revista d’ informació i estudis socials Barcelona societat /6 1996 SUMARI 003 Presentació Perfil Social 004 L’evolució de les professions dels barcelonins: gentrificació i polarització ANNA ALABART I CRISTINA LO´ PEZ Tribuna 019 La dimensió social europea i l’àmbit local: històries paralel·les o espai de trobada? QUIM BRUGUE´, RICARD GOMÀ Dossier 026 Les droguies a Barcelona. Radiografia del consum i problemàtiques socials PILAR SOLANES 035 Els programes de disminució de riscos: una nova perspectiva en l’abordatge de les drogodependències CARMEN VECINO, NU´RIA RIBOT, LLUI´S TORRALBA 040 Transformacions socials i atenció als problemes de drogues al barri de Can Tunis XAVIER MARTI´N, JOSÉ M. URENDES , NURIA NAVANU´ EL 044 Les drogues i l’Enquesta de victimització JOSEP M. ARAGAY, JULI SABATÉ 048 El Raval com a escenari obert de drogues. Estudi del barri en el marc de sis ciutats europees ALICIA RODRIGUEZ-MARTOS, PILAR SOLANES, JOSÉ A. CASTILLO Radiografia 052 Els serveis socials d’atenció a la gent gran a la ciutat de Barcelona. Oferta actual, taxes de cobertura i escenaris possibles en un futur proper PEP GO´ MEZ, JORDI VIZCAI´NO Monografies 062 La xarxa social i la salut en la gent gran NEUS CERDÀ, MANEL NEBOT, CARME BORRELL 070 El mapa escolar de la ciutat de Barcelona XAVIER RIU 078 La despesa en serveis socials a Barcelona ´ JULIA MONTSERRAT, JOSEP ILLA 085 Musulmans a Barcelona: espais i dinàmiques comunitàries ´ JORDI MORERAS 092 Persones sense sostre a Barcelona. Perfil dels usuaris atesos als serveis municipals CARLES CABRÉ, PEP GOMEZ, MARINA SANCHEZ ´ ´ Referències 101 Projecte d’atenció usuari-familia CARMEN RUEDA 107 Residència Valldaura: un nou model de respectar i acceptar la diferència SANTOS HIJOS, TERESA PALLISSA , MARTA COLOMER Documents 112 Carta de les ciutats eurupees cap a la sostenibilitat (la Carta d’Aalborg) 117 Carta de l’esport i el medi ambient 119 Resumen/Summary Consell editorial EULÀLIA VINTRO´ I CASTELLS, presidenta de la Comissió de Benestar Social i Educació MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA, presidenta de la Comissió d’Ocupació i Promoció Econòmica XAVIER CASAS I MASJOAN, president d’Equilibri Territorial i Planejament Urbà JOAQUIM DE NADAL I CAPARÀ, president de la Comissió de Presidència i Política Cultural TERESA SANDOVAL I ROIG, presidenta de la Comissió Ciutat Amiga i Joventut PERE ALCOBER I SOLANAS, regidor ponent de Participació Cívica ALBERT BATLLE I BASTARDAS, regidor ponent de Relacions Ciutadanes i Esports IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ, regidora ponent de Joventut i Dona AGUST´I SOLER I REGÀS, regidor ponent de Drets Civils ENRIC TRUÑO´ I LAGARES, regidor ponent d’Educació i Turisme Director Txema Castiella Cap de redacció Isabel Sánchez Cap d'informació Pep Gómez Cap de producció Jaume Capsada Consell de redacció Blanca Barbero (Àrea de Cultua) Antonia Cañellas (Àrea d’Esports) Antoni Castells i Dolors Cotrina (Gabinet Tècnic de Programació) Anna Ferrer (Àmbit de la Via Pública) Xavier Güell (Revista Barcelona Economia) Francesc Iñíguez i Carme Gómez (Àrea d’Educació) Josep M. Lahosa (Consell Tècnic de Seguretat Urbana) Marta Martí (Àrea de Promoció Econòmica) Roser Torrentó (Àrea d’Afers Socials) Antoni Plasència (Àrea de Salut Pública) Àngels Pont (Institut Municipal d’Informàtica) Marta Rafales (Biblioteca Municipal) Mariona Ribalta (Estratègies de Benestar Social) Anna Ventura i Ramon M. Canals (Departament d’Estadística) Secretària de redacció Montse Marco Assessorament lingüístic Centre de Normalització Lingüística de Barcelona Disseny i maquetació Estudi Propaganda Impressió Exp.: 9656925 - Impremta Municipal ISSN: 1133-6315 Dipòsit legal: B. 21.686-1993 Edició Gerència del Sector de Serveis Personals C/ Ciutat, 4 5a planta. 08002 Barcelona. Telèfon: 402 32 20-32 04. Fax: 402 32 12 EMAIL: Tcastiella © mail.bcn.es © Ajuntament de Barcelona. “Barcelona societat” té una periodicitat semestral. Es permet reproduir les dades i la informació provinents de fonts municipals, citant la procedència. Els articles inclosos en aquesta publicació són responsabilitat exclusiva dels seus autors. PRESENTACIO´ L’anàlisi crítica, la recerca i l’avalua- naturalesa, mereixin una àmplia difusió i programes de reducció de riscos- que te- ció, aplicades a les polítiques i els progra- una fàcil consulta en determinats mo- nim al davant. mes socials, són algunes de les caracte- ments. Principalment, pensem reproduir La “radiografia” està dedicada a rístiques comunes als treballs que aquelles declaracions de caràcter inter- l’anàlisi dels serveis socials d’atenció a la componen aquest número de la revista. nacional o generalista que suposen una gent gran. Donada la creixent importàn- Els objectius també són comuns: trans- fita en el treball institucional i col.lectiu i cia d’aquest sector per a la xarxa de ser- metre coneixements, compartir perspec- que esdevenen punts de referència per al veis socials, s’ofereixen dades sobre tives noves i oferir informacions útils per futur. En aquest número incloem dos do- l’oferta actual de places, les taxes de co- a tots aquells que treballen en el camp cuments relacionats amb el medi am- bertura i els escenaris possibles en un fu- social. bient (Carta de les ciutats europees cap a tur proper. Es tracta d’un treball descrip- Aquests són els trets principals de la la sostenibilitat -Carta d’Aalborg-, i Car- tiu, però a la vegada orientat a la revista des del seu inici. Amb aquest nú- ta de l’esport i el medi ambient), cons- planificació futura de serveis i actua- mero, però, obrim noves seccions que cients que aquest no és un tema sectorial cions. responen, en part, a les demandes i sug- desvinculat de la cohesió social. Pensem, Les “monografies” són cinc treballs geriments que ens han fet arribar els lec- en canvi, que el desenvolupament, la ri- que fan referència a estudis realitzats re- tors i usuaris. La secció “tribuna” obrirà quesa i la pobresa són elements interre- centment i que aborden la realitat social la revista a articles de reflexió i opinió, lacionats amb el repte de la sostenibili- des d’una perspectiva i àmbit urbà. Per ampliant així el caràcter -marcadament tat. La resta de seccions responen a les últim, la secció de “referències” dòna no- estadístic i informatiu- de la revista. característiques pròpies de la revista. El tícia del projecte d’informatització dels Aquesta secció s’inicia amb un treball so- “perfil social” se centra en una recerca serveis socials a Barcelona, un programa bre La dimensió social europea i l’àmbit sobre l’evolució de les categories socio- tècnic ambiciós i innovador, que servirà local, especialment oportú en uns mo- professionals a Barcelona en els darrers per millorar els instruments professio- ments en què el procés de revisió dels 30 anys, que ens ajuden a valorar els can- nals i serà punt central, en el futur, d’in- tractats de la Unió Europea, a través dels vis i transformacions que experimenta la formacions de gran utilitat per a l’avalua- treballs de la Conferència Intergoverna- nostra estructura social. El “dossier” va ció i la planificació dels serveis socials. mental, ha de donar pas a una nova fase dedicat íntegrament a les drogode- Complementa aquesta secció el treball en la construcció europea. pendències a Barcelona, i posa un èmfasi de l’equip de la Residència Valldaura, per També incorporem la secció “docu- especial en les experiències i programes a persones amb disminucions, que apor- ments”, que ens permetrà posar a l’abast que s’han dut a terme i en les noves pers- ta nous elements de gestió i vol compar- dels lectors documents que, per la seva pectives de treball -principalment els tir experiències en aquest terreny. 3 perfil social L’EVOLUCIO´ DE LES PROFESSIONS DELS BARCELO- NINS: GENTRIFICACIO´* I POLARITZACIO´ ANNA ALABART, CRISTINA LO´PEZ. Universitat de Barcelona Barcelona s’ha gentrificat. Aquesta aparèixer entre els homes i les dones: el El segon és el grau d’imprecisió que és una afirmació que hom llegeix sovint procés seguit ha estat idèntic per a amb- comporta el nombrós grup “no consta” en els articles i els llibres i que resumeix dós sexes? I, finalment, la tercera consi- en la categorització de l’activitat; aquest tres informacions. La primera és l’incre- derarà les possibles variacions segons problema, però, cal relativitzar-lo per- ment del nivell socioeconòmic de la districtes: tots els districtes de la ciutat què, a partir dels oportuns encreua- població que viu a la ciutat, la segona és han seguit una evolució semblant? ments, hem pogut comprovar que afecta la paral.lela disminució del volum de les El període analitzat va des de 1970 a relativament poc a la població potencial- categories socioeconòmiques més baixes 1991. Vint anys que no solament han ment activa i que, per tant, incideix poc o i la tercera, que de fet es deriva de les resultat claus per al desenvolupament de gens sobre els qui estan ocupats. dues anteriors, és l’existència d’una certa Barcelona, sinó que, a més, constitueixen El tercer dels problemes es refereix a polarització entre la ciutat i la resta del un període en el qual s’han registrat can- la distribució de la població per distric- Principat, entesa més com a tendència vis econòmics i socials substancials. En tes. L’any 1970 la divisió administrativa que com a realitat efectiva. primer lloc, s’ha assistit a un increment de la ciutat era diferent de la que hi ha Per mesurar la categoria socioe- notable del nivell d’instrucció dels més ara. A Barcelona hi havia 12 districtes i conòmica se solen utilitzar diversos indi- joves. La major durada del període les seves fronteres tenien poc a veure cadors: el nivell de renda, el volum i tipus d’estudis ha fet augmentar el nombre de amb les dels districtes actuals. La compa- de consum, el nivell d’instrucció, la dis- titulats mitjans i superiors. Paral.lela- ració entre els anys 1970, 1981 i 1991 no tribució professional i l’atur. Com és ment, la crisi econòmica ha comportat es podia fer de forma automàtica. Per sabut, totes aquestes variables estan l’aparició d’un atur estructural que arri- resoldre-ho, el Departament d’estadísti- estretament correlacionades; positiva- ba al màxim durant la primera meitat ca de l’Ajuntament de Barcelona ens ha ment les quatre primeres, negativament dels anys vuitanta, baixa, s’enquista, i ja fet una conversió a partir de les unitats la cinquena. Per això, encara que aquí no ens abandona. L’augment de l’activi- censals, però no s’han pogut impedir ens centrarem solament en les dues tat femenina en el mercat laboral és un lleugeres desviacions; tanmateix, les darreres (professió i atur) la seva anàlisi altre dels trets diferenciadors d’aquests sèries han semblat prou consistents com ens permetrà afirmar si Barcelona s’ha anys. Caldrà no perdre de vista aquests per treballar amb les dades facilitades. gentrificat. Tanmateix, en dedicar tot fets globals a l’hora de valorar els canvis I, finalment, el quart problema que l’article a estudiar l’estructura professio- registrats a la ciutat. s’ha presentat està relacionat amb la ca- nal, s’ha evitat, expressament, la utilitza- La informació que aquí s’utilitza1 és ció del terme “classe social”, que hauria la que es deriva dels corresponents cen- requerit la introducció i consideració de sos de població: mentre les dades de les (*) Paraula derivada del mot anglès gentry. La gentry era l’es- tament anglès format pels gentelmens i els esquires. Originà- moltes altres variables. quals disposem són força precises per a riament els gentelmens eren la noblesa de segona categoria i L’objecte d’aquest article és com- 1981 i per a 1991, presenten problemes els esquires eren els escuders. Posteriorment un i altre terme han estès el seu significat per indicar, el primer, les persones provar amb xifres les afirmacions ante- per a 1970. Aquests problemes són, bàsi- que destaquen per la seva distinció de maneres i, el segon, el riors. Però, en fer-ho, intentarem respon- cament quatre. conjunt de professionals. dre tres preguntes. La primera es refereix El primer és el desconeixement del 1. Les dades desagregades per districtes les ha proporcionat el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. al conjunt dels barcelonins: realment nombre de persones que estaven en atur 2. S’entén per “atur de fricció” aquell que es dóna en èpoques Barcelona està suportant un procés de aquell any. És segur, però, que es tracta- de plena ocupació. És un atur de curta durada, que apareix com a resultat de la recerca d’un lloc de treball per part de les gentrificació? La segona se centra en les va solament d’un “atur de fricció”,2 que persones que accedeixen per primera vegada al mercat labo- possibles diferències que han pogut no arribava al 3% del total dels actius. ral o d’aquelles que canvien d’ocupació. 4 Taula 1 Taxes d’activitat, ocupació i atur a Barcelona 1970, 1981 i 1991 1970* 1981 1991 Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Taxa d’activitat 61,16 20,03 39,44 50,49 20,37 34,66 53,61 33,12 42,80 Taxa d’ocupació 97,00 97,00 97,00 87,36 87,75 87,48 90,60 85,95 88,71 Taxa d’atur 3,00 3,00 3,00 12,64 12,25 12,52 9,40 14,05 11,29 Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970-1981-1991 * Les taxes d’activitat, ocupació i atur de 1970 han estat estimades a partir de l’addició d’un atur de fricció (també estimat) del 3% tegorització de les professions: el 1970 L’any 1981 representa una caiguda de la afectar tota la ciutat: entre 1970 i 1981 l’activitat professional estava distribuïda taxa d’activitat en relació a 1970. El fet no tots els districtes, sense excepció, van en unes categories professionals lleuge- és pas exclusiu de Barcelona; es va pro- veure reduir la seva taxa. rament diferents a les dels altres anys. duir a tot Catalunya. El motiu fou l’allar- L’augment de l’activitat femenina és Ho hem resolt agregant categories per gament del període de formació,4 que va essencial per explicar l’evolució, ja que aconseguir uniformar-les. Així, s’han comportar una davallada de l’activitat l’activitat masculina decreix entre 1970 i hagut de considerar com a una sola cate- masculina. 1991 a tots els districtes, corresponent la goria els tècnics mitjans i els altres tèc- També va afectar l’activitat femeni- reducció més important a Ciutat Vella i a nics, o s’han hagut de comptabilitzar ple- na: encara que en el quadre no es reculli, l’Eixample, com es pot veure a la taula 1. gats sota la categoria directius els direc- el 1975 les dones varen registrar una acti- Tanmateix, l’evolució de l’activitat entre tius d’empresa i els directius de comerç, vitat superior a la de 1981.5 Després 1970 i 1981 és ben diferent a la de 1981- perquè l’any 1970 no constaven aquestes l’increment d’activitat és clar. L’any 1991 91. En el primer període l’activitat mas- diferenciacions. té una taxa d’activitat total 8 punts per culina es redueix a tots els districtes i la sobre de la de 1981. Entre les dones femenina augmenta molt lleugerament a L’activitat i l’atur des de 1970 a l’augment fou espectacular: quasi 13 la majoria d’ells, però n’hi ha tres on 1991 punts. És la conseqüència d’una millor també es redueix: Ciutat Vella, l’Eixam- preparació i d’una propensió a l’activitat ple i el districte de Sarrià-Sant Gervasi. L’activitat laboral molt més elevada per part de les En canvi, en el segon període (1981-91), dones amb estudis. L’anàlisi per distric- L’increment de l’activitat, mesurada tes acaba de perfilar les informacions 3. S’ha calculat la taxa d’activitat com la relació entre les per- a partir de la taxa corresponent,3 és la anteriors (taula 3). sones actives (ocupats més persones en atur) i la població to- característica més rellevant de la variació Si es considera globalment tot el tal. que s’ha operat des de 1970 a 1991. període (1970-91) l’activitat de la pobla- 4. L’allargament del període de formació fou una conseqüèn- cia del canvi en les estratègies de les famílies: davant de la di- Com permet observar la taula 1, els ció ha augmentat a tots els districtes de ficultat que els fills trobessin feina, decidiren que continues- barcelonins actius han passat del 39,44% Barcelona, excepte al de Ciutat Vella. La sin els estudis, es preparessin millor i augmentessin, així, les seves possibilitats futures. al 42,80% de la població total. Però davallada de l’activitat que es va donar 5. Anna Alabart i Montserrat Solsona. Estudi sobre l’activitat aquest creixement no ha estat lineal. l’any 1981 (de fet va durar fins el 1984) va femenina a Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1987. 5 Gràfic 1 tant els homes com les dones augmenten Nivell d’instrucció. Barcelona, 1970-1981-1991 la taxa d’activitat, amb les úniques excepcions de Ciutat Vella i de l’Eixam- % 60 ple pel que fa a l’activitat masculina. 50 L’atur Paral.lelament a l’increment de 40 l’activitat també va fer la seva aparició l’atur. Des d’un atur de fricció, que les estadístiques censals no recullen, es 30 passa a un atur censal del 12,5% el 1981, que després de créixer i tornar a reduir- se, arriba a un 11,3% l’any 1991. L’evolu- 20 ció de l’atur cal analitzar-la tenint en compte el gènere i el territori. 10 El primer que es comprova és que l’evolució de l’atur ha estat divergent per als homes i per a les dones: mentre que el 0 1981 homes i dones tenien una taxa Sense titulació Primer cicle o primari Segon cicle Tercer cicle o universitari No consta d’atur molt similar, el 1991 la diferència és de quasi 5 punts. Està clar que moltes 1970 1981 1991 de les dones actives han anat a engrossir Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970-1981-1991 les files de l’atur (la seva taxa ha passat del 12,52% al 14,05%), mentre que aquest es reduïa notablement per als homes (reducció en més de 3 punts). Taula 2. Nivell d’instrucció de la població Barcelona 1970 % 1981 % 1991 % No sap llegir ni escriure 60.241 4,13 45.916 3,03 13.124 0,87 Sense estudis 305.929 20,95 357.295 23,60 259.907 17,24 Estudis primaris 856.263 58,65 478.387 31,60 425.116 28,20 Segon grau 1r cicle 74.994 5,14 318.010 21,01 309.499 20,53 Segon grau 2n cicle 98.061 6,72 138.726 9,16 327.965 21,76 Tercer grau 30.188 2,07 171.405 11,32 171.893 11,40 No consta 34.279 2,35 3.938 0,26 0 0,00 Total 1.459.955 1.513.677 1.507.504 Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970-1981-1991 En tots els casos la població està comptada a partir de 10 anys i més 6 Taula 3 Taula 4 Activitat de la població per districtes, 1970-1981-1991 Taxa d’atur per districtes,1981 Activitat de la població Diferències de la taxa d’activitats per districtes, 1970-1981-1991 per districtes, 1970-1981-1991 Homes Dones Total I 22,35 15,68 20,24 Homes Dones Total Homes Dones Total II 11,24 11,29 11,26 III 15,29 15,43 15,33 1970 70-81 IV 8,79 12,27 9,90 I 65,64 22,22 42,70 I -13,06 -2,37 -7,71 V 8,24 8,88 8,47 II 60,39 23,59 40,16 II -11,22 -0,24 -5,07 VI 11,71 11,77 11,73 III 63,16 18,28 39,71 III -12,59 0,99 -5,51 VII 16,27 14,60 15,79 IV 57,09 18,39 36,89 IV -8,58 3,12 -2,41 VIII 18,92 18,70 18,86 V 54,62 24,46 37,85 V -8,35 -1,63 -4,21 IX 14,69 16,19 15,12 VI 60,99 20,51 39,20 VI -10,66 2,07 -3,76 X 15,70 17,94 16,32 VII 60,84 17,32 38,49 VII -9,35 1,98 -3,58 VIII 61,45 15,71 38,45 VIII -8,94 0,87 -4,16 Taxa d’atur per districtes, 1991 IX 61,55 17,74 38,91 IX -9,86 1,90 -3,73 X 62,04 17,80 39,28 X -11,08 0,87 -5,00 Homes Dones Total 1981 81-91 I 19,38 21,79 20,29 I 52,58 19,84 34,99 I -0,23 8,45 4,52 II 9,57 10,81 10,18 II 49,17 23,35 35,09 II -1,35 15,30 7,72 III 11,16 19,75 14,37 IV 6,57 11,63 8,58 III 50,57 19,27 34,19 III 4,45 12,77 8,77 V 5,93 9,41 7,41 IV 48,51 21,51 34,48 IV 5,47 12,72 9,22 VI 9,33 13,83 11,21 V 46,26 22,83 33,64 V 6,61 11,20 9,02 VII 10,42 17,22 12,96 VI 50,33 22,58 35,44 VI 4,00 11,80 8,07 VIII 12,06 23,67 15,94 VII 51,49 19,30 34,92 VII 4,54 13,48 9,03 IX 9,78 20,33 13,59 VIII 52,50 16,58 34,29 VIII 2,92 12,63 7,71 X 11,39 22,31 15,28 IX 51,69 19,64 35,18 IX 3,83 12,43 8,20 X 50,96 18,67 34,28 X 3,96 12,23 8,17 Diferències taxes d’atur, 81-91 1991 70-91 Homes Dones Total I 52,35 28,29 39,51 I -13,29 6,07 -3,19 II 47,82 38,65 42,81 II -12,58 15,06 2,65 I -2,97 6,12 0,06 III 55,01 32,04 42,96 III -8,15 13,76 3,25 II -1,67 -0,47 -1,08 IV 53,98 34,23 43,70 IV -3,10 15,84 6,81 III -4,12 4,32 -0,96 V 52,87 34,03 42,66 V -1,75 9,57 4,81 IV -2,23 -0,63 -1,32 VI 54,33 34,38 43,51 VI -6,66 13,87 4,31 V -2,31 0,53 -1,07 VII 56,03 32,78 43,94 VII -4,81 15,46 5,45 VI -2,38 2,06 -0,52 VIII 55,43 29,21 41,99 VIII -6,02 13,50 3,54 VII -5,86 2,62 -2,83 VIII -6,86 4,97 -2,93 IX 55,52 32,08 43,38 IX -6,03 14,34 4,47 IX -4,91 4,14 -1,52 X 54,92 30,90 42,45 X -7,12 13,10 3,17 X -4,32 4,36 -1,05 Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels Cens de 1970-1981-1991 Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels Cens de * La taxa d’activitat de l’any 70 ha estat estimanda a partir de l’addició d’un atur friccional (estimat també) del 3%. 1981-1991 I, Ciutat Vella; II, Eixample; III, Sants-Montjuïc; IV, Les Corts; V, Sarrià-St. Gervasi; VI, Gràcia; VII, Horta-Guinardó; VIII, Nou Barris; IX, St. Andreu; X, St. Martí. Per districtes les dades encara resul- els altres s’amorteixen (taula 4 i mapes que es va produir durant la segona mei- ten més rellevants i posen de manifest de la figura 1). El màxim atur correspon tat dels anys vuitanta, tots els districtes fortes diferències territorials que, en el sempre (1981 i 1991) a Ciutat Vella i a van veure disminuir la seva taxa d’atur cas de Ciutat Vella, tendeixen a fer-se Nou Barris; el mínim, a Sarrià Sant Ger- excepte un: Ciutat Vella. Això va fer aug- cada cop més acusades, mentre que en vasi. Però amb la recuperació econòmica mentar les diferències entre aquest dis- 7 Figura 1 Mapa 1 Mapa 4 Atur homes 1981 Atur homes 1991 de 5 a 10% de 5 a 10% de 10 a 15% Horta-Guinardó de 10 a 15% Horta-Guinardó de 15 a 20% Sarrià- de 15 a 20% Sarrià- Sant Gervasi Nou Barris Sant Gervasi Nou Barris de 20 a 25% de 20 a 25% Les Corts Les Corts Gràcia Sant Andreu Gràcia Sant Andreu Eixample Eixample Sant Martí Sant Martí Ciutat Vella Ciutat Vella Sants-Montjuïc Sants-Montjuïc Mapa 2 Mapa 5 Atur dones 1981 Atur dones 1991 de 5 a 10% de 5 a 10% de 10 a 15% Horta-Guinardó de 10 a 15% Horta-Guinardó de 15 a 20% Sarrià- de 15 a 20% Sarrià- Sant Gervasi Nou Barris Sant Gervasi Nou Barris de 20 a 25% de 20 a 25% Les Corts Les Corts Gràcia Sant Andreu Gràcia Sant Andreu Eixample Eixample Sant Martí Sant Martí Ciutat Vella Ciutat Vella Sants-Montjuïc Sants-Montjuïc Mapa 3 Mapa 6 Atur total 1981 Atur total 1991 de 5 a 10% de 5 a 10% de 10 a 15% Horta-Guinardó de 10 a 15% Horta-Guinardó de 15 a 20% Sarrià- de 15 a 20% Sarrià- Sant Gervasi Nou Barris Sant Gervasi Nou Barris de 20 a 25% de 20 a 25% Les Corts Les Corts Gràcia Sant Andreu Gràcia Sant Andreu Eixample Eixample Sant Martí Sant Martí Ciutat Vella Ciutat Vella Sants-Montjuïc Sants-Montjuïc Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació del Cens de 1981 FFoonntt:: eellaaboorraacciióó prròòpiiaa aa paarrttiirr dee ll’’eexxplloottaacciióó deell Ceennss dee 11999911 8 tricte i la resta de la ciutat. A banda de sols Sant Gervasi es manté per sota del Les professions dels barcelonins Ciutat Vella, els districtes que havien 10%, com es pot veure a la taula 3 i als enregistrat xifres més elevades d’atur mapes 5 i 6 de la figura 1. Per estudiar i analitzar l’evolució de l’any 1981 són els qui més el reduïren en En síntesi, durant el període 1970- les professions s’ha partit d’una doble el transcurs de la dècada van disminuir, 1991 s’ha donat a Barcelona una certa categorització. La primera és la que apa- doncs, les diferències entre ells. tendència a l’homogeneïtzació entre dis- reix a les estadístiques de l’Ajuntament Quan s’entra en l’anàlisi de l’atur trictes pel que fa a l’ocupació. Tanma- de Barcelona (procedent del padró per sexe i districte es comprova que la teix, es mantenen tres grups de districtes d’habitants) amb alguna modificació millora de la situació de l’ocupació al ben diferenciats a partir de les xifres obligada per la necessitat de fer-la com- llarg dels anys vuitanta, que com s’ha vist d’atur. En el primer hi ha Sarrià-Sant parativa en el període 1970-91. La segona abans sols era real per als homes, afecta Gervasi i les Corts -amb unes taxes infe- es deriva d’una agregació de les profes- de manera diferent els districtes, espe- riors al 10%-; en el segon s’emplacen els sions en tres categories: cialment pel que fa a l’atur femení. Efec- districtes Les Corts, Sants-Montjuïc, Grà- a) categoria professional alta, que tivament, entre els dos moments consi- cia, Horta-Guinardó i Sant Andreu engloba els directius d’empresa, comerç i derats (1981 i 1991) les taxes d’atur mas- —amb taxes entre el 10% i el 15%—, i en serveis, els professionals liberals i els tèc- culines han disminuït a tots els districtes el tercer aquells que superen el 15% nics superiors; (fins i tot a Ciutat Vella). Les taxes d’atur d’atur i que eren (el 1991) Nou Barris, b) categoria professional mitjana, femenines, en canvi, sols s’han reduït als Sant Martí i Ciutat Vella. L’evolució de constituïda pels tècnics mitjans, els districtes de l’Eixample i les Corts. La l’atur femení i masculí és, com s’ha altres tècnics, els quadres intermedis, els polarització entre districtes s’ha agudit- vist, ben diferent, i també ho és la situa- administratius i venedors, i els artistes. zat perquè l’increment de l’atur femení ció el 1991: molt més descoratjadora per c) categoria professional baixa, s’ha distribuït territorialment de forma a les dones. La polarització resulta molt composta pels obrers dels diferents sec- desigual. Ciutat Vella, Nou Barris, Sant més accentuada quan es consideren les tors: comunicacions i transports, serveis Andreu i Sant Martí passen a tenir un dones que quan l’anàlisi se centra en i comerç, i els obrers de la indústria i de atur femení superior al 20%, mentre que l’atur masculí. la construcció. Taula 5 Distribució de la població ocupada segons professions. Comparació entre 1970, 1981 i 1991 1970 1981 1991 1970 % 1981 % 1991 % 1970 % 1981 % 1991 % Categoria Directius 42.029 51.725 66.089 6,22 9,65 10,59 Professions liberals 13.325 15.980 18.633 1,97 2,98 2,99 Tècnics superiors 24.390 14.155 32.909 3,61 2,64 5,27 11,80 15,28 18,85 Alta Tècnics mitjans i altres tèc. 24.844 56.021 68.963 3,68 10,45 11,05 Artistes... 24.204 8.584 11.699 3,58 1,60 1,87 Quadres intermedis 39.221 12.290 18.696 5,80 2,29 3,00 Administratius+venedors 155.354 145.838 154.690 22,99 27,21 24,79 36,05 41,56 40,71 Mitjana Comunicacions+transport 38.862 29.040 33.957 5,75 5,42 5,44 Serveis+comerç 73.456 81.789 92.143 10,87 15,26 14,77 Indústria+construcció 239.999 120.483 126.251 35,52 22,48 20,23 52,14 43,16 40,44 Baixa Total professions 675.684 535.905 624.030 100,00 100,00 100,00 9 A partir d’aquestes dues agregacions solidés com una ciutat de categoria pro- reforçat o si, contràriament, en seguir s’ha estudiat l’evolució de les professions fessional mitjana, i els obrers han reduït evolucions diferents la distribució pro- dels barcelonins entre 1970 i 1991 (taula en 12 punts la seva representació, pas- fessional de les dones ha compensat la 5). La informació ha permès comprovar sant del 52,14% al 40,44%. No es pot dir, seguida pels homes. Però abans cal com- que al llarg d’aquest període augmenta el però, a partir d’aquestes dades, que la provar el canvi de la participació femeni- pes de les professions de nivell alt (direc- ciutat de Barcelona no tingui ja obrers. na en l’ocupació, per obtenir una idea de tius, professionals liberals, tècnics supe- N’hi ha bastants, fins i tot ocupats en el la intensitat amb què aquesta pot corre- riors) i les de nivell mitjà, com a resultat sector industrial (20%), encara que és gir o accentuar les tendències seguides de l’augment dels tècnics (mitjans i els precisament aquest grup professional el pels canvis professionals masculins. altres tècnics), mentre que disminueix que més ha alterat el seu pes relatiu L’increment de l’activitat laboral dràsticament el percentatge de treballa- (-15% en el conjunt d’ocupats i -18% en femenina que s’ha produït durant els dors de la indústria i la construcció, i el conjunt dels obrers). vint anys analitzats ha tingut com a con- amb ells els del grup de les categories seqüència un augment de la feminització baixes, ja que els altres grups professio- Diferències entre homes i dones de l’ocupació. Les dones, que el 1970 nals solament es mantenen (comunica- representaven el 26,18% dels ocupats, el cions i transports) o augmenten lleugera- Les tendències generals que s’aca- 1981 passaven a constituir-ne el 31% i el ment (serveis i comerç). ben de comentar són el resultat de l’evo- 1991, el 39,59%. No és, per tant, estrany Si diferenciem entre les dues dèca- lució conjunta que han seguit les distri- que les dones hagin guanyat pes pràcti- des, comprovem que els canvis més forts bucions professionals dels homes i de les cament a totes les professions i, especial- pel que fa a les categories baixes i a les dones. Cal veure ara si ambdós sexes han ment, en aquelles que requereixen una categories mitjanes es produeixen entre seguit processos paral.lels i, per tant, els preparació mitjana o alta (tècniques mit- 1970 i 1981 (disminució de les primeres i efectes dels canvis de distribució profes- janes i altres tècniques, professionals increment de les segones). En canvi, les sional dels uns i de les altres s’han liberals, directives, quadres interme- categories altes augmenten de forma similar en els dos períodes, amb l’única Taula 6 excepció dels tècnics superiors, el per- Participació dels homes i de les dones dins de cada professió. Comparació entre centatge dels quals no augmenta fins a 1970, 1981 i 1991 1991. 1970 1981 1991 Per concloure i per dir-ho amb xifres: en el període estudiat s’ha donat Homes Dones Homes Dones Homes Dones Total una certa gentrificació dels habitants de Directius 84,62 15,38 86,96 13,04 72,49 27,51 100,00 Barcelona en funció de les professions. Professions liberals 79,17 20,83 78,07 21,93 65,17 34,83 100,00 Tècnics Superiors 61,48 38,52 80,84 19,16 59,17 40,83 100,00 Els de categoria alta pràcticament han Tècnics mitjans i alts 75,31 24,69 50,21 49,79 44,93 55,07 100,00 doblat el seu pes, passant de representar Artistes,,, 82,59 17,41 78,61 21,39 83,10 16,90 100,00 l’11,8% el 1971, a constituir el 18,9% el Quadres intermedis 96,30 3,70 89,54 10,46 85,36 14,64 100,00 Administratius+venedors 58,09 41,91 59,04 40,96 47,96 52,04 100,00 1991; els de les categories mitjanes han Comunicacions+transport 93,86 6,14 93,79 6,21 88,49 11,51 100,00 augmentat menys el seu percentatge de Serveis+comerç 38,39 61,61 41,03 58,97 40,51 59,49 100,00 Indústria+construcció 84,16 15,84 89,72 10,28 78,63 21,37 100,00 participació (del 36,1% al 40,4%) però ha estat suficient perquè Barcelona es con- Total professions 73,18 26,82 69,00 31,00 60,41 39,59 100,00 10 dis…). Tanmateix, també és notable La distribució professional dels centatge, ja que el 1970 homes i dones l’augment del pes femení entre els admi- homes i de les dones no ha seguit sempre estaven bastant equilibrats (12,36% dels nistratius i venedors. Dins del grup de itineraris paral.lels. Homes i dones han homes i 10,28% de les dones) el 1991 professions obreres, la feminització ha reduït la seva participació en les profes- registraven una diferència de 6 punts avançat menys: 5 punts a comunicacions sions baixes; però mentre els homes han (taules 7 i 8). -transport i indústria- construcció, i una mantingut el seu percentatge en les ocu- lleugera reducció en el grup de treballa- pacions mitjanes, les dones l’han aug- Variacions segons districtes dors de serveis i comerç, on continuen mentat en més de 7 punts. En canvi, dins representant, però, més de la meitat de la de les professions de nivell alt són els L’any 1970 Barcelona es dibuixava població activa (taula 6). homes els qui més han augmentat el per- com una ciutat de categoria professional Taula 7 Distribució de l’ocupació masculina segons professions. Comparació entre 19760, 1981 i 1991 Diferència 1970 1981 1991 1970 1981 1991 1970-1991 1970 1981 1991 Categoria Directius 35.566 44.979 47.905 7,19 12,16 12,71 5,52 Professions liberals 10.549 12.476 12.144 2,13 3,37 3,22 1,09 Tècnics Superiors 14.995 11.443 19.471 3,03 3,09 5,17 2,13 12,36 18,63 21,10 Alta Tècnics mitjans i altres 18.710 28.188 30.987 3,78 7,62 8,22 4,44 Artistes... 19.991 6.748 9.722 4,04 1,82 2,58 -1,46 Quadres intermedis 37.770 11.004 15.874 7,64 2,97 4,21 -3,43 Administratius+venedors 90.242 86.110 74.189 18,25 23,28 19,68 1,43 33,71 35,70 34,69 Mitjana Comunicacions+transport 36.477 27.236 30.049 7,38 7,36 7,97 0,60 Serveis+comerç 28.202 33.562 37.328 5,70 9,07 9,90 4,20 Indústria+construcció 201.977 108.152 99.260 40,85 29,24 26,33 -14,51 53,93 45,67 44,21 Baixa Total professions 494.479 369.898 376.929 100,00 100,00 100,00 0,00 100,00 100,00 100,00 Taula 8 Distribució de l’ocupació femenina segons professions. Comparació entre 1970, 1981 i 1991 1970 1981 1991 1970 1981 1991 1970-1991 1970 1981 1991 Categoria Directives 6.463 6,746 18.184 3,57 4,06 7,36 3,80 Professions liberals 2.776 3.504 6.489 1,53 2,11 2,63 1,10 Tècniques superiors 9.395 2.712 13.438 5,18 1,63 5,44 0,26 10,28 7,80 15,43 Alta Tècniques mitjanes i altres 6.134 27.951 37.976 3,39 16,82 15,38 11,99 Artistes... 4.213 1.836 1.977 2,32 1,10 0,80 -1,52 Quadres intermedis 1.451 1.286 2.722 0,80 0,77 1,10 0,30 Administratives+venedores 65.112 59.736 80.501 35,93 35,94 32,59 -3,34 42,44 54,64 49,87 Mitjana Comunicacions+transport 2.385 1.804 3.908 1,32 1,09 1,58 0,27 Serveis+ comerç 45.254 48.227 54.815 24,97 29,02 22,19 -2,78 Indústria+ construcció 38.022 12.391 26.981 20,98 7,46 10,92 -10,06 47,27 37,56 34,70 Baixa Total professions 181.205 166.193 246.991 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 11 Figura 2 Mapa 7 Mapa 10 Categoria Categoria professional professional alta 1970 mitjana 1970 menys de 12% menys de 36% de 12 a 30% Horta-Guinardó de 36 a 40% Horta-Guinardó més de 30% Sarrià- més de 40% Sarrià- Sant Gervasi Nou Barris Sant Gervasi Nou Barris Font: elaboració pròpia a partir Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació del Cens de 1970 Les Corts de l’explotació del Cens de 1970 Les Corts Gràcia Sant Andreu Gràcia Sant Andreu Eixample Eixample Sant Martí Sant Martí Ciutat Vella Ciutat Vella Sants-Montjuïc Sants-Montjuïc Mapa 8 Mapa 11 Categoria Categoria professional professional alta 1981 mitjana 1981 menys de 12% menys de 36% de 12 a 30% Horta-Guinardó de 36 a 40% Horta-Guinardó més de 30% Sarrià- més de 40% Sarrià- Sant Gervasi Nou Barris Sant Gervasi Nou Barris Font: elaboració pròpia a partir Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació del Cens de 1981 Les Corts de l’explotació del Cens de 1981 Les Corts Gràcia Sant Andreu Gràcia Sant Andreu Eixample Eixample Sant Martí Sant Martí Ciutat Vella Ciutat Vella Sants-Montjuïc Sants-Montjuïc Mapa 9 Mapa 12 Categoria Categoria professional professional alta 1991 mitjana 1991 menys de 12% menys de 36% de 12 a 30% Horta-Guinardó de 36 a 40% Horta-Guinardó més de 30% Sarrià- més de 40% Sarrià- Sant Gervasi Nou Barris Sant Gervasi Nou Barris Font: elaboració pròpia a partir Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació del Cens de 1991 Les Corts de l’explotació del Cens de 1991 Les Corts Gràcia Sant Andreu Gràcia Sant Andreu Eixample Eixample Sant Martí Sant Martí Ciutat Vella Ciutat Vella Sants-Montjuïc Sants-Montjuïc 12 Mapa 13 Categoria professional baixa 1970 menys de 42% de 42 a 52% Horta-Guinardó més de 52% Sarrià- Sant Gervasi Nou Barris Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació del Cens de 1970 Les Corts Gràcia Sant Andreu mitjana-baixa, on només Sarrià-Sant Eixample Gervasi es destacava amb un percentatge Sant Martí de professionals d’alt nivell, superior al Ciutat Vella Sants-Montjuïc 30% (figura 2, mapa 7). L’Eixample, Grà- cia i les Corts (figura 2, mapa 10) es defi- nien clarament com a districtes amb pre- domini de categories mitjanes i els dis- Mapa 14 trictes perifèrics (Sants, Sant Martí, Nou Categoria Barris i Horta Guinardó), a més de Ciutat professional Vella, tenien una majoria absoluta baixa 1981 d’obrers (figura 2, mapa 13). menys de 42% L’any 1981,6 quan Barcelona es con- de 42 a 52% Horta-Guinardó solida com a ciutat de categoria professio- més de 52% Sarrià- nal mitjana, els districtes segueixen tra- Sant Gervasi Nou Barris jectòries paral.leles però amb intensitats Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació del Cens de 1981 Les Corts diferents. A Ciutat Vella els canvis són Gràcia Sant Andreu mínims. Per contra, els districtes de Eixample Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, l’Eixample i Sant Martí Gràcia veuen canviar notablement la seva Ciutat Vella estructura professional, amb un significa- Sants-Montjuïc tiu augment de les categories mitjanes i altes i una disminució de les de nivell baix. Aquests districtes es distancien molt de la resta, apareixent els uns (Sarrià Sant Mapa 15 Categoria Gervasi i les Corts) com a districtes profes- professional sionalment elevats i els altres (l’Eixample i baixa 1991 Gràcia) amb predomini de les professions mitjanes (mapes 10 i 11 ). Als districtes menys de 42% territorialment perifèrics també hi ha can- de 42 a 52% Horta-Guinardó Sarrià- vis, però aquests no són suficientment més de 52% Sant Gervasi Nou Barris forts per canviar el valor modal de les pro- Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació del Cens de 1991 Les Corts fessions obreres. Ciutat Vella i Nou Barris Gràcia Sant Andreu registren la màxima concentració de pro- fessions de nivell baix, amb percentatges Eixample del 60% i del 63% respectivament. Sant Martí Ciutat Vella Sants-Montjuïc 6. S’ha pres com a punt de referència l’estructura professional de 1970, considerant els districtes de categoria alta, mitjana o baixa a partir dels talls que permetien fer les mitjanes d’aquell any. 13 Taula 9. Categories professionals agregades. 1970-1981-1991 Homes 1970 Dones 1970 Total 1970 Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Ciutat Vella 7,91 29,58 62,51 7,28 43,04 49,67 7,74 33,28 58,98 Eixample 20,84 43,45 35,71 13,72 42,78 43,51 18,54 43,23 38,23 Sants-Montjuïc 7,02 31,40 61,58 7,80 46,68 45,52 7,21 35,07 57,72 Les Corts 21,40 37,50 41,11 13,60 40,91 45,49 19,37 38,38 42,25 Sarrià-Sant Gervasi 39,57 37,04 23,39 15,84 30,96 53,20 31,04 34,85 34,11 Gràcia 14,21 40,41 45,38 11,57 46,79 41,63 13,47 42,21 44,33 Horta-Guinardó 7,33 30,67 62,00 8,82 42,55 48,63 7,68 33,42 58,91 Nou Barris 3,77 24,21 72,02 5,05 40,99 53,96 4,03 27,66 68,31 St. Andreu 6,60 34,03 59,37 8,31 46,29 45,40 7,00 36,92 56,07 St. Martí 5,22 29,75 65,03 6,74 45,23 48,02 5,57 33,36 61,06 Homes 1981 Dones 1981 Total 1981 Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Ciutat Vella 8,81 28,77 62,41 5,13 40,14 54,73 7,65 32,37 60 Eixample 28,53 42,94 28,54 10,49 57,97 31,54 21,97 48,39 29,63 Sants-Montjuïc 12,03 36,08 51,88 4,62 56,10 39,30 9,85 41,97 48,18 Les Corts 37,83 38,53 23,65 13,48 61,37 25,16 30,09 45,76 24,12 Sarrià-St. Gervasi 51,48 33,00 15,53 7,00 52,37 30,63 38,92 40,05 21,03 Gràcia 21,78 43,45 34,78 9,07 59,90 31,04 17,43 49,08 33,5 Horta-Guinardó 11,80 33,61 54,59 4,91 54,50 40,57 9,83 39,62 50,57 Nou Barris 6,14 26,53 67,33 3,10 46,14 50,76 5,39 31,35 63,26 St. Andreu 10,46 37,69 51,87 4,29 58,12 37,59 8,7 43,51 47,73 St. Martí 10,56 34,60 54,84 4,08 54,73 41,17 8,76 40,2 51,06 Homes 1991 Dones 1991 Total 1991 Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Ciutat Vella 10,81 25,96 63,23 11,76 35,78 52,46 11,17 29,67 59,17 Eixample 34,49 45,90 19,60 17,60 48,08 34,33 26,21 46,97 26,82 Sants-Montjuïc 13,62 34,32 52,05 11,38 51,29 37,33 12,79 40,66 46,55 Les Corts 37,86 37,46 24,68 4,25 55,58 20,17 32,46 44,65 22,89 Sarrià-St. Gervasi 51,14 32,39 16,47 29,98 50,73 19,29 42,16 40,17 17,67 Gràcia 25,46 39,89 34,65 18,18 56,47 25,35 22,41 46,83 30,76 Horta-Guinardó 13,64 32,00 54,36 11,66 50,65 37,69 12,90 38,97 48,13 Nou Barris 7,75 25,70 66,56 8,36 43,37 48,27 7,95 31,60 60,45 St. Andreu 12,61 34,92 52,47 10,20 53,07 36,73 11,74 41,48 46,78 St. Martí 11,33 33,87 54,80 9,98 51,20 38,82 10,85 40,04 49,11 Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970-1981-1991 El període entre 1981 i 1991 signifi- categories mitjana i alta, disminució de L’anàlisi per sexe i districtes matisa ca, per a tots els districtes, una continua- les obreres i increment de les diferències la informació anterior, dibuixant tra- ció de les tendències de la dècada ante- entre les estructures professionals dels jectòries diferents dels homes i de les rior: increment de les professions de les districtes. dones a tots els districtes. 14 Així, entre 1970 i 1981, la proporció Taula 10 de les categories professionals altes Categories professionals agregades, 1970-1991 corresponents als homes augmenta a Homes 1970 Dones 1970 Total 1970 tots els districtes, mentre que en el cas de les dones disminueix a tots excepte a Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Sarrià-Sant Gervasi, que registra un petit 61.100 166.713 266.656 18.632 76.910 85.662 79.732 243.623 352318 increment. Les tendències seran ben 12,36% 33,72% 53,93% 10,28% 42,44% 47,27% 11,80% 36,06% 52,14% diferents en el decenni següent: són les Homes 1981 Dones 1981 Total 1981 dones les que incrementen la proporció de professions de classe alta mentre que Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa els homes s’estabilitzen. 68.898 132.350 168.950 12.962 9.0509 62.422 81.860 222.859 231.372 Pel que fa a les professions de nivell 18,61% 35,75% 45,64% 7,81% 54,56% 37,63% 15,27% 41,57% 43,16% mitjà, les dones n’augmenten el pes molt Homes 1991 Dones 1991 Total 1991 més que els homes i ho fan entre 1970 i 1981. En les categories baixes, homes i Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa dones segueixen tendències similars: 79.520 130.772 166.637 38.111 123.176 85.704 117.631 253.948 252.341 davallada de les professions d’aquest 21,10% 34,69% 44,21% 15,43% 49,87% 34,70% 18,85% 40,70% 40,44% nivell, en especial entre 1970 i 1980. Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970-1981-1991 El 1991 es comprova que les dones tendeixen a concentrar els seus contin- gents en l’àmplia categoria mitjana a tots els districtes, excepte Ciutat Vella, on hi Gràfic 2 ha predomini de professions obreres Evolució de les categories professionals a Barcelona. Totals. 1970-1991 (taula 9). Les professions femenines ten- % 60 deixen a igualar el pes de les masculines als districtes de categories mitjanes i a 50 superar-les els de predomini de profes- sions obreres. En els districtes de nivell 40 professional alt els homes estan sempre molt per sobre de les dones, amb 30 diferències que han tendit a augmentar. El resultat final del procés (figura 2, 20 mapes 9, 12 i 15) és una Barcelona amb dos districtes de categoria professional 10 alta (Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi) i un predomini de districtes que es poden 0 1970 1981 1991 considerar de categoria mitjana. Si l’any 1970 només tres districtes se situaven en Alta Mitjana Baixa aquesta categoria (l’Eixample, Gràcia i Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970-1981-1991 15 les Corts), l’any 1991 les Corts s’ha des- Gràfic 3 plaçat cap a la categoria alta però Sants, Evolució de les categories professionals a Barcelona. Homes. 1970-1991 Sant Martí i Sant Andreu s’han afegit al % 60 grup. Pel que fa als districtes obrers, el seu nombre ha quedat reduït a Ciutat 50 Vella i Nou Barris. El paper de les dones 40 dins de l’estructura professional ha reforçat el pes de les categories mitjanes 30 a tots els districtes. 20 Conclusions 10 A partir de tota la informació recolli- 0 da i comentada sobre l’activitat, l’atur i 1970 1981 1991 l’estructura professional dels veïns de Alta Mitjana Baixa Barcelona, s’arriba a una sèrie de conclu- Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970-1981-1991 sions força interessants i que donen res- Gràfic 4 posta a les preguntes que al principi de Evolució de les categories professionals a Barcelona. Dones. 1970-1991 l’article es plantejaven. % 60 La primera qüestió és contestar la pregunta sobre la possible gentrificació 50 de Barcelona. L’anàlisi feta porta a donar una resposta afirmativa solament si es 40 matisa territorialment. Vegem-ho: 30 Barcelona, el 1970, tenia un 11,8% de persones ocupades en professions 20 altes, un 36,05% en professions de nivell mitjà i un 52,14% d’obrers (taula 10 i grà- 10 fics 2, 3 i 4). Es podia, doncs, considerar 0 la ciutat, des del punt de vista de la seva 1970 1981 1991 estructura professional, com de nivell Alta Mitjana Baixa mitjà-baix. O, per ser més exactes, potser Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970-1981-1991 hauria d’invertir-se l’ordre dels termes i posar nivell baix-mitjà. parlar encara d’una ciutat gentrificada. A una conclusió similar s’arriba quan El 1991, el grup d’ocupats en profes- Sí, en canvi, d’una tendència cap a la es compara Barcelona amb el conjunt de sions altes significava el 18,9% del còm- gentrificació, especialment si es té en Catalunya (taula 11 i gràfic 5). Malgrat que put, el de nivell mitjà el 40,4% i el de compte que ha estat en el decenni 1981- la distribució de les categories professio- nivell baix el 40,44%. 1991 quan més ha augmentat el pes dels nals han seguit dinàmiques paral.leles (es Malgrat les variacions, no es pot professionals de nivell alt. redueix la categoria baixa, augmenten les 16 Taula 11 Categories professionals Catalunya. 1970 % 1981 % 1991 % Professionals, tècnics i similars 113.607 5,75 179.217 9,67 315.283 14,07 Directius de les AAPP i les empreses 52.015 2,63 62.509 3,37 53.302 2,38 Personal administratiu 214.070 10,84 256.828 13,86 364.726 16,28 Agents comercials i dependents de comerç i similars 197.047 9,98 201.322 10,87 294.594 13,15 Hostaleria i resta de serveis 162.479 8,23 163.332 8,82 235.903 10,53 Treballs ramaders, forestals i pesquers 164.106 8,31 107.379 5,80 79.117 3,53 Treballadors de la construcció, indústria, mineria i transport 1.040.460 52,70 846.788 45,71 891.864 39,81 Persones que no poden ser classificades en cap ocupació 18.915 0,59 28.016 0,38 0 0,24 Professionals de les forces armades 11.675 0,96 7.040 1,51 5.297 0,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970,1981,1991 categories mitjana i alta), la intensitat no Gràfic 5 sembla haver estat la mateixa: és la cate- Evolució de les categories professionals a Catalunya 1970-1991 goria mitjana la que més ha augmentat, % 60 comparativament, a Barcelona. L’aug- ment de la categoria alta sols permet tor- 50 nar a apuntar l’existència d’una certa 40 tendència cap a la polarització. 7 Quan es fa l’anàlisi per districtes la 30 visió canvia. El 1991 Barcelona apareix 20 polaritzada i alguns districtes es dibuixen com a clarament gentrificats (Sarrià-Sant 10 Gervasi i les Corts), amb percentatges de població ocupada en professions altes 0 superiors al 30%. A l’altre extrem, Nou 1970 1981 1991 Barris i Ciutat Vella mantenen la qualitat Alta Mitjana Baixa de districtes obrers amb més d’un 60% Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels cens de 1970-1981-1991 dels seus veïns ocupats treballant en pro- registrat canvis molt més importants en La segona pregunta que es planteja- fessions de nivell baix. La resta de distric- la seva estructura professional des de va a l’inici de l’article era: el procés seguit tes poden ser considerats com de nivell 1970 fins a 1991, situant-se immediata- mitjà, no tant perquè els percentatge ment darrere de Sarrià-Sant Gervasi i de 7. Davant la impossibilitat de poder treballar amb una homo- d’ocupacions mitjanes sigui majoritari les Corts, si s’hagués de fer un rànquing. geneïtat de categories professionals a Barcelona i Catalunya, com perquè aquestes, sumades a les de Les diferències apuntades resulten s’ha operat agafant com a model de cada categoria una pro- classe alta, superen el 50%. encara més acusades si a més de tenir en fessió que en sigui representativa. Així, com a model de la ca- tegoria alta s’ha pres el referent dels professionals i tècnics, De tota manera, dins del grup de compte la categoria professional s’afe- com a model de categoria professional mitjana el personal districtes mitjans s’ha de diferenciar geix la informació sobre l’atur, que ha administratiu, i com a model de categoria baixa els treballa- dors de la construcció, indústria, mineria i transport. Això entre l’Eixample i Gràcia, d’una banda, i colpejat, sobretot, els districtes de nivell permet comprovar tendències però no possibilita oferir dades la resta, de l’altra. Els dos primers han professional més baix. del tot comparables. 17 ha estat idèntic per a ambdós sexes? La professions mitjanes i l’han augmentat nal: és Ciutat Vella. Aquesta dinàmica ha resposta pot ser molt contundent: no. en les de nivell alt, on arriben a concen- fet augmentar la polarització dins la ciu- En primer lloc, pel que fa a l’atur, les trar el 53,9% dels ocupats; les dones han tat i ha donat com a resultat la gentrifica- dones han resultat molt més afectades passat a engrossir les professions de ció d’alguns districtes, a la qual abans que els homes. No tant a l’inici (1981) nivell mitjà, en els quals el 1991 estaven ens hem referit. com al final del període estudiat. Mentre ocupades el 49,87%. Les dones han jugat, Cal, abans d’acabar, introduir dues que els homes reduïen la seva taxa d’atur doncs, un paper d’amortidores de la gen- matisacions importants. La primera fa a tots els districtes entre 1981 i 1991, les trificació professional. referència a l’economia submergida, que dones l’augmentaven a tots menys a dos: La darrera pregunta que es planteja- afecta sobretot l’activitat dels districtes l’Eixample i les Corts. No cal dir que el va al començament de l’article feia més populars i que aquí, per raons seu atur variava segons districte i en raó referència als districtes: tots han seguit òbvies, no s’ha considerat. Aquesta acti- inversa al nivell professional de cada un evolucions semblants? Aquí, per respon- vitat no formal és especialment impor- d’ells. dre, cal matisar més. Evolucions sem- tant per a les dones i, si es tingués en En segon lloc, l’increment de l’acti- blants, sí, però amb intensitats diferents. compte, canviaria, possiblement de vitat femenina al llarg dels vint anys ana- A tots els districtes s’ha reduït el manera significativa, les variables i parà- litzats i la paral.lela disminució de la taxa percentatge de les ocupacions baixes i ha metres tractats. La segona fa referència al masculina, ha fet que les dones hagin augmentat el de les professions mitjanes nivell de desagregació amb què s’ha tre- guanyat pes a totes les professions. Pri- i altes, però n’hi ha quatre que han enre- ballat. Si en lloc de fer l’anàlisi per dis- mer (1970-1981), en les de categoria mit- gistrat una intensitat molt superior a la trictes s’hagués fet per barris és ben jana; després (1981-1991), en les de cate- resta i s’han desmarcat cap amunt segur que haurien aparegut desigualtats goria alta. La intensitat d’aquests aug- durant els vint anys analitzats. Són més grans, que ara han quedat dissimu- ments també ha estat diferent entre els Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, l’Eixample lades. homes i les dones. Els primers han man- i Gràcia. Per contra, n’hi ha un que quasi tingut el percentatge d’ocupats en les no ha variat la seva estructura professio- 18 tribuna LA DIMENSIO´ SOCIAL EUROPEA I L’ÀMBIT LOCAL: HISTO` RIES PARALEL·LES O ESPAI DE TROBADA? QUIM BRUGUÉ, RICARD GOMÀ. Professors de Ciència Política. Universitat Autònoma de Barcelona L’article pretén aportar algunes 80. El projecte de culminació del mercat d’acomiadament, fallida i canvi en la reflexions sobre l’evolució recent i les comú desencadenat per l’Acta Única de propietat) i l’adopció de les tres direc- possibles interconnexions entre les polí- 1987 implica una modesta expansió i trius bàsiques d’igualtat home/dona tiques socials de la Unió Europea (UE) i unes regles del joc parcialment alterades (salari, condicions laborals i seguretat els nous rols locals de benestar. Amb per al raquític règim de benestar comu- social). aquesta finalitat, l’estructura expositiva nitari. El canvi es dóna a tres nivells: el (3) 1980-1988: pressions neoliberals i la conformen tres apartats: el primer simbòlic (Carta Social Europea de 1989), paràlisi social parla d’Europa (d’aquesta Europa políti- el normatiu (Acord Social del Tractat de La nova hegemonia ideològica lide- ca realment existent que es la UE); el Maastricht) i el substantiu (Programes rada pels governs de Thatcher, articulada segon parla de la dimensió de benestar d’Acció Social 1989-92 i 1995-97). Un cert a l’avenç de les posicions més euroescèp- dels diferents models europeus de aprofundiment en la dinàmica evolutiva tiques, genera una aturada global (fins i govern local; el tercer planteja algunes de les polítiques socials comunitàries ens tot reversió) en l’evolució del fràgil règim reflexions entorn de la possibilitat de porta a distingir un mínim de quatre comunitari de benestar. Només en la bastir un espai de trobada entre amb- fases amb els seus respectius punts dimensió de gènere es donen avenços dues realitats: l’europea i la local. d’inflexió (Gold, 1993). clars, amb l’aprovació del I Programa (1) 1958-1972: un mercat comú sense d’Igualtat d’Oportunitats i l’adopció del La dimensió social de la Unió Euro- agenda social principi d’acció positiva (1984). Entre pea: potencial i (sobretot) límits Al llarg d’aquesta etapa, la pràctica 1980 i 1987 el Consell paralitza totes les uniformitat de partida dels règims nacio- propostes de directrius laborals; tant les Del Tractat de Roma a la revisió de nals de benestar dels sis estats fundadors orientades a la protecció de drets indivi- Maastricht: una panoràmica evolutiva entorn del model corporatiu, facilita el duals (contractació no indefinida o manteniment del conflicte laboral i dis- paternitat) com les que pretenien incidir Les polítiques socials han jugat, de tributiu fora de l’agenda comunitària. sobre les relacions laborals col.lectives forma permanent, papers residuals en el Aquest fet, alhora, permet no afegir com- (representació dels treballadors en les procés d’integració comunitària. L’Euro- plexitat a un procés embrionari i reforça multinacionals). pa social ha operat com a discurs de pre- la percepció general de la Comunitat en (4) 1989-1995: gènesi de la dimensió tensió legitimatòria, però les seves con- clau estrictament econòmica i mercantil. social de la UE crecions substantives han estat molt (2) 1973-1980: la irrupció del règim L’acord de política social de Maas- febles. El Tractat fundacional de Roma de benestar comunitari tricht dota de potencial d’expansió el incorporava una agenda social d’exten- La cimera de París (1972) representa règim europeu de benestar i trenca el sió molt limitada i no arribava a trencar el punt de partida d’un primer i modest principi de decisió d’unanimitat. Més el monopoli regulatiu dels estats mem- gir social. Sobre la base de les decisions enllà del canvi constitucional, les múlti- bres. A més, la posada en marxa d’inicia- allí preses, la Comissió dissenya el Pro- ples iniciatives d’actuació que segueixen tives socials comunitàries es veia sotme- grama d’Acció Social (1973-1980) que poden classificar-se en dos àmbits. sa a un doble límit institucional: el paper serveix de marc per al disseny de políti- D’una banda, aquelles que aprofundei- quasi nul del Parlament Europeu i el sis- ques públiques en tres àmbits: el I Pro- xen en àrees de política pública europea tema de votació per unanimitat en el grama d’Acció contra la pobresa, la regu- ja consolidades: directriu-marc de salut Consell. Aquesta situació no pateix alte- lació del mercat de treball (directrius de laboral, directriu de comitès d’empresa o racions d’un cert abast fins a finals dels protecció dels treballadors/es en cas reforma dels fons estructurals com a ins- 19 truments de la política de cohesió. més complexes. La dimensió social euro- – L’àmbit no estrictament mercantil D’altra banda, aquelles que signifiquen pea és avui un conjunt de regulacions, del sistema de polítiques públiques de la una extensió rellevant dels límits de la polítiques i programes d’actuació confi- UE pot estructurar-se en tres grans espais política social europea: recomanació gurada a partir de la distribució concreta d’actuació. L’articulació dels espais social sobre convergència d’objectius en els sis- de recursos de poder en dos eixos “strictu sensu” i regional configuren la temes de pensions, iniciatives sobre semiautònoms de conflicte: la divisòria dimensió social en sentit ampli. L’espai exclusió social (Pobresa-III, ERGO i substantiva, polaritzadora de la regulació social comprèn quatre sectors d’actuació HELIOS) o implicacions de la igualtat de pública i les assignacions mercantils; i la (laboral, protecció social, gènere i exclu- gènere en l’esfera domèstica. divisòria territorial, polaritzadora de la sió); d’altra banda, la intersecció dels capacitat de decisió entre la Unió, els components de base laboral de la exclusió La dimensió social de la UE: cap a un estats i les entitats subestatals (regions i social amb la dimensió regional conforma nou règim transnacional de benestar ciutats). el cinquè sector: les polítiques de cohesió. a Europa? Una anàlisi preliminar de la dimen- Si analitzem l’esmentada estructura, tres sió social ofereix una triple panoràmica. característiques hi destaquen principal- Un cop repassada la dinàmica evo- En primer lloc, el tipus de regles de deci- ment: (a) L’extensió de la dimensió social lutiva, cal ara centrar la reflexió en la sió comunitàries en l’àmbit social, amb europea es troba per sota del mínim caracterització actual de la dimensió una gran feblesa dels components comú denominador dels estats de benes- social de la Unió Europea (UE). Al costat democràtics i federals, sembla haver tar nacionals. És a dir, qüestions sòlida- del canvi tecnològic i la segmentació en generat una estructura de polítiques euro- ment agendades en els àmbits estatals els patrons de consum social, els proces- pees de benestar incompleta, asimètrica i continuen excloses a escala de la UE (per sos de globalització se situen en el cor decantada en excés cap a la dimensió exemple, polítiques d’habitatge o progra- dels nous models productius adoptats regional-assistencial (polítiques de cohe- mes de rendes mínimes). (b) La dimensió per les economies posfordistes. La fallida sió) via fons estructurals. En segon lloc, el social europea no acaba de superar el seu del marc regulatiu protector dels vells tipus de relació de dependència de la biaix laboral. La població activa-ocupada, mercats nacionals genera impactes mas- dimensió social respecte de la unió i no el conjunt de la ciutadania, sembla sius sobre l’ocupació i sobre les dinàmi- econòmica i monetària (UEM) sembla conformar el subjecte real del règim de ques de distribució social de la riquesa haver pres forma en un ajustament global benestar comunitari (per exemple, el mer- generada. A Europa occidental, la trans- de la primera als valors ideològics impe- cat de treball es privilegia com a mecanis- formació de la Unió Europea en una rants en la UEM: supremacia del mercat me generador de drets de protecció social forma neofederativa d’organització com a mecanisme generador de benestar i i la no-inserció en aquest mercat és una transnacional implica també la possibili- relació funcional (no estructural ni parità- font d’exclusió social per sobre de clivat- tat de prendre decisions polítiques vin- ria) de les polítiques socials respecte de ges generacionals, ètnics o de salut). (c) culants sobre un ventall en expansió de les econòmiques. Finalment, la diversitat Finalment, el reforçament financer dels qüestions econòmiques i socials. en els règims nacionals de benestar s’al- fons estructurals enfront de la feblesa de En l’àmbit econòmic la UE ha sege- lega de forma creixent com un obstacle l’espai social “strictu sensu” acaba prede- llat un compromís d’integració econòmi- insalvable per a un procés de convergèn- terminant una dimensió social selectivista ca sobre la base de valors neoliberals i cia social i europeització elevada de les i assitencial, per damunt de qualsevol criteris operatius monetaristes. En polítiques socials. Aprofundim breument, possible consideració universalista (Han- l’àmbit sociolaboral, les coses són molt tot seguit, aquests tres aspectes. trais, 1995). 