LA PORTADA
Si hi ha un lloc que ara val la pena visitar aroma ho omple tot. El 6è. Concurs de
a Barcelona és el Roserar de Cervantes. Roses Noves, celebrat el maig passat, va
Milers i milers de roses ens obsequien amb ser una bona ocasió per gaudir d’aquest
la seva bellesa. N’hi ha tantes que la seva paisatge tan espectacular. No us el perdeu! 
3 Editorial 16 B-verda 30  Apunts de jardineria 
Compromisos que es fan realitat Arbres en flor que guarneixen l’estiu
4 Notícies 20  Espai metropolità 32  Fulls tècnics 
L’Airosa La creació de noves varietats de roses
11  Opinió 22 Reportatge 34  Pàgines verdes
La platja, un espai de civisme Barcelona, capital del paisatge
12  Agenda 21 de Barcelona 26  Paisatgisme 
Avaluar la feina feta El Parc de la Pedra Tosca
14  El personatge 28  Eduquem per a la sostenibilitat 
Catherine Mosbach Conèixer el món agrari a ciutat
Publicació bimestral Consell assessor Assessor lingüístic
Núm. 106 juny del 2006 Direcció Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona: Marià Pou Nadal
Joan Andreu Verdaguer
Presidenta Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona: Fotografia
Imma Mayol i Beltran Miquel Vidal Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya
Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira
Vicepresidenta Diputació de Barcelona: Manuel Canes Foto portada
Montserrat Ballarín i Espuña Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC): Dani García
Xavier Fàbregas
Edita El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella Disseny i direcció d’art
PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona: Ruiz+company
Tarragona, 173. 08014 Barcelona Antònia Hernández
tel.: 93 413 24 00 Associació de Professionals dels espais Verds de Publicitat i patrocinis 
fax: 93 413 24 24 Catalunya (APEVC): Àlex March José Luis Almudí 
e-mail: parcsijardins@mail.bcn.es Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona:
www.bcn.es/parcsijardins  Salvador Rueda Secretaria i subscripcions
Observatori del Paisatge: Joan Nogué Núria Ugena
Director Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de
Jordi Campillo Catalunya: Xavier Argimon Tiratge
BCN Montjuïc: Ferran Ferrer 10.000 exemplars
Coordinació Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària
Rosa Garriga (IRTA): Pere Cabot Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opi-
nions expressades pels autors dels articles publicats.
Cap de redacció Gestió, producció editorial i impressió
Maria Rosa Salvadó El Tinter, S.A.L.  (empresa certificada ISO 14001 i EMAS) Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la
tel.: 93 357 00 50 font. Se'n sol·licita còpia.
Consell de redacció
Antonia Barba, Empar Escayola, Patricia Falcone, Col·laboradors d’aquest número Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra.
Teresa Franquesa, M. Alba Fransi, Dani García,Izaskun Lluís Abad, Roser Batlle, Ernest Costa (fotografies),
Martí, Margarita Parés, Montse Rivero, Coloma Rull Lurdes Planes, Albert Punsola Paper reciclat
Cyclus print Torras de 115 i 170 g
2 B verda 106. Juny 2006
Editorial
Compromisos que es fan realitat
En els darrers dos mesos s’han acabat els els treballs (com en el cas dels parcs de la
treballs de rehabilitació de dos grans es- Creueta del Coll, Monterols i la Ciutadella)
pais verds de Barcelona: els parcs de la o perquè aviat s’acabaran (Jardins de Mos-
Ciutadella i de Monterols. La feina que sèn Cinto Verdaguer, Jardins del Palau de
s’hi ha fet forma part dels compromisos Pedralbes i Park Güell). Quant a la resta
contrets per l’Ajuntament de Barcelona (parcs del Guinardó, del Turó de la Peira,
amb la ciutadania a través del Pla d’Ac- de la Pegaso i de Joan Miró), les obres co-
tuació Municipal (PAM) iniciat el 2004 i mençaran aquest estiu. El mateix passa
que s’acabarà l’any vinent. amb els treballs de manteniment integral
Si, durant molts anys, la prioritat en –sobretot de renovació d’infraestructures–
l’àmbit de l’espai verd públic va ser, so- que s’estan fent en vint-i-sis parcs i jardins
bretot, disposar de nous parcs i jardins, més, actualment molt avançats i en molts
creiem que ara el que cal és dedicar esfor- casos acabats. La creació de noves àrees de
ços a consolidar-los. De superfície verda, joc infantil integradores ja és una realitat,
se’n seguirà guanyant, com en el cas del i, en més de cinc-centes de les que ja hi
futur Parc de la Sagrera. Cal tenir pre- ha, s’hi han fet les actuacions necessàries
sent, però, que una ciutat no es valora so- per aplicar l’actual normativa europea.
lament per la quantitat –en aquest cas, Tots els districtes compten amb noves àre-
les hectàrees destinades a verd urbà–, es de grans dimensions per a gossos (deu
sinó també per l’estat de conservació. de les vint previstes ja estan en funciona-
Aquest ha sigut, sobretot, el compromís ment) i els horts urbans s’han anat escam-
municipal durant el present mandat: pant per la ciutat.
que els espais verds de Barcelona creixin Aquesta ha estat en els últims anys, i en-
en qualitat, així com en serveis i en equi- cara ho és, la principal feina de Parcs i
paments. Jardins: seguint les directrius del PAM,
És per aquest motiu que un dels grans ob- treballar per millorar i consolidar la qua-
jectius del PAM 2004-2007 ha estat la reha- litat del verd existent. Perquè creiem que
bilitació integral d’onze grans parcs de la els compromisos hi són per complir-los.
ciutat. A hores d’ara, aquest objectiu ja
s’ha aconseguit en més de la meitat dels Jordi Campillo,
espais previstos, bé perquè ja s’han acabat gerent de Parcs i Jardins
B verda 106. Juny 2006 3
Notícies
Tot a punt per gaudir
de les platges de Barcelona
Des del dia 3 de juny, data en què comen- Quioscos sostenibles
ça la temporada alta de banys, tots els La renovació de concessions de quioscos-
serveis de les platges de la ciutat estan a bar –aquest any són sis– té com a ele-
ple rendiment per oferir als usuaris un ment destacat l’ambientalització del
espai d’esbarjo amb la màxima qualitat. servei. Així, el plec de condicions
Com cada any, s’han introduït millores, inclou aspectes com l’ús de gots reuti-
que inclouen un major nombre d’equipa- litzables i el consum de productes a gra- Aquest estiu ha entrat
ments, i també mesures que tenen com nel, que permetran reduir el volum de
a objectiu facilitar als ciutadans i ciuta- definitivament en
residus; una major eficiència energèti-
danes el compliment del deure cívic de ca dels quioscos mitjançant l’ús de funcionament el Centre de
mantenir les platges netes. bombetes de baixa intensitat; la gestió la Platja, un espai de
selectiva dels residus, i la col·laboració
Les platges de Barcelona són, sens amb la campanya institucional per referència per al litoral de
dubte, un gran espai de lleure, espe- fomentar aquesta pràctica. Un element
cialment quan arriba l’estiu. El març la ciutat
destacat és la instal·lació en aquests
passat ja es van posar a punt les establiments de limitadors-controla-
infraestructures i es van muntar els dors de decibels, amb l’objectiu de fer
equipaments necessaris aquests mesos, compatible la música amb les persones
com passeres de fusta, WC, dutxes, etc. que passegen i no volen soroll i amb el
Així mateix, abans de Setmana Santa descans dels veïns de la zona. L’aparell
es van aportar 80.000 m3 de sorra a la permet programar horaris d’emissió
platja de la Barceloneta, i durant musical diferents per a cada dia, corre-
aquest mes de juny s’acabaran de fer gir automàticament els volums que
les aportacions de sorra en aquesta plat- superin els 40 decibels i conèixer i
ja i a la del Bogatell.
Aquest any s’han
instal·lat bancs al costat
de les dutxes
4 B verda 106. Juny 2006
roba mentre les fan servir. A la plaça
del Mar s’han col·locat vint-i-un WC
nous connectats al clavegueram i s’han
renovat les bases de sis dutxes. 
Quant al servei de suport al bany per a
persones amb disminució, situat a les
platges de la Nova Icària i la
Barceloneta i que compta amb la
col·laboració de voluntaris de Creu
Roja, aquest any s’amplia a la Nova
Mar Bella, amb un nou sistema que
consisteix a deixar durant un temps
determinat les cadires de bany amfíbies
als acompanyants de les persones que
les necessiten. Així mateix, les platges
on el servei el fan voluntaris s’han
equipat amb dos argues manuals per
facilitar el trasllat de les cadires. 
Millores ambientals
Reduir el volum de residus i reciclar els
que es generen a les platges és un dels
grans objectius en què treballa des de
fa uns quants anys l’Ajuntament de
Barcelona. A les mesures adoptades
anteriorment –més papereres i diferen-
ciades segons els residus per poder-los
emmagatzemar en una web la informa- reciclar–, aquest any s’hi afegeix una
ció dels diferents nivells de so que s’ha- prova pilot a la platja de la Nova Icària.
gin emès. Consisteix a agrupar totes les papereres
Recollida selectiva També s’ha demanat que disposin d’un en sis punts d’aportació situats als
d’envasos (groc), rebuig (gris), major nombre de WC d’ús públic que accessos a la platja. Hi haurà vuit pape-
vidre (verd) i paper (blau) permetin complementar els instal·lats reres: quatre per als envasos (groc), una
a la platja de la Nova Icària per l’ajuntament (representarà un per al vidre (verd), una per al paper
increment de vint-i-quatre WC més) i (blau) i dues per al rebuig (gris).
que aquests locals estiguin adaptats a Aquestes àrees d’aportació seran molt
les persones amb disminució. visibles des de qualsevol punt de la
platja, gràcies a una silueta de dos
El Centre de la Platja metres d’alçada d’una persona que
Aquest és un espai de referència per al diposita residus als contenidors. Quant
litoral de la ciutat on es podrà trobar a l’estat de l’aigua, aquest any s’assaja-
informació sobre tots els esdeveni- rà un equip que permet saber-ne en
ments i activitats que es duen a terme a temps real la qualitat bacteriològica.
les platges de Barcelona. L’objectiu del Es tracta d’una boia que s’instal·larà
centre és donar a conèixer els valors davant de la platja de la Nova Icària i
socials del litoral i promoure els usos i que conté un equip que constantment
activitats que permeten a la ciutadania estarà fent anàlisis i les enviarà a un
gaudir d’aquest espai públic durant tot centre de recollida de dades.
l’any. Així, hi haurà visites guiades a
les exposicions permanents del centre Fer un bon ús de les platges
(“La ciutat i el mar” i “La vida al litoral Com ja és habitual, s’ha organitzat una
de Barcelona”), exposicions temàti- campanya de comunicació destinada a
ques, xerrades i activitats de participa- aconseguir que els usuaris facin un ús
ció i educatives amb la col·laboració del respectuós de les platges. Amb aquest
Centre de Recursos Barcelona Sostenible, objectiu s’instal·laran torretes informa-
la Creu Roja, el Consorci El Far i dues tives, cartells a la sorra en tres idiomes,
entitats europees, FSC i Valle dei opis i banderoles. Un últim aspecte per
Casari. Juntament amb el Consorci de assenyalar en aquest sentit és el dispo-
Biblioteques de Barcelona, durant els sitiu que s’està preparant per fer com-
mesos de juny i juliol funcionarà una patible l’ús que fan de les platges de
biblioplatja amb servei de préstec de lli- Barcelona les persones que hi van a
bres, revistes, diaris i CD. celebrar la revetlla de Sant Joan i les
que l’endemà hi acudeixen per passar-
Més equipaments hi el dia.
La Direcció de l’Espai Públic de la
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona ha
instal·lat deu bancs de fibra de vidre a
diverses dutxes de les platges perquè els
usuaris hi puguin deixar les bosses i la
B verda 106. Juny 2006 5
Els horts urbans,
a la Fira de Sant Ponç
Cada any, l’11 de maig, diada de Sant de Can Soler, amb terrenys a Sant Genís
Ponç, al carrer Hospital de Barcelona se dels Agudells, al districte d’Horta-Gui-
celebra una fira dedicada a les herbes nardó, l’any 2001 s’hi van crear trenta-
aromàtiques i medicinals, la mel i la cinc parcel·les de conreu. Els horts ur-
fruita confitada. Aquest any, Parcs i Jar- bans són un programa de participació
dins hi ha estat present amb una parada destinat als jubilats i jubilades de Barce-
on s’ha explicat què són els horts urbans lona mitjançant el qual se’ls proporcio-
als ciutadans i ciutadanes que han visi- nen espais per desenvolupar activitats
tat aquesta fira tan saludable i tan dolça agrícoles sobre la base dels principis de
i se’ls ha obsequiat amb petits pots de l’agricultura biològica. Actualment, ja
mel procedent dels ruscos que hi ha als compten amb aquestes instal·lacions
horts de Can Mestres i de Can Soler. A la Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, Grà-
parada, s’hi va instal·lar un rusc amb cia, Sant Martí i Sant Andreu, i està pre-
abelles autòctones, que va constituir un vist que ben aviat n’hi hagi a la resta de
important element didàctic. A la masia districtes de la ciutat.
