FEBRER 2002 80 2S U M A R I BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 Publicació bimestral Núm. 80 febrer del 2002 Presidenta Imma Mayol i Beltran Vicepresidenta Marina Subirats i Martori Edita PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL Tarragona, 173 08014 Barcelona Tel.: 93 413 24 00 Fax: 93 413 24 24 E-mail: parcsijardins@mail.bcn.es www.bcn.es/parcsijardins Director Joan Conde Coordinació Gabriel Arranz Cap de redacció Maria Rosa Salvadó Consell de redacció José Luis Almudí Antonia Barba M. Alba Fransi Xavier Hernández Conxa Monràs Coloma Rull Dani García Teresa Franquesa Consell assessor Escola Tècnica Superior d’Arquitectura: Miquel Vidal Foment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier Rovira Servei de Promoció Educativa de Barcelona: Antònia Hernández Diputació de Barcelona: Manuel Canes Escola d’Agricultura de Barcelona (UPC): Xavier Fàbregas Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental de Barcelona: Margarida Parés El Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella Gestió, producció editorial i impressió El Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS) Tel.: 93 357 00 50 Col·laboradors d’aquest número Lluís Abad, Joan Clos, Pepe Encinas, José Luis Gallego, Josep M. Huertas Claveria, Toni Llobet, Imma Mayol, Antoni París, Salvador Pi i Soraya Rodríguez Disseny i maquetació Manuel Reyes Assessor lingüístic Marià Pou Nadal Fotografia Dani García Alonso José Fernández Foto portada Francisco Javier Gómez Subscripcions Conxa Monràs Tiratge 10.000 exemplars Barcelona Verda no comparteix necessària- ment les opinions expressades pels autors dels articles publicats en aquesta revista. Paper reciclat Cyclus òfset Torras de 115 i 170 g Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de la font. Se'n sol·licita còpia. EDITORIAL Deu anys de Barcelona Verda .....................3 NOTÍCIES...........................................................4 AGENDA 21 DE BARCELONA............................12 EL PERSONATGE Graham Ashworth, president de la Fundació Europea per a l’Educació Ambiental ..........14 VERDA ......................................................16 PARCS DE CIUTAT El Parc Güell, de ciutat jardí a jardí per a la ciutat ..........................................20 REPORTATGE Quilovats caiguts del Sol .........................22 L’OPINIÓ Verd públic, Agenda 21 Local i sostenibilitat .........................................25 PAISATGISME Jean-Claude-Nicolas Forestier .................26 ENSENYEM PER A LA SOSTENIBILITAT Units per l’educació ambiental ................28 APUNTS DE JARDINERIA Aromàtiques a la terrassa i al balcó..........30 MOLT CAMP PER CÓRRER..............................32 DIRECTORI VERD ............................................38 La melodia del Parc Güell Hi ha llocs màgics, i, a Barcelona, un d’aquests llocs és la sala hipòstila del Parc Güell. Allà, la figura hu- mana es torna minúscula al costat de les columnes que suporten la gran plaça que fa possible el passeig calmat, la lectura assossegada, el joc dels infants, la contemplació d’un entorn verd magnífic. Amb la seva càmera, el fotògraf ha capturat un instant ab- solutament íntim: un violinista, aliè al brogit que dis- corre damunt seu, interpreta una melodia, de ben segur tan subtil, delicada i majestuosa com l’esplèn- dida combinació d’arquitectura i vegetació que Antoni Gaudí va aconseguir en aquest parc. 22 26 La portada 01 BCN verda / SUMARI-EDITO/80 1/7/01 14:50 Página 2 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 3 Si ens aturem un moment a pensar, veu-rem que, al llarg d’aquests deu anys,Barcelona Verda ha fet, permeable i in- quieta, una evolució paral·lela a la societat. Avui, la sostenibilitat és un paràmetre d’e- xigència generalitzat, però, deu anys enre- re, la societat no estava tan madura en te- mes ambientals, i, segurament, nosaltres tampoc. La paraula “sostenibilitat” no cir- culava fora dels àmbits especialitzats: cien- tífics, ecologistes, cercles de persones mo- tivades, el jovent, sempre atent als reptes de futur… Va ser per això que la nostra publi- cació va ser concebuda com un instrument de comunicació adreçat en primera instàn- cia als treballadors de Parcs i Jardins, a qui donava informació i suport tècnic. Però la realitat canvia i, a poc a poc, des de molt aviat, la revista assumeix el seu pa- per de divulgadora de temes de natura en una societat cada cop més oberta a aquesta mena d’inquietuds. La revista esdevé una eina de reflexió global de la sostenibilitat a partir de l’experiència de la jardineria urba- na, un terreny en què Barcelona marca pau- tes després d’una profunda renovació con- ceptual i pràctica que assoleix ràpidament un reconeixement fins i tot internacional. La ciutat té coses a dir, però, com sempre passa, també té interès a escoltar: Barcelona Verda es converteix en una revista sòlida, oberta al debat i al pensament, a l’intercan- vi d’idees, sense perdre el seu caràcter in- formatiu, pedagògic i de noticiari. Semblava difícil anar més enllà, però aquest número 80 demostra que l’evolució sempre és possible i, sobretot, desitjable. Bar- celona Verda fa un altre pas endavant per ser un vehicle més eficaç per a les idees, que són les que mouen l’activitat quotidiana de Parcs i Jardins. Més pàgines, més i millor il·lustra- ció –som en la civilització de la imatge–, els continguts de sempre al costat d’excel·lents novetats, com els reportatges fets per col·la- boradors de prestigi i que, com no podia ser altrament en l’Any Gaudí, comencen amb una visita aprofundida a la riquesa sempre renovada del Parc Güell. Conèixer el nostre patrimoni, intercanviar experiències, propi- ciar el debat, difondre conceptes bàsics: vet aquí l’objectiu de tota comunicació i de la nova, revitalitzada Barcelona Verda. Com la mateixa natura, ens recreem, creixem, ens nodrim de saba nova: l’esforç dóna fruit.  Deu anys de ‘Barcelona Verda’ Joan Clos alcalde de Barcelona Editorial 01 BCN verda / SUMARI-EDITO/80 1/7/01 14:50 Página 3 La recuperació dels fons marins i dellitoral preveu tres línies d’actuaciócomplementàries: una sèrie d’estu- dis tècnics previs, com és la cartografia dels fons marins; un estudi de modelitza- ció que permetrà conèixer quines altera- cions poden introduir en la qualitat am- biental del litoral els nous projectes del 2004, i el Projecte Biòtop, que té com a objectiu augmentar la biodiversitat dels ac- tuals fons sedimentaris mitjançant l’enfon- sament d’esculls artificials. CARTOGRAFIA I MODELITZACIÓ La Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Consorci el Far estan acabant els últims treballs de camp per concloure definitivament la cartografia d’aquests fons marins. Aquesta cartografia permetrà conèixer la morfologia i les ca- racterístiques del bentos en l’àmbit del port de Barcelona i la desembocadura del Llo- bregat i del Besòs, i, per tant, determinar l’emplaçament idoni dels esculls artificials. També està prevista la filmació d’imatges de les diferents tipologies de sediments per poder, en una segona etapa del projecte, realitzar un visualitzador dels fons marins de Barcelona. Per altra banda, Barcelona Regional, con- juntament amb Infraestructures 2004, està di- rigint l’estudi de modelització de la qualitat del litoral barceloní entre el Besòs i la nova bocana del port de Barcelona. Aquest estudi, que es preveu que estarà enllestit a principis de l’estiu vinent, inclou la modelització de les condicions hidrodinàmiques, de l’activitat biològica i d’altres paràmetres que permetin 4 N O T Í C I E S BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 Barcelona recuperarà els seus fons marins El nou disseny del futur espai urbà del Fòrum 2004 té per a Barcelona uns objectius molt més ambiciosos que la consolidació de la línia de vora mar. Així, juntament amb aquest objectiu “de terra ferma”, n’hi ha un altre que incorpora els ecosistemes submergits per recuperar els espais bentònics i aconseguir d’aquesta manera un únic sistema funcional. El Projecte Biòtop té com a objectiu augmentar la biodiversitat dels actuals fons sedimentaris mitjançant l’enfonsament d’esculls artificials en una àrea d’actuació d’uns 4,2 km Parc d’esculls 02 BCN verda /NOTICIES/80 1/7/01 14:45 Página 4 conèixer l’afectació de la qualitat ambiental i sanitària del litoral en èpoques de pluja i de- finir la necessitat o no de modificacions en les obres previstes per millorar les condicions ambientals d’aquest espai. Així mateix, a par- tir de les dades relatives als vents, els corrents, la pluja o les anàlisis microbiològiques, en una segona fase es definiran els models que per- metran predir en temps real les condicions sanitàries de les platges. EL PROJECTE BIÒTOP Aquest projecte preveu la creació de nous hàbitats mitjançant la instal·lació d’esculls artificials entre la bocana del port de Bar- celona i el nou port esportiu de Sant Adrià de Besòs. Aquestes construccions simulen les formacions naturals de substrat dur, que concentren més diversitat biològica, per la qual cosa són una important zona de refu- gi per a les espècies que les colonitzen i afa- voreixen l’heterogeneïtat i la biodiversitat del medi. L’objectiu, un cop eliminats o es- morteïts els actuals processos contaminants, és accelerar la recuperació del medi en un àmbit aproximat de 4,2 km. La connectivitat ecològica que es crearà donant continuïtat als dics del port de Bar- celona, els dics submergits davant de la nova plataforma del zoo aquàtic i les esculleres de la zona de banys a ponent del port es- portiu de Sant Adrià de Besòs afavorirà la implantació de noves comunitats d’orga- nismes i incrementarà, entre d’altres, la presència de fauna piscícola en el front cos- taner de Barcelona. ELS ESCULLS Hi ha diferents tipologies d’esculls: de protec- ció o antiarrossegament (eviten els efectes de les xarxes de pesca d’arrossegament), d’atrac- ció o producció (augmenten la biodiversitat, són útils per aglutinar espècies d’interès pes- quer i aixopluguen les espècies sobreexplota- des en el seu estadi juvenil), i recreatius o de- relictes (són vaixells enfonsats, que, a més de la seva funció de refugi, tenen el valor afegit de ser un atractiu per a les activitats subaquà- tiques). A Barcelona, els esculls s’instal·laran a una fondària d’entre 20 i 35 m, aproxima- dament, i, a diferència d’altres projectes –en aquest cas es tracta de recuperar fons alte- rats–, les estructures d’atracció seran les més nombroses, i estaran constituïdes per mò- duls fets amb formigó i, eventualment, amb acer. En determinats punts del conjunt s’ins- tal·laran derelictes. Els esculls estaran en el mar a finals del 2002 i es preveu que entre el 2005 i el 2006 ja tinguin una bona co- bertura i colonització.  Maria Rosa Salvadó Fotografies cedides per Litoral Consult BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 5 A dalt, fondeig d’esculls A baix, escull de Vilanova i la Geltrú dos anys després de ser instal·lat Els esculls artificials simulen les formacions naturals de substrat dur, que concentren més diversitat biològica, per la qual cosa són una important zona de refugi per a les espècies que les colonitzen i afavoreixen l’heterogeneïtat i la biodiversitat del medi 02 BCN verda /NOTICIES/80 1/7/01 14:45 Página 5 6N O T Í C I E S BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 JULIVERT MEU La flor més bonica! per Joma Aquest parc és fruit de la reconversióen espai verd públic de l’antiga fà-brica que li dóna nom. La seva si- tuació, al costat de l’estació de Sants, fa que la freqüentació, tant d’usuaris com de gent de pas, sigui extraordinàriament elevada. Amb els anys, aquest elevat ús ha afectat, sobretot, la qualitat dels gairebé 10.000 m2 de gespa del parc i també de la làmina d’ai- gua del gran llac que hi ha a la zona central. És per aquest motiu que s’han fet treballs de recuperació de la gespa. Aquests treballs han consistit en una sega molt baixa que ha permès eliminar les capes en mal estat; l’ai- rejat del sòl de plantació per descompactar- lo i aconseguir un drenatge òptim; el reencebat amb una barreja de sauló, terra vegetal i compost; l’aportació de llavors, i un adobat final per afavorir el bon desen- volupament de la gespa. Pel que fa al llac, s’ha buidat i netejat, i s’ha renovat la làmina d’aigua. Una bona part de l’aigua retirada s’ha destinat a om- plir camions cisterna de Parcs i Jardins i s’ha aprofitat per al reg de l’arbrat viari. Un cop recuperada la qualitat del llac, està previst que torni a funcionar un servei de lloguer de barques. Per evitar que la colò- nia de 44 ànecs que habita aquest llac es veiés afectada pels treballs se’ls ha traslla- dat a diferents centres després de ser ane- llats. Els ànecs domèstics –abandonats al parc per particulars– han anat a tres cen- tres de Parcs i Jardins: Can Mestres, Can Cadena i el Viver Tres Pins, i els ànecs coll- verds (Anas platyrhynchos), al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vall- calent. Un cop el llac torni a estar en con- dicions de rebre’ls, hi serà retornada la colònia d’ànecs.  