20 – Les polítiques de la dimensió paral.lela a l’europeïtzació alta de les sòlides. D’una banda, forts obstacles social de la UE es configuren a partir del polítiques econòmiques i ambientals, es transectorials cap a nivells alts d’euro- pes relatiu desigual de tres hipòtesis ide- dóna un procés d’integració dels esque- peïtzació, derivats de la diversitat de ològiques de treball i de les respectives mes públics de benestar? Les respostes models nacionals i d’una concepció rígi- capacitats de les coalicions de suport de són complexes (Adams, 1992). D’entrada, da i tradicional del principi de subsidia- convertir-les en decisions concretes de la es pot establir una escala teòrica d’euro- rietat. D’altra banda, la polarització Unió. La hipòtesi neoliberal defensa una peïtzació social a partir d’un ventall de selectiva de polítiques molt concretes en relació simplement instrumental de les quatre hipòtesis progressives: nivells alts d’integració i, significativa- actuacions socials en relació amb la (1) La UE no constitueix un espai ment, l’alta correlació d’aquestes amb UEM. Les polítiques comunitàries de apropiat per a l’elaboració de polítiques dues variables: la funcionalitat respecte benestar han de quedar limitades per cri- de benestar: és massa gran per a la gestió de la UEM i la connexió de la política teris eficientistes sense entrar en l’espai de programes de serveis personals i pública a l’esfera laboral (figura 1). de la redistribució. La hipòtesi assisten- massa gran per fer front als reptes socials cial propugna una relació UEM-DS de de la globalització. Fonaments i pautes de canvi i di- tipus funcional: les polítiques socials (2) La UE ha de cenyir-se a jugar un versitat en la producció local de be- —sense qüestionar el seu estricte ajusta- paper catalitzador i motor de l’intercanvi nestar ment als imperatius de convergència d’experiències i aprenentatge mutu entre nominal de Maastricht— han de corregir els estats, regions i municipis en matèria L’argument teòric les noves divisions socials i transnacio- de política social. nals del benestar que genera el mercat (3) La UE ha de marcar els objectius Entre els anys 40 i els 70, els països únic. Finalment, la hipòtesi dels drets estratègics i els nivells desitjats del model capitalistes avançats presenten unes socials dóna suport a una dimensió social europeu compartit. I ho ha de fer estructures socials poc complexes; en social universal, de fort component per mitjà de la legislació. El disseny de les elles, les escissions de classe esdeven un redistributiu i en diàleg paritari i estruc- polítiques derivades d’aquests objectius, referent d’identitat i d’acció col.lectiva tural amb un model reformulat de con- en el marc de la legislació comunitària, gairebé exclusiu. Aquest fet va comportar vergència econòmica pivotant sobre correspondria als estats, regions i muni- la consolidació d’unes pautes de necessi- l’ocupació. Dels tres escenaris, l’evolució cipis. tat social homogènies, concentrades en recent de la dimensió social expressa (4) Per fer front als reptes socials de les capes treballadores i derivades de la forts components dels dos primers (per la globalització i de la UEM no queda incapacitat d’aquestes d’accedir a béns exemple, exportabilitat de pensions con- més remei que un procés d’harmonitza- bàsics, a causa de rendes salarials insufi- tributives i fons estructurals) i una gran ció paral.lela de tots els sistemes nacio- cients, o de sortides conjunturals del feblesa del tercer (es podrien destacar, en nals de política social: la UE ha de pren- mercat de treball. A aquesta configuració tot cas, algunes directrius laborals regu- dre la iniciativa de forma prioritària i estructural, el sistema polític (expressió lacionistes i les d’igualtat de gènere) quasi exclusiva. de la correlació social de forces) respon (Sbragia, 1993). De fet, la dimensió social de la UE, amb la construcció del model clàssic de – S’està realment produint un des- en la seva actual configuració, no permet benestar keynesià. Aquest model incor- plaçament de la presa de decisions ser monolíticament ubicada en cap de pora un triple objectiu estratègic: taxes públiques socials cap a l’arena política les hipòtesis anteriors (Gomà, 1996). elevades d’ocupació masculina estable, europea? En altres paraules, de forma S’observen, tanmateix, dues regularitats reproducció social massiva de la força de 21 Figura 1. ble, la direcció d’aquest queda oberta al Nivells d’europeïtzació de polítiques socials, relació amb la UEM i la fractura debat político-ideològic (Piersona, 1991). laboral/ciutadana Algunes transformacions tenen una (elaboració pròpia) Àmbit de la política social especial incidència sobre els governs locals, en la mesura que redefineixen a Àmbit ciutadà Àmbit laboral fons els paràmetres que marquen Lliure circulació * * Salut l’aportació dels municipis a la produc- Alt de treballadors laboral ció col.lectiva de benestar. En destaca- Igualtat h/d Exportabilitat de * d’oportunitats rem dues: (a) La fragmentació social les prestacions de * laborals fruit d’un conjunt de noves ruptures. Es la seguretat social * Drets multipliquen els referents d’identitat i Nivell d’integració individuals apareixen nous tipus de necessitats no política dels treballadors inscrites en la lògica fundacional de * Drets col·lectius l’EBK. En aquest nou context, els sectors dels treballadors amb dificultats estructurals d’inserció Habitatge * Igualtat de gènere laboral i els sotmesos a desigualtats de més enllà del món del treball * * base no classista esdevenen subjectes Rendes mínimes d’inserció enormement vulnerables a dinàmiques Baix San*itat de marginació i exclusió social. (b) El canvi en el paradigma productiu (del Dèbil Forta fordisme a l’acumulació flexible), el qual Relació amb la integració econòmica es trasllada amb rapidesa als sistemes públics de provisió de serveis. En treball i garantia relativa de rendes dels gran magnitud: els municipis esdevenien poques paraules, s’amplia substancial- segments sense feina. La concreció els braços executors dels serveis públics ment la capacitat de les administracions d’aquest horitzó finalista es realitza per universals. d’oferir polítiques desestandarditzades, mitjà d’una determinada agenda de polí- Al llarg dels últims 10-15 anys, però, territorialitzables i amb forts compo- tiques sociales (ensenyament, sanitat, les coses canvien en molts sentits. Un nents de comunitarització i personalit- seguretat social, habitatge, transport...) ventall de processos socioeconòmics zació (Brugué, 1996). que es fan tangibles per mitjà d’una pro- emergents, d’abast internacional, es des- Ambdós trets recreen les condicions ducció/oferta centralitzada, monopolis- fermen sobre les democràcies avançades: bàsiques per a una aportació específica i ta, burocràtica i estandarditzada de canvi tecnològic, atur estructural, enve- significativa dels municipis en una línia transferències i serveis universals. En lliment, transició cap a formes postnu- d’extensió i aprofundiment de l’estat aquest marc, els governs locals jugaven clears de vida familiar. Tots aquests can- social. Els governs locals se situen en rols substantius secundaris i poc relle- vis erosionen la capacitat de regulació posició d’expandir la seva agenda vants (el disseny de polítiques i tota la social de l’estat de benestar keynesià d’actuació i de jugar rols socials més gestió econòmica es reservava per a les (EBK) i situen les seves polítiques públi- qualitatius i estratègics. Diversos factors instàncies centrals) per bé que, en molts ques sota forts imperatius de reestructu- abonen aquesta tesi: la centralitat del casos, van desplegar rols operatius de ració. El replantejament es fa inel.ludi- territori i dels recursos endògens com a 22 variables de reactivació econòmica; el La diversitat empírica l’estat central, respectivament. Final- reforçament de les comunitats locals ment, al llarg dels anys 80 i 90, tres noves com a àmbits d’identitat i d’expressió Val a dir que la línia argumental línies de canvi es projecten sobre els col.lectiva; la constatació que els nous seguida fins ara es desenvolupa a un cert models europeus de govern local. En pri- sectors vulnerables a processos d’exclu- nivell d’abstracció que, de cap manera, mer lloc, el thatcherisme arriba a tenir sió presenten pautes d’articulació de pretén obviar la gran diversitat de la rea- un impacte demolidor sobre les capaci- tipus comunitari, amb nivells d’agrega- litat europea, quant a règims locals, i tats de prestació dels governs locals ció superior molt febles; la capacitat quant a models de disseny/producció de britànics. En segon lloc, els governs comparativament més alta de l’esfera serveis de benestar municipal. És un lloc locals continentals resulten beneficiats local per a la diagnosi i recepció de comú de la literatura acadèmica partir de de noves dinàmiques descentralitzado- demandes i necessitats altament seg- l’existència de dos grans principis sobre res internes: els länder transfereixen mentades; i el diferencial positiu de els quals van començar a estructurar-se polítiques socials molt rellevants als capacitat quant a possibilitats de flexibi- els governs locals de les democràcies àmbits municipals i supramunicipals i lització de l’oferta de serveis. En conse- liberals: l’estatutari i el de competència l’estratègia descentralitzadora del primer qüència, els governs locals irrompen en general. El primer va donar lloc al model mandat Mitterrand enforteix les dimen- el terreny de la promoció econòmica i la anglosaxó, on les autoritats locals són sions democràtica i de prestació de formació continuada, posen en marxa concebudes com a agències prestadores l’estructura departamental francesa. Per polítiques de serveis personals, tendei- que intervenen tan sols d’acord a autorit- últim, l’Europa del sud irromp en l’esce- xen a incrementar llurs actuacions sobre zacions competencials específiques. El nari del debat municipal europeu de la les dinàmiques d’exclusió i reinserció segon va generar el model continental, mà de les transicions democràtiques. A social, presenten processos de en què municipis i àmbits supramunici- l’Estat espanyol, els governs locals disseny/producció flexible de serveis i pals són concebuts com a espais on els s’incorporen a la tradició continental, s’orienten cap a una instrumentació problemes de la comunitat s’expressen i incrementen exponencialment els seus comunitària i potencialment participati- troben vies de resolució. Tanmateix, la pressupostos, però roman pràcticament va de les polítiques de benestar. realitat dels governs locals europeus és, inalterada la seva participació relativa en Quin és l’argument de fons que avui, força més complexa, fruit de dues la gestió total dels recursos públics del dóna solidesa a aquesta nova concepció grans onades històriques de canvi nou estat de les autonomies. revaloritzada de l’espai social local? Els (Batley, Stoker, 1991). En síntesi, una mirada actualitzada canvis contextuals abans esmentats es Entre 1945 i finals dels 70, l’aparició ens permet afirmar que la tradicional traslladen a la cultura política del benes- de l’estat de benestar i el reajustament fractura anglocontinental queda avui tar i es constitueixen en una nova dimen- correlatiu de les estructures territorials desbordada per un nou mapa on aparei- sió d’aquesta. El benestar ja no s’entén provoquen l’enorme expansió de la xen, si més no, quatre models europeus només com la seguretat derivada de la socioburocràcia local britànica, el de govern local. En els règims continen- capacitat públicoestatal de garantir certs reforçament polític, financer i de gerèn- tal-central i anglosaxó els elements de drets socials universals, sinó també com cia dels municipis escandinaus i l’incre- coherència interna entre les dimensions el resultat de bastir un conjunt de rela- ment de la tensió intergovernamental a democràtica (disseny de polítiques i cions socials participatives i integradores Alemanya i França, a causa de les rela- identitat comunitària) i de prestació en l’àmbit municipal amb rols público- cions de dependència fiscal dels seus (gestió de recursos i economies d’escala) locals múltiples. governs locals respecte dels länder i de predominen, encara que en direccions 23 contràries: a Alemanya, els governs locals implicacions té aquesta heterogeneïtat models (grau de cobertura per intensitat presenten un perfil potent, al Regne Unit en l’àmbit de les polítiques socials i com protectora del conjunt de l’oferta) com posthatcherista, els “councils” presenten s’articulen aspectes de participació i l’especificitat del tipus mediterrani que un estat general fortament depressiu. En d’eficiència en la producció de serveis no participa de la tendència europea a la els models escandinau i mediterrani, en municipals de benestar? (Norton, 1994). municipalització dels serveis universals. canvi, s’observa un fort potencial de ten- Tal com mostra la figura 3, podem En segon lloc, els valors de gestió sió interna, derivat del dèficit comunitari definir la generació de benestar en els predominants. Es pot observar aquí com del primer, i del dèficit de recursos del models europeus de govern local d’acord el tipus escandinau s’ha mogut més en la segon (figura 2). amb tres indicadors bàsics. En primer dimensió interna (estratègia/flexibilitat) A partir d’aquest repàs panoràmic i lloc, l’extensió i la profunditat de l’oferta del nou paradigma postburocràtic, men- evolutiu sobre la diversitat local europea, social municipal. Cal destacar aquí tant tre que els sistemes alemany i espanyol cal fer-se una pregunta clau: quines la desmercantilització desigual entre els de benestar local incorporen més ele- ments externs (partenariat/pluralisme), i Figura 2 el britànic ha mostrat fortes resistències Els móns del govern local a Europa: dimensions democràtica i de prestació (elaboració pròpia) tecnoburocràtiques, com a resposta defensiva a l’atac neoliberal-centralitza- Dimensió democràtica Dimensió de prestació dor. Finalment, els valors polítics subja- Capacitat Identitat Capacitat Funcionalitat cents expressen la naturalesa ideològica disseny de col.lectiva gestió de tècnicoeconòmica polítiques local recursos del municipi (no confondre amb partidista) de les tries Règim local realitzades en les dues variables ante- Escandinau Elevada Dèbil Alta Alta riors. La redistribució, l’equitat, la pro- Règim local tecció, la seguretat, el mercat, l’assistèn- Continental-central Mitjana Potent Reforçada Creixent cia i la integració operen com a valors- Règim local Anglosaxó Limitada Dèbil Debilitada Alta força, asimètricament presents en cadas- cun dels models europeus de benestar Règim local Maditerrani Elevada Potent Baixa Escassa local (Gomà, 1996). Figura 3 Móns del govern local i benestar social (elaboració pròpia) Extensió i intensitat de Aspectes predominants en la Valors polítics l’oferta de benestar local producció de serveis de benestar subjacents Règim local Predomini de serveis universals amb Direcció estratègica i flexibilitat organitzativa. Equitat i Escandinau desmercantilització alta Model d’agències locals de benestar redistribució Règim local Equilibri entre serveis universals i personals Concertació interinstitucional Protecció i Continental-central amb desmercantilització mitjana i pluralisme limitat seguretat Règim local Equilibri entre serveis universals i personals Dualitat entre model privatista i model Mercat i elecció Anglosaxó amb desmercantilització baixa burocràtic de base professional consumerista Règim local Predomini de serveis personals Transició cap a una gestió Assitència Maditerrani amb desmercantilització baixa integrada i més pluralista i integració 24 A manera de conclusions temptati- (2) La dimensió social de la UE no de tecnologia local de benestar (demo- ves: benestar social, Europa i go- s’ha desplegat fins ara en un ventall de cràtica i de gestió). verns locals drets socials universals concretats en En síntesi, l’eix UE/municipis pot regulacions federals europees, ha pivotat conformar un vector clau de l’Europa En l’apartat primer caracteritzàvem molt més cap a mecanismes de trans- política del futur, a condició que s’enfor- la dimensió social de la Unió Europea, ferència en el marc de les actuacions teixi la dimensió constitucional i pro- l’apartat segon ens portava a considerar contra l’exclusió social i els objectius de gramàtica de la dimensió social, que la dimensió de benestar dels diferents cohesió. Aquest esquema, malgrat les avanci la noció transversal de subsidia- models europeus de govern local. Tot seves insuficiències de base, presenta rietat, que la UE continuï impulsant la seguit, es plantejaran algunes reflexions també clares oportunitats per als poders innovació radical de les lògiques d’actua- entorn de la possibilitat de bastir un locals. El pes de la gestió municipal en el ció local, i que es posi fil a l’agulla de les espai de trobada entre ambdues realitats: conjunt dels fons socials de la UE creix xarxes d’aprenentatge mutu interlocal l’europea i la local. El recull precedent de forma sostinguda des de 1989. Més amb clar suport de la UE. La fallida d’idees ens permet estirar alguns fils enllà d’això, però, els programes comu- d’aquestes condicions, en canvi, ens argumentals i plantejar, de forma nitaris han estat elements catalitzadors abocaria a un escenari de futur molt necessàriament temptativa i prudent, de primer ordre de processos d’innova- menys engrescador, amb una dimensió algunes reflexions entorn de l’espai euro- ció democràtica, de relació, de gerència, social residualitzada per l’Europa dels peu-local. operativa i organitzativa. I això és un negocis i uns poders locals bloquejats (1) Cal superar el concepte clàssic aspecte qualitatiu que no hauria de per l’Europa dels estatalismes tronats. de subsidiarietat, aquell que condueix a menysvalorar-se (l’acció model de Novament, mercaders i prínceps enfront un patró de distribució sectorial de res- l’Onyar est a Girona o l’actual xarxa local de ciutadans i ciutadanes. ponsabilitats entre la Unió, els estats i els de promoció econòmica, formació i ocu- poders territorials, i fer avançar una pació en el marc de Youthstart en són noció alternativa: s’han de potenciar les mostres interessants). Referències bibliogràfiques concurrències transgovernamentals dins (3) Els governs locals es troben avui – Adams, W. (1992) Singular Europe. Detroit: Michigan Univ. de cada àmbit d’actuació, sobre la base en bones condicions contextuals per tal Press – Batley, R Stoker, G. (1991) Local government in Europe: re- de criteris funcionals de distribució de de jugar rols substantius, qualitatius i cent trends and change. Londres: Macmillan responsabilitats. El concepte clàssic ten- estratègics en la producció de benestar, i – Brugué, Q. (1996) “Serveis personals: el rol estratègic i habi- dirà a perpetuar l’exclusió de temes-clau no tan sols operatius, com en l’època de litador dels governs locals”, a Revista de Serveis Personals, n. 2 – Gold, M. (1993) The social dimension. Londres: Macmillan de l’agenda local; l’alternatiu pot reforçar l’EBK. La nova dimensió cultural del – Gomà, R. (1996) “Tendències de canvi en la producció local els rols de regulació estratègica sense benestar situa les polítiques locals de ser- de benestar: una perspectiva europea”, a Revista de Serveis exclusions de la UE i la possibilitat de veis personals en primer pla. Les respos- Personals, n. 2. – Gomà, R. (1996) “The social dimension of the European rols específics locals en totes les àrees tes dels règims locals europeus, lluny de Union: a new type of welfare system ?”, a Journal of European d’actuació pública i producció de benes- la uniformitat, segueixen trajectòries Public Policy, vol. 3 n. 2. – Hantrais, L. (1995) Social policy in the European Union. Lon- tar col.lectiu. (El principi d’acord entre la diverses. Aquesta diversitat pot i hauria dres: Macmillan Comissió Europea i el Comitè de les de ser font permanent d’aprenentatge. – Norton, A. (1994) International handbook of regional and lo- cal government. Birmingham: INLOGOV Regions sobre el rol de les ciutats en les L’esfera comunitària hauria de crear les – Pierson, Ch. (1991) Beyond the welfare state? Cambridge: polítiques formatives i d’ocupació en pot condicions que permetessin la trans- CUP – Sbragia, A. (1993) Euro-Politics. Washington: Brookings ser un primer exemple.) ferència sostinguda de mapes cognitius i 25 dossier LES DROGUES A BARCELONA RADIOGRAFIA DEL CONSUM I PROBLEMÀTIQUES ASSOCIADES PILAR SOLANES, LLUI´S TORRALBA, M. TERESA BRUGAL*. Pla d’Acció sobre les Drogodependències de Barcelona. (*) Institut Mu- nicipal de la Salut El consum de drogues psicoactives De forma sintètica podem assenya- toxicòmanes, seroconversió de VIH en en una ciutat i els problemes que hi estan lar que el coneixement del consum i de la toxicòmans, enquesta sobre hàbits tòxics relacionats representen un repte de problemàtica de drogues a la ciutat es en joves, etc. coneixement sobre la seva dimensió i produeix a través d’una diversitat de Cal considerar que Barcelona és una característiques, per tal d’obtenir els ele- fonts, entre les quals cal destacar: ciutat que conté realitats territorials dife- ments necessaris per al disseny i l’ade- – El Sistema d’Informació sobre Dro- rents i així, a l’hora d’analitzar les infor- quació de les mesures d’intervenció, i gues (SIDB), creat l’any 1988. És un pro- macions recollides, és necessari valorar també per poder avaluar-ne els graus de grama de recollida sistemàtica de dades aquestes diferències. Així doncs, les millora i, per tant, l’eficàcia. sobre l’abús de drogues il.legals a la ciu- informacions recollides i els indicadors L’ús de drogues té dues característi- tat, construït amb l’esquema general que en resulten s’han desagregat, en la ques diferencials: d’una banda, és un proposat des de el Plan Nacional de Dro- mesura del possible, per districtes i els fenomen que es dóna en un àmbit ocult gas i el Pla de Drogues de la Generalitat. seus barris corresponents. pel que fa a les drogues il.legals i en un Les dades provenen de les diferents fonts context de pressió ambiental pel que fa a existents a la ciutat: L’Institut Anatòmic Les drogues il·legals les legals; d’altra banda, cal considerar Forense, l’Institut Nacional de Toxicolo- que és un consum dinàmic i que varia gia, el Servei Coordinador d’Urgències de Els coneixements de la problemàti- d’acord amb els canvis socials i culturals Barcelona, els centres d’atenció i segui- ca actual ens vénen facilitats per les dife- de l’ambient i dels problemes que hi són ment de drogues, els serveis d’urgències rents fonts que són monitoritzades i ana- associats. També hi ha una variable que dels principals hospitals caps de sector litzades pel Sistema d’informació sobre juga un paper clau, l’oferta del mercat, (Hospital del Mar, Hospital Clínic, Hos- drogues de Barcelona (SIDB). Aquest sis- que en el cas de les drogues il.legals és pital de Sant Pau i Hospital de la Vall tema ens permet conèixer quines són les desconeguda i imprevisible, perquè és d’Hebron). tendències del fenomen com també les controlada per les xarxes de tràfic – L’Enquesta de victimització de Bar- característiques i problemes associats de il.legal. celona, que es realitza cada any des de la població drogodependent. Aquest fet condiciona unes vies 1988. Aquesta és una eina de coneixe- Des de l’any 1992 i fins el 1994, el d’informació més complexes i és difícil ment de la delinquència i la inseguretat. SIDB ha contactat amb un total de precisar amb exactitud quin és el nom- Les drogues il.legals i els drogaaddictes, 11.433 addictes a drogues il.legals vius i bre de persones que consumeixen dro- com a possibles causants de por i, per residents a Barcelona. Aquests addictes gues a la ciutat, els potecials consumi- tant, d’inseguretat, són analitzats a prevalents corresponen a totes les per- dors i els consumidors problemàtics. l’enquesta. sones usuàries de drogues il . legals També cal considerar la diferenciació – L’Enquesta de salut de Barcelona, (opiacis, cocaïna, cànem, al.lucinògens, entre ús i abús i amb quins criteris es que es realitza periòdicament i analitza amfetamines i volàtils). Els heroïnò- defineixen cadascuna d’aquestes catego- la situació de la salut dels ciutadans i dels mans representen aproximadament el ries. Així doncs, per conèixer quina és la seus condicionants, com també dels ser- 85% del total. El 75% són homes i el realitat de consum i, sobretot, de con- veis de la ciutat. 25% dones. sum problemàtic a la nostra ciutat, i les – Estudis específics sobre aspectes i En els homes, el grup més afectat és vivències ciutadanes que aquestes com- problemàtiques concretes com són, el de 20-29 anys (taxa de 21,5 per 1.000 porten, s’han utilitzat diferents fonts entre d’altres: l’extensió del consum de habitants de 15-49 anys), seguit del grup d’informació i metodologies d’estudi. cocaïna, seguiment dels nadons fills de de 30-39 anys (18,1 per 1.000 hab.). En les 26 dones el grup més afectat és el de 20-29 Respecte al nivell d’instrucció dels bre de casos prevalents de tuberculosi no anys. L’edat mitjana és de 30 anys en els individus que inicien tractament per dro- resolta és de 260 pacients amb antece- homes i de 28 anys en les dones. gues il.legals, el 26,2% tenen el Batxillerat dents d’UDVP. Amb aquest terme s’ente- El districte amb més casos preva- Elemental o EGB completa i el 37,4% tan nen totes aquelles tuberculosis que no es lents és Ciutat Vella (434 per 10.000 sols tenen la primària. Un 15% d’aquest- varen curar després del seu diagnòstic, hab.), seguit de Sants-Montjuïc (153 per ses persones són analfabetes totals, dada incloent els pacients amb tractament 10.000 hab.) i Nou Barris (144 per 10.000 que contrasta amb el 0,4% d’analfabetis- interromput i els casos crònics diagnosti- hab.). me entre la població general de Barcelo- cats els últims 7 anys. Els barris amb més afectats són el de na. Tot i així, cal esmentar que aquestes En relació a la SIDA, els últims 10 Montjuïc, els quatre de Ciutat Vella, la dades han experimentat una lleugera anys s’han diagnosticat 1.711 casos en Trinitat Vella, Bon Pastor, Ciutat Meri- millora respecte a anys anteriors. diana-Vallbona i Zona Franca. El 55,4% dels toxicòmans que ini- Taula 1 Dels 11.433 casos, el 7% ha patit cien tractament són aturats o estan bus- Prevalença detectada d’usuaris de alguna vegada tuberculosi i el 6% ha cant el primer treball i el 16,5% treballen drogues il.legals residents a Barcelo- na, segons sexe, 1994 estat diagnosticat de SIDA. com a assalariats. Aquestes dades són S’han detectat 2.548 addictes que lleugerement inferiors a les obtingudes Sexe N Percentatge Taxa han mort els últims 5 anys, dels quals un durant l’any 1993. Si comparem amb la Homes 8.486 75,0 211,0 44% ha estat a causa de la SIDA, un 31% població general de Barcelona ciutat, el Dones 2.760 25,0 67,3 Total 11.246 100,0 138,5 per reacció aguda adversa a drogues i un percentatge d’atur en la població general 25% per altres malalties infeccioses. representa un 10,8% de la població acti- No consta sexe en 187 casos Nota: taxes / 10.000 hab. referides a la població de 15-49 L’any 1994 s’han produït 2.841 inicis va, i en el grup d’edat 16-24 anys és del anys. Font: SIDB de tractament en els CAS de la ciutat de 20,9% (segons la informació del Padró Barcelona, dels quals el 89% eren per municipal del 1991). Taula 2 opiacis; d’aquests, el 32,9% eren addictes L’any 1994 s’han atès 3.991 urgèn- Prevalença d’usuaris de drogues il.le- que mai havien fet un tractament previ, cies hospitalàries en consumidors de gals residents a Barcelona, amb dis- dada molt important ja que durant els drogues il.legals, el 44% van ser ateses a tricte municipal conegut, 1994 anys anteriors el nombre d’addictes que l’Hospital del Mar i el 32% a l’Hospital Districte Municipal N Taxa contactaven per primera vegada amb un Clínic. Els motius de demanda assisten- Ciutat Vella 1.653 434,0 centre era al voltant del 50%. L’edat mit- cial més freqüents van ser les complica- Eixample 1.399 109,0 jana va ser de 28,9 anys en els homes i de cions orgàniques (39%), les sobredosis Sants-Montjuïc 1.344 153,0 27,7 anys en les dones, i es va observar Les Corts 374 79,9 (14%) i la síndrome d’abstinència (13 %). Sarrià 619 81,8 un lleuger increment respecte als darrers Pel que fa a la mortalitat, l’any 1994 Gràcia 603 97,5 anys. es varen produir un total de 125 morts, Horta-Guinardó 1.067 112,0 Nou Barris 1.383 144,0 També en aquest indicador es pot de les quals el 76 % eran residents a Bar- Sant Andreu 942 126,0 observar un canvi de patró en el consum. celona. Sant Martí 1.172 109,0 Total 10.568 103,0 L’any 1991 la via injectada representava Cada any es diagnostiquen aproxi- No consta el districte municipal de residència en 865 casos el 73% i la via ensumada el 14%, essent madament uns 200 casos nous de tuber- Fora de Barcelona, 12. aquests percentatges l’any 1994 del culosi en usuaris de drogues per via Nota: taxes / 10.000 hab. i any referides a la població de 15-49 anys. 62,2% i 23,7 % respectivament. parental (UDVP). En l’actualitat, el nom- Font: SIDB 27 Taula 3 UDVP, la qual cosa representa un 51% Característiques dels addictes a opiacis atesos als centres de tractament durant dels casos diagnosticats a la ciutat. 1994 D’aquests, el 66% ja han mort per SIDA o Variable Categoria N % per altres causes. Droga primària Heroïna 2.493 99,0 Cocaïna Altres opiacis 26 1,0 Tractament previ Sí 67,1 A Barcelona, i com a resultat de No 32,9 l’estudi realitzat l’any 1992 mitjançant el Sexe Home 76,9 mètode de bola de neu, s’observà que els Dona 23,1 consumidors de cocaïna es poden agru- Edat Menor de 15 anys 0,0 par en tres tipologies diferencials: 15 a 19 anys 3,5 1.- Tipologia de risc baix (experi- 20 a 29 anys 54,3 30 a 39 anys 37,6 mental, social-recreacional i circumstan- 40 a 49 anys 4,,6 cial), en la qual la relació amb la cocaïna Edat mitjana 29 anys s’estableix essencialment en context Lloc de residència Barcelona 80,6 recreacional i festiu. El consum es baix, Fora de Barcelona 19,4 per via intranasal, i acompleix un paper Situació laboral Regular 21,3 secundari i poc rellevant en l’estil de Casual/atur 68,5 vida. El consum d’alcohol és rellevant. Activitats marginals 10,2 2.- Tipologia de risc intermedi Nivell d’escolarització Estudis primaris incomplerts 11,2 (situacional-contextual, elitista-habitual Estudis primaris 65,4 i ex-heroïnòman), en la qual la cocaïna Estudis secundaris 8,0 Formació professional 12,2 assoleix un paper rellevant en els estils Universitari 3,1 de vida per raons diverses que van des d’exigències professionals a la facilitat Via d’administració Injectada 69,7 Altres 30,3 d’accés. El consum és més alt i pot arri- bar a ser diari, i tenen més dificultats per Anys de consum Menys o igual a 2 anys 10,1 3 a 4 anys 13,1 mantenir-ne un consum controlat i/o 5 a 6 anys 12,7 reduir-lo. 7 a 8 anys 13,1 3.- Tipologia de risc elevat (disfun- 9 a 10 anys 12,5 11 a 12 anys 13,3 cionals), que inclou els estils de vida en 13 a 14 anys 12,3 els quals la cocaïna acompleix un paper Més de 14 anys 13,1 Mitjana d’anys 9 anys central. Tots tenen un consum diari i de quantitats elevades i generen tota mena Droga secundària Opiacis 2,2 de problemes. Les dificultats per reduir o Cocaïna 38,2 Altres 59,6 deixar el consum són elevades, i necessi- ten assistència sociosanitària per aconse- Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona guir-ho. 28 Taula 4 Consumidors de cocaïna Padró municipal per grups d’edat Residents a Barcelona Cocaïnòmans residents vius a 31-12-94 Taxa /1.000 hab. 15-19 anys 127.388 179 (10,3%) 1,4 20-29 anys 253.276 901 (51,6%) 3,5 30-39 anys 219.729 565 (32,4%) 2,6 40-49 anys 211.605 101 (5,8%) 0,5 Total 811.998 1.746 (100%) 2,1 Taula 5 un moment de crisi de valors. A la nostra Dispositius que han permès contactar amb els consumidors de cocaïna ciutat s’ha detectat un increment del Dispositiu Nombre % mercat d’aquestes substàncies per l’aug- ment dels decomissos, mentre que el Només Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) 477 26,1 Només serveis hospitalaris d’urgències 1.269 73,9 nombre de persones que el darrer any CAS i urgències 69 — han sol.licitat tractament no ha superat Total 1.716 (1) 100,0 la cinquantena de casos. D’altra banda, també s’observa un increment de sol.lici- Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona (1) El total correspon al sumatori dels observats als CAS i a urgències. Els 30 individus de menys sobre el total conegut (1.746) tuds d’informació en els serveis i telèfons han estat coneguts per altres fonts (SIDA,tuberculosi, etc.) específics. Aquest estudi sociològic i de perfils sociosanitària i que tenim coneixement Altres drogues dels consumidors de cocaïna ens propor- de les seves necessitats són 1.746. A la ciona una estimació del nombre mínim taula 4 s’observen els grups d’edat als L’impacte d’altres drogues com la de consumidors de cocaïna d’aproxima- quals pertanyen, com també la taxa per cannabis, els inhalants, etc., ha estat poc dament 12.000, amb un nivell de con- 1.000 habitants. rellevant pel sistema d’informació de fiança del 95%. Amb una lleugera modifi- drogues, i requerirà estudis específics per cació d’aquest mètode, podem calcular Drogues de disseny conèixer la dimensió del seu consum i també l’estimador de màxima versem- l’alteració que comporta a l’estat de salut blança, que amb un nivell de confiança Existeixen certes substàncies que de la nostra ciutat. del 95%, ens dóna una estimació de últimament han adquirit un especial 35.000 persones. És a dir, que segons protagonisme en el món juvenil, són les Alcohol aquesta estimació, a Barcelona hi hauria anomenades drogues de síntesi. Aquest 35.000 persones que, almenys, han pres protagonisme ha estat especialment A Barcelona, segons dades de cocaïna 5 cops els darrers 6 mesos i/o 25 marcat pel ressò que la premsa ha fet en l’Enquesta de salut de 1992/1993 relatives cops al llarg de la seva vida. relacionar-se amb la “ruta del bakalao”, al consum autoreferenciat per al mes El nombre de consumidors de especialment en altres zones. anterior a la entrevista, es declaren beve- cocaïna que, per problemes associats al Aquest consum està, probablement, dors habituals el 49,7% dels homes i el consum, han contactat amb la xarxa associat als nous estils de vida juvenils en 21,7% de les dones de la població general 29 Entre el bevedors habituals, el 21,6% Taula 6 dels homes beu per sobre del nivell de Característiques dels addictes a cocaïna atesos als centres de tractament l’any 1994 risc (12,5% entre 41 i 60 grams d’alcohol pur al dia i 9,1% més de 61 grams d’alco- Variable Categoria N % hol pur al dia). El percentatge de dones Droga primària Cocaïna 202 100 consumidores de risc és de 28,1% (21,9% Tractat previament Sí 33,3 No 66,7 entre 21 i 40,9 grams d’alcohol pur al dia i 6,2% més de 41 grams d’alcohol pur al Sexe Home 88,1 Dona 11,9 dia). Consumeixen més alcohol els homes de grups socials més baixos; en Edat Menor de 15 anys 0,0 15 a 19 anys 3,0 les dones, la situació és inversa. 20 a 29 anys 41,4 30 a 39 anys 50,5 Els joves, tant nois com noies, 40 a 49 anys 5,17 beuen més els caps de setmana, superen Edat mitjana 30 anys respectivament els 40 i 20 grams al dia el Lloc de residència Barcelona 78,7 9,2% dels joves de 15-24 anys i el 12,3% Fora de Barcelona 21,3 Situació laboral Regular 45,4 de les noies d’aquesta edat. Casual/atur 50,6 En la població general, el 8,1% dels Altres 4,0 homes beu més de 61 grams/dia durant Nivell d’escolarització Est. primaris incomplets 4,6 el cap de setmana, percentatge que Estudis primaris 53,3 Estudis secundaris 15,7 s’eleva al 12,9% en els barons de 15-24 Formació professional 20,8 Universitari 5,6 anys. En la població general femenina, el 6,2% fa un consum de risc elevat (més de Via d’administració Injectada 7,3 Altres 92,7 41 grams d’alcohol pur al dia). El nivell sociocultural no sembla Anys de consum Menys o igual a 2 anys 12,9 3 a 4 anys 18,0 prevenir els abusos, i la manca de criteri 5 a 6 anys 20,5 respecte del risc de l’alcohol es dedueix 7 a 8 anys 16,9 9 a 10 anys 13,3 del fet que consumeixi alcohol una bona 11 a 12 anys 6,6 tercera part de les gestants. 13 a 14 anys 5,1 Més de 14 anys 6,0 La mortalitat atribuïble a l’alcohol Mitjana d’anys 7 anys és de 680 morts el 1993, d’acord amb la Droga secundària Opiacis 14,1 mortalitat per malalties amb variable Cannabis 25,8 Altres 60,1 índex d’atribució a l’alcohol. En destaca la cirrosi hepática amb 453 morts (335 Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona atribuïbles a l’alcohol). L’accident de trànsit (factor d’atribució del 0,4-0,5) (més de 14 anys). Altres barcelonins són Es declaren bevedors més homes i 173 morts, 73 atribuïbles a l’alcohol. Per bevedors ocasionals (19,7% dels homes i dones de classes socials altes i d’elevat suicidi (factor d’atribució del 25) mori- 23,7% de les dones) i es declaren no nivell d’estudis que d’altres nivells socio- ren 110 persones (31 atribuïbles a l’alco- bevedors la resta . culturals. hol). 30 Gràfic 1 els últims anys a tota la ciutat. El 79 Inicis de tractament per alcohol notificats a Barcelona, per sexe i grups d'edat, d’aquests inicis han correspost al sexe 1994 500 masculí. El grup d’edat amb més casos ha estat el de més de 40 anys, el qual ha 400 representat el 48% del total. Cal destacar el baix percentatge de bevedors joves que inicien tractament per alcoholisme 300 (0,9%). També cal destacar el percentatge de pacients derivats per la xarxa socio- 200 assistencial i associativa, que representa un 47% i un 4% respectivament. 100 Pel que fa al nivell d’instrucció, el padró és bastant similar al de la població general de Barcelona, tot i que destaca 0 l’alt percentatge d’analfabets (3,3%). Cal 15-19 20-29 30-39 40-59 Grups d’edat destacar que el 41% es troba en situació Homes Dones d’atur laboral, mentre que en la població Font: centres d'atenció i seguiment general de Barcelona aquest representa un 10,8% del total de la població activa Taula 7 Inicis de tractament per alcohol notificats a Barcelona, per sexe (dades referides al Padró municipal de l’any 1991). 1993 1994 Perspectives de futur N (%) Taxes N (%) Taxes Homes 842 81,4 16,9 924 79,1 18,5 El coneixement de la realitat de con- Dones 192 18,6 3,7 245 20,9 4,7 Total 1.035 100,0 10,2 1.169 100,0 11,5 sum i dels problemes que hi són asso- ciats ens porten a orientar les línies que No consta el sexe en 1 cas l’any 1993 i un cas l’any 1994 Nota: axes /10.000 hab. i any referides a la població de 15-59 anys cal aprofondir i millorar en el proper Font: centres d’atenció i seguiment desenvolupament del Pla de drogues de No sabem els morts per accidents alcohòlics, la xifra de malalts que inicia la ciutat de Barcelona per al període laborals ni per intoxicació alcohòlica tractament als centres específics és tan 1996 -1999, que a grans trets s’apunten: aguda o psicosi alcohòlica . sols un indicador més, però no resulta Pel que fa la dependència alcohòli- definitori. Prevenció del consum de drogues ca, els inicis de tractament per l’alcohol a El nombre d’inicis per alcohol als Barcelona van ser 1.581 el 1994. Atesa la CAS municipals el darrer any ha experi- La prevenció de les drogodependèn- diversitat de recursos mèdics públics i mentat un increment de l’11,5% respecte cies s’orienta cap a modificar les cir- privats en els quals poden ser assistits els a l’any anterior, tònica que es ve donant cunstàncies individuals i socials que afa- 31 Gràfic 2 voreixen l’aparició de l’abús de les dro- Inicis de tractament per alcohol notificats a Barcelona, per procedència, 1994 gues. Els progranes s’encaminen a acon- seguir millores en el benestar de les per- Iniciativa pròpia sones tant a nivell personal com comuni- Atenció primària tari, amb el benentès que així s’orienten salut les actuacions cap a la base dels factors Xarxa drogodependència que originen les drogodependències, Xarxa psiquiàtrica sense oblidar les actuacions que dificul- Hospitals tin la presència de les drogues en generals l’ambient (mesures d’acompliment de Altres serveis sanitaris normativa de venda, tràfic, etc). Atenció primària social La multiplicitat de factors que són la causa de l’ús de les drogues i dels proble- Associacions mes que se’n deriven, ja ens orienta a Administració de justicia reconèixer que les mesures preventives Altres serveis no es poden adreçar només a un sector de socials la població en concret o ser tasca només 0 100 200 300 400 500 600 Nombre d’inicis d’un cert tipus de professionals, sinó que Font: centres d'atenció i seguiment han de ser generals amb les particularitats necessàries i, sobretot, han de comptar amb la participació de les parts implica- des en la seva definició i realització . Taula 8 Reforçament de les línies establertes Inicis de tractament per alcohol notificats a Barcelona, per procedència per a la disminució de risc associat al 1993 1994 consum de drogues N % N % Des de l’enfocament d’entrendre o Iniciativa pròpia 495 49,2 548 48,4 Atenció primària salut 156 15,5 154 13,6 reconèixer que, encara que no tot el con- Xarxa drogodependència 19 1,9 42 3,7 sum de drogues és un problema, sí que a Xarxa psiquiàtrica 36 3,6 52 4,6 vegades pot causar greus problemes per- Hospitals generals 89 8,8 96 8,5 Altres serveis sanitaris 19 1,9 21 1,9 sonals i a la comunitat, i que un dels Atenció primària social 53 5,3 55 4,9 principals objectius del PMAD és identi- Altres serveis socials 103 10,2 107 9,5 Associacions 33 3,3 48 4,2 ficar els factors fonamentals que poden Administració de justícia 4 0,4 9 0,7 ajudar a reduir els danys associats al con- Altres — — — — sum per tal de fer-li front. Total 1.007 100,0 1.245 100,0 Aquest posicionament implica No consta la procedència en 29 casos l’any 1993 i 38 casos l’any 1994 aprofundir en la major normalització i Font: centres d’atenció i seguiment integració dels diferents programes 32 Gràfic 3 d’actuació en les xarxes socials i familiars Comparació del nivell d'instrucció dels inicis de tractament per alcohol notificats a ja establertes, que faciliti un impuls més Barcelona amb el nivell general de la ciutat, 1994 fort dels programes de disminució de risc, per tal de garantir un major canvi en No sap llegir-escriure les tendències i evolució de la mortalitat associada al consum de drogues, la sida, Estudis primaris incomplets la tuberculosi i els canvis d’hàbits Estudis primaris Territorialització: plans de drogues Batxillerat elemental als districtes Formació professional La importància i particularitats de l’impacte del consum de drogues a cada BUP zona té relació amb la distribució de les edats, el nivel sociocultural i econòmic, Títol grau mitjà els problemes de salut, les vivències Universitaris comunitàries, la presència de tràfic, etc. Des d’aquesta prespectiva local cal plan- 0 10 20 30 40 Percentatge tejar-se, també, una aproximació a les solucions de forma particularitazada per Població alcohòlica Població general a Barcelona tal d’ajustar els programes a les necessi- Font: centres d'atenció i seguiment tats i potencialitats concretes. Observatori de nous consums juve- Taula 9 Comparació del nivell d’instrucció dels inicis de tractament per alcohol notificats nils a Barcelona amb el nivell general de la ciutat, 1994 El coneixement dels nous consums Nivell d’instrucció Inicis tractament Població general(1) de drogues de què es disposa és molt N % % limitat, és necessari conèixer quina és la No sap llegir ni escriure 38 3,3 0,4 dimensió i gravetat del problema i Estudis primaris incomplets 167 14,3 18,5 Estudis primaris 402 34,6 27,8 també, i fonamental, cal saber realment Batxillerat elemental o EGB 212 18,2 12,8 què representen aquests consums per a Formació professional 153 13,1 8,5 BUP 111 9,5 13,5 alguns joves d’avui, quines espectatives Títol grau mitjà 45 3,9 6,7 en tenen, etc. Universitaris 35 3,1 7,4 Per això es proposa la creació d’un Total 1.163 100,0 100,0 observatori de nous consums juvenils, per tal d’analitzar l’ús de drogues en el No consta el nivell d’instrucció en 7 casos (1) Població general a partir de 16 anys. Dades obtingudes del Padró municipal (revisió 1991) món juvenil i així poder avançar en les Font: centres d’atenció i seguiment diferents actuacions. 33 Gràfic 4 Ordenacció: protocols de col.labora- Inicis de tractament per alcohol notificats a Barcelona, segons situació laboral, 1994 ció amb institucions i programes Estudiants Aquests protocols tècnics perme- Feines de la llar tran formalitzar amb el pla el compro- mís de treball per a la millora del proble- Prostitució ma de drogues de la ciutat, amb la parti- Altres activitats cularització de quins aspectes s’aborda- marginals ran i quins programes i quins circuïts Aturats s’utilitzaran. D’altra banda, els diferents Pensionistes/ protocols seran coneguts per la resta de Incapacitats centres i programes col.laboradors amb Baixa laboral la finalitat de potenciar totes les ofertes i afavorir una distribució equilibrada. Assalariats Compte propi/ empresari 0 100 200 300 400 500 Nombre d’inicis Font: centres d'atenció i seguiment Taula 10 Inicis de tractament per alcohol notificats a Barcelona, segons situació laboral, 1994. Bibliografia consultada Situació laboral N % - Díaz, A., Barruti, M., Doncel, C. Les línies de l’èxit? Estudi so- bre la naturalesa i l’extensió del consum de cocaïna a Barcelo- Estudiants 11 0,9 na. Ajuntament de Barcelona i Laboratori de Sociologia, Feines de la llar 41 3,6 ICESB, Barcelona, 1992. Prostitució 1 0,1 - Pla Municipal d’Acció sobre Drogodependències. Institut Mu- Altres activitats marginals 18 1,6 nicipal de la Salut, Sistema d’informació de Drogodependèn- Aturats 476 41,4 cies de Barcelona. Informe 1994. Ajuntament de Barcelona. Pensionistes/incapacitats 125 10,9 Barcelona, 1995. Baixa laboral 69 6,0 - Pla Municipal d’Acció sobre Drogodependències. Actuacions Assalariats 296 25,7 1992-1995. Prespectives de futur. Ajuntament de Barcelona. Compte propi/empresaris 113 9,8 Barcelona, 1995. Total 1.150 100,0 - Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona 1996 -1999. Ajunta- ment de Barcelona. Barcelona, 1996 (En premsa). No consta la situació laboral en 20 casos - Pla de Salut de Barcelona. Regio Sanitària de Barcelona. Ins- Font: centres d’atenció i seguiment titut Municipal de la Salut. Document preliminar. 34 ELS PROGRAMES DE DISMINUCIO´ DE RISCOS: UNA NOVA PERSPECTIVA EN L’ABORDATGE DE LES DROGODEPENDE`NCIES CARMEN VECINO, NU´ RIA RIBOT, LLU´IS TORRALBA. Pla Municipal d’Acció sobre les Drogodependències dossier Origen a la salut que el propi consum de dro- saludables encara que continuïn consu- gues. És a dir, van aparèixer uns altres mint-ne. Aquestes idees han desembocat A partir de 1987, ciutats i organis- objectius dintre dels programes de dro- en un debat més ampli al voltant de la mes internacionals comencen a plante- gues, no tan sols eradicar o disminuir el reducció de danys relacionats amb les jar-se les seves polítiques d’abordatge de consum, o aconseguir l’abstinència dels drogues, incloses alcohol i tabac, que les drogodependències. Fins aleshores drogodependents. Aquests altres objec- culmina amb una política global de dro- s’havien intentat recuperar els depen- tius formen part dels programes de gues a escala nacional i internacional, en dents de drogues il·legals oferint-los reducció de riscos. la qual hi ha molts estaments implicats i sobretot programes per aprendre a viure El 1990, el primer Pla europeu de on s’ha d’incloure la representació social sense drogues, i la lluita contra les dro- lluita contra la droga ja contenia els pro- del consum de drogues. gues s’enfocava exclusivament amb grames de reducció de riscos i indicava L’assistència sanitària, la justícia l’objectiu de reduir o eradicar el seu con- que hi havia una convergència europea penal i els serveis educatius poden espe- sum (allò que s’ha denominat tolerància sobre aquests. A Espanya no va ser fins cialitzar-se en qualsevol estratègia zero). Estats Units fou el líder d’aquesta el 1989 que es va posar en marxa el pri- (reducció o disminució de danys/abs- política que es basava en reprimir el trà- mer programa dintre d’aquesta nova tinència) o poden combinar elements fic i el consum, informar i educar sobre filosofia. d’ambdues propostes. No obstant això, els efectes nocius del consum per dissua- en alguns camps com l’educació sobre dir els potencials consumidors, i donar el Els programes de reducció de drogues a l’escola, el model d’abstinèn- tractament orientat cap a l’abstinència riscos cia té un monopoli quasi total, encara per als que tenien problemes. que a partir de l’escola secundària les Els resultats, com hem dit, eren La “reducció de danys” (o la dismi- propostes tendeixen cada vegada més a insatisfactoris perquè molts drogodepen- nució de riscos) podríem dir que és una incloure la filosofia de reducció de danys dents continuaven consumint drogues i política social i de salut que dóna priori- (millor no consumir-ne, però si ho fas es deterioraven físicament, psíquicament tat a l’objectiu de disminuir els efectes recorda que... tu ets qui decideix). És i socialment i aquest deteriorament negatius de l’ús de drogues des d’una qüestió de donar importància a la res- repercutia en la comunitat que els rode- perspectiva pragmàtica de salut pública ponsabilitat de l’individu, donant-li una java. A aquest context es va unir l’apari- amb arrels a l’humanitarisme i el liberta- informació objectiva dins d’un marc nor- ció de l’epidèmia de la sida el 1985, que risme; i refusa un model basat en plante- matiu, sense moralitzar. El punt de parti- va afectar especialment el col·lectiu jaments morals, paternalistes i purament da és que tothom és capaç d’actuar res- d’addictes per via intravenosa. punitius de l’aplicament de la llei. Con- ponsablement en relació amb ell mateix, En aquest estat de coses, Holanda trasta amb la teoria de l’abstinència i mentre no existeixin impediments com va impulsar el que ells denominaven s’està convertint en la principal alternati- la falta d’informació, etc. enfocament pragmàtic-realista dels pro- va, encara que no són excloents. En l’àrea de la justícia penal, mini- blemes de drogues i altres països com el Les idees al voltant de la disminu- mitzar els danys relacionats amb l’ús de Regne Unit i Austràlia també van perce- ció/reducció de danys s’originen en la les drogues pot ser difícil quan hi ha forts bre ràpidament que la filosofia d’objectiu necessitat de minimitzar els riscos de controls legals i sancions per utilitzar únic que suportava la política de drogues salut més marcats i la prevenció d’infec- drogues. En el cas de l’ús d’algunes dro- s’havia de reformular, ja que l’epidèmia ció VIH en els usuaris de drogues gues, els riscos personals principals de VIH constituïa un repte més gran per il·legals, promocionant conductes més poden provenir del propi sistema legal i 35 penal, més que dels riscos per a la salut o • Programes destinats a facilitar A Barcelona el Pla municipal d’ac- la forma com són utilitzats. L’assumpte material d’injecció estèril intercanviant-lo ció sobre drogodependències ja incloïa, és escollir bé quina classe de controls algunes vegades per material ja utilitzat. el 1989, els objectius de disminució de socials volem, més que abolir o no els • Programes d’atenció orgànica riscos. El 1990 es va posar en marxa el controls sobre l’ús de drogues. Els objec- especial i educació sanitària. primer programa de contacte al carrer tius de la reducció de danys en el camp • Programes de promoció de sexe amb drogodependents, al districte de de la justícia penal poden ser organitzats segur facilitant preservatius. Ciutat Vella, que segueix en l’actualitat. sota quatre principis amplis: • Programes de manteniment amb Des de 1989, s’ha anat instal·lant a la ciu- - La contenció de les xifres de nous opiacis i altres drogues psicoactives tat la filosofia de disminució de riscos en usuaris reclutats en el sistema, per mitjà substitutòries. les drogodependències (inclòs alcohol), d’un control efectiu i enfocat al servei • Consell sobre reducció del consum tant a nivell polític com dels professio- policial de baix nivell en conjunció amb d’alcohol amb el bevedor excessiu. nals que treballen amb drogodependèn- altres estratègies de prevenció. • Consell de limitacions per al con- cies, la pròpia comunitat, el sector judi- - L’estímul als usuaris actuals per sum de tabac. cial i forçes d’ordre públic. El procés ha dur a terme una retirada primerenca de Quasi tots els països han augmentat estat costós, perquè ha significat canviar la carrera de la droga i entrar en progra- el número de serveis de tractament l’epistemologia que tots tenien sobre el mes de tractament . adreçats a l’abandonament del consum i “fenomen de les drogues”, sobretot les - La minimització dels aspectes con- han flexibilitzat les exigències per a la no institucionalitzades. La filosofia absti- traproduents de les estratègies d’aplica- continuació del tractament. Es tracta de nencial primària s’ha ampliat amb noves ció de la llei per mitjà de projectes refe- realitzar programes adaptats als indivi- estratègies d’intervenció, les quals facili- rits a la retenció, programes de derivació dus amb un ampli espectre d’intervenció ten que els consumidors de drogues i la i altres activitats comunitàries, que evi- realista, no ideal. comunitat que els envolta no es degradi. ten la utilització excessiva de les mesures Aquest concepte d’ampliació actua a de custodia i augmenten les perspectives Situació de Barcelona Barcelona en una posició intermèdia de rehabilitació. entre els defensors de la línia més pura - La minimització de danys per a A Espanya ha estat molt lenta la de disminució de riscos i els que defen- tota la comunitat a través de la reducció implantació de programes de disminu- sen la filosofia abstinencial. dels delictes comesos pels usuaris per ció de riscos, encara que som un dels mantenir el seu hàbit. països amb major incidència d’infecció Tipus de programes En l’àrea de l’assistència sanitària la per VIH en usuaris de drogues per via filosofia de reducció de riscos s’ha mate- parenteral (UDVP). Fins a finals del 1989 Podem considerar els programes de rialitzat en: no es va posar en marxa el primer pro- disminució de riscos a la nostra ciutat en • Programes de carrer per contac- grama de provisió de material estèril per diversos contextos diferenciats: tar amb la població usuària de drogues al UDVP i el 1990 es va canviar la nor- – Context de centres terapèutics que en segueix consumint. Educadors mativa que regulava els programes de – Context comunitari (moltes vegades extoxicòmans) prèvia- metadona, fins aquell moment molt res- – Context sanitari general ment entrenats realitzen educació per a trictiva. En general, fins el 1991-92 no es – Context de formació la salut i informació sobre serveis de va iniciar el desplegament d’aquests – Context internacional salut. programes. – Context de justícia penal 36 Context de centres terapèutics riorment) és significativament inferior a sense contacte amb els centres de tracta- la pròpia dels addictes en programes lliu- ment, i que tenen com a objectiu la parti- Són els programes que es desenvolu- res de drogues. cipació de la comunitat. pen dins dels sis centres d’atenció i segui- Programes d’atenció orgànica i edu- Programa agents de salut ment en drogodependències (CAS) i als cació sanitària És du a terme al districte de Ciutat tres centres penitenciaris de Barcelona. S’hi realitza seguiment i diagnòstic Vella des de 1990 i pròximament - Programes de manteniment amb de les patologies orgàniques des dels cen- s’implantarà a altres àrees de la ciutat. metadona (PMM) tres de tractament amb monitorització Agents de salut/educadors (de vegades Es van iniciar el 1990. Els quals dro- especial de les següents patologies: extoxicòmans) contacten amb UDVP al godependents de la heroïna que no VIH/sida, tuberculosi, hepatitis i malalties carrer amb un itinerari prefixat i els ofe- poden abandonar la seva addicció o ho de transmissió sexual. Hi ha també un reixen unes bosses que contenen 1 xerin- han intentat però han fracassat, hi poden programa de vacunació contra el tètanus, ga, 1 ampolla d’aigua destil·lada, 2 tova- prendre metadona (mèdicament) per via l’hepatitis B i la grip. Va dirigit a usuaris lloletes d’alcohol, un preservatiu i un oral, cosa que els ajuda a no seguir en el consumidors de drogues legals i il·legals. díptic amb informació sanitària i procu- món il·legal i marginal de l’heroïna, els L’educació sanitària inclou coneixe- ren que retornin les xeringues utilitzades. permet reorganitzar la seva vida personal ments sobre les principals malalties que Realitzen consell i informació sanitària i i després d’un temps, si ho desitgen, afecten el col·lectiu d’UDVP, tallers sobre derivació als centres assistencials que poden incorporar-se en un programa sexe segur, prevenció de sobredosi, ali- sol·liciten. El 1995 es van distribuir lliure de drogues. Diferents professionals mentació, etc. 20.000 bosses a aproximadament 700 (metges, psicòlegs, infermeres, treballa- Com a suport a l’educació sanitària usuaris del servei, dels quals quasi la dors socials, educadors) acompanyen es facilita des dels CAS material de veno- meitat eren nous en el programa i el per- l’addicte en aquest camí. punció estèril, preservatius i tríptics centatge de retorn de xeringues era del La metadona pot prendre’s al centre informatius. Als centres penitenciaris 33%. de tractament, al centre penitenciari o en actualment no es facilita material de Programes agents de salut en oficines una unitat mòbil de dispensació (auto- venopunció, però sí lleixiu. de farmàcia bús), que recorre la ciutat al llarg del dia Programa d’intercanvi de xeringues. Tenen com a objectiu sensibilitzar i amb parades diferents prefixades i que Es porten a terme des d’un centre informar a la comunitat sobre les drogo- apropa el medicament als drogodepen- de tractament, que funciona des de 1992, dependències en general i facilitar mate- dents. A l’autobús, diferents professio- en el qual s’ofereix material d’injecció rials d’injecció estèril gratuïtament als nals (ATS, educador) treballen amb estèril i s’intercanvia generalment per UDVP que ho sol·licitin, a més del con- l’addicte fins que millori els seus hàbits material usat. Són extoxicòmans els que sell sanitari i d’informació sobre recursos de vida en general. ofereixen el material i realitzen tasques de la ciutat. Es van iniciar el 1994 i el juny En conjunt, les places de metadona d’informació sobre conductes per dismi- de 1996 hi participen 83 oficines de de la ciutat s’han anat incrementant; nuir riscos als UDVP. farmàcia. Durant el 1995 es van distribuir l’any 1992 n’hi havia 1.281, el 1995, 1.510. 27.000 bosses amb un retorn del 54,8%. L’evolució destaca que la retenció en Context comunitari En breu s’iniciarà un pla pilot de aquests programes és del 78% als dos dispensació de metadona en oficines de anys i la seroconversió (persones no Són els programes adreçats als con- farmàcia per a usuaris de centres de trac- infectades pel VIH que s’infecten poste- sumidors UDVP que estan en actiu i tament municipals de la ciutat. 37 Programa d’informació Context sanitari general policia nacional) perquè quan detectin S’han editat, des de 1989, fulletons, consumidors de drogues puguin facili- díptics i còmics adreçats a diversos Hem de considerar els programes tar-los informació sobre la reducció de grups, per disminuir els riscos associats de criteris mínims en tabac, alcohol i riscos en els seus hàbits i centres d’ajut, al consum de drogues (UDVP, bevedors drogodependències per a l’atenció utilitzant material informatiu. en excés, usuaris de cocaïna, usuaris primària. Són de tipus preventiu i dins de En aquest sentit existeix, des de d’èxtasi). la filosofia de disminució de riscos realit- 1991, una instrucció de l’Alcaldia a la Servei d’atenció i prevenció sociosa- zen detecció precoç i consell per a la Guàrdia Urbana sobre “normes d’actua- nitària (SAPS) reducció del consum i riscos associats. ció sobre el consum de drogues a la via Funciona des de 1993 i té com a pública”, que no solament té com a finalitat atendre els addictes marginals Context de formació objectiu la dissuasió. de la ciutat que no estan en contacte Des de 1986 (inici del Servei d’Aten- amb la xarxa sanitària o social. Se’ls Es realitzen periòdicament cursos ció Social als Jutjats, de l’Àrea de Serveis ofereix material d’injecció estèril, pre- sobre “Tècniques d’injecció higiènica i Socials de l’Ajuntament), s’han desenvo- servatius, informació, atenció sanitària altres mesures de riscos associats” i també lupat les mesures alternatives per als i higiènica i atenció al imentària. tallers sobre “Com ensenyar a practicar toxicòmans amb problemes judicials que També orienten cap als centres de trac- un sexe més segur als consumidors de tenen com a objectiu afavorir la seva tament els usuaris que ho sol·liciten. A drogues”. Van adreçats als professionals reinserció. El PMAD, des de 1989, ha més, hi ha també assessorament social que treballen amb drogodependents a establert un sistema de control i segui- i jurídic. qualsevol nivell, per tal que puguin incor- ment, conjuntament amb el Servei Programa de recollida de xeringues porar aquestes habilitats d’educació d’Atenció i Orientació Social (SAOS) del en la via pública sanitària amb la població atesa. Departament de Justícia de la Generalitat Es va establir el 1989 en un districte i el suport de la Fiscalia delegada per a la de la ciutat. Es recullen xeringues i s’ela- Context internacional prevenció i repressió del tràfic il·legal de boren uns mapes de zones de consum drogues a Barcelona. per a una posterior intervenció dels En el transcurs de 1995 s’ha elabo- agents del carrer. rat, amb 16 ciutats europees, una guia Conclusió Consells de prevenció i seguretat als d’ajut per a la presa de decisions per als districtes de la ciutat responsables de les ciutats de la UE, pel L’aparició, en el camp de les dro- Hi participen la comunitat, les for- que fa a estratègies locals per a una pre- gues, del concepte “reducció de riscos o ces de l’ordre i els serveis personals dels venció de riscos d’infecció per VIH en els danys”, al voltant de 1987, ha vingut districtes. Es desmitifiquen els clixés que drogodependents. marcada per la necessitat de donar res- el fenomen de les drogodependències posta a problemes relacionats amb el tenen en la comunitat. La comunitat Context de justícia penal consum de drogues que cada vegada canvia la representació social que té dels eren més greus. drogodependents ampliant la seva res- En aquesta àrea, des del Pla munici- Amb aquest enfocament es pretén posta purament punitiva i participant en pal de drogodependències de l’Ajunta- donar una resposta pràctica a situacions programes de disminució de riscos o pre- ment i els districtes, es treballa amb les reals que afecten els consumidors i la ventius. forces d’ordre públic (guàrdia urbana i societat que els envolta, deixant de 38 banda consideracions morals o culturals Per últim, assenyalar que el nou Bibliografia sobre el tema. abordatge des de la perspectiva de la - De la Fuente, L., Prevenció dels problemes associats amb l’ús Encara que es va iniciar la reducció disminució de riscos ha propiciat que de les drogues il·legals, en Navarro et al. (eds): La salut i el sis- tema sanitari a Espanya: Informe Sespas 1995. S:6 editores SA. de riscos amb els usuaris de drogues els polítics es replantegin les polítiques Barcelona, 1995. intravenoses, gradualment s’ha anat sobre drogues juntament amb la resta - Mino A.: Evolution de la politique de soins en matiere de toxi- comanies: la réduction des risques. Document no publicat pre- ampliant a consumidors d’altres dro- dels professionals, no tan sols del sector sentat en el seminari sobre programes de metadona. Barcelo- gues, incloses les legals. mèdic, psicològic i social, sinó també el na, 21-22 octubre 1993. - Trobada Internacional d’ONGS europees, núm. 8 Monogrà- Hem de valorar en aquesta nova legal (amb forces d’ordre públic) i els fic. Desembre, 1995. filosofia l’apropament i coordinació que propis consumidors de drogues. Des - O’Hare, P.A. et al.: La reducció dels danys relacionats amb les drogues., Grup IGIA. 1995 necessàriament s’ha produït entre els d’aquesta perspectiva, d’aproxima- - Rodriguez Martos, A. i col.: Programes de reducció de diferents professionals que treballen en ció més realista al problema, és més riscos/danys, situació i perspectiva a Espanya., 1996. Docu- el camp de les drogodependències i que fàcil la definició i la col·laboració entre ment no publicat. - Vecino, C. i col.: Programes de manteniment amb metadona s’ha d’anar ampliant. tothom. a Barcelona., 1996. Document no publicat. 