10 OPINEM
LES JORNADES DE PORTES OBERTES
Quelcom més que un producte
de màrqueting escolar?
12 A FONS
UN PROBLEMA O UN OBJECTIU?
Atenció a la diversitat i qualitat de
l’ensenyament a l’educació bàsica 
César Coll
15 ASSOCIACIONS
PER TENIR BONA SALUT: 
ASSOCIEU-VOS! 
2001, Any Internacional 
del Voluntariat
Tercera època
Consell editorial
Marina Subirats
Regidora presidenta de la Comissió
d’Educació i Cultura de l’Ajuntament
Manel Blasco
Gerent de l’Institut d’Educació
Teresa Eulàlia Calzada
Directora de Planificació Educativa 
i Coordinació Territorial 
Daniel Resines
Director de Formació Professional i
Transició al Món del Treball
Ignasi García de la Barrera
Director adjunt de Planificació 
Educativa i Coordinació Territorial
Manel Vila
Director de Serveis Educatius
Josep M. Rius
Director de Recursos i Serveis Generals
Casimir Macià
Director de Centres Municipals
Carme Turró
Secretària del Consell Escolar Municipal
Pilar Figueras
Secretària de la Comissió
interdepartamental Barcelona 
Ciutat Educadora
Direcció
Eva Martínez-Picó
Consell de Redacció
Lídia Marsol
Departament d’Organització 
i Sistemes d’Informació
Isabel Boix
Direcció de Planificació Educativa 
i Coordinació Territorial
Ignasi García de la Barrera
Direcció de Planificació Educativa 
i Coordinació Territorial
Daniel Resines
Direcció de Formació Professional
i Transició al Món del Treball
Emili Pérez
Direcció de Centres 
Educatius Municipals
Dolors Cabrera
Direcció de Centres Educatius Municipals
Esteve Barandica
Direcció de Serveis Educatius
Dolors Casanovas 
Projecte d’Innovació i Qualitat 
de la Pràctica Educativa
Roser Vila
Projecte Educatiu de Ciutat
M. Josep Udina
Comissió Interdepartamental  
Barcelona Ciutat Educadora 
Josep Rovira
Consell Escolar Municipal
Coordinació i redacció: 
Patrici Hernández
Disseny gràfic original:
Villuendas+Gómez disseny
Disseny gràfic: 
Gramagraf, SCCL
Secretaria i administració:
Programa de Publicacions 
de l’Institut d’Educació 
de l’Ajuntament 
de Barcelona.
Plaça d’Espanya, 5 
08014 Barcelona
tel: 934023534; fax: 934023601
e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
Il·lustració: Maria Oller
Fotografia portada: Natàlia Limones 
Impressió: Impremta Municipal
ISSN: 1135-2655
Dipòsit legal: B-10674-97
© Institut d’Educació 
de l’Ajuntament de Barcelona
4 NOTÍCIES
L’IESM FERRAN TALLADA 
FA CLASSES EUROPEES A BÈLGICA 
TELEDEBATS DEL GRUP 62 
L’UNIVERS DE L’HORROR
VUIT HORES DE BICICLETA:
BICICLETADA 2001 
EN RECORD DE CARME AYMERICH 
XV PREMI VUIT DE MARÇ 
M. AURÈLIA CAPMANY
EUROPA A L’ABAST 
LA CIÈNCIA AL CARRER
L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA 
SENSAT, PREMI ANUE DE LA PAU
6 SOM XARXA
LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT 
A L’IESM JUAN MANUEL ZAFRA
Una experiència estimulant
8 APUNTS
AVUI FREINET FARIA 
PÀGINES WEB
Apostem per 
la incorporació 
de les noves
tecnologies 
als centres
educatius
e2 16SUMARI Núm. Març 2001
16 PERSONATGES
MARIA GUIU, DIRECTORA DEL CEIP
PRÀCTIQUES-2, I TOMÀS PADROSA,
DIRECTOR DE L’IES 
DOMÈNECH I MONTANER 
18 RECURSOS
LA CULTURA EMERGENT ALS 
INSTITUTS DE LA CIUTAT
XIII Mostra de 
Programes Culturals
20 CONSELLS ESCOLARS
PER MOLTS ANYS DE PARTICIPACIÓ
Desè aniversari del Consell
Escolar Municipal i de Districte
RECULL D’EXPERIÈNCIES 
SOBRE PARTICIPACIÓ
COMUNICAT DEL CONSELL ESCOLAR 
MUNICIPAL AMB MOTIU DEL DESÈ 
ANIVERSARI DE LA SEVA CONSTITUCIÓ
23 BCN A L’ESCOLA
TEATRE VIU, VIU EL TEATRE
24 ESPAI OBERT
EDUCAR PER L’ART 
I A TRAVÉS DE L’ART 
Per una educació visual i plàstica
amb plena salut a les escoles
26CIUTATS EDUCADORES
EL CENTRE MULTIMÈDIA DE LOMÉ
Dels beneficis de les noves 
tecnologies al Tercer Món
28CIUTAT
LA NETEJA I ELS RESIDUS A L’ESCOLA
Barcelona neta i sostenible
30UNA MICA DE TOT
HEM LLEGIT  LECTURES  CINEMA
CONVOCATÒRIES  TIRA CÒMICA
“S’acabarà considerant d’alguna
manera que les desenes de milions
d’aturats europeus, el desastre urbà, la
precarització general, la corrupció, els
suburbis en flames, el saqueig
ecològic, el retorn dels racismes, dels
integrismes i dels extremismes
religiosos i la marea dels exclosos són
simples miratges, al·lucinacions
culpables, discordants de manera
extremista en el millor dels mons, que
construeix, per a les nostres
consciències anestesiades, el
pensament únic.”
Ignacio Ramonet
A: Pensamiento crítico vs. 
pensamiento único”
MIL NOVES PLACES
D’ESCOLA BRESSOL 
A BARCELONA
La darrera setmana de febrer s’ha signat un protocol entre l’Ajunta-ment de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que preveu la crea-ció de mil noves places públiques d’escola bressol a la ciutat.
Aquest protocol d’acord suposa un pas endavant important per ampliar
l’oferta pública en el tram 0-3 anys, el primer cicle d’educació infantil,
que ha experimentat un fort augment de la demanda social i que ha
esdevingut un factor principal per tal de conciliar la vida laboral de mares
i pares amb l’atenció a fills i filles, un dels reptes de l’actual societat.
El protocol suposarà l’inici immediat de les obres per tal de crear 14 noves
escoles bressol a la ciutat de Barcelona. Unes escoles que seran de nova
construcció, en molts casos a partir de l’adaptació i reforma d’alguns
CEIP’s, la qual cosa significa una utilització racional dels actuals recursos i
un reforç al sistema públic d’ensenyament. Es preveu que a l’inici dels
curs escolar 2002-2003 aquestes noves escoles siguin ja una realitat.
L’oferta a  Barcelona s’ampliarà, com hem dit, en mil places, la qual cosa
significa un augment del 40% de les avui existents (2.100 places),
situant-se en més de 3.000 places a la ciutat. A la vegada, això permetrà
la reducció de més de la meitat de la demanda no atesa (1900 sol.licituds
en el curs 2001-2002 no han pogut ser ateses). 
Les condicions que contempla el protocol suposen una inversió per part
de la Generalitat de 600 milions de ptes. en la creació de les noves
escoles. Suposa també un finançament corrent de 200.000,- ptes. per
plaça/any pel que fa a aquesta nova oferta. Una xifra molt superior a les
80.000,- ptes. que la Generalitat està oferint pel conjunt dels ajuntaments i
molt inferior, a la vegada, al que hauria de ser el finançament de
l’administració educativa per a aquest tram de l’educació infantil.
Aquest protocol ha estat possible, sense dubte, per la singular posició de
la ciutat de Barcelona pel que fa a l’escola bressol. El compromís i l’esforç
de l’Ajuntament amb l’educació infantil explica que sigui la ciutat de tot
l’estat amb més places públiques d’escola bressol: les 39 escoles bressol
municipals suposen una despesa anual de més de 2.000 milions de ptes.
A més, la Carta Municipal de Barcelona contempla la creació del Consorci
d’Educació de Barcelona, un organisme que permetrà dirigir i gestionar
conjuntament i corresponsablement el sistema públic a la ciutat. En
aquest sentit, la signatura del protocol és un pas endavant en la creació
d’aquest espai comú que serà el Consorci i pot ser una bona referència
per a d’altres ajuntaments de Catalunya.
Tanmateix, aquest protocol d’acord arriba més tard del que hauríem
volgut, dos anys després de la promesa del Conseller Hernández de crear
30.000 noves places a Catalunya. A més no sol.luciona el pes del
finançament municipal per a les places ja existents, ni suposa encara una
cobertura òptima de les necessitats expressades pel que fa a demanda de
places. Aquestes insuficències posen de manifest la necessitat d’avançar,
amb rapidesa i fermesa, en l’establiment d’un model públic pel primer
cicle de l’educació infantil, una demanda social creixent, que hauria de ser
elaborat amb el màxim acord possible pel Parlament de Catalunya i tenint
en compte les necessitats i propostes dels municipis. Perqué les ciutats
pateixen greus dèficits en aquesta matèria i perqué els ajuntaments
continuen suportant una part desproporcionada de la despesa, aquest
model és avui una assignatura pendent.
e 316 EDITORIALNúm. Març 2001
L’IESM FERRAN TALLADA FA CLASSES 
EUROPEES A BÈLGICA
Dins del marc de participació en projectes europeus, el Ministre d’Edu-
cació de Bèlgica, des de fa anys convida  al castell d’Alden Biesen, 
estudiants d’educació secundària de diferents països de la Unió Europea
a participar en unes sessions durant les quals els joves aprenen a 
superar les barreres lingüístiques, entendre punts de vista diversos i
explorar problemes comuns. Des del 28 de gener fins al 4 de febrer de
2001, quinze nois i noies de batxillerat de l’IES Municipal Ferran Tallada,
www.bcn.es/ferrantallada, s’han reunit amb estudiants procedents 
d’un centre de Flandes i dues escoles de Portugal i del
Regne Unit, acompanyats, en cada cas, per dos professors.
L’alumnat ha hagut de preparar un tema, presentar-lo en
una sessió plenària i discutir-lo en grups multinacionals.
Prèviament, s’ha decidit la llengua de treball comuna,
diferent de la dels participants. El programa també ha
inclòs activitats socioculturals, viatges per la regió i una
visita a Brussel·les.
TELEDEBATS DEL GRUP 62
El Grup Editorial 62 posa en marxa, de nou, els Teledebats a través 
d’Internet, en els quals participen instituts de tot Catalunya. 
L’activitat, pensada com a crèdit variable, i que es du a terme durant 
el segon trimestre d’aquest curs, consisteix en una tertúlia literària 
a través de la web de Grup 62, on l’alumnat dels centres participants 
i les autores poden compartir opinions a partir d’un dossier de 
treball elaborat prèviament. Els dos fòrums oberts actualment són 
sobre els llibres Bitllet d’anada i tornada, de Gemma Lienas, i Alícia 
al país de la televisió, d’Eva Piquer. www.62online.com/aula/fòrums.
L’UNIVERS DE L’HORROR
L’exposició “Mauthausen. L’Univers de l’horror”, organitzada pel
Museu d’Història de Catalunya i l’Amical Mauthausen, va ser inaugura-
da el 18 de desembre de 2000 i resta oberta en aquest museu fins al 15
de març de 2001. A partir d’aquesta data, l’exposició serà itinerant i
estarà a disposició de les entitats que ho sol·licitin. 
L’objectiu de l’exposició és el de mostrar l’horror dels camps de 
concentració nazis, per tal que el seu coneixement provoqui la 
reflexió necessària, no tan sols per assumir el passat amb 
responsabilitat, sinó també per oposar-se activament a qualsevol repetició
en el present o en el futur. Més informació: telèfon 93 488 10 68.
EN RECORD DE CARME AYMERICH
Mestra pionera de l’expressió i la comunicació en educació, fundadora
de l’Escola Municipal d’Expressió i de Psicomotricitat, la Carme ens ha
deixat el mes de febrer. Parlar d’ella és parlar d’expressió, de
comunicació, de creativitat, d’innovació pedagògica. Carme Aymerich va
ser per a tots i totes una mestra excepcional, promotora d’una pedagogia
universal, creadora, veritable ambaixadora catalana amb caràcter
genuïnament barcelonès. L’afermament de la pròpia identitat i el
reconeixement i l’acceptació de l’altre, l’amplitud d’horitzons són part
de les moltes coses que ens va ensenyar i llegar com a mestra, com a
persona avançada en el temps. Tota una sort per a tots i totes. La seva
tasca perdurarà per sempre en la nostra memòria.
VUIT HORES DE BICICLETA: BICICLETADA 2001
El 15 de març, per vuitena vegada, els carrers de Barcelona s’han
convertit en un espai especial amb la celebració de La Bicicletada, que
ha esdevingut una de les activitats més tradicionals del calendari
esportiu escolar de la ciutat. Aquesta activitat es realitza als deu
districtes de la ciutat amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat de
secundària en relació amb els problemes derivats de la mobilitat
urbana. S’adreça a l’alumnat de 2n d’ESO i consisteix a realitzar un
itinerari en bicicleta pels carrers de cada districte, on els diversos grups
inscrits es van rellevant. Tots els relleus surten de la plaça de Sant
Jaume i van enllaçant amb cada districte. imebatencio@mail.bcn.es 
e4 16NOTÍCIES Núm. Març 2001
notícies
LA CIÈNCIA AL CARRER
Sota el títol Els científics de Barcelona ens expliquen què fan i per què
ho fan, la regidoria de la Ciutat del Coneixement presenta un cicle de
conferències, que tenen lloc tots els dimarts a les 19 hores a l’Ateneu
Barcelonès. El doble objectiu del cicle és, d’una banda, ser un punt de
suport a la ciutadania per contribuir a millorar la cultura científica i,
d’altra banda, reduir les distàncies que a vegades es creen entre la
comunitat científica i la “gent del carrer”. Aquest mes de març seran
tractats temes tan diversos com el formigó, genètica i salut, biodiversitat
urbana o la sida. www.bcn.es
L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT, PREMI
ANUE DE LA PAU
El 26 de gener va tenir lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament de 
Sant Boi el lliurament del XXI Premi per la Pau, que anualment 
atorga l’Associació de Nacions Unides – Espanya i que enguany ha estat
concedit a l’Associació de Mestres Rosa Sensat en reconeixement a la
seva trajectòria, en la qual destaca el treball continuat a favor de
l’educació dels valors democràtics de convivència i solidaritat, a 
través d’una pedagogia de renovació. Justícia i Pau, Nelson Mandela, 
Ernesto Cardenal, Metges sense Fronteres o Gesto por la Paz han estat
alguns dels premiats en anteriors edicions. Felicitats!
