen en l’edició d’a- roses, presentades per 
quest any, ja són 555 els rosers de nova
creació que han estat presentats a 15 obtentors de 9 països
Barcelona. Aquest certamen és el que
obre la temporada de concursos de
roses, i en pocs anys ha aconseguit el
6 B verda 116. Febrer 2008
La Fàbrica del Sol: un centre 
d’educació ambiental innovador
A principis del 2009 està previst que ments innovadors, tant en les
obri les portes la Fàbrica del Sol, un instal·lacions com en les tecnologies
centre d’educació ambiental que s’ins- utilitzades. A més, la nova fàbrica
tal·larà a l’antiga Fàbrica del Gas de la actuarà com a altaveu social dels vec-
Barceloneta i que es convertirà en la tors per a la sostenibilitat a la ciutat de
nova seu del Centre de Recursos Barcelona: el cicle de l’aigua, els espais
Barcelona Sostenible. Aquest projecte, verds, la neteja i la gestió de residus,
actualment únic a Espanya en matèria l’energia i la qualitat ambiental.
d’educació ambiental, vol ser un exem-
ple de sostenibilitat i de responsabilitat UN ESPAI VIU
en l’ús dels recursos. La Fàbrica del Sol proposarà una visita
El projecte vol ser un El nom del projecte, la Fàbrica del Sol, en què el mateix edifici del centre, com
exemple de sostenibilitat juga amb la paraula “fàbrica”, que si fos un ésser viu, convidarà els assis-
implica transformació i tecnologia, i tents a seguir un itinerari predefinit en
i de responsabilitat en l’ús que també recorda l’origen de l’edifici, el qual se succeiran presentacions,
dels recursos i amb el concepte “sol”, lligat a moltes espais interactius i reflexions perquè, a
fonts d’energia renovables, com la so- la sortida, el visitant no només hagi
lar, la biomassa, la hidràulica o l’eòli- conegut a fons el centre i l’edifici que
ca. La Fàbrica del Sol té com a objectiu l’acull, sinó que hagi après els concep-
crear, d’una banda, un equipament tes bàsics de la sostenibilitat i, cosa
educatiu modern i innovador, dotat encara més important, els pugui incor-
amb les últimes tecnologies de la infor- porar de manera responsable als seus
mació i la comunicació i, d’altra hàbits diaris. El nou centre, un equipa-
banda, proporcionar a la ciutat un ment de barri i de ciutat al mateix
punt de trobada, tant físic com virtual, temps, estarà directament relacionat
per al coneixement i l’experimentació amb la resta d’equipaments d’educació
en matèria de sostenibilitat energètica. ambiental actuals i futurs de la ciutat
El projecte, vinculat molt estretament per formar una gran xarxa de divulga-
als postulats de l’Agenda 21 de ció i educació en matèria de sostenibili-
Barcelona i a la metodologia i els resul- tat. En l’aspecte geogràfic, estarà
tats derivats de l’Observatori de potenciat per la seva localització estra-
l’Energia de la ciutat, té una finalitat tègica al barri de la Barceloneta, a mig
ludicoeducativa basada en la interacti- camí entre el centre de la ciutat i el
vitat i la participació a través d’ele- mar.
Edifici de l’antiga Fàbrica del Gas, a la
Barceloneta, que acollirà la Fàbrica del Sol
B verda 116. Febrer 2008 7
La integració: 
una gran aposta de Parcs i Jardins
En els últims mandats, els aspectes INCORPORAR
relacionats amb la responsabilitat Parcs i Jardins contracta els serveis de
social corporativa han posat especial manteniment d’espais verds mitjançant
èmfasi en la incorporació de col·lectius concurs, amb una especial atenció a les Actualment, a Parcs i
amb discapacitats o amb risc d’exclusió empreses que estan inscrites com a Cen- Jardins, hi treballen
en les tasques de l’Ajuntament de tre Especial de Treball. Un aspecte que en
Barcelona. N’és un bon exemple el plec de condicions s’afegeix a la sol- quaranta-quatre persones
l’Institut Municipal de Parc i Jardins, vència tècnica. Actualment són adjudi- que disposen d’un
que des de fa anys encarrega determi- catàries del manteniment de zones ver-
nades feines –com poden ser els treballs des de Barcelona tres cooperatives de per- certificat de discapacitat
anuals de neteja d’espais amb vegetació sones amb discapacitat: Barna Verd, S. igual o superior al 33%
forestal per evitar els ris d’incendi– a C. C. L, que s’ocupa del manteniment
col·lectius amb rics d’exclusió, i el man- del Parc de Monterols, el Parc del Turó de
teniment de diferents parcs de la ciu- la Peira, el Parc de la Guineueta, els Jar-
tats, a cooperatives de treballadors dis- dins de la Vil·la Amèlia i els Jardins de la
capacitats. Vil·la Cecília; TEB Putxet, S. C. C. L, que
Els alumnes de l’Escola Viver de Sant Fost s’han
ocupat del manteniment del Parc de Cervantes
des del 1980 fins el 2007. En homenatge a la seva
tasca i com a acte de comiat, desembre passat
van plantar un arbre al parc.
Actualment, a Parcs i Jardins, hi treba- s’ocupa del manteniment del Parc del
llen 44 persones que disposen d’un certi- Putget, i la Fundació Privada Tallers de
ficat de discapacitat igual o superior al Catalunya, que ha agafat el relleu a l’Es-
33%: 37 jardiners, 5 administratius i 2 vi- cola Viver Castell de Sant Foix en el man-
gilants . Això representa un 5% de la teniment del Parc de Cervantes.
plantilla, una xifra molt superior a la que
marca la llei, que és del 2%. Aquest any, REINSERIR
aquesta xifra augmentarà, ja que, en L’any 1990, Parcs i Jardins va iniciar l’es-
l’Oferta Pública d’Ocupació (OPO) que es tabliment d’acords i convenis de col·labo-
convocarà el primer trimestre d’aquest ració amb entitats d’atenció social diver-
any, un 6,6% de places han estat reserva- sa. Un dels primers acords va ser amb
des per a persones amb discapacitat. l’Associació per a la Promoció i Inserció
8 B verda 116. Febrer 2008
Professional (APIP), adreçat a dones ex- REINSERCIÓ PENITENCIÀRIA
closes del desenvolupament cultural, for- El col·lectiu de presidiaris en procés de
matiu i econòmic. L’any passat, al Viver reinserció és, a hores d’ara, el més im-
Tres Pins es va dur a terme una nova acti- portant quant al nombre de persones que
vitat amb aquesta associació, en què van se n’han beneficiat. Això ha estat possi-
participar dotze dones. En aquesta oca- ble gràcies al conveni firmat l’any 2005
sió, durant dos mesos es va fer un taller entre Parcs i Jardins i el Centre d’Iniciati-
de pràctiques ocupacionals de cursos re- ves per a la Reinserció (CIRE) del Depar-
latius al medi ambient adscrits al Progra- tament de Justícia de la Generalitat, per
ma Europeu de Lluita contra la Pobresa. a la reinserció de persones recluses mit-
Actualment es beneficien dels acords fir- jançant la seva participació en tallers
mats el 2007 amb 13 organismes i asso- ocupacionals, en aquest cas de neteja
ciacions un total de 168 persones, perta- d’espais amb vegetació forestal. Fins ara
nyents a diferents col·lectius. En són al- s’han beneficiat d’aquests tallers un to-
guns exemples els acords subscrits amb tal de 72 reclusos.
Trace (Associació Catalana de Traumà- D’altra banda, el Codi Penal del 1995 va
tics Cranioencefàlics i Dany Cerebral) obrir la porta a l’aplicació de mesures pe-
per fer pràctiques ocupacionals d’horti- nals alternatives a la presó per a delictes
cultura terapèutiques i de rehabilitació a menors. Fer treballs en benefici de la co-
l’Hort Urbà de Can Cadena; l’acord fir- munitat és una d’aquestes mesures al-
mat amb Guru-Servei de Teràpia Ocupa- ternatives i Parcs i Jardins és un dels or-
cional per fer al Parc del Guinardó un ta- ganismes on es poden desenvolupar
ller de pràctiques per a teràpia ocupacio- aquests treballs. Mitjançant el conveni
de col·laboració entre la Secretaria de
Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i
Justícia Juvenil del Departament de Jus-
tícia de la Generalitat, Parcs i Jardins, la
Federació de Municipis de Catalunya i
l’Associació Catalana de Municipis i Co-
Un presidiari fent treballs marques, l’any 1996 es va iniciar l’execu-
de neteja d’espais forestals ció de diferents tipus de prestacions: Ser-
veis en Benefici de la Comunitat (SBC)
adreçats a menors d’edat i Treballs en Be-
nefici de la Comunitat (TBC) per a majors
d’edat. Entre els anys 1996 i 2006 s’han
fet 323 prestacions, i l’any 2007 es van fir-
mar compromisos per a 36 SBC, amb un
total de 1.162 h de prestació, i 23 TBC,
amb un total de 1.912 h de prestació. 
COMPROMÍS AMBIENTAL I ÈTIC
La responsabilitat social corporativa
també passa per la preservació del medi
ambient i per garantir les condicions de
treball de les persones. Les oficines de
Parcs i Jardins, com les de la resta d’ins-
tal·lacions municipals, s’han incorporat
al Programa Oficina Verda de millora de
circuits interns, amb accions com ara
l’ús de paper reciclat, la recollida selecti-
va interna i la introducció de productes
de comerç just. Un altre aspecte ambien-
tal destacat és que la fusta que es fa servir
en els espais verds ha de comptar amb el
nal i rehabilitació per a deficients certificat FSC, atorgat a la fusta proce-
intel·lectuals-psíquics; el firmat amb dent de boscos gestionats d’una manera
Can Planas, de la Direcció de Serveis de sostenible. D’altra bada, des de l’any
La responsabilitat social Gestió de Benestar Social de l’Ajunta- passat, la licitació anual per al vestuari
corporativa també passa ment de Barcelona, per dur a terme pràc- dels treballadors de l’Institut Municipal
tiques ocupacionals d’horticultura a l’- de Parcs i Jardins inclou clàusules èti-
per la preservació del Hort Urbà de Can Cadena i el seu entorn, ques. Amb aquestes clàusules, les em-
medi ambient i per adreçades a persones amb dificultats de preses proveïdores han de garantir que
recursos i adaptació social, o el firmat
garantir les condicions els tèxtils utilitzats en la producció (di-
amb la Secretaria de Serveis Penitencia- recta o indirecta) han respectat els drets
de treball de les persones ris de la Conselleria de Justícia de la Ge- bàsics dels treballadors (segons les con-
neralitat per fer a l’Hort Urbà de la Sagra- vencions de l’Organització Internacional
da Família pràctiques adreçades a desen- del Treball), la bona gestió ambiental i la
volupar processos d’inserció d’interns prevenció de riscos laborals.
residents al Centre Penitenciari Obert de
Barcelona. 
B verda 116. Febrer 2008 9
L’Ajuntament i la Generalitat consensuen la 
delimitació del futur Parc Natural de Collserola
Vessant barcelonina de la serra de
Collserola
L’Ajuntament de Barcelona i el xement urbà i la delimitació paisatgís-
Departament de Medi Ambient i tica de la ciutat. És a dir, és la que con-
Habitatge de la Generalitat de tindrà els àmbits d’enllaç entre la ciu- La nova delimitació
Catalunya han arribat a un acord pel tat i el Parc de Collserola per millorar- representa un augment
que fa a la nova delimitació del futur ne l’accés.