39 dossier TRANSFORMACIONS SOCIALS I ATENCIO´ ALS PROBLEMES DE DROGUES AL BARRI DE CAN TUNIS .XAVIER MARTÍN MASIP, Programa Can Tunis, Districte Sants-Montjuïc JOSÉ M. URENDES HARO, NÚRIA NAVANUEL ANDRÉS. CAS Sants, Associació per al Benestar Social La primera constància de presència ús es generalitza i és acceptat com a nor- els perills de la sida el gitano ha tingut de la droga a Can Tunis, entenent per mal, com a lícit, perd el seu context nega- una por visceral a l’agulla. drogues les substàncies addictives que tiu, encara que, com és comprensible, Entre els anys 92-94 la majoria dels constitueixen un perill per a l’organisme porten les seves activitats amb la més consumidors (90%) del barri nou es humà i que són prohibides per la llei, estricta reserva. El contacte de les famí- posen en tractament ambulatori a través hem de situar-la als anys seixanta. En lies amb la droga es fa habitual i moltes del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) aquests anys es constata un ús molt foca- són les que se senten temptades a pro- de Sants i especialment en el programa litzat en individus particulars que consu- var-les primer i consumir-les després de de metadona. meixen les denominades drogues toves forma addicta. Les causes d’aquesta afluència mas- (haixix, marihuana, etc.). A principis dels noranta, el consum siva als centres d’atenció a les drogode- No és fins a mitjans dels anys vui- de cavall i cocaïna s’ha extès pel barri nou pendències serien múltiples: tanta que la denominada droga dura de Can Tunis de forma alarmant, i afecta - Més informació per part dels afec- entra de forma massiva en contacte amb membres d’una de cada tres famílies. En tats (televisió, familiars, veïns, serveis el barri nou de Can Tunis. aquesta època desapareix una de les prin- socials) i pròpia consciència dels proble- Sembla que, inicialment, una famí- cipals famílies introductores de la droga. mes que comporta la seva addició, com lia n’introdueix l’ús, no per a l’autocon- Només es manté un petit tràfic d’auto- també la pressió familiar. sum, sinó que s’utilitza com a moneda consum amb poc marge de beneficis. - Les experiències positives dels pri- de canvi per obtenir un diner fàcil amb el Però ja és tard per a moltes famílies, la mers participants en el programa de seu tràfic, que permet a algunes famílies droga ha trencat matrimonis, provocat metadona va animar els altres usuaris sortir de situacions socioeconòmiques enfrontaments entre famílies, etc. El gita- potencials. No s’ha d’oblidar que les extremes i de gran penúria. En aquesta no addicte és mal vist per la seva família. estructures de comunicació a Can Tunis primera etapa els consumidors estaven Saben que pot ser una font de problemes, faciliten el boca a boca entre veïns. fora del barri i eren veïns dels voltants. així que molts opten al principi per ocul- Esment a part requereix el procés En aquests anys hi havia una gran desin- tar la seva addició. Aquesta percepció que la droga ha tingut en el barri vell de formació sobre la droga i els seus efectes, pejorativa del drogaaddicte parteix d’una Can Tunis. però tampoc seria cert dir que el desco- visió poc lligada a la malaltia i que té més Encara que els anys vuitanta, coinci- neixement era absolut. El gitano, i en relació amb la falta d’honor, de la respon- dint amb la seva expansió al barri nou, especial el gitano gran, de respecte (el sabilitat vers la família. En els últims tot semblava indicar que es repetiria la “tio”), sabia que l’ús de la droga (tant per anys, però, els familiars de l’afectat han història, finalment no va ser així. Avui dia al tràfic com per al consum) podia com- començat a entendre el problema com a amb prou feines si hi ha famílies afecta- portar perills per al seu clan. En aquest una malaltia que necessita tractament. des pel consum i/o tràfic. Partint de moment feia més por la repressió policial El consum s’establia per inhalació i dues realitats similars, ens preguntem que els efectes perniciosos per a la salut, fumat, rarament per via intravenosa. què va marcar la diferència que va pre- que eren més desconeguts, i les conse- Seria difícil concretar el perquè, però servar al barri vell de Can Tunis de seguir qüències per a la família. podríem formular diverses hipòtesis: no el mateix procés. Possiblement hi hau- A finals dels vuitanta, molts gitanos haver-hi farmàcies a prop per comprar rien diverses respostes, totes comple- del barri entenen la droga com una xeringues, la quantitat de droga que cir- mentàries. N’esmentarem algunes: forma de guanyar-se la vida i sortir de les culava pel barri permetia dosis altes per –No hi va haver un clan fort que seves misèries. En la mesura que aquest via inhalada, i que abans de difondre’s n’introduís l‘ús. 40 –El barri vell és urbanísticament seva pell els efectes de les drogode- També ha quedat provada la vàlua més petit, més diàfan, té una única via pendències. dels educadors gitanos, que sent veïns d’entrada i una de sortida. El barri nou és L’extensió i l’especialització dels del barri han permès als equips d’inter- més laberíntic en la seva estructura i pre- serveis socials de la zona han permès venció comprendre comportaments lli- senta vàries vies d’accés, també les cases equilibrar moltes economies familiars gats a aspectes de la cultura gitana i han són més grans i disposen de pati, on es que tenen en la venda ambulant i els facilitat la seva tasca actuant en situa- podria amagar la droga amb facilitat salaris mínims d’inserció (Programa cions de crisi com a intermediaris. (sens dubte elements per tenir en comp- PIRMI-Generalitat de Catalunya) i altres S’ha de potenciar la informació en te davant d’una probable batuda poli- ingressos procedents de prestacions els àmbits familiars (no únicament amb cial). socials la seva base de subsistència. El l’afectat) per afrontar temes tabú com la –No menys important és l’efecte de discurs de la droga com a necessi- sida, la tuberculosis, etc. contenció que ha pogut tenir el culte reli- tat/recurs econòmic ja no és legítim si és L’acompanyament social de les giós evangelista introduït a finals dels que alguna vegada ho va poder ser. famílies en els processos de reallotja- vuitanta. Curiosament, compta amb més El programa de metadona sembla ment serà fonamental perquè al seu nou seguidors al barri vell que al nou, possi- haver estat eficaç en la contenció del lloc d’ubicació no es reprodueixin les blement era un terreny més fàcil per a problema, però l’actual fase sembla més situacions carencials de marginalitat del l’evangelització. La religió evangelista no d’estancament que de resolució dels punt de sortida. El nou punt d’arrela- ha pogut parar els problemes vinculats conflictes generats per la droga. ment hauria de convertir-se en el catalit- amb la droga, però possiblement ha dis- Encara que en menor mesura que fa zador d’un procés de reinserció social minuït els seus efectes i ha estat el punt uns anys, la droga continua circulant i que retornés als gitanos de Can Tunis central de referència per la motivació torna a predominar la marihuana i el hai- l’orgull de sentir-se uns ciutadans més, d’alguns drogodependents a l’hora de xix, l’ús del qual és més habitual entre els que creuen en la resolució dels seus pro- seguir tractaments. joves i no té connotacions especialment blemes. Finalment, ja en el període 94-96, de negatives per a ells. No consta l’ús de Hem de considerar que els elements les nostres dades es dedueix que el nom- drogues sintètiques o “crack”. de cohesió comunitaris (de culte evange- bre de drogodependents al barri nou de Què podem esperar del futur? Qui- lista o gitanos vells de respecte), poden Can Tunis sembla haver-se estabilitzat i nes són les expectatives dels professio- potenciar-se en la mesura que exerceixen que només s’incrementa molt lleument nals i dels veïns? La majoria estem un element de pressió contra la droga i en la franja de menors de 20 anys. Si el d’acord a pensar que l’eradicació del que recuperen una moral i uns valors consum sembla haver-se estabilitzat, barri és un pas necessari en el procés de religiosos o tradicionals que són punt de també segueix aquesta tendència el resolució dels problemes i necessitats referència per als “gitanos de bé”. nombre de persones que segueixen trac- dels gitanos de Can Tunis, però només És evident que el problema de les tament al CAS de Sants o a través d’altres seria un primer pas i pot tardar anys a drogodependències afecta paios i gitanos vies. És possible que s’hagi arribat al sos- portar-se a terme. per igual, i seria pretenciós que el paio tre del problema, i no sembla que la És fonamental que les administra- aportés totes les solucions, perquè ha situació pugui empitjorar més. Actual- cions implicades sumin els seus esforços demostrat que no les té. ment els canals d’informació sobre la davant de situacions que el temps ha Així doncs, han d’establir-se vies de droga han millorat, els gitanos estan més agreujat de forma gairebé irresoluble i diàleg entre ambdues comunitats, escol- informats i les famílies han viscut a la que per si soles no es poden solucionar. tar els afectats, prendre en consideració 41 les seves propostes i les que facin els El barri de Can Tunis La població atesa d’aquest barri al “tios”, els pastors evangelistes, els tèc- CAS fins al moment ha estat 38 persones, nics, els polítics, etc. Només la mútua El primer contacte amb el barri fou amb una edat mitjana de 32 anys. Quatre comprensió i l’apropament de postures el 1989. Es tractava d’articular una inter- són dones i 34 homes. La població activa sobre el problema de les drogode- venció dirigida a unes vint persones és de 29 persones, un 2,3% del total del pendències permetrà una acció eficaç i consumidores d’heroïna que no va arri- CAS. esperançadora. bar a materialitzar-se. La població de Can Tunis no anava al tractament, entre Dades de Can Tunis compara- El CAS de Sants altres raons per les dificultats de comu- des amb la població atesa al CAS nicació, perquè anaven a altres centres de Sants El CAS de Sants pertany a la xarxa públics de l’entorn (als quals accedien a del Pla municipal de drogodependències. través de lligams familiars) o a consultes Les dades obtingudes tenen només Atén les demandes de la població dels privades ambulatòries o de cures de valor descriptiu atès el volum de les districtes de Sants-Montjuïc, Eixample i son. mostres, però destaquen algunes Les Corts. La població total activa del El Pla municipal d’acció sobre les- diferències: centre, l’abril de 1996, era de 1.240 usua- drogodependències es va avançar al seu - El percentatge de seropositius en ris. El centre ha evolucionat al llarg dels entorn en la posada en marxa del PMM: el CAS és del 31,6% per a la mostra gene- anys ampliant l’oferta assistencial i man- aquest va tenir una bona acollida entre la ral i de 17,2% per als usuaris de Can tenint una actitud oberta encara en els població usuària, i va provocar que el Tunis. moments que els programes eren més 1993 es posessin en contacte massiva- - Una menor utilització, a Can selectius, intentant donar resposta a les ment amb el centre, preferentment per Tunis, de la via intravenosa, a causa pro- necessitats i carències dels individus. ingressar en l’esmentat programa. bablement a la disponibilitat d’heroïna i El CAS ha fet possible la integració La incorporació de la població de a l’aversió a injectar-se. L’heroïna marró, de col.lectius més marginals mantenint Can Tunis ens va preocupar en el seu que s’utilitza generalment fumada, es va una actitud de proximitat per a la qual és moment i va plantejar dubtes sobre la introduir només fa dos anys i no és sufi- imprescindible l’accessibilitat del profes- seva viabilitat. Aquests venien determi- cient explicació per justificar la menor sional, garantir la confidencialitat i nats no tant pel centre sinó pels possi- utilització de la via intravenosa. l’atenció immediata. Les hores progra- bles conflictes entre els usuaris o - La menor difusió del VIH. Sorprèn mades amb antelació es converteixen en d’aquests amb la comunitat circum- que en dos dels cinc infectats no consti una barrera per a les persones menys dant. Vam dissenyar un pla especial que hagin utilitzat la via intravenosa i adaptades, i són un factor que dificulta el que optés per preveure els problemes, que els cinc siguin homes. És possible seguiment dels programes. intentar evitar-los i resoldre sobre la que hi hagi dones, toxicòmanes o no, La inclusió del taller d’activitats a marxa els imprevistos, en definitiva tre- seropositives. l’espai del CAS i la presència en aquest ballar per la integració. El PMM va - La difusió d’hepatitis i tuberculosis d’un nombre considerable de voluntaris, transformar la relació mantinguda que és similar a la de la població general. junt amb la implantació del Programa de s’havia caracteritzat f ins aquell - La dosi mitjana de metadona manteniment amb metadona (PMM), moment per tractaments puntuals, i va administrada a la població de Can Tunis han contribuït a millorar i intensificar el provocar una demanda i una retenció és sensiblement inferior. La mitjana és contacte. més alta. de 43,5 enfront dels 71,9 milígrams de la 42 Població atesa al CAS de Sants (comparació amb els atesos de Can Tunis) programa és una qüestió d’honor per a algunes persones. CAS de Sants Can Tunis Vies de consum N. % N. % El seguiment orgànic no es diferen- cia del realitzat per la resta d’usuaris. Injectada 341 62,3 10 31,5 Esnifada 152 27,8 7 20 La integració al centre d’aquests Fumada-inhalada 54 8,9 17 48,5 usuaris avui és un fet, no presenten pro- No consta 10 1,8 1 2,8 blemes dignes d’esment. Els hem inclòs CAS de Sants Can Tunis en els seguiments individuals i grupals. Infecció HIV N. % N. % La integració no hagués estat possible Positiu 130 31,6 5 17,2 sense la col.laboració dels usuaris i la Negatiu 278 68,2 24 82,8 tolerància de l’entorn. N.C. 149 26,7 6 17,1 La col.laboració amb el Programa de Can Tunis s’ha fet en paral.lel i ha estat Població atesa 557 35 fonamental en el desenvolupament del La població del CAS comprèn els usuaris que acudeixen per primera vegada al centre entre l’1 de març de 1993 i el 30 de juny treball diari, aportant coneixements de 1995 a demanar tractament per dependència d’opiacis sobre el barri i facilitant el tractament. població general, i no es detecta consum de les dosis inicials. La idea de curar-se Aquest barri té característiques paral.lel d’heroïna, cosa bastant comuna no està interferida per la carència especials que fan que les conclusions no en dosis baixes. Això és perquè no d’heroïna. A això s’afegeix la dificultat siguin generalitzables a la població gita- sol.liciten i no volen pujades progressives per accedir al centre i que deixar aviat el na de Barcelona. 43 LES DROGUES I L’ENQUESTA DE VICTIMITZACIO´ JOSEP M. ARAGAY, JULI SABATÉ. Universitat de Barcelona dossier L’enquesta de victimització és una cions i persones a les quals hom atri- Observeu que darrerament la conta- eina per al coneixement de la delinqüèn- bueix una càrrega de violència irracional, minació i el cost de la vida arriben a pre- cia i la inseguretat ciutadana; per tant, real o suposada. ocupar més que els drogoaddictes. tracta de les drogues il.legals i els drogo- El qüestionari s’interessa per les La conjunció de les dues preguntes addictes només tangencialment. Tanma- preocupacions dels entrevistats de dues és clarificadora: la gent tem la violència teix, un breu esquema dels seus resultats maneres: amb una pregunta oberta (de (sobretot la personal) i no la droga. Ara pel que fa a aquesta problemàtica seria el resposta, per tant, espontània), i amb un bé, la menció expressa dels drogoaddic- següent: llistat de temes dels quals cal avaluar la tes com a factor de preocupació fa con- 1. La seguretat ciutadana és un preocupació. nectar els entrevistats amb un dels grans terreny definit per la por a la violència Espontàniament la droga no apareix tòpics de l’imaginari col.lectiu dels (en especial la irracional) dels individus o gaire. La majoria de respostes parlen de la darrers anys: el drogoaddicte com a vehi- grups als quals hom en responsabilitza. delinqüència, en especial la que comporta cle de violència irracional (en el sentit 2. Per tant, si drogues i drogoaddic- violència. La preocupació per l’atur (peti- d’imprevisible i per tant atemoridora), i tes responen a l’estereotip de la violència ta, de cara a la seguretat) s’ha anat incre- en demostra la potència encara avui. irracional i fan por, són vistos i tractats mentant i les referències a la droga són Més encara, si la gent avalua la por amb una certa dosi d’intolerància i hom molt escasses i els darrers anys decreixen. que li fan alguns grups convencional- els fa molt responsables de la delinqüèn- La presència de la droga és escassa ment considerats problemàtics i la com- cia. en la vivència espontània de la seguretat; passió que li desperten, els únics que fan 3. Tanmateix, els darrers anys, la gent i a més, en la mesura que disminueix la més por que compassió són els caps comença a veure que els drogoaddictes seva visibilitat com a problema social, rapats i els joves amb imatge agressiva. són unes persones amb problemes i que disminueix el percentatge d’entrevistats Als drogoaddictes (i a la resta de grups) cal ajudar-los, i aquesta visió preventiva- que l’esmenten directament. se’ls compadeix més que se’ls tem. estructural i d’ajut sembla anar creixent. A pregunta suggerida, els drogoaddic- tes preocupen molt, però la violència juve- Intolerància davant les situacions La por a la violència nil i els caps rapats preocupen més: òbvia- d’inseguretat ment, si es posa la gent davant la menció Les pors de la gent es refereixen a la expressa dels drogoaddictes, l’avaluació La intolerància amb què es viu la violència, que es concreta en les situa- que fan de la preocupació és alta. problemàtica de la droga és una manifes- Avaluació de la preocupació per qüestions que creen inseguretat Les qüestions 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 La violència juvenil 7,78 7,83 7,72 7,83 Els caps rapats 7,75 Contaminació a la ciutat 7,10 7,54 7,12 7,39 7,43 7,37 7,49 7,50 Els drogoaddictes 7,40 7,99 7,44 7,84 7,87 7,76 7,64 7,48 Augment del cost de la vida 7,60 7,31 6,93 7,69 7,90 7,70 7,65 7,42 Assistència mèdica 6,60 6,92 6,46 6,88 6,40 6,74 6,79 6,80 Quedar-se sense feina 4,80 5,25 5,42 6,17 6,46 7,17 6,40 6,60 Robatori, atracament, agressió 7,00 7,18 7,53 7,70 7,20 7,09 7,01 6,46 Accident de circulació 5,80 6,60 6,33 6,62 6,46 6,60 6,48 6,46 44 Grups Avaluació Avaluació de la gravetat social dels temes Por Compassió Gravetat 1990 1991 1992 1993 1994 1995 Prostitució al carrer 2,37 5,61 Maltractaments als nens 8,20 8,42 8,78 8,70 8,76 Caps rapats 6,76 2,41 Agressió sexual 8,65 8,65 Gitanos 2,70 3,34 Tràfic de droges 7,90 8,31 8,57 8,61 8,42 Captaires, rodamóns 2,03 6,13 Atracaments a les persones 7,80 8,08 8,37 8,37 8,31 Drogoaddictes 4,69 5,85 Adulteració d’aliments i begudes 7,80 8,23 8,36 8,29 8,28 Joves amb imatge Contaminació industrial 7,50 7,79 8,06 8,10 8,21 agressiva 6,01 2,85 Corrupció política 8,29 8,07 Joves sense feina 1,83 7,53 Robatoris a domicilis 7,50 7,72 7,94 8,03 8,00 Immigrants europeus i americans 1,80 3,90 Atracaments a comerços 7,20 7,58 7,98 7,96 7,93 Immigrants marroquins Consum de drogues 7,80 8,16 8,24 8,27 7,91 i algerians 2,29 4,21 Frau econòmic 8,05 7,77 Immigrants de Robatori de bossa o cartera 7,71 7,49 l’Àfrica negra 2,03 4,29 No pagar impostos 6,40 6,77 7,07 7,25 7,28 Nens o adolescents sols Robatoris de vehicles 6,10 6,38 6,51 7,01 6,75 pel carrer 1,64 6,62 Agressions i baralles juvenils 7,89 tació concreta de la intolerància general a la droga que fins i tot el seu mer con- litzar-lo ha estat sempre menys avalua- que s’ha instal.lat els darrers anys en les sum ho és, tot i que menys. És una dada da, però hom hi creu més, per exemple, nostres societats (davant del diferent, lògica: si els drogoaddictes són subjectes que en el fet d’augmentar el nombre de l’immigrant, etc.). que porten violència irracional, el que els policies. Un bon indicador de la intolerància la provoca és greu. el constitueix l’opinió sobre els fets més Hi ha dos indicadors més, un és Comprensió dels problemes dels greus per a la vida de la societat. De sem- l’atribució al consum de droga de la drogoaddictes pre, els fest més greus han estat els mal- màxima responsabilitat en l’augment de tractaments de nens i les agressions la delinqüència, i l’altre és la considera- Els darrers anys s’està obrint pas una sexuals. El tercer fet més repudiat ha estat ció que la millor mesura contra la delin- vivència de major comprensió dels pro- el tràfic de drogues. qüència és la persecució dels traficants blemes dels drogoaddictes i de la utilitat El consum de drogues ha estat con- de droga: de les polítiques d’ajut i rehabilitació. siderat sempre menys greu, però amb - Es proposa als entrevistats d’ava- Es proposen parelles d’opinions unes avaluacions superiors a la gravetat luar el pes d’una sèrie de possibles cau- totalment contraposades en l’escala d’1 a de la contaminació industrial, els atraca- ses de l’increment de la delinqüència. 9, demanant als entrevistats de situar- ments a comerços, els robatoris a domi- Doncs bé, el consum de droga ha estat s’hi. En un extrem (valor 1), la posició cilis, no pagar impostos o robar un cotxe. sempre la causa més avaluada del llistat. més emotiva i crispada, i a l’altre extrem La percepció de la gravetat social - Es demana als entrevistats d’ava- (valor 9), la més racional. d’aquests fets reflecteix els grans trets de luar la utilitat d’una sèrie de possibles Es barregen enunciats predomi- la sensibilitat contemporània i també mesures per resoldre la problemàtica de nantment emotius amb enunciats bàsi- les seves contradiccions quant a la segu- la delinqüència. La persecució dels trafi- cament racionals: en els primers hom retat en la convivència. cants de droga mereix un punt i a part: s’hi ha manifestat una mica crispat i en El tràfic de drogues és un fet gravís- ha estat sempre la mesura més avaluada. els segons, força racional. sim per a la societat i és tan potent la por Pel que fa al consum, la utilitat de pena- L’enunciat “els drogoaddictes són 45 1992 1993 1995 ves: la manca d’educació, la injustícia de l’estructura social. La consideració de - Tots els drogoaddictes són - Els drogoaddictes són perso- delinqüents 6,77 7,27 7,15 nes amb problemes l’atur està un xic en funció de la conjun- tura econòmica. Aquesta pregunta es fa - Castigar el tràfic i el consum - Legalitzar-la per abaratir-la i de drogues 4,64 que sigui menys adulterada des del primer any de l’enquesta; a les primeres edicions en percentatges (es delinqüents “contra” els drogoaddictes qüència: causes del seu increment i demanava esmentar les tres causes prin- són unes persones amb problemes” rep mesures a prendre. cipals), i des de 1987 en l’escala 1 a 9. una de les avaluacions que més es de- L’evolució d’aquestes quatre causes canten cap a la segona part (indicador Les causes de la delinqüència principals sembla confirmar el decanta- de racionalitat en la consideració dels ment racional. Certament, el consum de drogoaddictes com a persones possible- La causa principal de l’increment de drogues ha estat sempre la causa més ment més víctimes de les contradic- la delinqüència és el consum de droga. esmentada/avaluada. Des de 1987, però, cions sociales que culpables de la delin- Tanmateix, les causes més avaluades a l’avaluació que se’n fa va baixant (amb qüència). continuació són estructurals i preventi- excepcions el 1991 i 1994), mentre les En l’enunciat sobre les drogues “la solució és castigar el tràfic i consum de Causes de l’augment de la delinquència drogues “contra” la solució és legalitzar- Suma de les tres causes que s’esmenten les per abaratir-les i que siguin menys adulterades”, l’avaluació frega el valor 1983 1984 1985 1986 mitjà. Consum de drogues 76,3 67,5 65,4 74,1 D’altra banda, si bé la mesura més Atur en general 62,2 70,0 66,6 67,0 Situació econòmica 40,7 41,6 41,3 40,9 valorada de cara a resoldre la problemà- Poca duresa de les penes 31,5 30,8 31,7 34,1 tica de la delinqüència ha estat sempre la Manca d’educació 14,7 26,1 25,5 23,5 No preocupació poders públics 8,2 7,3 8,3 7,9 persecució dels traficants de droga, les Estructura social injusta 9,7 14,6 16,0 13,8 altres tres mesures més avaluades són Excés de tolerància 5,0 8,5 10,3 8,5 Ineficàcia de la policia 2,6 5,8 6,3 7,7 preventives i estructurals, i la primera Incidència negativa de TV/cinema 5,3 8,9 10,4 7,1 d’elles és la de promoure programes Pèrdua de valors morals 11,4 14,4 13,3 11,6 d’ajut i rehabilitació de drogoaddictes. Avaluació 1 a 9 Tal com es veu en l’evolució de dos indi- 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 cadors, aquesta perspectiva sembla incrementar-se: Consum de drogues 8,4 8,3 8,3 8,3 8.54 8,10 8,39 8,00 Atur 7,5 8,1 7,2 7,4 7.30 8,00 7,51 7,77 - Disminució de la presència de la Manca d’educació 6,5 6,7 7,1 7,1 7.49 7,94 7,59 droga en la resposta espontània de les Estructura social injusta 6,4 6,5 6,7 6,9 6.99 7,53 7,23 7,11 preocupacions de la gent. Poca duresa de les penes / ineficàcia lleis i justícia 7,1 6,5 7,0 7,0 7.40 7,20 6,98 7,02 - Increment en la consideració dels Manca de preocupació drogoaddictes com a persones amb pro- dels poders públics 6,5 6,7 6,7 6,8 7.07 6,89 6,69 6,90 Ineficàcia de la policia 5,3 5,5 5,9 6,5 6.09 6,35 6,19 6,22 blemes. També es pot veure aquesta evo- Situació econòmica/ lució en les opinions relatives a la delin- augment dels preus 7,3 7,6 5,5 5,7 6.21 5,92 5,75 46 Mesures que hauria de prendre l’Administració per resoldre la delinqüència 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 Perseguir els traficants de droga 8,4 7,7 8,28 8,08 8,64 8,52 8,37 8,22 Que tothom pugui tenir feina 8,05 8,22 Programes de reinserció de delinqüents 7,65 7,42 7,67 7,98 7,67 7,67 Que la justícia actuï amb major rigor i duresa 7,5 7,21 7,21 7,66 7,29 7,46 7,38 Penalitzar el consum de drogues 6,53 6,55 7,09 6,64 6,82 6,45 Programes d’ajut i rehabilitació de drogoadictes 7,65 7,68 8,00 8,20 7,95 Incrementar centres d’assistència a les víctimes 7,6 7,4 7,54 7,49 8,04 8,05 Incrementar vigilància nocturna zones conflictives 8,0 7,6 7,88 7,93 8,07 7,96 Augmentar la il.luminació dels carrers 6,83 6,59 6,41 Incrementar el nombre de policies 5,9 5,4 5,97 6,49 5,77 5,62 6,51 Donar feina als immigrants d’altres països 6,37 Limitar l’emigració d’altres països 5,80 altres són cada cop més considerades. En Mesures per resoldre la delinqüència (resposta espontània) els darrers vuit anys, l’avaluació de la 1990 1991 1992 1993 1995 manca d’educació s’ha incrementat un punt, i la de la injustícia de l’estructura Creació de llocs de treball, menys atur 19,4 25,2 35,1 33,7 Més educació (i altres mesures per al jovent) 7,7 14,2 22,9 15,0 social, més de mig punt. Més duresa per part de la justícia (mà dura) 18,3 19,6 15,5 15,9 Més i millor policia i vigilància 31,4 11,4 9,8 16,6 Les mesures per resoldre la delin- Ajut a la població pobra i margninada 2,6 3,8 4,7 2,7 Droga, mesures preventives (prevenció, rehabil.) 2,7 1,8 2,4 2,6 qüència Altres mesures 4,8 11,8 6,9 10,9 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 L’opinió sobre les millors mesures indica amb més claredat la creixent El decantament cap a la racionali- les drogues, clarament repressiva: la presència de la raó en la consideració de tat de la segona pregunta és també cert: penalització del seu consum. L’avalua- les drogues. la mesura més avaluada sempre ha ció que en fa la gent és clarament inferior Es fan dues preguntes: una és oberta estat la persecució dels traficants de a les altres dues, amb molta diferència. (resposta espontània) i l’altra demana droga. Tanmateix, cal assenyalar que la Enguany s’ha introduït la problemà- d’avaluar una sèrie de mesures que pot seva consideració va baixant: els darrers tica de la immigració estrangera (molt lli- prendre l’Administració. tres anys la nota s’ha reduït quasi mig gada a la problemàtica del petit tràfic de Els resultats de la pregunta oberta es punt. drogues): de les dues mesures presenta- decanten significativament: les drogues Ajudar i rehabilitar drogoaddictes des (donar feina als immigrants d’altres apareixen amb percentatges baixíssims, i (conseqüència lògica de la seva conside- països i limitar la immigració d’altres a més van disminuint cada any les ració com a persones amb problemes) és països), la més ben avaluada ha estat la referències; i, d’altra banda, les mesures la mesura que va experimentar un crei- primera,amb més de mig punt de estructurals i preventives són més esmen- xement més clar i sostingut al llarg dels diferència. tades que les mesures immediates i primers anys de la seva sèrie (amb repressives, i van augmentat els seus per- l’excepció d’enguany). centatges. Hi ha una darrera mesura relativa a 47 EL RAVAL COM A ESCENARI OBERT DE DROGUES ESTUDI DEL BARRI EN EL MARC DE SIS CIUTATS EUROPEES ALICIA RODRI´GUEZ-MARTOS, PILAR SOLANES. Pla Municipal d’Acció sobre les Drogodependències JOSÉ A. CASTILLO. Psicòleg encarregat del treball de camp Introducció (tres barris del centre), Barcelona (El d) rellevància de les mesures políti- Raval), Hamburg (St. Georg), Londres ques (inespecífiques i específiques) pel Des dels anys vuitanta s’ha anat (Brixton), París (Goutte d’Or) i Rotterdam que fa al desenvolupament, estabilització ampliant, a nivell internacional, l’enfoca- (quatre districtes centrals), pertanyents a i desaparició dels escenaris oberts. ment terapèutic de les drogodependèn- la Unió Europea i que comptaven amb Es va recopilar informació general a cies, en el sentit de no limitar-se a objec- una institució local capaç de coordinar el partir d’informes d’experts, documenta- tius abstinencials (massa ambiciosos i projecte, varen participar en un estudi, ció local i observació directa. Es van dissuasoris per a alguns), sinó d’oferir l’objectiu del qual era esbrinar i compa- registrar la situació, la composició i les també estratègies adreçades a la reduc- rar el grau de percepció de la subcultura condicions de vida del barri, com també ció dels danys lligats al consum, mentre de la droga i el nivell de molèstia experi- les seves característiques d’anomia social l’addicte no es vegi capacitat o preparat mentat al respecte per part de diversos (índex de delinqüència, població margi- per abandonar-lo. estaments de determinats barris a ciutats nal i drogodependència). En una política de reducció de europees. A cada barri triat es va elegir, a con- riscs/danys, la prioritat és facilitar el con- La iniciativa del present estudi va tinuació, una mostra aleatòria de grups tacte entre l’addicte i els recursos socio- sorgir d’Hamburg, ciutat en què l’esce- diana rellevants: residents, comerciants, sanitaris. Per això hi ha la necessitat nari obert de drogues al barri de St. policia local i drogoaddictes. En total, es d’una més gran permissivitat que perme- Georg, especialment a l’Estació Central, van enquestar 2.217 individus: 1.235 resi- ti aproximar-se al toxicòman. havia generat una problemàtica molt dents, 304 comerciants, 263 policies En contrapartida, hi ha més propen- forta. Es partia de la idea que els toxicò- locals i 415 addictes. Una vegada recolli- sió a l’establiment d’escenaris oberts de mans tendien a concentrar-se als barris da tota la informació (resultats), s’establí drogues, definits com “totes aquelles urbans deprimits i amb certa tradició de una comparació entre els 6 barris partici- situacions en les quals els ciutadans es subcultures i se suposava que, en estu- pants en l’estudi, per tal de poder treu- veuen públicament confrontats amb el diar diferents barris europeus en els re’n conclusions generals i, quan consum i el tràfic de drogues”1 i que quals es donava per suposada una nota- s’esqueia, particularitats. poden comportar problemes capaços de ble prevalença, la condició i les caracte- En aquest article aportem les dades comprometre l’avanç de les estratègies rístiques d’un escenari obert de drogues que corresponen a la ciutat de Barce- de reducció de danys. La disjuntiva entre serien anàlogues a les de l’esmentat barri lona, el barri del Raval de la qual va ser repressió i permissivitat2 hauria de conci- alemany. sel.leccionat per l’especial presència i liar-se valorant l’impacte dels espais Els quatre aspectes que s’havien visibilitat del consum i tràfic de drogues oberts sobre l’entorn. d’investigar eren: que hi ha. La mostra d’enquestats estava En l’intent d’establir aquesta valora- a) possible assentament dels esce- formada per 366 persones escollides a ció, l’Amsterdam Bureau Voor Onderzo- naris oberts de drogues en districtes amb ek en Statistiek (O+S) d’Amsterdam va anomia social prèvia, assumir, el 1993, l’organització d’enques- b) grau de visibilitat dels escenaris 1. Bless, R.; Korf, D. J.; Freeman, M.: Open Scenes: a cross-na- tional comparation of concepts and urban strategies. Eur. Ad- tes sobre escenaris oberts de drogues en de drogues en barris que ja eren pro- dict. Res. 1995; 1: 128-138. algunes de les principals ciutats europe- blemàtics i amb gran taxa de drogoaddic- 2. Renn, H.; Lange, K. J.: Urban Districts and Drug Scenes. A es, a càrrec de la Comissió de la Unió ció, comparative study on nuisance caused by “open” drug in ma- jor European cities. European Commission, Directorate Gene- Europea. c) possible proporcionalitat entre ral for Employment, Industrial Relations and Social Affairs. El 1995 les ciutats d’Amsterdam “molèstia” i “visibilitat”, 1995. 48 dossier l’atzar i incloïa 205 residents, 50 comer- Raval. La criminalitat típica inclou delic- font d’ingressos era preferentment el tre- ciants, 50 policies locals i 61 drogaaddic- tes contra la propietat i activitats relacio- ball regular i la prostitució, especialment tes als quals es passava una entrevista nades amb el tràfic i consum de drogues. en el sexe femení. El 90% dels addictes estandaritzada, variable segons el grup. L’índex de victimització al Raval se situa reconeixia haver estat detingut en alguna en 9,6. La policia, quan hi ha una concen- ocasió (el 50% dels casos per haver violat Característiques sociodemogràfi- tració d’addictes, els demana la docu- la llei en relació amb les drogues); el 80% ques del barri mentació, els registra i els dispersa, i envia indicava haver comès el primer delicte a la comissaria els que tenen causes legals després d’iniciat el consum de drogues. El Raval té uns 37.000 habitants, pendents. També tenen instruccions de amb un índex d’immigració del 42%. El no intimidar el toxicòman que estigui Percepció i avaluació emocional de la nivell educatiu és baix, amb una defi- consumint droga en públic i retirar i dipo- presència de grups marginals al barri cient escolarització (31%) i analfabetisme sitar en contenidors especials el material (1,08%). La taxa d’atur és del 22%, i d’injecció utilitzat. La guàrdia urbana està L’enquesta als residents del barri va l’índex de dependència econòmica el preparada per prestar assistència mèdica indicar que la major part (89,9%) se sen- 32%. La prostitució del Casc Antic es immediata i tramitar trasllats hospitalaris. tien bastant molestos per la presència de concentra majoritàriament al barri del Una operació policial, a partir dels drogoaddictes, encara que aquests no Raval i hi ha aproximadament 45 locals Jocs Olímpics, va fer disminuir la presèn- fossin el col.lectiu marginal més visible. de concurrència pública on es produei- cia a la via pública de drogoaddictes i de Els veïns, especialment aquells més xen conflictes de drogues. camells, que ara actuen més dins de les exposats a la visió i trobada amb toxicò- La prevalença d’addictes a drogues cases i tenen un emissari que recorre el mans, consideraven que la policia hauria il.legals al barri se situa al voltant de carrer per a la captació de clients. de “netejar” el barri. Pel que respecta als 307,2/10.000 habitants3, i han iniciat trac- comerciants, molts se sentien molestos tament 48,7/10.000 habitants del barri. La Resultat de l’estudi sobre escenaris pel fet de veure drogoaddictes dropejant taxa d’inicis de programes de manteni- oberts davant del seu local. La informació de la ment amb metadona és de 18,4/10.000 i policia (queixes rebudes) recollia aquest les urgències motivades per drogues Escenari de drogues i característi- malestar. il.legals ascendeixen a una taxa de ques dels toxicòmans 129,6/10.000. La taxa de mortalitat per Percepció i avaluació emocional sobredosi del Raval (79/10.000 habitants) La majoria d’addictes eren usuaris dels escenaris de drogues al barri és molt superior a la resta de la ciutat. En d’heroïna per via intravenosa, la droga els addictes per via intravenosa, al Raval més important per al 78%. El 25% Respecte a la percepció dels resi- hi ha una prevalença de 53,9/10.000 d’entrevistats consumia a cel obert i la dents al Raval, la situació més observada casos de tuberculosi i una taxa de major part tenia com a principal font de 27/10.000 casos de sida. Als carrers del subministrament de xeringues determi- 3. Pla Municipal d’Acció sobre les Drogodependències. Infor- me “Pla de Drogues per a Ciutat Vella”. Barcelona, novembre Raval es van recollir 4.986 xeringues nats recursos especials (programes de 1994. (Document no publicat). llençades entre gener i novembre de 1994. d’intercanvi, etc.). El 55% vivia al barri i 4. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona. La delin- El mapa delictiu4 indica que Ciutat Vella la seva presència es feia evident en certs qüència a Barcelona: realitat i por a 1993. Enquesta de Segu- retat Ciutadana de 1994. Àrea Metropolitana de Barcelona. és un dels districtes amb més actes delic- moments i llocs, sense identificar-se Mancomunitat de Municipis. Ajuntament de Barcelona. Bar- tius, el 40% dels quals corresponen al punts de concentració concrets. La seva celona, 1994. 49 l’any anterior havia estat veure xeringues càrrec de la molèstia inherent a la intru- europees, però més que en altres barris abandonades (53,2%), seguida del con- sió d’addictes en l’esfera privada dels de la ciutat, ja que es tracta d’una zona sum públic de drogues, la mendicitat a residents (parar-se a entrades, etc.). La amb elevada taxa de drogaaddicció i de càrrec d’addictes, la presència d’addictes mendicitat era negativament valorada conflictivitat. En el conjunt de ciutats als portals i el tràfic (amb igual freqüèn- pel 65% d’addictes, mentre que només el europees participants, el barri més “visi- cia), la presència de grups dropejant, i 25% entenia la molèstia del tràfic osten- ble” va ser el de St. Georg, d’Hamburg, a l’oferta de drogues per a la seva compra. tós. La meitat d’addictes considerava que on s’estimava la presència d’uns 120 Quasi no s’esmentava (12%) la presència tenien una imatge pública de delin- addictes diàriament situats a l’Estació de grups d’addictes, cosa que probable- qüents i creia que la gent desitjava Central. El barri amb una escena menys ment té a veure amb l’actuació policial de l’adopció d’accions per fer-los desaparèi- visible era el de Brixton, a Londres. dispersió i dissuasió del consum públic, xer del barri. c) Tot i que el nivell de molèstia sol com també amb el control de les seves correspondre’s amb l’elevada i ostentosa pertinences, quan es troben amb algun. Opinió sobre els addictes: com trac- presència de toxicòmans (Hamburg, Rot- L’aparent disminució del consum públic tar-los terdam i Amsterdam), hi ha una variabili- de drogues, d’addictes a les escales i els tat en la percepció subjectiva de la molès- portals i l’abandó de xeringues al carrer El 72% dels veïns del Raval eren par- tia. A Barcelona, com a París i Londres, la fou comentada pels enquestats. Però els tidaris d’una actuació rigorosa contra els incomoditat és, en conjunt, menor que a incidents que seguien provocant més addictes: la meitat de comerciants recla- altres ciutats europees, d’acord amb la incomodidat eren precisament la presèn- mava severes intervencions contra ells. menor visibilitat de l’escena. Els residents cia de xeringues, l’ús de drogues en públic El 70% de policies locals veien els addic- al Raval se senten, però, bastant molestos i la mendicitat. La presència de xeringues tes més aviat com a víctimes, però el 50% amb la presència d’addictes i desitgen constituïa una preocupació unànime. haurien optat per mesures més dràsti- desempellegar-se’n, encara que la inco- Residents i comerciants coincidien a con- ques per lluitar contra els escenaris moditat sigui menor que a altres ciutats siderar extremadament molest qualsevol oberts. Hi havia una insatisfacció amb europees per la menor visibilitat del pro- incident amb toxicòmans. El sentiment l’actual política de simple dispersió i blema. El principal motiu de queixa, aquí, d’incomoditat i insatisfacció amb el dis- contenció, tàctica que els policies consi- com a Hamburg, és l’abandonament de tricte, com també les demandes d’una deraven a la llarga poc efectiva. xeringues. Es percep poc el tràfic i con- resposta rigorosa, semblaven estar rela- sum públic de drogues, encara que la cionades amb el nombre de famílies Conclusions i comentari policia els detecti. L’oferta de drogues al (sobretot amb nens) que viuen al territori carrer té escassa rellevància. Els addictes on s’ubica un escenari de drogues obert. En el cas del Raval, la resposta a les entenen que la seva conducta distorsioni i quatre qüestions plantejades a l’estudi és provoqui malestar al barri. Escenaris de les drogues i ciutadania: bastant coincident amb les de la resta de El Raval presenta, en conjunt, un la molèstia percebuda, segons els barris estudiats: escenari de drogues molt menys visible propis addictes a) Es confirma la hipòtesi que els que altres barris europeus. Els addictes escenaris oberts s’assenten en barris s’han anat dispersant, tant per la política El 90% d’addictes del Raval deien amb anomia social prèvia. de recuperació del districte de Ciutat que entenien que a la gent els molestés b) Al Raval hi ha menys visibilitat de Vella com per l’actitud de rebuig per part veure com es punxen i el 80% es feia l’escena de drogues que en altres ciutats del veïnat. 50 Al Raval, com a tots els barris estu- de drogoaddictes, com també de sancio- de guanyar amb conductes menys con- diats (menys al de St. Georg d’Hamburg), nar el petit tràfic al carrer i el consum flictives per part dels addictes. Els nos- els addictes entenen que la seva conduc- públic de substàncies. Els agents tracten tres agents de salut, actuant al carrer en ta distorsioni i creï malestar al barri. de dissuadir-los de les seves activitats i el marc d’un programa d’intercanvi de d) Pel que fa a la rellevància de les de dispersar els addictes, més que xeringues, exercirien el paper d’apropar- mesures polítiques respecte al desenvo- d’incoar-los expedients. se a l’addicte allà on sigui i conscienciar- lupament, estabilització o desaparició De l’estudi realitzat no es desprèn la lo per a un canvi, facilitant-li els mitjans. dels escenaris oberts, es comprova a les necessitat d’emprendre, al Raval, estratè- Conscients que la reducció individual de sis ciutats una relació directa entre el gies diferents de les actualment vigents danys no sempre està exempta de desenvolupament d’escenaris oberts i la (com tampoc a Brixton -Londres- i la molèsties per a la comunitat, encara que política de reducció de danys, que ha Goutte d’Or -París-). Atès que el grau de la beneficiï a llarg termini, tractem de portat a ciutats com Amsterdam, Rotter- molèstia produït pels escenaris de dro- buscar un equilibri entre la tolerància dam i Hamburg a replantejar-se una gues és directament proporcional al con- que permeti el desplegament d’estratè- tolerància que havia possibilitat macro- sum públic de drogues per via intraveno- gies de reducció de riscos/danys (pro- espais oberts concentrats, el desmante- sa i a les seves conseqüències visibles, si grames de manteniment de baix llindar, llament dels quals no ha estat o està sent es pogués persuadir els addictes que intercanvi de xeringues al carrer i a les fàcil, ja que es tracta de combatre con- s’abstinguessin d’utilitzar drogues en farmàcies, etc.) i la dissuasió orientada a ductes asocials sense retrocedir a postu- públic, probablement la tolerància vers prevenir l’establiment d’escenaris res repressives i criminalitzadores. A ells augmentaria i s’evitaria la necessitat oberts, especialment dels concentrats, Amsterdam s’ha creat el projecte City- de treure’ls del lloc. que podrien ser un focus d’atracció per Junkie de col.laboració entre la policia i Des del Pla municipal d’acció sobre al tràfic i podrien fomentar consums i els serveis terapèutics. les drogodependències de Barcelona problemes de tot tipus, com s’ha vist en A Barcelona, on no hem arribat a estem convençuts de la necessitat de altres escenaris europeus. En aquest tenir escenaris oberts concentrats, la reduir riscos i danys a tots els implicats sentit, recordem les experiències del tolerància s’ha equilibrat amb la recerca en el problema de les drogues. Per això Needle Park a Zurich i les d’Amsterdam, de mesures encaminades a evitar i eradi- intentarem comptar en tot moment amb Rotterdam i Hamburg, entre les ciutats car conductes socialment pertorbadores. un consens social i fomentar el desenvo- participants en el present estudi. La policia té instruccions d’impedir lupament d’un clima que afavoreixi la qualsevol intent de concentració pública reinserció. Però aquest dret també s’ha 51 radiografia ELS SERVEIS SOCIALS D’ATENCIO´ A LA GENT GRAN A LA CIUTAT DE BARCELONA OFERTA ACTUAL, TAXES DE COBERTURA I ESCENARIS POSSIBLES EN UN FUTUR PROPER PEP GO´MEZ, JORDI VIZCAI´NO. Sector de Serveis Personals,. Ajuntament de Barcelona Els darrers anys, i des de diferents de població implica considerar la seva sector informal té cada cop més dificul- perspectives, s’han realitzat en el nostre creixent heterogeneïtat. Per una part, és tats per seguir realitzant aquesta funció.6 país diverses anàlisis sobre l’estructura de previsible que en un futur proper les per- En aquestes coordenades cal ins- la població, que permeten constatar allò sones jubilades tendeixin a ser cada cop criure l’increment del nombre de serveis que actualment ja és un fet a tots els països més instruïdes, més urbanes, més qualifi- d’atenció a la gent gran de tipus profes- del nostre entorn més proper: el progres- cades, més informades i, en general, més sional, tant públics com privats, que s’ha siu increment de les persones de més edat independents. Però, l’increment del nom- produït a la majoria dels països europeus en relació amb el conjunt de la població. A bre de persones que arribarà a edats molt en les últimes dècades,7 i que al nostre més d’aquesta constatació, que es pro- avançades també provocarà un augment país s’ha fet evident sobretot els darrers dueix, com és obvi, amb ritmes diferents significatiu de situacions de “fragilitat”,3 anys.8 Al llarg d’aquest període s’han segons de les característiques de cada caracteritzades per un elevat grau de impulsat, en moltes ocasions partint de territori, les diverses projeccions demogrà- dependència que suposa la necessitat la seva inexistència prèvia, diferents fiques realitzades ens indiquen que aques- d’ajuda i/o atenció per part d’altri. actuacions, serveis i equipaments que ta tendència es mantindrà i àdhuc aug- Tradicionalment, la família ha estat constitueixen una oferta cada cop més mentarà a les properes dècades.1 la principal responsable a l’hora de tenir diversificada. Malgrat això, la constatació Barcelona no és una excepció, la ciu- cura de les persones de més edat que no més generalitzada avui en dia és que els tat ha experimentat en els darrers anys es valen per si mateixes. Tanmateix, en recursos existents son escassos. canvis importants en l’estructura i dimen- l’actualitat es troba cada cop amb més En l’actualitat, els diferents sectors sió de la seva població. La conjunció de dificultats per seguir desenvolupant implicats es troben en una cruïlla com- diferents factors, com l’increment de aquesta tasca. Per una part, certs canvis plicada. El sector informal amb una l’esperança de vida en néixer, les migra- socials com la incorporació de la dona al capacitat cada cop més limitada per fer cions i la baixada de la natalitat, ha donat món laboral, l’augment de la taxa de front a l’actual situació. El sector públic, lloc a la transformació demogràfica més divorcis i la disminució del nombre de amb uns recursos escassos i amb unes important de les darreres dècades: l’enve- fills, dificulten la continuïtat de la presta- possibilitats de creixement actualment lliment de la població barcelonina. Aques- ció d’atenció a les persones grans que ta combinació de fenòmens ha fet créixer necessiten ajut per part dels seus fami- 1. Instituto Nacional de Servicios Sociales. La tercera edad en els efectius de persones més grans de 65 liars més propers.4 D’altra banda, España: aspectos cuantitativos. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales, 1991. anys i augmentar el seu pes en relació l’esmentat envelliment de la població ha 2. Gómez, Pep. “Evolució social a la ciutat de Barcelona”, Bar- amb la resta de la població. fet incrementar de forma molt notable el celona Societat, 1993 (n. 1, p. 4-16) 3. Rodríguez P., Sancho M.T.. “Nuevos retos de la política de Les persones de 65 i més anys, que a nombre de persones que arriben a edats atención a las personas mayores. Las situaciones de fragili- dad”. Rev. Esp. de Geriatría y Gerontología, 1995. començaments de segle representaven el molt avançades, com també la complexi- 4. Myers C., ;. Agree, E. “El mundo envejece, la familia cam- bia”. Rev. Esp. de Geriatría y Gerontología, 1994; 4: 126-133. 3,8% de la població de la ciutat, van pas- tat del tipus d’atenció que necessiten.5 5. Domínguez C, Bazo MT. “Cuidados familiares de salud en sar a ser el 13,3% el 1981, el 14,8% el Aquesta situació comença a superar las personas ancianas y políticas familiares”. Revista Española de Investigaciones Científicas. (número monogràfico sobre en- 1986, i el 17,4% el 1991. Tot esperant els les possibilitats, no només de les famí- vejecimiento), 1996. 6. Montorio I., Díaz P., Fernandez de Trocóniz M.I. “Progra- resultats del Padró de 1996, hi ha la pre- lies, sinó també dels diferents agents mas y servicios de apoyo a familiares cuidadores de ancianos dependientes”. Rev. Esp. de Geriatría y Gerontología, 1995; 30 visió que l’any 2000 aquest percentatge socials que formen les actuals xarxes de (3): 157-168. superi el 20%.2 suport de tipus informal, com els amics, 7. Kraan RJ y otros. La atención a las personas mayores. Minis- terio de Asuntos Sociales, Madrid, 1993: 15-23. El procés evolutiu que, al llarg dels els veïns o les entitats de voluntariat. A 8. Carrillo E., Prólogo a la edición española. En: Kane RA, Ka- ne R.L. Evaluación de las necesidades en los ancianos. SG Edi- últims any, ha experimentat aquest grup grans trets podríem dir que el denominat tores, Barcelona, 1993: 9-14. 52 molt reduïdes. El sector privat, amb un Oferta actual ració en funció de diferents nivells d’aten- mercat potencial en expansió, però amb ció.12 Un primer nivell d’atenció és el for- una capacitat econòmica limitada. En l’actualitat, el concepte a partir mat principalment pels diferents serveis L’anàlisi dels nous tipus d’interacció i del qual tendeixen a estructurar-se els que es presten a la persona gran al seu l’equilibri entre els tres sectors (públic, diversos serveis i equipaments que cons- domicili. El segon nivell d’atenció està privat i informal) és, per tant, un element titueixen els programes d’atenció a les constituït pels serveis que presten equipa- fonamental a l’hora de planificar els ser- persones grans, és el grau d’autonomia ments de tipus especialitzat. veis més adients en un futur proper. funcional de la persona atesa, i el criteri Concretament, en relació amb els En aquests moments la informació bàsic d’actuació és el d’intentar el man- serveis d’atenció domiciliària que for- necessària per fer una anàlisi d’aquest teniment de la persona gran que necessi- men part del primer nivell d’atenció, i tipus és encara força escassa.9 Malgrat ta atenció al seu entorn habitual, mentre que cada cop és més necessari estructu- això, disposem de dos elements que, això sigui possible i desitjable10. Es tracta, rar sota la forma de programes,13 en combinats com cal, poden facilitar una per tant, de programes que es mouen –o aquest article es distingeixen tres tipus aproximació a aquest tema. Per una part, haurien de moure’s– en el terreny de de serveis segons les diferents tipologies l’evolució dels programes d’atenció a la l’atenció gerontològica tant de tipus de població a les quals s’adreçen. En pri- gent gran en els darrers anys ens permet social com sociosanitària.11 mer lloc, els serveis d’atenció domicilià- tenir un marc qualitatiu de referència A la nostra comunitat autònoma ria més directament relacionats amb el bastant delimitat. D’altra banda, comen- aquesta és la línia que s’ha seguit, i així grau d’autonomia funcional de la perso- cem a disposar d’algunes dades que fan en els darrers anys, paral·lelament a la na atesa: el servei d’ajuda a la llar, el ser- possible una aproximació quantitativa a xarxa de serveis socials d’atenció a la vei d’àpats a domicili, el servei de buga- aquest tipus de serveis. gent gran, s’han anat impulsant tot un deria a domicili i el servei de neteja. El En aquest article presentem de seguit de serveis i equipaments de tipus segon tipus és el servei d’alarma telefòni- forma ordenada algunes d’aquestes sociosanitari. Tanmateix, es fa difícil ca i el tercer el servei d’arranjament de dades, de manera que facilitin una apro- actualment disposar d’informació que l’habitatge. En relació amb el segon ximació quantitativa a alguns serveis permeti una anàlisi global d’ambdues nivell d’atenció s’esmenten tres tipus socials d’atenció a la gent gran a la ciutat xarxes; per tant, en aquest article tracta- d’equipaments: els habitatges tutelats, de Barcelona. La primera part fa referèn- rem només alguns dels serveis i equipa- els centres de dia i les residències. cia a l’actual oferta d’aquests serveis i ments que componen la xarxa se serveis Pel que fa a la presentació de les equipaments. En la segona, es fa esment socials d’atenció a la gent gran. dades, sempre que ha estat possible hem d’algunes dades que ens indiquen els diferenciat entre l’oferta de tipus públic graus de cobertura que haurien d’assolir Serveis i equipaments per nivells 9. Alber J. “Servicios Sociales y Sanitarios”. Rev. Esp. de Geria- els diferents serveis i equipaments en un d’atenció tría y Gerontología,1994; 1: 52-57. futur proper. Finalment, interrelacionem 10. Heuman LF, Boldy DP. Envejecer dignamente en la comu- nidad. SG Editores, Barcelona, 1995: 15-27. tota aquesta informació en forma de El procés d’ordenació d’aquest sec- 11. Maravall H. “La coordinación socio-sanitaria: una exigen- diferents escenaris, de manera que facili- cia ineludible”. Rev. Esp. de Geriatría y Gerontología, 30 (3): tor realitzat a Catalunya en els darrers 131-135. tin la delimitació entre els dos sectors anys ha permès, per una part, una major 12. Llei 4/1994, de 20 d’abril, d’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sis- professionalitzats implicats en la presta- delimitació dels diferents serveis i equipa- tema català de serveis socials. DOGC. 29/4/1994. ció d’aquest tipus de serveis: el sector ments que constitueixen aquests progra- 13. Palau, Nuria. “L’atenció domiciliària adreçada a la gent gran: cap a la formulació de programes”. Quaderns de Sociolo- públic i el sector privat. mes avui dia i, per l’altra, la seva estructu- gia.( En premsa). 53 (Generalitat, Diputació i Ajuntament) i tut Català d’Assistència i Serveis Socials.15 El districte de Ciutat Vella, amb l’oferta de tipus privat (iniciativa social i Pel que fa a les entitats d’iniciativa 1.130 usuaris atesos; i el de l’Eixample, iniciativa mercantil). També hem inten- social, hi hem inclòs el nombre de perso- amb 1.012, han concentrat entre tots dos tat presentar les dades respectant l’ele- nes ateses pels serveis d’atenció domici- prop del 50% de l’oferta de la ciutat ment diferenciador que constitueixen els liària de Càritas al llarg de l’any 1995, i el corresponent al primer nivell d’atenció. deu districtes de la ciutat. nombre d’aparells d’alarma telefònica A l’altre extrem es troben Sant Andreu i instal·lats per la Creu Roja fins el mes de Les Corts, que han atès 266 i 168 perso- Primer nivell d’atenció maig de 1996. Les dades disponibles dels nes respectivament. serveis prestats per les entitats privades Les dades de l’oferta actual dels ser- d’iniciativa mercantil són molt parcials i Segon nivell d’atenció veis d’atenció domiciliària del primer hem preferit no incloure-les-hi. nivell d’atenció són de l’any 1995 i fan El nombre de persones que, al llarg Les dades dels equipaments corres- referència al nombre de persones ateses, de l’any 1995, han fet ús dels serveis ponents al segon nivell d’atenció perme- al nombre d’habitatges arranjats al llarg socials d’atenció domiciliaria és de 5.385, ten una aproximació bastant fiable a d’aquest any i al nombre d’aparells que representen l’1,9% del total de l’oferta global. Com a font principal hem d’alarma telefònica instal·lats a finals de població de més de 65 anys de la ciutat partit del llistat d’equipaments inscrits 1995. Per una part, hi hem inclòs els ser- de Barcelona. D’aquestes persones, 3.013 en el Registre d’entitats de la Generalitat veis municipals, tant els propis com els han rebut el suport d’una treballadora prestats mitjançant conveni de col·labo- familiar i 2.137 han tingut instal·lat al seu 14. Dades facilitades pel Servei d’Atenció Domiciliària de ració amb Càritas; 14 d’altra banda, hi domicili un aparell d’alarma telefònica. l’Ajuntament de Barcelona. 15. Dades facilitades pel Servei d’Atenció Domiciliària de hem inclòs els serveis prestats per l’Insti- S’han arranjat 234 habitatges (taula 1). l’Ajuntament de Barcelona. Taula 1 Oferta actual de serveis socials d’atenció a la gent gran. Primer nivell d’atenció Ciutat Sants- Les Sarriá- Horta- Nou Sant Sant Serveis Vella Eixample Montjuïc Corts St. Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Barcelona Atenció domiciliària Ajuntament 418 263 155 35 58 38 71 30 34 170 1.272 Ajuntament conveni (Càritas) 114 76 36 12 16 27 47 43 21 37 429 Iniciativa social (Càritas) 120 0 0 0 0 0 0 0 0 0 120 Generalitat (ICASS) 172 180 139 56 69 156 110 73 101 136 1.192 Total 824 519 330 103 143 221 228 146 156 343 3.013 Alarma telefònica Ajuntament 200 254 135 32 106 76 71 142 75 152 1.243 Generalitat (ICASS) 284 Iniciativa social (Creu Roja) 70 190 60 21 47 57 65 22 26 52 610 Total 270 444 195 53 153 133 136 164 101 204 2.137 Arranjament d’habitatges Ajuntament 30 48 25 12 10 9 7 9 9 71 227 Ajuntament conveni (Càritas) 6 1 0 0 0 0 0 0 0 0 7 Total 36 49 25 12 10 9 7 9 9 71 234 Total (tots els serveis) 1.130 1.012 550 168 306 362 371 319 266 618 5.385 54 de Catalunya.16 La informació d’aquest Al llarg de l’any 1995 s’han ofert a la 91% de les places residencials depenen llistat l’hem complementat, en el cas de ciutat de Barcelona 8.922 places corres- de la iniciativa privada (taula 2). l’oferta pública, mitjançant l’actualitza- ponents al segon nivell d’atenció. El 79% 16. Serveis i establiments socials del municipi de Barcelona. ció de les dades de l’oferta municipal i la d’aquestes places corresponen al sector Àrea d’Atenció a la Gent Gran, Gabinet d’Estudis i Planifica- inclusió de les places concertades,(17) i les privat i el 21% la públic. L’oferta de les ció. Març 1996. 17. Relació de places 1996. Institut Català d’Assistència i Ser- places del Programa de suport a l’acolli- residències representa més del 90% del veis Socials. ment residencial de l’Institut Català total de places dels equipaments exis- 18. Relació de residències col·laboradores del programa d’ajuts a l’acolliment residencial. Institut Català d’Assistència i Ser- d’Assistència i Serveis Socials.18 tents. D’altra banda, cal destacar que veis Socials. Gener 1996. Taula 2 Oferta actual de serveis socials d’atenció a la gent gran. Segon nivell d’atenció Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-St. Gervasi Places en equipaments Centres Places Centres Places Centres Places Centres Places Centres Places Habitatges tutelats Ajuntament 0 0 0 0 1 32 0 0 0 0 Aj. apartam. gent gran 2 80 0 0 1 70 0 0 0 0 Total sector públic 2 80 0 0 2 102 0 0 0 0 Iniciativa social 1 10 0 0 0 0 0 0 1 12 Iniciativa mercantil Total sector privat 1 10 1 12 Oferta pública + privada 3 90 0 0 2 102 0 0 1 12 Oferta pública /Total 67% 89% 100% 100% 0% 0% Centres de dia Generalitat 1 70 0 0 0 0 1 30 0 0 Iniciativa social 3 82 2 65 Iniciativa mercantil 2 74 Total sector privat 3 82 2 74 2 65 Oferta pública + privada 4 152 2 74 1 30 2 65 Oferta pública /Total 25% 46% 0% 0% 100% 100% 0% 0% Residències Ajuntament 0 0 1 60 1 48 0 0 1 40 Diputació 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Generalitat 1 62 0 0 0 0 1 85 0 0 Generalitat (1) 0 22 0 53 0 0 0 0 0 17 Generalitat (2) 0 0 0 126 0 0 0 0 0 50 Total sector públic 1 84 1 239 1 48 1 85 1 107 Iniciativa social 6 115 11 415 2 23 1 44 13 514 Iniciativa mercantil 10 201 98 1.908 1 16 2 31 24 749 Total sector privat 16 316 109 2.323 3 39 3 75 37 1.263 Oferta pública + privada 17 400 110 2.562 4 87 4 160 38 1.370 Oferta pública /Total 6% 21% 1% 9% 25% 55% 25% 53% 3% 8% Tots els equipaments Oferta pública global 4 234 1 239 3 150 2 115 1 107 Oferta privada global 20 408 111 2.397 3 39 3 75 40 1.340 Global pública + privada 24 642 112 2.636 6 189 5 190 41 1.447 Oferta pública /Total 17% 36% 1% 9% 50% 79% 40% 61% 2% 7% 1) Places concertades amb entitats privades, 2)Programes de suport a l’acolliment residencial 55 Taula 2 Oferta actual de serveis socials d’atenció a la gent gran Segon nivell d’atenció Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona Places en equipaments Centres Places Centres Places Centres Places Centres Places Centres Places Centres Places Habitatges tutelats Ajuntament 0 0 0 0 1 31 0 0 0 0 2 63 Aj. apartam. gent gran 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 150 Total sector públic 0 0 0 0 1 31 0 0 0 0 5 213 Iniciativa social 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 22 Iniciativa mercantil Total sector privat 2 22 Oferta pública + privada 0 0 0 0 1 31 0 0 0 0 7 235 Oferta pública /Total 100% 71% 91% Centres de dia Generalitat 1 10 1 30 1 20 0 0 2 60 7 220 Iniciativa social 1 25 2 75 8 247 Iniciativa mercantil 2 74 Total sector privat 1 25 2 75 10 321 Oferta pública + privada 2 35 1 30 3 95 2 60 17 541 Oferta pública /Total 50% 29% 100% 100% 33% 21% 100% 100% 41% 41% Residències Ajuntament 0 0 1 45 0 0 0 0 0 0 4 193 Diputació 0 0 1 350 0 0 0 0 0 0 1 350 Generalitat 1 22 1 72 1 48 0 0 2 158 7 447 Generalitat (1) 0 70 0 0 0 70 0 0 0 0 0 232 Generalitat (2) 0 0 0 54 0 0 0 0 0 28 0 258 Total sector públic 1 92 3 521 1 118 0 0 2 186 12 1.480 Iniciativa social 6 268 10 595 1 70 3 298 8 129 61 2.471 Iniciativa mercantil 18 456 16 576 2 49 4 62 4 147 179 4.195 Total sector privat 24 724 26 1.171 3 119 7 360 12 276 240 6.666 Oferta pública + privada 25 816 29 1.692 4 237 7 360 14 462 252 8.146 Oferta pública /Total 4% 11% 10% 31% 25% 50% 0% 0% 14% 40% 5% 18% Tots els equipaments Oferta pública global 2 102 4 551 3 169 0 0 4 246 24 1.913 Oferta privada global 25 749 26 1.171 5 194 7 360 12 276 252 7.009 Global pública + privada 27 851 30 1.722 8 363 7 360 16 522 276 8.922 Oferta pública /Total 7% 12% 13% 32% 38% 47% 0% 0% 25% 47% 9% 21% 1) Places concertades amb entitats privades, 2)Programes de suport a l’acolliment residencial Els districtes de l’Eixample, Sarrià i la ciutat tenit en compte els dos nivells l’oferta privada del primer nivell d’aten- Horta Guinardó acumulen el 65% de d’atenció representen una taxa de ció, ni tots els serveis socials d’atenció a l’oferta de places d’equipaments espe- cobertura del 5,01% sobre el total de la gent gran que actualment hi ha, ni cialitzats per a aquest sector de pobla- persones de 65 i més anys que actual- tampoc els serveis i equipaments de ció. ment resideixen a Barcelona. Tenint en tipus sociosanitari, sembla raonable Les 14.306 places que s’ofereixen a compte que no hem comptabilitzat estimar l’oferta global de l’any 1995 al 56 voltant del 6% del total de persones de En aquest sentit pensem que hi ha equipaments hem utilitzat els següents més de 65 anys. dues variables que són determinants a criteris: l’hora de d’intentar acotar quantitativa- 1. Situar el el grau de cobertura glo- Usuaris potencials i taxes de ment la teòrica necessitat de serveis i bal dins del ventall comprès entre el 10% cobertura equipaments per a la gent gran. Per una i el 12% de les persones de més de 65 part, el nombre de persones grans que anys, concretament en l’11% de les per- Usuaris potencials necessiten suport o atenció i, per l’altra, sones de més de 65 anys. quina part d’aquestes persones rep el 2. Distribuir aquest grau de cobertu- L’establiment de graus de cobertu- suport que els cal del sector informal. ra de manera equitativa entre els dos ra cap als quals ha de tendir la planifica- En l’actualitat, el 26,6% de les per- nivells d’atenció considerats. ció d’aquests serveis i equipaments en sones de més 65 anys necessita algun 3. Sempre que ha estat possible hem un futur proper, que implica la fixació tipus d’ajuda per a la realització de les aplicat les ràtios fixades per la Generali- de ràtios i que, per tant, permet conèi- activitats de la vida quotidiana, i el 72% tat de Catalunya. xer les taxes de cobertura en un d’aquestes persones rep l’ajuda del sec- 4. Tenint en compte que la majoria moment determinat, és actualment tor informal.20 Aquestes dades ens indi- de les ràtios es refereixen a percentatges molt escàs al nostre país. D’altra banda, quen que hi ha prop d’un 8% de les per- de la població de més de 65 anys, hem generalment no hi ha consens pel que fa sones de més de 65 anys que necessiten optat per expressar d’aquesta manera les a les ràtios que en aquest moment sem- ajuda i no la reben del sector informal, i ràtios que feien referència a altres unitats blarien més adients. per tant l’haurien de rebre dels serveis de mesura. En relació amb els programes de tipus professional. d’atenció domiciliària (serveis d’atenció Un segon aspecte que s’ha de consi- Serveis d’atenció domiciliària domiciliària, alarma telefònica, i arranja- derar és la variació que en un futur pro- ment de l’habitatge), que formen part del per poden experimentar les dues varia- Algunes de les ràtios emprades per primer nivell d’atenció, les ràtios dispo- bles esmentades. Per una part el progres- fixar els graus recomanables de cobertu- nibles fluctuen entre un 2% i un 10% de siu envelliment de la població fa preveu- ra dels serveis d’atenció domiciliària, les persones de més de 65 anys. En rela- re un increment de les persones grans que sovint només fan referència al servei ció als equipaments que constitueixen el que necessitaran atenció. D’altra banda, d’ajuda a domicili prestat pels treballa- segon nivell d’atenció (habitatges tute- es pot preveure una disminució de la dors i treballadores familiars, estableixen lats, centres de dia i residències), existeix capacitat del sector informal per oferir el un ventall d’opcions molt ampli que fluc- un major grau de consens, ja que les tipus de suport que aquestes persones tua entre l’1% i el 10% de les persones de ràtios fluctuen en la majoria dels casos necessitaran en un futur proper. En fun- més de 65 anys. Concretament l’1%,22 entre el 4,5% i el 6,5% de les persones de ció de l’evolució més previsible actual- més de 65 anys.19 Com podem observar, ment, sembla raonable situar entre el 10 i 19. Vizcaíno J. Envejecimiento de la población y política social en España. Asociación Multidisciplinaria de Gerontologia. les diferències entre els valors mínims i el 12% de les persones de més de 65 anys Barcelona, 1995: 95-120. màxims és un ventall excessivament els nivells globals de cobertura dels ser- 20. Rodríguez P, Sancho MT. “Nuevos retos de la política de atención a las personas mayores. Las situaciones de fragilidad”. ampli que cal acotar per tal de poder veis socials d’atenció a la gent gran per Rev. Española de Geriatría y Gerontología, 1995; 30 (3): 141-152. delimitar el grau de cobertura global cap un futur proper.21 21. Vizcaíno J., “Aproximació quantitativa a la necessitat de serveis socials d’atenció a la gent gran”. Quaderns de Sociolo- el qual hauria de tendir la planificació Per establir els graus de cobertura gia. Diputació de Barcelona. (En premsa). 22. Plan Regional de la Tercera Edad. Consejeria de Cultura y d’aquests serveis en un futur proper. necessaris per a cadascun dels serveis i Bienestar Social. Junta de Castilla y León. 1990. 