C M Y CM MY CY CMY K OCTUBRE 2004 96 El projecte Integra és una inciativa conjunta de l'IMEB, l''Agència de Salut Pública i el Consell Municipal de convivència, defensa i protecció dels animals interior cubiertas 96 15/11/04 14:29 Página 2 S U M A R I EDITORIAL ..................................................3 Del compromís a l’acció Publicació bimestral Núm. 95 agost del 2004 Presidenta NOTÍCIES ...................................................4 Imma Mayol i Beltran Vicepresidenta AGENDA 21 DE BARCELONA ........................12 Marina Subirats i Martori El verd i el blau de la Barcelona de l’Agen- Edita PARCS I JARDINS DE BARCELONA da 21 INSTITUT MUNICIPAL Tarragona, 173 08014 Barcelona EL PERSONATGE .......................................14 tel.: 93 413 24 00 fax: 93 413 24 24 Antonio Romero, director gerent e-mail: parcsijardins@mail.bcn.es www.bcn.es/parcsijardins de l’Agència Local d’Energia de Barcelona Director Jordi Campillo VERDA ..............................................16 Coordinació Rosa Garriga Cap de redacció PARCS DE CIUTAT .....................................20 Maria Rosa Salvadó En terres del pla Consell de redacció Antonia Barba Teresa Franquesa 12 REPORTATGE ............................................22 M. Alba Fransi Dani García Estimar és protegir Antònia Hernández Izaskun Martí Margarita Parés L’OPINIÓ ..................................................25 Coloma Rull Perspectivas del cumplimiento Consell assessor del Protocolo de Kyoto en España Direcció Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal: Joan Andreu Verdaguer Escola Tècnica Superior PAISATGISME ...........................................26 d’Arquitectura: Miquel Vidal Recuperació de la Platja Llarga de Salou Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira Diputació de Barcelona: Manuel Canes Escola d’Agricultura de Barcelona EDUQUEM PER A LA SOSTENIBILITAT ..........28 (UPC): Xavier Fàbregas Aprendre als parcs i jardins de Barcelona El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella Gestió, producció editorial i impressió El Tinter, S.A.L. APUNTS DE JARDINERIA ............................30 (empresa certificada ISO 14001 i EMAS) tel.: 93 357 00 50 Les bulboses de tardor Col·laboradors d’aquest número José Mª. Baldasano, Joan Bernat Martín Corral, René Parra, FULLS TÈCNICS ........................................32 Salvador Pi, Albert Punsola Les orquídies dels jardins de Barcelona Disseny i maquetació Manuel Reyes MOLT CAMP PER CÓRRER .........................34 Assessor lingüístic Marià Pou Nadal 28 Fotografia DIRECTORI VERD ......................................38 Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya Foto portada Dani García La portada Publicitat i patrocinis APRENDRE ALS PARCS José Luis Almudí Secretaria i subscripcions A les grans urbs, els espais verds són el lloc d’esbarjo Núria Ugena Tiratge per excel·lència per als més petits. Però al costat d’a- 10.000 exemplars quest importantíssim component lúdic n’hi ha un al- Barcelona Verda no comparteix necessària- tre de formatiu: convertir-se en una gran aula per a ment les opinions expressades pels autors dels La portada articles publicats en aquesta revista. l’educació ambiental. És per aquest motiu que Parcs Paper reciclat i Jardins ofereix a les escoles de Barcelona un ampli Cyclus òfset ventall d’activitats per a tots els nivells educatius. Torras de 115 i 170 g L’objectiu: afavorir un major coneixement de la na- Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la font. Se'n sol·licita còpia. tura i que aquest coneixement es tradueixi en una actitud cívica i de respecte cap al verd de la ciutat. 2 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 01 BCN verda / SUMARI-EDITO/96 15/11/04 14:22 Página 3 Editorial Del compromís a l’acció Quan, l’any 2002, Parcs i Jardins es va comprometre amb l’Agenda 21 de Barcelona va fer el pas definitiu cap a un model de gestió del verd com- promès amb la sostenibilitat. Aquests crite- ris es van convertir en el referent a l’hora d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2003-07 de l’Ajuntament de Barce- lona en tot el que té a veure amb l’espai pú- blic i, en el cas concret de les responsabili- tats d’aquest Institut Municipal, amb les zones verdes i les platges. Així, Parcs i Jardins ja ha enllestit el seu Pla d’Acció 21, un document que recull les actuacions concretes, integrades en el PAM, que es duran a terme per aconseguir una major qualitat ambiental urbana. El pla in- clou augmentar les zones verdes; renovar parcs que per la seva antiguitat o pel gran ús que se’n fa requereixen una actuació de gran abast; gestionar de manera més eficaç els residus, tant per poder-los reciclar com per reduir-ne el volum; optimitzar el recurs aigua; millorar la biodiversitat; promoure la participació ciutadana i l’educació am- biental; aconseguir que els espais verds si- guin llocs de convivència i integració per a tothom, i emprendre les accions necessàries perquè el funcionament intern de la matei- xa organització, sigui a les oficines o als es- pais enjardinats, avanci en la cultura de la sostenibilitat. El repte és, sens dubte, important i com- porta una gran responsabilitat per als que l’hem assumit. Una responsabilitat que, de fet, no és nova. Parcs i Jardins disposa des del 2001 de la certificació ISO 14001 del Sistema de Gestió Ambiental en l’àmbit de gestió i manteniment de les zones verdes pú- bliques i l’arbrat, i des del 2003, en l’àmbit de gestió i manteniment de les platges. El Pla Acció 21 és, doncs, un nou avenç –de fet, un gran pas endavant– en el model de gestió del verd a Barcelona. ■ Jordi Campillo director gerent de Parcs i Jardins BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 3 02 BCN verda /NOTICIES/96 15/11/04 14:23 Página 4 N O T Í C I E S Parcs i Jardins projecta la renovació de grans zones verdes de la ciutat Des de l’arribada dels ajuntaments democràtics, el les feines de renovació, està previst reorganit- verd ha tingut un creixement exponencial, i el seu ús zar i actualitzar els criteris de manteniment i dedicació de recursos. Les actuacions previs- i gaudi, també. Tot plegat ha comportat que en tes inclouen les infraestructures, la vegetació, alguns parcs i jardins, per conservar-ne la qualitat, les instal·lacions i el mobiliari urbà. sigui convenient fer-hi una feina més important que la que s’hi fa habitualment. El projecte que ara inicia PARC DE LA CIUTADELLA Construït la segona meitat del segle XIX, és l’Institut Municipal té com a objectiu retornar a un dels principals referents dels espais verds aquests espais verds tota la seva esplendor, de Barcelona. Més d’un segle d’existència inevitablement alterada per l’ús i, sobretot, pel pas comporta que una gran part de la vegetació i del temps. de les infraestructures no siguin avui les més adequades. D’altra banda, la gran intensitat d’ús ha provocat l’envelliment d’alguns ele- Si fem una relació dels parcs i jardins de ments importants del parc. L’actuació fa un es- Barcelona, ens adonarem que, a part dels pecial èmfasi en la renovació de la xarxa de Al Parc de la que ja són centenaris, com el de la Ciuta- subministrament i distribució d’aigua a tot el Ciutadella, della, molts ja tenen vint-i-cinc anys, un temps recinte; els treballs de poda i neteja d’arbres més que suficient per revisar-ne l’estat de con- que ja fa anys que no reben aquests tracta- l’actuació fa un servació de cara a assegurar-los la llarga vida ments, i la regeneració dels elements vegetals: especial èmfasi per a la qual van ser concebuts. A tot això, s’hi plantació d’arbres i arbustos nous seguint les en la renovació han d’afegir aspectes nous de l’ús dels espais pautes històriques verds que convé considerar, com la utilització quant a l’elecció de la xarxa de massiva i diversa que en fan els ciutadans i ciu- d’espècies i la si- subministrament tadanes de Barcelona, als quals s’ha de sumar tuació, i regenera- el creixent nombre de persones que visiten la ció dels parterres i distribució ciutat. El pla elaborat per Parcs i Jardins pre- replantant les heu- d’aigua a tot el tén aconseguir una ràpida recuperació dels es- res entapissants i pais on s’actuarà i satisfer les necessitats que ressembrant, on recinte no ha pogut resoldre el manteniment ordina- calgui, les zones de ri. D’altra banda, per garantir la durabilitat de gespa. Parc de la Ciutadella 4 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 02 BCN verda /NOTICIES/96 15/11/04 14:23 Página 5 PARC DE JOAN MIRÓ JARDINS DE MOSSÈN COSTA I LLOBERA Inaugurat el 1983, aquest parc està situat als Aquests jardins, situats a la zona de Miramar, terrenys que ocupava l’antic escorxador mu- es van construir el 1970 i acullen una de les nicipal. És un espai que acull activitats molt di- col·leccions de cactus i altres plantes suculen- verses: biblioteca pública, pistes esportives, es- tes i tropicals més importants d’Europa. L’en- pais per a gossos, dipòsit subterrani d’aigües velliment, l’aparició d’algunes patologies i la pluvials i pàrquing (actualment en construc- degradació dels camins, afavorida pel pendent ció). Tot i la relativa joventut d’aquest parc, del jardí, són elements importants que convé molts elements presenten un fort desgast a cau- corregir. El pla de renovació preveu refer les El pla elaborat sa de l’ús intens que se’n fa. El projecte preveu col·leccions i situar-les segons els criteris ex- per Parcs i millores als accessos, en els paviments tous i positius propis del jardí i convenientment se- durs i en les instal·lacions de manteniment de nyalitzades. També es refaran alguns trams d’es- Jardins pretén la jardineria. També es millorarà el mobiliari, cales i les corresponents baranes, es reforçarà aconseguir una la senyalització, l’enllumenat, les àrees de gos- el paviment i es faran tractaments fitosanitaris sos i els jocs infantils, que es faran més acces- naturals preventius. ràpida sibles. Quant a la jardineria, es renovaran recuperació dels totes les plantacions d’arbres i arbustos que cal- JARDINS DE MOSSÈN CINTO VERDAGUER gui, així com les tanques de xiprer; es replan- Van ser creats a finals dels anys 60 en una an- espais on tarà heura per entapissar els parterres; es rejo- tiga zona de barraques de Montjuïc. Es tracta s’actuarà i veniran les enfila- disses de les pèrgo- satisfer les les, i es millorarà la Parc del Guinardó necessitats que qualitat del sòl per no ha pogut afavorir un millor desenvolupament resoldre el de les plantes que manteniment enjardinen el parc. ordinari Jardins de Mossèn Costa i Llobera Parc Güell BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 5 02 BCN verda /NOTICIES/96 15/11/04 14:23 Página 6 Parc de Joan Miró PARC DEL TURÓ DE MONTEROLS El turó de Monterols, a Sant Gervasi, for- mava part d’una antiga finca privada amb jardí i bosc, i va ser inaugurat com a parc públic el 1947. Als pins, alzines, cedres i roures de grans dimensions i molt consoli- dats, i també als arbustos perennifolis de tipus rústic, se’ls faran podes de neteja i re- formació, i es millorarà la fertilitat de les Parc de la Pegaso superfícies de cultiu, on es plantaran nous arbustos i plantes de sotabosc i entapissants. Es refaran diferents trams de camins, murs d’un dels jardins temàtics de la ciutat, dedicat i rigoles, i es millorarà el sistema de reg. a exposar plantes amb òrgans subterranis de reserva (com bulbs, rizomes i arrels engruixi- PARC GÜELL des) en un marc de línies orgàniques i natu- Es va inaugurar com a parc públic el 1922, rals. Els treballs de renovació previstos con- tot i que va néixer com una urbanització sisteixen en la poda i neteja excepcional dels privada, promoguda per Eusebi Güell. Els treballs de arbres que ho necessitin i la implantació d’u- Expressió de gran rellevància de l’obra na col·lecció de bulboses que doni prioritat a d’Antoni Gaudí, va ser declarat Monument jardineria que les varietats de caràcter persistent, diversifi- Historicoartístic el 1969 i Patrimoni de la es preveu fer al cant les de temporada en petites quantitats. Humanitat el 1984. Els treballs de jardi- També s’arreglaran al voltant de 4.000 m2 de neria que es preveu fer en aquest parc són, Parc Güell són, paviment. sobretot, de poda d’arbres i arbustos, es- sobretot, de pecialment a les zones forestals i de joc. JARDINS DEL PALAU DE PEDRALBES També es preveu arranjar els camins, re- poda d’arbres i L’arquitecte i jardiner Nicolau M. Rubió i Tu- forçar el sotabosc que estigui més desgas- arbustos, durí va crear aquests jardins entre els anys 1925 tat i el sòl en els punts on s’hagi erosionat especialment a i 1927 en una antiga finca de la família Güell. més, crear una zona de gossos i refer les Molts elements vegetals i també d’obra enca- àrees de joc infantil. les zones ra són d’aquella època, per la qual cosa cal re- forestals i de joc novar-los per assegurar el futur del jardí. Així, PARC DEL GUINARDÓ es preveu la millora del sistema de reg per La part de traçat més antiga d’aquest parc fer-lo més eficient, la creació d’una xarxa de va ser dissenyada per J. C. N. Forestier el desguàs, la neteja i poda dels arbres, la rege- 1918. S’inicia a l’anomenada Font del neració de totes les superfícies verdes i la re- Cuento (1793) i disposa d’un sistema de plantació dels exemplars de cedre monumen- terrasses amb diferents usos. Les interven- tal que hagin desaparegut. cions inclouen el canvi i la millora dels jocs 6 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 02 BCN verda /NOTICIES/96 15/11/04 14:23 Página 7 Jardins del Palau de Pedralbes pessos, s’augmentaran les plantacions d’ar- bustives i entapissants de sotabosc i es tor- naran a implantar els parterres de flor que Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer ja havien ornamentat el parc. infantils, dels sorrals, dels paviments de PARC DE LA PEGASO Al Parc de del sauló, de les escales i de la vegetació de la Ocupa el solar de l’antiga fàbrica de ca- part baixa del parc, i la poda i condiciona- mions Pegaso i es va inaugurar el 1986. L’ús Turó de la Peira ment general d’una bona part de la zona massiu ha comportat una ràpida degrada- es tornaran a forestal. ció de l’espai. Per renovar-lo es donarà una especial importància a l’eliminació de bar- implantar els PARC DEL TURÓ DE LA PEIRA reres arquitectòniques, es condicionaran les parterres de flor El Turó de la Peira és un promontori d’uns pistes esportives i es repararà la línia prin- 140 m d’altitud situat a Nou Barris. La pri- cipal de reg. També s’instal·laran baranes que ja l’havien mera fase del parc es va inaugurar el 1936 als llocs de risc. Els treballs de millora de ornamentat i s’hi van anar incorporant noves zones fins la jardineria estaran dedicats, sobretot, a la al 1977. Els aspectes per renovar són l’en- poda de l’arbrat, la plantació d’arbustos llumenat i el