4Una escola per  acollir
i acompanyar els  
més petits
5“Escola Les Quatre 
Torres: set anys 
educant els 
més petits”
La nit passada ha plogut i el dia 
s’ha despertat gris al barri del  
Bon Pastor. Poca gent pel carrer.  
Enmig dels edificis verticals, 
l’escola bressol Les Quatre Torres 
crida l’atenció per l’horitzontalitat 
i per la llum que s’escapa de les 
portes i finestres. A dins ja hi ha 
molta vida. Les educadores van 
amunt i avall. Els nens i les nenes 
són a punt d’arribar. 
Quan passes la porta d’entrada 
et rep un capgròs: una elefan-
ta de color blau amb barretina. 
El van construir a l’escola, amb 
l’ajut dels pares i les mares. Es diu 
Duduà, per la cançó. És el símbol 
de l’escola.
Els pares i les mares van entrant. 
Són a casa seva. Parlen entre ells, 
amb les educadores, s’acomia-
den dels seus fills amb un petó. 
Alguns venen números d’una pa-
nera. Assegudes en unes cadires 
minúscules, fan petar la xerrada 
Inma Hoyas, que acaba de dei-
xar el seu fill Hugo, i Janet Nolla, 
l’educadora que se’n farà càr-
rec. Es coneixen bé. L‘escola Les 
Quatre Torres té set anys de vida 
i l’Inma n’ha format part durant 
tres anys. S’hi sent com a casa.
Una escola per  acollir
6Inma Hoyas 
Mare
Janet Nolla 
Professora
JN  Els primers dies de la teva 
filla a l’escola, com els recordes?
IH  L’Adriana era molt plorane-
ra, molt introvertida. Volia que es 
relacionés amb altres nens, que 
s’espavilés. Pateixes, et pregun-
tes si se’n sortirà o no... Però véns 
i l’educadora t’explica el que han 
fet aquell dia. La llibreta també 
tranquil·litza molt, et diu com ha 
passat el dia, si s’ha trobat bé, 
què ha dinat, si ha dormit o si ha 
fet caca. De vegades hi posen fo-
tos d’alguna activitat. A l’Adriana li 
agrada molt mirar-les, com si fos 
un llibre per a ella.
JN  Les expectatives que tenies 
quan vas portar la teva filla a l’es-
cola, s’han complert? 
IH  L’entrada a l’escola bressol és 
un moment difícil. La meva filla al 
principi plorava molt, però al cap 
de poc temps hi anava encantada. 
Sé que s’hi treballa molt bé. És un 
espai on als nens i les nenes se’ls 
estimulen els sentits. Això no és un 
“pàrquing infantil”, és una escola.
JN  Nosaltres veiem l’infant com 
una persona, amb competències, 
amb actituds, amb aptituds, amb 
drets. Un pilar nostre és treballar 
els drets dels infants, difondre la 
idea que els infants poden decidir 
per ells mateixos. I no mirem no-
més el resultat, considerem tot el 
procés que fan els petits.
IH  Entenc que esteu preparant 
els nens i les nenes per ser perso-
netes. Els ajudeu a tenir eines per 
poder ser més hàbils en un futur. 
JN  Nosaltres proposem activi-
tats tenint en compte la individuali-
tat del nen, el moment on es troba, 
cap a on va, quins són els seus in-
teressos. I a partir d’aquí organit-
zem l’espai i els materials perquè 
ells tirin endavant. 
IH  Et sorprenen les cosetes que 
poden arribar a fer, amb colors, 
amb llum. Jo m’hi fixo molt. I amb 
objectes de reciclatge, del projec-
te Agenda 21.
JN  Hi ha l’estona dels jocs, el 
racó dels llenguatges, un espai on 
els nens i les seves famílies poden 
anar a mirar contes, fotos... 
IH  T’ajuden a veure que, enca-
ra que és petit, l’infant és capaç 
de pensar, fer coses, sentir... i tu 
mateixa adoptes una altra actitud 
amb el teu fill, com li parles, com 
li expliques les coses... Si aquí ho 
fan, a casa també pots fer-ho.
“...veiem  
l’infant com 
una persona, 
amb competències, 
amb actituds, amb 
aptituds, amb drets”
7JN  Els primers dies d’adaptació 
les famílies entren molt a l’aula, 
ens ensenyen com fan les coses 
ells a casa, respectem els seus 
costums, com els fan adormir-se, 
si volen el menjar fred o calent... 
