C M Y CM MY CY CMY K AGOST 2004 95 interior cubiertas 95 21/7/04 11:02 Página 2 S U M A R I EDITORIAL.........................................................3 Les 44 tones de residus de la revetlla de Publicació bimestral Núm. 95 agost del 2004 Sant Joan, una xifra per reflexionar Presidenta Imma Mayol i Beltran NOTÍCIES ..........................................................4 Vicepresidenta Marina Subirats i Martori AGENDA 21 DE BARCELONA............................12 Edita PARCS I JARDINS DE BARCELONA L’Agenda 21 de Barcelona compleix dos INSTITUT MUNICIPAL Tarragona, 173 anys 08014 Barcelona tel.: 93 413 24 00 fax: 93 413 24 24 EL PERSONATGE ............................................14 e-mail: parcsijardins@mail.bcn.es www.bcn.es/parcsijardins Michel Desvigne, paisatgista Director Jordi Campillo VERDA ....................................................16 Coordinació Rosa Garriga Cap de redacció PARCS DE CIUTAT ..........................................20 Maria Rosa Salvadó Una petita talaia damunt del mar Consell de redacció Antonia Barba Teresa Franquesa REPORTATGE .................................................22 M. Alba Fransi Dani García Reptes del verd urbà Antònia Hernández 20 Izaskun Martí Margarita Parés L’OPINIÓ ........................................................25 Coloma Rull A propòsit de la sorra de les platges Consell assessor Direcció Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal: PAISATGISME .................................................26 Joan Andreu Verdaguer Escola Tècnica Superior Una piscina a la Vall de Bianya d’Arquitectura: Miquel Vidal Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira EDUQUEM PER A LA SOSTENIBILITAT ............28 Diputació de Barcelona: Manuel Canes Escola d’Agricultura de Barcelona Com funciona Barcelona? (UPC): Xavier Fàbregas El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella Gestió, producció editorial i impressió APUNTS DE JARDINERIA ................................30 El Tinter, S.A.L. El gerani, una planta mediterrània (empresa certificada ISO 14001 i EMAS) tel.: 93 357 00 50 Col·laboradors d’aquest número FULLS TÈCNICS .............................................32 Claudio Littardi, Albert Punsola, Joandomènec Ros Sanremo, un jardí de palmeres. Cultiu i gestió Disseny i maquetació Manuel Reyes Assessor lingüístic 30 MOLT CAMP PER CÓRRER .............................34 Marià Pou Nadal Fotografia Dani García, Alonso José Fernández, DIRECTORI VERD .............................................3 Manel Raya Foto portada Dani García Publicitat i patrocinis La portada José Luis Almudí Secretaria i subscripcions Núria Ugena Des del passat 5 de juny, en que fou retorna- Tiratge 10.000 exemplars da al mar sota l'atenta mirada del Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, i de la ter- Barcelona Verda no comparteix necessària- ment les opinions expressades pels autors dels cera tinentad'alcalde de l'Ajuntament de articles publicats en aquesta revista. L Paper reciclat Baa prcoertlaodnaa i presidenta de Parcs i Jardins, Cyclus òfset Imma Mayol, aquesta tortuga babaua (Ca- Torras de 115 i 170 g retta caretta) torna a nedar feliç enles aigües Copyright: Reproducció autoritzada amb de la mediterrània. Una imatge estiuenca i indicació de la font. Se'n sol·licita còpia. ambientalment esperançadora del que s'es- debé en les platges de la ciutat. 2 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 01 BCN verda / SUMARI-EDITO/95 21/7/04 10:55 Página 3 Editorial Les 44 tones de residus de la revetlla de Sant Joan, una xifra per reflexionar Saber conviure és, possiblement, la fita més important a què ha d’aspirar un col·lectiu. Els barcelonins i barcelonines en constitueixen un d’urbà amb recursos suficients perquè si- guin compatibles totes les necessitats i preferències d’ús dels espais públics. Aconseguir-ho és tan senzill com ordenar un lloc i un temps per a cada cosa. Ja fa bastants mesos que l’Ajuntament de Barcelona va ini- ciar una campanya per fomentar el civisme a la ciutat. La bona gestió dels residus i el control del soroll amb la coresponsa- bilitat dels ciutadans i ciutadanes n’han estat els primers ob- jectius. Amb l’arribada de l’estiu els ha tocat el torn als espais públics, i, entre els molts de què disposa Barcelona, als més de 4 quilòmetres de platges del front marítim. A partir del juny són milers les persones que, sobretot els caps de setmana, volen gaudir d’unes platges de qualitat. Això requereix, a més d’uns equips eficients de neteja, la instal·la- ció de diferents serveis que facilitin als banyistes un bon ús d’aquest espai. Entre d’altres, la col·locació de més papereres diferenciades en funció del tipus de residu permetrà reduir el volum de les deixalles i aprofitar-ne una bona part mitjançant el reciclatge. Hi ha, però, un altre aspecte tant o més impor- tant que s’ha de tenir en compte: la necessitat de fer possibles els diferents usos de les platges en funció, per exemple, de les edats i els requeriments dels diferents col·lectius. El 23 de juny, molts ciutadans i ciutadanes van celebrar la revetlla de Sant Joan a les platges de Barcelona. Tenint en compte que aquesta festa s’allarga fins l’endemà al matí i que l’afluència de banyistes comença cap a les 9, calia fer possi- ble que uns i altres gaudissin d’aquest espai. Aquest objectiu es va aconseguir gràcies al dispositiu que va organitzar l’A- juntament de Barcelona, sota la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, i a la gran professionalitat que va demostrar la Guàrdia Urbana quan a dos quarts de 7 del matí va convi- dar a anar-se’n les persones que encara eren a les platges. La majoria de les sis platges del lito- ral barceloní van tornar a estar plenes de banyistes a partir de les 9 del matí. Tot i que l’ajuntament va fer possible que els interessos dels dos grups de persones que van ocupar les platges durant la nit i l’endemà fos- sin compatibles, no s’han d’oblidar les tones de deixalles que es van recollir durant la revetlla. Al llarg de la nit de Sant Joan, només de les pa- pereres se’n van treure 16 tones, i la quantitat final va ser de 44, una xifra important, que no ens ha de deixar indiferents i que ens hauria de fer reflexionar si volem que Barcelona sigui una ciutat respectuosa amb el medi ambient. ■ Jordi Campillo director gerent de Parcs i Jardins BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 3 02 BCN verda /NOTICIES/95 21/7/04 10:55 Página 4 N O T Í C I E S Reduir els residus, un gran objectiu per a les platges de Barcelona Tot i el bon clima de Barcelona, el seu litoral és, ara per ara, poc utilitzat fora de la temporada de banys. Aquest ús estacional va acompanyat d’una elevada generació de residus. Per aconseguir que les platges de Barcelona excel·leixin per la seva netedat, Parcs i Jardins ha iniciat una sèrie d’actuacions en el marc de l’Agenda 21 destinades a reduir els residus, fomentar la reutilització i el reciclatge i progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació ambiental i la comunicació, d’acord amb el Pla per a la Promoció del Civisme impulsat per l’ajuntament. Uns objectius als quals s’ha d’afegir la voluntat de convertir el litoral barceloní en un espai de gaudi durant tot l’any. Facilitar la sepa- repartiran cendrers de plàstic. D’altra banda, ració de residus l’ajuntament ha encarregat a la Universitat als usuaris de les Autònoma de Barcelona una auditoria general platges de Barcelona dels residus deixats a les papereres i els conte- ha estat una de les pri- nidors del litoral que es farà durant la tempo- meres mesures del rada alta d’aquest any per conèixer l’origen, el programa de reduc- tipus i les quantitats de residus i poder aplicar ció de residus iniciat les mesures de gestió que calguin. aquest estiu. De les 330 papereres que CIVISME s’han instal·lat a les El tercer bloc temàtic del Pla per a la Promo- platges, 80 tenen la ció del Civisme, després dels de neteja i soroll, tapa de color groc i es- està dedicat als espais de convivència: els parcs tan destinades a la re- i les platges. Per a aquest estiu, l’Ajuntament collida d’envasos lleu- de Barcelona ha preparat una sèrie d’accions gers (llaunes, ampolles específiques al litoral de la ciutat. Així, la cam- de plàstic i de vidre, panya de civisme que està fent de manera glo- tubs de bronzejador, bal incidirà en la necessitat de mantenir les plat- etc.). La resta són per ges netes i lliures de residu amb anuncis en els a la brossa indiferen- mitjans de comunicació i adhesius amb els mis- ciada. D’aquesta ma- satges de la campanya en les concessions i els nera, una part molt autobusos. Promotors important dels residus que es generen a les La campanya es complementarà amb l’edi- platges podran ser reciclats. Els serveis de ne- ció de la tercera guia pràctica del civisme als mediambientals teja que fan la recollida dipositen els residus espais de convivència, la representació de pe- atendran als indiferenciats en bosses grises, i els envasos, en ces teatrals de petit format per difondre el mis- bosses transparents, i traslladen cada fracció a satge de reduir els residus i mantenir les plat- usuaris de les la corresponent planta de tractament. ges netes, (els caps de setmana de juliol i agost platges, i els També s’ha establert la separació de residus de 12 a 14 h i de 17 a 19 h) la instal·lació so- en dues fraccions als quioscos de begudes, d’a- bre la sorra de les platges de tres muntatges ex- informaran sobre cord amb la clàusula que s’ha incorporat en els positius que mostren d’un cop d’ull els anys els aspectes plecs d’adjudicació de les noves concessions. El que calen perquè desapareguin els residus que Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient farà, habitualment es deixen a les platges i l’edició, ambientals i la així mateix, una experiència pilot de separació a la tardor, d’una guia d’educació ambiental reducció de en destí de la brossa dipositada a les papereres sobre la importància del litoral i la seva dinà- residus del Passeig Marítim. Pel que fa a les puntes de mica natural. cigarret, durant tota la temporada de banys es Aquest estiu també s’ha reforçat la infor- 4 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 02 BCN verda /NOTICIES/95 21/7/04 10:55 Página 5 mació i atenció al públic amb dotze promo- tors mediambientals que durant tota la jor- nada al llarg de la temporada de bany aten- Una part molt dran els usuaris i els informaran sobre els diferents aspectes relacionats amb el medi important dels ambient i la reducció de residus, així com els residus que es equipaments i serveis de les platges. Aquests promotors seran els encarregats de repartir generen a les els cendrers i els fullets informatius. També platges podran està previst fer un recompte dels usuaris to- tals de les platges de Barcelona, que anirà ser reciclats acompanyat d’una enquesta a la platja per sa- ber el perfil dels usuaris de cadascuna de les platges, la seva procedència i el seu grau de satisfacció o les seves queixes. ■ El 23, revetlla; el 24, banys Aquest any, per fer compatibles els diferents usos que els ciutadans i ciutadanes fan de les platges de Barcelona entre la nit del 23 i el matí del 24 de juny, l’Ajuntament de Barcelo- na ha organitzat un dispositiu que ha fet possible celebrar la tradicional revetlla i, l’en- demà al matí, tenir les platges a punt per rebre els banyistes. El balanç ha estat extra- ordinàriament positiu, fet que posa de manifest que hi ha un espai i un temps per a cada activitat sense que això impliqui conflictes entre els diferents usuaris o incidents remar- cables en el moment de fer el canvi d’usos. Així, a dos quarts de 7 del matí del dia de Sant Joan van començar a treballar els ser- veis especials de neteja, amb un centre d’operacions situat a la mateixa platja, que va co- ordinar les feines des de les 3 de la tarda del dia 23 fins a la mateixa hora del dia 24. Per facilitar un bon ús de l’espai, als locals de les platges es van instal·lar 180 papereres su- plementàries de cartró, que van permetre augmentar la capacitat de les més de 300 pa- pereres que hi ha a les platges de la ciutat. A partir de les 12 de la nit del dia 23 es va po- sar en funcionament un servei de buidat ininterromput de papereres, tant de les platges com del Passeig Marítim. Pel que fa als vàters públics, els 51 que hi ha a les platges es van mantenir oberts i amb un servei ininterromput de neteja. Aquest servei es va incrementar amb 56 vàters químics. El matí del dia 24, la neteja mecànica de la sorra va començar de manera simultània des de Barceloneta Llevant en direcció a Sant Sebastià i des de la Nova Icària cap a la Nova Mar Bella. Pel que fa al barri de la Barceloneta, un equip de neteja va rentar els carrers a partir de les 6 del matí. Aquest dispositiu es- pecial de neteja va estar format per 68 ope- raris, 23 vehicles i maquinària. En el conjunt de la ciutat, els serveis de neteja també es van reforçar amb 100 operaris més repartits en diferents torns i districtes, amb camions per portar les restes de les fogueres, pales carre- gadores, equips de reg de pressió, equips d’escombrada mecànica i manual i equips polivalents per retirar les restes de les festes que es van celebrar a la via pública. A més dels serveis de neteja, van participar en aquest dispositiu municipal per a la revetlla de Sant Joan la Guàrdia Urbana i els Bom- bers de Barcelona, la Creu Roja i Parcs i Jar- dins. BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 5 02 BCN verda /NOTICIES/95 21/7/04 10:55 Página 6 N O T Í C I E S Clàssica als Parcs, amb els joves intèrprets Els dijous, divendres i dissabtes del ju- Parcs Zonazul (guitarra, percussió i flauta), liol passat, cinc espais verds de Barce- Albert Rodríguez i Mar Serra (violí i piano) lona (Jardins de la Tamarita, Turó Park, i el Duo Gazner (piano i saxo). Pel que fa a Jardins de Ca n’Altimira, Parc de Diagonal les peces interpretades, van incloure obres Mar i Glorieta del Parc de la Ciutadella) van de compositors tan importants com Mozart, posar a l’abast de tothom un cicle de músi- Falla, Brahms, Granados, Schubert, Gerhard ca clàssica que ja s’ha convertit en una tra- o Haendel. dició en l’oferta cultural de l’estiu a la ciutat. Ja fa nou anys que Parcs i Jardins orga- El 30 de juny se’n va fer la presentació, als nitza aquest cicle a l’aire lliure, protagonit- Jardins de Ca n’Altimira, amb l’actuació zat per joves intèrprets de música clàssica d’Aleix Viadé i Joan Ignasi Vilà, alumnes de que durant tot el juliol fan més agradables l’Estudi de Música Àngel Solé, que van in- les nits estivals amb concerts de petit for- terpretar peces pròpies