paviment dels camins; a més, que permetin corregir l’aparició de camins s’automatitzarà la xarxa de reg. Pel que fa fets pel pas dels usuaris, la replantació d’en- a la jardineria, es faran treballs de poda i tapissants i la millora de la gespa dels neteja dels pins i aclarides als llocs més es- parterres. ■ JULIVERT MEU per Joma BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 7 02 BCN verda /NOTICIES/96 15/11/04 14:23 Página 8 N O T Í C I E S Jornada tècnica sobre la poda de l’arbrat viari El 7 d’octubre va tenir lloc a Barcelona una jornada nals. Igualment, caldria fer un esforç d’o- tècnica sobre poda de l’arbrat viari organitzada per bertura a la població de cara a aconseguir una major informació i divulgació. l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC) amb el patrocini de Parcs i LES PONÈNCIES Jardins. El Museu d’Història de Catalunya va A part de les aportacions dels grups de tre- aplegar un centenar de professionals que van ball, la jornada va comptar amb la partici- pació de diferents conferenciants. Josep debatre els problemes relacionats amb aquesta Maria Mompín i Àlex March, cap de Ser- activitat. veis de Qualitat Ambiental i enginyer tèc- nic en jardineria, respectivament, de l’A- Els temes principals que van sorgir en juntament de Mollet del Vallès, van parlar les discussions dels diferents grups de sobre la problemàtica de la poda urbana. treball van ser: la constatació que una Tots dos van destacar que els ciutadans no part de la ciutadania no està prou informa- estaran mai satisfets de la poda si esperen da sobre la poda i la seva funció; la manca que els resolgui tots els problemes de l’ar- En les Jornades, d’una gestió global de la via pública que bre a la ciutat, i, per altra banda, que la tracti tots els elements que la comparteixen poda no pot solucionar les deficiències de- s’ha constatat –inclòs l’arbrat–; l’absència de planificació rivades d’una mala planificació urbana. que una part de en la plantació d’arbrat –idoneïtat de les Van subratllar també el contrast entre el la ciutadania no espècies en relació amb el context–, i, fi- gran nombre d’inversions que han permès nalment, la necessitat d’anar cap a una ho- estendre l’arbrat viari als municipis i la di- està prou mogeneïtzació dels criteris de poda perquè ficultat d’obtenir recursos per gestionar i informada sobre siguin vàlids per a tots els professionals i mantenir aquest patrimoni. s’eviti l’existència d’enfocaments molt di- Tot seguit hi va haver una intervenció la poda i la seva ferents segons els municipis. més heterodoxa, la del catedràtic de Psico- funció logia Social i Am- biental Enric Pol, que es va centrar en la percepció ciuta- dana de la poda de l’arbrat. Pol no va qüestionar en cap moment la necessitat de La solució d’aquests problemes passa, en la poda en relació amb la salut de l’arbrat i, gran part, per l’assignació de més recursos en definitiva, amb la millora de la qualitat econòmics. Aquests recursos haurien de de vida, però va destacar que aquestes in- contribuir a l’establiment de plans direc- tervencions són enteses de manera diversa i tors integrals de la via pública, així com contradictòria pels ciutadans. La dificultat també a la publicació de manuals i catàlegs de comprensió, va dir, prové del fet que la que serveixin de referència als professio- poda és vista com una alteració de la iden- 8 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 02 BCN verda /NOTICIES/96 15/11/04 14:23 Página 9 titat de lloc de les persones, és a dir, de la sentar diverses pautes de treball basades en seva visió del paisatge com a espai de perti- la recopilació de la resposta de diverses espè- Una poda mal nença, i de la identitat del lloc com a espai cies a la poda. La seva tesi és que en aquests feta pot alterar merament físic. moments disposem dels coneixements ne- Xavier Candela, enginyer tècnic en jardi- cessaris per establir unes bases comunes per l’equilibri de neria de l’Ajuntament de Manresa, va fer un a les tècniques d’esporgada de l’arbrat viari. l’arbre, però, si enfocament més pragmàtic, i va enunciar el L’esforç per treballar en aquesta línia, va afir- triple objectiu de la poda, que és fer arbres mar, es veurà recompensat per la millora de es fa sans, segurs i funcionals. De fet, l’eix de la la gestió de l’arbrat i per un increment de la correctament, li seva ponència va ser la seguretat, que va sin- consideració que la societat té dels professio- tetitzar en una màxima: “La seguretat ciuta- nals que s’hi dediquen. pot retornar ■ dana ha de prevaler per sobre de l’arbre.” l’equilibri perdut LA PERCEPCIÓ CIUTADANA Quina és la percepció del ciutadà pel que fa a l’arbrat viari? Enric Pol va assenyalar en la seva intervenció durant la jorna- Va recordar que la da que l’arbre urbà sol passar, en general, desapercebut i que poda mal feta pot al- només “apareix” quan hi ha un canvi significatiu. Tots hem terar l’equilibri de experimentat aquesta sensació en passar per un carrer i notar l’arbre, però que, si que hi ha alguna cosa canviada que no acabem d’identificar, es fa correctament, li fins que ens informen que alguns arbres han estat talats o bé pot retornar l’equili- reemplaçats per uns altres. Segons aquest catedràtic de Psico- bri perdut. Candela logia Social i Ambiental, l’arbre té una doble funció. D’una es va declarar con- banda, fa unes aportacions indiscutibles al paisatge urbà –per trari al conservadorisme com a principi i va exemple, millorant l’estètica d’un carrer amb baix nivell ar- afirmar que l’arbre està en un context dinà- quitectònic–, i, de l’altra, és un element amb un fort poder mic que és la ciutat i, per tant, s’ha d’adap- simbòlic. Així, un arbre gran i ben format comunica solidesa, tar a aquest context. Això es tradueix en el consolidació social; mentre que un arbre petit i feble ens trans- fet que, per exemple, quan un arbre es torna met sensació de provisionalitat. Aquestes percepcions bàsi- una amenaça per als vianants s’ha d’actuar ques, que tenim interioritzades, poden sorgir davant la visió en conseqüència i suprimir aquesta ame- d’una poda en un moment determinat i són a la base de mol- naça. tes opinions contradictòries. Hi ha gent que davant d’una poda La recerca d’uns criteris objectius per a la dràstica o una tala pot experimentar una sensació de pèrdua, poda de l’arbrat va ser el tema de l’última però que, alhora, entén o fins i tot pot defensar que la poda ponència, en aquest cas presentada pel tèc- és necessària per tenir cura del patrimoni vegetal. De manera nic en arboricultura Josep Selga, que va de- més pràctica, moltes persones que viuen en primers pisos de- fensar que les tècniques de poda s’han de ba- manen la poda per evitar al·lèrgies o l’accés dels lladres als ha- sar en un coneixement sòlid de les lleis que bitatges, mentre que els que viuen més amunt lamenten que regulen l’estructura dels arbres. Així, va pre- les branques no els freguin els finestrals. BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 9 02 BCN verda /NOTICIES/96 15/11/04 14:23 Página 10 N O T Í C I E S Les escoles firmen el compromís amb l’Agenda 21 El 6 d’octubre passat, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 149 centres educatius de la ciutat van fir- mar el seu compromís amb l’Agenda 21 Es- colar. D’aquests centres, 108 ja havien ini- ciat l’A21E en cursos anteriors i 41 s’hi incorporaven. Durant l’acte, presidit per les regidores responsables de les àrees de Medi Ambient i Educació de l’Ajuntament de Bar- celona, Imma Mayol i Marina Subirats, es va presentar el programa “Com funciona Barcelona?” i dues noves publicacions adreçades a les escoles: “Guia per fer l’eco- auditoria del centre educatiu” i “Adoptem la ciutat”. ■ Ja som a la tardor Com cada any en aquestes dates, Parcs i Jardins està preparant una gran fes- ta de benvinguda a l’estació dels ar- bres daurats i les catifes de fulles. La Festa de Tardor 2004 se celebrarà el 14 de no- vembre, al Parc de la Barceloneta, i tindrà com a tema destacat la tinença responsable d’animals de companyia. Com en les ante- riors edicions, la festa també servirà per con- tinuar fomentant la reutilització dels resi- dus orgànics mitjançant el compostatge, una activitat que Parcs i Jardins promou a nivell ciutadà amb la campanya Fem compost al parc, que aquest any ampliarà els seus ob- jectius amb la incorporació d’escoles i as- sociacions ciutadanes. ■ ‘Guarneix-me’ El 15 de desembre se celebrarà l’acte de lliurament dels guar- dons de l’edició 2004 del con- curs Guarneix-me, organitzat per Parcs i Jardins amb l’objectiu de fo- mentar una ornamentació nadalen- ca sostenible. L’activitat està adreça- da als alumnes dels cicles mitjà i superior d’Educació Primària, i els treballs que es presentin estaran ex- posats durant les festes de Nadal a l’Illa Diagonal de Barcelona. ■ 10 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 02 BCN verda /NOTICIES/96 15/11/04 14:23 Página 11 Caravana Solidària L’11 de novembre sortirà de Barcelo- vencions, donacions i pa- na la quarta Caravana Solidària. trocinis. L’any passat, la Ca- Aquesta iniciativa té com a principal ravana Solidària va trans- objectiu transportar medicaments, roba i portar al voltant de 60 to- material mèdic, sanitari, escolar, higiènic, nes de material, que es va agrícola i de formació per als projectes que repartir per hospitals, dis- desenvolupen diferents associacions i ONG pensaris, ambulatoris, esco- del nostre país al Marroc, Mauritània, el Se- les bressol, escoles de negal i Gàmbia. Els destinataris són asso- primària i secundària, esco- ciacions i ONG del nostre país que porten les de formació professio- a terme projectes en col·laboració amb en- nal i associacions diverses. titats locals que s’encarreguen de gestionar- El valor del material lliurat los als seus propis països. La caravana tam- va ser d’uns 450.000 euros. bé té com a objectiu difondre les condicions Aquest any, la caravana de vida d’aquests països, els projectes als anirà a Tànger, Casablanca, Tizniz, Laa- quals dóna suport i el treball que estan fent youne, Dakhla, Nouadhibou, Nouakchott, les ONG. Thies, Tambacounda, Dakar, Velingara, Dia- Barcelona Acció Solidària, conjuntament bugu Batapha, Kedougou i Diakha. Parcs i amb altres entitats i col·lectius, organitza Jardins dóna suport a aquesta iniciativa amb aquesta caravana, que té el suport tant d’en- eines, petita maquinària i roba de treball. ■ titats i empreses com d’ajuntaments. El ma- terial que es transporta l’han aconseguit les Caravana Solidària: mateixes ONG a través de campanyes, sub- www.bcn.es/caravanasolidaria/ong.htm L’ECOSEMÀFOR ••• RESIDUS QUE MATEN BONS ARBRES PER A UN BON LLIBRE TORTUGUES AMB SORT Els residus que generen els cicles pro- L’escriptora Isabel Allende ha pre- Durant la campanya 2004, la ductius són un problema que fa de sentat El bosque de los pigmeos, un Fundació CRAM ha recuperat un mal resoldre amb els actuals models llibre que forma part d’una campa- total de 41 tortugues babaues industrials, i no pas per falta de so- nya organitzada per Greenpeace i (Caretta caretta) gràcies a la lucions tecnològiques, sinó més aviat l’editorial Random House Monda- col·laboració dels pescadors de per les implicacions econòmiques dori i en la qual col·laboren un grup palangre. Alguns exemplars ja s’- que tindria per a les empreses l’apli- d’escriptors i escriptores. Aquesta és han retornat al mar i la resta s’es- cació d’aquestes solucions. L’últim la primera obra del projecte Llibres tan recuperant a les instal·lacions exemple del perill que representa no Amics dels Boscos, que pretén im- de la Fundació CRAM, a Premià aplicar les mesures adequades són els plicar els escriptors i la indústria edi- de Mar, fins que puguin tornar al abocaments que, durant anys, l’em- torial en la defensa dels boscos pri- seu medi. Les tortugues babaues presa Erkimia va fer a l’Ebre. Ara, maris. L’edició juvenil d’El bosque són l’espècie de queloni marí més aquests residus estan en un embas- de los pigmeos s’ha fet amb paper abundant al Mediterrani i molts sament de recollida, la qual cosa se- 100% reciclat, i l’edició per a adults, cops són capturades accidental- gueix representant un greu perill per amb pasta de paper feta amb fusta ment per les embarcacions de pa- al riu. Fins quan? FSC. langre. BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 11 03 BCN verda /A21BCN/96 15/11/04 14:24 Página 12 A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A El verd i el blau de la Barcelona de l’Agenda 21 Parcs i Jardins de Barcelona ha aprovat el seu Pla d’Acció 21, en què s’estableixen les accions que entre el 2004 i el 2007 contribuiran a la consecució dels objectius compartits per tots els firmants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Així, “El verd i el blau de la Barcelona de l’Agenda 21”, que és com s’ha anomenat el document, en referència als espais verds i el mar, preveu accions en l’àmbit de l’espai públic i en el de la gestió interna d’aquest institut, que formen part del Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2003-2007. AUGMENT I MILLORA DEL VERD El primer punt d’aquest pla d’acció fa re- ferència a l’increment de la superfície i del nombre d’espais verds i a la millora de la connexió entre ells i els espais perifèrics. L’objectiu és augmentar la superfície verda de Barcelona en 40 hectàrees, amb la col·la- boració d’altres estaments municipals, i crear petits espais verds cada cop més a prop dels ciutadans i ciutadanes. La millora qualitativa del verd urbà inclou tant la rehabilitació integral de diversos parcs i jardins com la millora del manteni- ment de les zones verdes (infraestructures, mobiliari, elements arquitectònics i vege- tació). ESTALVIAR AIGUA Les fites que es volen aconseguir són la crea- Ja fa deu anys que a Barcelona es van co- ció de noves instal·lacions de reg automa- mençar a implantar criteris de sostenibili- titzat en una superfície verda de 12.000 m2, La superfície tat a l’hora d’establir el model de gestió del la continuació de la tasca de control i repa- verd de la ciutat. Això també es va fer exten- ració de fuites, la implantació de sistemes verda de siu al front marítim. Tot plegat va donar com que permetin controlar el consum i l’aug- Barcelona a resultat que, el 2001, Parcs i Jardins obtin- ment de l’ús de les aigües freàtiques. El be- s’incrementarà gués la certificació ISO 14001 del Sistema de nefici que es busca és disminuir el consum Gestió Mediambiental en l’àmbit de la gestió de l’aigua de xarxa per al reg de les zones en 40 hectàrees i el manteniment de les zones verdes públiques verdes. i es crearan i de l’arbrat, i que el 2003 obtingués aquesta mateixa certificació en gestió i manteniment LA GESTIÓ DELS RESIDUS petits espais de platges. El Pla d’Acció 21 de Parcs i Jardins preveu verds cada cop El pla d’acció recentment elaborat conté ac- l’avenç en la selecció de residus, la reutilit- tuacions per contribuir a la millora de la qua- zació dels residus vegetals que es generen a més a prop dels litat de vida dels ciutadans, de la convivència i les zones verdes de Barcelona i també la in- ciutadans i de la integració per aconseguir complicitats en ternalització dels residus per part dels pro- la protecció i conservació dels espais verds i veïdors d’aquest l’institut municipal. Les ciutadanes del medi ambient. En l’aspecte intern, el pla mesures que s’aplicaran consisteixen a in- permetrà avançar en l’aplicació de criteris am- crementar la recollida selectiva als parcs i a bientals i de sostenibilitat en la gestió dels es- les platges de la ciutat i la reutilització de pais verds i de les platges. les restes vegetals. 