C M Y CM MY CY CMY K JUNY 2003 88 2S U M A R I BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 Publicació bimestral Núm. 88 juny del 2003 Presidenta Imma Mayol i Beltran Vicepresidenta Marina Subirats i Martori Edita PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL Tarragona, 173 08014 Barcelona tel.: 93 413 24 00 fax: 93 413 24 24 e-mail: parcsijardins@mail.bcn.es www.bcn.es/parcsijardins Director Joan Conde Coordinació Gabriel Arranz Cap de redacció Maria Rosa Salvadó Consell de redacció Antonia Barba Teresa Franquesa Dani García Xavier Hernández Coloma Rull Consell assessor Escola Tècnica Superior d’Arquitectura: Miquel Vidal Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira Institut Municipal d’Educació de Barcelona: Antònia Hernández Diputació de Barcelona: Manuel Canes Escola d’Agricultura de Barcelona (UPC): Xavier Fàbregas Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental de Barcelona: Margarida Parés El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella Gestió, producció editorial i impressió El Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS) Tel.: 93 357 00 50 Col·laboradors d’aquest número Txema Castiella, Albert Punsola, Nú- ria Membrives Fernàndez i Joan Pe- drola-Monfort Disseny i maquetació Manuel Reyes Assessor lingüístic Marià Pou Nadal Fotografia Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya Foto portada Dani García Publicitat i patrocinis José Luis Almudí Secretaria i subscripcions Núria Ugena Tiratge 10.000 exemplars Barcelona Verda no comparteix necessària- ment les opinions expressades pels autors dels articles publicats en aquesta revista. Paper reciclat Cyclus òfset Torras de 115 i 170 g Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la font. Se'n sol·licita còpia. 20 La portada EDITORIAL.........................................................3 NOTÍCIES...........................................................4 AGENDA 21 DE BARCELONA Indicadors: la mesura de l’avanç cap a la sostenibilitat ...............................12 EL PERSONATGE Richard T. T. Forman, professor d’Ecologia del Paisatge de la Universitat Harvard ........................14 VERDA ................................................16 PARCS DE CIUTAT El front litoral i les platges de l’àrea de Barcelona .............................20 REPORTATGE Justa la fusta! ..........................................22 L’OPINIÓ El canvi ambiental: començar per nosaltres mateixos, per Txema Castiella ................................25 PAISATGISME Parc d’El Alamillo ...................................26 EDUQUEM PER A LA SOSTENIBILITAT Viure i conviure amb els animals de companyia a la ciutat ........28 APUNTS DE JARDINERIA Els jardins d’ombra .................................30 FULLS TÈCNICS Representació de les comunitats mediterrànies de Xile al Jardí Botànic de Barcelona ..................32 MOLT CAMP PER CÓRRER .........................34 DIRECTORI VERD .......................................38 GAUDIR DE LA PLATJA Això és el que poden fer, sense moure’s de la ciu- tat, els barcelonins i barcelonines. La imatge que il·lustra la portada d’aquest número de Barcelona Verda suggereix, sobretot, un ambient assossegat. Una condició fonamental quan arriben les altes temperatures i cal treure’s la calor i les angúnies de sobre. Només es necessita tranquil·litat, potser un llibre i poca cosa més per gaudir d’un dia de descans en qualsevol de les platges de Barcelona. Un privilegi a l’abast que val la pena aprofitar, ara i tot l’any. La portada 32 01 BCN verda / SUMARI-EDITO/88 8/7/03 14:30 Página 2 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 3 Editorial Barcelona és una ciutat privilegiadapel que fa al lleure, ja que, a més delsparcs i jardins, disposa d’una extensa façana litoral que el transport públic ha convertit en un espai integrat en la trama urbana. El creixent ús que ha comportat aquesta gran –i desitjable– accessibilitat de les platges barcelonines ha fet necessari adoptar mesures destinades a mantenir-ne el nivell de qualitat mitjançant un model de gestió elaborat a partir de criteris sostenibi- listes. L’any passat, Parcs i Jardins va començar a elaborar un Sistema de Gestió Medi- ambiental específic per a les platges, l’apli- cació del qual s’ha iniciat el 2003 i ha estat mereixedor de la certificació ISO 14001. La concessió d’aquesta certificació ambiental, que garanteix la coordinació de la gestió in- tegral de les platges, i les cinc banderes bla- ves que aquest any ha atorgat la Fundació Europea d’Educació Ambiental (FEEE) a les platges de Barcelona són dues notícies que garanteixen als usuaris i usuàries la qualitat d’aquest gran parc de sorra que hi ha al front litoral de la ciutat. Seguint amb l’aplicació de criteris de qua- litat ambiental a la ciutat, en aquest núme- ro de Barcelona Verda dediquem amplis reportatges al programa Integra i a la certi- ficació ambiental de la fusta. En el primer cas, la qüestió és aconseguir que la con- vivència amb els animals de companyia a la ciutat sigui cada cop més harmònica. I, en el segon, es tracta de l’opció que tenim com a consumidors de tenir present, a l’hora d’adquirir productes forestals, que la fusta amb què han estat elaborats procedeixi de boscos gestionats de manera sostenible. Una opció, la de la “compra verda”, a la qual també es refereix Txema Castiella en la sec- ció d’opinió. Tot plegat, elements de refle- xió en el camí cap a una Barcelona cada cop més sostenible.  Joan Conde del Campo director gerent de Parcs i Jardins Platges amb qualitat 01 BCN verda / SUMARI-EDITO/88 8/7/03 14:30 Página 3 4N O T Í C I E S BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 El 22 d’abril, Parcs i Jardins va rebre del’organisme de certificació LGAI el do-cument que fa constar que el seu Siste- ma de Gestió Mediambiental (SGMA) és con- forme a la Norma ISO 14001:1996 pel que fa a la coordinació de la gestió integral de les plat- ges de Barcelona. Aquesta certificació és fruit del compromís adquirit per Parcs i Jardins en les Primeres Jornades d’Innovació Municipal, celebrades el 16 de gener del 2002, dins de la línia estratègica de la qualitat en l’espai públic i en l’àrea de millora del medi ambient. El projecte d’implantar un Sistema de Ges- tió Mediambiental (SGMA) a les platges de Barcelona, segons el criteri de la Norma UNE- EN-ISO 14001:96 i capaç d’integrar-se en el projecte GZIC (Gestió Integrada de les Zones Costaneres), permetrà millorar els processos de gestió i fer-los més respectuosos amb el medi ambient, fent un control més exhaustiu de la gestió dels residus, del consum de recursos na- turals, de la qualitat de l’aigua i la sorra i d’al- tres indicadors mediambientals. Aquesta certificació és també un reconeixe- ment a la feina dels diversos operadors (Sec- tor de Manteniment i Serveis, Guàrdia Urba- na, bombers, districtes i Àrea Metropolitana de Barcelona, entre d’altres) que, juntament amb Parcs i Jardins, actuen a les platges de Bar- celona i que garanteixen el respecte al medi ambient, un bon control operatiu i una millor gestió de la despesa pública. GESTIÓ INTEGRADA La Gestió Integrada de les Zones Costane- res (GIZC), el programa de demostració de la qual va ser iniciat per la UE el 1996, és un procés que té com a objectiu promoure la gestió sostenible d’aquests espais naturals tan fràgils. A Barcelona, els criteris de política am- biental que s’han definit a partir del procés europeu d’implantació de les GIZC i del SGMA aplicat per a les platges de la ciutat preveuen l’adopció de mesures de respecte al medi ambient, entre les quals destaquen la prevenció i reducció de la contaminació derivada dels processos de gestió, així com de les emissions contaminants; l’establiment d’un marc que permeti el desenvolupament de programes de gestió ambiental; l’ús ra- cional dels recursos naturals i la utilització de productes respectuosos amb el medi am- bient; l’avaluació anticipada de les reper- cussions potencials sobre el medi ambient d’activitats, productes i processos, adoptant les mesures preventives que siguin necessà- ries, i l’aplicació de bones pràctiques en matèria de gestió ambiental entre els usua- ris i els proveïdors de serveis. PLATGES NETES I EQUIPADES Quan arriba el bon temps, la programació dels serveis de neteja de platges augmenta de manera important. Abans que comenci la temporada de banys, l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ocupa de la neteja i desinfec- ció de la sorra llaurant-la fins a una fondària de 50 cm i de fer la posada a punt del mobi- liari urbà, la senyalització, les dutxes i tots Quan comencen a augmentar les temperatures, el gran parc de sorra format pels 4.240 m de platges que hi ha al front marítim de Barcelona s’omple d’usuaris adelerats de refrescar-se i de prendre el sol. Un espai, d’altra banda, que es pot aprofitar tot l’any i al qual és molt fàcil accedir amb transport públic. Tot plegat comporta una qualitat que fa poques setmanes ha estat mereixedora de cinc banderes blaves i de la certificació ambiental ISO 14001. Quan arriba el bon temps, la programació dels serveis de neteja de platges augmenta de manera important Les platges de Barcelona reben la certificació ISO 14001 pel seu sistema de gestió mediambiental Arriba la temporada de banys La presidenta de Parcs i Jardins Imma Majol en el moment de rebre una de les banderes blaves atorgades a les platges de Barcelona 02 BCN verda /NOTICIES/88 8/7/03 14:35 Página 4 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 5 els elements que constitueixen els equipa- ments i serveis de les platges de Barcelona. Un cop ha començat la temporada, de l’1 de maig al 15 de juny i del 15 de setembre al 31 d’octubre (temporada mitjana), cada matí hi ha un equip de neteja manual (dos el dilluns i divendres), un equip de neteja mecànica (dos el dilluns i divendres, i un torn de nit el dimarts i dissabte) i un equip d’escombrada mecànica de les voreres de la zona de platges (dilluns i divendres). Del 15 de juny al 15 de setembre (temporada alta), cada dia hi treballen quatre equips de neteja manual (dos al matí i dos a la nit), dos equips de neteja amb màquina i un equip d’escombrada mecànica de les voreres de les zones de platja diàriament, tret del di- jous. Pel que fa a la neteja de l’aigua, es fa amb un vaixell tipus pelicà de recollida de matèria orgànica en flotació i dues embarcacions Mar- net 300 (hidrojet). Durant la temporada alta treballen diàriament. ACTIVITATS Al local de l’Espigó del Bogatell hi ha una sala polivalent destinada a la informació al públic, l’organització d’exposicions, aula i sala de vídeo, presentació d’activitats per a mestres i préstec de material. Aquest local també s’ha pensat perquè sigui el centre de trobada i recepció dels grups que vinguin a fer les activitats que promou la campanya Viu la platja tot l’any, amb tallers d’estels i iti- neraris mediambientals. També s’han previst activitats esportives, que es podran practicar en instal·lacions desmun- tables que s’han implantat a totes les platges. Algunes d’aquestes activitats són: voleibol en les diferents modalitats, cursos d’esquí sorra, futbol sorra, aeròbic i gimnàstica. Durant el curs escolar s’oferirà a totes les escoles de Catalunya el programa d’activitats Una platja per aprendre. Es tracta d’una oferta dirigi- da a grups escolars que fo- namenta els seus objectius en tres grans eixos: l’edu- cació per al civisme, el res- pecte al medi ambient i el foment de l’oci actiu a l’ai- re lliure.  ISO 14001 PER AL SECTOR DE MANTENIMENT I SERVEIS L’abril passat, aquest Sector de l’Ajuntament de Barcelona també va obte- nir la certificació UNE-EN-ISO14001:1996, vàlida per a les activitats de neteja d’aigües de bany litorals; el manteniment i control del sanejament urbà; el manteniment de fonts públiques, artístiques i lluminoses; l’apro- fitament d’aigües freàtiques; les activitats de vigilància i avaluació de la qualitat ambiental de la ciutat; la neteja urbana i viària i la recollida de RSU; el manteniment de l’enllumenat públic; el control de ventilació de túnels urbans, i el manteniment del paviment, de les estructures vials, del mobiliari urbà i de la senyalització. LES PLATGES, A PUNT 6 locals del Departament de Platges de Parcs i Jardins 6 locals de Vigilància i Salvament 6 locals de la Guàrdia Urbana 16 palmerars 76 dutxes, amb un total de 152 sortidors 7 rentapeus, amb un total de 14 ruixadors 47 lavabos (25 adaptats) 330 papereres 7 torres i 8 cadires de vigilància 29 trams de passeres per a persones disminuï- des (1.250 m) 2 vestidors per a persones amb mobilitat reduïda 15 fonts 20 ombratges 20 zones per a la pràctica esportiva 2 àrees de jocs infantils 7.307 places d’aparcament, 185 places d’apar- cament per a persones amb disminució 7 sectors de pàrquing de bicicletes 12 canals d’abalisament per a embarcacions 1 sector senyalitzat per a la pesca marítima re- creativa amb canya practicada des de terra La implantació d’un SGMA a les platges de Barcelona segons el criteri de la Norma ISO 14001 permetrà millorar els processos de gestió i fer-los més respectuosos amb el medi ambient Les platges de Barcelona compten amb 29 passeres d’accés adaptades per a persones amb disminució, set aparcaments per a bicicletes i dues àrees de jocs infantils 02 BCN verda /NOTICIES/88 8/7/03 14:35 Página 5 6N O T Í C I E S BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 JULIVERT MEU Ànecs i turistes per Joma Del 13 al 27 de juliol, Bar-celona acollirà els XCampionats Mundials de Natació, l’esdeveniment es- portiu més important des dels Jocs del 92. Aquesta és la pri- mera vegada que la Federació In- ternacional de Natació (FINA) celebra els seus màxims cam- pionats a Catalunya i la segona a Espanya, després del Mundial de Madrid, l’any 1986. En els campionats, hi participaran 1.846 esportistes de 150 països. El repte és obrir la natació al gran públic gràcies a unes ins- tal·lacions espectaculars, entre les quals hi ha la piscina flotant més gran del món (50 x 25 m, suportada per una estructura de plafons), que estarà instal·lada a dins del Palau Sant Jordi. Altres escenaris seran les piscines Bernat Pi- cornell, la municipal de Montjuïc i la del Club Natació Barcelona, amb una graderia situada sobre la sorra; el Port Vell, i el front marítim de la ciutat. Així, en aquests campionats, hi tindran un paper molt important les platges de Barcelo- na, ja que s’hi disputaran, per primer cop a Eu- ropa, totes les modalitats de proves de natació en aigües obertes. Hi participaran al voltant de 120 nedadors i nedadores, el màxim nombre registrat en la història de la natació de llarga distància. Es tracta, doncs, d’una competició molt important, tant per a l’esport com per a la ciutat. Els nedadors sortiran a mar obert a través de la nova bocana del Port Vell, ja ple- nament operativa després les obres que ac- tualment s’hi estan fent. La sortida i l’arribada se situaran al Portal de la Pau. Les competi- cions de 5 km es faran el 13 de juliol, a les 10.00 (F) i a les 12.00 (M); les de 10 km, el 16 de juliol, a les 09.00 (F) i a les 12.00 (M), i les de 25 km, el 19 de juliol, a les 09.00 (F) i a les 09.30 (M). D’altra banda, dins del programa d’actes or- ganitzat amb motiu dels Mundials de Natació Barcelona 2003, a la platja de Sant Sebastià, molt a prop de la seu del C. N. Barcelona de waterpolo, s’instal·larà el village Planeta Aigua, on s’oferiran diversos serveis i activitats lúdi- ques obertes al públic en general.  (F) Femení, (M) Masculí Barcelona, seu dels X Campionats Mundials de Natació 02 BCN verda /NOTICIES/88 8/7/03 14:35 Página 6 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 7 Afinals de maig, les dues parelles dexibecs (Netta rufina) que van ser alli-berades la tardor del 2002 al Parc de l’Espanya Industrial es van reproduir. Així, doncs, ara es poden veure nedant per l’es- tany del parc dues femelles seguides d’ane- guets. Una n’ha tingut vuit, i l’altra, cinc. Aquesta és una notícia molt bona, ja que, un cop més, es posa de manifest l’adapta- bilitat dels ànecs salvatges als espais verds urbans. El xibec és un ànec que viu en estanys grans d’aigua dolça amb canyís o en llacu- nes somes, rarament al mar, i que nia en- mig de la vegetació en illes d’estanyols. A Europa cria en comptats llocs, i a Catalu- nya només ho fa de manera important al delta de l’Ebre. Al delta del Llobregat, hi crien entre una i tres parelles, i no pas tots els anys. UN PROJECTE DE GRAN ABAST La introducció d’aus aquàtiques d’espècies salvatges als parcs de Barcelona que dispo- sen d’una làmina d’aigua important té el seu origen en l’ordenació de la colònia d’ànecs del Parc de la Pegaso. El que en un primer moment va consistir en la creació d’espais destinats a protegir els ànecs es va conver- tir, ben aviat, en un projecte de gran abast, mitjançant un conveni de col·laboració en- tre Parcs i Jardins i WWW/Adena. L’objec- tiu: introduir espècies autòctones d’aus aquàtiques amb el consegüent augment de la biodiversitat, i evitar, alhora, la presèn- cia d’exemplars d’espècies domèstiques, procedents tots ells de l’abandó. La tardor de 2002 es van alliberar al Parc de l’Espanya Industrial, dues parelles de xi- bec –les que ara han criat– i dues parelles d’ànec cullerot (Anas clypeata), i la Setma- na Santa passada es van alliberar al Parc de la Pegaso una parella de xi- becs i tres parelles d’ànecs de plo- mall (Aythya fuli- gula). És important destacar que, la informació con- tinguda en els pla- fons explicatius sobre les espècies introduïdes ha fo- mentat el respec- te dels usuaris del parc per les espè- cies salvatges. A mitjà termini està previst fer allibera- ments d’ànecs salvatges autòctons a la res- ta de parcs de Barcelona que disposin de llac, i, a llarg termini, el projecte preveu augmentar les espècies autòctones d’ànecs i actuar sobre les poblacions de tortugues aquàtiques i de peixos. Pel que fa als ànecs domèstics abandonats, WWW/Adena s’o- cupa de traslladar-los a granges escola i a cases de colònies.  Els ànecs del Parc de l’Espanya Industrial han criat Escoles, residus i medi ambient El 30 d’abril, al Pavelló Esportiu de la Vall d’Hebron, es va fer la fes-ta de final de curs de la sisena edició del programa d’activitats sobreresidus i medi ambient Com funciona Barcelona, en què han parti- cipat 13.000 escolars. Va ser una gran festa, amb 17 escoles i 800 nens i nenes, que van gaudir de diversos tallers, jocs i un espectacle musical. A més de ser una gran trobada de molts dels participants en el programa, durant l’acte es van lliurar els premis del concurs Fes la samarreta del “Com funciona Barcelona”. Els guanyadors d’aquesta edició del concurs han es- tat el P-4 del CEIP La Taxonera, el 2n. d’EP de l’Escola Bon Pastor, el 6è. d’EP de l’Escola Virolai i l’ESO de l’Escola Paideia. L’objectiu d’aquest pro- grama, promogut pel Sector de Manteniment i Serveis de l’Ajuntament de Barcelona, és sensibilitzar els escolars sobre la necessitat d’implicar-se en la gestió dels residus i en la neteja de la ciutat. Confeccionant avions amb materials reciclats L’estany del Parc de l’Espanya Industrial té tretze habitants nous 02 BCN verda /NOTICIES/88 8/7/03 14:35 Página 7 8N O T Í C I E S BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 Gran participació en la Setmana de les Roses Amb motiu del III Concurs Interna-cional de Roses Noves de Barcelo-na, el Roserar del Parc de Cervantes va acollir, entre els dies 5 i 8 de maig, la Setmana de les Roses, consistent en un se- guit de conferències i tallers destinats a oferir als ciutadans i ciutadanes la possibili- tat d’aprofundir en el coneixement d’a- questes flors exquisides i de tot el que hi està relacionat. Les activitats es van fer en una carpa amb capacitat per a un centenar de persones situada en un entorn magnífic, ja que estava envoltada de rosers en plena floració. Pel que fa als tallers, el 5 de maig, Jordi Dot, obtentor i membre del jurat interna- cional, en va impartir un de dedicat a la multipli- cació de les roses. El dia 6, el taller va estar dedi- cat a l’art floral i va comptar amb la partici- pació de Jordi Abelló, de l’Escola d’Art Floral de Catalunya, que va intro- duir els assistents en la confecció de centres de roses dins d’un am- pli ventall d’ornamenta- cions: des de les més clàssiques fins a les con- ceptuals, passant per l’art japonès de l’ike- bana. Les activitats del dia 7 van estar dedica- des als sentits de l’olfacte i del gust. Així, Bettina Perison, de l’empresa Eurofragan- ce, S. L., va dissertar sobre un dels aspectes més valorats de les roses, la seva fragància, i va fer un repàs de l’origen i la història dels perfums i l’evolució del tractament de les flors per obtenir-ne essències. El Gremi de Restauració de Barcelona hi va estar repre- sentat per Miquel Ristol, professor de l’Es- cola Xup-xup Fa l’Olla, que el dia 8 va po- sar punt final a les activitats de la Setmana de les Roses 2003 amb un taller sobre la gastronomia i la flor.  Entre els dies 5 i 15 de maig es van ce-lebrar a Barcelona les jornades Per-macultura Urbana i Rural, Ecodisseny Enginyós i Realitzacions Sostenibles, orga- nitzades per Parcs i Jardins i l’Escola Supe- rior d’Agricultura de Barcelona, i realitza- des per Morag Gamble i Evan Raymon, di- rectors del programa d’educació ambiental Sustainability Education and Ecological De- sing (SEED), que es desenvolupa a l’“eco- aldea” Crystal Waters Permaculture Villa- ge, a Austràlia. Els seminaris, fets a l’Esco- la Superior d’Agricultura de Barcelona i al Centre de Formació del Laberint, van estar dedicats al disseny i la implantació de fin- ques rústiques sostenibles-rendibles i al dis- seny, realització i promoció d’activitats per a una ciutat més sostenible i saludable.  Permacultura a Barcelona Seminari al Centre de Formació del Laberint Les activitats es van fer en una carpa amb capacitat per a un centenar de persones 02 BCN verda /NOTICIES/88 8/7/03 14:35 Página 8 Durant el curs que ara s’acaba, 96centres escolars de Barcelona de totsels nivells educatius han desenvolu- pat la seva Agenda 21 Escolar (A21E). El 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, nois i noies representants de cada centre van lliurar la memòria de la feina feta a les regi- dores Imma Mayol i Marina Subirats. En l’acte, que es va celebrar al Centre de Cul- tura Contemporània de Barcelona (CCCB), es va atorgar tot el protagonisme a la feina feta per l’alumnat i el professorat, la dimensió de la qual es va poder apreciar en un audiovisual amb fotografies, dibuixos i textos de tots els centres. L’actuació de l’orquestra de corda de l’Escola Oriol Martorell, formada per 23 nens i nenes de Primària, va posar la nota festiva a l’acte. Al matí, abans de l’acte de cloenda, uns 400 alumnes d’Ensenyament Secundari van celebrar el seu congrés, que els va permetre intercanviar experiències sobre el desenvo- lupament i el resultat dels projectes fets. Els nois i noies van exposar en quatre sessions simultànies els projectes duts a terme als seus centres. Per la seva banda, els nens i ne- nes de les escoles d’Infantil i Primària també van poder intercanviar vivències i aprenen- tatges d’una manera menys multitudinària i més adequada a la seva edat, a través de visi- tes entre centres. S’ha de destacar que, de les 96 escoles que aquest any han participat en el procés d’A21E (78 de públiques i 18 de concertades), 62 ja ho van fer en l’anterior curs escolar, la qual cosa dóna una mesura de la bona acollida del pro- grama. A més, respecte al curs anterior, hi ha hagut un increment de centres participants del 35%. Pel que fa al nombre de projectes, en aquest curs escolar se n’han presentat 106, fets per escolars de 0 a 18 anys.  BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 9 Del 3 al 5 d’abril és va cele-brar a l’Escola d’Enginyeriai d’Arquitectura de la Salle, Universitat Ramon Llull, la quarta edició d’Exporecerca Jove, que or- ganitza l’Associació INICE Catalu- nya en col·laboració amb l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Bar- celona. En aquest curs escolar s’hi han presentat 43 centres i 111 tre- balls, elaborats per un total de 236 nois i noies, amb nivells educatius que van des de la formació primà- ria fins als estudis universitaris. Pel que fa als treballs relacionats amb temes ambientals, destaquen “Estu- dio y diseño de un jardín escolar”, fet per l’Escola Hamelin-Int. Laie d’Alella, que ha estat mereixedor del primer accèssit de la categoria A (primer d’ESO), i “Ecoclasse: l’es- tat de les aules a l’escola”, del ma- teix centre educatiu, guardonat amb el segon accèssit de la mateixa ca- tegoria. En la categoria B (segon cicle d’E- SO) han estat guardonats l’IES Nar- cís Monturiol, amb un treball sobre les rutes mineralògiques de la serra de Collserola (primer premi) i un altre sobre l’avaluació de l’aigua malgastada en utilitzar aigua embo- tellada i el disseny del millor reci- pient per estalviar-la (quart accèssit i Premi de l’Aigua de la Fundació Agbar i Kemira Ibèrica); l’IES Joan Fuster, que ha aconseguit el primer accèssit amb un treball sobre el re- ciclatge de residus en una família mitjana de Barcelona, compartit amb un projecte de conversió de l’e- nergia solar en energia elèctrica per mitjà de l’aprofitament dels movi- ments convectius de l’aigua escalfa- da en un forn escolar, elaborat per les alumnes de les Escolàpies de Nostra Senyora de Montserrat d’Olesa de Montserrat, que també ha estat guanyador del Segon Pre- mi José Cantero, i l’IESM J. Serrat i Bonastre (cinquè accèssit), amb un treball sobre el barri i els espais verds. El Primer Premi José Cante- ro, que atorga la Fundació Epson Ibérica va ser per a l’IES Pompeu Fa- bra, pel seu estudi de la radiació ul- traviolada natural i artificial.  Exporecerca Jove 2003 Cloenda d’un nou curs d’Agenda 21 a les escoles Els participants en la cloenda de l’A21E 2002- 2003, al CCCB 02 BCN verda /NOTICIES/88 8/7/03 14:36 Página 9 10 N O T Í C I E S BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 COTXES COMPARTITS La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura serà l’encarregada de tirar en- davant la primera organització cata- lana de car sharing o servei de cotxes multiusuari. El sistema és semblant a un lloguer. Del cotxe, se’n pagarà no- més l’ús que se’n fa, uns 18 cèntims el quilòmetre i 2,40 euros l’hora, en tarifa estàndard, sense preocupar-se de pàrquings, assegurances, impos- tos, revisions ni substitucions. L’ob- jectiu és que la gent deixi de tenir cotxe a casa i, quan el necessiti, el busqui a la xarxa de car sharing. L’HORT A CASA La Fundació Terra està promocio- nant l’Horturba, un kit que per- met conrear els tomàquets de l’a- manida al balcó de casa. Es tracta d’un caixó d’acer galvanitzat d’1 m2 preparat per contenir un subs- trat cent per cent orgànic i equi- pat amb un sistema de control de reg per degoteig. La taula Hortur- ba queda aixecada de terra uns 80 cm, cosa que permet una fàcil ma- nipulació de les hortalisses planta- des. MIG ANY DE ‘CHAPAPOTE’ Tot i les campanyes destinades a fer que la gent pensi que el chapapote ja és un record, el cas és que, quan es compleix mig any del desastre del Prestige, la majoria de les platges afec- tades pel vessament de fuel seguei- xen més negres que el carbó, si no en superfície, sí sota les capes més su- perficials de sorra, i els pescadors no tenen gens clar que es pugui sortir a treballar. Mentrestant, els que ma- nen segueixen rumiant la millor ma- nera d’evitar que els hilillos de plas- tilina segueixin pujant des del fons del mar. L’ECOSEMÀFOR ••• II Els dies 14 i 15 de juny, ambmotiu de la celebració del Diadel Sol, es va fer a Barcelona el II Ral·li Solar, amb la presència d’una trentena de participants. Aquest ral·li és una prova demos- trativa i no competitiva que fa un recorregut urbà per la ciutat. Té per finalitat afavorir, incentivar i po- tenciar l’ús d’energies renovables, especialment els vehicles elèctrics. Com que la contaminació a les ciu- tats és provocada en gran part pels vehicles, calen combustibles més nets i respectuosos amb el medi. Els vehicles elèctrics suposen un gran avantatge ambiental a tots els nivells: menys soroll i contaminació i també independència del petroli. En el ral·li, hi van participar tota mena de vehicles, com bicicletes elèctriques assistides, utilitaris, pick- ups, ciclomotors i furgonetes. El dia 14 es va organitzar una exposició de vehicles i proves demostratives a la plaça de Catalunya, i el dia 15 es va fer un recorregut urbà de 30 km pels deu districtes de la ciutat. Aquest ral·li l’organitza l’Associa- ció per a la Divulgació de Tecnolo- gies Sostenibles (ADTS), amb el su- port de l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència d’Energia de Barcelona, l’Institut Català d’Energia i l’Asso- ciació Barnamil. El Dia del Sol és una celebració d’àmbit europeu que té com a objectiu donar a conèixer el bon funcionament de l’energia so- lar. Aquest any ha coincidit amb la Setmana de l’Energia a Catalunya, en què han participat empreses del sector, entitats públiques i ONG.  Per saber-ne més: www.barnamil.org, www.elektron.org/rallysolar II Ral·li Solar de Barcelona Imma Mayol donant la sortida al Ral·li Solar d’aquest any 02 BCN verda /NOTICIES/88 8/7/03 14:36 Página 10 C-2 5 C-26 C-26 C -1 6 C-55 C-26 C- 26 C- 37 C-15 C-51 C-31 N-34 0 II C- 37 C-25 C- 32 C-32 C-32C -60 C -3 3 A-7 A -2 A- 7 A- 7 A-2 A- 7 N-II C -17 C-61 C -55 C -3 1 N- II C -59 C-55 C -58C-16 C-16 C -1 6 C-25 C -1 7 N-152 C -16 N -I I N-260 02 BCN verda /NOTICIES/88 8/7/03 14:36 Página 11 12 A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 L’Agenda 21 aposta per l’acció i elcompromís i treballa per fer avançarles ciutats en la línia de la sostenibi- litat. Els indicadors són una eina clau per avaluar les millores aconseguides per les ciutats en el temps. El sistema d’indicadors de l’Agenda 21 de Barcelona ha estat pen- sat perquè sigui un instrument informatiu públic i útil, ja que permetrà avaluar les tendències en l’evolució de la sostenibilitat a la ciutat. Mitjançant els indicadors seleccionats es farà una primera diagnosi sobre la ciutat i se’n sistematitzarà el seguiment per obte- nir cada any una nova diagnosi. Així, el sistema d’indicadors serà un instrument Indicadors: la mesura de l’avanç cap a la sostenibilitat Tot procés requereix un mecanisme d’avaluació que permeti saber si s’avança, i en quin grau, cap a la consecució de les fites previstes. A Barcelona, la posada en pràctica del ‘Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat’ s’ha d’acompanyar, per tant, d’un sistema d’indicadors per monitoritzar els deu objectius que es volen aconseguir. L’elaboració d’aquest sistema ha estat una de les tasques del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat (CMMAS), que va crear un grup de treball específic amb vint representants. El sistema d’indicadors de l’A21 permetrà avaluar les tendències en l’evolució de la sostenibilitat a Barcelona i, per tant, serà un instrument valuós per a la presa de decisions sobre aquestes tendències QUÈ ÉS UN INDICADOR? És una eina o instrument que proveeix informació quantitativa o qualitativa sobre un fe- nomen determinat mitjançant la simplificació d’una realitat complexa. Un indicador de sostenibilitat és un paràmetre mesurable que reflecteix l’estat o tendència de la dimensió ambiental, social o econòmica que s’està monitoritzant respecte a la sostenibilitat. El percentatge de superfície verda per habitant i la diversitat de les aus són els dos indicadors que permetran avaluar l’objectiu 1 del Compromís 03 BCN verda /A21BCN/88 8/7/03 14:31 Página 12 valuós per a la presa de decisions, ja que permetrà fer un seguiment de l’Agenda 21 (A21) de la ciutat en el temps en relació amb els objectius fixats en el Compromís i monitoritzarà de manera integrada les di- mensions socials, ambientals i econòmi- ques de l’A21. A Barcelona s’ha treballat perquè els indi- cadors siguin analítics i objectius en allò que mesuren, perdurables en el temps, compren- sibles i fàcils de comunicar, contrastats amb altres referents i sintètics. En el procés d’ela- boració tècnica s’han consultat una cinquan- tena de referents d’altres ciutats i institu- cions, principalment els Indicadors Comuns Europeus, els de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i els de l’associació Fò- rum Cívic Barcelona. També s’han tingut en compte les primeres propostes dels grups de treball del CMMAS i les formulades en els fòrums ciutadans de debat de l’A21L. S’ha de dir, d’altra banda, que alguns indicadors res- ponen, lògicament, a les particularitats de la ciutat. És important tenir en compte que els in- dicadors no s’han de considerar només com una eina de monitorització de les ad- ministracions, entitats i empreses, sinó que s’han de percebre com el mecanisme que ajudarà els barcelonins i barcelonines a sa- ber si les seves accions contribueixen o no a la consecució d’una ciutat cada cop més sostenible.  