C M Y CM MY CY CMY K DESEMBRE 2004 97 interior cubiertas 97 20/12/04 08:26 Página 2 S U M A R I EDITORIAL .................................................3 Cal aprofitar els recursos Publicació bimestral Núm. 97 desembre del 2004 NOTÍCIES ...................................................4 Presidenta Imma Mayol i Beltran Vicepresidenta AGENDA 21 DE BARCELONA............................12 Marina Subirats i Martori El Projecte Oreneta Edita PARCS I JARDINS DE BARCELONA EL PERSONATGE .......................................14 INSTITUT MUNICIPAL Tarragona, 173 Jorge Wagensberg, 08014 Barcelona director de CosmoCaixa tel.: 93 413 24 00 fax: 93 413 24 24 e-mail: parcsijardins@mail.bcn.es 12 VERDA ....................................................16 www.bcn.es/parcsijardins Director PARCS DE CIUTAT .....................................20 Jordi Campillo Un passeig fins al castell Coordinació Rosa Garriga Cap de redacció REPORTATGE ..................................................22 Maria Rosa Salvadó Crisi i esperances Consell de redacció Antonia Barba Teresa Franquesa L’OPINIÓ ..................................................25 M. Alba Fransi 22 Un món de diàlegs, per Mireia Belil Dani García Antònia Hernández directora dels Diàlegs del Fòrum Universal Izaskun Martí de les Cultures Barcelona 2004 Margarita Parés Coloma Rull PAISATGISME ...........................................26 Consell assessor Direcció Tècnica de Parcs i Jardins Recuperació del pantà de Vallvidrera de Barcelona, Institut Municipal: Joan Andreu Verdaguer EDUQUEM PER A LA SOSTENIBILITAT ..........28 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura: Miquel Vidal Un nou instrument d’educació ambiental, Foment de les Arts Decoratives (FAD): la ‘Guia per fer l’ecoauditoria del centre Xavier Rovira Diputació de Barcelona: Manuel Canes educatiu’ Escola d’Agricultura de Barcelona (UPC): Xavier Fàbregas El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella APUNTS DE JARDINERIA ............................30 Gestió, producció editorial i impressió La poda d’arbustos d’hivern El Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS) tel.: 93 357 00 50 FULLS TÈCNICS ........................................32 Col·laboradors d’aquest número Presència de nematodes entomopatògens Mireia Belil, Teresa Franquesa, Núria als parcs i jardins de Barcelona i la seva po- Membrives, Armand Messeguer, Fer- nando García del Pino, Damián Ho- tencialitat en el control de les plagues de la yos, Margarita Parés, Salvador Pi, Al- gespa bert Punsola Disseny i maquetació MOLT CAMP PER CÓRRER .........................34 Manuel Reyes Assessor lingüístic 30 Marià Pou Nadal DIRECTORI VERD ......................................38 Fotografia Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya La portada Foto portada ‘PESSEBRE BARCELONA’ Dani García Publicitat i patrocinis José Luis Almudí Aquest és el nom del pessebre que aquest any s’ha Secretaria i subscripcions instal·lat a la plaça de Sant Jaume, dissenyat pels Núria Ugena alumnes de l’Escola Massana i enjardinat pels de Tiratge 10.000 exemplars l’IES Rubió i Tudurí. Les noves generacions de cLrae portada Barcelona Verda no comparteix necessària- adors han triat personatges d’avui i han conver- ment les opinions expressades pels autors dels tit els tradicionals pastors en vianants que, cami- articles publicats. Paper reciclat nant pel Parc de la Ciutadella, van a raure al lloc on Cyclus òfset hi ha la sagrada família. Una proposta que situa en Torras de 115 i 170 g la Barcelona del 2005 el que va passar a Palestina fa Copyright: Reproducció autoritzada amb més de tres mil anys. indicació de la font. Se'n sol·licita còpia. 2 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 01 BCN verda /SUMARI-EDITO/97 20/12/04 08:31 Página 3 Editorial Cal aprofitar els recursos entorn. Tot necessita recursos naturals per ser elaborat. Per tant, del que es tracta és d’allargar el màxim possible la vida útil dels productes i oblidar-nos de l’aparent comoditat de l’“usar i llençar”. Passat Nadal, Parcs i Jardins tornarà a Si el verd instal·lar zones de recollida de verd nada- nadalenc es lenc als carrers de Barcelona per poder-ne aprofitar la biomassa convertint-la en adob converteix en orgànic. Des que aquesta campanya es va compost, iniciar, ja fa dotze anys, les xifres de reco- llida han anat augmentant: al principi, de retorna a la manera important, i els darrers anys, escas- natura, i, si va sament. Ornamentem menys les llars du- rant les festes? Hem arribat a la xifra màxima a parar a un de ciutadans i ciutadanes ambientalment abocador, responsables? És difícil de saber. En qual- només haurà sevol cas, si no som capaços de valorar les possibilitats reals del que consumim, difí- servit per cilment ho aprofitarem com cal. El verd guarnir una nadalenc n’és un dels molts exemples. Si es converteix en compost, retorna a la natu- casa durant ra, i, si va a parar a un abocador, aquesta uns quants El darrer informe Planeta Viu, elabo- matèria orgànica només haurà servit per rat per WWF/Adena, posa sobre la guarnir una casa durant uns quants dies. dies taula unes dades francament preocu- Pensem-hi..., i bones festes! ■ pants: la petjada ecològica, o sigui, els re- cursos naturals que consumim, segueix Jordi Campillo creixent. Segons aquest informe, a hores director gerent de Parcs i Jardins d’ara farien falta tres països com Espanya per suportar l’actual demanda de recursos naturals dels seus habitants. La conclusió és clara: el nostre compte corrent ambien- tal és pèssim i els números vermells aug- menten cada any. Crèdits per eixugar-los? Per a la Terra no són possibles, per la qual cosa el que cal és estalviar i gestionar amb eficàcia el capital de què encara disposem. Ja fa molts anys que Barcelona Verda de- dica espais al foment d’un consum sosteni- ble, que, més que ser difícil de practicar, el que realment requereix és que siguem ca- paços de canviar els nostres hàbits i ser conscients que el malbaratament d’allò que consumim, sigui el que sigui, ens porta a un empobriment cada cop major del nostre BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 3 02 BCN verda /NOTICIES/97 20/12/04 08:29 Página 4 N O T Í C I E S La xarxa d’horts urbans de Barcelona s’amplia fins a 169 parcel·les amb setze de noves a Can Cadena El 9 de novembre passat, la tercera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de Parcs i Jardins va presentar l’ampliació de la xarxa d’horts urbans que hi ha a la ciutat, amb la creació de setze noves parcel·les a Can Cadena. Els horts urbans són un programa de participació, iniciat per Parcs i Jardins l’any 1998 amb la posada en marxa dels horts de Can Mestres. El projecte va destinat als jubilats i jubilades de la ciutat i té com a objectiu afavorir la integració i la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes en activitats de millora ambiental. La iniciativa de crear una xarxa d’horts urbans té uns valors socials importants per a les persones que hi participen, per- què genera un teixit de noves relacions i els permet fer activitats que milloren la seva qua- litat de vida. Alhora, es crea un nou espai verd públic, on el conreu ordenat d’hortalisses és el protagonista. Amb la incorporació de les set- ze noves parcel·les de Can Cadena, al distric- te de Sant Martí, la xarxa d’horts urbans de Barcelona passa a tenir 169 parcel·les de con- reu, distribuïdes en sis horts urbans, als dis- trictes de Sant Martí, Gràcia, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc. Els tres objectius principals de Parcs i Jardins a l’hora de fomentar aquesta xarxa són recu- perar espais urbans per a l’ús públic; propor- cionar una parcel·la per conrear als jubilats i jubilades, un col·lectiu amb moltes hores lliu- tament (no abandonar la parcel·la ni cedir-ne La presidenta de Parcs i res que amb el treball manual pot aconseguir l’ús o causar molèsties als altres ocupants). La Jardins, Imma Mayol, uns beneficis terapèutics i uns canvis d’hàbits gestió de l’espai és conjunta entre les persones conversant amb importants per a la seva salut, i acostar les es- jubilades i Parcs i Jardins. adjudicataris de les coles al coneixement d’una realitat agrícola. parcel·les de Can Els nens d’una ciutat amb prou feines saben ELS INICIS Cadena com es cultiven i s’obtenen molts dels aliments L’any 1985, el Districte de Gràcia ja es va que consumeixen, acostumats com estan a re- plantejar cedir petites parcel·les de conreu bre’ls d’una manera més o menys manipulada. a gent gran, gestionades pel Centre Cívic El sistema d’adjudicació de les parcel·les es El Coll. D’aquesta manera va néixer l’Hort La iniciativa de concreta amb la formalització d’un contracte de l’Avi, situat al Parc Güell, a la zona del crear una xarxa amb persones jubilades del districte, que les au- carrer Torrent del Remei. En l’actualitat, toritza a cultivar productes hortícoles en una vint jubilats disposen d’una parcel·la de con- d’horts urbans parcel·la de terreny. El contracte té una dura- reu en aquest indret. té uns valors da de sis mesos, prorrogables fins a cinc anys. Parcs i Jardins va iniciar l’any 1998, amb la Els jubilats i jubilades han de seguir un model inauguració de 58 parcel·les a la finca de Can socials d’agricultura biològica i excloure del conreu Mestres, al districte de Sants-Montjuïc, la xar- importants per a els productes químics (fertilitzants i plagui- xa d’horts urbans, que al llarg dels anys s’ha cides). A més, es comprometen a observar un anat ampliant fins a arribar a sis horts, amb un les persones reglament que regula l’explotació de la par- total de 169 parcel·les, conreades pel mateix que hi cel·la (prohibició d’ultrapassar-ne els límits, ins- nombre de persones jubilades. L’èxit d’aquest tal·lar-hi elements aliens o vendre els produc- programa ha fet que l’Ajuntament de Barcelo- participen tes obtinguts) i especifica normes de compor- na i Parcs i Jardins tinguin l’objectiu que ca- 4 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 02 BCN verda /NOTICIES/97 20/12/04 08:29 Página 5 dascun dels deu districtes de la ciutat disposi com a mínim d’un hort. L’any 2001 es van inaugurar els horts de la Font del Bacallà, a Can Soler, al districte d’Horta-Guinardó, amb 35 parcel·les, i el 2003 es van posar en marxa els horts de Turull, amb setze parcel·les noves. Aquest any, la masia de Can Cadena ha passat a formar part de l’es- mentada xarxa, sense perdre la condició de centre experimental d’agricultura biològica, amb setze parcel·les més. A dalt, xarxa d’horts urbans de Barcelona, L’HORT DE L’AVI i, a baix, Centre Situat al districte de Gràcia, a la part forestal d’Agricultura Biològica del Parc Güell, els camps de conreu que con- de Can Cadena té són els propis d’una masia que hi havia an- tigament a la zona i que ja fa anys que va ser enderrocada. L’estiu del 1984 es va fer la pro- posta de cessió de petites parcel·les. La inau- La masia de Can guració oficial va ser el juny del 1985, i actualment hi ha vint jubilats que obtenen els Cadena està beneficis de la pràctica agrícola. Aquest espai envoltada de depèn del Districte de Gràcia i és gestionat con- El Districte de Gràcia va cedir a Parcs i Jardins juntament pel Centre Cívic El Coll i l’equip de la gestió de 400 m2 per ampliar amb catorze nombroses la xarxa d’horts urbans de Parcs i Jardins. parcel·les el projecte del horts urbans en aquest edificacions, que districte. La tardor d’aquest mateix any es van CAN MESTRES I CAN SOLER instal·lar 26 parcel·les al Parc de la Trinitat, fruit li donen un valor La finca de Can Mestres, situada al districte de del treball conjunt entre el Districte de Sant afegit pel que fa a Sants-Montjuïc, a la Zona Franca, té una ex- Andreu i Parcs i Jardins. millora ambiental tensió d’11.000 m2; és de propietat municipal i va ser cedida a Parcs i Jardins el 1997. En CAN CADENA i qualitat de principi es va arreglar i delimitar perquè veïns El Centre Experimental d’Agricultura Biolò- l’entorn jubilats de la zona hi poguessin cultivar set par- gica, conegut com a Can Cadena, acollirà cel·les de 48 m2 cadascuna. Posteriorment, l’any el sisè hort urbà, amb setze parcel·les. 1999, a causa de l’èxit de la iniciativa, es va in- Aquest centre fa treballs experimentals d’a- Can Mestres crementar l’oferta fins a arribar a 30 parcel·les. gricultura i jardineria ecològica i serveix L’any 2002 es va fer una nova ampliació per com a eina educativa i d’acostament del respondre a la creixent demanda, i actualment món rural als escolars i al públic en gene- són 58 els avis que gaudeixen de la concessió ral. Les activitats didàctiques, programades d’una parcel·la per al conreu a Can Mestres. per a diferents nivells educatius, permeten La incorporació en l’espai de l’hort d’animals als alumnes de les escoles de la ciutat pren- de granja, com coloms, ànecs, oques o galli- dre contacte amb els animals de granja, amb nes, i de ruscos d’abelles enriqueix l’oferta el conreu de l’hort i amb diversos aspectes didàctica. El manteniment i la cura de la gran- de l’agricultura ecològica, com el compos- ja és a càrrec dels jubilats i jubilades. tatge i els tractaments alternatius de les pla- L’any 2001 es va fer realitat el projecte gues. d’horts urbans a Can Soler, una finca amb ma- La masia de Can Cadena, al districte de Sant sia a Sant Genís dels Agudells, al districte Martí, està envoltada de nombroses edifica- d’Horta-Guinardó. Can Soler té una superfí- cions, que li donen un valor afegit pel que fa a cie total de 2.342 m2 i actualment hi ha 35 par- millora ambiental i qualitat de l’entorn. El pro- cel·les conreades. jecte d’hort urbà de Can Cadena neix amb es- perit de convivència amb l’actual projecte del TURULL I TRINITAT VELLA centre, en què destaca la granja. Aquesta gran- Durant la primavera del 2003 es va crear ja, amb ovelles, ànecs, oques, gallines i conills, l’hort urbà situat al passeig de Turull, en una té un gran valor didàctic per a les escoles de finca de 3.000 m2 de propietat municipal. Barcelona. ■ BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 5 02 BCN verda /NOTICIES/97 20/12/04 08:29 Página 6 N O T Í C I E S Moure’s sosteniblement a la ciutat Entre el 8 i el 14 tro i renovar i prolongar línies d’autobús, i de novembre, unes altres per augmentar l’espai destinat als Barcelona va vianants i als ciclistes. celebrar una nova Per seguir fomentant els criteris de mobili- edició de la Setmana tat sostenible entre la ciutadania, aquest any de la Mobilitat Soste- la Setmana ha acollit les XII Jornades Medi- nible, amb l’objectiu terrànies de Seguretat Viària i les Jornades In- que els ciutadans i ternacionals Tramvia i Ciutat. També s’han ciutadanes puguin re- celebrat jornades dedicades al Camí Escolar flexionar sobre com i a la descongestió dels centres urbans, i xer- es mouen a la ciutat. rades sobre el present i el futur de la bicicle- La mobilitat repre- ta a la ciutat i sobre la salut mental i la mo- senta la causa més im- bilitat. portant de contami- Pel que fa a les activitats al carrer, destaca nació atmosfèrica i el Ral·li Solar d’exhibició de vehicles elèctrics, sonora als grans nu- que es va fer el 14 de novembre, amb un clis urbans. Fer servir recorregut que va començar a la plaça de Sant el transport públic o Jaume i va acabar a la plaça de Catalunya, desplaçar-se a peu on els 28 vehicles participants –bicicletes, ca- o amb bicicleta són mions, furgonetes, ciclomotors i