12 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 03 BCN verda /A21BCN/96 15/11/04 14:24 Página 13 MÉS BIODIVERSITAT previstes inclouen l’ampliació de la Xarxa La Barcelona de l’Agenda 21 ha de tenir una d’Horts Urbans (un per districte), la dina- millor qualitat i diversitat d’arbres i una major mització del programa Fem compost al parc, presència i varietat de fauna, i ha de fomentar la renovació de les activitats adreçades a les l’interès dels habitants pel coneixement de la escoles i l’oferta de noves propostes per fo- Es faran noves biodiversitat urbana. També ha d’afavorir la ti- mentar la participació escolar en la conser- instal·lacions de nença responsable d’animals. Les accions del vació dels espais verds i les platges. pla destinades a aconseguir aquestes fites con- reg automatitzat sisteixen, d’una banda, en l’aplicació de crite- L’OFICINA, VERDA en una ris de sostenibilitat en la selecció d’espècies El Pla d’Acció de Parcs i Jardins preveu l’a- d’arbrat viari, i, de l’altra, en la regeneració plicació de criteris de sostenibilitat en l’àm- superfície verda dels llacs de la ciutat, sempre que les dimen- bit de les oficines d’aquest institut. L’objec- de 12.000 m2 sions ho permetin, mitjançant la introducció tiu és analitzar i avaluar la situació actual, d’aus aquàtiques autòctones. elaborar un pla de gestió ambiental amb ob- jectius i fites específicament pensats per a ELS USUARIS aquest àmbit, la formació ambiental del per- “El verd i el blau de la Barcelona de l’A- sonal, la implantació de l’ambientalització genda 21” dedica tres apartats a les perso- nes que gaudeixen dels parcs i jardins i de les platges de la ciutat. El primer està dedi- cat a promoure la participació coresponsa- bilitzant i implicant els ciutadans i ciutada- nes en les decisions, els processos i les ac- cions que afecten la millora de l’espai urbà. L’objectiu és impulsar la millora de la con- servació, concertar la cooperació en noves iniciatives i promoure la difusió i el conei- xement del patrimoni natural de la ciutat. Per aconseguir-ho es crearà un Grup de Tre- ball del Verd, dins del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, i s’incrementarà la implicació ciutadana en la conservació del verd. També es pretén que els parcs, els jardins i les platges siguin espais de convivència i inte- gració per a tothom millorant l’accessibilitat, adaptant les àrees de jocs infantils a la norma- tiva de la UE, creant-ne a cada districte per a nens i nenes amb disminucions físiques i sen- sorials, promovent les activitats físiques i es- de les oficines i el seguiment, control i apli- portives mitjançant l’establiment de recorre- cació de les mesures correctores que cal- guts senyalitzats, ampliant les àrees de gossos guin. Tot plegat per millorar les condicions i renovant la senyalització. ambientals de les oficines, estalviar recur- El tercer punt té com a objectiu potenciar sos, reduir i reciclar els residus i fomentar Les accions l’educació, la participació i la comunicació un canvi d’actitud cap al medi ambient. per al civisme i la sostenibilitat. Les accions Unes fites que arrodoneixen les que per- d’aquest pla metran millorar la qualitat ambiental dels formen part del espais naturals de Barcelona. ■ PAM 2003-07 de l’Ajuntament de SECRETARIA TÈCNICA DE L’AGENDA 21 DE BARCELONA: Barcelona Nil Fabra, 20 08012 Barcelona tel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, a. e.: agenda21@mail.bcn.es www.bcn.es/agenda21 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 13 04 BCN verda /PERSONATGE/96 15/11/04 14:25 Página 14 E L P E R S O N A T G E Antonio Romero, director gerent de l’Agència Local d’Energia de Barcelona “El transport és el nostre principal problema” Antonio Romero ha format part de l’equip que va elaborar el pla energètic de la ciutat i és membre de la junta directiva d’Eneragen (Associació Espanyola d’Agències de Gestió de l’Energia), així com del consell d’administració d’Energie Cités. Des del 1983 està vinculat a l’administració local, on ha treballat en camps com la sostenibilitat, els drets humans i, més recentment, el paper de les ciutats en el model energètic. Quan neix l’Agència Local d’Energia de Bar- tema aplicat a la zona del Fòrum, que aprofi- celona i amb quina finalitat? ta la calor provinent de la central de tractament L’agència es va constituir el 2002, però el seu de residus per satisfer les necessitats de cale- procés de gestació arrenca el 1997, quan la Co- facció i refrigeració, o la mateixa placa foto- missió Europea incentiva la creació d’agències voltaica. També vull subratllar la importància d’energia locals. El nostre objectiu bàsic és ges- de l’ordenança solar i l’impuls a l’eficiència tionar la demanda i capgirar el vell enfocament energètica en els edificis, que culminarà amb de la qüestió de l’energia centrat en l’oferta. La la creació en el futur d’un document de certi- visió des de l’oferta es pregunta: quanta ener- ficació energètica dels immobles. gia necessitem? I intenta respondre a una de- manda que es considera sempre creixent; per Què dirà aquesta certificació? tant, genera insostenibilitat. L’enfocament de Doncs quanta energia consumeix un edifici gestió de la demanda es fa la pregunta: quins i si ho fa de manera eficient. De fet, en pro- serveis energètics necessitem? I, sobretot, com ductes com electrodomèstics o cotxes, aques- els podem aconseguir de la manera més efi- ta informació ja està incorporada, i serveix, en- cient? La gestió de l’energia a nivell local per- tre altres coses, per prendre una decisió de met respondre a aquestes qüestions de mane- compra. Les dades estaran certificades per l’ad- ra més precisa per la proximitat als usuaris. ministració sobre la base d’uns criteris objec- L’objectiu final és aconseguir un model energè- tius i periòdicament se n’haurà d’anar revisant tic més sostenible. el compliment. Tot això no és casual, perquè on més s’ha incrementat el consum energètic Amb quines actuacions concretes ens podem de la ciutat és en els edificis i en el transport. acostar a aquest objectiu? Jo considero que aquest últim és el nostre prin- “Abans que Per una banda, reduint el consum energètic cipal problema. qualsevol altra a través de l’estalvi i d’una major eficiència, i, per l’altra, incrementant la quota de les ener- Parlem encara dels edificis. Les noves cons- mesura, el gies renovables. Això comporta reduir les emis- truccions no són més eficients energèticament? primer que hem sions de CO2 a l’atmosfera. No necessàriament. A Espanya s’ha construït molt en els últims anys, però en relació amb la de fer és reduir L’agència té un instrument important, que qüestió que ens ocupa s’han fet edificacions de el consum és el Pla de Millora Energètica de Barcelona molt baixa qualitat. Ja no és l’impacte am- (PMEB). Com en valora l’aplicació efectiva? biental, sinó l’econòmic: si comprem un habi- energètic” Precisament, la constitució de l’agència es va tatge poc eficient, a la llarga ens sortirà més car, fer per impulsar aquest pla, que té vigència fins perquè n’haurem de corregir les deficiències al 2010. És un pla ambiciós, perquè pretén im- invertint en calefacció o refrigeració. Tingui en plicar tots els agents de la ciutat, i no pas úni- compte que el potencial d’estalvi energètic cament l’administració. Preveu un total de 52 en un edifici s’ha estimat en un màxim del 60%. projectes, i, en aquests moments, 38 estan en En què consisteix l’ordenança solar? procés. Entre aquests últims destacaria el sis- Es va aprovar l’any 1999 i va entrar en vigor 14 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 04 BCN verda /PERSONATGE/96 15/11/04 14:25 Página 15 d’un barri com la Barceloneta. A part d’això, la seva presència a l’entrada del port tindrà un efecte emblemàtic. Vostès promouen, per una banda, l’Obser- vatori de l’Energia, i, per l’altra, el Centre de l’Energia. Sona gairebé igual. L’Observatori de l’Energia és un dels nostres projectes més importants, perquè ens permetrà recollir totes les dades energètiques de la ciu- tat. D’aquesta manera podrem fer balanços el 2000, i és la primera que s’ha fet a Europa. energètics acurats i, al cap i a la fi, saber si les Fins i tot el ministre d’Economia de França en mesures que estem prenent incideixen ade- va parlar a l’Assemblea Nacional, per posar-la quadament. El Centre de l’Energia està con- com a referent. Es pretén que els edificis de “L’Observatori cebut com un gran espai de divulgació de cara nova construcció o de rehabilitació integral co- als ciutadans perquè comprenguin tot el que breixin el 60% de les seves necessitats d’aigua de l’Energia és passa al voltant de l’energia, amb la idea calenta sanitària amb energia solar. Això afec- un dels nostres que en sortir d’allà repensin les seves pautes de ta tots els edificis que tenen un consum a par- comportament. Però el Centre de l’Energia en- tir de 2.000 litres/dia, però ja estem preparant projectes més cara està en la fase conceptual, mentre que un nivell de major exigència per a consums in- importants, l’Observatori ja funciona i a finals d’any ho feriors. Quan va entrar en vigor l’ordenança farà a ple rendiment. hi havia a la ciutat 1.200 m2 de captadors so- perquè ens lars i ara anem cap als 20.000 m2. permetrà Com influeix en el treball de l’agència el de- bat sobre si el petroli s’acaba d’aquí a 30 o 60 S’ha referit abans al transport com a pro- recollir totes les anys? blema principal, que, per altra banda, sobre- dades Jo crec que, tant si dura poc com si dura passa els límits de la ciutat. Té sentit que l’agèn- energètiques de molt, això ens ha de ser indiferent i no ha d’in- cia actuï només a la Barcelona estricta? fluir gens en les mesures que prenguem, per- Crec que tenen sentit mesures a nivell de la ciutat” què el que és clar és que el model energètic ac- municipi en certs àmbits, com, per exemple, tual no pot garantir un futur positiu. les ordenances dels edificis, que a cada lloc te- nen tipologies diferents. Però som conscients I com serà, energèticament, la Barcelona del que els grans fluxos energètics no hi entenen, 2050? de termes municipals, i la qüestió del transport Hi haurà edificis nous i vells, però seran és paradigmàtica en aquest sentit. La ciutat ex- autosuficients (amb energia solar i piles de com- tensa no ens ajuda gaire a reduir el consum d’e- bustible) i intel·ligents, de manera que racio- nergia, perquè genera una gran necessitat de nalitzaran automàticament el consum d’ener- mobilitat, que en la major part es fa amb vehi- “Els grans fluxos gia per aconseguir la màxima eficiència. A les cle privat. Aquí, el punt clau és compactar les cases, no hi tindrem aparells per escalfar o re- ciutats i, evidentment, apostar de manera molt energètics no hi frigerar l’aigua, sinó que ens arribarà a la tem- més important pel transport públic. A part entenen, de peratura adequada a partir d’una xarxa que d’això, i per reprendre el fil, caldrà definir ben cobrirà tota la ciutat i que recuperarà la calor aviat les competències del futur govern metro- termes sobrant d’un indret per redistribuir-la allà on polità, i l’aspecte de les grans decisions energè- municipals, i la faci falta. La importància d’una ciutat no es tiques de segur que es tindrà en compte. qüestió del mesurarà, com ara, per l’energia que consu- meix, sinó per la qualitat dels seus serveis Com està el projecte de la central eòlica del transport és energètics als usuaris. En el transport, igual. port? paradigmàtica Avui encara és un indicador de creixement En pocs mesos n’acabarem els estudis tèc- econòmic el nombre de vehicles per persona, nics. La central està previst instal·lar-la a la pro- en aquest però el 2050 ho serà la facilitat de la mobili- longació del dic est, a l’àrea d’expansió del sentit” tat. port. Els aerogeneradors seran visibles des de Montjuïc i des del Prat, però no des de la ciu- Albert Punsola tat. És un projecte que recuperarà la inversió i que facilitarà l’energia equivalent al consum BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 15 05 BCN verda /B VERDA/96 15/11/04 14:25 Página 16 V E R D A xPLAÇA RAMON BERENGUER Per poder unificar la tanca vegetal que hi ha en aquesta plaça s’ha retallat i s’hi han plantat d’arbustos per om- plir els espais amb falles. Per completar l’enjardinament s’han plantat margallons (Chamaerops humilis). hJARDINS MERCÈ RODOREDA Les plantacions de la zona interior d’aquests jardins s’han renovat amb Teucrium fruticans, Senecio maritima, Ce- rastium sp. i magraners nans (Punica granatum nana). S’ha netejat el llac i s’hi han plantat nenúfars (Nymphaea alba). També s’ha omplert la jardinera amb terra volcànica. ARBRAT VIARI S’han netejat 392 escocells de diferents carrers i pla- ces del districte situats a la zona de la Barceloneta, com el pg. Marítim, la plaça del Mar i els c. del Gas i An- drea Doria. xCARRER ARAGÓ PARC DE L’ESTACIÓ DEL NORDk Al parterre que hi ha a l’altura del c. Dos Per adequar la vegetació de la de Maig s’ha reforçat la vegetació amb zona s’ha substituït la gespa de la plantació d’abèlies (Abelia floribunda). sota un pont del parc, on hi ha L’actuació de millora de l’espai s’ha com- ombra, per una espècie més ade- pletat amb la neteja dels escocells i la quada, com és l’heura (Hedera poda de realçament de l’arbrat. helix). MILLORA DEL REG L’estalvi d’aigua optimitzant-ne el consum és un dels aspectes més im- portants del model de gestió del verd de Barcelona, basat en criteris de sostenibilitat ambiental. Les últimes actuacions que s’han fet en aquest sentit a l’Eixample han consistit en el condicionament del reg programat als Jardins de Manuel de Pedrolo i la instal·lació de reg per aspersió als parterres de gespa i flor que hi ha a la confluència del c. Aragó amb el pg. de Gràcia. JARDINS DE JOAN BROSSAk En aquests jardins, s’hi han fet diverses feines de manteniment i millora estètica. Així, s’han desbrossat els 11.300 m2 de parterres i s’hi ha implantat praderia mitjançant hidrosembra. També s’han fet noves plantacions a base de Delphinium sp. i Luzula sylvatica. vPLAÇA CELESTINA VIGNEAUX Les espècies de flor que hi havia fins ara als par- TEATRE GREC terres s’han substituït en Un cop acabada la temporada de teatre, s’ha part amb la plantació de fet la posada a punt de tota la jardineria d’a- rosers i Gazania rigens. questa zona de Montjuïc. S’han retallat les tan- ques vegetals, s’han podat els arbres i els ar- bustos, s’han retirat les males herbes i s’han fet tractaments fitosanitaris naturals preventius. 