L’adaptació és molt progressiva.
IH  Als pares i les mares ens in-
cloeu molt en totes les activitats. 
Aquí tens sensació de llibertat, 
de poder entrar i sortir quan ho 
necessitis. I sempre hi sou quan 
tenim algun dubte, ja sigui de 
bolquers, o perquè plora... Teniu 
molta experiència i recursos. Et 
sents acompanyat.
JN  El fet que a totes les famíli-
es us passi el mateix també facili-
ta que us relacioneu. Les famílies 
aneu corrent tot el dia amunt i avall 
i aquí trobeu una estona preciosa 
per parlar entre vosaltres, amb els 
nens. Des de l’escola també po-
dem promoure les xarxes socials. 
IH  I l’AMPA és molt activa, or-
ganitzem activitats com anar a 
l’Auditori... que intentem que si-
guin gratuïtes o no gaire cares. I 
demanem subvencions per a les 
famílies que volen fer aquestes 
activitats i no tenen prou recur-
sos. Hi ha una relació molt maca. 
Quan vam fer la festa de comiat 
tothom plorava. 
JN  Ara tens a l’escola el teu se-
gon fill. Hi has notat algun canvi?
IH  Amb l’Hugo, com que és el 
segon, ja anticipes moltes coses 
i no estàs tan amoïnada. I l’esco-
la és un lloc on conec tothom. Hi 
tinc tota la confiança. L’Hugo hi ve 
molt content. Totes les educado-
res són molt acollidores, prope-
res, unes bones professionals. Jo, 
per exemple, he vingut angoixa-
da algun dia i m’he posat a plorar 
davant de l’educadora, i m’ha es-
coltat. Una altra cosa que tranquil-
litza molt és la cuina, el menjar 
dels nens i les nenes. La cuinera 
els fa un menjar casolà.
JN  És una part de l’equip. Molt 
important. Els nens la coneixen. 
El lema de l’escola és “Acollir, 
acompanyar i acomiadar”. No no-
més els nenes i nenes i les famíli-
es, qualsevol persona que vingui 
a treballar amb nosaltres.
IH  Sí. T’hi sents molt acollit. 
Com a casa.
Barcelona aconsegui-
rà doblar, en un perío-
de de cinc anys i amb 
la construcció de 48 
centres nous, l’oferta 
de places a les esco-
les bressol munici-
pals. Passarà de 3.698 
places en 57 centres 
(curs 2006-07) a 7.402 
places en un total de 
96 centres (curs 2011-
12). La inversió previs-
ta per executar aquest 
pla és de 84,9 milions 
d’euros (61,3 milions, 
a càrrec de l’Ajunta-
ment de Barcelona 
i, aproximadament, 
24 milions, a càrrec 
de la Generalitat de 
Catalunya).
“Les escoles 
bressol munici-
pals compleixen 
una doble fun-
ció: educativa 
i de resposta 
a la necessitat 
de conciliar la 
vida familiar, 
laboral i  
personal”
8Of course! 
Aprendre en altres 
idiomes?
 Salvador Rodríguez Almendros / Professor
 Alícia Pérez-Maldonado / Professora
 Pau, Mònica, Millaray i Jordi / Alumnat
9Què és el Pla 
experimental 
de llengües  
estrangeres?
Va ser impulsat pel 
Departament d’Ense-
nyament de la 
Generalitat el curs 
2005 a tot Catalunya. 
Actualment, a la ciutat 
el coordina l’Àrea de 
Serveis Educatius del 
Consorci d’Educació 
de Barcelona i té com 
a objectiu millorar 
l’aprenentatge de les 
llengües estrangeres  
i la renovació meto-
dològica del projecte 
de centre.
10
“Si parlem de pedagogia 
activa i experimental,  
la novetat és que no es 
diu ni una 
paraula en català: tota l
a classe  
es fa en anglès i sembla 
que ningú 
no se n’adoni”
Del cigró al chickpea
10:15 h  Classe de Les Oliveres, 
de tercer, escola Barrufet. En Sal-
vador, el mestre, recorda el que 
han fet fins a aquest moment en 
l’estudi de la fotosíntesi. Han posat 
llavors de llenties, cigrons, mon-
getes, julivert i altres vegetals en 
petits recipients de vidre envoltats 
de cotó humit. Alguns d’aquests 
recipients han estat reposant du-
rant uns dies a prop de la finestra, 
rebent la llum del sol. D’altres han 
estat tancats dins d’un armari. Ara 
és l’hora de comprovar els resul-
tats. En Salvador va traient, un a 
un, aquests recipients i els va dei-
xant sobre les taules, al voltant de 
les quals s’aplega cadascun dels 
grups en què s’ha dividit la classe. 