XV PREMI VUIT DE MARÇ 
- M. AURÈLIA CAPMANY
El vuit de març, Dia Internacional de la Dona, el Saló de Cent de la ciutat
va acollir per quinzena vegada el lliurament del Premi 8 de març 
-M. Aurèlia Capmany, que s’atorga amb la intenció d’estimular la
participació i la iniciativa de les dones en els diversos àmbits de treball
social, cultural i cívic. Aquest any el jurat ha valorat el millor projecte,
d’entre els presentats, que tingui com a objectiu promocionar i estimular
l’ús de l’espai ciutadà per part de les dones. El públic assistent a l’acte
de lliurament del premi, per la seva banda, també ha triat i decidit
premiar un dels projectes presentats.
cird@mail.bcn.es
EUROPA A L’ABAST
D’ençà de l’any 1995, en què el Parlament Europeu i el Consell de 
Ministres d’Educació van definir el programa Sòcrates i específicament
els projectes Comenius, són molts els centres docents de la ciutat de
Barcelona que han participat i participen en projectes de cooperació
europea. Els Centres de Recursos Pedagògics  (CRP) de la ciutat han 
volgut contribuir a mostrar aquesta feina creativa i ben feta i han 
organitzat, dins del bloc d’Activitats de Suport a la Tasca Docent, una
mostra de projectes Comenius amb el convenciment que l’intercanvi i la
comunicació entre els centres docents de tots els nivells educatius són
una eina important de formació i de suport per al professorat.
“Europa a l’abast” ha aplegat les experiències de 44 centres i s’han
exposat els treballs de 24 projectes que es van poder visitar els dies 20,
21 i 22 de febrer pel professorat, alumnat i famílies.
Durant l’acte inaugural va tenir lloc la conferència “Reptes actuals de la
cooperació europea en l’àmbit escolar” a càrrec de Joao de Santana,
cap d’unitat en funcions de Comenius de la DG d’Educació i Cultura, de
la Comissió Europea.
A partir d’aquesta activitat, els CRP volen encoratjar tots els centres que
encara no han participat en cap projecte europeu a plantejar-se aquest
nou repte per tal de promoure la integració dels nois i noies en una
Europa sense fronteres.
e 516 NOTÍCIESNúm. Març 2001
LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT A 
L’IESM JUAN
MANUEL ZAFRA
UNA EXPERIÈNCIA ESTIMULANT
L’Institut d’Ensenyament Secundari
Municipal Juan Manuel Zafra, 
en els darrers deu anys, ofereix la
possibilitat de cursar totes les etapes
de l’educació secundària. 
Amb una àmplia oferta educativa, 
el centre garanteix la formació
integral del seu alumnat. 
La tutoria, l’orientació, la formació
personalitzada, les sortides
acadèmiques i professionals 
i les noves tecnologies són trets
característics del centre. 
Un dels seus projectes més reeixits 
és el de promoure la participació 
i la implicació de l’alumnat: 
un tema complicat i de difícil
abordatge que han resolt 
de manera òptima. 
1. El treball sobre els valors fonamentals de
la persona. Es pretén una educació integral de
l’alumnat que tingui en compte no únicament
els aprenentatges, sinó també el respecte, la
responsabilitat i l’autonomia. 
2. L’avaluació contínua i global dels aprenen-
tatges, tot tenint en compte l’especificitat de
cada alumne/a. Així, es procura que cada
alumne/a arribi tan enllà com les seves possi-
bilitats li permetin i que s’impliqui en l’apre-
nentatge mateix. 
3. L’alta qualificació professional del claustre,
resultat de la formació que de manera conti-
nuada va fent el professorat. 
L’institut va ser fundat l’any 1892 com unaescola d’aprenentatge d’oficis. En aquellmoment Sant Martí de Provençals era un
municipi independent de la ciutat de Barcelona.
L’any 1911, l’escola es va ubicar definitivament a
l’edifici modernista del carrer Rogent 51. Conegu-
da amb el nom d’Escuela de Artes y Oficios, va
continuar la tasca iniciada el 1892. L’any 1952 el
centre va canviar de nom i va adoptar l’actual,
Juan Manuel Zafra. L’any 1995 va inaugurar un
segon edifici, situat al carrer Provença. 
A finals dels anys vuitanta el centre va
començar a canviar la seva oferta educativa, en
funció de les necessitats de les noves lleis d’edu-
cació. Primer s’implantà la polivalència (1987),
després l’experimentació de l’ESO (1990) i, final-
ment, el nou batxillerat (1991). L’any 1991 els
alumnes i les alumnes del CEIPM Escola Casas
van ser els primers a cursar el primer cicle de
secundària obligatòria.
La llarga tradició en l’ensenyament de la for-
mació professional ha estat completada l’últim
decenni amb la secundària obligatòria i el batxi-
llerat. Actualment és un dels pocs IES de la ciutat
de Barcelona que poden oferir un ventall d’estu-
dis tan complet. 
El centre es caracteritza per sis eixos bàsics, al
voltant dels quals desenvolupa la seva tasca. 
e6 16SOM XARXA Núm. Març 2001
«Es pretén una 
educació integral de
l’alumnat que tingui 
en compte no únicament
els aprenentatges, 
sinó també el respecte, 
la responsabilitat 
i l’autonomia.»
que facilitin les activitats comunes i l’assumpció
de les pròpies responsabilitats. 
En aquest sentit, la participació de l’alumnat
en la vida del centre ha estat objecte d’atenció
preferent amb l’objectiu d’implicar l’alumnat,
vincular-lo a l’institut, fomentar la convivència
i desenvolupar un ús constructiu del lleure.
S’ha potenciat la figura dels delegats/des de
curs, mitjançant una reunió quinzenal amb la
coordinadora pedagògica, per tal de reforçar el
seu paper de transmissors de les opinions i
inquietuds dels seus companys/es, traslladar-les
als seus representants al consell escolar i, per
tant, participar més en el que es fa al centre, tot
sentint l’institut com una cosa més seva. 
Globalment, pensem que s’han assolit els
objectius que ens proposàvem, tot i que, com
és natural, cal seguir treballant-hi, ja que sem-
pre hi ha aspectes a polir. És per això que
aquest curs 2000-2001 ens hem proposat
implicar l’alumnat en un projecte de manteni-
ment del centre, a més a més de consolidar els
objectius de cursos anteriors. Durant els dos
cursos en els quals s’ha desenvolupat el pro-
jecte, hem pogut notar una millora en el clima
del centre, que es reflecteix tant en la major
utilització dels òrgans de comunicació esta-
blerts com en la quantitat i qualitat de les
intervencions del sector alumnes al consell
escolar, en la disminució de desperfectes i d’ac-
tes d’indisciplina i, en general, en el decreixe-
ment de la tensió i el sentiment d’un major
benestar en el centre per part de tota la
comunitat educativa. Continuarem avançant
en aquesta línia.
Jaume Prat
www.bcn.es/zafra
4. La diversitat de l’alumnat i la necessitat
d’atenció específica. La llarga experiència
del professorat permet implementar estratè-
gies diferents per atendre una qüestió tan
delicada i bàsica. 
5. Una acció tutorial completa a l’ESO i al
batxillerat. D’una banda, cada tutor/a com-
parteix la tutoria amb l’equip docent del seu
grup classe. D’altra banda, el centre està orga-
nitzat en cicles: dos cicles a l’ESO i un al batxi-
llerat. D’aquesta manera es garanteix la coor-
dinació en la tasca tutorial de cada grup i
s’analitzen situacions de caire general. 
6. Una estreta relació amb un conjunt de
prestigioses empreses, on l’alumnat de for-
mació professional realitza les seves pràcti-
ques, que són la prova fefaent de l’adequació
de la formació professional a les necessitats
del món laboral. 
En consonància amb aquests eixos de treball,
una de les preocupacions principals del centre
ha estat el tema de la participació i la implicació
de l’alumnat al centre. Des de fa tres anys s’està
tirant endavant un projecte en aquest sentit, del
qual ja s’estan veient els primers fruits. A conti-
nuació us en fem cinc cèntims.
A l’IESM Juan Manuel Zafra tractem de pro-
moure la participació de l’alumnat al centre
amb la finalitat de propiciar un bon clima convi-
vencial, de vincular l’alumnat a l’institut i fer de
l’escola un espai acollidor i integrador. Ente-
nem que participar vol dir prendre part, com-
prometre’s, col·laborar, implicar-se, compartir
projectes. Per tant, tota participació veritable
suposa exercitar actituds lligades als proces-
sos de col·laboració, com són obertura, flexibi-
litat, respecte a la diversitat, generositat; a la
vegada que també suposa el foment d’hàbits
«Tractem de promoure la
participació de l’alumnat 
al centre amb la finalitat
de propiciar un bon clima
convivencial, de vincular
l’alumnat a l’institut i fer
de l’escola un espai
acollidor i integrador.»
e 716 SOM XARXANúm. Març 2001
Malgrat que el tema de les noves tecnologies estigui
inundant totes les esferes de la nostra vida quotidiana,
ens calen encara eines, instruments i pistes que ens
ajudin, a partir d’experiències concretes, 
a desenvolupar i optimitzar la infinitat de possibilitats
que presenten. El camí recorregut per altres 
ens pot ajudar, i molt, en aquest sentit. 
Us presentem, concretament, alguns apunts 
al voltant del tema de les pàgines web i el seu ús
en el context dels centres educatiu
AVUI FREINET FARIA
PÀGINES WEB 
APOSTEM PER LA INCORPORACIÓ DE LES 
NOVES TECNOLOGIES ALS CENTRES EDUCATIUS
e8 16APUNTS Núm. Març 2001
QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ DE LA WEB DEL MEU CENTRE
Malgrat no tenir un valor contrastat per cap estudi científic, 
sumeu els “sí” que marqueu en cada apartat i, sobre aquesta puntuació, 
apliqueu el vostre enginy i intuïció.
Web informativa Sí No
1 Facilitem informació sobre la localització del centre
2 Presentem les instal·lacions 
3 Donem a conèixer el projecte educatiu del centre
4 Presentem les activitats i els serveis 
5 Informem del procés de matriculació per nivells i etapes
6 Tenim establerts criteris gràfics (fons, imatges, colors)
7 Els textos tenen una retolació que anuncia el seu contingut
8 Facilitem la navegació dins la mateixa web
9 Tenim enllaços que ens aporten informació externa
10 La web és accessible des dels principals cercadors
Web comunicativa i participativa Sí No
1 L’equip directiu lidera la web i en determina els continguts 
2 Tenim una agenda d’activitats que renovem periòdicament
3 Tenim accés des de la web a la revista del centre
4 Pengem treballs de l’alumnat
5 El Consell Escolar es comunica a través de la web 
6 L’AMPA té el seu propi espai de comunicació
7 L’alumnat té un espai de comunicació
8 L’equip docent del centre figura a la web 
amb la seva adreça de correu personal
9 Rebem i responem el correu electrònic
10 Fem fòrums o xats de participació general
L a societat demana l’adaptació de l’escola als desenvolupamentstecnològics que transformen la nostra manera de treballar, decomunicar-nos i d’aprendre i, per tant, els centres educatius han de
dotar-se dels recursos tecnològics i de les competències i capacitats
necessàries per donar resposta a aquesta realitat.
La web representa una nova forma de comunicar-se, una gran porta
oberta de l’escola cap al seu entorn, que combina diferents avantatges:
facilitat d’oferir informació a distància, accessibilitat immediata i des de
qualsevol lloc i agilitat per actualitzar els continguts i adaptar-se als can-
vis. La web facilita la participació i la comunicació de l’alumnat i les famí-
lies, d’altres escoles i del conjunt de la comunitat educativa i la societat.
Els centres de l’Institut d’Educació de Barcelona, pioners des de l’any
1984 en la incorporació de tecnologia, impulsen ara decididament aques-
ta nova via de comunicació mitjançant la publicació de les seves webs.
Els centres utilitzen majoritàriament la web com a mitjà informatiu,
donant a conèixer els serveis i equipaments de l’escola i informant sobre
el procés de preinscripció i matriculació. Alguns centres, coneixedors de
les enormes possibilitats de les webs, comencen a usar-la per millorar la
comunicació amb l’alumnat i les famílies, alhora que potencien la col·labo-
ració del Consell Escolar i de l’AMPA en la difusió de la informació i d’expe-
riències pedagògiques d’interès general. 
COM HEM FET LES WEBS DELS CENTRES
Durant el curs passat es varen publicar les webs dels centres d’educa-
ció infantil i primària i dels instituts d’ensenyament secundari munici-
pals. Inicialment, es varen acordar els continguts mínims de la web infor-
mativa de cada centre: presentació, trets d’identitat, projecte educatiu,
activitats, equipaments i serveis, oferta d’estudis per als batxillerats i els
cicles formatius i, durant el procés de preinscripció i matriculació, l’oferta
de places del centre i l’alumnat admès. 
La construcció de la web des dels centres va requerir l’esforç dels
equips directius, responsables d’elaborar i definir els continguts, i del
professorat encarregat de convertir tota la informació en una pàgina web
atractiva, donat que en la majoria de casos confluïen la dedicació de
temps a crear la pàgina i l’esforç d’aprendre a fer-ho.
Ara cal agilitar l’elaboració de webs amb eines i programari que en faci-
litin el disseny i requereixin menys temps de dedicació, per ampliar el
ventall de mestres i professorat que col·laboren a donar-hi continguts i
avançar conjuntament en l’ús d’aquesta tecnologia que pot ser tan eficaç.
UN INSTRUMENT I UNA FINALITAT
La web és només un instrument, un espai virtual de trobada. Una tec-
nologia que ha de respondre a la finalitat que l’equip directiu determi-
ni, que ha d’estar sempre al servei dels objectius educatius del seu
projecte de centre.
Per a un centre, una web és el reflex de la seva vitalitat i realitat, de la
seva capacitat d’interactuar amb l’entorn i amb la comunitat educativa i
de la seva habilitat de projectar-se més enllà de l’espai físic immediat.
L’escola té moltes prioritats i potser ara, per a alguns centres, la web
encara no ho és, perquè primer han de resoldre “què” i “com” comunicar.
