L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Sumari Presentació 3 Notes i aspectes metodològics 4 La població escolar de Barcelona 5 L’escolarització a la ciutat 6 L’escolarització per nivells educatius 13 L’escola als districtes 17 Conclusions 38 Annex estadístic 39 Versió en castellà 45 BARCELONA EDUCACIÓ DOCUMENTS Consell editorial Marina Subirats Regidora presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura de l’Ajuntament Manel Blasco Gerent de l’Institut d’Educació Teresa Eulàlia Calzada Directora de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Daniel Resines Director de Formació Professional i Transició al Món del Treball Ignasi García de la Barrera Director adjunt de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Manel Vila Director de Serveis Educatius Josep M. Rius Director de Recursos i Serveis Generals Casimir Macià Director de Centres Educatius Municipals Carme Turró Secretària del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretària de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Edició: Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació Disseny: Critèria Impressió: Gramagraf Primera edició: juliol del 2002 D.L. B-35633-2002 © Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. D O C U M E N T S e2 Núm 1 / 2002Documents Núm 1 / 2002 e 3L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Presentació L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut d'Educació, realit- za un seguiment constant de l'escolarització a la ciutat. Així es fa possible l'anàlisi de la globalitat del territori i, de manera contras- tada, l'anàlisi també de cadascun dels districtes i, encara, dels barris de Barcelona. I és a partir d'aquesta anàlisi que podem arri- bar a planificar els creixements, els suports, els canvis d'orienta- ció, les vinculacions i, en general, totes les iniciatives que confor- men l'acció educativa municipal. Tanmateix, pensem que el conjunt d'informacions de què disposa aquesta institució ha de poder servir també a la comunitat educativa, acadèmica i científica de la ciutat. Sens dubte, és una base de treball única que permet la comprensió de l'entorn, l'elaboració de discur- sos i la projecció de propostes de cara al futur. El disseny de les polí- tiques educatives esdevé cada vegada més complex: els nous grans reptes plantejats per la LOGSE, els canvis sociodemogràfics més recents i les reformes educatives promogudes pel Govern estatal són elements que hi influeixen en gran manera, i per això són importants les eines que ens ajuden a conèixer, analitzar i planificar. És per aquest motiu que presentem L'escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 que, més enllà de recollir les estadísti- ques de matriculació referents al curs 2000-2001, pretén fer també una anàlisi bàsica dels aspectes més rellevants de la planificació escolar i de l'escolarització de la població. El nostre objectiu és poder convertir aquest primer document en una publicació periòdica que ens ajudi a definir les tendències que mouen l'educació a Barcelona curs a curs. Pensem que és una res- ponsabilitat com a institució, tant pel paper que podem fer en la con- figuració de l'educació a la ciutat com per l'oportunitat de compensar totes les persones que cada dia fan possible que Barcelona sigui una bona escola. Marina Subirats i Martori Regidora d’Educació i presidenta de l’Institut Municipal d’Educació e4 Núm 1 / 2002Documents Notes i aspectes metodològics * Les dades sobre matriculació procedeixen del Departament d’En- senyament. Malgrat que hi manquen les xifres d’alumnat matriculat en centres estrangers i d’algun centre privat no concertat, el conjunt de la informació és suficient per conèixer l’estat de l’escolarització a la ciutat. En funció del moment de la recollida de la informació o del moment en què es disposen les dades poden haver-hi diferències respecte a les xifres publicades per altres organismes i, fins i tot, pel Departament d’Ensenyament. Les diferències, en general, són poc significatives. La creació d’una base de dades única per a la ciutat de Barcelona dins del marc del Consorci pot superar els possibles desajustaments actuals. * L’Institut Municipal d’Educació disposa d’una base de dades pròpia que ha permès l’elaboració de l’Informe. Aquest Servei estadístic està dins de la Direcció de Planificació i Coordinació Territorial de l’IMEB. El banc de dades de l’Institut s’alimenta de la informació procedent del Departament d’Ensenyament, del seguiment sistemàtic que es fa del Diari Oficial de la Generalitat, de la documentació elaborada per les diverses àrees municipals i dels propis centres docents, especial- ment del sector públic.També es compta amb la informació procedent dels districtes municipals. Les dades demogràfiques i les corresponens a la població estrange- ra s’han obtingut del cens municipal i de l’ Observatori de la Inmigra- ció de l’Ajuntament de Barcelona. * El banc de dades de l‘Institut disposa d’informació relacionada amb els següents aspectes: la denominació i localització dels centres, la seva composició quant a oferta d’ensenyaments, autoritzacions i funcionament, nombre d’unitats i alumnat matriculat, sistema i carac- terístiques del finançament públic; així com aspectes relacionats amb projectes específics de cada centre que es van incorporant de forma progressiva. També es fa el registre de les modificacions que es pro- dueixen al llarg del temps. Aquestes fonts d‘Informació han permès, entre altres aspectes, l’e- laboració de la cartografia de l’Informe. * L’Informe dóna les dades generals de la ciutat i per districtes. La presentació de les dades per districtes pretén aproximar les estadístiques a realitats més properes.Tanmateix, cal tenir en compte que l’organització politicoadministrativa del municipi no trenca la continuïtat del territori i, per tant, en les zones frontereres l’alumnat matriculat en un centre pot procedir d’altres districtes limítrofes. * Quan un centre docent té alumnat en més d’un edifici, la xifra de la matrícula s’adjudica al districte on està ubicat l’edifici principal segons publica el Diari Oficial de la Generalitat. * La publicació dels annexos permet disposar de la informació desagregada i poder contrastar les dades, fins i tot per millorar-les en cas de detectar-hi algunes insuficiències o errors. Núm 1 / 2002 e 5L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 La població escolar de Barcelona Les taxes d'escolarització Per tenir una visió més completa, però també més complexa, de la població escolar a la ciutat cal disposar de la taxa d'escolarització. La taxa d'escolarització indica el nombre d'infants escolaritzats en relació amb el total de la població censada corresponent a aquests grups d'edat. Pel que fa a l'etapa d'educació infantil (0-3 anys), la taxa d'esco- larització és del 33%. En l'ensenyament bàsic i obligatori les taxes d'escolarització són superiors al 100% i això és degut, precisament, a l'alumnat escolaritzat a la ciutat però censat en altres poblacions (taula 2). L'existència d'alumnes repetidors d'edats superiors a les que corresponen a les etapes educatives és, també, un factor que fa incrementar la taxa d'escolarització. Alumnat escolaritzat a la ciutat La població escolar no universitària de Barcelona comprèn els nois i noies dels 0 als 20 anys matriculats en algun dels centres de la ciutat que imparteixen els ensenyaments de règim general establerts per la LOGSE.1 L'alumnat de la ciutat escolaritzat en els diversos nivells educatius, des de les etapes d'educació infantil fins a la formació professional de grau superior, es distribueix com mostra la taula 1B. Taula 1B. Distribució de l’alumnat per nivells educatius Nivells educatius Alumnat2 Primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) 12.513 Segon cicle d’educació infantil (3-6 anys) 35.280 Educació primària (6-12 anys) 72.668 Educació secundària obligatòria (12-16 anys) 55.128 Batxillerat (16-18 anys) 28.950 Formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys) 6.859 Formació professional de grau superior (a partir de 18 anys) 12.567 Total: 223.965 Taula 1. Estructura dels ensenyaments de règim general establerts per la LOGSE Educació infantil Parvulari Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat Formació prof. de grau mitjà Formació prof. de grau superior Educació bàsica Educació obligatòria Educació postobligatòria Educació secundària Tenint en compte que la població total d'aquestes edats censada a la ciutat és de 266.790 persones, s'observa que la xifra de població escolaritzada és inferior. Aquesta diferència és deguda a diversos fac- tors: a partir dels 16 anys, hi ha una part de la població que surt del sistema educatiu per incorporar-se al mercat laboral o a altres circuits formatius; d'altra banda, la formació professional de grau superior que comença cap als 17-18 anys coincideix amb l'inici de l'ensenya- ment universitari, l'alumnat del qual no està inclòs en la taula. Un altre factor que cal considerar en relació amb el total de l'alumnat escolaritzat a la ciutat és l'atracció que Barcelona exerceix sobre la població jove censada en altres municipis. El moviment de població censada a Barcelona que va a escoles d'altres municipis és poc signi- ficativa pel que fa a l'escolarització bàsica i obligatòria. Taula 2. Taxa d’escolarització per nivells educatius Nivells educatius Taxa d’escolarització Primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) 33% Segon cicle d’educació infantil (3-6 anys) 103% Educació primària (6-12 anys) 107% Educació secundària obligatòria (12-16 anys) 113% Canvis en la població escolar de la ciutat La població escolar de Barcelona ha anat variant els darrers anys, tant pel que fa al perfil i les característiques de l'alumnat com, també, en relació amb el seu nombre. Aquests canvis responen tant a factors interns del propi sistema escolar com a l'ampliació de l'e- dat escolar obligatòria, i també a factors externs com ara els movi- ments demogràfics i l'augment de la immigració estrangera. L'ampliació de l'edat escolar obligatòria Amb l'ampliació de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys, s'incor- poren al sistema educatiu joves i adolescents que anteriorment en quedaven fora o que se situaven en una zona marginal del sistema. Avui, pràcticament tota la població entre els 14 i els 16 anys és dins del sistema escolar, incrementant d'aquesta manera el nombre d'a- lumnes escolaritzats. Aquesta decisió també ha tingut altres efectes, com ara els canvis de comportaments i d'actituds dins dels centres, tant per part de l'alumnat com per part dels docents. Els alts i baixos de la natalitat La davallada del nombre de naixements fins ara ha afectat fonamen- talment l'ensenyament infantil i el primari. Actualment, les genera- cions menys nombroses són les que tenen entre 6 i 8 anys, ja que el nombre de naixements assoleix els seus nivells més baixos en els pri- mers anys de la dècada de 1990, tal com es pot veure al gràfic 1 i, de manera més general, a la piràmide d'edats (gràfic 2). Actualment, ja s'està notant una certa recuperació de la natalitat. El descens demogràfic i altres factors com ara la pressió social i les noves necessitats familiars han facilitat i accelerat l'escolarització dels infants en l'etapa del parvulari, a partir dels 3 anys. A Barcelona, pràcticament el 100% de la població de 3 a 16 anys està escolaritzada. 1 Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre (RCL 1990/2045), d’ordenació general del sistema educatiu. 2 En aquesta taula, així com al llarg de l’informe, només es fa referència als alumnes dels ensenyaments de règim general explicitats. Per tant, no hi són inclosos els alumnes dels ensenyaments de règim especial –ensenyaments artístics i d’idiomes–, ni els dels centres d’educació especial. Europa central i oriental 5% Orient mitjà 1% Àsia central 11% Sudest asiàtic 6% Àfrica del nord i Magrib 15%Amèrica del sud 34% Àfrica subsahariana 2% Resta de països 15% Àfrica central i meridional 0% Amèrica central 11% Gràfic 3. Població estrangera per subcontinents. Nens i nenes de 0 a 14 anys. Barcelona, gener del 2001 e6 Núm 1 / 2002Documents Tant l'allargament de l'escolarització obligatòria com la incorporació dels infants a parvulari ha compensat, en part, la pèrdua d'alumnat que la davallada de la natalitat hauria produït en el conjunt del sistema. L'augment de la immigració estrangera La població estrangera de 0 a 14 anys resident a la ciutat era, el gener de 2001, de 9.707 persones. En els darrers anys, la incorporació d'a- lumnat estranger al sistema educatiu barceloní està augmentant, tant pel que fa al seu nombre com pel que fa a la diversitat de les pro- cedències. Aquest creixement afecta els districtes de manera molt desigual, i dóna lloc fins i tot a diferències molt significatives entre les escoles d'una mateixa zona. Concretament, les escoles públiques i algunes escoles privades concer- tades de Ciutat Vella treballen amb un elevat percentatge d'alumnes d'origen estranger a les seves aules. En una situació en què hi ha una alta proporció d'alumnes d'origen immigrant respecte del nombre total d'alumnes de l'escola diem que es dóna el fenomen de concentració. En aquests casos, les escoles han d'establir mecanismes específics per dur a terme una tasca educativa satisfactòria per a tot l'alumnat. Tanmateix, quan en una mateixa zona tots els alumnes de la mino- ria de diferent origen sociocultural s'agrupen en una sola escola mentre que en les altres no es veu cap presència d'aquest col·lectiu, ens trobem davant del fenomen de segregació o guetització. En aquest cas, cal una intervenció i una acció decidida de l'Administra- ció per assegurar que el conjunt de les escoles de la zona acullen i atenen de manera compartida la població immigrada que viu al territori. Tot i la diversitat de procedències, entre els estrangers no comunitaris predominen els alumnes d'origen llatinoamericà, amb els quals, per raons lingüístiques i de proximitat cultural, és més fàcil dur a terme la tasca educativa. 10.000 5.000 0 5.000 10.000 0 anys 5 anys 10 anys 15 anys 20 anys Nois Noies Gràfic 2. Piràmide d’edads segons el padró d’habitants (31-12-2000) Gràfic 1. Evolució de la taxa de natalitat 1980-2000 L'escolarització a la ciutat La doble xarxa escolar A Barcelona, 741 centres escolars imparteixen ensenyaments de règim general; 283 són de titularitat pública (amb el 35% de l'alumnat) i 458 són de titularitat privada (amb el 65% de l’alumnat). La LODE3 classifica els centres escolars segons la titularitat: els cen- tres públics tenen com a titular una administració pública, els centres pri- vats tenen com a titular una persona física o jurídica de caràcter privat, i els centres concertats són centres privats sostinguts amb fons públics. La distribució de l'alumnat segons la titularitat del centre varia segons els nivells educatius, per bé que al llarg de l'educació obligatòria, és a dir, dels 6 als 16 anys, el percentatge és bastant similar (taula 3). Els dos sectors, el públic i el privat, funcionen amb dinàmiques molt diferenciades que són resultat dels seus orígens i el seu desenvolupa- ment, però que també estan molt marcades pel tractament normatiu i funcional que regula els centres públics, els centres privats i, fins i tot, els centres privats concertats. Existeix, per tant, una doble xarxa escolar en què resulta difícil trobar i mantenir punts comuns per respondre d'una manera conjunta als reptes i les necessitats de la ciutat. En el camp de la planificació, les diferències en l'aplicació de criteris són molt importants i afecten aspectes com ara l'obertura o el tancament d'un centre, l'ampliació o la reducció d'aules en un curs, l'estructura del centre, la continuïtat entre els nivells d'ensenyament, etc. El tractament diferenciat per part de l'Administració de les dues xarxes finançades amb recursos públics, juntament amb altres factors com ara la davallada d'alumnat per la disminució de la població, no ha facilitat l'entesa entre els sectors. En termes de proporció entre el sector públic i el sector privat concer- tat, Barcelona és una excepció en el conjunt de municipis catalans, en què la major part de l'alumnat està escolaritzat en el sector públic. El dèficit històric que arrossega l'escola pública a Barcelona és avui un repte per a les polítiques educatives de la ciutat. 3 Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació. 1980 1985 1990 1995 2000 11,1 8,6 7,5 7,5 8,3 12 8 4 0 10 6 2 Sector públic Sector privat Sector privat no concertat Gràfic 4. Distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre Primer cicle d'educació infantil Segon cicle d'educació infantil Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat Formació professional de grau mitjà Formació professional de grau superior 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Sector públic 35%Sector privat 65% Gràfic 5. Pes percentual dels sectors segons alumnat matriculat L'ensenyament públic: les escoles i els instituts Pel que fa als ensenyaments de règim general, l'escola pública, a Barce- lona, compta amb un total de 283 centres. Està gestionada majoritària- ment per la Generalitat de Catalunya, tot i que també hi ha escoles gestio- nades per la Diputació de Barcelona (3) i per l'Ajuntament (63). Característiques L'escola pública és numèricament minoritària; i tot i tenir presència en tot el territori, està implantada de manera desigual. Els centres docents públics acullen i atenen el conjunt de la població en edat escolar, és a dir, incorporen la diversitat de perfils socials existents sense cap mena de discriminació. En la mesura en què l'alumnat de cada centre representi la població de la zona o del barri, l'escola pot fer d'una manera satisfactòria una funció de cohesió social. La proximitat entre l'habitatge i l'escola, especialment en l'ensenya- ment bàsic i obligatori, permet que l'alumnat es vinculi més estreta- ment amb les iniciatives culturals i amb els recursos del territori. També evita desplaçaments innecessaris als escolars de la ciutat. El dèficit d'escoles de primària d'alguns districtes, com ara l'Eixam- ple i Sarrià, té caràcter històric. Malgrat la incorporació a la xarxa pública de les antigues escoles del CEPEPC (Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana) i la construcció de nous centres en els darrers anys, l'oferta de places públiques continua essent insuficient per respon- dre a la demanda en algunes zones de la ciutat. Aquest fet arriba a l'extrem d'obligar els alumnes a desplaçar-se a altres zones o bé a matricular-se en centres privats concertats perquè no poden ser esco- laritzats a la mateixa zona on viuen. En aquest context, la rigidesa de l'oferta pública, juntament amb la manca persistent d'una resposta Núm 1 / 2002 e 7L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Taula 3. Distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre Nivells Alumnat Sector Sector privat Sector privat educatius públic concertat no concertat Primer cicle 12.513 2.563 867 9.083 d'educació 20% 7% 73% infantil Segon cicle 35.280 13.962 16.755 4.563 d'educació 40% 47% 13% infantil Educació 72.668 26.870 44.457 1.341 primària 37% 61% 2% Educació 55.128 17.665 36.358 1.105 secundària 32% 66% 2% obligatòria Batxillerat 28.950 10.784 7.687 10.479 37% 27% 36% Formació 6.859 2.561 3.462 836 professional 37% 51% 12% de grau mitjà Formació 12.567 4.365 6.531 1.671 professional 35% 52% 13% de grau superior TOTAL 223.965 78.770 116.117 29.078 34% 44% 22% Barcelona (curs 2000-2001) Sector públic 58%Sector privat 42% Catalunya (curs 1999-2000) Nota: Aproximadament el 95% del sector privat és concertat. Els serveis i els equipaments de les escoles públiques Els centres educatius, per tal d'adaptar-se a les noves necessitats escolars i respondre als canvis en les formes i les organitzacions fami- liars, han anat incorporant nous serveis. El servei de menjador, el ser- vei d'atenció abans i després de l'horari estrictament escolar o les activitats extraescolars requereixen un esforç i una organització cada vegada més potents i més complexos. El que inicialment era una res- posta a situacions individuals es va convertint en un servei cada vega- da més generalitzat i utilitzat pel conjunt de l'alumnat. L'oferta de serveis per part de les escoles i els instituts és molt elevada, tal com recull la taula 4. La majoria de centres també estan dotats d'equipaments desti- nats al reforç pedagògic de l'alumnat en àrees