16 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 SANTS-MONTJUÏC EIXAMPLE CIUTAT VELLA 05 BCN verda /B VERDA/96 15/11/04 14:25 Página 17 vPARC DEL ROSERAR Al jardí dels perfums, inaugurat l’any passat, s’han retallat 150 m2 de tanca de pitòspor (Pittosporum tenuifolium). També s’ha reta- llat l’arbustatge del voltant del punt verd que hi ha a la confluència del c. Gran Capità amb l’av. Esplugues, compost per xiprers (Cu- pressus sempervirens) i baladres (Nerium ole- ander). JARDINS BACARDÍ Per mantenir la qualitat d’aquests jardins s’han ressembrat les cla- pes de gespa dels parterres i s’ha arreglat el mobiliari urbà. AVINGUDA DIAGONAL S’han fet feines de manteniment del verd que enjardina el recorre- gut del Trambaix, que han consistit en el desbrossament i la neteja dels parterres que hi ha al principi i al final del seu recorregut per aquesta avinguda. PLAÇA CARDONAk La falta de civisme d’alguns ha tingut greus conseqüències en aquesta plaça, que s’ha hagut d’enjardinar de nou a causa d’un mal ús sistemàtic. Així, un cop retirades totes les plantes mortes, s’han fet noves plantacions d’arbustos amb pitòspors (Pittosporum to- bira), i també s’ha hagut de reparar el siste- ma de reg. xJARDINS DE LA TAMARITA A l’entrada d’aquests jardins hi ha una tan- ca vegetal de filferrera (Muehlenbeckia com- plexa), que ha estat retallada per mantenir la qualitat ornamental d’aquest arbust sar- mentós de fulla persistent. VIA AUGUSTA Per millorar l’estètica de la rocalla que hi ha a la confluència de la Via Augusta amb Can Castelló s’han netejat i aclarit les espècies que l’ornamenten i s’han retallat les plantes que en formen part: àloes, baladres (Nerium oleander) i Yucca elephantipes. BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 17 SARRIÀ - SANT GERVASI LES CORTS 05 BCN verda /B VERDA/96 15/11/04 14:25 Página 18 V E R D A vCARRER SANT JOSEP COTTO- vCARRER GÒLGOTA LENGO Noves plantacions fetes amb 2.500 unitats Al parterre en pendent que hi d’heura (Hedera helix) han permès tornar a ha en aquest carrer, s’hi ha ornamentar les escales que hi ha en aquest construït amb pedres un petit carrer, recentment afectades per unes obres. mur de contenció de 40 cm d’alçada per evitar que la plu- PASSEIG DE LA VALL D’HEBRON ja s’emporti la terra i les plan- S’han eliminat les males herbes del parterre tacions. L’actuació s’ha com- que hi ha a l’altura de l’av. Vallcarca, s’ha fet pletat amb la plantació de una aclarida de les opúnties i s’hi ha aportat 1.000 unitats d’heura (Hede- mulching per millorar l’estètica i evitar les ra helix). males herbes. CARRER PANTÀ DE TREMPk Els últims treballs de manteniment i millora d’aquest carrer s’han fet al parterre que hi ha a la confluència amb el c. Dante Alighieri, i han consistit en l’elimi- nació de les males herbes i la plantació de noves unitats d’heura (Hedera helix) JARDINS DE MONTBAU GUINARDÓ En aquests jardins s’han retallat les tanques A les escales del c. Telègraf entre de pitòspor (Pittosporum tobira) i troanella els c. Sèrbia i Brussel·les s’han re- (Ligustrum ovalifolium). També s’han reta- tallat l’agave (Agave americana), la llat les tanques de troanella i Pyracantha an- buguenvíl·lea (Bougainvillea gla- gustifolia del Pla de Montbau i s’ha netejat bra) i les heures (Hedera helix). l’estany. Aquesta mateixa feina s’ha fet a les També s’ha retallat l’heura dels tanques vegetals que hi ha als c. Àngel Mar- c. Gènova i Doctor Cadevall. quès, Harmonia, Pintura i Clara Ayats. UPASSEIG VERDUM FEINES DE NETEJA Les plantes aromàtiques formen part de les espè- Als espais verds, pe- cies vegetals mediterrànies i, per tant, són molt riòdicament s’hi han adequades per al clima de Barcelona. És per això de fer feines de des- que, en aquest passeig, s’hi ha plantat romaní (Ros- brossament i neteja marinus officinalis), sàlvia (Salvia officinalis), fa- dels escocells. En rigola (Thymus vulgaris) i espígol (Lavandula an- aquest districte, els gustifolia). Al sòl, s’hi ha aportat mulching per últims treballs s’han mantenir la humitat i evitar la reaparició de les fet al talús de 3.000 males herbes un cop eliminades. m2 que hi a la con- fluència entre la Via Favència i la rda. de la Guineueta Vella, al c. Aiguablava i a la hCARRER RASOS DE PEGUERA pl. Primer de Maig, En aquest carrer, s’hi han fet feines de des- de la urbanització brossament i de plantació: margallons Vallbona. (Chamaerops humilis), llorers (Laurus no- bilis) i abèlies (Abelia floribunda). 18 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 NOU BARRIS HORTA-GUINARDÓ GRÀCIA SANT MARTÍ SANT ANDREU 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/96 15/11/04 14:26 Página 23 P A R C S D E C I U T A T En terres del pla MANTENIMENT DEL VERD k A la pl. del Congrés Eucarístic s’han netejat i tallat els lliris que hi havia en mal estat, i els grups de flor de la Pegaso s’han renovat. l Parc de la Mariona, a Molins de Amb més de 4 hectàrees de superfície, ERei, és al pla, una part del municipi la Mariona és l’espai verd urbà més gran dedicada tradicionalment als con- de Molins de Rei. Situat en un extrem de reus de regadiu, per la seva proxi- la vila, el parc és un espai de transició i mitat al riu Llobregat i al canal de la Infan- de reequilibri paisatgístic entre el nucli NETEJA D’ESCOCELLS ta. Avui, l’ús agrícola és escàs i el pla està urbà i la zona industrial. Des que es va Aquesta feina s’ha fet a l’av. Meri- ocupat, en gran part, per polígons industrials inaugurar, l’any 1995, els molinencs gau- diana en el tram comprès entre el i d’habitatges i per diferents infraestructures deixen d’un nou espai de lleure i de rela- c. Navas de Tolosa i el pg. Fabra i i eixos viaris. ció ciutadana. ■ Puig; a la Via Barcino i a la Via Favència; als c. Finestrelles, Clarà, Ciutat d’Asunción, Campàs, Tiana i Beat Domènec; al pg. de Santa Co- EL NOM DEL PARC loma, a la carretera de Ribes i al c. El 20 de maig de 1874, l’Ajuntament de Molins de Rei va iniciar un expedient Torras i Bages. “para la edificación de una casa en la calle de la carretera instada por Vicente Fi- gueras”. L’esposa d’aquest senyor es deia Mariona i era una dona d’un gran caràc- ter. D’aquí vindrà Ca la Mariona, la riera de la Mariona i el Parc de la Mariona. vCAN MIRALLETES Amb l’objectiu de donar més visto- sitat al parc, s’hi han plantat espè- cies aromàtiques: sàlvia (Salvia of- ficinalis), farigola (Thymus vulga- ris), espígol (Lavandula officinalis) i Dorycnium hirsutum. L’actuació s’ha completat amb la neteja de l’arbrat sec i de l’arbustatge i la po- sada a punt general de tota la zona verda. PLAÇA GABRIELA MISTRAL Per satisfer la petició del districte, en aquesta plaça, s’hi ha plantat una palmera de Canàries (Phoenix canariensis) d’una alçada de dos metres i mig de tronc. vPLAÇA DEL CLOT DE LA MEL Les tanques vegetals de xiprer (Cu- pressus sempervirens) que enjardi- nen aquesta plaça s’han retallat per mantenir-ne la qualitat ornamen- tal. BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 19 20 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/96 15/11/04 14:26 Página 22 R E P O R T A T G E Estimar és protegir enllà ens acaba de confirmar, per contrast, que durant molts anys hem estat tractant els nostres rius amb veritable menyspreu, cosa que no han fet ni tan sols països amb menor L’èxit de participació del Projecte Rius ens demostra benestar econòmic en l’àmbit europeu. que, amb uns objectius clars i amb un suport Des dels inicis, el Projecte Rius ha posat tot adequat, la ciutadania és capaç d’implicar-se l’èmfasi a modificar aquesta postura, que con- sisteix a girar l’esquena als ecosistemes fluvials. plenament en les millors causes. La societat catalana La seva línia d’actuació es basa en el principi comença a reaccionar davant l’estat dels seus rius, segons el qual “per poder protegir, primer cal una situació que prové d’una època en què tot se conèixer i estimar”. A partir d’aquí, la seva ini- supeditava a una falsa idea de progrés. ciativa es desplega en tres pilars: l’educació ambiental, el voluntariat i la participació ciu- tadana. FUNCIONAMENT EN XARXA A causa del seu caràcter eminentment partici- patiu –es tracta d’una iniciativa oberta a tot- hom–, el Projecte Rius s’ha estructurat en xar- xa. Aquesta xarxa està formada en el moment actual per més de 750 grups que, sense ànim de lucre, s’impliquen en la tasca de millorar un tram de riu. Són grups, per altra banda, he- terogenis, ja que poden estar formats per fa- mílies, empreses, associacions i grups pree- xistents, gent del món de l’ensenyament i, fins i tot, en algun cas, mitjans de comunicació. El nombre de membres oscil·la entre dues i vint- i-cinc persones. Treballen en conques fluvials de tot el país, tot i que les de rius com el Besòs, el Llobregat o el Ter reuneixen la major part dels grups. Segons Núria Morral, biòloga i co- ordinadora del Projecte Rius, “aquesta con- centració és normal, tenint en compte Un grup de voluntaris a la demografia d’aquestes conques i també el la riba del Fluvià, al pas l Projecte Rius va sorgir com una inicia- per Olot Etiva de l’Associació Hàbitats amb la fi- nalitat de millorar la qualitat dels nos- tres cursos fluvials i dels seus ecosistemes. Aquesta inquietud ja es troba des de fa molt temps en la consciència col·lectiva. Qui no s’ha adonat, en un breu viatge amb cotxe per les comarques del país, de l’estat força defi- cient de rius, rieres i rierols, sobretot a prop El Projecte Rius dels nuclis urbans? Un desplaçament Pirineus s’ha estructurat en xarxa Presa de mostres d’aigua a l’Ebre BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 21 22 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 SANT MARTÍ SANT ANDREU 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/96 15/11/04 14:26 Página 23 P A R C S D E C I U T A T En terres del pla MANTENIMENT DEL VERD k A la pl. del Congrés Eucarístic s’han netejat i tallat els lliris que hi havia en mal estat, i els grups de flor de la Pegaso s’han renovat. l Parc de la Mariona, a Molins de Amb més de 4 hectàrees de superfície, ERei, és al pla, una part del municipi la Mariona és l’espai verd urbà més gran dedicada tradicionalment als con- de Molins de Rei. Situat en un extrem de reus de regadiu, per la seva proxi- la vila, el parc és un espai de transició i mitat al riu Llobregat i al canal de la Infan- de reequilibri paisatgístic entre el nucli NETEJA D’ESCOCELLS ta. Avui, l’ús agrícola és escàs i el pla està urbà i la zona industrial. Des que es va Aquesta feina s’ha fet a l’av. Meri- ocupat, en gran part, per polígons industrials inaugurar, l’any 1995, els molinencs gau- diana en el tram comprès entre el i d’habitatges i per diferents infraestructures deixen d’un nou espai de lleure i de rela- c. Navas de Tolosa i el pg. Fabra i i eixos viaris. ció ciutadana. ■ Puig; a la Via Barcino i a la Via Favència; als c. Finestrelles, Clarà, Ciutat d’Asunción, Campàs, Tiana i Beat Domènec; al pg. de Santa Co- EL NOM DEL PARC loma, a la carretera de Ribes i al c. El 20 de maig de 1874, l’Ajuntament de Molins de Rei va iniciar un expedient Torras i Bages. “para la edificación de una casa en la calle de la carretera instada por Vicente Fi- gueras”. L’esposa d’aquest senyor es deia Mariona i era una dona d’un gran caràc- ter. D’aquí vindrà Ca la Mariona, la riera de la Mariona i el Parc de la Mariona. vCAN MIRALLETES Amb l’objectiu de donar més visto- sitat al parc, s’hi han plantat espè- cies aromàtiques: sàlvia (Salvia of- ficinalis), farigola (Thymus vulga- ris), espígol (Lavandula officinalis) i Dorycnium hirsutum. L’actuació s’ha completat amb la neteja de l’arbrat sec i de l’arbustatge i la po- sada a punt general de tota la zona verda. PLAÇA GABRIELA MISTRAL Per satisfer la petició del districte, en aquesta plaça, s’hi ha plantat una palmera de Canàries (Phoenix canariensis) d’una alçada de dos metres i mig de tronc. vPLAÇA DEL CLOT DE LA MEL Les tanques vegetals de xiprer (Cu- pressus sempervirens) que enjardi- nen aquesta plaça s’han retallat per mantenir-ne la qualitat ornamen- tal. BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 19 20 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/96 15/11/04 14:26 Página 20 P A R C S D E C I U T A T Parc de la Mariona ls elements del parc tenen una dis- poblaven l’indret, i es complementa amb La vegetació del parc està formada que configura una zona de vestíbul ram- E per espècies arbòries, arbustives, enfila- bla seguint l’alineació del carrer Menén- posició geomètrica, seguint la tra- una gran plaça pavimentada i dues reixes disses i entapissants. S’ordena mitjançant dez Pelayo. ma urbana contigua, de la qual està amb buguenvíl·lees que tanquen la zona. una trama bàsica, de manera que la plan- El parc es complementa amb una ter- separat per unes llargues fileres de plà- L’altre sector és l’àrea de la pollancreda, tació i la relació d’espècies, sense perdre cera peça separada de la resta pel carrer tans damunt d’una allargada llenca de que creua el parc de nord a sud i vol re- la unitat que confereix la trama, pro- Primer de Maig. Es tracta d’un gran saló terreny lleugerament sobrealçada. Una cordar el paisatge de ribera. Projectat amb dueixin canvis d’ordre, cromatisme i tex- plaça, a manera de vestíbul, que es resol avinguda en diagonal formalitza dos sec- una plantació ordenada de forma orgà- tura dins del parc i al llarg de l’any. L’espè- en unes grades mig incrustades en un pla tors molt oposats entre ells. El que limi- nica, estructura un conjunt de parterres, cie més utilitzada és el pollancre o xop inclinat de formigó, i que serveix de nova ta amb l’àrea residencial està regit per itineraris naturals i zones d’estar que cre- (Populus nigra i Populus x texana), que façana i de lloc de pas cap a la resta del l’ortogonalitat de la trama urbana, que en petits espais íntims i ombrívols per a és pròpia de zones de ribera. També s’ha parc. L’espai central està pavimentat, genera unes àrees controlades destinades un lleure més reposat, i acaba en una ele- XARXA DE PARCS METROPOLITANS de fer esment de l’acàcia del Japó (So- mentre que, al voltant, s’hi han plantat a jocs infantils, jocs de terra i activitats vació del terreny, producte dels movi- phora japonica), a la zona de l’av. Barce- arbres, principalment pollancres, i s’hi ha semiesportives; està delimitat per unes ments de