Millores al Parc de l’Espanya Industrial S’han arreglat els 10.000 m2 de gespa 02 BCN verda /NOTICIES/80 1/7/01 14:45 Página 6 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 7 Reunió de la Xarxa d’Informació i Observació del Medi Ambient Europeu a Barcelona Coincidint amb la reunió delConsell Europeu que se cele-brarà els dies 15 i 16 de març a Barcelona, el 13 i 14 del mateix mes també s’hi farà una reunió de treball de la Xarxa d’Informació i Observa- ció del Medi Ambient Europeu (Eu- ropean Environment Information and Observation Network, EIONET). La reunió, que se celebrarà a l’edifici de la Pedrera, té com a objectiu definir un nucli d’indicadors per al medi am- bient terrestre. Les conclusions de la reunió es presentaran en el Consell Eu- ropeu, que ha d’aprovar definitiva- ment aquests indicadors, elaborats a partir d’informació gràfica (ortofoto- grafies, imatges de satèl·lit, etc.) i que estan relacionats amb els canvis expe- rimentats en els usos del sòl, la seva cobertura, l’ambient rural i urbà i el li- toral. La reunió ha estat organitzada per l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajunta- ment de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual depèn el Centre Temàtic Europeu, que lidera, per encàrrec de l’AEMA, els tre- balls en matèria d’ús i degradació del sòl. La trobada també té el patrocini de la Diputació de Barcelona, de la Fundació Territori i Paisatge i de Cai- xa Catalunya. ‘EL CANVIANT TERRITORI EUROPEU’ Coincidint amb la reunió de l’EIO- NET, l’edifici de la Pedrera acollirà del 13 al 19 de març l’exposició El can- viant territori europeu, potencialitats i amenaces, organitzada pel Centre Temàtic Europeu de la UAB. L’objec- tiu és oferir una visió de la problemà- tica europea a través d’imatges de satèl·lit, ortofotografies i fotografies obliqües. L’exposició inclou imatges de les diferents regions europees, la forta urbanització que pateix aquest continent, la pressió humana sobre el litoral, la problemàtica de les zones de muntanya i les tensions ambientals que genera l’ús intensiu del territori. A par- tir del 20 de març i fins al 20 d’abril, l’exposició estarà instal·lada a l’edifi- ci del Rellotge de l’Escola Industrial de Barcelona. CONCURS D’IL·LUSTRACIONS Un altre aspecte destacat és la par- ticipació de Barcelona en el concurs europeu d’il·lustracions sobre medi ambient organitzat per la Royal Awards Foundation, juntament amb l’AEMA. Aquest certamen es pro- mou des de Copenhaguen, i les ciu- tats participants organitzen una fase prèvia per fer la selecció dels dibui- xos que es presentaran al concurs europeu. Aquesta activitat, coordi- nada pel Sector de Manteniment i Serveis de l’Ajuntament de Barce- lona, va adreçada a tots els centres educatius de primària de la ciutat i s’emmarca en el programa d’activi- tats escolars del Consell de Coordi- nació Pedagògica de l’IMEB. Els di- buixos guanyadors es podran veure en l’exposició El canviant territori europeu.  Delta del Danubi, Reserva de la Biosfera. Fotografia de l’Institut Nacional de Desenvolupa- ment i Recerca del Delta del Danubi, Tulcea, Romania. Satèl·lit utilitzat: Landsat, sensor TM 02 BCN verda /NOTICIES/80 1/7/01 14:45 Página 7 8N O T Í C I E S BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 RIUS ACOLORITS Ja fa molts anys, La Trinca ens deia que “el riu Llobregat és amarronat”, i que “el Segre, mirat des del Puig, és color de gos com fuig”. Pel que sem- bla, hi ha qui enyora les “clavegueres enciseres” de la cançó, i, aquests úl- tims mesos, els rius catalans n’han pas- sat de tots colors, sobretot l’Ebre. Se- guint, doncs, amb els cromatismes, el més apropiat per als responsables de tanta desídia ambiental és el vermell. ‘OBRAS SON AMORES…’ Com que no hi ha res com predicar amb l’exemple, el govern espa- nyol ha fet un “paso al fren- te” i ha ratifi- cat el Proto- col de Kyoto. Ara, a veure quants estats més s’hi afegeixen i, sobre- tot, quan es comença a posar fil a l’agulla en tot el que implica aquest protocol. Perquè el repte està a complir-lo. LLIBRES MÉS SOSTENIBLES Al voltant d’una vintena d’edito- rials canadenques han decidit no fer servir paper fet amb pasta obtin- guda d’arbres pro- cedents de boscos primaris, o sigui, en què no hi ha hagut cap mena d’intervenció de l’home. Aquesta iniciativa més que lloa- ble té com a contrapunt la paradoxa que, en plena era virtual, el paper és el derivat de la fusta amb un major ín- dex de creixement en el consum. L’ECOSEMÀFOR ••• Col·laboració de Parcs i Jardins amb l’Havana El novembre passat va venir a Bar- celona el director del Gran Parc Metropolità de l’Havana, Vinicio Quevedo, per entrevistar-se amb la direcció de Parcs i Jardins, en el marc dels acords de col·laboració establerts dins de la Comissió Ciutadana Barcelona-l’Havana. El senyor Quevedo va presentar els projectes que s’han dissenyat per recuperar aquest gran parc de 700 ha, pròxim a la capital cubana. Parcs i Jardins ha posat a la seva disposició cinc vehicles.  De la sorra a la neu El 12 de gener passat, a la nit, es va reproduir a la platja de la Nova Icària de Barcelona una eta- pa nocturna de Pirena, la cursa de trineus tirats per gossos que du- rant el gener i fins a principis de febrer travessa el Pirineu. Al llarg del matí del dia 13 també hi va haver exhibicions de trineus i del material logístic de la cursa, així com una demostració i un con- curs d’agility.  La Fundació Europea per a l’Educació Ambiental es reuneix a Barcelona L’11, 12 i 13 de gener, Barce-lona va acollir la celebracióde la reunió del comitè di- rectiu de la Fundació Europea per a l’Educació Ambiental (FEEE). Du- rant aquests tres dies, els membres del comitè, acompanyats per tècnics de Parcs i Jardins del Sector de Man- teniment i Serveis i del Sector d’Ur- banisme van visitar diferents equi- paments, espais i projectes de la ciutat. S’han de destacar les visites a les platges barcelonines i a les ins- tal·lacions de CLABSA, a la Zona Franca, on se’ls van mostrar els sis- temes de control i monitorització que es duen a terme per fer el se- guiment de les aigües residuals de Barcelona. Els directius de la FEEE també van poder veure els projec- tes i les actuacions que s’estan duent a terme a l’espai costaner que aco- llirà el Fòrum de les Cultures 2004, i, a l’Oficina d’Informació i Recur- sos Sostenibles, van conèixer els programes d’educació ambiental i de desplegament de l’Agenda 21 Lo- cal de Barcelona.  02 BCN verda /NOTICIES/80 1/7/01 14:46 Página 8 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 9 El CEIP Barcelona i l’Escola Barcano-va han estat els guanyadors de la no-vena edició de Guarneix-me, una ac- tivitat organitzada per Parcs i Jardins que té com a objectiu donar un alternativa soste- nibilista als ornaments verds tradicionals del Nadal. Així, aquesta activitat consisteix en el guarniment nadalenc d’espècies autòcto- nes amb materials preferiblement procedents del reciclatge. En aquesta nova edició, hi han participat 11 escoles i 320 alumnes, que han dut a terme un total de 13 projectes, i ha comptat amb una important presència d’escoles d’educació especial. L’espècie guar- nida va ser el llorer (Laurus nobilis), i els premis es van atorgar en funció de la temà- tica escollida i del material utilitzat per rea- litzar el projecte. L’editorial Barcanova va obsequiar tothom amb lots de llibres.  ‘Guarneix-me’ 2001 Aquest és l’objectiu de la cam-panya Torna’l a la natura. Porta a reciclar el teu arbre de Nadal, que Parcs i Jardins organitza passat festes. Aquest any s’han reco- llit un total de 56.900 arbres en els 208 punts instal·lats arreu de Barce- lona. En els treballs de recollida, hi han participat dotze persones, amb l’ajuda de sis camions, la qual cosa ha permès fer la recollida en menys temps. Això s’ha degut tant a l’aug- ment de recursos que hi ha destinat Parcs i Jardins com al coneixement cada cop major que els barcelonins i barcelonines tenen d’aquest servei, que fa possible convertir el verd na- dalenc en compost orgànic. Així mateix, amb l’objectiu de do- nar la màxima difusió a la campanya es va intensificar la distribució en mà de fulls informatius en llocs tan fre- qüentats com els mercats municipals o la Fira de Reis, i, amb la col·labora- ció de la Creu Roja Joventut, es va ins- tal·lar un estand informatiu a la Fira de Santa Llúcia. Amb els arbres reco- llits es podran obtenir més de 700 m3 de compost, que es faran servir per millorar l’estructura dels sòls dels es- pais verds i d’arbrat, així com per re- encebar les gespes de la ciutat.  ESCOLES GUARDONADES 1r. premi – CEIP Barcelona, amb un projecte en què destaca l’originalitat dels materials utilitzats, com són els musclos i les pinyes, i Escola Barcanova, per l’excel·lent combinació de co- lors de la seva proposta. 2n. premi – Auxilia, per la vistositat aconseguida mitjançant envasos de iogurt. 3r. premi – Col·legi Paideia (grup A), pel tema triat, els ocells, que van desenvolupar amb ornaments molt decoratius. Accèssits – Associació Centre Pedralbes, pel tema triat, els nens i nenes del món, en què destaca la unió de les cultures, i Col·legi Paideia (grup B), per la varietat de textures i l’aprofi- tament de materials. A dalt, a l’esquerra, ornament del CEIP Barcelona A dalt, a la dreta, ornament de l’Escola Barcanova A l’esquerra, escolars guarnint els llorers Convertir el verd nadalenc en compost Aquest any s’han recollit 56.900 arbres 02 BCN verda /NOTICIES/80 1/7/01 14:46 Página 9 10 N O T Í C I E S BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 El 22 de gener passat, a l’Aulad’Ecologia de l’Hivernacle dela Ciutadella, es van lliurar als 18 alumnes que l’han superat els diplomes del curs de postgrau “Del projecte a la gestió dels espais verds públics”, impartit durant el curs acadèmic 2000-2001. Aquesta ha estat la quarta edició d’aquest post- grau, que organitzen conjuntament Formació Continuada les Heures i Parcs i Jardins.  El dia 19 de desembre, els alumnes deles escoles Nausica i Orlandai, deldistricte de Sarrià-Sant Gervasi, van posar les seves empremtes a la pl. Martí Llauradó. El motiu és l’inici de les obres de remodelació d’aquest espai, projecte que s’ha realitzat a partir de les propostes fetes per aquests escolars amb motiu de la VI Au- diència Pública per als Nois i Noies de Bar- celona, que en aquesta ocasió va tenir com a lema “Barcelona més verda. Com volem que sigui un jardí del nostre districte”. L’objectiu de la intervenció a la pl. Mar- tí Llauradó és organitzar els espais d’estada i de jocs infantils, a més d’ampliar la su- perfície d’aquesta àrea dedicada als nens i nenes i, alhora, donar-li un tractament més divertit, variat i original. Per altra banda, per respondre a la necessitat d’espais ade- quats per als gossos, en un racó de la plaça s’habilitarà una zona d’esbarjo per a aquests animals de companyia. Han col·laborat en el projecte de la VI Audiència Pública, amb l’aportació de mobiliari urbà, les empreses Fundición Dúctil Benito, a la pl. Caterina Albert; Santa & Cole i BDU, a la pl. Martí Llauradó; Parques y Jardines Fábregas, a la pl. Folch i Torres, i Excavaciones y Cons- trucciones Benjumea, S. A., a la pl. Sánchez Ríos. RESSÒ A ‘CAVALL FORT’ Amb el títol “Dissenyem el nostre parc”, la revista Cavall Fort ha dedicat la portada i un article del seu número 994 a l’experièn- A dalt, plànol del projecte A baix, els escolars immortalitzant les seves empremtes Plaça Martí Llauradó IV postgrau de gestió del paisatge Acte d’entrega de diplomes cia viscuda pels nois i noies que van parti- cipar en la VI Audiència Pública de l’Ajun- tament de Barcelona, els resultats de la qual ja s’estan començant a materialitzar amb l’i- nici de les obres en molts dels espais verds que seran reordenats seguint les propostes fetes pels escolars.  02 BCN verda /NOTICIES/80 1/7/01 14:46 Página 10 02 BCN verda /NOTICIES/80 1/7/01 14:46 Página 11 12 A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 Deu objectius per a una Barcelona sostenible El 20 de desembre passat, el ConsellMunicipal de Medi Ambient i Soste-nibilitat de Barcelona va celebrar al Saló de Cent de l’ajuntament la sessió plenà- ria anual. En el seu decurs es va presentar l’Informe de Gestió del 2001, una bona part del qual es va centrar en l’activitat de l’Agenda 21 Local (A21L). El principal acord adoptat va ser l’aprovació inicial de l’esborrany del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, amb deu grans objectius i un centenar de línies d’acció (deu per a cadas- cun del objectius), que s’haurà de discutir i consensuar en els pròxims mesos per pro- cedir a l’aprovació final el juny vinent. Aquest document es configura, doncs, com el nucli de l’A21L de Barcelona, ja que fi- xarà els grans objectius per a la ciutat en la pròxima dècada, i els actors, entitats i ins- titucions firmants hauran d’establir els seus acords i plans d’acció voluntaris de mane- ra que puguin contribuir al compliment dels punts recollits en el Compromís. COM PARTICIPAR EN EL COMPROMÍS? El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona va acordar, així mateix, di- fondre l’esborrany de Compromís entre to- tes les entitats i persones implicades en el procés de participació i convidar-les a lle- gir-lo, valorar-lo i presentar-hi les esmenes que considerin oportunes. Amb aquesta fi- nalitat s’ha editat una carpeta que conté el text i el procediment per prendre part en l’elaboració col·lectiva del Compromís Ciu- tadà per la Sostenibilitat. Aquest esborrany està disponible a la web i també en una carpeta que es pot re- collir o bé demanar per fax, telèfon o cor- reu electrònic a la secretaria tècnica de l’A21L de Barcelona. L’objectiu és que tot- hom pugui valorar i proposar modificacions als objectius i a les línies d’acció i fer-ho arri- bar a la secretaria. Després, durant els me- sos de març i abril, se celebraran els Fòrums Agenda 21, en els quals tothom qui prèvia- ment hagi fet aportacions podrà defensar els diferents punts de vista per arribar a un consens entre les diverses propostes i valo- racions. Pel maig es farà la redacció final del ESBORRANY DEL ‘COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA SOSTENIBILITAT’ Objectius 1. Protegir els espais lliures i potenciar el verd urbà i la biodiversitat. 2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat. 3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor. 4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i fer una ciutat saludable. 5. Preservar els recursos naturals fent-ne un ús racional. 6. Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge. 7. Augmentar la cohesió social enfortint els meca- nismes d’equitat i d’integració social. 8. Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible. 9. Estendre l’educació ambiental i progressar en la cultura de la sostenibilitat. 10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta. El consell reunit al Saló de Cent SECRETARIA TÈCNICA DE L’A21L DE BARCELONA Nil Fabra, 20 08012 Barcelona Tel.: 93 237 47 43, fax. 93 237 08 94, a. e.: agenda21@mail.bcn.es, web: www.bcn.es/agenda21 D’acord A mitges 03 BCN verda /A21BCN/80 1/7/01 14:42 Página 12 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 13 ‘Delibera’: un sistema fàcil i atractiu de participar Per poder fer una construcció col·lectiva del text del Compro- mís s’ha preparat un sistema de parti- cipació que, mitjançant un joc de colors i sig- nes, permet expressar fàcilment i visualment la valo- ració i el comentari de cadascú sobre les diferents propostes. El sistema, anomenat “Delibera”, funciona tant en les reunions com en la participació a través d’Internet. 5 13 Calendari dels fòrums temàtics Objectiu 1: protegir els espais lliures i potenciar el verd urbà i la biodiversitat. 