57 el 4%,23 el 6%,24 el 8%,25 i el 10%.26 d’assolir aquests tipus d’equipaments se Residències A partir d’aquestes diferents opci- situen en ambdós casos en l’1% de les ons i en funció del criteris esmentats, persones de més de 65 anys.30 31 D’altra Les ràtios de referència en relació podríem situar el grau de cobertura banda, el Pla Integral de la Gent Gran amb aquests tipus d’equipaments fluc- necessari en el 3’5% de les persones de situa la ràtio necessaria per aquest tipus tuen entre el 3,5% i el 5% de les persones més de 65 anys. d’equipaments una mica per sota de les de més de 65 anys. La ràtio sobre la qual anteriors; concretament preveu l’existèn- sembla haver-hi un major consens és la Servei d’alarma telefònica cia d’un equipament d’habitatges tute- del 3,5%36, 37, 38, 39. La resta de ràtios indi- lats per a cada nucli de població d’entre quen, en un cas, el 4%,40 i en dos casos, el En relació amb el servei d’alarma vint i trenta mil habitants.32 5%.41, 42 telefònica disposem de tres ràtios de Aquesta ràtio de referència aplicada referència que fluctuen entre l’1% i el a la ciutat de Barcelona, considerant 23. Recursos existentes, coberturas objetivo y recursos necesarios hasta el 2001. Departamento de Servicios Sociales. Diputación 2’3% de les persones de més de 65 anys. equipaments de 25 habitatges, que és la Foral de Guipuzkoa, 1993. Concretament, l’1% de les persones de mitjana de l’oferta actual i expressada en 24. Plan Gerontológico de Euskadi. Departamento de Trabajo y Seguridad Social. Comunidad Autónoma del País Vasco, 1994. més de 65 anys,27 el 2% de les persones de percentatge de persones de més de 65 25. Plan Gerontológico Nacional. Ministerio de Asuntos Socia- més de 65 anys28 i el 12% de les persones anys, ens situa el grau de cobertura idoni les, 1993. 26. Plan Gerontológico de Vitoria-Gasteiz. Departamento de de més de 65 anys que viuen soles,29 que al voltant del 0,9%. Així doncs, de forma Bienestar Social. Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz, 1992. 27. Recursos existentes, coberturas objetivo y recursos necesarios en el cas de Barcelona i expressada en arrodonida podríem situar el grau de hasta el 2001. Departamento de Servicios Sociales. Diputación percentatge de persones de més de 65 cobertura necessari en l’1% de les perso- Foral de Guipuzkoa, 1993. 28. Plan Gerontológico de Vitoria-Gasteiz. Departamento de anys representaria el 2’3%. nes de més de 65 anys. Bienestar Social. Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz, 1992. 29. Plan Gerontológico Nacional. Ministerio de Asuntos Socia- A partir d’aquestes dades podríem les, 1993. situar el grau de cobertura necessari en Centres de dia 30. Recursos existentes, coberturas objetivo y recursos necesarios hasta el 2001. Departamento de Servicios Sociales. Diputación el 1’70% de les persones més grans de 65 Foral de Guipuzkoa, 1993. anys. Les ràtios de referència en relació 31. Plan Gerontológico Nacional. Ministerio de Asuntos Socia- les, 1993. amb els graus de cobertura que haurien 32. Pla General del Departament de Benestar Social de la Gene- ralitat de Catalunya per a la legislatura 1995-1999. Servei d’arranjament d’habitatges d’assolir aquests tipus d’equipaments se 33. Recursos existentes, coberturas objetivo y recursos necesarios situa entre el 0,5%33 i l’1,5%34 de les perso- hasta el 2001. Departamento de Servicios Sociales. Diputación Foral de Guipuzkoa, 1993. No disposem de cap ràtio de refe- nes de més de 65 anys. El Pla Integral de 34. Plan Gerontológico de Vitoria-Gasteiz. Departamento de Bienestar Social. Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz, 1992. rència per a aquest tipus de servei. Mal- la Gent Gran situa la ràtio necessària una 35. Pla General del Departament de Benestar Social de la Gene- grat això, l’evolució en els darrers anys mica per sota de les anteriors, coincidint ralitat de Catalunya per a la legislatura 1995-1999. 36. Plan Gerontológico Nacional. Ministerio de Asuntos Socia- ens permet situar el nombre d’usuaris amb la proposada en el cas dels habitat- les, 1993. potencials d’aquest servei al voltant del ges tutelats.35 37. Pla Integral de la Gent Gran. Departament de Benestar So- cial. Generalitat de Catalunya, 1993. 10% del total dels usuaris dels serveis Considerant que la mitjana de pla- 38. Plan Integral de atención socio-sanitaria a la Tercera Edad. Generalitat Valenciana, 1991. d’atenció domiciliària. ces dels centres de dia que constitueixen 39. Plan Regional de la Tercera Edad. Consejeria de Cultura y l’actual oferta se situa també en aquest Bienestar Social. Junta de Castilla y León, 1990. 40. Recursos existentes, coberturas objetivo y recursos necesarios Habitatges tutelats cas al voltant de les 25 places, podríem hasta el 2001. Departamento de Servicios Sociales. Diputación Foral de Guipuzkoa, 1993. considerar la mateixa ràtio que en el cas 41. Plan Gerontológico de Euskadi. Departamento de Trabajo y Les ràtios de referència en relació dels habitatges tutelats, és a dir l’1% de Seguridad Social. Comunidad Autónoma del País Vasco. 1994. 42. Plan Gerontológico de Vitoria-Gasteiz. Departamento de amb els graus de cobertura que haurien les persones de més de 65 anys. Bienestar Social. Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz, 1992. 58 Tenint en compte que la ràtio citada Taula 3 en el Pla Integral de la Gent Gran és del Oferta actual, grau de cobertura i taxes globals de cobertura 3’5%, i que l’actual nivell de cobertura a Catalunya és del 3’58% si considerem Serveis i equipaments Oferta actual Grau de cobertura només les residències i, del 4’05% si con- N. % + 65 N. % + 65 Taxa de cob. Dèficit siderem també els centres sociosanita- Atenció domiciliària 3.013 1,06 9.992 3,50 30,15% 6.979 ris43, podríem considerar un grau mínim Alarma telefònica 2.137 0,75 4.853 1,70 44,03% 2.716 de cobertura del 3’5% de les persones de Arranjament habitatges 234 0,08 856 0,30 27,32% 622 més de 65 anys. Habitatges tutelats 235 0,08 2.855 1,00 8,23% 2.620 Centres de dia 541 0,19 2.855 1,00 18,95% 2.314 Residències 8.146 2,85 9.992 3,50 81,53% 1.846 Taxes de cobertura Total 14.306 5,01 31.403 11,00 45,56% 17.097 Els graus de cobertura establerts fins ara aplicats a la població de Barcelo- ciutat com és el cas dels apartaments per de 65 anys com un element clau. Des del na ens permeten estimar un grau de a gent gran. El grau de cobertura del ser- sector públic la capacitat econòmica cobertura global de l’11% de les persones vei d’atenció domiciliària és del 30%, el s’utilitza com a criteri per prioritzar uns de més de 65 anys, que implica l’existèn- del servei d’alarma telefònica del 44%, el recursos escassos. Així, en l’actualitat, la cia de 31.304 usuaris potencials conside- del servei d’arranjament d’habitatges del immensa majoria dels usuaris del sector rant tots els serveis i equipaments con- 27%, i el dels centres de dia del 19% públic tenen uns ingressos econòmics juntament. (taula 3). inferiors al salari mínim interprofessio- Si combinem la informació referida nal (SMI), és a dir, al voltant de les 65.000 a l’oferta existent amb les ràtios recoma- Escenaris possibles des de l’òptica ptes. al mes. D’altra banda, la capacitat nables de cobertura podem calcular les del sector públic econòmica és la que determina la capaci- taxes de cobertura i el dèficit de places. tat d’accés al mercat i, per tant, la possi- Considerant que hi ha 31.403 usuaris Les diferents ràtios esmentades en ble utilització dels serveis que ofereix el potencials i una oferta actual de 14.306 l’apartat anterior permeten una certa sector privat. places, trobem una taxa de cobertura del aproximació als graus de cobertura cap L’actualització de les dades del ser- 45,56% i un dèficit de 17.097 places entre als quals haurien de tendir els diferents vei de Targeta rosa realitzada recent- tots els serveis conjuntament. serveis i equipaments. Es tracta, per ment44 ens permet disposar d’una base Si agafem els serveis i equipaments tant, de ràtios que fan referència al grau de dades bastant fiable en relació amb de forma aïllada observem que els valors de cobertura que haurien d’assolir els els ingressos econòmics de la població de les taxes de cobertura varien sensible- serveis professionals (públics i privats) de més de 65 anys. A partir d’aquesta ment d’un equipament o servei a altre. en un futur proper. Ara bé, aquestes informació, hem distribuït la població de Així, mentre les residències presenten ràtios no permeten delimitar quina part més de 65 anys en tres grups segons els una taxa de cobertura del 81%, la taxa de correspon a cadascun d’aquests sec- seus ingressos econòmics. cobertura dels habitatges tutelats no arri- tors. ba al 9%, tot i tenint en compte que han Per tal de poder fer una aproximació 43. Mapa de Serveis Socials. Departament de Benestar Social, estat conmptabilitzats com a habitatges en aquest sentit, hem considerat la capa- 1995. 44. Informació Cartogràfica i de Base. S A. Targeta Rosa: situa- tutelats altres tipus d’equipaments de la citat econòmica de les persones de més ció resultant versus situació inicial. Barcelona, 1994. 59 Població amb uns ingressos inferiors raonable acceptar que les persones és a dir, el 50% de la població. El segon al SMI incloses en aquest grup disposen, en escenari combina el mateix nivell de Aquest grup constitueix, en l’actua- general, d’uns ingressos econòmics sufi- cobertura, l’11% de la població, amb el litat, el 50% del total de persones de més cients per accedir als preus de mercat de percentatge de població que té uns de 65 anys. És el grup constituït per les la majoria dels serveis i equipaments ingressos inferiors a dues vegades el SMI, persones amb una situació econòmica esmentats en aquest article. és a dir, el 90% de la població. més precària. Hem considerat el primer i el segon La taula 4 ens mostra l’oferta actual, Població amb uns ingressos econò- grup com a usuaris potencials del sector el usuaris potencials de cadascun dels mics compresos entre una i dues vegades públic i el tercer grup com usuaris poten- escenaris, les seves taxes de cobertura i el el SMI cials del sector privat. La combinació dèficit de places per a cada un dels ser- Aquest grup representa el 40% de les entre el grau de cobertura necessari esta- veis i equipaments. Els dos escenaris persones de més de 65 anys. Podríem blert en l’apartat anterior, amb els dife- considerats permeten delimitar l’oferta considerar que les persones compreses rents grups de població classificats en necessària per part del sector públic. El en aquest grup disposen d’uns ingressos funció dels ingressos, proporciona dos grau de cobertura que seria necessari econòmics suficients per a les despeses escenaris possibles per considerar desde assegurar des del sector públic fluctua de la vida quotidiana, però que molts l’òptica del sector públic en un futur pro- entre el 5,5% de les persones de més de cops resulten insuficients a l’hora d’acce- per. 65 anys en el cas del primer escenari, i el dir als preus de mercat de la majoria dels El primer escenari implica conside- 10% en el cas del segon escenari. La taxa serveis i equipaments considerats en rar el nivell de cobertura necessari de de cobertura actual del sector públic, aquest article. l’11% de la població de més de 65 anys, situada en el 2,3% de les persones de més Població amb uns ingressos econò- com a usuaris potencials de tots els ser- de 65 anys, ens pot servir com a punt de mics superiors a dues vegades el SMI veis i equipaments i considerar usuaris referència en relació a l’increment de Aquest grup constitueix el 10% de potencials del sector públic tots aquells serveis que s’hauria de garantir per part les persones de més de 65 anys. Sembla que tenen uns ingressos inferiors al SMI, del sector públic. Taula 4 Taxes de cobertura del sector públic segons els diferents escenaris Escenari 1 Escenari 2 Població amb ingressos <1 SMI Població amb ingressos <2 SMI oferta actual Serveis i Usuaris Taxa de Usuaris Taxa de equipaments Nombre % 65 i + potencials cobertura Dèficit potencials cobertura Dèficit SAD 2.893 1,01% 4.996 57,91% 2.103 8.993 32,17% 6.100 SAT 1.527 0,53% 2.427 62,93% 900 4 368 34,96% 2.841 Arranjament habitatges 234 0,08% 428 54,67% 194 770 30,37% 536 Habitatges tutelats 213 0,07% 1.428 14,92% 1.215 2.570 8,2 % 2.357 Centres de dia 220 0,08% 1.428 15,4% 1.208 2.570 8,56% 2.350 Residències 1.480 0,52% 4.996 29,62% 3.516 8.993 16,46% 7.513 Total 6.567 2,30% 1 5.703 41,82% 9.136 28.264 23,23% 21.697 60 Des de l’òptica del sector públic l’altre 82% és en mans dels sector privat. des dels sectors públics com privats. Dis- (taula 4) podem observar com el servei Aquest és un aspecte important per con- posar d’informació referida a tots d’ajut a domicili ha atès 2.893 persones siderar, ja que només un 10% de les per- aquests aspectes és ineludible des de la al llarg de l’any 1995 i que la seva taxa de sones de més de 65 anys tindria actual- perspectiva de la planificació i la inter- cobertura ha estat del 57,9% en el cas de ment la capacitat econòmica suficient venció en aquest terreny. Aquest article l’escenari 1 i del 32,17% en el cas de per accedir als preus de mercat d’aquests pretén ser un primer pas per apropar- l’escenari 2. El servei d’alarma telefònica tipus d’equipaments. nos a aquest complex entramat de neces- és el que disposa d’un nivell de cobertura Les persones d’edat molt avançada sitat-resposta. més alt, el 62,9% en el primer cas i el 32,2 són un dels grups més vulnerables i amb Malgrat les seves limitacions, en el segon. Els 234 habitatges arranjats més dificultats que hi ha a les nostres creiem que les dades reflectides en representen una cobertura del 54,7% i ciutats. Donar respostes adequades i aquest article permeten un apropament del 30,4% respectivament. Les taxes de equilibrades a aquest sector de població al coneixement de l’estat actual dels ser- cobertura dels habitatges tutelats i dels implica considerar una multitud de fac- veis socials d’atenció a la gent gran. centres de dia s’han situat entre el 15% tors que tenen a veure amb aquest Som consciens de la feblesa i provisio- en el primer escenari i el 8% en el segon. col·lectiu de persones. L’autonomia fun- nalitat d’algunes de les dades reflectides En el cas dels equipaments residencials, cional és un aspecte fonamental, la capa- en aquest article i, per tant, recomanem les 1.480 places ofertes des del sector citat econòmica com a element d’inter- la seva utilització amb prudència. Previ- públic representen una taxa de cobertura canvi per accedir a béns i serveis també siblement, amb el temps les dades dis- del 29,62% en l’escenari 1 i del 16,46% en ho és, les xarxes relacionals com a ele- ponibles seran cada cop més abundants l’escenari 2. Aquestes 1.480 places resi- ment de suport en determinades situa- i contrastables, la qual cosa facilitarà dencials ofertes des del sector públic cions són crucials per a moltes persones. unes aproximacions quantitatives més representen el 18% de l’oferta total de No menys importants són el conjunt de fiables. places residencials de la ciutat, per tant serveis que s’ofereixen a la gent gran tant 61 monografies LA XARXA SOCIAL I LA SALUT EN LA GENT GRAN NEUS CERDÀ, MANEL NEBOT, CARME BORRELL. Institut Municipal de la Salut Les xarxes socials i la salut socials: principalment el suport emocio- Hi havia dos qüestionaris. Un qües- nal, informatiu i material. D’aquestes tionari general, que estava dirigit a per- Al llarg de les darreres dècades, dife- dimensions s’han estudiat tant la dispo- sones més grans de catorze anys, que rents estudis han demostrat una associa- nibilitat com la seva adequació (Hanson recollia qüestions sobre morbiditat ció entre l’extensió i la qualitat de les 1989). aguda i crònica, utilització de serveis relacions personals i una millor salut i Per tal de conèixer en el nostre medi sanitaris, estat de salut percebut, estudi longevitat (Cohen 1984, House 1988). el grau de suport social entre la gent dels estils i condicions de vida relaciona- Mentre que les evidències d’una associa- gran, i la seva relació amb la salut, s’ha des amb la salut, pràctiques preventives ció entre l’aïllament social o la falta de portat a terme des de l’Institut Municipal de la població i suport social, a més de relacions socials amb un risc elevat de de la Salut aquest estudi, basat en l’En- les dades de tipus soiodemogràfic com morbiditat i mortalitat són nombroses, questa de salut de Barcelona de l’any l’edat, el gènere, el nivell educatiu, l’estat encara hi ha molts dubtes sobre els 1992 (ESB-92). Els seus objectius van ser civil i tipus de convivència. Un segon mecanismes a través dels quals les inte- la descripció del suport social i les varia- qüestionari s’adreçava als menors de raccions socials poden influir l’estat de bles associades en el moment de catorze anys i a les persones que per salut. Entre els mecanismes invocats, l’enquesta entre les persones de més de qualsevol motiu no podien respondre, i s’han apuntat lajuda instrumental (per seixanta anys, i el seguiment periòdic era, per tant, contestat per un familiar exemple, l’ajuda per anar a comprar un d’aquestes persones per tal d’analitzar proper. Aquest qüestionari tenia pràcti- medicament o per cridar el metge) i l’evolució del suport social i també la cament tots els apartats del qüestionari l’efecte de les relacions socials sobre les influència d’aquest en la salut. general a excepció de les relacionades actituds i conductes relacionades amb la amb l’estat de salut i el d’estudi dels salut (per exemple, encoratjant l’individu Metodologia de l’estudi: l’Enquesta estils de vida, pràtiques preventives i a fer exercici o a no fumar). A més, alguns de salut de Barcelona (1992) i l’En- suport social. Com a variables de suport estudis han pogut demostrar efectes questa de seguiment telefònic social en l’ESB-92 es van utilitzar d’una fisiològics directes de la interacció social, (1994) banda el nombre de persones a les quals amb una atenuació de l’estrès mesurable poder recórrer per demanar un petit a través d’una disminució de les cateco- Durant l’any 1992 es va realitzar favor o resoldre un problema (xarxa lamines i cortisol circulants (Seeman l’Enquesta de salut de Barcelona amb social), i també el nombre de persones a 1994). Les dificultats en la comprensió una mostra de la població no institucio- les quals poder confiar algun problema dels mecanismes implicats en aquesta nalitzada resident a Barcelona, on la uni- personal (suport emocional). relació impliquen també un cert grau de tat de mostreig era l’individu. El mostreig Pel que fa al seguiment de la mos- confusió en la mesura de les variables va ser realitzat en cinc estrats, obtinguts tra, cada sis mesos es verifiquen les d’interacció social. En aquest sentit, s’ha a partir de disset variables sociode- defuncions ocorregudes mitjançant distingit entre les xarxes socials (les per- mogràfiques de cada una de les seccions consulta al registre de població. A més, sones amb les quals es conviu, els con- censals del Padró municipal d’habitants cada dos anys es realitza un seguiment tactes amb familiars i amics, la participa- de la ciutat de l’any 1986. La grandària de telefònic de la mostra. El primer segui- ció amb associacions formals i informals la mostra va ser de 5.004 individus dels ment telefònic es va realitzar l’any 1994. i l’assistència regular a l’església) i el qual 1.169 persones eren més grans de L’enquesta telefònica de seguiment suport social, que representaria l’ajuda i seixanta anys, que representen les perso- tenia també dos qüestionaris. El qües- el suport aportat per aquestes xarxes nes incloses en l’estudi. tionari general era el que responien per- 62 sonalment les persones que eren localit- Resultats dels homes. El nivell d’estudis és baix en zades entre les que havien contestat el conjunt de la mostra (54,8% amb edu- anteriorment l’ESB92, i constava dels A la taula 1 hi ha la descripció de cació de primaris incomplets), essent següents apartats: morbiditat aguda i les característiques sociodemogràfiques més freqüent aquesta situació entre les crònica, utilització de serveis sanitaris, per gènere. Cal destacar les diferències dones (64,7%). estat de salut percebut, autocura i en la distribució de l’estat civil: un 43,4% Respecte a les variables de suport suport social, a més del tipus de con- de les dones són viudes, davant un 11,8% social (taula 2), el 45% de la mostra de- vivència i estat civil. A més de les varia- bles de suport social presents a l’ESB-92 Taula 1 Característiques sociodemogràfiques de la mostra estudiada segons el gènere. (xarxa i suport emocional), s’hi van afe- Persones més grans de 60 anys de l’ESB 1992 gir tres preguntes demanant la freqüèn- Gènere cia d’assistència a l’església, a casals d’avis i a places o espais públics. L’altre Total Homes Dones qüestionari era per a persones incapaci- N % N % N % tades per respondre’l. En aquest cas, qui responia era també un familiar convi- Edat 60-64 309 26,5 140 27,6 169 25,8 vent, i contenia els mateixos apartats 65-69 306 26,3 143 28,1 163 24,8 que el qüestionari general a excepció de 70-74 228 19,6 97 19,1 131 20 75-79 170 14,6 71 14 99 15,1 l’estat de salut percebut i del suport 80-84 91 7,8 35 6,9 56 8,5 social. Les enquestes telefòniques es Més de 85 60 5,2 22 4,3 38 5,8 van realitzar des de l’Institut Municipal Total 1.164 100 508 100 656 100 de la Salut per personal prèviament Estat civil entrenat. Solter/a 91 7,8 25 4,9 66 10 En el seguiment telefònic, als dos Casat/da 714 61,1 419 82,3 295 44,8 Vidu/a 346 29,6 60 11,8 286 43,4 anys es van localitzar 885 persones. En el Separat/da període transcorregut s’havien produït Divorciat/da 17 1,5 5 1,0 12 1,8 64 defuncions. Dels 220 restants, 107 no Total 1.168 100 509 100 659 100 es van poder localitzar malgrat haver Classe social entrat en contacte amb algú a la llar. En Clas. I-II 204 20,5 129 28,4 75 13,8 altres 50 casos no es va poder establir Clas. III 209 20,9 112 24,7 97 17,9 Clas. IV-V 584 58,6 213 46,9 371 68,3 contacte amb cap persona de la llar des- prés d’un mínim de cinc intents, 30 Total 997 100 454 100 543 100 havien canviat de domicili, 24 es van Nivell educatiu negar a contestar, set persones estaven Pr. Incomplets 640 54,9 213 42 427 64,7 incapacitades per respondre i no es va E. Primaris 274 23,5 132 26 142 21,5 E. Secundaris 151 12,9 90 17,8 61 9,2 poder obtenir resposta de cap familiar, i E. Superiors 102 8,7 72 14,2 30 4,6 dues persones estaven ingressades a Total 1.167 100 507 100 660 100 l’hospital o residència en el moment de l’estudi. Nota: els totals poden variar a causa del nombre diferent de respostes 63 claren tenir una xarxa social extensa Taula 2 (quatre o més persones a qui podrien Descripció de les variables de suport social i estat de salut percebut segons demanar un favor), encara que un 11,2 % l’edat i el gènere. Persones més grans de 60 anys de l’ESB 1992 dels homes i un 9,4% de les dones decla- ren no tenir ningú. D’altra banda, el Total Homes Dones 49,9% dels homes i el 55,3% de les dones N % N % N % declaren tenir un suport emocional Grandària del suport social extens, enfront del 10,4% (d’homes i 4 persones 485 45 209 45,2 276 44,9 dones) que declaren no tenir ningú. En 3 o 2 persones 324 30,1 133 28,7 191 31,1 relació a la convivència, la distribució 1 persona 159 14,7 69 14,9 90 14,6 Cap persona 110 10,2 52 11,2 58 9,4 entre els dos gèneres és força diferent. D’una banda, hi ha el 82,3% dels homes Total 1.078 100 463 100 615 100 que viuen en parella contra el 44,4% de Suport emocional les dones, i d’altra banda, viuen sols un Extens 566 53 230 49,9 336 55,3 Restringit 391 36,6 183 39,7 208 34,3 8,1% dels homes i un 28,3% de les Absent 111 10,4 48 10,4 63 10,4 dones. Total 1.068 100 461 100 607 100 La majoria dels individus no tenen necessitat d’ajuda per a la cura personal Necessita suport cura personal Sí 81 7 33 6,5 48 7,3 (93%) ni necessitat d’ajuda en la vida No 1081 93 474 93,5 607 92,7 quotidiana (88%). En general, les dones Total 1.162 100 507 100 655 100 declaren necessitar ajuda amb més fre- qüència que els homes. Pel que fa a Necessita suport vida quotidiana Sí 140 12 45 8,8 95 14,5 l’estat de salut, els homes tenen millor No 1025 88 464 91,2 561 85,5 percepció de la salut que no pas les Total 1.165 100 509 100 656 100 dones. El 66,5% dels homes declaren per- cebre una molt bona o bona salut Convivència Parella 469 40,2 257 50,7 212 32,2 enfront del 53,6% de les dones. Parella i fills 240 20,6 160 31,6 80 12,1 A la taula 3 tenim la distribució de Fills i néts 148 12,7 27 5,3 121 18,4 les variables sociodemogràfiques, suport Sol/a 227 19,5 41 8,1 186 28,3 Altres 81 7,0 22 4,3 59 9,0 social, estat de salut percebut i convivèn- cia segons la resposta obtinguda en Total 1165 100 507 100 658 100 l’enquesta de seguiment telefònic de Estat de salut percebut 1994. S’hi distingeixen les pèrdues a Molt bona/bona 656 59,2 320 66,5 336 53,6 Regular/dolenta/molt dolenta 452 40,2 161 33,5 291 46,4 causa de mortalitat de les ocorregudes per qualsevol altra causa. Total 1108 100 481 100 627 100 En relació a la mortalitat hi ha Nota: els totals poden variar a causa del nombre diferent de respostes diferències importants associades al gènere i, especialment, a l’edat. Entre les destaca l’estat civil, amb una mortalitat xarxa social, amb una mortalitat mínima variables de relació social i convivència mínima entre els casats (4,2%). També la (4,5%) entre els que declaren tenir quatre 64 Taula 3 Evolució de la mostra del 1992 al 1994 Total Responen No responen Defunció N % N % N % N % Gènere Home 509 43,5 377 42,8 94 41,4 38 61,3 Dona 660 56,5 503 57,2 133 58,6 24 38,7 Total 1.169 100 880 100 227 100 62 100 Edat 60-64 309 26,5 237 27,0 65 29,0 7 11,3 65-69 306 26,3 245 27,9 58 25,9 3 4,8 70-74 228 19,6 181 20,6 39 17,4 8 12,9 75-79 170 14,6 127 14,4 30 13,4 13 21,0 80-84 91 7,8 62 7,1 17 7,6 12 19,4 Més grans de 85 60 5,2 26 3,0 15 6,7 19 30,6 Total 1.164 100 878 100 224 100 62 100 Estat civil Solter/a 91 7,8 55 6,2 30 13,3 6 9,7 Casat/da 714 61,1 566 64,3 118 52,2 30 48,4 Vidu/a 346 29,6 246 28,0 74 32,7 26 41,9 Separat/da, Divorciat/da 17 1,5 13 1,5 4 1,8 0 0 Total 1.168 100 880 100 226 100 62 100 Nivell educatiu Prim. Incomplets 640 54,9 458 52,2 147 64,8 35 56,5 E. primaris 274 23,5 219 24,9 44 19,4 11 17,7 E. secundaris 151 12,9 114 13,0 26 11,4 11 17,7 E. superiors 102 8,7 87 9,9 10 4,4 5 8,1 Total 1.167 100 878 100 227 100 62 100 Classe social Clas. I-II 204 20,5 154 20,1 37 20,7 13 25,0 Clas. III 209 20,9 168 21,9 28 15,6 13 25,0 Clas. IV-V 584 58,6 444 58,0 114 63,7 26 50,0 Total 997 100 766 100 179 100 52 100 Grandària suport social 4 o més persones 485 45,0 387 47,0 76 36,7 22 45,8 2 a 3 persones 324 30,1 250 30,4 63 30,4 11 22,9 1 persona 159 14,7 110 13,4 41 19,8 8 16,7 Cap persona 110 10,2 76 9,2 27 13,1 7 14,6 Total 1.078 100 823 100 207 100 48 100 Presència suport emocional Extens 566 53,0 442 54,2 103 50,7 21 42,8 Restringit 391 36,6 292 35,8 80 39,4 19 38,8 Absent 111 10,4 82 10,0 20 9,9 9 18,4 Total 1.068 100 816 100 203 100 49 100 Convivència Parella 469 40,2 367 41,8 81 35,8 21 33,9 Parella i fills 240 20,6 194 22,1 35 15,5 11 17,7 Fills i néts 148 12,7 114 13,0 18 8,0 16 25,8 Sols 227 19,5 148 16,9 69 30,5 10 16,1 Altres 81 7,0 54 6,2 23 10,2 4 6,5 Total 1.165 100 877 100 226 100 62 100 Estat de salut Molt bona 94 8,5 74 8,8 17 7,9 3 6 Bona 562 50,7 447 53,0 99 46,3 16 32 Regular 374 33,7 267 31,6 83 38,8 24 48 Dolenta 63 5,7 45 5,3 12 5,6 6 12 Molt dolenta 15 1,4 11 1,3 3 1,4 1 2 Total 1.108 100 844 100 214 100 50 100 Necessita suport cura personal Sí 81 7 45 5,1 15 6,7 21 34,4 No 1.081 93 832 94,9 209 93,3 40 65,6 Total 1.162 100 877 100 224 100 61 100 Necessita suport vida quotidiana Sí 140 12 81 9,2 31 13,8 28 45,2 No 1.025 88 797 90,8 194 86,2 34 54,8 Total 1.165 100 878 100 225 100 62 100 Nota: els totals poden variar a causa del nombre diferent de respostes 65 o més persones a les quals poder recór- Pel que fa a les respostes, un 19,4% els fills han estat més difícils de trobar en rer. Finalment, el suport emocional d’individus no responen al qüestionari general que les que en 1992 vivien amb la també es va relacionar amb la mortalitat, telefònic. En aquests casos hi ha una pèr- parella o amb els fills. Finalment, hi ha que va ser més baixa (3,7%) entre els que dua de més persones solteres que de un lleuger excés de pèrdues entre els que declaren tenir dues o més persones. casades o vídues. L’excés de pèrdues van afirmar necessitar suport per a la D’altra banda, s’observa un excés de també és produeix en aquelles persones vida quotidiana. mortalitat entre els que viuen amb fills que van declarar en ESB-92, no tenir El canvis en l’estat civil, situació de però sense la parella, i també en els que a ningú o tenir una sola persona a qui convivència i variables de suport social l’ESB-92 declaraven tenir necessitat poder demanar un favor. També les per- en les 885 persones que van poder ser d’ajuda per a la cura personal o les activi- sones que van declarar viure soles o amb localitzades telefònicament i van respon- tats de la vida quotidiana. altres persones diferents de la parella o dre al questionari el 1994 es descriuen a Taula 4 Evolució del suport social de 1992 a 1994 Homes Dones ESB 1992 ET 1994 ESB 1992 ET 1994 N % N % N % N % Estat civil Solter/a 12 3,2 13 3,4 43 8,5 42 8,4 Casat/da 328 87 317 84,1 238 47,3 222 44,2 Vidu/a 33 8,7 41 10,9 213 42,4 227 45,2 Separat/da, Divorciat/da 4 1,1 6 1,6 9 1,8 11 2,2 Total 377 100 377 100 503 100 502 100 Grandària suport social 4 o més persones 160 45,9 140 42,1 227 47,9 149 31,8 2 a 3 persones 103 29,5 58 17,4 147 31,0 86 18,4 1 persona 49 14,0 39 11,7 61 12,9 93 19,9 Cap persona 37 10,6 96 28,8 39 8,2 140 29,9 Total 349 100 333 100 474 100 468 100 Presència suport emocional Extens 177 51,2 230 68,9 265 56,4 302 64,4 Restringit 135 39,0 82 24,5 157 33,4 110 23,4 Absent 34 9,8 22 6,6 48 10,2 57 12,2 Total 346 100 334 100 470 100 469 100 Convivència Parella 200 53,2 211 56,0 167 33,3 156 31,1 Parella i fills 126 33,5 103 27,3 68 13,6 61 12,2 Fills i néts 17 4,5 18 4,8 97 19,4 84 16,7 Sol/a 23 6,1 29 7,7 125 25 152 30,3 Altres 10 2,7 16 4,2 44 8,8 49 9,8 Total 376 100 377 100 501 100 502 100 Nota: els totals poden variar a causa del nombre diferent de respostes 66 les taules 4 i 5, en funció del gènere i dels ajuda, que passa en els homes del 10,6% tant els homes com les dones afirmen dos grans subgrups d’edat (menors o al 28,8%. El mateix passa en les dones, tenir més suport emocional que no pas majors de 75 anys). en les quals la proporció passa del 8,2% l’any 1992. Així, els homes passen de En relació al gènere (taula 4), al 29,9%. En els homes, la proporció que 51,2% a 68,9%, i les dones de 56,4% a s’observa un increment lleuger en l’estat declara un suport extens no varia gaire 64,4% per suport emocional extens. de viduïtat, més gran en les dones que (passa del 45,8% al 42%), mentre que en En la convivència, hi ha un com- en els homes. Pel que fa a les variables les dones baixa del 47,9% el 1992 al portament diferent per als homes i per a de suport social (xarxa i suport emocio- 31,8% el 1994. les dones. En el cas dels homes, dismi- nal), s’observa un augment molt impor- Mentre que la xarxa social declarada nueix la convivència amb parella i fills el tant en la proporció de persones que ha disminuït, el suport emocional té un 1994, i s’incrementa la convivència no- declaren no tenir ningú a qui demanar comportament invers. En aquest cas, més amb la parella, o bé amb els fills i néts o bé sols. En les dones, es produeix un increment en la proporció que decla- Taula 5 Evolució del suport social de 1992 a 1994 segons l’edat ren viure soles, que passa d’un 25% el 1992 a un 30,3% el 1994, i disminueix la 60 a 74 anys Més grans de 75 convivència en parella, amb parella i fills ESB 1992 ET 1994 ESB 1992 ET 1994 o amb els fills i néts. N % N % N % N % En la taula 5 es descriu l’evolució de les variables de suport social, convivèn- Estat civil Solter/a 45 6,8 45 6,8 10 4,6 10 4,7 cia i estat civil en els dos grans grups Casat/da 465 70,1 447 67,5 101 47,0 92 42,8 d’edat. En els dos rangs d’edat s’observa Vidu/a 144 21,7 159 24,0 101 47,0 108 50,2 un augment de la viduïtat. També decla- Separat/da, Divorciat/da 9 1,4 11 1,7 3 1,4 5 2,3 Total 663 100 662 100 215 100 215 100 ren tenir més suport emocional els dos grups, encara que cal tenir en compte Grandària suport social 4 o més persones 305 48,6 235 37,8 81 42,0 53 29,8 que el percentatge d’individus que van 2 a 3 persones 188 29,9 117 18,8 61 31,6 26 14,6 declarar no tenir cap suport emocional 1 persona 78 124 96 15,5 32 16,6 36 20,2 Cap persona 57 9,1 173 27,9 19 9,8 63 35,4 en l’ESB 1992 no disminueix, i fins hi tot Total 628 100 621 100 193 100 178 100 s’incrementa en el cas del grup de més Presència suport emocional edat. En la convivència, en tots dos casos Extens 343 55,5 425 68,2 98 50,0 106 59,6 s’incrementa la proporció que viuen sols, Restringit 217 35,1 142 22,8 75 38,3 50 28,1 Absent 58 9,4 56 9,0 23 11,7 22 12,3 i disminueix la convivència amb parella i Total 618 100 623 100 196 100 178 100 fills, i amb fills i néts. Convivència Finalment, en les taules 6 i 7 es des- Parella 289 43,8 295 44,6 78 36,3 72 33,5 criuen les variables de relació social que Parella i fills 172 26,1 147 22,2 22 10,2 17 7,9 Fills i néts 65 9,8 54 8,2 48 22,3 47 21,9 van ser incorporades al qüestionari Sol/a 97 14,7 120 18,1 50 23,3 60 27,9 telefònic de 1994 segons el gènere i el Altres 37 5,6 46 6,9 17 7,9 19 8,8 Total 660 100 662 100 215 100 215 100 rang d’edat, respectivament. En conjunt, el 43% surt cada dia a la plaça o lloc cèn- Nota: els totals poden variar a cauda del nombre diferent de respostes tric del barri, un 53,1% dels homes i un 67 Taula 6 35,4% de les dones. En canvi, declaren Contactes socials segons el gènere anar alguna vegada a la llar del pensio- nista o centre de la tercera edat només Total Home Dona un 15,8%, més els homes (21,2%) que les N % N % N % dones (11,7%). Declaren anar a l’església Plaça o lloc cèntric del barri setmanalment el 32,4% dels homes i el Mai 122 13,9 122 10,9 81 16,1 51,1% de les dones. Per rangs d’edat Almenys un cop per setmana 265 30,1 265 23,9 175 34,8 Gairebé cada dia o cada dia 493 56 493 65,2 247 49,1 (taula 7), encara que no hi ha molta Total 880 100 377 100 503 100 diferència entre la gent més jove i la gent Llar del pensionista o centre de la tercera edat més gran que surt cada dia (44,2% i Mai 741 84,2 297 78,8 444 88,3 39,5%), sí que hi ha diferències en la gent Almenys un cop per setmana 89 10,1 46 12,2 43 8,5 Gairebé cada dia o cada dia 50 5,7 34 9,0 16 3,2 que declara no sortir mai, un 10,7% en Total 880 100 377 100 503 100 edats entre 60 i 74 anys i un 23,3% entre Parròquia , església o culte els més grans de 75 anys. Hi ha un 48% Mai 442 50,4 238 63,1 204 40,8 dels més joves que declaren no anar mai Menys d’un cop per setmana 87 9,9 37 9,8 50 10 Almenys un cop per setmana 348 39,7 102 27,1 246 49,2 a l’església, parròquia o culte, per un Total 877 100 377 100 500 100 57,2% de la gent més grans. Hi ha un per- centatge del 3,7% dels individus de més Nota: els totals poden variar a causa del nombre diferent de respostes edat que va cada dia a l’església, parrò- quia o culte. Taula 7 Contactes socials segons l’edat Conclusions Més gran Total 60 a 74 de 75 A l’hora de valorar els resultats de N % N % N % l’estudi, val la pena distingir entre la des- cripció de la mostra en l’ESB-92 i els Plaça o lloc cèntric del barri Mai 121 13,8 71 10,7 50 23,3 resultats observats en la submostra Almenys un cop per setmana 264 30,1 210 31,7 54 25,1 seguida telefònicament. En l’anàlisi des- Gairebé cada dia o cada dia 493 56,1 382 57,6 111 51,6 Total 878 100 663 100 215 100 criptiva destaca la diferència entre homes i dones pel que fa a l’estat perce- Llar del pensionista o centre de la tercera edat but de salut, notablement pitjor entre les Mai 739 84,2 560 84,5 179 83,3 Almenys un cop per setmana 89 10,1 70 10,5 19 8,8 dones, i la situació de convivència, amb Gairebé cada dia o cada dia 50 5,7 33 5 17 7,9 una proporció molt superior de dones Total 878 100 663 100 215 100 vídues i que viuen soles en relació als Parròquia, església o culte homes. Malgrat això, no s’observen pràc- Mai 441 50,4 318 48,1 123 57,5 Menys d’un cop per setmana 87 9,9 74 11,2 13 6,1 ticament diferències en relació a la xarxa Almenys un cop per setmana 347 39,7 269 40,7 78 36,4 social i al suport emocional, que es en Total 875 100 661 100 214 100 general extens: només una proporció al Nota: els totals poden variar a causa del nombre diferent de respostes voltant del 10% declara no tenir ningú 68 per demanar un petit favor o suport tot cas destacar que no afecta el grau de tendència cap a l’aïllament que s’ha emocional. suport emocional percebut, que es observat en aquesta mostra, i fins a quin Pel que fa a l’estudi de seguiment, manté estable o fins i tot augmenta una punt els resultats poden ser extrapolats destaca la reducció tan important en la mica. al conjunt de les persones grans. D’altra xarxa social que es produeix, al mateix L’estudi també ha mostrat que una banda, serà interessant poder estudiar en temps que el suport emocional declarat proporció molt important (més del 40%) profunditat amb altres tècniques (per augmenta encara lleugerament. Les posi- de la mostra acudeix diariament a la exemple, amb mètodes qualitatius) una bles explicacions a aquestes dades s’han plaça o al lloc cèntric del barri, que altra dada trobada en aquest estudi, com d’analitzar amb molta precaució a causa, representa probablement la principal és el manteniment del suport emocional principalment, de l’efecte de les pèrdues forma de relació informal fora de la fami- percebut malgrat la disminució de la per mortalitat i a d’altres factors que fan lia, ja que només un 15% va amb certa xarxa social. També s’haurà d’analitzar el que els que responen no siguin represen- regularitat als casals. L’assistència regu- paper que pot jugar la xarxa familiar en tatius del conjunt. També s’ha de consi- lar a l’església és, però, força elevada, aquest complex de relacions i d’interac- derar l’efecte potencial del canvi de amb prop d’un 40% que declaren anar-hi cions. D’altra banda, l’estudi pot ajudar mètode, ja que s’estan comparant resul- setmanalment. previsiblement a la definició de necessi- tats obtinguts amb una entrevista indivi- Els resultats de l’estudi apunten a tats de recursos socials per la gent gran. dual al domicili (l’any 1992), amb respos- una associació entre la situació de con- Per continuar l’estudi caldrà, però, man- tes a un qüestionari telefònic tancat vivència i el suport social i la mortalitat, tenir en el temps el seguiment de la mor- (l’any 1994). En aquest sentit, sembla poc que coincideix amb estudis anteriors fets talitat, continuar el seguiment periòdic probable que la reducció de la xarxa en altres països, ja que s’ha trobat un de la xarxa social, i contrastar la situació social sigui conseqüència d’una pèrdua excés de mortalitat entre les persones de la xarxa social amb les relacions que selectiva de les persones més aïllades, ja solteres, les que viuen soles i les que no es produeixen en el marc de la família. que, al contrari, les persones que vivien tenen cap suport emocional. Caldrà, soles l’any 1992 han estat les més difícils però, esperar un període més llarg per tal Bibliografia de localitzar l’any 1994. L’efecte del canvi de confirmar aquestes dades i poder ana- de mètode no es pot descartar, i caldrà litzar aquestes associacions amb un grau - Cohen S, Syme SL. Social support and health. Orlando, FL: Academic Press, 1984. esperar un nou seguiment telefònic, que de fiabilitat més gran. - Hanson BS, Isacsson SO, Janzon L, Lindell SE. Social net- es realitzará al llarg de l’any 1996, per Els resultats de l’estudi, encara pre- work and social support influence mortality in elderly men. verificar si en utilitzar el mateix mètode liminars, poden permetre avançar en el The prospective population study of “Men born in 1914” of Malmö, Sweeden. Am J Epidemiol 1989; 130: 100-111. la declaració de suport social es manté coneixement dels mecanismes protec- - House JS, Landis KR, Umberson D. Social relationship and estable. Mentrestant, cal ser molt pru- tors del suport social entre la gent gran. health. Science 1988; 241: 540-545. - Seeman TE, Berkman LF, Blazer D, Rowe JW. Social ties and dent a l’hora de valorar aquesta davalla- En aquest sentit caldrà, en primer lloc, support and neuroendocrine function: the Macarthur studies da tan important de la xarxa social, i en verificar i analitzar amb deteniment la of succesful aging. Ann Behav Med 1994; 16(2): 95-106. 69 EL MAPA ESCOLAR DE LA CIUTAT DE BARCELONA XAVIER RIU I SALA. Institut Municipal d’Educació de Barcelona monografies El punt de partida Gràfic 1 Distribució de l’escolarització de l’últim nivell de primària (curs 1995-96) contrastada amb els naixements de l’any 1984 Barcelona, una ciutat moderna que ha realitzat una gran transformació en 3.000 aquest nou període democràtic que està vivint des del 1979, té potser en la seva 2.500 xarxa escolar un dels seus punts febles, com reconeixia ja el primer informe del 2.000 Pla estratègic Barcelona 2000 quan afir- mava que era un dels colls d’ampolla per al seu desenvolupament. Els desequili- 1.500 bris que arrossega històricament la seva oferta escolar (costaria trobar una altra 1.000 ciutat europea amb un percentatge tan baix d’escola pública, per exemple), defi- 500 neixen una situació específica de l’ensenyament a la ciutat, que demana també un tractament especial d’acord 0 amb aquesta realitat. No només hi ha desequilibris (de titularitat, de distribució territorial, etc.), sinó també mancances que clamen al Alumnes dels centres no concertats cel, tant de tipus quantitatiu (la manca Alumnes dels centres concertats d’escola bressol, per exemple), com qua- Alumnes dels centres públics Cens (nascuts l’any 1984) litatives (nivells de fracàs escolar, inade- quació de l’oferta de formació professio- Font: Institut Municipal d’Educació nal a les necessitats econòmiques i labo- rals reals, etc.). No es tracta pas de ser ple, els tres més rics de la ciutat, l’Esglé- Taula 1 Places d’escola bressol catastrofista, sinó d’analitzar la crua rea- sia arriba a tenir el doble de centres que Districte Població Total Oferta litat i mobilitzar les energies socials i la pròpia Generalitat, que és l’adminis- 0-2 anys places pública polítiques necessàries per afrontar el tració educativa. Ciutat Vella 1.868 429 278 problema. És interessant recollir també alguna L’Eixample 5.854 2.371 76 Cal destacar que el 27% del total de dada del treball que una comissió tècnica Sants-Montjuïc 4.405 1.234 448 Les Corts 2.315 763 134 centres educatius de la ciutat dels Ajuntament-Generalitat va elaborar Sarrià-Sant Gervasi 3.748 1.295 45 nivells obligatoris depenen de l’Església sobre les necessitats d’escola bressol a Gràcia 2.882 749 32 Horta-Guinardó 4.199 1.575 393 catòlica (com que la majoria són grans, Barcelona, el desembre de 1994, de Nou Barris 4.087 1.043 455 la proporció d’alumnat és encara molt forma paral·lela a l’elaboració del Mapa Sant Andreu 3.564 908 152 Sant Martí 5.199 1.413 188 més alta), i que en els districtes de Escolar que optava per no afrontar Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l’Eixam- aquest tema (taula 1). Barcelona 38.121 11.780 2.201 70 1. Ciutat Vella 2. L’Eixample 3. Sants- Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià- Sant Gervasi 6. Gràcia 7. Horta- Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí s La gran oportunitat de l’aplicació Mapa 1 de la LOGSE Distribució de l’alumnat per zones estadístiques segons el predomini públic o privat. Educació primària. Curs 1995-96 Aprovada l’any 1990, l’aplicació de la LOGSE obre una perspectiva de trans- > 60% en centres privats (17) formació del sistema educatiu del país, Semblant (entre 40 i 60%) (14) que es preveu desenvolupar al llarg de > 60% en centres públics (7) tota la dècada. Entre moltes altres, algu- nes de les fites més importants són l’ampliació de l’ensenyament obligatori fins als 16 anys, amb un sistema univer- sal i integrador que elimina la doble titu- lació als 14 anys; la revalorització i ade- quació de la formació professional a les noves necessitats socioeconòmiques, deixant de ser la sortida per als que no aproven els estudis obligatoris; i el reco- neixement del període de 0 a 6 anys com a una etapa educativa, no obligatòria, Font: Delegació Territorial d’Ensenyament-IMEB però on l’Administració es compromet a oferir plaça a totes les famílies que ho aprovar, tot i haver-se produït la primera Les línies mestres de la proposta de demanin. iniciativa legislativa popular demanant- gener del 1995 Les implicacions poden ser moltes. ho, amb més de 600.000 signatures. La S’ha de tenir en compte que l’educació, a reforma educativa en marxa obliga, en El títol 2n de la LODE comença esta- més de la funció de desenvolupar unes qualsevol cas, a un gran esforç econòmic, blint que “els poders públics garantiran capacitats personals i transmetre uns tot acostant-nos als percentatges l’exercici efectiu del dret a l’educació coneixements i una cultura, té també d’inversió que els països europeus dedi- mitjançant una programació general de una funció de cohesió social, com a ser- quen a l’educació (a l’entorn del 6% del l’ensenyament, amb participació de tots vei universal obligatori que és prepara la producte interior brut), única possibilitat els sectors afectats, que atengui adequa- mà d’obra que l’activitat econòmica que tenim de modernitzar i preparar per dament les necessitats educatives i la demana, és un factor de reequilibri terri- al nou segle el nostre sistema educatiu. creació de centres docents (...) les comu- torial, incideix en les polítiques urbanís- I en aquest context, l’elaboració del nitats autònomes, dins el seu àmbit terri- tiques (serveis a la residència que frenen Mapa escolar es converteix en una eina torial (...) determinaran les comarques, la terciarització...), etc. bàsica de planificació de cara a portar a municipis i zones on les places hagin de La LOGSE anava acompanyada la pràctica les previsions de la LOGSE. El crear-se”. En aquesta línia, la Generalitat d’una memòria econòmica, però des del Departament d’Ensenyament va apro- va presentar l’any 1989 un primer volum primer moment es va plantejar la neces- var-ne la proposta actual el gener de de criteris per a l’elaboració del Mapa sitat de concretar-la en una llei específica l’any 1995, i la va presentar al Parlament i escolar de Catalunya, i un cop aprovada de finançament que no s’ha arribat a al Consell Escolar de Catalunya. el 1990 la nova estructura del sistema 71 educatiu prevista a la LOGSE, el 1992 va d’una determinada política educativa de 6. Un dels punts més criticats és la publicar-ne la primera proposta, que va l’anterior règim, que no pas l’opció lliure diferent tipologia de centres que es fa, no ser àmpliament debatuda. de les famílies barcelonines actuals. amb criteris pedagògics, sinó en funció És sobre aquesta base que el gener 4. Les dades de població són del de la titularitat (el tall als 12 anys només del 1995 va portar al Parlament de Cata- Padró de 1991. Sembla lògic que a la pro- és obligatori als centres públics, per lunya el Mapa escolar avui vigent, que pera revisió s’actualitzin aquestes dades, exemple). Encara que no és un tema orienta l’aplicació a Catalunya de l’apli- i es tingui en compte un marge de flexibi- específic de Barcelona, el predomini pri- cació de la LOGSE, i que inclou la previ- litat (el 1992 van néixer a Barcelona 900 vat existent aquí fa més gran el greuge sió de fer-ne una revisió cada tres anys. nens i nenes més que l’any anterior, per comparatiu. Crec que és interessant fer un resum de exemple, i s’ha de pensar en els repeti- 7. Es renuncia en bona part al model les principals opcions que inclou, que dors i en la distribució territorial de de centre educatiu de secundària previst expliquen després les dades que aparei- l’oferta i la demanda, que fa impossible a la LOGSE, que havia de fer compatible xen en relació a cada territori: aprofitar mai el total de places disponi- l’ensenyament secundari obligatori amb 1. Primer de tot fa una declaració bles). els batxillerats i el grau mitjà de la forma- d’intencions, definint aquests cinc objec- 5. La ciutat es divideix en 10 zones ció professional, amb tot l’enriquiment tius generals en els quals podem coinci- 3-18, que corresponen als Districtes mutu que això produiria, i es tendeix, a dir quasi tots: Municipals i que han d’oferir la totalitat diferència del territori MEC i del que ha - la qualitat de l’ensenyament. dels diferents ensenyaments de règim experimentat l’Ajuntament de Barcelona - la igualtat d’oportunitats en l’accés general establerts per la LOGSE, tot i en els seus centres, a concentrar l’oferta al saber. acceptar que la bona comunicació entre pública de cicles formatius de formació - la universalització de l’ensenya- elles permet aprofitar ofertes educatives professional en centres específics, i a dei- ment secundari. de zones veïnes. Dins seu es preveuen xar normalment en els centres que fan - l’equilibri territorial de Catalunya. zones 3-12 i 3-16 per planificar l’oferta de l’ESO només els batxillerats. - l’adequació de l’oferta de la forma- l’ensenyament infantil i primari i de 8. S’opta per la integració generalit- ció professional a la demanda socioe- l’ensenyament secundari obligatori. Aquí zada dels alumnes amb necessitats edu- conòmica del país. hi ha la part més polèmica de la zonifica- catives especials a la xarxa normal de 2. Opta també per planificar l’assoli- ció, ja que s’agafen aquestes últimes centres, i es preveu un reduïda oferta ment del 100% de l’escolarització fins als zones 3-16 per coordinar el pas de –només a quatre districtes de la ciutat– 16 anys, comptant només, lògicament, primària a secundària (l’anomenat itine- de centres públics d’educació especial amb l’oferta finançada amb fons públics, rari de zona, que substitueix en els cen- (pocs centres i les 2/3 parts d’ells, pri- i deixant al marge l’existència dels cen- tres públics el que fa el sector privat molt vats). tres privats-privats. més directament). Hi ha una diferencia- 9. S’inclou la planificació de l’oferta 3. Molt més discutible és l’opció per ció metodològica que fa impossible pla- dels serveis educatius que té el Departa- projectar per a l’any 2000, com a model nificar bé aquestes zones 3-18: la previsió ment d’Ensenyament per donar suport a general, el manteniment de l’actual pro- de l’oferta pública es fa per centres, i es la tasca dels professors i dels centres: els porció entre pública i concertada, opció pot sumar per zones, però la concertada centres de recursos pedagògics (CRP), els especialment inacceptable a Barcelona, es fa per àrees (en el nostre cas s’agafa equips d’assessoraments i orientació on l’actual predomini privat és més fruit tota la ciutat!), i no es pot analitzar terri- psico-pedagògica (EAP), els camps de la tasca de substitució feta en el marc torialment la situació real que hi haurà. d’aprenentatge (no n’hi ha a Barcelona), 72 i els centres de recursos educatius per a • (AD) Adequació de l’edifici als el Mapa escolar però que condiciona diversos tipus de disminucions (CRED requeriments del nou sistema educatiu. totalment la seva realització és el del auditius, CRED visuals, i CRED motors). • (CE) Compra de l’edifici ja exis- calendari d’aplicació. Cal destacar que 10. Dels ensenyaments de règim tent. després de dos endarreriments, el Depar- especial previstos a la LOGSE només es 13. Per últim, un tema no recollit en tament d’Ensenyament va aprovar final- planifica en aquesta proposta inicial l’oferta d’ensenyaments oficials d’idio- Taula 2 Projectes d’obres als centres públics d’ensenyament de Barcelona (primària i secundària obligatòria) mes (ubicada en alguns instituts de secundària que passen a denominar-se CE NC SU RE AD AM Total IESI), i de música i dansa (amb la creació Proposta Mapa escolar 2 15 8 13 18 2 58 a Barcelona d’un centre integrat de primària i d’un de secundària, a més de Taula 3 Construccions que s’han de fer per als nivells de primària i secundària l’estructura específica per estudiar els obligatòria graus elementals, mitjà i superior). Núm. Prioritat Línies Districte Centre 11. Es reconeix que s’ha deixat per a més endavant la planificació del primer 01 3 1 Ciutat Vella CEIP Baixeras (SU) 02 3 2 CEIP Lepant/M. D. del Mar (AM) cicle de l’ensenyament infantil de 0 a 3 anys, els programes de garantia social 03 3 2 Eixample CEIP Urgell (NC) 04 4 1 CEIP Sant Antoni (NC) per als que no aprovin la secundària obli- 05 4 1 CEIP Mallorca (SU) gatòria, l’ensenyament d’adults (que 06 5 2 CEIP Eixample (NC) 07 5 2 CEIP Glòries (NC) incomprensiblement encara segueix 08 3 3/2 IES Angeleta Ferrer (NC) depenent del Departament de Benestar 09 5 4/3 IES Ildefons Cerdà (NC) Social), una part dels ensenyaments de 10 2 1 Sants-Montjuïc CEIP Barrufet (SU) règim especial (arts plàstiques i disseny, i 11 1 4/3 IES XXV Olimpíada (NC) 12 2 3/2 IES Sant Cristòfol (NC) art dramàtic), i una major concreció de l’oferta de formació professional. 13 4 2 Les Corts CEIP Bacardí (NC) 12. Es fa una proposta d’obres a 14 5 3/2 IES Numància (NC) realitzar en els centres educatius, mar- 15 2 1 Sarria-Sant Gervasi CEIP Orlandai (AD) cant prioritats temporals (de l’1 al 5) i 16 2 2 CEIP Taber (SU) 17 3 2/2 IES Costa i Llobera (AM) estructurant les inversions segons la tipologia següent: 18 5 1 Gràcia CEIP Raspall/Sant Joan (NC) 19 1 2/2 IES Montseny (RE) • (AM) Ampliació del nombre 20 2 3/2 IES Secretari Coloma (NC) d’espais docents d’un centre existent. 21 5 3/2 IES Lesseps (NC) • (NC) Construcció d’un nou centre 22 2 1 Sant Andreu CEIP Pit Roig (SU) docent. 23 3-4 2 CEIP Graziel·la/Arrel (SU) 24 4 1 CEIP Sardà i Salvany (SU) • (SU) Construcció d’un nou edifici per un centre ja existent. 25 3 1 Nou Barris CEIP Pompeu Fabra (SU) • (RE) Reconversió de l’edifici d’un 26 1 2 Sant Martí CEIP Vila Olímpica (NC) centre per a canviar-ne el nivell educatiu. 27 1 4/3 IES Salvador Espriu (Granada) (NC) 73 ment un tercer calendari, igual al de la d’audició; IES Hoteleria i Turisme, Escola lar (els projectes d’obres específics per resta de l’Estat, però amb la peculiaritat Superior de Conservació i Restauració, i aplicar el Mapa en centres educatius de d’un període més gran de transició per EAOA Llotja. la ciutat de Barcelona, tot i tenir un per- aplicar les ràtio d’alumnes/aula definides S’ha de destacar l’evolució prevista centatge molt baix, sumen més de 10.000 per la LOGSE (un màxim de 25 alumnes a d’aules públiques i privades a la ciutat. milions, a més d’altres projectes d’adap- primària, 30 a la secundària obligatòria i Tot i fer les noves construccions, això no tació i millora). Cal defensar una distri- 35 als batxillerats). Aquesta ampliació de representarà un augment significatiu de bució més equilibrada i estar amatents la provisionalitat a Catalunya, només la proporció d’oferta pública. En part per evitar qualsevol retall, quan s’anun- està donant peu que molts centres con- perquè la nova oferta de secundària cien èpoques difícils per a les despeses certats apliquin el nou sistema educatiu pública ha implicat tancar/reconvertir de les administracions públiques. amb 35 i 40 alumnes per aula! totalment 15 centres de primària (amb • La proposta de Mapa escolar dei- algunes decisions força discutibles, el xava sense definir les plantilles tipus que Resum global de les dades principals que la Generalitat ha volgut guanyar per s’havien de preveure per a cada nivell un lloc s’ha perdut per l’altre) i parcial- educatiu. Una negociació posterior va Una referència bàsica pot ser el ment 8 casos més en què compartiran dur abans d’acabar l’any 1995 a un acord quadre-resum dels diferents projectes espais, i en part també perquè es preveu del Departament d’Ensenyament amb d’obres que es considera necessari fer en augmentar els concerts a la primària pri- els sindicats CCOO i UGT, que concreta els centres públics d’ensenyament de vada a mesura que es redueix la ràtio aquest punt important de tota planifica- Barcelona, als nivells de primària i actual d’alumnes/aula (taula 4). ció educativa (estableix, per exemple, secundària obligatòria (s’agrupen segons que els centres de primària tindran, en el tipus d’actuació arquitectònica que Desenvolupament posterior de la funció de la ràtio d’alumnes i/o d’altres s’ha de realitzar) (Taula 2). proposta de Mapa escolar necessitats educatives: les escoles d’1 Les 15 que ja consten com a noves línia de 13 a 14 mestres, les de 2 línies de construccions, més les 8 substitucions i, L’aplicació de la reforma educativa 24 a 26, i les de tres línies de 34 a 36). per les seves característiques, una de les és una realitat molt dinàmica, i en els • Durant mesos els diferents sectors reconversions, una de les adequacions i mesos posteriors a la presentació de la de la comunitat educativa van fer dues de les ampliacions, sumen les 27 proposta de Mapa escolar es va arribar al·legacions a la proposta de Mapa esco- construccions reals a fer en aquests també als següents acords: lar. A Barcelona, els consells escolars de nivells educatius. La llista correspon a la • A l’agost del mateix any 1995 el Districte i el Consell Municipal van proposta inicial, encara que posterior- Consell Executiu de la Generalitat va aprovar un dictamen amb forces alter- ment ja s’han acceptat algunes de les aprovar un Pla plurianual d’inversions natives i recomanacions, però s’han propostes de canvi que hem fet, com per a Ensenyament, per a tot el període recollit molt pocs punts dels que es avançar la prioritat i passar a dos línies el 1995/2000, per un import global de plantejaven. En aquest aspecte no s’ha nou CEIP del barri de Sant Antoni, que 130.000 milions de pessetes, tot i que pas avançat gaire. ara no té cap centre públic (taula 3). només recull les prioritats 1, 2 i 3 del • Al mes de març d’aquest any 1996, A part queden les que corresponen Mapa escolar, i deixa per a més enllà de en ple període informatiu sobre la a l’ensenyament postobligatori, amb una l’any 2000 les prioritats 4 i 5. Malgrat tot, preinscripció escolar, es va produir un oferta global de ciutat: Conservatori ara és la referència bàsica per fer el nou acord de diferents organitzacions de Superior de Música, de dansa i sala seguiment de l’aplicació del Mapa esco- la comunitat educativa amb el conseller 74 Taula 4 Barcelona ciutat (ensenyament obligatori) Punt de partida: Curs 1995-96 (últimes dades contrastades) Escola privada Escola privada Escola pública concertada no concertada Total Cens Aules Alumnes Aules Alumnes Aules Alumnes Aules Alumnes 1r Primària 220 (39,3%) 4.645 (36,3%) 314 (56%) 7.591(59,3%) 26 (4,6%) 565 (4,4%) 560 (100%) 12.801 (100%) 12.266 (any 89) 7è EGB 239 (42%) 5.328 (35,4%) 299 (52,6%) 9.087 (60,5%) 30 (5,3%) 617 (4,1%) 568 (100%) 15.032 (100%) 15.501 (any 83) Previsió: Mapa escolar per a l’any 2000 (proposta Generalitat –gener 1995–) Escola privada Escola privada Escola pública concertada no concertada Total Cens Aules Alumnes Aules Alumnes Aules Alumnes Aules Alumnes 1r primària 244 (42,2%) Capacitat: 6.100 334 (57,7%) Capacitat: 8.350 No es planifica No es planifica 578 (100%) Capacitat: 14.150 12.519 (any 94) 1r Secundària 221 (43,2%) Capacitat: 6.630 290 (56,7%) Capacitat: 8.700 No es planifica No es planifica 511 (100%) Capacitat: 15.330 12.518 (any 88) d’Ensenyament. L’anomenat “pacte l’Institut Municipal d’Educació de Barce- Les propostes de noves construccions social per l’educació” concretava poc lona i dels consells escolars de Districte i que es feien per Barcelona passen a ser, però obria algunes expectatives, com el el Consell Municipal, i amb la màxima doncs, totes elles, una proposta de compromís de revisar en el termini d’un participació dels diferents sectors de la mínims. Pel fet de no haver tingut en any la proposta inicial de Mapa escolar, comunitat educativa, incidir en aquesta compte la Generalitat les al·legacions fer avançar més la concreció dels itinera- revisió global de la proposta de Mapa que demanaven avançar les prioritats de ris als centres públics, assegurar que tots escolar. Es tracta de superar les princi- les obres previstes (s’argumentava que els instituts públics tinguessin servei de pals insuficiències de la proposta inicial l’Ajuntament no tindria el solar), segons menjador i que hi hagués transport per a que, en el cas de Barcelona, es podrien el Pla plurianual d’inversions de la Gene- tots els alumnes que haguessin de des- estructurar així: ralitat, d’aquí a l’any 2000 es deixarien de plaçar-se de localitat, etc. 1. L’opció general de la proposta de construir 10 dels 27 nous edificis previs- Mapa escolar és bàsicament mantenir tos (les prioritats de 4 i 5). Això obliga a Les grans opcions amb què s’està per a l’any 2000, com hem vist, l’actual redefinir les prioritats i aconseguir treballant des de l’IMEB percentatge d’aules públiques i privades ampliar aquestes previsions del Pla plu- concertades, cosa inacceptable en el cas rianual d’inversions. L’IMEB treballa en La revisió del Mapa escolar de la de Barcelona (s’ha de tenir en compte aquesta línia, assumint la necessitat ciutat, atès el compromís adoptat pel que, a més del desequilibri actual, d’acabar de buscar els solars necessaris Conseller d’Ensenyament d’avançar-la al ampliar els concerts fins als 16 anys ja en aquest mandat (coordinació amb els proper any, és una prioritat de treball: representarà una gran aportació de districtes, previsió pressupostària en el l’Ajuntament es proposa, a través de recursos públics cap als centres privats). Pla d’actuació municipal 1996-99, ges- 75 Taula 5 Població en edat escolar Curs 95-96 3INF 4INF 5INF 1PRI 2PRI 3PRI 4PRI 5PRI 6PRI Curs 96-97 3INF 4INF 5INF 1PRI 2PRI 3PRI 4PRI 5PRI 6PRI 1ESO Curs 97-98 3INF 4INF 5INF 1PRI 2PRI 3PRI 4PRI 5PRI 6PRI 1ESO 2ESO Curs 98-99 4INF 5INF 1PRI 2PRI 3PRI 4PRI 5PRI 6PRI 1ESO 2ESO 3ESO Curs 99-00 5INF 1PRI 2PRI 3PRI 4PRI 5PRI 6PRI 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO Districte Zona estadística N1994 N1993 N1992 N1991 N1990 N1989 N1988 N1987 N1986 N1985 N1984 1 Ciutat Vella 01 Barceloneta 101 121 131 156 94 99 102 109 109 97 101 1 Ciutat Vella 02 Parc 152 148 142 159 128 123 109 124 135 129 127 1 Ciutat Vella 03 Gòtic 109 115 101 85 93 95 87 63 102 91 91 1 Ciutat Vella 04 Raval 295 322 310 252 217 218 252 231 218 242 228 Total Ciutat Vella 657 706 684 652 532 535 550 527 564 559 547 2 L’Eixample 05 Sant Antoni 249 279 275 229 231 236 222 252 288 237 276 2 L’Eixample 06 Esquerra Eixample 807 843 859 774 764 788 765 761 797 829 856 2 L’Eixample 07 Dreta Eixample 296 288 339 266 254 279 285 290 271 310 286 2 L’Eixample 08 Estació Nord 213 234 213 240 233 237 206 239 253 277 257 2 L’Eixample 09 Sagrada Família 388 408 434 380 363 385 381 389 404 418 439 Total Example 1.953 2.052 2.120 1.889 1.845 1.925 1.859 1.931 2.013 2.071 2.114 3 Sants-Montjuïc 10 Poble Sec 280 236 256 232 235 244 243 256 244 273 269 3 Sants-Montjuïc 11 Montjuïc 20 15 10 8 27 14 9 8 15 21 31 3 Sants-Montjuïc 12 Zona Franca-Port 301 337 279 336 306 282 273 311 322 337 333 3 Sants-Montjuïc 13 Font de la Guatlla 80 78 97 78 71 91 77 87 104 88 110 3 Sants-Montjuïc 14 Bordeta-Hostafrancs 169 159 180 191 228 177 199 210 177 228 225 3 Sants-Montjuïc 15 Sants 612 575 661 630 580 657 599 699 711 746 771 Total Sants-Montjuïc 1.462 1.400 1.483 1.475 1.447 1.465 1.400 1.571 1.573 1.693 1.739 4 Les Corts 16 Les Corts 569 611 636 641 684 628 732 688 718 713 774 4 Les Corts 17 Pedralbes 128 104 120 121 113 121 113 126 139 126 149 Total Les Corts 697 715 756 762 797 749 845 814 857 839 923 5 Sarrià-Sant Gervasi 18 Sant Gervasi 876 902 989 842 844 818 836 884 868 930 913 5 Sarrià-Sant Gervasi 19 Sarrià 337 353 351 295 331 297 324 266 323 337 300 5 Sarrià-Sant Gervasi 20 Vallvidrera-Les Planes 38 34 39 31 26 18 21 21 27 29 30 Total Sarrià-Sant Gervasi 1.251 1.289 1.379 1.168 1.201 1.133 1.181 1.171 1.218 1.296 1.243 6 Gràcia 21 Gràcia 725 693 721 665 646 628 584 624 667 711 676 6 Gràcia 22 Vallcarca 280 286 299 282 269 314 279 271 300 328 324 Total Gràcia 1.005 979 1.020 947 915 942 863 895 967 1.039 1.000 7 Horta-Guinardó 23 Guinardó 558 543 596 582 560 508 571 557 585 596 594 7 Horta-Guinardó 24 Horta 557 583 642 555 552 579 603 625 636 735 755 7 Horta-Guinardó 25 Vall d’Hebrón 227 219 259 215 238 233 219 236 243 230 245 Total Horta-Guinardó 1.342 1.345 1.497 1.352 1.350 1.320 1.393 1.418 1.464 1.561 1.594 8 Nou Barris 26 Vilapicina-Turó de la Pèira 469 522 543 537 475 458 516 540 534 530 556 8 Nou Barris 27 Roquetes-Verdum 662 685 697 757 682 681 782 787 841 915 896 8 Nou Barris 28 C. Meridiana-Vallbona 132 127 136 130 130 151 124 143 133 156 154 Total Nou Barris 1.263 1.334 1.376 1.424 1.287 1.290 1.422 1.470 1.508 1.601 1.606 9 Sant Andreu 29 Sagrera 391 435 428 469 473 428 484 508 602 568 596 9 Sant Andreu 30 Congrés 91 85 109 93 63 102 92 83 88 74 87 9 Sant Andreu 31 Sant Andreu 417 426 484 415 447 453 510 481 540 553 578 9 Sant Andreu 32 Bon Pastor 95 124 136 90 119 118 90 112 125 115 138 9 Sant Andreu 33 Trinitat Vella 97 71 69 94 75 67 68 72 88 91 83 Total Sant Andreu 1.091 1.141 1.226 1.161 1.177 1.168 1.244 1.256 1.443 1.401 1.482 10 Sant Martí 34 Fort Pius 86 80 113 88 129 99 124 117 113 130 136 10 Sant Martí 35 Poblenou 483 417 452 392 386 395 393 383 398 391 416 10 Sant Martí 36 Barri Besòs 221 223 249 252 241 243 263 271 292 279 323 10 Sant Martí 37 Clot 536 501 572 494 518 569 529 563 586 619 624 10 Sant Martí 38 Verneda 472 459 424 402 487 433 452 485 549 600 633 Total Sant Martí 1.798 1.680 1.810 1.628 1.761 1.739 1.761 1.819 1.938 2.019 2.132 Total Barcelona 12.519 12.641 13.351 12.458 12.312 12.266 12.518 12.872 13.545 14.079 14.380 Institut Municipal d’Educació - Informàtica i sistemes d’informació 76 7EGB 8EGB 1BUP 2BUP 3BUP COU 8EGB 1BUP 2BUP 3BUP COU 1BUP 2BUP 3BUP COU 2BUP 1BAT COU 1BAT 2BAT N1983 N1982 N1981 N1980 N1979 N1978 124 113 134 162 148 147 135 150 163 201 193 215 tions urbanístiques, demandes a la 4. Cal preparar bé el procés de tran- 92 99 88 109 109 140 235 254 269 302 314 351 Generalitat, etc.). sició, perquè en depèn el resultat final. 