del coneixement i el desenvolupament de la persona que complementen la tasca docent a l'aula (taula 5). Quan acaba l'horari lectiu, el 80% dels centres d'educació infan- til i primària segueixen oberts, cedint els espais (exteriors, en gran part) a activitats majoritàriament esportives però també culturals i de lleure adreçades a la població infantil i juvenil de tot el barri. Són activitats gestionades per entitats del barri: clubs esportius, esplais o casals, centres culturals, etc., que estableixen un acord o conveni amb l'escola i el Districte. satisfactòria a les necessitats expressades, ha provocat la contenció de la demanda en el sector públic. A l'Eixample, per exemple, el nombre de preinscripcions per al par- vulari (P-3) als centres públics sol ser superior a l'oferta inicial de pla- ces. El curs 2000-2001, el 20% de les sol·licituds no ha pogut entrar en el centre sol·licitat en primera opció. El desajust entre la demanda i l'oferta també es fa molt evident en el primer cicle de l'educació infantil (0-3 anys). Els instituts de secundària, amb una oferta acadèmica molt satis- factòria, s'han anat adaptant a les noves funcions i exigències tant del sistema escolar com dels canvis socioculturals. Tanmateix, la ubicació física dels instituts de secundària respon a criteris ja superats com ara la separació d'alumnat segons el sexe. És per aquest motiu que en més d'una ocasió trobem dos instituts a tocar. La distribució actual també és el resultat d'haver construït allà on es disposava d'un solar públic. L'encaix entre la rigidesa del parc escolar (amb concentració d'e- quipaments en zones amb escassa població escolar), els nous fenò- mens sociodemogràfics que afecten la població de la ciutat i la implantació de l'actual sistema educatiu s'està duent a terme amb alguns desajustos, com ara la inadequació, en algunes zones, de l'o- ferta i la demanda, o les dificultats existents en les vinculacions entre les escoles de primària i els instituts. Grau d'ocupació El grau d'ocupació dels centres públics varia segons els districtes (mapa 1). En districtes com ara l'Eixample, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, i algunes zones de Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí, la ràtio alumnes-aula està majoritàriament entre 22 i 25 alumnes, és a dir, el grau d'ocupació és a prop del màxim establert per la normativa. D'altra banda, en algunes zones dels districtes de Nou Barris, de Sant Andreu i a la Zona Franca, al districte de Sants-Montjuïc, hi ha centres amb una baixa ocupació que, de ben segur, representen l'única possibilitat que té l'alumnat de la zona de ser escolaritzat. Quan incorporem aquesta situació com una dada més del conjunt de la ciutat, sense fer-ne l'anàlisi corresponent, es provoca una imatge distorsionada de l'oferta global, que sembla excessiva. La paradoxa rau en què hi ha places vacants, però per la seva ubicació –necessària– no poden ser utilitzades per la població de les zones on hi ha mancances de places. e8 Núm 1 / 2002Documents 1.500 1.000 500 0 2.000 1997 - 1998 1998 - 1999 1999 - 2000 2000 - 20001 Gràfic 6. Sol·licituds no ateses en la primera opció. Evolució 1997-2001 Demanda no atesa a P-3 Demanda no atesa a escola bressol Mapa 1. Ràtio mitjana alumnes/unitat per zones estadístiques. Parvulari i educació primària en centres públics (CEIP). Curs 2001-2002 22 a 25 (58 centres en aquestes zones) 19 a 21 (70 centres en aquestes zones) 17 a 18 (24 centres en aquestes zones) 13 a 16 (6 centres en aquestes zones) sense centres Ràtio alumnes/unitat Notes: En el CEIP Ferran Sunyer, en implantació a la zona de Sant Antoni, la ràtio es refereix a P-3. Les dades de les zones de Poble Sec i Montjuïc es consideren com a zona única. La dinàmica territorial Els serveis que ofereixen els centres escolars d'un territori solen ser utilitzats majoritàriament per la població del propi territori, de mane- ra que l'escola s'erigeix com a servei de proximitat tot prenent un paper important en la vida del barri. Conjuntament amb aquesta dinàmica de proximitat territorial es dóna també una dinàmica de mobilitat provocada per la forta atracció que exer- servei públic de l'educació, fan l'ensenyament bàsic i reuneixen els requisits previstos en les lleis: - la participació de les famílies, professorat i alumnat, - la gratuïtat dels ensenyaments objecte del concert, - el dret a definir el caràcter propi, - el ple respecte a la llibertat de consciència, - el caràcter voluntari de la pràctica confessional, - el fet que les activitats escolars complementàries, extraescolars i de serveis no poden tenir caràcter lucratiu. Els centres privats concertats responen a tipologies, orígens i tradi- cions diferents. Per tant, presenten una certa diversitat tant pel que fa als nivells d'ensenyament que ofereixen com a les formes d'organit- zació i les característiques dels titulars. El nombre de places escolars mantingudes amb fons públics a tra- vés de concerts o subvencions ha anat creixent a causa, en part, de la implantació de la reforma i de l'increment de grups que ha suposat l'allargament de les edats de l'ensenyament obligatori. Però també hi ha influït la manera en què s'han aplicat els criteris de finançament a l'ensenyament no obligatori: pràcticament totes les aules de parvula- ri dels centres privats concertats que fan ensenyament obligatori estan subvencionades. En algunes zones de la ciutat hi ha un excés d'oferta de places. Tanma- teix, el sector privat s'ha anat adaptant millor als fluxos de la demanda, tancant centres en unes zones i obrint més aules en altres centres. En l'ensenyament bàsic i obligatori (3-16 anys) gairebé totes les places ofertes pels centres privats gaudeixen del finançament de l'Administració. El sistema de concerts també és present en l'ensen- yament no obligatori, de manera especialment notòria en la formació professional (més del 50%). La participació en la gestió dels centres La presència i el funcionament dels consells escolars de centre per- meten disposar d'un espai de participació en què conflueixen els diversos actors de la comunitat educativa: el professorat i el personal de gestió del centre, els pares i les mares, el conjunt de l'alumnat i els representants del titular del centre. És un òrgan de participació en el govern del centre dedicat a la programació, el seguiment i l’avaluació de les seves activitats i basat en el principi de corresponsabilitat. Les entitats de la ciutat, a l'escola A Barcelona, un gran nombre d'entitats i organitzacions es coordinen a través de l'Institut d'Educació per tal d'oferir a infants i joves activi- tats i serveis educatius que complementen i reforcen els aprenentat- ges escolars, al mateix temps que donen a conèixer la diversitat d'e- quipaments de la ciutat. L'acció municipal L'acció de l'Ajuntament en matèria escolar depassa l'àmbit estricta- ment competencial. En aquest sentit, és remarcable la col·laboració d'escoles i instituts amb els Districtes, especialment amb l'Àrea de Serveis Personals. Aquesta col·laboració inclou diversos àmbits, des de la participació en les iniciatives del territori fins al treball conjunt en relació amb la població escolar que es troba en una situació més desafavorida: beques de menjador, fer front a l'absentisme escolar, seguiment de l'escolaritat. Els centres privats: els concerts escolars A Barcelona, el sector privat concertat gestiona dues terceres parts dels centres escolars del tram de l'ensenyament bàsic i obligatori. Els requeriments, els criteris i els procediments per a l'atorga- ment de concerts estan establerts per la LODE i la LOPAGC 4 Es poden acollir al règim de concerts els centres privats que presten el Núm 1 / 2002 e 9L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 13.0000 12.0000 11.0000 10.0000 1997 - 1998 1998 - 1999 1999 - 2000 14.0000 Gràfic 7. Evolució de les places concertades i de l’alumnat escolarizat en centres privats Places concertades Alumnat escolarizat en centres privat Taula 4. Oferta de serveis per part de les escoles i els instituts Serveis oferts Núm. centres Servei de menjador (CEIP i IES) 217 92% Activitats extraescolars (CEIP i IES) 194 82% Servei d'acollida fora de l'horari escolar (CEIP) 117 74% Taula 5. Equipaments de reforç a les escoles i els instituts Equipaments als CEIP i IES Núm. centres % sobre el total dels centres Equipaments esportius 226 73% Aula multimèdia 230 74% Aula de música 165 53% Aula de plàstica 63 20% Biblioteca 208 67% Laboratori 196 63% 4 Llei orgànica RD 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents. Aquesta excessiva flexibilització fa possible que un 30% dels cen- tres privats concertats tinguin una sola línia d'ESO, mentre que en el sector públic el percentatge és només del 17%. Cal tenir en compte que quan en un centre de secundària hi ha un baix nombre d'alum- nes, i, per tant, de grups, es fa difícil l'organització per a la diversifica- ció d'assignatures i crèdits. L'estructura dels centres i la continuïtat entre nivells educatius La LOGSE defineix les característiques i els objectius dels diversos nivells d'ensenyament. Igualment, estableix les condicions i els requisits indis- pensables per a l'exercici de la docència. Aquest conjunt d'elements determina l'estructura global del sistema escolar que s'aplica als centres docents i estableix de manera molt precisa les tipologies dels centres docents i els nivells educatius que han d'impartir. L'estructura dels centres docents segons el tipus d'ensenyament La variabilitat de l'estructura dels centres depèn, en primer lloc, del tipus de titularitat (taula 7). El sector públic organitza els centres segons la normativa vigent: les escoles bressol imparteixen el primer cicle de l'educació infantil, dels 0 als 3 anys; els centres d'educació infantil i primària (CEIP) imparteixen el segon cicle de l'educació infantil i l'educació primària, dels 3 als 12 anys; i els instituts d'educació secundària (IES) imparteixen l'educació secundària obligatòria a partir dels 12 anys i, opcionalment, els batxille- rats i la formació professional, a partir dels 16 anys. El sector privat, en canvi, es caracteritza per una gran diversitat segons com agrupi cada centre els nivells d'ensenyament que ofereix, fet que contrasta amb la rigidesa del sector públic. La laxitud i flexibilitat que se li permet a aquest sector pot arribar a posar en perill l'organització escolar i ser poc respectuosa amb els criteris educatius actuals. ceixen els centres privats dels districtes de Les Corts i, especialment, de Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta atracció es basa en la tradició de zona escolar, en la voluntat de promoció personal de les famílies i, sobretot, en l'elevada oferta priva- da que hi ha. Els efectes negatius d'aquesta situació es concreten en l'in- crement del temps de desplaçament a què està sotmès l'alumnat i en el caos circulatori quotidià que es genera a l'inici i al final de l'horari escolar. L'alumnat procedent d'altres poblacions de l'àrea metropolitana també accedeix a aquests districtes on la concentració d'oferta escolar és des- proporcionada en relació amb la població escolar real. e10 Núm 1 / 2002Documents Taula 6. Relació entre població infantil censada i alumnat matriculat, per districtes Població de 3 a 15 anys Alumnat matriculat censada al districte a les escoles del districte Ciutat Vella 7.342 7.227 L'Eixample 23.309 22.852 Sants-Montjuïc 17.135 13.952 Les Corts 9.112 13.459 Sarrià-St. Gervasi 15.922 28.310 Gràcia 10.386 10.675 Horta-Guinardó 16.066 18.128 Nou Barris 15.707 14.858 Sant Andreu 14.154 14.183 Sant Martí 21.819 19.432 Barcelona 150.952 163.076 Taula 7. Estructura dels centres segons el tipus d'ensenyament (sobre el 95% dels centres) Sector públic - 2 models a) Parvulari i primària (3-12 anys) b) ESO, batxillerat i, en alguns casos, formació professional (a partir de 12 anys) Sector privat - 6 models a) Infantil i primària b) Infantil, primària i secundària obligatòria c) Infantil, primària i secundària obligatòria i formació professional d) Secundària obligatòria, batxillerat i formació professional e) Batxillerat i formació professional f) Formació professional Mapa 2. Moviment de la població escolar en el territori. Educació bàsica (3-16 anys) 151% a 180% 116% a 150% 101% a 115% 95% a 100% 80% a 94% Rangs de les taxes d’escolarització 50 0 100 150 200 44 250 Centres públics (total 283) Centres privats (total 458) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 194 157 37 1 68 0 86 5 2 50 7 13 6 1 4 0 5 8 17 4 32 Si les adscripcions d'escoles a un institut són massa nombroses és més difícil garantir la continuïtat pedagògica. Actualment, 48 instituts públics (el 74% del total) reben alumnat de fins a 4 escoles de primà- ria, i no n'hi ha cap que en rebi de més de 8. Els 12 centres públics que tenen una sola línia d'ESO no responen a un model establert, sinó que s'hi veuen forçats per dues causes: l'a- tenció a necessitats específiques d'escolarització en un territori (Zona Franca i Bon Pastor) i perquè, de manera circumstancial, no han tingut matrícules per omplir més d'un grup. En canvi, la majoria dels 50 cen- tres privats concertats que ofereixen una sola línia ho fan perquè això respon al seu propi model de centre (taula 8). Núm 1 / 2002 e 11L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Taula 8. Centres publics i privats amb una sola línia d’ESO, per districtes. Curs 2000 - 2001 Centres públics Centres privats concertats Ciutat Vella 4 Eixample 7 Sants-Montjuïc 1 3 Les Corts 2 Sarrià-St. Gervasi 2 11 Gràcia 1 3 Horta-Guinardó 3 6 Nou Barris 2 7 Sant Andreu 2 4 Sant Martí 1 3 Barcelona 12 50 Gràfic 8. Contrast entre la diversitat dels centres públics i la dels privats concertats 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Gràfic 9. Comportament real de les adscripcions de CEIP a IESTaula 9. Centres privats de primària amb matrícula d’infants de menys d’1 any, d’1 any i de 2 anys Alumnat Centres % de centres sobre el total de centres de primària 1.168 33 17% De la mateixa manera, els centres privats concertats flexibilitzen la seva estructura per tenir aules d'infants de fins a 2 anys. D'aquesta manera poden obrir la matrícula amb un any d'antelació i afavorir la captació d'alumnes (taula 9). En el gràfic 8 es mostra el contrast entre la diversitat dels centres públics i la dels privats concertats. La continuïtat entre nivells educatius (primària-secundària) Per regular el pas de primària a secundària la normativa estableix vin- cles entre els centres. En el cas del sector públic, un o més IES es vin- culen amb un conjunt de CEIP, de manera que l'alumnat de primària té garantida la plaça en algun dels instituts als quals el seu centre està adscrit, on podrà cursar la secundària obligatòria i continuar amb el batxillerat i/o els cicles de formació professional. L'organització dels itineraris entre l'escola de primària i l'institut és un dels aspectes de la planificació que té més conseqüències educati- ves per a l'alumnat, ja que permet garantir, si es fa bé, la continuïtat pedagògica des dels 3 fins als 18 anys, tot respectant les característi- ques i el desenvolupament dels adolescents i els joves. IES Nombre de CEIP inscrits A més de la desigual oferta pública i privada, els canvis demogràfics, tant pel que fa a la natalitat com a les migracions, i les noves interven- cions urbanístiques, sobretot als districtes de Sant Andreu i de Sant Martí, porten a una necessària revisió del mapa escolar de la ciutat que tingui en compte, entre altres aspectes, la utilització racional dels recur- sos públics, l'estructuració i l'organització adequades dels centres, l'es- colarització de l'alumnat estranger evitant la segregació, l'acompliment dels objectius de cada etapa, l'increment de l'oferta pública en zones on hi ha demanda potencial, etc. En definitiva, cal una revisió que, més enllà d'avaluar el nombre de places necessàries, impliqui una reorganització del servei escolar que, en igualtat de condicions, garanteixi l'èxit a tota la població escolar de la ciutat. El mapa escolar, a revisió El mapa escolar és l'eina principal per a la planificació i l'ordenació escolars en un territori, és a dir, per a la distribució d'escoles a la ciutat. Els objectius del mapa escolar són: la qualitat de l'ensenya- ment, la igualtat d'oportunitats en l'accés al saber, la universalitza- ció de l'ensenyament secundari, l'equilibri territorial i l'adequació de l'oferta de formació professional a la demanda socioeconòmica del país. El mapa escolar actual, que data del 1995, està encara avui en procés d'aplicació. Tot i l'èxit d'ocupació dels centres recentment inaugurats i la previsió d'increment de demanda dels que s'estan construint, les actuacions programades per a noves construccions són encara incompletes o van endarrerides. D'altra banda, s'han consolidat algunes de les reduccions de grups realitzades en el sector públic per respondre a situacions conjunturals, fet que, en la pràctica, ha anat modificant el mapa escolar sense respondre a un plantejament rigorós i complet. La reducció d'unitats i de centres per manca de matrícula no s'ha fet amb els mateixos criteris a ambdós sectors. En el sector públic, en general, s'ha fet de manera més radical i sovint amb manca de previsió. En canvi, la baixa matrícula en centres privats no ha com- portat la reducció proporcional dels concerts. Fins i tot, en alguns casos s'han autoritzat i subvencionat unitats privades en zones on hi havia places escolars suficients. Aquestes decisions han afectat negativament tant els centres privats com els centres públics de les zones en qüestió. e12 Núm 1 / 2002Documents Mapa 3. Construccions escolars previstes. Mapa escolar 1995 Solars cedits 1996-1998 1 IES XXV Olimpíada (inici curs 2000-2001) 2 IES Lluís Domènech i Montaner (inici curs 2000-2001) 3 IES Secretari Coloma (inici curs 2000-2001) 4 IES Salvador Espriu (inici curs 2000-2001) 5 CEIP Vila Olímpica (inici curs 1998-1999) 6 CEIP Ferran Sunyer (inici curs 2000-2001) 7 CEIP Barrufet (inici curs 2000-2001) 8 CEP Tàber (inici curs 2000-2001) 9 CEIP Pit Roig (inici curs 2000-2001) 10 CEIP Lavínia (compra del solar de l’edifici actual, 1998-1999) 11 CEIP Miquel Batllori (substitució. Inici curs 2002-2003) 12 CEIP Les Glòries Catalanes 13 CEIP Costa i Llobera (ampliació) Solars cedits 1999 14 CEIP Orlandai (substiutució) 15 CEIP Pompeu Fabra (substitució) 16 IES Pere Bosch i Gimpera (en edifici provisional) 17 CEIP Front Marítim (nova inclusió al mapa escolar) 18 IES Front Marítim (nova inclusió al mapa escolar) En procés de cessió: 19 IES Angeleta Ferrer i Sensat 20 CEIP Baixeres (substitució) 21 CEIP Comptes d’Urgell-Mallorca (substitució) Solars pendents de cessió 22 CEIP Fructuós Gelabert 23 IES Ferran Soldevila 24 CEIP Adrià Gual Pendents de localització: 25 CEIP Tresfonts (substitució) 26 CEIP Arquímedes 27 IES Ferdinand de Lesseps 28 IES Ildefons Cerdà Previsió de noves construccions 1 5 7 9 11 13 15 4 8 10 12 14 16 2 3 6 17 18 19 20 21 2223 24 30 EBM Cadí 31 EBM Puigmal 32 EBM Chavorrillos 33 EBM La Mar Centres existents. Trasllat a nou edifici, després any 2000 34 EBM Valldaura 35 EBM Nenes i nens 36 EBM Ralet 37 EBM Bambi 38 EBM Bellmunt 39 EBM Mont Tabèr Nous centres (curs 2002 - 2003) 40 EBM L’Oreneta 41 EBM L’Arquet 42 EBM Ciutat de Mallorca 43 EBM El Caminet de Besòs 44 EBM Els Tres Tombs 45 EBM Portal Nou 46 EBM El Xalet de la Paperera 47 EBM La Mar Xica Nou centres (previsió setembre 2003) 48 CEIP Rius i Taulet 49 Illa Bacardi 50 CEIP Pràctiques I 51 CEIP Mallorca 52 Parc Pegaso 53 CEIP Ramón Menéndez Pidal 54 Illa Fort Pienc Centres existents 1 EBM L’Arboç 2 EBM Albí 3 EBM Xarlot 4 EBM Tris-Tras 5 EBM Bip 6 EBM Xiroi 7 EBM La Fontana 8 EBM El Vent 9 EBM La Muntanya 10 El Castell 11 EBM Llar d’Infants 12 EBM L’Argimon 13 EBM Pla de Fornells 14 EBM Trinitat Nova 15 EBM El Cargol 16 EBM El Tren 17 EBM Palomar 18 EBM Montserrat 19 EBM Barrufets 20 EBM Guinbó 21 EBM Pau 22 EBM L’Esquirol 23 EBM El Roure 24 EBM Roure Clot 25 EBM Esquitx 26 EBM Canigó 27 EBM Forestier 28 EBM Niu d’Infants 29 EBM Collserola Núm 1 / 2002 e 13L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Mapa 4. Centres de primer cicle d’educació infantil i noves construccionsL'escolarització per nivells educatius Educació infantil (0-3 anys) L'educació infantil comprèn dos cicles: el primer cicle o escola bres- sol (dels 0 als 3 anys) i el segon cicle o parvulari (dels 3 als 6 anys). La seva finalitat és contribuir