altres vehi- alternatives a l’ús del cles, alguns de disseny molt original– van que- vehicle privat que dar exposats al públic, i es van fer algunes afavoreixen una ciu- demostracions del seu funcionament entre els Imma Mayol amb la tat més humana i respectuosa amb el medi carrers Bergara i Pelai. Els districtes també bandera de sortida del ambient. És per aquest motiu que l’Ajunta- van organitzar activitats de participació, i Ral·li Solar 2004 ment de Barcelona ha posat en marxa un se- aquest any es van poder veure dos vaixells guit de mesures per millorar l’accessibilitat al que funcionen amb energia solar, un al port transport públic, incrementar la xarxa de me- de Barcelona i l’altre al Saló Nàutic. ■ JULIVERT MEU Al barber per Joma 6 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 02 BCN verda /NOTICIES/97 20/12/04 08:29 Página 7 El Jardí Botànic de Barcelona compleix cinc anys “Planta’t al Botànic” va ser la crida per celebrar, el 24 d’octubre de 2004, el cinquè aniversari del Jardí Botà- nic de Barcelona. La festa, a la qual van assistir unes dues mil persones, convidava a partici- par en una fira d’activitats en què es podien plantar plantes, fer un calendari amb fruits i fulles seques, tastar infusions, escoltar contes i maquillar-se. Tot plegat, una manera diverti- da d’acostar-se a la botànica i als usos de les plantes. d’escoles i casals. En el camp de la conserva- El jardí ha passat d’unes ció de plantes s’ha posat en marxa el banc de 350 espècies l’any 1999 llavors de Catalunya i s’han exposat a les ro- a prop de 1.600 a finals calles les primeres espècies vegetals protegides del 2004 d’arreu dels Països Catalans, amb el propòsit d’explicar al visitant la importància de preser- var la biodiversitat i respectar el medi ambient. Durant aquests cinc anys, el jardí ha crescut Finalment, la inauguració de la nova seu de pel que fa al projecte de col·leccions botàni- l’Institut Botànic, l’any passat, va dibuixar un ques, i ha passat d’unes 350 espècies l’any 1999 marc ideal per presentar aquest projecte botà- a les prop de 1.600 de finals del 2004. El jar- nic de la ciutat de Barcelona a la comunitat in- dí també ha crescut per donar un servei for- ternacional. Aquesta presentació es va fer en matiu i educatiu a la societat. S’han establert el segon Congrés Internacional de Jardins nombrosos convenis de pràctiques en el camp Botànics, celebrat a Barcelona l’abril passat, al de la biologia, la jardineria i el paisatgisme amb qual van assistir uns cinc-cents participants, re- les principals escoles i universitats de Barcelo- presentants de més de tres-cents jardins botà- na i Catalunya. I, en l’àmbit escolar, el Servei nics d’arreu del món. ■ d’Activitats Educatives de l’Associació d’Amics Núria Membrives del Jardí Botànic atén cada any milers de nens directora del Jardí Botànic de Barcelona Els arbres de Barcelona són estudiats per escolars L’escola Sadako, de Barcelona, el segon analitza el Pla de Gestió de ha estat una de les guanyado- l’Arbrat Viari actualment existent res de l’edició del 2004 dels (biodiversitat, normes de plantació, premis CIRIT. Aquest guardó s’a- poda, compactació, contaminació i dreça a estudiants de segon cicle manteniment), i el tercer tracta de la d’ESO i Batxillerat amb l’objectiu de distribució d’espècies a les dues zo- fomentar l’esperit científic del jo- nes estudiades, Gràcia i Nou Barris. vent. El treball guanyador, dedicat a El treball acaba amb els resultats d’u- estudiar les espècies que formen l’ar- na enquesta feta als veïns d’aquests brat viari de dos districtes de la ciu- està dedicat a estudiar l’estructura de dos districtes per saber la seva opinió tat, ha comptat amb la col·laboració l’arbrat viari de Barcelona i la funció sobre els arbres que hi ha a prop del de Parcs i Jardins. El primer capítol que desenvolupen els arbres urbans; seu lloc de residència. ■ BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 7 02 BCN verda /NOTICIES/97 20/12/04 08:29 Página 8 N O T Í C I E S Parcs i Jardins presenta el seu Pla d’Acció 21 Durant l’octubre s’han reprès les pre- les entitats i empreses firmants del Com- sentacions dels Plans d’Acció 21 en promís Ciutadà per la Sostenibilitat, com- el marc dels esmorzars que un cop partir experiències i fomentar la reflexió i al mes organitza el Consell de Medi Am- el debat sobre l’aplicació col·lectiva de l’A- bient i Sostenibilitat de Barcelona al Reial genda 21 a la ciutat. Si el 22 d’octubre van Cercle Artístic. L’objectiu d’aquests esmor- presentar el seu pla d’acció la Universitat zars és difondre els plans d’acció fets per de Barcelona, la Fundació Futur i l’Institut d’Estudis de Seguretat, el 12 de novembre ho van fer la Fundació Natura, el Col·legi d’Engi-nyers Tècnics Industrials de Barce- lona i Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. El Pla d’Acció 21 de Parcs i Jardins té com a objectius principals l’augment i la millora del verd, l’estalvi d’aigua, una ges- tió òptima dels residus, l’afavoriment de la biodiversitat, la implicació dels usuaris en la gestió del verd de la ciutat i l’aplicació de bones pràctiques ambientals en els centres de treball d’aquest institut municipal. Les accions d’aquest pla formen part del Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2003-07 de l’Ajuntament de Barcelona. ■ Activitats escolars del Ciutadà arbre CCPB 2004-05 Entre el 16 i el 20 de novembre passat es va celebrar a Madrid el VIII Congrés de l’Associació Espanyola d’Arboricultura. El tema El 21 d’octubre passat es va presentar el Pro- escollit en aquesta ocasió va ser: grama d’Activitats Escolars del Consell de Co- “Ciutadà arbre. L’arbrat viari”. Les ordinació Pedagògica de Barcelona (CCPB). ponències presentades van estar dedi- L’acte va ser presidit per la cinquena tinenta d’al- cades a analitzar casos concrets, com calde de l’Ajuntament de Barcelona, regidora diferents punts de la ciutat de Madrid d’Educació i presidenta de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i la vila mallorquina de Calvià; l’arbre (IMEB), Marina Subirats. Les activitats que formen part d’aquest progra- com a representació; l’arbrat en la ma, en què participa Parcs i Jardins, formació de l’espai urbà; el disseny de cobreixen un ampli espectre te-mà- l’arbrat viari; les tipologies d’arbre a tic, que inclou des de la música i les la ciutat, les seves transposicions arts escèniques fins a la participació històriques i contemporànies; els sòls i la cultura solidària, l’entorn natu- del medi urbà, i la vida de l’arbre. ral i l’educació ambiental, la salut i Parcs i Jardins va participar en aquest la prevenció de riscos i els mitjans de congrés, la novena edició del qual comunicació, entre d’altres. Per a està previst que se celebri a Barcelona més informació: el novembre del 2005, amb la ponèn- www.bcn.es/IMEB/program.htm. ■ cia “Els arbres heretats”, en què s’ex- posa la història i l’evolució de l’arbrat El programa per al curs 2004-05 es va viari d’aquesta ciutat des de mitjans presentar al nou museu CosmoCaixa del segle XIX. ■ 8 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 02 BCN verda /NOTICIES/97 20/12/04 08:29 Página 9 El Parc de la Barceloneta acull la Festa Cívica de Tardor El diumenge 14 de novembre es va celebrar la festa que dóna la benvinguda a la tardor, i que aquest any ha tingut com a tema central el civisme i la tinença responsable de gossos. Hi van assistir la tercera tinenta d’alcalde i presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, Imma Mayol, i el regidor de Ciutat Vella, Carles Martí. L’objectiu principal de la festa d’aquest any, que ha tingut com a lema Vine infantil; vetllar per amb el teu gos, és conscienciar els la recollida de les propietaris de gossos perquè recullin sem- deposicions dels gos- pre els excrements del seu animal i respec- sos; informar de la tin l’espai públic. La festa, que es va cele- inscripció obligatòria brar al Parc de la Barceloneta, va acollir en el registre munici- diverses activitats per fer una crida a la ti- pal del Cens d’Ani- nença responsable d’animals: animacions a mals de Companyia i càrrec del grup Teatre d’Aigua, exhibicions verificar-ne el com- de la unitat canina de la Guàrdia Urbana, pliment; informar de diferents tallers i una mostra d’associacions. la identificació dels La festa la van organitzar, de manera con- gossos mitjançant junta, Parcs i Jardins, el Pla per a la Pro- microxip subcutani i verificar-ne el compli- moció del Civisme, el Projecte Integra ment, i controlar els animals de races peri- (Agència de Salut Pública, Consell Munici- lloses. pal de Convivència, Defensa i Protecció dels Els districtes també estan fent un impor- Animals i IMEB), el Grup Ecologista del tant paper de dinamitzadors d’aquesta Nucli Antic de Barcelona i el Districte de campanya, amb accions que es van iniciar Ciutat Vella. l’octubre passat i que inclouen la distribu- L’octubre de l’any passat, l’Ajuntament de ció de fullets explicatius i l’organització de Barcelona va començar a dissenyar un pla setmanes de sensibilització. ■ que implicava tot el consistori i que apun- tava cap a un nou model de ciutat, més cí- vica i convivencial. Dins d’aquest pla, pel UN GOS “BON VIANANT”: que fa a l’aspecte concret de la tinença res- • Ha d’estar inscrit en el Cens d’Animals de Companyia ponsable d’animals, entre el 12 d’octubre i • Ha de dur un microxip subcutani d’identificació (és la millor el 14 de novembre d’aquest any s’ha fet una manera de trobar-lo si es perd) campanya de sensibilització ciutadana so- • Ha d’anar lligat (al carrer hi ha molta gent, i no a tothom li bre aquesta qüestió, que ha coincidit amb agraden els gossos) l’inici de l’aplicació de sancions als propie- • No se l’ha d’ensinistrar mai en un espai públic (d’entrada, és taris que no compleixin la seva obligació. un mal lloc per al mateix gos) Aquesta doble iniciativa té com a objec- • Si és d’una raça potencialment perillosa, ha d’anar amb morrió tius vetllar perquè els gossos vagin correc- • El propietari n’ha de recollir les femtes de la via pública tament lligats; evitar que els animals i els • No ha d’entrar als espais de joc infantil (ell ja té els seus pro- seus propietaris envaeixin els espais de joc pis espais a tots els districtes de la ciutat) BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 9 02 BCN verda /NOTICIES/97 20/12/04 08:29 Página 10 N O T Í C I E S ‘Guarneix-me’ 2004 Durant aquestes festes de Nadal afavoreix la presència de les espècies es tornen a exposar a l’Illa vegetals autòctones mediterrànies a Diagonal de Barcelona els tre- l’hora de triar el verd que decora les balls d’ornamentació de verd nada- llars durant el Nadal. ■ lenc fets per escolars de la ciutat en el marc de la mostra Guarneix-me, en què participen les escoles de la ciutat. L’objectiu de la mostra és decorar un exemplar de llorer amb guarniments fets, sobretot, amb materials reciclats. Des d’envasos de iogurt fins a llaunes de refrescos o garlandes a base de pas- ta de sopa pintada amb colors plate- jats i daurats, hi ha molts recursos per poder guarnir les llars durant les fes- tes nadalenques. Des que va començar aquest concurs, l’any 1992, ja són més de tres-centes les escoles que hi han participat, algunes amb projectes no tan sols originals, sinó també d’una gran qualitat plàstica. D’altra banda, la tria d’una espècie alternativa a l’a- vet per ornamentar com és el llorer L’ECOSEMÀFOR ••• REMEIS PITJORS QUE LA MALALTIA El que s’anomena “petjada ecolò- HEM ARRIBAT ALS 600.000 m3 És ben clar que les defecacions dels gica” és la quantitat de recursos na- Aquest és el volum d’aigua del gossos ja fa temps que s’han conver- turals que consumeix un nucli subsòl consumida entre el setem- tit en un greu problema a Barcelona humà determinat (poble, ciutat o bre del 2003 i el mateix mes del –i a tot arreu–, i que en té la culpa país). Segons l’informe Planeta viu 2004 per al manteniment dels es- l’actitud dels ciutadans i ciutadanes 2004, de WWF/Adena, els humans pais verds de Barcelona, la qual que no compleixen un deure tan sen- consumim un 20% més de recur- cosa implica un estalvi equivalent zill i lògic com recollir i dipositar en sos naturals dels que la Terra pot d’aigua procedent de la xarxa una paperera (a part de les conven- produir, i, a Espanya, aquest per- de subministrament de la ciutat. cionals, cada cop n’hi ha més d’espe- centatge és del 200%. Ras i curt, Això representa un increment cíficament dedicades a aquest ús) la ens estem “menjant” el nostre ca- del 17,72% respecte a l’anterior femta dels seus animals de compan- pital natural sense deixar-li l’opor- període de dotze mesos. L’objectiu yia. Ara bé, de constatar aquesta si- tunitat de renovar-se, o sigui, de ISO 14001 per al 2004 és que, a fi- tuació a denunciar-la pintant murs al generar “interessos” duradors, que nal d’any, el volum d’aigua de reg Parc Güell hi ha un bon tros. En és el que realment hauríem de con- procedent del subsòl arribi als aquest cas, la reivindicació cívica s’ha sumir. 630.000 m3. convertit en una acció molt incívica. MASSA PETJADA 10 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 02 BCN verda /NOTICIES/97 20/12/04 08:29 Página 11 Un pessebre urbà L’Escola Massana, que aquest any celebra el setanta-cinquè aniversari, participa en el tradicional pessebre de la plaça de Sant Jaume. Els alumnes de tercer curs de Projectes d’Art i Disseny han estat els encarregats de fer l’esmentat projecte, que s’ha titulat “Pessebre Barcelona”. “Pessebre Barcelona” se situa a l’espai públic de la ciutat: un petit racó del Parc de la Ciutadella reproduït a la plaça de Sant Jaume com a punt de trobada obert al ciutadà. L’objectiu ha estat transposar el pessebre tradicional al context urbà i con- temporani amb un afany integrador de la ciu- tadania. Pastors, traginers, la filadora o la dona que va a buscar l’aigua, en l’actualitat s’han convertit en transportistes, “recaders”, boti- guers o turistes. Aquest retall del Parc de la Ciu- tadella reprodueix alguns dels elements de mo- biliari urbà que podem trobar als espais verds públics, inclou punts de referència i convida a accions i relacions que permetin a cada ciutadà ser una peça més de la recreació del naixement. La part de jardineria del projecte ha estat feta per alumnes de l’IES Rubió i Tudurí. UN PESSEBRE D’AVUI nica són serigrafies en color a escala humana; Des dels inicis, el pessebre ha servit per mos- estan enganxades a una base de planxa trar oficis, tradicions i formes de vida, i ha do- metàl·lica i recolzen sobre un peu també tat cadascun dels personatges d’un significat metàl·lic acabat en cilindre. Això ha permès propi. Partint d’aquest concepte, s’ha volgut integrar-les al terra de la plaça i, alhora, soste- reconstruir la història bíblica a partir de ciuta- nir-les i donar-los estabilitat. Es tracta de dans i ciutadanes i de visitants de la ciutat per fusionar les figures amb l’entorn on estan si- dibuixar i caracteritzar el que serien unes pos- tuades, d’integrar-les en l’espai i crear una co- sibles figures de pessebre contemporànies. Així, munió global sense alterar l’escenari. la plaça de Sant Jaume s’ha transformat en un El naixement forma part del conjunt escènic escenari nadalenc, amb persones retratades i del parc. Al contrari que la resta de personat- exposades bidimensionalment anant cap a Bet- ges que configuren el pessebre, la sagrada lem, amb les maneres de vestir, de pentinar-se