586 616 654 774 764 853 2. Cal replantejar algunes opcions Especialment important és treballar 281 304 340 353 385 424 de criteri pedagògic i de política educati- amb el Departament d’Ensenyament 854 927 984 1.044 1.055 1.151 va, com ara defensar els itineraris tots els temes que poden incidir i recon- 283 330 317 350 377 429 305 298 340 311 399 394 pedagògics (més flexibilitat per als cen- duir la demanda de places escolars, com 475 486 511 536 593 562 tres públics: començar per assegurar la són: 2.198 2.345 2.492 2.594 2.809 2.960 continuïtat 3-16/18 per als que ja com- • Anar fent confluir, tot reforçant 312 305 341 344 371 414 parteixen edifici?), revisar les zones de una única xarxa pública, els centres de 16 27 19 19 23 22 328 340 393 416 359 423 planificació, evitar discriminacions amb diferents titularitats (a Barcelona n’hi ha 113 110 129 111 109 124 236 229 214 223 248 235 les diferent tipologies dels centres de la Generalitat, de l’Ajuntament, de la 842 810 919 985 1.013 1.055 públics i privats, revisar la poca previsió Diputació, i fins i tot del Ministeri de 1.847 1.821 2.015 2.098 2.123 2.273 de centres d’educació especial, i replan- Defensa), estudiant mesures d’acció 822 868 933 1.026 955 1.136 tejar l’opció de treure la FP de grau mitjà positiva per estimular i prestigiar els que 161 159 183 220 218 227 983 1.027 1.116 1.246 1.173 1.363 dels centres on es fa l’ESO entre d’altres), ara són poc demanats. en general ja apuntades en el dictamen • Superar el tracte discriminatori 893 994 1078 1.087 1.163 1.180 334 359 351 427 444 473 del Consell Escolar Municipal. que encara es produeix entre els ciuta- 22 23 32 24 33 33 3. Impulsar la planificació dels sec- dans que opten per l’escola pública o per 1.249 1.376 1.461 1.538 1.640 1.686 tors pendents: educació infantil 0-3 anys, la concertada (en el control del procés de 813 839 870 902 995 1.032 377 388 371 418 441 482 major concreció de l’oferta de formació matriculació, en les ràtios alumnes/aula 1.190 1.227 1.241 1.320 1.436 1.514 professional, programes de garantia que s’admeten, en l’obligació de sol·lici- 703 711 745 821 923 932 social, ensenyament d’adults, part dels tar nova plaça als 12 anys, etc.). L’IMEB 809 895 900 1.046 1.157 1.294 de règim especial (arts plàstiques, dis- ha treballat amb el Departament d’Ense- 273 308 321 364 391 457 1.785 1.914 1.966 2.231 2.471 2.683 seny, art dramàtic, etc). nyament una proposta d’acord de D’aquests sectors, pot servir col·laboració institucional sobre la matri- 599 649 696 797 859 949 1.038 1.182 1.290 1.400 1.493 1.683 d’exemple l’educació infantil de 0-3 anys culació a la ciutat de Barcelona, que cal 181 156 180 226 241 248 (la LOGSE reconeix que és una etapa ara posar en funcionament. 1.818 1.987 2.166 2.423 2.593 2.880 educativa, encara que no obligatòria, en • Planificació de les prioritats de 687 664 753 766 792 866 117 113 132 128 125 151 la qual l’Administració ha d’oferir places construcció i de les obres d’adaptació 570 656 713 793 789 884 per a totes les famílies que ho demanin): dels centres, tot assegurant que es realit- 138 158 182 181 217 203 103 119 137 132 145 162 a Barcelona, per a la matriculació del zen en els terminis previstos i, especial- 1.615 1.710 1.917 2.000 2.068 2.266 curs 1996-97 han ofert places més de 200 ment, que no distorsionen la posada en 125 141 152 160 183 183 escoles bressol privades (moltes sense marxa i les expectatives de matriculació 411 493 462 503 533 569 cap tipus de control), 39 de l’Ajuntament dels nous centres públics de secundària. 355 333 339 360 344 381 650 712 747 786 891 914 i només 5 de la Generalitat. A les 44 de • Donar la màxima informació i 689 720 748 861 915 1.004 públiques s’hi han presentat 3.195 assegurar la participació de la comunitat 2.230 2.399 2.448 2.670 2.866 3.051 sol·licituds per a només 1.513 places que educativa en tot aquest procés, per 15.501 16.422 17.476 18.894 19.943 21.529 s’oferien. Ii això que molta gent ja ni ho implicar els diferents sectors en la gran ha intentat! transformació que s’ha engegat. 77 LA DESPESA EN SERVEIS SOCIALS A BARCELONA JU´ LIA MONTSERRAT, JOSEP ILLA. Consultoria i Estudis en Economia Social (CEES) Introducció També cal tenir en compte altres tampoc no han estat valorats monetària- restriccions efectuades en l’estudi, com ment, com pot ser la utilització de locals Quan l’Ajuntament de Barcelona es el fet d’haver-se considerat la despesa cedits, de personal cedit o compartit va plantejar l’elaboració del Pla Integral que realitzen les organitzacions i no la amb altres institucions, entitats, etc.; és de Serveis Socials, un dels aspectes que població que se’n beneficia; és a dir, hi per tot això que cal tenir en compte que es volia conèixer era quina quantitat de ha centres a Barcelona que acullen gent el volum de recursos reals utilitzats és recursos es dedicava a serveis socials, qui procedent de comarques o, fins i tot, de superior a la xifra que resulta de l’estudi, ho feia i en quina proporció i a què es fora de Catalunya i, d’altra banda, hi ha atesa la utilització d’altres recursos no destinaven aquests recursos. Així, els centres de fora de Barcelona que atenen valorats financerament. resultats i les consideracions que es pre- gent de la ciutat de Barcelona. Com a En aquest article es fa referència a senten en aquest article es deriven de hipòtesi de l’estudi s’ha considerat que l’import total gastat en serveis socials per l’esmentat estudi. els fluxos de la població de fora de Barce- les diferents administracions públiques i L’estudi econòmic dut a terme és lona atesa a la ciutat i els de la gent de entitats privades no lucratives, els fluxos una anàlisi transversal de la despesa rea- Barcelona atesa fora de la ciutat es neu- financers que es produeixen entre elles, litzada en serveis socials a la ciutat de tralitzaven. la proporció de la despesa gestionada per Barcelona per part de les administra- Una altra restricció que cal fer cons- cada una d’elles en relació al total i l’apli- cions públiques i les entitats no lucrati- tar és la manca d’homogeneïtat a l’hora cació d’aquesta despesa als diferents ves l’any 1993. Les organitzacions que de definir els programes d’actuació i de programes d’actuació desenvolupats. s’han considerat han estat: Generalitat recollir les dades d’activitat; això ha fet de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, que hagi calgut realitzar altres hipòtesis, La magnitud de la despesa Diputació de Barcelona, Creu Roja, Càri- com la de prendre com a punt de tas i altres entitats no lucratives (ENL). referència per a la classificació de la des- El volum total de la despesa consoli- Per al subconjunt d’altres entitats no pesa els programes definits en la Llei de dada gastada pel conjunt de les institu- lucratives, com que no es disposava de serveis socials i s’han agrupat en els epí- cions públiques i entitats no lucratives dades específiques es va dur a terme una grafs els diferents programes d’actuació ha estat de 29.179,79 milions de ptes., extrapolació basant-se en la informació desenvolupats per les instituciones i dels quals el 81% correspon a les admi- externa de les subvencions rebudes. El entitats considerades. nistracions públiques i el 19% restant a sector privat no ha estat considerat. Quant a la dimensió econòmica de les etitats no lucratives (taula 1). La metodologia utilitzada ha consis- la despesa en serveis socials, s’ha de fer L’import que resulta s’ha obtingut tit a consolidar i analitzar la informació constar que la visió presentada única- un cop s’han deduït les transferències de proporcionada per cada institució o enti- ment és la financera, però no l’econòmi- les administracions públiques entre elles tat. Però, si bé les dades han estat pro- ca, ja que a més de la despesa gastada hi i d’aquestes cap a les entitats no lucrati- porcionades directament per les organit- ha altres recursos que s’han utilitzat, ves. El conjunt de les transferències rea- zacions, en alguns casos s’han de consi- com el voluntariat, el qual no ha estat litzades ha estat de 3.620,94 milions de derar estimatives, ja que la informació de valorat atès que no hi ha hagut un flux de ptes., xifra que suposa un 11% del volum què disposen aquestes no es troba tan sortida de diners i que no es disposava total pressupostat per les institucions i desagregada com per permetre conèixer d’altres paràmetres de valoració, com ara entitats considerades, i que s’ha de amb precisió les xifres econòmiques el nombre real d’hores de dedicació deduir de la xifra pressupostada per les referides a Barcelona ciutat. d’aquest. Hi ha hagut altres recursos que administracions públiques; així, si tin- 78 monografies Taula 1 Les institucions i les entitats no l’usuari pagui directament un servei Despesa consolidada en serveis socials lucratives apliquen els seus pressupostos rebut; en aquests casos els subsidis es a finançar serveis socials, però això no poden considerar sinònims de la presta- Milions de ptes. % sempre implica que aquests consisteixin ció de serveis, per la qual cosa els consi- Administracions públiques 23.545,32 81 en la provisió d’un servei a l’usuari, sinó derarem com a part d’aquests. Entitats no lucratives 5.634,45 19 que les organitzacions poden, alternati- El conjunt de les assignacions Total 29.179,79 100 vament, pagar amb diners el beneficiari econòmiques puja a 9.739,04 milions de perquè aquest triï el servei que més li pts., dels quals el 97% corresponen a les Taula 2 convingui o perquè pugui satisfer una administracions públiques i el 3% a les Despesa pressupostada en serveis so- necessitat immediata; els subsidis per entitats no lucratives; pel que fa a la seva cials alimentació, allotjament, etc., són un naturalesa, del total d’assignacions Milions de ptes. % exemple d’això. econòmiques, un 75% (7.272,47 milions Administracions públiques 27.166,28 83 A més de la prestació de serveis als de pts), són les pensions periódiques Entitats no lucratives 5.634,46 17 usuaris hi ha, doncs, altres modalitats de (FAS, LISMI i no contributives), les quals Total 32.800,74 100 cobertura de necessitats, com són les corresponen exclusivament a la Genera- assignacions econòmiques. Les assigna- litat, i el 25% restant són els subsidis. cions econòmiques poden ser de dos Finalment, una part de la despesa es guéssim en compte el volum de la despe- tipus; en primer lloc hi ha les pensions destina a inversions i es tracta de realit- sa pressupostada pel conjunt de les assistencials, els destinataris de les quals zació d’obres de nova construcció, remo- organitzacions que s’han tingut en tenen el dret subjectiu de beneficiar-se’n delació d’altres, equipament de centres, compte (entitats no lucratives i adminis- (FAS, LISMI i no contributives) i, en etc. Cal dir que les operacions de capital tracions públiques), la despesa se situa- segon lloc, els subsidis, que tenen la fina- representen un import relativament petit ria en els 32.800,74 milions de ptes. litat de cobrir determinats casos de en el conjunt de la despesa en serveis (taula 2). necessitat i no tenen el caràcter de perio- socials. Així doncs, la despesa pressuposta- dicitat de les pensions. Així doncs, la consideració de la da és superior a la despesa “consolida- Així, es poden distingir dues varietats despesa per naturalesa permet distingir da”, ja que aquella incloïa les transferèn- d’assignacions monetàries: les assigna- tres grans grups d’aplicació d’aquella: la cies entre administracions públiques i les cions econòmiques periòdiques, com ara prestació de serveis, les pensions assis- subvencions dirigides per aquestes a les les pensions assistencials, i els subsidis. tencials i subsidis i les inversions (taula 3 entitats no lucratives. Les assignacions periòdiques, malgrat i gràfic 1). incloure’s en els pressupostos de serveis Tal com es pot veure en el gràfic, les Tipus de despesa socials (atès que són assignacions a perso- operacions de capital (inversions) con- nes necessitades), no es poden considerar centren una part molt reduïda les despe- Un cop delimitada la quantitat de estrictament com a prestació de serveis ni ses (només un 5% del total), sobretot en despesa aplicada per les institucions com a substitutoris d’aquests. comparació amb la prestació de serveis; públiques i entitats no lucratives, cal Els subsidis, per la seva banda, no contràriament, les pensions periòdiques veure l’estructura de la despesa; és a dir, tenen el caràcter de periodicitat que tenen una importància destacable, ja que obtenir la classificació de la despesa per tenen les pensions, sinó que es donen, representen el 25% del conjunt de la naturalesa. moltes vegades, puntualment, a fi que despesa. D’altra banda, si considerem 79 conjuntament les prestacions directes de servei. Amb aquest procediment s’a- les subvencions dins dels pressupostos serveis socials i els subsidis, l’import que consegueixen diversos objectius, entre de les administracions públiques, pel fet resulta, d’una mica més de 20.000 els quals cal destacar el d’arribar a més de representar aquestes un 10% del total milions de ptes., passa a representar el usuaris i controlar més fàcilment el cost de la despesa pressupostada (abans de 70% del total de despeses. del servei. consolidar) d’aquests organismes . Depassa les possibilitats d’aquest L’Administració pública que en La importància de les subvencions article proposar arguments en la polèmi- major part utilitza l’instrument de les sub- “a” i “en” les entitats no lucratives ca de subvencions contra concerts; no- vencions és la Generalitat (77%), seguida més volem posar de manifest una de les de l’Ajuntament (22%); la Diputació, al Un dels instruments que utilitza polítiques seguida per l’Administració contrari, només la utilitza en un 1%. l’Administració pública per a la provisió pública, en el període considerat, ha estat Al mateix temps, les subvencions de serveis de responsabilitat pública és la de subvencionar entitats no lucratives i representen un 50% del total de les des- el de concedir subvencions a les enti- que ho ha fet per un import global de gai- peses de les ENL, cosa que posa de mani- tats no lucratives per tal que elles aten- rebé tres mil milions de ptes. (2.798,94 fest la fragilitat de la situació financera guin els usuaris que no poden fer milions de ptes.) (taula 4 i gràfic 2). d’aquestes entitats pel fet de dependre la front (totalment o parcial) al cost del S’ha de remarcar el pes específic de meitat dels seus ingressos d’una font de finançament que és incerta, per les prò- Taula 3 pies característiques de les subvencions, Taula 4 La despesa per naturalesa Les subvencions en els pressupostos i que es mou al compàs de les variacions de les administracions públiques dels pressupostos públics, i poden posar Milions de ptes. en perill la continuïtat de la prestació Milions de ptes. Prestacions de serveis 17.925,32 dels serveis de les entitats no lucratives Subsidis 2.466,59 Prestacions de serveis 12.627,11 Pensions (FAS, LISMI, quan hi ha restriccions en les polítiques Subvencions 2.798,94 no contributives) 7.272,47 Pensions i subsidis 9.402,80 de l’Administració (taula 5). Inversions 1.515,41 Inversions 1.515,42 Tanmateix, cal dir que el percentat- Total 29.179,79 Total 26.344,27 ge del 50% de subvencions en els ingres- sos de les entitats no lucratives seria Gràfic 1 Gràfic 2 superior si no consideréssim les grans La despesa per naturalesa Les subvencions en els pressupostos de les administracions públiques organitzacions no lucratives (Creu Roja i Càritas), ja que aquestes no depenen tant Inversions 5% Pensions Inversions 6% i subsidis 36% Taula 5 Pensions (FAS, LISMI, Fonts de finançament de les entitats no contributives) 25% no lucratives Prestacions de serveis 48% Milions de ptes. % Subvencions 2.798,95 50 Altres ingressos 2.835,51 50 Subsidis 8% Total 5.634,45 100 Prestacions de serveis 62% Subvencions 10% 80 de l’esmentada font de recursos perquè Taula 6 Taula 7 disposen de capacitat de captar ingressos Gestió de la prestació de serveis Importància de les organitzacions del sector privat (col.lectes, donatius, socials en la gestió dels serveis socials loteries, etc.). Milions de ptes. % Milions de ptes. Administracions públiques 12.627,10 70 Generalitat 3.933,37 Qui gestiona la despesa Entitats no lucratives 5.298,22 30 Ajuntament 6.450,96 Diputació 2.242,77 Total 17.925,32 100 Càritas 801,69 Una qüestió és qui pressuposta la Creu Roja 624,41 despesa i una altra qui la gestiona. En Altres ENL 3.872,10 aquest apartat s’analitza quin és el pes les administracions públiques (12.627,10 Total 17.925,32 específic en la gestió real de serveis milions de ptes.) i el 30% restant per les (17.925,32 milions de ptes.) entre els dife- entitats no lucratives, que gestionen una Gràfic 3 rents grups d’organitzacions (taula 6). proporció més gran de recursos (30%) Importància de les organitzacions La prestació de serveis en les admi- que la xifra que apareix com a despesa en la gestió dels serveis socials nistracions públiques inclou diferents pressupostada (19%) a la taula 1. És a dir, Generalitat 22% formes de gestió: directa (la direcció és hi ha un traspàs de la gestió de alguns Altres entitats no lucratives 23% portada per personal propi de l’Adminis- centres de titularitat pública a les entitats tració) i indirecta (quan la gestió la dele- no lucratives. ga a una altra empresa -pública o priva- La taula 7 i el gràfic 3 mostren el pes Creu Roja 3% da-, com s’esdevé amb els contractes de específic de la gestió real duta a terme Càritas 4% gestió). És així que no hi ha una coin- per cada una de les organitzacions, un cidència estricta entre la titularitat de la cop fetes les transferències que es deri- Diputació 12% gestió i l’organisme que realment gestio- ven de la delegació de funcions (contrac- Ajuntament 36% na, i es dóna el cas que el volum de tes de gestió) entre administracions recursos gestionats directament per les públiques i entitats no lucratives; aques- ment (36%), seguit de les entitats no administracions públiques és inferior al tes xifres s’han de considerar des de la lucratives que, en conjunt, gestionen el que els correspondria d’acord amb els perspectiva de la despesa consolidada. 30% dels recursos globals; a continuació centres dels quals són titulars. És així que els serveis de titularitat de les se situarien la Generalitat (22%) i, final- A la inversa ocorre en les entitats administracions públiques que són ges- ment, la Diputació (12%). privades no lucratives. En aquestes, la tionats per empreses privades no han prestació de serveis inclou la gestió prò- estat deduïts d’aquestes, en no haver-se La despesa per programes pia (serveis propis) i la gestió per compte considerat el sector privat en aquest d’altri (contractes de gestió). En aquest estudi. Això implica que el volum de des- En quins programes de serveis subgrup, a l’inrevés del que succeeix en pesa gestionada per les administracions socials es gasten els recursos les adminis- les administracions públiques, el volum públiques podria ser menor si es tingues- tracions públiques i les entitats no lucra- global de recursos gestionats és superior sin en compte els contractes de gestió tives? Aquesta és l’aproximació que es vol al que són, estrictament, serveis propis. amb empreses privades lucratives. efectuar un cop conegut el volum conso- De la taula 6 es dedueix que el 70% L’organització que dedica més lidat de recursos que es gasten en serveis del total de la despesa és gestionada per recursos a la gestió directa és l’Ajunta- socials a Barcelona i la naturalesa 81 d’aquesta despesa (serveis, assignacions des de la despesa administrada, ja que seguit del de persones amb disminució, econòmiques, inversions). no s’ha pogut disposar d’aquesta infor- amb un 24% i en tercer lloc se situaria el La distribució de la despesa entre mació sobre la despesa consolidada. programa d’atenció primària, amb un els diferents programes que a continua- Això es produeix, principalment, perquè 23% del total; això és així a causa de la ció durem a terme, s’ha fet sobre les da- les transferències i subvencions es realit- inclusió de les pensions no contributives, zen segons la naturalesa de la despesa i LISMI i pensions assistencials en els Taula 8 no es coneix el programa al qual s’apli- corresponents programes de gent gran i La despesa per programes quen, la qual cosa fa impossible l’anàlisi de disminuïts de la Generalitat. Milions de ptes amb dades consolidades. La consideració de la importància Atenció primària 6.556,33 En la taula 8 i el gràfic 4 es mostra la relativa de la despesa que realitza en Gent gran 6.386,07 distribució de la despesa per programes cadascun dels programes cadascuna de Família, infància i adolescència 3.858,04 Persones amb disminució 3.467,17 aplicada a la prestació específica de ser- les organitzacions considerades, la Atenció a toxicòmans 945,63 veis (un cop excloses les pensions periò- podem veure en la taula 9. Cal fer cons- Altres programes 442,91 diques). Tal com es pot veure, el primer tar que en el subgrup de les entitats no Total 21.656,16 programa en importància relativa és el lucratives només s’hi han inclòs els pres- d’atenció primària (30% del total) seguit, supostos de la Creu Roja i de Càritas, atès Gràfic 4 a molt poca distància, pel de gent gran que no es disposava d’informació sobre La despesa per programes (30%); a una distància més gran se situen l’aplicació de la despesa per programes els programes de família, infància i ado- de la resta de d’aquestes entitats. Atenció Altres programes 2% primària 30% lescència (18%) i de persones amb dismi- Del quadre anterior es dedueix que Atenció a toxicòmans 4% nució (16%). Els programes d’atenció a la Generalitat és la institució que dedica Persones amb disminució 16% toxicòmans i altres programes tenen una més recursos al programa de disminuïts importància quantitativa molt menor (66%), família, infància i adolescència (4% i 2%, respectivament). (42%) i gent gran (41%), mentre que Si consideréssim les pensions periò- l’Ajuntament és qui dedica més recursos Família, infància i adolescència 18% diques, el primer programa quant a al programa de atenció primària (64% del volum de despesa seria el de gent gran, total), d’atenció a toxicòmans (51%) i a Gent gran 30% amb un 35% del total de la despesa, altres programes (49%). La complemen- Taula 9 Les organitzacions i les despeses per programes Atenció primària (%) Gent gran (%) Disminuïts (%) Família, infància (%) Toxicòmans Altres programes Generalitat 24 41 66 42 26 31 Ajuntament 64 33 23 33 51 49 Diputació - 19 10 15 12 - Entitats no lucratives (*) 12 7 1 10 11 20 Total 100 100 100 100 100 100 (*) Creu Roja i Càritas 82 tarietat de la despesa per programes que A partir dels resultats obtinguts en Taula 10 es detecta entre la Generalitat i l’Ajunta- l’estudi per al Pla integral de desenvolu- Despesa per habitant en serveis so- ment de Barcelona es deriva, principal- pament dels serveis socials a la ciutat de cials ment, de la distribució de competències Barcelona es poden obtenir, d’una Despesa/habitant 17.892 ptes.(100 %) entre ambdues entitats, en la qual la banda, les dades de l’indicador de despe- En serveis 12.504 ptes.(70 %) En prestacions econòmiques 4.459 ptes.(25 %) Generalitat és responsable de la provisió sa desglosada per natutalesa (taula 10) i, En inversions 929 ptes.(5 %) de serveis especialitzats i l’Ajuntament en segon lloc, entre la despesa gestiona- de l’atenció primària i, tal com es pot da en la provisió de serveis per les admi- Taula 11 veure, d’aquells programes no conside- nistracions públiques i les entitats no Despesa en prestació de serveis rats per la Generalitat. lucratives (taula 11). No obstant això, cal fer notar que Tal com podem veure en la taula 10, Despesa/Habitant 10.991 ptes.(100 %) Despesa/Habitant (AP) 7.743 ptes.(70%) l’Ajuntament també dedica una elevada del conjunt de la despesa en serveis Despesa/Habitant (ENL) 3.248 ptes.(30 %) proporció de recursos als programes de socials, el 70% s’aplica a la provisió de gent gran (33%) i família, infància i ado- serveis (inclosos els subsidis), el 25% a continguda en el llibre Las entidades lescència (33%), tot i que cal fer constar prestacions econòmiques periòdiques i voluntarias en España (1996) fa referèn- que es tracta de programes la competèn- el 5% restant, a inversions. cia a la despesa en serveis socials de les cia dels quals és de la Generalitat. La taula 11 mostra l’indicador entitats no lucratives, excloses les admi- D’altra banda, les entitats no lucra- (ptes./habitant) de la despesa gestionada nistracions públiques. Per contra, el tives (Creu Roja i Càritas), sense ser i la seva distribució entre administra- Estudio comparado del gasto en servicios majoritàries en cap dels programes, al cions públiques i entitats no lucratives. sociales en los países de la CEE (1987) i el que dediquen més recursos és al conjunt Tal com podem veure, aquest indi- Gasto público en servicios sociales en d’altres programes (20%), seguit d’aten- cador mostra com el 70% de la despesa España (1990) ofereixen estimacions de ció primària (12 %) i família, infància i és gestionada per les administracions la despesa en les administracions públi- adolescència (10%). Es constata, amb públiques, mentre que le 30% ho és per ques. això, que les grans entitats no lucratives les entitats no lucratives. Aquest indica- Es presenta una taula comparativa apliquen més recursos en aquells progra- dor concorda amb el que es presentava dels resultats obtinguts pels tres estudis mes en què la Generalitat té un menor en la taula 6. (taula 12). D’acord amb els resultats del pes específic. L’indicador de la despesa total quadre anterior, en referència a l’indica- “ptes./habitant” permet dur a terme anà- dor a les “ptes./habitant” de les adminis- Indicadors de la despesa lisis comparades amb estudis que es tracions públiques, l’estudi per al Pla refereixin a altres àmbits territorials. integral presenta unes despeses molt Les magnituds absolutes són ne- Dissortadament, només l’estudi del semblants a les que resulten en l’Estudio cessàries per conèixer la quantia dels pla integral mostra una visió global del comparado del gasto, si es prenen pesse- recursos que s’empren en un determinat sector de serveis socials consolidant les tes constants del 1993; s’obté una despe- sector, però aquestes no serveixen com a dades de les administracions públiques i sa més gran a Barcelona en comparació punt de referència si volem comparar la les entitats no lucratives; els altres estu- del conjunt de l’Estat espanyol. despesa amb altres ciutats, comunitats dis només fan referència a un dels dos Tal com es pot veure, la despesa de autònomes, etc. És per això que s’ha uti- sectors que intervenen en l’assistència i les administracions públiques a Barcelo- litzat l’indicador “ptes./habitant”. prestació de serveis socials. Així, l’anàlisi na és sempre superior; de tota manera 83 Taula 12 àmbit d’actuació estatal, amb seu social, Anàlisi comparativa dels indicadors en serveis socials (ptes./habitant) generalment, a Madrid, i que tenen uns pressupostos molt elevats. Administracions Entitats públiques no lucratives Com a conclusió volem fer ressaltar la necessitat d’establir una metodologia Ciutat de Barcelona (*) (a) Pla integral de desenvolupament dels serveis socials. Dades de l’any 1993 9.984 3.449 homogènia per a la recollida de la infor- mació econòmica, tant pel que fa a les Estat espanyol (b) Estudio comparado del gasto en servicios sociales en los paises de la CEE. 9.142 administracions públiques com a les Dades de l’any 1987 extrapolades a l’any 1993 entitats no lucratives; i la conveniència Estat espanyol de considerar el sector en la seva globali- (c) El gasto público en servicios sociales. Dades de l’any 1980 extrapolades a l’any 1993 7.697 tat per tal d’eliminar les transferències de Estat espanyol 9.148 les unes a les altres, com també la utilitat (d) Las entidades voluntarias en España. Dades de l’any 1992 d’implantar sèries estadístiques conti- * Dades consolidades entre administracions públiques i entitats no lucratives. S’exclou la despesa en prestacions econòmiques nuades que permetin realitzar estudis macroeconòmics del sector de serveis cal fer la distinció que, com que la meto- de l’any 1987, el Gasto público es basa en socials i analitzar les relacions intersec- dologia emprada pels diferents estudis xifres del 1980. Això mostra la necessitat torials i intrasectorials. no és plenament homogènia, els resul- de disposar de dades actualitzades per tats obtinguts són comparables, només, tal de copsar les variacions en les políti- d’una manera indicativa, i les xifres es ques de les institucions estudiades. podrien matisar més si aquesta homoge- Pel que fa a les despeses realitzades Referències: neïtat fos superior. per les entitats no lucratives a Barcelona, - Pla integral de desenvolupament dels serveis socials a la ciu- La diferència de magnituds de la el Pla integral presenta unes xifres sensi- tat de Barcelona (1994). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. despesa entre dos estudis que compre- blement menors que a l’Estat espanyol, - Montserrat, J. i Rodriguez Cabrero, G. (1996). Las entidades nen el mateix àmbit territorial, en els voluntarias en España. Madrid: Ministerio de Asuntos Socia- segons l’estudi Entidades voluntarias. les. casos exposats, podria ser atribuïda a la Una possible explicació és que, en refe- - Rodríguez Cabrero, G. (1990). El gasto público en servicios so- diferent base de referència de les dades rir-se aquest darrer estudi a les entitats ciales en España. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales. - Rovira, J.; Costa, M. i Montserrat, J. (1990). Estudio compara- estudiades, ja que mentre que l’Estudio que operen en tot l’Estat, inclou organit- do del gasto en servicios sociales en los países de la CEE. Ma- comparado pren com a referència dades zacions d’envergadura que tenen un drid: Ministerio de Asuntos Sociales. 84 monografies MUSULMANS A BARCELONA: ESPAIS I DINÀMIQUES COMUNITÀRIES JORDI MORERAS. Fundació CIDOB Aquesta recerca fou realitzada per la a compondre una imatge d’aquesta ries comunitàries d’aquests col·lectius en Fundació CIDOB entre els mesos de juny comunitat. diferents poblacions de les comarques de 1995 i febrer de 1996, per encàrrec del La recerca que ara presentem tenia barcelonines. Aquest és un primer aspecte comissionat per a la Defensa dels Drets com a principal objectiu fer una primera que mostra la heterogeneïtat que caracte- Civils de l’Ajuntament de Barcelona. aproximació a la realitat dels col·lectius ritza aquesta comunitat: encara que musulmans a Barcelona, per tal de poder puguem trobar semblances i constants en Introducció superar aquest buit de coneixement. els processos d’evolució de diferents Aquesta aproximació, estructurada en comunitats musulmanes, aquests no es El procés de configuració del camp dues fases (ara presentem la primera), vol deriven d’un mateix eix conductor, que religiós musulmà a Catalunya fins ara no analitzar, per una banda, aspectes més els fa confluir en una mateixa línia evolu- ha despertat gaire interès entre els cientí- comunitaris i associatius i, per una altra, tiva. La creació de les mesquites de Vila- fics socials del nostre país. Malgrat que es aspectes més relacionats amb la pràctica decans, de Martorell o de Vic pot enten- considera que aquest procés és derivat del religiosa individual i col·lectiva dels mem- dre’s com a fruit d’un procés d’estabilitza- creixent grau de sedentarització de les bres d’aquesta comunitat. Malgrat que en ció de les comunitats immigrants que diferents comunitats immigrants (encara un primer moment es pensà a treballar promouen la seva obertura, però les fases que no d’una manera exclusiva, ja que exclusivament en les poblacions que for- d’aquesta evolució no han de coincidir en també cal tenir presents els musulmans men part de la regió metropolitana de tots tres llocs. Factors com la reacció dels catalans), fins ara són molt escassos els Barcelona, vàrem decidir que per tal de veïns, l’atenció de les administracions treballs que fan referència directa a les poder percebre i analitzar les diferents locals o la intervenció d’altres promotors qüestions religioses d’aquest col·lectiu. dinàmiques comunitàries que hi eren pre- no comunitaris, apareixen com a ele- No obstant això, i potser com a reflex del sents caldria ampliar la nostra àrea d’estu- ments que poden influenciar i modificar que passa en altres societats europees, els di a tota la província de Barcelona. el projecte d’obertura d’un espai de culte mitjans de comunicació catalans mante- La metodologia que hem emprat ha musulmà. nen una creixent atenció envers aquesta estat bàsicament qualitativa, a través El que es tracta d’identificar són els presència musulmana, coincidint sempre d’entrevistes i converses amb represen- principis i condicions que permeten defi- amb aquells moments en què aquesta es tants comunitaris, de visites als diferents nir el procés d’obertura d’aquests espais, fa més visible (com és, per exemple, la centres i oratoris de Barcelona i de la par- que ens facin entendre perquè en unes po- pregària que celebren al final del mes del ticipació en diferents celebracions cultu- blacions hi ha un oratori musulmà i en ramadà els musulmans a la plaça de rals i religioses, combinat amb un treball altres no. Com a primer pas en aquesta l’Escorxador de Barcelona). documental amb retalls de premsa, infor- direcció, hem volgut agrupar les diferents Encara que al nostre país ja hi ha una mes de serveis socials i altres estudis trajectòries (pròpies i singulars a cada important producció bibliogràfica sobre sobre aquest col·lectiu. comunitat) per tal de poder reconstruir el tema migratori, hi ha una clara manca l’evolució general d’aquest col·lectiu. Una de coneixement empíric sobre aquesta El procés de configuració de la co- evolució que cal entendre-la tant com un comunitat, que és necessari per tal de munitat musulmana a Barcelona procés de conformació identitària com un poder interpretar aquest procés de confi- intent per afavorir i millorar les condici- guració d’espais religiosos i identitaris. L’elaboració d’una història general ons que permeten complir els preceptes i Fins ara només disposem de dades de la comunitat musulmana requereix fer pràctiques religioses musulmans al nostre incompletes i escampades per començar esment d’històries locals, de les trajectò- país. Són cinc les fases d’aquesta evolució: 85 Anys 60. Absència d’espais comuni- Taqafa, dirigida per l’arabista i religiosa immigrant en les poblacions barceloni- taris i pràctica religiosa no visible catòlica Teresa Losada, va obrir en el seu nes. Apareixen les mesquites de l’Hospi- local un espai per celebrar la pregària talet i Viladecans, dues poblacions amb La presència musulmana a Barcelo- musulmana, i per oferir altres iniciatives una important colònia d’immigrants na està lligada a l’arribada mitjan els de suport i ajut a aquest col·lectiu. Per marroquins. Per altra banda, s’obren anys 60 d’immigrants provinents de paï- altra banda, i per iniciativa del grup noves carnisseries halal, concentrades al sos musulmans, principalment nordafri- d’estudiants d’Orient Mitjà a Barcelona, districte de Ciutat Vella de Barcelona, i es cans. En aquesta època no es troba cap s’obre al barri de la Sagrera una delega- crea el primer circuit de producció i espai col·lectiu vinculat amb el culte ció del Centre Islàmic de Madrid. En els venda d’aquesta carn. musulmà, cosa que es correspon amb el anys següents, s’obren altres espais caràcter de provisionalitat que acompan- comunitaris: l’oratori del barri de Sants, 1988-1992. Dispersió, visibilitat i es- ya aquests immigrants, la majoria d’ells l’Amical marroquí i el centre pakistanès. tabilització comunitària de pas cap a Europa. No obstant això, Aquestes iniciatives comunitàries, en els d’aquest fet no es deriva que no existís casos de l’Amical i del Centre Islàmic, En aquest període es produeix una una pràctica religiosa per part del col·lec- reben el suport d’institucions i organitza- segona fase de dispersió d’espais comu- tiu musulmà, encara que aquesta cions extracomunitàries. Pel que fa al nitaris i s’obren nous oratoris a les pobla- s’expressava en privat, individualment o consum de carn halal, sacrificada segons cions de les comarques barcelonines on comunitàriament, en reunions de grups el ritu musulmà, l’absència d’escorxa- hi havien les principals concentracions de musulmans en els seus propis habi- dors i carnisseries dificultava el compli- immigrants. Malgrat que molts d’aquests tatges per celebrar les diferents festivitats ment del precepte alimentari per part de espais s’obren en condicions precàries de del calendari musulmà. la comunitat, encara que si no era posi- legalitat i d’infraestructura, són la prime- ble garantir el consum diari, si ho eren ra manifestació visible del procés d’esta- 1970-1983. Creació dels primers cen- els àpats comunitaris durant les festes bilització comunitària d’aquests col·lec- tres i precarietat comunitària musulmanes. L’apertura el 1983 de la tius. Aquests locals serveixen com a base primera carnisseria halal a Barcelona, per a la posterior obertura d’altres, o per Cap a la meitat dels 70, alguns mit- propietat d’un pakistanès, permetia a la progressiva millora de les seves con- jans de comunicació barcelonins estima- satisfer la incipient demanda diària per dicions. Les carnisseries halal també ven que treballaven a la ciutat i la seva part de la comunitat. s’incorporen dins d’aquest procés de dis- rodalia entre 50.000 i 80.000 nordafri- persió i s’obren nous establiments fora cans, la seva majoria en situació irregu- 1984-1987. Primera fase de dispersió de la Barcelona ciutat, en localitats com lar, sofrint l’explotació laboral i la perse- d’espais comunitaris Vic, Premià de Mar o Viladecans. cució policial. Aleshores, també hi havia a Barcelona un bon nombre d’estudiants Si bé fins ara la creació d’aquests Del 1992 fins ara. Progressiva regula- universitaris àrabs provinents d’Egipte, espais vinculats amb el culte musulmà rització dels espais de culte Jordània, Síria i Palestina. L’any 1974 s’havia limitat a Barcelona ciutat, a partir apareixen les primeres iniciatives per d’ara es genera un procés de dispersió L’abril de 1992 se signen els Acords dotar d’un espai de trobada i oració el que és fruit directe de la progressiva de cooperació entre l’Estat espanyol i la col·lectiu. Per una banda, l’Associació incorporació i estabilització de les dife- Comissió Islàmica d’Espanya. En aquest d’Amistat amb els Pobles Àrabs Bait al- rents comunitats musulmanes d’origen mateix any s’inscriuen dues associacions 86 religioses amb seu a Catalunya (una a a nexe per orientar cada comunitat dins Del procés d’obertura d’una sala Barcelona i una altra a Terrassa). Malgrat l’eix simbòlic i geogràfic que marca la d’oració en una població on resideixen que, en la pràctica, l’aplicació d’aquests principal ciutat sagrada musulmana, la un nombre relativament important de acords no sembla que afecti d’una mane- Meca. musulmans, es deriven tota una sèrie de ra directa les comunitats d’origen immi- La mesquita o oratori2 adquireix una factors que cal tenir en compte. El primer grant al nostre país,1 sí que es comença a triple significació des del punt de vista i el més important, és el derivat de la pre- generar un interès per convertir els ora- identitari: de cara a l’interior de la comu- carietat de recursos que acompanya la toris en els locals d’una associació cultu- nitat musulmana en general, a la pròpia condició d’immigrant. Aquesta precarie- ral (no religiosa). Des de 1993 fins ara, comunitat musulmana local (en què es tat també fa acte de presència en aques- prop de quinze associacions s’han inscrit configura com un dels punts de referèn- tes iniciatives comunitàries, ja que en el Registre d’associacions del Depar- cia col·lectiva) i enfront de la societat no aquests espais no sempre disposen de les tament de Justícia de la Generalitat, i musulmana on aquest local s’obre. En un millors condicions per celebrar el culte: o altres ja estan fent els tràmits administra- context migratori, la creació d’aquests són de lloguer o no es troben en situació tius d’inscripció. Encara, però, la preca- espais es converteix en una de les formes legal regular, o no disposen d’un perso- rietat continua sent present en aquests en què la comunitat pot reestructurar el nal religiós fix. Cert que l’estabilització col·lectius, donats els escassos recursos seu ordre social (espacial i temporal) d’aquestes comunitats es tradueix en de què disposen per habilitar d’una propi de la societat d’origen i fer front a una constant millora de les seves condi- forma més adequada aquests espais de l’acció aculturadora de la societat que els cions socials i de vida, però no deixa de culte. La proliferació dels establiments acull. Els oratoris musulmans, conside- ser un fet paradoxal, i alhora significatiu, que venen carn halal progressa geomè- rats com a reductes de puresa i de con- que aquest procés d’integració social es tricament respecte als períodes anteriors, servació d’aquests principis comunitaris faci en clau de precarietat. i provoca una certa saturació de l’oferta d’origen, apareixen com a espais de con- Part d’aquesta manca de recursos a en aquest mercat. Només a Ciutat Vella, trast amb els costums morals i ètics l’hora d’obrir un oratori es compensa a a finals de 1995, es comptabilitzen un d’una societat laica. través de les relacions i contactes que total de dotze carnisseries halal. La satisfacció d’una demanda reli- s’estableixen entre les diferents comuni- giosa, i alhora comunitària, com és tats. Quan un col·lectiu musulmà vol La mesquita, espai religiós i comu- l’obertura d’un espai de culte musulmà, obrir una mesquita acostuma a visitar nitari és objecte de la concurrència de diferents altres comunitats i els demana la seva iniciatives. Provinguin de l’interior de la ajuda econòmica o material. Aquestes El trajecte migratori converteix els comunitat (seguint el que alguns actors contribueixen en la mesura de les seves oratoris musulmans en espais on con- han qualificat de procés d’autogestió possibilitats, que no acostumen a ser flueixen religió i identitat comunitària; organitzativa), o de l’exterior (a través moltes, potser perquè ells també es tro- un Espai de pregària, però també de reu- d’organitzacions internacionals musul- ben immersos dins d’un intent de com- nió de la comunitat (de la comunitat manes o ambaixades dels països d’ori- pra del seu local. masculina, principalment) que, durant gen), es generen diferents dinàmiques, a les seves celebracions i pregàries l’orde- vegades complementàries i a vegades 1. Vegeu J. Moreras, “Les Accords de Coopération entre l’Etat na i el vincula amb la resta de les comu- oposades, que caracteritzen l’actual pro- espagnol et la Comission Islamique d’Espagne”, A Revue Eu- ropéenne des Migrations Internationales, vol. 12 (1), 1996. nitats musulmanes al món. La mesquita, cés de configuració comunitària dels 2. Emprem indistintament ambdós conceptes, d’acord amb a través del mur de la qibla, serveix com musulmans a Barcelona. l’ús quotidià que fan els propis musulmans del concepte mashid. 87 Encara que bona part dels oratoris aplicar amb més profunditat part dels gies de registre d’associacions i espais musulmans a Barcelona estan en locals elements de llibertat religiosa d’aquest d’oració i culte musulmà. En primer lloc, de lloguer, el principal objectiu comuni- ordenament a les comunitats musulma- la gran majoria dels oratoris a Catalunya tari és poder comprar el local, no només nes presents al nostre país. El fet de s’han obert sense que aquest espai fos pel fet de complir un precepte religiós (el reconèixer la Comissió Islàmica d’Espan- registrat prèviament com a local d’una local on ha d’estar la mesquita ha de ser ya com a representant i interlocutor associació. El procediment legal s’inicia propietat d’un musulmà), sinó també per comunitari davant l’Estat li atorga, en una vegada que el local, de fet, ja és garantir la seva estabilitat com a espai de principi, la capacitat i l’obligació per obert, requerint diferents persones de les culte i evitar que el propietari del local controlar la creació de noves associa- administracions locals (ajuntaments o (com ja ha passat alguna vegada) no els cions religioses. Aquesta és l’encarregada governs civils), o quan es vol registrar renovi el contracte. de concedir el certificat de finalitats reli- l’associació. No obstant això, encara gioses que tota associació ha de presen- segueix havent-hi algunes associacions De l’associacionisme precari i infor- tar per ser inscrita al Registre del Minis- de musulmans a les comarques de Barce- mal a la progressiva inscripció legal teri de Justícia (art. 1 dels Acords). Per lona que no s’han registrat administrati- altra banda, el desenvolupament d’una vament o que es troben pendents que Un dels elements definitoris primera definició legal de mesquita com sigui tramitat el seu estatus. d’aquesta precarietat que comentàvem a “lloc de culte (...), edificis o locals desti- En segon lloc, es constata que la anteriorment és l’aspecte legal. L’ober- nats de forma exclusiva a la pràctica major part d’aquests procediments tura dels diferents espais de culte habitual de l’oració, formació o assistèn- d’inscripció legal es fa en el Registre musulmà suposa plantejar-se quin és cia religiosa islàmica, quan així sigui cer- d’associacions de la Generalitat, i no en l’estatus que adquireixen aquests locals. tificada per la comunitat respectiva i el Ministeri de Justícia a Madrid, com es En principi, el sistema jurídic espanyol amb conformitat de la Comissió Islàmi- podria esperar. Dotze associacions regis- defineix l’associació com a òrgan per ca” (art. 2), força que les diferents asso- trades a Barcelona (i cinc pendents de determinar la dependència d’un local ciacions musulmanes –reconegudes o tramitació), enfront de dues a Madrid d’ús comunitari. Pel fet de ser oratoris no– entrin en un procés d’implícita regu- (amb altres tres a tot Catalunya) mostren musulmans, aquestes associacions hau- larització dels espais de culte que dirigei- un cop més la manca de correspondèn- rien de tenir un caràcter religiós, i acom- xen i mantenen. cia entre els Acords de 1992 i les actua- plir la sèrie de requisits exposats en la Basant-se en aquest ordenament cions de les comunitats musulmanes. El Llei orgànica de llibertat religiosa de legal, la tendència lògica de les associa- fet que en el Registre d’associacions de la juliol de 1980, i gaudir dels beneficis que cions musulmanes seria registrar-se for- Generalitat només es poden inscriure les implica aquesta categoria. Com a primer malment com a associacions religioses, associacions com a culturals, però no requisit, aquesta associació ha de ser depenent d’algunes de les dues federa- com a religioses, ens fa pensar en les inscrita en el Registre d’associacions cions que componen la Comissió Islàmi- estratègies que acompanyen aquesta religioses del Ministeri de Justícia a ca (la Federació Espanyola d’Entitats opció de registre. Registrar-se com asso- Madrid, per tal de ser reconeguda com a Religioses Islàmiques i la Unió de Comu- ciació cultural serveix en un primer associació religiosa. nitats Islàmiques d’Espanya). No obstant moment per posseir un mínim reconei- Els Acords de Cooperació entre això, les dades de la nostra recerca mos- xement legal, que es pot aconseguir l’Estat espanyol i la Comissió Islàmica tren que no se segueix aquesta lògica sense haver de fer massa tràmits d’Espanya, d’abril de 1992, permeten sinó que es desenvolupen altres estratè- burocràtics. Però, per sobre de tot, 88 podem indentificar altres causes s’acaben convertint en els conductors de mobilitat en aquest personal religiós, que d’aquesta preferència: en primer lloc, pel la pregària. es desplacen d’una comunitat a altra per desconeixement entre els responsables La centralitat de la figura de l’imam tal de millorar les seves condicions labo- de l’associació del text dels Acords de dins del conjunt de la comunitat no té rals. La referència que tenen els propis Cooperació d’abril del 92 i de la seva pos- una siginificació de poder, encara que sí imams i les comunitats és la situació a sible aplicació si és el cas i, en segon, per de prestigi respecte als altres membres altres països europeus. Amb estructures desenvolupar una certa estratègia d’invi- del col·lectiu. Tal com a vegades ens han comunitàries molt més assentades, amb sibilitat de l’associació i del seu local, que comentat alguns dels responsables de les locals més grans i dotats, la figura de en principi pot afavorir el seu grau mesquites, els imams són per ells uns l’imam està molt més reconeguda pro- d’incorporació dins l’espai local. Aquesta treballadors més que estan al servei de la fessionalment i, per tant, més ben retri- actitud s’expressa també a l’hora de comunitat. És evident que els imams no buïda. Molts imams que es troben a determinar el nom amb el qual es regis- sempre són les figures més rellevants de Catalunya tenen al pensament treballar a tra l’associació. En alguns casos hi ha l’associació –malgrat el seu prestigi com França, Holanda, Bèlgica o Alemania. una clara absència dels termes musulmà a especialistes religiosos, o que participin Alguns ho aconsegueixen, mentre que la o islàmic, per destacar els de cultura i en el consell que dirigeix l’associació–, majoria continua treballant als petits marroquí o immigrant, com ara en la sinó que els qui vertaderament tenen pes oratoris catalans, rebent un sou prou Casa Cultural Árabe de Rubí, o l’Asocia- al capdavant de la comunitat, són els baix de mitjana. ción Cultural Recreativa de los Inmigran- seus gestors o responsables, que per altra El pobre coneixement de la llengua tes Marroquíes en Catalunya. banda sempre són més difícils d’identifi- (castellà o català) i dels costums i reali- car que aquest. tats de la societat catalana per part de la Polivalència i manca de formació La demanda religiosa no és suficient majoria dels imams provoca la reproduc- del personal religiós perquè la comunitat estigui en disposició ció d’estereotips i simplificacions en què de poder contractar un imam fix i que la societat catalana/occidental segueix La figura de l’imam dins del context rebi un sou mensual. La manca de recur- essent la terra dels kafirun, dels infidels, migratori mereix una especial atenció, ja sos econòmics decideix en aquest amb uns criteris morals i uns valors ètics que es converteix en una figura poliva- terreny, i malgrat que la majoria dels ora- en decadència. Aquesta manca de conei- lent i adquireix noves funcions, diferents toris disposen d’una persona fixa que xement de l’entorn social i cultural en el de les que li eren pròpies a la societat s’encarrega de realitzar les diferents tas- qual han de treballar provoca, per altra d’origen. En terra no musulmana, amb ques de tipus religiós, en altres mesqui- banda, un clar recolliment comunitari un espai religiós encara en construcció i, tes només tenen imams voluntaris i algu- per part seva. Tal com un d’ells ens va per tant, que presenta una gran diversitat nes ni en tenen. En aquests casos, comentar, no havia tingut cap necessitat de situacions, condiciona el paper que l’absència d’aquest especialista religiós d’aprendre i parlar en castellà, perque juga l’imam, sens dubte. En alguns casos, influeix fortament sobre la pròpia comu- tothom que s’ha adreçat a ell ho feia en aquest acompanya la comunitat des dels nitat, especialmente en el terreny de àrab. primers moments de la seva arribada a l’educació religiosa dels infants, que és La formació d’aquest personal reli- Catalunya. En altres, el propi trajecte una peça clau dins del seu procés de giós és un tema que cal analitzar amb migratori ha estat el que ha suposat que reproducció social i cultural. detall. Els Acords de Cooperació als quals aquell individu es convertís en imam: els La precarietat de recursos de les ja ens hem referit anteriorment equipa- membres més religiosos de la comunitat diferents comunitats provoca una forta ren la figura de l’imam als ministres de 89 culte d’altres confessions. Oficialment, bons coneixements teològics) i, per sobre són propis de la comunitat. No és fàcil per ser reconegut com a imam, cal for- de tot, ha de donar classes d’educació parlar del tema religiós amb els musul- mar part d’alguna de les associacions religiosa als nens i nenes de la comuni- mans, ja que dins del context de recels religioses i posseir el certificat que acre- tat. És a dir, s’espera que l’imam acom- mutus que vivim en l’actualitat entre dita aquesta condició i que concedeix la pleixi una sèrie de serveis d’atenció reli- Occident i l’Islam, tot interès socioantro- Comissió Islàmica d’Espanya. Amb el giosa a la comunitat i, sobretot, d’encul- pològic per aquests temes és interpretat text de la llei a la mà, resultaria que a turació religiosa, que aquesta reclama, per la comunitat com un intent per pos- Catalunya, com que només hi han cinc en part, com a forma de contrarestar seir un coneixement que després serà associacions religioses, només cinc l’acció aculturadora de la societat euro- utilitzat contra ells. La nostra recerca imams estarien reconeguts oficialment. pea i catalana. s’ha vist, sens dubte, fortament condicio- Però és de nou per sobre de la llei És per això que l’educació religiosa nada per aquest factor. que es generen les diferents estratègies dels més joves és una de les prioritats Per altra banda, la pròpia heteroge- que desenvolupen les comunitats musul- comunitàries, i una de les raons per les neïtat constitutiva de la comunitat, manes per poder satisfer les seves quals s’obren nous espais de culte. La quant a plantejaments i orentacions doc- demandes religioses. A Catalunya, molts impossibilitat manifesta d’algunes trinals, contribueix encara més a dificul- imams no posseeixen cap certificat ofi- comunitats per poder mantenir un imam tar l’elaboració d’una imatge global del cial que avali la seva formació religiosa, fix, o per disposar d’un espai adequat, col·lectiu musulmà al nostre país. Una però això no suposa cap entrebanc per a impedeix acomplir aquesta prioritat heterogeneïtat, però, que no impideix les comunitats que contracten els seus comunitària. parlar d’un relatiu grau de vinculació serveis. La relació que s’estableix entre el entre els diferents grups que el configu- lloc d’origen de la comunitat i el de Estratègies comunitàries i perspec- ren. Però vinculació no vol dir depen- l’imam, reforçada per algun vincle tives de futur dència, ja que la comunitat no s’estruc- d’amistat o parentiu, permet conèixer de tura ni jeràrquicament ni coordinada- primera mà la seva trajectòria com a Les dinàmiques que defineixen ment. Les relacions entre comunitats són musulmà practicant i pietós, deixeble l’evolució dels grups socials no sempre fluïdes i continuades, a partir dels lli- d’algun imam venerat. Per altra banda, la es manifesten clarament davant dels ulls gams d’amistat o parentiu, que s’expres- valoració que fa la comunitat de les seves dels investigadors. Les apariències sem- sen en la celebració comuna de diferents tasques religioses constitueix el principal pre enganyen i darrera de manifesta- festes religioses o en visites periòdiques barem per constatar la seva formació i cions i actes comunitaris apareixen signi- d’un col·lectiu a l’altre. capacitat. ficats que van més enllà de les evidèn- Ara bé, quan resulta que aquesta L’imam no només ha de dirigir les cies. En el cas de la comunitat musulma- vinculació es converteix en interès per cinc pregàries de cada dia; també ha na a Barcelona, hi conflueixen una sèrie influenciar el conjunt de la comunitat, és d’elaborar i pronunciar la khutba o de condicionants que ens obliguen a quan hem de diferenciar entre: sermó del divendres, pronunciar con- anar més enllà de les primeres impres- – En primer lloc, les comunitats on ferències sobre temes religiosos a la mes- sions. prima el caràcter associatiu i institucio- quita, oferir atenció religiosa als hospi- En primer lloc, l’intent explícit nal i que tenen una clara vocació tals i altres centres, respondre a les con- d’ocultació d’aquestes dinàmiques i d’influència sobre el conjunt del col·lec- sultes de tipus religiós formulades pels estratègies, com a forma de defensar-se tiu musulmà a Barcelona i a Catalunya. creients (la qual cosa li suposa tenir uns de la intervenció externa en els afers que Aquí es podrien situar el Centre Islàmic 90 del barri de la Sagrera i la mesquita Tarik Mapa 1 ben Zyad, totes dues a Barcelona, la pri- Espais de culte musulmà a la província de Barcelona mera caracteritzada per defensar un ves- sant de l’Islam més intel·lectual, i la segona, per ser més rigorista i practicant. ” Mesquites BERGUEDÀ Tots dos centres comparteixen un mateix ` C arnisseries halal Berga ”` interès per aparèixer com a punts de referència per a les altres comunitats. OSONA St. Bartomeu del Grau Manlleu – En segon lloc, els col·lectius vincu- ” ”` lats entorn d’un oratori comunitari que Vic va ser creat per respondre a una necessi- ”``` BAGES tat religiosa i comunitària bàsica. Lliga- Manresa ”` des a una perspectiva eminentment La Garriga local, aquestes comunitats es concentren VALLÈS ” ORIENTAL Calella fonamentalment entorn de les seves pro- VALLÈS ”` ”`` Canet OCCIDENTAL MARESME ” Arenys ` blemàtiques col·lectives immediates, de ANOIA ”``Terrassa Canovelles Mataró”””`` Vilassar poder donar un ensenyament religiós als ` Rubí Martorell Premià ”`` seus fills i de disposar d’un local comuni- ”``` ”`` El Masnou` Badalona”` tari on poder celebrar les seves oracions Vilafranca St.Vicens”` del Penedès dels Horts Cornellà Sta. Coloma”```` ` Barcelona ”””””```````````` diàries. Si bé reben directament la ”` ALT PENEDÈS St. Boi”` Hospitalet Ll. BARCELONÈS Viladecans influència dels altres dos centres, les ”``` ”` ”`` El Prat seves preocupacions es vinculen al seu BAIX LLOBREGAT entorn local. Són dues estratègies diferenciades que entren en concurrència o es comple- menten segons les circumstàncies i els tigadors a seguir les seves trajectòries i, de nous ordenaments jurídics) caldrà ana- moments, però que no ens permeten sobretot, a valorar el seu grau d’influèn- litzar-ho en la perspectiva de successives parlar de dissensió comunitària. En cia sobre les diferents comunitats. dinàmiques generades per uns i altres. l’actual fase de configuració de l’espai Tot allò que queda pendent en Mestrestant, en la segona fase de la nostra religiós musulmà a Catalunya, la con- aquest procés de comunitarització i que té recerca, queda pendent analitzar altres currència d’iniciatives comunitàries és a veure amb la satisfacció de les seves aspectes vinculats amb la pràctica religio- resultat directe d’aquest procés. La inter- necessitats religioses (l’obertura d’espais sa individual i comunitària per tal de venció d’agents individuals, a més dels per a musulmans als cementiris, la creació completar la nostra aproximació a les associatius ja comentats, obliga els inves- de grans centres culturals o la formulació comunitats musulmanes de Barcelona. 91 PERSONES SENSE SOSTRE A BARCELONA. PERFIL DELS USUARIS ATESOS ALS SERVEIS MUNICIPALS CARLES CABRÉ, PEP GO´MEZ, MARINA SA´NCHEZ mon Una de les imatges més punyents de sones sense sostre de l’Ajuntament de durant tot un any el nombre de persones la marginació urbana i la pobresa és la de Barcelona. D’aquesta anàlisi es presen- que entrarien i sortirien de la situació de les persones que viuen i dormen al ten dades sobre edats, procedència, estat dormir al carrer és d’unes 2.000 aproxi- carrer. L’expressió anglesa homeless s’ha civil i nivell d’instrucció que ens perme- madament. convertit en els darrers anys en paraula ten conèixer millor aquestes persones. La major part d’aquestes persones clau per designar un sector de població També es poden deduir aproximacions dormen al carrer de forma intermitent, que ha anat creixent a la majoria de ciu- fiables a les causes –quasi sempre en plu- períodes de carrer combinats amb perío- tats i, especialment, a les grans ciutats ral– que es troben a l’origen d’aquests des en pensions i d’altres recursos i perí- dels països occidentals, i s’ha convertit processos de marginació, així com la odes fora de la ciutat. Aquesta alternança en el fenomen més visible dels processos mobilitat i el temps que porten al carrer. està en funció de factors clímàtics, con- d’exclusió social. El treball es complementa amb una tractacions laborals temporals, esdeveni- Sovint ens interroguem, i també ho referència a l’Observatori europeu sobre ments socials i culturals, etc. fan els mitjans de comunicació, sobre les persones sense sostre, impulsat i gestio- La població sense sostre pot accedir causes que motiven una marginació tan nat per FEANTSA, una federació d’ONG al programa a través de sis vies: extrema, com és la de no disposar d’un europees que treballen en aquest 1. Els Equips d’Insercció Social sostre per dormir. Les estadístiques terreny. Igualment reproduïm dues actuen en medi obert; detecten, acullen i ordinàries, les fonts de registre i les referències a casos reals de Barcelona, treballen amb les persones sense sostre, enquestes no permeten conèixer aquesta extrets de l’estudi “El cel per teulada”, elaboren plans individuals de treball, fan població, tant per les seves pròpies elaborat per un grup d’estudiants de el seguiment dels casos i vinculen les característiques de desarrelament com COU, que va rebre el premi Joves Investi- persones a la xarxa de recursos d’atenció pel reduït nombre de persones afectades gadors 1995. social de la ciutat (Serveis d’Atenció si les prenem en relació al conjunt de la Primària, Serveis d’Ocupació, Serveis població. Per aquest motiu, les fonts La font d’informació d’Atenció a les Drogodependències, Ser- d’informació més importants són les de veis Sanitaris, etc.). L’any 1995 van ser la pròpia gestió, les d’aquells serveis Els diferents equipaments i serveis contactades 735 persones a través públics o d’entitats socials que estan en del Programa d’atenció social a les per- d’aquest servei. contacte permanent amb les persones sones sense sostre de l’Ajuntament de 2. L’Equip d’Atenció Polivalent sense sostre, oferint-los atenció, acolli- Barcelona han permès atendre 2.083 per- d’Urgències està situat al carrer Comerç ment, alimentació i, sobretot, ajut perso- sones durant l’any 1995. No totes aques- 44, obert 24 hores al dia i els 365 dies a nalitzat per poder realitzar processos de tes persones dormen habitualment al l’any. Formula els primers diagnòstics i reinserció. carrer. És complex d’estimar la quantitat deriva els casos a d’altres serveis més En aquest article oferim, en aquesta de persones que dormen als carrers de la especialitzats. Ofereix allotjament tem- línia, una aproximació al perfil de les ciutat. poral i alimentació. persones sense sostre a Barcelona, a par- D’acord amb les dades procedents 3. El telèfon 900 d’Ugències Socials tir de l’anàlisi de les dades dels usuaris del treball realitzat pels treballadors també funciona de forma permanent i atesos pels serveis municipals. La infor- socials al llarg dels darrers quatre anys, entre altres qüestions atén trucades dels mació prové dels informes personals dels podem determinar que qualsevol nit tro- ciutadans que ofereixen informació casos atesos pels equips d’inserció social baríem al voltant de 200 persones dor- sobre persones que viuen al carrer o tru- (EIS) i el Programa d’atenció social a per- mint als carrers de la ciutat, malgrat que quen per tal que l’Ajuntament tingui 92 nografies constancia que a tal o tal altre lloc hi ha En primer lloc abordem les caracte- Taula 1 una o més persones dormint al carrer. rístiques generals dels 535 individus que Distribució per sexes 4. El Centre de dia Meridiana, situat han tingut plans de treball personalit- Homes 484 90,5% a l’avinguda Meridiana 197, és un equi- zat. En segon lloc presentem algunes Dones 51 9,5% pament d’acolliment diürn obert de 9 a característiques diferencials de les 259 Total 535 100,0% 20 hores, de dilluns a divendres, tot l’any. persones contactades l’any 1995 acolli- Ofereix serveis d’animació sociocultu- des a aquests plans de treball. En el ter- ral, tallers, alimentació i seguiment cer apartar exposem dades referides a les Taula 2 mèdic. Aquest centre va ser inaugurat el 96 persones pertanyents a les 32 famílies Distribució per edats 15 de juny de 1995 i fins al desembre contactades l’any 1995. Grups d’edat Freqüència Percentatge d’aquest mateix any hi van ser ateses 88 Totes les dades provenen de les Menors de 25 anys 31 5,8 persones. manifestacions que els usuaris fan als Entre 25 i 34 anys 95 17,8 5. El servei de dutxes i rober, situat al professionals, tot i que aquestes dades Entre 35 i 44 anys 135 25,2 Centre de Primeres Atencions del carrer són difícilment contrastables, en gran Entre 45 i 54 anys 135 25,2 Entre 55 i 64 anys 90 16,8 Valldonzella 20, està obert de dilluns a part dels casos, pel fet que el seguiment Entre 65 i 74 anys 23 4,3 divendres durant tot l’any, ofereix serveis professional està condicionat a la volun- No consta 26 4,9 d’higiene i canvi de roba gratuïtament. tat dels usuaris. Total 535 100,0 Durant l’any 1995 va ser utilitzat en més de 5.000 ocasions per 969 persones. Persones soles El 50% de les persones ateses tenen Aquest centre s’adreça a persones de tota edats compreses entre els 35 i 54 anys, la ciutat, encara que no utilitzin cap dels El perfil general de la població atesa els menors de 25 anys representen els altres recursos del programa. (535 persones) ens ajuda a apropar-nos a 5,8% del total i els majors de 65 anys, el 6. L’Acolliment hivernal és una les característiques socials dels usuaris i 4,3% (taula 2). L’edat mitjana de la actuació preventiva i pal·liativa dels efec- ens permet observar les regularitats més població és de 44 anys, 44,2 per als tes negatius del fred sobre la salut de les significatives d’aquest grup de població. homes i 41,6 per a les dones. Les edats persones que passen la nit al carrer per Amb aquesta finalitat i en funció de la amb major presència són les de 55 i 44 manca de recursos econòmics. Consis- disponibilitat de les dades hem utilitzat anys, amb 18 individus cadascuna. teix a oferir allotjament temporal a vuit variables: edat, sexe, lloc de naixe- L’usuari de menor edat té 17 anys, men- aquestes persones cada vegada que la ment, nivell d’instrucció, temps al carrer, tre que els més grans són tres usuaris de temperatura baixa per sota dels 5 graus mobilitat i causes de la situació actual. 