al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels infants. Segons estableix la LOGSE, els centres d'educació infantil poden impartir el primer cicle, el segon o ambdós. Els centres de titularitat pública només fan el primer cicle (0-3 anys). Entre els centres privats l'oferta és diversa: alguns només tenen alumnat fins als 3 anys, però la gran majoria en tenen fins als 5 anys. La taula 10 presenta l'alumnat de 0 a 3 anys escolaritzat a la ciutat. La taxa d'escolaritat global de 0 a 3 anys és del 33%, una xifra força elevada. L'increment més important es dóna als 2 anys, en què la taxa d'escolaritat arriba fins al 63%. Possiblement aquesta dada expressa, entre altres aspectes, l'alt nivell d'ocupació de les dones. La presència del sector privat és majoritària, amb el 80% de l'alumnat. Dins del sector públic, l'Ajuntament gestiona 39 centres i el Departament d'Ensenyament en gestiona 5. Taula 10. Alumnat de 0 a 3 anys escolarizat a la ciutat Alumnat Edat Població Sector Sector Total Taxa públic privat escolarització <1 any 13.744 238 802 1.040 8% 1 any 12.152 869 3.310 4.179 34% 2 anys 11.647 1.456 5.838 7.294 63% Total 37.543 2.563 9.950 12.513 33% 1 2 3 Alumnat 0 -3 Centres Total % Total % Sector Departament 365 5 44 17% públic Ensenyament 2.563 20% Ajuntament 2.198 39 Sector 9.950 80% Subven- Autoritzats privat cionats no subv. 18 190 208 83% Total 12.513 252 Taula 11. Distribució de l’alumnat del primer cicle d’educació infantil, per centres 11 4 5 6 7 17 18 19 20 21 22 23 24 25 40 41 42 43 44 45 46 48 49 50 51 52 53 54 47 34 35 36 37 38 39 26 27 28 29 30 31 32 33 8 9 10 12 13 14 15 16 Educació bàsica i obligatòria La LOGSE considera educació bàsica el tram que comprèn el segon cicle d'educació infantil (3 a 6 anys), l'educació primària (6 a 12 anys) i l'educació secundària obligatòria (12 a 16 anys). L'ensenya- ment obligatori cobreix dels 6 als 16 anys i es concreta en dues eta- pes: l'educació primària i l'educació secundària obligatòria. En les etapes de primària i de secundària obligatòria, el sector públic té una presència minoritària, amb el 36% de l'alumnat (taula 13). El sec- tor privat està concertat pràcticament en la seva totalitat. Els centres no concertats o subvencionats es concentren en l'etapa de parvulari i la majoria no ofereixen continuïtat cap a l'educació primària. Per districtes, la distribució de l'alumnat segons la titularitat és força desigual (taula 14). Tanmateix, els districtes que mostren baixa matrícu- la en el sector públic (com ara l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia) coincideixen amb els que, en els darrers anys, han tingut una demanda no atesa molt significativa. La simple manca d'oferta pública en aques- tes zones ha dificultat l'augment d'alumnat en aquest sector. e14 Núm 1 / 2002Documents La demanda de places del sector públic és molt elevada, i l'oferta és tan insuficient que no hi pot respondre satisfactòriament. La demanda no atesa als centres públics corresponent a la preinscrip- ció per al curs 2000-2001 va ser del 56%, amb 3.434 sol·licituds per a una oferta de 1.517 places. Per al curs 2002-2003 està previst incrementar l'oferta municipal amb unes 500 places. Mapa 5. Taxa d’escolarització per districtes municipals. Educació infantil de primer cicle 46% a 52% 39% a 45% 32% a 38% 25% a 31% Rangs de les taxes d’escolarització Taula 14. Distribució de l'alumnat segons la titularitat dels centres, per districtes Educació bàsica i Sector públic Sector privat Total obligatòria 3-16 anys Ciutat Vella 3.629 50% 3.598 50% 7.227 Eixample 5.170 23% 17.682 77% 22.852 Sants-Montjuïc 7.308 52% 6.644 48% 13.952 Les Corts 3.233 24% 10.226 76% 13.459 Sarrià-St. Gervasi 3.814 13% 24.496 87% 28.310 Gràcia 4.090 38% 6.585 62% 10.675 Horta-Guinardó 7.365 41% 10.763 59% 18.128 Nou Barris 7.157 48% 7.701 52% 14.858 Sant Andreu 6.063 43% 8.120 57% 14.183 Sant Martí 10.668 54% 8.764 46% 19.432 Barcelona 58.497 36% 104.579 64% 163.076 Taula 13. Distribució de l'alumnat segons la titularitat dels centres, per nivells educatius Parvulari Primària Secundària Total 3-16 obligatòria Sector 13.962 26.870 17.665 58.497 públic 36% Sector privat 16.755 44.457 36.358 97.570 concertat 60% Sector privat 4.563 1.341 1.105 7.009 4% Total 35.280 72.668 55.128 163.076 Taula 12. Distribució de l’alumnat de 0 a 3 anys, per districtes Sector públic Sector privat Total Ciutat Vella 293 294 587 Eixample 111 2.020 2.131 Sants-Montjuïc 488 836 1.324 Les Corts 122 697 819 Sarrià-St. Gervasi 31 2.108 2.139 Gràcia 33 814 847 Horta-Guinardó 457 907 1.364 Nou Barris 584 420 1.004 Sant Andreu 200 597 797 Sant Martí 244 1.257 1.501 Barcelona 2.563 9.950 12.513 Educació postobligatòria Els ensenyaments postobligatoris agrupen l'alumnat que ha obtin- gut el graduat d'ensenyament obligatori i que ha optat entre el bat- xillerat i la formació professional de grau mitjà. A la formació pro- fessional de grau superior s'hi accedeix amb la titulació de batxillerat; tanmateix, s'està experimentant l'accés al grau supe- rior des de la formació professional de grau mitjà. També és possi- ble accedir als ensenyaments de formació professional a través de les proves quan es compleixen uns requisits d'edat i d'experiència laboral determinats. A pràcticament tots els 71 instituts hi ha alumnes matriculats en els batxillerats de ciències de la naturalesa i de la salut, humani- tats i ciències socials i tecnologia. També hi ha 121 centres privats que fan batxillerat d'aquestes modalitats. La formació professional de grau mitjà s'imparteix en 19 instituts i en 50 centres privats. La formació professional de grau superior s'ofereix en 20 instituts i en 57 centres privats. Els centres no tenen la mateixa oferta quant a les diverses eta- pes, modalitats i cicles que imparteixen. El batxillerat, amb uns 30.000 alumnes, té una matrícula molt superior a la de la formació professional de grau mitjà, que no arri- ba als 7.000 alumnes. Tanmateix, cal tenir en compte que s'està implantant de forma generalitzada el nou sistema, en què l'ensen- yament professional ha sofert un canvi molt important respecte del sistema anterior. Possiblement encara no s'han modificat les per- cepcions i els comportaments d'èpoques passades. La distribució de l'alumnat d'educació postobligatòria segons la titularitat dels centres queda reflectida en la taula 15. La taula 15 també ens aporta informació sobre el grau de concer- tació dels centres privats. Encara que es tracta d'un ensenyament postobligatori, el nombre de concerts és molt alt, especialment pel que fa a la formació professional, en què és superior al 50% en les dues etapes. Possiblement, s'ha fet una extensió de la política de concerts aplicada en el sistema anterior, quan la formació professional de primer grau incorporava alumnat a partir dels 14 anys que, general- ment, no disposava del graduat escolar. L'alumnat matriculat a 4t d'ESO i a 2n de batxillerat durant el curs 2000-2001 forma els grups base per a l'accés als ensenya- ments posteriors: batxillerats i cicles formatius de grau mitjà, en el primer cas, i universitat i cicles formatius de grau superior en el cas de l'alumnat que acaba satisfactòriament el batxillerat (taula 16). Dins del conjunt de les etapes educatives no universitàries, els ensenyaments professionals són, de manera especial, la porta d'entrada al mercat de treball. Per tant, l'oferta formativa hauria de preveure de manera més precisa les necessitats i les característi- ques del mercat laboral. Val a dir, però, que els informes i els estu- dis existents sobre aquesta qüestió en general són parcials i afec- ten només algunes famílies o àmbits productius sectorials. Les taules següents mostren l'oferta inicial de la preinscripció feta l'any 2001. Per a cada un dels cicles formatius es dóna la xifra de les sol·licituds presentades per l'alumnat per accedir a les places. Segons aquestes dades, en el sistema escolar es produeix un desajust entre l'oferta i la demanda, fins i tot més marcada en el sector públic que en el privat. En el sector públic, dels 24 cicles de formació professional de grau mitjà, el 62% tenen més demanda que oferta; en la formació professional de grau superior, aquest desajust es produeix en el 65% dels 49 cicles que s'ofereixen a la ciutat. En el sector privat el desajust es redueix al 44% dels cicles de formació professional de grau mitjà i el 12% dels cicles de formació professional de grau superior. Cal tenir en compte que en alguns casos la preinscripció per als cicles formatius de grau superior coincideix amb la preinscripció a la universitat i, en la mesura que no són incompatibles, es pro- dueixen duplicitats. Núm 1 / 2002 e 15L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Taula 15. Distribució de l'alumnat d’educació postoblogatòria segons la titularitat dels centres Alumnat Sector Sector Sector privat públic concertat no concertat Batxillerat 28.950 10.784 7.687 10.479 38% 26% 36% Formació 6.859 2.561 4.298 professional 37% 63% de grau mitjà Formació 12.567 4.365 8.202 professional 35% 65% de grau superior Taula 16. Alumnat matriculat a 4t d’ESO i 2n de batxillerat, per districtes. Curs 2000-2001 4t ESO 2n batxillerat Ciutat Vella 708 910 Eixample 2.254 2.693 Sants-Montjuïc 1.236 896 Les Corts 1.250 1.171 Sarrià-St. Gervasi 2.673 2.826 Gràcia 862 598 Horta-Guinardó 1.659 1.219 Nou Barris 1.458 1.036 Sant Andreu 1.442 1.006 Sant Martí 1.734 1.239 Barcelona 15.276 13.594 e16 Núm 1 / 2002Documents Taula 17. Cicles de formació professional de grau mitjà amb una demanda superior a l’oferta • Preinscripció curs 2001/2002 Taula 18. Cicles de formació professional de grau superior amb una demanda superior a l’oferta • Preinscripció curs 2001/2002 Centres públics 15 cicles Oferta Sol·licituds Pendents de places d’assignació CGM Gestió administrativa 321 400 90 CGM Preimpressió en arts gràfiques 48 156 83 CGM Eletromecànica de vehicles 147 228 71 CGM Carroceria 79 121 32 CGM Comerç 84 100 16 CGM Equips inst. electrotècniques 142 170 38 CGM Equips electrònics de consum 197 273 79 CGM Laboratori d’imatge 44 250 168 CGM Soldadura i caldereria 27 40 10 CGM Mecanització 141 144 24 CGM Laboratori 47 87 25 CGM Cures auxiliars d’infermeria 146 215 63 CGM Estètica personal decorativa 57 116 55 CGM Caracterització 28 119 80 CGM Instal·lació i manteniment eletrome- cànic de maquinària i conducció de línies 17 21 2 En total els centres públics ofereixen 24 cicles de grau mitjà Centres públics 32 cicles Oferta Sol.licituds No de places ateses CGS Animació d’activitats físiques i esp. 110 188 94 CGS Administració i finances 135 246 77 CGS Disseny i producció editorial 28 73 32 CGS Gestió comercial i màrqueting 64 76 17 CGS Comerç Internacional 58 66 7 CGS Desenvolupament i aplicació de projectes de construció 80 96 24 CGS Desenvolupament i aplicació de projectes urbanístics i op. topogràfiques 134 227 2 CGS Sistemes de telecomunicacions i informàtics 83 94 7 CGS Agències de viatges 83 134 30 CGS Informació i com. turístiques 53 336 298 CGS Imatge 43 364 285 CGS So 46 144 85 CGS Producció d’audiovisuals, ràdio i espetactacles 50 336 284 CGS Desenvolupament de projectes mecànics 51 57 6 Oferta Sol·licituds No de places ateses CGS La fabricació de productes farmacèutics i afins 30 61 29 CGS Anàlisis i control 89 131 35 CGS Química ambiental 27 120 53 CGS Dietètica 32 42 9 CGS Higiene bucodental 59 119 53 CGS Anatomia patològica i citologia 33 138 94 CGS Pròtesi dental 61 136 60 CGS Imatge per al diagnòstic 34 65 29 CGS Educació infantil 28 121 75 CGS Integració social 32 58 22 CGS Interp. del llenguatge dels signes 30 104 59 CGS Asessoria d’imatge personal 50 173 99 CGS Estètica 31 55 19 CGS Producció d’audiovisuals, ràdio 60 61 6 CGS Administració de sistemes informàtics 164 235 74 CGS Desenv. d’aplicacions informàtiques 191 308 93 En total els centres públics ofereixen 49 cicles de grau superior Centres concertats 32 cicles Oferta Sol·licituds No de places ateses CGS Realizació d’audiovisuals, ràdio i espectacles 30 91 54 CGS Imatge 20 50 25 CGS So 30 82 42 CGS Prod. d’audiovisuals, ràdio i esp. 30 44 12 En total els centres públics ofereixen 49 cicles de grau superior Centres concertats 7 cicles Oferta Sol·licituds Pendents de places d’assignació CGM Preimpressió en arts gràfiques 25 84 51 CGM Eletromecànica de vehicles 250 333 77 CGM Carroceria 54 61 0 CGM Equips inst. electrotècniques 111 171 68 CGM Equips electrònics de consum 241 322 74 CGM Mecanització 57 74 14 CGM Muntatge i manteniment d’intal·lacions de fred, climatització i producció de calor 30 47 15 En total els centres concertats ofereixen 16 cicles de grau mitjà Núm 1 / 2002 e 17L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 L'escola als districtes En aquest capítol es pretén donar una informació bàsica de la situacióa cadascun dels districtes de la ciutat. Hem considerat que les dades principals que s'han de tenir en compte a l'hora de dibuixar aquesta estructura són les següents: - Taxa d'escolarització segons els grups d'edats. - Distribució de l'alumnat per sectors segons el nivell educatiu. - Distribució proporcional segons els sectors dels centres educa- tius, i comparació amb el conjunt de la ciutat. - Distribució de l'alumnat per sectors segons els nivells educatius. - Nombre de centres segons la tipologia de l'oferta educativa i la titularitat (taula i mapa). Cada apartat va acompanyat d'un breu comentari amb alguns dels aspectes que han ajudat a configurar el perfil que trobem en cadas- cun dels districtes o bé amb determinats elements que cal considerar a l'hora d'entendre la planificació. Les Corts Ciutat Vella Sant Martí L'Eixample Sants-Montjuïc Sarrià St. Gervasi Gràcia Horta Guinardó Nou Barris Sant Andreu 23 21 22 20 19 18 6 13 3 12 17 24 25 8 9 14 10 15 11 167 5 4 2 1 e18 Núm 1 / 2002Documents Ciutat Vella Aquests darrers anys el districte de Ciutat Vella ha viscut molts canvis que han afectat la composició de l'alumnat de les escoles. Els factors de canvi més destacats han estat, d'una banda, la immigració, que ha crescut tant en nombre de persones com en diversitat de procedèn- cies, i, de l'altra, les remodelacions urbanístiques realitzades, que han atret població de classe mitjana, la qual cosa ha donat lloc a una certa heterogeneïtat socioeconòmica. A partir d'aquests elements, l'àmplia diversitat de cultures que es troba actualment a les aules de les escoles de Ciutat Vella no es veu en altres zones de la ciutat. Ateses les característiques socioeconòmiques de la població, Ciu- tat Vella ha estat i és escenari de polítiques de col·laboració entre les diferents administracions, i d'aquestes amb les associacions, i d'ini- ciatives de caire social del mateix districte amb l'objectiu de treballar en projectes comuns per al desenvolupament de la zona. Taula 19. Taxa d'escolarització de Ciutat Vella segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 2.202 587 26,7% Parvulari (3-5 anys) 1.776 1.570 88,4% Primària (6-11 anys) 3.268 3.051 93,3% ESO (12-15 anys) 2.298 2.606 113,4% Total (0-16 anys) ≠9.544 7.814 82% Mapa 6. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Ciutat Vella Gràfic 10 . Distribució de l’alumnat de Ciutat Vella, per sectors i nivells educatius Núm 1 / 2002 e 19L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 500 0 1.000 1.500 2.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10% 587 1.570 3.051 2.606 1.689 9.503 293 294 824 746 1.214 1.392 729 960 48,9% 51,1% 1.591 1.460 Sector públic Sector privat Alumnes 4.651 4.852 Gràfic 12. Distribuició de l’alumnat de Ciutat Vella, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 10% 50% 49% Ciutat Vella Barcelona 1% Sector privat Sector públic Sector privat concertat36% 60% 4% 2 0 4 6 8 5 Centres públics (total 24) Centres privats (total 20) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 4 11 1 0 2 10 12 0 5 1 0 1 5 0 0 0 1 0 1 0 4 2 1 Gràfic 11. Centres de Ciutat Vella, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Taula 21. Centres de Ciutat Vella, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 5 4 Total centres d'educació infantil 5 4 A partir de P3, primària 11 1 Total centres de primària 11 1 A partir de P3, primària, ESO 5 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 1 Total centres de primària i secundària 0 6 ESO 1 ESO, batxillerat 5 ESO, batxillerat, formació professional ESO, formació professional 1 Batxillerat 1 Batxillerat, formació professional 2 4 Formació professional 1 2 Total centres de secundària 8 9 Total 24 20 1 CEIP Castella - Primària - Pública 2 CEIP Milà i Fontanals - Primària - Pública 3 CEIP Rubén Darío - Primària - Pública 4 CEIP Collaso i Gil - Primària - Pública 5 CEIP Drassanes - Primària - Pública 6 CEIP Baixeras - Primària - Pública 7 CEIP Cervantes - Primària - Pública 8 CEIP Mediterrània - Primària - Pública 9 CEIP Alexandre Galí - Primària - Pública 10 CEIP Parc de la Ciutadella - Primària - Pública 11 CEIP Pere Vila - Primària - Pública 12 IES Miquel Tarradell - Secundària - Pública 13 IES Milà i Fontanals - Secundària - Pública 14 IES Joan Salvat i Papasseït - Secundària - Pública 15 IES Verdaguer - Secundària - Pública 16 IES Pau Clarís - Secundària - Pública 17 Sagrada Família - Primària - Privada 18 Laboure - Primària i secundària - Privada 19 Vedruna - Primària i secundària - Privada 20 Escola Pia Sant Antoni - Primària i secundària - Privada 21 Sant Felip Neri - Primària i secundària - Privada 22 La Salle Comtal - Primària i secundària - Privada 23 Sant Joan Baptista - Primària i secundària - Privada 24 Cintra - Secundària - Privada 25 Calassanci i Escola Pia - Secundària - Privada Taula 21. Demanda no atesa a P-3, a l’Eixample. Evolució 1997 - 2001 1997-98 1998-99 1999-2000 2000-2001 151 sol·licituds 128 sol·licituds 163 sol·licituds 102 sol·licituds Mapa 7. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Eixample e20 Núm 1 / 2002Documents L'Eixample L'Eixample és un districte que s'ha caracteritzat històricament per tenir un dèficit important d'escoles públiques, tot i que es va reduir amb la incorporació, en el seu moment, d'un nombre important de centres del CEPEPC. Aquest dèficit genera un alt nivell de demanda no atesa en aquest sector (escola pública). La demanda no atesa ha significat la pèrdua de 500 matrícules en total al llarg dels darrers quatre cursos (taula 22). Aquest dèficit d'escola pública nodreix l'ele- vada oferta privada existent, especialment la privada concertada. Taula 22. Taxa d'escolarització a l’Eixample, segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 6.011 2.131 35,5% Parvulari (3-5 anys) 5.528 4.588 83,0% Primària (6-11 anys) 10.401 10.347 99,5% ESO (12-15 anys) 7.380 7.917 107,3% Total (0-16 anys) 29.320 24.983 85,2% 1 2 3 4 5 6 7 8 9 11 1512 13 14 10 16 17 18 19 20 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 42 41 43 44 21 22 Gràfic 13. Distribució de l’alumnat de l’Eixample, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 10% 23% 73% L’Eixample Barcelona Sector privat Sector públic Sector privat concertat 36% 60% 4%4% 5 0 10 15 2o 5 Centres públics (total 18) Centres privats (total 99) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 44 9 6 0 16 25 30 0 11 15 0 3 2 0 0 20 35 40 45 50 0 1 0 3 3 0 Gràfic 15. Centres de l’Eixample, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Núm 1 / 2002 e 21L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 1 CEIP Auró - Primària - Pública 2 CEIP Els Llorers - Primària - Pública 3 CEIP Joan Miró - Primària - Pública 4 CEIP Diputació - Primària - Pública 5 CEIP Mallorca - Primària - Pública 6 CEIP Ferran Sunyer - Primària - Pública 7 CEIP Escola de la Concepció - Primària - Pública 8 CEIP Carlit - Primària - Pública 9 CEIP Ramon Llull - Primària - Pública 10 CEIP Tàbor - Primària - Pública 11 IES Maragall - Secundària - Pública 12 IES Parc de l’Escorxador - Secundària - Pública 13 IES Jaume Balmes - Secundària - Pública 14 IES Fort Pius - Secundària - Pública 15 Sant Josep Oriol - Primària - Privada 16 San Francisco de Asís - Primària - Privada 17 Maria Auxiliadora - Primària - Privada 18 Griselda - Primària - Privada 19 Verge Aldama - Primària - Privada 20 Sagrat Cor - Primària - Privada 21 Sagrada Família - Primària i secundària - Privada 22 Institución Pedagógico Social Educativa - Primària i secundària - Privada 23 Sant Miquel - Primària i secundària - Privada 24 Sant Isidor - Primària i secundària - Privada 25 Urgell - Primària i secundària - Privada 26 Mare de Déu del Roser - Primària i secundària - Privada 27 Salesià De Sant Josep - Primària i secundària - Privada 28 Shalom - Primària i secundària - Privada 29 Inmaculada Concepción - Primària i secundària - Privada 30 La Merced - Primària i secundària - Privada 31 Lestonnac - Primària i secundària - Privada 32 Mare de Déu de les Escoles Pies- Primària i secundària - Privada 33 Casp-Sagrat Cor de Jesús - Primària i secundària - Privada 34 Patronato Social Escolar de Obreras - Primària i secundària - Privada 35 Nuestra Señora del Rosario - Primària i secundària - Privada 36 Maristes La Immaculada - Primària i secundària - Privada 37 Santa Anna-Eixample - Primària i secundària - Privada 38 Sagrado Corazón - Primària i secundària - Privada 39 Mare del Diví Pastor - Primària i secundària - Privada 40 La Inmaculada - Primària i secundària - Privada 41 Mireia - Primària i secundària - Privada 42 Sagrado Corazón - Primària i secundària - Privada 43 Cesc - Secundària - Privada 44 Escola Pia de Nostra Senyora - Secundària - Privada Taula 23. Centres de l’Eixample, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 2 44 Total centres d'educació infantil 2 44 A partir de P3, primària 9 6 Total centres de primària 9 6 A partir de P3, primària, ESO 5 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 15 Total centres de primària i secundària 0 26 ESO ESO, batxillerat 3 2 ESO, batxillerat, formació professional 1 ESO, formació professional Batxillerat 2 Batxillerat, formació professional 3 3 Formació professional 1 16 Total centres de secundària 7 23 TotaL 18 99 Gràfic 14. Distribució de l’alumnat de l’Eixample, per sectors i nivell educatius 1.000 0 2.000 3.000 4.