família hi està representada per una imatge i de viure contemporànies, i adaptant els re- d’argila. D’aquesta manera es destaca la im- gals a l’infant a la nostra manera de fer, de pen- portància de la seva presència i se la diferen- sar i d’actuar. Els sarrons i les carbasses han es- cia de la resta d’imatges. tat substituïdes per bosses del Museu Picasso, Aquest pessebre s’ha fet amb el patrocini maletes de viatge o carros d’anar a comprar. de Fecsa-Endesa i amb la col·laboració de Cespa, Urbaser, Ferrovial-Agromán, Publi- ESTRUCTURA servei, Azahar Jardinería y Riegos, S. L. i El Les imatges que configuren la composició escè- Periódico. ■ BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 11 03 BCN verda /A21BCN/97 20/12/04 08:30 Página 12 A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A El Projecte Oreneta A la ciutat de Barcelona, hi nidifiquen dues espècies d’oreneta, la cuablanca (Delichon urbica) i la vulgar (Hirundo rustica), que no hem de confondre amb els falciots negres i els pàl·lids (Apus apus i Apus pallidus) ni amb els ballesters (Apus melba), espècies també presents a Barcelona i que, en certa forma, s’assemblen. El Projecte Oreneta pretén ser una eina de coneixement, sensibilització i conservació, amb l’objectiu principal de protegir i potenciar la població d’orenetes, però també d’acostar el món dels ocells als ciutadans i ciutadanes de Barcelona mitjançant la participació dels escolars i dels adults que hi estiguin interessats. artificials i punts de fang, i fomentar el res- pecte per aquests populars ocells. La conservació de la població d’orenetes a la ciutat de Barcelona és, doncs, l’objec- tiu clau del projecte i va lligada a una fase prèvia de coneixement de les poblacions actuals. Es fa necessari localitzar i quantifi- car els nius, ja que una gran part de l’èxit del projecte depèn d’aquesta informació, que esperem que sigui subministrada per tots els que hi vulguin participar i col·labo- rar. De fet, les accions de suport s’han de fer als llocs on s’hagin detectat nius d’ore- netes. COM COL·LABORAR-HI El projecte està adreçat principalment a les escoles, concretament als nens i nenes de quart a sisè de Primària, que hi poden par- Les orenetes, ocells insectívors migra- ticipar amb les seves famílies. Aquest pro- dors, ens visiten a la primavera pro- jecte pot ser especialment interessant per a cedents d’Àfrica, on retornen a finals les escoles adherides a l’Agenda 21 Escolar d’estiu. Solen ser fidels al lloc de cria i hi de Barcelona i que treballen en temes de tornen any rere any. Aquí refan els seus nius biodiversitat. La proposta, però, està ober- –semiesfèrics, fets amb fang i branquetes– ta a tots els centres escolars de Barcelona. El projecte està o bé en construeixen de nous, i fan la pos- També hi poden col·laborar totes les perso- adreçat ta. Les orenetes estan patint una davallada nes que a títol individual o a través d’enti- a les ciutats a causa, probablement, de la tats estiguin interessades a fer tasques de principalment progressiva desaparició de construccions recerca de llocs de cria i d’orenetes i fal- als escolars, adequades per a la nidificació i a la falta de ciots en vol. Per facilitar la participació fang, la matèria primera que fan servir per s’ha elaborat un fullet d’ajuda per a la iden- que hi poden fer els nius. tificació de les orenetes i dels nius, que in- participar amb El Projecte Oreneta es desenvolupa en el clou una fitxa per emplenar amb les dades marc de l’Agenda 21, especialment a partir recollides en el treball de camp. Aquesta les seves de l’Objectiu 1 del Compromís Ciutadà per fitxa s’ha de retornar al Centre de Recur- famílies la Sostenibilitat, que formula la necessitat sos Barcelona Sostenible (té el franqueig de “protegir els espais lliures i la biodiver- pagat) per fer possible el processament de sitat i ampliar el verd urbà”. Es proposa la informació recollida, l’elaboració d’un censar la població d’orenetes, així com de cens i la definició de les accions de protec- falciots i ballesters, a la ciutat; procurar la ció que es creguin oportunes d’acord amb protecció dels nius existents; instal·lar nius la realitat descrita. 12 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 03 BCN verda /A21BCN/97 20/12/04 08:31 Página 13 La tasca d’identificació de nius d’orene- tes i de les diferents orenetes i falciots que UNS VEÏNS DE TOTA LA VIDA hi ha a la ciutat pot ser engrescadora per Tradicionalment, les orenetes han con- als participants en el projecte, que compta- viscut amb la població humana, ja que ran amb l’ajuda d’unes sessions de forma- fan els nius als ràfecs de les cases i als ció en què, a més d’aprendre a distingir sostres dels coberts. Aquesta convivèn- Les orenetes nius i aus, es faran nius artificials que des- cia s’ha mostrat molt enriquidora, com estan patint una prés es podran instal·lar. A principis del ho demostra la gran quantitat de re- 2005 es faran les tasques de difusió, ins- ferències positives a les orenetes que hi davallada a les cripció i formació, amb l’objectiu que a ha en la cultura popular. Les formes ac- ciutats a causa principis de març, amb l’arribada de les tuals dels edificis i la dificultat de trobar de la orenetes, es pugui començar a fer el treball fang per fer nius estan dificultant que de camp. Aquest projecte és una iniciativa continuïn niant a les cases de Barcelona. progressiva de l’Ajuntament de Barcelona que compta Amb el Projecte Oreneta es pretén aju- desaparició de amb el suport de Caixa de Tarragona, la dar a conèixer i conservar la població gestió de Galanthus i Thalassia i la col·la- d’orenetes a la nostra ciutat. construccions boració de Parcs i Jardins i d’Oryx. ■ adequades per a la nidificació i a Sergi Garcia SECRETARIA TÈCNICA: la falta de fang Galanthus CENTRE DE RECURSOS BARCELONA SOSTENIBLE Nil Fabra, 20 08012 Barcelona per fer els nius. Margarita Parés tel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, Direcció d’Educació Ambiental i a. e.: recursos@mail.bcn.es Participació, Ajuntament de Barcelona www.bcn.es/agenda21 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 13 04 BCN verda /PERSONATGE/97 20/12/04 08:28 Página 14 E L P E R S O N A T G E Jorge Wagensberg, director de CosmoCaixa “En els sistemes no democràtics, el primer que s’amaga és el coneixement” Jorge Wagensberg és professor de física i ha publicat atreu la gent? més d’un centenar de treballs de recerca en àmbits com L’ésser humà necessita conèixer de forma permanent per resoldre misteris, tant els la termodinàmica, les matemàtiques, la biofísica, la personals com els de la realitat que l’envol- microbiologia, la paleontologia o la filosofia de la ta. La ciència, per altra banda, fa recerca ciència, entre d’altres. La seva projecció pública està perquè sempre hi ha misteri. El que seria vinculada a la direcció, des del 1991, del Museu de la una mica trist, i fins i tot angoixant, és que no n’hi hagués gens. Ciència de la Fundació “la Caixa”, un espai que recentment s’ha tornat a obrir al públic, rebatejat com a - Sorgeixen museus de la ciència arreu del CosmoCaixa. Aquest és un museu per seduir amb la món. Creu que això comporta un augment ciència i per provocar alhora plaer estètic i reflexió. paral·lel dels coneixements científics de la població? Wagensberg n’és l’ànima i en aquest projecte ha Jo crec que els museus formem una família, expressat, un cop més, el seu afany per un coneixement i com a família evolucionem i tenim les nos- que es vinculi a la ciutadania i a la consecució d’una tres crisis. Hem viscut, en el nostre àmbit, societat millor. una crisi en què hem passat de mostrar ob- jectes tancats en vitrines a mostrar fenòmens - Darrerament estem acostumats a sentir sense objectes. En aquesta bipolarització, opinions fonamentades que apunten a la ba- CosmoCaixa ofereix la solució museogràfi- nalització de la societat. Creu que l’interès ca de mostrar objectes dialogant amb fenò- massiu que suscita un lloc com CosmoCai- mens, i això, si funciona, crea una com- xa desmenteix aquestes tesis? prensió sobtada. Quan les coses van bé, els Aquesta ha estat precisament una de les museus de la ciència creen estímuls a favor grans satisfaccions de la nostra feina, desfer del coneixement. Això no vol dir que, a din- el tòpic que la gent només menja escom- tre dels museus, la gent hi aprengui, en el braries. Sempre penso que, si es fan les co- sentit escolar. La idea és que, en sortir, tin- La nostra opció ses amb bellesa, intel·ligència i, sobretot, es- gui ganes de saber més. tima, la gent se n’adona i ho aprecia. Cal ha estat fer un afegir que fer qualitat no és més car, només - Per què és desitjable un augment del co- museu amb una requereix un esforç personal de l’equip neixement científic general? humà que està compromès amb un projec- Perquè va molt més de pressa la influència arquitectura al te determinat. del coneixement científic en les nostres vi- servei del des que la capacitat del ciutadà per assimi- - De la matèria inerta a la matèria intel·li- lar-lo. Aquest décalage ens afecta directa- contingut gent i autoconscient. Aquest és un viatge ment en la nostra organització democràtica sens dubte ple de coneixement i de miste- i l’única forma de reduir-lo és incrementant ri... Pot ser que sigui aquest l’element que el nostre coneixement. Constato que el nos- 14 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 04 BCN verda /PERSONATGE/97 20/12/04 08:28 Página 15 tre volum actual de coneixement és insufi- contrària. No se sent una mica sol en aquest cient, en aquest moment, per poder actuar aspecte? plenament com a ciutadans. Quan hem de El primer que necessitem perquè hi hagi in- triar un polític que ha de dur a terme polí- terdisciplinarietat són disciplines! Les dis- tiques energètiques o de medi ambient, hem La democràcia ciplines són necessàries a les escoles i a les de saber de què està parlant. El coneixement facultats. Un cop dit això, també és veritat científic és un dret i un deure del ciutadà és la forma més que la natura no té cap culpa dels plans d’es- modern. científica tudis d’aquests llocs. És curiós, perquè, quan d’organitzar la vols parlar de la interdisciplinarietat, tot- - Per què pensa que alguns museus de la hom hi està d’acord i es mostra entusiasta, ciència opten per convertir el seu continent convivència però a l’hora de la veritat és difícil navegar en un edifici espectacular, en una autèntica per aquest territori i sempre és més segur icona? Què aporta això al projecte museís- tornar a la teva petita parcel·la. Això passa tic? a les universitats i als centres de recerca, on Primer penso que, en general, és un error cadascú té la seva pròpia cafeteria, i això no fer un edifici icona, però no únicament dels és cap bestiesa, perquè dificulta les troba- museus de la ciència, sinó de tot tipus. En des! No estaria malament que els museus algun cas concret, com el Guggenheim, ha poguessin esdevenir nous punts de trobada. funcionat, ha ajudat a situar Bilbao en el mapa, d’acord; però en un museu de la cièn- - En alguns temes, quan la ciència i la po- cia és un error. Qui fa el continent ha de lítica es toquen, salten espurnes. Un exem- pensar molt en el contingut. Per altra ban- ple el tenim en la postura d’alguns polítics da, la nostra opció ha estat fer un museu ar- en contra de la investigació amb cèl·lules quitectònicament al servei del contingut, mare. Són postures mercantilistes, de gua- sobri, que, a més, creés un espai públic in- nyar vots, o hi ha qüestions ètiques de fons? tegrant-se en l’entorn urbà immediat sense Si hi ha molts vots a guanyar és perquè hi destacar-se’n especialment. En el primer ha moltes persones per a les quals és una concurs d’idees, tots els arquitectes ens mos- qüestió ètica de fons. Aquest cercle viciós traven edificis molt alts, de gran volum, es crea perquè, com he dit abans, hi ha un però, quan vam tirar endavant amb el pro- pes excessiu de les creences, i afegiria de les jecte escollit, a través del diàleg vam anar creences religioses. El polític hauria de po- definint la idea final. Vull remarcar la bona sar el coneixement al davant, si vol ser ho- disposició dels arquitectes escollits, els ger- nest. Si ens hi fixem bé, en els sistemes no mans Terrades, que mai ho van veure com democràtics és on el coneixement queda una restricció a la seva feina, sinó, al con- amagat d’entrada. I és aleshores quan la por trari, com un repte. regeix la vida pública. - Recordo campanyes electorals amb ac- - Per què un país on hi ha bons museus tors, escriptors o artistes, però no pas amb de la ciència com aquest no pot oferir als científics. Per què? seus científics millors condicions que altres És cert, però no sé si és que no els conviden països? o que ells no hi volen anar. Fer ciència i fer Per ser justos, s’estan fent molts esforços per política és diferent. El científic té una obli- canviar aquesta tendència històrica, i, en gació de sinceritat contínua amb la comu- concret, a Barcelona hi ha molts projectes nitat i amb si mateix, i suposo que amb El polític hauria ja en marxa per crear institucions científi- aquestes premisses no es pot sobreviure en ques de primer nivell. Ara, penso que un política… (riu) Un assessor d’imatge sem- de posar el país fa el salt a la modernitat quan s’adona pre et dirà que mai reconeguis un error en coneixement al que en recerca no s’ha d’estalviar perquè és campanya; això, a un científic, no l’hi pots davant, si vol una font de riquesa potencial. I nosaltres dir, perquè l’error forma part de l’avenç de encara no hi hem arribat, aquí. Tant de bo la seva feina. ser honest el museu hi ajudi, perquè és un problema de les consciències de tots nosaltres. No ens - En la seva trajectòria, vostè sempre ha pensem que un dia arribarà un polític i ho manifestat un interès per la transversalitat canviarà tot de la nit al dia, perquè això no del coneixement; no obstant això, sembla passarà. ■ que la tendència general és precisament la Albert Punsola BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 15 05 BCN verda /B VERDA/97 20/12/04 08:29 Página 16 V E R D A PARC DE LA CIUTADELLAk Als 79 tells argentats (Tilia tomentosa) que hi ha al pg. dels Til·lers, se’ls ha fet una poda de realçament. Aquesta feina de jardineria també s’ha fet en els grups de margallons (Chamae- rops humilis) que ornamenten el passeig, i en aquest espai s’han fet aportacions de sauló per mantenir la qualitat dels ca- mins. Com a complement, s’han plantat gairebé 700 m2 de PLAÇA PAU VILA grups de flor a base d’Iresine herbstii ‘Purple Lady’, He- A causa de la singularitat dels exemplars, s’ha fet una lichrysum microphyllum ‘Silver Mist’, Alternanthera dentata poda de realçament a les 23 Parkinsonia aculeata que ‘Purple Knight’ i Dimorphotheca ecklonis. hi ha en aquesta plaça, amb la qual cosa s’ha acon- seguit, a més de millorar-ne l’aspecte, fer més com- patible la presència d’aquests arbres de gran port amb vPLAÇA VICENÇ MARTORELL la circulació de vianants. Amb l’objectiu de millo- rar l’aspecte de la plaça FEINES DE MANTENIMENT s’han col·locat 230 m2 de Les brigades de Parcs i Jardins han desbrossat 2.000 m2 pans de gespa als parter- de superfície verda a les places Pompeu Gener i la Ma- res. quinista. PASSEIG DE SANT JOANk Al tram situat entre l’av. Diagonal i la Travessera de Gràcia s’han fet feines de poda de retallada en els gairebé 2.000 m lineals de tanques vegetals fetes amb pitòspor (Pittosporum tobira) i murtra (Myrtus communis) que delimi- ten els jardins de la via pública. També s’ha reposat les falles en la vegetació amb la plantació de noves unitats d’aquestes dues espècies arbustives. vGRAN VIA DE LES CORTS CATALANES Les falles que hi havia a la tanca vegetal que ornamenta aquest gran vial s’han re- posat amb noves unitats de pitòspor (Pit- tosporum tobira) al tram situat entre el pg. de Sant Joan i el pg. de Gràcia. PLAÇA ANDRÉ MALRAUX El parterre que va quedar afectat per unes obres de serveis s’ha tornat a sem- brar amb gespa. vJARDINS ELISARD SALA Un cop acabades les obres per a la construcció d’un pàrquing, aquesta plaça, situada a l’interior d’illa format pels c. Robrenyo, Guitard, Berlín i Numància, s’ha remodelat i enjardinat de nou amb gramínies –Carex tes- tacea, Festuca glauca, Calamagrostis acutiflora, Miscanthus sinensis ‘Gra- cillimus’, Pennisetum villosum i Stipa gigantea– i gespa. També s’hi ha ins- tal·lat reg automàtic. vJARDINS JOAN MARAGALL L’enjardinament de la zona del teatre s’ha remodelat amb la col·locació de pans de gespa i la plantació de Cotoneaster dammeri i Chrysanthemum frutescens. PLAÇA DE CAN MANTEGA En aquesta plaça s’han plantat arbustos per recuperar la qualitat d’algunes zones que havien quedat despoblades de vegetació. Les espècies triades han estat el baladre (Nerium oleander), Ligustrum texanum i lligabosc (Lo- nicera nitida). 