OBJECTIU* INDICADOR 1 Superfície verda per habitant 1 Diversitat de les aus 2 Accessibilitat a espais públics i serveis bàsics 2 Índex de renovació urbana 2 Grau de satisfacció ciutadana 3 Mode de desplaçament de la població 3 Proporció de l’espai viari amb prioritat per a vianants 4 Nivell de contaminació acústica 4 Qualitat ambiental de les platges 4 Esperança de vida en néixer 5 Consum d’aigua per habitant 5 Qualitat de l’aire 5 Consum d’energia d’origen renovable 5 Consum d’aigua per a usos no consumptius 6 Generació de residus sòlids urbans 6 Recollida de matèria orgànica 6 Recollida selectiva de residus 7 Fracàs escolar 7 Població amb estudis universitaris acabats 7 Accessibilitat a l’habitatge 7 Grau d’associacionisme 7 Participació en els afers municipals 8 Nombre d’organitzacions que han obtingut certificació ambiental 9 Nombre d’escoles que participen en projectes d’educació ambiental 10 Emissions de CO2 equivalents anuals 10 Nombre de punts de venda o consum de productes de comerç just * Veure Barcelona Verda núm. 83, pàg. 9 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 13 SECRETARIA TÈCNICA DE L’AGENDA 21 DE BARCELONA: Nil Fabra, 20, 08012 Barcelona. Tel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, a. e.: agenda21@mail.bcn.es www.bcn.es/agenda21 S’ha treballat perquè els indicadors siguin analítics i objectius en allò que mesuren L’accessibilitat a l’habitatge és un dels 26 indicadors de sostenibilitat de l’Agenda 21 de Barcelona 03 BCN verda /A21BCN/88 8/7/03 14:31 Página 13 - Què és el mosaic del territori? És una visió del territori que ens ajuda a ges- tionar els diferents usos del sòl. Es tracta d’ob- servar-lo com si fos un mosaic, de manera que hi vegem diferents parcel·les, de dimensions, forma i ús diversos, que conviuen amb corre- dors biològics i amb les infraestructures que l’home hi ha anat fent al llarg del temps. El mo- saic en el territori no té res d’espontani: nos- altres l’hem creat i, precisament per això, nosaltres el podem canviar. Percebre’l clara- ment és la base per planificar d’una manera científica. - D’exemples, n’hi pot haver molts, però di- gui-me’n un que ens toqui de prop. M’han cridat l’atenció, almenys en un parell de pobles i ciutats de la regió de Barcelona, una mena de parcs de forma allargassada, just on s’acaba la ciutat i comença la natura. Aquesta és una bona fórmula, perquè, com tota zona verda, aporta qualitat de vida als veïns, però, sobretot –i aquí entra l’enfocament del mosaic del territori–, ens marca un patró que després, quan la ciutat creixi més enllà d’aquell parc, es pot repetir, i així es garanteix una expansió amb uns elements d’equilibri. 14 E L P E R S O N A T G E BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 El professor Forman és llicenciat en Ciències per la Universitat de Harverford, doctorat per la Universitat de Pennsylvània i doctor ‘honoris causa’ per diverses universitats nord-americanes. Ha publicat nombroses obres, entre les quals destaquen Landscape Ecology (1986), Land Mosaics (1995), Landscape Ecology Principles in Landscape Architecture and Land-use Planning (1996) i Road Ecology (2002). Els seus estudis s’han centrat en el paisatge i l’ecologia regional, la planificació del sòl i la seva conservació i l’impacte de les carreteres. Tots aquests àmbits d’estudi estan presidits per una preocupació constant: com fer compatible l’activitat humana amb el medi natural. “Saber percebre el mosaic que nosaltres hem creat en el territori és la base per planificar d’una manera científica” Richard T. T. Forman, professor d’Ecologia del Paisatge de la Universitat Harvard - Vostè ha dit que els mosaics del territori són un desafiament per a les gran àrees urba- nes. Per què? El mosaic en el territori, aplicat a una regió urbana complexa, ens permet veure clarament tots els elements en joc i la situació dels uns res- pecte als altres. La seva aplicació ens permet copsar els problemes d’una expansió urbana excessiva i aplicar fórmules de correcció, així com decidir sobre moltes altres qüestions, com l’equilibri amb les zones naturals o l’emplaça- ment de les indústries. Moltes vegades s’han pres decisions sobre aquests elements sense una visió de conjunt. Això ha passat perquè, tradi- cionalment, els models de creixement urbà no han tingut en compte la biodiversitat, o, di- rectament, l’han ignorat. Precisament, la força de l’enfocament del mosaic en el territori ra- dica en el fet que pot aconseguir que els siste- mes naturals i les persones puguin viure junts. - Una disciplina emergent en les últimes dè- cades és l’ecologia del paisatge, que combina els coneixements de la biologia, la geografia, la sociologia i d’altres. Quins avantatges pràc- tics comporta una disciplina de tanta comple- xitat? ‘Tradicionalment, els models de creixement urbà no han tingut en compte la biodiversitat, o, directament, l’han ignorat’ 04 BCN verda /PERSONATGE/88 8/7/03 14:29 Página 14 tit més ampli, que implica la capacitat de po- der-nos moure fàcilment entre diferents punts, i això serveix per als animals i també per a nos- altres. Algunes vegades, el millor mitjà per pro- porcionar aquesta connectivitat és un corre- dor verd, sobretot a llarg termini. Hi ha casos en què algunes espècies en tenen prou amb punts aïllats que els permetin saltar d’un lloc a l’altre, igual que quan travessem un riu per so- bre de les pedres. Però, amb això, no sempre n’hi ha prou per a tothom. - Hi ha una diferència entre la manera com es veuen aquestes qüestions de l’ocupació equi- librada del sòl des de la cultura anglosaxona i des de la llatina? Jo, personalment, m’estimo més distingir en- tre Nord-amèrica i Europa. Un dels problemes més grans i més importants que tenim als Es- tats Units és l’expansió urbana extensa, amb cases dins de propietats enormes i molt dis- perses en el territori. I també el que en diem highway sprawl, és a dir, fileres interminables de gasolineres i centres comercials que creixen al llarg de les carreteres. És una situació horri- ble, perquè ens condiciona a tots els nord-ame- ricans, que haurem de dependre de l’automò- bil durant generacions. Europa, en contrast, té la cultura de la vila, del poble, de les ciutats mitjanes, i l’activitat i l’habitatge se solen con- centrar més. A mi m’agradaria que els Estats Units poguessin seguir aquest model, però, sor- prenentment, sembla que és a l’inrevés, que, cada cop més, Europa segueix el model nord- americà. - Nosaltres, occidentals, sempre ens sentim el melic del món i parlem de coses com l’eco- logia del paisatge, però, de fet, les ciutats més agressives se situen a Àsia o Amèrica del Sud, on no sé si tenen en compte aquestes conside- racions. Jo crec que les grans ciutats, com Mèxic, Sao Paulo o Xangai, representen un dels grans rep- tes de la història de la humanitat. Molts dels espais verds que hi ha en aquestes ciutats es- tan orientats a les persones i a la recreació, no pas a la biodiversitat. I els espais agrícoles pro- pers a aquestes ciutats són literalment devorats per un creixement que no s’atura. És molt di- fícil aplicar solucions. En canvi, a les ciutats de la mida de Barcelona o Boston –les que jo poso com a límit, amb 5 milions d’habitants a la re- gió metropolitana–, en aquestes, per la seva es- cala, hi podem tenir una incidència positiva a través de l’ecologia del paisatge.  Albert Punsola BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 15 És cert que aquesta disciplina és complexa, però això la fa especial i molt important. L’a- vantatge és que totes les persones de les dife- rents disciplines que la integren poden seure a la mateixa taula i parlar el mateix idioma: un idioma propi que s’ha gestat a partir de la con- vergència de l’heterogeneïtat. Ara, el geògraf, l’economista i el paisatgista poden dialogar fà- cilment. Això, d’entrada, ja és interessant, per- què s’han trencat unes barreres entre codis diferents que abans eren molt fortes. A partir d’aquí és quan podem avançar. - Vostè, juntament amb altres autors, ha es- crit un llibre anomenat Road Ecology: Scien- ce and Solutions. Aquí, en el nostre país, hi ha una opinió força generalitzada en el sentit que les carreteres solen tenir efectes més aviat ne- gatius sobre els llocs per on passen. M’agrada utilitzar la metàfora que el siste- ma de carreteres i el medi natural es troben en una mena d’“abraçada incòmoda”. El medi na- tural té les seves dinàmiques, com els corrents d’aigua o el pas dels animals, i, sobre aquesta realitat, hi superposem l’artificialitat del siste- ma de carreteres i els vehicles. Són dues xar- xes: l’una sobre l’altra. Doncs bé, aquestes dues xarxes estan en la situació que volia expressar la metàfora, però això no ens impedeix dis- senyar un futur en el qual els sistemes naturals i la biodiversitat es fonguin d’una manera fins i tot agradable amb un sistema de mobilitat efi- cient. No és fàcil, però crec que es pot acon- seguir. - A la nostra regió metropolitana, l’ocupa- ció del sòl amb urbanització i infraestructures és vista com un fet negatiu per molts analistes. L’ocupació del sòl és dolenta per ella mateixa? No, és clar que no ho és. La qüestió s’ha de plantejar no en general, sinó en cada cas con- cret. Hi ha llocs que són bons per a l’ocupació del sòl; el que cal fer és identificar-los. L’ocu- pació del sòl és dolenta quan el lloc on es vol fer ha estat mal triat. De manera que la tasca d’identificar llocs per al futur creixement és una forma molt important d’incrementar la protecció dels sistemes naturals a llarg termi- ni. L’anàlisi dels impactes dels sistemes urbans del present ja ens orienta de cara a seguir ur- banitzant de manera que puguem conservar les aigües netes o, simplement, evitar les inun- dacions, que periòdicament fan estralls a les zones densament poblades. - Quan parlem de connectivitat entre indrets i sistemes naturals, ¿parlem només de corre- dors verds o hi ha alguna cosa més? La connectivitat és un terme que té un sen- ‘La tasca d’identificar llocs per al futur creixement és una manera molt important d’incrementar la protecció dels sistemes naturals a llarg termini’ 04 BCN verda /PERSONATGE/88 8/7/03 14:29 Página 15 CI UT AT VE LL A EI XA M PL E 16 V E R D A BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 vPLAÇA RAMON BERENGUER EL GRAN Als fossats que hi ha a la part del dar- rere d’aquesta plaça, tocant a la mura- lla, s’hi han plantat 300 margallons (Chamaerops humilis). POSADA A PUNTk DE PARTERRES En aquest districte, les fei- nes de posada a punt dels parterres s’han fet a l’av. Diagonal a l’altura del Passeig de Gràcia i el Pas- seig de Sant Joan, a la pl. Letamendi, a la pl. Urqui- naona i a l’av. Mistral. En aquest últim espai també s’ha millorat l’arbustatge amb la plantació de Vibur- num odoratissimum. PARC DE LA CIUTADELLAk A l’Hivernacle s’han renovat les plantacions amb margarides (Chrysanthe- mum frutescens), Neoregelia coralinae ‘Tricolor’ i Dieffenbachia seguine ‘Camilla’ i ‘Tropic’ per millorar la qualitat dels enjardinaments que hi ha en aquest espai. vPASSEIG DE SANT JOAN S’han fet noves planta- cions al voltant de les fonts que hi ha a l’altura dels c. Provença, Rosselló i Sant Antoni M. Claret. Les espècies triades han estat el margalló (Chamaerops humilis) i l’abèlia (Abelia floribunda). POSADA A PUNT DE PARTERRES Quan s’acosta l’estiu es fan feines de posada a punt en molts dels parterres de gespa de la ciutat, que consistei- xen, fonamentalment, a sembrar i reencebar. A Ciutat Vella s’han fet aquests treballs a la pl. Vicenç Martorell, als Jardins Dolores Aleu, a la pl. Jean Genet, a la confluència dels c. Banys Vells i Brosolí, i a la pl. Castella. 05 BCN verda /B VERDA/88 8/7/03 14:32 Página 16 LE S C OR TS SA RR IÀ - S AN T G ER VA SI SA NT S- M ON TJ UÏ C BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 17 hTORRENT DE LA ROSA En aquest carrer, a l’altura de la pl. Verge de la Mercè, s’hi han plantat ba- ladres (Nerium oleander) recuperats de les obres del Trambaix, i a l’altura del c. Finestrelles s’han desbrossat 5.000 m2 de zona forestal per prevenir incendis a l’estiu. xCARRER CREU DELS MOLERS El districte ha col·laborat en la planta- ció de 42 arbres d’alineació en aquest carrer, un cop acabades les obres de remodelació. L’espècie triada ha estat Brachychiton populneum. hPARC DE MONTJUÏC A l’av. Miramar s’ha creat una nova zona d’estada de 4.000 m2 al costat de l’Escola del Bosc i davant de l’estació del funicular. L’espai disposa de taules i bancs i s’hi pot contemplar una gran vista de Barcelona. D’altra banda, s’han fet noves plantacions d’arbres i arbustos al voltant de la pa- rada d’autobús que hi ha al Mirador de l’Alcalde –alzines (Quercus ilex), marfulls (Viburnum tinus) i arboços (Arbutus unedo)–, s’han col·locat pans de gespa i s’ha reestructurat el reg per aspersió. vJARDINS JAUME VICENS VIVES La posada a punt que s’ha fet en aquest espai verd ha consistit en la poda de seguretat dels oms (Ul- mus pumila), la instal·lació de nous jocs infantils adaptats a la normativa europea i la ressembra dels parterres de gespa. VIA AUGUSTA Als parterres situats en el tram de la Via Augusta comprès entre els c. Calvet i Demestre s’han fet feines de posada a punt consistents en llaurat, esmenat, ado- bat i sembra, i el repàs del sistema de reg. A la con- fluència amb el c. Demestre s’ha plantat un parterre amb Aloe saponaria, i s’han renovat els jocs de l’àrea de joc infantil que hi ha a la confluència amb el c. Anglí. vPREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS A causa de la proximitat de la línia d’enllumenat, s’ha fet una poda de neteja als arbres que hi ha a la zona de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. En aquesta mateixa zona, també s’hi han fet treballs de desbros- sament. 05 BCN verda /B VERDA/88 8/7/03 14:32 Página 17 18 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 GR ÀC IA HO RT A- GU IN AR DÓ NO U BA RR IS V E R D A JARDINS DEL DOCTOR COMAS I LLABERIAk En aquests jardins s’han fet treballs generals de posada a punt. Han consistit en l’eliminació de les males herbes i els arbustos fets malbé, que s’han substituït amb marfulls (Viburnum tinus) vCARRER ARGULLÓS Amb la col·laboració del distric- te, un cop acabades les obres de remodelació que s’han fet en aquest carrer, s’hi han plantat 43 arbres d’alineació: Brachychiton populneum i tipuanes (Tipuana tipu). CIUTAT MERIDIANA S’han desbrossat i netejat els 70.000 m2 de zones verdes de Ciutat Meridiana. Aquesta actua- ció ha comptat amb la col·labo- ració del districte i BCNeta. vPARC DEL GUINARDÓ Per prevenir els incendis forestals s’han desbrossat 30.000 m2 de camins i talussos i s’ha fet una poda de neteja a 400 pins. PASSEIG DE LA VALL D’HEBRONk En el tram comprès entre els c. Poesia i Harmonia, s’hi han plantat arbres i arbustatge: Robinia pseudoacacia ‘Pyramidalis’ i baladres (Nerium oleander). CAN BRASSÓ S’ha condicionat la tanca que envolta l’àrea de gos- sos que hi ha en aquesta zona amb la plantació de Myoporum tenuifolium. vESCALES JAUME CABRERA S’ha canviat la terra de la rocalla per terra adobada, s’han plantat ar- bres –tarongers (Citrus aurantium) i tipuanes (Tipuana tipu)– i arbus- tos –pitòspors (Pittosporum tobira), Elaeagnus pungens i marfulls (Vi- burnum tinus)–, i s’ha col·locat reg automatitzat. hPASSEIG FABRA I PUIG L’àrea per a gossos que hi ha a l’altura del número 397 d’aquest passeig s’ha remodelat i ampliat. 