Imma Mayol, presidenta de Parcs i Jardins, amb
Pep Ordóñez, responsable dels horts urbans, a la
parada de la Fira de Sant Ponç
El Parc de la Ciutadella,
escenari de la Festa de la Primavera
El 30 d’abril, el Parc de la Ciutadella va Catalunya ofereix la seva col·laboració.
obrir les portes per oferir als visitants el Durant la Festa de la Primavera també es
millor dels seus aspectes, un cop acaba- van repartir plantes (al voltant de
des les obres de rehabilitació integral que 50.000) i els assistents van poder gaudir
s’han fet en aquest parc de Barcelona. de l’actuació de grups d’animació, del
I per celebrar-ho s’hi va fer la Festa de la grup Galiot Teatre i de la Marxing Band
Primavera 2006. Un parell de dies abans, del Taller de Músics i d’activitats relacio-
a la plaça de la Catedral, a vint-i-dos nades amb la jardineria i el medi am-
mercats de la ciutat i a vuitanta floriste- bient. Quant a les obres de rehabilitació
ries es van repartir 130.000 plantes. Als del Parc de la Ciutadella, han representat
mercats, els encarregats de fer l’obsequi una inversió de gairebé 2.088.000 euros i
van ser els jardiners de Parcs i jardins, i, han inclòs actuacions en infraestructu-
pel que fa a les floristeries, aquest és el res, jardineria, instal·lacions lúdiques,
segon any que el Gremi de Floristes de serveis i senyalització.
6 B verda 106. Juny 2006
El Parc de Monterols
torna a obrir les portes
El 25 de maig, els ciutadans i ciutadanes sistema de drenatge del parc.
van poder tornar a gaudir del Parc de S’han millorat tant l’àrea de gossos
Monterols, que ofereix el millor aspecte com la de jocs infantils i s’ha creat una
un cop acabades les obres de rehabilita- nova àrea destinada a aquest segon ús.
ció integral que van començar l’agost Quant a l’enllumenat, se n’ha instal·lat
passat en aquest espai verd. La reforma, de nou a les àrees de joc infantil, a la de
incloses l’obra civil i la jardineria, ha cos- gossos i a tot el camí perimetral que
tat 1.240.302 euros. uneix els tres accessos al parc. Els pavi-
ments s’han rehabilitat en la totalitat,
Monterols és un parc forestal amb una així com les estructures de murs i es-
vegetació densa i variada, sobretot d’es- cales, i s’han col·locat baranes a les
pècies autòctones i d’altres d’origen escales i als punts amb un especial pen-
agrari. La diversitat d’arbrat queda dent. Els contenidors de deixalles vege-
patent amb la presència de garrofers,
S’ha construït una xarxa de tals s’han integrat completament a
xiprers, pins, alzines, cedres, roures i l’entorn, s’ha instal·lat una senyalitza-
col·lectors, fins ara cirerers de flor, entre altres espècies. ció més actualitzada i accessible i s’han
El més destacat, però, és un exemplar
inexistent, que ha permès renovat totes les papereres i la majoria
d’alzina surera de dimensions notables de bancs. La pista de botxes ha estat
millorar el sistema de catalogat com a arbre d’interès local, i el substituïda per una de minibàsquet. 
dens sotabosc, en el qual abunden el
drenat del parc marfull, el pitòspor i l’aladern. També
hi són presents les plantes aromàtiques. La vegetació
El projecte de rehabilitació ha inclòs la
millora de la fertilitat de les superfícies
La rehabilitació de cultiu, que s’ha consolidat amb nous
Les obres fetes han abastat actuacions arbres i arbustos. Les noves plantacions
d’infraestructura, instal·lacions i jardi- s’han fet amb espècies molt variades:
neria. Cal assenyalar que s’han adoptat roures martinencs (Quercus pubescens),
mesures per a una gestió sostenible, garrofers (Ceratonia siliqua), arbres de l’a-
com són la instal·lació d’una xarxa de mor (Cercis siliquastrum), xiprers (Cupressus
reg que disposa de sistemes de segure- sempervirens), freixes de fulla petita
tat de control de l’aigua i la utilització, (Fraxinus angustifolia), cirerers del Japó
per a jocs, mobiliari urbà, paviments i (Prunus serrulata ‘Amanogawa’), ametllers
tanques, de fusta que procedeix de sis- (Prunus dulcis), pins blancs (Pinus
temes de gestió forestal sostenibles. Un halepensis), pins pinyers (Pinus pinea),
altre aspecte destacat és la construcció alzines (Quercus ilex),alzines sureres
d’una xarxa de col·lectors, fins ara (Quercus suber) i Schinus aroeira.
inexistent, que ha permès millorar el
B verda 106. Juny 2006 7
Gran èxit de públic en la sisena edició
del Concurs de Roses de Barcelona
Els dies 5,6 i 7 de maig es va celebrar,al Rose- Els rosers premiats
rar de Cervantes,el 6è.Concurs Internacio- En la categoria oficial, els rosers guardo-
nal de Roses Noves de Barcelona.Si el dia 5 nats han estat els següents: 
es va dedicar sobretot al concurs pròpia- Híbrids de te:‘Meiryset’, de Meilland Inter-
ment dit,els dies 6 i 7,la gran quantitat de national. És un roser de vegetació molt
persones que van visitar aquest bellíssim vigorosa i fulla fosca. Una planta ben
jardí temàtic de la ciutat no només van po- equilibrada de 60 a 80 cm alçada, de flo-
der gaudir dels milers de flors que ara om- ració precoç, refloridora ininterrompu-
plen els rosers,sinó també de tallers i activi- dament. Les flors presenten la particula-
tats organitzats amb motiu del concurs. ritat de ser molt especials quant a la colo-
ració, d’un vermell cardenal a l’anvers
La benignitat del nostre clima fa que del pètal i de color groc palla al revers.
Barcelona obri la temporada mundial Sembla que la calor podria deteriorar
de concursos de roses noves. Aquest una mica la fermesa i el color dels pètals
any, un hivern de fred sostingut, però en envellir la flor.
no pas rigorós, ha permès que les plan- Floribunds-polyanthes:‘Meibivers’, de Mei- El nivell de novetat i les
tes descansessin prou per poder-se de- lland International. Roser de 60 a 90 cm,
senvolupar en una primavera més aviat de vegetació molt forta i ramificada des de moltes qualitats de les
eixuta. Això ha fet que, per exemple, la base, espessa. Fulles mitjanes de mida, roses presentades aquest
les malalties fúngiques hagin estat gai- color i lluentor; floració precoç, abundant
i interrompuda. Les flors són de color rosa any al concurs són una
rebé inexistents i que les plantes hagin mitjà, amb el revers més fosc. Flor aplana- bona mostra de la vitalitat
tingut un bon ritme de creixement, de da i petita (5 cm de diàmetre). Perfum lleu-
manera que han arribat esplendoroses a ger. Apunta bé com a roser per a massís. del món del roserisme
la primeria de maig. Arbustius-paisatgistes:‘Y 578’, de Louis Lens.
Roser de fins a 120-150 cm, amb força es-
En aquesta sisena edició del concurs, pines. Fullatge verd mitjà, flors en bu-
s’hi han presentat setanta-tres varie- quets, de color groc a l’inici i més crema
tats noves de roses, la gran majoria amb quan maduren. Perfum intens. Floreix a
característiques molt rellevats. És per tongades després de la primera floració.
això que la tasca de la comissió perma- Sembla força resistent a les malalties.
nent que valora les roses al llarg de l’any Deu pètals, 7 cm de diàmetre.
i la del jurat internacional ha estat com- Miniatures-entapissants:‘Kordwarull’, de 
plicada. Cada varietat de rosa compe- W. Kordes Söhne. Roser de 50 cm d’alça-
teix entre les de la seva categoria o raça, da, molt ramificat i compacte. Fullatge
que és com se’n diu tècnicament. N’hi verd fosc i molt sa, lluent. Flors senzilles,
ha sis: floribunds, arbustius, híbrids de cinc pètals i de color rosa violaci amb la
de te, paisatgistes, miniatura-entapis- base del pètal blanquinosa, cosa que re-
sants i enfiladissos. El nivell de novetat força el color daurat dels estams, força
i les moltes qualitats de les roses de re- allargats i nombrosos. Perfum lleu.
cent creació donen una mostra de la vi- Enfiladissos:‘Chewcherish’, de Warner’s 
talitat amb què progressa el món del ro- Roses. Roser de creixement mitjà (fins a 
serisme i de la passió que desperta entre 3 m alçada). Vegetació lluent, de color verd
el públic. fosc. Roses semiplenes de color rosa mitjà
Aquest any, milers de
persones han tornar a visitar
el Roserar de Cervantes
durant els dies del concurs
8 B verda 106. Juny 2006
1. 2. 3.
4. 5. 6.
Roses guanyadores l’any 2006:
1. MEIBIVERS
2. FE-95044-HT
3. CHEWCHERISH
4. MEIRYSET
5. KORDWARUL
6. Y 578
7. MR-406-HT-G
8. Y 778
7. 8.
Agraïm el patrocini d’ONO i la col·laboració amb la base del pètal blanc. Perfum mitjà. Moltes activitats
d’Hotels Accor, El Triangle, Roser molt equilibrat. Tiges flexibles. Un cop acabada la feina del jurat i lliu-
Gremi de Floristes de Catalunya, Premi Especial Barcelona al roser més destacat: rats els premis, cap a dos quarts de 6 de la
Gremi d’Editors de Catalunya, ‘Meibivers’, de Meilland International. tarda del dia 5 es van obrir al públic les
Aquest roser, guanyador de la categoria portes del Roserar de Cervantes, i a les 7
Fundació Escola d’Art Floral de Catalunya,
de floribunds, és el que ha obtingut una es va poder gaudir d’un concert de la
Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, major puntuació absoluta. Banda Municipal de Barcelona. El dia 6
El Periódico, COMRàdio, El Racó d’en Freixa, Fora de la categoria oficial s’han lliurat al matí, el Gremi de Floristes de Barcelo-
Prats Fatjó i Open Seat. tres guardons més: Premi de la Rosa de la na va fer demostracions florals, i el cui-
Gent Gran, atorgat pel Consell Municipal ner Ramon Freixa, distingit amb una es-
de la Gent Gran de Barcelona a ‘FE-95044 trella Michelin, va fer una demostració
-HT’, de Viveros Francisco Ferrer (híbrid culinària. El diumenge dia 7, les activi-
de te); Premi a la Millor Fragància, atorgat tats van anar a càrrec de l’Escola d’Art
per l’Associació d’Amics dels Jardins de Floral de Catalunya.
Barcelona a ‘MR-406-HT-G’, de Meilland
International (híbrid de te), i Premi a la Be- Lluís Abad
llesa, atorgat per l’Associació Espanyola tècnic jardiner de Parcs i Jardins
de la Rosa a ‘Y 778’, de Louis Lens (flori-
bund).
B verda 106. Juny 2006 9
Nous falcons a Barcelona
Niu de falcó pelegrí a la
torre Macosa de
Diagonal Mar
Dins del programa de recuperació del Estudis Ambiental, S. L. S’ha utilitzat
falcó pelegrí a Barcelona, aquest any la metodologia del hacking, que consis-
han criat tres parelles, que han tingut teix a posar pollets de falcó nascuts en
un total de deu polls. Els nius són a la captivitat en caixes niu que s’instal·len
Sagrada Família (dos polls), al penya- en edificis elevats, on són alimentats
segat marítim de Montjuïc (quatre fins que aprenen a volar i a caçar i ja no
polls) i a la torre Macosa de Diagonal els cal tornar a la caixa niu. Del 1999
Mar (quatre polls). El falcó pelegrí (Falco fins al 2003 s’han alliberat quaranta-set
peregrinus brookei) és un rapinyaire diürn pollets, i el 2004 van fer niu i van criar
que s’alimenta exclusivament d’ocells les dues primeres parelles al penya-
que caça al vol. Fa niu en els sortints de segat marítim de Montjuïc i a la torre
penya-segats i edificis elevats. Va ser Macosa de Diagonal Mar. L’any 2005 es
una espècie nidificant regular a va establir una tercera parella a la
Barcelona fins que l’any 1973 se’n va Sagrada Família. A aquestes tres pare-
abatre l’última parella a Santa Maria lles, se n’hi ha d’afegir una altra que ja
del Mar. Per recuperar aquesta espècie a va criar el 2003 a la Central Tèrmica de
la ciutat, el 1999, l’ajuntament va ini- Sant Adrià de Besòs. Fins ara han nas-
ciar un programa de reintroducció con- cut a Barcelona un total de vint-i-tres
juntament amb l’empresa Thalassia falcons pelegrins.
Fonts més sostenibles
L’Ajuntament de Barcelona ha estrenat ran el nivell de soroll entre 3 i 4 decibels
nova contracta de manteniment de fonts respecte al motor dièsel. També s’intro-
amb equips més avançats tecnològica- dueixen nous equips i serveis, com són
ment i més sostenibles. Tant les matei- una nova embarcació de neteja dels resi-
xes eines de treball com els sistemes de dus superficials, nous sistemes de neteja
manteniment de les 1.572 fonts públi- sense necessitat de buidar el vas de la
ques i les 222 fonts ornamentals de la ciu- font, sistemes de reducció d’aigua a les
tat incorporen criteris ambientals, que fonts públiques per beure i la substitució
es traduiran en un important estalvi de les actuals làmpares incandescents
d’aigua i energia i en una gran reducció per noves tecnologies d’il·luminació de
de la contaminació acústica i atmosfèri- baix consum. El nou servei de manteni-
ca. Així, els nous vehicles d’inspecció, ment de les fonts de Barcelona també in-
neteja i reparació seran propulsats per clou tractaments i controls per garantir
gas natural, amb uns motors que redui- la qualitat de l’aigua.