16 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 SANTS-MONTJUÏC EIXAMPLE CIUTAT VELLA 05 BCN verda /B VERDA/97 20/12/04 08:29 Página 17 vPLAÇA DE LES CORTS Un dels elements vegetals més importants d’a- quest espai verd són els xiprers (Cupressus sem- pervirens) amb formes geomètriques. Les últi- mes feines que s’hi ha fet han consistit a reta- llar-los per mantenir-ne la qualitat ornamen- tal. MANTENIMENT DEL VERD Als Jardins Josep Munté s’han fet feines de retallada a la tanca ve- getal de Ligustrum ovalifolium, i, al Palau de Pedralbes, també s’hi han retallat les tanques per conservar-ne la forma geomètrica. JARDINS BACARDÍk S’han podat els arbustos d’aquests jardins –llorers (Laurus nobilis), baladres (Nerium oleander) i pitòspors (Pittosporum tobira)– per re- duir-ne la mida i mantenir-ne així l’harmonia i les qualitats orna- mentals. hJARDINS FERRAN CASABLANCAS canviat els grups de flor dels parter- L’arbustatge que envolta la zona de res amb noves plantacions de Di- jocs infantils s’ha millorat amb la chondra argentea ‘Silver Falls’ en plantació de noves unitats de Li- jardineres i margallons (Chamae- gustrum texanum i Elaeagnus pun- rops humilis). gens reflexa. JARDINS BRUSIk JARDINS DE CAN CASTELLÓ Els últims treballs de manteniment Amb l’objectiu de millorar l’enjar- del verd que s’han fet en aquests jar- dinament d’aquest espai, els grups dins han consistit en la retallada, ne- de gespa que hi havia a sota dels teja i aclarida dels arbustos: pitòs- pins s’han substituït per arbustos: pors (Pittosporum tobira), evònims pitòspors (Pittosporum tobira) i (Evonymus japonicus) i marfulls (Vi- Elaeagnus pungens. També s’han burnum tinus). BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 17 SARRIÀ - SANT GERVASI LES CORTS 05 BCN verda /B VERDA/97 20/12/04 08:29 Página 18 V E R D A PLAÇA GAL·LA PLACÍDIAk Com en altres zones verdes de Bar- celona, en aquesta plaça s’han podat les tanques vegetals arbustives; en aquest cas es tracta de les tanques de llorer (Laurus nobilis) i Viburnum odoratissimum que hi ha al voltant de l’àrea per a gossos i al costat de la Via Augusta. Als parterres, s’hi ha aportat escorça de pi, que, a part de l’efecte ornamental, manté la humi- tat del sòl i evita l’aparició de males herbes. vPARC DE LA CREUETA DEL COLL Ja fa temps que l’Ajuntament de Barcelona està treballant en l’eliminació de les barreres arquitectòniques que encara hi ha en algunes zones verdes de la ciutat. L’última actuació feta a Gràcia ha consistit en la construcció d’una rampa d’accés a les pistes de petanca del Parc de la Creueta del Coll. Les fei- nes s’han completat amb la plantació d’arbustos i plantes entapissants: bala- dres (Nerium oleander), Pyracantha angustifolia, abèlies (Abelia floribunda), Cotoneaster franchetii, Punica granatum, lligabosc (Lonicera nitida), arboços (Arbutus unedo), ginesteres (Spartium junceum) i heures (Hedera helix). JARDINS DEL DOCTOR COMAS I LLAVERIA TRAVESSERA DE DALT La plantació d’arbustos –baladres (Nerium En 27 escocells situats a la mitjana de la Travessera de Dalt, s’hi han oleander) de recuperació, Cotoneaster fet feines de millora i manteniment, que han consistit a eliminar els franchetii i Ruscus hypoglossum– ha protectors de ferro (que podrien agreujar les conseqüències d’accidents permès fer la posada a punt dels parter- de circulació en cas de topada), estendre tela antigerminant per evitar res i talussos que hi ha en aquests jardins. l’aparició de males herbes i escampar una capa de grava blanca. RONDA DE DALTk Al tram comprès entre la pl. Karl Marx i el c. Berruguete s’ha fet una poda de neteja de l’arbrat, s’han retallat 1.000 m lineals de tanca vegetal de baladre (Nerium oleander) i s’han segat 20.000 m2 de parterre. UPARC DEL LABERINT D’HORTA Les últimes feines que s’han fet per millorar l’enjardinament d’aquest parc han consistit en la plantació d’un nou grup de planta vivaç a base de Clivia miniata i la instal·lació de reg automàtic per al seu manteniment. RETALLADA DE TANQUES VEGETALS Aquesta feina de manteniment del verd s’ha fet en les tanques ve- getals de xiprer (Cupressus sempervirens) que hi ha als Jardins Fri- da Kahlo i Juan de Mena. El total de la intervenció ha estat de 800 i 1.500 m lineals, respectivament. 18 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 HORTA-GUINARDÓ GRÀCIA SANT MARTÍ SANT ANDREU NOU BARRIS 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/97 20/12/04 08:27 Página 23 P A R C S D E C I U T A T PARC SERRA MARTÍk S’han fet feines de poda de realçament i de neteja a tot l’arbrat i l’arbustatge que Un passeig fins al castell enjardina aquest parc. L’objectiu ha es- tat millorar la perspectiva visual de l’es- pai i afavorir el desenvolupament i la Text: ntre el delta del Llobregat i el menys fortificada al costat de l’església qualitat de la gespa dels parterres amb Lurdes Planes massís de Garraf, en un dels pri- de Santa Maria, documentada el 966. una major exposició a la llum, que fins i Sant-romà mers contraforts de la muntanya, Els antecedents de la fortalesa actual són ara era massa baixa en algunes zones a Fotos: Eel Parc del Castell ocupa el ves- dels segles XIV i XV. Cap a mitjans del se- conseqüència de l’ombra d’arbres i ar- Ernest Costa sant sud-est d’un turó de forma ovalada gle XVI, Felip II va impulsar l’aixecament bustos. L’actuació s’ha completat amb i Savoia i 59 m d’altura, al cim del qual s’aixeca de castells i torres al llarg de tota la costa. l’adobat dels gairebé 8.500 m2 de parter- el magnífic castell de Castelldefels, en po- A Castelldefels, a més de la renovació del res de gespa d’aquest espai verd. sició dominant sobre un ampli sector de castell, es va bastir l’important dispositiu territori. A la resta del turó hi ha mostres de defensa, relacionat amb els masos, que hPASSEIG VALLDAURA CIUTAT MERIDIANA abundants de les antigues feixes de con- representaven les torres de la Marina. Du- S’ha retallat la tanca vegetal de pitòspor (Pittosporum tobira) que En diferents punts d’aquest barri s’han fet treballs de reu, amb murs de pedra, oliveres, garro- rant el XVIII es va construir el cos de po- hi ha a la mitjana d’aquest passeig, on també s’han fet feines de desbrossament i retallada dels arbustos. El total de su- fers i alguns pins blancs espontanis i pos- nent del castell i va quedar definit el con- desbrossament i de millora i manteniment del reg automàtic. perfície verda on s’ha actuat és de 13.000 m2. teriors a l’abandó dels cultius. junt actual. A finals del XIX, responent a Segles abans de la construcció del cas- una situació de crisi generalitzada, el cas- vARBRAT VIARI tell, el turó, situat en un punt estratègic tell estava en un estat força ruïnós. El Les feines de manteniment de l’arbrat viari inclouen te- de pas cap a l’interior del país, va ser 1897 el va comprar el banquer Manuel nir cura que el desenvolupament de les branques no im- ocupat per un assentament agrícola, pri- Girona, que el va fer restaurar per l’arqui- pedeixi el pas dels vianants. És per aquest motiu que a la mer iber i després romà*, semblant als tecte Enric Sagnier. Des del 1988, el recin- Via Barcino s’ha fet una poda de realçament de 121 plà- que hi havia en altres turons costaners, te, que inclou el castell i l’església, és de tans (Platanus x hispanica), 23 sòfores (Sophora japoni- com ara el Calamot o la Muntanyeta. propietat municipal i s’hi han fet impor- ca) i 20 Brachychiton populneum. També s’han fet treballs El turó del Castell Les notícies escrites més antigues sobre tants obres de restauració. ■ semblants en 54 tipuanes (Tipuana tipu) a la Via Favèn- cap al 1930. la fortificació són del 970. Probablement cia entre l’av. Meridiana i Torres i Bages. (Arxiu Municipal de no es tractava d’un castell amb la imatge *Se’n poden veure restes a l’interior de Castelldefels) que en tenim avui, sinó d’una casa més o l’església de Santa Maria. MANTENIMENT DEL VERD CARRER PAIXALETh Al Parc de la Trinitat s’han eliminat males herbes als parterres, i a la Via S’ha remodelat el parterre que hi ha a la con- Favència entre el pg. de Torres i Bages i la pl. de la Modernitat s’han fluència dels c. Paixalet i Segadors. Els tre- desbrossat els talussos. També s’han fet feines de desbrossament i eli- balls han consistit en la instal·lació de reg pro- minació de males herbes als parterres que hi ha al costat de la boca de gramat i l’aportació de 5 m3 de compost, on l’estació de metro de Baró de Viver; als talussos de l’av. Meridiana a la s’han sembrat 150 m2 de gespa i s’han plan- confluència amb els c. Mireia i Primavera, i als Horts de la Trinitat. tat 25 unitats de Viburnum odoratissimum. vCARRER ARAGÓ Per recuperar la qualitat dels parterres que hi ha a la sortida de l’estació dels Ferrocarrils Catalans al Clot s’ha reforçat la tanca vegetal i l’arbustatge amb la plantació de Ligustrum ovalifolium i Acca sellowiana. PARC DE DIAGONAL MARk En aquest parc s’han fet diverses feines de millora i manteniment, i s’han plantat arbres –bellaombra (Phytolacca dioica)– per augmentar els espais d’om- bra; 3.000 unitats de gazània (Gazania pinnata) per donar més flors i més color a aquest espai verd, i diferents varietats de geranis (sobretot Pelargonium odoratissimum), Erio- cephalus africanus i aromàtiques, com sàlvia (Salvia officinalis), en parterres. AUTOMATITZACIÓ DE REG Al c. Jaume Vicens Vives a la confluència amb l’av. Litoral s’ha continuat treballant en la millora dels sistemes de reg automatitzat de la zona, amb la instal·lació d’una nova infra- estructura d’aquestes característiques en 1.850 m2 de parterres de gespa. També s’ha ins- tal·lat reg automàtic als parterres de gespa que hi ha al c. Ramon Turró entre Marina i Joan Miró. BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 19 20 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/97 20/12/04 08:27 Página 22 Torre de guaita R E P O R T A T G E Crisi i esperances La biodiversitat com a problema és un tema que el ciutadà mitjà alinea mentalment amb altres amenaces contemporànies. A partir d’aquí, la qüestió es pot arraconar unívocament en el terreny de la catàstrofe i la por, un carreró sense sortida. L’exposició La diversitat de la vida, sense negligir en cap cas els perills, és capaç de portar l’espectador al món de la celebració, i subratlla el plaer de contemplar el que ens envolta. Un punt just entre l’emoció i la raó, que serveix de base per a l’acció positiva. Així que entra, el visitant es veu em- UNA DIVERSITAT “RECENT” bolcallat per un espai ampli i ovalat Si hem estat prou atents, ens adonarem de tot De la vida on s’ha creat una atmosfera d’ex- el que hem après en els escassos vint minuts sabem que és pectació. Sabem que alguna cosa passarà, i que haurà durat la projecció. Així, sabrem que així és: a l’instant comencen a projectar-se el Sistema Solar es va formar fa 4.600 milions rara i imatges en unes suggerents parets fetes de d’anys, que la vida unicel·lular marina va sor- improbable, tela. És un audiovisual que no ens deixarà gir fa 3.900 milions d’anys, però que l’esclat indiferents. Farem un viatge des de l’ori- de la diversitat de la vida data “només” de fa però que, gen de la vida fins als temps actuals en 500 milions d’anys. Hem vist el nostre pla- misteriosament, una narració que canviarà de ritme i de neta únicament amb oceans, amb les prime- música, i que utilitzarà diferents àmbits res terres emergides, i així successivament, és aquí de l’espai en funció d’allò que ens pretén amb la deriva dels continents fins a la confi- L’evolució de la vida en un cop d’ull. L’espectador s’endinsa en els mecanismes més complexos de manera entenedora comunicar en cada moment: des de la in- guració actual. La major part de la massa te- timitat fins a la grandiositat o des d’una rrestre és a l’hemisferi nord, però és a la zona sensació fins a les dades que necessitem equatorial de l’hemisferi sud on es concentra per saber que la biodiversitat està ame- la major diversitat d’espècies i hàbitats. Classificar la naçada. De la vida sabem que és rara i improba- vida és la Però no tot són imatges. Darrere les teles ble, però que, misteriosament, és aquí. Les manera hi ha objectes significatius, relacionats amb seves característiques principals són que és el tema principal, que aniran adquirint pro- metabòlica, termodinàmica, complexa i evo- d’entendre la tagonisme, i, quan mirem a dalt, podrem lutiva. Els sers vius tenim en comú un codi immensa descobrir on som en realitat, que no és a genètic que conté la informació bàsica so- qualsevol lloc, sinó en una sala molt im- bre els nostres organismes i que permet varietat existent portant del Museu de Zoologia. La projec- transmetre-la als nostres descendents. ció, en el seu desenvolupament, ens dema- Aquest mecanisme altament complex ens fa na que ens moguem i tan aviat ens exigeix pensar en la unitat de tots els sers vius, una atenció pel detall com que obrim els ulls al unitat que té la seva paradoxal expressió en màxim per captar el que està passant. una diversitat aclaparadora. BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 21 22 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 SANT MARTÍ SANT ANDREU NOU BARRIS 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/97 20/12/04 08:27 Página 23 P A R C S D E C I U T A T PARC SERRA MARTÍk S’han fet feines de poda de realçament i de neteja a tot l’arbrat i l’arbustatge que Un passeig fins al castell enjardina aquest parc. L’objectiu ha es- tat millorar la perspectiva visual de l’es- pai i afavorir el desenvolupament i la Text: ntre el delta del Llobregat i el menys fortificada al costat de l’església qualitat de la gespa dels parterres amb Lurdes Planes massís de Garraf, en un dels pri- de Santa Maria, documentada el 966. una major exposició a la llum, que fins i Sant-romà mers contraforts de la muntanya, Els antecedents de la fortalesa actual són ara era massa baixa en algunes zones a Fotos: Eel Parc del Castell ocupa el ves- dels segles XIV i XV. Cap a mitjans del se- conseqüència de