05 BCN verda /B VERDA/88 8/7/03 14:32 Página 18 20 P A R C S D E C I U T A T BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 El front litoral i les platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona E l litoral de l’àmbit de la Manco- munitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) s’estén al llarg d’uns 41 km (entre el Baix Maresme i el massís del Garraf), dels quals 15 corresponen a zones de ports i serveis tècnics i prop de 30 són de platja. Les platges són espais naturals formats per acumulacions de sor- ra, provinents, principalment, dels cor- rents marins i de les aportacions fluvials, que en àrees densament poblades tenen un important paper com a espais de lleu- re a l’aire lliure. A les platges metropolitanes es poden diferenciar dos sectors de característiques diferents. El corresponent al Maresme- Barcelonès té un terç del total de les plat- ges i inclou els municipis de Montgat, Ba- dalona, Sant Adrià de Besòs i Barcelona. La forta demanda social fa que les plat- ges d’aquesta zona presentin, en general, un nivell d’urbanització més elevat. L’al- tre sector correspon a les platges del del- ta del Llobregat, que representen dos terços del total i formen part dels termes del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. En aquesta zona, sobretot als termes del Prat i Viladecans, les plat- ges, tot i que han estat molt alterades en els últims 50 anys, formen part d’ecosis- temes costaners de gran valor ecològic (estanys i pinedes) i encara conserven ca- racterístiques naturals, amb presència de dunes i amb una vegetació i una fauna ca- racterístiques.  19BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 De Montgat a Castelldefels, el litoral metropolità té prop de 30 quilòmetres de platges de característiques ben diverses S A N T A N D R E U S A N T M A R T Í vPARC DE LA MAQUINISTA A tota la zona perimetral del parc s’han plantat espècies aromàti- ques: romaní (Rosmarinus offici- nalis), farigola (Thymus vulgaris) i espernallac (Santolina chama- ecyparissus). PLAÇA CARDENAL CICOGNANIk En aquesta plaça, s’hi han fet treballs inte- grals de posada a punt, que han consistit en la reposició de les falles del parterre de ba- ladres (Nerium oleander), que s’ha entreca- bat i s’ha voltat d’una tanca de protecció per garantir el bon creixement de les noves plan- tacions; el reencebat del paviment de sauló; el condicionament i pintat dels bancs i els pictogrames, i la col·locació d’una tanca de fusta al voltant de l’àrea de joc infantil. hPASSEIG MARAGALL L’ampliació de les voreres d’aquest passeig ha permès augmentar els en- jardinaments. Així, en el tram comprès entre el c. Freser i l’av. Sant Anto- ni M. Claret s’han fet noves plantacions d’arbrat d’alineació i als xamfrans, amb lledoners (Celtis australis), arbres de l’amor (Cercis siliquastrum) i plàtans (Platanus x hispanica) de recuperació. També s’han plantat arbus- tos de l’espècie Viburnum odoratissimum i pans de gespa en parterre. NOVES JARDINERESk Amb la col·laboració del districte, a l’espai interior format pels edificis situats entre els c. Llull, Fluvià, Ramon Turró i Bac de Roda, s’hi han ins- tal·lat 11 jardineres, on s’han plantat margallons (Chamaerops humilis). 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/88 8/7/03 14:33 Página 23 20 P A R C S D E C I U T A T BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 El front litoral i les platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona E l litoral de l’àmbit de la Manco- munitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) s’estén al llarg d’uns 41 km (entre el Baix Maresme i el massís del Garraf), dels quals 15 corresponen a zones de ports i serveis tècnics i prop de 30 són de platja. Les platges són espais naturals formats per acumulacions de sor- ra, provinents, principalment, dels cor- rents marins i de les aportacions fluvials, que en àrees densament poblades tenen un important paper com a espais de lleu- re a l’aire lliure. A les platges metropolitanes es poden diferenciar dos sectors de característiques diferents. El corresponent al Maresme- Barcelonès té un terç del total de les plat- ges i inclou els municipis de Montgat, Ba- dalona, Sant Adrià de Besòs i Barcelona. La forta demanda social fa que les plat- ges d’aquesta zona presentin, en general, un nivell d’urbanització més elevat. L’al- tre sector correspon a les platges del del- ta del Llobregat, que representen dos terços del total i formen part dels termes del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. En aquesta zona, sobretot als termes del Prat i Viladecans, les plat- ges, tot i que han estat molt alterades en els últims 50 anys, formen part d’ecosis- temes costaners de gran valor ecològic (estanys i pinedes) i encara conserven ca- racterístiques naturals, amb presència de dunes i amb una vegetació i una fauna ca- racterístiques.  19BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 De Montgat a Castelldefels, el litoral metropolità té prop de 30 quilòmetres de platges de característiques ben diverses S A N T A N D R E U S A N T M A R T Í vPARC DE LA MAQUINISTA A tota la zona perimetral del parc s’han plantat espècies aromàti- ques: romaní (Rosmarinus offici- nalis), farigola (Thymus vulgaris) i espernallac (Santolina chama- ecyparissus). PLAÇA CARDENAL CICOGNANIk En aquesta plaça, s’hi han fet treballs inte- grals de posada a punt, que han consistit en la reposició de les falles del parterre de ba- ladres (Nerium oleander), que s’ha entreca- bat i s’ha voltat d’una tanca de protecció per garantir el bon creixement de les noves plan- tacions; el reencebat del paviment de sauló; el condicionament i pintat dels bancs i els pictogrames, i la col·locació d’una tanca de fusta al voltant de l’àrea de joc infantil. hPASSEIG MARAGALL L’ampliació de les voreres d’aquest passeig ha permès augmentar els en- jardinaments. Així, en el tram comprès entre el c. Freser i l’av. Sant Anto- ni M. Claret s’han fet noves plantacions d’arbrat d’alineació i als xamfrans, amb lledoners (Celtis australis), arbres de l’amor (Cercis siliquastrum) i plàtans (Platanus x hispanica) de recuperació. També s’han plantat arbus- tos de l’espècie Viburnum odoratissimum i pans de gespa en parterre. NOVES JARDINERESk Amb la col·laboració del districte, a l’espai interior format pels edificis situats entre els c. Llull, Fluvià, Ramon Turró i Bac de Roda, s’hi han ins- tal·lat 11 jardineres, on s’han plantat margallons (Chamaerops humilis). 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/88 8/7/03 14:33 Página 23 22 R E P O R T A T G E BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 200321BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 A ctes tan senzills com adquirir un mo- ble o fusta per fer bricolatge tenen una implicació global més important del que pot semblar a simple vista, ja que la fusta que hem comprat pot procedir de tales abusives o il·legals. Segons dades de Gre- enpeace, el 30% de les importacions mundials ho són, i el 5% de les que fa la Unió Europea, també. Aquestes tales poden suposar un gran negoci per als que les promouen, perquè in- trodueixen en el mercat fusta més barata, amb una gran sortida comercial. Però també són un seriós problema ambiental i econòmic, ja que, per una banda, són una amenaça per a la con- servació dels boscos, i, per l’altra, comporten l’empobriment dels països que les pateixen, ge- neralment els que menys controlen els seus pro- pis recursos. La qüestió ha esta abordada en diverses ocasions en els fòrums internacionals de la FAO, el G-8, el Banc Mundial o la ma- teixa Unió Europea, però, de moment, cap dels compromisos i acords a què s’ha arribat en els debats ha aportat una solució vàlida. Segons un estudi conjunt de l’organització ecologista catalana Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i de Gre- enpeace, el percentatge de fustes d’importació procedents d’aquestes tales és força elevat a Catalunya, sobretot pel que fa a determinades regions del món. És el cas de la que procedeix de l’Amèrica tropical i Àsia (70%), Oceania (69%) i Àfrica (35%). Enfront d’aquesta rea- litat –configurada per les actuacions de governs, multinacionals i administracions–, el consu- midor té l’opció de forçar un canvi exigint la certificació forestal a l’hora de comprar mo- bles, parquets, portes o paper. FUSTA AMB SEGELL La certificació forestal és un etiquetatge apli- cat a un producte forestal que garanteix que prové d’un bosc o plantació gestionats amb una sèrie de criteris i indicadors de sostenibilitat. Aquest procés requereix, fonamentalment, una entitat certificadora que promogui el marc de certificació i les seves regles de funcionament i auditors independents, reconeguts per l’enti- tat certificadora, que avaluïn si la producció s’ha fet segons els criteris adequats. La certificació forestal té dues parts princi- pals, la que es refereix estrictament a la gestió del bosc i una altra, l’anomenada certificació de la cadena de transformació o de custòdia, que s’aplica a la indústria transformadora, amb un seguiment de tot el procés fins a arribar al producte final. L’objectiu bàsic d’aquest pro- cés és la promoció de la gestió forestal soste- nible, però n’hi ha d’altres, com augmentar el valor afegit dels productes forestals; oferir a les empreses la possibilitat de sintonitzar amb l’emergent sector de consumidors “verds”; aconseguir més transparència en tot el negoci forestal, o millorar les condicions de vida de les poblacions que viuen a prop de les grans explotacions i que en depenen. ORÍGENS DE LA CERTIFICACIÓ Aquest sistema és relativament recent. Els seus orígens es troben en les campanyes que van sorgir als anys 80 per protestar contra el co- merç internacional de fusta tropical, un cop identificat com a principal causant de la des- forestació. La Cimera de Rio del 1992 va ser- vir de catalitzador de tots aquests moviments, i, així, el 1993, un total de 130 representants Justa la fusta! L’extensió de la certificació forestal, una mena de DNI de la fusta que ens permet saber si ha estat produïda amb criteris sostenibles, pot tenir una gran incidència en la preservació dels boscos perquè no deixin de ser el que sempre han estat: una enorme font de recursos renovables per a la humanitat. De moment, però, hi ha un gran decalatge entre el creixent estat d’opinió favorable a la certificació forestal i la seva implantació massiva, que avança amb molta lentitud. En joc hi ha el futur de grans masses forestals i, per tant, el futur ambiental de la Terra. 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/88 8/7/03 14:33 Página 22 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 P A R C S D E C I U T A T PLATGES NETES: EL SANEJAMENT I LA NETEJA DE LA SORRA Tenir una sorra neta i amb bona qua- litat sanitària és un objectiu prioritari. Per aconseguir-lo es fan anàlisis periò- diques i diferents operacions. El llau- rat es fa a principis de primavera amb tractors equipats amb arades que llau- ren tota la sorra (excepte a les zones amb vegetació o de protecció per ni- dificació d’ocells) amb l’objectiu de re- moure-la en profunditat (50 cm) i afa- vorir-ne el sanejament pel contacte amb l’aire i el sol. L’anàlisi i el control de la sorra permet assegurar-ne la qua- litat, per la qual cosa cada estiu es du a terme un programa de control i vi- gilància. Es trien, amb criteris estadís- tics, una vintena de punts situats a diferents platges i s’hi fan anàlisis pe- riòdiques. De la valoració conjunta dels últims resultats, se’n desprèn que la sorra de les nostres platges està dins dels valors considerats admissibles per l’Institut Pasteur i per altres organis- mes internacionals. Per a la neteja de la sorra es fan ser- vir mitjans mecànics i manuals. La ne- teja mecànica es fa amb garbellado- res grans que remouen la sorra fins a 10 cm de fondària i la deixen caure en un sedàs que la filtra i en reté les partícules més gruixudes. A l’estiu passen diàriament; a la primavera i la tardor, un cop per setmana, i a l’hivern, una vegada al mes. També hi ha netejadores més petites, que arri- ben amb facilitat a tot arreu. La ne- teja manual consisteix en el buidat de papereres i la recollida de brossa a les zones on no poden actuar les màqui- nes. A l’estiu hi treballen 45 perso- nes; a la primavera i la tardor, 29, i, a l’hivern, l’equip es redueix a sis tre- balladors amb vehicles tot terreny. La gestió de les platges La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ocupa de la gestió de diferents aspectes de les platges dels seus municipis costaners, perquè estiguin en les millors condicions per a l’ús ciutadà, sense oblidar-ne el caràcter d’espai natural. Barcelona 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/88 8/7/03 14:33 Página 20 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 PLATGES EQUIPADES: EL MOBILIARI Els elements de mobiliari de les platges metropolitanes responen a dissenys acu- rats que compleixen els requeriments de qualitat, funcionalitat, estètica i adequa- ció a l’entorn. Gairebé tots han estat dis- senyats pels mateixos serveis tècnics de la Mancomunitat i consisteixen en se- nyals, dutxes, torres i cadires de vigilàn- cia, passeres, papereres, bancs, àrees de jocs, sanitaris i elements de seguretat (boies i armaris salvavides). PLATGES BEN CUIDADES: EL MANTENIMENT Per assegurar el bon estat de totes aques- tes instal·lacions es disposa de tres equips (cadascun amb dues persones i un vehicle taller 4x4) dotats de les ei- nes necessàries per resoldre amb rapi- desa qualsevol eventualitat. Les feines de manteniment varien en funció de l’è- poca de l’any: de març a maig s’instal·la el mobiliari per a la temporada de bany; de juny a setembre es fan inspeccions diàries per controlar-ne el bon estat, i d’octubre a febrer, un cop retirat el mo- biliari, se’n fa el manteniment de taller (pintura, neteja, etc.) per deixar-lo en les millors condicions per a la tempo- rada següent. ACTUACIONS ESPECIALS Als espais naturals, aquestes actua- cions estan adreçades a afavorir la presència de la vegetació pròpia del rereplatja i dels ecosistemes dunars, mitjançant la plantació de les espècies vegetals que els són pròpies. També es fan actuacions en col·laboració amb la ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus) del Prat de Llobregat, com ara el tancament i la senyalització de les àrees de nidificació del corriol camanegre. En cas de temporals i revingudes –en els últims anys els temporals han estat importants a les zones costane- res de l’AMB, especialment al sector Maresme-Barcelonès–, la col·labora- ció de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB amb el ministeri i amb els ajuntaments ha estat fonamental en les tasques de neteja i en la restitució dels elements fets malbé. Pel que fa a la seguretat i la vi- gilància, es materialitza en la col·la- boració amb la Creu Roja del Mar i amb els diferents ajuntaments per fer, entre altres treballs, l’abalisa- ment del sector de 200 m de pro- tecció per al bany. A PROP DELS CIUTADANS: INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ Les platges de l’àrea metropolitana són espais públics de lleure i acostament a la natura. Donar-les a conèixer, fomentar- ne el respecte i l’estima i promoure com- portaments cívics són objectius fona- mentals de la Mancomunitat. Per acon- seguir-los es disposa de material de divulgació, s’organitzen activitats, es par- ticipa en congressos i jornades tècniques i es té presència en diferents mitjans de comunicació. Amb l’objectiu de disposar de dades que ajudin a millorar la gestió, durant l’estiu del 2002 es va fer una enquesta a les platges metropolitanes. Els resul- tats permeten conèixer amb detall les característiques dels usuaris, el seu com- portament i la seva percepció i grau de satisfacció pel que fa al servei. Com a complement d’aquest treball, el juliol vi- nent es farà un comptatge d’usuaris en un moment de màxima ocupació de la platja (en un pròxim article se n’expli- caran els resultats). La gestió de les platges feta per la Mancomunitat de Municipis de l’AMB comporta un cost total d’1.597.197,08 € anuals.  