5 de març, 19 h, Centre Cívic Pati Llimona. Objectiu 2: defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat. 12 de març, 19 h, Centre Cívic Pati Llimona. Objectiu 3: millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor. 13 de març, 19 h, Centre Cívic Cotxeres Borrell. Objectiu 4: assolir nivells òptims de qualitat ambiental i fer de Barcelona una ciutat saludable. 20 de març, 19 h, Centre Cívic Cotxeres Borrell. Objectiu 5: preservar els recursos naturals fent-ne un ús racional. 2 d’abril, 19 h. Centre Cívic Pati Llimona. Objectiu 6: reduir la producció de residus i fomentar la cul- tura de la reutilització i el reciclatge. 4 d’abril, 19 h, Centre Cultural Casa Elizalde. Objectiu 7: augmentar la cohesió social enfortint els me- canismes d’equitat i d’integració social. 9 d’abril, 19 h, Cen- tre Cívic Pati Llimona. Objectiu 8: potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible. 16 d’abril, 19 h, Centre Cívic Pati Llimona. Objectiu 9: estendre l’educació ambiental i progressar en la cultura de la sostenibilitat. 18 d’abril, 19 h, Casa Golfe- richs. Objectiu 10: reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta. 25 d’abril, 19 h, Centre Cultural Casa Elizalde. Calendari de l’A21Escolar Curs 2002-2003 Març i abril 2002: reunions informatives, lliurament de la Guia de l’Agenda 21, orientació per elaborar el projecte. 10 maig 2002: data límit de presentació de projectes i sol·li- cituds d’assessorament i/o ajuts econòmics. Juny 2002: notificació de la concessió als centres. Setembre 2002: firma del compromís. Curs 2002-2003: els centres desenvolupen la seva A21E, assessorament i acompanyament al llarg del procés. Maig 2003: exposició de realitzacions, trobades inter- centres. Centre Cívic Pati Llimona, c. Regomir, 3. Li- ceu, Jaume I, % NO, N3, N9, N12 Centre Cívic Cotxeres Borrell, c. Viladomat, 2-8. Poble-sec, Sant Antoni, % 20, 24, 38, 57, 64, 157, N0, N16 Centre Cultural Casa Elizalde, c. València, 302. Passeig de Gràcia, % 22, 24, 28, 39, 40, 42, 43, 45, T1, N4, N6 i N7 Casa Golferichs, Gran Via de les Corts Catalanes, 491, Urgell, % 9, 41, 50, 56, N1, N2, N13, N14 i N15 L1 L3 L2L3 L4 L3 En contra No ho sé, no ho entenc Compromís a partir dels resultats dels fò- rums, així com la deliberació i aprovació del text definitiu per part del Consell Mu- nicipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, i al juny es firmarà l’Agenda 21-Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Serà a partir d’aquest moment que l’Ajuntament de Bar- celona i totes les organitzacions que firmin el document de compromís elaboraran els seus plans d’acció per a l’A21L de Barcelo- na, durant el 2002 i el 2003. PREN-HI PART! Les valoracions i esmenes es poden adreçar per fax, telèfon o correu electrònic a la se- cretaria tècnica de l’A21L de Barcelona. Hi ha, així mateix, la possibilitat d’entrar-les directament a la web de l’A21L: http://www.bcn.es/agenda21  03 BCN verda /A21BCN/80 1/7/01 14:42 Página 13 - Les banderes blaves, un dels principals pro- jectes de la fundació, s'han convertit en un sig- ne de prestigi per a les platges i els ports de molts països del món. És el primer projecte que va posar en mar- xa la fundació; ha estat adoptat en molts paï- sos europeus i ara comença a ser assumit en al- tres llocs. Les banderes blaves ja són presents a Sud-àfrica. També és el més difícil, diguem- ne, de protegir, perquè la bandera blava és un reconeixement mediambiental, i no pas un re- coneixement turístic, com es pensa molta gent. Hi ha qui està molt orgullós de tenir la bande- 14 E L P E R S O N A T G E BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 A principis de la dècada dels 80, diversos membres del Consell d'Europa van crear la Fundació Europea per a l'Educació Ambiental (FEEE). Procedien de França, Holanda, Bèlgica i Anglaterra. Avui, aquesta fundació compta amb la col·laboració de més de vint països i ha ampliat el seu àmbit geogràfic amb la incorporació, l’any passat, de Sud- àfrica i amb la perspectiva de noves incorporacions de països com Malàisia o el Japó. L’arquitecte Graham Ashworth n’és el president des de fa cinc anys, i afirma que la seva principal missió és controlar el desenvolupament dels diversos projectes de la fundació. Entre aquests programes, el més conegut és el de les banderes blaves, que s'atorguen a les platges que compleixen més de vint requisits ambientals. El gener passat vam poder parlar amb ell durant la seva estada a Barcelona “Les banderes blaves segueixen uns criteris ambientals, no pas turístics” Graham Ashworth, president de la Fundació Europea per a l'Educació Ambiental 04 BCN verda /PERSONATGE/80 1/7/01 14:40 Página 14 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 15 ra blava onejant, mentre que nosaltres hem d’estar constantment preguntant quin és el pro- grama d'educació ambiental d’aquella ciutat o comunitat, perquè d'això és del que realment es tracta. - Quines condicions han de tenir la platja o el port per ser mereixedors de la bandera bla- va? El primer que cal tenir en compte és la qua- litat de l'aigua, que ha de complir els requisits mínims estàndard que preveu la directiva eu- ropea. Però també s'han de tenir en conside- ració altres condicions: que els gossos no em- brutin la platja, que tingui aparcament, que hi hagi una bona informació sobre el medi am- bient, que disposi d’aigua potable, etc. De con- dicions a complir, n’hi ha fins a vint-i-set. -Catalunya compta amb més de cent ban- deres blaves. Què li han semblat les platges de Barcelona? La visita que hem fet ha estat molt interes- sant i crec que la gestió de la platja i de la cos- ta, en general, és molt bona. És bo comprovar per què aquí hi ha tantes banderes blaves. - I la situació mediambiental a Barcelona? Suposo que té els problemes de qualsevol gran ciutat. En la visita que hem fet per la ciutat m’he adonat que hi ha un problema de contamina- ció ambiental que necessita tractament, però reconec que no és una tasca fàcil, i, a més, aquest és un problema de totes les ciutats. Al costat d’això, he de dir que Barcelona té els carrers força nets; hi ha una gran presència d’arbres, i el seu manteniment és extremada- ment bo. És molt interessant veure com el tràn- sit es mou per un traçat que va ser dissenyat abans que es coneguessin els cotxes, i que fun- ciona molt bé. M'agrada molt la manera com estan il·luminats els edificis a la nit. Crec que és un lloc excel·lent per visitar. - Quins altres projectes, potser no tan co- neguts socialment com el de les banderes bla- ves, porta a terme la FEEE? La fundació té tres programes principals més. Un és l'anomenat “Ecoescoles”, un pro- grama d'educació ambiental per a alumnes de primària i secundària. N’hi ha un altre, “Joves reporters per al medi ambient”, que està des- tinat als adolescents i que consisteix en una in- vestigació sobre temes ambientals i la seva pu- blicació fent servir les noves tecnologies de la informació. El tercer programa s’anomena “Aprenent sobre els boscos” i té com a objec- tiu que els nens i nenes entenguin la im- portància ambiental del bosc. - Recentment s'han interessat pels projectes de la fundació països com el Japó. És important que les grans potències econòmiques s'uneixin d'alguna manera als projectes de la FEEE? Sí, molt. Però hi ha problemes amb alguns països. Per exemple, els Estats Units són un país tan gran que és difícil poder-hi comptar. M’ex- plico. L'actitud de la gent de Califòrnia pel que fa al medi ambient és molt diferent, posem per cas, de la de Nova York o Washington. Per això, trobar una organització que representi els Es- tats Units és molt complicat. Potser els podem animar a crear una petita federació d'organit- zacions, ja que els membres de la FEEE són ONG. Malgrat les dificultats, nosaltres conti- nuarem buscant algú que pugui representar “tots” els Estats Units. Ja tenim el precedent d'acceptar una federació caribenya, perquè cada illa volia mantenir la seva independència. - Quina estratègia fan servir per lligar els in- teressos econòmics amb els ambientals i per conscienciar els països en aquest sentit? Es tracta de ser constants i aprofitar totes les oportunitats de participar en conferències i ac- tes semblants. Tenim un gran suport per part del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Aviat aniré a Frank- furt a reunir-me amb un representant d'aquest programa perquè volen adaptar el projecte “Ecoescoles” al seu programa d'educació am- biental per a tot el món. Això és molt bo. - Ens ha parlat dels molts programes per a l'educació de nens i joves que es duen a terme. Creu que hi ha una generació perduda per a l'e- ducació mediambiental, que seria la dels adults? És una bona pregunta. Al Regne Unit estic implicat en un programa d'educació pública per a tots els nivells i totes les edats. Hi ha la temptació d'educar només els nens i nenes, per- què pensem que després ells podran educar els seus pares, i, de fet, això és possible. Però hem de ser més directes amb tothom, perquè no són els nens els que condueixen els cotxes, són els seus pares. Al meu país fem una mena de bro- ma dient que no són els nens els que “instal·len” frigorífics al mig del camp. Per això, la informació i l'educació han d'estar adreça- des a totes les generacions. Soraya Rodríguez Hi ha qui està molt orgullós de tenir la bandera blava, i el que realment importa és el programa d'educació ambiental de la ciutat La informació i l'educació han d'estar adreçades a totes les generacions 04 BCN verda /PERSONATGE/80 1/7/01 14:40 Página 15 CI UT AT VE LL A EI XA M PL E 16 V E R D A BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 hPARC DE LA CIUTADELLA Els llorers (Laurus nobilis) que guarneixen les avingudes del Parc de la Ciutadella són una bona mostra de les ornamentacions que es poden aconseguir retallant aquests grans arbustos. Així, s’han fet nous treballs de re- tallada dels llorers per mantenir-ne la for- ma piramidal. També s’ha fet una poda de formació en les magnòlies (Magnolia gran- diflora). h JARDINERES En les cinc jardineres que hi ha al c. Marina entre la Torre Mapfre i l’Hotel Arts i en les deu que guarnei- xen la pl. Sant Pere, s’hi han fet noves plantacions. En el primer cas, amb margallons (Chamaerops humilis), i en el segon, amb un arbust perennifoli propi de l’àrea mediterrània: la mur- tra (Myrtus communis). hPASSATGE TASSO Per completar la remodelació d’a- quest passatge, amb la col·laboració del districte, s’hi ha plantat nou ar- brat viari –15 arbres de l’amor (Cer- cis siliquastrum)– i s’hi han instal·lat 17 jardineres, en les quals s’han plantat abèlies (Abelia floribunda). També s’ha instal·lat reg per dego- teig a l’arbrat d’alineació. hCARRER RIBES S’ha acabat la remodelació d’aquest carrer amb la plantació de 66 tipua- nes (Tipuana tipu) en el tram comprès entre Nàpols i Marina. PORTAL DE LA PAU S’han millorat els més de 3.000 m2 de parterres que enjardinen aquest espai. Els treballs han consistit en el re- encebat de la gespa i la plan- tació de 200 unitats d’una espècie vivaç aromàtica: l’es- pígol (Lavandula angustifo- lia). hPASSEIG DE SANT JOAN Aquest és un passeig que s’ha convertit en una gran zona verda per la gran quantitat d’espais enjardinats que conté. Els últims treballs de millora i manteniment han con- sistit en la recuperació d’un parterre que s’havia fet malbé perquè s’hi jugava a pilo- ta –s’ha ressembrat de gespa i s’hi han plan- tat arbres de l’amor (Cercis siliquastrum), arbustos Viburnum odoratissimum i Coto- neaster horizontalis–; el reencebat dels 4.500 m2 de parterres de gespa que hi ha en- tre l’av. Diagonal i la pl. Tetuan, i la planta- ció, a l’altura de Diagonal-Provença, de 200 rosers recuperats del Roserar de Cervantes. 05 BCN verda /B VERDA/80 1/7/01 14:38 Página 16 SA NT S- M ON TJ UÏ C SA RR IÀ - S AN T G ER VA SI BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 17 h JARDINS DE MOSSÈN CINTO VERDAGUER Aquest jardí temàtic dedicat a les bul- boses dóna la benvinguda als visi- tants amb un gran escut de Barcelo- na guarnit amb flors. Perquè llueixi en tota la seva esplendor s’han re- novat les plantacions amb ciclàmens de Pèrsia (Cyclamen persicum) de floració blanca i vermella. NOU ARBRAT VIARI Un cop remodelades les voreres del tram del c. Guadiana comprès entre Sants i Ferreria, s’hi ha plantat 60 au- rons negres (Acer monspessulanum) i s’hi ha instal·lat reg per degoteig. També amb motiu de la remodelació dels carrers, i amb la col·laboració del districte, s’han plantat 14 aurons ne- gres als carrers Rei Martí entre Joanot Martorell i 26 de gener de 1641, i Joa- not Martorell entre Leiva i Sants. PLAÇA DE SANTS Per reduir el consum d’aigua s’ha ins- tal·lat reg per aspersió als parterres de gespa que hi ha a la pl. de Sants entre Sant Antoni i Hostafrancs. També s’ha reencebat i ressembrat la gespa. hPARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL En aquest parc, s’hi han fet feines de millora i manteniment de la jar- dineria, que han consistit en la retallada dels xiprers (Cupressus sempervirens); l’airejat, reencebat, adobat i ressembrat de totes les su- perfícies de gespa, i també la ins- tal·lació d’una unitat de compostat- ge que s’afegeix a les ja existents en altres parcs de Barcelona dins del programa Fem compost al parc. x JARDINS DE LA TAMARITA Per protegir el roure que hi ha en aquests jardins i evitar que alguns usuaris s’hi segueixin enfilant i que, a part de prendre mal, el facin mal- bé, s’ha envoltat l’arbre amb una plantació de boixos (Buxus semper- virens). També s’han fet treballs de millora de l’enjardinament, que han consistit en la plantació de Kniphofia uvaria, així com de gardènies (Gardenia jasminoides), pitòspors (Pittosporum tobira), abèlies (Abelia floribunda) i Viburnum odoratissimum, en aquest cas per cobrir les fa- lles que normalment hi ha a conseqüència de l’ús. PARC DEL TURÓ DEL PUTGET Amb l’objectiu de millorar l’enjardinament general del parc s’ha plantat arbustatge en diferents zones d’aquest espai verd. Les espècies triades han estat el romaní (Ros- marinus officinalis), Hebe x Carl Teschner, Pyracantha angustifolia i Myoporum serra- tum. JARDINS DE CA N’ALTIMIRA En el talús que hi ha en aquests jardins i tam- bé en els espais on havia disminuït la vege- tació, s’hi han plantat alocs (Vitex agnus- castus), Viburnum odoratissimum, acants (Acanthus mollis) i pitòspors (Pittosporum tobira). Amb aquesta actuació s’ha millorat l’enjardinament general i també s’ha acon- seguit prevenir l’erosió que hi podria haver en el talús. LE S C OR TSxRONDA DEL MIG A les mitgeres laterals de la Ronda del Mig a l’altura de la Ronda de Carles III, entre l’av. de Madrid i la Travessera de les Corts, s’hi han plantat 83 pollancres gavatxos (Populus nigra var. italica). Aquesta nova plantació d’arbrat viari s’ha completat amb la instal·lació de reg per degoteig. PALAU DE PEDRALBESk Amb l’objectiu de millorar els parterres i eliminar els ca- mins que s’han creat a con- seqüència de la circulació in- deguda d’alguns usuaris fora de la xarxa de camins del parc, s’han plantat arbustos –baladres (Nerium oleander), pitòspors (Pittosporum tobi- ra) i boixos (Buxus semper- virens)– i s’han instal·lat pals delimitadors de camins per protegir els parterres. També s’han fet treballs de poda i re- tallada de l’arbustatge. TANATORI DE LES CORTS S’han enjardinat 400 m2 del talús que hi ha al costat d’aquest equipa- ment amb Agave sp. recuperades de la pl. Reina Maria Cristina. 