al piano, acompan- mat. Els escenaris han estat triats per la seva yats dels joves intèrprets seleccionats en el bellesa, perquè la música s’integri amb la cicle d’aquest any. Pel natura, amb la serenor de la vegetació i amb que fa als concerts, el detall arquitectònic dels parcs històrics. van començar l’1 de Pel que fa a l’edició del 2004, és la quarta juliol, al Turó Park i del cicle en què s’han incorporat joves intèr- al Jardí de la Tamari- prets de fins a 27 anys. Com en les anteriors ta, amb l’actuació del ocasions, els participants van presentar en Trio Violoncel (vio- una convocatòria pública les seves propos- loncel, soprano i gui- tes, que van ser avaluades per un jurat for- tarra) i el Duo Helma mat per membres de l’Auditori, el Conser- (flauta travessera i vatori Superior de Música i el Gran Teatre guitarra), respectiva- del Liceu. Clàssica als Parcs 2004 ha comp- ment. També han ac- tat amb el patrocini de Bancaja i amb la tuat en aquesta nova col·laboració d’Adagio, S. A., el diari Avui edició de Clàssica als i COM Ràdio. ■ JULIVERT MEU Quart minvant i quart creixent per Joma 6 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 02 BCN verda /NOTICIES/95 21/7/04 10:55 Página 7 Els dies 17 i 18 de maig, l’entitat de certificació Applus va fer l’auditoria de renovació del Sistema de Gestió Ambiental ISO 14001 que l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona té implantat per als processos de gestió i manteniment de les zones verdes públiques i l’arbrat viari de la ciutat. La conclusió d’aquest procés ha permès confirmar la implantació del SGMA en l’organització, i, per tant, el dictamen de renovació de la certificació ISO 14001 ha estat positiu. Això implica el reconeixement per part d’una entitat externa i independent de la validesa, les bones pràctiques i el compromís de l’Institut en una gestió respectuosa amb el medi ambient. D’altra banda, el 19 de maig també es va fer l’auditoria de revisió de la ISO 14001 que Parcs i Jardins va implantar l’estiu passat a les platges de Barcelona. POL ÍTICA MEDIAMBIENTAL PARCS i JARDINS DE BARCELONA, INSTITUT MUNICIPAL La direcció de l’Institut es marca com un dels seus ob- sideracions es tindran en compte en la selecció de jectius estratègics la protecció del medi ambient i im- subministradors i subcontractistes, sempre que les se- plica totes les activitats de l’organització i cadascun dels ves activitats puguin incidir en el comportament me- seus integrants en la consecució d’aquest objectiu. diambiental de l’Institut. Per portar a terme aquests principis, la direcció de • Revisar periòdicament el Sistema de Gestió Medi- Parcs i Jardins es compromet a: ambiental i establir objectius i fites, amb els seus me- canismes de seguiment, de manera que es garanteixi • Fer una difusió activa de la política mediambiental el procés de millora contínua en el comportament entre tot el personal de l’organització, empreses sub- mediambiental. contractades i altres parts interessades. • Establir els canals necessaris per garantir la comuni- • Complir la legislació vigent en matèria mediambien- cació, sensibilització i formació en matèria medi- tal en el desenvolupament de les diferents activitats, ambiental del personal de l’Institut. i atendre, després d’un procés d’avaluació, l’opinió • Elaborar i exposar públicament una memòria anual de les parts interessades alienes a l’organització (au- en què es recullin les activitats mediambientals fetes toritats locals, autonòmiques i estatals, comunitats per l’Institut. de veïns, etc.). • Avaluar per endavant les repercussions potencials so- • Optimitzar, sempre que sigui tecnològicament possi- bre el medi ambient de les noves activitats, produc- ble, el consum de matèries primeres, el reciclatge de tes i processos, i adoptar mesures preventives de pro- materials i el tractament adequat dels residus. tecció ambiental. • Fer un ús eficaç i eficient dels recursos naturals en el • Potenciar les plantacions amb espècies autòctones, desenvolupament de les activitats i serveis. fer servir productes ecològics o no contaminants en • Incloure consideracions ambientals en les decisions els tractaments fitosanitaris i utilitzar aigua del subsòl de compra i contractació. Igualment, aquestes con- per al reg en els parcs on sigui possible. BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 7 02 BCN verda /NOTICIES/95 21/7/04 10:55 Página 8 N O T Í C I E S Gràcia fa compost al parc L’11 i el 18 de juny passat, a les places Joanic i Gal·la Placídia, respectiva- ment, es van celebrar actes organit- zats pel Districte de Gràcia i Parcs i Jardins amb l’objectiu de fomentar la participació ciutadana en la campanya Fem compost al parc, iniciada ja fa cinc anys. Aquestes són dues de les zones verdes de Barcelona que tenen unitats de compostatge on es recicla la matèria orgànica procedent de la fracció orgànica de residus domèstics de les famí- lies que participen en la campanya. Durant els actes, vinculats a l’Agenda 21 de Gràcia En la festa, hi van i al Pla per a la Promoció del Civisme, es va participar molts nens i obsequiar els assistents amb plantes i com- nenes post, que van ser repartits amb l’ajuda de que disposen d’aquests compostadors, que membres de Voluntaris pel Civisme. Ac- permeten reciclar la matèria orgànica en ori- tualment hi ha 17 espais verds de la ciutat gen. ■ FestaGat al Parc Güell Cloenda de l’Agenda 21 Escolar 2003-04 El recinte del Fòrum 2004 i la Casa de Convalescència van ser els escenaris, els dies 4 i 8 de juny, dels actes de clo- enda de l’Agenda 21 Escolar 2003-04. Aquesta quarta edició de l’A21E de Barce- lona ha comptat amb la participació de 114 centres i s’hi han presentat 129 projectes. ■ El dia 13 de juny, a la pl. de la Natura del Parc Güell, prop d’un miler de persones van participar en la primera FestaGat, orga- nitzada per Progat BCN amb la col·laboració de Parcs i Jardins. El motiu de la festa va ser celebrar que la ciutat s’ha enriquit fomen- tant la convivència amb els gats urbans, que s’ha aconseguit canalitzant la seva integració en colònies i eliminant els conflictes que la falta de gestió ocasionava als ciutadans i ciutadanes. Des del 1998, Progat BCN treballa per aconseguir integrar les colònies de gats en l’entorn urbà amb l’aplicació de programes de control i gestió. Al llarg d’aquests anys ha propiciat la creació d’un espai de participació social a favor de la bona gestió d’aquestes colònies i de la convivència entre els partidaris i els detractors de la presència de gats a la ciutat. La col·laboració en- tre Progat BCN, l’ajuntament de la ciutat (Agència de Salut Pública, Consell Municipal de Defensa i Protecció dels Animals) i la Diputació de Barcelona ha fet possible que, avui, Barcelona tingui colònies con- Imma Mayol i Marina Subirats durant l’acte de trolades de gats al Parc de la Ciutadella i al Parc Güell. ■ cloenda de l’A21E al Fòrum 2004 8 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 02 BCN verda /NOTICIES/95 21/7/04 10:55 Página 9 Neixen els primers falcons barcelonins Des que, l’any 1999, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar el programa de reintroducció del falcó pelegrí (Falco peregrinus), una de les millors notícies ha estat, sens dubte, que, aquest any, dues parelles han criat per primer cop en aquest terme municipal. Això significa la consecució dels objectius del projecte de reintroducció, gràcies a l’adaptació que els falcons demostren mitjançant la seva reproducció natural. Un primer pas en aquest camí va ser la questa manera es volia avançar en la formació, a partir del 2001, de pa- revalorització del patrimoni natural relles estables a diversos punts de la de la ciutat mitjançant l’increment de ciutat. L’any 2003, en una de les xemeneies la biodiversitat urbana. de la central tèrmica del Besòs, ja hi va criar Es van alliberar quinze falcons amb la tèc- una parella, el mascle de la qual era un dels nica anomenada hacking, que consisteix a exemplars alliberats el 1999. Aquest any, els habituar els exemplars encara petits a un in- Falcó pelegrí femella falcons han tornat a criar, en aquesta oca- dret determinat; quan ja poden volar, ac- sió per partida doble i al terme municipal tuen com si haguessin nascut al lloc on han de Barcelona: una parella, al penya-segat de estat alliberats i s’estableixen al territori La cria en Montjuïc, fet que posa en relleu la im- (més els mascles que no pas les femelles). portància biològica de l’indret, i una altra, Un falcó establert en un territori en pot llibertat de dues a Diagonal Mar. En el primer cas, el mas- atreure un altre que hi estigui de pas i for- parelles cle és un exemplar alliberat el 2001 i la fe- mar-hi parella, o bé formar-ne amb un d’a- mella és silvestre, i, en el segon cas, els dos lliberat. Aquesta operació es va repetir cada significa la membres de la parella són exemplars alli- any entre el 2000 i el 2003. consecució dels berats: el mascle, el 2002, i la femella, el 2001. EL PENYA-SEGAT DE MONTJUÏC objectius del El penya-segat marítim de Montjuïc, conegut projecte de EL FALCÓ PELEGRÍ també com el Morrot, és un espai natural d’alt És un ocell rapinyaire que s’alimenta ex- valor ecològic a Barcelona. Té una de les colò- reintroducció clusivament de les aus que captura al vol. nies de xoriguer comú (Falco tinnunculus) més del falcó a Fa entre 34 i 50 cm de longitud i entre 80 importants d’Europa i hi habiten també altres Barcelona i 120 cm d’envergadura, pesa de 550 a espècies faunístiques que són d’interès, espe- 1.500 g, i els mascles són un terç més petits cialment pel context urbà on es troben. L’a- que les femelles. Cria entre febrer i març, i, juntament està treballant en la protecció d’a- Anellament de falcons a com la resta de falcònids, no construeix niu. quest penya-segat amb l’objectiu de preservar la torre de Macosa amb S’adapta a una gran varietat d’ambients, des l’avifauna que hi habita i els hàbitats necessa- la col·laboració del Cos dels tròpics fins als deserts i des del nivell ris per a la seva subsistència. ■ de Bombers de Barcelona del mar fins als 4.000 m d’altitud. Aquesta gran capacitat d’adaptació ha permès l’a- parició de fins a 19 subespècies diferents. La que ocupa la conca mediterrània és Fal- co peregrinus brookei. LA REINTRODUCCIÓ El programa de reintroducció del falcó pe- legrí, començat fa cinc anys i dut a terme per Thalassia Estudis Ambientals, ha estat una iniciativa pionera en molts aspectes i té un objectiu bàsic: recuperar la població de falcó que hi havia hagut a Barcelona fins al 1973, amb una última parella que nidifica- va a l’església de Santa Maria del Mar. D’a- BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 9 02 BCN verda /NOTICIES/95 21/7/04 10:55 Página 10 N O T Í C I E S Nous pagesos als horts de Can Mestres El juny passat, Parcs i Jardins va Els horts urbans són una iniciati- fer les noves adjudicacions de les va d’integració i col·laboració dels 64 parcel·les que hi ha als horts ciutadans en activitats ambientals i de Can Mestres mitjançant un con- d’acostament a la natura que Parcs tracte amb persones jubilades del dis- i Jardins va engegar l’any 1998 a tricte que els permet cultivar-hi pro- Can Mestres. Aquests horts generen permès enriquir l’oferta didàctica. ductes hortícoles. El contracte té una un teixit de relacions que pot servir Barcelona té actualment horts ur- durada de sis mesos, prorrogables fins de base per a altres iniciatives d’in- bans familiars a Gràcia (Hort de l’A- a cinc anys, i els avis i àvies han de se- terès públic. Alhora, es crea un nou vi, per iniciativa del districte, amb guir un model d’agricultura biològica, espai verd públic, on el factor estè- 19 parcel·les, i Horts d’en Turull, que exclou del conreu els productes tic l’aporten el conreu ordenat de amb 14 més), Sants-Montjuïc (Can químics, i comprometre’s a observar les hortalisses i els elements orna- Mestres, amb 64 parcel·les), Horta- un reglament que regula l’explotació mentals dels espais adjacents, que el Guinardó (Font del Bacallà-Can So- de la parcel·la: no ultrapassar-ne els lí- fan adequat per visitar-lo i gaudir ler, amb 35 parcel·les) i Sant Andreu mits, no instal·lar-hi elements aliens i dels elements i valors del món ru- (Parc de la Trinitat, amb 32 par- no vendre els productes obtinguts. La ral. La incorporació a Can Mestres cel·les, en col·laboració amb el dis- gestió de l’espai és conjunta entre les d’animals de granja (coloms, ànecs, tricte). La tardor vinent està previst persones jubilades i Parcs i Jardins, i oques, gallines i abelles), amb ins- que hi hagi al voltant de 20 par- tan oberta com ho permet el regla- tal·lacions i manteniment també a cel·les més a Can Cadena, al dis- ment. càrrec dels jubilats i jubilades, ha tricte de Sant Martí. ■ L’ECOSEMÀFOR ••• ESTALVIAR AIGUA ÉS FÀCIL LA MAR DE NET PROTECCIÓ DE LES AUS L’ús d’aixetes limitadores de cabal Així és com queda el mar un cop Fecsa-Endesa i la Diputació de podria reduir el consum domèstic hi han passat els submarinistes del Barcelona han renovat fins al 2006 d’aigua a Barcelona en un 8%. Això Club d’Immersió Biologia (CIB), el conveni subscrit el 2000 amb és el que es desprèn de l’experiència amb seu a la Facultat de Biologia. l’objectiu d’aplicar mesures anti- pilot iniciada el juliol del 2003 als Aquest club, capdavanter en el electrocució per a les aus a les lí- districtes de Sarrià-Sant Gervasi i món del busseig i la protecció del nies elèctriques de la província de Nou Barris, que són, respectivament, medi ambient, impulsa el Projecte Barcelona. En aquesta nova etapa els de major i menor consum d’aigua Fons Marins, que vol preservar la de l’acord s’intensificaran les ac- a la ciutat. Aquesta campanya, feta qualitat del medi ambient marí a cions per minimitzar el risc d’e- per Ecologistes en Acció i patrocina- les costes catalanes i fomentar l’in- lectrocució al Parc Natural de Sant da per l’administració, ha consistit en terès per conservar-ne la riquesa Llorenç del Munt i a les àrees de la instal·lació gratuïta d’aixetes d’es- biològica amb accions com la ne- connexió amb el Parc Natural del talvi d’aigua en dues mil cases, i tam- teja de platges i cales amb l’ajuda Montseny, sobretot a les zones bé s’ha dut a terme a Torredembarra de submarinistes. amb espècies més sensibles, com i a Santa Perpètua de Mogoda. l’àliga perdiguera. 