Castelldefels Badalona Viladecans 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/88 8/7/03 14:33 Página 21 22 R E P O R T A T G E BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 200321BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 A ctes tan senzills com adquirir un mo- ble o fusta per fer bricolatge tenen una implicació global més important del que pot semblar a simple vista, ja que la fusta que hem comprat pot procedir de tales abusives o il·legals. Segons dades de Gre- enpeace, el 30% de les importacions mundials ho són, i el 5% de les que fa la Unió Europea, també. Aquestes tales poden suposar un gran negoci per als que les promouen, perquè in- trodueixen en el mercat fusta més barata, amb una gran sortida comercial. Però també són un seriós problema ambiental i econòmic, ja que, per una banda, són una amenaça per a la con- servació dels boscos, i, per l’altra, comporten l’empobriment dels països que les pateixen, ge- neralment els que menys controlen els seus pro- pis recursos. La qüestió ha esta abordada en diverses ocasions en els fòrums internacionals de la FAO, el G-8, el Banc Mundial o la ma- teixa Unió Europea, però, de moment, cap dels compromisos i acords a què s’ha arribat en els debats ha aportat una solució vàlida. Segons un estudi conjunt de l’organització ecologista catalana Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i de Gre- enpeace, el percentatge de fustes d’importació procedents d’aquestes tales és força elevat a Catalunya, sobretot pel que fa a determinades regions del món. És el cas de la que procedeix de l’Amèrica tropical i Àsia (70%), Oceania (69%) i Àfrica (35%). Enfront d’aquesta rea- litat –configurada per les actuacions de governs, multinacionals i administracions–, el consu- midor té l’opció de forçar un canvi exigint la certificació forestal a l’hora de comprar mo- bles, parquets, portes o paper. FUSTA AMB SEGELL La certificació forestal és un etiquetatge apli- cat a un producte forestal que garanteix que prové d’un bosc o plantació gestionats amb una sèrie de criteris i indicadors de sostenibilitat. Aquest procés requereix, fonamentalment, una entitat certificadora que promogui el marc de certificació i les seves regles de funcionament i auditors independents, reconeguts per l’enti- tat certificadora, que avaluïn si la producció s’ha fet segons els criteris adequats. La certificació forestal té dues parts princi- pals, la que es refereix estrictament a la gestió del bosc i una altra, l’anomenada certificació de la cadena de transformació o de custòdia, que s’aplica a la indústria transformadora, amb un seguiment de tot el procés fins a arribar al producte final. L’objectiu bàsic d’aquest pro- cés és la promoció de la gestió forestal soste- nible, però n’hi ha d’altres, com augmentar el valor afegit dels productes forestals; oferir a les empreses la possibilitat de sintonitzar amb l’emergent sector de consumidors “verds”; aconseguir més transparència en tot el negoci forestal, o millorar les condicions de vida de les poblacions que viuen a prop de les grans explotacions i que en depenen. ORÍGENS DE LA CERTIFICACIÓ Aquest sistema és relativament recent. Els seus orígens es troben en les campanyes que van sorgir als anys 80 per protestar contra el co- merç internacional de fusta tropical, un cop identificat com a principal causant de la des- forestació. La Cimera de Rio del 1992 va ser- vir de catalitzador de tots aquests moviments, i, així, el 1993, un total de 130 representants Justa la fusta! L’extensió de la certificació forestal, una mena de DNI de la fusta que ens permet saber si ha estat produïda amb criteris sostenibles, pot tenir una gran incidència en la preservació dels boscos perquè no deixin de ser el que sempre han estat: una enorme font de recursos renovables per a la humanitat. De moment, però, hi ha un gran decalatge entre el creixent estat d’opinió favorable a la certificació forestal i la seva implantació massiva, que avança amb molta lentitud. En joc hi ha el futur de grans masses forestals i, per tant, el futur ambiental de la Terra. 06 BCN verda /PARCS CIUdoble/88 8/7/03 14:33 Página 22 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 23 d’organitzacions ecologistes (com World Wild- life Fund, Friends of the Earth o Greenpeace), silvicultors, industrials i comunitats indígenes, entre d’altres, van fundar el Forest Stewards- hip Council (FSC) d’acord amb els principis de la Declaració dels Boscos de la Cimera de la Terra. El FSC va néixer com una organitza- ció no governamental sense ànim de lucre que, per garantir la seva autonomia, no accepta fi- nançament de la indústria i es nodreix princi- palment de donacions de fundacions privades, governs i quotes dels seus membres, que són 567 d’un total de 63 països. La FSC no certifica directament, sinó que acredita les organitzacions que ho poden fer. Tant en la seva estructura com en els seus prin- cipis, adoptats el 1994, la FSC reflecteix una triple dimensió social, econòmica i ambiental, en què els drets dels treballadors forestals o dels pobles indígenes són tan importants com la preservació de l’entorn. No és casual que, tot i haver estat fundada a Toronto, la seva seu sigui a la ciutat d’Oaxaca, a Mèxic, un país del sud en termes geopolítics i econòmics. El marc de certificació FSC ha estat un èxit perquè ha aconseguit fer seure en una matei- xa taula interlocutors en principi antagònics i també perquè ha fet possible consensuar uns principis entre tots ells i, a més, ha trencat les barreres nord-sud. L’any 2002, prop de 30 mi- lions d’hectàrees de bosc van ser certificades mitjançant aquest sistema. ESQUEMES EN CONTRAST No obstant això, la certificació forestal no exis- teix com a fórmula unificada a escala mundial. Així, el FSC és l’únic esquema veritablement internacional, i el Sistema Paneuropeu de Cer- tificació Forestal –o PEFC, en la sigla en anglès– és un exemple d’esquema supranacio- nal. També hi ha certificacions forestals na- cionals, algunes de tan importants quant a hectàrees i volum de fusta com la canadenca o la dels Estats Units, i, finalment, n’hi ha de regionals. El PEFC és un sistema de molt pes a Euro- pa i ha estat promogut principalment per la Confederació Europea de Propietaris Forestals, amb representants de 25 països. La seva superfície interna- cional certificada sobre- passa els 46 milions d’- hectàrees i les seves actua- cions es fonamenten en 6 criteris i 27 indicadors que provenen dels anomenats Criteris i Indicadors Paneuropeus per a la Gestió Forestal Sosteni- ble i Directrius Pràctiques Europees per a la mateixa finalitat. Totes dues han estat elabo- rades a partir de les Conferències Ministerials de Protecció de Boscos que han tingut lloc en l’última dècada a Europa. El PEFC va iniciar les seves activitats el 1999 i té la seu a Luxem- burg. Els defensors de l’esquema FSC enfront del PEFC argumenten que el seu és un sistema més universal i, per tant, més apropiat per afron- tar la problemàtica del comerç de productes forestals, que no coneix fronteres. La univer- salitat de l’esquema FSC ve del fet que els seus principis estan pensats per servir de guia en el desenvolupament d’estàndards regionals de certificació adaptats a l’especificitat de cada in- dret del món. En canvi, el sistema PEFC és un producte genuí de la negociació política en el marc europeu, amb la influència dels corres- ponents lobbies continentals. La seva base és el reconeixement mutu d’esquemes nacionals de certificació forestal. Aquest és, precisament, A BARCELONA, CONTRACTACIÓ AMB GARANTIES El maig passat, l’Ajuntament de Barcelona i Greenpeace van acordar constituir un grup de treball en el si del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat amb l’objectiu de revisar les clàusules dels plecs de condicions tècniques de contractació municipal pel que fa al pro- veïment de fustes i productes derivats. L’acord preveu que les clàusules entrin en vigor en el mandat municipal que ara comença i la seva fun- ció és garantir en la mesura del que sigui possible la utilització de la cer- tificació FSC i el seu compliment per part dels proveïdors. El grup de treball fixarà criteris que garanteixin l’avenç en els esmentats compro- misos municipals mitjançant la definició d’un calendari i un procés gra- dual d’implantació. Simultàniament, s’estudiarà si alguna provisió ac- tual procedeix de boscos primaris o zones en conflicte, i, si és el cas, es procedirà a accelerar el calendari de substitució amb la màxima rapi- desa possible. Aquesta iniciativa forma part de l’objectiu 10 del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, que preveu contribuir, en l’àmbit global, a aug- mentar i protegir els boscos del planeta a través de la cooperació so- lidària, econòmica i tècnica, i promocionar l’ús de la fusta certificada ambientalment per ser utilitzada en les obres públiques. Les tales il·legals són un problema ambiental i econòmic, ja que amenacen la conservació dels boscos i empobreixen els països que les pateixen Actors i actrius com Jennifer Lopez i Pierce Brosnan han fet campanya a favor de la fusta FSC 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/88* 8/7/03 14:33 Página 23 24 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 un altre dels punts de la crítica que els defen- sors del FSC fan al marc PEFC, ja que consi- deren que, en aquest marc, cada programa de certificació ha d’acceptar altres programes que poden tenir estàndards menys exigents, de ma- nera que, al final, el conjunt de l’esquema se’n ressent . ESPANYA I CATALUNYA Tant a Espanya com a Catalunya, l’esquema de certificació PEFC ha entrat amb més força. El promotor principal és la Confederació d’Or- ganitzacions de Silvicultors d’Espanya (COSE), que agrupa diferents organitzacions de pro- pietaris privats de l’estat. El PEFC té el suport de diverses organitzacions patronals del ram de la fusta, el paper i el cartró. Espanya va adoptar oficialment aquest esquema el maig del 2002. El PEFC permet marcs de certifica- ció infranacionals. Per exemple, a Catalunya s’està desenvolupant una certificació segons l’esquema PEFC. L’abril del 2001 es va fundar l’Associació Catalana Promotora de la Certifi- cació Forestal, promoguda per la Direcció Ge- neral de Patrimoni Natural i el Centre de la Propietat Forestal, que aplega propietaris fo- restals, administració, indústria transforma- dora, naturalistes, tècnics i científics. Per altra banda, el Departament de Medi Ambient va publicar una resolució en el DOGC, el juny del 2002, que estableix els cri- teris per atorgar el distintiu de garantia de qua- litat ambiental als productes de la fusta. Els fa- bricants de productes de fusta hauran d’infor- mar la Direcció General de Qualitat Ambien- tal que la matèria primera que fan servir s’ha produït amb criteris de gestió sostenible, i les certificacions forestals PEFC o FSC es consi- deraran igualment vàlides. L’esquema FSC s’ha introduït a Espanya de la mà de WWF/Adena, Greenpeace, SEO/Bird- life, Comissions Obreres i altres organitzacions i individuals, i actualment s’estan elaborant els estàndards adaptats a les condicions d’Espan- ya. Tot i que el sistema PEFC és promogut pel món empresarial, algunes empreses opten pel FSC després d’haver vist que, en altres mer- cats més desenvolupats, moltes grans cadenes de distribució l’exigeixen per als seus produc- tes. La penetració del sistema encara és petita: només onze empreses espanyoles tenen certi- ficat FSC per a la cadena de custòdia. No obs- tant –vegeu requadre–, empreses de distribu- ció molt conegudes ofereixen productes amb aquest segell. PERSPECTIVES DE FUTUR La certificació forestal és un procés jove i el seu avenç és lent. El consumidor encara no reco- neix de manera majoritària les implicacions dels diferents esquemes de certificació, i, de fet, la confrontació entre ells tampoc hi ajuda gaire. Hi ha aspectes positius que assenyalen algu- nes publicacions especialitzades, com, per exemple, que el sobrecost de la certificació no sol repercutir en el preu final. Algunes en- questes apunten que el consumidor fins i tot estaria disposat a pagar més, com és el cas dels productes ambientalment més sostenibles o pertanyents al comerç just. Com tot procés de canvi positiu, la certificació forestal topa amb dificultats. El perill que es rebaixi el nivell d’e- xigència per no qüestionar els beneficis o que acabi sent un instrument de proteccionisme co- mercial contra els països del sud són dues pos- sibilitats. La consecució d’un esquema univer- sal, o, com a mínim, la reducció de la frag- mentació d’esquemes, pot contribuir a evitar aquestes amenaces a la implantació definitiva d’un sistema de certificació que, fent un pa- ral·lelisme financer, garanteixi que, dels bos- cos, només se n’extreuen els interessos, mai el capital, que ha de permetre que els recursos forestals es renovin.  Albert Punsola L’origen de la certificació forestal es troba en les campanyes fetes els anys 80 per protestar contra el comerç internacional de fusta tropical, un cop identificat com a principal causant de la desforestació ON TROBAR FUSTA CERTIFICADA? El consumidor pot trobar fusta amb la certificació universal FSC en superfícies comercials tan conegudes com Ikea (916 598 400), El Corte Inglés (902 119 368), Casa (915 752 086), Makro El Prat (933 363 111), Bauhaus Gavà (936 382 160), The Body Shop (914 319 782) i Aki (www. aki.es). 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/88* 8/7/03 14:33 Página 24 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 25 O P I N I Ó Quan algú ens recomana amb ve-hemència un llibre, confiem sensata-ment que qui ho fa l’ha llegit. El con- trari seria un absurd o, pitjor encara, una fri- volitat. Pel mateix raonament –la coherència i el sentit comú– és obvi esperar de les adminis- tracions públiques que practiquin allò que pro- clamen i demanen a la ciutadania. Que abans de recomanar l’ús d’energia solar, que abans de promoure la recollida selectiva o l’estalvi d’aigua, per posar tres exemples, la mateixa ad- ministració prediqui amb l’exemple i s’avanci en la seva pròpia pràctica. El contrari seria tor- nar a aquell vell esquema de les virtuts públi- ques i els vicis privats. L’Ajuntament de Barcelona està treballant, especialment en els últims anys, per aconseguir un funcionament intern coherent amb les po- lítiques ambientals i sostenibilistes que defen- sem. És el que anomenem l’ambientalització dels serveis municipals. La raó més òbvia és, com s’ha dit, la necessitat ètica de predicar amb l’exemple. Però també hi ha altres motius po- derosos: el més important, reduir l’impacte ambiental de la nostra organització. Amb la ins- tal·lació, per exemple, de plaques fotovoltai- ques per aprofitar l’energia solar (als edificis consistorials, en escoles i en poliesportius) hem estalviat l’últim any 40 tones de CO2. I un al- tre motiu important és l’estalvi de recursos na- turals (com aigua o fusta), que ha de suposar, a la vegada, un estalvi de recursos econòmics, és a dir, de diners públics. A l’ajuntament con- sumim més de 40 milions de fulls DIN A4 a l’any (26 kg/treballador). El paper reciclat, a més de suposar la reutilització d’una matèria, és un 10% més econòmic que el paper “blanc”. Però encara és més bona estratègia, en aquest cas com en d’altres, l’ús estalviador i la mini- mització de residus. La campanya que llencem ara convida a fotocopiar per les dues cares. Aquest simple gest, aquesta modificació d’un hàbit, que avui ens permeten la majoria de foto- copiadores, suposa estalviar un 50% de pasta de paper i un 50% dels recursos econòmics. Però encara hi ha un altre motiu especialment rellevant: la capacitat de compra de les admi- nistracions públiques (la Comissió Europea es- tima en un 14% del PIB comunitari el poder contractador del sector públic) pot i ha d’e- xercir una influència en el mercat. És el que s’anomena “compra verda” (de l’anglès “green purchasing”) i es practica, bàsicament, intro- duint criteris ambientals en els plecs de condi- cions de contractació pública. Es tracta que, al costat dels criteris econòmics i tècnics, es tin- guin en compte les variables ambientals, com ara la possessió de certificats ISO 14000 o EMAS, la utilització de productes més ecològics (amb ecoetiquetes, reciclats, reciclables, reuti- litzables, menys tòxics, etc.) o l’ús d’energies més netes en els subministraments, les obres i la pres- tació de serveis. En els darrers tres anys, nou grans contractes municipals a Barcelona ja han incorporat aquestes variables ambientals. Acon- seguim així reduir el nostre impacte i millorar la qualitat ambiental, però també estimulem les empreses de cara a un major desenvolupament tecnològic a favor de la sostenibilitat i premiem, d’alguna manera, les que ja estan fent esforços en aquesta direcció. El programa Oficina Verda –impulsat per un grup de treball format pels responsables de Compres, Serveis Comuns i Educació Ambien- tal– està fent possible aquest canvi ambiental a l’ajuntament, amb la participació decidida de molts treballadors i treballadores municipals que, amb creativitat i motivació, estan desple- gant les seves pròpies iniciatives d’estalvi i sos- tenibilitat. Ja són visibles els primers resultats d’aquestes accions: l’ús del paper reciclat ha pas- sat del 10% al 50% en un any, s’està generalit- zant la recollida selectiva a les dependències municipals, s’han substituït lluminàries con- vencionals per altres de més eficients, nou con- tractes han incorporat paràmetres ambientals i els productes de comerç just (que incorporen criteris d’equitat i de sostenibilitat) s’estan in- troduint als bars i cafeteries municipals. Però en- cara hi ha molta feina per fer i molts temes que s’han d’abordar, com l’ús de fusta més sosteni- ble o la generalització de mecanismes estalvia- dors d’aigua. Properament es presentarà una web, www.bcn.es/agenda21/oficinaverda, que oferirà informació, consells i recursos útils per aplicar en els nostres llocs de treball i continuar així la tasca que es va iniciar amb l’edició de la Guia de l’Oficina Verda com una contribució als objectius de l’Agenda 21 de Barcelona. L’ajun- tament pot ser el millor agent d’educació am- biental i el més eficaç, però no pel que diguem, sinó pel que fem.  