01bverda114 11/2/09 12:23 Página 1 Barcelona verda. Octubre 2007 núm. 114 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 2 LA PORTADA La Mercè és festa grossa a Barcelona, i la culat al de Medi Ambient, on els barcelo- Ciutat de les Persones, al Passeig de nins i barcelonines han pogut descansar Gràcia, ja s’ha convertit per aquestes en un espai obert i, sota una carpa, gau- dates en una tradició. En la imatge de la dir d’espectacles per a petits i grans. portada, l’estand de Parcs i Jardins, vin- 3 Editorial 16 B-verda 30 Apunts de jardineria Estimar els arbres Les begònies 4 Notícies 20 Espai metropolità 32 Fulls tècnics La recuperació del Llobregat Manteniment dels arbustos 11 Opinió 22 Reportatge 34 Pàgines verdes L’interès per la ciència Les noves espècies d’arbrat viari 12 Agenda 21 de Barcelona 26 Paisatgisme Comparar per avançar Més i millors parcs a Barcelona 14 El personatge 28 Eduquem per a la sostenibilitat Josep M. Vives, enginyer agrònom Els arbres de Gràcia Publicació bimestral Consell assessor Assessor lingüístic Núm. 114 octubre del 2007 Direcció Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona: Marià Pou Nadal Joan Andreu Verdaguer Presidenta Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona: Fotografia Imma Mayol i Beltran Miquel Vidal Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira Vicepresidenta Diputació de Barcelona: Manuel Canes Foto portada Montserrat Ballarín i Espuña Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC): Dani García Xavier Fàbregas Edita El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella Disseny i direcció d’art PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona: Ruiz+company Tarragona, 173. 08014 Barcelona Antònia Hernández tel.: 93 413 24 00 Associació de Professionals dels espais Verds de Publicitat i patrocinis fax: 93 413 24 24 Catalunya (APEVC): Àlex March José Luis Almudí e-mail: parcsijardins@bcn.cat Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona: www.bcn.cat/parcsijardins Salvador Rueda Secretaria i subscripcions Observatori del Paisatge: Joan Nogué Núria Ugena Director Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Jordi Campillo Catalunya: Xavier Argimon Tiratge BCN Montjuïc: Ferran Ferrer 10.000 exemplars Coordinació Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària Rosa Garriga (IRTA): Pere Cabot Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opi- nions expressades pels autors dels articles publicats. Cap de redacció Gestió, producció editorial i impressió Maria Rosa Salvadó El Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS) Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la tel.: 93 357 00 50 font. Se’n sol·licita còpia. Consell de redacció Antonia Barba, Patricia Falcone, Teresa Franquesa, Col·laboradors d’aquest número Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra. M. Alba Fransi, Dani García, Izaskun Martí, Maria Han col·laborat en aquest número: Teresa Garceran, Molins, Margarita Parés, Montse Rivero, Coloma Rull Neus Sanmartí Paper reciclat Cyclus print Torras de 115 i 170 g 2 B verda 114. Octubre 2007 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 3 Editorial Estimar els arbres L’arbrat viari és fonamental per a la qua- o són víctimes dels cops dels vehicles. litat de vida i el benestar de ciutats com Volem arbres de qualitat als carrers, però Barcelona, tant pels seus beneficis am- no volem renunciar al que ens convé en bientals com perquè és un element im- un moment donat. Volem menys conta- portantíssim de “naturalització” del minació atmosfèrica, però no renunciem medi urbà. De fet, és el verd més proper, a l’ús del cotxe privat. Certament, els ar- el que veiem des de la finestra de casa i bres netegen l’atmosfera, però tot té un ens fa l’entorn més amable i el que ens límit, i els 155.000 arbres de Barcelona, acompanya constantment quan som al també. D’altra banda, créixer en un en- carrer. No cal anar expressament a bus- torn contaminat és un handicap per al car-lo, com en el cas d’un parc, perquè seu bon desenvolupament i en redueix sempre és al nostre costat. els efectes ambientals positius. En aquest número de B verda, hi trobareu Ni els arbres ni tampoc les administra- dos articles dedicats a l’arbrat viari de la cions ho resoldran tot, ja que, si bé els nostra ciutat: un que fa referència als pro- uns ens ofereixen un recurs inestimable tocols que segueix Parcs i Jardins a l’hora per viure en un entorn de qualitat i els d’introduir noves espècies arbòries i un al- altres vetllen pel seu bon estat, sense la tre on s’explica el treball fet per un alum- implicació de la ciutadania no serà pos- ne de l’IES Vila de Gràcia sobre els arbres sible gaudir d’una Barcelona amb un que envolten la seva escola. En el primer aire cada cop més net. s’exposa la feina de l’administració; en el La clau és, doncs, fins a quin punt esti- segon, hi destacaria l’apartat dedicat a la mem el que ens envolta. En aquest cas, percepció que té la ciutadania d’aquest els arbres dels nostres carrers. Com més verd tan preuat i, malgrat tot, tan desco- gran sigui l’amor, l’agraïment i el res- negut i a vegades tan maltractat. pecte que sentim per ells, i com més La vida d’un arbre plantat al carrer és conscients siguem que hi hem de posar francament difícil: poc espai, sòls de tot el que calgui per part nostra –com, poca qualitat, contaminació... Sovint per exemple, viatjar amb transport pú- fins i tot desconsideració. Els volem, blic–, millor serà la nostra ciutat. Segur. però de manera que no ens facin nosa, que les branques no ens arribin a la fines- Jordi Campillo tra de casa, i en massa ocasions es con- gerent de Parcs i Jardins, verteixen en un lloc on lligar la bicicleta gerent de Medi Ambient B verda 114. Octubre 2007 3 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 4 Notícies Balanç de la temporada de platges 2007 El 17 de setembre passat, la segona tinen- mentre que augmenten els que es dipo- ta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona siten a les papereres d’envasos, que són i presidenta de Parcs i Jardins, Imma els més abundants a les platges. Aquest El nou ‘web’ de platges rep Mayol, va fer balanç de la temporada de any s’ha recollit un 21% de deixalles de platges 2007. Els aspectes més destacats 67.000 visites, més de la la sorra, mentre que l’any passat es va són la disminució dels residus abando- arribar al 28%, i el 2005, al 35%. Les meitat des de l’estranger nats a la sorra, el gran nombre de visi- papereres de rebuig han rebut el 39% tants del nou web de platges i l’augment del total de residus recollits, percentat- de persones amb mobilitat reduïda que ge que suposa quatre punts menys que han utilitzat el servei de suport al bany. l’any passat. Les papereres d’envasos n’han acaparat el 40%, davant del 29% Durant la temporada de bany 2007, ini- de l’any passat. En total s’han recollit ciada l’1 de juny passat, s’ha confirmat 667.473 kg de deixalles, un 3% més que la tendència a la millora de la distribu- l’any passat, en què se’n van recollir ció de les deixalles recollides a les plat- 646.021. Per tant, es pot dir que el ges. És a dir que, malgrat el lleuger volum de residus pràcticament s’ha increment del volum de deixalles reco- estabilitzat, en contrast amb l’augment llides, cada any disminueix la quanti- que es va registrar l’any passat (22%) i tat de residus que es deixen a la sorra, l’anterior (16%). Aquesta temporada 4 B verda 114. Octubre 2007 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 5 s’han comptabilitzat per primera vega- increment respecte al 2006. 387 perso- da els residus procedents de les papere- nes han fet ús de les platges, xifra que res del passeig, amb 76.465 kg, quanti- suposa un 89% més d’usuaris al llarg tat que s’ha d’afegir als 667.473 kg d’aquesta temporada. La platja amb anteriors. Totes les dades han estat més demanda ha estat la de la Nova recollides fins al 10 de setembre. Pel Icària, on s’han pogut banyar gràcies a que fa a la qualitat de l’aigua, a partir aquest servei unes 300 persones. de les anàlisis fetes es conclou que el L’augment més significatiu s’ha enre- 12% dels dies els resultats van ser posi- gistrat a la platja de Sant Sebastià, on 387 persones amb tius, pràcticament igual que l’any pas- s’ha triplicat amb escreix el nombre de mobilitat reduïda han sat (11%) i millor que fa dos anys (6%). persones amb mobilitat reduïda que El 87% dels dies, la qualitat de l’aigua han accedit al mar. Ara ja es complei- utilitzat el servei de suport era òptima, davant del 86% i el 93% de xen deu anys de les primeres proves al bany les dues temporades passades. En la pilot que es van fer per a l’adaptació de present temporada de banys també les platges a Barcelona, que van tenir s’han fet 436 actuacions en tasques de lloc a la Nova Icària i a Sant Sebastià. manteniment del mobiliari, infraes- Avui, la totalitat de les platges són ple- tructures i equipaments, un 30% menys nament accessibles per a les persones que el 2006, en què se’n van fer 624. amb mobilitat reduïda durant la tem- porada de banys. NOU ‘WEB’ DE PLATGES L’Ajuntament de Barcelona ha estat EL CENTRE DE LA PLATJA aquest estiu pioner a Catalunya, ja que Aquest és el segon estiu en què el és l’únic municipi que ha posat en Centre de la Platja i els promotors marxa un web de platges amb informa- ambientals han treballat a ple rendi- ció constantment actualitzada en ment, i s’ha atès un total de 9.406 temps real, amb dades de banderes, usuaris (el 59% dels quals estrangers), Es manté la tendència clima i estat del mar. El lloc un 61% més que l’estiu passat. Durant a la disminució dels www.bcn.es/platges ha rebut un total el mes de juny, les platges de Barcelona de 66.901 visites, un 52% de les quals han estat l’escenari d’activitats esco- residus llençats a la sorra s’han fet des de l’estranger, sobretot lars, que aquest any han estat més des dels EUA, seguits pel Regne Unit, nombroses que el 2006 i en què han Alemanya, Itàlia i França. Entre les participat 996 nens i nenes. Al llarg de pàgines més populars hi ha les de les l’estiu, el Centre de la Platja també ha webcams de les platges de la Nova Icària fet activitats obertes a tothom i s’han i la Barceloneta, així com les fitxes de lliurat 34.813 cendrers, un 40% més que l’estat de les platges. De les dades, se’n el 2006. desprèn que el nou web s’ha convertit La Biblioplatja, organitzada pel en una eina útil tant per als usuaris Consorci de Biblioteques de Barcelona i habituals de les platges com per als Parcs i Jardins, ha estat situada al possibles visitants de fora de Centre de la Platja i a l’espigó de Bac de Catalunya. Roda. Durant els mesos de juliol i agost ha fet 2.745 préstecs, entre lli- SERVEIS DE SUPORT AL BANY bres, diaris i revistes. Aquest any, el servei d’ajuda al bany adreçat a les persones amb mobilitat reduïda ha experimentat un important B verda 114. Octubre 2007 5 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 6 Vine al Centre de la Platja a la tardor! Aquest mes d’octubre i fins a l’11 de bre, val la pena visitar l’exposició per- Entrada del Centre de la Platja novembre, el Centre de la Platja inicia manent instal·lada al Centre de la les activitats que s’han organitzat per a Platja, dedicada a la història de les plat- la tardor. L’objectiu és que els barcelo- ges de Barcelona, les espècies animals i nins i barcelonines puguin seguir gau- vegetals més comunes al litoral barcelo- dint del litoral de la ciutat i que les ní i les activitats que s’hi han desenvo- platges de Barcelona siguin un espai de lupat al llarg del temps. D’altra banda, lleure tot l’any. durant aquesta tardor s’exposaran les Hi ha activitats per a grups d’infants, fotografies seleccionades en la primera consistents en la narració de contes edició de la Gimcana Fotogràfica al sobre biodiversitat marina, el problema Litoral de Barcelona. dels residus al mar i l’evolució i trans- formació de les platges de la ciutat; MÉS PROPOSTES també hi ha activitats per a grups de Per a aquesta tardor, diverses entitats gent gran, dedicades a la pràctica d’e- també han organitzat activitats a les xercicis per mantenir-se en forma, el platges de Barcelona: el Centre de coneixement dels agents que tenen Recursos Barcelona