10 B verda 106. Juny 2006
Foto: Xavi Vicient
Opinió La platja, un
espai de civisme
Quan jo era petita, a les tardes d’estiu seny, la gastronomia, el gòtic o el Parc
gairebé només els pescadors restaven a de Collserola. Com hi podem contribuir
la platja. Els banyistes marxaven a l’ho- les famílies perquè no es malbaratin? 
ra de dinar i no hi havia gaire costum Alguns consells senzills:
de tornar-hi. Actualment, les platges Quan arribem a la platja, netegem el
estan plenes de bon matí al vespre, l’a- lloc on ens volem instal·lar. És un gest
tracció de la platja com a espai de des- que té el valor simbòlic d’expressar res-
cans i esbarjo ha crescut de manera ponsabilitat: és el que faríem si arribés-
imparable. sim a casa i veiéssim brossa escampada
Som molta gent i som a tot arreu. per terra. 
Afortunadament, la majoria de les nos- Expressem clarament als nostres fills la
tres platges gaudeixen d’instal·lacions, nostra escala de valors: admiració pels
serveis i equipaments impensables racons nets i polits i rebuig cap als
anys enrere: dutxes, passarel·les, lava- racons bruts o deixats.
bos, jocs infantils, papereres, neteja Cridem amablement l’atenció als veïns
permanent, socorristes... No hi ha incívics. És dur fer-ho, però, si més no,
motius per a la nostàlgia! prenguem-nos-ho com un entrenament
I, tanmateix..., per què els ciutadans personal en habilitats socials. De la
embrutem i destruïm tant la platja? Si mateixa manera, fem que els nostres
tant ens agrada, si tant la volem fills percebin els comportaments cívics
fruir..., com és que cal invertir tants dels veïns. Recordem que sempre fa
recursos a netejar i rehabilitar? No més soroll un arbre que cau que cent
fugim d’estudi: els únics responsables arbres que creixen! 
dels plàstics i papers que suren a l’ai- Anem a la platja en colla, amb altres
gua i de les burilles, xapes, llaunes i amistats. La companyia d’altres famí-
vidres que reposen a la sorra som els lies que comparteixen criteris educatius
ciutadans. És, senzillament, un proble- ajuda a establir els límits i corregir els
ma de civisme, cultura, educació. Hi nostres fills quan cal.
ha molts factors que hi incideixen. Lluitem contra el concepte de platja-
D’una banda, estem associant perillo- consum, un concepte que ens abocarà a
sament platja i consum. La platja com la passivitat i el conformisme, i substi-
a lloc de consum (i, per tant, de residus), tuïm-lo pel de platja-salut. És a dir:
però també la platja com a objecte de con- platja-esport, platja-relax, platja-
sum: és a dir, com a valor fungible del comunicació, platja-higiene. Ens
qual som clients, però no som respon- col·loca millor en una dimensió de ciu-
sables. Talment com un gelat! tadania activa i responsable.
D’altra banda, com a ciutadans occi- Fem de la platja un espai de civisme!
dentals benestants, a vegades domina
la cultura de demanar tots els drets i
Roser Batlle esquivar el màxim de deures. La cultu-
pedagoga ra de “si pago, tinc dret a...”, “no és la
Fundació Catalana de l’Esplai meva responsabilitat netejar...”, “això
li toca a l’ajuntament...”, etcètera. Ens
hem acostumat a ser mereixedors de
serveis a canvi de pagar impostos.
Finalment, tot s’ha de dir, la funció
parental s’ha debilitat. Tots els nens i
nenes criden, embruten, molesten i
són insuportables en algun moment de
la seva vida. Per això necessiten al seu
costat adults responsables i afectuosos
que, de tant en tant, els posin límits i
els corregeixin. Una bona esbroncada,
en el seu punt just, és tan saludable
com una tempesta d’estiu!
Les platges de Barcelona són un tresor
de tots els ciutadans, com ho són el
modernisme, les places i jardins, el dis-
B verda 106. Juny 2006 11
Avaluar Agenda 21
la feina feta
Forns solars instal·lats a Biocultura per la
Fundació Terra, una de les organitzacions que
van assistir a la trobada d’avaluació dels Plans
d’Acció 21
El 30 de març passat es va fer, a la Casa a l’hora de valorar què els ha aportat la
Golferichs, una jornada d’avaluació dels realització dels plans d’acció. Des de l’i-
Plans d’Acció 21 adreçada als firmants del nici d’aquesta fase de l’Agenda 21 de
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat que Barcelona ja són seixanta-cinc les orga-
ja han presentat el seu pla d’acció. nitzacions firmants que han presentat
Durant la trobada, a la qual van assistir el seu Pla d’Acció 21. En conjunt, repre-
representants de trenta organitzacions, senten set-centes cinquanta actuacions
es van presentar els resultats aconse- vinculades als deu objectius del
guits fins ara i es van formular propostes Compromís. Destaquen les relacionades
que permetin millorar els processos ini- amb els residus (140), els recursos (128),
ciats. l’educació ambiental (109), l’activitat
econòmica (74), la mobilitat (62) i l’im-
Passar del dit al fet, estructurar les pacte global i la cooperació (59).
accions, aplicar millores pioneres que Prèviament a la jornada, es va demanar
segurament en el futur seran de caràc- a les organitzacions que ja han fet el seu
ter obligatori, la satisfacció de la feina pla d’acció que omplissin un formulari
ben feta..., aquests són alguns dels d’avaluació per internet. Això ha permès
aspectes que els assistents van destacar obtenir dades de conjunt de les trenta-
12 B verda 106. Juny 2006
Recollida selectiva a les
oficines de Parcs i
Jardins
una entitats que van contestar aquest Millorar per avançar
qüestionari. En un 61% dels casos es con- Les propostes de millora van ser l’úl-
sidera que el col·lectiu implicat en el pla tim tema que es va tractar. De les dife-
d’acció ha estat ben informat de la seva rents intervencions destaca la necessi-
elaboració; la participació en aquest pro- tat de propiciar, enfront de la competi-
cés ha estat alta en un 35% dels casos i tivitat, una cultura de cooperació i de
baixa en un 16%; una tercera part de les treball en xarxa, i de demostrar que la
actuacions dels plans són innovacions; inversió en participació és rendible
un 42% dels enquestats consideren que donant a conèixer bones pràctiques
com a resultat del pla ha millorat molt la fruit de l’experiència de participació
sensibilitat de la seva organització sobre en els plans d’acció. Altres partici-
la sostenibilitat, i un 81% aconsellaria a pants en la jornada es van referir a les
una altra organització que fes el pla d’ac- feines relacionades amb l’elaboració
ció. Però, de totes les dades, possible- dels plans. 
ment la més destacada és que les actua- Així, es va proposar fer la diagnosi prè-
cions recollides en els plans s’estan apli- via de manera participada i es va asse-
cant en un 90% dels casos. nyalar la conveniència de facilitar exem-
ples que serveixin de model per a cada
Fer un pla d’acció sector, així com de desenvolupar recur-
Un aspecte destacat de la jornada van sos que es puguin generalitzar, com és
ser les propostes destinades a facilitar el cas de les ecoauditories que el CEPA
l’elaboració dels plans d’acció. Algunes ha ofert als firmants. Pel que fa a la
de les intervencions van posar de mani- percepció ciutadana de l’Agenda 21, es
fest que, de la mateixa manera que cal va posar de manifest la necessitat de
implicar el col·lectiu en el procés, prestigiar-la, de difondre els avenços
també s’ha de demostrar que les seves aconseguits i de crear mecanismes per-
aportacions es tindran en compte. què la gent pugui conèixer els resultats
També es va destacar la necessitat de de l’aplicació de les actuacions previstes
triar una estratègia adequada a les en els plans d’acció. 
característiques de l’organització, de
planificar i definir clarament els objec- Nou cercador
tius, de buscar models i exemples exis- El lloc web de l’Agenda 21 acaba d’estre-
tents, d’utilitzar com a punt de partida nar un cercador de plans d’acció. Les
programes d’actuació de caràcter gene- fitxes resum dels plans d’acció dels fir-
ral, d’aprofitar mecanismes de treball mants del Compromís, fins ara disponi-
establerts, com, per exemple, els siste- bles només en format PDF, han estat
mes de gestió, de simplificar (si una incorporades a una base de dades. Això
actuació és molt fàcil, però alhora costa ha fet possible dissenyar un cercador
molt d’assumir, es deixa de fer) i d’as- que permet seleccionar els plans d’acció
sajar, ja que una prova pilot permet segons l’àmbit de les organitzacions
experimentar possibles millores i inno- (ambientalistes, altres ONG, empreses,
Les actuacions recollides vacions sense grans riscos. Quant als universitats, associacions professio-
en els plans s’estan recursos per a l’elaboració dels plans nals) i també buscar actuacions concre-
d’acció, es va valorar de manera molt tes per paraules clau o bé en funció dels
aplicant en un 90% dels positiva l’assessorament personalitzat objectius i línies d’acció del Compromís
casos de la secretaria de l’Agenda 21 i els que tracten. Podeu accedir al cercador
esmorzars d’Acció 21, que han permès a des del menú blau “plans d’acció dels
les organitzacions firmants del signants”, del portal de l’Agenda 21,
Compromís conèixer els plans existents. www.bcn.es/agenda21.
B verda 106. Juny 2006 13
Catherine El personatge
Mosbach
arquitecta paisatgista
“No hi ha espais perduts,
tot depèn de com els tractem”
Diplomada per l’Escola Nacional Superior de Bordeus, ens parla en aquesta entre-
del Paisatge de Versalles, Catherine vista del moment que viu la disciplina del
Mosbach és cofundadora i coeditora de la paisatgisme des del punt de vista del pro-
prestigiosa revista Pages Paysages. L’any 1993 fessional en un context cada cop més glo-
rep el Trophée de l’Aménagement Urbain balitzat.
del grup Moniteur pels espais exteriors del
grup A. Derry a Issy-les-Moulineaux, a prop Sra. Mosbach, vostè ha coordinat una
de París. El 1995 obté el Trophée du jornada de debat en la IV Biennal Euro-
Paysage, concedit pel Ministeri de Medi pea de Paisatge i en l’anterior edició va
Ambient i Desenvolupament Regional ser premiada en el certamen. Què signi-
francès, pels espais exteriors del grup fica personalment aquesta trobada que
E. Dolet, a la mateixa localitat. Premiada té lloc a la nostra ciutat?
amb la beca Leonardo da Vinci del En la nostra disciplina tenim, precisa-
Ministeri d’Afers Estrangers francès. És ment, una manca de punts de trobada en
professora visitant a l’Escola de Belles què els professionals puguem discutir i de-
Arts de la Universitat de Pennsilvània, als batre entre nosaltres i amb altres interlo-
Estats Units. Mosbach, guanyadora ex cutors. Barcelona ens ofereix aquesta pos-
aequo del III Premi Europeu de Paisatge sibilitat amb la biennal. És important que,
Rosa Barba pel projecte del Jardí Botànic en l’edició del 2006, els responsables hagin
14 B verda 106. Juny 2006
decidit accedir a un nivell “superior” i pu- als polítics un programa d’intervencions
jar l’esglaó de la mostra, que òbviament que pugui articular la dimensió econòmi-
continua, al de la reflexió. ca, la social i la cultural. Quan això ens
passa estem en una situació òptima. I és
La reflexió sembla suscitar diferències possible que això succeeixi. Ho dic des de
conceptuals importants entre els matei- l’oportunitat que vaig tenir de col·laborar a
xos europeus. A través de les seves visi- la ciutat de Bordeus amb Alain Juppé. D’u-
tes als Estats Units, ¿ha captat un estat na banda, el polític ha de ser ambiciós,
d’opinió particular en els paisatgistes però sobretot ha de tenir confiança en
nord-americans? l’ambició del professional. És això el que el
La gran diferència entre Europa i els Estats polític ha de copsar i, per descomptat, el
Units és que, en aquest darrer país, la visió paisatgista, també. Un cop més, tot depèn
del que aquí entenem per espai públic és de les persones.
molt limitada, perquè tot està gestionat
per la iniciativa privada. Els europeus, La cultura contemporània valora molt
malgrat les visions diferents, treballem tot el que és efímer, però, a priori, la vos-
majoritàriament en l’espai públic, que és tra professió té en alta consideració la
un concepte ben integrat. Això no vol dir durada de les coses. És possible compati-
que als Estats Units no hi hagi encàrrecs bilitzar això?
públics; a Nova York en tenim un exem- Sí. Es pot fer introduint elements can-
ple, tot i que, en el conjunt del país, viants en els projectes, de manera que
“Els diners no són sempre aquest tipus d’encàrrecs és més excepcio- es puguin percebre els dos aspectes al-
el primer factor, el més nal. En canvi, a Europa, almenys a Fran- hora: el permanent i l’efímer. Així és
ça, un país que conec bé, hi ha molts con- més dinàmic, perquè, efectivament, a
important és la voluntat cursos per treballar en espais públics pràc- les persones, per les raons que siguin,
de fer” ticament cada setmana, i van en aug- els agrada veure com les coses canvien
ment. Els professionals americans ens en- en el decurs del temps.
vegen aquesta situació.
