Barcelona, 26 de Setembre de 2012
Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per 
a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació
Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació
Ajuntament de Barcelona
Index
0.  Resum executiu
1. Anàlisi conjuntural : L’activitat econòmica a la ciutat i el seu entorn
1.1.  Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural 
1.2. L’economia de Barcelona: 
A. Internacionalització de l’economia
B. Infraestructures productives
C. Turisme
D. Empresa, emprenedoria i innovació 
E. Ciència i tecnologia
F. Mercat laboral 
G. Sostenibilitat i Qualitat de Vida
H. Proximitat i cohesió social
2. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament 
0. Resum executiu
• Context macroeconòmic marcat per la recessió i l’agreujament de la crisi del deute sobirà a
Catalunya i Espanya. L’elevada incertesa i el procés de consolidació fiscal condicionen les polítiques
públiques i les decisions dels agents econòmics, i es manté la contracció creditícia.
• Millora l’impuls emprenedor a la ciutat, on cal remarcar tant la bona evolució en les societats
mercantils constituïdes al llarg d’aquest any com l’increment del capital subscrit. D’altra banda, segons el
Global Entrepreneurship Monitor la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona mostra el 2011 el
primer increment en cinc anys.
• Continuen els bons resultats en la internacionalització de l’economia de Barcelona: les exportacions i
el turisme mantenen una evolució favorable dels principals indicadors i la ciutat assoleix bons
posicionaments en diversos rànquings internacionals reconeguts.
• El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els indicadors de
Barcelona són més favorables que els de Catalunya i Espanya. És compten prop de 112.400 aturats
registrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 17,5%, essent especialment elevada entre els joves.
D’altra banda, la destrucció de llocs de treball provoca la disminució de l’afiliació a la Seguretat Social, si bé
cal destacar en sentit positiu l’augment dels assalariats en serveis intensius en coneixement.
• Continua la percepció favorable de Barcelona quant a la qualitat de vida, i en l’àmbit de la sostenibilitat
el transport i la reducció continuada en el consum d’aigua es confirmen com a punts forts de la ciutat.
• El descens del percentatge de perceptors de prestacions d’atur a la ciutat -relacionat amb l’augment de
l’atur de llarga durada- suposa un toc d’atenció pel que fa a la cohesió social.
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)
L’economia catalana entra novament en recessió:
• El creixement de l’economia mundial s’ha desaccelerat durant el primer semestre de 2012, amb
comportaments diferenciats per àrees geogràfiques. Així, mentre les economies dels EUA i Japó es
troben en procés de recuperació, a la zona euro l’activitat econòmica es deteriora, segueixen
empitjorant les expectatives i s’albira el risc de recessió després de la contracció del PIB del segon
trimestre (-0,5% en termes interanuals).
• En aquest context, el PIB català del II trimestre de 2012 presenta una reducció interanual del -
1,1%, lleugerament més suau que la del PIB espanyol (-1,3%) però més acusada que les dels dos
trimestres anteriors (-0,1% i -0,5% respectivament). La caiguda de la demanda interna redueix l’activitat
a tots els sectors productius, malgrat l’aportació positiva del sector exterior.
Taxa de creixement interanual del PIB (%)
(Corregit d'estacionalitat)
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat i l'INE.
-6
-4
-2
0
2
4
6
I
 
t
r
.
 
2
0
0
3
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
3
I
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
3
I
V
 
t
r
.
 
2
0
0
3
I
 
t
r
.
 
2
0
0
4
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
4
I
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
4
I
V
 
t
r
.
 
2
0
0
4
I
 
t
r
.
 
2
0
0
5
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
5
I
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
5
I
V
 
t
r
.
 
2
0
0
5
I
 
t
r
.
 
2
0
0
6
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
6
I
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
6
I
V
 
t
r
.
 
2
0
0
6
I
 
t
r
.
 
2
0
0
7
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
7
I
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
7
I
V
 
t
r
.
 
2
0
0
7
I
 
t
r
.
 
2
0
0
8
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
8
I
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
8
I
V
 
t
r
.
 
2
0
0
8
I
 
t
r
.
 
2
0
0
9
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
9
I
I
I
 
t
r
.
 
2
0
0
9
I
V
 
t
r
.
 
2
0
0
9
I
 
t
r
.
 
2
0
1
0
I
I
 
t
r
.
 
2
0
1
0
I
I
I
 
t
r
.
 
2
0
1
0
I
V
 
t
r
.
 
2
0
1
0
I
 
t
r
.
 
2
0
1
1
I
I
 
t
r
.
 
2
0
1
1
I
I
I
 
t
r
.
 
2
0
1
1
I
V
 
t
r
.
 
2
0
1
1
I
 
t
r
.
 
2
0
1
2
I
I
 
t
r
.
 