Sostenible, passeja- cura de les platges i la presència del des amb bicicleta pels parcs del litoral i Aquesta tardor medi marítim i el litoral en la literatu- per la Vila Olímpica; el Consorci El Far, ra catalana, i activitats per a famílies i s’exposaran les fotografies visites culturals per conèixer el món de petits grups d’amics, com són petits la pesca a Barcelona; el Club Natació seleccionades en la tornejos matinals de vòlei platja, gim- Catalunya, el Trofeu Ciutat de primera edició de la canes a la platja de la Barceloneta i sen- Barcelona de Triatló; la Fundació zills experiments per conèixer les carac- Claror, un raid per a equips d’adults i Gimcana Fotogràfica del terístiques de l’aigua de la platja i estu- proves de lleure familiar; la Societat de Litoral de Barcelona diar el nivell de contaminació ambien- Pescadors Esportius de Mar, un concurs tal. Altres propostes són aprendre la de pesca esportiva, i la Fundació “la dansa del ventre i participar en la sego- Caixa”, una aula educativa i la visita al na Gimcana Fotogràfica al Litoral de veler Íbero. En la secció “Pàgines verdes” Barcelona. d’aquest número de B verda, hi trobareu A part de les activitats que s’han orga- tot el calendari d’activitats. nitzat per als mesos d’octubre i novem- 6 B verda 114. Octubre 2007 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 7 Tot un món de cactus a Montjuïc Barcelona compta amb diferents jar- centrar sobretot a recuperar l’esplen- dins temàtics que permeten al visitant dor de la col·lecció vegetal, que, amb conèixer en profunditat determinades més de vuit-centes espècies, ha con- Els Jardins de Mossèn espècies vegetals. Un d’aquests jardins vertit els Jardins de Mossèn Costa i Costa i Llobera tenen és el de Mossèn Costa i Llobera, dedicat Llobera en un referent europeu en la a les suculentes i que conté una de les seva especialitat botànica. Així, s’han una superfície col·leccions més importants d’Europa refet les col·leccions, que han estat aproximada de 5,5 ha d’aquest tipus de plantes. Per donar a organitzades segons els criteris exposi- conèixer aquest espai, el maig passat, tius propis del jardí i convenientment Parcs i Jardins va iniciar la programació senyalitzades. Els treballs es van com- de visites guiades, que es reprendran pletar amb l’esporgada d’aclarida dels aquest mes d’octubre. Els guies són arbres que hi ha al jardí, la reforma de membres de l’Associació d’Amics dels diferents trams d’escales, el reforç dels Jardins de Mossèn Costa i Llobera i de paviments, la renovació de l’enllume- l’Associació d’Amics dels Cactus. nat i el mobiliari urbà i l’automatitza- ció del reg. UN JARDÍ RENOVAT Com que aquest parc està tancat al Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera públic, periòdicament, Parcs i Jardins estan situats a la zona de Miramar, al hi organitza visites. Les previstes per a districte de Sants-Montjuïc, i tenen aquesta tardor es faran el 21 d’octubre, una superfície aproximada de 5,5 ha. l’11 i el 18 de novembre i el 2 i el 16 de Dedicats als cactus i altres plantes desembre. Les persones que vulguin suculentes, són un dels grans espais assistir-hi poden sol·licitar-ho, de 9.00 verds que l’any passat van ser objecte a 14.00 h, al telèfon 93 428 39 34, o bé d’una actuació de rehabilitació inte- per correu electrònic a l’adreça educa- gral. En aquest cas, les feines es van cioambiental@bcn.cat. Amb més de vuit-centes espècies, aquests jardins són un referent europeu en la seva especialitat B verda 114. Octubre 2007 7 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 8 Primera instal·lació eòlica-fotovoltaica a Barcelona L’Agència d’Energia de Barcelona (AEB) 2,5 kW de potència cadascun i un siste- ha firmat un conveni de col·laboració ma d’energia fotovoltaica de connexió a amb la Universitat Politècnica de la xarxa de 34,336 kWp, per generar l’e- La central eòlica- Catalunya (UPC), Regesa i Fecsa-Endesa quivalent d’energia elèctrica al que està fotovoltaica produirà per a la construcció d’una instal·lació establert en energia tèrmica a l’OST, mixta eòlica-fotovoltaica de connexió a segons el projecte redactat per Endesa anualment l’equivalent al xarxa a l’edifici de cent setanta-cinc Enginyeria. Així, s’estima que la central consum energètic total habitatges per a joves del carrer eòlica-fotovoltaica produirà anualment Pujades, 292, de Barcelona. uns 52.200 kWh, és a dir, l’equivalent al d’uns vint-i-quatre Aquest és un projecte pioner en l’ús d’e- consum energètic total –no només per habitatges de 80 m2 nergies renovables que es fa en substi- escalfar aigua– d’uns vint-i-quatre habi- tució d’una instal·lació solar tèrmica tatges de 80 m2, i permetrà un estalvi per a la producció d’aigua calenta sani- de 5,5 tones d’emissions de CO2 a l’at- tària (ACS), obligatòria, segons mosfera cada any. l’Ordenança Solar Tèrmica (OST) de El conveni respon a la voluntat d’esta- Barcelona, a tots els nous edificis d’ha- blir un marc de col·laboració entre les bitatges de la ciutat. La mateixa nor- universitats, les institucions i les mativa municipal permet l’ús d’altres empreses per donar una resposta eficaç fonts d’energia alternatives a la solar a les exigències del canvi tecnològic. En tèrmica com a compensació, però aquest sentit, la participació de la UPC aquesta és la primera experiència en segueix l’objectiu de la Universitat de aquest sentit. col·laborar amb els sectors socioeconò- El projecte pilot d’aquest edifici del dis- mics per assegurar un dels fins de la Projecte pilot d’una instal·lació eòlica- tricte 22@, una promoció pública de docència i la recerca, com és la innova- fotovoltaica a la coberta de l’edifici de Regesa, consisteix en la instal·lació d’al- ció i la modernització del sistema pro- l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria menys tres aerogeneradors verticals de ductiu. Industrial de Barcelona. 8 B verda 114. Octubre 2007 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 9 Comença la campanya de poda Als carrers de Barcelona, hi viuen més CATEGORIES DE PODA de 150.000 arbres. La poda és, doncs, La poda s’agrupa en quatre categories una de les principals feines de mante- en funció de diversos factors: l’etapa de niment del verd de la ciutat, i es fa desenvolupament de l’arbre, el tipus de durant tot l’any. Tot i això, hi ha un poda que s’hi fa, l’època de l’any en què període extraordinari, que comença a es fa la poda, l’estat vital de l’arbre, els principis de tardor i s’acaba a principis seus condicionaments físics i espacials de la primavera de l’any següent. Així, i la tipologia vegetal a la qual pertany. doncs, aquest mes d’octubre ha comen- Aquestes quatre categories corresponen çat la campanya anual extraordinària a la poda de formació, de manteni- de poda, que s’acabarà el 31 de març de ment, excepcional i de palmeres. En el 2008. En total es podaran 45.767 arbres, període extraordinari de poda 2007- Entre l’octubre i el març distribuïts de la següent manera: 2.224 2008 es farà una poda de manteniment a Ciutat Vella, 6.226 a l’Eixample, 4.510 (arbres a partir del quart any de planta- es podaran un total de a Sants-Montjuïc, 3.349 a les Corts, ció; neteja, aclarida i seguretat) a 45.767 arbres 3.624 a Sarrià-Sant Gervasi, 2.125 a 29.953 peus, i una poda excepcional Gràcia, 3.912 a Horta-Guinardó, 4.722 a (arbres adults; reducció de capçada i Nou Barris, 5.221 a Sant Andreu i 9.834 brocada i reestructuració) a 15.814 més. a Sant Martí. Durant l’octubre s’iniciarà la poda de manteniment, que es continuarà al desembre, amb l’afegit de la poda excepcional, i ja cap al març començarà la de palmeres, que es fa a partir del tercer any de plantació i és de neteja i sanejament. B verda 114. Octubre 2007 9 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 10 Parcs i Jardins a la Mercè 2007 Un dels espectacles que es van fer a la carpa de l’estand de Medi Ambient Un any més, la Ciutat de les Persones, repòs a l’aire lliure es va convertir en el una iniciativa de Serveis Personals de lloc ideal tant per als pares i mares que l’Ajuntament de Barcelona que conver- esperaven els seus fills, que estaven teix un gran tram del Passeig de Gràcia asseguts davant l’escenari gaudint de en un model de ciutat per a la convivèn- La màgia dels parcs, com dels que espera- cia, ha estat un dels grans protagonis- ven el seu torn perquè els pentinessin. Les representacions tes de les Festes de la Mercè. En aquesta En aquesta edició de la Mercè, uns dels organitzades per Parcs ocasió, Parcs i Jardins hi ha estat pre- grans protagonistes del Passeig de les sent amb un estand que té una zona de Persones han estat un nombrós grup de i Jardins van tenir com a repòs a l’aire lliure amb bancs per des- “funcionaris enamorats de la ciutat” tema els espais verds de cansar i una altra de coberta amb un que van animar molt la festa amb escenari on durant tres dies, entre les actuacions i força gresca entrant i sor- Barcelona onze del matí i la una del migdia i tint dels diferents estands i repartint, a entre les cinc i les set de la tarda, s’han manera de petó, caramels que tenien la fet representacions relacionades amb forma d’uns llavis. Al mig del passeig hi els espais verds de Barcelona. havia un “ajuntament” amb els anima- L’espectacle, anomenat La màgia dels parcs dors-treballadors municipals entrant i i creat pel grup Ecoludic, ha comptat sortint i ocupant finestres i balcons. amb un mag instal·lat al Jardí de la Il·lusió, el clown Regant lo Blanc, uns “malabaristes de la natura” i narradors que han explicat “contes al jardí”. Aquest any, l’estand de Parcs i Jardins ha estat vinculat al de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, dedicat al reciclatge i la reducció de residus i que, com en altres ocasions, ha comptat amb uns perruquers molt sostenibles, ja que a tothom que ho va demanar el van pentinar guarnint-li els cabells amb objectes reciclats. Com que la perruqueria es va instal·lar al costat de l’estand de Parcs i Jardins, l’espai de 10 B verda 114. Octubre 2007 01bverda114 11/2/09 12:23 Página 11 Opinió L’interès per la ciència A la nostra societat, tot i la presència els nens petits o que ja aprendran a creixent de la ciència i la tecnologia, donar-hi resposta quan siguin grans. l’interès per estudiar i treballar en Per això no és estrany que a mesura que aquests camps no augmenta. Tot al creixen els interessi menys la ciència. contrari, els nois i noies cada vegada Una pregunta comporta elaborar expli- opten menys per assignatures i batxille- cacions. Sovint tenim por (nosaltres i rats de contingut científic. Aquest és els joves) de pensar en possibles respos- un problema comú a tot el món desen- tes, ja que creiem que ben segur seran volupat i la Unió Europea s’ha proposat errònies i que no val la pena intentar- com a fita l’any 2010 per invertir la ten- ho. Tanmateix, sense imaginar explica- dència. cions serà difícil que les puguem posar Les causes d’aquest desinterès són com- a prova. No és un problema que en plexes i no es pot pensar que la tendèn- interpretar un fet ho fem de manera cia es pugui canviar només a partir del diferent de l’acceptada avui per la cièn- treball a fer a les escoles. És un repte cia, mentre mantinguem el dubte i tin- també per a les famílies, les institu- guem desig per comprovar si la nostra cions ciutadanes i els gestors de la polí- idea té sentit. Si tenim curiositat per tica educativa. saber, ja trobarem dades i informa- Una de les causes d’aquest fet és la cions. La mateixa natura ens proporcio- imatge que sovint es té sobre què vol dir na proves si la sabem mirar i som capa- aprendre ciències. Normalment es con- ços de relacionar, comparar, deduir…, sidera l’antítesi del gaudi i del lleure, i però també podem preguntar a d’altres es creu que només s’aprèn ciència a o buscar a internet. l’escola, que serveix de ben poc en la Tenim molt de temps per anar apre- vida diària i que comporta saber molts nent a trobar respostes si ens hem fet noms i aplicar fórmules sense gaire preguntes. Quan a Isidor Rabi, premi sentit. Però la ciència és molt més: es Nobel de Física, li van preguntar què relaciona amb la capacitat que tenim l’havia ajudat a ser científic va respon- les persones de fer-nos preguntes i de dre: “En sortir de l’escola, totes les trobar-hi resposta. Contra el que podem altres mares jueves de Brooklin pregun- pensar, l’interès per la ciència no neix taven als seus fills: ‘Què heu après avui necessàriament de trobar-hi utilitat, a l’escola?’ En canvi, la meva mare em sinó del plaer que sentim en compren- deia: ‘Izzy, avui t’has plantejat alguna dre, un plaer exclusiu dels humans. bona pregunta?’” El coneixement científic es genera a Aviat, els diaris aniran plens dels resul- partir de plantejar-se interrogants, de tats de les proves comparatives PISA, Neus Sanmartí sentir curiositat per saber. Tota la ciu- que es fan a molts països per avaluar si catedràtica d’Educació en Ciències de l’ICE de la tat és una font de preguntes, especial- el coneixement científic dels alumnes Universitat Autònoma de Barcelona ment si la mirem amb ulls d’infant. de quinze anys és l’adequat a les neces- Quan aneu a un parc podeu comprovar sitats de la societat actual. Aquestes que els més petits no deixen de fer-ne: proves avaluen, precisament, la capaci- Per què les fulles tenen diferents tat dels nois i noies per fer-se pregun- colors? Per què es tornen marrons? Per tes, per identificar proves i per fer ser- què a uns arbres no els cauen les fulles? vir el coneixement científic per actuar Per què hi ha castanyes a la tardor?... responsablement. La millora dels resul- No és estrany que diguem que és l’edat tats dels nostres joves és un repte per a del “per què”. tots i, ben segur, passa per canviar una Si els infants es plantegen preguntes és mica com gaudim de la natura a la nos- perquè s’estan obrint al món i perquè, tra ciutat, com passem d’utilitzar-la en preguntar, noten que els adults només com un bé per consumir a utilit- estan per ells. Però aviat deixen de fer- zar-la com una font per generar conei- ne, en part perquè creixen i en part per- xement. què els adults donem contestes absur- des, de l’estil que les cigonyes porten B verda 114. Octubre 2007 11 02bverda114 11/2/09 12:24 Página 12 Comparar Agenda 21 per avançar Els indicadors de l’Agenda 21 són l’eina centra fonamentalment en la capacitat que permet avaluar el nivell de sosteni- de resoldre problemes locals. La majoria bilitat. Però també són un bon referent Barcelona ocupa el tercer lloc entre les de les dades han estat proporcionades per comparar el nivell propi amb el d’al- directament per les ciutats que han par- ciutats avaluades pel que fa a KW tres. Aquest ha estat l’objectiu del pro- ticipat en el projecte, a les quals es va instal·lats en edificis públics. A la fotogra- jecte Urban Ecosystem Europe, en què demanar que omplissin un qüestionari fia, el panell fotovoltaic de l’edifici han participat vint-i-sis ciutats europees, que es va enviar a cinquanta ciutats Novíssim de l’ajuntament. entre les quals hi ha Barcelona, i que, escollides de la manera següent: les tres mitjançant l’informe del 2006, ens per- o quatre més grans de països com met conèixer el nostre grau de sostenibi- Alemanya, Itàlia, Espanya, França i el litat en el context europeu. Regne Unit; les dues o tres més grans de la resta de països de l’Europa dels El projecte Urban Ecosystem Europe ha Quinze; les dues més grans de Polònia i estat elaborat per Ambiente Italia, un de la República Txeca, i les capitals de la institut d’investigació amb una consoli- resta dels nous estats membres. dada experiència en la planificació sos- Barcelona és la setena ciutat per nom- tenible local. El treball ha consistit en la bre d’habitants. Dels cinquanta muni- preparació d’un informe de resultats cipis escollits, es va aconseguir contac- basat en una enquesta prèvia. Aquest tar amb trenta i, finalment, es va reco- informe proporciona una valoració inte- pilar una base de dades amb uns vui- grada del medi ambient urbà en vint-i- tanta paràmetres referits a vint-i-sis sis de les principals ciutats europees i se ciutats. 12 B verda 114. Octubre 2007 02bverda114 11/2/09 12:24 Página 13 ELS INDICADORS nuclis perifèrics) encara són espais en Per seleccionar el conjunt d’indicadors un estat ambiental crític, però comen- s’ha tingut en compte la seva viabilitat, cen a posar en pràctica solucions inno- els sistemes d’indicadors europeus vadores. Un dels elements comuns més “comuns” més vàlids i actuals (Urban preocupants és la qualitat de l’aire, ja Audit, ECI, TIS-SUE, STATUS) i el marc que el 77% de les ciutats registren, com de referència que representen els com- a mínim, un “punt crític”. Els sistemes promisos d’Aalborg i l’Estratègia de tractament de les aigües residuals Ambiental Urbana de la Unió Europea. cobreixen actualment gairebé tots els Aquest conjunt inclou un total de vint habitatges de pràcticament totes les aspectes relacionats, entre d’altres, ciutats. El mateix passa amb la gestió Urban Ecosystem Europe amb la qualitat de l’aire, els habitatges dels residus, tot i que la zona escandi- proporciona una valoració connectats a un sistema de climatitza- nava i centreeuropea té un percentatge ció centralitzada de barri, el consum de recuperació d’entre el 35% i el 60%, i integrada del medi domèstic d’aigua, les zones verdes a la mediterrània, l’est d’Europa i la ambient urbà en vint-i-sis públiques i les de vianants, els “carrils Gran Bretanya, el percentatge sovint se bici”, l’ús del transport públic, els resi- situa per sota del 20%. Quant a la mobi- de les principals ciutats dus municipals generats i els que es litat, a la majoria de ciutats, els trans- europees processen mitjançant la recollida selec- ports públics els fan servir un nombre tiva, la contractació pública verda, la semblant de passatgers. Londres, París, reducció d’emissions, l’energia solar en Berlín, Madrid i Barcelona compten edificis públics i les polítiques d’estalvi amb l’extensió més significativa de d’energia, el soroll, les certificacions ferrocarrils, i Viena és la ciutat amb EMAS i ISO 14001 a les administracions una major extensió de “carril bici”: 62 públiques i el nivell d’implantació de m/100 hab., seguida de Berlín, amb 10 l’Agenda 21. m/100 hab. Quant a les àrees destina- des a vianants, sense arribar a l’extrem ELS RESULTATS d’algunes ciutats escandinaves que Un dels indicadors En una primera valoració, sembla que superen el m2/hab., algunes ciutats, utilitzats és l’extensió les grans àrees urbanes (en concret, les com Barcelona, disposen d’àrees per a dels “carrils bici” grans aglomeracions metropolitanes, vianants equivalents a 400 m2 /1.000 que atreuen molts treballadors dels hab., enfront dels 100 m2/hab. de Milà. POLÍTIQUES AMBIENTALS En les polítiques de gestió urbanística i en la manera de fer de les administra- cions públiques es registren diferències significatives entre el nord i el sud, tot i l’aparició de noves polítiques ambien- tals i de sostenibilitat a les ciutats mediterrànies. Així, s’han implantat sistemes de gestió ambiental en admi- nistracions públiques (ISO 14001 o EMAS) en algunes ciutats del centre o el nord d’Europa i a Barcelona i París. En la resta de ciutats mediterrànies i de l’Europa de l’Est, l’endarreriment és notable. Quant a les polítiques energè- tiques i la lluita per evitar el canvi cli- màtic, gairebé el 50% dels municipis enquestats han definit plans i objectius de reducció de CO2. En aquest sentit, destaquen ciutats com Barcelona i Roma, que han establert normes de construcció que incorporen l’ús de les energies renovables. Quant al seu ús en edificis públics, Barcelona ocupa el ter- cer lloc en kW instal·lats, després de Berlín i Viena, i molt per sobre de la resta de ciutats enquestades. Rosa Urpí B verda 114. Octubre 2007 13 02bverda114 11/2/09 12:24 Página 14 Josep El personatge M. Vives Enginyer agrònom “El futur està en un control integrat de les plagues” L’any 1964 es va començar a dedicar a des- D’altra banda, avui, tant les espècies lliurar les plantes de plagues i malures.Pri- ornamentals com les agrícoles general- mer,a la delegació del Ministeri d’Agricultu- ment es cultiven en grans plantacions ra,Pesca i Alimentació a Tarragona,i des del d’una sola espècie, sobretot les agríco- 1980 fins a principis d’aquest any,en què les. Tot això fa que les plantes cultiva- s’ha jubilat,com a cap del Servei de Sanitat des siguin més susceptibles als seus Vegetal de la Generalitat de Catalunya.Nin- enemics i que, per tant, calgui defen- gú millor que ell,doncs,per parlar-nos de les sar-les. Pel que fa a les plantes que no La lluita biològica s’està plagues i malures,de l’evolució dels tracta- són autòctones i que als llocs d’origen ments al llarg de més de quatre dècades i estan acostumades als seus enemics, obrint camí dels actuals mètodes de lluita integrada. aquí no ho estan. El problema és enca- ra més greu en el cas de plagues provo- Per què hem de protegir els vegetals? cades per paràsits exòtics introduïts, Els vegetals que cultivem o que veiem sobretot si no vénen acompanyats dels com a plantes ornamentals no són els seus enemics naturals. mateixos que hi havia a la natura, ja que s’han aconseguit amb hibridacions Com han evolucionat els tractaments? i seleccions. També n’hi ha molts que Moltíssim. Quan jo vaig començar, als es cultiven fora dels seus llocs d’origen, anys seixanta, la lluita contra les pla- com el blat de moro, el tomàquet i la gues estava basada en els productes fi- patata, que són plantes americanes. tosanitaris, com el DDT i els clorats, 14 B verda 114. Octubre 2007 02bverda114 11/2/09 12:24 Página 15 que ja fa anys que han desaparegut. vegetals, que fa difícil evitar l’entrada Quan es va descobrir el DDT, l’any 39, de plagues exòtiques com la del morrut van sorgir els nous productes de síntesi. de les palmeres. Els que s’utilitzaven abans eren o ex- tractes naturals o bé substàncies inor- Hi ha sistemes alternatius? gàniques, com el coure, el sofre o l’arse- La lluita biològica s’està obrint camí. Un niat. La possibilitat que al laboratori se aspecte molt interessant en aquest àm- sintetitzessin noves molècules va tenir bit és el dels enemics naturals. En un una importància enorme. Tot plegat va primer nivell, quan arriba una nova pla- Al Maresme hi ha crear l’expectativa que el problema de ga s’intenta introduir el seu enemic na- agrupacions de defensa les plagues estava resolt. tural anant-lo a buscar al lloc d’origen. En un segon nivell, es crien els enemics vegetal que estan criant Però no va ser així. naturals per fer-ne introduccions massi- enemics de la mosca Tant els insectes com els fongs i les ma- ves als camps de conreu i als hiverna- les herbes van anar generant resistèn- cles. Al Maresme hi ha agrupacions de blanca cies en un petit nombre d’individus, defensa vegetal que estan criant ene- que en ser transmeses a la seva descen- mics de la mosca blanca, i, en comptes dència afavorien l’aparició de pobla- de tractar-la amb productes de síntesi, cions resistents. Un altre efecte negatiu deixen anar el seu depredador. Hi ha va ser la introducció de noves plagues moltes multinacionals que s’han decan- per eliminació dels enemics naturals. tat per criar aquests insectes i comercia- litzar-los. El tercer nivell de lluita biolò- Quan es va començar a qüestionar l’ús gica consisteix a protegir els enemics de plaguicides? naturals no tractant amb determinats Quan es va arribar a la conclusió que, productes o en determinats moments. com a biocides que són, el seu ús indis- criminat podia ser perillós per a la salut Un mètode molt interessant és el de humana i el medi ambient. A poc a poc les feromones. es va passar d’un ús massiu dels plagui- I tant. I ha anat evolucionant molt. Les cides a una aplicació més racional, i van feromones són les substàncies que fan sorgir les estacions d’avisos agrícoles, servir els insectes per comunicar-se entre que informen els agricultors de quan ells. En la lluita contra les plagues, les s’ha de tractar. Això permet, a més, que més utilitzades són les feromones se- els anys que no hi ha una determinada xuals, que són les que segreguen les fe- plaga o malura no es tracti. melles per atreure els mascles de la seva espècie. D’entrada, serveixen per detec- Ara, quins són els mitjans més tar la presència d’una plaga instal·lant Avui no hi ha ningú que usuals de lluita contra les plagues? cartrons encolats on queden enganxats El control