l’ombra d’arbres i ar- Ernest Costa sant sud-est d’un turó de forma ovalada gle XVI, Felip II va impulsar l’aixecament bustos. L’actuació s’ha completat amb i Savoia i 59 m d’altura, al cim del qual s’aixeca de castells i torres al llarg de tota la costa. l’adobat dels gairebé 8.500 m2 de parter- el magnífic castell de Castelldefels, en po- A Castelldefels, a més de la renovació del res de gespa d’aquest espai verd. sició dominant sobre un ampli sector de castell, es va bastir l’important dispositiu territori. A la resta del turó hi ha mostres de defensa, relacionat amb els masos, que hPASSEIG VALLDAURA CIUTAT MERIDIANA abundants de les antigues feixes de con- representaven les torres de la Marina. Du- S’ha retallat la tanca vegetal de pitòspor (Pittosporum tobira) que En diferents punts d’aquest barri s’han fet treballs de reu, amb murs de pedra, oliveres, garro- rant el XVIII es va construir el cos de po- hi ha a la mitjana d’aquest passeig, on també s’han fet feines de desbrossament i retallada dels arbustos. El total de su- fers i alguns pins blancs espontanis i pos- nent del castell i va quedar definit el con- desbrossament i de millora i manteniment del reg automàtic. perfície verda on s’ha actuat és de 13.000 m2. teriors a l’abandó dels cultius. junt actual. A finals del XIX, responent a Segles abans de la construcció del cas- una situació de crisi generalitzada, el cas- vARBRAT VIARI tell, el turó, situat en un punt estratègic tell estava en un estat força ruïnós. El Les feines de manteniment de l’arbrat viari inclouen te- de pas cap a l’interior del país, va ser 1897 el va comprar el banquer Manuel nir cura que el desenvolupament de les branques no im- ocupat per un assentament agrícola, pri- Girona, que el va fer restaurar per l’arqui- pedeixi el pas dels vianants. És per aquest motiu que a la mer iber i després romà*, semblant als tecte Enric Sagnier. Des del 1988, el recin- Via Barcino s’ha fet una poda de realçament de 121 plà- que hi havia en altres turons costaners, te, que inclou el castell i l’església, és de tans (Platanus x hispanica), 23 sòfores (Sophora japoni- com ara el Calamot o la Muntanyeta. propietat municipal i s’hi han fet impor- ca) i 20 Brachychiton populneum. També s’han fet treballs El turó del Castell Les notícies escrites més antigues sobre tants obres de restauració. ■ semblants en 54 tipuanes (Tipuana tipu) a la Via Favèn- cap al 1930. la fortificació són del 970. Probablement cia entre l’av. Meridiana i Torres i Bages. (Arxiu Municipal de no es tractava d’un castell amb la imatge *Se’n poden veure restes a l’interior de Castelldefels) que en tenim avui, sinó d’una casa més o l’església de Santa Maria. MANTENIMENT DEL VERD CARRER PAIXALETh Al Parc de la Trinitat s’han eliminat males herbes als parterres, i a la Via S’ha remodelat el parterre que hi ha a la con- Favència entre el pg. de Torres i Bages i la pl. de la Modernitat s’han fluència dels c. Paixalet i Segadors. Els tre- desbrossat els talussos. També s’han fet feines de desbrossament i eli- balls han consistit en la instal·lació de reg pro- minació de males herbes als parterres que hi ha al costat de la boca de gramat i l’aportació de 5 m3 de compost, on l’estació de metro de Baró de Viver; als talussos de l’av. Meridiana a la s’han sembrat 150 m2 de gespa i s’han plan- confluència amb els c. Mireia i Primavera, i als Horts de la Trinitat. tat 25 unitats de Viburnum odoratissimum. vCARRER ARAGÓ Per recuperar la qualitat dels parterres que hi ha a la sortida de l’estació dels Ferrocarrils Catalans al Clot s’ha reforçat la tanca vegetal i l’arbustatge amb la plantació de Ligustrum ovalifolium i Acca sellowiana. PARC DE DIAGONAL MARk En aquest parc s’han fet diverses feines de millora i manteniment, i s’han plantat arbres –bellaombra (Phytolacca dioica)– per augmentar els espais d’om- bra; 3.000 unitats de gazània (Gazania pinnata) per donar més flors i més color a aquest espai verd, i diferents varietats de geranis (sobretot Pelargonium odoratissimum), Erio- cephalus africanus i aromàtiques, com sàlvia (Salvia officinalis), en parterres. AUTOMATITZACIÓ DE REG Al c. Jaume Vicens Vives a la confluència amb l’av. Litoral s’ha continuat treballant en la millora dels sistemes de reg automatitzat de la zona, amb la instal·lació d’una nova infra- estructura d’aquestes característiques en 1.850 m2 de parterres de gespa. També s’ha ins- tal·lat reg automàtic als parterres de gespa que hi ha al c. Ramon Turró entre Marina i Joan Miró. BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 19 20 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/97 20/12/04 08:27 Página 20 P A R C S D E C I U T A T El Parc del Castell Apartir dels anys seixanta, la ne- Al turó del Castell és encara ben pre- ELS CAMINS ria i la feijoa. La lagunària és un arbret de cessitat de disposar d’habitatges sent un tipus de paisatge agrícola carac- Un seguit de camins de passeig pugen a fulla perenne originari d’Austràlia, amb per a la classe obrera immigrant i terístic dels turons mediterranis, mode- poc a poc cap al castell, en diferents re- flors grans de color rosa pàl·lid i fruits l’afany de negoci fàcil provoquen el lat al llarg dels anys (amb murs de pe- correguts rics en vegetació, mentre les capsulars que es mantenen molt temps a desgavell urbanístic dels municipis de dra seca, petites feixes de conreu i vistes s’eixamplen amb la pujada. Les l’arbre i contenen unes llavors envoltades l’entorn de Barcelona. El barri del Cas- arbres de secà) i que avui compleix una baranes que marquen els camins són de pèls molt irritants (per aquesta raó se tell neix en aquesta etapa. El Pla Gene- funció paisatgística i ornamental de planxes d’acer d’aspecte rovellat, lleu- la coneix també amb el nom de pica-pica). ral Metropolità del 1976 va preservar el primer ordre. El parc s’encaixa en gerament inclinades i plegades en ziga- Un cop a baix, al costat de la torre, hi ha turó com a zona verda. L’Àrea Metro- aquest entramat, on natura i cultura es zaga, que, en barrejar-se amb un paisat- un grup de feijoes, arbrets d’origen sud- politana va finançar el projecte i les barregen sàviament, d’una manera sub- ge antic, donen al parc un caràcter americà de fulla perenne i florida espec- obres de construcció del parc, i té cura til, amb intervencions discretes, que força peculiar. A les parts més properes tacular. Les flors, rosades i amb estams XARXA DE PARCS METROPOLITANS del manteniment. Com a resultat d’a- només pretenen fer més accessibles i al camí, s’hi han plantat noves espècies vermells molt vistosos, són comestibles, questes actuacions, els ciutadans de adequats per al passeig i l’estada el cas- vegetals, i les més allunyades conserven igual que els fruits. Castelldefels gaudeixen avui d’un sin- tell i el seu entorn. Petites pinzellades la vegetació original. gular espai verd, que els permet apro- de disseny agosarat, encaixades harmò- En el recorregut entre el castell i Can LES TERRASSES par-se, en un agradable passeig, als orí- nicament en una estructura tradicional, Gomar hi ha dues espècies exòtiques molt A la banda sud de la muralla del castell, gens més remots de la vila. de la qual potencien el caràcter. poc habituals als nostres parcs, la lagunà- les antigues feixes de conreu són avui un BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/97 20/12/04 08:27 Página 21 seguit de terrasses planes, cobertes de ges- des d’on s’abasta, de sud-oest a nord-est, pa i poblades de pins, garrofers i olive- el massís de Garraf i les serres de Coll- A tocar del parc es poden visitar les següents construccions d’interès Per a més informació con- res, que conviden a una estada tran- serola i de Marina (com a parts de la Ser- Projecte: històric: sulteu la guia del parc i la quil·la. Quan és el temps de florir, els ralada Litoral), el pla de Barcelona, la J. A. Martínez Lapeña, E. Torres fitxa de les feijoes. Les po- arbres de l’amor sorprenen pel seu esclat muntanya de Montjuïc, el delta del Llo- i M. Usandizaga, arquitectes. • La muralla, el castell i l’església de Santa Maria: una muralla encer- deu trobar als llocs se- de flors liles. El margalló, l’única palme- bregat i la línia de costa. Al Garraf, la cla els monuments històrics més preuats de la vila de Castelldefels: el güents: ra natural d’Europa, tan característica del muntanya més propera, es veuen alguns Superfície: castell i l’església de Santa Maria. L’entrada al recinte, un portal flan- Garraf, també fa notar la seva presència, dels cims més coneguts de les tres zones 3,0 ha quejat per dues torres de planta quadrada amb merlets, és a tramun- • Parc del Castell (cal de- així com el marfull, el llentiscle i la gi- geològiques del massís: al Garraf blanc, tana. manar-la als jardiners) nesta, entre altres arbustos mediterranis. format per roques calcàries, les Agulles Inauguració: • La torre de guaita: aquesta torre, de forma cilíndrica, és al bell mig • Oficina de Turisme de (548 m) i la Morella (592 m); al Garraf 1992 de la plaça d’accés al recinte del castell. Probablement del segle XIV, l’Ajuntament de Castell- LES VISTES roig, format per gresos, les restes del cas- es creu que formava part de les defenses perifèriques de la fortalesa. defels, tel.: 93 665 11 50 Els castells sempre s’han situat en indrets tell d’Eramprunyà, i al Garraf negre, for- Premis: • La masia de Can Gomar i la seva torre de defensa: al carrer del Bis- • Oficina d’Informació de la enlairats per dominar horitzons llunyans mat per pissarres, Sant Ramon, amb la Premi Opinió FAD 1993. Espais be Urquinaona, al peu del turó, aquesta important masia del segle Mancomunitat de Muni- i defensar-se millor dels atacs. El cim del seva ermita (313 m). Cap al nord, la tor- exteriors. XVI (actual casa de cultura) és un edifici de planta baixa i pis, unit cipis, tel.: 93 223 51 51. turó és, doncs, un punt òptim per a l’ob- re de Collserola i les antenes de Sant Pere per un pont volat a la torre de defensa, del mateix segle. servació d’un ampli sector del territori, Màrtir es dibuixen al cel. ■ BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/97 20/12/04 08:27 Página 22 Torre de guaita R E P O R T A T G E Crisi i esperances La biodiversitat com a problema és un tema que el ciutadà mitjà alinea mentalment amb altres amenaces contemporànies. A partir d’aquí, la qüestió es pot arraconar unívocament en el terreny de la catàstrofe i la por, un carreró sense sortida. L’exposició La diversitat de la vida, sense negligir en cap cas els perills, és capaç de portar l’espectador al món de la celebració, i subratlla el plaer de contemplar el que ens envolta. Un punt just entre l’emoció i la raó, que serveix de base per a l’acció positiva. Així que entra, el visitant es veu em- UNA DIVERSITAT “RECENT” bolcallat per un espai ampli i ovalat Si hem estat prou atents, ens adonarem de tot De la vida on s’ha creat una atmosfera d’ex- el que hem après en els escassos vint minuts sabem que és pectació. Sabem que alguna cosa passarà, i que haurà durat la projecció. Així, sabrem que així és: a l’instant comencen a projectar-se el Sistema Solar es va formar fa 4.600 milions rara i imatges en unes suggerents parets fetes de d’anys, que la vida unicel·lular marina va sor- improbable, tela. És un audiovisual que no ens deixarà gir fa 3.900 milions d’anys, però que l’esclat indiferents. Farem un viatge des de l’ori- de la diversitat de la vida data “només” de fa però que, gen de la vida fins als temps actuals en 500 milions d’anys. Hem vist el nostre pla- misteriosament, una narració que canviarà de ritme i de neta únicament amb oceans, amb les prime- música, i que utilitzarà diferents àmbits res terres emergides, i així successivament, és aquí de l’espai en funció d’allò que ens pretén amb la deriva dels continents fins a la confi- L’evolució de la vida en un cop d’ull. L’espectador s’endinsa en els mecanismes més complexos de manera entenedora comunicar en cada moment: des de la in- guració actual. La major part de la massa te- timitat fins a la grandiositat o des d’una rrestre és a l’hemisferi nord, però és a la zona sensació fins a les dades que necessitem equatorial de l’hemisferi sud on es concentra per saber que la biodiversitat està ame- la major diversitat d’espècies i hàbitats. Classificar la naçada. De la vida sabem que és rara i improba- vida és la Però no tot són imatges. Darrere les teles ble, però que, misteriosament, és aquí. Les manera hi ha objectes significatius, relacionats amb seves característiques principals són que és el tema principal, que aniran adquirint pro- metabòlica, termodinàmica, complexa i evo- d’entendre la tagonisme, i, quan mirem a dalt, podrem lutiva. Els sers vius tenim en comú un codi immensa descobrir on som en realitat, que no és a genètic que conté la informació bàsica so- qualsevol lloc, sinó en una sala molt im- bre els nostres organismes i que permet varietat existent portant del Museu de Zoologia. La projec- transmetre-la als nostres descendents. ció, en el seu desenvolupament, ens dema- Aquest mecanisme altament complex ens fa na que ens moguem i tan aviat ens exigeix pensar en la unitat de tots els sers vius, una atenció pel detall com que obrim els ulls al unitat que té la seva paradoxal expressió en màxim per captar el que està passant. una diversitat aclaparadora. BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 21 22 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/97 20/12/04 08:33 Página 23 Classificar la vida és la manera d’enten- La diversitat biològica dre la immensa varietat existent. Aquesta és essencial per al activitat s’ha estat fent des que l’intel·lecte funcionament de la humà es va aplicar en l’observació de la na- biosfera tura. La capacitat d’observació és cada cop més sofisticada, però, tot i això, les classifi- cacions estan sotmeses encara a discussió i sorgeixen noves propostes per part dels científics. L’espectacle de la vida ens confronta amb Hi ha una ètica seguretats i inseguretats. Per exemple, què emergent, són els virus? Per una banda, posseeixen ca- QUÈ CAL SABER? racterístiques pròpies dels sers vius. Per corroborada per l’altra, només poden existir en presència La diversitat de la vida és una coproduc- les dades d’altres sers vius. Fins i tot poden adoptar ció entre el Museu de Ciències Naturals aspecte de mineral i esperar-se fins a trobar de la Ciutadella, l’Institut de Cultura de científiques, que un teixit viu per reactivar-se. Actualment, l’Ajuntament de Barcelona i el Fòrum ens demostra de virus, n’hi ha 4.000 espècies descrites, Universal de les Cultures, en associació els beneficis però se n’ha estimat un nombre de 395.000. amb el Parque de las Ciencias de Grana- da. Es pot visitar al Museu de Zoologia clars de LES GRANS EXTINCIONS de dimarts a dissabte, de 10.00 a 18.30. preservar la Però la vida no tan sols creix i s’expandeix. L’audiovisual es passa tres vegades cada A part de la mort de cada individu, espècies hora i s’ha de reservar l’entrada prèvia- biodiversitat senceres poden desaparèixer, i, de fet, això ment en el 933 196 912. L’exposició es- és el que ha passat en el curs del temps. Els tarà oberta fins al 30 d’abril de 2005. La pèrdua de la diversitat biològica és també una pèrdua de diversitat genètica científics han comptabilitzat fins a cinc grans La diversitat de la vida proposa una refle- extincions, l’última de les quals va passar fa xió que no per reiterada deixa de ser 65 milions d’anys i va