2
0
1
2
Catalunya
Espanya
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2)
L’agreujament de la crisi del deute sobirà i el procés de consolidació fiscal a la zona 
euro condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents econòmics:
 El Govern espanyol sol.licita assistència financera a l’Eurogrup per a satisfer les
necessitats de recapitalització del sistema bancari i posa en marxa un ampli conjunt de
mesures de consolidació fiscal –entre elles, l’augment de tipus de l’IVA i altres tributs- per
tal d’assolir un ajust de 65.000 M€ en dos anys i mig (juliol 2012).
 No obstant, subsisteixen els interrogants sobre el compliment dels objectius de dèficit públic
i el risc d’intervenció global de l’economia espanyola, en un entorn de forta pressió sobre la
moneda única.
 La Generalitat ha sol.licitat adherir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i li ha
demanat ajut per valor de 5.023 M€ per tal de complir l’objectiu de dèficit públic (20-VIII).
 Continua el procés de desapalanquejament d’empreses i famílies, però l’evolució dels
tipus d’interès no permet una reducció substancial de la càrrega financera que suporten i
augmenta la morositat.
 El crèdit al sector privat concedit per les entitats financeres a Catalunya s’ha reduït un -
3,2% en termes interanuals el primer trimestre de 2012. La incertesa sobre les condicions
de l’ajut a l’economia espanyola pot accelerar el ritme de contracció del crèdit en els
propers mesos.
5
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)
S’accentua la debilitat de la demanda interna
• Les vendes del comerç al detall a Catalunya han sofert un descens del -2,5% -en termes nominals-
al llarg dels primers set mesos de 2012, lleugerament més suau que el que registren a nivell
espanyol (-3,4%).
• La província de Barcelona tanca el mes d’agost amb una variació interanual de l'Índex de Preus al
Consum (IPC) del 3,1%, lleugerament superior a la registrada a Espanya (2,7%) i idèntica a la de
Catalunya. Després de la moderació del primer semestre, a l’estiu es detecta un repunt de les
tensions inflacionistes afavorit per l’alça dels preus de l’energia i que es pot accentuar amb l’augment
de tipus de l’IVA a partir de setembre.
• La matriculació de vehicles manté la seva tendència descendent, i els vuit primers mesos de
2012 es redueix en un -9,6% en termes interanuals a Barcelona i un -8,4% a Catalunya.
El sector exterior es confirma com a motor de l’activitat
• Les exportacions recuperen embranzida els primers sis mesos de 2012 i - després de la
frenada de l’última part de 2011- assoleixen un màxim històric semestral i mantenen la demarcació
com a primer territori exportador d’Espanya amb més d’una cinquena part del total.
• Pel que fa al turisme, tots els indicadors mostren evolucions positives excepte pel que fa al nombre
de creueristes, amb resultats especialment destacables en la despesa dels turistes amb tarja de
crèdit.
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)
Contracció de l’activitat industrial
• L’evolució de l’índex de producció
industrial (IPI) el primer semestre de
2012 mostra una reducció a Catalunya (-
2,2%) més moderada que al conjunt
d’Espanya (-6,3%). A tots els àmbits
territorials s’accentua la seva caiguda el
segon trimestre.
• La inversió en béns d’equipament a
Catalunya segueix en retrocés el primer
trimestre de 2012 (-5,8%) a causa de la
contracció de l’activitat, les restriccions
creditícies i l’empitjorament de les
expectatives.
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
120,0
I
.
 
S
.
 
2
0
0
6
I
I
.
 
S
.
 
2
0
0
6
I
.
 
S
.
 
2
0
0
7
I
I
.
 
S
.
 
2
0
0
7
I
.
 
S
.
 
2
0
0
8
I
I
.
 
S
.
 
2
0
0
8
I
.
 
S
.
 
2
0
0
9
I
I
.
 
S
.
 
2
0
0
9
I
.
 
S
.
 
2
0
1
0
I
I
.
 
S
,
 
2
0
1
0
I
.
 
S
.
 
2
0
1
1
I
I
.
 
S
,
 
2
0
1
1
I
.
 