integrat de plagues; quan es els mascles, com és el cas del corc de la pensi que la solució a les fa ben fet, el consum de productes fito- poma. Un sistema de lluita directa con- plagues consisteix a tirar sanitaris baixa moltíssim i l’eficàcia de tra les plagues és la instal·lació de moltes la lluita contra les plagues és molt trampes per capturar els mascles i impe- un producte de qualsevol gran. Avui no hi ha ningú que pensi dir que es puguin aparellar. Actualment, manera que la solució consisteix a tirar un pro- però, el sistema més utilitzat, i el de ma- ducte de qualsevol manera. La produc- jor futur, és el de la confusió sexual. ció integrada aplica, d’entrada, mesu- Consisteix a col·locar tanta quantitat de res preventives, com la selecció de plan- feromona en una parcel·la que els mas- tes més resistents conreades en les mi- cles es desorienten i no troben les feme- llors condicions o l’aprofitament de la lles. Aquest mètode ja s’està fent servir a fauna útil contra les plagues que hi ha Catalunya en milers d’hectàrees de vinya als ecosistemes agrícoles protegint-la per lluitar contra el corc del raïm. amb productes selectius i no tractant en determinats moments. Podem aconseguir controlar les plagues amb mitjans exclusivament naturals? Els canvis ambientals, com influei- Avui dia, entenc que, si volem controlar xen en la presència de plagues? eficaçment les plagues, és necessari, en De diferents maneres. Quan les plantes moltes ocasions, continuar fent servir vegeten malament són més vulnera- productes fitosanitaris, i parlo tant bles. O sigui que, si hi ha una llarga se- d’agricultura com de plantes ornamen- quera o temperatures massa elevades, tals. Tot i això, la utilització d’aquests les plantes són més dèbils i, per tant, productes, especialment dels més perillo- fàcilment atacables pels paràsits. Això sos, s’anirà reduint, tal com demana la està passant a Catalunya amb els pins. opinió pública i propugna la política de la A causa de la sequera hi ha zones on Unió Europea en aquest camp. El futur s’han debilitat i han estat atacats de ma- està en un control integrat de les plagues, nera important per insectes perforadors amb un ús mínim de productes fitosani- i també per fongs que poden arribar a taris i en què, sobretot, s’afavoreixin els matar l’arbre. De totes maneres, molt sistemes alternatius de lluita. pitjor que el canvi climàtic és la globa- lització dels intercanvis de productes Maria Rosa Salvadó B verda 114. Octubre 2007 15 03bverda114 11/2/09 12:46 Página 16 B verda La feina dels jardiners de Barcelona Crassula ovata Fulla de Ficus d(=ru Cpraacsesau lvaa rp.o prutubleascceean)s 16 B verda 114. Octubre 2007 03bverda114 11/2/09 12:46 Página 17 CIUTAT VELLA LES CORTS GRÀCIA Poda d’arbrat Jardins de la Creu de Pedralbes Jardí d’Àustria A la pl. Pau Vila s’ha fet una poda d’ai- S’han fet feines de retallada als 400 m Per millorar la qualitat de l’enjardina- xecament de capçada a 12 Parkinsonia acu- de tanca vegetal que hi ha en aquests ment s’han desherbat els parterres i leata. Aquesta feina de manteniment jardins. s’han arreglat els camins. també s’ha fet en 14 arbres de la matei- xa espècie situats al Pas de sota Carrer Ardena Park Güell Muralla. Aquest és un dels carrers que passen S’han desherbat els parterres amb plan- sota els talussos que baixen de la Ronda tes aromàtiques que hi ha a la zona d’ac- Parc de la Ciutadella de Dalt. Per naturalitzar-los s’hi han cés a la ctra. del Carmel, s’han alliberat Les últimes feines de manteniment que plantat 7 Brachychiton populneum en de vegetació les columnes de les coves de s’han fet en aquest parc han consistit alineació, 1 alzina (Quercus ilex) i 57 la zona superior de la pl. de la Natura i en la plantació d’un parterre de gespa arbustos de les espècies Teucrium fruticans s’ha renovat la vegetació dels parterres de 350 m2 situat davant del Museu de i Elaeagnus pungens ‘Reflexa’. També que hi ha a l’accés al viaducte amb espè- Geologia, la retallada de la tanca vege- s’han desbrossat els 800 m2 de superfí- cies aromàtiques i crasses: 133 romanins tal que envolta l’àrea d’esbarjo per a cie d’aquest talús. (Rosmarinus officinalis), 70 Rosmarinus offici- gossos i la plantació de pans de gespa nalis ‘Prostratus’ i 50 Aloe saponaria. als parterres de diferents espais del Plaça Reina Maria Cristina parc. Els últims treballs de manteniment que HORTA-GUINARDÓ s’han fet en aquesta plaça han consistit Parc del Laberint d’Horta en la poda de realçament del grup d’at- Per adequar l’espai on es dipositen els EIXAMPLE zavares (Agave americana) i l’escatada i fems per adobar la vegetació del parc Gran Via de les Corts Catalanes neteja dels parterres. s’ha construït un mur de pedra i una Després dels plàtans, la tanca vegetal porta nova. de pitòspor (Pittosporum tobira) que enjar- SARRIÀ-SANT GERVASI dina els laterals d’aquesta avinguda Jardins de Can Senillosa Treballs de neteja n’és un dels principals elements orna- En aquests jardins, s’hi han plantat 55 Al c. Murtra s’han eliminat les males mentals. Per mantenir-ne la qualitat nous arbustos: 36 abèlies (Abelia floribun- herbes, s’han retallat els arbustos i s’han s’han fet feines de retallada per contro- da) i 18 Teucrium fruticans. netejat les plantes de fulles seques en lar la brotada primaveral i també de una superfície enjardinada de 230 m2; sanejament general dels 4.000 m de Plaça de Can Castelló als Jardins de Lugo s’han eliminat les tanca que hi ha entre la pl. d’Espanya i Els grups arbustius que hi ha en aques- males herbes, s’han retallat els arbustos el c. Marina. ta plaça s’han completat amb noves i s’han entrecavat els parterres, i al c. Fei- plantacions: 66 aràlies del Japó (Fatsia joo s’han eliminat les males herbes. SANTS- MONTJUÏC japonica), 6 Ruscus hypoglossum, 2 Elaeagnus Carretera de Montjuïc pungens i 110 llorers (Laurus nobilis). Amb l’objectiu de millorar l’espai s’han plantat espècies vivaces (200 Coreopsis Jardins de Sarrià Vell lanceolata i 100 Rudbeckia hirta) als esco- L’ornamentació d’aquests jardins s’ha cells on hi ha palmeres Washingtonia i als millorat amb la plantació de 80 bala- parterres de la pl. Miramar. dres (Nerium oleander). Carretera de Miramar Turó Park L’enjardinament d’un parterre que es va La retirada de branques mortes o exces- veure afectat per un camió s’ha renovat sivament baixes, que podien afectar la amb la plantació d’espècies suculentes: circulació dels usuaris d’aquesta zona 350 Lampranthus peersii. verda, així com d’alguns arbres en mal estat, ha millorat la qualitat de l’enjar- dinament. Plaça Pau Vila B verda 114. Octubre 2007 17 03bverda114 11/2/09 12:46 Página 18 1. Gran Via de les Corts Catalanes 2. Carretera de Miramar 3. Jardins de la Creu de Pedralbes 4. Jardins de Can Senillosa 5. Jardí d’Àustria 6. Parc del Laberint d’Horta 7. Carrer sa Tuna 8. Plaça Ferran Reyes 9. Carrer Andrade 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 18 B verda 114. Octubre 2007 03bverda114 11/2/09 12:46 Página 19 NOU BARRIS SANT ANDREU SANT MARTÍ Carrer sa Tuna Plaça Ferran Reyes Carrer Eduard Torroja A l’espai verd que hi ha a l’altura del Les feines de manteniment i millora, S’han eliminat les males herbes i s’han c. Palamós s’han hagut d’arreglar els consistents en la retallada de les tan- retallat els arbustos. Aquestes feines bancs fets malbé per actes vandàlics. ques vegetals a base de pitòspor també s’han fet a la pl. dels Porxos i al També s’han eliminat les pintades. (Pittosporum tobira) que hi ha en aquesta c. Andrade. plaça, s’han dut a terme dins del pla de Carrer Pedrosa formació continuada dels jardiners i Carrer Concili de Trento A l’altura del c. Aiguablava s’ha recupe- jardineres dels districtes 8 i 9 de la ciu- Amb l’objectiu de millorar l’estètica de rat un parterre proper a l’estació de tat. l’arbrat i evitar perills als vianants s’ha metro de la Trinitat Nova i s’ha plantat fet una poda d’aixecament de capçada a arbrat: 3 Prunus cerasifera ‘Atropurpurea’ i Jardins Massana un total 15 exemplars d’arbres i palmeres. 1 Brachychiton populneum. Per millorar la qualitat del verd d’a- quests jardins, s’hi han plantat espè- Plaça Soledad Gustavo Neteja de vegetació forestal cies d’ombra (940 Ophiopogon japonicus) en Els últims treballs de manteniment Aquests treballs s’han fet en una super- un parterre cobert per les capçades dels han consistit en la neteja dels 39 esco- fície total de 20.000 m2: 8.000 a la arbres que l’envolten. cells que hi ha en aquesta plaça. zona del c. Pedraforca i 12.000 als c. Cantera i Mirador de Torre Baró. Plaça Assemblea de Catalunya Carrer Selva del Camp S’ha fet una poda d’aclarida i aixeca- S’han fet feines de retallada en una Carrer Garbí ment de capçada als 36 pins pinyers tanca vegetal de 200 m feta a base de Als 12 pins de gran port que hi ha en (Pinus pinea) que hi ha en aquesta plaça. buguenvíl·lea (Bougainvillea sp.). aquest carrer se’ls ha fet una poda de neteja i aclarida per afavorir l’entrada Plaça d’Islàndia de llum a la capçada i evitar la caiguda En els jardins d’aquesta plaça també de branques seques o en mal estat. s’han plantat espècies d’ombra en un parterre cobert per les capçades dels arbres. En aquest cas, les plantacions s’han fet amb 150 Miscanthus sinensis var. zebrinus. B verda 114. Octubre 2007 19 03bverda114 11/2/09 12:46 Página 20 La recuperació Espai metropolità del Llobregat Situació actual i recreació gràfica de l'estat pre- vist un cop fetes les actuacions incloses en el projecte de recuperació al tram 2. La imatge correspon a un tram de riu situat a Sant Joan Despí. El Llobregat, amb els seus 170 km de la Recuperació i Conservació del Riu Llo- recorregut, és un dels principals rius de bregat, el 29 d’agost del 2006, permetrà Catalunya i el més important de la xarxa recuperar-lo com a corredor biològic i hidrogràfica de l’àrea metropolitana de connector dels principals espais naturals Barcelona. Històricament ha estat un de l’àrea metropolitana, com són el mas- L’objectiu és generar un element estructurador del territori i un sís de Garraf-Ordal, la serra de Collserola important motor de desenvolupament i el delta del Llobregat, i com a espai per espai naturalitzat que agrícola i industrial. A partir dels anys a l’ús públic i la relació ciutadana en un millori la connexió amb cinquanta, la manca de planificació en el entorn altament humanitzat. creixement de les poblacions i la pèrdua les principals de qualitat de l’aigua per usos i aboca- El Consorci per a la Recuperació i Con- poblacions i espais ments inadequats van convertir l’entorn servació del Riu Llobregat, que compta del riu en un espai degradat i marginal. amb un pressupost inicial de 12 milions públics adjacents Avui podem mirar el seu futur amb espe- d’euros, està format per la Mancomuni- rança. La constitució del Consorci per a tat de Municipis de l’AMB, l’Entitat Me- 20 B verda 114. Octubre 2007 03bverda114 11/2/09 12:46 Página 21 tropolitana del Medi Ambient, el Con- (al límit dels termes municipals de Sant sell Comarcal del Baix Llobregat, els de- Joan Despí i Sant Boi de Llobregat) i el partaments de Política Territorial i pont de l’autovia C-31 a l’Hospitalet de En el primer tram de riu Obres Públiques i de Medi Ambient i Llobregat, i afecta també els municipis es manté i es recupera el Habitatge de la Generalitat de Catalu- de Sant Joan Despí, Cornellà de Llobre- nya, el Ministeri de Medi Ambient i la gat i el Prat de Llobregat. Les principals circuit de camins que Diputació de Barcelona. La Mancomu- diferències amb el tram 1 són la lineali- voregen les riberes nitat de Municipis s’ocupa de gestionar tat del seu curs i una major amplada del els projectes de recuperació dels dos pri- llit fluvial. Comparteix, però, la situa- mers trams. El denominador comú dels ció d’aïllament amb l’entorn immediat dos projectes és generar un espai natu- i l’escàs ús ciutadà. ralitzat i coherent que millori la conne- En línies generals, el projecte planteja xió amb les principals poblacions i es- dos camins bàsics a cada marge. Un al pais públics adjacents. costat de la llera, només per a vianants i bicicletes, i un altre de paral·lel, més EL PRIMER TRAM allunyat, amb un ús mixt de vianants, Aquest tram del riu, de 8,2 km de longi- bicicletes i