Segons les condicions d’humitat 
i de claror, els resultats són prou 
diferents. En alguns d’aquests re-
cipients s’alcen tiges ufanoses, en 
altres la planta és més esquifida, 
i en uns altres senzillament la lla-
vor no ha germinat. Cada grup rep 
el seu recipient amb expectació i 
tots junts, mestre i alumnes, van 
comentant cada un dels casos. 
Després de passar un vídeo que 
serveix per reforçar conceptes i 
vocabulari, canten una cançó re-
lacionada amb el tema que han 
estat tractant i, en acabat, en Sal-
vador reparteix unes fitxes que els 
nens i les nenes hauran d’omplir 
amb tot allò que han après. 
S’han fet les 11  A nosaltres, 
com a espectadors –i als infants, 
com a actors, sembla evident que 
també–, la sessió ens ha passat 
volant. Teníem curiositat per com-
provar com es desenvolupava. Es 
tractava d’una classe de medi na-
tural feta totalment en anglès. El 
resultat ens ha sorprès gratament. 
El diàleg entre mestre i alumnes 
ha transcorregut amb una fluïdesa 
i una naturalitat notables atesa la 
seva edat. 
Respirar en anglès 
11:15 h  Classe de cinquè a la 
mateixa escola. L’Alícia, la mestra 
d’anglès –igual que en Salvador– 
En aquest moment, a 
Barcelona, 107 centres 
educatius participen 
en el Pla de llengües  
estrangeres i, 
d’aquests, 66 (39 
escoles i 27 instituts) 
implementen la mo-
dalitat AICLE i impar-
teixen matèries en 
anglès. A més, tenim 
mig centenar de per-
sones anglòfones que, 
bé com a auxiliars, 
bé com a voluntaris, 
assisteixen el profes-
sorat d’anglès com 
a dinamitzadors de 
conversa.
How my bean 
has grown!
11
tracta el tema del pulmó. Tam-
bé aquí bona part de la classe és 
pràctica. L’Alícia submergeix en un 
gran recipient ple d’aigua una gar-
rafa de plàstic transparent de cinc 
litres amb la capacitat indicada 
amb ratlles blanques. Demana la 
presència d’un alumne i el fa bufar 
a través d’un tub dins l’interior de 
la garrafa. L’operació és seguida 
per la resta de companys i compa-
nyes amb gran atenció. L’aire que 
entra fa sortir part de l’aigua de l’in-
terior del bidó en forma d’especta-
culars bombolles. L’Alícia treu la 
garrafa del recipient i tots mesu-
ren la quantitat d’aigua expulsada. 
Repeteixen l’experiment la ma-
teixa mestra i altres alumnes. Els 
resultats són anotats i comparats. 
Es fan gràfics a la pissarra i a les 
fitxes. Tot plegat serveix per par-
lar dels pulmons, de la capacitat 
toràcica i altres temes relacionats 
amb la unitat que s’està estudiant. 
I tot es fa en un anglès que, en 
aquest nivell, és encara més fluid i 
ric en matisos. L’alumnat hi parti-
cipa engrescat i respon pregun-
tes i suggeriments en una llen-
gua que no li és pròpia de manera 
sorprenentment espontània.
Ara m’atreveixo a 
anar a Anglaterra 
Acabada la classe, parlem amb 
els nens i les nenes d’aquest curs, 
tal com abans ho hem fet amb els 
de tercer. Coincideixen a mani-
festar que, malgrat que la matèria 
és prou difícil, en aquest tipus de 
classes s’ho passen d’allò més bé.
 En Pau, de vuit anys, ens diu 
que “m’ajuden a ser més intel-
ligent i a aprendre anglès, que és 
molt important”. 
 La Mònica, de la mateixa edat, 
opina que “aprenc naturals i an-
glès, que m’ajudarà a comunicar-
me amb molta altra gent i a poder 
viatjar”. 
 Els de cinquè van una mica més 
enllà en els seus comentaris: la 
Millaray, de deu anys, creu que 
“amb l’anglès que he après a l’es-
cola, i ara amb aquestes classes, 
m’atreviria a anar a Anglaterra; no 
tinc un nivell gaire alt però em fa-
ria entendre”. 