S
,
 
2
0
1
2
Catalunya
Espanya
Índex de producció industrial a Catalunya (IPI)  
Mitjanes semestrals
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, 
Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5)
Clima empresarial
 L’Enquesta de Clima Empresarial de
l’ÀMB del segon trimestre del 2012
mostra una evolució de la marxa del
negoci i la facturació menys desfavorable
que el trimestre anterior a tots els sectors
productius. La feblesa de la demanda
continua sent el principal factor limitador
de la bona marxa dels negocis.
 El tercer trimestre de l’any, els
empresaris enquestats preveuen una
marxa desfavorable dels negocis, amb
descensos de la facturació, l'ocupació i la
inversió als principals sectors. Amb tot, la
indústria preveu seguir incrementant les
seves exportacions.
Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l’AMB
(Saldos, en %) 
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
I.0
9 II III IV I.1
0 II III IV I.1
1 II III IV I.1
2
II,
12
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat 
-35
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
Facturació Exportació Preus de
venda
Ocupació Inversió
AMB Catalunya
Perspectives de la indústria a l’AMB. III tr. 2012 (saldos en %)
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)
Continua el procés d’ajust del mercat immobiliari
 La compravenda d’habitatges a la província de Barcelona assoleix 13.633 transaccions el
primer semestre després de reduir-se un 24,7% respecte al mateix període de 2011, mentre
que a Catalunya i Espanya ho ha fet un -18,5 i un -20,8% respectivament.
 Les difícils perspectives econòmiques per a les famílies mantenen el procés de d’ajustament
de preus el 2012: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat de Barcelona se
situa en 3.367 €/m2 el juny, un -10,3% menys que el mateix mes de 2011.
COMPRAVENDA D'HABITATGE 
          Variació I SEM 12/I SEM 11 (%)
Total Noves Segona mà Total Noves Segona mà
BCN provincia 13.633 5.145 8.488 -24,7 -25,8 -23,9
Catalunya 21.980 9.207 12.773 -18,5 -19,1 -18,0
Espanya 163.538 81.780 81.758 -20,8 -18,2 -23,2
I SEM 2012
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INE.
 D’altra banda, el primer semestre de 2012 es registra un descens de la superfície prevista a
les llicències d’obra del 50,1% respecte al mateix període de l’any anterior.
1.2. L’economia de Barcelona
1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (1): 
Exportacions
• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 22.759,3 M. d’euros de gener a
juny de 2012 –el màxim històric en un semestre- i registren una variació interanual del 8,6 % respecte al
mateix període de 2011, clarament superior a la mitjana espanyola (+3,4%).
• En el mateix període, la demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a
l’estat espanyol amb més d’una cinquena part (el 20,7%) del total.
• Així mateix, Barcelona genera el 27,1% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut
tecnològic, i el seu pes dins de les vendes a l’exterior de la demarcació és de gairebé el 60% del total.
10.000,0
12.000,0
14.000,0
16.000,0
18.000,0
20.000,0
22.000,0
24.000,0
I S 
2001
II S 
2001
I S 
2002
II S 
2002
I S 
2003
II S 
2003
I S 
2004
II S 
2004
I S 
2005
II S 
2005
I S 
2006
II S 
2006
I S 
2007
II S 
2007
I S 
2008
II S 
2008
I S 
2009
II S 
2009
I S 
2010
II S 
2010
I S 
2011
II S 
2011
I S 
2012
EXPORTACIONS DE BARCELONA 2001-2012
Exportacions semestrals (Milions d'Euros)
Font: Elaboració del  Departament d'Es tudis  de l 'Àrea d'Economia, Empresa  i  Ocupació de l 'Ajuntament de Barcelona  en bas e a  dades  del  Datacomex. 
Minis terio de Economía y Competi tividad.
1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (2): 
Exportacions i importacions
• La major part de les exportacions de l'àrea de Barcelona (el 59%) es destinen als països de la zona euro i la 
Unió Europea, però creix amb especial intensitat l’intercanvi amb els països emergents, i Àsia guanya 
pes relatiu (s’acosta al 10% del total de  les vendes exteriors).
• Els sectors químic –inclosos els  medicaments-, els béns d'equip i maquinària industrial i l'automoció 
concentren prop de dues terceres parts (62,5%) de les exportacions de l'àrea de Barcelona.
• El primer semestre de 2012 les importacions de la província de Barcelona assoleixen 28.018,14 
milions d'euros, un -3,4% menys que el mateix període de 2011 i un 21,8% del total espanyol.
23,9%
19,4%
19,2%
7,7%
7,8%
0,7%
21,3%
Distribució sectorial de les exportacions de l'àrea de 
Barcelona I SEM 2012 (% s/total)
Química (incl. Medicaments*)
Béns d'equip i maquinària
Automoció
Tèxtil, confecció i calçat 
Alimentari
Electrònica de consum
Resta sectors
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir 
de dades del Ministerio de Economía y Competitividad
1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (3): 
inversió estrangera
Rànquing Ciutat PROJECTES
1 Londres 1.476
2 Shangai 1.458
3 Hong Kong 1.023
4 París 904
5 Beijing 834
6 Moscow 688
7 New York 500
8 Sao Paulo 498
9 Madrid 496
10 Barcelona 450
11 Mumbai 447
12 Tokyo 445
13 San Francisco 347
14 Frankfurt 319
15 Amsterdam 290
16 Istanbul 257
17 Mexico 198
18 Brusseles 193
19 Berlin 186
20 Seul 185
Nombre de projectes d’inversió 
estrangera 2007-2011
Font:KPMG, Global Cities Investment Monitor 2012
• La inversió estrangera productiva a
Catalunya registra 274,4 milions d’euros el
primer trimestre de 2012, i disminueix un -
62,9% respecte al mateix període de 2011.
Cal tenir en compte, però, que el 2010 i 2011
el Principat va assolir els dos millors resultats
de la darrera dècada.
• El 2011 Barcelona es posiciona en tercer
lloc en nombre de projectes d’IED entre les
ciutats europees (Ernst&Young, European
Attractiveness Survey 2012)
• Entre 2007 i 2011 l’àrea de Barcelona se
situa entre las deu primeres del món en
atracció de projectes d’inversió estrangera
(KPGM, Global Cities Investment Monitor
2012).
1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (4): 
Posicionament internacional com a ciutat de negocis
• Barcelona obté el 9è lloc en atractiu global
segons l’informe de l’Economist Intelligence
Unit: Hot spots "Benchmarking Global City
Competitiveness"(2012). També és 9a. del món
en infraestructures –amb vuit ciutats més-.
• Així mateix, el 2011 registra la tercera posició en
el rànquing mundial d’organització de
congressos i conferències internacionals de
l’International Congress and Convention
Association (ICCA) i es troba entre les 5
primeres per cinquè any consecutiu.
• Barcelona és la quarta destinació europea en
pernoctacions de turistes internacionals i la de
major creixement l’any 2011 (+15%) entre les 10
primeres ciutats, segons l’European Cities
Benchmarking Report 2012.
Posició Ciutat
1 Londres
2 París
3 Roma
4 Barcelona
5 Praga
Principals destinacions d’Europa en pernoctacions 
de  turistes internacionals. 2011 
Font: The European Cities Marketing Benchmarking 
Report 2012
1.2.B. Infraestructures  i espais productius (1): Port i Aeroport
 L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 16.424.130 passatgers el primer semestre de
2012, el que suposa un increment interanual del 3,5%. Amb prop de 3,9 milions d’usaris a
l’agost –la xifra més alta assolida en un mes- el total acumulat dels 8 primers mesos de l’any
al Prat supera ja els 24 milions de viatgers, un 4,4% més que en el mateix període del 2011.
 El primer semestre de 2012 es registren descensos en el el tràfic de contenidors (-20,7%) i
en el tràfic de mercaderies (-5,3%) al Port de Barcelona, tot i que el percentatge de tones
embarcades mostra un augment interanual del +14,3%, en consonància amb la bona marxa
de les exportacions.
INDICADORS D'ACTIVITAT AL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA
Absoluta En %
Nombre de contenidors Port (TEU) 847.973 1.069.391 -221.418 -20,7%
Tones mercaderies Port 20.880.383 22.060.301 -1.179.918 -5,3%
Tones mercaderies Aeroport 47.508,59 49.651,13 -2.143 -4,3%
Nombre de passatgers Aeroport 16.424.130 15.873.852 550.278 3,5%
I SEM 2012 I SEM 2011 Variació interanual
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Port i 
Aeroport de Barcelona
1.2.B. Infraestructures  i Espais productius (2): Oficines 
• Segons dades d’Aguirre Newman, durant el primer semestre de 2012 la contractació bruta en el mercat