05 BCN verda /B VERDA/80 1/7/01 14:38 Página 17 18 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 GR ÀC IA HO RT A- GU IN AR DÓ V E R D A v JARDINS DE MENÉNDEZ PELAYO S’ha construït una escala feta amb travesses de tren i s’ha plantat una tanca vegetal de Pyracantha angustifolia, un arbust perenne origina- ri del sud-oest de la Xina, molt ornamental, de floració blanca i fruits taronges. CARRER MAURICI SERRAHIMA En aquest carrer, s’hi han instal·lat cinc jardineres que han estat orna- mentades amb esparreguera de jardí (Asparagus densiflorus sprengeri), una planta vivaç de fulla persistent d’un color verd molt lluminós. hVELÒDROM D’HORTA Aquesta instal·lació esportiva disposa d’un aparcament on s’han fet treballs de manteniment del verd. Aquests treballs han consistit en el llaurat dels talussos i l’aportació de terra per millorar la qualitat del sòl i preparar-lo per a futures plantacions; el condicionament dels camins que comuniquen amb el Parc del Laberint d’Horta; la poda de realçament dels pins que hi ha als parterres; la plantació d’arbustos –baladres (Nerium oleander), Pyracantha angustifolia i pitòspors (Pittosporum tobira)–, i la reparació del reg automàtic. x JARDINERES En aquest tipus d’enjardinament, periòdica- ment s’han de renovar les plantacions. Això és el que s’ha fet en cinc jardineres de l’av. Verge de Montserrat, on s’ha plantat Teu- crium fruticans, i en set més situades al c. Torrent de Melis, en les quals s’han plan- tat magnòlies (Magnolia grandiflora). NOVES PLANTACIONS Al Pla de Montbau i al c. Ventura Rodríguez, s’hi han fet noves plantacions d’arbres i arbustos. En el primer cas s’han plantat els arbustos Hebe x Carl Teschner, Juniperus horizontalis i Pyracan- tha angustifolia, i en el segon, baladres (Nerium oleander) i pins blancs (Pinus halepensis) PARC GÜELL k Els tres quilòmetres de viaductes que hi ha en aquest parc constitueixen una de les seves cons- truccions més originals. Per guarnir de verd les petites jardineres que Gaudí va situar en mol- tes de les columnes que formen aquest sor- prenent conjunt de camins, s’hi ha plantat una espècie de fulles petites d’un verd lluminós, l’esparreguera de jardí (Asparagus densiflorus sprengeri), que contrastarà amb les tonalitats ocres de l’espai a enjardinar. 05 BCN verda /B VERDA/80 1/7/01 14:39 Página 18 20 P A R C S D E C I U T A T BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 El Parc Güell, de ciutat jardí a jardí per a la ciutat “La ciutat, sense preveure-ho i gairebéper casualitat, ha dedicat un homenat-ge silenciós a Gaudí a l’hora de la seva mort”, escrivia Nicolau Maria Rubió i Tu- durí, director dels Parcs Públics de Barcelo- na. I és que el Parc Güell, fracassada urbanit- zació ideada per Eusebi Güell, havia obert com a parc públic durant la primavera del 1926, poques setmanes abans que un dia fu- nest, el 10 de juny, morís atropellat per un tramvia el seu creador, Antoni Gaudí. Eusebi Güell i Bacigalupi, industrial i propietari, va comprar el 1899 la finca de Can Muntaner de Dalt, d’unes 15 hectà- rees, a la família Larrard. Abans n’havia comprat a l’exalcalde Joan Coll i Pujol una altra de més petita, que dóna al ves- sant de Vallcarca. En total, les dues pro- pietats representaven 17,2 hectàrees. Va encarregar a Antoni Gaudí que transfor- més aquella extensió, situada a 150 me- tres sobre el nivell del mar i plena de forts desnivells, en un lloc per on es pogués passar, de cara a vendre’n parcel·les per transformar-la en una ciutat jardí. Gaudí va treballar-hi des del 1902 fins al 1914. El 1903, però, estaven fets els ca- mins i creats els viaductes de columnes de pedra que tant caracteritzen el parc. Al lloc on avui hi ha la gran esplanada amb el banc amb forma de serp estava previst un teatre grec que aniria sobre una gran sala de 86 columnes. Garrofers, pins i palme- res formaven part de la vegetació. El 1905 s’hi va aixecar l’única casa particu- lar, la de l’advocat Martí Trias, que la va encarregar a l’arquitecte Juli Batllevell. S’hi van fer algunes festes i celebra- cions perquè la gent conegués l’aleshores allunyat indret, però va ser debades. Ni tan sols l’obertura d’una caserna de la Guàrdia Civil al costat del parc, el 1909, va animar la burgesia a fer-se una casa en un lloc tan solitari. El 1918 va morir Eusebi Güell, i, qua- tre anys més tard, els descendents venien la frustrada ciutat jardí a la ciutat. El març del 1926 obria com a parc públic, i va es- devenir un dels més populars d’una ciutat mancada de zones verdes. Gaudí vivia en una torre que li havia fet el seu deixeble Francesc Berenguer; ell i la família Trias eren els habitants del parc. Des del 1963, la casa de Gaudí és un museu dedicat a la seva figura. El novem- bre del 1984, la Unesco declarava el parc Patrimoni de la Humanitat, i, dos anys més tard, l’ajuntament emprenia la res- tauració d’un deteriorat Parc Güell, que li retornava la lluïssor i contribuïa a fer que fos visitat cada any per milers de turistes i ciutadans. Si aquests són passavolants, seixanta espècies d’ocells en són els habi- tants permanents.  Trencadís TEXT Josep M. Huertas FOTOS Pepe Encinas BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 19 SA NT AN DR EU NO U BA RR IS SA NT M AR TÍ vPASSATGE DE L’ORDI En aquesta via, situada entre el ptge. Salvador Riera i els c. Prat i Roquer i Alexandre Galí, s’hi han plantat 26 magnòlies (Magnolia grandiflora), una espècie molt ornamental, tant per la mida i el color de les fulles com per les bellíssimes flors blanques. PLAÇA DE LANZAROTE k Per satisfer les peticions del veïnat s’han plantat 15 pollancres gavatxos (Populus nigra var. italica) per fer una pantalla visual que redueixi l’impacte que representen els edifi- cis que hi ha al voltant. JARDINS DE CAN MIRALLETES k En aquests jardins s’han fet feines de millora i manteniment, que han consistit en l’escatat de les males herbes i la poda d’un grup de pitòspors (Pittosporum tobira). També s’ha condicionat l’àrea per a gossos amb la plan- tació de les aromàtiques Lavandula dentata i espernallac (Santolina chamaecyparissus). RAMBLA DEL POBLENOU La rambla del Poblenou és una de les zones de passeig més tradicionals del districte. Per mantenir-ne la qualitat s’han fet treballs de poda en els 265 plàtans (Platanus x hispa- nica) que hi ha en el tram comprès entre el ptge. Calvell i el c. Pere IV. hMERCAT DE CIUTAT MERIDIANA Els equipaments també requereixen un en- jardinament exterior que els ornamenti. És per aquest motiu que, a l’espai que hi ha al davant d’aquest mercat municipal, s’hi han sembrat amb gespa 485 m2 de parterre i s’hi ha plantat una olivera (Olea europaea). PARC CENTRAL DE NOU BARRISk S’ha fet una poda de realçament en 68 arbres d’aquest parc. Aquest tipus de poda, també anomenada “de refaldat”, con- sisteix en l’eliminació progres- siva de les branques baixes dels arbres per no destorbar el pas dels vianants. PARC DEL PLA DE FORNELLS Aquest parc té una zona forestal on s’han fet treballs de neteja en una superfície de gairebé 13.000 m2. Pel que fa al manteniment dels enjardinaments, s’ha plantat nou arbustatge: Cassia corym- bosa i Rosmarinus officinalis var. prostratus. PARC DE LA TRINITAT A la zona poliesportiva del parc, tocant als c. Campins i Clariana, s’hi han plantat 500 baladres (Nerium oleander), un arbust de fulla perenne propi de la regió mediterrània. 06 BCN verda /PARCS CIUTATdoble 1/7/01 14:35 Página 23 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 P A R C S D E C I U T A T El Parc Güell té cinc entradesreglamentades i tres o quatremés de lliures. La principal està situada al carrer d’Olot, però per fer aquest itinerari triarem la de la carretera del Carmel. Així que es creua, de seguida es troba el Pont dels Enamorats, que permet admi- rar un dels viaductes de columnes fets per Gaudí tot just començar a treballar en el projecte de ciutat jar- dí. Al cap de pocs metres ensope- guem amb la Casa Trias, que els des- cendents de Martí Trias ocupen encara durant els mesos d’estiu. De seguida ve un camí obert a la mun- tanya, el Forat del Vent, on sempre bufa un aire fort, i per on, fent una peti- ta desviació, es pot accedir a la bonica Font de Sant Salvador d’Horta, que abans s’alimentava d’una deu, i ara, de la xarxa de la Societat General d’Ai- gües, per prevenir algun esglai amb la contaminació. Un roure i un castanyer acompanyen la seva habitual solitud. Tornem d’on veníem per un camí de garrofers, arbre autòcton de l’antiga masia, i sortim ben aviat a la placeta de Jeroni de Moragas, psiquiatre infantil dedicat a ajudar nens amb dificultats. Un monòlit ens recorda la seva memò- ria des de l’abril del 1969. A pocs me- tres, el Turó de les Menes, conegut com les Tres Creus o el Calvari, marca el lloc més alt del parc, i els més vells recorden que a la vora hi havia una cova prehistò- rica i un jaciment de minerals (és la raó del nom de Turó de les Menes). Baixem cap a la part més coneguda del parc i trobem la Reixa de Sant Jo- sep de la Muntanya, una de les portes més maques del parc, que dóna al car- rer d’aquest nom. Davant s’estén el Passeig de les Palmeres, una de les imatges tipus postal més divulgades del Parc Güell, just al davant d’un dels viaductes. A un costat queda l’Escola Baldiri Reixach, que ocupa l’antiga Casa Muntaner de Dalt, totalment re- formada, que ja existia en els temps pagesos. Hi va viure també fins a la seva mort Eusebi Güell. Un itinerari des del Carmel El Pont dels Enamorats La Casa Trias El Turó de les Menes (o el Calvari) La Font de Sant Salvador d’Horta La Reixa de Sant Josepde la Muntanya Passeig de les Palmeres Viaducte Inclinat o de la Bugadera El Banc de la Serp El Forat del Vent 06 BCN verda /PARCS CIUTATdoble 1/7/01 14:34 Página 20 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 A un costat queda el Viaducte In- clinat, el més famós de tots els viaduc- tes del parc, on hi ha la popular figura de la Bugadera, feta amb la mateixa pedra. Arribem, per fi, a l’admirable esplanada, amb el Banc de la Serp (1912), treballat amb trencadís per Josep Maria Jujol. És un mirador so- bre la ciutat i per si sol constitueix una obra excepcional. A sota d’a- questa plaça de la Natura hi ha la sala hipòstila, amb 86 columnes i uns mo- saics amb figures d’animals i de flors al sostre. De seguida baixem per l’escala que permet descobrir la Salamandra, font i estany fets de trencadís, com el Banc de la Serp. Condueix als pave- llons de l’entrada, un dels quals és ara una botiga de llibres i records del parc. Semblen dues cases de follets d’un bosc inexistent. La Reixa dels Margallons que ara tanca el parc no és l’original, sinó una de procedent de la Casa Vicens, també de Gaudí. Quan els amos d’aquesta es van ven- dre el jardí, la reixa, que imita les fu- lles del margalló, va ser traslladada al Parc Güell. Tornem ara per un altre camí que permet passar pels Jardins d’Àustria, una part del parc potser massa civilit- zada en comparació amb l’obra gau- diniana. Hi ha oliveres i flors diver- ses. Passem tot seguit pel Museu Gaudí, que es pot visitar si es vol conèixer la casa on vivia l’ar- quitecte i veure alguns mobles dissenyats per ell que s’hi expo- sen. Per sortir passem pel Viaduc- te del Garrofer, que permet con- templar un exemplar realment únic d’aquest tipus d’arbre.  El banc com a mirador Banc i sala hipòstila Ceràmiques de la sala hipòstila El Viaducte dels Garrofers L’escala de l’entrada principal La Salamandra El Museu Gaudí Vistes del parc Els pavellons de l’entrada del carrer d’Olot La creu des de la sala hipòstila El comte de Güell comercialitzava l’aigua del parc (1914) 06 BCN verda /PARCS CIUTATdoble 1/7/01 14:35 Página 21 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 21 La sala hipòstila 22 R E P O R T A T G E BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 Les façanes i les teulades dels edificistenen com a funció principal tancarels espais interiors i garantir-ne el confort climàtic. Un tancament òptim i uns bons materials constructius són elements clau per fer més eficient el seu comporta- ment energètic. Ara bé, les construccions no tan sols són elements que consumeixen energia, sinó que també poden ser unitats que en produeixin incorporant-hi instal·la- cions solars fotovoltaiques. Seguint aquesta línia, l’Agrupació Euro- regional dels Sistemes Fotovoltaics (GESP), ubicada al Parc Científic de Barcelona, ha dissenyat el Projecte UnivERsol (Universi- tats, Energies Renovables, solar) a fi d’inte- grar equipaments fotovoltaics en edificis universitaris o de caràcter cultural de di- versos països europeus. L’objectiu final és promoure el desenvolupament de “campus verds” que cobreixin la major part possible de les necessitats energètiques dels seus edi- Quilovats caiguts del Sol La Facultat de Química i Física de la Universitat de Barcelona serà un dels 25 edificis universitaris europeus que tindran integrada en un futur proper una instal·lació fotovoltaica. L’actuació, emmarcada en el Projecte UnivERsol, dissenyat al Parc Científic de Barcelona, posa de manifest el nivell de desenvolupament a què ha arribat aquesta tecnologia, ja que ha esdevingut una alternativa viable per generar energia elèctrica a petita i mitjana escala de forma complementària amb els sistemes tradicionals. A la dreta, façana fotovoltaica del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya A Catalunya, des de començaments dels anys 80 s’han instal·lat més de 1.000 kWp, amb una producció anual que supera els 650 MWh 06 BCN verda /PARCS CIUTATdoble 1/7/01 14:35 Página 22 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 23 ficis per mitjà de recursos renovables, com ara la radiació del Sol. UNIVERSOL Aquest projecte està cofinançat per la Di- recció General de Transport i Energia (DG- TREN) de la Comissió Europea, compta amb la participació de 29 institucions de la Gran Bretanya, França, Holanda i Espanya, i està liderat per la Universitat de Barcelo- na, amb la col·laboració de l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya. Un dels edificis adscrits al projecte és el de la Facultat de Química i Física de la mateixa Uni- versitat de Barcelona. 