72 anys. centigrads. L’hivern 1995-96 aquest ser- vei va atendre 309 persones. Sexe i edat Lloc de naixement En aquest article oferim dades de les 631 persones sense sostre ateses per Per sexes, la distribució de les 535 Prop d’un 60% de les persones aquests serveis municipals, a partir de la persones ateses no presenta canvis signi- d’aquest grup de població han nascut informació global recollida pels equips ficatius respecte a les persones ateses en fora de Catalunya. Destaca el predomini d’inserció social; d’aquestes, 535 són anys anteriors. Continua el fort desequi- de les persones nascudes a la resta de individus sols i 96 són persones que per- libri entre homes i dones a favor dels pri- l’Estat espanyol, 45,2%. D’aquestes, les tanyen a 32 famílies. mers (taula 1). nascudes a Andalusia són les més repre- 93 Taula 3 Taula 4 Taula 5 Distribució pel lloc de naixement Distribució segons l’estat civil Distribució segons el nivell d’instrucció LLoc de naixement Freqüència Percentatge Estat Civil Freqüència Percentatge Nivell d’instrucció Freqüència Percentatge Barcelona i província 172 32,1 Solters/es 329 61,5 Resta de Catalunya 19 3,6 Casats/des 21 3,9 No saben llegir Resta de l’Estat 242 45,2 Separats/des de fet 101 18,9 ni escriure 30 5,6 Estranger 73 13,6 Divorciats/des 46 8,6 Estudis primaris No consta 29 5,4 Vidus/ues 12 2,2 incomplets 195 36,4 No consta 26 4,9 Estudis primaris complets 165 30,8 Total 535 100,0 Formació professional Total 535 100,0 + BUP i COU 54 10,1 Estudis universitaris 9 1,7 sentades i signifiquen el 40,1% del total bon indicador. No consta 82 15,3 de les nascudes a la resta de l’Estat (97 Els grup dels solters és el més nom- Total 535 100,0 individus). Galícia és la segona comuni- brós ja que aglutina el 61,5% dels indivi- tat més representada amb un total de 24 dus. El segon grup en importància són Temps al carrer individus que suposen el 9,9% dels nas- els separats de fet (18,5%), seguit dels cuts a la resta d’Espanya (taula 3). divorciats (8,6%). El 3,9% de les persones Aquesta és una variable de difícil Pel que fa a Catalunya, els usuaris contactades declaren estar casades (21 mesura, ja que de vegades les declara- nascuts a la província de Barcelona individus) i d’elles la gran majoria, prop cions dels usuaris al respecte no fan representen un 90%. Els nascuts a Girona d’un 90%, afirmen no tenir contacte amb referència a l’inici del seu període d’ines- (9 individus) són el 4,7%, mentre que les la parella o bé la relació es dóna de tabilitat en la residència. Molts usuaris comarques tarragonines i de Lleida manera circumstancial. practiquen un reallotjament intermitent representen ambdues un 5,3% de la alternant pensions, albergs i carrer en població nascuda a Catalunya (5 indivi- Nivell d’instrucció funció dels seus recursos econòmics. dus per cadascuna de les províncies). Aquesta circumstància fa que comptabi- Els ciutadans europeus representen Les dades referents al nivell d’ins- litzin els dies passats al carrer des del un 52% (38 individus) dels estrangers trucció són difícilment contrastables, tot darrer període d’allotjament, tot i que la contactats, seguits pels africans amb un i això s’aproximen a la realitat que prete- situació d’inestabilitat té un origen molt 27,4% (20 individus). Els provinents nem descriure. Recordem que les dades anterior en el temps. És per això que la d’Amèrica signifiquen un 16,4% dels s’extreuen de la informació que lliure- primera categoria –menys d’un any– està estrangers (12 individus). La resta són ment ofereixen els usuaris del servei i, en tan sobredimensionada (59% del total). originaris d’Àsia. aquest cas, no solen anar acompanyades La mitjana de temps al carrer dels de documentació acreditativa (taula 5). usuaris, sense tenir en compte aquells Estat civil Dels 165 usuaris amb estudis prima- que declaren haver-hi passat menys d’un ris compets, 40 van iniciar estudis de for- mes (300 usuaris) per la poca fiabilitat de Aquesta variable l’hem dividit en mació professional o BUP, però no els la informació, és de 5,53 anys. Per a les cinc categories: solters, casats, separats van finalitzar. De les 54 persones amb dones la mitjana és superior i se situa en de fet, divorciats i vidus (taula 4). L’estat estudis de formació professional o BUP i 6,73 anys, per als homes la mitjana és de civil no pot identificar-se directament COU, 16 van iniciar estudis universitaris 5,42 anys (taula 6). amb l’estructura familiar, però n’és un sense concloure’ls. D’aquestes dades es desprèn que la 94 Taula 6 Taula 7 Taula 8 Distribució segons el temps al carrer Distribució segons el grau de Factors causals de la situació actual mobilitat Temps al carrer Freqüència Percentatge Grup de factors Freqüència Percentatge Transeüntisme Freqüència Percentatge Menys d’1 any 318 59,4 Sociolaborals 205 26,3 Entre 1 i 3 anys 100 18,7 Interciutats 169 31,6 Relacions familiars 172 22,1 Entre 4 i 6 anys 50 9,3 A la ciutat 133 24,9 Drogodependències 143 18,4 Entre 7 i 9 anys 12 2,2 Establerts en un districte 233 43,6 Trastorns psicològics 68 8,7 Entre 10 i 12 anys 32 6,0 Inadaptació a l’entorn 63 8,1 Més de 12 anys 23 4,3 Total 535 100,0 Circuits delictius 32 4,1 Altres 96 12,3 Total 535 100,0 Total 779 100,0 – Mobilitat interciutats: aquest grup majoria d’aquesta població està iniciant aglutina generalment joves sense lligams usuaris estableixin l’origen de la seva processos de desestructuració. Cal tornar familiars o amb unes relacions força situació en un fet transcendent, com ara a insistir en el fet que molts dels usuaris deteriorades i/o persones en recerca de la separació de la parella o la seva addic- tenen experiències prèvies amb els ser- treballs estacionals en el sector agrari i el ció a l’alcohol. Es fa difícil pensar que veis socials i amb els circuits específics sector serveis (hoteleria sobretot). Dins qualsevol d’aquestes dues causes sigui, per a població amb problemes de margi- d’aquesta modalitat és on la presència per ella mateixa, l’origen d’aquest doble nació. d’estrangers és més nombrosa. procés de marginació i empobriment. La desviació més important l’aporta – Mobilitat a la ciutat: persones aca- En funció de l’historial, les entrevis- un usuari que declara que des dels 15 bades d’arribar a la ciutat i que encara no tes i les sessions de treball mantingudes anys viu al carrer, és a dir un total de 44 hi han trobat un espai propi i estableixen amb aquestes persones s’ha atribuït una anys. Deixant de banda els 300 usuaris circuits en funció dels recursos existents o més causes a cada un dels individus, que declaren dur al carrer períodes infe- a cada territori i les relacions personals causes generadores de la seva situació riors a un mes, el valor més freqüent per establertes amb d’altres persones de actual. És per això que el nombre de cau- a la resta d’usuaris és el de 2 anys al característiques similars a les seves. ses (779) és superior al nombre de perso- carrer (36 individus). Més del 10% de les – Establerts en un districte: es tracta nes (535). El conjunt de causes declara- persones porten 10 o més anys en aques- de persones que porten temps a la ciutat des per aquest grup de persones i tipifi- ta situació. i que fixen la seva ubicació a un districte cades pels profesionals sumen 55. Hem preferent en funció de les aportacions agrupat aquestes en sis grans factors Mobilitat que aquest territori pot fer a la seves causals: sociolaborals, relacions fami- necessitats. Un 75% de les persones clas- liars, drogodependències, trastorns psi- Una altra característica que ens per- sificades en aquest grup declaren no des- cològics, inadaptació a l’entorn i circuïts met classificar els individus és la mobili- plaçar-se mai per la ciutat ni fora d’ella. delictius (taula 8). tat. Segons aquesta variable, podem Considerant els factors, trobem que agrupar tots els subjectes en tres grans Causes de la situació actual les situacions sociolaborals, les relacions grups (taula 7). La informació per apro- familiars i les drogodependències agluti- par-nos a aquest fenomen prové de les Si bé no hi ha una única causa en nen el 66,8% dels casos, i els trastorns entrevistes mantingudes amb l’usuari i l’origen dels processos de marginació i psicològics i la inadaptació a l’entorn de l’observació dels equips de detecció. empobriment, és ben freqüent que els n’acumulen el 16,8%. 95 Considerant les causes, és l’alcoho- Taula 9 lisme, amb un 12,3% del total, la causa Distribució segons l’activitat preponderant entre el conjunt, seguida Grups d’activitats Freqüència Percentatge de l’atur de llarga durada, 7,32% del total, i la pèrdua del nucli familiar, 6,80%. Agricultura, ramaderia i pesca 5 1,9 Empreses energètiques i d’aigua 1 0,4 No obstant això, cal tenir present Empresa d’extracció i transformació de minerals no energètics, que tot i que les persones identifiquen indústries químiques 3 1,2 unes causes generadores de la seva situa- Indústries transformadores de metall i mecànica de precisió 7 2,7 Indústries manufactureres 7 2,7 ció, com que no es tracta d’un estudi lon- Construcció 37 14,3 gitudinal, no queda del tot clar si l’alco- Comerç, hostaleria i reparacions 70 27,0 Transports i comunicacions 19 7,3 holisme, l’atur, les relacions familiars, Institucions financeres, assegurances, serveis prestats a empreses i lloguers 4 1,5 etc., són causa o conseqüència de la seva Altres serveis i categories 39 15,1 No consta 67 25,9 situació de marginació. Total 259 100,0 Nous contactes (any 1995) Nota: la classificació per activitats econòmiques està inspirada en: IEC (Institut d’Estadística de Catalunya): classificació d’activitats econòmiques. Adaptació normalitzada de la CENAE 74. Genera- litat de Catalunya. Barcelona, 1993 L’any 1995 es va contactar amb 374 individus sols: d’aquests, 259 van iniciar neixen la seva activitat en cap dels deu caracteritzen generalment per la tempo- plans de treball. En aquest apartat pre- grups. ralitat i/o absència dels contractes, fet sentem set variables noves referides a Per ordre d’importància, destaca que no permet fer unes excessives previ- aquestes persones. també el sector de la construcció. Predo- sions de futur. minen les feines no qualificades (peons) No hem parlat del treball agrícola Professió amb una representativitat dins del sector estacional, tot i que és una font d’ingres- del 81,1%. La resta són treballadors espe- sos important per a una gran part de la Hem agrupat les professions en 10 cialitzats de la construcció. població més jove i per un bon nombre àmbits d’activitat segons el sector i les Una altra activitat en la qual s’agru- d’usuaris estrangers. Les dades al respec- característiques de l’ocupació. Dins pen un bon nombre de treballadors, 13 te són escasses atès que els usuaris no es d’aquest ítem es registra la professió usuaris, és la del transport de mercade- defineixen mai com a temporers, i viuen declarada per l’individu o bé, si no té una ries. aquest tipus de feina com una estratègia professió concreta, la darrera ocupació Per últim, cal destacar que 4 usuaris puntual per resoldre les seves necessitats que ha tingut (taula 9). han exercit professions liberals i artísti- econòmiques. Un 16,7% dels usuaris (43) declaren ques, i també 4 usuaris han estat empre- haver treballat en bars i restaurants com saris o directius d’empresa; 3 usuaris Relacions familiars a cambrers, cuiners i ajudants de cuina. declaren ser pensionistes sense retribu- D’aquests, el 100% són homes. El sector ció econòmica i 2, no haver treballat mai. Els processos de marginació tenen que agrupa més dones es troba dins del Els sectors amb més presència són, sovint causes associades amb la pèrdua o grup 10 i és el servei domèstic i de neteja, doncs, l’hoteleria, la construcció i el el trencament de xarxes relacionals que un 21,7% del total de dones. Un total de transport, com també el servei domèstic juguen un paper importantíssim de 10 usuaris (8 homes i 2 dones) no defi- pel que fa a les dones. Aquests sectors es suport als individus. L’absència d’aques- 96 tes xarxes o la seva incapacitat per enge- diuen que sí que en tenen. Val a dir que Taula 12 gar mecanismes d’ajut vers els individus aquestes relacions no impliquen en cap Antecedents psiquiàtrics que les integren, accelera els processos cas convivència i no tenen periodicitat, Existència Freqüència Percentatge de marginació, que poden tenir l’origen en molts casos només es concreten en en altres causes. La xarxa funcionaria en trucades telefòniques (taula 10). Sí 30 11,6 No 136 52,5 el moment en què l’individu necessités Família extensa: entenem per famí- No consta 93 35,9 desplegar estratègies compensatòries per lia extensa els parents ascendents i late- resoldre una situació de crisi personal. rals en el cas de les persones casades Total 259 100,0 L’absència del suport implica una reduc- (pares, germans, etc.) i només els parents ció important dels mecanismes de laterals en el cas de les persones solteres Antecedents psiquiàtrics redreçament, i la necessitat de desple- (oncles, nebots, etc.). Un 25 % de les per- gar-ne d’altres que tinguin un grau sones d’aquest grup declaren tenir famí- L’11,6% de les persones que acce- d’efectivitat similar. lia extensa (64 individus) però només 22 deixen al servei declaren tenir antece- D’aquestes xarxes, la més important d’aquestos, el 34%, declaren tenir relació dents psiquiàtics, és a dir, estar o haver pel gran nombre de funcions que agluti- amb la família (taula 11). estat en tractament psiquiàtric; na és la de parents. És significatiu con- d’aquests, el 31% han rebut tractament trastar l’existència i relació dels usuaris Taula 10 farmacològic; el 2,3%, psicològic i el amb la família per evidenciar el grau Existència de família nuclear 66,7% restant, farmacològic i psicològic d’importància que l’absència de la famí- Sí 60 23,2% (taula 12). No 122 47,1% lia com a grup de suport té en la història No consta 77 29,7% de cada persona. Drogodependències Total 259 100,0% Les relacions familiars és un dels aspectes més difícils per parlar-ne amb Relació amb la família nuclear Un 76% de les persones contactades Sí 25 41,7% els usuaris. Sovint el trencament amb la No 35 58,3% l’any 95 i amb les quals s’ha iniciat un pla família per motius derivats de situacions No consta – – de treball declaren consumir algun tipus d’enfrontament fa que els usuaris no vul- Total 60 100,0% de substància addictiva. L’alcohol és la guin abordar d’una forma directa el tema substància més consumida (146 indivi- o simplement no vulguin oferir-ne cap dus, 56% del total de població atesa i 75% informació. Taula 11 del total de persones que declaren con- Família nuclear: entenem per famí- Existència de família extensa lia nuclear el cònjuge de l’usuari i els Sí 64 24,7% Taula 13 seus fills. En el cas que l’usuari sigui sol- No 105 40,5% Consum de drogues No consta 90 34,7% ter o no hagi viscut mai en parella, la Substància Freqüència Percentatge família nuclear la compondran els pares Total 259 100,0% Alcohol 146 74,5 de l’usuari i els seus germans. Relació amb la família extensa Heroïna 24 12,2 Un 23% de de les persones (60 sub- Sí 22 34,4% Cocaïna 11 5,6 No 42 65,6% Fàrmacs 8 4,1 jectes) afirmen tenir familia nuclear; No consta – – Haixís 7 3,6 d’aquestes persones el 58% declaren no Total 64 100,0% Total 196 100,0 tenir cap tipus de relació i prop del 42% 97 sumir sobstancies addictives). L’heroïna i tingut lloc a Nou Barris, no totes aques- d’edat entre els seus membres, aquests la cocaïna tenen certa incidència però en tes persones pernocten o transiten per representen el 51% del total de població un menor percentatge, 12% i 5,6%, res- aquest districte. (taula 15). Només quatre famílies són pectivament (taula 13). Pel que fa a Ciutat Vella, més d’un formades per parelles sense menors al 45% dels casos, 29 en concret, han estat seu càrrec i dues són dones embarassa- Localització del primer contacte contactats al Raval. La majoria de casos des. contactats a l’Eixample han estat detec- L’adult de més edat té 69 anys i el de La localització del primer contacte tats a l’esquerra d’aquest districte. La menys, 19. Pel que fa als menors, el de no sempre es correspon amb la zona uti- totalitat de casos contactats a Sant Martí menys edat té un mes i el de més edat litzada com a dormitori o freqüentada es localitzen als barris del Clot i la Verne- arriba als 15 anys (taula 16). per l’usuari. En molts casos el primer da, però amb més intensitat al primer. De les 32 famílies contactades, 13 contacte es du a terme en zones de tràn- estan compostes per dos membres sit, és a dir, zones que utilitzen temporal- Famílies (40,6%), vuit per quatre membres (25%), ment els usuaris, com per exemple terri- cinc per tres membres (15,5%), també hi toris a on s’ubiquen menjadors socials, En aquest apartat tractarem d’esta- ha tres famílies compostes per cinc robers, parròquies que ofereixen ali- blir un perfil pel que fa a les unitats fami- membres i una, per sis. ments, zones amb mercats i botigues de liars que han accedit al servei l’any 1995. L’estructura familiar l’hem agrupat segona mà o drapaires, etc. Això implica que és la família, no els indi- en cinc categories: dones embarassades, A la taula 14 es pot veure un cop vidus, el que es pren com a unitat parelles sense menors, parelles amb més la importància quantitativa de Ciu- d’observació. Les particularitats de cada menors, dones soles amb menors i tat Vella i l’Eixample enfront d’altres dis- unitat queden fora de l’abast de la des- homes sols amb menors (taula 17). Hi ha trictes. S’ha de tenir present que, en el cripció estadística per la multitud i com- 14 dones soles amb menors que repre- districte de Nou Barris, el 100% dels con- plexitat de factors i variables que incidei- senten el 44% del total de famílies, i les tactes es van produir a un equipament xen en cadascuna d’elles. 11 famílies amb menors representen el d’acolliment municipal durant l’operació L’any 1995 es va contactar amb 32 34% del total. La resta de categories d’acolliment invernal del 1994-95, per famílies, dues més que l’any anterior. aporten percentatges menys significa- tant, encara que el primer contacte hagi Aquestes 32 famílies estan compostes tius. per 96 persones, de les quals un 53% són El volum de famílies originàries de Taula 14 dones i un 47%, homes. Catalunya i de la resta de l’Estat són simi- Localització del primer contacte De les 32 famílies, 26 tenen menors lars. Destaca l’escasa presència de famí- Districte Freqüència Percentatge Ciutat Vella 64 24,7 Taula 15 Eixample 15 5,8 Edats Sants-Montjuïc 6 2,3 Les Corts 2 0,8 Persones Freqüència Percentatge Edat mitjana Gràcia 1 0,4 Horta-Guinardó 1 0,4 Adultes 47 49,0 32,6 Nou Barris 127 49,0 Menors 49 51,0 5,1 Sant Martí 43 16,6 Total 96 100,0 18,6 Total 259 100,0 98 lies procedents de l’estranger (taula 18). dels casos l’any d’arribada a la ciutat ha Taula 18 Cinc famílies han estat ininterrom- estat el 1995 (taula 19). Distribució segons el lloc d’origen pudament residint a Barcelona, tot i que El 50% de les famílies han tingut la Lloc d’origen Freqüència Percentatge 11 famílies declaren residir habitualment darrera residència estable a Catalunya, a la ciutat. Dues unitats familiars van un 12,5% a Castella-Lleó, un 10% a Bale- Barcelona i província 12 37,5 Resta de Catalunya 3 9,4 arribar al municipi abans de 1990, una ars, un 10% a Andalusia i un 6,3% l’han Resta de l’Estat espanyol 15 46,9 ho va fer l’any 70 i l’altra el 88. En el 66% tingut a l’estranger. Estranger 2 6,3 Total 32 100,0 Taula 16 Taula 17 Distribució dels menors per grups Estructura de les famílies d’edat Taula 19 Freqüència Percentatge Data d’arribada a la ciutat Grups d’edat Freqüència Percentatge Dones embarassades 2 6,3 Any Freqüència Percentatge Menys d’1 any 5 10,2 Parelles sense menors Entre 1 i 3 anys 18 36,7 Residents 5 15,6 a càrrec 4 12,5 Entre 4 i 6 anys 9 18,4 Abans del 1990 2 6,3 Parelles amb menors 11 34,4 Entre 7 i 9 anys 7 14,3 1993 1 3,1 Entre 10 i 12 anys 7 14,3 Dones amb menors 14 43,8 1994 3 9,4 Entre 13 i 15 anys 3 6,1 Homes sols amb menors 1 3,1 1995 21 65,6 Total 49 100,0 Total 32 100,0 Total 32 100,0 L’Observatori Europeu de les Persones no lucratius atenen cada any 1,8 milions de per- ser diferents, entre les persones sense sostre i les Sense Sostre sones per aquest motiu. persones en condicions d’habitatge precari hi ha De l’estudi de les persones sense sostre que un denominador comú: la pobresa. Segons FE- La Federació Europea per als Sense Sostre atenen les diverses organitzacions, es dedueix ANTSA, prop de 18 milions viuen en habitatges (FEANTSA) és una organització no governamen- que la majoria són joves en edat de treballar. Més de condicions extremadament precàries als paï- tal, creada el 1989, que agrupa més de 50 asso- de la meitat de les persones ateses tenen entre sos de la Unió Europea. Aquesta xifra és la suma ciacions, nacionals o regionals, que treballen amb 20 i 39 anys. El seu perfil és el d’un baix nivell dels 1,8 milions de persones sense sostre, el milió les persones sense sostre. L’objectiu de la federa- educatiu -normalment no han passat dels estudis de persones que viuen en una habitació privada i ció és, a llarg termini, aconseguir la reducció i primaris-, amb ocupacions ocasionals i inestables. els prop de 15 milions de persones que viuen en l’eliminació de la manca d’habitatge a Europa. La majoria de les persones acollides als centres condicions d’habitatge extremadament precàries. Entre les seves iniciatives figura l’Observatori Eu- són residents nacionals del país en el qual es tro- (Dragana Avramov, L’Union Européenne lo- ropeu de les Persones Sense Sostre, un projecte ben, en una proporció de 8-9 sobre 10. La majo- ge-t-elle ses pauvres?, FEANTSA, Bruxelles, d’investigació iniciat el 1991 i que opera a través ria són persones socialment isolades, sobretot els 1995). d’una xarxa de corresponsals a cada país membre homes, dels quals 7 de cada 10 són solters. Però, Aquest document també es pot aconseguir de la Unió Europea. Cada any, l’Observatori pu- com s’ha dit, les dades permeten observar que el en versió francesa i anglesa: L’Union Européenne blica diversos informes sobre les persones sense creixement dels sense sostre es dóna, comparati- loge-t-elle ses pauvres? FEANTSA, Bruxelles, sostre i la manca d’habitatge, a escala nacional i vament, més entre els joves i les dones. 1995; i Is the European Union housing its poor? transnacional. Per FEANTSA, les persones que s’adrecen a FEANTSA, Brussels, 1995. La Unió Europea allotja els seus pobres? Amb les organitzacions socials constitueixen el nucli Per obtenir més informació hom pot adreçar- aquest títol, FEANTSA va publicar un document dur de l’exclusió de l’habitatge. Però els malallot- se a : el 1995 on explica els seus objectius i resumeix jats, les persones que viuen en estances insalu- FEANTSA algunes dades de l’Observatori. Segons les seves bres, sense condicions, superpoblades i precà- 1 rue Defaeqz dades, 1,1 milions de persones es troben sense ries, constitueixen el nus exterior de l’exclusió de B-1000 Brussels sostre una nit qualsevol. Els serveis públics i els l’habitatge. Tot i que les condicions socials poden Fax: 32.2.539.41.74 99 El cel per teulada Estimava els seus nebots coma a fills, però als bar, com tants d’altres iugoslaus, fugin de la gue- seus veritables fills no els estimava. Feia molts rra “que mai hauria d’haver començat” i en la El cel per teulada és un estudi realitzat per anys, “cuando aún era un buen mozo”, es va ca- qual es van veure implicats quasi sense adonar- un equip de joves estudiants de Barcelona -Verò- sar amb una dona suïssa que tenia bastants di- se’n. Els vuit primers mesos de la seva estada a nica Acebedo, Laia Andreu, Marta Oller, Eva ners. Les coses els van anar malament i es van se- Barcelona van transcórrer molt bé: formava part Querol, Maria Truñó i Núria Vallès- sobre el món parar. La dona estava embarassada de bessons, d’un grup de refugiats que havien estat instal.lats de les persones sense llar a la ciutat de Barcelo- però ell va tornar a Espanya i ella es va quedar a per les diverses associacions benèfiques. na. L’estudi va ser guanyador del premi Jóvenes Suïssa; amb la qual cosa mai no va conèixer els Dragan va passar vuit mesos a Calella, en un Investigadores 1995, que atorga el Ministerio de fills, ni tampoc en tenia ganes, ja que un fill no- hotel on ho tenia tot pagat. Es veia que aquells Asuntos Sociales, i s’hi analitzaven la dimensió de més ho és si el cries i l’eduques, i per això ell ja refugiats no podrien ser mantinguts de per vida, la pobresa a Espanya i a Barcelona i s’oferia un tenia els seus nou nebots. però a ningú no se li havia ocorregut que l’única recull d’informació dels recursos, públics i privats, Sorprenentment, recordava sense nostàlgia solució seria deixar-los al carrer. Els següents deu de la ciutat per a les persones sense sostre (men- els vells temps. Havia estat feliç i havia tingut més mesos de Dragan, ja a Barcelona, varen estar jadors, albergs, etc.). Un dels apartats més inte- diners que ara, però deia que actualment tampoc marcats per la immensa soledat que se sent quan ressants de l’estudi són els 20 retrats que inclou. estava tan malament: acabava de trobar feina en no tens ningú amb qui parlar ni compartir els teus Es tracta de 20 aproximacions a persones que un hotel de Comarruga -poble a prop de Tarra- sentiments i per les diverses depressions que el viuen al carrer i que ens permeten personalitzar gona-, per fer de cuiner, el seu ofici de tota la vi- seu lamentable estat i el record d’un passat deso- trajectòries i realitats que, sovint i també en da, gràcies al qual havia pogut viatjar per bona lador li van provocar. aquesta revista, poden quedar camuflades darre- part del món mentre va estar contractat per una Segons em va explicar, feia vuit o nou anys ra de les xifres i les estadístiques. Estadístiques empresa de vaixells. Trobar feina no li havia estat que els seus pares havien mort en un accident de que, per si soles, sempre són fredes i no ploren. fàcil, però tant l’alberg com altres institucions de trànsit i només tenia un germà. Ambdós compar- Agraïm als autors de l’estudi la seva autorització Barcelona l’havien ajudat molt; i per això els esta- tien una casa amb jardí en una població propera per reproduir dos d’aquests retrats. Persones va molt agraït. Ha passat temporades difícils, dor- a Zagreb. Dragan -que deu tenir uns quaranta i que, molt possiblement, formen part de les da- mint en pensions de condicions nefastes, però cinc anys- va estudiar durant set anys la carrera des i estadístiques que oferim en aquest treball mai li ha faltat el pa. d’econòmiques a Praga i, a més, parla cinc idio- sobre les persones sense sostre a Barcelona. Arribà l’hora que marxéssim: eren les vuit i mes i sap una mica l’espanyol. Quan va esclatar la els cridaven per anar a sopar. Ens vam acomiadar guerra la seva situació era bastant bona: disposa- i ens va dir que ja quasi ens estimava tant com si va de dos cotxes i un treball d’economista asses- JOSÉ fóssim les seves nebodes. “Truqueu-me algun dia sor en una empresa a Zagreb. Un mal dia, quan a l’Hotel Europa, estaré content de tornar-vos a tornava de treballar, es va trobar la seva casa Havíem quedat amb el germà Martín, el cap veure!” destrossada per les bombes i el cos del seu espiritual de l’alberg Sant Joan de Déu, per po- germà havia quedat enterrat sota la runa. Va de- der parlar amb algun sense sostre que es trobés cidir fugir, perquè no tenia el valor ni les ganes al centre. Després d’esperar vint minuts, ens va DRAGAN necessàries per lluitar per una causa que no sen- presentar José, un home de cinquanta-vuit anys tia. En aquell moment va començar a plorar. Des- molt ben portats: alt i prim, de mandíbula ampla i Al carrer Indústria, a l’Eixample de Barcelona, prés va afegir: “sóc economista, parlo cinc llen- pòmuls marcats, els ulls verds i una bona mata de al costat d’un supermercat, hi ha un home asse- gües i mira...” I, resignat, va assenyalar la caixa de cabells que abans havien estat rossos i que ara no gut al terra darrera d’un cartró on es llegeix “Sóc cartró. es distingia gaire bé el seu color. Portava una ca- Iugoslau”. Porta totes les seves pertinences: una Li vaig preguntar si coneixia els serveis que misa de to groguenc amb uns quadradets marron gran bossa d’esport on guarda petits retalls del oferien les institucions públiques. Em va dir que que li acabaven de donar. A la butxaca hi tenia seu passat i una bossa de plàstic amb una ampo- havia estat al menjador de la Plaça Reial i que unes ulleres de vista cansada i de tant en tant les lla de vi, la seva única companya; la que l’ajuda a preferia quedar-se al carrer que tornar-hi. També agafava i hi jugava amb els dits. passar les penes, com ell diu. li vaig suggerir que es podia posar en contacte De seguida es va posar a parlar i va deixar El seu mitjà de subsistència és una caixa de amb una organització d’ajut als refugiats, però clar que era un home d’idees fixes. Una de les cartró situada als seus peus, a on les persones em va respondre que ja ho havia intentat i l’ha- primeres coses que ens va dir era que ell no bevia que surten del supermercat deixen la xavalla de vien enviat d’un lloc a un altre, movent molts pa- ni ho havia fet mai, això ho tenia com a sagrat. les seves compres: “a vegades tres durets, a ve- pers, però sense treure res en clar. Sense arribar Quan els seus nebots, als quals feia de pare, ana- gades més...”. a cap conclusió, vàrem quedar per parlar una al- ven a una festa, no els deixava veure més de dos Passant pel seu costat, com cada dia, vaig tra estona. cubalibres. Ja feia temps que el seu germà havia deixar caure una moneda que va ser rebuda amb Als pocs dies vaig tornar acompanyada d’uns mort i li havia deixat la tutela dels seus nou fills, un somriure i un gràcies llarg i dolç, alhora que es amics de l’Institut. Quan ens va veure, Dragan ens dels quals José estava molt orgullós; tot i que no posava la mà dreta al cor. Aquest gest em va arri- va dir: “estudieu, perquè això -es va donar dos eren nebots de sang ja que, quan ell era un nadó, bar a l’ànima. Em vaig ajupir posant-me a la seva cops al cap- és un tresor”. la seva mare el va deixar en un hospici de Grana- alçada i vàrem començar a parlar: Ara seguim parlant de tant en tant. Ell m’ex- da, on el va recollir una altra famíla que tenia un - Parles espanyol? plica coses de la seva nova vida i m’ha demanat fill petit , el pare dels seus nebots, a qui va esti- - Una mica. que li busqui una Bíblia, ja que li han robat la se- mar moltíssim. Fa un any i mig que viu a Barcelona. Va arri- va. La hi estic buscant. Per un amic, el que sigui. 100 referències PROJECTE D’ATENCIO´ USUARI-FAMILI´A CARMEN RUEDA PALENZUELA. Responsable del Projecte usuari-família de l’Àrea d’Afers Socials Introducció instruments i tècniques per fer front a les zar-la i procedir a la seva informatització. deficiències que el col·lectiu d’usuaris Formalment, el març del 1991 es va La preocupació per la qualitat ha presenta. començar la revisió i l’actualització amb estat un objectiu i un eix en l’actuació Dintre del marc del Pla d’Atenció representants de les secretaries tècni- dels serveis socials. És en aquesta preo- Primària, el Projecte d’atenció usuari- ques dels 10 districtes, i plataformes de cupació que es pot emmarcar el Projecte família (PAU) es justifica perquè contri- base en alguns casos, per tal de fer una d’atenció usuari-família, com una eina bueix a l’homogeneïtzació de criteris, eina bàsica per a la planificació i progra- que possibilitarà aquesta tasca. l’avaluació de les necessitats d’equipa- mació de les zones, els districtes i la ciu- Es tracta d’un projecte d’àmbit ciu- ments i de recursos humans, la coordina- tat. tadà que uneix la introducció de noves ció entre els diferents nivells dels serveis Fins al 1993 aquest procés ha estat tecnologies a l’ordenació i millora dels socials, districtes, àrea central/gerència, un treball intens amb un grau de consens problemes i respostes establerts pels pro- etc., i la recerca de criteris generals i assolit entre totes les parts: l’atenció fessionals de l’atenció primària; és un homogenis de funcionament. primària, l’Institut Municipal de Dismi- projecte per a la millora de la gestió i En l’atenció primària la informació nuïts, l’Institut Municipal d’Informàtica, l’avaluació permanent. més concreta és aquella que es refereix etc. És en aquest any 1993 quan es pro- als usuaris i té fonamentalment caracte- dueix l’aprovació tècnica i política del Justificació rístiques qualitatives i singulars. Aquesta PAU en els seus continguts i la seva infor- informació està restringida al treballador matització. Això va suposar el suport ins- La informació és una de les bases social en el desplegament de les seves titucional i la dotació de recursos fonamentals en qualsevol treball; aques- estratègies d’atenció. humans i econòmics necessaris per al ta ha de ser operativa, és a dir, s’ha de En el nivell d’organització la infor- seu desplegament. tractar en funció de la seva utilitat i ha de mació ha de buscar la globalitat que per- servir a aquells que la utilitzen. La infor- meti l’anàlisi i la comprensió de tot el sis- Definició mació, en una organització complexa tema d’atenció social; la informació és com són els serveis socials d’atenció més general i de tipus quantitatiu i esta- Ens podem referir al Projecte primària de l’Ajuntament de Barcelona, dístic. Tot això ho permet aquesta eina d’atenció usuari-família, en concret, com s’ha d’estructurar d’una manera correc- informàtica. la fitxa usuari-família, un expedient ta, atenent a múltiples variables, i ha de informàtic que recull de forma exhausti- servir en qualsevol direcció que es consi- Antecedents va tota la informació referida a l’atenció deri, tant si és horitzontalment com ver- a usuaris de l’atenció primària. ticalment, i com més objectius permeti L’any 1985-86 es va fer la primera Aquesta fitxa usuari-família consti- aconseguir més útil i més productiva serà proposta per organitzar, classificar, siste- tueix una base de dades relacional que la informació per a l’organització. La matitzar i ordenar les diferents pro- permet ordenar el treball i obtenir la informació ha de ser integral i integrada blemàtiques, tasques, accions i interven- informació necessària per al seguiment, dins de l’organització. cions de l’atenció primària. l’avaluació i la planificació. El treball que realitzen els serveis Del 1986 al 1991 va ser un temps El PAU no és un projecte nou que socials requereix un coneixement pro- d’aplicació i utilització més o menys surt de zero, ni ha estat realitzat al marge fund i extens de les realitats socials, homogènia de la fitxa usuari, i es va de l’experiència quotidiana. És el resultat econòmiques, laborals, etc., i també els veure la necessitat de revisar-la, actualit- de les aportacions dels tècnics dels dis- 101 trictes, i és la continuació d’un procés aquest procés encara és reiteratiu, però des destinades a una altra persona, ja iniciat el 1986. té una explicació: ens trobem amb un sigui familiar, veí o altres): nom i cog- Es tracta, doncs, d’un projecte expe- col·lectiu de professionals sense tradició noms, relació amb l’usuari i adreça i telè- rimentat, consultat i participat. El PAU és informàtica i davant un programa de fon, si se sap. una eina del Pla d’Atenció Primària, que nova implantació. Tenint en compte La manera d’identificar una unitat permetrà garantir l’adequació dels crite- aquestes dues variables era impensable familiar és mitjançant l’adreça. Aquesta ris globals de serveis socials de la ciutat a un canvi radical en la manera de treba- és una dada considerada obligatòria, ja la realitat i característiques de la zona o llar; en aquest moment el procés està que sense ella no es pot donar número de la població que s’ha d’atendre. avançat i són els propis professionals els de registre ni possibilitat d’identificar Els professionals que han d’utilitzar que demanen més ordina-dors en els cap element d’aquesta família, sigui o no aquesta eina són els assistents socials i llocs claus de treball i la possibilitat, en usuari. els educadors i en alguns casos pot usar- alguns professionals de primeres acolli- la també el psicòleg i l’advocat de l’equip des, de poder introduir dades identifica- Variables de la fitxa família de suport tècnic dels serveis socials. tives dels usuaris directament en el pro- grama informàtic, entenent que hi ha un – Tipus de família (camp codificat). Objectius tipus de treball com el de la identificació – Ingressos totals familiars. de la problemàtica, que requereix un – Nombre de persones que con- El PAU té els objectius següents : tractament diferent. viuen dins de la llar. – Unificar el sistema de recollida L’expedient usuari-família consta – Nombre de fills que hi conviuen. d’informació de tots els serveis d’atenció de l’expedient familiar pròpiament dit, – Nombre de fills que viuen fora del primària. de la fitxa familiar i de tantes fitxes domicili familiar. – Disposar d’un instrument de tre- d’usuaris com usuaris hi ha a la famí- – Tinença de l’habitatge (camp ball que respongui a les necessitats dels lia. codificat). treballadors i treballadores socials dels – Cost de l’habitatge. centres dels serveis personals de distric- Expedient familiar – Superfície de l’habitatge. te, de l’àrea i de l’àmbit. – Densitat de l’habitage (aquesta és – Disposar d’informació objectiva i Té el format d’un sobre i és un una dada que es calcula automàticament fidel per poder planificar i avaluar. resum de les dades més rellevants que amb les variables superfície i quantitat de s’han introduït en les fitxes de família i membres de la família que viuen a la Característiques: els indicadors usuari. Aquest resum permet visualitzar llar). ràpidament les dades generals de l’expe- – Equipaments: telèfon, llum i El PAU consta d’una base de dades dient i de cadascun dels usuaris de la nevera. amb suport informàtic i amb suport família: nom i cognoms, DNI, sexe, data – Estat higiènic de l’habitatge (camp paper (fitxa-espedient). El programa està de naixement, número de la cartilla de la codificat). preparat per poder eliminar el suport seguretat social, dates en què va realitzar – Estat de deteriorament de l’habi- paper, però en aquest moment encara hi les demandes tant d’inici com de finalit- tatge (camp codificat). ha una duplicitat de treball, ja que pri- zació. – Infraestructura d’aigua i calefacció mer es recull tota la informació en paper També s’anoten les dades dels (camp codificat). i més tard s’introdueix a l’ordinador. Tot demandants (persones que fan deman- – Dades dels membres de la família. 102 – Número d’expedient de cadascun Agenda d’activitats d’arribada a Catalunya. dels membres (el dóna el programa). – Nacionalitat (quan l’usuari és – Nom i cognoms. S’hi reflecteixen totes les activitats estranger). – Parentiu i rol familiar (camp codi- (reunions, documentació, entrevistes, Dades complementàries (totes ficat). etc.) que fan els professionals per cadas- aquestes dades estan codificades): – Sexe (camp codificat). cun dels seus usuaris. – Estat civil. – Data de naixement. Dades de l’agenda: – Rol familiar. – Edat. – Número d’expedient de l’usuari. – Situació escolar. – Província de naixement (camp – Nivell d’atenció (camp codificat). – Situació laboral i via de percepció codificat). – Data de la sessió. d’ingressos. – País de naixement en el cas que no – Hora d’inici i hora de finalització – Nivell d’instrucció. sigui espanyol (camp codificat). (camp codificat). – Professió. – Any d’arribada a Barcelona. – Codi del professional. – Cobertura sanitària. – Any d’arribada a Catalunya. – Tipus d’activitat (camp codificat). Dades específiques (totes aquestes – Estat civil (camp codificat). – Qui és que demana l’entrevista dades estan codificades): – Nivell d’instrucció (camp codifi- (camp codificat). – Edat (codificat per franges). cat). – Lloc on es realitza (camp codifi- – Sexe. – Situació escolar (camp codificat). cat). – Disminució. – Situació laboral (camp codificat). – Minories ètniques. – Professió (camp codificat). Fitxa usuari – Drogoaddicció. – Ingressos mensuals. – Patologies socials. – Via de percepció d’ingressos La podem dividir en dues parts per- – Víctimes. (camp codificat). què s’entengui millor: – Malalties. – Genograma familiar. – Fitxa d’identificació d’usuari . – Marginació per raó de... – Diagrama de la família, en el qual – Fitxa demanda/problema/res- – Grau d’autonomia funcional. apareixen tots els membres de la família i posta. Professionals que hi intervenen: s’estableix la relació de parentesc junta- A tots els usuaris se’ls assigna un ment amb l’edat i el sexe de cadascun. És Fitxa d’identificació d’usuari: professional referent i s’anotarà la resta possible realitzar-lo mitjançant el pro- Dades d’identificació: de professionals que intervenen en el grama informàtic. – Data d’obertura de la fitxa. cas. – Relacions familiars i dels seus – DNI. Fitxa demanda-problema-resposta membres amb la societat. Aquí s’esta- – Nom i cognoms de l’usuari. –Què vol? –Demanda (camp codifi- bleixen les relacions de les famílies i dels – Passaport (quan l’usuari és estran- cat): s’anotarà el dia que es fa i quan es seus membres amb la societat mit- ger). tanca . jançant les diverses entitats (agrupades – Adreça. –Qui demana? –Demandant, en el per àmbits o amb caràcter individual) – Data de naixement. cas que no sigui el propi usuari. amb les quals tenen contacte, i els pro- – País de naixement (quan l’usuari –Com ho demana? –Modalitat de la fessionals formen un barem d’intensitat és estranger). demanda (camp codificat). (positiu, neutre, negatiu). – Any d’arribada a Barcelona i any –Què li passa? –Problema detectat 103 pel professional (camp codificat). ble en local), instal·lada en un PC. Aquest adreça familiar. Quan s’han registrat –Què li donem? –Resposta o recur- ordinador recull mensualment les dades aquestes dades, l’ordinador dóna núme- sos que atorga o vehicula el professional. introduïdes en els seus centres mitjançant ro de registre tant a l’usuari com a la uni- –Com li donem? –Tipus d’interven- un procés d’exportació i importació de tat familiar. ció (camp codificat). dades. Actualment aquest traspàs de Consulta Tots aquests camps tenen un sistema dades es fa amb un disquet, encara que Es poden consultar totes les dades relacional que ens permet veure, quan en alguns districtes s’ha començat a fer introduïdes (usuari, família, demanda, extreiem dades, els problemes, les de- trameses mitjançant el correu electrònic. problema, recurs emprat, agenda, pro- mandes i les respostes que estan relacio- Els districtes també disposen d’impresso- fessionals que hi intervenen) o bé fer una nats entre si. ra i sistema de còpies de seguretat. consulta generalitzada de qualsevol Finalment, a l’Àrea d’Afers Socials i dada, ja que permet introduir tot tipus de Característiques informàtiques Joventut se centralitzen totes les dades condició sobre aquesta dada. que mensualment envien els districtes. La concepció de consulta permet Característiques tècniques establir els condicionants lògics (i/o), Característiques d’ús aritmètiques i relacionals (>/<) de qual- L’aplicació usuari-família és una sevol ítem d’informació inclòs en l’orga- base de dades relacional Oracle i les El professional, com ja s’ha dit, nització. Això permet als professionals seves pantalles han estat dissenyades accedeix al programa mitjançant dues que estan autoritzats, a extreure llistats amb eines Sqlforms. També s’utilitzen claus d’accés (passwords), una d’elles de famílies o usuaris que acompleixin altres eines, com Sqlplus, Sqlload, Export permet l’accés a la xarxa i una altra per- unes característiques determinades, i Import, en diferents processos. met accedir al programa PAU. obtenir etiquetes, traspassar la consulta Cadascun dels trenta-dos centres de Un cop han accedit a l’aplicació, es a un paquet estadístic i/o traspassar- serveis socials té una xarxa Novell forma- troben amb un menú que permet triar la també a la base cartogràfica de Barce- da per un servidor de bases de dades i un l’opció corresponent. lona. mínim de dues estacions des de les quals Menú principal Agenda es treballa en suport Windows . En 1. Altes i modificacions El menú admet el manteniment aquests centres s’utilitza la versió 7 de la 2. Consultes d’una agenda, que permet als professio- base de dades Oracle. 3. Agenda nals portar el control de les seves entre- Cada professional té un codi i una 4. Explotació vistes i gestions respecte a l’usuari. clau d’accés a la xarxa que li permet 5. Llistat d’inactius Explotació accedir a Windows i entrar en l’aplicació 6. Canvis de domicili i de família L’explotació comprèn les següents usuari-família, entre altres opcions (pro- 7. Canvi de clau d’accés i/o codi possibilitats: cessador de text, full de càlcul, etc.). La personal –La impressió de la fitxa usuari dotació informàtica es complementa (amb les seves demandes, problemes, amb un SAI per al servidor, una impres- Altes i modificacions etc.) o bé de tota la família. sora i un sistema de còpies de seguretat És en aquesta opció on s’introduei- –La impressió d’etiquetes amb en cintes. xen les úniques dades obligatòries del l’adreça de l’usuari o dels usuaris deter- Cadascuna de les deu seus de distric- PAU: nom, primer cognom, data de nai- minats en la consulta. te té la versió 6 d’Oracle (l’única disponi- xement (en el cas que sigui usuari) i –El dibuix del genograma familiar. 104 –La creació d’un fitxer amb les consideri d’interès. porta la globalitat del cas) i els professio- dades desitjades, compatibles amb el nals que intervinguin en el cas i que prè- paquet estadístic SPSS. Confidencialitat i accessibilitat viament han estat autoritzats pel profes- –La connexió amb el programa sional referent. Microstation per poder realitzar mapes El PAU garanteix la confidencialitat, –Els responsables dels centres de per zones, barris, etc., segons s’hagi ja que disposa d’un sistema rigorós serveis socials, que tenen accés a tota la determinat en la consulta. d’accés a les dades, a través de codis per- informació de tots els usuaris excepte als Llistats d’inactius sonals en els diferents nivells de l’orga- comentaris personals de les entrevistes. Llistat de famílies i usuaris inactius nització. Hi ha el professional que gestiona des d’una data determinada introduïda En la informació que es considera les dades a tot el districte, generalment pel professional. reservada hi ha un control d’accés per és una persona que està dins de la secre- Canvis de domicili d’usuaris o de poder guardar la intimitat dels usuaris. taria tècnica del Districte. Aquest profes- famílies. Aquest apartat preveu tres D’aquesta manera queden determinats sional pot accedir a les dades en general, possibilitats diferents: canvi d’adreça de tres nivells diferents. però mai podrà consultar noms i cog- la família, quan un usuari canvia de El primer nivell és el que es refereix noms dels usuaris. família, i quan un usuari crea una nova als problemes detectats i als recursos família atorgats, que solament poden ser intro- Condicions per al desplegament Canvi de clau d’accés i/o codi personal duïts pel professional referent de l’usuari del PAU Cada un dels professionals pot can- o pels professionals donats d’alta per viar o modificar la seva clau personal aquest professional referent. Per desenvolupar el PAU cal assolir d’accés al programa tants cops com cre- Un segon nivell, al qual solament té objectius que no solament són paral·lels i gui convenient per poder garantir la con- accés a la informació el propi professio- complementaris sinó que són intrínsecs fidencialitat. nal que l’ha introduïda, són les observa- al mateix projecte, com: Les pantalles ofereixen en tot cions i els comentaris de les entrevistes –Ensinistrament informàtic dels tèc- moment les següents facilitats: que ha tingut amb l’usuari. nics que l’han d’utilitzar. – Una tecla d’ajuda que permet al Un tercer nivell que correspon als –Estandardització i homogeneïtza- professional conèixer què pot fer en cada responsables dels centres de serveis ció dels sistemes de registre . una de les pantalles i quina tecla pot pré- socials que tenen accés a totes les dades –Adequació dels sistemes i circuits mer per aconseguir-ho, amb la qual cosa de tots els professionals, excepte a l’apar- actuals (recepció, atenció, tractament). facilita l’autoaprenentatge. tat anterior sobre comentaris personals –Dotació d’equips informàtics. –Una ajuda permanent sobre les de les entrevistes. –Direcció i seguiment del procés a dades codificades; això permet no haver Respecte a la consulta de dades de càrrec de l’Àrea d’Afers Socials. de recórrer al llibre de codis constant- l’usuari i tenint en compte la confiden- El procés ha estat seguit en tot ment i agilitar la recerca, ja que hom pot cialitat necessària, ens trobem també moment per la direcció de l’Àrea i l’Insti- accedir als codis i a la descripció del amb tres nivells d’accés. tut Municipal d’Informàtica per poder camp concret on es troba. –El professional normal, que sola- avançar en tota la posada en marxa i –Cadascun dels blocs principals de ment pot consultar les dades dels usuaris superar els problemes inherents a la prò- pantalles ofereix la possibilitat d’anotar dels quals ell és referent (es denomina pia implantació d’un programa d’aques- totes les observacions que el professional referent d’un usuari el professional que ta envergadura. 105 Necessitats informàtiques 1993 fent una validació de la prova pilot estadets, etc.), avaluació de les càrregues en el districte de Ciutat Vella. A aquest de treball dels professionals i del nivell L’Àrea d’Afers Socials va garantir a districte va seguir Sant Martí, Horta-Gui- d’assumpció dels objectius, etc. És a dir, cadascun dels trenta-dos centres de ser- nardó, Sants-Montjuïc, durant l’any totes les dades presents en el protocol veis socials de Barcelona una dotació 1994, i a començament del 1995 es va “fitxa” es poden creuar per disposar de la informàtica bàsica: un servidor, dues esta- instal·lar en la resta de districtes: Eixam- informació que es necessiti. El PAU cions de treball, un SAI i una impressora. ple, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, garanteix la confidencialitat, ja que dis- També hi va haver una dotació d’un ordi- Sant Andreu i Nou Barris. posa d’un sistema rigorós d’accés a les nador als staffs de districte. Aquesta dota- dades, per mitjà de codis personals, dels ció es va realitzar preveient que els distric- Seguiment i modificació d’estratègies diferents nivells de l’organització. També tes anirien assumint el parc informàtic permet la consulta sistemàtica i la detec- necessari en funció del personal i les Un cop es va instal·lar el projecte a ció de casos ubicats territorialment. En necessitats pròpies de cada centre. tots els districtes, aquests es van com- resum, l’aplicació del PAU suposa els prometre a enviar a l ’Àrea d’Afers següents avantatges: Formació del personal Socials (a l’equip PAU) cada mes un dis- –Simplifica, ordena i actualitza pro- quet amb les dades de tots els seus cen- blemàtiques, tasques, accions per tota la Per la posada en marxa del progra- tres. D’aquesta manera s’ha pogut rea- ciutat i amb els mateixos paràmetres. ma s’han realitzat dos cursos per a setze litzar un seguiment en la introducció de –Informa els treballadors i els per- persones cadascun. La duració va ser de dades, veure les possibles deficiències met el coneixement global del seu tre- cinc hores diàries en mòduls d’una set- del programa i els aspectes per millorar. ball. mana en cada districte. També ha estat molt important la –Informa la direcció per a la planifi- El contingut dels cursos consistia en col·laboració dels propis professionals, cació, l’avaluació i l’adjudicació de recur- l’ensinistrament informàtic dels profes- que han suggerit, mitjançant els seus res- sos ajustats a les necessitats reals i no sionals i l’explicació del contingut del pectius caps de serveis personals dels intuïtives. projecte i de la fitxa. districtes possibles millores en el progra- –Allibera de les demandes sistemàti- Es va realitzar un suport directe ma informàtic i en el contingut, fruit de ques de formularis, memòries, etc., en els sobre els professionals i actualment se la seva pràctica diària i la recollida diària diferents nivells de l’organització. segueix donant mitjançant un telèfon, d’incidències realitzada per l’equip del –Permet realitzar consultes de caire que està obert les vint-i-quatre hores del projecte. estadístic com ara llistat de persones, dia; en aquest telèfon hi ha l’equip PAU, problemàtiques, etc., i localitzar pro- que dóna resposta a qualsevol tipus Conclusions blemàtiques d’usuaris en la cartografia d’incidència i porta un control rigorós de ciutadana. totes les incidències. Hem vist que el PAU, com a eina –També permet realitzar tasques informàtica de gestió, ens permet dispo- burocràtiques d’usuaris d’una forma àgil Calendari del procés sar d’un ventall d’informació útil que i econòmica com és etiquetatges, etc. inclou: nombre d’usuaris, recursos Aprofito l’avinentesa per agrair la Es va realitzar un calendari per al econòmics, llocs on es concentren tipo- col·laboració i participació activa de tots desplegament i posada en marxa del pro- logies, demandes, problemes, respostes a els professionals de l’atenció primària a jecte. Aquest es va iniciar a mitjan any demandes de formularis (memòries, l’hora de fer possible aquest projecte . 106 RESIDE`NCIA VALLDAURA: UN NOU MODEL DE RESPECTAR I ACCEPTAR LA DIFERENCIA SANTOS HIJÓS OLIVÁN, metge psiquiatre; TERESA PALLISSA RIERA, directora de Valldaura; MARTA COLOMER LANSAC, gerenta de l’Institut Municipal de Disminuïts de Barcelona referències Introducció nostre criteri, eren excessivament tanca- Hijós Oliván, metge psiquiatre, el qual des. durant quatre anys ha supervisat la seva La Residència Valldaura es va inau- Com a primera residència pública aplicació, no només pel que fa als con- gurar el 24 de febrer de 1992. L’Institut de la ciutat, ens vàrem plantejar que Vall- tinguts sinó també pel que fa al treball Català d’Assistència i Serveis Socials daura tingués un disseny propi. No es professional de tots els tècnics que com- (ICASS) de la Generalitat de Catalunya és tractava de “quedar-se fix a la residèn- ponen la plantilla de Valldaura. el titular d’aquest servei, i l’Institut cia”, de “col.locar-se”, de “romandre”, de Aquest model de disseny i gestió de Municipal de Disminuïts de Barcelona “cronificar-se”; en resum, no es tractava la Residència Valldaura va ser aprovat (IMDB) té concertada la seva gestió, d’estar sinó d’arribar a ser. Aquest va ser per la Junta Rectora de l’Institut Munici- segons consta en el Conveni de Coopera- el nostre punt de partida teòric, a partir pal de Disminuïts, i negociat amb el ció signat per ambdues institucions. del qual vàrem iniciar un procés de refle- Departament de Benestar Social de la L’IMDB és un organisme autònom xió i estudi, i vàrem buscar un profes- Generalitat de Catalunya. El 3 de març de de l’Ajuntament de Barcelona, i un dels sional qualificat que ens assessorés, que 1994 es va presentar al gerent i al director seus objectius bàsics és la realització ens marqués criteris i ens dissenyés el mèdic del Programa de Salut Mental de d’actuacions adreçades a la promoció i a model definitiu de funcionament. la Conselleria de Sanitat de la Generalitat l’atenció de les persones amb disminu- Com a primer element per a la de Catalunya, els quals varen manifestar ció, de cara a la seva integració social. reflexió ens preguntem pel significat del el seu suport i la seva satisfacció pel con- Aquesta es basa en els principis de nor- concepte “institució residencial”. Institu- tingut del model. Per últim, ha rebut el malització de serveis i el reconeixement ció és l’“acció d’instituir, d’establir algu- suport unànime de tots els grups polítics de la diferència, per aconseguir el desen- na cosa que no existia abans”. Residen- que componien el Consistori Municipal, volupament personal dels subjectes ate- cial vol dir “espai d’habitatge personal”. 2 en sessió del Consell Plenari de l’Ajunta- sos. A propòsit del concepte definit, M. Man- ment de Barcelona, celebrat el dia 17 de Des de l’any 1982, l’IMDB ha anat noni assenyala: “el que queda en la insti- juny de 1994. creant serveis adreçats als ciutadans i tució és un lloc de replegament (de ciutadanes de Barcelona amb disminu- replegar-se: retirar-se lentament, però Definició del servei ció. El 1991, responent als desitjos de la ordenadament). Això no obstant, en la seva Junta Rectora, es va analitzar la vida, allò que és essencial transcorre en Es tracta d’una residència de 22 pla- demanda existent a la ciutat en relació a altres llocs fora de l’habitatge: en el tre- ces, de tipus habilitador i rehabilitador les persones adultes amb disminució psí- ball o en un projecte de l’exterior. A tra- per a persones adultes amb una estruc- quica que havien sol.licitat habitatge, i es vés d’aquesta oscil·lació d’un lloc a altre tura de la personalitat greu (debilitat va valorar la necessitat de dissenyar i ges- pot sorgir un subjecte que es pregunti pel mental, psicosi, neurosi, perversió). tionar una institució residencial que, què vol. 3 La permanència en aquest espai com a servei públic, acollís els casos amb Mannoni, en les seves obres, con- residencial la definim com a mitjana patologies més greus. fronta els estudis de casos i l’experiència No teníem un model satisfactori. amb la reflexió teòrica. Considera que 1. La Residència Valldaura està ubicada al Passeig Fabra i Puig Les institucions existents, encara amb “s’ha d’inventar, s’ha de reinventar con- 443, Barcelona, 08031, telèfon (93) 428 53 72 correctes principis sociològics, no s’ajus- tínuament una pràctica”.4 2. Diccionari Enciclopèdic Larousse. 3. MANNONI, Maud. La educación imposible, pàg.72, México, taven als objectius de circulació exterior El disseny que a continuació expo- Siglo Veintiuno, 1979. que volíem aplicar, perquè, segons el sem ha estat elaborat pel Dr. Santos 4. MANNONI, Maud: ibid. 107 (entre 3 mesos i 3 anys). Tots els subjec- Valldaura vàrem considerar la disciplina Valldaura està concebuda com un tes són de la ciutat de Barcelona i la seva social, però l’experiència ens ha portat a recurs intermedi, no és una residència edat oscil.la entre els 18 i els 60 anys considerar-la com una disciplina no tan per a tota la vida; el seu objectiu final és aproximadament. específica, implicada en totes les altres, que els residents, aconseguit un major Tota admissió de residents reque- la funció de les quals és informar i asses- grau d’autonomia, passin a viure en reix, prèviament, una ordre o autoritza- sorar la Direcció de la qualitat dels equi- pisos tutelats. Es per això que a tots se’ls ció judicial, i que la persona estigui inca- paments. convida a participar en les set discipli- pacitata o en procés d’incapacitació total A excepció de la disciplina educati- nes, amb la finalitat que emergeixi el o parcial. va, totes les altres es realitzen fora de la desig personal i la seva responsabilitat. Hi ha una comissió tècnica que Residència. S’aprofiten al màxim tots els El mes de juny de 1995 es van posar regula els ingressos, formada per repre- recursos existents en la comunitat, es en marxa els primer dos pisos tutelats, sentants de l’Institut Català d’Assistència dóna prioritat als més pròxims, així com que van acollir vuit residents de Valldau- i Serveis Socials (ICASS) de la Generalitat als coneixements dels professionals més ra. de Catalunya i representants de l’Institut idonis, amb més predisposició i expe- Municipal de Disminuïts de l’Ajunta- riència per a les intervencions individua- 1) Disciplina legal ment de Barcelona, segons el Conveni de litzades amb els residents. L’ingrés a la Residència Valldaura es Cooperació. La Residència és la responsable realitza per ordre o autorització judicial. La diferència d’aquest servei es d’aquests processos i es realitza un Pensem que cap persona adulta pot caracteritza pe la seva orientació, la greu seguiment de totes les activitats de les veure’s obligada a viure en una institu- patologia dels residents i les interven- disciplines. ció, si no ho ordena un jutge o a petició cions específiques. Hi ha sis disciplines habilitadores i pròpia, i fins i tot en aquest darrer supò- Per evitar en part les paradoxes i rehabilitadores, i només una de les enu- sit el jutge ha d’autoritzar el seu ingrés i malentesos històrics en el camp de la merades, la psiquiàtrica i psicoanalítica, paral.lelament el desenvolupament de salut mental, considerem que tots els és psicoterapèutica. Tenen totes un les intervencions que requereixi, les residents han de circular durant un esquema bàsic: quals en el cas de la Residència Valldaura temps per un seguit de disciplines el -Identificació de l’individu es concreten en disciplines. valor de les quals està marcat per la seva -Anàlisi dels coneixements de les di- Les persones que no estan incapaci- significació. Les classifiquem per la res- ferents disciplines tades jurídicament, en el moment ponsabilitat de cada subjecte i les enu- -Objectius a curt, mitjà i llarg termini d’ingressar a la Residència són informa- merem per ordre d’importància: -Procés intermedi (tècniques aplica- des, orientades i acompanyades en el 1. disciplina legal des per aconseguir els objectius) procés d’incapacitació. És el jutge qui 2. disciplina psiquiàtrica i psicoana- -Revisió dels objectius valori i decideixi una incapacitació total lítica -Supervisió dels objectius o parcial (curadoria). 