d’oficines a Barcelona ha estat menor que la dels dos semestres anteriors (-31% i -21% respecte al primer i
segon semestres de 2011, respectivament) i s’ha retornat als nivells de contractació observats el primer
semestre de 2009.
• Tot i que augmenta lleugerament la superfície d’oficines no ocupada, la taxa de disponibilitat es manté força
estable els últims 2 anys i mig. Aquest resultat es deu a la reducció de l’oferta i un comportament relativament
estable de la contractació en comparació amb Madrid.
• Si s’analitza el comportament dels preus els últims 12 mesos, l’ajust de preus ha estat del -8,3%, i continua el
descens dels preus mitjans i màxims dels lloguers d’oficines que es ve produint des de la segona meitat de
l’any 2008.
Font: AGUIRRE NEWMAN, Informe del mercado de oficinas de 
Madrid y Barcelona, juliol 2012.
7,6%
5,5% 5,5% 5,8%
7,7%
11,3%
14,2% 13,8% 14,0%
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 I sem 2012
Taxa de disponibilitat d'oficines a Barcelona 
(2004- I sem 2012)
1.2.C. Turisme
• El turisme manté resultats
positius el primer semestre de
2012, i destaca especialment el
fort increment en la despesa de
compra amb targeta de crèdit
dels turistes (+27,1%).
• Pel que fa a les pernoctacions
l’augment és més moderat
(+2,3%), mentre que el nombre
de turistes registra un
increment interanual del +1,3%,
amb el millor registre en un primer
semestre des de l’any 2007. En
canvi, el nombre de creueristes
mostra una variació interanual
negativa (-9,9%).
• La Fira de Barcelona ha celebrat
38 salons i més de 340 activitats
durant el primer semestre de
2012.
2.500.000
2.700.000
2.900.000
3.100.000
3.300.000
3.500.000
3.700.000
I sem 2007 I sem 2008 I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012
Nombre de turistes a Barcelona (2007-2012)
(Dades del I semestre)
Font: Elaboració del  Departament d'Estudis  de l 'Àrea d'Economia , Empresa  i  Ocupació de l 'Ajuntament 
de Barcelona  a  parti r de dades  de Turisme de Barcelona.
INDICADORS SOBRE EL TURISME DE BARCELONA
I SEMESTRE 2012
Gener-juny 12
Número de turistes 3.549.888 1,27
Despesa targeta de crèdit (€) 1.075.908.867 27,08
Passatgers creuers 905.145 -9,87
Pernoctacions hoteleres 7.445.209 2,26
Font: Elaboració del  Departament d'Estudis  de l 'Àrea  d'Economia, Empresa  i  Ocupació de 
l 'Ajuntament de Barcelona a  parti r de dades  de Turi sme de Barcelona i  Per 2010, Gremi d'hotels 
Variació 
2011/2012 (%)
1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació
• Durant el primer semestre de 2012 s’han
constituït a Barcelona 3.810 societats
mercantils, el que suposa un increment del
8,1% respecte al mateix període de 2011. La
ciutat ha generat el 8,1% de les constitucions
d’aquestes societats d’Espanya i la
demarcació en genera el 15,1% .
• El capital subscrit per les societats
mercantils constituïdes a Barcelona mostra un
fort increment respecte al mateix període de
l’any anterior (+86,9%) i assoleix el primer
augment d’aquest indicador després de dos
anys consecutius de caiguda.
• Barcelona continua registrant el rati
d’empreses creades per 1.000 habitants
(2,4) més elevat de les grans àrees urbanes
espanyoles el primer semestre de 2012. La
província crea 8 societats mercantils per
cadascuna que es dissol, rati superior a la
mitjanes catalana, espanyola i d’altres grans
entorns urbans de l’estat. 2,0
3,9
3,9
4,3
5,5
6,0
5,8
8,0
0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0
Saragossa
Madrid
Espanya
Sevilla
Màlaga
Catalunya
València
Barcelona Prov.
Ratio societats mercantils creades /dissoltes 
I sem 2012
Nota: Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació a partir de dades de l’INE
0
50.000.000
100.000.000
150.000.000
200.000.000
250.000.000
300.000.000
350.000.000
I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012
Capital subscrit en les societats mercantils constituïdes 
a Barcelona (en euros) (I sem 2009 - I sem 2012)
Capital subscrit
1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (2): 
Global Entrepreneurship Monitor (GEM)
* En % de la població. Inclou empreses naixents (< 3 mesos) i noves (fins a 42 mesos d'activitat)
Font: Global Entrepreneurship Monitor, Informe Executiu Catalunya,  diversos anys.
Taxa d'activitat emprenedora* per àmbits territorials
8,9
8,9
8,3
6,7
5,5
7,0
8,6
8,4
7,3
6,4
5,0
6,8
7,3
7,6
7,0
5,1
4,3
5,8
4
5
6
7
8
9
10
2006 2007 2008 2009 2010 2011
Barcelona Catalunya Espanya
• El 2011 la taxa d’activitat emprenedora
(TEA) de la població resident a la
província de Barcelona se situa en el 7%,
el que suposa un augment de +1,4 punts
percentuals respecte al 2010. Aquest
resultat marca un punt d’inflexió en
l’evolució de la taxa després de quatre
anys consecutius de descens.
• El repunt de l’emprenedoria és
generalitzat i s’observa també en les TEA
de Catalunya (6,8%), Espanya (5,8%) que
registren creixements de +1,8 i +1,5 punts
percentuals, respectivament.
• Barcelona mostra una taxa lleugerament
inferior a la mitjana europea (7,6%), però
se situa per davant de les de Finlàndia
(6,2%), Suècia (5,8%), França (5,7%),
Alemanya (5,6%) o Bèlgica (5,7%).
.
1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (3): 
Global Entrepreneurship Monitor (GEM)
• El 2011 hi ha hagut més creació que destrucció d’empreses de manera que per cada
emprenedor que va tancar hi havia 1,86 nous emprenedors a Barcelona, mentre que al
conjunt de Catalunya la taxa es va situar en l’1,57. Tot i així, tant la demarcació com el
Principat se situen lluny dels nivells de sostenibilitat emprenedora anteriors a la crisi
• Tant a Barcelona com a Catalunya gairebé 8 de cada 10 de projectes empresarials
s’originen per l’aprofitament d’una oportunitat de negoci (78,2 i 78,5% dels casos,
respectivament), una proporció més elevada que en el cas de la resta d’Espanya (71,6%) o la
Unió Europea (72,8%).
• La principal dificultat per emprendre es troba en el finançament, com a conseqüència de
les restriccions del crèdit bancari. Per aquest motiu, el capital inicial necessari per emprendre
a Catalunya mostra un clar descens, i el 2011 se situa en 35.196€.
• El perfil de l’emprenedor predominant amb estudis superiors a l’AMB no es tradueix en
nivells més elevats d’innovació que permetin optimitzar el capital humà dels
emprenedors.
1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (4)
• Segons l’informe Catalonia Life Sciences Report d’Ernst and Young (2012), el Principat és el motor de la
investigació tecnològica mèdica i bio de l'Estat: les empreses catalanes del sector representen el 21% del
total estatal i facturen més de 15.000 milions d’euros, el que suposa el 29,4% de tota la facturació del sector
espanyol l'any 2010. La meitat dels ocupats al sector i de les ciències de la vida a Catalunya treballa en
activitats de R+D.
• Barcelona encapçala el primer semestre de 2012 el rànquing espanyol de sol·licituds dels models d’utilitat
amb el 18,5% del total (dades provincials), per davant de Madrid, Navarra o València. D’altra banda, el pes de
les patents de la demarcació barcelonina en el conjunt de l’Estat és del 14,1%, només per darrere de Madrid.
Sol·licituds de Models d'Utilitat
   Font: Oficina espanyola de patents i marques. MITiC. 
0
50
100
150
200
250
300
350
Barcelona
Madrid
Navarra
Sevilla
València
1.2.E. Ciència i tecnologia
• L’European Tech Cities Index de Buck Consultants, que mesura factors de tecnologia i know-how, talent, grandària
de mercat, connectivitat i clima de negocis internacional a les ciutats europees, situa Barcelona en desena posició -
compartida amb Amsterdam- en el top ten del rànquing 2012, que encapçalen París, Londres i Oxford.
• Catalunya ha aconseguit el 2012 14 “Starting Grants“ del Consell Europeu d’Investigació (ERC) i s’erigeix
novament en capdavantera de l’Estat espanyol, que obté un total de 29 projectes d’excel.lència científica finançats
en aquesta convocatòria. Catalunya se situa en la desena posició Europea per davant de Dinamarca, Àustria o
Finlàndia (amb 13,9 i 8 projectes, respectivament).
.
• La UB i UAB es troben entre les 200 primeres del món en el QS Top University Ranking 2011/2012, font que
classifica Barcelona com la onzena millor ciutat del món pels estudiants universitaris. D’altra banda, les pàgines
web de la UAB i la UPC se situen entre les 100 primeres del món segons el rànquing Web of World Universities.
 