Parc Natural de la Serra de Collserola en En total, l’acord defineix vuit àmbits de prop de 51 hectàrees
l’àmbit municipal barceloní que millo- que es consideren dins del règim espe-
ra la protecció del parc i la seva relació cial: espais lliures en zones urbanes
amb la ciutat. La nova delimitació re- laxes de Vallvidrera (EPRE I), espais
presenta un augment de prop de 51 hec- lliures en zones urbanes laxes de les
tàrees en relació amb l’actual proposta Planes (EPRE I), àmbit d’enllaç del Parc
prevista en la Xarxa Natura 2000, i es de l’Oreneta (EPRE II), àmbit d’enllaç
passa de 1.646,85 a 1.697,82 hectàrees del Parc del Marquès de Sentmenat
protegides. La proposta diferencia (EPRE II), àmbit d’enllaç del Peu del
zones de règim ordinari i zones de Funicular (EPRE II), àmbit d’enllaç de la
règim especial. L’acord estableix les Font del Bacallà (EPRE II), espais lliures
directrius generals que desenvolupen del Barri de Cal Notari (EPRE I) i àmbit
zones de règim especial (Espais d’enllaç de l’Antic Hospital de Sant
Periurbans de Regulació Especial o Llàtzer (EPRE II).
EPRE). Aquests espais són àmbits amb Durant els pròxims mesos, el
una major vinculació amb la trama Departament de Medi Ambient i
urbana –ja sigui per la presència d’edi- Habitatge continuarà els contactes tèc-
ficacions i usos urbans o per les seves nics amb el Consorci de Collserola i la
característiques com a àmbits d’en- resta de municipis que limiten amb el
llaç–, entre els espais verds de la ciutat i futur Parc Natural de Collserola (Sant
el parc, i n’hi ha de dos tipus: EPRE I, Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant
que s’aplica als espais amb una estruc- Just Desvern, Sant Cugat del Vallès,
tura de propietat fragmentada amb una Cerdanyola del Vallès, el Papiol,
presència significativa d’habitatges i Montcada i Reixac i Esplugues de
àmbits d’equipaments a desenvolupar, Llobregat). La voluntat és arribar a un
i EPRE II, que s’aplica a espais que for- consens en què tots els municipis se
men part del sistema general d’espais sentin còmodes amb la nova figura de
lliures, aptes per a la contenció del crei- parc natural.
10 B verda 116. Febrer 2008
Opinió Un repte 
social
Aquest article pretén incidir en la lents a les empreses privades que per-
importància de la responsabilitat social metin millorar el diàleg amb l’entorn,
corporativa a l’hora de considerar-la afinar l’impacte i l’eficiència, fomen-
com una nova estratègia de bon funcio- tar el desenvolupament dels seus
nament i de creixement a totes les recursos humans i avançar cap al con-
empreses mercantils, a les administra- cepte de “territoris socialment sosteni-
cions i a totes les entitats socials. La bles”. A més, també és important fer
responsabilitat social és una pràctica una crida als treballadors públics per-
diària de les empreses d’inserció, que què s’impliquin més socialment, amb
han lluitat i han cregut en aquest tipus més sensibilitat amb les empreses
d’empreses de segones oportunitats per d’inserció i en la seva tasca social, per
a les persones provinents de l’exclusió aconseguir una certa complicitat i un
social com una bona eina de solidaritat canvi de mentalitat de la gent que té
i de justícia social. responsabilitat tècnica i cert poder de
La responsabilitat social és la pràctica decisió dintre de l’Administració
d’una empresa d’integrar voluntària- Pública.
ment consideracions socials i mediam- Des d’AIRES fem una crida a
bientals que van més enllà de les obli- l’Administració Pública, als polítics, a
gacions legals en totes les seves opera- les empreses i a la societat civil en
cions comercials i en la seva relació general perquè desenvolupin aquesta
amb els interlocutors de l’empresa: línia de responsabilitat social i con-
treballadors, consumidors, inversors i tractin els serveis, els productes i fins i
societat en general. Ser una empresa tot el personal de les empreses d’inser-
responsable implica respectar el medi ció per aconseguir una societat més
ambient en totes les fases de la cadena justa i més sostenible. Si volem una
productiva, tenir en compte els drets societat més sostenible, hem de recla-
dels treballadors i dels consumidors i mar la implicació de tots plegats en
també donar informació fiable i trans- aquesta problemàtica i anar totes i tots
parent a tots els interlocutors de l’em- junts (els polítics, les diferents admi-
presa, així com contribuir a reequili- nistracions públiques, les entitats
brar les injustícies socials i mediam- financeres, les empreses privades, les
bientals. En aquest sentit, la implica- empreses d’inserció i la societat civil)
ció de l’empresa en la societat és cada fins a un nou escenari social més sos-
vegada més indispensable, i el paper tenible i més just. Si treballem en
de l’Administració és cada vegada més aquesta direcció, podem estar segurs
important i més rellevant. que un altre món és possible!
L’empresa més gran és, evidentment,
l’Administració Pública, i, per tant, és
un gran jaciment de responsabilitat
social, encara bastant verge. Hi ha
Ana Montoro algunes iniciatives polítiques, com ara
directora d’AIRES les clàusules socials en la contractació
www.aires.cat pública a l’Administració de la
Plataforma Catalana d’Empreses d’Inserció Generalitat i en alguns ajuntaments,
així com altres iniciatives mediam-
bientals, però encara hi ha molt de
camí per recórrer. Per això, a AIRES
estem totalment d’acord amb Josep
Maria Canyelles, promotor de Respon-
sabilitat Global, que va manifestar en
una jornada sobre responsabilitat
social de l’Administració Pública que
és necessari que les administracions
públiques desenvolupin línies equiva-
B verda 116. Febrer 2008 11
Implicar-se Agenda 21
amb els residus
Festa de les “3R” a Ripollet
La gestió sostenible dels residus urbans UN PROJECTE D’EDUCACIÓ AM-
és una de les principals qüestions BIENTAL
ambientals per resoldre, sobretot a les Implica’t amb els residus! és, de fet,
grans conurbacions metropolitanes. una campanya d’educació ambiental
Perquè això sigui possible és fonamental que l’any 2004 es va adreçar a les enti-
la participació activa de la ciutadania. tats veïnals de l’àmbit metropolità Implica’t amb els residus! 
Implica’t amb els residus! és un projecte barceloní amb l’objectiu d’ambienta-
fruit de l’acció conjunta de la Lliga per a litzar els seus locals socials i les seves és una campanya
la Defensa del Patrimoni Natural (DEPA- activitats. Els objectius generals es d’educació ambiental
NA) i la Confederació d’Associacions de
Veïns de Catalunya (CONFAVC), amb el van centrar a sensibilitzar les entitats adreçada a les entitats
suport de l’Entitat del Medi Ambient de pel que fa a la reducció i la correcta
gestió dels residus que generen, pro- veïnals de l’àmbit
l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(EMA), que ha estat mereixedor, l’any porcionar-los eines i recursos per esta- metropolità barceloní
2007, d’un Premi Acció 21. blir models sostenibles en la seva ges-
tió i fomentar la implicació de les
El projecte Implica’t amb els residus! es associacions de veïns i veïnes (AA.VV.)
va iniciar el setembre del 2004 en l’àm- en la millora de la gestió dels residus
bit territorial de l’Àrea Metropolitana de en el seu àmbit territorial i sectorial.
Barcelona (AMB) i, en principi, s’havia Quant als objectius específics, els
d’acabar el setembre del 2007. L’èxit del organitzadors de la campanya es van
projecte ha fet que el conveni amb l’EMA marcar la fita d’ambientalitzar cent
es renovi per tres anys més. Igualment, AA.VV. de l’Àrea Metropolitana de
la col·laboració amb l’Agència de Residus Barcelona (AMB) en el termini de tres
de Catalunya (ARC) ha permès desenvo- anys. El resultat ha estat de cent tres
lupar un projecte pilot de la mateixa associacions implicades en el projecte,
campanya a dues comarques que no per- quaranta-quatre de les quals són de
tanyen a l’àmbit metropolità de Barce- Barcelona. 
lona: el Maresme i el Bages.
12 B verda 116. Febrer 2008
ÀMBITS D’ACTUACIÓ cartró, 15 tones d’envasos, 19 tones de
Les àrees de treball de la campanya es van vidre, 11 tones d’orgànica i unes testimo-
organitzar tenint en compte els quatre nials 0,3 tones de resta o rebuig.
àmbits bàsics d’una associació en el seu
territori d’influència: la seu social com a MATERIAL DE LA CAMPANYA
primer espai on donar exemple de bones Per difondre la campanya s’han editat
pràctiques; les activitats formatives, lúdi- tríptics, manuals d’ambientalització i
ques, festives o reivindicatives, fruit de la punts de llibre, s’han penjat banderoles i
programació anual de l’associació; el barri s’han distribuït caixes per a paper de do-
com a màxima forma d’estructura urbana ble ús. Aquests materials també s’han
i social representativa d’una identitat prò- enviat als ajuntaments de tots els muni-
pia, que és la que representa l’associació, i cipis de les associacions adherides al pro-
l’àmbit municipal i les activitats que s’hi jecte i a altres entitats. 
fan i en les quals participen les AA.VV. S’han lliurat 529 contenidors de recollida
selectiva, 18.600 gots per fomentar l’ús
PROCÉS D’AMBIENTALITZACIÓ del got reutilitzable (sistema de dipòsit i
Totes les AA.VV. han seguit un protocol retorn) i vaixella compostable per promo-
d’ambientalització basat en un mínim cionar la sostenibilitat en les festes popu-
de cinc visites i un màxim de set per part lars (13.250 gots, 11.950 plats, 7.900 co-
de l’equip de monitors ambientals, amb berts i 5.500 tasses de cafè). S’han esta-
l’objectiu d’establir un contacte perma- blert acords amb diferents ajuntaments
nent amb una o més persones de la de l’AMB per a l’aportació de bujols de re-
junta de l’associació i formar una comis- collida selectiva a les festes veïnals, i al-
sió d’ambientalització. Les visites han gunes associacions han comptat amb
tingut com a finalitat presentar el pro- contenidors del projecte quan l’Ajunta-
jecte; fer una ecoauditoria de les activi- ment no en disposa.
tats que es fan a la seu de l’associació,
els seus tallers i les festes que organitza; UN PROJECTE AMB FUTUR
presentar les conclusions de l’ecoaudito- Concretament fins l’any 2010, segons es-
L’objectiu actual de la ria i lliurar el material de la campanya a tableix el nou conveni firmat entre l’Enti-
campanya és doblar el cada associació; establir els compromi- tat del Medi Ambient de l’Àrea Metropoli-
sos ambientals de l’associació, i fer un
nombre d’entitats tana de Barcelona i la Confederació d’As-
seguiment d’aquests compromisos i sociacions de Veïns de Catalunya. En
implicades i arribar a resoldre les dificultats que puguin sorgir aquest nou període, l’objectiu és arribar
a l’hora de complir-los. També s’han fet
dues-centes el 2010 fins a dues-centes associacions implica-
visites de suport a la preparació de fes- des i quatre noves comarques catalanes,
tes. En total, l’equip de monitors ha fet Garrotxa, Anoia, Tarragonès i Alt Empor-
728 visites. dà, en conveni amb l’Agència de Residus
Quant als resultats, s’han implicat en la de Catalunya. Tot un repte amb unes im-
campanya un total de 66.684 socis i plicacions ambientals de gran importàn-
12.901 usuaris i s’han ambientalitzat cia col·lectiva, tant pel compromís de les
16.930 m2 de superfície de locals i 23 actes associacions implicades com per l’ampli-
i 161 festes. Les dades de recollida selecti- ficació social que aquest compromís pot
va han estat quantificades a partir de la generar en el seu àmbit territorial.
freqüència d’ús dels bujols disposats als
locals de les entitats: 58 tones de paper i Maria Rosa Salvadó
1. Un tècnic explicant als veïns i veïnes el funcio-
nament de la campanya. En total s’han ambienta-
litzat 16.930 m2 de superfície de locals
2. Difusió de la campanya al barri de la Prosperitat
1. 2.