La influència de la ciutat nord-america-
L’arquitectura ha esdevingut una disci- na a Europa ja és ben visible i amb ella es
plina molt mediàtica. Creu que el paisat- creen espais que no són ni camp ni ciu-
gisme es podrà mantenir al marge d’a- tat i que queden aïllats entre infraes-
questa tendència? tructures i urbanitzacions. Són espais
No sé si puc respondre. En qualsevol cas, amb mala premsa, però són potser una
són els arquitectes els que juguen a aquest oportunitat per a la creació?
joc i, per tant, l’alimenten. Alguns paisat- No hi ha mai espais perduts, tot depèn de
gistes, també. Però també és veritat –això la manera com els tractem. El que és segur
es veu en casos concrets– que hi ha moltes és que tampoc n’hi haurà si hi fem alguna
maneres de ser mediàtic en funció de la cosa; en definitiva, si hi treballem. Una
pròpia personalitat. Dit això, podem par- altra consideració a fer sobre aquest tema
lar d’avantatges i d’inconvenients, que és és que no cal pensar que tots els espais han
tot un altre debat. Penso, sincerament, de tenir una raó de ser ben clara i precisa,
que, per als professionals, el que en po- amb un gran contingut. Hi ha espais des-
dríem dir la “conversió en estrelles” o, més tinats a fer la simple funció de transició
simplement, la fama, no té només efectes entre altres espais. En qualsevol cas, no hi
negatius, sinó que comporta elements ha espais perduts, sinó espais sobre els
molt positius, com la visibilitat del propi quals no hi ha una voluntat precisa en un
treball. A mi, en menor mesura, m’ha moment determinat. Però tot és possible
passat. El Premi Rosa Barba ha estat molt sempre que hi hagi voluntat.
bo perquè així la meva feina ha entrat en
“A les persones els agrada alguns circuits de difusió més amplis. I diners, no?
veure com les coses Després, tot això es pot utilitzar en un sen- Els diners no són sempre el primer factor,
tit o altre, millor o pitjor, però aquesta, el més important és la voluntat de fer.
canvien en el decurs com deia abans, és una discussió diferent. Quan hi ha un desig, els diners ens troben.
del temps” A la biennal d’aquest any, un dels temes Finalment, com a professional, ¿fins
clau ha estat la discussió sobre lògica de a quin punt la preocupa que el ciuta-
mercat i paisatgisme. Quin és el seu po- dà mitjà sàpiga “llegir” una realitza-
sicionament en aquest debat? ció seva?
La lògica del mercat té, malauradament, És cert que hi ha dues lectures, la dels pro-
una influència enorme. Avui dia, a Fran- fessionals i la de la gent, que no es troben
ça, hi ha una gran demanda de parcs te- tan fàcilment. Històricament, a França, en
màtics a imatge i semblança de Disney- tenim un exemple conegut amb la torre 
land, que han desbancat els parcs d’atrac- Eiffel i com es va rebre quan es va construir.
cions tradicionals. I, és clar, si aquesta és No es pot exigir a un treballcreador que fa
la demanda, els paisatgistes hi responen, evolucionar una disciplina que sigui acces-
i això, sens dubte, orienta la professió d’u- sible a tothom en un moment determinat.
na forma determinada. És un fals problema i cal acceptar que les
persones no comprenguin una realització
Hem parlat de la relació dels professio- concreta en els inicis, encara que més enda-
nals amb el poder econòmic. Com és la vant és probable que acabin fent-la seva. 
relació amb el poder polític?
Si fem bé la nostra feina, podem proposar Albert Punsola
B verda 106. Juny 2006 15
B verda La feina dels jardiners de Barcelona
Roser ‘FE-95044-HT’,
premi de la Rosa de la
Gent Gran del
6è. Concurs Internacional
de Roses Noves de
Barcelona
16 B verda 106. Juny 2006
CIUTAT VELLA SANTS-MONTJUÏC SARRIÀ-SANT GERVASI
Parc de la Ciutadella Plaça de Miramar Millora de parterres
Independentment de la reforma inte- Per millorar l’espai s’han plantat arbres, En aquest districte s’han fet feines de
gral que s’està fent al parc, les feines de arbustos i plantes crasses procedents de reencebat i ressembra en un total de
jardineria són contínues. Les últimes donacions a la rocalla que hi ha a la zona 18.000 m2 de parterres situats al c. Doc-
tasques que s’hi han fet són la planta- d’aparcament. Les espècies són Tabernae- tor Fleming entre Bori i Fontestà i Gene-
ció de trenta-dues Tilia euchlora al pg. montana sp., Corokia sp., Gasteria sp., Calliste- ral Mitre; als Jardins de Moragas; als
dels Til·lers; la neteja del llac de la mon sp., Harpephyllum caffrum, Emilia sonchi- Jardins de Can Castelló; a la pl. Ventura
Plaça d’Armes, on s’han incorporat folia, Grewia occidentalis i Cleistocactus sp. Gassol; a la pl. Molina; a la Via Augusta
nenúfars (Nelumbo nucifera); la reposició entre Laforja i Sant Marc i entre Munta-
de cent Viburnum odoratissimum, cent Carrer dels Tarongers ner i Ganduxer; als Jardins de Can Seni-
pitòspors (Pittosporum tobira) i dues-cen- Al tram d’aquest carrer situat entre llosa; als Jardins del Doctor Castelló, i
tes heures (Hedera helix); la ressembra de l’av. Miramar i els aparcaments s’ha po- als Jardins de Vil·la Amèlia. 
10.000 m2 de gespa; l’esporgada de la dat l’arbustatge, s’ha tallat un arbre que
majoria de palmeres del parc, i el con- estava sec i s’ha desbrossat la zona enjar- Neteja d’estanys
dicionament d’una gran part de la dinada i la zona forestal. Aquesta actua- Als Jardins de Vil·la Amèlia s’ha netejat
xarxa secundària de reg. ció ha permès condicionar l’espai i tam- el llac i s’ha fet la retallada i divisió de
bé prevenir possibles focs a l’estiu. les plantes aquàtiques que l’enjardinen.
Plaça Hilari Salvadó Al Turó Park s’ha netejat el llac del bou-
En aquesta plaça s’han ressembrat els Plantacions de rosers lingrin i la planta aquàtica.
parterres de gespa que l’ornamenten. S’han fet plantacions d’aquests arbustos
als Jardins de Celestina Vigneaux (cent Passatge Maluquer
Passeig Marítim setanta rosers de la varietat ‘Sevillana’) i S’han fet feines de manteniment que
S’han podat 60 m de tanca vegetal a a la pl. de Sants (setanta rosers de la va- han consistit en la poda de tot l’arbus-
base de pitòspor (Pittosporum tobira) al rietat ‘Knock Out’). tatge, de les tanques vegetals i dels ta-
tram situat entre els c. del Gas i Andrea rongers (Citrus aurantium); la neteja del
Doria. Avinguda del Paral·lel llac; la retallada i divisió de la planta
A l’altura de la pl. d’Espanya, la gespa aquàtica, i el condicionament de les jar-
EIXAMPLE d’un parterre ha estat substituïda per dos- dineres d’obra que hi ha al voltant del
Passeig de Sant Joan cents arbustos de l’espècie Hebe ‘Youngii’. llac.
Per enjardinar els parterres que hi
havia buits entre la Ronda de Sant Pere Passeig de les Cascades
i l’av. Diagonal s’han plantat marga- Al costat del Museu Nacional d’Art de Ca-
llons (Chamaerops humilis). Aquesta actua- talunya s’ha fet una poda de neteja de
ció ha comptat amb la col·laboració del l’arbustatge que hi ha en una superfície
districte. de 8.100 m2 de talussos. 
Plaça Antoni Gaudí LES CORTS
Amb la col·laboració de les escoles pro- Plaça Pius XII
peres a aquesta plaça s’han replantat
Hedera Les últimes feines de manteniment fetes
dues mil cinc-centes heures (
helix en aquesta plaça han consistit en la res-
). sembra dels parterres de gespa.
Avinguda Mistral Plaça Eusebi Güell
Les últimes feines de manteniment en S’han millorat els parterres amb feines
aquesta avinguda han consistit en la de reencebat i ressembra i s’ha fet una
plantació de dos-cents cinquanta mar-
Chamaerops humilis poda d’aixecament de capçada a quaran-
gallons ( ) als parterres ta-sis arbres.
que hi ha a l’altura del c. Calàbria.
Avinguda Diagonal
En el tram comprès entre el c. Entença i la
Gran Via de Carles III s’han podat 700 m2
de parterres d’arbustos. Parrc  de  lla  Ciiutadelllla
B verda 106. Juny 2006 17
1- Pg Sant Joan
2-Pl. Miramar
3-Pl. Pius XII
4-Doctor Fleming
5-Creueta del Coll
6-Pla de Montbau
7-Turó de la Peira
8-Pl. Ferran Reyes
9-Parc del Clot
1. 2. 3.
4. 5. 6.
7. 8. 9.
18 B verda 106. Juny 2006
GRÀCIA NOU BARRIS SANT ANDREU
Parc de la Creueta del Coll Parc del Turó de la Peira Plaça Ferran Reyes
Amb l’objectiu de millorar l’enjardina- Aquest és un dels parcs urbans de Barce- Els últims treballs de millora i manteni-
ment de l’entrada principal del parc lona, i un dels seus principals atractius ment fets en aquesta plaça han consistit
s’han podat els arbustos i s’ha fet una és la pineda. Per posar a punt el parc en la poda de quatre oliveres (Olea euro-
poda d’aixecament de capçada a les pal- abans de l’estiu s’han podat els arbus- paea) i dels arbustos, la retallada de la
meres. També s’han fet treballs de posa- tos, s’han desbrossat els talussos, s’han tanca vegetal de xiprer (Cupressus sempervi-
da a punt, que han consistit en el reen- retallat i desbrossat els parterres d’heu- rens) i la ressembra i el reencebat dels
cebat de 700 m2 de parterres de gespa, i ra (Hedera helix) i s’ha reparat la tela me- parterres de gespa.
s’ha instal·lat reg per degoteig a les jar- tàl·lica de seguretat que hi ha en algu-
dineres que hi ha a prop de la piscina. nes zones del parc amb fort pendent. Plaça de la Trinitat
En aquesta plaça s’han retallat les tan-
Plaça Gibraltar Parc de Fornells ques vegetals de xiprer (Cupressus sempervi-
Per millorar la qualitat d’aquest espai En aquest altre parc de Nou Barris s’han rens), s’han reencebat i ressembrat els
s’han netejat d’herba i s’han podat els retallat els arbustos i s’han desbrossat parterres de gespa i s’ha fet una poda
parterres arbustius i les plantes enfila- 465 m2 de parterres arbustius, i una su- d’aixecament de capçada a quaranta-
disses. perfície de 6.245 m2. tres plàtans (Platanus x hispanica).
Jardins del Mestre Balcells Parc Central de Nou Barris Condicionament de parterres
En aquests jardins, s’han fet feines de També s’han fet feines de posada a punt Aquestes feines de manteniment s’han
manteniment i posada a punt. L’actua- al Parc Central de Nou Barris. Aquestes fet en diferents trams del c. Felip II. 
ció ha consistit en la poda dels parterres feines han consistit en la poda de cin- S’han retallat les heures (Hedera helix)
arbustius, la retallada de la tanca vege- quanta-quatre oliveres (Olea europaea) i la dels parterres situats a la confluència
tal i el reencebat dels parterres de gespa. poda d’aixecament de capçada de trenta amb el c. Bofarull i s’han ressembrat de
També, a l’àrea de jocs infantils, s’hi ha pins blancs (Pinus halepensis). gespa els que hi ha a l’altura dels c. Sant
afegit una molla més per al joc dels més Pasqual Bailón, Ramon Albó i Espiga i la
petits. Carrer Garbí pl. del Congrés Eucarístic.
Al parterre de 1.500 m2 que hi ha a la
HORTA-GUINARDÓ confluència d’aquest carrer amb l’av. SANT MARTÍ 
Pla de Montbau Meridiana, s’hi ha fet un camí amb Parc del Clot
A més de la creació d’un nou grup de llambordes per ordenar el pas dels via- Per millorar la qualitat aquest espai verd
flor, en aquesta plaça s’han fet feines de nants i evitar que es faci malbé el verd. s’han retallat els 2.500 m2 d’heura (Hede-
poda i escatat dels arbustos, s’ha netejat L’actuació s’ha completat amb la poda ra helix) que hi ha als arcs del parc i s’han
el llac i s’ha retallat la planta aquàtica. d’aixecament de capçada dels pins pi- plantat vivaces de l’espècie Cortaderia se-
nyers (Pinus pinea) que hi ha en aquest lloana.
Jardins Joan Ponce espai verd, la sembra de gespa i la cons-
L’estalvi d’aigua és un dels aspectes més trucció d’una barana, d’una plataforma Plaça d’Artur Martorell
destacats de la gestió del verd de Barce- d’accés a la parada de l’autobús que hi En aquesta plaça s’han podat els arbus-
lona. És per aquest motiu que s’ha ins- ha al costat i d’un muret per a la con- tos i s’han escatat els parterres.
tal·lat reg programat per degoteig en els
400 m2 de parterres arbustius d’aquests tenció de terres. Aquests treballs s’han Parc del Poblenou
jardins. El camí de Can Xirot s’ha des- fet amb la col·laboració del districte. Amb l’objectiu de deixar ben oberts els
brossat a banda i banda, s’hi ha fet la camins i fer una posada a punt del parc
poda dels baladres i s’hi ha reposat l’ar- s’han podat arbustos i plantes vivaces i
brat que hi faltava. s’han plantat nous arbustos de les espè-
cies Ligustrum lucidum i Eriocephalus
Plaça Salvador Allende africanus.