Paris
Londres
Boston
Melbourne
Viena
Sidney
Zurich
Berlín
Dublín
Montreal Barcelona
Singapur
Múnic
Lió
Xicago
1
3
5
7
9
11
13
15
MILLORS CIUTATS  DEL MÓN PER A SER ESTUDIANT. 2012
Font: QS, Best Student cities 2012
1.2.F Mercat laboral (1) 
La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs de treball
• Barcelona compta amb 983.273 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el segon trimestre de 2012.
La ciutat registra una disminució interanual de l’afiliació (-0,3% i prop de 2.800 ocupats) més
moderada que les de Catalunya (-2,0%) i Espanya (-2,3%). Amb tot, l’evolució de l’any 2012 no atura
el procés de destrucció neta de llocs de treball, i l’actual nombre d’afiliats a Barcelona se situa pels
volts del de 2004.
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
900.000
1.000.000
1.100.000
1.200.000
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 II trim 
2012
R.G Conjunt de règims
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INSS.
Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona (1986-II trim 2012)
1.2.F. Mercat laboral (2)
• Per grans sectors, el segon
trimestre de 2012 destaca
l’augment interanual dels serveis
(+0,5%) amb 3.320 nous afiliats
mentre que la indústria (-3,2%) i
especialment la construcció (-18,7%)
mantenen la tendència descendent i
perden prop de 2.400 i 6.400
assalariats respectivament.
• Per branques, generen llocs de treball
les activitats financeres i
d’assegurances (+21,3%), l’energia
elèctrica i gas (+6,8%), l’educació
(+2,7%), les activitats immobiliàries
(+2,4%), l’hostaleria (2%). i
l’administració pública (+1,4%). El
darrer trimestre, l’hostaleria, el comerç
i els serveis a les empreses han
guanyat 2.113, 1.451 i 748 assalariats,
respectivament.
Activitat econòmica (CCAE 2009) Afiliació SS II trim 2012 (%) s/total En nombre % En nombre %
TOTAL 841.614 100,00% -4.464 -0,53 -5.435 -0,64
Agricultura, ramaderia i pesca 279 0,03% -124 -30,77 10 3,72
Indústries extractives 49 0,01% -2 -3,92 -4 -7,55
Indústries manufactureres 60.436 7,18% -109 -0,18 -2.630 -4,17
Energia elèctrica i gas 2.416 0,29% 14 0,58 153 6,76
Aigua, sanejament, residus 9.921 1,18% 101 1,03 107 1,09
Construcció 27.733 3,30% -1.203 -4,16 -6.381 -18,70
Comerç i reparacions 125.256 14,88% 1.451 1,17 -2.806 -2,19
Transports i emmagatzematge 39.396 4,68% 166 0,42 -865 -2,15
Hostaleria 61.647 7,32% 2.113 3,55 1.200 1,99
Informació i comunicacions 43.402 5,16% -458 -1,04 -2.329 -5,09
Activ. Financeres i d'assegurances 39.260 4,66% -180 -0,46 6.880 21,25
Activitats immobiliàries 9.768 1,16% 92 0,95 228 2,39
Serveis a les empreses 161.143 19,15% 748 0,47 -721 -0,45
Administració pública 77.467 9,20% -557 -0,71 1.082 1,42
Educació 56.765 6,74% -5.810 -9,28 1.481 2,68
Activ. Sanitàries i serveis socials 79.490 9,44% 634 0,80 33 0,04
Activitats artístiques, recreatives 18.266 2,17% -952 -4,95 -139 -0,76
Altres serveis 23.981 2,85% -422 -1,73 -735 -2,97
Llars ocupen personal domèstic 4.616 0,55% 33 0,72 -4 -0,09
Organismes extraterritorials 323 0,04% 1 0,31 5 1,57
Variació trimestral Variació interanual
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament 
d'Empresa i Ocupació de la Generalitat
Afiliació al Règim General de la Seguretat Social per activitat econòmica a Barcelona
1.2.F. Mercat laboral (3)
• En el darrer any l’afiliació al règim general de la Seguretat Social en sectors de coneixement alt
evoluciona millor que el conjunt de l’ocupació a la ciutat i guanya més de 4.700 assalariats (+1,2%),
gràcies a la bona evolució dels serveis intensius en coneixement.
• Gairebé la meitat dels llocs de treball a la ciutat de Barcelona (el 49,3% del total) són de coneixement alt i
la ciutat és el principal pol de concentració d’aquestes ocupacions a Catalunya, amb el 44,6% del total.
• Entre els serveis intensius de tecnologia punta, la R+D i els serveis de tecnologies de la informació
assoleixen creixements interanuals dels assalariats (del +2,8, i +0,5%, respectivament), mentre que les
telecomunicacions perden 600 efectius.
)
AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Pes Bcn/Cat
SEGONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT II trim 2012 (%)s/total (%) Nombre %
Sectors industrials de nivell tecnològic alt 7.883 0,9 37,8 -129 -1,61
Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 30.642 3,6 26,1 -940 -2,98
Sectors serveis intensius en coneixement 376.139 44,7 47,6 5.812 1,57
TOTAL AFILIATS CONEIXEMENT ALT 414.664 49,3 44,6 4.743 1,16
Afiliats coneixement baix i no classificats 426.950 50,7 29,9 -10.178 -2,33
TOTAL ASSALARIATS CIUTAT 841.614 100,0 35,7 -5.435 -0,64
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona  en base a dades del Departament d'Empresa i 
Ocupació de la Generalitat
Barcelona Variació Anual
1.2.F. Mercat laboral (4)
• La taxa d’ocupació a Barcelona segueix
superant la mitjana europea (63,6%) i se
situa al 65,7% el segon trimestre, 9,2 punts
per sobre de l’espanyola. Així mateix, la taxa
d’activitat a la ciutat assoleix un valor del
79,6%, i es manté en la franja alta de la sèrie
històrica.
• D’altra banda, la taxa d’atur EPA a la ciutat
(17,5 % el segon trimestre) és 3,2 punts
superior a la del segon trimestre de 2011. El
valor d’aquest indicador a Barcelona és
inferior a les taxes de Catalunya i Espanya
en -4,6 i -7,3 punts percentuals,
respectivament, però supera en 6,8 punts la
taxa europea.
• Elevada incidència de l’atur entre els joves,
tot i que la taxa d’atur juvenil a la ciutat
(47,1%) és inferior en 4,5 i 6,2 punts
percentuals a les catalana i espanyola,
respectivament.
0
5
10
15
20
25
30
2
0
0
1
2
0
0
2
2
0
0
3
2
0
0
4
2
0
0
5
2
0
0
6
2
0
0
7
I
 