B verda 116. Febrer 2008 13
Javier El personatge
Retana
Director del CREAF
“Si la gent no demana unes determinades
polítiques, mai aconseguirem que el medi
natural millori”
Doctor en Biologia i catedràtic d’Ecologia conques. Quant a l’evolució dels àmbits
de la Universitat Autònoma de Barcelona de recerca, jo destacaria els projectes re-
(UAB), des de l’any 2005 Javier Retana di- lacionats amb la gestió i la interpretació
rigeix el Centre de Recerca Ecològica i de bases de dades i els Sistemes d’Infor-
Aplicacions Forestals (CREAF). Aquest mació Geogràfica (SIG), cada cop més Per a la nostra societat,
centre va ser creat l’any 1987 per la Gene- importants socialment. Un exemple és tenir un territori de
ralitat, la UAB i l’Institut d’Estudis Cata- el programa MiraMón, una eina infor-
lans, i posteriorment s’hi va incorporar la màtica per a la manipulació de bases de qualitat encara no és
Universitat de Barcelona. El seu objectiu dades georeferenciades i d’informació prioritari
és impulsar la investigació bàsica i apli- cartogràfica de tota mena, que pot ser
cada en ecologia terrestre, especialment utilitzat com a SIG, com a programari
la forestal, per millorar la planificació i de teledetecció o de producció i gestió
gestió del medi natural, rural i urbà a Ca- cartogràfica, i es fa servir arreu del
talunya. món.
Quins programes de recerca van ser Els incendis forestals és un dels pro-
fonamentals per al CREAF en els seus grames del CREAF. Quines conse-
inicis i com han evolucionat? qüències han comportat a Catalunya?
El projecte més gran va ser l’Inventari Els incendis tenen conseqüències molt
Ecològic i Forestal de Catalunya. També grans a petita escala de temps, però
vam fer un estudi molt important sobre també en tenen a llarga escala. No obs-
14 B verda 116. Febrer 2008
tant, generalment tant els polítics com da, en els darrers anys, també ha co-
la societat únicament veuen les de curta mençat a disminuir la superfície fores-
escala. Fa anys es va començar a dir que tal propera a les ciutats com a conse-
els boscos mediterranis es recuperaven qüència de l’augment de la superfície
molt bé després del foc, i això ha fet urbanitzable. Part dels problemes d’ai-
molt de mal perquè no és cert. Hi ha es- gua venen d’aquí: de la impermeabilit-
pècies que no es regeneren després d’un zació dels sòls.
incendi, com la pinassa o el pi roig.
N’hi ha que si que és recuperen, com el Com hauria de ser el territori?
pi blanc i l’alzina però, en el cas de que Hi ha molts models, però el caracterís-
hi hagi les condicions adients perquè el tic de les nostres regions mediterrànies
bosc es pugui establir de nou, el temps és en mosaic, fragmentat. Una zona ho-
Durant l’últim segle, el de recuperació és molt llarg, i, sobre mogènia, encara que sigui de bosc,
bosc ha augmentat i la tot, si hi ha una densitat molt gran de comporta un descens de la biodiversi-
peus i no es gestiona adequadament tat. Hem tendit a una homogeneïtzació
superfície agrícola ha –sobre tot en el cas del pi blanc– les no- del territori: cada cop més bosc –tot i
disminuït d’una manera ves masses forestals s’estableixen amb que no acaba de ser un bosc–, i a la pre-
important densitats molt altes i el bosc queda es- sència creixent de d’espais cada cop més
tancat. Actualment ja estem en condi- urbanitzats. La gran pèrdua que s’ha
cions de començar a avaluar l’evolució produït en el darrer segle és el sòl agrí-
dels boscos que es van cremar el 1986 i cola i d’espais oberts. La conca medite-
fins i tot el 1994, i estem veient que en rrània té una gran riquesa d’espècies en
moltes zones de Catalunya que han pa- qualsevol àmbit perquè té tota aquesta
tit grans incendis la vegetació està ver- heterogeneïtat de condicions que fan
da però el bosc no té l’estructura de les que en qualsevol lloc hi pugui haver un
zones no cremades, perquè la densitat espai obert al costat d’un bosc.  
d’arbres és molt elevada i els arbres
molt petits. Per tant, en aquests boscos De quina manera es pot equilibrar?
cal fer una gestió específica, i de mo- Amb una acció activa i directa, que ja
ment això ningú ho troba prioritari. s’està fent a molts parcs naturals, afa-
Però a la llarga, si no fem alguna cosa vorint zones de pastura, d’agricultura,
aquests seran els boscos que tindrem, de ramats. Això crea un paisatge hete-
perquè segons un estudi del CREAF, ens rogeni, on és molt més fàcil que hi hagi
els darrers 25 anys s’ha cremat entre el lloc per a tothom. D’altra banda, si pen-
20 i el 25% de la superfície forestal de sem en els incendis forestals, un paisat-
Catalunya. ge homogeni de bosc és el pitjor, i això
no vol dir que el bosc sigui dolent. El
Això és molt ... que cal és que les masses forestals si-
Sí, i vol dir que si no ens preocupem d’a- guin menys contínues.
questa superfície i segueixen cremant
boscos –perquè d’incendis en seguirem Cap on hem d’anar en matèria de re-
tenint– les forests tindran una qualitat cerca?
molt baixa i, per tant, una recuperació El que hem de fer és anar tots agafats
molt difícil a mig termini. I això ara per de la mà. I no m’estic referint a una
ara no preocupa, potser perquè nosal- utopia, sinó al fet que els centres de re-
tres com a científics no hem estat capa- cerca hauríem d’interactuar amb els
ços de transmetre-ho, i els polítics i la tècnics de les administracions i ells
societat no ho veuen com un problema. amb nosaltres, transmetre quins són
La gent, en general, quan al cap de cinc els programes que volem desenvolupar,
A moltes zones de anys veu una zona cremada diu ”que bo- saber si poden interessar, que la docu-
Catalunya que han patit nic, ja està verd”. I no és això. Aquest és mentació que nosaltres generem els
el gran problema dels incendis: que arribi. I quan els tècnics de l’adminis-
grans incendis, la cada cop tenim més recursos per apa- tració facin alguna actuació, que ens ho
vegetació està verda però gar-los, però la recuperació de les zones comuniquin abans de començar-la per
que es cremen encara no és una qüestió poder fer un assaig i, posteriorment,
el bosc no té l’estructura que es consideri importat. avaluar millor els canvis que s’hagin
de les zones no cremades produït. Aquest és el gran repte. Amb
El CREAF també està treballant és això n’hi ha prou? No. Ens hem d’esfor-
l’estudi del canvi d’usos del sòl. Qui- çar per arribar a la gent, perquè, si la
nes conseqüències està comportant? gent no demana que es prioritzin unes
Als anys 50 ja es va produir un canvi determinades polítiques, mai aconse-
amb l’abandonament de moltes zones guirem que el medi natural millori. En
agrícoles. En el darrer segle, el bosc ha la nostra societat, tenir un territori de
augmentat i la superfície agrícola ha qualitat encara no és prioritari. Estic
disminuït d’una manera important . d’acord que l’educació i la sanitat són
Aquest tema és important, ja que la fonamentals, però també hem de viure
desaparició de les zones agrícoles de- en un territori, i, si no té uns mínims,
termina que un nombre d’espècies ens en ressentirem. 
cada cop més important no tingui asse-
gurada la seva presència. D’altre ban- Maria Rosa Salvadó
B verda 116. Febrer 2008 15
B verda La feina dels jardiners de Barcelona
Fruit de l’alzina
Fulla de Ficus d(Qruupearcceuas  vilaerx.) pubescens
16 B verda 116. Febrer 2008
CIUTAT VELLA SANTS- MONTJUÏC SARRIÀ-SANT GERVASI
Pla de la Catedral Parc de Montjuïc Accés als Túnels de Vallvidrera
Al Pla de la Catedral hi ha 6 oliveres que En aquest gran pulmó verd de Amb l’objectiu de millorar la visibilitat
ornamenten l’espai. Per donar-los més Barcelona hi ha importants zones amb del trànsit rodat s’han retallat els
vistositat se’ls ha fet una poda de for- vegetació forestal, que cal controlar per arbustos i s’han desbrossat els 700 m2
mació. evitar el risc d’incendi. És per aquest de parterres que hi ha a l’entrada d’a-
motiu que s’hi ha desbrossat una quests túnels a l´altura del c. Hort de la
Parc de les Cascades superfície total de 79.000 m2. Vila/Pg. de la Bonanova.
Abelia grandiflora i Myoporum tenuifo-
lium són dues espècies arbustives molt Jardins de Mossèn Cinto Parc de la Tamarita
abundants en aquesta zona verda. Per Verdaguer A l’entrada d’aquest parc hi ha un
mantenir-ne la qualitat s’han retallat Situats a la muntanya de Montjuïc, estany voltat a la part del darrere per
els diferents grups que hi ha al parc. aquests jardins temàtics estan dedicats una tanca vegetal de filferrera
a les bulboses. Per millorar-ne la (Muelenbeckia complexa) de 4 m d’alça-
EIXAMPLE col·lecció, durant aquesta tardor-hivern da. Els últims treballs de manteniment
Plaça de Catalunya s’hi han plantat 16.875 bulbs de les que s’han fet en aquesta zona del parc
Entre les últimes feines de manteni- següents espècies: 9.100 tulipes (Tulipa han consistit en la retallada de la tanca
ment i millora del verd d’aquesta plaça sp.), 2.000 narcisos (Narcissus sp.), vegetal i la reparació de les fuites d’ai-
destaca la plantació dels grups de flor 1.950 jacints (Hyacinthus sp.) i 3.825 gua de l’estany. També s’han reparat
de la temporada tardor-hivern, formats anemones (Anemone sp.). les fuites que hi havia a la làmina d’ai-
per 11.760 unitats de Chrysanthemum gua del Jardí de les Gardènies i a la cas-
paludosum, que ocupen una superfície Plaça Marquès de Foronda cada.
total de 588 m2. L’actuació s’ha comple- S’han retallat els 24 xiprers (Cupressus
tat amb la poda d’aixecament de capça- sempervirens) que hi ha al pg. de les Parc de l’Oreneta
da de 5 Schinus molle, la retallada de Cascades. A la zona baixa del parc, en els 3.000 m2
les tanques vegetals de pitòspor que hi ha entre els c. Monestir i Gaspar
(Pittosporum tobira) i l’eliminació de LES CORTS Cassadó, s’ha desbrossat l’herba. 
males herbes. Avinguda de Sarrià
A vegades, el pendent dels carrers afa- Escales Pare Fidel Fita
Interiors d’illa voreix l’aparició de xaragalls als parter- S’han retallat els arbustos que hi ha a
L’enjardinament de deu interiors d’illa res per l’escorriment superficial de l’ai- diversos punts d’aquestes escales. En
s’ha millorat amb la plantació de nou gua de pluja. Per evitar-ho, al triangle total s’ha actuat en una superfície de
arbrat. Concretament, a l’Illa Safo, s’hi verd que hi ha entre l’av. de Sarrià i el 700 m2.
ha plantat 1 xicranda (Jacaranda mimo- c. Caravel·la la Pinta, s’hi han posat
sifolia); a la Cèsar Martinell, 4 pollan- pedres de riu.
cres (Populus nigra ‘Italica’); a la Carme
Biada, 2 sòfores (Sophora japonica); a la Plaça Reina Maria Cristina
Montserrat Roig, 1 taronger (Citrus Per millorar els parterres amb planta
aurantium); a la Flora Tristany, 2 vivaç s’han repicat, netejat i plantat de
tarongers, i a la dedicada a Tete nou pel sistema de separació de mata
Montoliu, 1 exemplar singular d’olivera 350 m2 d’agapants (Agapanthus africa-
(Olea europaea). A l’Illa Ermessenda de nus). Aquestes feines de millora s’han
Carcassona, s’hi ha plantat 1 margalló completat amb la poda de 22 llorers
(Chamaerops humilis). (Laurus nobilis) i l’encebat de la gespa.
Jardins de la Creu de Pedralbes
Les últimes feines de manteniment i
control del creixement de la vegetació
han consistit en la poda de 1.635 m2
d’arbustos de diferents espècies.
Pla de la Catedral
B verda 116. Febrer 2008 17
1. Plaça de Catalunya
2. Parc de Montjuïc
3. Avinguda de Sarrià
4. Accés als Túnels de Vallvidrera
5. Park Güell
6. Parc del Laberint d’Horta
7. Seu del Districte de Nou Barris
8. Parc de la Pegaso
9. Parc de Diagonal Mar
1. 2. 3.
4. 5. 6.
7. 8. 9.