vehicles de servei. Tots dos tud, entre el Pont del Diable (Martorell) estaran connectats per rampes o baixa- i la riera de Rubí (Castellbisbal), passa dors que permetran alternar recorre- pels termes de Martorell, Sant Andreu guts. Altres elements destacats de la de la Barca, Corbera de Llobregat, Palle- proposta són la restauració de l’accessi- jà i Castellbisbal, i es caracteritza, en bilitat fluvial; la construcció d’una pas- relació amb el tram 2, per una cubeta sera al costat del sòcol del pont de la més estreta, talussos pronunciats i una C-245, que permetrà als vianants traves- morfologia fluvial força més sinuosa. sar el riu, i la formació d’una llera d’ai- Per fer-lo accessible es manté i es recu- gües baixes meandriforme, a partir de pera el circuit de camins que voregen les la construcció d’esculleres deflectores Un element destacat riberes i d’altres que connecten amb les (per desviar el corrent) que facilitaran de la recuperació del poblacions confrontants. L’accés de via- que el mateix riu modeli progressiva- nants pel marge esquerre es fa, bàsica- ment els meandres. Els deflectors ac- segon tram de riu és la ment, aprofitant el recorregut de l’ano- tuaran també com a punts d’expansió restauració de menat camí de la Via Augusta. També de la vegetació de ribera. s’incorporen al projecte els camins de la Aquestes són, a grans trets, les línies de l’accessibilitat fluvial riera de Palau (entre Martorell i San An- treball per a la recuperació de l’espai dreu de la Barca) i de la riera de Corbera. fluvial del Llobregat. El projecte preveu L’accés de vianants pel marge dret co- que les actuacions es puguin fer de ma- mença sota els horts de Ca n’Albareda nera independent, però sempre des d’u- (Castellbisbal) i des d’allà va a buscar el na visió global i integrada, perquè no- camí de Pallejà. Una de les actuacions més la suma de totes conduirà a l’estadi destacades del projecte, en aquest tram, més proper possible a la recuperació és la recuperació de les basses de recàr- mediambiental del riu i el seu entorn. Localització dels dos rega de l’aqüífer del meandre de Ca Les obres van començar el setembre pas- trams que conformen el n’Albareda, amb la recreació d’una zona sat i s’acabaran a finals del 2008. A par- d’aiguamolls. tir de llavors encara haurà de passar un projecte de recuperació temps perquè la natura completi el pro- mediambiental de l'es- EL SEGON TRAM cés que s’inicia amb aquests projectes, pai fluvial del riu Llobregat a la comarca El segon tram, de 6,5 km, transcorre però el nou futur del Llobregat ja no té marxa enrere. del Baix Llobregat. entre el viaducte del tren d’alta velocitat B verda 114. Octubre 2007 21 04bverda114 11/2/09 12:20 Página 22 Les noves Reportatge espècies d’arbrat viari Si hi ha un factor constant, diferenciador i definito- ri de Barcelona és la presència massiva d’arbres als carrers. Allò que anomenem genèricament arbrat viari, i que des de finals del segle XIX ha anat aug- mentant i sobretot des de finals del segle XX ha evolucionat quant a la varietat d’espècies. Parcs i Jardins ha establert un protocol per poder avaluar la idoneïtat de cadascuna a la nostra ciutat. Plàtans a la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquesta espècie és la majoritària en l’arbrat viari de Barcelona Considerem arbrat viari tot l’entramat de vegades es troben plantats en suport d’arbres plantats en alineació al llarg de d’escocell, tot i que és freqüent trobar- les voreres dels carrers, ja siguin de vo- los al llarg de mitjanes sobre paviments rera ampla, mitjana, estreta o grans tous, sauló o gespes, com és el cas de avingudes. Aquests arbres, la majoria l’avinguda Diagonal. 22 B verda 114. Octubre 2007 04bverda114 11/2/09 12:20 Página 23 llida. A partir d’aquest moment serà utilitzada preferentment i proliferarà als carrers. En són bons exemples, a Barcelona, el plàtan (Platanus x hispanica), l’om de Sibèria (Ulmus pumila) i, més re- centment, el lledoner (Celtis australis). Que el criteri sigui tan bàsic no implica que aquestes tres espècies no siguin vàli- des per a l’arbrat viari. Ben al contrari, ja que han demostrat sobradament que tenen qualitats i característiques per for- mar part de la cara amable dels carrers. Robinia pseudoacacia No oblidem que, encara ara, estem en “Bessoniana” un procés d’experimentació. L’evolució del verd urbà, entre ell l’arbrat viari, és constant. Conceptes com sostenibilitat o índex de biodiversitat són recents, i la seva introducció en l’urbanisme de la ciutat està començant. Ens situem, doncs, en un escenari en què onze espè- cies representen el 76% del total dels ar- bres; d’aquestes onze, el plàtan repre- senta el 44%, i el lledoner, el 15%. Hi ha un grup al voltant del 24% del total (37.000 arbres) format per 131 espècies. LES NOVES ESPÈCIES Parcs i Jardins compta amb un Pla de Gestió per a l’Arbrat Viari que s’actualit- Aproximadament cap als segles XVI o za anualment i que, entre altres coses, XVII trobem la primera licitació d’una preveu la substitució progressiva de cer- obra pública l’objecte de la qual era la tes espècies en funció de diferents crite- plantació de pollancres al llarg de la ram- ris, com la reducció del percentatge de bla de Barcelona; no obstant, no és fins a les de major presència. L’objectiu és Les noves espècies han de mitjans del segle XIX i l’inici del XX que, augmentar el nombre d’espècies pre- tenir una puntuació igual associat al desenvolupament urbanístic sents als carrers i contribuir, d’aquesta de l’Eixample barceloní, apareix massi- manera, a l’augment de la biodiversitat o superior a 14 punts (el vament l’arbre als nous carrers. Dins a la ciutat tot equilibrant el percentatge màxim és 20) i un d’aquest procés, però, el ritme d’implan- d’espècies. tació de l’arbrat viari no ha estat cons- percentatge de falles La selecció de les noves espècies parteix tant; ha sofert diverses aturades, i no d’aquesta situació. Parcs i Jardins actua inferior al 3% sempre ha anat lligat al creixement ur- com a consultor i fa el seguiment dels banístic de la ciutat. projectes i les obres que contenen verd Si el desenvolupament urbanístic de que s’executen a la ciutat. Això li per- l’Eixample barceloní va tenir aspectes met proposar als diferents actors muni- de modernitat i responia fins i tot a cer- cipals que encarreguen l’elaboració dels ta planificació, el frenesí constructiu projectes urbans la seva participació en que havia de donar cabuda a tot el mo- la implantació de noves espècies per in- viment d’immigració interior de les dè- troduir-les en els projectes de noves ur- cades dels cinquanta, seixanta i setanta banitzacions i reurbanitzacions de ca- es va produir en un marc d’autèntic rrers. caos administratiu i urbanístic. D’altra banda, Parcs i Jardins introdueix Quant al creixement de l’arbrat viari, aquestes noves espècies en tasques de l’any 1958, a Barcelona hi havia uns manteniment prèviament planificades 60.000 arbres plantats als carrers. L’any amb espècies tradicionals. Actualment, onze espècies 1975, aquesta xifra amb prou feines havia Un altre aspecte de selecció és el port de assolit els 70.000 exemplars. No és fins al representen el 76% del l’arbre en funció de l’amplada de la vo- 1980 que s’inicia un creixement especta- rera. Així, per a voreres d’entre 2,5 i total dels arbres de cular en el nombre d’arbres presents als 3,5 m es trien espècies de port petit, de Barcelona; d’aquestes, el carrers, i s’aconsegueixen els 100.000 menys de 6 m d’alçada, plantades a una exemplars l’any 1987, s’arriba als 150.000 distància de 7 m. En el cas de voreres plàtan representa el 44%, i l’any 2000 i s’assoleix el primer sostre, més grans (fins a 6 m), el port triat és el el lledoner, el 15% establert en 155.000 arbres, el 2004. mitjà, entre 6 i 10 m d’alt, i la separació entre els arbres és de 9 m. Finalment, ESPÈCIES MAJORITÀRIES en el cas de voreres superiors als 6 m El fet que una espècie arreli amb facili- d’amplada, el port dels arbres és gran, tat i vegeti uns quants anys en l’entorn superior als 10 m d’alçada, i la separació urbà sense ocasionar problemes visibles entre exemplars és de 13 m. Tot i això, a li dóna molts punts a l’hora de ser esco- l’hora de triar les espècies, el port de B verda 114. Octubre 2007 23 04bverda114 11/2/09 12:20 Página 24 desenvolupament natural és tan sols in- dicatiu, ja que en molts casos no se’n té experiència a la ciutat. Fins i tot és pos- sible que arbres d’un port concret, ja si- gui gran, mitjà o petit, es comportin de manera diferent per adaptar-se a la si- tuació d’arbrat viari. Per tant, també es té en compte l’experiència de municipis propers que hagin plantat arbres que no estiguin presents als carrers de Barcelo- na. SEGUIMENT DE LES PLANTA- CIONS Per fer el seguiment dels arbres de no- ves espècies que es planten a Barcelona, Parcs i Jardins estableix dos sistemes de control: una fitxa general de seguiment de la totalitat de les plantacions, on fi- gura el districte, la ubicació i el nom de l’obra, l’empresa que la du a terme, l’es- pècie arbòria, les unitats plantades, la mida (circumferència en cm a 1 m d’al- çada), la data de plantació i les dates de Un dels exemplars de Corylus colurna la primera, segona i tercera revisió. plantats al c. Caballero També es fa una fitxa especifica per a cada obra, on consta la data de revisió, el nom i el tram de carrer que es revisa, el suport (si es tracta d’un arbre plantat en escocell, sauló o parterre), l’amplada l’estàndard, sense que això vagi en de- de vorera, l’espècie, la mida de l’arbre, triment de la bona disposició de l’arbre la data de plantació, la mida en la pri- per adaptar-s’hi. Tanmateix, sí que pot mera revisió, el nombre de falles (exem- ajudar a determinar quin és el compor- plars morts) en termes absoluts i en tament de l’espècie a la nostra ciutat, i, percentatge, l’estat fitosanitari i el per tant, ha de figurar com a part de les La selecció d’una espècie port. Totes aquestes dades permeten conclusions de cada un dels informes es fa en funció de la seva “puntuar” el comportament de l’arbre elaborats. i, per tant, en molts casos, el de les no- En aquest sentit, el creixement de l’ar- situació i del port de ves espècies introduïdes als carrers de bre és considerat un aspecte més del seu l’arbre segons l’amplada de Barcelona. Així, un arbre té 10 punts si comportament en l’entorn d’arbrat via- no presenta cap afectació fitosanitària, ri i es qualifica segons els següents pa- la vorera 5 si està afectat per una plaga o malura ràmetres: creixement lent: de 0,5 a que no n’altera el procés vegetatiu, i 2 si 2 cm/any; creixement mitjà: de 2 a aquest procés es veu afectat. Quant al 3,5 cm/any, i creixement ràpid: port de l’arbre, la puntuació és 10 si més de 3,5 cm/any. Les espècies consi- conserva el 100% de la copa, 6 si en con- derades “acceptables” seguiran el seu serva el 75%, 2 si en conserva el 50% i 0 curs i són sotmeses a les revisions prè- si només en conserva el 25%. viament establertes. Les espècies consi- derades “descartables” són sotmeses a QUINES ESPÈCIES ES TRIEN? debat per determinar si la causa de la Les revisions i els consegüents informes dificultat d’adaptació és o no inherent a es fan cada sis mesos. Les conclusions l’espècie i prendre les decisions que se’n sobre la idoneïtat de cada espècie s’esta- derivin. bleixen basant-se en els següents parà- metres: una espècie amb un percentat- Resum del treball final del Curs de Postgrau de ge de falles superior al 3% –que és la Gestió d’Espais Verds 2007 a la UPC elaborat per mitjana de baixes anual en l’arbrat via- Jordi Santiago Lozano, de la Direcció Tècnica de ri de la ciutat– és descartada, i solament Parcs i Jardins. són acceptades les espècies que obtenen una puntuació igual o superior a 14 punts i amb un percentatge de falles in- ferior al 3% pel que fa al total d’exem- Hi ha un grup d’arbres, al plars plantats a la ciutat. voltant del 24% del total Respecte al creixement dels arbres, el camp on cal indicar quina és la seva (37.000 exemplars), mida no està relacionat, en principi, format per 131 espècies amb cap sistema de puntuació, ja que cada espècie reacciona en cada entorn creixent d’una manera que pot no ser 24 B verda 114. Octubre 2007 04bverda114 