500 m2 de l’atri es co- briran amb mòduls fotovoltaics que donaran una potència màxima de 50 kWp i produiran uns 60 MWh anuals. El cost total de l’actua- ció serà de 5,9 milions d’euros, dels quals la DGTREN n’aportarà el 42%. La Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Gi- rona, la Rovira i Virgili de Tarragona i la de les Illes Balears, a més dels ajuntaments de San- ta Coloma de Gramenet, Badalona i Artà, tam- bé participaran en el projecte. IMPLANTACIÓ D’AQUESTA ENERGIA Per bé que aquesta actuació destaca tant per les dimensions de la instal·lació com per la potència i la producció previstes, l’energia solar fotovoltaica té a Catalunya una histò- ria de vint anys al darrere. Des de comença- ments dels anys 80 s’han instal·lat més de 1.000 kWp, amb una producció anual que supera els 650 MWh. Durant els primers anys, el mercat na- tural d’aquesta font d’energia renovable va ser el de l’electrificació de nuclis i masies Mentre no entri en servei la cober- ta fotovoltaica de la Facultat de Química i Física, l’edifici “Nou” de l’Ajuntament de Barcelona conti- nuarà sent la instal·lació amb més superfície (300 m2) i potència ins- tal·lada (39,5 kWp) de la ciutat. La coberta produeix uns 40 MWh cada any, energia que evita l’emis- sió a l’atmosfera d’unes 10 tones anuals de CO2. Els mòduls fotovoltaics estan in- tegrats arquitectònicament en l’edi- fici, de manera que compleixen la doble funció d’elements productors d’energia elèctrica i de tancament que evita el sobreescalfament a l’es- tiu. La instal·lació constitueix la pri- mera fase d’un projecte més ampli que en un futur proper cobrirà tam- bé la teulada de l’edifici “Novíssim”, una vegada hagin estat enderro- cades les últimes quatre plantes. Amb aquesta ampliació s’arribarà als 100 kWp de potència màxima, amb una superfície de 1.000 m2. Si es té en compte que Barcelo- na rep anualment una quantitat de sol equivalent a més de deu vegades la quantitat d’energia que la ciutat consumeix, es comprèn la im- portància de promoure i estendre la instal·lació de cobertes fotovoltai- ques a les teulades més ben orien- tades, actuació que permetria cobrir una bona part de la demanda d’e- nergia elèctrica urbana. L’objectiu final és avançar cap a un model energètic més net, menys centralit- zat i menys dependent dels recursos energètics exteriors, és a dir, més sostenible. LA TEULADA FOTOVOLTAICA DE L’EDIFICI ‘NOU’ A dalt, Facultat de Química i Física de la UB. La instal·lació fotovoltaica prevista donarà una potència màxima de 50 kWp i produirà uns 60 MWh anuals QUÈ ÉS L’ENERGIA FOTOVOLTAICA? És una energia renovable que no produeix cap mena de contaminació i que s’obté a partir de les radiacions solars. La tecnolo- gia fotovoltaica permet transformar direc- tament la llum del sol en electricitat, és a dir, convertir l’energia lumínica en energia elèctrica. Això és així gràcies a l’anomenat efecte fotovoltaic, que consisteix en la con- versió de fotons (partícules de llum) en un potencial elèctric (volt), utilitzable com a font d’energia. Aquest efecte és possible per les propietats que tenen alguns materials semiconductors degudament tractats de ge- nerar directament energia elèctrica quan reben la radiació solar. Entre aquests ma- terials, el més utilitzat actualment per a la fabricació de cèl·lules fotovoltaiques és el silici (Si), un element molt abundant a la natura. 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/80* 1/7/01 14:32 Página 23 24 R E P O R T A T G E BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 aïllats, ja que l’electrificació rural mitjançant els sistemes convencionals sempre ha plan- tejat problemes de finançament i rendibili- tat econòmica. En els darrers anys, tan- mateix, s’han desenvolupat amb força els sistemes fotovoltaics integrats en edificis o altres tipus d’estructures arquitectòniques. Aquestes instal·lacions es poden considerar com unes petites centrals fotovoltaiques, i tenen la particularitat que una part de l’e- nergia generada es pot autoconsumir a l’edifici o vendre-la tota a la companyia pro- pietària de la xarxa elèctrica, d’acord amb el que especifica la llei. Ara bé, atès que les instal·lacions foto- voltaiques, a més d’elements productors d’e- nergia, són també excel·lents instruments pedagògics per demostrar les aplicacions i possibilitats actuals d’aquesta tecnologia, els centres d’ensenyament han estat uns dels edificis en què s’ha actuat de forma priorità- ria a l’hora de donar suport a projectes foto- voltaics. L’IES Celestí Bellera, a Granollers; el CEIP el Turó, a Bigues i Riells; el CEIP Can Falguera, a Sant Feliu de Llobregat; l’IES Bisbe Sivilla, a Calella, o el CEIP Font d’en Fargas, a Barcelona, són alguns dels centres que ja produeixen electricitat mit- jançant aquest sistema. En un altre context se situen les façanes fotovoltaiques del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, i de la Bi- blioteca Pompeu Fabra, a Mataró, instal·lacions emblemàtiques tant per les seves característi- ques constructives i pel disseny dels seus mò- duls solars com per la gran superfície de cap- tació i la potència total, i que mostren els sig- nificatius avenços experimentats per la tecnologia fotovoltaica en els darrers anys, els quals han permès incrementar de forma signi- ficativa l’eficiència de les cèl·lules fotovoltai- ques i optimitzar els processos de producció. A hores d’ara, doncs, al marge de qualse- vol nova millora tecnològica que es pugui in- troduir en el mercat, l’impuls definitiu a l’energia solar fotovoltaica passa fonamental- ment per dissenyar un marc econòmic i fiscal que la situï en igualtat de condicions davant la resta de sistemes de producció, ja que l’exter- nalització dels costos socioambientals del preu de l’energia obtinguda amb els sistemes con- vencionals suposa un greuge comparatiu que alenteix el desenvolupament d’aquesta i de la resta d’energies renovables.  Antoni París A baix, instal·lació de l’IES Bisbe Sivilla, a Calella A la dreta, instal·lació fotovoltaica de l’edifici “Nou” de l’Ajuntament de Barcelona 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/80* 1/7/01 14:32 Página 24 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 25 O P I N I Ó Quan, l’any 1992, es va iniciar la pu-blicació de Barcelona Verda, la ciutatestava vivint un dels canvis més im- portants de tota la seva història. La renovació urbanística que va acompanyar els Jocs Olím- pics va incidir molt positivament en el verd pú- blic, un concepte que ha evolucionat i que avui requereix una revisió per tal de donar-li un sig- nificat més ampli. Si partim de la consideració que allò que es defineix com a sostenible és sinònim de quel- com “suportable” o “assumible” –internalit- zable– tant pel medi com per les persones que hi viuen, el concepte d’espai verd públic té molt a veure amb aquesta relació terminològica, per- què està íntimament lligat a les necessitats d’habitabilitat –sostenibilitat– de les ciutats, que, com a tals, van néixer i, sobretot, créixer amb la Revolució Industrial. La gran quantitat de treballadors i treba- lladores que van arribar als nuclis urbans atrets per la creixent demanda de mà d’obra de les factories de treball en sèrie va comportar la creació de ciutats amb unes condicions de vida deficients. Aquest fet va ser conseqüència tant de la contaminació produïda per les fàbriques i d’una sanitat i una higiene insuficients com de la manca d’espai vital. Les millores socials i econòmiques que amb el temps es van anar produint van tenir el seu reflex en els criteris urbanístics relacionats amb la creació d’espais d’esbarjo. Aquest és, doncs, l’origen del concepte de “parc públic”, un es- pai creat per l’administració local per al lliure ús dels ciutadans i ciutadanes. Des de la creació, l’any 1816, del ja desa- paregut Jardí del General –estava situat entre l’actual Passeig de Sant Joan i la Ciutadella–, els parcs públics de Barcelona han crescut en quantitat i han guanyat en qualitat. El següent pas és donar una major amplitud al concepte d’espai verd públic –entenent-lo com la inter- relació de tots els seus elements, des dels grans parcs i jardins fins a l’arbrat viari o les petites placetes de barri– i ser més exigents quan ens hi referim en termes de sostenibilitat. Aquest concepte integrat de verd urbà pas- sa pel foment de la biodiversitat, per la plan- tació d’espècies que s’adaptin bé al clima de Barcelona –sobretot mediterrànies– i per un manteniment que permeti optimitzar els re- cursos, tant naturals com humans i econòmics, que s’hi esmercen. No n’hi ha prou de posar a l’abast dels ciutadans i ciutadanes més de sei- xanta parcs i jardins i de millorar la qualitat ambiental de la ciutat amb noves plantacions d’arbrat viari que s’afegeixin als més de 150.000 exemplars amb què avui compta Bar- celona. Aquest servei públic ha d’augmentar la seva eficiència amb l’estructuració d’una gran trama verda que connecti tota la ciutat. Dis- senyar aquesta trama de manera que permeti l’existència de corredors verds és un primer pas en el qual ja s’està treballant. Hi ha, però, altres possibilitats, i aquest és un bon moment per pensar-les entre tots plegats. Avui, Barcelona està decidint el seu futur. Què és el debat de l’Agenda 21 Local sinó el disseny de com volem que sigui la ciutat? El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat ens parla, entre altres conceptes, de protegir els espais lliures i potenciar el verd urbà i la bio- diversitat, de defensar la ciutat compacta i di- versa amb un espai públic de qualitat, d’asso- lir nivells òptims de qualitat ambiental i fer de Barcelona una ciutat saludable, de preservar els recursos naturals fent-ne un ús racional i d’estendre l’educació ambiental i progressar en la cultura de la sostenibilitat. Uns objectius molt ambiciosos que solament es podran assolir –i no fujo d’estudi– si tots plegats fem un gran es- forç per anar canviant uns comportaments que ja no són suportables ni pel medi… ni per nos- altres mateixos. Com volem viure? Aquesta és la gran qüestió. És clar que aquells i aquelles que tenim la responsabilitat de la gestió pública hem de fer tot el que calgui perquè els ciutadans i ciuta- danes gaudeixin d’un entorn de qualitat, i en el meu cas em correspon vetllar per la qualitat del verd urbà de Barcelona. Quan, l’any 1816, es va crear el primer “parc públic” d’aquesta ciutat, la decisió va ser purament administra- tiva. Avui, una actuació d’aquestes caracterís- tiques pot ser –ha de ser– quelcom més, ja que l’assoliment d’una societat sostenible tan sols serà possible si la voluntat col·lectiva s’afegeix a la voluntat política. El procés de participació ciutadana en l’elaboració de l’Agenda 21 Lo- cal de Barcelona està en aquesta línia. Val la pena aprofitar-ho.  Verd públic, Agenda 21 Local i sostenibilitat Imma Mayol quarta tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de Parcs i Jardins Cal donar una major amplitud al concepte d’espai verd públic i ser més exigents quan ens hi referim en termes de sostenibilitat 07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/80* 1/7/01 14:32 Página 25 26 P A I S A T G I S M E BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 Jean-Claude-Nicolas Forestier Jean-Claude-Nicolas Forestier Els Jardins Laribal van ser un dels primers treballs de Forestier a Barcelona Tot i que professionalment és conegut pels seus treballs de jardineria i paisatgisme, J. C. N. Forestier es va formar com a enginyer forestal. Malgrat això, el seu interès es va encaminar més aviat cap als rosers, els lliris, els jardins i, fins i tot, l’urbanisme. Del pas per Barcelona d’aquest gran creador de jardins, en queden magnífics exemples del paisatgisme de principis del segle XX. En els seus projectes, Forestier s’adaptava a la topografia i als valors del lloc, com la vegetació preexistent, per treure’n el màxim partit Forestier va néixer a la ciutat france-sa d’Aix-les-Bains el 1861 i va morira París el 1930. Va desenvolupar la seva carrera sobretot en el món públic, es- pecialment a París. Va ser nomenat conser- vador adjunt del Bois de Vincennes el 1887 i director de l’Escola d’Arboricultura el 1898, any en què va passar a ocupar el càr- rec de conservador de tots els jardins de l’oest de París, inclòs el Bois de Boulogne. En la seva maduresa professional també va treballar fora de França: a l’Argentina, Cuba, el Marroc i Espanya. Les valuoses aportacions que Forestier va fer com a urbanista, paisatgista i jardiner no sempre han tingut la valoració i el reco- neixement justos, especialment al nostre país, on la seva figura professional ha estat desconeguda fins fa molt pocs anys. En con- seqüència, els seus jardins han estat més re- coneguts i estudiats fora del país que aquí mateix, si bé, afortunadament, en els últims temps, una major consideració de la seva obra i la seva dimensió estan fent canviar el panorama. ELS PRIMERS ANYS Forestier es va formar a l’Escola Politècnica (1880-82) i també va estudiar a l’Escola Lliu- re de Ciències Polítiques (1882-83) i després a l’Escola Forestal de Nancy (1883-1885). Les seves primeres experiències forestals van ser a Argelers, Annecy i Sallanches, del 1885 al 1887, any en què va ser destinat al Servi- ce Autonome des Promenades et Plantations de la Ville de Paris i va ser nomenat conser- vador adjunt del Bois de Vincennes. D’a- questa manera, als 26 anys, la seva dedicació professional va passar del món forestal a una activitat naixent aleshores, la jardineria pú- blica. El seu treball a París va durar fins que es va jubilar, el 1927. París va experimentar durant el segle XIX unes transformacions urbanes molt profundes, que tenien en l’origen una raó militar defensi- va, però també higienista. Aquests treballs van ser planejats pel baró Haussmann, i van ser duts a terme com a director de les obres per Jean