10 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 02 BCN verda /NOTICIES/95 21/7/04 10:55 Página 11 Lliurament dels premis Amigos del Botánico El Parc del Laberint d’Horta va ser guardonat el 1994 El 22 de juny passat, al Pavelló Villanueva del Reial Jardí Botànic de Madrid, es va celebrar l’acte de lliurament dels ELS JARDINS PREMIATS diplomes i les plaques d’honor als jardins premiats des de l’any 1982 per la Societat d’Amics del Reial Jardí Botànic, en re- 1982. Pazo de Oca (Pontevedra) coneixement dels seus valors singulars. Lluís Abad va rebre, en 1983. Pazo de Santa Cruz de Rivadulla representació de Parcs i Jardins, el corresponent al Parc del Labe- (La Corunya) rint d’Horta, atorgat l’any 1994. 1984. Jardí Botànic Marimurtra (Blanes) La Societat d’Amics 1985. Santa Clotilde (Lloret de Mar) del Reial Jardí Botànic 1986. Reial Jardí Botànic (Madrid) es va fundar l’any 1987. Romeral de San Marcos (Segòvia) 1981 amb l’objectiu 1988. Palau de Galiana (Toledo) de col·laborar amb el 1989. Carmen de la Fundació Rodríguez Reial Jardí Botànic de Acosta (Granada) Madrid en les fun- 1990. Las Nieves (Toledo) cions científiques, cul- 1991. Las Sirenas (Cadis) turals, educatives, con- 1992. Museu Sorolla (Madrid) servacionistes i recre- 1993. Palau de Viana (Còrdova) atives. Els premis 1994. Laberint d’Horta (Barcelona) Amigo del Botánico 1995. Jardí Botànic (València) s’atorguen a jardins 1996. Cap-roig (Calella de Palafrugell) espanyols que desta- 1997. La Concepción (Màlaga) quen pels seus valors 1998. Casa de los Herruzo (Còrdova) estètics, botànics i 1999. Puente San Miguel (Santander) històrics i també pel 2000. Jardí de Heidi Gildemeister (Pal- seu manteniment o ma) restauració. Els vint-i- 2001. Palau de Moratalla (Còrdova) tres jardins guardo- 2002. El Capricho de la Alameda de nats fins ara són tant Osuna (Madrid) de titularitat pública 2003. Señorío de Bertriz (Navarra) com privada. ■ 2004. Jardí Botànic Atlàntic (Gijón) BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 11 03 BCN verda /A21BCN/95 21/7/04 10:56 Página 12 A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A L’Agenda 21 de Barcelona compleix dos anys El juliol del 2002 es va firmar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Aquest document, que recull els deu objectius de l’Agenda 21 de Barcelona, es va establir de manera col·lectiva, sota el liderat del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat i després d’un procés de participació obert a tota la ciutadania. D’aleshores ençà ha seguit creixent el nombre de firmants del Compromís, i l’aplicació dels seus objectius en els diferents àmbits de la ciutat (administratius, empresarials, sindicals, de serveis i d’associacions veïnals) ja comença a ser una realitat amb l’elaboració dels Plans d’Acció 21. Esmorzar Acció 21 ssumir la coresponsabilitat en la cons- ELS RECURSOS Durant aquests trucció d’una Barcelona més sostenible, A través de la Secretaria de l’Agenda 21, l’in- dos anys s’ha Ad’acord amb els objectius i les línies tercanvi i la formació han estat dos dels eixos d’actuació recollits en el Compromís Ciutadà principals en el procés de desenvolupament de treballat per per la Sostenibilitat-Agenda 21 de Barcelona, l’A21 a la ciutat. Així, l’any 2003 es va editar facilitar i, alhora, treballar-hi activament i fer públiques “Acció 21. Guia metodològica per avançar cap les accions concretes que configuren la contri- a la sostenibilitat de Barcelona”, un instrument l’elaboració de bució de cadascuna de les organitzacions fir- per orientar la realització dels plans d’acció, Plans d’Acció i mants d’aquest document: aquest és el com- que s’ha complementat des de l’octubre de promís que van adoptar, el 9 de juliol de 2002, l’any passat amb el programa FormAcció 21, s’ha creat una en un acte solemne celebrat al Saló de Cent de creat per donar un suport més específic a les xarxa d’actors l’Ajuntament de Barcelona, 120 organitza- entitats i empreses firmants del Compromís cions, que, al cap de dos anys, ja arriben a la Ciutadà per la Sostenibilitat a l’hora d’elabo- que ha afavorit xifra de 205. Durant tot aquest temps, la fei- rar els seus plans d’acció. Les sessions que la relació entre na dels responsables de l’A21 de Barcelona s’ha s’han fet fins ara s’han dedicat a com elaborar centrat, sobretot, a facilitar l’elaboració de un pla d’acció de manera participativa, com els firmants del plans d’acció i en l’establiment d’una xarxa dotar-nos d’indicadors, com fer la nostra ofi- Compromís d’actors que afavoreixi la relació entre els fir- cina més “verda” i com ens poden ajudar els mants del Compromís. Sistemes de Gestió Ambiental, els simuladors interactius de consum, internet i altres eines per al treball en xarxa. COMPROMESOS AMB L’A21 DE BARCELONA D’altra banda, la web de l’Agenda 21 conté Empreses i organitzacions empresarials 56 més recursos de suport, així com un sistema Col·legis, associacions professionals i gremis 20 d’indicadors per poder avaluar les tendències Organitzacions ambientalistes 34 en l’evolució de la sostenibilitat a Barcelona. Organitzacions polítiques 10 Sindicats 3 ACCIÓ 21 I XARXA D’ACTORS Altres organitzacions cíviques i ciutadanes 63 Amb la firma del Compromís es va encetar una Institucions i consorcis 7 nova etapa en el procés d’A21 a Barcelona, Universitats i centres de recerca 12 anomenada Acció 21, que té com a fita elabo- Agenda 21 Escolar (nombre de centres) 148 rar Plans d’Acció que concretin voluntàriament Total firmants del Compromís 353 les iniciatives i els projectes de cada grup o en- titat per contribuir als objectius comuns. 12 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 03 BCN verda /A21BCN/95 21/7/04 10:56 Página 13 Actualment ja han presentat el seu Pla d’Acció dins i entorns immediats o bé mantenir un hort 23 organitzacions firmants. escolar (57 projectes en total); millorar la ges- Un altre aspecte rellevant d’aquesta etapa ha tió dels materials i residus (35 projectes), de estat la creació i l’enfortiment d’una xarxa ciu- l’aigua o de l’energia; adoptar una mobilitat Les escoles han tadana d’actors per la sostenibilitat, que ha més sostenible, o reduir el consum o el soroll. afavorit l’establiment de vincles, l’intercanvi També hi ha 42 projectes que desenvolupen estat un dels d’experiències i l’elaboració de projectes en co- tres o més temes alhora. col·lectius que operació entre les associacions, els organismes s’han implicat i les institucions firmants del Compromís. En PREMIAR LA BONA FEINA la I Trobada d’Actors 21, que es va fer la pri- L’any 2003 es van convocar per primera ve- d’una manera mavera del 2003, les organitzacions que hi van gada els Premis Acció 21, com un instrument més important participar van presentar les actuacions que con- d’estímul al procés de desenvolupament dels creten el seu compromís i es va iniciar l’elabo- Plans d’Acció. A aquesta primera edició, s’hi en el procés ració d’una base de dades d’ofertes i deman- van presentat 42 iniciatives, que van permetre d’Agenda 21 de des de la xarxa d’actors que ha facilitat la col·la- mesurar la implicació dels diversos sectors de boració entre els firmants de l’A21 de Barce- la ciutat en el treball per la sostenibilitat. La Barcelona lona. Tant les ofertes com les demandes qualitat dels projectes presentats i la diversitat inclouen, entre d’altres, recursos materials i hu- de procedències van ser els aspectes destacats. mans, serveis, informació, assessora- ment tècnic i recerca especialitzada en diferents temes. Pel que fa a difondre els Plans d’Ac- ció elaborats, compartir experiències entre els firmants del Compromís i fo- mentar la reflexió i el debat sobre l’a- plicació col·lectiva de l’Agenda 21 a la ciutat, han estat molt útils els Esmor- zars Acció 21, organitzats pel Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat durant la primavera del 2004 al Reial Cercle Artístic de Barcelona. L’activitat (un es- morzar informal en què els represen- tants de les entitats fan una explicació del seu pla, seguida d’un torn de pre- guntes i comentaris) ha estat oberta a totes les organitzacions firmants del Compromís i ha permès la presentació de nou Plans d’Acció. L’AGENDA 21 ESCOLAR Un fet que, de ben segur, es repetirà en l’edi- Acte de firma del Les escoles han estat un dels col·lectius que ció 2004 d’aquests premis i que, juntament Compromís, el 2001 s’han implicat d’una manera més important en amb la creixent incorporació de firmants al el procés d’Agenda 21 de Barcelona, mitjançant Compromís, l’elaboració de nous Plans d’Ac- l’elaboració d’Agendes 21 Escolars. Si, en el ció i el treball que s’està fent als centres edu- Han presentat curs 2001-02, 69 centres públics, privats i pri- catius que s’han sumat a l’Agenda 21 Escolar, vats concertats, amb representació de tots els posa de manifest l’avenç progressiu de Barce- el seu Pla cicles formatius, van presentar 72 projectes lona cap a la sostenibilitat. ■ d’Acció 23 d’A21E, en l’actual curs acadèmic, el nombre d’escoles ja arriba a les 148, i a 162 el de pro- Maria Rosa Salvadó organitzacions jectes presentats. firmants del Quant als projectes, les escoles centren els SECRETARIA TÈCNICA DE L’AGENDA 21 seus esforços en diferents temes relacionats DE BARCELONA: Compromís amb la sostenibilitat, per aprofundir successi- Nil Fabra, 20 08012 Barcelona Ciutadà per la vament en diversos aspectes. Així, aquest curs tel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, trobem un bon nombre de centres que es pro- Sostenibilitat a. e.: agenda21@mail.bcn.es posen treballar en la millora dels seus patis, jar- www.bcn.es/agenda21 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 13 04 BCN verda /PERSONATGE/95 21/7/04 10:54 Página 14 E L P E R S O N A T G E Michel Desvigne, paisatgista “Molts paisatgistes s’han perdut en un excés de disseny” Michel Desvigne és arquitecte paisatgista graduat per la Facultat de Ciències Naturals de Lió i per l’Escola Nacional Superior del Paisatge de Versalles. Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb els noms més destacats de l’arquitectura mundial, com Norman Foster, Herzog i De Meuron, Jean Nouvel, Renzo Piano o Richard Rogers. L’any 2000 va rebre la medalla de l’Acadèmia Francesa d’Arquitectura. Ha fundat, amb la seva col·lega Christine Dalnoky, l’estudi Desvigne & Dalnoky, amb què ha dut a terme nombrosos projectes, entre els quals hi ha parcs urbans i infraestructures relacionades amb el tren d’alta velocitat a França. Quina relació estableix un paisatgista amb simes coses. Com a característica comuna, di- un arquitecte? Comparteixen el mateix codi? ria que el seu procés de disseny del projecte és Molt sovint hi ha força diferències, però és jus- molt clar. Tenen molta consciència dels mitjans tament en aquestes diferències on hi ha l’in- amb què compten a l’hora de concebre aquest terès de la relació. Però cada cas és diferent. Als projecte i també molta capacitat de compartir Estats Units, hi tinc un projecte per a un client el seu projecte amb altres professionals i d’a- privat que disposa d’un terreny molt gran i que propiar-se elements interessants que aquests ha volgut que fóssim primer els paisatgistes els professionals els puguin aportar. No és casua- que actuéssim a l’indret abans que l’arquitecte litat, doncs, que col·laborin amb els millors en- comenci ni tan sols a pensar què hi construirà. ginyers, tenint en compte la complexitat tèc- Aquest arquitecte, un japonès situat en l’elit de nica d’alguns encàrrecs. I també amb els pai- l’arquitectura mundial, ha acceptat el procedi- satgistes. En aquest sentit, diria que són una ment, però aquest és un cas molt estrany. mica com els nostres mecenes: molts paisat- gistes han fet projectes molt creatius i de qua- Així no seria el més habitual en els encàrrecs litat gràcies a aquests arquitectes, que ens han privats… ajudat a treballar, de vegades, millor que els No, no, de cap manera. Les coses no van així. clients públics. Primer es construeix i després ja s’arreglarà el paisatge, si és que s’arregla. Tot i això, penso Quan hi haurà un star system de paisatgis- que qualsevol persona, per sentit comú, ho veu tes equivalent al dels arquitectes? O, dit d’una “El traçat del a la inversa, i, si té un terreny, s’estima més or- altra manera, quan visualitzarà i identificarà TGV respon ganitzar-lo primer, donar-li forma, i després de- el gran públic la tasca d’aquests professionals? cidir com hi construeix. En els encàrrecs pú- Avui dia, dels paisatgistes, no se’n sap res, però, sovint a pactes blics és més habitual que, un cop es disposa del històricament, han estat molt importants. A polítics, i no a terreny, arquitecte i paisatgista treballin al ma- França, per exemple, Le Nôtre va ser un per- teix temps i de manera coordinada. Així es pot sonatge molt influent, i molt conegut i reco- les millors construir l’edifici en relació amb l’entorn i ajus- negut en el seu temps. I, encara avui, a França, solucions tar-ne bé l’orientació o les obertures per a la tothom pot citar Le Nôtre, però difícilment un tècniques” llum. arquitecte de la mateixa època. El mateix pas- sa a Anglaterra o als Estats Units. Respecte als Què ens en pot dir, dels grans arquitectes actuals, penso que els paisatgistes cada cop te- amb qui vostè ha col·laborat? nen més influència en la transformació del ter- La veritat és que l’atzar de la vida m’ha portat ritori i per aquest motiu aniran sent coneguts, a treballar amb alguns d’ells i puc dir que he però és un procés llarg, i això vindrà més en- tingut sort de fer-ho. Amb Renzo Piano, Nor- davant. Respecte a l’expressió ”star system dels man Foster o Richard Rogers he après moltís- arquitectes”, que, efectivament, s’utilitza, pot 14 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 04 BCN verda /PERSONATGE/95 21/7/04 10:54 Página 15 introduir en la seva valoració el concepte que Les grans ciutats s’han tornat difuses. Mirem són persones mediàtiques, i crec que això té París: una ciutat de 2 milions d’habitants amb una certa connotació negativa, com si digués- 8 milions que hi viuen al voltant. Com ho es- sim que són coneguts, però no realment bons. tructurem, tot això? El paisatgisme nord-ame- En canvi, és tot al contrari: els arquitectes de ricà, que té experiència en aquest tipus de ciu- l’star system són molt millors que els altres, i, tat difusa, hi ha donat solucions des del segle “En el amb el temps, quan aquesta expressió ja no sig- XIX, amb parcs que fan de nexe entre barris, paisatgisme, no nifiqui res, el que quedarà és la seva obra. La fàbriques integrades en el paisatge i una certa hi caben les diferència la marca el fet que un gran arqui- organització dels serveis. Són solucions que en- tecte treballa amb llibertat, transforma la rea- cara podem aprofitar, i funcionen. abstraccions” litat i ens dóna un tros de la seva ànima en cada nova realització. Algunes vegades, espontàniament, a la ma- joria de la gent no li agrada una realització pai- Els