acabar amb els que necessària. El fet de dominar el planeta o d’e- eren els amos del planeta en aquell moment: rigir-se en els sers més poderosos no pro- els dinosaures. porciona garanties de supervivència. A par- BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 23 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/97 20/12/04 08:33 Página 24 R E P O R T A T G E A LA RECERCA D’UN MODEL La diversitat de la vida prefereix mostrar que alliçonar. Certament, mostrar algunes pin- zellades de destrucció d’hàbitats, de sobre- explotació o dels efectes devastadors de la mala gestió de les espècies invasives desvet- lla consciències. Aquesta crisi –acabem com- prenent– no és inevitable. És una crisi de ci- vilització, del model que hem triat; en defi- nitiva, d’una opció que seguim des de fa temps en què la idea de límit ha estat absent. Afortunadament, podem seguir celebrant la vida perquè la idea de replantejar la nos- tra manera de procedir guanya terreny. En- cara no ha modificat la política, l’economia i la societat, però un primer pas és, sens dub- te, haver estructurat un discurs coherent, i, per això mateix, cada cop més compartit. Hi ha una ètica emergent, corroborada per les dades científiques, que ens demostra els No se sap amb certesa tir d’aquí, el fil argumental ens porta a la si- beneficis clars de preservar la biodiversitat, quantes espècies hi ha sena extinció, que és la situació que estem vi- i entre els més importants de tots hi ha el de a la Terra, però el seu vint des de fa aproximadament uns 500 anys. garantir la nostra pròpia continuïtat com a nombre s’ha estimat Què està passant? Segons les dades ofer- espècie. És en aquest punt on connectem entre 5 i 100 milions tes, s’ha estimat que estan desapareixent en- amb un altre concepte clau: la sostenibilitat. tre 50 i 250 espècies de plantes i animals Per analogia, el respecte a la diversitat cada dia. Amb aquest ritme de desapari- biològica es pot estendre a la diversitat cul- cions, a finals del segle actual podrien ha- tural. Aquest tampoc és un punt que des- ver desaparegut més de la meitat de les espè- perti unanimitats arreu del món, però, sens El fet de cies existents a principis del segle XX. Cal dubte, el vincle entre totes dues diversitats tenir en compte que el ser humà té una gran suposa un reforç mutu. La diversitat de la dominar el part de responsabilitat en aquest procés. vida s’adreça a la ciutadania en general. L’es- planeta no No és només una qüestió de la nostra quan- cola hi podrà reforçar les matèries d’estu- titat –ja som més de 6.000 milions–, sinó de di; el científic hi gaudirà amb el desplega- proporciona com ens comportem. El desastre del Prestige és ment atractiu d’un discurs que coneix bé, i garanties de un exemple entre un milió que tots recordem, la majoria de la gent hi trobarà uns referents supervivència i que té com a rerefons la desigual distribució bàsics que resulten, inexcusablement, im- de la riquesa i dels recursos i la manca de cura prescindibles. ■ en tots els processos que constitueixen una ame- naça potencial per a la biodiversitat. Armand Messeguer ELS COMPLEMENTS La diversitat de la vida no se circumscriu a l’audiovisual, tot i que aquest n’és la part fonamental. En sortir, l’espectador pot visionar un breu vídeo en què es descriuen cinc exemples de com compaginar la biodiversitat amb l’activitat econòmica. Així, vi- sitem llocs tan allunyats entre si com les illes Galápagos, el del- ta de l’Ebre, Costa Rica, la serra de Segura o l’Índia. Més enllà de l’exposició, s’han impulsat un seguit d’activitat vinculades, en forma de conferències, taules rodones i tertúlies, per promoure el debat en tres àmbits: els aspectes emergents, els aspectes in- novadors en la recerca i els programes globals. Aquests dos úl- tims aspectes es desenvoluparan a partir del febrer i de l’abril del 2005, respectivament. 24 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/97 20/12/04 08:33 Página 25 O P I N I Ó Un món de diàlegs Va començar com un joc d’oficina i va Els Diàlegs del Fòrum no han estat neutrals. acabar definint el cos de les conclu- S’han reunit veus diferents, veus que no sem- sions dels Diàlegs del Fòrum. Una llis- pre són conegudes ni reconegudes, i d’altres ta de paraules que comencen per “d” en les que de tant escoltar-les formen part del nos- llengües oficials del Fòrum resumeix les prin- tre paisatge cultural quotidià. Unes i altres, cipals idees que van sorgir d’aquests 141 dies des de diferents punts de vista, han contribuït de debats, discussions, presentacions, acords a la reflexió sobre les qüestions globals, so- i desacords: diàleg, desenvolupament, digni- bre les maneres d’aconseguir una major equi- tat, democràcia, diversitat, dona, drets, deu- tat econòmica, cultural i política entre els po- res, desitjos... El diàleg com a principi regu- bles. S’han explorat formes innovadores de lador de les relacions entre persones, països gestionar els conflictes polítics, ètnics o cul- i comunitats; la dignitat humana i els drets turals; s’han debatut fórmules per construir Mireia Belil humans com a marc bàsic per a la coexistèn- noves formes de relacionar-nos i de governar directora dels Diàlegs cia; la democràcia, participativa, representa- la nostra interdependència. No sempre hi ha del Fòrum Universal tiva, com el millor sistema que coneixem de hagut consens en les solucions, ni tan sols en de les Cultures convivència política; la diversitat cultural com els diagnòstics, però hem recollit una cons- Barcelona 2004 el major bé de la humanitat; el desenvolupa- tel·lació de posicions, accions i idees per a la ment humà com l’oportunitat individual i millora de la vida al planeta. col·lectiva de transformació social; la inte- Les paraules han estat acompanyades de gració social, econòmica i política de la dona propostes d’actuació concretes, locals i glo- com a premissa bàsica. bals, per ajudar a aconseguir els somnis ex- Aquests conceptes són el resultat de 141 dies pressats per tantes veus. Fòrum Diàlegs ha de debats, presentacions, diàlegs i discussions treballat amb persones i entitats de tot el món, sobre allò que ens importa a tots i totes; és a que han compartit amb nosaltres aquest es- dir, la manera com compartim el nostre pla- pai de reflexió i proposta, i ens hem com- neta, com construïm i reforcem la nostra hu- promès a donar un impuls per fer realitat manitat, i en quin marc de valors i regles ho l’aplicació de l’Agenda 21 de la Cultura, la fem i volem fer-ho en el futur. Hem parlat consolidació de la Convenció de l’Aigua i el molt de la globalització i dels seus efectes so- desplegament de l’Agenda de Desenvolupa- bre les nostres vides i les nostres relacions. No ment de Barcelona, lligant-la a la consulta po- podem esperar sentir-nos segurs en un món pular Una globalització més justa és possible, injust, en un món que converteix la majoria i a treballar per establir l’Observatori del Dret de la població en irrellevant. Perquè, mentre a la Informació, la Casa de les Llengües, Les paraules que els processos ens afecten a tots i totes, no l’Acadèmia Ciència i Societat i tants d’altres. tothom ni tots els territoris són igual d’im- La gent reunida als Diàlegs del Fòrum no han estat portants per a aquests processos. és ingènua i sap que només amb aquestes ac- acompanyades Els conflictes, la confrontació i les dis- cions no podrem canviar radicalment les co- sonàncies entre les tendències a la homoge- ses. Sabem que la distribució i els mecanismes de propostes neïtzació i la integració global i aquelles que de poder han de canviar per fer possible un d’actuació promouen el reconeixement, renaixement i món millor per a tothom. També sabem que consolidació d’identitats religioses, ètniques o cada un de nosaltres té un paper a fer. I sa- concretes, culturals van en augment. Ja s’ha dit moltes bem que les paraules, una a una, no canvien locals i globals, vegades: perquè la globalització no es tra- les coses, encara que unides poden marcar la per ajudar a dueixi en hegemonia hem après que necessi- diferència. Sabem que el desig –una altra “d”– tem la diversitat i el respecte per la diferèn- de canvi i els somnis segueixen sent font de aconseguir els cia, i perquè la diferència no signifiqui ex- creativitat i d’utopia. ■ somnis clusió s’han de construir ponts de diàleg, valors o experiències comunes, oportunitats expressats per de vida i espais de justícia per a tots i totes. Més informació sobre els tantes veus Només així podrem acabar entenent que for- Diàlegs i els seus llegats a mem part d’una sola humanitat i que tenim www.barcelona2004.org un futur comú i interrelligat. BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 25 08 BCN verda /PAISATGISME/97 20/12/04 08:35 Página 26 P A I S A T G I S M E Recuperació del pantà de Vallvidrera Aquest pantà i el seu entorn constitueixen un espai de gran bellesa a dins del Parc de Collserola. El projecte de recuperació, que ja està gairebé acabat, OBJECTIUS DEL PROJECTE té com a objectiu protegir les espècies pròpies Són diversos i complementaris i van des de la conservació de les espècies autòctones fins d’aquest espai i conservar el valor arquitectònic al manteniment del patrimoni arquitectò- d’aquesta obra, construïda a mitjans del segle XIX. nic, la millora tecnològica del pantà i l’e- ducació ambiental. El primer aspecte, la conservació del patrimoni natural, s’ha tre- ballat amb l’optimització de les poblacions El projecte vol a presa del pantà de Vallvidrera, d’amfibis i la restauració del seu ecosistema Lconstruïda amb l’objectiu de garan- amb actuacions destinades a evitar l’esta- recuperar la tir l’abastament d’aigua a l’antic mu- bliment de peixos i del cranc vermell ame- platja amb les nicipi de Sarrià, es va inaugurar el ricà, controlar el nivell d’aigua i el buidat 15 de juliol de 1864. La presa, que treballa periòdic del pantà, conservar un entorn ter- seves per gravetat, és una obra de maó (un fet restre com menys alterat millor i controlar dimensions, insòlit a l’època), té forma d’arc i presenta la freqüència de visitants mitjançant una in- unes dimensions a la coronació de 50 me- formació adequada. Destaquen espècies renaturalitzar- tres de llarg, 3 d’ample i 16 d’alt. A la base com el gripau puntejat (Pelodytes puncta- la i consolidar el hi ha una galeria d’inspecció per on discor- tus), la granota verda (Rana perezi), la rei- ren uns tubs destinats a drenar els fona- neta comuna (Hyla meridionalis), el gripau límit entre la ments. Perpendicularment a aquesta galeria d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau zona marítima i en surt una altra que arriba al túnel del comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo la terrestre Mina-Grott, per on s’escola l’aigua que ac- calamita), el tòtil (Alytes obstetricans), la sa- tualment vessa pel tub. lamandra (Salamandra salamandra), el tri- 26 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 08 BCN verda /PAISATGISME/97 20/12/04 08:35 Página 27 és aconseguir la major diversitat d’hàbitats possible: pendents abruptes, rocam, pen- S’han revegetat dents suaus, platges, aiguamolls, bassals, pe- les ribes i els tits estanys i troncs caiguts. La riba occi- dental queda fora de l’abast dels visitants. aiguamolls amb espècies L’ENTORN L’última fase d’aquest projecte inclou l’a- palustres dequació del camí d’accés a la presa i d’un corriol ja existent que recorre la riba es- querra. D’aquest corriol, en sortiran dues passeres que faran de miradors per poder tó verd (Triturus marmoratus) i el tritó pal- veure de ben a prop aquest interessant eco- mat (Triturus helveticus). sistema. També es rehabilitarà l’edifici d’E- Els treballs també han permès recuperar un lies Rogent que hi ha aigües avall de la pre- edifici de mitjans del segle XlX, obra d’Elies sa, on s’instal·larà un centre d’interpretació Rogent, d’un notable valor patrimonial i ar- d’aquest ecosistema, un magatzem de man- quitectònic. Des del punt de vista de la mi- teniment i un quiosc berenador. ■ llora tecnològica, s’han organitzat aspectes vi- tals per al bon funcionament del pantà (com el control de maniobres i de mesures de parà- DADES GENERALS metres de qualitat o el tractament de dades) Superfície de la conca hidrogràfica: 145 ha i per a la seva gestió integral. Pel que fa a l’e- Màxim volum d’aigua en el moment de la construcció: 47.000 m3 ducació ambiental, s’han elaborat programes Màxim volum d’aigua abans de l’actuació: 12.153 m3 per a les escoles, s’han organitzat visites guia- Màxim volum d’aigua després de l’actuació: 19.420 m3 des i visites culturals i s’han establert camins Volum en règim normal (1,4 m per sota del nivell màxim): didàctics de natura. 8.420 m3 Superfície de la làmina d’aigua al nivell habitual: 5.840 m2 LA VEGETACIÓ Superfície de la lamina d’aigua al nivell màxim: 7.780 m2 S’han revegetat les ribes i els aiguamolls amb Màxima profunditat: 4,63 m espècies palustres, com la jonquera i la boga; s’han mantingut els esbarzers per pro- El vas s’ha impermeabilitzat amb una membrana de cautxú tegir les vores fent-les més inaccessibles, i EPDM (butil) d’una superfície de 5.913 m2 col·locada sobre un s’ha repoblat la cua del pantà amb arbres de geotèxtil. ribera, com saücs, gatells i salzes. L’objectiu BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 27 09 BCN verda /EDUCACIÓ/97 20/12/04 08:36 Página 28 ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT Un nou instrument d’educació ambiental, la ‘Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiu’ El dia 6 d’octubre es va presentar públicament la Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiu, un material pensat per ajudar els instituts d’ensenyament secundari a analitzar i millorar la gestió ambiental del mateix centre. L’edició s’inscriu en el programa Agenda 21 Escolar, que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa des del curs 2001-02 i en el marc del qual les escoles de la ciutat es comprometen a treballar per ser més sostenibles. Constitueix, per tant, un recurs més dels que l’ajuntament posa a disposició del professorat per donar suport a la seva tasca d’educació ambiental. Els centres educatius constitueixen, igual- ment, una organització amb un sistema –cons- cient o inconscient– de gestió ambiental. Als instituts es fa una certa despesa de recursos na- turals, s’aboquen més o menys residus, s’esta- bleix un o altre tipus de relacions amb l’entorn i s’organitza l’espai i el temps d’una manera o d’una altra. Tot això pot ser revisat i, si cal, mi- llorat. De manera semblant a les empreses, l’ecoauditoria d’una escola és un procés vo- luntari d’autoavaluació que permet reflexio- nar sobre la pròpia pràctica i identificar ma- neres de fer millores a l’entorn immediat. FER CASAR EL DISCURS I LA PRÀCTICA El paper modelador de l’entorn és molt po- tent, de manera que cap bonica lliçó teòri- ca és capaç de desarrelar una pràctica que Auditar vol dir examinar la situació d’u- la contradigui. Per això, qualsevol intent se- na entitat o empresa a fi de conèixer el riós d’educació ambiental passarà no sols seu estat de funcionament. De la ma- per “ambientalitzar” el currículum, sinó teixa manera que es fan auditories econòmi- també per fer-ho amb la gestió del centre. Tots els centres ques per saber quin és l’estat financer, es fan L’ecoauditoria escolar pot ser un instrument educatius tenen auditories ambientals, o ecoauditories, que molt útil en