Tanmateix, un bon nombre de centres ja han iniciat l’ús d’aquesta via
tecnològica i milloren dia a dia la seva web, fent-la més dinàmica, més
gràfica, més interactiva i més participativa.
Departament d’Organització i Sistemes d’Informació
jramos@mail.bcn.es
«La web representa una nova forma
de comunicar-se, una gran porta
oberta de l’escola cap al seu entorn.»
e 916 APUNTSNúm. Març 2001
Els resultats han estat molt satisfactoris: tots els centres van comptar amb
la seva web i van facilitar la informació prevista durant el període de matri-
culació, que es va publicar simultàniament al taulell d’anuncis i a la web
(oferta de places, alumnat preinscrit i admès). Alguns centres van constatar
que el 20% de l’alumnat havia conegut l’escola a través de la seva web.
MÉS QUE UNA CARTELLERA
Ha estat una experiència innovadora que reflecteix el canvi cultural que
s’està produint, més enllà de l’aula d’informàtica. La web permet desen-
volupar una nova concepció de comunicació i participació de la comunitat
educativa que la majoria de centres valoren molt positivament. Els centres
tenen clar que  una web és molt més que un lloc per penjar-hi informació. 
e10 16OPINEM Núm. Març 2001
ENCARNA I PILAR, 
MESTRES DEL CEIP BARÓ DE VIVER
Nosaltres el que fem és una jornada de portes obertes a la qual
acostumen a venir dues o tres famílies, les quals rebem amb les
activitats corresponents. El que ens trobem és que entre el mes de març i
el de setembre hi ha un degoteig constant de famílies. Llavors, quan
arriben, les rebem com si aquell dia fos el de portes obertes: les
acompanyem a fer una passejada per l’escola; els ensenyem el parvulari,
que té aules noves molt boniques, l’aula d’informàtica i les coses més
atractives de l’escola com el jardí, els patis… A més, de cara a donar-nos
a conèixer al barri, fem xerrades a l’escola bressol i els expliquem què
fem, com treballem. També hem escrit en la revista de l’Associació de
Veïns alguns articles de caire educatiu per donar-nos a conèixer, o hem
fet alguna xerrada al centre cívic del barri. Com a activitats més lúdiques,
fem el concert de Nadal i la festa de final de curs, obertes al barri. I
participem a la rua de Carnaval, feta juntament amb altres entitats.
Considerem que tot el que fem per la campanya de matriculació és un èxit,
perquè estem en un barri tancadíssim, és difícil que vingui gent de fora.
Finalment, aconseguim matricular catorze o quinze infants dels 25 que
normalment hi ha censats, amb els agreujants de tenir una escola concertada
al costat i que la gent, si pot, porta els seus fills i filles fora del barri.
La campanya de matriculació per al proper curs 
2001-2002 està en plena ebullició. Aquests dies,
especialment, els centres educatius de la ciutat i de tot
el país són un gran aparador pel qual passen milers de
famílies a la recerca de l’escola més idònia per als seus
fills i filles. Una de les activitats que a poc a poc s’han
anat introduint, i fins i tot institucionalitzant, són les ja
tradicionals jornades de portes obertes. 
Quin sentit i quina utilitat tenen en el context del procés
de matriculació? Tenen en compte objectius més enllà
de “vendre” l’escola i captar clientela? Aquestes i altres
qüestions, des de l’òptica d’alguns dels protagonistes.
LES JORNADES DE  
QUELCOM MÉS QUE 
UN PRODUCTE DE
MÀRQUETING ESCOLAR?
Ta
ti
an
a 
D
. M
at
th
ew
s
e 1116 OPINEMNúm. Març 2001
En resum, podem dir que la jornada de portes obertes la fem perquè
tothom la fa, perquè aquí el que més ens funciona és l’atenció
individualitzada i el treball de donar-nos a conèixer al llarg del curs.
ISAAC I CRISTOPHER, 
ALUMNES DE CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA 
DEL CEIP BARÓ DE VIVER 
Ens sona això de la jornada de portes obertes.
Ens sembla bé que les famílies vinguin a veure l’escola. Si nosaltres hi
haguéssim de participar, penjaríem algun dibuix de l’escola, fotos dels
nens i nenes; explicaríem com són les classes, què fem…
MATILDE I ANTONI,
PROFESSORS DE L’IESM SERRAT I BONASTRE
Respecte a la jornada de portes obertes, cada any ho comentem: no es
planteja la conveniència o no de fer-la, perquè ja donem per fet que s’ha
de fer. El motiu principal de per què es fa, creiem, és el fet que l’escola
no és una entitat estranya al barri, no és un ens tancat, i així ho recull la
LOGSE: és una entitat oberta a la societat. La funció que ha de complir la
jornada de portes obertes és que qualsevol persona, aquell dia, pot entrar
a l’escola, demanar informació, veure’n les instal·lacions. L’altre objectiu
que té és el de fer publicitat, explicar a les famílies què fem, com ho fem;
no només amb un tríptic fred, que està molt bé i que arriba a tothom, sinó
també amb una atenció més personalitzada i individualitzada.
Normalment, l’organitzem un dissabte al matí per facilitar una major
assistència i la fem de manera flexible, és a dir, no convoquem a una
hora determinada, sinó que la gent pot venir quan vulgui dintre l’horari
i un grup de professors i professores els reben tal com van arribant. Al
final del recorregut es fa un petit refrigeri en el qual es continuen
comentant diferents aspectes del funcionament i les característiques
del centre.
La jornada de portes obertes és un element més de molts d’altres que
es pensen de cara a la campanya de matriculació, que, si està ben
organitzada, pot resultar útil. En el moment que no se’n veiés la utilitat,
creiem que es deixaria de fer. Cal tenir en compte, però, que aquest és un
dels sistemes que tenim, però no l’únic. Si fos així, no aconseguiríem
tots els objectius proposats. 
L’alumnat, pensem que ha de col·laborar cedint treballs que
estiguin fent per exposar-los. Explicar l’escola i el seu funcionament,
però, és cosa del professorat. Això no impedeix que, de manera
voluntària, alumnes ens ajudin a explicar què es fa al centre. L’AMPA
també hi col·labora.
La jornada de portes obertes la dirigim en general a tota la població
del barri i dels voltants; és a dir, no treballem amb grups específics. 
MERITXELL, MARINA, TONI, ROSER,
GUILLEM I CLARISE, 
ALUMNES DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT 
DE L’IESM SERRAT I BONASTRE
La jornada de portes obertes és un ensenyament del nostre futur, de
l’entorn on estarem, les coses que farem. S’ensenya l’institut, es guia
els pares i les mares sobre com farem els estudis i activitats semblants.
Si nosaltres l’haguéssim d’organitzar, faríem un recorregut per l’institut,
explicant què s’hi fa.
És una activitat que està bé, perquè representa una ocasió perquè
vinguin els familiars i puguin conèixer de primera mà què fem i on ho
fem, les aules, els espais. També té la funció de donar-nos a conèixer a altra
gent que pugui estar interessada a portar-hi els seus fills i filles.
És una bona manera de conèixer l’escola i tenir més informació del
que s’hi fa.
Altres anys hi ha hagut alumnes d’aquí que voluntàriament venien a
ensenyar l’institut.
Roser: Jo fa cinc anys que sóc a l’escola i no hi he vingut mai, perquè
es fa un dissabte.
Nosaltres podríem explicar les assignatures que s’hi fan, l’ambient que hi
ha a l’institut, perquè és important i influeix molt a l’hora de venir-hi o no. 
PILAR I NÚRIA, 
DE L’AMPA DE L’IESM SERRAT I BONASTRE
La jornada de portes obertes considerem que és una activitat molt
positiva, perquè facilita l’elecció del centre on aniran els teus fills i filles.
El fet de poder veure físicament l’espai i poder parlar amb el professorat
és molt important. Les coses, sovint, entren pels ulls. Aquesta activitat,
doncs, ajuda, tot i que no ha de ser l’única; cal complementar-la amb
d’altres. I pensem, en el nostre cas (pas de la primària a la secundària),
que ajuda més els nois i noies que les famílies, perquè els desangoixa.
La implicació de l’AMPA en aquest procés s’ha limitat fins ara a
establir un contacte amb les escoles vinculades a l’institut per tal
d’informar-les. Cal tenir en compte que som una AMPA jove i que la
participació de les famílies encara és minsa.
 PORTES OBERTES
Ta
ti
an
a 
D
. M
at
th
ew
s
«El que més funciona és l’atenció
individualitzada i el treball de 
donar-nos a conèixer al llarg del curs.»
UN PROBLEMA 
O UN
César Coll
Universitat de Barcelona
ccoll@psi.ub.es
e12 16A FONS Núm. Març 2001
A
questa pressa, juntament amb la naturalesa i l’abast de les modi-
ficacions introduïdes —especialment en el cas de l’ESO— posen
de manifest, al meu entendre, una visió força peculiar de la quali-
tat de l’ensenyament a l’educació bàsica i de la seva relació amb l’atenció
a la diversitat. Simplificant, la diversitat és percebuda com l’obstacle
principal d’un ensenyament de qualitat. Aquesta és la raó per la qual es
proposen mesures com ara, per exemple, l’establiment d’un currículum
d’ESO més acadèmic, més detallat, més exigent i més tancat, que prote-
geixi els nivells de rendiment de l’alumnat amb més capacitat i més moti-
vació per aprendre enfront de la davallada dels nivells que genera inevi-
tablement, segons s’afirma, l’obligació d’atendre alumnes molt diversos;
o també la proposta, anunciada com una de les mesures centrals de la
futura Llei, de separar l’alumnat a partir dels catorze anys, és a dir, del
tercer curs de l’ESO, en tres vies formatives diferents i, per tant, amb
assignatures i en classes també diferents, en funció de les seves capaci-
tats, interessos i motivacions.
Aquestes i altres propostes similars mostren que tant la modificació
que ja s’ha fet dels ensenyaments mínims com els canvis legislatius
anunciats responen a un mateix plantejament: per millorar la qualitat
de l’ensenyament és necessari controlar i delimitar la diversitat que està
contaminant i degradant el funcionament del sistema educatiu. No és
aquest, certament, el plantejament que ha inspirat i presidit la modernit-
zació de l’educació espanyola en els darrers trenta anys, des de la Llei
general d’educació (LGE) de 1970 fins a la Llei orgànica d’ordenació
general del sistema educatiu (LOGSE) de 1990, passant per la Llei orgà-
nica del dret a l’educació (LODE) de 1985. Tampoc és, al meu entendre,
un plantejament coherent amb el principi, acceptat actualment de manera
pràcticament universal, segons el qual, tractant-se de l’educació bàsica,
aquella a la qual tenen el dret i la responsabilitat d’accedir tots els ciuta-
dans i ciutadanes, una educació de qualitat ho és per a tothom o no és
de qualitat.
No hi ha dubte que l’atenció educativa a la diversitat està en el centre
del debat sobre la qualitat de l’ensenyament a l’educació bàsica. La
qüestió de fons és si la veiem com un problema, és a dir, com un obstacle
que cal eliminar, o si més no limitar, o ben al contrari, com una finalitat
de l’educació bàsica i, en conseqüència, com un bon indicador del seu
nivell de qualitat. En aquest darrer cas, el problema ja no és l’atenció a la
diversitat; el problema és el conjunt de factors presents al sistema educatiu
que limiten la seva capacitat real per atendre la diversitat. I són aquests fac-
tors els que cal, primer, identificar i analitzar, i després, intentar modificar. 
Fa unes setmanes el Govern de Madrid ha aprovat un
Decret que modifica els ensenyaments mínims de
l’ESO i del Batxillerat vigents des de 1991 i 1992,
respectivament. Tot i que els mitjans de comunicació se
n’han fet ressò, aquest canvi no ha desvetllat l’atenció
i el debat que mereixia atesa la importància del tema.
Cal recordar que els ensenyaments mínims estableixen
els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació
que, d’acord amb la legislació, ha d’incloure
obligatòriament el currículum d’aquests nivells
educatius en tot el territori espanyol. Aquest canvi ha
estat presentat com el preludi d’un altre molt més
ampli i ambiciós que el Govern té previst dur a terme
aquest mateix curs i que, segons ha anunciat, prendrà
la forma d’una Llei de qualitat de l’educació. Resulta
poc comprensible, per aquest motiu, la pressa amb què
s’ha fet la modificació, sobretot si tenim en compte que
el que s’aprèn i s’ensenya a les escoles i els instituts
és un ingredient bàsic de la qualitat de l’educació.
OBJECTIU?
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 
I QUALITAT DE L’ENSENYAMENT 
A L’EDUCACIÓ BÀSICA:
«Una educació de qualitat ho és per 
a tothom o no és de qualitat.»
e 1316 A FONSNúm. Març 2001
El sistema educatiu espanyol ha fet progressos considerables durant l’úl-
tim terç del segle XX en la seva capacitat per atendre la diversitat. La LGE
de 1970 va suposar, en aquest sentit, un avenç espectacular obrint l’ac-
cés a una atenció educativa integrada a amplis sectors de nois i noies
d’edats compreses entre els deu i els catorze anys que, fins aquell
moment, o no tenien cabuda en el sistema educatiu o eren atesos en vies
formatives considerades com de segona categoria. Trenta anys després,
amb la implantació generalitzada de la LOGSE, estem immersos en un
intent de similars característiques, orientat en aquest cas a obrir l’accés
a una atenció educativa integrada a amplis sectors de nois i noies d’e-
dats compreses entre els catorze i els setze anys. Tot i que pugui semblar
que la tasca és més senzilla pel fet que la transformació afecta només
dos cursos i un volum més petit de l’alumnat, no és en absolut així. En
primer lloc, perquè la diversitat de capacitats, interessos i motivacions
creix exponencialment amb l’edat, de manera que els reptes que es
plantegen ara al sistema educatiu i als seus professionals són conside-
rablement més complexos. En segon lloc, perquè en el decurs dels
últims anys -i en alguns casos amb posterioritat a la promulgació de la
LOGSE- s’han produït o s’han generalitzat una sèrie de canvis socials,
polítics, econòmics i culturals que afecten la totalitat del sistema edu-
catiu i tenen una incidència directa sobre la seva capacitat real per
atendre la diversitat. I, en tercer lloc, perquè l’experiència permet iden-
tificar ja clarament alguns punts que estant limitant aquesta capacitat i
sobre els quals comença a ser necessari i urgent plantejar-se una
actuació decidida. 