projectes poden tenir ànima? satgística-urbanística. És una manca de cultu- Sí, i no s’ha de tenir por d’aquesta paraula. ra col·lectiva o simplement que estem davant Tampoc cal prendre-la com un emblema. El d’un mal projecte? que sí que es constata és que els paisatgistes Sens dubte, estem davant d’un mal projecte. han fet una molt bona feina a Europa en re- El discurs de l’artista incomprès no hi té lloc, tornar el sentit i, si vostè vol, l’ànima del pai- aquí. És possible, de vegades, que no s’enten- satge a moltes zones periurbanes que en els úl- gui un edifici perquè es tracta d’un objecte molt tims anys s’havien fet força malbé. He de dir complex que s’ha de llegir en diversos nivells, també que molts paisatgistes –i això és veritat que no són sempre evidents. Però els paisat- a Espanya i, en part, a França– s’han perdut en gistes actuem en espais més simples, i, si el pro- un excés de disseny. jecte està ben fet, s’ha d’entendre. Però estic convençut que, si un projecte és coherent, la Què li suggereix l’expressió “el retorn del majoria el comprendrà. paisatge”? És una mica confusa, perquè es fa servir sovint I això com es fa? Quin és el secret? com dient que, en qualsevol cas, el paisatge de S’ha de copsar bé el lloc on hem de treballar fa uns anys era millor. Tenim el món actual, en si mateix, i, alhora, el seu context físic i cul- amb els seus fluxos de comunicació i amb mol- tural. Un cop fet això, estem en condicions de ta més gent sobre el territori; no podem pen- posar-hi elements contemporanis de manera sar en un retorn o a tornar a no se sap què. Es que els elements preexistents continuïn sent tracta, simplement, de transformar allò que no familiars per a les persones i que no es tingui està bé en alguna cosa millor. Estic convençut la sensació que hem esborrat del mapa un in- que el després és millor que l’abans. És un prin- dret. Hem d’evitar sempre fer tabula rasa so- cipi no moral, sinó vital. bre el territori. En qualsevol cas, el principi de la nostra professió, la matèria sobre la qual tre- El present i el futur és, per exemple, el TGV. ballem –el paisatge–, ha estat feta per l’home Què passa amb el TGV i el paisatge? i, per tant, no podem fer realitzacions alienes Quan es va fer el tren a tot Europa van deixar a les persones. En l’arranjament de l’espai pú- treballar els enginyers, que van fer bons traçats. blic, en el paisatgisme, no hi caben les abs- El tren no era una qüestió política, sinó que traccions. era el progrés en majúscules. Avui, els traçats són fruit dels pactes polítics. Aleshores, els en- La creativitat encara hi té lloc. ginyers i paisatgistes miren d’adaptar els traçats Evidentment, tampoc podem caure en l’ex- “Mai hem de no a la millor solució possible, sinó a la que trem de fer-ho tot al gust popular i previsible. donar la s’ha acordat segons la correlació de forces en El que volia dir és que, fem el que fem, hem joc. I, de vegades, l’enginyer i el paisatgista pro- d’acabar treballant amb terra, aigua, minerals, sensació que ven, simplement, de fer comprensible i equili- arbres, però fixi’s que amb aquest material po- hem esborrat brada una decisió que per si mateixa ja és ab- dem crear un jardí japonès, Versalles o Central surda. Els polítics haurien d’actuar més ho- Park. Amb uns elements que sempre són els del mapa un nestament per evitar aquesta esquizofrènia. mateixos arribem a obtenir resultats comple- indret” tament diferents. I tot això dependrà, final- L’alta velocitat eixampla la ciutat difusa i la ment, de la nostra cultura. perifèria. Tenen solució les perifèries? Albert Punsola BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 15 05 BCN verda /B VERDA/95 21/7/04 10:57 Página 16 V E R D A PARC DE LA CIUTADELLA k Aquest parc és un dels més visitats de Barcelo- na, no tan sols pels seus jardins, sinó també per- què, entre altres ins- tal·lacions, inclou el Zoològic i nombrosos museus. Com que a l’estiu hi augmenta la presència d’usuaris, s’hi han fet diferents feines de posada a punt, com són la sembra i ressembra dels parterres de gespa que hi ha a la pl. de les Armes i dels parterres de l’entrada de l’av. Marquès de l’Ar- gentera. Aprofitant que s’han buidat i netejat les dues làmines d’aigua i se n’han arreglat els focus, s’han podat els 1.200 m2 de vegetació que hi ha al voltant de la cascada. PASSEIG MARÍTIMh JARDINS DE MERCÈ RODOREDA A les jardineres del tram d’aquest Per posar a punt aquests jardins, s’hi han plantat espècies vivaces (Cerastium passeig situat entre els c. Trelawny i sp), arbustos (Teucrium fruticans) i magraner de jardí (Punica granatum var. Ramon Trias Fargas, s’hi han plan- nana), i plantes aquàtiques –nimfa (Nymphaea alba)–. tat 3.000 Gazania rigens. INTERIORS D’ILLAx Recuperar aquests espais ha estat un dels grans objectius de l’ajun- tament al districte de l’Eixample. Amb la finalitat de millorar-ne el verd, a l’Illa Carlit (Roger de Flor/Diputació), s’hi han plantat ar- bustos i arbres –pitòspors (Pittosporum tobira) i sòfores (Sophora ja- ponica)–; als Jardins Montserrat Roig (Illa Damm, entre Rosselló i Provença) s’han retallat les tanques ve- getals geomètriques, s’ha fet la poda de realçament de l’arbrat i s’han plan- tat heures (Hedera helix), i a l’Illa Paula Montal (Viladomat/Consell de PASSEIG DE GRÀCIAh Cent/Diputació), amb la col·laboració Als parterres situats entre el c. Diputació i del districte, s’hi han plantat arbres i la Diagonal s’ha hagut d’arreglar el verd, fet arbustos –moreres (Morus alba ‘Fruit- malbé a causa del trepig. S’hi ha replantat less’) i pitòspors (Pittosporum tobira)–. Viburnum odoratissimum. JARDINS DE MOSSÈN CINTO VERDAGUERx vPASSEIG JOSEP Els últims treballs de millora i manteniment que s’han fet TARRADELLAS en aquest jardí, dedicat a les bulboses, han consistit en la Per millorar l’estat de reposició en 1.500 m2 de parterres de plantes anuals i vi- la gespa al tram com- vaces procedents del Viver Tres Pins i de recuperació: près entre l’av. de Achillea millefolium, agapant (Agapanthus africanus), As- Sarrià i el c. Urgell ter alpinus, Echinacea purpurea, Dianthus deltoides, Sal- s’han reencebat i res- via nemorosa, Lavandula stoechas, Ageratum houstonia- sembrat els parterres. num, Perovskia atri- plicifolia, Stipa PARC DE JOAN BROSSA tenuissima, Sisy- Les últimes feines de manteniment que s’han fet en rinchium angusti- aquest parc han consistit a millorar l’estètica dels folium, Hemero- parterres d’hidrosembra i a fer noves plantacions, que callis delinghi, han permès completar les que ja s’havien fet amb mo- Dahlia sp. i Can- tiu de la Festa de la Primavera. Les espècies triades na sp. grogues i han estat: Calamagrostis sp., Miscanthus sinensis, Pen- vermelles. nisetum viridescens, Pennisetum setaceum, Imperata sp., Juncus effusus i Salvia farinacea. 16 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 SANTS-MONTJUÏC EIXAMPLE CIUTAT VELLA 05 BCN verda /B VERDA/95 21/7/04 10:57 Página 17 hCARRER ENTENÇA A l’altura del ptge. Cava s’han plantat llorers (Laurus no- bilis) per ornamentar un mur que hi ha al c. Entença. En aquest espai s’ha perfilat el límit del parterres i s’ha fet un pinçat de contenció de l’arbustage en exemplars de Senecio petasitis, pitòspor (Pittosporum tobira), Ligus- trum texanum i Elaeagnus pungens. vJARDINS JAUME VICENS VIVES A la rocalla que ornamenta aquests jardins, s’hi ha plan- tat un grup de lliris blaus (Iris germanica). ROSERAR DE CERVANTES A l’altura de l’av. d’Esplugues i el c. Gran Capità, s’hi ha plantat Cotoneaster dammeri, i, als Jardins del RACC, s’hi ha instal·lat reg per aspersió. vPLAÇA VENTURA GASSOL S’ha condicionat l’estat general de la plaça per adequar-la a l’ús que se’n fa. S’ha re- novat i millorat el sistema de reg au- tomàtic; s’ha plantat una línia de baladres (Nerium oleander) per ornamentar un mur; s’ha millorat el terreny anivellant- lo, esmenant-lo i sembrant-lo amb gram (Cynodon dactylon), i s’han arreglat els camins en mal estat. JARDINS DE MONTEROLS L’antiga zona del pipicà s’ha enjardinat amb Feijoa sellowiana, Cotoneaster fran- chetii i Viburnum odoratisimum. També s’han reencebat els parterres de gespa. CENTRE CÍVIC REIS CATÒLICS k Amb la col·laboració del districte s’ha fet una plantació en jardine- res amb Teucrium fruticans da- vant d’aquest centre i, al darrere, s’hi han plantat baladres (Nerium oleander). BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 17 SARRIÀ - SANT GERVASI LES CORTS 05 BCN verda /B VERDA/95 21/7/04 10:57 Página 18 V E R D A JARDINS DEL MESTRE BALCELLSk Amb l’objectiu d’ornamentar un mur que dóna a aquests jardins, s’hi han plantat enfiladisses –heu- res (Hedera helix) i buguenvíl·lees (Bouganvillea glabra)– i arbres –moreres (Morus alba)– per cre- ar un espai d’ombra. vRAMBLA DEL PRAT Per millorar l’enjardinament del gran garrofer (Ce- ratonia siliqua) que hi ha a la confluència amb l’av. Príncep d’Astúries, s’hi han plantat abèlies (Abelia floribunda). PARC GÜELL A la zona de Sant Salvador s’han esporgat les pal- meres, s’han retallat les tanques arbustives i s’han arrencat les herbes. També s’ha fet una poda de neteja dels arbustos i s’ha eliminat l’arbrat en mal estat. PARC DEL LABERINT D’HORTAk Durant les últimes setmanes de primavera s’han fet fei- nes de millora i posada a punt. S’ha substituït una tan- ca vegetal d’evònim (Evonymus japonicus) per una altra a base de pitòspor (Pittosporum tobira); s’ha sem- brat de gespa la rotonda que hi ha al Pati dels Lliris, on també s’ha dividit la mata d’Ophiopogon japonicus per replantar el parterre ornamentat amb aquesta espècie, i s’han plantat les falles de la tanca de teixos (Taxus bac- cata) que envolta aquest pati. S’han netejat les escultu- res de marbre, els bancs d’obra vista i la font de pedra; s’ha col·locat un nou tub de desguàs a la cascada del pati domèstic; s’han plantat sòfores (Sophora japonica) a la zona de sauló de la plaça, i s’han plantat heures (He- dera helix) per ornamentar un mur, així com Ophiopogon japonicus i Ophiopogon jaburan a la zona de la Nim- fa Egèria, on també s’ha netejat l’estany, s’ha desherbat el parterre d’agapant (Agaphantus africanus) i s’ha po- dat l’heura que envolta l’estàtua de la nimfa. vJARDINS PRÍNCEP DE GIRONA La posada a punt dels jardins que hi ha a la Tra- vessera de Gràcia entre Marina i Lepant ha con- sistit en el desherbat de 12.000 m2 de parterres i la poda de 4.000 unitats d’arbustatge. L’actua- ció s’ha completat amb la plantació d’un arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), la plantació de pitòspors (Pittosporum tobira) a l’àrea per a gos- sos, la reparació de les fustes del paviment i el condicionament del reg i la substitució del pro- gramador. 18 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 HORTA-GUINARDÓ GRÀCIA 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/95 21/7/04 10:58 Página 20 P A R C S D E C I U T A T Fotos dels terrenys abans de la intervenció L’indret conegut com a Turó del ri del Turó del Mar, al nucli urbà de maçoneria que tanca el terreny pel ves- El Parc del Turonet Mar està situat entre l’autopis- Montgat: un des de l’av. del Parc, que sant oest i una xarxa de senders de bosc ta A-19 i la carretera N-II, al és l’entrada principal, i l’altre des del i camins, el més important dels quals terme municipal de Montgat. La in- carrer Buenos Aires, a través d’un con- està flanquejat per fileres d’oliveres des tervenció feta va tenir dos objectius junt d’escales ja existent. A la part més de l’accés principal fins a una zona de principals: d’una banda, urbanitzar de elevada del turó hi ha una construcció mirador amb vistes sobre el casc antic nou els accessos, consolidar els camins en forma de belvedere, amb elements de Montgat i la costa del Maresme. existents i fer possibles nous recorre- extrets de l’arquitectura neomudèjar, Pel que fa a la vegetació, es conserva XARXA DE PARCS METROPOLITANS guts i usos, i, de l’altra, fer un tracta- que, juntament amb una petita bassa, una frondosa zona de bosc on predo- ment de neteja de la vegetació existent, és una de les úniques restes edificades minen els pins i diferents estrats d’ar- implantar al parc noves superfícies de que recorden, en certa manera, l’origen bustos que configuren, fonamental- prat i dotar-lo d’una nova xarxa de sa- de la finca de la qual antigament for- ment, el vessant oest del parc. També nejament, enllumenat, reg i mobiliari. mava part el turó. De l’estat original de s’ha de destacar, a més del grup d’oli- El terreny té dos accessos des del bar- la finca, també en queda un mur de veres ja esmentat, l’existència de di- BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/95 21/7/04 10:58 Página 21 versos exemplars d’eucaliptus de gran que reunien millors condicions pel que cés pavimentat des de l’entrada del port, així com alzines, garrofers i una fa a topografia, vistes, assolellament o parc, i s’ha fet un nou camí que con- DADES TÈCNIQUES palmera situada a la petita esplanada arbrat. Els recorreguts esmentats van necta aquest accés amb la zona de l’es- que corona el turó. acompanyats de fites que permeten cenari a través d’un conjunt d’escales. Arquitecte MMAMB: Carlos Llinàs La recuperació d’aquest espai com a identificar les diferents espècies vege- S’han consolidat els camins de pujada Col·laboradors: Olga Saro, arquitecta parc públic ha comportat actuacions tals que hi ha al turó. El projecte tam- a l’esplanada de la bassa i el belvedere Olga Méliz, arquitecta tècnica encaminades, per una banda, a millo- bé va recollir l’ús que es donava a l’es- –que ha estat rehabilitat– intercalant- Susana Casino, enginiera tècnica agrònoma rar la relació del parc amb els accessos planada que hi ha a l’entrada, destina- hi travesses fetes amb bordons de for- Xavier Oliete, Ernest Compta, Anna Sánchez Patús, estudiants d’arquitectura existents pavimentant-los de nou o fent da a petites actuacions, situant un nou migó. Per afavorir els usos de l’espai Data d’execució: maig 2002 2 nous recorreguts per suavitzar en la escenari adjacent a un dels camins i es- s’ha fet un circuit de jogging aprofi- Superfície total: 8.450 m mesura del que es pugui les rasants, i, calonant la rasant per poder-hi dispo- tant els senders existents i distribuint Cost total: 384.616,72 € per l’altra, a consolidar la zona de bosc sar diverses files de cadires. al seu voltant diferents elements nor- Contractista: Gecoinsa existent i, al mateix temps, establir no- Al mirador que hi ha a la part més malitzats per ajudar a executar els Promotors: Ajuntament de Mongat, Mancomunitat de Municipis ves zones de prat i d’estada als llocs elevada del turó, s’hi arriba per un ac- exercicis. Fotografies: Aleix Bagué ■ BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/95 21/7/04 10:58 Página 22 R E P O R T A T G E Reptes del verd urbà La localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón ha estat la seu del XXXI Congrés Nacional de Parcs i Jardins Públics, celebrat durant la primera setmana de juny. El congrés, organitzat per l’AEPJP (Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics) i l’Ajuntament de Pozuelo de Alarcón, va reunir més de 400 experts sota el lema “Els espais verds en les ciutats del segle XXI”. Les ponències i els debats van fer diverses aportacions al gran repte de com equilibrar les funcions ecològiques i socials en els parcs i jardins. Els arbres viaris són L’elecció de Pozuelo de Alarcón per a la sostenibilitat. Es tractava de veure de qui- importants corredors la celebració del congrés no és fruit na manera s’incorpora la preservació i la biològics de l’atzar. Aquesta ciutat de l’entorn gestió del medi ambient en els plans urba- metropolità de Madrid té 115 m2 de zona nístics dels ajuntaments segons les recoma- L’arquitectura del verda per habitant. Això es tradueix en prop nacions de les grans cimeres ambientals de 1.000 hectàrees de zones verdes, 32 mundials, concretades en les Agendes 21 lo- paisatge parcs urbans, 4 parcs periurbans, 5 zones cals. adquireix una forestals i més de 40 àrees enjardinades. Una Aquest primer bloc va comptar amb po- gran rellevància realitat que els assistents al congrés han tin- nents com l’arquitecta Elena Rocchi, del des- gut ocasió de conèixer i que és també una patx d’aquitectura EMBT, que va parlar del com a disciplina bona mostra de la recuperació de la quali- planejament de les zones verdes a les ciutats que ha d’integrar tat de vida de les ciutats espanyoles a través residencials europees. El desenvolupament del verd urbà en els darrers 25 anys d’ajun- dels espais verds en la planificació urbanísti- aspectes tècnics taments democràtics. ca va ser el tema escollit per Serge Kempe- amb la memòria nees, de l’IBGE (Institut Brussel·lenc per a la URBANISME I SOSTENIBILITAT Gestió del Medi Ambient). Eduardo Rojo, col·lectiva d’un El congrés va agrupar la seva activitat en director del Departament d’Urbanisme de la indret tres cicles de ponències. El primer es va cen- Universitat de Navarra, va triar un tema trar en l’ordenació urbanística orientada a d’abast més ampli, sota el títol “La ciutat BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 21 22 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 SANT MARTÍ SANT ANDREU NOU BARRIS 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/95 21/7/04 10:58 Página 23 P A R C S D E C I U T A T PLANTACIÓ D’ARBRATk Aquestes feines d’enjardinament s’han fet als c. Deià, Escultor Ordó- Una petita talaia damunt del mar ñez i Maladeta amb motiu de la re- modelació d’aquests carrers. S’han plantat arbres de l’amor (Cercis sili- PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALSh quastrum), desmais (Salix babyloni- Amb l’objectiu de prevenir aquest ca) i mèlies (Melia azedarach). També s difícil parlar, en l’àmbit metro- Aquest és el punt de partida de l’encàr- problema durant el temps d’estiu s’han plantat arbustos –pitòspors (Pit- polità, d’espais estrictament na- rec, i també de la preocupació de la po- s’han desbrossat 6.600 m2 de talus- tosporum tobira)– i gespa d’ombra, i turals. El motiu és clar: la limita- blació més directament afectada. Tot- sos al c. de la Cantera i 5.400 m2 s’ha instal·lat reg automàtic per a la Éció territorial, juntament amb la hom tenia clar que calia intervenir en un més al pg. del Bosc. gespa i per degoteig per a l’arbrat. població –i, per tant, l’elevada densitat–, espai que s’estava degradant, però no es fa que, en major o menor mesura, tots volia que perdés aquesta condició “arti- AVINGUDA MERIDIANA els espais metropolitans hagin sofert al- ficial” d’espai natural. Aquest consens va S’ha fet la poda de formació i aclarida de 53 oliveres (Olea europaea) que teracions a causa de la presència huma- ser important, perquè va permetre defi- ornamenten aquesta avinguda, 38 de les quals són a l’altura de l’av. Rio na. Aquestes alteracions no són totes del nir els límits raonables del que significa de Janeiro. mateix ordre ni deriven sempre d’un urbanitzar en un espai públic i del que vol acte humà voluntari. dir accessibilitat i ús en un espai que sem- En el cas del projecte del Parc del Tu- bla natural. vPLAÇA DOCTOR MODREGO ronet, a Montgat, la situació és, en certa Evidentment, el plantejament del pro- La remodelació d’aquesta plaça a conseqüència de la construcció d’un pàrquing ha es- manera, una paradoxa. Tot i ser un espai jecte és, al final, el que valida la suma de tat seguida de feines d’enjardinament, que han consistit en l’aportació de terra i sauló, intervingut per l’home, ja que formava voluntats, unes voluntats que en aquest la sembra de gespa en dos parterres i la plantació d’arbrat: mèlies (Melia azedarach), part d’una finca de grans dimensions que cas –no sempre freqüent–, encara que Grevillea robusta i tipuanes (Tipuana tipu). havia “colonitzat” la zona construint-hi expressades des d’inquietuds diferents, un mirador belvedere en un moment en perseguien un mateix objectiu. PLAÇA FRA JUNÍPER SERRAk què probablement el veritable entorn na- Aquest projecte va ser seleccionat el Els últims treballs de manteniment han tural era la resta, el creixement urbanís- 2003 en l’apartat de grans espais exte- consistit en la plantació d’arbustos –ar- tic posterior ha invertit la seva condició. riors dels Premis FAD, i aquest mateix boços (Arbutus unedo)–, la sembra i re- En aquest cas podríem parlar d’espai na- any va ser finalista del Premi Europeu de encebat de la gespa dels parterres i la tural entès com a relíquia dins d’un con- Paisatge Rosa Barba, en el marc de la ter- poda de neteja i realçament de l’arbrat. tinu urbanitzat. cera Biennal Europea del Paisatge. ■ MILLORA DEL VERD Aquestes feines s’han fet a la pl. Ramon Riera, on s’han plantat 40 margallons (Chamaerops humilis), i als parterres que hi ha a la confluència entre els c. Riera de Sant Andreu i Castellbell, on s’ha plantat Gazania rigens. vCARRER ARAGÓ A la mitjana que hi ha a l’altura de l’av. Meridiana amb Navas de Tolosa, s’hi ha plan- tat una tanca vegetal amb Ligustrum ovalifolium, i, a l’altura d’aquesta avinguda amb el c. Almenara, s’hi han plantat arbustos: Escallonia rubra macrantha, Fatsia japo- nica i romaní (Rosmarinus officinalis). PLAÇA DE L’OCAk Donar més vistositat a aquesta plaça, situada entre els c. València i Enamorats, ha estat l’objectiu de la planta- ció de llorers (Laurus nobilis), pitòspors (Pittosporum to- bira) i Escallonia rubra macrantha. PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES Les últimes feines de manteniment i millora han consis- tit en el desbrossament de 3.000 m2 de talussos, la poda de realçament d’alzines (Quercus ilex) i la retirada de les que estaven en mal estat, la reposició de papereres i la re- paració dels jocs infantils, dels bancs i dels pictogrames. BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 19 20 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/95 21/7/04 10:59 Página 23 verda”. Va fer un repàs de tots els aspectes l’Ajuntament de Salt, de l’aplicació de l’Agenda 21 i va parlar dels va servir per copsar espais verds urbans com a ecosistemes en si la importància del mateixos i de la necessitat de gestionar-hi els mobiliari urbà com a cicles de l’aigua, de reconèixer i respectar el element d’identitat pas de les estacions i de tenir en compte la de les ciutats. topografia i la climatologia en el disseny. En En aquest àmbit es la seva intervenció també va destacar la im- va presentar una po- portància d’elements com els horts urbans i, nència signada col·lec- molt especialment, de la connectivitat entre tivament pel Depar- diferents espais a través dels corredors biolò- tament de Medi gics, que són perfectament possibles a les Ambient de Chiclana ciutats, com s’ha demostrat en el cas de de la Frontera, a Ca- l’“anella verda” de Vitòria, capital on Eduar- dis, que va aportar un do Rojo també treballa com a arquitecte de dels elements clau per l’Oficina del Paisatge Urbà. afrontar amb èxit la interacció societat-natura Barcelona. Jardins Joan en el verd urbà. Aquest element és l’ús dels es- Bossa. El disseny ha LLEURE I RESPECTE pais verds com a recurs per a l’educació am- donat gran importància El segon cicle de ponències es va orientar biental. La finalitat última d’aquest ús es pot al aprofitament de la cap als elements urbans i de lleure a les zo- dividir en el coneixement de la natura i la va- topografia nes verdes. Aquest àmbit de debat va ajudar loració d’aquesta com a bé comú. Es tracta, en a fer baixar el discurs d’un nivell tècnic i definitiva, de provocar una reflexió sobre les teòric cap a un de més concret, que es fa vi- actituds que prenem respecte als espais verds, sible en el dia a dia. Evidentment, la pecu- tant individualment com col·lectivament. liaritat del verd urbà és la seva exposició constant i massiva a l’ús social. NOVES TENDÈNCIES José Antonio Toribio, arquitecte munici- En el cicle final es va passar revista a les dar- pal de l’Ajuntament de Jaén, va parlar so- reres innovacions en el disseny de les zones bre les activitats d’oci per a infants i gent verdes tant a Espanya com a Europa. En En l’àmbit de gran en els parcs públics. Dario Manuetti, aquest bloc va destacar la intervenció del per la seva banda, va exposar el seu punt de doctor Henri Bava, arquitecte paisatgista i l’oci es va vista sobre la sovint tensa convivència en- director de l’agència de projectes urbans Ter. constatar que ja tre cultures juvenils urbanes i zones verdes, El doctor Bava va dir que, quan el paisatge que, tot i la idea dominant respecte a aquest és reconegut i entès, es converteix en una no s’entén com punt, ofereix grans possibilitats d’interac- eina que permet integrar i donar sentit a to- la simple ció en termes positius. Una altra interven- tes les lògiques de la ciutat i, especialment, ocupació del ció especialment interessant, en aquest cas de la seva perifèria. Henri Bava s’ha espe- de Teresa Muñoz, tècnica de jardineria de cialitzat en la seva pràctica professional en temps lliure, realitzacions d’avant- sinó com un guarda que donen su- port a la seva teoria, temps central i com el parc d’unió entre una necessitat Bad Oyenhausen i Löh- ne, a Alema-nya, o el bàsica Parc Cristina Enea, a Sant Sebastià. El cicle es va completar amb les intervencions de Fernando Palao, de l’À- rea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pozuelo de Alarcón, i de Cornelia Barcelona. Parc de Müller, arquitecta paisat- l’Oreneta. Aquest parc gista de l’Institut de forestal connecta la Mecànica Tècnica d’A- ciutat amb la serra de quisgrà, a Alemanya. El Collserola BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 23 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/95 21/7/04 10:59 Página 24 R E P O R T A T G E quest conjunt és el vandalisme, que, com a problema universal, cal afrontar directa- ment en tota la seva extensió i especificitat. L’educació i el voluntariat civil són eines útils en aquesta lluita. Finalment, en els nous dissenys del verd urbà, l’arquitectura del paisatge adquireix una gran rellevància com a disciplina que ha d’integrar aspectes purament tècnics dels pro- jectes amb altres que tinguin més a veure amb la imatge d’un indret en la memòria col·lec- tiva. Per altra banda, es va posar en relleu que el mobiliari urbà ha de proporcionar al ciu- tadà funcionalitat, racionalitat i emotivitat. A fi que tots els elements esmentats en aques- tes conclusions tinguin una coordinació, es va apuntar la conveniència de crear un de- partament de paisatge urbà a cada ciutat, de manera que pugui aportar una visió global. primer va glossar l’estructura de les xarxes verdes de comunicació urbana en el cas de LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Pozuelo i la segona va parlar sobre la im- Tot i ser una trobada d’àmbit espanyol, en portància present i futura de l’art de la jar- aquest trenta-unè congrés va destacar la Es va passar dineria com una arquitectura urbana més. presència de Xile, a través de la ponència “El revista a les Santiago verde del bicentenario”, presenta- LES CONCLUSIONS da per l’arquitecta paisatgista Rosa Guzmán. darreres Una de les idees que es van apuntar com a El 2010, Xile celebra els dos-cents anys d’in- innovacions en conclusió va ser la necessitat de disposar de dependència. Aprofitant aquesta efemèride, el disseny de les criteris generals de gestió dels espais verds, la capital del país s’ha marcat com a objectiu que en cap cas s’han de convertir en coer- disposar de 5.000 hectàrees de noves zones zones verdes ció. Al contrari, els criteris ambientals que verdes a la seva àrea metropolitana, donant tant a Espanya s’han d’aplicar s’han de basar en un profund prioritat als districtes més deprimits, que ac- estudi de cada cas en particular. És impor- tualment tenen grans deficiències en aquest com a Europa tant la convivència entre aquests dos nivells. sentit. En aquest gran marc d’actuació se Pel que fa a l’oci, es va constatar que ja no segueix un mètode de disseny participatiu, s’entén com la simple ocupació del temps en què els paisatgistes dialoguen amb els fu- lliure, sinó com un temps central i una ne- turs usuaris de les zones verdes. cessitat bàsica. Un element dissonant d’a- En un altre àmbit, també de significació in- ternacional, s’ha de recordar que el 2004 ha estat escollit per les Naciones Unides com PREMI PER A GIJÓN l’Any Internacional del Desert i la Deserti- ficació. Aquest fet també va ser motiu de L’AEPJP lliura anualment el Premi Alhambra. És un guardó que debat en el congrés, i s’ha destacat el desen- reconeix la millor tasca feta per les administracions en la plani- volupament i la sostenibilitat de parcs i jar- ficació, creació i gestió dels parcs i jardins públics. Aquest any, dins públics com una contribució més a la el premi ha anat a Astúries, en concret, a la ciutat de Gijón, i va lluita contra la desertificació. ser recollit per Dulce Gallego, regidora delegada de Medi Am- El XXXI Congrés Nacional de Parcs i Jar- bient i Política d’Igualtat de Gijón i presidenta del Jardí Botànic dins Públics va concloure amb un sopar ofert Atlàntic d’aquesta ciutat. La decisió d’atorgar aquest premi a Gi- als congressistes per l’AEPJP, durant el qual jón va ser adoptada, per majoria absoluta, pels més de 400 ex- es va lliurar el Premi Alhambra . Així mateix, perts que van participar en el XXXI Congrés Nacional de Parcs es va