El canvi ambiental: començar per nosaltres mateixos La capacitat de compra de les administracions pot i ha d’exercir una influència en el mercat introduint criteris ambientals en els plecs de condicions de contractació pública Txema Castiella director d’Educació Ambiental, Ajuntament de Barcelona 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/88* 8/7/03 14:33 Página 25 El Alamillo és un parc metropolità situata la zona nord de l’illa de la Cartuja, queva ser construït amb motiu de l’Exposi- ció Universal del 1992 i va obrir les portes el 1993. Aquest parc és singular en la trama d’es- pais verds de la Junta d’Andalusia tant per les dimensions (47 ha, que arribaran a més de 90 quan s’acabi l’actual procés d’ampliació) com pel disseny, per la seva concepció com a equi- pament públic i pel plantejament participatiu i educatiu que es proposa als usuaris. El paisatge és mediterrani, amb espècies autòctones que reprodueixen els seus ecosis- temes propis. El projecte de plantació es va fer amb l’objectiu que reproduís el resultat de la gestió d’un bosc originari per convertir-lo en parc, de la mateixa manera com s’ha fet du- rant segles per transformar els boscos en de- veses agrícoles o ramaderes. Així, aquest parc forestal s’ha concebut com un ecosistema d’espècies autòctones: boscos d’alzines i alzines sureres, pinedes, estanys, bos- cos de ribera i garrofers, juntament amb una gran varietat de matolls i arbustos que acom- panyen les plantacions tradicionals de taron- gers. LA BIODIVERSITAT El sistema de vegetació autòctona del Parc d’El Alamillo, amb salzes, oms, freixes, pollancres i les espècies típiques del matollar mediterra- ni, com el llentiscle i l’arboç, el converteix en un lloc amb un alt potencial ornitològic. S’hi ha d’afegir l’enorme importància que té el fet que el Guadalquivir sigui un dels límits del parc, ja que actua com a via d’arribada i sortida de diverses espècies en aquest espai verd i el con- necta amb el Parc Natural de la Sierra Norte 26 P A I S A T G I S M E BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 El Parc d’El Alamillo La ribera dreta del Guadalquivir, al nord de la cartoixa de Santa María de las Cuevas, va estar durant molt temps poblada d’àlbers que servien de defensa davant de les contínues revingudes i desbordaments del riu. Aquest lloc, on es va arribar a formar una llarga albereda, s’anomena El Alamillo. L’espai on actualment hi ha el parc es reparteix entre Sevilla i Santiponce, sobre l’originària horta d’El Alamillo. Aquest és un espai singular en la història de Sevilla, voltat de llocs que es distingeixen per la seva tradició. El paisatge és mediterrani, amb espècies autòctones que reprodueixen els seus ecosistemes propis 08 BCN verda /PAISATGISME/88 8/7/03 14:37 Página 26 de Sevilla i amb les Marismas del Guadal- quivir. Actualment hi ha un cens de 120 espècies d’aus observades, mol- tes de les quals han triat el Parc d’El Ala- millo com a lloc d’hi- vernada (el pit-roig, la cotxa cua-roja i el bit- xac comú), per viure- hi durant l’estiu (el rossinyol, l’oreneta comuna, el martinet me- nut i la puput) o com a hàbitat durant tot l’any (la merla, el verdum i la cadernera). Altres ocells aprofiten les condicions del parc per ob- tenir-hi aliment, com és el cas del blauet, el corb marí gros, l’oreneta cuablanca o el xori- guer comú. L’estació ornitològica que funcio- na permanentment al parc ha desenvolupat treballs sobre l’avifauna en què es posa de ma- nifest que aquest espai s’ha convertit en refu- gi per a espècies que no són comunes en aques- ta zona. Al Parc d’El Alamillo, també hi viuen di- verses espècies de mamífers (conills i talps), més d’una desena de rèptils (colobres, sar- gantanes, llangardaixos i dragons) i també animals amfibis (granotes comunes i diferents espècies de gripaus). Pel que fa als dos estanys que conformen el sistema aquàtic del parc, s’hi manté una àmplia població de peixos de diferents espècies, presents també a la Dár- sena del Guadalquivir. Un equip d’investiga- dors i voluntaris ha estudiat aquests estanys en un projecte d’ecologia urbana amb l’ob- jectiu d’elaborar la caracterització ecològica d’aquesta zona. Respecte a les espècies vege- tals, és indicatiu dels criteris de gestió el fet que el concepte de mala herba s’ha substituït en la pràctica jardinera del parc pel d’herba silvestre. Això afavoreix que les prades natu- rals que s’estenen pel Parc d’El Alamillo tin- guin una gran força per la diversitat d’espè- cies herbàcies que en formen part. La vegetació del parc inclou onze zones diferenciades en funció de les espècies que les integren: salzedes-alberedes, omedes- freixedes, boscos de transició, llentisclars, suredes, suredes-pinedes, alzinars, alzinars- pinedes, ullastrars-garroferars, pinedes i ta- rongerars. ELS EQUIPAMENTS Entre els equipaments més valorats pels usuaris hi ha les zones amb jocs infantils, que són tots de fusta, i la zona per a gossos, amb una superfície de 3 ha, que té una fun- ció que va molt més enllà de l’espai on els gossos poden córrer lliurement. Aquesta ins- tal·lació del parc s’ha dissenyat per fomen- tar el joc entre els gossos i els seus propie- taris i propietàries, partint del fet que l’exercici fa més sociables els gossos i afa- voreix la confiança en les persones. A l’àrea per a gossos del parc, s’hi ha instal·lat una zona d’agility, construïda i gestionada pel Club Agility El Alamillo, amb elements que permeten als propietaris i propietàries dels gos- sos divertir-se amb els seus animals. Cada ele- ment té un cartell que explica la manera cor- recta de fer l’exercici i què és el que potencia. El parc també compta amb un petit tren que discorre per un circuit en miniatura amb un recorregut d’uns 400 m de via. Tot plegat fa del Parc d’El Alamillo un ele- ment de referència en la trama dels espais verds andalusos i un equipament públic fonamental a l’àrea metropolitana de Sevilla.  BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 27 Un aspecte molt important d’aquest parc és l’ornitològic, amb un cens de 120 espècies d’aus observades Visitants del parc observant ocells El riu connecta el parc d’El Alamillo amb el Parc Natural de la Sierra Norte de Sevilla i amb les Marismas del Guadalquivir 08 BCN verda /PAISATGISME/88 8/7/03 14:37 Página 27 La tinença responsable d’animals de com-panyia és molt més que alimentar-los opassejar-los diàriament. Inclou, entre moltes altres coses, l’educació d’aquests ani- mals en els bons hàbits i en els comportaments acceptables per a la comunitat, i una actitud respectuosa dels propietaris cap a la resta de ciutadans i ciutadanes. El projecte Integra (2002-2004) aposta per un model de gestió i de participació que permeti aconseguir una millor convivència de les persones amb els animals de companyia mitjançant el foment de models de comportament que redueixin les tensions que aquesta convivència pot gene- rar, i que, de fet, a vegades genera de manera important. Integra promou valors com la tinença res- ponsable i la sostenibilitat en la convivència. També preveu la participació ciutadana en l’establiment dels mecanismes que han de fer possible una ciutat més habitable, tant per a les persones com per als gossos, els principals protagonistes del programa. De fet, d’aquests animals de companyia, en tenen al voltant d’un 20% de barcelonins i barcelonines, que són, en definitiva, els responsables del com- portament i de les accions de les seves masco- tes. A més de l’ajuntament, participen en aquest projecte el Col·legi de Veterinaris, el Zoo, la Universitat de Barcelona, la Universitat Ra- mon Llull, la Guàrdia Urbana, Parcs i Jardins, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i la Funda- ció Altarriba. QUÈ ENS APORTEN? De manera molt majoritària, els animals de companyia aporten als propietaris i propietà- ries molts beneficis: milloren la qualitat de vida i la salut de les persones, contribueixen a equilibrar les relacions humanes, són un ex- cel·lent antídot contra la solitud, redueixen l’ansietat, fomenten el respecte per la natura i apropen l’entorn natural al medi urbà. En l’entorn educatiu, els animals de com- panyia permeten establir una dinàmica de co- neixement i relació a l’aula, amb aspectes tan importants com són el desenvolupament d’actituds de tinença responsable i la desco- berta de les regles de la vida col·lectiva i la ne- cessitat de respectar-les; totes dues coses molt fàcilment relacionables i, per tant, aplicables a altres realitats convivencials. 28 ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 Quan arriba l’estiu, una imatge massa corrent és la dels gossos abandonats. Aquest problema, de fet, és constant durant tot l’any i s’agreuja amb l’arribada de les vacances. Al costat d’això, també cal referir-se a l’actitud de les persones que passegen les seves mascotes sense tenir en compte unes mínimes normes de convivència, o al tracte que donen els propietaris i propietàries als seus animals de companyia. Satisfan realment les seves necessitats? Des de fa més d’un any, el projecte Integra, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, està fent accions formatives i informatives destinades a aconseguir una millor convivència entre les persones i els animals de companyia. Viure i conviure amb els animals de companyia a la ciutat Integra promou valors com la tinença responsable i la sostenibilitat en la convivència 09 BCN verda /EDUCACIÓ/88 8/7/03 14:30 Página 28 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 29 Des del programa Integra s’està treballant per fomentar canvis d’actitud cap als animals de companyia millorant el coneixement que se’n té i fent compatible la seva protecció amb la seguretat i la salut de les persones. També es fan accions destinades a millorar la informa- ció de la ciutadania sobre els beneficis i con- flictes que generen els animals a fi de promou- re actituds més sostenibles i responsables. Un altre dels objectius del programa és la incor- poració dels animals de companyia en progra- mes terapèutics. LÍNIES D’ACCIÓ El projecte Integra ha impulsat accions forma- tives i de sensibilització en els àmbits terapèu- tic, ciutadà i mediàtic, i, molt especialment, en l’àmbit escolar. Destaquen activitats com “Contacontes: El nostre amic el gos”, adreça- da a l’alumnat d’Infantil i de Primer Cicle de Primària i que té com a objectiu sensibilitzar sobre la tinença responsable i conèixer les ne- cessitats que tenen els animals de companyia; “Posa’t els animals a la pell”, basada en l’obra de Gaudí i que consisteix que els nens i nenes busquin en fotografies gegants els animals que hi ha esculpits a la Sagrada Família per pintar- se’ls a continuació sobre la pell; “El joc del decàleg”, en què poden participar famílies i que difon el decàleg de la tinença responsable, i l’activitat de comprensió lectora utilitzant els punts del decàleg de tinença responsable “Les responsabilitats de les persones propietàries”. Una de les propostes més originals és el dis- seny del “camí groc”. L’activitat es divideix en dues parts. La primera consisteix a debatre a l’escola els pros i contres dels animals de com- panyia i fer un treball sobre els espais per a gossos existents al barri. En la segona part, els escolars han de dissenyar els espais que consi- deren que han de tenir els animals de com- panyia al seu barri o districte. L’objectiu final és establir espais de passeig (“camins grocs”) amb les infraestructures necessàries, tant per als gossos com per als propietaris i propietà- ries. EDUCA’LS Aquest és el nom que, dins del programa Inte- gra, s’ha donat als cursos bàsics d’educació ca- nina, en què participen els propietaris i pro- pietàries amb els seus gossos. El primer d’a- quests cursos es va fer al Turó Park els dies 29 de maig i 5 i 12 de juny, i va comptar amb una vintena de persones inscrites. Aquests cursos, gratuïts i impartits per professionals de la Fa- cultat de Veterinària de la Universitat Autòno- ma de Barcelona, ofereixen a les persones que tenen un gos la possibilitat d’entendre millor la seva mascota i de saber com poden aconse- guir que aprengui uns comportaments social- ment adequats. Totes dues coses són molt im- portants tant pel que fa a la consecució d’una bona relació entre els animals de companyia i les persones que en són propietàries com per a l’adequada integració de les mascotes en l’entorn urbà on viuen. Quan s’ha de compar- tir l’espai –amb altres persones i amb altres animals de companyia–, tothom ha de ser ca- paç d’adoptar actituds que afavoreixin una bona convivència. És per aquest motiu que, en aquest curs, els gossos aprenen les ordres bàsiques per poder mantenir un correcte comportament a la ciutat, i els propietaris i propietàries, quin és el comportament nor- mal dels gossos i com prevenir problemes de comportament. L’educació crea un canal de comunicació entre la persona propietària i la mascota, de manera que el gos sap què és el que se n’espe- ra. Un gos educat tindrà més llibertat, ja que no caldrà imposar-li tantes restriccions, per- què entendrà les ordres de la persona pro- pietària, que podrà tenir un control immediat sobre l’animal i evitar conflictes i situacions de risc. Tot i que és cert que l’educació no sem- pre resol totes les dificultats relacionades amb el comportament, també ho és que consti- tueix la base per prevenir molts problemes força comuns. L’objectiu d’aquest curs, doncs, és promoure l’educació com a mesura per fer front als problemes ambientals que pot oca- sionar la tinença irresponsable de gossos i reduir la incidència de comportaments agres- sius. Una qüestió fonamental a l’hora d’esta- blir mecanismes de convivència eficients a la ciutat.  