11/2/09 12:21 Página 25 Fulles de Corylus colurna En total s’està assajant la introducció de Corylus colurna, Chitalpa tashkentensis, Koel- peus de Pyrus calleryana ‘Chanticleer’ als 12 noves espècies, que han estat selec- reuteria paniculata ‘Fastigiata’, Pyrus calle- carrers Montevideo i Abadessa Olzet, 55 cionades per la seva similitud botànica riana ‘Chanticleer’, Rhus typhina ‘Dissec- peus de Corylus colurna al carrer Caballe- amb altres que han donat bons resultats ta’, Robinia pseudoacacia ‘Bessoniana’, Ul- ro, 51 peus d’Acer freemanii ‘Autumn Bla- en l’arbrat viari de Barcelona i també mus Lutece® ‘Nanguen’, Tabebuia hep- ze’ a la carretera de Collblanc (entre la per l’experiència d’altres municipis taphylla i Zelkova serrata ‘Green Vase’. D’a- Travessera de les Corts i la Torre Meli- amb unes condicions ambientals sem- questes 12 espècies, ja n’hi ha 6 de plan- na), 4 peus d’Acer monspessulanum al blants a les de la nostra ciutat. Les espè- tades: 6 peus de Tabebuia heptaphylla a la carrer Lluc i 25 peus de Chitalpa tashken- cies són: Acer freemanii ‘Autumn Blaze’, Via Trajana i als carrers Conreria i An- tensis al carrer Selva. En total s’han Acer monspessulanum, Acer platanoides ‘Glo- drea Doria, 25 peus de Robinia pseudoaca- plantat 273 exemplars. bosum’, Catalpa bignonioides ‘Bungei’, cia ‘Bessoniana’ a la Via Trajana, 107 B verda 114. Octubre 2007 25 04bverda114 11/2/09 12:21 Página 26 Més i millors Paisatgisme parcs a Barcelona Des de finals del setembre passat, Barcelona compta amb un nou parc, el Jardí del Barri de la Primavera, al Poble-sec, i amb un gran espai verd millorat al districte de l’Eixample, el Parc de Joan Miró, que s’ha rehabilitat integralment i ha guanyat superfície. Dos fets sens dubte positius per a la qualitat de vida dels barcelo- nins i barcelonines. El Parc de Joan Miró, construït sobre els ria i sobre les infraestructures, així com L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la tercera terrenys que ocupava l’antic escorxador també sobre els espais dedicats a jocs i tinenta d’alcalde i presidenta de Parcs i Jardins, de la ciutat, es va inaugurar l’any 1983 i a activitats esportives. El Parc de Joan Imma Mayol, en el seu recorregut pel Jardí del té una superfície de 4,71 hectàrees. Les Miró es caracteritza pel fet d’estar con- Barri de la Primavera obres de rehabilitació integral han figurat com un espai amb diverses suposat intervencions sobre la jardine- àrees molt especialitzades, de les quals 26 B verda 114. Octubre 2007 04bverda114 11/2/09 12:21 Página 27 Nou espai de gespa del Parc de Joan Miró són responsables diferents organismes nies (Robinia pseudoacacia umbelifera), llo- municipals, que són els que han inter- rers (Laurus nobilis) i marfulls (Viburnum vingut en les obres: Parcs i Jardins de tinus), entre altres espècies– i s’han Barcelona, Sector de Medi Ambient i millorat les gespes existents i se n’han ProEixample, S. A. Les obres de remo- implantat de noves a l’aparcament del delació han suposat una inversió de c. Tarragona. També s’han plantat 3.173 4.296.175 euros. vivaces i 2.198 entapissants. ACTUACIONS EL JARDÍ DEL BARRI La superfície del Parc de AL PARC DE JOAN MIRÓ DE LA PRIMAVERA Joan Miró ha augmentat Entre les actuacions fetes destaca l’aug- El terreny on s’ha construït el parc està 2 ment de la superfície del parc en situat entre el pg. de Miramar, el camí en 6.000 m 6.000 m2 mitjançant la creació d’una de la Font Trobada, el pg. de Montjuïc i praderia o gran catifa verda sobre la la prolongació del c. Nou de la Rambla. llosa de l’aparcament i el dipòsit d’ai- Partint de la topografia existent, molt gües pluvials. Es tracta d’una gran accidentada i amb un fort desnivell superfície de gespa elevada del terra per entre el camí de la Font Trobada i el pg. preservar-la i també per minimitzar de Montjuïc, i de la plataforma forma- l’impacte de les servituds vinculades da per la coberta del nou parc de neteja als serveis del subsòl. S’ha construït soterrat que s’ha construït en aquest una àrea de joc infantil accessible i mateix espai, el projecte ha consistit en integradora de 468 m2, que és la sisena la creació d’una zona verda amb de què disposa el parc; una nova àrea infraestructures i instal·lacions de jardí de gossos, amb un superfície de 720 urbà. Per aconseguir un conjunt visible m2, i cinc rampes per fer el recinte i de més fàcil accés, s’han fet canvis accessible a tothom. Altres aspectes topogràfics per suavitzar els talussos importants són el cobriment de les dues existents. La superfície total d’inter- pistes poliesportives amb una estructu- venció ha estat de 19.530 m2, dels quals ra metàl·lica que permetrà fer servir 13.490 són zona verda, que compta amb l’espai en dies de pluja, la construcció una àrea de joc infantil accessible de de nous vestidors, la creació d’un cir- 500 m2 i un espai d’esbarjo per a gossos cuit d’activitat física de 700 m, la ins- de 400 m2. tal·lació de reg automatitzat a tot el Pel que fa a l’enjardinament, s’han parc, alimentat per aigües procedents plantat prop de 300 arbres i arbustos i del subsòl de la ciutat, la construcció vivaces de tipus mediterrani, amb espè- d’un moll de descàrrega per als conteni- cies seleccionades per la seva bona dors de deixalla vegetal, la millora del adaptació i resistència a l’entorn urbà i Al Jardí del Barri de la paviment amb la reposició de sauló a al clima de la ciutat. En són uns quants Primavera, s’hi han plantat tot el parc, la substitució de papereres i exemples el pi blanc (Pinus halepensis), bancs, la instal·lació d’una nova senya- l’alzina (Quercus ilex) i l’àlber (Populus uns 3.000 arbres lització i la remodelació i augment de alba), entre els arbres, i el llentisc l’enllumenat. Quant a la jardineria, (Pistacia lentiscus), entre els arbustos. La s’ha fet una poda d’aclarida als arbres i construcció d’aquest parc ha tingut un a les enfiladisses de la pèrgola, s’han cost de 2.812.000 euros. plantat 18 arbres i 611 arbustos –robí- B verda 114. Octubre 2007 27 05bverda114 11/2/09 12:21 Página 28 Els arbres Eduquem per a la sostenibilitat de Gràcia Els arbres són un element fonamental de les nostres ciutats. ‘L’arbrat d’alineació a la vila de Gràcia’ és un treball de botànica fet als voltants de l’IES Vila de Gràcia per Martí Olivé Gallart durant el curs passat, en què va estudiar segon de Batxillerat, i que ens permet conèixer les espècies arbòries d’aquesta zona de la ciutat. L’arbrat d’alineació a la vila de Gràcia és, sobre- En el treball s’explica quines espècies tot, una feina molt completa i aprofun- d’arbres hi ha als carrers i places dels dida, que mereix amb escreix els guar- voltants de l’IES Vila de Gràcia, com són dons que ha rebut. Va aconseguir el pre- i on està situat cada exemplar. També mi del novè Fòrum de Treballs de Recer- inclou informació sobre els beneficis ca del districte de Gràcia, organitzat pel ambientals que aporten els arbres a les Centre de Recursos Pedagògics; el van ciutats; el coneixement que en té la po- seleccionar per ser exposat a l’auditori blació i les tasques que han de dur a ter- de la Biblioteca Jaume Fuster, i va rebre me els encarregats de la gestió i el man- el premi de l’associació INICE (Institut teniment dels arbres de Barcelona. Fi- d’Investigacions Científiques i Ecològi- nalment, també incorpora un treball ques) a través de la selecció feta per l’I- sobre el tipus de grans de pol·len d’algu- MEB (Institut Municipal d’Educació). nes de les espècies estudiades, especifi- Els arbres de la pl. Rius i Taulet han estat estu- diats en el treball 28 B verda 114. Octubre 2007 05bverda114 11/2/09 12:21 Página 29 ca quins són els arbres que provoquen científic i els noms comuns en català, al·lèrgies i inclou un herbari. castellà, euskera, anglès i francès; la família botànica a la qual pertany l’es- QUANTS I QUINS pècie; la procedència, les utilitats i el ARBRES HI HA? color o colors (segons l’estació) de les fu- El treball s’ha fet a l’espai comprès entre lles; les necessitats de cultiu; la descrip- la Via Augusta, la Rambla de Prat, l’av. ció, i el lloc on es troba a la zona estu- Diagonal, el c. Còrsega, el c. Gran de diada de Gràcia. Al costat de la fitxa hi En el treball s’explica Gràcia i el c. Torrent de l’Olla fins a la ha una mostra de les fulles i les flors. Travessera de Gràcia. En aquest espai, a quines espècies d’arbres hi més dels arbres d’alineació dels carrers, LES CONCLUSIONS ha als carrers i places dels que han estat estudiats per zones, tam- De les conclusions, és interessant desta- voltants de l’IES Vila de bé s’han estudiat els que enjardinen les car la incidència en la societat dels ar- places Gal·la Placídia, Sant Miquel, Rius bres de la ciutat. En aquest sentit, l’es- Gràcia i Taulet, Narcís Oller i Nicolás Salmerón tudi revela el poc coneixement que te- i els Jardins de Salvador Espriu. En total nen els alumnes d’ESO sobre les espècies hi ha tres-cents quaranta arbres de tren- d’arbres que hi ha als carrers i places, ta-una espècies. La distribució dels dife- un fet que posa de manifest la necessitat rents exemplars es presenta en forma de d’una major educació ambiental. llista i també d’una manera visual mit- Aquest desconeixement també s’observa jançant mapes de localització. en les persones adultes. Segons les da- 1. Fitxa d’una espècie 2. Mostra de l’herbari 1. 2. des del treball, una gran part de la po- ELS ARBRES A LA CIUTAT blació valora positivament la presència Un cop analitzada la quantitat, la situa- de zones arbrades a la via pública, cosa ció i les diferents espècies arbòries, el que denota que, tot i el desconeixement treball dedica tot un apartat a la impor- de les espècies, hi ha una certa sensibili- tància ambiental dels arbres en el medi tat mediambiental que aprecia el fet de urbà. Partint de la ciutat com a ecosiste- viure en un entorn més natural. També ma, es descriuen els beneficis ambien- es constata que la majoria de la població IES Vila de Gràcia tals dels arbres d’alineació, les estadísti- és contrària a la pèrdua de zones verdes ques mediambientals de Barcelona, els en benefici de la construcció d’edificis, i arbres que poden resistir els seus princi- que entre la ciutadania predomina la pals elements contaminants i la incidèn- idea que és important que es plantin ar- cia en la societat de les zones arbrades de bres a la ciutat, ja que milloren l’estètica la ciutat: el grau de coneixement dels ar- i fan front a la contaminació. bres per part de la població, el grau d’ac- L’últim comentari de les conclusions és ceptació de les zones arbrades i els avan- significatiu: “Crec que és important dir tatges i inconvenients de tenir arbres en que aquest treball m’ha ajudat a mirar una ciutat. Finalment, hi ha un capítol el cel i el terra de la ciutat: el cel per dedicat al pol·len, que conté els resultats veure les fulles, els troncs, els fruits que d’un estudi microscòpic de mostres d’ar- ens envolten, i el terra per adonar-me bres de l’àrea estudiada de Gràcia. que, a part d’asfalt i ciment, hi ha és- sers vius com els arbres, que són im- L’HERBARI prescindibles per a la nostra salut, i cal És l’element que completa el treball, i que els respectem i els protegim.” inclou les espècies arbòries estudiades, cadascuna amb una fitxa amb el nom B verda 114. Octubre 2007 29 05bverda114 11/2/09 12:21 Página 30 Les begònies Apunts de jardineria Les begònies són plantes molt ornamentals ori- ginàries de les regions tropicals i subtropicals excepte Austràlia i la majoria de les illes de l’o- ceà Pacífic, i les trobem des del nivell del mar fins a tres mil metres d’altitud. En els últims dos-cents anys, diverses espècies de begònies cultivades han originat, gràcies a la selecció artificial, més de deu mil híbrids i cultivars. La major part de les begònies són plan- són unisexuals, masculines o femeni- tes herbàcies, vivaces, de mida petita o nes, però situades, unes i altres, a la mitjana, proveïdes generalment de ri- mateixa planta. Les masculines tenen zoma o de tubercle, encara que algu- un gran nombre d’estams de color groc nes poden arribar a ser més o menys intens al centre de la flor. llenyoses i tenir un port arbustiu o Tot i que la majoria de begònies preferei- penjant. xen humitat i situacions ombrejades, al- Les fulles presenten formes diverses, gunes espècies toleren molt bé períodes poden ser ovalades, arrodonides o allar- de sequera. Totes volen llocs molt llumi- gades i estretes, però la seva principal nosos, temperatures suaus, ambients característica és la asimetria, present amb un cert grau d’humitat, substrats en la majoria de les varietats. lleugers i airejats, adobats equilibrats i Les flors de les begònies poden ser de co- regulars en èpoques de màxima floració i lor blanc, rosa, vermell, taronja o groc, regs habituals, però no pas excessius. 