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 111 2.020 1.229 3.359 1.488 6.429 1.622 4.054 22,5% 77,5% 2.453 7.894 Sector públic Sector privat 2.131 4.588 10.347 7.917 5.676 30.659Alumnes 5.000 6.000 7.000 8.000 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10% 6.903 23.756 e22 Núm 1 / 2002Documents 5 0 10 15 20 9 25 Centres públics (total 283) Centres privats (total 458) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 20 23 8 2 0 5 6 1 1 1 00 0 2 0 0 0 1 2 2 Gràfic 16. Centres de Sants-Montjuïc, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Sants-Montjuïc Al districte de Sants-Montjuïc, per la seva extensió, es donen dinàmi- ques molt diverses segon la zona o del barri de què es tracti. A la Zona Franca, per exemple, la dinàmica és de desplaçament cap a zones més cèntriques del mateix districte, de manera que l'alumnat que es queda als centres públics d'aquesta àrea és molt homogeni i pertany a un nivell socioeconòmic molt baix. Aquest fet genera una concentració de places vacants al sector públic a la Zona Franca, on les escoles fan una funció social vital per al territori: la de prestar l'a- tenció necessària en el tram de l'educació bàsica. Al barri de Sants, l'escola pública té molta tradició i està molt con- solidada. Pel que fa a l'escola concertada, els centres més petits han anat tancant mentre que altres s'han reforçat. Quant al Poble Sec, s'hi està començant a donar un fenomen de concentració de població immigrant, fet que demanarà un seguiment acurat durant els propers anys. Pel que fa a Hostafrancs, hi ha una concentració de població gitana amb pràctiques d'escolarització diferents de les de la resta de la població de la zona. Aquí, l'absentisme escolar i el rebuig per part dels veïns tenen un pes rellevant. Sants-Montjuïc és un dels districtes on l'escola municipal té una presència més significativa. Dels 13 CEIP municipals que hi ha a Bar- celona, 5 estan situats en aquest districte. Taula 25. Taxa d'escolarització a Sants-Montjuïc, segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 4.109 1.324 32,2% Parvulari (3-5 anys) 3.699 3.370 91,1% Primària (6-11 anys) 7.765 6.006 77,3% ESO (12-15 anys) 5.671 4.576 80,7% Total (0-16 anys) 21.244 15.276 71,9% Taula 24: Centres de Sants-Montjuïc, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 9 20 Total centres d'educació infantil 9 20 A partir de P3, primària 23 8 Total centres de primària 23 8 A partir de P3, primària, ESO 2 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 5 Total centres de primària i secundària 0 7 ESO 2 ESO, batxillerat 6 ESO, batxillerat, formació professional 1 ESO, formació professional 1 1 Batxillerat Batxillerat, formació professional 1 2 Formació professional 1 2 Total centres de secundària 12 5 Total 44 40 Gràfic 17. Distribució de Sants-Monjuïc, per sectors i nivell educatius 500 0 1.000 1.500 2.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10% 488 836 1.672 1.698 2.329 2.247 961 1.039 50,7% 49,3% 3.307 2.699 1.324 3.370 6.006 4.576 2.000 17.276Alumnes 2.500 3.000 3.500 Sector públic Sector privat 8.757 8.519 Núm 1 / 2002 e 23L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Mapa 8. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Sants-Montjuïc 1 CEIP Lluís Vives - Primària - Pública 2 CEIP Barrufet - Primària - Pública 3 CEIP Pràctiques-1 - Primària - Pública 4 CEIP Pràctiques-2 - Primària - Pública 5 CEIP Cavall Bernat - Primària - Pública 6 CEIP Perú - Primària - Pública 7 CEIP Gayarre - Primària - Pública 8 CEIP Miquel Bleach - Primària - Pública 9 CEIP Francesc Macià - Primària - Pública 10 CEIP M Pau Vila - Primària - Pública 11 CEIP La Muntanyeta - Primària - Pública 12 CEIP Ramon Casas - Primària - Pública 13 CEIP El Polvorí - Primària - Pública 14 CEIP Seat - Primària - Pública 15 CEIP Mos. Jacint Verdaguer - Primària - Pública 16 CEIP Enrique Granados - Primària - Pública 17 CEIP Can Clos - Primària - Pública 18 CEIP M Bàrkeno - Primària - Pública 19 CEIP M Tres Prins - Primària - Pública CEIP M Esc. de Bosc de Montjuïc 20 Primària - Pública 21 CEIP Carles I - Primària - Pública 22 CEIP M Avillar Chavorros - Primària - Pública 23 IES Lluís Vives - Secundària - Pública 24 IES Emperador Carles - Secundària - Pública 25 IES Joan Coromines - Secundària - Pública IES Lluís Domènech i Móntaner 26 Secundària - Pública 27 IES XXV Olimpíada - Secundària - Pública 28 IES Montjuïc - Secundària - Pública IES M Esc. de Bosc de Montjuïc 29 Secundària - Pública 30 IES Consell de Cent - Secundària - Pública 31 Ntra. Señora del Carmen - Primària - Privada 32 Lloret - Primària - Privada 33 Sagrada Família - Primària - Privada 34 Garbiñe - Primària - Privada 35 San Vicente de Paul - Primària - Privada 36 Magòria - Primària - Privada 37 Alfageme - Primària - Privada 38 Sant Pere Claver - Primària - Privada 39 Josep Tous - Primària i secundària - Privada 40 Montserrat - Primària i secundària - Privada 41 Joan Pelegrí - Primària i secundària - Privada 42 Sant Medir - Primària i secundària - Privada 43 Proa - Primària i secundària - Privada San Francisco Javier 44 Primària i secundària - Privada 45 Anna Ravell - Primària i secundària - Privada 46 Escuela de FP Oscus - Secundària - Privada 1 2 3 4 5 6 7 8 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 9 23 31 24 25 26 27 28 29 30 10 32 33 37 38 34 35 36 40 41 42 43 44 45 39 46 Gràfic 18. Distribució de l’alumnat de Sants-Montjuïc, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 10% 53% 44% Sants-Montjuïc Barcelona Sector privat Sector públic Sector privat concertat36% 60% 4%3% 13 14 15 16 17 18 19 20 e24 Núm 1 / 2002Documents Les Corts El districte de Les Corts està clarament dividit per la Diagonal: per sobre, Pedralbes, i per sota, Les Corts. La distribució d'escoles públi- ques és molt desigual entre ambdues zones: els CEIP es concentren a les Corts i els IES a Pedralbes. Aquesta situació ha provocat que 2 IES tinguin fins a 15 CEIP adscrits. Per aquesta raó, es fa molt important el treball d'itineraris entre els centres de primària i els de secundària. La mala distribució territorial dels centres del sector públic i la con- seqüent dificultat per garantir la continuïtat de primària a secundària, amb l'element afegit d'una àmplia oferta privada que té resolta aquesta problemàtica, decanten molt la demanda cap al sector privat i fan molt difícil incrementar la demanda d'escola pública. L'oferta del sector privat concertat és de les més àmplies, després de la de Sarrià- Sant Gervasi. Taula 26. Taxa d'escolarització de Les Corts, segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 1.913 819 43% Parvulari (3-5 anys) 1.953 2.793 143% Primària (6-11 anys) 4.012 5.823 145% ESO (12-15 anys) 3.147 4.843 154% Total (0-16 anys) 11.025 14.278 130% Mapa 6. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Les Corts 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 21 22 Gràfic 19. Distribució de l’alumnat de Les Corts, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 10% 24% Les Corts Barcelona Sector privat Sector públic Sector privat concertat36% 60% 4% 16% 60% Núm 1 / 2002 e 25L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 0 1 2 0 4 6 8 2 Centres públics (total 12) Centres privats (total 35) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 15 1 0 10 12 0 0 0 14 16 0 0 7 7 7 2 1 1 1 0 1 0 1 Gràfic 20. Centres de Les Corts, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Taula 27. Centres de Les Corts, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 2 15 Total centres d'educació infantil 2 15 A partir de P3, primària 7 1 Total centres de primària 7 1 A partir de P3, primària, ESO 7 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 7 Total centres de primària i secundària 0 14 ESO ESO, batxillerat 2 1 ESO, batxillerat, formació professional 1 1 ESO, formació professional Batxillerat 1 Batxillerat, formació professional 1 Formació professional 1 Total centres de secundària 3 5 TotaL 12 35 1 CEIP Pau Romeva - Primària - Pública 2 CEIP Les Corts - Primària - Pública 3 CEIP Ausiàs March - Primària - Pública 4 CEIP Ítaca - Primària - Pública 5 CEIP Lavínia - Primària - Pública 6 CEIP Duran i Bas - Primària - Pública 7 CEIP Barcelona - Primària - Pública 8 IES Ausiàs March - Secundària - Pública 9 IES Joan Boscà - Secundària - Pública 10 IES Les Corts - Secundària - Pública 11 Sant Pau - Primària i secundària - Privada 12 Loreto-Abad Oliba - Primària i secundària - Privada 13 Solc - Primària i secundària - Privada 14 Thau - Primària i secundària - Privada 15 Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor - Primària i secundària - Privada 16 Sant Ramon Nonat - Primària i secundària - Privada 17 Liceu Sant Jordi - Primària i secundària - Privada 18 Santa Teresa de Lisieux - Primària i secundària - Privada 19 Maristes Sants-Les Corts - Primària i secundària - Privada 20 Pare Manyanet - Primària i secundària - Privada 21 Santíssima Trinitat - Secundària - Privada 22 Súnnion - Secundària - Privada Gràfic 21. Distribució de l’alumnat de Les Corts, per sectors i nivell educatius 500 0 1.000 1.500 2.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10% 122 697 841 1952 915 3928 772 1783 24,5% 75,5% 1477 4346 2.500 3.000 3.500 Sector públic Sector privat 819 2.793 5.823 4.843 2.555 16.833Alumnes 4.000 4.500 4.127 12.706 e26 Núm 1 / 2002Documents 5 0 10 15 20 1 Centres públics (total 16) Centres privats (total 82) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 28 9 0 25 30 0 8 27 0 1 4 2 0 0 7 11 1 1 1 3 1 2 Gràfic 24. Centres de Sarrià-Sant Gervasi , segons l’oferta per als diferents nivells educatius Sarrià-Sant Gervasi El tret més característic de l'escolarització al districte de Sarrià-Sant Gervasi és l'extensa oferta de places en escoles privades concertades de diferents tipus i condicions i, a causa d'aquesta concentració, l'a- tracció d'alumnes que s'hi desplacen des de la resta de la ciutat i també des d'altres municipis. En el sector privat hi ha un percentatge elevat de centres de dimensions grans (més de 1.500 alumnes). Taula 28. Taxa d'escolarització a Sarrià-Sant Gervasi, segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 4.174 2.139 51,2% Parvulari (3-5 anys) 3.988 5.997 150,4% Primària (6-11 anys) 7.395 12.519 169,3% ESO (12-15 anys) 4.539 9.794 215,8% Total (0-16 anys) 20.096 30.449 151,5% Taula 29. Centres de Sarrià-Sant Gervasi, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 1 28 Total centres d'educació infantil 1 28 A partir de P3, primària 7 9 Total centres de primària 7 9 A partir de P3, primària, ESO 8 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 27 Total centres de primària i secundària 0 35 ESO 1 ESO, batxillerat 4 2 ESO, batxillerat, formació professional 1 1 ESO, formació professional 1 Batxillerat 1 Batxillerat, formació professional 1 3 Formació professional 1 2 Total centres de secundària 8 10 Total 16 82 Gràfic 23. Distribució de l’alumnat de Sarrià-Sant Gervasi, per sectors i nivell educatius 1.000 0 2.000 3.000 4.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 31 2.108 7.98 5.199 1.448 8.346 1.299 4.696 14,1% 85,9% 1.568 10.951 Sector públic Sector privat 5.000 6.000 7.000 8.000 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10% 2.139 5.997 12.519 9.794 5.995 36.444Alumnes 9.000 10.000 11.000 31.300 5.144Gràfic 22. Distribució de l’alumnat de Sàrria-Sant Gervasi, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 10% 13% Sàrria-Sant Gervasi Barcelona Sector privat Sector públic Sector privat concertat 36% 60% 4% 7% 80% 1 CEIP Els Xiprers - Primària - Pública 2 CEIP Nabí - Primària - Pública 3 CEIP Costa i Llobera - Primària - Pública CEIP Dolors Monserdà-Santapau 4 Primària - Pública 5 CEIP Tàber - Primària - Pública 6 CEIP Orlandai - Primària - Pública 7 CEIP Poeta Foix - Primària - Pública 8 IES Costa i Llobera - Secundària - Pública 9 IES Montserrat - Secundària - Pública IES M Josep Serrat i Bonastre 10 Secundària - Pública 11 IES Menéndez y Pelayo - Secundària - Pública 12 IES Gal.la Placídia - Secundària - Pública Mare de Déu del Roser-Les Planes 13 Primària - Privada 14 Peter Pan - Primària - Privada 15 Decroly - Primària - Privada 16 Lys - Primària - Privada 17 Nausica - Primària - Privada Nuestra Señora de Lourdes 18 Primària - Privada 19 Montserrat - Prim. i sec. - Privada 20 Sant Gregori - Prim. i sec. - Privada 21 Sagrat Cors - Prim. i sec. - Privada 22 Betània-Patmos - Prim. i sec. - Privada 23 Sagrat Cor-Sarrià - Prim. i sec. - Privada 24 Sants Ignasi - Prim. i sec. - Privada 25 Sant Marc de Sarrià - Prim. i sec. - Privada Escola Pia de Sarrià-Calassanç 26 Prim. i sec. - Privada 27 John Talabot - Prim. i sec. - Privada Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia 28 Prim. i sec. - Privada 29 Stel.la - Prim. i sec. - Privada 30 Jesús i Maria - Prim. i sec. - Privada 31 Canigó - Prim. i sec. - Privada 32 Sil - Prim. i sec. - Privada 33 La Salle Bonanova - Prim. i sec. - Privada 34 Projecte - Prim. i sec. - Privada 35 Lleó XIII - Prim. i sec. - Privada 36 Sagrado Corazón - Prim. i sec. - Privada Reial Monestir de Sta. Isabel 37 Prim. i sec. - Privada 38 L’Horitzó - Prim. i sec. - Privada 39 Sant Ot - Prim. i sec. - Privada 40 Santa Dorotea - Prim. i sec. - Privada Compañía de Santa Teresa de Jesús 41 Prim. i sec. - Privada 42 Siervas de San José - Prim. i sec. - Privada Bienaventurada Virgen María 43 Prim. i sec. - Privada 44 Augusta - Prim. i sec. - Privada Núm 1 / 2002 e 27L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Mapa 7. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Sarrià-Sant Gervasi 1 2 3 4 5 6 7 8 13 9 10 11 12 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 36 35 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 Madres Concepcionistas de la Enseñanza 45 Prim. i sec. - Privada 46 Infant Jesús - Prim. i sec. - Privada 47 Escola Pia Balmes - Prim. i sec. - Privada 48 Santo Ángel - Secundària - Privada 49 Els Arcs - Secundària - Privada e28 Núm 1 / 2002Documents 2 0 4 6 8 1 10 Centres públics (total 44) Centres privats (total 40) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 18 13 2 4 0 6 00 0 1 0 0 6 12 14 16 18 20 3 0 1 1 0 0 1 0 Gràfic 26. Centres de Gràcia , segons l’oferta per als diferents nivells edu- catius Gràcia Al districte de Gràcia hi ha diferències significatives entre la zona alta i la baixa. A la zona baixa es dóna una elevada demanda no atesa a l'escola pública, amb especial èmfasi a l'escola bressol i a l'educació primària. La manca d'espais per a noves construccions en dificulta especialment la solució. Els CEIP del districte estan vinculats a IES de tres districtes dife- rents (Gràcia, Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi), la qual cosa pro- voca una elevada mobilitat de l'alumnat de secundària. Taula 31. Taxa d'escolarització a Gràcia, segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 2.704 847 31,3% Parvulari (3-5 anys) 2.347 2450 104,4% Primària (6-11 anys) 4.827 5107 105,8% ESO (12-15 anys) 3.212 3118 97,1% Total (0-16 anys) 13.090 11.522 88,0% Taula 30. Centres de Gràcia, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 1 18 Total centres d'educació infantil 1 18 A partir de P3, primària 13 2 Total centres de primària 13 2 A partir de P3, primària, ESO 4 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 6 Total centres de primària i secundària 0 10 ESO 1 ESO, batxillerat 3 1 ESO, batxillerat, formació professional ESO, formació professional 1 Batxillerat Batxillerat, formació professional 1 Formació professional 6 Total centres de secundària 4 9 Total 18 39 Gràfic 25. Distribució de l’alumnat de Gràcia, per sectors i nivell educatius 500 0 1.000 1.500 2.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10% 33 814 1.117 1.333 754 2.364 333 1.030 31,2% 68,8% 2.219 2.888 Sector públic Sector privat 3.000 847 2.450 5.107 3.118 1.363 3.087Alumnes 2.500 962 2.125 Gràfic 27. Distribució de l’alumnat de Gràcia, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 10% 38% Gràcia Barcelona Sector privat Sector públic Sector privat concertat36% 60% 4% 1% 61% Núm 1 / 2002 e 29L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Mapa 8. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Gràcia 1 2 3 4 5 6 7 8 11 12 13 9 14 15 16 17 10 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 CEIP Josep Maria de Sagarra 1 Primària - Pública 2 CEIP Pare Poveda - Primària - Pública CEIP La Farigola de Vallcarca 3 Primària - Pública 4 CEIP Montseny - Primària - Pública 5 CEIP Baldiri Reixac - Primària - Pública 6 CEIP Turó del Cargol - Primària - Pública 7 CEIP Rius i Taulet - Primària - Pública 8 CEIP M Reina Violante - Primària - Pública 9 CEIP Pau Casals-Gràcia - Primària - Pública 10 CEIP Josep Maria Jujol - Primària - Pública 11 CEIP M Patronat Domenèch - Primària - Pública 12 CEIP La Sedeta - Primària - Pública 13 CEIP Sagrada Família - Primària - Pública 14IES Pere Bosch i Gimpera - Secundària - Pública 15 IES Secretari Coloma - Secundària - Pública 16 IES Vila de Gràcia - Secundària - Pública 17 IES La Sedeta - Secundària - Pública 18 Reina Elisenda - Primària - Privada 19 Cor de Maria - Primària - Privada 20 Sadako - Prim. i sec. - Privada 21 Gravi - Prim. i sec. - Privada 22 Mare de Déu del Coll - Prim. i sec. - Privada St. Estanislau de Kostka-SEK 23 Prim. i sec. - Privada 24 Vedruna-Gràcia - Prim. i sec. - Privada 25 Sant Josep - Prim. i sec. - Privada 26 Patufet - Prim. i sec. - Privada 27 Sant Josep Teresianes - Prim. i sec. - Privada 28 Claret - Prim. i sec. - Privada 29 Al.leluia - Prim. i sec. - Privada 30 La Salle-Gràcia - Secundària - Privada e30 Núm 1 / 2002Documents 5 0 10 15 20 8 Centres públics (total 39) Centres privats (total 47) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 26 22 1 0 25 30 0 7 11 5 0 4 00 0 0 0 0 0 1 0 1 0 Gràfic 29. Centres d’Horta-Guinardó, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Horta-Guinardó Al districte d'Horta-Guinardó, tant l'escola pública com l'escola priva- da d'ordes religiosos tenen una llarga tradició i una bona valoració per part de la població. Això fa que totes les places ofertes estiguin força demanades. L'oferta pública del districte forma un conjunt ben consolidat i amb un pes específic, constituït per les escoles de la Generalitat (amb un bon nombre de centres procedents del CEPEPC) i les de l'Ajuntament. Taula 32. Taxa d'escolarització a Horta-Guinardó, segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 3.902 1.364 35,0% Parvulari (3-5 anys) 3.643 3.851 105,7% Primària (6-11 anys) 7.236 8.337 115,2% ESO (12-15 anys) 5.187 5.940 114,5% Total (0-16 anys) 19.968 19.492 97,6% Taula 33. Centres d’Horta-Guinardó, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 8 26 Total centres d'educació infantil 8 26 A partir de P3, primària 22 1 Total centres de primària 22 1 A partir de P3, primària, ESO 7 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 11 Total centres de primària i secundària 0 18 ESO ESO, batxillerat 5 ESO, batxillerat, formació professional 4 ESO, formació professional Batxillerat Batxillerat, formació professional 1 Formació professional 1 Total centres de secundària 9 2 Total 39 47 Gràfic 30. Distribució de l’alumnat d’Horta-Guinardó, per sectors i nivell educatius 500 0 1.000 1.500 2.