Maria Rosa Salvadó Un gos educat tindrà més llibertat, ja que no caldrà imposar-li tantes restriccions, perque entendrà les ordres de la persona propietària Els animals de companyia permeten establir una dinàmica de coneixement i relació a l’aula 09 BCN verda /EDUCACIÓ/88 8/7/03 14:30 Página 29 30 A P U N T S D E J A R D I N E R I A BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 de les espècies a plantar és molt important, ja que una planta de sol en ambient ombrívol tindrà menys flors, farà fruits pobres, desen- voluparà tiges allargassades i dèbils i serà més sensible a plagues i malures. El disseny adequat permetrà aconseguir un magnífic jardí amb plantes d’extraordinari fullatge, de diferents to- nalitats i coloracions al llarg de l’any i amb una successió de floracions segons les espècies es- collides. MESURAR L’OMBRA Si bé és cert que moltes espècies necessiten viu- re en espais d’ombra, també ho és que sempre requeriran un mínim de llum, per sota del qual viuran amb força dificultats. Així, doncs, me- surar el grau d’ombra és molt important, ja que el nivell d’insolació pot ser negatiu tant per ex- cés com per defecte. La incidència de llum di- recta del sol permet establir tres categories orientatives de jardins d’ombra: poc ombre- jats, mitjanament ombrejats i molt ombrejats, en cadascuna de les quals viuran unes deter- minades espècies. Tot i que la quantitat de llum que arriba a un lloc determinat del jardí –i també de la terras- sa o el balcó– es pot mesurar amb aparells es- pecialitzats, hi ha un mètode molt senzill per calcular de manera força aproximada el nivell d’ombra d’un determinat espai. Quan al llarg del dia la quantitat d’hores de sol és molt su- perior a les d’ombra, aquest espai és de poca ombra, i, si la quantitat d’hores de sol és la mei- tat o menys de la meitat, és de mitja ombra. Els espais més ombrejats –molts cops d’ombra per- manent– estan orientats al nord o situats sota arbres o arbustos de capçada molt atapeïda. El que s’ha de recordar sempre és que hi ha es- pais on la incidència del sol pot variar en fun- ció de les estacions. També s’ha de tenir en compte que en els jardins d’ombra convé dei- xar més distància entre les plantes, ja que això permetrà que els arribi millor la llum lateral i la reflectida. Mereixen una menció especial els patis inte- riors, ja que sovint reuneixen condicions molt adequades per al bon desenvolupament de les plantes d’ombra, sobretot les falgueres, d’un fullatge i unes tonalitats verdes extraordinà- riament ornamentals. També poden ser un bon espai d’ombra les pèrgoles i els porxos.  Un jardí ombrívol té els mateixos reque-riments que un d’assolellat. La di-ferència és que l’aspecte és diferent per- què les plantes són unes altres. Les plantes d’ombra no tenen flors espectaculars –tot i que n’hi ha amb floracions tan vistoses com les de l’azalea–, sinó flors petites i vegetació de dife- rents tons i textures. Per tant, a l’hora de fer un enjardinament amb plantes d’ombra, el que s’ha de valorar són aquests aspectes, ja que són diferents, però no pas menys ornamentals. En parlar de jardins d’ombra ens podem tro- bar amb moltes i diverses situacions: zones que sempre estan a l’ombra i zones que només hi estan durant una part del dia o bé durant l’es- tiu o durant l’hivern. En tot cas, l’ombra de- pendrà de l’orientació o dels obstacles que la projectin, com turons, murs, edificis, pèrgoles, tanques o arbres, factors, tots plegats, que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar les plantacions. S’ha de distingir entre les plantes que reque- reixen o toleren l’ombra i les que viuen exclu- sivament a l’ombra. En general, és més normal que les plantes de sol tolerin les condicions d’ombra que no pas al revés. Una bona elecció Els jardins d’ombra S’ha de distingir entre les plantes que requereixen o toleren l’ombra i les que viuen exclusivament a l’ombra Moltes espècies enfiladisses, com és el cas del lligabosc (Lonicera implexa), són adequades per als jardins d’ombra De la mateixa manera que hi ha plantes que viuen a ple sol, n’hi ha d’altres que no ho resisteixen i que s’han de plantar en una zona d’ombra. Aquests espais sempre han constituït, a dins del jardí, un recer de frescor i relax, dues qualitats molt valuoses quan arriba l’estiu. 10 BCN verda /APUNTS JARD./88 8/7/03 14:31 Página 30 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 31 AZALEA (Azalea japonica, A. indica, A mollis) Tot i que no és senzilla de cultivar, val la pena intentar-ho per poder gaudir de la floració. S’ha de regar sovint, amb aigua sense calç (un plat sota el test garantirà la humitat del substrat). S’ha de trasplantar cada dos anys, aproximadament, un cop acabada la floració (aquest també és el moment en què, si cal, es pot podar). Agraeix sòls àcids. Necessita ombra o, com a màxim, semiombra. Durant la flora- ció és convenient adobar-la cada 15 dies amb un fertilitzant per a plantes acidòfiles. Com a complement, és bo posar-hi el marro del cafè. MENTA (Mentha x piperita) Planta aromàtica perenne, d’olor in- tensa i molt agradable gràcies al mentol. Té una gran quantitat d’a- plicacions, tant medicinals com gas- tronòmiques. El conreu és senzill. Creix bé en sòls rics en matèria orgànica, humits i en semiombra. Sobretot, no li ha de faltar mai l’ai- gua. A la primavera convé fertilit- zar-la amb adobs minerals. Es pot plantar en testos o a terra. En aquest segon cas, se n’ha de controlar el creixement, perquè és una planta molt invasora. KÈNTIA (Howea forsteriana) És una palmera molt utilitzada per enjardinar interiors, perquè no ne- cessita gaire llum i és molt elegant. A més, ben atesa, acostuma a viure molts anys. Si es planta a l’exterior, s’ha de fer a l’ombra. També viu bé plantada en grans testos als patis in- teriors i en terrasses ombrívoles. Creix molt a poc a poc, i per això resulta bastant cara. A l’estiu s’ha de regar un parell de cops per setma- na, i, a l’hivern, dos cops al mes. S’ha d’anar amb compte que no quedin tolls d’aigua. BEGÒNIA (Begonia rex) Tot i que necessita llum, no li pot to- car el sol. Li és ideal un espai orientat al nord. Quan es rega (a l’estiu, dos cops per setmana, amb aigua tova, i, a l’hivern, cada 10 o 15 dies), s’ha d’a- nar amb compte de no mullar les fu- lles. Una bona solució és posar aigua en un plat i, a sobre, el test, vigilant que no quedi aigua acumulada un cop el substrat ja estigui prou humit. Creix millor en testos petits, i convé tras- plantar-la a la primavera, quan el test ja estigui massa ple d’arrels. S’ha d’a- dobar cada 15 dies a la primavera i a l’estiu. CICLAMEN (Cyclamen persicum) Bulbosa de floració hivernal (març- maig). En espais de semiombra flo- reix abundantment. El test ha de te- nir un bon drenatge, i entre reg i reg (és millor fer-lo amb el test sobre un plat ple d’aigua) s’ha d’esperar que el substrat s’hagi assecat, ja que l’ex- cés d’aigua pot podrir les fulles. Els bulbs es poden conservar d’un any per a altre, amb la qual cosa la plan- ta cada cop es farà més gran i la flo- ració serà millor. Li agrada un subs- trat sorrenc i és convenient adobar- la cada 15 dies durant el creixement i quan estigui en flor. GARDÈNIA (Gardenia jasminoides) Necessita il·luminació intensa, però sense sol directe. És ideal per a un espai de semiombra. Molt aprecia- da per les seves flors (de maig a se- tembre), blanques i d’intensa fragància. Quan ha acabat la flora- ció també és molt ornamental pel color verd fosc de les fulles. El subs- trat sempre ha d’estar humit, i du- rant l’estiu s’ha de regar de manera abundant, millor amb aigua sense calç. A la primavera i a l’estiu és convenient adobar-la cada 15 dies amb un fertilitzant per a plantes acidòfiles. 10 BCN verda /APUNTS JARD./88 8/7/03 14:31 Página 31 32 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 F U L L S T È C N I C S mediterranis. Tot i això, la temperatura depèn principalment de la topografia. Al litoral es des- criu una inversió tèrmica estable a una alçada de 400 a 700 m, provocada per l’entrada d’un corrent d’aire fred que prové del mar. La mit- jana de les temperatures màximes a Xile cen- tral oscil·la entre els 20 i els 25 ºC, excepte a la costa des de Valparaíso fins a La Serena, on la temperatura oscil·la entre els 17 i els 19 ºC, a causa dels efectes dels corrents de Humboldt i del Perú. La mitjana de les temperatures mí- nimes és moderada a la costa, on rarament bai- xen de 0ºC. Les pluges es concentren princi- palment a l’hivern (entre els mesos d’abril i setembre a l’Hemisferi Sud), amb mitjanes anuals de 300 a 800 mm. Els sòls estan poc de- senvolupats, són poc profunds, presenten una textura sorrenca i generalment són granítics i àcids. Igual que a totes les zones mediterrànies del món, moltes de les espècies d’aquests pai- satges xilens estan adaptades a règims naturals Asimple vista, un bosc esclerofil·le xilèens podria recordar molt un alzinar me-diterrani, i un matorral xilè, les màquies típiques del nostre entorn o el chaparral cali- fornià. Però, si s’analitza una mica més a fons el tipus de plantes que els componen, es pot observar que no es tracta de les mateixes espè- cies, ni tan sols de les mateixes famílies. És evi- dent que cada regió presenta les seves pròpies particularitats, però, en tots els casos, el més sorprenent és que les espècies d’aquests pai- satges han evolucionat de forma similar per adaptar-se a les limitacions del clima mediter- rani. Les formacions vegetals més comunes de les regiones mediterrànies són els boscos de ribe- ra, els boscos de coníferes, els boscos esclero- fil·les i els matollars. Aquestes últimes forma- cions, els matollars, són sovint estats succes- sionals derivats de la degradació del bosc es- clerofil·le. Els matollars mediterranis estan par- cialment coberts per arbustos llenyosos amb fulles esclerofil·les sempre verdes. Aquest tipus de vegetació conforma un paisatge singular, que s’anomena de forma diferent segons la re- gió, els autors i l’estructura de la comunitat. Els més comuns són: la màquia, a la conca medi- terrània; el chaparral, a Califòrnia; el matorral, a Xile; el fynbos, a Sud-àfrica, i el mallee, a Austràlia. REGIÓ MEDITERRÀNIA DE XILE Xile es pot dividir clarament en tres regions fi- siogràfiques: la Serralada de la Costa, la Vall Central i la Serralada dels Andes. Els models climàtics a la zona central de Xile són els típics Representació de les comunitats mediterrànies de Xile al Jardí Botànic de Barcelona La conca mediterrània, la zona central de Xile, Califòrnia, la província del Cap, a Sud- àfrica, i el sud i sud-oest d’Austràlia són les regions del món que tenen clima mediterrani, caracteritzat per un període càlid de sequera estival i un hivern fresc i plujós. Aquestes regions no són únicament semblants pel clima, sinó també per l’aparença de les plantes en estat natural i per l’estructura dels paisatges. Ara, el Jardí Botànic de Barcelona reuneix una representació de les comunitats vegetals de la regió mediterrània de Xile central. Les plantes utilitzades s’estan produint als vivers del Jardí Botànic de Barcelona i provenen de llavors de poblacions naturals facilitades pel Jardí Botànic Nacional de Viña del Mar, a Xile 11 BCN verda /MOLT CAMP/87 9/7/03 07:06 Página 32 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 33 d’incendis. L’acció de l’home, però, ha afavo- rit que, en aquestes darreres dècades, aquest fenomen s’hagi convertit en un veritable pro- blema a causa de la fragilitat inherent a aques- tes comunitats. Pel que fa a la distribució geogràfica de la ve- getació característica de Xile central, les ter- rasses de la costa estan dominades pel mato- rral litoral, mentre que als vessants de la Ser- ralada de la Costa i de la Serralada dels Andes, que miren cap a la Vall Central, apareixen el bosc i el matorral esclerofil·le. La Vall Central de Xile està coberta per una comunitat força homogènia d’Acacia caven, coneguda com a espinal. El bosc de ribera (o bosc higròfil) i el robledal són formacions relictuals de la vege- tació del sud de Xile i només apareixen en hà- bitats favorables de la Serralada de la Costa. Per sobre del matorral de la Serralada dels An- des apareix una comunitat de matorral montà molt seca que gradualment va deixant pas a l’àrea alpina a mesura que augmenta l’alçada. Recentment, la zona mediterrània de Xile s’ha destacat com una de les 25 àrees de conserva- ció prioritària d’arreu del món, a causa de la seva elevada diversitat biològica, de la seva en- demicitat i del perill que corren aquestes espè- cies pel fet de viure en àrees d’alta densitat de població humana. REPRESENTACIÓ A BARCELONA L’ordenació de totes les plantes mediterrà- nies del Jardí Botànic de Barcelona s’ha fet seguint un criteri d’afinitats ecològiques en- tre espècies, de manera que es representen els paisatges naturals que anomenem fito- episodis. Els paisatges arbustius xilens re- presentats al jardí són l’espinal, el matorral esclerofil·le, el matorral xeromòrfic i el ma- torral litoral, i els fitoepisodis arboris xilens representats són el bosc esclerofil·le, el ro- bledal i el bosc de ribera (annex). Seguint els criteris utilitzats en el disseny del jardí, les comunitats xilenes que necessiten més hu- mitat, com són el bosc higròfil i el robledal, es distribueixen a la part més alta del jardí, mentre que les comunitats més àrides són a les parts més baixes. La primera fase de reconstrucció de la vege- tació xilena al Jardí Botànic de Barcelona té per objectiu el recobriment inicial dels fito- episodis amb les espècies més característiques de cada una de les comunitats. Aquesta fase s’i- niciarà l’any 2003 i concentrarà la plantació d’un total de 37 espècies arbòries i arbustives, entre les quals es fa un èmfasi especial en les de més fàcil producció i adaptabilitat a nous ambients. Les plantes utilitzades s’estan pro- duint actualment als vivers del Jardí Botànic de Barcelona i provenen de llavors de pobla- cions naturals obtingudes gràcies a un conve- ni signat amb el Jardí Botànic Nacional de Viña del Mar, a Xile. Paral·lelament s’està assajant en els hivernacles amb la producció de 64 no- ves espècies que es preveu introduir al jardí l’any 2004. Una segona fase del projecte té per objectiu introduir diversitat d’espècies i anar creant es- pais paisatgísticament més elaborats. L’obten- ció d’aquesta segona incorporació de material vegetal està previst que es faci gràcies a la col·la- boració d’un jardí botànic de recent creació a Santiago de Xile, la Corporació del Jardí Botà- nic Regional Chagual. La consolidació d’aquest projecte necessitarà un mínim de 10 a 15 anys, però els primers resultats esperem que puguin ser destacables abans del 2007 i que a Barce- lona es puguin veure en el jardí unes comuni- tats vegetals xilenes tan riques botànicament i paisatgísticament com les que hi ha en estat na- tural. Núria Membrives Fernàndez, Jardí Botànic de Barcelona Joan Pedrola-Monfort, Estació Internacional de Biologia Mediterrània del Jardí Botànic Mar i Murtra (Blanes) La primera fase de reconstrucció de la vegetació xilena al Jardí Botànic de Barcelona inclou les espècies més característiques de cada una de les comunitats existents a la regió mediterrània de Xile central Aspirine rose A dalt, vegetació escleròfil·la, i a baix, matollar litoral 11 BCN verda /MOLT CAMP/87 9/7/03 07:06 Página 33 34 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 M O LT C A M P P E R C Ó R R E R Educació ambiental i mitjans de comunicació L’educació ambiental i els mitjans de comunicació mante-nen, encara avui, visions enfrontades sobre els seus pa-pers respectius en el canvi de comportament social res- pecte al medi. A través de les respostes de professionals i experts en educació i informació ambiental, aquest llibre permet conèi- xer de més a prop educadors i mitjans, i planteja un model in- teractiu i participatiu de comunicació ambiental basat en el tre- ball conjunt d’aquests professionals i en el paper fonamental de la societat per establir l’ordre del dia del de- bat ambiental.  Educació ambiental i mitjans de comunica- ció. David contra Go- liat? Joana Díaz (co- ord.), Alison Anderson, Anders Hansen. Edito- rial Graó, Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), So- cietat Balear d’Educa- ció Ambiental (SBEA), 2003. O Aula d’Ecologia 2002 Dins de lacol·leccióCiència i Tècnica, el Ser- vei de Publicaci- ons de la UAB i l’Ajuntament de Barcelona han editat un resum de les conferèn- cies del cicle Aula d’Ecologia cor- responents a l’any 2002, dedicat de manera mono- gràfica a la bio- diversitat. Com en els anys ante- riors, les entitats organitzadores van comp- tar en aquesta edició amb la col·laboració del Centre de Recerca Ecològica i Aplica- cions Forestals (CREAF), i els resums han estat elaborats per la doctora Anna Àvila.  