Heus aquí, a títol purament il·lustratiu, alguns d’aquests punts: 
· la rigidesa d’un sistema educatiu pensat exclusivament en funció d’una
formació inicial dels alumnes que ja no té el mateix sentit que en el passat; 
· una organització i un funcionament dels centres educatius que res-
ponen a una filosofia i a unes pràctiques polítiques administratives
homogeneïtzadores totalment incompatibles i contradictòries amb la
tasca d’atenció a la diversitat que s’exigeix a aquests mateixos centres; 
· la concentració excessiva de l’alumnat amb menys recursos, més
dificultats i menys motivació per aprendre en determinats centres
educatius, habitualment de titularitat pública; 
«El pitjor que ens pot passar és 
trobar-nos amb una Llei orientada 
a establir dintre del sistema educatiu
uns espais ben delimitats on encabir,
sense barrejar-les, les diferents
tipologies de la diversitat.»
· la incorporació creixent d’alumnat immigrant no escolaritzat o amb
una escolarització incompleta en el seu país d’origen;
· l’aparició de nous escenaris i agents educatius, especialment al 
voltant dels mitjans de comunicació i de les tecnologies de la 
informació i la comunicació, que tenen una influència cada cop més
gran en els processos de formació i socialització dels infants i joves; 
· l’allunyament progressiu del coneixement escolar —del que s’en-
senya i s’aprèn a l’escola— respecte del coneixement quotidià —el que
s’utilitza i es valora socialment; 
· les noves exigències de formació que planteja una societat en la
qual informació i coneixement ocupen un lloc cada cop més central; 
· la crisi de les instàncies de socialització primària, les dificultats per 
compensar les seves funcions des de l’entorn social i comunitari imme-
diat en el qual viuen els infants i joves i l’abocament a les escoles i als
instituts de la problemàtica que se’n deriva; 
· la manca de competències i de recursos de les administracions
locals per poder assumir responsabilitats i implicar-se més directament
en l’educació dels seus administrats.
Sembla evident que les decisions sobre què s’ha d’ensenyar i aprendre
a les escoles i els instituts és un d’aquests punts clau. Estic segur, però,
que si s’hagués abordat des de la perspectiva de considerar l’atenció
educativa a la diversitat com un objectiu, com una finalitat irrenunciable
de l’educació bàsica i com un indicador de la seva qualitat —en lloc de
fer-ho com si fos el problema que està contaminant i degradant el con-
junt del sistema educatiu—, el resultat de la revisió dels ensenyaments
mínims hauria estat també completament diferent. Aquesta mateixa
consideració s’aplica a la resta d’aspectes assenyalats. Amb Llei o sense
Llei, són aquests punts allò sobre el que cal reflexionar, debatre i actuar
per millorar la qualitat de l’educació bàsica. El pitjor que ens pot passar
és trobar-nos amb una Llei orientada a establir dintre del sistema educa-
tiu uns espais ben delimitats on encabir, sense barrejar-les, les diferents
tipologies de la diversitat. Si finalment és això el que succeeix, la Llei
podrà dir-se “de Qualitat de l’Educació”, però és més que probable que
el seu impacte social i educatiu acabi sent negatiu i tingui uns efectes
contraris fins i tot als que pretenen aconseguir els seus promotors. 
e14 16A FONS Núm. Març 2001
Els experts en salut ens donen
consells genèrics per mantenir la
bona salut i viure molts anys, com
ara fer exercici moderat i seguir 
una dieta equilibrada. Un consell
perquè la societat tingui bona salut
seria: apunta’t i participa en una
associació. Tant és si l’associació és
cultural, social, recreativa o
esportiva; el que és important és
implicar-se en un grup per fer
activitats que interessin als
participants i que suposin una
aportació a la societat.
P er què és socialment saludable asso-ciar-se? Associar-se vol dir trobar l’altreper, plegats, treballar per assolir un
objectiu. Associar-se és crear un espai, auto-
definit i, per tant, significatiu, on es dóna la
interacció i es posen idees, esforços i recursos
en comú per articular-los en un projecte.
Aquest espai, aquesta trobada, permet la
coneixença de persones basada en la implica-
ció i el compromís. Permet generar confiança,
compartir idees, articular inquietuds, canalit-
zar relacions... De tot això, els teòrics en diuen
crear capital social.
El capital social és considerat com un antí-
dot a les tendències socials actuals. Vivim en
un moment que tot està al servei de la fugida:
fugida de la ciutat, fugida de la realitat, fugida
de les responsabilitats vitals, fugida d’un/una
mateix/a. Les associacions (i també els llaços
informals estables) permeten contactar amb
altres, conèixer l’entorn i apropar-se a un/una
mateix/a. Les associacions permeten la troba-
da i la participació.
El moment actual està farcit de nous i grans
reptes, reptes per als quals no disposem de
«Val la pena convidar, des
de l’escola o l’institut,
alguna associació del barri
o poble perquè ens
expliqui la seva tasca.»
cap arsenal teòric per fer-hi front. Es tracta de
reptes sense un manual de solucions. No hi ha
grans plantejaments; sí que hi ha espai per a
petits fets. Participar és un petit fet que està al
nostre abast.
El nombre d’associacions i de gent associa-
da es relaciona positivament amb els nivells
de benestar econòmic, de rendiment institu-
cional i de felicitat dels habitants d’un país.
Potser val la pena, no?
L’any 2001 és l’Any Internacional del Volun-
tariat. Val la pena convidar, des de l’escola o
l’institut, alguna associació del barri o poble
perquè ens expliqui la seva tasca, o bé anar-la
a visitar, o bé demanar com hi podem col·labo-
rar. També es pot proposar als estudiants la
possibilitat de realitzar un petit projecte de
participació en el centre mateix. De segur que
aprendreu alguna cosa significativa de l’entorn
i de les possibilitats d’implicació que hi ha.
Per endegar alguna activitat a l’escola o ins-
titut sobre aquests temes, hi ha unes referèn-
cies bibliogràfiques que poden servir de
suport per veure el lligam entre el paper de les
associacions i el rendiment de les institucions
democràtiques. Per exemple, es pot fer una
lectura a la recerca que Robert Putnam va realit-
zar a Itàlia, Per fer que la democràcia funcioni,
Editorial Proa, any 2000. És un llibre amè de
llegir i que aporta elements per a una reflexió
de la relació entre l’individu i les organitzacions
que vetllen per l’interès general.
Una altra referència on es fa un lligam entre
la vida associativa i el nivell econòmic, ja que
la coneixença fa possible la confiança que al
mateix temps afavoreix l’intercanvi econòmic,
és La confianza, de Francis Fukuyama, Grupo
Zeta, 1998. A més, en aquest llibre podem trobar
descripcions de la situació a diferents països
sobre com s’estructura la relació a França,
Estats Units, Corea...
I una referència per reflexionar sobre les
implicacions ètiques del voluntariat seria: Luís
A. Aranguren, Reinventar la solidaridad. Volun-
tariado y educación, PPC, 1998, Madrid. Aquest
llibre dóna idees per treballar la solidaritat en
el centre educatiu.
Pilar Pujol
Fundació Pere Tarrés
ppujol@peretarres.org
PER TENIR BONA SALUT:
ASSOCIEU-VOS!
e 1516 ASSOCIACIONSNúm. Març 2001
2001, ANY INTERNACIONAL DEL VOLUNTARIAT
El mes de març, a Barcelona, 
i entre la comunitat educativa, 
és el mes de la campanya de
matriculació. Un dels moments
estrella del curs escolar que posa
sobre la taula tot un seguit de
temes i problemes que afecten
directament al sistema educatiu 
a casa nostra. La visió de dos
titulars de centres públics amb
contrastada experiència i un ampli
bagatge pràctic ens obre
interrogants i qüestions 
pel debat i la reflexió.
identitat i la seva manera pròpia de comunicar-
se amb la comunitat educativa. La informació
que es dóna a les famílies ha de ser molt clara,
molt centrada. Nosaltres, concretament, fem
jornada de portes obertes, i els nois i noies de
sisè reben les famílies, els expliquen el funcio-
nament de l’escola i fins i tot fan un servei de
guarderia,mentre es fa la reunió.
Quin model de campanya, doncs, penseu que
és més adequat, un conjunt de zona o un
d’específic de cada centre?
T. P.: Des de les institucions cal informar i
difondre tan àmpliament com sigui possible el
període de preinscripció i matriculació. A
banda d’això, les iniciatives del tipus de l’ex-
posició organitzada l’any passat a la seu del
districte no són massa vàlides, perquè donen
una informació molt homogènia. No hi ha ele-
ments diferenciadors que puguin fer decantar
l’elecció. Les escoles fan algunes activitats
conjuntes, en aquest context, i això està bé,
però la campanya de cadascuna s’ha de man-
tenir per les pròpies especificitats de cada cen-
tre. Tot i així, es creen a vegades, des de fora,
unes idees sobre el funcionament de determi-
nada escola que són molt difícils de variar, que
costen de modificar i que rarament una cam-
panya puntual pot modificar. Els estereotips i
els tòpics funcionen encara molt.
En els vostres centres, com plantegeu concre-
tament la campanya de matriculació?
Tomàs Padrosa: Jo no hi crec gaire, en les cam-
panyes com a tals. Crec més en la feina del dia a
dia, en el que s’explica a la gent, perquè, al cap i
a la fi, és el que funciona. Dit això, el que fem és
organitzar visites d’alumnes del darrer curs de
primària a l’institut, on són rebuts per exalumnes
de l’escola de procedència. Jo, com a director, els
rebo i els explico el funcionament del centre, i
són els i les alumnes i exalumnes els que fan, per
dir-ho així, de guies turístics per l’interior de la
casa. A banda d’això, hi ha un dia de portes ober-
tes, com és usual a tot arreu, la singularitat del
qual està en el fet que no és el professorat qui
explica a les famílies el que fem al centre, sinó
que ho fa l’alumnat mateix. També anem a les
escoles de primària vinculades a explicar a les
famílies en què consisteix l’etapa de secundària
en general i la nostra oferta concreta.
Maria Guiu: Des de primària, considerem més
efectiu el treball quotidià. A les famílies, a l’hora
de fer l’opció de centre, l’opinió o el consell
d’una persona coneguda els és més fiable que
la propaganda institucional que es pugui fer. De
fet, la campanya comença el 15 de setembre.
Una campanya de matriculació ha de servir per
a difondre el que es fa a l’escola. Cal informar
dels serveis bàsics que oferim i dels serveis
perifèrics. Cada escola té la seva pròpia cultura i
MARIA GUIU 
DIRECTORA DEL CEIP PRÀCTIQUES-2
I TOMÀS PADROSA
DIRECTOR DE L’IES DOMÈNECH I MONTANER
e16 16PERSONATGES Núm. Març 2001
a8052827@centres.xtec.es
a8002058@centres.xtec.es
En aquest context, com penseu que caldria
treballar el tema dels itineraris entre primà-
ria i secundària?
M. G.: Des de la implantació de la secundària
obligatòria, el professorat de l’ensenyament
públic ens estem coordinant pedagògicament
per tal de garantir als nois i noies una continuï-
tat en el seu procés d’aprenentatge. Des de
l’escola de primària, en finalitzar el cicle supe-
rior, s’estableix tot un seguit de reunions per a
traspassar la informació de cadascun dels
alumnes que continuaran el seu procés educa-
tiu a l’institut.
T. P.: A la Zona Franca, amb la nova inspectora,
tenim un projecte de coordinació global primà-
ria-secundària. En aquest sentit, penso que el
paper de la inspecció en aquests processos és
molt important. I la feina ha d’anar més enllà
del seguiment i del traspàs d’informació sobre
els nois i noies que passen d’un cicle a un
altre. Passa per una coordinació real i aprofun-
dida entre el professorat. Avançar en aquesta
línia és fonamental, especialment en el sentit
d’oferir una perspectiva i unes garanties a
aquelles famílies que matriculen els seus fills i
filles a P-3 i que, mirant més enllà, demanen
una certa coherència en tot el procés de l’en-
senyament obligatori. 
Quin paper creieu que ha de fer l’AMPA en el
procés de matriculació? I les administracions?
M. G.: L’AMPA participa a la jornada de portes
obertes explicant els serveis i les activitats
extraescolars que ofereixen, animant els nou-
vinguts a integrar-se a la dinàmica del centre.
T. P.: L’AMPA com a tal, en el nostre cas, no ha
organitzat cap activitat o acte específic al vol-
tant de la matriculació. El que sí que fa —i fun-
ciona molt— és la difusió de l’estat d’opinió i
de la valoració de l’escola en allò que anome-
nem cercle informal, veïnat, coneguts… No es
fa ben bé com a l’AMPA, sinó més aviat com a
persones usuàries, la qual cosa no deixa de
ser perillosa, perquè la gent explica coses
estranyíssimes i algunes et poden afavorir i
d’altres et poden perjudicar. Això és incontrola-
ble, però és el que realment funciona.
M. G.: Un tema molt important és el de la imat-
ge física dels centres. És un tema que té molta
repercussió en la decisió de les famílies a
l’hora d’escollir escola. I en aquest cas, les
administracions tenen completa responsabilitat,
i caldria que sobre aquest aspecte fessin
una valoració acurada. No és una qüestió de
responsabilitat dels docents, i a vegades
ens en sentim, de responsables, i sembla
que tot el pes de la campanya de matricula-
ció recaigui sobre nosaltres. Cal discriminar
i distribuir funcions i competències pel que
fa a això.
T. P.: Pel que fa a l’alumnat, tot i que encara no
tenim associació d’estudiants —és un dels
objectius d’aquest curs—, cal considerar la
importància de la influència que exerceixen en
el procés de matriculació, respecte a les famí-
lies, perquè coneixen amics o amigues, poten-
cien o no el centre i la seva imatge, etc. 
Com creieu que cal tractar el tema de la com-
petència entre centres públics en les campanyes
de matriculació?
T. P.: No té gaire sentit la competència entre
centres, ni caure en temes com si jo faig el tríp-
tic més maco que tu, o jo tinc una aula d’in-
formàtica més que tu. Més aviat cal potenciar
temes conjunts, com per exemple anar plegats
els instituts a les xerrades informatives que es
fan als centres de primària, no tant a parlar del
nostre centre, sinó a mirar de convèncer la gent
que no hi ha causes que justifiquin l’èxode tan
notable que hi ha de la pública a la concertada
en el pas de la primària a la secundària.
Com penseu que es pot facilitar la integració
de nens i nenes immigrants a l’escola a partir
del procés de matriculació?