30 B verda 114. Octubre 2007 05bverda114 11/2/09 12:21 Página 31 Begonia semperflorens Depenent del lloc on ens trobem, les be- al jardí i en interiors, sempre que les si- gònies tindran un comportament dife- tuem en zones de mitja ombra i arrece- rent. Si la temperatura no és excessiva- rades del vent i els corrents d’aire. Es ment freda a la tardor i l’hivern, la flo- tracta de una espècie amb fulles cadu- ració s’allargarà durant aquestes èpo- ques de mida gran i de diverses formes ques i les fulles no cauran. que floreix de juny a novembre, amb la màxima intensitat els mesos d’estiu. BEGÒNIES CLÀSSIQUES Requereix un substrat ric i humit, però, Una de les begònies més habituals a com totes les begònies, que dreni molt casa nostra és Begonia semperflorens, de bé, per evitar el podriment de les arrels floració llarga i abundant des de mit- o els tubercles. jans de primavera fins a finals de tar- dor, amb creixement compacte i vigorós BEGÒNIA ARBUSTIVA i caracteritzada per unes mides reduï- L’anomenada tamaia (Begonia coccinea) des: les més petites no superen els 15 pot arribar als dos metres d’alçada i ac- cm i les més grans no passen dels 30. tualment és una de les begònies preferi- Les seves petites fulles tenen forma des pel públic. Es cultiva en interiors, arrodonida i el color varia des del verd encara que viu bé en terrasses o patis intens fins al porpra fosc, sempre, però, protegits del vent i les baixes tempera- amb una lluentor cerosa que les fa molt tures. La situarem en llocs ben il·lumi- atractives. Les flors poden ser blanques, nats, però sense sol directe, evitant roses o vermelles, simples, dobles o se- també l’ombra excessiva, ja que les flors Les begònies volen llocs midobles, segons les varietats, amb un podrien empal·lidir. molt lluminosos, diàmetre entre 2 i 2,5 cm. A causa d’un cicle d’abundant floració o Podem cultivar-les tant a l’exterior com d’un canvi en les condicions ambien- temperatures suaus i a l’interior, en test o directament a te- tals, llum o temperatura, poden perdre ambients amb un cert rra, amb la condició que tinguin el totes les flors i fulles (sobretot a les zo- substrat sempre humit. Els agraden les nes allunyades del litoral, que a l’hivern grau d’humitat situacions assolellades, i les varietats tenen temperatures més baixes) i entrar amb les fulles vermelles o bronze són en un període de repòs, que aprofitarem les que suporten millor el sol. per podar l’arbust i així rejovenir-lo. Té forma d’ombrel·la, amb fulles allar- BEGÒNIES DE GRANS FLORS gades de color verd viu i lluent. Les flors Les Begonia x tuberhybrida són, sens dubte, es presenten agrupades en raïms de co- les reines indiscutibles de les begònies lor rosa, que en porten fins a trenta ca- de flor, ja que ofereixen una paleta de dascun; floreix durant tot l’any, més colors molt gran: blanc, rosa, vermell i intensament a la primavera i l’estiu. una infinitat de tonalitats de grocs i ta- Cal plantar-la en testos on pugui desen- ronges. Les flors, de dimensions consi- volupar les arrels adequadament. derables, algunes de fins a 20 cm de diàmetre, poden ser senzilles o dobles. Teresa Garceran Aquestes begònies resulten excel·lents B verda 114. Octubre 2007 31 05bverda114 11/2/09 12:21 Página 32 Manteniment Fulls tècnics dels arbustos (I) Pyracantha angustifolia Un correcte manteniment del verd reque- un desenvolupament adequat, un estat sa- recte desenvolupament i contenir les pla- reix l’elaboració d’un pla de gestió que de- nitari satisfactori i una major vistositat. gues o malalties i evitar que s’estenguin. termini els objectius que es pretenen acon- Les inspeccions tècniques permeten deter- seguir i en què s’especifiquin les feines que minar les operacions de manteniment ne- PODA cal fer en cada planta,grup de plantes o es- cessàries, detectar possibles requeriments Les feines de poda i retallada tenen com a pai verd.En aquest número de B verda ini- de manteniment no previstos (per exem- objectiu aconseguir i mantenir una es- ciem una sèrie d’articles en els quals s’expo- ple, a causa de patologies) o deficiències tructura i un desenvolupament adequats sarà la planificació del manteniment de l’ar- del sistema de reg i de drenatge i la neces- dels exemplars i els grups en l’entorn on bustatge de Parcs i Jardins. sitat d’actuacions singulars. Les opera- estan situats, potenciar la floració i afavo- cions de manteniment també tenen com a rir l’adaptació als ambients no naturals i Els objectius generals del manteniment de objectiu dotar la planta de les condicions als condicionants urbans. Es tracta, les plantacions arbustives són aconseguir ecofisiològiques necessàries per a un cor- doncs, de mantenir la forma i l’ús elegits, 32 B verda 114. Octubre 2007 05bverda114 11/2/09 12:21 Página 33 Les feines de poda i retallada d’arbustos tenen com a objectiu aconseguir i mantenir una estruc- tura i un desenvolupament adequats dels exem- plars i els grups en l’entorn on estan situats. el port i el volum; eliminar les branques venir els arbustos que la formen. Els seques o malmeses, els monyons i les flors tanys que es formaran ajudaran a substi- seques i els fruits; formar l’arbust jove d’u- tuir les parts que es volen eliminar. na manera predeterminada; aclarir una vegetació excessivament densa per facili- REG tar la penetració de llum i aire a l’interior El reg del verd de Barcelona es fa seguint de la planta i afavorir el creixement vege- els criteris del Manual de Reg de Parcs i tatiu interior, i facilitar la recuperació de Jardins. Per evitar costos mediambientals La retallada de vorades es la forma natural. És preferible fer podes i de manteniment, d’entrada es fa una fa dos cops l’any, evitant periòdiques i suaus que no pas esporàdi- elecció adequada de les espècies i una pre- ques i dràstiques. D’aquesta manera és re- paració correcta del sòl en la fase de plan- les èpoques de més calor i dueix el perímetre de tall i s’evita el con- tació. Quan el reg és manual es fa lenta- de més fred sum dels recursos de la planta i l’aparició ment i amb poca pressió, ja que, si és ex- de tanys. El pla de manteniment de l’ar- cessiva, podria fer malbé els vegetals, des- bustatge de Parcs i Jardins preveu fer un calçar-los o ocasionar la formació de xara- cop l’any els treballs de poda en arbustos, galls. El sistema de reg automàtic –per di- que poden tenir diferents objectius: for- fusió, microaspersió i reg localitzat per de- mació, manteniment, rejoveniment i pro- goteig– s’ha dissenyant i instal·lat i es ducció de flor i fruit. manté per aconseguir que sigui uniforme i eficient en cada àrea de reg. En el cas dels RETALLADA DE VORADES arbustos, no s’utilitza el reg per aspersió Aquestes feines es fan dos cops l’any, evi- perquè pot fer malbé el coll de l’arrel i l’es- tant les èpoques de més calor i de més corça i afavorir l’aparició de fongs. Els regs fred. A les vorades d’arbustos de fulla ca- d’implantació requereixen una especial duca no només és necessari fer la retalla- dedicació, ja que és un moment delicat da perfilant-les any rere any, sinó que, a per a la planta, perquè el sòl s’ha de man- més, cal fer una poda d’aclarida cada tenir humit, però sense entollar. Al vol- tres o quatre anys per facilitar l’accés tant de cada un dels peus d’arbust grans i d’aire i llum a l’interior de l’arbust i la mitjans, especialment els que estan si- El manteniment permet renovació de branques velles. D’aquesta tuats en zones amb pendent, es fa un clot dotar la planta de les manera també s’evita que moltes bran- de reg, que permet recollir i aprofitar tota ques s’assequin i morin o que es vegin l’aigua de reg i de pluja. Quant a la fre- condicions exposades a infeccions o atacs per insec- qüència de reg, es té en compte si es tracta ecofisiològiques tes. A les vorades de coníferes es fa una d’arbustos situats en jardins de barri, jar- aclarida per eliminar els monyons de po- dins històrics, jardins temàtics, jardine- necessàries per a un des anteriors cada dues o tres retallades, res, parcs urbans, parterres i zones roda- correcte desenvolupament la qual cosa afavoreix la penetració de des, places enjardinades, places urbanes o l’aire, la llum i l’aigua a l’interior. Per punts emblemàtics, i també les necessi- això es rebaixa en uns 10-15 cm la mida tats hídriques de Barcelona al llarg de final desitjada per la part superior, i l’any. El pla de manteniment de l’arbus- aquest procés es fa en dues vegades per tatge de Parcs i Jardins preveu 58 regs a no modificar el perfil. Quan una vorada l’any: 1 de mensual de gener a abril i els ha envellit i produeix tiges molt llargues mesos de novembre i desembre, 4 els me- o ha perdut les fulles de la part inferior sos d’abril, maig, setembre i octubre, i 12 se sol fer una poda més dràstica per rejo- entre els mesos de juny i agost. B verda 114. Octubre 2007 33 06bverda114 11/2/09 12:22 Página 34 Pàgines verdes PUBLICACIONS ra. 5 i 7 de novembre, de 9.00 a Tala d’arbres: anàlisi i demostra- servació de material fotogràfic i de 14.00 h i de 15.00 a 17.00 h. ció de les principals tècniques de col·leccions entomològiques. 3, 4, tala controlada. Forces que hi in- 10 i 11 de desembre, de 16.30 a Manteniment de maquinària tervenen, sistemes de politges i 20.30 h. de jardineria: recomanacions frens de fricció. Material necessa- d’ús i de manteniment per opti- ri, organització del treball i segu- Cobertes enjardinades mitzar el rendiment de la ma- retat. Curs de demostració pràcti- Beneficis ambientals de les cober- quinària de jardineria. Repara- ca. 20 de novembre, de 9.00 a tes ecològiques. Tipus, caracterís- ció i posada a punt de segadores, 13.30 h i de 15.00 a 18.00 h. tiques i components. Vegetació. desbrossadores, retallavores, Recomanacions de manteniment. motocultors, motoserres i aireja- Poda de fruiters: poda dels frui- Curs teòric amb mostres de mate- dors. Curs pràctic amb bases teò- ters comuns de la zona. Tècniques rials i exemples pràctics. 13 de de- riques. 6 i 8 de novembre, de i tipus de poda. Curs pràctic amb sembre, de 17.00 a 20.00 h, i 14 de 15.00 a 19.00 h. bases teòriques. 22 i 23 de novem- desembre, de 10.00 a 13.00 h. bre, de 16.30 a 20.30 h, i 24 de no- Maneig de motoserra: mante- vembre, de 9.00 a 14.00 h. niment de la motoserra i els seus Cursos per a aficionats dispositius de seguretat. Esmo- Poda de l’arbrat II: aprenentatge lat. Normes de seguretat en els de les tècniques de poda. Ús de Pràctic bàsic: per aprendre a sem- treballs amb motoserra. Tècni- materials, equips i maquinària. brar gespa i tenir-ne cura, plantar Més val prevenir ques de trossejat i ergonomia. Normes de seguretat. Curs pràctic arbres i arbustos o podar; tot això i Un dels principals problemes Curs pràctic, necessari per a la per als que hagin fet el teòric de molt més ofereix aquest curs per ambientals de les nostres socie- certificació europea i l’examen poda de l’arbrat I. 29 de novembre, tenir un jardí ben cuidat. Del tats desenvolupades és la crei- CS30 de l’NPTC. 12 i 14 de novem- de 16.30 a 20.30 h, i 30 de novem- 10/1/08 al 29/5/08, dijous, de xent producció de residus. Els di- bre, de 9.00 a 15.00 h. bre i 1 de desembre, de 8.30 a 10.00 a 13.00 h o de 16.00 a 19.00 h, ferents sistemes per tractar-los 14.30 h. o divendres, de 10.00 a 13.00 h. comporten elevats costos am- Poda de l’arbrat I: bases del co- bientals i econòmics, en forma neixement actual de la biologia Plagues i malalties dels Cursos monogràfics de consum energètic, de conta- arbòria. Establiment de les di- principals planifolis minació de sòls o d’emissions rectrius tècniques de la poda de ornamentals: identificació de les Teoria i pràctica per reciclar les contaminades. A Barcelona, l’arbrat. Curs teòric amb resolu- principals plagues i malalties que restes de la casa i del jardí: co- cada ciutadà genera una mitjana ció de casos pràctics. 