 En Jordi està convençut que 
“amb aquestes classes sobre el 
cos humà aprenc igual que ho fa-
ria en català i a més aprenc una 
altra llengua”. 
Nous mètodes per 
millorar 
Hem assistit a dues sessions on 
s’aplica la metodologia Apre-
nentatge integrat de continguts i 
llengua estrangera (AICLE), que 
forma part del Pla experimental 
de llengües estrangeres (PELE) i 
que a Barcelona segueixen 105 
centres. L’escola Barrufet aplica 
la modalitat AICLE des del curs 
2006-2007. En Salvador i l’Alícia 
ens expliquen en què consisteix: 
“De fet, comencem a fer anglès a 
primer i a seguir la modalitat AI-
CLE a partir de tercer. Es tracta de 
donar els continguts de determi-
nades àrees en anglès, 
continguts que no es 
donaran en català. És 
un àmbit del tot di-
ferent al de l’aula or- 
dinària d’anglès”. 
Malgrat l’esforç que 
els comporta, com a 
mestres de llengua, 
adaptar-se a aquest 
nou mètode, estan plenament sa-
tisfets amb els resultats: ”Els in-
fants s’ho passen bé i alhora apre-
nen. Les fitxes d’autoavaluació 
ho demostren. Tenen la percepció 
que el seu aprenentatge en el co-
neixement del medi és bo o molt 
bo i en les proves de competènci-
es bàsiques els resultats han estat 
molt positius. D’altra banda, l’ac-
ceptació per part de les famílies 
també és realment bona.”
Marxem de l’escola Barrufet amb 
el convenciment que en aquesta 
escola, així com en moltes d’al-
tres de la ciutat, s’està treballant 
fort en un decidit repte de present 
i de futur que ja aporta resultats 
palpables. Un repte que passa per 
adaptar nous mètodes, noves tec-
nologies i el compromís de sempre 
d’uns professionals que creuen en 
la seva feina i que l’estimen.
12
 M. José Miranda / Professora de biologia
 Áurea Oliveras / Estudiant de tercer d’ESO
 Marc Salvador / Estudiant de tercer d’ESO
L’educació en  un clic
La revolució tecnològica 
arriba a les aules de  
secundària
13
Dos alumnes i  
una professora de  
l’escola Virolai ens 
expliquen com es 
viuen aquests canvis 
al seu centre
Aquest curs el projecte EduCAT1x1, 
impulsat pel Departament d’Ense-
nyament, ha arribat a un centenar 
d’instituts i escoles concertades de 
la ciutat. A les aules de secundària 
que participen en el programa cada 
alumne té un ordinador portàtil per-
sonal per treballar, les classes s’han 
dotat de pissarres digitals i xarxa 
local Wi-Fi i els llibres de text en pa-
per han estat substituïts per llibres 
virtuals i altres recursos digitals. El 
repte més important que ara tenen 
els centres és que aquests elements 
aportin realment noves formes de 
treballar i d’aprendre a l’aula en sin-
tonia amb la societat del segle XXI.
L’educació en  un clic
14
“Els professors ens 
hem d’acostumar a  
no ser ja l’única font  
del saber”
Quins són els canvis més signi-
ficatius que ha aportat a l’aula 
l’EduCAT1x1?
MJM  Canvis metodològics i 
també organitzatius. Des que el 
professor deixa d’estar dret al 
costat de la pissarra i s’ha de pas-
sejar per l’aula per controlar què 
es fa amb els ordinadors, fins a un 
paper molt més actiu i autònom 
de l’alumne, que és descobridor 
del seu propi aprenentatge. El 
professor té un paper de guia de 
tot allò que l’alumne ha d’apren-
dre i com ho ha d’aprendre. 
AO  D’entrada, la rapidesa en 
els estudis. Pel que fa a prendre 
apunts, es pot fer molt més rà-
pid... I també les facilitats qie dó-
na Internet: abans les coses que 
millor en paper que a l’ordinador. 
Pel que fa a rendiment, em que-
daria amb el paper.
MJM  En aquests moments no 
podria entendre ensenyar biologia 
sense els recursos que hi ha a la 
xarxa. Un dels avantatges clars és 
que l’alumne obté una resposta 
immediata a les preguntes que es 
fa. I, a més, els llibres digitals ac-
tualitzen contínuament els contin-
guts, mentre que el llibre en paper 
no es renova. Els alumnes estan 
més motivats, sobretot en algu-
nes matèries. I aprenen a utilitzar 
les xarxes socials i els recursos 
d’Internet des d’un punt de vista 
educatiu. És el que els tocarà fer 
al llarg de la vida: han de saber 
manipular els recursos que tin-
dran per obtenir informació.