M. G.: El que cal deixar molt clar d’entrada és
que aquest és un problema polític i social i que
nosaltres, com a escola, hem d’acabar reso-
lent problemes la solució dels quals no ens
pertoca. Per exemple, si es matriculen molts
nens i nenes immigrants, les famílies autòcto-
nes treuen les criatures de l’escola. No podem
caure en la creació de guetos. Una anècdota:
una nena de tres anys arriba un dia a casa i diu
al seu pare que no entén els seus companys i
companyes de classe, no parlen com ella.
Aquella escola tenia un 70% de nens i nenes
immigrants! Cal crear més unitats de com-
petència lingüística.
T. P.: Aquí tenim realment un problema greu:
com fer compatible el fet de no acumular nens
i nenes immigrants en alguns centres amb el
dret que té tothom de matricular el seu fill o
filla en el centre que li plagui. La realitat ens
diu que la esbiaixada, tant a la primària com a
la secundària, cap a la pública és exagerat.
Des de les comissions de matriculació no es
garanteixen de manera suficient, per l’expe-
riència que he tingut, les eines reals perquè
aquesta distribució sigui efectiva. Això no vol
dir que la concertada no en tingui, que també
en té, però no en la proporció de la pública.
Patrici Hernández
Tomàs Padrosa i Cervera
(Barcelona, 1950) És llicenciat en biologia
per la Universitat de Barcelona. Inicia la
seva activitat docent el curs 1972-1973 a
l’escola Arrel de Barcelona. El 1978 accedeix
a una plaça d’agregat de batxillerat a
l’Institut Bernat Metge de Barcelona. 
De llavors ençà s’ha mantingut vinculat a
l’ensenyament públic. Des del curs 1996-
1997 és director de l’IES Domènech i
Montaner, de nova creació, al barri de la
Zona Franca, de Barcelona. Al llarg dels
darrers vint anys ha compaginat la seva
tasca docent amb altres activitats
relacionades amb la docència com la
posada en marxa l’any 1982, juntament amb
Adolf Cortel i per encàrrec del Departament
d’Ensenyament de la Generalitat 
de Catalunya, del Centre de Documentació 
i Experimentació de Ciències (CDEC). Ha
impartit cursets de reciclatge per a
professorat de ciències per encàrrec de l’ICE
de la Universitat Politècnica, així com la
didàctica específica dels cursos del
Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP).
Maria Guiu i Mir 
És mestra de primària, pedagoga i directora
del CEIP Pràctiques-2. Ha desenvolupat la
seva tasca professional sempre relacionada
amb els centres de pràctiques annexos a
l’Escola Universitària de Professorat (Lleida,
País Basc i Barcelona). Ha participat com a
professora en diferents postgraus
organitzats per les escoles universitàries de
Barcelona i Tarragona. Ha estat activament
implicada en el desenvolupament de la
reforma educativa. Actualment, i juntament
amb l’equip de mestres, està desenvolupant
el projecte “Educació i sentiments o
sentiments i educació”.
e 1716 PERSONATGESNúm. Març 2001
«No hi ha causes que
justifiquin l’èxode tan
notable que hi ha de la
pública a la concertada 
en el pas de la primària 
a la secundària.»
E ls Programes Culturals van néixer al perí-ode 1986-87, amb l’objectiu prioritarid’integrar la vida cultural als instituts
d’ensenyament secundari de la ciutat. Es desen-
volupen al llarg del curs escolar des de l’octubre
fins al juny i a través de diferents projectes
volen mantenir la participació de l’alumnat
de manera permanent, incorporant la vida
cultural a l’acadèmica. 
Eren i són en l’actualitat mostres de la capaci-
tat creativa i artística de l’alumnat de secundà-
ria, que es realitzen paral·lelament a les activi-
tats acadèmiques i que inclouen la participació
de col·lectius d’alumnes, d’associacions de
joves, de grups dins dels diferents instituts de
la ciutat que estan interessats en la cultura en
un sentit ampli i que es decideixen a elaborar
projectes conjuntament i portar-los a terme dina-
mitzant així la vida cultural dels seus centres. 
Amb la col·laboració dels agents educatius
que actuen directament al territori, s’han inten-
tat introduir els canvis necessaris per tal
d’adaptar els Programes Culturals a la nova
població de la ciutat i la seva situació socio-
educativa. Un dels objectius fonamentals des
del començament d’aquests programes és la
dinamització de la participació dins de l’entorn
més pròxim per tal d’arribar a l’àmbit més
ampli de la ciutat.
La Mostra té com a objectiu específic compar-
tir amb els companys i companyes propers i
llunyans, famílies, professorat, veïnat i tota la
ciutadania que vulgui participar-hi, les produc-
cions artístico-culturals fetes pels joves i per les
joves de secundària durant el curs escolar en
el seu centre d’estudis.
Fins a l’any 1999, la Mostra s’havia fet en
un recinte conjunt, en un mateix dia, en el
qual algunes de les diferents produccions
es mostraven simultàniament, aprofitant
temps i espai.
Des del curs 1999-2000, la Mostra es va
dividir per blocs temàtics, buscant que cada
especialitat disposés del lloc més adient a les
seves característiques. 
«La possibilitat 
de presentar les
produccions artístiques
en el marc que li
correspon suposa una
motivació important 
per a l’alumnat»
e18 16RECURSOS Núm. Març 2001
El mes de maig, a més de viure 
la primavera la seva màxima
esplendor, la ciutat acull la Mostra
de Programes Culturals, una cita ja
consolidada en el calendari escolar
dels centres d’ensenyament
secundari. Una ràpida repassada
per les seves línies mestres, 
l’ampli ventall de la seva oferta 
i una invitació oberta a sumar-vos 
a les seves activitats culturals,
lúdiques i festives.
LA CULTURA
EMERGENT 
ALS INSTITUTS 
DE LA CIUTAT
XIII MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS
Aquest any, dins d’aquest nou format, se cele-
brarà a l’abril la II Exporecerca, que vol comp-
tar amb la participació de joves investigadors i
investigadores, tant de l’ESO com de Batxillerat,
per mostrar i explicar, durant tres dies, les seves
recerques juntament amb joves de la Universitat
de Barcelona. Simultàniament i en el mateix
recinte on té lloc aquest acte, es crearan espais
perquè els i les estudiants participants puguin
assistir a cursos de noves tecnologies, com ara
aprenentatge i pràctica de Power Point, navega-
ció per Internet, creació de pàgines Web, etc. 
La celebració d’una videoconferència al
Fòrum de les Noves Tecnologies, Cibernàrium,
perquè l’alumnat dels diferents nivells i edats
pugui intercanviar amb joves d’arreu del món les
seves investigacions, serà el marc per la cloenda
d’aquest acte.
Salta a l’Escenari és l’apartat dedicat durant
el mes de maig a les arts escèniques realitza-
des pels joves i les joves de secundària i té la
voluntat de convertir durant tres dies el Teatre
de la Zona Nord en un espai de trobada de tots
els grups de teatre, mim, titelles, teatre negre,
body painting, etc., en una festa de participa-
ció, expressió i comunicació entre els diferents
instituts públics de la ciutat.
En la mateixa línia estan A tota Música, que
acollirà cant coral, música tradicional i clàssica
al Conservatori, o Rockalització, on els grups de
música rock, després de diverses xerrades fetes
per especialistes en aquest camp i visites al cen-
tre cívic La Bàscula, tindran l’oportunitat de
tocar en el mateix escenari i escoltar grups con-
sagrats dins d’aquest àmbit. 
Aquest canvi té múltiples raons, les quals
estan totes relacionades amb la millor conse-
cució de l’objectiu bàsic que es proposen els
Programes Culturals en general i la Mostra en
concret: dinamitzar la participació.
Tenint en compte les opinions recollides de l’úl-
tima Mostra, tant d’alumnat com de professorat,
«Disseminar per
Barcelona diferents
activitats culturals 
és donar la possibilitat
als ciutadans 
i ciutadanes de 
conèixer el que fan 
els seus joves»
e 1916 RECURSOSNúm. Març 2001
la possibilitat de presentar les produccions artís-
tiques en el marc que li correspon suposa una
motivació important per a l’alumnat i per al pro-
fessorat que va fer augmentar la participació
del públic assistent. 
Per una altra banda, disseminar per Barce-
lona diferents activitats culturals és donar la
possibilitat als ciutadans i ciutadanes de
conèixer el que fan els seus joves, projectant
el seu cercle d’amistats i familiars a l’àmbit
més ampli de ciutat. 
Aconseguir que els joves i les joves se
sentin valorats per les seves aportacions
culturals, alhora que les fan arribar al màxim
públic possible, dóna lloc al diàleg joves —
ciutat i és part integrant del procés educatiu
de qualsevol ciutadà.
Lluïsa García
Programa de Dinamització Cultural
lgarciagu@mail.bcn.es
e20 16CONSELLS ESCOLARS Núm. Març 2001
PER MOLTS ANYS 
DE PARTICIPACIÓ
DESÉ ANIVERSARI DEL CONSELL 
ESCOLAR MUNICIPAL I DE DISTRICTE
Amb la celebració de l’Acte Institucional del Desè
Aniversari de la constitució del Consell Escolar
Municipal i dels consells escolars de districte, 
el 4 de desembre de 2000, al Saló de Cent de
l’Ajuntament, presidit per l’alcalde de Barcelona,
Joan Clos, ha finalitzat una intensa activitat de
reflexió i avaluació de la participació de la
comunitat educativa de la nostra ciutat.
Més enllà de la justa celebració festivaper l’aniversari d’uns organismes departicipació que compleixen una data
significativa, el desè aniversari ha volgut ser
una revisió del paper de futur de la participació
en l’educació de la ciutat.
Aquesta reflexió, iniciada arran del debat al
voltant del Projecte Educatiu de Ciutat, va
donar com a fruit la publicació d’un document
anomenat Participació i Corresponsabilitat.
La comissió de treball de Participació i Projec-
te Educatiu de Ciutat i la taula de secretaries del
CEM i dels CED han estat les principals impulso-
res de la reflexió presentada en les Jornades
sobre Participació, Comunitat Educativa i Ciutat
sobre el futur pròxim, i del Manifest aprovat pel
ple del Consell Escolar Municipal del 19 de
desembre de 2000 que avui reproduïm.
JORNADES SOBRE PARTICIPACIÓ,
COMUNITAT EDUCATIVA I CIUTAT
Amb 270 persones inscrites que constituïen
una variada representació de la comunitat edu-
cativa de la ciutat, durant dues jornades va
celebrar-se el plat fort dels actes del desè ani-
versari del CEM i dels CED.
Les Jornades van ser plantejades com un
fòrum de debat, amb aportacions i reflexions
sobre el futur de la participació per part d’ex-
perts i pensadors com Jordi Borja, sociòleg;
Ramon Plandiura, advocat, i Joan Subirats, pro-
fessor universitari i investigador social, i amb
taules de debat per part de representants dels
diversos sectors que formen la comunitat educa-
tiva i de les secretaries dels Consells Escolars.
Jordi Borja, incisiu, va plantejar els nous rep-
tes de la ciutadania envers la complexitat de
l’estructura administrativa i social d’avui: l’e-
xistència de noves realitats socials i la crisi
d’estructures com la familiar; l’emergència de
nous drets i deures; l’emergència de drets com-
plexos: de l’habitatge a la ciutat, de l’educació
a la formació continuada, del vot a la participa-
ció múltiple, del medi ambient a la qualitat de
vida, de l’assistència sanitària a la salut, i final-
ment, la vinculació dels drets cívics al territori.
Ramon Plandiura va exposar, en un apassio-
nat relat, la situació de la participació en el sis-
tema educatiu, l’exercici d’aquest dret recone-
gut per la legislació espanyola i catalana, però
que ha tingut i té diferents matisos en la seva
aplicació i el seu desenvolupament tant a l’escola
«La vinculació 
dels consells escolars 
de districte en 
la xarxa de consells
escolars de centre, 
i a les diferents 
formes associatives 
i educatives dels 
barris, és el 
principal repte.»
e 2116 CONSELLS ESCOLARSNúm. Març 2001
Una de les iniciatives que s’han desenvo-lupat en el marc del Desè Aniversari delConsell Escolar Municipal i de Districte
ha estat la convocatòria d’un Recull d’Expe-
riències sobre Participació, adreçat a motivar i
reconèixer les bones pràctiques en la gestió
participativa i en la corresponsabilitat dels
centres de la ciutat, i a donar relleu social a les
tasques dels sectors de la comunitat educati-
va, voluntaris en molts casos.
L’aportació d’experiències ha estat impor-
tant: hi han participat 41 centres amb 42 expe-
rièn ies, dels quals 31 són centres públics i 10
centres concertats. El districte amb més
escoles participants ha estat Ciutat Vella,
amb sis centres.
El jurat, format per membres del CEM i
experts en participació, va declarar mereixe-
dores de reconeix ment les experiències pre-
sentades per:
· IES Miquel Tarradell, per l’experiència 
Acolliment alumnes pakistanesos
· IES Municipal Juan Manuel Zafra, 
per l’experiència La participació de 
l’alumnat: pilar de convivència escolar
· CEIP Joan Miró, amb l’experiència 
Reutilització de llibres de text
· Escola Virolai, amb l’experiència 
La participació dels alumnes a l’escola
· CEIP Heura, amb l’experiència Enfila 
l’agulla i vine a fer quatre puntades
A més, el jurat va determinar que 23 experièn-
cies tenen el nivell suficient per ser publicades
i per passar a formar part del banc de dades
sobre participació. La proclamació dels guar-
donats i l’entrega dels diplomes als centres
participants es va realitzar dins l’Acte Institu-
cional del Desè Aniversari del CEM i dels CED,
celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament. 
RECULL 
D’EXPERIÈNCIES 
SOBRE 
PARTICIPACIÓ
pública com en els centres privats concertats.
En definitiva, advoca per una participació més
cívica i educativa que no pas gestora.
Joan Subirats, amb una profunda reflexió
sobre el significat de la comunitat en els dife-
rents àmbits socials i territorials, ens va portar
a la concepció de l’escola com una part més de
la comunitat entrellaçada amb el territori, amb
personalitat pròpia.
La identitat d’aquesta comunitat – escola
supera el concepte d’institució reproductora
de coneixements i capacitats i ha d’esdevenir
un àmbit a on es treballin els models culturals,
valors, normes i formes de conviure i relacio-
nar-se. L’escola comunitat es caracteritza per
una forta implantació en el territori i per una
activa acceptació social de la diversitat social
d’aquest i un projecte ben definit.