En aquesta plaça s’ha esporgat l’arbus-
tatge i l’arbrat (Parkinsonia aculeata) i s’ha
escatat la zona d’esbarjo de gossos. 
B verda 106. Juny 2006 19
L’Airosa Espai metropolità
Arbres vells, bells arbres (8)
L’Airosa és un exemplar notable de pal- La configuració dels jardins de la part FITXA TÈCNICA
mera de dàtils, d’alçada considerable, baixa de Can Solei és de finals del XIX, Família: arecàcies
amb el típic port alt, prim i elegant d’a- època en què es devia plantar la palme- Espècie: palmera de dàtils
questa espècie. El seu peu descalçat ra. El peu descalçat indica que en algun (Phoenix dactylifera)
demostra que es tracta d’una planta moment de la seva vida va perdre les Origen: nord d’Àfrica i sud-oest d’Àsia
tolerant, que s’ha adaptat a la dificultat terres que li protegien les arrels. Les Alçada: 18 m
d’un canvi de nivell. Forma, juntament palmeres de dàtils, acostumades als Diàmetre màxim de la capçada: 5 m
amb una bútia, un margalló i unes pal- moviments de la sorra del desert, gene- Edat estimada (2006): 106 anys
meres de Canàries, un conjunt molt inte- ren aquesta mena d’adaptacions als Situació: Badalona, Parc de Can Solei,
ressant de diferents varietats de palme- canvis de nivell a la seva base. Esveltes, al pati central entre els dos edificis, molt
res. A casa nostra, la majoria de pal- elegants i de creixement lent, poden a prop de les escales
meres de dàtils no són tan altes. arribar als vint metres d’alçada.
20 B verda 106. Juny 2006
LA PALMERA DE DÀTILS
El tronc (o estípit) és prim i està format reu s’ha difós des de fa milers d’anys
per un teixit que fa que puguin gronxar- per les zones càlides del planeta,
se sense trencar-se i així resistir els forts sobretot pels seus fruits dolços, els
vents del desert, on viuen en estat dàtils, que comencen a produir a par-
espontani. Les fulles (verd grisenques, tir dels quinze anys. Sembla que a la
arquejades i llargues, de 3 a 5 m, i amb península Ibèrica les van introduir els
un gruixut nervi central) formen una fenicis i a l’antiguitat ja n’hi havia
capçada gran, però menys densa i de importants plantacions. Actualment
color més clar que la de la palmera de encara en resten algunes al sud del
Canàries; quan s’assequen queden molt País Valencià, a la zona d’Elx i Oriola,
temps penjades al tronc, on deixen, en on també s’exploten les fulles (es lli-
caure, una cicatriu característica; els guen durant un temps perquè s’em-
folíols són rígids i punxants. Les inflo- blanqueixin i després es treballen per
rescències apareixen entre les fulles i fer-ne palmes i palmons). Els dàtils
porten petites flors groguenques. És una són una de les bases alimentàries del
espècie dioica, amb exemplars mascu- nord d’Àfrica i Aràbia.
lins i femenins. Les flors femenines es
convertiran en fruits comestibles
(dàtils), de fins a 7 cm de longitud, Text: Lurdes Planes i Sant-romà
1. Conjunt de palmeres
només quan hi hagi peus masculins a Fotografies: Ernest Costa i Savoia
entre les quals destaca, prop per pol·linitzar-les.
per la seva alçària, En jardineria s’utilitzen des d’antic
l’Airosa pel seu valor ornamental i són pre-
2. Peu de la palmera sents en nombrosos carrers i avingu-
3. Les fulles són arquejades des. També tenen una presència
i llargues, d’entre 3 i 5 m important en passejos marítims per la
4. Estípit seva resistència al vent i a la salinitat.
Serveixen per fixar dunes. El seu con-
MÉS INFORMACIÓ
Per a més informació vegeu la fitxa
L’Airosa, de la col·lecció Arbres i arbusts sin-
gulars del parcs metropolitans. Les podeu
trobar als llocs següents: Parc de Can
Solei: demaneu-les als jardiners;
Ajuntament de Badalona: Oficina
d’Informació al Ciutadà. Carrer del
Mar, 2-4; Mancomunitat de Municipis
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona:
Oficina d’Informació. Carrer 62, núm.
16-18, edifici A. Zona Franca.
Barcelona.
1.
2. 3. 4.
B verda 106. Juny 2006 21
Barcelona, Reportatge
capital del
paisatgisme
Els professionals més prestigiosos de l’arquitectu-
ra del paisatge es van reunir el març passat a
Barcelona amb motiu de la IV Biennal Europea de
Paisatge, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya (COAC), el Departament d’Urbanística i
Ordenació del Territori (DUOT) de la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Associació
d’Amics de la UPC. En el certamen es va atorgar el
prestigiós Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba.
L’edició del 2006 de la Biennal Europea Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, Els projectes presentats
de Paisatge ha renovat l’esperit iniciat l’Institut Municipal d’Urbanisme i aquest any, més de
en la primera edició, l’any 1998, gràcies Parcs i Jardins, i compta amb la
a l’increment i la millora dels contin- col·laboració de la Fundación Caja de quatre-cents cinquanta,
guts. A més, el certamen té des d’a- Arquitectos i Fira de Barcelona. han estat un bon indicador
quest any el suport d’un consell format La biennal es va obrir amb un acte a
per diverses institucions que refermen l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del moment que viu la
d’aquesta manera el seu compromís de Barcelona (ETSAB), on es van donar professió
amb un esdeveniment que s’ha conver- a conèixer, de la mà dels autors, les deu
tit en un referent internacional. Aquest obres finalistes en el Premi Rosa Barba,
consell està integrat pel Departament seleccionades per un jurat internacio-
de Política Territorial i Obres Públiques, nal presidit per Paolo Bürgi, guanyador
la Diputació de Barcelona (Àrea ex aequo amb Catherine Mosbach de
d’Espais Naturals), la Mancomunitat de l’anterior edició del premi. Aquest any
Municipis de l’Àrea Metropolitana de s’han rebut més de quatre-cents cin-
22 B verda 106. Juny 2006
Exposició dels
projectes
presentats en
aquesta edició
de la Biennal
Europea de
Paisatge
quanta projectes, un nombre rellevant, imposa la seva lògica? La pregunta té
que, un cop més, ha fet de la biennal la molt de sentit, ja que els professionals
gran mostra del paisatgisme europeu. reben encàrrecs que solen influir en l’o-
bra. Com? En la direcció del gust majo-
Guardons 2006 ritari, que sovint correspon als aspectes
Un cop més, dos projectes van ser més lúdics i on el valor econòmic, és a
mereixedor ex aequo d’aquest guardo: el dir, el valor de mercat, té molta relle-
Parc de Pedra Tosca, a les Preses, realit- vància. Per exemple, una realització
zat per RCR - Rafael Aranda, Carme que inclogui l’ús lúdic –molt apreciat
Pigem i Ramon Vilalta, i el treball de avui dia– sol tenir més valor com a pro-
David Verport a la llacuna d’Harnes, a ducte. El paisatgisme difícilment pot
França. En el primer cas es tracta d’un ignorar l’esquema propi del món capi-
projecte dut a terme al Parc Natural de talista on es desenvolupa.
la Zona Volcànica de la Garrotxa, a prop Amb aquest suggerent punt de parti-
d’Olot, que vol potenciar la singularitat da, Catherine Mosbach va conduir un
del paisatge. Tot i contenir elements llarg debat on es van anar succeint
arquitectònics, aquests estan al servei diverses opinions. Valéry Didelon,
de l’indret sense introduir-hi grans arquitecte i crític, va dir que la socie-
modificacions, simplement subrat- tat actual havia passat d’una lògica
llant-ne alguns elements. Quant a l’al- productivista a una lògica consumista.
tre projecte guanyador, es tracta d’una Així, l’arquitectura ja ha entrat de ple
intervenció en un antic espai de prats dins d’aquests paràmetres, on s’ha
que havia estat malmès per l’activitat abandonat l’estandardització i es ten-
minera i en el qual s’ha inserit una lla- deix a multiplicar l’oferta d’estils
cuna alimentada per l’aigua d’una segons els gustos del consumidor.
planta depuradora veïna que segueix Això fa que la nostra època no tingui
En la perspectiva de un recorregut entre plantes aquàtiques un estil arquitectònic precís. Seguint
gairebé una dècada del i terrenys sorrencs plens de salzes. aquest raonament, es va plantejar si el
paisatgisme no ha arribat ja a fer de
certamen es perceben Jornada de debat les seves obres purs objectes amb valor
dues grans actituds, una La qüestió de fins a quin punt s’és fidel de canvi en el mercat. 
de més “arquitectònica” i a un indret o bé se n’alteren les caracte-
rístiques prèvies està molt relacionada Diferents opcions
una altra de més amb el gran tema que va ser objecte de Les intervencions posteriors van anar
“naturalista” discussió en la jornada dedicada al desmentint aquesta tesi. Cadascuna en
debat entre els professionals: què pre- diferent mesura, van posar l’accent en
domina en la professió, el vessant crea- els aspectes més creatius de l’activitat
tiu o les demandes d’un mercat que professional i més deslligats de l’estan-
B verda 106. Juny 2006 23
Ornamentació
instal·lada per Parcs i
Jardins davant del
Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya
dardització. Així, el botànic Claude Imma Mayol, que es va referir als dife-
Figureau va assenyalar un element que rents papers que cal tenir en compte en Projectes finalistes del
sovint passa desapercebut en el paisat- la construcció del paisatge: el del polí- Premi Europeu de Paisatge
ge: les plaques de bacteris que s’adhe- tic, que, com a promotor, ha de conèi- Rosa Barba
reixen a les edificacions antigues. Amb xer i recollir les necessitats i el voler de
aquest exemple va voler subratllar l’at- la ciutadania, i el del professional de Llacuna d’Harnes (guanyador ex aequo)
zarosa aliança entre ecologia i estètica l’arquitectura, que ha saber crear un Autor: Paysages - David Verport (França)
com un valor positiu, enfront de l’ob- paisatge natural i equilibrat que es Parc de Pedra Tosca, a les Preses,
sessió per la pulcritud extrema, tan correspongui amb les demandes plante- Garrotxa (guanyador ex aequo)
pròpia del nostre temps. Per la seva jades. Aspecte, aquest, que ha de pre- Autors: RCR - Rafael Aranda, Carme
banda, l’arquitecte i paisatgista danès valer, al costat de la llibertat creativa Pigem, Ramon Vilalta (Espanya)
Stig Andersson va reivindicar un cert que necessita el paisatgista a l’hora Parc Landschaft, a Munic 
grau d’imperfecció volguda en el dis- d’interpretar les demandes formulades Autors: Latitude Nord - Gilles Vexlard,
seny i ho va il·lustrar amb un projecte i materialitzar-les en un projecte. Laurence Vacherot (Alemanya)
fet al seu país on s’han deixat espais Projecte: Nou cementiri d’Ooster 
irregulars en vials públics perquè s’hi La cloenda Autors: Karres en Brands - Sylvia
formin tolls d’aigua. El propòsit del El certamen es va cloure amb una jorna- Karres, Bart Brands (Holanda)
projecte era millorar la qualitat de vida da que va permetre copsar la importàn- Ampliació del cementiri de Weiach 
amb la concurrència de l’atzar i evitar cia del projecte de recuperació d’una Autor: Kuhn Truninger
un perfeccionisme sovint estèril. extensa àrea minera d’extracció de lignit Landschaftarchitekten GmbH - Kuhn
Els paisatgistes holandesos Juurlink i a Alemanya a prop de la frontera amb Truninger (Alemanya)
Geluk van marcar un canvi respecte als Polònia, Fürst-Pückler-Land. Després de Terrenys per a l’escola
anteriors professionals. Amb menys la presentació va tenir lloc una taula primària d’Ob Rinzi 
poètica i més pragmatisme, van mos- rodona que va comptar amb la participa- Autor: AKKA; Anna Kukan (Eslovènia)
trar projectes de parcs empresarials als ció d’alguns dels ponents de les altres Plaça Katharina Sulzer, a Sulzer Areal 
Països Baixos que buscaven les solu- sessions i de diferents professionals. Autor: Vetsch Nipkow Partner AG
cions més funcionals, com són la ins- Com en les anteriors edicions, la biennal (Landscape Architecture Practice)
tal·lació de petits altaveus que emeten es va obrir a la ciutadania amb una (Suïssa) 
el so que fan els arbres en moure’s o de exposició al Col·legi Oficial d’Arquitectes Projecte d’urbanització del passeig
grans focus que amplifiquen sobre el de Catalunya (COAC) que va ser un García Faria entre els carrers Bilbao
paviment l’ombra d’arbres de petites autèntic inventari del millor paisatgis- i Josep Pla, a Barcelona 
dimensions. El debat va deixar, doncs, me europeu dels darrers temps. Com a Autors: Pere Joan Ravetllat i Mira,
ben patent, no només l’eclecticisme complement de l’exposició, Parcs i Carme Ribas Seix, arquitectes (Espanya)
formal i d’actituds, sinó, sobretot, la Jardins es va fer càrrec d’un muntatge a Parc Scharnhauser 
diversitat d’una professió que és una l’exterior, just davant del COAC, consis- Autors: Janson + Wolfrum / Architektur
cruïlla interdisciplinària on es troben tent en murs de palets farcits de vegeta- + Stadtplanung - Sophie Wolfrum,
les exigències econòmiques, socials, ció, una invitació als vianants a evocar Alban Janson (Alemanya)
culturals i també polítiques. la ruralitat en ple centre urbà. Espai / descobriment de tres forns
Va tancar la jornada la tercera tinenta industrials romans a Vilassar de Dalt 
d’alcalde i presidenta de Parcs i Jardins, Albert Punsola Autor: Toni Gironès Saderra (Espanya)
24 B verda 106. Juny 2006
En conjunt, els projectes presentats en sostenibilitat, la situació mereix una amb la darrera edició. En la perspectiva
aquesta quarta edició de la Biennal diagnosi més complexa. Aquí s’observa més àmplia de gairebé una dècada del
Europea del paisatge han estat un gran que les qüestions ambientals han entrat certamen, es confirma la tendència de
indicador del moment que viu la profes- en el subconscient de tots els professio- difuminació dels estils.