aquesta tasca. permeten analitzar la gestió ambiental. L’anàlisi de la situació, la detecció de punts un sistema de En l’àmbit de l’empresa, el concepte d’eco- febles o d’errors en la gestió i l’aplicació de gestió ambiental auditoria està ben establert. La Unió Europea correccions i mesures de millora contri- el defineix com “un instrument de gestió que bueixen a augmentar la coherència entre el explícit o comprèn una avaluació sistemàtica, docu- “discurs” i les actuacions efectives de l’es- implícit mentada, periòdica i objectiva del funciona- cola, i milloren la qualitat ambiental del cen- ment de l’organització, el sistema de gestió i tre, cosa que per si sola modifica positiva- els procediments destinats a la protecció del ment el context educatiu. medi”. Naturalment, el concepte no té per què Tanmateix, el model d’ecoauditoria que pro- limitar-se a l’empresa. posem és més ambiciós: a més de transformar 28 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 09 BCN verda /EDUCACIÓ/97 20/12/04 08:36 Página 29 el context, intentem convertir la mateixa rea- lització de l’auditoria en un procés educatiu. Es tracta d’“aprendre a aprendre” a través de la participació en una experiència de canvi real, dissenyada i executada pels protagonistes. Per La Guia per fer això, l’ecoauditoria la fa l’alumnat, amb la l’ecoauditoria col·laboració del professorat i amb la partici- pació de tota l’escola i la complicitat de la res- del centre ta de la comunitat educativa. educatiu és un En l’experimentació de la guia duta a terme en diversos centres de Secundària s’ha com- manual provat que fer una ecoauditoria és un repte dissenyat per apassionant. Alumnat i professorat treballen en contextos reals, on els aprenentatges pre- ajudar el nen sentit, i es fan preguntes les respostes de professorat i les quals interessen tothom. L’experimentació de solucions col·lectives, encara que sigui a pe- l’alumnat de tita escala, certifica que podem millorar les co- Secundària a ses i augmenta el nostre sentiment de control sobre la realitat que ens envolta. avaluar i D’altra banda, l’ecoauditoria permet la con- millorar la sideració simultània i coordinada de contin- gestió del medi guts, metodologies i context per configurar una acció educativa congruent. Les característiques ambient del seu de l’entorn proper, així com els seus vincles institut amb els problemes més globals, constitueixen el gros dels continguts. La metodologia de tre- ball és la participació directa en un procés d’anàlisi, d’avaluació i de propostes de millo- ra que es consensuen democràticament amb tots els implicats. I tot el procés apunta i alho- ra recolza a fer una gestió ambiental del cen- tre coherent amb els continguts que ensenyem. COM OBTENIR AQUEST MATERIAL? La Guia per fer l’ecoauditoria del centre edu- catiu consta de cinc manuals per a l’alumnat –que donen la informació i les pautes necessà- L’ecoauditoria la ries per abordar l’ecoauditoria de l’aigua, de l’energia, dels materials i residus, de la mobi- fa l’alumnat, litat i de la biodiversitat–, d’un manual amb amb la orientacions per al professorat i d’un CD col·laboració amb els fulls de registre, taules de síntesi i al- tres documents en format PDF corresponents del professorat i a les cinc ecoauditories, tot plegat recollit en la complicitat de una carpeta contenidor. Els centres educatius interessats poden de- tota la manar un exemplar de la Guia per fer comunitat l’ecoauditoria del centre educatiu a la se- cretaria del programa Agenda 21 Escolar educativa (Centre de Recursos Barcelona Sostenible, Nil Fabra, 20, tel.: 932 374 743, agen- da21escolar@mail.bcn.es). ■ Teresa Franquesa Educació Ambiental i Participació, Ajuntament de Barcelona BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 29 10 BCN verda /APUNTS JARD./97 20/12/04 08:31 Página 30 A P U N T S D E J A R D I N E R I A La poda d’arbustos d’hivern De finals de tardor a finals d’hivern és un bon EINES DE PODA moment per podar un nombre important d’espècies A l’hora de tallar és convenient fer-ho amb arbustives, tot i que en alguns casos no s’ha de fer una tisora ben esmolada, per garantir una pas en aquest període. Així, doncs, la poda és superfície ben llisa, i donant-li una modera- da inclinació. Si hem de reduir parcialment selectiva en els individus i en el temps. una branca, ho farem, preferentment, per damunt de la derivació d’aquesta branca amb En les feines de poda, abans de co- una de lateral. Si aquesta última no existeix, mençar a tallar branques és molt im- buscarem un nus i tallarem lleugerament per portant tenir ben clar què significa po- sobre. En aquest cas, el tall, també inclinat, dar i quin és l’objectiu d’aquesta operació. serà 1 cm per sobre, procurant que el punt Naturalment, podar implica tallar branques, més alt del tall quedi totalment alineat amb però això s’ha de fer amb criteri, i el millor el borró que hi trobem. Si la branca cal ta- és deixar clar que la poda és l’eliminació se- llar-la totalment, ho farem des de la base i Abans de lectiva de branques de forma total o parcial 1 cm per sobre del punt d’inserció. començar a per algun motiu o motius clars i concrets. tallar branques Ja tenim el sentit de la poda, però ens falta, TEMPS DE PODA i és tan important com el que acabem de dir, L’època de poda està condicionada, princi- és molt l’objectiu final. palment, per l’afavoriment de l’òrgan o l’as- important tenir La poda s’aplica per controlar el creixement pecte que més apreciem d’una espècie vege- de l’arbust, tant en alçada com en amplada, i tal: flor, fulla, fruit, color de l’escorça, etc. molt clar què també el nombre de branques que configuren També la condicionen el clima i, puntual- significa podar i la part aèria. Aquest control de l’arbust a tres ment, la meteorologia. Els arbustos cultivats nivells fa possible que cada individu tingui el per la fulla es poden podar entre meitat de quin és seu espai aeri per créixer sense entrar en com- tardor i primers de primavera. En llocs de l’objectiu petència amb un altre que estigui a prop ni molt fred és preferible no fer-ho a ple hivern. envair l’espai destinat a l’accés al jardí o te- Si són cultivats pel fruit, ho farem quan hagi d’aquesta rrassa. Amb el control d’alçada i diàmetre fa- desaparegut. Si és pel color de l’escorça de operació cilitem poder gaudir del fullatge, de les flors les branques joves, caldrà fer-ho a primers o dels fruits en una alçada que ens convingui de primavera. Quan es tracta de la flor, di- o que afavoreixi els nostres interessos. D’al- ferenciarem bàsicament dos tipus d’arbus- tra banda, amb el control de les branques que tos. D’una banda, els que floreixen en bran- configuren la capçada afavorim l’entrada de ca nova, és a dir, la que neix, creix i floreix llum i aire al seu interior i estimulem l’apari- el mateix any. Després tenim els que florei- ció de nous brots des de les parts més baixes xen en branca vella; bàsicament, de l’any an- i internes de l’individu. terior, i en alguns casos més vella. Conside- 30 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 10 BCN verda /APUNTS JARD./97 20/12/04 08:31 Página 31 rarem branca vella aquella que neix i creix tura oberta, segons l’alçada que ens con- l’any actual i floreix el següent. vingui, i la pretensió d’una forma geomè- trica concreta. COM PODAR En general, podem dir que la poda té una El primer grup es poda durant l’hivern o a part objectiva i una de subjectiva. A més, inicis de primavera. El segon just després de pot variar molt segons l’espècie de què es la floració, al cap de dues a tres setmanes, tracti. Així, la poda que es du a terme amb sigui quin sigui el mes. A l’hora de fer l’a- els rosers no és extrapolable a la fúcsia o a La poda s’aplica clarida, tindrem el següent criteri per eli- l’hortènsia. Quan l’arbust és adult, podem per controlar el minar les branques: 1) branques disposades quantificar la reducció d’alçada i diàmetre paral·lelament i molt properes: eliminar-ne entre 1/3 i 1/2. Pel que fa a l’aclarida, tin- creixement de una; 2) branques encreuades: eliminar-les drem en compte que cal eliminar les bran- l’arbust, tant en sempre que no quedi un espai massa buit; ques des del punt d’inserció. Perquè la 3) branques que competeixen per un ma- capçada quedi aclarida de forma equilibra- alçada com teix espai: eliminar-ne una o més; 4) bran- da és molt important que els espais sense en amplada ques que friccionen entre elles: reduir-ne o branques (els forats) siguin homogenis, tant eliminar-ne una; 5) branques trencades: eli- en el repartiment com en la dimensió. Això minar-les totalment o parcialment, i 6) bran- implica que la distància entre branques ques seques: eliminar-les totalment. Pel que sigui sempre la mateixa o tingui poca va- fa a la intensitat de l’aclarida i la reducció riació. Així, doncs, podem dir que una acla- d’alçada i diàmetre, cal dir que varia, i molt, rida homogènia passa per garantir l’equi- en funció dels següents punts: el vigor de distància entre branques. ■ l’arbust, la tolerància a la poda, l’afavori- ment d’una capçada airejada i una estruc- Salvador Pi ESPÈCIES QUE ES PODEN DURANT L’HIVERN Abèlia (Abelia floribunda) ap Cubana (Aucuba japonica) ap Budleja davidii ac Cotoneaster sp. ap, ac Fúcsia (Fuchsia x hybrida) ap Hebe sp. ap Hibisc de la Xina (Hibiscus rosa-sinensis) ap Hibisc de Síria (Hibiscus syriacus) ac Hortènsia (Hidrangea macrophylla) ac Arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica) ac Lantana camara ac Pyracantha sp. ap Roser (Rosa sp.) ac Saüc (Sambucus nigra) ac (ac: arbust de fulla caduca, ap: arbust de fulla persis- tent) BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 31 11 BCN verda /MOLT CAMP/97 20/12/04 08:32 Página 32 F U L L S T È C N I C S Presència de nematodes entomopatògens als parcs i jardins de Barcelona i la seva potencialitat en el control de les plagues de la gespa Els nematodes entomopatògens de les famílies Steinernematidae i Heterorhabditidae són importants agents de control biològic de diverses plagues que es desenvolupen en hàbitats críptics com el sòl (Poinar, 1979; Kaya, 1990; Koppenhöfer, 2000). És per aquest motiu que hi ha un gran interès per aïllar aquests nematodes en diverses regions del món per obtenir-ne espècies o soques amb una major adaptació climàtica i, per tant, amb més potencialitat per controlar les plagues d’una determinada àrea. Hi ha nombrosos estudis d’aïllament S’han mostrejat d’aquests nematodes en hàbitats gespes de naturals i en cultius que demostren la seva àmplia distribució per tot el món diferents jardins (Hominick, 2002). Amb tot, no hi ha cap es- urbans de tudi sobre la presència d’aquests nematodes als parcs urbans d’una gran ciutat com Bar- Barcelona per celona. determinar la Les gespes dels parcs urbans són atacades per diverses plagues d’insectes que poden ac- presència de tuar com a hostes dels nematodes entomo- nematodes patògens. L’eruga de la gespa, Mythimna entomopatògens unipuncta (Lepidoptera, Noctuidae), cons- titueix des de fa deu anys la plaga més im- portant a les zones verdes de Barcelona en aquest hàbitat (Peláez, 2003) (fotos 1, 2 i 3). El tracta- de cara a ment amb insecticides químics (fig. 1 i fo- tos 4 i 5), a més de presentar toxicitat i eco- utilitzar-los en el toxicitat, té una eficàcia relativa. control biològic L’objectiu d’aquest estudi ha estat mos- trejar gespes de diferents jardins urbans de l’eruga de la de Barcelona per determinar la presència de gespa en l’entorn nematodes entomopatògens en aquest hà- bitat i poder disposar de diferents soques urbà per utilitzar-les en el control biològic de l’eruga de la gespa en l’entorn urbà. MATERIAL I MÈTODES S’han mostrejat cent parcel·les de gespa en parcs, jardins, places i parterres dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. En cada parcel·la s’han recollit tres mostres d’apro- ximadament un quilo de sòl cadascuna. De cada mostra, extreta amb una sonda de 30 mm de diàmetre a una profunditat aproxi- 32 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/97 20/12/04 08:32 Página 33 mada de 20 cm (fotos 6, 7 i 8), se n’han fet entre sis i dotze submostres, en funció de la profunditat del sòl. L’extracció de nematodes entomopatò- gens s’ha fet al laboratori amb la tècnica de trampa de Galleria (Bedding i Akhurst, 1975). Cada mostra s’ha col·locat en un pot d’1 l de capacitat, on s’han enterrat set larves del lepidòpter Galleria mellonella (fotos 9, 10 i 11). Passats set dies s’han des- enterrat les larves (foto 12) i s’han dissec- obtinguts per aquests autors a la resta de Ca- cionat per comprovar la presència de ne- talunya, ja que van trobar que el 94% dels matodes al seu interior; s’han diferenciat nematodes entomopatògens aïllats perta- les infeccions per nematodes segons que nyien a la família Steinernematidae i només fossin de la família Heterorhabditidae o de el 6% a la família Heterorhabditidae. la família Steinernematidae (fotos 13 i 14). Les larves parasitades s’han transferit a CONCLUSIONS plaques de Petri amb dues peces de paper La presència generalitzada de nematodes en- de filtre humitejat fins al moment de la sor- tomopatògens a les gespes dels jardins ur- tida de formes infectives. Abans del mos- bans de Barcelona, comparable a la detecta- treig s’ha comprovat que no s’havien apli- da en altres hàbitats naturals, indica que cat nematodes entomopatògens en cap dels aquest és un hàbitat adequat per a la seva su- diferents espais verds. És possible pervivència i desenvolupament. Per tant, és considerar els possible considerar els nematodes entomo- RESULTATS I DISCUSSIÓ nematodes patògens com un prometedor agent biolò- La presència de nematodes entomopatògens gic per al control de Mythimna unipuncta i en la gespa de parcs i jardins mostra una dis- entomopatògens altres plagues que ataquen la gespa en el tribució bastant generalitzada als diferents com un medi urbà. ■ districtes de Barcelona. El percentatge d’a- parició de nematodes entomopatògens als prometedor Damián Hoyos jardins urbans d’aquesta ciutat (25% dels agent biològic i Fernando García del Pino sòls analitzats) és semblant a l’obtingut per per al control de Unitat de Zoologia. Departament de García del Pino i Palomo (1996) en un mos- Biologia Animal, Vegetal i Ecologia. treig fet en diferents hàbitats naturals de Ca- Mythimna Facultat de Ciències, Universitat Autò- talunya, en el qual es va observar un 23,3% unipuncta i noma de Barcelona de sòls amb nematodes (28,2% en cultius, altres plagues 16,3% en boscos i 23,3% en prats). Tan- Agraïments mateix, la majoritària aparició de nematodes que ataquen la Institut Municipal de Parcs i Jardins de de la família Heterorhabditidae (92% dels gespa en el medi Barcelona nematodes trobats) als jardins urbans objecte d’aquest estudi contrasta amb els resultats urbà BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 33 11 BCN verda /MOLT CAMP/97 20/12/04 08:32 Página 34 M O LT C A M P P E R C OÓ R R E R Publicacions Festes que respecten l’ambient Sovint, les celebracions festives generen problemes ambientals, sigui a conseqüència del soroll o bé dels residus, entre molts altres aspectes. Grans esdeveniments festius: anàlisi i experiències per la sostenibili- tat és una publicació de la sèrie “Documents”, elaborada per la Universi- tat Autònoma de Barcelona i editada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Agenda 21. L’obra conté una aproximació teòrica a les festes, analitza alguna d’aquestes experiències, com ara les Festes de la Mercè o la Feria de Abril, i ofereix una guia detallada de com introduir-hi criteris de sostenibilitat. ■ Grans esdeveniments festius: anàlisi i experiències per la sosteniblitat. Sèrie “Documents”, núm. 9. Universitat Autònoma de Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona, 2004. Hàbits de consum sostenibles Actualment, els joves constitueixen un sector important de les societats de consum, i els hàbits que adquireixin ara tindran un paper decisiu en els models de consum del futur. Amb el projecte Youth X change, el Progra- ma Ambiental de les Nacions Unides (UNEP) i la Unesco volen mostrar a la gent jove que és possible traduir les aspiracions a un món millor en accions quoti- dianes. L’obra és, doncs, una guia cap a estils de vida més sostenibles i ofereix eines per a un consum responsable. ■ Youth X change. “Guies d’educació ambiental”, núm. 20. Ed. Ajuntament de Barcelona, 2004. Per una tinença responsable dels animals de companyia Aquest és el tema al qual s’ha dedicat el número 21 de les “Guies d’educació ambiental”, que edita l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és fomentar una relació respectuosa i responsable amb els animals, cosa que queda molt ben reflectida en l’objectiu 1.8 del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, en el qual es defensa la necessitat de promoure la tinença responsa- ble d’animals i combatre’n l’abandó, i de denunciar i perseguir el comerç il·legal i les activitats furtives en relació amb els animals i les plantes. En els darrers anys, la presència d’animals de companyia ha augmentat molt a les ciutats, i, per tant, també a Barcelona. Això fa necessari, doncs, que la tinença d’aquests animals –gats, gossos, ocells, rèptils, etc.