recordar als assistents la celebració del i Jardins Públics. L’Ajuntament de Gijón va defensar la seva can- congrés de l’any que ve, que es farà a Alme- didatura amb una presentació de vídeo en què destacava les zo- ria, del 8 al 12 de novembre. En aquest cas nes verdes de la ciutat, el verd en relació amb l’esport i els pro- serà amb el lema “Planta-aigua-paisatge”. ■ jectes de l’Arc Mediambiental i el Jardí Botànic Atlàntic. Albert Punsola 24 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/95 21/7/04 10:59 Página 25 O P I N I Ó A propòsit de la sorra de les platges Si els zoòlegs francesos que, fa un segle, es- un ens estàtic que podem manipular com fem tudiaren la fauna intersticial de les platges amb els parcs i jardins de l’interior: l’onatge i catalanes (els minúsculs i rars animalons, el vent tenen un paper cabdal per mantenir o de grups zoològics estranys, que viuen entre emportar-se la sorra i per permetre-hi la vida els grans de sorra), o els botànics del país que, de fauna microscòpica, que és la nostra millor abans i tot, herboritzaren la flora pròpia de du- aliada a l’hora d’eliminar matèria orgànica, bac- nes i sorrals litorals per conèixer les plantes teris i fongs. que aconsegueixen sobreviure en aquests am- Així mateix, la flora autòctona de les platges bients, àrids, salins i hostils per a la vida vege- és un senyal de la bona salut d’aquestes pel que tal; si aquests naturalistes, dic, tornessin a fer fa a la resta d’organismes que en depenen trò- els mostratges a les mateixes localitats que pros- ficament (insectes, aràcnids, mol·luscs, etc.), pectaren aleshores, s’emportarien una gran sor- fins a acabar amb rèptils, ocells i mamífers, que presa. són els nostres millors aliats contra alguns dels Efectivament, les plantes pròpies de dunes i organismes plaga que tant ens molesten a la sorrals només creixen esponeroses en aquelles platges que, per l’acumulació de deixalles de platja i lluny d’ella. I la vegetació litoral fixa la tota mena (plàstics, fustes, quitrà, estris de pes- sorra, que d’aquesta manera no és arrossega- ca, etc.) o la mala qualitat de les aigües del bany, da pel vent cap a la rereplatja, on sovint causa no són freqüentades pels ciutadans en cerca de enuig i perjudicis econòmics a construccions lleure. A la majoria de les nostres platges, humanes i altres béns. aquestes plantes han d’afegir un altre perill a Un darrer exemple ens farà veure fins a quin Joandomènec Ros la dessecació, la salinització i l’erosió produï- punt no podem demanar que la platja sigui una da pel vent i la sorra: el calcigament que hi fan mera plataforma urbana. En algunes platges catedràtic d’Ecologia els nombrosos visitants. Així, només en punts catalanes on encara resten herbeis saludables de la UB i membre de molt concrets resisteixen clapes de marjals i al- de Posidonia oceanica, l’altina o herba marina l’IEC tra vegetació halòfila. A les espècies al·lòcto- (que, com tota planta superior, perd les fulles, nes, com el bàlsam dels jardiners, en canvi, els que l’onatge esmicola i acumula sovint al lito- va prou bé, i colonitzen aquests espais buits ral), els banyistes es queixen de la “brutícia” fins al punt que algú pot arribar a creure’s que de la sorra, i exigeixen als municipis actuacions es tracta de plantes autòctones. de neteja. Però les platges recobertes de “fu- Pel que fa a la fauna intersticial, la constant llaraca” són la millor prova que els herbeis alimentació artificial de la sorra de les nostres compleixen un paper fonamental al litoral: platges (per reposar la que els temporals s’han protegir-lo de l’erosió, proporcionar refugi a emportat, o per afegir-ne a l’escadussera que adults i cries de moltes especies de peixos i in- Quan usem el a mar duen els nostres rius, ara que estan re- vertebrats, produir una bona quantitat de matè- litoral no podem presats, o, encara, per ampliar artificialment ria orgànica i altres funcions importants per a platges que mai no n’han tingut gaire) i la ne- l’ecosistema litoral. malmetre’l (ni teja que els serveis municipals hi fan diàriament Fins aquí, les meves consideracions han tin- artificialitzar-lo) durant la temporada de banys per tal de dei- gut una base ecològica; però des d’un punt de xar-les en condicions d’ús per a la següent tan- fins al punt que vista filosòfic hi ha un aspecte encara més greu da de banyistes (que hi deixaran munts de dei- d’aquesta neteja de les nostres platges. La vi- no pugui seguir xalles de tota mena: 8 tones setmanals només sió d’un paisatge natural “artificialitzat” per a les platges de Barcelona!) alteren els mi- complint el seu crohàbitats d’aquesta fauna singular. obra humana, com els jardins i els conreus, no El lector que hagi arribat fins aquí potser ajuda gens els ciutadans a comprendre la na- paper ecològic pensarà: “I a mi, com a usuari de la platja, què tura: ens la presenta dòcil i fàcilment aman- m’importa que la vegetació natural ja no hi si- yagable, quan és feréstega i indominable; no gui, o que la fauna intersticial, que mai no veu- cal remuntar-se gaire en el temps per recordar ré, es trobi afectada per l’augment de matèria les destrosses que els temporals hi fan sovint. orgànica? Jo vinc a la platja a prendre el sol, a La moral és ben clara: quan usem (per al lleu- banyar-me, a passar el dia. La resta se me’n re- re, però també amb altres finalitats) el litoral fum.” Doncs estarà equivocat. La qualitat sa- no podem malmetre’l (ni artificialitzar-lo) fins nitària de la platja depèn, entre altres coses, del al punt que no pugui seguir complint el seu pa- drenatge adequat entre els grans de sorra, que per ecològic. El litoral, com a sistema, se’n res- no sempre s’assoleix si tractem la platja com sentirà, però nosaltres, molt més. ■ BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 25 08 BCN verda /PAISATGISME/95 21/7/04 10:59 Página 26 P A I S A T G I S M E Una piscina a la Vall de Bianya El 22 de juny passat es van lliurar els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2004. En l’apartat de grans espais exteriors, el premi de la quaranta-sisena edició d’aquests guardons va ser per al projecte “Bassa i exteriors de la Vila de Trincheria”, una bassa convertida en piscina a la Vall de Bianya. a brillant resolució d’aquesta “Passarel·la per a vianants sobre el riu Se- “Lpetita obra rural, que ha so- gre” (Lleida), de Pere Joan Ravetllat, Car- lucionat un programa de di- me Ribas, Nicolás Markuerkiaga i Andreu fícil integració mitjançant la Estany; “Jardí de les Eres” (Formentera), utilització de recursos formals i construc- d’Elías Torres i José Antonio Martínez; tius limitats, i que sembra un ambient líric “Puente de Miraflores” (Parc de Miraflo- ple de suggerents referències que oscil·len res, Còrdova), de R. Casado, A. Herrero i entre ‘el so i el sentit de la terra i l’aigua’, ha Juan Suárez; “Remodelación del paseo del estat el motiu que ha fet mereixedor d’un Óvalo, escalinata y su entorno” (Terol), de dels Premis FAD d’aquest any el projecte David Chipperfield i Fermín Vázquez, i ‘Bassa i exteriors de la Vila de Trincheria’.” “Entorno del Mesón Gitano” (Almeria), En aquest mateix apartat dels Premis d’Imma Jansana, Robert De Paauw i Con- FAD 2004 van ser finalistes els projectes chita de la Villa. ■ UN ESPAI D’AIGUA PER A TOT L’ANY La Vila de Trincheria és un conjunt rural amb segles d’antigui- tat on s’ha construït una piscina perquè en puguin gaudir tots els que hi van a buscar pau en l’entorn on està situada. Hi ha moltes construccions –la masia, el graner, el molí–, totes genuï- nes. La piscina no hi apareix, però sí una bassa que amb la seva morfologia i les seves acotacions estableix vincles topogràfics i d’empatia. L’acer, amb una presència i un color que s’integren perfectament, apareix als límits de l’actuació i a l’interior del vas de formigó d’àrid blanc, en forma de nimfa solidificada o de fu- lla poètica que no es vol retirar. La bassa, així entesa, pica l’ullet als solcs d’aigua natural que permeten abeurar els cavalls i als murs de pedra dels bancals. Es tracta de veure com una piscina pren un altre caràcter i s’assem- bla a una bassa, contenció d’aigua natural que serveix d’abeura- dor i per al regadiu. Presenta un pendent suau, de poca profun- ditat, amb una platja d’accés, pensant més en el joc i l’aigua que no pas en l’esport i la natació. I a l’hivern no és pas una piscina que no es fa servir, sinó que en qualsevol estació es presenta com una bassa rural. De la memòria del projecte “Bassa i exteriors a la Vila de Trincheria” (Vall de Bianya, Garrotxa), elaborada per RCR 26 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 08 BCN verda /PAISATGISME/95 21/7/04 10:59 Página 27 DADES TÈCNIQUES Situació: la Vila, Vall de Bianya Inici/final obra: maig 02/març 03 Projecte: Rafel Aranda, Carme Pigem i Ra- mon Vilalta, (RCR arquitectes) Col·laboradors: D. Dammasch (projecte), S. Marquès (visualització), RCR - D. Dammasch (maqueta) Direcció d’obra: RCR - P. Llimona Constructor: Pere Costa Sacrest, S. L. BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 27 09 BCN verda /EDUCACIÓ/95 21/7/04 11:00 Página 28 ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT Com funciona Barcelona? El Parc de l’Estació del Nord va ser el marc escollit per jectiu de donar a conèixer les instal·lacions fer-hi, el dia 3 de juny, l’acte de lliurament de premis relacionades amb la gestió ambiental de la del concurs de poesia El so i el silenci, dins del ciutat, fomentar la sensibilització i el canvi programa Com funciona Barcelona? Aquesta activitat, d’actituds de l’alumnat i contribuir d’aques- ta manera a la formació de ciutadans i ciu- iniciada per l’Ajuntament de Barcelona el curs 1996- tadanes a favor de la sostenibilitat. Aquesta 97, ja ha permès a uns 70.000 escolars dels diferents iniciativa està vinculada al Programa d’Ac- cicles educatius entendre millor la ciutat on viuen. tivitats Escolars del Consell de Coordinació Pedagògica, que promou l’Ajuntament de Barcelona, i és un dels projectes vinculats al Projecte Educatiu Ciutat. CONÈIXER LA GESTIÓ AMBIENTAL Els alumnes participants en el programa po- den conèixer, mitjançant activitats i visites, les infraestructures i les feines implicades en la gestió de l’aigua, l’aire, l’energia, els resi- dus i el soroll. Durant els vuit anys de vida de l’activitat s’han fet tallers sobre medi am- bient (En Ciclus va a l’escola), sobre el reci- clatge (Reciclet, un conte i tot net!) i, aquest últim curs 2003-04, sobre el soroll. Un altre recurs utilitzat per fer aquesta ac- tivitat són les visites a instal·lacions relacio- nades amb la gestió ambiental de la ciutat: punts verds, Ecoparc Barcelona, clavegue- res, dipòsits de retenció d’aigües pluvials, ca- bina de control atmosfèric, mostra d’ener- gies renovables, unitat d’anàlisi acústica i Imma Mayol durant l’entrega de premis al El funcionament de la ciutat Centre de Recursos Barcelona Sostenible. Parc de l’Estació del Nord en els aspectes ecològics és una qüestió que cada cop AMBIENT I POESIA ha anat prenent més rellevància Cada any se celebra un concurs de temàtica en el camp educatiu, un fet que ambiental. El d’aquest any ha consistit a es- ha estat paral·lel als esforços de criure poesies sobre el so i el silenci. Aques- les administracions locals per ta edició ha convocat participants des del millorar la qualitat ambiental cicle inicial fins al batxillerat. El jurat ha pre- dels municipis. Al costat d’això, miat tres categories, amb dos premis per a el funcionament de les ciutats és, cadascuna. En el certamen, hi han partici- de fet, poc conegut, en bona me- sura a conseqüència de la seva Cèsar Molina gran complexitat. Una dificultat Escola l’Horitzó per conèixer que ha anat acom- panyada de la dificultat per can- viar d’hàbits i adquirir un major compromís amb la sostenibilitat. L’any 1996, el Sector de Ser- veis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona va ini- ciar el Programa d’Activitats Es- colars de Medi Ambient Com Francesc Raventós funciona Barcelona?, amb l’ob- Escola Fàsia 28 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 09 BCN verda /EDUCACIÓ/95 21/7/04 11:00 Página 29 EL SILENCI SO I SILENCI Dolçament va cedint El silenci et fa pensar. I l’ordenada harmonia, Et dóna la paraula. Al voltant d’un so, però dins la perfecció, La paraula del pensament. ordenat però viu, entre el silenci es fon. La teva paraula. un silenci humà On ningú pot protestar, expectant escolta. Resten sols un conjunt donar ordres o renyar. de melodies i cadències, El silenci, el teu món. Sota l’escena clara, clarament independents, El teu món on ningú parla. entre peus i terra, que l’oïda captiven. Fins que algú pronuncia un mot. un inconscient, d’ells I aquell món suaument rellisca. La dinàmica del braç, s’acaba. oscil·lant s’atura, i Però passa inadvertit, el so es dissipa, suau, Muntsa Ventura o això palès no sembla; en el silenci dominant. CEIP Escola Nabí la resta d’expectants en silenci resten. III Dura un silenci inquiet. pat, a títol individual, 1.437 nens i nenes de Un altre, més amunt, dinou escoles. Les obres presentades desta- sota el so respira, Un ofec de crits quen per la qualitat, amb aportacions de com un esbufec, aspres exclamen poesia lliure, haikú, poesia visual o poema entretallat, sec. un conjunt de sons. estròfic, que han estat un eficaç instrument a l’hora de reflexionar sobre la importància Però passa inadvertit, El seu so flueix del soroll i el silenci en les nostres vides. En o això palès no sembla; i envolta els sentits definitiva, un riu de sentiments vinculats a la resta d’expectants omplint l’aire fred. un món millor, més humà i més sostenible, en silenci resten. uns sentiments dels quals podem gaudir en Un llarg silenci mut aquest número de Barcelona Verda amb les Breument, sospiro. l’efusiva reacció obres dels sis nois i noies guanyadors. ■ amb retard espera. II Eulàlia Masdeu Una força nascuda En un instant tens, del braç relaxat empeny un llum clar els sons busca agosarades notes fins que mots esdevenen. que sons esdevenen. 