De quina manera ha canviat el 
paper del professor?
MJM  Des de canvis en la col-
locació del professor dins l’aula o 
del control de la feina dels alum-
nes que estan darrere d’una pan-
talla, a la preparació prèvia que 
es necessita i un cert domini de 
l’Office, de l’ús d’Internet i Face-
book, del correu electrònic... Hi ha 
molts dubtes que has d’anar reso-
L’Escola Virolai és 
un del centenar de 
centres de Barcelona 
que participen en el 
projecte EduCAT 1x1. 
L’any passat va intro-
duir el programa a 
primer d’ESO i aquest 
curs 2010-2011 l’ha 
estès a la totalitat dels 
300 alumnes de se-
cundària de l’escola.
no sabíem no les podíem consul-
tar en cap font, mentre que ara 
és més ràpid i més fàcil, i gairebé 
sempre funciona a classe. I també 
els llibres digitals, i entres en una 
web i ho tens tot...
Quins avantatges creieu que té 
treballar amb recursos digitals?
MS  Entre altres avantatges, té 
que no gastes paper. I quant a 
buscar imatges, per exemple, en 
el cas de biologia, és una passa-
da. Un altre és que jo tendeixo 
molt a equivocar-me i això l’ordi-
nador m’ho posa fàcil. Però si fa-
lla Internet o el projector, perdem 
molt de temps anant a buscar els 
informàtics. I si faig un resum a 
casa per estudiar, el memoritzo 
 MJM  AO  MS
15
lent. I sobretot acostumar-te que 
tu ja no ets l’única font del saber. 
El saber és en un altre lloc al qual 
ells tenen accés i la teva missió és 
ensenyar-los a utilitzar aquesta in-
formació de forma correcta.
El professorat ha hagut de fer un 
gran esforç per posar-se al dia...
MJM  Aquí ho hem anat fent 
gradualment. Des de fa anys te-
nim una aula virtual a la qual els 
professors han anat aportant, a 
poc a poc, els seus materials i 
exercicis. I després hem anat in-
troduint els materials digitals de 
forma pilot, en algunes classes i 
matèries... Hi ha qui és reticent al 
canvi perquè li costa més i qui és 
més valent... Però tothom acaba 
fent el pas i entre tots construïm 
aquesta nova forma d’ensenyar.
Això vol dir que han desapare-
gut el paper i els bolígrafs?
AO  No, no... Depèn de les assig-
natures. En mates o socials ho fem 
sempre en paper, és més útil, però 
en català o biologia utilitzem més 
Internet... Passar els apunts en net 
a l’ordinador és més fàcil i per al 
professor corregir-los també. 
Us emporteu l’ordinador cada 
dia a casa per fer els deures?
MS  Sí, ara només ens hem de 
preocupar d’emportar-nos la car-
peta, l’ordinador i l’estoig... Els 
deures són en paper segons l’as-
signatura. A biologia, enviem els 
deures per correu electrònic.
Què passa si teniu problemes 
tècnics amb l’ordinador?
AO  A la primera classe de tec-
nologia ens van ensenyar com 
obrir Internet si no funcionava, 
els passos que podíem seguir i 
les alternatives. A l’escola, un in-
formàtic ens ajuda a solucionar 
els problemes més importants. 
Els professors, però, sempre te-
nen un pla B, no tot gira al voltant 
d’Internet, i si falla sempre es pot 
seguir la classe, hi ha alternatives 
com ara documents amb exerci-
cis descarregats...
Com es resol la pèrdua o ava-
ria de l’ordinador personal d’un 
alumne? Es queda sense poder 
treballar?
MJM  Tenim un estoc d’uns 20 
ordinadors que estan a disposició 
dels alumnes per si se’ls espatlla 
o perden el seu. Poden demanar-
lo al professor de l’aula d’infor-
màtica, que ajuda a resoldre els 
problemes tècnics dels alumnes i 
al final del dia l’han de tornar. Són 
molt curosos en general: estimen 
aquest objecte d’una manera in-
creïble. Per a ells, un llibre té un 
valor molt relatiu, però a l’ordina-
dor li donen un valor extra-
ordinari. 
“L’alumne obté 
una resposta 
immediata a les 
preguntes que 
es fa”