terres fets a la resta del parc, or- lona, molt adequada com a arbre d’ali- col·locat il·luminació. Amb aquesta peça, tanques vegetals que formen quatre pla- denada amb unes grades mig entaforades neació pel seu port regular i uniforme i el parc adquireix forma de “L”, envoltant cetes, cada una de les quals amb espècies en un pla inclinat de gespa i plantada de amb l’al·licient d’una floració abundant el polígon del Pla, i allarga la façana que arbòries de diferent cromatisme que vo- pins, que constitueix un bon mirador so- a l’estiu, de color groc pàl·lid, així com dóna a l’avinguda Barcelona. len evocar els antics horts de fruiters que bre la vall del Llobregat. del plàtan d’ombra (Platanus x hybrida), L’escultura “Tripodium”, de M. Mar- BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/96 15/11/04 14:26 Página 21 zo Mart, situada al gran prat de gespa de unes 5 hectàrees de superfície, és la zona Molins de Rei. El canal de la Infanta va l’entrada, i la tanca de fusta que envol- humida d’aigua dolça més gran de la vall transformar en regadius les terres agrí- ta aquest prat són dos elements de gran baixa del Llobregat. El maig del 1999 coles de secà de la riba esquerra del Llo- DADES TÈCNIQUES vistositat que acaben de donar caràcter s’hi havien vist més de 70 espècies d’o- bregat entre Molins de Rei i Barcelona. al parc. cells Arquitectes MMAMB: Claudi Aguiló Riu i Xavier Nogués * Per a més informació consulteu la L’ermita de Sant Pere de Romaní Col·laboradors: Bet Figueras (arquitecta paisatgista) guia del parc. La podeu obtenir al ma- La caseta de comportes del canal de la L’ermita de Sant Pere de Romaní és a Susana Casino (enginyera agrònoma) teix parc i al Servei d’Informació de la Infanta Collserola i s’hi arriba des de Molins Caterina Montserrat (enginyera agrònoma) Mancomunitat de Municipis de l’AMB. En un recinte enjardinat, a l’avinguda de seguint el camí de la riera de Bonet. Do- Jordi Ardèvol (arquitecte tècnic) València cantonada Verge del Pilar, hi ha cumentada des del segle XI, era en ori- Manuel Sanz (tècnic d’obra) la caseta de comportes del canal de la In- gen una senzilla capella de planta rec- Josep Bayo (enginyer tècnic) DES DEL PARC PAGA LA PENA ARRIBAR-SE A: fanta. És un edifici de planta baixa i pis, tangular amb una sola nau acabada en Gisela Arbós, Jordi Pruna, Isidre Santacreu (estudiants d’arquitectura) L’aiguamoll del Llobregat amb coberta plana, fet amb totxo i pe- absis semicircular i coberta amb volta de Data d’execució: maig 2002 2 Des del carrer Menéndez Pelayo surt el dra natural. Té gàrgoles de desguàs a la canó. Al segle XVII se li va afegir un Superfície total: 55.000 m camí que, a través d’una zona de con- coberta i plafons decoratius amb motius campanar de cadireta a la façana de po- Cost total: 2.210.692 € (en tres fases) reus i passant per sota l’autopista, florals de ceràmica de mig relleu. El 21 nent i una gran torre de guaita, a la qual Contractista: PACSA (1a. fase), ACYSA (2a. i 3a. fases) connecta el parc amb el camí de ribera de maig de 1819, la infanta Lluïsa Car- s’accedia des de l’interior. Domina la vall Promotors: Ajuntament de Molins de Rei, Mancomunitat de Municipis del Llobregat i amb l’aiguamoll. Amb lota de Borbó va inaugurar el canal a baixa del Llobregat. ■ Fotografies: Aleix, Isidre Santacreu BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/96 15/11/04 14:26 Página 22 R E P O R T A T G E Estimar és protegir enllà ens acaba de confirmar, per contrast, que durant molts anys hem estat tractant els nostres rius amb veritable menyspreu, cosa que no han fet ni tan sols països amb menor L’èxit de participació del Projecte Rius ens demostra benestar econòmic en l’àmbit europeu. que, amb uns objectius clars i amb un suport Des dels inicis, el Projecte Rius ha posat tot adequat, la ciutadania és capaç d’implicar-se l’èmfasi a modificar aquesta postura, que con- sisteix a girar l’esquena als ecosistemes fluvials. plenament en les millors causes. La societat catalana La seva línia d’actuació es basa en el principi comença a reaccionar davant l’estat dels seus rius, segons el qual “per poder protegir, primer cal una situació que prové d’una època en què tot se conèixer i estimar”. A partir d’aquí, la seva ini- supeditava a una falsa idea de progrés. ciativa es desplega en tres pilars: l’educació ambiental, el voluntariat i la participació ciu- tadana. FUNCIONAMENT EN XARXA A causa del seu caràcter eminentment partici- patiu –es tracta d’una iniciativa oberta a tot- hom–, el Projecte Rius s’ha estructurat en xar- xa. Aquesta xarxa està formada en el moment actual per més de 750 grups que, sense ànim de lucre, s’impliquen en la tasca de millorar un tram de riu. Són grups, per altra banda, he- terogenis, ja que poden estar formats per fa- mílies, empreses, associacions i grups pree- xistents, gent del món de l’ensenyament i, fins i tot, en algun cas, mitjans de comunicació. El nombre de membres oscil·la entre dues i vint- i-cinc persones. Treballen en conques fluvials de tot el país, tot i que les de rius com el Besòs, el Llobregat o el Ter reuneixen la major part dels grups. Segons Núria Morral, biòloga i co- ordinadora del Projecte Rius, “aquesta con- centració és normal, tenint en compte Un grup de voluntaris a la demografia d’aquestes conques i també el la riba del Fluvià, al pas l Projecte Rius va sorgir com una inicia- per Olot Etiva de l’Associació Hàbitats amb la fi- nalitat de millorar la qualitat dels nos- tres cursos fluvials i dels seus ecosistemes. Aquesta inquietud ja es troba des de fa molt temps en la consciència col·lectiva. Qui no s’ha adonat, en un breu viatge amb cotxe per les comarques del país, de l’estat força defi- cient de rius, rieres i rierols, sobretot a prop El Projecte Rius dels nuclis urbans? Un desplaçament Pirineus s’ha estructurat en xarxa Presa de mostres d’aigua a l’Ebre BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 21 22 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/96 15/11/04 14:27 Página 23 fet que aquests tres rius han estat molt casti- ORÍGENS D’UNA INICIATIVA gats per la pressió de la industrialització i les infraestructures de comunicacions, i això ha L’any 1997, un grup de biòlegs catalans El Projecte Rius ajudat a mobilitzar molta gent”. van crear l’Associació Hàbitats. La seva va sorgir com Com desenvolupa un grup la seva tasca? comesa era reunir el món de l’educació Després de firmar amb l’organització un full ambiental i el de la participació ciutada- una iniciativa de de compromís, el grup rep, de manera gra- na en un projecte comú que acostés el l’Associació tuïta, un kit amb els instruments que li per- medi ambient a les persones. La idea va metran fer l’estudi del tram de riu que ha es- anar madurant a partir de la reflexió so- Hàbitats per collit. És important remarcar que s’escull un bre l’estat dels rius a Catalunya, un àm- millorar la tram de només 500 metres, de manera que bit que permetia canalitzar un seguit de s’evita la dispersió. compromisos i actuacions, ja que hi ha- qualitat dels La inspecció dels rius es porta a terme dos via molta feina per fer. Així, a partir d’ex- nostres cursos cops l’any: primavera i tardor. Consisteix a fer periències ja consolidades en aquest camp unes anàlisis fisicoquímiques, així com un es- a Anglaterra i els EUA es van anar dis- fluvials i dels tudi biològic de l’ecosistema aquàtic. En con- senyant les eines científiques –gràcies a seus tra del que pugui semblar a priori, no és una l’ajut del Departament d’Ecologia de la ecosistemes feina complicada. Núria Morral apunta que Universitat de Barcelona– que després es “es tracta d’eines utilitzades en l’àmbit uni- posarien a l’abast dels grups de treball. versitari que s’han simplificat a fi de perme- Dos anys després de la creació de l’asso- tre’n l’ús a persones no expertes, que l’únic ciació, el 1999, es van dur a terme amb que han de fer és seguir unes instruccions”. èxit les primeres proves pilot. Poc des- Aquesta simplificació no afecta la validesa de prés, el Projecte Rius ja va arrencar, amb les dades obtingudes, ja que el mètode seguit un total de 93 grups aquell primer any, és totalment científic. Els resultats d’aquests que ara ja s’acosten als 800. Vista la seva treballs de camp serveixen posteriorment per capacitat de convocatòria, el Projecte elaborar un “Informe anual sobre l’estat dels Rius no s’atura i continua promocionant- nostres rius”. se en institucions locals, congressos, taules Actualment, més rodones, universitats i món de l’ensen- de 750 grups ADOPCIÓ DE RIUS yament en general. Per a més informació Els grups que volen aprofundir en el seu com- podeu visitar la pàgina web del projecte, s’impliquen en promís poden acollir-se a la figura de l’adop- a www.projecterius.org la tasca de ció, creada per responsabilitzar-se del tram de riu escollit i implicar-se encara més en la seva millorar un tram preservació. En aquest nivell, el Projecte Rius via de projecció social centrada en molts tipus de riu ofereix el seu suport tècnic i el manual per a d’actuacions que s’han anat desenvolupant en l’adopció, on s’aporta la informació més re- els últims temps. Així, el 2003, Any Interna- llevant que els participants han de tenir en cional de les Aigües Continentals, va tenir lloc compte en aquesta fase. la trobada anual dels grups que participen en Totes aquestes activitats, amb els seus dife- el projecte, on els voluntaris van poder posar rents graus d’implicació, han trobat també una en comú les seves vivències. En aquest mateix BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 23 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/96 15/11/04 14:27 Página 24 R E P O R T A T G E acte es va presentar la convocatòria de la pri- Grups per conques mera edició del Concurs Esquitxos, que, amb les seves tres modalitats de fotografia, arts plàs- Foix tiques i literatura, vol subratllar el fort lligam Gaià 1% Fora de Catatalunya de l’expressió artística amb els rius. Igualment, Francolí 1% 6% Besòs s’ha promogut un intercanvi d’experiències al 2% 17% voltant dels rius entre Alemanya i Catalunya, Rieres al llarg del bienni 2003-04, que ha permès fer 13% entrar en contacte una trentena de persones Ebre dels dos països. Per part alemanya, l’any 2003, 2% el grup de treball provenia del riu Nidda, a prop de Frankfurt, i el 2004, de la regió de Segre Llobregat Hesse. 4% 18% Fluvià Aquestes iniciatives es completen amb la ce- 4% lebració de festes locals que es vinculen a es- Tordera pais fluvials concrets, la creació d’una xarxa 6% de seguiment de les rieres de Collserola i el Festival de Cinema i Vídeo del Riu, entre d’al- Ter tres. Moltes d’aquestes activitats es fan en 26% col·laboració amb les institucions. Per altra La inspecció banda, el Projecte Rius s’inscriu en la Xarxa Evolució de la participació de Custòdia del Territori i, alhora, forma part dels rius es 726 760 del seu consell directiu, i compta, també, amb 800 635 porta a terme el suport del Departament de Medi Ambient 700 de la Generalitat, les diputacions de Barcelo- 600 468 dos cops l’any na i Girona, el Consorci de Defensa de la Con- 500 350 ca del Besòs i la Caja de Ahorros del Medite- 400 rráneo. 300 200 93 100 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 EL LLARG CAMÍ Les dades de participació ens diuen que el Pro- jecte Rius ha aconseguit un gran èxit. La clau és haver sabut afavorir la confluència del co- neixement i l’acció, dos elements que no sem- pre van junts o que, de vegades, conviuen amb dificultat. També és cert que encara queden trams per cobrir en moltes conques i que, com recorda Núria Morral, “som lluny encara d’u- na situació òptima dels rius a Catalunya”. Les notícies recents provinents de les comarques del sud apunten, per desgràcia, en aquesta ma- teixa direcció. No obstant això, el creixement de la participació ciutadana pot canviar les UN PROJECTE PREMIAT percepcions majoritàries i en algun cas fer 1r. Premi Català del Voluntariat obrir els ulls a una realitat propera que en al- Premi Atles de la UGT de Catalunya i el Departament de Medi guns indrets, com l’àrea metropolitana de Bar- Ambient de la Generalitat celona, havia estat senzillament ignorada per- Premi Acció 21 del Consell Municipal de Medi Ambient i Sos- què ni tan sols era visible. ■ tenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona Premi de l’Associació Catalana dels Amics de l’Aigua Albert Punsola 24 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/96 15/11/04 14:27 Página 25 O P I N I Ó Perspectivas del cumplimiento del Protocolo de Kyoto en España En estos momentos hay suficientes evi- senta un incremento del 39,4%, más de dos dencias respecto a que la influencia hu- veces y media su porcentaje límite. mana está forzando un cambio climáti- La directiva 2003/87/CE, llamada del “co- co. El tercer informe del año 2001 del Grupo mercio de emisiones”, tiene como objetivo fo- Intergubernamental de Expertos sobre el Cam- mentar la reducción de las emisiones de ma- bio Climático (IPCC) indica que las emisiones nera eficiente en relación con los costes, y de gases de efecto invernadero (GEI) y de aero- establece que los estados miembros deben li- soles debidas a las actividades humanas están mitar las emisiones de CO2 de sus centrales de modificando la atmósfera, por lo que se pre- generación eléctrica y otros sectores indus- vé un efecto sobre el clima, y es prácticamen- triales por medio de la distribución de dere- te seguro que las emisiones debidas al uso de chos de emisión compatibles con los límites combustibles fósiles son el factor dominante nacionales. La distribución de emisiones y otras José Mª. Baldasano en la tendencia de una mayor concentración potenciales actuaciones se definen por cada catedrático en Ingenie- de dióxido de carbono (CO2) durante los si- país en su Plan Nacional de Asignaciones ría Ambiental glos XX y XXI. Y, en estos tres últimos años, (PNA). La mayoría de los estados miembros y experto del IPCC las pruebas han aumentado. han presentado sus PNA, en los cuales se ma- Universitat Politècnica El objetivo de la Convención Marco de las nifiesta la intención de un uso casi generaliza- de Catalunya (UPC) Naciones Unidas sobre el Cambio Climáti- do de otros mecanismos flexibles. co es estabilizar las concentraciones de los El PNA español, aprobado mediante el Real GEI a un nivel que evite interferencias peli- Decreto 1866/2004, de 6 de septiembre, esta- grosas en el clima. En este contexto, el Pro- blece como meta hacia el período 2008-12 que tocolo de Kyoto limita las emisiones netas las emisiones no deberán sobrepasar más del de GEI de los países desarrollados y con eco- 24% los valores de 1990. Este porcentaje se nomías en transición, quienes deben alcan- compone del 15% del límite Kyoto, más un zar en el período 2008-12 una reducción del 2% estimado para