2
0
0
8
I
I
 
2
0
0
8
I
I
I
 
2
0
0
8
I
V
 
2
0
0
8
I
 
2
0
0
9
I
I
 
2
0
0
9
I
I
I
 
2
0
0
9
I
V
 
2
0
0
9
I
 
2
0
1
0
I
I
 
2
0
1
0
I
I
I
 
2
0
1
0
I
V
 
2
0
1
0
I
 
2
0
1
1
I
I
 
2
0
1
1
I
I
I
 
2
0
1
1
I
V
 
2
0
1
1
I
 
2
0
1
2
I
I
 
2
0
1
2
EVOLUCIÓ DE LA TAXA D’ATUR PER ÀMBITS TERRITORIALS
Barcelona Catalunya Espanya
TAXES D'ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR
II trimestre 2012. En %
Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur
Barcelona 79,6 65,7 17,5
Catalunya 78,0 60,7 22,1
Espanya 75,1 56,5 24,8
Unió Europea* 71,3 63,6 10,7
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de 
Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa i Eurostat
* La dada de la Unió Europea és del I trimestre de 2012
Font: Elaboració del  Departament d'Estudis  de l 'Àrea  d'Economia, Empresa  i  Ocupació 
de l 'Ajuntament de Barcelona  en base a  dades  de l 'Enquesta  de Població Activa
1.2.F. Mercat laboral (5)
L’atur registrat augmenta a Barcelona en menor mesura que a Catalunya i Espanya
• A finals d’agost Barcelona compta amb 112.381 persones registrades com a aturades a les
oficines del SOC, 1.706 més que el mes anterior.
• La ciutat registra un augment d’aquest indicador respecte a agost de 2011 (+4,4%) més moderat
que els que experimenten la província (+7%), Catalunya (+6,5%) i Espanya (+12%).
• A Barcelona s’han signat 485.350 contractes de gener a agost de 2012. Aquesta xifra suposa
una reducció del -2% respecte al mateix període de l'any anterior, mentre a Catalunya i
Espanya el mateix indicador cau de forma més acusada (-4% i -5%, respectivament). El 89,3%
dels contractes signats a Barcelona són temporals per causa de la prudència empresarial front a
la incerta situació econòmica.
1.2.F. Mercat laboral (6)
ATUR REGISTRAT PER SECTORS ECONÒMICS
Agost 2012
Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Absolut %
TOTAL 112.381 100 4.756 4,42
Agricultura, ramaderia i  pesca 523 0,47 3 0,58
Indústries extractives 56 0,05 5 9,80
Indústries manufactureres 10.512 9,35 324 3,18
Energia elèctrica i  gas 244 0,22 -10 -3,94
Aigua, sanejament, residus 695 0,62 -9 -1,28
Construcció 12.314 10,96 -157 -1,26
Comerç i reparacions 17.434 15,51 1.437 8,98
Transports i  emmagatzematge 3.491 3,11 412 13,38
Hostaleria 9.590 8,53 846 9,68
Informació i comunicacions 4.416 3,93 529 13,61
Activ. Financeres i  d'assegurances 1.847 1,64 255 16,02
Activitats immobiliàries 1.071 0,95 25 2,39
Serveis a les empreses 27.504 24,47 214 0,78
Administració pública 1.449 1,29 108 8,05
Educació 5.068 4,51 491 10,73
Activ. Sanitàries i  serveis socials 4.666 4,15 155 3,44
Activitats artístiques, recreatives 2.605 2,32 226 9,50
Altres serveis 4.305 3,83 332 8,36
Llars ocupen personal domèstic 663 0,59 115 20,99
Organismes extraterritorials 51 0,05 0 0,00
Sense ocupació anterior 3.877 3,45 -563 -12,68
Var. Interanual
Font: Elaboració del  Departament d'Es tudis  de l 'Àrea  d'Economia, Empresa  i  Ocupació de l ’Ajuntament de 
Barcelona en bas e a  dades  del  Departament d’Empres a  i  Ocupació de la  Genera l i tat de Cata lunya.
• Per branques, l’agost de 2012 els
serveis a les empreses concentren
una quarta part (24,5%) de l’atur
registrat de la ciutat, seguits del
comerç i les reparacions -que
n’absorbeixen el 15,5%-, la
construcció (11%) i la indústria
manufacturera (9,4%).
• En termes interanuals, l'atur augmenta
significativament a les activitats
financeres i d’assegurances (+16%), la
informació i comunicacions (+13,6%) i
transports i emmagatzematge
(+13,4%). En relació a 2011, cal
destacar com a dada positiva la
reducció de l’atur a la construcció (-
1,3%), i es continua reduint el col·lectiu
d'aturats sense ocupació anterior (-
12,7%).
1.2.F. Mercat laboral (7)
PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A BARCELONA. 
AGOST 2012
Sexe Nombre % total Nombre % total Nombre % total Nombre % total
Agost 112.381 - 56.569 50,34% 55.812 49,66% 22.765 20,26%
Var. Agost 2011/2012
Edat <25 anys % total 25-29 anys % total 30-45 anys % total >45 anys % total
Juny 6.106 5,43% 10.594 9,43% 45.067 40,10% 48.754 43,38%
Var. Juny 2011/2012
Estudis Primaris o sense % total Educació general % total FP-Tècnics % total Universitaris % total
Agost 7.619 6,78% 66.706 59,36% 18.135 16,14% 19.921 17,73%
Var. Agost 2011/2012
Durada Fins a 6 mesos % total De 6 a 12 mesos % total Més de 12 mesos % total
Agost 48.922 43,53% 22.626 20,13% 40.833 36,33%
Var. Agost 2011/2012
-5,96% 4,02% 11,90%
Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Elaboració del Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Total Homes Dones Estrangers
4,42% 3,70% 5,16% -1,76%
-7,83%
-5,37% 2,84% 9,68% 9,62%
%Aturats perceptors
59,35%
0,24% 2,41% 11,17% -1,91%
• L’atur masculí (50,3%) predomina sobre el femení (49,7%), tal com ve succeint des de desembre de 2008.
• Els estrangers representen la cinquena part de l’atur registrat a Barcelona (20,3%) i registren una disminució 
de l’1,8% respecte al mateix període de l’any 2011.
• Per edats,-segons les dades del mes de juny- l’atur juvenil registrat es redueix tant en el col·lectiu de 
menors de 25 anys com entre els de 25 a 29 anys (-7,8% i -6%, respectivament).
El  perfil mig de la persona aturada a Barcelona a l’agost de 2012 correspon al d’un home de 45 anys o més, 
amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció. 
1.2.F. Mercat laboral (8)
• Els treballadors dels serveis (20%),
sense qualificar (18,3%) i els
administratius (16,9%) són els
grups d’ocupació amb més
persones a l’atur. Creix per sobre
de la mitjana l’atur dels
tècnics/científics i professionals de
suport (9,2 i 6,3%) així com els
serveis (5,9%).
• Els col·lectius de més de 45 anys i de 30 a 45 anys continuen sent els més afectats per la crisi i