18 B verda 116. Febrer 2008
GRÀCIA NOU BARRIS SANT MARTÍ
Park Güell Seu del districte Parc de Diagonal Mar
A la zona del Viaducte de la Bugadera S’han ressembrat els parterres de gespa S’han netejat els 4.000 m2 de llacs i se
s’ha podat, netejat i escatat un grup que hi ha al gran pati interior de l’edi- n’han retallat les plantes aquàtiques.
arbustiu i s’han plantat 50 Phyracanta fici. Com que aquest parc és lloc de nidifica-
angustifolia i 40 espígols (Lavandula ció d’algunes parelles d’aus, les feines
angustifolia). Al voltant de l’abocador Passeig Valldaura s’han fet molt abans que comenci el
que hi ha al costat de Sant Josep de la Les últimes feines de manteniment i període de posta. 
Muntanya s’ha fet una pantalla vegetal conservació que s’han fet en aquest
amb 21 tuies (Thuja orientalis). passeig han consistit en l’escatat dels Parc del Poblenou
parterres, la retallada de les tanques Un dels atractius d’aquest parc són les
Jardins del Mestre Balcells vegetals i l’eliminació de les males her- dunes enjardinades. Recentment, la
A les zones on faltaven arbustos, s’hi bes. gespa que hi havia a les parts més altes
han plantat 50 Pittosporum tobira nana s’ha substituït per espècies arbustives
i 60 abèlies (Abelia floribunda). Plaça Álvaro Cunqueiro amb baixes necessitats hídriques. En
Una part de l’enjardinament dels par- total s’han plantat 600 unitats vegetals
HORTA-GUINARDÓ terres d’aquesta plaça estava fet amb –200 Salvia microphylla, 100
Parc del Laberint d’Horta Pyracantha angustifolia. Aquest arbust Raphiolepis umbellata, 100 farigoles
El laberint vegetal és la part més emble- té espines, i per això el veïnat va dema- (Thymus vulgaris), 100 Senecio cinera-
màtica d’aquest parc. Com cada any, nar que se substituís per una altra espè- ria i 100 Hiparrhenia hirta– i 2 arbres: 1
s’han retallat els xiprers (Cupressus cie. La nova massa arbustiva està for- olivera (Olea europaea) i 1 pebrer bord
sempervirens) que el componen, cosa mada per 480 unitats de Plumbago (Schinus molle).
que representa una superfície de reta- auriculata.
llada de 7.500 m2. També s’han substi- Carrer Aragó
tuït 450 xiprers que estaven en mal Plaça Olof Palme Al parterre que hi ha entre l’av.
estat. En aquesta plaça s’ha retallat l’heura Meridiana i el c. Bilbao s’han netejat
(Hedera helix) que cobreix els 1.000 m2 els arbustos, s’han eliminat les males
Carrer Germans Desvalls de parterres atalussats i s’han eliminat herbes i s’han plantat 400 unitats de
A l’altura del Velòdrom d’Horta s’ha les males herbes. romaní (Rosmarinus officinalis).
plantat 1 olivera (Olea europaea) i 100 També s’ha retallat l’heura (Hedera
mates de farigola (Thymus vulgaris). SANT ANDREU helix) del parterre que hi ha al xamfrà
Parc de la Pegaso dels c. Aragó i Bilbao.
Can Xirot Per mantenir la qualitat de l’enjardina-
Aquesta és una de les zones amb més ment s’han retallat 1.100 m2 de tan- Passeig García Faria
vegetació forestal del districte. És per ques vegetals. Els baladres (Nerium oleander) són
aquest motiu que s’hi han fet feines de molt nombrosos en aquest passeig. Per
prevenció d’incendis, que han consistit Carrer Olesa mantenir-ne la qualitat s’han podat
en el desbrossament de 36.100 m2 de A la confluència del c. Olesa amb l’av. 1.000 arbustos d’aquesta espècie.
terreny i la poda de neteja i aixecament Meridiana hi ha una palmera datilera
de capçada de 1.002 pins pinyers i pins (Phoenix dactylifera) que forma part del
blancs (Pinus pinea i Pinus halepensis). Catàleg d’Arbres d’Interès Local de
Aquests feines s’han fet amb la partici- Barcelona. Recentment s’ha condicio-
pació de brigades de Barcelona Activa. nat el parterre on està plantada afegint-
hi escorça de pi, que manté la humitat
del sòl i evita l’aparició de males her-
bes.
Plaça Orfila
L’entrada del metro que hi ha en aques-
ta plaça s’ha ornamentat amb la plan-
tació de 50 Teucrium fruticans.
B verda 116. Febrer 2008 19
El Parc de Espai metropolità
Ca l’Arnús
No ens podem acostar al Parc de Ca les seves edificacions singulars, pel
l’Arnús sense referir-nos al personatge manteniment de l’estructura agrícola
que va ser l’ànima de la seva creació. tradicional, per la bellesa dels seus jar-
Quan Evarist Arnús (1820-1890) va com- dins i per l’esclat de riquesa vegetal i Petits ponts comuniquen les illes
prar una part de la finca del Mas Solei de faunística que hi fa vida. Tot plegat, un del llac amb el parc que les envolta
Badalona (1859) ja era un dels banquers testimoni excepcional de com es desen-
barcelonins més importants del mo- volupava la vida de les classes benes-
ment. Ell va convertir una finca agrícola tants barcelonines a la segona meitat
en un indret ideal on passar els dies de de segle XIX. Són ben pocs els testimo-
lleure familiar. nis ben conservats que ens han arribat
d’aquesta època. No només a l’entorn
Evarist Arnús tenia una intensa vida barceloní, sinó també a la resta de
social i són moltes les personalitats que Catalunya. D’aquí el seu gran valor.
va acollir a casa seva. És coneguda l’es-
tada que hi van fer, l’any 1888, la reina ELS JARDINS 
regent Maria Cristina i el seu fill Alfons La part més antiga dels jardins (1870-
XIII (aleshores un infant de dos anys, 1880) té un disseny que es correspon amb
que va gaudir d’un passeig amb barca el dels jardins romàntics propis de l’èpo- El conjunt de Can Solei 
pel llac). La cadena que encara avui ca, amb vegetació frondosa, diferents
envolta la casa és un símbol que recorda i Ca l’Arnús  és un indret
camins i recorreguts, escultures, glorie-
que hi ha fet nit algun membre de la tes, grutes, zones amb cascades i jocs únic a la ciutat de
família reial. d’aigua i un gran llac navegable. Entre
El conjunt de Can Solei i Ca l’Arnús Badalona
els arbres més vells, molts centenaris,
(avui propietat de l’Ajuntament) és un amb dimensions i ports excepcionals, hi
indret únic a la ciutat de Badalona per ha palmeres, eucaliptus, pins, marga-
20 B verda 116. Febrer 2008
llons, còculs, plàtans, casuarines, bella- LA RESTAURACIÓ DEL PARC 
ombres, xiprers, etc. Cal destacar tres La Mancomunitat de Municipis de l’À-
edificis relacionats amb el jardí: el cas- rea Metropolitana de Barcelona ha des-
tell del llac, la torre de l’aigua i la torre envolupat el projecte global del Parc de
del rellotge. Ca l’Arnús (que també inclou, en un
Un embolcall ric i divers de vegetació futur proper, la recuperació acurada de
amaga i protegeix el magnífic llac ro- la zona hortícola i la connexió completa
màntic de Ca l’Arnús, amb una forma de Can Solei i Ca l’Arnús) i s’ha fet
que recorda un vuit aplatat. Els buits del càrrec de les obres. Fins ara s’ha restau-
vuit són dues illes. Tot un sistema de ca- rat i impermeabilitzat el vas del llac
mins i ponts crea, amb l’ajut de la vege- romàntic; s’han consolidat els tres
tació, la sensació de trobar-se en un lloc ponts, el castell del llac i la casa pairal,
amagat i impenetrable, on fàcilment et i s’han restaurat la torre del rellotge i la
desorientes i no saps si ets en una illa del torre de l’aigua. S’han recuperat les tra-
llac o al jardí que l’envolta. De les seves ces històriques del jardí a partir del
Horari de visita: aigües s’aixeca un petit castell (d’estil tractament acurat de la vegetació.
de l’1 de juny entre neogòtic i una imitació de mossà- També s’ha fet una nova xarxa princi-
rab) que amaga un embarcador amb pont pal de reg a partir dels pous de la finca,
al 30 de setembre, llevadís. Allà, hi passava llargues hores reutilitzant les estructures de regulació
de 8.00 a 22.00 h; tocant el piano Emilio Arnús, fill d’Eva- existents (el llac i les basses), i s’han
de l’1 d’octubre rist. Una mina alimentava el llac i tot el recuperat els camins d’accés a la finca
sistema format per les cases, els camps i recobrint-los amb ull de perdiu calcari
al 28 de febrer, els jardins. Avui, la mina s’ha perdut semblant a l’existent. S’ha reparat el
de 8.00 a 18.30 h; (tot i que hi ha la voluntat de recuperar- muret i la cuneta de límit del camí dels
la) i l’aigua prové de dos pous de la finca. Xiprers, així com l’enllumenat del jardí
de l’1 de març A prop de la casa principal hi ha la mag- històric i del mateix camí dels Xiprers.
al 31 de maig, nífica torre del rellotge, amb ornamen- Els parcs de Can Solei i Ca l’Arnús for-
tació de fusta, que hostatja l’estació me- men un conjunt de gran valor, tant des
de 8.00 a 20.00 h teorològica que va fer construir Evarist del punt de vista paisatgístic com ecolò-
Arnús, una de les primeres de l’estat es- gic i cultural, i constitueixen (amb prop
panyol. L’estació disposa d’un calendari de 10 ha de superfície) el jardí històric
perpetu i d’un seguit de valuosos instru- més gran de Badalona i un important
ments de mesura en bon estat de conser- pulmó verd per a la ciutat. La rehabili-
vació, com el termòmetre, l’higròmetre, tació del jardí romàntic, amb el llac, els
el pluviòmetre, etc. L’enclavament origi- ponts, el castell i la torre del rellotge, li
nal de l’estació era als jardins del Teatre ha retornat l’esplendor i la bellesa dels
Líric (fundat pel mateix Arnús i situat a seus millors temps.
l’Eixample de Barcelona). El seu rellotge
de carilló oferia regularment breus con- Text: Lurdes Planes i Sant-romà
certs de campanes molt apreciats pels Fotografies: Ernest Costa i Savoia
passejants dels jardins.
1. La vegetació amaga i protegeix el llac
de Ca l’Arnús
2. La torre del rellotge, recentment res-
taurada, és una bella estació meteorolò-
gica de les darreres dècades del segle
XIX
1. 2.
B verda 116. Febrer 2008 21
Les gralles Reportatge
de Barcelona
La gralla és l’au que ha patit la davallada més acu-
sada a Catalunya en els últims vint anys. Per garan-
tir-ne la pervivència a Barcelona, l’Ajuntament ha
iniciat un projecte de conservació que engloba
diverses actuacions de caire positiu per a aquest
ocell, com són la col·locació de caixes niu i el man-
teniment de dormidors com el del zoo, que aplega,
segons l’època, de trenta a cent quaranta gralles.
Les gralles viuen normalment en entorns
humanitzats, a les ciutats i al camp
Al nostre país, la major part de perso- que tot un premi Nobel com el senyor
nes que coneixen o han sentit alguna Konrad Lorenz les va estudiar a casa El nombre de gralles que
vegada el mot “gralla” el relacionen seva i en va divulgar les troballes en un dormen a Barcelona es
directament amb l’instrument que bon reguitzell d’articles i llibres. Pot
sona quan es carreguen i descarreguen sorprendre fins i tot els admiradors més manté força constant 
els castells o que “fa ballar” els gegants incondicionals de l’escriptor Franz
i els capgrossos mentre els vailets se’ls Kafka que el cognom que va heretar no
miren embadalits. Ben poca gent, però, és més que la germanització del mot
quan sent aquest mot, el relaciona amb txec kavka, que és el nom amb què es
un ocell que conviu diàriament amb designa l’ocell protagonista en aquesta
nosaltres a bona part del país, malgrat llengua eslava. 