3. disciplina educativa Totes les disciplines tenen el mateix El fet de treballar amb el poder judi- 4. disciplina pedagògica valor, llevat de la legal, que organitza i cial garanteix els drets dels residents i les 5. disciplina deportiva i lúdica dóna sentit a la resta, afavorint al màxim obligacions de la residència i dels tutors 6. disciplina laboral i ocupacional el seu desenvolupament tècnic i limitant (ja siguin familiars o fundacions tute- 7. disciplina sanitària les lleis de cada disciplina a la legal, com lars). No creiem que es pugui ser gestor i Quan es va inaugurar la Residència a ordenadora de la circulació social. tutor a la vegada, són dues funcions dife- 108 rents que, segons els nostre criteri, han l’exclusió de gran part dels béns (que domèstics: planxa, microones, màquina de romandre separades. Valldaura considera en el seu disseny), d’afaitar, rentadora, cafetera, obrellau- La direcció de la Residència està fis- que constitueixen la feina de les seves set nes...). calitzada pel jutge: està obligada a trame- disciplines. - L’autonomia en espais interiors tre-li els moviments econòmics dels resi- El nostre criteri és fer un diagnòstic amb normativa de circulació, establerta dents. També ha d’informar de les visites de l’estructura de la personalitat que, per en el reglament de règim intern. i trucades que aquests reben dels seus la seva gravetat, permeti un tractament - L’autonomia en espais exteriors, familiars o tutors, ja que acceptar la tuto- que compatibilitzi la intervenció psico- desplaçaments i ús correcte dels espais ria implica vetllar pel benestar de la per- farmacològica amb la intervenció psico- físics que s’utilitzen en altres disciplines sona ingressada; en cas contrari el jutge terapèutica mitjançant la paraula. Ens (acompanyaments mèdics, normes de pot canviar els tutors. proposem que els estats de debilitat conducta, circulació viària, utilització de Pensem que, a més del bé econò- mental, mitjançant la resta de discipli- transports públics, etc.). mic, hi ha un bé cultural, laboral, mèdic, nes, irrompin en un tipus d’estructura: Els educadors actuen per delegació etc.; béns que Valldaura considera en el neurosi, psicosi o perversió, habitual- de la Direcció, i cada resident té un edu- seu disseny i que constitueixen la feina ment en una de les dues últimes. cador com a persona referent, la qual de les set disciplines. Periòdicament Pràcticament tots els residents han cosa permet treballar d’una manera glo- s’informa el jutge, o la persona en qui estats diagnosticats i tractats en la xarxa bal tots els aspectes previstos en el pro- delegui, de la salut, treball, esport, etc. de pública de salut (centres d’atenció grama educatiu. cada resident, i aquests, amb l’autoritza- primària en salut mental - CAP). La disciplina educativa contribueix ció del jutge, circulen per l’exterior. Ro- Com a criteri, totes les intervencions a l’aplicació i al desenvolupament de manen a la Residència a les hores de psicoterapèutiques que es realitzaven totes les altres i els dóna valor. L’educa- menjar i descans, i en les intervencions abans d’ingressar a Valldaura es respec- dor coneix l’”agenda” de cada resident, específiques de la disciplina educativa ten, i es fomenta el manteniment de l’anima a dur a terme les seves activitats intrainstitucional. Atès que hi ha un jut- l’esmentada relació. (derivades de cada disciplina), comprova jat especialitzat en incapacitacions, s’ha Pensem que difícilment es farien en persona o per telèfon la presència del aconseguit canalitzar els tràmits judicials diagnòstics i tractaments clinicoterapèu- resident en altres espais i, després, s’inte- en un únic jutjat, el número 40. tics si no hi hagués un reconeixement ressa per la seva realització. important d’ambdues clíniques per part S’enregistra tota l’activitat diària de 2) Disciplina psiquiàtrica i psicoa- de la institució. cada educador. nalítica Habitualment, aquests subjectes 3) Disciplina educativa 4) Disciplina pedagògica han restat en l’oblit en relació a la seva Aquesta disciplina és l’única que Per tal de proporcionar una forma- orientació diagnòstica i al seu tracta- actua dins i fora de la Residència. Els ció global que permeti a cada resident ment, a causa de la seva complexitat i de residents tenen diferents nivells d’auto- tenir un paper actiu en l’entorn on es les seves circumstàncies personals tan nomia personal. La disciplina preveu: desenvolupa, se’l convida a formar part diferents. - El coneixement del propi cos i del món cultural. Intentem evitar l’error de diagnòstic l’autonomia personal (higiene corporal, Per dur a terme aquesta disciplina, i total de la personalitat pel coeficient vestir, menjar, ús dels diners, cuinar, ren- promogut per la Direcció de la Residèn- intel.lectual (CI), atès que suposaria tar la roba, utilització d’aparells elèctrics cia Valldaura, l’Institut Municipal de Dis- 109 minuïts de l’Ajuntament de Barcelona va saber i de la pràctica esportiva, per tal el treball com a bé social ha d’estar adap- signar un Conveni Marc de Col.laboració que en un moment determinat l’esport tat als subjectes humans. Es valorarà, amb el Departament de Psicologia Evo- passi a ser una activitat lúdica. entre altres aspectes, l’actitud i l’aptitud lutiva i de l’Educació de la Universitat de La pràctica d’un esport dóna més per a la seva correcta ubicació. Es tindrà Barcelona. possibilitats de socialització, ja sigui en compte la situació legal, el temps, la Alguns residents han passat per cir- aquest individual o de grup. productivitat i les relacions interperso- cuits d’educació especial, per espais Les activitats esportives es realitzen nals. curts i discontinus; altres no han entrat en instal.lacions i horaris diferents, i En el marc laboral tenim tres nivells mai en el món pedagògic. coincideixen en el mateix espai i temps en els quals podem classificar els resi- Es treballa segons dissenys curricu- un màxim de dos residents. dents. En primer lloc, els de nivell més lars adaptats a cada persona. Al mateix A tots els residents de Valldaura se’ls alt, segons dictamen de l’Equip de Valo- temps es valora i es prepara, segons les ofereix una activitat esportiva, i actual- ració i Orientació (EVO) de la Generalitat seves possibilitats, alguns residents per ment es realitzen: natació, bàsquet, fut- de Catalunya, considerats aptes per aconseguir uns coneixements mínims bol sala, tir amb arc, aeròbic, gimnàstica assistir a centres especials de treball. En que els permetin el seu ingrés en escoles de manteniment, ioga, tennis, etc. segon lloc, els que assisteixen a un centre d’adults i, en la mesura que sigui possi- Des del punt de vista lúdic ens plan- ocupacional. I, per últim, els que no ble, l’obtenció del certificat d’estudis pri- tegem que tots els residents utilitzin gra- s’han iniciat en el món laboral. maris com a fase d’inici al món cultural. dualment diferents ofertes culturals, Mantenim una estreta col.laboració La introducció de noves tecnologies didàctiques i recreatives, i escullin amb l’Equip d’Assessorament Laboral centrades, en aquesta disciplina, en el segons les seves preferències. Per això (EAL) que gestiona l’Institut Municipal camp de la informàtica pot resultar un se’ls convida a descobrir museus, cine- de Disminuïts, pel seu saber professional al.licient per a l’adult, allunyat potser des mes, teatres, festes populars, a assistir als com especialistes en l’assessorament i de la seva adolescència de les aules, i un centres cívics per fer cursos de guitarra, orientació individual, i en la recerca i estímul indirecte per al seu aprenen- flamenc, macramé, ceràmica, cuina, cos- adaptació de llocs de treball en empreses tatge. Per introduir aquestes noves tec- tura, etc. ordinàries. nologies, comptem amb la col.laboració Durant els caps de setmana i els del centre públic de formació professio- períodes de vacances es realitzen diver- 7) Disciplina sanitària nal Pont del Dragó. ses sortides, proposades pels usuaris o Des del camp de la salut, els resi- per la Residència, segons els gustos i els dents de Valldaura són pacients que, 5) Disciplina esportiva i lúdica desitjos dels residents i l’oferta lúdica i majoritàriament, han estat en situació La disciplina esportiva l’entenem cultural del districte municipal i de la d’abandonament respecte a la promoció com un conjunt de normes que impli- ciutat. Aquestes sortides són individuals i al manteniment de la seva salut. quen el llenguatge i el cos físic, normes o en grups de dues o tres persones, i es Tots els residents tenen assignat un en el seu doble sentit: lingüístic i com a realitzen amb acompanyament o sense mateix metge de família, de la Seguretat limitadores de les expressions del cos. segons el grau d’autonomia de les perso- Social, el qual ha col.laborat en l’elabora- Des de la complexitat de les dife- nes. ció de les històries clíniques de tots els rents modalitats esportives, és obvi un 6) Discipliona laboral pacients, i aquests assisteixen a l’ambu- procés d’aprenentatge. Considerem que Considerem que totes les persones latori de la zona cada vegada que ho tots els subjectes poden beneficiar-se del són rendibles, i segons aquesta premissa necessiten. 110 S’ha consultat amb la resta de pro- Actualment estem estudiant i - Hem arribat a la conclusió que fessionals mèdics especialistes que s’han desenvolupant un procés d’elaboració i aquest disseny és incomplet, i conside- necessitat: neuròlegs, cardiòlegs, der- aplicació de comptabilitat analítica que rem necessària una altra institució jurídi- matòlegs, traumatòlegs, otorinolaringò- pretén acomplir dos objectius: l’anàlisi cament correcta per a finalitats socials, legs, endocrinòlegs, dentistes, podòlegs, de resultats, com a instrument per a la una Fundació. oftalmòlegs, ginecòlegs, etc. presa de decisions, agafant com a centres - El model, quant a la seva estructu- S’acompanya el resident per a la de cost les set disciplines; i el control de ra interna, s’ha anat modificant a través realització de proves mèdiques (analíti- les responsabilitats delegades (a partir de d’aquests anys, des del respecte a l’ordre ques, radiografies, ecografies, mamogra- la unitat de mesura de temps valorarem o autorització judicial fins el paper de fies, citologies...) i a consultes. la dedicació dels professionals a cada significació de la Direcció respecte als Quan es produeixen situacions disciplina). residents. El procés ha estat dinàmic: de d’urgència mèdica o psiquiàtrica, a- Estem desenvolupant uns indica- ser la Direcció l’única i total responsable, quests pacients són acompanyats a dors que tinguin en compte el cost espe- a passat a delegar aquest compromís a l’Hospital General de la Vall d’Hebron de cífic de cada disciplina (material, matrí- través dels béns, facilitant la introducció la Seguretat Social i a la unitat d’aguts de cules, etc.), el cost dels professionals d’altres discursos (empresarial, acadè- l’hospital psiquiàtric de la zona. directes i indirectes (especialistes, acom- mic, psicoanalític...). Això ha suposat la panyaments educatius, etc.) i el temps de responsabilitat compartida de tots els Organització interna i gestió: as- dedicació (hores/usuari al mes). professionals que hi intervenen, com pectes generals Es tracta d’una primera aproxima- també el plus de tutoria delegada. ció en la qual hem de continuar aprofun- - La presència d’estructures de per- El disseny de la Residència Valldau- dint i valorant els resultats. sonalitat diferents i la seva gravetat ens ra du implícit un model de direcció permet fer intervencions específiques i orientat a l’assoliment d’uns resultats, és Reflexions no agrupacions per diagnòstics. Els resi- a dir, una direcció per objectius que dents comparteixen espais comuns de comprèn “cinc funcions bàsiques: plani- - La sentencia judicial de l’individu convivència amb criteris de solidaritat, ficació, organització, conducció de per- incapaç és fonamental per tal que els independentment que sorgeixi o no sonal, direcció i control”.5 seus drets econòmics no siguin malver- l’amistat entre ells. L’equip de professionals que com- sats. Valldaura proposa al jutge i als - Creiem necessari confrontar la ponen els recursos humans està integrat tutors el seu model, com a procés de nostra experiència i estem oberts a les per una assistent social i vuit educadors recapacitació a través de les disciplines. crítiques i als suggeriments. Amb aquest /res que intervenen per delegació de la Pensem que, en el moment de la incapa- escrit volem donar a conèixer el nostre Direcció. citació, amb aquest model s’inicia la model i oferim el nostre coneixement A més del control pressupostari, al recapacitació. adquirit gràcies a la pràctica i la formació qual està obligada la Residència per trac- - Hem de mantenir una posició di- a d’altres professionals i institucions. tar-se d’un servei públic, Valldaura aplica nàmica, conjugant la pràctica amb l’ela- criteris de comptabilitat general i, per boració teòrica. No hi ha una veritat amb consegüent, elabora balanços i comptes majúscules i per tant, el nostre model ha 5. REIFF, W/ BASSFORD, G. Las funciones directivas, Barcelo- d’explotació. de ser analitzat i revisat constantment. na, Labor, 1978. 111 CARTA DE LES CIUTATS EUROPEES CAP A LA SOSTENIBILITAT (LA CARTA D’AALBORG) documents La Carta d’Aalborg fou aprovada i 253 representants d’organitzacions considerar que nombroses propostes de pels participants en la “Conferència euro- internacionals, governs nacionals, centres modificacions bàsiques substancials pea sobre ciutats sostenibles” celebrada a científics, assessors i particulars. Amb la mereixien un examen i un debat més Aalborg (Dinamarca) entre el 24 i 27 de firma de la Carta, les ciutats, poblacions detallats i no es podien incloure com un maig de 1994, sota el patrocini conjunt de menors i unitats territorials d’Europa es mer aspecte de redacció. En conseqüència, la Comissió Europea i la ciutat d’Aalborg i van comprometre a participar en les ini- es va proposar que la revisió de les modi- organitzada pel Consell Internacional ciatives locals de l’Agenda 21 i a desenvo- ficacions proposades fos una responsabi- d’Iniciatives Ambientals Locals (ICLEI). lupar programes a llarg termini vers un litat del comitè de coordinació de la cam- Aquest organisme va assumir la responsa- desenvolupament sostenible, alhora que panya i que la Carta es desenvolupés el bilitat d’elaborar el projecte de la Carta iniciaven la campanya de ciutats europe- màxim possible i fos sotmesa a l’apovació juntament amb el Ministeri de Planifica- es sostenibles. dels participants de la segona “Conferèn- ció i Transports Urbans de l’Estat federat El projecte de la carta fou debatut cia europea sobre ciutats sostenibles”, que alemany de Renània del Nord - Westfàlia. per més de 600 participants en els 36 cur- se celebrarà el setembre de 1996 a Lisboa La Carta reflecteix les idees i els termes sos pràctics de la Conferència d’Aalborg. (Portugal). d’un gran nombre de col.laboradors. En el text definitiu es van incorporar mol- La Carta d’Aalborg fou signada ini- tes observacions i suggeriments. Això no cialment per 80 autoritats locals europees obstant, el grup de redacció de la Carta va mode urbà de vida, i particularment les tenir sense unes comunitats locals soste- Part I nostres pautes de divisió del treball i de nibles. El govern local es troba prop del Declaració de consens les funcions, l’ocupació del sòl, el trans- lloc on es perceben els problemes Les ciutats europees cap a la soste- port, la producció industrial, l’agricultu- ambientals i molt a la vora dels ciuta- nibilitat ra, el consum i les activitats d’oci, i, per dans; a més, comparteix amb els governs tant el nostre nivell de vida, ens fa espe- de tots els àmbits territorials, la respon- I.1. El paper de les ciutats europees cialment responsables de molts dels pro- sabilitat del benestar de la humanitat i de Nosaltres, ciutats europees, signatà- blemes ambientals amb els quals la natura. Per tant, les ciutats tenen una ries d’aquesta Carta, declarem que en el s’enfronta la humanitat. Aquest fet és funció determinant en el procés de canvi curs de la història hem conegut imperis, essencialment significatiu si hom té en dels modes de vida, de la producció, del estats-nació i règims i els hem sobrevis- compte que el 80% de la població viu en consum i de les pautes de distribució de cut com a centres de la vida social, porta- zones urbanes. l’espai. dors de les nostres economies i guar- Hem après que els actuals nivells de dians de la cultura, el patrimoni i la tradi- consum de recursos en els països indus- I.2 Noció i principis de sostenibilitat ció. Juntament amb les famílies i els trialitzats no poden ser assolits per la Nosaltres, les ciutats, comprenem barris, les ciutats han estat la base de les totalitat de la població mundial, i encara que el concepte de desenvolupament nostres societats i estats, el centre de la menys per les generacions futures, sense sostenible ens ajuda a basar el nostre indústria, l’artesanat, el comerç, l’educa- destruir el capital natural. nivell de vida en la capacitat de càrrega ció i el govern. Estem convençudes que la vida de la natura. Mirem d’aconseguir la justí- Comprenem que el nostre actual humana en aquest planeta no es pot sos- cia social, economies sostenibles i la sos- 112 tenibilitat ambiental. La justícia social vies pròpies cap a la sostenibilitat. Inte- mateixes i, si cal, amb l’ajut d’entitats requereix necessàriament la sostenibili- grarem els principis de sostenibilitat en regionals o nacionals. Aquest és el princi- tat econòmica i l’equitat, les quals neces- totes les nostres polítiques i farem de les pi de la concertació, l’aplicació del qual siten alhora la sostenibilitat ambiental. nostres forces respectives la base de les donarà més llibertat a cada ciutat per La sostenibilitat ambiental significa, estratègies adequades a l’àmbit local. definir la naturalesa de les seves activi- a més, el manteniment i la preservació tats. del capital natural. Necessita que el nos- I.4 La sostenibilitat com a procés tre ritme de consum de recursos mate- creatiu local en cerca de l’equilibri I.6 L’economia urbana cap a la sos- rials, hídrics i energètics renovables no Nosaltres, les ciutats, reconeixem tenibilitat superi la capacitat dels sistemes naturals que la sostenibilitat no és ni un somni ni Nosaltres, les ciutats, comprenem per a reposar-los, i que el ritme en què una situació immutable, sinó un procés que el factor restrictiu del nostre desen- consumim recursos no renovables no creatiu local a l’encalç de l’equilibri que volupament econòmic ha esdevingut el superi el ritme de substitució per recur- s’estén a tots els àmbits de la presa de nostre capital natural, com l’atmosfera, sos renovables duradors. La sostenibilitat decisions en aquest nivell. permet una el sòl, l’aigua i els boscos. Ens cal, doncs, ambiental comporta també que el ritme realimentació de la informació perma- invertir en aquest capital, respectant d’emissió de contaminants no superi la nent sobre les activitats que impulsen l’ordre prioritari següent: capacitat de l’aire, de l’aigua i del sòl per l’ecosistema urbà cap a l’equilibri i les 1. invertir en la conservació del a absorbir-los i processar-los. que l’allunyen d’aquest. En basar la ges- capital natural existent (reserves d’aigües La sostenibilitat ambiental implica a tió urbana en la informació recollida a subterrànies, sòl, hàbitats d’espècies més el manteniment de la diversitat través d’un procés d’aquesta mena, la rares); biològica; la salut humana i la qualitat de ciutat apareix com un tot orgànic, en què 2. fomentar el creixement del capital l’aire, l’aigua i el sòl a uns nivells que es fan patents els efectes de totes les acti- natural i reduir-ne el nivell d’explotació siguin suficients per a preservar per sem- vitats importants. Mitjançant un procés actual (per exemple, de les energies no- pre la vida i el benestar de la humanitat, així, la ciutat i els seus habitants poden renovables); com també la de la flora i la fauna. elegir entre opcions amb coneixement de 3. invertir per tal d’alleugerir la pres- causa. Un procés de gestió basat en la sió sobre les reserves de capital natural I.3. Estratègies locals cap a la soste- sostenibilitat permet de prendre deci- mitjançant l’expansió de capital natural nibilitat sions que no representin únicament els cultivat com ara parcs d’esplai urbà, per Nosaltres, les ciutats, estem con- interessos de les persones afectades, sinó tal de mitigar la pressió en els boscos vençudes que la ciutat és, alhora, l’entitat també els de les generacions futures. naturals; més important capaç d’enfrontar inicial- 4. incrementar l’eficiència en l’ús ment els nombrosos desequilibris arqui- I.5 Resolució de problemes mit- final dels productes, com ara edificis tectònics, socials, econòmics, polítics, jançant negociacions obertes d’elevada eficiència energètica o trans- ambientals i de recursos naturals que Nosaltres, les ciutats, reconeixen ports urbans respectuosos amb el medi afecten el món modern, i la unitat més que no ens podem permetre traslladar ambient. petita en què els problemes poden ser els nostres problemes al medi ambient ni resolts com cal d’una manera integrada, tampoc a les generacions futures. Per I.7 Justícia social per a la sostenibi- holística i sostenible. Atès que totes les tant, hem de resoldre les nostres dificul- litat urbana ciutats són diferents, hem de trobar les tats i desequilibris primer per nosaltres Nosaltres, les ciutats, som cons- 113 cients que els pobres són els més afectats emprendre programes de renovació del futures requereixen una resposta ade- pels problemes ambientals (soroll, con- centre de les ciutats i en planificar noves quada per a estabilitzar i posteriorment taminació pel trànsit, absència zones suburbanes, tractem de cercar reduir, tan aviat com sigui possible, les d’instal.lacions d’esplai, habitatges insa- funcions múltiples per tal de reduir la emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte lubres, inexistència d’espais verds) i els mobilitat. El concepte d’interdependèn- hivernacle. També és igualment impor- que tenen menys capacitat per a resol- cia regional equitativa en s ha de perme- tant el fet de protegir els recursos mun- dre’ls. El repartiment desigual de la tre equilibrar els fluxos entre el camp i la dials de biomassa, com els boscos i riquesa és la causa de comportaments ciutat i impedir a les ciutats la simple fitoplàncton, que fan un paper fonamen- insostenibles i fa més difícil canviar-los. explotació dels recursos de les zones tal en el cicle del carboni del planeta. La Tenim la intenció d’integrar les necessi- perifèriques. reducció de les emissions de combusti- tats socials bàsiques de la població, com bles fòssils requerirà polítiques i iniciati- també els programes de sanitat, ocupa- I.9 Pautes de mobilitat urbana sos- ves basades en un coneixement exhaus- ció i habitatge, en la protecció del medi tenible tiu de les alternatives i del medi urbà ambient. Volem aprendre de les primeres Nosaltres, les ciutats, ens hem com a sistema energètic. Les úniques experiències d’estils de vida sostenibles, d’esforçar per millorar l’accessibilitat i alternatives són les fonts renovables de manera que puguem millorar la quali- per mantenir el benestar i els estils de d’energia. tat de vida de la ciutadania en comptes vida urbans, tot reduint el transport. de maximitzar simplement el consum. Sabem que perquè una ciutat sigui soste- I.11 Prevenció de la intoxicació dels Mirarem de crear llocs de treball nible és indispensable reduir la mobilitat ecosistemes que contribueixen a la sostenibilitat de la forçada i deixar de fomentar l’ús inneces- Nosaltres, les ciutats, som cons- comunitat i reduir així la desocupació. sari de vehicles motoritzats. Donarem cients de la creixent quantitat de En intentar atreure o crear ocupació, preferència als mitjans de transport res- substàncies tòxiques i perilloses que avaluarem els efectes de les oportunitats pectuosos amb el medi ambient (en par- s’alliberen a l’atmosfera, l’aigua, el sòl i econòmiques en termes de sostenibilitat ticular els desplaçaments a peu, en bici- els aliments i del fet que totes elles cons- per tal d’afavorir la creació de llocs de cleta o mitjançant els transports públics) titueixen una amenaça com més va més treball i productes duradors que s’ajustin i situarem en el centre dels nostres gran per a la salut dels humans i dels als principis de sostenibilitat. esforços de planificació una combinació ecosistemes. Procurarem per tots els mit- d’aquests mitjans. Els diversos mitjans jans frenar la contaminació i prevenir-la I.8 Pautes sostenibles d’ús del sòl de transport urbans motoritzats han de des de la font. Nosaltres, les ciutats, reconeixem tenir la funció subsidiària de facilitar que és important que les nostres autori- l’accés als serveis locals i mantenir l’acti- I.12 L’autogestió d’àmbit local com a tats locals apliquin unes polítiques efec- vitat econòmica de les ciutats. condició necessària tives d’ús del sòl i d’ordenació del territo- Nosaltres, les ciutats, estem con- ri que impliquin una avaluació ambien- I.10 Responsabilitat del canvi climà- vençuts que tenim la força, el coneixe- tal estratègica de tots els plans. Hem tic global ment i el potencial creatiu per a desenvo- d’aprofitar serveis públics de transport i Nosaltres, les ciutats, comprenem lupar estils de vida sostenibles i per a dis- de subministrament d’energia més efi- que els riscs considerables que comporta senyar i manejar les nostres ciutats cap a cients i, alhora, mantenir la dimensió l’escalfament del planeta per als entorns la sostenibilitat. En tant que represen- humana del desenvolupament. En naturals i urbans i per a les generacions tants de les nostres comunitats locals per 114 elecció democràtica, estem preparats per I.14 Instruments i eines per a la ges- bé que no poden per elles mateixes a assumir la responsabilitat en la tasca de tió urbana orientada cap a la sostenibili- invertir aquesta tendència insostenible reorganització de les nostres ciutats per a tat de la societat. Això no obstant, amb la sostenibilitat. La capacitat de les ciu- Nosaltres, les ciutats, ens compro- aquesta sòlida base ecològica, les ciutats tats d’afrontar aquest repte depèn dels metem a utilitzar els instruments bàsics es troben en una posició excel.lent per drets d’autogestió que els siguin atorgats polítics i tècnics disponibles per tal fer el primer pas i poder integrar aques- en virtut del principi de subsidiarietat. És d’aconseguir un plantejament ecosis- tes polítiques i activitats en el procés de fonamental que les autoritats locals tin- temàtic de la gestió urbana. Aprofitarem governabilitat, a fi de manejar les econo- guin els poders suficients i un suport l’àmplia gamma d’instruments per a la mies urbanes locals mitjançant un pro- financer sòlid. recollida i el tractament de dades cés de sostenibilitat comprensible. En ambientals i la planificació ambiental, i aquest procés haurem de concebre i pro- I.13 El protagonisme dels ciutadans i també els instruments reglamentaris, var les nostres pròpies estratègies i com- la participació de la comunitat econòmics i de comunicació, com ara partir les nostres experiències. Nosaltres, les ciutats, ens compro- directives, taxes i drets, i mecanismes de metem a seguir el mandat d’Agenda 21, sensibilització, incloent-hi la participa- Part II document clau aprovat en la Cimera de ció del públic. Tractarem de crear nous Campanya de les ciutats europees la Terra a Rio de Janeiro, per a treballar sistemes de comptabilitat ambiental sostenibles amb tots els sectors de les nostres comu- que permetin una gestió dels nostres nitats -ciutadania, d’empreses, grups recursos naturals que sigui tan econò- Nosaltres, ciutats europees, signatà- d’interès- en el desenvolupament de les mica com la dels nostre recurs artificial, ries d’aquesta Carta, treballarem plega- Agendes 21 locals. Estem d’acord en la “el diner”. des per a un desenvolupament sosteni- crida del cinquè programa d’acció en Sabem que hem de basar les nostres ble en un procés d’aprenentatge a partir matèria de medi ambient de la Unió decisions i els nostres controls, en parti- de l’experiència i dels èxits aconseguits a Europea “Cap a un desenvolupament cular la vigilància ambiental, les audito- escala local. Ens animaren mútuament sostenible”, i a compartir, per tant, la res- ries, l’avaluació de l’impacte ambiental i per tal d’establir plans d’acció i locals a ponsabilitat de l’aplicació del programa els sistemes de comptabilitat, de fer llarg termini (Agendes 21), reforçant així entre tots els sectors de la comunitat. En balanços i d’informació, en diferents la cooperació entre autoritats locals i conseqüència, basarem els nostres tre- tipus d’indicadors, entre els quals cal integrant aquest procés en les iniciatives balls en la cooperació entre totes les esmentar la qualitat del medi ambient de la Unió Europea en matèria de medi parts implicades. Garantirem l’accés a la urbà, els fluxos i models urbans, i sobre- ambient urbà. informació de tota la ciutadania i dels tot, els indicadors de sostenibilitat dels Posem en marxa la campanya de grups que hi estiguin interessats i vetlla- sistemes urbans. ciutats europees sostenibles per tal rem perquè puguin participar en els pro- Nosaltres, les ciutats, reconeixem d’encoratjar les ciutats en la seva tasca cessos locals de presa de decisions. Cer- que en moltes ciutats europees ja s’han en favor de la sostenibilitat i alhora carem les oportunitats per a l’educació i aplicat amb èxit tot un seguit de políti- donar-los suport. La fase inicial d’aques- la formació en matèria de sostenibilitat, ques i activitats positives per al medi ta campanya tindrà una durada de dos no tan sols per al públic en general, sinó ambient. Aquestes constitueixen uns ins- anys i serà avaluada durant la segona també per als representants elegits i el truments vàlids per frenar i atenuar el conferència europea sobre ciutats soste- personal de les administracions locals. ritme de la pressió de la insostenibilitat, nibles, que se celebrarà el 1996. 115 Invitem totes les autoritats locals, Per dur a terme aquestes activitats àmplies consultes públiques; tant si són de ciutats com de poblacions caldrà l’establiment d’una coordinació - classificació de les tasques per menors, comarques o països i totes les de la campanya. Invitem altres organit- ordre de prioritat per a tractar els proble- xarxes d’autoritats locals europees a par- zacions a donar suport actiu a aquesta mes detectats; ticipar en la campanya mitjançant campanya. - creació d’un model de comunitat l’adopció i la firma d’aquesta Carta. sostenible mitjançant un procés partici- Instem totes les grans xarxes d’auto- Part III patiu que inclogui tots els sectors de la ritats locals europees a coordinar la cam- Implicació en el procés d’Agendes comunitat; panya. Es crearà un comitè de coordina- 21 locals: plans d’acció local en fa- - consideració i avaluació d’opcions ció format per representants d’aquestes vor de la sostenibilitat estratègiques alternatives; xarxes. Es prendran les mesures que cal- - establiment d’un pla d’acció local guin per a les autoritats locals que no for- Nosaltres, ciutats europees, signatà- a llarg termini cap a la sostenibilitat que min part de cap xarxa. ries d’aquesta Carta, ens comprometem inclogui objectius mesurables; Les principals activitats d’aquesta pel fet de signar-la i de participar en la - programació de l’aplicació del pla, campanya seran els següents: campanya de ciutats europees sosteni- incloent-hi la preparació d’un calendari i - facilitar l’assistència mútua entre bles, a tractar d’arribar a un consens en una declaració del repartiment de res- ciutats europees per a la concepció, el el si de les nostres comunitats sobre una ponsabilitats entre els participants; desenvolupament i l’aplicació de políti- Agenda 21 d’abast local abans d’acabar - establiment de sistemes i procedi- ques orientades vers la sostenibilitat; l’any 1996. D’aquesta manera seguim el ments per a la monitorització i informa- - recollir i divulgar la informació mandat establert en el capítol 28 de ció de la implementació. sobre experiències satisfactòries d’àmbit l’Agenda 21, tal com es va acordar a la Haurem de revisar si els acords local;. Cimera de la Terra a Río de Janeiro el interns de les nostres autoritats locals - fomentar el principi de sostenibili- mes de juny de 1992. Mitjançant els nos- són apropiats i eficients per a permetre el tat entre les altres autoritats locals; tres plans d’acció locals, contribuirem a desenvolupament del procés d’Agenda - captar nous signataris de la Carta; l’aplicació del cinquè programa d’acció 21 local, inclosos els plans d’acció locals - organitzar cada any un “premi de de la Unió Europea en matèria de medi a llarg termini cap a la sostenibilitat. És la ciutat sostenible; ambient, “Cap a un desenvolupament possible que calguin esforços addicionals - formular recomanacions políti- sostenible”. Els processos d’Agenda 21 per tal de millorar la capacitat de l’orga- ques a la Comissió Europea; locals es duran a terme d’acord amb la nització, en els quals caldrà incloure la - contribuir als informes de ciutats primera part d’aquesta Carta. revisió dels acords polítics, els procedi- sostenibles del grup d’experts sobre medi Proposem que el procés de prepara- ments administratius, les tasques col.lec- ambient urbà; ció d’un pla d’acció local inclogui les eta- tives i interdisciplinàries, els recursos - donar suport als responsables de pes següents: humans disponibles i la cooperació entre la presa local de decisions a aplicar la - reconeixement que el procés dels les autoritats, incloent-hi associacions i legislació i les recomanacions apropiades marcs de planificació d’acció local inclo- xarxes. de la Unió Europea; gui les etapes següents; - publicar un butlletí d’informació - localització sistemàtica dels pro- Signada a Aalborg, Dinamarca, el 27 de la campanya. blemes i de les seves causes mitjançant de maig de 1994. 116 documents CARTA DE L’ESPORT I EL MEDI AMBIENT Els assistents al Congrés Mundial sobre l’Esport i el Medi Ambient, Espanya 1996; celebrat a Barcelona els dies 20, 21 i 22 de març de 1996, en la nostra qualitat de ponents, congressistes, esportistes i observadors, com també les entitats i institucions organitzadores, col·laboradores i patrocinadores, units a tots els que voluntàriament s’adhe- reixin al contingut d’aquesta CARTA. Considerant que la Humanitat està lleis generals de l’esport de la majoria de DECLAREM: començant a viure una etapa que pretén països recullen, a més dels principis de 1. Que és responsabilitat de tots i de harmonitzar la satisfacció de les necessi- caire esportiu, la responsabilitat ambien- cadascú desenvolupar activitats amb ple tats presents amb el benestar i la qualitat tal del sector. respecte vers els principis de conserva- de vida de les generacions futures. – Estant convençuts que, als vol- ció, defensa i millora del medi ambient. – Recordant que la Conferència de tants del segle XXI, un ideari esportiu que 2. Que seguint aquests principis les Nacions Unides per al Medi Ambient i no tingués en compte el respecte a la universals, acollits per la humanitat, els el Desenvolupament, celebrada a Río de natura i als seus elements (l’aire, l’aigua, estats tenen la responsabilitat de pro- Janeiro el juny de 1992, es va adreçar a el sòl, el paisatge, la fauna i la flora) que- moure i salvaguardar la protecció del tots els habitants d’aquest Planeta daria endarrerit repecte la voluntat de la medi ambient, també en l’àmbit espor- sol·licitant-los que es comprometessin a Humanitat, manifestada reiteradament tiu, per a la qual cosa hauran de dictar la assegurar la protecció i la millora del en els fòrums internacionals. legislació adient i propiciar polítiques i nostre medi ambient per tal de transme- – Tenint en compte que és necessari actuacions dirigides en aquest sentit. tre’l en les millors condicions possibles adoptar les mesures que portin a crear 3. Que les organitzacions esportives als nostres descendents. les bases presents sobre les quals haurà hauran de seguir l’impuls del Comitè – Tenint present que el Comitè d’edificar-se el benestar dels esportistes i Olímpic Internacional i ordenar totes les Olímpic Internacional ha assumit com a els ciutadans del futur. seves activitats de manera responsable pròpia la voluntat de fomentar el respec- – Recordant que sense un medi amb el medi ambient. Les organitzacions te al medi ambient, i ha recollit en la ambient adient es dificultaria la pràctica esportives hauran d’incorporar en els Carta Olímpica, (Cap. 1, art. 2-10) aquest esportiva, ja que, essencialment, aquesta seus estatuts, reglaments i normes de objectiu. es realitza en contacte amb els elements competició, un conjunt de regles clares – Ja que el Consell d’Europa, en de la natura, aire, aigua i sòl; i que la qua- en aquest sentit. adoptar la Carta Europea de l’Esport, ha litat d’aquests és un objectiu irrenuncia- 4. Que els esportistes hauran de ser donat rellevància a les qüestions ble dels esportistes. exemple per a tots els ciutadans d’un ambientals (art. 10, art.1b) i que el Codi – Constatant que l’exercici de l’es- comportament sensible i respectuós amb d’ètica esportiva del mateix Consell diu port involucra no tan sols els esportistes l’entorn natural. en la definició del joc net (art. 7) que “el sinó també a tercers, com són el públic 5. Que tots els qui participem de compromís responsable en certes activi- en general, els quals hauran d’observar l’activitat esportiva en els seus diferents tats pot contribuir a desenvolupar les un comportament adient en la relació vessants (tècnics, jutges, esportistes, responsabilitats respecte al medi amb el medi ambient i que l’esport és el educadors, professionals, administra- ambient” i que en diferents recomana- context adient per promoure valors dors, investigadors i patrocinadors) hem cions estimula els governs, les organitza- ambientals i organitzar campanyes de comprometre’ns a fer de l’esport cions esportives i els esportistes, perquè d’educació cívica i ambiental. l’estendard social de la sintonia entre tinguin presents les seves responsabili- – Conscients que formem part d’un l’home i la natura. tats vers la natura en les activitats espor- sector privilegiat de la Humanitat i que 6. Que som conscients que tot esde- tives. això ens obliga a participar activament veniment esportiu comporta impactes al – Tenint present el profund respecte en els canvis econòmics, socials i cultu- medi ambient i que és responsabilitat dels que els esportistes senten per la competi- rals que el seu benestar actual i futur organitzadors prendre les mesures enca- ció i per un medi ambient sà, i que les necessita, minades a preveure’ls, minimitzar-los i 117 compensar-los. El respecte haurà d’esten- i l’aigua, gaudeixin de les millors condi- 14. Que tota reunió esportiva és un dre’s no solament a l’entorn natural sinó a cions de qualitat i que és el nostre dret i moment idoni per fer present la simbio- les condicions socials, històriques i cultu- el de tots els ciutadans que es garanteixi si entre l’esport i l’ambient, i orientar els rals de les poblacions amfitriones. el seu gaudiment, per sobre dels dese- espectadors cap a comportaments res- 7. Que les instal·lacions esportives quilibris o desigualtats econòmiques o pectuosos tant amb el contrari com amb hauran de ser projectades, construïdes i culturals. l’entorn. El desenvolupament d’aquests mantingudes tenint en compte les seves 11. Que hem d’assegurar que en els principis és un instrument eficaç per implicacions ambientals amb l’enfoca- esports en què participen animals, combatre la violència en l’esport. ment bioclimàtic de l’arquitectura i dels aquests siguin tractats amb la dignitat 15. Que l’esport, com a moviment espais urbans, procurant la multifunció i que cal i que en aquells que consisteixen humanista universal, acollirà i promocio- els usos futurs del sòl. en la seva caça o captura, es respectaran narà els valors ètics ambientals i contri- 8. Que la pràctica de l’esport que es els cicles biològics i els hàbitats naturals buirà a la difusió de noves pautes cultu- desenvolupa en contacte amb la natura de les diferents espècies. rals en la relació de l’home amb la natu- haurà de realitzar-se de forma que tingui 12. Que creiem fermament que ralesa. en compte els ecosistemes en els quals es l’educació és l’únic instrument segur per 16. Que els sectors preocupats per al practica, evitant posar en perill la fauna i millorar el comportament i la condició medi ambient, ciutadans, investigadors i flora, com també la qualitat de l’aire, de del ser humà i que és responsabilitat de educadors, com també les organitza- l’aigua i del sòl. El mar haurà de conside- tots participar en aquest procés. Els cions i empreses dedicades a la protecció rar-se com un ecosistema fràgil i integral, poders públics i les organitzacions espor- del medi ambient, reconeixem els valors font de tota vida. tives hauran de realitzar esforços sostin- morals i culturals de l’esport i la seva 9. Que el sector esportiu fa seus els guts en la realització d’accions educati- coincidència amb els que defensem. La valors de la cultura ambiental, i es com- ves orientades a portar a la població els conjunció d’aquests farà possible que promet a tenir presents els principis de valors de l’esport i del medi ambient. assumim el lideratge ètic que la societat reducció, reutilització i reciclatge, com 13. Els sistemes públics educatius del proper segle demanda. també sotmetre totes les activitats que hauran d’incorporar o reforçar els seus 17. Que tots ens comprometem a poden afectar el medi ambient a avalua- continguts en educació ambiental i educar els nostres fills amb l’amor a la cions de l’impacte ambiental i a audito- esportiva. Les universitats hauran de ser vida, a l’esport i al medi ambient, i a ries ambientals. agents actius en aquest procés poten- garantir que dedicarem els nostres 10. Que la pràctica esportiva és un ciant la formació i investigació en esforços a transmetre’ls un Planeta habi- dret dels ciutadans que requereix que els l’esport, en el medi ambient i en les seves table. elements ambientals, especialment l’aire relacions. 118 RESUMEN resumen/summary Perfil Social asociada al abuso de drogas. Así se sabe que, a través de los diferentes cen- tros, han sido atendidos desde el año 1992 a 1994 unos 11.433 adictos a dife- LA EVOLUCIO´ N DE LAS PROFESIONES DE LOS BARCELONESES: GENTRIFI- rentes substancias, el 75% de los cuales son hombres y el 25% mujeres. Del CACIO´ N Y POLARIZACIO´ N total de casos los heroinómanos representan el 85%. A través de este sistema se ha podido conocer también que en el año 1994 se produjeron 2.841 inicios El estudio analiza las transformaciones de la estructura socioprofesio- de tratamiento en los centros de atención y seguimiento de las drogodepen- nal de Barcelona y especialmente se centra en comprobar las hipótesis que dencias (CAS), que hubieron cerca de 4.000 urgencias hospitalarias en con- llevan a confirmar que la ciudad ha sufrido un proceso de gentrificación: en sumidores de drogas ilegales y que en ese mismo año hubo 125 muertos por primer lugar por el incremento de los niveles socioeconómicos de la pobla- causas asociadas al abuso de drogas, de los cuales el 75% eran residentes en ción que vive en la ciudad; segundo, por la paralela disminución de las cate- la ciudad. Este sistema de información permite asimismo conocer el perfil gorias más bajas y tercero por lo que se deriva de las dos afirmaciones ante- sociodemográfico de los consumidores de heroína, cocaína y otras substan- riores, es decir, la existencia de una polarización entre la ciudad y el resto de cias. Por otra parte, el artículo aporta datos de un estudio que se aproxima a Cataluña. Para ello se analizan los datos de la ocupación y el paro así como el la incidencia del consumo de cocaína en Barcelona y también profundiza en cambio en las profesiones a través de una serie desde el año 1970 al 1991. Se el consumo de alcohol entre los barceloneses mediante el análisis de los da- observa en el estudio que ha habido un aumento de la actividad, un incre- tos de la Encuesta de Salud realizada por el Ayuntamiento periódicamente. mento de las profesiones de nivel alto y de nivel medio y un incremento del paro, que ha ido sufriendo oscilaciones a lo largo de la serie. Los barceloneses LOS PROGRAMAS DE DISMINUCIO´ N DE RIESGOS: UNA NUEVA PERSPECTIVA activos han pasado de ser el 39,44% al 42,8%. Por lo que se refiere al paro cen- EN EL ABORDAJE DE LAS DROGODEPENDENCIAS sado, en 1981 era del 12,5%, durante unos años crece y luego disminuye hasta situarse en el 11% en el año 1991. Respecto a las profesiones, las categorías al- La política de abordaje de las drogodependencias ha sufrido a nivel tas prácticamente han doblado su peso específico, pasando del 11,8% de 1971 mundial un replanteamiento desde 1987. Los motivos han sido los resulta- al 18,9% del 1991; las categorías medias mantienen un porcentage similar pa- dos insatisfactorios en el área de tratamiento de los drogodependientes, la sando del 36,1% al 40,4% pero donde se observa un mayor cambio es en la irrupción del sida y las dificultades para erradicar/disminuir el consumo de categoría de los obreros, que han visto reducida su representación en 12 pun- drogas. De una filosofía de reducir o erradicar el consumo de drogas y conse- tos. El estudio profundiza sobre la diferencia por sexos, apreciandose la incor- guir la abstinencia de los consumidores con planteamientos morales, pater- poración de las mujeres a la población activa, en especial en profesiones de nalistas o puramente punitivos de aplicación de la ley (teoría de la abstinen- nivel medio, y una mayor incidencia del paro femenino. cia), se ha ampliado el marco centrándolo en una “política social y de salud que da prioridad al objetivo de disminuir los efectos negativos del uso de Tribuna. (El artículo titulado La dimensión social europea y el ámbito local. drogas desde una perspectiva pragmática de salud pública con raíces en el ¿Historias paralelas o espacio de encuentro? aparece al final de los resúme- humanitarismo y libertarismo”. Esto último se ha denominado política de nes, traducido en su totalidad.) disminución de riesgos o reducción de daños. Las ventajas han sido eviden- tes porque ha permitido ampliar el marco de objetivos dentro de las políticas Dossier sobre drogodependencias. En Barcelona la filosofía abstinencial primaria se ha ampliado con las LAS DROGAS EN BARCELONA: RADIOGRAFI´A DEL CONSUMO Y PROBLEMA´ - nuevas estrategias de “disminución de riesgos” a partir de 1989. Se ha con- TICAS ASOCIADAS cretado esto en las áreas educativas, de justicia penal, de tratamiento de dro- godependientes. El artículo hace un análisis de la situación de las drogodependencias en Barcelona, según diferentes fuentes de información sociosanitaria. Así, el TRANSFORMACIONES SOCIALES Y ATENCIO´ N A LOS PROBLEMAS DE DRO- Sistema de Información sobre Drogodependencias de Barcelona (SIDB) re- GAS EN EL BARRIO DE CAN TUNIS coge datos de forma sistemática sobre el abuso de drogas consideradas ilega- les, a través del seguimiento de los casos de tratamiento atendidos en los di- El artículo se centra en la problemática de las drogas en el barrio de versos centros de la red sociosanitaria, de las urgencias y de la mortalidad Can Tunis, situado en una zona marginal del distrito de Sants-Montjuïc y po- 119 blado por familias de etnia gitana. El estudio plantea aspectos culturales y realizó una encuesta a residentes, comerciantes, policía y adictos; exploran- sociales que condicionarán los habitos de consumo y los problemas de salud do sus actitudes y reacciones ante la presencia visible de adictos. derivados. Se analiza como la presencia de la droga en el barrio fue detecta- En relación con la percepción y reacción emocional, los residentes y da a principios de los 60 y como la droga llamada dura entra de forma masiva especialmente los comerciantes muestran mayor incomodidad de la que jus- en el barrio a mediados de los 80. La droga se irá convirtiendo en una mane- tificaría la escasa dimensión del “escenario abierto”. La máxima reacción ra de ganarse la vida y obtener dinero, convirtiéndose en el medio de vida de emocional la despiertan el abandono de jeringuillas y la intromisión de los muchas familias. En los 90 el consumo de heroína y cocaína llega a estar muy adictos en la vida privada (guarecerse en portales, etc.). Aunque en El Raval extendido, afectando a 1 de cada 3 familias. Será entre 1992 y 1994 que un los adictos no son excesivamente percibidos ni crean grandes molestias, más número importante de consumidores contactará con el centro de atención y del 50% de los encuestados desearía verlos desaparecer. seguimiento a las drogodependencias de Sants. El artículo, finalmente, ana- Nuestras conclusiones, coincidentes con las del informe europeo, liza los datos de los usuarios atendidos por el CAS entre el 1 de marzo de apuntan a un balance positivo de la política de reducción de daños, siempre 1993 y el 30 de junio de 1995 en demanda de tratamiento y compara los ca- que los escenarios abiertos de drogas no impliquen conductas socialmente sos atendidos provenientes del barrio de Can Tunis con el resto de usuarios perturbadoras. El estudio realizado confirma el acierto de las estrategias vi- del centro. Así, se observa que en los usuarios provinientes del barrio de Can gentes en El Raval. Tunis la droga es mayoritariamente inhalada o fumada, frente al resto de ca- sos, que en su mayoría consumen por via intravenosa; ambos grupos presen- Radiografia tan una incidencia similar de tuberculosis y hepatitis, pero entre los casos de Can Tunis se observa una menor difusión del VIH. LOS SERVICIOS SOCIALES DE ATE´NCION A LAS PERSONAS MAYORES EN LA CIUDAD DE BARCELONA LAS DROGAS Y LA ENCUESTA DE VICTIMIZACIO´ N Este trabajo, estructurado en tres partes diferenciadas, presenta en pri- El artículo resume los datos aportados por la Encuesta de victimiza- mer lugar un análisis de la oferta de servicios destinada a la población ancia- ción que se viene realizando periódicamente en la ciudad de Barcelona na de la ciudad de Barcelona. Los servicios analizados se han agrupado en desde los años 80 y que aporta información sobre la percepción de la pro- dos niveles; primer nivel de atención (conjunto de servicios que se prestan blemática de las drogas entre la ciudadanía. Se analiza la relación entre la en el domicilio de la persona), y segundo nivel de atención (conjunto de inseguridad ciudadana y las drogodependencias. Desde los primeros datos prestaciones que se realizan en equipamientos de tipo especializado). El de 1987, las drogas aparecen como una de las primeras causas de la delin- análisis hace referencia a la oferta pública desagregada por distritos en el pri- cuencia y los drogadictos como generadores de inseguridad. En los últimos mer caso y a la oferta pública y privada con las mismas unidades territoriales tiempos se observa un cambio de tendencia: los drogadictos se comienzan a de análisis para los equipamientos del segundo nivel de atención. En el se- percibir como personas que tienen problemas y son víctimas de las drogas, gundo apartado se establecen los niveles de cobertura recomendados a par- y los encuestados empiezan a valorar más las medidas de tipo preventivo tir de los diferentes planes gerontológicos existentes en el país y se calculan frente a las represivas. En general, sigue existiendo poca tolerancia ante el las tasas de cobertura actuales por servicios y los déficits de plazas existen- problema de las drogodependencias y especialmente frente al tráfico de es- tes. En el tercer apartado se dibujan dos escenarios posibles desde la óptica tupefacientes. del sector público teniendo en cuenta como variable clasificadora la capaci- dad económica de los usuarios de los servicios. EL RAVAL COMO ESCENARIO ABIERTO DE DROGAS: ESTUDIO DEL BARRIO EN EL MARCO DE SEIS CIUDADES EUROPEAS Monografías En 1995, la Comisión de la Unión Europea patrocinó un estudio sobre LA RED SOCIAL Y LA SALUD EN LAS PERSONAS MAYORES escenarios abiertos de drogas en 6 ciudades europeas: Amsterdam, Barcelo- na, Hamburgo, Londres, París y Rotterdam. A lo largo de las últimas décadas, diferentes estudios han demostrado El Pla Municipal d’Acció sobre Drogodependències de Barcelona par- la relación existente entre la calidad de las relaciones personales y una mejor ticipó activamente en el estudio. El barrio elegido fue el de El Raval, donde se salud y longevidad (Cohen 1984, House 1988). Con el fin de conocer, en 120 nuestro entorno, el apoyo social entre las personas mayores y su relación mo de lucro. Del total del gasto el 62% se dedica a las prestaciones de servicios con el estado de salud, el Instituto Municipal de la Salud ha llevado a cabo el sociales, el 25% a pensiones, el 8% a subsidios y el 5% a inversiones. estudio que nos ocupa, basado en la Encuesta de salud de Barcelona del año 1992. En el análisis descriptivo destaca que las mujeres perciben su estado MUSULMANES EN BARCELONA: DINA´MICAS ASOCIATIVAS Y ESPACIOS CO- de salud peor que los hombres, y este hecho se relaciona con su situación de MUNITARIOS convivencia: existe una proporción muy alta de mujeres viudas y que viven solas. No obstante, no se observan diferencias con respecto a la red social y En este artículo el autor presenta de forma resumida el estudio realiza- el apoyo emocional, que en general es extenso: tan sólo un 10% declara no do en la provincia de Barcelona entre 1995 y 1996 por encargo del Ayunta- tener a nadie a quien solicitar un pequeño favor o soporte emocional. miento de Barcelona. Se trata de un trabajo cualitativo, realizado a partir de Los resultados del estudio apuntan hacia una asociación entre la situa- entrevistas y visitas a centros y oratorios, así como de investigación docu- ción de convivencia y apoyo social, y la mortalidad. Se ha hallado un exceso mental. El objetivo básico era conseguir una primera aproximación a la reali- de mortalidad entre las personas solteras, las que viven solas y las que no tie- dad de los colectivos musulmanes en Barcelona y para ello se repasan las nen ningún apoyo emocional. etapas más recientes, a partir de los años 60. El artículo se centra, especial- mente, en la creación de asociaciones, en la instalación de mezquitas y esta- EL MAPA ESCOLAR DE LA CIUDAD DE BARCELONA blecimientos como las carnicerías halal y en las dinámicas comunitarias que se generan en ese entorno. En el artículo se reproducen los principales espa- El artículo desarrolla las propuestas del Mapa escolar de Barcelona, cios de culto musulmanes en la provincia de Barcelona. aprobado en enero de 1995, a partir de la constatación que Barcelona pre- senta un déficit muy importante en su red escolar, especialmente por lo PERSONAS SIN HOGAR EN BARCELONA: PERFIL DE LOS USUARIOS ATENDI- que respecta al pobre porcentaje de escuela pública y su distribución terri- DOS POR LOS SERVICIOS MUNICIPALES torial. En el marco de aplicación de la LOGSE, el Mapa escolar pone espe- cial énfasis en la calidad de la enseñanza, la igualdad de oportunidades, la El articulo ofrece una aproximación al perfil de las personas sin hogar universalización de la enseñanza secundaria, el equilibrio territorial y la en la ciudad de Barcelona, a partir del análisis de los datos de los usuarios adecuación de la oferta de formación profesional a la demanda socioeco- atendidos por los servicios municipales. La información proviene de los in- nómica del país. formes personales de los casos atendidos por los equipos de inserción social El artículo desmenuza, a continuación, las principales opciones con las i por el Programa de atención social a personas sin hogar del Ayuntamiento que está trabajando el Instituto Municipal de Educación en relación con la de Barcelona. Las variables utilizadas para el análisis han sido: edad, sexo, revisión global y el desarrollo del Mapa. estado civil, nivel de instrucción, lugar de nacimiento, situación laboral, fac- tores causales, movilidad, tiempo en la calle, dependencia de sustancias EL GASTO EN SERVICIOS SOCIALES EN BARCELONA adictivas. En la última parte se presenta un perfil general de las unidades fa- miliares contactadas y atendidas a lo largo del año 1995. El trabajo se com- En el marco del Plan Integral de Servicios Sociales, uno de los aspectos plementa con una referencia al Observatorio europeo sobre personas sin ho- que se quiso estudiar era qué cantidad de recursos se dedicaban a los servicios gar, impulsado y gestionado por FEANTSA, una federación de ONG europeas sociales. El estudio económico que se ha llevado a cabo es un análisis transver- que trabajan en este terreno. También se reproducen dos referencias de ca- sal del gasto realizado en servicios sociales durante el año 1993 en Barcelona, sos reales de Barcelona, extraídas del estudio “El cel per teulada”, elaborado tanto por las administraciones públicas como por las entidades no lucrativas. por un grupo de estudia´ ntes de COU, que recibió el premio Jóvenes Investi- Además del análisis del importe total gastado en este ámbito se analizan tam- gadores 1995 que otorga el Ministerio de Asuntos Sociales. bién los flujos financieros que se producen entre el sector público y las entida- des privadas no lucrativas, la proporción del gasto que es gestionado por cada PROYECTO DE ATENCIO´N USUARIO-FAMILIA sector y cuánto se aplica a cada tipo de programas. Así, señala el artículo que lo gastado por el conjunto de instituciones públicas y entidades no lucrativas as- El proyecto usuario se inicia como consecuencia de la necesidad de cendía en 1993 a 29.179,79 millones de pesetas, de las cuales el 81% correspon- disponer de un instrumento que organice, sistematice i ordene el conjunto den a las administraciones públicas y el 19% a las entidades privadas sin áni- de problemáticas, acciones y intervenciones realizadas en los centros de ser- 121 vicios sociales y, más concretamente, en los servicios de atención primaria RESIDENCIA VALLDAURA: UN NUEVO MODELO DE RESPETAR I ACEPTAR LA de los mismos. DIFERENCIA El proyecto usuario se concreta mediante una ficha con la información referida al usuario, una ficha con los datos de la familia y de la agenda de ac- La Residencia Valldaura tiene 22 plazas de tipo habilitador-rehabilita- tividades y un sobre donde se guarda la documentación referida al expedien- dor, para personas adultas con graves trastornos de la estructura de la perso- te. Informáticamente se concreta en una base de datos relacional oracle que nalidad (debilidad mental, psicosis, neurosis, perversión). El Intituto Munici- permite tener una única base de datos, ordenar el trabajo y poder obtener la pal de Disminuidos de Barcelona elaboró un diseño propio para la información necesaria para el seguimiento, la evaluación y la planificación. residencia, que fue consensuado con el Departamento de Bienestar Social de El Proyecto usuario-familia está diseñado para obtener tres objetivos esen- la Generalitat de Catalunya. El modelo establece que todos los residentes de- ciales: ben circular por 7 disciplinas, clasificadas según el orden siguiente: 1-Unificar el sistema de recogida de información de todos los centros 1, disciplina legal; 2, disciplina siquiátrica y sicoanalítica; 3, disciplina municipales de atención primaria. educativa; 4, disciplina pedagógica; 5, disciplina deportiva y lúdica; 6, disci- 2-Disponer de un instrumento de trabajo que responda tanto a las ne- plina laboral y ocupacional; 7, disciplina sanitaria. cesidades i objetivos del trabajador social i del centro de servicios sociales, Con la excepción de la disciplina educativa, todas las demás se realizan donde se desarrolla su actividad, como las necesidades i objetivos de los ser- fuera de la residencia, y se aprovechan al máximo los recursos existentes en vicios personales de Distrito, del Área de Servicios Sociales i de Gerencia del la comunidad. Sector de Servicios Personales. Valldaura está concebida como un recurso intermedio; no se trata de 3-Disponer de información objetiva y fiable para poder llevar a cabo una una residencia para toda la vida, y su objetivo final es que los residentes con- planificación y una evaluación, y de esta manera desde la dirección poder do- sigan un mayor grado de autonomia y pasen a vivir en pisos tutelados. tar de los recursos necesarios, ya sean humanos, como de servicios, etc. Tribuna La dimensión social de la Unión europea: potencial y (especialmente) límites LA DIMENSIO´ N SOCIAL EUROPEA Y EL AMBITO LOCAL: ¿HISTORIAS PARALELAS O ESPACIO DE ENCUENTRO? Del Tratado de Roma a la revisión de Maastricht: una panorámica evolutiva QUIM BRUGUÉ, RICARD GOMÀ. Profesores de Ciencia Política, Universidad Las políticas sociales han jugado, de forma permanente, papeles resi- Autónoma de Barcelona duales en el proceso de integración comunitaria. La Europa social ha opera- do como discurso de pretensión legitimadora, pero sus concreciones subs- El artículo pretende aportar algunas reflexiones sobre la evolución re- tantivas han sido muy débiles. El Tratado fundacional de Roma incorporaba ciente y las posibles interconexiones entre las políticas sociales de la Unión una agenda social de extensión muy limitada y no llegaba a romper el mono- Europea (UE) i los nuevos roles locales de bienestar. Con esta finalidad, la es- polio regulativo de los estados miembros. Además, la puesta en marcha de tructura expositiva la conforman tres apartados: el primero habla de Europa iniciativas sociales comunitarias se veía sometida a un doble límite institu- (de esta Europa política realmente existente que es la UE); el segundo habla cional: el papel casi nulo del Parlamento Europeo y el sistema de votación de la dimensión del bienestar de los diferentes modelos europeos de gobier- por unanimidad en el Consejo. Esta situación no sufre alteraciones de un no local; el tercero plantea algunas reflexiones entorno a la posibilidad de cierto peso hasta finales de los 80. El proyecto de culminación del mercado conseguir un espacio de encuentro entre ambas realidades: la europea y la común desencadenado por la Acta Única de 1987 implica una modesta ex- local. pansión y unas reglas del juego parcialmente alteradas por el raquítico régi- 122 men de bienestar comunitario. El cambio se da en tres niveles: el simbólico vos en los sistemas de pensiones, iniciativas sobre exclusión social (Pobreza- (Carta Social Europea de 1989), el normativo (Acuerdo Social del Tratado de III, ERGO y HELIOS) o implicaciones de la igualdad de género en la esfera Maastricht) y el substantivo (Programas de Acción Social 1989-92 y 1995-97). doméstica. Profundizando en la dinámica evolutiva de las políticas sociales comunita- rias nos lleva a distinguir un mínimo de cuatro fases con sus respectivos La dimensión social de la UE: ¿hacia un nuevo régimen transnacional de bie- puntos de inflexión (Gold, 1993). nestar en Europa? 1. 1958-1972: un mercado común sin agenda social Después de haber visto la dinámica evolutiva, es necesario centrar la re- A lo largo de esta etapa, la práctica uniformidad de partida de los regí- flexión en la caracterización actual de la dimensión social de la Unión Europea menes nacionales de bienestar de los seis estados fundadores entorno al mo- (UE). Junto al cambio tecnológico y la segmentación en los patrones de consu- delo corporativo facilita el mantenimiento del conflicto laboral y distributivo mo social, los procesos de globalización se sitúan en el corazón de los nuevos fuera de la agenda comunitaria. Este hecho, al mismo tiempo, permite no modelos productivos adoptados por las economías postfordistas. La quiebra añadir complejidad a un proceso embrionario i refuerza la percepción gene- del marco regulativo protector de los viejos mercados nacionales genera im- ral de la Comunidad en clave estrictamente económica y mercantil. pactos masivos sobre la ocupación y sobre las dinámicas de distribución social 2. 1973-1980: la irrupción del régimen de bienestar comunitario de la riqueza generada. En Europa occidental, la transformación de la Unión La cumbre de París (1972) representa el punto de partida de un primer Europea en una forma neofederativa de organización transnacional implica y modesto giro social. Sobre la base de las decisiones tomadas, la Comisión también la posibilidad de tomar decisiones políticas vinculantes sobre un aba- diseña el Programa de Acción Social (1973-1980) que sirve de marco para el nico en expansión de cuestiones económicas y sociales. diseño de políticas públicas en tres ámbitos: el I Programa de acción contra En el ámbito económico la UE ha sellado un compromiso de integra- la pobreza, la regulación del mercado de trabajo (directrices de protección ción económica sobre la base de valores neoliberales y criterios operativos de los trabajadores/as en caso de despido, quiebra y cambio en la propie- monetaristas. En el ámbito sociolaboral, las cosas son mucho más comple- dad) y la adopción de las tres directrices básicas de igualdad hombre/mujer jas. La dimensión social europea es hoy un conjunto de regulaciones, políti- (salario, condiciones laborales y seguridad social). cas y programas de actuación configurada a partir de la distribución concre- 3. 1980-1988: presiones neoliberales y parálisis social ta de recursos de poder en dos ejes semiautónomos de conflicto: la divisoria La nueva hegemonía ideológica liderada por los gobiernos de That- substantiva, polarizadora de la regulación pública y las asignaciones mer- cher, articulada en el avance de las posiciones más euroescépticas, genera cantiles; y la divisoria territorial, polarizadora de la capacidad de decisión un paro global (incluso reversión) en la evolución del frágil régimen comuni- entre la Unión, los estados y las entidades subestatales (regiones y ciudades). tario de bienestar. Sólo en la dimensión de género se dan avances claros, con Un análisis preliminar de la dimensión social ofrece una triple panorá- la aprobación del I Programa de Igualdad de Oportunidades y la adopción mica. En primer lugar, el tipo de reglas de decisión comunitaria en el ámbito del principio de acción positiva (1984). Entre 1980 y 1987 el Consejo paraliza social, con una gran fragilidad de los componentes democráticos y federales, todas las propuestas de directrices laborales; tanto las orientadas a la protec- parece haber generado una estructura de políticas europeas de bienestar in- ción de derechos individuales (contratación no indefinida o paternidad) co- completa, asimétrica y decantada en exceso hacia la dimensión regional, mo las que pretenden incidir sobre las relaciones laborales colectivas (repre- asistencial (políticas de cohesión) vía fondos estructurales. En segundo lu- sentación de los trabajadores en las multinacionales). gar, el tipo de relación de dependencia de la dimensión social respecto de la 4. 