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10%457 907 1.942 1.909 2.073 3.867 1.229 1.297 41,1% 58,9% 3.350 4.987 2.500 3.000 3.500 Sector públic Sector privat 4.000 4.500 1.364 3.851 8.337 5.940 2.526 22.018Alumnes 5.000 9.051 12.967 Gràfic 28. Distribució de l’alumnat d’Horta-Guinardó, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 10% 41% Horta-Guinardó Barcelona Sector privat Sector públic Sector privat concertat36% 60% 4% 3% 56% Núm 1 / 2002 e 31L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Mapa 9. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Horta-Guinardó 1 2 3 4 5 6 7 8 11 12 13 9 23 25 27 29 31 24 26 28 30 10 14 15 16 17 18 19 22 20 21 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 1 CEIP Baloo - Primària - Pública 2 CEIP Els Pins - Primària - Pública CEIP Mare de Déu de Montserrat 3 Primària - Pública 4 CEIP Pau Casals - Primària - Pública 5 CEIP Mare Nostrum - Primària - Pública 6 CEIP Taxonera - Primària - Pública 7 CEIP El Carmel - Primària - Pública 8 CEIP Coves d’en Cimany - Primària - Pública 9 CEIP Heura - Primària - Pública 10 CEIP Graziel.la - Primària - Pública 11 CEIP Arrel - Primària - Pública 12 CEIP Àngels Garriga - Primària - Pública 13 CEIP Font d’en Fargas - Primària - Pública 14 CEIP M Arc Iris - Primària - Pública 15 CEIP Pit-Roig - Primària - Pública 16 CEIP M Parc del Guinardó - Primària - Pública 17 CEIP M Escola del Mar - Primària - Pública 18 CEIP Torrent d’en Melis - Primària - Pública 19 CEIP Estel-Guinardó - Primària - Pública 20 CEIP Mas Casanovas - Primària - Pública 21 CEIP Tresfonts - Primària - Pública 22 CEIP Jovellanos - Primària - Pública IES Llars Anna Gironella de Mundet 23 Secundària - Pública 24 IES Narcís Monturiol - Secundària - Pública 25 IES Collserola - Secundària - Pública 26 IES Carles Riba - Secundària - Pública 27 IES Patronat Ribas - Secundària - Pública 28 IES M Ferran Tallada - Secundària - Pública 29 IES Francisco de Goya - Secundària - Pública 30 IES Joan Brossa - Secundària - Pública 31 IES Príncep de Girona - Secundària - Pública 32 Estel - Primària - Privada 33 Menédez Pidal - Prim. i sec. - Privada 34 Sant Joan Bosco - Prim. i sec. - Privada Providencia del Corazón de Jesús 35 Prim. i sec. - Privada 36 Santa Caterina de Siena - Prim. i sec. - Privada 37 Regina Carmell - Prim. i sec. - Privada 38 La Salle Horta - Prim. i sec. - Privada 39 Piaget - Prim. i sec. - Privada 40 Santa Teresa de Jesús - Prim. i sec. - Privada 41 Immaculada Concepció - Prim. i sec. - Privada 42 Virolai - Prim. i sec. - Privada 43 Sagrada Família-Horta - Prim. i sec. - Privada 44 Acis-Artur Martorell - Prim. i sec. - Privada 45 Cardenal Spínola - Prim. i sec. - Privada 46 Castro de La Peña - Prim. i sec. - Privada 47 Guinardó - Prim. i sec. - Privada 48 Palcam - Prim. i sec. - Privada 49 Roig Tesalia - Prim. i sec. - Privada 32 e32 Núm 1 / 2002Documents 37 38 40 42 44 46 48 50 39 41 43 45 47 49 25 26 28 30 32 34 27 29 31 33 35 51 36 2 4 6 8 10 12 14 1 5 7 9 11 13 15 16 18 20 22 17 1921 23 24 3 Nou Barris Durant les dècades de 1960 i 1970 el districte de Nou Barris va ser esce- nari d'un atapeït pla de construcció d'escoles, a causa de la pressió demogràfica que exercia la immigració i la disponibilitat de solars aptes per ubicar-hi nous equipaments educatius. La major part dels centres de Nou Barris daten d'aquesta època. En canvi, l'actual desajust entre l'oferta de places per part del sector públic i la població en edat d'escolarització és el que explica l'existència d'un nombre elevat de places no cobertes. Una altra característica d'aquest territori és que mentre l'escola públi- ca incorpora un ventall de perfils de població molt divers, la privada es concentra sovint en només una part d'aquest ventall. Mapa 10. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Nou Barris Gràfic 32. Distribució de l’alumnat de Nou Barris, per sectors i nivell educatius 500 0 1.000 1.500 2.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10% 584 420 1.483 1.586 2.538 2.762 1.229 887 49,9% 50,1% 3.136 3.353 1.004 3.069 6.489 5.300 2.116 17.978Alumnes 2.500 3.000 3.500 Sector públic Sector privat 8.970 9.008 Gràfic 21. Distribució de l’alumnat de Nou Barris, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 10% 48% Nou Barris Barcelona Sector privat Sector públic Sector privat concertat36% 60% 4% 1% 51% Núm 1 / 2002 e 33L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 31 IES Francesc Flos i Calcat - Secundària - Pública 32 IES Barcelona Congrés - Secundària - Pública 33 IES Valldemossa - Secundària - Pública 34 IES Manuel Carrasco i Formiguera - Secundària - Pública 35 Grey - Primària - Privada 36 Prínceps 23 d’Abril - Primària - Privada 37 Mare Alfonsa Cavín - Primària i secundària - Privada 38 Ciudad Meridiana - Primària i secundària - Privada 39 Jesús Maria - Primària i secundària - Privada 40 Sant Ferran - Primària i secundària - Privada 41 Luz Casanova - Primària i secundària - Privada 42 Valldaura - Primària i secundària - Privada 43 Sant Lluís - Primària i secundària - Privada 44 Sant Jordi - Primària i secundària - Privada 45 Amor de Dios - Primària i secundària - Privada 46 Cor de Maria-Sabastida - Primària i secundària - Privada 47 Mare de Deu del Roser-Amílcar - Primària i secundària - Privada 48 Aloma - Primària i secundària - Privada 49 Closa - Primària i secundària - Privada 50 Camí II - Primària i secundària - Privada 51 Molina - Secundària - Privada Taula 35. Taxa d'escolarització de Nou Barris segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 3.878 1.004 25,9% Parvulari (3-5 anys) 3.376 3.069 90,9% Primària (6-11 anys) 7.074 6.489 91,7% ESO (12-15 anys) 5.257 5.300 100,8% Total (0-16 anys) 19.585 15.862 81,0% 5 0 10 15 20 9 Centres públics (total 45) Centres privats (total 28) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 9 23 2 0 25 1 5 0 9 0 0 9 2 1 0 0 0 0 11 0 1 Gràfic 33. Centres de Nou Barris, segons l’oferta per als diferents nivell educatius Taula 34. Centres de Nou Barris, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 9 9 Total centres d'educació infantil 9 9 A partir de P3, primària 23 2 Total centres de primària 23 2 A partir de P3, primària, ESO 1 9 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 5 Total centres de primària i secundària 1 14 ESO ESO, batxillerat 9 ESO, batxillerat, formació professional 2 1 ESO, formació professional Batxillerat Batxillerat, formació professional 1 1 Formació professional 1 Total centres de secundària 12 3 Total 45 28 1 CEIP Mestre Morera - Primària - Pública 2 CEIP Ferrer i Guàrdia - Primària - Pública 3 CEIP Elisenda de Montcada - Primària - Pública 4 CIEP Ciutat Comtal - Primària - Pública 5 CEIP Tomàs Moro - Primària - Pública 6 CEIP Gaudí - Primària - Pública 7 CEIP Sant Antoni Maria Claret - Primària - Pública 8 CEIP Antaviana - Primària - Pública 9 CEIP Marinada - Primària - Pública 10 CEIP Àgora - Primària - Pública 11 CEIP Oriol Martorell - Primària - Pública 12 CEIP Sant Josep Oriol - Primària - Pública 13 CEIP Aiguamarina - Primària - Pública 14 CEIP Sant Jordi - Primària - Pública 15 CIEP Prosperitat - Primària - Pública 16 CEIP Víctor Català - Primària - Pública 17 CEIP Mercè Rodorera - Primària - Pública 18 CEIP Calderón de la Barca - Primària - Pública 19 CEIP Santiago Rusiñol - Primària - Pública 20 CEIP Tibidabo - Primària - Pública 21 CEIP El Turó - Primària - Pública 22 CEIP Splai - Primària - Pública 23 CEIP Palma de Mallorca - Primària - Pública 24 CEIP Timbaler del Bruc - Primària - Pública 25 IES Pablo Ruiz Picasso - Secundària - Pública 26 IES La Guineueta - Secundària - Pública 27 IES Galileu Galilei - Secundària - Pública 28 IES Josep Pla - Secundària - Pública 29 IES Sant Andreu - Secundària - Pública 30 IES Roger de Flor - Secundària - Pública e34 Núm 1 / 2002Documents 25 28 30 32 3436 26 27 31 33 35 37 29 17 18 20 22 19 21 23 24 2 4 6 8 10 12 14 1 5 7 9 11 13 15 16 3 Sant Andreu L'escolarització al districte de Sant Andreu es caracteritza per l'equili- bri entre l'oferta de places i la matrícula, tant pel que fa al sector públic com al privat concertat. En les zones més aïllades urbanísticament la distribució territorial de centres públics i privats no és equilibrada. Ateses les dinàmiques d'es- colarització que s'hi han establert, els centres públics cobreixen l'esco- larització d'una franja de la població que no accediria a altres centres. Taula 36. Taxa d'escolarització de Sant Andreu segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 3.248 797 24,5% Parvulari (3-5 anys) 3.041 3.008 98,9% Primària (6-11 anys) 6.303 6.294 99,9% ESO (12-15 anys) 4.810 4.881 101,5% Total (0-16 anys) 17.402 14.980 86,1% Mapa 11. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Sant Andreu Gràfic 35. Distribució de l’alumnat de Sant Andreu, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 10% 43% Sant Andreu Barcelona Sector privat Sector públic Sector crivat concertat36% 60% 4% 0,5% 56,5% Núm 1 / 2002 e 35L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 31 Mare de Déu de la Mercè - Primària i secundària - Privada 32 Jesús, Maria i Josep - Primària i secundària - Privada 33 Ramon LLull - Primària i secundària - Privada 34 Bon Pastor - Primària i secundària - Privada 35 Nuestra Señora de los Ángeles - Primària i secundària - Privada 36 Roca - Secundària - Privada 37 Monlau - Secundària - Privada 2 0 4 6 8 3 10 Centres públics (total 26) Centres privats (total 28) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, p rim àr ia , ES O , p os to bl ig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió p ro fe ss io na l ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , f or m ac ió pr of es si on al fo rm ac ió p ro fe ss io na l a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 10 16 2 6 0 5 00 0 2 0 12 14 16 18 0 1 1 0 0 1 5 2 0 0 Gràfic 36. Centres de Sant Andreu, segons l’oferta per als diferents nivell educatius Taula 37. Centres de Sant Andreu, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 3 10 Total centres d'educació infantil 3 10 A partir de P3, primària 16 2 Total centres de primària 16 2 A partir de P3, primària, ESO 6 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 5 Total centres de primària i secundària 11 ESO 2 ESO, batxillerat 5 ESO, batxillerat, formació professional 1 ESO, formació professional 2 Batxillerat 1 Batxillerat, formació professional Formació professional 1 Total centres de secundària 7 5 Total 26 28 1 CEIP Ramón y Cajal - Primària - Pública 2 CEIP Ramon Berenguer III - Primària - Pública 3 CEIP M Ignasi Iglesias - Primària - Pública 4 CIEP Sant Pere Nolasc - Primària - Pública 5 CEIP Baró de Viver - Primària - Pública 6 CEIP Mestre Enric Gilbert i Camins - Primària - Pública 7 CEIP Doctor Ferran i Clua - Primària - Pública 8 CEIP Pompeu Fabra - Primària - Pública 9 CEIP Pegaso - Primària - Pública 10 CEIP M Turó Blau - Primària - Pública 11 CEIP Bernat de Boil - Primària - Pública 12 CEIP Emili Juncadella - Primària - Pública 13 CEIP Joan XXIII - Primària - Pública 14 CEIP El Sagrer - Primària - Pública 15 CIEP L’Estel - Primària - Pública 16 CEIP Octavio Paz - Primària - Pública 17 SES Josep Comas i Solà - Secundària - Pública 18 IES Dr. Puigvert - Secundària - Pública 19 IES L’Alzina - Secundària - Pública 20 IES Príncep de Viana - Secundària - Pública 21 SES Cristòfol Colom - Secundària - Pública 22 IES Joan Fuster - Secundària - Pública 23 Mare de Déu de la Soledad - Primària - Privada 24 Joan Roca - Primària - Privada 25 Santísima Trinidad - Primària i secundària - Privada 26 Sagrada Família - Primària i secundària - Privada 27 L’Esperança - Primària i secundària - Privada 28 Jesús Maria - Primària i secundària - Privada 29 Arrels - Primària i secundària - Privada 30 Laia - Primària i secundària - Privada Gràfic 37. Distribució de l’alumnat de Sant Andreu, per sectors i nivell educatius 500 0 1.000 1.500 2.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10%200 597 1.462 1.546 1.668 3.213 650 1.675 40% 60% 2.933 3.361 797 3.008 6.294 4.881 2.325 17.305Alumnes 2.500 3.000 3.500 Sector públic Sector privat 6.913 10.392 e36 Núm 1 / 2002Documents 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 2 4 6 8 10 13 17 1 5 7 9 11 15 19 21 12 16 20 14 18 22 23 24 25 26 3 Sant Martí Sant Martí és el districte que gaudeix del percentatge més elevat d'alum- nat escolaritzat en centres públics. De tota manera, caldrà adaptar la distribució territorial dels centres per respondre a les demandes emergents, resultat de les remodelacions urbanístiques fetes al Poble Nou i al Front Marítim. Taula 38. Taxa d'escolarització de Sant Martí segons els grups d'edats de cada nivell educatiu Població Alumnat Taxa d'escolarització Bressol (0-2 anys) 5.402 1.501 27,8% Parvulari (3-5 anys) 5.043 4.584 90,9% Primària (6-11 anys) 9.684 8.695 89,8% ESO (12-15 anys) 7.092 6.153 86,8% Total (0-16 anys) 27.221 20.933 76,9% Mapa 12. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Sant Martí 5 0 10 15 20 4 Centres públics (total 42) Centres privats (total 40) no m és e du ca ci ó in fa nt il a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO a pa rt ir de P 3, pr im àr ia , E SO , po st ob lig at or is ES O ES O , b at xi lle ra t ES O , b at xi lle ra t, fo rm ac ió pr of es si on al ES O , f or m ac ió pr of es si on al ba tx ill er at ba tx ill er at , fo rm ac ió pr of es si on al fo rm ac ió pr of es si on al a pa rt ir de P 3, pr im àr ia 20 26 5 0 25 30 0 9 4 8 0 3 0 0 0 0 0 0 11 0 0 1 Gràfic 38. Centres de Sant Martí, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Gràfic 39. Distribució de l’alumnat de Sant Martí, per sectors 20% 30% 40% 50% 60% 70% 10% 55% Sant Martí Barcelona Sector privat Sector públic Sector privat concertat36% 60% 4% 2% 43% Núm 1 / 2002 e 37L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Taula 39. Centres de Sant Martí, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres públics privats Només educació infantil 4 20 Total centres d'educació infantil 4 20 A partir de P3, primària 26 5 Total centres de primària 26 5 A partir de P3, primària, ESO 9 A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris 4 Total centres de primària i secundària 13 ESO ESO, batxillerat 8 ESO, batxillerat, formació professional 3 1 ESO, formació professional Batxillerat Batxillerat, formació professional Formació professional 1 1 Total centres de secundària 12 2 Total 42 40 1 CEIP Sant Josep de Calassanç - Primària - Pública 2 CEIP Antoni Balmanya - Primària - Pública 3 CEIP Dovella - Primària - Pública 4 CIEP Emilia Pardo Bazán - Primària - Pública 5 CEIP Ramón Menéndez Pidal - Primària - Pública 6 CEIP Els Horts - Primària - Pública 7 CEIP Sant Joan de Ribera - Primària - Pública 8 CEIP La Palmera - Primària - Pública 9 CEIP La Pau - Primària - Pública 10 CEIP La Farigola del Clot - Primària - Pública 11 CEIP Joan Antoni Parera - Primària - Pública 12 CEIP M Escola Casas - Primària - Pública 13 CEIP La Caixa - Primària - Pública 14 CEIP Provençals- Primària - Pública 15 CIEP Virrei Amat - Primària - Pública 16 CEIP Catalònia - Primària - Pública 17 CEIP Brasil - Primària - Pública 18 CEIP General Prim - Primària - Pública 19 CEIP Eduard Marquina - Primària - Pública 20 CEIP Concepción Arenal - Primària - Pública 21 CEIP Lope de Vega - Primària - Pública 22 CEIP Joaquim Ruyra - Primària - Pública 23 CEIP Antoni Brusi - Primària - Pública 24 CEIP Bogatell - Primària - Pública 25 CEIP La Mar Bella - Primària - Pública 26 CEIP Vila Olímpica - Primària - Pública 27 IES Sant Josep de Calassanç - Secundària - Pública 28 IES M Joan Manuel Zafra - Secundària - Pública 29 IES Sant Martí de Provençais - Secundària - Pública Gràfic 40. Distribució de l’alumnat de Sant Martí, per sectors i nivell educatius 500 0 1.000 1.500 2.000 Bressol Parvulari Primària ESO Batxillerat Total 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 10% 244 1.257 2.594 1.990 3.238 2.915 1.861 745 54,3% 45,7% 4.836 3.859 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 1.501 4.584 8.695 6.153 2.606 23.539Alumnes 5.000 10.766 12.773 Sector públic Sector privat 30 IES Bernat Metge - Secundària - Pública 31 IES Joan d’Àustria - Secundària - Pública 32 IES Infanta Isabel d’Aragó - Secundària - Pública 33 IES Salvador Espriu - Secundària - Pública 34 IES Rambla Prim - Secundària - Pública 35 IES Barri Besòs - Secundària - Pública 36 IES Icària - Secundària - Pública 37 IES Poblenou - Secundària - Pública 38 Montseny-Verneda - Primària - Privada 39 San Rafael - Primària - Privada 40 Verns - Primària - Privada 41 Joan Roca Guipúzcoa - Primària - Privada 42 Miró - Primària - Privada 43 Calassanç - Primària i secundària - Privada 44 Mare de Déu de Núria - Primària i secundària - Privada 45 Clot - Primària i secundària - Privada 46 Lux - Primària i secundària - Privada 47 Adela de Trenquelleón - Primària i secundària - Privada 48 San Francisco - Primària i secundària - Privada 49 Santa Maria dels Apòstols - Primària i secundària - Privada 50 Sant Gabriel - Primària i secundària - Privada 51 Asunción de Nuestra Señora - Primària i secundària - Privada 52 Montseny-Poblenou - Primària i secundària - Privada 53 Sagrado Corazón - Primària i secundària - Privada 54 Voramar - Primària i secundària - Privada 55 Grèvol - Primària i secundària - Privada e38 Núm 1 / 2002Documents Consideracions finals En la complexa trama educativa de la ciutat, garantir una escolarit- zació del més alt nivell i un servei educatiu que compensi les desi- gualtats socials són els objectius que han de prevaler en l'acció política educativa. Això significa, d'una banda, dotar de capital cultural tot l'alumnat més enllà de les diferències d'origen social, cultural i de gènere, i que aquest capital contribueixi a suavitzar o eliminar els obstacles d'ac- cés al mercat laboral. També comporta avançar cap a l'escola de l'èxit, un model d'escola en què no tingui cabuda el fracàs i que, ben al contrari, promocioni el desenvolupament de l'alumnat en les diferents àrees en què se l'edu- ca: coneixements i conceptes, actituds, valors i normes, habilitats i procediments, assegurant l'aprenentatge d'un conjunt de continguts bàsics per a tothom. Significa avançar cap al concepte d'institució escolar, un model de servei escolar que mantingui una continuïtat pedagògica des de l'inici de l'ensenyament fins al final de l'educació postobligatòria, que tre- balli un projecte pedagògic realitzable i coherent, amb autonomia però també en cooperació amb altres institucions. I, en darrer lloc, implica avançar cap a l'escola de proximitat, un model de relació de l'escola amb el seu entorn que no es limiti única- ment a una oferta de places pròximes al domicili de l'alumne, sinó que impliqui una escola propera a la vida de la comunitat, que contribueixi a la dinamització de la població del barri; que ofereixi els seus espais més enllà de l'horari escolar per a altres usos, que, en definitiva, es vinculi a la societat, als seus problemes i a les seves dinàmiques. Els canvis en l'estructura dels ensenyaments, les noves finalitats educatives atribuïdes a l'escola, la incorporació de nens i nenes d'origen estranger, la inclusió d'un perfil d'adolescents que abans quedava fora de l'educació obligatòria, els efectes de la disminució de la natalitat, en primer lloc, i del recent augment, amb el conse- qüent increment de la demanda de places d'escola bressol, entre altres condicionants, fan que l'oferta de serveis escolars de la ciu- tat hagi d'anar canviant i adaptant-se per donar resposta a les noves necessitats de la població. En un context com l'actual, la importància de defensar aquest model és cabdal per combatre les tendències liberals que, en el pro- cés imparable de globalització, porten l'educació a esdevenir un agent de desigualtats, classisme i segregació sociocultural. En efecte, la mercantilització de l'educació, ja molt visible en el tercer cicle uni- versitari, en els ensenyaments de règim especial –d'idiomes i artís- tics–, i en l'oferta d'escola bressol, posa seriosos obstacles a la uni- versalització del dret a l'educació. A més, ara que tot just comença a estar del tot aplicada la LOGSE (el curs 2000-2001 és el primer, després de deu anys