22 B verda 116. Febrer 2008
niu amb branquillons verds en cavitats i
escletxes d’edificis (campanars, xeme-
neies, etc.), penya-segats o arbres vells.
Hi ponen de quatre a sis ous, que cova
la femella. Al cap de dues setmanes, els
pollets neixen nus, sense plomissol, i
triguen un mes a poder volar.
És, doncs, una espècie amb la qual
“encara” tenim el goig de compartir les
alegries i les penúries del nostre dia a
dia al cap i casal català. I diem i remar-
quem aquest “encara” per tal com ja ha
desaparegut de la meitat del territori
que ocupava fa vint anys. És, de llarg,
l’ocell que ha patit la davallada més
A l’edifici del Parlament de Catalunya, s’hi acusada al país.
han instal·lat quatre nius Malauradament, les causes no són gens
clares i, fins ara, a Catalunya ningú no
s’ha preocupat d’escatir-les. 
Tanmateix, s’apunta cap a una munió
de factors negatius que haurien pogut
actuar de forma conjunta o separada. 
A saber: la reducció del nombre de
forats disponibles per fer-hi niu per
culpa de l’ocupació d’aquests per
coloms i estornells o per la instal·lació
de reixes per tapar-los, la dependència
excessiva de les restes de menjar de
baixa qualitat –poca proteïna– submi-
nistrat per les persones (al carrer o als
L’OCELL QUE ‘PORTA DOL’ abocadors), els possibles problemes cau-
A més de tot el que s’ha esmentat ante- sats per la contaminació ambiental, la
riorment, la gralla també és un ocell de generalització dels insecticides i d’al-
la família dels còrvids que viu sobretot tres biocides al camp i la manca de pro-
als camps, a les zones humides i als tecció legal fins l’any 2003. De fet, la
pobles i ciutats de Catalunya, normal- Unió Internacional per a la Conservació
ment per sota dels 500 m d’alçada. de la Natura inclou la gralla en la cate-
Com la majoria dels ocells de la família goria de vulnerable, en aplicació dels
dels còrvids, “porta dol”, però, tot i que seus criteris de classificació, ja que
observada de lluny sembla ben negra, afronta un risc d’extinció alt. 
si ens hi acostem o l’observem amb
binocles, ens adonarem que el clatell, PRESÈNCIA A BARCELONA
el coll i la part del dessota són d’un Malgrat aquest daltabaix, la gralla
color gris argentat, més clar que la encara ocupa bona part del territori
resta del cos. De fet, al nostre país és català, i Barcelona no en constitueix
l’únic còrvid negrós que viu al medi cap excepció, ans al contrari. A la nos-
urbà, ja que ni els corbs, ni les corne- tra capital, però, no s’ha fet cap cens de
lles ni les gralles de bec groc o vermell les seves parelles reproductores, però sí
hi viuen. Comptat i debatut, a que cada any es fa el recompte mensual
Barcelona, la gralla només es podria de les gralles que s’ajoquen cada nit en
confondre amb un mascle de merla o alguns arbres del zoo. El nombre de gra-
amb un estornell. Però, mentre que el lles que hi van a dormir es manté força
merlot és del tot negre i té el bec de constant any rere any. Tot sembla indi-
El projecte preveu pal·liar color taronja, l’estornell és pigallat a car, doncs, que Barcelona ha pogut
la manca de menjar de l’hivern. Vaja, que, sense esmolar gaire parar el cop i que la possible sotragada o
la vista, és força fàcil de diferenciar la
qualitat subministrant-ne bé és de magnitud inferior que a la
gralla de qualsevol altre ocellot que viu resta del país o bé és imperceptible i,
més amb un percentatge a la ciutat. per tant, inexistent. 
alt de proteïna Gràcies a això, a Barcelona, la gralla
DAVALLADA DE L’ESPÈCIE encara s’observa amb certa facilitat si
Les gralles viuen normalment a prop de sabem els indrets per on se sol bellugar
l’home, a les ciutats i al camp. per trobar menjar o fer niu. Sense cap
S’alimenten d’insectes, llavors i restes mena de dubte, on es veu amb més faci-
de menjar que cerquen amb curiositat litat és al zoo –als tancats de cérvols,
als conreus, pastures i places i carrers camells, bisons i antílops–, al Parc de la
dels nostres pobles i ciutats. En època Ciutadella i als voltants de l’església de
de cria formen colònies –organitzades Santa Maria del Mar. És aquí, entre
en una determinada jerarquia– i s’apa- contraforts, campanars i gàrgoles gòti-
rellen per a tota la vida. Basteixen el ques, on es troba la colònia més impor-
B verda 116. Febrer 2008 23
tant de cria de la ciutat. Afinant més la centatge alt de proteïna (llagostes, cucs
vista i l’oïda –el crits “kí-aaaa” o “txooo- de farina, etc.) al zoo, on moltes ja s’a-
oo” es reconeixen amb facilitat– en limenten sovint. El programa també té
podem guaitar alguna a l’Eixample (als com a objectiu la conservació de dormi-
voltants de l’Auditori, de l’Hospital de dors com el del zoo, que aplega, segons
Sant Pau, etc.), a Gràcia (a la plaça l’època, de trenta a cent quaranta gra-
Lesseps, a Joanic, etc.) o a la lles.
Barceloneta, per posar algun exemple. La localització i l’inventari dels punts
de cria de la gralla no només s’imposen
PROGRAMA DE CONSERVACIÓ com una actuació indispensable per
Malgrat el “bon” estat de salut relatiu conèixer el punt de partida, sinó també
que té la gralla a Barcelona, l’Ajunta- per poder-ne avaluar la tendència futu-
ment de la ciutat ha decidit posar fil a ra. Un altre dels objectius del programa
l’agulla per ajudar l’espècie. És en és difondre el coneixement de l’espècie
aquest sentit que s’ha creat i impulsat entre la ciutadania. Amb aquest article
el Programa per a la Conservació de la esperem haver-hi contribuït en major o
Gralla a Barcelona, que engloba diver- menor mesura..., i que per molts anys
ses actuacions de caire positiu respecte el vol juganer i acrobàtic de les gralles
a aquest ocell. D’aquesta manera s’in- esquitxi de negre Santa Maria del Mar i
tenta afavorir la nidificació de la gralla el cel barceloní!
amb la col·locació de caixes niu en llocs
propicis per a l’espècie (el zoo, el Pere Alzina i Eduard Durany,
Parlament, l’Auditori, etc.) i es Thalassia Estudis Ambientals, S. L.
pal·liarà la manca de menjar de quali- www.thalassia.eu
tat subministrant-ne més amb un per- perealzina@gmail.com
Instal·lació de nius a 
l’edifici de  l’Auditori
24 B verda 116. Febrer 2008
Nom científic: Corvus monedula
Nom comú: gralla (català), grajilla (castellà), jackdaw (anglès), choucas des tours (francès)
Taxonomia: classe: Aus, ordre: Passeriformes, família: Còrvids
Morfologia: longitud: 30-34 cm; envergadura: 64-73 cm; pes: 220-270 g
La gralla ocupa gairebé tot Europa, el sedentària, present sobretot a la plana es caracteritza per cercar invertebrats
nord d’Àfrica i una bona part d’Àsia, de Lleida, al nord-est del país i a en camps llaurats i pastures humides
on s’estén fins als límits occidentals Barcelona i als seus voltants, tot i que o bé llavors i invertebrats en excre-
de Mongòlia i la Xina. Aquesta àmplia hi ha poblacions disperses en algunes ments d’ungulats. La gralla és una
distribució geogràfica fa que es dife- comarques pirinenques i tarragoni- espècie colonial i monògama que s’a-
renciïn quatre subespècies. A Europa nes. Viu normalment a prop de l’home parella per a tota la vida. Mascle i
és present a tot el continent, tret de –a les ciutats i al camp–, però també femella construeixen el niu en un
les regions més fredes del nord de ho pot fer lluny, en penya-segats i bos- forat d’un arbre, d’un edifici o d’un
Suècia, Noruega i Finlàndia. Aquesta cos madurs d’arbres de fulla caduca. penya-segat. La femella fa una sola
espècie està en declivi a Alemanya, la Nidifica en orificis d’arbres o d’edificis posta de 4-6 ous llisos, de color verd-
República Txeca, Eslovàquia, Àustria, pròxims a terrenys oberts amb forta blavós pàl·lid amb petites taques de
Suïssa, Portugal i Síria. S’ha extingit a activitat agrícola o ramadera o a d’al- color fosc, marrons o negroses, que
Malta i Tunísia, i es troba en expansió tres zones d’alimentació. És una espè- incuba 17-18 dies. Els polls són alimen-
a França, Escandinàvia, Espanya, cie omnívora, amb una dieta molt tats per ambdós progenitors i deixen el
Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Ucraïna i el variada (tant llavors com insectes i ous niu al cap de 28-32 dies, però no volen
Marroc. A Catalunya és una espècie d’altres espècies d’ocells). Tanmateix, bé fins als 35-36 dies.
B verda 116. Febrer 2008 25
Indicadors Paisatgisme
de paisatge
El novembre passat es va celebrar, a Barcelona, el
seminari internacional ‘Indicadors de paisatge.
Reptes i perspectives’, organitzat per l’Observatori
del Paisatge de Catalunya amb l’objectiu de gene-
rar un debat a l’entorn d’aquest tema des de dife-
rents perspectives disciplinàries. En aquest número
de ‘B verda’ oferim un resum de la ponència dedica-
da als indicadors de paisatge a Catalunya.
Els darrers decennis, el ritme de degrada- da– que un entorn atractiu, afable i har-
ció dels paisatges catalans ha estat in- moniós genera una agradable sensació
tens. La dispersió de l’espai construït i, de benestar, que augmenta notablement
molt especialment, la urbanització difu- la qualitat de vida dels ciutadans. Filera arbrada a l’Estany (Bages)
sa han provocat una fragmentació terri- Les noves polítiques de paisatge endega-
torial i paisatgística preocupant. Tot ple- des a Catalunya i a molts països europeus
gat ha generat uns paisatges mediocres, necessiten indicadors que permetin se-
dominats cada cop més per l’homoge- guir periòdicament l’estat i l’evolució dels
neïtzació i la banalització. Per sort, però, paisatges i la satisfacció de la població
el paisatge és, cada cop més, un tema amb el seu paisatge, així com l’efectivitat
d’interès general. De manera lenta i dis- de les iniciatives públiques i privades per
creta comença a fer forat la idea –encerta- millorar-los. El debat sobre quins han de
26 B verda 116. Febrer 2008
Parc Fluvial del Besòs
ser aquests indicadors de paisatge és avui Evolució de la diversitat paisatgística:
ben viu arreu del món, però encara no evolució de la riquesa en configuracions
està resolt. La transversalitat del concep- paisatgístiques.