– sigui especialment responsable, tant pel que fa als seus drets com als deures dels propietaris. Els animals de com- panyia és un bon recurs per aprendre com aconseguir-ho. ■ Els animals de companyia. “Guies d’educació ambiental”, núm. 21. Ed. Ajuntament de Barcelona, 2004. 34 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/97 20/12/04 08:32 Página 35 Arbres i arbustos singulars dels parcs metropolitans El Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha editat recentment sis noves fitxes de la Col·lecció d’arbres i arbustos dels parcs metropolitans, amb les quals ja són vint-i-quatre les que s’han publicat. Totes aquestes fitxes s’estructuren en un seguit d’a- partats que inclouen informació detallada sobre l’individu en particular i sobre l’espè- cie en general, fotografies de conjunt i de detall i plànol de situació. Per a cadascun dels exemplars s’ha buscat un poema o una cita literària que ajudi a dotar-los de la rellevància que sempre els han atorgat poetes i escriptors. Les fitxes d’arbres i arbustos singulars complementen i enriqueixen les Guies dels parcs metropolitans. Si arriben a ser per als ciutadans un punt de trobada amb aquests tre- sors naturals dels parcs i una font de coneixement i respecte, s’hauran complert de sobres els objectius marcats. Per aconseguir les fitxes d’arbres i arbustos singulars cal adreçar- se a l’Oficina d’Informació de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, carrer 62, núm. 16-18, edif. A, Zona Franca 08040 Bar- celona, o bé als jardiners dels parcs on hi ha aquests arbres. Fiscalitat i medi ambient Els boscos de Catalunya Fiscalitat ambiental local és un llibre adreçat a ex- nventari Ecològic i Forestal de Catalunya resumeix plicar els instruments econòmics fiscals de què dis- Il’estat dels boscos del nostre país segons l’inventari posen les entitats locals (impostos, taxes) i la seva fet pel Centre de Recerca Ecològica i Aprofitaments ambientalització, tant en els béns immobles com en les Forestals de Catalunya (CREAF). Una part dels mèto- activitats econòmiques, els vehicles, el valor dels terrenys des utilitzats en la seva elaboració són lleugeres variants de naturalesa urbana o l’aigua, els residus i la mobilitat. dels mètodes estàndard, i consideren variables gens ha- L’obra també inclou capítols dedicats a l’ambientalitza- bituals, com la biomassa i producció de branques i fu- ció d’altres instruments econòmics d’àmbit local, com lles o la taxa de descomposició de la fullaraca. Un llibre poden ser les contri- fonamental per conèi- bucions especials o els xer la realitat de les fo- preus públics i les multes rests catalanes. ■ i sancions, i annexos amb exemples de funciona- Inventari Ecològic i ment en aquest àmbit. ■ Forestal de Catalu- nya. Centre de Recer- Fiscalitat ambiental lo- ca Ecològica i Aprofi- cal. Ignasi Puig Ventosa. taments Forestals de Ed. Fundació Carles Pi i Catalunya (CREAF). Sunyer d’Estudis Au- Ed. Departament de tonòmics Locals, amb el Medi Ambient i Habi- suport de la Diputació tatge de la Generalitat de Barcelona, 2004. de Catalunya, 2004. BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 35 11 BCN verda /MOLT CAMP/97 20/12/04 08:32 Página 36 M O LT C A M P P E R C Ó R R E R Activitats Paratges naturals a prop de Barcelona Passejant dalt dels rucs del Corredor Castell de Montesquiu Els rucs us porten: visita a una de d’en Capablanca. CIMA, Terrassa, panoràmica impressionant. Des- les escasses reserves d’ases de Cata- tels.: 93 785 54 61, 620 803 262. prés, un dinar en un poblet medie- lunya, situada a Canyamars (Dos- val de pedra. Anigami Aventura, Ru- rius), a la comarca del Maresme. Dia de camp per a tothom: itinera- pit, tel.: 93 851 24 11. Una bona passejada damunt d’un ri guiat per conèixer el màgic entorn ase us permetrà gaudir de la gran de la vall de Santa Fe, al Parc Natu- Parc de Montesquiu, història i mis- bellesa natural de la zona a un rit- ral del Montseny. Signatus Serveis teri: per conèixer el castell de Mon- me tranquil i descansat. I, al final, Ambientals, Fogars de Montclús, tesquiu i el parc que l’envolta. Tels.: un bon dinar. Rucs del Corredor, tels. 93 847 50 51, 600 445 485. 93 852 92 34/93 855 05 22. 610 899 926, www.rucsdelcorre- dor.com Rupit i els salts d’aigua: pujada amb Diputació de Barcelona, Xarxa de quatre per quatre des de Rupit fins Municipis. Oficina de Promoció Tu- La ruta dels bandolers: itinerari guiat a quedar envoltats per quaranta rística. Travessera de les Corts, 131- per conèixer els aspectes més relle- quilòmetres de cingles vermells, amb 135, 08028 Barcelona. Recinte Ma- vants del bandolerisme a Sant Llo- una ermita romànica del segle X, un ternitat-Pavelló Lactància. Tel.: 93 renç del Munt i l’Obac i la llegenda salt d’aigua de 120 m d’altura i una 402 29 66. www.diba.es/turismetotal Parc de Collserola Nits d’astronomia: sessions d’ini- periència ens ajudarà a conèixer mi- ciació a l’observació dels estels i al- llor els voltants dels centres o la ma- tres cossos celestes. Els divendres, sia de Can Coll, amb llocs tan inte- de 22 a 24 h. El 14 de gener i el 4 ressants com la granja o la Feixa dels de febrer a Can Coll, i el 28 de ge- Ocells. ner i el 25 de febrer al centre d’in- formació del parc. Excursions de diumenge: també amb els voluntaris del Parc de Coll- Collserola amb els voluntaris: els serola. 16 de gener, la vall de Sant diumenges, al centre d’informació i Just; 6 de febrer, Llars Mundet-Sant a Can Coll, hi ha un punt d’acolli- Cugat; 13 de febrer, itinerari de les da on els voluntaris del parc pro- ermites, i 22 de febrer, Can Cuiàs- posen activitats per fer. La seva ex- Cerdanyola Observació d’estels al Parc de Collserola 36 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/97 20/12/04 08:32 Página 37 Webs Tot el verd de la ciutat ‘Energías renovables’ LA LLUNA Minvant: 5 de desembre a les 00.53 (bon temps) i 3 de ge- La web de Parcs i Jardins de Barcelona posa Aquesta revista-web, dedicada a la sosteni- ner a les 17.46 (variable). a l’abast de tothom els grans espais verds bilitat en el camp energètic, posa al nostre Nova: 12 de desembre a les que hi ha a la ciutat, amb plànols de loca- abast l’actualitat relacionada amb les ener- 01.29 (núvols i pluja) i 10 de lització, descripció de les característiques, gies renovables. També inclou un directori gener a les 12.03 (serè). Crei- història, espècies més importants, com arri- d’empreses, enllaços amb altres webs, un xent: 18 de desembre a les bar-hi i serveis que contenen. Completen diccionari i un apartat dedicat a la legisla- 16.40 (neu als cims) i 17 de aquesta informació una secció on s’explica ció vigent. gener a les 06.58 (baixada de el model de gestió del verd a Barcelona i al- www.energias-renovables.com les temperatures). Plena: 26 tres de dedicades a temes d’actualitat. de desembre a les 15.06 (bon www.bcn.es/parcsijardins temps) i 25 de gener a les 10.32 (boires i gebrades). EL SOL L’1 de desembre, el sol va sortir a les 06.57 i es va pon- dre a les 16.23, i el 31 de de- sembre sortirà a les 07.17 i es pondrà a les 16.32. El 21 de desembre, solstici d’hivern, comença aquesta estació, amb el dia més curt de l’any: el sol sortirà a les 07.14 i es Agenda pondrà a les 16.25. L’1 de ge- ner, el sol sortirà a les 07.17 i es pondrà a les 16.33, i el 31 de gener sortirà a les 07.04 i es pondrà a les 17.06. Cursos IPM ESSEN Fira internacional de plantes, equipaments d’horticultu- PODA I MANTENIMENT DE ROSERS ra i floristeria lDel 27 al 30 de gener, Essen (Alemanya) PLUJA I TEMPERATURA lDel 18 al 27 de gener, Barcelona El desembre del 2003 es van Centre de Formació del Laberint .www.ipm-messe.de .info@messe-essen.de recollir a l’Observatori Fabra 3 93 428 25 00 de Barcelona 39,2 l d’aigua .www.bcn.es/parcsijardins XX SALON DU VEGETAL de pluja per m2, i el gener del .formacio.laberint@mail.bcn.es Material vegetal per a horticultura ornamental. Distribució i 2004, 46,3. La temperatura comerç. Comercialització i exportació de fruites i hortalisses mitjana en aquest observatori Fires lDel 16 al 18 de febrer, Angers Cedex (França) va ser, el desembre del 2003, .www.salon-du-vegetal.com de 16,4ºC, i el gener del FLORASUR .salon@bhr-vegetal.com 2004, de 9,4ºC. La mitjana XIX mostra internacional de flor tallada i floricultura in- anual de pluja i temperatura tensiva GENERA durant el 2003 va ser de lDel 20 al 23 de gener, Chipiona Fira internacional d’energia i medi ambient 601,9 l/m2 i de 16,4ºC. .www.florasur.net .info@florasur.net lDel 23 al 25 de febrer, Madrid .www.genera.ifema.es .genera@ifema.es JARDINERIA Al desembre se sembren ane- BIOFACH mones, tulipes, jacints i narci- Fira mundial de productes biològics sos, així com clavells xinesos, lDel 24 al 27 de febrer, Nuremberg (Alemanya) crisantems, pensaments i mal- .www.biofach.de va florida. El gener és el .info@biofach.de temps bo per sembrar mal- ves, violers i roselles, que flo- VIVERALIA riran a la primavera. A les ex- II saló professional de planta ornamental i afins OBERTPLANT MARESME plotacions florals se sembren lDel 20 al 23 de gener, Elx Fòrum i exposició de plantes ornamentals l les cabeces de flors primeren- .www.feria-alicante.com Dies 25 i 26 de febrer, Vilassar de Mar ques, com el gladiol de pri- .ifa@feria-alicante.com .obertplant@oberplant.com mavera i la tulipa. BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 37 11 BCN verda /MOLT CAMP/97 20/12/04 08:32 Página 38 D I R E C T O R I V E R D ADOBS I FERTILITZANTS CENDRERS DE PLATJA REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONS FARMAGRÍCOLA T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental) J. PIGUILLEM Grup F. Sánchez, S. L. Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 276 Ignasi Iglésias, 108-110 08190 Sant Cugat del Vallès 08820 El Prat de Llobregat tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52 tel. i fax: 93 370 29 80 Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n a. e.: farmapigui@terra.es Finca Can Carreras 08191 Rubí tel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84 a. e.: planta@tma.es ARTS GRÀFIQUES web: www.tma.es VIVERISTES Centre de Jardineria Sils, S. A. FITOSANITARIS SERVEIS DE JARDINERIA, Cruïlla N-ll/Ctra. Vidreres OBRA PÚBLICA Ap. de Correus 26 17410 Sils ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. L.) tel.: 972 87 52 52, fax: 972 87 51 62 Mas d’en Sol, s/n a. e.: info@jardineriasils.com Ctra. N-ll, km 751,2 web: www.jardineriasils.com 17705 Pont de Molins tel.: 972 52 91 36, Vivers Massaneda, SAT 950 fax: 972 52 91 11 Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 137 Ctra. de Navarcles, km 4,8 Pol. Ind. Riu d’Or a. e.: viveros@acycsa.es 17430 Santa Coloma de Farners tel. i fax: 93 827 23 07 web: www.acycsa.es 08251 Santpedor tel.: 972 84 08 55, fax: 972 84 09 16 a. e.: agricola@caixamanresa.com a. e.: massaneda@infonegocio.com La Plana, 8 08032 Barcelona tel.: 93 357 00 50 - 357 06 04 CLD, Neteja i Gestió fax: 93 357 02 66 Ambiental a. e.: eltinter@eltinter.com Gran Via de Carles lll, web: www.eltinter.com 98, 3a. planta 08028 Barcelona tel.: 93 330 85 18/19, AUTOMOCIÓ fax: 93 330 85 23 Productor d’Hedera sp. Vespa Balart Barcelona Administració: Tarragona, 18 a. e.: info@grupcld.com tel.: 938 444 105, fax: 938 444 107 Còrsega, 201 Comercial Química Massó, S. A. web: www.grupcld.com Viver: La Pineda, tel i fax: 938 713 588 08036 Barcelona Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelona a. e.: vivbell@vivbell.com tel.: 902 40 49 09 tel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02 Apartat de Correus 206 08440 Cardedeu a. e.: jcamps@com.es fax: 93 419 37 10 web: www.vespabarcelona.com CESPA a. e.: vespabarcelona@vespabarcelona.com LLAVORS Polígon Industrial Zona Franca, Neoplant, S. L. carrer B, 16-22 DIRECTORI VERD Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de Mar 08040 Barcelona EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES tel.: 90215 22 94, tel.: 93 413 65 95, DE JARDINERIA fax: 93 750 00 08 fax: 93 413 65 97 Barcelona Verda ha Aubert, S. A. a. e.: neocom@ sefes.es a. e.: marti-bcn@cespa.es ampliat l’extensió i els Av. Barcelona, 63 web: www.neoplant.es continguts del seu 08970 Sant Joan Despí Azahar, Jardinería y Riegos Directori Verd. tel.: 93 477 03 30, MOBILIARI URBÀ Rambla Ribatallada, 6, 4t. 4a. fax: 93 477 24 38 L’objectiu és oferir, tant 08190 Sant Cugat del Vallès Sant Ferran, 86 als professionals com als tel: 629 25 42 32 08940 Cornellà de Llobregat a. e.: barna.azahar@teleline.es aficionats, àmplia tel.: 93 474 35 35, informació sobre les fax: 93 434 37 80 empreses que formen Carders, 4 08003 Barcelona TERRES I SUBSTRATS part dels diversos tel.: 93 319 66 03, Dolors Granés, 32 subsectors de la fax: 93 319 06 66 08440 Cardedeu a. e.: barcelona@aubersa.com jardineria i el tel.: 938 462 437, fax: 938 711 767 a. e.: urbana@santacole.com paisatgisme. Així, totes www.santacole.com les empreses que es vulguin publicitar a les TERRES, SUBSTRATS I COMPLEMENTS Ctra. de Ribes, 103 pàgines del nou PER A LA JARDINERIA 08520 Les Franqueses del BDU-RICHTER Camí de les Ràfoles, s/n Apartat 174 Directori Verd es poden Vallès Jocs infantils diferents 08830 Sant Boi de Llobregat tel.: 93 849 28 22, tel.: (+34) 93 640 16 08 adreçar a Parcs i Jardins, fax: 93 849 22 67 tel.: 93 246 49 04 fax: (+34) 93 640 17 02 tel.: 93 413 24 70, a. e.: politractor@sefes.es a. e.: bdu@bdu.es a.e.: bures@buressa.com web: www.politractor.com web: www.bdu.es web: http://www.buressa.com fax: 93 413 24 24. 38 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 interior cubiertas 97 20/12/04 08:26 Página 3 C M Y CM MY CY CMY K DESEMBRE 2004 97