de coexistèn- cia dels dos sistemes, en què ja no hi ha hagut cap alumne subjecte al sistema antic), ja ens trobem a les portes d'haver d'estrenar una nova normativa (l'anomenada Llei de qualitat) que comporta no poques contradiccions amb el sistema vigent. L'Ajuntament de Barcelona, a més de gestionar i dirigir 70 cen- tres docents com a titular, té el compromís de fer una educació de qualitat i compensadora de desigualtats per a tots els ciutadans i ciutadanes en edat escolar. És el moment, doncs, de refer el mapa escolar, de repensar-lo i de planificar-lo sense perdre de vista aquest model de servei escolar de ciutat, ans al contrari, tenint-lo com a referent. Centres no subvencionats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Alumnat d'educació infantil de primer cicle (0-3). Sector privat Alumnat d'educació infantil de primer cicle (0-3). Sector privat Total sector privat 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Alumnat d'educació infantil de primer cicle (0-3). Sector privat Centres subvencionats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Alumnat d'educació infantil de primer cicle (0-3). Sector públic 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona 2 anys 159 64 273 64 16 16 236 356 126 146 1.456 1 anys 101 40 167 40 12 10 169 192 60 78 869 ‹1 any 33 7 48 18 3 7 52 36 14 20 238 Total 293 111 488 122 31 33 457 584 200 244 2.563 Núm 1 / 2002 e 39L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Annex estadístic 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Batxillerat o CFGM 16 a 17 anys 1.326 5% 4.211 15% 3.352 12% 1.682 6% 2.491 9% 1.958 7% 2.985 11% 3.018 11% 2.828 10% 4.069 15% 27.920 2 anys 100 85 0 0 49 22 91 40 0 90 477 1 anys 66 64 0 0 36 0 79 34 0 52 331 ‹1 any 9 6 0 0 9 0 13 8 0 14 59 Total EINF1C 175 155 0 0 94 22 183 82 0 156 867 2 anys 61 1.068 450 423 1.315 439 404 188 327 686 5.361 1 anys 47 638 272 216 594 274 262 123 197 356 2.979 ‹1 any 11 159 114 58 105 79 58 27 73 59 743 Total 119 1.865 836 697 2.014 792 724 338 597 1.101 9.083 2 anys 161 1.153 450 423 1.364 461 495 228 327 776 5.838 1 anys 113 702 272 216 630 274 341 157 197 408 3.310 ‹1 any 20 165 114 58 114 79 71 35 73 73 802 Total 294 2.020 836 697 2.108 814 907 420 597 1.257 9.950 ESO 12 a 15 anys 2.298 5% 7.380 15% 5.671 12% 3.147 6% 4.539 9% 3.212 7% 5.187 11% 5.257 11% 4.810 10% 7.092 15% 48.593 Primària 6 a 11 anys 3.268 5% 10.401 15% 7.765 11% 4.012 6% 7.395 11% 4.827 7% 7.236 11% 7.074 10% 6.303 9% 9.684 14% 67.965 1r cicle ed. infantil 0 a 2 anys 2.202 6% 6.011 15% 4.109 11% 1.913 6% 4.174 10% 2.704 7% 3.902 10% 3.878 10% 3.248 9% 5.402 14% 37.543 Total Total 0 a 17 anys 10.870 5% 33.531 15% 24.596 11% 12.707 6% 22.587 10% 15.048 7% 22.953 11% 22.603 10% 20.230 9% 31.290 14% 216.415 2n cicle ed. infantil 3 a 5 anys 1.776 5% 5.528 16% 3.699 11% 1.953 6% 3.988 12% 2.347 7% 3.643 11% 3.376 10% 3.041 9% 5.043 15% 34.394 La població en edat escolar, per districtes. Curs 2000/2001 Font: Padró d’habitants a 31/12/2000 Alumnat d'educació infantil de segon cicle (3-6). Sector privat Total sector privat 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona 5 anys 229 1.084 561 655 1.755 445 629 504 503 636 7.001 4 anys 250 1.122 549 625 1.656 445 619 519 507 639 6.931 3 anys 267 1.153 588 672 1.788 443 661 563 536 715 7.386 Total 746 3.359 1.698 1.952 5.199 1.333 1.909 1.586 1.546 1.990 21.318 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Alumnat d'educació primària (6-12). Sector públic Alumnat d'educació infantil de segon cicle (3-6). Sector privat Centres subvencionats/concertats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona e40 Núm 1 / 2002Documents 5 anys 218 853 395 388 1.301 425 499 457 479 511 5.526 4 anys 236 860 394 371 1.298 405 486 473 496 522 5.541 3 anys 232 871 423 404 1.292 392 502 504 515 553 5.688 Total 686 2.584 1.212 1.163 3.891 1.222 1.487 1.434 1.490 1.586 16.755 Alumnat d'educació infantil de segon cicle (3-6). Sector privat Centres no subvencionats/concertats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona 5 anys 11 231 166 267 454 20 130 47 24 125 1.475 4 anys 14 262 155 254 358 40 133 46 11 117 1.390 3 anys 35 282 165 268 496 51 159 59 21 162 1.698 Total 60 775 486 789 1.308 111 422 152 56 404 4.563 6è curs 294 398 549 212 252 353 554 503 500 805 4.420 5è curs 264 396 538 235 239 374 520 522 481 783 4.352 4t curs 251 397 533 240 269 364 550 508 500 797 4.409 Total 1.591 2.453 3.307 1.477 1.568 2.219 3.350 3.136 2.933 4.836 26.870 3r curs 242 409 516 255 282 366 577 532 476 819 4.474 2n curs 266 440 601 270 260 380 558 533 472 782 4.562 1r curs 274 413 570 265 266 382 591 538 504 850 4.653 Alumnat d'educació infantil de segon cicle (3-6). Sector públic 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona 5 anys 248 410 567 284 267 371 646 495 496 867 4.651 4 anys 284 418 552 286 277 371 651 476 484 858 4.657 3 anys 292 401 553 271 254 375 645 512 482 869 4.654 Total 824 1.229 1.672 841 798 1.117 1.942 1.483 1.462 2.594 13.962 Núm 1 / 2002 e 41L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Centres concertats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Alumnat d'educació primària (6-12). Sector privat 6è curs 264 1.370 469 600 1.847 505 855 580 594 671 7.755 5è curs 252 1.326 438 592 1.718 480 837 586 561 648 7.438 4t curs 240 1.292 439 573 1.745 473 821 570 567 644 7.364 Total 1.460 7.807 2.699 3.443 10.695 2.888 4.892 3.353 3.361 3.859 44.457 3r curs 243 1.316 453 589 1.858 487 840 558 561 647 7.552 2n curs 234 1.261 449 526 1.822 486 762 555 554 632 7.281 1r curs 227 1.242 451 563 1.705 457 777 504 524 617 7.067 Centres no concertats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona 6è curs 0 14 0 156 42 0 9 0 0 0 221 5è curs 0 13 0 135 44 0 12 0 0 0 204 4t curs 0 16 0 152 42 0 17 0 0 0 227 Total 0 87 0 903 256 0 95 0 0 0 1.341 3r curs 0 12 0 157 38 0 20 0 0 0 227 2n curs 0 14 0 142 49 0 20 0 0 0 225 1r curs 0 18 0 161 41 0 17 0 0 0 237 Total sector privat 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona 6è curs 264 1.384 469 756 1.889 505 864 580 594 671 7.976 5è curs 252 1.339 438 727 1.762 480 849 586 561 648 7.642 4t curs 240 1.308 439 725 1.787 473 838 570 567 644 7.591 Total 1.460 7.894 2.699 4.346 10.951 2.888 4.987 3.353 3.361 3.859 45.798 3r curs 243 1.328 453 746 1.896 487 860 558 561 647 7.779 2n curs 234 1.275 449 668 1.871 486 782 555 554 632 7.506 1r curs 227 1.260 451 724 1.746 457 794 504 524 617 7.304 Alumnat de Batxillerat (16-18). Sector privat Centres concertats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Alumnat d'educació secundària obligatòria (12-16). Sector privat Centres no concertats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Alumnat d'educació secundària obligatòria (12-16). Sector privat Centres concertats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Alumnat d'educació secundària obligatòria (12-16). Sector públic 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona e42 Núm 1 / 2002Documents Total sector privat 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona 4t curs 324 460 645 251 364 185 675 712 507 988 5.111 3r curs 320 378 553 212 392 177 511 653 376 796 4.368 2n curs 295 329 617 239 370 206 463 594 418 687 4.218 1r curs 275 321 514 213 322 186 424 579 367 767 3.968 Total 1.214 1.488 2.329 915 1.448 754 2.073 2.538 1.668 3.238 17.665 4t curs 0 76 0 102 172 0 0 0 0 0 350 3r curs 0 27 0 107 113 0 15 0 0 0 262 2n curs 0 17 0 129 87 0 13 0 0 0 246 1r curs 0 21 0 132 81 0 13 0 0 0 247 Total 0 141 0 470 453 0 41 0 0 0 1.105 4t curs 384 1.794 591 999 2.309 677 984 746 935 746 10.165 3r curs 349 1.596 562 959 2.072 623 926 674 784 717 9.262 2n curs 353 1.587 548 1.002 2.034 551 1.002 688 782 747 9.294 1r curs 306 1.452 546 968 1.931 513 955 654 712 705 8.742 Total 1.392 6.429 2.247 3.928 8.346 2.364 3.867 2.762 3.213 2.915 37.463 4t curs 384 1.718 591 897 2.137 677 984 746 935 746 9.815 3r curs 349 1.569 562 852 1.959 623 911 674 784 717 9.000 2n curs 353 1.570 548 873 1.947 551 989 688 782 747 9.048 1r curs 306 1.431 546 836 1.850 513 942 654 712 705 8.495 Total 1.392 6.288 2.247 3.458 7.893 2.364 3.826 2.762 3.213 2.915 36.358 Alumnat de batxillerat (16-18). Sector públic 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona 2n curs 378 671 422 360 615 176 609 635 307 904 5.077 1r curs 351 951 539 412 684 157 719 594 343 957 5.707 Total 729 1.622 961 772 1.299 333 1.328 1.229 650 1.861 10.784 2n curs 532 482 437 135 333 170 186 364 596 315 3.550 1r curs 428 534 519 198 379 201 199 425 870 384 4.137 Total 960 1.016 956 333 712 371 385 789 1.466 699 7.687 Alumnat d'educació secundària obligatòria (12-16). Sector privat Alumnat de formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys). Sector privat Centres concertats Família 02. Administració 04. Arts gràfiques 05. Manteniment de vehicles autopropulsats 06. Comerç i màrqueting 08. Electricitat i electrònica 09. Fusta i moble 10. Hoteleria i turisme 14. Fabricació mecànica 16. Sanitat 18. Imatge personal 19. Manteniment i serveis a la producció Total 2n curs 28 269 355 29 23 58 12 54 828 1r curs 697 60 402 196 424 47 60 59 614 17 58 2.634 Total 697 88 671 196 779 76 83 117 614 29 112 3.462 Alumnat de formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys). Sector privat Total sector privat Família 02. Administració 04. Arts gràfiques 05. Manteniment de vehicles autopropulsats 06. Comerç i màrqueting 08. Electricitat i electrònica 09. Fusta i moble 10. Hoteleria i turisme 12. Comunicació, imatge i so 14. Fabricació mecànica 16. Sanitat 18. Imatge personal 19. Manteniment i serveis a la producció Total 2n curs 28 279 355 29 220 78 19 70 1.078 1r curs 744 60 402 196 424 47 343 69 88 629 132 86 3.220 Total 744 88 681 196 779 76 563 69 166 629 151 156 4.298 Alumnat de formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys). Sector privat Centres no concertats Família 02. Administració 05. Manteniment de vehicles autopropulsats 10. Hoteleria i turisme 12. Comunicació, imatge i so 14. Fabricació mecànica 16. Sanitat 18. Imatge personal 19. Manteniment i serveis a la producció Total Alumnat de formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys). Sector públic Família 02. Administració 03. Activitats agràries 04. Arts gràfiques 05. Manteniment de vehicles autopropulsats 06. Comerç i màrqueting 08. Electricitat i electrònica 09. Fusta i moble 11. Indústries alimentàries 12. Comunicació, imatge i so 14. Fabricació mecànica 15. Química 16. Sanitat 18. Imatge personal 19. Manteniment i serveis a la producció 20. Tèxtil, confecció i pell Total Centres no concertats 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona Núm 1 / 2002 e 43L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 Total sector privat 1. Ciutat Vella 2. L'Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Barcelona 2n curs 0 1.540 37 676 1.878 252 424 37 103 20 4.967 1r curs 0 1.498 46 774 2.106 407 488 61 106 26 5.512 Total 0 3.038 83 1.450 3.984 659 912 98 209 46 10.479 2n curs 532 2.022 474 811 2.211 422 610 401 699 335 8.517 1r curs 428 2.032 565 972 2.485 608 687 486 976 410 9.649 Total 960 4.054 1.039 1.783 4.696 1.030 1.297 887 1.675 745 18.166 2n curs 68 44 115 165 36 63 70 56 617 1r curs 282 81 54 152 85 299 51 12 70 154 91 325 169 105 14 1.944 Total 282 149 98 267 85 464 87 12 70 217 91 325 239 161 14 2.561 2n curs 10 197 20 7 16 250 1r curs 47 283 69 29 15 115 28 586 Total 47 10 480 69 49 15 122 44 836 Alumnat de batxillerat (16-18). Sector privat Alumnat de batxillerat (16-18). Sector privat e44 Núm 1 / 2002Documents Alumnat de formació professional de grau superior (a partir de 18 anys). Sector públic Família 01. Activitats físiques i esportives 02. Administració 04. Arts gràfiques 05. Manteniment de vehicles autopropulsats 06. Comerç i màrqueting 07. Edificació i obra civil 08. Electricitat i electrònica 09. Fusta i moble 10. Hoteleria i turisme 11. Indústries alimentàries 12. Comunicació, imatge i so 14. Fabricació mecànica 15. Química 16. Sanitat 17. Serveis socioculturals i a la comunitat 18. Imatge personal 19. Manteniment i serveis a la producció 20. Tèxtil, confecció i pell 22. Informàtica Total 2n curs 93 139 27 51 38 127 216 11 21 176 94 76 145 52 33 10 106 1.415 1r curs 106 322 32 79 113 152 284 20 226 34 303 141 183 384 186 69 0 0 316 2.950 Total 199 461 59 130 151 279 500 31 226 55 479 235 259 529 238 102 10 0 422 4.365 Centres no concertats Família 01. Activitats físiques i esportives 02. Administració 06. Comerç i màrqueting 10. Hoteleria i turisme 12. Comunicació, imatge i so 16. Sanitat 17. Serveis socioculturals i a la comunitat 18. Imatge personal 22. Informàtica Total 2n curs 33 45 9 20 46 128 29 35 106 451 1r curs 60 144 92 78 271 338 0 32 205 1.220 Total 93 189 101 98 317 466 29 67 311 1.671 Total sector privat Família 01. Activitats físiques i esportives 02. Administració 04. Arts gràfiques 05. Manteniment de vehicles autopropulsats 06. Comerç i màrqueting 07. Edificació i obra civil 08. Electricitat i electrònica 10. Hoteleria i turisme 12. Comunicació, imatge i so 14. Fabricació mecànica 15. Química 16. Sanitat 17. Serveis socioculturals i a la comunitat 18. Imatge personal 19. Manteniment i serveis a la producció 22. Informàtica Total 2n curs 33 434 32 105 73 75 432 37 138 107 29 220 566 35 77 600 2.993 1r curs 60 728 30 141 397 71 691 224 365 123 24 482 712 32 86 1.043 5.209 Total 93 1.162 62 246 470 146 1.123 261 503 230 53 702 1.278 67 163 1.643 8.202 Alumnat de formació professional de grau superior (a partir de 18 anys). Sector privat Centres concertats Família 02. Administració 04. Arts gràfiques 05. Manteniment de vehicles autopropulsats 06. Comerç i màrqueting 07. Edificació i obra civil 08. Electricitat i electrònica 10. Hoteleria i turisme 12. Comunicació, imatge i so 14. Fabricació mecànica 15. Química 16. Sanitat 17. Serveis socioculturals i a la comunitat 19. Manteniment i serveis a la producció 22. Informàtica Total 2n curs 389 32 105 64 75 432 17 92 107 29 92 537 77 494 2.542 1r curs 584 30 141 305 71 691 146 94 123 24 144 712 86 838 3.989 Total 973 62 246 369 146 1.123 163 186 230 53 236 1.249 163 1.332 6.531 Fonts consultades – Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. – Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. – Comissions d’escolarització de Barcelona. Processos de preinscripció. – Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. – Institut d’Estadística de Catalunya. Alumnat de formació professional de grau superior (a partir de 18 anys). Sector privat Núm 1 / 2002 e 45La escolarización en la ciudad de Barcelona. Curso 2000-2001 Notas metodológicas *Los datos de matriculación utilizados a lo largo del informe proceden del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A pesar de que faltan las cifras del alumnado matriculado en centros del extranjero y las de algún centro privado no concertado, se ha valorado que el conjunto de la infor- mación es suficiente para conocer el estado de escolarización de la ciudad. Se pueden detectar diferencias, en todo caso poco significativas, entre los datos aquí utilizados y los que haya publicado el Departament d’Ensenyament. Estas diferencias dependen de los desajustes producidos entre el momento de recogida de la información y el de la publicación de los datos. La creación de una base de datos única de toda la ciudad en el marco del Consorci d’Educació de Barcelona va a contribuir a superar los desajustes actuales. *La Direcció de Planificació Educativa y Coordinació Territorial del Institut Municipal d’Educació de Barcelona ha creado una base de datos propia que ha permitido la elaboración de este informe. La base de datos se alimenta de la información procedente del Departament d’Ensenyament, del seguimiento sis- temático del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de la documentación elaborada por las diferentes áreas municipales y de los propios centros docen- tes, especialmente del sector público. También se recoge la información proce- dente de los diez distritos municipales. Los datos demográficos y los correspondientes a la población extranjera han sido obtenidos del censo municipal y del Observatori de la Inmigración del Ayuntamiento de Barcelona. *La base de datos del Institut d’Educació dispone de información relaciona- da con los siguientes aspectos: la denominación y localización de los centros, la composición de su oferta educativa, autorizaciones y funcionamiento, núme- ro de unidades y alumnado matriculado, sistema y características del financia- miento público (subvenciones, convenios), así como aspectos relacionados con los proyectos específicos que cada centro incorpora de forma progresiva. Tam- bién se hace el registro y seguimiento de las modificaciones que se producen. Esta información ha permitido, entre otras cosas, la elaboración de la carto- grafía que se incluye en este informe. *El informe muestra los datos generales de la ciudad y por distritos. La pre- sentación de los datos por distritos pretende aproximar las estadísticas a reali- dades más concretas. Asimismo hay que remarcar que la organización político- administrativa del municipio no rompe la continuidad del territorio y, por tanto, en las zonas fronterizas el alumnado matriculado en un centro puede proceder de otros distritos limítrofes. *Cuando un centro docente tiene alumnado en más de un edificio, la cifra de la matrícula se adjudica al distrito donde está ubicado el edificio principal según publica el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. *Se ha optado por la publicación de la información desagregada en los ane- xos finales, de manera que pueda ser contrastada e incluso corregida en caso de detectar insuficiencias o errores. La población escolar de Barcelona Alumnado escolarizado en la ciudad La población escolar no universitaria de Barcelona comprende a chicos y chicas de 0 a 20 años matriculados en alguno de los centros de la ciudad que imparten las enseñanzas de régimen general establecidas por la LOGSE. El alumnado de la ciudad escolarizado en los diversos niveles educativos, desde las etapas de educación infantil hasta la formación profesional de grado superior, se distribuye como muestra la tabla 1B. Teniendo en cuenta que la población total de estas edades censada en la ciu- dad es de 266.790 personas, se observa que la cifra de población escolarizada es inferior. Esta diferencia se debe a varios factores: a partir de los 16 años, hay una parte de la población que deja el sistema educativo para incorporarse al mercado laboral o a otros circuitos formativos; por otro lado, la formación pro- fesional de grado superior que empieza hacia los 17-18 años coincide con el ini- cio de la enseñanza universitaria, cuyo alumnado no se incluye en la tabla. Otro factor que debe considerarse con relación al total del alumnado escolarizado en la ciudad es la atracción que Barcelona ejerce sobre la población joven cen- sada en otros municipios. El movimiento de población censada en Barcelona que va a escuelas de otros municipios es poco significativo en lo que respecta a la escolarización básica y obligatoria. Las tasas de escolarización Para tener una visión más completa, aunque también más compleja, de la pobla- ción escolar en la ciudad, debe disponerse de la tasa de escolarización. La tasa de escolarización indica el número de niños escolarizados sobre el total de la pobla- ción censada correspondiente a estos grupos de edad. En lo que respecta a la etapa de educación infantil (0-3 años), la tasa de escolari- zación es del 33%. En la enseñanza básica y obligatoria, las tasas de escolarización son superiores al 100% debido, precisamente, al alumnado escolarizado en la ciu- dad pero censado en otras poblaciones (tabla 2). La existencia de alumnos repetido- res de edades superiores a las que corresponden a las etapas educativas es otro de los factores que incrementa la tasa de escolarización. Cambios en la población escolar de la ciudad La población escolar de Barcelona ha ido variando en los últimos años, tanto en lo que se refiere al perfil y las características del alumnado como, también, a su número. Estos cambios responden a factores internos del propio sistema escolar, como la ampliación de la edad escolar obligatoria, y también a factores externos, como los movimientos demográficos y el aumento de la inmigración extranjera La ampliación de la edad escolar obligatoria Con la ampliación de la enseñanza obligatoria hasta los 16 años se incorpora al siste- ma educativo a jóvenes y