absorbeixen conjuntament més de quatre cinquenes parts del total d’aturats (83,5%).
• Per nivell de formació, les persones amb estudis generals continuen representant tres cinquenes
parts (el 59,4%) del total d’aturats a la ciutat.
• Pel que fa a la durada de l’atur, el 43,5% d’aturats porten menys de 6 mesos sense feina, més d’una
tercera part (el 36,3%) més d’un any i una cinquena part (20,1%) entre 6 i dotze mesos.
ATUR REGISTRAT PER GRUPS D'OCUPACIÓ
Agost 2012
Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%) Variació mensual (%)
TOTAL 112.381 100 4,44 1,54
Directius 3814 3,39 1,44 2,12
Tècnics/Científics 15311 13,62 9,18 4,14
Tècnics/Professionals de suport 14138 12,58 6,31 2,99
Administratius 18957 16,87 5,69 1,44
Serveis 22490 20,01 5,88 1,35
Agricultura/Pesca 459 0,41 7,24 -2,13
Treballadors qualificats 12121 10,79 1,23 0,87
Operaris maquinària 4520 4,02 3,08 0,47
Treballadors sense qualificar 20548 18,28 -0,02 -0,38
Altres 23 0,02 -8,00 -4,17
Font: Elaboració de l 'Àrea  d'Economia , Empresa  i  Ocupació de l ’Ajuntament de Barcelona  en base a  dades  del  
Departament d’Empresa  i  Ocupació de la  Genera l i tat de Cata lunya.
1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (1)
• Segons l’informe Hot Spots:
Benchmarking Global City
Competitiveness elaborat per
l’Economist Intelligence Unit,
Barcelona ocupa la cinquena posició
del món pel que fa al caràcter
social i cultural juntament amb
Madrid, Londres, Frankfurt, Xicago i
Berlín.
Aquest indicador mesura la
incidència d’una sèrie de factors que
imprimeixen un caràcter dinàmic a la
ciutat, tals com la llibertat
d’expressió i els drets humans,
l’obertura i la diversitat, la seguretat i
la vida cultural vibrant.
Caràcter social i cultural 2012
Rànquing 
2012 Ciutat
1 Zuric
2 Sydney
2 Nova York
2 Los Angeles
5 Barcelona
5 Madrid
5 Londres
5 Frankfurt
5 Xicago
5 Berlín
11 Viena
11 Toronto
11 París
11 Miami
11 Dublín
16 Vancouver
16 Praga
16 Mont-real
16 Melbourne
16 Amsterdam
Font: Economist Intelligence Unit. 
Hot spots, Benchmarking global city competitiveness 2012
1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (2))
• La ciutat és actualment un referent a nivell europeu pel que fa a l'estalvi d'aigua. El consum d'aigua per
habitant ha estat de 109,5 litres/dia el 2011 -23,4 litres menys que el 1999- el que suposa una reducció
gairebé del 18% i un valor clarament inferior als de Londres (166,50 l/pers/dia), Paris (120 l/pers/dia), Roma (
234 l/pers/dia 2011), Vancouver (320 l/pers/dia), São Paulo (177,8 l/pers/dia) o Nova York, (473,8 l/pers/dia).
• Pel que fa al transport Barcelona destaca en rànquings de prestigi com l’Scorecard on Prosperity 2011 del
Toronto Board of Trade pel temps moderat de desplaçament de casa a la feina i manté la sisena posició
entre les millors ciutats europees en transport intern, segons l’European Cities Monitor 2011.
178,2
169,9 164,9 164,8 165,3
114,5 112,9 110,1 109,8 109,5
2007 2008 2009 2010 2011
Evolució del consum d'aigua a Barcelona 
(l/habitant per dia)
Consun d'aigua total / habitant Consun d'aigua domèstica / habitant
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i  Ocupació de l 'Ajuntament 
de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l 'Ajuntament de Barcelona                       
1.2.H. Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats
• Amb 16.077 empreses i 143.948 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de 
l’estructura econòmica de Barcelona. Efectivament, malgrat  l’impacte de la crisi sobre els seus nivells 
d’activitat i ocupació, el sector concentra el 22,7% dels centres de cotització a la Seguretat Social i el 
15,1% dels afiliats totals de la ciutat al segon trimestre de 2012 .
• Els mercats municipals, amb una superfície de més de 200.000 m2 i 1.000 milions d’euros d’impacte 
econòmic, són un dels referents del model de comerç barceloní per la seva rellevància econòmica i social 
als barris de la ciutat.
COMERÇ A BARCELONA
Comerç (II tr. 2012)
Nombre d'empreses 16.077
Llocs de treball 143.948
Mercats municipals 
alimentació 39
especials 4
Nombre establiments 2.785
Superfície total 208.465 m2
Facturació* 22.658,00 €
*Mitjana de vendes per mes i establiment. 2010
Font: INSS i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona
1.2.H. Proximitat i cohesió social (2): l’atur  per districtes
Estimació de la taxa d’atur registrat als districtes de Barcelona. Juny 2012
• Pel que fa a la distribució
territorial, la taxa d’atur registrat
estimada mostra una clara
correlació negativa amb el nivell
de renda del districte: així, les
taxes d’atur més elevades es
localitzen a Nou Barris i Ciutat
Vella -els districtes de renda
familiar més baixa- que superen
en 4,4 i 3,1 punts percentuals,
respectivament, la mitjana de la
ciutat (14,0%).
• També els districtes de Sant
Martí, Sant Andreu, Horta-
Guinardó i Sants-Montjuïc –tots
ells amb taxes compreses entre el
14,4 i el 15,2%- queden per sobre
de la mitjana de Barcelona.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de  l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades 
del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i l'INE.
1.2.H. Proximitat i cohesió social (3)
• El percentatge d’aturats perceptors d’algun tipus de prestació o subsidi es redueix
de manera continuada a Barcelona des del març de 2010. Durant els primers vuit mesos
de 2012 aquest indicador es manté entre el 58,4 i el 60%, i la darrera dada disponible
(agost) és del 59,4%. Aquest fet està relacionat amb l’increment de l’atur de llarga durada,
que representa el 36,3% del total.
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de 
dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
80,00%
G
e
n
e
r
 