Les taules rodones van fer un especial èmfa-
si en el futur del paper que toca desenvolupar
als actuals organismes de participació: la vin-
culació dels consells escolars de districte a la
xarxa de consells escolars de centre, i a les
diferents formes associatives i educatives dels
barris, és el principal repte.
Pel que fa al Consell Escolar Municipal, la
seva presència i representació en el Consell
Escolar de Catalunya pot ser un camí per cana-
litzar les seves aportacions i reflexions, així
com la seva adaptació com a organisme con-
sultiu del futur Consorci d’Educació de Barce-
lona. I també per fer sentir les opinions de la
comunitat educativa de la ciutat.
Secretaria del Consell Escolar Municipal
cembcn@hotmail.com
«La vinculació dels consells
escolars de districte en la
xarxa de consells escolars
de centre, i a les diferents
formes associatives i
educatives dels barris, 
és el principal repte.»
El Consell Escolar Municipal, reunit ensessió plenària el dia 19 de desembredel 2000, considera:
—Que les diverses actuacions desenvolupades
per a la celebració dels deu anys de constitu-
ció del Consell Escolar Municipal (CEM) i dels
consells escolars de districte (CED) han constatat
i fet palès la tasca realitzada durant l’existència
del Consell. Atès que, per una banda, el CEM i
els CED han fet un seguiment acurat de les
principals temàtiques educatives sorgides en
aquest període de temps, a partir del qual ha
realitzat aportacions i propostes, tant a escala
global com a l’àmbit de ciutat, que ha canalitzat
a l’Administració educativa i a l’Administració
local. I, per altra banda, ha imprès un estil de
treball participatiu entre els membres del Con-
sell que ha servit com a element d’impuls per
a la construcció d’una xarxa participativa en
l’àmbit educatiu a la ciutat.
—Que les constatacions efectuades, en el
marc del balanç fet amb motiu de la celebració
d’aquests deu anys de treball, han de significar
per al CEM i els CED, a més de la incorporació
de la tasca realitzada i de la consolidació de
l’espai participatiu, la superació de les dificul-
tats constatades, esmenar vells dèficits i
enfrontar-se als nous reptes que la redefinició
del marc educatiu a la ciutat necessàriament li
ha de proposar.
—Que en l’apartat de la superació de les difi-
cultats constatades reclama de l’Administració
educativa la consideració i el reconeixement
que el CEM i els CED obtinguin la representa-
ció —encara que no exclusiva— de la comunitat
educativa del territori, per la qual cosa se li reco-
negui capacitat propositiva i, per tant, se li dema-
ni representar diferents sectors en els espais de
participació a escala de ciutat i de districte. 
—Que la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de
la Carta Municipal, estableix una nova dimen-
sió per al Consell Escolar Municipal, que pos-
sibilita esmenar vells dèficits en l’apartat de la
representació institucional i aplicar l’article
127 de l’esmentada Llei. L’aplicació d’aquest
article permetria que el Consell Escolar Muni-
cipal de Barcelona estigués representat en el
màxim òrgan de participació escolar de Cata-
lunya, com és el Consell Escolar de Catalunya.
—D’altra banda, el desplegament de la Carta
Municipal amb la futura constitució d’un Con-
sorci d’Educació entre la Generalitat de Cata-
lunya i l’Ajuntament de Barcelona significarà
la definició d’un espai competencial d’actua-
ció conjunta entre les dues administracions.
Creiem que en el procés de definició del Con-
sorci el CEM ha d’esdevenir l’òrgan assessor,
consultiu i de participació i que haurà d’estar
reconegut com a tal per exercir aquesta funció en
el futur, per la qual cosa demanem que així figuri
en els estatuts que regulin el nou organisme. 
—Que celebra la moció presentada i aprovada
en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barce-
lona que va tenir lloc el dia 24 de novembre
del 2000, amb la unanimitat de tots els grups
polítics presents al consistori, i que va en la
línia de les manifestacions expressades per
aquest Consell, i demana que la Generalitat de
Catalunya s’hi pronunciï positivament de mane-
ra que faci efectives les demandes formulades.
COMUNICAT 
DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL 
AMB MOTIU DEL DESÈ ANIVERSARI 
DE LA SEVA CONSTITUCIÓ
e22 16CONSELLS ESCOLARS Núm. Març 2001
1A PART: 
El convenciment que el teatre és un art fantàstic
Gener 1998. Oficines de l’IMEB. Barcelona.
10.00 hores. Llum d’hivern. Soroll de telèfons.
Al voltant d’una taula, tres persones, dues
com a representants de l’IMEB i una de 3xtr3s,
parlen sobre teatre i ensenyament. Vénen
d’àmbits diferents i les seves responsabilitats
són també diverses, però estan d’acord que el
teatre és un art fantàstic. Diuen que és l’art de
la comunicació, de la veritat —malgrat l’opinió
tan estesa del contrari— , de la vida i, sobre-
tot, com qualsevol manifestació artística, font
d’experimentació, coneixement i plaer. Però és
també el gran desconegut.
Molts nois i noies no només no en gaudei-
xen com a espectadors, sinó que n’ignoren els
mecanismes, la complexitat i les claus. Fóra
convenient, doncs, organitzar un programa on
alumnes de Catalunya i altres països pogues-
sin crear una obra. Les idees se succeeixen i,
finalment, queda plantejat un esquema de tre-
ball sota les següents premisses:
· Serà un projecte europeu.
· Estarà vinculat a l’àrea de llengua espanyola.
· El nivell dels alumnes serà ESO i Batxillerat.
· Els alumnes i les alumnes escriuran un
text teatral.
· El tema serà “El racisme i/o el respecte a
la diferència”.
2A PART: 
El teatre és un art fantàstic, però dóna 
molta feina
Abril 1998. Sala de reunions de l’IMEB. Barcelo-
na. 11.00 hores. Llum d’una primavera que vol
començar. Soroll de telèfons i portes.
El projecte, després de dos mesos de debats,
està a punt per començar a ser discutit. S’ha fet
una primera tria de les escoles que han demanat
participar-hi. Finalment, els participants són: 
· Per Barcelona, tres escoles: Lluïsa Cura,
Ferran Tallada i Bosc de Montjuïc.
· Per Itàlia: Instituto Magistrale de Bellvedere.
· Per Alemanya: Albert Gymnasium de Colònia.
Es presenta el projecte i s’estableix un calen-
dari de reunions.
6A PART: 
El teatre és un art fantàstic 
i és de savis rectificar
Juny 2000. Sala de Reunions de l’IMEB. Barce-
lona. 16.00 hores. Llum nova. Cap soroll.
Per diferents motius de coordinació i inte-
ressos, s’han de modificar els participants de
Barcelona: l’única representant serà l’escola
Zafra. Alemanya i Itàlia resten igual. Es reorga-
nitza el treball.
7A PART: 
El teatre és un art fantàstic
Setembre 2000 fins avui. Sales de reunió de
l’IMEB i sales de reunió i aules de les escoles.
Participants a Barcelona, Itàlia i Alemanya. De
9.00 a 20.00 hores. Molta llum. Molts sorolls.
El treball continua. Ja tenim algunes histò-
ries i se’n continuen creant de noves. S’han fet
les trobades i reunions corresponents i, mal-
grat totes les dificultats que comporta un pro-
jecte d’aquesta naturalesa, tot es realitzarà
com estava previst. Us mantindrem informats.
EPÍLEG
Totes les situacions i personatges d’aquesta
història són reals.
Alguns alumnes han crescut i han marxat de
les escoles i segur que estan a la Universitat o
busquen feina.
El professorat i coordinadors del projecte,
després de seriosos intents de deixar-ho tot i
marxar a Santo Domingo, han demostrat la
seva vàlua i esperit de sacrifici i romanen al
seu lloc de treball.
Rosa Férez 
3Xtr3s Teatre
poliorama@compuserve.com
3A PART: 
El teatre és un art fantàstic, però sort que
s’apropen les vacances
Juny 1998. Un despatx de l’IMEB. Barcelo-
na. 19.00 hores. Llum de capvespre d’estiu.
Cap soroll.
El projecte teòric definitiu està a punt.
Objectius:
· Fer una reflexió sobre el racisme i els seus 
lligams amb la diferència. Posicionament dels
alumnes davant de  l’acceptació de la diferència.
Prendre consciència a través de la dramatització
de l’obra escrita.
· Afavorir el desenvolupament de les capaci-
tats comunicatives dels alumnes.
· Valorar el llenguatge teatral com a recurs
per reflexionar sobre la comunicació humana.
· Potenciar el coneixement del llenguatge
teatral mitjançant la creació d’un text dramàtic,
així com l’aprenentatge del procés de creació
d’un espectacle.
· Intercanviar entre els tres països implicats 
les diferents vivències i percepcions de la
diferència i, per tant, del racisme.
· Treballar entre els tres països les com-
petències lingüístiques que estan implicades
en la creació d’un text dramàtic.
4A PART: 
El teatre és un art fantàstic, 
però molt difícil
Octubre i mesos següents de 1998. Diferents
aules a les esmentades escoles participants.
Entre les 9.00 i les 19.00 hores. Llums varia-
des. Sorolls semblants.
És molt complicat, a la pràctica, posar-nos
tots d’acord, però les sessions de treball i de
reflexió continuen.
5A PART: 
El teatre és un art fantàstic, però molt difícil.
Però som constants
Març 1999. Sala de debats. Comenius 1. Comuni-
tat Europea. Brussel·les. 10.30 del matí. Llum
de dia. Sorolls europeus.
Es presenta el projecte a la Comunitat Europea.
És acceptat.
TEATRE VIU 
VIU ELTEATRE
e 2316 BARCELONA A L’ESCOLANúm. Març 2001
«El teatre és l’art 
de la comunicació, 
de la veritat, de la vida, 
font d’experimentació,
coneixement i plaer.»
Quan les persones que eduquem (famílies, mestres,
monitors i monitores) ens hem de plantejar quines són
les capacitats que volem que tinguin els infants d’avui
per afrontar el futur, sorgeixen nombrosos interrogants: 
com serà la societat del futur? Cap a on anirà el mercat
de treball? Com seran les estructures socials i familiars?
Com evolucionaran la tècnica, la moral, els valors, etc.?
«La capacitat creadora s’adquireix, 
cal treballar-la des de ben petits.» 
e24 16ESPAI OBERT Núm. Març 2001
EDUCAR PER L’ART I
PER UNA EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA 
AMB PLENA SALUT A LES ESCOLES
A quests interrogants són difícils de respondre, però el queendevinem és que aquests infants hauran de ser persones:—Amb esperit crític per rebre els canvis activament. 
—Amb molta capacitat d’observació per poder valorar i conèixer allò
que els envolta. 
—Amb una gran curiositat que generi ganes d’aprendre. 
—Amb una gran capacitat creadora per poder trobar respostes noves a
les situacions noves. 
—Amb un caràcter flexible i adaptable per poder incorporar els canvis
sense traumes. 
—Amb una mentalitat oberta per poder gaudir dels avantatges dels
canvis com la multiculturalitat i el mestissatge. 
—Amb una gran sensibilitat per poder ser responsables i solidaris
amb allò que els envolta. 
—Amb voluntat de diàleg per poder treballar en equip. 
Aquests són, per tant, valors que ens hem de proposar transmetre. El
següent interrogant que sorgeix és: com s’eduquen els valors? Els valors
no s’ensenyen, s’encomanen a partir de la vivència, de la incorporació de
models. Es viuen. De fet, són com una malaltia
que només pot encomanar aquell que n’està
malalt, que és portador d’aquell virus.
Aquest llenguatge, com tots els llenguatges, ha de tenir una triple funció. 
La funció lúdico-creativa, per experimentar i anar construint els elements
bàsics del llenguatge i les possibilitats d’aquests. Cal experimentar tot
treballant, de manera sistemàtica, l’alfabet plàstic i la seva sintaxi. És a
partir de l’experimentació, del diàleg amb els materials, que aniran
adquirint un ampli ventall de recursos tècnics i estètics. Aquesta faceta
és clau a l’educació infantil i no es pot deixar de treballar mai més.
La funció comunicativa, en els dos vessants: d’expressió i comprensió.
Cal que esdevingui un llenguatge viu, que ens permeti expressar i desco-
dificar missatges visuals. Sembla estrany, doncs, ensenyar un llenguatge
que les persones grans no usen. S’hauria de recuperar l’espai que perto-
ca a l’escola com una àrea instrumental més. El llenguatge plàstic pot
esdevenir un llenguatge tan potent o més que el llenguatge verbal. 
I, finalment, la funció representativa, per construir o representar-nos
mentalment conceptes. És impensable que algú es pugui construir alguns
conceptes sense el suport d’un llenguatge visual. 
Per tant, crec que s’han de reequilibrar els objectius de l’àrea. Si fins
ara es posava especial èmfasi en la motricitat, en l’activitat manual i la
tècnica, ara caldrà posar més èmfasi a desenvolupar la capacitat creativa
i la sensibilitat. Si fins ara es dedicava la major part del temps a activitats
productives, ara potser caldrà dedicar-ne més a l’observació i a la lectura.
L’observació i la percepció són les eines bàsiques del llenguatge plàs-
tic. Això ens aportarà un coneixement actiu de l’entorn.
L’observació, la lectura atenta d’obres d’art, poder dialogar i fer valora-
cions personals, és un bon mitjà per desenvolupar l’esperit crític.
Sovint diem que els infants són més creatius que els adults. No és del tot
cert. La capacitat creadora s’adquireix, cal treballar-la des de ben petits. De
fet, crear és combinar allò que coneixem d’una manera nova. Per tant, l’adult,
com que coneix més coses, potencialment pot ser més creatiu, però sovint ha
perdut la capacitat de combinar amb la mateixa llibertat que els infants. 
De fet, no es tracta de fer artistes, sinó persones. L’art en si mateix
esdevé, més que un fi, un mitjà per treballar i educar aspectes que difícil-
ment es poden treballar des d’altres àrees. L’artista és aquell que és
capaç de desmuntar i tornar a muntar en la seva obra objectes, sensa-
cions, sentiments; però tots podrem compartir l’experiència si aprenem a
desmuntar amb la mirada les seves obres d’art.
De fet, l’educació artística ens ofereix la possibilitat de treballar inci-
dint directament sobre els sentiments a través de les pròpies sensacions.
Hi ha molt camí per recórrer; cal superar molts entrebancs i tradicions
escolars i cal millorar molt el sistema de formació del professorat en
aquesta àrea per poder parlar d’una educació visual i plàstica
amb plena salut a les escoles. 