sió. Des del punt de vista formal, aquest nals, però això no s’està manifestant en Simultàniament, es perceben dues grans
moment es caracteritza per un gran tots els casos en realitzacions més soste- actituds, una de més “arquitectònica”,
eclecticisme. No hi ha escoles hegemòni- nibilistes. Fins i tot, alguns experts han on l’artificialització del paisatge té un
ques, sinó solucions molt lligades a l’op- arribat a concloure, a partir de l’obra paper preponderant, i una altra de més
ció personal de cada creador. Pel que fa a vista en el certamen, que hi hauria “naturalista”.
l’altre gran aspecte que marca el context hagut una relaxació en l’aplicació d’a-
actual, la relació del paisatgisme amb la quest tipus de criteris per comparació
B verda 106. Juny 2006 25
El Parc de la Paisatgisme
Pedra Tosca
“Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa, al terme municipal de les Preses, a prop
d’Olot, hi ha un lloc molt especial, un mar de
roques fruit de la colada basàltica del volcà
Croscat i d’una àrdua tasca de l’home en la seva
lluita per aconseguir una mísera porció de terra
per cultivar.” D’aquesta manera comença el text
del projecte del Parc de la Pedra Tosca, realitzat
per RCR Arquitectes i que ha estat el guanyador,
ex aequo amb la llacuna d’Harnes, a França, de l’ar-
quitecte David Verport, del Premi Europeu de
Paisatge Rosa Barba 2006. Un parc on s’ha volgut
potenciar la singularitat del paisatge i activar el
factor sorpresa a l’hora de descobrir-lo.
El Bosc de Tosca, al Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa, té una
superfície de 210 ha i és la conseqüència
de la colada de lava que va provocar l’e-
rupció del volcà Croscat 9.500 anys a. C.
La zona va ser colonitzada per un bosc
centreeuropeu, majoritàriament de
roure. A principis del segle XIX, el fort
increment de la població i la falta d’ali-
ments en van comportar la desforestació
per aconseguir carbó i fusta i una colos-
sal tasca d’artigatge, consistent a treure
les pedres volcàniques per poder formar
petits camps de conreu voltats de pedra
seca. Al llarg d’un segle es van arrencar i
apilar milers de metres cúbics de blocs de
lava i es van construir quilòmetres de
murs sinuosos (al voltant de cent cin-
quanta) perfectament adaptats al relleu i
més de dues-centes cabanes a manera de
refugi, també amb pedra volcànica. Tot
plegat va configurar un paisatge molt
especial, clarament humanitzat i únic,
l’ús agrícola del qual va ser abandonat
davant la impossibilitat de mecanitzar
els petits camps, que van deixar de ser
rendibles. Al parc hi ha una extensa xarxa de camins
26 B verda 106. Juny 2006
Recuperar l’espai ra total o parcial. També s’ha establert
El projecte del Parc de la Pedra Tosca ha un sistema de senyalització que facilita
permès desenvolupar actuacions tant els recorreguts de manera autònoma
de restauració com de recuperació d’un malgrat l’estructura laberíntica del
espai molt degradat, amb la finalitat de lloc. L’aproximació i l’accés al parc
millorar la qualitat del paisatge en una s’han recreat amb un espai a cel obert
àrea d’alt valor divers mitjançant un ús que fa de sala d’accés i porta del parc i
Durant el segle XIX, els i un aprofitament sostenibles. Així, que escenifica l’esforç fet pels antics
habitants de la zona van s’ha treballat en la visualització de l’es- habitants de la zona mitjançant la con-
pai netejant-lo de malesa per reforçar- tenció de les roques amb lamel·les d’a-
arrencar i apilar milers de ne el caràcter aspre i evidenciar el gran cer entreobertes. Tot plegat per poder
metres cúbics de blocs de esforç d’acumulació de pedres fet dos descobrir un paisatge singular, bell,
segles enrere. S’han rehabilitat gairebé volcànic, desconegut, humanitzat.
lava i van construir un 70% de les cabanes i murs i s’han
quilòmetres de murs recuperat cinquanta parcel·les per a
l’activitat agrícola autòctona mitjan-
sinuosos çant el conreu de productes tradicionals
com el fajol, el blat i la userda i plantes FITXA TÈCNICA
aromàtiques com la farigola, cultivats Projecte: Parc de la Pedra Tosca
segons els principis de l’agricultura bio- Situació: les Preses (Garrotxa)
lògica. Superfície: 250 ha
A més dels motius paisatgístics, l’es- Autor: RCR Arquitectes (Rafael Aranda,
tructura del parc fomenta la visita per Carme Pigem, Ramon Vilalta); projecte:
raons ambientals, ecològiques i peda- M. Tàpies i G. Puigvert; direcció d’obra:
gògiques. Per aquest motiu s’han creat G. Puigvert; maqueta: P. Llimona
quatre itineraris de diferent longitud Realització del projecte: 1998-2002
que permeten recórrer la zona de mane- Realització de l’obra: 2003-2005
El projecte ha permès
millorar la qualitat del
paisatge en una àrea de
valor divers
B verda 106. Juny 2006 27
Conèixer el Eduquem per a
la sostenibilitat
món agrari
a ciutat
Generalment, la vida urbana fa difícil que els nens i nenes
coneguin la realitat rural i, amb ella, l’agricultura i la rama-
deria. És per aquest motiu que l’oferta d’educació ambien-
tal de Parcs i Jardins a les escoles de Barcelona inclou acti-
vitats relacionades amb el món agrari. Un dels espais on es
fan és Can Cadena. Des d’aquest mes de juny passat, els
mestres tenen al seu abast a la web de Parcs i Jardins el
material educatiu que s’ha elaborat per millorar la qualitat
de les activitats que tenen lloc en aquesta masia del dis-
tricte de Sant Martí.
La masia de Can Cadena forma part del
nucli antic de la Verneda de Sant Martí.
Fins l’any 1988 hi van viure masovers,
que cultivaven les terres annexes i
venien els productes al mercat de
Provençals. A partir d’aquesta data se’n
va fer càrrec el districte, que la va remo-
delar i hi va organitzar una escola
taller. Des de l’any 1995, Parcs i Jardins
és el responsable de la gestió d’aquest
espai, on hi ha instal·lat un Centre
Experimental d’Agricultura Ecològica i
setze parcel·les d’horts urbans. A més
d’aquestes activitats, a Can Cadena
s’organitzen visites guiades per a esco-
lars a les terres annexes, convertides en
horts conreats amb tècniques ecològi-
ques, així com als corrals, on hi ha ani-
mals de granja. 
ELS HORTS URBANS
Els horts urbans són un programa de
participació que Parcs i Jardins ofereix
des de l’any 1997 als barcelonins i barce-
lonines de més de 65 anys. La finalitat
d’aquest projecte és la integració i
col·laboració ciutadana en activitats de
millora ambiental, i actualment ja
s’han instal·lat horts urbans en set dis-
trictes de la ciutat. Amb aquesta inicia- 1.
28 B verda 106. Juny 2006
2. 3.
tiva es millora la qualitat de vida dels d’Educació Primària. La primera part,
participants, ja que genera un teixit de comuna a tots els dossiers, inclou una
noves relacions i uns canvis d’hàbits introducció on s’explica què són els
importants per millorar la salut. Tenint horts urbans i es fa un breu resum dels
en compte l’edat dels usuaris dels orígens de la masia de Can Cadena i la
1, 2 i 3. Il·lustracions horts, el fet que, a Can Cadena, també seva evolució fins a arribar a l’actual ús
del material didàctic s’hi facin activitats d’educació ambien- públic. També conté un itinerari per
tal per als escolars afavoreix la relació recórrer el recinte, il·lustrat amb un
entre generacions, ja que els pagesos i plànol. A nivell específic, el material
pageses urbans són excel·lents com- per a Llar d’Infants ofereix informació
panys i bons mestres per als nens i bàsica sobre els animals de granja i la
nenes durant la seva estada a la masia. seva dieta i una pàgina amb dibuixos
d’aquests animals per acolorir. Els dos-
L’oferta d’activitats siers per a escolars de Parvulari i cicle
Les activitats organitzades a Can inicial d’Educació Primària inclouen
Cadena per a escolars es fan d’octubre a apartats dedicats a la fauna que es pot
juny i estan adreçades a diferents trobar en un hort, les plantes de con-
nivells educatius: Els animals de granja reu, els animals de granja, les feines de
(observació i reconeixement dels ani- l’hort, la pàgina d’animals de granja
mals de granja més comuns i de les per acolorir i una altra on s’explica què
seves diferències), per a Llar d’Infants; és un “hort de butxaca” (com es cons-
Les plantes comestibles i els animals de granja trueix un “microhort” i en què consis-
(conèixer les plantes de conreu, els ani- teixen els treballs de plantació i mante-
mals de granja i l’ús que en fa l’home), niment). Finalment, la informació que
per a Parvulari; Les plantes de conreu i els s’ha preparat per als cicles mitjà i supe-
animals de granja (conèixer les plantes de rior d’Educació Primària conté alguns
l’hort i els animals amb l’ajuda de la elements comuns al cicle inicial (les
gent gran), per als cicles inicial i mitjà plantes de conreu, els animals de gran-
d’Educació Primària; El món rural a ciutat ja, la fauna pròpia dels horts i què és
(conèixer els principals processos de l’a- un “hort de butxaca”) i altres d’especí-
gricultura biològica i aprofitar els fics, com són l’agricultura ecològica, el
coneixements de la gent gran), per al compost, les feines de l’hort i les eines
cicle superior d’Educació Primària, i Un que es fan servir per treballar-hi.
hort d’agricultura biològica a la ciutat (aplica-
ció dels principis de l’agricultura biolò-
gica), per al primer cicle d’ESO. 
El material educatiu
Sobre la base d’aquestes activitats s’ha
elaborat un material que també ha
estat adaptat als diferents nivells entre
Llar d’Infants i el cicle superior
B verda 106. Juny 2006 29
Arbres Apunts de jardineria
en flor a l’estiu
L’arbre és, sens dubte, l’element vegetal que impri-
meix més caràcter a un enjardinament, ja sigui com a
element aïllat o agrupat en petits bosquets.
Generalment, l’arbre es valora pel port, per l’ombra o
pel color de les fulles. Hi ha, però, un altre element
destacat, les flors, que en moltes espècies són el valor
més preuat. Us en proposem uns quants dels que flo-
reixen en els mesos més calorosos de l’any.
Hi ha molts arbres que, pel seu port, po- Erythrina crista-galli
den ornamentar tot un espai sense que
hi hagi res més al seu voltant. Els grans
roures o coníferes tan boniques com els
cedres en són dos bons exemples.
Aquesta capacitat ornamental també és
una qualitat dels arbres amb floracions
importants, ja que durant un període de
l’any, a vegades curt, però sempre molt
intens, guarneixen els jardins amb el
color esclatant de les seves flors, que
acostumen a ser abundants i, a vegades,
de grans dimensions. La majoria d’a-
quests arbres són originaris de països
càlids. N’hi ha, però, que provenen de
països de climes freds, com el nord d’A-
mèrica o el Japó. Tenint en compte les
seves característiques de color –i, a vega-
des, també d’envergadura, com en el cas
de la magnòlia–, el més adequat és culti-
var aquests arbres de manera aïllada o
bé formant petits grups de la mateixa
espècie, prou distanciats de la resta de
la vegetació del jardí, sobretot d’altres
espècies arbòries. D’aquesta manera po-
dran oferir-nos tota la seva esplendor, i,
en alguns casos, com l’acàcia del Japó o
la Tipuana tipu, amb l’afegit d’una autèn-
tica pluja de flors que cobreix el terra
amb una catifa de gran bellesa.
Acàcia del Japó
(Sophora japonica)
Caducifoli originari de la Xina i el Japó,
de port estès i que pot arribar als 20 o 25 m
d’alçària. La copa és ampla, bastant re-
gular i de fullatge dens, i pot arribar a fer
una bona ombra. Les fulles, de color verd
fosc i d’entre 15 i 20 cm, són compostes.