15 i 16 de afecten els arbres planifolis més nèixer els fonaments per a l’obten- d’1,5 kg diaris de residus. Per re- novembre, de 16.30 a 20.30 h, i comuns dels espais verds (roures, ció d’un bon compost, així com la duir al màxim aquest problema i 22 i 23 de novembre, de 10.00 a alzines, oms, pollancres, etc.). pràctica de les tècniques principals donar recursos als consumidors, 14.00 h. Curs teoricopràctic a partir de l’ob- per fer-ho a casa amb la màxima l’Ajuntament de Barcelona i l’Or- eficàcia. Curs teoricopràctic. 8, 12 ganització de Consumidors i i 15 de novembre, de 10.00 a Segon Congrés Ciutat Verda Usuaris de Catalunya (OCUC) 12.30 h. Els dies 23 i 24 d’octubre se celebrarà, al Col·legi d’Arquitectes han publicat una nova guia d’e- de Catalunya, el segon Congrés Ciutat Verda, organitzat per ducació ambiental dedicada a la Iniciació al cultiu de les orquí- l’associació X+Verd, i es farà la primera convocatòria de Pre- prevenció dels residus, amb deu dies: conèixer les orquídies més mis X+Verd. Es tracta d’una trobada multidisciplinària entre estratègies que tenen com a ob- interessants que podem cultivar a els decisors públics, els actors econòmics i els professionals jectiu canviar els hàbits de com- casa. Saber quins factors condicio- que intervenen en la planificació, el disseny i l’execució del pra i d’ús dels productes. nen la floració i els substrats més 10 estratègies per prevenir els residus, verd urbà amb la voluntat de superar la idea que el verd genera adequats per cultivar-les, així com uns costos superiors als seus beneficis. Aquest any, el lema del guia del consumidor. Guies d’educació el reg, la nutrició, el trasplanta- congrés situa el valor del verd com a eix central de les jorna- ambiental, núm. 32. Edita: Ajuntament ment i les plagues i malalties més des. El programa consta d’una jornada de caràcter més teòric, de Barcelona i OCUC. corrents. A càrrec de l’Associació dedicada als conceptes, i una altra de pràctica, amb l’estudi de Catalana dels Amics de les Orquí- casos que tenen el verd de qualitat com a factor de valor en CENTRE DE FORMACIÓ dies. Curs teòric. 19, 21 i 26 de no- DEL LABERINT l’àmbit català, estatal i europeu. vembre, de 10.00 a 12.30 h o de Des de l’any 2004, l’Associació per a la Integració del Verd als 18.00 a 20.30 h. Cursos tècnics especialitzats Centres Urbans (X+Verd) promociona el verd als centres ur- bans com a factor de valor (entenent com a verd tot el que està Centre de Formació del Laberint, Germans Rescat: realització de diferents relacionat amb arbres, plantes, jardins i cobertes verdes) per Desvalls, s/n, Parc del Laberint d’Horta - tècniques de rescat en arbres i aconseguir la seva integració en el conjunt dels elements cons- 08035 Barcelona. Accessos: Rda. de Dalt, palmeres. Avaluació de riscos i truïts de les ciutats: vials i edificis residencials, culturals, so- sortida 4; metro: L3, Mundet; autobús: 10, pla de emergència. Curs pràctic cials, esportius i industrials. 27, 60, 73, 76 i 85. Informació: tel.: 93 428 25 per a professionals de la grimpa- Durant el segon Congrés Ciutat Verda es presentarà el llibre 00 i 639 62 05 18, fax: 93 428 61 98, a. e.: for- da vàlid per presentar-se a la cer- El verd urbà: com i per què? Un manual de ciutat verda. El programa del macio.laberint@bcn.cat, web: tificació europea d’arboricultu- congrés està disponible a www.ciutatverda.org. www.bcn.cat/parcsijardins. 34 B verda 114. Octubre 2007 06bverda114 11/2/09 12:22 Página 35 CENTRE DE LA PLATJA Fem volar estels!: narració d’un d’octubre i el diumenge 4 de no- Activitats puntuals conte sobre l’evolució i transfor- vembre, d’11.30 a 13.00 h. per a tothom Aquesta tardor, vine a les platges mació de les platges de la ciutat i de Barcelona i participa en les ac- taller de construcció d’un estel a Activitats per a famílies i Dansa del ventre a la Barcelone- tivitats que el Centre de la Platja partir de materials reciclats. Els petits grups d’amics ta: 20 octubre, de 17.00 a 18.00 h. t’ofereix per gaudir del litoral du- dissabtes 6, 13 i 20 d’octubre i 8 i 10 rant tot l’any. Hi trobaràs infor- de novembre, de 17.00 a 18.30 h. L’aigua salada: conjunt d’experi- 2a. Gimcana Fotogràfica al Li- mació de les platges de la ciutat i ments senzills per conèixer les toral de Barcelona: 11 de no- atenció de consultes, exposicions Activitats per a característiques fonamentals de vembre, d’11.30 a 13.30 h. temàtiques del litoral de la ciutat grups de gent gran l’aigua de la platja i estudiar-ne i activitats educatives per a tot- el nivell de contaminació am- Visites a l’exposició hom sobre esport, cultura i medi En forma a la platja: matinal biental. Tots els dies en què el permanent ambient al litoral. esportiva d’exercici suau i rela- Centre de la Platja està obert al Aquesta tardor no pots deixar de xant per millorar la nostra for- públic, d’11.30 a 13.00 h. Cal re- visitar l’exposició del Centre de Activitats per a ma física global i gaudir de l’e- serva prèvia al telèfon 932 247 571. la Platja sobre el litoral. Un viat- grups d’infants quilibri entre el cos i el medi. Els ge a través de la història de les diumenges d’octubre i el diu- Juguem a vòlei platja: petit tor- nostres platges i un recorregut Fem un aquari mediterrani!: menge 4 de novembre, d’11.30 a neig matinal per practicar aquest per acostar-nos a les espècies narració d’un conte sobre bio- 13.00 h. esport característic de les platges animals i vegetals més comunes diversitat marina i taller de deco- en companyia de la família o dels del litoral barceloní. Pots desco- ració d’objectes amb dibuixos de Com preparem les platges?: amics. Tots els dies en què el brir-la de manera lliure o gaudir fauna mediterrània mitjançant xerrada informativa sobre els di- Centre de la Platja està obert al de les visites guiades de la mà Divermagic. Els dissabtes 6, 13 i ferents agents que intervenen en públic, d’11.30 a 13.00 h. Cal re- d’un educador o educadora ex- 20 d’octubre i 8 i 10 de novembre, la cura i el manteniment de les serva prèvia al telèfon 932 247 571. perts en la matèria. A més, de 17.00 a 18.30 h. platges com a espai saludable, aquesta tardor també hi haurà còmode i segur. Els diumenges On som?: gimcana a la platja de l’exposició de fotografies selec- Residus a les platges?: narració d’octubre i el diumenge 4 de no- la Barceloneta per posar en pràc- cionades en la primera edició de d’un conte sobre el problema vembre, d’11.30 a 13.00 h. tica nocions bàsiques d’orienta- la Gimcana Fotogràfica al Lito- dels residus al mar i construcció ció en el medi natural i construc- ral. Les visites lliures es poden d’una escultura elaborada amb La mar de lletres: recital de ci- ció d’una brúixola amb objectes. fer en l’horari habitual d’obertu- elements antròpics i naturals re- tes literàries i col·loqui obert so- Tots els dies en què el Centre de ra del centre. Les visites guiades collits a la platja. Els dissabtes 6, bre la presència del medi marí- la Platja està obert al públic, es fan cada diumenge, de 12.00 a 13 i 20 d’octubre i 8 i 10 de no- tim i l’entorn litoral en peces d’11.30 a 13.00 h. Cal reserva prè- 13.00 h, i cal inscripció prèvia al vembre, de 17.00 a 18.30 h. clau i emblemàtiques de la lite- via al telèfon 932 247 571. telèfon 932 247 571. ratura catalana. Els diumenges LA LLUNA EL SOL PLUJA I TEMPERATURA JARDINERIA Minvant: el 3 d’octubre a les L’1 d’octubre, el sol va sortir a les L’octubre del 2006 es van recollir A l’octubre comença al Maresme la 10.06 (calma) i l’1 de novembre 05.47 i es va pondre a les 17.34, i el a l’Observatori Fabra de collita i exportació de clavells.A les a les 21.18 (bon temps). Nova: l’11 31 d’octubre sortirà a les 06.21 i es Barcelona 37,9 l d’aigua de pluja plantacions s’escapolla el crisan- d’octubre a les 05.01 (ambient pondrà a les 16.48. L’1 de novem- per m2, i el novembre del 2006, tem per aconseguir flors més gros- fresc) i el 9 de novembre a les bre, el sol sortirà a les 06.22 i es 1,5 l. La temperatura mitjana en ses.Als jardins se sembren violers, 23.03 (temperatures suaus). pondrà a les 16.47, i el 30 de aquest observatori va ser, l’octu- clavells xinesos,roselles,cascalls Creixent: el 19 d’octubre a les novembre sortirà a les 06.56 i es bre del 2006, de 18,8 0C, i el dobles i malva florida per a la flora- 08.33 (pluges) i el 19 de novem- pondrà a les 16.23. novembre del 2006, de 14,6 0C. ció hivernal,i rosella de Califòrnia i bre a les 22.32 (vent fresc i boi- lobeliàcies per a la primavera.Al res). Plena: el 26 d’octubre a les novembre comença la collita de 04.51 (descens de temperatu- crisantems i s’incrementa la de cla- res) i el 24 de novembre a les vells,i als jardins es continuen les 14.30 (nevades als Pirineus). sembres iniciades a l’octubre. Altres activitats Organitza: Consorci El Far. Més in- lona Sostenible. Més informació i El Centre de la Platja: als porxos de la plat- destacades al litoral formació i inscripcions al telèfon inscripcions al telèfon 932 374 743. ja de la Barceloneta, arran de platja. 932 217 457. Sota el Passeig Marítim, davant de l’Hos- Ruta pels espais verds. Amb bici- Concurs de pesca esportiva: 27 pital del Mar. Tel.: 932 247 571, fax: 932 218 cleta pels parcs del litoral: 24 Raid Barcelona Marítim: compe- d’octubre, de 8.00 a 13.00 h. Platja 026, www.bcn.cat/parcsijardins - d’octubre, de 16.00 a 19.00 h; 10 de tició per a equips d’adults i proves de la Barceloneta. Organitza: So- www.bcn.cat/platges, novembre, de 10.00 a 13.00 h, i 24 de lleure familiar. 21 d’octubre, de cietat de Pescadors Esportius de centreplatja@bcn.cat o novembre, de 10.00 a 13.00 h. Or- 8.00 a 16.00 h, platja de la Barcelo- Mar. Més informació i inscrip- parcsijardins@bcn.cat. ganitza: Centre de Recursos Barce- neta. Organitza: Fundació Claror. cions: 934 436 267. Horari de tardor (de l’1 d’octubre a l’11 de lona Sostenible. Més informació i Més informació i inscripcions: novembre de 2007): dissabtes, d’11.00 a inscripcions al telèfon 932 374 743. www.claror.cat/raid.htm. Aula educativa: “la Caixa”, a favor del 13.30 h i de 16.00 a 18.30 h; diumenges i fes- mar, i visita al veler Íbero. Del 5 al 9 tius, d’11.00 a 13.30 h. Autobús: 36, 45, 57, 59, Visites culturals. La pesca de Amb bicicleta per la Vila Olímpi- de novembre de 2007. Organitza: 71 i 157; metro: L4, Ciutadella-Vila Olímpi- Barcelona: tercer dijous de cada ca. Itinerari d’ecologia urbana: Obra Social Fundació “la Caixa”. ca; tramvia: T4, Ciutadella i Vila Olímpica; mes, de 16.00 a 18.00 h. Per a 27 d’octubre, de 10.30 a 13.30 h. Or- Més informació i inscripcions al te- bicing: parades al Passeig Marítim i a Ciu- grups, dates i horaris a convenir. ganitza: Centre de Recursos Barce- lèfon 638 415 797. tadella- Vila Olímpica. B verda 114. Octubre 2007 35 06bverda114 11/2/09 12:22 Página 36 El valor de la informació ArboPlan, Sistema Integral de Gestió Urbana • Inventaris informatitzats • Aplicació informàtica de gestió • Control de qualitat de les tasques de manteniment • Documentació tècnica i normativa • Avaluació de l’arbrat • Anàlisi de l’arbrat • Testificació instrumental i informes ArboMap.Net, l’Eina Informàtica de Gestió d’Elements Urbans, com ara: • Zones verdes i arbrat • Mobiliari urbà • Jocs infantils • Ferms i paviments • Xarxes i conductes • Residus urbans L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de: Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca, Las Rozas (Madrid), Lekeitio (Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís (Terrassa), Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de María Luisa (Sevilla), Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i Vitòria C O N S U L T O R I A M E D I A M B I E N T A L Príncipe de Vergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002 Madrid Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447 tecnigral@tecnigral.es / www.tecnigral.es 36 B verda 114. Octubre 2007 06bverda114 11/2/09 12:22 Página 37 B verda 114. Octubre 2007 37 06bverda114 11/2/09 12:22 Página 38 38 B verda 114. Octubre 2007 06bverda114 11/2/09 12:22 Página 39 06bverda114 11/2/09 12:22 Página 40