Les noves polítiques de te de paisatge, que engloba les dimen- Fragmentació paisatgística: resultat
paisatge necessiten sions naturals i culturals; la dimensió d’un procés de trencament i esmicola-
perceptiva individual i social, i la relativa ment de la continuïtat d’un paisatge i la
indicadors que permetin novetat del paisatge com a objecte de la seva coherència.
seguir periòdicament planificació territorial i urbanística són Valor econòmic del paisatge: capacitat
alguns dels factors que el fan complex. d’un paisatge per convertir els seus ele-
l’estat i l’evolució dels Actualment, la majoria d’indicadors de ments en recursos productius de dife-
paisatges paisatge tenen, en la seva gènesi, els indi- rent vàlua econòmica.
cadors de biodiversitat i de desenvolupa- Coneixement del paisatge: grau de re-
ment sostenible, i, en termes generals, i coneixement i d’interacció amb el pai-
deixant de banda alguna excepció, tenen satge que experimenta una població de-
un caràcter marcadament parcial, am- terminada.
biental, no suficientment paisatgístic. Satisfacció paisatgística: grau d’acon-
tentament o descontentament de la po-
DEU INDICADORS blació que viu en un determinat àmbit 
Els indicadors elaborats per l’Observatori territorial amb el seu paisatge.
del Paisatge de Catalunya parteixen d’una Sociabilitat paisatgística: permet cali-
visió integrada del paisatge, en què els brar les relacions socials en el seu sentit
components naturals i culturals es pre- ampli vinculades al paisatge i generades
nen conjuntament, mai per separat, tot pel paisatge.
recollint l’esperit del Conveni Europeu del Paisatge i comunicació: apropament a
Paisatge. Així, el paisatge és concebut la dimensió comunicativa del paisatge.
com un producte social, la projecció cultu- Aplicació dels instruments de la Llei
ral d’una societat en un espai determinat de paisatge: l’indicador posa l’èmfasi en
des d’una dimensió material, espiritual i el grau de compliment d’instruments
simbòlica. Ara bé, cal partir de la base que tals com els catàlegs de paisatge o les di-
no tots els paisatges tenen el mateix signi- rectrius de paisatge i, per tant, de la seva
ficat per a tothom i, d’altra banda, a cada contribució real a les polítiques públi-
paisatge se li poden atribuir diferents va- ques de conservació, gestió i ordenació
lors i en graus diferents, segons l’agent o del paisatge.
individu que el percep, i fins i tot poden Actuació pública i privada en la con-
ser contradictoris. Per tant, una avaluació servació: seguiment de les polítiques
rigorosa del paisatge ha d’incloure neces- públiques i de les actuacions privades en
sàriament la dimensió intangible, tot i la l’àmbit de la conservació, gestió i orde-
complexitat que aquests aspecte compor- nació del paisatge.
El paisatge és concebut en ta. Això és exactament el que pretenen els Amb aquests indicadors, l’Observatori
els indicadors com la indicadors de paisatge presentats per del Paisatge de Catalunya vol donar un
l’Observatori del Paisatge de Catalunya en sentit nou i un significat únic als indica-
projecció d’una societat en el seminari al qual hem fet referència més dors de paisatge, d’acord amb la nova
un espai determinat des amunt. En total  s’han definit deu indica- cultura del paisatge i del territori que
dors que constitueixen una proposta bàsi- s’observa en l’anàlisi del paisatge a tot
d’una dimensió material, ca per a Catalunya, necessàriament genè- Europa, amb una importància creixent
espiritual i simbòlica rica, atesa l’elevadíssima diversitat pai- de les dimensions perceptives i socials.
satgística del nostre país. 
Transformació del paisatge:anàlisi del
canvi en les característiques naturals o Joan Nogué, director
culturals del paisatge que modifica els Pere Sala, coordinador tècnic
seus valors o la seva aparença. Observatori del Paisatge de Catalunya
B verda 116. Febrer 2008 27
Trajectòries Eduquem per a
la sostenibilitat
per imitar
Ara fa vuit anys, el març del 2001, des de la secretaria de
l’Agenda 21 de Barcelona convocàvem la primera edició
del programa Agenda 21 Escolar. El mateix mes, el Consell
Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat presentava
‘Cap a l’Agenda 21 de Barcelona. Document per al debat’,
una síntesi que recollia els resultats d’una vintena de
grups de treball del consell i que havia de servir de base
per al procés de participació ciutadana que aleshores
s’estava plantejant i que conduiria, un any més tard, a
l’adopció del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat.
El programa Agenda 21 Escolar concre- minaris de formació, trobades d’inter-
tava la idea d’un projecte educatiu diri- canvi i aprenentatge mutu, grups
git als centres escolars de totes les eta- d’avaluació, centre de documentació i
pes educatives que actués en con- recursos, activitats amb l’alumnat, etc.
sonància amb el procés d’elaboració de D’aquesta manera, a més d’una oportu-
l’Agenda 21 de la ciutat. A través del nitat d’implicació cívica, l’Agenda 21 La creació d’horts ha
programa, les comunitats educatives Escolar esdevenia una eina per promo- estat el projecte triat 
dels centres s’implicaven en un movi- cionar els projectes innovadors d’educa- en moltes escoles
ment ciutadà destinat a diagnosticar, ció ambiental que s’estaven intentant
aportar solucions i assumir compromi- desenvolupar des de feia anys en dife-
sos per fer una ciutat més sostenible, rents escoles de la ciutat.
començant per l’entorn més immediat,
és a dir, per la pròpia escola.
Consideràvem les escoles i els instituts
com un element importantíssim de la
vida ciutadana, no només per la funció
educativa que exerceixen sobre els
alumnes, sinó també per l’efecte multi-
plicador i exemplar que tenen per a
altres col·lectius de la comunitat educa-
tiva: famílies, personal no docent, sub-
ministradors, veïns, etc. Alhora, érem
conscients que un procés ambiciós de
canvi i millora contínua de la institució
escolar com el que proposàvem no es
desenvolupa sense un gran esforç del
professorat. Per això vam dissenyar un
programa en què els elements dirigits a
estimular i motivar es combinaven amb
els destinats a fornir suport sòlid al pro-
fessorat. Un suport concretat en serveis
d’atenció permanent, assessorament
personalitzat, guia metodològica, se-
28 B verda 116. Febrer 2008
La resposta dels centres va ser entu- global dels avenços fets en tot el perío-
siasta des del primer moment. El de.
L’Agenda 21 Escolar va primer curs s’hi van enrolar seixanta- L’avaluació se centra en cinc eixos: el
permetre promocionar nou escoles i instituts. Actualment hi projecte educatiu, el projecte curricu-
participen activament dos centenars lar, la gestió dels recursos i millora de
projectes innovadors de centres, d’educació infantil (0-3 i 3- l’entorn, el clima educatiu i les rela-
d’educació ambiental que 6), primària, ESO, secundària posto- cions amb l’exterior. La guia per fer la
bligatòria i cicles formatius i d’educa- memòria dels cinc anys ofereix criteris
s’estaven intentant ció d’adults de tots els districtes de la per valorar els avenços en cada una d’a-
desenvolupar a la ciutat ciutat. questes línies de treball. 
La incorporació al programa suposa, Fer l’avaluació dels cinc anys no és una
primer de tot, que la comunitat educa- tasca fàcil, però és innegable que resul-
tiva del centre conegui i adopti els ta molt profitosa. És una ocasió per
objectius i la metodologia participativa resumir el que s’ha fet i reflexionar
de l’A21E. No es tracta d’afegir una nova sobre el procés i els resultats, que per-
matèria al currículum, ni tampoc met evidenciar punts forts i punts
d’omplir l’escola de papereres per al febles, detectar barreres i proposar-se
reciclatge. Desenvolupar l’Agenda 21 noves fites. Ajuda els centres a definir
La recuperació, el reciclatge i la reutilització
representen una part important dels projectes
desenvolupats fins ara
Escolar vol dir revisar els plantejaments la direcció cap on anar i els serveix de
i les pràctiques educatives i comprome- referent per a la formulació dels objec-
tre’s en algunes accions de millora. tius de la propera etapa. Així, a conse-
Cada centre, en funció de les seves qüència del procés d’avaluació, els cen-
característiques i necessitats, decideix tres elaboren un projecte d’aprofundi-
en quins aspectes centrarà els seus ment per a tres cursos més. 
esforços. A finals del curs 2005-06 van ser trenta-
nou els centres que voluntàriament van
ESCOLES CAPDAVANTERES elaborar la memòria d’avaluació dels
Nova convocatòria Agenda 21 En aquests cursos, les escoles han seus cinc anys d’A21 Escolar. A finals
Escolar per al curs 08-09 desenvolupat un riquíssim ventall del curs passat (06-07) se n’hi van afegir
Termini per a la presentació de nous d’iniciatives. En tot cas, però, l’èxit divuit més. Enguany seran una trente-
projectes: 9 de maig del 2008 s’ha de mesurar en funció dels progres- na els que abordaran aquesta valoració
sos que cadascuna d’elles ha fet en rela- global. Tots ells reben una merescuda
Més informació: ció amb el seu punt de partida. L’A21E placa de reconeixement i un premi en
Secretaria Agenda 21 Escolar no estableix un llistó a superar, sinó metàl·lic com a suport per al projecte
c. Nil Fabra, 20. 08012 Barcelona que cada centre dissenya i recorre el triennal. Tots ells, en la seva diversitat,
tel.: 93 256 25 99 propi itinerari, d’acord amb el seu estil mostren trajectòries de progrés de les
fax: 93 237 08 94 i al seu ritme. És per això que invitem quals tots podem aprendre. 
a. e: agenda21escolar@bcn.cat els centres que fa cinc anys que partici-
http://www.bcn.cat/agenda21/a21escolar pen en el programa a fer una avaluació Teresa Franquesa
B verda 116. Febrer 2008 29
Plantes Apunts de jardineria
vivaces 
als balcons
Històricament, els balcons dels carrers de
Barcelona han estat plens de plantes vivaces,
que han donat una empremta particular a les
façanes dels edificis. Fins fa poc temps, les
espècies que hi trobàvem eren ben conegudes
per tothom i l’intercanvi de plantes i esquei-
xos entre veïns era una activitat habitual.
1. 2. 3.
Amb el temps, les plantes que es cultiven les condicions extremes que de vegades 1. Cintes
als balcons han anat variant, i l’aparició hi tenim. L’ombra, el vent, la pluja... 2. Esparreguera de jardí
de noves espècies i varietats en l’oferta de són sovint els adversaris amb què cal 3. Fruit de l’esparreguera de jardí
floristeries i centres de jardineria ha fet, si aliar-se per aconseguir que les nostres
no oblidar, sí, almenys, deixar una mica balconades desbordin vida.
de banda les plantes que tradicionalment
guarnien les balconades de les ciutats. PLANTES DE PORT PENJANT
Les peculiars característiques de cultiu Les tradescàncies (Tradescantia sp.), de
que tenen els balcons fan que calgui triar creixement reptant, flors insignifi-
amb cura què hi plantarem, perquè no cants, de color rosat o blanc crema, i
totes les plantes poden adaptar-se bé a fulles verdes, porpra o matisades, han
30 B verda 116. Febrer 2008
estat un clàssic dels balcons, compar- tant per a espais amb sol com a mitja
tint espai amb les cintes ombra. Ha de tenir el substrat una
Les peculiars (Chlorophytum comosum), de fulles mica humit, però sempre amb un bon
característiques de cultiu llargues i estretes, amb franges crema drenatge, per no fer patir les arrels. Les
en la varietat ‘Vittatum’. Totes dues es flors, de color groc clar, sobresortint per
que tenen els balcons beneficien d’exposicions a mitja damunt de la vegetació, recorden unes
fan que calgui triar amb ombra, substrats fèrtils i ben drenats i petites margarides.
regs abundants en l’època de creixe-
cura què hi plantarem ment, i es poden  reproduir sense pro- PLANTES DE BALCÓ  AMB
blemes per divisió de mata. FLORS
Una espècie que aporta suavitat a les Les tiges florals de la clívia (Clivia
composicions dels balcons és  l’esparre- miniata), coronades per deu o vint flors
guera de jardí (Asparagus densiflorus), de color taronja, apareixen a final d’hi-
de creixement reptant i que produeix vern o principi de primavera alegrant
petites flors blanques, seguides d’uns l’espai. Un cop acabada la floració
petits fruits esfèrics de color vermell; podem deixar que fructifiquin, ja que
tant ella com les cintes i les tradescàn- els fruits, esfèrics i de color vermell
cies poden cultivar-se en cistelles pen- fosc, resultaran atractius durant tot
jants. l’hivern. Les fulles, llargues, planes i
gruixudes, de color verd lluent intens,
PLANTES DE FULLES la fan inconfusible. Li agrada una
ORNAMENTALS situació ben il·luminada, però sense sol
Les estretes fulles verd fosc directe, ja que se li cremarien les
d’Ophiopogon sp. són la base perfecta fulles. La podrem reproduir molt bé
per la varietat d’aspectes que aquesta trasplantant els fillols que va emetent
petita planta ens mostra durant tot lateralment. Incrementar una mica els
l’any. Les inflorescències blanques do- regs a l’època de floració i reduir-los a
1. Fulles de saló en un parterre nen pas a uns atractius fruits blau fosc l’hivern fa que augmenti la qualitat de
2. Detall d’un grup de fulles de saló lluent que posen un toc de color al balcó.  les flors.
3. Clívia Per als racons més ombrívols, sense cap L’alegria de la casa (Impatiens wallera-
mena de dubte, les preferides són les na), amb la seva varietat de colors de
fulles de saló (Aspidistra elatior). Els flor, és una de les preferides per culti-
1. 2. 3.