la absorción de sumideros, 5% de las emisiones con respecto al año más un 7% que procedería de los créditos de 1990. Aunque la firma de Rusia permite la emisión a partir de los mecanismos IC y MDL. entrada en vigor del Protocolo de Kyoto, la El panorama para España es ciertamente difí- Unión Europea (UE) asumió de forma uni- cil, ya que, asumiendo que las emisiones en lateral su compromiso y ha emprendido ac- 2002 (39,4% mayores respecto al año base) René Parra ciones de cara a su cumplimiento. Para el no se incrementarán, reducir ahora mismo las doctor en Ingeniería conjunto de la Europa de los Quince (UE15), emisiones al 24% establecido en el PNA espa- Ambiental el objetivo es alcanzar una reducción de las ñol implica que mediante acciones de tipo do- Universitat Politècnica emisiones de al menos un 8%. El esfuerzo méstico es posible disminuir las emisiones en de Catalunya (UPC) por país miembro es diferente, y permite a un 15,4%, objetivo realmente difícil. un determinado grupo de países un aumen- La actual estructura de nuestro consumo to de emisiones. Entre ellos se incluye a Es- energético no ayuda, y se prevé un incremen- paña, con un límite permitido del +15%. to sostenido de energía en los próximos años. La actual El Protocolo de Kyoto contempla, además, En el PNA de España, los sectores cubiertos estructura de tres mecanismos de flexibilidad para su apli- por la directiva 2003/87/CE representan un cación: 1) el comercio de emisiones (CE), 40% del total de las emisiones (21% genera- nuestro consumo 2) proyectos de implementación conjunta (IC) ción eléctrica+19% otras industrias). Más de energético no y 3) mecanismos de desarrollo limpio (MDL). mil instalaciones hubieran tenido que haber Aunque los considera como actividades suple- presentado su solicitud el 30 de septiembre. ayuda, y se prevé mentarias. Las actuaciones no son únicamente técnico- un incremento Según la última estimación de la Agencia Eu- ambientales, sino también económicas y de ropea del Medio Ambiente, las emisiones de ayuda al desarrollo. Además, España debería sostenido de la EU15 en el 2002 contabilizan una reduc- establecer de forma urgente todo un conjun- energía en los ción del 2,9%. Sin embargo, esta disminución to de actuaciones, centradas en los otros sec- se debe principalmente al Reino Unido y Ale- tores emisores, como el transporte (con un próximos años mania, países que en conjunto representan un 26% de las emisiones), la construcción y los 47% de las emisiones de la EU15. España pre- servicios. ■ BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 25 08 BCN verda /PAISATGISME/96 15/11/04 14:28 Página 26 P A I S A T G I S M E Recuperació A la part superior, un passeig marítim, que també es podria anomenar Passeig de Ron- da, ja que es projecta en continuïtat amb de la Platja Llarga aquest últim en un recorregut que, des de Salou fins a la Pineda, uneix penya-segats, vegetació, platja i mar en un seguit d’epi- de Salou sodis de gran interès paisatgístic. Se n’ha ga- rantit la continuïtat sense esforç i l’accessi- bilitat des de tots els punts. Arran de mar, el projecte acaba amb un sistema dunar pre- Durant molt temps, aquest espai costaner, situat cedit per petites plataformes de formigó entre el nucli urbà de Salou i l’Hotel Negresco, ha pensades com a zona de descans. estat molt degradat i ha tingut un difícil accés a A ponent, una esplanada defineix el seu conseqüència de la plataforma que s’hi va construir límit amb la platja des d’un muret banc que permet conduir les aigües i l’electricitat, així amb enderrocs per instal·lar-hi un càmping. El com dibuixar una línia brillant i contínua projecte actualment en curs té com a objectiu sobre el territori. Aquesta esplanada, dota- recuperar la Platja Llarga naturalitzant-la i da de mobiliari urbà, és un espai d’estada retornant-li la topografia i els perfils originaris. des d’on es pot accedir a la continuació del passeig en una altra cota, buscant el passeig interior, per donar protagonisme a les ro- ques que defineixen el lloc. A l’extrem oriental de la platja, s’hi in- corpora com a parc públic un espai de dimensions considerables, de forma trian- gular i adaptat al terreny existent i a les mag- nífiques pinedes que l’envolten. En aquesta àrea es podran fer activitats de repòs a l’om- bra, jocs infantils i tots aquells usos que no cal que es facin sobre la sorra de la platja. LA VEGETACIÓ Un dels elements més destacats de la zona on es vol intervenir és una gran pineda; és per això que, en el projecte, la vegetació hi l projecte de recuperació de la Plat- té un tractament específic, ja sigui per ga- El projecte vol Eja Llarga de Salou defineix l’orde- rantir la conservació de la ja existent o bé recuperar la nació d’aquesta franja costanera per augmentar-la en espais on actualment d’ús públic amb la voluntat de re- no n’hi ha o n’hi ha poca. Així, a la part més platja amb les tornar-li la seva imatge primigènia, recupe- propera a la línia de costa es plantarà una seves dimensions, rar la platja amb les seves dimensions, re- nova franja de bosc –pins pinyers (Pinus pi- naturalitzar-la i consolidar el límit entre la nea), tamarius (Tamarix gallica) i tipuanes renaturalitzar-la i zona marítima i la terrestre. La proposta s’a- (Tipuana tipu), entre altres espècies– per consolidar el límit justa a l’orografia del lloc, i les pinedes, protegir de l’aerosol marí la part interior de entre la zona l’amfiteatre natural que forma l’espai, els l’esplèndida pineda actual. murets de pedra seca, les roques tenyides Els talussos s’enjardinaran amb aromàti- marítima i la de roig, els recorreguts i els arbustos d’olor ques, arbustos i enfiladisses: caps d’ase (La- terrestre són elements definidors del projecte. vandula stoechas), romaní (Rosmarinus offi- 26 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 08 BCN verda /PAISATGISME/96 15/11/04 14:28 Página 27 cinalis), farigola (Thymus vulgaris), atzava- ra (Agave americana), ginesta (Spartium jun- Es plantarà una ceum), heura (Hedera helix) i buguenvíl·lea nova franja de (Bougainvillea glabra). Pel que fa a les du- bosc per nes, s’hi plantaran espècies que li són prò- pies i que, per tant, a més de tenir una fun- protegir de ció ornamental, serviran per fixar la sorra. l’aerosol marí la Les espècies triades són el borró (Ammop- part interior de hila arenaria), el teucri (Teucrium sp.) i el l’actual pineda lliri de mar (Pancratium maritimum). ■ Arran de mar, el FITXA TÈCNICA projecte acaba amb un sistema Localització: Salou Projecte: Modificació del projecte bàsic dunar precedit del Passeig de Ronda a la Platja Llarga per petites Superfície: 29.000 m2 (600 m lineals) Inici execució: 2004 plataformes de Autors: Jordi Bellmunt i Xavier Andreu formigó Arquitectes i Associats pensades com a zona de descans BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 27 09 BCN verda /EDUCACIÓ/96 15/11/04 14:19 Página 28 ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT Aprendre als parcs i jardins de Barcelona Els espais verds són, sens dubte, un gran recurs més relacionades amb el mar: “Platjaexpe- pedagògic. I també ho és el front marítim de la dició” i “Platjaventura”, en què els nens i ciutat. És per aquest motiu que Parcs i Jardins nenes podran conèixer els principis bàsics ofereix cada any activitats d’educació ambiental del socorrisme. adreçades als diferents cicles escolars, amb EL MÓN VEGETAL possibilitats que inclouen el coneixement del món Cada any, Parcs i Jardins intenta millorar les vegetal, la vida en una granja o tot el que ens ofereix activitats que proposa amb l’objectiu que si- el mar. Aquesta és la proposta que l’Institut guin més interessants dins del disseny curri- cular. Així, al Parc de Diagonal Mar, un dels Municipal fa per al curs 2004-05, que ara comença. últims grans espais que s’han incorporat al pa- trimoni verd de la ciutat, s’ha dissenyat la vi- sita “Parc de Diagonal Mar, un lloc per des- cobrir”, que consisteix en un itinerari botànic que permet conèixer la vegetació d’aquest es- pai verd i detectar els principis de sostenibili- tat que s’han aplicat en la seva construcció. Al Parc de l’Oreneta s’ha renovat l’oferta amb dues activitats: “Parc de l’Oreneta, un Un dels aspectes més rellevants de la política municipal dels últims vint-i- cinc anys pel que fa als espais públics La visita al Parc ha estat la recuperació del front marítim de Diagonal Mar per a la ciutat. Ara, Barcelona viu de cara al mar, i convé que això sigui una realitat tot permet conèixer l’any i en tots els àmbits, des del lleure fins a la vegetació l’esport o la formació ambiental. És per d’aquest espai aquest motiu que, en aquest curs escolar, el Departament d’Educació Ambiental de verd i detectar Parcs i Jardins ha posat un especial èmfasi els principis de en les activitats relacionades amb la platja. Hi ha tres propostes: per un costat, “Les sostenibilitat platges tot l’any”, pensada per facilitar el que s’han coneixement d’aquest equipament urbà, i, per l’altre, “Aprofitem la platja per investi- aplicat per gar l’aigua” i “L’aigua de la platja, un món construir-lo per descobrir”, orientades a acostar la reali- tat d’un element tan fonamental per a la vida com és l’aigua. Hi ha dues activitats 28 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 09 BCN verda /EDUCACIÓ/96 15/11/04 14:19 Página 29 bosc a la nostra ciutat” i “La vegetació del Parc de l’Oreneta”. També s’han renovat i millorat les ofertes relacionades amb les ac- tivitats que es fan al Viver Tres Pins: “D’on surten les plantes de la ciutat?” i “Conèixer S’ha elaborat el viver de plantes Tres Pins”. En aquest cas, nou material es tracta de l’elaboració de nou material didàctic didàctic que es podrà consultar on line. Una altra novetat d’aquest any és l’am- relacionat amb pliació a les escoles de la campanya Fem el Viver Tres compost al parc, que té per objectiu la re- cuperació, el reciclatge i la reutilització en Pins, que es origen dels residus orgànics. Un nou camp podrà consultar d’aprenentatge, doncs, per als escolars de Barcelona. ■ on line Eulàlia Masdeu Lloc i època Objectius Nivell educatiu Jardins del Laberint d’Horta, d’oc- Acostar-se, mitjançant una visita guia- Activitats per als cicles mitjà i supe- tubre a juny, diverses activitats da, a la història d’aquest jardí (el més rior d’Educació Primària, 1r. i 2n. antic de tots els que es conserven a cicle d’ESO, Educació Secundària Barcelona), a la seva vegetació i al seu Postobligatòria simbolisme mitològic. Parc Güell, d’abril a juny, “Juguem Conèixer alguns dels arbres del Cicles mitjà i superior d’Educació amb els arbres del Parc Güell” parc i, tot jugant, descobrir-ne les Primària característiques principals. Parc de la Ciutadella, d’octubre a Conèixer les possibilitats que ofe- Educació Infantil: Parvulari, cicle juny, diverses activitats reixen els parcs i jardins per al lleu- inicial d’Educació Primària re i l’aprenentatge. Parc de l’Oreneta, octubre, novem- Familiaritzar-se amb un entorn me- Educació Infantil: Parvulari, cicle bre, abril, maig i juny, diverses acti- diterrani. inicial d’Educació Primària vitats Parc de Diagonal Mar, d’octubre a Aprofitar l’itinerari botànic i obser- Cicle superior d’Educació Primària, juny, “Parc de Diagonal Mar, un var els diferents ecosistemes pre- 1r. cicle d’ESO lloc per descobrir” sents al parc. Jardins de la Vil·la Amèlia, novem- Descobrir les característiques de la Educació Infantil: Parvulari bre tardor amb les fulles i els fruits dels arbres. Can Cadena, d’octubre a juny, di- Facilitar als escolars el coneixement Educació Infantil: Llar d’Infants i Par- verses activitats de la realitat agrícola. vulari; cicles inicial, mitjà i superior d’Educació Primària, 1r. cicle d’ESO Viver Tres Pins, d’octubre a juny, Conèixer l’activitat del viver muni- Cicles mitjà i superior d’Educació diverses activitats cipal de Barcelona Primària, 1r. i 2n. cicle d’ESO Platges, octubre, novembre, abril, Conèixer la importància de l’aigua. Cicles inicial i superior d’Educació maig i juny, diverses activitats Primària, 1r. i 2n. cicle d’ESO “Guarneix-me”, desembre Ornamentar el verd nadalenc amb Cicles mitjà i superior d’Educació criteris de sostenibilitat. Primària Festa de la Primavera, març Celebrar l’arribada de la primavera Educació Primària amb la plantació d’espais verds. Informació i reserves: www.bcn.es/IMEB/program.htm BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 29 10 BCN verda /APUNTS JARD./96 15/11/04 14:21 Página 30 A P U N T S D E J A R D I N E R I A Les bulboses de tardor Intensitat i diversitat de colors són dues un grup o parterre, agrupant almenys dues característiques destacables de les bulboses. Quant dotzenes de bulbs d’un sol color o combi- al període de floració, hi trobem dos grans blocs: les nant-ne un parell. En general, l’exposició ha de ser assolellada o ben lluminosa, tot i que floreixen entre finals d’hivern i mitjans de que hi ha excepcions. primavera i les que ho fan entre finals de primavera i primers de tardor. Avui parlem de les primeres, que QUIN TIPUS DE SÒL ELS CONVÉ? es planten a la tardor, entre octubre i mitjans de Preferentment, els sòls han de ser rics en matèria orgànica (fems, compost, substrat novembre. vegetal, etc.) i amb bona circulació d’aire i aigua; és a dir, sòls amb bon drenatge. El principal enemic de les bulboses són els sòls amb excessiva retenció d’aigua (mal drenatge). Així, doncs, un sòl de textura ar- gilosa és convenient esmenar-lo amb sorra o sauló i matèria orgànica. Abans, però, el terreny s’ha de cavar a una fondària d’uns 30 cm i tot seguit incorporar-hi els mate- rials esmentats a raó d’1/3 de matèria orgà- nica i 1/3 de sorra o sauló. Aquestes pro- porcions són en volum. És molt important barrejar de la manera més homogènia pos- sible aquests materials fins a la fondària que hem cavat. COM ES PLANTEN? Un cop la terra està preparada i la superfí- cie anivellada, podem començar la planta- ció, tenint en compte, prèviament, la Tulipa sp. fondària i la distància a què hem de diposi- tar el bulb. La primera és l’espai que hi ha entre la base del bulb i la superfície de la Les bulboses són com un gran calaix de terra. Entendrem com a distància de plan- sastre on trobem plantes que dispo- tació l’espai que cal deixar entre dos bulbs, Les bulboses sen d’òrgans subterranis capaços de mesurat de centre a centre. renovar cada any la planta o d’augmentar- La plantació al jardí es pot fer de dues són com un gran ne el nombre, és a dir, de fer fills. De fet, la maneres. Una consisteix a obrir forat per calaix de sastre morfologia d’un bulb és idèntica a la d’una forat amb un plantador, dipositar-hi el bulb ceba. Així, doncs, l’òrgan subterrani d’una tot seguit i cobrir-lo lleugerament per da- on trobem tulipa és una ceba; també ho és el del nar- munt del nivell del sòl. És