adolescentes que antes se quedaban fuera o que se situa- ban en una zona marginal del sistema. Hoy prácticamente toda la población entre los 14 y los 16 años está dentro del sistema escolar, incrementando de este modo el número de alumnos escolarizados. Esta decisión también ha tenido otros efectos, como los cambios de comportamientos y de actitudes en los centros, tanto por parte del alumnado como por parte de los docentes. Los altibajos de la natalidad La caída del número de nacimientos hasta ahora ha afectado fundamentalmen- te a las enseñanzas infantil y primaria. En la actualidad, las generaciones menos numerosas son las que tienen entre 6 y 8 años, ya que el número de nacimientos alcanza sus niveles más bajos en los primeros años de la década de 1990, tal como puede verse en el cuadro siguiente, y, de forma más general, en la pirámide de edades (gráfico 2). Actualmente ya se está notando cierta recuperación de la natalidad. La escolarización en la ciudad de Barcelona. Curso 2000-2001 la mayor parte del alumnado está escolarizada en el sector público. El déficit his- tórico que arrastra la escuela pública en Barcelona es hoy un reto para las políti- cas educativas en la ciudad. La enseñanza pública: las escuelas y los institutos En lo que respecta a las enseñanzas de régimen general, la escuela pública, en Barcelona, se cifra en un total de 283 centros. Mayoritariamente está gestionada por la Generalitat de Cataluña, aunque también hay escuelas gestionadas por la Diputación de Barcelona (3) y por el Ayuntamiento (63). Características La escuela pública numéricamente es minoritaria, y pese a tener presencia en todo el territorio, está implantada de forma desigual. Los centros docentes públicos acogen y atienden al conjunto de la población en edad escolar, es decir, incorporan la diversidad de perfiles sociales existentes sin ningún tipo de discriminaciones. En la medida en que el alumnado de cada centro represente a la población de la zona o del barrio, la escuela puede cumplir satis- factoriamente una función de cohesión social. La proximidad entre la vivienda y la escuela, especialmente en la enseñanza básica y obligatoria, permite que el alumnado se vincule más estrechamente con las iniciativas culturales y los recursos del territorio. También evita desplazamien- tos innecesarios a los escolares de la ciudad. El déficit de escuelas de primaria de algunos distritos, como L'Eixample y Sarrià, tiene carácter histórico. Pese a la incorporación a la red pública de las antiguas escuelas del CEPEPC (Colectivo de Escuelas por la Escuela Pública Catalana) y la construcción en los últimos años de nuevos centros, la oferta de plazas públicas sigue siendo insuficiente para responder a la demanda en algu- nas zonas de la ciudad. Este hecho llega al extremo de obligar a los alumnos a desplazarse a otras zonas o bien a matricularse en centros privados concerta- dos porque no pueden ser escolarizados en la misma zona en la que viven. En este contexto, la rigidez de la oferta pública, junto con la falta persistente de una respuesta satisfactoria a las necesidades expresadas, ha provocado la con- tención de la demanda hacia el sector público. En L'Eixample, por ejemplo, el número de preinscripciones para el parvulario (P3) en los centros públicos suele ser superior a la oferta inicial de plazas. En el curso 2000-2001, el 20% de las solicitudes no ha podido entrar en el centro solicitado en primera opción. El desajuste entre la demanda y la oferta también se hace muy evidente en el primer ciclo de la educación infantil (0-3 años). Los institutos de secundaria, con una oferta académica muy satisfactoria, han ido adaptándose a las nuevas funciones y exigencias tanto del sistema escolar como de los cambios socioculturales. Sin embargo, la ubicación física de los insti- tutos de secundaria responde a criterios ya superados, como la separación del alumnado según el sexo. Por este motivo en más de una ocasión encontramos dos institutos uno al lado del otro. La distribución actual también es el resultado de haber construido allí donde se disponía de un solar público. El encaje entre la rigidez del parque escolar (con concentración de equipamien- tos en zonas con escasa población escolar), los nuevos fenómenos sociodemográ- ficos que afectan a la población de la ciudad y la implantación del actual sistema educativo se está llevando a cabo con algunos desajustes, como la inadecuación, en algunas zonas, entre la oferta y la demanda, o las dificultades existentes en las vinculaciones entre las escuelas de primaria y los institutos. Grado de ocupación El grado de ocupación de los centros públicos es variable según los distritos (mapa 1). En distritos como L'Eixample, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, y algunas zonas de Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu y Sant Martí, la ratio alumnos–aula está mayoritariamente entre 22 y 25 alumnos, es decir, el grado de ocupación está cerca del máximo establecido por la normativa. Por otro lado, en algunas zonas de los distritos de Nou Barris, de Sant Andreu y en la Zona Franca, en el distrito de Sants-Montjuïc, hay centros con una baja ocu- pación que, seguramente, representan la única posibilidad del alumnado de la zona de ser escolarizado. Cuando incorporamos esta situación como un dato más e46 Núm 1 / 2002Documents El descenso demográfico y otros factores, como la presión social y las nuevas necesidades familiares, han facilitado y acelerado la escolarización de los niños en la etapa del parvulario, a partir de los 3 años. En Barcelona, prácticamente el 100% de la población de 3 a 16 años está escolarizada. Tanto la prolongación de la escolarización obligatoria como la incorporación de los niños al parvulario han compensado, en parte, la pérdida de alumnado que habría producido en el conjunto del sistema la caída de la natalidad. El aumento de la inmigración extranjera La población extranjera de 0 a 14 años residente en la ciudad era, en enero de 2001, de 9.707 personas. En los últimos años, la incorporación de alumnado extranjero al sistema educativo barcelonés está aumentando tanto en número como en diversidad de procedencias. Este crecimiento afecta a cada distrito de forma muy desigual, dando lugar incluso a diferencias muy significativas entre las escuelas de una misma zona. Concretamente, las escuelas públicas y algunas escuelas privadas concertadas de Ciutat Vella trabajan con un elevado porcentaje de alumnos de origen extranje- ro en sus aulas. En una situación en la que existe una alta proporción de alumnos de origen inmigrante respecto al número total de alumnos de la escuela decimos que se da el fenómeno de concentración. En estos casos, las escuelas han de esta- blecer mecanismos específicos para llevar a cabo una labor educativa satisfacto- ria para todo el alumnado. Sin embargo, cuando en una misma zona todos los alumnos de la minoría de diferente origen sociocultural se agrupan en una sola escuela mientras que en las demás no se observa ninguna presencia de este colectivo, nos encontramos ante el fenómeno de segregación o guetización. En este caso es necesaria una inter- vención y una acción decidida de la Administración para asegurar que el conjunto de las escuelas de la zona acogen y atienden de forma compartida a la población inmigrada que vive en su territorio. Pese a la diversidad de procedencias, entre los extranjeros no comunitarios pre- dominan los alumnos de origen latinoamericano, con los que, por razones lingüís- ticas y de proximidad cultural, es más fácil llevar a cabo la labor educativa. La escolarización en la ciudad La doble red escolar En Barcelona, 741 centros escolares imparten enseñanzas de régimen general, de los que 283 son de titularidad pública (con el 35% del alumnado) y 458 son de titularidad privada (con el 65% de los alumnos). La LODE clasifica los centros escolares según su titularidad: los centros públicos tienen como titular a una administración pública; los centros privados tienen como titular a una persona física o jurídica de carácter privado, y los centros concertados son centros privados sostenidos con fondos públicos. La distribución del alumnado según la titularidad del centro varía en función de los niveles educativos, aunque a lo largo de la educación obligatoria, es decir, de los 6 a los 16 años, el porcentaje es bastante similar (tabla 3). Ambos sectores, público y privado, funcionan con dinámicas muy diferentes, resultado de sus orígenes y su desarrollo, pero también por el tratamiento norma- tivo y funcional que regula los centros públicos, los centros privados e, incluso, los centros privados concertados. Existe, por lo tanto, una doble red escolar en la que resulta difícil encontrar y mantener puntos comunes para responder conjunta- mente a los retos y las necesidades de la ciudad. En el campo de la planificación, las diferencias en la aplicación de criterios son muy importantes y afectan a aspectos como la apertura o el cierre de un centro, la ampliación o la reducción de aulas en un curso, la estructura del centro, la conti- nuidad entre los niveles de enseñanza, etc. El tratamiento diferenciado por parte de la Administración de las dos redes financia- das con recursos públicos, junto con otros factores como el descenso del alumnado por la disminución de la población, no ha facilitado el entendimiento entre los sectores. En términos de proporción entre el sector público y el sector privado concerta- do, Barcelona es una excepción en el conjunto de municipios catalanes, en el que del conjunto de la ciudad, sin hacer el correspondiente análisis, se provoca una imagen distorsionada de la oferta global, que parece excesiva. La paradoja radica en que hay plazas vacantes, pero por su ubicación –necesaria– no pueden ser uti- lizadas por la población de las zonas donde hay falta de plazas. Los servicios y los equipamientos de las escuelas públicas Los centros educativos, a fin de adaptarse a las nuevas necesidades escolares y responder a los cambios en las formas y las organizaciones familiares, han ido incorporando nuevos servicios. El servicio de comedor, el servicio de atención antes y después del horario estrictamente escolar o las actividades extraescolares requieren un esfuerzo y una organización cada vez más potentes y más complejos. Lo que inicialmente era una respuesta a situaciones individuales se va convirtiendo en un servicio cada vez más generalizado y utilizado por el conjunto del alumnado. La oferta de servicios por parte de las escuelas y los institutos es muy elevada, tal como refleja la tabla 4. La mayoría de los centros también están dotados de equipamientos destinados al refuerzo pedagógico del alumnado en áreas del conocimiento y el desarrollo de la persona que complementan la labor docente en el aula (tabla 5). Cuando finaliza el horario lectivo, el 80% de los centros de educación infantil y primaria siguen abiertos, cediendo los espacios (exteriores, en gran parte) a activi- dades mayoritariamente deportivas, aunque también culturales y de ocio, dirigidas a la población infantil y juvenil de todo el barrio. Se trata de actividades gestiona- das por entidades del barrio: clubes deportivos, centros culturales, juveniles o recreativos, etc., que establecen un acuerdo o convenio con la escuela y el distrito. La participación en la gestión de los centros La presencia y el funcionamiento de los consejos escolares de centro permiten dis- poner de un espacio de participación donde confluyen los diversos actores de la comunidad educativa: el profesorado y el personal de gestión del centro, los padres y las madres, el conjunto del alumnado y los representantes del titular del centro. Es un órgano de participación en el gobierno del centro: programación, seguimiento y evaluación de sus actividades, basado en el principio de corresponsabilidad. Las entidades de la ciudad, en la escuela En Barcelona, un gran número de entidades y organizaciones se coordinan a tra- vés del Instituto de Educación para ofrecer a niños y jóvenes actividades y servi- cios educativos que complementan y refuerzan los aprendizajes escolares, al mismo tiempo que dan a conocer la diversidad de equipamientos de la ciudad. La acción municipal La acción del Ayuntamiento en materia escolar sobrepasa el ámbito estrictamente competencial. En este sentido, es destacable la colaboración de escuelas e insti- tutos con los distritos, especialmente con el Área de Servicios Personales. Esta colaboración incluye varios campos, desde la participación en las iniciativas del territorio hasta el trabajo conjunto con relación a la población escolar que se encuentra en una situación más desfavorecida: becas de comedor, afrontar el absentismo escolar, seguimiento de la escolaridad. Los centros privados: los conciertos escolares En Barcelona, el sector privado concertado gestiona dos terceras partes de los centros escolares del tramo de la enseñanza básica y obligatoria. Los requerimientos, los criterios y los procedimientos para el otorgamiento de con- ciertos están establecidos por la LODE y la LOPAGC . Pueden acogerse al régimen de conciertos los centros privados que prestan el servicio público de la educación, desa- rrollan la enseñanza básica y reúnen los requisitos previstos en las leyes: - la participación de las familias, profesorado y alumnado, - la gratuidad de las enseñanzas objeto del concierto, - el derecho a definir el carácter propio, - el pleno respeto a la libertad de conciencia, - el carácter voluntario de la práctica confesional, - el hecho de que las actividades escolares complementarias, extraescolares y de servicios no pueden tener carácter lucrativo. Los centros privados concertados responden a tipologías, orígenes y tradi- ciones diferentes. Por lo tanto, presentan cierta diversidad tanto por los nive- les de enseñanza que ofrecen como por las formas de organización y las carac- terísticas de los titulares. El número de plazas escolares mantenidas con fondos públicos a través de con- ciertos o subvenciones ha ido creciendo debido, en parte, a la implantación de la reforma, a causa del incremento de grupos que ha supuesto la prolongación de las edades de enseñanza obligatoria. Pero también ha influido la forma en que se han aplicado los criterios de financiación a la enseñanza no obligatoria: práctica- mente todas las aulas de parvulario de los centros privados concertados que desarrollan enseñanza obligatoria están subvencionados. En algunas zonas de la ciudad existe un exceso en la oferta de plazas. Sin embargo, el sector privado ha ido adaptándose más a los flujos de la demanda, cerrando centros en unas zonas y abriendo más aulas en otros centros. En la enseñanza básica y obligatoria (3-16 años) casi todas las plazas ofrecidas por los centros privados disfrutan de la financiación de la Administración. El siste- ma de conciertos también está presente en la enseñanza no obligatoria, de forma especialmente notoria en la formación profesional (más del 50%). La dinámica territorial Los servicios que ofrecen los centros escolares de un territorio suelen ser utili- zados mayoritariamente por la población del propio territorio, de manera que la escuela se erige como servicio de proximidad adquiriendo un papel impor- tante en la vida del barrio. Junto con esta dinámica de proximidad territorial se da también una dinámica de movilidad provocada por la fuerte atracción que ejercen los centros privados de los distritos de Les Corts y, especialmente, de Sarrià-Sant Gervasi. Esta atracción se basa en la tradición de zona escolar, en la voluntad de promo- ción personal de las familias y, sobre todo, en la elevada oferta privada que hay. Los efectos negativos de esta situación se concretan en el incremento de tiempos de desplazamiento a que se somete el alumnado y en el caos circulatorio cotidia- no que se genera al inicio y al final del horario escolar. El alumnado procedente de otras poblaciones del área metropolitana también accede a estos distritos donde la concentración de oferta escolar es desproporcio- nada con relación a la población escolar real. La estructura de los centros y la continuidad entre niveles educativos La LOGSE define las características y los objetivos de los diversos niveles de ense- ñanza. Así mismo, establece las condiciones y los requisitos indispensables para el ejercicio de la docencia. Este conjunto de elementos determina la estructura global del sistema escolar que se aplica en los centros docentes y establece de forma muy precisa las tipologías de los centros docentes y los niveles educativos que han de impartirse. La estructura de los centros docentes según el tipo de enseñanza La variabilidad en la estructura de los centros depende, en primer lugar, del tipo de titularidad (tabla 7). El sector público organiza los centros según la normativa vigente: las guarderí- as infantiles imparten el primer ciclo de la educación infantil, de los 0 a los 3 años; los centros de educación infantil y primaria (CEIP) imparten el segundo ciclo de la educación infantil y la educación primaria, de los 3 a los 12 años, y los institutos de educación secundaria (IES) imparten la educación secundaria obligatoria a partir de los 12 años y, opcionalmente, los bachilleratos y la formación profesio- nal, a partir de los 16 años. El sector privado, en cambio, se caracteriza por una gran diversidad según cómo agrupe cada centro los niveles de enseñanza que ofrece, lo que contrasta con la rigidez del sector público. La laxitud y flexibilidad que se le permite a este sector puede llegar a poner en peligro la organización escolar y ser poco respetuosa con los criterios educativos actuales. Esta excesiva flexibilización hace posible que un 30% de los centros privados concertados tenga una sola línea de ESO, mientras que en el sector público el por- centaje es solo del 17%. Hay que tener en cuenta que cuando en un centro de secundaria existe un número bajo de alumnos, y, por lo tanto, de grupos, se hace Núm 1 / 2002 e 47La escolarización en la ciudad de Barcelona. Curso 2000-2001 Educación infantil (0-3 años) La educación infantil comprende dos ciclos: el primer ciclo o guardería infantil (de los 0 a los 3 años) y el segundo ciclo o parvulario (de los 3 a los 6 años). Su finalidad es contribuir al desarrollo físico, intelectual, afectivo, social y moral de los niños. Los centros de educación infantil pueden impartir el primer ciclo, el segundo o ambos, según establece la LOGSE. Los centros de titularidad pública solo imparten el primer ciclo (0-3 años). Entre los centros privados la oferta es diversa: algunos solo tienen alumnado hasta los 3 años, pero la gran mayoría lo tienen hasta los 5 años. La tasa de escolaridad global de 0 a 3 años es del 33%, una cifra bastante elevada. El incremento más importante se da a los 2 años, en que la tasa de escolaridad llega hasta el 63%. Posiblemente esta dato expresa, entre otros aspectos, el alto nivel de ocupación de las mujeres. La presencia del sector privado es mayoritaria, con el 80% del alumnado. En el sec- tor público, el Ayuntamiento gestiona 39 centros y el Departamento de Enseñanza, 5. La demanda de plazas del sector público es muy elevada, y la oferta es tan insu- ficiente que no puede responder satisfactoriamente. La demanda no atendida en los centros públicos correspondiente a la preinscripción para el curso 2000-2001 fue del 56%, con 3.434 solicitudes para una oferta de 1.517 plazas. Para el curso 2002-2003 está previsto incrementar la oferta municipal con unas 500 plazas. Educación básica y obligatoria La LOGSE considera educación básica el tramo que comprende el segundo ciclo de educación infantil (3 a 6 años), la educación primaria (6 a 12 años) y la educación secundaria obligatoria (12 a 16 años). La enseñanza obligatoria cubre de los 6 a los 16 años y se concreta en dos etapas: la educación primaria y la educación secundaria obligatoria. En las etapas de primaria y de secundaria obligatoria, el sector público tiene una presencia minoritaria, con el 36% del alumnado. El sector privado está con- certado prácticamente en su totalidad. Los centros no concertados o subvenciona- dos se concentran en la etapa de parvulario y la mayoría no ofrecen continuidad hacia la educación primaria. Por distritos, la distribución del alumnado según la titularidad es bastante desi- gual. Sin embargo, los distritos que muestran baja matrícula en el sector público (como L'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi y Gràcia) coinciden con los que, en los últimos años, han tenido una demanda no atendida muy significativa. La simple falta de ofer- ta pública en estas zonas ha dificultado el aumento de alumnado en este sector. Educación postobligatoria Las enseñanzas postobligatorias agrupan al alumnado que ha obtenido el gradua- do de enseñanza obligatoria y que ha optado entre el bachillerato y la formación profesional de grado medio. A la formación profesional de grado superior se acce- de con la titulación de bachillerato; sin embargo, se está experimentado el acceso al grado superior desde la formación profesional de grado medio. También es posible acceder a las enseñanzas de formación profesional a través de las prue- bas cuando se reúnen requisitos de edad y de experiencia laboral. En prácticamente los 71 institutos hay alumnos matriculados en los bachilleratos de ciencias de la naturaleza y de la salud, humanidades y ciencias sociales y tecnolo- gía. También hay 121 centros privados que hacen bachillerato de estas modalidades. La formación profesional de grado medio se imparte en 19 institutos y en 50 centros privados. La formación profesional de grado superior se ofrece en 20 insti- tutos y en 57 centros privados. Los centros no tienen la misma oferta en lo que respecta a las diversas etapas, modalidades y ciclos que imparten. El bachillerato, con unos 30.000 alumnos, tiene una matrícula muy superior a la de la formación profesional de grado medio, que no llega a los 7.000 alumnos. Sin embargo, debe tenerse en cuenta que se está implantando de forma generalizada el nuevo sistema, en el que la enseñanza profesional ha sufrido un cambio muy importante respecto al sistema anterior. Posiblemente aún no se hayan modifica- do las percepciones y los comportamientos de épocas pasadas. difícil la organización para la diversificación de asignaturas y créditos. Los 12 centros públicos que tienen una sola línea de ESO no responden a un modelo establecido, sino que se ven forzados a ello por dos causas: la atención a necesidades específicas de escolarización en un territorio (Zona Franca y Bon Pas- tor) y porque, circunstancialmente, no han tenido matrículas para llenar más de un grupo. En cambio, la mayoría de los 50 centros privados concertados que ofre- cen una sola línea lo hacen porque ello responde a su propio modelo de centro. Del mismo modo, los centros privados concertados flexibilizan su estructura para tener aulas de niños de hasta 2 años. Así pueden abrir la matrícula con un año de antelación y favorecer la captación de alumnos (tabla 9). En el cuadro siguiente se muestra muy gráficamente el contraste entre la diver- sidad de los centros públicos y la de los privados concertados. La continuidad entre niveles educativos (primaria-secundaria) Para regular el paso de primaria a secundaria, la normativa establece vínculos entre los centros. En el caso del sector público, un IES o más se vinculan con un conjunto de CEIP, de forma que el alumnado de primaria tiene garantizada la plaza en alguno de los institutos a los que está adscrito su centro, donde podrá cursar la secundaria obligatoria y continuar con el bachillerato y/o los ciclos de formación profesional. La organización de los itinerarios entre la escuela de primaria y el instituto es uno de los aspectos de la planificación que tiene más consecuencias educativas para el alumnado, ya que permite garantizar, si se hace bien, la continuidad peda- gógica desde los 3 hasta los 18 años, respetando las características y el desarrollo de los adolescentes y los jóvenes. Si las adscripciones de escuelas a un instituto son demasiado numerosas, es más difícil garantizar la continuidad pedagógica. Actualmente, 48 institutos públi- cos (el 74% del total) reciben alumnado de hasta 4 escuelas de primaria, y no hay ninguna que reciba de más de 8. El mapa escolar, a revisión El mapa escolar es la herramienta principal para la planificación y la ordenación escolares en un territorio, es decir, para la distribución de escuelas en la ciudad. Los objetivos del mapa escolar son: la calidad de la enseñanza, la igualdad de oportunidades en el acceso al saber, la universalización de la enseñanza secunda- ria, el equilibrio territorial y la adecuación de la oferta de formación profesional a la demanda socioeconómica del país. El mapa escolar actual, que data de 1995, está aún hoy en proceso de aplicación. Pese al éxito de ocupación de los centros recientemente inaugurados y la previsión de incremento de demanda de los que se están construyendo, las actuaciones pro- gramadas para nuevas construcciones aún están incompletas o van atrasadas. Por otro lado, se han consolidado algunas de las reducciones de grupos realiza- das en el sector público para responder a situaciones coyunturales, lo que, de forma práctica, ha ido modificando el mapa escolar sin responder a un plantea- miento riguroso y completo. La reducción de unidades y de centros por falta de matrícula no se ha hecho con los mismos criterios en ambos sectores. En el sector público, en general, se ha hecho de modo más radical y a menudo con falta de previsión. En cambio, la baja matrícula en centros privados no ha supuesto la reducción proporcional de los conciertos. Incluso en algunos casos se han autorizado y subvencionado unidades privadas en zonas donde había plazas escolares suficientes. Estas decisiones han afectado negativamente tanto a los centros privados como a los centros públicos de las zonas en cuestión. Además de la desigual oferta pública y privada, los cambios demográficos, tanto en lo que respecta a la natalidad como a las migraciones, y las nuevas intervencio- nes urbanísticas, sobre todo en los distritos de Sant Andreu y Sant Martí, llevan a una necesaria revisión del mapa escolar de la ciudad que tenga en cuenta, entre otros aspectos, la utilización racional de los recursos públicos, la estructuración y la organización adecuadas de los centros, la escolarización del alumnado extranje- ro evitando la segregación, el cumplimiento de los objetivos de cada etapa, el incremento de la oferta pública en zonas donde hay demanda potencial, etc. En definitiva, es precisa una revisión que, más allá de evaluar el número de pla- zas necesarias, implique una reorganización del servicio escolar que, en igualdad de condiciones, garantice el éxito a toda la población escolar de la ciudad. e48 Núm 1 / 2002Documents La escolarización por niveles educativos La tabla 15 anterior también nos aporta información sobre el grado de concerta- ción de los centros privados. Pese a tratarse de una enseñanza postobligatoria, el número de conciertos es muy alto, especialmente en lo que respecta a la forma- ción profesional, donde es superior al 50% en las dos etapas. Posiblemente, se ha hecho una extensión de la política de conciertos aplicada en el sistema anterior cuando la formación profesional de primer grado incorporaba alum- nado a partir de los 14 años que, generalmente, no disponía del graduado escolar. El alumnado matriculado en 4º de ESO y en 2º de bachillerato durante el curso 2000-2001 forma los grupos base para el acceso a las enseñanzas posteriores: bachilleratos y ciclos formativos de grado medio, en el primer caso, y universidad y ciclos formativos de grado superior en el caso del alumnado que acaba el bachi- llerato satisfactoriamente. En el conjunto de las etapas educativas no universitarias, las enseñanzas profe- sionales son, de modo especial, la puerta de entrada al mercado de trabajo. Por lo tanto, la oferta formativa habría de contemplar de forma más precisa las necesida- des y las características del mercado laboral. Hay que decir, no obstante, que los informes y los estudios existentes sobre esta cuestión en general son parciales y afectan solo a algunas familias o ámbitos productivos sectoriales. Las tablas siguientes muestran la oferta inicial de la preinscripción hecha en el año 2001. Para cada uno de los ciclos formativos se da la cifra de las solicitudes presentadas por el alumnado para acceder a las plazas. Según estos datos, en cuanto al sistema escolar se produce un desajuste entre la oferta y la demanda, incluso más intensa en el sector público que en el privado. En el sector público, de los 24 ciclos de formación profesional de grado medio, el 62% tienen más demanda que oferta; en la formación profesional de grado superior, este desajuste se produce en el 65% de los 49 ciclos que se ofrecen en la ciudad. En el sector privado el desajuste se reduce al 44% de los ciclos de formación profesio- nal de grado medio y el 12% de los ciclos de formación profesional de grado superior. Hay que tener en cuenta que en algunos casos la preinscripción para los ciclos formativos de grado superior coincide con la preinscripción en la univer- sidad y, en la medida en que no son incompatibles, se producen duplicidades. La escuela en los distritos Con este capítulo se pretende dar una información básica de la situación en cada uno de los distritos de la ciudad. Hemos considerado que los datos principales que han de tenerse en cuenta al dibujar esta estructura son los siguientes: - Tasa de escolarización según los grupos de edad. - Distribución del alumnado por sectores según el nivel educativo. - Distribución proporcional según los sectores de los centros educativos, y comparación con el conjunto de la ciudad. - Distribución del alumnado por sectores según los niveles educativos. - Número de centros según la tipología de la oferta educativa y la titularidad (tabla y mapa). Cada apartado va acompañado de un breve comentario con algunos de los aspectos que han ayudado a configurar el perfil que encontramos en cada uno de los distritos o bien con determinados elementos que deben considerarse a la hora de entender la planificación. Ciutat Vella En estos últimos años el distrito de Ciutat Vella ha vivido muchos cambios que han afectado a la composición del alumnado de las escuelas. Los factores de cambio más destacados han sido, por un lado, la inmigración, que ha crecido tanto en número de personas como en diversidad de procedencias, y, por otro, las remode- laciones urbanísticas realizadas, que han atraído población de clase media, lo que ha dado lugar a cierta heterogeneidad socioeconómica. A partir de estos elemen- tos, la amplia diversidad de culturas que se ve actualmente en las aulas de las escuelas de Ciutat Vella no se ve en otras zonas de la ciudad. Dadas las características socioeconómicas de la población, Ciutat Vella ha sido y es escenario de políticas de colaboración entre las distintas administraciones, y de estas con las asociaciones e iniciativas de carácter social del mismo distrito con el objetivo de trabajar en proyectos comunes para el desarrollo de la zona. L'Eixample L'Eixample es un distrito que se ha caracterizado históricamente por tener un impor- tante déficit de escuelas públicas, pese a que se redujo con la incorporación, en su momento, de un número importante de centros del CEPEPC, lo que genera un alto nivel de demanda no atendida en este sector (escuela pública). La demanda no aten- dida ha significado la pérdida de 500 matrículas en total a lo largo de los últimos cua- tro cursos (tabla 22). Este déficit de escuela pública nutre la elevada oferta privada existente, especialmente la privada concertada. Sants-Montjuïc En el distrito de Sants-Montjuïc, por su extensión, se dan dinámicas muy diversas en función de la zona o del barrio de que se trate. En la Zona Franca, por ejemplo, la dinámica es de desplazamiento hacia zonas más céntricas del mismo distrito, de manera que el alumnado que se queda en los centros públicos de esta área es muy homogéneo y pertenece a un nivel socioeconómico muy bajo. Este hecho genera una concentración de plazas vacantes en el sector público en la Zona Fran- ca, donde las escuelas desempeñan una función social vital para el territorio: la de prestar la atención necesaria en el tramo de la educación básica. En el barrio de Sants, la escuela pública tiene mucha tradición y está muy con- solidada. En lo que respecta a la escuela concertada, los centros más pequeños han ido cerrando, mientras que otros se han reforzado. En cuanto a Poble Sec, se está empezando a dar un fenómeno de concentración de población inmigrante, lo que demandará un cuidadoso seguimiento durante los próximos años. En lo que se refiere a Hostafrancs, existe una concentración de población gitana con prácticas de escolarización distintas de las del resto de la población de la zona. Aquí, el absentismo escolar y el rechazo por parte de los vecinos tienen un peso relevante. Sants-Montjuïc es uno de los distritos donde la escuela municipal tiene una presencia más significativa. De los 13 CEIP municipales que existen en Barcelona, 5 están situados en este distrito. Les Corts El distrito de Les Corts está claramente dividido por la Diagonal: por encima, Pedralbes, y, por debajo, Les Corts. La distribución de escuelas públicas es muy desigual entre ambas zonas: los CEIP se concentran en Les Corts y los IES, en Pedralbes. Esta situación ha provocado que 2 IES tengan hasta 15 CEIP adscritos. Por esta razón, se hace muy importante el trabajo de itinerarios entre los centros de primaria y los de secundaria. La mala distribución territorial de los centros del sector público y la consecuen- te dificultad para garantizar la continuidad de primaria a secundaria, con el ele- mento añadido de una amplia oferta privada que tiene resuelta esta problemática, decantan mucho la demanda hacia el sector privado y hacen muy difícil incremen- tar la demanda de escuela pública. La oferta del sector privado concertado es de las más amplias, tras la de Sarrià-Sant Gervasi. Sarrià-Sant Gervasi El rasgo más característico de la escolarización en el distrito de Sarrià-Sant Ger- vasi es la extensa oferta de plazas en escuelas privadas concertadas de varios tipos y condiciones y, a causa de esta concentración, la atracción de alumnos que se desplazan desde el resto de la ciudad y también desde otros municipios. En el sector privado existe un elevado porcentaje de centros de grandes dimensiones (más de 1.500 alumnos). Gràcia En el distrito de Gràcia hay diferencias significativas entre la zona alta del dis- trito y la baja. En la zona baja se da una elevada demanda no atendida en la escuela pública, con especial énfasis en la guardería infantil y en la educación primaria. La falta de espacios para nuevas construcciones dificulta especial- mente hallar una solución. Los CEIP del distrito están vinculados a IES de tres distritos diferentes (Gràcia, Horta-Guinardó y Sarrià-Sant Gervasi), lo que provoca una elevada movilidad del alumnado de secundaria. Núm 1 / 2002 e 49La escolarización en la ciudad de Barcelona. Curso 2000-2001 Los cambios en la estructura de las enseñanzas, las nuevas finalidades educati- vas atribuidas a la escuela, la incorporación de niños y niñas de origen extranjero, la inclusión de un perfil de adolescentes que antes quedaba fuera de la educación obligatoria, los efectos de la disminución de la natalidad, en primer lugar, y de su reciente aumento, con el consecuente incremento de la demanda de plazas de guardería infantil, entre otros condicionantes, hacen que la oferta de servicios escolares de la ciudad tenga que ir cambiando y adaptándose para dar respuesta a las nuevas necesidades de la población. En un contexto como el actual, la importancia de defender este modelo es capi- tal para combatir las tendencias liberales que, en el proceso imparable de globali- zación, llevan a la educación a convertirse en un agente de desigualdades, clasis- mo y segregación sociocultural. En efecto, la mercantilización de la educación, ya muy visible en el tercer ciclo universitario, en las enseñanzas de régimen especial –de idiomas y artísticas– y en la oferta de guardería infantil, pone serios obstácu- los a la universalización del derecho a la educación. Además, ahora que empieza a estar del todo aplicada la LOGSE (el curso 2000- 2001 es el primero, tras diez años de coexistencia de los dos sistemas, en que ya no ha habido ningún alumno sujeto al sistema antiguo), ya nos encontramos a las puer- tas de tener que estrenar una nueva normativa (la llamada Ley de calidad) que supo- ne no pocas contradicciones con el sistema vigente. El Ayuntamiento de Barcelona, a parte de gestionar y dirigir 70 centros docen- tes como titular, tiene el compromiso de hacer una educación de calidad y com- pensadora de desigualdades para todos los ciudadanos y ciudadanas en edad escolar. Es el momento, pues, de rehacer el mapa escolar, de repensarlo y de planificar- lo sin perder de vista este modelo de servicio escolar de ciudad, antes al contra- rio, teniéndolo como referente. Horta-Guinardó En el distrito de Horta-Guinardó, tanto la escuela pública como la privada de órde- nes religiosas tienen una larga tradición y una buena valoración por parte de la población. Ello provoca que todas las plazas ofrecidas estén muy solicitadas. La oferta pública del distrito forma un conjunto bien consolidado y con un peso específico, constituido por las escuelas de la Generalitat (con un buen número de centros procedentes del CEPEPC) y las del Ayuntamiento. Nou Barris Durante las décadas de 1960 y 1970, el distrito de Nou Barris fue escenario de un apretado plan de construcción de escuelas a causa de la presión demográfica de la inmigración y la disponibilidad de solares aptos para ubicar nuevos equipamien- tos educativos. La mayor parte de los centros de Nou Barris datan de esa época. En cambio, el actual desajuste entre la oferta de plazas por parte del sector público y la población en edad de escolarización es lo que explica la existencia de un elevado número de plazas no cubiertas. Otra característica de este territorio es que mientras la escuela pública incorpo- ra un abanico de perfiles de población muy diverso, la privada se concentra a menudo en solo una parte de dicho abanico. Sant Andreu La escolarización en el distrito de Sant Andreu se caracteriza por el equilibrio entre la oferta de plazas y la matrícula, tanto en lo que respecta al sector público como al privado concertado. En las zonas más aisladas urbanísticamente, la distribución territorial de cen- tros públicos y privados no es equilibrada. Dadas las dinámicas de escolarización que se han establecido, los centros públicos cubren la escolarización de una fran- ja de la población que no accedería a otros centros. Sant Martí Sant Martí es el distrito que disfruta del porcentaje más elevado de alumnado escolarizado en centros públicos. En estos momentos, habrá que adaptar la distribución territorial de los centros para responder a las demandas emergentes, resultado de las remodelaciones urbanísticas realizadas en Poblenou y el Frente Marítimo. Consideraciones finales En la compleja trama educativa de la ciudad, garantizar una escolarización del más alto nivel y un servicio educativo que compense las desigualdades sociales son los objetivos que deben prevalecer en la acción política educativa. Ello significa, por un lado, dotar de capital cultural a todo alumnado más allá de las diferencias de origen social, cultural y de género, y que este capital contribuya a suavizar o eliminar los obstáculos de acceso al mercado laboral. También supone avanzar hacia la escuela del éxito, un modelo de escuela donde el fracaso no tenga lugar y que, muy al contrario, promocione el desarrollo del alumnado en las distintas áreas en que se lo educa: conocimientos y concep- tos, actitudes, valores y normas, habilidades y procedimientos, asegurando el aprendizaje de un conjunto de contenidos básicos para todos. Significa avanzar hacia el concepto de institución escolar, un modelo de servicio escolar que mantenga una continuidad pedagógica desde el inicio de la enseñan- za hasta el final de la educación posobligatoria, que trabaje un proyecto pedagó- gico realizable y coherente, con autonomía pero también en cooperación con otras instituciones. Y, en último lugar, implica avanzar hacia la escuela de proximidad, un modelo de relación de la escuela con su entorno que no se limite únicamente a una oferta de plazas próximas al domicilio del alumnado, sino que implique una escuela cer- cana a la vida de la comunidad, que contribuya a la dinamización de la población del barrio, que ofrezca sus espacios más allá del horario escolar para otros usos, que, en definitiva, se vincule a la sociedad, a sus problemas y a sus dinámicas. e50 Núm 1 / 2002Documents