Si aconseguim fer persones sensibles a l’art, de ben
segur que farem créixer persones sensibles amb l’entorn.   
Lluís Vallvé
CEIPM Arc Iris
Estic convençut que des de les escoles es poden i s’han de transmetre
tots aquests valors. L’educació artística no és l’únic mitjà, però pot ser
un dels millors per poder-los treballar i contribuir a fer persones més
completes, autònomes i felices.
Però cal que ens aventurem a superar els tics que té aquesta àrea,
encara avui, i que reflecteixen els diferents enfocaments que s’han donat
en aquesta àrea al llarg dels anys. Fer-ne una petita anàlisi i fer memòria
sempre és interessant i ens permet veure en quina mesura arrosseguem
la pròpia història. A més, ens pot ajudar a trobar la manera de desempa-
llegar-se de llasts i tòpics d’altres èpoques.
Abans de la Llei General d’Educació, quan a l’escola es feia primària,
es feien classes de “dibujo” i “manualidades”, que tenien unes inten-
cions bàsicament tècniques i motrius. Sovint, l’objectiu de les classes de
dibuix era resoldre un seguit de làmines, de figures i natures mortes, una
empresa que generalment resultava frustrant. I amb les manualitats el
treball podia resultar d’entrada més atractiu pels materials, però sovint
esdevenia un treball d’imitació del model del mestre.
Després, amb l’EGB la nomenclatura va canviar. Es va passar a anome-
nar “plàstica”, que, juntament amb la pretecnologia, va configurar l’ofer-
ta d’aleshores. Semblava que es volia separar l’aspecte creatiu dels
aspectes més manuals. En aquell moment semblava que no es podia
condicionar els infants ni tallar la seva creativitat. Es creia que ajudar a
evolucionar o a descobrir alternatives podia ser negatiu. Però es mante-
nien unes connotacions productives que avui encara arrosseguem. Quan
ens dediquem a observar, comentar l’entorn o alguna obra d’art es pot
creure que no s’està fent plàstica. 
Els mestres de llengua en general troben que hi ha una gran pressió
social en aquesta àrea, i encara més si ets mestre de la classe de primer.
En un sentit paral·lel, els mestres d’educació visual i plàstica tenim una
gran pressió. Després d’una sessió, tothom espera que surti un treball
original, ben acabat i interessant, encara que sigui el primer cop que es
planteja un treball o una tècnica.
També en aquesta època semblava que com més estrany era el materi-
al que es feia servir, millor, encara que la proposta del material vingués
totalment dirigida. I en altres casos, la idea de globalització de les esco-
les es convertia en una submissió i entenien per expressió plàstica fer
maquetes o mapes de coneixement del medi.
Amb l’arribada de la Reforma, d’alguna manera, el nom i l’enfocament
canvien i l’educació visual i plàstica s’emmarca dins de l’àrea d’educació
artística a la primària o dins de l’àrea dels llenguatges a l’educació infan-
til. Això, teòricament, representa un pas endavant. 
El reconeixement d’un currículum, discutible, però molt complet, és
important; però la falta de persones formades per tirar-lo endavant fa
que la situació de l’àrea, de fet, hagi canviat poc o gens. Actualment, ens
trobem amb una situació molt poc homogènia i a les nostres escoles con-
viuen múltiples models, que, com ja he dit anteriorment, són fruit de
diferents moments de la història, de concepcions diverses i diferents
nivells de formació.
Hem de partir de la idea que aquesta àrea és un llenguatge i, per tant,
hi ha d’haver voluntat de comunicació. Hem de voler explicar coses i
voler aprendre del que ens diuen. 
«Ara caldrà posar més èmfasi 
a desenvolupar la capacitat creativa 
i la sensibilitat.»
«De fet, no es tracta de fer artistes,
sinó persones.»
e 2516 ESPAI OBERTNúm. Març 2001
A TRAVÉS DE L’ART
Si a Occident hi ha una part
important de la població 
que queda fora dels circuits de la
informació i que, per tant, té un cert
risc de marginació, a l’Àfrica 
aquest sector és encara més ampli
a causa de la manca general de
mitjans i de recursos. 
La ciutat de Lomé, capital 
de Togo, és una ciutat preocupada
per aquesta circumstància, així com
per l’educació en general tant 
en el període escolar 
com al llarg de tota la vida. 
L
omé és, dins el país, un important pol
d’atracció en tots els aspectes i especial-
ment en el sector educatiu, perquè:
—té l’única universitat del país
—és on hi ha la major part de les escoles de
formació professional
—s’hi instal·len la majoria de les escoles de
formació superior
—té els centres d’educació secundària més
antics i prestigiosos
—és la ciutat on l’educació s’ha estès més
—és la primera ciutat del Togo en educació
i coneixement
—com a ciutat educadora que és, el seu
Ajuntament té en compte els seus habitants i
procura oferir-los diferents maneres de partici-
par en les realitzacions de la ciutat. Aquestes
característiques fan que a Lomé hi acudeixin
habitants de tot el país, no solament per estu-
diar, sinó també per utilitzar els diferents
serveis de què disposa la ciutat. 
Una de les principals preocupacions del
municipi és l’accés majoritari a les noves tec-
nologies, en la consideració que aquest accés
és una de les premisses imprescindibles per
viure, participar i avançar en bones condicions
en un món globalitzat. Per això, a partir de
començaments de l’any 2000 i amb el suport
financer de l’Associació Internacional d’Alcal-
des i Responsables de Capitals i Metròpolis
parcialment o completament francòfones,
AIMF, Lomé ha posat en funcionament en el si
de l’escola de secundària de Tokoin aquest
Centre Multimèdia a l’abast dels alumnes, els
estudiants, els investigadors i totes les perso-
nes que el vulguin utilitzar.
La creació d’aquest Centre Multimèdia neix
principalment per atendre dues necessitats:
—La necessitat d’informació i comunicació
que té qualsevol persona o col·lectiu en la
societat d’avui dia.
—Les dificultats econòmiques d’alumnes,
estudiants i investigadors de la capital per
aconseguir el material indispensable tant per
a la formació com per al treball.
El Centre, doncs, permet pal·liar, d’una banda,
la manca d’aparells tecnològicament avançats
que pateixen la immensa majoria de la ciuta-
dania i, de l’altra, la insuficiència de bibliote-
ques a la capital i l’obsolescència dels manuals
escolars de què es disposa a la ciutat. D’aques-
ta manera, es pot afirmar sense dubtar que la
creació d’aquest centre permet resoldre els pro-
blemes d’accés a les fonts d’informació i de
coneixement dels alumnes, estudiants, investi-
gadors i altres persones, tot donant-los una
obertura internacional gràcies a l’entorn d’In-
ternet, una finestra al món que, a més d’infor-
mació, proporciona als usuaris formació i edu-
cació en sentit ampli i universal.
En l’educació al Tercer Món, el Centre Mul-
timèdia és una eina indispensable per reduir el
cost de la documentació i el material escolar i el
seu transport. Així, s’ha calculat que el material
del Centre repartit entre el nombre d’alumnes
del terme municipal de Lomé redueix de manera
considerable el cost del material escolar per
alumne. I és també indispensable per acostar la
ciutadania als avenços de la ciència i ajudar-los
a ser ciutadans i ciutadanes del món.
FUNCIONAMENT DEL CENTRE
a) Material disponible:
—cent vint-i-quatre cd-rom i onze disquets
instal·lats, amb el contingut de quatrecents
manuals escolars i universitaris
—accés a Internet
—tres enciclopèdies
—quatre atles mundials.
b) Utilització de programes didàctics
Com a centre de recerca i de documentació,
dirigit de manera específica a la població esco-
lar però obert a totes les persones que el
volen utilitzar, ofereix programes informàtics
didàctics, que l’usuari pot triar i fer funcionar al
seu propi ritme, tantes vegades com desitgi i en
les qüestions que li interessin. Els programes
estan concebuts de tal manera que s’adaptin
al nivell de la persona visitant; per tant, els
e26 16CIUTATS EDUCADORES Núm. Març 2001
EL CENTRE
MULTIMÈDIA DE LOMÉ
DELS BENEFICIS DE LES NOVES 
TECNOLOGIES AL TERCER MÓN
ON I COM 
Superfície 56.780 km2
Població total Togo 4.400.000 hab.
Població Lomé 1.030.000 hab.
Esperança de vida 49 anys
Índex de fertilitat (fills/filles per dona) 6,1
Taxa d’alfabetització total 55,2%
Taxa d’alfabetització població 15-24 anys 71,3%
Taxa d’inflació 2,7%
PIB per càpita 1.372 $
Població de 6 a 14 anys de Lomé 219.390
Taxa d’escolarització Infantil 2
Primària 128
Secundària 27
Nombre de centres escolars 550
Nre. professorat per 1.000 habitants 39
Ràtio alumnat/professorat: Infantil 22
Primària 46
Secundària 34
Despeses en educació sobre PIB 4,5%
Despeses en educació sobre el 
total de la despesa pública 24,7%
Ordinadors per 1.000 habitants 7
Usuaris d’Internet per 100.000 habitants 0,03
coneixements que se li presenten li resultaran
comprensibles i assimilables.
Paral·lelament a la progressió definida per
l’autor del programa, l’usuari en pot revisar
amb tota llibertat part o la totalitat. Té també la
possibilitat d’interrogar la base de coneixe-
ments que s’hi ha integrat per obtenir resposta
a qüestions puntuals. I, si no troba resposta a
les seves preguntes en la base de coneixements
o si té dificultats de comprensió, pot dirigir-se a
la persona responsable del Centre, quan el
dubte és informàtic, o a un professor o profes-
sora, si el dubte és de qualsevol altre tipus.
c) Utilització de tecnologia lligada a Internet
El Centre ofereix la possibilitat de navegar per
Internet i, en aquest moment, l’alumnat, amb
la supervisió del responsable del Centre, està
dissenyant una pàgina web. 
Hi ha la possibilitat d’establir connexions
amb centres educatius d’arreu del món i els
usuaris poden enviar i rebre missatges electrò-
nics, a més d’utilitzar Internet tant en l’àmbit
formatiu com en el de recerca.
d) Formació
La formació s’hi ofereix en dos vessants:
—Cursos d’iniciació a la informàtica com a
usuari i a Internet, dues vegades a la setma-
na per a totes aquelles persones que s’hi vul-
guin inscriure. 
—Programes d’informació interactiva: Apren-
dre Microsoft Windows 98, Aprendre Micro-
soft Word, etc., que cada alumne pot usar al
seu ritme.
Tot i que el centre està instal·lat al si d’una
escola i que ofereix activitats específiques per a
escolars, les persones adultes representen un
25% dels usuaris i un 35% de les persones que
segueixen els cursos. Cal destacar també que
moltes de les persones que acudeixen sovint al
centre, tant a utilitzar els aparells com a rebre
formació, tenen més de seixanta anys.
La ciutat de Lomé —membre del Comitè Exe-
cutiu de l’Associació Internacional de Ciutats
Educadores des de l’Assemblea que es va
celebrar a Lisboa a finals de novembre— es
mostra com a ciutat educadora a través d’a-
questa i de moltes altres experiències. 
Dos dels paràgrafs de la introducció de la
Carta de Ciutats Educadores assenyalen:
La ciutat educadora és un sistema complex
en contínua evolució i pot tenir expressions
diverses; però sempre conferirà una prioritat
absoluta a la inversió cultural i a la formació
permanent de la seva població.
La ciutat serà educadora quan reconeixerà,
exercirà i desenvoluparà, a més de les funcions
tradicionals —econòmica, social, política i de
prestació de serveis—, també una funció educa-
dora, en el sentit d’assumir una intencionalitat i
una responsabilitat amb l’objectiu de la forma-
ció, la promoció i el desenvolupament de tots els
seus habitants, començant pels nens i els joves.
El principi 13 de la mateixa Carta afirma:
Cal que una ciutat educadora formi en la informa-
ció. Haurà d’establir instruments útils i llenguat-
ges adequats a fi que els seus recursos es trobin
a l’abast de tothom en pla d’igualtat. Compro-
varà que la informació atenyi veritablement els
habitants de tots els nivells i de totes les edats.
El Centre Mutimèdia de Lomé acompleix
aquests principis a través d’aquest servei a la
ciutadania, però també de molts altres que espe-
rem poder explicar en altres ocasions.
Aquesta experiència la podeu trobar, juntament
amb prop de sis centres més d’arreu del món, al
Banc Internacional de Documents de Ciutats
Educadores —BIDCE— : www.edcities.bcn.es.
Secretaria de l’Associació Internacional 
de Ciutats Educadores 
Mairie@tg.refer.org
«Els programes estan
concebuts de tal manera 
que s’adaptin al nivell 
de la persona visitant.»
e 2716 CIUTATS EDUCADORESNúm. Març 2001
«En l’educació al Tercer
Món, el Centre Multimèdia
és una eina indispensable
per reduir el cost de la
documentació i el material
escolar i el seu transport.»
En aquest context s’està treballant endiversos fronts, que han permès iniciardurant la passada tardor els canvis i
anar-los introduint d’una manera gradual. Es
tracta d’un procés d’una certa complexitat, ja
que hi ha força novetats i, a més, es diversifi-
quen els procediments. D’una banda, en la
diferenciació per tipus de residus s’afegeix la
matèria orgànica als materials que ja se sepa-
raven (paper, vidre, envasos…), es discriminen
els productors (origen domèstic o comercial) i a
cada espai urbà s’estableixen els mètodes de
recollida més idonis segons les seves caracterís-
tiques. En canvi, s’integren la neteja i la recollida
de residus, és a dir, en una zona definida només
hi treballa una empresa concessionària, que
presta ambdós serveis. D’aquesta opció se n’ha
de derivar una qualitat global superior en l’estat
de neteja de la zona.
Un procés d’aquesta transcendència ha d’a-
nar acompanyat d’una estratègia global de
comunicació i diàleg amb la ciutadania, amb
l’objectiu d’establir la complicitat necessària
amb tots els usuaris d’aquests nous serveis.
De la implicació d’aquests usuaris i de la qua-
litat dels serveis municipals se’n derivarà la
millora de l’entorn urbà i del medi ambient,
més enllà del territori municipal. 
Aquesta estratègia global inclou l’anomenat
Acord Cívic, procés estructurat de comunicació
i diàleg en el qual participen les entitats, els
gremis, les institucions, les agrupacions
comercials i les associacions i grups diversos
de la ciutat. Es tracta de treballar conjunta-
ment per posar en marxa de manera progressi-
va els Nous Serveis de Neteja i Recollida
Selectiva i avançar així cap a una Barcelona
Neta i Sostenible.