C. A. Alphand. El 1855 es va crear el Service Autonome des Promenades et Plantations, un prototip 08 BCN verda /PAISATGISME/80 1/7/01 14:30 Página 26 per a l’Exposició a Barcelona dissenyant els futurs jardins. Forestier va acceptar el projecte, i va tenir com a ajudant el recent arquitecte N. M. Ru- bió i Tudurí, que va començar a treballar per a ell sense sou, com a aprenent, durant un any. De manera que Forestier dibuixava a París i Rubió bastia a Montjuïc. Des del principi, Rubió va tenir una bona entesa amb Forestier i va quedar fascinat per la seva personalitat i els seus coneixements. Era l’any 1915. Els treballs per a l’Exposició de Montjuïc van començar tot seguit a la zona de l’antic Jardí Laribal, la Font del Gat, la Co- lla de l’Arròs, l’Umbracle, el Teatre Grec o els Jardins Amargós, entre d’altres. En aquests pri- mers dissenys, la influència que Forestier hi va imprimir va ser la dels jardins àrabs, tant en l’ús de la vegetació com de l’aigua i les cons- truccions, si bé la va abandonar aviat per bus- car un esperit mediterrani més genèric. L’empenta de Forestier també va servir per- què el 1917 es creés a Barcelona la Direcció d’Espais Verds Públics. Rubió va guanyar per concurs la plaça de director, que va ocupar fins al 1937. Entre tots dos van marcar en bona mesura les bases de la jardineria pública a la nostra ciutat i la seva existència i organització. Els treballs de Forestier no es van limitar a l’Exposició: també va dissenyar a Barcelona la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella (1916), el Parc del Guinardó (1918) i nombrosos pro- jectes de jardins per a particulars, com el Jar- dí del Marquès d’Alella. Amb l’arribada de Primo de Rivera al po- der, Forestier va deixar de treballar a Barcelo- na, i no ho va tornar a fer fins al 1927-28, amb el disseny definitiu dels Jardins de Miramar. En tota la seva obra s’han de destacar la gran consideració cap al vegetal i les influències me- diterrànies, àrabs i noucentistes, en una con- junció única, difícil i encertada alhora. Lluís Abad tècnic especialista en Jardineria Parcs i Jardins BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 27 de servei municipal d’espais verds, dirigit pel mateix Alphand. Forestier n’obtindria la direcció en substitució d’un altre silvi- cultor que en va ser director després d’Al- phand. El treball d’Alphand va ser innovador i es va convertir en germen de l’urbanisme com a disciplina aïllada. Un dels valors més impor- tants de Forestier és, precisament, el desenvo- lupament de la teoria urbana, juntament amb alguns contemporanis. En els seus projectes s’adaptava a la topografia i als valors del lloc, com la vegetació preexistent, per treure’n el màxim partit. A part de destacar com a urbanista en la pràctica, també va sobresortir com a teòric, ja que va escriure diversos articles sobre teoria urbana i espais verds i va publicar, el 1908, el llibre Grandes Villes et Systèmes de Parcs. PARÍS I ALTRES CIUTATS La seva feina principal a París consistia en el manteniment dels espais verds de la ciu- tat i també en el planejament d’altres de nous, activitat en què s’han de destacar di- ferents intervencions a la ciutat università- ria i projectes diversos al Bois de Vincennes i al Bois de Boulogne. Des del punt de vista jardiner, va ser el crea- dor d’un dels primers concursos de roses del món, el de Bagatelle, també a París, el 1904, de gran importància. De fet, era un enamorat d’aquestes flors, així com també dels Iris, i n’era tot un especialista. La seva activitat professional el va portar a treballar, a més de França i Espanya, al Mar- roc, l’Argentina, Cuba i Portugal, tant en el dis- seny de jardins com en projectes urbanístics. BARCELONA I ESPANYA El 1911, l’Ajuntament de Sevilla li va encarre- gar la transformació i millora del Parc de Ma- ría Luisa per celebrar-hi l’Exposició Hispano- americana. D’altra banda, des del 1905 ja hi havia a Barcelona la intenció de celebrar també una exposició que rememorés l’èxit de la del 1888 i servís per donar a conèixer les propietats i aplicacions de l’energia elèctrica. Francesc Cambó va ser nomenat un dels comissaris d’a- questa exposició, que ell va proposar de cele- brar a la muntanya de Montjuïc, aleshores sen- se urbanitzar i gairebé verge. Gràcies a la seva amistat amb el pintor Sert, que coneixia Forestier, Cambó s’hi va posar en contacte i li va proposar treballar La influència que Forestier va imprimir als seus primers treballs a Barcelona va ser la dels jardins àrabs, tant en l’ús de la vegetació com de l’aigua i les construccions Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella, dissenyada per Forestier el 1916 08 BCN verda /PAISATGISME/80 1/7/01 14:30 Página 27 28 ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 Units per l’educació ambiental Jornades d’intercanvi a Mallorca amb la Societat Balear d’Educació Ambiental L’any 1985, un petit grup de professionals procedents majoritàriament d’escoles de natura van considerar que calia fer un pas endavant en l’àmbit de l’educació ambiental (EA). Aquell mateix any van crear la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), pionera en el seu camp a l’estat espanyol i que avui agrupa professionals de perfils i àmbits de treball molt diversos. L’objectiu: treballar per la sostenibilitat des de l’educació. Des dels seus inicis, la SCEA ha participat en nombroses iniciatives relacionades amb el vessant educatiu de les qüestions ambientals TTot i que la SCEA és una associacióprofessional, el fet és que, a més delsaspectes relacionats amb les qüestions formatives o laborals dels educadors i educa- dores que agrupa i la seva organització com a col·lectiu, ha desenvolupat una tasca molt im- portant pel que fa al foment i la vertebració de l’EA a Catalunya. Així, des dels seus inicis, la SCEA ha parti- cipat –i segueix participant– en nombroses ini- ciatives relacionades amb el vessant educatiu de les qüestions ambientals. L’any 1998, amb la col·laboració de la Societat Balear d’Educa- ció Ambiental, la SCEA va organitzar la cele- bració del Fòrum 2000 d’Educació Ambien- tal, que va permetre revisar i repensar la feina feta fins aleshores, així com dissenyar les fu- tures línies destinades a seguir impulsant l’EA en el nou mil·lenni. El document de propostes que en va sorgir formula uns objectius per al futur de l’EA a Ca- talunya i proposa estratègies i diversos projec- tes per dur-los a terme a partir de vuit àmbits temàtics definits en funció dels aspectes més tractats pels participants en el fòrum: objectius i metodologies de l’EA, formació, sistema edu- catiu formal, centres d’EA, recerca i avaluació, organització com a col·lectiu i situació profes- sional i laboral. PLA DE TREBALL 2001-2002 El pla de treball que actualment està desenvo- lupant la SCEA és fruit dels debats que es van celebrar durant el Fòrum 2000 d’Educació Ambiental i per aquest motiu es divideixen en els mateixos vuit àmbits temàtics. Hi ha, doncs, àmbits de treball que tenen com a objectiu les necessitats del col·lectiu d’educadors ambien- tals i d’altres que impliquen la presència de la SCEA en diferents projectes d’EA. Així, la SCEA participa en la redacció de l’Es- tratègia Catalana d’Educació Ambiental im- pulsada per la Generalitat i forma part de la comissió permanent del Fòrum Cívic Sagrada Família. L’any 1998, aquest fòrum va iniciar al barri de la Sagrada Família de Barcelona un projecte d’EA en què són presents diferents en- titats i associacions del barri que tutelen pro- jectes de millora de la qualitat ambiental de la zona, com, per exemple, la creació d’una “mi- nideixalleria” o la posada en marxa d’un camí escolar als voltants de l’escola Tabor. Un altre aspecte important de l’actual pla de treball de la SCEA és el Consell de Centres, ja 09 BCN verda /EDUCACIÓ/80 1/7/01 14:28 Página 28 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 29 que té com a objectiu millorar la qualitat dels centres d’EA i ambientalitzar-los pel que fa a projecte educatiu, infraestructura i gestió. Po- den formar part d’aquest consell tots els cen- tres d’educació ambiental que ho vulguin –ac- tualment n’hi ha 18– i que recullin en el seu projecte educatiu i en la seva programació els criteris de qualitat acordats pel consell. ESCOLES VERDES En l’àmbit del sistema educatiu formal, el Pla de Treball 2001-2002 inclou el projecte Esco- les Verdes, que pretén desenvolupar dos dels objectius d’aquest àmbit: ambientalitzar l’es- cola i el currículum. Escoles Verdes és un pro- grama de suport a la millora ambiental curri- cular i de la gestió dels centres educatius pro- mogut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat i del qual la SCEA és la responsa- ble tècnica. El projecte també vol reforçar la intervenció dels centres d’EA en el seu entorn. Per emprendre aquest projecte en un centre educatiu cal que ho sol·liciti el 80% dels mes- tres, ja que es considera que el determini d’i- niciar un procés d’ambientalització de l’esco- la requereix un elevat grau d’implicació. Al llarg dels dos anys que dura el projecte es fa una auditoria ambiental del centre, a partir de la qual s’estableix un pla d’acció i uns com- promisos de millora. Un cop acabat el procés, si ha estat satisfactori, la Generalitat atorga al centre el distintiu d’Escola Verda. Actualment ja tenen aquest distintiu 18 escoles d’arreu de Catalunya, 48 estan desenvolupant el projec- te i 60 més han sol·licitat iniciar-lo. PROJECTES DE RECERCA Urbanet i Ecopraxis són els dos programes de recerca inclosos en el Pla de Treball 2001-2002 de la SCEA. En el primer cas ja s’ha acabat la primera fase d’investigació i producció de fit- xes amb els recursos, programes, experiències significatives i bones pràctiques d’educació ur- bana que s’estan fent en els països que partici- pen en aquest projecte, i el producte d’aques- ta recerca forma part d’un CD-Rom. Pel que fa a Ecopraxis, es tracta d’un estudi sobre l’es- tat de l’EA als centres educatius de Barcelona. L’objectiu és identificar la diversitat i quantitat d’institucions educatives que implanten pro- jectes d’EA, així com la percepció del profes- sorat sobre les seves característiques, possibi- litats, objectius, resultats, etc. Membres de la SCEA també formen part del Grup de Recerca en Educació Ambiental (Gre- da), vinculat a la Universitat Autònoma de Bar- celona. Actualment, Greda està desenvolupant un projecte sobre les històries de vida, és a dir, sobre com l’itinerari vital d’una persona pot influir en les seves decisions futures. L’objectiu és valorar si és possible –i com és possible– in- corporar al procés de presa de decisions els as- pectes ambientals en el cas que no hagin estat presents en la història de vida d’una persona. ACTIVITATS FORMATIVES Amb l’objectiu de contribuir a la formació ini- cial i continuada dels educadors ambientals, la SCEA organitza visites a equipaments per mos- trar diferents iniciatives d’EA –unes visites que són també temps de trobada i debat entre els educadors– i lidera l’edició de la col·lecció de llibres Monografies d’Educació Ambiental, que pretén dotar els educadors de recursos per a la seva formació permanent. També participa, en conveni amb l’ajuntament, en la gestió del servei de documentació del Centre de Recur- sos Barcelona Sostenible, què entre altres tas- ques de suport als educadors, edita uns Reculls de recursos temàtics. Així mateix, amb l’ob- jectiu de potenciar els mecanismes de coordi- nació, comunicació i intercanvi entre els socis i sòcies, la SCEA publica un butlletí, la revista Educació Ambiental, i, a través de la seva web, ha iniciat recentment la publicació d’un but- lletí electrònic quinzenal. La pròxima gran trobada de la SCEA serà el Fòrum 2000+2, que se celebrarà el novembre vinent, a Viladrau. Aquest serà el moment en què els diferents grups de treball podran po- sar en comú la feina feta durant els darrers dos anys i, a partir d’aquí, seguir avançant en la consolidació i l’expansió d’un element tan fo- namental per al futur sostenibilista de la nos- tra societat com és l’educació ambiental. Eulàlia Masdeu Un aspecte important de l’actual pla de treball de la SCEA és el Consell de Centres, que té com a objectiu millorar la qualitat dels centres d’EA Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), c. Aragó, 281, 1r 1a, 08009 Barcelona. Tel.: 93 488 29 79, fax: 93 487 32 83, a. e.: scea@pangea.org, web: http://www.pangea.org/scea 09 BCN verda /EDUCACIÓ/80 1/7/01 14:28 Página 29 30 A P U N T S D E J A R D I N E R I A BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 Aromàtiques a la terrassa i al balcó Les terrasses i els balcons són espais on la natura pot ser la protagonista, tot enriquint les estructures d’habitatges de les grans ciutats. El més habitual és el cultiu de plantes ornamentals. Hi ha, però, altres possibilitats, com són els “racons comestibles” que proposa la permacultura. Les plantes aromàtiques són una bona manera de començar a disposar, sense sortir de casa, d’un espai de proveïment conreat per nosaltres mateixos. PER SABER-NE MÉS Permacultura, Jordi Romero i Jordi Miralles, Col·l. Perspectiva Ambiental, núm. 21, Ed. Fundació Terra i Associació de Mestres Rosa Sensat, 2001. Guía del balcón comestible, Col·l. Diseños Sostenibles, Ed. Comunidad de Madrid, 1999. Hierbas para cocinar, Mary Page i William T. Page, Col·l. Manuales Jardín Blume, The Royal Horticultural Society, 1992. http://www.per- maculture.org.uk: web de la Permaculture Association d’Angla- terra. http://www.teseo.es/biohabitat: en aquesta web es poden trobar materials especialment dissenyats per a la pràctica del racó comestible. Al’hora de decidir quin espai es desti-narà a zona de conreu, cal conèixerquantes hores té de sol i quantes d’ombra al llarg del dia i de l’any per distri- buir les diferents espècies segons els seus re- queriments. S’ha de tenir en compte que, a l’hivern, el Sol està més baix i projecta ombres més llargues. L’orientació més adequada per a espècies que necessiten ple sol, com el romaní o la farigola, és al sud o a l’est. Per a espècies que requereixin un espai més ombrívol, com la menta, triarem l’orientació nord. En tot cas, és convenient garantir un mínim de sis hores de bona lluminositat. Un altre aspecte que també s’ha de tenir en compte és el que s’anomena capacitat de cà- rrega de la terrassa o el balcó, és a dir, el pes que poden suportar sense que es vegi danya- da la seva estructura. També cal tenir cura de separar els testos i les jardineres del terra mit- jançant peus metàl·lics o petites peces de fang, que evitaran les humitats que pot provocar l’ai- gua de reg, ja que també poden arribar a afec- tar l’estructura de les terrasses i els balcons. Pel que fa a la tria d’espècies, les aromàti- ques són ideals a l’hora de crear a casa nostra els fonaments del que pot arribar a ser un ve- ritable “racó comestible” fet a base d’hortalis- ses, ja que les aromàtiques, generalment, són plantes rústiques i senzilles de conrear, i en molts casos viuen bé en testos i jardineres de mida reduïda. El substrat idoni està compost per terra ve- getal a la qual s’ha d’afegir aproximadament 1/3 de sorra fina per assegurar un bon drenat- ge. Per garantir el manteniment de l’activitat de la planta s’ha de tenir en compte que, tot i l’adobat, arriba un moment en què el substrat s’esgota, per la qual cosa cal renovar-ne una tercera part cada dos anys, un cop s’ha acabat la floració. Pel que fa a la poda, s’ha de tallar per damunt d’un nus, a una distància aproxi- mada de mig centímetre.  