2
0
0
9
F
e
b
r
e
r
 
2
0
0
9
M
a
r
ç
 
2
0
0
9
A
b
r
i
l
 
2
0
0
9
M
a
i
g
 
2
0
0
9
J
u
n
y
 
2
0
0
9
J
u
l
i
o
l
 
2
0
0
9
A
g
o
s
t
 
2
0
0
9
S
e
t
e
m
b
r
e
 
2
0
0
9
O
c
t
u
b
r
e
 
2
0
0
9
N
o
v
e
m
b
r
e
 
2
0
0
9
D
e
s
e
m
b
r
e
 
2
0
0
9
G
e
n
e
r
 
2
0
1
0
F
e
b
r
e
r
 
2
0
1
0
M
a
r
ç
 
2
0
1
0
A
b
r
i
l
 
2
0
1
0
M
a
i
g
 
2
0
1
0
J
u
n
y
 
2
0
1
0
J
u
l
i
o
l
 
2
0
1
0
A
g
o
s
t
 
2
0
1
0
S
e
t
e
m
b
r
e
 
2
0
1
0
O
c
t
u
b
r
e
 
2
0
1
0
N
o
v
e
m
b
r
e
 
2
0
1
0
D
e
s
e
m
b
r
e
 
2
0
1
0
G
e
n
e
r
 
2
0
1
1
F
e
b
r
e
r
 
2
0
1
1
M
a
r
ç
 
2
0
1
1
A
b
r
i
l
 
2
0
1
1
M
a
i
g
 
2
0
1
1
J
u
n
y
 
2
0
1
1
J
u
l
i
o
l
 
2
0
1
1
A
g
o
s
t
 
2
0
1
1
S
e
t
e
m
b
r
e
 
2
0
1
1
O
c
t
u
b
r
e
 
2
0
1
1
N
o
v
e
m
b
r
e
 
2
0
1
1
D
e
s
e
m
b
r
e
 
2
0
1
1
G
e
n
e
r
 
2
0
1
2
F
e
b
r
e
r
 
2
0
1
2
M
a
r
ç
 
2
0
1
2
A
b
r
i
l
 
2
0
1
2
M
a
i
g
 
2
0
1
2
J
u
n
y
 
2
0
1
2
J
u
l
i
o
l
 
2
0
1
2
A
g
o
s
t
 
2
0
1
2
Evolució dels perceptors de prestacions d'atur a Barcelona (2009-12) 
(% s/total)
2. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament
Indicadors econòmico-financers de l'Ajuntament de Barcelona
Indicadors pressupostaris 2010 2011 2012e Var. 12e/11 Var. 11/10
Ingressos corrents 2.233.598 2.287.990 2.340.256 2,3% 2,4%
Despeses corrents 1.773.448 1.789.956 1.848.104 3,2% 0,9%
Estalvi brut 460.150 498.034 492.152 -1,2% 8,2%
% Estalvi brut s/ingressos corrents 20,6% 21,8% 21,0% -3,4% 5,7%
Ingressos no financers 2.422.951 2.389.294 2.383.155 -0,3% -1,4%
Despeses no financeres 2.506.884 2.321.188 2.318.014 -0,1% -7,4%
Ajustos Comptabilitat Nacional -216.299 -466.412 -13.111
Capacitat (Necessitat) de Finançament -300.232 -398.306 52.030
% CNF s/ Ingressos no financers -12,4% -16,7% 2,2%
% CNF s/ Ingressos no financers
(excloses liquidacions negatives PIE)
-8,5% -4,7% 0,6%
Endeutament 2010 2011 2012e Var. 12e/11 Var. 11/10
Ajuntament de Barcelona 1.200.101 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,2%
% Endeutament s/ ingressos corrents 53,7% 47,6% 49,8%
Endeutament Consolidat d'acord Protocol Dèficit Excessiu (PDE 1.201.529 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,3%
Endeutament Consolidat d'acord Carta Municipal (1) 1.464.405 1.346.790 1.367.175 1,5% -8,0%
(1) Dades de l'exercici 2012 reals a 31/8/2012
Qualificacions creditícies abr-12 Actual
Standard&Poor's A (-) BBB+ (-)
Standard&Poor's (ICL)* 'aa' 'aa'
Fitch A (-) BBB (-)
Moody's En revisió En revisió
Font: Direcció de Finançament de l'Ajuntament de Barcelona
* ICL: "Indicative Credit Level". Avalua la solvència intrínseca de l'Ajuntament sota el supòsit de que no existís un sostre derivat de la 
qualificació del deute sobirà.