30 B verda 106. Juny 2006
Les flors, d’un color blanc crema, són pe- Magnòlia
tites, lleugerament oloroses, i pengen (Magnolia grandiflora)
en grans raïms. Floreix els mesos de ju- Perennifoli originari del nord d’Amèrica
liol i agost. Qualsevol terra és bona per a i Texas. De gran envergadura, pot arri-
aquests arbres, tot i que s’estimen més bar fins als 25 m d’alçària en regions de
els sòls profunds i frescos, i admeten bé clima i sòl adequats. Accepta tempera-
els argilosos convenientment esmenats. tures de fins a -18ºc. El tronc és erecte,
Resistent, requereix una exposició a ple ramificat des de la base, amb port pira-
sol. A Barcelona en podeu veure exem- midal durant els primers anys. Les fu-
El més adequat és cultivar plars de grans dimensions al darrere de lles són grans, ovals oblongues, d’un
aquests arbres de manera la cascada del Parc de la Ciutadella. verd fosc i lluent a l’anvers i vellutades,
mats i d’un to rovellat al revers. Les
aïllada o bé formant petits Xicranda flors, bellíssimes, són grans (de 15 a 20
grups de la mateixa (Jacaranda mimosifolia) cm de diàmetre), blanques i perfuma-
Caducifoli originari de l’Amèrica del des. Floreix de maig a juliol, i cada flor
espècie Sud, de creixement ràpid, copa esfèrica dura entre 3 i 5 dies. El més adequat és
i grans fulles doblement compostes, utilitzar-les com a exemplar aïllat. Ne-
amb foliòluls molt prims, d’un to verd cessiten un sòl fresc, profund i poc cal-
brillant, que recorden les de les mimo- cari. Al litoral cal buscar una orientació
ses. Pot arribar a tenir un gran port (en nord. Per millorar-ne l’adaptació i el
les nostres latituds, entre 10 i 12 m). Les desenvolupament, és convenient esme-
flors són blaves o de color porpra blavós, nar el sòl amb torba o substrats de pH
agrupades en forma d’espiga. La flora- àcid (equivalent a la terra de castanyer),
ció, espectacular, es dóna entre els me- sobretot en terrenys excessivament cal-
sos de juny i agost. S’adapta bé a qualse- caris. A Barcelona en podeu veure de
vol mena de sòl, tot i que prefereix els molt grans al claustre de la catedral. 
argilosos i alhora permeables, i vol ai-
gua suficient a l’estiu. A Barcelona en Erythrina crista-galli
podeu veure als Jardins de Miramar. Caducifoli originari del Brasil, el Paraguai
1. Flor de magnòlia
i l’Uruguai. És un arbre de port petit (de 4
2. Tipuana tipu Tipuana tipu a 8 m), molt apreciat per les seves flora-
3. Flor de xicranda Caducifoli originari del sud del Brasil i de cions, de color vermell carmesí brillant,
Bolívia, molt ornamental, de creixement agrupades en raïms axil·lars o terminals,
ràpid i estès. En pocs anys pot arribar als que apareixen des de mitjans de juny fins
10 m d’alçària. El tronc és cilíndric, amb a finals d’agost. Les fulles són compostes,
l’escorça esquerdada, d’un color gris fosc. d’un color verd clar molt bonic. Els pecíols
Les branques són una mica pèndules, i les i les branques joves tenen espines. No to-
noves, llises i d’un verd blavós. Les fulles, lera les baixes temperatures (com a mà-
de fins a 40 cm de longitud, són compos- xim -2ºc) i requereix exposició a plena
tes, d’un verd una mica lluent a l’anvers i llum i sòls ben drenats. Prefereix terrenys
més clar i una mica mat al revers. Floreix lleugers i fèrtils, i reg abundant durant la
a finals de primavera i principis d’estiu, i primavera i l’estiu. Si es poda, cal tenir en
la floració dura fins a l’agost. Les flors, compte la vegetació de l’any anterior, ja
d’uns 3 cm, agrupades en raïms, són d’un que és precisament on apareixeran les
groc ataronjat brillant molt vistós. S’a- flors. A Barcelona en podeu veure al pas-
dapta bé a tota mena de sòls, sempre que seig de Sant Joan. 
no siguin massa humits, i a temperatures
normals del litoral. A Barcelona en podeu
veure al carrer Tarragona, davant la seu
de Parcs i Jardins.
1.
2. 3.
B verda 106. Juny 2006 31
La creació de Fulls tècnics
noves varietats
de roses
Guimobe
Els continus canvis en la demanda de mer- En el camp de la biotecnologia s’ha evo- color, la refloració, etc.
cat creen la necessitat de mantenir una lucionat poc, i encara és un procés arte- Cada any es planifiquen els programes
actualització constant en l’obtenció de sanal amb un alt component de subjec- d’hibridacions. La nostra empresa fa
noves varietats de roses. L’obtenció d’una tivitat en la presa de decisions. Per ini- cada primavera entre 4.000 i 7.000 en-
varietat de rosa és un procés complex i ciar el procés és decisiu disposar com a creuaments o combinacions “femenina
costós que necessita molt temps d’esforç i parentals d’un bon material vegetal de x masculí”, que donaran lloc a un total
dedicació. Hi intervenen molts factors i partida. Aquest material se selecciona de 80.000 a 90.000 flors fecundades ar-
criteris que requereixen un coneixement i seguint determinats criteris, com la ca- tificialment.
un saber fer, una tecnologia adequada i pacitat de fructificació, la rusticitat, el
uns recursos humans especialitzats.
32 B verda 106. Juny 2006
La hibridació tant el nombre de plantes per poder in-
La primera operació que es fa en el procés vestigar les bondats de la possible nova
d’hibridació consisteix en la pol·linitza- varietat i seleccionar rebutjant les plan-
ció, que es porta a terme durant els me- tes que no tinguin interès.
sos de maig a juliol i que es fa de la ma- Les varietats elegides són posteriorment
nera següent: un cop les flors han madu- testades en diferents instal·lacions d’as-
rat s’eliminen els pètals i els estams dels sajos repartides per totes les latituds. 
parentals femenins i, mitjançant un A conseqüència d’aquests assajos s’arri-
pinzell, se’ls aplica sobre l’estigma el ba a la selecció final de les noves varie-
La selecció pot durar de pol·len de la varietat que ha d’actuar com tats per al seu llançament comercial. 
cinc a deu anys per als a parental masculí; a continuació s’iden- El procés de selecció pot durar de cinc a
tifica l’encreuament i es cobreix amb deu anys per als rosers de jardí i de qua-
rosers de jardí i de quatre a una bossa de paper per evitar la interven- tre a sis per als rosers destinats a la pro-
sis per als rosers destinats ció no desitjada dels insectes o el vent. ducció de roses tallades. És un procés
Es recullen els fruits a la tardor i s’em- llarg i extremadament rigorós, de ma-
a la producció de roses magatzemen en una cambra frigorífica nera que alguns obtentors, de les apro-
tallades per acumular hores de fred. A continua- ximadament dues-centes mil llavors
ció s’extreuen les llavors i se sembren. que sembren després de cada pol·linit-
Les llavors sembrades donen lloc a unes zació, només llancen al mercat, final-
plàntules i quan s’han desenvolupat co- ment, una desena de noves varietats.
mença la fase de selecció.
Mesures de protecció
Selecció de plantes Per protegir legalment les noves varietats
Com a criteris de selecció es tenen en de roses es registren mitjançant patents o
compte, per un costat, els aspectes mor- certificats d’obtenció vegetal. Des d’abril
fològics, com són el color, la forma i l’o- del 1995, a la Comunitat Econòmica Euro-
bertura de la flor, la longitud de la tija o pea es va establir un certificat comunitari
la presència o no d’espines, i, per un al- que concedeix a l’obtentor una protecció
tre, els condicionants de mercat, com varietal de vint-i-cinc anys. Tota planta
tendències en colors, formes o mida. de roser s’ha d’adquirir correctament eti-
Cadascuna de les plantes seleccionades quetada, amb informació sobre la deno-
constitueix una possible nova varietat. minació varietal i la Marca Registrada R.
Tot i això, al principi encara es desco- Actualment, la protecció de les obtencions
neixen les característiques concretes vegetals a Espanya està regulada per la Llei
d’aquesta nova planta i si suposarà o no 3/2000, de 7 de gener, i pel Reglament Co-
una millora en la selecció varietal. munitari C(E)2100/94. A la majoria de paï-
Per descobrir i ponderar adequadament sos, la protecció de les obtencions vegetals
les característiques específiques de cada es basa en els principis establerts per la
una de les plantes aconseguides –que, Unió Internacional per a la Protecció de les
de moment, és única– s’han d’obtenir Obtencions Vegetals (UPOV).
un nombre determinat de plantes iguals
mitjançant empelt sobre un patró resis- Matilde Ferrer
tent. D’aquesta forma es va incremen- gerent de Viveros Francisco Ferrer
Camp d’obtenció de
noves varietats de
roses al Viver
Francisco Ferrer
B verda 106. Juny 2006 33
Pàgines verdes
MÚSICA ALS PARCS Juny: dia 7, Big Band Taller de Les empreses i la responsabilitat social tes gràfics de tal manera que el
I JARDINS DE BARCELONA Músics; dia 9, Juan de Diego Trio; corporativa. Guies d’educació ambien- respecte al medi ambient estigui
A l’estiu, una de les coses més dia 14, Jazz Daniel’s; dia 16, Glò- tal, núm. 26. Price Waterhouse Coopers. present en tot el procés de pro-
agradables que ens ofereix Barce- ria Torres Quintet; dia 21, Aigua- Ed.: Ajuntament de Barcelona, 2006. ducció.” Aquests conceptes, ex-
lona són els cicles de concerts viva Quartet; dia 23, Yara Beilin- trets del llibre Book, són un bon
que Parcs i Jardins organitza en son; dia 28, Ramón Díaz Group; L’art i la tècnica dels jardins resum del que han pretès els au-
diferents espais verds de la ciu- dia 30, Carola Ortiz Quartet. Mundi Prensa acaba de publicar tors, el dissenyador gràfic Ma-
tat: Clàssica als Parcs, dedicada El jardín: arte y técnica, una de les nuel Reyes i la impremta El Tin-
al joves intèrprets, i el Cicle de Juliol: dia 5, Santi Galán Quartet; obres més completes sobre la jar- ter, S.A.L. Molts anys de feina
Jazz, que aquest any arriba a dia 7, José Alberto Medina Trio; dineria. Es tracta de la sisena compartida recollits en aquesta
l’onzena edició. dia 12, Anna Voltas & Saravah; dia edició de Jardines: diseño, proyecto y publicació, amb treballs en què
14, Cris Fontecilla Quartet; dia 19, plantación, ampliada i actualitza- la claredat del missatge, la fres-
Clàssica als Parcs Vicenç Solsona Quartet; dia 21, da. L’obra inclou capítols dedi- cor de les formes i el respecte
Els concerts se celebraran els di- Luna Cohen Quintet; dia 26, Ai- cats a la història de la jardineria, ambiental són eixos vertebra-
jous, divendres i dissabtes del mes guaviva Quartet; dia 28, Jeppe el disseny de jardins, l’ús de fo- dors.
de juliol en set espais verds de Bar- Rasmussen Trio. tografies i plànols en l’aprenen- Book. Manuel Reyes i El Tinter, S.A.L.
celona, i hi participaran vuit for- tatge de la jardineria, les formes Ed. Alternatives d’Economia Solidària
macions de joves intèrprets. Agost: dia 2, VJ Unión; dia 4, i mides de les plantes i la seva (ECOS SCCL), 2006.
Conxita Ribas Quartet; dia 9, Mi- composició en alçat, el color en
Jardins de la Tamarita: dia 6, guel Ángel Cordero Quintet; dia el jardí, programes informàtics
Nora Bosch, piano, compartint 11, Jon Robles Trio; dia 16, Lluís per projectar jardins i la proble-
espai amb el duet, també de pia- Coloma Trio; dia 18, Anna Luna màtica de l’arbrat viari, entre al-
no, format per Cristina Masferrer Quartet; dia 23, La Latin Soul tres temes.
i Sandra Bellver; dia 13, Trio Villa- Band; dia 25, Joan Abril Quartet; El jardín: arte y técnica. José Antonio del
lobos (soprano, guitarra i violon- dia 30, Jordi Matas Trio. Cañizo. Ed.: Mundi Prensa, 2006.
cel); dia 20, Teresa Galceran i Eva
Sintes (flauta i guitarra); dia 27, Setembre: dia 1, Anna Cisneros
Cuarteto Kavumix (dos violins, Quintet.
viola i fagot). Tots els concerts són gratuïts i comença-
ran a les 10 de la nit.
Turó Park: dia 6, Slide Car
Quartet (dos trombons, trombó PUBLICACIONS
baix i tuba); dia 13, Nora Bosch, Responsabilitat social
amb Cristina Masferrer i Sandra corporativa 
Bellver; dia 20, Cuarteto Kavu- Un dels objectius de l’Agenda 21
mix; dia 27, Trío Villalobos. de Barcelona és potenciar l’acti-
vitat econòmica orientada cap a
Parc de Diagonal Mar: dia 7, un desenvolupament sostenible.