testos plens d’aquesta planta han estat var a les balconades. El seu creixement
una de les estrelles de les nostres balco- compacte la fa bona per formar coixins
nades i porteries. Fàcils de reproduir acolorits en exposicions assolellades i a
Per als racons més dividint-ne els rizomes a la primavera i mitja ombra. Cal regar-la de manera
ombrívols, sense cap sense gaire necessitat de regs, mostren que tingui el substrat humit, però no
les seves fulles llises i lluents apuntant pas negat, i la seva reproducció resulta
mena de dubte, les cap amunt. senzilla d’esqueix fet a la primavera.
preferides són les Ligularia tussilaginea, amb grans
fulles arrodonides, completament ver- Teresa Garceran
fulles de saló des o tacades de groc en la varietat Centre de Formació del Laberint
‘Aureomaculata’, resulta molt adequada Parcs i Jardins
B verda 116. Febrer 2008 31
Gespes per Fulls tècnics
a Barcelona
Pa de gespa
L’any 2005,Parcs i Jardins va iniciar el pro- C4 (clima subtropical o calentes) i barre- màxim de qualificació vindrà determi-
jecte ‘Gespa més sostenible’,amb l’objec- ges de C3 i C4. En els aspectes de mante- nat per un estat estètic òptim amb el mí-
tiu de buscar les espècies de gespes més niment s’ha valorat la sega i el reg. En el nim consum d’aigua.
adequades per a Barcelona,capaces de cas de la sega s’ha pres com a referència Els paràmetres valorats pel que fa a l’as-
suportar menys regs,menys segues i un el mes de maig, que és el que registra el pecte estètic de la gespa han estat la velo-
major trepig.Aquest projecte,publicat en màxim creixement de les espècies vege- citat d’implantació, el cobriment de la
el número 111 de ‘B verda’,ja ha donat els tals, mesurant quinze dies després de superfície, la textura, el color, el com-
primers resultats,presentats en el tretzè l’última sega. Els valors es donen en in- portament cespitós (equivalent a la ca-
Congrés de l’Associació de Professionals tervals de creixement, considerant com pacitat de creixement en forma d’entra-
dels Espais Verds de Catalunya. a millor qualificació la mesura més bai- mat horitzontal de la part aèria que té
xa en centímetres. Quant al reg, s’ha cada espècie o barreja d’espècies) i la 
Les gespes que s’han experimentat i va- aplicat la quantitat d’aigua basant-se en latència. En tots els casos, els paràme-
lorat corresponen als següents tipus: el Decret de Sequera de la Generalitat de tres s’han valorat de 0 a 10, en què 10 és
espècies C3 (clima temperat), espècies Catalunya: 2,5 l/m2/setmana. El valor la millor valoració obtinguda.
32 B verda 116. Febrer 2008
Gran parterre experimental al Viver Tres Pins
ELS RESULTATS CONCLUSIONS
Les gespes que tenen més bona cobertu- Els principals avantatges de les espècies
ra durant tot l’any (de millor a pitjor C4 són el baix requeriment hídric, el poc
qualificació) són: Zoysia japonica creixement vertical –que implica menys
La característica més ‘Toro’, Cynodon dactylon ‘Riviera’, la feines de sega–, la menor necessitat nu-
limitant per a l’elecció de barreja de Festuca arundinacea, raigràs tricional i unes dosis de sembra més bai-
anglès i Cynodon dactylon ‘Prima’, xes. Quant als desavantatges de les es-
gespes és la resistència a la Paspalum vaginatum ‘Sea Spray’ i pècies C4, val a dir que presenten difícil
sequera Cynodon dactylon ‘Princess 77’. Quant a implantació per llavor, requereixen un
la textura, la major puntuació corres- control de la hidratació de les llavors
pon a la més fina, i les espècies més molt elevat per afavorir la germinació, 
ben qualificades són Paspalum vagina- la cobertura del terreny és més lenta per
tum ‘Sea Spray’, Buchloe dactyloides, a algunes espècies (n’hi ha que queden
Cynodon dactylon ‘Prima’, Cynodon molt clapejades fins a la cobertura total
dactylon ‘Princess 77’, Zoysia de la superfície de terreny), requereixen
‘Companion’ i Cynodon dactylon tasques de manteniment intermèdies,
‘Riviera’. Quant al color, tot i que no és com l’escardat, i presenten latència hi-
un factor limitant ni rellevant per a l’e- vernal. En temps d’altes temperatures
lecció de les espècies, destaquen amb tenen la fulla més estreta, i a l’hivern es
un verd més intens Paspalum vagina- tornen gruixudes i l’aspecte del tapís és
tum ‘Sea Spray’ i Cynodon dactylon més groller. Respecte a les barreges
’Princess 77’. El millor aspecte cespitós C3+C4 fetes amb Cynodon dactylon, Fes-
correspon a Zoysia, Paspalum i tots els tuca arundinacea i raigràs, han donat
cultivars de Cynodon, Eragrostis curvu- molt bon resultat i han ofert una ràpida
la i Buchloe dactyloides. Les espècies germinació i bona cobertura, i en èpo-
tipus C3 es col·loquen molt per sota de ques molt caloroses han tolerat el baix
les anteriors. Respecte a la latència, la aport hídric. En aquestes barreges, la la-
major qualificació l’obtenen Paspalum tència hivernal de l’espècie C4 és menys
vaginatum ’Sea Spray’ i Zoysia japoni- evident, ja que encara es conserva el verd
ca ‘Toro’. La característica més limitant de les altres espècies. L’estudi conclou
per a l’elecció de les espècies és la resis- que les espècies més adequades per im-
En els aspectes de tència a la sequera. Les més resistents plantar als espais verds de Barcelona
manteniment s’ha valorat han estat les espècies C4: Paspalum són: Paspalum vaginatum ‘Sea Spray’,
vaginatum ’Sea Spray’ i tots els culti- Cynodon dactylon‘Princess 77’, ‘Rivie-
la sega i el reg vars de Cynodon, seguits de la resta ra’ i ‘Prima’, Zoysia japonica ‘Toro’, bar-
d’espècies d’aquest tipus. En el cas de reja de Festuca arundinacea‘Scorpio’ i
Paspalum cal esmentar que és una ‘Grande’ + raigràs anglès ‘Capri’ i ‘Es-
espècie que tolera aigües de reg amb quire’ + Cynodon dactylon‘Prima’. L’e-
més contingut de sals, per la qual cosa lecció, i, per tant, la utilització d’a-
és idònia per ser utilitzada en condi- questes espècies, comporta un canvi de
cions en què l’aigua de reg és més sali- gestió de les gespes als espais verds de
na. El resultat de l’estudi mostra, així Barcelona.
mateix, que l’ordre d’establiment, de
més ràpid a més lent, seria el següent: Direcció Tècnica de 
Paspalum, Cynodon, Buchloe dactyloi- Parcs i Jardins de Barcelona,
des i Eragrostis. Institut Municipal
B verda 116. Febrer 2008 33
Pàgines verdes
PUBLICACIONS col·lecció Monografies d’Educació visita tècnica. Professorat: Josep de plantar? Com s’han de regar,
Ambiental, de l’editorial Graó i la Campreciós; Joan Cullell, asses- podar i mantenir sanes? Curs teò-
Societat Catalana d’Educació Am- sor tècnic d’espais verds. 5, 6, 12 i ric. 27 i 31 de març, 3, 7, 10 i 14 d’a-
biental. Aquesta obra, de Finn 13 de març, de 17.30 a 20.30 h, i bril (dijous i dilluns), matins, de
Mogensen, Michela Mayer, Soren 14 de març, d’11.00 a 14.00 h. 10.00 a 12.30 h, o tardes, de 18.00
Breiting i Attila Varga, és una a 20.30 h.
sacsejada saludable al concepte Maneig de motoserra: manteni-
d’educació ambiental. Treballant ment de la motoserra i dels seus La fauna dels parcs de
dins la xarxa europea SEED (Des- dispositius de seguretat. Esmo- Barcelona: per aprendre a obser-
envolupament Escolar a través de lat. Normes de seguretat en els var i reconèixer els insectes, els
l’Educació Ambiental), els autors treballs amb motoserra. Tècni- ocells i els petits mamífers que
han comparat l’evolució dels ques de trossejat i ergonomia. viuen en els nostres jardins en
plantejaments i les pràctiques de Curs pràctic necessari per a la cer- harmonia amb les plantes. Ens
les escoles compromeses en l’edu- tificació europea i l’examen de permetrà gaudir molt més dels
cació ambiental en tretze països, cs30 de NPTC. Professorat: Jo- espais verds de la ciutat. A càrrec
la qual cosa els permet oferir-nos chum Bax, arboricultor. de l’Associació Galanthus. Curs
Verd urbà sostenible una visió general de l’estat actual 1, 2, 6 i 7 de març, de 9.00 teoricopràctic. 15, 17 i 22 d’abril
Espacios verdes para una ciudad sosteni- de l’educació ambiental com a a 15.00 h. (dimarts i dijous), matins, de
ble. Planificación, proyecto, manteni- marc necessari per a la discussió 10.00 a 12.30 h, o tardes, de
miento y gestión és una obra conce- de les tendències desitjables. Demostració de tala d’arbres: 18.00 a 20.30 h.
buda com un manual amb l’objec- Com a conclusió, els autors ens anàlisi i demostració de les princi-
tiu de proporcionar als presenten una llista sistemàtica pals tècniques de tala controlada. Les plantes aromàtiques: iden-
professionals implicats en la pro- de criteris de qualitat. Forces que hi intervenen, siste- tificació, plantació, manteni-
jecció i el manteniment dels parcs Més informació: mes de politges i frens de fricció. ment i usos medicinals. Per
i jardins –arquitectes, enginyers, http://www.grao.com Material necessari, organització aprendre a identificar les aromà-
urbanistes, biòlegs paisatgistes i del treball i seguretat. Curs de tiques a través de la fulla i, sobre-
tècnics del sector de la jardineria– CENTRE DE FORMACIÓ demostració pràctica. Professo- tot, de l’aroma. El tipus de sòl més
una guia dels passos que cal seguir DEL LABERINT rat: Francesc Vilarrúbias i Jochum convenient, l’exposició més ade-
en el procés de concepció i gestió Bax, arboricultors. quada, la poda, el reg i la repro-
d’un espai verd. La primera part, Cursos tècnics i especialitzats 28 de març, de 8.30 a 13.30 h i de ducció, així com els usos medici-
dedicada a aspectes generals de 15.00 a 18.00 h. nals més importants.
planificació i concepció d’espais Gespes: bases de la implantació i Característiques: curs teorico-
verds públics, analitza l’origen de el manteniment. Espècies cespi- Cursos per a aficionats pràctic. 6, 8 i 13 de maig (dimarts i
les zones verdes i les funciones toses i barreges més adequades dijous), matins, de 10.00 a 12.30 h,
ambientals de la vegetació. La se- segons les condicions climàti- Com mantenir les plantes de o tardes, de 18.00 a 20.30 h.