11-M En un instant fugaç el diàfan so es propaga, Recolliu dins la història el fort estrèpit, equilibrat i expressiu, Elena Pons l’espetec va esclatar sense motiu, en la buidor blanca. Escola Virolai onades de pols ens ofegaven, però mai ens calmarà l’oblit. EL SO O EL SILENCI La ventada omplí, força, la ferralla, plors de ràbia i suor ens embargà, El so és bonic quan hi ha una guitarra tocant, però aviat, enmig de la canalla, un ocell cantant o el so de les sabates d’una ballarina ballant. tots junts responguérem sens parlar. -Quin so, quina tempesta! S’està fent una festa! Pluja, trons, llamps! Això sembla una orquestra! Un segon durà tanta injustícia, El silenci és petit, pensatiu, apagat, i també és bonic. mes el so del mal que ens va causar El silenci és necessari perquè pensin i les onades ballin. ens enfortí a tots dins del silenci, El so és bonic, i el silenci, petit. ens envoltà d’unió buscant la Pau. En el món no el respectem. Qui? La gent. - Qui és el responsable del silenci? Però, què ens agrada més...? El so bonic o el silenci petit...? - Què volia de nosaltres d’amagat? Nerea Montori Pascual Enric Omaña Alsina Escola Joan Roca Escola Virolai BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 29 10 BCN verda /APUNTS JARD./95 21/7/04 11:00 Página 30 A P U N T S D E J A R D I N E R I A El gerani, una planta mediterrània Originari de Sud-àfrica, el gerani és una de les plantes sament) fa unes flors més grans, que recorden més introduïdes en la nostra jardineria, però, malgrat les del pensament. Té un període de floració la seva popularitat, avui dia ha perdut una mica de curt i presenta una gran diversitat de colors, des del blanc fins al lila. S’adapta bé a la mitja om- clientela. El motiu principal és l’aparició d’una bra. Pelargonium odoratissimum (malvapoma), papallona que en l’estadi jove o d’eruga fa malbé les molt aromàtic pel que fa a les fulles, que tenen tiges des de l’interior fent-hi galeries i assecant la un color verd gris i són de tacte molt suau. És planta afectada. Aquest article pretén donar unes un gerani de poca alçada i de creixement com- pacte, amb una lleugera tendència a penjar. De pautes per al cultiu òptim d’aquesta planta per poder gran utilitat en rocalles i jardineres, té una flo- gaudir molts mesos de la seva exuberant floració. ració llarga, amb flors blanques. Pelargonium peltatum (gerani d’heura), amb tiges llargues, de gran aplicació com a planta penjant o enfi- ladissa per cobrir murs i parets no gaire altes. El període de floració és llarg, tant en les va- rietats de flor senzilla com en les dobles, però especialment en les primeres, i els colors van des del blanc fins al vermell, passant pel rosa. Finalment, Pelargonium zonale (gerani), carac- teritzat per l’anell circular de color morat que té al mig de la fulla. És un dels geranis més es- tesos i presenta una floració llarga, amb colors molt diversos, com blanc, salmó o porpra. Les flors poden ser senzilles o dobles. Els geranis són molt adequats per formar grups al jardí, per cultivar en terrasses i balcons i per cobrir parets i murs de poca alçada. Es tracta d’una planta molt agraïda i soferta, que requereix poca atenció i, en canvi, proporcio- na flors durant molts mesos de l’any. Entre les espècies de gerani més cultivades, SÒL I ADOB en destaquem cinc: Pelargonium capita- En general, els geranis són amants de les terres tum (malva-rosa), caracteritzat per la for- lleugeres, airejades, riques en matèria orgàni- ta aroma de les fulles i la gran rusticitat de la ca i, per tant, una mica àcides (pH 6,5). Els més planta. És un gerani que aguanta molt la se- rústics, com la malva-rosa, són tolerants a la quera. El període de floració és curt i presenta calç, i poden viure en terres argiloses, amb una flors d’un color rosa porpra. Pelargonium do- bona permeabilitat i riques en matèria orgàni- mesticum (gerani de flor de papallona o de pen- ca. A l’hora de plantar i trasplantar convé dis- En general, els geranis són amants de les terres lleugeres, airejades i riques en matèria orgànica Pelargonium citriodorum Pelargonium ‘Cottenham Surprise’ 30 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 10 BCN verda /APUNTS JARD./95 21/7/04 11:00 Página 31 posar de terres o substrats amb garanties sa- PLAGUES nitàries. Això fa que sigui interessant polvo- S’ha de vetllar per la bona salut dels geranis. ritzar el substrat amb un fungicida eficaç con- Això suposa observar-los per detectar-hi pos- tra els fongs i bacteris que s’hi puguin instal·lar. sibles plagues, com la mosca blanca, pugons, Pel que fa a l’adob, s’ha de subministrar de aranya roja o erugues. A l’hora de controlar manera periòdica, ja que els geranis són unes l’atac de l’eruga de la papallona del gerani s’ha plantes de creixement ràpid i molt producti- de tenir en compte la meteorologia i la situa- A l’hora de ves. A l’època de floració és recomanable ado- ció geogràfica. Així, doncs, el tractament el du- bar-los aportant fòsfor i potassi, i reduir el ni- rem a terme alternant un insecticida sistèmic plantar i trogen a quantitats molt petites o fins i tot no amb un de contacte un cop cada catorze dies. trasplantar posar-ne. Al litoral s’ha de tractar des de finals de març fins a primers de novembre. A les comarques convé disposar REG I PODA més fredes, des del maig fins a finals de se- de terres o El reg dels geranis no ha de ser excessiu, ja que tembre. D’altra banda, també poden aparèixer no són plantes exigents en aquesta qüestió. S’ha malures causades per fongs com el rovell i po- substrats amb de permetre que la superfície del substrat s’as- dridures (Botrytis). ■ garanties sequi entre dues aportacions d’aigua. Malgrat sanitàries això, en l’època de més activitat de la planta i Salvador Pi de més evaporació d’aigua, el subministrament ha de compensar aquestes pèrdues i s’han de regar diàriament els geranis que per l’orienta- ció ho requereixin. D’altra banda, l’excés d’ai- gua pot provocar un ostensible esgrogueïment de les fulles. Si volem mantenir la planta compacta, hau- rem de tallar a uns deu centímetres de terra les El reg dels tiges que s’estirin massa; així afavorirem l’a- parició de noves branques. La vida útil (amb geranis no ha de bones floracions) d’un gerani difícilment su- ser excessiu pera, en general, els 3 o 4 anys. Per tant, a fi- nals d’estiu o primers de tardor podem fer es- Pelargonium sp. queixos de les plantes velles escollint-ne les parts joves. D’aquesta manera anirem reno- vant els geranis per mantenir el vigor i les flo- racions abundoses. Quan les plantes comen- cen a fallar en el vigor i en la capacitat de florir convé renovar-les fent-ne esqueixos o comprant-ne de noves. Els geranis són agraïts en les orientacions as- solellades, en què sempre fan les millors flora- Els geranis són cions. Situats a mitja ombra, la seva capacitat de florir és menor. A plena ombra, la floració agraïts en les és pobra. En general, si disposa d’una mica orientacions d’ombra durant els mesos d’estiu, la planta no pateix tant. Pelargonium zonale assolellades i sempre fan les millors floracions en aquesta situació Pelargonium odoratissimum Pelargonium peltatum BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 31 11 BCN verda /MOLT CAMP/95 21/7/04 11:01 Página 32 F U L L S T È C N I C S Sanremo, un jardí de palmeres. Cultiu i gestió L’organització del pla de gestió del patrimoni arbori és un element important per a l’administració pública. Alhora, es tracta d’una peça clau per refermar la cultura “verda”, la voluntat de salvaguardar el medi ambient i la qualitat de vida. Qualsevol procés relacionat amb aquesta gestió s’ha de basar en una sèrie de premisses, entre les quals destaca el coneixement real, en termes quantitatius i qualitatius, del patrimoni que es pretén tutelar i avaluar. La ciutat de Sanremo ha establert un pla de gestió de les palmeres amb l’objectiu de reconèixer el just valor ecològic, històric, cultural i estètic que representa aquest patrimoni mediambiental. El primer que es va fer va ser un inventari xen un reflex particular en contacte amb la dels espais verds de la ciutat. Es van loca- llum solar. La diversitat de colors, amb predo- litzar totes les palmeres, se’ls va atribuir mini del gris, indica, inequívocament, una si- un número codificat a partir de l’observació di- tuació d’estrès: malaltia, podes dràstiques, recta i, a més, se’n van registrar les condicions paràsits o obres pròximes a les arrels. En ge- fisiològiques i biomecàniques i les possibles pa- neral, la decoloració de les fulles és sinònim de tologies, a més de la qualitat i la periodicitat de falta d’aigua. La identificació precoç i precisa les intervencions de manteniment neces-sàries. de les plantes que pateixen problemes greus Totes les dades i els requisits d’estrès mentre les capçades continuen man- per al seu cultiu s’han anotat tenint el color verd és una oportunitat única convenientment en fitxes ti- en la gestió del patrimoni arbori d’una ciutat pus. En la recollida de dades o d’un territori. La fotografia aèria infraroja de sobre el terreny ha estat molt fals color permet identificar el marciment important la col·laboració dels de les palmeres amb una certa anticipació res- podadors, ja que són les perso- pecte als danys que l’ull humà pot copsar. És nes que han tingut un contacte evident que aquest fet permet elaborar una es- més directe amb les palmeres. cala de prioritats d’intervenció. Les fotos aè- ries també permeten disposar d’una àmplia pa- TECNOLOGIA noràmica de tot el territori i determinar el grau Tota aquesta informació s’ha d’estrès de cada una de les plantes, formin part digitalitzat, i s’utilitza per or- dels espais verds públics o bé dels privats. ganitzar la gestió que es durà Una altra important innovació tecnològica a terme. En l’elaboració i l’ar- que ha millorat la gestió del patrimoni arbori xivament de les dades censals de la ciutat i ha permès obtenir un coneixe- de les palmeres s’ha fet servir ment detallat i real de cada una de les plantes tecnologia d’última generació, ha estat el posicionament geogràfic gràcies a com ara aparells GPS i foto- l’ús del sistema de localització per satèl·lit GPS grafia aèria amb pel·lícula in- (Global Position System). Si bé es tracta de tec- fraroja de fals color. En con- nologia punta, la seva aplicació és extremada- cret, gràcies a la fotografia ment senzilla. El tècnic se situa a prop de cada aèria de fals color es pot ava- planta i mitjançant un aparell en fa el registre luar l’estat vital de les plantes. gràcies a la triangulació per satèl·lit. El marge Amb l’anàlisi de les fotos aè- d’error és inferior a un metre. ries es poden individualitzar i Durant la fase de posicionament per satèl·lit, reconèixer fàcilment les pal- amb l’aparell també és possible enregistrar to- meres i examinar-ne l’estat. Se- tes les informacions relacionades amb la pal- gons l’espècie, les palmeres, mera objecte d’identificació: gènere, espècie, com tots els arbres, adquirei- altura, estat del sistema vegetatiu, lesions, etc. 32 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/95 21/7/04 11:01 Página 33 Totes aquestes dades es- els pot representar la tan lligades al codi de po- mort. Per tant, és molt sicionament per satèl·lit i important assegurar-se són transferides a la base sempre que no se’ls ad- de dades del sistema de ministra massa aigua i, so- gestió informàtica. Un bretot, que no es formen cop recollides aquestes saturacions hídriques le- dades és possible indivi- tals. En l’àmbit del procés dualitzar per ordinador cada una de les plan- de manteniment de les palmeres nanes s’han tes censades, localitzar-les en el sistema d’in- de valorar amb molta cura els programes de formació geogràfica (GIS) i accedir a totes les poda, tant pel que fa a la freqüència com a la dades prèviament registrades, incloses les fo- modalitat utilitzada. tos. Gràcies a la fotografia aèria infraroja de A Sanremo era costum podar les palmeres fals color i al cens fet amb el sistema GPS es cada any, amb la qual cosa s’eliminaven mol- pot conèixer la realitat del patrimoni arbori. tes fulles verdes. Aquesta tècnica errònia, jun- La gran disponibilitat d’informació ens permet tament amb l’ús d’esperons per enfilar-s’hi, ha individualitzar precoçment situacions d’estrès creat greus problemes, que en alguns casos han o patologies i organitzar de manera eficaç pro- provocat la mort de palmeres i la difusió de grames de gestió amb prioritats d’intervenció. patologies. Avui dia, un reglament municipal prohibeix l’ús dels esperons a la ciutat, tant als PLA DE MANTENIMENT jardins públics com als privats. El reglament Per poder respectar el pla de manteniment i te- també preveu sancions administratives per als nir-lo actualitzat és necessari repetir el control podadors que no respectin les normes. L’A- de tots els exemplars cada cop que es fa una juntament de Sanremo, amb el Centre d’Estu- intervenció en la planta, almenys cada dos anys. dis i Recerca per a les Palmeres, promou l’ús Aquesta supervisió es farà de manera més fre- de la “bicicleta” per a les operacions de poda, qüent i amb més profunditat en el cas dels en comptes de les grues cistella. exemplars que ja hagin presentat problemes Sanremo ha concrets i l’haurà de dur a terme personal tèc- establert un pla PATRIMONI AMB FUTUR nic altament especialitzat. de gestió de les Les palmeres tenen un cicle biològic inferior a És fonamental poder comptar amb poda- cent cinquanta anys i, per tant, hem de pensar dors especialitzats que disposin dels coneixe- palmeres amb amb antelació en la seva substitució. A Sanre- ments botànics, biològics i biomecànics ade- l’objectiu de mo s’intenta conservar el patrimoni històric de quats. El podador ha de saber què ha de fer les palmeres plantades per botànics i jardiners i quines conseqüències tenen les seves inter- reconèixer el del segle XIX introduint en els jardins muni- vencions en les palmeres. Cal evitar els “ta- seu valor cipals una palmera diària. Es tracta de petites lladors” desconsiderats, que han provocat danys molt greus en el passat. La gestió del ecològic, plantes obtingudes a partir de llavors dels jar- dins municipals, amb una edat mitjana de cinc patrimoni de palmeres d’una ciutat requereix històric, cultural anys, que representen una gran inversió per al una intervenció interdisciplinària. També és futur. important disposar de personal competent i estètic Alhora, el reglament municipal sobre la tu- que sàpiga gestionar la base de dades i que tela del patrimoni arbori de la ciutat obliga fins permeti organitzar el treball mitjançant la se- i tot els jardins privats a substituir amb palme- lecció de les prioritats, però, sobretot, són in- res joves cada planta morta per causes natu- dispensables els podadors especialitzats i els rals. Si els jardins privats no disposen de prou tècnics amb una bona formació. espai, la palmera es podrà plantar en un jardí L’avaluació de l’estabilitat de les palmeres és públic. Aquesta iniciativa, avui dia acceptada i un aspecte molt interessant de la seva gestió. consolidada, permet que Sanremo conservi el Si tenim en compte que el responsable de la patrimoni botànic de palmeres en termes quan- gestió és també el responsable del patrimoni i titatius i qualitatius. La