1989-1995: génesis de la dimensión social de la UE unión económica y monetaria (UEM) parece haber tomado forma en un El acuerdo de política social de Maastricht dota de potencial de expan- ajuste global de la primera a los valores ideológicos imperantes en la UEM: sión al régimen europeo de bienestar y rompe el principio de decisión de supremacía del mercado como mecanismo generador de bienestar y rela- unanimidad. Mas allá del cambio constitucional, las múltiples iniciativas de ción funcional (no estructural ni paritaria) de las políticas sociales respecto a actuación que siguen pueden clasificarse en dos ámbitos. Por un lado, aque- las económicas. Finalmente, la diversidad en los regímenes nacionales de llas que profundizan en áreas de política pública europea ya consolidadas: bienestar se alega de forma creciente como obstáculo insalvable para un directriz-marco de salud laboral, directriz de comités de empresa o reforma proceso de convergencia social y europeización elevada de las políticas so- de las fuentes estructurales como instrumentos de la política de cohesión. ciales. A continuación, profundizamos brevemente estos tres aspectos. Por otro lado, aquellas que significan una extensión relevante de los límites - El ámbito no estrictamente mercantil del sistema de políticas públi- de la política social europea: recomendación sobre convergencia de objeti- cas de la UE puede estructurarse en tres grandes espacios de actuación. La 123 articulación de los espacios social “strictu sensu” y regional configuran la di- bientales, se da un proceso de integración de los esquemas públicos de bie- mensión social en sentido amplio. El espacio social comprende cuatro secto- nestar? Las respuestas son complejas (Adams, 1992). De entrada se puede es- res de actuación (laboral, protección social, género y exclusión); por otro la- tablecer una escala teórica de europeización social a partir de un abanico de do, la intersección de los componentes de base laboral de la exclusión social cuatro hipótesis progresivas: con la dimensión regional conforma el quinto sector: las políticas de cohe- 1. La UE no constituye un espacio apropiado para la elaboración de sión. Si analizamos la mencionada estructura, destacamos principalmente políticas de bienestar: es demasiado grande para la gestión de programas de tres características: (a) La extensión de la dimensión social europea se en- servicios personales y demasiado grande para hacer frente a los retos socia- cuentra por debajo del mínimo común denominador de los estados de bie- les de la globalización. nestar nacionales. Es decir, cuestiones sólidamente agendadas en los ámbi- 2. La UE ha de ceñirse a jugar un papel catalizador y motor del inter- tos estatales continúan excluidas a escala de la UE (por ejemplo, políticas de cambio de experiencias y aprendizaje mutuo entre los estados, regiones y vivienda o programas de rentas mínimas). (b) La dimensión social europea municipio en materia de política social. no acaba de superar su sesgo laboral. La población activa-ocupada, y no el 3. La UE ha de marcar los objetivos estratégicos y los niveles deseados conjunto de la ciudadanía, parece conformar el sujeto real del régimen de del modelo social europeo compartido. Y lo debe hacer por medio de la le- bienestar comunitario (por ejemplo, el mercado de trabajo se privilegia co- gislación. El diseño de las políticas derivadas de estos objetivos, en el marco mo un mecanismo generador de derechos de protección social y la no-inser- de la legislación comunitaria, correspondería a los estados, regiones y muni- ción en este mercado es una fuente de exclusión social por encima de fisuras cipios. generacionales, étnicas o de salud). (c) Finalmente, el refuerzo financiero de 4. Para hacer frente a los retos sociales de la globalización y de la UEM las fuentes estructurales frente a la debilidad del espacio social “strictu sen- no queda más remedio que un proceso de armonización paralela de todos su” termina predeterminando una dimensión social selectivista y asistencial, los sistemas nacionales de política social: la UE ha de tomar la iniciativa de por encima de cualquier posible consideración universalista (Hantrais, forma prioritaria y casi exclusiva. 1995). De hecho, la dimensión social de la UE, en su actual configuración, no - Las políticas de la dimensión social de la UE se configuran a partir del permite ser monolíticamente ubicada en ninguna de las hipótesis anteriores peso relativo desigual de tres hipótesis ideológicas de trabajo y de las respec- (Gomà, 1996). Asimismo, se observan dos regularidades sólidas. Por un lado, tivas capacidades de las coaliciones de soporte de convertirlas en decisiones fuertes obstáculos transectoriales hacia niveles altos de europeización, deri- concretas de la Unión. La hipótesis neoliberal defiende una relación simple- vados de la diversidad de modelos nacionales y de una concepción rígida y mente instrumental de las actuaciones sociales en relación con la UEM. Las tradicional del principio de subsidiariedad. Por otro lado, la polarización se- políticas comunitarias de bienestar han de quedar limitadas por criterios efi- lectiva de políticas muy concretas en niveles altos de integración y, significa- cientistas sin entrar en el espacio de redistribución. La hipótesis asistencial tivamente, la alta correlación de estas con dos variables: la funcionalidad propugna una relación UEM-DS de tipo funcional: las políticas sociales -sin respecto de la UEM y la conexión de la política pública en la esfera local (fi- cuestionar su estricto ajuste a los imperativos de convergencia nominal de gura 1 -ver pág.22). Maastricht- han de corregir las nuevas divisiones sociales y transnacionales del bienestar que genera el mercado único. Finalmente, la hipótesis de los Fundamentos y pautas de cambio y diversidad en la producción local derechos sociales da soporte a una dimensión social universal, de fuerte del bienestar componente redistributivo y en diálogo paritario y estructural con un mode- lo reformulado de convergencia económica pivotando sobre la ocupación. El argumento teórico De los tres escenarios, la evolución reciente de la dimensión social expresa Entre los años 40 y los 70, los países capitalistas avanzados presentan fuertes componentes de los dos primeros (por ejemplo, exportabilidad de unas estructuras sociales poco complejas: en ellas, las escisiones de clase se pensiones contributivas y fuentes estructurales) y una gran debilidad del ter- convierten en un referente de identidad y de acción colectiva casi exclusiva. cero (se podrían destacar, en todo caso, algunas directrices laborales regula- Este hecho comportó la consolidación de unas pautas de necesidad social cionistas y las de igualdad de género) (Sbragia, 1993). homogéneas, concentradas en las capas trabajadoras y derivadas de la inca- - ¿Se está realmente produciendo un desplazamiento de la toma de de- pacidad de estas de acceder a bienes básicos, debido a rentas salariales insu- cisiones públicas sociales hacia la arena política europea? En otras palabras, ficientes, o de salida coyunturales del mercado de trabajo. A esta configura- ¿de forma paralela a la alta europeización de las políticas económicas y am- ción estructural, el sistema político -expresión de la correlación social de 124 fuerzas- responde con la construcción del modelo clásico de bienestar key- rritorio y de los recursos endógenos como variables de reactivación econó- nesiano. Este modelo incorpora un triple objetivo estratégico: tasas eleva- mica; el reforzamiento de las comunidades locales como ámbitos de iden- das de ocupación masculina estable, reproducción social masiva de la fuer- tidad y de expresión colectiva; la constatación que los nuevos sectores vul- za de trabajo, y garantía relativa de rentas de los segmentos sin trabajo. La nerables a procesos de exclusión presentan pautas de articulación de tipo concreción de este horizonte finalista se realiza por medio de una determi- comunitario, con niveles de agregación superior muy débiles; la capacidad nada agenda de políticas sociales (enseñanza, sanidad, seguridad social, vi- comparativamente más alta de la esfera local para la diagnosis y recepción vienda, transporte...) que se hacen tangibles por medio de una produc- de demandas y necesidades altamente segmentadas; y el diferencial positi- ción/oferta centralizada, monopolista, burocrática y estandarizada de vo de capacidad en cuanto a posibilidades de flexibilización de la oferta de transferencias y servicios universales. En este marco, los gobiernos locales servicios. En consecuencia, los gobiernos locales irrumpen en el terreno de jugaban roles substantivos secundarios y poco relevantes -el diseño de po- la promoción económica y la formación continuada, ponen en marcha po- líticas y toda la gestión económica se reservaba para instancias centrales- líticas de servicios personales, tienden a incrementar sus actuaciones sobre aunque, en muchos casos, desplegaron roles operativos de gran magnitud: las dinámicas de exclusión y reinserción social, presentan procesos de di- los municipios se convertían en los brazos ejecutores de los servicios públi- seño/producción flexible de servicios y se orientan hacia una instrumenta- cos universales. ción comunitaria y potencialmente participativa de las políticas de bienes- A lo largo de los últimos 10-15 años, sin embargo, las cosas cambian en tar. muchos sentidos. Un abanico de procesos socioeconómicos emergentes, de ¿Cual es el argumento de fondo que da solidez a esta nueva concep- ámbito internacional, se desencadenan sobre las democracias avanzadas: ción revalorizada del espacio social local? Los cambios contextuales antes cambio tecnológico, paro estructural, envejecimiento, transición hacia for- nombrados se trasladan a la cultura política del bienestar y se constituyen en mas postnucleares de vida familiar. Todos estos cambios erosionan la capa- una nueva dimensión de esta. El bienestar ya no se entiende solo como la se- cidad de regulación social del estado bienestar keynesiano (EBK) y sitúan sus guridad derivada de la capacidad público-estatal de garantizar ciertos dere- políticas públicas bajo fuertes imperativos de reestructuración. El replantea- chos sociales universales, sino también como el resultado de construir un miento se hace ineludible, la dirección de esta queda abierta al debate políti- conjunto de relaciones sociales participativas e integradoras en el ámbito co-ideológico (Piersona, 1991). municipal con roles público-locales múltiples. Algunas transformaciones tienen una especial incidencia sobre los go- La diversidad empírica biernos locales, en la medida que redefinen en profundidad los parámetros La línea argumental seguida hasta ahora se desarrolla a un cierto nivel que marcan la aportación de los municipios en la producción colectiva del de abstracción que, de ninguna manera, pretende obviar la gran diversidad bienestar. Destacaremos dos: (a) La fragmentación social fruto de un con- de la realidad europea, en cuanto a regímenes locales, y en cuanto a modelos junto de nuevas rupturas: se multiplican los referentes de identidad y apare- de diseño/producción de servicios de bienestar municipal. Es un lugar co- cen nuevos tipos de necesidades no inscritas en la lógica fundacional del mún de la literatura académica partir de la existencia de dos grandes princi- EBK. En este nuevo contexto, los sectores con dificultades estructurales de pios sobre los cuales empezaron a estructurarse los gobiernos locales de las inserción laboral y los sometidos a desigualdades de base no clasista se con- democracias liberales: el estatutario y el de competencia general. El primero vierten en sujetos enormemente vulnerables a dinámicas de marginación y dio lugar al modelo anglosajón, en el que las autoridades son concebidas co- exclusión social. (b) El cambio en el paradigma productivo -del fordismo a la mo agencias prestadoras que intervienen tan solo de acuerdo a autorizacio- acumulación flexible-, que se traslada con rapidez a los sistemas públicos de nes de competencias específicas. El segundo generó el modelo continental, provisión de servicios. En pocas palabras, se amplia substancialmente la ca- en el que municipios y ámbitos supramunicipales son concebidos como es- pacidad de las administraciones para ofrecer políticas desestandarizadas, te- pacios donde los problemas de la comunidad se expresan y encuentran vías rritorializables y con fuertes componentes de comunitarización y personali- de resolución. Asimismo, la realidad de los gobiernos locales europeos es, zación (Brugué, 1996). hoy, más compleja, fruto de dos grandes olas históricas de cambio (Batley, Los dos aspectos recrean las condiciones básicas para una aportación Stoker, 1991). específica y significativa de los municipios en una línea de extensión y pro- Entre 1945 y finales de los 70, la aparición del estado de bienestar y el fundización del estado social. Los gobiernos locales se sitúan en posición reajuste correlativo de las estructuras territoriales provocan la enorme ex- de expandir su agenda de actuación y de jugar roles sociales más cualitati- pansión de la socioburocracia local británica, el refuerzo político, financiero vos y estratégicos. Diversos factores abonan esta tesis: la centralidad del te- y de gerencia de los municipios escandinavos y el incremento de la tensión 125 intergubernamental en Alemania y Francia, debido a las relaciones de de- servar aquí como el tipo escandinavo se ha movido más en la dimensión in- pendencia fiscal de sus gobiernos locales respecto de los länder y del estado terna (estrategia/flexibilidad) del nuevo paradigma postburocrático, mien- central, respectivamente. Finalmente, a lo largo de los años 80 y 90, tres nue- tras que los sistemas alemán y español de bienestar local incorporan más vas líneas de cambio se proyectan sobre los modelos europeos de gobierno elementos externos (partenariado/pluralismo), y el británico ha mostrado local. En primer lugar, el thatcherismo obtiene un impacto demoledor sobre fuertes resistencias tecnoburocráticas, como respuesta defensiva al ataque las capacidades de prestaciones del gobierno local británico. En segundo lu- neoliberal centralizador. Finalmente, los valores políticos subyacentes ex- gar, los gobiernos locales continentales resultan beneficiados de nuevas di- presan la naturaleza ideológica (no confundir con partidista) de las eleccio- námicas descentralizadoras internas: los länder transfieren políticas sociales nes realizadas en las dos variables anteriores. La redistribución, la equidad, muy relevantes a los ámbitos municipales y supramunicipales y la estrategia la protección, la seguridad, el mercado, la asistencia y la integración operan descentralizadora del primer mandato Mitterrand fortalece las dimensiones como valores fuerza, asimétricamente presentes en cada uno de los modelos democrática y de prestación de la estructura departamental francesa. Por úl- europeos de bienestar local (Gomà, 1996). timo, la Europa del sur irrumpe en el escenario del debate municipal euro- peo de la mano de las transiciones democráticas. En el estado español, los A modo de conclusiones tentativas: bienestar social, Europa y gobiernos gobiernos locales se incorporan a la tradición continental, incrementan ex- locales ponencialmente sus presupuestos, pero permanece prácticamente inaltera- En el apartado primero caracterizábamos la dimensión social de la da su participación relativa en la gestión total de los recursos públicos del Unión Europea, el apartado segundo nos llevaba a considerar la dimensión nuevo estado de las autonomías. de bienestar de los diferentes modelos europeos de gobierno local. Seguida- En síntesis, una mirada actualizada nos permite afirmar que la tradi- mente, se plantearan algunas reflexiones alrededor de la posibilidad de cional fractura anglo-continental queda hoy desbordada por un nuevo mapa construir un espacio de encuentro entre ambas realidades: la europea y la lo- donde aparecen, cuatro modelos europeos de gobierno local. En los regíme- cal. Las ideas siguientes nos permiten estirar algunos hilos argumentales y nes continental-central y anglosajón los elementos de coherencia interna plantear, de forma necesariamente tentativa y prudente, algunas reflexiones entre las dimensiones democrática (diseño de políticas e identidad comuni- alrededor del espacio europeo-local. taria) y de prestación (gestión de recursos y economías de escala) predomi- 1. Es necesario superar el concepto clásico de subsidiariedad, aquel nan, aunque en direcciones contrarias: en Alemania, los gobiernos locales que conduce a un patrón de distribución sectorial de responsabilidades en- presentan un perfil potente, en el Reino Unido posthatcherista, los councils tre la Unión, los estados y los poderes territoriales, y hacer avanzar una no- presentan un estado general fuertemente depresivo. En los modelos escandi- ción alternativa: se deben potenciar las concurrencias transgubernamentales navos y mediterráneo, en cambio, se observa un fuerte potencial de tensión dentro de cada ámbito de actuación sobre la base de criterios funcionales de interna, derivado del déficit comunitario del primero, y del déficit de recur- distribución de responsabilidades. El concepto clásico tenderá a perpetuar la sos del segundo (ver figura 2 ver pág 24). exclusión de temas clave de la agenda local; la alternativa puede reforzar los A partir de este repaso panorámico y evolutivo sobre la diversidad local roles de regulación estratégica sin exclusiones de la UE y la posibilidad de ro- europea, es necesario hacerse una pregunta clave: ¿qué implicaciones tiene les específicos locales en todas las áreas de actuación pública y producción esta heterogeneidad en el ámbito de las políticas sociales y cómo se articulan de bienestar colectivo. (El principio de acuerdo entre la Comisión Europea y aspectos de participación y de eficiencia en la producción de servicios muni- el comité de las Regiones sobre el rol de las ciudades en las políticas formati- cipales de bienestar? (Norton, 1994). vas y de ocupación puede ser un ejemplo). Tal como muestra la figura 3 (ver pág. 24), podemos definir la genera- 2. La dimensión social de la UE no se ha destacado hasta este momen- ción de bienestar en los modelos europeos de gobierno local de acuerdo a to por ser un abanico de derechos sociales universales concretados en regu- tres indicadores básicos. En primer lugar, la extensión y la profundidad de la laciones federales europeas, sino que se ha dirigido más hacia mecanismos oferta social municipal. Es necesario destacar aquí tanto la desmercantiliza- de transferencias en el marco de las actuaciones contra la exclusión social y ción desigual entre los modelos (grado de cobertura por intensidad protecto- los objetivos de cohesión. Este esquema, a pesar de sus insuficiencias de ba- ra del conjunto de la oferta) como la especificidad del tipo mediterráneo que se, presenta también claras oportunidades para los poderes locales. El peso no participa de la tendencia europea a la municipalización de los servicios de la gestión municipal en el conjunto de los fondos sociales de la UE crece universales. de forma sostenida desde 1989. Pero, a pesar de esto, los programas comuni- En segundo lugar, los valores de gestión predominantes. Se puede ob- tarios han sido elementos catalizadores de primer orden de procesos de in- 126 novación democrática, de relación, de gerencia, operativa y organizativa. Y nida de mapas cognitivos y de tecnología local de bienestar (democrática y este es un aspecto cualitativo que no debería de menospreciar (la acción mo- de gestión). delo de el Onyar este en Gerona o la actual red local de promoción económi- En síntesis, el eje UE/municipios puede conformar un vector clave de ca, formación y ocupación en el marco de Youthstart son muestras intere- la Europa política del futuro, a condición de que se fortalezca la dimensión santes). constitucional y programática de la dimensión social, que avance la noción 3. Los gobiernos locales se encuentran actualmente en buenas condi- transversal de subsidiariedad, que la UE continúe impulsando la innovación ciones contextuales para jugar roles substantivos, cualitativos y estratégicos radical de las lógicas de actuación local, y que se ponga fin a la aguja de las en la producción de bienestar, y no tan solo operativos, como en la época de redes de aprendizaje mutuo interlocal con claro soporte de la UE. La fractura l’EBK. La nueva dimensión cultural del bienestar sitúa las políticas locales de de estas condiciones, en cambio, nos llevaría a un escenario de futuro mu- servicios personales en primer plano. Las respuestas de los regímenes locales cho menos entusiasmador, con una dimensión social residualizada por la europeos, lejos de la uniformidad, siguen trayectorias diversas. Esta diversi- Europa de los negocios y unos poderes locales bloqueados por la Europa de dad puede y debería ser fuente permanente de aprendizaje. La esfera comu- los estatalismos trasnochados. Nuevamente, mercaderes y príncipes frente a nitaria debería crear las condiciones que permitieran la transferencia soste- ciudadanos y ciudadanas. 127 SUMMARY Social profile formation, it is now known that from 1992 to 1994 11,433 individuals addic- ted to various substances were treated 75% male and 25% female. Of the total THE DEVELOPMENT OF THE PROFESSIONS OF THE BARCELONESE. GENTRI- number of cases, 85% were heroin addicts. Through this information system FICATION AND POLARIZATION it was also established that in 1994 2,841 initial treatments were provided in the Social Service Centres for Drug Addiction (CAS), there were approxima- This study analyzes the changes in the socio-professional structure of tely four thousand hospital emergencies among users of illegal drugs, and Barcelona and is centred on the confirmation of the hypothesis that the city during that same year, 125 individuals died of causes related to dug abuse, has undergone a gentrification process: firstly, through the rise of the socio- 75% of whom were resided in this city. Through this same system it was pos- economic levels of the population living in the city; secondly, through the si- sible to construct the sociodemographic profile of the users of heroin, cocai- multaneous decrease in the lowest occupational categories, and thirdly, (as ne and other substances. Furthermore, the article offers the data from a an outcome of the two previous factors) the polarization existing between study on the incidence of cocaine use in Barcelona, and also explores alcohol Barcelona and the rest of Catalonia. To reach these conclusions, data was consumption among the Barcelonese through an analysis of the data from analyzed on jobs and unemployment, as well as the change in professions, the Health Survey conducted regularly by the City Council. using a sequence from 1970 to 1991. The study found that there has been an increase in employment, an increase in the high-level and mid-level profes- RISK REDUCTION PROGRAMS: A NEW PERSPECTIVE IN THE APPROACH TO sions and an unemployment figure which has been oscillating throughout DRUG ADDICTION the sequence. Employment among the Barcelonese increased from a level of 39.44% to 42.8%. As for unemployment, 12.5% was recorded in 1981; it rose On a world-wide scale, the approach to drug addiction has been re- for several years and later fell until reaching 11% in 1991. With respect to the examined since 1987. The reasons for this reconsideration were the unsatis- professions, the high categories virtually doubled in specific weight, rising factory results in the treatment of drug addicts, the outbreak of aids, and the from 11.8% in 1971 to 18.9% in 1991. The number of mid-level professions difficulties inherent in eradicating/reducing drug use. The original philo- remained much the same, rising slightly 36.1% to 40.4%. However, the grea- sophy entailed reducing or eliminating drug use, and achieving abstinence test change found is in the worker category, which underwent a notable re- from drug use through moral or paternalist approaches or simple punitive duction of 12 points. The study also explored the difference by sex, noting law enforcement (theory of abstinence). The framework has since been ex- the incorporation of women in the working population, particularly in the panded, focusing on a “social and health policy that prioritizes the objective mid-level professions, and a higher rate of female unemployment. of diminishing the negative effects of drug use, from a pragmatic perspective on public health, rooted in humanitarianism and libertarianism.” This se- Opinion cond approach is referred to as ‘risk or harm reduction’. The advantages are (The article entitled The European Social Dimension and the Local am- obvious, since it has allowed a broadening of objectives within the policies bit: Histories in Parallel or Meeting Point? appears at the end of the summa- on drug addiction. ries entirely translated.) Since 1989 in Barcelona, the original policy based on an abstinence philosophy has been extended to include new ‘harm reduction’ strategies. Dossier This change has taken concrete form in the areas of eduction, criminal justi- ce and the treatment of drug addicts. DRUG ADDICTION IN BARCELONA: A RECORD OF DRUG USE AND RELATED ISSUES SOCIAL CHANGES AND COPING WITH THE DRUG PROBLEM IN THE CAN TUNIS NEIGHBOURHOOD This article analyzes drug addiction in Barcelona, based on informa- tion from various social-service and health-care sources. The Barcelona Drug The subject of this article is the drug problem in the Can Tunis neigh- Addiction Information System (SIDB) collects data systematically on the bourhood, a marginal area of the Sants-Montjuïc district populated by fami- abuse of illegal drugs, through the tracking of the individual cases treated in lies of Gypsy origin. The study establishes certain cultural and social factors the various centres of the social-service and health-care network, the hospi- that influence drug use and the related medical problems. According to the tal emergencies, and the deaths related to drug abuse. On the basis of this in- article, the presence of drugs in the neighbourhood was detected in the early 128 sixties, and what are known as hard drugs flooded the quarter during the their private lives (hanging out in doorways, entrances, etc.). Although in El mid-eighties. Drug dealing gradually became a major source of income and a Raval the addicts are not highly visible, nor do they create any major problems, modus vivendi for many families. By the nineties, heroin and cocaine use more that 50% of those surveyed wished they would disappear. was very widespread, affecting one out of three families. Between 1992 and Our conclusions, which coincided with those of the European report, 1994, a substantial number of users contacted the Sants Drug Addiction Cen- indicate a balance in favour of the harm reduction policy, so long as the open tre (CAS). The article ends with an analysis of the data on the users treated by drug scenes do not involve socially disruptive behaviour. The study conduc- the CAS between the 1st of March 1993 and the 30th of June 1995, and com- ted confirms the soundness of the strategies in effect in El Raval. pares the individuals from the Can Tunis quarter with the rest of the cases treated by the centre. It was found that among the users from the Can Tunis Radiography neighbourhood, the drug was mainly snorted or smoked, while the majority of the rest of the cases injected the drug. The groups showed a similar inci- SOCIAL SERVICES FOR THE ELDERLY IN THE CITY OF BARCELONA dence of tuberculosis and hepatitis, but there were fewer HIV positive cases in the Can Tunis group. This study, which is structured in three different sections, first provides an analysis of the available services for the elderly population of the city of DRUGS AND THE VICTIMIZATION SURVEY Barcelona. The services studied were divided into two levels: the first level of care (all the services provided in the individuals’ homes) and the second le- This article is a summary of the findings of the Victimization Survey, vel of care (all the services provided in special facilities). The public services which has been conducted periodically in the city of Barcelona since the at the first level are analyzed with a break-down by district. At the second le- eighties, providing information on the perception of the problem of drug use vel of care, both public and private services are included, with the same among the citizens. The relationship between urban insecurity and drug ad- study-area breakdown. diction is analyzed. According to early data from 1987, drugs were conside- The second section of the study establishes the recommended extent red to be one of the major causes of crime, and drug addicts engendered in- of coverage, based on the different gerontological plans that now exist in the security. In more recent years a change in this trend has been observed: drug country, with a calculation of the present extent of coverage by services and addicts are beginning to be perceived as human beings with problemsæas the shortage of openings. In the third section two potential strategies are ou- victims of the drugsæand the individuals surveyed now tend to place more tlined from the public-sector standpoint, with the financial resources of the value on preventative, as opposed to repressive, measures. Generally spea- users of these services considered as a classification variable. king, however there is still little tolerance of the drug addiction problem, and this is particularly true of the narcotics trade. Monographs EL RAVAL AS AN OPEN DRUG SCENE: STUDY OF A NEIGHBOURHOOD WIT- THE SOCIAL NETWORK AND THE HEALTH OF THE ELDERLY HIN THE FRAMEWORK OF SIX EUROPEAN CITIES. During the past few decades, various studies have shown the correla- In 1995 the European Union Commission subsidized a study entitled tion of high-quality personal relationships with better health and greater lon- Open drug scenes in six European cities: Amsterdam, Barcelona, Hamburg, gevity (Cohen 1984, House 1988). In order to gather information on the social London, Paris and Rotterdam. support of the elderly and its relationship with their health in our city, the The Barcelona Municipal Action Plan on Drug Addiction played an ac- Municipal Health Institute conducted the present study, based on the fin- tive role in the study. The neighbourhood chosen was El Raval, where a sur- dings of the 1992 Barcelona Health Survey. A notable aspect of the descripti- vey was conducted of residents, shopkeepers, police and addicts, exploring ve analysis is that women perceive their health as being worse than men do, their attitudes and reactions to the visible presence of addicts. and this factor is related to cohabitation: there is a very high percentage of Regarding their perceptions and emotional reactions, the residents, and widows and women who live alone. However, no differences were found the shopkeepers even more so, showed a greater uneasiness than was justified with respect to the social network and emotional support which, generally by the small dimensions of this ‘open scene’. The strongest emotional reac- speaking, is extensive. Only 10% reported that there was no one they could tion was aroused by abandoned syringes and the invasion of the addicts in ask for a small favour or for emotional support. 129 The results of the study indicate that cohabitation and social support main objective was to attain an initial approach to the reality of the Moslem is related to mortality. An excessively high mortality rate was found among communities in Barcelona, and this entailed a review of the recent period, the unmarried, people who live alone, and people with no emotional sup- starting in the sixties. The article is focused mainly on the founding of associa- port. tions, the opening of mosques and establishments such as the halal butchers and on the community dynamics generated in these settings. The main Mos- THE SCHOOL PLAN OF THE CITY OF BARCELONA lem religious centres in the province of Barcelona appear in the article. HOMELESS PEOPLE IN BARCELONA: PROFILE OF THE USERS ASSISTED BY The articles deals with the proposals of the Barcelona School Plan THE MUNICIPAL SERVICES which was passed in January of 1995, arising from the confirmation that Bar- celona has serious weaknesses in its school system, particularly with regard This article provides a general description of the individuals without to the low percentage of public schools and their territorial distribution. Wit- homes living in the city of Barcelona, based on an analysis of the data on the hin the framework of the application of the LOGSE (Law for the General Re- users assisted by the municipal services. The sources of the information are gulation of the Educational System), the School Plan (Mapa Escolar) places the personal reports on the cases handled by the Social Integration Teams special emphasis on the quality of education, equality of opportunity, uni- and by the Social Assistance for the Homeless Programme of the Barcelona versal secondary education, and the adequacy of the available professional City Council. The following variables were used in this analysis: age, sex, ma- training facilities to meet the socio-economic demand of the country. The rital status, level of education, birthplace, employment status, causative fac- article then examines the principal options of the Municipal Institute of Edu- tors, mobility, time spent on the street, and dependency on addictive subs- cation in the overall revision and the development of the Plan. tances, among others. The last section of the article is a general description of the family units contacted and assisted throughout 1995. The work is sup- SPENDING ON SOCIAL SERVICES IN BARCELONA plemented with a reference to the European Observatory on the Homeless, initiated and run by FEANTSA, a federation of European NGO’s working in Within the framework of the Social Services Integral Plan, one of the this field. There are also two Barcelona case references, taken from the study proposed areas of study was the financial resources allocated to Social Servi- entitled “The sky for a roof” conducted by a group of COU students (Univer- ces. The economic study conducted was a cross-sectional analysis of the sity Preparation Course), which received the 1995 Young Researchers Prize spending on Social Services during 1993 in Barcelona by both the public ad- that is awarded by the Ministry of Social Affairs. ministration and the non-profit organizations. In addition to the total amount spent in this areas, other targets of analysis were the financial flows THE USER/FAMILY ASSISTANCE PROJECT between the public sector and the private non-profit organizations, the per- centage of the expense assumed by each sector, and how much is allocated The User Project was started as a result of the need for a tool to organi- to each type of programme. According to this article, in 1993 the amount ze and systematize all of the issues, actions and interventions carried out in spent by all the public and private non-profit organizations as a whole was the social services centres and, more specifically, in their basic health care 29,179,79 million pesetas. Of this total, 81% was spent by the public adminis- facilities. tration and 19% by private non-profit organizations. Sixty-two percent of the The User Project consists of a file with information about the user, a fi- expenditure was allocated to Social Service facilities, 25% to pensions, 8% to le with data on the family and the activities schedule, and an envelope where subsidies and 5% to investments. all the documentation related to the case is kept. Computerization plays an important role. Information is entered in MOSLEMS IN BARCELONA: ASSOCIATIVE DYNAMICS AND COMMUNITY single oracle relational database, organizing the work, so that any data nee- SPACES ded for tracking, evaluation and planning can be obtained. The User-Family project is designed to achieve three key objectives. In this article the author presents a summary of a study conducted in the 1. To unify the information-gathering system of all the municipal basic province of Barcelona between 1995 and 1996, which was commissioned by health care centres. the Barcelona City Council. This is a qualitative study based on interviews and 2. To have a work tool that meets the requirements and objectives of visits to centres and places of worship, as well as documentary research. The the social worker and the social services centre where he/she is employed, as 130 well as the requirements and objectives of the District personal services, the of the Disabled drafted a design for the residence, which was approved by Social Services Office and of the management of the personal services sector. the Department of Social Welfare of the Generalitat of Catalonia (the regio- 3. To have the objective and reliable information required for planning nal government). According to the model, all residents must receive support and evaluation, so that the head offices can provide the necessary resources, in the following seven areas: 1. legal; 2. psychiatric/psychoanalytic; 3. beha- in terms of personnel, services, etc. viourial; 4. pedagogical; 5. leisure and sports; 6. employment/ occupational 7. sanitary-health. THE VALLDAURA RESIDENCE: A NEW MODEL FOR RESPECTING AND AC- With the exception of behaviourial training, all the other activities take CEPTING DIFFERENCES place outside the residence, using all the resources of the community to the greatest extent possible. The Valldaura Residence has 22 places for the preparation/rehabilita- Valldaura is conceived a half-way point. It is not meant to be a lifetime tion of adults with serious disturbances in personality structure (mental defi- residence, and the end goal is for the residents to become more independent ciency, psychosis, neurosis, perversion). The Barcelona Municipal Institute and move into supervised flats. Opinion and did not go so far as to breach the legislative monopoly of member states. Furthermore, getting community social initiatives underway was institutio- THE EUROPEAN SOCIAL DIMENSION AND THE LOCAL AMBIT: HISTORIES nally limited on two fronts: the European Parliament’s almost null and void IN PARALLEL OR MEETING POINT? role and the Council’s system of unanimous voting. The situation saw little Quim Brugué, Ricard Gomà. Lecturers in Political Science, The Auto- change of any scope until the end of the ’eighties. The culmination of the nomous University of Barcelona common market project in the Single European Act of 1987 brought with it a modest expansion and games rules partially altered by the inadequate com- This article attempts to contribute some ideas on the recent develop- munity welfare system. Change took place on three levels: symbolic (the ment and possible interconnection between European Union (EU) social po- 1989 European Social Charter), normative (the Treaty of Maastricht Social licies and new social welfare roles at a local level. To this end it is divided into Accord) and substantive (Social Action Programmes 1989-92 and 1995-97). three sections: the first deals with Europe (political Europe, or the EU, as it Some deepening in the evolutionary dynamic of community social policies actually is); the second deals with the dimension of social welfare in various leads us to be able to discern at least four phases and their respective turning European local government models, and the third puts forward some ideas points (Gold, 1993). on the possibility of devising a meeting point between the two areas: local (1) 1958-1972: A Common Market with no Social Agenda and European. Throughout this stage, the national welfare systems of the six founding member states was almost uniformly based on the corporate model which The European Union Social Dimension: Potential and (Especially) Limits helped to keep conflict over labour and distribution off the community agen- da. It did, however, prevent complexity seeping into an embryonic process, 1. From the Treaty of Rome to the Revision of Maastricht: a developing pa- strengthening and keeping the general view of the Community on a strictly norama economic and trading keel. Social policies have always played an incidental role in the process of (2) 1973-1980: The Emergence of the Community Welfare Regime community integration. Lip-service has been paid to social Europe in an at- The Paris summit (1972) represents the departure point of an initial tempt to legitimise, but substantive manifestations of it have been feeble. modest social revolution. On the basis of decisions taken there the Commis- The founding Treaty of Rome incorporated only a very limited social agenda sion drafted the Social Action Programme (1973-1980) which serves as a fra- 131 mework for drawing up public policy on three fronts: the Action Programme ment to economic integration grounded on neo-liberal values and moneta- I against poverty, regulation of the employment market, (directives on wor- rist operating criteria. As regards the socio-employment sphere things are ker protection in the event of dismissal, insolvency or change of ownership) much more complex. The European social dimension today is a conglomera- and the adoption of three basic directives on equal treatment for men and tion of regulations, policies and action programmes shaped by the concrete women (remuneration, working conditions and social security). distribution of power resources on the basis of two semi-autonomous foci of (3) 1980-1988: Neo-liberal Pressures and Social Paralysis conflict: the substantive divider, polarising public regulation and trade as- The new ideological hegemony spearheaded by Thatcher govern- signments; and the territorial divider, polarising decision-making capability ments, linked to the advance of highly Eurosceptical stances, gave rise to a between the Union, member states and state bodies (regions and cities). general arrest (or even reversal) in the development of the fragile community Preliminary analysis of the social dimension reveals a three-way pano- welfare regime. Only in the area of sex discrimination was there any clear ad- rama. Firstly, community decision-making rules in the social ambit, with vance with the approval of the Equal Opportunity Programme I and the markedly weak democratic and federal components, are such that they ap- adoption of the principle of positive action (1984). Between 1980 and 1987 pear to have given rise to a European welfare policy structure that is incom- the Council paralysed any proposals on labour directives: both those concer- plete, asymmetrical and leans too far towards regional relief aid (cohesion ned with the protection of individual rights (non-indefinite contracts or aut- policies) via structural funds. Secondly, the relationship of dependence in horship) and those intending to affect collective labour relations (worker re- the social dimension on economic and monetary union is such that it appe- presentation in multinationals). ars to have taken shape in a global adjustment of the former to the ideologi- (4) 1989-1995: The Genesis of the Social Dimension of the EU cal values prevailing in the EMU: the supremacy of the market as a mecha- The Maastricht social policy accord provides the European welfare re- nism to generate social welfare and a functional (rather than structural or gime with the potential to expand and breaks away from the principle of equitable) relationship between social and economic policies. Finally, the di- unanimous decision-making. Beyond constitutional change, the many ini- versity of national welfare systems looks increasingly to be an insurmounta- tiatives for action to have come out of this can be classified into two areas: ble obstacle for the process of social convergence or highly Europeanised so- Firstly, those that penetrate further into areas of already consolidated Euro- cial policies. We shall take a brief look at these three aspects below. pean public policy: the Framework Directive on health and safety in the -EU policies that do not fall into the strictly mercantile bracket can be workplace, the directive on works committees or the reform of structural divided into three major areas. Social dimensions in the strict sense combi- funds as instruments of the policy of cohesion. Secondly, those which signify ned with the regional together form the social dimension in the broader sen- a highlighted extension of the limits of European social policy: the recom- se. The social dimension comprises four sectors of action (employment, so- mendation on convergence of objectives in pension schemes, initiatives re- cial protection, sex discrimination and exclusion). In addition, the garding social exclusion (Poverty-III, ERGO and HELIOS) or the implications intersection between labour-based components of social exclusion with the of equality of the sexes on the domestic front. regional dimension make up the fifth sector: the policies of cohesion. If we analyse this structure, three characteristics stand out in particular: (a) the The Social Dimension of the EU: towards a new transnational welfare regi- spread of the European social dimension is below the minimum common me in Europe? denominator of national welfare states, i.e., issues falling squarely inside na- Having looked at the evolutionary dynamic, we shall now turn to con- tional ambits continue to be excluded on a EU scale (for example, housing sidering the present character of the European Union social dimension. Be- policies or minimum income programmes). (b) The European social dimen- sides technological change and segmenting patterns of social consumption, sion has not yet overcome its labour bias. The actively employed population, globalisation processes centre on the heart of the new production models rather than its overall citizenship, appears to be the real subject of the com- adopted by post-Ford economies. The failing legislative protection frame- munity welfare regime (for example, the employment market is privileged as work of former national markets has had a huge impact on employment and a mechanism in generating rights of social protection and non-placement in on the dynamics of the social distribution of generated wealth. In western this market is a source of social exclusion above and beyond generational, Europe the transformation of the European Union into a transnational neo- ethnic or health rifts). (c) Finally, the financial reinforcement of structural federalist organisation also brings with it the prospect of taking related poli- funding in the face of the weakness of the social dimension in the strict sense tical decisions on a growing range of economic and social issues. ends up by predetermining a selectivist relief aid-based social dimension, As regards the economic sphere the EU has put the seal on its commit- above any possible universalist considerations (Hantrais, 1995). 132 -EU social dimension policies are shaped on the basis of the unequal mentioned (Gomà, 1996). There are, however, two solidly defined constants relative weight of three ideological working hypotheses and on the respective to be observed. Firstly, there are major trans-sectoral obstacles to high levels abilities of support coalitions to convert these into concrete Union decisions. of Europeanisation arising from the diversity of national models and the The neo-liberal hypothesis supports a purely instrumental relationship bet- staunchly held traditional conception of the principle of subsidiarity. Se- ween social action and the EMU. Community welfare policies have to be li- condly, there is a selective polarisation of very concrete policies at high levels mited by the criteria of efficiency without entering the area of redistribution. of integration and, significantly, there is a high correlation between the latter The relief aid hypothesis advocates an EMU-DS relationship of a functional and two variables: functionality in respect of the EMU and the linking of pu- kind: social policies (without taking issue over its strict conformity to the im- blic policy to the employment sphere (Figure 1 see page 22). peratives of nominal Maastricht convergence) must correct new transnatio- nal social welfare divisions instigated by the single market. Finally, the social The Foundations and Rules of Change and Diversity in Local Welfare Pro- rights hypothesis lends support to a universal social dimension, with a vision strongly redistributive component, a structural and fairness-based dialogue containing a reformulated model of economic convergence pivoting on em- Theoretical Argument ployment. Of the three scenarios, recent social dimension development From the ’forties up to the ’seventies advanced capitalist countries did shows strong signs of the first two (for example, the exportability of contribu- not present very complex social structures. Class divisions became a referen- tory pensions and structural funds) and marked weakness in the third (alt- ce point for identity and almost exclusively collective action. This brought hough there have been several directives regulating employment and equa- with it the consolidation of homogenous lines of social need concentrated in lity of the sexes) (Sbragia, 1993). the working classes, derived from an inability to obtain basic goods because -There is a true displacement taking place of social policy decision-ma- of inadequate incomes or emerging labour market junctures. In response to king to the European political arena. In other words, on a parallel with the this structural setup, the political system (an expression of the social correla- pronounced Europeanisation of economic and environmental policies, there tion of forces) came up with the classic Keynesian welfare model. The model is an emerging process of public welfare scheme integration. The responses incorporated a three-way strategic objective: high taxation on stable male are complex (Adams, 1992). To begin with a theoretical scale of social Euro- occupations, a massive increase in the work force, and a relative guaranteed peanisation can be established on the basis of four progressively staged hy- income for unemployed segments. The final objective was brought about by potheses: a specific agenda of social policies (education, health, social security, hou- (1) The EU is not the appropriate place to draw up welfare policies: it is sing, transport, etc.) which took the form of centralised, monopolistic, bure- too large to administer personal service programmes and too large to meet aucratic and standardised transfers of supply/production and universal ser- the social challenges of globalisation. vices. Within this framework local governments played low-profile (2) The EU must limit itself to playing the role of catalyst and driving substantively secondary roles (the drawing up of policies and all economic force underlying the exchange of experiences and mutual learning between administration was the domain of central departments), although in many member states, regions and municipalities as regards social policy. cases they played widely embracing operative roles: municipalities became (3) The EU must single out the strategic objectives and the desired the executive arm of universal public services. standards of a shared European social model. And it should do this by means Over the course of the last ten to fifteen years, however, change has ta- of legislation. The drawing up of policies derived from these objectives, wit- ken place on many fronts. A whole new range of socio-economic processes, hin the framework of community legislation, would fall to member states, re- international in their scope, are fast emerging in advanced democracies: gions and municipalities. technological change, structurally entrenched unemployment, an ageing po- (4) In order to meet the social challenges of globalisation and the EMU pulation and a transition towards post-nuclear forms of family life. These there is no other solution but to pursue a process of parallel harmonisation changes are all eroding the capacity of the Keynesian welfare state (KWS) to of all national social policy systems. The EU must primarily and practically regulate society, and place its public policies under heavy pressure to res- exclusively take the initiative in this. tructure. The need for a new approach is inescapable and the direction this Figure 1. Levels of Europeanisation of social policies, relation with the will take is open to ideological political debate (Pierson, 1991). EMU and the employment/citizen In fact the EU social dimension, as it cu- Certain changes have a special effect on local governments, insofar as rrently stands, cannot be monolithically placed in relation to the hypotheses they fundamentally redefine the parameters of the contribution made by 133 municipalities to collective welfare provision. There are two in particular. (a) nicipal welfare service design/provision. It is a common for academic litera- Social fragmentation arising from a whole set of new fissures: identity refe- ture to take as its departure point the two great principles upon which local rence points have multiplied and new needs have appeared that do not fall governments in liberal democracies began building their structure: statutory in with the underlying logic of the KWS. Within this context sectors facing and general competence. The former gave rise to the Anglo-Saxon model, in structural difficulties in job placement and those subject to non-class based which local authorities are conceived as prestation agencies that only inter- inequalities have become enormously vulnerable to the dynamics of social vene where authorised by the specific competent authorities. The latter gave marginalisation and exclusion. (b) The change in the production paradigm rise to the continental model, where municipalities and supramunicipal am- (from Fordism to flexible accumulation), which rapidly filters through to sys- bits are conceived as places where the problems of the community are ex- tems providing public services. In short, the capability of local administra- pressed and ways of solving them found. However, the current situation of tions has substantially grown to offer de-standardised, territorializable poli- local European governments is today much more complex, as a result of two cies containing strong components of communitisation and personalisation great historic movements of change (Batley, Stoker, 1991). (Brugué, 1996). From 1945 to the end of the 1970s, the emergence of the welfare state Both features recreate the basic conditions for municipalities to make a and the correlative readjustment of territorial structures caused an enor- specific significant contribution to broadening and deepening the social sta- mous expansion in British local sociobureaucracy, the political, financial and te. Local governments are in a position to expand their agenda in taking ac- managerial strengthening of Scandinavian municipalities and heightened in- tion and playing a more highly qualitative and strategic social role. Various tergovernmental tension in Germany and France as a result of fiscal depen- factors lend weight to this argument: the central position of territory and en- dency between their local governments over the Länder and central govern- dogenous resources as variables in economic reactivation; the reinforcement ment respectively. Finally, during the ’eighties and ’nineties three new lines of local communities as realms of collective identity and expression; the rea- of change began to emerge in European models of local government. Firstly, lisation that new sectors vulnerable to processes of social exclusion have Thatcherism began to have a devastating effect on the prestation capacity of links of a community type, with very weak levels of high aggregation; the British local government. Secondly, continental local governments were be- comparatively greater capacity of the local sphere to diagnose and be on the nefitted by new internal decentralising dynamics: the Länder passed highly receiving end of demands and highly segmented needs; and the positive ca- important social policies over to municipal and supramunicipal ambits and pacity differential insofar as they are able to make the supply of services fle- the de-centralising strategy pursued by President Mitterand strengthened xible. As a result local governments are fast moving into the areas of econo- the democratic dimensions and provisions of the French départment struc- mic promotion and continuous training, putting personal service policies ture. Lastly, southern Europe entered the forum of European municipal de- into operation, increasingly taking action to deal with the dynamics of social bate through democratic transitions. In the Spanish state, local governments exclusion and resettlement, putting forward flexible social service design and were incorporated into continental tradition, exponentially increasing their provision and are oriented towards applying community and potentially par- budgets, though their relative stake remained practically unchanged in the ticipative welfare policies. overall management of public resources within the new state of self-gover- What is the underlying argument that gives solidity to this new re-eva- ning communities. luated conception of the local social arena? The above-mentioned contextual In short, a look at the current situation reveals that the traditional An- changes are filtering through to the political thinking behind welfare and are glo-Continental rift has been overtaken by a new map in which four, if not constituted in a new dimension. Welfare is no longer merely understood as more, European models of local government make their appearance. In the the security derived from the state’s public capacity to safeguard certain uni- Central Continental and Anglo-Saxon regimes the elements of internal cohe- versal social rights: it is also the result of building a set of participative inte- rence between democratic dimensions (policy drafting and community grating social relations in the municipal ambit that perform multifarious lo- identity) and prestation (resource management and economies of scale) pre- cal and public roles. dominate, although in opposite directions: in Germany local government presents a powerful profile, in the post-Thatcherite United Kingdom the lo- Empirical Diversity cal councils are shown to be in a highly depressed state. As regards the Scan- It should be pointed out that the line of reasoning pursued so far is so- dinavian and Mediterranean models, on the other hand, a high potential for mewhat abstract and is in no way intended to detract from the great diversity internal tension can be observed due to the community deficit in the former of the present situation in Europe as regards local regimes or models of mu- and the resource deficit in the latter (Figure 2 - see page 22). 134 On the basis of this review of the panorama and development of local of responsibility. The classic concept tends to perpetuate the exclusion of key European diversity, there is a key question to be asked: what implications themes from the local agenda. The alternative could strengthen the strategic does this heterogeneous diversity hold within the ambit of social policies and role of regulation without exclusion from the EU and open up the possibility how are the aspects of participation and efficiency of municipal welfare ser- of specific local roles in all areas of public effort and collective welfare provi- vices provision linked? (Norton, 1994). sion. The principle agreement between the European Commission and the As Figure 3 (see page 24) shows, the provision of welfare in European Committee of the Regions on the role of cities in training and occupation po- models of local government can be defined in accordance with three basic licies may be a first-off example of this. indicators. Firstly, the spread and depth of the municipal social services pro- (2) The social dimension of the EU has not as yet extended to a range of vided. It is worth noting here both the unequal decommercialisation betwe- universal social rights specified in European federal regulations. It pivots rat- en the models (degree of cover by depth of protection supplied overall) and her on transfer mechanisms within the framework of action against social the specificness of Mediterranean models which do not share in the Europe- exclusion and the objectives of cohesion. This approach, despite its basic an tendency to municipalise universal services. inadequacies, also provides clear opportunities for local authorities. The Secondly, there are the predominant management values. It can be ob- weight of municipal management within the social funds of the EU taken as served here how the Scandinavian model has moved further towards the in- a whole has seen sustained growth since 1989. Beyond this, however, com- ternal dimension (strategy/flexibility) of the new post-bureaucratic para- munity programmes have acted as catalysts of the first order in processes of digm, while the German and Spanish local welfare systems incorporate a change in democratic relations, and organisational and operative manage- greater number of external elements (sharing/pluralist), and the British mo- ment. This is a qualitative aspect which should not be underrated (the action del has shown strong techno-bureaucratic resistance as a defensive response model of east Onyar in Girona or the present local network of economic pro- to attack from neo-liberal centralism. Finally, the underlying political values motion, training and occupation within the Youthstart framework are inte- reveal the ideological nature (not to be confused with party lines) of the choi- resting examples). ces made over the two previous variables. Redistribution, fairness, protec- (3) Local government today is well placed to play substantive, qualitati- tion, security, the market, relief aid and integration operate as strong values, ve and strategic roles in providing welfare, not just operational as in the KWS asymmetrically present in each of the local European welfare models. period. The new cultural dimension of welfare puts local personal service po- (Gomà, 1996) licies at the forefront. The responses of local European regimes, far from being uniform, pursue diverse paths. This diversity could and should be a By Way of Tentative Conclusions: Social Welfare, Europe and Local Go- constant source of learning. The realm of the community should create con- vernment ditions which enable the sustained transfer of cognitive maps and local wel- Section one described the social dimension of the European Union, fare technology (both democratic and management). section two dealt with the welfare dimension of various European local go- In short, the EU/municipality focus could form a key vector in the poli- vernment models. Below we put forward some ideas on the possibility of cre- tical Europe of the future, provided that it strengthens the constitutional and ating a meeting point between the two worlds, European and local. The ideas programming side of the social dimension, that it takes the transversal no- gathered above enable us to detect certain threads of argument and put for- tion of subsidiarity further forward, that the EU continues to encourage radi- ward some, albeit necessarily tentative and cautious, ideas on the local Euro- cal change in the logics of local action, and that it gets inter-local mutual le- pean scenario. arning networks underway with clear support from the EU. Failure to do so, (1) It is important to get away from the classic concept of subsidiarity, however, will lead to a much less exciting scenario in the future, with the so- which is leading to a pattern of sectoral distribution of responsibility betwe- cial dimension bogged down in the Europe of business and local powers en the Union, the member states and territorial powers, and move towards blocked by a Europe of worn-out state mechanisms. Again, the ordinary citi- an alternative notion. Transgovernmental concurrence should be strengthe- zen up against merchants and princes. ned within each sphere of action, using functional criteria in the distribution 135