preferible que la plantes que cís. Malgrat això, hi ha altres òrgans sub- base del forat sigui plana. Pel que fa a l’altre terranis que no són bulbs, però s’hi fa re- sistema, cal buidar la terra de tota la super- disposen ferència i es tracten de manera equivalent. fície destinada als bulbs fins a la fondària d’òrgans Aquests òrgans són els corms, els rizomes, de plantació, tenint cura de deixar la base subterranis els tubercles i les arrels tuberoses. d’aquest rebaix com més horitzontal mi- llor. Seguidament dipositarem els bulbs a la capaços de ON LES PLANTEM? distància convenient. En cobrir-los procu- renovar cada Ho podem fer al jardí, directament a terra, rarem que la terra quedi lleugerament per o bé a la terrassa o balcó, i, per tant, en test damunt del nivell del sòl. Després de plan- any la planta o jardinera. Quan ho fem al jardí, caldrà te- tar, sempre convé fer un reg generós. nir en compte que sigui en un lloc vistós, a La plantació en test resulta molt interes- prop de l’entrada principal. Es tracta de fer sant en espais reduïts, com balcons o te- 30 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 10 BCN verda /APUNTS JARD./96 15/11/04 14:21 Página 31 Hyacinthus sp. Muscari americanum Tulipa sp. Narcissus sp. Tulipa sp. Tulipa sp. rrasses, però també al jardí, preparant uns rat. Caldrà eliminar les males herbes pro- quants testos que vagin apareixent al llarg curant que no superin els 5 cm d’alçada. d’un camí o en qualsevol altre punt. En Quan la flor es comença a pansir convé primer lloc s’ha d’incorporar a la base del eliminar-la tallant la tija floral com més En general, test un gruix de 2-3 cm d’un material una avall millor. Els bulbs, en general, tenen mica groller, com grava o terra volcànica, una floració intensa i curta en el temps. l’exposició ha de per facilitar el drenatge. A continuació om- Naturalment, hi ha excepcions, com és el ser assolellada plirem el test o jardineria amb el substrat cas del ciclamen. N’hi ha d’altres que es o ben lluminosa, fins a arribar 2-3 cm per sota de la part su- poden mantenir al jardí uns quants anys i perior. Les distàncies de plantació s’han de fer exuberants floracions. Per exemple, tot i que hi ha reduir entre un terç i la meitat. Així, el test Crocus, Narcissus, Hyacinthus, Cyclamen, excepcions queda més dens i estèticament millora de etc. manera notable. Salvador Pi EL MANTENIMENT El reg ha de ser moderat, però depèn molt de la meteorologia. Quan els bulbs es culti- ven en test o jardinera s’ha de deixar asse- car moderadament la superfície del subs- PER PLANTAR A LA TARDOR trat fins a 2 cm de fondària. La periodicitat La plantació en del reg pot ser d’un a dos cops per setma- Allium sp. test és molt na. Amb els bulbs plantats a terra també Anemone sp. s’ha de deixar que s’assequin moderada- Crocus chrysanthus interessant en ment, com en el cas anterior. Si les pluges Fritillaria imperialis espais reduïts, són escasses, s’ha de regar un cop per set- Hyacinthus orientalis mana. Si les pluges sovintegen, podem es- Iris sp. (espècies que presenten bulbs) com balcons tar dues, tres o fins i tot més setmanes sen- Muscari sp. o terrasses se regar. Quan les fulles emergeixen entre Narcissus sp. 5-7 cm per sobre de la terra es pot aportar Ranunculus asiaticus una mica d’adob químic. La dosi orientati- Scilla sibirica va és de 25g/m2. Tot seguit, un reg mode- Tulipa sp. BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 31 11 BCN verda /MOLT CAMP/96 15/11/04 14:21 Página 32 F U L L S T È C N I C S Les orquídies dels jardins de Barcelona Quan sentim a parlar de les orquídies evoquem un món exòtic i rebroten en la següent estació favorable. Es caracteritzen per tenir una sola tija sen- S’estima que hi i misteriós, la imatge exuberant de se ramificacions, on es disposen les fulles. ha entre 25.000 i les selves tropicals on viuen Aquestes últimes són enteres i generalment aquestes plantes, d’una gran allargades, lanceolades o ovalades, amb ner- 30.000 espècies diversitat de formes, colors i vis definits i paral·lels; no tenen pecíol i d’orquídies, abracen la planta, si bé en algunes espècies perfums. Però la majoria de la formen una roseta basal. A la part terminal, agrupades en gent desconeix que també en s’hi disposen les flors en inflorescències, ge- uns 700 gèneres podem descobrir molt a prop, als neralment en espigues o raïms. nostres prats i boscos i als nostres jardins. Les orquídies poden viure en tota mena d’hàbitats, a excepció del marí, des de la costa fins a les valls de muntanya. Les orquídies es consideren un dels grups vegetals més evolucionats, ja que han arribat a una gran especialit- zació en la pol·linització, en l’absorció i em- magatzemament d’aigua i en l’associació amb fongs per nodrir-se i germinar. S’esti- ma que hi ha entre 25.000 i 30.000 espècies d’orquídies, agrupades en uns 700 gèneres, que estan distribuïdes arreu del món en tota mena d’ambients, si bé on són més abun- dants és a les zones tropicals. A Europa n’hi ha unes 200 espècies –66 de les quals a Ca- talunya–, que pertanyen a 18 gèneres. La majoria de les orquídies de les zones tropicals són epífites i viuen sobre els ar- bres, i les de les zones temperades i fredes arrelen al sòl i, segons els gèneres, tenen ri- zomes o tubercles radicals, generalment dos, de forma arrodonida, on emmagatzemen substàncies de reserva. Les terrestres són autòtrofes, encara que n’hi ha de sapròfi- tes, i totes viuen en simbiosi micorízica amb fongs, que els permet alimentar-se i germi- nar. Cada espècie necessita unes condicions especifiques de sòl, humitat i llum per de- senvolupar-se, i no toleren els sòls degra- dats, molt treballats o adobats. Les orquídies mediterrànies solen tenir un període de repòs, que coincideix amb l’è- poca d’estiu, quan desapareix la part aèria, Ophrys sphegodes 32 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/96 15/11/04 14:21 Página 33 FLORS MERAVELLOSES lupament. Els primers resul- La part més especial de les or- tats han permès localitzar més quídies són les flors. Són her- de 500 exemplars d’orquí- mafrodites i zigomorfes (amb dies, classificats en sis espè- un sol pla de simetria) i tenen cies que pertanyen a quatre una disposició pensada per afa- gèneres: Ophrys sphegodes, vorir la pol·linizació pels insec- Ophrys apifera, Epipactis tes. Tenen dos verticils de tres microphylla, Cephalanthera tèpals cadascun; els exteriors damasonium, Cephalantera són, generalment, iguals, i entre longifolia i Limodorum abor- els interiors n’hi ha un de molt tivum. diferent i més gran, que rep el Cephalanthera La distribució de les pobla- nom de label. La forma, textu- cions de les diverses espècies ra i ornamentació del label són diferents se- s’ha situat en un plànol i el seu cicle biolò- gons les espècies. El label actua com una pis- gic s’ha plasmat en esquemes, amb fotogra- ta d’aterratge per als insectes i facilita la fies de les diferents fases de desenvolupa- pol·linització. En alguns gèneres s’allarga ment. Aquesta informació ha permès for- per la part posterior formant un esperó, mar els jardiners perquè els treballs de man- on hi ha el nèctar per recompensar els teniment del parc no interfereixin en el crei- pol·linitzadors. Una característica especial Els jardiners del xement d’aquestes poblacions d’orquídies i d’aquest grup és el ginostem, un òrgan sem- així se n’eviti la desaparició. blant a una columna, format per la solda- Laberint d’Horta dura del pistil tricarpelar i l’únic estam. El procuren evitar Joan Bernat Martín Corral pol·len està aglomerat en dues masses vo- que les tasques jardiner del Parc del Laberint d’Horta luminoses anomenades pol·linis. La pol·linització de les orquídies es fa a de manteniment través d’insectes i és un exemple de preci- del parc afectin CATÀLEG DE LES ORQUÍDIES DELS JARDINS DEL sió. Determinades espècies només poden ser LABERINT D’HORTA. UN PATRIMONI A PROTEGIR pol·linitzades per un insecte concret. Atrets unes plantes tan pel perfum, la forma i el color de les flors, importants com Gènere Ophrys: a les zones de gespa hi que a vegades imiten les característics de la ha O. sphegodes, i a les zones més herbà- femella d’un insecte, els mascles, general- les orquídies cies, O. apifera. El label és carnós i imita ment, es posen damunt del label i busquen la forma, el color, l’olor i la textura de les el nèctar, situat al fons de la flor, de mane- abelles, mosques i vespes que les pol·li- ra que els pol·linis se’ls adhereixen al cap nitzen, de manera que són un perfecte pa- com si fossin antenes. Quan van a una altra rany per atreure els mascles. D’aquí els flor, els pol·linis que transporten entren en ve el nom popular d’abelleres. contacte amb l’estigma, on s’enganxen els grans de pol·len o els pol·linis sencers. Un Gènere Epipactis: pels camins de la part cop s’ha completat la pol·linització, les flors Els treballs central dels jardins, s’hi troba E. mi- es marceixen ràpidament crophylla, de flors petites amb una intensa iniciats al Parc aroma de vainilla. Li agrada l’ombra, en EL LABERINT D’HORTA del Laberint terrenys calcaris, profunds i frescos. Amb la finalitat de preservar les darreres poblacions d’orquídies autòctones que hi ha d’Horta ja han Gènere Cephalanthera: a les zones més als parcs de Barcelona, s’ha desenvolupat permès fresques i ombrívoles del jardí hi ha un objectiu específic dins del Programa C. damasonium, de flor groguenques, i Anual de Gestió Ambiental de l’any 2004 localitzar més C. longifolia, de flors blanques i delica- de l’Institut de Parcs i Jardins de Barcelona. de 500 des que es desprenen al mínim contacte. Els treballs s’han iniciat al Parc del Laberint exemplars d’Horta, per les característiques de la seva Gènere Limodorum: a la zona del bosc vegetació, principalment mediterrània, i pel d’orquídies rica en matèria orgànica hi ha L. aborti- seu relleu variat, amb hàbitats diversos. vum (nom que li ve de les fulles avorta- Aquests treballs han consistit en la loca- des, reduïdes a petites beines). És una or- lització, reconeixement i classificació de les quídia sapròfita de color violeta clar que espècies i en el seguiment del seu desenvo- pot arribar fins als 80 cm d’alçada. BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 33 11 BCN verda /MOLT CAMP/96 15/11/04 14:21 Página 34 M O LT C A M P P E R C ÓO R R E R Publicacions Plànol dels espais verds Fundació Territori de Barcelona i Paisatge Parcs i Jardins ha editat un plànol amb Aquesta fundació de l’Obra Social de Cai- la localització damunt la trama urba- xa Catalunya ha editat l’informe de les na dels 67 grans espais verds de la ciu- activitats dutes a terme el 2003, vincu- tat. Es tracta d’una eina molt útil que hem lades, entre altres aspectes, a l’adquisició i ges- de portar sempre a sobre quan sortim a pas- tió del territori, l’educació ambiental i els pro- sejar per Barcelona. ■ jectes. Actualment, la Fundació Territori i Parcs i jardins de Barcelona. Ed. Parcs i Jar- Paisatge té 6.923,62 hectàrees d’espais en pro- dins, amb el suport d’Iberdrola, 2004 pietat, 59.799,51 més d’espais en conveni i 139,8 d’adquisició de drets de boscos. ■ ‘Gira-sol’ Informe d’activitats 2003. Ed. Fundació Ter- ritori i Paisatge de Caixa Catalunya, 2004. Aquest és el nom d’una nova re- vista que té com a objectiu acos- tar el món de la jardineria, les plantes i el medi ambient als nens i ne- nes de 7 a 13 anys. L’edita l’empresa Burés i es pot trobar, de franc, als prin- cipals gardens d’Espanya. Els protago- nistes de la revista són Sol i Max, i, a través de les seves aventures i els seus jocs, els joves lectors van aprenent els conceptes bàsics de la biologia i la jar- dineria. ■ Gira-sol. Ed. Burés, S. A., 2004 Webs Agència Local d’Energia Barcelona Sostenible de Barcelona La web del Centre de Recursos Bar- celona Sostenible ens acosta a l’o- L’Agència Local d’Energia de Barce- ferta d’aquest espai: des de l’agen- lona, creada el 2002, té com a mis- da d’activitats fins als continguts de Un món de jardineria sió aconseguir que la nostra ciutat si- l’exposició, amb propostes per mi- gui un model en el tractament de les llorar la qualitat ambiental del nos- Florvertical és un portal dedicat al qüestions energètiques i la seva re- tre entorn, ecoproductes per a la llar verd ornamental on es pot trobar percussió ambiental. En la seva web, i un test de sostenibilitat molt útil tota mena d’informació al voltant a més d’informació referent a l’agèn- per poder avaluar quin és el nostre d’aquest sector, pensada tant per als cia, els seus objectius i els projectes “comportament ambiental”. professionals com per als aficionats que està desenvolupant (pla energè- www.bcn.es/agenda21/crbs/ a la jardineria. A més a més, ofereix tic, ordenança solar), també hi ha, la possibilitat de subscriure’s a un entre altres apartats, un observatori butlletí electrònic setmanal. de l’energia, consells pràctics, actua- www.florvertical.com litat, documentació i enllaços. www.barcelonaenergia.com 34 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/96 15/11/04 14:21 Página 35 Activitats ‘Com funciona Barcelona?’ Aquest programa d’activitats escolars de medi ambient, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i que en aquest curs 2004-05 arriba a la vuitena edició, inclou un conjunt de recursos didàctics que, a través de visites a instal·lacions (punts verds, dipòsits de regulació d’aigües plu- vials, Ecoparc) i d’activitats a l’aula (taller sobre el soroll, “Reciclet, un conte i tot net”), permeten entendre el fun- cionament ambiental de la ciutat i donar suport a la tasca dels centres educatius que vetllen per la sostenibilitat. En aquesta nova edició, Com funciona Barcelona? inclou la no- vetat de les visites als punts verds de barri. Aquest progra- ma, adreçat a tots els centres d’ensenyament de Barcelona (educació infantil, primària, secundària obligatòria i se- cundària postobligatòria), permet entendre els fluxos d’e- Informació: 93 851 50 57, nergia, de residus i d’aigua que s’estableixen a la ciutat i l’im- comfuncionabarcelona@lavola.com, pacte de les activitats humanes sobre la qualitat de l’aire. ■ www.bcn.es/agenda21/crbs/index.htm Centre de Recursos Barcelona Sostenible Curs de fauna i flora urbana de la “Construcció amb fusta”, per conèi- ciutat de Barcelona: 19 d’octubre, xer les possibilitats de la fusta com a presentació: “Ambients naturals de material de construcció i les seves Barcelona”; 21 d’octubre: “Flora aplicacions en l’àmbit urbà, a càrrec de la ciutat: la flora cultural dels de José Luis Rubia, de Made Bio, el jardins i la flora natural dels dar- de mobilitat. A càrrec d’Oriol Güell, 25 de novembre, a les 18.30 h. rers racons no urbanitzats. La flo- psicòleg i formador, responsable de ra ruderal”; 26 d’octubre: “Els l’espectacle Humor sostenible. 