llista de les palmeres que ha de garantir la seguretat pública, l’ava- que s’han de preservar no es limita a les espè- luació de l’estabilitat ha de formar part del seu cies més comunes, sinó que busca una certa ri- programa de treball, així com l’actualització quesa botànica; aquesta riquesa, estimada en constant de les dades. unes trenta espècies diferents, és un llegat dels En l’àmbit del pla de gestió de les palmeres jardiners del segle XIX. tenen una importància cabdal els sistemes Claudio Littardi d’irrigació. Si bé les palmeres necessiten força Director del Servei de Medi Ambient aigua, un ús indiscriminat del reg automatitzat de Sanremo BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 33 11 BCN verda /MOLT CAMP/95 21/7/04 11:01 Página 34 M O LT C A M P P E R C ÓO R R E R Llibres L’aigua de la vida i de la pau El novembre del 2003, l’Associació per a les Nacions Uni- des a Espanya (ANUE) va fer a Barcelona el seminari Ai- gua: font de vida, font de pau, en què es van buscar solu- cions pràctiques per garantir un abastament fiable i equitatiu de l’aigua i poder aconseguir així l’objectiu de reduir a la meitat l’any 2015 el nombre de persones que no tenen accés a l’aigua potable i als serveis bàsics de sanejament. Ara, l’ANUE ha edi- tat el recull de les ponències d’aquest seminari, que tracten te- mes tan importants com els conflictes que tenen com a rere- fons la possessió de l’aigua o l’aigua com a dret humà, i que plantegen solucions concretes a problemes globals. ■ Aigua: font de vida, font de pau. Ed.: Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 2004. Conèixer el Jardí Botànic de Madrid Aquest jardí botànic, creat per Carles III, conté actualment més de 5.000 espècies silvestres i exòtiques. El llibre Jar- dín Botánico de Madrid. Un paseo guiado proposa un re- corregut amb 41 llocs on parar-se, amb textos i més de 300 fo- tografies. L’obra permet aprofundir en el coneixement de mol- tes espècies vegetals i els ecosistemes als quals pertanyen. ■ Jardín Botánico de Madrid. Un paseo guiado. Jorge Martínez, Virginia Valcárcel, Omar Fiz i Pablo Vargas. Ed.: Ibersat Edi- tores, 2004 Barcelona en bici Aquesta és la nova Guia d’Educació Ambiental editada per l’Ajuntament de Barcelona amb el propòsit de promoure l’ús de la bicicleta entre la població barcelonina com un sis- tema de desplaçament habitual en la vida urbana per anar a treba- llar, a estudiar, a comprar o bé a passejar. La guia inclou informa- ció i consells sobre seguretat o recursos, entre altres temes, per a tots els que vulguin moure’s amb bicicleta per la ciutat. ■ Barcelona en bici. Guies d’Educació Ambiental. Ed.: Ajuntament de Barcelona, 2004 34 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/95 21/7/04 11:01 Página 35 Avaluar l’educació ambiental Aula d’Ecologia L’avaluació de l’educació ambiental, de K. Stokking, L. Van Aert, W. Meijberg i A. Kaskens, és una eina molt Ajuntament de Barcelona i la útil per a persones que treballen en el camp de l’educa- Universitat Autònoma de Bar- ció ambiental i necessiten valorar de manera senzilla la feina que L’celona han editat, un cop més, fan. Aquesta monografia d’educació ambiental, la número 9 de les conferències del cicle Aula d’Ecolo- la col·lecció, conté el resum d’un treball sobre desenvolupament gia, iniciat l’any 1997. En aquesta oca- de mètodes d’avaluació sió, la publicació recull els continguts adequats per a l’educació corresponents al 2003, que van tenir ambiental finançat pel com a temes dominants els resultats de Ministeri de Medi Am- la conferència de Johannesburg i la glo- bient dels Països Bai- balització. ■ xos. ■ Aula d’Ecolo- L’avaluació de l’edu- gia. Cicle de cació ambiental. conferències K. Stokking, L. Van 2003. Ed. Ajun- Aert, W. Meijberg tament de Bar- i A. Kaskens. Mo- celona, Universi- nografies d’educa- tat Autònoma de ció ambiental, 9. Barcelona, 2004. Ed. Graó, 2003 Fòrum 2004 DIÀLEGS Del 23 al 27 d’agost Del 10 al 12 de setembre “Drets culturals i desenvolupament humà. “Espai urbà col·lectiu: noves perspectives”. Nous espais multiculturals”. El nou paper L’espai col·lectiu com a interacció d’es- de la cultura en el món del segle XXI. tratègies públiques i empresarials, marc per a la mobilitat, en l’àmbit de la seguretat, la Del 8 al 12 de setembre identitat i l’art. “Ciutats i ciutadans del segle XXI”. Enfront dels problemes que hi ha a les ciutats, com Del 13 al 17 de setembre desequilibris, dèficits, exclusió o insegure- “Fòrum urbà mundial”. Es calcula que més tat, Barcelona 2004 vol crear una gran pla- de la meitat de la població mundial viu als taforma de diàleg entre els ciutadans i les centres urbans. El Fòrum Urbà Mundial es diferents institucions, tècnics i gestors per- va crear per analitzar i respondre als reptes què les ciutats siguin espais d’acció col·lec- i les oportunitats associats amb el procés de tiva i de cooperació. creixement urbà. Per a més informació: www.barcelona2004.org BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 35 11 BCN verda /MOLT CAMP/95 21/7/04 11:01 Página 36 M O LT C A M P P E R C Ó R R E R Agenda Cursos FIAFLORA Fira de paisatgisme, jardineria i floricultura MESTRATGE IBERFLORA D’AR- x Del 2 al 5 de setembre, Sao Paulo (Brasil) QUITECTURA I PAISATGISME U www.fiaflora.com.br Semipresencial, dos anys acadè- mics. Per a titulats o professio- nals amb experiència provada. U www.ferias.feriavalen- cia.com/iberflora Fires PLANTARIUM Saló internacional de productes de viver. x Del 25 al 28 d’agost, Boskoop (Holanda) GAFAKÖLN U www.plantarium.nl Fira internacional del jardí U gebouw@plantarium.nl x Del 5 al 7 de setembre, Colònia (Alemanya) U www.koelnmesse.de U info@koelnmesse.de IFLO FARWEST SHOW Fira internacional de la flo- Fira del nord-oest sobre tecnologia d’hivernacles i vivers risteria x Del 26 al 28 d’agost, Portland (EUA) x 11 i 12 de setembre, U www.farwestshow.com Essen (Alemanya) U info@farwestshow.com U www.iflo-messe.de U presse@messe-es- sen.de GARDENEXPO Fira de jardineria x Del 12 al 14 de setembre, Utrecht (Holanda) U www.gardenexpo.nl ARCO VERDE (ASPROGA) Exposició de productors de plantes ornamentals de Ga- lícia x Del 2 al 4 de setembre, Santiago de Compostel·la U www.asproga.com JARDIN & PAYSAGE U asproga@terra.es Saló de professionals del jardí, els espais verds, el món vegetal i l’ordenació urbana x Del 12 al 14 de setembre, París (França) U www.jardin-paysage.com U bdelprat@relationpresse.com 36 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/95 21/7/04 11:01 Página 37 LA LLUNA HORMATEC SPV (ARBORÈTUM) Minvant: 7 d’agost a les Saló de l’horticultura, el paisatge i les plantes Saló professional dels vivers 22.01 (temperatures altes) x Del 14 al 16 de setembre, Lió (França) x Del 24 al 26 de setembre, Girona i 6 de setembre a les 15.10 U www.package.fr U www.arboretumgirona.com (serè). Nova: 16 d’agost a U package@package.fr U fira@grn.es les 01.24 (tempestats) i 14 de setembre a les 14.29 GALABAU (pluges copioses). Fira internacional per al disseny, construcció i manteni- Creixent: 23 d’agost a les ment d’àrees verdes i espais oberts urbans 10.12 (bon temps) i 21 de x Del 15 al 18 de setembre, Nuremberg (Alemanya) U setembre a les 15.53 www.galabau.info-web.de/d/ U galabau@nuernbergmesse.de (calma). Plena: 30 d’agost Jornades a les 02.22 (calor moderada) i 28 de X JORNADA DEL PAISATGE: LA CONSTRUCCIÓ DEL PAI- SATGE MODERN setembre a les 13.09 x Del 20 al 24 de setembre, Segòvia (temperatures suaus). FLORMART-MIFLOR U www.mma.es/ceneam/03actividades/ Fira internacional d’horticultura ornamental EL SOL x Del 17 al 19 de setembre, Pàdua (Itàlia) Seminaris L’1 d’agost, el sol va sortir U www.flormart.it ELS PAISATGES DE LA POSTMODERNITAT a les 04.45 i es va pondre Seminari internacional sobre paisatge a les 19.09, i el 31 d’agost, x Del 21 al 23 d’octubre, Olot sortirà a les 05.16 i es U www.aprendemas.com pondrà a les 18.26. L’1 de setembre, el sol sortirà a Xerrades les 05.17 i es pondrà a les BIOINDICADORS 18.25, i el 30 de setembre, Aplicació dels bioindicadors per determinar l’estat ecolò- sortirà a les 05.46 i es gic dels ecosistemes fluvials. Es comptaran els índex pondrà a les 17.35. biològics FBILL i IBWMP de les comunitats de macro- invertebrats, QRB per a l’estudi del bosc de ribera i IHF PLUJA I TEMPERATURA GLEE de l’hàbitat fluvial. A càrrec de Cesc Múrria, del Depar- Exposició internacional de la jardineria i el temps lliure tament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Orga- L’agost del 2003 es van x Del 19 al 21 de setembre, Birmingham (Regne Unit) nitza: Associació Hàbitats-Projecte Rius recollir a l’Observatori U www.gleebirmingham.com Dia 10 de setembre, a les 18 .00, al Centre de Recursos Fabra de Barcelona 31,2 l U c.ledy@novalys.com Barcelona Sostenible. d’aigua de pluja per m2, i el setembre, 98,1 l. La Premis Acció 21 2004 temperatura mitjana en aquest observatori va ser, l’agost del 2003, de El Consell Municipal de a màxim, de 5.000 € per a 28,5ºC, i el setembre, de Medi Ambient i Sostenibi- cada iniciativa seleccionada. litat ha convocat per segon Es poden presentar a aques- 20,6 ºC. any els Premis Acció 21, ta convocatòria de premis amb l’objectiu d’estimular totes les entitats, organitza- JARDINERIA iniciatives dels col·lectius cions i empreses de Barcelo- Els mesos d’agost i ciutadans que suposin una na, incloses les d’àmbit de setembre s’ha de tenir contribució efectiva a la barri o districte. El termini cura del crisantem a les consecució dels objectius de presentació s’acaba el 30 plantacions industrials, del Compromís Ciutadà per la Sostenibili- de setembre de 2004. així com de la clavellina, tat-Agenda 21 de Barcelona. Es convoquen que requereix regades, deu premis per a les millors iniciatives d’ac- Per a més informació: eixarcolades i tractaments. ció, en funció dels deu objectius del Com- Secretaria de l’Agenda 21, Centre de Re- Als jardins particulars promís, que siguin exemplificadores i ge- cursos Barcelona Sostenible, Nil Fabra, 20. segueixen en flor dàlies i neralitzables, i que estiguin en curs o s’ha- Tel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, margarides, i la gespa s’ha gin fet en l’últim any. Els premis seran, com agenda21@mail.bcn.es de regar abundantment. BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 37 11 BCN verda /MOLT CAMP/95 21/7/04 11:01 Página 38 D I R E C T O R I V E R D ADOBS I FERTILITZANTS CENDRERS DE PLATJA REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONS FARMAGRÍCOLA T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental) J. PIGUILLEM Grup F. Sánchez, S. L. Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 276 Ignasi Iglésias, 108-110 08190 Sant Cugat del Vallès 08820 El Prat de Llobregat tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52 tel. i fax: 93 370 29 80 Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n a. e.: farmapigui@terra.es Finca Can Carreras 08191 Rubí tel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84 a. e.: planta@tma.es ARTS GRÀFIQUES web: www.tma.es VIVERISTES Centre de Jardineria Sils, S. A. FITOSANITARIS SERVEIS DE JARDINERIA, Cruïlla N-ll/Ctra. Vidreres OBRA PÚBLICA Ap. de Correus 26 17410 Sils ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. L.) tel.: 972 87 52 52, fax: 972 87 51 62 Mas d’en Sol, s/n a. e.: info@jardineriasils.com Ctra. N-ll, km 751,2 web: www.jardineriasils.com 17705 Pont de Molins tel.: 972 52 91 36, Vivers Massaneda, SAT 950 fax: 972 52 91 11 Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 137 Ctra. de Navarcles, km 4,8 Pol. Ind. Riu d’Or a. e.: viveros@acycsa.es 17430 Santa Coloma de Farners tel. i fax: 93 827 23 07 web: www.acycsa.es 08251 Santpedor tel.: 972 84 08 55, fax: 972 84 09 16 a. e.: agricola@caixamanresa.com a. e.: massaneda@infonegocio.com Arts gràfiques, edicions i produccions S.A.L. La Plana, 8 08032 Barcelona tel.: 93 357 00 50 - 357 06 04 CLD, Neteja i Gestió fax: 93 357 02 66 Ambiental a. e.: eltinter@eltinter.com Gran Via de Carles lll, web: www.eltinter.com 98, 3a. planta 08028 Barcelona tel.: 93 330 85 18/19, AUTOMOCIÓ fax: 93 330 85 23 Productor d’Hedera sp. Vespa Balart Barcelona Administració: Tarragona, 18 tel.: 938 444 105, fax: 938 444 107 Còrsega, 201 a. e.: info@grupcld.com Comercial Química Massó, S. A. web: www.grupcld.com Viver: La Pineda, tel i fax: 938 713 588 08036 Barcelona Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelona a. e.: vivbell@vivbell.com tel.: 902 40 49 09 tel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02 Apartat de Correus 206 08440 Cardedeu a. e.: jcamps@com.es fax: 93 419 37 10 web: www.vespabarcelona.com CESPA a. e.: vespabarcelona@vespabarcelona.com LLAVORS Polígon Industrial Zona Franca, Neoplant, S. L. carrer B, 16-22 DIRECTORI VERD Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de Mar 08040 Barcelona EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES DE JARDINERIA tel.: 90215 22 94, tel.: 93 413 65 95, fax: 93 750 00 08 fax: 93 413 65 97 Barcelona Verda ha Aubert, S. A. a. e.: neocom@ sefes.es a. e.: marti-bcn@cespa.es ampliat l’extensió i els Av. Barcelona, 63 web: www.neoplant.es continguts del seu 08970 Sant Joan Despí Azahar, Jardinería y Riegos Directori Verd. tel.: 93 477 03 30, MOBILIARI URBÀ Rambla Ribatallada, 6, 4t. 4a. fax: 93 477 24 38 L’objectiu és oferir, tant 08190 Sant Cugat del Vallès Sant Ferran, 86 als professionals com als tel: 629 25 42 32 08940 Cornellà de Llobregat a. e.: barna.azahar@ peleline.es aficionats, àmplia tel.: 93 474 35 35, informació sobre les fax: 93 434 37 80 empreses que formen Carders, 4 08003 Barcelona TERRES I SUBSTRATS part dels diversos tel.: 93 319 66 03, Dolors Granés, 32 subsectors de la fax: 93 319 06 66 08440 Cardedeu a. e.: barcelona@aubersa.com jardineria i el tel.: 938 462 437, fax: 938 711 767 a. e.: urbana@santacole.com paisatgisme. Així, totes www.santacole.com les empreses que es vulguin publicitar a les TERRES, SUBSTRATS I COMPLEMENTS Ctra. de Ribes, 103 pàgines del nou PER A LA JARDINERIA 08520 Les Franqueses del BDU-RICHTER Camí de les Ràfoles, s/n Apartat 174 Directori Verd es poden Vallès Jocs infantils diferents 08830 Sant Boi de Llobregat tel.: 93 849 28 22, tel.: 93 246 49 04 tel.: (+34) 93 640 16 08 adreçar a Parcs i Jardins, fax: 93 849 22 67 fax: (+34) 93 640 17 02 tel.: 93 413 24 70, a. e.: politractor@sefes.es a. e.: bdu@bdu.es a.e.: bures@buressa.com web: www.politractor.com web: www.bdu.es web: http://www.buressa.com fax: 93 413 24 24. 38 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 11 BCN verda /MOLT CAMP/95 21/7/04 11:01 Página 39 BARCELONA VERDA, NÚM. 95 AGOST 2004 39 C M Y CM MY CY CMY K AGOST 2004 95