Per altra banda, es duen a terme tot un
seguit de campanyes de comunicació, per tal
de fer arribar els missatges clau als usuaris
dels serveis. Es duen a terme accions amb mis-
satges que facin referència als objectius (Neta
i Sostenible) i amb informació concreta sobre
què fer amb els residus, com separar-los i on i
quan llençar-los en cada cas concret.
En aquest context, és clar que l’Acord Cívic i les
accions comunicatives han d’anar reforçats per
una estratègia potent en el camp educatiu,
adreçada a tota la població, que faciliti una refle-
xió col·lectiva sobre els canvis en curs i sobre el
seu sentit i els beneficis que se n’obtindran.
És per això que es promou un Programa d’Ac-
tivitats Escolars sobre Residus i Medi Ambient,
que constitueix una línia d’actuació al servei de
la nova Contracta de Neteja i Recollida, en
Recentment ha tingut lloc a la ciutat
de Barcelona tot un seguit de canvis
importants en les formes 
de gestionar els residus que es
produeixen. Es tracta de l’aplicació
de la nova Contracta de Neteja 
i Recollida que es concretarà en els
Nous Serveis de Neteja i Recollida
Selectiva. S’han establert dues
línies de força que descriuen
l’objectiu que la ciutat pretén.
Aquestes, d’una manera resumida,
són: avançar cap a 
una Barcelona neta i cap a una
Barcelona sostenible.
LA NETEJA I
ELS RESIDUS
A L’ESCOLA
BARCELONA NETA I SOSTENIBLE
e28 16CIUTAT Núm. Març 2001
coherència plena amb els objectius que aquesta
planteja, les formes d’assolir-los i els calendaris i
formes de treballar en el territori de la ciutat
que conté. D’aquesta manera es vol treballar
per enfortir el procés tècnic d’implantació dels
Nous Serveis, que pretén donar un bon servei
a la ciutadania, a uns costos raonables i
assolint una ciutat neta i sostenible. Aquesta
experiència, a més, pot aportar elements per
valorar el procés d’implantació dels Nous Ser-
veis de Neteja i Recollida Selectiva a la ciutat.
CONTINGUTS BÀSICS 
sobre residus i neteja del Programa d’Activi-
tats Escolars “Residus i Medi Ambient”
El Programa té en compte, pel que fa als seus
continguts bàsics, dos aspectes clau. 
En primer lloc, la informació principal a
transmetre és tota la que tracta sobre les
noves formes de recollida de residus i de nete-
ja de la ciutat, especialment en aquells aspec-
tes que impliquen la col·laboració ciutadana
amb nous comportaments. Dit d’una manera
resumida, es tractaria d’aconseguir la implica-
ció de tota la població en l’objectiu d’avançar
cap a una ciutat més neta. 
En segon lloc, els canvis persegueixen no
només guanyar en qualitat a la ciutat, sinó
també tractar els residus de la manera més
ecològica possible, reciclant i compostant al
màxim, i avançant en la línia de la minimitza-
ció. Es tracta, per tant, d’implicar la ciutadania
en l’objectiu d’avançar cap a una Barcelona
sostenible, que treballa per un ús eficient dels
recursos naturals.
ACTIVITATS DEL PROGRAMA
—Visites a districtes sobre la neteja: els
Nous Serveis de Neteja i Recollida Selectiva
del teu barri
Oferta d’activitats de difusió dels nous siste-
mes de neteja i recollida selectiva que s’ani-
ran implementant en els diferents districtes
de la ciutat, amb l’objectiu d’implicar l’alum-
nat. Es tracta de transmetre els continguts de
més interès, és a dir, que en la recollida hi ha
una diversificació exhaustiva per tipus de
residus (matèria orgànica, paper, vidre, enva-
sos…), una diferenciació per productors (ori-
gen domèstic o comercial) i una diferenciació
en cada espai urbà dels mètodes de recollida
més idonis segons les seves característiques.
Aquesta complexitat farà necessària la col·labo-
ració de tota la població per mantenir Barcelo-
na neta i avançar en una ciutat compromesa
amb el medi ambient. És en aquesta línia que
es treballa per moure els nois i noies a una
participació positiva. 
—Visita als Punts Verds de la ciutat
Visita a uns equipaments que són a la ciutat i
que la ciutadania haurà d’anar fent servir,
com a recurs per desfer-se d’una manera
ambientalment correcta d’alguns dels residus
que es generen.
—Visita a la planta de tria i selecció d’enva-
sos i embalatges de Gavà-Viladecans
Visita a la planta de tria i selecció d’envasos i
embalatges de Gavà—Viladecans, el funciona-
ment de la qual fa possible reciclar alguns
materials que, altrament, serien rebutjats.
—Concurs escolar sobre un projecte de ges-
tió de residus i neteja a l’escola
El curs vinent es proposarà el tercer concurs
escolar del Programa d’Activitats de Medi
Ambient, Com funciona Barcelona? Enguany el
concurs promourà projectes sobre residus,
reciclatge i neteja en els centres escolars.
—Personatge d’animació a les escoles:
en Reciclus
Aquest personatge va a les escoles i explica
com es fa la neteja a la ciutat, com es recullen
selectivament les escombraries i, en general,
els aspectes dels Nous Serveis de Neteja i
Recollida Selectiva que més interès tenen
per als escolars. 
Sector de Manteniment i Serveis
Institut d’Educació
www.bcn.es/mediambient
www.bcn.es/neta
«L’Acord Cívic i les
accions comunicatives
han d’anar reforçades 
per una estratègia potent
en el camp educatiu.»
«Aconseguir la
implicació de tota la
població en l’objectiu
d’avançar cap a una 
ciutat més neta.» 
e 2916 CIUTATNúm. Març 2001
e30 16UNA MICA DE TOT Núm. Març 2001
Anar més enllà de posar en mans de l’alumnat mitjans tecnològics
significa no limitar-se a objectius consistents a aprendre a manejar
ordinadors o a saber accedir a Internet. La capacitació tècnica per
usar les noves tecnologies és necessària, però és la més fàcil
d’aconseguir. L’autèntic repte consisteix a ajudar a desenvolupar
la capacitat d’analitzar críticament la informació, de saber analit-
zar, valorar i construir continguts. L’esforç educatiu s’ha de foca-
litzar en el contingut més que no pas en el continent, ja que aquest
forma part de l’entorn de la joventut. El desafiament és proporcio-
nar eines a l’alumnat perquè arribi a ser capaç de manejar acti-
vament la informació, en lloc que sigui la informació (de fet, qui
la genera) la que manegi l’alumnat.
Obrir els ulls des de l’escola i des de l’Administració a aquestes
reflexions s’ha convertit en una necessitat peremptòria, tot i que
impliqui posar en dubte supòsits i pràctiques que responen a un
model escolar que no s’ha adaptat a la nova societat, a la societat
de la informació i de la comunicació, del canvi i de les noves tecno-
logies. L’escola difícilment podrà complir la seva missió si no sin-
tonitza amb aquesta nova realitat. Mentre el nostre entorn canvia
a un ritme vertiginós, val la pena pensar-s’hi.
Aula de Innovación Educativa. Núm. 97. 
Desembre de 2000
un
a 
m
ic
a
de
 t
ot
HEM LLEGIT...
La societat de la informació, un repte per al sistema escolar
La societat del futur, un futur immediat, exigirà a ciutadans i ciuta-
danes la capacitat de manejar informació i d’adaptar-se als canvis;
qui no domini aquestes capacitats quedarà exclòs, amb grans difi-
cultats per entrar en el mercat laboral. Es pot preveure que això
portarà a un increment de la marginació social que afectarà capes
cada vegada més àmplies de la societat. Però, a més, la informació
serà un element central en les activitats d’oci i, en general, la
societat girarà al voltant d’ella com abans havia girat entorn de les
activitats industrials.
Aquest nou panorama suposa una autèntica revolució, en el
mateix sentit que al seu moment es va parlar de la revolució
industrial. Des dels centres escolars n’hem de ser conscients, i
també han de ser-ho totes les institucions que tenen responsabi-
litats en la formació. No n’hi ha prou amb les veus que reclamen
més presència de la tecnologia de la informació i de la comunica-
ció en els centres escolars. Cal anar més enllà. Es fa necessari
reflexionar sobre el repte que suposa per al professorat adaptar-
se a aquesta nova societat (aquesta adaptació és molt més fàcil
per a l’alumnat) i sobre què s’ha de modificar en les pràctiques
escolars per ajudar l’alumnat a progressar en la capacitat de
manejar informació.
LECTURA
Neil Postman
Fi de l’educació. 
Una redefinició del valor de l’escola
Eumo editorial. Vic. 2000
(Interseccions, 24)
“Escric aquest llibre amb l’esperança de can-
viar, una mica, la definició del ‘problema de
l’escola’ — dels mitjans als fins. ‘Fi’, és clar,
té, com a mínim, dos significats importants:
‘finalitat’ i ‘final’. Qualsevol dels dos es pot
aplicar al futur de les escoles…” Amb aques-
tes paraules de l’autor al prefaci tenim plan-
tejat l’objecte d’aquest lúcid, encertat i inci-
siu assaig, que no és més que un pretext per
redefinir el valor de l’escola, de l’educació pública i de la infan-
tesa; és a dir, de les finalitats de l’educació.
La conservació del planeta, l’estructura del coneixement, la
història de la civilització, la diversitat cultural i el llenguatge
són els nuclis que serveixen a l’autor per construir nous relats
que donin sentit a l’educació actual i traslladin el debat sobre
el problema de l’escola dels mitjans als fins.
HEM LEGIT...
CINEMA
Woody Allen
Granujas de medio pelo 
Alguns ja badallaran de tant sentir-ho. Sí, Woody Allen és un geni
del segle XX, un geni que cada any fa brillar una bombeta diferent.
Aquesta vegada, la bombeta dóna una llum molt més joiosa, una
comèdia molt clàssica que porta al record temes i maneres
antològiques del gènere, una barreja d’homenatge i versió, i, a la
vegada, una xaranga, una cosa semblant a unes vacances en
l’aparent banalitat del film... Vacances que, personalment, agra-
eixo, perquè el Woody Allen de les últimes woodyallenades
m’estava resultant indigest. Aquest Allen connecta en esperit
amb el de Love and Death i Toma el dinero y corre, però, això sí,
un esperit semblant dins un cos vell que es desfà amb certa des-
gana (i parlo de la pel·lícula, no del director). Amb un guió rodó
(un matrimoni planeja robar un banc, es fan rics venent cookies
i... no explico més) i una bona actuació per la part dels actors
(especialment Elaine May). El film és, evidentment, i com diria
Garci, una gran pel·lícula; però (i que em perdonin els alleníge-
nes), potser, també un xic freda; vull dir, sense passió... sense
màgia: sense la màgia del cine en “estado puro” (digue’m-ho
una altra vegada, Garci).
Direcció i guió: Woody Allen.
Intèrprets: W. A., Tracey Ullman, Elaine May, Hugh Grant. 
EUA, 2000
Pablo Sánchez
emav@emav.com
Nom _________________________________________________________________________________
Cognoms          _________________________________________________________________________________
Adreça i telèfon de contacte        __________________________________________________________________
Codi postal i població       ________________________________________________________________________
Professió           _________________________________________________________________________________
Lloc de treball   _________________________________________________________________________________
Remeteu-la a:
Revista Barcelona Educació: Pça. Espanya, 5    08014 Barcelona   
Fax: 93 402 36 01    e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
Vu
ll
 r
eb
re
 B
ar
ce
lo
n
a 
Ed
u
ca
ci
ó
 a
 c
as
a
B
u
tl
le
ta
 d
e 
su
bs
cr
ip
ci
ó
 g
ra
tu
ït
a
“La finalitat de les dades personals sol·licitades serà oferir-li serveis de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes dades s’inclouran en
un fitxer confidencial i estaran protegides conforme al que s’estableix en la Llei 5/1992 de 29 d’octubre, de regulació del tractament informatitzat de les
dades de caràcter personal, que quedarà a la seva disposició per a la seva consulta, modificació o cancel·lació.”
e 3116 UNA MICA DE TOTNúm. Març 2001
CONVOCATÒRIES
Tertúlia cafè: Sostenibilitat a l'escola: el paper del context
Dijous 29 de març de 2001, a les 18 h a la sala d'actes de 
l'Institut d'Educació. Pl. d'Espanya, 5. 08014 Barcelona.
Es prega confirmació al 
tel.: 93 4023663, abans del dia 27 de març.
El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona comunica la propera trobada
“Lluna Verda” amb una tertúlia que porta el títol de “Sostenibi-
litat a l’escola: el paper del context”, en la qual la Dra. Teresa
Franquesa, de la Direcció de Serveis d’Educació Ambiental i
Participació de l’Ajuntament de Barcelona, presentarà el pro-
jecte Agenda 21 Escolar. Es tracta d’una iniciativa municipal per
engrescar els centres escolars de tots els nivells educatius a
analitzar i debatre la seva implicació en la problemàtica socio-
ambiental i a adquirir compromisos concrets en la millora del
propi entorn. Aquest projecte ofereix idees, recursos, suport i
assessorament als claustres que volen que el seu centre res-
pongui amb consistència als reptes de la sostenibilitat des de
totes les perspectives, des dels principis filosòfics i els contin-
guts curriculars fins a la gestió dels recursos (aigua, energia,
materials i residus…) i l’organització de la vida diària. 
ELS I LES QUE HEM ESCRIT EN AQUEST NÚMERO
César Coll. Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona 
Departament d’Organització i Sistemes d’Informació
Rosa Férez. 3x3 Teatre
Lluïsa García. Institut d’Educació
Maria Guiu. CEIP Pràctiques-2
Tomàs Padrosa. IES Domènech i Montaner
Jaume Prat. IESM Juan Manuel Zafra
Pilar Pujol. Fundació Pere Tarrés
Pablo Sánchez. EMAV
Secretaria del Consell Escolar Municipal
Secretariat de l’Associació Internacional 
de Ciutats Educadores
Sector de Manteniment i Serveis
Lluís Vallvé. CEIPM Arc Iris
Encarna i Pilar. CEIP Baró de Viver
Alumnat de cicle superior de primària del CEIP
Baró de Viver
Matilde i Antoni. IESM Serrat i Bonastre
Alumnat de secundària i batxillerat de l’IESM Serrat i Bonastre
Pilar i Núria. AMPA de l’IESM Serrat i Bonastre
de
 t
ot
 u
na
 m
ic
a