11 Taller de Nadal. Transformació de ocells: riquesa més enllà dels co- de novembre, a les 19 h. materials quotidians de rebuig en loms, pardals i gavians”; 28 d’oc- guarniments, postals i petits detalls de tubre: “Els altres animals: mamí- Caminada per la història: la Barce- Nadal, a càrrec d’Eva Parra, el 30 fers, rèptils i amfibis, insectes, lona romana. Passeig per la història de novembre i el 2 de desembre, de etc.”; 2 de novembre: “La conser- romana de la ciutat. A través de les 18.30 a 20.30 h. vació del nostre patrimoni natural: muralles veurem on estaven situades problemes i solucions”. Totes les les quatre portes de la ciutat i visita- Taller d’eficiència energètica. Taller sessions són de 18.30 a 20 h. El rem el fòrum romà i les restes del demostratiu per introduir la necessitat curs es completarà amb una visita temple dedicat a August. Guiarà Jo- d’aprofitar més eficaçment els recur- guiada al Jardí Botànic de Barcelo- sep M. Vilarrúbia, historiador. Dis- sos energètics. A càrrec d’Intiam Ruai. na un dissabte al matí. sabte 13 de novembre, a les 11 h. Lloc El 16 de novembre, a les 18.30 h. de trobada: Plaça Nova (davant del Setmana de la Mobilitat Sostenible. Col·legi d’Arquitectes). Places limita- Ateneu d’Educació Ambiental. La So- Del 8 al 14 de novembre. “Present i des. cietat Catalana d’Educació Ambien- futur de la bicicleta a la ciutat”, pre- tal (SCEA), en col·laboració amb el sentació del Paper de sostenibilitat Habitatges sostenibles. Dues xerra- CRBS, continua aquest programa de número 14. Amb Eliseu T. Climent. des a l’entorn d’aquest tema: “Hàbits formació, adreçat a educadors am- 10 de novembre, a les 19.30 h. sostenibles a la llar”, a càrrec de Lara bientals tant en l’àmbit formal com Trujillo, arquitecta tècnica del Gabi- en el no formal. Les trobades tindran “Salut mental i mobilitat”, xerrada net Tècnic del Col·legi d’Aparelladors lloc, a partir de novembre, el primer sobre els efectes en la salut dels im- i Arquitectes Tècnics de Barcelona, el i el tercer dimecres de cada mes, a les pactes associats als diferents models 23 de novembre, a les 18.30 h, i 18 h. BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 35 11 BCN verda /MOLT CAMP/96 15/11/04 14:21 Página 36 M O LT C A M P P E R C Ó R R E R Conèixer la natura als museus de la Ciutadella El Museu de Ciències Naturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, situat al Parc de la Ciutadella, ofereix a partir d’aquesta tardor un ampli ventall d’activitats que tenen com a objectiu la divulgació de tot el que està relacionat amb la natura i la ciència. Aquest museu està allotjat en dos edificis molt pròxims, un dedicat a la zoologia, i l’altre, a la geologia. Exposicions amb la geologia en general, la pale- Descobrint els nostres avantpassats: ontologia, la mineralogia, la petro- qui eren?, com eren?, on vivien? El “La diversitat de la vida”: aquesta logia i la recerca geològica a Cata- 28 de novembre i el 12 de desem- exposició vol ser un cant a la vida i lunya. L’exposició mostra exemplars bre, al Museu de Zoologia. pretén despertar la fascinació per de les diferents col·leccions del Mu- la diversitat biològica explicant-ne seu Martorell. Del 12 de desembre Taller de Nadal: el món de les abe- la complexitat. Fins al 30 d’abril de de 2004 al 31 de desembre de 2005. lles, fer la rèplica d’un fòssil, in- 2005. Sala de la Balena del Mu- Museu de Geologia. ventar animals imaginaris i moltes seu de Zoologia. Activitats comple- coses més per a nens i nenes de 6 a mentàries: del 9 de novembre de Exposicions permanents al Museu 9 anys. Del 27 al 31 de desembre, 2004 al 14 d’abril de 2005. Cicle de Zoologia: “La classificació del al Museu de Zoologia. de conferències i taules rodones du- regne animal”, “L’apicultura” (mos- rant el novembre: “La petjada ecolò- tra temàtica) i “Els ocells urbans” gica. L’equitat ambiental”, per Joan (mostra temàtica). Setmana de la Ciència 2004 Martínez Alier; “La biodiversitat Del 9 al 14 de novembre com a sistema complex”, per Jaume Exposicions permanents al Museu Conferències: “Les gemmes: passat, Terradas; “Biodiversitat agrícola. El de Geologia: “Roques, minerals i present i futur” (dia 9), “Els noms paper de la pagesia”, per Henk Hob- fòssils”, “El color secret dels mine- de les gemmes als carrers de Barce- belink, i “Bionèmesi. Pensar la sos- rals“ (mostra temàtica) i “La col·lec- lona” (dia 10) i “Les col·leccions de tenibilitat”, per Jorge Riechmann. ció de grans blocs” (mostra temàti- gemmes públiques i privades” (dia “Ètica ambiental i biodiversitat”, ca). 11). A les 19 h, a la sala d’actes del taula rodona amb Jordi Pigem, Je- Museu de Zoologia. sús Mosterín i Jaume Bertranpetit. Per als més petits Visites comentades: “El Museu “El Museu Martorell, 125 anys de Martorell, 125 anys de ciències na- ciències naturals (1878-2003)”: du- La diversitat valora els lletjos. Con- turals” (dia 12, a les 12.00, al Mu- rant els seus setanta anys de dedi- tes de fades, feres i tocats de l’ala: seu de Geologia) i “Vine a veure el cació a les ciències de la Terra, narració de contes i rondalles per Museu de Zoologia per dins” (dia aquest museu ha portat a terme Ricard Bonmatí. El 19 de desembre, 14, de 10 a 14 h). nombroses activitats relacionades al Museu de Zoologia. Tallers: “Les abelles de la mel” (dia 13, a les 12 h, al Museu de Zoologia). MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE LA CIUTADELLA museuciencies@mail.bcn.es, www.bcn.es/museuciencies La diversitat valora els lletjos. Contes Museu de Zoologia (MZB): pg. Picasso, s/n, tel.: 93 319 69 12 de fades, feres i tocats de l’ala: narra- Museu de Geologia (MGB): Parc de la Ciutadella, s/n, tel.: 319 66 95 ció de contes i rondalles per Ricard Metro: Línia 1, Arc de Triomf; Línia 4, Jaume I. Autobús: 14, 39, 40, Bonmatí (dia 14, al Museu de Zoolo- 41, 42, 141, B52. Renfe: estació Arc de Triomf gia). ■ 36 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/96 15/11/04 14:21 Página 37 Agenda L’educació ambiental en xarxa LA LLUNA Minvant: el 6 d’octubre a Sisè Fòrum d’Educació. Organitzen: Institut de Ciències de l’Educació de la Univer- les 10.12 (bonança) i el 5 de novembre a les 05.53 sitat Autònoma de Barcelona i Societat Catalana d’Educació Ambiental. 19 i 20 de (ambient fresc). Nova: 14 novembre, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Informació: 93 581 17 08/581 18 64, d’octubre a les 02.48 www.uab.es/ice, www.pangea.org/scea, scea@pangea.org. ■ (pluges) i 12 de novembre a les 14.27 (augment de la temperatura). Creixent: 20 Cursos de jardineria i paisatgisme del Centre de d’octubre a les 21.59 (calma) i 19 de novembre a Formació del Laberint. Programació 2004-05 les 05.50 (fred i pluges). Plena: 28 d’octubre a les 03.07 (baixada de CURSOS PER A AFECCIONATS temperatures) i 26 de novembre a les 20.07 Pràctic bàsic: per aprendre a sembrar (boires). la gespa, tenir-ne cura, plantar arbres i arbustos i podar. Del 13-1-05 al 26- EL SOL 5-05. Dijous, matins, de 10 a 13 h, o L’1 d’octubre, el sol va sortir tardes, de 16 a 19 h; o divendres, ma- a les 05.47 i es va pondre a tins, de 10 a 13 h. les 17.34, i el 31 d’octubre Bàsic de jardineria I: del 7-4-05 al sortirà a les 06.21 i es 9-6-05. Dijous, tardes, de 18 a pondrà a les 16.48. L’1 de 20.30 h, o divendres, matins, de novembre, el sol sortirà a les 10 a 12.30 h. 06.22 i es pondrà a les Pràctic intensiu: del 12-4-05 al 9-6- 16.47, i el 30 de novembre sortirà a les 06.56 i es 05. Dimarts i dijous, tardes, de 18 a pondrà a les 16.23. 20.30 h. zada en jardineria. 16 i 18 de novembre, de 16 a 20 h. PLUJA I TEMPERATURA CURSOS MONOGRÀFICS Poda de l’arbrat: bases del coneixement ac- L’octubre del 2003 es van Poda i manteniment de rosers: dies 18, 20, tual de la biologia arbòria. Establiment de recollir a l’Observatori 25 i 27 de gener (dimarts i dijous), matins, les directrius tècniques de la poda de l’arbrat. Fabra de Barcelona 150,8 l de 10 a 12.30 h. Resolució de casos pràctics. 23 i 25 de d’aigua de pluja per m2, i el Les plantes i el cultiu en terrasses i balcons. novembre, de 16.30 a 20.30 h, i 27 de no- novembre, 14 l. La Identificació i manteniment: dies: 4, 5, 11 i vembre, de 8.30 a 14.30 h. temperatura mitjana en 12 d’abril (dilluns i dimarts). Tardes, de 18 Valoració dels arbres ornamentals segons la aquest observatori va ser, a 20.30 h. Norma Granada: bases per a la valoració l’octubre del 2003, de 15,2ºC, i el novembre, de L’hort ecològic: diferents tècniques de cul- dels arbres ornamentals. Aplicació de la Nor- 12,7ºC. tiu: dies 19, 20, 26 i 27 d’abril (dimarts i di- ma Granada. Càlcul i resolució de casos pràc- mecres), matins, de 10 a 12.30 h. tics. 30 de novembre i 1 de desembre, de 17 JARDINERIA Plagues i malures. Identificació i control a 20 h. A l’octubre comença la amb mètodes biològics, casolans i químics: Pràctic de poda de l’arbrat: aprenentatge de collita i exportació de dies 13, 15, 20 i 22 de juny, matins, de 10 les tècniques de poda. Ús de materials, equips clavells al Maresme. A les a 12.30 h, o tardes, de 18 a 20.30 h. i maquinària. Normes de seguretat. 10 plantacions es descapolla el de desembre, de 16.30 a 20.30 h; 11 i 18 de crisantem per aconseguir CURSOS TÈCNICS ESPECIALITZATS (FINS AL DESEM- desembre, de 8.30 a 14.30 h. flors de dimensions més BRE DEL 2004) grans. Als jardins domèstics, Plagues i malalties dels principals planifolis Centre de Formació del Laberint durant els mesos d’octubre i novembre, se sembren, per ornamentals: curs per a la diagnosi visual de c. Germans Desvalls, s/n, Parc del Laberint florir a l’hivern, violers, les principals plagues i malalties que afecten d’Horta 08035 Barcelona roselles, cascalls dobles, les espècies de planifolis més utilitzades en Tel.: 93 428 25 00 i 639 62 05 18 clavells xinesos, crisantems, els espais verds (Quercus, Populus, Ulmus). fax: 93 428 61 98 sabonera i malva florida, i 26 i 28 d’octubre, 2 i 4 de novembre, de formacio.laberint@mail.bcn.es per a la primavera, llobí 16.30 a 20.30 h. www.bcn.es/parcsijardins variat, rosella de Califòrnia i Manteniment de maquinària de jardineria: Accessos: Rda. de Dalt, sortida 4. Metro: Lí- lobeliàcies. Al novembre recomanacions d’ús i manteniment per op- nia III, estació Mundet. Autobús: 10, 27, comença la collita de timitzar l’efectivitat de la maquinària utilit- 60, 73, 76 i 85. crisantems i s’incrementa la de clavells. BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 37 11 BCN verda /MOLT CAMP/96 15/11/04 14:21 Página 38 D I R E C T O R I V E R D ADOBS I FERTILITZANTS CENDRERS DE PLATJA REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONS FARMAGRÍCOLA T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental) J. PIGUILLEM Grup F. Sánchez, S. L. Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 276 Ignasi Iglésias, 108-110 08190 Sant Cugat del Vallès 08820 El Prat de Llobregat tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52 tel. i fax: 93 370 29 80 Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n a. e.: farmapigui@terra.es Finca Can Carreras 08191 Rubí tel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84 a. e.: planta@tma.es ARTS GRÀFIQUES web: www.tma.es VIVERISTES Centre de Jardineria Sils, S. A. FITOSANITARIS SERVEIS DE JARDINERIA, Cruïlla N-ll/Ctra. Vidreres OBRA PÚBLICA Ap. de Correus 26 17410 Sils ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. L.) tel.: 972 87 52 52, fax: 972 87 51 62 Mas d’en Sol, s/n a. e.: info@jardineriasils.com Ctra. N-ll, km 751,2 web: www.jardineriasils.com 17705 Pont de Molins tel.: 972 52 91 36, Vivers Massaneda, SAT 950 fax: 972 52 91 11 Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 137 Ctra. de Navarcles, km 4,8 Pol. Ind. Riu d’Or a. e.: viveros@acycsa.es 17430 Santa Coloma de Farners tel. i fax: 93 827 23 07 web: www.acycsa.es 08251 Santpedor tel.: 972 84 08 55, fax: 972 84 09 16 a. e.: agricola@caixamanresa.com a. e.: massaneda@infonegocio.com Arts gràfiques, edicions i produccions S.A.L. La Plana, 8 08032 Barcelona tel.: 93 357 00 50 - 357 06 04 CLD, Neteja i Gestió fax: 93 357 02 66 Ambiental a. e.: eltinter@eltinter.com Gran Via de Carles lll, web: www.eltinter.com 98, 3a. planta 08028 Barcelona tel.: 93 330 85 18/19, AUTOMOCIÓ fax: 93 330 85 23 Productor d’Hedera sp. Vespa Balart Barcelona Administració: Tarragona, 18 tel.: 938 444 105, fax: 938 444 107 Còrsega, 201 a. e.: info@grupcld.com Comercial Química Massó, S. A. web: www.grupcld.com Viver: La Pineda, tel i fax: 938 713 588 08036 Barcelona Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelona a. e.: vivbell@vivbell.com tel.: 902 40 49 09 tel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02 Apartat de Correus 206 08440 Cardedeu a. e.: jcamps@com.es fax: 93 419 37 10 web: www.vespabarcelona.com CESPA a. e.: vespabarcelona@vespabarcelona.com LLAVORS Polígon Industrial Zona Franca, Neoplant, S. L. carrer B, 16-22 DIRECTORI VERD Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de Mar 08040 Barcelona EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES DE JARDINERIA tel.: 90215 22 94, tel.: 93 413 65 95, fax: 93 750 00 08 fax: 93 413 65 97 Barcelona Verda ha Aubert, S. A. a. e.: neocom@ sefes.es a. e.: marti-bcn@cespa.es ampliat l’extensió i els Av. Barcelona, 63 web: www.neoplant.es continguts del seu 08970 Sant Joan Despí Azahar, Jardinería y Riegos Directori Verd. tel.: 93 477 03 30, MOBILIARI URBÀ Rambla Ribatallada, 6, 4t. 4a. fax: 93 477 24 38 L’objectiu és oferir, tant 08190 Sant Cugat del Vallès Sant Ferran, 86 als professionals com als tel: 629 25 42 32 08940 Cornellà de Llobregat a. e.: barna.azahar@ peleline.es aficionats, àmplia tel.: 93 474 35 35, informació sobre les fax: 93 434 37 80 empreses que formen Carders, 4 08003 Barcelona TERRES I SUBSTRATS part dels diversos tel.: 93 319 66 03, Dolors Granés, 32 subsectors de la fax: 93 319 06 66 08440 Cardedeu a. e.: barcelona@aubersa.com jardineria i el tel.: 938 462 437, fax: 938 711 767 a. e.: urbana@santacole.com paisatgisme. Així, totes www.santacole.com les empreses que es vulguin publicitar a les TERRES, SUBSTRATS I COMPLEMENTS Ctra. de Ribes, 103 pàgines del nou PER A LA JARDINERIA 08520 Les Franqueses del BDU-RICHTER Camí de les Ràfoles, s/n Apartat 174 Directori Verd es poden Vallès Jocs infantils diferents 08830 Sant Boi de Llobregat tel.: 93 849 28 22, tel.: 93 246 49 04 tel.: (+34) 93 640 16 08 adreçar a Parcs i Jardins, fax: 93 849 22 67 fax: (+34) 93 640 17 02 tel.: 93 413 24 70, a. e.: politractor@sefes.es a. e.: bdu@bdu.es a.e.: bures@buressa.com web: www.politractor.com web: www.bdu.es web: http://www.buressa.com fax: 93 413 24 24. 38 BARCELONA VERDA, NÚM. 96 OCTUBRE 2004 interior cubiertas 96 15/11/04 14:29 Página 3 C M Y CM MY CY CMY K OCTUBRE 2004 96 El projecte Integra és una inciativa conjunta de l'IMEB, l''Agència de Salut Pública i el Consell Municipal de convivència, defensa i protecció dels animals