Joana Sobirans 10 BCN verda /APUNTS JARD./80 1/7/01 14:25 Página 30 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 31 Sàlvia (Salvia officinalis): arbust de fulla persistent que és preferible plantar a la pri- mavera i conrear a ple sol, en un test d’uns 40 cm de diàmetre. Reg moderat. La poda es fa a l’hivern, a uns 20 cm del nivell del substrat. És tònica digestiva, aclareix la vista i redueix les cataractes –per això també és anomena- da popularment herba dels ulls o de Santa Llú- cia– i blanqueja les dents. Espígol (Lavandula dentata): espècie culti- vada de fulla persistent que es pot considerar un arbust. És preferible plantar-la a la prima- vera i conrear-la a ple sol. Necessita un test d’uns 40 cm de diàmetre i el reg ha de ser mo- derat. Es pot començar a podar al cap d’un any de la plantació, a finals d’hivern, un cop s’ha acabat la floració, a uns 25 o 30 cm del nivell del substrat. És desinfectant i purifica l’ambient. Menta (Mentha piperita): planta vivaç de fu- lla caduca que és preferible plantar a princi- pis de primavera i conrear en un lloc lluminós –però que no rebi el sol directe de ple estiu–, en un test d’entre 30 i 40 cm de diàmetre. El reg ha de mantenir el substrat sempre humit. Es poda a finals de tardor, tallant les tiges a uns 3 cm del nivell del substrat de plantació. És tònica, estimulant, estomacal i refrescant. Farigola (Thymus vulgaris): planta vivaç de fulla persistent que és preferible plantar a la primavera i conrear a ple sol, en un test d’en- tre 30 i 40 cm de diàmetre. Reg moderat. Es poda un cop s’ha acabat la floració, a uns 10 o 15 cm del nivell del substrat. És el remei ca- solà per excel·lència, i en les nits d’hivern no hi ha res com una sopa de farigola. Alfàbrega (Ocimum basilicum): planta anual que s’ha de plantar a finals de primavera, ja que es tracta d’una espècie típica d’estiu, i que és preferible conrear a ple sol o amb molta llum, en un test d’uns 25 cm de diàmetre. El reg ha de ser suficient per mantenir el subs- trat sempre humit. Les fulles són molt apre- ciades per aromatitzar sopes i amanides i per preparar begudes refrescants. Romaní (Rosmarinus officinalis): arbust de fulla persistent que és preferible plantar a prin- cipis de primavera i conrear a ple sol, en un test d’uns 40 cm de diàmetre. Reg moderat. Es comença a podar al cap d’un any de la plan- tació, un cop s’ha acabat la floració d’hivern, cap a principis de primavera, a uns 25 o 30 cm del nivell del substrat. Té virtuts tòniques i estimulants i augmenta la memòria. 10 BCN verda /APUNTS JARD./80 1/7/01 14:25 Página 31 32 M O LT C A M P P E R C O R R E R BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 Ó Llibres Per un comerç sostenible Guia de bones pràctiques ambientals per a les em- preses de comerç, Consell de Gremis de Comerç i Serveis de Barcelona- Associació Gabinet Tèc- nic Comercial. Ed. Ajun- tament de Barcelona: Comissió de Serveis Ur- bans, 2001. Arbres excepcionals Els arbres són fonamentals en l’es-tructura bàsica d’un jardí, i alReial Jardí Botànic de Madrid, amb més de dos-cents anys d’història, n’hi ha de realment excepcionals. Així, la Guía de los árboles singulares del Real Jardín Botánico ens permet conèixer els exemplars arboris més importants que conté aquest espai, amb informació ge- neral del seu origen i les seves caracte- rístiques estètiques, ecofisiològiques i culturals.  Guía de los árbo- les singulares del Real Jardín Bo- tánico, Mariano Sánchez García. Ed.: Sociedad de Amigos del Real Jardín Botánico de Madrid-Edi- torial Raíces, 2001. En els últims anys ha anat crei-xent l’interès social per lesplantes aromàtiques i les se- ves nombroses propietats –siguin re- meieres, gastronòmiques o bé de gaudi per a l’olfacte–, i per això han deixat de pertànyer al passat per tornar a ser habituals en els costums de moltes per- sones. A tot els que vulguin conèixer millor les principals plantes aromàti- ques els serà molt útil la Guía breve de plantas aromáticas de la España penin- sular, una obra escrita per M.ª Ángeles Mendiola i que descriu les 33 plantes considerades més representatives entre les aromàtiques que hi ha a la Penínsu- la Ibèrica. El lector hi trobarà els noms científic i comú de cada espècie, la descripció del seu hàbitat, la fenolo- gia, la corologia i la composició i apli- cacions.  Guía breve de plantas aromáticas de la España peninsular, M.ª Ángeles Mendiola. Ediciones Mundi-Prensa, 2001. Conèixer les plantes aromàtiques Aquest és l’objectiu de la Guia de bones pràctiques ambien-tals per a les empreses de comerç, feta pel Consell de Gre-mis de Comerç i Serveis de Barcelona. En el pròleg del lli- bre s’exposa la necessitat que el petit comerciant sigui el primer interessat a conservar l’ambient i a cuidar l’entorn de l’establiment, per la seva important presència –més de 30.000 establiments– als carrers de la ciutat. Així, perquè puguin col·laborar activament en la protecció ambiental des de la seva activitat comer- cial, la guia proporciona als empresaris i treballadors de comerç una eina senzilla que els permet analitzar la incidència ambiental del seu establiment i adoptar els hà- bits de comportament més adequats per a la conserva- ció de l’entorn.  11 BCN verda /MOLT CAMP/80 1/7/01 14:20 Página 32 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 33 Les plagues del bosc El manteni-ment del cor-recte estat sa- nitari dels boscos és una condició bàsica per obtenir-ne tots els beneficis, tant econòmics com am- bientals, socials i cul- turals. Plagas de in- sectos en las masas forestales és una obra adreçada a la gent que s’ocupa del bosc i el gestiona perquè conegui els insectes cau- sants de molts dels desequilibris que hi ha en les masses forestals, els mètodes de control i –molt important– la relació entre la silvicul- tura i la defensa del bosc contra les plagues d’insectes.  Plagas de insectos en las masas forestales, nova edició coordinada per N. Romanyk i D. Cadahia. Ed. Sociedad Española de Ciencias Forestales – Mundi-Prensa, 2002. El ric món de les palmeres Les palmeres són un complexgrup de plantes d’una extra-ordinària varietat, cosa que ha dificultat els intents de classifi- car-les. A Palmeras del mundo, l’horticultor i investigador botànic David L. Jones descriu 800 espè- cies de 123 gèneres. L’obra, il·lus- trada amb més de 350 fotografies, es divideix en dues parts. La pri- mera està dedicada a l’estructura i la biologia de les palmeres, els usos ornamentals i econòmics, el cultiu i les plagues i malures. La segona part conté una guia de les espècies ordenada alfabèticament segons el nom científic; també indica el nom comú de cada espècie, la descripció, l’origen i la distribució. Com a complements impor- tants, un glossari ajuda el lector a com- prendre els termes menys usuals i un annex bibliogràfic permet ampliar coneixements a tots els que volen saber més coses sobre aquestes fascinants plantes.  Palmeras del mundo, David L. Jones. Ediciones Omega, S. A., 1999. La custòdia del territori Aquest llibre, ordenat en forma deguia, es basa en les ponències i de-bats del Seminari Internacional de Custòdia del Territori, celebrat el novembre del 2000 al Castell de Montesquiu, per ini- ciativa de la Fundació Territori i Paisatge. Aquest seminari va representar un primer pas per començar a fer ús d’aquest concep- te i de la seva pràctica a Catalunya, i en va sorgir la Declaració de Montesquiu de Custò- dia del Territori, un document de principis i actuacions que ja han subscrit 43 entitats i institucions públiques i privades. La guia comença amb un apartat de síntesi mit- jançant una presentació visual i concisa, i els diferents capítols que segueixen presenten la custòdia en un sentit ampli, en mostren exemples d’arreu del món i orienten sobre com pot ser la custòdia del territori a Cata- lunya, amb els reptes que això comporta i les solucions que es poden adoptar.  La custòdia del territori. Una guia per a la implantació a Catalunya, Roger Arquimbau, Jordi Pietx i Miquel Rafa. Ed.: Fundació Ter- ritori i Paisatge-Caixa Catalunya, 2001. 11 BCN verda /MOLT CAMP/80 1/7/01 14:20 Página 33 34 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 M O LT C A M P P E R C Ó R R E R Cursos Centre de Formació del Laberint LES PLANTES DE TERRASSES I BALCONS Curs teòric. Dies 2, 4, 9 i 11 d’abril (dimarts i dijous); matins de 10.00 a 12.30 o tardes de 18.30 a 21.00. LES PLANTES AROMÀTIQUES: IDENTIFICACIÓ, CULTIU I APLICACIÓ Curs teoricopràctic. Dies 18, 23 i 25 d’abril (dimarts i dijous); matins de 10.00 a 12.30 o tardes de 18.30 a 21.00. LES PLANTES ENTAPISSANTS: IDENTIFICACIÓ, APLICACIÓ I MANTENIMENT Curs teoricopràctic. Dies 22, 24 i 29 d’abril (dilluns i dimecres); matins de 10.00 a 12.30 o tardes de 17.30 a 20.00. ELS ARBRES DE BARCELONA: IDENTIFICACIÓ I APLICACIÓ Curs teoricopràctic. Dies 7, 9 i 14 de maig (dimarts i dijous); matins de 10.00 a 12.30 o tardes de 18.30 a 21.00. ELS CACTUS I ALTRES SUCULENTES: CONEIXEMENT I CULTIU Curs teoricopràctic. Dies 13, 15 (dilluns i dimecres, de 18.30 a 20.30) i 18 (dissabte, de 10.00 a 12.00) de maig. Cursos naturalistes de la Institució Catalana d’Història Natural La vegetació d’am- bients extrems (Mo- negres-Aiguabar- reig): identificació i estratègies adapta- tives Dies 13 i 14 d’abril. Informació i preinscripció: Ester Martínez, Es- tació Biològica de l’Aiguabarreig; 50170 Mequinensa. Tel./fax: 974 46 44 35, a. e.: aiguabarreig@par- tal.com. Les caixes niu: una eina per a la divul- gació, l’estudi i la protecció dels ocells i els petits mamífers Dies 20 i 21 d’abril, a Calldete- nes. Informació i preinscrip- cions: Isabel Munujos, Secreta- ria de la ICHN, c. del Carme, 47; 08001 Barcelona. Tel.: 93 324 85 82, fax: 93 270 11 80, a. e.: ichn@iec.es. Els grans incendis fo- restals al Bages: re- generació natural i estratègies per a la reconstrucció dels paisatges forestals afectats Dies 26, 27 i 28 d’abril, a Man- resa. Informació i preinscrip- cions: Isabel Munujos, Secreta- ria de la ICHN, c. del Carme, 47; 08001 Barcelona. Tel.: 93 324 85 82, fax: 93 270 11 80, a. e.: ichn@iec.es. Valoració de l’estat ecològic d’un riu: el Ter a Manlleu com a exemple. Dies 4 i 5 de maig, a Manlleu Informació i preinscripcions: Es- ter Solà, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, c. d’Enric De- laris, 7; 08560 Manlleu. Tel.: 93 851 50 22, fax.: 93 851 37 11, a. e.: ordeixrm@manlleu.diba.es. Centre de Formació del Laberint, c. Ger- mans Desvalls, s/n, Parc del Laberint d’Horta; 08035 Barcelona. Informació: tel.: 93 428 25 00, fax: 93 428 61 98, a. e.: laberint.parcsbcn@retemail.es, URL: http://www.bcn.es@parcsijardins Museu de Ciències Naturals de Barcelona Macro: fotografia d’aproximació. Dies 22, 23, 27, 28, 29 i 30 de maig, de 18.30 a 20.30, al Museu de Zoologia. Informació i inscripcions: tel. 93 319 69 50. Aus aquàtiques. Dies 22, 23, 24, 25, 26, 29 i 30 d’abril i 2 i 3 de maig, al Museu de Zoologia. Informació i inscripcions: Galanthus, tel.: 93 454 25 67; a. e.: galanthus@wanadoo.es. Mètodes i tècniques en l’etologia actual. Dissabte 20 d’abril, al Museu de Zoologia. Informació i ins- cripcions: Societat Espanyola d’Etologia, tel.: 93 319 69 50, ext. 17; a. e.: etologia@inter- com.es. Museu de Ciències Naturals de Barcelona a. e.: museuciencies@mail.bcn.es. Museu de Zoologia, Pg. Picasso, s/n, Parc de la Ciutadella. Tel.: 93 319 69 12, a. e.: mu- seuzoologia@mail.bcn.es. Metro: línia 1 Arc de Triomf i línia 4 Jaume I; autobús: 14, 39, 40, 41, 42, 51, 141, B-25; Renfe: estació Arc de Triomf. A. e.: museuciencies@mail.bcn.es 11 BCN verda /MOLT CAMP/80 1/7/01 14:20 Página 34 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 35 Webs Aquest és el nom del portalcreat per Editorial AméricaIbérica, dedicat a la natura i el turisme rural i web oficial de les revistes Quercus, BIOlógica i Turis- mo Rural. Aquesta publicació electrònica té, doncs, com a princi- pal objectiu la difusió de tot el que està relacionat amb l’estudi, la con- servació i el gaudi de la natura. Així, Natuweb ofereix un servei de notí- cies i la subscripció gratuïta al seu butlletí setmanal, que permet rebre un resum de les informacions més destacades. També inclou documen- tació científica i tècnica i seccions pràctiques, com Cuaderno de cam- po, amb apartats dedicats als aspec- tes més rellevants de la natura en els diferents mesos de l’any i a la recer- ca, conservació i comportament dels animals, i amb fitxes de flora i de fauna i propostes de bricolatge per als naturalistes. Pel que fa al turisme rural, s’hi poden trobar articles pràctics dedicats a comarques, po- bles, espais naturals i festes popu- lars, així com informació sobre els allotjaments rurals. Natuweb també conté apartats dedicats a fòrums, agenda, enllaços i llibreria.  ‘Natuweb’ Natuweb: http://www.natuweb.com FAUNA URBANA per José Luis Gallego Il·lustració: Toni Llobet Les mallerengues han en-vaït la ciutat. Aquestany, el fred del nord les ha fet arribar a centenars i s’han escampat per tots els parcs i jardins de Barcelona. Les he vist als jardins de Nor- mandia, del Rec, de Ca n’Al- timira i als jardins de Mossèn Costa i Llobera, on sovint vaig a llegir entre palmeres i cactus. Són pertot arreu. L’altre dia, mentre esperava poder creuar el Passeig de Gràcia a l’altura del carrer Diputació, una pa- rella de mallerengues carbo- neres, en plena discussió per la titularitat d’un plàtan, em delectà amb un espectacle de funambulisme propi d’acròbates circences. Vaig pensar que és el pre- sagi de la primavera el que els ha encès la sang i les torna arravata- dament apassionades. Curiosa- ment, com si estiguessin a l’aire, una parella de joves recaragolats so- bre si mateixos –en actitud menys bel·ligerant– em confirmà l’apunt etològic: per a les mallerengues i els adolescents ja ha arribat la prima- vera i el teva meva de la passió. Però és ara, mentre prenc un ta- lladet sota els til·lers de la Rambla de Catalunya, aprofitant mig raig de sol de diumenge –que és el que escalfa l’ànima– i aprofito per mi- rar de transformar aquests pensa- ments desordenats en un intent d’article, quan m’ha vingut a saludar una de les mallerengues menys co- munes: l’emplomallada. Llueix un plomatge força entretingut, aquest ocell, en el qual destaca, sobre- tot, un tupè “contrariat”, és a dir, amb el caient cap enrere i que li dóna un as- pecte punky força aconse- guit. Un jove que m’obser- va mira cap al cel –destí insòlit de la mirada ciuta- dana– i acaba també enfo- cant cap al protagonista de l’improvisat document urbà. Tot mirant-se’l, i pel grau de fixació mostrat, sembla que ha quedat força impactat, i, com si li hagués sobrevingut una idea su- blim, ha començat a prendre notes en un tovalló de paper. Tot plegat em fa pensar que és molt possible que aquesta primavera trobem al- gun adolescent emplomallat passe- jant orgullosament per la ciutat.  La mallerenga i els adolescents 11 BCN verda /MOLT CAMP/80 1/7/01 14:20 Página 35 Cursos CURS DE POSTGRAU SOBRE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA Del 2 d’abril al 6 de maig, Barcelona Fundació Politècnica de Catalunya a. e.: merce@fpc.upc.es, web: http://www.fpc.upc.es ECOLOGIA I HIDROLOGIA DELS RIUS MEDITERRANIS I EINES PER A LA SEVA GESTIÓ Del 8 al 19 d’abril, Institut Agronòmic Mediterrani de Saragossa Establiment de programes de control de l’estat ecològic dels sistemes fluvials web: http://www.iamz.ciheam.org CURS AVANÇAT SOBRE VIVERÍSTICA DE PLANTES ORNAMENTALS Del 16 al 20 d’abril, València a. e.: jfballes@prvupv.es Fires SIFEL 2002 Del 12 al 14 de març, Agen (França) Fira internacional sobre fruites, hortalisses i flors a. e.: orgagri@sifel.org, web: http://www.sifel.org SMAGUA/SMA Del 12 al 15 de març, Saragossa Saló Internacional de l’Aigua/Saló Internacional del Medi Ambient a. e.: info@feriazaragoza.net web: http://www.feriazaragoza.net EXPOJARDIM Del 14 al 17 de març, Batalha (Portugal) Fira internacional de la flor, productes i equipaments per a jardineria a. e.: info@exposalao.pt web: http://www.exposalao.pt EXPOVITAL Del 22 al 24 de març, Parc Firal Joan Carles I, Madrid Saló de l’herbodietètica, la salut i els productes natu- rals i ecològics a. e.: ferias@interalia.es web: http://www.ecosalud.net 36 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 M O LT C A M P P E R C Ó R R E R Activitats OBSERVAR I MIRAR: LA NATURA A LA CIUTAT Dia 16 de març, Barcelona Visita a l’exposició de dibuixos naturalistes obra de Joa- quim Coca, guiada pel mateix autor Lloc i hora: seu del Districte de Gràcia, 10 h. Conferències AULA D’ECOLOGIA 2002 Setè cicle de conferències, que aquest any té com a fil conductor la biodiversitat Lloc i hora: Centre de Recursos Bar- celona Sostenible, Nil Fabra, 20, bai- xos; Barcelona, a les 19.30 h. 14 març: “Recuperació de biòtops en el medi marí. El front litoral del Besòs”, a càrrec d’Antoni Alarcón 21 març: “Els ocells de la ciutat de Barcelona”, a càrrec d’Eduard Durany 4 d’abril: “Banc de dades de diversi- tat a Catalunya”, a càrrec de Xavier Font 11 d’abril: “Diversitat cultural i socie- tats interculturals. Interrogants i polí- tiques”, a càrrec de Joan Subirats 18 d’abril: “La diversitat biològica aplicada a la gestió d’espais naturals. Cal un model?”, a càrrec de Jaume Vicens 25 d’abril: “Diversitat de vertebrats a l’Amazònia”, a càrrec d’Adolf de Sostoa 2 de maig: “Diversitat genètica en els conreus”, a càrrec de Pere Arús 9 de maig: ”La diversitat al medi marí”, a càrrec de Mi- quel Alcaraz LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA A LA CIUTAT SOSTENIBLE Dia 20 de març, Barcelona Presentació de Papers de sostenibilitat núm. 5, a càrrec de Montse Arias, periodista, directora de The Ecologist i fundadora de l’Associació Vida Sana. Lloc i hora: Centre de Recursos Barcelona Sostenible, Nil Fabra, 20, baixos, Barcelona, a les 19.30 h. SESSIONS CIENTÍFIQUES DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (ICHN) 7 de maig, a les 19 h, Facultat de Ciències de la UAB, campus de Bellaterra: “Característiques biològiques d’al- gunes de les plantes més amenaçades de Catalunya: la problemàtica de les espècies apomíctiques”, a càrrec de Llorenç Sáez, biòleg, Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, UAB. Agenda 11 BCN verda /MOLT CAMP/80 1/7/01 14:21 Página 36 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 37 ECOFIRA Del 17 al 20 d’abril, València V Fira del medi ambient del Medi- terrani: agricultura, horticultura i medi ambient a. e.: ecofira@feriavelencia.com web: http://www.fira-valencia.es BIOCULTURA Del 3 al 6 de maig, Palau Sant Jordi, Barcelona Fira d’Alternatives i Qualitat de Vida, Setmana Verda Internacional Informació: Clot, 39 baixos, 08018 Barcelona. Tel: 93 265 25 05, fax: 93 265 24 45. a. e.: biocultura@vida- sana.org, web: http://www.biocultura.org / http://www.vidasana.org HORTIFLORA EUROPE-POLÒNIA 2002 Del 17 al 20 d’abril, Varsòvia (Polònia) Mostra i exhibició internacional de flors, horticultura i jardineria a. e.: btoexhibitions@wxs.nl FIRA DE LES ENERGIES RENOVABLES I TECNOLOGIA DE L’AIGUA Del 25 al 27 d’abril, Aguadulce (Almeria) a. e.: industria@camaralmeria.com web: http://www.fenergia-agua.com IFAT 2002 Del 13 al 17 de maig, Munic XIII Saló del Medi Ambient i la Gestió de Residus a. e.: info@ifat.de, web: http://www.ifat.de CONCURSOS CONCURS DE FOTOGRAFIA DE NATURA L’Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) ha convocat un concurs de fo- tografia obert tant als profes- sionals com a les persones aficionades. El tema del con- curs és la natura i s’han fixat dues categories: jove (fins a 17 anys) i general (majors de 17 anys). Cada partici- pant pot presentar un màxim de tres fotografies, que han d’estar fetes en color i s’han de presentar en paper, sen- se cap tipus de suport. El format mínim és de 20x30 cm i el format màxim de 30x40 cm. El termini de recepció de les fotografies acaba el dia 1 d’abril del 2002. Els ori- ginals s’han de trametre a l’ADENC. Per a més informació: ADENC, Ca l’Estruch, c. Sant Isidre, s/n, 08208 Sabadell. Tel.: 93 717 18 87, fax: 93 717 19 63, a. e.: correu@adenc.org, web: http://www.adenc.org Congressos CONGRÉS DE QUALITAT AMBIENTAL Del 18 al 20 de març, Salamanca Prevenció dels riscos de deteriorament i contaminació am- biental, tecnologies de planejament, gestió i millora de l’am- bient, i la relació entre ambient, paisatge i cultura. A. e.: pramos@gugu.usal.es, mcm@gugu.usal.es web: http://www3.usal.es/congresodecalidadambien- tal/index.html LA LLUNA Creixent: 20 de fe- brer a les 12.02 (vents freds) i 22 de març a les 02.28 (vents i pluges). Plena: 27 de febrer a les 09.17 (bon temps) i 28 de març a les 16.25 (bon temps). Minvant: 4 de febrer a les 13.33 (variable) i 6 de març a la 01.24 (serè). Nova: 12 de febrer a les 07.41 (pluges) i 14 de març a les 02.02 (boires). EL SOL L’1 de febrer, el sol va sortir a les 07.03 i es va pondre a les 17.07, i el 28 de fe- brer va sortir a les 06.28 i es va pondre a les 17.40. L’1 de març, el sol va sortir a les 06.26 i es va pondre a les 17.42, i el 31 de març sortirà a les 05.36 i es pondrà a les 18.15. PLUJA I TEMPERATURA El febrer del 2001 es van recollir a l’Ob- servatori Fabra de Barcelona 2,1 l d’ai- gua de pluja per m2, i el març, 17,1 l. La temperatura mitjana en aquest observato- ri va ser, el febrer de l’any passat, de 10,1ºC, i el març, de 14,8 ºC. JARDINERIA Durant el mes de març, excepte en pe- ríodes freds, es plan- ten lliris d’aigua i narcisos, i se sem- bren pèsols d’olor, cascalls, violers, campanetes, ane- mones, malves, pe- túnies, margarides, violetes i clavells. Dia de la Terra 7a. Fira per la Terra Els dies 20 i 21 d’abril, el Parc de la Ciutadella aco- llirà, un cop més, la Fira per la Terra, que aquest any arriba a la setena edició. En aquesta fira, hi són pro- tagonistes els artesans i ONG d’ecologia, la solidari- tat, l’educació ambiental, el creixement personal i les teràpies naturals. També s’hi celebraran tallers i de- bats sobre com tractar la Terra, com col·laborar en el manteniment de la seva salut ecològica i com trac- tar-nos nosaltres mateixos per mantenir-nos en sa- lut i equilibri amb l’entorn. Així mateix, hi haurà es- pectacles de música, cançó i dansa, i instal·lacions d’energies renovables en funcionament: escalfament solar de l’aigua i generació d’electricitat amb el Sol. Dia de la Terra, Ap. 10145, 08080 Barcelona. Tel.: 93-4585145, a.e.: info@diadelaterra.org. Webs: Earth Day Network–www.earthday.net, Dia de la Terra-Catalunya – www.diadelaterra.org 11 BCN verda /MOLT CAMP/80 1/7/01 14:21 Página 37 ARTS GRÀFIQUES Arco Diseño Gráfico Avanzado, S. L. C. Girona, 176, planta baixa 08037 Barcelona Tel.: 93 476 89 05, fax: 93 476 89 06 A. e.: arco@arcosl.es Web: www.arcosl.es: AUTOMOCIÓ Motor Llansá Gran Via, 80 08902 L’Hospitalet de Llobregat Tel.: 93 336 07 00, fax: 93 335 11 98 Web: www.quadis.es Land Motors C. Motors, 148 08038 Barcelona Tel.: 93 223 02 87, fax: 93 223 26 80 A. e: landmotors@quadis.es Web: www.quadis.es EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES DE JARDINERIA Aubert, S. A. Av. Barcelona, 63 08970 Sant Joan Despí Tel.: 93477 03 30, fax: 93 477 24 38 C. Sant Ferran, 86 08940 Cornellà de Llobregat Tel.: 93 474 35 35, fax: 93 434 37 80 C. Carders, 4 08003 Barcelona Tel.: 93 319 66 03, fax: 93 319 06 66 Suministros I.L.A.G.A., S. A. Pg. de Sant Joan, 12 08010 Barcelona Tel.: 93 232 74 11, fax: 93 232 40 31 A. e: ilaga@ilaga.es Web: www.ilaga.es FITOSANITARIS Martí Fabres, S. L. Polígon Industrial les Berges C. Cerdanya, s/n 08251 Santpedor Tel./fax: 93 827 23 07 GARDEN CENTERS Arribas Center Quatre Camins, 41 08022 Barcelona Tel.: 93 417 02 06 Fax: 93 417 07 06 Blac-Bruc Ctra. de Girona a Sta. C. de Farners, km 18,8 17430 Santa Coloma de Farners Tel: 972 87 72 94 Fax: 972 84 05 86 JOCS INFANTILS LAMPISTERIA I ELECTRICITAT SAME, S. L. C. Montseny, 7-13 08400 Granollers Tel.: 90210 03 90 Fax: 93 846 86 64 A. e.: inf@same.es Web: www.same.es LLAVORS Neoplant, S. L. C. Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de Mar Tel.: 90215 22 94 Fax: 93 750 00 08 A. e: neocom@ sefes.es Web: www.neoplant.es MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ MAUSA (Maderas Alto Urgel, S. A.) C. Tirso de Molina, 2 08940 Cornellà de Llobregat Tel.: 93 377 40 50, fax: 93 565 05 56 A. e: eduardsantiago@mausa.es MOBILIARI URBÀ Parques y Jardines Fábregas, S. A. C. Gran Bretanya, 41 08700 Igualada Tel.: 93 805 11 25, fax: 93 803 27 31 A. e: grupfabregas@grupfabregas.com Web: www.grupfabregas.com Santa & Cole (divisió urbana) C. Balmes, 71 08440 Cardedeu Tel.: 93 846 24 37 Fax: 93 871 17 67 A. e: urbana@santacole.com REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONS Sabater Grup Polígon Industrial el Cros 08310 Argentona Tel.: 93 741 42 32 Fax: 93-757 92 41 A. e: sabater@sabatergrup.com Web: www.sabatergrup.com SERVEIS DE JARDINERIA, OBRA PÚBLICA ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. A.) Mas d’en Sol, s/n, Ctra. N-ll, km 751,2 17705 Pont de Molins Tel.: 972 52 91 36, fax: 972 52 91 11 A. e: viveros@acycsa.es Web: www.acycsa.es CESPA Polígon Industrial Zona Franca, carrer B, 16-22 08040 Barcelona Tel.: 93 413 65 95 Fax: 93 413 65 97 A. e: marti-bcn@cespa.es Jardinería y Riegos Azahar, S. A. Rambla Ribatallada, 6, 4t 4a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel: 629 25 42 32 A. e.: barna.azahar@ peleline.es TERRES I SUBSTRATS VIVERISTES Centre de Jardineria Sils, S. A. Cruïlla N-ll/Ctra. Vidreres Ap. de Correus 26 Tel.: 972 87 52 52 Fax: 972 87 51 62 A. e: info@jardineriasils.com Web: www.jardineriasils.com Cultius Miralpeix Bosch Ctra. Circumval·lació Est, 4-6 17403 Sant Hilari Sacalm Tel.: 972 86 89 26 A. e.: miralpeix@miralpeix.com Web: www.miralpeix.com Vivers Massaneda, SAT 950 Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 137 17430 Santa Coloma de Farners Tel.: 972 84 08 55 Fax: 972 84 09 16 A. e: massaneda@infonegocio.com Viver de Bell-lloc C. Tarragona, 16-18 08440 Cardedeu Tel.: 93 844 41 05 Fax: 93 844 41 07 A. e.: vivbell@vivbell.com Comercial Química Massó, S.A. C. Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelona Tel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02 A. e: jcamps@cpm.es Ctra. de Ribes, 103 08520 Les Franqueses del Vallès Tel.: 93 849 28 22, fax: 93 849 22 67 A. e.: politractor@sefes.es Web: www.politractor.com Plastic Omnium Sistemas Urbanos, S.A. C. Gobelas, 15, La Florida 28023 Madrid Tel.: 91 708 29 70, fax: 91 708 03 05 A. e: posusa@posuspanin.com Web: www.plasticomnium. com/services Disposem de productes fabricats en fusta o acer i polietilè que constitueixen jocs resistents, segurs i divertits Segons la norma UNE-EN 1176 CLD, Neteja i Gestió Ambiental Gran Via de Carles lll, 98, 3a. planta 08028 Barcelona Tel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330 85 23 A. e: info@grupcld.com Web: www.grupcld.com T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental) Grup F. Sánchez, S. L. Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 276 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52 Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n Finca Can Carreras 08191 Rubí Tel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84 A. e.: planta@tma.es Web: www.tma.es D IRECTOR I VERD Barcelona Verda ha ampliat l’extensió i els continguts del seu Directori Verd. L’objectiu és oferir, tant als pro- fessionals com als aficionats, àmplia informació sobre les empreses que formen part dels diversos subsectors de la jardineria i el paisatgisme. Així, totes les empreses que es vulguin publicitar a les pàgines del nou Directori Verd es poden adreçar a Parcs i Jardins, tel.: 93 413 24 70, fax: 93 413 24 24. 38 BARCELONA VERDA, NÚM. 80 FEBRER 2002 D I R E C T O R I V E R D 11 BCN verda /MOLT CAMP/80 1/7/01 14:21 Página 38 11 BCN verda /MOLT CAMP/80 1/7/01 14:21 Página 39