Aula d’Ecologia, cicle de conferències 2002. Anna Àvila i Jaume Terradas (eds.). Col·l. Ciència i Tècnica, núm. 24, ecologia. Uni- versitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2003. Les paraules de l’Agenda 21 El llenguatge és una gran eina. D’aquí ve el valor d’aquest lli-bre, petit en dimensions, però gran en objectius, fruit d’unainiciativa de l’Associació de Pares i Mares de l’Escola Els Xi- prers dins del context del procés d’Agenda 21 Escolar (A21E) a Barcelona, i que forma part del projecte de difusió i educació am- biental en què està immersa ja fa anys aquesta escola. El suport de l’ajuntament, que n’ha assumit l’edició, permetrà que les valuoses paraules que conté aquest petit diccionari, vinculades al medi am- bient i a tot el que ha de fer possible un món més sostenible –les paraules “aprofitar” i “malbaratar” en són dos bons exemples–, puguin arribar a les escoles implicades en el procés d’A21E que ho vulguin. Cada entrada ha estat traduïda al castellà, el francès i l’anglès, i compta amb una definició del terme, sinònims, si en té, i, en força casos, informació complementària i fins tot una nova proposta de definició més adequada per als nens i nenes, als quals, en definitiva, està adreçat aquest llibre.  Llibres Les paraules de l’Agenda 21. Un diccio- nari del medi. Ester Bonet (redacció). Es- cola Els Xiprers (coord.). Ed. Ajuntament de Barcelona, 2003. 11 BCN verda /MOLT CAMP/87 9/7/03 07:06 Página 34 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 35 Gaudir de la millor natura Oriol Alemany i Eulàlia Vicens han preparat per als amants de la natu-ra vint-i-sis itineraris que discorren pels tretze parcs nacionals d’Es-panya. L’obra és plena d’informació pràctica, amb mapes generals de cada parc, mapes detallats per a cadascun dels itineraris i un glossari de noms comuns d’animals i plantes, i està il·lustrat amb magnífiques fotografies. Par- ques Nacionales de España, 26 itinerarios para descubrirlos y conocerlos, que és com es titula el llibre, és, doncs, un company ideal per a totes les persones que vulguin visitar els espais naturals que contenen el bo i millor de la natu- ra a Espanya.  Parques Nacionales de España, 26 itinerarios para descubrirlos y conocer- los. Oriol Alemany i Eulàlia Vicens. Lynx Edicions, 2003 Per una bona gestió dels residus L’augment de la quantitat de residus que generen les societats desenvo-lupades és espectacular. Als pobles i ciutats de l’àrea de Barcelona esrecullen 1,4 kg de brossa per persona i dia. Un 16% d’aquests residus són envasos. Els envasos a la vida quotidiana té com a objectiu ser una eina útil a l’hora d’aconseguir que la major part dels envasos utilitzats es conver- teixin en recursos i deixin de ser residus. El llibre, pensat sobretot per a es- colars, també conté informació per saber com és el procés de reciclatge de cada tipus de material.  Els envasos a la vida quotidiana. Ed. Agència Metropolitana de Residus de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la col·laboració d’Ecoembes, 2003. De cap a la platja! La platja ofereix la possibilitat d’aprendre i descobrir mol-tes coses. Aquest estiu, la Mancomunitat de Municipis del’Àrea Metropolitana de Barcelona convida a participar en un taller de nusos mariners iniciat al juny i que durant el juliol tindrà com a marc la platja dels Pescadors de Badalona, el dia 6; la platja del Parc Litoral de Sant Adrià de Besòs, el dia 12, i la biblioteca de la platja al Parc de Mar de Castelldefels, el dia 18. El taller està adreçat als usuaris de la platja en general i es fa en un recinte limitat per plafons informatius i tanques metàl·liques dedicats a la pesca i a la tasca de la MMAMB a les platges. En el recinte hi ha una barca de pesca, un pescador i un monitor de vela que ensenyen a fer els nusos. L’activitat es desenvolupa en petits grups i té una durada aproximada de quinze minuts. Al fi- nal es dóna a cada participant una capsa amb dos caps i un ma- nual per poder seguir practicant els nusos.  Activitats 11 BCN verda /MOLT CAMP/87 9/7/03 07:06 Página 35 36 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 M O LT C A M P P E R C Ó R R E R Concursos El Mercat de Flor i Planta Orna-mental de Catalunya va acollirel mes de maig passatde maig la 9a. edició de la Copa Júnior d’Art Flo- ral. Durant aquests dos dies es va po- der veure el treball dels dotze joves concursants, procedents de diferents punts de Catalunya i d’arreu d’Es- panya. Els treballs van consistir en la preparació d’un ram de núvia, un ram de mà, una composició de planta i un treball sorpresa. Aquest any, el més es- pectacular va ser la concentració de cotxes antics que els participants van haver de decorar amb flors i plantes. Els guanyadors de l’edició del 2003 són: Onésimo García Fran- cisco, de La Laguna (Tenerife), amb el primer premi; Juan Pablo Váz- quez Lagunas, de Terol, amb el se- gon premi, i Foix Cervera Esteve, de Vilafranca del Penedès, amb el tercer premi. El patrocinador, Gas Natural, va oferir el premi al tre- ball amb més energia, que es va atorgar a Eduard Maynegre La- guarda, de Santa Coloma de Far- ners, per la seva composició amb planta.  9a. Copa Júnior d’Art Floral Juny Dimecres 11 AIGUAVIVA QUARTET Dimecres 18 VICENÇ SOLSONA QUARTET Dimecres 25 JAUME VILASECA QUARTET Juliol Dimarts 8 JORDI BONELL QUAR- TET Dimecres 9 AIGUAVIVA QUARTET Dimecres 16 CARME CUESTA + MPS Dijous 17 BRASSAS COMPANY Dimarts 22 VÍCTOR DE DIEGO QUARTET Dimecres 23 LLUÍS COLOMA TRIO Dimecres 30 JOAN SANMARTÍ “QUATRE” Agost Divendres 1 ASTRONAUTUS Dimecres 6 QUANTUM Divendres 8 ENSAMBLE COLECTIVO Dimecres 13 YARA BEILINSON QUARTET Divendres 15 JAZZ DANIELS TRIO Dimecres 20 BLUE QUINTET Divendres 22 ARANYÓ JAZZ QUARTET Dimecres 27 ÁNGELA SUÁREZ QUARTET Setembre Dimecres 3 TONI SOLÀ QUARTET Dijous 4 A. D. N. Dijous 11 JUAN DE DIEGO QUARTET Dimecres 17 ANNA CAIXACH QUINTET Divendres 26 AIGUAVIVA QUARTET Octubre Dimecres 1 MOBIL QUARTET Dimecres 8 FREAKY TRIO Dimecres 15 DJANGOLOGY Dimecres 22 AIGUAVIVA QUARTET Dimecres 29 ÍTALO BOGGIO TRIO Jazz a l’Hivernacle L’Hivernacle del Parc de la Ciutadella tornarà a serl’escenari del cicle de concerts Jazz a l’Hiverna-cle, en què participaran 25 grups i que aquest any arriba a la setena edició. Durant tots aquests anys, aquesta activitat musical ha ofert als assistents als con- certs la possibilitat de gaudir de nombrosos grups jaz- zístics en un marc enjardinat extraordinàriament agra- dable i acollidor. Parc de la Ciutadella, Hivernacle, pg. Picasso, s/n. Horari: tots els concerts començaran a les 22.00. Per a més in- formació: 010, www.bcn.es/parcsijardins Música 11 BCN verda /MOLT CAMP/87 9/7/03 07:06 Página 36 Congressos QUALIFLOR 2003 Del 10 al 14 d’agost, Wageningen (Holanda) 8è. simposi internacional sobre la fi- siologia de les plantes ornamentals Informació: www.dpw.wageningen-ur.nl/hpc/quali- flor2003.htm XXI SIMPOSI INTERNACIONAL DEL CULTIU CLÀSSIC D’ORNAMENTALS ENFRONT DEL MOLECULAR Del 25 al 29 d’agost, Freising (Alemanya) Informació: eucarpia2003zw.agrar.tu.muenchen.de web: www.wzw.tum.de/zpb/eucarpia.htm 45è. CONGRÉS INTERNACIONAL DE GARDEN CENTERS Del 25 al 30 d’agost, Berna (Suïssa) Tema: la individualitat Informació: garden.center@switzerland.org web: www.igca2003.com SIMPOSI SOBRE CULTIUS FLORALS Del 26 al 30 d’agost, Foz do Iguaçú (Brasil) 5a. trobada sobre nous cultius de flor Informació: www.center.barao.iac.br/cec/njb/newflowers.htm Cursos CURSOS D’ESTIU A ARANJUEZ Del 30 de juny al 4 de juliol: “Tecnologia de l’hidrogen, la clau del transport futur i de l’economia energètica sosteni- ble a Europa” Del 7 a l’11 de juliol: taller d’ikebana Organitza: Fundació Universitària Rei Joan Carles Informació: www.urjc.es, a. e.: cva@rct.urjc.es, tel.: 91 614 32 11/16, fax: 91 664, 74, 31 Fires SNA-FLORISTWORLD Del 31 de juliol al 2 d’agost, Atlanta (EUA) Fira internacional d’horticultura, paisatgisme i floristeria Informació: Georgia World Congress Center, Atlanta, Ga., tel.: (614) 487-1117, (770) 953-3311, a. e.: mho- wells@ofa.org. web: www.etfassociation.org/etf/home.nsf Jornades JORNADA I ACTE PÚBLIC SOBRE ACCESSIBILITAT Dia 3 de juliol, Barcelona “Per unes ciutats accessibles a tothom” Lloc: Recinte de la Maternitat, Pavelló de Lactància, Tra- vessera de les Corts, 131-159 Informació: tel.: 93 402 27 13, fax: 93 402 27 14, a. e.: crid@diba.es BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 37 Agenda LA LLUNA Nova: 29 de juny a les 18.39 (tempestes) i 29 de juliol a les 18.53 (calor i humitat). Creixent: 7 de juny a les 20.28 (temperatures suaus) i 7 de juliol a les 02.32 (augment de les temperatures). Plena: 14 de juny a les 11.16 (serè) i 13 de juliol a les 19.21 (calma). Minvant: 21 de juny a les 14.45 (calor) i 21 de juliol a les 07.01 (algunes tempestes). EL SOL L’1 de juny, el sol va sortir a les 04.20 i es va pondre a les 19.18, i el 30 de juny va sortir a les 04.20 i es va pondre a les 19.28. L’1 de juliol, el sol sortirà a les 04.20 i es pondrà a les 19.28, i el 31 de juliol sortirà a les 04.44 i es pondrà a les 19.10. PLUJA I TEMPERATURA El juny del 2002 es van recollir a l’Observatori Fabra de Barcelona 37,4 l d’aigua de pluja per m2, i el mes de juliol, 89,4 l. La temperatura mitjana en aquest observatori va ser, el juny del 2002, de 22,3 ºC, i el juliol, de 22,9 ºC. JARDINERIA Al juny continua la collita de flors, es trasplanten les clavellines i es treuen de la terra les cabeces de tulipes i jacints. També es fan esqueixos. Al juliol es planten els crisantems i segueix la floració de dàlies, gladiols, narcisos i margarides. S’ha de regar intensament, sobretot la gespa, que es ressent de la calor. Convocatòria dels Premis Acció 21 El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat convoca els Premis Acció 21,que tenen com a finalitat estimular iniciatives d’acció dels diferents col·lectius ciu-tadans que suposin una contribució efectiva a la consecució dels objectius del Com- promís Ciutadà per la Sostenibilitat-Agenda 21 de Barcelona. Es convoquen deu premis per a les millors iniciatives d’acció, en funció dels deu objectius del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Han de ser accions exemplificadores i generalitzables, que estiguin en curs o que s’hagin fet en l’últim any. S’hi poden presentar totes les entitats, organitzacions i empreses de Barcelona. Els premis seran, com a màxim, de 5.000 euros per cada iniciativa seleccionada. El termini de presentació es tancarà el 30 de setembre del 2003. Les bases es po- den consultar a: www.bcn.es/agenda21.  Operació tortuga Aquest estiu el veler Galeón I deWWW/Adena tornarà a recorrerel litoral mediterrani. L’acció for- ma part de la campanya A fons, que des de fa cinc anys organitza aquesta ONG per reivindicar la necessitat protegir la biodiversitat del mar i les costes, i que en- guany està dedicada a les tortugues ma- rines, especialment la tortuga babaua (Ca- retta caretta). El Galeón I sortirà de Cal- vià el 24 de juliol i farà escala a Barcelona del 2 al 5 d’agost. El darrer dia d’estada a la ciutat, a les 12 del migdia, es proce- dirà a l’alliberament de tortugues a la platja de la Nova Icària.  11 BCN verda /MOLT CAMP/87 9/7/03 07:06 Página 37 38 BARCELONA VERDA, NÚM. 88 JUNY 2003 M O LT C A M P P E R C Ó R R E R ADOBS I FERTILITZANTS ARTS GRÀFIQUES AUTOMOCIÓ Vespa Balart Barcelona C/ Còrsega, 201 08036 Barcelona tel.: 93.419.26.11 fax 93.419.37.10 www.vespabarcelona.com vespabarcelona@vespabarcelona.com COMUNICACIÓ Oxigen Comunicació Publicitat, imatge corporativa, web C. Llull, 29-37 08005 Barcelona tel. 933 005 486, fax 933 094 468 www.oxigencomunicacio.com EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES DE JARDINERIA Aubert, S. A. Av. Barcelona, 63 08970 Sant Joan Despí tel.: 93477 03 30, fax: 93 477 24 38 C. Sant Ferran, 86 08940 Cornellà de Llobregat tel.: 93 474 35 35, fax: 93 434 37 80 C. Carders, 4 08003 Barcelona tel.: 93 319 66 03, fax: 93 319 06 66 Suministros I.L.A.G.A., S. A. Pg. de Sant Joan, 12 08010 Barcelona tel.: 93 232 74 11, fax: 93 232 40 31 a. e: ilaga@ilaga.es web: www.ilaga.es CENDRERS DE PLATJA Pisto 68, S. L. Av. Catalunya, 1 43700 El Vendrell tel.: 977 15 40 34 - 607 30 49 71 fax: 977 15 41 83 a. e.: trodrigo@jazzfree.com FITOSANITARIS LAMPISTERIA I ELECTRICITAT SAME, S. L. C. Montseny, 7-13 08400 Granollers tel.: 90210 03 90, fax: 93 846 86 64 a. e.: inf@same.es web: www.same.es LLAVORS Neoplant, S. L. C. Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de Mar tel.: 90215 22 94, fax: 93 750 00 08 a. e: neocom@ sefes.es web: www.neoplant.es MOBILIARI URBÀ Santa & Cole Ediciones de Diseño Balmes 71 08440 Cardedeu tel. 938 462 437, fax 938 711 767 urbana@santacole.com www.santacole.com BDU-RICHTER Jocs infantils diferents tel.: 93/246.49.04 a. e.: bdu@bdu.es www.bdu.es REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONS SERVEIS DE JARDINERIA, OBRA PÚBLICA ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. A.) Mas d’en Sol, s/n, Ctra. N-ll, km 751,2 17705 Pont de Molins tel.: 972 52 91 36, fax: 972 52 91 11 a. e: viveros@acycsa.es web: www.acycsa.es CESPA Polígon Industrial Zona Franca, carrer B, 16-22 08040 Barcelona tel.: 93 413 65 95 - fax: 93 413 65 97 a. e: marti-bcn@cespa.es Jardinería y Riegos Azahar, S. A. Rambla Ribatallada, 6, 4t 4a 08190 Sant Cugat del Vallès tel: 629 25 42 32 a. e.: barna.azahar@ peleline.es SEGURETAT I PROTECCIÓ Comercial Gummi, S. A. Equips de protecció laboral Travessia Industrial, 111 08907 L’Hospitalet de Llobregat tel. 93 264 39 99 fax: 93 264 39 98 gummi@comercialgummi.com web:www.comercialgummi.com TERRES I SUBSTRATS VIVERISTES Centre de Jardineria Sils, S. A. Cruïlla N-ll/Ctra. Vidreres Ap. de Correus 26. 17410 Sils tel.: 972 87 52 52 - fax: 972 87 51 62 a. e: info@jardineriasils.com web: www.jardineriasils.com Vivers Massaneda, SAT 950 Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 137 17430 Santa Coloma de Farners tel.: 972 84 08 55 - fax: 972 84 09 16 a. e: massaneda@infonegocio.com Comercial Química Massó, S. A. C. Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelona Tel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02 a. e: jcamps@cpm.es CLD, Neteja i Gestió Ambiental Gran Via de Carles lll, 98, 3a. planta 08028 Barcelona Tel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330 85 23 a. e: info@grupcld.com web: www.grupcld.com D I R E C T O R I V E R D Ctra. de Ribes, 103 08520 Les Franqueses del Vallès tel.: 93 849 28 22, fax: 93 849 22 67 a. e.: politractor@sefes.es web: www.politractor.com Ctra. de Navarcles, km. 4,8 Pol. Ind., Riu d’Or tel. i fax 93 827 23 07 08251 Santpedor La Plana, 8 - 08032 Barcelona Tel.: 93 357 00 50 - 357 06 04 Fax. 93 357 02 66 a.e.: eltinter@eltinter.com web: www.eltinter.com Pol. Ind. Estruc c/ Les Moreres, 101 08820 El Prat de Llobregat tel. i fax: 93 3702980 farmapigui@terra.es Polígon Industrial El Cros, nau 2 08310 Argentona tel.: 93 741 42 32 fax: 93 757 92 41 a. e: sabater@sabatergrup.com web: www.sabatergrup.com Productor d’Hedera sp. Administració: Tarragona, 18 tel 938 444 105 - fax 938 444 107 Viver: La Pineda, tel i fax: 938 713 588 e-mail: vivbell@vivbell.com Apartat de Correus 206,08440 Cardedeu Arts gràfiques, edicions i produccions S.A.L. DIRECTORI VERD Totes les empreses que es vulguin publicitar a les pàgines del nou Directori Verd es poden adreçar a Parcs i Jardins, tel.: 93 413 24 70, fax: 93 413 24 21 www.jardineriamoix.com Tel. 93 805 29 34 TERRES, SUBSTRATS I COMPLEMENTS PER A LA JARDINERIA Camí de les Ràfoles, s/n. - Apartat 174 - 08830 Sant Boi de Llobregat tel.: (+34) 93 640 16 08 fax: (+34) 93 640 17 02 e-mail: bures@buressa.com web: http://www.buressa.com T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental) Grup F. Sánchez, S. L. Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 276 08190 Sant Cugat del Vallès tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52 Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n Finca Can Carreras 08191 Rubí tel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84 a. e.: planta@tma.es Web: www.tma.es FARMAGRÍCOLA J. PIGUILLEM 11 BCN verda /MOLT CAMP/87 9/7/03 07:06 Página 38 11 BCN verda /MOLT CAMP/87 9/7/03 07:06 Página 39 C M Y CM MY CY CMY K JUNY 2003 88