Quartet Sinopsi (dos violins, vio- A Les empreses i la responsabilitat social
la i violoncel); dia 14, Nora corporativa s’exposen les bones CONGRESSOS
Bosch, i Cristina Masferrer i pràctiques i els compromisos que SIMPÒSIUM INTERNACIONAL 
Sandra Bellver; dia 21, Besal- poden adquirir les empreses i Nutrició fèrrica en les interac-
duch/Jarupkin (bandoneó i que suposen la creació de valor cions de les plantes
saxo); dia 28, Slide Car Quartet. social, com són l’assumpció d’es- Del 3 al 7 de juliol,a Montpeller
tratègies que garanteixin el res- (França). 
Jardins de Ca n’Altimira: dia 7, pecte dels drets humans i de les Disseny sostenible www.montpellier.inra.fr
Nora Bosch, amb Cristina convencions internacionals o les “El disseny gràfic no és un art, isnip-req@ensam.inra.fr
Masferrer i Sandra Bellver; dia 14, polítiques de transparència in- és un mitjà de comunicació. L’e-
Quartet Nocturn (dos violins, vio- formativa. codisseny és pensar els produc- XI SIMPÒSIUM IBÈRIC DE
la i violoncel); dia 21, Trio Villalo- NUTRICIÓ MINERAL DE LES
bos; dia 28, Besalduch/Jarupkin. PLANTES
Del 19 al 21 de juliol,
Parc de la Barceloneta: dia 14, Itineraris verds per Barcelona a Pamplona
Teresa Galceran i Eva Sintes. www.unavarra.es/nutri-
plant2006 
Glorieta del Parc de la Ciuta- Parcs i Jardins i la direcció de Programes Ambientals de l’Ajuntament
de Barcelona han organitzat dos itineraris guiats pels espais verds de nutriplant@unavarra.es
della: dia 8, Quartet Sinopsi; dia
15, Quartet Nocturn; dia 22, Sli- la ciutat dins del programa “Com ho fem?” L’objectiu és acostar els ciu-
de Car Quartet; dia 29, Besal- tadans i ciutadanes als parcs i jardins de la ciutat des de diferents CONFERÈNCIA DE LA SOCIE-
duch/Jarupkin. visions, com són la seva història i els valors naturals que contenen. TAT INTERNACIONAL D’AR-
S’han programat dos itineraris, el de muntanya i el de mar. L’itinerari BORICULTURA
Parc de la Creueta del Coll: dia de muntanya, que es fa a peu, comença al Parc del Castell de Del 29 de juliol al 2 d’agost, 
l’Oreneta, un parc forestal que connecta amb la serra de Collserola, i a Minneapolis, MN (EUA)
22, Teresa Galceran i Eva Sintes.
s’acaba al Roserar de Cervantes, un jardí temàtic on hi ha plantades www.isa-arbor.com
dues mil varietats de rosers. L’itinerari del litoral, amb bicicleta, robert@corcexpo.com
Jazz a la Ciutadella comença al Parc de Diagonal Mar, un dels més moderns de la ciutat, i
Des del 7 de juny fins a l’1 de setem- s’acaba al Parc de la Ciutadella. Tots dos itineraris es faran el dissabte CONFERÈNCIA
bre, cada dimecres i divendres ani- al matí i el dijous al matí i a la tarda, durant els mesos de juny, juliol i AUSTRALIANA DE LA FLOR
ran passant per la glorieta del Parc setembre. Les places són limitades i, per tant, cal inscripció prèvia. Per 29 d’agost, a Surfers Paradise
de la Ciutadella un total de vint-i- a més informació: www.bcn.es/parcsijardins (Austràlia)
cinc formacions jazzístiques. www.bcn.es/agenda21/crbs, tel.: 93 237 47 43. www.florwersqueensland.asn.au
fagi@ florwersqueensland.asn.au
34 B verda 106. Juny 2006
ARCO VERDE / II CONCURS Fins al 30 de juliol, a l’Institut 17 i 18 d’agost, a Ellerhoop oberts urbans
DE JARDINS GALÍCIA Botànic de Barcelona, a dins del (Alemanya) Del 13 al 16 de setembre, a
ORNAMENTAL Jardí Botànic de Barcelona, www.nurserymachinery.com Nuremberg (Alemanya)
Exposició i congrés de produc- c. Dr. Font i Quer, 2, Parc de info@vub.sh www.galabau.info-web.de
tors de plantes ornamentals Montjuïc - Barcelona vivisitorinformation@nuern-
8 i 9 de setembre, a Santiago de PLANTARIUM bergmesse.de
Compostel·la CURSOS Saló internacional de productes
www.asporga.com Centre de Formació del de viver FLORMART-MIFLOR
asporga@mundo-r.com Laberint: Cursos Tècnics Del 23 al 26 d’agost, a Boskoop Saló internacional de floricultu-
Especialitzats (Holanda) ra en vivers i jardineria
V EUROPEAN FORUM / BIO- Poda de palmeres: aprenentatge www.plantarium.nl Del 16 al 18 de setembre, a Pàdua
FUELS FORUM de les tècniques de poda de palme- info@plantarium.nl (Itàlia)
Fòrum dels combustibles biològics res. Ús de materials i equips espe- www.flormart.it
De l’11 al 13 de setembre, a cífics per a la poda. Curs total- FLOWERS flormart@padovafiere.it
Newcastle Gateshead ment pràctic, amb introducció Saló de l’horticultura ornamen-
(Regne Unit) dels coneixements teòrics necessa- tal i de la jardineria CAN WEST
www.europoint-bv.com/ ris. 14 de juliol, de 16.30 a 20.30 h, Del 31 d’agost al 3 de setembre, a Fira de viverisme, floricultura i
biofuels2006 i 15 i 22 de juliol, de 8.30 a 14.30 h. Moscou (Rússia) paisatgisme
mbouman@europoint-bv.com www.hppexhibitions.com 20 i 21 de setembre, a Vancouver
Coneixement de plantes. melvin@hpp.nl (Canadà)
PERENNIAL Ampliació: curs d’ampliació de www.canwesthortshow.com
Conferència internacional de coneixements del curs bàsic. 17, GAFA / SPOGA info@ canwesthortshow.com
plantes perennes 18, 24, 25 i 31 de juliol, de 18.00 a Fira internacional del càmping,
Del 24 al 27 de setembre, 20.30 h. garden, equipaments esportius i GREEN EXPO
a Indianapolis (EUA) Informació i inscripcions: Centre de del jardí Saló professional per al jardí i els
www.ballpublishing.com/con- Formació del Laberint, c. Germans Del 3 al 5 de setembre, a Colònia espais verds
ferences Desvalls, s/n. Parc del Laberint d’Horta (Alemanya) Del 24 al 26 de setembre, a
info@ ballpublishing.com - 08035 Barcelona. Tel.: 93 428 25 00 i 639 www.gafa-koeln.de Courtrai (Bèlgica)
62 05 18, fax: 93 428 61 98, a. e.: forma- www.mopro.be
12è. congrés de l’Associació cio.laberint@mail.bcn.es, web: FRUTAL / FLOR BRAZIL info@mopro.be
13a. setmana internacional de
de Professionals dels Espais www.bcn.es/parcsijardins
fructicultura, floricultura i
Verds de Catalunya (APEVC) HORMATEC
agroindústria. Fira internacio- Tècniques hortícoles, paisatgis-
El temps: la quarta dimensió. FIRES nal de flors i plantes ornamen- me i materials per a espais verds
Anàlisi d’aquest factor i les seves OLBA tals Del 26 al 28 de setembre, a Lió
implicacions en els espais verds i Fira internacional nord-europea De l’11 al 14 de setembre, a (França)
la seva evolució. de viveristes Fortaleza (Brasil) www.hormatec.com
Del 26 al 28 d’octubre, a Vila-seca. Del 10 al 12 d’agost, a Oldenburg www.frutal.org accueil@package.fr
www.apevc.org/congres (Alemanya) geral@frutal.or.br
www.olba.de 
info@vub.sh SPV
EXPOSICIONS GALABAU Saló professional dels vivers
Genmedoc: una xarxa de 17a. fira internacional de dis- Del 28 al 30 de setembre, a Girona
bancs de llavors de la BAUMSCHULTECHNIK seny, construcció i manteni- ww.spv.cc
Mediterrània Mostra de maquinària per a ment d’àrees verdes i espais fira@grn.es
plantes de viver
LA LLUNA EL SOL PLUJA I TEMPERATURA JARDINERIA
Creixent: el 3 de juny a les 23.06 L’1 de juny, el sol va sortir a les El juny del 2005 es van recollir a Al juny continua la intensa
(calma) i el 3 de juliol a les 16.37 04.20 i es va pondre a les 19.18, i el l’Observatori Fabra de Barcelona collita de flors, es trasplanten
(núvols). Plena: l’11 de juny a les 30 de juny sortirà a les 04.20 i es 11,5 l d’aigua de pluja per m2, i el les clavellines i es treuen de
18.03 (algunes tempestes) i l’11 pondrà a les 19.28. L’1 de juliol, el juliol del 2005, 7,8 l. La temperatu- terra les cabeces de tulipes i
de juliol a les 03.02 (bon sol sortirà a les 04.20 i es pondrà ra mitjana en aquest observatori jacints. També es fan esqueixos.
temps). Minvant: el 18 de juny a a les 19.28, i el 31 de juliol sortirà a va ser, el juny del 2005, de 23,4ºc, i Al juliol es planten els crisan-
les 14.08 (serè) i el 17 de juliol a les 04.44 i es pondrà a les 19.10. El el maig del 2005, de 24,4ºc. tems i segueix la floració de
les 19.13 (calor). Nova: el 25 de 21 de juny: solstici d’estiu. gladiols, dàlies, narcisos i mar-
juny a les 16.05 (calor) i el 25 de garides. Cal regar intensament,
juliol a les 04.31 (xafogor). sobretot la gespa, que es res-
sent de la calor.
ACTIVITATS El litoral viu!: conte taller matinal els mesos de juny, juliol i setem- Centre de la Platja: als porxos de la
Centre de la Platja sobre animals i plantes del lito- bre. Inscripció prèvia: Barceloneta, a peu de la platja, davant
Visites guiades a l’exposició permanent: ral de la ciutat per a infants i tel. 93 237 47 43. de l’Hospital del Mar. Tel.: 93 224 75 71;
tots els dijous i els dissabtes o joves. 5 de juliol i 23 d’agost, a a. e.: parcsijardins@mail.bcn.es.
diumenges, alternativament, a les 12.00 h. Els accidents traumàtics a la platja: ses- Horaris de primavera i tardor (de març
les 13.30 h. sió pràctica per a joves, el 16 de a maig i d’octubre a mitjans de novem-
Com preparem la platja: xerrada sobre juny, a l’espigó de la Barceloneta, bre): dissabtes, d’11 a 13.30 i de 16.00 a
En Joan Salvat-Papasseit i el litoral de les diferents feines que desenvo- i el 21 de juliol, a l’espigó dels 18.30, i diumenges i festius, d’11.00 a
Barcelona: xerrada sobre la vida lupen els diversos operadors de Pescadors, a les 16.00 h. 13.30 h. Horaris d’estiu (de juny a
del poeta, el 12 de juliol, a les les platges. el 2 d’agost i el 6 de setembre): tots els dies de 10.00 a 19.00
12.00 h. setembre, a les 13.30 h. Inscripció Les banderes i els seus colors: activitat h. Transport públic: autobusos 14, 36,
prèvia: tel. 93 224 75 71. lúdica per a infants sobre les 45, 57, 59, 71 i 157; metro: L4
Quins residus trobem a la platja?: pas- banderes a les platges i el seu sig- Ciutadella-Vila Olímpica; Trambesòs:
sejada per la platja i taller sobre Programa Com ho fem? Ruta dels espais nificat, 6 de juliol i 10 d’agost, a T4 Ciutadella i Vila Olímpica.
els residus trobats, el 26 de juliol i verds: els parcs del litoral en bici. la platja de Sant Sebastià, i 7 de Per a més informació: 010 i
el 30 d’agost, a les 12.00 h. Itinerari guiat el dijous al matí i juliol i 11 d’agost, a la Nova Mar www.bcn.es/parcsijardins.
Inscripció prèvia: tel. 93 224 75 71. a la tarda i el dissabte al matí, Bella, a les 17.00 h. 
B verda 106. Juny 2006 35
El valor
de la informació
ArboPlan, Sistema
Integral
de Gestió Urbana
•
Inventaris informatitzats
•
Aplicació informàtica de gestió
•
Control de qualitat de les
ArboMap.Net, l’Eina
Informàtica de Gestió
d’Elements Urbans, com ara:
• Zones verdes i arbrat
• Mobiliari urbà
• Jocs infantils
• Ferms i paviments
• Xarxes i conductes
• Residus urbans
L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de:
Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca,  Las Rozas (Madrid),
Lekeitio (Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís
(Terrassa), Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de
María Luisa (Sevilla), Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i
C O N S U L T O R I A  M E D I A M B I E N T A L
Príncipe de Vergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002
Madrid
Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447
36 B verda 106. Juny 2006
CLD, Neteja i Gestió Ambiental
Gran Via de Carles lll, 98, 3a. planta
08028 Barcelona
tel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330 85 23 
a. e.: info@grupcld.com 
web: www.grupcld.com
B verda 106. Juny 2006 37
38 B verda 106. Juny 2006
en Center | Pai
d satgis
Gar me
B verda 106. Juny 2006 39