gona incideix en aspectes tècnics i ques i d’ús a què es destinen. Im- casa: quines plantes podem culti-
detalla els factors determinants plantació. Manteniment. Pla- var a l’interior de casa i a les ter- Identificació i aplicació al jardí
en la concepció de les zones ver- gues i malalties. Curs teòric amb rasses i balcons? Quan i com s’han d’arbustos i planta vivaç amb
des, els criteris de tipus estètic, ve- baixes necessitats d’aigua: la ra-
getatiu, hídrics o d’ús, la descrip- cionalització a l’hora de seleccio-
ció del procés de construcció, etc. I AULA D’ECOLOGIA 2008 nar plantes amb baixes necessi-
la tercera part se centra en els pro- tats hídriques i agrupar-les en
cessos de manteniment i gestió L’Aula d’Ecologia celebra aquest any, a la Casa Elizalde de funció d’aquesta característica és
basats en la gestió diferenciada de Barcelona, el tretzè cicle de conferències. En aquesta edició el que ofereix aquest curs. A càrrec
les zones verdes, un corrent que va es faran contribucions sobre el canvi climàtic en els aspectes dels Vivers Sala Graupera. Curs 
sorgir a Europa a finals del segle socials, econòmics i ecològics. Així mateix, es tractarà quins teoricopràctic. 7, 12 i 14 de maig
XX i que ha transformat el model són els problemes i la funció dels espais naturals en l’entorn (dilluns i dimecres), matins, de
de manteniment hortícola estàn- urbà. L’Aula d’Ecologia té l’origen en el propòsit de consoli- 10.00 a 12.30 h, o tardes, de 18.00
dard mitjançant la integració de dar un nucli de debat sobre la qüestió ambiental a Barcelona a 20.30 h.
conceptes propis de l’ecologia. i és fruit de la col·laboració iniciada l’any 1980 en el camp de
Espacios verdes para una ciudad sosteni- l’ecologia urbana entre l’Ajuntament de la ciutat i la Plagues i malalties de les plan-
ble. Planificación, proyecto, manteni- Universitat Autònoma de Barcelona. Des dels inicis, l’any tes de jardí: identificar els princi-
miento y gestión. Antoni Falcón. 1996, amb la creació de l’Aula Permanent d’Ecologia de la pals enemics de les plantes de jar-
Editorial Gustavo Gili, S. L., Barcelona Ciutat, la programació d’aquests cicles de conferències ha dí, saber com es poden prevenir i
2007. ISBN 978-84-252-2137-8 estat dirigida pel doctor Jaume Terradas, catedràtic conèixer els diferents mètodes de
d’Ecologia. control és el que ofereix aquest curs,
Educació i desenvolupament en què es combina la teoria i la pràc-
sostenible tica. Curs teoricopràctic. 26 i 27 de
Educació per al desenvolupament soste- maig, 2, 3 i 9 de juny (dilluns i di-
nible: tendències, divergències i criteris de marts), matins, de 10.00 a  12.30
qualitat és l’última novetat de la h, o tardes, de 18.00 a 20.30 h.
34 B verda 116. Febrer 2008
Centre de Formació del Laberint:  c. Ger- Ruta pels espais verds: amb bi- 11 de març: Xaviert Sort. El canvi Itinerari de primavera: aprèn
mans Desvalls, s/n. Parc del Laberint cicleta pels parcs del litoral. Dis- climàtic en l’àmbit de l’agricultu- com són les flors i com es repro-
d’Horta. 08035 Barcelona. Tel.: 93 428 25 00 sabte 8 de març, de 10.00 a 13.00 ra. dueixen les plantes. Des del 23 de
i 639 62 05 18, fax: 93 428 61 98. h. Coorganitzat amb Parcs i Jar- març fins al 15 de juny.
A. e.: formacio.laberint@bcn.cat dins de Barcelona, Institut Mu- 25 de març: Josep Maria Gili. Bio-
web: www.bcn.cat/parcsijardins nicipal. diversitat marina antàrtica: rep- Consultori de plantes:diumenge
tes, sorpreses i canvi climàtic. 30 de març, de 10.00 a 14.00 h. Gra-
CENTRE DE RECURSOS L’Ecoparc de Sant Adrià: visita a tuït. Organitza: Maghisa-Asocoa.
BARCELONA SOSTENIBLE l’Ecoparc 3. Selecció de residus i 1 d’abril: Emilio Padilla. L’econo-
biometanització. Entitat del Medi mia del canvi climàtic. Curs sobre herbes aromàtiques,
En aquest cicle d’hivern s’han pre- Ambient - Àrea Metropolitana de medicinals i culinàries: per
parat activitats relacionades amb Barcelona. Dimecres 12 de març, 15 d’abril: Eva Calvo. conèixer aquestes herbes, saber
el consum i els residus, amb ta- de 16.00 a 17.30 h. Oceans, els grans segrestadors de quins són els seus usos i experi-
llers, xerrades i visites a diferents CO2. mentar-hi fent alguns preparats.
instal·lacions per millorar el crite- L’Exposició del CRBS: visita a També es podran veure al jardí
ri a seguir a l’hora de comprar de- l’exposició sobre sostenibilitat 22 d’abril: Joan Pino. La frag- amb una visita amb el professor,
terminats productes i ser més del Centre de Recursos Barcelona mentació dels hàbitats a l’àrea que es farà un dissabte al matí.
conscients dels residus que genera Sostenible. Dissabte 15 de març, metropolitana de Barcelona. Els dimecres 20 i 27 de febrer i 5 i
el nostre ritme de vida. d’11.30 a 13.00 h. 12 de març, de 18.00 a 20.00 h.
Totes les conferències se celebraran els Cal fer la reserva prèviament. 
Com reciclar el material infor- Les clavegueres de Barcelona: dimarts, a les 19.30 h, a la Sala d’Actes de
màtic: taller per aprendre a allar- visita a un tram del clavegueram la Casa Elizalde, c. València, 302. 08009 Itineraris interpretatius: dis-
gar la vida dels ordinadors. Àlex de Barcelona. Dissabte 29 de Barcelona. Tel.: 93 488 05 90. L’entrada a sabtes i diumenges (excepte el
Castan i Noves Tecnologies per a març, de 10.00 a 11.00 h o d’11.00 les conferències és lliure i gratuïta. L’afo- mes d’agost), de 10.30 a 13.00 h,
l’Àfrica. Dissabte 1 de març, de a 12.00 h. rament és limitat. No hi ha inscripció a càrrec dels voluntaris de
10.00 a 14.00 h. prèvia. Per a més informació: Secretaria l’Associació d’Amics del Jardí
Totes les activitats són gratuïtes. Les ins- del CREAF, Facultat de Ciències, Botànic de Barcelona. Itineraris
Ecoetiquetatge i additius alimen- cripcions s’obren quinze dies abans de fer- Universitat Autònoma de Barcelona. per a adults i activitats educati-
taris: xerrada-taller a càrrec de l’Or- se l’activitat. Per a més informació i ins- Tel.: 93 581 13 12. ves en dies laborables. Cal con-
ganització de Consumidors i Usua- cripcions: CRBS. Tel. 932 374 743. certar l’itinerari els dilluns, de
ris de Catalunya (OCUC). Dimecres A. e: recursos@bcn.cat, JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA 10.00 a 13.00 h, als telèfons 
5 de març, de 18.00 a 20.00 h. web: www.bcn.cat/agenda21/crbs. 93 325 29 73 o 616 134 533.
Itinerari d’hivern: per què els Jardí Botànic de Barcelona: 
Aigua i canvi climàtic: xerrada a AULA D’ECOLOGIA 2008 cauen les fulles a alguns arbres? c. Dr. Font i Quer, 2 (Parc de Montjuïc).
càrrec dels membres del Projecte Com resisteixen les plantes les 08038 Barcelona. Tel.: 93 426 49 35, 
Rius. Divendres 7 de març, de 4 de març: Antoni Farrero. Els baixes temperatures? Els diumen- www.jardibotanic.bcn.cat, 
18.00 a 20.00 h. boscos urbans. ges, fins al 16 de març. a. e.: jardibotanic@bcn.cat. 
LA LLUNA EL SOL PLUJA I TEMPERATURA JARDINERIA
Nova: el 7 de febrer a les 03.44 L’1 de febrer, el sol va sortir a les El febrer del 2007 es van recollir a Al febrer, com que les gelades ja
(nevades als cims) i el 7 de març 07.30 i es va pondre a les 17.07, i el l’Observatori Fabra de Barcelona no són freqüents, es poden fer,
a les 17.14 (algunes nevades). 29 de febrer sortirà a les 06.27 i es 35,7 l d’aigua de pluja per m2, i el a mitjans de mes, esqueixos de
Creixent: el 14 de febrer a les pondrà a les 17.41. març del 2007, 19,2 l. La tempera- geranis i sembres de muguet,
03.33 (núvols i vent) i el 14 de L’1 de març, el sol sortirà a les tura mitjana en aquest observato- lliris, gardènies i verbenàcies.
març a les 10.46 (vents). 06.26 i es pondrà a les 17.42, i el 31 ri va ser,el febrer del 2007,de 11,4ºC, Durant el març, excepte en
Plena: el 21 de febrer a les 03.30 de març sortirà a les 05.36 i es i el març del 2007, de 12,1ºC. períodes freds, es planten lliris
(serè) i el 21 de març a les 18.40 pondrà a les 18.15. d’aigua i narcisos, i se sembren
(augment de la temperatura). pèsols d’olor, cascalls, violers,
Minvant: el 29 de febrer a les campanetes, anemones, mal-
02.18 (boires) i el 29 de març a ves, petúnies, margarides, vio-
les 21.47 (variable). letes i clavells.
CURSOS Cal fer les intervencions seguint Professora en l’École Nationale nieros Agrónomos de Madrid.
unes pautes curoses i de respecte Supériure du Paysage de Versai- Divendres 4 d’abril, 
Iniciació a la restauració que no alterin l’essència de l’es- lles, experta en restauració de jar- de 9 a 14 h i de 15,30 a 20,30 h, 
de jardins històrics pai com si es tractés d’una obra dins històrics; Patrizia Falcone, i dissabte 5 d’abril, de 9 a 14 h. 
d’art. Aquest curs, adreçat a ges- Arquitecta, Cap de projectes i
Els jardins històrics es poden tors i tècnics d’Ajuntaments i obres de Parcs i Jardins de Barce- Lloc: Centre de Formació del Labe-
considerar museus a l’aire lliure, d’empreses de jardineria, arqui- lona; Vinçent Lahache, Paisat- rint, c. Germans Desvalls s/n
ja que són manifestacions de la tectes, paisatgistes, estudiants gista, D.P.L.G. per l’E.N.S.P. de (Parc del Laberint d’Horta). 08035
cultura i del paisatge d’una d’aquestes disciplines i persones Versailles, expert en comunicació Barcelona. Tel.:93 428 25 00 i 639
època i d’un lloc determinat. La interessades, vol oferir les bases i i divulgació del patrimoni de jar- 62 05 18, fax: 93 428 61 98, a. e.:
seva recuperació per a ús públic i les orientacions científiques i dins i paisatges; Lluis Abad Mes- formació.laberint@bcn.cat, web:
la necessitat de fer actuacions de tècniques per a la restauració tre Jardiner. Tècnic de Parcs i Jar- www.bcn.cat/parcsijardins
rehabilitació del patrimoni exis- dels jardins històrics. dins, i Carmen Añón, Paisatgis- Organitza: Asociación Española
tent, sovint formen part dels Professorat: Elisabetta Cereghini, ta. Professora del Máster en de Parques y Jardines Públicos i
projectes de millora en l’oferta Arquitecta, Historiadora de l’art Jardinería y Paisajismo de la Es- Parcs i Jardins de Barcelona, amb
d’espais verds dels municipis. dels jardins. cuela Técnica Superior de Inge- la col·laboració d’Azahar.
B verda 116. Febrer 2008 35
El valor
de la informació
ArboPlan, Sistema Integral
de Gestió Urbana
• Inventaris informatitzats
• Aplicació informàtica de gestió
• Control de qualitat de les tasques de
manteniment
• Documentació tècnica i normativa
• Avaluació de l’arbrat
• Anàlisi de l’arbrat
• Testificació instrumental i informes
ArboMap.Net, l’Eina
Informàtica de Gestió
d’Elements Urbans, com ara:
• Zones verdes i arbrat
• Mobiliari urbà
• Jocs infantils
• Ferms i paviments
• Xarxes i conductes
• Residus urbans
L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de:
Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca,  Las Rozas (Madrid), Lekeitio
(Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís (Terrassa),
Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de María Luisa (Sevilla),
Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i Vitòria 
C O N S U L T O R I A  M E D I A M B I E N T A L
Príncipe de Vergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002 Madrid
Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447
tecnigral@tecnigral.es / www.tecnigral.es
36 B verda 116. Febrer 2008
B verda 116. Febrer 2008 37
38 B verda 116. Febrer 2008